t:
# t
W
'0
\
e
V
^M*
■\'^\\\\
^ m'Í) i ^v*
DICCIONARI
DE LA
LLENGUA CATALANA.
TOMO 2."
v^
/IL•
DICCIONARI
DE LA
LLENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA;
BOCTOR EN LLETll
tER
D.PERE LABERNIA,
CTOR EN LLETRAS, PROFESSOR APROBAT DE LLATINITAT Y HUMANITATS, INDIVIDÜO DE LA ACADÈMIA DE BONÀS LLETRAS
DE BARCELONA.
PER UNA SOCIETAT DE LITERATS, CULTIVADORS DE LA LLENGUA CATALANA.
BARCELONA.
ESPASA GERMANS, EDITORS, ROBADOR, 39.
1865.
Es propietat dels editors.
m^
L^
Barcelona.— inip. de Jaume Jepüs, carrer de Pctrllxol, lí, pis primer.— 18C5.
ICA
CATALÀ.
ICO
fl^PoÉ^^^'
I. Novena llelra del alfabet y tercera entre las
vocals, y encara que en la llengua llatina 's fa
consonant quant fereix à altra vocal, en castellà y
català usam à las horas de la j. Es numeral y val
un, encara queantíguaraent valia cent. 1. 1 littera.
IB.
lA. adv. t. JA.
lALEM. m. Cant de lamentacions que usavan
■l^os anlichs grechs. lalemo. lalemus, i.
w lAMOTÉCNIA. f. art de preparar los medica-
ments, lamolecnia. lamotecnia, se.
IBERI Y IBÉRICH, CA. adj. ESPANYOL.
IBIBIARA. f. Serp del Brasil, la mossegada de
la qual fà surtir sanch per lots los porós. Ibibiara.
Ibibiara, x.
IBIBIHOCA. f. Serp del Brasil mòlt verinosa,
pintada de roig, negre y blau. Ibibihoca. Ibibiho-
ca, a;.
ÍBIS. m. Aucell de pasy doméslich, ab las alas
blancas y '1 cos negre. Es natural del Egipte, ahont
^^ lo veneravan, perquè estingia 'Is molls insectes
^■Bue deixaba '1 Niló en sas inundacions. íbis. Ibis,
^■isó idis.
IBI8SENGH, CA. adj. Lo pertanyent y '1 natu-
ral de Ibissa. Ibicenco. fbicens, is.
IBUM. m. Nom que donavan los rabins al .«e-
gon matrimoni de la viuda (jue 's casa ab sòn
cunyat, ibum. Ibum, i.
IG.
IGACO. m. Prunera de las Anlillas, en forma
de esbarzer, lo fruyt mòlt dols y del taraany de una
pruna. Icaco. Indici pruni genus.
ÍGADA8. f. pi. Feslas antiguas que celebravan
TOMO II.
los filosops en honor de Epicuri à 20 de la lluna
de cada mes. ícadas. Icades, ura.
IGADISTA. m. epicireo.
IGANAT. m. Veu de la història, que 's donà
als soldats que en l' imperi grech feyan la guàrdia
fora del palàcio. Icanato. Icanalus, i.
IGÀREO. adj. poét. Cosa de ícaro, fill de Déda-
lo, cèlebre per sa habilitat en la maquinària; y
fabricà '1 laberinto de Creta. Icdreo, icario. Ica-
rius.
IGNÉUMON. m. Rata ò fagina de aygua en
Egypte, mòlt enemiga del cocodrillo. Jcnéumon^
ralon indiano, ò de Faraon ó de Egipto. Ichneumo-
ni indicus.
IGNOGRAFIA. f. geom. Descripció, delineació
de la planta de un edifici, Icnografia Ichnogra-
phia, ai.
IGNOGRÀFIGHj GA. adj. Pertanyent à la ic-
nografia. Icnogrúfico. Ichnographicus.
IGNOLOGIA. f. pint. y escull. La representa-
ció de las cosas morals, com de las virtuts, vicis,
etc. baix la figura de cosas sensibles, knolorfia.
Icnologia, ae. || Interpretació de mòllas imatges ó
monuments yemblemas anlichs. Icnologia. Icnolo-
gia, a;.
IGO. m. Espècie de palla de Amèrica, que ser-
veix de llenya en los forns, y que com mès la la-
llan mès creix. Ica. Palea ico.
IGON. m. ant. im.vtge.
IGONOGLA8TA. m. Heretge que nega '1 cuit
degut à las sagradas imatges. Iconoclasla, iconó-
maco. Iconoclasta, ai, iconomachus, i. || Destruhi-
dor, malmetedor de imatges. Iconoclasta. Icono-
clasta, IB.
IGONOGRAFIA. f. Descripció de las imatges.
Iconografia. Iconographia, ae.
IGONÓLATRA. m. Heretge que 's valgué de
aquest nom, acusant falsament alscatólichs de do-
e IDE DICCIONARI
nar la adoració de latria à las imatges. Iconólatra.
Iconolatra, sí.
IGONOLOGIA. f. ICNOLOGU.
ICONÓMACO. ra. ICONOCLASTA.
ICOSÀEDRO. m. geom. L' últim dels cossos
regulars de la geometria, que té 20 caras triangu-
lars é iguals, Icosàdreo. Icosaedrum, icosaedron, i.
ICTÉRIA. f. Pedra que recomana Plini contra
la icterícia. Icieria. Icteries, se.
ICTÉRIGH, CA. adj. icTERiciAT.
ICTERÍCIA. f. méd. Grogura, malaltia que
causa grogura per derramament de la còlera en
las parts del cos. Iciericia. Icterus, icteros, i.
ICTERICIAT, DA Y ICTÉRICO, A. adj. Qui
pateix icterícia y lo pertanyent à ella. Mericiado,
iclérico. Iclericus, aurigineus, auriginosus.
ICTIÓFACH. m. Qui viu dò menjar peixos,
com mòlts pobles de Etiòpia. Ictiófago. Ichthiopha-
gus, i.
ICTIOLITA. m. ICTIOPETRA.
ICTIOLOGIA, f. Història dels peixos, de sa na-
turalesa, figura etc. Ictiologia. Ichthiologia, íb.
ICTIOMÀNCIA. f. Endevinació supersticiosa
per medi dels peixos. Icliomancia. Ictiomantia, aj.
ICTIOPETRA. m. Peix petrificat. Icliopetra.
Icliopetra, ae.
IDI
ID.
IDAS. f. pi. Nora dels héroes que figuraren en
la guerra de Tebas. Idas. Idse, arum.
IDEA. f. Noció, concepte, percepció. Idea. Idea,
ae. jl Imatge, espC'cie, represen'ació que 's forma
en la fantasia. Idea. Idea, ai. || Plan y disposició
que 's concibeix en la fantasia pera formar una
obra. liea. Idea, cR. \\ Intenció, animo de fér alguna
cosa. Idea. Animus, i. || Ingeni, disposició pera in-
ventar alguna cosa. Idea. Ingenium, ii. || exem-
plar, MODEL-LO. II Lo fil ó continuació del discurs ú
oració. Idea, hilo. Orationis filum. || Mania, ima-
ginació extravagant. Ilea. Dissenlaneus animus. ||
QUIMERA, MALÍCIA, TÍRRiA. || Nom que donareu los
antichs à la naturalesa ó à la terra. Idea. Idea, ae,
iDEAs PLATÓNiCAS. Exemplars perp3tuos é inmu-
tables que hi ha en 1' enteniment diví de toías las
cosas criadas. Ideas plalónicas ó de Plaloti. Platonicae
ideai. II met. Subtilesas sense fonament, ideas pla-
lónicas. Plalonícai ideic.
IDEA-GRÀFIA. L' art de escríurer ab secret.
idea-grafia. Ideagraphia, ae.
IDEAL. adj. Pertanyent à la idea. Ideal. Idealis.
IDEALISME, m. Sistema dels filosops que diu-
hen que veuhen en Deu totas las cosas. Idealisme.
Idealismus, i.
IDEALITAT. f. Sentiment de lo bell, de lo
poétich, de lo eloqüent; propensió à hermosejar y
perfeccionar. Idealidad. Idealitas, lis. [] Facultat
que pertany als efectes superiors ò morals. Ideali-
dad. Idealitas. |1 L'òrgan ó punt que correspon à la
situació de esta facultat frenológicament conside-
rada, ocupa las parts laterals y colcom elevadas
del coronal. Idealidad. Idealitas.
IDEALOGISTA. ra. Escriptor de ideas ó mòlt
aficionat à ellas. Idealogista. Idearura scriptor.
IDEAR. V. a. Formar la idea de alguna cosa.
Idear. Ideam vel speciem formaré. || met. imaginar.
IDEAT, DA. p. p. y adj. ideado. Mente fictus.
ÍDEM PER ídem. loc. llatina p. u. Això, per
això; això mateix. ídem por idem, ello por ello.
ídem per idem.
IDÉMPTICAMENT. adv. ra. De un mateix
raodo, substància ò essència. Idénticamente. Identi-
ticè; eodem raodo.
IDÉMPTICH, CA. adj. Lo que en la substàn-
cia ò essència es lo mateix que altra cosa. Idéntico.
Identicus.
IDEMPTIFICAR. V. a. Fér que dos cosas dis-
tinctas semblen una mateixa. Identificar. Identifi-
co, as.
lüEMPTIFICAT, DA. p. p, idenlificado . Iden-
tifica tus.
IDEMPTITAT. f. La qualitat de idémplich.
Identidad. Identitas, atis.
IDEOLOGIA, f. Tractat, ciència de las ideas.
Ideologia. Ideologia, ae.
IDEOLÓGlCHj CA. adj. Cosa de las ideas.
Ideológico. Ad ideam pertinens.
IDILI. m. poét. Narració à modo de epigram-
ma, que sòl tenir per objecte assumptes pastorils.
Idilio. Idyllion, ii.
IDIOMA, m. Se pren per lo mateix que llen-
gua ó llenguatge; però en rigor, y en sòn origen
significa '1 dialecte y llengua de una província
particular derivada y un poch diferent de la llen-
gua general deia nació. Idioma. Proprietas linguae;
idioma, ae. || La frase y modo particular de algú.
ldiom.a. Idioma, se. || Per extensió 's diu del cant y
veu dels animals, idioma. Idioma, ae. || teol. Lo
que es propi de una naturalesa. Idioma. Idioma, ;c.
IDIOMATISTA. m. Perit, ò professor ò mòlt
aficionat à algun idioma. Idiomalista. Idiomatis
peritus.
IDIOPATIA. f. med. Malaltia pròpia de un
membre sense dependència de altre. Idiopatia.
Idiopathia, se.
IDIOPÀTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
idiopatia. Idiopdtico. Idiopathicus, proprius.
IDIOSSINCRÀSSIA. f. fís. med. Temperament
propi de un cos, ab que apeteix ó té aversió à al-
guna cosa que fa en ell diversa impressió de la
que comunment exerceix. Idiosincràsia. Idiosyn-
crassis, is.
IDIOTA, m. Qui es mòlt ignorant, rúslich y
negat de talent. Idiota. Idiota, se, illiteratus, i.
IDIOTISME. m. Ignorància, rusticitat ; falla
de lletras. Idiotismo. Idiotismus, i. || grara. Infle-
xió de una part de la oració que té alguna irregu-
laritat, ó s' aparta de la regla general de una na-
ció y s' usa en una província. Idiolismo. Idiotis-
IGL
CATALÀ.
IGN
raus, i. [| gram. la locució en que una llengua s'
aparta de sas própias reglas, y segueix lo niodo
de altra estranya, iíiioíísnio. Idiotisnius, i.
ídol. m. y
■ ÍDOLA. f. ant. Estàtua de alguna falsa divinitat.
molo. Idoluni, idolus, i. |1 mel. V objecte excessi-
^mcnl amat ó venerat. Molo. Nimium cara res.
IDÒLATRA, m. Qui adora als ídols. Idòlatra.
Idolatra, aj. || met. Qui ama desordenada y excessi-
vament alguna persona ó cosa. Idòlatra. Insano
amore flagrans; idolatra, m.
IDOLATRAR, v. a. Adorar als ídols. Idola-
trar. Aliquem deperire.
IDOLATRAT, DA. p. p. Idolatrada. Depe-
rilus.
IDOLATRIA, f. La adoració ó cuit als ídols ó
déus falsos. Idolatria. Idolatria, a3. H mel. Amor
excessiu y desordenat de alguna persona ó cosa.
Idolatria. Flagrans amor.
IDOLET. m. d. y
IDOLETA. f. ant. Idolejo , idolillo , ico , ito.
Parvura idolum.
IDOLOPEYA. f. ret. prossopopeya.
IDOLOTITAS. f. pi. Yiandas ofertas als ídols.
Idololitas. Idololitae arum.
IDÓNEAMENT. adv. m. Ab idonei'at. idònea-
mente. Idoneè, aplè.
idoneïtat, f. Aplitul pera alguna cosa. ido-
neidad. Aptiludo, inis.
IDÓNEOjÓIDÓNEU, A. adj. Apte, propi,
convenient, à propòsit. Idòneo. Idoneus.
IDROPESIA. f. elC. UIDROPESIA.
IDULI. m. Víctima ques' oferia à Júpíler lo dia
dels ídus. Idúleo. Idulium, ii.
ÍDUS. ra. üna de las parts en que'ls romans di-
vidian lo mes; són lo dia 13, exceptuant lo mars,
maig, juliol y octubre que són lo 15. Idus. Idus,
uum.
IDZETA. Última lletra del alfabet. Zeda, zeta.
Zeta, íC,
lET. pron. ant. jo.
IG.
IGBALA. f. Esclava del harem à qui 'I sullan
distingeix entre lotas. Ikhala. Ikbala, ae.
IGLÉSIA. f. La congregació dels üels cristians.
lesia. Ecclesia, a;. || Conjunt de lots los capítols,
ïrsonas ecclesiàsticas, y gobern ecclesiàslich de
alguns regnes, ó subjectes à un patriarcal. Iglesia.
Ecclesia, íb. || Lo gobern ecclesiàslich general del
sumo ponlífice, concilis, y prelats. Ijlesia. Ec-
clesia, ae. II Lo temple. lylcsia. Templum, i. [| Ter-
ritori ó lloch de la jurisdicció de un prelat, y '1
conjunt de sos súbdits. Iglesia. Dioeces, is. [| L' es-
tat ecclesiàslich, Iglesia. Glerus , i. || Inmunitat
que logra '1 delinqüent que's val del sagrat. Igle-
sia. Asylia, aj. |I La jurisdicció y domini que'ls
m
ecclesiàstichs ó Iglesias tenen sobre cosa temporal •
Iglesia. Ecclesia, ai. || Capítol de las catedrals ó
col-legiatas. Iglesia. Calhedralis, collegialiscoetus.
II Cada una de las juntas particulars del heretges.
Iglesia. Haíreticorum coelus.
IGLÉSIA CATEDRAL. CATEDRAL.
KiLÉsiA DE ESTATUT. La en que ha de fér proba
de limpiesa 'I qui ha de sér admès en ella. Iglesia
de eslado. Ecclessiaslicus coelus cui hajrelica labe
infeclus adscribi non potesl.
ir.LÉsiA MAJOR. La principal del poble. Iglesia
mayor. Praecipium templum.
IGLÉSIA MILITANT. Congrcgació dels fiels calólichs
en aquest mon. Iglesia militante. Militans ecclesia.
IGLÉSIA PARROQIUAL. PARRÒQUIA. 1.
IGLÉSIA PURGANT. Las àuimas que existeixen en
lo purgatori. Iglesia purg ante. Purgans ecclesia.
IGLÉSIA ORIENTAL. La quo scgucix lo rito grech.
Iglesia oriental. Orientalis ecclesia.
IGLÉSIA TRiuNFANT. Los benaveulurats. Iglesia
Iriunfante. Triumphans, coeleslis ecclesia.
A LA IGLÉSIA PERA ORAR Y A LA PLASSA PERA TRAC-
TAR, ref. Denota la mòlta reverència ab que's déu
estar en la iglesia. À la iglesia para orar y a la
plaza d conlralar. Dura fueris in templo Deo di-
ligenter attende.
À TALL DE IGLÉSIA CATEDRAL, QUALS FOREN LOS PA*
RES LOS FILLS SERAN. ref. Dcnola lo que influeixen
los exemples, y principalment los dels pares pera
'Is ulls. À uso de iglesia catedral, cuales fueron los
padres los hijos seran ; el hijo de la gata ratones
mata. Qualis paler talis ülius.
ATRAPAR SENS IGLÉSIA. fr. met. Atrapar descuy-
dat. Coger desprevenido, ó de manos a boca. Inopi-
nuín rapere.
RECONCiLiAttSE AB LA IGLÉSIA. fr. Tomar à sòn
gremi, abjurant 1' error y heretgia. Reconciliarse
con la Iglesia. UcEresim abjuraré ; ecclesia; novi-
ler adscribi.
IGLESIADA. f. Còpia de gent en la iglesia.
Iglesia llena. Gentis plena ecclesia.
IGLE8IASSA. f. aum. Iglesia gran. Iglesia
grande. Magna ecclesia.
IGLESIETA. f. d. capella. || hermita.
IGNASI, n. p. de home. Ignacio. Ignalius, ii*
ÍGNEO, A. Lo que es de foch ó li pertany. íg-
neo. Igneus.
IGNÓBIL. adj. IGNOBLE.
IGNOBILITAT. f. La humilitat y baixesa de
que proceheix alguna cosa, especialment parlant
de llinatges. Oscuridad de nacimiento ò de linaje.
Ignobilitas, atis; plebeja conditio.
IGNOBLE. adj. De baix naixement. Innoble. Ig-
nobilis, obscurus.
IGNOSCÉNCIA. f. y derivats, innoscéncia.
IGNOGRAFIA. f. icnograkia,
IGNOGRÀFICH, CA. adj. Cosa de ignograOa.
IgnogrAficQ. Ignographicns.
IGNOLOGIA. f. ICNOLQOU,
, Ignorància.
Disipientia,
Ignorància.
8 IGN
ignomínia, f. Afront, deshonra, laca en la
fama. Ignomínia. ígnominia, infàmia, ae.
IGNOMINIÓS, A. adj. Infame. Ignominioso,
afrenloso. Ignominiosus.
IGNOMINIOSA MENT. adv. m. Ab ignomí-
nia. Ignominiosamente. Ignominiosè.
IGNORÀNCIA, f. Falla de ciència
Inscientia, ae. 1| Kecedat. Ignorància.
ae. II Falta de experiència, de cultura.
Rudilas, alis. | Inadverléncia, descuyt. Ignorància.
Imprudentia, ». |1 innocència.
iGNORAxNCiA. AFECTADA. La quc's fiogeix. Ignoran-
cia afectada. Aífectata ignorantia.
IGNORÀNCIA CRASSA ó DOLOSA. La que no té discul-
da. Ignorància crasa. Grassa, tergiversatione ca-
rens ignorantia.
IGNORÀNCIA DE DRET. for. La de qui ignora '1
dret. Ignorància de derecho. Juris ignorantia.
IGNORÀNCIA DE FET. La que toca à la acció, com
la de qui no sab si ha pagat lo deute. Ignorància
de hecho. Ignorantia facti.
IGNORÀNCIA INVENCIBLE. La que no's pót vèncer
ab totas las diligéncias possibles. Ignorància inven-
cible. Ignorantia invencibilis.
IGNORÀNCIA supiNA. La que prové de negligència
en apéndrer lo que's pót y déu saber. Ignorància
supina. Ignorantia supina.
LA IGNORÀNCIA ES MÒLT ATREVIDA. lOC. DeUOta que
'Is ignorants solen sér los mès atrevits, y 'Is que
pensan sér mès sabis que'ls altres. La ignorància
esmuy atrevida ó confiada. Ignorantia conüdentiam
parit.
LA IGNORÀNCIA NO ESCUSA DE PECAT. exp. ab que
s'explica que la ignorància de las cosas que's
deuhen saber no eximeix de culpa. La ignorància
no quila pecado. Ignorantia à culpa non liberal.
NO PECAR PER IGNORÀNCIA, fr. Fèr alguna cosa
coneixent que es mala ó que no 's déu fèr. Pre-
teslar ignorància ; alegar , prelender ignorància.
Ignorantiam interponere.
IGNORAN8. f. ant. ignorància.
IGNORANT, p. a. Qui ignora. Ignorante. Ig-
narus. || Home sense lletras. Ignorante, idiota.
Idiota. II Qui no està informal en alguna cosa. Ig-
norante. Nescius.
SÉR IGNORANT, fr. IGNORAR.
IGNORANTÀ8, SA. m. y f. aum. Ignoranton.
Yaldè ignarus.
IGNORANTÍSSIM, A. adj. sup. Ignorantisi-
mo, ignoranton. Imperitissimus,
IGNORANTMENT. adv. m. Ab ignorància.
Ignorantemente. Indoctè. || Inadvertidament. Igno-
rantemenle. Inconsideratè. i| Ab necedat. Ignoran-
temente. Insipienter, imperitè.
IGNORAR, v. a. No saber, no enténdrer, no
conèixer. Ignorar. Ignoro, as.
IGNORAT, DA. p. p, Ignorado. Ignoratus. ||
DESCONEGUT.
IGNUT. m. Peix que 'Is gentils consagraren
DIDGIONARI IGU
à Yénus. Apua. Aphya, apua, se. Pót dirse així del
llatí «ignis» foch ; pus posat al foch se cou mòlt
prompte, y de aquí vé '1 refran llatí «Aphya ad
ignem» de lo que s' acaba ó consiim aviat.
IGNYORAR. V. a. ant. ignorar. || ant. anyo-
BAR.
IGREA. f. ant. iglésia.
IGUAL. adj. Lo que es de la mateixa naturale-
sa, quantitat y qualitat que altra cosa. Igual. Ger-
manus, coaequus. 1| Pla, sense costas ni profundi-
tat. Igual. iEquus. || Semblant. Igual. Unus, ger-
manus. |1 Invariable, constant. Igual, ^qualis. ||
De las mateixas proporcions. Igual. Exisonus.
igual per igual. m. adv. Denota la igualtat de
dos cosas. Ras con ras ; ras en ras. ^Equaliter.
AL igual. m. adv. Ab igualtat. Al igual. ^Equa-
liter, pariler.
DE IGUAL k igual. m. adv. Igualment. Con igual-
dad. Ex aequo ; pari gradu.
FÉR ANAR PER UN IGUAL. fr. Igualar alguuas co-
sas entre las quals devia haverhi proporció de de-
sigualtat. Llevar por un rasero. ínfima summis pa-
ria facere.
NO TENIR IGUAL. fr. Sér superior à tot. No tener
igual. Oranes superaré, vincere, anteire, antece-
dere.
PER IGUAL. m. adv. igual PER IGUAL.
PER UN IGUAL. m. adv. PER UN SEGUIT.
POSAR IGUAL. fr. IGUALAR, APLANAR.
posARSE IGUAL. fr. Pagar sos deutes. Redondear-
se. A debitis se oranino expediré, liberare.
SENSE IGUAL. lu. adv. Seusc comparació. Sin
igual, sin par. Sine pari.
SÉR IGUAL ó TENIR PER IGUAL. fr. Tenir en lo ma-
teix concepte ; apreciar igualment à un subjecte
que à altre. Igualar. iEqualiler aestimare.
IGUALACIÓ É IGUALADURA. f. V acte y
efecte de igualar. Igualacion, iguala, igualamien-
to, emparejadura, emparejamiento. .íEqualis ada;-
quatio.
IGUALADOR, A. m. y f. Qui iguala. Iguala-
dor. iEquator, is,
IGUALAMENT. m. ant. IGUALACIÓ.
IGUALAR. V. a. Fèr ó posar una cosa igual à
altra. Igualar. Mquo, as. || Aplanar, posar à ni-
vell. Igualar. Complano, as, | v, n. No preferirse
als altres. Igualar. Parem se alicui facere. |1 Sér
igual una persona ó cosa à altra. Igualar, ^qua-
lemcumalioseconstituere. || arrasar. 1. || Retallar
los llibres pera que la enquadernació fassa mès
goig. Recortar, igualar. Recido, is,
IGUALARSE. V, r. Posarse al igual de altre.
Igualarse. Se cum aliquo aequare ; se alteri sequa-
re.
IGUALAT, DA. p. p. Igualada. iEqualus, ||
adj. PLA, UNIT,
IGUALAYAR. V, a, ant, ARRASAR. 3.
IGUALMENT, adv. m. Ab igualtat. Igualment
te. M([a^. U Sense distincció. Igualmente. Adaequè,
ILL
CATALÀ
ILL
II Del mateix modo. Igualmenle. Pariter. || També.
Igiuümente, lambien. ^Equaliler. || planament.
IGUALTAT, f. Conformitat de una cosa ab al-
tra en naturalesa ó qualitats. Igualdad. ^qualilas,
atis. II Correspondència , proporció , semblansa.
Igualdad. iE(iualilas, atis. || Firmesa de animo,
constància. Igualdad, firmeza de animo ; serenidad.
iEqualilas, aequanimitas, atis, constantia, ai, mo-
deralio, uis.
IGUR. m. Beguda, espècie de xerigot, que usan
los turchs. Igurio. Igurium, ii.
ILL.
ILÍADA. f. Poema de Homero sobre la guerra
de Troya. lliada. Ilias, adis.
ILLA. f. ISLA.
IL-LACIÓ. f. Conseqüència, deducció de al-
guns principis assentats. Ilacion. Ulalio, induclio,
nis.
ILLADA. f. Qualsevol de las dos cavitats entre
las costellas falsas y sol del ventre. Ijada, ijar.
lUia, um. II MoixAMA. || Tunyina ó mamella de por-
ca salpresa. Ubre, hijada de puerco. Sumen, inis.
II Lo dolor ó mal que 's pateix en aquella part.
Miserere, hijada. || pi. Dit dels costats del caball y
animals semblants. Uijares. Ulia, um.
IL-LAQÜEACIÓ. f. ENCADENAMENT.
IL-LATIU, VA. adj. Lo que s' infereix ó de-
duheix de alguna cosa. Ilaiivo. Illativus.
IL-LEGAL. adj. Lo que es contra la lley. Jle-
gal. Illegalis.
IL•LEGALITAT, f. Falta contra la lley. Ilega-
lidad. Illegalilas, atis.
IL-LEGALMENT. adv. m. Contra la lley. Ile-
galmenie. Illicitè.
IL-LEGIBLE. adj. Lo que no 's pót llegir. lle-
gible. Quod legi non potest.
IL-LEGÍTIM, A. adj. Contrari à la lley. Ilegi-
timo. lUegitimus. || Fill procreat l'ora de matrimoni
y de pares que no podian contràurerlo. Ilegltimo.
Notus.
IL-LEGÍTIMAMENT. adv. m. Sense llegiti-
mitat. Jlegilimamente. Illegitiraè.
IL-LEGITIMAR. v. a. Fér que una cosa sia
il•legítima. Ilegiíimar. Justum et legitimum illegi-
timum reddere.
IL-LEGITIMITAT. f. Falla de alguna cir-
cunstància pera sér una cosa Uegítima. llegilimi-
dad. Legis adversatio.
IL-LERDÉS, A. adj. Cosa de Lleyda. Leridam.
Illerdensis.
IL-LERDET, A. m. y f. Natural de Lleyda.
Natural de Lérida. Illerdensis.
• IL•LÈS, A. adj. Sense dany. Ileso ; sin lesion.
Illaesus ; innocuus.
IL-LETA. f. ant. isleta.
IL•LIBAT, DA. adj. il-lés, enter.
IL-LIBERITÀ, NA. adj. Natural y pertanyent
à Il-librria. Iliberitano. lUiberitanus.
IL•LÍCIT, A. adj. Prohibit, injust. Ilicito. llli•
citus, nefas.
il•lícitament, adv. m. Contra rahóó dret.
Ilkilamenle. Illicitè.
IL•LIMITAT, DA. adj. Sense límits. Ilimila-
do. Illimitatus.
IL-LÍQüIT, A. adj. Espès. Iliquido. Non li-
quidus.
IL•LIRI, A. adj. Cosa de Il•líria. llirio. Illi-
rius.
IL-LUMENAR. V. a. IL-LÜMINAa.
IL-LUMINACIÓ. f. Acte y efecte de il•lumi-
nar. Iluminacion. Illuminatio, nis. || Adorno, dis-
posició de mòltas llums ordenadas. Iluminacion.
Illuminatio, nis. || pint. Lo tint dels colors que 's
donan à la pintura. Iluminacion. Illuminatio, nis.
II En la moral la llum que vó de Dèu à nostras
ànimas. Iluminacion, iluslracion. Illuminatio, nis.
IL•LUMINADÍSSIM, A. adj. Jluminadisimo .
Yaldè illuminalus.
IL•LUMINADOR, A. m. y f. Qui il•lumina.
Iluminador. llluminalor, is. || pint. Qui adorna ab
colors los llibres ó pinturas. Iluminador. Coloribus
ornans.
IL-LUMINAMENT. m. IL-LüMINACló.
IL-LUMINAR. Y. a. Comunicar, donar llum ó
claredat. Iluminar, alumbrar. Lumino, as. || Ador-
nar ab mòltas llums las iglésias, etc. Iluminar.
Illumino, as. || pint. Adornar ab colors. Iluminar.
Picturis , coloribus ornaré. || En la moral ense-
nyar, tràurer los dubtes y dificultats. Iluminar.
Illumino, illuslro, as. | teol. Inspirar Dèu inte-
riorment à la criatura. Iluminar, iluslrar. Illumi-
no, as. II met. Il•lustrar l'enteniment ab T estudi.
Iluminar. Illumino, as. || poét. Araanéixer. Ama-
necer. Lucesco, is. | Donar vista als cegos. Dar
vista. Illumino, as.
IL•LUMINAT, DA. p. p. Iluminado. Illurai-
natus. II m. pi. Certs heretges. Iluminados. Illu-
minali, orum.
IL-LUMINATIU, VA. adj. Lo que té virtut
pera il•luminar. Iluminalivo. Illuminandi virtule
pollens.
IL•LÚS, A. adj. Enganyat ab aparicions. Iluso.
Illusus.
IL-LUSIÓ. f. Falsa imaginació, aprehensió
errada. Ilusion. Illusio, nis. || Aparició enganyosa.
Ilusion. Inane spectrum ; inanis, fallax visió.
IL-LUSIU, VA. adj. Fals, enganyós, aparent.
Ilusivo, ilusorio. Fallax.
IL-LUSORI, A. adj. iL-Lüsiü. II Nul•lo, de nin-
gun valor. Ilusorio. lUusorius.
IL•LUSTRACIÓ, f. Obra de il-lustrar. Iluslra-
cion. Illustratio, nis. || Inspiració divina. Iluslra-
cion, inspiracion. Divinus aíllatus. I ennobliment.
IL-LUSTRADOR , A. m. y f. Qui il-lustra.
Ilustrador. Illustrator, i§.
10 mk
IL-LUSTRAR. V. a. Explicar, aclarir, lluslrar.
Illumino, as. || Donar, comunicar llum. Ilustrar.
Illumino, as. || Adornar. Ilustrar. Radio, as. [| En-
noblir, fér il-lustre alguna persona ó cosa. Ilus-
trar. Orno, as. [1 teol. Inspirar Dèu à las criaturas
ab llum sobrenatural. lluslrar, iluminar. Illustro,
as, moveo, praemoveo, es. 1| Hermosejar un dis-
curs. Exornar el discurso. Orationem ornamentis
il•luminaré, exornare.
IL-LÜSTRAT, DA. p. p. llustrado. Illustra-
lus.
IL-LUSTRE. adj. Noble, excel-lent, famós.
llustre , esdarecido , inclito. Il-luslris. 1| Insigne,
cèlebre, llustre. Il•lustris. 1| Títol de dignitat. llus-
tre. Il•lustris.
IL-LÜ8TREMENT. adv. m. De un modo il-
lustre. llustremente. Clarè, praeclarè.
IL-LUSTRÍSSIM , A. adj. sup. Ilustrisimo.
llluslrissimus. 1| Tractament del bisbe, y altras
dignitats. Ilustrisimo. lUustrissimus. |1 Títol que
en lo sigle xv se donava als Infants. Ilustrisimo.
llluslrissimus.
IM.
IMADA. f. nàut. Cada esplanada de las dos
que 's forman en la grada à un y altre costat de la
quilla, y per las quals relliscan lasanguilas quant
la nau se bóta al aygua. Aimada, imada. Tabula-
tum, i,
IMAGE. f. ant. IMATGE.
IMAGINABLE, adj. Lo que 's pót imaginar.
Imaginable. Quod imaginari, concipi potest.
IMAGINACIÓ, f. Idea, imatge, representació.
Imagxnacion. Phanlasia, se. [| Falsa aprehensió; ju-
dici de cosa sense fonament. Imaginacion. Imagi-
natio, nis. || opinió. || La facultat que representa al
ànima las imatges. Imaginacion. Imaginatio, nis.
II La cosa imaginada. Imaginacion. Animo infor-
mata species.
DIVAGAR LA IMAGINACIÓ, fr, Dlslràurerse. Divagar
la imaginacion. Divagor, aris.
NO PASSAR PER LA IMAGINACIÓ, fr. NO PASSAR PEL
PENSAMENT.
IMAGINACIONISTA. m. med. Lo qui creu
en la influència que exerceix la imaginació en lo
feto. Imaginacionisla. Immaginaster, ri.
IMAGINAMENT. m. ant. imaginació.
IMAGINAR. V. a. Formar espècies ó imatges
en la fantasia. Imaginar. Imaginor, aris. || Crèu-
rer, pensar, idear, ab fonament. Imaginar. Cogito,
as. I Idear sense fonament. Imaginar , inventar.
EíBngo, is. I Esculpir, fér imatges de bullo. Es-
culpir. Insculpo, is.
No's PÓT imaginar ni PENSAR, fr. No se fuede
imaginar. Non cogitalione comprehendi, nec men-
te percipi potest.
IMAGINARI, A. adj. Lo que 's pót imaginar.
Imaginario, imaginable. Quod raeute concipi po-
DICCIONARI IMB
test. II Fantàstich, que no existeix sinó en la ima-
ginació. Imaginario. Imagi narius.
IMAGINÀRIA, f. mil. Guàrdia anomenada
pera suplir quant ix la que guarda'l quartel. Ima-
ginaria. Cautionalis, stativa militum custodia.
IMAGINÀRIAMENT, adv. m. Fingidament,
sense realitat. Imaginariamente. Imaginariè.
IMAGINAT, DA. p. p. Imaginado. Imagina-
tus.
IMAGINATIU, VA. adj. Lo qui contínuament
imagina. Imaginativo. Imaginabundus. |1 Qui té
viva la aprehensió. Imaginativo. Qui rerum spe-
cies facile animo informat.
IMAGINATIVA, f. Facultat ó potència de ima-
ginar. Imaginativa. Mens, lis.
IMAGINAYRE. m. ant. Artista ó pintor de
imalges. Imaginario. Imaginarius.
IMAGINATURA. f. ESCULTURA, pintura.
IMAGINERIA. f. Brodat de figuras ; en caste-
llà se sól péndrer també per la escultura ó pintu-
ra. Imagineria. Imaginum, flgurarum intextura.
IMAN. m. Pedra mineral, regularment de co-
lor gris obscur, que lè la propietat de dirigirse
naturalment envers lo nort, y de atràurer lo fer-
ro. També hi ha un mixto artificial que produheix
los mateixos efectes. Iman, piedra iman, calamita.
Siderilis, is, magnes, elis. |1 mel. Atractiu, Iman,
alraclivo. Illecebra?, arum.
IMANAR Ó IMANTAR. V. a. MAGNETISAR.
IMATGE, f. Figura, representació, idea que 's
forma en V enteniment. Imdgen. Idea, se. || Retra-
to, pintura. Imàgen. Figura, se. H Se diu figurada-
ment de una cara hermosa ó ben féla. Imagen, se-
ra(in. Imago, i nis.
sÉR UNA IMATGE, fr. fam. Se diu del subjecte de
especial hermosura. Ser un serafin ó una imàgen.
Pulcherrimum èsse.
IMBARATABLE. ad j . Lo que no's pót con-
mular, ó baratar. Inconmuíable. Incommutabilis.
IMBECIL-LAMENT. adv. m. Dèbilment. Con
debilidad y fíaqueza. Imbecilliter.
IMBECIL-LITAT. f. Flaquesa, debilitat. Im-
becilidad. ImbecillitaS; atis.
IMBECIL-LO, A. adj. Flach, dèbil. Imbècil.
Imbecillus. || innocent, fatuo.
IMBORNAL. m. nàut. Forat per aliont surt la
aygua de la cuberta de la nau. Imhornal, embor-
nal. Navis ad aquarum emissionem foranien. | Al-
tre foral que 's fà per la part inferior de las per-
xas, y contra la quilla, pera que las ayguas de
entrecodernas corran à la caixa de bombas. Im-
bornal, groera, regola, desaguadero. Anquina, ae.
IMBUHIR. v. a. Infundir, persuadir, ense-
nyar, dúclrinar. Imbuir. Imbuo, is. || Persuadir,
guanyar l' ànirao. Imbuir. Suadeo, es. || Empapar
r esperit dels costums y opinions del vulgo. Im-
buir. Animum moribus et opiniobus vulgi imbue-
re.
IMBUHIT, DA. p. p. Imbuido. Iinbulus.
IMP CATALÀ.
adj. Lo que's pót imitar, Iinila-
IMITABLE.
ble. Iinilabilis.
IMITACIÓ, f. La acció de imitar. Imilacion.
Imilalio, semulatio, nis.
À IMITACIÓ, m. adv. A semblansa ó al igual de
altra cosa. A imilacion. Ad similitiidinem.
IMITADOR, A. m. y f. Qui imita. Imitador.
Imitalor, ajmuialor, is.
IMITAR. V. a. Executar alguna cosa à sem-
blansa de altra. Imitar. Imilor, aris. | Contrafer ó
escarnir. Imitar. Imitor, aris. || Copiar, seguir
r exemple. Imitar. Imitor, aris. || Retratar, repre-
sentar. Imilar. Adumbro, as, exprimo, is.
IMITAT, DA. p. p. Imilado. Imitatione ex-
pressus. || contrafet.
IMPACIÈNCIA, f. Inlol-lerància, falla de pa-
ciència. Impaciència. Impacienlia, ai. || Prompti-
tut de indignació, de còlera. Impaciència. Sloma-
chus, i. II Gran desilj, falta de espera. Impaciència.
Anxietas, atis, impatientia, se.
IMPACIENT, A. adj. Qui no té espera. Impa-
ciente. Impatíens. || Incomodat. Impaciente. Impa-
tiens.
IMPACIENTAR. V. a. Enfadar mòlt. Impa-
cientar, l'atientiam turbare.
IMPACIENTARSE. V. r. Tenir impaciència.
Impacientar se. Molestè, indigne aliquid ferre.
IMPACIENTÉSSIM, A. adj. sup. Impacienti-
simo. Impatienlissimus.
IMPACIENTMENT. adv. m. Ab impaciència.
Impacicniemenle. Iinpatienter. || Ab gran desitj.
Impacientemente. Avidè.
IMPAGABLE, adj. Lo que no's pót pagar. In-
soluble. Insoliibilis.
IMPAHIBLE. adj. Lo que no's pót pahir. Indi-
geslible. Indigeslus.
IMPALPABLE, adj . Lo que no's pót palpar.
Impalpable. Intraclabilis.
IMPAR. adj. Desigual. Impar. Impar. 1| arit.
Número la meytat del qual conté trencat. Impar.
Numerus impar.
IMPARCIAL, adj. Qui no pren partit. Impar-
cial. Neutralis.
IMPARCIALITAT, f. Indiferència, neutrali-
tat. Impar cialidad. Nullius factionis studium.
IMPARTIBLE. adj. Lo que no's pót partir.
Imparlible. Imlivisibilis.
IMPASSIBILITAT, f. Condició de cosa inca-
pàs de pai•lir. Impanibilidad. Impasibilitas, atis.
IMPASIBLE É IMPATIBLE. adj. Incapàs de
patir. Impasible. Impatibilis, impassibilis; pati
nescius.
IMPAVIDESA. f. INTREPIDESA, RESOLUCIÓ.
IMPÀVIT, DA. adj. Intrépit, resolt. Impúvi-
do. Impavidus.
IMPECABILITAT. f. Impossibilitat de pecar.
Impecabilidad. Impecabililas, atis.
IMPECABLE, adj. Incapàs de pecar ó errar.
Impecable. Impecabilis.
IMP 11
IMPEDIENT. p. a. Lo qui impideix. Impedien-
te. Impediens, obstans,
IMPEDIMENT, m. Incomoditat. Impedimenlo.
Impediïnentum, i. 1| ocupació. |1 Obstacle, destorb.
Impedimenta, obstdculo. Impedimentum, i. || teol.
Qualsevol circunstància que fa nuI-lo '1 matrimo-
ni. Impedimenta. Impedimentum, i. || Detenció ó
arrest de la nau, abans ó desprès de haver carre-
gat ó descarregat. Impedimento, fuerza superior ó
de prificipe. Navis impedimentum.
IMPEDIMENT DIRIMENT, teol. LO qui ímpidcix 00-
lebrar lo matrimoni, y desfà '1 celebrat. Impedi-
mento dirimerUe. Dirimens impedimentum.
IMPEDIMENT IMPEDIENT. Lo quc sols impedeix la
celebració del matrimoni. Impedimenta impediente.
Impedimentum impediens.
POSAR IMPEDIMENT À LA CÚRIA. fr. Manifestar al
jutge r impediment que té algú pera celebrar lo
matrimoni que vól contràurer. Embargar lassellos,
paner impedimento ú alguno. Aliqui impedimentum
objicere.
IMPEDIR. V. a. Obstar, destorbar, embaras-
sar. Impedir. Obsto, as. |1 Fér mala obra, incomo-
dar. Impedir. Obsum, es.
IMPEDIRSE. V. r. Contràurer malaltia que
priva 'I poder usar dels membres. Impedirse. Im-
pedí ri.
IMPEDIT, DA. p. p. Impedida. Impeditus. |
adj. Malaltís que no pót valerse. Impedida. Mem-
bris caplus.
IMPEDITIU , VA. adj . Lo que pót impedir.
Impeditiva. Impediens.
IMPEL•LIR. V. a. Empènyer, donar impuls.
Impeler, impulsar, empujar. Impello, is. || met. in-
citar, estimular. Impeler, impulsar. Impello, is.
IMPEL-LIT, DA. p. p. ImpcUdo.
IMPENDENT. adj. pendent.
IMPENETRABILITAT, f. Propietat dels cos-
sos que impedeix que un estiga en lo lloch que
ocupa un ahre. Impenetrabilidad. Impenetrabililas,
atis.
IMPENETRABLE, adj. Lo que no 's pót pe-
netrar. Impenetrable. Impenetiabilis. || Lloch inac-
cesible. Impenetrable. Impervius. |1 mel. Lo que
no's pót entèndrer. Impenetrable. Inextricabilis.
IMPENETRABLEMENT. adv. m. De un mo-
do impenetrable. Impenetrablemente. Impenetrabi-
lem in modnm.
IMPENITÉNCIA. f. Obstinació en lo pecat.
Impeniïencia. Impcenitentia, a;.
IMPENITÉNCIA FINAL. La que dúia finsà la mort.
Impeniïencia final. Finalis impcenilentia.
IMPENITENT, adj. Obstinat en lo pecat. Im-
penilenle, incanvertible. Impoenitens.
IMPENSA. f. for. gasto.
IMPENSADAMENT, adv. m. De i m provis.
Impensadamenie. Inopinatè. || Inadvertidament, per
descuyt. Impensadamenle. Imprudenter.
IMPENSAT, DA. adj. Lo que esdevé de im-
12 IMP
provis. Impensada. Inopinatus, |1 Inadvertit, des-
cuydat. Impensada. Imprudens, insciens, incautus.
IMPERANT, p. a. Qui impera, mana ó domi-
na. Imperante. Imperans.
IMPERAR. V. a. Gobernar r emperador. Im-
perar. Impero, as. || Manar, ordenar. Imperar. Im-
pero, as.
IMPERAT, DA. p. p. Imperado. Imperatus.
IMPERATIU, VA. adj. Qui impera eficàs-
ment. Imperativa, dominante, allanera. Imperati-
vus. II gram. Modo demanar en los verbs. Impera-
tiva. Imperativus.
IMPERATORI, A. adj. IMPERIAL.
IMPERATÓRIA. f. Planta de flors pètitas,
blancas, en forma de girasol ; lo fruyt xato ; la ar-
rel grossa de una polzada, blanca obscura en lo ex-
terior, verda en lo interior, aromàtica y picant.
Serveix peravàrias composicions, y contra quarta-
nas, perlesia, y feriduras. Imperaloria. Imperato-
ria, se, oslrutgium, ii.
IMPERCEPTIBLE, adj. Lo que no 's pót per-
cibir ; també equival en lo moral à incompre-
hensible. Imperceptible. Insensibilis, incensilis,
sensum fugiens.
IMPERCEPTIBLEMENT, adv*. m. De un mo-
do imperceptible. Imperceptiblemenle. Sine sensu.
IMPERDONABLE, adj. Lo que no 's pót per-
donar. Imperdonable. Venia indignus.
IMPERFECCIÓ, f. Defecte, falta. Imperfeccian.
Yilium, ii. II En la moral falta lleugera que ni ar-
riba à pecat venial. Imperfeccian. Imperfectio, nis.
IMPERFECTAMENT. adv. m. imperfetà-
MENT.
IMPERFET, A. adj. No conclohit ó acabat.
Imperfecta. Inchoatus. || Lo que té alguna imper-
fecció. Imperfecta. Yitiosus, imperfectus.
IMPERFETAMENT. adv. m. Ab imperfecció.
Imperfeclamente. Imperfecte.
IMPERI, m. Dominació, mando. Imperio. Im-
perium, ii. |1 La acció de manar ab autoritat. Im-
peria. Imperium, ii. || Los estats subjectes al em-
perador. Imperia. Imperium, ii. [1 La dignitat del
emperador. Imperio. Imperium, ii. || Lo temps que
dura '1 mando de un emperador. Imperia. Impe-
rium, ii. II met. Lo poder y domini que té la vo-
luntat sobre sos actes y efectes, com també las
passions ó virtut sobre 1' home. Imperio. Domina-
tus, us, imperium, ii. |1 ant. empíreo.
IMPERI oriental. Lo de Constantinopla ab relació
al de Roma que 's deya occidental. Imperio orien-
tal. Orientale imperium.
MER imperi. La potestat que té '1 soberà y ma-
gistrats pera posar penas ab coneixement de cau-
sas. Mera imperio. Merum imperium.
MiTx imperi. La facultat que competeix alsjutges
pera decidir las causas civils, y fér cumplir sas
scnléncias. Mislo imperio. Mixtura imperium.
IMPERIAL, adj. Pertanyent al emperador y al
imperi. Cesarea, imperal, imperatoria. Caesareus,
DICCIONARI IMP
imperalorius. || m. La cuberta de las diligéncias.
Imperial. In rheda tegmen.
IMPERÍCIA. f. Ignorància. Impericia. Ruditas,
atis. II Impolítica. Impericia. Rusticitas, atis.
IMPERIÓS, A. adj. Soberà, orgullós. Domi-
nante, imperiosa. Imperiosus.
IMPERIOSAMENT. adv. m. Severament. Im-
periosamente. Imperiosè.
IMPÉRIT, A. adj. Ignorant. Imperito. Imperi-
tus, indoctus.
IMPERITAMENT. adv. m. Ab impericia. Im-
peritamente. Imperitè, insipienter.
IMPERMUTABLE. adj . Lo que no 's pót per-
mutar. Impermutable. Quod permutari non potest,
IMPERSCRUTABLE. adj. inescrutarle.
IMPERSONAL, adj. gram. Dit del verb que
sols s' usa en las terceras personas del singular.
Impersonal. Impersonalis. || S' aplica al modo de
parlar en que s' usa del article lo en Uoch dels
tractaments comuns, tu, vos, etc. Impersonal. Im-
personalis loquendi modus.
EN IMPERSONAL, m. adv. IMPERSONALMENT. 2.
PER IMPERSONAL, m. adv. y
IMPERSONALMENT. adv. m. Ab tractament
impersonal, ó modo de tractar àun subjecte, usant
del article lo y la fercera persona del verb. Imper-
sanalmenle. Impersonaliter. || S' usa pera dir que'l
verb està en una oració sense persona. Impersonal-
mente. Impersonaliter.
IMPERSUADIBLE Ó IMPER8UASIBLE. Lo
que no 's pót persuadir. Impersuasible. Quod per-
suaderi non potest.
IMPERTÈRRIT, A. adj. Qui no té terror. Im-
pertèrrita. Imperterritus.
IMPERTINÈNCIA, f. Fàstich, mal humor, di-
ficultat en contentarse. Impertinència. Displicentia,
ai. II Eslravagància; ridiculesa, paraula, acció ó
modo insolent. Impertinència. Ineptiaí. || Molèstia.
Impertinència. Imporlunitas, atis.
IMPERTINENT, A. adj. Importú, enfadós.
Impertinenle. Imporlunus. I Lo que no vé al cas.
Impertinente. Alienus. || Cabessut, porfiat. Parfiada,
lerco. Pervicax.
IMPERTINENTMENT. adv. m. Ab imperti-
nència. Impertinentemente. Inepte.
IMPERTURBABLE. adj. Inalterable. Imper-
turbable. Imperturbabilis.
IMPETIR. V. a. ant. convèncer, impedir, acu-
sar.
IMPETRABLE. adj. Lo que "s pót impetrar.
Asequible. Impelrabilis.
IMPETRACIÓ. f. Logro, consecució. Impelra-
cion. Impetratio, nis.
IMPETRADOR, A. m. y f. é
IMPETRANT. p. a. Qui impetra. Impetradar,
impetrante. Impetrator is.
IMPETRAR. V. a. Obtenir, lograr ab súplicas.
Impetrar. Impelro, as.
IMPETRAT, DA. p. p. /m|)Círado. Impetralus.
IMP
CATALÀ.
IMP
13
ÍMPETU, m. Moviment accelerat ó violent.
ímpetu, impetuosidad. Yiolentia, ferocia, ;c. || Fer-
vor, vigor del animo. ímpetu. Calor, is. |1 Agilació,
violència de las passions. ímpetu . Impelus, us,
IMPETUÓS, A. adj. Violent, furiós. Impetuosa.
ImpeluosHs. || mel. AnnEBATAT, precipitat.
IMPETUOSAMENT. adv. m. Ab ímpetu, /m-
petuosamente. Violenter.
IMPETU08ÍSSIMAMENT. adv. m. Ab ímpe-
tu. Impciuosisimamcnte. Valdè impeluosè.
IMPETUOSITAT, f. é
IMPETUT. f. ant. ímpetu.
IMPIADÓS, A. adj. IMPIO.
IMPIAMENT. adv. m. Irreligiosaraent. Impia-
mente. Impiè. [] cruelment.
IMPIDIR. V. a. IMPEDIR.
IMPIETAT. f. Irreligió, falla de respecte a
Déu, la pàtria, 'is pares y superiors, Impiedad.
Impium facinus.
IMPINGIR. V. a. ATRIBUHIR.
IMPIO, A. adj. Irreligiòs. Impio. Impius. |1
Violador de cosas sagradas. Impio. Impius.
IMPLACABLE, adj. Lo que no's pót aplacar.
Implacable, inexorable. Implacabilis, inexorabilis,
inexpiabilis.
IMPLACABLEMENT, adv. m. Ab odi impla-
cable. Impíacabtemenie, Implacabiliter, pertina-
citer.
IMPLATIGABLE. adj. Qui no admet conver-
sació. Implalicable. Inlraclabilis.
IMPLICACIÓ É IMPLICÀNCIA. f. Contra-
dicció, oposició de termes entre sí. Implicacion.
Implicantia, ae. |1 embouch.
IMPLICACIÓ DE Niavis. Comunicació ó enllassament
que forraan com un embolich. Plexo. Nervorum
implicatio.
IMPLICANT, p. a. Lo que implica. Implicante.
Implicans.
IMPLIC.\R. V. a. Embolicar, mesclar una cosa
ab altra. Implicar. Implico, as. \\ v. n. Oposars?,
conlradirse un terme, frase, etc. Implicar. Implico,
as. 11 Usat ab negació destorbar, impedir. Implicar.
Ilepugno, as.
IMPLICAT, DA. p. p. ImpUcado. Implicatus.
IMPLICATORI, A. adj. Lo qi»e conté impli-
cació. Implicatorio, implicante. Pugnans, impli-
cans, repugnans.
implícit, A. adj. Inclòs en una cosa sens ex-
pressarse. ImpHcito. Implicitus.
IMPLÍCITAMENT, adv. m. De un modo im-
plícit. [mpUcilamente. Implicitè.
IMPLORADOR, A. m. y f. suplicant,
IMPLORAMENT. m. La acció de implorar,
Imploracion. Imploralio, nis.
IMPLORAR. V. a. Demanar favors ab gemechs,
siiplicas y llàgrimas. Implorar. Imploro, as.
IMPLORAT, DA. p. p. Implorado. Implora-
lus, exoralus.
IMPLUVr. m. Depósit de aygua que hi havia
TOMO II.
en milj del pati de una casa romana. Impluvio.
Impluvium, ii.
IMPOLÍTICA. f. Descortesia, Impoliíira. Rus-
ticitas, inuibanitas, atis.
IMPOLÍTICH, CA. adj. Qui es faltat de polí-
tica. ImpoHliro. Incivilis, inurbanus.
IMPOL-LüT, A. adj. Sense màcula. Inmacu-
lado, impnluto. Impollutns.
IMPONDERABLE, adj. Lo que no té ponde-
ració. Imponderable. Omnem exagerationem su-
perans.
IMPORT, m. Preu, cost. Imporle. Prelii sum-
ma.
IMPORTABLE. adj. INSOPORTABLE.
IMPORTACIÓ, f. Entrada de generós en al-
gun regne. Imporlacion. Iraporlatio, inlroductio,
intromissió, nis.
IMPORTÀNCIA. f. Conveniència, utilitat gran.
Importància. Momentum, i. H Representació de al-
guna persona per sas qualitats. Importància. Exis-
timatio, nis.
IMPORTANT, p. a. Grave, lo que es de im-
portància. Importanle. .\ecessarium, utile.
IMPORTANTÍSSIM, A. adj. sup. Importan-
tisimo. Gravissimus, utílissimns.
IMPORTANTMENT. adv. m. ant. Ab impor-
tància y utilitat. Imporlantemenle. Utiliter, maxi-
mè.
IMPORTAR. V. n. Convenir, sér convenient,
favorable, útil, ventatjós. Importar. Convenio, is.
I Pertànyer, tocar, tenir que véurer en alguna
co.-a. Importar. Alicui inteiesse. H v. a. Valer 6
arribar à tal quantitat las cosas compradas. Im-
portar, sumar, valer. iEstimo, as. H Consistir, anar
à risch, com: això us importa la vida. Consistir,
estribar. Mtor, eris. I requirir, exigir.
IMPORTAT, DA. p. p. Imporlado. ^stima-
tus.
IMPORTü, NA. adj. Enfadós, molest, imper-
tinent. Importuno. Importunus. H intempestiu.
IMPORTUNACIÓ. f. Instància molesta. Im-
portunacion, importunidad. Importuna ob.secratio.
IMPORTUNADAMENT É IMPORTUNA-
MENT. adv. m. Ab imporlunació. Importunamen-
te, importuna damente. Importunè , molestè. H in-
tempestivament.
IMPORTUNAR, v. a. Molestar, enfadar. Im-
portunar. Gravo, insto, as.
IMPORTUNAT, DA. p. p. Importunado. Gra-
valus.
IMPORTUNÍSSIM, A. adj. sup. Importunisi-
mo. Importuiiissimus.
IMPORTUNITAT. f. IMPORTUNACIÓ.
IMPOSADOR, A. m. y f. impostor.
IMPOSAR, v. a. Carregar, posar alguna cosa
sobre altra. Imponer. Impono, is. | Carregar alsru-
na obligació ó gravàmen. Imponer. Impono, is. Ij
Instruhir à algú en alguna matèria. Imponer. Ir.s-
truo, is. U IMPUTAR, calumniar , ÀPosAR. 2. | Eütre
14 IMP
eslampers arreglar en la prempsa las planas, de
modo que plegant lo full vaja seguida la numera-
ció de ellas. Imponer. Lilterarum tabulam typo-
graphico praílo iinponere. || Posar nora. Imponer
nombre. Nomen imponere. |1 v. r. Férse càrrecb,
enterarse bè. Inslruirse , informurse , imponerse.
Edoceri.
IMPOSAT, DA. p. p. Mpuesto. Impositus.
IMPOSICIÓ, f. La acció de imposar. Imposi-
cion. Impositio, nis. || Càrrega, tribut, gravàmen.
Imposicion, impueslo. Tribulum, i. | Entre estam-
pers la pessa de fusta ó metall que posan en la
forma pera que iscan los marges y blanchs ó di.i-
tàncias entre plana y plana. Imposicion, y en los
llibres en foli comunment guarniciones. Imposi-
tio, nis, craticulae, arum. \\ Col•locació de las pla-
nas pera ferlas venir bè unas ab altras. Imposi-
cion. Impositio, nis, foliorum paginarum legitima
distributiu. II La acció de posar nom. Imposicion.
Nominis impositio. [| impostura, calijmma.
IMPOSICIÓ DE MANS. Cereuióuia posant los bisbes,
las mans sobre 'Is que ordenan. Imposicion de m.a-
nos. Manuum impositio.
IMPOSICIÓ DE SILENCI PERPETUO, for. Prohibició al
actor pera tornar à reduhir la acció é instar sobre
ella. Imposicion de perpetuo silencio. Perpetuí si-
lentii impositio.
IMPÓSIT. m. IMPOSICIÓ. 2.
IMPOSSÍBIL. adj. ant. impossible.
IMPOSSIBILITAR. V. a. Llevar la possibili-
tat. ImposibUilar. Impossibile aliquid reddere;
aliquem impotentem facei-e.
IMPOSSIBILITAT, DA. p. p. Imposibililado.
Potestate destitutus. || f. fil. Repugnància ó impo-
tència de fér alguna cosa en r orde naluial. /m-
posibilidad. Impossibililas, atis. 1| necessitat, po-
bresa. II adj. impedit.
impossibilitat física. Absolula repugnància pe-
ra existir ó veriíicarse alguna cosa en 1' orde na-
tural. Imposibilidad física. Impossibililas physica.
impossibilitat metafísica. La que inclou contra-
dicció, com: sér y no sér en un mateix temps. Im-
posibilidad metafísica. Impossibililas meiaphysica.
impossibilitat moral. La inverossimilitut de sér
ó esdevenir alguna cosa. Imposibilidad moral. Iin-
possibilitas moralis.
IMPOSSIBLE, adj. Lo que no pót sér ó esde-
venir. Imposible. Impossibilis. [) met. Sumament
difícil y àrduo. Imposible. Summe diíücilis. [j m.
fil. Ent ó ser fingit. Imposible. Ens ralionis.
impossible de tota impossibilitat, exp. fam. De-
nota la suma impossibilitat de alguna cosa. Im-
posible de loda imposibilidad. Omninò impossibile.
demanar impossibles, fr. fam. que s' usa pera
explicar que en va s' esperaria de algú lo que na-
turalment no pót provenir ó nàixer de sa educa-
ció, del sèu caràcter ó de sa conducta. Pedirperas
al olmo. ^Ihiopem dealbare.
IMPOSTA. f. La última pedra que forma una
DICCIONARI IMP
espècie de cornisa desde ahont comensa l' arch.
Imposla. Incumba, a;.
IMPOSTOR, A. m. y f. Trapasser, qui imputa
algun delicte. Impostor. Impostor, is.
IMPOSTURA, f. Engany, ficció ab apariéncia
de veritat. Impostura. Fallacia, ». | Calúmnia. Im-
postura. Nefaria calumnia.
IMPOTÈNCIA, f. Falta de poder, de activitat.
Impotència. Impotentia, x. \\ Incapacitat pera en-
gendrar. Impotència. Impotentia, ae.
impotència absoluta. La que dependeix de la
falta de òrgans genilals, ó de la existència de eixos
òrgans, viciosament conformats ó alterats per las
malaltias. Impotència absoluta. Absolula.
impotència constitucional. La que dependeix
de un temperament apàtich ó mòlt fret ó es resul-
tat de la debilitat general que pateix tota la eco-
nomia: no pót curarse y produheix la esterilitat.
Impotència constitucional. Constitutionaliter.
IMPOTÈNCIA DIRECTA. La que resulta de la fredor
del temperament ò de la inèrcia particular dels
òrgans genitals. Impotència directa. Directa.
IMPOTÈNCIA INDIRECTA. La que existeix à pesar
del vigor del temperament y de la bona conforma-
ció de las parts genilals, dimanant de baverse
concentrat las forsas vitals en qualsevol altre punt.
Impotència indirecta. Indirecta.
IMPOTÈNCIA local. La que 's presenta en los in-
divíduos que dotats de bastant vigor experimenlan
una debilitat y una inèrcia notables en los òrgans
de la generació. Impotència local. Localis.
IMPOTÈNCIA PASSATGERA. La dependent de una
causa física que sols haja debilitat momenlànea-
ment los òrgans generadors, ò de una afecció mo-
ral que haja impedit la activitat de eixos òrgans.
Impotència pasagera. Transilorina.
IMPOTÈNCIA PERMANENT. La produhida per una
causa que obra sense parar sobre 'Is òrgans. Im-
potència permanente. Permanens.
IMPOTÈNCIA RELATIVA. La que dependeix de una
falla de proporció entre las parts que en lo coit
deuhen concórrer al acte generador. Impotència
relativa. Relativa.
IMPOTENT, A. adj. Qui no té potència. Im-
potenle. Impotens. \\ Incapàs de engendrar. Impo-
tente. Impotens. [| Incapàs de moderar sas passions.
Furibundo, desenfrenada. Impotens.
IMPRACTICABLE, adj . Lo que no 's pót prac-
ticar. Impracticable. Omnino diíücilis.
IMPRECACIÓ, f. Maledicció. Imprecacion, exe-
cracion. Imprecatio, nis.
IMPRECAR. V. a. Malehir. Imprecar. Impre-
co, execro, as.
IMPRECATORI, A. adj. Lo que 's fà ab im-
precació. Imprecatorio. Imprecatorius ; impreca-
tione faclum.
IMPREGNACIÓ, f. fil. L' efecte de impreg-
narse. Impregnacion. Pragnalio, nis.
IMPREGNARSE. V. r. quím. fís. Empaparsc
IMP
CATALÀ.
IMP
15
UU(
i
un cos de la substància de altre. ímpregnarse. Ini-
buo, is, impregno, as.
IMPREMPTA. f. L' art de imprimir llibres.
prenia. Tjpographia, a;. || 1/ obrador ó lloch en
e s' imprimeixen llibres. Imprenla. Typus, i.
PONAR A i.A IMPREMPTA. fr. Fér imprimir. Dar d
la estampa, d la premsa. Tjpis mandare.
IMPREMPTAR. V. a. ESTAMPAR, IMPRIMIR.
IMPRENABLE. adj. ant. inexpugnable,
IMPRÈS, A. p. p. Impreso. Typisconsignalus.
II m. Obra impresa, però de poca extensió. Impre-
sa. Libellus, i.
IMPRESCINDIBLE, adj. Cosa de que no's
pól prescindir. Imprescindible. Imprescindibilis,
inseparabilis.
IMPRESCRIPTIBILITAT. f. for. Qualitat de
imprescriplible. Imprescriplibilidad. Qualitas usu-
capioni non obnoxia.
IMPRESCRIPTIBLE. adj. Lo que no pót ni
déu prescríurerse. Imprescriplible. Usucapioni non
obnoxius.
IMPRESSIÓ, f. La acció de imprimir. Impre-
sion. Impressió , nis. I Qualsevol obra impresa.
Impresion. ^Edilio, nis. | La forma de lletra ab que
està impresa la obra. Impresion. Typographicae
notae. || Marca, senyal que deixa una cosa en altra,
com lo sello, las trepitjadas, etc. Impresion. Sig-
num, i. II La alteració que causa en un cos altre
estrany, com lo fret. Impresion. Impressus, us. [|
Lo moviment que fàn en l' animo las cosas espiri-
tuals ó morals. Impresion. Impressió, nis. || ímpetu.
IMPRESSIÓ ciRTA. La obra de que se 'n tiran
pochs exemplars. Remiendo. Breve typorum opus.
FÉR IMPRESSIÓ, fr. met. Fixarse en la imagina-
ció. Bacer impresion. Se aliquid in raente infrin-
re.
PRIMERA IMPRESSIÓ, met. Aquell concepte ó notí-
cia ab que un se satisfà inmediatament sense de-
tenirse à fér reflexió. Primera impresion. Prima
frons. ■
IMPRESSIONAR. V. a. Persuadir, fér conce*
bir alguna espècie ab forsa y vivesa. Impresionar.
Altè suadere.
IMPRESSIONAT, DA. p. p. Impresionado .
Impressus.
IMPRESSOR, m. Qui imprimeix llibres ó re-
genta una imprempta. Impresor. Typographus, i.
IMPRESTABLE. adj. Lo que no pól preslarse
deixarse. Imprcslable. Quod nequit commodari.
IMPREVIST, A. adj. Repentí, lo que no s' ha
previst. Imprevisió. Improvidus. |] Impensat , no
meditat. Impmislo. Inopinalus, incognilatus.
IMPRIMACIÓ. f. pint. aparell.
IMPRIMIR. V. a. Deixar senyalada y marcada
la figura de una cosa en altra. Imprimir. Imprimo,
is. II met. Fixar en 1' animo alguna noció ó afecte.
Imprimir. Imprimo, is. || Estampar llibres l' im-
pressor. Imprimir. Imprimo, is. || Fér estampar 1'
autor. Publicar, imprimir, dar d la estampa, d la
prensa. Librum .icdere , pra;lo , lypis mandare.
IMPRIMIT, DA. p. p. IMPRÈS.
IMPROBABILITAT. f. Qualitat de lo impro-
bable. Imprnhahilidad. Improbabilitas, atis.
IMPROBABLE, adj. Lo que no's pót probar.
Improbable. Improbabilis.
IMPROBAR. V. a. REPROBAR, DESAPROBAR.
ÍMPROBO, A. adj. Dolent, malvat. ímprobo.
Improbus. 1| met. Dit del traball excessiu, March,
continuat. ímprobo. Improbus.
IMPROPERAR. V. a. Afrontar, injuriar. Im-
properar. Impropero, as.
ÍMPROPERAT , DA. p. p. Improperado. Im-
properatus.
IMPROPERI, ra. Afront, injúria de obra ó pa-
raula. Improperio. Improperium, ii. || m.La imat-
ge ó imatges que representan algun succés de la
passió de Crislo, y 's trauhen en professo per la set-
mana santa. Paso. Simulacrum Christi patientis.
IMPROPI, A. adj. Faltat de propietat. Impro-
pio. Improprius. || Agé, estrany. Impropio. Impro-
prius.
IMPRÒPIAMENT, adv. m. Ab impropietat.
Impropiamente. Improprium, ii.
IMPROPORCIÓ. f. DESPROPORCIÓ.
IMPROPORCIONAT, DA. adj. DESPROPOR-
CIONAT.
IMPROROGABLE. adj. Lo que no's pót pro-
rogar. Improrogable. Quod prorogari nequit.
IMPROViS. m. CASUALITAT.
AB UN iMPRovís. m. adv. Ab un instant. Al pro-
viso, al instante. Illicò.
IMPROVISACIÓ, f. La acció y efecte de im-
provisar. Improvisacion. Improvisatio, nis.
IMPROVISADAMENT. adv. m. Ab improvi-
sació. Improvisadamenle. Improvisè.
IMPROVISADOR, A. adj. Qui improvisa. Im-
provisador. Improvisa'or, is.
IMPROVISAR, v. a. Fér alguna cosa sense
preparació. Improvisar. Improviso, as. | Compón-
drer ó dir repsntinament un discurs, una poesia
ó un tros de musica. Improvisar. Improviso, as.
IMPROVISARSE. V. r. Sér improvisat. Im-
provisarse. Sese improvisere.
IMPROVISAT, p. p. de IMPROVISAR.
IMPROVISAMENT. adv. m. De repent, sub-
tadaraenl. Improvisamente, de improviso, d la im-
prevista. Improvisè.
IMPRUDÈNCIA, f. Necedat, ignorància, inad-
verléncia. Imprudència. Dementia, ai. || Desvergon-
yiment, indiscreció, descaro. Imprudència. Audà-
cia, impudontia, íb.
IMPRUDENT, A. adj. Inconsideral, indiscret.
Imprudente. Imprudens. || Inadvertit. Imprudenie.
Imprudens. || ignorant.
IMPRUDENTMENT, adv. m. Ab imprudèn-
cia, tmprudenlemente. Improvidè.
IMPÚBER, A. adj. Qui encara no ha arribat à
la edad de la pubertat. Mozo, impúbero. Impuber.
n
IN
DICCIONARI
INA
IMPUDÉNCIA. f. Desvergonyiment; descaro.
Impudencia. Audàcia, impudonlia, ae.
IMPÚDICAMENT, adv. m. deshonestament.
IMPÚOIGH, CA. adj. DEsnoNEST, impur.
IMPUDICÍGIA. f. deshonestedat, impuresa.
IMPUGNACIÓ, f. La acció de impugnar. Im-
pu'jnacwn. Iinpugnalio, nis.
IMPUGNADOR , A. m. y f. Qui impugna. Im-
pitgnador. Impugnalor, adversalor, is.
IMPUGNAR. V. a. Contradir, rebàtrer las
rahons contràrias. Impugnar. Impugno, as.
IMPUGNAT, DA. p. p. /m/)M(/íi«íío.Impugnatus.
IMPUGNATIU , VA. adj . Lo que impugna ó
té virtut de impugnar. Impugnalivo. Impugnans.
IMPULS, m. Impressió extrínseca que causa 'I
moviment de algun cos. Impulso. Impulsus, us. ||
met. L' efecte que causan los moviments del ani-
mo envers qualsevol matèria. Impulso. Impulsus,
us. II Insli.^ació, eslímul, exhortació que inclina à
fér alguna cosa. Impulso. Impulsus, us.
IMPULSAR. V. a. IMPEL•LIR.
IMPULSIÓ, f. IMPULS.
IMPULSIU, VA. adj. Lo que impel•leix ó pót
impel•lir. Impuhivo. Inipulsivus.
IMPULSOR, A. m. y f. Qui impel•leix. Impul-
sor. Instigator, is.
IMPUNE, adj. Sense càstich, llibre de ell. Im-
pune. Impunis, impunitus.
IMPUNEMENT, adv. m. Sense càstich. Impu-
ncmenle. Impune.
IMPüNlT, A. adj. ant. impune.
IMPUNITAT, f. Llibertatdeobrar sense temor
de càstich. Impunidad, salvedad. Impunitas, atis.
IMPUR, A. adj. DESHONEST. II ASQUERÓS. 1| Lo
que conté partículas estranyas. Impuro, brulo. Im-
purus.
IMPURAMENT. adv. m. deshonestament.
IMPURESA, f. DESHONESTEDAT. || La mescla de
partículas grosseras y estranyas à un cos. Impure-
za. Impurilas, atis.
IMPURITAT. f. Impuresa en los metalls. Im-
pureza. Impurilas, atis.
IMPUTABILITAT. f. Qualitat de imputable.
Impulahilidad. Imputabile aliquid reddens.
IMPUTABLE, adj. Lo que's pót imputar. Im-
putable. Impulabilis.
IMPUTACIÓ, f. La acció y efecte de imputar.
Imputacion. Imputatio, nis.
IMPUTADOR , A. m. y f. Qui imputa. Imputa-
dor. Impulator, is.
IMPUTAR. V. a. Atribuhir algun delicte co--
munment ab falsedat. Imputar, achacar, acumulur,
prohijar. Lego, as. I unir, anyvdir.
IMPUTAT, DA. p. p. Imputada. Imputalus.
IN.
IN. Partícula que s' anteposa à alguns noms y
verbs com à negació, majorment en conversacions
particulars. /«, In.
INÀBIL. adj. elc. INHÀBIL.
INABISSAT, DA. adj. ant. ABISMAT, humiliat.
INACABABLE, adj. Lo que no's pót acabar.
Inacabable, interminable. Inlenninabilis, inünibilis.
INACCESSIBILITAT, f. La qualilat de inac-
cessible. Inaccesibilidud. Inaccessibilitas, atis.
INACCESSIBLE, adj. intransitable. || Lloch
ahont no's pót arribar ó acostar. Inaccesible. Inac-
cesibilis. II met. Dit de la persona de geni aspre.
Inaccesible. Durus.
INACCIÓ, f. Ociositat, falla de acció. Inaccion.
Otium, ii. I met. Fluixedad, indolència. Inaccion.
Stupor, is.
INACOSTUMAMENT.m. ant. Costum no usat.
Desuso. Insuetus usus.
INADAPTABLE. adj. Lo que no's pót adaptar.
Inadaplable. Quod adaplari, admitti non potest.
INADEQUAT, DA. adj. Lo que no es adequat.
Inadecuado. Incompletus.
INADMISSIBLE, adj. Lo que no's pót admé-
trer. Liadmisible. Quod admitti non potest.
INADVERTÉNCIA. f. Falla de advertència.
Inadveriidamenle. Incogilatè.
INAVERTIT, DA. adj. Impensat, inconside-
rat, procipilal. Inadverlido. Inconspectus.
INAGENABLE. adj. Lo que no's pót enagenar.
Inagenable, inalienable. Quod alienari non potest.
INAGOTABLE. adj. Lo que no's pót agolar.
Inagotable, inexhauslo. Inexhausius.
INAGUANTABLE, adj. Que no's pót aguan-
tar. Inaguantable. Intolerabilis.
INALIENABLE. adj. inagenable.
INALTERABILITAT. f. La qualitat de inalte-
rable. Inalierabilidad. Immulabililas, stabililas,
atis.
INALTERABLE, adj. Lo que no's pót alterar.
Inalterable. Immulabilis.
INALTERACIÓ. f. La acció de inalterable.
Inalteracion. Inalteratio, nis.
IN ALTERAT, DA. adj. Lo que no pateix alte-
ració. Inalterado. Immulatus.
INAMISSIBLE. adj. Lo que no's pót pérdrer.
Inamisible. Inamissibilis.
INAMOVIBLE, adj. Lo que no pót móurerse ó
reraóurerse. Inamovible. Inamovibilis.
INANICIÓ, f. med. La acció de eslar vuyls los
vasos ó ventrell. Inanicion. Inanitio, nis.
INANIMAT, DA É INÀNIME. íidj. Lo que
no té animo. Inanimado, indnime. Inanimatus. |]
DESMAYAT.
INAPAGABLE. adj. Inapagable. Inextingui-
bilis.
INAPEABLE. adj. met. Incomprehensible./na-
peable. Inexcrutabilis.
INAPEL•LABLE, adj. S' aplica à la sentència
de que nos pót apel-lar, Inapelable. Appellationis
impatiens sententia.
INAPETÉNCIA. f. Desmenjament , desgana-
Inapelencia. Gibi laïdium, fastidium.
INC
CATALÀ.
INC
17
INAPETENíT, A. adj. Desmenjat, desganat.
Inapeíente. Inappetons cibum.
INAPLACABLE. adj. Lo que no's pot aplacar.
Inaplacable. Imniiligabilis. |1 implacíblk.
INAPLICACIÓ. f. Droperia, falta de aplicació.
ínaplicacion, desaplicacion. Incúria, ignavia, iner-
lia, iv., otiosilas, alls.
INAPLICAT, DA. adj. Dropo, que no s' aplica.
Jnaflicado, desapUcado, holgazan. Oliosus.
INAPRECIABLE, adj. Inestimable. Inaprecia-
ble. Quod appretiari nequit.
INAPTAMENT. adv. ni. ineptament.
INAPTE. adj. INEPTE.
INAPTITUT. f. INEPTITÜT.
INARTICULAT, DA. adj. No articulat, dit ab
poca expressió. Inarliculado. Inarliculatus.
INASSEQUIBLE, adj. Lo que no es assequible.
Inasequihle. Quod assequi non potest.
INATACABLE. adj. iNSUPEaiBLE.
INATENCIÓ. f. Distracció, falta de atenció.
Inalencion. Mentis, altenlionis aberratio.
INAUDIT, A. adj. Nou, estrany, no oít. Inau-
dita. Inauditus.
INAUGURACIÓ, f. Endevinació, conjectura.
Inauguracion. Inauguratio, nis. j] Exaltació de un
soberà al trono. Inauguracion. KAh'onum exaltatio.
II Ceremóuia ó solemnitat que 's fa per la alegria
decomensar alguna cosa, com la formació de una
societat, la estrena de un liochó servey públich,etc.
Inauguracion. Inauguratio, nis.
INAUGURAL, adj. S'aplica al discurs que's
pronuncia pera la obertura dels estudis. Inaugural.
Inauguralis oratio.
INAUGURAR. V. a. Endevinar, conjecturar.
Inaugurar. Inauguro , as. \\ Donar solemnement
principi à alguna obra ó del mateix modo obrir al-
gun establiment al púlich. Inaugurar. Inauguro, as.
INAVERIGUABLE. adj. Lo que no's pól ave-
riguar. Inaveriguable. Investigari non valens.
INCALCULABLE, adj. Lo que no's pót calcu-
lar, incalculable. Quod ralionari non valet.
INiïANSABLE. adj. Infatigable. Incansable. In-
defessus.
INCANSABLEMENT, adv. m. De un modo
incansable. Incansablemeu(e. Infatigabiliter.
INCANTABLE. adj. Lo que no's pót cantar.
Incantable. Quod cantari nequit.
INCAPACITAT, f. Falta de capacitat pera al-
guna cosa. Incapacidad. Ineptitudo, inis. \\ Insufi-
ciència, ignorància. Incapacidad. Ineplia, ae. || Im-
possibilitat. Incapacidad. Immensilas, alis.
INCAPÀS, SA. adj. Insuficient, no apte pera
alguna cosa. íncapaz. Incapax. | Inepte, fallat de
talent. íncapaz. StuUus.
INCARCERAT. adj. ant. pres.
INCARNAR. V. a. elc. encarnae.
INCASABLE. adj. Qui no pól casarse ó té re-
pugnància al matrimoni. Incasable. Conjugio inep-
tus, repugnans.
INCAUT, A. adj. incauto.
INCAUTACIÓ. f. Acció y efecte de incautarse.
Incaulacion. Incautalio, nis.
INCAUTARSE. V. r. Rébrer alguna canlitat,
alhaja, elc, consliluhinlse responsable de ella en
cas de que 's reclameab just Ulol. Incautarse. Sese
commillere, incautare. |1 for. Retenir alguna can-
litat de diner ó allra cosa per via de fiansa fins à
r acabament de un plet. /ncaMíarse. Commillere.
INCAUTAMENT. adv. m. Imprudentment,
sense cautela. lucaulamenle. Improspeclé.
INCAUTO, A. adj. Imprudent, desprevingut.
Incauto. Incautus.
INCENDI, m. Abrasamenl, crema, foch gran.
Incendio. Incendium, ii. |1 mel. S' aplica als efec-
tes que acaloran y encenen 1' animo, com 1' amor,
ira, elc. Incendio. yEslus, us.
INCENDI DE SANCHs. La raiefaccióde aquest humor,
causada per 1' excessiu calor. Ilervor de sangre.
Sanguinis effervescentia.
INCENDIAR, v. a. Calar foch. Incendiar. Flam-
mo, as, incendio, is.
INCENDIARI, A.adj. Aulorde incendi. Incen-
diario. Incendiarius.
INCENDIÀRIA, f. Aucell desconegut, que 'Is
anlichs lenian per pressagi de un incendi. Incen-
diaria. Incendiaria, ae.
INCENSAR. V. a. elc. ENCENSAR.
INCENSURABLE. adj. Lo que no's pót censu-
rar. Incensurable. CensuriB non capax.
INCENTIU, m. Estímul, impuls. Inceniivo, In-
cenlivum, incitamenlum, i.
INCERT, A. adj. y m. Dubtós, disputable. />i-
cierto. Incerlus. || Inconstant. Incierto. Incertus. ||
Irresolt. Incierto. Incerlus. 1| m. En matèria de
cambi 's diu del preu ignorat y un número inde-
terminat, que denolan lo preu que varia, y que es
lo valor momenlàneo del preu cert; so es, de una
moneda imaginària, ó de allra efectiva, com: Bar-
celona prenent lletra sobre Paris dóna sempre 5
lliuras 12 sous per 13 fs. 40 es. mèsó ménos ter-
me incert ó variable. Incierto. Anceps.
ESTAR INCERT, fr. Estar duptós. Estar incierto,
dudoso. Nulo, haesito, as.
INCERTAMENT. adv. m. Ab incertilut. In-
ciertamente. Dubiè, dubiò.
INCERTENITAT É INCERTITUT. f. Falta
de certesa. Inceriidumbre. Incerlum, i. || Irresolu-
ció, perplexitat. /wceríidMmòre. Dubietas, alis, hae-
sitanlia, x.
INCESSABLE. adj. Lo que no cessa. Incesable,
incesanle. Incessabilis.
INCE8SABLEMENT. adv. m. Sens cessar. /n-
cesablemente, inciSAnlemente. Incessabiliter.
INCESSANT, adj. INCESSABLE.
INCESSANTMENT, adv. m. incessablement.
INCEST, m. Copula ab parenta. Incesto. Inces-
tum, i, incestus, us.
coMÉTRER INCEST, fr. Coïíxeter incesto. Incesto, as.
18 INC DICCIONARI
INCESTUÓS, A. adj. Qui peca carnalraent ab
parenta. Incesluoso. Incestus.
INCESTUOSAMENT, adv. m. De un modo in-
cestuós. Incesluosamenle. Incestè.
INCICULAR. V. a. INSÀGCLAR.
INCIDÈNCIA, f. Lo que sobrevé en lo discurs
de un assumpto. Incidència. Casus, eventus, us. ||
geom. La cayguda de una línea ó de un cos sobre
altre. Incidència. Incidència, ae. || nàut. inmersió.
INCIDENT, adj. y m. Lo que sobrevé en lo dis-
curs de un assumpto. /ncídeníe. Incidens. || for. Lo
accessori de un p'et ó causa. Incidente. Acces-
sio, nis.
INCIDENTMENT. adv. m. Per incidència. Inci-
denlemenle;por incidència. Incidenter, per eventum.
INCIDIR. V. n. Incórrer, càurer en alguna co-
sa. Incidir. Incido, is.
INCIDIT, DA. p. p. Incurrido. Incursus.
ÉSSER INCIDIT, fr. Havcr incorregut. Haber incur-
rido. Subiisse.
INCINERACIÓ, f. quím. Reducció de una cosaà
cendra. Incineracion. Rei usque in cinerem redactio.
INCIRCUNCis, A. adj. Qui conserva '1 pre-
puci. Incircunciso. Incircumcisus.
INCIRCUNCISIÓ. f. Conservació del prepuci.
Incircuncision. Prajputiatio, nis.
INCIRCUNSCRIT, A. adj. Lo que no esta com-
prés en límits. Incircunscrilo. Incircurapscriptus.
INCISAR. V. a. Posar comas ó incisos en los
escrits. Poner incisos. Virgulam apponere.
INCISIÓ, f. Tall, obertura. Incision. Injectura.
incisura, se.
INCISIU, VA. adj. Lo que es apte pera tallar.
Incisiva. Incidendo aplalus.
INCISO. m. Coma, la menor part del período.
Inciso. Incissum, i.
INCITADOR, A. m. y f. Qui incita. Incitador-
Incitator, instigator, impulsor, is.
INCITAMENT. m. La acció y efecte de inci-
tar. Incilacion, incitamento, incitamiento. Incitatio?
nis. 11 Estímul, motiu, lo que incita. Inciíamienlo.
Incitabulum, i.
INCITAR. V. a. Excitar, instigar, induhir, ins-
tar. Incitar. Concito, as. 1| Impel•lir, móurer ab
violència. Incitar. Cito, incito, as. H Irritar, infla-
mar. Incitar. Accendo, is, irrito, as.
INCITAT, DA. p. p. Incilado. Incitatus.
INCITATIÜ, VA. adj. y m. Lo que incita ó té
virtut de incitar. Incilativo. Incentivus,
INCIVIL. adj. Rústich, impolítich, Incivil.'Rxis-
iicanus, rusticus.
INCLEMÈNCIA, f. Severitat, inhumanitat. In-
clemència. Inclementia, ae. H met. Rigor de la esta-
ció del temps. Inclemència, intempèrie. Intempes-
las, atis.
À LA INCLEMÈNCIA, m. adv. Al descubert, À la
inclemència. Sub dio, sub Jove frigido.
INCLEMENT, adj. Inhumà, sever. Inclemente.
Inçlemens.
INC
INCLINACIÓ, f. Decantament, la acció de
inclinarse. Inclinacion. Inclinalio , nis. H pen-
dent. 4. II Moviment, instinct. Inclinacion. Conalus,
us. U met. Propensió, voluntat, desitj, aílició, amor.
Inclinacion. Libido, inis. || Acatament, demostració
de respecte. Inclinacion. Capitis, corporis submis-
sió. I COSTUM.
INCLINADAMENT. adv. m. Ab propensió,
Inclinadamente. Pronè, propensè.
INCLINADÍSSIM, A. adj. sup. Inclina disimo.
Yaldè propensus.
INCLINAMENT. m. ant. inclinació.
INCLINAR. V. a. Decantar. Inclinar. Inclino,
as. II Apartar envers un costat. Inclinar, declinar.
Clino, as. II met. Móurer, persuadir. Inclinar. In-
clino, as.
INCLINARSE. V. a. Doblegarse, tórcese. Incli-
narse, doblarse. Acclino, as. 1| Abaixarse per res-
pecte devant de algú. Inclinarse. Caput et corpus
inclinaré. 1| met. Manifestarse alguna persona ó
cosa à favor de altra. Inclinarse. Inclino, as. H
Móurerse per alguna rahó à seguir alguna opinió,
etc. Inclinarse. Ratione duci,
INCLINAT, DA. p. p. Inclinado. Propensus,
proclivis,
BEN ó mal inclinat. Ioc. De bonàs ó malas incli-
nacions. Bien ó mal inclinado. Ad bona vel mala
acclinis.
INCLINATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
inclinar. IncHnativo. Inclinans.
ÍNCLIT, A. adj. Famós, il-lustre, cèlebre. ín-
clito. Inclitus,
INCLUSA. f. Hospital, casa de borts. Inclusa,
piedra. Brepholropheum, i.
INCLUSIÓ, f. V acte y efecte de inclóurer.
Incliision. Inclusió, nis.
INCLUSIU, VA. adj. Lo que inclou ó pót in-
clóurer. Inclusivo. Includens.
INCLUSIVAMENT, adv. m. é
INCLUSIVE. Yeu purament llatina. De un mo-
do inclusiu. Inclusivamente, inclusive. Inclusivè.
INCOATIU, VA. adj. Lo que denota '1 princi-
pi de la acció. Incoativo. Incoativus, inceptivus.
INCOBRABLE, adj. Lo que no 's pót cobrar, ó
es mòlt difícil de cobrar. Incobrable. Inexigibilis.
INCOGITAT, DA. adj. ant. impensat.
INCÒGNIT, A. adj. Desconegut. Incògnita. In-
cognitus.
DE INCÒGNIT, m. adv. De un modo ocult y dissi-
mulat. De incógnilo. Dissimulanter.
ÍNCOLA. m. ant. habitant, domiciliat.
INCOLAT. m. ant. domicili.
INCOMBUSTIBILITAT. f. Qualitat de incom-
bustible. Incombusiibilidad. Exustionis immunitas.
INCOMBUSTIBLE, adj. Lo que no 's pót cre-
mar. Incombustible. Apyrus.
INCOMODADAMENT É INCÒMODA-
MENT, adv. m. Ab incomoditat. Incòmodament^.
IncomiDQdè,
INC
CATALÀ.
INC
19
INCOMODAR. V. a. Causar incomoditat. In-
comodar. Alicui incoinmodare.
INCOMODAT, DA. p. p. Incomodado. Incom-
niudalus.
INCOMODITAT, f. Eml)aras, nosa, mala obra.
omodidad, incomodo. Incommodum, i. || Penú-
na, escassesa, falla de hisenda. Incomodidad, ira-
bajos. Inopia,ie. || Mal, dany. Incomodidad. Incora-
moditas, alls. 1| enfado.
INCOMODO, m. incomoditat.
INCOMODO, A. adj. Enfadós, molest. Inco-
modo, íncoininodus.
INCOMPARABLE, adj. Lo que no té igual.
Incomparable, incomparado. Incomparabilis.
INCOMPARABLEMENT. adv. m. Sense com-
paració. Incomparahlcmenle. Incomparabiliter.
INGOMPARTIBLE. adj. Lo que no 's pót
compartir. Incomparlible. Distribulionem non pa-
tiens ; indivisibilis.
INCOMPATIBILITAT, f. Repugnància de una
cosa pera unirse ab altra. Incompatibilidad. Re-
pugnanlia, ai.
INCOMPATIBLE, adj. Lo que no 's pót ave-
nir ab altra cosa. Incompatible. Insociabilis.
INCOMPATIBLEMENT. adv. m. Ab incom-
patibilitat. Insociablemenie, incompaliblemente. Ex-
tra omnem consociationem, concilialionem, socia-
litatem.
INCOMPETÈNCIA. ^ for. Falta de jurisdic-
ció. Incompetència. Jurisdictionis, legitimi juris
destilutio.
INCOMPETENT, A. adj. Il•legítim, Incompe-
tente. Illegitinms. |1 Intempestiu, inepte, inoportú.
Incompelente. Incon ven iens.
INCOMPETENTMENT. adv. m. De un modo
no degut. Incompetentemenle. Indebilè. || Sense ju-
risdicció. iHCompetentemente. Illegilimè.
INCOMPLERT, Ó INCOMPLET, A. adj.
Imperfet, que no cslà acabat. Incompkto. Incom-
pletus, iniperfectus.
INCOMPONIBLE. adj. Lo que no 's pót com-
pon drer. Incomponible, incowposible. Incompossi-
bilis.
INCOMPORTABLE. adj. ant. insopohtable.
INCOMPOSICIÓ. f. Falla de composició ó pro-
porció entre las paris components. Incomposicion.
Compositionis, proportionis defeclus.
INCOMPOSSIBILITAT. f. Dificultat de com-
póndrerse una cosa ab altra. Incomposibilidad. In-
s-ociabilium rerum repugnantia ; incompossibili-
tas, alis.
INCOMPOSTA. f. INCOMPOSICIÓ.
INCOMPOSTURA. f. INCOMPOSSIBILITAT.
INCOMPREHEN8IBILITAT. f. Suma di-
ficultat en compéndrer ó st'r comprés. Incompren-
sibilidad. Incomprehensibililas, alis, acalalepsia,
86.
INCOMPREHENSIBLE.adj. Lo que no 's pót
compéndrer. Incomprehensible. Incomprehensus.
INCOMPREHENSIÓ. f. INCOMPREHENSIBILITAT.
INCOMPRIMIBLE. adj. Lo que no 's pót com-
primir, [ncomprimible. Quod comprimí non potest.
INCOMUNICABLE. adj. Lo que no 's pót co-
municar. Incomunicable. Quod communicari non
potest.
INCOMUNICACIÓ, f. La qualitat de incomu-
nicable. Incomunicabilidad. Communionis impossi-
bilitas.
INCONCÚ8 , A. adj. Ferm, incontrastable.
Inconcuso. Inconcusus.
INCONCU8AMENT. adv. m. Segurament,
sense oposició ni disputa. Inconcusamenle. Incon-
cusè.
INCONDUHENT. adj. Lo que no es apte pera
algun fi. Inconduccnte. Incongruens.
INCONEGUT, DA. adj. DESCOiNEGUT.
INCONFÉS, SA. adj. for, Reo que nega '1 de-
licte. Incon feso. Non confessus.
INCONGRUÈNCIA, f. Desproporció, falta de
propietat, de uniformitat. Incongruència. Incon-
gruent ia, ae.
INCONGRUENT, adj. Impropi, no convenient.
Incongruente. Improprius.
INCONGRUENTMENT. adv. m. Ab incon-
gruència. Incóngruamenle, incongruenUmente. In-
congruenter.
INCONGRUITAT. f. INCONGRUÈNCIA.
INCÓNGRUO, A. adj. Impropi, no convenient.
Incóngruo. Congruo, slipendio carens.
INCONJUGABLE. adj. Que no pót conjugar-
se. Inconjugable. Indeclinabilis.
INCONMENSURABILITAT. f. Qualitat de
incon mcnsurable. Inconmensurabilidad. Immensi
conditio.
INCONMENSURABLE. adj. INMENSÜRABLE,
iNMENS. II alg. Lo que no 's pót medir ab tota igual-
tat ó ab una mida comú. Inconmensurable, irracio-
nal. Inconmensurabilis, irrationalis.
INCONMUTABLE. adj. inmütable. || Lo que
no 's pót commutar. Inconmutable. Incommulabilis.
INCONNEXIÓ, f. Falta de connexió ó unió de
una cosa ab altra. Inconexion. Connexionis priva-
tio. II ül. Independència de una cosa respecte de
altra. Inconexion. Inconnexió, nis.
INCONNEXO, A. adj. Lo que no té connexió
ab altra cosa. Inconexo. Inconnexus. || fil. Inde-
pendent. Inconexo. Inconnexus. || pint. Se diu de
la obra, las parts de la qual dissonan entre sí per
rahó de la composició ó del colorido. Desacordado.
Incohaiiens.
INCONQUISTABLE, adj. Lo que no's pót ó
es difícil de conquistar. Inconquistable. Inexpug-
nabilis. || met. S' aplica al que no 's deixa vèncer
al) prechs, ni per interès. Inconquistable. Invictus,
tenax.
INCONSEQÜÈNCIA, f. Conseqüència contrà-
ria à un principi establert. Inconsecuencia. Incon-
sequentia, se.
20 INC DICCIONARI
INCONSEQÜENT, adj. Inconstant, faltat de
conseqüència. Inconsecuente, inconsiguiente. Incon-
sequens.
INCONSIDERABLE. adj. Lo que no 's pót
considerar. Inconsiderable. Considerationi haud
obnoxium.
INCON8IDERACIÓ. f. Indiscreció, imprudèn-
cia. Inconsideracion. Incogilantia, ae.
INCONSIDERADAMENT. adv. m. Sense re-
flexió, incautament. Inconsideradamente. Immedia-
tè. II INDISCRETAMENT.
INCONSIDERAT, DA. adj. Temerari, indis-
cret, imprudent, inadvertit. Inconsiderado, descon-
siderado. Imprudens.
INCONSOLABLE, adj. Qui no admet consol.
Inconsolable. Inconsolabilis.
INCONSOLABLEMENT. adv. m. Sense con-
sol. Inconsolahlemenle. Insolabiliter.
INCONSTÀNCIA. f. Lleugeresa de enteni-
ment ; facilitat en mudar de opinió. Inconstancia.
Mobilitas, atis. U met. Varietat ó poca estabilitat
en las cosas. Inconstancia. Inconstantia, ae. 1| Mu-
dansa de fortuna en contrària. Instabilidad, revés,
vaivcn. Instabililas, atis. || intercadéncia.
INCONSTANT, adj. Variable, Inconslanle. Va-
rius. U Lleuger, fàcil en mudar de opinió. Incons-
tante, velela. Volaticus.
INCONSTANTEMENT. adv. m. Lleugera-
ment. Inconslanlemente. Inconstanler.
INCON8TANTMENT. adv. m. Ab inconstan-
cia. Inconslanlemente. Inconstanter.
INCONSTRUHIBLE. adj. gram. Lo que no's
pól construhir. Inconstruible. Quod traduci vel
reddi non potest.
INCONSÚTIL. adj. Lo que no té costura. In-
consúlil. Inconsulilis.
INCONTAMINABLE. adj . Lo que no pót tenir
màcula. Incontaminahle. Incontaminabilis.
INCONTAMINAT, DA. adj. Pur, net, sense
màcula. Incontaminado. Incontaminatus.
INCONTESTABLE, adj. Cert, evident. Incon-
testable. Cerlus. I Fals, injust, sense dret. Incon-
testable. Injustus.
INCONTINÈNCIA, f. Vida desarreglada, lu-
xúria. Incontinència. Incontinentia, se, || Lleuge-
resa ó poch pes de alguna cosa. Liviandad. Levi-
tas, alis. 11 mel. inconstancia.
INCONTINENT, A. adj. Voluptuós, que no mo-
dera sas passions. Incontinente. Incontinens. I m.
Qui no's conté en alguna cosa. Incontinente. Incon-
tinens, tis. II adv. encontinent.
INCONTINENTI. adv. t. Desde luego, al ins-
tant. Incontinonti, incontinente. Statim, illicò,
INCONTINENTMENT. adv, m. Ab inconti-
nència. Incontineniemeate. Incontinenter.
INCONTRASTABLE. adj. INCONQUISTABLE. 11
Lo que no's pót impugnar ab rahons sólidas. In-
traslabíe. Inexpugnabilis.
INCONTROVERTIBLE, adj. Lo que no admet
INC
dupte ni disputa. Incontrovertible. íncontroversus,
INCONVENCIBLE. adj. Qui no's pót convèn-
cer. Inconvencible. Invictus.
INCONVENIÈNCIA, f. Incomoditat. Inconve-
niència , desconveniencia , incomodidad. Incomo-
dam, i.
INCONVENIENT, adj. Incongruent. Incon-
gruente, inconveniente. Incongruus. || m. Obstacle.
laconveniente. Incommodum, i. || Dany, perjudici.
Inconveniente. Incommodum, i. 1| Incomoditat. In-
conveniente. Incommodum, i.
INCONVERTIBLE. adj. Lo que no pót mudar-
se en altra forma, Inconvertible. Inconvertibiiis. 1|
IMPENITENT.
INCORDI. m. med. Bubó, mula, tumor en la
illada de resulta del mal gàlich. Bubon, incordio.
Panucella, íe.
INCORPORACIÓ, f. Agregació, mescla. Incor-
poracion, incorporo. Conjunctio, nis.
INCORPORAL. adj. S' aplica à lo que no's pót
percibir ab los sentits externs. Incorporal. Incor-
poralis.
INCORPORALMENT. adj. m. Sense cos. In-
corporalmente. Incorporaliter.
INCORPORAR. V. a. Barrejar, unir una cosa
ab altra pei'aque fassan un cos. Incorporar. Accor-
poro, as. II Agregar à algú en algun cos ó col-legi.
Incorporar. Aliqui corpori, aut collegio aliquem
adscribere.
INCORPORARSE. V, r. Agregarseunas perso-
nas à altras pera formar un cos. Incorporarse. In-
corporo, as.
INCORPORAT, DA. p. p. Incorporada. Con-
co rporatus.
INCORPOREITAT. f. Falta de cos, qualitat
de lo que no'l té. Incorporeidad. Incorporalilas alis.
INCORPÓREO , A. adj. Lo que no té cos. In-
corpóreo. Asomatus.
INCORRECCIÓ, f. Falta de correcció. Incorrec-
cion. Casligationis deffectus ; y mendum, i, en 1'
escrit.
INCORRECTAMENT, adv. m. Sin correccion.
Viliosè, mendosè.
INCORRECTE, A. adj, No corregit. Incorrec-
ta. Incorrectus.
INCORREGIBILITAT. f. Obstinació, dificul-
tat en corregirse. Incorregibilidad. Obstinatio, nis.
INCORREGIBLE. adj. Incapàs de correcció ó
esmena. Incorregible. Acolastus.
INCORREGUT, DA. adj. ant, incurs.
INCÓRRER. V. n. Càurer en falta. Incurrir.
Incurro, is. 1| Junt ab los noms odi, culpa, indig-
nació, etc. meréixerho. Incurrir. Incurro, is.
INCORRETGIBILITAT. f. INCORUEGIBILITAT.
INCORRETGIBLE. adj. incorregible.
INCORRIMENT. m. ant. incursió. | incürri-
MENT.
INCORROMPUT, DA. adj. ant. incorrupto.
INCORRUPCIÓ. f. Qualitat ó estat de lo que
INC
no's corromp ópodreix. Incorrupcion. Incorruptela,
ai. II iiu't. Puresa de vida y sanilal de costums. In-
corrupcion. Sanctilas, alis.
II INCORRUPTAMENT. adv. m. Sense corrup-
■íü. l•iiconuplamenle. [ncorniplò.
r INCORRUPTE, A. adj. INCORRUPTIBLE. II inet.
po corromput, ni pervertit. Incorruplo. Indepra-
vatiis. II S' aplica a la dona que no ha perdut la
puresa virginal. Incorrupta. Incorrupta.
INCORRUPTIBILITAT. f. Qualitat que fà in-
capàs de corrupció. Incorruptibüidad. Incorrupti-
bilitas, atis.
INCORRUPTIBLE, adj. Lo que no està subjec-
te ;i corrómprerse. Incorruplible. Incorruptivus. 1|
met. De suma integritat, que no pót sér perver-
■ Jil. Incorruplible. Incorruptus.
11 INCRASSAR. V. a. med. Espessir lo líquit.
Ewjrasar, imjranar. Concrasso, as.
INCREAT, DA. adj. Lo que no ha estat creat.
Increado. Increatus.
INGREDIBILITAT. f. Repugnància, dificultat
de sér cregut. Incredibilidad. Incredibilitas, atis.
INCRÈDUL, A. adj. Qui no creu ó té dificultat
en créurer. Incrédulo. Incredulus.
INCREDULITAT, f. Repugnància en créurer.
Imredulidad. Incredulitas , atis. || Falta de fé ó
crecncia catòlica. Imredulidad. Incredulitas, atis.
INCREÍBLE. adj. Lo que no's pót ó déu ó es
mòlt difícil de créurer. Increïble. Inauditus.
increïblement, adv. ra. De un raodo in-
creible. Increiblemente. Incredibiliter.
INCREMENT, m. Aument. Incremento. Incre-
mentum, i. [j gram. Aument de síl-labas sobre las
del nominatiu, y sobre la segona persona del verb.
Incremento. Incrementum, i.
Hk iNGREMENTET. m. Incremento, aumenlo pe-
"^Meno. Incrementulum, i.
INCREPACIÓ. f. Reprehensió. Increpacion. In-
crepatio, nis.
INCREPADOR, A. m. y f. Qui increpa. Incre-
pador. Objurgator, is.
INCREPAR. V. a. Repéndrer, renyar. Increpar.
Increpo, as.
INCRUENT, adj. Sense derramament de sanch.
Incruenlo. Incruentus.
ÍNCUBO. adj. S' aplica al dimoni que pren for-
ma de home en lo tracte il-lícit de las donas se-
gons lo vulgo. incubo. Incubus.
ÍINCULCACIÓ. f. Obra de inculcar. Inculcacion.
culcatio, nis.
INCULCAR, v. a. Repetir una mateixa cosa
òltas vegadas. Inculcar. Itero, as.
INCULPABLE. adj. Innocent. Inculpable, in-
,lpado. Innoxius.
INCULPABLEMENT. adv. m. ínnocentment,
sense culpa. Inculpablemenle, inculpadamenle. In-
nocenter.
INCULPACIÓ, f. L' acte y efecte de inculpar.
Inculpacion. Incusatio,. nis.
TOMO II.
CATALÀ. IND 11
INCULPADAMENT. adv. m. incllpabi.f.ment.
INCULT, A. adj. Erm, no cultivat. Inculío. In-
cultus. II met. Grosser, mal endressat, deixat. In-
cuílo. Ruslicus. II S' aplica al estil grosser. Inculío.
Incultus stilus.
INCULTIVABLE. adj. Lo que es difícil ó no's
pót cultivar, l•icultivable. Culturam non patiens.
INCULTIVAMENT. m. Falla de culliu en las
terras. Incultura. Incultus, us.
INCUMBÉNCIA. f. La obligació de fer alguna
cosa ó ser versat en ella. Incumbencia. Ollicium,ii.
INCUMBIR. V. n. Tocar, pertànyer, estar en-r
carregat de alguna cosa. Incumbir. Incumbo, is.
INCURABLE, adj. Lo que no's pót curar. />i-
curable, insanable. Insanabilis.
INCÚRIA. V. n. NEGLIGÈNCIA.
INCURRIMENT. m. L' efecte de incórrer en
alguna falta. Incurrimiento. Noxaï admissió.
INCURRIR. V. n. INCÓRRER.
INCURS, A. p. p. Incurso. Incursus.
INCURSIÓ, f. mil. Correria. Incursion, corre-
ria. Incursió, decursio, excursió, nis.
INDAGACIÓ, f. La acció de indagar. Indaga-
cion. Requisitio, nis.
INDAGADOR, A. m. y f. Qui indaga. Indagar
dor. Explorator, is.
INDAGAR. V. a. Averiguar, esbrinar. Huro-
near, indagar. Indago, as.
INDAGAT, DA. p. p. Indagado. Indagalus.
INDE. m. ant. anyil.
INDECÈNCIA, f. Indecoro, falta de decència.
Indecència. Indecentia, a). || Vilesa. Indecència, vi-
leza, villania. Yilitas, atis. || llufa, 1, pet. 9.
INDECENT, adj. Indecorós. Indecente, indeco-
roso. Indecorus.
INDECENTÍSSIM, A. adj, sup. Indecentisimo.
Yaldè indecens.
INDECENTMENT. adv. m. Ab indecència. In-
decentemenle . Indecorè.
INDECIDIT, DA. adj. é
indecís, A. adj. No decidit ó resolt. Indeciso.
Indecisus. || Perplexo, duptós, indeterminat. In-
deciso. Dubius.
INDECISIÓ, f. írresolució. Indecision. Animi
fluctuatio.
INDECLINABLE, adj. gram. Lo que no's pót
declinar. Indeclinable. Indeclinabilis. || gram. S'
aplica al nom que no té més que un cas. Indecli-
nable. Indeclinabilis. || for. S' aplica à la jurisdic-
ció que no's pót declinar. Indeclinable. Irrecusa-
bilis.
INDECORO. m. Indecència, ignomínia. Inde-
coro. Indecorum, i. || Falta de respecte. Indecoro.
Incivililas, atis.
INDECORÓS, A. adj. Indecent, vil, indigne.
Indecoroso. Indecorus.
INDECOROSAMENT. adv. m. Sense decoro.
Indecorosamente. ! ndecorè.
INDEFECTIBILITAT. f. Qualitat de indefec-
3
22
IND
DICCIONARI
IND
tible. Tndefeclibilidad. Deficiendi impossibilitas.
INDEFEGTIBLE. adj. Lo que no pót faltar.
Indeficlihle, indeficiente. Indefeclus, indeíiciens.
INDEFECTIBLEMENT, adv. m. De un modo
indefectible. Indefecliblemenle. Indesinenter.
INDEFENS, A. adj. Lo qui no 's pót defensar.
Indefensa. Indefensus.
INDEFEN8ABLE. adj. Lo que no pót sér de-
fensat. Indefensable. Quod defendi, propugnari ne-
quit.
INDEFEN8AT, DA, É INDEFÉ8, A. adj. in-
defens.
INDEFINIBLE, adj. Lo que no 's pót definir.
Indefinible. Quod deíiniri non polest.
INDEFINIDAMENT, adv. m. De un modo in-
definit. Inde finida mente. Indefinilè.
INDEFINIT, DA. adj. Indeterminat, indecís.
Indefinida, indefinilo. Indefinitus. || lóg. Universal,
indeterminat ; se diu dels termes ó proposicions
que no singularisan lo subjecte. Indefinida, indefi-
nila. Universalis. | gram. Se diu dels noms, pro-
noms, etc. que tenen un sentit vago. Indefinida.
Indefinitus. 1| mat. Lo que no té terme senyalat ó
conegut. Indefinila, indefinida. Indefinitus ; nullis
terminis circumscriptus.
INDEGUDAMENT, adv. m. Il•lícitament, sen-
se déurerse. Indebidamenle. Indebitè, indebitò,
illicilè.
INDEGUT, DA. adj. Lo que no 's déu. Indebi-
do. Indebitus. 1| Il•lícit, no permès. Indebido. Ne-
fas, ind.; illicitus.
INDELEBLE, adj. Lo que no 's pót borrar. In-
deleble. Indelebilis ; non delendus ; non delebi-
lis.
INDELEBLEMENT, adv. m. De un modo in-
deleble. Indeleblemenle. Perpetuo, indelebiliter.
INDELIBERACIÓ. f. Falta de reflexió. Indeli-
heracion. Imprudentia, ae, temeritas, atis, indeli-
beratio, nis.
INDELIBERADAMENT. adv. m. Sense deli-
beració. Indeliberadameule. Imprudenter, indeli-
beratè, temeré, inconsultò.
INDELIBERAT, DA. adj. Sense deliberació.
Indeliberada. Indeliberatus ; imprudenter factum.
INDEMNE, adj. Exempt, llibre, sense dany.
Indemne. Indemnis, exemptus.
INDEMNISACIÓ. f. Bessarciment del dany
causat. També 's dóna aquest nom à un acte per
lo qual los verdaders propietaris de las manufac-
turas prometen indemnisar al qui representa al
empressari. Indemnizacion , indemnidad. Damni
compensatio.
INDEMNISAR. v. a. Reparar lo dany. Indem-
nizar. Damnum prsestare.
INDEMNISAT, DA. p. p. Indemnizado. Dam-
no absolulus.
INDEMNITAT. f. Exempció de dany. Indem-
nidad. Indemnitas, atis.
INDESCOMPONIBLE. adj. Lo que no 's pót
descompóndrer. Indescomponible. Qnod dissolvi non
polest.
INDEPENDÈNCIA, f. Llibertat, falta de de-
pendència. Independència. Summa libertas.
INDEPENDENT, adj. Llibre; sense subjecció ni
dependència. Independienle , independenle. Liber.
INDEPENDENTISME, m. Secta de heretges
que componian una espècie de anarquia que des-
truheix tota dependència, superioritat y distincció
en iglèsia y gobern. Existeix en Inglaterra y al-
tras colónias sevas de Amèrica. Independentismo.
Independentium secta.
INDEPENDENTMENT, adv. m. Ab indepen-
dència. Independienlemente, independenlemenle. Ci-
trà, extiA subjeclionem. | adv. m. fora de això.
INDESTRUCTIBLE, adj. Lo que no 's pót des-
Iruhir. Indestructible. Quod vastari, deleri, excidi
non potest.
INDETERMINABLE, adj. Lo que no's pót
determinar. Indeterminable. Quod definiri non po-
test. [| Qui no s' acaba de determinar ó resóldrer.
Indeterminable. Dubius, anceps.
INDETERMINACIÓ, f. Irresolució. Indeter-
minacion. Dubilatio, fluctualio, nis.
INDETERMINADAMENT. adv. m. Sense de-
terminació. Indeterminadamente , irresolutamente.
Fluctuanter, dubiò.
INDETERMINAT, DA. adj. Irresolut, inde-
cís, qui no sab quin partit pèndrer. Indetermina-
da. Duhius, AnceT^s; animi pendens, animo fluc-
tuans. [1 No assolat ó assenyalat. Indeterminada.
Indistinclus. 1| lóg. indefinit.
INDEYOCIÓ. f. Falta de devoció. Indevocion.
Indevotio, nis.
INDEVOT, A. adj. Qui no té devoció. Indevo-
ta, tibia. Indevotus, minimè pius ; ad pietatem
frigidè affectus. |] Qui es poch afecte à alguna per-
sona, Indevata. Minime sludiosus.
INDEVOTAMENT. adv. m. Sense devoció.
Indevolamente. Indevotè.
ÍNDEX. m. ant. índice.
INDI, A. m. y f. Natural de índia. índia. In-
dus. I Pasta y planta de que's fa '1 color blau.
Anil, glasto. Glastum, i, isatis, is.
COLOR DE INDI. 'L blau. Anil, indica. Indicus,
coeruleus color.
índia. f. Gran pais del Àssia oriental. índia.
índia, ae. I met. Abundància de riquesas ó cosas
preciosas. índia. Divitiarum copia.
TROBAR LAS iNDiAs. fr. met. ab que s' explica
que algú ha trobat medis ocults de fèr caudal ó
de sèr rich. Encontrar ó hallar la piedra filosofal.
Lapidem philosophicum invenire.
VALER UNA ÍNDIA. fr. Sér una cosa de mòlta es-
timació y preu. Valer un aja de la cara ; valer un
palosi. Maximi pretii esse.
INDIÀ, NA. adj. Natural de y lo pertanyent à
índias. Indiana, india, indico. Indus, indicus, in-
dianus.
IND
CATALÀ.
IND
23
de
INDIANA, f. Tela de cotó de vàrias dimensions
y amplarias, pintada de diversos colors, y diia
així perquè en altre temps la portavan de índias.
Indiana. Gossypina coloribus distincla tela. [j Un
dels estats units de la Amèrica septentrional. In-
diana. Indiana, ai. \\ pi. pintats.
INDICACIÓ, f. Acte y efecte de indicar. Indi-
cacion. Indicium, ii.
INDICANT, adj. Lo que indica. Indicanle. In-
dex.
INDICAR. V. a. Tocar, mostrar breument. In-
dicar. Indico, as. || Demostrar, senyalar. Indicar.
Indico, as. || Explicar. Indicar. Signo, as.
INDICAT, DA. p. p. Indicada. Indicatus.
INDICATIU, VA. adj. Lo que indica ó serveix
pera indicar. Indicativa, indicatorio. Index. ^ m.
gram. Modo dels verbs que indica senzillament la
acció. Indicativa. Pronunliativus modus.
INDICCIÓ. f. Convocació per junta sinodal.
Indiccian. Indictio, nis. || cron. Período que 's for-
ma contant de IS en 13 anys, de qual càlcul s'
usa en lasbutllaspontifícias. /ftdiccíon. Indictio, nis.
ÍNDICE. m. Llista, taula dels capítols de un
llibre. índice. Index, icis. j] Lo segon dit de la ma,
comensant pel pólzer. índice. Index, icis ; saluta-
ris digitus. II Entre comerciants y teneduria de
llibres, lo llibre compost de 24 fullas, que 's por-
ta per orde alfabétich, de que se serveixen pera
trobar fàcilment sobre '1 llibre major ó altre 'Is
comptes ó relacions de interès. índice. Index, icis.
INDICI, ra. Senyal, anunci, pronóstich, nota
que indica lo ocult, Indicio. Indicium, ii. || Anun-
ci, pronóstich, senyal. Indicia. Significalus, us. l|
Sospita. Indicia. Suspicio, nis. || Proba. Indicio.
Testatio, nis. || Avís, y notícia. Indicio. Signiíica-
tio, nis.
INDICIS VEHEMENTS, for. Aquells que mouhen de
lal modo à créurer à algú reo de un delicte, que
ells sols equivalen à una proba semiplena. Indi-
cios vehementes. Indicia vehementer probantia.
INDICIADOR, A. m. y f. Qui indicia. Indicia-
dor. Reum indiciis faciens.
INDICIAR. V. a. for. Descubrir algun reo per
indicis. Indiciar. Reum indiciis facere,
INDIFERÈNCIA, f. Disposició del animo que
0 'ns inclina mès à una part que à altra. Indife-
rència Adiaphoria, indifferentia, a;, || Fredor, falla
de activitat, ó afecte. Frialdad, indiferència. Re-
otio, nis,
INDIFERÈNCIA DE CONTRADICCIÓ, tcol. La que hi ha
ra fér ó no alguna cosa. Indiferència de contra-
diccion. IndifTerentia contradictionis.
INDIFERÈNCIA DE CONTRARIETAT. Icol, La qUC hi
ha pera fèr una cosa ó la contrària, com callar ó
parlar. Indiferència de conlrariedad. Indifferentia
contrarietatis.
INDIFERÈNCIA DE DIVERSITAT, teol. La que hi ha
pera fèr una cosa ó altra , que ni es contradic-
tòria ni contrària, com jugar ó passejar. Indi-
ferència de diversidad. Indifferentia diversilalis.
INDIFERENT, A. adj. Comú, neutral, que no
s' inclina mès à una cosa que à altra. Indiferenle.
Indifferens. |1 Lo que no importa que sia de un
modo ó de altre. Indiferenle. Indifferens. || Poch
interessant. Indiferente. Promiscuus. 1| Lo que pót
pèndrerse en bon ó mal sentit. Indiferente. Me-
dius. II teol. Lo que no es bo, ni mal. Indiferente.
Indifferens actus. | pi. Heretges que lot ho mira-
ban ah indiferència. Adiafarislas , indiferenles.
Adiaphoristse,
INDIFERENTMENT. adv,m.lndi8linclament,
sense diferència. Indiferentemente. Indifferenter,
indiscriminat im, promiscuè.
INDIFERENTISME. m. Secta de indeferen-
tistas. Indifereniisma. Indifferentismus, i.
INDIFERENTISTAS. m. pi. Luterans de Ale-
manya, que aprovan lo'as las confessions y símbols,
de modo que pera ells lots són indiferents. Indife-
rentistas. Indiferentislae, arum.
indígena, adj. Natural del país ó Uoch de
que's tracta. Indígena. Indígena, ae.
INDIGÈNCIA, f. Pobresa, misèria. Indigència.
Inopia, ae.
INDIGENT, adj. Miserable. Indigenle. Egens,
indigens.
INDIGEST, A. adj. Difícil ó que no's pót dige-
rir. Indigeslible, indigesta. Indigeslus. || met. Con-
fús, desordenat. Indigesto. Inordinatus.
INDIGESTIÓ, f. Cruesa. Indigeslion. Indiges-
tió, nis.
INDIGET8. m. pi. Pobles de Catalunya entre
las faldas dels Pirineus y '1 riu Ter. Indigelas. In-
digelai, orum,
INDIGNACIÓ, f. Enuig, ira, enfado. Indigna-
cion. Ira, ai. || ret. Figura ab que 1' orador mani-
festa indignació contra qui la mereix. ladignacian.
Indignatio, nis,
INDIGNADAMENT. adv, m. Ab indignació.
Enojadamente, con indignacian. Indigne.
INDIGNADÍSSIM, A. adj. sup, L•idignadisi-
mo. Yaldè indignatus,
INDIGNAMENT. adv, m. Sense mèrit. Indig-
namenle. Indigne. || iníquament.
INDIGNAR. V, a. Enfadar, irritar. També s'
usa com recíproch. Indignar. Irrito, as.
INDIGNAT, DA. p. p. Indignada. Indignatus.
INDIGNE, A. adj. Qui no es digne. Indigno.
Indignus. H Procehiment , acció indecorosa, vil,
despreciable. Indigno. Indignus.
INDIGNÍSSIM, A. adj. sup. /íidtjínismo. In-
dignissimus.
INDIGNÍSSIMAMENT. adv. m, sup. Indig-
nisimamente. Indignissimè,
INDIGNITAT, f. Falta de mèrit y disposició
pera alguna cosa. Indignidad. Indignilas, alis, pro-
brura, i,
INDIO, A. adj. LNDiÀ.
INDIOT. m, GALL DINPl,
24 IND
INDIRECTA, f. Llatinada. Indirecta
locutio; obliqua, simulala, locutio.
INDIRECTAMENT, adv. m. De un modo in-
directe. Indireclamente. Obliquè. [| Ab dissimulo.
ladirectameale. Dissimulanter, indirecte.
INDIRECTE, A. adj. Lo ques' encamina direc-
tament ai fi. Iiidirecto. Indirectus. [| Fort. Indirec-
ta. Indireclus. || lóg. S' aplica à certs modos de ar-
güir que no conclouhen tant clarament com lo di-
recte. Indirecta. Indireclu».
INDISCIPLINA, f. Falta de subordinació. In-
disciplina. Indisciplina, ae.
INDISGIPLINABLE. adj. Incapàs de discipli-
na. Indisciplinable. Indocilis.
INDISCIPLINAT, DA. adj. Qui no té disci-
plina ó instrucció. Indisciplinado. Indoctus.
INDISCRECIÓ, f. Imprudència, inconsidera-
ció, tonieria. Indiscrecian. Inconsideratio, nis.
INDISCRET, A. adj. Inconsiderat, imprudent.
Indiscreta. Improvidus.
INDISCRETAMENT, adv. m. Sense discreció,
ni prudència. Indiscretamente. Incautè. || Temerà-
riament. Indiscretamente. Temeré; príEcipiti animo.
INDISCULPABLE. adj. Lo que no té disculpa.
Indisculpable. Inexcusabilis.
INDISERT, A. adj. Qui no es eloqüent. Inele-
gante, inelacuente. Indisertus.
INDISERTAMENT. adv. m. Sense eloqüència.
Inelegantemenle. Indisertè.
INDISPENSABLE, adj. Lo que no's pót dis-
pensar. Indispensable. Inexcusabilis. [| Lo que es
necessari ó mòlt regular que succehesca. Indispen-
sable. Necessarius.
INDISPENSABLEMENT. adv. m. Precisa-
ment. Indispensahlemente. Necessariò, prsecisè.
INDISPOSAR. V. a. Privar de la disposició
convenient. Indispaner. Aptitudinem adimere. ||
Introduhir discòrdia ó desunió. Malquistar, indis-
paner. Alieno, as; discordias serere.
INDISPOSARSE. V. r. Enfadarse , irrilarse.
Indispanerse. Alienari. || Sentirse faltat de salut.
Indisponerse. MalèaíTici.
INDISPOSAT, DA. p. p. Indispueslo. Male
affectus.
INDISPOSICIÓ, f. Falla de disposició. Indispo-
sicion. Impotentia, ae. 1| Alteració en la salut. /»-
disposicion. Yaletudo, invaletudo, inis.
INDISPOST, A. adj. Faltat de salut. Enfermi-
ea, indispueslo. Yaletudinarius.
INDISPUTABLE. adj. Clar, evident. Indispu-
table. Certus.
INDISPÜTABLEMENT. adv. m. De un modo
indisputable. Indisputablemenle. Sine controvèrsia.
INDISSOLUBILITAT. f. Qualitat de indisso-
luble. Indisolubilidad, insolubilidad. Insolubilitas,
atis.
INDISSOLUBLE, adj. Lo que no's pót disóldrer
6 desunir. Indisaluble, insaluble. Indissolubilis.
INDISSOLUBLEMENT, adv. m. De un modo I
DICCIONARI
Circum
IND
indissoluble. Indisolublemenle. Insolubiter, indis-
solubiter.
INDISTINCCIÓ. f. Agravi per privar de prer-
rogativas ó distinccions. Indistincian. Inordina-
tio, nis.
INDISTINCT, A. adj. Lo que no's distingeix;
mòlt semblant. Indistinta. Indistinctus. j] Confús,
barrejat. Indislinto. Indistinctus, indiscretus.
INDISTINCTAMENT. adv. m. Sense dislinc-
ció. Indistiníamente. Indislinclè.
INDIVIDIT, DA. adj. iNDivís.
INDIVIDUACIÓ. f. Abstracció del indivíduo.
Individuacion, individualidad. Individua, orum. ||
fil. Acció ó qualitat que individua. Individuacion.
Individuitas, atis, individualio, nis.
INDIVIDUAL, adj. Propi ó peculiar de cada
indivíduo. Individual. Singularis.
INDIVIDUALISAR. V. a. INDIVIDUAE.
INDIVIDUALITAT, f, iNDiviDUACió. || f. Fa-
cultat intel•lectual que percibeix aquella calitat
dels objectes que 'Is separa uns de altres donant à
cada un una existència particular, única, aislada
é individual. Individualidad. Individualitas, atis.
II L' òrgan ò punt que correspon à esta facultat
frenològicament considerat y ocupa la part supe-
rior del nas en 1' os coronat, Individualidad. Indi-
vidualilatis organus.
INDIVIDUALMENT É INDIVIDUAMENT.
adv. m. Ab individuació, ab dislincció. Individual-
mente. Dislinctè. || Inseparablement. Individual-
mente. Strictim, indisolubiter, indivisè.
INDIVIDUAR. v. a. Especificar. Individuar,
individualizar. Enucleo, as.
INDIVIDUAT, DA. p. p. Individuada, indivi-
dualizado. Enuclealus.
INDIVIDUITAT. f. ant. individuació,
INDIVÍDUO. m. Particular en cada espècie,
Individua. Individuum , ii, || La pròpia persona;
com: cuydar del indivíduo. Individua. Sibi ipsi. |
adj. individual.
INDlvis, A. adj. No dividit. Indiviso, proindi-
viso. Indivisus, indiscretus.
INDIVISAMENT. adv. m. Sense divisió. Indi-
visamente. Indisibiliter.
INDIVISIBILITAT, f. Qualitat de indivisible.
Indivisibilidad. Divisionis incapacitas, impossibili-
tas, inseparabililas,
INDIVISIBLE, adj. Lo que no's pót dividir. Inr
divisible, indivíduo. Individuus.
INDIVISIBLEMENT, adv. m. Sense divisió.
Indivisiblemente. Indivisibililer.
INDOBLEGADÍS, sa. adj. INFLEXIBLE.
INDÓCIL. adj. Tossut, enterch, indisciplina-
ble. Indócil. Indocilis.
INDOCILITAT. f. Duresa de geni, tossuneria,
Indocilidad, indocibilidad. Indocibilitas, atis.
INDÓCILMENT. adv. m. De un modo indócil,
Indócilmenie. Indocili animo.
INDOCTAMENT. adv. m. Ignoraniment. In-
IND
doctamenle , ignorantemenie. Indoclè , inerudilè.
INDOCTE, A. adj. Ignorant, idiota, poch iiis-
Iruliit. Indoclo. Indoctus.
INDOGTÍ88M , A. adj . sup. Indoclisimo. In-
doclisimu.s.
ÍNDOLE, f. Geni, inclinació, natural. índole.
índoles, is.
INDOLÈNCIA, f. Insensibilitat, privació de do-
lor. Indolència. Indolentia, íb. 1| Necedat, galbana,
simplosa. Indolència. Socordia, ae.
INDOLENT, adj. Insensible als objectes que
moulicn a altres. Indolente. Segnis, lentus.
INDOMABLE adj. Lo que no's pót domar ó
subjectar. Indomable, indotnesticable. Indomitus. ||
met. Dit dels afectes ó passions que no's deixan fà-
cilment reduhir à lo que's vól. Indomable. Indoma-
bilis, inflexibilis.
INDOMAT, DA. adj. INDÒMIT.
INDOMESTICABLE. adj. INDOMABLE.
INDOMESTICAT, DA. adj. Lo que està sense
domesticar. Indomeslicado. Indomitus.
INDÒMIT, A.adj. Intractable, indomable, fer;
SC diu dels caballs sense domar. Indómito. Indo-
mitus. II Disolut, desenfrenat. Indómito. EÍTrena-
tns. 11 met. Lo que està sens, ó no's vól subjectar
ni corregir. Indómito. Indomitus.
INDOTACIÓ. f. for. Falta de dotació. Indota-
cion. Indolatio, nis.
INDOTAT, DA. adj. Lo que està sense dot. In-
dotado. Indolatus.
INDUBITABLE. adj. Lo que no's pót dubtar.
Indubitable. Indubitabilis.
INDUBITABLEMENT. adv. m. Certament,
sense poderse dubtar. Indubitablemenle. Indubita-
biliter.
INDUBITADAMENT. adv. m. Certament, se-
gurament, sens dubte. Indubiladamente. Indubi-
tatè.
INDUBITAT, DA. adj. Evident, constant, se-
gur, cert. Indubitado. Indubitatus.
INDUCCIÓ, f. Persuasió. Induccion, inducimien-
to. Induclio. nis. || ret. Argument en lo que per la
enumeració dels particulars s' infereix la propo-
sició que s' ha de probar. Induccion. Epagoge, es.
INDUCTIU, VA. Lo que induheix ó té virtut
pera induhir. Inductiva. Inducens, suadens.
INDUHIDOR, A. m. y f . Qui induheix. Indui-
IL•r. Suassor, is.
klNDUHIMENT. m. INDUCCIÓ. 1.
INDUHIR. V. a. Persuadir, incitar, móurer.
Inducir. Excito, incito, as. |1 Enredar en alguna
cosa. Inducir. íncapistro, as.
INDUHIT, DA. p. p. Inducido. Inductus.
INDULGÈNCIA, f. Complacéncia, sobrada be-
nignitat ó dissimulació. Indulgència. Indulgentia,
ae. II Facilitat en perdonar culpas ó concedir grà-
cias. Indulgència. Indulgentia, a?. || Perdó que dó-
na la Iglésia de las penas dogudas per los pecats.
Indulgència. Remissió, nis, indulgentia, se.
CATALÀ. INE 25
INDULGÈNCIA PARCIAL. La que sols perdona part.
Indulgència parcial. Partialis indulgentia. l
INDULGÈNCIA PLENÀRIA. Ls. que pcrdona tota la
pena. Indulgència plenària. Vlenarln indulgentia,
remissió.
INDULGENT, adj. Benigne, condescendent, fà-
cil en perdonar y dissimular. Indulgente. Indul-
gens.
INDULGENTMENT. adv. m. De un modo in-
dulgent. Indulgentemente. Indulgenler.
INDULT, m. Privilegi, gràcia, concessió, per-
missió. Indulto. Indullum, i. | Gràcia en que 'i
Sumo Pontííice dispensa en lo dret comú. Indul-
to. Pontifícia, pontifica gratia. || Perdó, exempció
graciosa de la Uey ó altra qualsevol obligació. In-
dulto. Yenia, ae.
INDULTAR. V. a. Perdonar, donar indult. In-
dultar. Parco, ignosco, is. || Eximir de alguna Uey
ú obligació. Indultar. A lege vel oíficio solvere.
INDULTAT, DA. p. p. Indullado. Immunitate
donatus.
INDULTARI. m. Qui per gràcia pontifícia po-
dia concedir beneficis eclesiàsüchs. Indultario. Ec-
clesiaslica beneficia per pontificiam concessionem
conferens.
INDÚSTRIA, f. Enginy, manya, destresa, ha-
bilitat. Indústria. Indústria, ae.
DE INDÚSTRIA, m. adv. A dretas, de propòsit. In-
dustriós amente, de indústria. Consilio.
DE MA PRÒPIA INDÚSTRIA, m. adv. Con mi pròpia
indústria. Meo Marle.
INDUSTRIAL, adj. Pertanyent à la indústria.
Industrial. Artificiosus.
INDUSTRIAR. V. a. Ensenyar, instruhir, In-
dustriar. Instruo, is.
INDUSTRARISE. V. a. ENGINYARSE.
INDUSTRIÓS, A. adj. Hàbil, destre. Indus-
trioso. Industrius. || Ingeniós, astut. índuslrioso.
Industriosus.
INDUSTRIOSAMENT. adv. in. Ab indústria.
Industriosamenle. Industriosè. 1| primorosament.
INÈDIT, A. adj. Escrit no publicat. Inédilo.
Ineditus.
INEFABILITAT. f. Dificultat de explicar ab
propietat una cosa. Inefabilidad. Ineffabilitas, atis.
INEFABLE, adj. Inexplicable. Inefable. Ineffa-
bilis.
INEFABLEMENT. adv. m. Sense poderse ex-
plicar. Inefablemente. Ineffabiliter.
INEFICÀCIA, f. Falta de virtut ó activitat.
Ineficàcia. Imbecilitas, atis. || teol. Ineficàcia. Inef-
ficacia, aï.
INEFICÀS. adj. Dèbil, faltat de virtut y acti-
vitat. Ineficaz. Ineíficax, || Inútil, insignificant. /ne-
ficaz. Inutilis.
INENARRABLE, adj. INEXPLICABLE, INEFABLE.
INÉPGIA. f. INEPTITUT.
INEPTAMENT. adv. m. Sens aptitut ni pro-
porció. Ineptamenle. Inepte.
26
INE
DICCIONARI
INF
INEPTE, A. adj. Inútil, inhàbil. Ineplo. Inep-
tus. II Ximple, tonto. Ineplo. Ineptus, insulsus.
INEPTÍsSIM, A. adj. sup. Ineplisimo. Ineptis-
simus.
INEPTITÜT. f. Falta de aptitut ó habilitat. Inep-
titud, inepcia. Ineptitudo, inis.
INÈRCIA, f. Peresa, droperia, inacció. Inèrcia.
Inertia, ae, || fís. Persistència de moviment ó quie-
lut que té un cos fins que una causa mès enèrgica
la contraresta. Inèrcia. Inertia, ae.
INERME, adj. Desarmat. Inerme. Inerrais.
INERRABLE. adj. Que no 's pót errar. Inerra-
ble. Inerrans.
INERRANT. adj.astron. Fixo, sense moviment.
Fijo, inerranle. Inerrabilis.
INERT, A. adj. Dessidiós, mandra, dropo. Iner-
te. Iners, ignavus. || fís. y med. quiet, paralisat.
INERUDIT, A. adj. iNDocTE.
INERUDITAMENT. adv. m. indoctament.
INESCRUTABILITAT. f. Impenetrabilitat en
lo moral. Inescrutabilidad, impenelrabilidad. Impe-
netrabililas, atis.
INESCRUTABLE, É INESCUDRINYABLE.
adj. Lo que no's pót averiguar. Inescrulable, ines-
cudrinable, impenetrable. Inescrutabilis.
INESCUSABLE. adj. Lo que no 's pót escusar
ó no admet disculpa. Inexcusable. Inexcusabilis. ||
Forsós, necessari, inevitable. Inescusable. Inexcu-
sabilis.
INESGUSABLEMENT. adv. m. Sèns escusa.
Inescusablemenie, Necessariò.
INESPERADAMENT, adv. m. Sèns esperar-
se. Inesperadamenle. Anlè expectatum.
INESPERAT, DA. adj. Lo que esdevé sèns
esperarse. Inesperada. Inesperatus.
INESTIMABILITAT. f. Qualitat de inestima-
ble. Inestimabilidad. Inaestimabilitas, atis.
INESTIMABLE, adj. De ninguna estimació ni
valor. Inestimable. Inaestimabilis. || Lo que exce-
deix tota estimació ó que no's pót estimar tant com
mereix. Inestimable. Inaestimabilis.
INEVITABLE, adj. Lo que no 's pót evitar.
Inevitable. Inevilabilis.
INEVITABLEMENT, adv. m. Sense poderse
evitar. Inevitablemente, inescusablemente. Inevita-
biliter. .
INEXACTE, A. adj. Sèns exactitut. Inexacta.
Imperfectus.
ÏNEXACTITÜT. f. Falta de exactitut. inexacti-
tud. Curae, diligentiaï defectus. U Imperfecció.
Inexactitud. Imperfectio, nis.
INEXECUCIÓ. f. Falta de cumpliment en lo
pactat. Inabservancia. Inobservantia, ae.
INEXISTÈNCIA, f. Falta de existència. Altres
la prenen per la existència de una cosa en altra ab
Intima unió. Inexistència. Inexislentia, ae.
INEXISTENT, adj. Lo que no existeix. Altres
entenen lo que existeix en altra cosa. Inexistenle.
Inexistens.
INEXORABLE, adj. Incapàs de compadéixerse.
Inexorable. Adaraantinus.
INEXPERIÈNCIA, f. Falta de experiència.
Inexperiència. Inexperienlia, ae.
INEXPERIMENTAT, DA, É INEXPERT, A.
adj. Qui no tè experiència. Inexperto. Inexpertus.
INEXPIABLE. adj. Lo que no's pót expiar.
Inexpiable. Inexpiabilis; nullo piaculo eluendus.
INEXPLICABLE, adj . Lo que no 's pót expli-
car. Inex'plicable. Inexplicabilis.
INEXPUGNABLE, adj. Insuperable, invenci-
ble, inconquistable. Inexpugnable. Inexpugnabilis.
|] met. Ferm, constant, impersuadible. Inexpugna-
ble, inconquistable. Inexpugnabilis.
INEXTENS, A. adj. Lo que no té extensió.
Inexlenso. Inextensus.
INEXTINGIBLE. adj. Lo que no 's pót extin-
gir. Inexlinguible. Inextinguibilis. || Lo que es de
una perpètua ó llarga duració. Inextinguible. Per-
petuus.
INEXTRICABLE. adj. Lo que no 's pót entén-
drer ni posar en clar. Inextricable, indecifrable.
Inextricabilis.
INFACTIBLE. adj. Lo que no pót sèrfèt. In-
factible. Quod fieri nequit.
INFAEL. adj. ant. infiel.
INFAL-LIBILITAT. f. Impossibilitat de errar.
Infalibilidad. Infallibilitas, atis.
INFAL-LIBLE. adj. Lo que no pót enganyar ni
enganyarse, y sols es Dèu. Infalible. Certissimus.
II Indefeclible, lo que no pót faltar. Infalible, in-
defectible. Indeficiens.
INFAL•LIBLEMENT, adv. m. Ab infal-libili-
lal, Infaliblemenie. Certissimè.
INFAMACIÓ. f. La acció de infamar. Infama-
cion. Infamatio, nis.
INFAMADOR, A. m. y f. Qui infama. Infa-
mador. Obtrectator, infamator, is.
INFAMAR. V. a. Llevar la fama. Disfamar,
infamar. Noto, as.
INFAMAT, DA. p. p. Infamada. Infamatus.
INFAMATORI, A. adj. Lo que infama ó desa-
credita. Infamatorio, infamalivo, disfamatorio. In-
famans.
INFAME, adj. De mala fama ó reputació, des-
acreditat. Infame. Infamis. || Despreciable, vil, ig-
nominiós. Infame. Infamis. || Lo que infama. Infa-
me. Infamis.
INFAMEMENT. adv. m. Ab infàmia. Infame-
mente. Turpiter, ignominiosè. 1| Yilment. Infame-
mente, vilmente. Foedè.
INFÀMIA, f. Deshonra, ignomínia, oprobi.
Infàmia. Infàmia, ae.|l Maldat, vilesa. Infàmia.
Turpitudo, inis. || Paraula afrontosa. Infàmia. Pro-
brum, i.
PURGAR LA INFÀMIA, fr. for. que 's deya del reo
còmplice en un delicte, que havent declarat con-
tra sòn company, no era tingut per testimoni idó-
neo, per estar infamat del delicte, y posantlo en
INF CATALÀ.
lo torraenl, ratificant allí sa declaració, 's deya
que purgava la infàmia y quedava sòlida la de-
claració. Purgar la infàmia. Infamiam corapurga-
re.
INFÀNCIA, f. Edat de la persona fins als set
anys. infància. Infanlia, se. || mel. Lo primer es-
tat ó principi de qualsevol cosa. Infància. Infan-
tia, íu.
INFANDO, A. adj. Indigne de dirse. Infnndo.
Infandus.
INFANSÓ. m. Lo noble ó hidalgo exempt de
lot servey. fnfanzon. Nobili gènere natus.
INFAN80NIA. f. Qualitat del infansó. Infan-
conta. Fngenui viri genus.
INFANT, m. Noy que encara no sab parlar.
Infame. Infans, tis. I Qualsevol dels fills del rey à
excepció del primogènit. Infante. Regis filius. ||
FILL. II mil. Soldat de à peu. Infante. Pedes, itis.
INFANTS Y ORATS DIUHEN LAS VERITATS, ref. Ad-
verleix que la veritat se troba freqüentment en
las personas que no són susceptibles de reflexió,
de artifici ni dissimulo. Los niiios y los locos dicen
las verdades. El puer et demens verum persaepius
ajunt.
l' infant Y la pasta en lo JULIOL SE GLASSA.
ref. Denota '1 cuydado que 's déu tenir en ditas
cosas y altras naturalment delicadas. La masa y
el nino en verano han frio. Mollia molliter sunt
tractanda.
l' infant y 'l peix en la aygua creix. ref. Se
diu de las criaturas de bolquers, per lo mòlt que
'Is rentan, ó perquè quasi sempre van mullats de
orins. Los peces y los nirios en las aguas son creci-
f/os.Parvulus increscitmadidus ceu piscisin unda.
QÜÉ FAN LOS infants ? LO QUE VEUHEN FÉR ALS
GRANS. ref. l' exemple dels majors FA BONS Ó MALS
ALS MENORS.
INFANTA, f. Noya fins als set anys. Infanta.
Infans foemina. I Filla del rey ó casada ab un fill
de ell. Infanta. Regina regis filia.
INFANTAMENT. m. ant. part.
INFANTAR. V. a. anl. concerir. |1 ant. parir.
INFANTEA. f. ant. infància.
INFANT AT. m. Terreno ó rendas que s'apli-
can í'l un infant pera aliments. Infantado. Territo-
rium infantis.
INFANTERIA, f. Soldats de à peu. Peonaje,
infanteria. Peditatus, us.
infanteria de línea. La que formada en divi-
sions, batallons ó de altre modo combat sempre
unida, y conslituheix en las accions lo principal
cos de la batalla. Infanteria de linea. Agmen, inis.
INFANTERIA LLEUGERA. La que fora de las líncas
fa '1 servey de las avansadas, descubertas, etc.
combat en partidas soltfls, y en las accions s' ocu-
pa principalment en distràurer al enemich, acos-
sarlo pels flanchs, fatigarlo, y perseguirlo en sas
retiradas, observar sos moviments, y cubrir los
del propi exèrcit. Infanteria lijera. Yelites, ura.
INF 27
INFANTESA, f. ant. infAncia.
INFANTE88A. f. ant, infanta.
INFANTICIDA, m. y f. Matador de infants.
Infanticida. Infanticida, x.
INFANTICIDI, m. Mort violenta de un infant.
Infanlicidio. Infanticidium, ii.
INFANTIL, adj. Cosa de infant ó de la infàn-
cia. Infantil. Ad pueritiam pertinens ; infanlilis.
INFANTÓ. m. d. Infanlito. Infanlulus, i.
INFATIGABLE, adj. Incansable. Infatigable.
Indefessus.
INFATIGABLEMENT, adv. m. Incansable-
ment. Infatigablemente. Indefessè.
INFATUACIÓ. f. Torpesa de la rahó. Infalua-
cion. Infatuatio, nis.
INFATUAR. v. a. Entonlir. Infatuar. Infaluo,
as.
INFATUAT, DA. p. p. Infatuado. Infalualus.
INFAUST, A. adj. Funest, desgraciat. Infaus-
to. Obscoenus.
INFAUSTAMENT. adv. m. Ab desgràcia ó in-
felicitat. Infaustamente, azarosamente. Infaustè.
INFAUSTÍSSIM , A. adj. sup. Infaustisimo.
Infaustissimus.
INFECCIÓ, f. Corrupció , contagi. Infeccion.
Infeclio, corruptio, nis. || putrefacció.
INFECCIONAR. V. a. INFICIONAR.
INFECCIONAT, DA. p. p. INFICIONAT.
INFECTAR. V. a. INFICIONAR.
INFECTE, A. adj. INFICIONAT.
INFECÜNDITAT. f. Esterilitat. Infecundidad.
InfoDCundilas, atis.
INFECUNDO, A. adj. Estèril. Infecundo. In-
foecundus.
INFEL. m. anl. infiel.
INFELICITAT, f. Desditxa, desgràcia. Infeli-
cidad. Infelicitas, atis. (] Infortuni , la causa del
qual s' ignora. Infeliçidad. Casus, us.
INFELIcissiM, A. adj. sup. Infelicisimo. In-
felicissimus.
INFELÍS. adj. Desditxat. Infeliz. Calamitosus.
II Apocat. Infeliz. Sincerus. || mesquí.
INFELISMENT. adv. m. Ab infelicitat. Infe-
lizmente. Infeliciter.
INFERÀ. m. Sectari de una de las 41 seclas
que ha produhit lo luteranisrae. Inferano. Infera-
nus, i.
INFERÈNCIA, f. IL-LACIÓ, CONSEQÜÈNCIA.
INFERIOR, adj. Lo que està en lloch mès baix
respecte de altra cosa. Inferior. Inferior. || Lo que
es mènos que altra cosa en quantitat ó qualitat.
Inferior. Inferior. || Súbdit, subjecte à altre. Infe-
rior. Subdilus, inferior.
INFERIORITAT, f. Qualitat de inferior. Infe-
rioridad. Inferioris status. || Situació de una cosa
sola de altra. Inferioridad. Infernae rei collocatio.
INFERIORMENT. adv. m. De modo inferior.
Inferiormente. Ex adversò.
INFERIR. V. a. Col•legir, deduhir, tràurercon-
28
INF
DICCIONARI
INF
seqüéncias./H/enV.Infero,ers. | causar, ocasionar.
INFERIT, DA. adj. causat, fet.
INFERN, m. Lloch de penas eternas pera càs-
tich dels condemnats. Infierno. Gehenna, ae. || Las
penas dels condemnats. Infierno, penas eternas,
Damnatoriim poenae. || raet. Discòrdia, alborot, y
'1 lloch ahont n' hi ha. Infierno. Infernus, i, tu-
multiis , us. II Traball insoporlable. Reveniadero,
infierno. Infernus, i ; improbus labor. || En algu-
nas ordes religiosas que raenjan de peix lo refetor
ahont menjan de carn. Infierno. Monaslerii locus
carnibus vescendis destinatus. || Subterrani ahont
càuhen las morcas y aygua buUenta ab que pro-
Guran fér nadar l' oli, si acàs no podia per causa
del fret. Infierno, chibo, y lobo p. Mur. Absysus, i.
II Lloch mòlt remot. Infierno. Remotus locus. ||
adj. poét. infernal.
anar al infern, fr. Condemnarse eternament.
Condenarse ; ir al infierno. Ad inferos detrahi.
DE MAL AGRAHITS h' INFERN n' ESTA PLE. ref. ab
que 's denota que la ingratilut es lo mès aborri-
ble y lo mès comú de tols los vicis. De desagrade-
cidos està el infierno lleno. Odibilis ingratitudo.
INFERNAL, adj. Lo que pertany al infern.
Infernal, é inferno, infero poét. Infernus. | met.
Mòlt mal, ó perjudicial. Infernal. Exitialis. 1| pi.
Heretges del sigle setze, que deyan que Jesucrist
baixà al infern dels condemnats, y que 1' atormen-
tàren com à ells. Infernales. Infernales, ium.
INFERNALMENT. adv. m. Extremadament,
desaforadament. Infernalmente, endemoniadamente.
Diabolico morè.
INFERNET. m. Joch de noys que s' executa
fent anar un palet ab lo peu coix per unas rallas
en forma de laberinto, pagant quant lo peu ó pa-
la* toca las rallas. També 's diu à cert joch de
cartas. Quiquilicoja, inferndculo, cozcojilla , coz-
cojita, fornúcula. Puerorum liidus altero pedesus-
penso concedentium.
INFE8TACIÓ. f. La acció de infestar. Infesta-
cion. Yexatio, infestalio, nis.
INFESTADOR, A. m. y f. Qui infesta. Infes-
tador. Infestator, is.
INFESTAR. V. a. Assolar, deslruhir lo país
enemich. Infestar. Infesto, infenso, as ; excursio-
nibus vexaré. || inficionar.
INFESTAT, DA. p. p. Infestado. Infestus, in-
festatus.
INFESTÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt perjudicial.
Danosisimo, perniciosisimo. Infestissimus.
INFEUDACIÓ. f. ENFEUDACIÓ.
INFEUDAR. V. a. ENFEUDAR.
INFIBULACIÓ. f. cir. Juntar ab certa espècie
de aneiletas la ferida que no 's pót cusir. Infibula-
cion. Iníibulatio, nis.
INFICIONAR. V. a. Corrómprer, viciar, con-
tagiar. Inficionar, infestar, infectar. Infecto, as. 1|
met. Pervertir ab malas doctrinas. Inficionar, in-
festar, pervertir, malear. Yitio, as.
INFICIONAT, DA. p. p. Inficionado. Yitiatus.
INFIDEL, adj. iNFiEL.
INFIDELITAT, f. Desllealtat, falta de fideli-
tat. Infidelidad, infidencia. Perfídia, ai. |1 Falta de
fé catòlica. Infidelidad. Infedilitas, atis.
INFIDELMENT. adv. m. ant. infielment.
INFIDENCIA. f. INFIDELITAT.
INFIDENTjÉ INFIEL. adj. Deslleal. Infiel.
Infidus. II Gentil, pagà, idòlatra. Infiel. Ethnicus.
II Dit de una cosa que no eslà conforme al origi-
nal. Infiel. Falsus. || Dit de la lleugeresa é incons-
tància de la fortuna. Infiel. Volubilis. || Dit de la
memòria mala. Infiel. Tenuis.
INFIELMENT. adv. m. Ab infidelitat. Desleal-
mente, infielmente, Iraidoramente, alraidoramente.
Infideliter.
INFIGURABLE. adj. Lo que no pót tenir figu-
ra corporal. Infigurable. Infigurabilis.
INFILEMA. m. cir. Foradet que deixa l' ins-
trument punxant en lo cràneo. Infilema. Infile-
ma, se.
INFILTRACIÓ, f. med. La acció y efecte de
infiltrar é infiltrarse. Infiltracion. Infiltratio, nis.
INFILTRAR. V. a. é
INFILTRARSE. V. r. Calar, penetrar lo líquit
pels porós de algun cos. Filtrar, infiltrarse. Per-
meo, as.
ÍNFIMO , A. adj. Profundo, fondo, lo mès baix.
infimo. Infimus. || Lo últim, lo que es mòlt inferior
à las demés cosas. ínfimo. Infimus. |1 Lo mès vil, y
despreciable. ínfimo. Abjectus, infimus, vilis.
INFINIDAMENT. adv. m. infinitament.
INFINIT, A Ó DA. adj. Lo que no té fi. Infi-
nito. Infinilus. || Gran, excessiu, mòlt números. In-
finito. Infinilus, innumerus. || adv. ra. infinita-
ment.
AL infinit, m. adv. infinitament.
PROCEHIR EN INFINIT, fr. PROCEHIR.
INFINITAMENT, adv. m. De unmodo infinit.
Infinitamente, infinita. Infinitè.
INFINITAT, f. Qualitat de infinit. Infinidad.
Infinitas, alis. || mültitut.
INFINITÉSSIMA. f. Part que's considera infi-
nitament petita, com un granet de arena respecte
de una montanya, y la muntanya respecte de tota
la terra; pel que 's regula à cero. Infinitésima. In-
finitessima, £e.
IFINITESSIMAL. adj. Pertanyent à la infinités-
sima, com: càlcul ò sistema infinitessimal. Infini-
lesimal. Infinitessimalis.
INFINITÍSSIM , A. adj. sup. Infinitisimo. In-
finitissimus.
INFINITIU, m. gram. Lo modo del verb que
no denota persona, número ni temps determinat.
Infifiitivo. Infinitivus modus.
INFIRMANT. m. ant. malalt.
INFIRMAR. V. a. invalidar, ànul-lar. || debi-
litar, ENMAGRIR.
INFIRMAT. m. ant. malalt.
INF
INFIRMER. m. ENKERMKR.
HVriRMERIA. f. anl. enfermebu.
INFIRMITAT. f. ant. malaltia.
INFIRMO, A. adj. ant. malalt.
INFLACIÓ, f. SUPÈRBIA, VANITAT.
INFLADURA. f. ant. inflor.
INFLAMABLE, adj. Fàcil de inflaniarse. In-
flamable. FlauinuE concipiendaíaplus, idoneus; in-
flamn)al)ilis.
INFLAMACIÓ, f. Calor preternalural, com tu-
mor ó inQoren lo cos del animal. Inflamacion. In-
flammalio, nis. [] anl. incendi. |1 mel. Enardiment,
acalorament de las passions. Inflamacion. Incales-
centia, íe. \\ Obra de inflamar ó encéndrer, alsant
flamarada. Inflamacion. Inflammatio, nis.
INFLAMAR, v. a.ant. incendiar. || met. Enar-
dir, acalorar las passions y afectes del animo. In-
flamar. Inflammo, as.
INFLAMARSE. V. r. Incendiarse, Injlamarse.
Inflammari. || mel. Enardirse, posarse bermella al-
guna part del cos. Inflamarse. Inflammari. H met.
Enforvorisarse. Inflamarse. Inflammari. || Posarse
alguna cosa de color de flama. Inflamarse. Rubes-
co, is.
INFLAMAT, DA. p. p. Inflamado. Inflam-
maliis.
INFLAMATORI, A. adj. Lo que causa infla-
mació. Inflamatorio. Inflammans.
INFLAMENT. m. inflor.
INFLANT, p. a. INFLATIU.
INFLAR. V. a. L'mplir de vent alguna cosa. In-
flar. Inflo, as. II Desvanéixer, ensuperbir, umplir
lo cap de vent. Hinchar, inflar ; poner hueco. Su-
perbio, is. || v. n. Umplir la boca de vent abultant
las galtas. Hinchar, inflar los carrillos. Buccam in-
flaré.
INFLARSE. v. r. Inflamarse alguna part del
cos. nincliarse, injlamarse. Turgeo, es. || Embotirse
'1 cos de algun humor, com lo dels hidrépichs.
Uincharse. Turgeo, es. 1| met. Ensuperbirsa. lím-
charse, inflamarse. Supeibio, is. l| Alterarse la
mar. etc. Enlumecerse, alborotarse, Inflari. || mel.
Eiifadarse. Embotijarse. Pra; ira accendi.
INFLAT, DA. p. p. Umplert de vent. Inflada.
Inflalus. II Ensuperbit, desvanescut. ninchado. Tu-
midus. II Enfadat, colérich. Embolijado encoleriza-
do. Adccstatus. || adj. Dit del estil, del vers, etc,
retumbant, campanut, pompós. Uinchado. Tumi-
dus, altisonus.
INFLATIU, VA. adj. Lo que infla ó pót inflar.
Inflalivo. Inflandi virlule polleiis.
INFLEXIBILITAT. f. La impossibilitat ó gran
diflcullat en doblegarse. Inflexibilidad. Firmitas,
atis. II met. Constància, ürmesa de animo. Inflexi-
bilidad. Couslanlia, aj.
INFLEXIBILITAT DE NiRvis. Envarumienlo, inflexi-
bilidad de nerviós. Nervorum lorpor, rigiditas.
INFLEXIBLE, adj. Lo que no's pót doblegar.
Injlexible. Inflexibilis. || met. Ferm, constant, ine-
TOMO II.
CATALÀ. LNF 29
xorable. Inflexible. Obstinalus. || També 's diu en
bona part, com en bondat, jusiícia, etc. hiegro,
inflexible. Inieger.
INFLEXIBLEMENT. adv. m. De un modo in-
flexible, ínflexiblemenle. lligidè. || met. Ab obstina-
ció. Infli x-iblemeníe . Pertinaciler.
INFLEXIÓ, f. La acció de doblegar. Inflexion.
Yocis flo\us. II gram. Variació en la declinació ó
conjugació. Inflexion. Inflexió, nis.
INFLIGTE. adj. S' aplica al càslich que s^ im-
posa à algú. InjUclo, impiieslo. Inflictus.
INFLICTIU, VA. adj. Lo que infligeix, com
càrrech ó pena. Injliclivo. Inflictivus.
INFLOR, f. Entumiïnent, tumor, infladura, in-
flamació. Hinchazon, inflazon, injlacion. Iiiflatio,
nis. II met. supèrbia. || met. Defecte del estil, que
consisteix en sér pompós, y campanut. Uinchazon.
Tumor, is.
INFLUÈNCIA, f. La obra de influir. Influencia,
influjo. Influxus, us. || Yaliment, autoritat, persua-
ció en la criansa, costums, empenyos, negocis, etc.
Influencia. Influxus, us, auctoritas, atis. || Comuni-
cació de alguna qualitat. Influencia, influjo. In-
fluenlia, ee. || Lo poder que exerceixen los astres
sobre 'Is cossos de la terra. Influencia, influjo. As-
trorum influxus. |1 La gràcia ó inspiració que Dèu
envia interiorment à las ànimas. Inspiracion, in-
fluencia. Inspiralio, nis.
INFLUIR. V. a. Causar alguns efectes uns cos-
sos en altres, especialment los celestes entre sí ma-
teixos. Influir. Influo , is. || met. Intervenir , per-
suadir, ó sér causa de alguna cosa. Influir. Influo,
is. II met. Inspirar, comunicar Dèu algun efecte ó
dò de la gràcia. Influir . Inspiro, as. |1 inflüxó.
INFLUÏT, DA. p. p. Influido. Influxus.
INFLUX É INFLüXO. m. L' acte y efecte de
influir. Influjo, influencia. Influxio, nis. || Interven-
ció que algú té en un negoci. Influjo, influencia.
Influxio, nis. || Yaliment que algú té ab altre. In-
flujo, influencia. Gratia, a;. I met. La gràcia é ins-
piració que Dèu infundeix en las ànimas. Influjo,
influencia. Inspiralio, nis. || Impressió que causan
los cossos celestes los uns als altres. Influencia, in-
flujo. Affeclio, nis.
INFORCIAT. m. for. La segona part del Di-
gesl ó Pandeclas de Justinià. Inforciado. Inforlia-
tum, i.
INFORMACIÓ, m. Obra de informar, ó infor-
marse. Informacion. Informatio, nis. || for. Las di-
ligéncias jurídicas pera certificarse de algun fet.
Informacion, informe. Teslimonium, ii. || La proba
que resulta del examen de testimonis, documents,
papers, etc. Informacion. Inquisitio judiciaria. ||
ül. Introducció de la forma en la matèria. Informa-
cion. Informatio, nis. || pi. Probas de noblesa 6
qualitats de algú. ínformaciones. Inquisiliones, uin.
INFORMADOR, in. ENFORMADOR.
INFORMAL, adj. Lo que no té lormalitat.
Informal. Decentiam , decus nou observans. ||
4
n INF
Qui no cumpleix la paraula. Informal, Promissis
non slans.
INFORMALITAT, f. La qualitat de informal.
Informalidad. Formalitatis defectus, carenlia.
INFORMANT, m. Qui porta la comissió pera
fér la informació de noblesa. Informante. Inquisi-
tor, is.
INFORMAR. V. a. Instruhir à algú del estat
de alguna cosa. També s' usa com recíproch. In-
formar. Informo, as. 1| fil. Donar forma à la matè-
ria. Informar. Informo, animo. as. || for. Perorar
r advocat en judici. Informar. Causara dicere,
oraré, peroraré.
INFORMAT, DA. p. p. Informado. Infor-
matus.
INFORMATIU, VA. adj. Lo que informa ó ser-
veix pera donar notícia de alguna cosa. Informati-
va. Edocens. || fil. Lo que dóna forma ó sér à algu-
na cosa. Informativa. Quod animat; animabilis.
INFORME, m. Noticia, instrucció. Informe, in-
formacion. Testimonium, ii. || for. Relació que fa
r advocat al jutge pera que sentencie. Informe,
informacion. Informàtic, nis. | adj. Bast, sense for-
ma ni figura. Informe. Informis. || Imperfet, mal
format, sens acabar. Informe. Imperfectus. || Sense
forma ó figura. Informe. IneíBgiatus. 1| pi, ant. as-
tron. S' aplicava als astres escampats per vàrias
parts, de modo que no estavan reduhils à constel-
lació. Informes. Stellae informes, sporades.
INFORMITAT. f. ant. Deformitat, imperfecció,
estat de cosa que esta sense forma. Informidad. In-
forraitas, atis.
INFORTIFICABLE. adj. Lo que no 's pót for-
tificar. Inforlificable. Quod muniri nequit.
INFORTIR. V. a. ENFORTIR.
INFORTUNA. f. astron. Influxo advers y des-
graciat dels astres. Inforluna, maleficencia. Malefi-
centia, íe.
INFORTÜNADAMENT. adV. m. DESGRACIA-
DAMENT.
INFORTUNAT, DA. adj. ant. desgraciat, des-
VENTURAT.
INFORTUNI, m. Desventura, desgràcia. Infor-
tunio. Infortunium, ii.
INFRACCIÓ. Transgressió de la lley, pacte ó
tractat. Infraccion. Transgressió, violatio, infrac-
tio, nis.
INFRACTOR, m. Transgressor de la lley. In-
fractor. Yiolator, is.
INFRAGANTI. adv. m. EN FRAGANT.
INFRALAPSARIS. m. pi. Heretges que deyan
que Dèu pera fér ostentació de sa justícia, així que
vejé la culpa de Adam, condemnà cert número de
homes sens aténdrer à mèrit ni desmérit personal»
ni donaries auxilis pera salvarse. Infralapsarios.
Infralapsari, orum.
INFRAOCTAU, VA. adj. Se diu de qualsevol
dels dias de la infraoclava. Infraoclavo. Quilibet
dies infraoctavam.
DICCIONARI INF
INFRAOCTAVA. f. Los sis dias entre '1 pri-
mer y últim de la octava de una festivitat. Infraoc-
lava. Sex dies infraoctavam.
INFRASCRIT, A. adj. Lo que s' anomena ó
firma al peu de un escrit. Infrascripto, infraescri-
to. Infrascriptus.
INFREQÜÉNCIA. f. Poch concurs. Rareza, po-
ca concurrència. Infrequentia, aè, raritas, atis.
INFREQÜENT, adj. No freqüentat. No frecuen-
tado. Infroquens.
INFREQÜENTMENT. adv. m. Con poca fre-
cuencia. Infrequenter.
INFRICCIÓ. f. ant. infracció.
INFRINGIR. V. a. Traspassar las lleys. Qxiehran-
lar, infringir. Violo, as. || ant. rómprer.
INFRUCTUÓS, A. adj. Lo que no dóna fruyt.
Infructuosa, infrugtfero, infructlfero. Infractuosus.
[] met. Inútil. Infructuosa, infructifera. lafruluosiis.
INFRUCTUOSAMENT, adv. m. Sense fruyt.
Infructuosamente. Infrucluosè.
INFRUCTUOSITAT. f. Qualitat de infructuós.
Infructuosidad. Infructuositas, atis.
ÍNFULAS. f. pi. Turbant ab cintas que usavan
los sacerdots y las Yestals, y ab que cubrian també
las víctimas. També 'Is magistrals romans 1' usa-
van per insígnia de honor. ínfulas. ínfula;, aruin.
II met. Fumillos, fums, presumpció ab que algú
aparenta major graduació de la que té. ínfulas. In-
fulae, arum.
INFUNDAT, DA. adj. Lo que no té fonament.
Infundado. Temerarius. || for. Mal fundat. Mal fun-
dada, infundado. Infirmus, futilis.
INFUNDÍBILIFORME. adj. bot. Se diu de la
flor en figura de embut. Infundibilifarme. Infandi-
buli formam referens flos.
INFUNDIBLE. adj. lo que no 's pót fóndrer.
Infundible. Quod liquefieri non potest.
INFUNDIR. V. a. Comunicar interiorment, ins-
pirar. Infundir. Irifundo, is. || Causar algun efecte;
móurer alguna passió. Infundir. Infundo is. || ant.
Ficar algun licor en algun vas. Infundir. Infundo,
is. II Introduir una cosa en altra, com la ànima en
lo cos. Infundir. Infundo, is.
INFUNDIT, DA. p. p. INFÚS.
INFüRCIÓ. f. Lo cens que 's pagava al senyor
pel terreno de las casas. Infurcion. Vectigal ob
domorum aream.
INFÚS, A. p. p. irr. y adj. Infundido, infuso.
Infusus.
INFUSIÓ, f. Acció de infundir. Infusion. Infu-
sió, nis. II La permanència de un simple ó medi-
cament en un licor, y '1 ma<eix licor en que han
estat per algun temps los simples. Infusion. Dilu-
tum, i, infusió, nis. || En lo baptisme, la acció de
tirar la aygua sobre la criatura. Infusion. Infusió,
nis. I met. Dò de qualitats naturals ó sobrenatu-
rals. Infusio.n, don. Donum supernaturale, divina
immisio.
POSAR EN INFUSIÓ, fr. Posar algun simple ó me-
ING
CATALÀ.
INH
31
dicament en un licor percert temps. Infundir, poner
ú echaren infusion. In liquoreïu alit|uid iinraiUere.
INGENERABLE. atij. Lo que no pót sér en-
gendrat, íngenerable. Quod generari non potesl.
INGENI. ni. Enteniment, facultat de discórrer.
Ingenio. Ingenium, ii. 1| Talent natural de algú,
subtilesa, manya, indústria, [iigenio. Solertia, te.
|] Habilitat, capacitat, ingenio. Prudentia, íc. [j
Subjecte de ingeni, ó enginyós, ingenio. Ingenio,
indústria proeditus. || Instrument ab una llengüela
acerada pera retallar los papers ó llibres que s'
han de enquadernar. Ingenio. Radula, a;. || Qual-
sevol maquina de guerra. Ingenio. Machina belli-
ca. II Moll en que s' exprimeix lo such de la canya
dolsa, pera tràurer lo sucre. Ingenio. Machina sac-
charo exprimendo. [] Lo talent que 'sdescubreix en
algú. Cantera, genio, ingenio, talento, cacúmen. ín-
doles, is. II poét. Nümen poélich. Musa, eslro,númen
poélico. Musa, 86.
AGOTAR l' ingeni. fr. Discórrcr en alguna matè-
ria fins à no poder mès. Agolar, apurarel ingenio.
Ingenium exhauriré.
INGEIVIAR. V. a. ENGINTAIl.
INGENIAR8E. V. r. ENGINYARSE.
INGENIER. m. enginyer.
INGENIÓS, A. adj. enginyós. || Se diu de algu-
na cosa de pensament, etc. fet per home de gran
ingeni. Ingenioso. Ingeniosus, tutus.
INGENI08AMENT. adv. m. Ab ingeni. Inge-
Hiosamente. Ingeniosè.
INGÉNIT, A. adj. No engendrat. Ingénilo. In-
genitus. II Connatural y com nat en lo subjecte.
íngénito, innato, insito. Ingenitus, innatus, conna-
turalis.
INGÈNUAMENT, adv. m. Francament, senzi-
llament. Ingénuamente. Apertè.
ingenuïtat, f. Franquesa, sinceritat. ínge-
ïmidad. Ingenuitas, atis. || for. Lo mateix que lli-
bertat, noblesa. Ingenuidad. Ingenuitas, atis.
INGÉNUO, A. adj. Franch, sincero. Ingénuo.
Sincerus. || for. Qui ha nat llibre, Ingénuo. Inge-
nuus, liber.
INGERIR8E. V. r, Ficarse en negocis de altre.
Meterse, ingerirse. Se immiscere,
INGLÉS, A. adj. Natural de ó lo pertanyent al
regne de Inglaterra. Inglés. Anglicanus.
INGLOSABLE. adj . Lo que no 's pót glosar.
Jnglosable. Glosa; incapax,
INGOBERNABLE. adj. Indócil. Ingohemable.
Indocilis, indomitus.
INGRA. (mala) Interjecció de sentiment 6 dis-
gust, y també se sól dir: mala ingra de bet. Voto d
quien? voto d los agenos de Dios? mal hdija el alma
del diahlo. Dii te perdant.
INGRADUABLE. adj. Lo que no 's pót gra-
duar.//i(/raíÍMai/e. Quod gradibus nequit a;stimari.
INGRAT, A. adj, Desagrahil. Desagradecido,
ingralo. Ingratus. || raet. Aspre, desagradable, des-
apacible, Ingrato. Ingratus. | Inútil, infructuós,
com: traball ingrat, terra ingrata, Ingralo. Yanus,
INGRATAMENT. adv, m, Ab ingratitut, In-
gratamenle. Iiigiaté.
INGRATÍSSIM, A. adj. sup, Ingratisimo. In-
gratissimus.
INGRATITUT. f. Desagrahiraent, despreci dels
beneficis. Ingratitud. Ingratitudo, inis.
INGREDIENT, m. Lo que entra en la composi-
ció de altra cosa. Ingrediente. Matèria partiaria.
INGRÉS, m. entrada, principi, comensament.
|] Lo caudal que entra en poder de algú, y 's car-
rega en compte. Ingreso. Accepta pecunia.
INGRESSAR. V. n. Entrar una persona ó cosa
ahont hi ha varis indivíduos de la mateixa espècie,
óen lloch destinat pera la seva custòdia. Ingresar,
entrar. Ingredior, eris, |1 com, Entrar en caixa óen
poder de algú, quantitat que 's carrega en compte.
Ingresar, entrar. Pecunias acceptaré.
INGUINARI, A. adj. Lo pertanyent à la illa-
da. Inguinario. Inguinalis.
INGUSTABLE. adj. Lo que no 's pót gustar per
tenir mòlt mal gust. íngustahle. Ingustabilis.
INHÀBIL, adj. Inepte, inútil. Inhàbil. Inhabí-
lis. II Faltat de habilitat, talent, é instrucció, Inhà-
hil. Inhabilis.
INHABILITACIÓ, f. L' acte y efecte de inha-
bilitar, Inhabilitacion. Ineptitudinis declaratio.
INHABILITAR. V. a. Declarar inhàbil. Inha-
bilitar. Ineptum reddere.
INHABILITAT, f. Ineptitut, falta de habili-
tat, Inhabilidad. Ineptitudo, inis. || Obstacle, im-
pediment pera la obtenció de algun càrrech. Inha-
bilidad. Ineptitudo, inis. || p, p, Inhabilitado. In-
habilis factus,
INHÀBILMENT. adv, m. Ineplamenl. Inepla-
menle. Inepte.
INHABITABLE, adj. Lo que no 's pót habitar.
Inhabitable. Inhabitabilis,
INHABITAR. V, a. etc. habitar.
INHABITAT, DA. adj. Desert, no habitat.
Inhabilado. Inhabilatus.
INHERÉNCIA. f, fil. La unió de cosas insepa-
rables per sa naturalesa, però separables mental-
ment, com r accident de la substància. laheren-
cia. Inhícrentia, se,
INHERENT, adj, fil. Unit, que sols se pót se-
parar mentalment, com V accident en la substàn-
cia. Inherente. Inha;rens.
INHESIÓ. f. INHERÉNCIA, ADHESIÓ.
INHIBICIÓ, f. for. Prohibició judicial. Inhibi-
cion. Interdictio, inhibitio, nis.
INHIBIR. V. a. for. Impedir, prohibir per au-
toritat judicial. Inhibir. Inhibeo, es. || ant. impe-
dir, destorbar, continuar.
INHIBIT, DA. p. p, Inhibido. Inhibitus,
INHIBITORI, A. adj. for. Se diu del despaig
ó decret ab que s' inhibeix. Inhibitorio. Inhibito^
riíB, inhibenies litterae.
INHONEST, A. adj. deshonest,
LNJ
DICCIONARI
INM
INHONESTAMENT. adv. m. deshonestàment'
INHOSPITALITAT. f. Falta de hospitalitat.
Inhospitalidad. Inhospitalitas, atis.
INHUMÀ, NA. adj. Cruel, desnaluralisat,
faltat de humanitat. Inhumana. Ferreus, inhuma-
nus, iniquus, durus.
INHUMANAMENT. adv. m. Sense humani-
tat. Inhumanamente. Inhumanè.
INHüMANITAT. f. Crueltat, inclemència,
barbaritat. Inhumanidad. Sa;vitia, se, inhumani-
tas, immanitas, atis.
INICAMENT. adv. m. injustament.
INICH, CA. adj. Malvat, injust. Inicuo. Ini-
quus, injustus.
INICIACIÓ, f. L' acte y efecte de iniciar ó ini-
ciarse. Iniciacion. Initiatio, nis.
INICIAL, adj. Lo que pertany al principi. Ini-
cial. Initialis. II Se diu de la primera lletra de un
mot, clàusula, vers, etc. Inicial. Grandior, initia-
lis. || pi. Misteris de Ceres. Iniciales. Initialia,
ium.
INICIAR. V. a. Instruhir en los misteris, de
Ceres y Bacó ; però també s' aplica als de qualse-
vol altra religió. Iniciar. Initio, as. || ordenar. ||
for. Comensar. Iniciar. Incipio, is, initio, as.
INICIARSE. V. r. Rébrer los ordes menors.
Iniciarse. Initiari. | Deixar entrevcurer algú óalgu-
na cosa las tendénciasque té desde un principi. Ini-
ciarse. Sese initiari.
INICIAT, DA. p. p. Iniciada. Initiatus.
INICIATIU, VA. adj. Lo que serveix de prin-
cipi. Inicialivo. ínitians.
INIMAGINABLE, adj. Lo que no 's pót imagi-
nar. Inimaginable. Quod concipi non potest.
INIMITABLE, adj. Lo que no 's pót imitar.
Inimitable. Inimitabilis.
ININTEL-LIGIBLE. adj. Lo que no s pót en-
téndrer. Ininteligible. Inintelligibilis.
INÍQUAMENT. adv. m. Cruelment, injusta-
ment. Inicuamente. Iniquè.
INIQUILAR. V. a. ANIQUILAR.
INIQUissiM, A. adj. sup. Iniquisimo. Nequis-
simus.
INIQUITAT, f. Maldat, injustícia, pecat. Ini-
quidad. Iniquitas, atis, injustitia, se.
INJECCÓI. f. Introducció de un líquit per me-
di de una xeringa en una cavitat natural ó preter-
natural del cos. Inyeccian. Immissio, nis.
INJECIR É INJECTAR. V. a. ant. POSAR LAS
MANS SOBRE. || XERINGAR.
INJECTAT, DA. adj. med. Lo que està mòlt
colorejal en roix, pel afluix y acumulació conside-
rable de sanch en los vasos capilars venosos. In-
yeclado. Immitus.
INJUNCCIÓ. f. MANAMENT.
INJUNCT, A. adj. MANAT, REQUIRIT, EXIGIT.
INJUNGIR. V. a. ant. manar.
INJÚRIA, f. Agravi, afront, improperi. Inju-
ria. Noxa, injuria, a;. \\ Injustícia, paraula ó fet
contra rahó. Injuria. Injuria, se. || Diossa falsa de
la antiguitat. Injuria. Injuria, se.
INJURIADOR, A. m. y f. Qui injuria. Inju-
riadar, injurianle. Conviciator, is.
INJURIAR. V. a. Agraviar, maltractar, ofén-
drer. Injuriar. Injuriari ; y apologo, verbero, as,
si es de paraula.
INJURIARSE. V. r. Agraviarse, ferse agravis
uns à altres. Injuriarse. Mutuò contumelias intor-
queri.
INJURIAT, DA. p. p. Injuriado. Injuviatus.
INJURIÓS, A. adj. INJURIADOR. II Lo que injú-
ria. Injuriasa. Injuriosus, injurius.
INJURIOSAMENT. adv. m. Ab injúria. Inju-
nosamente. Injuriosè.
INJUST, A. adj. Contrari à la rahó ó justícia.
Injusta. Injustus.
INJUSTAMENT, adv. m. Ab injustícia, sense
rahó. Injustamente. Injustè.
injustícia, f. Acció oposada al dret ó à la
justícia. Injuslicia. Injustitia, ae.
INJUSTÍSSIM, A. adj. sup. Injuslisimo. In-
justissimus.
INLLEGIBLE. adj. Lo que no 's pót llegir, per
estar mòlt mal formada la lletra, etc. Inlegible.
Quod legi non potest.
INMACULADA. f. Se diu per antonomàsia à
Maria Santíssima senyora nostra en sa concepció
en gràcia. Inmaculada. Immaculata, ae.
INMACULAT, DA. adj. Net, pur, sense mà-
cula. Inmaculada. Immaculatus.
INMANEJABLE. adj . Lo que no 's pót mane-
jar. Inmanejahle. Intractabilis.
INMANENT. adj. fil. S' aplica à la acció 'I
terme de la qual no surt de la causa que '1 produ-
heix, com 1' acte del enteniment. Inmanente. In-
manens actio. || adj. Se diu de las accions que no
passan à altre subjecte, y en la teologia, de las
accions de Déu ad intra, com contradistinctasde las
transeünts. Inmanente. Immanens. || intransitiu.
INMANENTMENT. adv. m. De un modo in-
manent. Inmanentemente. Imraanenter.
INMANITAT. f. CRUELTAT.
INMARCESSIBLE É INMARXITABLE. adj.
Incorruptible, lo que no s' enmustia ni corromp.
Inmarcesible. Immarcesibilis ; tabem non patiens.
INMATERIAL. adj. Lo que no consta de ma-
tèria. Inmaterial. Immaterialis.
INMATERIALITAT. f. Qualitat de lo inma-
terial. Inmalerialidad. Immaterialitas, atis.
INMATRICULAR. V. a. MATRICULAR.
INMEDIACIÓ. f. Proximitat, cercania, conti-
güitat. Inmediacion. Proximitas, atis.
INMEDIADAMENT. adv. m. inmediatament.
INMEDIAT, A. adj. Pròxim, contíguo. Inme-
diato. Proximus, contiguus.
ANAR A LAS iNMEDiATAS. fr. Aprctar à algú, ab
lo que se 'i deixa sense resposta. Darle à una por
las inmediatas. Aliquem urgere. || Estar pròxim à
INM
CATÀLA.
INM
33
I
conseguir alguna cosa. Ir ú los alcances. Penes
rem, propè finein esse.
ARRIBAR À LAS iNMEDiATAS. fr. Anibar à lo més
tret de la disputa. Llegar à las inmediatas. Ad
Irema devenire.
INMEDIATAMENT. adv. m. Ab inmediació.
Inmediatamenle. Proximè. || Luego, al instant. In-
medialamenle . Immediatè.
INMEMORABLEMENT. adv. m. De un mo-
do innienioiial. Inmemorablemente, inmemorialmen-
te. Inunemorabililer.
INMEMORIAL. adj. Antich, de qual principi
no bi ba memòria. Inmemorial. Immemorabilis. ||
Usat com à substantiu, 1' estil, ó possessió inme-
morial. Inmemorial. Immemorabilis.
INMENS, A. adj Infinit, sense mesura ni lí-
mit, epitelo de Dèu y de sos atributs. Inmenso.
Immensus. || Enorme, gran, difícil de araidarse, ó
contarse. Inmenso. Immensus. || De gran extensió.
Inmenso. ínfinitus, imraoderatus.
INMENSAMENT. adv. m. De un modo in-
mens. Desmesuradamente, inmensamente. Infinitè,
immensè, immensúm.
INMENSITAT. f. Multitut, número, extensió
gran. Inmensidad. Immensitas , atis. || Infinitat,
atribut de sols Dèu infinit. Inmensidad. Immensi-
tas, atis.
INMENSURABLE. adj. Lo que no's pót ami-
dar. Inmensurable. ümnem excedens.
INMERITORI, A. adj. Lo que no té mèrit.
Inmeriíorio. Merito carens.
INMERSIÓ. f. La acció ó efecte de ficar en la
aygua. /jimerstow. Immersió, nis. fl Anlíguament se
deya à la acció de ficar al aygua al que's batejava.
mersion. Immersió, nis.
NIMIGIR. V. a. MESCLAR, BARREJAR.
INMIGRACIÓ. f. Establiment de estrangers
en un país ; es lo contrari de emigrar. Inmigra-
cion. Immigralio, nis.
INMIGRAR. V. n. Anar à eslablirse en un
país. Inmigrar. Immigro, as.
INMINENT. adj. Prompte à succehir. Inminen-
le. Imminens. U Lo que araenassa. Inminente. Im-
minens.
INMISCUIRSE. V. r. ant. mesclarse.
INMISERIGÓRDIA. f. INHÜMANITAT.
HVMISERIGORDIÓS, A. adj. iNHüMÀ.
INMISERICORDIOSAMENT. adv. m. inhu-
NAMENT.
INMISSIÓ. f. Acció de apartar ó tirar fora al-
guna cosa. Emision. Emissió, nis. || instal•lació.
INMITIR. V. a. INSTAL•LAR.
INMÓBIL. adj. inmoble.
INMOBILITAT. f. Incapacitat, impotència de
móurerse. Inmovilidad, inmobilidad. Immobilitas,
atis.
INMÒBILMENT. adv. m. Sense moviment.
Sin movimienlo, eslablemenle. Firiniler, sine motu.
INMOBLE. adj. Lo que ao's pót móurer. Inno-
ble, inmóvil, inmueble, inmolo, inmovible. Deüxus.
II met. Constant, invariable en las resolucions. In-
moble. Firmus, inmolus, constans, inflexibilis.
INM ODERACIÓ. f. Excès , desniasia. Inmo-
deracion. Inmoderatio , nis. || Desvergonyiment
en lo parlar. Inmoderacion. Maledicendi lascivia.
INMODERADAMENT. adv. m. Sense modera-
ció. Inmoderudamenle. Ininoderale. |1 Ab excés y
profusió. Inmoderadamenle. EíTusè , profusè, in-
modicè.
INMODERAT , DA. adj . Lo que no tè modera-
ció. Inmoderado. Inmoderalus. |1 excessiu.
INMODEST, A. adj. Qui no té modèstia. In-
modeslo. Immodeslus.
INMODESTAMENT. adv. m. Sense modèstia.
ínmodeslameale. Immodestè.
INMODÉSTIA. f. Falta de modèstia y recato.
Inmodeslia. Immodestia, ae.
INMOLACIÓ. f. Sacrifici sangrent de una víc-
tima. Inmolacion. Immolalio, nis.
INMOLACIÓ. f. Entre 'Is romans era una ce-
remónia que consistia en espargir sobre 1' animal
que s'havia de sacrificar y especialment en sòn
cap, farina barrejada ab sal : à esta mescla se la
anomenava mola salsa ó simplement mola , de
ahont ve esta expressió. Posteriorment s' anomenà
inmolació '1 sacrifici ab totas sas ceremónias. In-
molacion. Immolatio, nis.
INMOLADOR, A. m. y f. Qui inmola. Inmo-
lador. Immolator, is.
INMOLAR. V. a. Sacrificar degollant una vícti-
ma./nmo/ar. Immolo, macto, as. || met. sacrificar.
INMOLAT, DA. p. p. Inmolado. Immolatus.
INMORTAL. adj. Lo que no pót morir. Inmor-
tal. Immortalis. [) met. S' aplica à las cosas sense
vida que ban de durar mòlt temps. Inmortal. Im-
mortalis.
INMORTALI8AR. V. a. Perpetuar, fèr durar
una cosa en la memòria dels homes. Inmorlalizar,
elernizar. Nominis memoriam immortalitati com-
mendare.
INMORTALISAT, DA. p. p. Inmortalizado.
Immortalitati adiequatus.
INMORTALITAT. f. La qualitat de inmortal.
Inmorlalidad. Immortalitas , atis. |1 eternitat. ||
Duració mòlt llarga de alguna cosa, Inmorlalidad,
perpeltiidad. jEtcrnilas, atis.
INMORTALMENT. adv. m. Pera sempre, /n-
morlalmenle , perpetuamente. Perpetuo. j| De ua
modo inmortal. Inmorlalmente. Immortaliler.
INMORTIFICACIÓ. f. Falta de mortificació.
Inmortificacion. Animi sibi blandimentis immode-
ratum studium.
INMORTIFICAT , DA. adj. Lo que no està
mortificat. Inmortificado. Cupidilatibus suis ad-
dictus.
INMOVIBLE t INMÓVIL. adj. inmoble.
INMOVILITAT. f. INMOBILITAT.
INMUNDÍGIA. f. Brutícia, escombrarias. /n-
3i
INN
DICCIONARÏ
INP
mmdicia. Sordes, ium. |1 baleig , esporgauias. |1
tartrA., greixum.
INMUNDÍSSIM, A. adj. sup. Inmundisimo.
Sordidissimus.
INMUNDO, A. adj. Brut, porch. Inmundo. Im-
mundus. |1 impur.
INMUNE. adj. for, Franch, exempt, privile-
giat. Iiimune. Immunis.
IPíMülVlTAT. f. Exempció, franquesa, privile-
gi. Inmunidad. Immunitas, atis. || indult. |1 Privi-
legi de algunas iglésias pera que no's pugan tràu-
rer de ellas los reos, ni ser castigats ab pena cor-
poral en certs cassos. Inmunidad. Asilia, se.
INMÜTABILITAT. f. Firmesa , constància.
Inmutabilidad. Incorarautabililas, atis. [j Perpetuï-
tat, estabilitat. Inmutabilidad. Inmutabililas, atis.
INMUTABLE. adj. Lo que no's pót mudar.
lamutable, inmudable. Perpetuus, irarautabilis.
INMUTABLEMENT. adv. m. Constantment.
Inmutablemenle. Immutabiliter.
INMUTACIÓ. f. Alteració, variació. Inmuta-
cion. Immutatio, mutatio, nis.
INMUTAR. V. a. També s' usa com recíproch.
Alterar , variar. Inmutar. Muto, as. 1| Causar al-
teració en lo cos, en la cara ó en I' animo. Inmu-
tar. Immuto, altero, as.
INMÜTAT, DA. adj. Inmulado. Immuta tus.
INMUTATIU,VA.adj.Lo que inmutat óé virtut
de inmutar. Inmutalivo. Immutandi virtutepollens.
INNAT, A. adj. Ingónit, connatural. Innalo.
Innalus, ingenitus.
INNAVEGABLE. adj. Se diu dels paratges del
mar ahont no 's pót navegar absolutament, ó sense
perill evident. Innavegable. Innavigabilis.
INNOBLE, adj. Faltat de noblesa; de baix
naixement. Innoble. Ignobilis.
INNOCÈNCIA, f. Senzillesa, candor. Inocencia.
Sinceritas, atis. l| Bondat , probitat , integritat.
Inocencia. Innocentia , se. || Puresa de animo,
exempció de tota culpa. Inocencia. Innocentia, ae.
INNOCÈNCIA BAPTiSMAL. Gràcia comunicada en lo
baptisme, conservació de ella. Inocencia bautismal.
Innocentia baptismalis.
INNOCENT, adj. Exempt de culpa. Inocente.
Innocens. [| Beneyt, simple, fàcil de sér enganyat.
Inocente. Credulus. H Senzill, càndido, sense malí-
cia. Inocente. Pius. I Noy que no ha arribat à la
edat de la discreció. Inocente. Innocens.
INNOCENTÍSSIM, A. adj. sup. Inocenlisimo.
Innocentissimus.
INNOCENTMENT. adv. m. Sense culpa. Ino-
centemenie. Immerenter. I Sense malícia. Inocente-
mente. Innocenter.
INNOMINAT, DA. adj. Lo que no té nom.
Jnnominado. Innominatus.
INNOVACIÓ, f. La acció de innovar, Innova-
cion. Innovatio, novatio, nis.
INNOVADOR, A. m. y f. Qui innova. Innova-
ior, Novator, is.
INNOVAR. V. a. renovar. || Introduhir nove-
dats. Innovar. Innovo, as. \\ Reformar, alterar al-
guna cosa en las lleys. Innovar. Aliquid in legibus
novare. || for. Actuar en la causa pendent la inhi-
bició ó apel-lació. Innovar. iXovo, innovo, as.
INNOVAT, DA. p. p. Innovado. Novatus, in-
novatus.
INNUIR. V. a. ant. otorgar.
INNUMERABLE, adj. Lo que no 's pót contar,
ó determinar sòn número. Innumerable. Inexputa-
bilis.
INNUMERABLEMENT. adv. ni. Sense nú-
mero. Innumerablemente. Innumerabiliter.
INNUPTA. f. Soltera, no casada. Soltera, inup-
ta. Innupta, ».
INOBEDIÉNCIA. f. Desobediència. Inobedien-
cia. Inobedientia, ae,
INOBEDIENT, A. adj. Desobedient. Inohedien-
le. Inobediens.
INOBEDIENTMENT. adv. m, Ab desobedièn-
cia. Inobedieniemente, Inobedienler.
INOBSERVABLE. adj . Lo que no pót obser-
varse. Inobservabte. Inobservabilis.
INOBSERVÀNCIA. f. è
INOBSERVAN8A. f. ant. Falla de observàn-
cia à las lleys, reglas, ú ordenansas. Inobservan-
cia. Legis contemptus.
INOBSERVANT. adj. Qui no observa. Inobser-
vante. Inobservans, || desobedient,
INOCULACIÓ. f, L' acte y efecte de inocular.
Inoculacion. Inoculatio, nis.
INOCULADOR, A. m. y f. Qui inocula. Inocu-
lacion. Inoculator, is.
INOCULAR. V. a. med. Empeltar la verola.
Inocular. Inoculo, as.
INOFENSIU, VA. adj, Incapàs de ofèndrer.
Inofensivo. OÍTensionis expers.
INOFICIÓS, A. adj . Qui no s' agrada de fèr
plers. Inoficioso. Inoíficiosus, [] for. Intempestiu,
contra las lleys. Inoficioso. Inoíliciosus.
INOFICIOSITAT. f. for. Qualitat ó disposició
poch favorable als interessos de alguna persona.
Inoficiosidad. Inoíüciosilas, atis,
INOÍT, DA. adj. No oít. /naudifo, Inauditus,
INÓPIA. f. ant. POBRESA.
INOPINABLE. adj. Lo que no's pót imaginar
ó pensar. Inopinable. Inopinabilis.
INOPINADAMENT, adv. m. Impensadament.
Inopinadamente . Inopinatè,
INOPINAT, DA. adj, Improvís, impensat, re-
pentí. Inopinado. Inopinatus.
INOPORTÚ , NA. adj. Fora de temps. Inopor-
tuna, intempestiva. Inoportunus,
INOPORTUNAMENT. adv, m. for. De un
modo inoportú. Inoportunamente. Inoportuna, in-
tempestivè.
INORACIÓ. f. ant. IGNORÀNCIA.
INORDENAT, DA. adj, ant. DESORDENAT.
INORGÀNICH, CA. adj. Nom que's dóna à
IRE
CATALÀ.
INS
35
ots los cossos que no tenen vida pròpia, y eslàn
compostos de mol-léculas similars unidas, com las
pars integrantas de una pedra, de un metall, etc.
Inorgdniro. Inorganicus.
INPROMPTU, E. e\p. llatina, promptament.
IN PÚRIBÜS. exp. llatina, fam. Nú, enterament
pobre. In púribus. In puribus.
INQUIET , A. ad j . Entremaliat. Inquieto. In-
quietus. [| Desassossegat, turbat. Inquieto. Anxius.
II Alborotador, perturbador de la pau. Inquieto, in-
quietador. Perturbalor. || S' aplica a las cosas ina-
nimadas, com: nit inquieta. Inquieto. Inquietus. [|
Caball que no s' avé ab altres. y?i(/Mí>ío.Irrequietus.
INQUIETADOR, A. m. y f. Qui inquieta. In-
quielador. Perturbalor, is.
INQüIETAMENT. m. ant. inquietüt.
INQUIETAR. V. a. Molestar, perlurbar lo sos-
sego. Inquietar. Vexo, as. (1 Disputar la possessió.
Inquietar. Inquieto, as. |1 Conmóurer, alterar. In-
quietar. Altero, as. [j Enlremaliajar. Inquietar. In-
quieto, as.
INQUIETAT, D A. p. p. Inquietada. Inquietatus.
INQUIETÜT. f. Desassossego, falta de repòs.
Inquietüt. Inquieludo, inis. || Pena, cuydado, fatiga
del animo. í«7MíeíM(í. Cura, ai. [] alborot, conmociò.
INQUILINAT. m. for. Dret que adquireix lo
llogater en la casa llogada. InquiHnato. Conducto-
ris in domura à se conductara jus.
INQUIRIR. V. a. Averiguar, esbrinar, infor-
marse. Inquirir. Inquiro, is.
INQUISICIÓ, f. La acció de examinar, ò averi-
guar. Inquisicion. Inquisitio, nis. || Tribunal eccle-
siàstich que entén en causas contra la fé. Inquisi-
cion. Ecclesiasticum inquisitionis tribunal. || La
casa del tribunal de la inquisició. Inquisicion. Fi-
dei comitiis habendis domus.
INQUISIDOR, m. Ministre , jutge de la in-
quisició. Inquisidor. De rebus fidei inquisitor. [|
Cada un dels jutges anomenats en Aragó de dos en
dos anys pera castigar los delictes dels indivíduos
de la xancilleria. Inquisidor. Inquisitor, is.
INQUISIDOR APosTÓLicn. L' auomenal pel inqui-
sidor general pera enténdrer en los negocis per-
lanyents à la inquisició. Inquisidor aposlólico. Fi-
dei inquisitor.
INQUISIDOR DE ESTAT. Cada un dels tres elegits en
Venècia del consell dels deu pera castigar los de-
lictes de estat. Inquisidor de Estado. Censor, is.
INQUISIDOR GENERAL. President del tribunal de la
iquisició. Inquisidor general. Supremus inquisi-
torura senator.
INQUISIDOR ORDINARI. Lo bisbe ó qui en nom seu
assisteix a la sentència definitiva en las causas
contra la fé. Inquisidor ordinària. Inquisitor ordi-
narius.
INQUISITIU, VA. adj. batxiller, curiós.
INRAHÓ. f. ant. injustícia.
INRAHONABLE.adj. Oposatàla rahóóqueva
fora de eWdi.Desazonable, trraciona/. Irralionabilis.
IREP08. m. ant. desassossego.
IN8À, NA. adj. ant. Boig,loco. /«.saíio.Insanus.
IN8ACIABILITAT. f. Qualitat de insaciable.
Insaciahilidad. Insatietas, atis. || Ànsia, desilj ve-
hement de qualsevol cosa. Insaciabilidad, anhelo
ardiente. Avidilas, atis, hiatus, us.
INSACIABLE, adj. Incapàs de saciarse. Insa-
ciable. Insalurabilis. || També 's diu en la moral,
com : insaciable de alabanzas, etc. Insaciable. Insa-
tiabilis.
INSACIABLEMENT. adv. m. Ab insaciabili-
tat. ínsaciablemenle. Insaturabiliter.
INSACULACIÓ. f. La acció de insacular. Insa-
culacion. Sortitio, nis.
INSACULADOR, A. m. y f. Qui insacula. In-
saculador. Sortitor, is.
INSACULAR. v. a. for. Posar dins la bossa ó
altra cosa 'Is noms dels que s' han de sortejar pera
empleos ú oficis públichs. Insacular. Sortes in sac-
culum conjicere, immitere.
INSACULAT , DA. p. p. Insaculada. In sac-
cum immissus, conjeclus,
INSANABLE. adj. ant. incurable.
INSCIENTMENT. adv. m. Sèns advertència.
Inadvertidamente. Inscienter, imprudenter.
INSCRIPCIÓ, f. Rètol, títol, lletrero. Inscrip-
cion. Inscriplum, i. || Epigrama, epitafi, monu-
ment públich de las estàtuas, sepuUuras, etc. Ins-
cripcion. Inscriptio, nis, 1| geom. La acció de ins-
críurer algun triàngul, etc, dins de un círcul. Ins-
cripcion. Inscriptio, nis,
INSGRÍURER. v. a. Escríurer, grabar, posar
inscripcions en làpidas, etc. Inscribir. Inscribo, is,
I geom. Formar una figura dins de altra, tocant
los ànguls de la de dins en la de fora. Inscribir.
Inscribo, interscribo, is.
INSCRIT, A. p. p. Inscrita. Inscriptus. || adj.
S' aplica al àngul, lovérticedel qual toca à lacir-
cunferéncia. Inscrita. Inscriptus ad peripherium,
INSCULPIR. v. a. ant. esculpir.
INSECABLE. adj. Lo que no's pòt secar. Inse-
cable. Inseccabilis.
INSECTE, m. Petit animal dit així per las inci-
sions y entretalls de que's compon en lloch de
membres, quals parts separadas encara tenen mo-
viment. Insecto. Insectum, i,
insecte asquerós. Los que fan fasticb, com es-
carabat , etc. Sabandija. Serpens, tis.
INSEGULAR. V. a. y derivats, insacular.
INSEGUIR. V. a. ant. seguir.
INSEMIDACIÓ. f. med. Un dels cinch niodos
de trasplanlació pera la curació de certas malal-
tias. Inseminacion. Inseminatio, nis.
INSENSADA. f. ant. Demència, locura. De-
menlacion, demència, locura. Insania.
INSENSADAMENT. adv. rn. ant. tontament,
NÈCIAMENT.
INSENSAT, A. adj. Tonto, beneyt, qui no tè
seny. Fàtua, insensata. Stupidus.
36 INS
INSENSATESA, f. ïonteria, necedat, falla de
seny. Insensatez, insensibilidad, estupidez. Stolidi-
tas, alis.
INSENSIBILITAT, f. Falla ó impediment de
la facullal sensitiva. Insensibilidad. Sopor, is. ||
met. Duresa de cor. Insensibilidad. Durilas, atis. jj
INSENSATESA.
INSENSIBLE, adj. Lo que no pót sentirse. In-
sensible, imperceptible. Insensibilis. [| Falta de fa-
cultat sensitiva. Insensible. Insensibilis, sensucap.
(us. II met. Cruel, inhumà, que no té compassió.
Insensible. Durus.
INSENSIBLEMENT. adv. m. Poch à poch. In-
sensiblemenle. Sensim. || Ab insensibilitat. Insensi-
blemente. Insensibiliter,
INSEPARABILITAT. f. Qualitat de insepara-
ble. Inseparabilidad. Inseparabilitas, atis.
INSEPARABLE, adj, Lo que no's pót separar.
Inseparable. Inseparabilis.
INSEPARABLEMENT. adv. m. Sense separa-
ció. Inseparablemente. Inseparabiliter, indivisim.
INSERCIÓ, f. Introducció de una cosa en altra.
Insercion. Insertio, insitio, nis.
INSERIR. V. a. ant. e
INSERTAR. V. a. Enclóurer, introduhir. Inser-
íar. Insero, is, inserto, as.
INSERTAT, DA. p. p. Insertado, inserto. In-
scrius.
insídia, f. ant. TRAHició.
INSIDIADOR, A. m. y f. insidiós.
INSIDIAR. V. a. Armar trahició. Insidiar. Sub-
sideo, es, insidior, aris.
INSIDIÓS, A. adj. Qui arma llassos ó tahicions.
Insidiosa, insidiador. Insidiosus. || Lo que's fà in-
sidiant. Insidiosa. Insidiosè adeptus.
INSIDIOSAMENT, adv. m. Ab trahició ó en-
gany, ínsidiosamente. Insidiosè.
INSIGNE, adj. Notable, cèlebre, famós. Insig-
ne. Insignis, insignitus. || Singular. Insigne. Prae-
cipuus.
INSIGNEMENT. adv. m. Notablement, senya-
ladament. Insignemente. Insigniter.
insígnia, f. Senyal, distintiu, divisa honro-
sa. Insignia. Ornamentum, i. || Pendó, medalla que
serveix de dislinctiu à alguna comunitat, german-
dat, confraria, etc. Insignia. Yexillum, i. || Bande-
ra ó estandart de las legions romanas. Insignia.
Yexillum, i. |1 iron. Infàmia. Nata, insignia. Dede-
CUS, oris. II pi. ARMAS, BLASÓ.
INSIGNIFICACIÓ. f. Carència de signiíicació.
Insignificacion. Nnlla significatio.
INSIGNIFICANT, adj. Lo que no significares,
ó que pót mòlt poch. Insignificanie. Non significans;
imbeciliis, imbecillus, inutilis.
INSIGNÍSSIM, A. adj. sup. Insignisimo. In-
signissimus.
INSINUACIÓ, f. L' acte y efecte de insinuar
ó insinuarse. Insinuacion. Insinuatio, nis. |1 for.
La acció de apuntar en lo registre algun acte ó la
DICCIONARI mS
presentació de un instrument públich al jutge
competent pera que interpose sa autoritat y decret
judicial. Insinuacion. Documenti exhibitio. |] Se-
nyal ó indici. Insinuacion. Insinuatio, nis.
INSINUACIÓ DE REY TÉ FORSA DE LLEY, Ó INSINUA-
CIONS SOBERaNAS TENEN FORSA DE MANDATOS. ref.
Denota que las súplicas ó insinuacions dels pode-
rosos són manaments encuberts ó disfrassats. Rue-
go de grande fuerza es que te hace. Yir quicumque
potens te rogat, ille juget.
INSINUAR. V. a. INTRODUHIR. || ludicar, apun-
tar alguna espècie. Insinuar. Indico, as. || Signifi-
car alguna cosa ab destresa y sagacitat. Insinuar.
Instillo, as. [| for. Fèr la manifestació de algun
instrument davant lo jutge competent pera que
interpose en ell sa autoritat. Insinuar. Indico, as.
INSINUARSE. v. r, Introduhirse suaument
en r animo dels oyents. Insinuarse. Adrepo, is,
interconsilio, as.
INSINUAT, DA. p. p. Insinuado. Insinuatus.
INSIPIDESA. f. La qualitat de insípit. Insipi-
dez. Insulsitas, atis.
. INSIPIDÍSSIM, A. adj. sup. Insipidisimo. Si-
ne sensu et sapore ; insulsissimus.
insípit, DA. adj. Dessabrit, dessaborit. Insí-
pida. Injucundus. | met. Fret, lo que no té espe-
rit, gràcia, ni vivesa. Insípida. Infacetus.
INSISTÈNCIA, f. ant. porfia, tenacitat, ins-
tància, INHERÉNCIA.
INSISTIR. V. n. Porfiar, instar, perseverar.
Por fiar, insistir. Insisto, is.
INSOCIABILITAT. f. Falta de sociabilitat.
Insociabilidad. Insociabilis conditio, natura.
INSOCIABLE. adj. Intractable, contrari à la
societat. Insaciable. Insociabilis. || Lo que no's pót
unir. Insaciable. Dissociabilis, dissocialis.
INSOCIABLEMENT. adv. m. De un modo in-
sociable. Insociablemcnte. Insociabili modo.
INSOLACIÓ, f. Mal de cap causat pel sol. In-
solacion. Insolatio , nis. [| quím. Preparació de
fruytas, etc. assecadas al sol. /nso/acion. Insolatio,
nis.
INSOLDABLE. adj. Lo que no's pót soldar.
Insoldablc. Quod ferruginari, glutinari nequit.
INSOLÈNCIA, f. Atreviment, descaro. Inso-
lència. Insolentia, «.
INSOLENT, A. adj. Atrevit, descarat. Insalen-
te. Petulans.
INSOLENTAR. V. a. Fèr insolent y atrevit à
algú. També s' usa com recíproch. Insolentar. In-
solentem facere.
INSOLENTÍSSIM, A. adj. sup. Insolenlisimo.
Insolentissimus.
INSOLENTMENT. adv. m. Ab insolència. In-
solentemenle. Procaciter.
IN SÓLIDUM. adv. for. Yeu llatina ; equival
à per enter. In sólidurn. In solido.
INSÒLIT, A. adj. No acostumat, insòlita. Inso-
lilus.
INS
CATALÀ.
INS
37
IN80LUBILITAT. f. INDISSOLI'BILITAT.
INSOLUBLE, adj. INDISSOLUBLE.
INSOLVÈNCIA, f. Impotència de pagar. Insol-
vència. Solvendi impolenlia.
INSOLVENT, adj. for. Qui no pót pagar, In-
solvente. Solvendi impotens.
INSONDABLE, adj. Lo que no 's pót sondejar.
Insondable. Quod solidè niensurari nequit ; inex-
plorabilis. || inet. Impenetrable, que no 's pót sa-
ber a fondo. Insondable. Inextricabilis.
INSOPORTABLE. adj. Insufrible. Insoporta-
ble. Impatibilis.
INSOPORTABLEMENT. adv. m. De un rao-
do insoportable. Insoporlablemenle. Intoleranler.
INSPECCIÓ, f. Examen, regoneixement. Ins-
peccion. Inspectio, nis. | Càrrech ó cuydado de al-
guna cosa. Inspeccion. Cura, a;. || La oficina del
inspector. Inspeccion. Inspecloris olficina.
INSPECCIONAR. \. a, Regonéixer , exami-
nar, observar. Inspeccionar. Inspicio, is, expen-
deo, es.
INSPECTOR, m. Oficial militar que cuyda de
la conservació y disciplina de las tropas. Inspec-
tor. Inspector, is. || Qui regoneix, examina. Ins-
pector. Inspector, examinator, is.
INSPIRACIÓ, f. Acte y efecte de inspirar. Ins-
piracion. Inspiratio, nis. [] Moviment sobrenatura^l
que Dèu comunica à las criaturas. Inspiracion.
Afflatus, us.
INSPIRADOR, A. m. y f. Qui inspira. Inspi-
rador, inspiranle. Inspirator, is.
INSPIRAR, v. a. Aconsellar, insinuar, estimu-
lar, suggerir. Inspirar. Inspiro, as. H met. Il•lu-
minar, móurer Dèu interiorment. Inspirar. Inspi-
ro, as. II Animar, infundir valor. Inspirar. Inspi-
ro, as.
INSPIRAT, DA. p. p. Inspirada. Inspiratus.
INSPIRATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
inspirar. Inspirativo. Inspirandi virlute pollens,
gaudens.
INSTABILITAT. f. INCONSTÀNCIA.
INSTABLE. adj. INCONSTANT.
INSTALACIÓ. f. for. L' acte de instalar. Ins-
talacion. Inauguratio, nis.
INSTALAR. V. a. for. Donar ó péndrer pos-
sessió. Instalar. In munus introducere; inauguro,
as.
INSTÀNCIA, f. PORFiA. I Súplica , sol-licitut.
Instància. Expostulatio, nis. || Objecció, impugna-
ció à la resposta de un argument. Instància. Ins-
lantia, íe, objectio, nis. | for. Tota classe de oposi-
ció, plet, ó disputa. Instància, hica, se, actio,nis.
ABSÓLDREB DE i.A INSTÀNCIA, fr. for. Absóldrer al
reo de la acusació ó demanda quant no hi ha mè-
rits pera declararlo llibre, ni pera condemnarlo.
Absolver de la instància. Absolvere reura ab ins-
tantia.
i INSTÀNCIA, m. adv. A petició. A instància, à
pedimento. Hortatu.
TOMO H.
FÉR INSTÀNCIA, fr. Instar de nou. Uacer instància.
Ilerum alque iterum instaré.
SEGUIR LA INSTÀNCIA, fr. Seguir judici formal
sobre una cosa pel terme y ab las solemnitats es-
tablertas per las lleys. Causar instància. Litem,
judicium inlendere.
INSTANT, p. a. Qui insta. Inslanie. Inslans. ||
m. Moment, la part mès petita del temps. Instan-
te. Momentum, i.
AL INSTANT, m. adv. Luego, sense dilació. Al
instante, inslantàneamente. Statim.
APROFITAR LOS INSTANTS, fr. Ltüisar lot lo temps,
no deixar pèrdrer un moment. Aprovechar los ins-
tantes. Uti tempore.
CADA INSTANT, loc. Freqüentment. Cada instante.
Frequenter.
EN UN INSTANT. Bievíssimament, ab mòlta promp-
titut. Jïíi un instante, en dos paleladas. Temporis
puncto.
NO DEIXAR PASSAR UN INSTANT, fr. NO DEIXAR PA-
RAR k ALGÚ.
PER INSTANTS, m. adv. Contínuament, sèns in-
termissió. Por inslanles. Assiduè.
PER UN INSTANT, loc. Per mòlt poch temps. Por
un instante. Pro temporis momento.
INSTANTÀNEAMENT. adv. m. AL INSTANT.
INSTANTÀNEO, A. adj. Lo que es de un ins-
tant. Instanlàneo. Inslantaneus.
INSTANTMENT. adv. m. Ab instància. Ar-
dientemenle, instantemenle. Instanter.
INSTAR. V. a. Fér instància , insistir. Instar.
Insto, as. II Impugnar la solució de un argument.
Instar. Insto, as. || Apretar, urgir à la execució de
alguna cosa. Instar. Insto, as. || Donar poch temps,
donar pressa la execució de alguna cosa. Instar-
Urgeo, es.
INSTAT, DA. p. p. Inslado. Inslatus.
INSTAURACIÓ, f. Renovació, restabliment.
Instauracion. Instauralio, nis.
INSTAURADOR , A. m. y f. Renovador. Ins-
taurador. Instaurator, is.
INSTAURAR. V. a. Renovar, establir. Instau-
rar. Instauro, as.
INSTAURAT, DA. p. p Instaurado. Instaura-
tus.
INSTAURATIU, VA. adj. Lo que s' instaura ó
es útil perainstaurarse./rtsíaucatii'o. Instaurativus.
INSTIGACIÓ, f. Consell, exhortació, persuas-
sió eficas. Sugestion, insligacion. Instigatio, nis.
INSTIGADOR, A. m. y f. Qui instiga. Insti-
gador. Insligator, is.
INSTIGAMENT. m. ant. instigació.
INSTIGAR. V. a. Incitar, estimular. Instigat.
Instigo, as.
INSTIGAT, DA. p. p. Instigado. Instigatus.
INSTILACIÓ. f. ant. destil•lació, fluxió.
INSTILAR. V. a. DESTIL•LAR.
INSTIL-LACIÓ. f. La acció y efecte de instíl-
lar. Instilacion. Instillatio, nis.
3« INS DICCIONARI
INSTIL-LAR. V. a. Llansar poch à poch ó go-
la à gota algun licor en altra cosa. Insular. Insti-
Ho, as. II met. Infundir insensiblemenl en l'animo
alguna cosa, com doctrina, etc. Insular. Sensim
immitere.
INSTINCT. m. INSPIRACIÓ. II Inclinació, movi-
ment ab que la naturalesa ha dotat als animals
pera gobernarse. Inslinlo. Instinctus, us. || Presen-
timent ó moció secreta que fa obrar al home natu-
ralment. Instinlo. Instinctus, us.
INSTITOR. m. ant. for. Comissionat de mer-
cader. Inslilor, factor. Institor, is.
INSTITUCIÓ, f. Ordinació, establiment, fun-
dació. Inslitucion. Institutio, nis. \\ pi. Col-lecció
dels principis ó reglas de un art ó ciència. Inslitu-
ciones. Instituliones, um.
INSTITUCIÓ CANÒNICA. La col-lació de algun bene-
fici. Inslitucion canònica. Canònica institutio.
INSTITUCIÓ CORPORAL. La posscssió de un benefici
ó feudo. Investidura, inslitucion corporal. Corpora-
lis institutio.
INSTITUCIÓ DE HEREU. Nombrameut de hereu.
Inslitucion de heredero. HíBredis institutio, nuncu-
patio.
INSTITÜHIDOR, A. m. y f. Qui instiluheix.
Instituidor. Institutor, is.
INSTITCHIR. V. a. Arreglar, ordenar. Insti-
tuir. Incipio, is. II Fundar. Instituir. Instituo is.
INSTITUHIT, DA. p. p. Instiluido. Institulus.
INSTITUT, m. Propòsit, empresa, intent. Ins-
litulo. Institutum, i. || Establiment, rógimen, regla,
modo de vida. Instiluto. Institum, i.
INSTITUTA. f. Compendi del dret civil dels
romans, compost de orde del emperador Justinià.
Instituïa. Justiniani instituciones, instituta.
INSTRUCCIÓ, f. La acció de instruhir. Instruc-
cion. Instructio, nis. || Ensenyansa, doctrina. Ins-
iruccion. Disciplina, ae. || Advertència que 's dóna
à algú pera dirigirse. Instruccion. Mandatum, i.
INSTRUCTAS. f, pi. instrucció, advertència.
INSTRUCTIU, VA. adj. Lo que instruheix ó
serveix pera instruhir. Inslructivo. Ad erudiendum
idoneus.
INSTRUCTIVAMENT. adv. m. De un modo
instructiu. Instructivamente. Apte ad erudiendum.
INSTRUCTOR, m. y
INSTRUHIDOR. m. ant. Qui instruheix. Ins-
tructor, lasiruclov, is.
INSTRUHIR. v.a. Educar, ensenyar, formar.
Instruir. Formo, as. |1 Informar, donar instruccions
sobre algun negoci. També s' usa com recíproch.
Instruir. De aliqua re praecepta dare. || Donar una
idea ó notícia. Instruir. Inficio, is. || for. Formali-
sar un procés ó expedient conforme à las reglas
del dret y pràcticas esfablertas. Instruir. Ins-
truo, is.
INSTRUHIT, DA. p. p. Instruido. Instructus.
II adj. Format en, ó irabuhit de alguna disciplina.
Instruido. Doctus.
im
INSTRUMENT, m. Ferramenta pera traballar.
Instrumento. Instrumentum, i. || Màquina pera fér
alguna cosa. Instrumento. Organum, i. || Paper ó
escriptura que fa fé. Instrumento. Tabella, ae. ||
müs. Màquina que produheix só armoniós. Instru-
mento. Musicum organum. || met. Medi ó subjecte
que serveix pera executar ó concebir alguna cosa.
Instrumento. Instrumentum, i. || geom. y astron.
Los arreus de que s' usan pera las operacions y ob-
servacions, com són: compàs, regle, quart de cír-
cul, etc. Instrumento. Instrumentum, i.
iMSTRUMENTS DE VENT. Los iustruments músichs
que 's tocan per medi del ayre respirat ó del alè.
Instrumento de viento. Instrumentum musicum
pneumaticum.
INSTRUMENTAL, adj. Pertanyent al instru-
ment. Instrumental. Organicus. fl for. Pertanyent
als documents, instruments ó escripturas públicas.
Instrumental. Instrumentalis.
INSTRUMENTALMENT. adv. m. Com ins-
trument. Inslrumentalmente. Instrumenti instar.
INSTRUMENTISTA, m. Músich de instru-
ment. Instrumentista. Organicus, i, y psaltrius, ii,
fidicen, inis, si es de corda; y Auletes, se, si es de
vent. II Lo fabricant de instruments músichs. Ins-
trumentista. Musicorum instrumentorum artifex.
r INSTURMENT. m. instrument.
INSUAU. adj. Aspre, dessabrit, desagradable.
Insuave. Insuavis.
INSUAUMENT. adv. m. Ab desagrado. Desa-
gradablemente, desapaciblemenle. Insulsè.
INSUBSISTÉNCIA. f. Falta de subsistència,
inconslància. Insubsistencia. Inconstantia, ae.
INSUBSISTENT. adj. Inconstant, poch segur.
Insubsistente. Nullo fundamento nitens.
INSUBSTANCIAL, adj. De poca ó ninguna
substància. Insubstancial. Futilis, vanus.
INSUFICIÈNCIA, f. Incapacitat, ineptitut. In-
suficiència. Stultitia, ae.
INSUFICIENT, adj. Incapàs. Insuficiente. Stul-
tus, insufficiens. || Lo que no basta pera alguna co-
sa. Insuficiente. InsuíQciens, nou suíQciens.
INSUFICEINTMENT. adv. m. De un modo in-
suficient. Insuficientemente. Non idoneè.
INSUFRIBLE. adj. Lo que no 'spót sufrir. In-
sufrible. Intolerabilis.
INSUFRIBLEMENT. adv. m. De un modo in-
tolerable. Insufriblemente. Intoleranter, intolerabi-
liter, intolerandúm.
INSUFRIMENT. m. ant. IMPACIÈNCIA, intole-
rància.
INSUFRIT, DA. adj, ant. impacient.
ÍNSULA. f. ant. isLA.
INSULAR, adj. ISLENTO.
INSULS, A. adj. DESSABRIT, INSUAU. || met. Frel,
sense gràcia ni vivesa. /nsw/so. Insulsus, infacetus,
illepidus, frigidus.
IN8ULSAMENT. adv. m. De un modo insuls.
Tnsulsament. Insulsè.
INT
CATALÀ.
INT
IN8UL8EDAT. f. Qualitat de lo insuls. Insul-
sez, insipidez, desabor. Insulsilas.
INSULT, in. é
INSULTA, f. aiit. Ofensa, injúria de oiira ó pa-
raula feta en públich. Insulto. Insuilalio, nis. || ac-
cident, MALALTIA.
INSULTAR. Y. a. Oféndrer, provocar, fer bur-
la de algú. Insultar. Insulto, as.
INSULTAT, DA. p. p. Insultada. Insultalus.
INSUPERABLE, adj. Lo que no 's pót superar.
Jnsupurahle. Insuperabilis.
INSUPERAT, DA. adj. INVICTE.
IN8UPURABLE. adj. Lo que no 'spót supurar.
Insuperable. Quoú supurari non polest.
INSURGENT, adj. Facciós, sublevat, rebelde.
Insurgente. Rebellis.
INSURGIR. V. n. AIXECARSE, MÓÜRERSE, OttlGI-
NARSE.
INSURRECCIÓ, f. Sublevació, rebel•lió. Le-
vantamiento, insurreccion. Rebeilio, nis , rebel-
lium, ii.
INSURRECCIONAL. adj. Cosa de insurrecció.
Insurreccional. Rebellis.
INTACTE, A. adj. Enter, no local, pur. Inlac-
lo. Salvus. II Alió de que no s' ha traclal ó parlat.
Intacto. Intaclus.
INTEGÉRRIM, A. adj. sup. Integérrimo. Inte-
gerriraus.
INTEGRAL É INTEGRANT, adj. fil. Dit de
las parts que componen un tot, à diferència de las
que s' anomenan essencials, sense las quals no pót
subsistir una cosa. Integral , iniegrante. Integra-
lis.
íntegrament, adv. in. Enterament. Inte-
gramenle, integralmente. íntegre, intacte, sincerè.
INTEGRAR. V. a Reunir al tot las parts inte-
grants. Integrar. Totum integrum reddere. 1| geom.
Juntar los tots que diferencia en parts infinilament
pelitas lo càcul diferencial. Integrar. Integro, as.
INTEGRITAT, f. Perfecció de una cosa que no
li falta res. Enlereza, inlegridad. Integrilas, alis. ||
met. Desinterès. Inlegridad. Integritas, alis. || Cas-
tedat, puresa de las verges. Virginidad, inlegridad.
Integrilas, alis.
ÍNTEGRO, A. adj. Enter, cumplcrt, perfet, in-
tegro. Perfectus. |1 mel. Recte, just, exacte, desin-
teressat, integro. Integer.
INTEL-LECTIU, VA. adj. Lo que té virtut de
enténdrer. Inleleclivo. Intelligens.
INTEL-LECTO. m. Conjunt de facultats intel-
lecluals enire 'Is frenólechs. Se divideixen en dos
classes: inferior ó perceptiu y superior ó reflexiu.
Lo primer compren las facultats de individualitat,
configuració ó forma, tamany ó extensió, pes ó re-
sistència, colorit, localitat, càlcul numèrich, orde,
eventualitat y temps ó duració ; '1 segon la com-
paració y la casualitat ó lògica. Intelecto. Intel-
lectus.
iNTEL-LEGTo ACTIU. Facultat intel-lectual ques'
apropia las espècies y descompon las ideas. Inte-
lecto activo. Intellectus activus.
iNTEL-LECTo PASSIU. Facullat inlel-leclual que reb
las espècies transmesas pels objectes exteriors. In-
telecto-pasivo. Intellectus pasivus.
INTEL•LECTUAL, adj. Lo que pertany al en-
teniment. Inteleclual. Inlellectualis, || incoki'oral,
ESPIRITUAL.
INTEL•LECTUALMENT, adv. m. De un modo
intel•lectual. Inlelectiialmenie. Per inlellcctum.
INTEL•LIGÈNCIA, f. Capacitat, habililat, co-
neixement. Intcligencia, inleleccion. Intelligentia,
X. II Coneixement, pràctica de un art. Inleligencia.
Intelligentia, a;. || Facultat inlel-leclual. Inleligen-
cia. Intelligentia, ae. || Lo sentit de una expressió,
frase ó sentència. Inleligencia. Acceplio, nis. j] Cor-
respondència, comers, conveni, tracte secret. Inle-
ligencia. Consensus, us. || Substància purament
espiritual, com los àngels. Inleligencia. Spiritus,
us. II Concòrdia, unió, aceri. Inleligencia. Concòr-
dia, ÍB.
AB LA INTEL•LIGÈNCIA, m. adv. Ab la condició.
En la inleligencia, en el concepto, en la suposicion.
Hoc supposito.
MALA INTEL•LIGÈNCIA. DESUNIÓ, DISCÒRDIA, DIS-
SENSIÓ.
.REMÉTRER LA BONA INTEL-LIGÈNCIA. fr. AJUSTAR
ALS ENEMISTATS.
INTEL-LIGENTj A. adj. Docte, sabi, hàbil.
Inieligenle, inleligenciado. lí\[d\igen&. \\ Qui està do-
tat de facultat inlel-lecliva.//Ue%eíiíe. Intelligens.
INTEL•LIGIBLE, adj. Lo que 's pót ó es fàcil
de enlèndrer. Inteligible. Inlelligibilis. || Lo que 's
percebeix ab los sentits exteriors. Inteligible. Cla-
ms. II fil. Lo que sols existeix en 1' enteniment.
Inteligible. Inlelligibilis.
INTEL-LIGIBLEMENT. adv. m. De un modo
intel-ligible. Inieligiblemente. Inlelligibiliter.
INTEMPERADAMENT. adv. m. Sense lem-
plansa. Deslempladamente. Inlemperanter, imiuo-
deralè, intemperatè.
INTEMPERÀNCIA. f. Deslemplansa, inconti-
nència, falta de moderació. Intemper ancià. Intem-
pèries, ei. II f. Us inmoderat dels aliments y begu-
das que causa mòlt comunmenl indigestió, cordiàl-
gia, flaluléncia, diarrea, rodaments de cap, mi-
granya y à vegadas apoplegia. Intemperancia. In-
temperanlia, ae.
INTEMPERAT, DA. adj. Destemplat. Inlem-
perante. intemperans.
INTEMPÈRIE, f. Mala disposició, deslemplan-
sa del temps ó humors. Intempèrie. Intempèries, ei.
II AL HAS.
INTEMPESTIU, VA. adj. Fora de temps, ino-
portú. Inlempeslivo. Inlempestivus.
INTEMPESTIVAMENT. adv. m. De un modo
intempestiu. Inlempeslivamenle. Inteinpestivè.
INTENCIÓ, f. Pensament, propòsit, animo, de-
signi. Inlencion. Animus, i.
40
INT
DICCIONARI
INT
INTENCIÓ ACTUAL. Meficion actual. Intentio ac-
tualis.
INTENCIÓ HABITUAL. IntencioTi habüual. Intenti-
lio habilualis.
INTENCION VIRTUAL. lïitencion virtual. Intentio
virtualis.
ANAR AB SEGONA INTENCIÓ Ó PORTAR SEGONAS IN-
TENCIONS, fr. Tenir algun fi ocult en la execució de
alguna cosa. Llevar segunda intencion. Aliud in-
tendere,
HOME DE SEGONA INTENCIÓ, fr. Conéixer la malícia
que algú porta. Entender la musa. Callere.
PRIMERA INTENCIÓ, log. Primera intencion. Prima
intentio, (] expr. fam. ab que's dóna à enléndrer lo
modo de procehir clar y sense solapa. Primera in-
tencion. Mens pura, sincera.
SEGONA INTENCIÓ, f. lóg. La que extrau 1' ente-
niment, com : genero, espècie, diferència, etc. Se-
gunda intencion. Secunda intentio lògica. H met.
Designi ocult de fér mal. Segunda intencion. In-
tentio simulata. | esgrim. Certa treta ó modo en
que's posa en execució. Segunda intencion. Secun-
da intentio.
INTENCIONAL, adj. Lo que pertany à la in-
tenció. Intencional. Intentionalis.
INTENCIONALMENT. adv. m. De un modo
intencional. Intencionalmente. Intentionaliter.
INTENCIONAT, DA. adj. que junt ab los ad-
verbis BEN, ó MAL, etc, s' apMca al subjecte de bo-
nàs ó malas intencions. Inlencionado. Afifeclus.
INTENDÈNCIA, f. Direcció, cuydado, gobern
de alguna cosa. Intendència. Cura, íe. |1 Empleo lí
ofici del intendent. Intendència. Praefeclura, ie. ||
Districte de sa jurisdicció. Intendència. Pra;!oris
provincià. I Lo despaig del intendent. Intendència.
Praetoris oíBcina.
INTENDENT, m. Director de la real hisenda
en una província. També se sól donar aquest títol
à alguns empleats superiors de reals fàbricas ó al-
tres empresas que van à compte del Erari. Inten-
denle. Praefectus, i.
INTENDENT DE EXÈRCIT. Qui sobre la direcció de
la real hisenda entén en la distribució dels fondos
del exèrcit en la capitania general que li corres-
pon. Intendente de ejército. ^Erarii tribunus.
INTENS, A. adj. fís. Aumentat. Intenso, inten-
sivo. Eíficax.
INTENSAMENT, adv. m. Ab intensió. Intensa-
samente. Intensè.
INTENSIÓ É INTENSITAT, f. fís. Grau alt
ó grau de una qualitat física. Intension. Intensió,
nis. II met. activitat, ardor, eficàcia. Intension. In-
tensió, nis.
INTENSIU, VA. adj. INTENS.
INTENT, m. Intenció , propòsit, lenlativa, de-
signi. Mento. Scopus, i.
DESTORBAR ó RÓMPRER LOS INTENTS, fr. met. Im-
pedir la intenció ó designi. Çortar el revesino. In-
terrompo, is.
INTENTAR. V. a. Empéndrer, probar. Inten-
tar. Tento, as. 1| Preténdrer, procurar. Intentar-
Pugno, as. II for. Proposar, deduhir en judici. In-
tentar. Demonstro, as.
INTENTAT, DA. p. p. Intentado. Tentatus.
INTENTONA. f. Intent de boig ó temerari. In-
tentona. Audax, temerarium conatum, arrogans in-
tentio.
INTERCADÉNCIA. f. Desigualtat defectuosa
en la conducta ó estil. Inter cadència. Varietas, alis.
II med. Desigualtat en lo pols. Intercadencía. Pul-
sus inequalitus. || met. Inconstància en los afectes.
Inter cadència. Inconslantia, ae, mutabililas, atis.
INTERCADENT. adj. Mudable, inconstant, de-
sigual ; se diu del pols y dels afectes del animo.
Intercadente. Yarius.
INTERCADENTMENT. adv. m. De un modo
intercadent. Iniercadenlemente. Defficienter.
INTERCALACIÓ, f. Interposició, col•locació
de una cosa en altras. Inter calacion. Intercalatio,
nis. II Los tres ó quatre punts que's posan en una
cita interrumpenl lo text, en senyal de lo que fal-
ta, que se suposa ú omiteix à drelas. Intercala-
cion. Reticentia, se, intercalatio, nis.
INTERCALAR. V. a. Interposar, col•locar unas
cosas en altras. Intercalar. Intercalo, as. 1| adj. Lo
que s' intercala. Intercalar. Intercalaris. || S' apli-
ca à la composició en que's repeteix varias vega-
das un vers ó part de ell ; y també al mateix vers.
Intercalar. Intercalaris, intercalarius, intercala-
tus, regius j] bigest.
INTERCEDIR. V. n. Interposarse, mediar, pre-
gar pera '1 perdó de altre. Interceder. Precor, aris,
intercedo, is.
INTERCEPTAR. V. a. Impedir, destorbar lo
curs de alguna cosa. Interceptar, Intercipio, is.
INTERCEPTAT, DA. p. p. Interceptada. In-
terceplus.
INTERCESSIÓ, f. Mediació, prech. Intercesion.
Deprecatio, nis.
INTERCESSOR, A. m. y f. Qui intercedeix.
Mediador, inlercesor, abogado, medianero. Depraeca-
tor, is.
INTERCLÒURER. V. n. ant. enclócrer.
INTERCOLUMNI. m. Espay entre dos colum-
nas. Inlercolunio. Intercolumnium, ii.
INTERCOSTAL. adj. Lo que està entre lascos-
tellas. Inlercostal. Intercostalis.
INTERDICCIÓ. f. Prohibició. Interdiccion. In-
terdictio, nis. || f. for. L' estat de la persona que
ha estat declarada incapàs dels actes de la vida
civil, à la que se li nombra un curador com als
menors. Interdiccion. Interdictio, nis.
INTERDICCIÓ DE FocH Y AYGüA. for. Entre 'Is ro-
mans s' anomenava així al desterro, à que desprès
succehí la deportació. Interdiccion de ftiego y agua.
Interdictio.
INTERDICTE. m. for. La acció possessória, això
es, la que'ns competeix pera demanar en judiçj
INT
CATALÀ.
INT
41
mari la possessió de alguna cosa ó dret. Interdic-
lo. Interdictum.
iNTERDicTE RE ADQUIRIR. La acció quc IÓ per ob-
jecte adquirir de prompte la possessió à que s'alega
un dret evident, com succeheix quant los fills ó pa-
rents més pròxims de un difunt que tenen dret de
heretarlo per testament ó ab-inteslat, demanan al
jutgeque'lsposeen possessió pacíficadel béns heredi-
taris./nterdifíodead^MtVír.Acquirendi interdictum.
iNTERDicTE DE RETENIR. La acció que té per ob-
jecte retenir ó conservar la possessió en que ja un
està y de la que pretén altre despullarlo. Inter-
diclo de relener. Retinendi jus.
iNTERDicTE DE RECOBRAR. La acció que correspon
à un pera reclamar la possessió de una cosa mo-
ble ó inmoble, de que ha estat despullat per altre
ó pel jutge, sense sér citat ni oit. Interdicto de re-
cobrar ó de despojo. Recuperandi interdictum.
iNTERDicTE DE OBRA NOVA. La acció del que es'ià
en dret pera fér suspéndrer qualsevol obra nova.
Interdkio de obra nueva. Inopere novo interdictum.
iNTERDicTE DE OBRA VELLA. La acció del quc cstà
ab dret pera fér posar reparo à la obra vella ó de-
moliria. Interdicto de obra vieja. In pristino opere
interdictum.
INTERDUCA. f. ant. Nom que donaren los an-
tichs romans à Juno perquè presidia als casaments,
y presentava la esposa al espòs. Interduca. Inter-
duca, 36.
INTERÈS, m. Profit, ganància, utilitat. Interès.
Lucrum, i. |1 Lo preu ó estimació de alguna cosa.
Interès. Yalor, is. |1 poét. La part que algú pren en
los afectes de un poema. Interès. Animorum, aflfec-
luum motio.
INTERÈS DOTAL. foT. Lo que's déu à la dona per
haverli entretingut lo dot. Interusurio dolal. Inte-
rusurium dotale.
INTERÈS MERCANTIL. L' establert à V,y à vegadas
al Vj per cent al mes. Interès mercantil. Mercantile
foenus.
l' INTERÈS À ÜNA PART Y LA AMISTAT k UN ALTRA.
loc. Denota que cada hu déu disputar sos interessos
ó sòn dret sense renyir. Pleitear y comer juntos.
Aliud est lucrum, aliud amicitia.
qui's casa per interès mosso de sa MULLER ES.
ref. Esplica la supèrbia que c.omunican los havers,
principalment en las donas. En casa de mujcr rica,
ella manda y ella grita ; en casa del mezquino, mas
m,anda la mujer que el marido. Paupere sub tecto,
(pemina dat jura marito.
'temr interès, fr. interessarse.
'^INTERESSADAMENT, adv. m. Ab interès.
Inter esadamente. Ad mercedem astrictè.
INTERESSADÍSSIM , A. adj. sup. Interesadi-
simn. Suis coimnodis suniniè intenlus.
INTERESSANT, adj. Profitós, útil. Inter esan-
le. Commodus, utilis.
INTERESSAR, v. a. Empenyar, fér que algú
prenga part en los negocis de altres. Interesar. In
m.
rera suam aliquem pellicere. |1 poét. Móurer un
poema 'Is afectes del animo. Interesar. Animós,
affeclus inflammare. i Tenir part en algun negoci
ó còrners. Interesar. Ad commodum vel ulililalis
partem admilti. || Convenir, sér útil. Interesar. Lu-
crifacio, is.
INTERESSARSE. V. r. Empenyarse, pendrer
interès per alguna cosa. Interesarse. Agi, adjunge-
re se; adsum, es.
INTERESSAT, DA. p. p. Interesado. Alieno
negotio implicatus. |1 adj. Avaro, qui's deixa domi-
nar del inierés. Interesado. Quaesiuosus; quaisluí
serviens.
INTERES8ÉNCIA. f. Presència, assistència
personal. Inieresencia. PriEsentia, '£.
INTERESSENT. adj. Present, assistent perso-
nalment. Interesente. Assistens.
INTERES8ER. V. U. ant. entrevenir.
INTERFECTOR. ni. ant. matador.
INTERIM Ó INTERIN É INTERINAMENT,
adv. ra. Entretant. Mientras, interin, enlretaníu, in-
terinamente. Interim, intereà, düm.
INTERINITAT, f. Temps en que s' exerceix un
càrrech en lloch de altre que '1 té en propietat. In-
terinidad, interin. Substitutionis tempus.
INTERINO, A. adj. Qui exerceix un càrrech
interinament. Interina. Yicarius.
INTERIOR, adj. Lo que està de part de dins.
Interior. Inlerulus. j] m. Animo , pensament. In-
terior. Animus, i. |1 met. Lo que sols se sent en
la ànima. Interior. Inlimus.
INTERIORMENT, adv. m. En lo interior. En
lo interior, interior mente. Inlüs.
INTERJECCIÓ, f. gram. Part indeclinable de
la oració que explica 'Is diferents afectes del ani-
mo. Interjeccion. Interjeclio, nis.
INTERLÍNEA. f. Entre estarapers reglela de
metall més ó mènos prima, que 's posa entre ralla
y ralla, pera que la impressió isca més clara. In-
terlinea. Interlinea, ae.
INTERLINEACIÓ. f. Entreralla. Enlrerenglo-
nadura, interlineacion. Interlineatio, nis ; spatium
inlerlineare.
INTERLINEAL. adj. Entre línea y línea. In-
ter lineal. InlerVmearls. 11 S'aplica especialment à la
bíblia que té las líneas alternadas ab las de la tra-
ducció. InlerVmeal. Interjectaversibusinterprelatio.
INTERLINEAR. V. a. Escríurer entre ralla y
ralla. Entrerenglonar, interlinear. Interscribo, is.
II Entre estampers posar las inlerlíneas entre ra-
lla y ralla. Interlinear. Interlineo, as.
INTERLOBULAR. adj. anat. Teixit del pul-
mó. Interlobular . Interlobularis.
INTERLOCUCIÓ. f. for. Judici, sentència pre-
parativa anterior à la definitiva. Interlocucion. In-
terlocutio, nis. |1 Interrupció de una plàtica per
interposició dealtra. Interlocucion. Interlocutio, nis.
II Dialogo, plàtica alternada entre dos ó més per-,
sonas. Interlocucion. Interlocutio, sermociníítio, nis,
42 INT DIDCIONARI
INTERLOCUTOR, A. m. y f. Cada una de las
personas que parlan en un dialogo. Interlocutor.
Interloqaens. || Qui parla à algü ó pórla la parau-
la en nora de altre. Interlocutor. Qui proaliisapud
aiiquos verba facit.
IlVTERLOCUTORI, A. adj. for. Se diu del au-
to ó sentència que 's pronuncia àntes de la defini-
tiva. Inter locutorio. Interlocutoria sententia.
INTERLOCUTÓRIAMENT. adv. m. for. De
un modo interloculori. Inter locutor iamente. Inler-
posita sententia.
INTERLUNI. m. astron. Lo temps en que no 's
véu la lluna quant eslà en conjuncció ab lo sol.
Interlunio. Inlerlunium, ii.
INTERMEDI, m. Entretemps, espay de temps
que passa entre dos cosas ó eslacions. Intermedio,
intérvalo, y entretiempo comunment s' aplica à la
primavera y tardor. Intervalluni, i. || poét. La di-
versió ó descans que s' interposa entre acte y acte
de las comédias, tragédias, etc. Intermedio. Dilu-
dium, ii. II adj. Lo que eslà en raitj de altras co-
sas. Inlermdio. Medius.
INTERMEDIAR. v. n. Estar una cosa entre
altias. Inlermediar. Interjaceo, es.
INTERMINABLE É INTERMINAT , DA.
adj. Lo que no té terme. Interminable. Intermina-
bilis.
INTERMISSIÓ. f. Interrupció, cessassió. In-
termision, interpolacion. Intermissio, nis.
INTERMITÈNCIA, f. med. Intermissio de un
sintonia ó febra que para y torna. Intermitència.
Intermissio, nis.
INTERMITENT, adj. med. Gosa que s' inter-
romp. Intermitenie. Inlermissus. || Dit de la febra
que dóna algun repòs. Intermitente. Gessans mor-
bus.
INTERN, A. adj. Interior, ocult. Interno. In-
ternus.
INTERNACIÓ. f. La acció de internar ó inter-
narse. Internacion. Penetratio, nis.
INTERNAR, v. a. Penetrar, ficar dintre. In-
ternar. Penetro, as.
INTERNARSE. V. r. Entrar mòlt en dins. /«-
ternarse. Introéo, is. [| met. Insinuarse en los se-
crets de altres. Internarse, introducirse. Introduci.
II Profundisar en alguna matèria. Internarse. Pe-
nitus perspicere.
INTERNAT, DA. p. p. Internado. Introductus.
INTERNUNCI. m. Interlocutor, intérprete. In-
ternundo. Internuntius, ii. || Ministre del papa que
fa las veus denunci. Internuncio. Internuntius, ii.
INTERPEL-LACIÓ. f. Requeriment, intima,
citació judicial. Interpelacion. Interpellatio, nis.
INTERPEL-LADOR, A. m. y f. Qui inlerpel-
la. Interpelante , inierpelador. Apellator, is.
INTERPEL-LAR. v. a. for. Citar, requirir.
Interpelar. Interpel•lo, as. 1| Instar sobre '1 cum-
piiraent de algun manament. Interpelar. Insto, as,
urgeo, es.
INT
p. p. Interpelado. In-
INTERPEL-LAT, DA.
terpellatus, arcessitus.
INTERPOLACIÓ, f. Gol-locació de unas cosas
entre altras. Interpolacion, interposicion. Interpo-
silio, nis.
INTERPOLADAMENT. adv. m. Ab interpo-
lació. Inter poladamente, interrumpidamente. Per-
mixlè.
INTERPOLAR. V. a. Barrejar, col•locar unas
cosas entre altras. Interpolar, interponer. Intermis-
ceo, es. II Entre antiquaris afegir, mesclar notas,
adicions y cosas novas en los escrits antichs. In-
terpolar. Interpolo, as.
INTERPOLAT, DA. p. p. Inlerpolado. Inter-
polalus.
INTERPOSAR, v. a. interpolar. || met. Em-
penyar, interessar, posar per intercessor ó raedia-
ner. Interponer. Deprecalorem adhibere. || Dir algú
sòn parer. Decir su dictúmen. Senlenliam dicere.
INTERPOSARSE. v. r. oposarse. |] Mediar.
Interponerse. Inlerponi.
INTERPOSAT, DA. p. p. Interpueslo, interya-
centè. Inlerposilus.
INTERPOSICIÓ, f. Inlroducció de una cosa
entre allras. Interposicion. Interpositio, nis. | met.
Intervenció en algun negoci. Interposicion. Inter-
jectio, nis. 1| Inlérval-lo, espay de un temps à al-
tre. Interposicion. ïemporis intervallum. | oposi-
ció.
INTERPRETABLE, adj . Lo que 's pót inter-
pretar. Interpretable. Iiilerpretabilis.
INTERPRETACIÓ, f. La accióde interpretar.
Interpretacion. Elymologia, ae.
INTERPRETADOR, m. intérprete,
INTERPRETAR, v. a. Explicar lo sentit de
algun aulor. Interpretar. Enodo, as. || Traduhir de
una llengua à altra. Interpretar. Yerlo, is. || Àlri-
buhir una acció à algun fi bo ó mal. Interpretar.
Rera virtuti vel vitio dare. || Enténdrer una cosa
en diferent sentit del que 's diu. Interpretar. In-
terpretor, aris.
INTERPRETAT, DA. p. p. Interpretada. In-
terpretatus.
INTERPRETATIU , VA. adj . Lo que serveix
pera interpretar. Interpretativo. Interpretativus,
inlerpretans,
INTERPRETATIVAMENT, adv. ra. De un
modo interpretatiu. Interprelativamente. Interpre-
tatione adhibita.
INTÉRPRETE. m. y f. Qui interpreta. Intér-
prete, interpretador, faraute, expositor, interpre-
tante. Interpres, etis. || Lo que dóna à conèixer los
afectes del ànirao. Intérprete. Interpres, etis.
INTERPUNCCIÓ. f. ant. puntuació.
INTERREGNE, in. Lo temps que està un reg-
ne sense rey. Interregno. Inlerregnum, i.
INTERROGACIÓ, f. Pregunta. Interrogacion.
Interrogatio, nis. || ortog. Interrogant , nota que
expressa la pregunta eo 1' escrit, interrogacion,
INT
CATALÀ.
INT
tM
■I
interrofiante. Interrogalionis noia. || ret. Figura ab
que r orador pregunta, no per rahó de dubte, si-
nó pera declarar ab mès vehemència algun afecte
ó passió, ó per apretar al contrari. Interrogacion.
Íterrogatio, nis.
INTERROGACIONETA. f. d. Pregunlilla, tn-
rogacioncilla. Interrogaliuncula, ae.
INTERROGADOR, A. ni. y f. Qui interroga.
Interrogador, inlerroganle. Interrogator, perconta-
lor, is.
INTERROGANT, m. interrogació. 2. || p. a.
INTERROGADOR.
INTERROGAR. V. a. PREGUNTAR.
INTERROGAT, DA. p. p. Inlerrogado. Inler-
rogatus.
INTERROGATIU, VA. adj. Lo que pertany a
la pregunta. Interrogalivo, inlerrogalorio. Inleri'O-
gativus.
INTERROGATIVAMENT. adv. m. A modo
de pregunta, [uterrogativamente. Interrogalivè.
INTERROGATORI, A. adj. interrogatiu. |{
m. for. Sèrie de pregunlas. Inlerrogalorio. Inter-
rogatorium, ii. || for. Examen del reo ó testimonis
per preguntas. Inlerrogalorio. Quaestio, nis.
INTERRÓMPRER. V. a Destorbar. Inlerrum-
pir. Interruinpo, is. || Suspèndrer, no proseguir.
Inlerrumpir. Cesso, as.
INTERROMPUDAMENT. adv. m. Ab inter-
rupció. Interrumpidamenie, por intervalos. Inter-
ruptè, inlercissè.
INTERRUPCIÓ, f. Descans, pausa, disconti-
nuació. Inlerrupcion. Interruplio, nis. 1| La acció
de interrómprer y destorbar. Inlerrupcion. Inter-
ruplio, nis. II ret. reticència.
SENSE interrupció, m. adv. contínuament.
INTERSECARSE. V. r. geom. Tallarse, en-
creuarse dos líneas. Intersecarse. Tntersecari.
INTERSECCIÓ, f. geom. Encreuament de dos
líneas. Inlerseccion. Intersectio, nis.
INTERSTICI. m. Espay, distància de temps,
determinat per las lleys. Lo primer que'Is manà
observar fou sant Sírio. Intersticio. Interslicium,
ii. II interval-lo.
INTERU8URI. m. for. l' interès de cert temps.
Inkrusurio. Interusurium, ii.
iNTERUsuRi DOTAL. L' ínterés que's déuà la dona
el temps que se li ha entretingut lo dot. Inlerusu-
rio dotal. Inferusurium dotale.
INTÉRVAL-LO. m. Distància, espay de lloch
temps. Inlérvalo. Inlervallum, i. || Espay de temps
n que 'Is boigs estan en sí. Cíaro, lúcida inlérvalo.
Phrenesis, insaniae intervallum. || mús. La distàn-
cia que va de una veu à altra. Inlérvalo. Interval-
lum, i.
INTERVENCIÓ, f. é
INTERVENIÉNCIA. f. ant. La accióde inter-
venir. Inlervencion. Interventio, nis. || for. La assis-
tència del nombrat pel jutge 6 superior pera co-
nèixer en algun negoci. Inlervencion. Judicialis in-
terventio. II com. La acció de oferirse à la accepta-
ció ó pago de una lletra de cambi quant no la
accepta ó no la paga aquell sobre qui està lliurada.
Inlervencion. Interventio, nis.
INTERVENIR. V. n. entrevenir.
INTERVENTOR, A. m. y f. Qui entrevé. In-
tervenlor. Interventor, is.
INTESTAT, DA. adj. Qui mor sense fer testa-
ment. Inleslado, ab inleslato. Inlestatus.
intestí, na. adj. INTERIOR, INTERN, fl mCl.
Domèstich, civil, com: guerra intestina. Iniesúno.
Civilis, inlestinus. || m. Tripa que fà mòlts volts y
serveix pera rèbrer 1' aliment quant ix del ven-
trell, y pera expel-lir los excrements. Comunment
s' usa en plural. Inleslino. Inteslinum, i, intera-
nea, orum. || pi. Las tripas del animal. Intestinos.
Ililae, arum.
INTESTÍ REGINETA. aut. BUDELL CEGO.
INTÉSTIA. f. Dret que competia al senyor pera
percibir la tercera y à vegadas la segona part del
feudo en las herèncias dels vasalls rustichs y enü-
leutas, morts intestats. Iniestia. Intestia, ae.
ÍNTIM, A. adj. Interior, intern. ínlimo. Inti-
mus. II Amich de tota confiansa. ínlimo. Intimus-
INTIMA É INTIMACIÓ. f. L' acte y efecte
de intimar. Inlima, inlimacion. Denuntialio, nis.
INTIMA DE GUERRA. La acció de demanar satisfac-
ció als enemichs dels agravis rebuts. Intima de
guerra. Clarigatio, nis. || Lo dret de fér presoner
à un home ó qualsevol altra cosa del enemich, per
causa del dany ó injúria rebuda. Inlimacion. Cla-
rigatio, nis.
ÍNTIMAMENT, adv. m. Ab intimitat. ínlima-
menle. Familiarissimè, ínlimè.
INTIMAR, v. a. Notiücar, ordenar, fèr saber.
Intimar. Notifico, intimo, as.
INTIMAT, DA. p. p. Inímado. Intimatus.
INTIMATORI, A. adj. for. Despaig ab que s'
intima algun decret ü orde. Iniimalorio. Intima-
tionem continens.
INTIMIDAR. V. a. Fér por. Intimidar; paner
miedo. Terreo, es.
INTIMIDAT, DA. p. p. Intimidada . Perterre-
factus, perterritus.
INTIMITAT, f. Amistat extrema. Intimidad.
Intima amicitia.
INTITULAR. V. a. Posar rètols ó inscripcions.
Rolular, intitular. Prsenolo, as. || Posar títol. Titu-
lar. Intitulo, as.
INTITULAT, DA. p. p. Intitulada. Inscrip-
lus.
INTOLERABLE, adj. Insufrible, insoporlable.
ínlokrahle. Intolerabilis.
INTOLERABLEMENT. adv. m. Intolerable-
mente. Intolerabiliter, intoleranter.
INTOLERÀNCIA, f. Impaciència, falla de su-
friment. laiolerancia. Intolerantia, ae. || teol. Falta
de tolerància eo orde à la religió, sentiments, etc.
Intolerància. Inloieraulia, ae.
44 INT DICCIONARI
INTOLERANT, adj. Qui no té tolerància. In-
tolerante. Intolerans.
INTOLERANTISME. ni. Doctrina de intole-
rància que no sufreix altra religió que la seva. />i-
toleranlismo. Intolerantismus, i.
INTRACTABLE, adj. Brusch, insociable, de
mal geni. Intractable. Asper.
INTRA-MÜROS. exp. llatina. Dins de una po-
blació. Intra-muros. Intramuros.
INTRANSITABLE, adj. Aspre, fragós, lloch
per ahont no's pót transitar. Intransitable. Imper-
vius, confragosus.
INTRANSITIU, VA. adj. gram. Se diu del
verb la acció del qual no passa à altra cosa. Intran-
sitivo, neutró. Intransilivus.
INTRAN8ITIVAMENT. adv. m. Intransiliva-
mente. Intransitivè.
INTRANSMUTABLE.ad j . Lo que nos pót trans-
mutar. Inlrasmutable. Quod transmutari nequid.
INTRAN8PARÉNCIA. f. Falta de trasparén -
eia. Intrasparencia. Opacitas, atis.
INTRANSPARENT. adj. Lo que no es transpa-
rent. Intrasparenle. Opacus.
INTRÉPIDAMENT. adv. m. Ab intrepiditat.
Intrépidamenle. Impavidè.
INTREPIDESA É INTREPIDITAT. f. Valen-
tia, atreviment. Intrepidez. Audàcia, ai, animosi-
tas, atis.
INTRÉPIT, DA. adj. Animós, valerós. Intrèpi-
da. Intrepidus, strenuus. || Arruixat, temerari. In-
trépido, arrojado. Intrepidus. |) m. pi. Societat de
joves galants mòlt anomenats en la cort de Lluis XIII
de Fransa. Intrépidos. Intrepidi, orum.
INTREVENIR. V. n. entrevenir.
INTRIGAR. V. n. ant. intrincar.
INTRIGA, f. Màquina, embolich. Intriga. Ma-
chinatio, nis, y ambitus, us, en las pretensions.
INTRIGAR. V. a. Embrollar, maquinar. Tra-
mar, enredar, é intrigar pres del francès sense ne-
cesitat. Machinor, aris.
INTRINCABLE. adj. Lo que 's pót intrincar.
Intrincable. Quod intrincari potest.
INTRINCADAMENT. adv. m. Confusament.
Intrincadamente. Intricatè.
INTRINCAMENT. m. Embolich, confusió. /«.-
trincacion, inlrincamiento. Implicatura, intricatu-
ra, ae.
INTRINCAR. V. a. Embrollar, enmaranyar. In-
trincar. Intrico, as. || met. Confóndrer los pensa-
ments ó conceptes. Intrincar. Confundo, is.
INTRINCAT, DA. adj. Revés, difícil de en-
téndrer. Intrincado. Intricatus.
INTRINCH, CA. adj. ant. intrínsech.
intrínsecament, adv. m. Interiorment.
Intrinsecamenie. Intrinsecüs. [] ül. Essencialment.
Jnlrinsecamente. Intrinsecüs.
intrínsech, CA. adj. Interior, intern. /n-
trinseco. Intrinsecüs. | ül. substancial, essencial.
II met. íntim, intimo, familiar. Intiraus. || for. iv-
INT
DiciAL. |] Lo valor ó pes de la moneda. Intrinseco-
Intrinsecüs. H ret. S' aplica als llochs que tenen
las probas en sí mateixos. Intrinseco. Intrinsecüs,
insitus, infixus.
sÉR MÒLT intrínsech. fr. Sér mòlt araich. Ser
muy de adentro. Intima uti familiaritate.
INTROBABLE. adj. fam. Lo que no's pót tro-
bar. Inhallable. Quod inveniri nequit.
INTRODUCCIÓ, f. La acció de introduhir ó in-
troduhirse. Introduccion. Introductio, nis. 1| Princi-
pis, rudiments de qualsevol art ó ciència. Inlro-
troduccion. Isagoge , es. [] Exordi, principi , pre-
paració. Introduccion. Exordium, ii. || met. Intimi-
tat, entrada ab algú. Introduccion. Consuetedo, in is,
familiaritas, atis.
INTRODUCTOR, m. Qui introduheix. Introduc-
tor. Introducens.
introductor de embaixadors. La persona desti-
nada en algunas corts pera acompanyar als embai-
xadors y ministres estrangers en las entradas pú-
blicas y altras ceremónias. Introductor de embafa-
dores. Legatorum admittendorum minister.
INTRODUHIR. V. a. Ficar. Introducir. Immit-
to, is. II Ensenyar, infundir insensiblement en 1'
animo. Introducir. Instilo, as. || Admétrer, usar.
Introducir. Introduco, is. || Fér parlar à algú en un
dialogo, escrit ó cosa semblant. Introducir. Intro-
duco, is. II Facilitar, proporcionar, com la gràcia,
la amistat. S' usa també com recíproch. Introdu-
cir. Concilio, as.
INTRODUHIR8E. V. r. Ficarse en alguna de-
pendència, negoci, etc. Introducirse. Se immiscere.
I Procurarse '1 tracte ó amistat ab algú. Introdu-
cirse. Alicujus consuetudinem sibi compararé. ||
fil. Comunicarse la forma à la matèria. Recibirse,
introducirse. Introduci. || ret. insinuarse.
INTRODUHIT, DA. p. p. Introducido. Intro-
ductus.
INTRÓIT. m. Primera antífona que diu '1 sa-
cerdot en la misa. També 's donava aquest nom à
las antífonas que's diuhen abans dels salms. Intrói-
to. Introitus, i.
INTROSPECCIÓ, m. Examen de lo interior ó
de lo més recòndit de una cosa. Introspeccion. In-
trospectio, nis.
INTRÚS, A. adj. Ussurpador. Intruso. Intrusus,
introductus, invectus.
INTRÜSAMENT. adv. m. Per intrusió. Intru-
samente. Vi, per vim.
INTRUSIÓ, f. usurpació.
intuïció, f. teol. Yisió beatifica. Intuicion. ||
Coneixement clar y directe que s' obté ab pochs es-
forsos intel•lectuals. Intuicion. Intuitus, us.
intuïtiu, va. adj. Pertanyent à la intuició.
Intuitivo. Intuitivus.
INTUÏTIVAMENT, adv. m. Ab intuició. In-
tuitivamenle. Intuilivè.
INTUMESCÉNCIA. f. ant. inflor.
INUNDACIÓ, f. Avinguda de ayguas que fan
INY
CATALÀ.
INV
4S
eixir de mare 'Is rius. Inundacion. Alluvies, ei. ||
met. Munió, raultitut excesiva. Inundacion. Innu-
nierabilis multiludo, copia.
INUNDAR. V. r. Exténdrerse, escamparse las
ayguas pels camps. Inundar. Innalo, as. 1| Eixir los
rius de mare. Inundar. Inundo, as. 1| met. Umplir
un país de gent estrangera ó allras cosas. Inundar.
Repleo, es, inundo, as.
INUNDAT, DA. p. p. Inundada. Inundatus.
INUSITAT, DA. adj. Irregular, no usat. Inusi-
tada. Inusitatus.
INÚTIL, adj. De ningun valor, que no aprofita.
Imilil. Inutilis, inforilis. 1| va.
INUTILISAR. V. a. Fér una cosa inservible.
Inulilizar. Inulilem facere. H Reprimir, tallar los
intents de algú. Inulilizar. Alicujus conatus in-
fringere.
INUTILI8AT, DA. p. p. Inulilizado. Inutilis
redditus, faclus.
INUTILITAT, f. Propietat de inútil. Inulilidad.
Inutilitas, atis.
INÚTILMENT, adv. m. Sens utilitat. Iniílil-
menfe. Inutiliter.
INVADIR. V. a. Assaltar, acométrer. Invadir.
Invadü, is. || usurpar.
INVADIT, DA. p. p. Invadido. Invasus.
INVALIDACIÓ, f. La acció y efecte de invali-
dar. Invalidacion. Rescisio, nis.
INVÀLIDAMENT. adv. m. Sense valor, ni
efecte. Invdlidadamente. Inaniter.
INVALIDAR. V. a. Anul-lar. Invalidar. Abro-
go, as, rescindo, is.
INVALIDITAT. f. Aniquilamenl, abrogació,
nul-litat. Invalidacion. Rescisio, nis.
INVÀLIT, DA. adj. Nul-lo. Invalido. Irrilus. ||
Dit del soldat estropejat, malalt, vell que no pót
servir. Invàlida. Infirmus, invalidus.
DONAR LOS iNVALiTS. fr. met. fam. jubilar.
INVARIABILITAT. f. Qualitat de lo invaria-
ble. Invariahilidad. Immutabilitas, atis.
INVARIABLE, adj. Lo que no 's pót variar.
Invariable. Immulabilis.
INVARIABLEMENT, adv. m. Sense variació.
Invariablemente. Imrautabiliter.
INVARIAT, DA. adj. Lo que no s' ha variat.
Invariado. Stabilis.
INVASIÓ, f. Embestida, acometiment. Invasion.
Invasió, nis. j] La acció de apoderarse à la forsa.
Invasion. Invasió, nis.
INVASIR. V. a. IWADIR.
INVASOR, m. Qui invadeix. Invasor. Inva-
sor, is.
INVECTIVA. f. Discurs, declamació vehement
ó picant contra de alguna persona ó cosa. Invecli-
m. Objurgatio, nis.
INVENCIBLE, adj. INVINCIBLE.
INVENCIBLEMENT. adv. m. ipívlnciblement.
INVENCIÓ, f. L'actey efecte de inventar. Inven-
cion. Inventio, nis. [| Engany, patranya. Invencion.
TOMO II
Commentum, i. fl Medi, trassa. Invencion. Via, aj.
11 Troba. Ilallazgo, invencion. Repertum, i. |] La
cosa inventada. Invecion. Invenlum, i. [| ret. La
primera part que ensenya à discórrer y trobar las
rahons pera formar un discurs. Invencion. Inven-
tio, nis. II pi. Ficció de obsequi, dolor 6 altra cosa.
Gataíumba. Simulatio, nis.
INVENSUT, DA. adj. ant. INVICTE.
INVENTAR. V. a. Discórrer, imaginar, trobar,
fér una cosa de nou. Inventar. Excogito, as. | Fin-
gir, discórrer sense fonament. Inventar. Fingo, is.
INVENTARI, m. Llista dels bens é hisenda.
Inventario. Inventarium, ii.
INVENTARIAR. V. a. Péndrer inventari. In-
ventariar. Inventarium, commentarium scribere.
INVENTARIAT, DA. p. p. Inventariada. In-
dice descriptus.
INVENTAT, DA. p. p. Inventada. Inventus.
INVENTIU, VA. adj. ant. englnyós.
INVENTIVA, f. Facilitat en inventar. Inventi-
va. Ingenium ad excogitandum.
INVENTO, m. INVENCIÓ.
INVENTOR, A. m. y f. Qui inventa. Inventor,
invencionero. Inventor, is. \\ Erabustero, trapacer.
Inventor, invencionero. Fumivendulus, i.
INVEROSÍMIL. adj. Lo que no té apariéncia
de veritat. Inverisimil, inverasimil. A vero abhor-
rens.
INVEROSIMILITUT. f. Falta de apariéncia de
veritat. Inverisimilitud, inverosimilitud. Yeri dissi-
mililudo.
INVERS, A. p. p. INVERTIT. II adj. L' estat ac-
tual ó lley de las variacions de una cosa que s'
aumenta ó disminueix, à mesura que altra de la
qual dependeix ó ab la que 's compara 's dismi-
nueix ó aumenta. Inversa. Inversus.
INVERSIÓ, f. Alteració, perturbació del orde
de las cosas. Inversion. Inversió, nis.
INVERTIR. V. a. Alterar, trastornar, cambiar
r orde de las cosas. Invertir. Praepostero, as. ||
Aplicar, emplear, gastar lo diner. Invertir. Impea-
do, is.
INVERTIT, DA. p. p. Invertida, invirso. In-
versus.
INVESTIDURA, f. Donació, entrega de feudo.
Envestidura, investidura. Dominii, dignitatis con-
cessió.
INVESTIGABLE. adj. Lo que 's pót investi-
gar. Investigable. Indagabilis.
INVESTIGACIÓ, f. Averiguació, examen. In-
vestigacion. Investigatio, nis.
INVESTIGADOR, A. m. y f. Qui investiga-
Investigador. Investigator, ris.
INVESTIGAR, v. a. Inquirir, examinar, ave-
riguar. Investigar. Investigo, as.
INVESTIGAT, DA. p. p. Investigada. Invesli-
galus.
INVESTIR. V. a. Conferir un soberà un feudo,
dignitat, etc. ab regoneixement de vasallatge. En-
6
Í6
INV
DICCIONARI
IRI
vestir, investir. Dominium, jus, dignilatem con-
ferre.
INVETERAMENT. m. Corroboració causada
per vellesa. Antigüedad, larga duracion, vejez, en-
vejecimiento. Inveleralio, nis.
INVETERARSE. V. r. Envellirse. Inveterarse.
Senesco, is. || Durar, permanéixer per mòlt temps
alguna cosa. Inveterarse. Perduro, as.
INVETERAT, DA. p. p. Inveterado. Invete-
ralus.
INVICTE, A. adj. No vensut. Invicto. Invictus.
P INVENCIBLE.
INVICTÍS8IM, A. adj. sup. Invictisimo. Invic-
tissiraus.
INVIGILAR. V. a. VIGILAR, OBSERVAR,
INVINGIBLE. adj. Lo que no 's pót vèncer. In-
vencible. Invincibilis. || invicte.
INVINCIBLEMENT. adv. m. De un modo in-
vincible. Invenciblemente. Invincibiliter, invicte.
INVIOLABILITAT, f. Qualitat de inviolable.
Inviolabilidad. Inviolabilis rei natura, conditio.
INVIOLABLE, adj. Lo que no 's pót ó déu vio-
lar ó profanar. Inviolable. Inviolabilis.
INVIOLABLEMENT. adv. m. Ab inviolabili-
tat. Inviolablemente. Inviolabililer.
INVIOLAT, DA. adj. Enter, il-lés, no profa-
nat. Inviolado. Inviolatus.
INVISIBILITAT, f. Qualitat de invisible. In-
visibilidad. Invisibililas, alis.
INVISIBLE, adj. Lo que no pót sér vist. Invi-
sible. Invisibilis. [| m. Nom de una secta de protes-
tants del sigle xvi que deyan que la Iglesa no era
visible. Invisible. Invisibilis.
INVISIBLEMENT, adv. ra. De un modo invisi-
ble. Invisiblemeníe. Invisibiliter, citrà aspectum.
INVITAR. V. a. convidar,
INVITATORI. m. La anlífona del principi de
las matines. Invitatorio. Invitatorium, ii.
INVOCACIÓ, f. Acte y efecte de invocar. Invo-
cacion. Invocatio, nis. |] poét. La part del poema en
que s' invoca alguna divinitat. Invocacion. Invoca-
tio, nis. II Títol de algun temple, capella, altar,
etc. pres de una imatge à qui 's dedica. Advoca-
cion. Advocatio, nis.
INVOCAR. V. a. Implorar, demanar auxili ó
socorro. Invocar. Invoco, as.
INVOCAT, DA. p. p. Invocado. Invocatus.
INVOCATORI, A. adj. Lo que serveix pera in-
vocar. Invocatorio. Ad invocandum aptus.
INVOLUNTARI, A. adj. Forsat. Involuntària.
Invitüs.
INVOLUNTÀRIAMENT, adv. m. Sense vo-
luntat, ni consentiment. Involuntariamente. In-
vitüs.
INVOLUNTARIETAT. f. Qualitat de involun-
tari. Involmtariedad. Arbitrii vel voluntatis de-
fectus.
INVULNERABLE. adj. Lo que no pót sér fe-
rit. Invulnerable. Invulnerabilis.
INXA. f. ant. EMPELT. II Llengüeta en los ins-
truments de vent. Estrangula. Tuba? insuíflandie
lingula.
IP.
IPEGACUANA. f. Planta de que ni ha tres es-
pècies ; negra, que tè las fullas semblants à las de
la morella roquera, ab una nerviositat al mitj,
molsudas tovas y cubertas de un borrissol raspós;
las flors en ramellets de deu, dotze ó quinze pun-
tas de cinch fuUetas blancas y cinch fils del ma-
teix color ; las tavellas de un roig obscur y plenas
de una molsa blanca; llavors puras, groguencas y
de figura de llàntia; la arrel morena, tortuosa de
diversos modos y ab anells petits, prominents, des-
iguals, y arrugats; sabor acre amarch. Es anlidi-
sentèrica, emètica, pecloral, tònica, etc. La blanca
y grisa tè las fullas rodonas y dentadas, y sos
efectes són mòlt ménos violents que'ls de la pre-
cedent. Ipecacuana, bejuquillo. Psycotria emelri-
ca; ipecacuana, ai.
IPSO FACTO. m. adv. Veu llatina que signifi-
ca pel mateix fet. Ipso facto. Ipso facto.
IR.
IR. V. n. ant. anar.
IRA. f. Còlera, ràbia, furor. Ira. Ira, ae. | met.
Lo càstich executat ó amenassat. Ira. Ira, ae. ||
mit. Diossa à qui representan reganyant y apre-
tant las dents. Ira. Ira, ae.
LA ira trau al home DE JUDICI, cxp. Euseuya
que la ira ofusca del tot la rahó. La ira es locura
el liempo que dura. Ira horainera in transversum
agit.
IRACÚNDIA. f. Hàbit viciós y propens à la
ira. Iracundia. Iracundia, ae.
IRACUNDO, A. adj. Propens à la ira. Iracun-
do. Iracundus. [| poét. Alterat, impetuós. Se diu
dels elements. Iracundo. Immittis, trux, furens.
IRADAMENT, adv. m. Ab ira. Airadamente.
Iracundè.
IRAR. V. a. ENCOLERISAR.
IRARSE. V. r. ant. ayrarse.
IRASCIBLE, adj. Pertanyent à la ira, y al qui
's deixa dominar per ella. Irascible. Irascibiiis,
iracundiae indulgens.
IRASCIRSE. V. r. ant. atrarse, encolerisar-
SE.
IRASCUT, A. adj. 'IRAT.
IRAT, DA. adj. Fallo, enfadat, indignat. Aira-
do. Iratus.
IRENA. f. Nom de dona. Irene. Irene, es.
IRENARCA. ra. Magistrat romà que cuydava
de la tranquilifat pública. Terreros diu que alguns
han donat dit nom à Jesucrist. Irenarca. Irenar-
cha, ae.
ÍRIS. m. ARCH DE SANT MABTÍ. 1] mct. Pacifíca-
IRR
CATALÀ.
IRR
47
dor. y'm, pacificador. Iris, is. [j anat. Círcul de và-
rios colors inmedial à la nina del ull. íris. Iris,
is. II mil. Divinilat fabulosa filla de Taumante y
Electra, missalgera dels déus. íris. Iris, idis.
IRLANDÈS, A. adj. Natural de y lo que per-
tany ú Irlanda. Irlandès. Hibernus.
IRONIA, f. ret. Tropo ab que 's diu lo contra-
ri de lo que se sent ; y 's coneix ab lo to de la
veu, y la indignitat del subjecte à qui s' aplica.
Ironia. Ironia, ai,
IRÒNICAMENT, adv. m. Àb ironia. Irónica-
menle. Ironicè.
IRÓNICH, CA. adj. Pertanyent à la ironia y lo
que la conté. Irónico. Ironicus.
IRÓS. adj. ant. iracundo.
IROSAMENT. adv. m. ant. iradament.
IRRACIONAL, adj. Animal que careix de ra-
hó. Irracional. Irrationalis. | Oposat à la rahó ó
que va fora de ella. Irracional. Irrationabilis. ||
arit. y geom. Lo que no pót explicarse ab un nú-
mero cert, ni té mida coneguda. Irraccional. Irra-
tionabilis.
IRRACIONALITAT, f. Qualitat del animal
que careix de rahó. Irracionalidad. Irrationabili-
tas, atis.
IRRACIONALMENT. adv. m. De un modo
irracional. Irracionalimnte. Irrationaliter, irralio-
nabiliter.
IRRAHONABLE. adj. desenrahonable.
IRRECONCILIABLE, adj. Quí no admet re-
conciliació. Irreconciliable. Inexorabilis.
IRRECONCILIABLEMENT. adv. m. De un
modo irreconciliable. Irreconciliablemenle. Sine
reconciliationis spe.
IRRECUPERABLE, adj. Lo que no 's pót re-
cuperar. Irrecuperable. Irrecuperabilis, irredivi-
vus.
IRRECUSABLE. adj. Inevitable, que no 's pót
reusar. Irrecusable, inevitable. Irrecusabilis, ine-
vitabilis, inexcusabilis.
IRREDIMIBLE. adj. Lo que no's pót redimir.
Irredimible. Quod redimi non potest.
IRREDUIBLE. adj. Incorretgible, indomable.
Irreducible. Indomilus.
IRREFORMABLE. adj. Lo que no admet re-
forma. Irreformable.lnemeiïddih'úis, irreformabilis.
IRREFRAGABLE. adj. Indubitable, que no
admet refulació. Irrefragable. Irrefulabilis, incon-
cusus.
IRREFRAGABLEMENT. adv. m. De un mo-
do irrefragable. Irrefragablemente. Inconcussè.
IRREGULAR, adj. Fora de regla. Irregular.
Irregularis. II Extraordinari, poch comú. Irregu-
lar. Exlrà ordinem posilus. || Qui té irregularitat
canònica. Irregular. Irregularis. || ant. Qui des-
precia las reglas. Irregular. Regularum contemp-
tor.
IRREGULARITAT, f. Qualitat de irregular.
Irregularidad. Irregularitas , atis. [] Impediment
canónich que no permet rébrer ni exercitar los
ordes ecclesiàsticbs. Irregularidad. Irregularitas,
atis. II Inobservància, despreci de las Ueys. Irre-
gularidad. Defectus , us , asymetria, ae. || gram.
ANOMALIA.
IRREGULARMENT, adv. m. Fora de regla,
sens ó contra l' orde. Irregularmente. Incongruen-
ter.
IRRELIGIÓ. f. Impielat, despreci de la reli-
gió. Irreligion, irreligiosidad. Irreligio, nis, im-
pietas, atis.
IRRELIGIÓS, A. adj. Impio, faltat de religió.
Irreligioso. Irreligiosus.
IRRELIGIOSAMENT. adv. m. Impiament,
sense religió. Irreligiosamente, impiamente. Irreli-
giosè, impiè.
IRRELIGI08ITAT. f. IRRELIGIÓ.
IRREMEDIABLE. adj. Lo que no té remey.
Irremediable. Irremediabilis.
IRREMEDIABLEMENT. adv. m. Sense re-
mey. Irremediablemenie. Irremediabiliter , extra
spem remedii.
IRREMISSIBLE, adj. Imperdonable. Irremisi-
ble. Irremissibilis.
IRREMISSIBLEMENT, adv. m. Sense remey
ó perdó. Irremisiblemente. Necessariò.
IRREPARABLE, adj. Lo que no 's pót repa-
rar. Irreparable. Irreparabilis.
IRREPARABLEMENT, adv. m. Sense cap
medi ni àrbitre pera reparar algun dany. Irrepa-
rablemenle. Sine remedio.
IRREPREHENSIBLE. adj. Qui no pót sér re-
près. Irreprensible. Irreprehensibilis, irreprehen-
sus.
IRREPREHENSIBLEMENT. adv. m. Sense
culpa, sense motiu de reprehensió. Irreprensible-
mente. Extra culpam.
IRRESISTIBLE, adj. Lo que no 's pót resistir.
Irresislible. Cui resisti non potest.
IRRESISTIBLEMENT, adv. m. Sense poder
resistir. Irresisliblemenle. Absque resistenlia.
IRRESOLT, A. adj. ant. irresolut.
IRRESOLUBLE, adj. Indeterminable. Irreso-
luble. Irresolubilis.
IRRESOLUCIÓ. f. Indeterminació, incerlitul
del enteniment. Irresolucion. Dubitalio, nis.
IRRESOLUT, A. adj. Indeterminat. Irresolu-
to, irresuello, irresoluble. Dubius.
IRRESPIRABLE, adj. med. Lo que no es pro-
pi ó no serveix para la respiració. Irrespirable.
Irrespirabilis.
IRREVERÈNCIA, f. Falla de reverencia, ó
respecte. Irreverència. Irreverenlia, íb.
IRREVERENT, adj. Qui falla à la reverència
ó respecte. Irreverenle. Irreverens.
IRREVERENTMENT. adv. m. Sense venera-
ció, sense respecte, ó reverència. Irreverentemente.
Irreverenter.
IRREVOCABILITAT, f. Qualilat de irrevoca-
48 ISL
ble. Irrevocal•llidad. Irrevocabilis rei natura, con-
ditio ; stabililas, atis.
IRREVOCABLE, adj. Lo que no 's pót revo-
car. Irrevocable. Irrevocabilis.
IRREVOCABLEMENT. adv. m. De un modo
irrevocable. Irrevocablemente. Irrevocabiliter.
IRRISIBLE, adj. Digne de burla ó despreci.
Irrisible. Deridendus.
IRRISIÓ. f. Burla, despreci. Irrision. Rhon-
cus, i.
IRRISORI, A. adj. Lo que provoca à burla.
Irrisòria. Irrisorius.
IRRISÓRIAMENT. adv. m. Per modo de irri-
siü. Irrisoriamente. Ludibrio, per deridiculum.
ÍRRIT, A, É irritat, DA. adj. Nul-lo, abo-
lit, invàlit. Irrito, nulo. Irritus.
IRRITABILITAT, f. Propensió à irritarse.
Irritabilidad. Irritabililas, atis.
IRRITABLE. adj. Lo que 's pót irritar ó anul-
lar. Irritable. Rescindi valens. || Qui fàcilment s'
irrita ó encolerisa. Irritable. Irritabilis.
IRRITACIÓ, f. La acció de irritar ó irritarse.
Irrilacion, irritamiento. Irritatio, nis.
IRRITADÍSSIM, A. adj. sup. Irriíadisimo.
Yaldè iratus.
IRRITAMENT. m. IRRITACIÓ.
IRRITANT, p. a. Qui irrita. Irritante, irrita-
dor. Irritator, is.
IRRITAR. V. a. Exasperar. Irritar. Irrito, as.
II ANUL•LAR. (1 Excitar vivament la ira. Irritar, en-
crudecer, enconar, volar. Irrito, as.
IRRITARSE. V. r. Ayrarse, enfadarse. Irritar-
se. Yehementer irasci.
IRRITAT, DA. p. p. Irritada. Irritatus.
IRROGAR. V. a. OCASIONAR.
IRRUIR. V. a. ant. embestir, acométrer.
IRRUPCIÓ, f. Acomesa violenta. Irrupcion.
Excursus, us, irruptio, nis.
IS.
tSABELLE. adj. ant. Color de palla. Melado,
pajado, pajiza. Mel i nus.
ISAGOGE. f. Introducció, elements de qual-
sevol art ó ciència. Isagoge. Isagoga, íe, isagoge,
es.
ISART. m. Cabra salvatge. Cahra mantes, sàr-
ria. Rupicapra, se.
ISDIORIÀ, NA. adj. Pertanyent à sant Isido-
ro. Isidoriano. Ad sanctum Isidorium pertinens.
ISLA. f. Terra circuhida de mar. Isla. Insula,
íB. II met. Edifici ó conjunt de casas circuhit per
totas parts. Manzana, isla. Insula, se.
ISLAR. V. a. AISLAR.
ISLAT, DA. p. p. AISLAT.
ISL£ny, A, É ISLENYO, A. adj. Natural de
y lo pertanyent à la isla. hiena. Insulanus, insu-
laris.
ISLETA. f. d. Isleta, islica, illa, tia. Parva in-
sula.
DICCIONARI ITI
ISLOT. m. Isla petita y despoblada. Islole. De-
serta insula. II Roca circuhida de mar. Islate, farà-
llom, farillon, farellon. Insula, ae. | Terreno cir-
cuhit de rocas. Isleo. Insula, ae.
ISMAELITAS. adj. Pobles que descendeixen
de Ismael, fill de Abraham y de Agar. Ismaelitas,
agarenas. IsmaélitíB.
ISÓCRONO. adj. S' aplica als moviments que
's fan en igual temps. Isócrono. Isochronus.
ISÓGONO. adj. geom. Se diu de las figuras
que tenen anguls iguals. Isógono. Isogonus.
ISOMERIA. f. alg. Modo de separar una igua-
lació dels trencats, reduhintlos à una denomina-
ció, y multiplicant cada membre de la equació pel
denominador comú. Isametria. Isoraetria, ae.
ISOPERÍMETRO. adj . Figura que té igual la
circunferéncia. Isoperimetro. Isoperimeter.
ISOPLEURO. adj. geom. Lo mateix que triàn-
gul equilàtero. Isopleura. Isopleurus.
ISÓSCELES. adj. geom. Triàngul que sòls té
dos costats iguals. Isósceles, equicruro. Isosceles.
ISRAELITA, adj. Natural de ó pertanyent à Is-
rael. Israelita. Israelita, ae.
ISRAELÍTICH, CA. adj. Pertanyent à Israel.
Israelilica. Israéliticus.
IS8A. nàut. expr. pera issar. Iza. Attolle. j] met.
expr. pera donar pressa. Alon, vamos, pranta. Age.
ISSAR. v. a. nàut. Atissar, tirar amunt algun
pes. Izar. Yelas solvere.
ISSAR ALS GOSSOS, fr. ABORDAR.
ISTME. m. Llengua de terra entre dos mars,
que junta una península al continent. Islmo, istmo.
Isthmus, i.
ISTMIÓ. m. Espècie de collaret que usa van las
donas gregas y que està representat en certas me-
dallas. Istmian. Istmion, nis.
IX.
ITALIÀ, NA. adj. Natural de y pertanyent à
Itàlia. Italiana. Italus.
ITÀLICH, CA. adj. Natural de y pertanyent à
Itàlica fundada per Escipió, ahont està vuy Santi-
ponce. Itàlica. Italicus.
ITEGA. f. Dona que'l Négus de Abissínia ele-
geix per esposa. Itega. Itega, ae.
ítem. Yeu del llatí pera distingir los capítols
ó apartats del escrit. ítem, mas, tambien, asimis-
mo. ítem, etiam.
ITERABLE. adj. Lo que es capàs de repetirse.
Iterable. Iterabilis.
ITERACIÓ. f. Repetició. Ileracion. Iteratio, nis.
ITERAR. V. a. Repetir. Ilerar. Itero, as.
ITERAT, DA. p. p. Iterado. Iteratus.
ITERATIU , VA. adj. for. Lo que's reitera. He-
ralivo. Iteratus.
ITIFALÓFOROS. m. pi. Ministres de las or-
gias, que en las professons ó carreras de bacants
anavan disfressats de faunos, imitant à las perso-
IVE
CATALÀ.
ÏVE
49
nas ubriacas y cantant himnes bàquichs. liifalófa-
ros. Itiphalophori.
rriMBO. m. Dansa y canso bàquicas. Ilimbo.
Itimbus, i.
rTINERARI. adj. Pertanyent als camins. Ili-
nerario. Itinerarius. [| m. Descripció de un viatge,
y també '1 lloch dels pobles y carreras per ahont
s' ha de viatjar. Ilinerario. Itinerariura, ii.
ITIRÍCIA. f. ICTERÍCIA.
IV.
IVA MOSCADA. Planta que té la cama este-
sa, un peu y milj de llarga, de olor de almesch y
mòlt diaforética. Pinillo almizdado. Teucrium, ii,
iva, a;.
IVARSOSAMEIVT. m, RÀPIDAMENT , LLEST A-
MENT.
IVERN. m. La estació mès freda del any, que's
coniensa en 22 de desembre y acaba en 21 de
mars. Invierno. Bruraa, aa.
NI IVERN SENSE CAPA, NI ESTIU SENSE CARABASSA.
ref. Denota que totas las cosas tenen sòn temps. Ni
en invierno sin capa, ni en verano sin calabaza.
Hybernum per iter, pinguis ne paínula desit,
Neve per aislivam plena lagena viam.
IVERNADA. f. La temporada de i vern. laver-
nada. Hiematio, nis.
IVERNADER. m. Lloch cómodo pera pasar 1'
ivern. Invernàculo, invernadero. Ilibernacula, a?.
II Lloch pera mantenir en regions fredas ó trem-
padas, plantas tropicals ó que sols viuhen à una
temperatura mòlt alta. Invernàculo, invernadero.
Hibernacula, íe.
IVERNAR. V. a. Passar V ivern. Invernar. Hie-
ino, as.
IVERNENGH, CA. adj. Pertanyent al ivern.
Invemizo. Hibernus.
■>-^^'
à^M
50
JAC
DICCIONARI
JAM
J. Desena lletra del abecedari, y serveix pera
lo mateix que la i consonant del llatins.
JA.
JA. adv. t. pera denotar temps passat, Ya. Jam.
[| Temps present, fent relació al passat, com : ja ho
enteneu. Ya. Jam, nunc. || Denota temps venider,
com : ja'n parlarem. Ya. Aliàs, post. I Luego, inme-
diatement, com: ja vinch. Ya. Jam. || Conjuncció
que s' usa repetida en dos ó mès oracions ó mem-
bres, com: JA es de una opinió, ja de altra. Ya. Mo-
dò, modò; aliàs, aliàs. || interj. pera denotar que
'ns recordam de alguna cosa. Ya. Jam, jam. || in-
lerj. de despreci ab que donam à enténdrer que no
fem cas ó no crehem loque'ns diuhen. Ya. Yah. || S'
usa pera concedir ó apoyarlo que'ns diuhen, com:
JA 's véu. Ya, es claro. Et quidem. || Indica recor-
darse de alguna cosa. Ya, si. Memini, etiam. |1 in-
terj. de despreci. Ya. Jam. || Pera concedir ó apo-
yar. Ya. Jam. [] partícula supositiva. Ya, sea asi.
Concedo, transeat.
JA QUE. exp. En suposició. Ya que, puesto que,
supueslo que. Quoniam.
JACA. f. Arbre de la índia, mòlt gran y gros,
la fulla del qual es de un pam, de vert clar, ab un
nirvi gros y clar pel mitj ; lo fruyt es llarch y gros,
y tot vert osbcur. Yaca. Arbor jaca.
JÀCARA. f. Canso pera ballar. Jàcara. Balis-
tea, orum.
JACCi. m. ant. jacinto.
JÀCERA , JÀCENA Y JÀSSENA. f. arq. La
viga travessera que sosté altres menors. Jdcera, so-
lera. Grandior trabs.
JACINT, m. ant. y
JACINTO. m. Pedra preciosa de tres espècies,
una de color de taronja, altra de girasol , y altra
de poncem. Jacinlo. Hyacinthus, i. || Planta de ca-
bessa, que fa las flors purpúreas, blavas y blancas.
Jacinto. Hyacinthus, i. |1 n. p.Jacmío. Hyacinthus.
JACME. m. ant. jauhe.
JACO. m. Vestit curt de tela basta de pel de
cabra, que usavan anlíguament los soldats. Jaco.
Saccus, i. [| fam. tunda, pallissa.
JACOBÍ, m. Sectari de Jacobo que negava dos
naturalesas en Jesucrist. Jacobino, jacobita. Jaco-
binus, i.
JACOBINISME. m. Secta dels jacobins. Jaco-
binismo. Jacobinismus, i.
JACTÀNCIA. f. Vanitat, vanaglòria. Jaclancia.
Glòria, se.
JACTANCIÓS, A.adj. Arrogant, orgullós. JaC'
lancioso, fanfarron. Gloriosus, jactabundus, jac-
tans.
JACTARSE. V. r. Vanagloriarse. Jaelarse. Jac-
to, as.
JACULATORI, A. adj. Breu y fervorós. Jacu-
laiorio. Jaculatorius.
JACULATÒRIA, f. Oració breu y fervorosa.
Jaculatòria. Jaculatòria, íe.
JAENT. m. La inclinació que prenen las cosas
inmaterials. Habito. Forma, aj.
AGAFAR ó pÉNDRER LO JAENT. fr. Aplanarse, po-
sarse ab regla. AmoWarse. Ad typum reformaré.
JAIR. V. n. ant. gaudir.
JALÉ. m. ter. y
JALECO. m. Justillo, armilla sense mànegas
ni faldas. Chaleco. Chlamydula, ae.
JALISCO, A. adj. Natural de y lo pertanyent
à la província de Jalisco. Jalisco. Jalisyus.
JAMAY. adv. t. MAT.
JÀMBICH, CA. adj. poét. Lo que pertany al
peu jambo. Jdmbico. Jambicus.
JAMBO. m. poét. Peu del vers llatí de una sil*
laba breu y altra llarga. Jambo. Jambus, i.
JAR
CATALi
JAY
51
JAMÉ. m. planla. Jaimin doble. Jasminum du-
plex.
JAMEQUIA. f. Veu àrabe. iglésu.
JAMÉ8. adv. t. MAY.
JAMI8. m. Espècie de tela de colo de Llevant.
James. Tela sic dita. 1| Estudi de Turquia ahonl s'
ensenyan las lleys del Coran. Jamis. Schola, ae.
JAN. n. p. corromput, jüan.
ES UN Bo.N JAN. exp. Deuota '1 geni bo y senzill.
Buen Juan, Juan de buena alma. Candidus.
JANER. m. Lo primer mes del any. Enero. Ja-
nuarius, ii.
NO FA BON JANER SI NO DEIXA LAS BASSAS PLENAS.
AYGUA DE JANER UMPLE BÒTAS Y GRANER.
JANET. n. p. de home. Juanilo. Joannes, is. ||
m. ant. Caball mès petit que 'Is altres però més
lleuger. Jinele. Parvus sed agilis equus.
JANÍSSERO. m. GENÍSSARO.
JANOT. m. Apocat. Juan lanas. Pusilanimis.
JANSEIVISME. m. Doctrina ó secta de Janse-
ni, Jansenismo. Jansenismus, i.
JANSENISTA. in. Qui segueix la doctrina de
Janseni bispede Ipre. Jansenista. Jansenista, se.
JÀNTICAS. f. pi. Festas militars que 'Is mace-
donis celebravan en lo mes jàntich y en las quals
se purificava 1' exèrcit fentlo passar entre las dos
meytats de una gossa sacrificada. Jdnticas. Janti-
cae, arum.
JÀNTICH. m. Mes dels macedonis que corres-
ponia al de abril. Jdnlico. Janticus. || adj. Denomi-
nació de un àcit que té la propietat de fér precipi-
tar móltas sals en groch. Jdnlico. Janticus.
JAPONÈS, A. adj. Natural de y lo pertanyent
al Japó regne del Assia. Japonès, japonense, japon.
Japonius.
JAQUÉ, interj. Fuig de aqui, apariat. Jaqué.
Fuge, apage. || En lo joch de escachs, veu ab que
s' avisa al rey que està ferit, pera que mude de
lloch y 's llibre del mate. Jaqué; jaqué y mate.
Yox qua in latrunculorum ludo regem periculo ob-
noxium esse indicitur.
JAQUÉS, A. adj. Natural de y lo pertanyent à
Jaca. Jaqués. Jaccensis.
JAQUET. m. Joch de tàulas que's juga ab tres
daus en lo qual se van passant los peons al entorn
por las caselas desocupadas, y qui primer las pót
arribar al extrem contrari y las trau, guanya. Cha-
quete. Fritillus, i.
JAQUETA, f. Vestidura ab mànegas y sense
solapa pera abrich del pit. Chaqueta. Manicatus
thorax. j] La que arriba fins als genolls. Jaqueta.
Parachlarays, idis.
JAQUETETA. f. d. Jaquetilla. Parvus thorax,
brevesagulum.
JAQUIR. V. a. ant. deixar, llansar. 1| ant. pe-
netrar.
jaquit, da. p. p. deixat, desamparat.
jardí. m. Hort de recreo. Verjel, jardin. Yi-
ridiarum, topiarium, ii. |1 Lloch comú, necessària
en las embarcacions. Jardin. Lalrina, sa. || inet.
Cosa deliciosa y hermosaà la vista. Jardin. Decus,
oris. II Cosa de diferents colors. Jardin. Yariega-
ta res.
JARDINATGE. ni. jardineria.
JARDINER, m. Qui cuida algun jardí. Jardi-
nero. Topiarius, ii.
JARDINERIA, f. Art de Cultivar los jardins.
Jardineria. Topiaria, ai.
JARDINET. m. d. Jardinito, illo. Hortulus, i.
JARGON. m. ant. gerga.
JARRO. m. GERRO.
JAS. m. Llit ó altra cosa sobre que's dorm. Ya-
cija. Lectum, i. || Paratje ahont solen jàurer los
animals. Cama. Cubile, is. 1| Senyal que deixa so-
bre la terra lo que ha estat algun temps en ella.
Jacilla. Vesligium, ii. j] penca. || exp. fam. S' avi-
sa à algú que prenga alguna cosa. Toma. Accipe,
cape.
FÉR LO JAS. fr. met. Disposar las cosas industrio-
sament pera conseguir algun fi. Mullir. Pararé viam.
JASMÍ. m. gessamí.
JASÓ. n. p. de home. Jason. Jason, is.
JASPE. m. Pedra preciosa de diferents colors,
que admet un puliment y llustre hermosíssim. Jas-
pe. Jaspis, idis.
JASPEAR Y JASPEJAR. V. a. Pintar imitant
los colors del jaspe. Jaspear. Jaspideo colore al-
linire.
JASPE AT Y JASPE JAT, DA. p. p. y adj.
Jaspeado. Variegatus.
JASPI. m. JASPE.
JASSA. f. MARXA.
JASSAMÍ. m. gessamí.
JÀSSENA. f. JACERA.
JAT. adv. ENCARA. II JA.
JATSESIA Y JATSIA. conj. ant. Encara que,
no obstant. i\o obslante, aunque, como sea, caso
que. Nihilominus.
JATSIA QUE. exp. Posat que. Ya sea que. Posito
quod.
JAUFRE. n. p. de home. jofre.
JAUME. n. p. de home. Santiago, Jaime. Ja-
cobus, i.
JÀURER. V. n. Estar ajagut. Yacer, estar echa-
do. Jaceo, es. || Fér llit per malalt. Hacer cama.
Decumbo, is. || met. Estar parada , en vaga , sense
curs alguna cosa. Dormir; estar par alizado, para-
do, en calma. Negotium silere. || Estar algun pes
en lo fondo del mar. Estar en el fondo del mar. In
profundo maris jacere.
JÀURERSE. V. r. ajaurerse.
JAUSENT. adj. ant. oosós.
JAUSIMENT. m. ant. GOIG, gaudiment.
JAUSIR. V. a. ant. gaudir.
JAVALÍ. m. PORCH SENGLAR.
JA VANES. A. adj. Natural de y pertanyent à
Java isla de índias. JavOy javanés. Ad Javara per-
tinens.
52
JER
JAY. m. JAYO,
JAYA. f. Dona vella, Vieja, abuela. Anus, us,
vetula, ae.
JAYO. m. Home vell. Viejo, abuelo, anciano, y
jaqué entre 'Is alaibs. Senex, is, velulus, i.
JE.
JELASSIAN8. m. pi. Bufons, joglars ó gracio-
sos públichs. Jelasianos. Jelasiani, orum.
JENÀGIA. f. Quadrat de setze íilas sobre setze
fileras en la falange grega. Jenagia. Jenagia, a;.
JENELÀSIA. f. Lley lacedeniónia instituïda
per Licurgo, que prohibia als estrangers residir
en lo territori de la república. Jcnelasia. Jenela-
sia, ae.
JENODOQUI. m. Hospici, lloch en que 's do-
nava gratúitament hospitalitat als estrangers que
viatjavan. Jenodoquio. Jenodoquium, ii.
JENOGRAFIA. f. Coneixement, estudi de las
Uénguas estrangeras. Jenografia. Jenografia, íe.
JENOGRÀFICH, CA. adj. Pertanyent à la je-
nografia. Jenogràlico. Jenographicus, i.
JENÓGRAFO. m. Lo qui 's dedica à la jeno-
grafia. Jenógrafo. Jenographus, i.
JENONS. ra. pi. Griaturas que 'Is mahometans
tenen com à semidéus. Jenones. Jenoni, orum.
JERÀSIA. f. med. Malaltia dels cabells que 'Is
posa sechs, Uanuts y polsosos. No regoneix mès
causa que la falta de nutrició de la bulba dels ca-
bells à conseqüència de la sequedat del cúiis pelós.
Jerasia. Jerasia, ae.
JERIF. m. Nom de dignitat entre 'Is moros,
que's dóna per la noblesa. Jerife. Nobilitatis inter
mauros cognomen.
JERÓFORO. m. Nom donat als sacerdots egip-
cis que portavan las cosas sagradas. Jeróforo. Je-
roforus, i.
JEROFTÀLMIA. f. med. Oftalmia que consis-
teix en una forta coissor, picor y bermelló dels
ulls però sense inflor ni llagrimeig. Jeroflalmia.
Jeroftalmia, ai.
JEROFTÀLMICH, CA. adj. Lo pertanyent à
la jeroftalmia. Jeroflàlmico. Jeroftalmicus, i.
JEROPÀGIA. f. Abstinència dels primers cris-
tians que durant la quaresma no menjavan sinó
pa y fruyta seca. Jeropagia. Jeropagia, ae. || Gene-
ro de abstinència practicada pels alletas à fi y
efecte de aumentar las forsas. Jeropagia. Jeropa-
gia, a;. 11 med. Us exclusiu de aliments sechs y
conservats. Jeropagia. Jeropagia, ír.
JER03ÓLIIVI Y JEROSOLIMITÀ, NA. adj.
Natural de y pertanyent à Jerusalem. Jerosolimi-
lano. Hierosolimitanus.
JEROTRÍBIA. f. med. Fricció seca sobre una
part malalta pera cridarhi '1 calor y '1 moviment.
Jerolribia. Jerotribia, ae.
JERUSALEM, f. Ciutat de Palestina, capital de
DICCIONARI JIL
Judea, fundada per Meiquísedech. Jerusalem. Hie-
rosolima, ae.
JERUSALEM, JERUSALEM, COM MÈS ANAM MANCO VA-
LEM, ref. ab que's manifesta la successiva deterio-
ració ó empitjorament de alguna cosa. Martin,
Martin, cada dia mas ruin ; el asnillo de Carracena
que mientras mas andaba, mas ruin era; el asnillo
de san Sadurnin, cada dia mas ruin. Posterior dies
acerbior priore.
JESUATS. m. pi. Nom de una espècie de reli-
giosos, qual orde s' aprobà per Urbà Y l'any 1367.
Portavan túnica blanca y barret del mateix color
y seguian la regla de sant Agustí. Jesuatos. Je-
suati, orum.
JESUCRIST. m. Lo fill de Dèu fét home. Jesu-
crislo. Jesuschrislus, i.
JESUÍTA. m. Indivíduo de la companyia de
Jesús. Jesuïta. Jesuila, aï.
JESUÍTICH, ca. adj . Pertanyent à jesuítas y
à sòn orde. Jesuitico. Jesuiticus.
JESUITISSA8. f. pi. MONJASDE LA ENSENYANSA.
JESSEMÍ. m. GESSAMÍ.
JESÚS. m. Nom venerable y dolcíssim de nos-
tre Redemptor. Jesús, Salvador. Jesús, us. [j interj.
de admiració y espant. Jesús. Bone Jesu ; proh Je-
sús. [| L' abecedari per haverhi una creu ó Jesús
pintat. Christui. Alphabelum, i.
EN UN DIR JESÚS. cxp. Eu uu momcnl. En un decir
Jesws. Temporis punclo.
ESTAR EN LO JESÚS. fr. ESTAR EN l' ABECÉ.
FERNE 'l bon JESÚS. fr. Fcr de algú tol lo que's
vól, ferlo anar y venir inútilment en orde à algun
fi. Traer d alguna como palillo de suplicaciones, ó
como palillo de un barquillero ; llevar à alguno al
pilon. Multis et variis jussis aliquem exagitare, vel
circumducere.
NO SABER LO JESÚS. fr. NO SABER h' ABECÉ.
JEYA. f. Sols s' usa en la frase tenir bona ó ma-
la JEYA, y significa tenir un bon ó mal dormir, ó
estar quiet ó inquiet en lo llit. Ser de buena ó mala
yacija. Tranquillum aut inquietum carpere som-
num.
JHS. Abreviatura de jesús.
JI.
JILOFÓRIAS. f. pi. Festas dels juheus en las
quals se portava solemnement llenya al temple
pera conservar lo foch sagrat que devia cremar
sempre en 1' altar dels holocausles. Jiloforias. Ji-
lophoriae, arum.
JILÓFORO. m. Cada un dels sacerdots juheus
que encenian lo foch sagrat y que tenian cuydado
de conservarlo. Jilóforo. Jilophorus, i.
JILOGLÍFIA. f. Art de grabar caràcters en la
fusta. Jiloglifia. Jilogliphia, ae.
JILOGLÍFIGH, ca. adj. Lo que pertany à la
jiloglífia. Jilogli^co. Jilogliphicus, i.
II
JOC
CATALÀ.
JOC
53
JILÓGLIFO. m. Lo qai graba caràcters en la
fusta. Jilóglifo. Jilogliphus, i.
JILOGRAFIA. f. Art de imprimir ab caràcters
de fusta ó ab planxas de lo mateix en que estan
lailadas las lletras y las paraulas. Jilografia. Ji-
lographia, íb.
JILOGRÀFICH, CA. adj. Lo que pertany à la
jilograíia. Jilogrúfico. Jilographicus, i.
JILÓIDEO, A. adj. Lo que se sembla à la fus-
ta. Jilóideo. Jiloideus, i.
JILOLITA. f. min. Fusta petrificada. Jilolita.
Jilolita, ai. II Vegetal fósil en que la carbonisació
ha estat substiluida per una substància pétrea. Ji-
lolita. Jilolita, aï.
JILOLOGIA. f. Tractat de las fustas. Jilologia.
Jilologia, ic.
JILÓMICE. adj. bot. Que creix en la fusta.
Jilómice. Jilomicis, i.
JILÓPAL. adj. min. Nom que 's dóna à las fus-
tas petriíicadas de la naturalesa de la sílice resini-
ta. Jilópalo. Jilopalus, i.
JILÓTOM, A. adj. Se diu del animal que talla
la fusta. Jilótomo. Jilotomus, i.
JILÓTROGO, A. adj . Se diu del animal que
penetra la fusta. Jilòlrogo. Jilotrogus, i.
JIPIJAPAi f. Palla fina, flexible, y de llarga
duració de que 's teixeixen barrets y cigarreras en
lo Pení, Xile y Uolivia. Jipijapa. Palea sic dicta.
JISTARGA. m. Oficial dels gimnasis grechs
(jue presidia als jistos. Jistarca. Jistarcha, a;,
JISTÀRQUIA. f. L' empleo de jistarca. Jistar-
quia. .íislarchia, ic.
jisTiCH, CA. adj. Pertanyent al jisto. Jistico.
Jisticus, i.
JISTO. m. Lloch cubert destinat à diversos exer-
cisis gimnàstichs entre 'Is anlichs. Jislo. Jistum, i.
JKUXST. Abreviatura de jesücuist.
JO.
JO. pron. La primera persona del singular. Yo.
Ego.
Ó JO PODRÉ POCH, Ó HE DE SURTIR AB LA MEVA. loC.
prov. Denota la resolució de algú en eixir ab un
intent. Ó me dards la yegua, ó te mataré el polro.
Vel raihi equam dederis, tibi letho vel dabo pul-
m.
PRIMER JO, DESPRÉS JO, Y SEMPRE JO. ref. que re-
en als ambiciosos que may se contentan. Tres
cosas demando à Dios si Dics me las diese, el telar,
la tela y la que leje. Primum mihi, secundum mihi,
tertium mihi.
JOAN. n. p de home. Juan. Joannes, is.
FKR 1,0 JOAN DE TARRAGONA, fr. FÉR L' ORNI.
JOCA. f. Joch que s* executa plantant un os, ó
un tros de rajola ó pedra, y damunt ó derrera un
(juarto de cada jugador, los quals tiran ab un pa-
let de certa distància pera ferlo càurer, y guanya
'1 que's posa mès prop dels diners. Tàngano, tan-
TOMO II.
H
go. Ludus eujus finis est contingere melam. || La
pedra que's planta en dit joch. .Veia. In ludometa.
ter. JOCH. 2.
sÉR DE LA JOCA. fr. Sór de la companyia y pan-
dilla de altres. Ser de la pega. Ejusdem furfuws
esse.
JOCH. m. Exercici de recreo ó entreteniment
honest. Juego. Ludus, i, lusio, nis, lusus, us. |1 Ca-
da passada que fan los jugadors. Juego. Singuli lu-
sus. II Lo valor de las cartas, com: tenir bon ó mal
JOCH. Juego. AptíB, idoneaí ad vincendum pagellae.
II Número de cosas que tenen relació entre sí,
com: un joch de llibres. Juego. Ordo, inis. || La
disposició ó moviment de las parts de alguna mà-
quina en orde à alguna operació. Juego. CoUu-
dium, ii. II Lo lloch ahont se juga. Juego. Ludus, i.
II Qualsevol acció ó paraula de entreteniment ó
diversió. Juego. Jocus, i. || simetria. 1| pl.ant. Fes-
tas públicas. Juegos. Ludi, orum.
jocH DE BASAS. Aquell en que's recullen las car-
tas. Carteado. Ludus in quo singulis sorlibus cliar-
ta coUiguntur.
joch DE CANA Y BÒLIT. BÒLIT.
JOCH DE CANYES LLADRIOLADES. aut. Joch de Ca-
nyas, exercici de caballers. Juego de caiias. Can-
nis pugnantium equestris ludus.
JOCH DE CARTAS. Las quaranta vuyt, dotze de ca-
da coll. Baraja. Foliorum lusoriorum scapus.
JOCH DE DEVANT. En lo carrualge de quatre rodas
lo conjunt de las rodas de devant, varas, etc. Jue-
go delanlero. Rhedse anteriores rotaí.
JOCH DE DETRAS. En los carruatges de quatre ro-
das lo conjunt de las dos de detràs, fusell, etc.
Juego trasero. Rhedse rotaï posleriores.
joCH DE ENViT. AqucU CU que à mès dels tantos
ordinaris, s' aventura certa quantitat à algun
llans ó sort. Juego de envite. Ludus sponsionis.
JOCH DE MANS. Las accious y moviments dels que
se enjogassan. Juego de manos. Jocularis rixa. || La
subtilesa ab que en los entreteniments se burla la
vista dels espectadors. Juego de manos, ó de pasa
pasa. Praestigia, ae.
JOCH DE MANS, JOCH DE viLLANS, ref. Dcnota que
dit joch es impropi de la gent ben criada. Juego
de manos, juego de villanos : burlas de manos, hur-
las de iní/anos.BajuIi se pugnis mutuò consalutant.
JOCU DE MARRANXAS. OSSET.
JOCH DE NOYS. Diversió pueril. J«e(/o de niiios.
Puerilis actio.
JOCH DE PASSA PASSA Ó DE MASSE CORAL. JOCH DE
MANS. 2.
JOCU DE PENYORAs. Espécie de joch que 's fà de
vàrias maneras, y en lo (pial cada jugador deixa
à cada errada alguna prenda, pera obligarlo des-
près à sufrir algun càstich que servesca de diver-
sió als demés. Juego de prendas. Ludus pignerati-
tius.
JOCH DE PILOTA. Espécic dc joch entre dos ó mès
personas, que consisteix en tirar de unas à altras
7
54 JOC DICCIONARI
ó à alguna paret una pilota ab la ma ó pala. Jm-
go de pelola. Pila? ludus. || La casa ó siti destinat
pera jugar à dil joch. Juego de pelota. Sphaerisle-
rium, ii.
JOCH DE SORT. Lo quB dependeix únicament de
la sort, y no de la habilitat del jugador. Juego de
suerlc. Alea, ae.
AL BADOCH MUDAULi 'l joch. ref. Dòua à entén-
drer que als que volen parèixer mòlt instruhits
perquè parlan mòlt de lo que saben de memòria,
se 'Is descubreix sa ignorància mudantlos de
assumT^io. Al bobo múdale el juego. Extià chorura
canens stultus inscitiam detegit suam.
AGUANTAR LO JOCH. fr. Pcrseverar en ell. Hacer
juego. In ludo persistere.
CASA DE JOCH. Casu de juego, juego publico. Alea-
tòria domus.
DINERS FAN AvuY AL MON LO JOCH. ref. Denota que
'Is diners es lo millor medi pera alcansar qualsevol
cosa. Àsno con oro alcànzalo todo. Cuneta aurum
consequitur.
DIR ó DONAR LO JOCH. fr. Yeuir favorable. Acudir,
decir, dar, entrar el juego, el naipe, los dados à al-
guno. Faustam sortem experiri.
ESTAR PER jocHS ó VOLER jocHs. fr. Estar alegre
ó de gresca. Tener gana de juego, de retozo, de
rasco. Jocum appelere.
FÉR JOCH. fr. Continuar qui guanya per coni-
plàurer al que pert. Hacer juego. Ludum produce-
re. II Concordar, fér simetria dos ó mès cosas en-
tre sí. Hacer juego, jugar. Convenio, is.
FÉR JOCHS. fr. Provocar à rissa à algú locantlo
lleugerament. Relozar. Lascivio, is.
FÉR MALS JOCHS A ALGÚ. fr. MALTRACTAR.
FÉRSE JOCHS. fr. Férse bulla ab algú burlànlse-
nhi. Chancearse, chulearse. Cum aliquo jocari.
GUANYAR LO JOCH. fr. Gauar el juego. Sortem lu-
di lucraré.
GUANYAR LO JOCH DE ESCACHS. Dar jaquc y mate.
Yinco, is, supero, as.
MANTENIR LO JOCH. fr. AGUANTAR LO JOCH.
NO ESTAR PER JOCHS. fr. Eslar de mal humor. No
estar para fiestas ; no estar la Magdalena para ta-
fetanes ; no eslar gràcia en casa. Gaudia respuere.
NO FA POCH QUI CALLA Y FA SÒN JOCH, ref. fam.
Se diu del qui fa sòn negoci ab dissimulo. Parece
que cae y se agarra. Sibi consulit.
sÉR ó PARÈIXER JOCH. loc. aut. Ser ò parecer cosa
de juego. Per jocum esse.
TENIR A JOCH. fr. PÉNDRER PER BULLA,
TENIR MALS JOCHS. fr. Tenir malas burlas. Tener
malas cosquillas. Asperum, malè palientem, pro-
num ad i ram esse,
VA 'l JOCH, expr. ab que s' envida tot lo joch,
Juego fuera. Expono ludum.
VENIR JOCH Ó BON JOCH A ALGÚ. fr. DIB LO JOCH.
vÉüUEtt LO JOCH MAL PARAT. fr. Couéixcr lo mal
estat de algun negoci. Yer el juego mal parado.
Malum rei exitum cognoscere.
JON
JOCH, CA. adj. Abaixat, inclinat, Gajo, gacho,
agachado. Demissus. || m, L' acte de ajocarse las
gallinas y demés aucells, Echadura. Incubatio,
nis.
ANAR k jòcH. fr. AJOCARSE. || fr. fam. Anar à dor-
mir. Recogerse, irse à acostar. Dormitum, dormien-
dum ire.
ANAR A JÒCH k POSTA DE SOL COM LAS GALLINAS.
fr. Anàrsen al llit mòlt aviat. Acoslarse con las ga-
llinas. Luminibus accensis cubitura ire.
JOCÓS, A. adj, Xistós, graciós, Jocoso. Joco-
sus.
JOCOSAMENT. adv, m, Ab jocositat, Jocosa-
mente. Jocosè, festivè.
JOGOSÉRIO, A. adj. Mesclat de jocós y serio.
Jocoserio. Ex serio et joculari mixlus.
JOCOSITAT, f, Xansa, xiste, donayre. Jocosi-
dad. Jocus, i,
JOCUNDITAT. f. ALEGRIA, PLER.
JOEL, JOELL Y JOYEL. m, JOYELL.
JOFRE. m. n. p. de home, Gofredo, Godofredo.
Wifredus, i.
JOGHIS. m. pi. Pobres indis que 's dedican à
las peniténcias mès exlraordinàrias y portan üns
al absurdo la austeritat de la vida monacal. Yiu-
hen de caritat que demanan en las plassas y en
las porlas de las pagodas, alguns romanen mesos
enters en un mateix sili ; no s' al'aylan , ni 's la-
llan las unglas ni 'Is cabells, però així que ha
passat lo temps de sa promelensa s' entregan
mòlts als plahers mès bruts y asquerosos. Joghis.
Joghes, is.
JOGLAR, m. juglar.
JOGLARESCH, A. adj. ant. bufonesch.
JOGLARIA. f. ant. juglaria.
JOGUILLÓS, A. adj, enjogassat,
JOGUINA, f. Monada, joch de noys. Juguele,
reiozo. Ludibrium, ii. || pi. Cosetas pera enlreleni-
ment dels noys. Trebejos, jugueles, mirinaque.
Crepundia, orura. I Xansa, burla. Juguete. Jocus, i.
JOHADA. f. ant. mojada, jornal de terra.
JOHER. m. ant. parcer.
JOHI. m. ant. goig.
JOLI, JOLI VERT. Joch. OLLAS, 0LLAS DE VI
BLANCH.
JOLIU. adj. ALEGRE, FESTIU.
JONCADA. f. Medicament de mantega de vaca,
del blanch dels jonchs y altres ingredients, pera
curar lo brom de las cabalcaduras. Juncada. Jun-
ceum butyro et aliis conditum medicamentum.
JONCAR. m. Paratge de jonchs. Juncal, jun-
car, junquera. Juncetum, scirpelum, i,
JONCH. m. Planta que 's cria en paratges
mòlt humits, trau mòlts lluchs, rodons, Hexibles,
per dintre flonjos, rematan en punxa, y las flors
que naixen tres ó quatre polsadas mès avall són
de sis fullas en forma de estrellas, Junco. Juncus,
i, II Embarcació petita y lleugera, usada en la ín-
dia oriental. Junco. Cymba, se.
1^
JOR CÀTAU.
JOïïCH DE BOGA ó ESPADANYA. Bohordo. Typlia ,
JONCH DE EGIPTE. Planta de Egipte y Síria sem-
blant al jonch comú, de la qual los antichs feyan
paper, cordas, velas de naas, etc. Papiro. Papy-
rum, i.
joNcn DE íjíDiAS. Cada renou de un arbre espinós
de la índia oriental, que serveix de bastó ó man-
gala. Junco de Indias ó indiano, junquillo. Indicus
juncus.
jONCH MARÍ. Lo de lluchs macissos y las flors gro-
gas. Junco marino. Mariscus, i.
JÓNICH, CA. adj. Pertanyent à la Jónia y à
sos habitants. Jónico, jonio. Jonicus. || m. S' apli-
ca à un dels cinch ordes de arquitectura, en lo
qual la columna té divuyt mòduls, un la base, y
'1 capitell adornat de quatre grans volulas, y té
dotze parts de las divuyt en que 's divideix lo mò-
dul. Jónico. Ordo jonicus. || Dit dels edificis en
que s' observa dit orde. Jónico. Jonicum edificium-
II m. poét. Peu de vers llatí de dos síl-labas Uar-
gas y dos breus lo major, y dos breus y dos llar-
gas lo menor. Jónico. Jonicus versus.
JONQUERA, f. Planta dels jonchs. Junquera,
iunco. Juncus, i.
JONQUILLA. f. y
JONQUILLO. ra. Flor olorosa, blanca ó groga
que naix de una planta semblant à la del narcís.
Junquillo. Juncus flos.
JONSA. f. CASTANYOLA. 1,
JOQUER. m. Lloch ahont dormen las gallinas.
Igallinero. Gallinarium, ii.
■ ANAR A JOQUER. fr. ANAR À JÒCH.
^• JORDÀ. m. Constel•lació septentrional entre
M Lleó y la Ossa major, ab 31 estrellas de segona
fins à sexta magnitut. Jordan. Jordan, nis.
JORIOL. m. JULIOL.
JORN. m. DIA.
JORN CEUT (a) loc. aut. A dia fixo, senyalat, de-
terminat. A plazo fijo. Dies constitutus,
JORN sÉR. loc. ant. sér de dia.
DE JORN. m. adv. Aviat, de hora. Temprano.
Maturò.
JORNADA, f. Camí que regularment se pót
fér en un dia. Jornada. Diarium, ii. \\ mel. Lo ca-
mí ó viatge que 's fa ó s' ha de fér. Jornada. Ili-
neris tempus. || Expedició militar. Jornada. Expe-
ditio, nis. [j Qualsevol acte ó part major de la
comèdia espanyola. Jornada, acto. Scenicus actus.
II Entre estampers, lo que regularment pót tirar
la prempsa en un dia. Jornada. Diurnus prseli la-
bor. II JORNAL, jl TEMPS, DIA.
ASSIGNAR JORNADA, fr. Senyalar lo dia. Senalar
el dia. Yadimonium constituere.
JORNAL, m. Soldada, lo que guanya un tra-
ballador en un dia. Jornal. Diurnum, i. [| La feyna
que fa '1 traballador en un dia. Jornal. Labor
diurnus. U Mojada , 1' espay de terra que 's pót
llaurar en un dia. Yugada, y jovada, juvada pr.
JOV 55
Ar. Jugerum, i. fl pi. ant. Ceri dret ó us. Jomales.
Jus sic dictus.
JORNAL DE VILA. Icr. JOVA. 2.
k JORNAL, m. adv. A paga diària y no à preu
fél. À jornal. Locatè.
ANAR A TORNA JORNALS, fr. Ajudarse mútuament
los jornalers. Pagar la peonada. Yices reddere.
k TORNA JORNAL, m. adv. Mútua y recíprocament.
A (ornapeon. Yicissim.
BON JORNAL HA FÉT Ó GUANYAT. loC. BON NAP n'ha-
VÉM ARRANCAT.
LO JORNAL DEL MENESTRAL, ENTRA PER LA PORTA Y
SURT PEL FUMERAL. Dcuota que traballanl ningú 's
fa rich y que sols se pót passar. La ganancia del
Carretero entra por la puerla y sale por el humero.
Yictui tantum necessària lucrari.
JORNALER, m. Mercenari, qui Iraballa per
un jornal. Jornalero. Mercenarius, ii. || adj. Quo-
tidià. Cotidiano, diario. Quotidianus. || ant. incons-
tant. II ant. Incert, vari, com: las armas són jorna-
LERAs; só es, lo combat es incert. Incierto, indeci-
so. Incertus.
JORNALMENT. adv. m. ant. diàriament.
JOSEP. n. p. de home. José. Josephus, i.
JOSÓS, A. adj. ant. jocós.
JOTA. f. Nom de la lletra J. Jota. Jota. 1| Fulil-
la. Àpice, pizca, jota. Minimum, i. || Ball usat en
algunas parts de Espanya, y la música ab que's
balla. Jota. Hispaniíe saltalionis genus.
JOU. m. Instrument de fusia pera junyir los
animals en la arada y carro. Yugo. Jugum, i. |1 Lo
vel que's posa als que contrauhen matrimoni. Yu-
go, velo. Nuplialis faseia. |1 met. Lo mateix matri-
moni. Yugo. Conjugiuni, ii. I Lley, subjecció, tira-
nia, es^lavilut. Yugo. Jugum, i. fl Càrrega ó gra-
vàmen. Yúgo. Jugum, i. || anl. jogh. || nàul. Yugo.
Jugum, i.
SACUDiR LO JOU. fr. met. Deslliurarse de alguna
pesada subjecció. Sjcudir el yugo. Servilulis ju-
gum excutere.
suBJECTARSE AL JOU. fr. mel. Subjectarse al do-
mini de altre. Sajelarse al yugo. Jugum subire.
JOUAN. n. p. JOAN.
JOVA. f. Minyona. Jmn. Juvenis. || Traball a
que deuhen acudir tots los vehins pera ser de utili-
tat comuna. Ilicendera. Communis labor. || f. anl.
Obligació de llaurar ab un parell de bous ó mulas
per espay de un dia. Jjva. Labor, is. | ter. noha.
JOVAMENT. adv. m. ant. jivenilment.
JOVE. m. y f. Qui està en la juventut, y també
qui té ménos anys respecte de altre. JJven. Juve-
nis. II De pochs anys. Nuevo, jóven, recienle. Re-
cens. II Nom que donaren à Júpiter pera manifes-
tar que Déu raay es vell. Jove. Jupiler. || m. ant.
Pagès que no posseheix borda ni manso. Jóven.
Juvenis.
LO JOVE QUE NO TRABALLA, QUANT ES VELL DORM À
LA PALLA. ref. Denota que en la juventut s' ha de
traballar pera tenir alguna cosa en la vellesa. El jo
S6
Jül
DICCIONARI
JUD
ven que no trahaja, cuando es viejo duerme enpaja.
Senis ut quiescas, juvenis labora.
FÉa TORNAR JOVE. fr. Donai" ó comunicar certa
robustesa y gallardia própias de la juventut. Re-
mozar. Juvenem reddere.
TORNARSE JOVE. fr. Adquirir altra vegada la for-
talesa y vigor que's tenia en la juventut. Rejuvene-
cer, remozar. Juvenesco, is.
JOVENALLA, f. Juventut, agregat de joves.
Juventud. Juventus, ulis.
JOVENCEL, A. adj. JUVENIL.
JOVEPíET, A. adj. d. Jovencillo, ito, illa, ita.
Juvenculus.
JOVENIL. adj. ant. juvenil.
JOVENILMENT. adv. m. JUVENILMENT.
JOVENSEL, A. adj. ant. juvenil, jove.
JOVENT, m. jovenalla. || juventut.
JOVIAL, adj. Festiu, alegre, placenter, diver-
tit. Jovial. Jucundus.
JOVIALITAT. f. Alegria, apacibilitat de geni.
Jovialidad. Jucunditas, atis.
JOYA. f. Prenda, adorno preciós especialment
pera las donas. Joya. Monile, is. |1 Sorlija, premi de
la victòria en los jochs públichs. Joya, brabio. Bra-
beium, ei. || met. Qualsevol cosa hermosa y mòlt
apreciable. Joya. Delitiosa, lepidissima res. || ant.
GOIG, alegria. II pi. Las alhajas y vestits que's do-
nan à las donas quant se casan. Arras,joyas. Mun-
dum muliebre. || Las que dóna '1 marit à la mu-
ller en senyal de matrimoni. Arras. Arrha, ae.
ANAR EN JOVA. loc. ant. Cundir la alegria, ale-
grarse, regocijarse lodos. Oninia jucundis esse.
GUANYAR LA JOYA. fr. Ei?íir veucodor en los jochs
públichs. Conseguir, obtener, alcanzar el premio.
Propositum praemium consequi.
QUI ÀB JOYAS GASTA 'l DOT, DE SA MULLER ES JA-
NOT. ref. Denota qne no's déu emplear lo diner en
cosas que sols serveixen de fausto y vanitat. Anillo
en el dedo, honra sin provecho. Titulus sine re.
JOYELL. m. ant. joyeta.
JOYELLER. m. ant. joyer.
JOYELLERIA. f. ant. joyeria.
JOYER. m. Qui ven joyas. Joyero. Nugivendus,
i, gemmarius, ii.
JOYERIA. f. La botiga ahont se venen joyas.
Joyeria. Gemmati operis taberna.
JOYETA. f. d. Joyel, joyuela. Parvum monile.
JOYÓS, A. adj. Alegre, festiu. Gozoso. Laita-
bundus.
JU.
JVANDONETA. m. Marit que contempla ab
excés à sa muller. Gurrumino. Uxoris maritus.
JUANETE. m. nàut. Cada una de fes velas que
van sobre la gàbia y velatxo. Juanele. Parvum in
alto navis velum.
JUAS. adv. ant. promptament.
JUBA. f. ant. JUPA.
JUBAR. v. a. ant. ajustar, arrimar.
JUBAT. p. p. de JUBAR.
JUBET. m. Armadura antígua, vuy desconegu-
da. Juvele. Ignota quaedara armalura.
JUBILACIÓ, f Exempció de fatigas ó carrechs
de empleos ab retenció dels honors y utilitat. Ju-
bilacion. Yacationis donatio.
JUBILAR, v. a. Rellevar del càrrech de algun
einpleo ab retenció dels honors y utilitat. Jubilar.
Emereor, eris. | met. Deixar per inútil alguna co-
sa. Jubilar. Dimitto, depono, is.
JUBILARSE. v. r. Conseguir la jubilació. Ju-
bilarse. Emeritum fieri.
JUBILAT, DA. p. p. Jubilado. Emeritus, de-
missus, beneficiarius.
JUBILEO. m. Solemnitat ó ceremónia eccle-
siàslica pera guanyar la indulgència plenària que'l
papa concedeix extraordinàriament, y la mateixa
indulgència. Jubileo. Jubilaius, ei. 1| Festa pública
que celebravan los israelitas de cnquanta en cin-
quanta anys, se feya remissió de la servitut, las
heretats tornavan à sos antichs possessors, y que-
davan llibres los esclaus. Jubileo. Quinquaginta
annorum spatium.
JUBILEU UNIVERSAL. Lo que's celebra en Rema
cada vint y cinch anys, y se sól concedir per but-
lla en iglésias senyaladas pera tots los pobles de
la cristiandat. A?to sanlo, jubileo universal. Jubilaei
annus.
GUANYAR LO JUBILEO. fr. Fér las diligéncias ne-
cessàrias pera guanyarlo. Ganar el jubileo. Jubil»i
indulgentiam mereri.
JUBILO, ra. Goig, alegria. Regocijo, jubilo. Ju-
bilum, i.
JUGH, CA. adj. ant. judiciós.
JÚCIA. f. ant. Espècie de armilla ab mànegas
que portavan las donas de Orient sobre '1 vestit.
Almilla. Thorax, i.
JUCLA. f. Un dels set senyals que'ls àrabes po-
san sobre sas lletras pera suplir las vocals. Jucla.
Yocalium vices supplens inter arabes.
JUCGLAR. adj. JUGLÀR.
JUDÀICH, CA. adj. Lo pertanyent als juheus.
Judàico, judio. Judaicus.
JUDAISAR. V. n. Seguir las costums ó religió
dels juheus. Judaizar. Judaizo, as.
JUDAÍSME. m. Religió dels juheus. Judaismo.
Judaismus, i.
JÚDA8. m. L' apòstol que vengué à Jesucrist.
Júdas. Judas, ae. || met. Traydor, alevós, fals. Jú-
das. Proditor, is.
JUDAYHAR. V. a. JUDAISAR.
JUDICAR. V. a. Pensar, créurer, opinar. Juz-
gar. Puto, as. || Perjudici, discernir. Juzgar. Ju-
dico, as. I Jutjar, fér ofici de jutge. Juzgar. Pro-
nuntio, as.
JUDICAT , DA. p. p. Judicado. Judicatns.
ESTAR A JUDICAT, fr. for. Quedaf obligat à oir y
ir
JÜD
consentir la sentència que s' ha de donar. Estar ú
Juzgado y sentenciado. Judicio stare.
JUDICATURA, f. Ofici de jutge. Judicatura.
Judiciarium niunus. || La jurisdicció del jutge. Ju-
dicalura. Jurisdictio, nis. || for. L' exercici de jut-
jar ó judicar. Judicatura. Judicalio, nis.
JUDICI, m. Raiió, facultat del anima pera ju-
dicar. Juicio. Judicium, ii. || Sana rahó, com opo-
sada à la bogeria ó deliri. Juicio. Sanilas, atis. |1
Dictamen, parer. Juicio. Sentenlia, ae. | Tribunal
ahont se judica. Juicio. Tribunal, is. H conjectura.
II lóg. Acte del enteniment, que combina dos ideas.
Juicio. Ratiocinium, judicium, ii. || Seny, cordu-
ra, pendéncia. Juicio. Sapienlia, ai. || for. Examen
de una causa pera donar la sentència. Juicio. Ju-
dicium, ii. I ant, PLET. II astr. Lo pronóslicb que
fan los astrólechs dels successos del any. Juicio.
Judicium, ii. II ant. for. sentència.
JUDICI contenciós, for. Lo que se segueix davant
lo jutge sobre drets ó cosas que pledejan entre sí
vàrias parts contràrias. Juicio contencioso. Judicium
contentiosum, litigiosum.
JUDICI contradictori, for. Aquell en que's dóna
la sentència oídas las parts contràrias. Juicio con-
tradiclorio. Judicium contradictorium.
judici de arbitres. Lo que donan los àrbitres.
Juicio arbitral. Arbilrale judicium.
judici extraordinari, for. L' en que's proceheix
de ofici del jutge sens acció ni acusació verdadera
y que si la hi ha, faltan las reglas establertas de
dret en los judicis comuns. Juicio estraordinario.
Exlrà leges ordinarias judicium.
JUDICI final ó universal. Lo que hi haurà à la
li del mon, en que Dèu ha de premiar ó castigar
las obras de cada hu. Juicio final ú universal. Uni-
versale, extremum judicium.
JUDICI particular. Lo que Dèu fà del ànima
quant se separa del cos. Juicio particular. Particu-
lare, singulare judicium.
JUDICI TEMERARI. 'L quc 's fà sense fonament.
Juicio temerario. Judicium temerarium, sine fun-
damento.
COMPARÈIXER EN JUDICI, fr. Comparèixer algú da-
vant lo jutge à proposar sas accions y drets. Com-
parecer en juicio. Ad vadimonium venire.
DEMANAR EN JUDICI, fr. for. Deduhir davant lo
jutge la acció ó dret que 's té, ó las excepcions
que exclouen la acció contrària. Pedir en juicio.
Agere in judicio contra reum.
ESTAR A JUDICI Y PAGAR LO JUDICAT, fr. ESTAR A
JUDICAT.
ESTAR KN SÒN JUDICI Ó EN TOT SÒN JUDICI, ff. Es-
tar en sòn clar coneixement. Estar en su juicio.
Mentis compotem esse.
FÉR PÉRDRER LO JUDICI, Ó TRÍURER DE JUDICI, fr.
Traslornarlo, fèr tornar boig. Volver a uno el jui-
cio. Menlem perlurbare.
HAVER PERDUT LO JUDICI, fr. Haverse tornat boig.
Estar (uera de juicio. Insanio, is. jj met. Se diu
. CATALÀ. JÜG B7
del que obra ó parla desatinadament. Estar fuera
de juicio. Insanio, is.
PÈRDRER LO JUDICI, fr. Tomarse boig. Volvérsele
el juicio d alguno. Insanio, is. || S' usa pera pon-
derar la estranyesa que causa alguna cosa. Perder
el juicio. Admiralionc rapi.
PER JUSTOS JUDICIS DE DÉU. exp. Per decrets
ocults de la divina justícia. Por justos juicios de
Dios. Justo Dei judicio.
POCH i POCH ANIRÀ POSANT, Ó LI FARAN POSAR JU-
DICI, loc. Denota que 'is traballs y contratemps
desenganyan y fan posar judici. Potros cayendo, y
mozos perdiendo, van asesando. Per lapsus equuli
sapiunt, per damna juventus.
POSAR JUDICI, fr. Gomensar à tenir enteniment.
Asentar el juicio, ajuiciar, asesar. Maluresco, sa-
pio, is.
SENSE JUDICI, exp. Sense discerniment. Sin jui-
cio. Ineleganter.
SÉR, SEMBLAR UN JUDICI Ó UN JUDICI FINAL. lOC.
Denota la confusió de crits ó soroll que hi ha en
algun lloch. Ser, parecer un juicio. Omnia lumul-
tu misceri.
suspÉNDRER LO JUDICI, fr. Absteuirse del assenso
à cerca de alguna cosa. Suspender el juicio. Haïsito,
as.
JUDICIAL, adj. Pertanyent al judici, jutge, 6
justícia. Judicial. Judicialis. || ret. S' aplica al ge-
nero del discurs en que 's defensa ó acusa à algun
reo. Judicial. Judicialis.
JUDICIALMENT, adv. m. Per medi del co-
neixement judicial. Judicialmente, judicato. Cog-
nitionaliter. || En forma judicial. Judicialmente; en
juicio. Juridicè.
JUDICIARI, A. adj. Pertanyent à la judicià-
ria. Judiciario. Judiciarius. |1 Qui la professa. Ju-
diciario. Judiciarius.
JUDICIÀRIA. f. Astrologia supersticiosa, vana
é il-lícita. Judiciaria. Judiciaria, superstitiosa as-
trologia.
JUDICIÓS, A. adj. Sensat, prudent. Juicioso.
Sanus. II Lo que està fèt ab judici. Juicioso. Consi-
lio factum.
JUDICIOSAMENT. adv. m. Ab judici. Juicio-
samejite. Prudenter.
JUHEU, VA. m. y f. Natural de Judea. Judio.
Judieus, ei. 1| Gircuncidat , qui observa la lley de
Moysès. Judio. Judaeus, ei. || met. adj. cruel, in-
humà.
JUHEUHET. m. d. Judihuelo. Parvus judaeus;
judíei filius.
JUGADA, f. L' acte y efecte de jugar. Jugada.
Lusio, nis. II met. Acció mala é inesperada contra
de algú. Jugada. Traditio, nis.
mala JUGADA. La mal feta. Jwgrarreta. Inepta lusio.
JUGADOR, A. m. y f. Qui juga. Jugador. Lu-
sor, is. II Qui sab jugar bè. Jugador. Dexter in lu-
dendo. || Qui té vici de jugar. Jugador. Ludo de-
ditus.
58
JUH
DICCIONARI
JÜN
JUGADOR DEL PAPA. met. Qui juga mal. Cliaman-
llon. Imperitus lusor.
JUGADOR DE MANS. Lo qui fà jochs de mans. Ju-
gador de manos. Praeslidigitor, is.
JUGULLÓS, A. adj. anl. enjogassat.
JUGAR. V. a. Diverlirse, entrelenirse en algon
joch. Jugar. Ludo, is. jl Presentar la carta en la
taula. Jugar. Chartam, pagellam jacere. [| Ferse
jochs uns ab altres. Jugar. lUudo, is. || Entrema-
liajar, inquietar. Jugar, travesear, retozar. Ludo,
is. [| Manejar ab destresa las armas. Jugar. Di-
gladior, aris. [] Posarse en moviment alguna mà-
quina. Jugar. Moveri. || anar, apostar. || Traba-
llar ab destresa y facilitat. Jugar. Faciliter labora-
ré.
JUGAR AGULLA, ff. aut. FÉR MITJA, CUSIR.
JUGAR BÉ. fr. Sàr bon jugador. Jugar bien. Scilè
ludere.
JUGAR NET. fr. Jugar sense trampas. Jugar lim-
pio. Legitiraè ludere.
JUGARLA. fr. Enganyar, deixar burlat. Pegaria,
jugaria. Ludo, is.
FÉR JUGAR, fr. Donar moviment per medi de
frontissas, mollas y altres ressorts. Jugar. É lale-
re aut alio simili excitaré.
QUI JUGA NO DORM. rcf. Avisa que quant hi ha
perill es menester estar sempre alerta. Quien tiene
enemigos no duerma; el que juega no duerma. Non
capiunt ullos hostilia pectora somnos.
QUI 'S POSA k JUGAR, s' EXPOSA i PÉRDRER Ó A GUA-
NYAR, ref. ab que 's redargüeix al qui 's queixa
per haverli eixit alguna cosa al contrari de lo que
ell esperava. Quien se pone à jugar, se espone à
perder ó à ganar. Ludere qui gaudet, vincit, vel
vincitur ille.
JUGARSE. V. r. Pérdrer en lo joch, com: N.
s' HA JUGAT tot lo que tenia. Jugar. Ludo perdere.
II ANAR, APOSTAR. H V. r. met. AVENTURAR.
JUGLAR. m. músich. || ant. mestre de dansas.
II Truhà. Truan, juglar, hufon. Ludius, ii. | adj.
Lo qui acompanya '1 ball ab la flauta, etc. Juglar.
Choraula, se. || alegre, festiu.
JUGLAR DE coRNAMUSA. aut. Lo qui toca la corna-
rausa ó gayta. Gaitero. Ptriatlaricos, ii.
JUGLARESA. f. ant. La dona que canta y ba-
lla bè. Juglaresa. Choraulistria, ae.
JUGLARIA. f. ant. Acció ó modo propi dels
jugiars. Jugleria. Joculatio, nis.
JUGLÀS. m. JUGLAR.
JUGUESCA, f. POSTA.
FÉR UNA JUGUESCA, fr. Jugarse alguna quantitat
sobre si es ó no es alguna cosa. Hacer una apues-
ta, apostar. Spondeo, es.
JUGUINA. f. JOGUINA.
JUHICH. adj. ant. judAich.
JÜHI Y JUHY. m. ant. judici. '
JUHY DE PROHOMS. Junta de vint y quatre pro-
homs del Gran Consell de Cent pera las causas
criminals que eran del coneixement de la ciutat
de Barcelona. Consejo deprohomhres. Consilium vi-
rium proborum.
DONAR JUHY. fr. aut. Fér sentència. Fallar. Ju-
dico, as.
PER JUHY. m. adv. ant. judicialment.
JUIDOR. m. ant. justador.
JULEP. m. farm. Aixarop. Julepe, jarope, la-
medor. Zulapium, ii.
JULI. m. Moneda que passa encara en Itàlia y
mès particularment en Roma, prengué nom del
papa Juli II y val com à cosa de un ral de velló.
Julio. Julium, ii. II Crit dels noys en 1' acte de la
benedicció dels rams lo diumenge de Rams. Ale-
luya. Alleluya. || ter. tunda, palissa.
JÚLIA. n. p. de d. Julià. Julià, ae. || Sobrenom
de la ciutat de Barcelona. Julià. Julià, ae.
JULIANA, f. herba, mata-frares.
JULIESA. f. ant. ALEGRIA, JOVIALITAT.
JULIOL, m. Lo seté mes del any. Julio. Julius,
ii, y quinlilis, is, perquè 'Is romans comensavan
r any per Mars, y era '1 quint.
JULIOLA. f. Peix. cabot.
JULIU, VA. adj. ant. alegre, festiu.
JULIVERT, m. Herba perenne de arrel llar-
ga, recta y blanca, de la qual naixen sostingudas
de punxons Uarchs, las fullas divididas en tres
brancas dentadas y de un vert obscur ; del roitj
de las fullas naixen las camas que són de peu y
mitj de alsària, y en la cima las flors petilas y
grogas en forma de parasol ; llavor petita , ovala-
da, xata per un costat y estriada. Despedeix mòlta
olor, s' usa en los platillos, y es medicinal. Pere-
jil. Petrosellinum, i.
JULIVERT bort. Arsafroga. Sium angustifolium.
julivert de calapat. cicuta major.
ES LO JULIVERT DE TOTS LOS GÜISADOS. lOC. fam.
Se diu de aquells que 's troban en tolas las fun-
cions, encara que sian de particulars. No hay hoda
sin dona toda. Cunctarum celebritatum assecla .
JULIVERTADA. f. Salsa de julivert. Salsa de
perejil. Moretum ex pelrosellino.
JULL. m. Espècie de margall que 's cria entre
'Is blats, de dos ó tres peus de alt, ab una espiga
blanca y prima ab sis ó mès grans alternativament
dels dos costats de la cima , menors que 'Is del
blat que barrejat ab lo blat fan la farina dolenta,
y emborratxa. Joyo, borrachuela, cominillo. Lo-
lium, ii.
JULLÓS, A. adj. Lo que té part de jull. Parti-
cipante de joyo. Lolio admixtus.
JUMENT. m. ASE. 1. 2.
JUNCAR. m. JONCAR.
JUNCH. m. JONCH.
JUNCCIÓ Y JUIVGIÓ. f. UNIÓ.
JUNGTA. f. AUMENT. II f. ant. justa.
JUNO. m. astrón. Un dels planetas nov?;ment
descuberts. Juno. Juno, nis. || f. mit. Germana y
muller de Júpiler, reyna dels Déus. Juno. Juno,
nis.
Jüll
CATALÀ.
JÜR
59
JUNSA. f. Planta, castanyola. 1.
JUNT. m. JuisTURA. [| p. p. anl. arribat, ajis-
TAT. II adj. Unit, inmedial. Junlo. Junctus. | adv.
ju.NTAMENT. [| picp. ant. Piop. Cerctt, junlo. Juxlà.
II pi. Plegats, que viuhen en un mateix edifici.
Junlos. Socii. II JUNTA. II Reunits. Unidos, d una.
üniversalim.
ÉSSER JUNT. loc. anl. nàul. apostar.
JUNTA. f. Congrés, concurrència de personas.
Junta. Congressus, us. 1| ant. adició , aüment. ||
Torneig, combat à caball. Justa. Ludicra equilura
pugna. II ant. arribada. 1| Cada una de las dos su-
perfícies laterals de la pedra (|ue s' ha de col•locar
junt à altra. Junta. Quadrilateri lapidis superfí-
cies.
JUNTA. f. Auraenf, afegidura. ATiadidura, au-
menlo. Addilio, nis.
À JUNTA. m. ant. juntament, únicament.
JUNTAMAR. m. port, escala.
JUNTAMENT, m. ant. ajustament, ajust. ||
juntura. II adv. m. ünidamenl. Junlamenle. Junc-
lim. I En companyia. Juntamente. Unà.
JUNTAR. V. a. ajuntar.
JUNTARSE. V. r. Concórrer vàrias personas
en un mateix paratge. Juntarse. Congregari. || Te-
nir acte carnal. Juntarse. Coire. || ajuntabse.
JUNTAT, DA. p. p. Juntado, junlo. Conjunc-
tus, consociatus.
JUNTURA, f. Unió, la part per ahont s' unei-
xen dos ó mès cosas. Juntura, junta. Commissura,
ai, coagmentalio, nis.
JUNY. m. Lo sisè mès del any. Junio. Junius,
li.
EN LO JUNY LA FALS EN PUNY. pef. Denota que en
lo mes de juny se déu preparar pera segar. Cuan-
do canta la abubiUa, deja el buey y loma la gavi-
lla. Malurae junio falce secantur aristíe.
JUNYER Y JUNYIER. V. a. ant. afegir,
AJUNTAR. 11 V. n. ant. justar.
JUNYIDURA f. Y JUNYIMENT. m. La acció
dejunyir. Enyugamienlo, unridura. Boura jugatio.
JUNYIR. V. a. Posar lo jou als animals. Uncir.
Jugo, as. II ant. juntar. 1| Posar à la rahó ; sub-
jectar. Sujelar, reducir. Subjicio, is. || ant. jus-
ta.
JUPA. f. Part del vestit, del coll à la cintura,
ab quatre faldons, y mànegas ó sens ellas. Chu-
pa. Sagulum strictius.
JUPETA. f. d. Chupela, chupilla, ila. Brevius
sagulum.
JUPETÍ. m. JUSTILLO, ARMILLA.
jtlPITER. m. Nom de planeta y de fals déu.
Júpiter. Jupiler. jovis.
JURA. f. JURAMENT. II V acte solemne de jurar
obediència à un príncep. Jura. Publicum fidelita-
tis juramenlura.
JURADOR, A. m. y f. Qui jura. Jurador. Ju-
rator, is. I Qui tè vici de jurar. Jurador. Juralor,
is.
JURAMENT, m. La acció de jurar. Juramen-
lo, jura. Juramenlum, sacramenlum, i.
JURAMENT AssERTORi. Lo que afirma. Juramenlo
aserlorio. Assertorium juramenlum.
JURAMENT coNMiNATORi. Lo que ameuassa. Ju-
ramenlo conminalorio. Juramenlum comminalo-
rium.
JURAMENT DE CALÚMNIA, for. Lo que fau las parts
al principi del plet de no procehir ab malícia.
Juramenlo de calumnia. CalumniiB juramenlum.
JURAMENT DECISIU. Lo que exigeix una part à
altra, obligantse à passar per la que aquesta jure.
Juramenlo decisòria. Transactionis juramenlum.
JURAMENT EXECRATORI Ó AB EXECRACIÓ. Malcdic-
ció que 's tira algú à sí mateix, pera persuadir
que es verilat lo que jura. Juramenlo execratorio,
ó con execracion. Execratorium juramenlum.
JURAMENT FALS. Lo que 's fà ab mentida. Jura-
menlo falso. Perjurium, ii.
JURAMENT JUDICIAL. Lo que pren lo jutge de ofici
ó pedimenl de la T^ari. Juramenlo judicial. Judi-
ciale juramenlum.
JURAMENT PROMissoRi. Lo ab que 's promet. Ju-
ramenlo promisorio. Juramenlum promissorium.
JURAMENT SUPLETORI, fop. Lo que demana à la
part à falta de proba. Juramenlo svpletorio. Sup-
plelorium juramenlum.
AB JURAMENT. lu. adv. Con juraníènlo. Juratò;
adhibito juramenlo. * *♦.'»•
AL JURAMENT IMPRUDENT, NO HI ESTEM. ref. DeUO
nota que no 's déu executar lo mal, encara que s"
haja jurat. Jura mala en piedra caiga ; la mano'
cuerda no hace lodo lo que dice la lengua. Yene-
reum volaticum jusjurandym.
JURAMENTS DE ENAMORAT NO 'lS CKÉU TOT UOME
SENSAT, Denota que la passió del amor fà mentir
mòlt. Juras de que ama muger no se han de creer.
NuUi crede viro, quanlumvis juret, amauli.
PÉNDRER DE JURAMENT, fr. y
JURAMENTAR. V. n. Fér jurar. Juramenlar,
lomar juramenlo. Juramenlo obslringere.
JURAMENTARSE. Y. r. JURAR.
JURAMENTAT, DA. p. p. Juramenlado. Ju-
ratus.
JURAR. V. a. Afirmar ó negar posant à Deu
per teslimoni de la veritat. Jurar, juramenlar se,
prestar juramenlo. Juro, as. || Tenir vici de jurar.
Jurar. Dejcro, as. || Aclamar al príncep. Jurar.
Juramenlum pra;stare principi. || En 1' ingrés de
alguna plassa ó empleo. Jurar plaza ó empleo. Ju-
ralum munus obire.
JURAT, DA. p. p. Jurado. Juratus. 1| m. En
algunas parís dignitat equivalent à regidor. Jura-
do, regidor. Juralus. || Tribunal de origen inglès
inlroduhit ja en altras nacions, y esta encarregat
de declarar y determinar lo fet, quedant al cuy-
dado dels nwgistrals la designació de la pena que
per las lleys correspon al mateix. També s' ano-
mena així cada un dels indivíduos que componen
60
JÜR
DICCIONARI
JÜS
dit tribunal. Jurado. Tribunal in quo factura dis-
cernitur.
JURAT EN CAP. En la corona de Aragó era 'I pri-
mer dels jurats que s' elegia dels ciutadans mès
il•lustres que ja bavian estat insaculats en altras
bossas de jurats, y que tenian 40 anys cumplerts.
Primer jurado. Decurionum primus.
JURCAR. V. n. ant. tardar, detenirse. || ant.
AFANYARSE.
JUREDICGIÓ. f. JURISDICCIÓ.
jurídicament, adv. m. En forma de judici
ó dret. Juridicamente. Juridico ritu. || Ab arreglo
à lo disposat per las Ileys. Juridicamente. Ex jure,
legitimo. I En termes propis y rigorosos de dret.
Juridicamente. Secundum jus.
JURÍDICH, ca. adj. Lo que es conforme à las
Ileys. Juridico. Juridicus. || Lo que pertany al
exercici de justícia. Juridico. Juridicus.
JURISCONSULT. m. Doctor en Ileys. Juris-
consullo, jurista, jurisprudenle, jurisperito. Juris-
consultus, i.
JURISDICCIÓ, f. Facultat, poder, autoritat de
administrar justícia. Jurisdiccion. Jurisdictio, nis.
II Senyoriu, imperi, domini. Jurisdiccion. Dilio,
nis. [| Terme de un poble ó província. Jurisdiccion.
Dilio, jurisdictio, nis.
JURISDICCIÓ ACUMULATIVA. La que dóna à dos
jutges facultat de conèixer dels mateixos negocis
à qui primer bi es. Jurisdiccion acumulativa. Cu-
mulativa jurisdictio.
JURISDICCIÓ DKLEGADA. La. que algú exerceix ab
comissió de altre. Jurisdiccion delegada. Mandata
jurisdictio.
JURISDICCIÓ FORSOSA. for. La del superior ó jutge
en orde à sos súbdits. Jurisdiccion forzosa. Juris-
dictio necessària.
JURISDICCIÓ ORDINÀRIA. La que per dret té '1 su-
perior en los súbdits. Jurisdiccion ordinària. Ordi-
nària jurisdictio.
JURISDICCIÓ PRIVATIVA. La quo té un jutge pera
conèixer de un negoci, privant als altres jutges
de conèixer de lo mateix. Jurisdiccion privativa.
Jurisdictio privativa.
JURISDICCIÓ PRORROGADA Ó VOLUNTÀRIA. La que
algú exerceix sobre aquells que se li subjeclan
voluntàriament. Jurisdiccion voluntària. Voluntà-
ria jurisdictio.
DECLINAR JURISDICCIÓ, fr. for. Al-legar, no cor-
respóndrer la demanda al jutge devant de qui s'
ha posat. Declinar jurisdiccion. Fòrum ejurare.
JURISDICCIONAL, adj. Pertanyent à la ju-
risdicció. Jurisdiccional. Jurisdictionalis.
JURISPÉRIT. m. JURISCONSULT.
JURISPRUDÈNCIA, f. Ciència del dret, Ileys.
Jurisprudència. Jurisprudentia, íe.
JURISPRUDENT. m. JURISCONSULT.
JURISTA, m. JURISCONSULT. II LLEGISTA.
JURISTOL. m. Jurista poch entès. Leguleyo.
Leguleius, i. [] embaràs.
JUS. prep. ant, sota, davall, baix.
EN JUS. m. adv. ant. Cap avall. Hdcia abajo.
Deorsüm.
JUSBARBA. f. ant. bruch.
JUSCLE. m. Peix. ANXOVA.
JUSQUIAMO. m. HERBA DE LA MARE DE DÈU.
JUSSÀ. adj. y
JUSSÀ, NA. adj. INFERIOR. II ÍNFIM.
PARTIDA JussANA. loc. ant. Parlc inferior ó de
ahajo. Pars inferior.
JUSSIÓ. f. ant. MANAMENT.
JUST, A. adj. Conforme à justícia y rahó. Jus-
to. Justuo. II Convenient, digne, degut. Justo. Dig-
nus. II Qui obra segons justícia. Justo. Justus. [j
Qui viu segons la Uey de Dèu. Jusio. Justus. [| Qui
està en gràcia de Dèu. Justo. Justus. 1| Apretat,
estret. Justo. Arctus. || Arreglat à la mida. Justo.
Accomodatus. || adv. m. Ab la deguda proporció,
sense falta ni excés. Al justo. .íEqualiter.
JUST. adv. m. Així es. Si, es ast, cabal. Sic
est.
JUST ó NO JUST. m. adv. Ab rahó ó sens ella. En
justos ó en verenjuslos ; con razon ó sin razon. Jure
vel injuria.
JUST T CABAL. TOT JUST.
FÉR VENIR JUST. fr. AJUSTAR.
LO JUST HO PAGA PEL PECADOR, Ó PAGAR JUSTOS PER
PECADORS, fr. Explica que alguns solen sufrir la
pena de la culpa que altres cometen. Pagan justos
por pecadores ; arde verde por seco ; uno come la
fruta aceda y otro liene la dentera. Tibicen vapu-
lat coquo peccante.
POSARSE AL JUST. fr. POSARSE À LA RAHÓ.
TOT JUST. m. adv. En lo temps peremptori. Apu-
radamente. Prorsús. 1| Denota hayerhi poch temps
que ha succehit alguna cosa. Ahora, ahora; ahora
mismo. Nunc. || Precisament, Cabalmente, justa-
mente. Prorsús. || Denota que no sobra ni falta. A
plana renglon. Ad amussim ; quantum opus fuit.
JUSTA. f. Pelea à caball ab Uansa. Justa.
Equestris pugna. || met. Joch de à caball. Justa.
Eqüestre ludicrum. || met. Certamen literari. Jus-
ta. Certamen, inis.
JUSTA. adv. m. just.
JUSTACÓS. m. justillo.
JUSTADOR. m. Qui justa. Juslador. Hastà pug-
nans eques.
JUSTALLA. f. Reunió de gent, multilut, mu-
nió. Golpe de gente, tropel, multitud, muchedumbre,
genlio. Multitudo, nis.
JUSTAMEDISTAS. m. pi. Sobrenoms dels
que pertanyen al partit moderat. Juslamedislas.
Jusfamedista, orum.
JUSTAMENT, adv. m. Ab justícia y rahó. Jus-
tamente. Justè. || Cabalment, ni mès niménos./as-
tamente , cabalmente. jEquie ac. || Serveix també
pera expressar la identitat de lloch ó temps en que
succeheix alguna cosa. Justamente. Tum, eò loci.
JUSTAR. V. n. Pelear en las justas. Juslar.
JÜS
CATALÀ.
JÜT
61
Equestribus ludere bastis. || ant. cullir , haver,
ABASTAR. II ant. ADMINISTRAR JUSTÍCIA. || ailt. AJUS-
TAR, AJUNTAR. II ant. ACUDIR, REUNIRSE.
JUSTAT. ant. adj. junt. 3. S. 8.
I. justícia, f. Virtut que consisteix en donar à
■Bda hu lo que li pertany. Juslicia. Justitia, ae. ||
atribut de Dèu pel qual arregla tolas las cosas en
número, pes y mesura. Juslicia. Justitia, ai, || La
divina disposició ab que Dèu castiga las culpas.
Juslicia. Justitia, ie. || Equitat, probitat, reclitut.
/Msítcía. Justitia, se. || Virtut cardinal abque'nscon-
formam à la voluntat y justícia de Dèu. Juslicia.
Justitia, ae. [| Lo conjunt de lotas las virtuts que
fan al home just. Juslicia. Justitia , «. || Rahó,
dret, Juslicia. Justitia, aï. [| Lo que es just y rabo-
nable. Juslicia. Justum, i. || Càstich públich. Jus-
licia. Paena, ae. || Lo tribunal ó ministre que exer-
ceix la justícia. Juslicia. Tribunal, is; justitiae mi-
nister. || jurisdicció.
JUSTÍCIA conmutativa. 'S diu de la que arregla
la igualtat ó proporció que déu haverhi entre las
cosas. Juslicia conmulaliva. Justitia commulati-
va.
JUSTÍCIA INFERIOR, ó ÍNFIMA. La que sols pót pén-
drer. Juslicia inferior. Prehensionis jus.
JUSTÍCIA MITJANA. La que sols pót castigar ab
mullas y presó. Juslicia mediana. Carceris et mulc-
taj jus.
JUSTÍCIA ORDINÀRIA. La que té dret de conèixer
en primera instància en lo que ocorre en sòn dis-
tricte. Juslicia ordinària. Ordinarius judex.
JUSTÍCIA ORIGINAL. La gràcia y estat de innocèn-
cia en que Dèu crià à nostres primers pares. Jusli-
cia original. Innocentia, ae.
JUSTÍCIA SUPREMA. La quc pót castigar ab pena
de mort. Juslicia suprema. Suprema jurisdictio.
ADMINISTRAR JUSTÍCIA, fr. Se díu dels jutges que
judican sobre ella, ó fan que s' execute lo que es
just. Xdministrar, hacer juslicia. Judicium, justi-
liam facere.
ANAR PER JUSTÍCIA, fr. Acudír al jutge. Ir por
juslicia, pedir juslicia. Ad judicem vocare.
DE JUSTÍCIA, m. adv. Degudament. De juslicia.
Jure.
DEMANAR EN JUSTÍCIA, fr. Reconvcnír, citar en
justícia, l'edir en juslicia. Ad judicium aliquem vo-
care.
DEMANAR JUSTÍCIA, fr. ANAR PER JUSTÍCIA.
FÉR JUSTÍCIA, fr. ADMINISTRAR JUSTÍCIA. \\ AJUS-
TICIAR.
OIR EN JUSTÍCIA, fr. Admétrer lo jutge y seguir la
demanda segons los termes del dret. Oir en jusli-
cia. Litem admittere.
RÉTRER JUSTÍCIA, fr. ADMINISTRAR JUSTÍCIA.
TOTHOM VÓL LA JUSTÍCIA PERÒ NO PER CASA SEVA.
ref. Ensenya que tothom desitja que's castiguen
los delictes, però no quant ell es culpat. Juslicia,
però no por mi casa. Judicia probo, sed in me exer-
ceri noio.
TOMO II.
VIOLAR LA JUSTÍCIA, violar la juslicia. Jus el'fas
omne delere.
JU8TICIAR. V. a. AJUSTICIAR, SENTENCIAR.
JUSTICIER , A. adj . Sever, rigurós. Justiciera.
Severus. || ant. in. botxí.
JUSTIFICACIÓ, f. Disculpa, descàrrech. Jus-
lificacion. Justiticalio, nis. || Conformitat ab lo just.
Juslificacion. Probitas, atis. || Santificació del home
per la gràcia. Juslificacion. JusliQcatio, nis. || Pro-
ba convincent de alguna cosa. Juslificacion. Argu-
menlum, i. || comparació.
JUSTIFICADAMENT, adv. m. Ab justiflcació.
Juslificadamenie. Recte. || Ab exactitut, sense dis-
crepar. Justificadamente. ^Equabiliter.
JUSTIFICANT, p. a. Qui justifica. Juslificanle,
justificador. Justificans.
JUSTIFICAR, v. a. Donar Dèu la gràcia, fér
just al home. Justificar. Justifico, as. || Rectificar,
fér bona alguna operació. Justificar. ^Equum red-
dere. || Probar judicialment. Justificar. In jure, ju-
dicio probare. || ajustar, fér venir just. || Entre
estampers igualar las rallas de una plana. Justifi-
car. Versuum Iqngitudinem in typis aequare.
JUSTIFIGARSE. V. r. Disculparse. Justificar-
se. Se purgaré.
JUSTIFICAT, DA. p. p. Justificada. Justifi-
catus.
JUSTIFICATIU, VA. adj. Lo que serveix pera
justificar. Justificativa. Refutatio, nis.
JUSTILLO. m. Armilla. Juslillo. Arctior tòrax.
JUSTIR. V. n. ter. xistar, xillar.
JUSTÍSSIM , A. adj. sup. Juslisimo. Justissi-
mus, arctissimus.
JUSTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Juslisima-
mcnle. Justissimè.
JUTGE. m. Qni té autoritat pera judicar. Juez.
Judex, icis. II Expert, qui es anomenat pera resól-
drer algun dubte. Juez. Judex, icis. || En las uni-
versitats qui entén en las causas dels que tenen for
de universitat. Juez del csíurfio. Academiac, sco-
lasticorum judex, |] En las justas püblicas y certà-
mens literaris lo qui està senyalat pera cuydar de
que s' observen las lleys imposadas en ells, y de
distribuhir los premis. Juez. Judex, icis.
JUTGE A Quo. Lo de qui s' apel-Ia pera devantdel
superior. Juez d quo. A quo judex.
JUTGE AD QüEM. Lo dcvaut de qui s' interposa la
apel-lació de altre inferior. Juez ad quem. Ad
quem judex.
JUTGE. Lo en qui 's comprometen las paris pera
ajustar sas diferéncias. Juez àrbilro. Arbíler judex.
JUTGE comissionat ó COMISSARI, for. Aqucll que
exerceix jurisdicció ordinària percoinissió de altre
que la té segons lo prescrit en ella. Juez comisiona-
do , delegado. Judex delegalus pro privata causa.
JUTGE COMPETENT. Lo quí té jurisdicció pera co-
nèixer del negoci de que's tracta. Juez compelente.
Competens judex.
JUTGE CONSERVADOR. L' ccclesiàstich que defensa
8
62
Jüï
DICCIONARI
JÜZ
de violénciàs à la Iglésia y sos ministres. Juez
conservador. Injuriarum ullor judex.
JUTGE DE APELS Ó DE APEL-LACIONS. JutgB SUpedor
ahont s' apel-lava de las senléncias dels inferiors.
Juez de alzada,de apelaciones. Recuperator, is.
JUTGE DE coMPETÉNCiAS. Qualsevol dels dos mi-
nistres del consell de Castilla ó de altre anomenat
pel rey cada any, pera decidir los punts de juris-
dicció entre algun consell y '1 mateix de Castilla,
ab los quals concorren altres dos ministres del
consell que forma la competència, y 'Is fiscals dels
dos. Juez de competencias. Pro controversiis, deju-
risdictione dirimendis judex.
JUTGE DE LO CRIMINAL. Qui tracla las causas cri-
minals. Juez de lo criminal, ó del crimen. Qusesitor,
is, capitalis praetor.
JUTGE DE ENQUESTA. Ministre togat de Aragó que
feya inquisició contra 'Is ministres de justícia de-
linqüents y contra 'Is notaris y escribans y 'Is cas-
tigava procehint de ofici y no à instància de part.
Juez de encuesta. Judex qusesitor.
JUTGE DE GREUGES Ó GRAVAMENTS. LO qui tCUia à
son càrrech sempre que el rey celebrava corts, de
conèixer y jutjar sobre 'Is dissentiments que's po-
savan pels que entravan en ditas corts, pretenent
que '1 rey ó sos oficials havian procehit en algun
cas contra las lleys y llibertats, y decidir si la per-
sona era gravada ; y sa sentència devia sèr acata-
da y executada pel rey fins contra '1 rey mateix y
esraenals los agravis. Juez de agravios, reparador
de agravios ó contrafueros. Judex reparandi ofTen-
sionis.
JUTGE DE PAU. Magistrat encarregat de conèixer
y jutjar sumàriament determinats assumptos. Juez
de paz. Judex pascis.
JUTGE DE PRIMERA INSTÀNCIA Ó PEDANEO. 'L dels
pobles que tè limitada sa jurisdicció, y la exercita
estant de peus. Juez peddneo. Pedaneus, pedarius,
de plano pronuntians judex.
JUTGE INCOMPETENT. Lo qui üo té jurisdicció en lo
negoci de que's tracta. Juez incompetenle. Judex
incompetens.
JUTGE PESQUissADOR. Lo que's destina ó envia
pera fèr jurídicament la pesquissa de algun delicte
ó reo. Juez pesqnisador. Judex qusesitor.
JUTGE SÜPREMO. DÈÜ.
JUTGE DE TAULA. aut. Oficial Ordinari ab poder
y jurisdicció de conèixer de las culpas y faltas dels
oficials temporals. Juez de tabla. Tabularius judex.
CONVENIR DAVANT LO JUTGE. fr. Citar à algú, ferlo
comparèixer en judici. Bacer comparecer ante el
juez. Ad judicium convenire.
JUTJAMENT. m. JUDICATÓRIA. II ant. for. sen-
tència.
FÉB JUTJAMENT. fr. y
JUTJAR. V. a. JUDICAR.
JUVENAL. m. Planta, blenera.
JUVENIL, adj. Pertanyent à la juventut. Juve-
nil. Juvenilis, juvenalis.
JÜVENILRIENT. adj. m. A manera de joves,
A manera de los jóvenes. Juveniliter.
JÜVENT. m. Multitut de joves. Juventud. Ju-
ventus, utis.
JUVENTUT. f. Edat que alguns senyalan dels
23 anys als 33, y altres fins als 35 y altres anya-
deixen à la edad viril. Juvenlud. Juvenlus, utis, ju-
venta, adolescentia, ae. || jüvent. 1| Acció de jove
ó poch reflexionada. Juvenlud. Imprudentia, ae. ||
mit. Divinitat que presidia à la edad juvenil. Ju-
ventud. Juventa, se, juventus, utis.
JUXTAPOSICIÓ, f. fil. Lo modo de aumentarse
y créixer las cosas que no són viventas, en contra-
posició de las que ho són. Justaposicion. Juxtapo-
sitio, nis.
JUYA. f. ant. jüHEVA.
JUYLÓS, A. adj. JCLLÓS.
JUZEU. m. ant. juheu.
KEP
CATALÀ.
KUT
63
K. Onzena lletra déi abecedari. Es presa dels
grechs, y sols lé us en algunes veus extrangeras;
pus en sòn lloch usam de la c quant fereix à la a,
0, u y de la q ab la u líquida quant fereix à la e,
i. Los llatins la usa van tant sols en algunas diccions
procedents del grech, y se'n servian pera algunas
abrevialuras com : calendas, Cartago, etc. Així ma-
teix se véu dila substitució en mòltas de sasmedallas
y diplomas, com també en las monedas de mòlts
reys de Inglaterra anomenats Càrlos; y es lo ca-
ràcter de la moneda fabricada en Burdeus. Los an-
tichs romans la marcavan ab un ferro bullent en
lo front dels calumniadors. Fou nuraeral y valia
250, yab una ralleta sobre, 250,000.
»
KA.
KABADA. Cert vestit militar del grechs mo-
derns. Kabada. Kabbadium sagura.
KABESQUi. m. Moneda de coure de Pèrsia,
que val poch mès de un quarto. Kabesqui. Moneta
sic dicia.
KADEZALITA. m. Secta mahometana que sols
se distingeix de la comna en certas ceremónias que
fa en los difunts, tals que sembla provenir de un
coneixement confús del purgatori. Kadezalita. Ka-
de zalita, ae.
KALt. m. ALCALÍ.
KARANE. m. Espècie de carruatge tirat per
matxos que usavan los grechs. Karane. Karane.
KARME8. m. C ARMES.
KE.
KÉRMES. m. CARMES.
KEN. Mida de Siam de cosa de mitja cana. Ken.
Ken.
KÉPIS. ra. Espècie de morrionet sense arma-
dura que comensaren à usar las tropas francesas en
Àfrica y desprès s' adoptà en vàrios paíssos de Eu-
ropa. Képi. Kepis.
KERAMIÀ. m. Sectari y secta de musulmans
que diuhen ab Keran que s' ha de enléndrer lite-
ralment lo que diu la bestiesa del Alcora dels bras-
sos, ulls y orellas de Dèu. Keramiano. Keramia-
nus, i.
KERANA. f. Trompeta mòlt llarga que usas los
persas. Kerana. Kerana, ae.
KI.
KILO. m. Paraula de origen grech, que repre-
senta mil y 's junta, anteposada, ab las diferenlas
unitats del sistema métrich , com lo metro , li-
tro, elc; així la paraula Kilómetro representa mil
metros. Kilo. Kilo.
KINESIA. f. Facultat que té la ànima de im-
primir moviment als membres. Kinesia. Kinesia.
KINESIMETRIA. f. Mida del moviment. Ki-
nesimelria. Kinesimetria.
KO.
KODJA. m. Secretari de estat en Turquia y en
los estats berberischs. Kodja. Kodja.
KR.
K.RÉUTZER. m. Moneda de Alemània equiva-
lent à la sexagéssima part de un florí. Kréutzer. Mo-
neta sic dicta.
KU.
KUTCBUT. m. med. Nora arabe de una espè-
cie de melancolia en que no 's troba bè '1 malalt
61 KYR
en lloch y passa conlínuament de un punt à altre.
Kutuhul. Morbus arabicus.
KY.
DICCIONARI KYR
en lo principi de la missa abans del glòria. Quiries,
quirieleison. Kyries, kyrieleison.
KYRIELEISON. m. KYRIES. || fam. Cant dels
enterres y oficis de difunts. Quirieleison. Kyrie-
leison.
KYRIES. m. pi. Deprecació que 's fa al Senyor
— '""^^M9-<^^" —
LÀB
CATALÀ.
LAC
6S
L. Dotzena lletra del abecedari. Sa pronunciació
es èl, arribant la llengua al paladar. Algunas ve-
gadas va sola, y allras doblada, així ho seguim
també aquí, doblanlla solament quant se pronun-
cian las dos, com: llana, ballar, elc. y posantnesols
una quant no 's pronuncia sinó una, com facilitat,
família, elc. En las raedallas romanas significava
Lúcio. Com lletra neutral tenia '1 valor de 30 en-
tre 'Is grechs, y de SO entre 'Is llatins y nosaltres:
abunaralleta sobre equivalia à 30,000. La L, ini-
cial de Lacedemonis, era '1 distinctiu que porlava
aquest poble en sos eslandarts.
LA.
LA. adv. 11. ant. allí. | mús. Sexta veu de la
escala. La. Sexta musicalis vox. 1| Article femení
que s' anteposa als noms apel•latius. La. Foemi-
neus articulus. | pron. Acusatiu del singular del
pronom personal ella. La. lUam.
LA, LA, LA. Cansoneta ab que's fa dormir las cria-
turas. La, la, la ; arrullo. Lallus, lallum, i.
LA DONCHS. adv. t. aut. A LAS HORAS.
LA BACA. f. ROMASSA.
LABARO. m. Bandera militar guarnida rica-
ment, que portavan en la campanya 'Is empera-
dors ab alguna empresa seva, y desde Constantino
ab la xifra ó nom de Cristo. Ldbaro, y càntabra ó
cdntabro per haverla usada primer los viscahins de
qui la prengué Augusto y la introduhí en los exèr-
cits romans. Labarum, i. || La xifra del nom de
Cristo composta de la X, J, y P, Rho gregas posa-
das en dita bandera. Labaro. Labarum, i.
LABERINTO. m. Lloch de diferents carrerons
disposats de manera que es difícil eixir de ells
sens una guia. Laberinto. Labyrinthus, i. I met.
Cosa confusa y embolicada. Laberinto. Labyrintus,
i. B poét. Composició en que estan col•locats los
versos ó diccions de modo que per qualsevol part
que's llegescan tenen sentit y cadència. Laberinto.
Labyrinthus, i. || anat. La segona cavitat de la
orella dita així per las mòltas voltas y revoltas,
consta de tres parts, vestíbul ó entrada, canals se-
micirculars, y la tercera caragol. Laberinto. La-
byrinthus, i.
LABI. m. LLABI.
LÀBIL. adj. ant. Lo que fàcilment cau ó s'
acaba. Caedizo, caduco, perecedero. Labilis, fluxus,
fragilis, caducus.
LABINT. m. ant. laberinto.
LABOR. m. ant. traball.
LABORAR, v. n. ant. traballar.
laborar in extremis, fr. ant. agonizar.
LABORATORI, m. Oficina en que 's fan las
operacions químicas. Labor atorio. Chimica oíTi-
cína.
LABORIÓS, A. adj. Aplicat al traball. Labo-
rioso. Laboriosus. | Penós, de mòlt traball. Labo-
riosa, trabajoso. Laboriosus.
LABORIOSAMENT, adv. m. Ab traball, pe-
nalitat, ó dificultat. Trabajosamente ; con incomo-
didad, con trabajo , con fatiga. Laboriosè , opero-
sè.
LABORIOSITAT, f. Aplicació, continuació en
lo traball. Laboriosidad. Laboris studium; labori
assiduitas.
LABRAR. V. a. ant. pulir, perfecionab. y gra-
BAR.
LABRAT, DA. p. p. PÜLIT, PERFECCIONAT.
LACAYO. m. ALACAYO.
LACEDEMONI, A. adj. Natural de y perta-
nyent à Lacedemónia ó Esparla ciutat de Grècia.
Lacemon, lacedemon, lacedemonio, espartano. Lace-
daemonius.
LAGETÀ, NA. adj. Natural y habitant del ter-
ritori de Cervera. Lacetano. Lacetanus.
66 LAL DICCIONARI
LACOMÀNCIA. f. Endevinació per medi dels
daus. Lacomancia. Lacomantia, se.
LACÒNICAMENT, adv. m, Corapendiosament,
concisament, breument. Lacónicamente. Breviter,
laconicè.
LACÒNICH, CA. adj. Breu, compendiés, con-
cís; s' aplica al estil. Lacónico. Concisus, laconi-
cus.
LAG0NI8ME. m. Concisió del estil en que ab
pocas paraulas se diuhen mòltas cosas. Laconismo.
Laconismus, i.
LACRE. m. Pasta feta de goma llaça y altres
combustibles reduida à barretas cilíndricas, que
ab lo foch s' estova y serveix pera clóurer cartas
y posar sellos. Lacre. Cera obsignatoria.
LACTÀNCIA, f. La acció de mamar y '1 temps
que 's mama. Lactància, lactacion. Lactatio, nis,
lacta tus, Qs.
LACTICINA. f. Substància que s' extrau del
surigot y 's compon de oxigeno, hidrógeno y car-
bono; es emolienla y analéptica y 's coneix també
per sucre de llet. Lacticina. Lacticina.
LACTICINI. m. La llet ó menjar compost de
ella. Laciicinio. Lac, tis, lactuarium opus.
LACTICINÓS, A. adj. Se diu de las planfas
que tenen un guch semblant à la llet. Lacticinoso.
Lacticinosus.
LACTIGINÓS, A. adj. lacticinüs.
LACTUARI. m. Tridesa, extracte de ensiam.
Lactuario, tridàceo. Tridax, acis, lactuarium, ii.
LADANO. m. Peix del riu Pado ó Po que creix
mòlt, y no 's pót tràurer sinó tirant los bous ab
corriolas de ferro. Alilo. Attilus, i. || Licor gras de
la estepa que 's despatxa en las apotecarias en for-
ma de goma. Lddano. Ladanum, i.
LADELLA. f. LLADELLA.
LADESINA. exp. De la mateixa. De la misma.
Ipsius.
LADÍ, NA. adj. LLÀDÍ.
LADONER. m. LLADONER.
LADRE. m. LLADRE.
LADRONICI. m. lladronici.
LAG08T. ra. ant. morrut. || ant. y
LAGOSTA. f. LLAGOSTA.
. LAGRIMEJAR. v. a. ant. llagrimejar.
LAHONT. adv. ant. En quin lloch. En la cual;
«n donde. Ubi.
LAHOR. m. ant. alabansa, aprobació.
LAICAL Y LAICH, CA. etc. adj. LAYCH.
LAI88AR. V. a. ant. deixar.
LAJENAR. V. n. ant. enagenar, suspéndrer,
ARREBATAR, PASMAR, EMBADALIR.
LAJENAT, dA. p. p. de LAJENAR.
LALETAN8. m. pi. Los habitants entre Gero-
na y Tarragona y també tots los catalans. Laleta-
MS, catalanes. Laletani, orum.
LALTRER Y LALTRIER. adv. t. ant. Antes
de ahí. Elotro dia, ante ayer. Nudius terlius.
LAMBROT. m. ant. llabi.
LAP
LAMENTABLE, adj. Deplorable, digne de sér
lamentat. Lamentable, lamenloso, deplorable. La-
crimabilis. j] llastimós, trist.
LAMENTACIÓ, f. Gemech, lamento, crit de
dolor. Lamentacion, lamento. Lamentatio, nis. H
Cada una de las parts del cant lúgubre de Jere-
mias. Lamentacion , treno. Lamentatio , nis , tre-
nus, i.
LAMENTADOR, A. m. y f. Qui 's lamenta.
Lamentador. Lamentator, is.
LAMENTAR. Y. a. Plorar, suspirar ab dolor.
Lamentar. Ploro, as.
LAMENTAR8E. V. r. Queixarse. Lamentarse,
lamentar. Lamentor, aris.
LAMENTO, m. LAMENTACIÓ.
LÀMIA. f. Espècie de ca ó llop marí capàs de
tragarse un home. Lamia, tiburon, perro marino.
Lamia, ». |] Espècie de ballena mòlt voràs : diuhen
que fou de esta espècie la que tragà al profeta Jo-
nàs ; las dents agudas, y 'Is argenters las fan pas-
sar per Uénguas de serp petrifieadas en Malta.
Tiburon, lamia. Lamia, se. || Famosa ramera de
Atenas que sonava maravellosament vàrios instru-
ments de música, y 'Is atenienses y tebans li eri-
giren altars. Lamia. Lamia, se. || Segons los an-
tichs, espècie de dimoni ó bruixot que en forma
de dona mòlt hermosa devorava als noys. Lamia.
Lamia, se.
LÀMINA, f. Fulla ó planxa de metall, llarga,
ampla y prima, y per semblansa 's diu de allras
cosas com: estampa, pintura, etc. Làmina. Lami-
na, aj. II La que en las bridas cau sobre '1 front de
las cabalcaduras. Plancha. Paropium, ii.
LAMINETA. f. d. Laminita, illa, ica. Lame-
11a, SB.
LAMP. m. ant. llamp.
LAMPREA. f. Peix. LLAMPREA.
LANADA. f. OVELLA.
LANCE. m. LLANS.
LANCER. m. LLANGER.
LANDGRAVE. m. Títol de honor y dignitat
del qual usavan alguns grans senyors de Alema-
nya. Landgrave. Landgravius, ii.
LANGADOCH. m. llénguadoch,
LANG08TA. f. LLAGOSTA.
LANGUIMENT. m. ant. defalliment.
LANGUIR. V. n. DEFALLIR, DESMAYAR.
LAN8. m. ant. inundació.
LAN8EJAR. V. a. ant. llancejar.
LAN8-GRAVE. m. landgrave.
LAN8ADÍ8, SA. adj. LLENSADÍS.
LAN80L. m. ant. llensol.
LÀNTIA. f. LLÀNTIA.
LANZA. f. ant. llansa.
LAOR. f. ALABANSA.
LAPA. f. ant. Tel, capa, crosta en los Ifquits.
Nata, lupa. Flos, oris.
LÀPIDA, f. Pedra plana que conté alguna ins-
cripció. Làpida. Lapidea tabula. |j La que 's posa
LAT
CATALÀ.
LAU
61
®n las sepulturas. Làpida, laude. Bibulus lapis.
LAPIDARI, m. llapidari.
LAPISLÀ88ULI. iii. Pedra preciosa de color
blau ah diferents matissos. Lapislàznli. Cyanus, i,
LAQUI. ra. anl. dilació, tardansa.
LAQUIR. V. n. allargar, retardar.
LARBA. f. Peix de mar dels plans y dels que
tenen los ulls à la drela y la cua arrodonida, es-
catas priraas y blancas, lo costat dret entre pardo
y negrench ab algunas tacas de color de taronja
y '1 costal esquerra blanch. Platija, acedia. Pleu-
recles platessa.
LARCH. m. ant. llargària. || adj. llarch.
LO PUS LARCH. exp. aut. Mès llarch à tol allar-
gar. A todo alargar, d lodo tirar. Ad súmmum.
LARGITAT. f. ant. lliberalitat.
LARGUE8A. f. llargüesa. abcndíxcia.
LARVA. f. Cuquel quant acaban de eixir del
ou. Cresa, larva. Inseclorura semen ; eruca, ae.
LAS, SA. adj. ant. abatut, cansat, fatigat. ||
ni. llas.
LASARET. m. L' hospital ó lloch senyalat
en despoblat ahont se puigan los suspitosos de
peste. Lazarelo. Xenodochium, ii, xenon, is.
LASGAR. V. a. nàut. Arriar, afluixar poch à
poch. Lascar. Sensiïn laxaré.
LASCIU, VA. adj. Pertanyent al vici de la las-
cívia. Lascivo. Lascivus.
LASCÍVIA, f. Incontinència, disolució. Lascí-
via. Lascívia, ae, y cohircinalio, nis, la del boch.
LASCIVIÓS, A. adj. LASCIU.
LASGIVIOSAMENT. adv. m. Ab lascívia.
^iMsciíamenle. Lascivè.
Hp.ASSERPICI. m. Herba medicinal de arrel
^^ssa, gruixuda, plena de such olorós, que trau
una cama plena de solchs y nusos, esponjosa ; las
fullas en forma de alas y del revés guarnidas de
pels aspres ; las flors de figura de rosa formant
parasol, y las llavors grans, de dos en dos cada
una ab quatre alas, la arrel cendrosa per de fora,
blanca per dins, blana, y plena de such aromà-
lich.Es diurética, eslimulanta y eslomàtica. Làser-
picio. Lasserpitium, ii.
LASSESA. f. ant. CANSAci, defalliment.
LASSET, A. dim. de las.
LASSiós, A. adj. ant. cansat, fatigat.
LA88ITUT. f. ant. cansaci, fatiga.
LAT. m. ant. costat.
i lats. ra. adv. ant. Al costat. Al lado, al cos-
tado. Ad latus.
DONAR LATS A LA NAU. fr. anl. Girar la embarca-
ció de costat pera regonéixerla, y netejaria ó com-
póndrerla. Dar d la banda. Navem reficiendam in-
vertere.
LATERAL, adj. Lo que pertany al costat. La-
teral. Laleralis. || Lo que està al costat de altra
cosa. Lateral. Laleralis. 1| Lo que no ve per línea
recta. Lateral. Laleralis.
LATERANENSE. adj. Pertanyent al temple
de sant Joan de Lelran. Lateranense. Laleranen-
sis.
LATERÓ. m. ant. Cada indivíduo de la guàr-
dia dels prínceps. Lateron. Principis custos.
LATICLÀVIA. f. Vestit talar de senador, guar-
nit ab una llenca sobreposada ab certs nusos ó bo-
tons de púrpura. iMticlavia. Laliclavia, se, lalus
clavus.
VESTIR LA LATICLÀVIA. fr. Entrar en lo número
dels senadors. Recibir el laliclavo , ó la laliclavia ,
hacerse senador. Inler senatoresadscribi.
LÀTIGO. m. Es veu castellana y massa usada
en català, però sense ninguna necessitat, fuet.
LATITANT. p. a. Qui s' amaga. Latitanle. La-
titans.
LATITAR. V. n. ant. amagarse.
LATITUDINAL. adj. Lo que s' exlén à lo am-
ple. Laliludinal. In latiludinem palens.
LATITUDINARI. m. tolerant.
LATITUDINÀRIA. f. tolerantisme.
LATITUT. f. Amplària. Latitud. Latitudo, inis.
II Tota la extensió de ample y llarch de un lerre-
no ó espay. Latitud. Finis, is, latitudo, inis. || as-
tron. La distància desde un lloch à la equinoccial
contada pels graus de sòn meridià. Latitud. Lati-
tudo, inis. I La distància desde la eclíptica à qual-
sevol punt considerada en la esfeca envers algun
dels pols. Latitud. Latitudo, inis.
LATO, A. adj. Exlés, düa'at. Lato. Lalus.
LATÓMIA. m. ant. Nom que donavan los ro-
mans à la pedrera ó lloch de ahont se treya la pe-
dra, y que servia de presó. Latomia. Latomia, w.
LATONA. f. mil. Filla de Ceo y de sa germana
Fébes, mare de Apolo y de Diana, y presidia als
parts de lots los animals. Latona. Latona, se. || En
la filosofia hermètica lo mateix que terra. Latona.
Terra, a;.
LATRÉUTRICH, CA. adj. Lo sacrifici que s'
ofereix à Déu com à soberà y à primer ser, y així
'1 sacrifici de la missa es lalrèutrich. Latréutrico.
Latreutricus.
LATRIA. f. teol. Cuito y adoració deguda sols
à Dèu. Latria. La tria, ae.
LATRUVA. f. anl. comuna, BASSA, necesària.
LATROCINI. m. lladronici.
LAUDABLE. adj. Digne de alabansa. Laudable.
Laudabilis, laudandus. || Títol de honor que usan
los suissos. Laudable. Laudabilis.
LAUDABLEMENT. adv. ra. De un inodo lau-
dable. Laudablemenle. Laudabiliter.
LÀUOANO. m. Extracte del opi. Lúudano. Lau-
danura, i,
LAUDATORI, A. adj. Lo que alaba ó conté
alabansa. Laudatorio. Laudativus.
LAUDATÒRIA, f. ant. panegÍrich.
LAUDEMI. ra. lluísme.
LÀUDES. m. Segona part del ofici diví qoe 's
diu desprès de matines ; antíguaraept acabavan
r ofici de la nit, així diu Cassiano que 'Is anaco-
68
LAY
DICCIONARI
LEG
retas canlavan de nit los psalms de làudes. Ldu-
des. Laudes.
TOCAR A lAudes. ff. met. fam. alabar t alabar-
se.
LAUDOR. f. ant. llauro.
LAUGERAMEIVT. adv. m. fàcilment.
LAURAHÓ. f. ant. LLAüRÓ.
LÀUREA. f. Nom de una falsa deytat que s'
adorà per algun lemps en Catalunya. Ltíitrea. Lau-
rea, ae. || Corona de llorer que 'Is grechs donavan
al vencedor en lo combat ó pelea, y 'Is romans
als que havian ajustat ó confirmat la pau ab los
enemichs. Làurea. Laurea, se.
LAUREANDO. m. Qui ha de rébrer grau de
universitat. Laureando. Litteraria laurea, laureola
donandus.
LAURENTAL8. f. pi. Festas que celebravan
los romans à 23 de Desembre, en honor de Acalàn-
cia. Laurentales. Laurenlalia, ium.
LAUREOLA. f. Corona de llorer, premi de las
accions heroicas ó que portavan los sacerdots gen-
tils. Laureola. Laurea, laureola, íe. || Planta de pro-
pietat mòlt càlida semblant en las fullas al llorer,
las flors petitas, la fruyta semblant al ginebró. Lau-
reola, pervinca. Isocinnamum, i. [] La corona ó in-
sígnia del cap de las imatges dels sants. Diadema,
laureola, aurèola. Aurèola, laureola, ae. || teol. Lo
gallardó particular que en la benaventuransa cor-
respon à cada eslat, com : la dels màrtirs, de las
verges, efc. Aurèola, laureola. Laureola, ae.
LAUROCERASSO. m. llorer real.
LAUS. f. ant. alabansa. 1| ant. aleluta.
LAÜS PALESA, aut. ACLAMACIÓ.
LAUS TOLEA. exp. ant. Os la quiteis. Eam aufera-
tis à vobis.
LAUSANGIER. m. ant. LLissoNGER, adulador.
LAUSAR. v. a. ant. alabar.
LAU8ENGA. f. ant. llissonja.
LAUSENGADOR, A. m. f. y ant. LLissoNGER.
LAU8ENGÀRIA. f. ant. llissonja.
LAUSENGIER, A. m. f. ant. llissonger.
LAUSIÀCH, A. adj. Yeu de la història eccle-
siàstica que's diu del monjo que vivia en la laura,
que era una espècie de lloch ab caselas en cada
una de las quals s' ocomodavan dos monjos. Lau-
siaco. Lausiacus.
LAUSOR. f. ant. LLAROR.
LAVA. f. Lo bany ab que en las minas se ne-
tejan los metalls y la matèria candent y liquidiíi-
cada que llensan los volcans. Lava. Accensa ex
vulcano matèria.
LAVABO, m. Part de la missa en que'l sacer-
dot se renta 'Is caps dels dits. Lavabo, lavatorio.
Lavabo. I La tauleta en que estan escritas aquellas
paraulas, etc. Lavabo. Lavabo. |1 La pessa de tela
ab que s' aixuga 'Is dits. Cornijal, lavabo. Lavabo.
LAVAMENT. m. ant. ablusió , netejament.
RENTADA.
LAVANDERA.f. ant. RENTADORA.
LAVAR. V. a. ant. rentar.
LAVATIVA. f. AJUDA, servicial.
LAVATORI. m. La ceremónia de rentar los
peus que's fà en lo dijous sant. Lavatorio. Pedum
lotio. I netejament, rentada. ,
LAVORS. adv. t. ant. llavors.
LAXAMENT. m. relaxació.
LAXAMENT DE VENTRE. Debilitat, flaqucsa. Floje-
dad, laxacion, laxamiento, laxitud de vientre. Yen-
trisolutio.
LAXANT, p. a. LAXATiü.
LAXAR. V. a. Afluixar, ablanir. Laxar. Laxo,
as. II Dit del ventre. Laxar. Alvum liquaré.
LAXATIU, VA. adj. Lo que laxa ó tè virtut de
laxar. Laxanle, laxativo. Laxans.
LAXITUT. f. Fluixedat, 1' acte de afluixar. La-
xitud, laxidad. Laxitas, atis.
LAXO, A. adj. Fluix, sense retensió. Laxo. La-
xus, II teol. Se diu del moralista de mànega ampla,
y de sòn sistema. Laxo, ancho. Liberior.
LAY. adv. t. ant. llavors. || m. Composició po-
límetra en la que '1 trobador se queixa llastimosa-
ment de la pèrdua de algun objecte amat. Lay, en-
decha. Noeniae. || adv. 11. allí. || Sincopa de lo hi.
^e lo. Ei vel eiimjunlal verb.
DEixiR DE LAY. exp. aut. De salir de alli. Indè
exeundi.
LAYA. n. p. fam. de dona. Eulàlia. Eulàlia, x.
11 CASTA.
LAYCAL. adj. Pertanyent als Uechs. Laical. Ad
laicos pertinens.
LAYCAMENT. adv. m. De un modo laycal.
Laicamente. Laico ritu.
LAYGH. m. LLECH. II adj. LATCAL.
LE.
LE. pron. Lü. II Sincopa de lo he.
LEAL. adj. LLEGÍTIM.
LEALÀ. Veu àrabe usada antíguament en Es-
panya pera significar no, no, ó no vull. Lealà. Mi-
nime verò, nolo.
LEALTAT. f. etc. llealtat.
LEBRADA. f. ant. llebrada.
LEBRE. f. ant. llebra.
LEBRÍ, NA. adj. ant. Pertanyent à la llebra.
Lebruno. Leporinus.
LEBRÓS, A. adj. ant. leprós.
LEBROSIA. f. ant. LEPRA.
LECONOMÀNCIA. f . Endevinació que's feya
per medi de un plat ó vas sumergit en aygua ab
pedras preciosas, vàrios caràcters, y ab cerlas in-
vocacions supersticiosas. Leconomancia: Lecono-
mantia, ae.
LEGARD Y LEGARDIER. m. ant. gelós.
LEGGIONARI. m. Llibre de cor que conté las
Uissons de matines. Leccionario. Lectionum liber;
LEGH. m. ant. llech. . :
LEGTIGARI. m. ant. Terme de litúrgia y.dc
LEG
CATALÀ.
LEM
69
iistória eficfésiàstica que s'aplicava als que dife-
rian lo baptisme quasi fins 1' article de la mort.
Gravatario, cHnico, leclicario. Gravatarius, ii.
LEGTISTERNI. m. Cuito que'ls romans tribu-
tavan a sos Déus, oferintios en los temples una
taula de menjar ab banch al entorn en que col-lo-
cavan sas eslatuas. Leclislernio. Lectislernium, ii.
LECTIU, VA. adj. S'aplica al dia destinat pera
laensenyansa. Leciivo. Docendo deslinatus dies.
LECTOR, m. Qui llegeix. Leclor. Lector, is. ||
En las comunitat religiosas, professor de filosofia ó
altra facultat. Lector. Anagnostes, es, professor, is.
II Clergue que pel orde que ha rebut ensenyava als
catecúraens y neòfits los rudiments de la religió
catòlica. Lector. Catechista, ae, lector, is.
LECTORAL. adj . Canonicat que té '1 càrrech
de explicar la sagrada Escriptura. Lectoral. Leclo-
ralis canonicus.
LECTORAT, m. Lo segon dels ordes menors que
aulorisa pera ensenyar als catecúraens y neòfits
los rudiments de la religió catòlica. Lectorado. Lec-
toratus, us.
LECTUARI. m. blectüari.
LECTURA, f. Llissó y la acció y efecte de llegir.
Lectura, leccion, leyenda. Lectio, nis. || Lo grau de
dolor. Lectoria, lectura. Lectorius munus. || irap.
CÍCERO.
LEDAMENT. adv. D). ALEGRAMENT.
LEDESME, A. adj. S' aplica à la paret. Segun
ley. Ad legem.
LEER. m. ant. lloch, temps, ocasió.
noNAR LEER. loc. aut. Dar lugar. Locum dare.
LEG, A. adj. ant. lleig.
LEGACIÓ, f. Empleo de legat. Legacia, lega-
cion. Legatio, nis. || diputació, embaixada.
LEGAL. adj. Lo que pertany à la Uey. Legal,
legitimo. Legitimus. i| plntüal, exacte, fiel.
LEGALISACIÓ. f. Aulorisaciò, certificació de
la llegitimitat de algun instrument. Legalizacion.
Instrumenti ex lege facla consignatio.
LEGALISAR. V. a. Certificar de la llegitimitat
de un instrument. Legalizar. Aucloritate publica
firmari.
LEGALI8AT , DA. p. p. Legalizado. Auclori-
tate publica roboratus.
LEGALITAT, f. Conformitat ab la Uey. Lcga-
lidad. Legibus cousenlanea aequitas. || puntuali-
tat, EXACTITÜT.
LEGALMENT, adv. m. Conforme à la lley. Le-
galmenle. Ex lege.
LEGAT. m. Embaixador, enviat, comissionat.
Legado. Legatus, i.
LEGAT À LÀTERE. 'Ls cardeuals que '1 papa envia
com legats à las corts estrangeras, los quals se diu-
hen així per sér los consellers ordinaris del papa.
Legado à làtere. A latere legatus.
LEGEA. f. ant. lletjesa.
LEGENDA. f. LLEGENDA.
LEGER. v. a. ant. llegir. || anj. ant. lleuger.
T0|10 II
LEGESA. f. ant. lletjesa.
LEGIÓ. f. Cos de milícia romana e(|uivalenl à
regiment; vé del verb « lego» escullir; en temps
de Rómulo cada legió 's componia de 3,000 homes
de infanteria y 100 caballs; en temps dels cónsuls
de 4,000 homes manats per un cònsul ó tinent ge-
neral sèu; desprès tingué mòlta varietat, però
sempre fou la part mès principal del exèrcit. Le-
gion. Legió, nis. || Se pren indiferentment per un
gran número de personas ó esperits. En 1' evan-
geli 's llegeix de un dimoni que's deya legió pels
mòlts companys que tenia. Legion. Legió, nis.
LEGIONARI, A. adj. Pertanyent à la legió.
Legionario. Legionarius. || m. Soldat de una legió.
Legionario. Legionarius miles.
LEGIR. V. a. ant. llegir. || ant. cullir.
LEGISLACIÓ, f. etC. LLEGISLACIÓ.
LEGÍTIM, A. dj. etC. LLEGÍTIM.
LEGOSTA. f. ant. llagosta.
LEGRA. f. cir. Instrument ab dos talls retorts
per la punta pera descubrir y rascar lo cràneo.
Legra. Chirurgicum bipenni acie retorta scalprum.
LEGRADURA. f. Acte y efecte de legrar. Le-
gracion, legradura. Ad vivum resecatio.
LEGRAR. V. a. cir. Registrar, netejar lo crà-
neo ab la legra. Legrar. Ad vivum resecare.
LEGRE. adj. ant. alegre.
LEGUDAMENT. adv. m. legalment, degü-
DAMEMT.
LEGUIÓ8, A. adj. ant. dessidió».
LEGUT, DA. adj. ant. lícit.
LEHER. m. ant. lloch.
LEIA. adj. ant. lletja.
LEIG. adj. ant. il-lícit.
LEIGAR. v. a. ant. deixar.
LEIMA. m. mús. Intérval-lo segons lo sis-
tema dels antichs, que tenia la rahò de 254 à 243
que aproximadament es de 19 à 18. Leima. Inter-
vallum musicum proportionale.
LEIXA. f. ant. DEIXA. II f. L' acte de deixar ó la
cosa deixada. Empréslito, préstamo. Mutuatio, nis,
mutuum, i.
LEIXKS PIES. ant. MANDAS PIAS.
LEIXALMENT. adv. m. ant. llealment.
LEIXAMENT. m. ant. La acció de deixar en-
manllevat. Prestacion. Prtestatio, solulio, nis.
LEIXAR. V. a. DEIXAR.
LEIXATO. m. ant. deixat.
LEIXIA. f. ant. LLEIXIU.
LELILÍ. m. Veu dels moros quant entran en al-
guna batalla ó combat invocant à sòn fals profeta.
Lelili. Pugnantium maurorum clamor.
LELO, A. adj. Ximple, fàtuo. Lelo. Faluus, stu-
pidus.
TORNARSE LELO. fr. Tomarse boig, ximple. Em-
bobecerse. Infatuari, stupefieri.
LEMA. m. Argument, títol, epígrafe, lema que
preceheix als epigramas, odas, emblemas, etc.
Lema. Lemma, atis. | geom. Proposició pera pro-
U
70
LEP
DICCIONARI
LEÜ
bar ó facilitar la intel•ligència de altras. Lema.
Lemnia, alis.
LEMBÀRIA. f. ant. Tropa que peleava en los
barcosque s' armavan en los rius. Lembaria. Lera-
barius, ii.
LEMBRAR8E. V. a. ant. recordause.
LEMENÓS, A. adj. ant. llemenós.
LEMOSi, NA. adj. LLEMOSÍ.
LENA. f. ant. ALÉ, RESPIRACIÓ.
LENEGANT. adj. ant. eellisquent. H p. a.
Reshalando. Labendo.
LENEGAR. v. n. ant. relliscar.
LENGUEIR. V. n. ant. defallir.
LENITAT. f. blanura, suavitat.
LENITlü, VA. adj. Lo que té virtut de suavi-
sar ó ablanir. Lenilivo, lenificalivo. Remissivus. \\
m. Medicament pera mitigar lo dolor. Lenilivo.
Pharmacum, lenimenlum, i. || met. Medi pera mi-
tigar r animo ó aliviar la pena. Lenilivo. Animi
lenimenlum.
LENS. m. LLENS.
LENTAMENT, adv. m. Despay, poch à poch.
Lentamenle. Lentè, y seriüs, comparatiu, y perspis-
sè, perspissò superlatiu.
LENTE. m. ópt. Yidre rodó de multiplicar.
Lenle. Lens, lis. |1 ullera. 1. 3.
LENTICULAR, adj. Semblant ó pertanyent à
la llentia. Lenticular. Lenlicularis.
LENTISCH. m. ant. mata.
LENTITÜT. f. Pausa, lardansa, calxassa, fleu-
ma. Lentitud. Tardilas, atis, lentiludo, inis.
LENTO, A. adj. Tart, peresós, fleumàtich, pau-
sat, poch vigorós y eficàs. Lenlo. Lenius, lardus.
LENY. m. ant. Embarcació de gran port, sense
rems, y pròpia pera viatges llarchs; los hi havia
de bandas, ( los de una cuberta) menors, grossos y
serizí7/s, estos últims usavan rems. Lfwo. Lignum,
i. II poét. Qualsevol nau. Leno. Navis, is, lignum, i.
MALS LENYS. ant. PIRATAS.
LENYAM. m. ant. Conjunt defus'as. Maderada,
madera, maderaje, maderàmcn. Lignorura copia.
LENZOL. m. anl. llensol.
LEONISTA8. m. pi. Seda que s' al&à en Lió
de Fransa pels anys 1160. Leonistas, pobres de
León. LugdunistiE, arum.
LEÓNTICH, A. adj. Lo pertanyent à una festa
antígua en que 'Is gentils adoravan lo sol, al qual
representavan en un cap de lleó rodejat de raigs.
Leóntico. Leonticus.
LEPRA. f. Espècie de ronya ab croslas que va
consumint las carns ab frisansa. Lepra. Hiera,
lepra, ae.
LEPRA BLANCA. Crostas, tac» blanca en lo cutis.
Lepra blanca, albazazo. Marphea, aï, vililigo
alba.
LEPRÓS, A. adj. Masell, qui pateix lepra. Le-
proso. Leprosus.
LEPTITÀ, NA. adj. Cosa de Leplis ó Lebeda en
Berberia. Lepliíano. Leptitanus.
LERDA. f. y
LERDÓ. m. Tumor en los genolls de las cabal-
caduras. Lerda, lerdon. Tumor, is.
LERI LERI. A punt de succehir alguna cosa.
A punlo; casi casi ; en tanganillas, al caer. Proxi-
mè, propèadesse; ferè contingere.
LÉRON. exp. Le fueron. Fuerunt illi.
LES, A. adj. ant. Danjat, ferit. Leso. Laesus. |1
Ofès, agraviat. Leso Laesus.
LESBI, A. adj. Pertanyent à Lésbos vuy Miti-
lene. Lèsbic. Lesbius.
LESCRINY. m. ant. armari.
LESIAR. V. a. Malmétrer algun membre. Li-
siar. Elido, is. || okéndreb, perjudicar, violar.
LESIAT, DA. p. p. Lisiado. Yiola'.us, laesus;
incommodo aíTectus.
LESIÓ. f. Dany que resulta de algun cop ó fe-
rida. Lesion. Laísio, nis. jj met. Ofensa, perjudici.
Lesion. Laesio, nis. \\ for. Lo dany que maliciosa-
ment se causa en las vendas per no ferlas en just
preu. Lesion. Damnum, i, laisio, nis, fraus dis.
lesió enorme. Perjudici per engany en mès ó
ménos de la meytat del just preu. Lesion enorme.
Laesio enormis.
lesió enormíssima. Perjudici per engany en mòlt
mès ó ménos de la mey'at del just preu. Lesion
enormisima. La?sio enormíssima.
LESNA. f. ALENA.
LESNORDEST. m. Yent entre I' est y nordesl.
L'•snordesle. Corus, i. I La part situada envers
ahont bufa aquest vent. Lesnordesle. Sub corum ja-
cens plaga.
LESSUEST. ra. Yent entre lo est y suest. Lesit-
esle. EuroaíBnis ventus.
LEST, A. adj. ant. llest. || llestat. || escu-
LLiT. II ant. elegit. || Aquel es. lUe est. |1 Pes inglés
de 4 lliuras ó dos barrils. Lesl. Leslis, is.
LESTAR. V. a. nàut. Posar llastre à las embar-
cacions. Lastrar. Saburro, as.
LESTE. m. llevant, solixent.
LESTRE. m. ter. joca.
LETAL. adj. MORTAL.
LETARGIA, f. Modorra, ensopiment profundo.
Lelargo. Lelargus, i.
LETEO, A. adj. poét. Pertanyent al riu Lete ó
Leieo, las ayguas del qual feyan pérdrer la memò-
ria de las cosas passadas. Leleo. Lethaeus.
LETÍCIA, f. ;int. alegria.
LETRA. f. ant. lletra. || ant. carta.
letres deprecarias. Carlas suplicalorias. Ad de-
precandum epislolaí.
LETXUGüINO, A. m. y f. La persona extre-
mada afectada en vestir à la moda. Lechuguino.
Concinnus homo.
LEÜ. adj. ant. leve. || lleuger, p aviat, promp-
te. I m. ant. freixura.
CANYA DELS LEUS. exp. CANÓ DE Li FREIXURA.
TART ó LEu. exp. ant. Tarde ó temprano. Serò
aut citius.
tf
LIB
LEÜCACANTA. f. Herba la arrel de la qual es
com la de la jonsa, y mastegada cura '1 dolor de
dents. Leuracania. Leucaclianta, ai.
LEUCROGOTA. f. Fera danyosissima de la In-
ia, y la luès velós de tolas. Leucrocota, leucrocu-
. Leucrocota, leocrocola, ae.
LEUDA. f. LLEUDA.
LEUDER. m. lleudatari.
LEUGA. f. ant. li.égua.
LEUGERIA. f. ant. lleugeresa.
LEUMENT. adv. ni. ant. levamext.
LEUTÓ. m. ant. llautó.
LEVAMENT. m. ant, prohibició.
LEV ANT. m. ant. llevant.
LEVANTAMENT. m. Sublevació, rebel•lió,
sedició. Levantamiento, sublevacion. Rebellium, ü.
LEVAR. V. a. ant. llevar. |1 v. r. aixecarse. 1|
amotlnarse, süblevarse. i Dit de la nau. Alsar las
àncoras, surtir del port. Zarpar, levarse. Navem
solvere,
LEVAT, DA. p. p. yadj. sublevat.
LEVE. adj. Lleuger, de poch pes. Leve, lijero.
Levis. [] Poch important. Leve. Levis. 1| venial.
LEVEDAT. f. Qualitat de leve. Levedad. Levi-
tas, atis.
LEVEIG. m. LLEVEIG.
LEVEMENT. adv. m. Lleugerament. Levemen-
te. Leviter. || venialment.
LEVissiM, A. adj. sup. Levisimo. Levissimus.
LEVITA. m. Israelita de la tribu de Levi dedi-
cat al servey del temple. Levila. Levita, ao. |1 Mi-
nistre del temple de Déu en Jerusalem. Levita. Le-
vila, a;. II Diaca. Diàcono, levila. Diaconus, i, levi-
la, íe. I Espècie de casaca ab faldons raès amples
que venen fins al devant. Levila. Túnica mairicata.
II pi. Heretges dels primers sigles de la iglésia,
rama dels Gnóslichs y Nicolaítas. Levilas. Levila?,
aruin.
LEVITAT. f. LEVEDAT.
LEVÍTICH. m. Llibre canónich del vell testa-
ment escrit per Moysès sobre las ceremónias de la
religiódelsjuheus.Leoíttco. Leviticus. || Gereraonial
que s'usa en alguna funció. Levitico. Ceremonia-
rum, rithuum ordo. || adj. Lo que pertany als levi-
las. Levitico. Leviticus. |j Lo que pertany al leví-
lich. Levitico. Leviticus.
LEVORAT.adj. ant. Traballal. Ohrado, iraha-
jado. Laboratus.
LEXAR. V. a. ant. deixar.
LEXIA. f. ant. LLEIXIU.
LEY. f. ESTAT, CLASSE, CONDICIÓ, SORT.
LEYS. pron. f. ant. Ella es. Illa est.
LI.
LI. ra. ant. lli. |1 Cas oblich del pronom ell.
Le. Ille.
LIBEL-LÀTIGH, CA. adj. S' aplica als cris-
tians que pera deslliurarse de las persecucions, Ire-
CATALÀ. LíG 71
yan cerliücals de haver obehil als decrets dels em-
peradors. Libelútico. Libellaticus.
LIBELISTA. m. satíricii.
LIBEL-LO. m. La certificació que presentavan
los libel-làtichs. Libelo. Libellus, i. | for. Petició,
pediment, memorial. Libelo. Supplex libellus.
LiBELLO DE REPUDI. La cscriptura de divorci (|ue
dirimia '1 matrimoni dels juheus, y que la lley de
gràcia no admet. Libelo de repudio. Repudii li-
bellus.
LIBERACIÓ. f. ant. llibertat.
LIBERAMENT. adv. m. ant. llibrement.
LIBERTADOR. ni. llibertador.
LÍBICH, ca. adj. Natural de y pertanyent à la
Líbia país de Àfrica. Libico, libio. Libys, libycus.
LIBORI. n. p. de home. Liborio. Liborius.
LIBRANSA. f. llibransa.
LIBRE. adj. llibre.
LIBÚRNICA. f. Bergantí, corbeía. Libúrnica.
Liburnica, ai.
LICANTRÓPIA. f. Imaginació vehement de
melancolia que causa enagenació de sentits. Lican-
tropia. Lupina insania.
LICEO. m. Escola cèlebre fabricada per Pisitra-
to ó Perícies fora de la ciutat de Aténas ahont en-
senyà Aristóteles la filosofia. Liceo. Liceu in, ei. ||
Monlanya de Arcàdia. Liceo. Liceus , ei. | Aula,,
lloch de ensenyansa pública. Gimnasio, liceo. Gym-
nasiuni, ii, liceum, ei.
LÍCIT, A. adj. Permès, concedit. Licilo. Lici-
tus. II Just. Licilo. Licitus. II Lo que es de la lley ó
qualitat manada. Licilo. Legi consentaneus.
LICITADOR, A. m. y f. for. Qui puja '1 preu
de altres en una venda ó lloguer. Licitador. Lici-
lator, is.
LÍCITAMENT, adv. m. De un raodo lícit. Li-
cilamenle. Licité.
LICNOMÀNCIA. f.
per medi de una llàntia,
tia, ae.
LICOR. m. Gos ílúyt las parts del qual manan,
rajan ó corren fàcilment. Licor. Bracleamentum,
i, liquor, is. I Beguda espiritosa destil-lada per
alainbí. Licor, liquor. Destillalus liquor.
LICORÓS, A. adj. Espiritós, aromàtich , se
diu del vi. Licoroso. Generosus.
LICTOR. m. Yerguer, agusil que anava davant
los magistrats romans, ab una destral posada en-
tre un feix de vergas. Lictor. Liclor, is.
LIEN. adj. ant. leve.
LIG. m. ant. lley. || ant. Llegeis. Lee. Legit.
LIGA. ant. Llegesca. L?a. Legat,
LIGAMS DE SANT PERE. exp. La festivitat
de sant Pere ad vincula. Las cadenas de san Pedró.
Festum sancli Petri ad vincula.
LIGE. m. ant. súbdit.
LÍGNUM CRÚCIS. m. Relíquia de la creu de
Jesucrist. I.ignum cnkis. Lignuni crucis.
LIGURÍ, NA. adj. Cosa de la Ligúria, regió
Endevinalla supersticiosa
Licnomancia. Licnoman-
1Í
LIM
DICCIONARI
LIN
de Itàlia en los Alpes marítims vuy Genovesat. Li-
gurino, genovès. Ligur, i.
LÍJULA. f. LÚJULA.
LILA. f. Roba de llana que tingué principi en
Lila ciutat de Flandes. Lila. Lila, ic. |1 Arbuslo que
crian en los jardins per la hermosura de sas flors.
Las càpsulas verdas s' usavan en los intermitents.
Lila, aveílano de la índia. Syringa vulgaris. 1| n.
p. de d. sincopat leonila.
LILAINA. f. Veu pera cantar sense pronunciar
paraula. Nininana, lilaina. Fulilis cantiuncula. 1|
fam. Bellaqueria, treia. Lilaila. Tricae, arum. |1
Joguina de noys. Dije. Crepundia, brum.
LILÍ. m. Instrument de música dels moro-. Li-
11. Lili. II En la filosofia hermètica la matèria apta
pera tràurer qualsevol tint excel-lent. Lili. Lili.
LILUi. m. Crit dels moros en las feslas. Lilui.
Festivus maurorum clamor.
LIM. m. ant. fancu.
LIMENYO, A. adj. Natural de y pertanyent à
Lima ciutat principal del Perú. Limeno. Lima-
nus.
LIMINARS. m. pi. mit. Üèus que guardavan
los llindars de las portas. Liminares. Liminares.
LÍMIT. m. Terme de las heretats, regnes, etc.
Limite, coiifin, linea, lindero. Colliminium, ii. 1|
raet. Lo punt ó estat de las cosas del qual no's pót
eixir sense faltar à la rahó. iímt'íe. Terminus, i.
POSAR LÍMITS, fr. LIMITAR.
LIMITACIÓ, f. Obra de limitar alguna cosa.
Limitacion. Terminatio, nis. || Coarlació. Limila-
cion. Goarctatio, nis.
SENSE LIMITACIÓ, m. adv. for. Cumplert, cabal,
ple. Llenero. Absolutus.
LIMITADAMENT, adv. m. Ab limitació. Li-
miladamenle, Prieünitè.
LIMITAR. V. a. Posar límits ó termes à algun
terreno. Limitar, alindar. Finio, is. || Escassejar,
donar ab limitació. Limitar, coartar. Coarcto,as. ||
met. Cenyir, abreviar, coartar. També s' usa com
recíproch. Limitar, restringir, ceTiir. Restringo, is.
\ MODIFICAR.
LIMITAT, DA. p. p. Limitada. Definitus, mo-
dificalus.
LIMÍTROFE. adj. Confinant, fronterís. Limi-
trofe. Finilimus.
LIM08NA. f. ALMOTiXA.
LIMOSNER. ra. almoyner.
LIMPIAR. Y. a. Netejar. Limpiar. Mundo, as,
lergeo, es.
LIMPIAT, DA. p. p. Netejar, iimpiado. Tersus.
LIMPIESA. f. Netedat, curiositat, asseo. Lim-
pieza. Mundities, ei. [| Integritat, desinterès. Lim-
pieza. Inlegritas, atis. 1| Claredat, puresa en 1' es-
til. Limpieza. Limpiludo, inis. || Qualitat de no te-
nir rassa de moros, juheus, heretges, niajusticiats.
Limpieza de sangre. Ingenuilas, atis.
LÍMPIO, A. adj. Net. Limpio. Purus, raundus.
tl Asseat, curiós. Limpio. Elegans. |] Dit del estil
elegant, cuit, y no redundant. Limpio. In dicendo
emunctus, correctus.
EX LÍMPIO. m. adv. Deduhits los gastos. En lim-
pio. Nilidè. II En substància. En limpio. Ad súm-
mum.
POSAR EX LÍMPIO. fr. met. Aclarar, desenredar.
Liquidar; paner en limpio. Liquido, as.
LIMS. m. pi. ant. llims.
LINÀTOE. m. Arbre de las Indias orientals,
semblant à la olivera, encara que més corpulent,
ab la escorxa plena de grop.s y de color fosch. La
seva fusta està plena de velas grogas y negras, es
mòltpesanta y lant amarga que iguala ó excedeix
al cever, y cremada despedeix mòlta fragància.
Linàtoe, alivastro de rodas. Arbor Linatoes.
LIlVCE. ra. Espècie de llop de vista mòlt pers-
picàs, pell roja, clapada de vàrios colors. Lince,
lobo cerval. Chaus, i. || mel. Sagàs, vivíssim. Lince.
Linceus.
LINGURE. m. Pedra preciosa de color de am-
bre, que's trau de la orina del lince congelada.
Lincurio. Lyncurium, ii.
LINDO, A. adj. Herraós, bonich. Lindo. Ve-
nus! us.
LÍNEA. f. Longitut sens altra dimensió. Linea.
Linea, íb. || Llinatge, rassa, succesió del parentiu.
Linea. Ramus, i. jj límit. 1. || Una de las dotze parts
en que's divideix la polzada. Linea. Linea, a;. |i
met. Classe, espècie. Linea. Genus, eris. | En l' es-
crit ó imprès. Renglon, linea. Linea, ai. |1 Ralla.
Raya, linea. Linea, se. I Cordó, trinxera pera es-
torbar la entrada en alguna part. Linea. Ordo,
inis.
LÍNEA aritmètica. Cada una de las sen'^aladas
en la panlómetra. Linea aritmètica. iEqualium par-
tium linea.
LÍNEA cordométrica. geom. Una de las de la pan-
tómetra en la que estan senyaladas las cordas de
un círcul de ràdio igual à ella. Linea cordométrica
ó de las cuerdas. Linea quae subtenlae metiuntur.
LÍNEA CRÒNICA Ó HIPERBÓLICA Ó PARABÒLICA. La que
rodeja qualsevol secció cònica. Linea cònica. Linea
cònica.
LÍNEA cüRVA ó CORVADA. La quc uo cslà eu direc-
ció recta. Linea curva. Linea curva.
LÍNEA DE iNsiDÉNCiA. La que cau de un ràdio ó
cos sobre altre. Linea de incidència. Linea inci-
dentiíE.
LÍNEA DIAGONAL. La que va desde un àngul de
una figura reclilínea al àngul oposat passant pel
centro. Linea diagonal. Linea diagonalis.
LÍNEA EQuiNOCciAL. L' Equador. Linea equinaccial.
Linea aequinoclialis.
LÍNEA ESPIRAL. La que forma caragol. Linea espi-
ral. Linea spiralis.
LÍNEA HORisoNTAL. La que està paralela al hori-
sont. Linea horizontal. Linea horizontalis.
LÍNEA MERiDiANA ó MERIDIONAL. La rccta tirada
desde nort à sur en lo pla del meridià, y de altre
LIN
CATALÀ.
LIR
73
pla qualsevol horisonial, verücal ó inclinat. Meri-
diana, Uneameridiana. Linea meridiana.
^i LÍNEA OBLÍQUA ó iNCLixADA. La quc s' Inclina à
Hn costal, lAiiea oblicua. Inclinala, obliqua linea.
HBxÍiNEa paralela. La que dista de altra igualment
B|b tols sos punts. Linea paralela. Linea paralella.
LÍNfe\ PERPENDICULAR. La que puja ó cau recla-
ment sobre un punt. Linea perpendicular. Linea
perpendicularis.
LÍMEA RECTA. La successió de pares à fills, ó de
fills à pares. Linea recta. Direclus stirpium ordo,
recla generis series. || La que té tots los punts en
una mateixa direcció. Linea recla. Rectum, i.
LÍNEA SECANT. La que divideix una superfície ó
pla que talla algun cos. Secanie. Secans.
LÍNEA TANGENT. gcom.Laque toca la circunferén-
cia de un círcul per la part convexa precisament
en un punt y sense dividiria. Linea tangente. Tan-
gens linea.
LÍNEA TRANSVERSAL. La successIó lateral 6 de cos"
tat. Linea transwersaí. Transversarius stirpium or-
do.
LÍNEA VERTICAL. La que cau perpendicularment
à nostre vértice ó cap, so es la que va de zenit à
nadir. Linea vertical. Yerticalis linea.
LÍNEA VISUAL, ópt. La líuea ó raig que s' imagi-
na desde la vista al objecte. Linea visual. Lina ra-
díus visualis.
LÍNEAs oBSiDioNALs tí OFENSiVAS. Las dc circum-
valació y conlravalació que per sa seguretat forma
r exèrcit que silia una plassa. Lineas obsidionales ,
Obsidionales, circumvallares insul».
TIRAR LÍNEAS. fr. Péudier la mida. Tirar lineas.
Lineas ducere. || met. Discórrer los medis pera lo-
grar alguna cosa. Echar ó tirar lineas. Machinor,
medilor, aris.
TIRAR PER LÍNEA CURVA. fr, arli. Tiiar à un ob-
jecte pera tocarlo, mès ab lo moviment que por-
ta al càurer la bala ó bomba, que ab lo violent ab
que ix del canó ó morter. Tirar por linea curva.
Tormenti bellici jaclum arcuatim dirigere,
TIRAR PER LÍNEA RECTA Ó DE PUNT EN BLANCH, fr.
arti. Tirarà un objecte que està à tiro de canó, mès
que insensiblement baixe la bala y perda la linea
recta. Tirar por linea recta ó de punto en Manco-
Jactum recto dirigere.
LINEAL, adj. Lo que pertany à la linea ó està
l'èl ab lineas. Lineal. Grammicus.
tLINEAMENT. m. Delineació, descripció, di-
ix. Lineamienlo. Lineamenlum, i.
LINEAR. V. a. Tirar lineas. Linear. Lineo, as.
II adj. bot. Se diu de las fullas llargas y estretas
tant de un cap com de altre. Linear. Linearis,
LINEETA. f. d. Linea corla. Lineola, ae.
LINFA. f. Humor aygiialit del cos. Linfa. Lym-
plia, ai.
LINFÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la lin-
fa. Linfàtico. Lymphaticus,
LINGOT, m. nàut. Espècie de rajola de ferro
colat, ab un forat en un de sos extrems pera ma-
nejaria, y serveix pera formar la estiva de un
barco. Lingote, galdpago. Ferreus laler. || m. Bar-
ra de qualsevol metall principalment de or ó plata,
Lingole. Uudis argenti vel auri, etc, massa.
LINYA. f. LLINYA.
LIONÉ8, A. adj. Natural de y lo pertanyent à
Lió ciutat de Fransa. Leones. Lugdunensis.
LIQUEFACCIÓ. f. Acció y efecte de liquidar,
Liguefuccion. Liqualio, nis,
LÍQUEN ISLÀNOICH. Planta que's cria en las
rocas de Filàndia, Vosgos, Alpes y Pirineus, en
Roncesvalles y Astúrias: es foliàcea, seca, dividi-
da en tiras ramosas, de roig obscur en sa basa, y
rogench ò blanquinós en sa part superior; gust
amarch, raucilaginós ; la fructiücació en escudels de
color purpúreo, situada oblíquament en la vora de
la fulla. Liquen islàndico. Musli islandici herba.
LIQUIDABLE, adj. Lo que 's pót liquidar. Li-
cuable, liquidable, delicuescente, liquefactible. Li-
quabilis.
LIQUIDACIÓ, f, Fondició. Liquidacion. Liqua-
tio, nis, II Disolució. Liquidacion. Eliquatio, nis. |]
Aclariment de comptes. Liquidacion de cuenlas.
Rationisaïstimalio.
LIQUIDADOR, m. avaluador.
LIQUIDAMBRE. m. Licor rehinós de color
groch ros, sabor agre y olor fragant, que's trau
per incisió del arbre ocossol de Nova Espanya.
Liquiddmbar. Liquidambarum, i.
LÍQUIDAMENT. adv. m. Clara y manifesta-
ment. Liquidamente. Glarè, aperlè.
LIQUIDAR, v. a. Derrelir, fóndrer. Liquidar.
Liquo, as. II met. Aclarir, desenredar. Liqtddar.
Explico, as. (I Pérdrer las lletras vocals sòn sonido
ó pronunciació, com la u en guerra. Liquidarse.
Elidi. I Se diu de la 1 y la r quant se fan líquidas.
Liquidarse. Li(|uesco, is,
LIQUIDAT, DA. p. p. Liquidado. Liqualus.
LIQUIDESA. f. Qualitat de lo líquit. Liquidez.
Liquiditas, atis.
LIQUIFICACIÓ. f. ant. LIQÜIDACÍÓ, FONDICIÓ.
LIQUIFICAR. V. a. LIQUIDAR, DERRITIR,
líquit, DA. adj, Flúit, corrent. Liquido. Li-
quidus. II met. Clar, manifest. Liquido. Clarus. ||
S' aplica à la lletra que pert un poch de sòn so en
la pronunciació, y forma un sol so ab la de ànies.
Liquida. Littera liquida. || met. S' aplica à la su-
ma que resulta de la comparació del càrrech ab la
data. Liquido. Certus. || fis. S' aplica à aquells
flúits que mullan y s' apegan al cossos sumergits
en ells, com la aygua, la llet, à diferència dels
meraments flúits que no s' apegan, com 1' ayre y
'\s metalls derritils. Liquido. Liquidus,
LIR. m.ant. lliri.
LIRA. f. Llahut, instrument músich de cordas.
Lira. Lira, ae. || Constel•lació septentrional com-
posta de catorze estrellas. Lira. Lyra, íidicula, ae.
II Composició mètrica acomodada al cant, y que
74
LIV
DICCIONARI
LOG
consta comunment de eslrofas à sis versos cada
una. Lira Lyra, se.
LÍRICH, ca. adj. Lo que pertany à la lira ó
poesia; y à la composició pròpia pera sér cantada
Lirico. Lyricus.
LIRISME, m. La cadència ó armonia que tenen
algunas composicions, y algunas vegadas es un vi-
ci que repugna al oído. Lirismo. Lyrismus, i.
LISONJA. f. LLISOXJA.
LISSA. f. fort. Espay al peu de la muralla, que
impedeix que las pedras caygan al fosso. Berma,
lisera. Intercapedo plana inter murum, fossamque.
LISTO. ( À FE DE ) e\p. fam. Volo d lal. Proh
deum fldem.
LIT. m. ant. llit.
LITARGE Y LITARGIRI. m. Mescla de
plom, terra y coure que llànsa de sí la plata en la
fornal. Litarge, lüargirio. Lithargyrum, ii. |1 Lo
que 's trau del or. Lüargirio de oro. Chrysisis, is.
LITE. m. ant. plet.
LITERAL, adj. Conforme à la lletra del text.
Literal. Ad litterara, ad verbum expressus.
LITERALMENT, adv. m. Al peu de la lletra;
segons lo sentit literal. Lileralmente. Ad litteram.
LITERARI, A. adj. Pertanyent à las lletras,
estudis y ciéncias. Literària. Lillerarius.
LITERAT, A. adj. Instruhit, docte. Lilerato.
Litteratus.
LITERATURA, f. Instrucció, doctrina, conei-
xement de las lletras. Literatura. Litteratura, x.
LITGE. m. ant. súbdit, vassall.
LITIGANT, p. a. PLEDEJANT.
LITIGAR. V. a. PLEDEJAR.
LITIGI, m. PLET.
LITIGIÓS, A.adj. PLEDRGISTA.
LITJAEZA. f. ant. vassallatge, homenatge.
LITOFÓLIA. f. Suplici de lapidació que s' apli-
cava als adúlters. LilofoUa. Litofolia, ».
LITOGRAFIA, f. Descripció de las pedras. Li-
tografia. Litographia, se. |1 Art de dibuixar retra-
ios, paíssos, elc. sobre una pedra, que desprès de
preparada serveix de motllo pera estampar, y surt
lo dibuixat en ella semblant à làmina tina. Lito-
grafia. Litographia, ai.
LITOGRAFIAR. V. a. Dibuixar en pedra. Li-
tografiar. Lapidi insculpere.
LITOGRÀFICH, CA. adj. Lo que pertany à la
litografia. Litogràfíco. Ad arlem insculpendi lapi-
dis pertinens.
LITÓGRAFO. m. Lo qui per ofici graba ó di-
buixa en pedra. Litógrafo. Lapidi inscuipens.
LITÚRGIA, f. Forma, rito y modo de celebrar
los oíicis divins. Lilurgia. Lilhurgia, aï.
LITÚRGICH, CA. adj. Lo que pertany à la li-
túrgia. Litúrgica. Lilhurgicus.
LIDRE. f. LLIURA. II adj. llibre.
LIVELL. m. OPüscuL. 11 m. nivell.
LÍVIDO, A. adj. Amoratat, de mal color. Lívi-
da. Plumbeus.
LO.
LO. Article del genero masculí. El. lUe. || S' usa
també com neutre quant se junta ab los noms ad-
jectius substantivals. La. || Cas oblíquo del pronom
ell. Lo. lUud.
LOA. f. Preludi, prólech de lascomédias y dra-
mas. Loa. Prologus, i. |1 Llahor.
LOACIÓ. f. ant. ALABANSA.
LOAR. V. a. ant. alabar,
LOBET. ra. ant. llobarret.
LÒBULS, m. pi. Cossos de grandària bastant
considerable que surten los primers del germen.
Làbulos. Lobuli, orum.
LOCAL. adj. Pertanyent al lloch. Local. Loca-
lis. II y
LOCALITAT, f. Lloch fixo que ocupan las co-
sas. Localidad. Locus, i.
LOCH. m. LLOCH.
LOCIÓ. f. Rentada, acció y efecte de rentar.
Lacion. Lotio, nis.
LOCO, A. adj. boig.
LOCTINENT. m.ant. Subdelegat, substitut, qui
desempenya '1 càrrech de altre, Lugarteniente. Le-
gatus, i, vicarius, ii.
LOCUCIÓ, f. Estil, raodo de parlar. Locucion.
Lingua , se. |j Expressió , frase. Locucion. Loculio ,
nis.
LOGULAMENT. m. Esfoix en que guardavan
los romans sos volúmens formats de un rotllo de
papiro. Loculamento. Loculamentum, i.
LOCUPLETAR. v. a. ant. Enriquir. Enrique-
cer. Ditor, aris.
LOCURA. f. bojeria.
LOCUTORI, m. Parlador de monjas. Lacutorio.
Ad colloquia in monialibus destinalus locus.
LOGARITME. m. arit. Número de una pro-
gressió aritmètica corresponent à altre de progres-
sió geomètrica. Logaritma. Logarithmus, i.
LOGARÍTMICH, CA. adj. Pertanyent als lo-
garitmes. Logaritmica. Logarithmicus.
LÒGICA, f. Art de discórrer. Lògica, dialèctica.
Lògica, se.
LÒGICA NATURAL. La disposició uatural pera dis-
córrer. Lògica natural. Lògica naturalis.
LÒGICAMENT, adv. m. Segons las reglas de
la lògica. Logicalmente , lògicamenle. Logicè.
LÒGICH, CA. adj. Lo pertanyent à la lògica.
Lògica, logical. Logicus. || m. Qui professa la lògi-
ca. Lògica. Logicus, i.
logística, f. Espècie de aritmètica literal.
Logística. Logistica, ai.
LOGOGRIFO. m. Enigma que consisteix en
péndrer en diversos signiflcals las diversas parts
de una paraula. Logagrifo. Scirpus, i.
LOGRAR. V. a. Conseguir, alcansar, obtenir,
iMgrar. Impetro, as. || Gosar, disfrutar. Lograr.
Possideo, es. | Aprofilarse ; com : lograr la ocàs-
i
LOT
ió. Lograr. Comparo, as. || Arribar à sa perfecció
alguna cosa. Lograr. Perfici.
LOGRAT, DA. p. p. Logrado. Obtentus.
I LOGRAYR. V. a. ant. Agrahirlo. Agradecerlo.
braliain habere.
LOGRER. IQ. USUBER.
LOGRO. m. GANANCU. II Consecució, possessió
de lo que's desitja. Logro. Adeptio, nis. || usura.
LOiSME. m. ants. lluísme.
LONGA. f. mús. Nota blanca figurada per un
quadro y una cuela. y val la meytat de una màxi-
ma ó (fuatre compassos. Longa. Longa, a;.
LONGAMENT. adv. m. Per llarch temps. Por
largo liempo. Ad longura tempus.
TANT LONGAMENT. cxpr. Tant temps. Tanlo tiem-
po. Tantum tempus.
LONGÀNIM, A. adj. Magnànim, constant. Lon-
gúnimo. Magnanimus.
LONGANIMITAT. f. Constància, resignació
en las adversitats. Longanimidad. Magnaniraitas,
atis.
LONGARDA. n. p. de dona. Lugarda. Lulh-
gardis, is.
LONGIMETRIA. f. Part de la geometria, art
de amidar las lineas. Longimelria. Longimetria, ae.
LONGITUDINAL, adj. Pertanyent à la longi-
tut. Ungiludinal . Ad longitudinera pertinens.
LONGITUDINALMENT. adv. m. À lo llarch.
Longiludinalmente. Longitudinaliler.
LONGITÜT. f. Llargària. Longitud. Longitudo,
inis. 11 geom. La distància de un lloch respecte al
primer meridià, contada per graus en 1' Equador
de ponent à llevant. Longitud. Longitudo, inis. ||
arit. La distància entre dos estrellas presa sobre
la eclíptica de ponent à llevant. Longitud. Longi-
tudo, inis.
LONGUEA Y LONGUESA. f. ant. llargària,
STANCIA.
LONS. expr. ant. nos lo.
LONTANAR. V. a. ALLÜNTAR.
LOP. m. LLOP.
LOR. adj. ant. Groch que tira à moreno. Amu-
lalado, loro. Fuscus, lucidus.
LORARI. m. Esclau encarregat entre 'Is ro-
mans de castigar als demés de sa classe. Lorario.
lOrarius, i.
LORENÉ8, A. adj. Natural de y pertanyent à
rena província de Fransa. Lorenés. Lotharingus.
LOREN8ANA. f. Drap grosser que's fabrica en
alicia eii un poble de aquest nom. Lorenzana.
intea; telai crassioris genus.
LORIOT. m. Aucell. oriol. || Aucell nocturno
le color groch que habita en las voras del mar y
els rius. Gàlgulo. Altres en castellà 1' anomenan.
Grajo, arrendajo. Altres Gayo, y altres caradrio,
lúrida, tctero. Galgulus, i.
LOSCH, CA. adj. ant. llisco.
LORT. m. Tractament entre 'Is inglesos, que
equival à senyor. Lord. Honoris nomenapud anglos.
CATALÀ. ' LÜN im
LOTERIA, f. Espècie de rifa que's fà ab rner-
caderias, bitllets, diners y altras cosas ab autori-
tat pública. Loteria. Alea, «. || Joch casolà en car-
tons de cinth números en cada ralla que s' apun-
tan ó senyalan ab llobins, elc. segons los corres-
ponents de las bolas que un jugador trau de una
bossa. Loteria. Aleatorius ludus domesticus. || La
casa ahont se despatxan los bitllets pera la loteria.
Loteria. Alea; otDcina.
LOTER. m. Administrador de loteria. Lolero.
Minislrans aleam.
LOTGE Y LOTJA. f. ant. llotja.
LU.
LÚBRICH, CA. adj. Propens à la lujúria. /m-
púdico, lubrico. Impudicus.
LUBRICITAT. f. Qualitat de lo lúbrich. Impu-
dicicia, lubricidad. Impudicitia, ae, salacitas, atis.
LUCANO, A. adj. Cosa de Lucània província
de Nàpols anomenada també Basilicata. Lucano.
Lucanus.
LUCENSE. adj. Cosa deLuca. Lucense. Lucensis.
LUCIFERÍ, NA. adj. Pertanyent à Llucifer. Lu-
ciferino. Ad Satan perlinens.
LUCRAR, v. a. ant. guanyar.
LUCRATIU, VA. adj. Gananciós. Ganancioso,
lucrativo. Quaestuarius.
LUCRATIVAIWENT. adv. m. Gananciosament,
ab utilitat. Fructuosamente. Quaísluosè , fructuosè.
LUCRECI, A. n. p. de home y dona. Litcrecio,
Lucrecia. Lucretius, ii, Lucretia, a3.
LUCRO. m. Guany, ganància, profit. Lucro. Lu-
crum, i.
LUCRO CESSANT, for. La ganància que podian pro-
duhir los diners en lo temps que han estat en em-
prèstit. Lucro cesanle. Cessans lucrum.
LUDA. f. Pell adobada, mòlt suau, y baladina
que serveix pera guants, etc. Baldés. Alula , ae.
LUDIBRI. ra. Escarni, mofa. Ludibrio. Ludi-
brium, ii.
LUEGO. adv. t. yll. Promptament. Luego, al
punto. Mox. II adv. t. De aquí à un poch. Luego.
Mox. II DESPRÈS. II conj. Manifesta la conseqüència.
Luego, pues, con que, asi. Ergo.
LUELLA. f. ant. LLOSA.
LUERNA Y LUERNERA. f. ant. LLUERNA. |
CLÀRABOYA.
LÚGUBRE, adj. Trist, fúnebre, lamentable.
Lúgubre. Lugubris.
LÚGUBREMENT. adv. m. Infelís, desgracia-
dament, de un modo funest. Funeslemente, triste-
mente, melancólicamenle. Lúgubre, lugubriler.
LUI. pron. ant. ell.
LÚJULA. f. Herba de tres fullas y de gust agre.
Acederilla, aleluya, aceitosa. Acetosum Irifolium;
rumex, icis.
LULISME. m. Sistema de Bamon LuU consi^
m Lus
derat per alguns com una mescla de retòrica y de
càbala. Lulismo. Lulismus.
LUMERA Y LUMIERA. f. ant. Cos lluminós,
brillant. Lumbrera. Luminare , is. || claraboya,
i.LUERNi. 11 met. La persona que ab sa virtut y doc-
trina il-lumina à altra. Lumbrera. Lumen, inis.
LUNAMENT. m. ant. llunació.
LÜNTANEZA. f. ant. llunyària.
LUNYADÀ, NA. aüj. ant. lluny, distant. U
ant. ESTRANGER, FORASTER.
LÜNYAR. V. a. ant. allunyar.
LUPERGIS. m. pi. mit. Sacerdots deldèu Pan,
]c)s quals durant las lupercals, y desprès de haver
)iimolat cabràs à sòn ídol corrian nus per la ciu-
l-it ab uns vits de pell de cabra ab los que pegavan
a tothom. Las donas creyan curarse de la esterili-
Lit rebent de ells alguns cops. Luperos. Luceper-
ti.
LUPULÍ. m. Producte de la secreció dels llú-
üls. Lupulino. Lupulinum, i.
LUR. pron. llur.
LUREA. f. ant. llibrea.
LUREGA. f. ant. llibrea.
LüSSÀ, NA. adj. TIFANÓS , FRONDÓS. 1] BISARRO,
(íALLART.
LUSSANIA. f. ant. ufana.
DICCIONARI LUY
LÚSTRICH, CA. adj. poét. Pertanyent al lus-
tro. iiíslrico. Lustricus.
LUSTRO. m. L' espay de cinch anys. Luslro.
Lustrum , i.
LUSTRÓS, A. adj. llustrós.
LUTERÀ, NA. adj. Lo pertanyent à Lutero, y
'1 qui professa la seva secta. Luterano. Luteranus.
LUTERANISME. m. La secta de Lutero. Luie-
ranismo. Luleri secta, schola. || La comunitat ócos
dels sectaris de Lutero. Luteranismo. Luteranorum
sodalilas, coelus.
LUXO. m. Excés, vanitat, superfluitat. Lujo.
Luxúria, ae. luxus, us. || Profusió, prodigalitat.
Lujo. Luxus, nepolatus, us.
LUXÓS, A. adj. Ya, pródich, qui gasta luxo.
Lujoso. Luxui deditus.
LUXÚRIA, f. Disolució, abandono à las passions
especialment delacarn. Lujuria, /asctuta. Luxúria, aï
LUXURLAR. v. a. Comélrer lo pecat de luxú-
ria. Lujuriar. Veneri indulgere.
LUXURIÓS, A. adj. Lasciu, donat à la luxú-
ria. Lujurioso, impúdico, salaz, libidinoso, inconti-
nente. Luxnriosus.
LUXURI08AMENT. adv. m. Ab luxúria. Im-
púdicamente , lujuriosamente. Luxuriosè.
LUYTA. f. etc. LLUYTi, etc.
-Í*3§M(
LLAC
CATALÀ.
LLAD
77
u
LL, Tretzena lletra del alfabet, doble en la figu-
ra y senzilla en lo valor, per lo que no 's divideix
al íi deia ralla. Li. Li littera.
LLA.
LLA. adv. 11. ALLÍ, allí.
LLABEIG. m. LLEBEIG.
LLABERINT. m. ant. laberinto.
LLABI. m. La part de la boca que tapa las
dents. Labio. Labrum, i, || Yora. 1. G.
LLABI FES. Lo llabi partit ó dividit, y qui '1 té
així. Labio hendido, partido. Praecissus labro.
LLABI GROS. MOBRUT. 1.
lleparse 'ls llabis. fr. lleparsen los bigotis.
NO desplegar los llabis. fr. Callar, no proferir
paraula. Cerrar, sellar, no despegar, no descoser los
lahios. Obmutescere; ne mutire quidem.
LLÀBIA. f. fam. Parola, facúndia. Labia. Lo-
quacitas, atis.
LLABIAT, DA. adj. bot. Se diu de la flor
oberta en flgura de llabis quedant entera per la
basa. Labiado. Labiatus.
LLAGA. f. Nom mòlt genérich que pròpiament
es una espècie de rehina dura, encarnada, clara,
ranspareni, brévola, que ve de Malabar, Yengala
y Perú; 'ls indis la fan de uns mosquits que agafan
ab vergellas, y també 's trau de un humor encar-
nat que deixan en las ramas de diversos arbres
unas formigas de color de foch : també se 'n fa de
artificial, taca. Laca, ae. |1 Color roig artificial com-
lost de colxinilla, brasil y altres ingredients. Laca.
urpurissura gallicum. || Betum compost de seu,
6 de oli, estopa, cals, polvos de vidre, y altres in-
gredients pera calafatejar las naus, unir las pessas
de las canonadas, etc. Zulaque. Bitumen, inis.
LLACH. m. Concavitat profunda sempre plena
dcaygua. Lago. Lacus, us. \\ llot.
TOMO II.
LLACH DELS LLEONS. LLAONERA.
LLAGÓS, A. adj. Lo que pertany al llach. Pan-
lanoso, lagxmoso. Lacunossus. j] llotós, fangós.
LLAG8Ó. m. LLAXÓ.
LLAGUNA. f. ant. LLACH, ESTANY.
LLADELLA. f. CABRA. t.
LLADERN. m. Espècie de raboU que fà las fu-
Uas semblants à las de la olivera, mòltas flors pe-
titas y blancas, y unas tavelletas com las del sa-
úch, negras y sucosas quant estan maduras. la-
dierno, aladierno , aladierna , alalerno. Alater-
nus, i.
LLADt, NA. adj. Sagàs, viu, astut. Ladino.
Yersutus.
LLADÓ. m. Fruyt del lladoner. Almeza. Loti
fructus.
LLADONER. m. Arbre de 30 peus de alsària,
de fusla blanca, forta j corretjosa que serveix pe-
ra fér forcas, lo fruyt petit, rodó y mòlt dols. Al-
mez, alm'!zo, loio. Lotus, i.
LLADRADOR, A. m. y f. Qui lladra. Ladra-
dor. Latrator, is.
LLADRAGUET. m. d. lladreguet.
LLADRAMENT. m. lladrit.
LLADRAR. V. n. Fér lladrits lo gos. Ladrar.
Latro, as. 1| met. amenassar.
LLADRAYRE. m. lladrador.
LLADRE, m. Qui roba. Ladron. Lalio, nis, fur,
is, praedo, nis, prícdalor, is, clepla, in. || met. La
part del ble que cahentse ó decanlanlse al costal de
lasalxas, etc. las derrileix. Ladron. Ellychnii pars
candelara liquans. |] Entre eslampers, la part que
queda sens imprimir perquè s' interposa un paper
ó altra cosa. Ladron. Papiracea partícula typogra-
phico prailo interposila.
lladre de bestiar. Cualrero. Abigeus, i, abac-
tor, oris.
lladre de camí ral. Qui surt à robar als vialjans
10
•78
LLAG
DICCIONARI
LLAG
en las carreteras. Salteador. Grassator, is.
AVENIRSE COM LOS LLADRES EN LA FIRA. lOC. LLOPS
AB LLOPS no' S MOSSEGAN.
DE LLADRE A LLADRO NO HI HA GRAN DISTINCCIÓ. FCf.
Denota que dos que tractan una mateixa cosa són
igualment destres y astuts. Enire bobosanda eljue-
go. Solers uterque lusos neutrum fallit.
DE LLADRE A LLADRO QUARANTA DIAS DE PERDÓ. ref.
Denota que no'ns déu causar condol de que roben
als lladres, ó que à algú 1' escarmenten ab lo que
ell intentava. Quien hurla al ladron, cien dias gana
de perdon. ' Laqueus laqueum cepit. Pellem cani-
nara rodere est consentaneum.
DELS LLADRES DE CASA FA DE MÒLT MAL GUARDAR.
ref. Denota quant perjudicial es tenir gent dolenta
en casa, per quant fan la seva sense sér reparats.
No hay peor mal que el enemigo de casa para daiiar.
Màxima pernicies censenda domesticus hostis.
ENTRE LLADRES LA CAPA AL COLL. FCf. ab qUC s'
avisa à algú que visca ab cuydado y precaució
pel dany que amenassa. Abre el ojo que asan
carne; abre el ojo. Ca ve, latet anguis in herba.
ENTRE LLADRES NO 'S PERT RES. loC. fam. S' USa
quant una cosa que 's creya perduda 's troba en
algun lloch retirat quant no 's pensava en ella. Lo
que no hurtan los ladrones, se encuenlra por los rin-
cones. Quod nou periit tàndem apparet.
LO LLADRE ! iutcrj. ter. Haya picaro-, el picarà.
Yafer.
PER UN LLADRE PERDEN CENT EN UN HOSTAL, ref.
Denota que pagan ó se sospita de mòlts lo mal que
ha fét un sol. Por un ladron pierden ciento en un
meson. Unius culpa frequenter plectimur omnes.
LLADREGOT. m. d. Qui roba ab sutilesa. La-
dronzuelo, gato, r aleró, ladroncillo, corlabolsas,
garduiío. Clepo, clepso, nis.
LLADREGUET Y LLADRET. m. dim. La-
droncillo, ilo. Rapax, acis.
LLADRIOLA. f. GUARDIOLA. || met. Lo diAer
que s' estalvia. Bolsa. Pecunia, ae.
LLADRIT. m. La veu del gos. Ladrido, ladra.
Latratus, us.
LLADRO, m. Espècie de bomba ab un canó
corb pera tràurer lo líquit de algun vas. Sifon. Si-
pho, nis. II met. lladreguet,
LLADRONÀS.m.aum. Ladronazo. Fmippiis, i.
LLADRONERA. f. Part posterior del carruat-
ge. Zaga. Rhedae postica pars. || Cau de lladres.
Ladronera. Latronum spelunca, receptaculum, per-
fugium.
LLADRONET. m. d. lladreguet.
LLADRONIGI. m. Robatori. Latrocinio, ladro-
nicio, ladroneria. La rocinium, ii.
LLADROT. m. lladrecot.
LLADRUNY. m. lladronici.
LLADRUNYAR. v. a. robar.
LLAFISCÓS, A. adj. ter. llapíssós.
LLAGA. f. Ferida, úlcera. Llaga. Plaga, se. [j
met. Mal, malaltia del ànima, Llaga. Animi vul-
nus. II La nafra que fa '1 bast, sella, etc. à la ca-
balcadura. Maladura. Petimen, inis.
LLAGA PUDBiDA. La que cria cuchs. Gusanera.
Ulcus vermiculosum.
ESTAR LA LLAGA FRESCA, fr. ENCARA LA SANCH NE
RAJA.
RENOVAR ó REFRESCAR LA LLAGA. ff. mct. Fér me-
mòria de alguna cosa dolorosa. Renovar ó refrescar
la llaga. Dolorem renovaré; ulcus tangere.
LLAGANY. m. Faixa de núvols que apareix en
lo cim de las montanyas. Ceja, cejo. Nubiura su-
percilium.
LLAGANYA. f. Humor dels ulls que's pren en
los llagriraals y en las pestanyas. Lagana, legana,
pilana, pitarra. Lema, gramia, ae.
LLAGANYÓS, A. adj. Qui té llaganyas. Lega-
noso, laganoso. Gramiosus.
LLAGAR. V. a. Fér llagas. Llagar. Exulcero,
as. II Nafrar la sella ó bast à la cabalcadura. Matar.
Exulcero, as.
LLAGAR. m. cub.
LLAGARDAIX Y LLAGART. m. llangar-
daix.
LLAGA8TA. f. paparra. || cabra. 2.
AGAFARSE COM UNA LLAGASTA. fr. Arrimarsc à al-
guna persona ab pesadcsa, y moleslanlla. Pegarse
como ladilla. Instanti molèstia inhaírere.
LLAGAT, DA. p. p. Llagado. Exulceratus.
LLAGOSTA, f. Insecte mòltperjuducial als sem-
brats, que vola y salta apoyantse ab las potas de
detràs. Langosta. Locusta, ai, aeris, idis. D Peix en
forma de cranch de dos peus de llargària, '1 cos
ovalat y la cua mòlt llarga y ampla, la part ante-
rior de la closca guarnida de puas y dos banyas
mòlt Uargas en la part anterior del cap. Se té per
menjar sa y delicat. Langosia. Locusta, ai, cama-
rus, i. H Dit del que ell mateix se convida. Pegole.
Musca, ae.
LLAGOSTt. m. d. de llagosta insecte. Lagosli-
lla, sallamalas, salton, salta pericos ; caballela,
langostino, saltamontes. p. And. langostüta. Parva
lacusta. II Peix, espècie de cranch més petit que la
llagosta. Langostin, langostino, lagostin, lagostino,
camaron, gàmbaro. Parvus càncer. || Espècie de
llagosta grossa verda y que no causa dany. Langos-
ton. Locusta grandior innoxia.
LLÀGRIMA, f. La gota de humor que fluheix
del ull. Lagrima. Lacryma, se. || met. Petita porció
de qualsevol líquit. Lagrima. Gutta, ae. || met. La
gota de humor que destil-Ian las parras y altres
arbres y plantas. Lagrima. Mucor, is.
LLÀGRIMA DE HOLANDA. Porció de Cristall glassat
en la aygua en figura de cornet ab cap rodó mòlt
dur que trencant la punta 's desfà en pols. Lagrima
de Olanda, de Batavia. Ratava, prussica lacryma.
LLAGRiMAs DE cocoDRiLLO. Las fingidas. Làgrimas
de cocodrilo, ò fingidas ; en cojera de perro y làgri-
mas de muger no hay que creer. Cocodrili , mega-
rensium lacrymae.
LLAM
CATALÀ.
LLAM
79
I
CÀÜRER LAS llígrimas. fi". Saltar dels ulls del
qui plora. Sollarle, sallàrsele las lagrimas. Illicò
icadere lacrymas.
í. CAURER LAS LLAGRIMAS CARA AVALL. fr. Coner lüS
Idgrimas. Manere per os lacrymas.
CONTENIR LAS LLAGRIMAS. fr. Absleuirse de plo-
rar. Conlener las Mgrimas. Temperaré à lacrymis.
DERRAMAR LLAGRLMAs. fr. Plorar de modo que las
llagrimas caygan cara avall. Derramar, echar la-
grimas. Fundere, verlere lacrymas.
DESFERSE Ó FÓNDRERSE EN LLAgRIMAS. fr. PloraP
copiosa y amargament. Deshacerse en Idgrimas,
anegarse en llanlo. In lacrymis effundi.
LO QUE NO'S paga AB LLAGRIMAS, SE PAGA AB SOS-
PIRS, exp. fam. lo qüe no's paga ab diners, se pàga
AB DINADAS.
plorar LLAGRIMAS DE SANCH. fr. met. Sentir mòlt
alguna cosa. Llorar lagrimas de sangre, ó à lúgri-
ma viva. Yehementer dolore , angi ; dolore pre-
mi.
LLAGRIMAL. m. L' àngul del ull envers lo
nas. Lagrimal. Hyrquius, íi, || adj. Lo que pertany
à las llagrimas. Lacrimal. Ad lacrymas pertinens.
LLAGRIMA8SA. f. aum. Lagrimon. Grandior
lacryma.
LLAGRIMATORI, A. adj. Yas en que'ls an-
tichs recuUian las llagrimas que derramavan pels
difunts y guardavan en sas mateixas sepulturas,
Lacrimalorio. Lacrymis excipiendis vas.
LLAGRIMEJANT. p. a. Derramant llagri-
mas. Verliendo lagrimas. Lacrymans.
LLAGRIMEJAR. V. n. Derramar llagrimas.
grimar. Lacrymo, as.
LLAGRIMETA. f. d. Lagrimilla, ita. Lacry-
ula, a;.
LLAGRIMÓS, A. adj. Abundant en llagrimas.
grimoso, banado en lagrimas. Lacrymosus. (| La-
mentable, que fa plorar. Lagrimoso, lagrimable.
Lacrymabundus. |1 S' aplica als arbres ó planlas
que deslil-lan llagrimas. Lagrimoso. Lacrymosus.
11 S' aplica als ulls tendres y humits per vici de
la naturalesa ó per eslar pròxims à plorar ó per
havor plorat. Lagrimoso. Lacrymosus.
LLAGRIMOSAMENT. adv. m. Ab llagrimas.
Lamentablemente, llorosamente ; con lagrimas. La-
(crymosè.
LLAGUETA. f. d. Llaguica, illa, ila. lllcuscu-
m, i.
LLAGUNA. f. LLACH, ESTANT.
LLAHOR. f. ant. alabansa.
LLAHUT. m. Instrument músich de cordas que
's toca puntejant, la part inferior còncava, compos-
ta de móllas laulelasab costellas. Laud, cliara. Ci-
thara, lyra, a*.
LLAICAMENT. adv. m. LAYCAMENT.
LLAixi. m. Pedra de arracadas. Piedra de ar-
racadas. In aurum petra.
LLAIXI VER. m. ant. cubell.
LLAMA. f. Roba de seda y or ó plata en que
dits metalls no passan al revés. Reslano, lama. Se-
ricura auro intextivfrt. H flama.
LLAMADA. (^ Tocli de labal pera reunir la
tropa. Llamada. Tympano appellandis mililibus
datum signum. |j mil. Senyal de clarí ò tabal pera
demanar parlament. Llamada. Colloquio petendo
signum. II Nota ò senyal que demana atenció par-
ticular en los escrits. Llamada. Nota, ae, asteris-
cus, i.
LL AMARADA, f. FLAMARADA.
LLAMBART. m. Peix. llacostí.
LLAMBORDA, f. Llosa quadrilonga pera lli-
gar los empedrats. Adoquin, sillarejo, losa de ex-
presion. Sílex quadrilongus. 1| Filada de distíincia
en distància en los rechs pera que servesca de sen-
yal als que'ls han de escurar. Yenora. Lapidum
ordo.
LLAMBREGADA, f. iMirada viva y ràpida,
fogosa, encesa, intencionada. Mirada. Inluilus, us.
LLAMBREGAR. V. a. Mirar ab atenció y cu-
riositat tot lo que alcansa la vista. Deshollinar
Circumspicio, is.
LLAMBRICH. m. CLCH. 2.
LLAMBRUSCA. f. Parra borda. Lahrusca, par-
riza, parron. Labrusca, ae, y labruscum, i, lo rahiïn
de ella, y oenanlhe, es, la flor.
LLAMENTADORA. f. PLORACOSSOS.
LLAMENTAR. V. a. LAMENTAR.
LLÀMINA. f. LÀMINA. 1.
LLAMINER, A. adj. llépol.
LLAMINERA, f. La abella solta que s' avansa
à las demés al olor de la pastura que li agrada.
Laminera. Apis liguriens.
LLAMP. m. Exhalaciò crassa, nitrosa y sul-
fúrica que s' encén en 1' encontre y agitació dels
núvols y que desprenentse ab violència fa un gran
ruido y causa en la terra efectes extraordinaris.
Rayo. Fulmen, inis. || met. Qualsevol cosa que té
gran forsa ò eíicàcia en sa acció. Rago. Fulmen,
inis. II met. Lo qui es mòlt viu y prompte de inge-
ni, y s' exten al que en altras accions té proiiipti-
tul y lleugeresa. Rayo. Instar fulminis agens. || La
persona que camina sempre ab mulla pressa y di-
ligència. Tragaleguas. Cursor velocissimus.
CAURER, FERIR Ó TOCAR LO LLAMPEN ALGUN PARAT-
GE, fr. Exercir lo llamp sa violència contra algun
objecte terrestre. Dar elrayo en algun paraje. Tan-
gere fulmen.
LLANSAR LO LLAMP. fr. Despediílo 'Is núvols. Ar-
rojar, vibrar el rayo. Fulmen vibraré.
MAL LLAMP TE FERESCA, Ó MATI. ImprCCaciÓ. Mal
ano; mal rayo te parla. Dii te pedant.
LLAMPANT, adj. Lluhent, resplandent, rich,
pulit, brillant. Brillanle, ftimanle. Perlucidus.
LLAMPANYA. f. FIL DE empalomar.
LLAMPARSE. V. r. Lesiarse. Malearse. Laedi.
LLAMPAT, DA. p. p. Maleado. Laesus, side-
ratus.
LLAMPECA. f. llampeua.
80
LLAN
DICCIONARI
LLAN
LLAMPEGH. m. Meléoro ígneo que regular-
ment preceheix al tro. Reldmpago. Fulgetrura, i.
II met. LLAMP. 4.
LLAMPEGAR. V. a. Fér Uampechs. Relampa-
guear. Fulguror, aris.
LLAMPERA. f. CORDILL.
LLAMPINYO.adj.ant. barbamech.
LLAMPREA. f. Peix de tres à quatre peus de
llarch y dos forats en lo cap pera despedir la ay-
gua que traga quant respira per set forals que té
en fila en lo principi del llom: n' hi ha de mar y
de riu. Lamprea. Pelromyzon, is, bedela, a;.
LLAMPREETA. f. d. Lamprehuela, lampreilla-
Petromyzon brachialis.
LLAMPUGA. f. Peix de quatre à cinch peus de
llarch: encara que en las costas de Espanya ape-
nas passa de dos; dins del aygua sembla daurat, y
fora de ella té '1 llom vert ab clapas de color de
taronja y '1 ventre platejat, una aleta del llom des-
de '1 miij del cap fins à la cua es groga ab una
ralla blava en la basa, la de la cua es verda y las
altras enterament grogas. Lampuga, antia. Hippu-
rus, i, anlhias, a}. || llamprea.
LLÀMPUS. interj. de sorpresa ó admiració.
Fuego, chispas. Heu !
LLANA. f. Lo pel ó velló de las ovellas y mol-
tons. Lana. Lana, ai. 1| Lo pel semblant al de la
ovella: com lo del gos de aygua. Lana. Lana, se.
I Planxa de ferro ab una ansa de que usan los mes-
tres de casas pera exténdrer lo guix y allisar la
paret. Plana, llana. Trulla, ae. |1 Lo borrissol que's
la so!a de las caixas, telers, etc. Tamo. Siius, us.
II Lo teixit de llana y '1 vestit que de ell se fa. La-
na. Tela seu vestis lanea. || met. ignorància, ton-
TERIA.
LLANA BRUTA. La sensc rentar. Lana súcia, ó en
puerco. iEsjpum, i.
LLANA CRUA. La que està neta però no filada.
Lana cruda, en cerro. Pura, infecta, cruda lana.
LLANA DE PORCELL. TONEDÍS.
LLANA NETA. met. Lo que's dóna ó cobrar sense
traball, càrrech, pensió, etc. Limpio de polvo y pa-
ja. Res pura.
ANAR PER LLANA Y TORNAR ESQUILAT, rcf. Deno-
ta haver perdut ahont se pensava guanyar. Ir por
lana y volver irasquilado. Camellus cornua deside-
rans aures perdidit.
CARDAR LA LLANA, fr, Darli la última carda. Em-
primar. Lanam cardi nare.
CARDAR LA LLANA A ALGÚ. fr. met. DONAR UNA CAR-
DA. II Guanyarli quantitat considerable en lo joch.
Cardarle la lana. Magnam in ludo pecuniam alicui
demere.
CARDAR LAS LLANAS ó PANYOS. fr. Frisarlos ó tràu-
rerlos lo pel suaument ab lo cardot. Cardar, car-
dizar. Cannum carmine pecíere.
L\ LLANA NEGRA NO ADMET TINT. exp. fam. ab que
s' explica lo difícil que es corretgir ó millorar lo
mal geni ó natural, ó excusar ó dissimular las ma-
las y feas accions. Sohre negro no hay tintura. Ní-
ger color à nullo extinguitur.
MESCLAR LA LLANA BONAABLADOLENTA.fr. Concho-
bar. Infiraura lana; genus cum optimo confundere.
TENIR MÒLTA LLANA EN LO CLATELL, fr. met. Sér
mòlt tonto. Tener mucha carne en las cejas. Summe
hebetem esse.
TRAURER LA LLANA Ó ARRUGAS DEL CLATELL, fr.
met. Instruhir, fér pérdrer la rudesa. Desasnar,
aguzar, despavilar. Stimulo, as.
• LLANADA. f. Bastó ab un tros de pell de mol-
tó lligat à la punta ab la llana en la part de fora,
pera netejar y refrescar la pessa de artilleria des-
près de haverla disparada; en la marina 's posa
dita pell al extrem oposat del atacador. Lanada.
Rutabulum lana instruclum. || ovella. 1| nàut. Ca-
perol. Capa. Obturamentum, i.
LLANAMENT. adv. m. senzillament.
LLANCEJAR. V. n. ant. córrer la llansa. |
LLANSEJAR.
LLANGER. m. Soldat que usa de la llansa.
Lancero. Lancearius, ii. || Fabricant de llansas.
Lancero. Hastarum artífex.
LLANCETA. f. Instrument mòlt fi de acor pera
sangrar. Lancela, sangradera. Sagitta, ae, phlebo-
tomum, i. II d. Lanzuela, lancilla. Lanceola,ae.
LLANDA. f. ant. llauna.
LLANESA. f. Senzillesa, franquesa, ingenui•'
tat. Llaneza. Simplicilas, atis. H Falta de atenció y
respecte. Llaneza. Inurbanilas, atis. || Agrado, afa-
bilitat. Llaneza. Affabilitas, atis. || Familiaritat.
Llaneza. Consuetudo, inis.
ALABO LA LLANESA. loc. Irou. ab quc 's, (""''ica à
aquell que usa de familiaritat y llanesa ab las per-
sonas à qui déu tractar ab respecte ó atenció. Ala-
bo la llaneza. Ingenuè factura laudo.
LLANGARDAIX, m. Animal de color blanch
per sota, y bigarrat de vert, groch y blau per so-
bre; té '1 cap ovalat y sens orellas, ab quatre po-
tas, cua aguda y pell aspra. Lagarlo. Lacertus, i.
II Peix de mar semblant al de terra però sense po-
tas. Lagarto. Saura, se.
LLANGONISSA. f. Budell ple de carn sense
cóurer. Longaniza. Lucanica, ae.
LLANGOSTA. f. LLAGOSTA.
LLANILLA. f . Roba fina de llana. Lanilla. La-
neai tela; genus.
LLANO, A. adj. senzill, FRANCH, llibre, PLEBEU.
LLANÓS, A. adj. llanut.
LLANS. m. ant. Cas, succés repentí ó extraor-
dinari. Lance. Fortuna, ae. || ant. sageta. | ant.
LLANSAMENT. II ÍMPETU, EMBESTIDA, ESCOMESA.
LLANSA. f. Arma ofensiva composta de un pal
ab una punxa de ferro al cap, regularment à modo
de ganiveta. Lanza. Lancea, ae. || En lo cotxo, ga-
leras, etc. la barra que va entre mitj de las cabal-
caduras pera gobernarlas. Tronco, lanza. Temo,
nis. II Servey en diner que pagan al rey los grandes
y títols de Espanya. Lanzas. Loco militum vectígal.
LLAN
CATALÀ.
LLAR
81
CALA.li LA LLANSA. fr. inet. Dii'igií'la, cnrislrarla.
Calar, enristrar la lanza, pica, elc. Hastain in hos-
tem oslendere.
CÓRRER i,A LLANSA. fr. ant. JusUir. Justar, córrer
lanzas. Hasla ludicrum decurrere; ludicris haslis
ex equo pugnaré.
LLANSADA. f. Cop de llansa. Lanzada. Hastie
icUis.
LLANSADORA. f. Instrument petit de boix en
forma de barqueta en mitj del qual se fica '1 canó
de la trama pera donar l' ample à la pessa. Lanza-
dera. Scapus, i, radius, ii.
LLAN8AMENT. ra. La acció de Uansar. Laíi-
zamienio. Jaclus, us, jaculalio, nis.
LLANSAR. m. Lloch de posar llansas. Lancera.
Hastarura repositorium. || v. a. Tirar alguna cosa.
Lanzar. Jacio, is. [] Difundir; com: llansar fra-
gància, resplandor. Despedir, difundir. Emitto, is.
II Fér eixir à algú de alguna part. Lanzar. Ejicio,
is. II Vessar : com lo vi al vuydarlo en un vas.
Derramar, verier. Eífundo, is. || Despedir alguna
cosa algunas parts de que 's compon, com lo foch
espurnas. Arrojar, despedir. Emitlo, is. j] Tirar lo
inútil ó dolent. Echar à mar, arrojar. Projicio, is.
II Desperdiciar, com: llansar la hisenda. Derra-
mar, desperdiciar. Profundo, is. || met. Apartar de
sí las cosas no materials: com la tristesa, etc. Des-
pedir. Dimitto, is. II Esténdrer la erada pera bà-
trer. Emparvar, aparvar, hacer parva. Messem ad
Irituram aptare. || for. Despullar de la possessió.
Lanzar. A possessione deturbare. || Exposar algu-
na quantitat. Aventurar, arriesgar. Fortuna? discri-
mini coramittere. || Entre estampers col•locar en la
prempsa las planas del molllo de tal modo que 's
pugan llegir ab ordre. Imponer. Litlerarura labu-
lam typis aptare. || desterrar.
LLANSAR A pÉRDRER. fr. Fér malbé alguna cosa.
Echar d perder. Disperdo, is. || Perjudicar à algú,
ocasionarli gran dany espiritual ó temporal. Per-
der. Perdo, is; damnum injicere.
LLANSAR DE SÍ. fr. Tràuierse del devant. Echar
de si, quilarse de delante. A se projicere.
LO QUE DNS LLANSAX, ALTRES UO ARREPLEGAX Ó
APROFiTAN. ref. Ensenya que lo que per uns es inú-
til per altres es útil. Lo que uno desecha olro lo rue-
ga. Quod alter fastidit, exoptat alter.
LLANSAR8E. v. r. Acumétrer impetuosament.
Abalanzarse. In aliquem involare. |1 Tirarse, dei-
xarse anar de alguna part. Arrojarse, echarse. Se
projicere.
LLANSARSE DE vÉURER. ff. Séf mòIt mauifesla al-
guna cosa. Echarse de ver. Patere.
LLAN8AT, DA. p. p. Lanzado. Projeclus.
LLAN8EJAR. v. a. ant. Ferir ab llansa. Lan-
cear. Lancino, as.
LLAN80L. m. llensol.
LLANTERNA, f. Espècie de fanal. Jinlerna.
Laterna, a;. || Torra alta en qual punta posan llums
pera guiar als navegants. Faro, linierna. Pharus, i.
LLANTERNA MÀGICA, Míiquina de òptica que per
medi de vidres representa diferents objectes. Lin-
ierna màgica. Màgica laterna.
LLANTERNER. m. Qui fà llanternas. Linler-
nero. Laternarum opifex.
LLANTERNÓ. m. arq. La mitja taronja que té
finestras. Cúpula, linierna. Tholus, i , hemisphaj-
rium, ii. II Lo de sobre la mitja taronja. Cupulino,
lanterna, linierna. Tlioli laterna. || En las maqui-
nas es una roda ab vàrios fusos en que entran las
dents de altra. Linierna, y piiion en los rellotges.
Yersatilis rota; genus. || La que bi ha en las
prempsas dels estampers y en allras màquinas
semblants. Linierna. Tholus molaris.
LLÀNTIA, f. Guarnició de plata, llautó, etc.
en forma de bacina ab capitell, del que penja per
medi de cadenas, y en mitj se colloca un vas de
vidre que s' usa en las casas pera tenir llum en la
escala. Làmpara. Lampas, adis, |1 fam. Taca de oli.
Lúmpara. Macula, íe.
LLANTIER, A. m. y f . Qui cuyda las llàntias.
Lamparero, lamparisla. Lampadis instructur.
LLANTIETA. f. d. y
LLANTIÓ. m. d. Lamparilla. Lucernula, ae. ||
ter. Lo vas de vidre que 's posa dins de la llàntia.
Vaso. Yas, assis.
LLANTIÓ8, A. adj. LLRNTIÓS.
LLANTO. m. Plors. Llanto. Ploratus, us.
LLANTRICA. f. ant. Planta, mata.
LLANUT, DA. adj. Lo que té llana. Lanudo,
lanar. Lanosus. || met. Tonto. Zoquele,zote. Bardus.
LLANXA, f. nàut. Embarcació pstita de rems.
Lancha. Cymba, ae.
LLANXADA. f. La càrrega que porta la llanxa
cada vegada. Lanchada. Cymba; onus.
LLAPAS8A. f. SARDANA.
LLAPIDARI Y LLAPIDAYRE. m. Qui tra-
balla ó tracta en pedras preciosas. Lapidària.
Gemmarius, ii.
LLAPIDERA. f. Instrument ab llapis pera di-
buixar. Lapicero. Stilus delineatorius. || Pedrera
de llapis. Lapizar. Lapidicina, lapicidina, se.
LLAPI8. m. Pedra negra que serveix pera di-
buixar. Làpiz. Niger lapis.
LLAPIS BERMELL.itípbeíicflrnaííOjr•oyo.Ruberlapis.
LLAPIS8ÓS, A. adj. Apegalós. Pegajoso, viz-
coso, pegadizo. Glulinosus.
LLAR. m. Lo puesto ahont se fà '1 foch. Uogar.
Focus, i, lar, is. || m. pi. mit. Déus de las casas
entre 'Is antichs. Lares. Lares, ium.
LLARCH, GA. adj. Prolongat. Largo. Longus.
II Dilatat, de mòlta duració. Largo. Diuturnus. ||
Lo que excedeix à la mida que déu tenir. Largo.
Excedens. j] Crescut. Largo, crecido. Largificus. ||
Espay de mòlta extensió. Largo. Laxus, produclus.
II S' aplica à la síl-laba de pronunciació més pau-
sada. Largo. Longus. || met. Lliberal, generós. Lar-
go, liberal, dadivoso. MuniQcus. || met. Abundant.
Largo. Copiosus. || m. llargària, longitüt.
82
LLAS
DICCIONARI
LLAS
AL LLARcn. m. adv. Seguint la llargària de al-
guna cosa. A lo largo, à la larga. In longum.
CÍURER k LLARCH, DE LLARCH Ó TOT LLARCH. fr.
Càurer tot estirat. Caer de largo, d largo. Porrectè
in solum cadere.
DE LLARCH. m. adv. Ab hàbit talar. /)e largo. Ta-
lari veste.
DE LLARCH 1 LLARCH. m. adv. De un cap al altre,
de extrem à extrem. De largo d largo, d lo largo;
ó de barrem d barreno en las bigas. Quam lon-
gus est.
PASSAR DE LLARCH. fr. Pttsar de largo. Pra?ter-
gredi.
PER LLARCH. lïi. adv. Llargament. A la larga, d
lolargo. Lafè, diíTusè.
SÉR LLARCH, SÉR COSA LLARGA. loC. Explica Sér
prolixo algun assumpto. Ser cuenlo largo. Longum
esse omnia persequi.
LLARDER. adj. S' aplica al dijous gras. Lar-
dero. Dies Jovis lardis notatus.
LLARDÓ, ra. La miquela de carn que queda
del sagí fòs. Chucharron. Crusta pinguedinis tòr-
rida. I Los lallets de cansalada pera enllardar.
Mecha. Laridi lingula. || Entre eslampers la nota
que 's posa al marge en 1' original óen las probas.
Lardon. Marginalis additio. I La taca de oli, greix,
etc. Pringon. Macula ex adipe, oleo, etc. || met.
Home brut, ple de tacas. Pringon. Sordidus.
LLARDÓ8, A. adj. Brut de llart. Grasiento,
lardoso, pringoso, mugriento. Pinguis, unctus adipe.
LLARGAMENT, adv. m. Abundantment. Lar-
gamente. Diffusè, latè. || lliberalment.
LLARGÀRIA, f. Longilut, extensió de un ex-
trem à altre. Largueza, largura, largo, largor.
Longitudo, inis.
LLARGARUT, DA. adj. LLARCH.
LLARGÀS, SA. adj. aum. Largon. Longis-
simus.
LLARGÜESA. f. ant. llarguesa. || p. u. lli-
BERALITAT.
LLARGUESA. f. Lliberalitat. Largueza. Largi-
tas, atis.
LLARGUET, A. adj. d. Larguico, illo, ito. Lon-
gulus.
LLARGUissiM , A. adj. sup. Larguisimo. Lon-
gissimus; nimis largus.
LLART. m. Sagí fos. Lardo, unto , manleca,
manteca de tocino. Laridum, i. \\ cansalada.
LLAS. m. La baga ó floch que's fà en una cinta,
veta, corda, etc. Lazo. Laqueus, ei. [| Linyol pera
agafar aucells; llassera. Oncejcra, lazo. Laqueus,
ei. II La corda de íil de llautó ab una baga escorre-
dora que serveix pera cassar cunills, assegurantla
en terra ab una estaquela. Lazo. Laqueus, ei. ||
met. Engany, trampa. Trampa, lazo, zancadilla.
Laqueus, ei. || met. Unió, vincle. Lazo. Laqueus
ei. I adj. ant. Avaro. Cuiíado, mezquino. Avarus
(I FATIGAT, CANSAT, TRIST.
LLAS DE DARDELL ó LLANSA. La corrclja ab que
s' assegurava '1 dardell pera llansarlo contra V
enemich. Amiento. Amenlum, i.
LLAS ESCORREDOR. Aqucll quc's dcsfà ó escorre
fàcilment. Lazo corredizo ó escorredizo. Laqueus
lubricus.
PARAR LLAssos. fr. Posar las Irampas pera agafar
aucells. Armar lazos. Laqueos capiendis avibus
aptare. \\ met. Yalerse de trampas ó medis pera
enganyar. Armar lazo, trampa, zancadilla. Insi-
dias moliri.
PARAR UN LLAS. fr. met. Usar de alguna treta ó
artiflci pera enganyar à algú. Armar el lazo. Insi-
dior, aris.
LLASCIU , VA. adj. ant. lasciu.
LLASCiviA. f. ant. lascívia.
LLASCIVIÓS, A. adj. ant. lasciu.
LLASGIVIOSAMENT. adv. m. ant. LASCIVIO-
SAMENT.
LLASSADA. f. ter. llas. 1.
LLASSAMENT. m. ant. Cansaci, fatiga, defa-
lliment. Lasilud. Lassitudo, inis.
LLASSAR. V. a. Lligar ab llas. Enlazar. Nec-
to, is.
LLASSARSE. V. r. ant. cansarse.
LLASSAT, DA. p. p. CANSAT, FATIGAT.
LLASSERA. f. llas. 2.
LLÀSTIMA, f. Compassió, pietat. Làslima. Mi-
sericòrdia, X. II Objecte que mou à compassió. Lús-
tima. Dolenda res. || Misèria, traball, pena. Làsti-
ma. iErumna, ae.
[llàstima! íqüina llastimaI expr. de compassió.
Ldstima! qué Idatima! ;0 dolendum sanè.
CONTAR LLÀsTiMAs. fr. Referir, exagerar mals ó
desgràcias. Llorar Idslimas. Apud aliquera de .suis
miseriis deploraré.
DE LLÀSTIMA, m. adv. De compassió. De ldstima.
Ex miseratione.
ES LLÀSTIMA, Ó UNA LLÀSTIMA. loC. ExpreSSa '1
sentiment de que no tinga algú lo que mereix. Lds-
tima es ; la mayor ldstima es. Dolendum est.
FÉR, CAUSAR ó DONAR LLÀSTIMA, fr, Fér compas-
sió. Dar ldstima ; lastimar. Miserationem movere.
II Explica '1 sentiment que causa '1 que's raalogre
alguna cosa. Dar lasiima. Dolorem ciere.
POSAR FÉT UNA LLÀSTIMA, fr. Embrufar à algú. Pa-
ner d uno hecho una desdicha. Sordibus, spurcitia
foedare.
posARSE FÉT UNA LLÀSTIMA, loc. Embi'ufarse à sí
mateix. Ponerse hecho una desdicha ; y coger una
liebre fam. Deturpare.
TENIR LLÀSTIMA, fr. Dóldrerse del mal de algú.
Compadecerse, lastimarse. Dolere.
VENIR AB LLÀSTIMAS. fr. CONTAR LLÀSTIMAS.
LLASTIMAR. V. n. fér llàstima. || v. a. Fér
dany. Lasiimar. Laido, is. [| v. r. Móurerse à com-
passió. Tener ldstima, compadecerse, lastimarse. Do-
leo, es. 11 Ferse dany. Lastimarse. Vulnerari , loe-
di.
LLA8TIMAT, DA. p. p. Lastimado. Laesus.
*
LLAU
CATALÀ.
LLAV
83
LLASTIMÓS, A. adj. Digne de llàstima. Las-
timoso. Miserandus.
LLASTIMOSAMENT, adv. m. De un modo
llastimós. Laslimosamenle. Miserè.
LLASTRE. m. Arena peilragosa (jue's posa en
lo fondo de la nau pera donarli firmesa contra 'Is
vents. Lastre, esliva, zahorra. Saburra, a).
CARREGAR DE LLASTRE, FER LLASTRE. fr. POSaP llaS-
Ire en lo barco. Laslrar. Saburro, as.
LLATA. f. Pessa de fusia estreta que's posa de
través dels cabirons de la teulada. Laia. Brachtea,
íB. II Llenca de espart , cànem , etc, en forma de
trena. Pleiía. Pleclea, ae, slorea fascia.
LLATÍ. m. La llengua llatina. Latin, lalinidad.
Latinitas, atis. || La veu llatina que's mescla en los
romans. Latin. Latina sententia. || adj. Qui es del
Lacio ó pertany à ell, als llatins ó à sa llengua. La-
tino. Latinus. \\ Qui sab la llengua llatina; s' usa
com substantiu. Lalino. Lalinaï linguie peritus. ||
Qui estudia la gramàtica llatina. Lalino. Latinila-
tis scholasticus. |1 S' aplica à la iglésia de Occident
y à lo que li pertany. Lalino. Latinus. |1 S' aplica
à la embarcació de vela triangular y à la mateixa
vela. Lalino. Latinus. || adj. Suau. 'Sdiu de lases-
tisoras, panjo y allras cosas que's moulien sobre
un punt de apojo. Suave. Suavis, docilis.
LLATINADA. f. Indirecta , proposició usada
pera fór ó dir cosa distincta de lo que manifesta à
primera vista. Indirecla, vareta, pedrada. Siraulata
loquutio. Ij La clàusula de llatí dolent y macarró-
nich. Lalinajo. Inelegans latinitas.
LLATINAMENT. adv. m. À manera dels lla-
tins ó en sa llengua. Lalinamenle. Latinè.
LLATINISAR. V. a. Donar la declinació ó in-
flexió llatina à las veus de altra llengua. Lalini-
zar. Aliena verba ad lalinam indolem accoraoda-
re.
LLATINISME, m. Modo peculiar de la llengua
llatina. Latinismo. Latina loquutio, latinus idio-
lismus.
LLATINITAT, f. LLATÍ. 1.
LLATUGA. f. LLETUGA.
LLATZARÓS, A. adj. ant. masell.
LLÀTZER, n. p. de home. Ldzaro. Lazarus, i.
POBRE LLÀTZER, exp. mct. Pobrc miserable. Ld-
zaro. Pauper, infelix.
POSAR COM üN LLÀTZER, fr. met. Embrutar à algú
ó tractarlo mal de paraulas. Poner de oro y azul.
Lulo, sordibus in(|uinare; maledictis impetere.
LLATZERIA. f. ant. misèria.
LLATZERIAMENT. m. ant. dany.
LLATZERIAR. V. a. danyar, FERIR, maltrac-
tar.
LLAUNA, f. Planxa de ferro prima de color de
plaïa. Iloja de Iaia ó de Flandes. Stannea bractea.
y La de las rodas dels cotxos, carretas, etc. Llan-
ta. Bractea ferrea. [] Círcul enter de ferro que vol-
ta la roda del carruatge. Calce, calzo. Canthus, i.
d Eyna de cuyna à modo de petita greixonera de
llauna que serveix pera rustir algunas viandas.
Grasera de hoja de Iaia. Lanx coíiuinaria ex ferrea
bractea confecta.
LLAUNER. m. Qui Iraballa en llaunas. Ilojala-
lero. Braclearum stagno illilarum artífex.
LLAURADA, f. L' acte y efecte de llaurar. Ara-
dura, reja. Aratio, nis. || Obligació que tenian los
feudalaris de llaurar la terra al senyor feudal.
Arada. Debitio arationis. || Goret. Barbecho. Yer-
vactura, i.
DO\AR LA DARRERA LLAURADA, fr. Girar lo gorel,
ó donar la darrera remenada à la terra. Cohechar.
Yervactum iterare.
LLAURADOR, m. Qui llaura. Labrador, ara-
dor. Arator, is. 1| Pagès, qui cultiva la terra. La-
brador. Agrícola, a?. |1 Instrument de llauna ó llau-
tó en forma de canal ab que ponen los grans dels
sachs ó senallas pera posaries à la balansa los que
venen à la menuda. Librador. Instrumentum li-
brarum mensorium.
LLAURAMENT. m. LLAURADA.
LLAURAN8A. f. ant. Lo cultiu de la terra. La-
branza. Agricultura, x.
LLAURAR. V. a. Rómprer, girar la terra ab la
arada. Arar, labrar. Aro, as. |1 mel. ant. manejar.
LLAURAT, DA. p. p. Arado. Aratus.
LLAURO, f. LLAURADA. || Lo llocli ó terra llau-
rada. Arada. Aratio, nis.
CAMP DE LLAURO. Campo de labranza. camp.
LLAURO DE PA. Ticrra labor. Arvum , i.
SEGONA LLAURO. La acció y efecte de llaurar la
terra que ja eslava llaurada. Binazon. Repastina-
tio, nis.
LLAUSANGER8. m. Adulador. Lisonjero, adu-
lador. Assenlatorius, ií, assenlator, is.
LLAÜT. ni. Embarcació pelita de figura llarga
y estreta. Laud. Navícula, se. || llahlt.
LLAUTÓ, m. Metall artificial groch que resulta
de la mescla del coure y la calainina. Laton, ala-
lon, azófar. Orichalcum, auricbalcum, i.
LLAVANDERA. f. ant. bugadera.
LLAVAR. v. a. ant. rentar.
LLAVOR, f. Gra que fan las planlas, Simienle,
semilla. Germen, inis. || Blat y ordi que 's tira à la
terra pera sembrar. Semillas. Semen, inis. || mel.
Qualsevol cosa que es causa ü origen de altra. Se-
milla, simienle. Semen, inis. [) pi. Tota grana que
no es blat ni ordi. Semilla. Semen, inis.
LLAVOR DE BÀLSAM. Carpobúlsamo. Carpobalsa-
mum, i.
LLAVOR DE CEBA. CEBOLLÍ. 1.
LLAVOR DE COL. Lo gia que fan las cols desprès
de floridas. Colina. Brassicum semen.
LLAVOR DE ESPINAC», mil. Instrument de ferro de
tres ó quatra puntas. Abrojo. Tribulus ferreus.
LLAVOR DE MELÓ, PERAs, POMAs , etc. Pepita. Se-
men, inis.
LLAVOR DE NAPS. Lo gra que produheix la planta
de aquest nom. Nabina. Napis semen.
84 LLEB DICCIONARI
LLAVOR DE RAVE. Lo gi*a quB fà la planta de
aquest nom. Rabanisa. Rapina, ae.
NO HI QUEDARÀ PER LLAVOR, fr. Denota que algú
ha de morir. No quedarà para simiente de ràbanos.
Nequaquam immortalifatem induet.
TRAURER LA LLAVOR DEL COTÓ. fr. Tràurer la pe-
lussa de la grana. Alijar. Gossy pii lanuginem di-
vellere.
LLAVORADOR, A. adj. ant. explorador.
LLAVORAR. V. a. ant. Traballar alguna pessa
de metall. Labrar. Elaboro, as. || ant. llaurar.
LLAVÓRA8. adv. t. llavors.
LLAVORETA. f. d. Granula. Parvum semen.
LLAVORS, adv. 1. A las horas. Enlonces. Tunc.
LLAXÓ. m Planta de fullas llaigas y retalla-
das, de color vert clar, ab puntas espinosas, las
flors en forma de clavellet, de color groch. Cerra-
ja. Sonchus, i.
LLAY. adv. ant. allà.
LLAYGH. m. làych.
LLE.
LLEAL. adj. Fidel. Leal, fiel. Fidelis.
NO VIU MÉS LO LLEAL DE LO QUE VÓL LO TRAYDOR.
ref. que avisa que l' home franch y de bona fe està
exposat à càurer en los llassos que li para 1' ale-
vós. No vive mas el leal que cuanto quiere el traïdor.
Est nihil insidiis vacaum, quare arie cavendum.
Quidquid in incautura proditor ille parat.
LLEALMENT. adv. m. Ab Ilealtat. Lealmenle.
Fideliler.
LLEALTAT. f. Fidelitat, honrades. Lealtad. Fi-
delitas, atis. || L' amor y gratitut del animals en-
vers r home. Fidelidad, lealtad. Fidelilas, atis.
LLEBA. f. Barra de ferro pera tancar las fi-
nestras y portas de dos pessas. Falleba. Ferreus
vectis.
LLEBEIG. m. Vent del Medilerràneo y sudoest
en 1' Occéano: es de terra entre mitjdia y ponent.
Abrego, leveche, sudoeste, abrigo, dfrico. Carbas, ae.
LLEBETJADA. f. Cop de vent Ilebeig. Ràfaga
de sudoeste. Africi impelus.
LLEBRA. f. Quadrúpedo mòlt conegut; se di-
ferencia del cunill en sór doWé'mès gros, en tenir
lo llom de color bermell obscur, y negra la punta
de las orellas que són majors. Camina à salts per
tenir las potas de detràs mòlt mès llargas que las
de davant, no viu en societat ni en caus, es mòlt
velós, y corre donant voltas fins que 's pert de vis-
ta. Liebre, Lepus, oris.
LLEBRE DE ÍNDiAS. Espécie de Ilebra major que
las de Espanya. Vizcacha. Lepus indicus.
DE AHONT MÉNOS SE PENSA SALTA LA LLEBRA. ref.
Denota '1 succés repentí de las cosas que ménos se
espera van. Donde menos se piensa, ó de donde no
pensamos salta la liebre. Semper tibi pendeat ba-
rnús.
PORMiK COM LAS LLEBRAs. fr. Dormir ab precau-
LLEG
ció y cuydado pera no deixarse sorpéndrer ni en-
ganyar. Dormir con los ojos abiertos. Cautè dormi-
ré, dormitaré.
LA LLEBRA ES DE QUI LA ALSA, 'l CUNILL DE QUI
l' alcansa. ref. Ensenya que si un cassador mala
la Ilebra que altra ha fét alsar la déu donar al qui
la ha fét alsar, però no 'Is cunills. La liebre es de
quien la levanta, y el conejo de quien lo mata. Quera
letho dederis, tua praeda cuniculus esto.
LAS LLEBRAS NO S' AGAFAN À SÓ DE TABALS. DeUOta
que pera conseguir algun fi no se han.de péndrer
medis contraris à ell. Quien pdjaros ha de tomar,
no ha de ojear : mas vale el ruego del amigo, que
el hierro del enemigo. Passerem ut cap'.es, sile.
MÓURER LA LLEBRA. fr. met. Móurcr alguna espé-
cie, ó donar motiu à alguna disputa, pendéncia,
etc. Levantar ò alborotar la caza. Litem, rixam
excitaré.
SEGUIR LA LLEBRA. fr. met. fam. Continuar ave-
riguant alguna cosa pels indicis. Seguir la liebre.
Aliquid ex indiciis investigaré.
TAN GRATA LA LLEBRA QUE MAL JAU. ref. DenOta
que'ls homes massa curiosos en apurar las cosas,
solen trobar cosas nocivas y de gran pesar. Mu'
chas veces el que escarba, lo que no querria halla.
Si nimis curiosè inquiras, forlè invenies quod
doleas.
LLEBRADA. f. ant. Salsa, guisat propi pera la
Ilebra. Junglada, lebrada, Leporinum condimen-
tum, embamma, atis.
LLEBRAS8A. f. aum. Lebron. Lepus magnus.
LLEBRER, m. Gos pera cassar Ilebras. Lebrel.
Yertagus, i. |1 adj. S' aplica als gossos propis pera
cassar Ilebras. Lebrero. Leporarius.
LLEBRERA. f. La femella del llebrer. L''brcla.
Yertagus fcemina.
LLEBRETA. f. d. Liebraston, líebratico, illo,
ito. Lepusculus, i. || met. La jove ó depoch temps.
lebrato, lebratillo. Lepusculus, i.
LLEBROSIA. f. ant. lepra.
LLEGH. m. Religiós que no té opció als ordres
sagrats. Lfig^o. Laicus, i. || adj. Faltat de lletras ó
estudis. Lego. Illileratus, indoctus. |1 adj. Lo qui
no té ordes clericals. Lego. Laicus.
LLECSÓ. m. ant. llaxó.
LLEDANIAS. f. pi. lletanias.
LLEDESME, A. adj. ant. llegítim.
LLEFRE, A. adj. Greixós, llapissós. Pringon,
grasiento, lechon. Sordidus.
LLEGA. f. Monja professa que serveix à las de-
més ò no es de cor. Lega. Monialis laica famula-
trix. II ant. llegua.
LLEGAGIA. f. ant. embaixada.
LLEGALITZAR. V. a. ant. legalizar, omo-
LOGAR.
LLEGANY. m. LLAGANY.
LLEGANYA. f. LLAGANYA.
LLEGAR. V. a. for. Deixar algun llegat en tes-
tament. Legar. Lego, as.
m
LLEG
CATALÀ.
LLEI
85
LLEGARDO Y LLEGARROT. m. Nom que's
dóna per despreci als donats de las ordes religio-
sas. Ilermanuco. Fraterculus, i.
LLEGAT, m. for. Deixa que 's fa en lo testa-
ment. Manda, legado. Legatum, i. 1| Cardenal en-
viat extraordinàriament pel Papa prop de algun
príncep cristià. Legado. Pontiíicus legatus.
CADUCAR LO LLEGAT, fp. for. No tenir efecte per
falta de la persona en qui debia recaurer. Caducar
el legado. Legatum caducum fieri.
LLEGATARI, A. m. y f. La persona à qui 's
deixa algun llegat en testament. Legatario. Lega-
tarius, ii.
LLEGENDA, f. Lo que's llegeix. Leyenda. Lec-
tio, nis. II Acte y efecte de llegir. Lectura. Lec-
tio, nis.
LLEGIBLE, adj. Lo que's pót llegir. Legihle.
Legibilis.
LLEGIDOR, A. m. y f. Qui llegeix. Lector.
Lector, is. 1| adj. llegible.
LLEGIDORA, f. Cassa pera tràurer 1' oli de
pica. Taceta. Olearium vas.
LLEGIÓ. f. ant. legió.
LLEGIR. V. a. Enténdrer, pronunciar lo es-
crit. Leer. Lego, is. |j Ensenyar, explicar pública-
ment. Leer. Publicè docere. || Dir en públich I'
opositor la llissó ó discurs que ha compost. Leer.
Recito, as.
LO llegir fa PÉRDRER l' ESGRÍüRER. fr. QUI MÒLT
ABARCA POCH ESTRENY.
LLEGISLAGIÓ. f. Lo COS ó códich de las lleys.
Legislacion. Corpus juris. 1| La ciència de las lleys.
Legislacion. Scientia leges faciendi.
LLEGISLADOR. m. Qui fa, estableix ó pro-
mulga lleys. Legislador. Legislator, sanctor, is,
legifer, i.
LLEGI8LAR. V, a. Establir, donar lleys. Le-
gislar. Leges facere.
LLEGISLATIU, VA. adj. S' aplica al dret ó
potestat de fer lleys. Legislalivo. Leges condendi
potesta gaudens. | S' aplica al códich de lleys. Le-
gislativa. Ad leges pertinens.
LLEGISL ATURA. f. Cos llegislatiu en exerci-
ci y temps de sa duració. Legislatura. Leges con-
dendi potestalem habens cailus.
LLEGISTA. m. Professor de lleys. Legista, ju-
rista. Jurisperiuis, i. |1 Estudiants de lleys. Legis-
Legulejus, i.
Ílegista ignorant. Lo que's té per llegista. y
sols sab las leys de memòria. Leguleyo. Legicrepa,
íe, legulejus, i.
LLEGIT, DA. p. p. Leido. Leclus. [j llegista.
LLEGÍTIM. A. adj. Conforme à la lley. Legiíi-
mo, legal. Legitimus. [[ Cert, verdader. Legitimo.
Legitimus. || Se diu del fill procreat de matiimoni
Uegítiin. Legitimo. Legitimus natus nuptiis.
LLEGÍTIMA. f. Aquella porció que per dret
competeix en la herència dels ascendents ó descen-
dents, als fills y descendents per dret natural, y
TOMO II.
als pares per dret positiu. Y encara que per dret
comú es diversa segons la diversitat y número de
aquells a qui correspon, per privilegi especial d©
Catalunya la llegítima així dels descendents com
dels ascendents sempre es la quarta part de la he-
rència deduhils los deutes y gastos del funeral, la
que's divideix per parts iguals entre tots los fills,
encara que sian més de quatre, y està en opció del
hereu pagaria ab diners, estimant sòn valor, ó ab
propietat inmoble; y quant sobre la propietat que
's consignarà hi hagués discòrdia, sia à arbitri del
jutge. Mès en quant à la quantitat, s' alen al temps
de la mort, y en quant al valor, al temps del pago.
Mès de la llegítima no pagada y encara de sòn su-
plement se dehuen los fruyts desde'l dia de la mort
del pare. Legitima. Legitima, a;.
LLEGITIMAGIÓ. f. La acció y efecte de llegi-
timar. Legitimacion. Legitimatio, nis; y filiorura
spuriorum in ingenuos traductio, la dels fills.
LLEGÍTIMAMENT. adv. m. Conforme à las
lleys. Legitimamente. Jure, legitimo.
LLEGITIMAR. V. a. Fér llegftim lo que no ho
es. Legitimar. Legitimum, validum aliquid quod
irritum est reddere. || Justificar alguna cosa con-
forme à las lleys. Legitimar. Secundüm leges ali-
quid probare. |1 Adoptar, fér llegílim al fill que no
ho es. Legitimar. Ingenui jus spurio tribuere.
LLEGÍTIM AT, DA. p. p. Legilimado. Legiti-
matus.
LLEGITIMISTA. m. y f. Adicte à la Uegitimi-
tat. Legitimista. Legibus addictus.
LLEGITIMITAT. f. Qualitat de llegítim. Le-
gitimidad. Cum legibus convenientia, consensio,
conformitas.
LLEGOR. m. LAUS, ALABANSA.
LLEGOTEJAR. V. a. ALABAR, ADULAR.
LLEGUA, f. Mida dels camins diferenla entre
las nacions; la espanyola es de 20,000 peus. Le-
gua. Leuca, se.
DE UNA llegua LLUNY. loc. k grau distàucia. A
legua ; d la legua ; d leguas ; de cien leguas, de mu-
chas leguas, de media legua. Longè. || Expressa que
alguna cosa s' adverteix desde luego fàcilment. A
legua. Quamprimüm.
PER TOT in HA CENT LLÉGUAS DE MAL CAMÍ. loC.
que ensenya que en qualsevol cosa que s' intente
fér s' hi troban dificultats. Por do qtiiera hay su
legua de mal camino ; tener alguna cosa su legua ó
pedazo de mal camino. Rem difficilem, nou expedi-
ta m esse.
LLEGUM, m. Nom genérich de la grana que's
cria en tavella. Legumbre. Legumen, inis.
LLEGUM cuYTÒs. loc. faui. Lo quí -tot ho vòl fér
depressa y no té paciència. Impaciente. Impatiens.
LLEGUMS SECHS. pi. Lo gra de tavella una volia
ja assecat à punt de guardar. Menestras. Legumi-
na, sicca.
LLEIGEA. f. ant. fealdat.
LLEIXA, f. escudeller.
11
$e
LLEN
LLEIXAR. V. a. ant. deixar.
LLEIXIU, ni. Aygua cuyta ab cendra ó altra
cosa tÍMiea. Legia. Lexivium, ii.
LLEIXIVER. m. cubell.
LLÉMENA, f. L' OU ó llavor de que's crian los
polls. Liendre. Lens, dis.
TRAUREU LAS LLÉMENAS. fr. ESLLEMENAR.
LLEMENCH, CA. adj. Lo qui es massa delicat
if de tol fa ascos. EsquHimoso. Fastidiosus.
LLEMENER. m. Lloch ahont hi ha llémenas.
Leudrero. Lendium locus. [1 pinta llemenera.
LLEMENETA. f. d. Liendrecija. Lendiculus, i.
LLEMENÓS, A. adj. Ple de llémenas. Lendro-
so. Lendiginosus.
LLEMÍ. (devot de sant) ioc. fam. llépol.
LLEMINADURA. f. llepoleria,
LLEMir^EJAR. V. n. llepolejar.
LLEMINER, A. adj. llÉpol.
LLEMINERIA. f. llepoleria.
LLEMOSÍ, m. Província de Fransa. Lemosin.
Lemovicus. \\ La llengua llcraosina. Lemosin. Le-
movicenses idioma. || adj. Lo natural de y pertan-
yent à dita província. Lemosin. Lemovicensis.
LLENCA, f. Tros llarch y estret de paper,
drap, etc. Tira, lisla. Fasciola, x. [j llistó.
llenca de cansalada. Tallada prima del gras
del porch. Mecha. Suillus peniculus.
LLENCA DE CUYRO EN LOS CAIXONS. La que 's SÓl
clavar en los cantons de cadacaixó pera assegurar
que no's desolaven. Precinta. Coriacea fasciola.
LLENCA DE DRAP. Ti'os dc drap estret y llarch que
s' esquinsa del restant. Gira. TeliE segmen.
LLENCA DE PERNIL. Tallada de pernil de porch.
Magra. PerníE porcinaï frustrum.
LLENCA DE TELA. Tios repuntat qu>i's posa per
collet en las camisas. Tirilla. Indusii coUaris
ta^nia.
LLENCA DE TERRA. LLENGUA DE TERRA.
LLENCER. ra. ant. Qui ven telas. Lencero. Lin-
tearius.
LLENCERIA, f. ant. Botiga ó magatzem de te-
las. Lenceria. Oíficina lintearia.
LLENSOLETS. m. d. ant. bolquers.
LLENGARDAIX. m. ant. llangardaix.
LLENGOTAS. (fér) fr. Burlarse de algúfentli
posturas ab la llengua. Sacar la lengua. LinguiB
jactalione aliquem irridere.
LLENGOTEJAR. V. n. murmurar.
LLENGOTER, A. adj. Xarrayre, desllenguat,
mal parlat. Lenguaraz. Pelulans, loquax.
LLENGUA, f. Principal òrgan del gust en tots
los animals y de la paraula en 1' home. Lengua.
Lingua, ai. || Lo conjunt de veus ab quí s' explica
cada nació. Lengua. Sermó, nis. || notícia.
LLENGUA BOVINA. BUGLOSA, BORRATXA. Planta de
fullas mitjanament llargas, aspras al lacto, de co-
lor vertoscur, rellulienlas, inodoras y de sabor fat;
las flors pelitas, de color blau ó roig, à vegadas
blancas; cada una es un embut en forma de pabe-
DICCIONARI LLEN
lló, grogas, que circuheixen la major part de la
cama per la extremitat superior. Lengua bobina ó
de buey, buglosa. Buglossum, i.
LLENGUA DE GABALL. Herba de fullas semblants à
la llengua del caball. Lengua decataí/o. Hippoglos-
sum, i.
LLENGUA DE CABALL TRAVAT, fr, mel. Qui parla pal-
pissot. Lenguade eslropajo, de bolo. Blaesus, balbus.
LLENGUA DE CERVO. MELSERA.
LLENGUA DE ESCORPÍ. Mala lléngua, murmurado-
ra. Lengua de escorpion, de alacran, de sierpe, de
vibora. Maledicus.
LLENGUA DE ESCORSÓ. SERPENTINA.
LLÉNGUA DE FOCH. Cada una de las flamas en Ggu-
ra de lléngua que devallaren sobre 'Is deixebles
de Jesucrisl en lo dia de Pentecostes. Lengua de
fuego. Lingua ignea , flammea. | llengua de es-
corpí.
LLENGUA DEL AYGUA. La part de la terra que toca
al aygua. Lengua del agua; ribera. Ora, ae, crepi-
do, inis.
LLENGUA DE SERP. for. Obia Bxterior davant dels
ànguls ixents del camí descubert. Lengua de sier-
pe. Propugnaculura instar serpenlinai linguaí. ||
Herba de fruyt semblant à la lléngua de la serp.
Lengua de sierpe. Sagitta, íb, ophioglosson, i.
LLENGUA DE TERRA. Lleuca de terra que entra en
lo mar. Lengua de lierra, promontorio, cabo. Ter-
rse lingua.
LLENGUA MARE. Aquella de la qual se derivan di-
ferents dialectes. Lengua malriz. Lingua primo-
genia.
LLENGUA MATERNA. La própia de la terra ahont
se naix. Lengua materna. Palrius sermó..
LLENGUA MORTA. La que ja no's parla com à pró-
pia y natural de una nació. Lengua muerla. Lingua
obsoleta.
LLENGUA SANTA. La lléugua hebrca. Lengua santa.
Haibraica lingua.
LLENGUA VIVA. La quc's parla en alguna nació ó
província. Lengua viva. Yulgaris sermó.
LLENGUA VULGAR. La que's parla en cada país ó
nació. Lengua vulgar. Patrius sermó.
LLÉNGUASBRONZEJADAS. poét. Campanas. Lenguas
bronceadas. Linguae aereíe.
A LA LLENGUA DEL AYGUA. À la vora del aygua.
A la lengua del agua. Ad oram, ad ripam.
BUSCAR LA LLÉNGUA. fr. Incitar à disputas, provo-
car renyinas ó rahons. Buscar la lengua. Ad jur-
gium provocaré.
ESCALFARSE LA LLÉNGUA. fr. met. fam. Parlar llar-
gament. Calentàrsele d uno la boca ó la lengua.
Loquendo incalescere.
FÉR CALLAR LAS MALAS LLÉNGUAs. fr. Desmentir
algú ab bonàs obras als murmuradors. Dar un la-
paboca. Os alicui priecludere.
FÉRSE LLÉNGUAS. fr. Alabar mòlt alguna cosa.
Ilacerse íeni/was. Exquisilissimis verbisaliquid lau-
dare, praedicare.
I[ LLEN
*9ickT L\ LLENGUA AL CUL. loc. fam. pera avisar
als noys que no digan ni pregunten lo que no con-
y(\ Corlapicos y callares. Silete.
FLUIX DE LLENGUA. Qui enraliona ó diu tol lo que
sab. Flujo de pitlabras. Yt'rborum profluenlia.
HAVER LLENGUA. loC. anl. TEXIR NOTÍCIA.
HAVER LLENGUA DE LA POSTA. loc. aul. Tener ÏIO-
ticias luego, luego ; por la posta, à loda prisa. Cilis.
simè notitiam habere.
LA LLENGUA MUDA MAT FOU ABATUDA, ref, EN BOCA
TANCADA elC.
LLARcn DE LLENGUA, mel. Desvergonjit en lo
parlar. Largo dj lengua. Procax, loquax.
LLIGAR LA LLENGUA, fr. Impedir que 's diga al-
guna cosa. Alar la lengua. Linguam impediré.
MALA LLENGUA, ftlurmurador que desacredita sen-
.se fonament. Deshonrabueuos. Infamator, is.
MALAS LLÉNGUAS. Lo comü dels murmuradops,
Malas lenguas. Detractores. 1| Lo comú de la gent;
y en aquest sentit s' usa de la frase: així ho di-
huen MALAS lléngüas. Malas lenguas. Fama, ae, ru-
mor, is.
MÒLTA LLENGUA Y POCHs FETS. rcf. Denola que
mès fàcil es amenassar que executar, ó que no to-
tas las amenassas s' efectuan. Mas son los amena-
zados que los acuchillados : los amenazados comen
pan. Non pauci vanas exercenl minas. 1| Reprèn
als que prometen fór mòlta cosa, quant no hi ha
perill ni es ocasió, y arribant al cas s' acobardei-
xen y no fan res. Antes de la hora gran denuedo,
venidos al punto mucho miedo. Qui re secunda for-
tis est; dubia fugax: magna cum minaris extricas
nihil. II Denota que'ls que són cobarls parlan valen-
üas y aparentan valor. El mal del milano, las alas
guebradas y el pico sano. Expers virtulis jaclans
gloriam.
MossEGABSE LA LLENGUA, fr. Contenlrse de parlar
callant ab voléncia lo que 's tenia ganas de dir.
Morderse la lengua. Linguam fraenare.
NO TENIR PELS EN LA LLENGUA, fr. mct. Dir Seu-
se reparo lo que se sent. No tener pelos, ò polilla,
ó pepita en la lengua; no morderse los labios. Aper-
tè, liberè, audacter loqni.
NO TENIR SINÓ LLENGUA, fr, ab que 's denota que
algú fà '1 valent sols de paraula, ó parla lo que no
ha de executar. Ser todo jarabe de pico. Ulaterare.
PASSAR A nu PER LLENGUA, loc. aut. Mal paHar de
algú. PASSAR PER LLÉNGUAS.
PASSAR PER LLÉNGÜAS. fr. met. Murmurar. Paner
lengua d alguno ; Iraerle en boca ó en lenguas. De-
tracto, as.
PÉNDRER LLENGUA, fp. met. ant. PÉNDRER LLÉN-
GUAS.
PÉNDRER LLÉNGÜAS. fr. Péndrer veus, informarse
de alguna cosa. Tomar lengua, voz ó senas. Ex ali-
quo percontari.
PÉRDRER A ALGiJ LA LLENGUA, fr. Venir dany per
parlar. Perder el pico. Loquacitale sibi ipsi no-
cere.
CATALÀ. LLEN 87
QUANT PARLO LA LLENGUA MANEJO, rcf. ab (jUe s'
expresa aquell que sabent s6r cert lo que diu, li
volen refular ó desm.'nlir. Cuando los mudos ha-
blan, licenria lienen de Dios. Scio quid dicam.
QUI LLENGUA HA À ROMA VA, Ó QLI TÉ LLENGUA
À ROMA VA. ref. Deno'.a que 'I qui dub!a ó ignora,
déu preguntar pera l'acert. Quini lengua ha,a Ro-
ma va. Yiam qui nescit ad mare, oporlet amnem
quererecomitem sibi.
SETZE LLÉNGUAS, Gran enrahonador. CAen len-
guas. Yerbosus.
TENIR ALGUNA COSA AL CAP DE LA LLENGUA, fr. VO-
lerse recordar y no poder dir alguna cosa. Tener
algo en el pico de la lengua. Mitninisse velle, nec
posse dicere. || Saber bè, dir prompte alguna cosa.
Tener algo en el pico de la lengua. In promptu ha-
bere.
TENIR LA LLENGUA LLARGA, fr. Dir lo que 's deu-
ria callar. Ser largo ds lengua. Iraprudenler loqui.
TENIR LA LLENGUA MASSA LLARGA, fr. mel. Sér
atrevit, desvergonyil en lo parlar. Ser suelio de
lengua. Dissolulum esse.
TENIR LLENGUA, fr. mct. Se diu del qui tenint
culpa ó motiu de callar, encara crida y vol tenir
rahó. Gallear. Minaciter clamaré.
TENIR MÒLTA LLENGUA, fr. SÍM' iiiòlt parlador. Te-
ner mucha lengua. Loquacem esse.
LLENGUADO, m. Peix de un peu à peu y mitj
de llarch, mòlt xalo, que té '1 llom en un costat,
de color pardo, y '1 ventre en 1' oposat, de color
blanch ; dos ulls en un costat del cap y dos llargas
alelas que corren de la cua al principi del cap, y
r altre fins al mateix llabi. La carn es mòlt osii-
mada. Lenguedo. Solea, x. || Lo de superior quali-
tat per tenir la carn mes molla, sucosa y tendra,
es un tant mès petit, y de millor gusl. Acedia. To;-
nia; as.
LLENGUADOCH. m. Província de Fransa.
Languadoc. Gallia gòtica.
LLENGUATGE, m. IDIOMA. |1 L' estil y modo
de parlar de cada hu.Lenguaje, estilo. Glossa, le. ||
En lo moral las senyals mudas y que donan à en-
téndrer alguna cosa, com: lo llenguatge dels ulls
es mòlt expressiu. Lenguaje. Signum, i.
LLENGÜETA. f. d. Lengüecilla, lengüeta. Lin-
gula, a;. |1 gaugamelló. || Lo fi ó piu de la balansa.
Lengüeta, lengua, fiel. Libramentum, i. || Instru-
ment de acer posat en l' ingeni, de que usan los
llibreters pera retallar lo paper. Lengüeta. Ferrea
lingua. II mús. Planxela de ineall, etc. movible
que solen tenir los instruments de vent, Lengüeta,
pipa. Lingula, a;. || Espi'cie de barrina que'ls cadi-
rayres y fuslers acomodan al mànech del belabar-
quí pera fér lo forat à son gust. Lengüeta. Terebra;
genus. II Ferrel que en l'ham, àncora, elc. impe-
deix la eixida de ahont s' introduheix. Lengüeta.
Uncus, i. II arq. ftiütllura en figura de llengua. Len-
güeta. Lingua, ae.
LLENGÜETERIA. f. Conjunt dels registres
88
LLEiN
DICCIONARI
LLEÓ
del orga que tenen llengüeta. Lengüeleria. Organi-
corura canonum series.
LLENGUT, DA. adj. Qui parla mòlt, Hahlador,
charlataii, lenguaz, lenguaraz. Garrulus. [| des-
LLENGUAT.
LLENS. m. Tela de lli ó cànem. Lienzo. Lin-
leura, ei. || Cortina de la muralla, que es lo tros
entre baluart y baluart. Cortina, lienzo. Muralis
cortina. || V enfront de algun edifici y qualsevol
paret de un àngul à altre. Lienzo. Paries disten-
tus.
LLENS BLANQUEJAT. Lïenzo curado. Tela dealbala.
LLENS CRU. Lo que no està blanquejat. Lienzo
crudo. Tela lintea cruda.
LLENSA. f. Cordill pera pujar recta una pa-
ret. Tendel. Ad dirigendos parietes funiculus.
LLEN80L. ra. Llens que serveix en lo llit pera
abrich inmediat al cos. Sabana. Sindon, inis.
LLExNsoL REAL. mil. Màquina bel-licosa, elevada
sobre fuslas de vuyt peus de altura, deu de ampla,
setze de llarch, ab cuberla de vigas atravessadas y
de vimels pels costals, davall de la qual anavan
cuberls los soldats à desbaralar las murallas ene-
migas. Manlelele, galeria. Yinea, ae.
AGAFARSELI i ALGÚ 'l LLENSOL EN LAS ANCAS. fr.
Tenir peresa de llevarse. Pegarsele à alguno las
sàbanas. Obpigriliara lecto teneri, delinire.
cuBRiR AB LLENSOLS. fr. Posarlos demunt de algu-
na cosa ó embolicaria ab ells pera taparia. Ensa-
banar. Sindone involvere, tegere.
pÉNDRER LOS LLENSOLS. fr. fam. Deixar sens ells
al qui 'Is tenia. Desensabanar. Sindone aliquem
nudare.
LLENSOLET. m. d. Sabanilla. Parva sindon.
LLENTIA Y LLENTILLA, f. Planta ben cone-
guda per sòn fruyt, un llegum de color pardo, pe-
tit, xato, rodó convexo per las dos caras. Lenteja.
Lens, lis. I Taca en la cara dita així per la figura.
Peca, lunar. Lentigo, inis.
LLENTIA DE AYGUA. Herba que 's cria en las ay-
guas estancadas, de fuUas com lo fruyt de la llen-
tia y de sa part inferior penja una arrel sumergi-
da en la aygua. Lenteja aquàtica ó de agua ó de
laguna. Palustris lens, lenticula.
LLENTIJA. f. ter. llentia.
LLENTIÓS Y LLENTILLÓS, A. adj. Qui es-
tà clapat de Uenlias. Pecoso. Lentiginosus, lenticu-
losus, lenticulatus.
LLENTISCH. m. ant. mata. |1 y
LLENTRISCEL. m. ant. Arbre mòlt comú en
Espanya que fa las fuUas composlas de quatre pa-
rells de fuUelas que ixen de dos en dos una davant
de altra, agafadas à un tronquet comú. Produheix
flors mascles y femellas sobre de una mateixa
branca, y aques'as donan un fruyt un xich carnós
que enclou un pinyol ovalat y negre quant es ma-
dur. Lenlisco, mata. Lenliscus, i.
LLENY. m. ant. leny.
LLENYA, f • Fusta pera cremar. Lena. Lignum,
i. II exp. fam. que usan los noys pera instar à algú
que pegue à altre. Palo. Fustis.
afegir llenya al foch. fr. met. Fomentar las dis-
córdias. Echar, paner lena al [uego; anadir fuego
al fuego. Ignem igni addere.
DE tota llenya FA FEIX. rcf. Reprèn la codícia
del qui tol ho arreplega, per poch que valga. Salga
pezósalga rana ú la capacha. Omnia coUigit.
DONAR LLENYA, fr. mel. fam. Pegar. Cargar de
lena. Fustigo, as.
ESTELLAR LLENYA, fr. Partir los tions en vàrias
estellas. Partir lena. Ligna scindere.
TIRAR LLENYA AL FOCU. fr. met. AFEGIR LLENYV
AL FOCH.
LLENY ADER. m. Qui fà llenya. Lenador. Lig-
narius, ii. || Qui ven ó proveheix de llenya. Lenero.
Lignarius, ii.
LLENYADOR. m. LLENYaDER.
LLENYAJU. m. Conjunt de fuslas. Maderaje,
maderdmen, maderada. Lignorum copia.
LLENYATER. m. llenyader.
LLENYER. m. Lloch ahont se posa la llenya.
Lenero, lenera. Lignaria cella, apotheca.
LLENYÓ8, A. adj. S' aplica à la part dels ar-
bres dita fusta. Leüoso. Ligneus.
LLEÓ. n. p. de home. León. Leo , nis. [1 Fe-
ra natural del Àfrica de color entre groch y
roig, de tres à quatre peus de alsària y set ó vuyt
de llarch, lo cap gros, las dents y unglas mòlt
forlas, la cua llarga cuberla de pel curt y termi-
nada per un floch de cerdas, lo mascle 's distin-
geix per una llarga metxa que li cubreix la nuca y
'1 coll ; es lo mès fort dels quadrúpedos dels quals
s' alimenta, y noacometals homes sinó à falla de
animals; es generós, regoneix los beneficis y 's
doma fàcilment. León. Leo, nis. || Signe boreal lo
quint del zodíach. León. Leo, nis. | met. Persona
iracunda , fera. León. Saevus. IJ foca.
BRAMAR LO LLEÓ . fr. Rugir. Rugio , is.
posARSE COM UN LLEÓ. fr. Resistir ab mòlt em-
penyo y enfado, irritarse mòlt. Ponerse como un
leon. Yaldè irasci.
LLEONA, f. Femella del lleó. Leona. LeíBna,
ae y lea , ae, los poelas.
FÉR vÉüRER LA LLEONA, fr. Se pondcra la resis-
tència en créurer lo mòlt difícil é impossible. Cla-
vàrsela à uno en la frente. Credat judaeus Apella.
LLEONART. n. p. de home. Leonardo. Leonar-
dus, i.
LLEONER. m. Qui cuyda dels lleons. Leonero.
Leonum custos.
LLEONERA. f. Gàbia de lleons. Leonera, lago
de leones. Lacus leonum.
LLEONÈS, A. adj. Natural de Leon. Leones. Le-
gionensis.
LLEONET. m. d. Leoncillo, ico, ito. Leunculus, i.
lleoní, na. adj. Propi ó pertanyent al lleó.
Leonino. Leoninus. || S' aplica à las companyias y
contractes en que tolas las ganàncias són pera un
■i
LLEP
CATALÀ.
LLET
89
sócio y tolas las pérduas pera un allre , ó pera un
sócio part deia ganància y ninguna en la pèrdua
ó bò al revés. Leonino. Leoninus. || Se diu del vers
llatí en que la ünal es consonant ab sòn inilj. Leo-
nino. Leoninus.
LLEOPARDO. m. Quadrúpede de Àfrica y Assia
rogench, ab clapas negras y rodonas, lo cap sem-
blant al de un gat, dents y unglas mòlt forlas, uns
lo fan fill de pardo y lleona, altres de lleó y pante-
ra. Es cruel y sanguinari. Leopardo. Ceopardus, i.
LLEPACRESTA8. m. Qui va adulant ab su-
missió à altre per lo que espera de ell. Lamedor.
Assenlator, is.
LLEPADA, f. Fregada abla llengua. iengiMeto-
da , leiujiierada. Linclus, us. |1 Acte de llepar. La-
medura, lamerelada. Linctus, us.
LLEPADOR, A. m. y f. Qui llepa. Lamedor.
Lambens.
LLEPADUM. m. y
LLEPADURA. f. Such com aixsrop. Lamedor,
eclegma. Linctus, i. || met. atractiu, afalach.
LLEPAFILS, adj. ESCRUPULÓS.
LLEPALL08A. f. Au"ell gros com la calàn-
dria , de color pardo ab vàrias clapas per tol lo cos.
Té 'Is peus curts y 'Is dits com los del lloro. Es
mòlt gras y vola poch; posat en la ma tors lo coll.
Torcecuello. Torquilla , ae.
LLEPAMENT. ra. ant. llepada. 1. || anl. met.
ATRACTIU, AFALACU.
LLEPAPEDRAS. m. Peix. llamprea,
LLEPAPLATS. m. Glotó , lleminer. Lamepla-
los. Catillo, nis.
LLEPAR, v. a. Passar lleugerament la llengua
per alguna cosa. Lamer. Linguo , is. U met. Atràu-
rer, afalagar. Popar. Palpo, as. || met. Fregar lleu-
gerament una cosa en las altras. Rozar. Leviter
langere.
ALGUNS se n'eNTRAN LLEPANT Y SE n'iXAN MOSSE-
GANT, ref. que manifiesta que 'Is qui van averi-
guant lo que no'ls convé , acosluman descubrir lo
que no voldrian. Escarhò el gallo, y descubrió el
cuchillo que le maíó. Incidit in cultrum scalpit dum
slercora gallus.
QUI LLEPA MÉS QUE NO SÓL , ó 't TÉ DE MENESTER
ó trahirte vól. ref. Denota la precaució que de-
bem tenir ab los aduladors. Quien te hace (iestas
que no suele hacer, ó te quiere enganar ó le ha de
menester. Ab assentatoribus semper cave.
LLEPASSA. f. PANISSOLA. j] BARDANA. || LLISTÓ.
I_ LLEPAT, DA. p. p. Lamido. Linctus.
i. LLEPISSÓ8, A. adj. LLAPISSÓS, YISCÓS.
' LLEPISSOSITAT. f. VISCOSITAT.
LLEPO. m. ant. llach, llot.
LLÉPOL. adj. Lleminer. Gloton , goloso, Ligu-
ritor. II met. desuonest.
LLEPOLEJAR. V. a. Gormandejar, buscar lle-
polerias. Gulosinear, golosinar,golosmear,golus-
mear, golosear. Ligurio, is.
LLEPOLERIA Y LLEPOLIA. f. Menjar deli-
cat. Golosina. Cupedia, orura. | Apetit, costum,
propensió à menjars delicats. Golosina , golosia.
Ligurilio , nis.
LLEP0L08AMENT. adv. m. Ab Uemineria.
Golosamente. Gulosè.
LLEPRA. f. LEPRA.
LLEPRÓ8, A. adj. LEPRÓS.
LLE8GA. f. Tallada de cap à cap del pa Reba-
nada. Plagula, a;. jj tallada.
LLESCAR. V. a. Fér Uescas. Rebanar. In pla-
gulas, in oíTelIas secare.
LLESCAT, DA. p. p. Rebanado. In plagulas se-
catus, abscissus.
LLESQUETA. f. d. Rebanadilla, ica, ila. Leve,
exile segmentum.
LLEST, A. adj. Actiu, diligent, escarrabillat,
estordit, expedit. Listo. Accuratus. [[ Acabat, con-
clòs. Despachado, acabado, concluido. Absolutus. t|
S' aplica à la fusta recta. Dòcil. Mollis. \\ Expedit
en la execució de las cosas. Expedita, despachado,
liberal. Celer.
ANAR llest. fr. Anar diligent. Andar listo. Fes-
tino, as.
LLESTA, f. ant. tria.
LLEST AMENT. adv. m. Ab llestesa. Listamen-
te, prontamente, velozmente. Celeriter. J Estordi-
dament, ab vivesa. Agilmente, determinadamente,
libremente. Alacriter, prompte, expeditè.
LLESTAR. V. a. ant. triar.
LLESTAT, DA. V. a. ant. triat.
LLESTESA. f. y
LLESTITUD. f. ant. Estordiraent, vivesa. Acti-
vidad, gallardia. Alacritas, atis. || Promptitud, ve-
locitat, lleugeresa. Presteza, prontitud, velocidad,
prisa. Celerilas atis.
LLET. f. Licor blanch mòlt substanciós que pre-
para la naturalesa en los pits de las mares pera ali-
ment dels fllls. Leche. Lac, tis. 1| Licor de algunas
plantas ó llavors semblant à la llet. Leche. Humor
lacti similis. || Lo such blanch qu's trau de algunas
llavors picantlas, com de las ametllas, llavors de
meló de carabassa, etc. Leche Succus lacti similis.
II Nom que ab la preposició de y alguns noms de
femellas de animals vivíparos, signiflca que las
tals femellas se tenen per aprofitarse de la seva llet.
De leche. Lactifer. || met. La primera ensenyansa
que's dóna à algú. Leche. Lac doctrinae.
LLET DE ametllas. Such blauch que's fà abellas.
Leche de almendras. Succus ex amigdalis pistis.
LLET DE GALLINA. Herba quc's criaentre'ls sem-
brats de flors verdosas per fora y blancas per dins.
Leche de gallina ó de pdjaro. Ornithogalum, i.
LLET DELS VELLS. fam. YÍ. Lcchc dc los viejos. Yi-
num, i.
LLHT DE POLLA. AMETLLAT.
LLET DE TERRA. Terra mòlt suau, blanca y absor-
vent, que constituheix la base de la sal de figuera,
y es un purgant actiu. Leche de tierra ; magnèsia.
Magnèsia , ae.
^6
LLET
DICClOxNARI
LLET
LLET PRIMERA. CALOSTRE,
LLET VIRGINAL. Licoi* blatich pera hermosejar la
cara. Leche virginal. Yirginale lac.
DE LLET. Dit del animal que mama, Lechal; ani-
mal de leche. Laclens.
LA LLET IX DELS MOSSOS, NO DELS OSSOS. ref. Denola
que pera tenir llet las donas que crian, han de
menjar bè. La leche sale del mueso, no del hueso.
Cibus, non os producit lac.
MAMARHo AB LA LLET. fr. met. Apéndi'er alguna
cosa desde criatura. Mamarlo en la leche. A primis
cunabulis.
NO MORIR DE LLET DE AMETLLAS. fr. fam. Morir
violentament: y així 's diu per to de amenassa ó
de pronóstich. No morir veslido. Extra leclum mori.
VENIR La llet als LLABIS Ó ALS MORROS. loC. fam.
Tenir poca experiència. Estar con la leche en los la-
bios. Inexpertum, in primordiisesse.
LLETADA. f. Los menuts de alguns animals.
Lechecillas. Lactes, ium.
LLETANIA, f. Súplicas que's fan à Deu invo-
cant à Maria santíssima y als Sants per orde de sos
noms. Lelania. Litania, ae. || met. fam. Tirallonga,
llista de mòltas cosas. Lelania, retahila. Longa re-
rum series. || pi. Professons que's fan ans de la
Ascenció'^en que's canta la lletania dels sants, ieta-
nias mayores. Litania;, arum.
lletania de la MARE DE DÉU. Deprecació que se
li fa per sos elogis y atributs. Lelania lauretana ó
de la Virgen. Litania lauretana.
LLITARGIA. f. ant. letargia.
LLETER, A. adj. Se diu dels animals quema-
man. Lechal, lechar, lechazo. Lactens, tis. |j Qui
ven llet. Lechero. Lactis venditor. [] anat. S' aplica
als conductos per ahont passa la llet üns à arribar
al mugró. Lacifiero. Lactifer.
LLETERA, f. Herba que té '1 such semblant à
la llet. Lechetrezna, yerba de la leche, tilimalo. Lac-
taria, ae. II Se diu de la mare que té mòlta llet. Le-
char, lechera. Lactis abundans.
lletera de estany. Planta ramosa, espècie de
eufórbia que's cria en los ayguaraoUs. Ésula. Pa-
lustre emphorbium.
LLETEROLA. f. Espècie de pelleringa ó mem-
brana blanca que venen los carnicers, y es lo teixit
dels muscles del coll dels animals. Musculós del
cuello. Musculosus collaris, flexibilis, inletlus.
LLETG, JA. adj. Disforme, desagradable à la
vista. Feo. Faedus. j) Desproporcionat, faltat de si-
metria. Feo. Faedus. || Lorrorós, mal format. Feo.
Monstruosus. || met. Deshonest, indecent. Feo, tor-
pe. Turpis, inhonestus.
LLETGE8A. f. Desproporció, deformi lat, falta
de arreglo y simetria. Fealdad, feeza. Turpitudo,
inis. 11 deshonestedat.
LLETGET, A. adj. d. Algo feo. Turpiculus.
LLETÓ, NA. adj. Matxo ó mula que mama ó
poch temps que està desmamat. Lechal, lechar, le-
chazo. Lactens. | Aquella part dels peixos mascles
en que's conté una substància com llet. Llecheci-
llas. Piscis lactea pulpa. 1| Las glàndulas que tenen
en lo coll los caps de bestiar. Lechecicas, illas.
Glàndula;, arum.
LLETÓS, A.adj. S'aplica à las planlas y fruyts
que tenen un such blanch que sembla llet. Lechoso.
Lacleus.
LLETOVARIS. m. pi. electuari. H m. medi-
CINAS.
LLETRA, f. Nota ó caràcter que junt ab altres
forma vocables. Leira. Littera, ae. | Lo so de cada
un dels caràcters del alfabet. Leira. Littera, ae. IJ
La forma particular de escríurer de cada hu, de
cada nació y estudi. Letra, manos. Littera, ae. 1| Lo
sentit gramatical de una frase, sentència ó discurs.
Letra. Obvius verborum sensus. |1 mús. Composició
en vers que's fà pera cantar. Letra. Mètrica com-
positio ad canlum. 1| mús. Las expresions ajusla-
das à las notas pera cantarse. Leira. Yersus, car-
men cantui accommodatum. H Instrument de plom
mesclat ab antimoni ab una lletra à la punta pera
estampar. Letra. Typus, i. || La veu 6 paraula que
explica '1 cos de una empresa. Letra, lema. Ins-
criptio, nis. |{ ant. carta. || Llibransa que's remet
à pagar de una part à altra. Letra, ó letra de cam-
bio. Syngraphum nummularinm. 1| cartell. || pi.
Ciéncias y erudició. Lelras. Littera , litterarum
studia. II Orde, despaig ó provisió. Lelras. Litlefa;,
arum, rescriptum, i.
lletra bastarda ó cursiva. La de estampa sem-
blant à la de ma, que està inclinada. Leir abastar da,
bastardilla , cursiva, aldina. Italici characteres.
lletra canina. La r per la forsa ab que's pro-
nuncia. Letra canina. Canina littera.
lletra compacta ó espessa. La que està mòlt
ajustada y té '1 pal curt perquè cabia mòlta matè-
ria en poch espay. Letra compacta, melida. Pressa,
infarta littera.
LLETRA consonant. La quB no pót pronunciarse
sense 1' auxili de una vocal. Letra consonante. Lit-
tera consonans.
LLETRA de DOS PUNTS. Entre estampers las ma-
júsculas que són doble mès grossas del caràcter à
que corresponen. Titular. Tilularis.
LLETRA DE ESTIMACIÓ. Letra de estimacion. Msú-
mationis littera.
LLETRA DE MA. La quc's fà ab la ploma. Leira de
mano. Manu scripta littera.
LLETRA DE MOTLLO, DE IMPREMPTA Ó DE ESTAMPA.
La impresa. Letra de molde. Typis mandata littera.
LLETRA DOMINICAL. Eu lo cómputo ccclesiàstich
una de las set primeras del abecedari ab que s'
assenyalan los set dias de la setmana , y cada any
es la que correspon al primer dia de ell. Leira do-
minical. Littera dominicalis.
LLETRA FLOREJADA ó FLORIDA. La majúscula ab
adornos.L etra florida. Littera capital is ornata.
LLETRA GRASSA. La quc té '1 pal gruixut. Letra de
pcilo gordo. Littera, a;.
LLET
CATALÀ.
LLEU
«1
LLETRA, líquida, gram. La que algunas vegadas
pert lo so. Letra liquida. Littera liquida.
LLETRA LLIGADA. La que csta unida per medi dels
perfils. Lelra tirada. Iternectaï litti'ra}.
LLETBA MAJÚSCULA. La Capital grossa que serveix
pera escriu rer los noms propis y pera coinensar
capítol, clàusula, etc. Letra mayúscula. Capitalis,
inilialis littera.
LLETRA MENUDA, met. Sagacitat, astúcia. Letra
menuda, sabiondez. Callidilas, atis.
LLETRA MINÚSCULA. La petita y regular en con-
traposició deia majúscula. Letra minúscula. Litte-
ra minúscula.
LLETRA MONiTÓRLA. Carta CU que s' avisa alguna
cosa. Letra monitoria. Littera monitoria.
LLETRA MUDA. La cousonaut que no necessita vo-
cal àntes pera pronunciarse. Letra muda. Littera
muta. II En francès s' aplica à las lletras aspiradas
é que quasi no's percebeixen. Muda. Muta littera.
LLETRA NüMEBAL. Las quB serviau als romans en
lloch de xifras. Lelra numeral. Littera numeralis.
LLETRA OBERTA. Lo Crèdit à favor de algú sense li-
mitació de quantitat. Lelra ahierla. Illiraitatum
syngraphum.
LLETRA PELADA. La igual y neta sense rasgos.
Lelra pelada. Scriptura inornata.
LLETRA PER LLETRA, m. adv. Paraula per parau-
la. Letra por letra. De verbo ad verbum.
LLETRA VOCAL. Cada una de aquellas que totas
solas forraan síl-laba. Letra vocal. Littera vocalis.
LLETRAS ciTATÓRiAS. Despaig ab que's cita. Carta
de emplazamiento. Citatoria, dica.
LLETRAS DiviNAs ó SAGRADAs. La Sagrada Escrip-
tura. Letras divinas. Sacrie litterae.
LLETRAS HUMANAS. Icr. HUMANITATS.
LLETRAS PATENTS. Las que's dcspalxan ab lo sello
principal delsoberà. Lelras patentes. Diploma, alls.
LLETRAS REALS. Lclras rcalcs. Regiae litterae.
LLETRAS REMissóRiAs. for. Lo dcspaig que s' en-
via de un jutge à altre. Letras remissorias. Littera;
remissoriae.
ACCEPTAR LLETRAS DE CAMBi. fr. com. Regonéixer
la llegitimitat de ellas y carregar ab la obligació
de pagarlas. Aceptar letras de cambio. Mensaria
syngrapha in se suscipere solvenda.
k LA LLETRA, m. adv. AL PEU DE LA LLETRA.
i LLETRA VISTA. m. adv. Luego que's presenta la
lletra de cambi. À letra vista. Statim.
ENSENYAR DE LLETRA, fr. Ensenyar de llegir. En-
^enar las primeras letras, la primera educaeion. Ali-
quem doscere litteras.
PRIMERAS LLETRAS. La doctHna é instrucció dé
llegir y escríurer. Primera educaeion ; primeras le-
tras. Prima lillerarum rudimenta.
PROTESTAR LLETRAS. fr. Requirír en presència de
notarial qui no vól pagar las lletras de cambi, a
fi de recobrar 1' import de ellas, y 'Is danys que's
causen del qui las ha donadas. Protestar letras.
Syngrapham inumulariam reclamaré.
SABER DE LLETRA, ff. Sabcr de llegir. Saber leer.
Legerescire.
SABER MÒLTA LLETRA, fr. Scr mòlt iuslruit. Ser
muy leido. Litleralum esse.
SENYALAR LAS LLETRAS. fr. Anarlas tocant ab una
palla ó cosa semblant pera distingir las unas de las
altras, com solen ferho 'Is mestres pera comensar-
las à ensenyar à las criaturas. Seüalar las lelras.
Slilo litteras signaré.
TENIR LLETRA Ó MÒLTA LLETRA MENUDA, fr. Sér
mòlt sagàs ó advertit, Saber , tener mucha letra;
saber mucho latin. Callidissimum esse.
TENIR LAS LLETRAS GROSSAS Ó MÒLT GROSSAS. ff.
met. Sér mòlt ignorant. Tener las lelras gordas.
Rudi, pinguique Minerva esse.
LLETRASSA. f. aum. Lelron. Grandior littera.
LLETRAT, m. Docte. Letrado. Litleralus, i. |1
ADVOCAT, LLEGISTA.
LLETREJAR. V. a. ant. confegir.
LLETRERO. m. Rètol. Lelrero. Inscriplio, nis.
LLETRETA. f. d. Lelrilla. Minululo littera.
LLETRUT. m. fam. LLETRAT. II adj. Lo qui pre-
sum de sabi y parla mòlt sense fonament. Letrado.
Erudilulus insolens.
LLETUGA. f. Mola de enciam. Lechuga. Laclu-
ca, a;.
LLETUGUETA. í.d.Lechuguilla. Lacíuíïula, aj.
LLEU. elc. V. imp. ant. ter. vagar.
LLEUDA. f. Tribut mòlt anlich en Catalunya
especialment lo que's paga per las mercaderias.
Lezda. Vectigal rerura venaliura generale.
LLEUDA real ó MITJANA. Dret que percibian dife-
rents particulars així à la entrada com à la sortida
de certas mercaderias. Lezda real ó mediana. Re-
giura vectigal , is.
LLEUDATARI Y LLEUDER. m. Cobrador de
lleuda. Lezdero. Yectigalis cujusdam exactor.
LLEUGA. f. llegua.
LLEUGER, A. adj. De poch pes. Lijero. Levis.
II Àgil, prompte, velós. Lijero. Actuarius. || De po-
ca importància. Lijero. Levis. || met. Inconstant,
variable. Lijero. Yolaticus.
i LA lleugera, m. adv. Sens aparato, ab mènos
comoditat y companyia de la que correspon. À la
lijera. Expedilo agmine.
CRÉURER DE LLEUGER, fr. Créurer fàcilmeut. Creer
de lijero. Leviler credere.
LLEUGERAMENT, adv. m. Acceleradament.
Lijeramente. Celeriter. || Suaument, sense vehe-
mència. Lijeramenle. Leviter. || Per damunt, su-
perficialment. Lijeramente, por encima, de paso.
Levite. II Sense reflexió, temeràriament. Lijera-
mente. Leviter.
LLEUGERESA, f. Qualitat de lleuger. Lijereza.
Levilas,alis. || Prestesa, agilitat. Ligereza. Yeloci-
las, atis. II mel. Inconstància. Lijereza. Infirmitas,
atis. II Falla de reflexió. Lijereza. Temerilas , atis.
LLEUGERESA DE MANS. Habilitat pera fèr ab expedi-
ció y primor alguna cosa rara. Sulileza de manos.
wi
LLEV
DICCIONARI
LLEY
Dexteritas, atis. I La habilitat del lladregot. Suti-
leza de manos. Agilitas, atis.
LLEUGERET, A. adj. d. Lijerillo. Levius-
culus.
LLEUGERÍSSIM, A. adj. sup. Lijerismo. Ye-
locissimus.
LLEUMENT, adv. m. ant. lleugerament.
LLEURA. (tenir) ter. y
LLÉURER. V. n. Tener tiempo, tener vagar, oca-
sioni, etc. Vacaré.
LLEUS. m. pi. ant. freixüra. || adj. ant. lleu-
ger.
LLEVA. f. LLEBA , FALLEBA. [| Recluta de gent de
guerra. Leva. Delectus, us.
FÉR LLEVAS. fr. Convocar gent pera la guerra.
Hacer levas; levantar tropas. Horaines conducere;
delectum facere.
LLEVADA (fér) fr. pujar, muntar.
LLEVADÍS, SA. adj. Dit del pont que s' alsa ó
de cosa que's pól llevar. Levadizo. Yersalilis.
castell LLEVADÍS. Aparalo de guerra consis-
tent en un castell de fusta, cubert de cuyro y
tant alt com las murallas, à las que eslava desti-
nat à acostarse y combàtrer, asaltanlas per medi de
un pont, quant era arribada la hora, pels soldats
que '1 guarnian. Castillo portàtil. Yersalilis turris.
LLEVADORA, f. y
LLEVANERA. f. ant. Dona que per ofici assis-
teix als parts. Comadre, cornadrona, matrona, par-
tera. Obstetrix, assestrix, icis.
LLEV ANS. ra. pi. CLAMÀSTECHS.
LLEVANT, m. La part del horisont per ahont
surt lo sol. Levante. Oriens, tis. |1 Lo vent que ve
de llevant. Levante, euro, solano, volturno. Eu-
rus , i.
LLEVANT DE TAULA. POSTRES.
LLEVANTÍ, NA. adj. Lo natural y pertanyent
à llevant. Levantino, levantisco. Orientalis.
LLEVAR. V. a. Usurpar, despossehir. Quilar.
Aufero, ers. || Tallar algun membre del cos. Crotar,
quilar, amputar, mutilar. Amputo, as. [] perjudi-
car. I Privar, impedir, destorbar, com: llevar la
gana, '1 dormir, etc. Quilar. Privo, as. || Prohibir,
vedar. Quilar. Prohibeo, es. |1 Péndrer una cosa de
entre altras 6 del lloch en que estava. Quilar. Adi-
mo, is. II Desvanéixer. Quilar. Minuo, is. 1| Desem-
penyar, com: llevar un cens, un tribut. Redimir,
quilar. Redimo, is. || Lliurar, com : jo us llevaré
totas las sospitas. Quilar. Evello , is. || Derogar,
abrogar alguna Uey, sentència, tribut. Quilar. De-
rogo, as. 11 Suprimir algun empleo ii ofici. Quilar.
Funditus toUere. 1| Assistir la llevadora als parts.
Partear. Obstetrico, as. 1| Produhir fruyt. Dar, ren-
dir fruto. Produco, fructum ferre. ||.Dit del pa, es-
tufarse ó posarse en bon estat per medi de la fer-
mentació. Venirse. Fermentatione perfici. || Ajudar
à algú à eixir del llit vestinllo y componentlo, com
se fa ab las criaturas. Levantar. É lecto toUere. 1|
ant.ALSAR. II ant. rentar. || ant.TRÀuRER. || aliviar.
LLEVAR AYGUA. fr. But. nàut. Haccr aguada. Aqua-
rere.
LLEVAR DEL MiTj. fr. Matar. Quilar del medio. É
medio tollere.
LLEVAR LO DORMIR, fr. Fér eslar ansiós. Quitar e
sueno. Solicitudinem inducere.
LLEVAR REM ADÉS. fr. nàut. ant, Meter remo de in.
lento. Mittere remum consulto.
Aixó no lleva. exp. Això no impedeix. Eso no qui-
ta, eso no impide que. Non obstat quin.
FÉR LLEVAR, fr. Fér aixecar del llit. Hacer levan-
tar de la cama. Aliquem excitaré.
LLEVAR VOLTA A LAS PALOMERAS loC. uàut. aut.
Romper los juncos à las velas, desaferrar. Nave m
solvere.
LLEVARSE. V. r. Eixir del llit. Levantarse.
Lectum relinquere. |1 met. Recobrar, convaléixer
de alguna malaltia. Levantarse. Convaleo, es. |1 ant •
AixECARSE. II Apartarse. Quilarse, apartarse. Abs-
cedo, is. y Fermentar la pasta. Venirse. Fermen-
tesco, is.
LLEVARSE DEMATÍ. fr. met. Eixir del llit à la ma_
tinada. Madrugar, matinear. Primo mane è lecto
surgere. || met. Apressurarse , anticiparse en la
execució de alguna cosa. Madrugar. Praïvenio , is-
LLEVARSE MÈs DEMATÍ. fr. met. Anticiparsc mès
que un altre. Madrugar mas. Pra^ripere, antever-
tere.
LLEVASSi. m. ter. ayguat, dabassall.
LLEVAT, DA. p. p. Quilado levantado. Ablatus-
II m. Creixent, porció de pasta agra que fa fer-
mentar la pasterada. Levadura, [ermento. Ferraen-
tum, i. II La pprció que's reserva pera mesclar ab
la pasterada següent. Recentadura. Fermentum, i.
II La porció de pasta que's barreja ab la nova pera
fér pa. Fermento. Fermentum, i.
LLEVAT DE AIXÓ. A més de aixó. A mas de eso, fuera
de eso. Praetereà.
POSAR LLEVAT, fr. Mesclarlo ab la pasta. Recenlar.
Fermento farinam imbuere. || met. Disposar ó pre-
parar alguna cosa pera algun fi. Perdigar. PraeparO)
as, dispono, is.
TORNARSE AGRE 'l LLEVAT, fr. Corrómprerse fins
al punt de fér fils. Ahilarse la levadura. Acesco, is.
SENYERA LLEVADA, loc. ant. Bandera flolante, des-
plegada, alzadaóenarbolada.Ex^^VicaLlum vexillum.
LLEVETG m. lleveig.
LLEY. f. Edicte, diploma, pragmàtica , patent-
Ley. Lex, egis. || Dret que's té à alguna cosa. Ley.
Lex , egis. || Estatut que mana ó prohibeix alguna
cosa arreglat al dret y rahó natural. Ley. Lex, egis.
II Regla, orde. Ley. Foedus, eris. || Fidelitat, amor.
Ley. Amor, is. |j La qualitat, pes ó mesura dels
generós. Ley. Lex, egis. || Estatut, condició de al-
gun acte particular ó junta. Ley. Pactum, i. || Qua-
litat deguda en los metalls y moneda desprès de
la mescla permesa. Ley. Lex, egis. || ter. Sort,
mena, classe, espècie. Casta, raza. Genus, eris. ||
pi. Lo cos del dret civil. Leyes. Leges, um. | Lo
ii
LLEY CATALÀ.
manament de qualsevol superior. Ley. Manda-
tum, i.
LLEY CIVIL. La que imposa '1 príncep en orde al
gobern pübilch. Ley civil. Lex civilis.
LLEY DE DÈu. Lo que'ns mana Dèu per las sanlas
Escripturas ó tradició apostòlica. Ley de Dios. Lex
divina.
LLEY DE GRÀCIA, EVANGÈLICA Ó NOVA. La qUe Je-
sucrist establí y 'ns deixà en 1' Evangeli. Ley de
gràcia, evangèlica, nueva ó cristiana. Lex evan-
gèlica.
LLEY DE LA TRAMPA. Embusteria, engany. Ley de
la trampa. Fraus, dis.
LLEY DEL EMBUT. La arbitrarietat ab que una
mateixa rahó s' aplica à cassos contraris segons con-
vé. La ley del embudo. Arbitraria legis applicalio.
LLEY EccLEsiisTicA. La que imposa '1 Papa ó al-
gun jutge sèu. Ley eclesiàstica. Lex ecclesiastica.
LLEY ESCRITA. Los preceptes que escrigué Dèu ab
sòn dit en las laulas que donà à Moysés en la mon-
tanya de Sinaí. Ley escrita. Scripta lex.
LLEY HUMANA. La que s' imposan los homes. Ley
humana. Lex humana.
LLEY NATURAL ó ETERNA. Lo diclàmeu dc la lahó
que prescriu lo que ha de fér ó adraétrer. Ley na-
hiral ó eterna. Naturalis, aeterna lex.
LLEY VELLA ó DE MOYSÉS. Los preceptes y ceremó-
nias que Dèu donà per medi de Moysés als juheus,
Ley vieja ó de Moisès. Vetusta vel mosaica lex.
A DRETA LLEY. m. adv. Ab perfecció, segons re-
glas del art.A toda ley. Omnimodò; juxià legem. |
Arreglat à lo que correspon segons justícia. En jus-
tícia. Reclo modo.
i LLEY DE. m, adv. A us y costum de, A fuer, d
fv.ero de. Morè, juxta mos. | loc. que seguida de al-
guns noms, com caballer, cristià, home de bè y
alguns altres, serveix pera assegurar la veritat de
lo que's diu. A ley de. Meherculè.
BAIXAR DE LLEY. Se diu del or quant se li dóna
ménos quilats, y de la plata quant ménos diners
dels que li corresponen segons lley. Bajar de ley.
Aurum vel argentura alterius metalli admixtione
corrumpere.
CARREGAR LA LLEY Ó TOTA LA LLEY A ALGÚ. fr. met.
Tractar ab tol rigor. Echar la ley ó toda la ley à
alguno. Summo jure cum aliquo agere.
DONAR ó FÉR LA LLEY. fr. met. Dominar, obligar
à algú à lo que's vól. Dar la ley. Aliquem ad ali-
qiiidcogere. || Servir de modelo. Dar la ley. Exem-
ple esse,
DONAR Ó FÉR LLEYS. fr. LLEGISLAR.
FALTAR i LA LLEY. fr. Obrar contra lo previngut
en ella, ó fent ó deixant de fér. Venir contra alguna
ley. Legem infringere.
FALTAT DE LLEY. fr. Dit de la moneda falsa ó que
no fà '1 pes que déu. Feble. DetTiciens.
FETA LA LLEY, FETA LA TRAMPA, fr. fam. ab qUe's
dóna à enténdrer que la malícia humana fàcilment
troba medis y escusas pera aludir un manament
LLIB n
tant bon punt s' ha imposat. IJecha la ley, hecha la
hampa ; ó tras la ley va la trampa. Legis assecla
fraus.
TENIR MÈS LLEYS QUE UN BREVIARI, fr. fam. Se diu
de aquells que pera tot troban medis de disputar y
sempre volen tenir rahó, may las acaban, y à tot
troban resposta y contradicció. Tenermas leyesque
un doctor. Lingiilaca esse, linguacissimus.
VAN LAS LLEYS CONFORME VOLEN LOS REYS, ref.
Denota que 'Is poderosos fàcilment lastrencan, in-
terpretantlas y acomodantlas à sòn gust. Alld van
leyes donde qiiieren reyes, ó do quieren reyes alld
van leyes. Totus ad imperium regis componilur
orbis.
LLI.
TOMO II.
LLI. m. Planta que 's cria en llochs humils, té
la cama prima, rodona, tova, íins à quatre pams de
alta; las fullas en lo cap, unas floretas blavas molt
vistosas, y serveix pera fér roba, etc. Lino. Linum,
i. II Lo fil de dita planta. Lino. Filum ex lino; li-
num. i. II La roba de dit fil. Lino. Liiieuni textum.
AMARAR LO LLI. fr. Posarlo dins de aygua per al-
guns dias pera que 's coga. Enriar, cocer. 3Iacera-
re, aqua subripere linum.
LO LLI BEN FILAT DÓNA DRAP DOBLAT. l'Cf. Üteial.
El lino aparado da lienzo doblado. Linum solerler
netum texti plurimum dat.
LLIBANT. m. Corda grossa de espart. Guinda-
leza, maroma. Rudens, tis.
LLIBANTÓ. m. Llibantpriïn. Guindaleta. Trac-
torius funis.
LLIBERAL, adj. Generós, franch. Liberal. Li-
beralis. || S' aplica à las arts própias del ingeni
pera distingirlas de las mecànicas. Liberal. Libe-
ralis.
LLIBERAL COM UN CERCA POUS. exp. irón. ab que
's moteja al miserable ó mesquí. Largo como un
pelo de huevo à de rata. Prasparcus, sordidus.
LLIBEHALÍSSIM, A. adj. sup. Liberalisimo .
Munificentissimus.
LLIBERALÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Li-
beraliíimamente. Muniücentissimè.
LLIBERALITAT. f. Llarguesa, generositat. Li-
beralidad, largueza. Munificentia, aj. liberalilas,
atis.
LLIBERALMENT. adv. m. Ab generositat. Li-
beralmente, generosammte. Liberaliter.
LLIBERT, m. Esclau à qui s' ha donat liber-
tat. Liberlo, horro. Libertus, i. || p. p. Liberlado.
Liberalus. || adj. p. u. llibre.
LLIBERTADOR, A. m. y f. Lo qui lliberta.
Liberlador, librador. Liberator, is.
LLIBERTAR, v. a. Posar en llibertat. Liber-
tar. Libero, as. || met. Eximir de algun deute,
obligació, etc. Liberlar. Eximo, is, libero, as.
LLIBERTAT, DA. p. p. Liberlado, librado.
Liberatus. || f. Llibre alvedriu. Libertad, libre al-
vedrio. Libertas, atis. || L' estat del que no està
12
94
LLIB
DICCIONARI
LLIB
subjecte a altre. Lihertad. Libertas, atis. || Prero-
gativa, privilegi. Liberlad. Privilegium, ii. 1| Falta
de subjecció, llicència exorbitant. Lihertad. Licen-
tia, ie. II Facultat de dir ó fér lo que no s' opose à
las lleys. Liberlad. Libertas, atis. || Familiaritat,
franquesa en lo tracte. Lihertad. Familiaritas, li-
bertas, atis. II Facultat, poder, permís pera fér al-
guna cosa. Lihertad. Copia, ai. || Diossa venerada
pels anlichs grechs y romans; se representava ab
un xusso 6 llansa en una ma y un sorabreret ó bo-
neto en la altra. Lihertad. Libertas, atis. || lliber-
tinatge. II L' estat de las personas que no s' han
subjectat à un altre; aixi 's diu de algú que no 's
casa pernopérdrer la llibertat. Lihertad. Libertas,
atis. II La desenfrenada contravenció a las lieys y
bonàs cuslums. Lihertad. Nimia licentia. || Llicén.
eia exorbitant que algú 's pren parlant ú obrant ab
desenvoltura. Lihertad. Licentia, ae. || La indepen-
dència de las etiquetas. Lihertad. Licentia, ai. ||
Esfors y animo pera parlar sens empenyo. Ravolu-
cion, soltura. Animi robur. || Llicència ó permís
para fér alguna cosa. Licencia. Facultas, atis, li-
centia, sa. II Soltura, desahogo. Anchura. Licentia,
ae, immoderala libertas.
LLIBERTAT DE coNciÉNCiA. Pcrmís de professar
qualsevol religió. Lihertad de conciencia. Cujuslibet
religionis libertas.
ÀsAs LLIBERTATS. lu. adv. Sense subjecció, ab
tota comoditat. A sus anchuras. Liberè.
DEIXAR À SAS LLIBERTATS, fr. quc s' apüca al miu-
yó mal criat que se li ha deixat fér tol lo que se li
haantoixat. (Jonscníido. Nimisinduigentereducatus.
DIR QUATRE LLIBERTATS, fr. luet. Insultar ab pa-
raulas. Decir muchas lihertades. Licentiosis, proca-
cibus verbis aliquem petere.
DONAT LLIBERTAT AL ESCLAU, fr. Fcrlo aiUO de SÍ
mateix renunciant al domini que 's tenia damunt
deeW. Manumitir, aforrar, ahorrar. Servum ma-
numittere.
LA LLIBERTAT ES VIDA. loc. Dcuota quant apre-
ciable es la llibertat. El huey suello hien se lame; la
lihertad no tiene precio. Non bene pro tolo libertas
venditur auro.
PÉNDRER LA LLIBERTAT, fr. Fér independentment
alguna cosa sense demanar la llicència que per
obligació 0 cortesia 's necesita. Tomarse la licen-
cia. Petulanter agere.
LLIBERTÍ, NA. adj. Qui té llibertinatge. Li~
bertino. Effrainatus. || Lo qui està mòlt donat à las
cosas del mon. Profano, roto. Parcus Deicultor. ||
Lo qui obra llicenciosament ab escàndol. Desgar-
rado. Dissolulus. || m. Lo üU del llibert. Libertino.
Libertinus, i.
LLIBERTINATGE, m. Modo de víurer llicen-
ciés. Libertinaje, liberlad. Licentia, se. || Falta de
religió. Libertinaje. Impietas, atis.
LLIBRANSA. f. Lletra, orde pera que 's pague
la quantitat que expressa. Libramiento , libranza.
Syngraphus, i.
DONAR LLiBRANSAS.fr. Entregarlasordesde pagar-
Dar lihranzas, pagar. Tesseiam nummariam dare.
LLIBRAR. V. a. DESLLIURAR. || DONAR LLIBRAN-
SAS. II r. DESLLIURARSE.
LLIBRÀS. m. aum. Librazo. Ingens liber.
LLIBRE, adj. Qui té facultat pera obrar ó no
obrar; no obligat. Libre. Liber. || Qui no es nat es-
clau. Lihre. Liber. |1 Qui 's goberna per si ma-
teix ó sens dependència de altre. Lihre. Liber.
II Qui no està pi-es. Lihre. Solulus. || Insubordi-
nat , llicenciós. Lihre. Licentiosus. || Solt. Lihre.
Vagus. II Poch modest, atrevit, desvergonyit. Li-
hre. Audax. II Salvo, sense perill. Lihre. Incolu-
mis. II S' aplica al vers que no 's subjecta à conso-
nància ni assonància. Lihre. Legesoluti numeri. |
Desembarassat, no impedit. /,í6re, /'ranoo. Expedi-
tus. II Innocent. Lihre. Innoxius. || Exempt, dispen-
sat, privilegiat. Lihre. Liber. || Solter. Lihre. In-
nuptus. II Qui diu ó fà lo que li apar, sense reparar
en inconvenients, com: un autor es mòlt llibre en
sos escrits. Libre. Audax, licentiosus. j] m. Volum,
porció de plechs de paper enquadernats. Libro. Li-
ber, bri. II Una de las parts en que 's divideixen las
obras escritas. Lihro. Liber, bri. || Obra escrita.
Libro. Opusculum, i. volumen, inis.
LLIBRE ALVEDRIU. ALVEDRIU.
LLIBRE DE ACTAS Ó VIDAS DE SANTS. AqUCll eU qUC
antíguament las catedrals y monastirs tenian re-
copiladas las vidas ó fets dels sants. Legendario.
Sanctorum acta vitasque continens liber.
LLIBRE DE CABALLERiAS. Lo que conté fcts Hdí-
culs de caballers aventurers. Libro de caballerias.
Facinorum commentitiorum liber.
LLIBRE DE CAIXA ó DE COMPTES. Lo que tenen los
mercaders y homes de negocis pera assentar lo
que fian, cobran y pagan. Libro de caja. Calenda-
rium, ii.
LLIBRE DE COR. Llibre gran regularment ab fu-
llas de pergamí y ab nota pera cantar en lo cor.
Lihro de coro. Liber choro deserviens.
LLIBRE DE DEVOCIONS. DEVOCIONARI.
LLIBRE DE LA LLEY DELS JUHEUS. TORÀ. 2.
LLIBRE DE LA VIDA. met. Lo decret de la predes-
tinació. Libro de la vida. Liber vitai.
LLIBRE DE LLissoNS. Lo llibre de cor que conté las
llissons de matines. Leccionario. Lectionum liber.
LLIBRE DE MA. MANUAL.
LLIBRE DE MEMÒRIA. Lo eu que 's uóta lo que con-
vé tenir present. Lihro de memòria, mamolrelo, me-
morial. Commentarium, ii.
LLIBRE DE MUSICA. Lo que té escfilas las solfas
pera tocar y cantar. Lihro de música. Musicus
liber.
LLIBRE DE NOBLESA. NOBILIARI.
LLIBRE DE ÓBITS. Aquell que tenen en las parró-
quias pera notar las personas que moren. Libro
mortuòria, de fallecimiento. Liber in quo defuncto-
torum nòmina scribuntur.
LLIBRE DE QUARANTA VUYT FULLS. fam. LO joch
LLIB
de carlas. Libro de las cuarenta y ocho hojas, ba-
raja. Cliartarurn depictarum fasciculus.
i.r.iBKK i)K REPARTIMENT. Los rcgislres que mana-
ren formar alguns conquisladors, ahont conslas la
distribució feta à sos coiunililants de las propietats
dels vensuls. Libro de reparlimiento. Liber no-
lans pra'-diorura partitionem victoriim.
LMBRE i)ELS TERsos. L' cn que '1 notari dels ter-
sos continuava '1 nom de la persona obligada, la
(jui llavors passava a serho principalment del
Fisch, per lo qual fins havent fél cessió de bons
podia sér apremiada ab presó. Continuada en lo
llibre tota escritura ab clàusula guarentígia era
(|uant passava à denominarse escritura de Ters.
Ijbro de los lercios. Liber sic dictus.
i.i.iBRE E.\ DOTZÈ. Aquell en que cada fulla es una
dotzena part del full de paper. Libro en dozavo.
Yolumen cujus forma duodecimam chartae papyra-
cx partem icquat.
LLIBRE EN FÓLio. Aquell eu que cada fulla es
milj full de paper. Libro en folio. Yolumen cujus
magnitudo dimidio chartae aíqualis est.
LLIBRE EN OCTAU. Aquell eu que cada fulla es la
octava part del full de paper. Libro en octavo. Yo-
lumen cujus singula folia octavam charlse papy-
raceae partem aequant.
LLiBhE EN QUART. AqucU en que cada fulla es la
quarta part del full de paper. Libro en cuarlo. Yo-
lumen plagulíB quadranlem aequans magnitudine.
LLIBRE MESTRE. Aquell en que s' apuntan lasco-
sas mès notables de una comunitat. Libro maeslro,
libro de becerro. Gommentarius, ii.
,_• LLIBRE TANCAT NO FA LLETRAT, ref. Denola quc de
Up serveixen los llibres sinós'estudian. Libro cer-
ndo no saca lelrado. Liber ni studeas obslat.
LLIBRE VERT. Aquell en que's nolan las particu-
laritats de una comunitat, ciuiat, etc. Libro verde
y també lihro de ayunlamienlo en las ciutats, vi-
las, elc. Ephemeris, idis. | La persona aficionada
à averiguar las nolícias que's notan en lo tal lli-
bre. Libro verde. Epliemeridura amalor vel scriptor.
CAPSAR LOS LLiBiïES. fr. Entre llibreters es posar-
los capsadas. Cabecear. Exlremas voluminis tienias
assuere, firmaré.
FICARSE EN LLIBRES DE CABALLEKIA. fr. mel. Fi-
carse algú en lo que no li importa. Meierse en li-
os de caballeriíis. Alienis negoliis se ingerere.
PARLAR COM UN LLIBRE, loc. Parlar mòlt seguit y
. Hablar como un libro. Eloquenter loquere.
LLIBREA. f. Uniforme de colxeros y lacayos.
ibrea. Yesliaria tessera.
TRÀURER ó POSAR LLIBREA. fr. Férlosla posar en
la casa que no la gastavan. Echar librea. Induere
famulos vestiaria tessera.
LLIBRELL. m. ant. gibrell.
LLIBREMENT. m. adv. Francament. Libre-
menle. Ingenuè, liberè. |] Ab llibertat. Libremenle.
Liberè. 1| Sense constrenyiment. Libremenle. Olio-
sè, liberè. || Atrevidament. Libremenle. Audacter,
CATALÀ. LLIG 95
II Ab desembràs. Libremenle. Expeditè.
liberè.
LLIBRER, m. llibreter.
LLIBRERIA, f. biblioteca. H L' armari ó pres-
tatges en que'ls particulars col-locan Sos llibres, y
'1 quarto ahont los tenen. Eslanles, libreria. Scri-
nium, i. II Botiga de llibres. Libreria. Libraria, ae.
II Lo conjunt de llibres que tenen pera sòn us las
personas particulars ó las corporacions. Biblioleca,
libreria. Biblioteca, ae.
LLIBRET, ra. d. Librillo, ilo, librele, librejo.
Libellus, i. II Porció de cerilla en forma de llibre.
Librillo. Cereus libellus.
LLIBRETA, f. Lo conjunt de alguns fulls de
paper plegats y cusits en forma de llibre. Librela,
cvaderno, cuadernilto. Còdex, icis.
LLIBRETER, A. m. y f. Qui ven ó enquader-
na llibres. Librero. Librarius, ii, bibliopola. ae.
LLIBRETERIA. f. Carrer dels llibreters. Li-
breleria. Yicus librarius. [] llibreria. 3.
LLIBRETET. m. d. Librelillo. Libellulus, i.
LLIBROT. m. Llibre despreciable. Librole, li-
bracho. Vilis et obsolelus còdex.
LLICÈNCIA, f. Facultat, permís. Licencia, per-
miso, facullad, venia. Licentia, a;. || Llibertat im-
moderada. Licencia. Licentia nimia. || Despaig,
despedida que's dóna als soldats que han cumplerl
lo servey. Licencia. Missió, nis.
llicència poètica. La llibertat que's prenen los
poetas pera usar frases, figuras ó veus no admesas
en la prosa. Licencia poélica. Poelica libertas ; ve-
nia, ai.
LLICENCIAR. V. a. Donar llicència. Licenciar.
Dimiíto, is. 11 Conferir lo grau de llicenciat en las
universitats. Licenciar. In ordinem, in classem, in
candidati àlbum adscribere.
LLICENCIAT, m. Qui ha pres la llicenciatura
en alguna universitat. Licenciado. Prolyta, ae. 1| p.
p. Licenciado. Dimissus.
LLICENCIATURA, f. Lo grau que en las uni-
versitats se confereix al llicenciat en alguna facul-
tat pera que la puga ensenyar. Licencia. Doctoris,
magistr:, magisterii titulus.
LLICENCIÓS , A. adj. Llibre, immoderat, atre-
vit, disolut. Liceiicioso. Licenciosus.
LLICENCIOSAMENT. adv. m. Ab massa lli-
berlaí. Licenciosamenle. L center.
LLÍCIT, A. adj. LÍCIT.
LLÍCÏTAMENT. adv. m. lícitament.
LLIGOR. m. LICOR.
LLICSÓ. m. LLAXÓ.
LLIDONER. m. lladoner.
LLIGA. f. Confederació, aliansa pera la ofensiva
y defensiva. Li(ja. FoeJus, eris. || Porció de metall
que's mescla ab 1' or y plaïa. Liga. Auri, argenti
alieno metallo conciliala densalio. |1 lligacama.
FÉR LLIGA. fr. Confederarse, unirse pera algun
fi. Ligarse, confederarse, coaliyarse. Foedero, as.
FÉR LLIGA A PART. fr. Foriiiar ó seguir altre par-
tit. Uacer corro a par le. Àlias sequi parles.
H LLIG
FÉR LLIGA DE METALLS, fr. Mesclarlos pera ferne
un de diferent. Alear. Melalla commiscere.
LLIGABOSGH. f. Mata de fui las oposadas de
dos en dos, verdas per sobre y blanquinosas per
sota, las flors de un blanch que tira à groch. Ma-
dreselva. Periclynienus, i.
LLIGACAMA, f. Cinta pera assegurar lasrait-
jas en las camas. Liga, cenojil, senojil, henojil. Pe-
riscelis, idis.
LLIGADA, f, Voltas que dóna la corda , ve-
ta, etc. Ligadura. Ligatura, ae. 1| En las armas de
íoch. ABRAssADERA. || Baga, anell de la arada, cer-
colet de ferro que assegura '1 camalimó y cameta
de la arada. Belorta. Ferreus aratri annulus. ||
arq. Cada una de las pedras que's deixan en la pa-
ret pera unirlas ab altras. Dienle, y endeja, adraja,
agraja si caulien perpendiculars, com en las bó-
vedas. Parietini denticuli. || Entre estampers las
lletras unidas: com ae, fi, fl, etc, Ligadas, ligatu-
ras. Ligatae lilter».
FÉR ó DEIXAR LLiGADAS. fr. arq. Deixar en la pa-
ret algunas pedras de tant en tant pera juntarlas
ab altra obra. Adenlellar. Prominenles làpides re-
linquere.
LLIGADOR. m. tocador,
LLIGADURA, f. La acció de lligar. Ligacion,
ligadura, atadura, ligamiento. Illigatio, nis. || en-
VENADURA, YENDATGE. 1| mús. L' artifici ab que's
lliga la dissonància ab la consonància. Ligadura.
In musicis vinculum. || La envenadura que fan als
malalts pera ferlos tornar en sí dels accidents.
Garrote. Contorta fune astrictio. \\ Unió, connexió
de una cosa ab altra. Ligadura, ligamiento. Nexus,
us. I anat. Corda nervosa, dura, forta, flexible,
que serveix pera lligar las parts ó niprabres del
cos del animal. Ligamento. Ligamen, inis.
LLIGALL, ra. Lo conjunt de pessas de roba
apuntat ab un fil pera enlregarse à la bugadera.
Cosido , alado. Suterna, íe. \\ Lo feixet de paper.
Legajo. Chartarius fasciculus.
LLIGAM, m. Qualsevol cosa que serveix pera
lligar. Atadero, ligadura. Vinculum, i,
LLIGAM DE LAS ABARCAs. Lleuca de cuyro que's
fica pels ullets de las abarcas pera assegurarlasbè.
Zarria. Calcei corrigia.
LLIGAM DELS socHs. Lo cordület de cànem ab lo
qual se lligan. Calzadera. Funiculus cannabinus
aplandis peronibus.
LLIGAMENT, m. ant. y
LLIGANSA. f. ant. lligadura.
LLIGAR, v. a. Juniar, unir, enllassar una cosa
ab altra. Alar, ligar. Ligo, as. || met. Impedir lo
moviment, subjectar. Ligar, atar. Colligo, is. |]
Unir, juniar las paris de un discurs. Alar. Oratio-
nis filum innectere. |1 Péndrer lo pit lascriaturas.
Tomar el pecho. Mammas sugere. || dir. 5. || ant.
Adornar la dona. Perider. Como, as. |1 ant. Adornar
lo cap de la dona. Tocar. Comam, capud ornaré.
DIDCIONARI LLIM
II Subjectar los fardos, càrregas, etc. ab cordas.
Liar. Ligo, as. |1 encortar.
LLIGAR ó NO lligar AB ALGÚ. fr. met. Aveuirse ó
no avenirseab ell. Hacer ò no hacer buenas migas.
Facilè vel difficilèconsociarii, convenire.
ni lliga ni DESLLIGA, rcf. Se diu del que no par-
la ab concert ó no sap dar rahó de lo que està à
sòn càrrech. Ni ala ni desala. Non ea quae dicit
cohairent.
QUI BÈ LLIGA BÈ DESLLIGA, ref. Dcuota que'l qui
empren ab coneixement un negoci àrduo sabrà
eixir ab facililat de ell. Quien bien ata bien desala.
Àrdua aggressus, ipse sibi extricandi inveniel
viam.
LLIGAR8E. V. r. met. Obligarse. Ligarse. Cons-
tringi. II TURBARSE. II FÉR LLIGA.
LLIGAS8A. f. ant. Adorno, compostura del ca-
bell de la dona. Tocado, prendido. Capitis, capillo-
rum ornatus.
LLIGAT, DA. p, p. Alada, Hgado. Yinctas. ||
mús. La unió de dos punts sostenint lo valor de
ells, y anomenant sols lo primer. Ligado. Musicus
quidam caràcter. 1| met. Obligat. Sujelo , ligado,
alado. Conslriclus. || adj. Travat, pera poch. Alado.
Praípeditus. || Apassionat, enamorat. Caulivo, en-
redada. Amore captus.
LLIGO. f. ant. AIXADA.
LLIGONET. m. d. ant. aixadeta.
LLIM. m. ant. llòt.
LLIMA. f. Instrument de acer aspre y ferm
pera tallar y allisar los metalls. Lima. Lima, se. ||
La rodona y aspra de que se serveixen los man-
yans y altres oficis pera rebaixar lo mès grosser.
Limalon, canto redondo. Lima, se. || La suau ó fina
pera pulir. Bastarda. Lima mollior. || met. Correc-
ció. Lima. Lima, ae. | ter. llimona.
LLIMA sorda. La que està cuberta de plom y fà
poch ó ningun ruido quant llima. Lima sorda ò dul-
ce, platalima. Lima plumbo instrucla. || met. Lo
temps y tol lo que imperceptiblement consum al-
guna cosa. Lima sorda. Res sensim atterens. || met.
La persona que fà mal à altra sens estrèpit y ab
molt dissimulo. Pólvora sorda. Malignus, cavi-
llator.
LLIMACH. m. Espècie de caragol sense clos-
ca. Babosa, babaza. Limax, acis. || llòt.
LLIMADURA. f. L' acte y efecte de llimar. Li-
madura. Limalio, nis. || pi. Las partículas que cau-
hen de lo que's llima. Limaduras, limalla. Scops,
pis.
LLIMAMENT. m. ant. llimadüra,
LLIMAR. V. a. Traballar ab la llima. Limar.
Limo, as. || met. Pulir ó retocar alguna obra. Li-
mar. Elimo, as.
LLIMÀRIA8. f. pi. llüminarias.
LLIMAT, DA. p. p. Limado. Limatus. || adj.
Lo que es mòlt pulit y mòlt ben acabat. Limado,
pulido. Perpolitus.
LLIMERA. f. nàut. Obertura sobre 'I codastepei
r LLIN
pas del cap del timó y joch de la canya encastada
en ell. Ijmera, fogonadura, lemera. Feneslella, aï.
LLIMETA. f. d. I.ima pequeha. Limalula, li-
ula, a).
LLÍMIT. m. LÍMIT.
LLIMÍTROFE. adj. ant. lihítrofe.
LLIMO. m. p. u. LLIMONA. [| Esperit de llimo-
na. Esj)iritu de Hmon. Mali medici defaïcalissimus
SpirilUS. (I LLIMONÀDA.
LLIMONA, f. Fiuyt del llimoner. Limon, limo.
Maluni citreum. || Bleda borda, la fulla de la qual
té la virtut de consolidar y secar las parts, y la
llavor picada, cuyta en vi y beguda deté '1 fluix de
sanch. iJmonio, limonia. Limonium, ii. |j Los bo-
tànichs ho diuher. à una planta, las flullas de la
qual llisas y suaus ixen de las arrels; las flors es-
tan escampadas pels brots, quasi sempre inclina-
das envers terra, cada una ab cinch fullas à raodo
de clavell; són de color blau, groch ó blanquinós.
Las fullas y arrels són astringents. Limonio. Limo-
nium, ii. II TARONGLNA.
LLIMONA DOLSA, EspécÍB de llimona mès petita y
rodona que las demés y de gust dols. Lima. Malum
medicinum dulce.
LLIMONÀDA. f. Beguda de such de llimona ab
aygua y sucre. Limonada. Ex malo medico et sac-
caro potus, potio.
LLIMONER, m. y
LLIMONERA, f. Arbre semblant al taronger
del qual es espècie; fa '1 fruyt en forma oval de
un groch baix quant està madur, y conté un such
agre. Limon, limonero, limero, Urna. Malus citrea.
LLIMONER DOLS. Lo qui fà las llimonas dolsas. Li-
mero, Urna. Malus citrea.
■■ LLIMONERAR. m. Lloch plantat de llimoners,
pwnonar. Citrelum, i.
LLIMONETA. f. d. Limoncillo. Malura citreum
parvum.
LLIMPIAR. V. a. LIMPIAR.
LLIMPIESA. f. LiMPiESA.
LLÍMPIO, A. adj. LÍMi•io.
LLIMS. m. pi. Lloch ahont estavan las ànimas
dels sants pares esperant la redempció. Limbo. Lira-
bus inferorum. 1| Lloch ahont van las ànimas dels
infants que moren sense sér batejats. Limbo. Lim-
■|ns, i.
■ LLINÀLOE. m. ce ver.
LLINAR. m. Camp de lli. Linar. Lino consitus
■■ger; linarium, ii.
V LLINÀRIA. f. Uerba medicinal de fullas sem-
blants à las del lli, y las flors grogas en espiga ab
un esparó en la part posterior. Linaria. Linaria, d?,.
LLINATGE. m.Rassa, generació, família, pros-
sàpia. Lmaje. Genus,eris, família,». U genealogia.
LLINATGE HUMÀ. 'L conjunt dc tots los homes.
Linaje humana. Humanum genus.
DE BON LLINATGK VÉ NOSTRE ASE QUE AB LAS DENTS
SE GRATA 'l CUL. ref. Ab qne's ridiculisa als que's
donan mòlta importància y ab las obras mostran
CATALÀ. LLIR W
grosseria y mala educació. Annque la mona se vis-
ta de seda, mona se queda. Simia semper simia,
eiiam si aurea gestet insígnia.
FÉR LLINATGE À PART. fr. FÉB LLIGA À PART.
LLINDA Y LLINDAR, m. La fusia travessera ó
pedra que descansa sobre 'Is muntants pera formar
la portalada. Linlel, dinlel, y puenle, cerco cabecero
pr. Límen , inis. || Marxapeu , pedrís de la porta.
Umbral. Límen, inis. | v. n. Afrontar , confinar.
Lindar. Confini'm, conterminum, contiguum esse.
LLINDERA. f. BIAIX.
LLINET. m. ter. y
LLINOSA. f. Llavor de lli. Linaza, linueso, gàr-
gola. Lini semen.
LLINYA. f. LLINYOLA. II LLINYOL,
LLINYOL. m. Pel de cuch pera pescar. Sedal.
Piscatoria seta || Fil cru empegat ab que cusen los
sabaters. Cabo. Cheleuma,ae. || Llas pera cassar au-
cells. Oncejera. Laqueus, ei.
LLINYOLA. f. Cordill empapat de tint, pera
senyalar la fusta ques' ha de serrar. Linea. Amus-
sis, is, linea, ae.
LLIQUIDAR Y LLIQUIFICAR. v. a. ant. LI-
QUIDAR.
LLÍQUIT, DA. adj. ant. líquit.
LLIRI. m. Planta de cabessa ; ni h^ de díferentas
espècies. Lirio. Lilium, ii.
lliri BLANCH. Planta perpètua: de la arrel, que
es una cabessa, surten vàrias fullas llargas, estre-
tas y lluhentas; la cama es r.lta y al cap damunt de
ella naixen las flors que són grossas, blancas y
mòlt olorosas. Se cultiva peraadorno en los jardins,
y vulgarment se coneix per lliri de sant Antoni.
Azucena, lirio blanco. Candidum lilium.
lliri blau. Planta medicinal que té las arrels
superficials, las fullas llargas cosa de dos pams,
amplas de dos dits, nerviosas y acabadas en pun-
ta de espasa. Té la cama dreta y rodona ab 5 ó 6
nusos, que cada un trau una fulla mès petita entre
la qual ixen las blancas que al cap damunt tenen
las flors de sis fullas mòlt grossas y hermosas de
color mès ó ménos blau, ó raatisadas de vàrios co-
lors. Lirio cúrdeno. Iris, idís.
lliri bort ó pudent. P anta de un peu de alsà-
ria, ab las fullas que naixen apílotadas desde la
arrel, primas, llïirgas y punxagudas, del milj de
las quals ix la cama que sosté flors semblants à las
del lliri blau, però no de un blau que tira à par-
do, y à la nit fan un gran felor. Lirio hediondo;
efemero. Ephemerum, i, iris fajlidissima.
LLIRI DE AYGUA. Planta que's cria en la aygua.
Las fullas naixen apílotadas desde la arrel, tenen
las camas mòlt molsudas y són moliíssím grossas.
De entre mítj de las fullas naix un altra cama que
al cap damunt brota una flor grossa y blanca en
forma de paperina. Bijo derio. Nymphaea, ae.
LLIRI DELS SEMBRATS. Planta quc té arrel de ca-
bessa y fullas eslretas y cilíndricas ; lo tronch quasi
no arriba à un pam de llarch, y fà una multitut
98
LLIS
DICCIONARI
LLIS
de floretas de color blau fosch. Baya. Uyacinlhus
racemosus.
LLIRI DE MAR ó DE PLATJA. Planta perpètua, alia
cosa de 3 pams, ab fullas llargas y estretas, flors
blancas de tres fulletas que naixen de una cabes-
sa. Amormio. Pancratium mariliínum.
LLIRI GROCH. Planta semblant al lliri blau, però
que fú la flor groga. Lirio amarillo. Liliuin pal-
lidum.
LLIRI MORAT. Planta de cabessa que creix sense
cultiu en algunas paris de Espanya y 's cultiva pera
adorno en los jardins. Sas fullas tenen la figura de
un ferro de llansa, y estan col-locadas en círcul
tot voltant de la cama qne es alta de 3 ó 4 peus , y
acaban en una porció de flors caygudas , de color
morat ab tacas negrencas. Martagon. Lilium mar-
tagon.
LLIRI ROIG ó BERMELL. Lo quB té las floi's de un
encarnat viu. Azucena de guergnesei ; lirio colora-
do. Flore purpureo narcissus.
LLIRI TIGRE. LLIRI BLAU.
LLIRIMÀQUIA. f. Planta que's cria regular-
ment en ayguamoUs; vàrios brots drets, peluts y ab
mòlts nusos; las fullas són llargas y punxagudas,
cubertas de borró per part de sola, y per damunt
de un vert groguench. Fa la flor groga que naix
al cim dels brots. Sa virtut diuhen sér lanta, que
alborotanlsedosvadells junyits, aplicada al jou 'Is
sossega y amansa. Lirimaquia. Lyrimachia, ai.
LLIRÓ. m. ant. lladó.
LLIS, A. adj. Pla, brunyit. Liso. Lsevis. || Sen-
se grops. Liso. Abnodalus.
, llis y ras. m. adv. Clara y manifestament, sens
embuts ni solapas. Rasamenie. Planè, apertè, pa-
lam, candidè.
LLISAMENT. adv. ra. Rodonament, ab reso-
lució. Redondamenle, lisamenle. Clarè.
LLISCADA, f. La acció de lliscar. Reshalon,
resbaladura, resbalamienlo. Lapsus vestigium.
DONAR UNA LLISCADA, fr. LLISCAR.
LLISCADOR, A. m. y f. Qui llisca. Resbalar,
resbaladero. Qui labitur. \\ adj. Qualsevol que s'
esmunyeix fàcilment. Resbaladizo. Quod (acilè la-
bitur. II Lo lloch ahont se llisca. Resbaladizo, res-
baladero. Lubricus locus.
LLISCAR. V. n. Escórrerse Ms peus per no tre-
pitjar segur. Resbalar, deslizar, irse los pies, La-
bor, eris. II Esmunyirse. Resbalarse, escurrirse, des-
lizarse. Eiabor, eris.
LLISCÒS, A. adj. LLISCADOR.
LLISSA. f. Peix de mar en forma de llansado-
ra, aplanat pels costats, cubert de escatas grans,
lo cap petit, boca gran, llom groguench, lo demés
blanch , las aleias petitas, cendrosas y ralladas de
blau. En algunas parts creix fins à dos peus, y à la
primavera entra à desovar en los rius. Sdbalo, alo-
sa, Irisa. Alausa, alosa, aj.
LLI8SAR. V. n. ter. relliscar.
LLISSÓ. f. Lo que explica '1 mestre en la esco-
la. Leccion. Dictata, orum. 1| Lo que cada vegada
senyala '1 mestre à sos deixebles. Leccion. Pensum,
i. II Lo tros de Escriptura ó sants Pares al fi dècada
nocturno de matines. Leccion. Leclio, nis. || Discurs
del opositor en sos exercicis. Leccion ó leccion de
puntos. Dissertatio , leclio, nis. || Amonestació,
exemple que'ns serveix pera conduhirnos en algun
negoci. Leccion. Monitum, i. || Lo conjunt de conei-
xements leórichs ó pràctichsque en cada una de las
vegadas dóna als deixebles lo mestre de alguna
ciència, art, ofici ó habilitat. Leccion. Doctrina sin-
gulis diebus à magistro discipulis tradila. [j lec-
tura.
DONAR LLISSÓ. fr. Asscuyalarla als deixebles.
Echar leccion. Pensum discipulis príEscribere, des-
cribere. || Se diu del deixeble quant lo mestre 1
instruheix. Dar ó tomar leccion. Lectionem audire.
IJ Se diu del mestre cada vegada que instruheix al
deixeble. Dar leccion. Doctrinam discipulis trade-
re. y Se diu dels noys quant recitan lo que'l mes-
tre 'Is havia assenyalat pera que ho estudiassen.
Recitar la leccion. Lectionem memoriter recitaré.
PÉNDRER LLISSÓ. fr. Execular ab lo mestre alguna
habilitat ó art que s' està aprenent pera anarsen
imposant. Tomar leccion. Magistro operam dare. ||
Entre estudiants es escoltar al deixeble que la re-
cita ; y examinar regularmenle ab lo llibre al da-
vant, si la sab ó no de memòria. Tomar la leccion.
Discipulum pensum à magistro adsignatum recilan-
lem audire.
PODER DONAR LLISSÓ. fr. PODER LLEGIR CÀTEDRA.
LLISSONGEAR. v. a. Adular, afalagar, atràu-
rer. Lisonjear. Adulor, aris. I met. Deleylar, agra-
dar als senlits. Lisonjear. Deleclo, as.
LLISSONGER, A. m. y f. Adulador. Lisonjero,
adulador, lisonjeador. Palpo, nis. || met. Lo que
agrada y dóna gust, com la música, la veu, etc.
Lisonjero. Delectans, oblectans.
LLISONJA. f. Adulació, afalech afectat. Lison-
ja. Adulatio, nis, blanditia, íb.
LLI8SOS. ra. pi. Cada un dels fils ab que'ls
teixidors divideixen la seda ó estam pera passar la
llansadora. Lizos. Licium, ii.
PASSAR LLissos. fr. Guamir lo taler ab ells pera
que's puga teixir la mostra. Enlizar. Licia addere.
LLISTA, f. Llenca. Lista. Fasciola, fascia, íe. ||
Via en las telas. Lista, vareta, gaya. Diversi colo-
ris plagula. || Lo paper que conté 'Is noms de và-
rias personas ó cosas y 1' acte de anomenarlas : s'
usa més comunment en la milícia. Lista. Cathalo-
güs, i. II La de reos que se sól donar en los tribu-
nals al jutge pera apuntar lo decret à fi de no con-
fóndrer lascausas. Decrelero, nòmina. Reorum cen-
sus. II Ralla de diferent color que's troba en algu-
nas malérias, com minerals, fustas, etc, ydemos-
Iran diferent qualitat. Veta. Vena, a;.
FÉR LLisTAs EN LOS TEIXITS, fr. Tcixir roba ab
llistas de diferent color. Vareiear. Yirgis distin-
guere.
LLIT
CATALÀ.
LLIU
99
PASSAU LLISTA, fi'. Cridar per sòn nom a las per-
sonas que'l tenen continuat en la llista. Pasar lista.
Noraine proprio appellare.
POSAR EN LLISTA, fr. ALLISTAR.
LLISTAMENT. m. ant. ALLISTAMENT.
LLISTAR. V. a. ant. allistar. |1 ant. triar.
il Adornar alguna cosa ab llislas de diferent color.
Gayar. Yersicoloribus fasciis ornaré.
LLISTAT, DA. adj. Yiat. lAsleado, Uslado, ra-
yado, largueado, retado, veteado. Yariegatus. |1 arq-
Lo que té faixas ó llislas. Fajeado. Fasciis circum-
seplus.
LLISTELL. ni. arq. filet.
LLISTÓ, m. Llenca de fusta. Lislon. Tsenia lig-
nea. |1 nàul. La llenca de fusta que guarneix exte-
riorment lo costat de la embarcació per la part su-
perior y per la flor del aygua. Galon. In navigii
latere posita lignea. | pi. Lo conjunt de mòltas
llencas de fusta. Lisloneria. Fasciolarum cumulus.
LLISTÓ DE VIDRIERA. La lleuca dc fusta ab que s'
asseguran las vidrieras. Manguela. Lignea fasciola.
LLISURA. f. Igualtat de una superfície. Lisura.
Levitas, atis. IJ mel. Veritat, ingenuïtat, senzillesa.
Lisura, candor. Yeritas, atis. •
LLIT. ra. Lo que serveix pera dormir. Cama,
lecho. Lectura, i. 1| La tela que cubreixal feto. Pa-
res, secundina, placenta, parias. Placenta, a;. || Las
pots y bancbs sobre que s' extenen los matalassos-
Cama. Lecti fulcra. 1| Locortinalje y demés ab que
s' adorna '1 llit. Cama. ecli Lornamenlum. || met.
En los carros lo pla ahont se col-loca la càrrega.
Ucho, cama. Stratum, solum, i. |1 met. Entre pica-
pedrers es la superfície ó p'ade una pedra damunt
deia qual s' ha de asentar la altra. Lecho. Lapidis
plana superfícies.
LLIT DE MARINER. Tros de drap cru que se sól
penjar per las quatre puntas y serveix en las em-
barcacions pera dormirhi. Coi, coy. Lectulus pen-
silislinteus nautarum.
LLIT DE MORTS. L' instrumcnt de fusta ab que's
portan los morts al cementiri. Andas , féretro,
huerco. Ferelrum , loculus, i.
LLIT DE POBRE. Lo mal compost y ab mala ó poca
roba, com solen usar los pagesos. Camaslro. Rus-
licanum lectura.
LLIT NUPCIAL. Lo quB sefveix als nubis. Tdlamo.
Thalaraus, i.
ALSARSE DEL LLIT. fr. LLEVARSE.
^■L ANARSEN ó FiCARSE AL LLIT. Auàrsenlii pera des-
^■■insaró dormir. Acostaise, recostarse. Cubilumire.
^B^Càurer malalt. Ponerse en cama. Infirraari. ^'
^■» ARMAR LO LLIT. fr. Pararlo. Armar la cama. Lec-
tura struere.
AssENTARSE EN LO LLIT. fr. Posarsc asseutat lo qui
està en ell. Incorporarse en la cama. Levare corpus.
FER LLIT. fr. Estar malalt, llacer cama. In lecto
decumbere.
FÉR LO LLIT. fr. Aparellarlo sempre que's vól dor-
mir. Jlacer la cama. Lectura slernere. 11 Tràurer las
parteras la massa que tenen en lo ventre anome-
nada llit. Erhar las parias. Secundas cirundere.
NO se'n va al LLIT SENSE SOPAR. loc. Deuola quc al-
gú no té la necessitat que demostra, ^o estàdescal-
zo. Non inopia laborat.
PLEGAR LO LLIT. fr. Doblar los llensols y mata-
las.<50S desprès de alsar.se. Levanfar, doblar la cama.
Lecti instructuin surgere.
SALTAR DEL LLIT. fr. Llcvarse luego de despert.
Saltar de la cama. Lecto slracto desilire.
SI VOLS ESTAR BEN SERVIT, FESIE TU MATEIX LO
LLIT. ref. Denota que ningú fà las cosas com l' in-
teressat, ó que aquell que no hi té interès lasfàde
qualsevol modo, iscan bè ó mal. Si quietes ser bien
servido, sirvele tu mismo. Yisne probum famulum?
Ipsi tibi famuleris oportet.
TÓRNATEN AL LLIT QUE AIXÒ ES LA LLUNA. loC. que's
diu del qui pensa lograr alguna cosa sèns exposarse
ó sens 'Is medis proporcionats; y del qui và mòlt
equivocat en algun assumpte. Picar de vara lar-
(ja. Non sine.
LLITARGE. m. litarge.
LLITERA, f. Espècie de cadira de brassos po-
sada per lo regular entre dos cabalcaduras pera
anar ab tota comoditat. Lilera. Arcera, ae. || Llitet
que's porta ab barras com una cadira de brassos
cuberta de encerat pera conduhir decentment los
malalts al hospital. Camilla. Arcera, aï.
LLITERER. m. Qui cuyda y guia la llitera. Li-
terero. Lecticarius, ii.
LLITET. m. d. Camila, t7/a. Lectulus, torulus, i.
LLITOTXA. f. Coixí que ocupa tota la amplària
del llit. Larguero, cabezal. Cervical longura.
LLIURA, f. Pes de dotze onsas en Catalunya y
en algunas altras parts. Libra. Libra, a;. |1 Moneda
imaginària que en Catalunya val 20 sous , en Ya-
lència li sous tres diners y tres setens; en Aragó
11 sous, sis diners y sis setens; en Castella lOvin-
tidosos, 25 maravedissosy cinch setens, etc. Libra.
Libra, ;c. \\ Contrapès, pedra mòlt grossa que's
posa al cap del caragol de las prerapsas del molí
del oli. Libra, filon. Pondus, eris.
LLIURA CARNiCERA. La de 36 ousas. Libra carni-
cera. Libra triginta et sex unciarum.
LLIURA ESTERLINA. Moucda imaginària de Ingla-
terra que al cambi regular val 93 rals de velló y 81
cèntims, /iferaesícríma. Anglorum iraaginaria libra.
LLIURA PRIMA. La de dotze onsas. Libreia. Libra
duodecim unciarura.
FÉR PORTAR LA LLIURA À ALGÍ. fr. fam. BuHar-
sen, enganyarlo, mallraclarlo ò pérdrerli '1 res-
pecte. Jugar con alguno al sanlo macarró. Ludibrio
aliquem accipere.
PORTAR LA LLIURA, fr. Sér 1' objcctc de la con-
versació ó burla. IJacer el gaslo. Colloquiis, ser-
monibus materiam praïbere.
vÉNDRER k LLiuRAS. fr. Yèndrcr pesant à la me-
nuda, 6 à pesadas de un número de Uiuras. Lihr(~
ar. Per libras ponderando vendere.
100
LLOC
DICCIONARI
LLOC
LLIURADOR, A. m. y f. Qui lliura. Librador.
Libertador, is, vindex, icis.
LLIURAMENT, m. La acció de lliurar. Adjudi-
cacion. Addiclio, nis. || La que 's fa en los encants.
Adjudica cion. Addiclio auclionaria.
LLIURAR. V. a. Donar una cosa al que ofereix
mès en los encants. Librar. Prsedam ad licitalio-
nem dividere. || ant. entregar. || deslliurar. j|
ant. II ACOMÉTRER.
LLIURE, adj. ter. LLIBRE.
LLIUREA. f. ant. llibrea.
LLIVELL. m. ant. nivell.
LLIVELLAR. v. a. ant. anivellar.
LLIVIÀ, NA. adj. VA, inconstant. || lasciu, ln-
continent.
LLIVIANAMENT. adv. m. ant. lleugera-
ment.
lliviandat. f. lascívia, incontinència. ||
ant. raet. inconstància.
LLO.
LLOA. f. LOA.
LLOABLE, adj. Digne de alabansa. Loable. Lau-
dabilis.
LLOABLEMENT. adv. m. De nn niodo lloable.
Loablemente. Laudabiliter.
LLOACIÓ. f. APROBACIÓ.
LLOADOR. A. ni. y f. Qui lloa. Loador, alaba-
dor. Laudator, is.
LLOAR. v. a. Alabar. Loar. Laudo, as. || apro-
bar.
LLOAT, DA. p. p. Loado. Laudaius.
LLOBA. f. La femella del llop. Loba. Lupa, sr.
11 Balandram, sotana ab balona y oberta del da-
vant. Loba. Túnica talaris.
LLOBADA. f. Crestall ó llom de terra que 's
deixan los traballadors por no haver anat dret lo
solch. Cuchillo. Rescultrosimilis.
LLOBARRET. m. d. Lobezno, lobato. Catulus
lupinus, lupulus, i.
LLOBARRO, m. Peix de uns tres peus de
llarch, blau pel llom y blanch ab tacas negras
pel ventre. Lobarro, lubarro, sollo, lobina. Lu-
pus, i.
LLOBÍ. m. Planta que creix finsà la alsària de
dos peus, las flors grans divididas en set parts cu-
bertas totas de borrissol, blancas; lo fruyt que té
^1 mateix nom, es semblant a la guixa, però mòlt
amarch. Altramuz, chocho, pitó. Lupinus, i. || adj.
Pertanyent al llop. Lobuno, lupino. Lupinus.
LLOBINADA. f. Conjunt de llobins. Allramu-
ces. Lupini, orurn.
LLOGA. f. Gallina que cova. Clueca, llueca.Glo-
citans gallina. || met. Qui oculta i furt. Capa de
ladrones. Celator, is. [1 met. S' aplica à la fruyta
passada per madura. Papandujo, modorra, papan-
duja. Nimis blandus, moUis. || ter. cova.
LLOCA DE LLADRES. CAMADA, COVA.
POSAR UNA LLOCA. fr. Posar OUS à una gallina
pera que'Is cove. Echar una gallina. Ova incuban-
da galliucB supponere.
TENIR BONA MA PERA POSAR LLOCAS. fr. EÍXÍrlÍ à
algü bè tot lo que fa. Nacer ó caer de pies. Omnia
é sententia evenire.
TORNARSE LLOCA LA GALLINA, fr. PonerSC clueCU,
allocarse, enclocar, encloquecer. Oves in cubatio-
nem appetere. || Se diu de la fruyta quant se posa
tova y muda de color com que va à podrirse. Mo-
dorrarse. Nimis maturescere.
LLOGADA, f. Los polls que trau de una vega-
da la lioca. PoUada, políazon. PuUorum turba. ||
Lo conjunt, de ous que cova à un temps la gallina.
Po/íaron. Pullatio, nis.
LLOCH. m. Puesto, siti, paratge. Lugar. Locus?
i. Ij Població. Lugar. Oppidum, i. 1| mei. Temps,
oportunitat, ocasió. Lugar. Occasio, nis. |] Causa,
motiu; com : ell dóna lloch à la execució. Lugar.
Causa, se. || Puesto, empleo. Lugar. Offlcium, ii. ||
Lo siti que algú ocupa. Lugar. Locus, i. || Text ó
autoritat de algun escriptor. Lugar. Locus, i. || Lo
districte ó espay de terra que correspon à una po-
blació. Termino. Intrà fines tractus. || La part de
terreno que ocupa un cos. Sitio, puesto. Locus, i. 1|
Lo terreno ó punt determinat y à propòsit pera al-
guna cosa. Sitio. Situs, us.
LLocH COMÚ. La bassa pera exonerar lo ventre.
Lugar comun, lelrina, privada, necesaria, secreta,
igriega. Lalrina, ae.
LLOCH DEL SELLO. Nota que 's posa al fi de alguns
despaigs. Lugar del sello. Sigilli locus.
LLOCH, LLOCH. Ycu de quc s' usa per avisar en
llochs de concurrència que s' aparten, y deixen pas
franch. Plaza, plaza; lugar, lugar, paso. Date
locum.
LLOCHS COMUNS, ret. Fonts dels arguments. Lu-
gares comunes. Loci communes.
AL LLOCn DE LA GUINEU QUI Se'n ALSA JA NO HI
sÉü. ref. Explica que qui deixa un puesto ó em-
pleo, quant torna '1 sól trobar ocupat per allre; ó
que no té dret à demanar lo que una vegada deixà.
Quien fué à Sevilla perdió su silla. Qui a loco re-
cessit, sellam amisit.
CEDIR LO LLOCH ó PUESTO. fr. Permétrcr à un al-
tre que ocupe '1 lloch que ocupavam, y del qual
nos separam à aquest íi. Dar el lugar. Locum ce-
dere.
CONFORTAR LO LLOCH. loc. aut. Reforzar el punto.
Muniré presidium.
DONAR LLOCH. fr. Auarseu de algun puesto. Dar
lugar; marcharse. Locum relinquere. || donar peu.
EIXIR DE LLOCH. fr. DISLOCARSE.
EN LLOCH. m. adv. En compte. En vez, en lugar.
Pro. II Expressa que 's fà lo contrari de lo que deu-
ria ferse. En vez de, en lugar de, en igual. Yice,
pro eo quod. | loc. En ninguna part. En ningun
lugar. Nullibi.
EN PRIMER LLOCH. m. adv. PRIMERAMENT.
LLOG
CATALÀ.
LLOM
101
EN SEGON LtOCH. m. adv. SEGONAMENT.
FÉR EIXIR DE LLOCH. ff. Fór apariar la gent que
eslà apilolada, pera que passe algú per entre mitj.
Imacer calle. Confluentein (urbana dividere.
m FÉR LLOCu. fr. Desembarassar algun puesto. Ila-
mr lugar. Locum dare. H Desembarassar algun es-
pay pera ferhi cabrer alguna cosa. Hacer lugar.
Locum dare vel relinquere. |1 donar lloch. |1 Apar-
tar la gent pera fér pas. Ilacer calle, hacer plaza.
Locum expediré. [] mel. Morir. Doblar la servillela.
Mori.
FERSE ixocH ó FERSE FÉR LLOCU. fr. mel. Ferso
apreciar ó respectar entre altres. Ilacerse lugar.
Se dotibus commendare.
JO AL SEC LLOCH... loc. Jo fos de ell, jo ho hagués
de fér. Si yo estuviera ó me hallara en su pellejo...
gi in ejus loco essera...
■t MUDAR DE LLOCH. fr. Variar los medis pera la
consecució de alguna cosa. Mudar de hito ó de ho-
gar. Sedem mutare; ex loco in locum demigrare.
NO DONAR LLOCH. fr. No permétrer. No dar lugar.
Nonferre; non pati.
NO HI HA LLOCH, NO TÉ LLOCH. loC. for. DeUOta
que no 's pót fér lo que 's demana. No hay lugar.
Preci nihil est relictum.
NO TROBARSE EN LLOCH. fr. ponderativa que s'usa
pera significar que alguna cosa no 's troba per més
que s' haja buscat. Ni muerto ni viva. Quod nullo
modo invenitur.
posAuvos EN LO MEU LLOCH. exp. Deuota que algú
faria lo maleix que altre posat en igual cas. Ponie
en mi lugar. Qui ego sum esse te.
TRAURERSE DE SÒN LLOCH. fr. DESLLORIGARSE.
TROBARSE EN DOS LLOCHS. fr. Estar à un mateix
temps en dos paratges diferents. Bilocarse. Duobus
simul dissitis locis adesse.
LLOCOT. (semblar un) exp. fam. Se nota als
que esiàn engorronits en lo foch ó en casa. Parecer
que embòlia huevos. Desidiosè vivere ; sòrdida se-
gnitia degcre.
LLOCTINÉNCIA. f. Càrrech del lloctinent.
Legacia, lugarlenencia. Praifectura, x.
LLOCTINENT, m. Substitut, qui fa las veus
de altre. Lugarieniente. Legatus, i.
LLOCTLNENT DE BATLLE. Subslitut del batlle. Lu-
garienienle de alcalde. Prictoris legalus.
LLODRIGÓ. ra. Cunillet. Gazapo, gazapillo.
Cuniculus parvus.
LLODRIGUERA. f. Cau de cunills. Gazapera,
madriguera. Cuniculorum fovea.
■ L LLOGADOR, A. m. y f. LLOGATER.
' LLOGAR, m. ant. lloch, població. || v. a. Do-
nar alguna cosa per certa quantitat pel temps
convingut. Alquilar. Loco, as. || Péndrerà lloguer.
Alquilar. Conduco, is. |1 v. r. Ajustarse à traballar
per cert preu. Alquilarse. Operara suam alicui
lücare.
LLOGARRÀS. m. aum. Lugaron, lugarote, lu-
garazo. Magnus pagus.
TOMO 11
LLOGARRENCH, CA. adj. Natural de algun
poble petit ó pertanyent à ell. Lugareíio. Paganus,
pagincola, a;.
LLOGARRET Y LLOGARRÓ. m. d. Lugar-
cillo, ico, ito, lugarete, lugarejo. Pagus, oppidu-
lum, i; vicus rusticus.
LLOGARROT. m. Lloch despreciable. Al-
deorrio, aldeorro, villorrio. Despicabile oppidu-
lum, pagus exiguus. || llogarras.
LLOGAT, DA. p. p. Alquilado. Localus. [| m,
fam. Qui's lloga. Alquilon. Mercede conductus. ||
adj. La cosa llogada. Alquilado. Conductitius, lo-
catus.
LLOGATER, A. m. y f. Qui dóna ó concedeix
à lloguer. Alquilador. Locator, is. 1| Qui pren à llo-
guer. Alquilador, é inquilino '1 de las casas* Con-
ductor; is, inquilinus, i. | estadant.
DESPEDiR AL LLOGATER, fr. Avisarlo de que no's
vól continuar l' arrendament. Desauciar al inqui-
lino. Conduclorem dejicere.
LLÓGICA. f. LÒGICA.
LLOGRE. m. ant. usura.
LLOGUER, m. Lo preu de las cosas llogadas.
Alquiler. Conductum, i. D Lo salari del traballa-
dor. Alquiler. Mercès, edis. || arrendament.
LLOGUER de ALGUN GRANER. Lo preu que's paga
pera usar de ell. Camaraje. Conductilis granarii
pretium annuum.
LLOGUER DE CASA ó DE PIS. Lo quc's paga pera ha-
bitar en algun edifici, pis ó posada. Pisa. Domici-
lií mercès.
LO QUE ES DE LLOGUER. AlquiloH. Locatitius.
LLOISME. ra. LLUISME.
LLOM. m. La tercera part de la espinada del
animal en la qual hi ha cinch vértebras més gros-
sasque las allras. Lomo. Lumbus, i, || En los lli-
bres la esquena ó part en que's posa '1 rètol, o-
mo. Dorsum, i. [| Creslall entre solch y solch. Lo-
mo. Porca, ae. || esquena, [j La regió dels ronyons,
Lomo. Lumbus, i.
LLOM DE PORCH. La cam magra de la regió dels
ronyons de ell, quesól guardarse salada pera men-
jaria desprès de temps. Lomo. Lumbus porcinus.
LLOMBARDA, f. Pessa dt! artilleria de varios
calibres, ab la qual se tiravan pedras de un pes
extraordinari. Lombarda. Bellicum tormentum lon-
gobardum.
LLOMBARDEJAR. v. a. Disparar la llombar-
da. Lombardear. Scloppeto longobardo oppugnare.
LLOMBART, DA. adj. Pertanyent à Llombar-
dia part de Itàlia la capital de la qual era Brésia ó
Bréscia. Lombdrdico, lombardo, longobardo. Longo-
bardus, longobardicus.
LLOMBRÍGOL. m. Melich ; espècie de grop de
carn que hi ha en lo mitj del ventre. Ombligo. Um-
bilicus, i.
LLOMbRÍGOL DE vÉNUs. Planta que en 1' ivern de
la arrel trau unas fuUas à modo de paperina, que
serveixen pera cremaduras y altres usos en la far-
13
102 LLOR
màcia, y destruhidas aqueslas per la primavera
naix la cama ó brot llarhc cosa de un pam y milj
que sosté las flors que són petitas y blancas. Om-
bligo de Venus. Cothyledon, is, Veneris umbilicus.
LO QUE SEMBLA UN LLOMBRÍGOL, OmhUgado. Um-
bilicalus.
LLOMET. m. d. Lomito. Lumbulus, lumbollus, i.
LLOMILLO. ra. llom de poroh.
LLONCH, GA. adj. ant. llarch.
LLONDRO. m. Cerla embarcació. Londro. Na-
vis genus. || peresós, pesat, tonto.
LLOIVGAMEIVT. adv. m. ant. llargament.
LLONGANISSA, f. ant. llangonissa.
LLONGITUT. f. LONGITUT.
LLONGUET. m. Pacomunallansadora. ilfoííete,
panecillo , panecico. Molliculus , mollectus panis.
LLONJA. f. ant. llotja.
LLONZA, f. Tallada prima de carn. Lonja, lon-
cha. Longum et anguslum carnis segmenlum. ||
En la carniceria s' anomena així cada una de las
costellas curtas que per davant no's juntan. Costi-
lla falsa però quant es cuyta 's diu chulela. Costa
ex inferioribus.
LLOP. m. Quadrúpedo voràs semblant al gos
de presa. Lobo. Lupus, i. || n. p. de home. Lupo.
Lupus, i. II Peix de sis polzadas de llarch, cilín-
drich, quasi de igual diàmetro en lola sa longilut,
lo llom tira à pardo, 'Is costats grochs ab quatre
sèries de clapas pardas y '1 mateix las aletas; lo
cap petit: es mòlt comú en 1' Ebro y altres rius.
Lobo. Cobius tiBnea. || met. Mòlt menjador. Gomia,
iragon. Helluo, nis. || Una de las constel•lacions.
Lobo. Lupus, i.
LLOPCERVER. LINCE.
LLOP MARÍ. FOCA.
LLOPS AB LLOPS NO's MOSSEGAN. ref. CANS AB CANS
NO's MOSSEGAN.
À LLOP DORMENT NO LI ENTRA RES EN DENT. ref. De-
nota que no es la fortuna pera 'Is descuydats. À
raposo durmiente no h amanece la gallina en elvien.
tre. Non venit in moll i vivida fama toro.
LO QUE PLAU AL LLOP, PLAU A LA LLOBA. ref. De-
nota la facilitat ab que s' avenen los que tenen unas
mateixas costums. Lo que la loba hace, al lobo le
place: el lobo y la vulpeja ambos son de una conse-
ja. Congregantur cum leonibus vulpes.
MENJAR COM UN LLOP. fr. met. Menjar excesiva-
ment, devoiar. Comer como un descosido 6 como un
sahanon, Helluari.
QUI DEL LLOP PARLA PROP LI IX. ref. S' usa fami-
liarment pera dir que ha arribat aquell de qui's
parla. En mentando al ruin de Roma luego asoma.
Lupus est in fabula.
SEMPRE VA 'l llop AL DE LAS CALSAS ESQÜINSADAS.
ref. Dóna a enténdrer que'ls mals y traballs venen
regularment als mes dèbils. No salen frieras sinó
ú ruines piernas; agua y viento sobre la casa del
viejo. At miseros tristis fortuna tenaciler urget.
LLOR. m. ter. llorer.
DICCIONARI LLO»
LLOREDAR. in. Lloch plantat de llorer. Lawe-
dal. Daphnon, is, lauretum, i.
LLORER, m. Arbre de fullas sempre verdas,
amplas, llargas, punxagudas, verinosas y aromà-
ticas, y fa '1 fruyt com una oliva. Laurel. Laurus,
i, laurea, ae.
LLORER DE ALEXANDRIA. Planta de fullassemblauts
à las del galzerà ; però majors, mès tendras y blan-
quinosas: lo fruyt, que's cria en milj de la cara
de cada fulla, es roig y del tamany de un ciuró.
Laurel alejandrino ó de Alejandria. Bonifacia, ae,
hipoglottion, li.
LLORER REAL. Arbre petit, de fruyt molsut com
la cirera. Laurocerazo, laurel real. Laurocerasus, i.
DE LLORER, m. adv. Lo que pertany à ell. Lauri-
no, Idureo. Laurinus, laureus.
LLORICA. f. y
LLORIGA. f. Cota de malla. Loriga. Lorica, ae.
II Armadura de caball pera us de la guerra. Loriga.
Lorica, ae. [| llorigada. 2.
LLORIGADA. f. Número de animals que nai-
xen de un part. Camada, ventregada, cachillada.
Multiplex foetus. [] La abundància de cosas que ve-
nen lolas plegadas. Ventregada. Caterva, ae. || Cèr-
col de ferro en i' interior del botó de la roda dels
carruatges. Loriga. Ferreus annulus.
LLORO. m. Papagall. Papagayo, loro. Psitla-
cus, i, psittace, es.
lloro del paraguay. Espècie de papagall vert
clapat degroch, ab lo davant del cap vermell y 'Is
costats cendrosos y en part blaus. En las alas que
també són verdas té algunas plomas blavas clapa-
das de bermell. Paraguay. Psitlacus brasiliensis,
^ LLORT, DA. adj. ter. brut, descuydat.
LLOS. m. Lo tall dels inslrumenis decer. Boca-
corte, filo. Os, oris, acies, ei. || La porció de ferro
ó cer que s' afegeix à las rellas de la arada, etc.
que estan gasladas. Calce, calzo. Yomeris cuspidi
reficiendae additum ferrum.
LLOSA. f. Pedra plana quadrilonga. Losa, las-
Ira. Quadratus lapis. || Trampa pera agafar aucells,
y també ratas. Losa, losilla, losela, lancha, esplin'
que. Decipula, ae.
LLOSAR. V. a. enllosar.
LLOSAT, DA. p. p. ENLLOSAT.
LLOSALLA. f. LLOSA. 2.
LLOSELLA. f. d. de llosa, lloseta.
LLOSERA. f. PEDRERA.
LLOSETA, f. d. Loseta , losilla. Parvis lapis
quadratus.
LLOSSA. f. Cullera gran. Cucharon. Tudicula, ae.
LLOSSÀ, NA. adj. ant. ufanós, frondós, [j bi-
SARRO, GALLART.
LLOSSADA. f. Lo que cab de una vegada en la
llossa. Cucharada. Cochiearium, ii. || Refegiment
que's dóna de una cosa. Plus. Cochiearium, ii.
LLOSSAL. m. ant. Obligació de donar al senyor
una porció de blat pera aténdrer à la compra y
manutenció dels útils ó eynas pera Iraballar sas
■r
LLUC
Brras. Prestacion feudal. Yecligal. | anl. boca.
LLOSSAR. V. a. Renovar lo tall ó punta dels
instruments de ferro. £<•/íar hocas, aguzar. ^o\&
acie armaré; aciem instauraré. || mel. examinar.
LLOSTRE. f. ter. vesi'ue, fosgh.
LLOT. n). Fanch. Lodo, lama. Lulura, i. | Lo
que deixan las ayguas dels rius. IJgamo. Limus,
i. ^ Lo que's fa en los estanys, safareigs, elc. Tar-
quin, verdin. Linms, i. || met. Brutícia en los 11a-
big y llengua. Sarró. Linguae S(|ualor.
LLOT CORROMPUT. Aquell que es tou y pudent.
Cieno. CiBnum, i.
LLOT VERT. iManIa que's cria dins del aygua, y
's compon de uns fileis mòlt prims sense nusos, y
de un vert fort y lluent. Àjomanie. Rivularis con-
ferva.
LLOTJA, f. Lloch abont acostuman à juntarse
'Is mercaders pera tractar de sos negocis. Lonju,
hoha. Emporium, ii, longia, ai. I Pórticb davant
dels ediíicjs sumptuosos. Alrio, lonja. Porticus, us.
LLOTJETA. f. GLORIETA, j] d. de llotja. Lonje-
ta. Parva longia.
LLOTÓS, A. adj. Fangós. Limoso. Limosus.
I.LOTOSITAT, f. ta qualitat de llotós. Limosi-
dad. Limositas, alis.
LLÓURER. V. n. lléurer. |1 voler.
A sÒN LLÓURER. À su alvedrio, à su antojo, d su
capricho. Sui juris volunctas.
LLOZO. m. CAP gros.
LLU.
LLUBÍ. ra. llobí. 1.
LLUCAR. V. a. fam. Guipar, véurer dissimula-
dament, ó ab cuydado. Atisbar, coíumbrar, ojear,
amusgar, y alufrar fam, pr. Ar. Prospicio ; oculos
conjicere.
LLUCAT, p. p. Atishado. Coospectus.
LLUCER. m. ant. Estrella del dia, Lucero. Lu-
cifer, i.
LLUCH, n, p. de home. Lucas. Lucas, se. || re-
nou. U TiNO, ACEBT. || mel. ingent , vivesa.
DONAR ó TENIR LLUCH. fr. met. Douar mostras é
indicis, Tener traza; darmueslra. Indicaré.
per sant LLDCH MATARÀS LO PORCH Y LA VEREMA AL
CUP. ref. fam. Denota que per aquest temps se pót
ja matar lo porcb y que's déu bavér veremat. Por
san l.úcas mala lus puercos, y tapa tus cubas. Ut sa-
cra luxaderit Lucjb, sit caidere porcos cura libi,
I plenos obdere curacados.
LLÚCIA, n. p. de dona. Lucia. Lucia, ae.
LLÚCIA, n. p. de bome, Luciano. Lucianus, i.
LLUCIAR. V. a. LLOSAR.
LLUCiAR LAS DENTS. fr. met. Prcpaiaise pera
menjar. Aguzar los dienies. Praesenli cibo praipa-
rari.
LLUCIFER. m. Príncep dels dimonis. Lucifer.
Dffiïnoflum prínceps, |1 met, Superbo, maligne, en-
fadat. Lucifer. Superbus, maleflcus.
CATALÀ. lluí 103
LLUCIFERÍ, na. adj. Pertanyent a Llucifer.
Lucifnino. Ad Satan pertinens.
LLIJDRIA. f. Quadrúpedo anfibi de quatre pams
de llarcb, pardo obscur, de cap gran, ulls petits,
cua llarga, y 'Is dits rebunits ab una membrana.
Nada ab més facilitat que camina: s' alimenta de
peixos, y viu à la vora dels rius y altres depósits
de aygua dolsa. Nulra, nulria. Lulra, a;. || mel. Se
diu de la dóna viva, aguda y prompta, l'izpereia,
sàtira. Acer, vivax mulier.
LLUENT, A. p. a. Lo que llu. Lucienle, relu-
cienfe. Fulgidus. || clar , pulit.
FÉR tornar lluent, fr. Netejar, posar brillant.
Lucir, enlucir. Purgo, as.
LLUENTÓ. f. Brillo, resplandor de las cosas
brunyidas ó embarnissadas. Brillantez , lustre,
brillo. Nitor, is,
LLUER. m, Aucell de passada que baixa de las
serras en octubre, es menor que un canari , de un
verí bermós, y la corona del cap negra : engabiat,
lo que's logra fàcilment per sór pacíficb y manso,
apenas deixa '1 caní que's bastant agradable, é
imita '1 dels altres. Lugano, y lujano. ler. Ligu-
rinus, i,
LLUERNA, f, Claraboya. Lumbrera. Fenestella,
a;. 11 Insecte que despedeix de nit una llum moll
clara. Luciérnaga, ÍMcerna, nocíi/uca. Cicindela, a3.
II Peix de mar, de cap gran, lo cos rodó, cónich,
de color de viola, fosch pel llom, blanquinós pel
ventre; las aletas del llom dobladas; y Plínio
diu que fa llum ab la llengua. Lucerna. Piscis collu-
cens,
LLUERT. m, ler, llangardaix.
LLUERTER, A. adj. S' aplica à laà cabalcadu-
ras. PORUCH.
LLUFA. f. Yentosilat expel-Iida sense ruído,
Follon, zullon, ventosidad. Surda veniosilatis emis-
sió. 11 Cua, drapot ó cosa semblant que's posa ab
una agulla als vestits dels homes ó dònas pera bur-
larse de ells, Maza, raho, virote. Cauda à tergo ap-
posita. 11 pi. CATXüRROs. || f. fam. puta.
FÉR llüfas fr. y
LLUFAR. v. n.y
LLUFARSE. V. r. Llensar alguna venlosilat
sense ruído. Follarse, zullarse, ventosear. Venlris
flatus sine strepitu edere.
LLUFRAR. V. a. fam. llucar.
LLUICIÓ. f. lluisme.
LLUIDÍSSIM, A. adj. Lucidisimo. Yaldè lu-
cidus.
lluïment, m. Esplendor, magnificència, bri-
llanlesa. l.ucimiento, resplandecimiento. Magnificen-
tia,aí. 11 resplandor.
LLUIR. V. n. Resplandir, brillar, despedir llum
de sí. Lucir, relucir. Luceo, es. 1| met. Sobreixir,
distingirse. Lucir. Emineo, es. |1 Manifestar 1' ade.
lantament, riquesa, ó autoritat. Lucir. Emineo, es.
11 V. r. Quedar bè en algun a.ssumpto, Lucir, lu-
cirse. Eximium se probare.
lOl
LLUM
DICCIONARI
LLÜN
LLUIR ALGUNA COSA KN l'ULL. rcfr. ant. FÉR MAL
DE ULLS.
LLUIR UN CENS ó CENSAL. fr. Desempenyarlo. Qui-
tar un censo. Redimo, is.
LLUISME. m. for. Dret que's paga al senyor
del domini directe quants' enagenan las possessions
donadas à cens. Laudemio. Lauderaiura, ii.
lluït, DA. p. p. Lucido. || adj. Expléndit)
magnífich, graciós. Lucido. Splendidus, magnifi-
cus,
LLUM. f. Resplandor, claror, lo que il-luniina
Is objectes. Luz. Lux, cis. || Candela, llumenera y
qualsevol llum artificial y comunment lo gresol.
Luz. Làmpada, ae. | mel. Esplendor. Luz. Splen-
dor, is. II met. La guia pera enléndrer ó trobar al-
guna cosa. II Luz. Lumen , inis. || Coneixement-
Luz. Lumen, inis. || met. Avís, inspiració Luz. Lu-
men, inis. II DIA. II pint. Lo punt desde ahont s' il-
luminan tots los objectes pintats. Luz. Lumen,
inis. II pi. arq. Finestras, claraboyas, y tots los fo-
rats per ahont entra claror en un ediflci. Luces. Fe-
neslrae, arum. || lluminària.
LLUM DE OLI. Gresol. Candil. Lychmus pensilis.
LLUM DE RAHó. 'L coneixement que tenim de las
cosas pel discurs natural que'ns distingeix dels
bruts. Luz de la razon. Ratio, nis.
LLUM PETITA. Qualsevol vas ó gresol petit que s'
hi posa oli y ble pera que creme. Candileja. Yas-
culum olearium alendo lumini.
LLUM PRIMERA. 'L resplandop que reb inroedia-
tament del cos lluminós, iw^ jjrímana. Lux pri-
mària.
LLUM SEGONA. 'L resplandor que resulta de la
il•luminació de la llum primera. Luz secundaria ó
refleja. Lux secundaria.
ALEGRAR LAS LLUMS. fr. Avivarlas, ab 1' alegra-
dor de llums. Alegrar las luces. Luces contorlo pa-
pyro exculere.
ALLÍ ESTÍ QUI HO VA VÉURER, Ó QUI FETA LLUM.
ref. Explica que las cosas malas se procuran fér
ocultament, pera que no's pugan descubrir. Elcuar-
to falso de noche pasa. Mulla nox facinora mala
tegit.
ALLÍ ESTA QUI FETA LLUM. loc. fam. Dòna à enlén-
drer que lo que algú diu es fals ó que no's pótave-
riguar. No le habeis tenido el pié al errar. Non
constat, non est à fide.
APAGA LLUMS. Herba que naix entre 'Is blats, la
cama es llisa y prima , la flor que està envers la
terra, negra, y la de la punta de un blau mòlt viu,
una y altra rodona. Matacandiles. Arisarum, i.
DE pocAs LLUMS. met. De poch ingeni ó talent. De
cortos alcances. Exigui ingenu,
DONAR k LLUM. fr. met. Donar à la estampa. Sacar,
dar a luz. Librum typis mandare. || parir.
DONAR LLUM. fr. Comunicarla als edificis. Dar,
comunicar luz ; alumbrar. Lucem praebere. || met.
Il-lustrar 1' enteniment. Dar luz, ilustrar alum-
brar. Mentem ilustrare. || met. Donar bon exemple.
Dar luz, dar huen ejemplo, edificar. Se suosque mo-
res aliis magnoperè probare.
EIXIR A LLUM. fr. Sér produhida alguna cosa.
Salir à luz. In lucem prodire.
FÉR LLUM. f. Acompanyar à algú en alguna ope-
ració portant la llum para que s' hi veja. Alum-
hrar. Illumino, as.
PASSAR LA LLUM. fr. Penetrar la llum per algun
cos transparent. Transparenlarse. Translucere.
PER COMPTE DE DONAR LLUM, DÒNA FUM. ref. Re-
prèn al que en lloch de donar bon exemple '1 dò-
na mal. Sacar humo de la luz. Fumum ex fulgore
dare.
SENSE LLUM NiNGij UI VÉU. ref. Deuota lo mòlt que
pót r interès. Quieres que le siga el can, dale cl pan.
Confer tu nummos operans sic conferet alter.
SÉR LA LLUM DELS ULLS DE ALGÚ. fr. met. S' apli-
ca al subjecte mès estimat. Ser la niria ò la lumbre
de sus ojos ; ser el ojo derecho de alguna; querer &
alguna coma d sus ajos. In oculis a liqüem ferre.
TRAURER i LLUM. ÍV. DONAR A LLUM.
LLUMANEA. m. LLUM, GRESOL.
LLUMANERA Ó LLUMENERA, f. Espécie
de candelero abun ó mès brodis. Velun. Polimixus,
lychnus, i.
LLUMANERADA. f. L' oli que cab de una ve-
gada en la llumanera. Candilada. Oleum quod
lychnus capit. || Cop de llumanera. Candt/a^o.Lycni
ictus.
LLUMENETA, f. LLUERNA. 2.
LLUMENETAS. f. pi. Las gospiras petitas que
quedan quant s' apaga un paper. Monjas. Per pa-
pyrum decursantesscinlillaí. 1| pampallugas.
LLUMENETAS DE SANT TELM. Las que apareixen en
la cima dels arbres de las embarcacions en las tem-
pestats, Càslar y Pólux ; fuego de san Telmo ; hele-
na. Meteorus igneus.
LLUMINAR. m. Home gran en virtut y doctri-
na. Lumbrera. Lumen, inis,
LLUMINÀRIA, f. Disposició de mòltas llums
ordenadas. Iluminacion. Illuminatio, nis. | Lo llum
que crema nit y dia davant lo santíssim Sagrament.
Luminaria. Lampas jugiter lucens in templis. || pi»
Las llums que's posan en los balcons, torres, etc,
en celebritat de alguna festa pública, Luminarias.
Luminare, is,
MITJA LLUMINÀRIA, loc. fam. Curt de vista, qui hi
véu poch. Cegarrita,cegato. Strabo, nis, miops, opis.
LLUMINÓS, A. adj. Clar, brillant, lluent. Lu-
minoso. Luminosus.
LLUNA. f. Lo satél-lite de la terra à la que
il•lumina per la nit. Luna. Luna, ae. |1 L'efecte que
causa la lluna en los boigs. Luna. Insania, ae. || Lo
vidre del mirall. Luna. Lamina cristal•lina. || Cada
una de las golas de oli ó greix quenadan sobre '1
licor. Ojo. Jurea luna. || ter. Pati que hi ha en lo
centro del edificis. Luna. Peryslilum, i. || quím. Lo
mateix que plata, y la fan passar per mòltagy và-
rias operacions. Lxina. Argentum, i.
LLUN
CATALÀ.
LLÜS
105
"'- iLUNA CREIXENT, La lluna desde sa conjuncció
fins que fa '1 ple. Luna crecienle. Luna crescens.
i.LUNA MENGCAM. La lluna (losde que fa '1 ple
fins à sa conjuncció. Luna menguante. Luna decres-
cens.
LLUNA NOVA. La lluna en lo temps desa conjunc-
ció ab lo sol. Luna nueva; novilunio. Novilu-
nium, ii.
LLUNA PLENA. Se diu quaut se véu il•luminada
tota la part de sòn cos que mira à la terra. Luna
llena, luna en lleno, plenilunio. Pleniluniura, ii.
LLUNA VELLA. Quant miova. Luna menguante.
Deficiens luna.
DEIXAR À LA LLUNA DE VALÈNCIA, fr. fam. Burlar
à algú en lasesperansas que tenia. Dejar à la luna
de Valencià. Spe decipere.
ESTAR LA LLUNA EN LO PLE. fr. luet. ab que 's sig-
nifica que algú obra com un boig y també que un
boig està en sòn major furor. Estaria luna sobre el
horno. Insania laboraré.
MITJA LLUNA. Trinxadora en forma de mitja llu-
na, y també s' aplica à altras cosas de la mateixa
figura. Media luna. Quod lunatum vel cornicula-
tum. [j for. Fortificació, lascarasdela qual nos cu-
bren. Media luna. Lunatum propugnaculum.
QUEDARSE A LA LLUNA DE VALÈNCIA, fp, met.
Frustrarse las esperansas. Quedarse al son de bue-
nas noches, quedarse à la luna de Valencià. Inani
spe deludi.
SEMBLAR TALLAT DE MALA LLUNA. exp. lUet. DenO-
ta '1 mal èxit de alguna cosa ó 1' objecte contrari
à lo que 's pretenia, per causa de nous obstacles.
Estar hecho en. pecado. Pravè aliquid factura esse.
TALLAT DE BONA Ó MALA LLUNA. loC. S' apHca à la
fusta que's conserva ó malmet segons lo temps en
Ijue 's talla. Corlado de buena ó de mala luna. Luna
■bservata vel inobservata C£Esum lignum.
TENIR LLUNAS. fr. fam. Sentir alguna perlurba-
ció en los girants de la lluna. Tener lunas. Luna-
ticum esse.
VÉURER LA LLUNA EN UN COVE. fr. FER VÉÜRER LA
LLEONA.
LLUNACIÓ. f. Lo curs que fa la lluna en un
mes. Lunarion. Menstruus lunae cursus.
LLUNAR. m. Taca, senyal natural en alguna
part del cos. Lunar. Naevus, i. || adj. Pertanyent à
la lluna. Lunar. Lunaris.
LLUNARI. m. Pronóstich, calendari. Lunario.
Lunarium, ii.
LLUNÀTIGH, CA. adj. Afectat de la lluna. Lu-
ndlico. Lunaticus.
LLUNETA, f. arq. Yuyt que 's fa en la volta ó
büveda pera obrir una finestra. Lunela, luneto. Lu-
natus fornix. 1| En los tealros los sitis inmediats à
las taulas. Luneta. Lunata sedes.
LLUNY. adj. Apartat, distant. Lejano, remoto.
Longinquus. |1 adv. t. 11. A llarga distància. Léjos.
Longè. II m. La vista que té alguna persona ó cosa
mirada de alguna distància; y així 's diu: aquesta
cara té bon lluny ó té mal lluny. Léjos. Prospec-
tus, aspeclus. || pi. pint. Lo punt de vista que té
una pintura mirada desde certa distància. Lejos.
Prospectus, us. I Lo que està pintat en dirainució.
Léjos. Perspectiva; dislantia.
BON LLUNY. pint. Buen léjos. Conspectus procul
egregius.
DE LLUNY. A distància. De léjos, desde léjos.
Eminús.
DE LLUNYAS TERRAS LLARGAS MENTIDAS. ref. De-
nota que se solen dir mòltas mentidas parlant de
terras que estan mòlt lluny, per sér difícil 1' ave-
riguarho. A luengas vias, luengas mentiràs. Fama
ut crescit iens sic et mendacia crescunt.
ESTAR MÒLT LLUNY. fr. mct. ab laqual s' expres-
sa que alguna cosa no es veritat. Estar muy léjos,
distar mucho. Procul esse.
POCH A POCH ANIREM LLUNY, ref. DE GOTA EN GO-
TA, etc.
LLUNYAMENT. m. ant. Extenció, distàacía.
Alongaml•lnto. Productio, nis.
LLUNYAR. v. a. ant. allunyar.
LLUNYAR8E. V. r. ALLUNYARSE.
LLUNYAT, DA. p. p. ALLUNYAT.
LLUNYÀRIA. f. Distància. Lejania. Distan-
cia, cB.
LLUNYEJARSE. V. r. ant, allunyarse.
LLÚPIA. f. Tumor dur y glandulós. Lupia, lo-
banillo. Lupia, ». || La del cap. Talparia, topina-
ria. Tumor quidain in capite, || met. Cuydado que
atormenta. Pesar, pesadumbre. Dolor, is, molès-
tia, 86.
LLÚPOL. m. Planta de fullas encontradas y
semblants als pàmpols del cep, las flors quasi ver-
das. S' emplea en la composició de la cervesa, y li
comunica sòn gustet amarch, Lúpulo, hombrecillo.
Salictarius lupus, lupulus, i.
LLUQUET. ra. Tros de caramuixa, etc. ensofrat
pera encéndrer llum. Pajuela, sulfonete, luquete.
Sulfuratum, i. j] Trosset de llimona ó taronja que's
tira al vi. Luquete. Cilrei mall vino infusum frus-
tulura.
LLUQUET de bribó. Cordill tot ensofrat que també
serveix pera encéndrer llum, Pajuela, sulfonete,
luquete. Sulfuratus funiculus.
LLUR. ter, pron, possessiu igual al genitiu de
ELLS ó de ELLAs. Su, sus. Suus, eorum, illorum.
LLUREA. f. ant. LLIBREA.
LLURIGADA. f. llorigada, 1, y 2,
LLURIGÓ. m. d. llodrigó.
LLURIGUERA. f. llodriguera.
LLU8. m. Peix de alguns dos peus de llarch, de
color negre cendrós, y '1 ventre blanch, carn blanca,
mòlt saludable y sabrosa. Merluza, pijota. Asellus,
merlus, i. || met. fam. tonto.
LLUS BARRUT. Pcix de mar que creix fins à cosa
de un pam y mitj de llarch : té '1 cap xalo, tres ale-
tas en lo llom, una barreta en la barra de baix y'l
cos transparent. Faneca. Asellus barbatus.
■^
106
LLÜS
DICCIONARI
LjLÜY
LLUSGO, A. adj. Qui mira malamenl, ó no hi
véu mòlt. Cegajoso, cegaloso, cegarrita. Lusciosus.
LLU8GOSITAT. f. Malaltia grave ó defecte en
la vista. Ceguera, ofialmia. Luscisio, nis, lippitu-
do, inis.
LLUSSÀ, NA. adj. Alegre, trempat, divertit.
Retozon, lozano. Festivus. || bürló, insolent.
LLUSTRAGIÓ. f. ant. Purificació per medi
dels sacrificis. Luslracion. Lustratio, nis.
LLUSTRAL. adj. Pertanyent à la llustració.
Luslral. Lustricus.
LLUSTRE, m. Brillo de las cosas brunyidas.
Lustre. Nilor, is. | met. Glòria, honor, esplendor,
noblesa. lMS(r«. Goria, a?. || Lo brillo, llisura y
aparell que queda en las pessas de roba per haver-
las prempsadas. Prensado. Pannorum expolitio
praeli ope.
DONAR LLUSTRE, fr. ENLLIT9TRAR.
ENTRE DOS LLUSTRES, m. adv. Al ferstí plar d al
ferse fosch. £nlre dos luces. In crepusculo.
pÉRDRER LO LLUSTRE, fr. Se diu de las robas
quant deixan de tenir lo brillo. Chafarse. Nitorem
amraittere.
LLUSTRÓSj A. adj. Lo que té llustre. Lustroso.
Nitidus, lucidus.
LLüSTROSAMENT.adv. m. Ab lluiment. Lus-
irosampnte. Splendidè, lucidè.
LLUXÚRIA. f. LUXiJRU.
LLUXURIÓS, A. adj. LUXURIÓS.
LLUYTA. f. ant. Pelea, desafio. Lucha. Luc-
ta, ae.
LLUYTADOR, A. m. y f. aot. Qui llúyla. Lu-
chador. Luctalor, is.
LLUYTAR. v. n. ant. Pelear, desafiarse. Lu-
char, pelear. Lucler, aris. | ant. combItrer, bre-
gar.
MA
CATALÀ.
lU
107
M. Catorzena lletra del abecedari, y la onzena
de las consonants. Es semivocal, la llabial mès
assenyalada, perquè sa pronunciació 's forma fora
de la boca obrint de cop los llabis aprelats; y corre
clara y distinctament ab totas las vocals sens in-
terrupció de altras. S' ha de escríurer en llocb de
la n abans de b, y p. Los mecenis portavan
aquesta lletra en sos escuts y en sos estandarts ó
insígnias, com inicial de sòn nom. Com lletra nu-
merat val mil ; y anlíguament posanthi una ralla
sobre valia un milió: en la astronomia y altras
ciéncias semblants, denota '1 mitj dia. Es abrevia-
tura de Magestat, y de mestre títol de religiosos,
en las monedas é inscripcions romanas M signiQca
Marco ó Màrio: MAM Mamerco: 3IEM Méranio. En
fastos y anals MFGN, significa Marci Filius Gayne-
pos. Ms, vól dir manuscrit.
MA.
MA. f. Part del bras desde la munyeca fins al
extrem dels dits. Mano. Manus, us. p Lo costat ó
part dre!a ó esquerra respecte de la situació de
altra cosa. Mano, lado. Manus, us. || Entre rellot-
gers pessa de ferro que serveix pera detenir pro-
porcionadament al temps la roda derencontre, de
modo que sens ella s' acabaria la corda de 30 ho-
ras V. g. en un minut. Paletilla, paleta. Manus,
us. I Capa de color ó barnís que's dóna à alguna
cosa.itfano.Incrustatio,nis. || PossessióactualjCom:
la carta arribà à las sevas mans. Mano. Manus, us.
II Lo plech de 23 fullas de paper, que es la vinte-
na part de una rayma. Mano. Scapus, i. || mús. es-
cala. II Cada vegada que's perfecciona ó corretgeix
una obra. Mano. Correclio, nis, manus, us. || Po-
der, facultat, àrbitre, disposició. Mano. Potestas,
atis. II met. Indústria, habilitat. Mano. Callidilas,
ars, lis. II Medi ó empenyo. Mano. Manus, us. 1| Fa-
vor, valiment, protecció. Mana. Auxilium, patroci-
niura, ii. II Cada donada ó passada. Mano. Integra
lusio. II Lo primer en orde dels que Jugan. Mano.
Primus in ludo. || La persona que s' encarrega de
alguna cosa. Mano. Manus, us. || trompa db elb-
FANT. II Sort, classe, com: gent de baixa ma. Ralea,
raza. Genus, eris. || Ma figurada en los llibres pera
senyalar alguna cosa notable. Manecilla. Manus,
us. II Estil, modo. Mano. Manus, us, stilus, i. ||
pron. possessiu. Mi, mia. Mea. || Contracció de me
HA. II Amo posseedor, com : aquesta heretat ha mu-
dat de MA. Duem, amo, mano. Herus, dominus, i.
II pi. Traball personal, habilitat, primor de una
obra. Manos. Manus, us. || Traball que's paga per
la obra que s' ha fét. Manos, hechuras. Operai
mercès.
MA AMA. loC. CAPA CAP.
MA cosTKRA. La ma de paper que's posa à cada
cap de la rayma, y sól sér de fulls larals. Mano
costera. Slruis papyraceae scapus collateralis.
MA DE JÚDAS. met. APAGALLUMS.
MA DE MORTER. La massa pera picar sal, etc. Ma-
no, mano del aímirez ó mortero, majadero, maza.
Pistillum, i.
MA DE SANTA MARIA. AGRIPALMA.
MA FORTA. La gent armada pera fer executar lo
que'l julge mana. Mano fuerle. Armala manus.
MA MESTRA Ó EXERCITADA. 'S diu dcl qui CS hàbil
y exercitat en alguna cosa. Mano ducha, diestra,
hàbil, maeslra. Manus perita.
MA MORTA. MANS MORTAS. || ant. SERVITUT.
MA PER MA. m. adv. pera explicar que dos van
agafats per la ma. Asidos de las manos. Apprehensa
mutuò manu.
MA SOBRE MA. Dcuota que algú està sense fér res.
Mano sobre mano, con los brazos cruzados, con las
manos sobre el seno. Manibus sub pallio.
MA TERCERA, p. U. SEGRESTADOR.
108
MA
DICCIONARI
MA
MANS 1 LA. OBRA. exp. pera animar ó incitar. Ma-
nos d la obra. Rem incipite.
MANS GANXUDAS. LLARCH DE UNGLAS.
MANS MORTAs. Cada una de las personas ó corpo-
racions en las quals se perpetua 'I domini de las
fincas, perquè no poden enagenarlas. Ta Is són las
comunitats. Manos muertas. Caducariae legis pe-
remptoris clientes.
MANS SAL VAS. m. adv. met. Sense cap perill, sen-
se '1 mès mínim risch, ab tota seguretat. À man-
salva, ó d salva mano, & manos lavadas, Absque
discrimine, tutè.
AB LA MA ESQUERRA. UI. adv. Al revés de com de-
via ferse. À zurdas. Sinistra raanu, praeposterè.
AB LAS DOS MANS, Ó AB TOTAS MANS. exp. fam. S'
aplica al qui en un negoci de interès de dos, pro-
cura tràurer profit de tots dos. Con ambas manos,
ó dos manos. Uberrimè. || met. 1 mans besadas.
AB LAS mans al CAP. loc. Ab dany, píirdua ó des-
ayre en algun negoci ó pretensió. Con las manos en
la cabeza, infelizmenle. Improsperè.
AB las mans PLEGADAS. M\ SOBRE MA.
AB LAS MANS vüYDAS. m. adv. mel. Ab los verbs
anarsen, tornarsen y altres semblants significa no
haver logràt lo que's pretenia. Con las manos va~
cias. Fruslratis votis.
AB MANS GODiciosAS. m. adv. Ab presíesa. Ansio-
samente, con mano avara. Avidissimè.
AGAFAR PER LA MA. fr. quB evprcssa la acció de
agafar ab la ma la de un altre à fi de dirigirlo ó
sostenirlo com se sól en las criaturas. Tomar por la
mano. Manum manu apprehendere.
A LA MA DE DÉU. cxp. que denota la determina-
ció ab que s' empren alguna cosa. À la mano de
Dios. Manus operi admoveamus.
ALLARGAR LA MA. fr. Posarla extesa ó plana. Alar-
gar, tender la mano. Protendo, is. 1| met. Sér cari-
tatiu. Alargar la mano. Alicui subvenire.
ALSAR LA MA. fr. mct. Attienassar ab la ma alta.
Alzar ó levanlar la mano. Manu minitare. || met.
ALSAR LO DIT. || Deixar lo comensat. Alzar ó levan-
lar la mano. Ab incepto desislere.
ALSAR LAS MANS AL CEL. fr. Suplicar à Dèu. Le-
vanlar las manos al cielo. Manus ad deos tendere,
ad ccelum levare.
k MA. m. adv. A punt. A la mano. Ad manum, in
promptu. (I pi. Prop. À mano, d la mano. Propè,ad
manum. || pi. A fuerza de brazos. Summo labore.
A MANS BESADAS. m. adv. Ab mòlt gust. De mil
amores, d dos manos. Libentissimè.
i MANS JUNTAs. Ab humilitat. Se diu ab los verbs
PREGAR, DEMANAR y altrcs semblants. Con el mayor
encarecimiento. Per precem.
k MANS PLENAs. m. adv. Abundantment. A manos
llenas. Plenis manibus.
ANAR A LA MA. fr. met. Impedir que algú execu-
le alguna cosa. Ir à la mano. Coerceo, cohibeo, es.
ANARSEN A LAS MANS DEL LLOP. fr. met. S' aplica
als que imprudentment s' exposan à algun perill.
El dnsar de Cantipalo que salió al lobo al camino.
Obvius ecce lupo temerarius agnus.
ANAR k LA MA. fr. met. Conlenirse, moderarse.
Irse d la mano. Abstinere, temperaré sibi in ali-
qua vel ab aliqua re.
ANAR DE MA EN MA. fr. Passar una cosa de uns
à altres. Andar de mano en mano. Per omnium ma-
nus volilare.
ANARSEN AB LAS MANS AL CAP. fr. mCt. Eixir CS-
carmentat ab desayre. Irse con las manos en la ca-
beza. Improsperè, adversè evadere.
ANARSEN ENTRE LAS MANS. fr. Desaparéixcr lo que
's tenia. Irse de enlre las manos. Inopinato abire.
ANARSEN DE LA MA. fr. Càurer de ella. Caerse,
deslizarse de la mano. E manibus excidere.
ANARSENHi LA MA. fr. Excedirse en la quantitat
de alguna cosa que's dóna ó barreja abalira;y
així quant la vianda es salada diliem: à la cuynera
SB n' ui ha anat la ma. írsele d una de la mano.
Modum excedere.
ARRIBAR A LAS MANS. fr. met. Renyir à cops. Ve-
nir, llegar d las manos. Pugnaré, manus conserere.
CARREGAR ó APRETAR LA MA. ír. Rcp^ndrcr ab
molla severitat. Cargar, apreiar la mano. Acerbè
arguere. 1| Insistir ab emp^njo. Cargar la mano.
Inixè insistiré. || Tirar massa espicies en algun
guisat. Cargar la mano. Immoderaiè profundere.
(I Exedir en los preus ó drets deguts, ó defraudar
aigunas quaniiiats ó porcions. Eincar, meter la
uiia. Preiio defraudaré.
CAüRER, DONAR EN BONAS MANS. fr. Ycnir à parar
una cosa en poder de un home de bè. Caer en bue-
nas manos. In integras manus incidere.
. CAÜRER EN MANS DE LA JUSTÍCIA, Ó DELS ENEMICHS.
fr. Ser pres per la justícia ó pels enemichs. Caer
en manos ó poder de la juslicia ó de los enemigos.
In juslitiiB vel hostium polesíalem incidere.
CLÓURER ó APRETAR LA MA. fr. Sér mesquí. Cerrar
la mano. Praíparcum esse.
CÓRRER PER MA DE ALGÚ. fr. Eslar algú encarregat
de alguna cosa. Córrer por mano ó de cuenta de al-
guno. Alicujus fidei negotium concreditum esse.
CURT DE MANS. Poch cxpedit cn lo traball. Corlo
de manos. Tardus.
DAR A LA MA. fr. Scrvir ab puntualitat los male-
terials, pera que 'Is traballadors pugan irabaliar
contínuament sense móurerse del puesio. Dar à la
mano. Abundè minislrare.
DAR DE MA. fr. iTiet. Dcspreciar, abandonar. Dar
de mano. Rejicio, is.
DE GRAN ó BAIXA MA. De alt ó baix naixement. De
alta ó baja clase, suerie, condicion, eslado, esfera.
Nobile aut ignobile.
DEIXAR ANAR Ó CAURER DE LA MA. fr. Afluixar la
ma desprenentla de allò que's tenia agafat. Sollar.
Dimitto, is.
DEIXAR Ó POSAR EN LA MA Ó EN LAS MANS DE ALGÚ
ALGUN NEGOCI ó INTERÈS, fr. Confiai'lo à sòn cuyda-
do. Poner, dejar alguna cosa en manos de alguno;
MA
CATALÀ.
MA
losr
i'
i
entregarse en brazos de otro. Aliquid aïicui com-
mendare, commilere.
DEIXAT DE I.A MA DE DÈU. loC. Olvidat dC laS obli-
cions de cristià. Dejado de la mano de Dios. In
tia praBcepg.
DE LA UNA MA AL ALTRA. líl. adv. ExpHca fo ga-
nancia feia en breu temps per haverse venut in-
mediatament lo que s' havia comprat. Demà mano
d oira. Prima traditione veí commutatione, tempe-
ris puncto.
DE LLARGA MA. ïü. adv. De mòlt temps passat.
Mucho tiempo ha. Jara pridem.
DE MA. m. adv. Dit quant se reb una cosa inme-
dialamenl de altre. De mano. Ex manu. j] S' aplica
SL lo que està fét per art. A mano. Artificiosè.
DE MA ARMADA. UI. adv. Ab tot cmpenvo y reso-
ció. De mano armada. Totís viribus inixè.
DE MA EN MA. m. adv. De uns à altres. De mano en
^úano. De manu in manum. || Per tradició. De mano
en mano. Per tradilionem.
DE MA ó MANS. exp. De part de qui'ns vé alguna
cosa. De manos. Ev alicujus manibus.
DE MANS. loc. Del poder. De manos. Ex poteslate.
DE MANS Y DE PEUS. m. adV. DE FORT Y DE FERM.
DE MA Y DE PLOMA. loc. Se diu del escrit fét de
pròpia mà. De la mano y pluma. Propria mami.
DE PRIMERA MA. m. adv. De primera compra ó
venda. De primeramano. Ex prima manu, ex fonte.
DÉSCAHBEtíAR LA M\ SOBRE DE ALGÚ. fr. PegarÜ.
Descargar la mano. Piecto, is.
DESCLÓURERÓ DESPLEGAR LAS MANS. fr. Estlrar loS
dits que's tenian plegats. Abrir las manos. Digitos
decossatos aperire.
DE SEGONA M\. tü. adv. De revenedor. De segunda
mano. Ex à propola.
DESFERSE ó ESCAPARSE ENTRE MANS. fr. ab la qual
se pondera la facilitat ab que alguna cosa s' espat-
lla ó malmet. Deshacerse alguna cosa entre las ma-
nos. Facilè profund i.
DONAR EN MA. fr. Eutregar en própias mans. En-
tregar, poner enpropias manos. Ipsi tradere.
DONAR LA MA. fr. Preferir à altre pera que fassa ó
diga alguna cosa. Dar la primacia, dar mano. Pri-
raas alicui concedere. || Ajudar, amparar. Dar la
mano; poner d alguno en zancos. Patrocinio alicui.
Esse. II AGAFAR PERLA MA. U CASARSE.
DON'AR LAS MANS. fr. CONSENTIR. || Rendirsc, con-
fessarse vensut. Dejarse vèncer, ceder la palma. Ce-
0, is.
DONAR LA ÚLTIMA MA. fr. mct. Perfcccionar una
ttbra. Dar Ict última mano, pincelada ó retoque. Opus
iperficere.
DONAR MA Y PARAULA, fr. Explica la major forsa
de una promesa. Dar palabra y mano. Fidem obli-
garé, obstringere. || Donar paraula de casament.
Dar palabra y mano. Fulurus nuptias sponderi,
stipulari.
DONARSE LAS MANS. fr. Eucaixar. Darsc las manos.
Dexteram dare. || Anar alguns agafats per ellas.
TOMO II.
Trabarse, asirse de las manos. Manus inserere. J
met. que s' aplica à las parts de un tot que guar-
dan armonia y orde. Darse las manos. Conjungi. ||
Tenir algú las maleixas qualitats ó sort que altre.
Comunmentse pren en mala part. Darse las manos.
Ejusdem furfuris esse.
DONAR UNA SOTA MA. fr. fam. Sobomar ab diuers.
Untar las manos ó el carro. Pecunia corrumpere.
EN BONÀS MANS ESTA 'l PANDERO. CXp. DCOOla ({Ue
alguna cosa està encarregada à algú que es capàs
pera desempenyarla bè. Està el pandero en manos
que le sabrdn bien tocar. Proba matèria improbum
incidit artificera.
ESCAPAR DE LA MA. fr. Càurcr de ella impensada-
ment alguna cosa. Irse de la mano. É manibus exci-
dere.
ESCAPAR LA MA. fr. ANArSENHI LA MA.
ESTAR k LAS MANS. fr. Combàtreise , peíear. Venir
d las manos. Adversi exercilus congredi.
ESTAR EN BONAS MANS. fr. Estar alguna cosa en-
carregada à persona capàs y de confiansa. Caer en
buenas manos. Dexteris manibus commissum esse.
ESTARSE AB LAS MANS À LA BUTXACA, Ó PLEGADAS,
ó LA UNA SOBRE LA ALTRA. fr. Estar scnse fér res. Es-
tar mano sobre mano, ó con las manos cruzadas ò
con las manos en el seno. Oliosum esse, ferias agere.
ESTAR TOT EN LA MA. fr. Estar tot à punt. Estar d
la mano. Propè adesse.
FÉR ANAR LAS MANS. fr. Fér movimcut de mans
pera acompanyar las paraulas. Manolear. Manum
motu aliquid significaré. || Traballar depressa. Me-
near las manos, los pulgares, las munecas. Drligen-
ter laboraré.
FÉT AB LA MA. fr. Fét à posla, de propòsit. Hecho
d la mano. Ex compacto.
FICAR LA MA AL CANTER. fr. Tiàurcr la bolleta
pera la sort. Meler la mano en el edntaro. Sortein
ejicere.
GUANYAR PER MA. fp. met. Auticiparse à altre en
fér ò lograr alguna cosa. Ganar por la mano. Ali-
quem prjEvenire tempore.
HAVÉR CAYGÜT 1 LAS MANS DEL LLOP. fr. Ab qUC S
expressa que alguna cosa ha vingut à poder de qui
no la deixarà anar, y serà difícil recobraria. Estar
en papo de buitre. Yulturi passerem tradilum esse.
INJECIR LAS MANS. fr. POSAR LAS MANS SOBRE.
JUGAR DE MANS. fr. met. yfam. Enjogassarse do-
nanlse cops ab las mans ó aparenlantho. S' entén
especialment entre homes y donas. Jugar de manos.
Lascivio , is.
LA MA AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. Pefr. LO BRAS AL
PIT Y LA CAMA AL LLIT
LA UNA MA RENTA LA ALTRA Y LAS DOS LA CARA. PCf.
Denota que déu sér mútiio '1 socorro. La una mano
lava la otra y las dos la cara. Manus maHuin
fricat.
LAS MANS k LA FILOSA Y 'lS ULLS À LA PORTA. rcf.
Reprèn als qui fan una cosa y atenen à altra. Quien
mucho mirapoco hila. Fojuiina spectalrix non est
14
110 MA DICCIONARI
bene seduïa netrix. Multum oculos versans , male
versat femina fussum.
LLANSAR MA DE ALGUNA COSA. ff. Yalérsen, servir-
sen. Echar mano. Aliquo uti.
LLARCH DE MANS. Qui ab poch temps fa mòlta
feyna. Largo de manos. Expedilus, proniplus. ||
met. Peguisser, qui ofèn ab las mans. Largo de
manos. Pugnis factiosus. || llarch de unglas.
LLIGAR DE MANS. fr. Estfényer las mans à algú
ab una lligadura. Maniatar. Manus ligare. | Impe-
dir à algú que fassa alguna cosa. Atar las manos.
Cohibeo, es.
LLiGARSE LAS MANS. fr. Privarse la lliberlad per
alguna promesa ó vot. Atarse las manos. Promissis
ligari, adstringi ; voto teneri, obligari.
LLISCAR DE LAS MANS. fr. ANAKSEN DE LA MA.
MIRAR LAS MANS k ALGÚ. fr. Obscrvar cuydadosa-
ment la conducta de algú en los negocis que ma-
neja. Mirar las ó d las manos, no perderlo de vista.
Aliquem sollicitus observaré.
MUDAR DE MA. fr. met. Mudar de pueslo. Mudar
de lugar. Loca mulare. || Passar un negoci de una
persona à altra. Mudar de mano. Negotium inalium
transferre. | Passar una propietat à altre amo. Mu-
dar de mano. Prsedium alterius dilionis fieri.
NO DEIXAR DE LA MA. fr. Tenir sempre en ella al-
guna cosa. Ao sollar de la mano: no caérsele à al-
guno alguna cosa de entre las manos. Prae manibus
semper habere.
NO DEIXAR MA, T NO DEIXARHO DE LA MA, Y NO DEI-
XARNE MA. fr. Continuar alguna cosa ab empenyo y
sens interrupció. No dejarlo de la mano. Insistere
operi.
NO PÉRDRER MÉS QUE LAS MANS. expr. jocosa que
s' usa quant se trenca alguna cosa, la matèria de
la qual es de poquíssim ó de ningun valor, y no's
pót compóndrer, pera significar que's va pérdrer
quant hi havia que pérdrer. No perder mas que las
hechuras. Operis pretium conimittere.
NO SABER ALGÚ AHONT TÉ LA MA DRETA. fr. met.
Sér mòlt ignorant. No saber cual es su mano dere-
cha, ó cuantas son cinco. Omninó ignarum esse.
NO TENIR PROU MANS. fr. ludica que algú no tin-
drà valor de executar la amenassa que fa. No ser
hombre para alguna cosa. Expers virlutis. 1) Apres-
surarse massa en la execució de alguna cosa. No
darse manos à una cosa. Anxiè inniti.
PARAR LA MA. fr. Allargaria demanant alguna
cosa, AÏargar la mano. Manum porrigere. || met
Admétrer regalos y presents. Abrir las manos. Mu-
neribus capi ; obnoxius esse.
PARLAR PER LAS MANS. fr. Figurar ab ellas las lle-
tras del abecedari pera enléndrerse. Hablarporlas
manos. Digitis mentem exprimere.
PASSAR LA MA PER LA CARA. fr. Aveulatjar, excedir
à algú en alguna cosa. Echar el pié adelanie d al-
guna ; mojar la oreja; poner la ceniza en la frente.
PríEcello, is; se priecurrere.
PASSAR LA MA PER LA ESQUENA, fr. Acariciar ab
MA
dita acció. Pasarólraer la mano por el cerro. Blan-
dior, iris.
PEGAR AB LA MA PLANA. fr. Pegar de manera que
oberta la ma toque '1 palmell al objecte ahont se
pega. Dar con la mano de plano. Volà percutere.
PÉNDRER LA MA. fr. Posarse en lo millor puesto.
Tomar la mano, sentarse à la diestra. Locura sibi
potiorem vindicaré.
PÉRDRER MA. fr. Pérdrer la ocasió. Perder la oca-
sion. Occasionem amittere.
PER LA MA. m. adv. Fàcilment. Por la mano, fd-
cilmenle. Facilè, faciliter.
PER MA. m. adv. Per medi, per interposició. Por
mano, pormedio. Per alium.
PER SOTA MA. m. adv. Oculta y secretament. Ba-
jo mano. Clam, occullè.
PER TERCERA MA. fp. met. Per medi de altra per-
sona. Por segunda ó tercera mano. Alterius opera.
PICAR ó BÀTRER DE MANS. fr. Douar cops ab la una
ma contra '1 palmell de la altra ab soroll, com sól
ferse en senyal de aplauso. Palmear, palmotear,
baiir las paímas. Plaudo, i».
PLEGAR LAS MANS. fr. Juutarlas en ademan de
orar ó suplicar. Poner las manos, junlarlas. Manus
supplices admovere, jungere. [) Juntar los palmells
doblegant mútuament los dits de una ma per entre
mitj dels de la altra. Ensorlijar las manos. Manus
inserere.
PORTAR LA MA BLANA. fp. DenotE traclar ab suavi-
tat y moderació. Llevar la mano blanda. Leniter
agere.
PORTAR À LAS MANS Ó À LAS GARRAS DEL LLOP. fv.
met. Posar algú en perill evident de pérdrer la
vida. Llevar al maladero. In súmmum discrimen
alium objicere.
PORTAR ENTRE MANS. fp. mct. Entéudrer en algu-
na cosa. Traer entre manos. In, prae manibus trac-
taré, habere.
PORTAR PER LA MA. fr. Acompauyar à algú tenint-
lo ab ella. Llevar de la mano. Manu apprehensa
aliquem ducere.
POSAR LA MA SOBRE ALGÚ. fp. met. Péndrerlo.
Echar mano à uno. Capere aliquem. || met. Casti-
garlo. Poner la mano ó las manos en alguno. Manus
alicui inferre.
POSAR Mv. fr. met. Empéndrer alguna obra. Po-
ner mano ó las manos en alguna cosa. Opus ag-
gredi.
POSAR MA A ALGUNA COSA. fr. Agafaria. Echar ma-
no ó la mano. Manu capere.
posARNE LAS MANS AL FocH. fr. Assegurar la veri-
tat y certesa. Poner las manos en el fuego. Rei ve-
ritatem asseveraré.
POSAR ó POSARHi LA MA. fr. met. Correlgir algun
desorde la persona autorisada. Poner la mano. Re-
medium adhibere. |1 met. Ajustar als desavinguts.
Mediar, meter la mano. Intervenio, is.
POSARSE EN LAS MANS DE ALGÚ. fP. met. Eutre-
garse à la disposició de altres. Ponerse, dejarse en
■■
MA
CATALÀ.
MAC
111
lasmanos de alguno. Alicujus raanibus se Iradere.
pos\RSE LAS MANS ALS PITS. fr. mct. Exatiiinarsc
ú sí mateix, reflexionar. Meter la mano en el pecho
ó en el seno. Secum cogilare. H Examinar algú lo
que passa en sòn interior pera judicar dels altres
■jnslament. Meter la mano en su pecho. Antequam
alios se ipsum judicaré.
PRIMERA MA. Principí de alguna cosa. Primera
mano. Prima manus. || ciutadí major.
RENTARSEx LAS MANS. fr. met. Justificai'se, ferse
estrany de algun negoci en que hi ha inconve-
nient. Lavarse las manos. Culpae suspicionem pur-
garé, manus lavare.
SABER ALGIJ AHONT TÉ LA MA DRETA. fr. met. Sa-
ber sa obligació. No ser cojo ni manco; no mondar
nisperos. Dexteritale, ingenio pollere.
SEGON DE MA, Ó SEGONA MA. 'L jUgador qUC 86-
gueix desprès del que lé ma. Trasmano. Secun-
dus in ludo.
SENYARSE DE BONA MA. ff. que dòua à enténdrer
que algú s' ha deslliurat miraculosament de algun
perill, ó ha lograt cosa de que tenia poca esperan-
sa. Encomendarse à huen santa. Tutelarem opti-
mum invocavisse.
sÉR DE BAIXA MA. fr, met. Haver nat en la classe
inferior de la societat. Ser de bajo suelo, haber na-
cido en las malvas. Obscuro loco natum esse.
SÉR DE MA DE MESTRE, fr. mel. ab que s' expressa
la perfecció ab que eslà acabada alguna cosa. Ser
de buena mano. Peritia actum.
SI VE A LA MA. exp. Si 's preseuta ocasió. Si à la
mano viene. Si fortèaccidit,
TENIR A LA MA. fr. met. Poder disposar de algu-
na cosa. Tener en la mano. In manu habere.
TENIR BONA MA. fr. met. Tenir aceri ó fortuna.
Tener buena mano. Felici uti dexlera; sorte polle-
re.
TENIR BONAS MANS. fr. met. Sér hàbil. Tener bue-
nas manos. Dexteritatera habere.
TENIR DE SA MA A ALGÚ. fr. Teuirlo de sa part,
serli propici ó afavorirlo. Tener de su mano. Patro-
num alicui esse.
TENIR ENTRE MANS. fr. met. Cuydar de alguna
cosa. Traer entre manos. In, príe manibus tractaré,
habere.
TENIR LA MA TRENCADA, fr. mct. Deuota la destre-
sa en fér alguna cosa. Tener la mano suelta. Agi-
lem in operando esse.
TENIR LAS MANS A LA FARINERA, fr. met. TENIR LA
^ELLA PEL MANECH.
TENIR LAS MANS foradadas. fr. mct. S6r piódich
malgastador. Ser un manirolo. Esse nimis muni-
íicum.
TENIR MÀ. fr. Sér lo primer en orde als jugadors.
Ser, tener mano ; estar d la mano. Propè, in promp-
tu, praestò esse. |1 met. Tenir maneig ó poder en
alguna dependència. Tener mano. Potestatem ha-
bere.
trAurer de ENTRE MANS. fr. Péudrerli à algú lo
que tenia més assegurat. Sacar de entre las mmos.
E raanibus eripere.
TRENCAR LA MA. fr. met. Exercilarse, adquirir
destresa en la execució de alguna cosa. Sollar la
mano. Dexterum fieri.
UNTAR LAS MANS À ALGÚ. fr. DONAR LN SOTA MA.
üNTARSE LAS MANS. fr. Robar dissimuladament ó
deixarse sobornar. Ensuciarse las manos. Subripe-
re; muneribus acceptis corrumpi, foedari.
VENIR AB LAS MANS NETAS. fr. met. Pieténdrer lo
premi sense meréixerlo. Venir, ò venirse con sus
manos lavadas. Gratis, sine pulverepraemium in-
tendere.
VENIR i LAS MANS. fr. Lograrse alguna cosa sen-
se traball y per ahont raénos se pensava. Venir ó
venirse à las manos. In manus incidere.
VENIR k LAS MANS DE ALGÚ ALGUNA COSA. fr. LO-
grar la possessió de ella. Llegar ú las manos de al-
guno alguna cosa. Ad aliquemaliquid prevenire.
MACADURA, f. Contusió. Contusion, magulla-
dura, magullamiento, machucadura. Contusió, sug-
gillatio, nis. 11 Taca en la fruyla per algun cop ó
cayguda. Maca. Laesio, nis. H Per extensió qualse-
vol taca ó cop. Maca. Macula, ae. H mel. Solapa,
bellaqueria, astúcia. Maca. Dolus, i, fraus, dis.
MAÇANA, f. Arma ofensiva dels indis. Maça-
na. Indicum telum.
MACAR. V. a. MAGULLAR.
MACARI. n. p. de h. Macario. Macarius, ii.
MACARRÓ, m. Espècie de fideu més gros que'l
regular y vuyt de dins. Macarron. Tyrotarichus,
artolaganus, i. H Herba. La arrel de la pastanaga.
PASTANAGA.
MACARRÓNEA. f. Composició burlesca ab
paraulas de diferentas llènguas usadas fora de la
pròpia significació. Macarrònea. Ludibrium, ii.
MACARRÓNICH, CA. adj. S' aplica al llen-
guatge ridícul y xabacà. Macarrónico. Incultus
sermó.
MACARRONÓS, A. adj. S' aplica à la llana
bruta abans de rentarse. Lana en puerco, sucia.
Succida, esca, aj.
MACARRULLA. f. BALLARUGA.
MACAT, DA. p. p. Macado. Lívida contnsione
affectus.
MACEDONI, A. adj. Natural de y pertanyent à
Macedònia província de Grècia. Macedon, macedò-
nia, macedónico. Macedonius.
MACER. m. PORRER.
MACERACIÓ. f. V acte y efecle de ablanir ó
móldrer. Maceracion. Maceratio, nis. H Debilitat del
cos per la penitència. Maceracion. Attenuatio, nis,
MACERAR. V. a. Ablanir, entendrir, Macerar.
Macero, as. 1| Mortificar lo cos ab penilèncias. Ma-
cerar. Castigo, macero, as. 1| quím. Preparar las
planlas pera que ab facilitat solien lo such. Mace-
rar. Macero, as.
MACERAT, DA. p. p. Macerado. Maceratus,
depstus.
magre.
112 MAD
MACIÀ. n. p. de home. màtus.
MAGIAR. m. macis.
MAGILEIVT, A. adj. Extenuat, dèbil
Macilenlo, pilongo, maganto. Macilenlus.
CACIP. m. Ve del llatí «mancipium» bastaix.
d CAMALICH. 11 fadrí DE TRABALL. H SOLTER.
MACIP DE RIBERA. BASTAIX.
MÀGIS. f. Pell exterior, reticular de la nou nos-
cada. Mdcis, masias. Macis, indecl.
MAGÍS, A. adj. Sólit. Macizo. Solidus.
MACIS AMENT. adv. m. Ab solidesa ó ab la
qualitat de macis. Macizamente. Ffrniiter, solidè.
MAGISAR. V. a. Posar sólit, ó macis. Solidar,
macizar. Solido, as.
MACISAT, DA. p. p. Jflacizado. 5olidatus.
MACO, A. adj. vulg. La persona guapa, ayro-
sa, ben vestida. 3/ tjo, achulado, macareno. Yenus-
tus, elegans.
MAGaOCÉFAL03. adj. hist. nat. Nom de una
tribu de cetàceos per tenir lo cap mòlt gros, y en-
clou los majors animals que 's coneixen. Macrocé-
falos. Macrocephalus, i.
MACTANTS. m. pi Trossos de tela ó panyo des-
tinats al vestit dels orientals. Almaeia. Yestisquon-
dara orienlalis.
MÀCULA, f. TACA, CL^PA. II En lo moral desdo-
ro, ignomínia, com: macula de pecat. Mancha,
màcula. Labes, is. |1 Las parts obscuras que s' ob-
serva en lo cos del sol y de la lluna. Màcula del
sol ó de la luna. Solis, lunae maculae.
MACULAR. V. a. Tacar. Manchar. Maculo, as.
B ant. Pintar, fér clapa. Manchar. Coloribus dis-
tinguere.
MACULAT, DA. p. p. Manchado. Maculatus. |]
adj. Lo que té clapas. Manchado. Maculis vel notis
depictus. II Inficionat pel pecat. Maculado. Ma-
culatus.
MAGULATURA. f. Entre estampers es una fu-
lla de paper que posan enlre la imatge ó làmina y
'1 panyo que serveix pera imprimiria. Maculalura.
Charta typo supposita. || pi. Papers ab que's cubren
altres pera que no s" embruten. Maculaturas. Fo-
lium maculossura.
MAGULETA. f. d. Mancilla. Labecula, ae.
MADA. f. ant. amada.
MAD ALENA. n. p. de dona. magdalena.
MADAMA. f. Dama, senyora. Madama. Domi-
na, a;.
MADAMETA. f. d. La dona jove que s' adorna
mòlt y presum de dama. Madamisela , maucmita.
Juvenis foemina.
MADEIXA. f. Lo fil, llana, etc. tret del aspi
ó torn. Madeja. Spira, maiaxa, x. \\ Cabell que cau
a metxas ó flochs. Guedeja. Cincinnus, cirrus, i.
MADEIXA RETORTA DE SEDA. La que ja està en dis-
posició de servir pera cusir. Capillejo. Retorlum
sericum assuendo accomodalum.
MADEIXA SENSE CAP M CENTENER. La que BStà IllÒlt
embullada, y no es fàcil de devanar. M::deja sin
DICCIONARI MAD
cuenda. Filorum convolutio implicata. 1| met. Se
diu de qualsevol cosa mòlt enredada y complicada.
Madeja sin cuenda. Quid inextricabile.
MADEIXETA. f. d. Madejuela, madejela, ma-
dejilla, ica, ita. Tenuis mataxa.
MADÍ. n. p. de home. Emeterio. Hemete-
rius, ii.
MADÓ. f. sincopat, y
MADOIVA. f. ant. Tractament de respecte que
's donava à las donas. Seiiora. Domina, aï.
MADRAL. ra. adj. mare, major.
MADRASTRA. í. Dona casada ab qui té fills
de altre matrimoni. Madrastra. Noverca, a3. || hen-
TA BORDA.
MADRÉPORA. Planta jnarina ramosa, estre-
llada, acanalada, etc. Segons alguns n' hi ha fins
à set espècies regulars conegudas: es una planta
pedra à modo del coral blanch; també sembla que
s' han trobat madrèpoias fora de la mar. Alguns
diuhen clavells à las madrèporas : madrépora es
10 mateix que de mil porós, per estar plena de ells.
Madrépora. Madrépora, ae.
MADRIGAL, m. Composició poètica pastoril.
Madrigal. Pastorum canlicum.
MADRIGUERA. f. Cau decunills. Madriguera.
Cavea, se. 1| mare del feto. [I met. Cau de gent do-
lenta. Madriguera. Spelunca, ae.
MADRILENYO, A. adj. Lo natural de y lo
pertanyent à Madrit, vila y cort de Espanya. Ma-
drileno. Matritensis.
MADRILLA. f. BOGA.
MADRINA. f. llevadora. H padrina. H La cor-
retja ó corda que júnia dos mulas ó caballs pera
que vajen iguals. Madrina. Bijuges connectens
lorum.
POSAR A LA MADRINA. fr. Juntar dos animals ab
dita corretja. Amadrinar. Jumenta habenis vincire.
MADRONA. f. ant. llevadora. 1| n. p. de do-
na. Madrona. Matrona, ae.
MADUIXA, f. Fruyt de la maduixera. Fresa.
Fraga, orum.
MADUIXA PERUANA. Fruyta semblant à la madui-
xa, però mès grossa, raès agre y ménos fina. Fre-
spn. Fraga major.
MADUIXAR. m. màduixerar.
MADUIXERA. f. Planta que escampa las ca-
mas al arrant de terra, de fruyt petit, sa, suau, y
bermell quant es madur. Fresal. Quinquefolium,
ii, fragaria, ae.
MÀDUIXERAR. m. Lloch demaduixeras. Fre-
sal. Fragis consitus locus.
MADUR, A. adj. Assahonat. Maduro. Maturus.
11 met. De edat avansada. Maduro. JExis maturus.
11 met. Prudent, judiciós. Maduro. Maturus.
AL QUI MENJA LO MADUR FERLI ROSEGAR LO DUR. ref.
QUI MENJA LA CARN, etC.
cÀURER DE MADUR. fr. Sèr decrèpit per la mòlta
edat. Caerse de maduro. Prae longaeva aetate deji-
cere.
MAG
MADURADOR. lu. Iloch p>era madurar las
fruytas. Maduradero. Maturandis fructibu8 aplus
locus.
MADURAMENT. m. Acle y efecte de madu-
rar y niadurarse. Maduracion. Maturaiio, nis. |)
adv. m. Ab maduresa. Maduramenie. Malurè
MADURAR. V. n. Assahonarse 'Is fruyis. Ma-
durar. Miiigo, as. jl Cüurerse 1' humor en los lu-
mors y mals semblants. Madurar. Gommalaxo, as.
U l»osar seny y judici. Madurar. Ad uialuri.alem
pervenire. ]| mel. Anar disposant los medis pi'ra a.-
gun fi. Madurar. C(i)p;a maturare. |1 anl. somóuker
coMEjiSAii A. MAütJKAR. ív. IVndrer ias lruy>as un
pocb de color ab senyal (le tenir promp.e sahó.
Hiílar. Ma;urescere.
MADURARSE. v. r. met. Facililarse ab medis
conduhens lo logro de alguna cosa. Madurar. Ma-
luresco, is.
MADURAT, DA. p. p. Madurada. Maluraius.
II ant. SOMOGL'T.
MADURATIU , VA. adj. Lo que madura. Ma-
duraiivo, lenitivo. Lenimeniura, i.
MADURESA, f. L' estat de perfecció, y salió
en los íruvis. Madurez. iMaturitas, tempeslivitas,
alis. II Gravedat, judici, prudència. Madurez. Cir-
cumspectio, nis, maiuritas, atis.
AB MADURESA, m. adV. MADÜRAMENT. 2.
MAESTRANSA. f. MESTRANSA.
MAESTRE. m. ant. m::stbe.
MAESTRE RACIONAL. Ministre real que té la rahó
de la hisenda de cada regne. Maeslre racional. Re-
gís quaestor.
MAESTRESCUELA. m. ant. MESTRESCOLA.
MAESTRIE8. f. pi. ant. MALA8 MaMTAS, PICAR-
IHAS.
MAFIT. adj. ant. uarrit.
MAGADA Y MAGADÍ8. f. EspécJe de lira
que usavan los grechs y tenia segons se creu vjnl
cordas afinadas en octava de dos en dos. Magada,
magadis. Magas, dis.
MAGALL. m. cÀVECH. || Instrument de pagès,
que per una part \è aixada y en la altra escarpL'U.
Legon. Ligo, nis. Ij adj. ant, Rústich. Rúslico, agres-
te, paleto, palaíi, zafio. Rudis, agreslis, villali-
cus.
MAGALLA. f. Aixada estreta. Pico, marra.
Marra, íc.
MAGALLADA. f. Necedad, bestiesa. Tonteria,
tosquedad,machada, ruslicidad. Stultura factura. ||
Cop de magall. Legonazo. Ligonis ictus.
MAGALLAMENT. adv. m. ant, rústicament.
MAGALLARIA. f, macallada.
MAGALLET. m. d. Legoncillo. Parvus ligo.
MAGALLÓ. m. Aixadela pera aixarcolar ó bir-
bar. Lscardillo, almocafre, sacho. Sarculum, i,
MAGANYA. f. Aucell mòlt petit, ab diversitat
de colors, por davant pardo, per sobra tiraagroch;
té 'Is costats blanquinosos, y las cuixas y voras
de coll rojas. Saligaria. Suligaria, w.
CATALÀ. MAfi 11«
MAGARRUFA8. f. pi. Afalechs. Caranlonas.
carocas, garalusas, arrumacos, zorroclocos. Blan-
ditia;, aruni. || Demostració de carinyo feta ab as-
túcia pera enganyar à algú. Marruüeria, giianada.
Calliditas, atis. |1 Festa ó gesto que's fa à alguna
criatura pera que riga. Coguiío. Gesticulus, i.
FÉR MAGARRUFAS. fr, Fér gcstos y feslas en de-
mostració de carin jo. ííacer caranlonas, lagotear,
tocar, relozar. IJlandior, iris.
MAGAS8A. f. Herba mòlt semblant al fonoll.
Magaza, magarza. Parthenium, ii,
MAGATZEM, m. Edifici ahontse guardan ge-
nerós per major. Almacen. Conditorium, ii. 1| La
botiga ahonl se venen en gros los generós. Lonja.
Taberna mercium.
magatzem de LLANA. 'L dcpósit ahout se guarda
la llana. Lanero. Apolheca lanaria.
MAGATZEM DE SAL. Lo dcpósit ahont se guarda.
AlfoU. Apotheca salaria.
MAGATZEM AR. v. a. Posar en magatzem.
Atmarenar. Apotheca condere.
MAGATZEMAT, DA. p. p. Almacenado. Apo-
theca conditus.
MAGDALENA, n. p. de dona. Magdalena. Mag-
dalena, 33.
SÉR Ó SEMBLAR UNA MAGDALENA, fr. met. Plorar
mòlt. Ser una Magdalena. Graves edere fletus.
MAGDALEÓ. m. Roll de emplastre que's des-
patxa à porcions. Magdaleon. Magdalides, «m.
MAGENCA. f. ler. xanguet.
MAGENCAMENT. m. aixorbidura.
MAGENCAR. V. a. AixoRBiR. j] Entre horteJaos
aixarcolar las plantas la primera vegada. Desorti-
jar. Sarculo, as, y la segona vegada. Aparar. Re-
JCOlO, as. '1 ESMAGENCAR.
MAGENCH, CA. adj. Pertanyent al mes de
maig. De mayo. Ad majum pertinens.
MAGESTAT. f. Títol, tractament que's dóna à
Dèu, als reys y emperadors. Majestad. Majestas,
atis. II Grandesa, ostentació, magnificència. Majes-
lad. Majestas, dignitas, atis. || Gravedat, serietat,
circunspecció. Majeslad. Gravitas, at'.s. | mit. Dios-
sa de la majestat. Majeslad. Majestas, alis. 1| Grave-
dat, elevació de estil. Majeslad. Sermonis augusta
dignitas; orationis majestas.
majestat DIVINA. Majesiad divma. Divitram hu-
raen.
CRIM de lesa MAGESTAT DIVINA. La impiclat y la
blasfèmia, que són delictes que acometen, enq«ant
r home pót, íi Dèu inmediatament, ó en sí mateix,
Crimen de lesa majeslad divina. Crimen lajSíE ma-
jeslatis divimc
MAGESTUÓS, A. adj. Magnífich, sumptuós.
Majesluoso, majesloso. Auguslus. |j Serio, grave,
respectable. Majesluoso , majesloso. Decorus , au-
gust us.
MAGE8TUOSAMENT. adv. m. Ab magestat,
Majesluosamente. Augusta cum dignitate. || Ab gra-
ve^lal, y grandesa. Majesluosamenle. Decorè. |1 Ab
114
MAG
DICCIONARI
MAG
■magnificència y ostentació. Pomposamente. Amplis-
simè, magnificè.
MAGESTUOSITAT. f. Qualitat de magesluós.
Majestuosidad. Majeslas, atis.
magí. ra. fam. srny, caletro, imaginació. || n.
p. de home. Magin. Maginus, i.
MÀGIA Y MÀGICA, f. Ciència, art ab que's
fan cosas admirables. Màgia, màgica. Màgica, es,
màgia, ae.
mígica artificial. La que per indústria fa cosas
que semblan superiors à la naturalesa humana.
Màgia artificial. Artiflcialis màgia.
MÀGICA blanca ó NATURAL. La que per aplicació
de causas naturals obra efectes que semblan sobre-
naturals. Màgia blanca ó natural. Naturalis màgia.
mIgica NEGRA. Art supersticiós que s' exerceix
ab invocació del dimoni, segons lo vulgo, pera
obrar cosas admirables. Màgica negra. Supersticio-
sa, diabòlica màgia.
MÀGICH, CA. adj. Pertanyent à la màgica.
Màgico. Magicus. [] ra. Qui professa la màgica. Mà-
gica, mago. Magicus, i.
MAGISTERI, m. Ofici de mestre. Magisterio.
Magisterium, ii. || Títol ó grau de mestre que's con-
fereix en alguna facultat. Magisterio. Magisterium,
ii. II Mestria, dignitat ó grau ds mestre en las re-
ligions. Maestria. Magisterium, ii. || Gravedat afec-
tada, presumpció. Magisterio. Magisterium, ii.
MAGI8TERIAL. adj. Pertanyent al magiste-
ri. Magisterial. Ad magisterium pertinens.
MAGISTRAL, adj. Lo pertanyent al mestre.
Magistral. Magistralis. [j Canonicat de ofici, '1 càr-
rech del qual es predicar, y també 's diu del que'l
posseheix. Magistral. Magistralis canonicalus.
MAGISTRALMENT, adv. m. Ab to de mes-
tre. Magistralmente, con maestria. Pro magistri dig-
nitate.
MAGISTRAT, m. Persona que té càrrech pú-
blich en lo civil. Magistrado. Magistratus, us. |1
Qualsevol consell ó tribunal. Magistrado. Magistra-
tus, us. 11 Dignitat de magistrat ó empleo de jutge.
Magistrado. Magistratus, us,
MAGISTRATURA, f. Gàrrech, empleo pú-
blich en lo civil. Magistratura. Magistratus, us,
magisterium, ii.
MAGNA. m. p. U. MANNÀ.
MAGNÀNIM. A. adj. De gran animo y cor.
Magn ànima . Gen erosu s .
iAaGNÀNIMAMENT. adv. m. Ab magnani-
mitat. Magnànimamente. Magno animo, animosè,
fortiter, viriiiter.
MAGNANIMITAT, f. Grandesa de animo.
Magnanimidad. Magnanimilas, atis.
MAGNAT Y MAGNATE. m. Persona princi-
pal entre altras. Magnate. Procer, i.
MAGNÈSIA, f. LLET DE TERRA.
MAGNÈSIA cALsiNADA. Subslància que ben calsi-
nada es perfectament blanca, mòlt lleugera, solu-
ble sens efervescència en los àcits, suau al tacto,
inodora, insípida, insoluble en aygua; atrau 1'
àcitcarbónich del ayre, etc. En la naturalesa no's
troba sinó en estat de combinació ab los àcits, ó
ab alguns óxits metàl-lichs. Magnèsia calcinada,
inglesa, descarhonatada, oxido de magnèsia. Oxi-
dum magnesii.
MAGNÉTICH, CA. adj. Pertanyent al iman.
Magnélico. Magneticus. 1| Lo que té virtut de atràu-
rer. Magnélico. Magnètica virtule poUens.
MAGNETISAR. V. a. Comunicar la virtut
magnètica. Magnetizar, imanar, imantar. Magnéli-
cam vim infundere.
MAGNETISME, m. Virtut atractiva del iman.
Magnetismo. Magnètica vis.
MAGNETISME ANIMAL. Un priucipi especial consi-
derat com r origen de las accions orgànicas, que
existeixen principalment en lo sistema nerviós, y
que 's transmet de un cos viu à altre pel con-
tacte ó perla simple aproximació. Magnetismo ani-
mal. Magnetismus animalis.
MAGNÍFICAMENT, adv. m. Sumptuosament.
Magnificamente. Opulentè. H Ab grandesa. Grandio-
samente, magnificamente. Magnificè, || Esplèndida-
ment. Magnificamente, opiparamente. Dapaticè, lau-
tè. 11 Ab tot r adorno ó composlura possible. Se
diu de las donas. Con todos sus al fileres ; de veinte y
cinco alfileres. Nimis compte et ornatissime, H lli-
BERALMENT.
MAGNIFICAR. V. a. ENSALSAR, ALABAR, LLOAR.
MAGNIFICAT, DA. p. p. ensalsat, alabat,
NAGNÍFICAT. m. Càntich de Maria Santíssi-
ma, dit així per comensar per aquesta paraula.
Magnificat. Magnificat.
TOCAR Ó RESPÓNDRER A MAGNÍFICAT. fr. PIXAR FORA
DEL TEST,
MAGNIFICÈNCIA, f, Sumptuosilat, pompa,
esplendidesa. Magnificència. Magnificentia, pompa,
ae; y auctoritas, atis, la de un edifici.
MAGNIFICENTÍSSIM, A. adj. sup. Magnifi-
centisimo. Slagnificenlissimus.
MAGNÍFICH, ca. adj. Esplèndit, rich, sump-
tuós, pompós, il-lustre. Magnifico. Luculentus. ||
Títol de honor de las personas il•lustres. Magnifi-
co. Magnificus. [] Lliberal, generós. Magnifico.
Magnificus.
MAGNITUT. f. Quantitat conmensurable. Mag-,
nilud. Magnitudo, inis. H Grandària ó corpulència
de alguna cosa. Magnitud. Magnitudo, inis. H Gran-
desa ó excel•lència de alguna cosa. Magnitud.
Magnitudo, inis. 1| Dimensió de una estrella. Mag-
nitud. Magnitudo, inis. |1 Dimensió dels eclipses.
Magnitud. Magnitudo, inis.
MAGNITUT CONMENSURABLE. alg. La que 's pót ami-
dar ab tota igualtat ab una mida comuna. Magni-
tud conmensurable. Magnitudo commensurabilis,
MAGNITUT IXCONMENSÜRABLE Ó IRRACIONAL, La que
no's pót amidar ab tota igujtltat ó ab una mida
comú. Magnitud inconmensurable ó irracional. Ir-
rationalis, incommensuràbilis magnitudo.
MAG
CATALÀ.
MAI
115
MAGNO, A. adj. Gran. Magno. Magnus.
MAGO. ra. MÀGicH. 2. I Enlre'ls orientals sabi,
doctor, filosop. Mago. Magus, i. || pi. Per antono-
màsia , Ms tres reys que adoraren à Jesús recent
nat. Magos. Magi, orum.
MAGOLADURA. f. y
MAGOLAMENT. m. MAGÜLAMENT.
MAGOLAR. V. a. MAGL'LAB.
MAGRAMENT. adv. m. Flacament. Flaca-
menie, Idnguidamente. Debiliter. |1 Ab escassesa, ab
poch agasajo. Friamente, pobremente. Frigidè.
MAGRANA, f. Fruyt de.pell grossa y corret-
josa ab una espècie de corona, y plena de grans
sucosos, encesos, y agredolsos. Granada. Gra na-
tura, i. 11 La del gra blanch, té 1' adjectiu, Albar.
Albinum; la del gra carmesí, Ca/in. Purpureum;
la del gra quadrat. Zafari. Apirinum; la del gar
llarch y agre. Diente deperro. |1 met. granada.
TEL QÜE SEPARA 'lS GRILLS DE LA MAGRANA. Àlgara,
ielilla, membrana. Pellicula, ae.
MAGRANER, m. Arbre de uns 15 peus deal-
sària, la soca tortuosa, las fullas llargarudas de
dos polzadas y mitja, de un vert Uuslrós, las flors
com unas roselas de color de grana, sens olor y ab
las fulletas plegadas. Granado. Púnica, granala
mal us.
MAGRANER BORT. Lo sBns empeltar que no fa las
magranas bonàs. Granado silvestre. Malus púnica
silvestris.
MAGRE, A. adj. Flach, sech. Placo, magro,
maganto, macilenlo, enjulo, amojamado. Strigosus.
II La carn sense greix. Magra, mòmia. Pulpa, ad.
11 Fret, sense gràcia, com : discurs magre. Frio.
Frigidus. II Pobre, com: dinar magre. Pobre. Pa-
rnm lautus. || S' aplica à la terra crua y desubs-
tanciada. Arido, seco. Exile solum.
MAGRE COM UN GAiG. loc. Dit del subjccte mòlt
magre. Seco coma un naipe ; parece que le han chu-
paL•, ó le chupan ó esld chupado de brujas. Nimis
gracilem esse.
ANAR MAGRE. fr. met. No surtir conforme alguna
cosa, tenir mòlt poch menjar. Ir mal. Male ac-
cidere.
FÉR TORNAR MAGRE. fr. FÓT pórdrer lo greix à al-
gú, Enmagrecer. Macrum reddere.
TORNARSE MAGRE. fr. ExtcHuarse perdent las
carns ó la humitat del cos. Secarse, enmagrecerse,
enflaquecerse, enjugarse. Macresco, is.
MAGRE JAR. V. n. flaquejar.
MAGREJAT, DA. p. p. FLAQUEJAT.
MAGRENTt, NA. adj. Un poch magre. Magri-
co, illo, ilo. Macilentus.
MAGRESA. f. Qualitat de magre. Magrura,
flaqueza, flacura. Macies, ei.
MAGREZIR. V. a. ant. y
MAGRIR. V. a. ENMAGRIR.
MAGRÍS8IM, A. Flaquisimo. Macilentissimus.
MAGRISTÓ. dim. de magre. | escardalench.
MAGRISTONET. m. d. magristó.
MAGROR. f. magresa.
MAGUER. adv. ant. encara.
MAGUEY. m. atzabara.
MAGULAMENT. m. Cansaci, molèstia. Moli-
mienlo, molienda. Defatigatio, nis. || Contusió. Ma-
gulladura, magullamienlo , conlusion. suggilla-
tio, nis.
MAGULAR. V. a. Comprimir violentament un
cos causantli contusió y no ferida. Magullar, acar-
denalar, machucar. Contundo, is. || met. Fatigar,
molestar. Moler, quebranlar, revenlar, apurar,
abrumar ,marear , machacar, gibar, geringar, brear,
aburrir, pudrir. Attero, is, vexo, as.
MAGULAT, DA. p. p. MaguUado, molido. Sug-
gillalus.
MAHÓ. m. Toba, rajola mòlt dobla. Adobe, la-
drillo, doble. Later duplex. |] Certa roba de color de
ante. Mahon. GossypinjB telae genus.
MAHOMETÀ, NA. adj. Qui professa la secta
de Mahoma. Makometano. Mahometanus.
MAHOMETISME. m. Secta de Mahoma. itía/io-
metismo. Mahomeiismus, i.
MAHONA. f. Embarcació turca de transport.
Mahona. Oneraria turcarum navis.
MAHONÉS, A. adj. Natural de y pertanyent à
Mahó. Mahonés. Minoricensis.
MAHON8. m. pi. alanquins.
MAJ. m. ant. y
MAIG. m. Tercer mes del any entre 'Is romans
y quint entre nosaltres. Mayo. Majus , i. || Arbre
adornat de cintas, fruytas, pollastres y altras co-
sas, que són premi del qui ho pót haver. Cucaiia,
mayo. Majalis arbor, 1| Lo blat sembrat en testos ó
gerros eubort ab una espècie de glorieta que's po-
san per adorno en lo monument. Pabellon, mayo,
primavera. Monumenti orna tus. I met. Primavera,
cosa vària y de diferents colors. Primavera. Yarie-
tate colorum speciosa res.
FERSE UN maig, UN BON MAIG. ff. mct. Salisfcrsc
bè de alguna cosa, com: ferse un maig de llegir.
Darse una panzada, un hartazgo. Aliquosatiari.
QUI BON MAIG HA DE TENIR, PRIMERENCH COMENSA.
ref. Adverteix que'l que no té judici quant es jove,
ab dificultat lo tindrà desprès pera adelantar sos
interesos ó conveniéncias. Quien ú los ireinla no
asesa, no comprarà dehesa. \\ de xiquet se cria 'l
ARBRE DRET. 1] AL ENFORNAR SE FAN LOS PANS GE-
PERUTS.
NO UI PÓT HAVER DOS MAIGS EN UN ANY. ref. DCUOta
que la juventut y la hermosura passan y no tor-
nan. No hay rosa que no semarchitey sienta su oca-
so: no hay dos abriles en un aiio. Omnia tempus
habent.
MAIMÓ, NA. adj. La persona que fà cosas ó
accions mòlt poch à poch. Pelma,pelmazo, pachon,
pesado. Tard us.
MAINADA, f. FAMÍLIA.
MAINELL. m. ESCUDELLER.
MAIRE. f. ant. MARE.
116 MAJ
MAIRINA. f. ant. padrina.
MAISÓ. m. ant. Posada. Meson, descansadero.
Caupona, x.
M AÍ8TRE. in. ant. mestre.
MAJESTAT, f. ant. magestat.
MAJOR. m. Superior, principal, cap. Mayor.
Prsefeclus, us. || Primer oGcial de una oficina. Ma-
yor. Primus, i. (I Qui té la edat senyalada per las
lleys pera eixir de tutela. Mayor. Major. |1 ancià.
II PRIMOGÈNIT. II lóg. La primera proposició de un
sil•logisme. Mayor. Major , is. || adj. com. Mès
gran, lo que excedeix à altra cosa. Mayor. Major.
d nàut. La vela principal de una embarcació que
va en 1' arbre mestre. Mayor. Velum raajus. |j Lo
que avenlalja à una altra cosa en quantitat ó qua-
litat. Mayor. Major, is. [j L' oficial que en los cos-
sos de exèrcit està encarregat del detall. Mayor.
Legionis instructor. || m. pi. Antepassats, avis. |j
Mayores, antepasados, abuelos, padres, ascendien-
tes. Majores, ura. 1| En los estudis de gramàtica, la
classe en que s' estudia la poesia y s' exercitan sos
autors. Mayores. Suprema intergi-ammalicosclasis*
MAJOR DE BRIGADA. Oficial de estat major de cada
COS. Mayir de brigada; sargento mayor de brigada.
Manus, manipuli, turm» primus instructor.
MAJOR DE PLASSA. OQcial de ella encarregat del
detall y vigilància de la exaclitut del servey, y de
distribuhir las ordes del gobernador, y la mana
desprès del gobernador y tinent de rey. Mayor,
sargento mayor de plaza. k militari civitatis gu-
bernatore secundus.
MAJOR de regiment. Tinent coronel encarregat
del exercici é interessos del regiment y de donar
sas ordres junt ab las que reb del coronel. Mayor,
sargento mayor. Campiductor, is.
MAJOR GENERAL. Oficial general del exèrcit que
reb las ordes del general en cap y las comunica al
exèrcit. Mayor general; ge fe del estado mayor. Yi-
gilum praefectus.
ALSARSE A MAJORS, fr. Ensuperbirsc, faltar al res-
pecte degut als majors. Levantarse à mayores; en-
golondrinarse ; subirse d las barbas. Superbios ef-
ferri, ex toll i.
CAUSAS MAJORS. En lo dret canónich las reserva-
das al papa, de las que ell sol judica. Causas ma-
yores. Causae romanse cúria; reservatae.
ES COSA MAJOR. loc. ab que s' exagera alguna co-
sa. Es cosa por mayor. Mirum, rarura quidera. ||
Denota sér imponderable alguna cosa. Es mucho
cuento. Res màxima, sublimis est.
FÉRiAs MAJORS. Las de la setmana santa. Férias
mayores. Feriíe majores.
PER MAJOR. m. adv. En quantitat. Por mayor, en
grueso, porjunto. Coacervatim, cumulatim. 1| Su-
mària , compendiosament , sens especificar cir-
cunstàncias. Por mayor. Summatim. I À ull, sense
pes ni mesura. À ojo, d bulto, d ojo de cubero. Nu-
llo pondere, nec mensura.
MAJORAL, m. Capatàs ó qui fa de cap entre
DICCIONARI MAL
pastors, segadors, y altres mossos de traball. Ma-
yoral, manijero. Prefectus, i, caput, itis. || Qui go-
berna un tir de mulas y té à sas ordes al sagal •
Mayoral. Rhedarius, ii. || Subjecte autorisat en al-
gunas funcions de iglèsia. Mayoral. Praesul, is,
praefectus, i. || prohom. || Qui mala bous, anyells y
altre bestiar. Maiarife. Lanius, ii.
MAJORAL DE UNA LLAURADA. Qui cuyda de uua
llaurada. Cachican, caporal. Yellicus, epitropus, i.
MAJORAL mampostor. L' administrador dels hos-
pitals de sant Llàtzer. Mayoral mampostor. Xeno-
dochii praefectus.
MAJORDOM, m. Administrador que cuyda
del gobern económich de una casa ó hisenda. Ma-
yordomo. Sumptuarius, ii, oeconomus, i. || Lo cap
principal de palàcio. Mayordomo. Regius oecono-
naus. [| Oficial que s' anomena en las confrarias y
germandats pera la satisfacció dels gastos, cuydado
y gobern de las funcions. || ler. Obrer. Mayordo-
mo. Minister, tri. || En las manufacturas, qui cuy-
da y vigila sobre 'Is traballadors. Sobreslante, vee-
dor. inspector, is.
MAJORDOM DE ESTAT. En la casa real la persona
que cuydava del servey del estat de caballers. Ma-
yordomo de Estado. Regius minister, praebilor.
MAJORDOM DE PROPIS. Qui cuyda dels caudals y pro-
pis de algun poble. Mayordomo de propios. Oppidi
bonorum administer.
MAJOaOOMIA. f. Càrrech ó empleo de ma-
jordom. Mayordomia. jEdilitas, alis, oeconomia, ae.
MAJORDONA. f. Dona del majordom. Mayor-
dona. Administri uxor. [| Criada major en la casa
dels solters y ecclesiàstichs. Ama, casera. Famu-
larura magistra.
MAJORIA, f. Excel-léncia, qualitat de major.
Mayoria, superioridad, mayoridad. Praeminentia, ae.
Major edat. Mayoria. Potens sui regendi aetas. ||
Los nobles. Mayoria, nobleza. Nobilitas, alis. || Plu-
ralitat de vots. Pluralidad , mayoria. Pluralitas,
atis.
MAJORMENT, adv. m. Principalment. Ma-
yormente. Praecipuè.
MAJÚSCULA, f. La lletra gran que serveix
pera comensar capítols, noms propis y cosas nota-
bles. Letra mayúscu'a, capital, de dos puntos, ver-
sal. Qnadrala, capitalis liltera.
MAL , A. adj. Lo que no té la bondat ó perfec-
ció que li correspon. Malo y mal anteposat al subs-
tantiu masculí. Malus. || Lo que es perjudicial à la
salut. Malo. Malus. || Loque s'oposaàla rahóy ala
lley. Malo. Parvus. || Pervers, de mala vida y cos-
tums..il/aío, perverso, maíyado. JNequam. || Inquiet,
entremaliat. Travieso, malo, inquieto, enredador,
mal bicho, diablo, torbelíino, bullebulle. Irrequie-
tus. II MALALT. || PECADOR, jj Dificultós , com : vcrs
MAL de enlèndrer. Difícil, malo, dificuUoso,revesar
do. Di íficilis. H m. Dany, desgràcia, traball, ofensa.
Mal. Malum, i. [j Sensació aflictiva de alguna part
del cos, com: mal de cap, clc. üolor, mal. Dolor,
MAL
CATALi.
MAL
117
is. II MALALTIA. II iHPERFECció. || intcrj. pcia Tcpro-
bar alguna cosa. Malo. Malura, i. || adv, ra. 31ala-
ment. Mal, maJamente. Male, perversè. | Ab im-
perfecció. Mal. Perperàin. || ra. pi. Indisposicions
habituals en la salut. Achaques, ajes. Affecta, ad-
versa valetudo. |1 La ruina y destrucció que causa
unaguerra. Desolaciones, males. Solitudo, inis, vas-
lilaS, atis. I CENSALS.
MALA A. loC. ant, CONTRA.
MALA A sos OBS. loc. aul. Contra sa voluntat. A
pesar suyo. Invilè.
MALA GEPA ó MALA CUCA. exp. Se diu del home
pervers y de mal geni. Avieso, malo, mala casta.
l'erversus, nequam.
MALA GRÍCIA. exp. OFENSA.
MALA PERA Ti5. exp. de araenassa. No le iràs ala-
bando. Non impune feres.
MAL AGÜANYAT PERA NOSALTRES, NOSTRE QUE FOS.
loc. fam. pera denotar que alguna cosa es mòlt dig-
na de apreci. Maldita seas, ave, la pluma, que no la
carne. Maximè placet.
MAL CADÜCH. MAL DE SANT PAU.
MAL CALT. FEBRA.
MAL CAP. exp. Dit del home viciós. Mala cabeza.
Depravatus. || Alborotat , que obra sense judici.
Mala cabeza, calavera. Caput insa num.
MAL CüYT. Mitj cuyt. Sancochado. Leviler coctus.
MAL DE BARRETAs. Contracció espasmódica de ner-
vis que causa la inmovilitat de la barra de baix.
Trismo. Trisraus, i.
MAL DE cAixALS. La SBusació dolorosa que sentim
en '1 encaix dels caixals, y que sól exténdrerse
per la barra quant algun dels caixals pateix alguna
malaltia. Dolor de muelas. Molarium denlium
dolor.
MAL DE CAP. mel. Lo que'l molesta. Quxbradero de
cabeza. Animi perturbalio. | met. Pesar, pena.
Desazon, disgusto, pesadumbre. Faslidium, ii. ||
met. \' objecte del cuydado amorós. Quebradero de
cabeza. Cura animi; amoris objeclura.
MAL DE CAURER. aul. MAL DE SANT PAD.
MAL DE COLL. Inflor de la gola. Garrolillo , an-
(jina. Angina, ae.
MAL DE COR. Dolor à la boca del venlrell. Dolor de
estòmago. In storaachi ore dolor. || Defalliment, des-
may. Ahilo, desfallecimiento, desconsuelo. Languor,
deliquiura ii. 1| ciydados.
AL DE COSTAT. Malaltia veheraent que causa do-
r en algun costat ab mòlta febra. Dolor de costado.
Pleuritis, is.
MAL DE ESPALMA. PVSMO.
MAL DE iLLADA. Malaltia en que per nusarse '1
budell saxoner se trau per la boca 1' excrement.
Miserere, cólkovoho.y oUülus, ileus, i.
MAL DE MARE. HISTÉRIGH.
MAL DE MASELL Ó DE SANT LLÀTZER. Lepra dc Color
negrench, causada de humors rnelancólichs y fleu-
màtichs. Elefancia. Elephantia, íb.
MAL DE MÒLTS, CONORT DE POGHS. ref. qUB HVisa
TOMO II.
■1^
lor
que 'I raal general no alivia '1 de cada hu , però
serveix de consol. Mal de muchos, consuelo de lon-
los ; mal ajeno nopone consuelo. Non aliena meura
solanlur damna dolorem.
MAL DE ORINA. 'L mal quB pateixen los que no
poden orinar per retenció ó supressió. Retencion.
supresion de orina. Urinic retentio aut suppressio.
MAL DE PEDRA. Lo mal que's pateix per la forma-
ció de una pedra en la bufeta. Mal de piedra-
Lithiassis, is.
MAL DE RÀBIA. Malaltia contagiosa que pri.va del
sentit, causa furor y fa aborrir la aygua. Ràbia,
mal de ràbia. Hydrophobia, ae.
MAL DE RONYONS. Inflamació de un dels dos
ronyons, que causa dolor agut. Nefritis, dolor de ri.
riones. Nephritis, is.
MAL DE SANT PAU. Mal caduch que cau com una
gota sobre '1 cor. Gota coral, epilèpsia, mal caduco,
gota caduca, alferecia. Epilèpsia, ae.
MAL DE SEMENT, GAL-LICH.
MAL DE SÒN GRAT. m. ad. A PESAR SEU.
MAL DE TRIPAS. TORSÓ.
MAL DE ULLS. loc. mct. Gana ó desilj de alguna
cosa que's véu ó ha vist. Deseos. Desiderium, ii,
appetitus, us.
MAL DE VENTRE. Dolor dc tripas, de vientre. Yer-
minatio, nis.
MAL ENCOMANADÍS. Lo que s' eucomana. Malpega-
dizo, contagiosa. Morbus contagiosus.
MAL ENFORMATJAT. Mal gaoós. Mal guisado. Fas-
tidio, taedio affeclus.
MAL ENTECH. Lo que està mòlt apoderat. Mal ar'
raigado. Radicatus raorbus.
MAL ES ACABARSE 'l bè. loc. Denota quant sensi-
ble es r acabarse '1 bè. Mal es el acabarse el bien.
Rera cessaré bonam mala res tibi semper habetor.
MAL GAL-LICH. GAL-LICH.
MAL HAJA. MAL ANY. || Niugun. Nínguno ,maldilo.
Nullus.
MAL LLEIG. Crauch. Càncer, zaralan. Càncer,
eris.
MAL m' anirà Ó mal m' HAURIA ANAT. fr. Explica
la confiansa que algú té en sà indústria ó valiment
pera conseguir alguna cosa. Mal me han de andar
las manos. Assequar, spero, indústria frelus.
MAL MENJADOR, Y MAL MENJADOR EN LOS PITS.
CRANCH. 2.
MAL ó BÈ. exp. que signiGca de bona ó de mala
gana. Mal que bien. Mqao sive iniquo animo.
MAL PER MAL, ó MAL QUE MAL. m. adv. ab que'us
expressam quant de entre dos mals escuUim lo me-
nor. Mal por mal. .Majore inslante malo, minus fe-
rendum.
MAL QUE us PESE. cxp. A pcsar vostre. Mal con
grado; d mal de vuestro grado ; mal que os pese. Yo'
bis invitis.
MAL SA. Lo que es danyós à la salut. Mal sano, in-
salubre. Insalubris. || malaltís.
MAL SOBRE MAL Y PEÜRA PER CAPSAL. ref. qUC S'
15
ÍÍ8
MAL
DICCIONARI
MAL
emplea pera signiOcar que tots los mals venen à
algú tots plegats ; y també que vindrà ocasió en
que's pagaran junts tots los mals ó danys que s'
hajan fet. Un mal sobre olro mal , todo junto eomo
al ferro los palos. Adjunctum malo malum.
MAL soiNANT. Fora de rahó. Mal sonanle. Abso-
nus, absurdus.
MAL USAR NO PÓT DURAR. ref. Dcno'a que qui viu
desordenadament té per lo comú un ü desgraciat.
Quien mal anda, malacaba. Mors viiai consen anea.
AB LO SÈÜ MAL VÓL CONÈIXER LO DELS ALTRES, fef-
Expressa quant propensos som à sospiiar dels al-
tres lo mal que nosaltres fem. El malo siempre pien-
sa engaiio; piensa el ladron (^ue todos son de sucondi-
cion. l'essimusquisque de Ciclens pessimè judica'.
ACERTAUME 'l MAL. exp. A BODAS ME CONVIDAÜ.
AL MAL DE CAP LO MENJAR LO BAT. ref. Deno.a que
mòllas vegadas lo menjar fa passar lo mal de cap.
A la caheza el comer la endereza. Capiíis doior eva-
nuit cibo.
AMAL. adv. De maia gana. Amalgrado. Invitè.
À MALAS. m. adv. enemigament,
i MAL BORRÀS, m. adv. Precipitadament, sense
orde. Por el albarillo; à trompa y talega; d la dia-
bla. Temeré.
A MAL Y A BÈ TOTHOM HI AFITJ. FCf. tcr. qUe nò a
la exageració. A bien y à mal quintal sobre quinlal.
Humana} condilionis propria esl exaggeratio.
AL MAL DE VENTRE 'l CAGAR LO TREMPA, ref. Dtí-
no!a que quant fa mal lo ventre convé evacuar, ó
expel-lir los flalos. Cuando le dolieran las iripas
hazlo saber alculo. Alvum si dolel, exoneraré me-
dium.
AL MAL QUE NO HI HA RESISTÈNCIA, 'l MILLOR RE-
MET ES LA PACIÈNCIA, ref. Aconsella que en los tra-
balls ó infortunis que no's poden evitar se procuren
medisdecenls que'ls fassan lol-ieiables. A mal dar to-
mar tabaco ; buen corazon quebranta mala ventura;
paciència y barajar. JEqim mente ferat sortis ludi-
bria lusor. Curas vel mala aliquo levamine tempe-
raré.
ANAR DE MAL A PITJOR, fr. fam. Piljorar, posarse
mès y més mal. Ir de rocin à ruin, y de mal en
peor. Ab equis ad asinos.
ANAR MAL. fr. Trobarse en mal estat algun nego-
ci. Ir mal. Male procedere,
AQUEIX MAL PERA qui'm VÓL MAL. loc. Denota que's
voldria fér sufrir algun mal, à qui 'ns ne vól. Mal
haya quien mal me desea. Si quid malitia pirrhara.
A qui NO't PÓT ALIVIAR, NO VULLAS TÒS MALS COMU-
NICAR, ref. Ensenya que no devem comunicar nos-
tres mals à qui no ha de plànyerlos ni remediarlos.
Llorar ú boca cerrada, y no dar cuenta d quien no se
le da nada ; dices tu pena à quien no le pena , qué-
jaste d madre ajena. Lacrymare juvat quà nuUa
testimonia quairis.
BELL MAL se'n fA. exp. Denota que no es estrany
que algú logre alguna cosa tenint tots los medis y
recursos. Linda gràcia. Nil mirum.
BÉ viNGAS MAL SI VÉNS SOL. ref. Denota que es mès
fàcil de sufrir un mal que mòlts. Bien vengas mal
si vienès solo. Felicem hoc malo me, nisi alia suc-
cedant.
DE AQUEIX MAL NOS HAGÜESSEN DE PLÀNYER, loC.
Denota '1 desitj de que'ns succehesca la cosa de
que's parla, Ojald. Utinam, faxit Deus.
DE MALA NATURA, fr. DE MALA CATADURA.
DEL MAL LO MÈNOS. m. adv. que aconsella que de
dos mals s' elegesca '1 menor. Del mal el ménos.
Mínima de malis.
DE QUALSEVOL MAL. HI. adv. Seuse cuydado ni re-
flexió, inconsideradament. À ladiabla, dia de Dios
es Cristo. Temeré.
EN GRAN MAL DÉU AJUDA. ref. quc scrvélx pera ani-
mar la esperansa en a'guna desgràcia. Dios es gran-
de. Magnus Dominus.
FAS MAL, ESPERA ALTRE TANT. ref. QUI MAL FA, MAL
TROBARÀ.
FÉR ALGUN MiL ó MALIFETA, fr. Fér alguna tra-
vessura, incórrer en algun descuyt ó cométrer al-
guna mala acció. Bncer algun mal hecho ó recado.
Rem inolüciosam agere.
FÉR MAL, fr. Obrar perversament. Hacer mal. Ma-
le agere. \\ Patir dolor en alguna part del cos, Do-
ler. Doleo, condoleo, es. {j Danjar ó sér nociva al-
guna cosa. Hacer mal. Noceo, es. || Ferir, maltrac-
tar, com la pedra. Laslimar, mallratar. Laedo , is.
FÉR MAL ALS ULLS ó i LA VISTA, fr, Expüca '1 mal
ó dany que causa à la vista la llum mòlt activa.
Quebrar los ojos. Oculos feriré.
FÉR MAL DE COR Ó FERNE MAL LO COR. fr. Estar ab
cuydado y recel. Estar en espinas. Confici curis,
FÉR MAL DE ULLS, fr. ab que s' explica '1 desitj
de alguna cosa que no's pót lograr. Los ojos se aba-
lanzan, los pies danzan, las manos no alcanzan.
Accurè exoptans sed fugit ecce bonuni.
FÉR MAL ó MALAMENT, fr, Executar malament al-
guna cosa, Hacer mal. Inordinatè , inepte aliquid
agere.
FÈR MÈS MAL QUE UNA PEDREGADA Ó QUE LA PEDRA-
fr. Ocasionar algú molts danys y perjudicis. Hacer
mas mal que la langosta. Prae locustis infeslum
esse.
FÉRSE MAL. fr. Rébrer algun dany, contusió ó fe
rida en alguna part del cos sense rébrerlo de altra
persona. Bacerse dano, lastimarse. Laedi.
LO MAL DE LAS RATAS LO FAN LAS UNAS Y 'l PAGAN
LAS ALTRAS, ref, PAGAR JUSTOS PER PECADORS.
LO MAL DELS ALTRES FA DE BON PASSAR, ref. DeUO-
ta '1 poch cuydado ab que se solen mirar los nego-
cis de altres. Cuidado ó mal ajeno de pelo cuelga >
poco os duelenD. Jimeno, eslocadas en cuerpo ajeno'
Aliena negligenter curantur,
LO MAL ES. loc. Exprcssa que hi ha de mal, di-
fícil ó impertinent en algun assumpto. Lo malo es.
Hoc inest mali.
LO MAL VE A QUINTARS Ó ARROBAS Y SE 'n VA i UN-
SAS, ref. Denota que fàcilment se pren mal, però
I
MAL
CATALÀ.
MAL
119
costa mòlt de remedíarse. El mal entra d brazadas,
y sale à pulgaradas: los males entran por arrobas,
y salen por adarmes. Leatè abeunt gravissiïna su-
binlrantia incomiuoda.
LO POCH M\L ESPANTA, V 'l MÒLT AMANSA. PCf.
Denota que al principi de algun mal patim mòlt
per apiehensió, y quant s' agrava quedam abatuts
y sense forsas; y també que 'Is contratemps quant
són lleugers, no fan més que causar alguna per-
turbació, però (juant sòa grans ensenyan y corre-
geixen. Poca duno espanta, y muclio amansa. Parvo
terremur, maximo corrigimur damno.
MÒLTS DELS MALS SÓN RESULTATS DELS ABUSOS PER-
PETRATS, ref. Denota que mòltas vegadas los mals
presents provenen de desordes passats. De aquelles
polvos vienen estos lodos. Hinc belli initium.
NO DIGAS MAL DE TA MARE, QUE ES AFRONTAR A TON
PARE. ref. Denota que qui diu mal dels sèus, se
desacredita à sí mateix. No digas mal de tu madre,
que es afrenlar d tu padre. Parce matrera culparé.
NO FA MAL SINO AL PA QUE MENJA. loC. fam. DeOOta
que algú es pacífich, ben intencionat. No hace mal
d un galó. NuUi nocet.
NO HI HA MAL QUE DURÉ CENT ANYS NI COS QUE'l
puGA RESISTIR, ref. pera denotar las vicisituts y
consolarnos en las adversitats. No hay bien que du-
ré, ni mal que no acabe: súfrase quien penas liene,
que liempo iras tiempo viene. Cassura omnia extant.
NO HI HA MAL QUE PER BÈ NO VINGA. TCf. qUe avisa
que no debem acusar la Providència perquè hi ha
mals, pus tots s' encaminan à un bè. Al maseix
temps serveix de consol en una desgràcia, perquè
acompanya ah la esperansa del bè. No hay mal que
por bien no venga; lo que lAos da, llevarse ha; que-
Íéme el ple, quizd por bien. Conciliant hommes
Bla.
NO HI PENDRA MAL NINGÚ. exp. fam. Deuota que
no pendrà peu algun pendéncia. No córrer sangre.
Citrà sanguinem pugnabitur.
NO LI DÓNA CAP MAL DE CAP. fr. No V inmuta, no
li fa res. No le dafrio ni calentura. Nil eum cora-
movet.
no't fara mal. loc. pera denotar que algú no lo-
grara lo que demana ó desitja. No te lamerds en
ese espejo. Oleum et operam perdis.
PARAR EN MAL. fr. Tenir un resultat danyós ó fa-
tal. Parar en mal. Infrucluosum exitum habere.
PARLAR MAL DE ALGÚ. fr. Murmuiarlo ó calum-
iarlo. Hahlar mal de alguno. Alicui detrahere ho-
rem.
PÉNDRER MAL. fr. Rébrer alguu dany en la perso-
na. Recibir algun dano. Laedi.
PER AQUEIX MAL, exp. Tant de bo. Oja/«. ülinam.
POCH MAL Y BEN PLANGUT. ref. Se diu de aquells
que al mès leve motiu manifestan grans incomodi-
tats. Poco mal y bien quejado. Exiguum amplificas
quíBstu graviore dolorem.
POSAR EN MAL. fr. Fomentar discórdias. Poner,
meter en mal. Discórdias seminare.
lí
POSAR MAL À ALGÚ. fr. Maltractarlo. Malparar-
mallratar d uno. Aliquem plagis malè mulctare.
posARSE MAL AB ALGÚ. fr. Pérdrer la estimació ó
amistat. Malquistarse. Iniïnicitiassibialicujuscon-
citaré.
QUANT VOLDRÀS DIB MAL DE ALGÚ, MIRA PRIMER QUI
ETS TÚ. ref. ANS NO 't BURLES, etC.
QUI CANTA SOS MALS ESPANTA, fof. Ensènya que
per aliviar los mals ó afliccions convé buscar al-
guna diversió. Quien canta sus males espanta. Car-
mina levant curas.
QUI DIU MAL EN TA AUSÉNCIA, TEMOR TÉ DE TA PRE-
SÈNCIA, ref. AL REY DE DETRÀS LI FAN BANYAS.
QUI ES MAL PERA MAL FÉR, ATXAQUES NO HA ME-
NESTER, ref. Denota que qui està acostumat à fér
mal ab poch motiu 'n té prou. El malo para mal
hacer, achaques no ha menester. Improbus labor
saepè etiara sine mercede paratur.
QUI MAL CERCA, FREST LO TROBA, Y QUI MAL CERCA
Y MAL TROBA, DÉU LI ENDBESSA. ref. Euseuya que
pera no sufrir mals, es menester no buscar los pe-
rills. Justa es el mal que viene, si le busca el que le
liene. Jure venit daranum cuivis sua damna pe-
tenti.
QUI MAL FA, MAL PENSA. ref. AB LO SÈU MAL, CtC.
QUI MAL FA, MAL TROBARÀ, ref. Dcnota que regu-
larment se sòl experimentar lo mateix mal que ha
fét à un altre. Haces mal, espera olro tal; quien
abrojos siembra, espinas coge ; quien d hierro ma-
ta, d hierro muere. Ab alio expectes, alteri quod
feceris.
QUI MAL TÈ Y MAL SE DÓNA, SÓN DOS MALS. ref.
CONTRA 'l mal QUE NO UI HA, elC.
QUI TÉ MAL, LO TRAU A VENAL. ref. Dòua à eutén-
drer que la bona ó mala disposició de la salut se
manifesta en la cara. El bien ó el mal en la cara
sal. Morbus sive salus ipso bene proditur ore.
QUI TÉ MALS DE CAP QUE Se'lS PASSE. lOC. QUI TÉ
CÜCBS QUE PELE FULLA.
sÉRMAL VELL. fr. Tenir de mòlt temps algun de-
fecte. Tenerlo de viejo. A puero habere.
si't fa mal lo cap, untat lo CUL AB OLI. Fcf. ab
que 's denota la desproporció de a!guns medis pe-
ra conseguir lo ü que 's desitja. A Marina le duele
el lobillo, y sdnanle el colodrilo. Dolente talo occi-
put mederi, egregia curalio.
TENIR LA MALA. fr. Estar de mal humor. Estar de
mala; no estar la Magdalena para tafetanes. Paruin
affabilem esse.
TENIR MAL DE COR. fr. Defallirse per debilitat ó
flaquesa de ventrell. Ahilarse. Deficere.
TENIR MAL DE MARE. fr. que à lués del sentit recte
signiQca tenir las criaturas massa afició à las ma-
res. Tener mal de madre. Matrem immodicè doa-
mare.
VENIR ó ANAR MALA. loc. aut. Eu mala hora. En
mal hora. In malam crucem.
MALA. f. Correu ordinari de Fransa. Mala.
Gallicus tabellarius.
120 MAL
MALABAR, adj. Natural de y lo pertanyent à
la cosla de dit nom. Malabar. Malabaricus.
MALABUA. f. ant. ma.lgra.
MALACOSTUMAR. V. a. Acostumar algú à
certs desordres que no se li deurian permétrer.
Malacoslumbrar, malear, viciar, perder. Gorrumpo,
is. vitio, as.
MALACOSTUMAT, DA. p. p. yadj. Malave-
sal. Malacoslumbrado. Male raoratus.
MALAFETA. f. maldat.
MALAFORTÜIVAT , DA. adj. Lo qui no té
fortuna. Desafortiuuido. Infortunalus.
MALAGANA. f. Molèstia ó inquietut interior,
mala disposició en la salut. Desazon, desabrimiento,
displicència. Angor, is, faslidium, ii. |1 ter. basca.
MALAGRADÓS, A. adj. Qui es aspre de ge-
ni, poch carinjós. Desabrido, dspero, desamoroso,
arisco, desconcersabte. Insuavis, durus, injucundus.
MALAGUENYO, A. adj. Js'atural de y lo per-
tanyent à Màlaga, ciulal y port de mar de Andalu-
sia. Malagueno. Malacilanus.
MALAGUETA. f . Fruyta semblant à la de la
murtra, y serveix de espócias. Malaguela. Odori-
feri myrti fruclus.
MALALT, A. adj. Fallat de salut. Enfermo,
malo, dolienle. ^Egrolus.
CARREGARSE 'l MALALT, fr. Aumeutàrseli la fe-
bra ó entrarli nova accesió. Recargar la calenlura.
Augeri febrim aut novam accedere.
CAURER MALALT, fr, Sér atacat de alguna malal-
tia. Enfermar, caer enfèrmo , en cama; adolecer;
lorcer la caheza. jEgroto, as.
COMBREGAR AL MALALT, fr. Douarli la comunió
per viàtich. Viaiicar, sacramenlar. Sacram sy-
naxim infirmo ministrare.
ENsopiRSE 'l MALALT, fr. Adormeccrse . Torpes-
co, is.
ESPATLLARSE 'l MALALT, fr. Agravàrseli la malal-
tia. Empeorar, ponerse peor. Morbum ingravescere,
ESTAR AL BAIX LO MALALT, fr. Eslar mòlt mal.
Agonizar, estar en la agonia. In extrema lucla ver-
sar!.
FÉR LO MALALT, fr. Fingir malallia pera escaparse
de algun llans. Hacer la encorvada, encojarse. De-
missionem, morbum flngere, simularé,
PÓT ALLARGAR LO MALALT, PERÒ AL ÚLTIM LA FARÀ.
exp. S'aplica al malalt que desprès de haver fét
vàrios remeys, mor. Nadar, nadar y à la orilla
ahogar. Toto devorato bove in cauda dèficit.
SI 'x\ vóLS SE DIU ALS MALALTS, loc. fam. Denota
que algú si ofereix alguna cosa es per cumplimenl.
A los muertos se dice si quieren. Dic visne extinto?
dicendum est accipe vivo,
TORNAR A PURGAR LO MALALT, fr. Donarli segona
purga. Repurgar al enfermo. Potionem medicem
iterare.
MALALTAGAR. v. n. ant. enmalaltirse.
MALALTIA, f. Doléncia, indisposició dels hu-
mors del cos. Enfermedad, mal, doléncia, morbo.
DICCIONARI MAL
iEgrotatio , nis. 1| met. Qualsevol vici ó mania,
Enfermedad. Damnum, i, pernicies, ei.
MALALTIA HABITUAL. Lo mal que ja s' ha fét quasi
continuo. Alifafe. Invaletudo, inis.
MALALTIA LLARGA, PARENTA DE LA MORT, FCf. De-
nota que comunment las malallias llargas acahan
matant lo malalt. Doléncia larga, y muerte encima;
enfermedad larga, muerte al cabo. ^gritudo pro-
lixa landem mortem aCfert.
CONTRAURER ALGUNA MALALTIA, fr. CAURER MALALT.
EMBESTiR LA MALALTIA, fr. Agravarse depressa.
Acometer la enfermedad. Instaré, urgere.
EMPENYARSE LA MALALTIA, fr. Posarsc de perill.
Empenarse la enfermedad. Aggravare.
EN MALALTIA Y PRESÓ C0NE1XERÍS TON COMPANYÓ.
ref. Denota que en los Iraballs se coneixen los ver-
daders amichs. En el peligro se conoce el amigo;
yo me mori, y vi quien me lloro. Aniicus certus in
re incerta cernitur.
MALALTIA Y PRESÓ NO ADOBAN À CAP BRIVÓ. ref. DÒna
à enténdrer que 'Is qui per sa naturalesa són tra-
vesses y dolents, ab dificultat los reduheix à la
rahó '1 temps y la disciplina. Duro de cocer y peor
de comer. Quod natura cruduin, nec tempore nec
disciplina maturescet.
MALALTIR. v. n. enmalaltirse,
malaltís, sa. adj. Qui gasta poca salut. En-
fermizo, valetudinario, canijo, enclenque. Valeludi-
narius. || Lo mal sa, que ocasiona malaltias. En-
fermizo, morboso, mal sano. Infectus, nocivus.
MALAMENT, adv, m. Malvada , maliciosa-
ment. Malamente, mal. Improbè, improbiter. | Al
revés de lo que es degut. Malamente, torcidamente .
Perversè, sinistre. | Maliciosament. Malamente. Ne-
quiter, malè.
CÓRRER MALAMENT ÀB ALGÚ. fr, POSARSE MAL AB
ALGÚ,
PER MALAMENT QUE VAJA. loc. Per mal quc SUC-
cehesca. Por mal que suceda, à turbio córrer. Ut
cuneta malè procedant.
MALANY. m. desgrícia, infortuni. || interj.
imprecatória. Mal ano. Malum,
MALAQUITA. f. Pedra preciosa de color vert
de malva. Malaquita, malaquiles. Malachites, ae.
MALÀSCIA. f. Depravació del gust ab desitj
mès ó ménos vehement de menjar subsiàncias ex-
tranyas y diferents de las alimenlàrias. Malascia.
Malascia, ae.
MALASTRUCH , CA. adj. ant. Infelís, mal-
avenlurat. Desaslrado«, desvenlurado. Infortunalus.
MALAUT, A. adj. ant. malalt,
MALAVEJAR. V. n, ant. Estar malalt. Eslar
enfermo. iEgroto, as.
MALA VENTURA, f. Desgràcia, infortuni. Des-
ventura, malaventura. Infelicitas, calamilas, atis.
MALAVENTURAT, DA. adj. Desgraciat, des-
venturat. Malaventurado. Infortunalus, calaraito-
sus, infelix.
MALAVE8AR, Y. a. MALACOSTUMAR.
MAL
CATAU.
MAL
12Í
MALAVESAT, DA. adj. malacostumat.
MALA VINGUT, DA. adj. Desavingut. Mal-
avenido, desavenido. Animo discors, difücilis.
MALAVIRAT, DA. adj. malaventiírat.
eMALAVOLÉNCIA Y MALEVOLEN8A. f. MV-
irOl.ÉNCIA.
'malbarATADAMENT. adv. m. .\b desper-
dici. Desperdiciadamcnle . Profusè.
MALBARATADOR, A. m. y f. Qui malmet
los béns ó diner. Malbaratador, derrochador, disi-
pador, prodigo, despar ramader, desperdiciador, des-
perdiciado. Disipator, is.
MALBARATAMENT, m. Destrucció de la hi-
senda óa tia cosa sens utilitat, üesperdicio, dilapi-
dacion. Dilapidalio, nis.
MALBARATAR. V. a. Malmétrer los béns ó
diners. Malbaratar, disipar, derrochar, desparra-
mar, abrasar, desperdiciar, dilapidar, agotar, der-
retir, deslrozar, aojar, aniquilar, descomponer, que-
mar;echard mal; tirarà lacalle; echar por la
ventana. Dilapido, dissipo, as.
MALBARATAT , DA. p. p. Malbaralado . Dis-
sipatus.
MALBÉ, (fér) fr. malbaratar.
FERSE MALBÉ. fr. Deteriorar mòlt la pròpia salut
6 hisenda. Aniquilarse. Deteriorem fieri.
MALGAHENT, A. adj. ant. perjudicat.
MALCARAT, DA. adj. Qui té la cara mòlt
lletja, estranya ó desfigurada. Rostro feo, caranta-
maula, malcarada. Os nocturnum.
MALCASAR. V. a. Casar à disgust, s' usa com
recíproch. Malcasar, malcasarss. Enubo, is.
MALCA8AT, DA. p. p. y adj. Matasado.
Enuplus; à cònjuge abhorrens.
MALCOMPOST, A. adj. mal endressat.
MALCONTEXT, A. adj. Disgustat, difícil de
contenlar. Malconiento, descontento, querelloso, que-
jicoso, escolimoso, vidrioso, mal contenladizo, Quae-
rulus. I Inquiet, perturbador de la Iranquilitat pú-
blica. Malcontento. Seditiosus.
MALCORÀTGE8. m. pt. Planta de un peu de
alsària, cantelluda, nusosa, llisa, de un verí que
lira à groch; del encontre de las fullas, que són
ovaladas y dentadas, naixen unas flors mòlt peti-
tas, sent en unas plantas totas raasculinas y en al-
tras tolas femeninas; s' emplea com un dels vege-
tals més emolients. Mercurial , malcoraje , ortiga
nuerla. Mercurialis annua, parthenium, ii.
MALGREMAT. m. ter. Brasa fumosa. Tizo.
Carbó, semi ustus.
MALGRIAT, DA. adj. Faltat de criansa ó edu-
cació. Makriado, descartés , grosero. Male educatus.
MALDAR. V. a. Barallarse, renyir. Pugnar,
bregar, patullar. Contendo, is. || ter. barallar, re-
PÉNDRER, RENYAR.
MALDAT, f. Crim, delicte. Maldad. Malum, i.
II La qualitat ó vici queconstiluheix una cosa ma-
la. Maldad, malícia. Pravilas, atis. H vilesa. || p.
p. ter. RENYAT.
ES DOBLADA LA MALDAT QÜE S FA EN SENYAL DE
AMISTAT, ref. Reprèn als lissonjers y enganyosos,
que donan a enténdrer que favoreixen à algú, li
fan notable perjudici descubrint per altra part sas
faltas. Reniego del amigo que cubre con las alas y
muerde con el pico; halagar con la cola y morder
con la boca. Perealamicus qui dum àgil laedit.
MALDENTAT, DA. adj.Lo qui té lasdentscla-
rasy desiguals. /íc/(/rtcío. Discrimina denliumhabens.
MALDICGIÓ. f. ant. maledicció.
MALDIENT. adj. ant. Maldiciente. Maledicus.
II m. y f. Lo qui murmura y diu mal dels altres.
Maldecidor. Detractor, is, mordax, cis.
MALDIR. V. a. MALEQIR.
MALDRIGAR. v. a. ant. magular.
MALEA. f. ant. malícia. || ant. malesa.
MALEABILITAT. f. Propietat que tenen certs
metalls de extcndrerse à cops de martell sense
rómprerse ni pérdrer sa consistència ó sa tenaci-
tat, y conservar desprès la forma que la percussió
'Is ha fét pcndrer. Maleabilidad. Malleo procuden-
di facultas.
MALEABLE. adj. Se diu del metall que gosa
de maleabiiitat, com es l' or, la plata, '1 ferro, etc.
Maleable. Quod malleo procudi potesl.
MALEGÓ. m. Terraplé. Malécon. Yallum, i,ag-
ger, is.
MALEDIGGIÓ. f. Imprecació, execració. Mal-
dicion. Maledictio, nis.
MALEDIGÉNGIA. f. Murmuració. Maledicèn-
cia. Obtreclalio, nis.
MALEFIGÉNGIA. f. Malifeta. Maleficencia. Fa-
cinus, oris.
MALÉFIGH, CA. adj. Danyós. Maléfico. Male-
fiCUS. II m. BRUIXOT.
MALEFICI, m. Bruixeria pera fér mal y '1 ma-
teix mal. Maleficio. Maleficium, ii, fascinum, i,
facinatio, nis. || ant. maldat.
MALEFICIADOR , A. m. y f. Encantador,
bruixot. Maleficiador. Maleficiator, is.
MALEFIGIAR. v. a. Embruixar. Maleficiar. Fas-
cino, as. II Causar dany. iíaíe^ctar.Damnuminferre.
MALEHIDOR, A. m. y f. Qui maleheix. Mal-
dicienie, maldecidor. Maledicus, i.
MALEHIMENT. m. ant. maledicció.
MALEHIR. V. a. Tirar malediccions, Maldecir.
Maledico, is. || Entregar à la ira dels déus. Malde-
cir. IríB deorum consecrare.
MALEHIT, DA. p. p. Maldecido, maldita. Ma-
ledictus. II adj. Pervers, de malas inclinacions y
costums. Maldito. Improbus. |] Condemnat y casti-
gat per la divina justícia. Maldito. Malediclus. ||
Execrable, detestable. Maldito, maldecido. Execra-
bilis. U NINfiTJ, MALVIATGE.
COM SI l' HAGUESSEN MALEBIT Ó SEMBLA QUEl' HAN
MALEHIT. loc. Dcnotaqueà algú tot li succeheix in-
felísment. Pareceque le ha caidola maldicion. Quasi
diris devotus csset.
MALEMPLEAR. V. r. Emplear los cà^údals eh
If2
MAL
DICCIONARI
MAL
usos diferents de aquells à que estan destinats.
Malversar. Non ex fide versaré.
MALEMPOLI. m. ant. xerrameca.
MALENANSA. m. ant. Malandanza. Calami-
tas, infortunium.
MALENCOLIA. f. etc. melancolia.
MALENDRÉS. m. Falta de arreglo y netedat.
Desalmo, desatavio, desaseo. Inelegantia, se, incon-
cinnitas, atis. [] Lo quarto destinat pera desar los
mob'es que no serveixen. Trastera. Scrutorura vel
utensilium repositorium.
MALENDRESSAR. v. a. Destruhir, descom-
póndrer, ó trastornar 1' arreglo y netedat de algu-
na habitació. Desasear, desalinar. ínconcinnum
reddere.
MALENDRE8SAT, DA. adj. Malfardat, mal-
composl. Düsalinado, desaseado, desgalichado, des-
garbado, monton, fargallon, y manlillon pr. Mur.
Incompositus.
MALENDRÍ. ra. ant. Lladre de camí ral. Ma-
landrin, salleador de caminos. Grassator, insidia-
lor, is. 11 Pervers, maligne. Bellaco, malandrin. Ma-
leficus, i.
MALENTÉNDRER. V. a. Oir ab equivocació lo
que's diu. Trasoir, enlreoir. Anditionis errore de-
cipi. U Equivocar, errar los conceptes ó ideas. Tra-
sonar. Somnio, as ; aliquid perperam concipere.
MALENTÈS, A. adj. S' aplica à la cosa no
considerada ó conceptuada conforme es. Malenten-
dido. Aliler ac se habel apprehensus. | Qui malicio-
sament interpreta las cosas que ha eniós bè. Tai-
mado, malkioso, zorro, malenlendedor. Yersatus.
11 p. p. Trasoido, entreoido. Auditionis errore de-
cep tus.
MALESA, f. Bosch, espècie de brossa y matas.
Maleza, rebollar, matorral. Dumetum, i. 1| maldat.
LLEVAR ÜNA MALESA, fr. ant. ALLEVAR.
PLE üE MALESAS. adj. Se diu dels terrenos ó mon-
tanyas pobiadas de arbustos espessos. Fragoso. Fra-
gosus.
MALESTRUGH, CA. adj. malastruch.
MALESTATGER, A. adj. Inquiet, entrema-
liat. Aüieso, zarandillo, argadillo. Irrequietus.
MALET. m. d. Malico, illo, ito. Leve malum.
MALETA, f. Bossa regularment de cuyro pera
portar roba quant se va de camí. Maleta, halija.
Hippopera, ae. H La bossa tancada ab clau en la qual
los correus portan las cartas. Algunas vegadas se
pren pel correu mateix. Balija. Tabellarii vidulum.
maleta petita. La que no es tant llarga com la
regular. Maletica, maletilla, maleiita. Parva hip-
popera.
FÉR LA maleta, fr. Preparar lo necesari pera viat-
jar. Hacer la maleta. Yiaticum pararé.
SAQUEJAR LA MALETA, fr. Péudrer à algú lo que
porta en la maleta. Desbalijar. Bulgae recòndita de-
ripere.
MALETA88A. f. aum. Maleton, balijon. Gran-
dior hippopera.
MALETER, m. Qui fà melatas. Maletero. Hip-
poperarum artifex.
MALETÓ. m. aum. maletassa.
MALEUTIR. V. n. ant. enmalaltirse.
MALÈVOL, adj. Qui té mala voluntat. Malèvo-
la. SIalevolus.
MALEVOLÈNCIA. f. Odi, mala voluntat. Male-
vokncia. Malevolentia, », odium, ii.
MALE VOLENT, adj. MALÈVOL.
MALEYT, A. adj. ant. malehit. | aficionat.
H RABIÓS.
MALFACTOR, m. Malvat. Malhechor , malva-
da. Malefactor, is.
MALFARDAT, MALFARGAT , Y MAL-
FAR JAT, DA. adj . malendressat.
MALFAT. adj. desgracia.
MALFAYTOR. adj. ant. malfactor.
MALFERIR. V. a. Ferir gravement. Malherir.
Gravitersauciare, vulneraré.
MALFERIT, DA. adj. Qui ha rebut una feri-
da gra ve. Mal herido. Graviter sauciatus, saucius.
MALFEYT, A. adj. malganós. | estrafet, con-
trafet. II malefici, i malifeta.
MALFEYTA. f. ant. malafeta.
MALFEYTOR, A. m. ant. malfactor.
MALFULL. m. ter. estisoreta.
MALGANÓS, A. adj. Mal humorat. Desazana-
do, displicenle, desabrido, mal humorado, y mal
guisado. fam. Asper.
ESTAR MALGANÓS. fr. No estar de gresca, de filis.
Na estar de gràcia ó para gracias. A rabili corripi;
faslidio aíïïci.
MALGASTADOR, A. m. y f. Qui emplea ma-
lament los caudals gaslanllosab cosas perjudicials,
al ménos no útils. Malgastador, malbaralador, des-
pendedor, gastador, prodigo, derrochador, maniroto.
Dissipator, dilapidator, is.
MALGASTAR, v. a. Dissipar, consumir los
béns, la hisenda. Malgastar, malbaratar, malrotar,
malversar, disipar, derrochar, prodigar, perder. La-
cero, as.
MALGASTAT, DA. p. p. Malgastada. Dilapi-
datus.
MALGENI. m. Lo qui es aspre y dur de condi-
ció. Mal genio, vinagrasa. Asper, durus.
MALGIRBAR. V. a. Fér alguna cosa depressa
y malament. Frangallar. Incuriosò rem agere.
MALGIRBAT, DA. adj. malendressat.
MALGRÀ. Tumor punxagut ab inflamació y
dolor. Carbunclo. Anjhracosis, cosis, is.
MALGRACIÓS, A. adj. ant. De geni aspre.
Arisco. Durus.
MALGRACIOSAMENT. adv. m. De un modo
malgraciós. Asperamente. Duré.
MALGRAT (de ) m. adv. A la forsa, de mala
gana. Mal de su grada. Invitús.
MALGUANY. m. ant. Manifestació de un pesar
ó disgust ; s' usa com adv. Enharamala. Abi in ma-
lam rem.
MAL
CATALÀ.
MAL
123
MALHUMORAT, DA. adj. 3Ialganós. Malhu-
morada, desamorado , dispUcente , desazonado. Mo-
rosus.
MALÍGCIA. f- ter. MALÍCIA.
MÀLICH. ra. Líquit, pardo rojench, volàtil, ín-
crislallisable, mòltdisoluble en aygua, per lo sul-
fúrich y susceptible de formar sals. Mdlico. Mali-
ciim, i. «
malícia, f. Qualitat moral que conslituheix
una cosa mala. Malícia. MàVi^ia, x. | Obstinació,
perversitat del que peca expressament pera fór
mal. Malícia Malitia,{E. || Segona inienció, cautela
ó sutilesa pera enganyar. Malícia. Yersutia, íe. |1
Perversitat, malignitat, jtfaíícta. Nequitia, se. |1 Re-
cel, suspita. Malícia. Suspicio, suspicatio, nis. ||
Interpretació mal intencionada. Malícia. Maligna
interpretatio. || La qualitat que fa una cosa perju-
dicial ó danyosa, com: la llaga porta malícia. Malí-
cia. Malignilas, atis. [j Travessura dels noys y co-
neixement que tenen del mal. Malícia, picardia.
Aslus, us, callidilas, atis. |] Quimera, tírria. Ojeri-
za, enemiga. Simultas , atis. || Inclinació al mal.
Malícia. Maütia, se.
AB MALÍCIA, m. adv. MALICIOSAMENT.
pÉNDRER MALÍCIA, fr. .\yrarse, enfadarse. Encole-
rizarse, embolijarse, monlar en còlera , tomar còle-
ra. Irasci.
SENSE MALÍCIA, m. adv. De bona fé, ab tota sen-
zillesa. Sencillamen:e, ingénuamenle, à la buena de
Dios, inocentemenle, sín malícia, sin doblez. Simpli-
citer. II Sens advertència. Impensadamente , inad-
vertídamente, sin malícia. Inculpalè. |1 teol. mate-
niALMENT. |] irón. maliciosament.
MALICIADA. f. Excés de malícia. Ira , furor.
Ira, aï, furor, is.
PÉN0RER UNA MALICIADA. fr. Enfadarsc de mala
manera. Monlarse en còlera; enfurecerse, exasperar-
se, escandecerse, irritarse, bramar ; subírse ú las bo-
vedíllas; echar espumarajos ; pelarse las barbas ;
reveslirsele el diablo. Yehementer irasci.
MALIGIAR. v. a. Presumir, suspitar. Maliciar,
recelar, barruntar, remuscar. Credo, is. |1 Interpre-
tar ab malícia. Tomar alguna cosa por donde que-
ma. Aliquid in malam partem accipere.
MALICIÓS j A. adj. Maligne, mal intencionat,
propens à obrar mal. Malicioso. Malitiosus, malig-
nus, fallax. || Astut. Malicioso, doble, escatimoso.
Malus. II Tol lo que conté malícia. Malicioso. Mali-
tiosus. I Qui es inclinat à suspitar y desconflar.
Suspicaz. Suspicax.
MALICIOSAMENT, adv. m. Ab engany y ma-
lícia. Malíciosamenle ; de mala. Insidiosè. || Ab as-
túcia ó solapa. Maiiciosamente. Callidè, caulè. |j
Depravadament. Maiiciosamente. Pravè.
MALICIOSET, A. adj. d. Maliciosillo, ito, ico.
Callidulus.
MALICÓ. m. d. de mal. Achaquillo, ito , male-
cillo. Corporis levia imbecillitas,
MALIFET. m. ant. y
MALIFETA, f. y
MALIFICI. m. ant. maldat. 1| malefici.
FÉa ALfiUNA MALIFETA, fr. FÉR ALGUN MAL.
MALIGNAMENT. adv. m. Ab malignitat. Ma-
lignamenle. Maligne.
MALIGNANT.adj. Danjós, viciós Malignanle.
Yitians.
MALIGNE, A. adj. Mal intencionat, pervers,
it/aííjíio. Malignus. II Perjudicial, nociu. Maligno.
Malignus. || Se diu de las malaltias graves, que
à pesar de sér benignas en la apariéncia , ler-
minan mòltas vegades en la mort. Maligno. Le-
thalis.
MALIGNITAT, f. Enveja, malevoléncia. Malig-
nidad. Malignilas, atis. || Inclinació à pensar y fér
mal. Malignidad. Malignilas, atis. || Qualitat que
conslituheix danyosas las cosas. Malignidad. Maü-
tia, 86.
MALINTENCIONAT, DA. adj. Lo qui té ma-
tas intencions. Malintencionado, solapado, marrajo.
Yersutus, malignus.
MALÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Malisima-
menle. Pessimè.
MALÍVOL. adj. MALÈVOL.
MALL. m. Joch que s' executa ab botxas impel-
linllas ab unas massas. Mallo. Tudicularis majoris
globi ludus, II L' instrument ó massa pera jugarlo.
Mallo. Tudicula, ae. || Martell gros pera forjar lo
ferro. .Vac/to,ymazo nàut.Ingensmalleus, || malla.
II Espècie de martell gros y pesant que serveix als
picapedrers y mestres de casas pera rómprer pe-
dra. Almadana, marra. Malleus grandior.
MALL de cap y PENA. lustrument de picapedrers
ab dos fullas una de aixa y altra de destral. Alco-
tana. Ascia, ae.
UNA EN LO MALL Y UNA ALTRE EN LA ENCLUSA, fr.
mel. y fam. ab lacual se nota als que parlan mòlt
y quasi sempre fora del cas. Dar una en el clavo y
cien en la herradura. Semel sapere, centies desi-
pere.
MALLA. f. Cada foral entre nus y nus en los
filats y cosas semblants. Malla, ojo. Macula, plaga,
a;. II Cada anell de las cadenas. Eslabon. Fibula, ae.
II Moneda ([ue val mitj diner. Medio dinero. Obo-
lus, i. I COTA DE MALLA. || En los jochs de noys, val
la meytal de cada unitat que jugan; y aixi 'Is que
jugan à balas, si 's jugan una bala cada dos vega-
das de guanyar, dihuen malla à lo que guanyan
una vegada. Medio. Dimidium, ii.
FÉR MALLAs. Coustrubír teixit de mallas. Mallar,
hacer malla. Hamis conlexere.
REFER LAS MALLAS. fr. Coiopóndrer ó adobar las
mallas espatlladas de un teixit. Remellar. Annulos
reficere.
MALLADADE PASTORS. Pleta, paratje ahont
se recullen los pastors y bestiar. Majada, redil,
apero. Magalia, ium.
MALLARENGA. adj. f. xartayra, baladrera,
MALLARENGA XICA. f. Aucell de Espanya ,
IM MAL DIGGIONARI
lé r esquena de color de plom, lo ventre cendrós,
las alas y cua negras, lo cant semblant al martell
del ferrer: anuncia pluja. Herreruelo. Turdi spe-
cies.
MAL-LOGRAR. V. a. Pérdrer, no aprofitar.
Malograr. Perdo, is. [| Espatllar, deslruhir, fér mal-
bé. Malograr; echar d perder. Disperdo, is. | v. r.
Frustrarse lo que's pretén ó desitja ; se diu co-
munment dels joves que tenen una mort prematu-
ra. Malograrse. Perdo, pereo, is.
MAL-LOGRAT, DA. adj. Espatllat, llansat à
pérdrer, perdut abans de temps. Malogrado. Im-
maluro fato perdilus.
MAL-LOGRO. m. Acte y efecte de mal-lograr
y mal-lograrse. Malogro, malogramienlo. Perdi-
tio, nis.
MALLOL, A. m. y f. Vinya novella. Majuelo.
Novellelum, i. || Sarment pera plantar. Estaca, re-
nuevo, majuelo. Malleolus, i.
mallorquí, na. adj. Cosa de Mallorca, isla
de Espanya en lo Mediterrani. Mallorquin. Majori-
censis.
MALMAJOR. m. diable, mal esperit.
MALMANAT, DA. adj. Desmandal. Malman-
dado, desmandado. Jussà negligens, iBgrò pareus.
MALMENAR. V. a. ant. MALTRACTAR.
MALMENAT, DA. adj. maltractat, mal-
parat.
MALMElVJAT, DA. adj. Poch alimentat. Mal-
comido. Parvo cibo nutritus.
MALMÈS, A. p. p. Malbaratada, malparada,
gastada, danado. Malèaffectus, laísus.
MALMETACIÓ. f. Dissipació, desperdici. Mal-
barato, desperdicio. Dissipatio, nis.
MÀLMETEDOR, A. m. y f. malbaratador.
MALMÉTRER. V. a. malbaratar. 1| Espatllar,
arruïnar, desUustrar, llansar à pérdrer. Maltra-
tar; echar d perder. Depravo, as. || Maltraclar, le-
siar à algú. Lastimar. Laïdo, is. || Pegar mòlt à al-
gú. Malparar. Aliquem malè mulclare. || raet. Cor-
rómprer, pervertir. Maíear, y malmeier. p. Ar.
Corrumpo, is. || v. r. Llansarse à pérdrer los li-
cors, conservas y viandas, etc. Pasarse, malearse,
danarse, gastarse, picarse, echarse à perder. Depra-
vari. II Llastimarse '1 cos per algun cop. Lisiarse,
lastimarse. Laidi.
MALMIRAR. V. a. ULLPÉNDRER.
MALMIRAT, DA. adj. ant. desate.xt, impru-
dent.
MALORDENAT, DA. adj. DESORDENAT.
MALPACIENT, A. adj. ant. malsufert.
MALPARAR. V. a. Malmétrer à cops, maltrac-
tar. Malparar. Perdo, is.
MALPARAT, DA. adj. Malposat, malmès.
Malparada. Perditus.
MALP ÀRIDA. f. La dona que fa poch que ha
malparit. Malparida. Abortum passa mulier.
MALPARIR. V. a. Parir abans de temps. Mal-
parir, abortar. Aborlo, as.
MAL
MALPARLAT, DA. adj. Desvergonyit en lo
parlar. Malhablada. Convitiator.
MALPART. m. Gastament, part abans del
temps. Malparla, aborta. Aborlio, nis.
MALPÉNDRER. V. a. Péndrer las cosas en
mala part ó en mal sentit. Tomar d mal. In ma-
lam parlem accipere.
MALPENSAT, DA. adj. MALICÍÓS.
MALPLACENT, A. adj. MALGRACIÓS.
MALPLAGENTMENT. adv. m. malgraciosa-
MENT.
MALPOSAT, DA. adj. Dit del que ha rebut al-
guna injúria ó dany. Malparada. Malè mulclalus.
MALPRÉS, A. p. p. Tomada d mal. Malè ac-
ceptus .
MALQUIST, A. adv. Malvolgut. Malquisla, mal
vista. Odiosus.
MALQUISTAR. V. a. Posar mal à una perso-
na ab alira. Malquistar. Discordiasserere.
MALQUISTARSE. V. r. Posarse mal ab algú.
Malquistarse. Odium alienum sibi adciscere.
MALQUIST AT,DA. p. p. Malquistado. Invisus.
MALRUBINS. m. pi. Herba que 's cria en pa-
ralges seciïs; es de dos pi'us de aisària, ab las ca-
luas cuberias de borra blanca, quadradas, fullas
rodonas, escabrosas y de un vertciar, las flors pe-
tilas y blancas. Marrubio. Marrubium, prasium, ii.
MALSATISFET, A. adj. malcontent.
MALSONANT, adj. Lo que sona mal. Sól apli-
carse à la docirina que ofèn à las orellas piadosas.
Malsanante. Absurdus.
MALSUFERT, A. adj. Lo que no sab sufrir.
Malsufrida. Malè patiens.
MALTÈS, A. adj. Cosa de Malta, ciutat capital
de la isla del mateix nom en lo Mediterrani, entre
Sicília y Àfrica. Maltès. Meiiteus, melilensis.
MALTHUSSIÀ, NA. adj. Lo qui com Malthus
creu que es menester posar obs aclesal aumentde
població per créixer ésla en progressió geomètri-
ca, méntres los medis de subsistència segueixen
sols una progressió aritmètica. Mallhusiano, mal-
thusino. Malthusinus, i.
MALTRACTAMENT, m. maltracte.
MALTRACTAR. V. a. Castigar, injuriar, in-
sultar. Mahratar, ullrajar, injuriar, ajar. In ali-
quem saivire. |) Malmétrer, espatllar, fèr malbé.
Maltralar. Quallo, is. |1 Prorrómprer en dicteris.
Saltar la bramana. Convilia jactare.
MALTRACTARSE. V. r. malmétrerse, lesiar-
SE. II Dirse mútuament pàraulas ofensivas. Apita-
narse Rixari, jurgari.
MALTRACTE. m. La acció y efecte de mal-
traclar. Maltratamien'.o , malirato. Yexatio, atrec-
tatio, nis.
MALTRER. V. a. ant. malmétrer.
MALTRET. m. ant. menoscabament. || ant. tra-
ball, misèria.
MALUCH, A. adj. Natural de y pertanyent à las
islas Malucas. Maluco. Ad malucas pertinens.
MAL
CATALÀ.
MAiM
125
MALURA, f. Epidèmia. Conslelacion, epidèmia.
Epideniia, ae. [] ter. llaga.
MALVA. f. Herba ben coneguda, las fui las de
la qual són mòlt bonàs pera ablanir los tumors ó
inflamacions. Malva. Malva, x.
MALVA BORDA. !MALVÍ.
MALVA DE OLOR. Espócie de malva de un olor
mòlt agradable. Muha de olor. Malva odorifera.
MALVA MAJOR. Malva silvestre. Malva mayor, ofi-
cinaí ó silvestre. Malva vulgaris.
MALVA VERA. Espócie ds malva de fullas entre
anguladas y sinuosas, de vert clar, inodoras y de
sabor musilaginós; las flors de hermós color de
rosa purpúreo, de figura de campana, à vegadas
senzillas, àvegadas dobles, y gosan de propietats
iguals à las fullas que són dulcificanls, emolients?
pectorals, etc. Malva real, ó rósea, ó alcea rósea.
Malva rosea.
FÉB MALVAS. fr. met. Sér enterrat. Ilacer bodo-
ques. Obiisse; terra humatumesse.
MALVADAMENT. adv. ra. kh maldat. Malva-
damente. Nequiter.
MALYAR. m. Lloch plantat de malvas. Malvar.
Malvis abundans ager.
MALVASIA, f. Casta de vinya que transporla-
ren de la isla de Xio 'Is catalans qnant tornaren
de la guerra de las crusadas. Malvasia. Chia, cre-
tica uva. U Lo vi de dit rahim. Malvasia. Cretieum,
arvisium vinum.
MALVAT, DA. adj. Pervers, dolent. Malvado.
Nefarius.
MALVAVISCH. m, ant. malví.
MALVENTÜRAT, DA. adj. ant. MALAVEN-
TÜRAT.
MALVER. V. n. ant. Fér malbé, malmétrer,
espatllar. Malear. Perdere, corrumpere. \\ per-
vertir.
MALVERSACIÓ, f. Mala inversió de caudals-
Malversacion. Mala pecuniarura adminislratio.
MALVERSAR. V. a. Empiear mal lo diner.
Malversar. Male pecuniam administraré.
MALVESGH. ni. Planta que fà las camas com
de dos peus de allas, acanaladas, las fullas punle-
jadas, las flors en pom, purpúreas, y divididas en
sis p iris y la llavor llargaruda. Velcra, dcnlelaria.
Dentaria, dentellaria, ai.
MALVESIA. f. MALVASIA.
MALVESTAT, f. ant. maldat.
MAL vi. m. Planta que fà una cama de dos peus
de alt; las fullas rodonas y peludas, y las flors
mòlt semblants à las de la malva. La seva arrel es
mòlt medicinal. Malvavisco. .\Icea, allhea, se.
MAL VIATGE, m. ó adv. Ningú, res ó gens:
com : MALViATGE '1 benefici que 'ns ba quedat. Mal-
dilo; mal haija. Nec unus quidem superat. || Espè-
cie de imprecació. Malhatja ; Mal ano; maldilo,
pcrezca. Pereat. || Tant de bo. Ojalú. Ulinam. || in-
terj. afirmativa, com: mvlviatge si diu veritat.
Por üios, pofvida; vive Dios, Mal ano ; volo à lal.
TOMO II.
Meherculè. |1 inierj. de amenassa. Jurdrsele d algu-
no, déjalo, voto à los ajenos de Dios, voto d quien;
para eslas, no le irds alahando. Uaud impune
abibis.
MALVIATGE LA ANIMA Ó 'l TESTAMENT DE JÚDAS, ó
LAS BANvvs DE piLAT. loc. usada Únicament pcra ma-
nifestar lo disgust ó sentiment que 'nscausa alguna
cosa. l'ese ó pese d tal; mal haya el alma del dia-
blo ; yab mòlta moderació, pecador de ml; vúlga-
me Dios. Proh Deus!
MALVIATGE COM n' oa QUEDAT UN. cxp. pcia de-
notar lo desitj del extermini de nostres contraris,
ó de altras cosas que no'ns acomodan. Mal hayan
los que han quedadn; asi no hubiese quedado ningu-
no; siento, làstima que haya quedado ninguno. Ac-
tura esset de illis.
MALVIATGE SI HO ENTENCH. loc. pera dcuotar que
no s' enien alguna cosa. Lleve el demonio lo que yo
entiendo en esle lio. Nil capio.
MALVIATGE SI 'l TRAU. loc. Dit CU lo joch dcnota
que 's perdrà. Ya se lo llevarà el diablo; yo chino
si lo saca, ú pagar de mi dinero. Fidejussorem
adstare.
MALViscOS. m. ant. malví.
MALVIST, A. adj. MALQÜIST.
MALVOLÉNCIA Y MALVOLENSA. f. ant.
MALEVOLÉNCIA.
MALVOLENT, A. adj. MALÈVOL.
MALVOLER. V. a. Yoler mal. Malquerer. Odio
habere; malè velle.
FERSE MALVOLER, fr. Fersc aborrir. Malquistarse.
Alienum odium in se conciscere.
MALVOLGUT, DA. adj. Aborrit. Malquisto.
Odiosus, invisus, pessimè animatus.
MAMA. f. Nom que las criaturas donan à sa
mare. Mama. Mater, tris. |1 mamella.
MAMÀ. f. Yeu ab que 'Is noys y alguns majors
anoinenan à la mare, y alguns gendres y noras à
sas sogras. Mamà. Mararaa, ae.
MAMADA. f. La temporada que maman las
criaturas. Mamada. Lactant ia, se. || Cada vegada
que maman. Mamada. Lactalus, us.
MAMADOR, A. m. y f. La criatura que mama
mòlt ó més temps de lo regular. Mamoa. Diu, mul-
lumque lacteus. |1 Qui mama ab mòlta afició. Ma-
moso. Avidè lactens, lactitans.
MAMADORA. f. Instrument pera descarregar
los pits de las donas. Mamadera. Foemineis mam-
mis lacte levandis vas.
MAMAR. v. a. Tràurer xuclant la llet del pit.
Mamar. Lacto, as. [] morrejar. | Gosar, com : se
MAMA una bona renda. Disfrutar , lener , comer.
Fruor, eris.
MAMAR Y plorar, fr. Reprèn als que's queixan
dels beneficis rebuts perquè no són majors. Mamar
y grunir. Vel quo frueris inhias.
MAMARSEHO. fr. mel. Créurer ab sobrada facili-
tat. Tragdrselo; creerse de lijero. Nimium faciliter,
temeré credere.
IC
126
MAM
DICCIONARI
MAN
MAMARSELÀS FRESCAS, fp. Yíurcr sense ningun
ouydado de lo que pót succehir. Beber fresco. Nihil
limere.
MAMÀRSELi 1 ALGÚ LO QüE TÉ. fr. met. Sostràu-
rerho ab art y manya, Chuparle, pelarle, desplu-
marle, lamer la poza. Emungo, is.
MAMARSE 'l DIT. fr. irón. Dit del que fa '1 des-
entès. Mamarse el dedo. Stultiliam simularé.
MAMAT AQUEIXA, exp. que s' usa quant à algú se
li pega algun cop ó se li fa alguna acció que la
senia, pera donar à enténdier que la mereixia ó
que s' executa ab acert. Tómale esa; sórbete ese hue-
vo. Sorbite, ovum sume.
DONAR MAMAR. fr. Col-locar lo mugró del pit à la
boca de la criatura pera que xucle la llet. Ama-
mantar, dar de mamar; dar el pecho; y atetar, dar
la teta, s' aplica comunment als irracionals. Pue-
rum ad ubera admovere ; lacto as.
MAMARRATXADA. f. Acció desconcertada.
Mamarrachada. Absona actio.
MAMARRATXO. m. Figura ridícula. Mamar-
racho. Inconcinna figura.
MAMELLA, f. Part del cos del animal ahont
acut la llet; en las donas per mès honestedat se
diu pit. Teta, mama, y pecho en las donas, y ma-
milla, diuhen los anatómichs à la part principal
sense contar lo mugró, y tetilla, la del home. Mam.
ma, £e, uber, is.
DONAR la mamella, fr. DONAR MAMAR.
DONÀÜLI, Ó PREN LA MAMELLA, fr. UlCt. ab que's
reprèn al que mostra massa gelosia envers sa ma-
re, y fa cosas de noys. Mamar una teta. Mammam
velle suggere.
MAMELLADA. f. MAMADA. 1.
MAMELLASSA. f. aum, Tetaza. Ingens uber.
MAMELLETA. f. d. Tetilla. Mamilla, mam-
mula, ai.
MAMELLUT, DA. adj . La persona que té grans
mamellas. Tetudo, teton. Mammosus.
MAMELUCH. m. Lo ton to ó neci. Mameluco,
í'ote, gofo, zolocho, mama callos. Habes , etis.
MAMET. n. p. deh. Mamete. Mames, i.
MAMEY. m. Arbre de Amèrica mòlt corpulent,
ab fullas ovaladas , llisas y lluentas. Fa un fruyt
quasi rodó, carnós y de gust de préssech. Mamey.
Americana mammea.
MAMÍFEROS. m. pi. Classe de animals verte-
brats y de sanch calenta, que pareixen los fills
vius, y tenen mamellas pera alimentaries. Mam'r
feros. Mammalia.
MAMILIÀRIA. f. Entre 'is anticbs la armadu-
ra ó pessa de ella que defensava '1 pit. Mamiliaria-
Mamiliaria, ae.
MAMILOGIA. f. Part de la zoologia, que té
per objecte 1' estudi dels mamíferos. Mamilogia-
Mamilogia, aï.
MAMOLA. f . Certa manera de posar la ma sota
la barba de un altre com pera acariciarloó burlarse
de ell. Se sólfér comunment en los noys. Mamola.
Menti per jocum attrectatio.
MAMPARA, f. Porta regularment de tela so-
breposada à altra principal. Mampara, anlepuerta.
Protyrum, i.
MAMPESADA. f. FOLLET, PESADILLA.
MAMPOSTERIA. f. Obra de pedra y cals.
Mamposleria. Cajmenticia fabrica.
MAN SUA. (À) loc. ant. En su presencia. In
conspectu suo.
MANACORT. rn. Instrument, espècie de cla-
vicímbol petit, ab quaranta nou ó cinquanta teclas
y setanta cordas col-locadas en cincli pontets, y
desde la primera fins à la última va baixant à pro-
porció. Manacordio, manicordio. Monachordum, i.
MANADA, f. Porció de béstias. Manada, halo,
halajo. Grex, gis. || Porció de herba que's pót aga-
far ab la ma. Manada, manojo. Manipulus, i. [] Ma-
noll de espigas que fan las espigoladoras. Moraga.
Spicarum manipulus. 1| met. Reunió de gent des-
preciable en salínea, com: manada depícaros. Ha-
lo, halajo, gavilla, calerva, manada. Coetus, con-
ventus, us. |1 Porció de porchs y altras béstias. Pia-
ra. Grex, gis.
MANADET. m. d. Manojillo, ito, ico, mano-
juelo, hacecillo, mana. Manuciolum, fasciculus, i.
MANAJAR. V. a. MANEJAR.
MANALE. f. Pedra de mòlta fé entre 'Is ro-
mans pera fèr plóurer en temps de sequedat, pas-
sejanlla pels carrers fentla rodar. Manale. Manale.
MANAMENT, m. Orde, precepte, encàrrech,
comissió. Mandamiento, mandato, órden, precepto,
mandado. Imperium, ii. |1 Intimació. Mandamiento.
Nuncius, ii. II Cada un dels preceptes del decàlogo
y de la Iglésia. Mandamiento. Mandatura, praecep-
lum, i. I for. Despatj del jutge. Mandamiento, man-
dato. Decretum, jussum, i. [] edicte. |] pi. fam. Los
cinch dits com: li ha aplicat los cinch manaments.
Mandamimlos. Digitti, orum.
MANANCIAL. m. Naixement de las ayguas.
Manantial, fontanar,fontanal. Sc•dlnr\go,'mis. \\ veu
DE AYGüA. II met. Origen, principi de alguna cosa.
Mananlial. Origo, inis. 1| adj. S' aplica al aygua
que mana. Mananlial, manadero, mananíe. Manans.
MANANCIAL DE AYGUA CALENTA. LaS foutS mine-
rals ahont la aygua raja naturalment calenta. Bur-
ga, termas. Thermae, arum.
MANANCIAL DE RIU. 'L caudal dc aygua que dóna
corrent à un riu. Venaje. Fluminis caput.
MANAR. V. a. Ordenar, decretar, donar ordes.
Èlandar. Dicto, as. || Regir, gobernar. Mandar. Im-
pero, as. II V. r. Córrer, surtir, rajar, brollar lo li-
cor. Manar. Jlano, as. || acompanyar. || Disposar lo
testament. Mandar, legar, testar. Mando, lego, as.
II Disposar de alguna cosa com à duenyo de ella,
exercir sobre de alguna cosa la autoritat de amo.
Senorear. Dominor, imperor, aris.
MANASSA. f. aum. de ma. Manaza. Grandior
manus.
MAN
CATALÀ.
MAN
127
pei
i
MANAT, DA. p. p. Mandado. Pracceptus, im-
peralus. || Fluit. Manado. Deííluxus. I adj. obe-
ENT. II m. MANADA. || MANOLL.
MANAT DE CABELLS. La Cabellera ó un floch de
a. Mala, mechon. Caesaries, ei.
MANAT DE CERDAs. Popció dc ellas lligadas per
algun us. Cerdàmen. Cetarum fasciculus.
MANAT DE PALLA. Porció de palla pera fér llum
com si fòs un aixa. Hacho. Fasciculus, i.
MANATÍ. m. Celàceo de uns quinze peus de
llarcli, ab la cua aovada, oblonga y 'Is membres
anteriors guarnits de unglas de las que se serveix
pera nadar y arrossegar se per la ribera, y portar
sòn fill. Manati, lamanlin. Manatus, us.
MANCAMENT, m. falta.
MANCAR. V. n. faltar.
MANCEBA. f. AMIGA, concubina.
MANCH, CA. adj. ant. y
MANCO, A. adj. Qui es faltat de alguna ma 6
bras, ó no pót ferne us. Manco, zopo. Francus. ||
adv. MÉNOS. 11 FALTAT.
FÉR LO MANCO. fr. Aparentar ó fér véurer algú
que es manco. Manquear. Mancam manura simularé.
FÉR MANCO A ALGü. fr. Fcrirlo de manera que se
li prive '1 us de la ma. S' usa també com à recí-
proch. Mancar. Mancum facere.
FÉRSE MANCO. fr. Mostrar que no's té expedit 1'
us de las mans. Manquear. Mancam manura osten-
tí ere.
NO RES MANCO. m. adv. ant. no res menys.
MANCOMUNACIÓ. f. Unió. Mancomunidad,
asociacion. Conspiratio, communio, nis.
MANCOMCNADAMENT. adv. m. En unió ó
conveni de dos ó més personas. Moncomunadamen-
m; de mancomun. Communi sententia, consensu.
■ MANCOMUNAR. V. a. Unir dos ó mes perso-
nas sas forsas ó cabals. Mancomunar . In commune
conferre. || v. r. Associarse, unirse dos ó mès per-
sonas pera algun fi. Mancomunarse, asociarse, aliar-
se; ir acordes , unànimes; hacerse, irse de manga.
Conspiro, as.
MANCOMUNAT, DA. p. p. Mancomunada.
Conspiratus.
MANCÚ8. m. ant. Moneda de or morisca que
corria en Espanya y en 1137 valia SO sous. Man-
cuso. Monela sic dicta.
MANDA. f. DEIXA, LLEGAT.
MANDADO. m. recado, missatge. |1 orde, 1. 9.
MANDARÍ. m. Gobernador entre 'Is xi'nos.
Mandarin. Priefectus, us.
MANDATARI, m. Encarregat, comissionat.
Mundalario. .Mandalarius, ii,
MANDATO. m. manament, orde. || Ceremónia
ecclesiàstica que consisteix en rentar los peus à
dotze personas en lo dijous sant à imitació de Je-
sucrist. Mandalo. Mandalum, i. || Lo sermó que's
predica per dit motiu. Mandato. Mandalum, i.
mandíbula, f. BARRA. 5.
MANDO. m. Imperi, càrrech de alguna cosa.
Mando, gobierno, y limon. met. Gnbernalio, nis. ||
Poder, autoritat, superioritat. 3ían<io. Imperiuin,
ii. II Gobern, régimen de alguna cosa, com de un
exèrcit, de una plassa. Mando, comando. Guber-
natio, nis.
MANDO MILITAR. La autoritat dels oficials supe-
riors en r exèrcit. Baston, mando. Imperium, ii.
MANDÓ. adj. Qui mana mès de lo que li per-
tany. Mandon. Imperiosus. || imperiós. || m. La per-
sona que sens ofici determinat està à punt de fér lo
que se li mana, y especialment portar recados.
Mandadero. Famulus à mandatis.
MANDONGUILLA. f. Vianda en forma de pi-
lota petita que sól ferse de peix, ó de carn trinxa-
da, ab espécias y ous. Albóndiga, almóndiga, al-
mondiguilla. Offa, ae.
MANDRA, adj. Peresós. Follon, haron, hara-
gan, holgazan, pollron, guillote, pelafustan, zan-
guango. Otiosus. || f. peresa.
FÉR LO MANDRA, fr. Passar la vida sense traballar
per peresa y oci. Haragonear, holgazanear, zanga-
near, perezear. Olior, aris.
MANDRÀGORA. f. Herba medicinal, lo fruyt
de la qual es com una goma petita, però de olor
pudent com las fullas. Mandrdgora. Mandrago-
ra, ae.
MANDRAMENT. adv. m. ant. peresosament.
MANDRARIA. f. PERESA.
MANDRE. f. MANDRA.
MANDRERIA. f. PERESA.
MANDRET. m. Guant de ferro, armadura an-
tígua de la ma. Guante, guanielete, manopla. Fer-
rea chirotheca.
MANDRIL. m. Monomólt semblant al home, y
mòlt impúdich, à quals circunstàncias déu lo nora
que es compost de «man» en ingléshomeyde «dril»
antígua paraula cella que significa llibertí. Man-
dril. Simius, ii.
MANDRÓ. m. FONA.
MANDRONER Y MANDRONÉS. m. Tirador
de fona. Hondero, fundibulario. Funditor, is.
MANDUCA. f. fam. Lo sustento que's pren al
mitj dia. Comida. Cibus, i.
MANDUCAR. V. a. fam. MENJAR.
MÀNECH. m. La part ó cap de un instrument
per ahonts' agafa pera usar de ell. Mango, cabo.
Manubrium, ii. || Lo de las destrals, aixadas y
semblants. Aslil, mango. Manubrium, ii, aslile, is.
I Lo de la ferramenta dels artistas, com del enfor-
mador. Macela, empunadura, puiio. Manubrium,
ii. II ESTEVA. II Lo tros dels gavinets que sosté la fu-
lla, y 's compon dedos meytals juniadas de dalt à
baix. Cacha. Capulus, i. || Lo ferro ahont està cla-
vat lo ferro de la llansa. Asta. Hasta, ae.
MÀNECH DE escombra. 'L basió ó canya de uns sis
pams de llarch, que al cap davall té clavada la es-
combra. Palo de escoba. Palus scopae inductus.
MÈS PUJA 'l MANECH QUE LA PAELLA. l'Cf. MÈS PUJA
'l FARCIMENT Qüe'l GALL.
128
MAN
DICCIONARI
MAN
MANEFLA. m. ENTREMALIAT-
MÀNEGA, f. La part del vestit que cubre '1
bras. Manga. Manica, a;. 1| Pessa de panyo que
penja desde'l muscle en los balandrams. Manga-
Pendens manica. 1| Metóoro, porció de aygua, que
atreia pels vapors de la atmosfera s' alsa en la
mar en forma de cono. Manga, bomba, sifon, vórli-
ce aéreo. Aquai turbo. || Petita partida de tropa-
Manga. Manipulus, i. || Espècie de paperina de ro-
ba pera colar licors. Manga, capillo. Liquoribus co"
landis cucullus. || Bufeta de un canonet à la boca
pera donar servicials. Mangueta. Clister, eris. 1| Ar-
madura antígua. Manga. Manica, ae. \\ nàut. Ins-
trument de roba alquitranada en forma de mànega
pera tràurer la ajgua de las embarcacions. Man-
guera. SIupea manica picata. || Lo tros del fusell
del carruatje ahont entra y volta la roda. Manga.
RolïB axis.
MANEGA DE coHETs. La roda plana de cohets que
lot rodant los va despedint. Girúndula. Ignitus ar-
te factus vèrtex.
SÉR DE, Ó TENIR LA MANEGA AMPLA. fr. Sér pOCh CS-
crupulós. Se diu comunment dels confessors fàcils
en absóldrer. Ser de ó lener manga ancha ; lener
buenasó grandes absohederas. Nimisfacilem, blan-
dum esse.
MANEGADOR. m. Qui té ofici de fér y posar
los agafadors à las eynas del camp, com aixadas y
altras. Cabero. Manubriorum artifex.
MANEGAR. V. a. enmanegar.
MANEGARLA. fr. DONARLA, PEGARLA.
MANEGASSA. f. aum. Mangote. Amplior el
longior manica.
MANEGAT, DA. adj. ENMANEGAT.
MANEGUÍ, m. ter. mangot. || manguito.
MANEIG, m. L' us de las mans, tocament. Ma.
nejo. Traclatio, nis. 1| Gobern, direcció. Manejo,
Administralio, nis. 1| Moviment descompassat de las
mans pera major expressió de las paraulas y afec-
les. Manolco, manoleado, desgaire. Mannum molus
intempestivi. [] ret. acció. 1| Moviment de admiració
en cosa que no s' ho val. Pasmarota, pasmarotada-
Rei vulgaris ridícula miratio.
MANEJABLE, adj. Fàcil de manejar. Maneja-
ble. Tractabilis. || Lo que's pót portar ab facilitat.
Manejable. Ductilis.
MANEJAMENT. m. ant. La acció de palpar 6
tocar. Manoseo. Aürectatio, contrectatio, nis. ||
maneig.
MANEJAR. V. a. Passar alguna cosa per las
mans. Manejar, manosear. Trac o, verso, as. 1| met.
Gobernar, dirigir. Manejar. Duco, is. \ Fér las di-
ligéncias pera alguna pretensió. Manejar, agenciar;
córrer con; eniender en. Administro, as. i v. r. Ad-
quirir forsa y agilitat los impedils. Manejarse,
mandarse. Membrorum motum acquirere. || Discul-
parse de algun càrrech per sa molla activifat y
destresa. Manejarse, entenderse, condudrse bien. Se
recte Iraclare. H Obrar ab Irassa y manya. Amanar-
ae. Ingeniosè agere. j| Posarse en moviment una
multi tut ó concurs de gent ó de animals. Hormi-
gucar, gusanear. Formico, as, scateo, es.
MANEL. n. p. de h. Manuel. Emmanuel.
MANELET. d. de manel.
MANER, A. adj. ter. manso.
MANERA, f. Modo ó forma. Manera. Modus , i.
II Geni, com: que li diràs à un home de aquesta ma-
nera. Manera, genio, caràcter. Genus, eris. \\ Des-
tresa, habilitat , com: té manera pera víurer sense
traballar. Mana. Ars, tis. |1 pint. Modo, caràcter
que'l pintor ó escultor dóna à sas obras. Manera.
Stilus, i. II ret. V estil que domina en cada autor.
Manera. Stilus, i. I Los modals y port de alguna
persona. Se sol usaren plural. Manera. Urbanilas,
atis. II Lo modo de parlar ó traclarse en lo tracte de
la gent. Termino. Modus, i, ratio, nis.
À MANERA Ó À LA MANERA. loC. A CSlUo, Segutl la
moda . Morè.
DE AQUESTA MANEEA. m. adv. De aquest modo.
De aquesta manera. Hujuscemodi.
DE ALTRA MANERA, m. adv. üiversameüt. De otra
manera. Secús.
DE ALTRA MANERA ME Ó LI LLUIRIA 'l PEL. BXp.
Explica que en altras circunstànciasdistinclas tin-
dria millor sort ó fortuna. Otro gallo me ò le can-
tarà. Aliler feliciüseveniret.
DE CAP MANERA, adv. de negació absoluta. Denin-
guna manera, de ningun modo, nequaquam. Minimè,
minimògenlium.
DE MANERA, m. adv. quc adverteix que lo que's
diu després de ell, es la manera de sér, ó férse la
cosa de que's parla. De manera, de modo, de suerte,
por manera, de forma. Ilà.
DE MANERA QUE. m. adv. De modo que. Demane.
ra que. Ita quod; ila ut.
DE MALA MANERA, ffi. adv. Malament. De mala ma-
nera. Inepto modo.
DE NINGÜNA MANERA, m. adv. DE CAP MANERA.
DE QUALSEVOL MANERA, m. adv. Indiferentment,
sense distincció. De cualquier modo, promiscuamen-
íe. Promiscuè.
DE TOTAS MANERAS. m, adv. Baix qualsevol aspec-
te que's mire alguna cosa. A todas luces. Quomo-
documque.
EN GRAN MANERA, m. adv. Sumameut. En gran
manera. Cumprimúm.
MAL Y DE MALA MANERA, m. adv. Mólt malament.
Malo y de mala manera. Male et malo modo.
NO ES PER LO QUE VAL SINÓ PER LA MANERA, ref.
que denota que algú segueix ab empenyo algun
plet ó negoci, no lant per la utilitat que li pótpro-
duhir, com per punt. Ao es por el huevo , sinó por
elfuero. Non ut prossit, sed ut valeat.
POSAR DE MALA MANERA, fr. MALPARAR.
SI t' no TINCH DE TORNAR A DIR, t' HO DIRÉ DE AL-
TRA MANERA, loc. fam. ab que 's sól respóndrer al
qui no's dóna per entès, ó no fà cas de lo que se li
diu. ^Lo he dedecir cantando «recando? Audistine?
MAN
CATALÀ.
MAN
129
hlANES. m. pi. niít. Las soinbras, las aninias
dels difunls. Manes. Manes, ium.
MANESCAL, m. Qui per oGci cura lasbéstias.
Albéiiar, veterinario. Velerinarius, ii.
MANESCALIA. f. Art de curar las béstias. Al-
beileria, veierinaria. Mulomedicina, veterinària, aj.
MANESCH, CA. adj. manuai,.
MANETA, t'. Cilindro de pedra pera móldrer lo
cacau. Mano. Pilum, i. || Altre cilindro més prim
pera refinar la pasla de la xocolata. Refmadera. Ci-
lindrala et oblonga lapis. \\ Barreta do ferro ab un
botó à cada cap pera aprelar ó afluixar los caragols
dels manyans. Desvolvedor. Laxandis vel conslrin-
gendis verliculis raanubrium. 1| Barra que surt de lo
alt del rodet ó mola del molí del oli, del arbre de
la lahona, etc, ahont s' enganxa 1' orraeitj de la
cabalcadura pera tirar y móldrer. Mayal. Temo,
nis. II Forat al cap de la esleva, xarracb, etc, pera
agafar lo ab la ma. Manija. Manubrium, ii. || La
agulla dels rellotges que senyala las horas. Manoi
manecilla, saela, saelilla. Acus horarum index. ||
met. fam. Reprehensió. Carda, rodada, feipa. Re-
prehensio, nis. || d. de ma. Manuela, manecilla,
ica, ila. Manicula, m.
DONAR ó PASSAR UNA MANETA, fr. met. Donar una
forta reprehensió. Dar una mano, una buena mano,
unmandoble , jabon, una felpa, peluca, calada. Acri-
ter objurgare.
FÉR MANETAS i LA PADRINA, loc. fam. Póndrer à
besamans. Tomar de mil amor es. Libentissimò red-
dere.
MANGANELL. m. ant. Enginy ó arma de ba-
tir. Mangano. Tormentaria bellica arma.
MANGANESA Y MANGANETA. f. Metall
trencadís que's troba combinat ab 1' oxigeno. Man-
ganesa. Calybeum magnesium.
MANGANILLA. f. ter. Filat en forma de pa-
perina que's posa en los nius dels pardals pera
agafar los vells. Capillo, alabandina. Cassis, is. ||
II Treta, sutilesa de mans. Manganilla. Tequa, «,
pnestigium, ii.
MANGARA. f. almangra.
MANGERIA. f. amt. despesa.
MANGLE. m. Arbre de índia mòlt alt y gros
de fulla semblant à la perera. Mangle. Rhizophora
mangle.
MANGOT. in. Espècie de guant sense dits que
cubreix desde la munyeca fins al colze. Milon.
Bracchialis manica.
MANGOTXO. m. ter. La mànega desasseada
y que cau sobre la ma. Mangajarro. Inconcinna et
jusio longior manica.
MANGRA. I. AI.MANGRA.
PINTAR DE MANGRA. fr. AI.MANGRAR.
MANGUAL. m. anl. Instrument compost de
mànech de mitja cana de llarch ab un anell en una
punta de la que penjavan tres cadenelas ab unas
bolas de ferro als extrems, ab lo que's feria ju-
ganllo com un fuhef. Mangual. Cactus, us.
MANGUITER. m. Fabricant de manguitos y
allras cosas de pell. Manguilero. Pellicarum rerum
artífex.
MANGUITO. m. Mànega de pell, oberta pels
dos caps pera abrigar las mans. Manguílo. Manul-
cus, i. II Milja mànega pelila de que solen usar las
donas. Manguilo. Brevis manica. i| Rodanxa de es-
part que tapa '1 boló de las rodas dels carros. Bo-
cin, hocil. Spartea armilla. || Cèrcol de ferro ab que
s' abrassa y assegura '1 botó de la roda del carro.
Cincho, guardacantones. Ferreus circulus.
MANIA. f. Extravagància, tema, capritxo. Ma-
nia. Insania, £e. || Desitj, afecte desordenat de al-
guna cosa. Mania. Libido, inis. || Locura que's fixa
en un sol objecte. Mania. Insania, a;. || mif. Dios-
sa mare dels llars. Mania. Mania, ai.
MANIÀTICH, CA. adj. Boig, qui té manias.
Manidlico, maniaco, caprichoso, leslarudo. Insanus,
amens, fanalicus.
MANICOMI, m. BOJERiA. 6.
MANICOR. m. manacort.
MANIFASSEJAR. V. a. Manejar arbitrària-
ment alguna cosa. Escudillar, manejar, tijerelear,
manipular, mangonear, montanlear. Pro arbitrio
slatuere. || Ficarse, mesclarse sense necessitat en
los negocis. Cucharciear, meier su cucharada. Alie-
nis rebus se invocalura immiscere. |] putinejar.
MANIFASSER , A. m. y f. Entremaliat, bulli-
ciós y de poch profit. Mequelrefe, enlremelido, za-
randillo, manipulante, argadillo, y manifacero p
Mur. Ardelio, nis. || ter. marmessor.
MANIFASSERIA. f. Acció de manifassejar.
Oficiosidad, quijoteria, enlremetimiento. Oíliciosi-
tas, atis.
MANIFEST, A. p. p. ir. Manifestat. |1 adj.
Patent, descubert à tot lo mon. Manifiesto. Promp-
tus. II Clar, evident, conegut, declarat, notori. Ma-
nifiesto. Evidens. || m. Escrit ab que's justifica pú-
blicament alguna cosa. Manifieslo. Apologia , ae,
apologelicus, i.
posar de manifest, fr. Presentar alguna cosa al
públich. l'oner de manifieslo; exponer al publico;
manifeslar. Expono, as.
MANIFESTACIÓ, f. Declaració, oslenlació ú
ostensió de alguna cosa. Manifeslacion. Manifesla-
tio, expositio, nis.
MANIFEST ADOR, A. m. y f. Qui manifesta,
declara ó fà vcurer. Manifeslador. Manifeslator, is.
MANIFESTAMENT, adv. m. Clara, patent
evidentment. Manilieslamcnte. Manifeslé.
MANIFESTAR. V. a. Declarar, fér véurer,
descubrir. Manifeslar. Manifesto, as. || Presentar,
Produhir, fér parèixer. Manifestar. Prodo , is. ||
Indicar. Manifestar. Indicium facere. || for. De-
duhir, exposar 1' actor ó dret en judici. Demandar.
Postulo, as. II ACUSAR.
MANIFESTAT, DA. p. p. Manifieslo, mani-
feslado. Ma ni festa tus.
MÀNIGA, f. MANEGA.
130
MAN
DICCIONARI
MAN
MANIGOT. m. MAXGOT. II mangotxo. 11 Mànega
massa llarga y ampla. Mangote. Amplioret longior
mani ca.
MANIGRAFIA. f. Tractat sobre la enagenació
mental. Manigrafia. Manigrapliia, ae.
MANIGÜETA. f. naut. Tot tros ó cap de fusta
escayrat y un poch corb que serveix pera assegu-
rar las escotas, cops, elc. Maniguela. Parva manica.
MANILLA, f. Adorno de pedras preciosas que
portan las donas en las munyecas. Manilla, braza-
leie. Amilla, ai. H Anell de ferro que's posa en las
munyecas dels presos. Manilla, esposa. Manicaí,
arum. || Joch de cartas que comunment se juga en-
tre quatre repartint tot lo joch. Cada donada hi ha
un coll trunfo que es lo de la última carta. 'Ls
nous que també 's diuhen manilla són los majors,
cada un de sòn coll. Malilla. Quidam charlarum
ludus. II En lo truch de espaseta '1 set de espasas y
oros. Mata. Superiores in ludo malarrata dicto,
charta; septem aureis aut ensibus distincta. || En
alguns jochs de cartas la segona superior. Malilla,
mala. Pagella secunda.
MANILLA BARROTADA. La eu que cada hu juga per
sí y comunment se juga entre tres. Malilla alboro-
tada. Ludus chartarum sic dictus.
MANILLA DE RECTOR Y VICARI. La quc's juga entre
dos, posadas las cartas en pilas de quatre en qua-
tre y sempre descuberta la de damunt en cada pi-
la. Malilla de dos. Pagellarum ludus sic dictus.
MANILLA DE TUMBAGA. Adomo de metall llis ab
pedras, etc. que solen portar las donas en las mun-
yecas. Tumhagon, brazalele de tumbaga. Ex ori-
chalco armilla.
MANIOBRA. f. Obra de mans. Maniobra. Opus,
eris. 11 met. Indústria y modo de manejar un ne-
goci. Maniobra, Indústria, ce, directio, nis. || nàut.
Art de manejar las embarcacions. Maniobra. Navi-
gia regendi ars. || nàut. Lo modo de operar à bor-
do, '1 traball dels mariners. Maniobra, maniobras.
Opus ministerium naulicum. |1 Lo conjunt de tots
los caps y aparells de una embarcació y '1 de qual-
sevol pal ó verga de ella, y '1 dels que actuan en
una operació. J)>fa)Mo6ra. Navisarmaraenta. || Qual-
sevol de las evolucions que executa una esquadra
ó divisió. Maniobra. Evolutio, nis. I mil. Evolució
de la tropa. Maniobra. Militum motus. || nàut. La
operació ab y^ ue's dóna à las naus las posicions, y
moviments de que són capassas per medi del ti-
mó, etc. , així la capa, la virada , 1' arbolar una
nau, etc, són maniobras. Maniobras. Ad navim re-
gendam príestita opera.
MANIOBRA ALTA. uàut. La que necessita la acció
de la gent en lo alt dels pals. Maniobra alia, ma-
niobras por alio. Per allum navis nauticum minis-
terium.
MANIOBRA BAIXA. nàut. La que's pót executar des-
de la cuberta ó sense que'ls mariners pujen als
pals. Maniobra baja. Ex contignatione praestitum
ministerium.
MANIOBRA CORRENT, uàut. Los caps que estan en
joch pel maneig de tot 1' aparell. Cabos de labor ó
maniobra corrienle. Navis armènia.
MANIOBRA DE FERM. uàut. Tota la que serveix
pera la subjecció dels pals, con són estays, oben-
ques, etc. Jarciamuerta ó defirme. Ad mala firman-
da ministerium.
AVANSAR LAS MANIOBRAS. fr. nàut. Prcvenirse ma-
niobrant ab la anticipació necessària, en las inme-
diacions de terra, baix, etc. y quant se navega en
companyia de altras naus, pera evitar las averias
que podria causar una obra precipitada. Adelanlar
las maniobras. Ministerium nauticum ad maturare.
MANIOBRAR. V. a. Traballar ab las mans.
Maniobrar. Machinor, aris. || nàut. Executar algu-
na maniobra. Maniobrar. Navem regere. || Donarà
la nàu tots los moviments y direccions de que es
capàs segons convé y requireixen las circunstàn-
cias. Maniobrar. Nauticos funes versaré.
MANIOBRAR INDEPENDENTMENT, fr. Obrar Separa-
dament algun buch sense subjecció à las manio-
bras generals de la esquadra ó divisió à que per-
tany. Maniobrar independienle ó con independència.
Saparatim operaré.
MANIOBRER. m. Qui sab y exercita la ma-
niobra de las embarcacions. Maniobrisla. Navium
regendarum peritus.
MANIOPLA. f. ant. manopla.
MANIPLE Y MANÍPUL. m, Adomo sagrat
que pórla '1 sacerdot en lo bras esquerre sobre de
la alba quant diu missa. Manipulo. Manipulus, i.
MANIPULACIÓ, f. Modo de obrar, manipula-
cion, operacion. Operandi modus. || met. Maneig en
los negocis. Manipulacion. Directio, nis.
MANIPULANT, m. manifasser.
MANIPULAR, v. a. manifassejar.
MANÍPULO. m. MANIPLE.
MANIQUEISME, m. Secta dels maniqueus.
Maniqueismo. Manichaeismus, i.
MANIQUEO Y MANIQUEU. m. Heretge que
segueix la doctrina del heresiarca Manes. Mani-
queo. Manichaeus, sei.
maniquí, m. pint. Figura ó estàtua artificial
inraoble pera acomodaria del modo que vól lo pin-
tor y estudiar los ropatges y posturas. Maniquí.
Yersatile simulacrum.
MANLEVAR.v. a. ant, enmanllevar.
MANLEUTA. m. ant. emprèstit.
MANLLEU, m. La acció de enmanllevar. Pres-
lacion. Coramodalum, muluum, i. || La mateixa
cosa enmanllevada. Préslamo; empréstilo. Commo-
datum, i.
DEIXAR ó DONARÀ MANLLEU, fr. Fiar, donar algu-
na cosa per temps ab obligació de tornar. Prestar.
Commodo, as.
DEMANAR A MANLLEU, fr. ENMANLLEVAR.
PÉNDRER À MANLLEU, fr. Tomar preslado. Mutuo
sumere; abaliquo mutuari.
MANLLEUTA. f. fiansa.
r
MAN
CATALÀ.
MAN
131
MANLLEUTAR. Y. a. ant. afiansar.
MANLLEVADÍS. A. adj. Postís, sobreposat,
agi•eí,'al. l'oslizo. Adscililius. || enmanllevat. || Lo
iBe 's pot cninaiillevar. Piesladizo. 3Iuluatilius.
MANLLEVAR. V. a. enmanllevar.
MANNÀ. f. Substància gomosa, de sucre, de
una espècie de freixe de Sicília y Caiabria; s' usa
com medicina purgant. Mana. Mannà, aj.
MANNÀ. m. Rosada ab que Déu alimentà al
poble de Israel en lo desert. Manà. Mannà, ai. ||
Espècie de papabenet mòlt pelit. manà. Granula
minuta saccharo formata. | S' aplica figuradament
als aliments del ànima. Mana. Animae pabulum.
BAIXAR LO MANNÀ. fr. Kebrer socorro repetit. Ve-
nir el cuervo. Corvi adventu crebrum auxiliumre-
cipeie.
MANO, A. m. ler. germà. || aítüt, droga. 2.
MANOBRE, m. Lo jornaler que ajuda als mes-
tres de casas en tot allò que no necessita art,
com : portar rajolas, morter, elc. Peon de albanil.
Mercenarius, operarius, ii.
MANOLL. m. MANADA. 2. II L' agregat de ar-
rels de certs jonchs que usan los teixidors de lli
pera allisar los fils del urdit, y tràurer las desi-
gualtats. Empesador. Ex estirporum radicibus raa-
nipulus.
FÉR MANOLLs. fr. Repartir herba, lli, ó altra cosa
semblant en porcions que 's pugan agafar ab la
ma. Amanojar, hacer manojos. In fasciculos con-
gerere.
MANOPALA. f. p. u. y
MANOPLA. f. La pessa de armadura ab que 's
cubria la ma. Manopla, guantelete. Ferrea chiro-
theca manus. || Espècie de fuhetque usan los cotxe-
ros. Manopla. Aurigae flagellum,
MANÓ8, A. adj. Lo que 's fàcil de manejar.
Manuable, manejable, manual. Manualis.
MAN08ET, A. d. Manejable. Manualis.
MANOSSEJAR. V. a. Tocar mòlt repetida-
ment alguna cosa ó grapejarla. Manosear, sobajar,
sobar. Atrecto, as.
MANOTADA. f. Lo cop donat ab la ma. Mano-
lada, manotazo, manoton, guantada. Ictus manu
impactus.
MANQUERA. f. La falla, inutilitat ó defecte
en la ma ó bras. Manquedad, manquera. Manus mu-
tilatio.
MANSAMENT. adv. m. Ab mansuetut. Mansa-
nie. Mansuelè, leviler.
MANSIÓ, f. Detenció ó parada en alguna part.
Wünsion, estado. Mansió, nis. j] domicili.
FÉR MANSIÓ, fr. Detenirse en alguna part, Hacer
mansion. Alicubi morari.
MAN8IONARI, A. adj. S' aplica al ecclesiàs-
lich que viu dins del clàustro. Mansionario. Yilam
in sacris aidibus egens.
MANStssiM, A. adj. sup. Mansisimo, mansue-
tis'mo. Mitissimus. || En los irracionals, mansas.
MANSO, A. adj. Suau; tractable, apacible,
lE
benigne, Manso. Mansuetus. || Animal domesticat.
Manso, duendo. Cicuratus, || met. Sossegat. Man-
so. Quietus. II Qui no ofèn. Manso. Blandus. || m.
ESQUELLER. |1 Dit dels animals que no són braus,
Manso. Mansuetus. || m. Los béns de la primera
fundació de una iglésia. Manso. Patriuionia paro-
chis adsignata.
MANSOS MORTS. Los arruínats ó derruils. Mansos
muertos. Durusis,
POSAR A ALGÚ MANSO COM UN ANYELL, fr, fam. SC
diu del que estant mòlt obstinat, se 1' ha reduhità
la rahó ó à lo que altres li han persuadit. Paner
mas blando que una breva. Paccatura aliquem red-
deré.
MANSUET, A. adj. MANSO.
MANSUETUT. f. Duisura, benignitat, suavi-
vilat en lo tracte y costums. Mansedumbre, afabili-
dad, agrado , benignidad, suavidad. Clementia, ae.
MANT. m. ant. grande, prócer, magnate. ||
adj. ant. gran. 1| ant. pi. molt.
MANTA. f. FLASSADA. || La que 's posa à las ca-
balcaduras, y també la que usan en algunas parts
los homes en lloch de capa pera abrigarse. Manta.
Dorsuale stragulum. || Defensa formada de taulons,
ó vigas, pera cubrirse 'Is soldats que van à esca-
lar ó arruiaaruna muralla. Mania, mantelete. Plu-
teus, ei. II Lo drap ab que 's tapa la sella del ca-
ball. Telliz. Ephippii, tegumentum. || Cubertura de
las ancas dels caballs. Gualdrapa, mantilla. Ephip-
pii stragulum. || Acció de mantejar. Manleamienlo.
Alicujus in altum sagulo distentojactatio,
A MANTA. m. adv. Adojo, ab mòlta abundància.
A manta ; à manta de Dios. Abundè.
DONAR LA MANTA. fr. Tirar en alt à algú posat en
una manta sostinguda per quatre, un en cada pun-
ta. Dar una manta; mantear. Aliquem disten to sa-
go impositum in sublimè jactare.
TAPAR ó cuBRiR AB LA MANTA. loc. Enuantur. Dor-
suali stragulo cooperire,
MANTAYRE. m. manter.
MANTEGA, f. La substància crassa de la llet.
Manteca. Butyrum, i, || llart, greix. || La substàn-
cia grassa de alguns fruyts, com del cacau, etc.
Manteca. Pinguedo, inis. | fam, mentida.
MANTEGA DE AssAR. La que's tràu de la flor del
taronjer ó llimoner. Manteca de azahar. Butyrum
citranguli.
MANTEGA DE ANTIMONI, Sal sóIida, espessa,untosa,
blanca, y al ayre 's torna groga semitransparent,
deliquescent, inodora. Es un càustich mòlt enér-
gich. Manteca ó cloruro de antimonio, muriato so-
breoxigenado de antimonio. Chloruretum, butyrum
antimonii; causticum antimoniale.
COM UNA MANTEGA, exp. Deuota que algun menjar
està ben assahonat, tendre, sabrós. Coma una leche.
Suavis. r
MANTEGADA. f. Panellet amassat ab mante-
ga. Mantecado, almojabana. Libum, i; butiracea
placenta.
132
MAN
DICCIONARI
MAN
MANTEGAYRE. m. Qui ven mantega. Mante-
quero. Butyri vendilor.
MANTEGÓS, A. adj. Lo que lé mòlta mantega
y lo que li sembla. Manlecoso, y adiposo anal. Pin-
guis. II S' aplica à aquella part de la llet de que 's
fa la mantega y formatge. Caseoso. Cassearius.
MANTEGUERA. f. Olla en que 's fà la mante-
ga. Mantcquera. Bulyro conficiendo cadiscus. |] La
plata ó vas ah que se serveix à la taula la mantega.
Mantequcra. Vas servi endo butyro.
MANTEGUILLA. f. Pastilla de mantega de va-
ca ab sucre. Mantequilla. Butyri pastyllus saccha-
ro mixtus.
MANTEJAMENT. m. manta. 6.
MANTEJAR. V. a. donar la manta.
MANTEL. m. MANTÓ.
MANTELERIA. f. Conjunt de estovallas y for-
quillas. Manleleria. Maparem copia.
MANTELETA. f. Yeslidura dels bisbes per
sobre '1 roquet. Manielele. Ad genua demissa tú-
nica.
MANTELL, m. MANTÓ.
mantell de la mare de dèü. Herba de camas
grossas, vuydas, peludas, allas de peu y mitj, ab
algunas fullas petilas, estrelas, punxagudas, que
cauhen abans de nàixer las fullas radicals; aiiues-
tas són grans, amplas, quasi rodonas, un poch
dentadas, verl-obscuras per sobre, sostingudas per
un peciolo gros, rodó, molsut y sobre peu y mitj
de llarch. Es espectorant, incisiva, sudoríüca y tò-
nica. Sombrerera. Petasites, es.
MANTELLEGAR. V. a. mantejar.
MANTELLER. m. Lo sastre que fà mantos,
capas, etc. Saslre que hace mantos. Pallio, nis.
MANTELLET. m. anl. Arma antígua debatir.
Mantelete. Militaris machinae pulvere pyrio referte
obturamentum.
MANTELLINA, f. Roba de bayeta, seda, etc.
ab que las donas se cubren lo cap y part del cos.
Maniilla, mantellina. Muliebre velum. || abrigall.
passejar la mantellina, fr. Gastar lo temps en
visitas inútils. Andar de cotarro en cotarro. Yagari.
taparse ó embossarse ab la mantellina, fr. Re-
volvcrse en la mantilla. Velamina sese advolvere.
MANTELLINETA. í. í\. Mantilleja. Muliebre
amiculum parvum.
MANTÉNDRER. V. a. ant. mantenir.
MANTENEDOR. m. ant. mantenidor.
MANTENENT. (de ó en) m. adv. ant. Ab tota
la forsa de las mans. A mantenieníe. Tolis viribus,
utraque manu. [| luego.
MANTENER. V. a. ant, mantenir, prosseguir.
MANTENIDOR, m. Lo principal en los tor-
neigs y altres jochs públichs. Mantenedor. Primus
in ludo equestri propugnator.
MANTENIMENT, m. Sustento, menjar, ali-
ment. Mantenimieiito, alimento, sustento. Alimonia,
se. II Provisió de víurers. Vivyres, mantenimienlo,
provision. Annonse instructus.
MANTENIR. V. a. Sustentar, donar manteni-
ment. Alimentar, mantener. Sustento, as. || Conti-
nuar, prosseguir lo comensat. Mantener. Sustineo,
es. II Conservar, donar permanència. JV/aníener. Con-
servo, as. II Sostenir, impedir que's torsa ó cayga
alguna cosa. Sostener, mantener. Sustineo, es. |
Defensar una opinió, sistema, etc. Defender, man-
tener, sustentar. Defendo, is. || Amparar à algú en
la possessió. Mantener, amparar. Possessionem tue-
ri. II Sér lo principal en una justa ó torneig. Man-
tener. Primas partes agere. || retenir.
MANTENIRSE. V. r. Perseverar en algun
Uoch sense mudarse. Mantenerse. Permaneo, es. ||
Perseverar sense novedal ó mudansa en algun es-
tat ó empleo. Mantenerse. Permaneo, es.
MANTER. m. Qui fabrica manlas ó las ven.
Mantero. Stragularius textor.
MANTEU. m. Capa llarga sense valona que
portan los ecclesiàslichs sobre la sotana. Manteo.
Pallium, ii. II ant. Vestidura de bayeta ó panjo que
las donas usavan de la cintura en avall, solapada
per davant. Manteo. Foemina túnica.
DEIXAR LO MANTEU Ó 'LS MANTEUS. fr. PENJAR LOS
HÀBITS.
MANTEÜISTA. m. Qui ab hàbils clericals as-
sisteix als estudis públichs. Manieisla. Lycaii alum-
nus.
MANTI. m. ant. empunyadura. || Lo de la ara-
da. ESTEVA.
MANTINENT, DE MANTINENT. m. adv.
DE Ó EN MANTENENT ; LUEGO.
MANTINGUT, DA. p. p. Manlenido. Conten-
tus, conservatus.
MANTÓ. m. Vel à modo de mantellina que por-
tan las donas. Mantó. Rica, íb. || La capa que usan
algunas nacions, y la que portan los religiosos da-
munt la túnica. Mantó. Pallium, ii. Ij Lo que usan
los emperadors, reys, y prínceps soberans. Mantó.
Trabea, se. || Lo que portan en lo capítol los caba-
llers de las ordes militars. Mantó capitular. Eqües-
tre pallium. I Lo que portan las donas en senyal
de dol. Mantó de humo. Serica nebula. || La roba
talar que usan en alguns col-legis damunt de la
qual se porta conaunmenl la beca. Mantó. Toga, ic.
II Vestidura talar pròpia y privativa dels caba-
llers, per la qual se distingian dels que no ho
eran y devian] portaria sempre. Manio caballeroso.
Paludamenlum, i.
MANTÓ A LA MORISCA. Espécic dc mauto que s'
usava en Espanya à imitació de la capa dels mo-
ros. Capellar. Pallis arabici genus.
MANTÓ DUCAL. La vcrdadera cota de armas de
caballer. Manlo ducal. Militarium pallium.
FÉR Ó PORTAR MANTÓ Ò ÀRGUENTS LOS AÜGELLS. fr.
met. Estar arrupits y esterrufats per estar malalts
ó tristos. Enmantarse ò estar enmanlados los pàja-
ros. Aves viribus deflcere.
MANTORNADA. f. La segona llaurada que's
MAN
CATALÀ.
MAQ
133
dóna à la terra que s' ha llaurat ó fét guret. Bina-
zon. Rcpastinatio, nis.
MANTORNAR. V. a. Llaurar la terra segona
vegada. Binar, arrejacar, aricar. Repaslino, as.
MANTÓS, A. adj. Se diu de la gallina quant
torna lloca. mantut. || met. arrupit , aclaperat,
TRIST, INGRAT.
MANTUÀ, NA. adj. Natural de y lo per!an-
yent à 5Iàntua ciutat de Llombardia sobre '1 riu
Minci, y pàtria de Virgili. Entre 'Is poelas regu-
larment r usan per anomenar à Virgili. Manluano.
Mantuanus.
MAlVTUT, DA. adj. Lo poll ó aucell que fa
mantó. Mantudo. Coopertus.
MANUAL, adj. Lo que cab en la ma y 's pót
manejar fàcilment. Manual. Manualis. P Fàcil de
executar. Manual, casero. Tractabilis. || Lo que s'
executa ab las mans. Manual. Manufactus. I Lo que
's pót portar fàcilment de una part à altra. Manual.
Tractabilis. || m. Llibre en que's compren lo raès
substancial de alguna matèria. Manual. Manualis
liber. [1 Llibre que conté 'Is ritus de la administra-
ció de Sagraments, Manual. Enchiridion, ii, ma-
nnale, is. j] Llibre en que'ls homes de negocis po-
san las partidas de càrrech ó data pera passarlas
desprès al llibre major. Manual. Commenlarium,
ii. II ENQUIRIDIOX.
MANUCH. m. ant. bocí, tros.
MANÜCOR. m. MANACOR.
MANCELLA. f. Saraaler, palanca. Palanca,
mangual. Palangaí, arum. || La barra del timó de
la nau. Cana, manuella. Ansa gubernaculi.
MANUFACTURA. f. Mans, artifici de una obra.
Manufaclura. Manufactura, i. |1 Lo salari ó preu de
e'ia. Manufactura. .Manupretium, ii.
MANUMISSIÓ. f. Acte y efecte de manumitir.
Manumision. Manumissio, nis,
MANUMISSOR. m. Qui dóna llibertat à un es-
clau. Mammiíir. Manumitto, is.
MANUMITIT, DA. p. p. Manumiso, manumi-
tido. Manumissus.
MANUSCRIT, A. adj. Escrit de ma. Slanuscri-
to. Manuscriptus. || m. Lo pergamí, paper, etc, es-
crit de ma. Manuscrito. Còdex, icis.
MANUTENCIÓ, f. y
MANUTENÉNCIA. f. for. ant. Acte y efecte de
mantenir y mantenirse. Manulencion. Conservatio,
nis. 11 Aliment. Manulencion, alimento. Viclus, us.
II for. Conservació, amparo, protecció. Manulen-
cion. Tutela, a;.
MANXA. f. Instrument de pell que arreplega
'1 vent pera despedirlo ab mès fúria. Fuelle,y bar-
quin, barquinera '1 dels ferrers. FoUis, is. || La cu-
berta dels cotxos, birlotxos que's plega en flgura de
manxa. Fuelle. Umbella, ae,
MANXADOR, A. m. Qui manxa en la orga.
Enlonador. Flator, is.
MANXAR. V. a. Fér vent ab la manxa. Afollar,
soplar, follar. Follibus suíQare. | Arreplegar y fér
TOMO 41
lo vent ab las manxas del orga. Entonar. Folles
organorum at tollere, inflaré, 1| mel. Fomentar dis-
córdias. Echar, poner lena ó aceile al fuego; anadir
fupgo al fuego; alizar, revolv:r el halo. Oleum ca-
mino addere.
MANXEGO, A. adj. Cosa deia Manxa provín-
cia de Espanya. MuncUego. Conteslanus, laciensis.
MANXIULA. f. Pegat de canlàridas ó altra cosa
que alsa bombollas, Vejigatoriu, canlàrida. Causti-
CUS, i. 11 BRIÓXIA.
MANXOL. m. MANCO,
MANY, A. adj. ant. gran,
MANYA. f. Indústria, habilitat, destresa, tras-
sa. Mana. Solertia, aï. 1| Artifici , sagacitat. Arhi-
trio, mana, astúcia, artèria, solercia. Calliditas,
atis, 11 Costum, ressabi. Mana. Pravus mos.
donarse manya. fr. Enginyarse. Darse maïia,
ingeniarse, bandearse. Diligentiam adhibere.
VALERSE ALGÚ DE SAS MANYAS, fr. Valcrso de lota
sa indústria y habilitat pera negociar y conseguir
alguna cosa. Uacer sus habilidades. Suas arces et
dexteritalem adhibere.
MANYÀ. m. Serraller, qui fà panys, etc. Cer-
ra] era. Ferrarius, ii.
FÉR DE manyA. loc, Traballap en dit ofici. Cerra-
jear. Fabri ferrarii artem exercere.
MANYACH, CA. adj. 3Ianso, moix, falaguer.
Mego. Placidus. I astut, sagas.
MANYAGADURA Y MANYAGARIA. f. Afa-
lech. Mimo. Blandities, ei. H Artifici carinyós pera
enganyar. Raposeria, zorreria. Vulpina assenta-
tio.
MANYETA. f. d. La manya ab astúcia y bella-
queria. Manuela. Techna, se. jj fam. Persona astu-
ta y cautelosa. Manuelas. Callidus, sagax,
MANYO, A. adj. MANYACH.
FÉR LO MANYO. fr. Fingir, afectar humililal ó mo-
deració. Hacer la gala, ò la gala ensogada, ó la gala
muerta, hacer la encorvada. Humilitatem, modes-
liem simularé. H Fér lo desentès, Hacer el pnndo,
elmemo. Tarditalem aíTeclare.
MANYOCH. m. Porció de fils, cabells, etc. se-
parada de las altras. Mechon, pegujon, cadejo. Floc-
cus, i, y villus, i, lo de pels.
MANYÓS, A. adj. Enginyós, industriós. Mano-
so, manero. Industrius, solers. 1| Artificiós, fét ab
art y manya, Manoso. Artificiosus. H enganyós. ||
Sagàs, astut. Manero. Sagax. 1| Qui té manya pera
lograr las cosas ab poch traball ó à costa dels al-
tres. Cucanero. Solers, sagax. 1| Qui usa de artifici
ó cautela. Artificioso. Callidus.
MANZUCAR. V. a. ant. menjar,
MAPA. f. Dibuix en que's representa la situa-
ció de diferents sitis, llochs ó terrenos. Mapa, car-
ia. Tabula geographica. |1 met. Lo mès estimat en
sa línea. Mapa, nata. Flos, oris.
MA-PONYA Ó MA-PÜNYA. ant. Mi deber ó
posibilidad. Facullas mea.
MAQUIAVÉLICH, CA. adj. Pertanyent à las
17
134
MAQ
DICCIONARI
MAR
màximas de Nicolau Maquiavelo. Maquiavélico. Ma-
quiavelicus.
MAQUIAVELISME. m. Sistema de Maquiave-
lo, tocant à la política y art de regnar, que des-
truheix la rahó, infama 1' enteniment, es contrari
al mateix interès en que idolatra, y destruheix
las mateixas reglas que dóna. Maquiavelismo . Ma-
chiavelismus, i.
MAQÜIAVELISTA. m. Qui segueix las màxi-
mas de Maquiavelo, que es lo mateix que destruhi-
dor de la societat humana. Maquiavelista. Machia-
veli sectator,
MÀQUILA. f. ter. QUARTA.
MÀQUINA, f. Instrument, ingeni, invenció per
medi de la qual se fa alguna cosa. Màquina. Ma-
china, ai. \\ Agregat de parts que componen un tot.
Màquina. Machina,aB. [) met. Multitut, abundància
de alguna cosa. Màquina, multitud, cúmulo, infini-
dad, sin número, diluvio, y amanta. fam. Copia, x,
multitudo, inis. |1 met. Trassa, projecte. Màquina.
Machinalio, nis. U Edifici gran y sumptuós. Màqui-
na, fieza, octava mar avilla. Celsum, sumptuosum
aediücium. | Artifici pera representar algun fet.
Màquina. Machina, ae. 1| poét. Acció ó modo de ac-
cionar en que'ls poetas introduheixen algun poder
sobrehumà pera desfer los enredos de especial di-
ficultat. Maquina. Machina poètica. || mil. Cada un
dels artificis en las operacions de guerra especial-
ment en la artilleria. Màquina. Librilia, orura.
MAQUINA DE MOVIMENT. La que té en sí 'I principi
de moviment en lo rellolje. Autómala, autómaio.
Aulomaton, i.
MAQüLXA HIDRÀULICA. La quc serveix pera con-
duhir y elevar las ayguas. Màquina hidràulica. Hy-
draula, se.
PER MAQUINA. lu. adv. Sense reflexió, alborotada-
raent. Por màquina; à topa tolondro, d tontas y à
locas. Inconsullè.
MAQUINACIÓ, f. Trassa, manya, projecte,
artifici regularment per mal fi. Maquinacion. Ma-
chinatio, nis.
MAQUINADOR, A. m. y f. Qui maquina. Ma-
quinador, maquinante. Machinator, is. I Inventor,
autor. Maquinador. Machinator, is.
MAQUINAL, adj. Mecànich, pertanyent à la
màquina. Maquinal. Machinarius. H m. ant. Espè-
cie de roba de vestir. iüíagwmaL Quoddam pallium.
MAQUINALMENT, adv. m. A modo de mà-
quina. Maquinalmente. Machinali morè.
MAQUINAMENT. m. maquinació.
MAQUINAR. V. a. Trassar, disposar, inventar
ingeniosament. Maquinar. Machinor, aris. [] Inven-
tar, discórrer ab intensió cosas novàs. Maquinar.
Commolior, iris. | Procurar enganyar ó arruinar à
algú. Tramar, maquinar, urdir, proyectar. tvanúis,
perniciei causas texere.
MAQUINÀRIA, f. Art de fabricar màquinas.
Maquinaria. Machinaria, ai. |1 mecànica.
MAQUINAYRE. m. maquinista.
MAQUINETA, f. d. Maquinila. Machinola , se.
MAQUINISTA, m. Enginyer, inventor de mà-
quinas. Maquinista. Machinarius, ii.
MAQUINOSAMENT. adv. m. ARTIFICIOSA-
MENT.
MAR. amb. Conjunt ó gran massa de ayguas
que rodeja la terra en una extensió de sa superfí-
cie mòlt major que la que ocupan sos continents ó
islas; y pera facilitar la intel-ligéncia de las des-
cripcions geogràfica è hidrogràfica 's considera di-
vidit en algunas parts ab lo nom queaquestas ocu-
pan en lo globo, com atlàntich, mediterrani, pací-
fich, etc, y en general pren lo de la costa , país ó
regne de que banya las voras. Mar, y en la poesia
sal, salada, talis, anfitrite, vado, Neptuno, campos
de Neptuno, etc. Mare, is, pontus, i. || met. Abun-
dància de alguna cosa ó cosa incomprehensible,
com: un mar de llàgrimas. Mar. Copia, ai. || Se diu
dels grans estanys, com lo mar mort. Mar. Mare,
is. 11 La agitació mateixa del mar ó conjunt de sas
olas causadas pel vent , y mès la elevació de
aquesta y de cada una de ellas. Mar, marejada,
oleaje, olaje. Maris aestuatio.
MAR ADRiATiCH. Lo golfo de Yenécia. Mar adrià-
tico ó golfo de Venècia. Adrià, ae.
MAR ALBORüTAT. Se diu quant fà grans onadas ab
la forsa del vent ó de la tempestat. Mar alto, alte-
rado, tempestuoso, embravecido, enfurecido, hincha-
do. Tumultuosum, iratum mare.
MAR ATLANTicn ú OCCIDENTAL. Lo que està cutre
las costas occidentals de Europa y Àfrica y círculs
polars. Mar atlàntioo, austral. Atlanticum mare.
MAR bIltich. Part del occcano septentrional.
Mar bàltico. Seythicum mare.
MAR BERMELL. Lo golfo de Aràbia. Mar rojo, gol-
fo aràbigo ó de Meca. ErythríEum, idumaeum, ru-
brum mare.
MAR BLANCH. Golfo dcI occéauo. Mar blanco, de
Laponia. Mare àlbum.
MAR BONANSA Ó EN CALMA, Ó DE DONAS, Ó BONA MAR.
exp. que denota la tranquililat més ó mènos abso-
luta ó perfecta del mar, per efecte de la calma.
Mar bonanza, en calma, en leche ó de leche, navega-
ble, tranquilo. Tranquillum mare.
MAR britanich. Part del occeano occidental. Mar
britànica. Britanicum mare.
MAR CARPAci. Part del mediterràneo. Mar carpa-
cio, de escarpanle. Carpathium mare.
MAR CASPI. Gran estany entre la Geòrgia, la Pèr-
sia, la gran Tartària y la Moscóvia. Mar caspio ó de
Sala. Caspium mare.
MAR DE ÀFRICA. Part del mediterràneo. Mar de
Àfrica. Africura mare.
MAR DE ALEMANYA. Part del occéauo septentrio-
nal. Mar de Alemania, delnorte. Germanicum mare.
MAR DE AZAN. Part del occéano etiópich. Mar de
Azan. Azanium mare.
MAR DE AYGUA. cxp. que pondcra una gran quan-
titat de aygua, que'l vent fà entrar impetuosa-
Kfh
i
si
i
MAR CATALÀ.
enl en alguna part. Itio ó mar de agua. Flumen
aquarum.
MAR DE BATALLA, nàut. Lo paratje ahont comba-
n ó han combatut dos esquadras. Mar de batalla.
re ubi pncliantur naves.
MAR DK BRONZE. Gian vas del temple de Salomó.
Mar de hronce. Tusum mare.
MAR DE CÀNDIA ó DE CRETA. Part dcl meditenú-
neo. Mar de Càndia ó de Creia. Creticum mare.
MAR DE CANTÀBRIA. Part del occéauo occidental.
Mar de Cantàbria ó cantàbrico. Cantabricum mare.
MAR DE ESCÒCIA. L' occt'auo calidónich. Mar de
Escòcia. Pigrum, caledoniura mare.
MAR DE ESPANYA. La part del mediterràneo si-
tuada en las costas de Espanya. Mar de Espaiia.
Ibericum mare.
MAR DE FONDO ó DE LLEVA. La agitació de las ay-
guas en alta mar que fa una gran maró, la qual ve
à rómprerse en las costas. Mar de fondo ó de leva.
iEsluans mare.
MAR DE GRÈCIA. Part del maregeo en lo mediter-
ràneo. Mar de Grècia. GríBCum, jonium mare.
MAR DE GUINEA. Part del occéano occidental. Mar
de Guinea. Hesperium mare.
MAR DE LAS ÍNDiAS. Part del occéano oriental.
Mar indico, ó de las Indias, occéano reunido. Indi-
cum mare.
MAR DELIURA. aut. ALTA MAR.
MAR DE míndria ó mírtos. Pari del arxipélacb.
Mar de Mandria, de Mirtos. Myrtoum mare.
MAR DE POPA. 'S diu quant ve '1 vent de popa.
Mar de fopa. Secunda vela.
MAR DE SICÍLIA. Part del mediterràueo. Mar de
Sicilià. Siculura mare.
MAR DE SÍRIA. Part del mediterràneo. Mar de Si-
a. Syriacum, syrium mare.
MAR DE tiberíades. Gran estany de Judà. Mar de
Tiheriade, lago de Genesareth, ó mar de Galilea. Ga-
lilese mare.
MAR DE ToscANA. Part del mediterràneo. Mar de
Toscana, lirreno. Inferum, tyrrhenum mare.
MAR DE XIPRE. Pari del mediterràneo. Mar de Chi-
•pre. Cyprium mare.
MAR EGEO ó ARXIPÉLACB. Part del mediterràneo
entre Assia, Macedònia, y Grècia. Maregeo, ó archi-
piélago. jEgeum, i.
MAR GLACIAL. Part del occéano septentrional. Mar
qlacial. Congelatum, pigrum mare.
PMAR GRAN. OCCÉANO. |] met. GOLFO.
MAR JÒNicH. Part del mediterràneo. Mar jonio.
Jonium mare.
MAR MAJOR. ant. Marnegro. Nigrum mare.
MAR MEDITERRÀNEO ò MARMARA. L' que cstà entre
Europa y Assia. Mar mediterràneo. Mediterraneum,
nostrum mare.
MAR MORT. L' estany Asfallite en Palestina. Mar
muerto. Mortuum salis ; asfallites mare.
MAR NEGRE. Ponto. Mar negro ò mayor. Melapon-
tus, i.
MAR 135
MAR OCCÉANO. La major extensió de aygua. Océa-
no. Occeanus, i.
MARPACÍFicH ó DEL suR. Mar boi'cal. Mar pacifico
ó del sur. Mare boreale.
ALTA MAR. La part del mar lluny de la terra.
Alta mar, mar alta. Altum, i.
ANAR PER LA MAR Ò CÓRRER LAS MARS. loC. Nave-
gar comunment sense destino üxo com fan los cor-
saris. Córrer el mar. Transfreto, as.
ANAR EN SANCH LA MAR PER CAUSA DEL FORT VENT ó
TEMPORAL, etc. ff. aut. Estar muy alborotado el
mar. Irrequietum mare.
COM MES MAR MÈs VELA. Tcf. quc'ns anima à vèn-
cer las dificultats. Cuando mas mar mas vela; à mas
moros mas ganancia. Quo major est praeda major
est quaïstus.
DE SA MAR. loc. ant. De aquesta part del mar.
Citramar, de aquesta parle del mar. Citrà mare.
DE LA MAR LO BON PEIXÓ Y DE LA TERRA 'l MOLTÓ.
ref. Denota las bonas qualitats de ditas cosas. De
la mar el mero y de la tierra el carnero. Ex mari
merula, ex terra sapit àries.
DELLÀ MAR. loC. ant. ULTRAMAR.
ESTAR FÉT UNA MAR DE ATGUA, fr. Estar mÒlt
suat. Estar hecho una agua, ó un pollo, ó una sopa
de agua. Sudore madere.
ESTAR LO MAR COM UNA BASSA DE OLI. fr. Eslar
mòlt sossegat. Estar la mar en leche, en calma, en
bonanza, pacifico, tranquilo; aceite. Tranquillura
esse mare.
ESTAR LO MAR MÒLT ALBOROTAT. fr. Se diu quaut
està mòlt furiós per causa de las grans onadas ab
la forsa del vent ó de la tempestat. Estar el mar
por las nubes, alto. Mare esse iralum.
FERSE k LA MAR. fr. Apartarse de la costa ficantse
mes endins. Largarse, hacerse, echarse, melerse à
la mar. Dare veta ventis.
LA MAR QUANT MÈS TÉ, MÈS BRAMA. ref. DeUOtü
quant insaciable es la codícia, pus com mès se té,
mès se desitja contant sobre lo que 's té. Quien
mas tiene, masquiere. Majora cupimus quo majora
veniunt.
NAVEGAR AB LA MAR. fr. Seguir ab la embarcació
la direcció que porta la mar. Navegar con la mar.
Maris cursuin sequi.
PASSAR LA MAR. Navegar à algun clima remot.
Pasar la mar ó el charco. Transfreto, as.
pÉRDRER LA MAR. loc. uàut. ant. Quedar vencido en
combaté naval. In mare vinclus.
PLENA MAR. L' estat de la maró en S'í major al-
tura al acabar la creixent. Plea mar, plena mar,
aguas llenas, cabeza de agua. Mslus maris.
PUJAR LA MAR. fr. Trobarsc en sòn moviment de
pujada ó creixent en lo fluxo. Subir, crecer la ma-
rea ó la mar. Marea sestuari.
RIBA MAR. loc. ant. A la vora del mar. vora mar.
RÒMPRER LA MAR. fr. Dcsfcrse las onadas ab es*
cuma contra las rocas. Quehrar el mar ó las olas.
iEquora spumare.
136
MAR
DICCIOxNARl
MAR
TIRAR ATGüA AL MAR. fr. met. Donar à qui té
abundància y no ho necessita. Llevar lena al monle;
echar agua en el mar. Aquam in mari fundere
voRA-MAR. loc. Orillas del mar, à la orilla del
mar. Ore maris.
MARAGH, GA. adj. ant. amarch.
MARAGAT, DA. adj. Natural de y lo perta-
nyent à la Maragateria. 3Iaragato. Asturicus.
MARAGDA, f. ant. esmeralda.
MARANYA. f. Enredo, embrolla. Maraíia, es-
tralagema, trampa, maula, engano, cancamusa.
Commenlum, i. 1| Agudesa. Marana iravesura, Ira-
moya. Mentis solertia. \\ La abundància de brossa,
arbustos y espinas. Marana. Dumetura, i.
MARAQUINCA. f. OSSET.
MARASME, m. Extrem, últim grau de ma-
gresa per efecte de enfermetat llarga ó pertinàs.
Marasino. Macies extrema, semuna.
MARASSA. aum. de mare.
MARASTRA. f. ant. MADRASTRA.
MARASTRE. f. MENTA BORDA.
MARAVEDÍS. m. Moneda antígua espanyola
que unas vegadas s' ha entès per moneda efec-
tiva y altras per una quantitat de diner. Ha tingut
diferents valors segons la estimació del march de
plata, y la qualitat del metall; perquè ni hagué de
or, de plata y de aram. Actualment 34 maravedis-
sos componen un ral de velló. Maravedi. Jloraba-
linus, i.
FINS AL ÚLTIM MARWEDÍS. loC. DeUOta qUC s'
obliga à algú à pagar tot lo que déu. llasta el ulti-
mo cuadranie. Usque ad ultimum quadrantcm.
MARA VELLA. f. Prodigi, succés extrany. Ma-
ravilla. Prodigium, ii. \\ Admiració. Maravilla.Mi-
rum, i. II met. Bondat notable, especial, ú objecte
que ho té, com : aquest noy es una maravella. Pro-
digio, maravilla, encanto, portento. Mira; speciosa
res. II Herba oíicinal que renova las flors cada mes.
Maravilla; flores de muerio. Calendula, se. || Herba
que produheix flors blavas viadas de raigs roi^s,
de figura de campaneta, y las camas que fàcilment
•' enredan. Maravilla. Hederaceus convolvulus.
i LAS MIL MARAVELLAs. m. adv. Primorosament. A
las mil maravillas ; exquisitamente. Mirè, miriücè.
PER MARAVELLA. m. adv. Per una gran casualitat;
pocas vegadas. Por maravilla; rarisima vez. Rarò.
MARAVELLARSE. v. ,r. Admirarse. Maravi-
llarse, asomhrarse, encantarse, estremecerse, pas-
marse. Miror, aris. |j espantarse.
NO ES DE MARAVELLAR. loc. No 68 cxtrany. No es
estrano, no hay que maravillarse. Nil mirandum.
MARAVELLAT, DA. p. p. Maravillado. Ad-
miratus. || adj. espantat, atònit.
MARAVELLÓs, A. adj. Admirable. Maravi-
lloso, prodigiosa, asomhroso, pasmoso. Mirus.
MARAVELLOSAMENT. adv. m. De un modo
adnïirable. Maravillosamente, portentosamente, pro-
digiosamente. Mirè.
BIARBRAT, DA. adj. jaspejat.
MARBRE, m. Pedra de cals, llustrosa, de un
gra mòlt fi, sòlida, que admet puliment; té totas
las varietats del color blanch, y passa algunas ve-
gadas al gris. Màrmol, y brocatel lo jaspejat de và-
ries colors, y Alaqueca, alaqueques lo clapat de co-
lor de sanch que 's troba en la Amèrica en trossos
petits. Marmor, is.
MARBRENGH, CA. adj. Lo que es de marbre
ó té sas qualitats. Marmóreo, marmoroso, marmo-
lem. Marmoreus.
MARCA. f. Nota ó senyal. Marca. Tessera, ai.
|] L' instrument ab que 's marca. Marca. Nota, ae.
ï Província, departament, com: marca deAncona.
Marca. Provincià, aï. | La mida certa quedeu tenir
qualsevol cosa. Marca. Mensura, a;. || cicatrís. ||
Lo senyal que 's fà ab un ferro bullent à las espai-
llas dels malfactors. Marca. Stigma, atis. 1| Senyal
que 's fà al bestiar. Pegunta. Pecudibus pice indi-
tum signum. 1| sello. \\ Lo senyal que una cosa
deixa en altra apretantla. Impresion. Impressió,
nis. II SELLADURA.
DE MARCA ó DE MARCA MAJOR. lu. adv. Excessiu en
sa línea. De mas de marca ó de marca mayor. So-
lilo major.
MUDAR LA MARCA. fr. Posar en una cosa una se-
nyal nova en lloch de la que tenia, à fi de feria
desconeguda. Trasenalar. Signa transmutaré.
POSAR LA MARCA. fr. MARCAR.
MARCADOR, A. m. y f. Qui màrca. Marcador-
Signator, is. H Mida de llarch, ample y gros que
han de tenir las fustas pera sér de Uey. Marco. Lig-
narium (juadrum.
MARCAR. V. a. Imprimir, posar la marca.
Marcar, y marchamar si es en los fardos de co-
mers. Signo, as. [] Advertir alguna cosa notable en
algú. Marcar, notar. Noto, as. || Posar senyal ó
marca en alguna cosa à fi de que's dislingesca de
las altras. Marcar. Signo, as. || assenyalar. |1 no-
tar. II Exercir lo contrast en las alhajas de or y
plata. Contrastar. Aurum et argentum publica auc-
toritate aestimare et sigillare. || empegar. 3. || Fér
una senyal ab un ferro bullent en los delinqüents,
esclaus, etc. Herrar, ferretear. Stigmata inurere. |1
FITAR.
MARCAT, DA. p. p'. Marcado. Nofalus.
MARCEL, m. ant. n. p. de home. Marcelo. Mar-
cellus, i.
MARGELINA. f. Plat ab un raotllo de xícara
en lo mitj, pera que aquesta no's gire. Macerina, y
mancerina ant. per haverla inventada '1 marqués
de Mancera, segons Terreros. Patina cavo dis-
tincta.
MARCH. m. n. p. de home. Marcos. Marcus, i.
II Pes de mitja lliura castellana ó vuyt unsas.
Marco. Selibra, sí. || Lo bastiment de las alcobas,
finestras, etc. Marco. Margo, inis. 1| En los qua-
dres, miralls, etc. guarnició. I Moneda de dit nom.
Lo de plata pura en U57 valia 44 sous barcelone-
ses. En 1285 fou declarada la Uey de la moneda
MAR
CATALi
MAR
137
i^arcélona à "72 diners de plaïa ütia cada march
de bona plata. Marco. Marcus, i.
MARCIAL, ad j . Lo que pertany à la guerra y à
Marle. Marcial. Marlius.
MARCIT, DA. adj. MÚSTlCH.
MARE. f. La femella que ha parit. Madre. Ge-
nilrix, icis, mater, Iris. I Títol de reverència en-
tre las religiosas. Madre. Mater, tris. I| La dona que
en los hospitals ó altras casas de recullimcnt té tol
logohernóparldeell. Madre. Mater, tris. |1 La dona
que ampara y procura la prosperitat dels racio-
nals, y per extensió tolas las cosas del genero fe-
mení de que s' experimentan beneficis, com: Cata-
lunya es MAEE de la indústria. Madre. Mater, tris.
II Causa principal y origen de alguna cosa, y '1
millor medi pera sa inlel-ligéncia ó logro de algu-
na cosa, com: la experiència es make del desen-
gany. Madre. Mater, tris. H L' espay que ocupa '1
curs regular de un riu. Madre, lecho, dlveo. Al-
veus, i. II La part en que 's concebeix yaliraenla '1
felo. Madre, matriz, úlero. üterus, i. || Parlant de
clavagueras, céquias, etc. la major ahont van à
parar altras. Madre. Mater, tris. || La abella mes-
tra que en cada buch es una, y basta pera mès de
1000 mascles. Aheja maesa ó maeslra. Mellifica
apis foemina. || La abella que ab lo brunzit denota
que vól eixir del buch per aixambrar en altra part.
Enjambradera. Apum novus rex. |1 pi. Lo solatge
del vi, vinagre y alguns altres licors. Madre, poso,
vinaza, hez, asienlo, suelo, fondillon, y solera pr.
And. Matrix, icis.
MARE DE mv DE LA O. Fesfa de la expectació de
Nostra Senyora, que 's celebra en Espanya '1 dia 18
de desembre. Nueslra Seíiora de la 0, ó de la expec-
tacion. Expectationis feslum.
MARE DE LAS DiDAS. La que té per ofici buscar di-
àas. Acomodadora de amas. Nulrices infanlibus qua;-
rens foemina.
MARE DEL BOSCH. Herba. LLIGABOSGH.
MARE ESTURDiDA CRIA LA FILLA TULLiDA. ref. En-
senya que no deuhen sér las mares tan traballado-
ras que no deixen res per fér à sas fillas. Madre ar-
dida hace la hija tullida. SoUicitae matris fit deses
nata labore.
MARE, PERE 'm TOCA, TOCAM, PERE, ARA QUE LA MA-
RE NO HO VÉU. ref. ab que 's reprèn al noys que re-
nyint ab altres sense voler cedir, se queixan. Pica-
me, Pedró, que picarte quiero. Obstinatio obsistis
obstinatior.
MARE PIADOSA, CRIA LA FILLA MELINDROSA. ref.
Denota que la excessiva pietat y condescendència
dels superiors sól sér mòlt perjudicial als súbdits,
perquè es causa que 's tornen ociosos, etc. Madre
piadosa, cria hija merdosa ó medrosa, ó madre pia,
dario cria. Blanda nirais genitrix caris est noxia
natis.
coNTARHo A LA MARE. loc. fam. Deuota que no's
creu lo que algú diu. Conlúrselo à la madre, d la
tia. Credat Judaeus appella.
EIXIR DE MARE 'ls RIUS. fr. Surtir las ayguas de
sòn curs regular. Salir de madre. Flumen exun-
dare.
EixiRSE DE MARE. fr. mel. Excedir de lo acostu-
mat. Salir de madre, de juicio. Modum excedere.
II Enfadarse mòlt fins à parlar ú obrar fora de
rahó. Perder los eslribos, salir de sus casillas. Men-
te evagare.
ENCARA 'm VOLDRIAU FÉR CRÉüRER QUE LA MARE DE
DÈÜ 'S DIU JOANA. loC. fam. FÉR VÉURER LA LLEONA.
FÉR EIXIR DE MARE. fr. met. Causar gran inquie-
tut. Sacar de madre, ó de sus casillas, exasperar,
amoslazar. Alicui stomachum inovere; aliquem
exacerbaré.
GRAN MARE Ó MARE COMUNA. TERRA.
LA MARE PASTA. loc. ab que's nota al qui diu un
despropòsit ó pregunta importuna. Si pregunlais
por berzas, mi padre liene un garbanzal. Extra cho-
rum canis,
NO ES AQUEIXA LA MARE DELS OUS. fr. S' usa quant
algú fa alguna cosa aparentant diversa causa de la
que realment lo mou. No es esa la madre del corde-
ro : ó esa es la madre del cordero. irón. At, at? hoc
illud est.
PIA MARE. anat. Membrana subtil que enclou lot
lo cervell. Pia maler, pia madre. Pia mater.
QUANT LA MARE NO HI ES JO SALTO Y BALLO. rcf.
Denota la falta que fa '1 cap de una casa ó comuni-
tat, per la llibertat que's prenen los dependents de
eWa.Holgad, gallinas, que el galloestú envendimias:
cuando en casa no esta el galó, se esliende el ralo.
Tota impune domo mus fele absente vagatur.
QUI NO VÓL CRÉURER A LA BONA MARE, HA DE CRÉÜ-
RER i LA MALA MADRASTRA, Ó A LA PELL DE CABRA.
ref. Denota que'ls que no fan cas de las advertén-
cias dels que'ls estiman, experimentan mals resul-
tats. Quien no cree en buena madre, creera en mala
madrastra. Qui lenitate abutitur supplicio coer-
cetur.
SEMBLARSE ALGÚ À SA MARE. fr. Tcuir fisonomias
ó costums com ella. Madrear. Matrem referre.
MAREA. f. Lo íluxo y refluxo del mar. Marea.
Maris aíslus atque recessus. || La part de la vora
del mar que s' ocupa ab lo fluxo ó plena mar. Ma-
rea. Littus, oris.
MAREIG, m. y
MAREJAMENT. m. ant. L' acte y efecte de
raarejarse. Mareo, mareamiento. Nàusea, ae. || met.
Molèstia, enfado. Mareo. Taedium, ii.
MAREJAR. V. a. ter. Molestar, enfadar. Ma-
rcar. Stomachor, aris.
MAREJARSE. V. r. Regirarse, provocar à vò-
mit lo moviment de las naus ó carruatges. Marear-
se. Nauseo, as. jj aveuiarse.
MARE-MÀGNUM. exp. llat. pera denotar
abundància ó grandesa de alguna cosa. Mare-màg-
num. Mare-magnum.
MARENGE. m. Aucell blavench que esta quasi
sempre en los arbres, y 's manté dels insectes que
138
MAR
DICCIONARI
MAR
hi troba. També menja llavor de cànem y nous,
quals forada ab lo bech que'l té mòlt punxagut.
Paro cerúleo. Parus caeruleus.
MAREPERLA. f. Peix dit així per las perlas
que cria en la closca. Madreperla. Margarilifera, ae.
SEMBLANT À MAREPERLA. fr. Lo quc té un color
que imita al de la mareperla. Anacarado. Necchari
similis.
MARESMA, f. Terreno baix que s' inunda ab
las ayguas del mar ó riu. Marisma, jEtuaria, orum.
MARETA. f. d. Madrecilla, ica, ita. 3Ialercula,
se. II fam. La mare que estima massa à sos fills.
Madrona, madraza. Nimis indulgensmaler. |j Prin-
cipi de maró. Manta. Sensim in mare increbres-
cens venlus.
MÀRFAGA Ó MÀRFEGA. f . Espécie de sach
gran ab forat en lo milj , que ple de palla, es-
part, etc. serveix de matalàs. Jergon, y mdrfega,
mdrregaT^r. Ar. y marregotnpr.Kw']. Slraminea
culcitra tormento plena. |1 met. Persona grossa, pe-
sada y tosca. Jergon. Nimis crassus.
MARFANA. f. adj. ter. ximpla.
MARFIL, m. Substància de que conslan las dos
dents incisivas de la barra superior del elefant.
Marfil. Ebur, oris.
COSA DE MARFIL. Lo que's fà de ell 6 li pertany.
Marfileno, ebúrneo. Eburneus.
MARFIT, A. adj. ant. pres, robat. | adj. ter.
MÍSTICH, PANSIT.
MARFITARSE. V. n. ter. ENMOSTIGARSE, PAN-
SIRSE.
MÀRFUGA. f. Pigota ó verola en lo bestiar.
Morrina, epidèmia, consielacion. Mortalis et conta-
giosa inflrmilas. |1 epidèmia.
MARFULL. m. VIBURNO.
MARFUNDIRSE. V, r. Aflaquirse, pérdrer las
carns. Eslenuarse , deshacerse. Macresco , maces-
00, is.
MARFUNDIMENT. m. DESGANA.
MARFUNDIR. V. a. ant. constipar.
MARFÚS, A. p. p. ant. constipat. U adj. Ex-
tenuat, regularment per causa de fam. Transido-
Summe languidus.
MARGA. f. Terra blanca à modo de greda pera
adobar la terra. Marga. Marga, ae.
MARGALL. m. Herba com à jull perniciosa als
sembrats. Vallico. Lolium, ii.
MARGALLÓ Y MARGALLON Ò MARGA-
LLON8. m. Palma borda. Margallon, palmito. Hu-
milis chamaerops. y Lo cor de dita planta entre las
palraas y las arrels que es de unas quatre polzadas
de llarch, y conté una substància cilíndrica, blan-
ca, y bona pera menjar. Palmilo. Chamseropis me-
dula.
MARGARIDA, n. p. de dona. Margarita. Mar-
garitta, se.
MARGARIDETA, MARGARIDOYA Y
MARGARIDU88A. f. Herba perenne de ílors
blancas ó encarnadas que naixen inmediatament
de la arrel : se cultiva en los jardins. Maya, Mar-
garita, hellis, bellorita. Bellis, idis.
MARGARITA, f. ant. perla.
LA CIÈNCIA margarita. Aíxí s' anomeuava en los
sigles mitjans la filosofia. Ciència margarita. Phi-
losophia, ae.
MARGE. m. Paret regularment de pedra seca
pera detenir la terra en las heretats. Mola, ribazo.
Crepido, margo, inis. | Tanca de terra apilotada
pera impedir lo pas à alguna heretat. Valia, va-
llado. Vallum, i. || ribas. || L' extrem de un camp
mès alt que la part de fora pera que no entren las
ayguas. Mola. Margo, inis. 1| Espay que queda sens
escríurer en los dos costals del paper. Màrgen. Mar-
go, inis. II Ocasió, motiu. Pié, màrgen, ocasion, mo-
tivo. Ansa, ae, occasio, nis.
DONAR marge. fr. met. Donar ocasió ó motiu. Dar
màrgen ó pié. Ansam praibere.
FÉB marges, fr. Circuhir ó tancar ab marge las
terras. Vallar, valladear. Yallo muniré.
FÉR Ó DEIXAR MARGE AL PAPER QUE S' ESCRIÜ Ó IM-
PRIMEIX. Deixar blanch en la vora de un imprès Ó
manuscrit. Margenar, marginar. Spatium papiro ad
notas apponendas relinquere.
NOTAR AL MARGE. fr. Apuutar alguna cosa à la
vora del escrit. Margenar, marginar. Notam mar-
gini scribere.
MARGINAL, adj. Lo que està en lo marge 6 li
pertany. Marginal. Marginalis.
marí, na. adj. Lo que es de la mar ó li per-
tany. Marino. Marinus.
MARIA, f . Nom dulcíssim de la Mare de Dèu y
Senyora nostra. Maria. Maria, Deipara, ae.
MARIA SOLA. 'L ciri blanch que's posa en lo mès
alt del candelero triangular en los fàsols. Maria.
Maria, ae. || Lo mateix candelero. Tenehrario. Tene-
brarium, ii.
AVE MARIA. Oració ab que 1' arcàngel sant Ga-
briel saludà à Maria Santíssima. Ave Maria. Ave
Maria. \\ Expressió pera saludar quant s' entra en al-
gun paratge. Ave Maria. Dec gratias.
QUANTES MENESTER MARIA, VINGA MARIA', QUANT
NO ES MENESTER MARIA, FORA MARIA. ref. Denota que
regularment sols estimam à las personas quant las
necessitam. Ama sois, ama mientrasel nina mama,
desde que no mama ni ama ni nada ; entretanto que
cria amamos el ama, en pusando el provecho, luego
ohidada. Saepè alienos dum illis egemus, aisti-
mamus.
SANTA BONA MARIA. loc. ab quc's dòua à enten-
drer que algú 's conforma ab lo que succeheii
ó 's diu. Cristo con lodos , sanlas pascuas. Bene
sit.
MARIAGNA. n. p. de d. MARIANA.
MARIAGNETA. f. dim. de MARIANA.
MARÍ AL. adj. MARIANO.
marialluïsa, f. Planta medicinal de olor
mòlt aromàtich de cidra, dita així per haver estat
dedicada à la reyna Maria Lluisa esposa de Car-
I
MAR
los lY. Maria luisa, yerba de la princesa. Aloysia
citrodora.
MARIANO, A. adj. Lo que pertany à Maria
Santíssima. Marial, AMríano. AdMariamperlinens;
luarianus. || n. p. de home y de dona. Mariano.
Marianiis, i.
'MARIDABLE. adj. S' aplica à la vida y unió
que hi deu haver entre marit y muller ó lo que'ls
correspon. Maridable. Maritalis, conjugalis.
MARIDABLEMENT. adv. m. Àb unió Ó afec-
te maridable. Maridablemente. Conjugaliter, con-
jugum morè.
MARIDADA. adj. anl. casada.
MARIDAR, v, a. ant. Casar à la dona. Casar.
Marito, as.
MARIDAT, DA. adj. CASAT.
MARIDATGE, m. Unió dels casats. Maridaje,
enlace. Conjugium, ii. || met. Conformitat y unió
de las cosas entre sí, com la parra y 1' arbre. Ma-
ridaje. Conformatio, nis. H m. Dret pels gastos del
matrimoni del príncep que s' exigia en Aragó y
Catalunya à tots los vehins. Maridage. Principis
conjugium vecligal.
MARIDET. m. BRASERET.
MARIETA, m. Home de poch esperit. Mandi-
lon; de poquito. Iners, ertis. || Lo cobart y afemi-
nat. Marica, maricon. Ignavus. 1| f. pi. Herba sem-
blant à la canya, que produheix unas boletas mòlt
duras que serveixen peragrans de rosari. Làgrimas
de David, de Joh. Lithorpesmon, i. 1| panarola.
MARIETA, d. de MARIA.
MARINA, f. Costa de mar. Marina. Litlus, oris.
I| MARINERIA.
m MARINA, MARINA. loC. aut. COSTA, COSTA.
■ MARINADA, f. Yent apacible de la part del
Bar. Marea. Placidus ventus. 1| Lo vent de mar un
poch mès fort. Marero. Marinus ventus. || Cert gui-
sat de la marina. Marinada Erabamma nauticum.
MARINATGE. m. ant. marineria.
MARINER, m. Qui serveix en las maniobras de
las embarcacions. Marinera, marino. Nauta, ae.
gitar mariner de nau. fr. Despedir un marinera.
üimitto, is.
QUANT LO MARINER SERA DE SÍ MATEIX. loC. Quant
lo mariner va per sòn compte. Cuando el marinera
vapor cuenta pròpia. Ex pròpia ratione navigare.
MARINERIA, f. Professió y exercici del mar.
marineria, marinaje, marina. Embaenatica, ae. []
Bonjunt de mariners. Marineria, marinaje. Nauta-
rura turba.
MARINESCH, CA. adj. Pertanyent al mariner,
Marinesco. Nauticus.
MARINXA, f. Convit ab bulla y regositj. Gira,
zahora. Convivium, ii.
MARIPOSA. f. XINXA. II PAPALLÓ.
MARISCAL DE CAMP. Oficial del exèrcit de
un grau inferior al tinent general. Mariscal de cam-
po. Castrorum praefectus.
MARI8GALAT. m. Dignitat, empleo de maris-
CATALÀ. MAR 139
cal. Mariscalato, mariscalia. Munus praefecli cas-
trorum.
MARISCH Y MARISCO. m. Peix petit tancat
dins la petxina. Marisco. Marina concha, cochlea,
MARIT. m. Home casat respecte à la dona. Ma-
rido. Yir, maritus, i.
MARIT Y MOLLA CABEN DINS DE UNA OLLA. ref. qUB
s' aplica als que estan ben avinguts, per tenir unas
mateixas costums. Lo que la loba hace al loho 'le
place. Quod lupa curaque facit , lupus id probat
omne maritus.
AL MARIT AMARLO COM AMICH, Y TÉMERLO COM ENE-
MicH. ref. Denota 1' amor y respecte que déu tenir
la muller al marit. Al marido amarle como amigo,
y temerle como enemiga. Quaique virum conjux ut
amicum dilige fidum.
BON MARIT, LA MULLER SANA. loC. Denota qUB 811 lo
bon port de la dona 's coneix la estimació que li té
sòn marit. A la mujer y àla vina el hombre la hace
garrida. Hominis tractatio conjugis in facie consig-
natur.
DE MARITS Y DE MULLERS CADA DIA 'n PASSAN PELS
CARRERS, ref. Denota que als pares causa mès
sentiment la mort dels fills, que als casats la de un
dels dos. Donde hay hijos, ni parienles ni amigos.
Filiorum amor anteponendus. *
ESTAR COM A MARIT Y MULLER, fr. met. Avcnirso
dos. Hacer buenas migas; no tener ni un si niun no.
Facilè consociari. •
marítim, A. adj. Lo que es del mar, està prop
de ell, ó li pertany. Marilimo. Maritiraus, acquo-
reus.
MAR J AL. m. Tros de terra y sa mida. Marjal.
Terra; mensura quaedam. \\ Prat moll. Marjal.
Coenosus locus. |] ter. prat.
MARLET. m. Torreta de las que coronan las
murallas antíguas, Almena. Pinna, ae. || barlet. [|
Lo bech del morter. Pico. Rostrum, i. || m. Cada
un dels trossos de rajola, pedra, etc, que's posan
en lo fogó sota la olla, pera que aquesta quede ben
assentada, y puga respirar lo foch. Seso. Ollea co-
quendaí fulcrum.
MARLOTA. f. Vestidura morisca à modo de
Vaquero. Mariola. Maurorum vestis, araiculum.
MARMANYER, A. m. y f. Revenedor, qui ven
à la menuda. Regaton, regatera, y zabarceda. p.
Ast. s' aplica à la dona. Propola, se. || verdulera.
MARMESSOR. m. Qui fa cumplir ó cumple '1
testament. Albacea, testamentària. Testament] ad-
minister.
MARMES80RIA. Càrrech del marmessor.
Albaccazgo, testamentària. Testamenli curatoris
munus.
MARMITA, f. Eyna de metall ab tapa, pera
cóurer ó portar menjar. Marmita. Patella, ae.
MARMITÓ. m. FREGO.
MARMO. Espècie de peix de mar. Marmo. Mor-
rayra, se.
MÀRMOL. m. MARBBE.
140
MAR
MARMOLEIVCH, CA. adj MARBRENCH.
MARMOLISTA. m. Qui traballa en raàrmol.
Marmolista. Marmorarius, ü.
MARMÓREO, A. adj. MARBRENCH.
MARMOTA, f. Espècie de rata dels Alpes, de
un poch més de un para de alsària, parda pel
llom y blanquinosa pel ventre; s' alimenta rose-
gant vegelals y 's domestica fàcilment. Marmota.
Marmota, ae.
DORMIR COM Ó MÉS QUE UNA MARMOTA, fr. Dormir
mòlt y dé continuo. Dormir como un liron. Somno
sopitum esse.
MARÓ. f. Moviment de las onas sense borras-
ca. Marea, marejada. íEsIus maris. 1| fluix y re-
FLüixDEL MAR. || Alborot, renyinas, dispulas. Tre-
molina. Tremor, is.
MAROMA. f. CORDA, RE.ST.
MAROR. f. MARÓ.
MAROTA. f. MARE BIGOTERA.
MARQUÉS, m. Títol de honor que's concedeix
al senyor que poseheix un territori erigit en mar-
quesat, y antíguament se donava als gobernadors
de alguna ciutat de la frontera. Marqués. Marchio,
nis.
MARQUESA, f. Muller ó viuda del marqués, ó
la que per sí gosa de dit títol. Marquesa. iMarchio-
nissa, ai. || Pedra mineral, combinació del sofre ab
lo metall. Marquesila, margajila, marquesa. Pyri-
tes, ae.
MARQUESAT, m. Dignitat y territori del mar-
qués. Marquesado. Marchionatus.
MARQUESETA. f. d. Marquesila. Adolescens
marchionissa.
MARQUESOT. m. aum. Marqués despreciable.
Marquesote. Despicabilis marchio.
MARRA. f. La senyal que's posa ahont arri-
ba la pilota. Chaza. Repulsse et detentae pilai no-
ta.
MARRA. m. Moltó no sanat. Morueco. Yetulus,
admisarius àries. 1| ariete. || ploravre.
MARRADA, f. Torta, volta. Rodeo, marrada,
vuelta. Dispendium, ii. || errada.
FÉR MARRADA, fr. Errar, fér volta. Rodear, hacer
rodeo, marrar. Circumeo, is.
MARRAIXA. f. Eyna de posar aygua ab dos
ansas y broch foradat com la regadora. Almarraja,
almarraza. Hydria irrigua.
MARRANXA. f. Os del taló del animal Carni-
col, laba. Astragalus, talus, i.
JOCH de la MARRANXA. OSSET.
MARRÀQUIA. f. TRISTESA.
MARRAR. v. a. ant. amarrar.
MÀRRAS (l' any de'n) Mòlt temps atràs. El
ano de mdrras, de cuarenta, de Maricastana. Ante
acto tempore; tunc temperis, illo tempore.
RECORDARSE DEL TEMPS DE MÀRRAS. fr. Sér Una
cosa mòlt vella ó antígua. Acordar se del liempo de
Mdrras, del rey que rabió, de Maricastana. Anti-
quissimum esse.
DICCIONARI MAR
MARRIMENT. m. ant. DESMAY, TRISTESA. I
ant. ALTERACIÓ, ESPANT.
MARRINXA. f. MARINXA.
MARRIQUINCA Ó MARRAQUINCA. f. ant.
MARRANXA.
MARRIT, DA. adj. Capficat, trist. Desmarrido,
marrido. Moeslus. || ant. espantat.
MARRO. m. Joch de noys que consisteix en un
quadro dividit ab altres quatre ab lineas tiradas de
un costat à altre pel centro, y anyadidas las dia-
gonals de un àngul à altre; 's juga ab pedretas
que tenintse en qualsevol de las lineas rectas se
guanya, y la habilitat està en impedirho interpo-
lant los tantos contraris. Tres en raya; castro. Pue-
rorura ludus lineis transversis in quadrum dispo-
sitis.
MARRÓ. m. mil. Pessa de metall en que eslàa
escrilas las horas en que's fan las rondas. Marron.
Tesseraí genus.
marroquí, m. Pell de cabra adobada ab ga-
las y tota pell deMarruecos. Marroquí. Corium su-
bactum marocarium. |] adj. Natural de y lo per-
tanyent à Marruecos. Marroquí, marroquin. Maro-
chius, marocarius.
MARRUCAR. V. n. Cantar lo colora. Arrullar,
Columbas quairulu canlu blandiri.
MARS. m. Tercer mes del any. Marzo. Marlius,
ii. II MARSO.
MARS GiBELiNS. Pells de la marta. Martas ceheli-
nas ó cehellinas. Martes zibelinae.
MARS MARSOT mata l' ANYELL, l' ANYELLOT Y LA
VELLA À LA VORA DEL FocH. ref. Dcnota la incons-
tància de aquest mes, lo perjudicial que solen sér
los temporals y frets en ell. Si marzo vuelve dera-
bo, ni de ja -pastor ensamarrado , ni cordero encen-
cerrado. Martio torvo herbíe et pecora rigent.
MARSAL, adj. ant. Pertanyent al mes de mars.
Marzal. Marlius. || n. p. de h. Marcial. Marlial, is.
MARSAPÀ. m. Pasia de ametllas, sucre y al-
tras cosas. Marzapan. Marcipanis, is.
MARSAPANER, A. m. y f. Qui fa marsapans.
Pastelero. Crustularius, ii.
MARSELLÉS, A. adj. Natural de y lo per-
tanyent à Marsella, ciutat de Fransa en Provensa.
Marsellés. Massilianus.
MARSIR. V. n. enmostigar.
MARSO. m. En lo joch de carlas, lo número de
tantos que pren cada jugador pera saber lo que
guanya ó pert. Dote. Calculorum pra^fixus in ludo
numerus.
DONAR MARSO. fr. Se diu de la dona que dóna
xasco al sèu pretendent. Nopeinarse para él. Haud
illi adservari.
MART. m. MARTE, 2. || m. Moneda corrent en
Alemània y Egipte ab lo nom de ciersento, de que
30 feyan un ducat venecià. Mardo. Moneta sic dic-
ta.
MARTA. f. Espècie de mustela roja y de color
de castanya. Marta. Martes, is. 1| n. p. de dona.
PI
MAR
Maria. Marlha, ai. || pi. Las pells dedi'a muslela.
Marta. Martis pellis.
MARTAFALLAR. V. a. ant. matxacar.
MARTE. 111. \jii dels sc»t planetas. Marle. Mars,
tis. II mil. Déu de la guerra. Marte. Mars, Mavors,
lis. II MARTA.
MARTELL, m. Instrument de una porra de
ferro ab manech de fusta pera afirmar y clavar los
claus. MarlUlo. 3Ialleus, marculus, i.
MARTELL PERA ADOBAR CLAUS. Porrilla. Braccha-
tus malleus.
DE MARTELL, m. adv. S' apHca als metalls tra-
ballals à pich de martell. De martillo. 3Iaileatus.
PICAR AB LO MVRTELL. fr. MARTELLEJAR.
MARTELLADA, f. Cop de martell. Martillada.
Mallei iclus.
MARTELLEJAR, V. a. Donar cops ab lo mar-
tell. Marlillar. Malleo tundere.
MARTELLEJAR FERRO FRET. fr. BATRER Ó PICAR EN
FERRO FRET.
MARTELLET. m. d. Marlillilo. Maleolus, i. ||
instrument pera lemplar los salteris,manacors, elc.
Templador, martillo, llave, afinador. Malleus, i.
MARTÍ. n. p. de home. Martin. Marlinus, i.
MARTI PESCADOR, m. Espècie de aucells
(]ue tenen quatre polzadas de llarch , bèch negre,
prim y llarch; lo llom girasolat de blau , verí y ne-
gre, ab una ralla moll hermosa de blau al mitj ; lo
ventre y 'Is costals del coll y bèch de un color ber-
m«ill. Viuen en las riberasde mar ó riu, y s' ali-
menta de la pesca, à lo cual déu lo sèu nom. Mar-
tin pescador, alcion. Alcedo, inis. Alcyon, onis.
MARTINET, m. Massa moguda per la aygua
pera bàlrer alguns metalls y altras cosas, com pa-
per, panyo, etc. Martinele, maijeto, mazo de balaa.
Ponderosior malleus. || Màquina de fusta pera cla-
var estacas en lo mar y rius. Martinete, maza, ma-
za de frà(jm. Fisluca, se. || En los pianos, mana-
cors, etc. cada una de las massetas que mogudas
per las leclas fan sonar las cordas. Martinete. Pin-
nula, «. II d. de martí. || roquerol.
MARTIIVIÀ. n. p. de h. Martiniuno. Martinianus.
MARTIOBÀRBUL. m. Arma usada entre 'Is
romans y bisantins, era una espècie de massa de
plom. Martiobdrbulo. Marliobarbulus, i.
MÀRTIR, ra. Qui ab la seva sanch dona testi-
moni de la fe de Jesucrist. Màrtir. Marlyr, is. 1|
mel. Qui pateix traballs ab resignació y cons-
tància. Múflir. Angore, molesliis vexalus.
MARTIRI, m. Mort, torment patit per la fé de
Jesucrist. Marlirio. Marlyrium, ii. [| mel. Traball
llarch y penós. Martirio. Molèstia, aj.
PASSAR MARTIRI, fr. mel. Patir alguns traballs,
misérias, ó mals de alguna duració. l'asar criijia.
Malorum lempestatem suslinere.
PATIR MARTIRI, fr. Sufrirlo en defensa de la fé.
Vadecer martirio. Pro fide calholica cruciari.
MARTIRIÀ. n. p. de de h. Marlirian. Marti-
rianus.
TOMO II.
CATALÀ. MAS 141
MARTIRISAR. V. a. Atormenlar , fér morir
per la fe de Jesucrist. Marliriznr. Crucio, a§. 1|
mel. Afligir, importunar, atormenlar. Martirizar.
Crucio, as.
MARTIROLOGI. m. Calaloch dels màrtirs, y
per evlensió de lots los Sanis coneguts. Martirolo-
gio. Marlyrologium, ii.
MARTRE. m. ant. màrtir.
MARTS. m. pi. anl. martas.
MARVEDÍS. m. MARAVEDÍS.
MARXA. f. Acte y efecte de marxari Marcha.
Iter, eris, giadus, us. || mil. Sonada que's toca pera
que comense à marxar la tropa. Marcha. Militaré
gradiendi signum. || En lo joch de pilota senyal que
's posa en la ralla aboni se para la pilota. Chaza.
Meta, signum ubi pila sistit. 1| pi. calcas.
DOBLAR LAS MARXAS. fr. Fér en un dia dos jorna-
das. Doblar las marchas; d marchas dobles. Longis
itineribus incedere.
MARXADOR. m. Qui senyala las marxas en lo
joch de pilota. Chazador, marcador, tanleador. Me-
tator, is.
MARXANT DE PAQUET. MARXANTÓ.
SI VOLS ENGANYAR AL MARXANT, PÜSALI LA GANAN-
ciA PER DAVANT. l'cf. Repreu la massa ànsia ab que
's desitjan algunas cosas. La codicia rompé el saco!
el codicioso y el tramposo presto se conciertan. Ca-
mellus cornua desideians, aures eliam perdidit.
MARXANTÓ. m. Marxant que va à véndrerab
lo paquet. Buhonero, gorgonero. Circitor, is.
MARXAPEU. m. LLINDAR.
MARXAR, v. n. Anar, caminar, dirigirse à al-
guna pari. Morchar. Contendo, incedo, is. || mil.
Anar la tropa ab ordeycompàs. Marchar. Incedo, is.
MARXITABLE. adj. Lo que's pót marxitar.
Marchitable. Languedini obnoxius.
MARXITAMENT. m. ant. Falta de ufana y vi-
gor. Marchitez. Languedo , inis. 1| mel. ant. Taca
ignominiosa. Mancha, borron, lizon. Labes, is.
MARXITAR. V. a. anl. enmüstigar. || mel. Fér
desmerèixer la reputació, glòria, etc. Marchitar,
manchar, ajar, amancillar. Famam macularé.
MARXITAT, DA. adj. mlstich.
MAS. m. Porció de mercaderias lligadas ab nia-
noll; com: mas de plomas, fil, elc. Mazo. Manipu-
lus, i. II Casa de camp ab la hisenda y demés cor-
responent per la geni que la cuyda. Granja, alque-
ria, y masia p. Ar. y maseria, mas, masada en al-
gunas altras parts. Villa, ic. || ant. sinó.
SEMBLAR UN MAS ROBAT. exp. Se diu de la casa
sense mobles. Parecer un hospital robada. Vacua,
deserta domus.
MASADA. f. ler. mas. 2.
MÀSCARA, f. Taca feta ab fum , tinta , sut-
ja, etc. Tiznon, tizne. Fuliginosa macula.
MÀSCARA, f. Disfressa. Màscara. Larva, per-
sona tràgica. 1| Lo vestit pera disfressaise. Disfraz,
màscara. Personala, larvata vestis. || pi. y
MASCARADA, f. Lo conjunt de ellas en un
18
142 MAS DIDCIONARI
ballo sarau. Mascarada. Personalorum ludicrura.
NO PODER VÉÜRER A ALGÚ EN MÀSCARA, fr. Tenirlo
mòlt aborrit. No poder ver d uno ni pintado. Odio
aliquem prosequi.
MASCARAR. V. a. ENMASCARAR.
MASCARASSA. f. aum. Mascaron. Larva de-
formis.
MASCARÓ, m. ORB.
MASCLAR. V. n. ter. Arrimarse 'I mascle à la
femella ó vice-versa. anar mogut ó eixit.
MASCLE, m. Animal del sexo masculí. Macho.
Mas aris, masculis, i. [j La pessa que ficada en altra
forma algun instrument, com la de la aixeta. Ma-
cho. Masculapars. |) Petita pessa de ferro ab sòn pol-
vorí pera fér salva en las festivitats. Morlcrele. Sul-
phureum mortariolum. || La planta que fecundisa
à las de sa espècie. Macho. Masculus, i,
MASCLET. m. Moteta de pel en mitj de la bar-
ba. Perilla, pera. Barbae floccus.
MASCULÍ, NA. adj. Lo que pertany al mascle.
Masculina. Masculus. [| met. Dit de las expressions
ó estil de mòlta energia. Masculina. 3Iasculinus.
MASEGA.f. ENREDO, CONFUSIÓ, EMBULL. || BULLA.
MASELL, A. adj. Leprós. Leproso, elefanciaco,
y lazarino pr. And. Elephantiacus, leprosus.
MASIA. f. MAS. 2.
MASMORRA. f. Presó subterrànea. Mazmorra.
Ergastulum, i.
MASOVER. m.Quicuyda de algun mas. Coíono,
y masadero pr.Colonus, villicus,'i. || ter. llogater.
MASSA. f. Instrument regularment de fusta fét
à raodo de martell pera picar. Mazo, maza. Tudes,
itis. [| La porra del masser. Maza. Clava, se. | mar-
tinet. 1. II Qualsevol cosa en ple ó per enter, com:
MASSA de lasanch, la hisenda en massa. 3Iasa. Sum-
ma, cE. II met. Porció de or, plaïa ó altre metall
fos. Masa. Massa, íb. || La concurrència ó conjunt
de mòltas cosas. Masa. Congeries, ei. || pasta. || Lo
toldoótendadelscarros.ííUo/cíacío.Tympanuraji. ||
adv. Sobrat. Demasiado, sobrado. Mimis, niraium.
PICAR AB MASSA. fr. Dooar cops ab ella contra al-
gun tió, etc. Macear. Malleo, tundere.
qui'n fa massa TAMBÉ n' ES. loc. ab que's dóna à
enténdrer que's dèu fugir dels extrems. Tanio es lo
de mas como lo de menos. In medio consistit virlus.
MASSADA. f. Cop de massa. Mczada. Clavae,
fistucaí ictus.
MASSAM. m. abundància.
MASSANA. f. ter. poma.
MASSER. m. Porrer. Macero. Claviger, i.
MASSERÉS. m. magatzem.
MASSETA. f. d. Masilla, ita. Parva clava.
MASSIA. f. macis.
MASSICOT. m. LiTARGE. 11 Pasta de barrella.
Mazacole. Ex cali succus.
massís, A. adj. Mòlt dur, sólit. Macizo. Sò-
lid us, firmus.
MASSÓ. m. Massa pera picar guix. Guitarra.
TudeSj itis. II PA DE CA.
MAT
MASSONAR. V. a. PICONAR.
MASSONERIA. f. arq. Fàbrica de cals y pedra
picada. Mazoneria. Opus quadralis lapidibus ex-
tructum.
MASSORCA. f. Cerro de estopa. Copa. Globus,
pensum, i.
MASSOTER. m. MATOSSER.
MÀSTECH. m. Goma ó rehina que destil-la la
mala. Almdciga, almdstiga. Mastiche, mastice, es.
MASTEGADOR, A. ra. Qui mastega. Masca-
dor. Masticator, is.
MASTEGADURA. f. y
MASTEGAMEiVT. m. La acció de mastegar.
Mascadura. Masticatio, nis.
MASTEGAR. V. a. Desmenussar la vianda ab
la dentadura. Mascar. Mastico, contrunco, as. ||
met. RUMIAR.
MASTEGAT, DA, p. p. Mascado. Masticatus,
mansus.
DONARLi MASTEGAT, fr. Explicar menuda y clara-
ment alguna cosa. Dar selo mascado, decir deleirea-
do; deleirear. Clarè apertèque exponere.
MASTÍ. m. Gos gros que portan los ramats pera
defensarse dels llops. Maslin. Molosus, i, lycisca,;E.
MASTICACIÓ. f. Mastegament, acció de mas-
tegar, si es de dividir y desmenussar los aliments.
Maslicacion, masticadura. Masticatio, nis.
MASTIGATORI, A. adj. Nom qus's dóna à
certs medicaments propis pera excitar la secre-
ció de la saliva ó pera calmar algunas irritacions
de las parts interiors de la boca. .tfasítcaíorio. Mas-
ticando aptus.
MÀSTIL. m. p. u. Arbre de nau. Mdslil. Ma-
lus, arbor, is.
MAT. adj. MATE. 2.
MATA. f. Planta ó arbuslo petit. Mala. Frutex,
icis. II Arbusto particular de fullas compostas de
quatre parells de fullelas, que surten de dos en dos
una davant de altra agarradas à un mateix mànech,
y rematan en dos sens impar: las flors mascles y
femellas sobre '1 mateix tronch, y aqueslas tenen
lo fruyt un poch molsut. Leniisco, mata. Lentiscus»
SChinUS, i. II MOTA.
MATA vera. Arbre de uns dèu peus de altura del
brot y tronch del qual mana'l màslech. Las fullas se
componen de allras mes petitas, disposadas en dos
filas; las flors naixen en cua, y '1 fruyt conté una
substància rehinosa. Alfónsigo. Pistacium verum.
LAS MATAS TENEN ULLS Y LAS PARETS AURELLAS.
ref. Denota la precaució ab que 's deuhen dir las
cosas que volen tenir secretas. Monles ven, paredes
oyen. Yerbaauditparies,oculalaac arbusia cernunt.
MATACÀ. m. Composició verinosa pera matar
als gossos. Zaraza, matacan. Yenefica oíFa. [| pan-
tera.
MATACÓCAS. m. fam. Tonto, torpe. Zampa-
tortas. Stupidus.
MATADOR, A. ra. y f. Qui dóna mort. Mata-
dor. Inlerfector, is. | jornaler, preufeyter.
■■
MAT
CATALÀ.
MAT
143
MATADURA. f. Llaga, ferida de las béstias-
Maladura. lleus, eris. || nafra.
MATAFALUGA. f. Planta de un peu de alsà-
ria, fnllas rodonas y parlidas ab ramels, las flors
pelilas en forma de parasol, y las llavors són uns
granels moll petits de gust agradable. Anis, mata-
lahuga, malalahuva. Adisum, anicetum, i.
MATAFALUGA ENSUCRADA. ANÍS, CONFITS.
MATAFRET. m. GUARDAFRET.
MATALAP8. m. ter. matalàs.
MATALÀS, m. Espi^cie de coixí que ocupa tot
lo llarch y ample del llit. Colchon y plumon, plu-
mara lo de ploma. Culcita, culcitra, aï.
MATALASSER, A. m. y f. Qui fa matalassos.
Co/c/iowero. Culcitrarius, ii.
MATALASSET. m. d. ColchoncUo, illo, ito.
Culcilella, culcitula, ae.
MATALOT. m. Lo mosso dels hostals que's
cuyda de las cabalcaduras. Mozo de paja y cebada.
Stabularius famulus.
MATAMEIVT. m. Traball, incomoditat, afany
grave. Fatiga, matadero, molienda, molimienlo,
marlirio. Improbus labor, gravis molèstia.
ES UN MATAMENT. exp. Deuofa que es penosa é in-
sufrible alguna cosa. Es una muerle. Instar mor-
tis est.
MAT ANSA. f. Carniceria, mortandat. Malan-
za y malacia pr. Ar. Jugulatio, nis. |1 La acció de
matar los tocinos. Malanza. Suina cíedes. [] La tem-
porada en que's matan. San Marlin. Sancti Marti-
ni festivitati proximè antecedentes et subsequen-
tes dies.
MATAPOLL. m. Mala ramosa de mès de un
peu de alt, de fullas sempre verdas, semblants à
las del lli, mòlt peladas y apegalosas, flors pelilas
y blanquinosas, forman com una panolla que cria
unas tavellas encarnadas y quasi rodonas; la pell
es un càuslich. Torvisco. Tymelaía, chamelsea , íe.
MATAR. V. a. Donar mort, llevar la vida. Ma-
tar. Neco, eneco, as. 1| met. Molestar, atormentar à
algú. Moler. Fatigo, as. |1 Fér una jugada superior
en qualsevol joch. Ganar, y comer en las damas.
Yinco, is, supero, as.
À MATA DEGOLLA, exp. Sensc perdonar, A degüe-
llo, à cuchillo. Ad interneclionem.
MATARSE. v. r. Llevarse la vida. Matarse.
Se absolvere. H met. Fér vivas diligéncias pera con-
seguir alguna cosa. Matarse, kacerse ariicos, desha-
cerse, exhaíarse, desvivirse, descriarse, derretirse,
finarse, despizcarse. Summa ope in aliquid nili. ||
Congoixarse per no poder conseguir algun intent.
Apurarse, matarse, acabarse, consumirse, abatirse.
Cruciari.
MATA8ANS. m. Nom que 's dóna als mals
metges, y especialment als curanderos. Matasanos.
Ignarus medicus.
MATAVELLAS. m. àritjols.
MATE. m. Nora que donan en Amèrica à la de-
cocció de plantas estomacals y 's pren ab sucre
com lo té. Male. Herbarura decoclio. [] adj. Se diu
deloró altre metall no brunyil. Ma:e. Impolilum
metallum.
MATEIX, A. pron. S' atribuheix à una cosa
única encara que sembla diversa, que 's regoneix
sér aquella que s' ha visi ó de que s' ha oít par-
lar; com : aqueix vestit es lo mateix ab que va sur-
tir diumenge. Mismo. Ipse. [j Semblant, igual,
com : aqueix bastó es lo mateix que'l que jo tinch.
Mismo. ídem. || S' usa pera donar mès forsa à la
expressió, com : jo mateix. Mismo. Ipsemet.
MATEMÀTIGAS. f. pi. Ciència que tracta de la
quantitat mesurable. Malemdlicas. Mathemalica, «.
MATEMÀTICAMENT, adv. m. Conforme a
las reglas de las malemàticas. Matemàticamente.
Mathemaücè.
MATEMÀTICH, CA. m. Qui professa las ma-
terna licas. Matemdiico. Mathemalicus, i. 1| adj. Lo
que pertany à las malemàticas. ^/aíenuííiVo. Mathe-
malicus.
MATÈRIA, f. La substància corporal. Matèria.
Matèria, ae. || Lo material de que 's compon alguna
obra. Matèria. 3Ialeria, ae. || Poslerma, sanch cor-
rompuda. Pus, matèria. Pus, uris. |1 Assumpte, ar-
gument, tema. Matèria. Argumentum, i. | En los
sagraments aquella cosa ó acció física que s'aplica
per las paraulas. Matèria. Matèria, ae. U fil. La
substància capàs de tota espècie de formas. Matè-
ria. Matèria, ae. || Motiu, causa, ocasió pera tractar
de alguna cosa. Matèria. Campus, i. || En las uni-
versitats ó col•legis lo tractat de cada curs, com:
matèria mèdica. Matèria. Argumentum, i. |1 ter.
CARTIPÀS.
matèria COLORANT. Pars components dels ani-
mals, dels vegetals ó dels minerals, que tenen la
propietat de tenyir las substàncias que las conte-
nen, ó ab las que 's posan ab contacte per obra de
la naturalesa ó pel art. La sanch, la bilis, elc. te-
nen una matèria colorant. Matèria colorante. Ma-
tèria tingens.
MATÈRIA EXTRACTivA. Nom que 's dòna à totas las
substàncias que disol la aygua per medi de la ma-
ceració, de la infusió y deladecocció dels vegetals
y animals. Matèria exlractiva. 3Ialeria exlractiva.
MATÈRIA MÈDICA. Part de la medicina que tracta
del coneixement dels medicaments, de sa acció en
la economia animal, y del modo deadrainistrarlos.
Matèria mèdica. Matèria medica.
MATÈRIA PARVA. Quantitat petita de alguna cosa;
s' aplica al aliment que 's permet en los matins de
dejuni. Matèria parva. Matèria parva.
MATÈRIA PRÒXIMA DEL SAGRAMENT. La aCCiÓ ab
que s' aplica la matèria remota à la forma ; com la
ablució en lo baptisme, la unció en la confirmació,
elc. Malcria pròxima del sacramento. Pròxima sa-
cramenti matèria.
MATÈRIA REMOTA DEL SAGRAMENT. La físIca ó mo-
ralment sensible que s' aplica à la forma per medi
de la acció; com lo crisma en la confirmació, y la
144
MAT
DICCIONARI
MAT
aygua en lo baptisme. Matèria remota del sacra-
mento. Remota sacramenti matèria.
MATERIAL, m. Ingredient. Mulerial. Parliaria
matèria. || Qualsevol de las matérias que serveixen
pera una obra. Material. Matèria, ae. j adj. Lo que
consta de malcria en contraposició à la forma. Ma-
terial. Materialis. |1 Lo que pertany à la matèria.
Material. Materiarius. || Grosser, sens agudesa ni
discreció. Material. Rudis, stupidus.
MATERIALISME, m. Error de 'Is que no ad-
meten mès substància que la malória y per con-
següent negan la inniortalilat del ànima. Materia-
lismo. Animae immortalitalem inficienlium error.
MATERIALISTA, m. Sectari del materialis-
me. Materialista. Animae immorlalitateni inficians,
MATERIALITAT, f. La qualitat de la matèria.
Materialidad. Materiaí natura. || La superfluitat ó
apariéncia de las cosas ó lo so de las paraulas. Ma-
terialidad. Extima rerum facies. |1 leol. Lo ser fí-
sich ó substància material de las accions executa-
das ab ignorància inculpable ó falla de coneixe-
ment que las havia de consti'.ubir bonàs ó maias
moralment. iV«teria/i(ía</.Materialitas,alis. || Gros-
seria, falta de subtilesa ó discreció. Materialidad.
Rusticitas, ruditas, atis.
MATERIALMENT, adv. Segons, conforme à
la matèria. Malerialmente. Materiaíiler. || Ab mate-
rialitat, grosserament. Materialmente. Ruditer. ||
Sense la advertència qne constituheix las accions
bonàs ó malas. Materialmente. Materiaíiler.
MATERN, A, Y MATERNAL, adj. materno.
MATERNALMENT. adv. m. Ab afecte de ma-
re. Maiernalmeate. Maternè.
MATERNITAT, f. L' estat, la qualitat de ma-
re. Maternidad. 3Ialernitas, atis.
MATERNO, A. adj. Lo que pertany à la mare.
Maierno, maternal. Maternus.
MATEU. n. p. de home. Mateo. Matthseus, aii.
MATEÜHET. d. de mateu.
MATÍ. m. Desde punta de dia fins à mitj dia.
Mariana. Manè, ind.; matulinum, i. 1| Lo temps
desde la una de la nit fins à las dotze del dia. Ma-
naria. A media node usque ad meridiem tempus.
DE MATÍ. m. adv. En las primeras horas del dia.
De maüana , de madrugada. Diluculò.
DE BON MATÍ. m. adv. Por la mananica. Yaldè di-
luculò.
MATINADA, f. La entrada del dia. Madrugada.
Matutinum tempus. |j Ans de pantà de dia. Madru-
gon. Alelucana surrectio.
MATINAL, adj. Lo que pertany al matí. Matu-
tinal, matulino. Matutinus.
MATINAR Y MATINEJAR. v. n. Llevarse
de matí. Madrugar, maüanear. Primo mane surge-
re. II met. Anticiparse à fér alguna cosa. Madru-
gar. Anleeo, is.
MATINER, A. m. y f. Qui matlneja. Madru-
gador. Anlelucanus, pervigil homo.
GRAN MATIXKR. MATINERAS.
SÉR MATIXER. fr. MATINEJAR.
MATINERAS. SA. m. y f. aum. Qui s' acos-
tuma à llevarse mòlt de matí. Madrugon. Anlelu-
canus.
MATINERAS. f. pi. Lo llevarse mòlt de matí.
Madrugon. Antelucana surrectio.
MATINES, m. pi. La primera de las horas ca-
nónicas. Mailines. Matutinum, i.
MATINET. m. d. De bon matí. Mananica, ita.
Primo mane.
matís. m. La unió de diversos colors raesclats
ab proporció. Matiz. Tonus, i.
MATISAR, v. a. Pintar de diferents colors ab
proporció agradable à la vista. Malizar. Coloribus
imaginem il•lustraré. || v. r. Matizane. Coloribus
distingui.
MATISAT, DA. p. p. Pintat de diferenís co-
lors barrejats ab proporció. Pintado, matizado,
disciplinado. Coloribus distinctus.
MATÓ. m. Recuyt, brescat, coagulació de la
llet, que's fa coentla y separant lo xerigot, mediant
la herba col. Requeson, naleron, y nazula pr. Con-
creti lactis massa.
MATONER, A. m. y f. Lo qui fa ó ven matons.
Requesonero. Qui lactis coagulationem perficit aut
vendit.
MATONET. m. d. Rcquesoncillo . Concreti lac-
tis masula.
MATORRANGA. f. Ramera despreciable. Coi-
ma, pellforra, manfla, ramera. Meretrix, icis.
MATOSSER, A. m. y f. Qui traballa tosca-
ment. Chapucero, charanguero, chafallon. Rudis
artifex. 1| adj. Obra mal feta. Chapuceria, chapuce-
ro, zoquetudo, mazorral. Impolitum, rude opus.
MATRACA. f. Rurla que's fa culpant à algú de
algun fet. Matraca. Scomma, tis. || m. Qui dóna
matraca. Matraquista. Jocator, is. |1 met. L' home
molest, pesat y enfadós. Matraquista, mazo, maza-
cote. Molestus. | pi. Tenebras; instrument de fusta
abarmellasó massas que fà un ruido desagradable,
y serveix en Uoch de campanas en la setmana
santa. Carraca, matraca. Lignem crepitaculum.
DONAR MATRACA. fr. Rurlarse de algú, importu-
nar. Matraquear, dar matraca. In aliquem jocari.
MATRÀLIAS Ó MATRALES. Festas cele-
bradas en Roma al 11 de juny en honor de Malula
en la que s' identificava à Juno gelosa dels amors
de Racó ab una esclava, única que s' admetia à la
fesla però à la que 's despedia desprès de haverla
bofetejada. Las senyoras prenian los fills de sas
germanas y oferian en sacrifici una coca de fari-
na, mel y oli. Malralias, matrales. Matrales, ium.
MATRAQÜEJADOR, A. m. y f. matraca. 2.
MATRAQUEJAR. V. a. DONAR MATRACA.
MATRÀS. m. Espècie de vas que usan los apo-
tecaris. Matraz. Yas, is. jj Part de la ballesta. Ta-
hlero. Ballisloe librator canaliculus.
MATRESILVA. f. lligabosch.
MATRIGÀRIA. f. Planta que creix fins à uns
MAT
CATALÀ.
MAT
145
tres pams; sasflors naixen enramets enlascimas de
las brancas, com las de la camamilia, soslingudas
per calis escalosos, ab lo centro groch y la circun-
feréncia blanca, de olor fort, desagradable y de
sabor amarch. Són anliespasmódicas, emenagogas,
estomàticas y febrífugas. Contenen un oli essencial
de color blau. La aygua y alcohol disolen sos prin-
cipis adius. Matricaria. Malricaría, se.
MATRICIDA. m. y f. Qui mata à sa mare. Ma-
hkida. 3Iatricida, a;.
MATRICIDI. m. Crímen de donar mort à sa
mare. iVaíríctcíío. Matricidium, ii.
matrícula Y matriculació, f. Llista
Isomendalura, matricula. Matricula, x. \\ CertiQca*
que's dóna als estudiants de haver cumplerl. Cer-
tificado, malricula. Tabula, aa. \\ ant. matrís.
MATRICULADOR. ra. Qui malricula. Matri-
culador. Nomenclàtor, is.
MATRICULAR. V. a. Empadronar, allistar en
lo llibre de matrícula. Malrkular. In syüabiim re-
digere. || v. r. Presentarse y allistarse. Registrar-
se, matricularse. Nomen malriculíE dare.
MATRICULAT , DA. p. p. Matriculada. Cen-
sus, adscriptus.
MATRIMONI, m. Contracte entre marit y mu-
ller. Casamienlo, matrimonio. Matrimonium, con-
nubium, ii. || fam. Lo marit y la muller. Matrimo-
nio. Cònjuges, um,
MATRIMONI CLANDESTÍ. 'L que's fà sBose la presén-
cia del pàrroco ni testimonis. Matrimonio clandes-
tina. Matrimonium clandestinum,
MATRIMONI CONSUMAT. L' en que s' han pagat lo
dèbit per primera vegada. Matrimonio consumada.
Matrimonium consummatum.
MATRIMONI DE coNciÉNci\. AquelI que 's celebra
faltant àlas lleys del país, y subsisteix com à sa-
grament , mès no fà família hàbil pels efectes
civils. Matrimonio de conciencia. Conscientià, reli-
gione tantum contractum matrimonium.
MATRIMONI RATO. 'L llegítim que no ha arribat à
sérconsumat. Ttfaínmomora'o. Matrimonium ratum.
CONSTANT LO MATRIMONI, log. Durant lo matrimo-
ni. Duranle, constante el malrimonio. Stante, ma-
nente matrimonio.
CONSUMAR LO MATRIMONI, fr. Tenir los llegítima-
ment casats lo primer acte en que's paga '1 dèbit
conjugal. Consumar el malrimonio. Matrimonium
consummare.
coNTuÀüRER MATRIMONI, fr. Celebrar lo contracte
matrimonial. Contraer matrimonio. Matrimonio
jungi.
DIRIMIR LO MATRIMONI, fi', üesfcrlo. Dirimir clma-
trimnnio. Matrimonium dirimere, disolvere.
MATRIMONIAL, adj. Pertanyent al matrimo-
ni. Matrimonial. Matrimonialis.
MATRÍS. f. Iglèsia principal. Malriz, metròpo-
li. Metròpolis, is. [1 Protocol de alguna escriptura.
Matriz, protocolo, registro. Archetypura scriptum.
II En la fundició de lletras, es una pessa de cóu-
rer en que's grava ab lo punxo la lletra que està
figurada en ell. Matriz. Protypus, i. || anat. mare.
II adj. S' aplica a algunas cosas que són principals
ó primeras en sa classe. Malriz. Caput, itis.
M.4TRITEN8E. adj. MADRILENYO.
MATRONA. f. Mare de família, dóna noble.
Mairona. Malrona, ae. || llevadora. |] || pi. Las sen-
yoras de primera distincció. Matronas. Matron»
optimates.
MATRONAL. adj. Lo que pertany à la matro-
na. Matronal. Jlatronalis.
MATRONASSA. f. aum. La dona corpulenta
y circunspecia. Matronaza. Gravis matrona.
MATURITAT. f. ant. maduresa.
MATUSSER, A. adj. xapusser, putiner.
MATÜTA. m. fam. Frau, contrabando. Matuíe,
Portorii fraudatio : per fraudem inlromissa mercès.
II Lo genero que entra de frau. Matute. Mercès
fraudulenter insectae.
MATüTER , A. m. y f. Lo qui entra ó ven ge-
nerós de frau. Malulero. Prohibitarum mercium
inductor vel venditor.
MATüTXÍ. m. ant. Qui va disfrassat ridícula-
ment. Matachin. Salvatorius mimus.
MATXACA. m. met. Enfadós, importú. Ma-
chaca, machacon, mazacoie, maza, postema, que-
branlahuesos. Plumbeus.
MATXACAR. V. a. met. Importunar ab la re-
petició de una cosa. Machacar, machucar, parrear,
quebranlar, reveníar. Jloleslo, as.
MATXACAT, DA.p. p. Machacado. Moleslatus.
MATXADA. f. Paraula ó acció nécia. Barrica-
da, machada, patochada. Stultitia, ae.
MATXET, m. d. Machuelo. Pusillus.
MATXETE. m. Ganivet gros, ménos queia es-
pasa, y major que la daga y punyal. Machele. Cul-
ler grandior.
MATXINA. f. En los arsenals y ports màquina
que serveix pera posar y tràurer los arbres en las
embarcacions, y també pera carregar y descarre-
gar pesos grossos. Machina. Machina ad malos na-
vibus aptandos. || ant. maquina.
MATXO. m. Animal produhit de ase ab eugaó
al contrari, ^/ar/ío, mulo. Mulus, imus , i. || adj.
met. Neci, tonto. Brulo, macho, bèstia, majadero,
tonlazo. Bardus, fatuus.
matxo de pas. Lo qui està destinat à caminar
portant algú à caball. Macho ó mula de paso. Mulus
gradarius.
NO se sab de qui són los matxos fins que 'l tra-
giner es mort. ref. en lo cul del sach, etc.
NO siGUESMATxo. fr. ter. A^o seas nefto.Neslultum.
MATXOCANT. m. Arrel blanca de Nova Es-
panya que s' usa com à purgant. Mechoacan. Cat-
hartica radix mechoacanna.
MATXUCADA. f. L' acte y efecte de malxucar.
Ajamienlo. Contrectalio, nis.
MATXUCADURA. f. Contusió. Machmaàura,
machucamienlo. Contusió, nis.
146 MAU
MATXUCAMENT. m. m^txucada.
MATXUGAR. V. a. Macar, magullar. Machu-
car. Gontundo, is. || Desllustrar , rebregar entre
mans ó de altra manera alguna pessa de roba ó
cosa semblant, fent que deixe de sér llisa y ben
aparellada. Ajar , deslucir , apanuscar. Attrecto,
as.
MATXÜCAT, DA. p. p. Machucado. Contusus.
II S' aplica à la pessa de roba que rebregada ó
aprelada ab las mans ha deixat de sér llisa y ben
aparellada. Ajado, apanuscado, lacio. Attrectatus.
MATZEM. m. ant. magatzem.
MATZINAS. f. pi. Qualsevol substància ó ma-
tèria que presa en poquíssima quantitat trastorna
tant la màquina animal que quasi sempre pro-
duheix efectes mortals. Venem, lósigo, yerbas. Ye-
nenum, i. || met. Lo que es gravement perjudicial
al cosó à la ànima. Venem. Yenenum, i.
DONAR MATZINAS. fr. ENMATZINAB.
pocAS MATZINAS NO MATAN. ref. Deuota que las co-
sas danyosas en poca quantitat no solen danyar.
S' usa també en sentit moral. Pocoveneno no mata.
Parvum veneni non nocet.
MATZÓ. f. ant. FACTORIA.
MAULA. f. Engany, Maula. Fraus, dis. || Arti-
fici ab que's vól enganyar à algú. Cancamusa,
maula, carlanca. Dolus, i. || Fingiment de algun
mal ó impediment pera no traballar. Zanguango.
Morbi simulatio. || Artifici ó trampa pera tràurer
à algú lo que no està obligat à donar. Socalina.
Subdola exactio. || L' astut , enganyós, artificiós.
Galopin, zanguango, culebron, carlancon. Callidus.
II Trampós, malpagador. Tramposa, maula, maule-
ro. Inficiator, is, infidus debitor.
BONA MAULA. loc. Se diu dc la persona astuta y
taymada. Buena maula. Callidus.
CONÈIXER Ó ENTÉNDRER LA MAULA. fr. Cooéixer laS
segonas intencions. Enlender la musa, la cancamu-
sa. Alicujus astus callere.
MAULAR. V. n. miolar.
MAURADA. f. La acció y efecte de maurar.
Soba, sobado, sobajadura, sobajamienlo. Attrecta-
lio, nis.
MAURADOR. m. Lo taulell ahont amassan la
pasta 'Is fideuhers. Tablero. Tabulatum, i.
MAURAR. V. a. Amassar la pasta en lo mau-
rador ab una barra clavada ab frontissas, sobre la
qual va assentat qui maura. Bregar. Massam subi-
gere. || Apretar entre 'Is dits alguna cosa pera abla-
nida ó desferla. Estrujar. Premo, is. || Oprimir al-
guna cosa repetidament y ab violència pera posaria
blana ó suau. Sobar. Macero, as. 1| Pastar, amassar.
Benir, sobar, sobajar. Massam subigere.
MAURICI, n. p. de h. Mauricio. Mauricius, ii.
MAURINA Y MAURITANO, A. adj. Lo que
es de ó pertany à Mauritània, regió de Àfrica.
Maurilano. Maurus.
MAUSEOL Y MAUSOLEU, m. Monument,
sepulcre magnífich. Mausoleo, mauseolo. Eeroum, i.
DICCIONARI ME
MAXÍM, A. adj. sup. Lo mès gran en sa espè-
cie. Sumo, mdximo. Maximus.
MÀXIMA, f. Regla, principi, axioma. Màxima.
Axioma, tis. || Apotegma, sentència, ditxo graciós.
Màxima. Sententia, se. 1| mús. La nota ó punt de
mès valor y que val dos longas. Màxima. Màxima
nota. II Intenció, designe, principi adoplatdeobrar.
Màxima. Gonsilium, i i, propositum, i.
MÀXIMAMENT Y MÀXIME. adv. m. Prin-
cipalment, en primer lloch. Màximamente,màxime.
Maximè.
MÀXIMO, A. adj. míxim.
MAXIIVA. f. fam. Dent en las crialuras. Diente.
Dens, tis.
MAXON. m. ant müjol.
MAY. adv. t. En ningun temps. Nunca. Num-
quam. || Alguna vegada. Alguna vez. Aliquandò. ||
m. mall.
MAY PER MAY. m. adv. Se li anyadeix la ven per
MAY, pera donar mès eficàcia y energia à la nega-
ció. Jamàs, nunca, en ningun liempo, jamàs porja-
màs. JNunquam omninò.
MAY QUE. loc. Equival à baldament que no; com:
MAY QUE hagués vingut. Ojalú jamàs; oj ala que no.
Utinan non. || interj. que serveix pera manifestar
la indiferència ab que's mira alguna cosa. Mas que
no. Vel, etiara si. || si per cas.
CASI MAY. m. adv. Mòlt rara vegada. Casi nunca,
por maravilla. Rarò.
NI MAY QUE. exp. Equival à tant se me'n dóna.
Mas que no. 0 nunquam ; vel non.
SI MAY per MAY. loc. condicional. Si alguna vez;
si en algun liempo, ú ocupacion; si diese la casua-
lidiid. Si aliquandò.
MAYE. m. ant. blat de moro.
MAYMÉS. adv. t. MAY per may.
MAYMIA. f. ant. Mi senora, mis amores. Deli-
cium meum, delicise meae.
MAYMÒ, NA. adj. Catxassut. Pachon, pelma-
zo, posma. Lentus morosus.
MAYMONDÍ DE OR. Moneda que valia dos
rals castellans y dos diners valencians de sòn
temps. Maimondi. Moneta sic dicta.
MAYNADA. f. estol, vol, ramadà. 1| família.
II Companyia de gent de armas que servia baix lo
mando del rey, richomeócaballer principal. Com-
pania, meznada , mesnada. Militum cohors.
MAYNELL. m. Las divisions del escudeller ó
armaris pera posar plats, gots, etc. Anaquel, anden,
vasar. Pluteum, ei. || prestatge.
MAYOL. m. mallol.
MAYSÓ. m. ant. casa, alberch, mansió. || ant.
gasa de comers, factoria.
MAZELL. m. ant. masell.
MAZMORRA. f. MASMORRA.
ME.
ME. Cas irregular del pronom jo. Me. Me vel
raihi.
I
MED
CATALÀ.
MED
147
MEALA Ó MEALLA. f. Moneda antfgua de
Castella que valia una malla. Meaja. Mina, ai.
MEGA. m. Mesquita dels moros. Meca. Me-
cha, <B.
MECANERIA. f. Escassesa, cicateria, avarícia.
Mezquiniad. Sòrdida parcimonia. | Misèria, pobre-
za, cosa poca. Mezquindad. Misèria, «.
MECÀNICA, f. Part de las malemàticas mixtas
que tracta del nioviaient. Mecànica, maquinaria.
Mechanica, se. || Cosa despreciable, ruína. Mecàni-
ca. Parvi, nihili, despicabilis res. || Acció indeco-
rosa, vil. Mecànica. Sòrdida actio. |1 La policia in-
terior y '1 maneig per menut dels interessos y efec-
tes dels soldats. Mecànica. Indecorum factum.
MECÀNICAMENT, adv. m. Piàcticament. Me-
cànicamenle. Sordidè.
MECÀNICH, CA. adj. Lo que s' executa ab las
mans. Mecànica. Mechanicus. || Escàs, cicatero.
Mezquino,menguado, transido, agarrado. Sordidus.
II Pertanyent als oficis y obras menestrals. Mecà-
nica. Mechanicus. || Baix, indecorós, despreciable.
Mecànica. Abjectus. || adj. Lo que té relació ab la
mecànica. S' aplica particularment aquest epíteto
als cossos irritants que no obran químicament així
'Is instruments punxants, etc, són irritants mecà-
nichs. Mecànica. Mecanicus.
MECANISME, m. Estructura, artifici. Meca-
nisma. Structura, ae.
MECENAS, m. met. Sujecte poderós protector
dels literals. Mecenas. McBcenas, alis.
MECONI. m. CARBONADA. | Such dc cascall. Me-
conio. Meconium, ii.
MEDALLA, f. Pessa de metall ab alguna figu-
ra, símbol ó emblema. Medalla. Numisma, alis. ||
Pessa rodona de màrmol, metall ó fusta que té gra-
bada alguna figura de mitj relleu. Medalla. Ana-
glylum, i. II Lo trosset de metall que té la imatge
de Maria santíssima, de algun sant, ó de algun mis-
teri de la religió. Medalla. Sacrum numisma.
MEDALLA GRAN. La que té gra bada alguna imatge,
y sóIen portaria per adorno en lo pit las pagesas.
l'alena. Monilis genus.
MEDALLÓ, m. aum. Medallon. Anaglypha, ac,
MEDI. m. Àrbitre, modo. necurso,medio, arhi-
Irio, vado, derroiero. Arbitrium, ii. || Diligéncias
que's practican pera lograr algun fi. Traza. medio.
Via, a;. || Lo camí ó método que s' adopta en algun
Iegoci ó dependència. Expediente, medio. Modus,
[II Obra, virtut ó poder. Obra, medio. Opus, eris.
\ Alió de que algú 's val pera lograr alguna cosa.
Resorle. Ratio, nis. 1| Conducto pel qual una cosa
's comunica ab altra. Órgano. Duclus, us. || Auxi-
li. Medio. Inslrumentum, i. 1| La part que dista
igualment dels extrems. Medio. 3Iedium, ii. || Mo-
deració entre 'Is extrems. Medio. Modus i. || Ter-
me ab que s' uneixen ó comparan los dos extrems
delsilogisme. Medio. Medium, ii. [] pl. havers. || m.
Nom que's dóna à tol cos sólit , líquit ó flúit elàs-
tich, en l' interior del qual poden penetrar altres
subslàncias, y móurerse ab mès ó ménos llibertat;
així '1 vidre, la ajgua y V ayre són uns medis. Me-
dio. Medium, ii.
MEDI TERME. Aquell àrbitre prudent y proporcio-
nal que se segueix pera resóldrer algun duble ó
compóndrer alguna desavenéncia. Medio termino,
termino medio. Modus, i, ratio, nis.
FALTA DE MEDIS. fr. Pobresa. Falta, cortedad de
medios. Egestas, alis.
FALTAT DE MEDIS. Pobrc. Atrüsado, corto de me-
dios. Egenus, inops.
pÉNDRER LO MEDI ó 'ls MEDIS. fr. Resóldreisc ó
aprofitarse y practicar lo convenient pera lograr
alguna cosa. Tomar el medio ó los medios. Yiam,
modum eligere.
PER MEDI DE ALTRE. m. adv. Havenlhl alguna co-
sa entre mitj. Por medio de otro, mediatameníe.
Mediatè.
POSAR LOS MEDIS. fr. Adoptar y practicar lo que's
judica convenient pera lograr alguna cosa. Poner
los medios. Facere quod oportet.
MEDÍ. n. p. de h. Medin. 3Iedinus, i.
MEDIÀ, NA. adj. Lo queté'l mitj entre dos co-
sas. Mediano. Med'ius. || Moderat. itfediano.Modicus.
MEDIACIÓ, f. Interposició, reconciliació, em-
penyo. Mediacion. Interpositio, nis. || intercessió.
MEDIADOR, A. m. y f. medianer.
MEDIANAMENT. adv. m. Tal qual. Mediana-
mente. Mediocriler.
MEDIANER, A. m. y f. Intercessor. Mediane-
ro, mediador, abogado. Deprecator, is.
MEDIANIA. f. Templansa, moderació. Media-
nia, medianidad. Mediocritas, alis. || Estat regular
del animo, de la condició y fortuna. Mediania, me-
diocridad. Modèstia, ae, mediocritas, atis.
MEDIANT. adv. Respecte, en atenció à. Me-
dianle, respeto, en atencion à : en vista, por razou
de. Gratia, operà. || p. a. Ajudant. Medianle. Aus-
pice; annuenlealiquo.
MEDIAR. V. n. Estar una cosa enlre altras.
Mediar. Inlerjaceo, es. || Intercedir, inlerposarse.
Inlerponerse, mediar, intervenir, terciar,promediar.
Intervenio, is. [| Arribar à la meytal de alguna co-
sa verdadera ó figuradament. Mediar. Medium at-
tingere.
MEDIAT, A. adj. Cosa unida à altra per algun
intermedi, com 1' avi y nèt per medi del pare de
aquest, lo subjecte y predicat per medi del verb.
Mediato. Mediatus.
MEDIATAnlENT. adv. 11. y t. Ab mediació ó
intermedi, per medi de altre. Mediatameníe. Me-
diatè.
MEDIATOR. m. Joch semblant al del home
que's juga comunment entre sí. Mediator. Charta-
rum ludus sic diclus.
MEDICAMENT, m. Qualsevol remey extern ó
intern que s' aplica al malalt pera ferli recobrar la
salut. Medicina, medicamento , remedio, fàrmaco.
Medela, ae.
148
MEG
DICCIONARI
MEL
MEDICAR. V. a. MEDICINAR.
MEDICAT, DA. p. p. Medicado. Medicalus.
MÉDICH. CA. adj. Lo que pertany à la medi-
cina. Medico. Medicus.
MEDICINA, f. La ciència de curar las malal-
tias de las personas. Medicina. Medina, ai. \\ medi-
cament.
MEDICINABLE. adj. Curable, lo que es capàs
de medicina. Medicinable, medicable. Sanabilis.
MEDICINAL, adj. Lo que té virtut de curar.
Medicinal. Medicinalis.
MEDICINAR. V. a. Curar, aplicar medicinas.
Medicinar , medicar. Medico, as.
MEDICINAT, DA. p. p. Medicinado, medicado.
Medicalus.
MEDICIÓ. f. Mida, la acció de amidar. Medi-
cion. Mensio, nis.
MEDIMNA. f. Mesura grega pera líquits y co-
sassecas. Medimno. Medimnus, i.
MEDIOCRAMENT. adv. m. medianament.
MEDIOCRE, adj. MEDÚ.
MEDIOCRITAT, f. MEDIA.MA,
MEDIR. V. a. AMIDAR.
MEDITABUNDO, A.adj. Pensatiu. Cogilabun-
du, medilahundo. Cogitabundus, medilabundus.
MEDITACIÓ, f. Atenció, diligència, es'udi.
Meditaciun. Cura, ai. || Reflexió, consideració. Con-
templacion, medilacion. Conlemplatio, nis. H Escrit
sobre la consideració de algun misteri ó punt mo-
ral. Medilacion. Meditatio, nis.
MEDITAR. V. a. Pensar, considerar, reflexio-
nar. Meditar. Meditor, aris. 1) Contemplar algun
misteri, fér oració. Meditar. Divina contemplari. |1
met. ESPECULAR.
MEDITAT, DA. p. p. Medilado. MediUilus.
MEDITATIU, VA. adj. meditabundo. I Ditdels
verbs que explican, no 1' acte, sinó '1 desitj. Me-
ditativa. Meditativus.
MEDITERRÀNEO, A. adj. Lo que està entre
dos terras. Mediterrdneo. Mediterraneus.
MEDO, A. adj. Natural de y lo pertanyent à
la Média regió del Assia. Medo. Medus.
MEDRA. f. Progrés. Progreso, medra, aumento,
mejora, adelantamienio . Incrementum, i.
MEDRAR. V. n. Progressar, créixer, auraen-
[ar.Medrar. Cresco, is. [) met. Millorar de fortuna.
Medrar, mejorar. Melioro, as.
MEDRAT, DA. p. p. Medrado. Melioratus,
auctus.
MEDRÓS, A. adj. Poruch. Medroso. Meticu-
losus.
MEGADUCAT. m. Lo títol de megaduch abús
dels distinctius de verga, capell, senyera y sagell
propis. Megaducado, generalato. Suprema militiae
prefectura.
MEGADUCH. m. Príncep senyor de lots los
soldats del imperi grech y de tota la marina.
Generalisimo de mar y lierra, megaduque. Supre-
mus militiai dux.
MEILLORAR. V. a. ant. millorar.
MEJICÀ, NA. adj. Natural de y lo pertanyent
à Méjico, imperi de la Amèrica septentrional. Me-
jicano. Mexicanus.
MEL. f. Licor espès, groch, dols, que forma n
lasabellas de la substància de las flors. Miel. Mel,
is. II met. Qualsevol cosa mòlt dòlsa. Miel. Mel, is.
II En los ingenis de sucre es aquella substància
que cau de las canyas al temps de móldrerlas. Miel,
miel nueva, miel de canas. Sacchari mel.
MEL RossAT. Aixarop de mel y such de rosa. Miel
rssada, rodomel. Mel rosaceum.
MEL SILVESTRE. En las ludias es una mel que fan
unas vespas negras del tamany de las moscas, y
surt mòlt fosca. Miel silvestre. Ericeum, ei.
MEL VERGE. La primera que Iraballa cada aixam
ó la que naturalment fluheix de las brescas. Miel
virgen. Primum cujuslibet examinis mel.
DÒLS COM UNA MEL. loc. ab que's pondera la dol-
sura de alguna cosa. Es un almibar. Melle dul-
cior.
ES MEL Y MATÓ. exp. Denota la exceléncia de al-
guna cosa particularment de menjar, que sent de
sí bona, se li afegeix altra que la millora. Eso es
miel sobre hojuelas. Deliciis scitamenta superad-
dere.
FÉR MEL. fr. Se diu de las abellas quant la tràu-
hen de las flors y la depositan en las casetas de la
cera. Melificar. Mellifico, as.
NO ES LA MEL PERA LA BOCA DEL ASE. ref. Reprèn
als que escullen lo mès dolent entre lo que se 'Is
presenta, despreciant lo millor. No es ó no se hizo
la miel para la boca del asno. Asinus ad liram.
POSAR LA MEL EN LA BOCA Y NO ÜEIXARLA MENJAR.
ref. Contra aquells que posan à la vista '1 premi, y
en arribant la ocasió no '1 donan. Metióle en la
huerta, y no te dió de la [ruta de ella, Praemiura
obligat quin praistet.
MELACOTÓ. m. Préssech de superior qualitat.
Melocolon. Chrysomelum, i. | y
MELACOTONER. m. L' arbre que fa melaco-
tons. Melocoton. Coggygria, ae.
MELANGOLIA. f. Ln dels humors del cos que
fa pérdrer lo seny. Melancolia, atrabiUs, bilis ne-
gra. Melancholia, ai. |1 Tristesa causada pel hu-
mor melancólich. Melancolia. Moeror, is.
MELANCÓLICAMENT. adv. m. Tristament.
Melancòlicamcnle. Tristem in raodum.
MELANCÓLICH, CA. adj. Pertanyent à la
melancolia. Melancólico. Melancholicus. 1| Trist.
Melancólico. Melancholicus.
MELANCOLISAR. v. a. Entristir. També s'usa
com recíproch. Melancolizar. Aliquem moerore af-
ücere.
. MELANCOLISAT, DA. p. p. Melancolizado.
Tristitia affeclus.
MELASSA. f. Lo solatge de la mel. Melaza, me-
lojia. Mellis feces. || La segona mel que 's trau de
la canya dolsa. Remiel. Secundum ex mellita canna
ü
MEL
tractum mel. | Lo solatge del sucre desprès de
la segona fàbrica. Melote. Sacchari faex. | Beguda
fermenlada del such de las canyas de sucre, de
gust entre dols yagre, mòlt sabrós; emborratxa
prenentne ab e.vcós. Guarapo. Duicacida polio.
MELAT, DA. adj. De color de mel. Melado.
Mellinus.
MELCIÓ. n, p. de h. Melchor. Melchior, is.
MELER. ra. Qui tracta ab mel. Melero. Mella-
rius, ii. |] Lo Uoch de guardar la mel. Melero. Mel-
larium, ii.
MELET. Peix. LLVMPÜGA.
MELGA. f. y
MELGÓ. m. Planta que té la arrel llarga y
gruixuda, 'Is brots de dos peus de alt, rodons,
drets, bastant grossos, consistents, robustos, ra-
mosos particularment en los cims ; ab mòllas fullas
posadas de tres en tres com lo trébol, que tenen
las voras com una serreta ; las flors de color de
viola purpúrea sostingudas per calis dentals. Lo
fruyt es una tavella torta en forma espiral que con-
té grans en figura de ronyó, grochs, de una línea
de llarch. Es temperant, diurética: serveix de nu-
driment à las béstias y aumenla la llet à las vacas.
Melga. Medicago saliva.
MELICH. m. llombrígol.
LLIGAR LO MELICH. fr. quc ademés del sentit rec-
te, metafòricament se diu de la persona que té
guanyada à altra la voluntat. Haberle corlado el
omhligo. Graticum alterius sibi conciliaré.
MELICOTÓ. ter. MELACOTÓ.
MELILOT. m. trébol.
IlMELINDRET. m. d. MELINDRO. 2.
ImelindRO. m. Bescuytmòlt fi. Bizcocho, nie-
Undre. Dulciarius panis. || Delicadesa, aferainació.
tindré. Delicalulum faslidium.
ÉR MELINDROS, fr. FÉR LO MELINDROS.
MELINDROS, A. adj. Persona mòlt delicada.
üeníjoso, melindroso, denguero, melindrero. Deli-
catulus.
FÉR LO MELINDROS, fr. Afectar delicadesa. Melin-
drear, melindrizar, hacer melindres^ Delicatè fasti-
dire.
MELIORAR. V. a. ant. millorar.
MÉLIS. m. TEA.
MELLA. (fér) fr. Fér impressió. Hacer mella.
Commovere.
MEL-LÍFLUO, A. adj. Lo que té ó participa de
las propietats de la mel. Melijíuo, melificado. Mel-
lifluus. II met. Dols, suau en lo tracte ó esplicació.
MeU(luo,meloso, melodiosa. Mellifluus.
MELLORAR. V. a. ant. millorar.
MELLORASÓ. f. ant. millora, medra.
MELMELADA, f. Conserva de codony. Merme-
lada. Cydoniacum, i.
MELÓ. m. Lo fruyt de la melonera. Es gros,
mès ó ménos ovalat, té la escorxa llisa ó rallada, y
'1 color vert ó blanch ó clapat de tots dos. Té la
carn dolsa, tova, aygualida, de color vert ó blanch
TOMO II.
w
CATALÀ. MEM 149
ó bermell. Las llavors que conté són petitas, pla-
nas, ovaladas y blancas. Melon. Pepo, melo, nis.
MELÓ DE MORO. tcr. CÍNDRIA.
LO MELÓ Y CASAMENT HAN DE SÉR ACERTAMENT.
ref. Denota quo es mòlt contingent la bondat en
ditas cosas, ó bè que no's poden conèixer fins ha-
verse experimentat. El melon y el casamienlo ha de
ser acertamiento ; el melon y la muger malos son de
conocer. Sponsa, pepoque bonus faust» sunt ma-
nera sortis.
MELODIA, f. Suavitat que resulta de la armo-
nia. Melodia. Melus, melós, i. || Dolsura, suavitat
en lo parlar. Melodia. Melus, melós. || f. mús. La
part que tracta del temps relativament al cant, y de
la elecció y número dels sons ab que en cada com-
posició s' han de formar las clàusulas musicals.
Melodia. Melodia, aï.
MELODIÓS, A. adj. mel-lífluo.
MELODRAMA, f. Dialogo en música. Melo-
drama. Jlelodrama, atis.
MELONAR. m. Lloch plantat de melons. Melo-
nar. Melopeponumarea.
MELONER. m. y
MELONERA. f. Planta que fà mòlt pocas ar-
rels y mòlts brots rastrers, que s' extenen à divuyt
ó vint pams de distància. Sas fullas són rodonas,
y estan partidas à trossos rodonenchs. Las flors són
grogas. Se creu indígena de Pèrsia. Melon. Pepo,
melo, nis.
MELONET. m. d. 3Ielonete, m,elon,cillo, ilo. Par-
vus pepo.
MELÓS, A. adj. Suau, dols, s' aplica al dis-
curs y modo de dir. Meloso. Dulcis. || mel-lífluo.
MELOSITAT. f. Dulsura, suavitat. Melosidad,
melodia. Dulcedo, inis.
MELSA. f. Part del cos del animal situada en
r hipocóndrich esquerre entre '1 diafragma, las
costellas falsas y ventrell. Bazo, y jmjarilta la del
tocino y altres animals. Splen, lien, is. || Ampolla
plana. Limela. Laguncula, íe.
MELSERA. f. Herba medicinal, té las fullas
llargas, dentadas, ab las llavors en lo revés con-
tingudas en una espècie de grans. Lengua de cier-
vo, cerval ó cervina. Cervina lingua.
MEMBRANA, f. Pell prima ó túnica à modo
de pergamí. Membrana. Membrana, ai. || anat. Tela
ó túnica de fibras flexibles. Membrana. Membra-
na, ae.
MEMBRANA piTüiTÀRiA. anat. Lo tcl que cubre la
part interior del nas, y en la que's produheix lo
sentit del olfato y separa de allí 'Is mochs. Mem-
brana pituilaria. Membrana pituilaria.
MEMBRANÓS, A. adj. Cubert de membranas.
Membranoso. Membraneus.
MEMBRANSA. f. ant. regort, memòria, menció.
MEMBRANT. loc. ant. Recórdaten, pénsahi-
Ten'presenle, acuérdale. Memento.
MEMBRAR. V. a. ant. Anomenar, fér menció-
Mencionar, mentar, membrar. Memini.
19
150
MEM
DICCIONARI
MEM
MEMBRARSE. V. r. ant. recordarse.
MEMBRE, m. Cada part del cos del animal que
serveix pera algun us. Miemhro. Membrum , i. ||
Cada part que concorre à la composició de algun
cos moral, col-legi, ciutat, etc. Miemhro. Membrum,
i. II ret. La part essencial de un período. Miemhro.
Membrum. i. || arq. Cada part principal del edifici
ó de un orde de arquitectura. Miemhro, Membrum,
i. II La part del animal que serveix pera la gene-
ració. Yerga. Genilale membrum, || colon. || La
part del home que serveix pera la generació. Pu-
dendo, pene, miemhro viril. Yeretrum, i.
MEMBRE DE IGUALACIÓ, alg. Cada una de las quan-
titats que eslàn en una y altra part del coteig.
Miemhro de igualacion. Membrum aíquationis.
MEMBRK PODRIT, met. Subjecte dolent y perjudi-
cial à la societat. Miemhro podrido. Putridum mem-
brum.
MEMBRE viHiL. Lo de la generació. Miemhro viril
ó de la generacion , y pene anat. Natura, ae.
MEMBRES PRINCIPALS. Los del COS que són abso-
lutament necessaris pera víurer, com : lo cos, lo
cap, etc. Miemhros principales. Praïcipua membra-
MEMBRET. m. La ralleta que sól posarse al
marge dels oficis expressant lo nom de qui 1' envia
ó de la persona à qui's dirigeix. Memhrete. Missile
scriptum.
MEMBRILLER. m. ant. coDONYER.
MEMBRILLO. m. ant. codony.
MEMBRUT, DA. adj. Qui té grans membres.
Bohusto, memhrudo, fornido. Artuosus.
MEMENTOS. m. pi. La part del cànon de la
missa en que s' ofereix lo sacrifici per vius y morts-
jtfemewtos. Memento; pro vivis et defunctis miss»
oblatio.
FÉR sos MEMENTOS. fr. met. Discórrer ab particu-
lar atenció. Hacer sus mementos. Meditari.
MEMNÓNIDAS. f. pi. mit. Aucells que fingian
fills de las cendras de Memnon, y que tots los anys
anavan de Etiòpia à Troya, estavan dos dias girats
envers lo sepulcre, al tercer dia 's maltractavan
mòlt y 's ferian; y de cinch en cinch anys volfa-
van lo palàcio de Etiòpia. Menonia, meinnónidas.
Memnonides, um.
MEMORABLE, adj. Digne de memòria. Memo-
rahle, memorando. Memorandus.
MEMORÀNDUM, m. Nota diplomàtica que
conté la exposició sumària del estat de una qües-
tió ó la justificació de la conducta observada per
un gobern ó dels actes que n' han estat la conse-
qüència. Memoràndum. Memoràndum.
MEMÒRIA, f. Una de las tres poténcias del
ànima, que conserva y recorda lo passat. Memòria.
Memòria, ae. || Fama , glòria , aplauso. Memòria.
Fama, ae. H Monument pera la posteritat. Memòria,
monumenlo. Monumenlum, i. |] Obra pia ó aniver-
sari que funda algú pera conservar sòn recort. Me-
mòria. Anniversarium, ii. || disertació. [| Relació ó
apunlacions de alguns fets particulars que s' es-
criuhen pera il-lustrar la història. Memòria. Nota,
ae. II Testimoni, prenda de amistat. Memòria. Tes-
timonium, ii. || Escrit simple quefà part de un tes-
tament. Memòria. Simplex testamenti additio. ||
Alguns retórichs la fan part de la retòrica, y són
las reglas pera ajudar la memòria. Memòria. Me-
mòria, ai. II pi. Los recados de cortesia que s' en-
vian alsausents. Memorias. Salutis missió.
MEMÒRIA DE GALL. Qui'n té poca. Mcmorta degallo
ó de grillo. Memòria fragilis.
MEMÒRIA LOCAL ó ARTIFICIAL. Facilitat artificiosa
en recordarse de las imatges impresas en la me-
mòria ó represenladas en lo paper. Memòria local
ó arlifial. Artificialis, localis memòria.
ANARSENÓ FUGIR ALGUNA COSA DE LA MEMÒRIA, fr.
Olvidarse de ella. Borrar, horrarse, huirse, irse,
caerse alguna cosa de la memòria. É memòria ex-
cidere.
BORRAR DE LA MEMÒRIA, fr. Olvidar alguna cosa
enterament. Cancelar, horrar de la memòria. Obli-
vione delere.
CONSERVAR LA MEMÒRIA DE ALGUNA COSA. fr. Re-
cordarse de ella. Conservar la memòria de alguna
cosa. In memòria habere, memòria tenere.
cultivar LA MEMÒRIA, fr. Exercilar dita potéucia.
Cultivar la memòria. Memoriam excolere.
DE MEMÒRIA, m. adv. Ab r us, exercici de ella,
com: apéndrer DE memòria. De memòria. Jlemoriter.
II mel. Boca per amunt: s' usa ab los verbs dormir,
ESTAR, ciüRER. De mcmoria ; hoca arriha. Supino,
resupino ore.
DE RECOLENDA MEMÒRIA, m. adv. De Fecort etern.
De honrosa, de eierna, de feliz memòria. De reco-
lenda memòria.
DONAR DE memòria, fr. DECORAR. 2. 3.
DIR DE MEMÒRIA, fr. RECITAR.
EixiRSE DE LA MEMÒRIA, fr. Olvidarse de allò en
que's devia pensar. Pasarse. É memòria abire. ||
ANARSEN DE LA MEMÒRIA.
FÉR MEMÒRIA, fr. Fér recordar, Hacer memòria,
traer ú la memòria. Memoriam excitaré. || Recor-
darse. Hacer memòria, iraer à la memòria, memo-
rar. Recordari. || Recordarse de algun ausent par-
lant de ell. Hacer memòria. Memoriam excitaré vel
suscitaré. II Procurarse recordar de alguna cosa.
Traer à la memòria, recordarse, memorar. Recorda-
ri. II Coniar alguna cosa recordantla. Conmemorar.
Commemoro, as.
FÉR VENIR A LA MEMÒRIA, fr. FÉR MEMÒRIA. 1,
FLACH DE MEMÒRIA. 'L qui s' olvida fàcümeut de
las cosas. Flaco de memòria. Memòria labilis.
pÉRDRER LA MEMÒRIA, fr. No recordarse. Perder la
memòria ó los memoriales. Memoriam , ex animo
admittere.
TENIR EN MEMÒRIA, fr. Tenir present à algú pera
protegirlo. Tener en memòria. Memorem esse.
QUI VÓL MENTIR, GRAN MEMÒRIA HA DE TENIR. ref.
l' HOME QUE VÓL MENTIR, ETC.
RECÓRRER LA MEMÒRIA, fr, Féf peflexíó pera re-
MEN
CATALÀ.
MEN
151
0
cïe
cordarse de lo que passa. Recórrer la memòria. Me-
mòria aliquid repelere.
REFRESCAR LA MEMÒRIA, ff. Féf prescnl lo quB càu-
sa senliment. Refrescar, renovar la llaga. Menio-
m reficere.
BENOVAR LA MEMÒRIA, fr. Fér rBCorl de las espé-
ïes ja passadas. Renovar la memòria. In memoriani
revocaré.
sÉa DE MÒLTA ò DE GRAN MEMÒRIA, fr. Tenir faci-
litat en recordarse de las cosas. Ser memorioso , un
memorion. Memòria vigere.
TENIR MEMÒRIA, fr. Recordarse. Tener memòria.
Memòria frui.
MEMORIAL, ra. Escrit en que's demana algun
favor expressant los mèrits ò rahò en que's funda.
Memorial. Supplex libellus. || memòria, monument.
II Llista, llibre en que s' apunta alguna cosa. Me-
morial. Commenlarius, ii.
memorial ajustat, fr. Apuntaciò de lot lo fét de
un plet ò causa. Memorial ajuslado. Litis summa.
PRESENTAR UN MEMORIAL, fr. Entregarlo à qui l' ha
de decretar. Presentar un memorial. Supplicem li-
bellum porrigere.
RESPÒNDRER AL MEMORIAL, fr. Decrelarlo. Respon-
der, decretar un memorial. Libellum supplicem no-
taré, subnotare.
MEMORIALISTA, m. Qui per ofici s' ocupa
en fér memorials. Memorialista. Supplicium libel-
lorum scriptor.
MEMORIASSA. f. aum. Memorion. Valida, fir-
ma memòria.
MENA. f. La veta del mineral y '1 mateix mi-
neral. Mena, vena. Metalli vena. | La capa dels me-
talls en r interior de la terra. Vena, mena, veta.
Vena, ae. || Sort, classe, espècie. Casta, clase, es-
pècie, raza, ralea, calaria. Species, ei. P tristesa.
MENA de PLOM. Lo ploHi tal com ix de la mina y
fét polvos de que usan los gerrers pera embarnis-
sar la terrissa. Alcohol, cohol. Galena, aj.
LA MENA se'n perda. loc. imprecalória ab que's
desitja que alguna cosa s' acabe enterament. Ya se
perdiese la raza. Utinam nihil superesset.
MALA mena, loc. S' apHca al home pervers y de
mal geni. Avieso, malo. Perversus.
MENAR. V. a. Conduhir, guiar. Guiar, llevar,
conducir. Duco, conduco , is. |] Cuydar las ter-
ras, etc. Manejar, llevar, cuidar. Curo, as. || Portar
lo camí à algun paratge. Llevar, guiar. Duco, is. [j
nt. remenar. II Fér donar voltas à la roda pera
lar corda. Menar. Convolvo, is. || enviar.
MENAR i execució. St. Posar en execució. Poner
r obra. Fungor, eris.
MENAR A MORT É i PERDICIÓ, loc. ant. Scmhrar la
muerte y el esterminio. Morleque ruina spargere.
MENAR ALGUNA CAUSA. ff. for. aul. PORTAR UNA
CAUSA.
MENAR ATGUA. fr. aut. Conduhirla per alguna ca-
nal ó conducto. Conducir el agua. Aquam ducere.
MENAR LO compàs, ff. PORTAR LO COMPAs.
I
MEN\R PEL RONSAL, BUIDA, elc. fr. Llcvar^del
cahestro, del diestro, de las riendas. Capistro du-
cere.
MENAR RESPECTE, POR, clc. Obellir, temerà algú.
Tener respeto, miedo, etc. Yereor, eris, metuo, is.
MENARSE. V. r. p. u. Manejarse alguna part
del cos. Bullir, menearse. Moveri. || ant. Seguir una
causa ò plet. Seguirse, acluarse. Causam agi. || Por-
làrsen. Llevarse, llevarseconsigo. Seciíin ferre, du-
cere.
MENASSA. f. elc. amenassa.
MENCIÓ, f. Recort, memòria. Conmemoracion,
mencion. Mentio, nis.
FÉR MENCIÓ, fr. Anomenaralguna persona ó cosa,
recordaria conlanlla ò parlantne verbalment ò per
escrit. Hacer mencion, meniar. Memoro, as.
MENCIONAR, v. a. Referir, anomenar, contar
alguna cosa. Mencionar, hacer mencion. Alicujus
vel dealiquo menlionem facere.
MENCIONAT, DA. p. p. Mencionada. Comme-
raoratus, memoratus.
MENDICAMENT. m. ant. mendicitat.
MENDICANT, adj. Pobre que capta. Mendigo,
mendigante. Mendicus. || Orde religiós que per sòn
institut demana caritat, y 'Is que gosan de sas im-
munitats, y també 1' individuodeells. Mendicante.
Mendicantium religiosus ordo. || Qui demana ab
freqüència ó imporlunilat. Pedigüeno, pedidor, pe-
digon. Eíllagilalor, is. || Captant. Mendigando, con
mendiguez. Mendicè, raendicilús.
MENDICAR. V. a. Captar, demanar caritat de
porta en porta. Pordiosear, mendigar. Mendico, as.
MÈS VAL MENDICAR, QUE EN LA FORCA GAMBEJAR. l'Cf.
Denota que més val passar la vida ab pobresa,
que no véurerse en un afront. Mas vale pedir y
mendigar, que en la horca pernear. Prajstat pauper-
tas quam lignum ire sub atrum.
MENDICITAT, f. Pobresa que obliga à dema-
nar caritat. Mendiguez, mendicidad, misèria. Men-
dicilas, atis. [j L' acte y efecte de mendicar. Mendi-
cacion, mendiguez, mendicidad. Mendicatio, nis.
MENDIGAR. v. a. mendicar.
MENEJAR. v. a. Móurer, sorollar.i¥fïiear. Agi-
to, as. II Dirigir algun negoci. Manejar, menear, di-
rigir. Tracto, as. || Remenar, fér anar de una part
à altra. Sacudir, menear , mover. Caput nulare,
quatere.
manejar LAS CAMAS. fr. Caminar depressa. Me-
near las tabas ; andar lijero. Celeriter incedere. ||
Gronxarlas. Mecerlas. Moto, as.
MENEJARSE. V. r. Donarse pressa y diligèn-
cia en fér alguna cosa. Manejarse. Se movere. ||
Fér diligéncias pera conseguir alguna cosa. Me-
nearse, manejarse, bandearse, vadearse. Slago, is.
MENER. m. ant. esqueller. | mena. 2.
MENE8CAL. m. manescal.
MENESÓ. m. SOMATEN.
MENESTER, m. Lo necessari. iVmesíer. Neces-
sarium, ii. || Que fér, ministeri. Menester. Oíficium,
152
MEN
DICCIONARI
MEN
ininisteriura, ii. || p. u. La falta ó necessitat de al-
guna cosa. Menester. Necessilas, atis. || pi. p. u. Ne-
cessitats corporals. .Venesteres. Corporis necessitates.
FÉR MENESTER, fr. Sér neccssari, ó tenirne neces-
sitat. Ser necesario, ó tener necesidad de ello. Ne-
cessarium esse; oportere.
HAVER MENESTER Ó DE MENESTER, fr. NECESSITAR.
HAvÉRSEno TOT BEN MENESTER, fp. Denota que són
necessàrias mòltas diligéncias pera lograr alguna
cosa. Es menester la cruz y los ciriales. Pluribus
est opus.
LO MENESTER FA FÉR. ref. ab que's pondera quant
aviva ó incita al traball y à la diligència la neces-
sitat de adquirir lo necessari pera conservaria vi-
da. La necesidad hace ú la vieja trotar. Necessitas
hominem acuit.
SÉR MENESTER, fr. Sér precís ó necessari. Ser me-
nester. Opus esse. 11 NECESSITAR.
SI ES MENESTER, exp. Si mòlt convé. Si es menes-
ter, si es necesario. Si opus est.
TENIR DE MENESTER, fr. NECESSITAR.
TENIR SÓN MEjíESTER. fr. Tcuir pera víurer ab de-
cència. Tener lo necesario ; estar bien. Adesse alicui
quod vivat vel ad victum necessària.
TOT t' ho has ben MENESTER, fr. fam. ab que's
denota que algú està lant escàs de béns que no pót
sobrarli res. No arriendo tus escamochos. Residua
lua non emam.
MENESTERÓ. m. fam. Lo necesari en matèria
de aliments. Menester. Yictui necessària.
MENESTERÓS, A. adj. Pobre, necessitat. J/e-
nesteroso. Egenus.
MENESTRAL, A. m. y f. Qui professa un
art raecànich. Menestral. Opifex, artifex, icis. |j m.
Nom donat en temps de Carlomagno y en la època
de la caballeria als que componian las melodias
dels cants de!s trovadors. Eran mòlt venerats en-
tre 'Is escandinaves, y perderen tota consideració
à últims del sigle XVI; en 1397 la reina Isabel
manà que se 'Is tractés com vagabundes. Meneslra-
les. Compositor musicus.
MENESTRAL HONRAT. Lo qui posseix, bóus de for-
tuna. Menestral honrado. Opifex pecuniosus.
MENESTRIL. m. ministril.
MENEIG. m. La acció de menejar ó menejarse,
Meneo. Motus, us, agitatio, nis.
MENGANO. m. Nom indelermiíiat de subjec-
te. Mengano. Quidam.
MÉNGUA. f. Falta. Mengua, menoscaho, mella.
Deteclus, us. \\ met. Descrèdit. Desdoro, mengua.
Dedecus, oris.
LOS SABIS TENEN A MÉNGUA FÉR SERVIR MASSA LA
LLENGUA, ref. LO POCH PARLAR ES SABIESA.
MENGUANT. m. minvant, minya.
MENISCAP. m. ant. menyscap.
MENJA. f. y
MENJADA, f. Cada vegada que acosturaara
menjar. Comida. Lo castellà s' entén regularment
del dinar. Prandium, ii.
MENJADOR, A. m. y f. Qui menja mòlt. Tra-
gon, comedor, comilon, buena tijera; de buencomer.
Helluo, nis. |1 Qui menja. Comedor. Edens, tis. |
Pessa destinada pera menjar. Comedor, comedero.
Triclinium, ii. |1 Calaixet ahont menjan los aucells
en la gàbia, y també 1' en que menjan los demés
animals. Comedero. Escarium vas.
MENJADORA, f. Pessebre, lloch ahont donan
menjar à las béslias. Pesebre. Praísepium , ii.
MENJAMENT. m. La acció de menjar. Comi~
da, manducacion. Manducatio, nis.
MENJANSA. f. fam. Bestiar, polls. Ganado ;
comezon de piojos. Pediculorum abundantia.
MENJAR, m. Vianda, tot lo que's pót menjar.
Comida, manjar, vianda. Esca, ae, cibus, i. | Ali-
ment que's dóna al aucells de cassa. Gorga. Acci-
pitrum pabulum. H Lo que's dóna de una vegada
als aucells. Pasto. Cibus, i, victus, us. 1| Lo del bes-
tiar. Pasto. Pabulum, i. 1| v. a. Mastegar, trinxar
r aliment en la boca y passarloal ventrell. Comer,
manducar. Manduco, as. U Consumir, com lo remey
corrosiu la carn. Comer, corroer. Cavo, as, corro-
do, is. II Gastar, consumir alguna cosa sòlida ab lo
us y maneig de ella. Comer, consumir, gastar. Cor-
rodo, is. 11 Gastar, consumir los béns. Comer. Dissi-
po, dilapido, as. 1| En lo joch de escachs, damas,
etc, guanyar una pessa al contrari. Comer, matar.
Supero, as. | Suprimir vocals en la pronunciació.
Comer, comerse. Elido, is. 1| Disfrular, gosar alguna
renda. Comer. Fruor, eris. | Gastar poch à poch lo
riu ó bumitat las riberas ó tàpias. Derrubiar. Sen-
sim deterere. 1| Disminuhir ó fér malbé alguna co-
sa 'Is animals, com las ratas ab las dents. Roer,
morder. Rodo, is. 1| Esmolar ó disminuhir alguna
cosa dura à forsa de fregar. Gastar, rozar. Rodo,
erado, is.
MENJAR DE BALLES. Cert US ó dret antich. Uso ó
derecJio antiguo. Jus sic dictus.
MENJaU DELS DÉUS. AMBROSIA.
MENJAR DE PEIX. Lo quc's pót menjar en dia de
peix. Comida de pescado. Cibus quo vesci fas est
diebus quibus carnes interdictse sunt.
MENJAR DE UEYS. SALSITJA.
MENJAR INDIGEST. Lo que costa de pahir. Pelma-
zo. Indigestus cibus.
AB LO MENJAR A LA BOCA. fr. AB LO BOCÍ À LA BO-
CA.
FÉR DISGUSTAT LO MENJAR, fr. Llcvarli 'I gUSt, lo
bon sabor. Desazonar. Insipidum, insulsum red-
dere.
NO HI HA MÈs BON MENJAR gUE l' APETIT, ref. De-
nota que qui té bon apetit menja sense reparar en
delicadesas. Salsa de san Bernardo. Optimum con-
dimentum fames.
MENJAR A TENTi POTENTi. fr. Menjar fins à no po-
der més. Comer à tente bonele. Phagum esse.
MENJAR MÈs QÜE UN MAL VIU. ff. MENJAR COM UN
LLOP.
MENJAR MÒLT. fr. ATRACAR. 2
I
MEN
^
MENJAR MÒLT Y PAHIR BÈ NO PÓT SÈU
MÒLT ABRASSA, POCH ESTRENY.
MENJAR PER ESMORSAR , DINAR , SOPAR , V. g. UNA
PERDIU, fr. Almorzar , comer, merendar, cenar una
^gperdiz. Pro jentaculo , piandio , merenda , coena
Berdícera edere.
MENJAR VIU, MENJAR TOT VIU A ALGÚ. fr. luel. Dt'-
nola la molèstia que causan alguns animals ycosas
que pican. Comer vivo ú alguno. Aliquem acriler
pungere.
AL QUI MENJA LO MADUR , FERLI ROSEGAR LO DUR.
ref. QUI MENJA LA CARN CtC.
BO PERA MENJAR. Lo quB 86 sól menjar. Comcdcro.
Edibilis. edulis.
GüANYARSE 'l MENJAR, fr. Guanyàrscl Iraballant
en algun ofici ó ministeri] Ganar de comer. Labore
aut indústria sibi viclum parari.
lo menjar Y 'l GRATAR TOT ES COMENSAR. ref. que
s' usa pera animar à algú que comense à fér alguna
cosa à que té repugnància. Elcomer y el rascar todo es
empezar. Dimidium operis, qui bene coepit, habet.
MENJA QUE DEVORA, loc. fam. ab que's pondera lo
mòlt que algú menja. No come que engulle. Eda-
cissimus est.
QUI MENJA SENSE TRABALLAR , SI NO ES RICH HA DE
ROBAR. ref. literal. Quien come sin lrabajar,sinoes
rico ha de robar. Nisi sis dives in sudore vesceris
panem.
NO MENJAR PER HAVÉR MENJAT , NO ES PECAT. ref.
que dóna à enténdrer que no sentim no menjar à
las horas de costum per haver menjat abans. No
comer por haber comido , no hay nada perdido ; ó
^jar de comer por haber comido no es pecado. Non
pcelus est coentE coenalum, parcere ventrem.
*' QUI BÈ MENJA, BÈ TRABALLA. icf. Enseuya que'ls
traballadors pera que cumplan bè han de estar
ben alimentats. Conpan y vino se anda el camino :
quien hien bebè y bien come , buen cagajon pone ;
quiere que os diga, quien no come no costriba. Fero-
ciam satietas parit.
QUI BÈ MENJA Y BÈ BEU , ELL FA MÒLT BÈ LO QUE
DÉU, ref. Denota que estam obligats à alimentar-
nos pera allargar la vida tol lo temps que pugam.
Quien bien come y bien bebè, hace lo que debe. Quis-
quis edit potatque bene, is bene debita praeslat.
SENSE MENJAR NO'S PÓT TRABALLAR. TCf. QUIBÈ MEN-
JA, BÈ TRABALLA.
MENJARBLANCH. m. Composició de llet,
sucre y farina de arròs. Manjar blanco. Leucop-
hagum, i.
MENJARET. m. d. Comidilla. Escula. || met.
fam. Lo gust y complacéncia especial que té algú
en cosas de sòn geni ó inclinació ; y així dihem :
es lo sèu MENJARET. Comidilla. Yoluplas, atis.
MENJARIES, m. pi. ant. comestibles.
MENJAR8E. v. r. Gastarse, consumirse poch
à poch los sólits : com metall, pedra, etc. Escomet-
se, gastarse. Consummi, [exedi. || Disfrutar de al-
guna renda. Comer. Fruí.
CATALÀ. MEN 153
ref. QUI MENJARSE i ALGIJ Ó MENJÀRSEL TOT VIU. fr. Exce-
dirlo, avansarlo en qualsevol línea. Sorbérsele d
alguno. Aliquem facili negotio superaré.
MENJARSE 'ls FETGES, fr. mel. Tenir discòrdias.
Comerse unos d olros. In perpetua discòrdia vive-
re. II Denota la crueltat y ràbia ab que algú desitja
venjarse de altre. Querer, comer ú uno los higados.
In aliquem furere.
MENJAT, DA. p. p. Comido. Estus.
MENJivOL. adj. S' aplica als aliments suaus
y gustosos. De buen comer. Edulis, edilis.
MEN JUSSÀ. f. fam. Abundància de menjars
ab pa. Condumio. Cibaria, orum. || menjament.
MENLÓ. m. ant. meló.
MENOLA. f. Peix. ANXOVA.
MENOLOGI. m. Calendari dels grechs dividit
en dotze parts pels mesos del any. Menologio.
Menologium, ii.
MENOR. adj. comp. Inferior, mès petit, lo que
té ménos cos y extensió. Menor. Minor. || m. Pupil-
lo, ó fill de família que no té vint y cinch anys yno
pót per sí administrar sa hisenda. Menor. Pupillus,
i. I lóg. La segona proposició de un silogisme.
Menor. Lemma, alis. || mús. S' aplica al tó, la ter-
cera del qual es menor. Menor. Tonum et semi-
tonum continentes notae. | mús. S' aplica à la ter-
cera composta de un tó y un semitó. Menor. To-
num et semitonum continens concentus. 1| mús. L'
interval-lo que un tó menor té de ménos que '1
major de sa espècie. A/enor.Modimusicidifferentia.
II Religiós del orde desant Francesch per la humi-
litat de sa religió. Menor. Minor fraler. 1| pi. Los
ordes de tonsura y graus. Menores. Minores ordines.
menor edat. La del que no ha entrat en la ju-
ventut. Menor edad , ninez. Infantiae et puberta-
tis aetas.
clergues menors. Orde de clergues regulars
fundat per Joan Agustí Adorno, caballer genovès,
quel' instituhí en Nàpols l' any 1388 juntab Agus-
tí y 'I beatoFrancisco Caracciolo. Clérigos meno-
res. Regularium clericorum minorum ordo.
ordenat de menors. Qui sols té algunas ó totas
las ordes menors. Clérigo de menores. Minoribus
ordinibus initiatus.
per menor. m. adv. A la menuda. Por msnor.
Minutira. |j per pessas menudas.
MENORETA. f. Mínima. 2.
menorquí, na. adj. Natural de y lo per-
tanyent à Menorca, isla del Mediterràneo. Menor-
quin. Minoricensis.
MÉNOS. adv. comp. Expressa la falla de una
cosa pera igualaria à altra. Ménos. Minús. || A ex-
cepció, fora de. Ménos. Praeler,
A LO MÉNOS. m. adv. Denota que quant se nega
una cosa, se'n concedesca altra, i lo ménos, al mé-
nos, por lo ménos. Saltem.
À LO MÉNOS, A LO MÉNQs, MÉNOS. m. adv. Per la
part mès baixa. Al ó par el menorele, ó d lo ménos
ópor lo ménos. Ad miaus.
1B4 MEN
i LO MÉNOS, ó PER LO MÉNOS. m. adv. Denola lo
necessari absolutament per algun fi. Cuando mé-
nos. Ad minus.
ANAR A MÉJíOS. fr. ESTAR AL BAIX.
MÒLT MÉNOS. loc. Denola major dificultat ó re-
pugnància en una cosa que en altra. Mucho ménos.
Multo minoris.
NI MÈs NI MÉNOS. m. adv. Just , cabalment. Ni
mas ni ménos. Justo quidera.
POCH MÈs ó MÉNOS. m. adv. A poca diferencia.
Poco mas ó ménos. Pius minusve.
TORNAR A MÉNOS. fr. Disminuhir alguna cosa.
Minorar, venir à menos. Minui. |1 Decàurer de sòn
estat. Venir ú menos. Rem minui ; in deterius
ruere.
MENOSCABAMENT. m. ant. Detriment , de-
terioració. Menoscabo. Detrimentum, i.
MENOSCABAR. V. a. Disminuhir ó causar de-
triment à alguna cosa. Menoscabar. Iraminuo, is.
MENOSCABO. m. menoscabament.
MENOSPRECI. m. menyspreu.
MENOSPRECIAR. etc. V. a. MENYSPREAR.
MENS. adv. MÉNOS. 11 SENSE.
ME1VSA. V. a. ant. amenassa.
MEIVSATGER. m. ant. ENVIAT.
MENSÓNGIA. f. ant, MENTIDA.
MEN80NGUE. f. ant. MENTIDA. || adv. fal-
sament.
MENSTRUACIÓ, f. Acte y efecte de mens-
truar. Menstruacion. Menslrualis purgalio. |1 La
ganch supèrflua que cada mes evacuan las donas
naturalment. Ménstruo , menstruacion. Menstrua,
orum. I La evacuació de sanch que naturalment
tenen las donas cada mes. Menstruacion, ménstruo,
Purgatio menstrual is.
MENSTRUAL, adj. Pertanyent à la menstrua-
ció. Menstrual, ménstruo. Menstruus , menstrualis.
MENSTRUALMENT. adv. m. Ab evacuació
menstrual. Menstrualmente. Menstrualiter.
MENSTRUAR. V. n. Patir la evacuació mens-
trual, tenir la regla las donas. Menstruar. Méns-
truo, as.
MÉNSTRUO. m. MENSTRUACIÓ. || adj. mens-
trual. 11 m. Líquits que tenen la propietat de di-
sóldrer una substància més ó ménos sòlida pera
extràurer alguns principis. MftstrMO.Menstruum, i.
MENSTRUOSA. f. Dona que té la regla. Mens-
truosa, menslruante. Menstruans.
MENSUAL, adj. Lo que es de un mes, de cada
mes, de tots los mesos. Mensual, ménstruo. Mens-
truatus.
MENSUALITAT, f . Lo salari de cada mes que's
dóna per la ensenyansa, ó per algun servey ó em-
pleo. Mensualidad, fension. Minervale, is.
MENSUALMENT, adv. m. Per mesos , cada
mes. Mensualmenie. Menstrualiter.
MENT. m. ant. enteniment.
MENTA. f. Herba olorosa, de sabor picant, las
camas quadradas , de tres peus de alt , de fullas
DICCIONARI MEN
ovaladas y dentadas per la vora, las flors arregla-
das en anells , olor fort, agradable y sabor acre.
Menta, yerba buena. Mentha, ae.
MENTA BORDA. Herba de camas de un peu de al-
sària cubertas de borra, com també las fullas que
són rodonas, arrugadas y serradas per sòn marge,
las flors pelitas, blavas y naixen en espigas , tota
la planta llansa olor agradable. Mastranzo , men-
taslro, mastranto, yerba buena silvestre. Menlhas-
trum, i.
MENTA CRESPA ó ROMANA. Herba de fullas mès ó
ménos retalladas , de sabor agre , la flor en forma
de creu , lo fruyt es una tavella plena de llavors
mès ó ménos rodonas. Sombrio. Sisymbrium , ii,
stephanos aphrodites.
MENTA piPERiNA. Planta oriunda, de Inglaterrade
gust de pebre, de camas dretas, de un à dos peus
de alsària, ramosas, quadradas, peludas, plenas de
fullas ovals, dentadas, ab pecíolo, de vert obscur,
flors violadas, de espiga curta y mòlt apretada, à
la extremitat dels rams, petilas, fils mès curts que
la corda, olor fort canforat y agradable, y sabor
aromàtich calent: mastegada imprimeixen la boca
una sensació ardenta que luego 's torna freda. Conté
en gran abundància un oli essencial groguench,
en lo qual se troba alcanfor, un poch de resina y
estractiu. Sos principis actius són solubles en ay-
guay alcohol. Es antistérica, cefàlica, estomàtica,
pectoral y resolutiva. Yerba buena de sabor de pi-
mienta. Mentha piperina.
MENTAL, adj. Pertanyent al enteniment. Men-
tal. Menlalis.
MENTALMENT, adv. m. Sols ab lo pensa-
ment. Menlalmente. Mente.
PREGAR A DÉU MENTALMENT, fr. Fcrli algUUa SÚ-
plica sols ab lo pensament. Orar mentalmente. Si-
lentio Deum precari.
MENTAR. V. a. FÉR menció.
MENTE. m. Intel•ligència, enteniment, esperit.
Mente. Mens, tis. |1 Intenció, voluntat. Mente. Mens,
tis.
MENTIDA, f. Falsedat, embusteria. Mentirà.
Mendaciura, ii. H Error, falla de correcció en 1' es-
crit. Mentirà. Menda, ae. I pi. Las que's dihuen fin-
gint valentias ó cosas extraordinàrias. Bernardinas-
Falsa jactatio.
MENTIDA JOCOSA. La que's diu per diversió. Men-
tirà jocosa ó por diversion. Nuga, se.
MENTIDA OFICIOSA. La quc's diu pera conscguir al-
guna cosa. Mentirà oficiosa, para conseguir alga.
Oíficiossum mendacium.
ABUNA MENTIDA VÓL SABÉR LA VERITAT. loC. Fingir
lo que no se sap, pera que ho declare un altre que
n' està enterat. Decir mentirà para sacar verdad.
Mendacio veritatem expiscari.
ATRAPAR EN MENTIDA, fr. Descubrir ó verificar
que algú ha mentit. Coger en mentirà. Mendacera
aliquem deprehendere.
DIR MENTIDA, fr. MENTIR.
I
i"
MEN
ES MENTIDA, exp. Rcconvé à algú que ha faltat à
la veritat. Mentis. Mentiris.
MENTIDER, A. adj. Embustero, qui està acos-
tumat à mentir. Embustero, menliroso. Mendax. \\
rEnganyós, fals. Menliroso. Yanus.
|i FÉR QUEDAR MENTIDER, fr. Fér lo contrari de que
'algú diu que altre fà ó acostuma à fér. Sacar menli-
roso. \l\quem falsa loquuluin fuisse factis ostendere.
LO MENTIDER CONEGUT NO MEREIX SIA CREGUT, rcf-
l' home QUE VÓL MENTIR, GRAN MEMÒRIA HA DE TENIR.
I LO MENTIDER NO ES CREGUT DE LAS VERITATS, ref.
Denota que un mentider may es cregut. Quiensiem-
fre me mienle, nunca me engana. Mendax semper
fide caret.
MÉS AVIAT ES ATRAPAT UN MENTIDER QUE UN COIX.
ref. l' home que vól mentir gran memòria ha de
TENIR.
MENTIDERAMENT. adv. m. Ab mentida.
Falsamenle , menlirosamente. Mendosè , ementitè.
mendaciter.
MENTIDERÀS, A. adj. aum. Menlirosisimo.
Yaldè mendax.
MENTIDERET, A. m. y f. d. Embusteruelo ,
mentider uelo. Lcvis mendax.
MENTIDETA. f. d. Meníirica , illa , ita. Mea-
daciolum, mendaciumculum, i.
MENTIR, v. n. Dir lo contrari de lo que's creu
ó sent. Mentir. Mentior, iris. |1 Enganyar. Menlir.
Nugor, tricor, aris. || Fingir, mudar, disfressar una
cosa. Mentir. Alicuirei alteriusspecimera praebere.
MENTIR A TRENCACOLL. fr. Mentir à cada paraula.
Mentir sin suelo. Singulis propè verbis mentiri.
MENTIR PEL COLL. fr. Mentir ab descaro. Menlir
por la barba ó por la milad de la barba. Impuden-
ter, procaciter mentiri.
MENTO. m. ant. barba.
MENTRE Ó MÉNTRES. adv. t. Durant lo
temps de alguna cosa. Mientras; en tanto; entre
tanta que. Quod. H ab tal que, sols.
MENTRETANT Ó MENTRESTANT, m. adv.
Entre tant. Mientras tanto; mientras tanto que;
mientras que. Düm.
MENUDA, f. Menudeo. Iteratio, nis.
MENUDALL. m. Rebles. Broma, cascajo, cas-
cole, ripio. lludus, eris.
UMPLiR DE MENUDALL. fr. arq. Se diu quant se po-
sa menudall en algun vuyt pera umplirlo. Enri-
piar. Rudus intrudere.
MENUDAMENT. adv. m. En ò per parts me-
udas, per menor. Menudamente, con dislincion.
inuté. II Escrupulosament. Menudamente. Scru-
ipulatim. H Ab suma menudéncia. Menudamente.
Perexiguè.
MENUDÀRIE8. f. pi. menudéncias.
MENUDÉNCIA. f. La petitesa de alguna cosa.
pequenez, menudéncia. Exililas, atis. || friolera. ||
pi. Lo conjunt de cosas menudas y dependents de
altras, ò que las acompanyan com ménos princi-
pals. Zarandajas, Analecta, orum. jj menuts. 1. ||
CATALÀ. MEN 185
pi. Cosas de poch apreci estimació. Menudéncias,
minucias. Minutise, tricae, arum. || Los menuts del
cap de bestiar. Menudéncias, mcnudos, despojos y
menuceles. pr. Ar. Minutal, is.
MENUDERIA8. f. pi. MENUDÉNCIAS.
MENUDET, A. adj. d. Menudilo. Minutulus.
MENUDÍSSIM, A. adj. sup. Menudisimo. Mi-
nutissimus.
MENUT, DA. adj. Petit, xich. Menudo. Minu-
tus. II Tènue, petit, despreciable, de poca conside-
ració. Menudo. Minulalis. 1| Subjecte petit, prim,
de poch cos. Menudo. Exiguus. || ra. diner. H ardit.
I pi. Las tripas ó budells dels aucells. Menudillos,
menudos, despojos. Gigeri-d, orum. |1 pi. Las entran-
yas dels bous, anyels, etc. Asaduras, molleja, me-
nudos, menudillos, despojos. Gigeria, orum. \\ pi.
Las monedas de aram que regularment se portan
en la butxaca. Menudos. Minuti terei nummi.
À LA MENUDA, m. adv. En las compras y vendas
per parts mòlt menudas. Por menudo, por menor,
à la menuda, en detall. Minutatim.
i MENUT. m. adv. Mòltas vegadas, repetidament,
ab continuació. À menudo. Crebrò. || y
PER MENUT. m. adv. MENUDAMENT.
PLÓüRER MENUT. fr. Càurep gotas tant menudas
que casi no's coneixen. Cerner, molliznar, molliz-
near. Minutatim pluere.
MENUTA. f. ant, minuta.
MENUTAR. h. a. ant. minütar.
MENYAR. v. a. ant. menjar.
MENYS. adv. MÉNOS. 11 prep. ant. Sense. Sin.
Absque, sine.
MENYS DE par. m. adv. ant. Sens igual. Sin igual.
Cui non est par.
EN MENYS. m. adv. En descrèdit. En mengua.
Cum dedecus.
NO RES MENYS. m. adv. ant. No ménos. Nada mé-
nos. Minimè. || an' . Això mateix. Asimismo. Qui-
dem, revera.
EOBA MENYS NE NÓLiT. loc. aut. uàut. GéncTos sin
flele. Sine naulum mercatura.
MENYSCABAR. v. a. ant. Fér malbé. Me-
noscabar. Dispeido, is.
MENYSCABARSE. V. r. ant. MALMÉTREBSE,
FÉRSE MALBÍ5.
MENYSCABAT, DA. p. p. ant. Menoscabado.
Imminutus, disperditus.
MENYSCAP Y MENYSCAPTE. m. ant. Dany,
detriment. .Uenosrafto. Fractura, ae, deti imentum, i.
MENYSPREABLE, adj. Digne de despreci.
Despreciable, menospreciable. Contemnendus, asper-
nendus, rejiciendus.
MENYSPREADOR, A. m. y f. Lo qui despre-
cia ò no fa cas de alguna cosa. Menospreciador.
Contemptor, is.
MENYSPREANT, A. adj. MENYSPREADOR.
MENYSPREAR. V. a. No estimar, no fér cas.
Menospreciar. Consperno, is. || Despreciar. Menos-
preciar, despreciar. GontemnOj sperno, despicio, is.
156
MER
DICCIONARI
MER
MENYSPREAT, DA. p. p. Menospreciudo.
Contemptus.
MENYSPRESABLE. adj. ant. menyspreable.
MENY8PRE8ADOR , A. m. y f. ant. menys-
preador.
MENYSPRESAR. V a. ant. menysprear.
MENYSPRESAT, DA. p. p. ant. menyspreat.
MENYSPREU, m. Poch apreci. Menosprecio.
Descipientia, ae. || despreci.
MEONI, A. adj. Pertanyent àMeónia província
del Assia menor. Meunio. Moeonius.
MER , A. adj. Pur, sense mescla. Mero. Meius.
MER y mitj imperi, ff. for. Mero y mislo imperio.
Mepum el mixtura imperium.
MERAGDE. f. ant. esmeralda.
MERAMENT, adv. m. Purament, sense mes-
cla. Meramente. Merè.
MERCADAL, m. mercat, rifa.
MERCADEJAR. V. n. Negociar, traficar. Mer-
cadear, comerciar. Mercaturam facere. || concertar.
II regatejar.
MERCADER, A. m. y f. Marxant, negociant,
traficant, m. Baix de esta denominació s' entenia
ja '1 duenyo de las mercaderias, ja 'I cargador
tant si eran sevas com no, ja '1 flelador total ó par-
cial, ja '1 fyctor ó sobre càrrech, ja '1 comanador
quant seguia '1 viatge. Mercader, mercanle. Pro-
pola.
MERCADERIA, f. Tot genero que 's compra ó
ven. Mercaderia, mer caduria, mercancia. Mercatura,
8B. II ant. coMERs. II ter. L' empleo y càrrech de
mercader. Mercaderia. Mercatura, £e. || met. fam.
La substància que 's trau de las necessàrias pera
adobar los camps. Inmundicia. Immunditia, ae.
MERCAL. m. moneda de velló espanyola del
temps de sant Fernando. Mercal. Mercal, is.
MERCANT Y MERCANTIL, adj. Lo que es
de ó pertany al comers y tràfich. Mercantil, mer-
canle. Mercalorius.
MERCANTILMENT. m. adv. Segons 1' us,
forma ü ordenansas de comers, Mercanlilmente.
Mercatoriè.
MERCANTÍVOL. adj. ant. mercantil.
MERCANTiVOLMENT. adv. m. MERCANTIL-
MENT.
MERCAT, m. Ptassa ahont se ven. Mercado.
Fòrum, i. | Fira, concurs de mercaders. Mercado.
Mercatus, us. || preu.
k MILLOR MERCAT, fp. Mòlt barato. Mas barato.
Yiliori pretio.
ANAR À BON MERCAT, fr. Vcndrerse barato. Ven-
derse barato. Minori pretio vendi.
BON MERCAT. Barato. Precio cómodo. Gommodum
precium.
FÉR GRAN MERCAT DE NÓHT. fr. Ajusiar lo flet à
baix preu. Hacer gran mercado de pte. Ajustar ó
vender el fleleà bajo precio. Naulium lucraré.
LO QUE 'S GUANYA EN MÒLTS MERCATS, SE PERT EN
üNi FIRA. ref. Denota qué s' ha de tenir mòlt cuy-
dado ab lo que costa de guanyar, perquè 's pót
pérdrer en un moment. Una hora suele quitar lo
que en mil anos se gana. Labitur exiguo, quod par-
tura est tempore longo.
QUI VA MÒLT ALS MERCATS, SI ES PAGÈS NO TÉ DU-
CATS, ref. Denota que '1 lu\o tira à pérdrer als
pagesos. Labrador de capa negra poco medra. Ab-
seníe domino res malè geritur.
SEMBLA 'l MERCAT DE CALAF. loC. DeUOla la mòl-
ta bulla y confusió que hi ha en algun Iloch. Pare-
ce carniceria. Tabernam carnariara refert.
TANT FEYAN BON MERCAT, loc. ant. Tan bucn mer-
cado hacian ó à tan bajo ó buen precio compraban,
ó d tan alto vendian. Sic lucrabanlur.
MERCÈ. f. Benefici, favor, gràcia. Merced. Mer-
cès, edis. II Títol de cortesia. Merced. Mercès, edis.
II Voluntat, discreció, àrbitre, com: està à mercè
de altre. Merced. Arbitrium, ii. U Orde religiós,
real y militar, instituhit per don Jaume '1 Conquis-
tador; té per institut la redempció de cautius.
Merced. Mercedis ordo. |1 n. p. de d. Mercedes.
FÉR MERCÉ ó MERCÈS, fr. AFAVORIR. || irón. Trac-
tar mal. Hacer uno la merced. Alicui oflicere.
GRANS MERCÈS, cxp. de agrahimcnt. Muchas gra-
cias, muchas mercedes. Gralias ago et habeo.
PÉNDRER À MERCÉ. loC. ant. PERDONAR, INDULTAR.
MERCENARI, adj. Religiós de la Mercé. Mer-
cenària. Mercenarius religiosus. || m. jornaler. ||
S' aplica à la tropa que serveix en la guerra à un
príncep estrany per un cert estipendi. Mercenària.
Mercenarius, ii.
MERCENEGAR. V. n. ant. Tenir misericòr-
dia. Tener piedad. Misereri.
MERCENETA. d. de MERCÉ.
MERCENER, A. adj. ant. misericordiós. || mes-
quí, ESCAS.
MERCER. m. Marxanló. Mercero, b'/honcro,
mercachifle. Minutae mercis propola. | v. n. ant.
merèixer.
MERCERIA Y MERCÈS, f. Quincalleria ; co-
mers de cosas de poch valor. Merceria. Mercimo-
nium, ii.
MERCORELLA. f. MALCORATGES.
MERCURI, m. Lo planeta mès prop del sol.
Mercurio. Jlercurius, ii. || mit. Fill de Júpiter y de
Maya, missatger y correu dels déus; era dèu de la
eloqüència, del comers y dels lladres. Mercurio.
Mercurius, ii. || argent viu.
MERCURIAL. adj. ant. Pertanyent à Jlercuri.
Mercurial. Mercurialis. |1 malcoratges.
MERDA. f. L' excrement humà. Nierda^ zulla.
Merda, ae. || Brutícia, porqueria. Mierda. Merda, ae.
II L' excrement dels animals. Estiércol. Stercus,
oris.
merda de diable. Goma pudenta. Asaféíida. Sil-
phion, is.
merda de las orellas. Humor espès que 's fa en
los forats de ellas. Cera de los oidos. Auriuin ex-
crementura.
MER
CATALÀ.
MES
157
HWERM TRETA ALGÚ I.A MEaDA DEI, CLL. fi', fam.
Reprèn la ingratilut de algú que V han cuyclaldvs-
de pelil. naberlc quitüdo d uno los mocos. InfantiíB
aliciijuscuram suscepisse.
I.A MERDA COM MKS SE REMENA MKS PUT. ref. Deno-
ta que dels mals ó desgracías passadas val mès no
pai•Iarne, perquè sempre 's renova '1 dolor ó sen-
timent. Vale mus no meneallo ; resfriadas duclen mas
las llagas. Acrius id pungil vuinus quodcumque
refrixit,
QUI NO MENJA MERDA NO EST.V GRAS. rof. Dcnota
que pera nudrirse bè no s' ha de sér delicat ni es-
crupulós en lo menjar. Mierda y horrura todo es
gordura; mierda que no aliogu lodo engorda. Pro-
linús injecto pinguescunt siercorc culta.
MERDEGADA. f. TARTRA DE BÓTA. || y
MERDERADA. f. oagarada.
MERDÓS, A. adj. Brut de merda. Merdoso.
Sordihus inquinatus.
MEREIXEDOR, A. m. y f. Qui mereix. Mere-
cedor, mereciente, Dignus.
MEREIXEMENT. m. MiílRIT.
MEREIXENT, p. a. MEREIXEDOR.
MERÈIXER. V. a. Ferse, sér digne. Merccer.
Mereo, es. |1 Lograr. Merecer. Oblineo, es. || Valer.
Merecer. Mereo, valeo, es. || Fór mèrits, bonàs
obras. Merecer. Benemereor, eris. || m. mèrit.
MERENGA, f. Dols de claras de ou mesclat ab
sucre. Mncngue. Dulciarium, ii.
MEREIVGE. m. Aucell. marenge.
MERER. V. a. ant. merèixer.
MERESCUT, DA. p. p. Merecido. Mer i tus. []
m. La pena ó castich que 's creu corresponent à
algú. Merecido. Pcena debila vel merila.
MERÍ, IVA. adj. S' aplica al bestiar qUe passa
de una part à altra mudant de pasturas, y passant
r ivern en Extremadura y 1' esliu en la monianya.
La llana del ma'eix bestiar se diu merina. Merino.
Mcrinum pecus. || Lo qui cuyda de dit bestiar. Me-
rino. Gregum praífectus. || Jutge que posava '1 rey
en algun territori ab ampla jurisdicció. Merino.
Exiguye regionis prajfectus.
MERIDIÀ, m. Círcul màxim de la esfera ce-
leste, que passa pels pols del mon y pel zenit y
nadir de algun punt de la ferra aí) que 's refereix.
Meridiano. Meridianus, i. | adj. Pertanyent al mitj
dia. Meridiano. .Meridianus.
primer meridià. 'L que arbitràriament se pren
com à principi pera contar los graus de longitut
geogràfica en que està qualsevol lloch de la terra.
Meridiano primero. Primus meridianus.
MERIDIANA. f. Linea recla tirada de nort à
sur en lo pla del meridià. Meridiana linea. Meri-
diana linea.
MERIDIONAL, adj. Pertanyent al mitj dia.
Meridional, meridiano. Meridianus, australis.
MERINDAT. f. Territori en que té jurisdicció
algun julge. Merindad. Merini praïfectura, ditio.
MÈRIT. m. Acció digna de premi ó càstich.
TOMO II.
Mérilo, merecimienlo. Merilum, promeritum, i. ||
Excel•lència, bondat de una obra. Mérilo. Meri-
tum. i.
mèrit de condigne. teol. Lo mereixement de las
bonàs obras sobrenaturals cxerciladas per (|tii es'à
en gràcia de Déu. Mérilo de condigno. 3Ieritum de
condigno.
mèrit de cóngruo. teol. Mereixement de ditas
obras exerciladas per qui està en pecat mortal, ab
que logra 'Is auxilis de Déu pera eixir de tant mal
estat. Mérilo de cóngruo. Meritum de congruo.
mèrits del procés. Lo conjunt de probas y ra-
hons que de ell resultan y serveixen al jutge pera
donar sa sentencia. Mérilos del proceso. Processus
acta et probationes.
AB MÈRIT. m. adv. De una manera digne, y per
haver merescut. Meritoriamente. 3Ieritoriè.
EN MÈRITS, m. adv. En rahó. En razon, en vista,
en mérilos. His datis.
SENSE MÈRIT. m. adv. Sense rahó, sense sér me-
rescut. Inmérilameníe. Immeritò.
MERITAMENT. adv. m. Ab rahó y justícia.
Merilameníe, merecidamente. Meritò, jure.
MERITAR. V. a. ant. merèixer.
MERITÍSSIM, A. adj. Meritisimo. Meritis-
simus.
MERITORI, A. adj. Digne de premi 6 càstich.
Merilorio. Meritorius. || Qui està traballant en una
oQcina sense sou y fent mèrits pera lograr una
plassa efectiva. Entrelenido, merilorio. Muneris spe
deserviens.
MERITORI AMENT. adv. m. De un modo me-
ri'ori. Mcritoriamenle. Meritò.
MERLA. f. Aucell de cinch à sis polzadas de
llarch; lo mascle es negre ab lo bech groch, la fe-
mella depardo obscur, ab lo pitbermellench, cla-
pada de negre, '1 bech pardo obscur, s' amansa
fàcilment, y aprèn qualsevol cant. Mirlo, merla.
Merula, a;. \\ Peix. Mirlo, zorzal marino. Merulus,
merlus, i.
MERLOT. m. Lo mascle de la merla. Mirlo.
Merula mas.
MERLUSSA. f. Peix. llus.
MERMA. f. Minva, méngua. Merma. Intertri-
tura, .'E, inlertrimentum, i.
MERMAR. v. n. Minvar. Mermar. Decies-
co, is.
MERMAT, DA. p. p. Mermado. Diminulus.
MERONER, A. adj. benèfic».
MES. m. Cada una de las dotze parts del any.
Mes. Mensis, is. Cada un consta dels dias que ex-
pressa aquesta quarlela:
Dias trenta hi ha en setembre,
En abril, novembre y juny,
Vint y vuyt en lo febrer
Y en los demés trenta y un.
II Número de dias consecutius que corren desde
un dia senyalat en un mes, fins à altre de igual
feixa en lo següent. Mes. Mensis, is. [1 regla. 6. [|
20
158
MES
DICCIONARI
MES
MESADA. 1. II p. p. de métrer. Melido. Intromissus.
II ant. Lo mateix que mias; com: mes penas. Mis.
Meae. |] ant. Contracció de me es.
MES ANOMALÍsTicH, Lo tcmps quc tarda la lluna
desdesòn apogeo fins que torna à serhi. Mes ano-
malislico. Mensis anomalisticus.
MES CORRENT. Lo prcsent. Mes corriente. Mensis
vertens.
MES DE REY. Cada un dels mesos en los quals to-
ca al rey la presentació dels beneficis y prebendas
eclesiàsticas que abans tocava à la dataria roma-
na. Mes del rey, mes aposlólico. Mensis apostolicus.
MES ENTRANT. Lo mes que seguirà al corrent.
Mes que viene. Mensis sequens.
AIXÓ SERA PEL SEGAR DEL MES DE MAIG. fr. LA
SETMANA DELS TRES DIJOUS.
SI PLOU MÒLT EN MES DE AGOST, NO GASTES DINERS
EN MOST. ref. Denota que si plou mòlt en dit mes
se sól malmétrer lo vi. Cuando lloviere en agosto, no
eches tu dinero en mosto. Cum pluet augusto, num-
mos ne impendilo musto.
MÈS. conj. adv. Ab que s' oposa 1' extrem de
la oració al altre moderantli '1 sentit ó deslruhintlo.
Mas, però, Sed, verum. || conj. comp. que denota V
excés. Mas. Magis, plus. || adv. pera explicar quan-
titat determinada que s' anyadeix. Mas. Plus, am-
pliíis. II ADEMÉs. II Pitjor, com: lo que més es que
no's pót justificar. Mas, peor. Pejus. 1| Abans, com:
Míis es agrabiraent que paga. Mas, anies. Potius
quam. |1 També equival à y, com: més perquè he de
pagar lo que no dech. Mas. Autem, enim. || Pre-
guntant óadmirantse equival à per ventura, v. g.
MÈS si hauran vingut. Mas. Numquid, ecquid. ||
ÍTEM. 11 Ab la partícula que, s' usa com interjec-
ció pera denotar la indiferència ab que's mira que
succehesca ò no alguna cosa: així dihem : F. ha
marxat, mès que no torne. Mas que. Yel etiam. ||
Ab lo verb havér é interogant, s' usa per afirmar
lo modo ab que's discorre en alguna dificultat pro-
posada; V. g. hi ha MÈS que pagarli? #as. Quid
nisi restat.
MÈS A MÈS Ó DE MÈS A MÈS, m. adv. MAJORMENT,
PRINCIPALMENT. 1| m. adv. fam. que s' usa pera sig-
nificar r aument de alguna cosa, com: es pobre y
MÈS 1 MÈS baldat. De mas d mas. Proetereà, insuper.
MÈS QUE MÈS. m. adv. Mas aun, mas que mas.
Plus plusque.
MÈS Y MÈS. adv. ab que's denota un aument pro-
gressiu y continuat. Mas y mas. Plus et ampliús.
À LO MÈS, 1 LO MÈS MÈS. m. adv. A totallargar. i lo
mas; d lo mas mas, à lodo tirar. Ad, ut súmmum.
A MÈS. m. adv. que s' expressa lo que s' afegeix
à alguna cosa. A mas. à demas. Insuper.
k MÈS TARDAR, loc. A mas tardar. Quse longior.
COM MÈS HI SÓN MÈS MAL VA. loc. Deuola que'u las
cosas de ingeni y de gust no convé que entrevin-
gan mòlts. Muchasmaeslras cohondan la novia: mu-
ch's componedores descomponen la novia. SíEpe no-
vam ornatrix deformat plurima nuptam.
NI MÈS NI MÉNOS. m. adv. Exacta, cabalment. Ni
mas nimenos. Ne quid plus, minusve. | Entera-
ment semblant. Pintiparado. Ipsissimus.
POCH MÈS ó MÉNOS. m. adv. A poca diferència.
Poco mas ó menos. Plus minusve.
SENSE MÈS NI MÈS. m. adv. Sense motiu. Sin mas
ni mas ; sin mas acd ni mas alld. Temeré, incon-
sullò,
MESA. f. Taula que serveix pera jugar al villar.
Mesa, mesa de trucos. Trudiculorum tabula. 1| Joch
de mesa. Billar, juego de trucos. Trudicularius lu-
dus. II Taula ó pueslo sobre que's diu missa. Mesa
de altar. Mensa, ae. 1| Cada partida en lo joch de
villar, y '1 tanto que's paga per cada una. Mesa.
Mensa, ae.
MESA DE GUARNICIÓ, nàul. Rcunió de alguns
taulons per sas voras asseguradas ab pesos en
los costats, desde devant de cada arbre envers
popa, pera subjectar en ella y fér obrir major àn-
gul à la obecandura corresponent. Mesa de guarní-
cion.
MESADA. f. Lo salari de un mes. Mesada,mes.
Menstrua mercès. || mes. 2. || ant. regla. 6.
MESADER. m. Fadrí de traball que s' ajusta
per mesos menjant en casa del amo. Mesero. Mens-
truus operarius.
MESCLA, f. Barreja, incorporació de una cosa
ab altra. Mezcla, mezcladura, mezclamiento, mislu-
ra, miscelànea. Coordinalio, admixtio, nis. || La
contextura de diferents colors en los vestits. Mezcla.
Yersicolor textura. |1 ant. pelea.
MESCLABLE. adj. Lo que's pót mezclar. Mis-
cihle. Qiiod misceri potest.
MESCLADAMENT. adv. m. Tot barrejat. Mez-
cladamente. Permixtè. || confusament, indistincta-
MENT.
MEZCLADOR, A. m. y f. Qui mescla. Mezcla-
dor. Miscens, permixtor, is.
MESCLADURA. f. y
MESGLAMENT. m. MESCLA.
MESCLAR. V. a. Barrejar. Mezclar, misturar.
Misceo, permisceo, es. || Barrejar, juntar, incorpo-
rar una cosa ab altra confonentlas. Misturar. Mis-
ceo, es, II Barrejar una cosa entre mitj de altras,
Entretejer. Intersero, is. Ij Barrejar una ó més co-
sas ab algun líquit fins à formar una pasta mès ó
ménos dura. Confingir. Confingo, is. 1| v, r, Barre-
jarse. Envolverse, mezclar se. Permisceri. 1| Ficarse,
entremezclarse en algun negoci. Mezclarse, meler-
se, entrar. Se inmiscere.
MESCLAT, DA. p. p. Mezclado. Permixtus. ||
Barrejat. Barajado. Confusus. | saquejat.
MESCLETA. f. Roba de mescla, Mezclilla. Yer-
sicolor textura.
MESDIENT. m. Qui dóna major preu en las
vendas, arrendaments, elc. Mayor postor. Pretii
auctor in licilatione.
MESENTERI. m. anat. messenteri.
MESENTÉRICA. adj. ant messentériga.
¥
MES
CATALÀ.
MES
159
MESER. V. a. ant. posar.
MESESTRIA. f. ant. mestria.
MESES. f. pi. SEMBRATS.
MESEY. pron. ant. mathx.
MESOBRAQUI. adj. poét. CaliOcació de un
peu composi de cinch sílabas, quatre llargasyuna
breu col-locada en mitj de aquellas. Mesobraquio.
Mesobraquiurn, ii,
MESONJA. f. ant. mentida.
MESQUÍ, ni. Pobre, necessitat. Mezqmno. Mí-
ser, raendicus, i. || Escàs, coquí. Avaro, mezquino,
escaso, menguado, parco, escatimoso, escasero, ma-
nicorto, delenido, guardoso, prieto, piojoso, eslrerd-
do, apretado. Sordidus. \\ apocat.
MESQUINAMENT.adv. m. Escassament. Mez-
quinamente. Sordidè, praeparcè.
MESQUINERIA Y MESQUINDAT. f. y
MESQUINESA, f. ant. Misèria, escassesa. Mez-
quindad, misèria, cicaleria, piojeria. Mendicitas,
egestas , atis. || Avarícia , cicateria , coquineria.
Mezquindad. Sòrdida parcimonia.
MESQUINEJAR. V. a. Porlarse ab raesquine-
ria. Cicatear, miserear. Sordidè se gerere.
MESQUITA, f. Temple dels mahometans. Mez-
quita. Mahometanorum fanum, delubrum.
MESSA. f. ant. GARBERA.
MESSALINA. f. Dona de costums dissolutas.
Mesalina. Mesalina, íb.
ME88ENTERI. m. anat. Tel ple de greix y en-
treleixil de nirvis, venas, artérias y glàndulas, al
qual estan units los budells. Enlresijo, mesenlerio.
Mesenterium, ii.
MESSENTÉRICA. adj. anat. S' aplica à cada
una de las venas que baixan del fetje al messenteri
per medi de la vena porta. Meseraica, miseraica.
Weseraicic vena;.
MESSER. v. a. ant. posar.
MESSES. f. pi. SEMBRATS.
A MESSES. m. adv. ant. A la cullita. Por la miés,
ú la cosecha. Ad messem.
ME8SIAS. m. Enviat, s' aplica à Jesucrist.
Mesias. Missus, legalus, i.
MESSIÓ. f. ant. Gasto. Costa, coste, costo, mi-
sion, gasto. Expensa, se. || ant. aposta, juguesca.
A MESSIÓ SUA. m. adv. ant. A costa seva. A sus ex-
pensas, por su cuenla. Sumptibus, expensis.
desfer las messions. fr. ant. Pagar los gastos.
Pagar los gastos. Expensis solvere.
posar messions. fr. ant. apostar.
donar diners a MESSIÓ. fr. ant. Donar diners
pera '1 gastos. Dar para el gasto. Impendere.
MESSIONEJAR. v. a. gastar.
MESTA. f. Conjunt de pastors ó amos de bestiar
que cuydan de comprar, véndrer, y del gobern
econóraich de ells. Mesta. Pecuària, íe.
LO QUE PERTANY A LA MESTA. Mesteüo. Pecuarius.
MESTALL. m. Mescla de blat. Mezcladizo. Fru-
mentum mixlum variis granis.
MÜSTER. m. y
MESTIER. m. ant. menester.
VÉU mester ó mestier. fr. fér menester.
MESTRA, f. La dona que ensenya. Maestra, pre-
ceptora. Magistra, a!. 1| Muller del mestre. Maeslra.
Magislri uxor. || La religiosa que cuyda de las no-
vícias. Maestra. Magistra, x.
MESTRAL, adj. S' aplica al vent que bufa en-
tre ponent y tremuntana. Maestrat, nordovesle, no-
roesle ó nor-oveste. Caurus, corus.
MESTRANSA. f. Orde de cabal lers, 1' institut
dels quals es exercitarse en lo maneig de caballs.
il/oesír«n2:a.Quidamequestrisordo. || Obradorahont
se traballan los materials pera las naus. Maes-
Iranza. Navalium armamentorum oíficina.
MESTRANSA DE ARTILLERIA. Lo conjuut de treballa-
dors que fabrican y componen los arreus y màqui-
nas de artilleria. Maestranza de artilleria. Milita-
rium machinarum opificum socielas. |1 L' obrador
ahont se traballan las màquinas de artilleria. Maes-
tranza de artilleria. Militariíim inachinarium" offi-
cina.
MESTRANT. m, Indivíduo de la mestransa.
Maeslrante. Ordinisequeslris sodalis.
MESTRASGO. m. La dignitat de mestre de
qualsevol orde militar. Maestrazgo. Equestris or-
dinis praefectura. || Lo territori de la jurisdicció
del mestre. Maestrazgo. Equestris ordinis praefecli
ditio.
MESTRAT. m. ant. mestria.
MESTRATGE, m. Empleo dels traballs del
mestre en algun art ú oQci. Maestria , magisterio.
Perifia, ae, magislerium, i,
MESTRE, A. adj. Obra que pót servir de
exemple ó modelo. Maeslro. Magisler, tri. || m.
Pràctich, intel•ligent eu alguna matèria Maestro.
Experlus. || Qui està aprobat en algun ofici mecà-
nich. Maestro. Opifex, icis. 1| Qui lè '[ grau major
en filosofia. Maestro, maeslro en arles. Artium ma-
gister. [| Subjecte à qui's confereix un magisteri.
Maeslro. Magister , tri. I Lo superior en las ordes
militars. Maeslre. Magister, tri. || Qui educa 'Is
minyons de una casa particular. Preceptor, maestro
ayo, pedagoga. Pedagogus , i. || Entre religiosos
títol de gran condecoració que's dóna à algun de
sos indivíduos. Maestro. Magister, tri. || Lo qui va
per las casas à donar Uissons. Leccionista, pedante.
Magister qui privatim docet. || adj. mestral.
MESTRE aliborum ó fanguet. Inquict , enlrama-
liat. Zarandillo. Ardelio, nis.
mestre de aixa. Qui traballa en las fàbricas de
naus. Carpintero de ribera. Faber naval is.
mestre de aygua. Qui entra en obras de aygua.
Aguanon, maeslro de aguas Ilydraulicus.
mestre de capella. Director deorquesta. Maestro
de capilla. Chorolates, is.
MESTRE DE CASAS. Lo qui tiaballa en la construc-
ció de edificis fent paret y lo demés semblant. Al-
banil, maestro de obras. Caementarius, ii.
MESTRE DE CEREMÓNÍAS. Qui adverteix las cere-
160
MES
DICCIONARI
MES
mónias que's deuhen usar segons regla dels cere-
monials yusos aulorisats. Maeslro de ceremonias.
Rituum raagister. || met. ceremonier.
MESTRE DE COTXES. Quí'ls fabrica. Maeslro de co-
ches. Bigarius, carpenlarius, ii.
MESTRE DE DANSAS. BASTONER. || QuÍ té pcr ofici
ensenyar de ballar. Maeslro de baile. Saltalor, is.
MESTRE DE ESGRIMA. Qul ensenya de esgrimar.
Maeslro de esgrima ó de armas. Lanisía, ai,
MESTRE DE ESPERIT. DJrector de la conciéncia de
alguna persona. Direclor, maeslro espirilual. Spi-
ritualis director.
MESTRE DE FORESTA. Oficial real destinat pera las
guardas y prohibicions dels boschs y cassa.fores-
tal. Foreslalis.
MESTRE DE GUAYTA. CAP DE GÜAYTES.
MESTRE DEL SACRO PALÀcio. Empleat del palàcio
del papa encarregat de examinar los llibres que s'
han de publicar. Maeslro del sacra palacio. Sacri
palatii magister.
MESTRE DE LLATINITAT. Lo quc cnsenya gramàtica
llatina. Maeslro de lalinidad. Latina; linguaï pra;-
cep'.or.
MESTRE DE MINYONS Ó DE PRIMERAS LLETRAS. LO qui
ensenya de llegir, escríurer y contar. Maeslro de
escuela , de primeras lelras , de ninos. Ludimagis-
ter, tri.
MESTRE DE NOVICIS. Director dels novicis en las
religions. iífoesíro de novicios. Noviciorum magister.
MESTRE DE OBRAS. En los ediücis lo que es intel-
ligenl que cuyda del traball , materials y bondat
de la obra. Sobrestanle, aparejador, obrajero. Ope-
ri praefeclus.
MESTRE DE PORTS. L' oficial del patrimoni real
que cuidava de la guarda y defensa , y dels passos
y eixidas dels ports.
MESTRE DE POSTAS. Lo qui té à sòu càrrech ó en
sa casa 'Is caballs per las postas. Maeslro de pos-
tas. Yeredorum praifeclus.
MESTRE DE REGLAS Y PRECEPTES. La pei'sona que
dóna reglas y preceptes. Preceplisla. Praiceptor, is.
MESTRE DE SALA. Dispenser , criat major que en
la taula dels senyors tastava y repartia '1 menjar.
Maeslresala. Mensarius, ii.
MESTRE DE SILENCI. 'L ministre destinat pera
cuydar del silenci ó quietut de la casa ó temple.
Silenciero, silenciario, celador. Silentiarius, ii.
MESTRE DE TRASSAR EDIFICIS, ant. ARQUITECTE.
MESTRE JUSTICIER. SupcrioF de justícia. Maeslro
jusliciero, juez supremo. Superior judex.
MESTRE poRTOLA. Lo qui cuidava del port ó de la
marina. Comandanle de marina. Prefectus mari-
timus.
MESTRE RACIONAL. Lo ministre real que en Aragó
y Catalunya tenia à són càrrech lo compte y rahó
de la hisenda. Coniador mayor, racional. Rationa-
lis, supremus quajstor.
NINGÚ NAIX MESTRE DEL VENTRE DE SA MARE. ref.
LA PRACTICA TRAU MESTRE.
PASSARSE MESTRE, fr. Sufrir '1 examen y obtenir
la aprobació en algun ofici. Recibirse maeslro. In
aliqua arte approbatione donari. || fam. met. Atre-
virse à fér alguna cosa sens aulorisació , encara
que presumintla. Adelaniarse. Per seagere.
QUI AB BON MESTRE ESTA , APÉNDRER DÉü. DcnOla
10 que influheix en los inferiors V exemple dels
majors. Al cabo de un ano, liene el mozolas manas
desuamo. Post annum famulus mores perdiscet
heriles.
SENSE MESTRE, fr. ab que's denota que algú es
mòlt hàbil y destre en al^juna cosa. Ser dieslro.
Peritissimum esse.
MESTRESCOLA. m. Dignilat en algunas Igle-
sias catedrals que tenia à sòn càrrech la ensen-
5 ansa de las cióncias ecclesiàslicas. Maeslrescuela,
maeslreescuela. Scholae praïfeclus. || En algunas
universila'.s es lo canceller. Cancelario, maeslres-
cuela. Cancellarius, ii.
MESTRESCOLIA. f. La dignitat de meslresco-
la. MaeslrescoUa. GymnasiarchjB munus.
MESTRESSA, f. Dona que es cap ó duenya de
una casa. Ama, duena. Ilera, x. \\ La dona de qual-
sevol mestre de un ofici. Maeslra. Opificis uxor. ||
MAJORDONA.
MESTRESSA DE CLAUS. La Criada encarregada de
las claus y economia de la casa. Ama de llaves. Rei
domesliciB curalrix.
MESTRIA, f. Dignilat ó grau de mestre entre
religiosos. Maeslria. Magislerium , ii. || Grau de
mestre en los oficis. Maeslria. Magistri titulus. |)
La obra que fan en qualilat de examen los que's
passan mestres en algun ofici. Obra maeslra. Ma-
gistrale opus. 1| met. ,Qualsevol cosa feta ab mòlt
cuydado y artifici. Obra maeslra. Opus eximium.
11 L' encàrrech de educar é instruhir als minyons.
Pedagogia. Pedagogi munus. || L' art y destresa
en ensenyar ó executar alguna cosa. Maeslria. Pe-
rilla, ae.
MESTURAR. v. a. ant. mesclar.
MESURA, f. Cantitat discreta , separada ó lí-
quida. Instrument pera mesurar. Mesura , medida.
Mensura, ai. | moderació. |j Plan , càlcul. Medida.
Dispcsitio, nis. l| Regla, proporció, correspondèn-
cia de una cosa ab altra. Medida. Modus , i. || L'
acte y efecte de mesurar. Medida , medicion. Men-
sio, nis.
MESURA de oli. La casa ahont se ven. Aceileria.
Olearia taberna.
A MESURA, m. adv. Ab conformitat. A proporcion,
d medida , al paso que. Ut.
ENTRE POCH Y MASSA LA MESURA PASSA. ref. ACOU-
sella que's déu evitar los estrems. Tanlo es lo de-
més como lo de ménos ; lanto se peca por caria de
mas como por corla de ménos ; ni lan calvo que se le
vean lossesos.Ke quid nimis; inter extrema me-
dium.
TANT S' UMPLE LA MESURA QUE PER ELLA MATEIXA
s RAU. fr. met. Denota que tant s' incomoda à al.
WL
MET
que arriba àpérdrer la paciència. Apretar has-
ta que salle la cuerda. Nimiúm obslringere, pre-
meré.
MESURABLE, adj. Lo que pól mesurarse.
Censurable. Mensurabilis.
MESURADAMENT. adv. m. Poch à poch,
ab lino. Mcsurudamente. Modeslè.
MESURADOR, A. ni. y f. Qui mesura. Medi-
dor, mensurudor. Mensor, is.
MESURAMENT. m. MESURA. 3.
MESURAR. V. a. Examinar la magnitut ó ex-
tensió de alguna cosa. Medir , mensurar. Mensu-
ro, as.
MESURAT, DA. p. p. Medido. Mensus , men-
suralus. [1 adj. pausat, modest, circunspecte.
MESURO, m. PicoTÍ.
METAFÍSICA, f. Part de la filosofia qne tracta
dels primers principis de nostres coneixements, de
las ideas universals y dels sers espirituals. Meta-
física. Melaphysica, ae. |1 Lo modo de discórrer ab
mòlta sutilesa. Melafisica. Subtililas, atis.
METAFÍSICH , CA. adj. Lo pertanyent à la
metafísica. Meiafisico. M«!aphysicus. || Mòlt difi-
cultós, quasi increíb!e é impracticable. Meiafisico.
Metaphysicus. 1| m. Qui sab de metafísica y discor-
re ab mòlta sutilesa. Meiafisico. Metaphysicus, i.
METÀFORA, f. ret. Tropo en que à una cosa se
li dóna '1 significat de altra per alguna serablansa
que hi ha entre las dos. Mrlàfora. Metaphora, ae.
METAFÒRICAMENT, adv. m. Per ó ab me-
tàfora. Translativamenle , metafóricamenle. Melap-
horicè.
METAFÓRICH, CA. adj. Pertanyent à la me-
tàfora. Melafórico. Metaphoricus.
METAFORISAR. V. a. Usar metàforas. Mela-
forizar. Melaphoras adhibere.
METAGOGE. f. Figura retòrica per la que s'
acomoda n à las cosas inaniraadas las propietats de
Ilas animadas. Metagoge. Metagoge, es.
' METALÉPSIS. f. Figura retòrica per la que
's posa r antecedent pel consegüent y al re-
vés : alguns la reduheixen à la metonímia. Meta-
lépsis. Metalepsis, is.
METALL, m. ^om genérich de diferents mi-
nerals que són durs, compactes, brillants y mòlt
pesats, com ferro, plata, or. Metal. Metallum, i. H
LLAUTÓ.
METALL DE VEU. Lo sonído de ella. Metal, timbre
de la voz. Yocis tonus, sonus.
BATREa METALLS, fr. Traballar or, plata, ó altie
IÉuelall reduhintlo à fullas ó planvas. Batir hoja.
TBracteo, as.
REFINAR LOS METALLS, fr. Purificarlos en lo gre-
sol. A^nar los metales. Metalla ad purum exco-
quere.
METÀL-LICH. CA. adj. Lo que es de metall
6 li pertany. Metàlico. Metallicus. j) Lo diner en mo-
neda sonant, à diferència del paper moneda. Me-
tàlico. Numerata pecunia.
CATALÀ. MET 161
METALOGRAFIA. f. Ciència que té per ob-
jecte la descripció y coneixement dels metalls. Me-
talografia. Metallograpbia, x.
METALÚRGIA. f. Ciència de beneficiar los
metalls. Melalurgia. Metallaria scienlia.
METALÚRGICH, CA. adj. Pertanyent à la
meíalúrgia. Meialúrgico. Ad metallariain scientiam
pertinens.
METAMÓRFOSA. f. METAMORFOSIS.
METAMORFOSAR. V. a. ant. TRANSFORMAR.
METAMORFOSIS, f. Transformació, mudansa
de forma. Metamorfosi, metamorfosis, metamòrfose.
Metamorphosis, is.
METANEA. f. ret. Figura, correcció.
METAPLASME. f. gram. Transposició de las
parts de la oració per r;jhó de la elegància, etc. Ui-
pérbaton, metaplasnio. Metaplasmus, i. 1| gram. Su-
pressió, adició ó cambi de rilguna lletra ó síl-laba;
com : silba per síl-laba, Mavorte per Marte. Mela-
platm,o. Metaplasmus, i.
METÀSTASIS. f. med. Transposició de la ma-
tèria morbosa, que deixa à una part y acomet à una
altra. Melústasis. Metastasis, is.
METÀTESIS. f. gram. Inver-dó del orde de las
Uetras. Meidlesis. Melathesis, is.
METECH. m. Foraster establert en Alénas que
gosava de tols los privilegis de ciutadà. 3Ieteco. Me-
tecus, i.
METEMPSicosiS. f. Transmigració de las
ànimas. Metempsicosis. Metei.psichosis, is.
METEÓRICH, CA. adj. Pertanyent als metèo-
ros. Meieòrico. Meteoricus.
METEORISTA. m. Intel•ligent en los metèo-
ros. Meieoril•lla. Meteorologus, i.
METÉORO. m. Cos ó fenómeno engendrat eu
r ayre, com: la pluja, pedra, otc. Meléoro. Meteo-
rus, i.
METEOROLOGIA, f. Ciència que tracta dels
metèoroí-', ii/eíeoro/o^i'a. Meteorologia, le.
METEOROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent à la
meteorologia ó als metèoros. Meteorològico. Meteo-
rologicus.
METEIX. pron. person. mateix.
METEY. pron. ant. mateix.
METGE. m. Professor de medicitja ó qui està
autorisat pera curar las malallias inlernas. Medico.
Medicus, i.
METGE DE APEL-LACió. Aqucll quc Bs cpídat per
consulta en cassos graves. Medico de apelacion. Me-
dicus in gravi periculo consultus.
METGE ESPIRITUAL. Direclor de la c«ncién€ia. Me-
dico espiritual. Medicus spiritualis,
DE METGE, POETA Y BOIG TOTS NB TENIU DN PO.H.
ref. qne reprèn als que volen aplicar remeys sense
sér metges, fèr ver.sos sens haverne après, etc. De
medico, poeia y loco todos lenemos un pocn. Sus do-
cet. II Dona à enlèndrer que 1' obrar imprudent-
ment es mòlt comú. Si la locura fuese dolores, en
cada casa habria voces. Stultitiam nerao fugit.
162
MET
DICCIONARI
MIA
METGESSA, f. Muller del metge. Doctora. Me-
dici uxor.
METGIA. f. ant. medicina.
METJAR. V. a. ant. medicinar.
METÓDICAMENT. adv. m. Ab método. Metó-
dicamente. Methodicè.
METÓDICH, CA. adj. Pertanyent al método.
Melódico. Melhodicus.
METODISTA. Qui prescriu lo método de fér
alguna cosa. Metodista. Methodi raagister , prai-
ceptor.
MÉTODO. m. Art, modo, orde. Método. Metho-
dus, i. I Modo de víurer. Método. Yitse institutura.
II fil. L' orde que se segueix en las ciéncias. Méto-
do. Melhodus, i.
MÉTODO ANALÍTicn. L' orde de buscar la veritat y
ensenyaria per medi del anàlisis. Método analilico-
Methodus analytici.
MÉTODO siNTÉTicH. L' orde de buscar la veritat-
y ensenyaria per medi de la síntesis. Método sinté-
tico. Methodus syntetica.
metonímia, f. ret. Tropo, quant se pren la
causa pel efecte, l' inventor per la cosa inventada,
'1 continent per la cosa continguda, '1 protector
per la cosa protegida, ó al contrari. Metonimia. Me-
tonymia, ae.
METOPA. f. Espay que hi ha entre Iriglifo y
triglifo en lo fris dórich. Metopa. Metopa, ai.
METOPOMÀNCIA. f. METOPOSCÓPIA,
METOPOSCÓPIA. f. Art de endevinar lo que
ha de succehir à una persona examinantli las lí-
neas de la cara. Meloposcopia. Meloposcopia, íe.
METRALLA, f. La munició menuda ab que's
carregan las pessas de artilleria. Metralla. Ferrea
fragmenta bellicis tormentis instruendis.
METRE. m. ant. 3Ii amo, mi seïior. Dominemi.
MÉTRER. v. a. ant. posar, col-i.ocar, ficau.
METRE R EN BELL. fr. aut. Posar en clar. Poner en
limpio. Apertum reddere.
MÉTRERSE. V. r. posarse.
METRETA. f. Mesura grega de líquils de tres
arrobas. Metreta. Metreta, se.
MÉTRIGAMENT. adv. m. Ab metro ó ab las
reglas de ell. Métricamente. Metricè.
MÉTRICH , CA. adj. Lo que pertany al metro.
Métrico. Metricus.
METRO. m. Vers. Verso, metro. Metrum, i. [j
La distribució de las síl-labas ó peus en lo vers.
Metro. Metrum, i. || arit. Mida y base del sistema
decimal Es la deumillonéssima part del pol nort al
equador, val uns cinch pams y dos polzadas. Metro,
Metrum, i.
METROMANIA. f. La mania de fér versos.
Metromania. Metromania, ae.
METRÒPOLI, m. Ciutat capital de província
6 regne. Capital, metròpoli, matriz. Metròpolis, is.
II Iglésia ahont resideix V arquebisbe. Metròpoli.
Metropolità ecclesia.
METROPOLITÀ, NA. adj. Lo que pertany à
la metròpoli ó al arquebisbat. Metropolitana . Me-
tropolilanus, metropolità.
METXA. f. Pessa que entra en un forat de al-
tra. Almilla, espiga. Spiculum, i. || Corda prepa-
rada ab combustibles pera calar foch à las pessas
de artilleria, minas, etc. Mecha. Ignita restis. ||
BLE. II La cordeta ó ble que's porta en la butxaca
dins de un canonet pera picar foch y encéndrer lo
cigarro. 3Iecha. Ellychnium, ii.
METXER. m. blenera.
METZINAR. V. a. ant. enmatzinar.
METZINER. m. ant. bruixot. || adj.HEcniCERO,
ENVENENADOR.
METZINES, f. pi. BRUIXERIAS. || VERÍ. || MAT-
ZINAS.
MEU, VA. pron. possessiu de la primera per-
sona, que significa lo que es propi ó pertany à
ella. Mio. Meus. || Paraula que imita la veu del
gat. Mio, miau. Ogganilus, us. || pron. possessiu
que com I' article sposa davant dels substantius.
Mi. Meus. II m. Herba, espuela de caballer.
ES MÒLT MEU. exp. Deuola la amistat de algú ab
altre. £s muy mio. Mihi conjunctissimus est; ex
intimis meis est.
MEUCA. f. Aucell semblant al ànech encara
que major de cos y de coll mès curt: es cendrós,
los ulls blaus, bech groch y un poch bermell , y
las potas de color de palla. Viu à la vora del mar,
y s' alimenta de peixos. Meauca. Larus fuscus. ||
Planta semblant al blat de moro, encara que no fa
panollas: conté la llavor, que es semblant al mill,
en un espigó que té en la cima; serveix pera ali-
mentar als bous. En València 's diu daxa. Alcun-
dta, ada^a. Pa nicum, i. || melga. I ter. fanoca,puta.
MEYLLOR Ó MEYLOR. adj. comp. MILLOR.
MEYNADER Y MAYNADER. m. Capità de
maynada. Meznadero. Dux, cis.
MEYTADAT, DA. adj. ant. partit, dividit,
drap MEYTADAT. Tela partida en dos colors. Par-
tido en dos colores. Divisa tela.
MEYTADELLA. f. Mesura, porró.
MEYTAT. f. Una de las dos parts en que's di-
videix un tot. Mitad. Dimidium, ii.
1 LA MEYTAT. m. adv. En lo lloch que dista igual-
ment del dos extrems. En medio, à milat. In medio.
LA MEYTAT Y ALTRE TANT. loc. "que s' usa pera
excusarse de respòndrer à una pregunta, especial-
ment parlant de quantitat ò número. La mitad y
otro tanto. Dimidium, cum dimidio.
PER MEYTAT. m. adv. Pormilad. Dimidiaex parte.
PER MEYTATS. m. adv. Per parts iguals. Mitad y
mitad. iEquis partibus.
MI.
MI. Cas irregular del pronom jo. Mi. Mi, mei,
me. II f. raus. Tercera nota y veu de la escala. Mi.
Tertia hexachordi vox.
A LA MI RE. Signe músich compost de la lletra i
y de las notas: la, mi, be. A ía mi re. A la rai re.
i
MIG
CATALÀ.
MID
163
Pl•
MIA. Veu femenina del pronom meu. Mia. Mea.
MIÀ, NA. adj. ant. mitjà.
I» MIASMA. m. Exhalació, vapor maligne. Mias.
mna. Miasnia, a;.
MIASMÀTICH, CA. adj. Lo que pertany als
niiasmas, ó es produhit per ells. Miasmdlico. Mias-
maliciis.
MICA. f. Pclila porció. Brizna, migaja. Mica,
ae. II Quasi res. Pizca, miqaja. Penè nihil. H molla.
3. 4. I La porció pelita de alguna cosa grossa que
's pót dividir. Migajada. Pars minima. 1| Quantitat
curta y escasa: v. g. una mica de pa, de aygua, etc.
Poco. Parura. || Quantitat mòlt menuda de aygua,
com las gotetas que cauhen quant plou menut. Go-
la, chispa. Gutta, ss. \\ met. Part pelita de alguna
osa no material. Migaja. Mica, as.
MICA MÍÍS, MICA MÉNOS. POCH MÈS, POCH MÉNOS.
i MicAs Y DE MICA EN MICA. m. adv. Exprcssa
que alguna cosa 's distribuheix de poch en poch.
À pistos. Per rainutas partes. |1 De poch en poch
temps. Àmigajadas. Minutim.
DE MICA Ei\ MICA s' UMPLE LA PICA. ref. DE GOTA
EN GOTA, etc.
FÉR MiCAS, MIL MICAS ó MICAS Y BOCINS, fr. Engru-
nar una cosa, trencaria en parts mòlt menudas.
Hacer anicos, pizcas, gigole. In frusta secare.
MÒLTAS MICAS FAN UN TROS. fr. MÒLTAS CANDELAS
FAN ÜN CIRI PASCUAL.
UNA MICA AL COR SE FICA. ref. Advcrteix que no 's
deuhen despreciar las cosas per mòlt petitas ó de
poca entitat. Mas vale algo que nada. Saltem ali-
quid eligendum prie nihilo.
UNA MICA MICA. m. adv. Porció mòlt menuda.
na migajuela. Minutissima partícula.
MICO. m. Mona mascle ab cua, ab la qual se
penja en los arbres. Mono, mico. Cercopithecus, i.
MICROCOSMOS, m. Jlont petit; se diu així al
home per tenir tota la exel-léncia de la naturalesa.
Microcosmos. Microcosmos.
MICROCÓSTICH, CA. adj. Se diu deun ins-
trument y de qualsevol cosa que serveix pera au-
raentar la veu y '1 so. Microcóslico, micrófono. Mi-
crophonum, i.
MICROGRAFIA. Descripció de las parts y
propietats dels objectes que no 's poden véurer
sense la ajuda del microscopi. Micrografia. Micro-
graphia, íc.
MICROLOGIA. f. Ànsia ó cuydado de cosas
petitas ó ridículas. Micrologia. Micrologia, se.
MICRÓMEGO. m. Instrument de geometria
be (|uinze graus, pera amidar terras. Micròmego.
Oicromegon, i.
MICRÓMETRO. m. astron. Ullera que serveix
pera amidar los diàmetros dels astres y las distàn-
cias que no excedeixen de un grau ó de grau y
mitj: n' hi ha de simple que inventà M. Kirch en
1667, y compost que inventà y publicà M. Auzout
l'any 1693. .UiVrómeíro. Micrometruin, i.
MICROSCOPI Ó MICRÓSCOPO. m. Ullera
que presenta 'Is objectes mòltíssim raès grossos de
lo que són. Microscópio. Microscopium, ii.
MICROSCOPI SOLAR. Instrumcut compost de un mi-
rall que reb y reflecteix los raigs del sol, y de un
canó ab un vidre de ullera davant del qual se col-
loca r objecte, y aquest se presenta com pintat y
mòltíssim gros en la paret ó tela que està à la pa-
ret contrària. Per això '1 quarto ha de estar ben
fosch. sMicroscópio solar. Microscopium solare.
MIDA. f. L' instrument per amidar la quantitat
contínua ó que 's medeix per extensió, laliíul y
profunditat. Jtfcdtda.Mensura, ai. fl Lo ample, Uarch
y gruixut que han de tenir las fustas pera sér de
lley. Marco. Lignarium quadrum. \\ punter. 1. |1
L' instrument que serveix pera amidar las terras.
Marco. Medimnus, i. | La averiguació que 'Is geó-
metras fan de las alturas. Allismelria. Altitudinis
dimensió. 1| Cinta ó tafetà benehit ab lo nom de al-
guna imatge. Esladal, medida. Benedicta vitta. H
met. Cordura, prudència, modo. Medida. Modus, i.
[| Modelo pera fér segons ell alguna cosa. Medida.
Amussis, is. II Regla, proporció, correspondència
de una cosa ab altra. Medida. Modus, i.
AB MIDA. m. adv. Ab moderació, sens excés. Ta-
sadamenle, medidameete. Moderatè, ad mensuram.
A LA MIDA DEL GUST. m. adv. Arreglat à la volun-
tat y desilj. A sabor. Ad placitum.
À LA MIDA DE VOSTRES DESITJS. CXp. SegOUS lo de-
sitj ó gust de algú. A medida de lu deseo de tu pa-
ladar. Peroptatò.
À MIDA DE SÒN PALADAR. loC. met. À GUST DE TON
PALADAR.
PASSAR DE MIDA. fr. Propassarse, arribar als ter-
mes de la desatenció ó descortesia, ó excedirse en
qualsevol línea. Pasar de raya, llegar à lo vedado.
Metas transgredí. || met. Sér excessiu. Ser dema-
siado, ser excesivo, ser descomedido. Iramodicum
esse.
pÉNDRER LA MIDA. fv. PéndrcF las dimensions del
cos de una persona pera fér un vestit, etc. Tomar
la medida. Mensuram notaré. || Fér cabal judici de
un subjecte. Tomar à alguno las medidas. Aliquera
altè callere.
PÉNDRER LA MIDA DE LA ESQUENA, fr. fam. Basto-
nejar. Medir las costillas. Dorsum fustibus tun-
dere.
PÉNDRER LAS MiDAS. fr. Fomiar sos plans, adop-
tar los medis pera lograr alguna cosa. Tomar sus
medidas ; echar el carlahon. Gonsilium pro re ac
tempore capere.
SENSE MIDA, Ó FORA MIDA Ó FORA LE MIDA. m. adv.
Lo que es excessiu en s3L,linea..\Descomedido. Immo-
dicus. II Excessivament, sense moderació. Desco-
medidamenle. Immoderatè, ultra modum.
MIDADOR, A. m. y f. amidador.
MIDAMENT. m. ant. mesura. S.
MIDAR. V. a. ant. amidar.
MIDÓ. m. Substància blanca que s' extrau per
medi del aygua freda del blat y altres llavors y
íú
MIL
DICCIONARI
MiL
arrels, serveix pera donar llustre y fér tenir tiessa
la roba, y altres usos. Almidon, fécula. Amylum, i.
MIDONER, A. m. y f. Qui fa midó. Almidonero.
Aníj'li opifex,
MIETA. m. Home encongit ó de poch esperit.
Mandilon, ave fria, marica, maricon, menguado,
terneron, mandria, embecado, torncjon, embeco. Ig-
navus.
MIG, A. adj. ant. mitja. |1 mitj.
MIGENSANT. m. adv. ant. mediant.
MIGEIVSER, A. m. y f. ant. mediàner.
MIGERAMENT. adv. ra. ant. medianament,
MIGRANYA, f. Mal de cap mòlt fort que fa ve-
nir grans ànsias de vomitar. Jaqueca, hemicrànea.
Heterocrania, m.
MIGRARSE. V. r. Aixiquirse, arrugarse. Re-
venirsc. Conlrahi. |1 Anyorarse, estar trist en algun
lloch.A^o hallarse. Malèse habere. I frisarse.
MIJÀ, NA. adj. medi. [1 adj. ant. mitja. [| m.
XAVO.
MIJANIA. f. Lo mitj, la meylat. Medio, media-
nia, mitad. Dimidium. || ant. centro de batalla.
MITJANSANT. p. a. Medianero. Media'or, is.
MIJANSAR. V. n. ant. mediar.
MIJAN3ER, A. adj. medianer.
MIJANT. ant. A mcdiados. com: mijant abril,
d mediados de abril. In dimidio.
MIL. adj. Número cardinal que conté deu ve-
gadas cent unitats. Mil. Mille. || Número ó quanti-
tat gran indeflnida: com: fa mil mudansas. Mil.
Mille. [| m. mill. |1 pi. La quantitat de milenars
en qualsevol línea. Millaradas, millares, miles.
Multa milliaria. |1 adj. ant. millor.
mil fullas. milenrama.
À mils. m. adv. Expressió exageraliva pera sig-
nificar número considerable. À millaradas, à mi-
llares. Millies.
parlar de ó contar a mils. fr. Exagerar los béns
ó rendas. Echar millaradas. Divitias exageraré.
MILÀ. m. Aucell de rapinya, espócie de espar-
ver. Milano. Milvus, i. |1 Peix. bellugo.
MILANAR. m. miller.
À MILANARS. m. adv. A MILS.
MILANÈS, A. adj. Natural de y lo pertanyent
àMilan. Milanès. Mediolanensis.
MILAR. ra. Figura numeral que denomina '1
número de mil. Millar. Milliarii character nume-
ralis.
MILENAR. m. miller.
CONTAR A MILENARS. fr. PARLAR DE MILS.
MILENRAMA. f. Planta de camas de la alsà-
ria de dos peus; fullas llargas y estretas, menu-
dament talladas en faixas ; las flors que naixen en
lo cap dels rams són petitas, blancas ó encarnadas,
y forman ramellets espessos y enterament plans.
Se cultiva en los jardins. Milenrama, milhojas,
milefolio, allarcina. Mylliophilum , i, raillefo-
^ium, ii.
MILER. m. ant. viller.
MÍLIA. f. ant. MIL.
milícia, f. Art de la guerra. Milícia. Mililia,
a;. II La tropa. Milicia. Militia, se. 1| Nom que 's dó-
na als coros dels àngels. Milicia. Militia coelestis. ||
pi. Cossos formats de vehins de algun país ó ciu-
tat, ürbanos, milicias. Copiae urbanae.
milícia, na. adj. Lo que pertany à la milí-
cia. En la terminació masculina s' usa com à
substantiu pera significar lo qui està allistat en
algun cos de milicias. Miliciano. Miles urbanus.
MILIÓ. m. Lo número que enclou deu vegadas
cent mil. Cuento, millon. Decies centena millia.
MILIONARI, A. adj. Home de milions, mòlt
rich. Millonario. Pecuniosus.
MILITANT, p. a. S' aplica à la iglésia ó con-
gregació dels íiels units al papa com à són cap.
Mililante. Militans eccclesia.
MILITAR, m. Soldat, qui professa la milícia.
Militar. Miles, itis. H adj. Pertanyent à la milícia ó
al soldat. Militar. Stratioticus. |1 v. n. Servir en la
milícia. Militar. Milito, as. || met. Concórrer en
qualsevol cosa alguna rahó ó circunstància parti-
cular. Militar. Milito, as.
LO MILITAR A LA GUERRA Y 'l PAGÈS A LA TERRA.
ref. Ensenya que cada hu 's déu emplesír en sòn
ofici. Cada uno d su labor; cada lobo por su senda.
Suum quisque munuscuret.
MILITARMENT, adv. m. Segons us y lleys
de la milícia. Mililarmente. Militariler; militari
modo.
MILL. m. Planta de dos peus de alsària, fullas
llargas, estretas, punxagudas y que per sa base
afiansan la cama; las flors petitas y naixen al ex-
trem de aquesta formant espigó, y 'I fruyt peti
que té '1 mateix nora, es aliment de aucells, lasca-
raas y fullas del bestiar. Mijo, borona. Miliura, ii.
MILL ÀFRICA ó FRANCÉS. Espécie de gram origi-
nari de Indias. Fa mòlts brots semblants al de la
canya, plens de una substància un pochdolsa. Los
grans del fruyt són mòlt mès grossos que la llavor
de cànem, un poch rojenchs, blanquinosos, ógrochs.
Zahina. Sorghum, i.
MiLLBORT. Planta de llavor mòlt dura: 'Is apote-
caris la anomenan Milium solis, abunda en la raon-
tanya Soler. Lilospermo; mijo del sol ó solana. Ly-
thosperraum, i.
MILLA. f. Mida de camins que conté rail passas.
Milla. Milliarium, ii. |1 Lo pilar ó raotllo que mar-
ca la milla. Milla. Milliarius lapis.
MILLARES, A. adj. ant. Era una moneda de
plata corrent en Alexandria y en tots los ports y
estats raahometans. À principis del sigle xiv, 20
feyan una onsa de plata, y sa correspondència va-
riava segons la lliga. D. Jaume I de Aragó 'n feya
encunyar en la Seca de Montpeller. En Barcelona
4 diners feyan un millares. Millares. Milliaren-
sis.
MIL-LENARI. m. Espay de mil anys. Milena-
rio, Mille annorum spatium. || pi. Heretges que en-
MIL
CATALÀ.
MIN
165
nyavan que viurian mil anys desprès de la re-
surrecció. Milenarios. ChiliusIíE, arum.
Pr MILLER. m. Conjunt de cosas que componen
■o número de mil. Millar. Millenarium, ii. |1 milàr.
CONTAR A MILLERS. ff. PARLAR DE MILS.
MIL-LÉS8IM, A. num. ord. Lo que compren
y completa '1 número de mil. Milésimo. Milles-
simus.
MILLOR, adj. comp. Lo que es superior y ex-
cedeix à altra cosa. Mejor. Melior. H Mès profitós ó
ventatjós. Mejor. Salior. 1| adv. ra. Ab mès utilitat
y profit. Mejor. Saliüs. || Ab mès bondat y reclitut.
Mejor. Melius. || primer, antes.
K.L MILLOR, m. adv. En ocasió mòlt oportuna. À
lo mejor. Ampla oportunitate.
■h- ANAR MILLOR, DE MILLOR Ó PER MILLOR, fr. Anar
recobrant la salut. Mejorar de salud. Meliüs se
habere.
DE ALLÓ MILLOR, m. adv. Al cas, à propòsit, ade-
quadament. De molde, de perilla. Recte, perfecte.
II Bè, perfectament. A las mil maravillas ; à mara-
villa. Mirè, egregiè.
DE LO MILLOR, 6 DE LO MILLOR DE L\ POST. m. adV.
Denota la superior qualitat de alguna cosa. De lo
mejor. Quod nihil sit melius.
QUANT MILLOR, exp. que denota preferència.
Cuanto mejor. Quanto melius.
TRIAR LO MILLOR PERA SÍ. fr. Quedarse ab lo mès
bo ó deixar lo ménos bo entre mòltas cosas. Esco-
ger como enlre peras. Sibi poliora seligere.
MILLORA, f. Medi-a, adeiantaraenl, aument.
Mejora, mejoria. Incremenlum, i. || Disminució de
la malaltia. Mejoria. Firmior corporis habitus. ||
Aument de béns. Mejora de fortuna. Favorabilior
fortuna. || La porció del ters ó del quint ó de to!s
dos, qus segons las lleys caslellanas, lo pare ó la
■fcnare deixan à algun ó alguns dels fills à mès de
'la llegUima, ab clàusula especial en lo testament.
Mejora. Melioratio, nis. || Lo recurs al superior,
fundant la queixa ó agravi de la providència del
inferior apel-lada. Mejora. Appellalionis libellus
ad superiorem. \\ Se distingeix de la qualrena en
que aquesta es 1' aument de la quarla part del preu
ofert, y la millora es qualsevol aument de preu-
^^^tPuja. In licilalionibus pretii augmentum.
^m •■' ANAR PER ó DE MILLORA, fr. Anar recobrant la sa-
^M lut. Mejorar. Mel i ús se habere.
^1 MILLORAMENT, m. ant. L' acte y efecte de
^H niilloiar. .VcjorHjnícnto. In cremen !uni, i. || millora.
^M MILLORANT, m. ant. convalescent.
^M MILLORAR, v. a. Aumenlar, adelantar, fér
^"' passar una cosa à millor estat. Mejorar. Melioro,
as. 11 Passar à millor fortuna. Mejorar de fortuna.
Favorabiliori fortuna uti. U Fér tornar bona alguna
cosa que no ho era. Embonar. Bonum reddere. ||
ADOBAR. 11 Deixar en lo testament alguna millora
als fills segons lo dret castellà. Mejorar. Filio ali-
quid príBcipuè legare vel praïlegare. || tràurer de
DITA.
TOMO II.
MILLORAR8E. v. r. Posarse en eslat ó grau
ventatjós al de àntes. Mejorarse. Melioresco, is. H
Parlant del temps significa posarse mès benigne.
Mejorarse. Benignam fieri tempestatem. || anar mi-
llor.
MILLORIA. f. ant. millora. 1.2.
PER MILLORIA, MA CASA DEIXARIA, ref. que denota
la inclinació y desilj que tenim de millorar de
fortuna. Por mejoria, mi casadejaria. ^dibus ipse
meas mutem melioribus aedes.
MILLS. adj. y adv. ant. millor.
MILOGA. f. ter. grua. 4.
MILORT. m. Títol de las personas de distinc-
cióy qualitat en Inglaterra. Milor. Dynasta, íb.
MILOTXA. f. ter. grua. 4.
MILS. adv. m. MILLOR. H mès.
MILS VIST. loc. Mès ben opinat. Mas bien visto ú
opinado. Majori aístimatione habi'.us.
MIMA. f. La dona que en los entreactes de las
comédias de la antigüetat, entretenia al poble ab
gestos y ademans ridículs é indecents. Mima. Mi-
ma, ae.
MINA. f. Lliura y moneda romana y grega,
aquesta pesava y valia cent drachmas àticas , y
aquella noranta sis. Mina. Mina, ae. 1| Conduclo ar-
tificial subterràneo pera guiar regularment lasay-
guas. Mina. Cuniculus, i. 1| Artifici, fossu subter-
ràneo atacat de pólvora pera volar las fortificacions.
Mina. Cuniculus, i. IJ Paratge de ahont se tràuhen
metalls ó mineral. Mina. Fodina, ai. H La en que's
crian los metalls. Mina, minera. Metallum, i. |]
ant. FISONOMIA , FACCIÓ , SEMBLANT. || fam, Giao
quantitat de diners. Mina. Fodina, se.
MINA DE OR. Ofici, empleo ó negoci de que's trau
mòlta utilitat ab poch traball. Mina. Lucrativura
negotium.
BONA MINA Y DOLENT JOCH. ref. ant. Odi encubert
ab senyal de amistat. Reniego del amigo que cubre
con sus alas y muerde con el pico. Sub aniico vultu,
iniraicus animus.
MINADOR. m. Qui traballa en las minas de
metall. Minadero, minador. Metallarius, ii. |1 Qui
fa minas en la guerra. Zapador, minador. Cunicu-
larius, i. 11 Qui mina. Minador. Fossor, is. 1| Lo qui
té per ofici tiaballar en fér minas ó altras cosas
subterràneas. Cuevero. Fossor, is.
MINAIX, A. m. ter, badellet.
MINAR. V. a. Cavar, obrir camí per sota ter-
ra. Minar. Cuniculos agere. 1| Fér mina pera volar
una fortalesa. Minar. Cuniculum in arcem agere.
11 met. Procurar indagar alguna cosa ab diligén-
cias exquisitas. Minar. Exploro, as. p debilitar,
MINATJE. m. ter. missatje,
MINAYRE. m. minador.
MINER. m. ant. mina.
MINERAL, adj. Pertanyent à la mina. Minah
mineral. Cunicularis. || m. Qualsevol cos sólil y
fixo que s' engendra en la terra de las exhalacions
y vapors de ella, com : lo sofre, plom, elc. Mineral.
21
166 MIN DIDCIONARI
Metallum, i. fl met. Principi, origen, fonament de
algun bè, utilitat ó fruyt abundant. Mineral. Fo-
dina, ae. || Mina de metalls ó pedras preciosas. Mi-
neral, mina, minero. Fodina, ae.
MINERALISAR. V. a. quím. Reduhir lo metall
à la forma de mineral. Mineralizar. Metallumper-
polire.
MINERALOGIA, f. Ciència que tracta de mi-
nerals. Mineralogia. Mineralogia, se.
MINERALÓGIGH , CA. adj. Pertanyent à la
mineralogia. Miner alógico. Ad raineralogiara per-
tinens.
MINER ALOGI8TA. m. Professor de minera-
logia. Mineralogisla. Mineralogiae professor.
MINERIA, f. Art de traballar y construir mi-
nas, y 'Is indivíduos que formancos peraenténdrer
en quant toca à las minas. Mineria. Metàl•lica ars.
MINERVA. f. mit. Diossa de las ciéncias y de
la guerra. Minerva, Palas. Minerva, ae.
MINESTRA. f. Certa espècie de guisat fét de
diferenlas verduras ó llegums. Meneslra. Minulal,
is. II MENJAR. 1.
MINGO. n. p. deh. Síncope de Domingo. Min-
Çjo, dominguilo. Dominiculus, i. || m. La bola que en
lo joch de billar se col-Ioca en lo punt y may es fe-
rida pel laco en las mesas ó partidas ordinàrias de
dos jugadors. Mingo. In lutrunculorum eburneum
ludo sphaera quaedam.
MINI. m. ExÉRCOL. |] Óxit bermell de plom
que 's troba en capas primas y polsosas ; lo que es
artificial s' obté per la calcinació del plom en un
forn. S' emplea en pintura y en mòltas medicinas.
Minio, oxido de plomo. Minium, ii.
MINIATURA, f. Pintura sobre vitela , però
executat lo clar y oscur puntejat y no estès. Minia-
tura. Suhl'úiss\m»Tpk[\ira. II Objecte petit ytraballat
mòlt fi. Miniatura. Delicatum opus.
PINTAR DE jfiNiATüRA. fr. Pintar sobre una super-
fície fina y delicada, feta ab colors deixatats ab ay-
gua de goma. Miniar. Subtilibus punctis pingere.
mínim, A. adj. sup. Lo que tè '1 últim grau
de disminució comparat ab altra cosa de sa espè-
cie. ^/ínímo. Minimus. || m. y f. Religiós ó religio-
sa del orde de sant Francisco de Paula. Minimo.
Minimorum ordinis fraler vel soror.
mínima, f. mús. Nota que tè la meytat del
valor de la semibreu.J/íninia. Musica noia sicdicla.
MINISTERI, m. Ofici, càrrech, ocupació. Mi-
nisterio. Ministerium, ii. || L' empleo de ministre.
Ministerio. Ministerium, ii. || Lo temps que dura 1'
empleo de un ministre. Ministerio. Ministerium?
ii. II Gobern de estat en los negocis de un regne ó
república. Ministerio. 3Iinisterium, ii.
MINISTERIAL, adj. Pertanyental ministeri, al
gobern de un estat ó à qualsevol dels ministeris de
sòn despaig. Ministerial. Ad ministerium pertinens.
MINI8TERIALMENT. adv. m. Ab ministeri,
ab facultat y ofici del ministre. Ministerialmente.
Ministerii potestate.
MIN
MINISTRAR. V. a. ant. servir.
MINISTRE, m. JUTGE. l| servent, criat, mosso.
II Secretari del despaig universal de un estat. Mi-
nistro, secretano del despaclio, ó del despacho uni-
versal. Publicae rei administrator. 1| En la religió
de la santíssima Trinitat lo prelat ordinari dècada
convent. Ministro. Minister, tri. [] agusil.
MINISTRE DE CAPA Y ESPASA. En los tribuuals reals
es lo conseller que no es lletrat, y no tè vot en los
negocis de justícia sinó en los de gobern ó consul-
tius. Corbata, ministro decapayespada. Nonlitte-
ratusjudex, magistralus.
MINISTRE GENERAL. Lo general de la religió de
santFrancesjh.JÜ/intsírogíeneraí.Ministergeneralis.
PRIMER MINISTRE. Primer secretari del rey ó pri-
mer encarregat del gobern del estat. Primer minis-
tro. Minister secundus à rege.
MINISTRIL. m. Instrument músich de ayre;
com una flaula, baixo, etc. Ministril. Fistula, ae. ||
Lo ministre inferior de poca autoritat ó respecte
que s' ocupa en los mès baixos ministeris. Minis-
tril. Apparilor, is.
MINORACIÓ. f. Disminució. Minoracion.Mino-
ratio, nis.
MINORAR. V. a. Disminuhir, redubir à mé-
nos. S' usa també com à recíproch. Minorar. Mi-
noro, as.
MINORAT, DA. p. p. Minorado. Wiiioraiüs.
MINORATIU, VA. adj. Lo que minora y té
virtut de minorar. S' usa també com à substantiu
en la terminació masculina. Minorativo. Minuens.
II med. Lo que té virtut de purgar lleugerament.
Minorativo. Levepurgans.
MINORISTA, m. Qui està ordenat de menors.
Clérigo de menores. Minoribus ordinibus initialus.
MINORITAT. f . Menor edat. Minoridad, menor
edad. Minor aetas.
MINOTAURO. m. Mónstruo fabulós, per la part
superior home y per la inferior bou; nasqué de
Passife muller de W\aos.Minotauro. Minolaurus, i.
MINOVA. f. Malaltia ó inflor de las glàndulas
causada regularment pel humor fret. Seca, lam-
paron. Scrofula, ai.
MINUA. f. ant. y
MINUAMENT. m. ant. y
MINUANSA. f. ant. minva, disminució, falta,
ESCASSESA.
MINUAR. v. a. ant. minvar.
MINÚCIA, f. Menudéncia, friolera, cosa de
poch valor y entitat. Minúcia. 5Iinutia, ae.
MINUCIÓS, A. adj. Exacte, massa difús. Mi-
nucioso. Redundans.
MINUE. adj. ant. curt, diminut.
MINUET, m. mús. Composició de compàs ter-
nari pera ballar, y ball francès entre dos. Minué,
TnmMeíe. Sallatorius, ii.
MINÚSCULA, f. La lletra petita y regular en
contraposició deia gran dita majúscula. Minúscula.
Minúscula, ae.
I
I
^ MIN CATALÀ.
MINUT. m. La seixantena part de un grau de
cfrtul y de la hora. Horària, minulo. Minulum , i.
II Moment. Momento, minulo. Minulum, i.
[ MINUT SEGON. La seixanlena part de un minut
primer, y així dels demés, dividint cada segon en
cada tercer. Minulo segundo, lercero, etc. Temporis
raomenla.
MINUTA, f. Borrador, apunlament. Mimla.
Scriplurae summa.
FÉR MINUTAS. fr. y
MINUTAR. V. a. Formar la minuta ó borrador.
! Compendiar, minular. Compendifacio, is. || imagi-
= NAR, INTENTAR.
MINUTAT, DA. p. p. Minulado. Corapendi-
faclus.
í MINUTERA, f. LaaguUa del rellolje que senya-
[ la 'Is minuts. Minutera. Index, icis.
• MINVA. f. Disminució. Mengua, merma. Dimi-
nutio, nis.
MINVADA, f. Punt embegut en altre pera es-
trènyer la mitja. Menguado. Decrementum, i. || La
minva de lasayguas. Menguanle. Decrementum, i.
II MINVA. II pl.Lospunísqueseembeuhen peracon-
clóurer lo peu de la mitja. Seguidos. Tibiarium de-
crementum.
FÉR MINVADA, fr. MINVAR.
MINVAMENT. m. MINVA.
MINVANT, m. MINVADA. 2. I Decrement de la
lluna. Mengaaníe. Lunse senium. |1 m. ant. Lomen-
guant del mar en retorn de las creixents. Men-
guanle del mar. Recessus maris.
MINVAR. V. a. Disminuhir, reduhir à ménos.
Disminuir, minorar, menoscabar. Minoro, as. || Fér
minvadas en la mitja. Menguar. Decresco, is. ||
V. n. Anarse disminuhint alguna cosa. Menguar,
mermar. Decedo, is. || ant. v. a. Escassejar à algú
alguna cosa. Regaiear, escatimar. Minuo, is. || ant.
ESTALVIAR.
NO MiNYARHi RES. fr. aut. Fór à tot gasto una co-
sa. iYo perdonar gasto. Prodigè impendere.
MINVAT, DA. p. p. Menguado. Diminutus. ||
m. MINVADA. 1.
MINVE. adj. ant. curt, diminut.
MINYÓ. m. Noy dels set fins als catorze anys.
Muchacho. Puer, i. || mosso de la esquadra. || fadrí.
LO minyó quant pert sòn pare, allünyaulo de sa
mare. ref. Avisa la falta que fa '1 pare pera la bona
criansa de sos fills. Padre no luvisle, madre no le-
misle, hijo maldespereciste, 6 diahlo lo hicisle. Pa-
Irecarens, malri non obediens,filiusperditissimus.
MINYONA. f.Noya fins als catorze anys. Mucha-
ha. Puella, ae. [] Fadrina , no casada. Doncella,
moza. Puella, ae. [j criada.
MINYONADA.f. ant. noyada.
MINYONERIA. f. Cosa de poca importància.
Nineria. Quisquiliaí, arum. || Cosa ó joch de min-
yons. Nineria. Neniaï, arum; pueriles ludi.
• MINYONE8A. f. Estat y propietat de minyó.
iíuchachez. Puerililas, atis.
MIR 167
MINYONET, A. m. y í. d. Mocilo, muchachilo.
Pusillus, i, pusio, nis.
MIOL. m. Veu del gat. Maulío, maullido, mai-
do. Felinus clamor.
MIOLADOR, A. m. y f. Gat que miola mòlt.
Maullador, mnyador. Clamosus felis.
MIOLAR. V. n. Formar y produhir lo gat lo na-
tural de la seva veu. Maullar, mayar, miar. Felem
clamaré.
MIOPE. m. Curi de vista. Miope. Myops, opis.
MIQUEL, n. p. de home. Miguel. Michael, is.
MIQUEL, MIQUEL, NO TENS ABELLAS ï VENS MEL. rcf.
NO TÉ VINYA Y VEN RAHIMS.
AHONT VA MIQUEL? AHONT HI DA MEL. rcf. deuola
quant natural es la inclinació de acudir cada hu
allí ahont creu trobar sòn profit ó utilitat. Ilaya
cebo en elpalomar que palomas no faltaran : pedro
porqué aliza? por gozar de la ceniza. Esca sit in
tectis, venienl ad tecta columbaï.
MIQUELA. n. p. de dona. Micaela. Michaela, ae.
MIQUELDÀRCOS. m. Rahim de gra crescut,
pell dura, bo pera guardar ; y també '1 cep que'l
produheix. Lairen. Uvae gen us.
MIQUELET. m. Fuseller de montanya en Cata-
lunya. Miquelete, fusilero de montana. Monianus
miles. II d. de miquel.
MIQUETA. f. d. Migajica, illa, ila, migajuela.
Minuta mica. || m. y f. met. encongit.
A MiQUETAs. lu. adv. Ab escassesa y misèria, poch
àpoch. A jjtsíos. Minutatim, paulatim.
MIR. m. Empleo entre'ls turchs. Mir. Inter tur-
cos munus.
MIRA. f. Respecte, atenció. Mira. Respectus,
us. II met. Intenció, reparo, advertència en la exe-
cució de alguna cosa. Mira. Scopus, i.
ESTAR A LA MIRA. fr. Obscivar, estar al cuydado
de alguna cosa. Estar d la mira. Aliquid attentè
speclare.
POSAR LA MIRA. fr. Fèr los medis pera conseguir
alguna cosa. loner la mira. Cuilibet rei animum
adjicere. |1 Usat com à interjecció. Ve ahi, ve aqui,
ahi tienes. Ecce, en, eccum, hem.
MIRABOLANT. m. Fruyt de una polzada de
llarch, ovalat, molsut ab pinyol y ametlla; s' usa
com purgant, y se'n coneixen cinch varietats dilas
en castellà belérico, chébulo, cilaino, émblico, indi-
co. Mirabolano. Mirabolanus, i.
MIRACLE, m. Prodigi, obra superior al orde
natural. Milagro. Miraculum, i. || Succés ó cosa
extraordinària, maravellosa. Milagro. Miraculum,
i. II PRESENTALLA.
FÉR MIRACLES, fr. met. Fèr mòlt mès de lo que
comunment se pót en qualsevol espècie de indús-
tria ó habilitat. Bacer milagros, prodigiós. Miracu-
la edere. || met. Executar alguna acció bona, supe-
rior ó de un modo mès excel•lent de lo que de algú
s' esperava. Ilacer milagros. Mirificè operari.
LO MIRACLE DE MAHOMA POSARSE AL SOL Y TROBARSE
EN LA soMBRA. ref. ab que's fà burla dels que fan
m
MIR
DICCIONARI
MIR
una cosa secrela y raisleriosa quant ja tothom la
sab. Adivino de Marchena, que al sol pueslo el asm
à la somhra queda : ^ adivino de Yalderas, cuando
corren los canales que se mojan las carreras? Quíe
patent, vaticinor.
PER MIRACLE, m. adv. Pocas vegadas. Pormila-
gro, por maravilla. Rarò.
que's fassa lo miracle y que'l fassa 'l diable.
ref. Denota que sols se puga lograr la cosa no's mi-
ran los medis. Venga en buen hora quiennos ayude.
Yeniat hospes quisquis profuturus est.
víüRER de miracle, fr. Denota que algú s' ha
deslliurat ó ha eixit de un gran risch ó perill de la
vida. FnuV de r>n7rt(/ro.Miraculosè,Dei auxilio vivere.
MIRACULÓS, A. adj. Lo que's fa per miracle.
Milagroso, miraculoso. Miraculorum patrator.
MIRACULOSAMENT, adv. m. Fora del orde
natural. Miroculosamen:e , milagrosamente. Divini-
tïis. II Admirable, maravellosament. Milagrosa-
mente. Mirè.
MIRADA, f. Visla, la acció de mirar. Mirada,
miradura, ojeada, visla. Aspectio, nis.
AB UNA MIRADA, m. adv. Denola la facilitat en
apéndrer à regonéixer alguna cosa. A media visla.
Primo aspectu.
DONAR UNA MIRADA, fr. Registrar lleugerament
abla vista. Dar una ojeada. Oculiscursira lustrare.
MALA MIRADA, uied. 3íalaltia dels ulls que fa mi-
rar guerxo. Eslramhosidad, estrabismo. Oculorum
distortio.
MIRADOR, m. Qui mira. Mirador. Propiciens.
y Lloch alt desde ahont se mira. Mirador, mirade-
To, descubridero, vista, vistillas. Specula , ae. || Cu-
riós, qui mira ab curiositat. Miron. Curiosus. ||
Certa espècie de galeria ó corredor desde ahont se
véu mòlta terra. També s' anomenan així certs
balcons cuberts ab sa tauleta y voltats de vidrie-
ras, que sól haverhi en las casas pera mirar à fo-
ra sens exposarse à las incleméncias del temps.
Mirador. Specula, ae.
MIRADURA. f. ant. mirada.
MIRALL, m. Cristall que té una capa de ar-
gentviu per la part posterior : ni ha també de acer
brunyit y tenen lo mateix efecte. Espejo. Specu-
lum, i. II met. Lo quepól fér evidència de alguna
cosa ó pót servir pera arreglar sas accions. Espe-
jo. Speculum, i.
MIRALL arrasador. Mirall cóncavo de super-
fície mòlt brunyida, per medi de la qual los
raigs del sol reflecteixen, reunint sa activitat de
modo que en lo punt anomenat foco abrasa qualse-
vol cos que se li presenta. Espejo uslorio. Specu-
lum urens.
CLAR, NET Ó LLÜHENT COM UN MIRALL. loC. Se diu
pera ponderar que alguna cosa es mòlt clara neta
ó lluhenta. Limpia como un espejo. Perspicuus, ni-
Ifdus, dilucidus.
COMPOST DE MIRALLS. Espejado. Speculis iostruc-
luSj similis.
MiRARSE AL MIRALL, fr. Examinar en lo mirall la
imatge de la pròpia persona. Espejarse, mirarse
al espejo. Speculum consulere.
QUE FARÀ 'lcego AB LO MIRALL? rcf.quc reprèn als
que volen enténdrer en lo que no es de sa professió.
Zapatero à tus zapatos. Quid coeco cum speculo?
MIRALLER. Qui fa ó ven miralls. Espejero.
Speculorum artifex.
MIRALLET. m. d. Espejuelo, espejillo, ico, ilo.
Specillum, i.
MIRAMBELL, m. Plania que té la figura de
un xiprer, fullas y flors mòlt menudas y de un vert
clar ; en los jardins se cultiva pera adorno. Peran-
ton, mirabel, pinillo. Cypariscuias, ai. || Flor. Mira-
bel. Flos multifolius auratus.
MIRAMENT, m. Atenció, mira, respecte. Jlít-
ramienlo, mira. Observantia, ae.
SENSE MIRAMENT, m. adv. Seusc respecte, ni aten-
ció. Sin miramiento, sinescepcion. Nulla habita ra-
tione.
MIRANDA, f. MIRADOR. 2. y 4.
MIRAR. V. a. Fixar la vista en un objecte. Mi-
rar. Speclo, as. p_ Apreciar, fér cas de alguna cosa.
Mirar. Atlendo, is. |j met. Considerar ab cuydado
alguna cosa. Mirar. Speculari. 1| Estar situada una
cosa davant de allra. Mirar. Respicio , is. 1| Inqui-
rir, regonéixer, averiguar. Mirar. Speculor, aris.
II Observar las accions de algú. Mirar. Observo,
as. II Regonéixer , escorcollar. Registrar , escudri-
üar. Perscrulor, aris. H Respectar y aléndrer à al-
gú. Mirar. Attendo, is. | Tenir per objecte ó fi al-
guna cosa en lo que s' executa, com cada hu mira
per sòn profit. Mirar. Curo, as.
MIRAR A ALGÚ AB DESPRECI Ó AB ENFADO, fr. Mirar
sobre hombro, ó con malos ojos. Despecto, as.
MIRAR DE AMAGAT, fr. Mirar ab dissimulo. Mirar
de lado ódemedio lado. Furtim, obliquè intueri.
MIRAR PER ALCÚ Ó PER ALGUNA COSA. fr. CUydar,
protegir, amparar, procurar lo bè ó la utilitat de
alguna persona. Mirar por alguno ó por alguna co-
sa. Alicui consulere.
MIRAR PER SOBRE. fr. No posar mòlt cuydado en
alguna cosa. Mirar por encima , de paso , ligera-
mente. Per transennam aspicere.
MIRAR PRIM. fr. ab que's nota al qui en tot troba
dificultat , y s' enreda en qualsevol cosa , ó al que
pren motiu de cosas fútils pera enfadarse ó fér re-
pugnància. Tropezar en un garbanzo. In paleam
offendere.
MIRAR Y CALLAR, fr. Denota que'l silenci es mòlt
estimat. Oir, ver y callar. Yide et tace.
MIRA LO QUE FAS ó LO QUE VAS i FÉR. ref. Adver-
teix que no'ns fiquem en las cosas sense mirar bè lo
fi que poden tenir. Mira que atès que desatès. Ca-
ve ne nodo gordiano.
MÍRAM Y NO'm toques, Ó MÒLT MIRAR Y POGH TOCAR.
ref. Denota que alguna cosa es delicada. Mirame y
no me toques; el licenciado vidriera. ^oU me tangere,
HIRE COM PARLA, Ó LO QUS PAJU,^, Ó AB QVÍ PAELA.
ip
MIR
CATALÀ.
MIS
169
loc. ab que 's adverteix à algú 's reporte ab lo
parlar. Mire como habla, ó lo que habla, ó con quien
habla. Comiter loqueris.
MÒLTS LO MIBIN Y POCHS LO CONEIXEN. TCf. DenOla
que nos deuhen judicar las cosas pels senyals
exteriors, y que no tots tenen las prendas corres-
ponents a la excel•lència de sòn ser. No son hom-
bres todos los que mean en la pared. Mentem honii-
nis, non frontera suscipe.
NO UI flA MÉS QUE MIRAR. loc. Deuota la mòlta per-
fecció de alguna cosa. No hay mas que abrir los
ojo$ y mirar. Mirandum numeris omnibusabsolu-
lum esse.
NO MIRAR PRIM. fr. No sér delicat. No lenerpelillo
en la lengua : no andar en lilulillos. Expedita lin-
gua gaudere.
NO TENS QUE MIRAR. loc. Deuota quB no's trobarà
cap falta en alguna cosa. No hay que darlevuellas.
Non est quod circumspicias.
QUI ENDAVANT NO MIRA ENDARRERA cAü. rcf. Avisa
quant convenient es premeditar y prevenir las
contingéncias que poden tenir las cosas abans de
empéndrerlas. Quien adelanie no mira, Iras se que-
da. 3Iajora perdis, parva ni servaveris.
SI MIRAS TANT PRIM A MITJA EDAT JA NO HI VEURÀS.
ref. Ensenya que s' ha de evitar la mòlta curiosi-
tat en averiguar las cosas agenas , per las malas
conseqüéncias que té. Quien las cosas mucho apu-
ra, no liene vida segura. Aliena inquirere pericu-
losum.
TANT S' HI HA VOLGUT MIRAR QUE AL ÚLTIM HO UA
CAGAT. ref. Denota que'ls impertinents solen llansar
à pcrdrer las cosas per perfeccionarlas y apurarlas
mès de lo que convé. Tanlo enlornó que trastorno.
Nequid niïnis.
MiRARSE AB ALGij. fr. met. Cuydar de ell ab mòlt
carinyo. Mirarse en alguno. Aliquem taraquam
seipsura oílicio, araore prosequi.
MIRARSE À si MATEIX Ó MIRARSE DE CAP i PEUS. fr.
fam. S' usa pera denotar que cada persona déu
examinar sos defectes abans de repéndrer als al-
tres. Darse una vuelta. Semel consideraré.
MIRARSE EN ALGUNA COSA. fr. Examinar bè las cir-
cunslàncias abans de resóldrerlas. Mirarse en ello.
Prespicio, is. U Executaria ab particular cuydado y
esmero. Mirarse. Aliquid diligentissime perficere.
MIRARSE, ESTARSE MIRANT, fr. Repreu la inacció
ddque véu algun desorde, y podent y debent evi-
tarlo no 1' evita. Eslarse mirando. Praesentia mala
culpabililer tollerare,
MIRÀRSEHO, Ó MIRÍRSEHO AB AFICIÓ Ó AB ÜNA AFICIÓ.
fr. enfàtica que denota la atenció ab que's mira
una cosa que's desitja tenir. Echar el ojo ó tanlo
ojo. Avidis oculis intueri.
MIRARSE 'ls UNS AB LOS ALTRES, ff. Quedar sor-
presos. Mirarse unos à olros. Sese mutuo inspicere.
MIBAT, DA. adj. Circumspecte. Mirado. Cir-
cumspectus, || p. p. Mirado. Spectatus.
MIRINYACH. m. Espècie de faldillas entercas
qne porlan sota de las altras ó del vestit las donas
peraabultar ó estufar las faldas. Mirinaque. Sub-
tilis lacinia. l| futesa.
MIRLAT, DA. adj. Qui s' entona ó afecta gra-
vedat y senyoriu. Mirlado. Ad severitatem com-
positus.
MIRRA. f. Goma apreciable que destil-la 1'
arbre del mateix nom que's cria en mòltas parts de
la Aràbia. Mirra. Myrrha, a?, myrra, ae.
MIRRA líquida. 'L mateix licor gomós quant ix
dels arbres nous que dònan la mirra ordinària.
Mirra liquida. Myrrha liquida.
MIRRAT, DA. adj . Compost , perfumat , mes-
clat ab mirra. Mirrado. Myrrhalus.
MIRUA. f. ant. y
MIRUAMENT. m. ant. minva, DISMINUCIÓ.
MIRUAR. V. n. ant. minvar.
MISCEL-LÀNEA. f. Mescla, barreja. Misctlú-
nea. Miscellanea,ae.
MISERABILITAT. f. misèria.
MISERABLE, adj. Infelís. Miserable, misero.
Miser. II Avaro, cicatero. Mserat/e. Sòrdid us. H ant.
vil. II Lo que es de poch valor. Miserable. | Lo mol-
tíssim pobre. Indigente, pobreton, miserable. Yaldò
egenus.
MISERABLEMENT, adv. m. Infelísmenl. ilft-
serablemente. Miserè. 1| Escassament. Miserabkmen-
le. Parcè.
MISERAGIÓ. f. MISERICÒRDIA.
MISERERE. ro. Funció en que's canta '1 mi-
serere. Miserere. Miserere. |{ fam. pallissa, jj med.
Lo cólich vólvulo que consisteix en nusarse 'is bu-
dells de manera, que obligan à tràurer 1' excre-
ment per la boca. Miserere. Yolvulus, i.
MISÈRIA, f. Desgràcia, pena. Misèria, laceria.
iErumna, a3. || Pobresa, falla de medis. Misèria.
Misèria, ae. \\ Poquedat, escassesa. Misèria. Tenui-
tas, aiis. II 3Iesquindat, tacanyeria. Misèria. Tena-
citas, atis.
ANAR AB MISÈRIA, fr. PoFlarse ó gastar ab extre-
mada tacanyeria. Miserear. Se avarè ac sordidè
ge rere.
CONTAR MisÉRiAS, fr. Ponderat los traballs ó mi-
sérias que 's pateixen, ò fingirlos pera móurer à
compassió, Hacer la guaya. Quaeri, plangere.
EIXIR DE MISÈRIA, fr. Millorar de fortuna desprès
de traballs y misérias. Salir de capa de raja. \i-
lem vestem deponere.
MENJAíisE A ALGÜ LA MISÈRIA, fr. Eslar mòlt pobre
y necessitat. Comerse de misèria; no tenermas que
la capa en el hombro. In summa egeslate versari.
TRAURER DE MISÈRIA, fr. Millorar la posició ó for-
tuna de algú que estava miserable. Despiojar.
Egeslale aliquem liberare.
MISERICÒRDIA, f. Compassió, pietat. Mise-
ricòrdia. Misericòrdia, ae. || mit. Diossa venerada
en Aténas. Misericòrdia. Misericòrdia, 33.
MISERICORDIÓS, A. adj. Piadós, compassiu.
Miser ieordioso. MisericorB.
no
MIS
DICCIONARI
MIS
MISERIGORDIOSAMENT. adv. m. Clement,
piadosament. Misencordiosamenle, Misericordiler.
MISERICORDIOSissIM, A.adj. sup. Miseri-
cordiosisimo. Misericordiosissimus.
MISSA. f. Sacrifici incruhent de la lley de grà-
cia, en que baix las espècies sagramentals de pa y
vi s' ofereix al Pare Etern lo cos de Jesucrist en-
memòria de sa passió, acció de gràcias y regonei-
xement de sasabiduria. Sant Alexandro Romà féu
posaren la missa aygua al vi; sant Sixio I, manà
'1 trisagi del sanctus; sant Telesforo Grech ana-
coreta '1 Glòria in excelsis; sant Gelasi las ora-
cions; y sant Sergi I, posà I' Agnus Dei. Misa.
Missa, C II L' orde del presbilerat. Misa, presbite-
rado, sacerdocio. Presbyteralus, us.
MISSA BAIXA ó RESADA. La cn quB DO 's canla. Mi-
sa rezada ó privada. Privata missa.
MISSA CANTADA ó SOLEMNE. La quc 's Celebra ab
cant y solemnitat. Misa cantada, solemne. Solemne
sacrum.
MISSA CANTANT. MISSACANTANT.
MISSA CONVENTUAL. La Hiissa major que 's diu en
los convents. Misa eonventual. Solemne sacrum.
MISSA DE cos PRESENT. La que 's diu estant lo cos
del difunt en la iglésia. Misa de cuerpo presenle.
Piaculareexposilo cadavere sacrum.
MISSA DE DIFUNTS, DE MORTS Ó DE RÈQUIEM. La que
s' ofereix per ells. Misa de difuntos, de rèquiem.
Piaculare mortuale sacrum.
MISSA DEL GALL. La que 's diu à las dotze de la
nit de Nadal; s' anomena així per ser la hora en
que sól cantar lo gall. Misa del gallo. In navitatis
Domini media node solemnis missa.
MISSA DE PARTERA. La que 's diu à la dóna la pri-
mera vegada desprès del part. Misa de parida.
Missa in muliéris puriQcatione.
MISSA MAJOR ó PARROQUIAL. Ofici. Misa mayor,
parroquial, conventual. Conventuale sacrum.
MISSA NOVA. La primera que diu lo nou sacerdot.
Misa nueva. Primum à novo sacerdote celebratum
sacrum.
MISSA SECA. La que 's diu sense consagrar. Misa
en seco. Absque consecratione sacrum.
MISSA voTivA. La que no sent pròpia del dia 's
pót dir en certs dias per vot. Misa voliva. Missa
voliva.
I AjüDAft LA MISSA. ír. Scrvir y respóndrer al sa-
cerdot que la diu. Servir la misa, ayudar à misa.
Sacerdote rem divinara facienli minislrare, adesse.
ARRIBAR i MisSAS DiTAS. fr. Arribar tart à alguna
funció. Llegar à las aceitunas, d los postres ó al ite
missa est ó à los anises; tarde piache, à la últim,a
sardina de la banasta. Tardè, re propè perfecta ad-
ventare, venire, adesse.
CANTAR MISSA. fr. Celebrar la primera '1 nou sa*
cerdot. Cantar misa. Primüm sacrum celebraré. ||
Acompanyar ab lo cant alguna missa. Cantar la
misa. Missam canere.
DE MISSA DE ONZE. S' apllca al capellà ó fcare que
no es de carrera. Pilancero. Quotidiani stipendii
largione victitans clericus, fraler.
DIR MISSA. fr. Celebrar lo sacerdot lo sacrifici in-
cruhent de la lley de gràcia. Decir misa. Sacrum
facere.
JA PÓT ANAR À MISSA SENSE ROSARIS, fr. met. fam.
ab que 's dóna à enténdrer que algú té baslanta
indústria pera manejarse per sí mateix sens ajuda
de altre. Poder nadar sin calabazas, ó no necesilar
calabazas para nadar. Industriosum esse.
NI LA MISSA NI CIVADA DESTORBAN LLARGA JORNADA.
ref. ab que s' avisa que '1 cumpliment de la obli-
gació ó prudent devoció may es impediment pera
lograr lo que justament s' intenta. Por oir misa y
dar cebada, nunca se perdió la jornada. Manè rei
vel adesse sacrae, ponere mulis hordea, susceptum
non remoratur iter.
NO FUNDARÀ CAP MISSA DE ONZE. loC. fam. NO prOS-
perarà. No fundarà casa con azulejos. Non domum
laterculis tessellatis exstruet.
PRIMER SÓN LOS DE MISSA. loc. Rcprcu al quc s'
adelanla ó 's prefereix en alguna acció ó elecció à
altre de major edat. Yo naci primera, el que anles
nace, anles pace. Primero es el altar mayor y luego
los colaterales. Prior suni aitate. Ad latus oppositis
prínceps magis ara colalur.
MISSACANTANT. m. Clergue que està orde-
nat de tots los ordes y diu la primera missa. Mi-
sacantano. Neomystes, ae.
MISSAL, m. Llibre que conté T orde y modo
de celebrar missa. Misal. Missale, is.
MISSANTROPIA. f. Geni del missàntropo.
Misantropia. Hominura comercia fugienlis natura.
II Humor desapacible ó aversió al tracte y genero
humà. Misantropia. Misanthropia, se.
MISSÀNTROPO. ra. Qui aburreix y fuig del
tracte de las gents. Misdnlropo. Hominum comercia
fugiens.
MISSATGE, m. Nunci, porter, saig. Pregonero.
Praeco, nis. 1| y
MISSATGER, m. ant. Enviat, portador de no-
vas. Enviado, me?isajero. Nuntius, ii. || correu. 1.
MISSATGERIA Y MISSATGIA. f. Embaixa-
da, nova. Mcnsaje. Nuntius, ii. 1| comissió.
MÍSSER. m. ant. Títol antich en Aragó. Micer.
Dominus, i. |1 batxiller. 1.
MÍSSER seba. fam. Qui parla mòlt y fora de pro-
pòsit. Bachiller, perejil, doctor. Garrulus.
MISSERERIA. f. MANIFASSERIA, BATXILLERIA,
CURIOSITAT.
MISSEROT. BATXILLER, CURIÓS, MANIFASSER.
MISSIÓ, f. L' acley efecte de enviar. Mision.
Missió, nis. II Surtida, peregrinació de varons apos-
tòlichs à predicar 1' Evangeli. Mission. Apostòlica,
sacra concionatorum excursió. || Sermó fervorós
que fan los missionistas. Mision. Moralis, spiritua-
lis concio. II La província ó país en que predican
los misionistas. Mision. Apostolici concionatoris
provincià.
fflS
K
"ÜIISSIONER Y MISSIONI8TA. m. Predicador
de missions. Misionero, misionario. Aposlolicus
concionalor.
MI8SIU, VA. adj. S' aplica à la caria 6 bitllet
que s' envia a algú. Misivo. Missivus. j] Lo que 's
p6t enviar. Misivo. Missilitius.
MISSOGÍNIA. f. Aversió à las donas. Misogí-
nia. Misoginia, se.
MISTELA. f. Beguda de ayguardent, aygua,
sucre y canyella. Mislela. Liquorum mixtura.
MISTERI, m. Secret incomprehensible de las
veritats reveladas en la Uey de gràcia. Misterio.
Mysterium, ii. |1 Secret, cosa oculta. Arcano, mis-
terio. Mysterium, ii. || Qualsevol cosa difícil de com-
péndrer. Misterio. Jlysterium, ii. 1| Qualsevol dels
succesos més notables de la passió de Jesucrist.
Paso. Traclus passionis Jesuchristi. |1 La imatge
que en hs professons de la setmana santa repre-
senta algun succés de la passió de Jesucrist. Paso.
Chrisli patienlis simulacrum. U ministeri. || pi. Los
secrets dels prínceps y negocis de mòlta entitat
que per algun recel se tenen ocults. Misteriós.
Mysteria, orum,
ANAR ó VENIR AB MISTERIS, fr. No dir clar lo que's
diu ó fa, sinó buscar expressions enfàticas y ro-
deigs. Garabatear. Circumeo, is; non recta via pro-
cedere.
FÉR MISTERI, fr. Exagerar las cosas ab paraulas
obscuras. nacer mislerio. Arcana vendilare.
FÉR MISTERIS, fr. No voler manifestar ni descu-
brir alguna cosa. Hacer misteriós. Yana pro miris
venditare.
NO SÉR SENSE MISTERI Ó NO HI HA SANT SENSE J«IS-
TEIU. fr. TÉ MISTERI.
PARLAR AB MISTERI, fr. Parlar ab cautela y re-
serva, ó afectar obscuritat en lo que's diu , à fi de
donar que discórrer als altres. Hablar de misterio.
Mysteriosè loqui.
TÉ MISTERI, fr. Denota que alguna cosa té un
motiu ocult pera sér. No se hace esto sin misterio.
Non temeré, non sine causa fit.
MISTERIÓS, A. adj. Lo que conté misteri.
Mislerioso. Mysleriosus. I Lo qui fa misteris, y dó-
na à enténdrer que hi ha secrets ó cosas recóndi-
tas allí ahont no hi són. Mislerioso. iEnigmaticus.
MISTERIOSAMENT, adv. m. Ab misteri, de
secret ó de amagat, Misleriosamente, mislicamente.
Mysteriosè.
mística, f. Part de la teologia que tracta de
la vida espiritual y contemplativa. Mística. Mys-
tica, SR.
MiSTICAMENT. adv. m. Figuradament , de
un modo misteriós. Mislicamente. Mysticè. || espiri-
tualment.
MÍSTICH, ca. adj. Lo que enclou misteri.
Mistico, mislerioso. Myslicus. I Pertanyent à la mís-
tica. Mislico. 3Iyslicus.
MISTIOIVAMENT. m. ant. mescla.
MISTIONAR. V. a. ant. mesclar.
CATALÀ.
MIT
171
MISTO. m. MixTO.
MISTURA. f. ant. MESCLA, MIXTURA.
MISTURAR. v. a. mesclar.
MITA. m. Repartiment per sort entre indians
pera Iràurer los vehins que deuhen emplearse en
los traballs públichs. Mita. Sortita indorum ad la-
bores distributio.
MITÀ EN camí. loc. ter. MiTJ camí.
MITAT. f. MEYTAT. jl MEDI, Ó MITJ.
MITAYO. m. índia sortejat pera '1 traball. Mi-
tayo. Sortitus ad labores indus.
MITENA. f. Espècie de guant sense dits. Mito%.
Bracchialis manica.
MITIGACIÓ, f. y *
míticament, m. ant. Calma, moderació.
Miiigacion. Lenimentum, i.
MITIGANT, adj. Lo que té virtut de mitigar.
Miliçjaiivo, mitigatorio. Miligativus, mitigatorius.
MITIGAR. V. a. Suavisar, aplacar, moderar la
ira, rigor, etc. Mitigar. Mitigo, as. || Suavisar,
amansir. Mitigar. Milifico, as. || v, r. Miligarse.
Mitigari.
MITIGAT, DA. p. p. Miligado. Miligatus, mi-
tificalus.
MITJ. m. La part distant igualment dels ex-
trems. Medio. Medium, ii. || meytat. D Centro. Me-
dio. Medium , ii. || medi. || mitjania. [) adj. Lo que
conté la meytat de qualsevol cosa. Medio. Medius,
ii. I Intermedi , lo que està en mitj. Medio. Me-
dius, ii. (j Lo que no està acabat , com: mitj cuyt.
Medio. Semi.
mitj agafar, fr. No agafar del tot. Entrecoger.
Non bene arripere.
mitj DIA. La hora en que 'I sol està en lo punt
mès alt de sa elevació. Mediodia. Meridianum, i. ||
Punt del horisonl que ve dret mirant à la part de
ahont vé '1 sol al temps de mitj dia. Mediodia.
Australis regió. || Vent que ve de dit punt. Medio-
dia, sud. Auster, tri, noius, i. || mitjdiada.
al mitj. m. adv. Igualment distant dels extrems.
En medio. In medio.
A mitj. m. adv. Dit del mes etc. A mediados de.
Mediò.
A MiTJAS. m. adv. Per meytat, tant 1' un com 1'
allro. A medias, d medio, por milad. Mediè.
BELL mitj. loc. Lo puut en que la cosa dividida
resulta bè per meytat. Promedio. Medium, dimi-
dium, ii.
clóurer ó enclóürer al mitj. irón. Tenir rode-
jat à algú de manera que ab dificultat puga esca-
parse. Entrecoger, coger en medio. Iniercapio, is.
EN mitj. m. adv. En lloch igualment distant
dels extrems ó entre dos cosas. En medio. In medio.
ENTRE mitj. m. adv. Entre allras cosas ó barre-
jat aballras cosas. Entre. Inter.
ESTAR de PER MITJ. fr. Intercedir pera avenir ó
conciliar à dos que dispulan ó 's barallan. Estar
de por medio, mediar. Intercedo, is.
FÉR MITJ DIA. fr. FÉR MITJDIADA.
172
MIT
DICCIONARI
MIT
POSAR EN MiTJ. ff. Col-Iocar entre dos cosas, Co-
geren medio. Medium siatuere.
posARSE DE PER MITJ. fp. Intcrposarse. Meter&e en
medio, ó de por medio. Interpello, as.
RÓMPRER PER MITJ. fr. met. Póndrer alguna re-
solució ó medi extraordinari pera eixir de alguna
dificultat sense diria. Echarpor en medio. Lubricam
viam audacter arripere.
TOCARHi DE MIT4 1 MITJ. fr. Acerlar alguna cosa,
emlevinar lo punt de la dificultat. Dar en elchiste.
Scopum allingere.
TRAURER DEL MITJ. fr. Apartar à algú matanlo,
allunyantlo ó fentlo marxar. Quitar de en medio.
Tollere de medio.
MITJA. f. Calsat de fil, seda, cotó, llana, etc.
pera cubrir la cama. Calceta, media. Caliga, ae.
MITJA COM UN SACH. loc. La que es mòlt ampla
y no ajusta bè. Butifarra. Amplum tibiale.
MITJÀ. m. Terreno que està entre la cabessa-
da y '1 fondal. Medianil. Inter eminentiorem et
profundiorem agri partem locus.
MITJACANYA. f. arq. Motllura còncava '1
perfil de la qual es per lo regular un semicircul
ó un poch ménos. Mediacana, bocel, nacela. Cana-
liculus, i. H Llistó de fusia ab algunas motlluras
llisas, dauradas, ópintadas, ab lo qual se guarnei-
xen las voras dels tapissos de las salas, frisos, elc.
Mediacana. Lignea larea canaliculata. |1 Entre fus-
ters motllura en forma de una canya partida de
Uarch. Escòcia , mediacana. Ligum canaliculatum.
MITJALERA. f. ter. Mesura de vi de que dos
fan un botigoy. porró, meytadella.
MITJALLANA. f. Espècie de roba ab la trama
de llana y 1' urdit de fil. Mediopano. Tela lanea
hirsuta.
MITJALLUNA. f. Trinxadora. Tajadera, media
Ima. Lunatus culter.
MITJANA, f. Carn entre las costellas y bes-
coU. Mediana. Inter coUum et costascaro. | Arbre
de la nau envers la popa. Mesana, àrhol de mesa-
na. Puppis, artemonis malus. |1 nàut. La velaque's
posa en 1' arbre de popa ó del mateix nom. Mesa-
na. Epidromas, i. H En lo joch de billar es lo taco
ínitjà, que apoyat en lo taco regular serveix pera
jugar y ferir la bola que està lluny de la vora. Me-
diana. Trudiculus medius.
^ MITJANIA. f. ant. Mediocritat del animo. Me-
diania, mediocridad. Mediocritas, atis. U Templan-
sa, moderació fugint dels extrems. Mediania. Me-
diocritas, a'is.
MITJANSANT. p. a. ant. medianer. 1| adv.
ant. mediant.
MITJAN8AR. v. n. ant. mediar, intercedir.
MITJANSER, A. m. y f. Lo que té '1 mitj entre
'Igrany'l petit. Mediano.Mediocris. |] ant. medianer.
MITJANTS. m. pi. Casells pera tenir los grans.
Atajadizo. Interclusum spatium.
MITJATARONJA. f. La cúpula deun edifici,
Media naranja, cúpula. Tholus, i.
MITJBAST, A. adj. Lo que no es del tot ordi-
nari Entreordinario. Medius inter exquisituni vul-
gare.
MITJDIADA. f. Dormida desprès de dioar.
Siesta. Pomeridiana quies.
FÉR mitjdiada. fr. Dormir desprès de haver di-
nat. Dormir la siesta. Meridior, aris. || Delurarse
en algun lloch à dinar lo qui va de camí. Hacer
medio dia. Ad meridiem in itinere subsistere.
MITJDOBLE. adj. S' aplica als góneros que
no són dobles ni senzills. Enlredoble. Medius inter
tenuem et compactum.
MITJEN8AR. V. n. ant. mediar, intercedir.
MITJER. m. Qui cuyda la terra à mitjas. Me-
diero. Dimidia sortis comes. 1| Fabricant de mitjas.
CalceterOy mediero. Tibialium factor. \\ adj. Lo que
es comú à dos possessions contíguas. Medianero.
Communis.
MITJFt, NA. adj. Lo que es de una qualitat
mitjana entrefiybast. ^níre^no. Mediocriter tenuis.
MITJÓ. m. Espècie de mitja que sols arriba
fins à mitja cama. Calcetin. Tibiale, is.
MITJOBRIR. V. a. Deixar no ben oberta alguna
porta, finestra, etc. Entreabrir. Semi aperlum re-
linquere.
MITJORN. m. mitj dia.
MITJPANYO. m. Teixit de llana semblant al
panyo; però mès prim y de ménos durada. Medio
pano. Tela lanea quaedam.
MITJPARTIR.v.a. Partir pel mitj alguna cosa.
Partir por medio. Medium, per medium dividere.
MITJPARTIT. m. ter. Espècie de coca.
MITJTEMPS. m. Lo temps de primavera y
tardo que es entre I' estiu y I' ivern. Entreliempo.
Yer et antumnus.
MITO. m. Paraula grega que significa fàbula y
es una espècie de exposició senzilla de una idea ,
creència, succés, tradició, etc; y també la història
fictícia deun dèu, semidéu, héroe, etc. itftto. Mithos, i.
MITOLOGIA, f. Història dels déus fabulosos y
héroesde la gentilitat. Mitologia. Mythologia, ae.
MITOLÓGICH, CA. adj. Pertanyent à la mi-
tologia. Mitológico. Mythologicus. |1 y
MITOLOGI8TA. m. Qui sab ó escriu mitolo-
gia. Milologisla, mitólogo. Mythologite peritus; my-
thologiam scribens.
MITRA. f. Ornament que portan en lo cap los
arquebisbes y bisbes per insígnia de sa dignitat.
Mitra. ínfula sacra. \\ La dignitat del arquebisbe ó
bisbe. Mitra. Episcopalis dignitas. j] Territori de
sa jurisdicció. Mitra. Episcopalis ditio. H Turbant
usat entre 'Is Lidis, Siris, Frigis, Alarbs, Persas,
Egipcis y Grechs, y entre Ms romans lo de las donas
estrangeras, de las rameras y homes afeminals.
Mil'ra. Mitra, oe.
MITRAR. v. n. ant. fam. Obtenir un bisbat.
OUspar, mitrar. Episcopatum assequi.
MITRAT, DA. p. p. ant. Milrado. Mitra orna-
lus, velatus. H adj. S' aplica al qui té pr»»Uegi
»
MOB
pera portar mitra en las funcions públicas. Mitra-
do. Mitralus.
M ITRIDAT. m. Contraverí compost de opi, ví-
boias, agàrich y altras cosas. Mitridato. Mithrida-
ticia antidotus.
MITTA. f. Moneda de que en Brujas 24 feyan
un ducat y 8 esterlins. Milla. Monela sic dicta.
MIX. m. Gat, y la veu ab que's crida. Miz, mi-
cho, mizo. Felis, is, elurus, catus, i. |1 Yeu ab que
s' esquiva '1 gat. 7Aipe. Apage felis. || raet. bor-
ratxo.
TENIR LO MIX Ó ESTAR MIX. fr. lUet. fam. ESTAR
AT.
MIXA. f. La gala. Miza, micha. Felis foemina.
MIXTIFORI. ra. Yeu llatina, delictes de que
pót enténdrer lo tribunal ecclasiàstich y civil.
Mistifori. Mixti fori deliclum, crimen.
MIXTILÍNEO, A. adj. Compost de línea recta
y curva. MisiUineo. Mixtilineus.
MIXTIÓ, f. Mescla, acte y efecte de mesclar.
Mislion, mescla. Mixtió, nis.
MIXTO, A. adj. Mesclat. Misto. Mixlus. I m.
Compost de diferents elements. Misto. Mixlus, us.
MIXTURA, f. Mescla, barreja. Mislura. Mixtu-
ra, x.
MIXTURAR. V. a. MESCLAR, BARREJAR,
MIXTURAT, DA. p. p. MESCLAT.
MO.
MO. ant. Contracció de me ho.
MOABITA8. m. pi. Pobles de Orient. Moahi-
ías. iMoabita;, arum. [j Natural de Moab ciutat de
Aràbia. Moabitas. Areopolitani, orum.
MOAP. m. Habitants de la Numídia originaris
de la Aràbia felis, poble que prengué est nom que
significa congregat pel servey de Déu. Moabos, mo-
rabilos, morahitas, moabitas, lamplunis. Moabit».
MOARÉ. m. Roba de seda de mòlt cos, que fa
ayguas y es de factura y nom francesos. Moaré. Se-
rica tela.
MOATRAYRE. m. ant. ENGANYADOR.
MOATRE. m. ant. engany.
MÒBIL. adj. ant. movible, j] m. moble. || motor.
PRIMER MÒBIL. Lo primer motor que causa una
cosa. Primer móvil. Auctor, is. I aslron. La esfera
superior que's considera mès alta que'l firmament
^^ y se'n porta ab sí las demés inferiors en moviment
^■kue conclou cada 24 horas. Primer móvil. Primum
^Hmobile.
^Ut_ MOBILITAT, f. Potència, facilitat à mòurerse.
^||Í3/ot}t{tc(ac(. Mobilitas, atis. | inco.nstíncia, lleuge-
^^Iresa.
^W MOBLAR. V. a. Guarnir de mobles, parar casa.
^^ Alhajar, amueblar, moblar. Domum supellectilibus
ornaré.
MOBLAR À ALGÚ. fr. UlCt. ARMAR, PROVEHIR.
MOBLE. adj. ant. movible. || m. Alhaja, trasto.
Trasto, mueble, alhaja. Supellex, ctilis. | m. pi.
La col-Iecciò de cosas de us domésticb que's poden
TOMO II
CATALi. MOC 173
mudar de una part à altra. Efecloí, menaje. Supe-
llex, ctilis.
MOCA. f. Yentresca. Vientre, bandullo, mandon-
go, y ventrecha la dels peixos. Yenter, Iris.
TRÀURER LA MOCA. fr. mcl. Fatigarse mòlt pera
conseguir alguna cosa. Echar los higados. Yehe-
menter contendere. || Yomilar mòlt. Echar lasasa-
duras, las Iripas, las entranas. Yiscera vomita eji-
cere.
MOCADA. f. MOCA. II V acte de mocarse una
vegada. Sonadera. Narium emunctio.
MOCADER, A. m. y f. Qui fà las botifarras y
arregla la moca. Mondonguero. Botularius, ii.
MOCADOR, m. Drap pera mocar ó mocarse y
aixugar la suor. Sonadero, panuelo, mocador, sona-
dor,mocadero, sudadero. Muccinium, ii. || Lo que's
posan las donas en lo cap ó coll. Panuelo. Capi-
tium, ii. II Lo que lligat al coll serveix pera soste-
nir lo bras que bi ha mal. Cabestrillo. Fascia, ae.
[| Lo tros de tela que's posa à la cara dels morts.
Sudario. Sudarium, ii.
MOCADOR DE BUTXACA. MOCADOR. 1.
MOCADOR DEL CAP. Lo que porlau las donas en lo
cap pera preservarlo de la inclemència. Serenero.
Capitis velamen.
MOCADORAS. f. Estisoras pera mocar la llum.
Despabiladeras, molletes. Forcipulae, arum.
MOCADORET. m. d. Panizuelo. Sudario-
rum, i.
MOCALLOSA. m. Aucell gros com la calàn-
dria, pardo, ab vàrias tacas per tot lo cos. Té 'Is
peus curts, y 'Is dits com los del papagall. Torce-
cuello. Torquilla, ae.
MOCAR. V. a. Netejar lo nas ab lo mocador.
Limpiar las narices. Emungo , is. || Tallar lo cara-
mell del llum. Despabilar, espabilar. Lucernam
emungere. |1 v. r. Sonarse. Nares emungere.
no'm moco AB MITJA MÀNEGA, exp. Dcnola quc la
cosa de que's tracta ó parla es mòlt estimable. Ahi
que es moco de pavo. Magni pretii, momenti res.
NO MOCARSE AB MITJA MANEGA, fr. Gastar mòlt y
sense reparo. No haber pariente pobre. Prodigura
esse.
NO SE SAB MOCAR. fr. met. Denota la ignorància
de algú. No sabé quitarse los mocos. Nec àdhuc
emungere nares scit.
MOCAT, DA. p. p. Dit del llum. Despabilado.
Emunctus.
DEIXAR MOCAT. fr. met. Deixar burlat. Jlaber ju-
gado con alguno al sanlo mozarro. Alicujus spem
frustraré.
QUEDARSE MOCAT. fr. No lograr lo que's pretén.
Quedarse al son de huenas noches. Concepta spe frus-
trari.
MOCH. m. Excrement que surt del nas. Moco.
Myxa, ai. H Qualsevol matèria apegalosa. Moco.
Muccus, i. II Caramell del llum, Pàbilo, moco, seia,
pavesa. Muccus, i. || mocós. || Lo que càu del nas.
Mocarro. Muccus pendens. |1 Carnositat que lé so-
22
174 MOD DICCIONARI
bre '1 bcch logalldindi. Moco depavo. Pavonis co-
nus pendens.
CLAVAR üN MOCH. ff. met. fam. Donar un sufochó
un gran desayre à qui'l mereix. Dar una bofetadaó
un bochorno. Aliquem despicere.
MOCIÓ. f. Moviment, agitació. Mocion. Motio,
nis. II Inspiració de Dèu en la ànima. Mocion. Ani-
mi motio. II INSTÀNCIA.
MOCORRO. m. anl. mugró.
MOGÓS, A. adj. Qui té mochs. Mocoso. Mucco-
sus. II Poch advertit, de poca experiència. Mocoso,
mocosuelo, chuchumeco, mmeco, monuelo. Puerulus.
MODA. f. Usansa; regularment se pren per lo
introduhit de nou en los modos de vestir. Moda.
Yestis mos. |] modo, manera.
A MA, A TA, A SA MODA. UI. adv. que significa se-
gons lo costum meu, teu ó sèu. A mi, à tu, à su
modo. Meo, tuo, suo morè.
LAS MODAS SÒN LA PERDICIÓ DE LAS CASAS Ó FAN ALS
RiCHS POBRES, ref. que reprèn la profanilat en las
modas, y aconsella que s' use dels generós de mès
duració. Si quieres ser rico, calza de vaca y visle
defino. Ex luxu agestas.
SEGUIR LA MODA. fr. Acomodarsc à lo que s' esti-
la. Estar en las modas. Recepto morè vivere.
MODAL. adj. Lo que enclou modo. Modal. Mo-
dum continens. || pi. Modos, lo modo de las accions
externas. Modales. Modus, i.
MODELAR. V. a. Fér modelos. Modelar. Plas-
mo, as.
MODELO, ra. Exemplar, planta de una obra.
Diseno, modelo. Norma, a;. |1 met. Exemple en las
obras de ingeni, y accions morals. Modelo. Norma,
a?.
MODELO NATURAL. L' home ó doua nus que servei-
xen pera '1 estudi del dibuix. Modelo vivo. Yivum
exemplar.
FÉR ALGUN MODELO, fr. MODELAR.
MODENÉS, A. adj. Natural de y lo pertanyent
à Módena. Modenés. Muttinensis.
MODERACIÓ, f. Modo , templansa , mesura,
modèstia, parcimónia. Moderacion. Continentia, se.
AB MODERACIÓ. lu. adv. y
MODERADAMENT, adv. m. Modestament, ab
templansa. Moderadamente. Moderatè.
MODERADÍSSIM, A.adj. sup. Moderadisimo .
Yaldè modicus vel temperatus.
MODERADOR, A. m. y f. Qui modera. Mode-
rador. Moderator, is.
MODERANT, adj. Lo que modera. Moderativo,
moderaíorio. Modum slatuens.
MODERAR. V. a. Temperar, dirigir, gobernar.
Moderar. Modero, as. || Aplacar, assossegar. 3Iode-
rar. Emoderor, aris. || Arreglar las accions y cosas
à la moderació y templansa. Moderar. Modero, as.
II Reduhir, abaixar lo preu. Moderar. Ad modicum
redigere. || v. r. Contenirse en las accions ó pas-
sions, evitant los excessos, Moderarse. Modum sibi
príBSCribere; se contineri.
MOD
MODERAT, DA. p. p. Modcrado. Moderatus. ||
adj. Lo que guarda un medi enire 'Is extrems. Mo-
dcrado. Mediocris.
MODERN, A. adj . Nou, fresch. Moderno. Novus.
MODERNAMENT, adv. m. Novament , poch
temps lia. Modernamente. Recenter.
MODERNS, m. pi. VENIDERS, ESDEVENIDORS.
MODEST, A. adj. Moderat. Modesio. Modeslus.
II Recalat en lo mirar. Modesio. Modeslus. | Ho-
nest, decent, recalat en las accions ó paraulas. Mo-
desio. Modestus.
MODESTAMENT, adv. m. Ab modèstia, com-
postura, moderació y templansa. Modestamente. Mo-
des tè.
MODÈSTIA, f. Templansa, honestedat, mode-
ració, arreglo. 3íodesiia. Modèstia, ae. || Decència,
recalo en las paraulas yaccions. Modèstia. Modès-
tia, ffi.
MODESTÍSSIM, A. adj. sup. Modestisimo. Mo-
deslissimus.
MODESTissiMAMENT.adv. m. sup. Ab gran
modèstia. Modcslisimamenle , muy modestamente.
3Iodestissimè.
MODI. m. Mesura antígua romana, de fruytas y
cosas secas, menor que la quarta part de una fane-
ga. Modio. Modium, ii.
MÓDICAMENT. adv. m. ant. moderadament.
II MEDIANAMENT.
MÓDICH, CA. adj. Poch, poca cosa. Mòdica.
Modicus.
MODIFICACIÓ, f. Limitació , temperament,
restricció. Modipcacion. Moderatio,nis. || Reducció
de las cosas à sos termes deguts. Modificacion. Mo-
dificatio, nis. || fil. Modo ab que estan combinadas
las parts de alguna substància material y que la
constituheix en sòn ser. Modificacion. Modificatio,
nis.
MODIFICADOR, A. m. y f. Qui modifica. Mo-
dificativo, modificador. Modificator, is.
MODIFICANT, adj. Lo que modifica. Modifica-
íivo. Modificandi virtute pollens. || gram. S' aplica
à la paraula que determina'l sentit de altra. Mo-
dificativo. Modificativus.
MODIFICAR. V. a. Reformar, moderar, tem-
perar, limitar, restrényer. Modificar. Modifico, as.
II Reduhir las cosas à sos termes deguts. Modifi-
car. Modifico, as.
MODIFICAT , DA. p. p. Modificado . mdií-
catus .
MODISME, m. Modo particular de parlar pri-
vatiu de una llengua, que s' aparta de las reglas
de la gramàtica. Modisme. Idiotismus, i.
MODISTA, m. y f. Qui segueix las modas ó las
inventa ó té botiga deellas. iü/odtsía. Novorum mo-
dorum, novilatis studiosus.
MODO. m. Orde, determinació de las cosas à
cert eslat y ser. Modo, manera. Forma, se. || Mode-
ració en las accions ó paraulas. Modo. Temperan-
tia, X. I Forma y us particular de fér alguna cosa .
I
MOD CATALÀ.
odo. Modus, i. II grani. En la conjugació del verb
la diferència peraesplicar la diversitat de temps y
afectes. Modo. Modus, i. || pi. Urbanitat, cortesia,
Modo. Modus, i. II mús. Diferencia en la postura
perfecta, ó en la formació de la escala de un to se-
gons la tercera que porta. Modo. Modus musicus.
MODO DE PKNSAa. Lo dictamen, judici, opinió, ó
parer. Senlhnienlo, sentir. Judicium, ii.
MODO POTENCIAL, graui. Lo que enclou los temps
que signiücan las cosas que poden sér, à diferència
de las que són ó foren. Modo potencial. Modus po-
tentialis.
AB MODO. m. adv. Modestament, ab regla, ab mo-
deració. Itegladamente. Parcé.
AL MODO. m. adv. Semblantment, imitant. A mo-
do, d manera de, à fuer de. Instar, ad modum,
modo.
DE MODO. m. adv. de manera.
DE MODO QUE, DEL MATEIX MODO QUE. loc. ExpreSSa
la total conformitat de una cosa ab altra ó ab 1'
estat que antes tenia. Segun y como, del mismo mo-
do. Prout.
DE TOTS MODOs. m. adv. Sia com se vulla. De to-
dos modos. Oranifariam.
DE UN MODO BAIX ó INDECENT, m. adv. Ab baixe-
sa, indecentment, sense Uuhiment ni estimació.
Oscuramenle. Obscurè.
DONAR MODO. fr. Suggerir lo medi pera alguna
cosa. Dar traza. Suggero, is.
HI HA MÒLTS MODOS DE MATAR PÜSSAS. fr. lUet. ab
que s' explica la varietat de genis y modos parti-
culars que cada hu té pera discórrer ó executar al-
guna cosa. Cadauno liene sumodo de matar puig as.
Suum cuique ingenium.
PARLAR AB MODO. fr. Parlar sense excedirse, ans
bè ab moderació, prudència y cortesia. Hablar
bien criado. Comiter aliquem compellare.
SENSE MODOS NI CRIANSA. ni. adv. ludecenlmeat,
sense cortesia. Indecenlemenle , puercamente. Inde-
center.
SENSE MODOS NI VERGONYA, m. adV. DESVERGONYI-
DAMENT.
MODOLÓ. m. ant. garbera.
MODORRA. f. Ensopiment. Letargia, modorra.
Catochus, i. II Aturdiment que per incendi ó abun-
dància de sanch esdevé à las ovellas. Modorra.
Ovium stupor.
MODÓRRIA. f. ant. MODORRA. || ant. boberia,
TONTERIA.
MODORRO, A. adj. ant. fàtüo, tonto. || ra.
ant. modorra.
MODULACIÓ, f. raus. Arraonia, suavitat del
cant. Modulo, modulacion. Modulatio, nis. || Varie-
tat, mutació de to, seguint certas notas agradables
al oído. Modulacion. Modulatio, nis. Ij Lo modo de
variar la veu pera cantar ab suavitat y afinament.
Modulo. Modulatus, us.
MODULAR. V. n. mús. Cantar ab dolsura, sua-
vitat y armonia. Modular. Modulor, aris.
MOI 175
MODULO, m. La mesura y distribució de las
varietats y diferéncias de la veu. Modulo. Modulus,
i. II arq. Mida que s' usa en la arquitectura pera
las proporcions de sos cossos, y es sempre '1 se-
rai-diàmetro de la part inferior de la columna. J/ó-
dulo. Modulus, i.
MOECA. f. Gest ó postura que's fa ab la cara
ó cos pera fèr festas ó burlarse de algú. Figureria,
mueca, momo, ciquiricala. Gesticulatio, nis.
FÉR MOECAs. fr. Fèrgcstos ó visalges. Uacermue-
cas, gestos. Latrum projicere,
MOFA. f. Burla, raatraca, irrisió, escarni. Mo-
fa, mofadura. Sanna, m.
MOFADOR, A. m. y f. Qui mofa. Burlon, mo-
fador. Sannio, nis.
MOFAR. v. a. y
MOFARSE. V. r. Fèr mofa. Mofar. Sanno, as.
MOFAT, DA. p. p. Mofado. Irrisus.
MOFETA, f. burleta.
MOFRO. m. Animal bort procreat de altres dos
dediferenta espècie. Musmon. Musimon, musmon, is.
MOGOBELL. m. ant. Premi, 1' interès que's
cobra pera pagar las llelras decambi. Camhio. Foe-
neraria pecuniai permufatio.
MOGOL. m. Idioma que's parlava en I' antich
imperi del Mogol. Es sonoro, no té generós ni ar-
ticles y sa pronunciació difereix mòlt de la orto-
grafia. Té una literatura bastant rica y un alfabet
que s' escriu en columnas verticals de esquerra à
dreta. Mogol. Mogol, is.
MOGURÓ. m. ant. mugró. || ant. cua. 8. || col-
gat.
MOGUT, DA. p. p. iMovido. Motus.
MOHATRA. f. Compra fingida, ó quant se ven
tenint previngut qui compre allò mateix a niènos
preu, ó quant se dóna à preu mòlt alt pera tornaho
à comprar à preu baix. Mohatra. In venditione
versura.
FÉR mohatras. fr. Fér compras fingidas de aquest
nom. Mohatrar. Yersuras in venditione facere.
MOHATRAYRE Y MOHATRISTA. m. Qui
fa mohatras. Mohatrero, mohatron. Yersutus foene-
rator.
MOHÍ, na. adj. S' aplica al matxo ó mula fill
de caball y burra. Mohino. Burdus, i. || S' aplica à
las cabalcaduias de morro negre. Mohino. Rostro
niger. j] enfadat.
MOILLER. f. ant. muller.
MOIR. v. n. morir.
MOIX, A. adj. Cap baix, trist. Cabizbajo. Te-
Iricus, tristis. || m. y f. mix.
MOIXAMA. f. Tunjina salada. Mojama. Thyn-
nina caro salila.
MOIXELL. in. Cerro de llana à punt de filarse,
Copo, cerro. Merges, itis.
MOIXER. m. Veu àrabe. delmer.
MOIXERIF. m. ant. almoixerif.
MOIXET, MOIXET. m. adv. ter. pleret,
ANAR À PLERET.
176 MOL
MOlxi. m. Borra, pel abans de afeytarse la
primera vegada. Bozo, vello. Lanugo, inis.
MOIXIGANGA. f. Festa pública que's fa ab
concurs de vàrias personas. Mojiganga. Larvata
pompa. II Festa de personas disfrassadas ab figuras,
regularment al-legóricas, que sól ferse en obsequi
de alguna persona real. Màscara real. Larvatorum
festiva pompa. || pi. Obsequis fingits. Gatalumhas.
Affectus simulatio.
MOIXÓ. m. AUCELL. II met. Astut, estornell.
MOIXONAR. V. a. ter. póndrer.
Qui s' ocupa en cassar, criar
Pajarero. Passerum venditor
MOIXONER. m
y véndrer aucells.
vel auceps.
MOIXONET. m.
MOIXONOT. m
d. AÜCELLET.
V aucell gros, lleig, ó desco-
negut, que no se li sab lo nom. Pajarraco, ^ajar-
ruco, avechucho. Ignotus passer.
MOIXUMA. f. MOIXAMA.
MOJADA. f. Lo tros de terra que poden llaurar
un parell de bous en un dia y conté 43 canas en
quadro ó sian 2,023 canas quadradas.
MOLA. f. Pedra de molí perafér farina. Rueda,
muela. Mola, se. || Pedra de esmolar. Muela. Cos,
cotis. I Quantitat de aygua que basta pera que mol-
ga un molí. Muela. Ad molam necessària aqua. ||
Coll, tussal, turó artificial. Cerro, pena , penon,
muela. Tumulus, i. || Carn informe que s' engen-
dra en lo ventre de la donaab apariéncias de pren-
yat. Mola. Mola, ae. || Pedra comuntment de mar-
bre ab que'ls pintors molen los colors y 'Is apote-
caris algunas drogas. Moleta. Mola, ai. \\ molí.
MOLA ALTA ó CORREDORA. La que està damunt en
lo molí fariner, y es la que roda pera móldrer.
Corredera. Mola superior versatilis.
MOLA DE GENT. Gran concurs. Muela de gente, re-
remolino, turbion. Caterva, ae.
MOLA DE PEIX. Bol. CarduïM, cardúmen. Piscium
examen.
MOLA DE TAHONA, La què per estar tan gastada
serveix en la tahona damunt de altra mola que no
es tan gastada, à fi de que ab lo pes de totas dos se
puga móldrer bè. Faldon. Mola attrita.
MOLA DE TRULL. Rodet. Galga, volandera. Tra-
pes, etis ; mola olearia.
MOLA NEGRA. La dels molius que es de pedra ne-
gra. Bornera. Mola negra.
MOLA SOTANA. La pedra rodona que en los molins
de farina està sota de la mola alta. Solera. Mola
inferior.
i MOLAS. m. adv. En abundància. Copiosamente.
Copiosè.
ENTRE MOLAS NO t' HI POS, PERQUÈ MOLEN FINS AL
os. ref. que aconsella no 's prenga part en los dis-
turbis entre parents, perquè estos fàcilment se
componen, y desprès se pert la amistat ab unsy
altres. Entre padres y hermanos no melas tus ma-
nes. Sanguine junctorura noli componere lites.
SE MENJARIA MOLAS DE MOLÍ. loC. que CXplica la
DICCIONARI MOL
facilitat, ànsia ó apetit de menjar. Comer sobre th
cabeza de un tinoso. Avidissime cibum appetere.
MOLADA. f. La quantitat que 's mol de una
vegada. Molienda, molada. Molitura, ai.
MOLAR. adj. Lo que pertany à la mola ó es bo
pera móldrer. Molar. Molaris, molendinarius.
MÓLDRER. V. a. Reduhir à pols, xafar ab la
mola. Moler. Molo, is. || Mastegar. Moler, mascar,
maslicar. Mando, is. || Molestar, importunar. Mo-
ler, hacer moler el ajo ó del ajo ó con el ajo. Fati-
go, as. 11 Cansar, fatigar materialment. Moler, que-
brantar. Fatigo, as.
ARRIBAR Y MÓLDRER. fr. met. fàm. Explica la bre-
vedat ab que 's logra alguna cosa. Llegar y besar
el santó . Brevi rem conficere, expediré.
MOLE. m. ter. motllo.
MOLEDURAS. f. pi. MOLTURA.
MOLEJA. f. ant. ventrell.
MOLER. m. Qui fa ó ven molas de molí, y al-
tras pedras de fàbrica. Pedrero, molero, cantero.
Molarum artífex.
MOLERA. f. Peix petit y blanch, que diuben
sér de vàrios colors en la primavera. Fice, fico, fu-
ca, y pavo, merlo segons los romans. Phycis, idis.
MOLEST, A. adj. Enfadós, pesat. Molesto, mO'•
lestador. Molestus.
FÉRSE MOLEST, fr. Arribar à enfadar ó incomodar
ab impertinéncias. Aporrarse. Molestum esse. |1
MOLESTAR.
MOLESTACIÓ. f. MOLÈSTIA, FATIGA.
MOLESTADÍSSIM, A. adj. sup. Mokstadisi-
mo. Gravi molèstia affectus.
MOLESTAMENT, adv. m. Ab molèstia ó im-
pertinència. Molestamenle. Molestè.
MOLESTAR. V. a. Enfadar, importunar. Mo-
lestar. Molesto, as.
MOLESTAT, DA. p. p. MoleslaL•. Molestatus,
quassatus, vexatus.
MOLÈSTIA, f. Traball, incomoditat. Molèstia.
Molèstia, ae. 1| Enfado, inquietut. Molèstia. Molès-
tia, ae.
MOLESTÍSSIM, A. adj. sup. Molestisimo. Mo-
lestissimus.
MOLETA. f. d. Moleta. Parvamola. || mola. 6.
molí. m. Màquina pera móldrer. Molino. Pis-
tinum, i. II Màquina pera escalfar ó aprimar vio-
lentament alguna cosa, com la de paper, moneda,
elc. Molino. Trapetum, i. 1| met. fam. La boca. Mo-
lino. Os, oris.
MOLÍ DE AYGUA. 'L fariner mogut per la forsa del
aygua. Molino de agua, acena. Hydromylae, arum.
MOLÍ DE OLI. L' en que 's molen las olivas. Al-
mazara, molino de aceite. Moletrina olearia.
MOLÍ DE SANCH. Lo que '1 fà anar un animal. Mo-
lino de sangre ó de bèstia; atahona, tahona. Pistri-
num, i. II met. Traball gran ó lo que '1 causa. Mo-
lienda, reventadero, matadero, perrera, moledura.
Molèstia, ae.
MOLÍ DE SUCRE. INGENI. 7.
m
MOL CATALÀ.
MOLÍ DE VENT. Lo quc vü pcr medi del vent. Mo-
itno de vienlo. Alala mola. |1 Yarela ab dos velelas
de paper encontradas en los extrems, que posada
regularment al cap de una canya dóna voltas ab 1'
ayre que pren corrent. Rchilandera. Coinposila ad
venti ludibrium virga. || pi. Molineria. Moletrina-
rium series.
MOLÍ DRAPER. BATAN.
MOLÍ FARINER ó DE BLAT. Lo que uiol lo gra y fa
farina. Molino harinero. Molelrina farinaria.
MOLÍ PAPERER. Lo quc trínxa 'is draps pera fér
paper. Papelero. Molendinum drapetum.
NO ME LA PORTARÀS AL MOLÍ. ejp. Amenassa que
algú pagarà '1 mal que ha fét. No te iràs alabando.
on impunitus abibis.
' QUANT ÜN MOLÍ NO MOL ARRI AL ALTRE. loC. À LA AL-
E PORTA, QUE AQUEST NO s' OBRE.
QUI PIMER ARRIBA EN LO MOLÍ, AQUELL MOL, SI AIXÍ
'l MOLINER HO vÓL. ref. Deuota que '1 raès diligent
logra lo que se sol-licita. El que primero llega, ese
lacalza. Qui prior accedit praída prior ipsepotitur.
MOLIBDElVA. f. Metall de color gris, clar,
que tira à roig, blanch, crasy que embruta al to-
carlo. Molibdena. Molybdaenum, i,
MOLIMENT. m. Fatiga, traball gran. 3Ioli-
miento, molienda. Defatigatio, nis.
MOLINA., f. ter. molí.
MOLINADA. f. ant. terregada. || ant. pinyo-
LADA.
IMEOLINARSE. V. r. abatanab.
MOLINER, A. ra. y f. Qui cuyda del molí.
Molinero. Molendinarius, ii. 1| adj. Pertanyent al
molí. Molinero. Molendarius, pistrinarius.
MOLINET, ra. Espècie de porra ab un mànech
pera desfer ó bàtrer la xocolata en la xocolatera.
Molinillo. Crenatus globulus. U nàut. Pal de vuyt
carasab forals per abont se fican barras pera recu-
Uir las gúmeras. Molinele. Striatum lignum. || d.
de molí. Molinete. Parvum pistrinum.
MOLINET DE MA. 'L que 's fà anar ab la ma. Molino
de mano, de hrazo. Pistrinulum, i.
MOLL. A. adj. Bla, tou. Blando, muelle. MoUis.
Fluix, qui té pocas forsas. Flojo. Mollis. | volup-
tuós. I m. Lo que hi ha dins dels ossos. Tuélano,
meollo, médula. Medulla, se. || La molla de las
nous, ametllas. Meollo. Nucleus, ei. || Llengua de
terra artificial pera buscar fons las embarcacions
prop del port. Muelle. Servaculum, i. |1 Roget, peix
de unas deu ó dotze polzadas de llarch, encarnat,
ab algunas clapas ó vias grogas ; passa per un dels
peixos mès delicats. Salmoneie. Rubellio, nis. ||
ant. motllo. H pi. armoll. |1 Instrument de ferro
compost de dos fullas com las estisoras, però de
punlas romàs, que unidas ab un clauhet, serveixen
pera agafar lo foch. Tenazas. Fòrceps, ipis.
MOLL DE LA BARRA DEL poRCH. Carrillada. Porci-
na) maxillae medulla.
TRAURER LO MOLL DELS OSSOS. fr. Desmeollar. Me-
duUam extrahere.
MOL 177
MOLLA. f. Pessa de cer (jue comprimida es
causa de algun moviment. Muelle, y pitezna la de
las trampas de agafar guineus. Automatum, occul-
ta vis. II La substància tendra de las cosas per es-
tar cuberlas de crosta, ó closca. Meollo. 3Iedulla,
íe. I La part del pa sense crosta. Migajon, miga.
Medulla panis. |1 La part mès menuda de pa que
sól saltar al temps de partirse ó tallarse. Miga, mi-
gaja. Panis mica. || met. La porció petita de qual-
sevol cosa. Miga, migaja, miaja, repunta, brizna,
pizca. Mica, ae. || Pessa de ferro que en los panys
serveix pera facilitar lo moviment de la clau. Ga-
cheta. Automaton, i.
MOLLAMENT. adv. m. Suaument, delicada-
ment. Muellemenle. Molliter. || Fluixament. Floja-
menle. Pigrè. H afeminadament, voluptuosament.
MOLLAR. adj. S'aplica à la fruyta fàcil de par-
tirse. Mollar. Mollis. || Lo que pertany al moll. Me-
dular. Medullaris.
MOLLASSO. m. ter. PRÉSSECS gabaig.
MOL-LÉCULA. f. Cada una de las parts mòlt
petitas é invisibles que componen los cossos. Mo-
lècula. Subtilior pars.
MOL-LECULAR. adj. Pertanyent à las mol-lé-
culas. Molecular. Ad molltculas pertinens.
MOLLENA. f. ter. mulladura.
MÒLLERA, f. La part mès alta del cap. Mòlle-
ra. Sinciput, itis. II La part del cap del animal
ahont està tancat lo cervell. Sesera. Cerebrum, i.
sÉR DUR DE MÒLLERA, fr Sér tenàs, perfidiós. Ser
duro de mòllera. Pertinacem esse. |1 Sér rudo. Ser
duro de mòllera. Rudem, hebetem esse.
MOLLE8A. f. BLANURA, tendror. U fluixedat.
MOLLET, A. adj. Blandujo. Submollis. i| m.
Cap de ase, juliola, peix de mar y de riu de un
peu y mitj de llarch. Mujol, mujil, y altres trilla,
sando, céfalo, róbalo, caíezudo, y no varia ménos
lo llatí. Mugil, is. II m. ant. Panellet delicat. Molle-
te. Mollis panis.
MOLLETA. f. Engruneta de pa. 31igajuela.
Minuta mica.
estar criat algú ab molletas de pa. fr. mel.
Estar criat ab regalos. Tener, meter, llevar, estar
criada entre algodones. MoUius enutritum esse.
MOLLÍGIA. f. Blanura, suavitat. Molicie. MoUi-
ties, ei. II Pecat lorpe contra la naturalesa. Molicie.
Mollities, ei.
MOLLIFIGACIÓ. f. Acte y efecte de mollificar.
Molificacion. Molliücalio, nis.
MOLLIFICANT. adj. Lo que té virtut de mo-
llificar. Molificativo, molitivo. Mollificandi virtute
pollens.
MOLLIFICAR. V. a. Ablanir, suavisar. Molifi-
car. Mol li fico, as.
MOLLIFICAT, DA. p. p. Molificado. Mollilus,
emoUitus.
MOLLIR. V. a. ABLANIR, ESTOVAR.
MOLLÓ. m. LÍMIT, TERME. || Ti'os de una espè-
cie de boU tendre y poch cuyt, fét de pasta comuna
178
MOL
DICCIONARI
MON
ó fina. Mollete, molledo. Panis grumus. || Munt de al-
guna cosa. Monton, y muela lo de fem. Cumulus, i.
MOLLONAR. V. a. ant. fitar.
MOLÓ. m. Intiumentdels impressors pera mól-
drer la tinta en lo tinter. Molela. Instrumentum
quo typographi atramentum terunt. | En la fàbrica
de cristalls, es un caixó compost de pedras y altras
cosaspera allisarlos y pulirlos. Molela. Instrumen-
tum quo crystalla poliuntur. [] Meló.
MOLÓS. m. poét. Peu de la poesia llatina que
consta de tres síl-labas llargas. Moloso. Mollosus, i.
MOLREDURAS. f. pi. MOLTüRA.
MÓLRER. V. a. ant. móldrer.
MOLSA. f. La part comestible ó molla de las
fruytas. Carne. Pulpa, ae. |1 Floridura que'scria en
los puestos que no hi toca '1 sol. Moho, musgo, mus-
co. Museus, i. [| ter. rullol.
MOLSUT, DA. adj. Lo que té molsa. Carnoso.
Carnulentus, pulposus.
MOLT, A. p. p. Molido. Molitus.
ESTAR MOLT DE Ó TENIR MOLTS LOS OSSOS. fr. Eslar
mòlt fatigat. Estar molido como alhena ó estar he-
cho una alhena. Tanquam rubigo fractus.
MÒLT, A. adj. Excessiu en qualitat ó quantitat.
Mucho. Multus. [) adv. Sumament, en gran manera.
Mucho. Multo. [1 3Iassa, excés. Mucfw. Immoderatè.
II Paraula que en los tractaments significa un poch
ménos que '1 superlatiu, v. g. mòlt il-lustre, sig-
nifica ménos que il•lustríssim. Muy. Admodum. ||
Paraula que usada ab negació significa lo mateix
que poch: així dihem, no es mòlt sabi, per signi-
ficar que es poch sabi. Muy. Parúm.
MÒLT ménos. exp. ab que's nega alguna cosa en
comparació de altra; y així 's diu : mòlt ménos fa-
ré això que allò. Mucho ménos. Multo minüs.
mòlt, mòlt. m. adv. En gran manera. Muy mu-
cho. Maximoperè.
mòlt bè va. Ioc. irón. Expressa que no va com
déu anar. Bueno va el oleo; bueno anda el ajo; bue-
na va la danza. Heuquam bene geruntur omnial
DE MÒLT. m. adv. Denota que dista mòlt de igua-
lar una cosa à altra. De mucho. Magna ex parle.
ES mòlt meu. Ioc. Denota la gran amistat de algú
ab altre. Es muy mio. Est mihi conjunctissimus.
QUANT MÒLT. m. adv. Quant més. A lo mas, cuando
mucho, cuando mas. Ad súmmum, ut maximum.
QUÉ MÒLT. ra. adv. Qué mucho. Quid mirum.
Qüi PÓT LO MÒLT, PÓT LO POCH. ref. Quicn puede lo
mas, puede lo ménos. Qui superat majora , minora
superabit.
MOLTA. f. La acció de móldrer. Molienda, mo-
ledura. Molitura, ee. || La porció que's mol de una
vegada. Molienda. Molitura, ae. || L' acte de mól-
drer. Molimienio. .Molitura, ai.
MOLTissiM, A. adj. Muchisimo. Plurimus.
MOLTÓ. m. Lo mascle de la ovella castrat.
Carnero. Àries, etis. y Màquina de guerra, ariete.
MOLTÓ BLANQUí. ter. Lo quc té la pell blanca. Car-
nero blanco. Àries albus.
MOLTÓ ESQUELLER. Lo que sefveix de guia als
altres. Manso. Yervex sectarius.
QUI sen' IX DEL MOLTÓ, sen' IX DE LA RAHÓ. ref. De-
nota quant bó es lo moltó. De la lierra el carnero;
ave por ave, el carnero, si volase. Inter aves prín-
ceps àries, si sumpseril alas.
MOLTONADA. f. Ramat de moltons. Carnera-
da. Arietum grex.
MOLTONIA Y MOLTONÍINA. f. Pell de mol-
tó. '/Ailea, zaleo, zamarra. Arietina pellis.
MOLTURA. f. Lo dret que's paga al moliner.
Maquila, y mollura p. Ar. Molitoris mercès ex fa-
rina.
MOLTURAR. V. n. Cobrar la moltura. Maqui-
lar. Ex moltura stipendium exigere.
MOM.m. Momo, sainete, /arsa. Comocdia,fabula.
MOMA. f. fam. Diners. Mosca, monises, moga,
morula, pluma, lana, hucha, pecunia. Pccunia, aj.
BONA MOMA. exp. met. fam. Judici, prudència.
Seso. Mens, tis.
MOMENT, ra. Instant, it/omewío. Momenlum, i.
II Importància, entitat. Momenlo, monta. Momen-
lum, i. II Aquella forsa, peso violència que adíjui-
reixen los cossos al móurerse naturalment envers
lo centro. Momento. Momentum, i.
AL MOMENT, ni. adv. Sense dilació. Al momenlo.
Actutüm.
PER MOMENTS. 111. adv. Coulínuament. Por mo-
mentos. Singulis momentis.
MOMENTÀNEAMENT. adv. ni. Brevíssiraa-
nient. Momenlóneamenle . Momentaneè.
MOMENTÀNEO, A. adj. Mòlt breu. Momenlà-
neo. Momentaneus. || Lo que s' executa lot seguit,
sense dilació. Momentdneo. Momentaneus.
MÒMIA. f. Cos antíguament embalsamat que's
portava de Egipte y s' ensenyava en los gabinets
dels curiosus. Mòmia. Mumonia, ae.
MOMO. m. ant. Truà. Momo. Mimus, i.
MÒN. pron. poss. Meu. Mio. Meus.
MON. m. Univers, lo conjunt de tot lo criat.
Mundo. Mundus, i. | La universalitat de las cosas.
Mundo. Rerum universitas. || La esfera terrestre.
Mundo. Orbis terrarum. |1 La bola que posan en la
ma del Jesuset ó als peus del Salvador y de la Ver-
ge Maria. Mundo. Sphoerula, ae. || Mullitut y abun-
dància de una cosa. Mundo. Mundus, i. || Propensió
à víurer seguint las nostras passions y delícias del
mon. Mundo. Mundus, i.
ANAR LO MON AL REVÉS. fr. Estar las cosas tras-
tornadas. Andar ó estar el mundo al revés. Susque-
deque agi, verli.
ANAR PEL MON. fr. Caminar niòltas tcrras sense
fér mansió en algunas ó sense motiu determinat.
Rodar mundo, rodar por el mundo, córrer el mundo.
Peragro, as.
ANARSEN DEL MON. fr. Sér mòlt vell. Tener unpié
à la sepultura. Non longè abesse à sepulcro.
AQUEST MON ES UN VALL DE LLÀGRIMAS. loC. prOV.
que indica que en aquest mon no podem estar sense
MON
penas y Iraballs. Desde que naci lloré, y cada dia
nace porque. Fletibus, in lucem vix editus, ora ri-
avi.
DAVANT DE TOT LO MON. loc. Públicament. Delante
todo el mundo. Coràm.
DESDE que'i. mon ES MON. loc. ab qutí's denota la
anligüetatde alguna cosa ó la continuació en la exe-
cució de ella. Desde que el mundo es mundo. Ab
orbecondito.
EN AQUEST MON Y EN l' ALTRE. loC. ExpPCSSa
que's condemna ó 's perdona absolutament alguna
cosa. Para aqui y para delanle de Dios. Et nunc et
in jeternum.
FÉR MON NOU. fi". lutrodubir algun nou us. Ilacer
nuevo uso. Novara consuetudinem inveliere.
l' ALTRE MON. La altra vida. £1 olro mundo, la
otra vida. Alter mundus.
LO MON NO FOU FÉT EN üN DIA. rcf. Expressa que
las cosas que demanan temps, no's poden fér ab
mòlta brevedat. No se ganó Zamora en una hora.
Temporis baud uno fabricanlur magna momento.
morirpera'l MON.fr.Aparlarsedeellenterament,
renunciant als bens yals gustos. Morir al mundo.
Mundo omninò renunciaré, valedicere.
NO cabrer en lo mon. fr. Tenir molta arrogància.
No caber en este mundo. Supèrbia turgere.
NO sÉR de aquest MON. fr. Víurer abstret de las
cosas mundanas. No ser de esle mundo. Ümninò à
mundo abstractum esse.
PER TOT lo del MON Ó PER QUANT HI DA EN LO MON.
loc. Denota la resolució de no fér alguna cosa, no
obstant qualsevol paga ó conveniència. Por todos
los haheres del mundo. Etiam si omnia pro pretio
tribuerentur.
POSAR AL MON. fr. Se diu de Dèu ó dels pares , y
significa donar existència en aquest mon. Ecliar al
mundo. Procreare.
RODA 'l mon t tórnaten AL BORN. rcf. Significa
sér inútil buscar las cosas fora de sòn lloch. Al
mar por sal. Si quis forlè salem quíerit adito sa-
lum.
RODAR MON. fr. Caminar mòltas terras, sense fér
mansió en ninguna,ósensemotiudeterminat.iíoíiar
mundo ò por el mundo. Peragrare.
SÉR PRIMER EN LO MON. fr. Dcuota la preferència
que's déu al de major edat. Haber nacido primero.
Sraicedere aefate.
hoT LO MON ó UN MON. Denola gran quantitat.
'sle mundo y el otro. Màxima summa, quantitas.
TRAURERDELMON.fr. MATAR. || Dcnola queunacosa
Itt mòlt mala, Echar del mundo. Pessinuim esse.
' VÉURER Mo\. fr. Viatjar per diferentas terras ó
paissos. Ver mundo. Per varias regiones vagari.
VENIR AL MON. fr. met. Tenir poca experiència.
Nacer, venir ni mundo. Nascor, eris.
MONA. f. Animal de quatre pams de alsària,
cubert de pel cendrós, las ancas peladas y arruga-
das, la cara borisontal, té quatre potas ab dits sem-
blants al del home, y tant en la figura com en las
CATALÀ. MON n9
accions es lo més semblant a la persona. Mona.
Simia, íe. || Qui fa las cosas pera imitar à altre.
Mona. Simius, ii. | Coca ab ous durs, sencers y
cuyts ab ella. Homaza, y mona p. València y Múr.
Ovis ornatus panis.
COSA DE MONAs. Lo que es propi de ellas ó fa sos
gestos y visatges. Monero. Simiae proprius vel si-
milis.
PENSAR EN LA MONA DE PASQUA, fr. fam. tcr. Estar
distret. Mirar ó pensar en las musaranas. Menle di-
vagari .
QUEDARSE FÉT UNA MONA. fr. Quedai'se burlat,
avergonyit. Qucdarse hecho un mono. Pudore suf-
fundi.
TORNARSE MONA. fr. fam. Retractarse, desdirse.
No lener palabra. Promissis non stare.
MONACAL, adj. Pertanyent als monjos. Mona-
cal. Monachalis.
MONACAT. m. Estat è institut dels monjos,
Monacato. Jlonacatus, us.
MONADA, f. Moneria, gesto. Monada. Mimus>
i. II Las posturas ó moviments alegres del que està
enjogassat. Relozo, relozadura. Exultatio, nis.
FÉR MONADAs. fr. Saltar, brincar y fér posturas
en senyal de carinyo à alguna persona. Relozar;
hacer muecas. Lascivio, is.
MONARCA, m. Rey, soberà, príncep. Monar-
ca. Monarcha, sa.
MONARQUIA, f. Forma de gobern en que ma-
na un sol. Monarquia. Monarchia, aa. \\ Lo regne en
que mana un sol. Monarquia. Monarchia, ai.
MONÀRQUICHjCA. adj. Pertanyent al mo-
narca y à la monarquia. Mondrquico. Monarchi-
cus.
MONA8TERIAL. adj. Pertanyent al monastir.
Monasterial. Ad monaslerium pertinens.
MONA8TERIANS. m. pi. Heretges del sigle
selzé que inventà Joan de Leyden sastre de ofici,
unit à Joan Mateu de ofici torner que's fèu com cap
dels anabaplistas: Men unster cometeren execra-
bles profanacions. Monasterianos. Monasteriani,
orum.
MONÀSTICAMENT. adv. m. Segons reglas
monàsticas. Manàslicamenle. Monasticè.
MONASTICH, CA. adj. Pertanyent al monjo
y àsòn estat. Monàstica. Monasticus.
MONASTIR. m. Convent, casa de religió. Mo-
naslerio. Monaslerium, ii.
MONDÀ, NA. adj. mundà.
MONDANAMENT. adv. m. MUNDANAMENT. *
MONDONGO. m. Moca, tripas y budells. Mon-
dongo. Interanea, orum.
MONDONGUILLA. f. MANDONGÜILLA.
MONEDA, f. Pessa de metall, or, ó plata en-
cunyada ab las armas de algun príncep, estat, ó
república, que li donan curs y valor pera facilitar
lo comers, y servir de preu à las mercaderias. Mo-
neda. Moneta, £6. |J fam. Diner. Dinero, moneda.
Nummus, i.
180 MON DICCIONARI
MOXEDA CANTELLUDA. La que DO es rodona. Mone-
da Cortada ó en barras. Rudis monela,
MONKDA CORRENT. La quc està en us y es de Iley.
Moneda corriente. Moneta communis,
MONEDA DE TERN. Moucda de temo, barcelonesa.
Moneta barchinonensis.
MONEDA FALSA. La que es de un metall no de Uey.
Moneda falsa. Moneta adulterina.
MONEDA FLACA ó DE VELLÓ. La de coure. Moneda
de vellon. Mvea. moneta.
MONEDA INFERIOR. La del metall ménos estimat.
Cascajo. Infimi aeris moneta.
BATRER ó FÉR MONEDA, fr. Fabricaria. Monedar,
monedear, amonedar ; balir, labrar, acunar moneda.
Monetam cudere. | met. Arreplegar diners. Juntar
dinero. Pecunias congerere.
PAGAR AB LA MATEIXA MONEDA, fr. met. Tractar à
algú com ell ha tractat. Pagar con la misma mone-
da. Par pari refer re.
PASSAR Ó NO PASSAR LA MONEDA, fr. Estar Ó UO es-
tar en us, sér ó no sér rebuda en lo comers. Cór-
rer ó no córrer la moneda. Monetam usitatam esse
vel non, usu receptam vel non.
MONEDATGE. m. Dret que's paga per la fà-
brica de la moneda. Monedaje. Ex monetis vecti-
gal. II Tribut de dotze diners per lliura sobre is
bens é inmobles en Catalunya y Aragó. Monedaje.
Yectigal, is. |1 ra. Espècie de contribució que's re-
bia en rahó de las personas.
MONEDER, m. Qui fa moneda. Monedero. Mo-
netarius, ii.
MONERIA. f. MONADA. II Cosa de poca impor-
tància. Moneria. Parvi momenti, futilis res.
MONETA. f. Criatura graciosa y bufona. Moni-
lla, mano, mona. Scitus puer, scita puella. || d. de
mona. Monilla. Simiacula, ae.
MONETARI, m. Col-lecció de monedas y me-
dallas de diversos temps y llochs. Monelario. Mone-
tarium, ii. fl Lo conjunt de prestatges, calaixets ó
fustas ahont estan arregladas las monedas y meda-
llas. Monelario. Monetarium, ii. 1| Lo quarto ó sala
ahont se guardan los armaris, prestatges ó calaixos
en que's tenen arregladas las monedas y medallas.
Monelario. Monetarium, ii.
MONFt. m. Nom que's donava à certs moros
bandolers y que de ells passà als espanyols. Monfi.
Latra maurus.
MONGA. f. ant. monja.
MONGAL. m. Habito monacal. Yestis mona-
chalis.
MONGE. m. ant. monjo.
MONGER. m. Qui compra, y porta 'Is reca-
dos de las monjas. Demandadero. Monialium fa-
mulus.
MONGETA, f. Fasol, llegum mòlt conegut. Ju-
dia, habichuela, alubia. Phasellus, i. H d. de mon-
ja. Monjila. Yirgo Deo sacra. || zool. Caragol petit
y blanch. caragol ET.
MONGETA RENEGA. Fasols grossos quc 88 sembrau
MON
comunment quant los altres, y se solen menjar re-
gularment en vert. Judios, judiones. Phaseolus, i.
MONGÍ, na. adj. S' aplica à certa casta de co-
lom. Mongin, mongil. Cupolata palumba.
MONGIA. f. Prebenda ó plassa de monjo en un
monastir. Mongia. Monachale emolumentum.
MONGIL. m. Hàbit de monja. Mongil. Monia-
lis vestis. II Mantó, vestit de dol. Mongil. Luctuo-
sa3 foeminae vestis.
MONGIU. m. L' estat y professió del monacal.
Monaquismo. Monachismus, i. I) L' estat de monjo.
Monjio. Monachatus, us.
MONICIÓ. f. AMONESTACIÓ.
MONIMENT. m. monument.
MONIPODI. m. Conveni, contracte pera mal
fi. Monipodio. Monipodium, ii.
MONITORI, A. adj. Lo que serveix ó es propi
pera amonestar. Monilorio, monitorial. Monitorius.
II m. Despaig del tribunal ecclesiàstich pera obli-
gar à comparèixer judicialment à algú. Moniloria.
3Ionitoriae litterse.
MONJA. f. Religiosa en alguna de las ordes
aprobadas per la Iglésia. Monja. Monacha, ae. || La
que acompanya als homes que entran en lo con-
vent pera que's guarde la deguda decència. Guar-
da. In monacharum caenobiis claustri custos. || pi.
Nom que donan los minyons à aquellas espurnas
petitas quant creman un paper, y que's van apa-
gant poch à poch. Monjas. Per papyrum decursan-
tes scintillae.
MONJA DE SANT AGUSTÍ, DOS CAPS EN UN COIXÍ. ref.
Denota que alguna dona desitja casarse. Monja de
la Trinidad calzada, dos cabezas en una alinoha-
da.
MONJAS DE la ensenyansa. Monjas que guardan la
regla de sant Ignasi y s' ocupan en la ensenyansa.
Monjas, religiosas de la ensenanza. Jesuiticae mo-
niales.
MONJO. ra. Solitari, anacoreta, y també s'ano-
menan així 'Is religiosos de las ordes monacals.
Monje. Monachus, i.
TOT MONJO Ó TOT CANONGE. loC. Ó tot Ó genS. Ó
bien monge ó bien calonje, ó canonje. Alia vita alia
dicta.
MONJOYES. f. ant. molló. 3.
MONO, A. adj. Bufó, graciós, moneta. Mono.
Politus.
MONOCOTILEDONS. m. pi. bot. Nom que's
dóna à las plantas, la llavor de las quals té un sol
cotiledon, com V ordi, '1 blat, etc. Monocotiledones.
Monocotiledones, um.
MONOGRAFIA, f. Descripció de un sol gene-
ro ó ds una sola espècie de animals, vegetals, etc.
Se diu per extensió de las descripcions própias de
altras ciéncias, com : la història, la geografia, la
medicina, etc. Monografia. Monographia, ae.
MONOGRAMA, f. Xifra de una ó mòltas lle-
tras que significa algun nora. Monograma. Mono-
gramma, atis.
■r Mc
dr
i
i
MON
MONOLOGO, in. Soliloqui, drama que repre-
senla un sol actor. Monologo. Monologum, i.
MONOMANIA, f. Mania que concentra '1 pen-
sament en un sol objecte. Monomania. Monoma-
nia, X.
MONOMÀQUIA. f. Desafio singular de un à
un. Voíiomof/ï/iíí. Inter duos duellum, certamen.
MONOPODI Y MONOPOLI, m. Compra de
mercaderias pera estancarlas y véndrerlas à preu
cert. Monopolio. Monopolium , ii. || Conveni entre
mercaders de véndrer à preu determinat. Monofo-
lio. Monopolium, ii.
MONOPOLISAR. V. a. Exercir lo monopoli.
Monopolizar. Monopolium fungi. || met. Abrogarse
drets y facultats, etc. 3Ionopolizar. Jura sibi abro-
re.
MONOPOLISTA, m. Qui executa 'Is monopo-
is. Monopolista. Dardanarius, ii.
M0N08IL-LÀBICH, CA. adj. La composició
en que lotas las paraulas són de una sola síi-laba.
Monosilàbico. Monosyllabicus.
MONOSÍL-LABO, A. adj. De una sola síl-laba.
Monosilabo. Monosyllabus.
MONÓSTROFE. f. Canso y composició poètica
de una sola estrofa. Monóslrofe. Monostropbe, es.
MONOT. m. Mona mascle. Mano. Simius, i i. ||
Home que fà gestos ó figuras. Mano, mona. Simius,
ii. 11 MIX, BORRATXO.
MONOTONIA, f. Uniformitat fastidiosa. Mono-
tonia. Monotonia, se.
MONÓTONO, A. adj. Lo que té uniformitat fas-
tidiosa en lo so ó en la veu. Monólono. Monotonus.
MONSELINA. f. anl. mussolina.
MONSENYER. m. anl. y
MONSENYOR, ra. ïílol de dignitat y de honor
que's dóna en Itàlia als prelats ecclesiàstichs, y en
Fransaal Detfí. Monsenor. Dominus meus.
MONSIEUR. m. Yeu francesa que equival à
senyor. Monsieur. Dominus, i.
MONSÓ. ra. nàut. Yent periódicb que bufa al-
guns mesos de una part y 'Is mès de la oposada.
Monzon. Firmus pro tempore ventus.
MONSONEGUER, A. adj. aot. MENTIDER.
MONSTRA. f. Alarrfe. Copiarum recensió.
MÓNSTRUO. m. Producció contra 1' orde na-
tural. iVónstrwo. Monstrum, i. II met. Excessivament
gran ó extraordinari. Mónstruo. Monslrum, i. 1| La
persona ó cosa mòlt lletja. Mónstruo. Monstrum, i-
l MONSTRUÓS, A. adj. Lo que es fora del orde
f natural. Monstruosa. Monstruosus. H Excessivament
gran. Monstruoso. Monstruosus. H Loque produheix
monstruós. Monstruoso. Monstriler.
MONSTRUOSAMENT. adv. m. Fora del orde
natural. Monslruosamente. Monstruosè.
MONSTRUOSITAT, f. Desorde grave en la
naturalesa. Monstruosidad. Monstrum , i. 1| Suma
fealdat ó desproporció tant en lo físich com en lo
moral. Monstruosidad. Monstrum, i.
MONT. m. MONTANYA. U BOSCU.
TOMO II.
CATALÀ. MON 181
MONTANT. m. Espasa ampla ab que'ls mestres
de esgrima separan las batallas en lojoch. Mon-
lante. Praevalida macha;ra. || Artifici de pólvora
que encès representa una monianya. Montanie. In
formam praívalidae machairai ígnis,
MONTANYA. f. l'art de terra mòlt empinada
sobre 'I pla. Monte, y monluna sols s' aplica al
conjunt ó cordillera de montanyas. Móns, tis. [[
met. poét. Onada mòlt gran. Monte, monlana. Móns
aquarura. ,.
MONTANYA DE ROCA. La penya gran, ó la montanya
de penyas. Penon. Alta rupes.
MONTAiNYAS DE ARENA. Las montanyelas de arena
que forman las ayguas del mar seguidas en forma
de cordillera. Dunas. Arenai tumuli.
DE AI,LÍ DE LAS MONTANYAS. ÜLTRAMONTÀ.
DESSA DE LAS MONTANYAS. CISMONTA.
PASSAR LAS MONTANYAS. fr. Auar dc uu coslat al
altre de las montanyas. Tramonlar, irasmonlar,
transmontar. Mon tes transcendere.
TIRAR A MONTANYA. exp. fam. peia burlarsedels
que 's xuclan lo moch. Ser sorbeton. Mucos nari-
bus resorbere.
MONTANYÉS, A. adj. Lo que pertany ú la
montanya. Montaiiés, monlesino. MÒntanus. 1| Qui
habita en las montanyas ó es íill de allí. Montanés.
Monticola, íb. || Lo que viu ó 's cria en las monta-
nyas. Monlés. Silvestris.
MONTANYETA. f. d. Montanela, monlanuela,
montecillo, ico, ito. Tumulus, monticulus, i, collis,
is.
MONTANYOLA. f. d. MONTANYETA.
MANTANYÒS, A. adj. Terreno de montanyas.
Montanoso, montuoso, montano. Montuosus.
MONTATGE. m. Tribut que pagan los bestiars
pel trànsit de un territori à altre. Montazgo. Pro
gregum transmeatione vectigal. || Lo congost ó ter-
ra per las montanyas Montes. Silvestris.
COBRAR LO MONTATGE. fr. Cobrar lo dret ó tribut
que paga '1 bestiar pera passar de un territori à al-
tre. Montazgar. Pro gregum transmeatione vectigal
exigere.
MONTER. m. Cassador de feras. Montero. Ve-
nator, is.
MONTERA. f. Casquet rodó ab una volta cay-
guda al entorn pera tapar las orellas y front. Mon-
tera. Pileus, i. j] met. Cresta de plomas. Copete.
Crista, ae.
MONTERÍ. m. Fercstech. falcó monterí.
MONTERIA. f. Cassà de feras. Monieria, caza
magor. Yenatio, nis. || L' art de cassar. Monieria.
Yenatoria ars. H Botiga de monteras. Monieria. Pi-
leorum olíicina.
MONTÉS, A. adj. MONTANYÉS.
MONTEYA. f. Art que ensenya à tallar las pe-
dias pera formar tota espècie de archs y bóvedas,
de modo que se sostingan unas ab altras. Monteo.
Scenographia, ic. || arq. La volia del arch per la
part conve.xa. Monlea. Arcus convexitas. || La des-
23
182 MOR
cripció ó planta de alguna obra de arquitectura.
Montea. Scenographia, ae.
MONTÓ. m. Munt, pila. Monton. Acervus, i. ||
Agregat, multitut. Monton. Acervus, i.
À MONTONS. m. adv. Abundantment. A moniones.
Acervatim.
MONTSERRAT, n. p. de d. y també de h.
Monserraie. Montserras, tis.
MONTURA. f. Ormeigs ó guarniments del ca-
ball. Montura. Phalerae, ai. || pi. cabalcadura.
MONUMENT, m. Obra pública en memòria de
las personas y cosas passadas. Monmnenlo. Monu-
mentum, i. 1| Sepulcre. Monumenlo. Monimenlura,
i. II L' aparalo que's forma en las iglesias en que
esià la urna en la qual se col-loca i Santíssim en
lo dia del dijous sant. Monumenlo. Monumenlum,
i. II pi. Las pessas de història de successos passats.
Monumenlo. Monumenia, orum.
MONYO. m. Lo cabell lligat en la cima del cap.
Moiio. Tutulus, i. II met. Cresta de plomas en los
aucells. Moiio, copete, penachura, penacho. Crisia,
ae.
DEL MONYO FINS ALS TAPiNS. m. adv. Enterament.
De pies à cabeza. A vertice ad lalos imos.
MOQUEJAR. V. n. Llansar mochs. Moquear.
Muccos emittere.
MOQUETA, f. La gota ó moch líquit que cau
del nas. Moquila. Pituila è naso pendens.
MOQUETAS. f. pi. ter. mocadoras.
MÓRA. f. DILACIÓ, TARDANSA. [] f. Fruytdelamo-
rera. Mora. Morum, i. 1| Lo fruyt del esbarzer ò ro-
maguera. Zarzamora. Rubi morum.
MORABATÍ. m. Moneda anlígua de Espanya
que alguns diuhen que era lo mateix que'l mara-
vedís, y segons Capmany en 1275 y 1283 valia 10
sous 6 diners, y en lo formulari de las sinodals de
'Yich se troba que valia 13 sous 4 diners. En lo dia
en Barcelona 9 sous. Morabalin, marabotin ó mar-
motin. Marabotinus, i.
MORABIT. m. Hermilà entre mahometans. Mo-
rabilo. Morabilus, i.
MORADA, f. HABITACIÓ, DOMICILI.
MORADOR, A. m. y f. habitant, vehí.
MORADUIX. m. Herba perenne que's cultiva
en los jardins per sòn olor agradable ; té vàriasca-
mas guarnidas de fullas petitas, espessas y cuber-
tas de borra, flors petitas y de color de púrpura.
Almoraduj, mejorana, mayorana, sampsuco, alma-
saco, almaraco, y sóndalo entre jardiners. Amara-
chus, sampsuchus, i.
MORADUIX BASTART. aut. ORENGA.
MORA GAS. f. pi. MURRONS.
MORAL. f. Ciència que tracta de las accions
humanas en orde à lo lícit é il-lícit. Moral, élica.
Moralis, is. || adj. Pertanyent als costums ó à la
moral. Moral. Moralis.
MORALISAR. V. a. Aplicar, referir, explicar
alguna cosa relativament als bons costums. Mora-
lizar. Ad mores aliquid traducere.
DICCIONARI MOR
MORALISTA, m. Professor ó escriptor de mo-
ral. Moralista. Scienliae moralis scriptor, professor,
sludiosus.
MORALITAT, f. Qualitat, condició dels bons
costums. Moralidad. Moralilas, atis. || Interpretació
moral, aplicació de algun apólogo ò paràbola. Mo-
ralidad, moraleja. Afl'abulatio, nis. || Màxima ó doc-
trina pertanyent als bons costums. Moralidad. Do-
cumenlum morale.
MORALLAVERA. f. morellavera.
MORALMENT, adv. m. Segons las reglas de
moral. Moralmenie. Moraliter. || Regularment, se-
gons lo comú sentir. Moralmenie. Probabiliter.
MORANT. adj. anl. habitant.
MORAR. v. n. habitar, viurer.
MORAT, DA. adj. Color entre roig y negre.
Morado, y moracho si tira més à negre. Yiolaceus.
II Cert color de móra artificial que's fa de herbas y
tintura, y es bo pera la pintura, irchilla. Yiolaceus
color.
MORATILLA. f. Baga ab botó ó sens ell , que
cusida à la vora del vestit serveix pera cordarlo ó
pera adorno. Alamar. Palagium, ii. || pi. presillas.
MORATÒRIA, f. Espera, concessió de temps
pera pago de deutes. Moraioria. Temporis prorro-
gatio.
MORB. m. ant. mal, malaltia.
MORBÓS, A. adj. ant. malaltís, mal sa.
MORCA Y MORCADA. f. Solatje del oli. Al-
pechin, amurca , morga , murga , jàmila , borra.
Amurca, le. || Lo pòsit de algun licor. Hez. Fex, cis.
MORCAYRE. m. Qui tracla en morcas ó qui
en los molins de oli renta '1 pinyol de la oliva.
Cagarrache. Servus lavando nucleo in molendinis
oleareis.
MORDACITAT. f. Acrimonia, aspresa. Morda-
cidad. Acrimonia, íb. || Qualitat acre, corrosiva.
Mordacidad. 3Iordacitas, atis. || met. Murmuració.
Mordacidad. Mordacitas, atis.
MORDANT.m. Entre estampers instruments de
una canyela ó reglela de ferro ó de fusta oberta de
Uarch à llarch pera subjectar V original y senyalar
la ralla ahont arriba la composició. Mordanle. Ty-
pographica tabella.
MORDÀS, SA. adj. Aspre, agre, picant. Mor-
daz. Mordax. 1| Murmurador, maldihent, satírich.
Mordaz. Maledicus. || mossegador.
MORDASSA. f. Mos, instrument que's posa à la
boca pera impedir lo parlar, y à las cabalcaduras
al morro pera subjectarlas.Jtíorda^a. Fòrceps, ipis.
II pi. ter. moll. 10.
POSAR UNA MORDASSA. fr. Contenir la llengua per
medi de una mordassa. Lnmordazar, poner morda-
za. Linguam frajno cohibere.
MORDENT, m. Substància ab que's prepara lo
que s' ha de tenyir pera que retinga '1 color. Mor-
dienle. Retinax, acis.
MORDICANT. adj. Lo que mossega, pica, ó
punxa. Mordieante. Mordicans.
I
^ MOR
MORDRE Ó MÓRDRER. V. a. anl. mossegar.
MORDUT,DA. adj. anl. mossegat.
MORDCJIX. m. moiiadiix.
MORELLAROQUERA. f. Herba apegalosa de
un peu y niilj ú dos de alta, de camas herbosas,
rectas, cilíndricas, vellosas, rogencas; fullas ovals,
vellosas, aspras, que s' apegan fàcilment à la roba,
inodora, de sabor herbós un poch salat, y la aman
mòlt los caragols. Es diurética, emolienl y refri-
gerant. Parieiaria, canaroya. Parietaria, ae.
MORELLAVERA. f. Herba semblant à la alfà-
brega: s'emplea pera enciam. Yerba mora;solano.
Bellonaria, ae.
MORENA, f. Peix cilíndrich de color roig obs-
cur ab clapas de un groch bermós, del milj del
Hora li suri una aleta estreta que li volta y arriba
fins al ano; à la arrencada del cap té à un costat y
altre forats rodons pL'r ahont Uansa la aygua que's
beu pera respirar. Morena, morena, marlina. Mu-
rena, ae. || pi. Malaltia en lo cul que prové de la
inflor de las venas bemorroidals. Almorranas, he-
morroides. Haemorrois, idis.
MORElVET, A. adj. Morenillo, ito, ico. Subni-
ger, nigellus.
MORENILLO. m. ter. molinet. 1.
MORENO, A. adj. Obscur, que tira à negre.
Moreno. Baliolus. || L' home que té la pell de aquest
color. Moreno. Fuscus. I Se diu del home negre à fi
de suavisar aquest adjectiu que es lo corresponent.
Moreno. iEthiops, pis.
MORENA VESTIDA DE BLANCH. Dit de la dooa more-
a quant se vesteix de blanch. Mosca en leche. Fus-
ca niulier albis indumentis orna'.a,
MORER. m. anl. y
MORERA, f. .\rbre de uns vint peus de alt,
fullas en forma de cor retalladas pel entorn, y ser-
veixen de aliment als cuchs de seda; '1 fruyt ova-
lat, blanch, de unas quatre líneas y de gust dols.
Morera; y moral se diu à la que fà las mòras ne-
gras, las fullas mès baslas, y no's pela ó muny lant
fàcilment com la de la morera, ni es tant fina la
seda dels cuchs que la menjan. Morus alba aut
nigra.
MORERAR. m. Lloch plantat de moreras. Mo-
reral. Moris consitus locus.
MORERIA, f. Província, terra de moros. Mo-
reria. Maurorum provincià. || Lo barri destinat en
algun poble pera habitació dels moros. Moreria.
Maurorum vicus. ^
MOREROLA. f. ter. cullereta.
MORESCH. m. ter. blat de moro.
MORET. m. d. Morillo. Puer maurus.
MORFEO. m. mit. Fill del somni y de la nit.
Morfeo. Morpheus, ei.
MORFINA, f. Substància alcalina de naturale-
sa vegeto-animal, formada per consegüent de hi-
drógeno , de carbono, de asoe y de oxigeno, 'Is
caràcters delsquals en estat de puresa absoluta són:
lo sér sólil cristallisable en closcas, transparent,
CATALÀ. MOR 183
sense color, quasi insoluble en la aygua, y soluble
en r éler y en 1' esperit de vi, als quals dóna ab
las propietats alcalinas un sabor mòlt amarch.
Quant se la exposa al foch se fon com la cera, y s'
inflama ab lo conlacle del ayre; combinada ab los
àcits, forma sals neutras mès ó ménos venenosas;
en aygua té poca activitat. Morfina. Morphina, ae.
MORGÓ. m. anl. capficat, colgat.
MORGONAL. m. nàut. La punta de las ver-
gas. l'enol. Naulici pali exlremum.
MORGONAR. v. n. ant. fér colgats.
MORIBUNDO, A. adj. Qui està en la agonia
de la mort. Moribunda. Moribundus.
MORIGERACIÓ. f. Moderació en los costums
y inodo de vida. Morigeracion. Morigeralio, nis. ||
complacéncia, condescendència.
MORIGERAR. V. a. Moderar los afectes, cos-
tums, etc. Morigerar. Morigero, as. [1 Conlempori-
sar, complàurer. Morigerar. Morigero, as.
MORIR. v. n. Espirar, acabar la vida. Morir,
morirse. Morior, is. || Acabar qualsevol cosa, enca-
ra que no sia vivent. Morir. Finio, is. || Se diu dels
arbres y plantas quant perden la acció vegetal.
Morir. Mori. |j v. n. desmayar.
MORIR civilment, fr. Estar privat de tols los oficis
de la societat civil. Morir civilmenie. Mori sueculo.
MORIRSE. V. r. MORIR. 11 Dit del foch. apagar-
se. II Sentir vivament algun afecte ó passió; com:
MORiusE de fam, de fret, de tristesa. Morirse, pere-
cer. Fame, inedia, etc. confici, solvi.
A MORIR ó víüRER. loc. Dcnota que algú 's deter-
mina à empéndrer alguna cosa mòlt perillosí", en-
cara que li cosle la vida, ó que vejenlse aborrit lo
malalt pren qualsevol remey. À muerte ú d vida.
Vel vivat, vel moriatur.
MORIRSE DE CALOR. fr. Frcirse, morirse de calor.
Prae nimio aestu terreri.
MORÍRSR de ríürer. fr. Sentir una violenta pas-
sió de ríurer. Perecer, morir, revenlarse, descoyun-
tarse de risa. Risu solvi.
MORIRSE PER ALGÚ. fr. Amarlo en extrem. Morir-
se por alguno. Aliquem deperire.
MORIRSE PER ALGUNA COSA, fr. Desitjaria ab ànsia.
Morirse, finarse por alguna cosa. Aliquid deside-
rio appelere.
QUI NO s' HA DE MORIR TOT HO PASSA. rcf. ab que's
dóna à enléndrer que quant las cosas han de suc-
cehir ab felicitat, poch ó res imporlan los emba-
rassos y estorbs que s' oposan al sèu logro. Al en-
fermo que es de vida, elagua le es medicina; caballo
que ha de ir à la guerra, ni le come el lobo, ni le
aborla la yegua. ^Egroto, quem vila raanet, vel
lirapha miídeiur.
MORISCH, CA. adj. Lo que pertany als mo-
ros. Morisco. 3Iaurus. || pi. Los moros que queda-
ren batejats en Espanya. Moriscos. Maurissi, orum.
MORISMA. f. Seda de moros. Morisma. Mau-
rorum secta. II Muliilul de moros. Morisma. Mau^
rorum mulliludo.
184
MOR
DICCIONARI
MOR
MORM. m. BROM.
MORMA. f. REVÉS.
MORMUR. m. burgit, borboll.
MORO. m. Natural de Mauritània província de
Àfrica. Moro. Maurus, i.
MORO DE PAU. En Àfrica 'I qui promet vasallatje
al rey. Moro de paz. Paccatus maurus. || met. Per-
sona de disposicions pacíficas de la qual no's pót
témer ni recelarse. Moro de paz. Maurus pacificus.
MOROS v\.\, MOROS VENEN. loc. met. al) que's dóna
à enténdrer que si algú no està borra'xo li falta
poch. Moros van , moros vienen. Fermè ebrium
esse.
MOROS Y CRISTIANS. Fcsla púbüca que's feya ves-
tiníse alguns de moros, y fingint batalla ab los
cristians. Moros y crisüanos. Maurorum cum chris-
tianis pugnas imilans ludicrum.
À MORO MOIIT GRAN LLANSADA. rcf. EN ARBRE CAY-
GUT, TOTHOM HI FA LLENYA.
COM MÈS MOROS MÈS GANÀNCIA. rcf. COM MÈS MAR,
MES VELA.
DONARSE AL MORO. fr. met. fam. Exasperarse. Dar-
se à perros, al diablo, ú las furias, por las esqui-
nas, por las paredes. Premo, is.
GDARDAU NO SIA MON PARE MORO, JO MORO. ref. anat.
que noia al vici de corretgir las faltas en los de-
més y no en nosaltres mateixos. Todos ven la paja
en el ojo del vecino y nadie ve la viga en el suyo.
Yidet festuculam in oculo fratris sui , et trabem in
oculo suo non videt.
NO MATAN CAP MORO QUE's DIGA JOAN. loC. DeUOta
que la cosa de que's parla no es superior y tot
just pót passar. No mala, no le sobra nada. Non
superat.
sÉR PRES DE MOROS. fr. Estar alguna cosa en po-
der de qui no la soltarà, ó serà difícil recobraria.
Estar en papo de buylre. Yulluri passerem traditum
esse.
MOROGUL. ra. ter. Espècie de bolet. Hongo.
Jungus , i. *
MORÓS, A. adj. Tardà, patxorra. Moroso. Mo-
rosus.
MOROSITAT, f. Tardansa, dilació. Morosidad.
Morosiias, alis.
MORRA. f. Joch vulgar entre dos en que s' al-
san alguns dits de ia ma y guanya qui endevina
quants, àntes de vóurerho. Morra, morro. Digilo-
rum micalio.
MORRÀ. ant. Morirà. Morietur.
MORRADA. f. Caparrada. Morruda, mochada,
topada, morocada, topelada. Arielatio, nis.
PEGAR MORRADA. fr. Pegar cop de morro. Hocicar.
Rosíro incidere.
MORRAL, m, Civader que's penja al morro de
las cabalcaduras pera donarlas menjar quant ca-
minan. Morral. Fiscus, i. || L' en forma de filat
que usan los cassadors. Escarcela, quilma, morral.
Pera, ai. \\ Lo saquet 6 sarró en que '1 soldat porta
'1 menjar ó altres cosas. Morral. Pera, a;.
FICAT EN LO MORRAL. Lo que cslà desat dins del
saquet de aquet nom. Trojado. Manlica condilus.
MORRALER, A. adj. Qui no té criansa, poca
vergonya. Arrabalero, y rorralera, arrabalera la
dona. Incomis, procax.
MORRALET. m. d. Pequeiio morral. Sacculus
cibandis equis. |1 bos.
MORRALLAS. f. pi. Compost de cordas ó cor-
re'jas que s' acomoda al cap de la cabalcadura
pera giraria. Cabezada. Capisirum, i. 1| bos.
MORRALLER. m. cabestrer.
MORRATXA. f. Yas de vidre clos, rodejat de
bronchs pera espargir aygua. Aliaarraja, almar-
raza. Vitrea hydria irrigua.
MORREJAR. V, n. Mamar sense gana, prenent
y deixant lo pit. Mamujar, mamullar. JEgré lacta-
ré. II Beurer agafant lo broch ab los llabis com qui
mama. Mamujar, mamullar. Fastidiosè os rostro
figere.
MORRET. m. d. Hociquillo, morrillo. Roste-
llum, i.
MORRIÓ, m. Armadura pel cap en forma de
casco. Morrion. Crisla, ae.
MORRITORT. m. Herba picant y agradable
que's cultiva en los jardins pera enciam. Masluer-
zo. Maslurlium, ii.
MORRITORT DE AYGÜA. ant. CRÉIXENS.
MORRITORT DE ÍNDIAS. Plaula. CAPCTXINA.
MORRITORT SALVATJE. Lo quc's cria naturalment
en lo camp. Masluerzo silvestre. Lapidium, ii.
MORRO. m. Los llabis de las béstias. Hocico.
Rostrum, i. II Lo llabi abultat de la persona. Morro,
jeia, hocico. Prominenslabrum. || La voraabullada
de alguns mals. Labio. Labrum, i.
MORRO DE PORCH. Jeia. Suiuum, porcinum rostrum.
AL MORRO. m. adv. fam. aün pas.
CAURER DE MORROS, fr. fam. Tocar de cara al càu-
rer. Abocinar, dar, caer de hocicos, de bruces. In
vultum cadere.
FÉR MORROS Ò FÉR UN PAM DE MORROS, fr. fam.
Mostrar enfado. Estar con tanta jeta. Subirascor,
eris.
MORROS Y MALA CARA TRAUHEN LA GENT DE CASA.
ref. Denota que'ls que tenen mal modo fan fugir à
la gent. Eumo y mala cara sacan la gente de casa.
Et parit os triste ut fumus fastidia cunctis.
MORROFÉS, A. adj. llabifés.
MORRONS. m. pi. Anagalls, pich de gallina:
planta de la qual n' hi ha mòllas espècies: té mòl-
tas rametas mòlt primas, rodonas, plenas de nusos
y ajassadas per terra; las fulletas petitas, oblon-
gas, y oposadas de dos en dos al extrem de lasca-
mas; las flors petitas y rogencas; lo fruyt mem-
branes y ple de llavors petitas rodonas, que tiran à
rojas ó pardas; la arrel llarga, senzilla, blanca,
del tamany del dit, fibrosa, aperitiva, salivatória;
entra en algunas composicions. Sos polvos són
contra la epilèpsia. Moruges ómuruges. Alguns en
castellà 'n diuhen Pimpinela, altres Anagalida, al-
MOR
CATALÀ.
MOR
185
I
es Alsina, y altres Meliquia. Alsine media, mor-
sns gallina.
MORRUT, DA. adj. Lo que ti> morros. Hocicu-
mo, morruda, bezudo. Rostratus. 1| Corch del blat.
morgojo, calandria, gamaria. Cnrculio, nis.
i MORT, A. p. p. Muerto. Mortuus. (I p. p. de
matar. Matado. Necatus. || S' aplica à la bala, pi-
lota, etc, quant ha perdut part de sa forsa ó im-
puls. Cansada. Remissa. || m. Cadàver humà.
Muerto. Mortuus, i. |1 Difunt. Difunlo, muerto. De-
functus, i. II Lo que té apariéncias de mort ó està à
punt de morir. Mortal, üt mortuus vel morti pro-
ximus. II f. HOMICIDI. II Lo ti de la vida. Muerte.
Mors, tis. II La calavera de bulto ó pintada. Muerte.
Ossea hominis mortui compages.
MORT AI.EVOSA. ASSESSLNAT.
MORT CIVIL. Esclavitut , destciTO, vida penosa.
Muerte civil. Mors civilis.
MORT JO, 'lS demés QÜE'S COMPONGAN, T MORT JO
MORT TOTHOM, ref. S' aplica al qui únicament atén
à sòn negoci, mirant ab absoluta indiferència 1'
interès dels altres. Despues de Maria casada, tengan
las otras malas hadas ; guien viniere detrds, cierre
lapuerta. Meraortuo terra misceatur incendio.
MORT NATURAL. La que vé per accident ó malaltia
sense altra causa. Muerte natural. Simplex, natu-
raiis mors.
MORT PER MORT. m. adv. Denota '1 risch ó perill
de alguna medicina que s' aplica en cas desespe-
rat. A muerte ó ú vida. Ad vitse discrimen. || met.
S' usa pera demostrar lo risch ó perill de qualsevol
cosa que s' ha determinat intentar ó executar dub-
tant de la eficàcia del medi que s' elegeix. A
muerte ó ú vida. Ad ultimum vitae discrimen.
MORT REPENTiNA ó süBTADA. La que ve impensa-
dament. Muerte repentina. Subita, subitanea, stre-
nua mors.
MORT VIOLENTA. La que s' executa llevant la vida
à un altre abarma, matzinas, etc. Muerte violenta.
Funus, eris.
AB LA MORT A LA GOLA. m. adv. En gran perill.
Con el agua ò cuchillo à la garganta; con el credo en
la boca. In summo discrimine, inter sacrum et sa-
xum.
A LAS TRES MORT 0 PRES. loc. Deuota que en algun
assumpto en que hi haja pera triar ó 's done àescu-
llir, passat de la tercera vegada ja no hi ha remey.
A las tres va lavencida. Nihil est tertium.
ANAR A CERCAR LA MORT. fr. met. Caminar mòlt
poch à poch. Irse muriendo. Lentissimè procedere.
APRÈS MORT. Despues de la muerte. Post mortem.
DE MALA MORT. exp. Significa la poca ó ninguna
bondat de alguna cosa. De paja, de chicha y nabo,
de mala muerte. Parvi momenti res.
DESPRÈS DE MORT , NI VIANDA NI HORT. ref. qUC
aconsella posar remey als mals en temps oportú.
Para el mal que hoy acaba, no es remedio el de ma-
íiana. Serò sapiunt phryges.
DESPRÈS QUE FOU MORT PASQÜAI, LI PORTAREN l'
ORINAL, ref. QUANT FOU MORT LO COMBREGAREN.
DIU LO MORT AL DEGOLLAT, QUI T' HA TANT MAL APA-
RELLAT, ref. Se diu al que nóia 'Is defectes dels al-
tres teninllos iguals ó majors. Espantóse la muerte
de la degollada. Festucam in allerius oculo vides,
trabem in tuo non vides.
ENTRE MORTS Y FERITS CAP. loc. Dcnola que's fan
mòllas amenassas y pocas arriban à efecluarse.
Los amenazados comen pau; mas son los amenaza-
dos que los acucliillados. Facilè minanlur multi,
parcius minas exequunlur.
ES UNA MORT. loc. Expressa lo penós é insufrible
de alguna cosa. Es una muerte. Instar morlis est.
FÉR LO MORT. fr. Fingir sér mort. Ilacer la mor-
tecita. Morlem simularé.
FÉR UNA MORT COM UN POLL. fr. met. Morir abgran
sossego. Quedarse como un pajarilo. Placilum obi-
tum subire.
FINS À LA MORT. loc. Denota la resolució y cons-
tància. Hasta la muerte. Usque ad morlem.
LA MORT ES UN DESENGANY DE LA VIDA. l'ef. DenOlE
que la consideració de la mort es un gran medi
pera arreglar nostras accions y víurer cristiana-
ment. Los muertos abrcn los ojos ú los que viven.
üt verum cernant vivi, dant luce carentes.
LA MORT MAY TÉ CULPA. loc. Dcnota que may fal-
tan disculpas ó pretexts pera qualsevol succés des-
graciat. Muerte no venga que achaque no tenga.
Mortis causas prcetendere.
MAQUINAR LA MORT DE ALGÚ. fr. Procurarla oculta
y artificiosament. Maquinar la muerte de alguno.
Mortem machinari.
MALA MORT FASSAS. fr. Maldito seas. Dii te per-
deant.
MENJEM V BEGAM QUE À LA MORT JA HI ARRIBAREM.
loc. fam. Aconsella que procurem alegrarnos, y no
anticiparnos lo mal temps. Al bien buscallo, y al
mal esperallo. Quaïre bonum, fortisque malura op-
periare futurum.
MÈs MORT QUE viü. loc. Denota r espant de algú.
Mas muerto que vivo. Slupore correptus.
MÉTRER LA MORT AL VENTRE, loc. ant. Alcmorizar
de muerte. Terrere.
NI 'lS MORTS NI 'lS AÜSENTS TENEN AMICHS NI PA-
RENTS, ref. Denota lo mòlt que la auséncia entibia
la amistat. A muertos y a idos no hay mas amigos.
Tepet in remotes benevolentia.
NI MORT NI VIU. exp. MÈS MORT QUE VIU.
Ó MORT Ó VIU. loc. MORT PER MORT.
pÉNDRER MORT. loc. aut. Recibirmuerte. Pereo, is.
PER MÍ COM SI FOS MORT. loc. Denota que s' ha ol-
vidat enterament à algú ó no's fà cas de ell. Le
cufnto con los muertos. Ac si mortuus esset.
QUANT FOU MORT LO COMBREGAREN, ref. Denota quc
alguna cosa s' ha fét desprès de passada la ocasió
en que's necessitava. Despues de vendimias cuéva-
nos ; la casa de quemada acudir con el agua ; el asno
muerto lacebada al robo: la liebre liuida palos ú la
cama. Posi bellum auxilium.
186
MOR
DICCIONARI
MOS
QUEDAR MORT Y QUEDARSE MORT Y FRET. fi'. MOl'ir
de repente. Quedarse muerto. Subita morte corripi.
II mel. Sorpéndrerse, assuslarse sumament. Que-
darse muer lo, yerto. Obstupescere.
QUI LA. MORT DE ALTRE ESPERA, ES LA SEVA LA PRI-
MERA, ref. Denola que qui desitja la mort de altre
per sòn propi interès, sól quedar burlat, que mor
ell primer. Quienmuerle agena dcsea, la suya se lle-
ga, khev'ms mortera opianti suacuiquepropinquat.
TOCAR A MORTS. fp. Tocar las campanas en senyal
de haverse mort algú ó de celebrarse algunas exé-
quias. Doblar , ó doblar las campanas , tocar à
muerlos. Feralia cimbalis nuntiare.
TORNAR ALGÚ DE MORT À VIDA. fr. Tràurerlo del
susto, e-spant, sorpresa, cuydado ó por que '1 te-
nia alurdit. Volver uno el alma al cuerpo. Reficere
aliquem.
VAL MES UN DE MORT QUE MÒLTS DE FERITS, ref.
Denota que havem de permélrer un mal menor
pera estalviar un altre major. Del mal el menos.
Minimum de raalis.
MORTAL, adj. Subjecte à la mort. Mortal. Mor-
talis. I Lo que pót ocasionar la mort corporal ó es-
piritual. Mortal, morlifero, leial. Lethalis. || Qui té
apariéncias de ó està pròxim à morir. Mortal. Mor-
liler. II Lo que dura toia la vida, com: ira, odi mor-
tal. Implacable, mortal. Capiíalis.
MORTALDAT, f. Multi lut de morts. Mortan-
dad. Strages, is.
MORTALITAT, f. Eslal, (yjndició y naturale-
sa de mortal. Mortalidad. Mortalilas, alis. U mor-
taldat.
MORTALLA, f. Vestidura ab que s' embolica
'1 cadàver. Moríaja. Fúnebre , emortuale involu-
crum, amiculum.
AIXÒ HO DEIXARÀ AB LA MORTALLA, ref. Advertcix
que sols la mort podrà curar lo vici de que's par-
la. Eso lo apartarà ó acabarà la pala ó el azadon.
Morte finietur.
MORTALMENT, adv. m. De mort, ab condi-
ció mortal. Mortalmente. Letha iter.
MORTEDAT. f. ant. mortaldat.
MORTER, m. Instrument rodó y vuyt de pe-
dra, coure, fusta ó altra matèria à propòsit pera
picarbi sal, etc. Almirez, mortero. Sagana, ae. ||
ARGAMASSA. | Pessa de pedra porosa, rodona yvuy-
da que serveix pera colarhi la aygua à fi de purifi-
caria. Mortero. Mortariura, ii. || nàut. Instrument
de fusta que serveix pera tràurer aygua ab la bom-
ba. Té '1 cul pla, y se li fà un forat à fi de que des-
pedesca la aygua. Mortero. Morlarium naulicum. ||
Pessa de artilleria en figura de morter pera dispa-
rar bombas y balas grossas. Mortero. Calapulta-
rium morlarium.
morter clar. reuradà.
MORTERADA. f. Lo que 's píca de una vega-
da en lo morter. Morterada. Moretum, i. || La por-
ció de metralla que llansa de una vegada '1 mor-
ter, Morterada. Bellici mortarii jactus.
MORTERET. m. d. Mortertielo,morterico, illo,
ito. Mortariolum, i, || Lo de artilleria. Mortereíe.
Mortariolum, i.
MORTEROL. m. MORTERADA.
MORTÍFERO, A. adj. Lo que causa ó pót cau-
sar la mort. Mortal, mortífera. Mortiferus.
MORTIFICACIÓ, f. Acte y efecte de mortificar
y mortificarse. Martificacion. Mortificatio nis. ||
Aflicció, disgust, molèstia. Mortificacion. Mortifica-
tio, nis. II Virtut que ensenya à moderar las pas-
sions. Mortificacion. Mortificatio, nis.
MORTIFICAR. V. a. Disminuhir lo vigor y
activitat natural de alguna part del cos. Mortificar.
Mortifico, as. || Refrenar, reprimir las passions.
Mortificar. Mortifico, as. || Afligir, causar molèstia.
Mortificar. Mortifico, as. || v. r. Privarse del piaher,
gust ò inclinació natural. Mortificarse. Cum genio
belligerare.
MORTIFICAT, DA. p. p. Morlificado. Mortifi-
catus.
MORTUORI, m. enterro, funeral. || adj. Per-
tanyent als ador nos, aparato y accessoris del smorts.
Mortiiorio. Morlualis, mortuarius.
MORÚ, NA. adj. Pertanyent à Mauritània y als
moros. Mor uno. Ma u rus.
MOS.m. MÜRDASSA. II MOSSEGADA. || LOS CapSÒbo-
lons del fre. Copas. Externa lupati capità. || La part
dielfrequeentraenlabocadelacabalcadura.Jïocrtrfo.
Lupatum, i. II pi.pron.poss.sincop.Ms.Mei. | bos.
MOSÀICH, CA. adj. Pertanyent à Moysés.
Mosdico. Ad Moisem pertinens. || S' aplica à la obra
de pedras de diferents colors. Mosàico, taraceado
de taracea. Mosaicus. || S' aplica à la columna que
té '1 fust à modo de caragol. Mosàico. Musiva, mo-
saica columna.
MOSÀRABE. adj. S' aplica al cristià que vis-
qué entre 'Is moros de Espanya, y al ofici y missa
que usaren à las horas, que encara 's conserva en
una capella de la catedral de Toledo. Mozdrabe,
muzàrabe. Inter mauros degens cristianus.
MOSCA. f. Insecte de tres líneas de llarch, lo
cos negre y cubert de pel ab unas ralletas en la
part anterior, lo cap gros y armat de una trompa
pera xuclar los líquits, té sis potas y dos alas di-
vergents. Mosca. Musca, se. |1 espia. |1 Bocinet rodó
de tafetà negre que 's posa en la cara pera realsar-
se la blancor. Mosca. Fucus muscarius. || Aucell un
poch major qHeunaavespa,'l bech negre y prim com
una agulla, es de dos ó tres espècies é indígeno de
Amèrica. Mosca. Musca, se. | mostalla. || fam. mo-
MA. II met. Home pesat, y molest. Mosca, moscar-
don; mosca de otono. Molestus.
mosgaI interj. de que s' usa pera queixarseó ex-
tranyaralgunacosaquepíca ymolésta iMosca! [Vahl
MOSCA BALBA. met. S' apüca al subjecte que fent
lo desentès fà la seva. Mosca muerta; gata ensoga-
da. Subdole pacatus.
MOSCA BOVINA. La que s' alimenta de carn morta.
Moscarda, moscardon, tàbano. Tabanus, i.
MOS
^m^ MOSCA DE ASE. Espócic de mosca de cos xato, mòlt
dur, bigarrat de grocli y pardo lluslrós, las alas
transparents y en forma de creu, lo cap petit; s'
agarra mòlt, y s' alimenta de la sanch de las cabal-
caduras. Mosca de mulo ó de burro. Mulio, nis.
MOSCA DE CA. Herba. Mosca de ferro. Cynomya ,
te.
MOSCA SABALLONERA. Mosca dos líneas mès llar-
ga que la comú que cria saballons. Moscon. Cra-
bro, nis.
MoscAs BLANCAS. fam. Borrelloos de neu. Moscas
blancas. Nivei üocci.
cÀURER COM A MOSCAS. fr. fam. ab que 's dóna à
enténdrer haver succehit alguna gran mortandat.
Caer ó morir como d chinches. Acervatim, calerva-
tim occumbere, inlerire.
COM A MOSCAS. loc. Ab mòlta abundància. Como
agua. AquiE instar uberius.
COSA DE MOSCAS. Lo que pertany ala mosca. Mos-
quit, mosquino. Muscae proprius.
ESQUIVAR ó VENTAR LAS MOSCAS. fr. Ferlas fugir.
Amoscar, mosquear, aventar las moscas. Muscas
abigere.
ESTAR TOT MOSCAS.fr. fam. Estar enfadat, sol-lícil,
apesarat. Andar con mosca, tener mosca. Iracundia
ferri.
LLIGA ó CASSAMOSCAS. met. Qui s' entreté en co-
sas inútils. Caza moscas. Inania aucupans.
NO SENTIRSE l;NA MOSCA. fr. NO OÍRSE UN PIU.
PICAR LA MOSCA. fr. PUJAR LA MOSCA AL NAS.
PUJAR LA MOSCA AL NAS. fr. fam. Enfadarse. Amos-
lazarse, subirse la mosiaza à las narices, amoscar-
se. Irascor, eris.
TOTAS LAS MOSCAS TENEN TOS Y 'lS MOSQUITS PRE-
NEN TABACO. loc. fam. TOTS LOS GATS elc.
VENTARSE Ó SACUDIRSE LAS MOSCAS. fr. mct. ReS-
póndrer à las inveclivas ó paraulas picants. Mos-
quearse, sacudirse las moscas, las pulgas. Muscas
depellere, nosce.
MOSCADA. f. NOU MOSCADA.
MOSCAT Y MOSCATELL. m. Rahim blanch
ó roig de gra llis y gust mòlt dols; y també s'apli-
ca al cep y beguda que 's la de ell. Moscalel. Apia-
rius, i.
BON MOSCATELL. ïaymat, lacany. Moscon. Subdo-
lus, imporlunus.
MOSCA YÓ. m. ant. taba.
MOSCOVITA, apj. Natural de Moscóvia país de
Europa. Moscovita. Moscovita, ai. || y
MOSCOVÍTICH, ca. adj. Pertanyent à Moscó-
via y à sos naturals. Moscovüico. Ad Moscoviam
pertinens.
MOSIR. V. n. ant. uovellarse. |1 florirse. 1.
MOSQUER. m. Feix de herba ó cosa semblant
pera agafar moscas. JVos^Mero. Muscarium, ii. [] Ai-
xam de moscas. Enjambre de moscas. Muscarum
agmen. \\ Ventall pera esquivar las moscas. Mos-
quero, moscador, mosqueador. Muscarium, ii.
MOSQUEROLA. adj. Pera de mòlt bon gust,
CATALÀ. MOS 187
petita, rojeta y xata. Mosquerula, moscatel, almiz-
cleiia. Pira myrapia.
MOSQUET. m. Escopeta mòlt mès llarga que
las regulars, y s' afirmava ab una forqueta. Mos-
quele. Scloppelum majus.
MOSQUETA. f. Flor blanca de esbarzer. Mos-
queia. Rosa alba. |1 espia, acusador, fiscal, [j mos-
querola. 11 dimi. de mosca, Mosquita, illa. Muscu-
la, e.
MOSQUET ADA. f. Tir ó cop de mosquet. Mos-
quelazo. 3Iajoris scloppeli explosió.
mosquetada de pa, elc. Joch. pilans.
MOSQUETER, m. Soldat que usava '1 mosquet.
Mosquetero. Majoris scloppeti miles. H En los tea-
tres, es 1' espectador que véu la comèdia desde'l
pati. Mosquetero. In scenarum atrio com<ediam spe-
culans.
MOSQUETERIA. f. Tropa de mosqueters. Mos-
queteria. Scloppetariorum majorum turma. H L'art
de manejar los mosquets. Mosqueieria. Ars cata-
pultaria. 11 Lo conjunt dels que concorren à véurer
la comèdia en lo pati. Mosqueieria. In comaedorum
atrio adstantes.
MOSQUIT, m. Insecte mès petit que la mosca,
ab sis caraas mòlt Uargas, la seva picada fa butllo-
fas. Mosquito, cinife. Culex, icis. | met. Mòlt be-
bedor de vi. Mosquito. Tabernse vinariíE fraequen-
lalor. U ter. mosqueta. 5.
mosquit de trompa. Espècie de mosquit ab trom-
pa mès grossa que'l comú. Zenzalo, mosquito zan-
cudo óde trompetilla. Culex, icis.
mosquit petit. Espècie de mosquit que 's dife-
rencia del comú per sér mès petit y de color ber-
mellench. ('agactiin, cagarena. Culex ciliaris.
MOSQUITERA, f. Pabelló de glassa que pren
tot lo llit pera que no entren los mosquits. Mosqui-
tero, mosquitera. Conopeum, i.
MOSSA. f. ter. OSCA. 11 Fusta ab una osca al
raitj en que 'Is fusters asseguran las pessas pera
traballarlas ab la aixa. Picadero. Tignuin crena
inslructum. H Lo vuyt per ahont s' uneixen dos fus-
tas ó taulas. Enclavadura. Scalpíura, ai.
MÒSSA. f. Criada, serventa. Moza. Serva, «. H
Lo peu de ferro pera sostenir la paella ó ast. A.sní7/o,
amico. Axiculus, axilus, i. || La última passada en
lo joch decartas. Moza. Postremalusio. |1 ter. noya.
i LA MÒSSA DE LA ROSSA TÍRALI COSSA. JOCh dC
noys formant rodona agafats per las mans, donant
voltas y tirant cossas al que paga que 's queda fo-
ra, finsà agafarne altre que ocupa '1 sèu lloch. Coz
que le dió Periquillo aljarro; ande la rueda'y coz
con ella. Vertalor in girura rota, calcesque undique
jaciat.
MOSSADA. f. ter. MOSSEGADA.
MOSSARDÓ Y MOS8ARDÀ8. m. aum. Home
ben plantat. Moceion, mozardon, mozallon, zagal.
Adolescens robustus.
MOSSECH. m. ter. y
MOSSEGADA, f. L' acte de mossegar. Mordis-
m MOS
eo, mordiscon, bocado, mordedura,
DICCIONARI
MOS
mordimienlo.
Morsus, us. II Senyal que's queda en lo que's mos-
sega. DenleÚada, colmillada, colmillazo. Morsus,
us. II La que's dóna ab violència, l'arascada, tena-
zada. Morsus, us. || Ferida feta mossegant. Bocado,
viordedura. Morsus, us. | Lo tros que's trau mosse-
gant. Mordisco, mordiscon, bocado. Morsus, us.
MOSSEGADA DE MALDmENT NO TÉ REMEY. ref. Ensen-
ya que es menor mal lo ferir, que desacreditar y
afrontar. Sanan cuchilladas, mas no malas pala-
bras. Ensis curanlur vulnera non verbora linguae.
MOSSEGADA DEL DIABLE. Espécie de escabiosa. Es-
cabiosa mordida , mordisco del diablo. Escabiosa
succisa.
A MossEGADAS. m. adv. ab que s' expressa '1 mo-
do de ferir, rómprer ó maltractar alguna cosa ab
las dents. A mordiscos , à denlelladas. Morsica-
tim.
DONAR UNA MOSSEGADA, ff. MossBgar uua Vegada.
Dar un mordisco, un mordiscon, una denlellada.
Mordere.
MOSSEGADETA. f. d. Bocadillo. Buccella, ae.~
MOSSEGADOR, A. m. y f. Qui mossega. Mor-
dedor. Mordens, tis. || ant. mordas.
MOSSEGADURA. f. ant. mossegada.
MOSSEGAR. V. a. Agafar ab las dents, clavar-
las en alguna cosa. Morder, y tarascar, larazar,
alarazar, adentellar, dentellear, quant se fa ab vio-
lència. Mordeo, es. | met. murmurar. | Agafar una
cosa à altra fent presa en ella. Morder. Mordeo,
es. I met. Tràurer algun proüt ó interès, üincar el
dienie. Aliquid subripere. || v. r. Clavarselas dents
un mateix. Morderse. Sese mordere. || üonarse mos-
segadas mútuament, un à altre. Remorderse. Re-
mordeo, es.
mossegar fluix. fr. Agafar ab las denls lleugera-
ment, sense clavarlas. Mordiscar. Morsicatim ap-
prehendere.
MOSSEJAR. v. a. Desmandarse en travessuras
deshoneslas. Mocear. Lascivio , is. \\ Fér accions
própias dels joves. Mocear. Juvenor, aris.
IVIOSSENYER. m. ant. monsenyor.
MOS8ER. m. S' aplica al home donat à la lu-
xúria y tracte de las donas. Mocero. Mulierosus.
MOSSET. m. FADRINET. 1| Lo xicot que serveix
als pagesos pera portar recados als traballadors
del camp. Mochil. Operariorum famulus.
MOSSETA. f. d. Noya de poca edat. Mocila.
Puellula, se.
MOSSO, m. Criat. Criada, mozo. Famulus, i. ||
Jove de poca edat. Mozo. Imberbis. || Fadrí, sol-
ter, Mozo. Caelebs, ibis. 1| Lo que renta la pinyola-
da. Cagarracho. Molendinarius servus. || Tropa
lleugera pera perseguir als lladres y guardar los
boschs reals. Miiion. Expeditus miles. \\ Puntal que
soslé las barras del carro quant se para. JPeon, pié.
Pes, dis.
mosso de k PEU. Lo criat que solent portar los
que van de camí à caball, y acostuma à córrer da-
vant de la cabalcadura y cuyda de ella. Mozo de
espuela, espoUsta, peon. Pedissequus.
MOSSO de cuyna. 'L que serveix al cuyner fent lo
mès baix y mecànich de la cuyna. Marmiton, pin-
che, sollastre. Coquinarius calo.
MOSSO de estable. 'L qui està encarregat de sòn
cuydado. Muleto, mulatero, mozo de mulas. Mulio,
nis.
LO MOSSO QUANT ES PAGAT, SEMPRE TÉ 'l BRAS TREN-
CAT, ref. MÚSICH PAGAT NO FA BON SO.
QUI TÉ MOSSOS Y NO'LS VÉU, SE FA POBRE Y NO s' HO
CRÉü. ref. Denota que en las obras à que no assis-
teix l' amo, se sól gastar lo diner inútilment, Obrc-
ros d no ver, dineros à perder ; hacienda lu amo te
vea; Dios te dé ovejas é hijospara ellas. Ovium nul-
lus usus si pastor absit.
MOST. m. Lo vi abans de bullir. Moslo. Mus-
tum, i, y potropum, i, '1 vi que deslil-la la vere-
ma abans de trepitjaria.
MOST ESPÉs. Lo such dels rahims forts y Uepis-
sosos. Moslazo. Mustum valens.
RAJAR LO MOST. fr. Rajar lo such dels rahims.
Moslcar. Mustum luere.
TIRAR MOST AL VI. fr. Barrejar lo most ab lo vi
vell. Remoslar,mostear. Mustum veleri vino miscere.
MOSTA. f. ALMOSTA.
MOSTALLA Y MOSTASSA, f. Herba de flors
petitas que tenen quatre fullelas posadas en creu
mòlt eslrelas de baix, lo calis mòlt obert: fa 'Igra
petit, rodó y picant. Moslaza, moslazo. Sinapi, in-
decl. sinape, is. jj Planta que fà '1 tronch llis y ab
ramas, creix fins à prop de cinch pams, poblada
de fullas grossas, retalladas de la vora y un poch
aspras. Las flors que naixen al cims dels brots són
petitas y grogas. Lo fruyt es una tavella petita que
conté mòltas llavors. Moslazo. Sinapi nigra. y La
llavor dé la mateixa planta. Moslaza. Sinapi. 1| Sal-
sa que's fà de la llavor del mateix nom, picada y
deixatada ab raollas de pa, vinagre y un poch de
mel ó sucre. Moslaza. Sinapinum salsamentum. ||
Perdigons mòlt petits. Moslacilla, moslaza. Minutaí
piluliB p lumbeae.
PUJAR LA MOSTASSA AL NAS, fr. PUJAR LA MOSCA AL
NAS.
MOSTASSA, ra. y
MOSTASSAF. m. ant. Qui cuyda dels pesos y
mesuras. Almolacea, fiel. iEdilis, is, plebejus, i.
MOSTASSARIA. f. Gàrrech del mostassa. Al-
molacenazgo, almotazania. iEdilitas, atis.
MOSTATXO, m. Pel sobre '1 Uabi superior,
Bigole, moslacho. Mystax, cis, \\ La taca que queda
en lo llabi desprès de haver begut ó menjat, Boce-
ra, moslacho. Cibi aut petus in labris reliquia.
MOSTATXONI. m. Pasta de niarsapà disposa-
da en trossos dediferenta figura. Moslachon. Mus-
taceum, i.
MOSTATXDT, DA. adj. Lo qui tè bons mos-
tatxos, Abigolado, moslachoso, amostachado. Mu«ta-
ceis insignis.
I
■I
I
MOT
MOSTELLA. f. müstela.
M08TILL0. m. ter, rahimàt.
MOSTRA, f. Porció de mercaderia pera fér co-
nèixer sa qualitat. Mueslra. Rei venialis specimen.
II Dissenyo, patró, modelo. Dechado, mueslra, mo-
delo. Exeraplum, i. |1 En los estudis de escríurer.
EXEMPLE. II La acció de mostrar. Mueslra. Monstra-
lio, nis. y Lo dibuix de las robas. Dibujo. Delinea-
tio, nis. II Lo cap de pessa en las telas, panyos.
Mueslra, pizuelos. Panni extremum. |1 met. Testi-
moni, proba, senyal, indici. Mueslra, prueha. Spe-
cimen, inis. II Manifestació de las mercaderias en las
porta? de las botigas. Mueslra. Insigne, is. | fat-
xenda, ALARDE, OSTENTACIÓ. || ant. mil. LLISTA, RE-
VISTA. II La flor de las oliveras y vinyas. Cierna.
Stamen, inis. || mil. Paga dels soldats. Sueldo. Sti-
pendium, ii. || La detenció que fa '1 gos quant véu
la cassa. Mueslra. Aucupii signum.
MOSTRA DE .SOSTRE, arq. Traball ómotlluras que's
fa en lo sostre. Arteson. Laquearium, ii.
DONAR MOSTRA ó MOSTRAS. fr. ludicar. Dar mues-
tras. Indico, as.
FÉR MOSTRA, fr. Fér ostentació. Hacer alarde, os-
tenlacioii. Ostento, as. | Fér acció, fér semblant.
Amargar; hacer ademan. Indicaré.
MOSTRABLE. adj. Lo que's pót mostrar. Mos-
trahle. Mostrabilis.
MOSTRADOR, m. Qui raóstra, Moslrador. De-
moslrator, is. I Lo taulell que hi ha en las botigas
pera ensenyar los generós als compradors. Mostra-
dor. Mercatoris mensa in qua mercès prostant. ||
La fusta ó tela que sól haverhi en las portas de las
botigas, en la qual estan pintats alguns generós ó
algun lletrero que indica lo que allí 's ven, Mues-
lra. Specimen, inis.
MOSTRAJADOR. m. ant. brodador.
MOSTRAMENT. m. ant. MOSTRA. 4.
MOSTRAR. V. a. Manifestar, indicar, assenya-
lar, descubrir, fér véurer. Mostrar. Monslro, as. ||
Instruhir, ensenyar. Doclrinar, adoctrinar, ensenar.
Edoceo , es. l| "met. Fingir , dissimular. Mostrar.
Convinco, is..|| Donar à enténdrer ab las accions
alguna qualitat del animo, com : mostrar valor, etc.
Mostrar. Ostendo, is.
MOSTRAR LAS DENTS, CAixALS, ETC. fr. met. Mani-
festar resistència. Mostrar el estuche, los dientes.
Alicujus conatibus resistere.
MOSTRARSE. v. r. Portarse com correspon à
sòn ofici, dignitat ó qualitat. Moslrarse. Se praibe-
re. II Donar à conèixer, com : mostrarse amich,
enfadat, etc. Mostrarse. Sese ostendere.
MOSTRAT, DA. Mostrado. Monslratus.
M08TRENCH, CA. adj. Lo que perno tenir
amo conegut s' aplica al príncep. Moslrenco. In-
certi domini bona.
MOT. m. Vocable, terme, dicció. Vocahlo. Yo-
cabulum, i. | motiu, ditxo.
AGAFAR AL MOT. fr. Fér prcuda de ell pera obligar
TOMO II.
CATALÀ. MOT 189
à algú à que cumpla la paraula. Coger d alguno la
palabra. Yerbo aliquem obligaré.
PÉNÜRER LO MOT. fr. PÉNDRER LA PARAULA.
MOTA. f. Conjunt de espigas, fillols ó flors que
naixen de una mateixa part. Macolla. Manipulus, i.
II CAPITAL. 1. 2. II com. y mar. Quantitat de diner
que entra en lo fondo particular destinat à la com-
pra de generós pera comerciar ó à la manutenció
dels associats en cas de no trobar carregament.
Mola. Sors, lis. || Pilot, escamot, quadrilla de gent.
Pelolon, grupo. Turba, calerva, globus, manus. H
met. CAPDELL, MONYOCU, PILOT.
FERSE UNA MOTA. fr. Juntarsc en pelolon, agru-
parse, concenlrarse, pegarse unos à olros. Cumu-
lo, as.
MOTEIG. m. ant. motiu.
MOTEJADOR, A. m. y f . Qui moteja. Apoda-
dor, motejador. Derissor, is.
MOTEJAMENT. m. ant. motiu.
MOTEJAR. V. a. Posar motius. Apodar,. mote-
jar, poner apodos. Cavillor, aris. || ant. Censurar
las accions. Motejar. Scoramatibus aliquem figere,
appelere.
MOTEJAYRE. m. motejador.
MOTET. m. Breu composició música pera can-
canlaren las iglésias. Moleie. Breveeanticum.
motí. m. Avalot, revoltació. Tumulto, motin,
amolinamiento, revuelta. Sedilio, nis.
deixar lo motí. fr. Apartarse ó separarse de ell.
Desamolinarse, dejar el molin. Seditionem dese-
rere.
MOTILÓ, NA. adj. Pelat, sense cabells. Pelon,
molilon. Altonsus. || met. fam. Dit del frare llech.
Motilon. Laicus, i.
MOTIU. m. Causa, rahó, impuls, pretext. Mo-
tivo. Causa, 86. I Dicleri, nom irrisori que 's dóna
à algú. Apodo, moie, mal nombre. Jocosum cogno-
mentum. || adj. Lo que mou ó té virtut de móurer.
Motivo. Motivus.
DIR PER motiu. fr. Aplicar à algú un nom per
burla. Llamar por mal nombre. Irrisorio noinine
aliquem salutare.
dir un motiu. fr. motejar. 1.
DONAR MOTIU. fr. Donar ocasió. Dar asa, pié, oca-
sion. Ansam príebere.
PÉNDRER MOTIU. fr. Valerse de alguna ocasió ó
pretext. Tomar asa. Ansam, occasionem arripere-
MOTIVAR. V. a. Causar, donar motiu. Moti-
var. Causam, ansam praïbere. || Donar la causa ó
rahó perquè s' ha fét alguna cosa. Motivar. Cau .
sam aíferre.
MOTIVAT, DA. p. p. Motivado. Causatus.
MOTLLAR. V. a. ant. enmotllar.
MOTLLAT, DA. adj. ant. prempsat.
MOTLLO. m. Patró, modelo. Molde. Typus, i'
forma, se. || Entre estampers conjunt de lletras
disposadas pera imprimir. Forma, molde. Liltera-
rum tabula. || Caixa pera fér tàpias. Tapial. Asse-
rum ad parietes ducendos forma. || Instrument de
24
190
MOV
DICCIONARI
MOV
fusta pera fér revoltons ó tramadas. Galàpago. Lig-
nea testudo. |1 Instrument de ferro pera arrodonir
las formas. Formon. Spherinum scalprum. || Lo de
fusta pera fér rajolas, Gradilla. Lateríbus fingendis
forma. H Lo que serveix pera fér bolas de barro.
Bodoquera, turquesa. Fictilium pilarum typus. ||
Lo de fér moneda, ó encunyar metalls. CuTio, iro-
quel. Monetarium sigillum.
MOTLLURA. f. Traball artificiós que hermo-
seja las obras de arquitectura. Moldura. Coelatura,
se. II La de las portas y finestras. Alaire. Torus, i.
FÉR MOTLLURAS. fr. Fér adornos de relleu. Mol-
durar, moldear, y atairar si es en las portas. Coelo,
as ; toros eíDngere.
MOTOR. m. Qui mou. Motor, movedor. Mo-
tor, is.
MOTRÍS. adj. Lo que mou. iío(n'2;.Motrix, icis.
MOTü-PROPI. m. adv. llat. De pròpia vo-
luntat. Motupropio. Motu proprio.
MOTXIGANGA. f. MOixiGANGA.
MOTXILLA, f. Espècie de maleta ab que 'Is
soldats portan la roba y provisió. Mochila. Bul-
ga, ae.
MOTXILLER, A. adj. Qui porta las motxillas
en r exèrcit. Mochilero. Calo, nis,
MOTXO, A. adj. Animal que havent de tenir
banyas no 'n té. Mocho. Mutilus. || mústich, trist,
CAPFICAT.
MÓURER. V. a. Manejar, donar moviment, fér
que un cos passe de un lloch à altre. Mover. Mo-
veo, es. II Manejar sorollar. Mover. Agito, as. ||
Conmóurer, incitar, alterar. Mover. Cito, as. ||
Causar, ocasionar, com : móürer à pietat. Mover.
Excito, as. II Donar principi à una cosa, com: mou-
reu guerra, Mover. Moveo, es. [| Inspirar, persua-
dir. Mover. Moveo, es.
MÓURER LAS CAMAS. fr. ANAR DEPRESSA, APRETAR
LO PAS.
MÒURERSE. V. r. Moverse. Sese movere. ||
Comensar a fér algun moviment, com succeheix
quant tornan en sí 'Is que han tingut alguna bas-
ca, etc. Bullir. Excieri. || Sorollarse. Tambalearse.
Nuto, as. II Anar à fér alguna cosa ab prestesa.
Despacharse, meneame. Festino, as. || Usar expedi-
tainent de sos membres: y així 's diu que 1' impe-
dit no pót MÓCRERSE. Mandarse. Membris expeditè
uti. II REBEL-LARSE. || Commóurerse, excitarse. Mo-
verse. Moveri. || Dit del vent, tempestat, etc. Le-
vanlarse. Cieri. || ant. conmóürebse.
MOüTE. Yeu ab que s' excita à algú pera que ca-
mine. Aprieta, menéate. Accelera, age, propera.
NO'S MOU, NI 'S MANEJA. loC. NO MOU PEU NI CAMA.
MOVEDÍ8, SA. adj. Fàcil de móurerse. Move-
dizo. Mobilis. II Lo que 's pót ó es fàcil de móurer
ó 's mou ab freqüència. Movedizo. Jlobilis. U In-
quiet. Bullicioso. Irrequietus.
MOVENT, m. ant. moble.
MOVIBLE, adj. Lo que 's pót móurer. Movible,
móvil. Mobilis. || Miliciano ó nacional que cobra
sou y ha de surtir à campanya sempre que se li
mana. Movible. Stipendiariusmiles.
MÓVIL. adj. MOVIBLE. II m. motor.
PRIMER móvil. Primer motor ó causa de alguna
cosa. Primer móvil. Autor, is. |1 Esfera que's con-
siderava superior, y que moventse contínuament
de llevant à ponent donava una volta entera en 24
horas y se 'n portava las altras. Primer móvil. Pri-
mum mobile.
MOVILISACIÓ. f. mil. La acció de posar en
moviment à las tropas. Movilizacion. Castrorura
motus.
MOVILISAR. v. a. mil. Posar en moviment à
las tropas. Movilizar. Mobilito, as.
MOVILITAT. f. Potència, facilitat de móurer-
se. Movilidad. Mobilitas, atis.
MOVIMENT, m. La acció de móurer ó móu-
rerse. Movimiento. Motus, us. 1| Alteració, conmo-
ció, inquietut, avalot. Movimiento. Motus, us. || ím-
petu de alguna passió. Kovimienlo. Motus, us. ||
La major ó menor velocitat de la veu. Movimiento.
Musicarum vocum mutatio. || Sacudiment, moció
violenta. 3Iovimiento, sacudimiento Quassatio, nis.
II Facilitat de móurerse una cosa en vàrias direc-
cions. II astron. L' acte de móurerse 'Is astres.
Rapto, movimiento. Motus, us. || pi. Senyals exte-
riors de algun afecte, que 's fan movent alguna
part del cos. Ademanes. Gestus, us.
MOVIMENT ACCELERAT. Aquell eu que la velocitat
va aumentant. Movimiento acelerado. Motus acce-
leratus.
MOVIMENT DE CAP. La acció y efecte de móurer lo
cap à un costat y altre ó sovint endavant. Cabeceo.
Mutatio, nis.
MOVIMENT DE COS. Ayre ó modo de portar lo cos
caminant. Meneo. Motus, us.
MOVIMENT DE LA CARA. GESTO.
MOVIMENT DE MANS. La acció y efecte de móurer
las mans pera donar mès forsa à las paraulas, ó
pera demostrar algun afecte del animo. Manoleo.
Manura jactatio.
MOVIMENT DE TREPiDACió. astróu. Lo que fan las
estrellas de orient à ponent y de mitj dia al sep-
tentrió com si tremolassen. Movimiento de trepida-
cion. Trepidationis motus.
MOVIMENT IGUAL. Aqucll ab que '1 cos en temps
iguals corre espays iguals. Movimiento igual ó
ecuable. .íEqualis motus.
MOVIMENT MixTo. 'L que resulta de dos ó mès
impulsos que impel•leixen al movible per diferents
líneas. Movimiento mixto. Mistus motus.
MOVIMENT NATURAL, esgr. Lo de dalt à baix. Mo-
vimiento natural. Naluralis motus. || astron. Lo
dels planetas y estrellas fixas de ponent à llevant.
Movimiento propio ó natural. Naturalis siderum
motus.
MOVIMENT PROGRESSIU. Lo que fà anar endavant.
Movimiento progresivo. Motus progressionis etli-
ciens.
p
li ^^^
'• ■ MOVIMENT RETARDAT. Lo que va disHiinuhinl. Mo-
vimienlo relardado. Molus tegnis.
I. MOVIMENT UNIFORME ACCELERAT. EspÒcic papticu-
Ipar del variat en que la velocilal creix proporcio-
nalment al temps; ó bé que es produliil per una
forsa acceleratris conslant, so es, que obra sempre
sobre '1 raóvil, y que té sempre la mateixa direc-
ció y la maieixa intensitat. Movimienlo uniforme
acelerado. Molus uniformis acceleraius.
MOVIMENT VARIAT. En general es lo reclilíneo ó
curvilíneo en que la velocitat muda cada ins'ant.
Movimienlo variada. Mo'us varia'.us.
DE sÒN PROPI MOVIMENT, m. adv. De sa pròpia vo-
lun'.at, Espontàneamenie, de su propio motivo. Ul-
trò.
PFÉR MOVIMENT DE MANS. fr. 3Ióurerlas piM'a donar
forsa à las paraulas. Manolear. iManus movere.
PRIMER MOVIMENT. L' ímpetu voluutari que dóna
de repenl una passió abans de donar Uosh à la ra-
bó. Primer movimienlo, primer pronlo. Primus ani-
mi motus.
MOYA, NA. adj. ant. mitja.
MOYANA. f. Las brossas que hi ba enlre la
llana. Mola. Flocculus, i.
MU.
Mü.m. La veu delbou.J»ÍM, mugido Mug'úns, us.
MUCETA. f. ARMUSSA.
MUGiLAGINÓS, A. adj. Espés, viscós. Maci-
laginoso. Vis•osus.
MUCÍLAGO. m. Licor esps y vistós que s'
extrau de las arrels, fruylas y llavors per medi de
la decooció. Macilago. 31ucilago, inis.
MUGÓS, A. adj. Lo qu'^ té humor esp'S. Maco-
so, iiscoso. Mu-osus. II MOCÓS.
MUGOSITAT. f. Malcria espessa, glulinosa,
apegalosa que fluheix dels conduclos , cavitats y
òrgans que 's comuaican al exterior per obeluras
qual pell està foradada. Mucosidad, mocosidad, vis-
cosidad. Mucosiías, alis.
MUDA. f. La axió de mudar, ò mudarse. Mu-
da. 3Iuiatio, nis. I MUDADA. II Lo temps de mudar
la ploma 'is auiíells. Muda. Exuviae, arum. I lletra
MUDA. II Lo pas de un to de veu à altre que solen
fér los noys regularment quant entran en la puber-
tat. Muda. VoL'is mulalio. || La acció y efecte de
Irasmudar ó Irasposar. Traspuesla. Translalio, nis.
MUDA de casa. Mudansa de habitació. Mudanza.
É domo in domuin migralio.
MUDABLE, adj. Lleuger, inconstant, variable.
Mudable. Temporarius. || Lo que's pót mudar de
un lloch à altre. Mudable. Mutabilis, versabilis.
MUDADA, f. La roba blanca que 's muda de
una vegada. Muda. Linlea veslisrautaloria. || En la
cria de la seda, es la porció de cuchs que de una
vegada 's rnúda deuncanyísàaltre. Levada. Bom-
bycum ex uno in alium locum translata pars.
MUDAMENT. adv. m. Ab silenci, callant, sen-
CATALÀ. MUr, 191
se dir paraula. Mudamnile. Silenler. || m. ant. mu-
dansa, MUTACIÓ, MUDA.
MUDANSA. f. Alteració essencial ó transfor-
mació de una cosa en altra. Mudanza. Mutatio, nis,
II Inconstància, varietat, lleugeresa del animo.
Mudanza. ínconslantia, x.. \\ Variació del estat de
las cosas. Mudanza. Mulalio, nis. || Moviment dife-
rent en los balls. Mudanza. Sallationis, saltatoria
mulatio.
FÉR MUDANSA. fr. Parlant del temps significa va-
riarse la atmosfera posanlse borrascosa, Revoher-
se, descomponerse el liempo. Mulor, aris.
MUDAR. V. a. Variar, alterar, canibiar. Mudar.
Muto, as. I Transformar convertir en altra cosa.
Mudar. Mulo, as. |] Donar ó p'•ndrer altre ser. Mu-
dar. Muto, as. II Deixar una cosa que 's tenia per
ahra. Mudar. Commuto, as. || Apartarà algú de un
lloch ó empíeo. R-mover, mudar. Removeo, es. ||
Pérdrer los aucells la ploma, y tràurerne de nova.
Mudar, estar de muda. Deploinisco, is. || Tràurer
la braga bruta à las criaturas y posarne de neta.
Enlremeter. Mundos panniculos pueris immiltere.
II En lo moral variar, com: mudar de dictamen,
de parer. Mudar. Vario, as.
qui massa muda no té que düga. ref. pedra mo-
vedissa, etc.
MUDARSE. V. r. Anàrsen à víurer en altra
part. Mudarse, m,udar casa. Sedem, locum, domi-
cilium mutare. || Deixar la roba que 's portava y
posàrsen altre. Mudarse. Veslem, indusium mutare.
II Variar de opinió. Mudarse, mudar. In diversum
transire. || Camb•ar lo geni, costum, mododevida.
Trocarse, mudarse. Mu'ari. || fam. Anàrsen de al-
gun paratge ò conversació. Irse, mudarse, mar-
char. Abeo, is.
MUDÀRSELHI A ALGl) 'l COLOR. fr. AuàrSCU lo COlOT
natural per algun accident repantí. Dsmudarsele ú
alguna ei color. Vultum immulari.
MUDAT, DA. p. p. Mudada. Mutatus.
MUDEA. f. ant. y
MUDESA, f. Impediment, privació de la facul-
tat de parlar. Mudez. Vocis privalio, impediraen-
tum.
MUDOLÓ. m. Munt. Monlon. Acervus, i.
MUE Ó MUER. m. Tela de seda que la ayguas.
Mué, muer. Serica tela undulala.
MUECA. f. Monada, postura. Mueca. Gesticula-
liO, nis. II MOECA.
MUFLA. f. Cuberla de fanch rodona y vuyd a
ab forals pera cubrir los fornels de la farga. Mufla.
Testaceum foci operculum.
MUGERIL. adj. ant. afeminat. 1| Propi de ó
pertanyent à la dona. Mugeril, mugeriego. Mu-
liebris.
MUGIR. V. n. Bramar lo bou. Mugir. Mugio,
immuhio, is.
MUGIT. m. La veu del bou. Mugido, mu. Mu-
gilus, us.
MUGOaÓ. in. ant. y
192
MUL
DICCIONARI
MUL
MUGRÓ. m. La punta de la mamella. Pezon.
Papilia, X.
MUGRONERA. f. Pessa rodona de plom, es-
tany ó vidre ab que las donas se fan los mugrons.
Pezonera. Plumbea papillarum forma.
MUIXARNONS. m. pi. Bolets mòlt petits que's
posan en los guisados. Setas. Fungus, i.
MUIXELLS. m. nàut. Cordetas de filet en for-
ma de trena, sobre una cana de llargas, pera sub-
jectar lo cable al virador sempre que 's vira al ca-
bresiant, pera apagar una vela, irincar la canya
del timó, etc. Baderna, y mojel quant s' aplica al
cable. Funiculi ex filamentis.
MUJADA. m. Cabot, cap de ase; peix de mar
y de riu com de peu y milj de Uarcb, de carn
mòlt estimada. Mujol, mugil, budion, matajudio.
Mugil, is. II MOJADA.
MUJOL. m. MUJADA. II m. Peix que creix fins à
la llargària de prop de tres pams; cos casi rodó;
llom que tira à pardo, ab dos aleias, la meylal su-
perior dels costals del mateix color, ab cinch ó sis
ratllas mès foscas posadas de llarch y lo restant
del cos platejat. Sa carn es mòlt estimada. Mujol,
mnjin, malajudio, budion. Mugil sephalus.
MUL. m. ant. matxo.
MULA. f. La femella del raalxo, y es estèril
com ell. Mula. Mula, ae. j] Tumor gàl-lich. Incor-
dio. Inguinus tumor.
MULA DE PAS. La domada per anarhi à caball.
Mula de paso. Mulus gradarius.
BONICU FERMAR DE MULA, Y LA FERMAVA PER LA
CUA. ref. pera burlarse del qui fa ó diu qualsevol
cosa fora de propòsit. Hermoso alar de rocin, y
atúbale por la cola. Inopportunè facere vel loqui.
SI VOLS MULA SENSE VICI, VES A PEU. ref. que en-
senya que 's deuben tolerar y dissimular alguns
defectes en las cosas que per sa naturalesa no po-
den sér enterament perfecias. Quien quisiere espa-
da sin vuelta, ande sin ella; quien quisiere mula sin
tacha,àndese d pié. Nihil estab omni parle beatum.
MULADAR. m. FEMER.
MULAM. m. MULETADA.
MULAR. adj. Pertanyent al matxo 6 mula. Mu-
lar. Mulinus. | m. Peix de mar de color blau. Glau-
ca, muleta, ter. cigena. Glaucus, i.
MULASSA. f. ter. cucafera. || Guarniment de
fusta que cuberta ab lo drap de morts se posa en lo
raitj de la iglésia pera figurar la caixa del difunt
quant se li fan las exéquias. Tumba. Arca sepul-
cralis.
MULAT, A. adj. MULATO. U m. 3Iatxo que no té
un any. Muleio. Anniculus mulus.
MULATA, f. ter. La mula que no té un any.
Maleta. Mula annicula.
MULATER. m. Mosso de mulas ó averias. Mu-
lalero, muletero, mulero, cabanil. Mulio, nis.
MULATO, A. adj. Lo fill de pare blanch y ma-
re negra ó à la inversa. Mulato. Hibridus.
MULETA. f.p.u. CROSSA. U YentrelI,pap.Cttajar.
Ventriculus, i. H d. de mela.Jtfwíeta. Mula annicula.
MULETADA. f. Conjunt de mulats y mulatas.
Muletada. Armentum, i.
MULETILLA. f. La porció petita que 's pren
de algun desengrexant entre menjada y menjada, y
r objecte que coadjuva en petit à mantenir un as-
sumpte ó empresa. Muletilla, muleta, tente enpie.
Refectio, nis.
MULLA. f. Carn dè bestiar que penja sens estar
aferrada à cap os. Falda. Soluta, separata caro.
MULLADA, f. La acció de mullar ó mullarse
alguna cosa. Mojada. Madefactio, nis. \\ La porció
de alguna cosa que 's mulla de una vegada. Mo-
jada. Quantilas madefacta.
MULLADER, m. Clot, toll de fanch y aygua.
Regajal, charco. Lacus, us.
MULLADINA. f. MULLADURA.
MULLADURA. f. Acte y efecte de mullar. Mo-
jadura. Madefactio, nis.
MULLAMENT. m. MULLADURA.
MULLAR. V. a. Empapar, xopar alguna cosa
ab algun licor. Mojar. Madeo, es. || banyar. H Hu-
mitejar repetidas vegadas alguna cosa ab esponja
ó panyo empapat de aygua ó de altre líquit sense
fregaria. Chapoíear. Madefacio, is.
MULLARSE. v. r. Tirarse per sobre alguna
cosa líquida. Mojarse. 3Iadefacere. |) Rébrer la mu-
lladura. Mojarse. Madefieri. |] Rébrer la pluja ó al-
tra humitat de manera que la aygua penetre. Ca-
larse. Aqua penitüs flui.
MULLAT, DA. p. p. Mojado. Madefactus.
MULLER, m. La dona ab respecte à sòn marit.
Mujer. Uxor, is.
MULLER que no MENJA AB VOS, DESPRJiS MENJA MÈS
QUE DOS. ref. ab que 's nota als que fan véurer que
no menjan, y detràs ó en ausóncia s' atipan de re-
quisits. Quien no come d la mesa, à sus solas se re-
tesa. Qui vulgo non est, clam lautis utitur escis.
TOTHOM CASTIGA LA MALA MULLER, MÉNOS LO QÜI LA
TÉ. ref. Denota que tolbom vól que's castiguen los
delictes, però no quant ells són culpats. Justícia,
mas no por mi casa. Adsit ubique Themis, nostris
procul aedibus adsit.
MULLERAR. V. a. ant. Donar muller, casar al
home. Casar. Dare in uxorem.
MULTA. f. Pena pecuniària. Multa. Multa, SB.
MULTAR. V. a. Imposar multa. Multar. Mulcto,
as. II Exigir à algú la multa per haver entrat sòn
bestiar en lloch vedat. Multar. Mulcto, as.
MULTIFORME, adj. Lo que té vàrias formas
ó figuras. Multiforme. Multiformis.
MULTILÀTERO, A. adj. De mòlts costals.
Multilàtero. Multilaterus.
MULTIMAMA. f. Nom que's dóna à las feme-
Uas que tenen mòltas mamellas; la truja, la gos-
sa, etc, estan en aquest cas. Multimama. Multima-
ma, ae.
MULTIPLICABLE. adj. Lo que's pót multipli-
car. Multiplicable. Multiplicabilis.
MÜN
CATALÀ.
MÜN
193
MULTIPLICACIÓ, f. Àument dels indivlcluos
de una espècie. Mulliplicacion. Mulliplicatio, nis.
II arit. Producte de dos números un per altre y '1
modo y regla de multiplicar. Mulliplicacion, multi-
■L•lico. Multiplicatio, nis.
r MüLTIPLlCADAMENT. adv. m. Per multi-
plicació, Mulliplicadamenle. Multiplicando. || res-
pectivament.
MULTIPLICADOR, m. Qui multiplica. Mulli-
plicador. Mulliplicator, is. || arit. Lo número per
qui s' ha de multiplicar alguna quantitat. Multipli-
cador. Mulliplicator, is.
MULTIPLICAMENT. m. MULTIPLICACIÓ.
MULTIPLICANDO. m. Lo número que s' ha
de multiplicar per altre. Mulliplicando. Multipli-
candus, i.
MULTIPLICAR. V. a. Aumenlar los indivíduos
de una espècie. Multiplicar. Multiplico, as. || arit.
Péndrer un número tantas vegadasquantas unitats
té altre per qui's multiplica. Multiplicar. Multipli-
co, as.
MULTIPLICARSE. V. r. Aumenlarse. Multi-
plicarse. Miiltiplicari.
MULTIPLICAT, DA. p. p. Mulliplicado . Mul-
tiplicatus.
MULTÍPLICE. adj. De mòltas maneras ó mo-
dos. Multiplice. Multimodus. 1| arit y geom. Lo tot
ó número respecte à su part alíquola, com trenta
respecte de sis, perquè sis per cinch són trenta.
Multiplice. Multiplex.
MULTIPLICITAT, f. Abundància ó muUilut
excessiva en número. Multiplicidad. Multiplicitas,
atis.
MÚLTIPLO. m. Nom que's dóna à la quantitat
que conté à una altra exactament cert número de
vegadas. Múlttplo, múltijile. Multiplus, multiplex.
MULTITUT. f. Abundància, gran número, con-
curs. Multitud, muchedumbre, montantada. Multitu-
do, inis, y turma, ae, la de personas.
MUNDÀ. f. La acció de netejar. Limpia, monda.
Mundatio, nis. || n. p. de d. síncope de ramona.
MUNDETA. d. de RAMONA.
MUNDÀ, NA. adj. y
MUNDANAL. adj. ant. Cosa del mon. Munda-
no, mundanal. Mundanus. |j Donat à las cosas del
mon. Mundano. Mundanus.
MUNDANAMENT. adv. ra. Ah propensió à las
vanitats mundanas. Mundanamente . Propensa in
vitae oblectaraenta sludio.
MUNDAR. V. a. NETEJAR.
MUNICIÓ, f. La càrrega de las armas de foch.
Municion. Scloppeti instructus. [j pi. Los manteni-
ments ó quevíurers de un exèrcit. Municiones de
boca. Annona, ;b. || Armas, màquinas y tot lo que
necessita un exèrcit. Municiones. Bellicus appara-
lUS. (1 PROTECCIÓ, FORSA, AUTORITAT,
sÉR DE MUNICIÓ, fr. fam. ab que's denota que al-
guna cosa s' ha fét depressa y malament. Ser de
municion. Ruditer, festinanter factum esse.
MUNICIONAR. V. a. Provehir de municions-
Municionar. Munió, is.
MUNICIPAL, adj. Lo que es de Ó pertany al
municipi. Municipal. Municipalis. || y
MUNICIPALITAT, f. Ajuntament ó consell.
Municipalidad. Munipalitas, atis.
MUNÍCIPE. m. Ciutadà natural de un munici-
pi. Municipe. Municeps, ipis.
MUNICIPI, m. Ciutat que's goberna per sas
lleys y costums. Entre 'Is Romans gosava del for de
la llibertad de Roma. Municipio. Municiptum, ii. ||
pi. En la antigüetat romana, las colónias y ciutats
confederadas.iV/MíiíCt;)tos.Municipia, orura, | ajun-
tament. 1.
MUNIFICÈNCIA. Lliberalifat, generositat. Mu-
nificència. Munificentia, se.
MUNÍFICH, ca. adj. Espléndit, generós, lli-
beral. Munifico. Muniücus.
MUNIÓ. f. Multitut, quantitat gran. Diluvio,
parva, nubada, numerosidad, tropa, hatajo. Copia,
aï. II Multitut de gent ó cosas que's mouhen. Hormi-
guero, hervidero y (jenlio s' aplica à la gent. Aílluen-
tia, ae.
MUNIR. V. a. FORTIFICAR. || PROVEHIR.
MUNIT, DA. p. p. ant. fortificat, provehit,
EQUIPAT, abastat.
MUNT. m. Pila de cosas unas sobre altras.
Monlon. Strues, is. || Agregat, multitut de cosas,
Monton. Turba, ai. [j Puig ó montanya que termina
en punta. Pico, picacho. Picus, i. || Junía, pilot de
gent posada en rodona. Monton. Glomerar^en, inis.
I met. La persona raalfardada. Monlo . spurcitiae
acervus. || ant. mont. || Montanyeta de terra, Mo-
rón. Monticulus, i,
MUNT DE FEIXOS, La poi'ció de feixos posats uns
damunt de altres ó apilotals. Hacina. Fasciculorum
strues,
MUNT DE LLENYA, Pila de ella. Tinada. Lignorura
strues.
MUNT DE PEDRAS. Pila de ellas que se sól posar
en los camps y en las voras dels camins, Majano.
Lapidum tumulus,
DE MUNT. MONTANTÓS, SERRAHÍ.
EN UN MUNT. m. adv. De cop, tot plegat. De mon-
ton, en monton. Acervatim.
MUNTA. f. Aucell que's posa de manifest pera
atràurer als altres. Reclamo, anagaza. Illex avis.
MUNTADA, f. PUJADA, COSTA. II La acció y efec-
te de muntar la artilleria. Montaje. Tormentorura
bellicorum plaustra. || Lo fusiam de las pessas de
artilleria. Montaje. Tormenlorum bellicorum plaus-
tra.
MUNTADOR, m. Pedrís ó altra cosa pera pu-
jar à cavall ab mès facilitat. Montador, montadero.
Pòdium ad facilius in equum ascendendura.
MUNTAMENT. m. ant. Acte y efecte de pujar.
Subida. Ascensió, nis.
MUNTANT, m. Fust que's posa en lo costat
del bastiment de las finestras, etc. Gamba, piema.
194
MUR
DIDCIONARI
MUR
lignei marginis in fenestris laterale tigillum. \\
Cada iin dels dos pals que subjectan la biga del
trull. CaJamon, guiadera. Axis, is.
MUNTAR. V. a. PUJAR. II V. n. Posarse, pujar
sobre alguna cosa. Montar. Ascendo, is. || impor-
tar, pujar una quantitat à certa suma. Monlar.
Summara esse. || ter. untar.
MUNTAR A CABALL. fr. Moïitar ú caballo. Equum,
in equum ascendere.
MUNTAT, DA. p. p. Montado. In equo sedens.
MUNTANYA, f. montanya.
MUNTET. m. d. pileta.
MUNYECA. f. Inió de la ma ab lo bras, com-
posta de vuyt ossos petits. Muneca. Carpus, i. ||
Drap ab que s' embolica algun ingredient ó medi-
cina. Muneca. Parvum involucrum medicamento
confectum. || Drap ab carbó mòlt dins, pera passar-
lo per sobre dels dibuixos. Cisquero. Linteum, i. ||
NINA.
JUGAR LAS MUNTECAs. fr. Fér anar la ma à una
part y altra pera adquirir agilitat en la esgrima.
Munequear. Carpum hic illúc verlere.
MUNYEQüETA. f. La munyeca ab que's re-
fresca la boca dels malalts. Hisopillo, guisopillo.
Refrigeratorius panniculus.
MUNYEYRA. f. Ball usat pels natural de Galí-
cia. Muneira. Saltationis qusedam.
MUNYIDOR, m. Qui muny. Ordenador. Emul-
gens.
MUNYIDORA, f. Olla, vas pera rébrer la llet
quant se muny. Ordenadero, tarro, colodra. Mulc-
tra, 86.
MUNYIMENT. m. La acció de munyir. Orde-
namiento. Mulclrum, i.
MUNYIR. V. a. Esprémer las mamellas pera
Iràurerne la llet. Ordenar. Mulgeo, es. || Cullir ab
las mans las olivas sense bàtrerlas. Ordenar. Oleas
ex arbore stringere.
MUNYIT, DA. p. p. Ordenada. Mulsus.
MUNYOCH. m. EMBULL, CAPDELL , EMBOLICH,
PILOT.
MUNYONS. m. pi. Cada un dels eixs del canó.
Munon. Axis, is.
MUR. m. ant. muralla, paret. || ant. rata.
MURADÀ. f. Costat interior de la embarcació.
Àmurada, murada. Inlerius navislatus. || muralla.
FÉR AYGUA PER MURADAS. loc. aut. uàut. Hacer
agua por los coslados. Navim aquam interioribus
lateribus accipere.
MURAGAS. f. pi. MÜRRONS.
MURAL. adj. Pertanyent à la muralla. Mural.
Muralis.
MURALLA, f. Fàbrica de parets doblas que
tanca una plassa. Muralla, muro. Murus, i. || Tan-
ca de paret, tàpia, etc. Muro. Paries, etis.
bAtrer las murallas. fr. Disparar contra ellas
la artilleria à fi de destruhirlas. Batir las mura-
llas. Tormentis moenia quatere.
DINS DE LAS MüRALLAS, m. adv. En r espay que
queda tancat ó circuhil per las murallas. Intramu-
ros. Intra muros.
FORA DE LAS MURALLAS. m. adv. Fora de la pobla-
ció ó lloch tancat ó murallat. Exlramuros. Extra-
muros.
MURALLAR. V. a. Cenyir de murallas. Murar.
Moenibus sepire. \\ Fér paret tot voltant de algun
hort, vinya, etc. Murar. Muro circumdaré.
MURALLAT, DA. p. p. Murado. Moenibus sep-
tus, cinctus.
MURALLETA. f. Ampit. Preiil, anlepecho. Lo-
rica, íE.
MURANY. m. mustela.
MURAR. V. a. ant. murallar.
MURAT, DA. p. p. MURALLAT.
MURGA. f. Solatje que fa 1' oli ú oliva. Alpe-
chin, amurca. Amurca, ae. || ant. Pósit, mares. Hez.
Faex, cis. II MORCA.
MURCADA. f. ant. murca.
MURCAROLS. m. pi. malcoratjes.
MURENA. f. peix. MORENA.
MURET. m. MURALLETA. | Muralleta. Pretil.
Lorica seu fulcimentum saxeum.
MÚRGULA. f. Espócie de bolet que's fà en las
vinyas; té la forma de una pinya. Cagarria, cres-
pilla. Bolelus, i.
MURIACH. m. ratapinyada, ratpenat.
MURIAT DE MERCURI. Sólit blanch, insípit,
insoluble en la aygua; calentat se volalilisa, y for-
ma cristalls que són prismas letràedros, terminals
per piràmides de quatre caras; se torna groch, y
acaba per ennegrirse quant s' exposa per mòlt
temps à la llum. Muriato de Mercurio, hidrocloralo
de Mercurio, cloruro de Mercurio. Chlorurelum mu-
rias Mercurii.
MURIAT DE OR Y SOSA. m. Es uua combiua-
ció triple que no existeix en la naturalesa. 'S
presenta en forma de cristalls prismàlichs, qua-
drangulars y prolongats, deliqüescents, de un groch
hermós: serveix pera '1 mal de ulls, inflamacions,
poagre, reuma, oftalmias crónicas y brians sifilí-
tichs. Cloruro ò muriato de oro y sosa. Chloruretum
muriasauriet sodii.
MURIÀTICH, CA. adj. Lo que ha estat en sal-
morra, ó adobat ó amanit ab ella. Muriàiico. Mu-
riaticus.
MURMULL Y MURMUR. m. murmuri. || MUR-
MURAMENT. [j Lo movimeut suau del ayre, aygua,
fullas dels arbres, etc. Murmúreo, murmurio, mur-
mullo, susurro. Susurrus, i. || y
MURMURACIÓ, f. Conversa secreta en perju-
dici de algü. Murmuracion, murmullo. Obmurmu-
ralio, nis. || Acció de murmurar ó fér ruído sort.
Murmuracion. Murmuratio, nis.
MURMURADOR, A. m. y f. Qui parla mal en
descrèdit dels ausents. Murmurador, juzgamundos,
malsin. Murmurator, is. || Qui parla entre dents.
Murmurador. Murmurator, is.
MURMURAMENT. m. Ruído confus. Murmu-
p
MUS
iüo, mormullo. Murmur, is. |] Ruído sort ó confús
dels qne parlan baix. Murmullo, mormullo. Admur-
niuralio, nis.
MURMURAR. V. a. Censurar, parlar mal y ab
■ descrèdit de altre estant ausent. Murmurar. Mur-
■pouro, as. || Parlar ab baixa veu. Susurrar, mur-
'jTíurar. Murmuro, as. | Rondinar, parlar entre
dents per algun enfado ó dispüccncia. Murmurar,
murmujear, grunir, rezongar, refunfuhar, rezar.
Murmuro, as. || Fér rumor la ajgua corrent. Mar-
murar. Murmuro, as.
MURMURARSE. V. r. Comensarse à dir ó di-
vulgarse alguna cosa secre'a. Susurrarse, rugirse.
Susurrar i.
MURMURI, ni. Brugit del aygua, arbres, etc.
Murmullo. .Murmur, is.
MURO. m. Adorno fet à manera de flor mòlt
gran. Floron. Voluta florom referens. [) b!as. Ador-
no a manera de ílor que's posa en lo círcul de al-
gunas coronas. Floron. ürnatus gentilitius florem
referens.
MURRI, A. adj. Bribó, pícaro, de mal víurer.
Ganforro.galfarro, gal farron, picaran. Gvassalov, is.
MÚRRIA. f. Espècie de tristesa ó mal humor
ab carregament de cap que obliga à anar ab lo cap
baix y meiancólich. Murria. Prolundus mceror. ||
Enuig ó malícia lleugera y de poca durada. Fan-
furrina. Ira, se.
MURRISÀ YMURRITORT. m. MORRITORT.
MURRONS. m, pi. mohrons.
MURTRA, f. Arbust olorós y sempre vert, la
fulla semblant à la del boix però no tant llustrosa.
■ ^rrayan, mirto, murla. Myrtus, i,
m COSA DE MURTRA. Lo quc es de murtra ó participa
de sas qualitats ó virtuts. Mirtino. Myrteus.
MURTERA. f. Murtra borda. Murlilla, murlina.
Oxymyrsine, is.
MURTRÓ. m. Fruyt de la murtra. Murlon,
murla. Myrlea bacca.
MURULLA. f. SARDINETA, PEIXET.
MUS. n. p. de home. Mudo. Mucius, ii.
MUSA. f. Deydat que'ls poelas fingian presidir
à la poesia y à lo'as las arts lliberals: eran nou
principals que las feyan fiUas de Júpiter y de la
memòria. Musa. Musa, ai. || Númen, ingeni poé-
tich. Musa. Musa, ae. [| armissa.
■ ENTÉ.NDRER LA MUSA. fr. CONÈIXER LA MAULA.
I PICAR LA MUSA. fr. PICAR LA VENA.
MUSCH, CA. adj. Pardo, obscur. Musco, amus-
co. Caslaneus.
MUSCLE, in. Part alta de la espatlla del home
ahont comensan los brassos. Hombro. Humerus, i.
II anat. Part del cos animal composta de übras
carnosas, nerviosas, tendons, nirvis, artérias y
vasos linfàtichs, y de una membrana externa que
ho cubre tot, es I' inmediat instrument del movi-
ment. Músculo, murec)7ío. Musculus, i.
APLICAR LO MUSCLE, fr. mct. fam. Traballar ab
atlivitat, ajudar ó conlribuhir al logro de algun fi.
CATALÀ. MÜS 195
irrímar cí/íomtro. Yehemenler, omni conatu in-
cumbere.
MUSCLEJAR. V. n. Arrupir los muscles. En-
cogersede homhros, encoger los liombros,concomerse .
Humeros contrahere.
MUSCLERA. f. Refors que's posa en la camisa
en la part que correspon al muscle. Hombrillo. Su-
bucuke hunieris assuta bractea. || Pessa de la ar-
madura antigua que cubria '1 muscle. Hombrera.
llumeiale, is.
MUSCLO, m. Espècie de petxina més ampla
que alta, un poch llustrosa, varia mòlt en los co-
lors, y '1 peix que conté es comestible. Almeja,
chirla. Mululus, i. || anat. muscle.
MUSCO, A. adj. MUSCH.
MUSCULAR, adj. Lo que pertany als muscles.
Muscular. Ad musculós pertinens.
MÚSCULO. m. ant. anat. muscle.
MUSCLOS, A. adj. Guarnit de muscles. Muscu-
loso. Musculosus.
MUSEO. m. Acadèmia de cièncias y arts. Mu-
sco. Musaïum, ei. || monetari. || ant. rebost,
MÚSICA, f. Ciència físico-ma'emàtica que trac-
ta dels sons armónichs. Música. Musica, ai. |1 L' art
de cantar. Música. Musica ae. || Concert, consonàn-
cia de veus é instruments. Música. Musicae sympho-
niae concentus. [j Companyia de músichs. Música,
Symphoniaci, orura. [j Composició musical , y '1
paper en que està escrita. Música. Musicaí compo-
sitiones. || Per antífrasis lo soroll dissonant. Músi-
ca. Dissonantia, ai. || Agregat de papers en que es-
tan escritas las composicions musicals. Música.
Scriptura musica.
MIJSICA DE PEUS, MANS ó BASTONS, LO SOroll qUc's
fà à compàs ab alguna de aquestas cosas. Toqueado.
Sonus ad numerum editus.
MÚSICA LI FAS, TU NO LA HAURÀS, rcf. Dcnoía qUB
regularment los que passan mès mal temps per
haver una dona, no la logran. Sania Olalla en Bar-
celona quien se la hace no se la logra. Non lira vin-
citur mulier.
AQUESTA ES UNA ALTRA MÚSICA, loc. mel. ab quc's
denota la inconnexió de alguna espècie ab lo que
s' estava dihent. Ese es olro cantar. Alia res est.
FÉR UNA MiísiCA. fr. Obscquiar à algú tocant de-
vant de ell ó de sa casa algun concert de instru-
ments ó veus. Dar música. Musicisconcentibus ali-
eni obsequi.
MUSICAL YMÚSICH, CA. adj. Pertanyent à
la música. Musico, musical. Musicus. || Pertanyent
al càntich y al metro ó vers. Musico. Melicus. || m.
Qui sab y exerceix 1' art de la música. Musico. Mu-
sicus, i, y chordacista, ae, cithancdus, i, lyricen,
üdicen, inis, lo de instrument de cordas; y cho-
raula, choraules, oe, lo de flauta ú oboè, y libicen,
tubicen, inis, lo de trompeta.
MúsicH PAGAT NO FA BON SO. ref. Deuota que no
convé pagar adelantat lo traball que s' ha de fér.
À dineros pagados, brazos quebrados; obra pagada,
196
MUS
DICCIONARI
MYL
hrazo cortado. Cessat opus, fuerit si mercès ante
soluta.
DE MÚSICH, PINTOR Y BOIG CADA. Hü 'n TÉ UN POCH.
ref. DE METJE, etc.
MUSSAMENT. m. AMUSSAMENT,
MUSSAR. V. a. AMUSSAR.
MUSSETA. f. ARMUSSA, ALMUSSA, MÜCETA.
MUSSÍLAGO. m. MUGÍLAGO.
MUSSOL, m. Aucell nocturno, tiesso de cos, lo
cap tirat en detràs, la cara rodona, lo bech reven-
xinat, ulls grossos y rodons; de tant estranya figu-
ra que basta pera agafar aucells. Mochuelo. Asio,
nis. II Gra que naixen la pestanya del ull. Orzuelo.
Ordeolus, i. || met. Qui fa mòltas posturas y en
qualsevol cosa s' encanta. Mochuelo. Irrequietus. ||
fam. Trist, melancólich. Lechuzo, saturnino. Tris-
tis.
MUSSOL BANYUT. Espécic dc mussol dit així per
formar sas plomas del cap dos banyas en los cos-
tats. Torillo, huharrillo, huharro, buho cornudo.
Aluco, nis.
SI sò Mu.**? L, NO sò SOL. fef. que sól dir algú pera
consol mai entès de sos dols, perquè altres tenen
los mateixos. Mal de muchos, gozo es. Solatium est
miseris socios habere penates.
MUSSOLINA. f. Tela de cotó mòlt fina. Muse-
lina. Gossipina tela tenuissima.
MOSSÜLMAN. m. Nom que's dóna als maho-
metans y significa verdader creyent. Musulman.
Yerè credens.
MüSTATXONI. m. Bescuytet en forma de dos
ànguls aguts units ú oposats. Bizcochito. Dulcina-
rius panis.
MUSTELA. f. Animal mòlt esturdit semblant à
la rata, mès prim y de color roig ; mata la rata y
altres animals, y perjudica à la cria dels aucells.
Comadreja. Mustela, ae. || Peix sens escata , de uns
cinch peus de llarch ; té la boca col•locada en la
part inferior del cap, de modo que pera usar de
ella s' ha de posar boca pera amunt. Mustela. Squa-
lus mustelus. [| ter. sanchtrahit.
ES UNA MUSTELA. loc. mct. Se diu de la persona
mòlt viva y esturdida. Es una chispa. Yividus, so-
lers est.
MUSTI,A. adj. Melancólich, trist. Mmsíío. Lan-
guidus. II Marxitat. Mustio. Languidus.
MUSTÍ. m. GOS DE REMAT. || Doctor de las Ueys
dels mahometans. Musti. Mahometanus sacerdos.
MÚSTIAMENT. adv. m. Tristament. Musíia-
mente. Moestè.
MÚ8TICH, GA. adj. Flach, decaygut. Mustio,
lànguido, marchito, lacio, veriondo. Marcidus.
TORNARSE MÚSTICH. fr. MUSTIGARSE.
MUSTIESA. f. Falta de ufana y vigor. Marchi-
tez. Languedo, inis.
MUSTIGARSE. V. r. Pérdrer las plantas ó
flors sòn vigor y ufana. Marchitarse, alaciarse.
Marcidum fieri.
MUSTIU, VA. adj. anl. mústich.
MUT, DA. adj. Qui té impediment en l' órgano
de la veu. Mudo. Mutus. || met. Silenciós, callat.
Mudo. Taciturnus.
cent anys ha que ES MORT LO MUT Y ENCARA 'l CUL
LI PUT. ref. que denota que las malas accions te-
nen SOS resultats tart ó dejorn. Antano muriò el
mulo, y ogaüo le huele el culo ; aniario me mordió el
sapo, y ogano se me hinchó elpapo. Frustra prsete-
ritarum injuriarum memòria revocatur.
QUEDARSE MUT. fr. No parlar, no saber que res-
póndrer. Enmudecer. Obmutesco, is.
sÉR MUT. fr. Se diu del qui calla sobradament
en i;na conversació. Estar de muda. Sileo, es.
Tot NARSE MUT. fr. Pérdrer la paraula. Enmude-
cer. Mutesco, is.
MUTABILITAT, f. Inconstància, lleugeresa.
Mutahilidad, volubilidad. Inconslantia, se.
MUTACIÓ, f. Mudansa, variació. Mutacion.
Mutatio, nis. || mudansa.
MUTILACIÓ, f. y
MUTILAMENT. m. ant. Separació de un
membre vivent del cos. Mulilacion. Mutilació, nis.
MUTILAR. V. a. Tallar, separar algun mem-
bre vivent. Mutilar. Mutilo, as.
MUTILAT, DA. p. p. Mutilado. Mutilatus.
MUTUAL, adj. ant. mútüo.
MUTUALMENT Y MÚTUAMENT, adv. m.
Recíprocament. Mutuamente, reciprocamenie.Müiuò.
MÚTUO, A, adj. Recíproch, igual en la corres-
pondència. Múluo, mutual. Mutuus. |j m. for. Con-
tracte en que 's torna la mateixa quantitat que 's
pren, sens interès. Mútuo. Mutuum, i.
MUYAR. V. a. ant. mullar.
MUYLER. f. ant. muller.
MUYRA. ant. Temps irregular del verb morir.
Muera. Moriatur.
MYLS. adj. ant. millor.
NAC
CATALÀ.
NAD
197
N. Quinzena lletra del abecedari: 's pronuncia
ÈN. Sola ab un punt supleix lo nom que no se sab
ó que 's vól dir. En los raapas y escrits de marina
significa '1 Nort: N. 0. Noroest: N. N. 0. Nort, no-
roestvN. N. E. Nort, nordest. Enire 'Is antichs
fou numerat y valia 900, y ab una ratUeta sobre,
9000. En las medallas, é ins'cripcions significa
Numerio, nom propi; y N. N., nominals.
to
NA.
I
NA. f. ant. DONYA.
NABATEU, VA. adj. Lo natural de ó pertan-
yent à Nabatea regió de la Aràbia deserta. Nabaleo.
Nabathaeus.
NABLA. f. Instrument músich à modo de sal-
teri. Nabla. Naula, aa.
NABOT. m. NEBOT.
NÀCAR. m. y
NÀCARA. f. NACRE.
NACARAT, DA. adj. Lo que es de un color
semblant al nacre. Anacarado. Conchae colore prae-
•ditus.
INACIANCENO, A. Natural de y lo pertan-
ent à la ciutat de Nacianzo. Nacianceno. Nacian-
enus.
NACIÓ. f. Gent, col•lecció de habitants de un
país, província ó regne. Nacion. Natio, nis. [| En
sentit vulgar, significa qualsevol estranger. Na-
cimi. Advena, íb.
NACIÓ BATEJADA. CRISTIANISME.
NACIONAL, adj. Pertanyent à la nació. Nacio-
nal. Gentititius.
NACIONALITAT, f. Afecte particular, ó pro-
pietat de alguna nació. Nacionalidad. Patrius af-
fectus,
NACRE. m. La conxa ó closca en que 's cria la
TOMO II.
perla. Madreperla, nàcar. Margaritifera concha,
callum margaritae. |] ant. corn marí.
DE COLOR DE NACRE. NüCarado. RoSeUS. II NACARAT.
NADADOR. m. Qui nada. Nadador. Natator,
is. II Lloch en que s' acostuma à nadar. Nadadero,
nalatorio. Natatoria, ce.
NADADOR DE DINS DE LA AYGUA. BUSSO.
NADAL. m. Festivitat de la nativitat de Crislo.
Navidad. Jesuchristi natalis.
DE NADAL A SANT ESTEVE, loc. Deuota que alguna
cosa té mòlt poca consistència ó durarà mòlt poch.
Como cuchara de pan; à lumbre de pajas; durar de
misa d visperas. Quod possit, duret.
NADAMENT. m. ant. La acció de nadar. Nadó.
Natatus, us.
NADAR. V. n. Anar per sobre la aygua 'Is ani-
mals. Nadar. Nato, as. | Anar qualsevol cosa sobre
la aygua ó altre licor. Nadar. Supernato, as. ||
Anar un licor sobre de altre. Nadar. Nato, as. ||
Anar per dins de la aygua, com fan los bussos.
Somormujar, somorfjujar, buccar. ürinor, aris. ||
met. Abundar en alguna cosa. Nadar. Superabun-
do, as. I V. n. Se diu del caball que anant al ga-
lop alsa massa 'Is membres anteriors. Nadar. Na-
to, as.
TOT NADANT. 111. adv. ab que s' explica la acció
de nadar. A nadó. Natalu.
NADELA. f. ARANYA. 2.
NADELLA. f. Insecte, cabra. 2.
NADILLA. f. Pessa de ferro ab dos cuas de
oreneta sobre la qual descansa la mola volant en
los molins fariners. Anadilla, nabija. Subscus
ferrea .
NADILLER. m. Encaix en la mola pera soste-
nir la nadilla. Anadillero, nabijero. Ad subscudem
ferream fulciendam linea.
NADIR. m. astron. Punt de la esfera celeste da-
vall de nostres peus, oposat al zenit. Nadir. Nadir.
198
JNAI
DICCIONARI
NAP
NADIU, VA. adj. ant. Natural, fill de alguna
pari. Natural. Naluralis.
NAFIL. m. ant. Instrument músich de vent.
ATiafil. Fistula, ae.
NÀFORA. f. ter. CÍNIA.
NAFRA. f. Llaga en las béstias, regularment
en las cabalcaduras per haverlas fregat 1' ensella-
ment. Natadura. Petiraen, inis. || ant. ferida. ||
ant. LLAGA.
PLÉ DE NAFRAS. Se diu dc las cabalcaduras que
per flacas y vellas, ó per mòlt traballar estan to-
tas de escorxaduras ó nafras. Carorioso. Ulcerosus.
TOCARLl LA NAFRA. fr. TOCARLI AL VIU.
NAFRAR. V. a. Llagar à una bèstia per fre-
garli r ensellament. Matar. Laedo, is. || ant. ferir.
11 ant. LLAGAR. II V. r. Se diu de la cabalcadura
que se li fan nafras pel fregar del bast, sella ó
altre cos dur. Matarse. Lsedi.
NAFRAT, DA. p. p. Herido, llagado. Exulce-
ratus.
NAFTA. f. Betum oliós, nitrós, inflamable, que
's troba surant per la aygua en vàrias parts del
antich y nou continent. Nafta. Naphta, ae.
NAIP. m. ant. carta. 3.
NAIXEDOR, A. m. y f. póstumo.
NAIXEDURA. f. Posterma que 's cria junt à la
ungla. Panadizo, panarizo. Reduvia, ae.
NAIXEMENT, m. L' acte y efecte de nàixer.
Nacimienlo. Nascentia, ae. || Per antonomàsia lo de
nostre Senyor Jesucrist. Nacimiento. Natalis, is. H
Origen, descendència. Nacimiento. Initia, orum. 1|
Condició, classe, sanch, família, casa. Nacimiento.
Ortus, us. II Lloch ahont algú ha nat. Nacimiento.
Natalis locus. 1| Origen, principi ó causa de alguna
cosa. Nacimiento. Principium, ii. || La surtida de un
astre sobre '1 propi horisont. Nacimiento. Ortus,
us. II L' acte de eixir de la terra 'Is sembrats ó
plantas y de aquestas las flors ó fruyts. Nacimien-
to. Germinatio, nis.
NAIXEMENT PREMATUR. Lo que 's verifica àntes
del terme comú ú ordinari de la naturalesa. Na-
cimiento precoz. Nascentia praematura.
NAIXEMENT TARDA. 'L que 's vorifica desprès del
terme comú ú ordinari de la naturalesa. Nacimien-
to tardio. Tarda nascentia.
NAIXENSA. f. NAIXEMENT. II ant. NAIXEDURA.
NÀIXER. V. n. Surtir à llum del ventre de la
mare '1 üU. Nacer. Nascor, eris. || Brotar, apun-
tar, surtir las plantas damunt terra. Despuntar,
nacer. Germino, as. || Criarse, produhirse alguna
cosa en alguna part. Nacer. Innascor, eris. || Eixií
lo borrissol, pel ó ploma en lo cos del animal. Na-
cer. Pronascor, eris. || raet, Comensar à véurer en
r horisont algun astre. Nacer. Nascor, eris. || met.
Tenir principi una cosa de altra. Nacer. Orior,
iris. II met. Inferirse una cosa de altra. Nacer. In-
fero, ers. || met. Eixir, tenir principi las fonts ó
rius en cert lloch. Nacer. Profluo, is. | met. Co-
mensar una cosa de altra, eixir de ella, com; nài-
xer un segon orde de arquitectura de un primer.
Nacer. Exurgo, is. || Yenir, descendir, originarse.
Nacer. Mano, as. || Provenir, descendir de alguna
família ó llinatge. Nacer. Nascor, eris. || Surtir,
aparèixer de nou. Nacer. Provenio, is. || Deixarse
vèurer ó sobrevenir repentinament alguna cosa
que estava oculta ó s' ignorava, ó no s' esperava.
Nacer. Apareo, es.
NÀIXER AB LA FLOR EN LO CUL. fr. fam. Sér ditxós
ó afortunat. Nacer de pies. Omnia prosperè alicui
evenire.
NÀIXER EN ALGUN DIA ú HORA. fr. met. Havcrse
lliurat de algun gran perill. Nacer en algun dia ú
hora. Hunc diem verè natalem alicui appellare
posse.
QUI HO TÉ AL NÍIXEE MAY HO DEIXA. TCf. GENI T
FIGURA FINS À LA SEPULTURA.
QUI PRIMER NAIX PRIMER PEIX. rcf. Deuota que 'Is
fills primogènits arreplegan la hisenda, y 'Is se-
gons se quedan sense tenir que menjar. Quien an-
tes nace, antes pace. Prioris melior est conditio.
NAIXIMENT. m. ant. Fill petit ó de llet del
animal. Cria. Pullus, i. |1 ant. met. Origen, princi-
pi. Nacimiento. Origo, inis.
NALGUES. f. pi. Ancas. Nalgas. Clunes, ium.
NAM A. f. GOLOSINA, LLAMINERIA.
NAN. m. ant. No res. Nada. Nihil. H ant. nano.
NANA. f. ant. MARE.
NANET, A. adj. d. Enanico, illo, ito. Yaldèna-
nus.
NANO, A. adj. Qui es mòlt petit en estatura.
Enano. Pusillus. 1| met. Mòlt petit en sa línea. Ena-
no. Pusillus. II met. poch, insignificant.
NANQUINS. m. pi. mahó.
NANS. adv. anl. abans.
NANSA. f. ansa. II Còp pera pescar. Bulron,
nansa, buitron, buitrino. Nassa, ae.
NAP. m. Planta de dos peus de alt, de arrel en
forma de fus, blanca y en algunas castas groga ó
parda, y 's coneix també ab lo mateix nom: se
menja cuyta, y pera aquest fi 's cultiva. Nabu. Ra-
pa, ae. II Lo que's deixa pera llavor. Bunio. Bismas,
adis. II met. Home petit y gras. Recoquin,regordete.
Crassus, brevisque homo. | Conjunt de naps. Na-
beria. Naporum congeries. || vulg. Napoleon, mo-
neda. Napleon. Napoleon, is.
NAP BORT. REPUNXÓ.
nap rodó. Certa espècie de napsmès rodons que'ls
comuns. Rapo. Rapa, ae.
ARA PER NAPS ARA PER COLS. loc. Dcnota quc may
estam ab satisl acció. En verano jior calor, y en
invierno por el frio nunca falta achaque al vivo.
Urimur aestu, offlciunt nebulae, frigus et aura no-
cent.
BON NAP, Ó BON NAP 'n HAVEM ARRANCAT. loC. Dc-
nola la admiració ó disgust que causa alguna co-
sa. Fuego; chispas ; bueno anda el ajo ; hemos he-
cho buena hacienda; buena va la danza. Heul Pa-
pai!
NAR
É.
I COSA DE NiPS. Lo que es propi de ells ó 's fa de
íells. Nabal, nabar. Naparius.
MAY SE SAP SI ES GROS LO NAP, FINS QÜE HA DESCU-
Jbert lo cap. ref. no se sab de qüi són los matxos,
biNS que l' ARRIERO ES MORT.
m NO valer un nap torrat, fr. met. ab que's des-
precia à algun subjecte. No vale sus orejas llenas de
agua. Cribrum est ad aquam exhauriendum.
PELAR COM UN NAP. íl". faill. PELAR. 8.
sÉB UN NAP. fr. met. Sér mòlt pelit de estatura.
No salir del sueío. Pusilla statura esse.
SI vos DIUUEN NAPS, RESPONEU COLS. loC. DCUOta
que lo que's diu ó respon no veacomodat al assurap-
10 de ques tracta. Como por los cerros de Úbeda.
Toto ccelo aberrare, dislare; abs replane esse.
TANT SE me'n DONAN NAPS COM COLS. loC. DeUOta
que à algú tant se li'n dóna de un raodo cora de un
altre. Tanlo ó lo mismo se me da asi que asd, ú asi
que asado, ó no se me da asi que asado. Nihil alti-
net sic.
NAPAR. ra. Terreno plantat de naps. Nabal,
nabar. Napina, ae.
NAPEAS. f. pi. Ninfas de las monlanyas y bos-
cos. Napeas. Napeae, arum.
NAPET. m. d. Nabillo. Napus exilis.
NAPOLEON. m. Moneda francesa de cinch
franchs y en Espanya de dinou rals. Napoleon.
Monela sic dicta.
NAPOLlTÀjNA. ad j. Natural dey lo pertanyent
à Nàpols ciutat de Itàlia. Napolilano. Napolitanus.
NAPRÉS. adv. ant. desprès. |1 ant. Asi le acae-
ció. Sic illi evenit.
NAQUEIX. ra. adv. ant. Igualment, també. Si
íambien. Pariter.
NAQUÍS, SA. adj.ant. cort. diminut.
NARBONÉS, A. adj. Lo que pertany à Narbona
y à la Gàlia narbonesa. Narbonés, narbonense. Nar-
bonicus.
narcís, n. p. de home. Narciso. Narcissus, i.
11 Flor blanca y roja per dins, espècie de lliri. JVar-
ciso. Narcissus, i. l| mit. Jove que enamorat de sa
guapesa en una font, fou convertit en la flor mar-
cís. Narciso. Narcissus, i.
NARCISO Ó NARCISSO. m. NARCÍS. 2.
NARCÓTICH, CA. adj. Lo que té virtut de
Éldormir ó entorpir. Narcólico. Narcoticus.
^ NARCOTISME. m. Efectes produhits pels•ve-
nenos narcólichs. Narcolismo. Narcotismus, i.
NARDO. m. Planta de jardí de flors blancas y
olorosas. Nardo. Nardus, i.
LO QüE pertany AL NARDO. Nardino. Nardinus.
NARET. m. fam. revés, cop, plantofada.
NARIL8 ó NARIS8ES. m. pi. ant. Forats del
nas. Narices, venlanas. Nares, ium.
NARÍS. m. ant. nas.
NARONJA. f. Toronja de pell dobla plena de
grops. Toronja, zamboa. Citreum, ei.
NARONJER. m. Arbre que produheix las na-
ronjas. Toronjo. Citrea raalus.
CATALÀ.
NAS
199
NARRACIÓ, f. Relació, exposició, la acció de
contar alguna cosa. Narracion, narrativa. Narratio,
nis. II rel. Declaració ó exposició de un fét ab to-
tas sas circunstàncias per la comprehensió del as-
sumpto. Narracion. Narratio, nis.
NARRACIONETA. f. d, Cuenlecico, illo, nar-
racion breve. Narratiuncula, ai.
NARRADOR, A. m. y f. Qui conla, refereix,
narra. Narrador. Narrator, is.
NARRAR. V. a. Contar, referir. Narrar, espo-
ner. Narro, as.
NARRATIVA, f. narració. 1. || Xarraliva, ha-
bilitat, destresa, en referir las cosas. Narrativa.
Narrandi facultas.
NARRATORI, A. adj. Pertanyent à la narra-
ció ó à lo que la inclou. Narratorio, narrativo.
Narralivus.
NAS. m. Órgano del olfalo y de la respiració,
que també serveix pera purgar lo cervell. Mriz.
Nasum, i.
NAS AGüiLENCH. Lo quc cs cn forma de bech de
àguila. Naj'iz aguilena. Aquilinus nasus.
NAS ARRUFAT. Lo que es alt de la punta. Nam
arregazada. Resimse nares.
NAS DE LLÜMANERA. aut. BROCH.
NAS DE TABACO. 'L qui pi'cn mòlt tabaco de pòls.
Tabacoso. Tabaci pulvere nimis utens.
NAS GROS. Lo qui té '1 nas raès gros de lo regu-
lar, ^arigon, narigudo. Nasulus.
NAS PLA, XAFAT, xATO, ó ROM. Lo uas quasi pla
que no cobreix com lo regular. Namc/mía, rema-
chada, roma. Obtusae, simae nares, depressus nasus.
ARRUFAR LO NAS. fr. mct. Repuguar alguna cosa.
Tòrcer las narices. Renuo, is.
ESCARBOTARSE 'l NAS. fr. Putincjarse 'Is forats
del nas ab los dits. Hacer pelolillas. Nares inurba-
nè digilis extergere.
FICAR LO NAS PER TOTS LOS CULS. fp. fam. FicarsB
en lot. Meter el hocico en todo, ó con sus once de
oveja. Omnibus se inserere.
LLEVAR ó TALLAR LO NAS. fr. Dcsnarigar. Nares
amputaré.
NO HI HA QUE FIAR DE QUI TINGA NAS EN LA CARA.
loc. Adverteix la poca fidelitat que hi ha en la
gent. //oy dia no hay que fiar; fiar de Dios sobre
buenaprenda. Nemo est cui commitere, credere, fi-
dem dare.
QUI TÉ BON NAS, TÉ BON DETRAS. exp. fam. ab que
se sól motejar al qui té 'I nas gros. La buena por-
tada honra la casa. Honesta facies hominem com-
mendat.
SENTIR DK NAS. fr. Percibir olor de alguna cosa.
Dar à uno en la nariz alguna cosa. Redoleo, es.
SENTIRSE DE NAS Ó DE CAP DE NAS. fr. met. PreSU-
mir, endevinar algú lo que altre vól executar. Dar
en la nariz; oler, husmear. Redoleo, es.
TENIR NAS DE GOS PERDIGUER, fr. met. Pressentlf
alguna cosa. Tener largas narices, ó narices de
perro perdiguera. Praevidere; longè redolere.
DICCIONARI
Deixarse véurer. Aso
2iOO NAT
TRAURER LO NAS. fr. fam
mar. Sese ostendere.
XAFAR Ó REVENTAR LO NAS EN SANCH. fr. que USaO
los noys, y equival à férse surlir sanch del nas
quant van à cops de punys. Hacer la mostaza. É
naribus sanguinem pugnis extrahere.
XAFARSE 'l NAS. fr. Malmetrérscl ab algun cop.
Hacerse las narices. Nares offensare.
NASARENO, A. adj. Natural de y lo pertan-
yent à Nazaret ciutat de Galilea. Nazarem, nazd-
reo. Nazarenus.
NASART. m. ün dels registres del orga com-
post de flautas comunas ò punxagudas pels dos
extrems y de major diàmetro que'l regular ; sa
composició es de unísono, terceras, quinlas y ocla-
vas formant unasuavíssima armonia. Nasardo. Or-
ganicorum ordinum regula sic dicta.
NASCUT, DA. p. p. fam. irr. nat.
NASSAL. adj. Pertanyent al nas. Nasal. Ad
nasum pertinens.
NASSARI. n. p. de home. Nazàrio. Naza-
rius, ii.
NAS8ET. m. d. ISarigueta, nariguilla. Nasutu-
la, ai,
NASSUT , DA. adj . Qui té gran nas. Narigon,
^nason, narigudo. Nasutus.
NAT, DA. p. p. Mcido. Natus. |] adj. Propi, à
propòsit. Nacido. Natus. 1| Tots los homes passats y
presents. Nacidos. Nali, orum.
REN ó MAL NAT. Dc uoblc ó baix naixamcut. Bien
ó mal nacido. Claro vel obscuro sanguine natus.
HE NAT POHRE T 'm TROHO VESTIT, ENCARA HE AD-
QUIRIT, ref. Denota que pera consolarnos, cada hu
déu conformarse ab la seva sort. Pobre naci, pobre
me hallo, ni pierdo ni gano. Dominus dedit, 'Dorai-
nus abstulit, sit nomen Domini benedictum.
NATA. f. Flor de la llet. Crema, nata. Cremor,
is. II met. Lo mès principal y estimat en qualsevol
Ifnea. Flor, nata. Flor, ris. || Cop donat al clatell
ab lo palmell de la ma. Pescozonada, pescozon. Co-
lapus, i.
TRAURER LA NATA. fr. Separar de la llet la flor ó
part mès substanciosa. Desnatar. Spumam adi-
mere.
NATAL. adj. Pertanyent al naixement. Natal.
Natal is.
NATALICI , A. adj. Pertanyent al naixement.
y à las festas que's fan en ell. Natalicio. Natalitius.
NATETA. f. d. de nata. 1. Natilla. Butyrum
lactis exiguum. II d. de nata. 3. Lijero pescozon.
Suavis percussió.
NATILLA. f. CREMA.
NATIU, VA. adj. Lo qui naix naturalment. Na-
tivo, natural. Nativus. |1 Lo que pertany al naixe-
ment. Nativo. Nativus.
NATIVITAT, f. Lo dia del naixement. Nativi-
dad, nacimiento. Natale, is.
NATJADA. f. Pallissa de assots. Azote, paliza.
Yerberatio, nis.
NAT
Assotar. Azotar, zurrar. Yer-
NATJAft. V. a.
bero, as.
NATO, A. adj. Unit à altra cosa com à depen-
dència de ella. Anejo, nalo. Annexus.
NATSARI. m. ant. nassari.
NATURA, m. naturalesa. || mús. Una de las
tres propietats de la música entre las de bequadro
y bemoll. Natura. Musícíe natura. | ant. llinatge,
prosapia. 11 ant. Qualitat, propietat. iYaíwra/eza. Na-
tura, ae. II ant. classe, sort, espècie. | Sexo, parts
genitals dels animals. Natura, naturaleza. Natu-
ra, se.
DE MALA NATURA, loc. aut. De mala catadura.
Pravi aspecti.
NATURAL, adj. Pertanyent à la naturalesa,
conforme al geni ó propietat de lascosas. Natural.
Naturalis. l| Fill de algun poble ó regne. Natural.
Naturalis. || Ingénuo en sòn modo de procehir. Na-
tural. Ingenuus. || Sense artifici. Natural. Natura-
lis. II Lo que imiía à la naturalesa ab propietat.
Natural. Naturalis. || Lo que es regular y succe-
heix comunment. Natural. Naturalis. I Lo que's
produheix ab solas las forsas de la naturalesa. Na-
tural. Naturalis. || natiu. 1. 1| S' aplica als senyors
de vassalls, ó als que per sòn Uinaige tenian dretà
la senyoria encara que no fossen de la terra. Na-
tural. Naturalis. |j m. Geni, índole, inclinació prò-
pia de cada hu. Natural. Natura, ae. || Complexió.
Natural. Natura, ae. [j pàtria.
AL NATURAL, m. adv. Sèns art, sense composició.
Al natural. Naturaliter.
BON ó MAL NATURAL. Bona ó mala complexió. Bien
ò mal complexionado. Bene vel malè constitutus.
copiar DEL NATURAL, ff. Se diu dcls piutors ó
escultors que traballan servintlos de modelo la na-
turalesa. Copiar del natural. Ad vivum pingere.
POCH NATURAL, AMANERAT.
NATURALESA, f. Lo propi ser de cada cosa.
Naturaleza. Natura, ae. || L' agregat, orde y dispo-
sició de totas las entitats que componen 1' univers.
Naturaleza. Natura, ae. || Lo principi universal de
totas las operacionsesponlàneas è independents del
artifici. Naturaleza. Natura, aï. || med. Lo principi
intrínsech que regeix, goberna y causa tots los mo-
ximents naturals y funcions del cos. Naturaleza.
Natura, ae. || Temperament de qualitats en lo cos
del•animal, com : naturalesa seca, freda, etc. Na-
turaleza. Natura, ae. || La virtut, qualitat ó propie-
tat de las cúsas. Naturaleza. Yis, is. || La qualitat,
orde y disposició dels negocis y dependéncias. Na-
turaleza. Natura, ae. || Origen de algú en la part
ahont ha nat. Naturaleza. Natura, ae. | Forsa ó ac-
tivitat natural. Naturaleza. Natura, a;. || Qualitat
à sèr tingut per natural de un poble, Naturaleza.
Natura, ae. | Privilegi que obté un estranger pera
gosar dels drets propis dels naturals. Naturaleza,
naturalizacion. Givis privilegií donatio. || pint. y
escult. Qualsevol de las cosas que presenta la na-
turalesa. Naturaleza. Quaelibet naturalis res. | na-
NAU
CATALÀ.
NAV
201
JRALITAT. p ant. Dependència feudal y drets feu-
dals sobre personas y cosas. Naluraleza. Natura, le.
NATURALI8AR. V. a. Admétrer com natural
al estranger, concedirli '1 privilegi de gosar los
drets que gosan los naturals del país. Naluralizar.
Municipem facere.
NATURALISAT, DA. p. p. Natwalizado. Ci-
vitale donatus.
NATURALÍSSIM , A. adj. sup. Naturalisimo.
Yaldè naturalis.
NATURALISTA, m. Qui coneix, descriu y
examina las cosas naturals. Naturalista. Naturalis
historiae doctus.
NATURALITAT, f. Origen que algií té en al-
guna ciutat ó regne y '1 dret que per ell s' adqui-
reix de gosar los privilegis propis dels naturals.
Naturalidad. Civitatis jus. || Ingenuïtat, senzillesa,
dolsura en lo tracte y modo de procehir. Natura-
lidad. Ingenuitas, atis. |1 Conformitat de las cosas
ab las lleys ordinàrias y comunas. Naturalidad.
Naturae legibus conformitas.
NATURALMENT, adv. m. Segons la natura-
lesa. Naturalmente. Naturaliter. [] Ab senzillesa.
Naturalmenle. Geminè. [j Sens art. Naturalmente.
Ad naturam, secundum naturam. || De un modo na-
tural ó que no excedeix la forsa de la naturalesa.
Naturalmente. Naturaliter.
NAU. f. Embarcació, barca. La mès gran de la
família de las galeras que sols se movia pel vent y
la vela. Alguns de sos derivatius admelian a vega-
das lo rem. Nave, nao, bajel, barco. Carina, íb. 1|
En los edificis es un canó seguit de bóveda, com
la de la iglésia. Nave. Pronaum, i.
Ni,ü DE LA IGLÉSIA Ó DE PERE, met. Col-lsCCiÓ dels
fiels baix lo gobern del Sumo Pontífex. Nave. Ec-
clesiíB navis.
NAD ESTANTA. aut. La reparada pera que no fas-
se ayguas. Nave estanca. Ferruminala navis.
ANAR LA NAü EN TERRA. fr. Dar al través, varar.
Navem in scopulis haerere.
DONAR LATS A LA NAU. loc. aut. nàut. Dar la ban-
da la nave. Navem inclinaré.
EIXIR DE LA NAU. fr. Deixar de manaria. Salir del
mando de la nave. Navi renunciaré.
EN NAU. loc. ant. nàut. À bordo.
FLKTAR UNA NAU À sÒN COMPTE, fr. Fktar una nave
IAsu riesgo, por su cuenta. Per aversionem conduce-
k navem.
LEVAR LA NAU. loC. ant. nàut. SARPAR.
soRRAR LA NAU. fr. Laslrar. Saburro, as.
SPATXAR ó ESPATXAR LA NAU. fr. aut. Habilitaria
peraT viatge. Aviar, habilitar. Paro, as.
TIRAR LA NAU. loc. ant. nàut. Sacar en tierra la
nave, vararla. Navim in terra trahere.
NAU£TA. f. d. NAÜHETA.
NAUFRAGH. m. ant. naufragi.
NAUFRAGANT, p. a. Qui naufraga. Naufra-
gante. Naufragans. || adj, naufrago,
NAUFRAGAR, v. n, Anàrsen a fons, pérdrerse
la embarcació, A'au/ra^'ar. Naufrago, as. fl met. Eixir
mal de alguna empresa ó negoci. Naufragar. Rem
suam in desporalis el profligalis habere,
NAUFRAGI, m. Acció de anàrsen à fons una
embarcació. Naufragio. Naufragium, ii. 1| met. Pèr-
dua, desgràcia, desastre gran. Naufragio. Infortu-
nium, ii.
NAUFRAGO, A. adj. Qui ha patit naufragi.
Nàufraga. Naufragus. || S' aplica als peixos mons-
truosos que fan naufragar las embarcacions. Nau-
frago. Naufragus. fl Llansat ó escupit del mar. Nau-
frago. Ejectus.
NAUFRAICH. m, ant. naufragi.
NAUGEAR. V. n. ant. navegar.
NAUGER. adj. ant. navegant.
NAUHETA. f, d. Navecilla, ita, ica. Navicula,
se, II BARQUILLA, 2,
NAUMÀQUIA. f. Festa, pelea, batalla fingida
de naus, Naumaquia. Naumachia, ae, || Lo Uoch
destinat pera'l combat fingit de embarcacions. Nau-
maquia. Naumachia, ae.
NAU8GOPI. ra. Instrument per medi del qual
poden distingirse las embarcacions à gran distàn-
cia. Nauscopio. Nauscopius, ii,
NAUT, A. adj. ant, nou,
NÀUTICA, f. Ciència y art de navegar. Nàuti-
ca. Nàutica ars,
NÀUTICH, A. adj. Naval, pertanyent à la nàu-*
tica ó marina. Nàutico. Nauticus, *
NAUTODICE. m. Títol de certs magistrats su-
balterns de Aténas encarregats de terminar las di-
feréncias entre naviers y marins, Nautodice. Nan-
todices.
NAUXER. m. ant. Capità de barco, Capitan, co-
mandante de nave. Navarchus, i,
NAVAGETA. f, d, Navajilla, ica, ita, nava-
juela. Parva novacula,
NAVAJA. f. Ganivet que's tanca, de punta ro-
ma pera afeytar. Navaja. Scalptorium, ii. H ter.
ganivet.
NAVAJA estreta. La que es mès carta y té la fu-
lla mès estreta que las regulars, Verduguillo. Scalp-
torium minus.
NAVAL. adj. Pertanyent à las naus, al mar, à
la marina, à la navegació. Naval. Classicus. || m.
pLTela de lli no mòlt fina. Mories, laval. Tela li-
nea sic dicta.
NAVARRÉS, A. adj. ant. y
NAVARRO, A. adj. Natural de y lo pertanyent
à Navarra regne de Espanya. Navarro. Yasconicus.
NAVEGABLE, adj. Lo que's pót navegar, que
pórla naus. Navegable. Naviger, navigabilis.
NAVEGACIÓ, f. Acte y efecte de navegar. Na-
vegacion. Navigatio, nis. || Lo temps que dura un
viatge per la aygua. Navegacion. Navis actionis
tem pus.
NAVEGADOR , A. m. y f, y
NAVEGANT, p, a. Qui navega, Naveganle, na-
vegador, nanta. Nauta, se.
102
NEC
DICCIONARI
NEF
NAVEGAR. V. n. Fér viatge 6 viatjar per mar.
Navegar. Navigo, as. |1 met. Anar de unas terras à
altras tractant y comerciejant. Navegar. Undique
quoquoversüs ire.
NAVETA, f. BARQÜILLA. 2.
NAVICULARI. m. Armador ó capità de em-
barcació mercant entre 'Is romans. Naviculario.
Navicularius, ii.
NAVILI, m. ant. y
NAVIO. m. VAIXELL.
NAVIXELLA. f. d. ant. vaixellet.
NAYA. f. ant. CORREDOR. 2.
NÀYADES. f. pi. mit. Ninfas dels rius y de las
fonts. Ndyades. Naias, nais, idis.
NE.
NE. ant. NI. II ant. en. || ant. conj. y. | Se
pren com a pronom. De el, de ella, de ello. Ex eo,
ea, eo.
NEBODER, A. m. y f. RENEBOT.
NEBOT, DA. m. y f. Fill ó filla del germà ó
germana. Sobrino, népote. Sobrinus, i.
NECEDAT. f. Tonteria. Majaderia, necedad es-
tupidez, boberia. Inscitia, ae. || Imprudència, ler-
quedat, perfídia. Necedad. Imprudentia, ae || Ditxo
6 fét fora de rahó. Badajada, necedad. Ineplia, se.
NECESSARI, A. adj. Precís, indispensable.
Necesario. Necessarius. || Lo que es menester y 's
necessita pera alguna operació ó peralograr algun
fi. Necesario. Necessarius. [| fil. Lo que 's la com
obligat de altra cosa, com à oposat à lo voluntari.
Necesario. Necessarius. I fil. S' aplica à las causas
que obran sense llibertat per determinació de sa
naturalesa. Necesario. Necessarius. || for. ant. S'
aplicava al hereu instituhit quant era esclau del
lestador. Necesario. Necessarius.
NECESSÀRIA, f. Comuna, bassa, secreta. Le-
trina, necessària, secreta, lugar comun, privada,
igriega, escusado. Latrina, aj. || garita, galeria.
ESCURAR N0CESSARIAS. fr. Tràurer la inmundícia
depositada en ellas. Limpiar lelrinas. Exsterco-
ro, as.
NECESSÀRIAMENT, adv. m. Per necesitat ó
precisió. Necesariamenle. Necessariè, necessariò.
NECESSARIÍSSIM, A. adj. sup. Necesarisimo.
Maximè necessarius.
NECESSITADÍSSIM, A. adj. sup. Necesitadl-
simo. Summe indigens.
NECESSITAR. V. a. Forsar, obligar, precisar.
Necesilar. Cogo, is. [1 v. a. yn.Havér menester,
tenir falla de alguna cosa. Necesilar. Indigeo, es.
NECESSITAT, DA. p. p. Necesilado. Coactus.
II La forsa natural de las cosas que las obliga à
obrar inevitablement. Necesidad. Necessitas, atis.
II ant. Precisió, obligació indispensable. Necesi-
dad. Necessitudo, inis. |1 Pobresa, misèria. Necesi-
dad. Inopia, ae. |1 Perill en que 's necessita, que
exigeix prompte auxili, ivecesídatí. Periculum, i. |
La falta que fa alguna cosa pera executar ó conse-
guir lo que 's desitja. Necesidad. Necessitas, atis. ||
Qualsevol de las evacuacions corporals. Necesi-
dad, ú necesidad de la naturaleza. ürgenlis alvei
necessitas. [j La falla continuada de aliment que
fà defallirse ; y en aquest sentit se diu: càurer
de NECESSITAT. Ncccsidad. Yiclus inopia summa vel
indigenlia. \\ mit. Diossa falsa à qui tot obehia. Ne-
cesidad, hado, destino. Necessitas, atis.
NECESSITAT COMUNA. Icol. La CU que una persona
V. g. pót passar encara que ab traball. Necesidad
comun. Necessitas communis.
NECESSITAT DE MEDIS. teol. La precisió absoluta
de una cosa sense la qual no's pótconseguir la sal-
vació. Necesidad de medio. Necessitas medii.
NECESSITAT DE PRECEPTE, teol. Aquella en que
posa alguna lley que obliga. Necesidad de preceplo.
Necessitas praecepti.
NECESSITAT EXTREMA. L' estat CU que algú perdrà
la vida sinó ix de ell, ó no s' acut ab 1' auxili. A'e-
cesidad extrema. Necessitas gravis.
ESTAR EN EXTREMA NECESSITAT, fr. ARRIBAR AL EX-
TREM.
FÉR DE LA NECESSITAT VIRTUT, fr. Fér algú de
bona gana lo que no's pót evitar. Hacer de la nece-
sidad virtud. Necessitatem versam in volunlaiem.
LA NECESSITAT NO TÉ LLEY. TCf. Explica qUC'l qUe
té urgent necessitat, se creu dispensat de las lleys
y obligacions comunas. La necesidad carece de ley.
Necessilas nulla lege tenetur ; necessitas caret lege.
NECH. adj. ant. ocult, amagat.
NECI, A. Tonlo, ignorant, fàluo, ximple. Necia.
Slulius. II S' aplica à las paraulas ú obras fora de
rahó, com: pregunta, acció nécia, Necio. Ineptus.
II Lo fallat de rahó. Necio. Stolidus.
NÈCIAMENT, adv. m. Tontament. Neciamenle,
Insipienler, inepte, absurdè, fatuè, slolidè.
NECROLOGIA. f. Notícia, llista de morts. Ne-
crologia. Mortuorum nota.
NECROLÓGICH, CA. adj. Pertanyent à la ne-
urologia. Necrològica. Ad mortuorum cafalogura
perlinens.
NECROSCÓPIA. f. Examen del cadàver pera
descubrir lo lloch de las malaltias, la alteració
dels òrgans y la causa de la mort. Necroscopia. Ca-
daveris inspectio.
NÉCTAR. m. mit. Beguda suavíssima é imagi-
nària del Deus. Néctar. Nedar, is. || Per analogia 's
diu de qualsevol licor mòlt suau y agradable. Néc-
tar. Nectar, is.
NEDEJAR. V. a. NETEJAR.
NEDESA. f. ant. netedat, puresa.
NEDEU, A. adj. ant. net.
NEFANDO, A. adj. Indigne, torpe, de que no's
pót parlar sèns empaix. Nefando. Nefandum.
NEFASTO, A. adj. S' aplica als dias que entre
'Is romans no 's podian tractar los negocis públichs
y estavan tancats los tribunals. Nejasto. Nefas-
tus.
NEG
NEFRÍTICH, ca. adj. Dolor causat de pedias
ó arena en los ronyons. Nefritico. Nephrilicus.
NEFROGRAFIA. f. Descripció anatòmica dels
ronyons. íSefrografia. Nefrographia, a;.
NEGABLE. adj. Lo quc's pót negar. Negable.
Quod negari polest.
NEGACIÓ, f. La acció de negar. Negacion, ne-
gativa. Negatio, nis. || Privació, carència de alguna
cosa, Negacion. Negatio, nis. || La partícula nega-
tiva. Negacion. Negativa- partícula.
NEGADA, f. La acció de negarse ú ofegarse.
Àhogamiento. Suffocatio, nis.
NEGADOR, A. m. y f. ant. Qui nega. Nega-
dor. Inficiator, is.
NEGAMENT. m. ant. inundació.
NEGANT, adv. m. negativament.
NEGAR. V. a. No convenir à lo que altre diu,
donarho per fals. Negar. Nego, as. |1 Dir que no,
no concedir lo que 's demana. Negar. Denego, as.
II No confessar un delicte. Negar. Nego as. | Ye-
dar, prohibir, destorbar. Negar. Yeto, as. U Refu-
sar, desdenyar alguna cosa, no regonéixeria com à
pròpia. Negar. Nego, as. |1 Ocultar, dissimular.
Negar. Nego, as. || Ofegar ab aygua. Ahogar. Suf-
foco, as. II INUNDAR. |1 Fallar, no correspóndrer a la
obligació que imposan alguns títols; com: negar
la obediència al príncep. Negar. Nego, as. |1 v. r.
Escusarse. Negarse. Recusari, renui. |1 No admé-
trer algú al qui '1 busca. Negarse. Se alicui negaré-
II ofegarse.
negarse así mateix, fr. met. Subjectarse en tol
al Evangeli. Negarse à si mismo. Se ipsum abne-
gare.
NEGAT, DA. p. p. Negado. Negalus. 1| curt. 6.
1. 8. 9.
NEGATIU, VA. adj. Lo que nega. Negante, ne-
galivo. Negans, negativus.
NEGATIVA, f. NEGACIÓ.
NEGATIVAMENT, adv. m. Ab negació. Nega-
tivamenle. Negat i vè.
NEGLIGÈNCIA, f. Descuyt, omissió, falta de
exactitut. Negligència. Negligentia, ae. || peresa.
NEGLIGENT, A. adj. Descuydat. Negligente.
Negligens. || peresós.
■ NEGLIGENTMENT. adv. m. Ab negligència.
Wfíeglinentemenle. Negligenter. || peresosament.
■ NEGOCI, m. Terme genérich que se substitu-
iieix p 'Is termes propis y particulars de cada cosa.
Negoci). Negotium, ií. || Dependència, pretensió,
agénci'i. Negocio. Negotium, ii. |1 Ocupació, as-
umpto, empleo. Negocio. Negotium, ii. | Utilitat,
nterés, producto de allò en que 's tracta. Negocio.
Lucrum, i. |1 negociació. I La ganància y utilitat
que 's tiau de alguna cosa. Granjeria. Lucrum, i.
negoci de mala digestió. 'L que es dificultós de
compóndrer. Negocio de mala digestion. Res dif-
flcilis.
ANAR calent ó FORT ALGUN NEGOCI, fr. Tractarse
ab activitat. Bullir algun negocio, ürgeri negotium.
CATALi. NEG 203
ANAR PER sos NEGOCIS, fr. Córrer de una part à
altra fent diligéncias. Traginar. Ultrò citroque
perambulare.
Bi5 VA 'l NEGOCI. Bxp. fam. Eslar al segur, fora
de perill. En salvo està el que repica. Res est in
vado.
CÓRRER LO NEGOCI Ó 'lS NEGOCIS, fr. Tcuir SÒU
curs. Córrer los negocios. Negotia expediré. H Ila-
verhi mòlta activitat de comers. Negociarse. Ne-
gotiari.
DETENIR LO NEGOCI, fr. Posai'li dcstorbs. Emplas-
tar un negocio. Moras nectere.
ENTRAR EN UN NEGOCI, fr. Péndrcrhi part, encar-
regàrsen. Entrar en un negocio. Negotium in se
suscipere.
ESTAR PLE ò CARREGAT DE NEGOCIS, fr. Trobarse
mòlt ocupat ab multitut de cosas que aténdrer. Es-
tar rodeado de negocios. Negotiis circumquaque
teneri.
ESTAR SOBRE ALGUN NEGOCI, fr. Aclívarlo ab eficà-
cia. Estar sobre un negocio. Instaré.
EVACUAR UN NEGOCI, fr. EVACUAR. 2.
FÉR sòN NEGOCI, fr. Disposar y gobernar alguna
cosa de manera que resulte en profit de qui la ma-
neja. Hacer su negocio, su agosto. Rebus suís con-
sulere.
MANEJAR LOS NEGOCIS, fr. Dírígirlos ab destresa y
de manera ques' encaminen al fi. Negociar. Nego-
tia gerere.
NEGOCIABLE, adj. S' aplica als géneros ab
que's negocia. Comerciable. Mercabilis.
NEGOCIACIÓ, f. Comers, tràfech. Negociacion,
negocio. Negotiatio, nis. 1| Jlaneig polítich de las
dependéncias y pretensions. Negociacion. Procu-
ratio, nis.
NEGOCIADOR, A. m. y f. negociant. || me-
DIANER.
NEGOCIANT, p. a. Comerciant, traficant. Ne~
gociante, negociador. Negotialor, is.-
NEGOCIANT DE LLANA. Qui trafica ab ella. Lanero.
Lanarius, ii.
NEGOCIAR Y NEGOCIEJAR. V. n. Comer-
ciar, traficar. Negociar. Negotior, aris. || Manejar
públicament las dependéncias ó pretensions. Nego-
ciar. Negotia gerere. || Ajustar lo traspàs, cessió ó
endós de algun vale ó lletra de cambi, arreglant
los interessos que s' han de pagar segons estil. iVe-
gociar. Negotium facere.
NEGOCIET. ra. d. Negozuelo. Negotiolum, i.
NEGOCIOS, A. adj. Aplicat, diligent ycuyda-
dós de sos negocis. Negocioso. Negotiosus.
NEGRAL. adj. NEGRENCH.
NEGRAT, DA.p.p. ant. ENNEGRIT, ENMASCABAT.
NEGRE, A. adj. S' aplica al cos opach y porós
que reb la llum y no la reflexa. Negro. Níger. || Lo
que no té la blancura que li correspon. Negro. Ní-
ger. II Obscur, tenebrós. Negro. Níger, gri. || Home
ó dona de dit color. Negro. Niger.
NEGREJAMENT. m. aut. negrob.
iOi
NEN
DICCIONARI
NES
NEGREJAR. V. n. Aparèixer negra una cosa.
Negrear. Nigresco, is. | v. a. ennegrir.
NEGRENCH, CA. adj. Lo que tiraà negre. Ne-
gruzco, negral, acijado. Subniger.
NEGRET Y NEGRILLO, A. m. y f. d. Negri-
llo. Nigellus, i.
NEGRÍSSIM, A. adj. sup. Negrisimo. Nigerri-
mus.
NEGROMÀNCIA. f. ant. NIGROMANGIA.
NEGROMÀNTICH, CA. adj. ant. nigromIn-
TICH.
NEGROR, f. Qualitat que constituheix las co-
sas negras. Negror, negrura. Nigrities, ei. || Foscor
que sól precehir à las tempestats. Cerrazon. Ca-
ligo, inis. II OBSCURITAT. || L' acte de ennegrir. En-
negrecimienlo. Nigrificandi actus.
NEGRURA. f. ant. negror.
NEGÚ, NA. adj. ant. ningú.
NEGUIT, m. Mal humor, impaciència, displi-
cència. Desazon, desabrimienlo. Aílictio, nis. || Dis-
gust ó inquietut interior que causa '\ desitj de una
cosa méntres no 's logra. Comezon, quemazon. An-
xietas, atis. || Inquietut per alguna viva picor ó al-
tra molèstia corporal. Concomio , concomezon, con-
comimiento. Prurientisinquieludo. || Lo viu inquiet
desilj de fér alguna cosa. Rabanillo, prurilo. Im-
moderatacupiditas.
NEGUITEJAR. V. r. Apesarar, disgustar. Des-
azonar, despechar, desahrir, apesarar, angustiar.
Maerore quempiam aílicere. || v. r. Consumirse, es-
tar impacient. Desazonarse, destrizarse, concomer-
se, pudrirse, deshacerse ; hacerse trizas. Curà angi,
premi.
NEGUITEJAT, DA. p. p. Destrizado. Curà
presus.
NEGUITÓS , A. adj. Malfet, malganós. Desazo-
nado. Morosus.
NEGUITOSAMENT. adv. m. Ab neguit. Des-
apacib Iemen le ,* tfas tidiosamen te, desasosegadamente .
Morosè.
NEGUN, A. adj. ant. ningün.
NEL. loc. ant. Ni le. Mec ei aut eum.
NELL. loc. ant. En el. In illo.
NEM. loc. ant. Ni me. Nec mihi ó me.
NEMEU, A. adj. Pertanyent à Nemea ciutat del
Poloponès, y al bosch en que Hèrcules matà al hor-
rorós lleó. Nemeo. Nemeus.
NÉMINE DISCREPANTE. m. adv. llat. Ab
tots los vots. Némine discrepante. Neraine discre-
panle.
NEN, A. m. y f. Noy ó noya petits. Rorro, nene,
pàrvulo. Infantulus, i. i| Xixell, fàcil desér engan-
yat. Mololilo, motolotico. Inexpertus. || met. L' in-
nocenty senzill. Tortolico, illo, ilo,pollilo. Candidus.
nen den cisas. Minyó gran que té propietats de
noy. Nino de la rollona. Centum annorum puer.
NINGÚ , NA. m. y f. ant. ningú.
NENS. loc. ant. Ni nos. Nec nobis vel nos.
NENÚFAR, m. escudet. 3.
NEO, A. adj. NOU.
NEOCATÓLICH, CA. adj. Lo que pertany al
neocatolicisme. Neocalólico. Neocatholicus.
NEOCATOLICISME. m. Espècie de filosofia
cristiana introduhida per alguns moders escritors
y polítichs. Neocatolicismo. Neocatholicismus.
NEÒFIT, m. Recent convertit à la verdadera
religió. Neófilo. Neophytus, i.
NEOMÉNIA. f. Primer dia de la lluna. Neome-
nia, novilunio. Neomenia, se.
NEONOMI. adj. Indivíduo de una secta cris-
tiana que no adraitia 1' Antich Testament y no re-
goneixia mès que 1' Evangeli. Neonomio. Neono-
mius, i.
NEPREN. loc. ant. Així succeheix. Asi acaece.
Ita accidit.
NEPTA. f. Planta de Espanya de fuUas en figu-
ra de cor, cubertas pel revés de una borra blanca.
Nebada, nébada. Mellissa nepeta.
NEPTÚ. m. mit. Dèu de las ayguas. Neptuno.
Neptunus, i.
NEQUiCIA. f. ant. MALDAT.
NEREIDAS. f. pi. Ninfas del mar, que las pinta-
van mitj dona y milj peix. Nereidas. Nereides, um.
NERO. m. Peix de dos peus de llarch, de cos
quasi oval, un poch xato, groguench pel llom y
blanch pel ventre, '1 cap groguench : sa carn se té
per una de las mès delicadas. Nero. Perca, ae.
NERONIÀ, NA. adj. Lo pertanyent à Neró, sisè
emperador de Roma, mónstruo de torpesa y cruel-
tat. Neroniano. Neraseus , neronianus. || S' aplica
à la sangria que repeteix mòltas vegadas en un dia
y en un mateix animal. Neroniana,nerónica. Eodem
in die credum phlebotomum.
NERVI. m. y derivats, nirvi.
NERVi, NA. adj. Que s' aplicava à tota subs-
tància medicamentosa, que aplicada al exterior té
la propietat de confortar lo sistema nerviós. Ner-
vino. Nervinus.
NERVOMOTILITAT. f. Propietat en virtut de
la qual los nirvis són modificats per las impres-
sions y transmiteixen las modificacions al cervell.
Nervomolilidad. Propietas qua nervi modificantur.
NERVOMOTOR. m. Agent sug»eptible de mo-
dificar un nirvi de modo que sa modificació sia
transmesa al cervell. Nervomolor. Agens propieta-
te nervium modificandi gaudens.
NESGIÉNCIA. f. Ignorància, necedat. Nescien-
cia. Inscitia, ai.
NESCIENT. adj. Ignorant. Nescienle. Inscius,
nesciens.
NESPLA. f. Fruyt rodó, molsut, remata ab una
espècie de corona, revestit de una pell groguenca
y aspra, però quant es madura blana, parda y dol-
sa ; comunment madura fora del arbre en paratges,
ombrívols. Nispola, néspera, nispero. Mespilura, i.
NE8PLER. m. y
NESPLERA. f. Arbre de uns dotze peus de alt,
la soca tortuosa, però cuberta de fullas en figura,
i
I
NET
de llansa, duras y pel revés cuberlas de borra blan-
ca, las flors blancas, grans y solitàrias. Nispero.
Mespilus, i.
NE8T, A. loc. ant. En este, en esla. In hoc, inhac.
NÈT, A. m. y f. Fill de fill ó filla del avi. Me-
to. Nepos, olis. II Descendent de alguna línea en la
tercera, quarta y demés generacions. Nieto. Ne-
pos, tis.
NET, A. adj. Límpio, pur. Limpio, neto, puro.
Mundus. II Lo que resulta líquit ó sense taras. .Ycto.
Purus. H adv. netament.
NET COM üNA PATEN.v. loc. fam. Llis, mòll net,
Mondo; como el pelo de la masa. Limpidus.
NET Y CLAR. m. adv. Ab toia claredat, sense nin-
gun reparo ni mirament. En, buen romance, redon-
do, en puridad. Liquidè.
EN NET. m. adv. ab que s' explica '1 valor fixo
que queda de alguna cosa desconlats los gaslos.
En limpio. Deduclis impensis.
FÉB NET, fr. Acabar tol lo que algú té. Hacer flux;
dar finiquilo. Omnia dissiparé. || fr. Acabar una co-
sa; regularment se diu en lo joch, Qaedarse à es-
padas. Pecunia exui.
JUGAR NET, ír. mel. No fér trampas. Jugar lim-
pio. íntegre procedere.
POSAR EN NET. fr. Copiar lo que estava en borra-
dor. Poner en limpio. Transcribo, is. jj mel. Acla-
rar algun negoci. Poner en limpio. Liquido, as.
QUEDAR NET Y ESCURAT, fr. met. Qucdar sense di-
ners. Quedar limpio. Nullam alicui pecuniam reli-
quam esse.
TRAURER EN NET. fr. Dedulur la substància ó con-
seqüència clara de alguna cosa. Sacar en limpio.
Deduco, is. || fr. posar en net.
NETAMENT, adv. m. Sense ningun reparo, ab
resolució. Redondamenle, resuellamente. Aperlè.
NETEDAT, f. Curiositat, lirapiesa. Limpieza,
aseo, tersura. Mundilia, ai.
NETEJA Y NETEJADA, f. NETEJAMENT. || La
operació que'sfaen las minas pera separar dels me-
talls las raalériasbarrejadas. Lava, lave. Lotio,nis.
NETEJADOR, A. m. y f. Lo qui neteja. Lim-
piador. Mundator, is.
NETEJAMENT. m. ant, L' acle y efecte de
netejar. Limpia, limpiadura, limpiamienlo. Purga-
lio, nis.
NETEJAR. V. a. Limpiar, Limpiar. Mundo, as.
II met. Fér fugir de alguna part als que són per-
judicials en ella, com: lo camí de lladres, la mar
de corsaris. Limpiar. Purgo, as, | rentar, || puri-
ficar. P Tràurer à alguna cosa las ba* rejas. Lim-
piar. Purgo, as. II Parlant de las canonadas y con-
ductes de aygua es ficarhi un manat de romague-
ras fenllas anar amunt y avall pera que arranquen
la brutícia. Zarcear. Ruheis virgis aquaíductus pur-
garé. II Tràurer la brutícia de las pedras precio-
sas y alhajas de or y plata, y ferlas tornar bonicas
per medi de un pinzellet de cerdas. Sedear. Supe-
llectilia cetaceà scopulà detergere.
TOMO II.
205
CATALÀ. NEU
NETEJAR PER SOBRE. fr. Tràurer la brutícia de al-
guna cosa mòlt lleugerament sense deixaria ben
neta. Deslavar, deslavazar. Eluo, is,
NETEJAT, DA. p. p. Limpiado. Tersus.
NETET. A. m. y f, d. Nielecillo, ico, iio, nete-
zuelo. Nepolulus, i,
NEU. f. Vapor que's glàssa en la atmosfera, y
cau en borrallons menuts y esponjosos, Meve. Nix,
nivis. II pi. Temporada en que neva mòlt. Nieves.
Ni ves, ium.
FÉRSE DE NEU. fr. FÓNDRERSE. 4.
PENSAR LAS NEUS DE ANTANY, SI CAURAN ENGUANY.
fr. mel. ab que's reprèn à algú que no està ab lo
que's diu. Pensar en las musaranas. Alia agere,
TORNARSE DE NEU, fr, met. Fóudrerse, no trobarse
alguna cosa per haverla perduda ó robada, Oscure-
cerse, hacersenoche, volar. Abdi.
NEULA. f. Canó de pasta fina y prima à mane-
ra de las hóstias. Barquillo, suplicacion. Placenia
circumvoluta. || ant. boyra, broma. | Rovell del
blat. Anublo, tizon, niebla. Rubigo, inis.
ESPETAR neula. fr. fam. Tenir gana, Esiar ú
diente. Incaenatum esse.
NEULAR. V. a. Tacar los blats de rovell. Ali-
zonar. Segelibus rubiginem importaré, ferre.
NEULARSE. V. r. Migrarse. Revenirse. Con-
trahi. II Rovellarse 'Is blats. Anublarse, alizonarse,
anublarse. Marcesco, is. || met. Mal-Iograrse, frus-
trarse alguna petició, Anublarse. Evanesco, is. |
ter. ENMOSTIGARSE.
NEULAT, DA. p. p. Anublado. Adustus. || adj.
MIGRAT.
NEULELLA. f, Tendrum que termina la part
inferior del eslernon, y correspon à la boca del
ventrell : sesól relaxar fent forsa óencadarnantse,
y ab lo temps s' ossifica. Paleta, paletilla, mucro-
nata. Stomachi cartilago.
cÀuftER LA NEULELLA. fr. Afluixarse, Caerse la pa-
letilla. Stomachi carliiaginem relaxaré,
NEULER, m. Qui fà ó ven neiilas. Barquillero.
Cruslularius, ii, || pi. Molllo pera fér neulas. Bar-
quillero. Ferreus ad laganos efformandos lypus.
NEUMA. f. ret. Período de àmbit mòlt llarch y
de mòlts membres. Espiritu, neuma. Neuma, tis.
NEUMÀTICH, CA. adj. Pertanyent al ayre,
iS'eumdlico. Pneumalicus. || Lo que obra ó 's mou
per medi del ayre, Neumàtico. Pneumaticus.
NEUMÀTICA. f. Part de la física que tracta
del pes, de la elasticitat y en general de tolas las
propietats mecànicas que caiaclerisan à las subs-
làncias aeriformes. XeimcUica. Pneumàtica, ai,
NEUMATÓSIS. f, Malatias produhidas per la
presència de gasos, sia qual se vulla la part del
cos en que s' hajan extés aíiuesfos flúits elàstichs.
Neumatósis. Pneumatosis, is.
NEUMAOGRFIA. f. Part de la anatomia, 1'
objecte de la quaes la del scripció dels pulmons.
IS eumoijr afili. Pneumographia, ai.
NEUROBALÍSTICA. f. >om ab que's designa
26
206 NI
tota la maquinària anlígua de guerra per trasmi-
tirse las forcas per medi de cordas y nervis. iVew-
rohalislica. Neuroballistica, se.
NEÜRÓBATA. adj. Baylarí de corda, entre 'Is
romans. Neuróbata. Neurobata, x.
NEUROGRAFIA. Part de 'la anatomia que
tracta dels nirvis. Xeurografia. Neurographia, se.
NEUROSPASTOS. m. pi. Espècie de figuretas
que's portavan en las feslas de Bacó en Grècia y
qual falo tenia moviment. Era l'atribut de Príapo.
Neurospaslos. Neurospasti.
NEÜROTÓMIA. f. Part de la anatomia pràcti-
ca, que té per objecte la dissecació dels nirvis.
^curotomia. Neurotomia, ae.
NEUTRAL, adj. Indiferent, que no s' inclina à
un partit ni à altre. Neutral, neutró. Neuter.
sÉR NEUTRAL, fr. No póndrer partit. Ser nedral.
In neutris parlibus esse.
NEUTRALISACIÓ. f. quím. Operació que con-
sisteix en anyadir la suficient quantitat de àcit à
un àlcali ó à una sal alcalina, pera que fongan las
propietats alcalinas y recíprocament; en aquest
cas resulta una sal neutra. Neutralizacion. Neutra-
lisatio, nis.
NEUTRALISAR. v. a. y niès comunment com
r. Desvirtuarse recíprocament dos subsiàncias
mescladas. N eulralkar se. Irv'úum, neutrum fieri.
NEUTRALITAT, f. Indiferència, indetermina-
ció. Neuiralidad. Neuter animus.
NEUTRALMENT. adv. m. Indiferentment.
Neutralmente. Neutraliter.
NEUTRE, adj. NEUTRAL. 11 adj. gram. S' aplica
al nom que no es masculí ni femení, y al verb que
no es actiu ni passiu. Neutró. Neutrum, i. U tonto.
adj. Nom que's dóna à las sals que no són àcidas ni
alcalinas. Neutró. Neuter.
NEVADA, f. La neu que càu de una vegada so-
bre la terra. Nevada, nevasca, nevisca. Ningor, is-
NEVAR. V. n. Càurer neu. Nevar. Ningo, is.
NEVAT, DA. adj. Blanch com la neu. Nevado.
Candidus, niveus.
NEVATER. ra. Qui ven neu. Nevero. Nivis ven-
ditor.
NEVÓS, A. adj. Cubert de neu. També 's diu
del temps que està disposat pera nevar. Nevoso,
nevado. Ningidus.
NEXOS. m. pi. Plebeus de Roma que no podent
pagar à sos acrehedors quedavan esclaus de estos.
Esta servitut fou suprimida per una lley del any
de Roma 429. Nexos. Nexi.
NG.
NGAULAR. Y. a. ant. maular.
NI.
NI. partícula ab que's negan los extrems. Ni
Nec. 11 conj. que nega absolutament alguna cosa
Ni. Nec, neque. I Lo mateix que; ó ó y.
DICCIONARI NIG
NI MÈs NI MÉNOS. m. adv. Exactament, cabal
ment. Ni mas ni menos. Non magis aut minus.
NIADA. f. N1ARADA.
NIADOR. m. ter. ponedor.
NIAL. m. COVAROT. II NIU.
NIAR. V. a. Fér niu. Anidar. Nidifico, as. ||
met. fam. habitar. I met. fam. acullir. fl v. a. ter.
COVAR.
NIARADA. f. Niuada. Aicíada. PuUities, ei.
NICASI. n. p. de home. Nicasio. Nicasius.
NICENO, A. adj. Natural de y pertanyent àNi-
cea ciu'at de Bilínia. Niceno. Nicenus.
NICI, A. adj. ant. neci.
NIGOCIANA. f. Planta de fullas amplas, ma-
jors que las de la énula, ovals, |assentadas, vellosas,
un poch punxagudas, nirviosas, de color vert-pàlit,
apegalosas, ó glutinosas al tacto, de color fort y
sabor ajre, aromàtich. Las fullas del comers, són
secas y han patit un grau de fermentació quecam-
bia fins àcerl punt sa naturalesa: són color en
aquest cas es de un moreno mès ó ménos pujat, són
olor aromàtich penetrant, y són sabor mòlt acre.
Lo tabaco s' aromatisa ab la llavor fonka. Las flors
que són blancas ó bermellas las fa à rahims en fi-
gura de embut, es emética, irritant, narcótica,
vulneraria. 'L fruyt es una capsela ovoydea de dos
ventallas, que conté unas llavors mòlt petitas, ro-
jencas, y de virtuts semblants à la planta. Nicocia-
na. Nicotiana, se.
NICOLAU, n. p. de home. Nicolàs. Nicolaus, i.
NICOMEDIENSE. adj. Natural de Nicomédia
ciutat del Assia en la Natólia. Nicomediense. Nico-
mediensis.
NIELLA. f. Herba que's cria enlre'ls blats, fà
la cama de uns quatre peus de llarch, vuyda,
cuberta de pel aspre, lo mateix que las fullas
que són Uargas, estrelas y punxagudas. Las flors
se componen de cinch fuUetas bermellas encara que
algunas són blancas. Las llavors són escayradas,
negras ó grogas, de olor aromàtich, de sabor pi-
cant, tancadas dins de capselas membranosas
comprimidas y divididas en celdelas. Neguilla,
ajenuz. Nigella, ae.
NIELLAR. V. a. ant. cinzellar.
NIELLAT, DA. p. p. ant. cinzellàt.
NIEN. f. ant. Res. Nada. Nihil.
NIERÓ. m. ter. niu, covador. 2,
NIGRETA. f. Espècie de ànech que viu en la
vora del mar, lo mascle es negre, la femella parda,
y 'Is dos tenen lo bech clapat de negre y bermell.
Negreta. Anafusca.
NIGROMÀNCIA. f. Endevinació pels cadà-
vers é invocació de las ànimas. Nigromancia. Ne-
cromantia, va. \\ La acció executada pel art del
mateix nom. Nigromancia . Necromanlia, se.
NIGROMÀNTICH, CA. adj. Pertanyent à la
nigromancia. Nigromàntico. Necromanlicus. | m.
Qui la exercita. Nigromàntico, nigromante. Necro-
manlicus, i.
NIN
CATALÀ.
NIS
20T
I
NÍGUA. f. Insecte nalural do Amórica. Es de
ménos de milja línea de llarch y moll semblant à
la piissa, de la qual se diferencia en tenir blanca
la part posterior de sòn cos, y la boca armada de
una trompa tan llarga com tot ell, ab la qual se fica
en los peus de las personas ahont depositasos ous,
los quals avivanlse inmediatament causan vivís-
sims dolors, y mòllas vegadas la mort. Nigua. Pu-
lex penetrans.
NIM. m. Espi'cie de panyo que's feya en lo Lan-
guedoch. Mm. Panneus genus.
NIMAUSDÓ. loc. ant. Os doy mi alma. Trado
vobis animam nieam.
NÍMIAMENT. adv. ra. Excessivament, massa.
iNimiamenle. Nimis.
I NIMIETAT. f. Excés, desraasia. Nimiedad. Ni-
|linietas, aiis.
f NÍMIO, A. adj. Excessiu, desmasial. Nimio.
Nimius. II DELICAT. 2. y 3. || minuciós, escrupulós.
NIN, A. m. y f. MINYÓ, FADRÍ.
NINA. f. Figura de dona ab que s' entretenen
las criaturas. Muneca. Pupula, ae. || Forat del ull
per ahont passan los raigs de la llum, y fent re-
fracció ab 1' humor crislallí forman ó pinlan los
objectes. Nina, ninela, pupila. Pupula, ae. || met.
Lo mès estimat. Niiias de los ojos. Yelut oculorum
pupillse.
COM LA NINA DEL ULL. loc. ab que's pondera 1'
apreci que's fà de una cosa, ó '1 carinyo ó cuyda-
do ab que's tracta. Como los ojos de la cara. Oculis
carior.
sÉR LA NINA DELS sÈus ULLS. fr. mct. Exagera lo
mòlt que s' estima à algú. Ser la niüa ó lumhre, ó
■ Ja luz de sus ojos. Pluris quam oculos facere.
P TOCAR A ALGÚ EN LA NINA DEL ULL. fr. mCt. ab
^e's pondera '1 sentiment que té del dany que su-
freix lo que s' estima mòlt. Tocar en la lumhre ó en
las nirids de los ojos. Oculos feriré.
NINFA. f. mit. Deylat fabulosa dels boscos, ay-
guas, elc. Ninfa. Nympha, ae. || L' insecte quant
ha viscut en forma de oruga y 's tanca dins de
una pcllela mès ó ménos gruixuda, vivint allí sense
moviment fins que ix en forma de papallona. Nin-
fa. Nympha pupa. || met. Dona jove y hermosa.
IJtlinfa. Nimpha, ae.
i NINGÚ. m. Negació absoluta de alguna perso-
ma. Ninguno, nadie. Nemo, inis, nullus.
i NINGUN, A. adj. Nega absolutament alguna
■osa. Ninguno, ningun. Nullus.
" NINOT. m. Figura de home petita feta de fus-
ta, pasla, etc. Muneco. Ilomunculi eíBclio. |1 Lodis-
fressal ridículament pera divertir als altres ab ges-
tos y rauecas. Moharrache, moharracho. Mormoly-
chia, ae. || Qualsevol figura ridícula mal composta.
Moharrache, moharracho. Ridícula hominiseíDitio.
II La figura de home armat plena de palla ó altre
cosa semblant. Bausan. Hominis armati species. ||
Bobo, ximple y neci. Bausan. Stupidus. || Fígureta
de pasta 6 de altra matèria vestida y adornada que
's mou per medi de un ül ó de altre artifici. Tiie-
re. Simulacra parva scenica. || met. fam. La perso-
na de figura ridícula, ó petita ó presumida. Tiiere,
muneco, mocosuelo, chuchumeco, calandrajo. Ridi-
culus homo. II La persona de figura petita y des-
preciable. Figurillo, yancuajo, renacuajo, zarrapi-
zon. Homunculus.
NINOV. f. ant. Contracció de Nil nova pera sig-
nificar las primeras horas del any nou. Noche hue-
na. Prima anni nox. || nadal.
NINOVA. f. ant. MiNOVA.
NINOY. m. CAPDANY. II narcís. 2.
NINXO. ra. Yolla, sepultura ahont se deposilan
los cadàvers ab separació. Nirho. Loculus, i. ||
Concavilat formada artificiosament en la fàbrica
pera col•locar en el'a alguna osiàtua. Nicho. Lo-
culus cavus in pariele.
NÍPIS. m. Espècie de tela que's fabrica en las
islas filipinas y en Madagascar ab lo fil extret del
cor de la planta anomenada nipa y que conserva
sempre un color de palla. Nipis. Nipis tela.
NIRVI. m. Part orgànica del cos del animal que
uneix y lliga las altras parts del cos, y serveix
pera'ls moviments de ella. Nervio. Nervus, i. [j met.
La part mès ferma y poderosa de qualsevol cosa.
Nervio. Nervus, í. |1 La eficàcia y vigor de la rahó.
Nervio. Nervus, i. U Lo filet que corre de llarch à
llarch en las fullas de las plantas pel revés, mès
elevat que la superfície de ellas. Nervio. Nervus, i.
NIRVI DE BOU. Yit de bou. Corhacho. Sculica, ae.
NIRVI DE LA CUA DELS GATS. Lo que tcuen los gals
en lo cap davall de la cua, y se'ls sól tràurer à fi
de que crescan. Rain. Subtilis nervus in cauda
felis.
NIRVI óPTicn. Qualsevol de aquells per medi dels
quals la vista reb las esp'ícies. Nervio aplico. Ner-
vus opticus.
AB NIRVI, m. adv. Ab vigor, eficàcia y activitat.
Nervosamenle. Nervosè.
ENCONGIR LOS NiRVis. Arrousarlos. Convulsar. Con-
trahi.
ENTORPiRSE 'ls nirvis. Qucdar tiessos per excés
de fret. Arrecirse. Rigere.
TORNARSEN LOS NIRVIS. fr. Arrousarse. Conlraerse
los nerviós. Conlralii.
NIRVIET. m. d. Nervezuelo, nervecico. Nervu-
lus, i.
NIRVIÓS, A. adj. Ple de nirvis. Nerviosa, ner-
voso, nervudo. Nervosus. || met. Fort, robust. Ner-
voso, nervioso. Nervosus. || S' aplica al discurs, ex-
pressió ó paraula que conté rahons mòlt fortas y
convincents. Nervioso. Nervosus.
NIRVIOSAMENT. adv. ni. Ab vigor y activi-
tat. Nervosamenle. Nervosè.
NIRVIOSITAT. f. Robustesa, eficàcia. Nervo-
sidad, nerviosidad. Nervositas, atis.
NISART. m. ant. Espècie de corab mercant de
vela que servia pera viatges llarchs. Nisardo. Nl-
sardus, i.
208
NIT
DIGGIOMRI
NIÜ
NISSAGA, f. fam. Casta, mena. Ralea, casta,
raza. Genus, eris.
NISSANDRO. ra. ant. Certa clase de embarca-
ció. Nisandro. Kavis genus.
NISSAR. adj. NICENO.
NIT. f. La'^part del dia natural en que està '1
sol davall del nostre horisont, Noche. Nox, elis.
NIT CLARA. La en que no hi ha núvols, Noche cla-
ra. Clara, serena nox.
Nir DE NADAL. La en que va nàixer Jesús. Noche
buena. IS'ativitatis Domini nox.
NIT EN CLAR. La que's passa sense dormir. Noche
toledana. Nox insomnis.
NIT T DIA. m. adv. ab que s' expressa la conti-
nuació y aplicació ab que's fa alguna cosa sense
parar gens. Noche y dia. Node dieque.
À ENTRADA DE NIT. m. adv. Al comeusar la nit. À
boca de noche, a primera noche. Prioribus noctis le-
nebris.
AHÍ A LA NIT Y A LA NIT PASSADA, m. adv. En lo
dia anterior desprès de havérse fét nit. A noche,
ayer noche. Hesterna nocle.
BONA NIT. exp. Salutació familiar que s' usa en
la nit. Baenas noches. Placidam tibi noctem ap-
precor.
BONA NIT Y BONA HORA. cxp. que's diu quant al-
guna cosa s' ha perdut ó desperdiciat. Oruga le
dió, volo golondrino, a Dios obispo. Evanuit.
BONA ó MALA NIT. loc. que à mès del sentit recte
signiQca la nit que s' ha passat en cosas agradables,
ó en molestas y desagradables. Buena ó mala no-
che. Plàcida nox vel adversa.
COM DE LA NIT AL DU. loc. Modo de parlar ab que
's manifesta la gran diferència que hi ha de una
cosa à altre. Como de lo vivo d lo pintado. Totocce-
lo distans.
DEMÀ À LA NIT. HI. adv. En la nit del dia inme-
diat següent. Manana por la noche. Grastina nocte.
DE NIT TOTS LOS GATS SÓN PARDOS. loC. fam. Expli-
ca que ab la obscuritat de la nit es fàcil dissimu-
lar las fallas de lo que's ven ó comercia. De noche
todos los gatos son pardos. Nox tenebris vitia omnia
tegit.
FÉR NIT. fr. Passar la nit en alguna part. Hacer
noche. Pernocto, as.
FERSE DE NIT. fp. Eufosquirsc. Anochecer, hacerse
noche. Yesperasco, is.
FERSE NEGRA NIT. fr. Faltar la llum del dia. Ano-
checer, cerrar la noche, hacerse de noche. Noctes-
co, is.
LO QUE DE NIT SE FA DE DIA 's VÉU. ref. ReprCD
al qui obra mal fiant en la obscuritat de la nit,
avisantlo que la llum del dia descubrirà sos de-
fectes. Lo que de noche se hace, à la manana apare-
ce. Nocle laboratum detegit alma dies.
MALA NIT Y PARIR MossA, ref. Dcuota tenir mal
èxit algun negoci ó pretensió desprès de mòlt tra-
ball. Mala noche y parir hija. Totam noctem labo-
raré exiguo proventu.
MÉS LLEIG QUE LA NIT. loc. fam. Se diu de la per-
sona mòlt fea. Feo como el coco ó como un demonio.
Turpior Yulcano.
MITJA NIT. La hora en que '1 sol està mès distant
de nostre horisont. Media noche. Noctis medium.
QUI SOPA MASSA À LA NIT, NO DORM SOSSEGAT AL
LLIT. ref. QUI SOPA MASSA, SOMIA MÒLT.
NÍTOLS. ra. pi. fam. Las glàndulas de sola la
barba. Parótídas. Parotis, idis.
NITRAL. m. Lo paratge mineral ahont se con-
gela '1 nitre. Nitral. Nitraria, ae.
NITRAT, m. Nom gener ich que's dóna à las
sals per la combinació del àcit nílrich ab una basa
acidificable. La major part de aquestas sals exis-
teix formada en la naturalesa ; altra 's fabrica pel
or. En general són solubles en la aygua, y 's cris-
talisan pel refredament; sòn sabor es fresch, pi-
cant, acre, y encara càustich ; tractats à un calor
mès ó ménos elevat pel àcit sulfúrich despedeix en
vapors blanchs y àcit nítrich. Nitralo. Nitras, atis.
NITRAT ÀCIT DE MERCURI. Líquit blanch que's tor-
na vert per la acció de la llum, mòlt denso, inodo-
ro, de sabor metàl-lich, y càustich mòlt viu: té
propietats estimulants, y s' usa contra 'Is brians
corrosius, y úlceras cancerosas de la pell, elc. A't-
irato dcido de mercurio ó deutro nilrato de mercu-
rio liquido. Nitras mercurii acidus, deutro nitras
mercurii.
NITRAT DE MORFINA. Una espécie de sal mòlt so-
luble y mòlt amarga. Nitralo de morfina. Nitras
morphina;.
NITRE. m. Sal mineral de blanch gris, trans-
parenta y dura, es de gran us en la farmàcia y arts,
y '1 principal ingredient en la pólvora : té '1 nom
de la montanya Nitra que es ahont se fà. Nitro. Ni-
trum, i.
NITRERIA. f. Lo paratge ahont se recull óbe-
neflcia '1 nitre. Nitreria. Nitraria, ae.
NÍTRICH, CA. adj. Pertanyent al nitre. Mtri-
co. Nitricus.
NITRÓS, A. adj. Lo que té en sí nitre ó sas
propietats. Nitroso. Nitrosus.
NITXO. m. aut. NiNxo.
NIÜ. m. La caseta artificiosa en que 'Is aucells
fan las crias. Nidal, nido. Nidus, i. || Lo dels insec-
tes y altres animalons. Nido. Nidus, i. | met. Lloch
ahont sól acudir algú. Guarida, manida, nido. Man-
sió, nis 11 Paratge ahont se recull gent de mala con-
ducta. Gorrionera, nido, nidal. Sceleratorum cubi-
le. II Lo paratge ahont algú s' acull ó guarda algu-
na cosa que vól tenir oculta. Nidal. Nidus, i.
DEIXAR LO NIU. fr. Sc diu dcls aucells que 1'
abandonan quant han acabat de criar. Desanidar.
Nidum deserere.
EN LOS NIUS QUE SÓN DE ANTANY NO HI HA MOIXONETS
ENGUANY, ref. Adverteix que no's déu deixar pas-
sar la ocasió per la dificultat que hi ha de trobaria
quant se busca. £w los nidos de antaiio no hay pújaros
ogano. Hic veteres annos vacuos videt alite nidos.
t
NO
FÍR NIU DE TOTA BROSSA, fr. mct. Aprofitaiho tot.
Hacer à pluma y à pelo. Nihil respuere.
FÉR NIU ó 'l niu los aucells. ff. Conslruhir la ca-
seta ó jas ahonl han de criar. Nidificar, hacernido.
Nidiüco, as.
TRÀURER UN NIU. fr. AFOLLAR. 4.
NIUADA. f. NIARADA.
NIUERADA. f. Garrinada, '1 part del animal
que dóna a llum mòlts fills. Cachillada. Foetuum
copiosa emissió.
NIVELL, m. Instrument pera examinar si un
pla esta verdaderament horisonlal. Nivel. Libella,
ae. II La igualtat del terreno ó pla sens inclinació.
NiveL Planum, i. || raet. La suma igualtat en qual-
sevol línea ó espècie. Nivel. Libella, íb.
■k NIVELL DE AYGUA. Cilindro en que esta enclosa
nia aygua ab dos bolas de vidre que s' alsan sobre
'Is costats, y corre la aygua al un quant se desni-
vella. Nivel de agua. Ex aqua libella.
NIVELL DE AYRE. Gilindio dc vidre quasi ple de
aygua y tapat hermèticament per las dos puntas,
que col•locat à nivell en lo pla queda 1' ayre en lo
milj, inclinanlse à la part ahont se troba la des-
ignaltat de ell. Nivel de aire. Ex aére libella.
A NIVELL, m. adv. Ab tota igualtat al horisont
pla. A nivel. Ad libellam. Ij Ab igualtat recta pel
Uarch ó en ülas. A nivel. Ad amussim.
PÉRDRER LO NIVELL, fr. Soparai'se alguna cosa de
la rectilut ó direcció que li correspon. Desmentir.
Non benèconvenire.
NIVELLADOR, A. m. y f. Qui nivella. Nivela-
lador. Librator, is.
NIVELLAMENT. m. Obra. Nivelacion, nivela-
mento. Libramen, inis.
HI NIVELLAR. V. a. ANIVELLAR. || met. Observar
H^uallat ó equitat en lo que s' executa. Nivelar.
Hvrependo, is.
"' NO.
1^
NO. adv. negatiu. No. Non. 1| Unintli un verby
la partícula res s' usa peia donar mès forsa y efi-
càcia à la negació; y així 's diu: no val res, no hi
fa RES. No. Nihil omninò.
NO? Usat pera preguntar. No ? Nonne?
NO míjs. m. adv. May mès. No mas, nunca mas.
Absit ut amplius. [| Prou, bastant. No mas, nada
as. Nihil ampliús.
NO OBSTANT, m. adv. Sense que servesca de des-
torb. No obstanle; con todo, sin embargo. Tamen.
NO QUE NO. expr. TA , YA.
NO RÉS. m. adv. Nega '1 ser ó la existència de al-
guna cosa. iVada. Nihil. || Poch ó mòltpoch. No na-
da, no nadilld. Nonnihil.
NO RES MENYS. exp. ant. Exagera alguna cosa que
convé à altra de que no 's pensava. No menos, na-
da menos. Nec minüs quam, nihilo minús.
NO SÉ QUE. exp. Denota que 's troba alguna grà-
cia ó atractiu en las cosas que no se sab explicar.
No sé qne. Quid expeclabile inexplicabileque.
CATALÀ. NOC 209
NO sia! inierj. ant. no!
NO Y MÉS NO. Negació repetida de alguna cosa que
expressa la insistència en lo negar. Nones. Iterum
non.
QUE NO? ó DONCHS NO?loc. Coutradiu lo dubte
6 sentir contrari sobre la opinió en que s' està.
Pues no? Ne igitur.
NOA. f. ant. NOVA, NOTÍCIA.
NOBILIARI, m. Llibre que tracta de la noblesa
de las familias. Nobiliario. Nobiliarium, ii.
NOBILÍSSIM, A. adj. sup. Nobilisimo. Nobi-
lissimus.
NOBLE. adj. Il-lustre, conegut per sa sanch.
Noble. Nobilis. 1| Principal, excel-lent, ventatjós en
qualsevol línea. N.oble. Excellens. || Singular, ó
particular en sa espècie. Noble. Generosus. H Títol
de honor que donà '1 rey desde 1' any 1390. Noble.
Nobilis. II Honrós, estimable. Noble. Ingenuus. ||
m. com. La persona que per sa sanch y llinatge es
de una classe distingida ó il-lustre. Hidalgo, Uijo-
dalgo. Generosus, i. || met. Se diu de la persona
de animo generós y de lo que li pertany. Noble,
hidalgo. Generosus. || met. S' aplica à las cosas fe-
tas ab gràcia, lluhiment y ostentació. Lucido, es-
plèndida. Splendidus.
NOBLE DE TOTS QUATRE QUARTOS. loC. LO que té 'Is
quatre avis de part de pare y mare nobles. Noble
de todos cualro costados. Ex utrisque tam paternis
quam maternisavis nobilis.
FÉR FÉR LO NOBLE. fr. Fèr quo algú 's tracte y 's
porte com à caballer. Acaballerar. Nobilium mori-
bus aliquem instruere.
NOBLEA. f. ant. noblesa.
NOBLEMENT. adv. m. Generosa, famosa, 11-
lustremenl. Noblemenle. Nobiliter. || Ab urbanitat y
noblesa com convé à una persona ben nada. Noble-
menle. Nobiliter.
NOBLESA, f. Llustre, esplendor, excel-léncia,
dignitat, claredat de sanch. Nobleza. Splendor, is.
II Antigüetat de una casa. Nobleza. Claritas, atis.
U Fama, estimació, reputació. Nobleza. Claritas,
atis. 11 Lo conjunt de nobles, sa classe y condició.
Nobleza. Nobilitas, atis. H Excel•lència, primor ó
avantatge de una cosa entre las demés de sa espè-
cie. Nobleza. Excellentia, ae. H met. Generositat y
grandesa de animo. Hidalguia, nobleza de corazon.
Magnanimilas, atis. || met. Lo lluhiment y ostenta-
ció ab que es fa alguna cosa. Luslre,esclarecimiento.
Splendor, is.
NOBLESA DE COR. NOBLESA. 6.
NOBLIA. f. ant. noblesa.
CARTA Ó PATENT DE NOBLIA. loC. aut. Privilogl
de noblesa. Titulo, privilegio de nobleza. Nobilitas,
atis.
NOBLIT. ant. En olvit. En olvido. In oblivione.
NOCES. f. pi. NÚPCIAS.
NOCH. m. Balan. Noque, balan. Maquina ful-
lonis.
NOCIBLE. adj. NOCIU.
ítO
NOG
DICCIONARI
NOM
NOCIÓ. f. teol. Coneixement, intel•ligència,
idea que 's forma de alguna cosa per la espècie
que dóna al enteniment. S' usa pera explicar lo
misteri de la santíssima Trinitat y la dislincció de
personas. Nocion. Notio, nis. [j Sentit, accepció de
alguna paraula ó veu per lo coneixement que 's té
de són significat. Nocion. Notio, nis. |I coneixe-
ment.
NOCIONAL, adj. teol. Lo pertanyent à la no-
ció. Nocional. Ad nolionem pertinens.
NOCIR. Y. a. ant. danyar.
NOCIU, VA. adj. Danyós, perniciós, perjudi-
cial. Nociva. Nocivus.
NOCIVAMENT. adv. m. DANYOSAMENT.
NOCTAMBULACIÓ. f. Lo somni ú operacions
del noctàmbulo. Noctamhulacion. Noctambulatio,
nis.
NOCTÀMBULO. m. Lo qui camina ó fa dor-
mint lo que comunment s' executa estant despert.
Noclúmbulo. Noctambulus, i.
NOCTURLABI. m. astron. Instrument pera
observar à qualsevol hora de la nit lo que la estre-
lla polar s' alsa sobre del pol, ó lo que baixa,
etc. y la mateixa altura del pol. Nocturlahio. Noc-
lurlabium, ii.
NOCTURNAL. adj. ant. nocturno.
NOCTURNALMENT. adv. m. Per la nit Por la
noche, nocturna Imente. Nociu.
NOCTURNO, A. adj. Pertanyent à la nit. Noc-
turno, noclurnal. Nocturnus. H m. Una de las tres
parts en que 's divideixen las matines, que consta
de cert número de salms y tres llissons. Nocturna.
Nocturnum, i. |1 mit. Dèu de la nit. Noclurno. Noc-
turnus, i. II Nom que donan los astrònoms al arch
de círcul en que '1 sol camina per la nit. Noclurno.
Noclurnus arcus. [1 Nom que donan al planeta Ve-
nus quant surt per la tarde. Noclurno, véspero.
Nocturnus, i, ]] melancólich, trist. |1 Se diu dels
a ucells que volan ó caminan per la nit, com la oli-
va, mussol, etc. Noclurno. Nocturnus.
NODACIÓ. f. cir. Impediment ó tumor en los
nirvis. Nodacion. Nodus, i.
NODRIDOR. m. ant. didot.
NODRIMENT. m. ant. nudriment.
NODRIR, v. a. ant. nüdrir, mantenir, criar. ||
EDUCAR.
NODRISSA. f, ant. dida.
NODRIT, DA. p. p. ant. nudrit.
NODRISSO. m. Porch desmamat. Lechan, co-
chinillo. Porcellus, i.
NODRiz. m. ant. Lo marit de la dida. didot.
NOECIANA. f. Secta dels heretges Noecians,
deixebles de Noto, 'Is quals no distingian perso-
nas en Dèu. Noeciana. Noeciana, se.
NOEMA. f. ret. énfasis.
NOEMBRE. m. novembre.
NOES. f. pi. NOTÍCIAS, NOVAS.
NOGA. f. ter. Nou grossa. Nuez gruesa. Nux
grandior.
NOGADA. f. Salsa de nous. Nogada. Nucenm
vel ex nucibus moretum.
NOGUER, m. y
NOGUERA, f. Arbre de uns setanta peus de
alt, de mòlta copa ó bógit, ben cubert de fullas de
un peu de llarch, que 's componen de altras ova-
ladas y col-locadas de dos en dos en los costals de
un punxo comú; las flors petitas, lo fruy es la
nou; la fusta es mòlt pesada, dura, de hermós co-
lor obscur, y apreciable, la escorxa es bona pera
adobar pells. La sombra es danyosa y perilla dor-
mir en ella. Nogal, noguera. Jugians, dis.
DE COLOR DE NOGUERA. Dc color pardo obscur.
Noguer ado. Nuceus color.
NOGUERADA. f. y
NOGUERAR. m. Lloch plantat de noguers.
Noguer al. Nucetum, i,
NOHIBLE. adj. ant. nociu, danyós.
NOLICIÓ. f. teol. Acte de la voluntat ab que
no "s vól alguna cosa. Nolicion. Nolitio, nis.
NOLIEIG Y NOLIEJAMENT. m. ant. La
acció de noliejar. Fleiamenlo. Navisconductio.
NOLIEJAR Y NOLISAR. V. a. ant. nàut.
FLETAR.
NOLIMETÀNGERE. m. Espècie de cranch in-
curable. Nolimelúngere. Nolimetangere.
NÓLIT. m. Preu que 's paga pel transport 6
tragí y arrendament de la nau. Flele. Yectura, se.
MENYS DE NÓLIT. loc. ant. Seuse nólit. Sin jleie.
Absque naulo.
NOM. m. Paraula ab que 's coneix alguna per-
sona ó cosa y 's distingeix de altra. Nombre. No-
men , inis. j] Títol pel qual es coneguda una per-
sona ó cosa, com : li pols donar lo nom de pare.
Nombre. Nomen, inis. || Fama, reputació, crèdit.
Nombre, nombradia. Nomen, inis. [| Autoritat, po-
der ó virtut ab que 's fa alguna cosa per altre.
Nombre. Nomen, inis. || gram. La primera part de
la oració que 's declina per casos, té genero y no
significa temps. Nombre. Nomen, inis. || rail. Sant
y senya secreta que 's dóna en la'nit pera regonèi-
xer los amichs. Nombre. Tesseraria vox.
nom DE CASA. 'L que es comú à tota una família.
Apellido. Cognomen, inis.
NOM DE FONTS. Lo quo 's posa al temps de batejar
à la criatura. Nombre de pila. Prsenoraen, inis.
ANARSEN EN NOM DE DÈU. fr. ANARSEN A LA PAU
DE DÈU.
COM HAVEU NOM? loc. Com VOS dihcu. Cómo os lla-
mais? cudl es su nombre ? Quod tibi nomen est?
DiRSE 'l nom del porch. fr. Maltractarse de pa-
raula. Decirse el nombre de las (ieslas ó de las pas-
cuas. Dicteriis se muluo proscindere.
EN nom. loc. En virtut ó ab autoritat y poder de
algú. En nombre; de par te. Nomine.
EN NOM DE. m. adv. S' usa pera implorar auxili
y favor. En el nombre. In nomine.
MUDAR ó CAMBiAR LO NOM. fr. Fingirlo. Mudar,
fingir el nombre, trasnombrar. Nomen novare.
■^^' NOM
^1^ NO SABER 1.0 NOM MUSA. fr. faiu. Sér mòIl igno-
rant. No saber las declinaciones. Suramè inscium
■^sse.
P PRIMER SE PERDRIA 'l MEU NOM. loc. Denola la re-
lolució de fér alguna cosa. A'o me llamaria como me
llamo. Nomen amitterem.
TENIR NOM. fr. Sór mòlt coneguda ó famosa algu-
na cosa. Ser muy nombrado. Celebrem esse.
TEMR NOM ó PER NOM. fr. Dirse, anomenarse. Lla-
marse. Vocari.
NÓMADE. adj. Errant, qui no té domicili fixo.
yómade, nòmada. Yagus.
NOMBRA. f. Llisla de números que s' usa en
los estudis pera apéndrer de conlar. Tabla. Tabula
pylhagorica.
NOMBRAR. V. a. ant. numerar, contar, nomi-
NAR, ELEGIR.
NOMBRAT, DA. adj. ant. numeral.
NOMBRADA PECINIA. m. adv. DINER CONTANT.
NOMBRE, m. ant. número.
NOMENADA MENT. adv. m. ant. expressa-
ment.
NOMENADOR, A. adj. Lo que s' ha de ano-
menar. Lo que se ha de nomòrar. Nominandus.
NOMENAR. V. a. ANOMENAR.
NOMENARSE. V. r. anomenarse.
NOMENAT, DA. p. p. ANOMENAT.
NOMENCLATURA, f. Nòmina, llista de noms.
Xomenclalma. Nomenclatura, íe. [] Conjunt de veus
técnicas ó própias de una facullal. Nomenclatura.
iNomenclalura, a;.
NÒMINA, f. Llisla, catàloch. Nòmina. Calhalo-
gus, i.
NOMINACIÓ, f. La acció de anomenar ó cridar
per sòn nom. Nominacion, nombramienlo. Nomina-
lio, nis. II Elecció de personas pera algun càrrech ó
empleo. Nombramienlo, nominacion. Nominalio,
nis.
FÉR NOMINACIÓ, fr. NOMBRAR, NOMINAR, ELEGIR.
NOMINADOR, A. m. y f. Qui anomena ó posa
nom. Nominador. Nuncupalor, is. || Qui anomena
ó té dret de anomenar pera algun emp'.eó. Nomi-
nador. Norainator, is.
NOMINAL, adj. Pertanyent al nom. Nominal.
Nominalis. || S' aplica als Qlosops del sigle onze que
fundaren la universitat de Leipsik y sa doctrina en
i significació dels noms. .Yomt'na/. Xominalis. | pi.
5las en que's posava '1 nom als noys. Nomina-
ts. Nominalia, um. || adj. gram. Se diu del adjec-
tiu que's deriva de un substantiu, com celestial de
cel. Nominal. Nominalis.
NOMINAR. V. a. ANOMENAR, ELEGIR.
NOMINAT. adj. Lo que té nom especial, con-
tracte NOMINAT.
NOMINATIU, m. gram. Lo primer cas de la
declinació. Nominalivo. Nominativus , i. || pi. Se
diu de lasdeclinacion dels noms. Nominaiivos. No-
minum declinationes.
NOMÓDICE. m. Cada un dels jutges encarre-
CATALÀ. NOR 211
gats en Grècia de designar à las personas que ha-
vian merescut sér coronadas en los jochs sagrats.
Nomódice. Nomodicis.
NONA. f. La última de las horas menors en lo
reso ecclesicístich. Nona. Nona hora. || Una de las
horas en que dividian los romans lo dia, y corres-
ponia a las tres de la larde. Nona. Hora nona. ||
mit. Una de las parcas. Nona. Nona, ae. || pi. La se-
gona part del mes entre'Is romans, que corresponia
al dia set en mars, maig, juliol y octubre, y al
cinch en los demés. Nonas. Nonae, arum.
FÉR NONA, NON ó NON NON. fr. Doi'mir las crialu-
ras. Hacer el mu. Somnum capere.
NONAGENARI, A. adj. Qui té noranta anys.
Nonagenario. Nonagenarius.
NONAGÉ8SIM, A. num. ord. Lo que està 1'
últim de nou desenas. Nonagésimo. Nonagesimus.
NONAGONAL. adj. Lo pertanyent al número
de nou. Nonagonal. Nonagonus.
NONÀGONO. m. geom. Figura de nou costals.
Eneúgono nonàgono. Eneagonus, i.
NONAT, DA. adj. S' aplica al qui no ha nat
naturalment, sinó que 1 han tret del ventre de sa
mare. Nonato. Non nalus.
NON PLUS ULTRA. exp. llat. usada com à
masculí pera exajerar las cosas puig significa no
NI HI HA UN ALTRE. iYoïi plus ultra. Nou plus ultra.
NOPAL. m. FIGUERA DE MORO,
NORA. f. La muller del fill. Nuera. Nurus, us.
II ant. cÍNiA.
LA CURIOSA DE MA NORA. loc. que leprcn als que
fan véurer que sòn mòlt nets, y sòn los mès bruts.
La relimpia de Uorcajo, que lavaba las palas al
asno. Iramundi quidem.
NORABONA. f. ENHORABONA.
NORAMALA. f. enuoramala.
NORANTA, adj. Numeral cardinal que resulta
de nou repetit deu vegadas. Novenia. Nonaginta.
NORDEST. m. nàut. Yent entre '1 nort y l' est.
Nord , nordesle. Csecias , a;. | Lo punt del hori-
sont que eslà entre '1 nort y 1' orient. Nordesle.
Horizonlis punclum inter septentrionem et orien-
tem aïquè distans.
NORDESTAL. adj. Lo que pertany al nordesl.
Nordeslal. Ad cicciam perlinens.
NORESMENYS. m. adv. ADEMÉs.
NORMA. f. Regla, qualsevol cosa que serveix
pera gobernarse en la execució de alguna cosa.
Pauta, norma. Regula, a, exempler, is.
NORMAL, adj. REGULAR. II Dit de la línea per-
pendicular. Normal. Perpendicularis. || adj. Lo
que es ó està ajustat y conforme à regla. Normal,
regular. Normalis.
NORNORDE8T. m. Lo vent que ve de entre '1
nort y 'I nordest. Nordeste. Medius subaquilo. ||
nàut. Lo punt del horisont que disla igualment en-
tre '1 nort y '1 nordest. .\ornordeste. Horizonlis
punclum à scptentrione orientem versus viginli
duobus gradibus cum Iriginta minutis distans.
212
NOT
DICCIONARI
NOT
NORT. m. Pol àrtich ó septentrional. Norle.
Septentrio, nis. 1| Primer punt del horisont desde
ahont comensa la numeració. Norte. Septentrio,
nis. II La part septentrional de la esfera y las ter-
ras situadas en ella. Norle. Septentrionalis regió.
II Tramontana, vent que bufa de aquella part; un
dels quatre principals en que's divideix la rosa
nàutica. Norle, aquilon. Boreas, x. \\ La estrella
mès inmediala al pol. Norle, eslrella polar ó de
Mercurio. Polus, i. || raet. Direcció, guia. Norle.
Dux, ois.
POSAR LO NORT. fr. nàut. Aténdrer à la estrella
així dita ó al pol per la direcció del vialje. Nor-
lear. Polarem stellam attendere.
NORTNORüEST. m. nàut. Lo vent que ve de
entre '1 nort y 1' noruest. Nornoruesle. Yentas inter
caurum et boream.
NORUEST. m. Vent entre nort y ponent. Nor-
wesíe. Caurus, i.
NORUESTAR. V. n. nàut. Declinar óaparlarse
la brüixula magnètica del Nort ó septentrio vers 1'
oest ó ponent. Nordeslar. Yersura boream acus nàu-
tica declinari.
NOS. pron. personal. S' usa pera denotar auto-
ritat. Nos. Nos. I! Nosaltres. Nosolros. Nos. || anl.
No se. Non.
NOSA. f. Embaràs, estorb. Embarazo, eslorbo.
Impedimentum, i. || ant. enuig.
FÉRNOSA. fr. Embarassar. Estorbar, embarazar,
embarf/ar, servir de eslorbo. Impedio, is.
NOSALTRES, pron. p:'rsonal. Denota plurali-
tat de personas inclosa la ijue parla. Nosolros. Nos;
la terminació nostrum del genitiu del plural sols
s' aplica als numerals, partitius, comparatius y
superlatius, y nogtri à tot lo demés que demana
genitiu.
NOSELLA. f. NEüLELLA.
NOSOGRAFIA. f. Descripció de las malaltias.
Nosografia. Nosographia, ae.
NOSOMÀNTIGA. f. Modo de curar per encan-
tament ó bruixeria. Nosomanlica. Nosomantica, ai.
NOSTOLOGIA. f. Nom que's dóna à la part de
la patologia que tracta de la classificació y diferèn-
cia de las malaltias. Nosologia. Nosologia, sa.
NOSTRAMO. m. La persona encarregada dels
guarniments y arreus en los barcos. Nueslro amo;
nueslramo. Herus noster. || Jesucrist sagramentat.
Nueslro senor. Dorainus noster.
NOSTRAT, DA. pront. ant. y
NOSTRE, A. y
NOSTRA DONA. f. ant. La mare de Dèu.
Nueslra Senora. Maler Dei.
NOSTRO, Ó NOSTRON. pront. ant. Lo que'ns
pertany. Nueslro. Noster. || Qui es del partit ó pro-
fessió del qui parla. Ntiestro, de los nuestros. Nos-
tras, aih.
NOTA. f. Senyal. Noia, sena, marca. Signum,
i. II Apunlació de algunas espècies. Noia, apunla-
mienio, upunie. Nota, «e. H La dels marges dels lli-
bres. Apostilla. Nota, ae. || Observació, reparo. No-
ta. Observatio, nis. | Censura, reparo de las ac-
cions de altre. Nota, animadversion. Nota, ae. ||
Tatxa, defecte grave. Nota. Nota, se. || müs. Solfa,
'Is caràcters de la música. Nota. Musicae nota.
NOTABILÍSSIM, A. adj. sup. Notabilisimo.
Yaldè notabilis.
NOTABILÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Nota-
bilisimamente. Yaldè notabililer.
NOTABLE, adj. Considerable, gran, excessiu
en sa línea. Notable. Maximus. |1 Reparable , digne
de correcció. Notable. Notandus. || Considerable,
digne de atenció y cuydado. Notable. Prospicuus.
NOTABLEMENT, adv. m. Insignement. Nota-
blemente. Insignilè. || Ab nota, reparablemenl. No-
tablemente. Notabiliter.
NOTACIÓ, f. ant, NOTA, OBSERVACIÓ.
NOTADAMENT. adv. m. Especial, senyalada,
particularment. Principalmenle. Maximè.
NOTADOR. m. OBSERVADOR. || Censor injust.
Nolador. Notator, is.
NOTAMENT. m. ant. nota , observació.
NOTAR. V. a. Senyalar, marcar. Notar. Nolo,
as. II Reparar, observar, advertir. Notar. Nolo, as.
II Fér alguna apuntació. Notar, apuntar. Subsig-
no, as. II Posar notas en los escrits. Notar. Annoto,
as. II Censurar, reparar en las accions de altre. No-
tar. Noto, as. II Tatxar de infàmia, causar descrè-
dit. Notar. Infamiaí noia afficere.
NOTARI, m. Escriba públich. Escribano, no-
tario. Notarius , ii. [| actuari. || de tauiell. ac-
tuari.
NOTARIA, f. Ofici de notari. Escribania, nota-
ria. Nolarii munus. || L' estudi ú oficina de notari.
Notaria, escribania. Notaria oílicina.
NOTARIAT, m. Títol ó nombrament de no'ari.
Noiariato. Nolarii titulus.
NOTAT, DA. p. p. Notado. Nolatus.
notícia, f. Noció, coneixement, ciència. No-
ticia. Notilia, ae. || Novedat, avís. Noticia Notitia,
86. II Espècie de algun art ó ciència que fà docte ó
erudit. Noticia. Doctrina, ae. |1 Judici de alguna
cosa que encara no s' ba averiguat bè. Noticia.
Indicium, ii. I La memòria confusa de alguna cosa
que s' ha sabut. Noticia, espècie remota. Reraola
species.
aficionat à notícias. Lo qui sempre parla de no-
vedats y las busca en papers públichs. Gacetista.
Epherimendum jaclator.
ara ESLA PRIMERA NOTÍCIA, exp. Dcnola la nove-
dat que causa alguna cosa que's diu y de que no's
tenia notícia. Ahora lo oigo. Nunc primüra haec
àudio.
LAS MALAS NOTÍCIAS LO VENT LAS PORTA. ref. DCUO-
ta que quasi sempre se sab promp e una mala no-
tícia. Lo malo viene volando. Infausta semper vo-
lant.
LAS MALAS NOTÍCIAS SEMPRE SÓN CERTAS. ref. EU-
senya quant mès exposats estam à las desgràcias
NOU
CATALÀ.
NOV
213
n
que à las felicilats ; pues aqueslas quasi sempre 's
dosvaneixen, y las altras se verifican. Las malas
nuevas siempre son cierías. Erravit numquam qui
nova nioesta tulit.
PLE DE NOTÍciAS. Sabí, erudit. Nolicioso. Eru-
ditus.
PORTAR NOTÍCIAS. fr. PORTAR NOVAS.
POSAR E\ NOTÍCIA, fp. NOTICIAR.
RÉBRER LA PRIMERA NOTÍCIA, fp Saber per prirae-
Íra vegada alguna cosa. Desayunarse. Primíim sci-
f re.
vÉNDRER UNA NOTÍCIA, fr. Comunicaila. Yender
una noticia nueva. Rem novam vendere.
NOTICIAR. V. a. Avisar, fer saber. JS'oticiar,
notificar, dar noticia, poner en noticia. Significo,
J nuntio, notifico, as.
NOTICIAT, DA. p. p. Noticiado. Nunliatus.
NOTICIER, A. adj. Lo qui dóna 6 comunica
nolícias. Noticiero. Nuntiatior, oris.
NOTICIÓS, A. adj. Qui té notícia. Noticioso.
Erudilus, perilus.
NOTIFICACIÓ, f. for. La acció de fér saber ju-
rídicament. Noii(icacion. Jurídica notificatio.
NOTIFICAR. V. a. NOTICIAR. I for. Fér saber
jurídicament, ^'otificar. Notifico, as.
NOTIFICAT, DA, p. p. Notificado. Notificatus.
NOTORI, A. adj. Públich, sabut de tots. Nolo-
rio, noto. Nolus.
NOTÒRIAMENT, adv. m. Manifestament, ab
publicitat. JSotoriamente. Notoriè.
NOTORIETAT, f. Pública notícia, coneixement
lar de las cosas. Notoriedad. Noforietas, atis.
NOTORIETAT DE DRET. for. La pública uotícía que
resulta de la sentència de un crim. Notoriedad de
derecho. Juri» notorietas.
NOTORIETAT DE FÉT. for. La pública notícia que's
té pel mateix delicte coraés. Notoriedad de hecho.
Facti notorietas.
NOTRIR. V. a. NUDRIR.
NOTXER. m. ant. contramestre.
NOU, VA. adj. Fresch, recent, flamant, mo-
dern. Nuevo. Novus. || Lo que s' óu ó véu la prinie-
mera vegada. Nuevo. Novus. 1| Distinct, diferent de
lo que abans hi havia ó 's tenia conceptuat. Nuevo.
Novus. II Renovat, reiterat. Nuevo. Refectus. \\ Lo
ue s' afegeix à altra cosa que hi havia àntes. Nue.
0. Novus. II Poch intel•ligent. Inexperlo, nuevo.
ovus. II No acostumat. Nuevo. Insolens. || L' arri-
at de poch ;'i algun lloch; y així dihem : fulano hi
es noü en Rarcelona. Nuevo. Novitius. || Seguint à
la preposició de , en mòltas frases equival à nove-
dal; y així dihem: qué hi ha de nou? qué té de nou?
íuem. Novum. [| num. card. Lo número compost
de nou unitats. Nueve. Novem indecl. || m. La xifra
ab que s'expressa dit número. Nueve. Novem. || En
algunas expressions significa novè, com: llibre
NOU, pàrrafo nou. Nueve, noveno. Nonus. || La carta
que té nou senyals. Nueve. Novem notis distincta
charta. || f. Fruyt del noguer compost de una clos-
TOMO i]
ca verda fibrosa, dura y primparada, que conte un
cos oval, de una polzada de llarch, dur, escabrós,
compost de dos meyfats que contenen la part co-
mestible, que es blana y cavernosa, cuberla de un
tel pardo; 's trau de ella oli que serveix en la me-
dicina, y la closca s' emplea pera adobar y tenyir.
Nuez. Caryon, ii. || Lo fruyt de altres arbres que té
figura semblant al fruyt del noguer, encara que
sense grills y ab esclofolla ménos dura. Nuez. Ju-
glans, dis. || ant. Sincopa de no ho. No lo. Nou
illud.
nou de la ballesta. Es un os que hi ha en la
fusta ahont se prepara la corda. Sól ferse de un
os que tenen las daynas y cervos en lo cim del cap
en lo naixement de las banyas. Nuez de la ballesta.
Hallistaí fibula.
NOU DEL COLL. Part superior de la traqniartéria
per ahont passa la veu. Nuez de la garganla; la-
rinje. Frumen, inis.
NOU DE XIPRER, etc. Fruyt à manera de pinya
petita. Pinuela, gúlbalo, nuez, agalla, piiia de ci-
prés. Galbulus, i.
NOU MoscADA. Fruyt ovalat de nou líneas de
llarch, cubert de una membrana fibrosa coneguda
ab lo nom de Màcis, y es sumament dur, de olor
agradable, de gust aromàtich y picant : té us en la
farmàcia, y es bo pera amaniment. Nuez mozcada ó
de espècia. Aromàtica nux.
COM MÈS PETITA ES LA NOÜ, MÍiS SOROLL Ó REMOR
MOU. ref. Denota que las personas inútils solen
sér las mès perjudicials. La mas ruin oveja se en-
suciaen la colodra. Yilior síepe ovis totam infes-
tat gregem.
DE NOU. m. adv. Novament. De nuevo. Noviter.
ES MÈS LO SOROLL QUE LAS NOUS. loc. Dcuota que
alguna cosa que apar gran ó de cuydado, té poca
substància ó 's déu despreciar. Mas es el ruido que
las nueces. Parturient montes, nascetur ridiculus
mus.
FÉR COM QUI LI VE DE NOU. fr. Aparentar que no
se sabia alguna cosa. Uacerse de nuevas. Notum
quasi inauditum admirari.
FINS i LA NOU DEL COLL. loc. mct. Deuola que algú
està mòlt enredat en algun negoci ó matèria, de
modo que li sia mòlt difícil desembarassàrsen ó
ó eixirne bè. Basta las Irenzas hasta las cachas.
Usque ad imum.
MENs PER LA NOU DEL COLL. exp. vulg. Recouvéde
mentider à algú de lo que assegura. JUenlis. Men-
liris.
NOUCENTS,TA8. adj. num. Lo número cent
repetit nou vegadas. Novecienlos, nuevecientos. Non-
genti.
NOUHETA. f. d. Nuececilla. Nucula, a;.
NouiiETA DE TORN. Rodeta petita pera devanar en
ell la seda ó fil de or y plata. Carrele. Trochlea, m.
NÓURER. V. a. anl. danyar, pi.rjui)ICar.
NOVA. f. Missatge, novedat, notícia, avís. Nue-
va. Nuncius, ii. II La notícia qne's dóna à algú de
27
21 i
NOV
DICCIONARI
NOY
alguna acció ó ditxo de altre que pót causar dis-
córdias ó dissensions. Chisme. Maledicentia, ae. H
AVÍS. 1.
PORTA NOVAS. m. NOVATXER.
PORTAR NOYAS. fr. Pfocurar à inlroduhir discòr-
dia entre las personas, contant de unas à altres lo
que's deuria callar. Chismear; Iraer y llevar chis-
mes. Susurrationes ultrò citròque deferre.
NOVACIÓ. f. INNOVACIÓ. II RENOVACIÓ.
NOVADOR, A. m. y f. innovador. U Inventor
de novedats especialment en matèria de doctrina.
Novador. Novator, is.
NOVAL. adj. S' aplica à las terras que's culti-
van de nou y à sos fruyls. Noval. Novalis.
NOVAMENT, adv. m. Ter la primera vegada.
Nuevamente; de nuevo. Novè. U modernament. || de
NOÜ.
NOVATXER. m. Portanovas. Chismoso. Susur-
ro, nis.
NOVÈ, NA. adj. Lo que conté '1 número nou,
y lo que'l completa. Noveno, nono. Nonus. || ra. Una
de las nou parts en que's divideix lo conjunt dels
delmes. Noveno. Nona decimarum pars.
NOVEDAT. f. Estat de las cosas novament fe-
tas, discorregudas, novament oidas ó vistas. Nove-
dad. Novilas, alis. || Mudansas de las cosas. Nove-
dad. Novitas, atis. || met. Estranyesa ó admiració
que causan las cosas may vislas ni oidas, Novedad.
Novitas, atis. || Fét ó notícia fresca. Novedad. No-
vitas, atis. II IMPRESSIÓ. 5. 6.
FÉR novedat. fr. Mudar V estat ó us que's seguia
en alguna cosa. Hacer novedad; dar ó hacer choz.
Novum vel exoticum videre. || fér impressió.
NO VELA. f. novel-la.
NO VELER, A. adj. Amich de novedals. Nove-
lero. Musca , aï.
NOVELERIA. f. Narració de novel-las. Novele-
ria. Fabularum narratio. || Afició à novedats. No~
veleria. Novitatum sludium.
NOVELL, A. adj. Nou, recent. Nuevo. Novus.
II Nou, principiant, sens experiència. Novel. Tiro,
nis. II PRiMERENCH. || UI. aut. Nova. Nueva. Nun-
cius, ii. II adj. Dit del falcó. Niego. Recens fal-
co.
DE NOVELL Y DE NOVELL MODO. m. adv. aut. Nova-
ment. De nuevo. Noviler, denuò.
NOVEL-LA. f. Història íingida. Novela. Fabella,
se. II Ficció, mentida. Novela. Fabula, ae. || ant. No-
tícia, nova. Nueva. Nuncius, ii. || Qualsevol de las
lleys novas dels emperadors que foren anyadidas
y publicadas desprès del códich de Justinià. Nove-
la. Justiniani novellae constilutiones.
ESCRÍURER NOVEL-LAS. fr. Compóndrcr las hislo-
rietas fabulosas ó cuenlos de aquest nom. Novelar.
Fabellas consulto componere.
NOVELLAMENT. adv. m. ant. NOVAMENT.
NOVELLAR. v. a. ant. Recullir nolícias.
NOVELLETAT. f. ant. innovació.
NOVEMBRE, m. Nové mes en lo reglament an-
tich del any romà, y onzè avuy en dia. Noviembre-
November, is.
AL NOVEMBRE QÜI NO HA SEMBRAT QUE NO SEMBRE,
ref. Denota que s' aprofite la ocasió de sembrar al
mès tardar pel novembre. Por san Franciscà se
siembra el trigo, la vieja que lo decia ya sembrada
lo tenia; por san Cebrian, siembra el albardan ; por
todos Santos, siembra trigo y coge cardos : por san
Simón, siembra varon, por todos los Santos con am-
basmanos. Mense tuo, Cypriane, serit malesanus
agrestis.
NOVENA, f. Espay de nou dias dedicats al cui-
to de Dèu ó de sos Sants. Novena, novenario. No-
vendiale, is. || Los nou dias que s' emplean pera
'is difunts. Novenario, novena. Preces, suffragia. ||
Lo llibret que conté las oracions que's fan à Dèu y
als Sants en los nou dias que especialment se de-
dican à sòn cuito. iVoDcna. Liber novendialium pre
cum. II Lo conjunt dels sermons que's predican en
los nou dias dedicats especialment al cuito de Dèu.
Novenario. Novendiale sacrum.
NOVENARI. m. novena. 1| adj. nové.
NOVENDIAL. adj. S' aplica à cada un dels
dias de una novena celebrada pera 'Is difunts. No-
vendial. Novendialis.
NOVEN8À, NA. adj. Principiant en alguna
art, facultat, etc. Novalo, novicio. Tiro, nis.
NOVES. f. pi. NOTÍCIAS, AVISOS.
NOVEYTAMENT. adv. m. ant. novament.
NOVI, A. m. y f. nuvi.
NOVIATJE. m. nuviatje.
NOVICI, A. adj. novensA. || No avesat. Novicio.
Alicui rei novus. || No fét als usos y costums, fàcil
de sér enganyat Novicio. Hospes, itis. || m. y f. Qui
entra de nou en una religió. Novicio. Novitius, ii,
NOVICI FÉT. Lo novici ja gran de mòlta edat. No-
viciole. Novitius grandis.
NOVICIAT. m. Temps destinat en las religions
pera examinar la vocació dels novicis, é instruhir-
los en r exercici de las reglas. Noviciado. Tiroci-
niura, ii. II Casa ó quarto ahont habitan los novi-
cis. Noviciado. Novitiorum domicilium. |i met. Lo
primer temps en que s' apien alguna facultat ó s'
exercita alguna cosa. Noviciado. Tirocinium, ii.
NOVILUNI, m. Lluna nova, conjuncció de la
lluna. Novilunio. Novilunium, ii.
NOVILLA. f. La vaca desde la edat de tres anys
fins à sis. Novilla. Yitula, ae.
NOVILLADA. f. Junta, festa de novillos. Novi-
llada. Juvencorum ludus,
NOVILLO. m. Lo bou de tres anys fins à sis.
Novillo. Juvencus, i.
NOVILLO DE DOS ANYS. Lo toro ò bou jove no do-
mat que té dos anys fins à cumplir los tres. Utrera.
Juvencus bimus,
NÓVIO, A. ter. NUVI.
NOVissiM, A. adj. sup. Novisimo. Yaldè no-
vus vel recens. || m. pi. Las quatre derrerias del
home. Novisimos. Hominis novissima.
NU
CATALÀ.
NUA
2i5
NOVITAT. f. ant. NovBDAT. II ant. innovació.
NOVITXER. m. ant. Amich de novedals. iVoüe-
lero. Musca, se.
NOXA. f. ant. DANY.
■ NOY, A. m. y f. Qui no ha arribat à set anys.
■JVtno, chico, muchacho, chiquirrüin, chiquirrilico,
i , 'xhiqtiiiico. Puer, i. || met. Qui lé poca experiència,
ú obra ab poca reflexió y advertència. Nino.
Puer, i.
NOY DE MAMÀS. NOY DE MAMELLAS. [j mel. Qui ab
sòn tracte y modo de procehir tó cosas de noy.
Mamon. Àdhuc lactens. I met. fam. Qui es inferior
à altre ab mòlta diferència. Nino de teta. Pueru-
lus, i.
NOY DE MAMELLA. 'L qui mama. Nino de tela. In-
ILlens, tis.
w NOY PLORADOR Y RABiETA. 'L noy que plora mòlt
igrs' irrita fàcilment. Bejin. Puer in irara praeceps.
f CONÈIXER A ALGÚ DESDE NOY. fr. Conéixerlo desde
mòlt criatura. Conocerà uno desde su cuna. Ab in-
cunabulis aliquem noscere.
COSA DE NOY. Lo quc es propi de las criaturas ó
s' hi sembla. Amuchachado, infantil. Puerilis.
DESDE NOY. m. adv. Desde sa primera edat. Desie
nirio, desde la infància, desde sus primeros anos. A
leneris unguiculis.
FINS BO SABEN LOS NOYS QUE MAMAN. fr. ab que's
nota à algú que ignora ó dubta lo que es notori à
tothom. Hasta los ninos lo saben. Yel pueris pers-
picuuraest.
NO ES CAP NOY. loc. Denota que algú té mès edat
de la que's conceptua ó mostra tenir. Ya no es ni-
no. iEtatem habet.
NO'n faria Ó NO'n DIRIA MÈS ÜN NOY DE MAMAS. lOC.
fam. Pondera la gran dissonància que causa alguna
acció ó expressió. No lo híciera, ó no lo dijera, ó«o
dijera mas paleta. Nec homo planè rusticus.
NOYADA. f. Fet, ditxo propi dels noys. Mucha-
chada, ninada, muhacheria, muchachez, nineria,
puerilidad, inocenlada, trasleria. Puerile gestum.
FÉR NOYADAS. ff. y
NOYEJAR. v. n. Fér accions de noys. Mucha-
chear, ninear. Puerum agere.
NOYERIA. f. ler. noyada.
NOYESA. f. ant. Infància. Infància. Infantia,
■Lffi. 1] noyada.
f NOYET, A. m. y f. d. Infanlico, illo, ito, chi-
fuit», ehicuelo. Infantulus, i.
NT.
NTRENYORAR. v. n. ant. anyorarse.
NU.
Nü, A. adj. Sens vestit, en pel. Desnudo. Nu-
dus. II Despullat, mal vestit. Desnudo. Minüs bene
vestilos. II Despullat, faltat de alguna cosa inma-
terial ó que adorna; com: nu de mèrits. Desnudo.
Nudus. II desenvaynat. \\ met. Patent, clar, sense
doblesa, com: veritat nua. Desnudo. Nudus. || m. Lli-
gadura. Nudo. Nodus, i. || Lo sobreposat pera que
destorbe '\ pas del fil ó corda per alguna part.
Trancahilo. Fili nodus superposilus. || La part dels
arbres y planlas per ahont brofan, que sempre es
mès dur que lo restant. Nudo. Articulatio, nis. ||
En algunas plantas y arrels aquella part que exce-
deix à la superfície y per ahont apar que estan uni-
das las parts de que's compon, com las canyas, etc.
Nudo. Nodus, i. || La junta ó articulació del dits.
Artejo, nudo, nudillo. Digitorum nodus. [j En al-
guns animals, la unió dels ossos, com: lo nu de la
cua, espinada, etc. Juntura, nudo. Nodus, i. 1| Prin-
cipal dificullad ó dubte en algunas matérias. Nudo.
Nodus, i. II Unió del matrimoni. Lazo, nudo, vin-
culo. Yinculum, i. || ant. En la composició dramà-
tica ó èpica la disposició y artifici dels successos
que fan dificultosa la eixida ó desenllàs de la ac-
ció. Enredo, enlace, trama. Nodus, i.
NU EN LO COLL. Impediment que priva de passar
la vianda, parlar, y à vegadas respirar. Nudo en la
gíar</anía. Nodus, obslaculumspirilus. || met. Aflic-
ció, congoixa que priva 'I parlar. Nvdo en la gar-
ganta. Yocis obstaculum.
NU corredor. Lo que s' afluixa. Nudo corredizo,
escurridizo. Fluens nodus.
NU DE TEIXIDOR. Lo quc's fà junlaut dos caps y
formant ab ells dos llassos encontrats, y apretant-
los de manera que no's poden desfer. Nudo de leje-
dor. Nodus texlorius.
NU Y CRU. Lo que eslà sol sense cosa accessòria
que li done major estimació. Seco, à secas. Solus.
FÉR UN NU. Dar un nudo. Nodo nectere.
FERLi UN Nü A LA CUA. fr. fam. Manifesta que
algú no conseguirà lo que pretén. Por seliemhre
calahazas. Nequaquam id assequeris.
FESLi UN NU À LA CUA. fr. fam. Denota escaparse
à algú alguna cosa de la que tenia gran esperansa.
Voló golondrino. É manibus effugit.
NO est! nu. loc. No li falta lo necessari. No esld
desnudo. Satis superque abundat.
TOT NU. loc. En pel. En cueros; en cueros vivos;
enpelola. Omninò nudus.
NUADOR, A. m. y f. Qui nua. Ahudador. Inno-
dans, tis.
NUAMENT. m. La acció y efecte de nuar. Am-
dadura. Nodi astrictio. 1| nu. 8. || adv. m. Simple-
ment, clarament. Desnudamenie, nudamewte. Aperlè,
ingenuè, simpliciter, candidè.
NUAR. V. a. Lligar, fér nusos. Anudar, anu-
dar. Nodo, as.
QUI BÈ NIJA, BÈ DESNUA. ref. QUI BÈ LLIGA, BÈ DES-
LLIGA.
QUI NO NUA, ÜN PUNT PERT. fcf. Deuota quc qui
vól abreviar las obras mès de lo regular, pel ma-
teix fèt las retarda. Quien noda nudo,pierde punio.
Antequam instituas, fundamentum mille.
NUARSE. v. r. Ferse un nu. Aüudarse. Nodari.
216
NÜH
DICCIONARI
NÜM
II Turbarse, alurarse, no poder parlar en conver-
sació. Tarbarse, cortarse, alragantarse. Haerere
tarnquam ad saxum. H ennuagarse.
NUAT, DA. p. p. Anudado, anudado. Nodalus.
II met. Despullat de medis ó comoditats. Desnudo.
Ab omnibus copiis destilu'.us.
NÚBIL. adj. ant. casador.
NUC. m. ant. nu. H noü fruyt.
NUCA. f. La part superior de la espinada. Co-
lodrillo, nuca, cogole, cerviz. Occipilium, ii.
NUCTORLABI. m. Instrument que s' usava en
lo antich pera conèixer la hora durant la nit, me-
dint la aliura de la estrella del nort ab relació al
pol. Nuclorlabio. Nuclorlabius, i.
NUDITAT. f. Falta de vestit, naesa. Desnudez.
Nuditas, atis.
NUDÓS, A. adj. ant. Lo que té nusos. Nudoso.
Nodosus.
NUDRICIÓ. f. ant. Operació ab que la natura-
lesa aciua r aliment, lo distribuheix à las parts
del cos, y '1 converteix en subsiància pròpia de
cada una. Nutricion. Nutritium, ii.
NUDRIDOR. m. Qui nudreix. Sustentador, el
que nutre. Nutrilor, is. 1| didot.
NUDRIDORA. f. DiDv. y La terra pera nudrir
à tothom. Madre comun. Altrix, icis,
NUDRIMENT. m. Substància dels aliments
que serveixen à la nudrició. Alimento, nulrimiento.
Nutrirnentum, i. |1 L' acte y efecte de nudrir. Nu-
trimento. Nufritio, nis. |1 past. | La subsiància que
nudreix als arbres. Nutrimento. Nulrimenlum, i. 1|
met. La matèria ó causa del aument, activitat ó
forsa de alguna cosa, com : xudriment del enteni-
ment. PXbulo, nutrimenlo. Nutrimentum, i. |1 ins-
trucció, ENSENYANSA. || met. Fomcut, lo que ser-
veix pera donar activitat als agents, com la llenya
al foch. Pasto. Pabulum, i.
NUDRIR. V. a. Alimentar, criar, mantenir. A'm-
Irir. Nutrico, as. || engreixar. H Alimentar la ay-
gua à las plantas. Nutrir. Nutrio, is, || met. edu-
car, INSTRUIR. 11 met. Auraenlar, donar novas for-
sas, especialment en lo moral. Nutrir. Nutrio, is.
II V. n. digerir, cóurer, pahir.
NUDRIRSE. V. r. Alimentarse. Ali.
NUDRÍS. m. PORCELL. II Qui es nudrit ó alimen-
tat. Nudrido, alimenlado, nutrido. Nutrilus, i. ||
met. Criat, educat desde petjt per algú. Alumno.
Alumnus, i.
NUDRISSA. f. La que es nudrida ó educada.
Alumna, educanda. Alumna, ai. || f. ant. dida.
NUDRISSOT. m. Porcell avansat. Lechon, co-
chinillo. Porcellus, i.
NUDRiTjDA. p.p. Alimentat. iYM6Írííío.Nulritus•
NUDRITIU, VA. adj. NUTRITIU.
NUEJA. f. ant. enveja.
NUET, A. adj. ter. tot nu.
NUHU. m. NU. II Lo botó corredor que ajusta
per sota la barba '1 cordó dels sombreros. Bolon.
Offendix, icis.
NUIG. m. ant. enuig.
NUJAR. V. n. ant. enüjar.
NUL Y NULL, A. pron. ant. ningün. || adj. ant.
NUL-LO. II ALGUN.
NULL TEMPS. m. adv. En ningun tiempo. Num-
quam.
NUL-LAMENT. adv. m. Invàlidament. Invali-
damente, nulamenle. Invalidè.
NUL-LE, A. adj . NUL-LO.
NUL•LITAT, f. Invalidilat, la qualitat de nul-
lo. Nulidad. Irritae rei natura. | Tatxa, falta que
disminuheix la estimació de las cosas. Nulidad.
yitium, ii.
NUL•LO, A. adj. Invàlit, de ningun valor ó for-
sa. Nulo, invalido. Nullus.
NUMANTÍ, NA. adj. Natural de y pertanyent
àNumància. Numaniino. Numantinus.
NÚMEN. m. Divinitat, deylat entre 'Is gentils.
Númen, Numen, inis. fl Ingeni especial pera fér
alguna cosa^ com: númen poélich. Númen. Numen,
inis.
NUMERABLE. adj. Lo que 's pót contar per
números. Numerable. Numerabilis,
NUMERACIÓ, f. Acte y efecte de numerar.
Numeracion. Numeratio, nis. 1| La primera part de
la aritmètica que ensenya à llegir y escríurer las
quantitats. Numeracion. Numeratio, nis.
NUMERADOa. m. arit. Lo número que quant
s' expressa un trencat se posa en la part superior,
y determina '1 número de parts que 's pren del
que està en la part inferior en que 's suposa dividit
r enter. Numerador. Numerator, is.
NUMERAL. adj. Lo que es propi ó pertanyent
al número. Nurneral. Numeralis.
NUMERAR. V. a. Contar pel orde dels nú-
meros. Numerar. Numero, as. || Foliar, posar nú-
meros en las fuUas dels llibres. Foliar, numerar.
Números aponere.
NUMERARI, A. adj. numeral.
NUMERAT, DA. p. p. Numerada. Numeratus.
NUMÈRICAMENT, adv. Individualment, Nu~
méricamenle. Numericè.
NUMÉRICHj CA. adj. En las escolas lo que
determina ó diferencia un indivíduo de altre. JYm-
mérico. Numericus. | Lo que s' executa ab núme-
ros. Numèrica. Numericus.
NÚMERO, m. Quantitat discreta ó col-lecció
de unitats: segons dita definició de Euclides la
unitat no es número: Stevin diu que es lo que ex-
plica la quantitat de cada cosa, y sembla mès con-
forme al comú modo de parlar, perquè 's diu : del
número un finsà cent, ó qui té 'I número un, no
obstant los aritmétichs segueixen à Euclides. iVú-
mero. Nuraerus, i. || Xifra. Número. Arithmus, i. ||
S' anomena impròpiament la unitat per sér prin-
cipi y fonament dels números. Número. Numerus,
i, II Multitut indeterminada. Número. Copia, ai. ||
Quantitat determinada de personas en algun em-
pleo ó cos, com: notari, académich de número.
I^^t NUM
H||\rtímero. Namcrus, i. || La determinada mesura
^^proporcional ó cadència que fa armoniosos los pe-
ríodes de música, poesia y retòrica. Número. Nu-
merus, i. || gram. Lo raodo de signiQcar pera dis-
tingir un dedosó raès. Número. Numerus, i. || Mul-
titut de cosas determinadas ó de particular quali-
tat. Número. Numerus, i. || pi. Un delscinch llibres
sagrats que compongué Moysés: en ells se referei-
xen los exercicis de la religió de la tribu de Levi,
y '1 càstich de la desobediència dels Israelilas.
Números. Numeri, orura
NÚMERO COMPOST. A quoU quB 's produheix per la
multiplicació de altre número a mès de la unitat.
Número compuesto. Numerus composilus.
NÍMERo cÚBicu. Lo quB 's produhcix per la mul-
tiplicació desí mateix repetida dos vegadas, cora:
vuit ix de dos per dos y de dos per quatre. Núme-
ro cúbico. Numerus cubicus.
NÚMERO DE ou. Espay de nou anys. Número àureo
ó cicló decemnovenal. Aureus numerus.
NÚMERO iMPAR ó SENAR. Lo que uo's pót dividir
per mey tat sense trencat. Número impar. Impar nu-
merus.
NÚMERO PAR. Lo que 's pót dividir per meylat
sense trencat. Número par. Par numerus.
NÚMERO QUADRAT. Lo que produhcix la multipli-
cació de un número per sí mateix, com lo 9 de 3
per 3. Número Cuadrado. Dinumis, is.
NÚMEROS DENOMINATS. Los que uumeran cosas de
diferentas espècies, com : lliuras, sous y diners.
Números denominados. Denominati numeri.
NÚMEROS PROPORCIONALS. Los que sóu terme de
dos rahons semblants, com vuyt ab quatre; així
sisab tres. Números proporcionales. Proporlionales
numeri.
COMPLETAR Ó CUMPLIR LO NÚMERO. fv.Lknar cl UÚ-
mero. Numerum complere.
TÉR NÚMERO, fr. Sór subjecte de importància.
Ilacer papel; ser homlre de categoria. Expectabilem
esse. II Denota que alguna cosa sols serveix per
aumentar los de sa espècie. Hacer número. Nume-
rum augere.
GRAN NÚMERO. Multitut. Gruti, hucn número. Bo-
na pars.
SENSE NÚMERO. Multitut innumerable. Sinnúmero.
gens numerus.
NÚMEROS, A. adj. Lo que inclou gran número
multitut, Numeroso. Numerosas. || armoniós.
NUMEROSAMENT. adv, m. En gran número.
umerosamente. Numerè, innumerè; ingenti copia,
NUMEROSissiM, A. adj. sup. Numerosisimo.
Numerosissimus.
NUMEROSITAT. f. Munió, multitut numero-
sa. Numerosidad. Numerositas, atis.
NUMÍDICH, ca. adj. Natural de y lo pertan-
yent a Namídia regió mediterrànea del Àfrica en
los conüns de la Líbia interior yde la Mauritània.
Numida, numidico. Numidianus.
NUMISMÀTICA, f. Ciència que tracta del co-
IF
CATALÀ. NUV 217
neixeraent de las monedas ymedallas anlíguas. Am-
mismàtica. Numismàtica, ai.
NUMISMÀTICH, CA. adj. Pertanyent à la
numismàtica. Numismdlico. Numismaticus. || m.
professor de numismàtica. iVumísmaíico.Numisma-
lis studiosus.
NUNCA. adv. t. anl. May, jamay. Nunca, ja-
màs. Numquam, haudquaquam.
NUNCI. m. Embaixador del Papa. Nuncio. Pon-
tificius nuíicius. II Pregoner, missatjer, corredor de
coll. Pregonero. Praeco, nis. [j Exprés, enviat, qui
porta notícia ó avís. Mensajero. Nuncius, ii.
NUNCIAR. v. n. ant. anunciar.
NUNCIATURA. f. Lo càrrech ó dignitat de
nunci del Papa. Nunciatura. PontiGcii legati mu-
nus. II Lo tribunal del nunci per certas causas
ecclesiàsticas. Nuncialura. Pontiticii legati tribu-
nal.
NUNCIO Y NUNCIÜ. m. NUNCI.
NUNCüPATIU. m, y f. Lo testament que no's
reduheix à escriptura, sinó que de paraula s' ano-
mena hereu en presència de cinch testimonis.
Nuncupalivo. Nuncupativus.
NÜNCUPATORI, A. adj. Escrit ab que's dedi-
ca alguna obra, ó s' anomena hereu ó s' confereix
algun empleo. Nuncupatorio. Nuncupatorius.
NUNDINAL. adj. Nom que donavan los romans
à cada una de las vuyt primeras lletras del alfa-
bet que s'aplicavan à tots los dias del any ab ordre
consecutiu; perquè desprès de vuyt dias de traball
anavanà las üras ó mercats, que ells deyan «nun-
dinae.» Nundinal. Nundinalis.
NUNQUE. adv. ant. mat.
NUÓS, A. adj. NUDÓs.
NUPCIAL, adj. Lo pertanyent à las núpcias.
Nupcial. Nuptialis.
NÚPCIAS. f. pi. BODA, ESPOSALLAS.
coNvoLAR À SEGONAs NÚPCIAS. fr. Pasur d scgundüs
nupcias. Ad secundas nuptias convolare.
NUPCIAYAR. v. n, ant. Casarse la mty'er.Nu-
bo, is.
NUS. m. NU. II GROP.
NUSET. m. d. Nudillo, ito. Nodulus, i. I adj.
TOT NU.
NÚTRIA. f. LLÚDRIA.
NUTRIGI, A. adj. NUTRITIU.
NUTRICIÓ, f. NUDRICIÓ.
NUTRITIU, VA. adj. Lo que nudreix. iVuínít-
vo, mitrimenlal, nutrició. Nutritivus.
NUU. m. NU. 6. II ant. núvol.
NUVI. m. Lo home casat de nou. Novio. Spon-
sus, i. II met. NOVICI, novensa.
NÚVIA. f. Dona casada de nou. Novia. Nova
nupla.
NUVIATJE. m. Lo que's dóna à la dona à mès
del dot. Ajuar. Supellex, ctilis.
NÚVOL. m. Los vapors de la atmosfera que
condensats en 1' ayre tapan lo sol. Nuhe. Nubes,
is. II Conjunt de cosas que obscureixen 1' ayre ó
218 NUV
tapan lo sol à modo del núvols. Nuhe. Nubes, is. 1|
met. Qualsevol cosa que enfosqueix à allra, com:
NíJvoL del enteniment. i\ube. Nubes, is. || met.
Aquell tel blanch que sól formarse dins del ull é
impedeix la vista. Nube. Oculi nubecula. H Entre
llapidaris la laca ó sombra que obscureix lo brillo
de las pedras preciosas. Nube. Macula nebulosa;
opacilas, atis. \\ adj. nuvolós.
NÚVOL DE ESTIU. Nuvolada ó núvol tempestuós.
Nube de verano. Nimbus, i. || met. La espècie rui-
4osa originada de ira y que passa prest. Nube de
verano. Nimbus, i.
EST All NÚVOL. fr. Estar la atmosfera carregada
de ells. Estar nubludo. Coelum nubibus obductum
esse.
PtJJAR Ó ALSAR FINS ALS NÚVOLS, fr. POSAR SOBRE
lASESTRELLAS.
NUVOLADA, f. Se pren regularment pel nú-
vol que amenassa tempestat. Nublado, nublo. Nim-
bus, i. I met. Espècie que amenassa algun perill ó
turbació de animo. Nublado. Nimbus, i.
DESCARREGAR LA NUVOLADA, fr. met. Desahogarse
contra de algú. Descargar el nublado. Iràs eraovere.
NUVOLÀS. m. aum. Núvol gran separat de la-
tres. Nubarron. Vagans nubilura.
DICCIONARI
NUVOLET. ra.
NYO
d. Nubecica, illa, ita. Nubecula.
NUVOLÓS, A. adj. Cubert de núvols. Nublado,
nubloso, nubiloso, nublo. Nubilus.
NUYC YNUYLL. m. ningú.
NUY8. m. ant. enuig.
NUYT. f. NIT.
NUYTADA. f. ant. NIT.
NY.
NYANYO. m. Banya, bony. Chichon, iolondro.
Tubsrculum, i.
NYAU, NYAU. gatamaula, gatamixa.
NYIGH, NYAGH. (estar) fr. estar COM LO GAT
t'l gos.
NYIGUI, NYOGUI. (sér cosa de) fr. Sér cosa
de poquíssima importància. Ser cosa de chicha y
nabo. Rera futilem esse.
NYINYÀS. f. pi. Enginy pera pescar. Rei. Re-
té, is.
NYNYOL. m. LLíNTOL.
NYONYA. f. Enfado, disgust ó tristesa. Nona.
Slomachus, i. |1 fam. peresa, galbana.
g^
OBC
CATALÀ.
OBE
219
O. Setzena lletra del alfabet y quarta entre las
vocals, antíguament tant entre los romans, com en-
tre catalans se confonia mòltas vegadas ab la u :
com CÒNSOL, en lloch de cónsul: era numeral y
valia 11, y ab una ralleta sobre 11000; en los ma-
pas y cartas de navegar significa oest ó ponent; y
en la rosa nàutica 'I rumbo y '1 punt cardinal
magnétich del mateix nom; en la música temps
perfet, y entre 'Is irlandesos posada abans del
apellido es senyal de casa principal ó il-lustre, y
sols la pót usar lo primogènit; en las llelras de
cambi posada en esta forma ©/. vol dir orde, y de
aquest altre modo c/o. vol dir, caria orde. l| conj.
disjuncliva que's converteix en ú pera evitar caco-
■ípnia quant lo mot següent comensa en ó. Ó. Aut,
piut. II interj. Denota algun afecte ó passió del
Siimo com de exclamació, com: ó bon Dèul 0. Oh!
prohl II De admiració, com: ó qué bo! 0! Oh! proh!
II De alegria, com: ó qué ben fél! 0. Oh. || De do-
lor, com: ó miserable de mi! 0/ 0! oh! || De escarni
ó de burla per ironia, com: ó qué hermós! 0. Oh.
II S' usa mòllas vegadas pera expressar lo desitj,
com: ó si vingués. 0. Ulinam. || Article que denota
'1 vocatiu, com: ó gran Rey. 0. 0. | interj. S' usa
pera cridar à algú. Ola. Heus, heu. || si. || zero. [j
IÉrcol ó figura rodona, 0. 0.
OA. interj. ter. Ola!
OÀ8I8. m. Terra ab vegetació al mitj de un de-
irt. Oasis. Oasis, is. || met. Lloch de descans des-
rès de mòltas penas ó cansaci. Oasis. Solatium, ii.
f
OB.
OBACH. adj. Ombrívol. Sombrio, opaco, umbrio.
Opacus.
OBCECACIÓ, f. Ceguera, obstinació. Obceca-
cion. Induralio, nis.
OBCECAR. V. a. Ofuscar, cegar. Obcecar. Ob-
caeco, as.
OBDURACIÒ. f. Obstinació, duresa de cor.
Obduracion, obcecacion, obstinacion. Induratio, nis.
OBEDIÈNCIA, f. Subjecció à la voluntad y
preceptes de altre. Obediència, obedecimienlo. Obe-
dientia, ae. |] La acció de obehir. Obediència, obe-
decimienlo. Obedientia, se. 1| Lo precepte del supe-
rior especialment en las religions. Obediència. Obe-
dientia, 05. II En las religions, 1' empleo ú oficina
que'ls superiors encarregan à sos súbdits. Obedièn-
cia. Praeceptum, i. || Entre'ls mateixos, permís que
dóna un superior al súbdit pera anar à predicar, ó
la assignació de ofici pera altre convent ó pera fér
algun viatje. Obediència, licencia. Progressionis vel
assignationis teslimonium. || Lo superior en la es-
cola de Cristo. Obediència. Scholae Christi praeses.
II met. La docilitat ab que las béstias é insensibles
se subjectan à la ensenyansa ó al art. Obediència.
Flexibilitas, atis.
OBEDIÈNCIA CEGA. La que s' exerceix sense mirar
las rahons ó notícias del que mana. Obediència cie-
ga. Caeca obedientia.
A LA OBEDIÈNCIA. Bxp. Dcnota la cortesia ab que
algú se somet à altre. A la obediència. Jubeas.
DONAK LA OBEDIÈNCIA, fr. Subjectaise à algú.
Prestar, dar la obediència. Alicujus poteslati vel
imperi 0 se dare.
OBEDIENCIAL. adj. Pertanyent a la obedièn-
cia. Obediencial. Obedientialis.
OBEDIENT, p. a. Qui obeheix. Obedientc, su-
miso. Obediens. || puntual. || m. Se deya en la mi-
lícia al que estava à las ordes de March Aureli.
Obedienle, obedecedor. Obtemperans, tis.
OBEDIENTÍS8IM, A. adj. ObedienUsimo . Obe
dientissimus , obsequcntissimus.
OBEDIENTMENT. adv. m. Ab obediència.
Obedientemente. Obedienter.
OBEHIR. V. n. Subjeciarse, fér ta voluntat de
altre. Obedecer. Obedio, is. D met. Reduhir al fi
220
OBI
DIDCIONARI
OBL
que's Yól los metalls y altras cosas inanimadas.
Ceder, obedecer. Pareo, es. || parir, digerir. || Cedir
alguns animals ab docilitat al régimen que se'ls po-
sa, com lo caball al fre. Ohedecer. Obedio, is. || En
lo espiritual y moral cedir, com: las passions deu-
hen OBEHiR à la rahó. Ohedecer. Obedio, is.
MÈs VAL OBSHiR QOE SACRIFICAR, fr. presa de la
sagrada Escriptura ; ensenya la obligació que'.s té
de obeliir en primer lloch lo precepte del superior.
Mas vale ohedecer que sacrificar. Melius est obedire
quam sacrificaré.
OBEHIT, DA. p. p. ohedecido. Obtemperalus.
OBELISGO. m. Pedra traballada en forma de
piràmide. Ohelisco, ohelo. Obeliscus, i.
OBENCADURA. f. nàut. Conjunt de obenques.
Ohencadura. Rudentes, ium.
OBENCHYOBENQUE.m. nàut. Cada un dels
caps ó cordas que 's lligan al cap del pal ó gargan-
ta sobre 'Is bahos, y baixan à las mesas de guarni-
ció, y 's fican en las vigotas de las cadenas. Ohen-
que. Navis rudentes.
OBERT, A. p. p. irr. Ahierlo. Apertus. || adj.
Lo que no està murallat. Ahierlo. Munimine ca-
rens. || Dit del peix estripat ab ferro pera salarlo,
ó adobarlo. Escalada. Piscis per ven Irem ferro in
cisSUS. II DESEMBARASSAT, ESI'AYÓS, RAS. || met. IN-
GÉNIO, FRANCH.
À FORSA OBERTA. UI. adv. A caiup ras, à cos des-
cubert. A campo ahierlo, sin valia. Aperto campo.
GUERRA OBERTA. Enemistad declarada. Apertum
bellum.
MiTj OBERT. Enlreahierto. Parum, semiapertum.
OBERTAMENT. adv. m. Ingènuament, fran-
cament. Ahierlamente. Apertè.
OBERTURA, f. La acció de obrir. Xherlura,
abrimienlo . Apertio, nis. H cbivilla. || Lo primer
que's troba al obrir un llibre. Ahertura. Apertio,
nis. II Pas, camí, medi per alguna cosa. Entrada,
llave, medio. Ostium, ii. [| Ocasió, proporció. Oca-
sion. Ratio, nis. 1| Forat ó finestra en las parets.
Clarahoya, tragaluz. Fenestra, ae. || met. Desemba-
ràs, franquesa, Uanesa en lo geni ó tracte. Aher-
tura. Apertus animus. || Lo mateix que llum ó es-
pay de una finestra, balcó. Luz. Lux, cis. [j L' acte
solemne ab que's dóna principi à alguna funció
pública, com: obertura de estudis, etc. Ahertura,
apertura. Initium solemne. || nàut. manega.
OBERTURA DE TESTAMENT, for. Acte jurídich de
obrir lo testament clos. Ahertura de testamento. Ta-
bularum apertura.
OBÈS, SA. adj. Gras, ple de carns. Oheso. Obe-
sus.
OBESSITAT. f. Grossària. Obesidad. Obesitas,
atis.
OBEYR. V. n. obehir.
ÓBIGE. m. p. U. IMPEDIMENT, OBSTACLE EMBARÀS,
DESTORB.
OBICIÓ. f. ant. OBJECCIÓ.
OBIGIR. V. a. ant. objectar.
ÓBIT. m. Mort. 3Iuerte. Mors, lis. || Certificació
de la mort de algú. Fe de entierro ó de fallecimien-
to. Mortis testimonium. H oubi.
OBJECCIÓ, f. y
OBJECTA, f. ant. Rèplica, instància, argument
en contrari. Ohjecion. Objeclio, nis.
OBJECTAR. V. a. Oposar, replicar, refutar.
Ohjeiar. Objicio, is. [| Retràurer, donar en cara à
algú alguna cosa. Echar en cara, retraer. Denuò ob-
jicere. || Usat com verb passiu, sorpéndrerse. || v.
r. OCÓRRER.
OBJECTAT, DA. p. p. Ohjelado. Objectus.
OBJECTATORI, A. adj. OBJECTIU.
OBJECTE, m. Lo que 's percebeix ab algun
dels sentits. Objeto. Objectum, i. |] Lo terme ó fi
dels actes de las poténcias. Objeto. Objectum, i. 1|
Lo fi, blanch ó intent à que 's dirigeix alguna co-
sa. Blanco, ohjelo. Scopus, i. || La matèria ó sub-
jecte de alguna ciència. Objelo. Objectum, i. || ant.
OBJECCIÓ.
OBJECTE DE ATRIBUCIÓ. V Últim fi que s' intenta
ó ahont se dirigeixen tots les actes. Ohjeto de atri-
bucion. Attributionis objectum.
OBJECTE FORMAL. Lo fi de una ciència ó facultat,
com: la sanitat de la medicina. Ohjelo formal. Ob-
jectum formale.
OBJECTE MATERIAL. Lo subjecte ó matèria de una
ciència ó facultat, com la malaltia ho es de la me-
dicina. Ohjelo material. Objectum materiale.
FÉR BONiCH OBJECTE, fr. Fèr bona planta. Tener
buen aspeclo. Praeclarius sub aspectum cadere.
OBJECTIU, VA. adj. Pertanyent al objecte.
Ohjelivo. Objectivus.
OBJECTIVAMENT, adv. m. En quant al ob-
jecte. Ohjelivamente. Objectivè.
OBJICIR. V. a. Tatxar, acusar, acriminar. Oh-
jeiar, dar en roslro. Objecto, as.
OBJURGAR. V. a. INFORMAR. INJURIAR, REPÉN-
DRER.
OBLACIÓ. f. Oferta. Ohlacion. Oblatio, nis.
OBLADA. f. Peix quasi rodó, de uns dos peus
de llarch, sumament xalo, la part inferior blan-
ca y la superior clapada de blau y groch, ple de
grops ó petilas puas duras semblants à ossels en
aquesta part, lè dos ulls grossos, lo cap petit, lo
njorro superior mès llarch qne l' inferior, las ale-
lasdel llom y ventre tan llargas com tol lo cos y la
de la cua rodona. Rodahallo, melanuro, ojo negra.
Rhombus, melanurus, i.
OBLATA. f. La porció de diner que's dóna pera
'1 gasto de la cera, vi, etc. pera dir missas. Obla-
la. Oblata pro missae ministerio pecunia. || Oferto-
ri, la hòstia sobre la patena, y '1 vi dins lo càlzer
abans de estar consagrats. Oblata. Oblata hòstia.
OBLEA. f. Pa de hóstias pera clóurer carlas.
Oblea. Obelias, ae. || neula. || Orelleta, espècie de
bunyol. Oreja de ahad. Laganum, i.
OBLICAMENT. adv. lli. OBLÍQüAMENT. II mel.
INDIRECTAMENT,
OBL
CATALÀ.
OBR
221
k
OBLICH, CA. adj. OBLÍQUO. II mel. indirecte.
OBLIDANSA. f. ant. OLViT.
OBLIDAR. V. a. elC. OLVIDAR.
OBLIER. m. Ofici en palàcio que provehia de
irtieulas y tauletas à las personas reals. Oblier, oble-
mro. Crustularius, ii.
OBLIGACIÓ, f. Vincle, deber, precisió. Ohli-
garion. Ollicium, ii. || Correspondència que 's déu
manifestar als beneficis rebuts. Obligacion. Devo-
tio, nis. II Escriptura que obliga à cuniplir algun
pacte. Obligacion. Caulio chirographica || Ofici,
carrech, lo deber per rahó de ministeri. Obliga-
cion. Officiuu), ii. II FERMANSA. || Contracle que fà
alguna ciutat ó vila ab la persona que promet
provehirla de carn, sabó, locino, etc. Obliga-
cion. Annonie, provisionis obligatio. || pi. Las
prendas que déu conservar 1' home pera sér esti-
mat y respectat. Obligaciones. Partes, ium, honoris
jura. II La familia que cada hu déu mantenir. Obli-
gaciones. Familiar, parentum cura.
OBLIGACIÓ CIVIL. La que consta en lo for judicial,
encara que no conste per escrit. Obligacion civil.
Civilis obligatio.
OBLIGACIÓ NATURAL. La quB pi'ové de contracte no
admès en lo dret civil, y per lo tant no causa ac-
ció en lo for judicial. Obligacion natural. Naturalis
obligatio.
PRIMER ES LA OBLIGACIÓ QUE LA DEVOCIÓ, rcf. De-
no'a que la principal ocupació déu sér en lo que'ns
pertany sense disliàurernos en cosas extranyas.
, Primero es la obligacion que la devocion. Praistat
anusunum exequi,quam aliisoperibus intendere.
OBLIGADÍSSIM, A. adj. sup. Obligadisimo.
Yaldé adstriclus.
OBLIGADOR, A. m. y f. y
OBLIGANT, p. a. Lo que inclina la voluntat.
§pbliganle. Alliciens,
■ OBLIGAR. V. a. Precisar, forsar. Obligar. Obli-
go, as. 11 Guanyarse la voluntat. Obligar. Obstrin-
go, is. II Empeny.ir, posar en precisió. Obligar.
Alligo, as.
OBLIGARSE. V. r. Compromet rerse, ferse res-
ponsable de alguna cosa. Responder, obligarse, sa-
lir gnrante. Iiilercedo, is.
OBLIGAT, DA. p. p. Obligado. Obligatus. 1|
dj. Subjecte. Sujelo, obligado, adiclo. Addiclus. 1|
. Qui té obligació de donar 1' abast de carn ó ai-
res articles à algun poble, cbligado. Macelli
ponsor.
OBLIGATORI, A. adj. Lo que obliga y preci-
a à cumplirse. Obligalorio, obligalivo. Obligato-
rius.
OBLÍQUAMENT. adv. m. Torlament, al tra-
vés, de costat. Oblkuamente. Obli(|uè, obliquum.
OBLIQUÀNGUL. m. Se diu del triàngul que
no es rectàngul. Oblicudngulo. Obliquangulus, i.
OBLIQÜITAT. f. Torta, inclinació, direcció al
través. Oblicuidad. Obliquilas, atis.
OBLÍQUO, A. adj. Tort, inclinat. Obllcuo. Li-
TOMO II.
mus. II Inclinat, atravessat. Oblicuo, sesgado. Obli-
quust. II S' aplica à la línea ó pla que cau sobre al
re y no forman àngul recte. Oblicuo. Obliquus. |1
met. INDIRECTE.
OBLIT. m. oLViT.
GUARDA QUE NO t' OBLIT. loc. aut. Acuérdalc, ten
presenle. Memento.
OBLITERACIÓ. f. Estat de un conducte 6 de
un vas, las parets del qual confrauben una adhe-
rència ó s' aproximan de tal modo que sa cavitat
s' estreny mòlt ó desapareix enterament. Oblitera-
cion. Oblileratio, nis.
OBLIVIÓ. f. ant. OLViT.
OBLONGO, A. adj. Prolongat. Prolongada,
oblongo. Oblongus.
OBMÉS, A. p. p. OMÈS.
OBMÉTRER. V. a. ant. omitir.
OBMISSIÓ. f ant. OMISSIÓ.
OBOÈ. m. mús. Instrument de vent mòlt sem-
blant al baixo. Obiíé, oboè; lo plural castellà's
troba oboès ú oboeses. Lituus musicus. || Qui toca
dit instrument. Obué, oboè. Tibicen, inis.
ÓBOL. m. Moneda ínfima entre grechs , que
equival à sis maravedissos de Castella, úbolo. Obo-
lus, i. II farm. Mitj escrúpol ó dotze grans. Úbolo.
Sesquiobolus, i.
OBOYA. f. ter. OVELLA,
OBRA. f. Qualsevol cosa produhida per algun
agent. obra. Opus, eris. H Operació. Obra. Opera,
86. II Lo . escrits de algun autor. Obra. Scriptura,
íE. II Fàbrica, edifici que's và fent. Obra. Fabrica,
ae. II Manufactura, traball de un artífice. Obraje,
obra. OÍDcina, ae, opificium, ii. 1| Feyna, traball.
Trabajo, obra. Opus, eris. |i Medi, virtut, poder,
com : per obra del Esperit Sant. Obra. Opera ,
a>, virtus, utis. |1 Lo mòlt traball que costa ó '1
mòlt temps que's tarda en alguna cosa. Obra. La-
bor, is. II La quantitat, magnitut ó distància quant
se determina à poch mès ó ménos, com : es obra
de un mes. Obra. Circiter. 1| Lo lloch ahont se Ira-
balla. Obra. Opus, eris. I Qualsevol acció moral
que s' encamina al profit del ànima. Obra. Opus,
eris. 11 Lo fondo de la Iglésia destinat à la conser-
vació y gastos precisos de ella. Fàbrica, obra, ca-
pilla. Yectigal ab ecclesia imposilum. y Los mate-
rials pera alguna fàbrica, com: traginar la obra.
Maleriales. Matèria, se. 1| Fets, hassanyas. Bechos,
obras. Res geslae. I jornal, müjada. |1 f. ant. poét.
Composició en vers. Poesia, verso. Poesis. |1 ter.
PISA.
OBRA ben acabada. Obra primorosa. Opus mira
arte structum.
OBRA CORONADA, fort. Una de las obras exteriors
que consta de dos raitjs baluarts y un enter units
ab dos cortinas. Obra coronada. Coronatum opus,
OBRA de misericòrdia. Cada un de aquell actes
ab que se socorre à las necessitats espiritualment ó
corporalment. Obra de misericòrdia. Pietatis, mise-
ricordiae opera.
in
OM
DICCIONARI
OBR
OBitA DE ROMANS. La quc cósta mòlt traball y temps
y es perfecta y sòlida. Obra de romanos. Magnifi-
cum opus.
OBRA MORTA. En la moral, la bona en sí, però que
per esfar en pecat mortal lo qui la fa, no es meri-
tòria de la vida eterna. Obra muerta. Emortua
opera. || nàut. La partdelbarco compresa al delinea
del àygua fins à la vora superior. Obra muerta. Na-
vis Aiaterialio•à lymphis resiliens.
OBRA PIA. Establiment piadós pera '1 cuito de
Deu ò exercici de la caritat ab lo pròxim. Obra pia.
Opera pia. 1| met. fam. Qualsevol cosa en que's
troba utilitat. Obra pia. Lucrabilis res.
OBRAS FORANAS DEL CASTELL. Cert tHbut ó dret
senyorial. O&ra exterior. Exteriores operae.
OBRAS PüBLiCAs. Las que's fan pera utilitat del
públich de orde del gobern. obras públicas. Opera
publica.
OBRA VIVA. La part del barco que va dins del ay-
gua. obra viva, fondo. Navis materiatio mersa mare,
[1 teol. La que 's fa en gràcia de Dèu. Obra viva.
Opera viva.
A LA obra's véu. loC. CADA Hü ES FILL DE SAS OBRAS.
AMPARAR LA OBRA. fr. No deixaria coutinuar. Em-
bargar la obra. Opus interdicere.
BONA OBRA. Socorro oportú, favor. Baena obra.
Beneficium, ii.
BONAS OBRAS. Tot lo que's fa ab bon fi. Buenas
obras. Opera bona.
DONAR OBRA. fr. Dedicarsc ó emplearse en algun
traball. Dar obra. Dare operam. [j donar feyna.
EN LAS OBRAS Y EN LA FE 's CONEIX Qül AMOR TE
TÉ. ref. Denota que '1 millor modo de mostrar amor
y voluntat es fent beneficis. Obras son amores que
no buenas razones; el amor y la fé en las obras se
ve. Hoc non fit verbis.
FÉR ALGUNA OBRA FALSA. fr. Fulsear alguna obra.
Contra artis praicepta slruere.
FÉR BONA OBRA. fr. Afavorir. Hacer buena obra.
Adjutorio vel auxilio esse.
FÉR MALA OBRA. fr. Dcstorbar, impedir. Hacer
mala obra ó aire. Ollicio, is.
LA OBRA DE LA SEU. loc. met. fam. Se diu de qual-
sevol obra que tarda mòlt à concluhirse. La obra
del Escorial; obra de romanos ó romana; la vida
perdurable. Prolongum vel ferè seternum opus.
LA OBRA LLOA AL MESTRE. loC. ant. i LA OBRA's VÉU.
NI OBRA BONA NI PARAULA DOLENTA. loC. met. Re-
pten als que ofereixen mòlt y no cumplen res. Ni
obra bucnn, ni palabra mala. Dat verba bona ultrò
fada; at non consona verbis.
PER OBRA. m. adv. En execució. Por obra. Operà.
POSAR EN ó PER OBRA. fr. Posar en execució. Po-
ner ó meter en ópor obra. Ad opus venire.
OBRADA. f. TENDA, MAGATZEM.
OBRADOR, m. Taulell ú oficina en que traba-
llan los menestrals. Taller, obrador. OfBcina, se. ||
Lo del gener. Alfareria, alfar. Figlina, ae. || Ope-
rari, qui obra. Obrador, operario. Operarius, ii.
OBRANT, m. ant. traballador.
OBRAR. V. a. Traballar, fér alguna cosa no
material. Obrar. Ad praxim ledigere. || valer. |1
V. n. Fér efectiva alguna cosa, com : la medici-
na, etc. Obrar, operar. Effeclum habere. || ant. tra-
ballar. II Exonerar lo ventre. Obrar. Yenlrem exo-
neraré, d Procehir, portarse. Portarse, obrar. Ago,
is. II Donar forma à alguna matèria reduhinlla al
estat convenient pera '1 servey à que se la destina.
Labrar, laborar. Maleriam operi aptare.
obrar bé. fr. Fér bonàs obras. Obrar bien, hacer
buenas obras. Bene se gerere.
OBRAT , DA. p. p. Obrado. Operatus.
OBRATGE.ra. ant. OBRA. || ant. Traball que ser-
veix de adorno, com las mollluras en una pessa de
plata, la bi odadura en un vestit. Labor. Cíelalura, ae.
OBREPCIÓ. f. Falsa narració de un fét que s'
al-lega davant lo superior pera lograr alguna grà-
cia ó favor. Obrepcion. Obreplio, nis.
OBREPTICI, A. adj. for. Lo que's pretén ólo-
gra ab obrepciò. Obrepiicio. Obreptilius.
OBRER. m. Qui cuyda de la fàbrica de alguna
iglésia, queenalgunas catedrals es dignitat. Obre-
ro. Fabricae praefedus. || Qui fà alguna obra. Obre-
ro, obrador. Operarius, ii. 1| Mestre de casas. Alba-
nil. Faber ca;mentarius. || ant. Traballador, jorna-
ler. Obrero. Operarius, ii. 1| Qui cuyda de mante-
nir de provisions la ciutat. Obligada, .^dilis.
OBRER de terra. ant. GERRER.
OBRER DE VILA. ant. MESTRE DE CASAS.
OBRERIA, f. Càrrech de obrer. Obreria. Ope-
rarii inunus. || La renda destinada pera la fàbrica
de la iglésia, '1 cuydado de ella y la oficina pera
dit despaig. Obreria. Ad fabricam redditus.
OBRETA. f. d. Obrecica , illa , ila. Opuscu-
lum, i. II ler. fira, fireta. 2.
OBRIDOR. m. Qui obre. Abridor. Reserator,
is. II GRABADOR. [j Se diu del préssech que s' obre
per si mateix. Abridero. Persicura, i.
OBRIMENT. m. ant. obertura.
OBRIR. v. a. Descubrir ó fér patent lo que està
tancat. Abrir. Aperio, is. || Ròmprer ab violència,
com: obrir lo cap. Abrir. Divido, is. f Destapar.
Abrir, destapar. Relaxo, as. |1 Foradar, fér obertu-
ra en una paret, envà, etc. Abrir. Perforo, as. ||
Badar, esquerdar, partir. Abrir, hender , rajar.
Findo, is. 11 Desclóurer, separar una cosa de altra,
com la ma. Abrir. Resi^^no, as. || grabar. || Estén-
drer, desplegar, com: obrir un pergamí. Abrir..
Distendo,as. || esclatar. || Donar principi à alguna
funció óactepúblich.A&rir.Inauguror, aris. || Tren-
car, sollevar, llaurar la terra per primera vegada.
Abrir; dar la primera reja ó vuelta. Terram pros-
cindere. || Anunciar, publicar, proposar al públich
algun emprèstit ó suscripció. Abrir. Suscripliones
subaliquopignoreapparare. || Donar llibertat al que
estava tancat ó detingut. Desencerrar. Recludo, is.
II nàut. Tenir la nau sa amplària. Tener de manga.
Amplitudinem habere.
OBS
CATALÀ.
OBS
223
i»;
OBRIRSE. V. r. Fendrcrse, clivillarse, badar-
se. Ahrirse, henderse, quebrajarse, resqmhrajarse.
Findi. II Dil del lemps. ai.sarse. [j Comunicarse ,
confiar sòn secret à un altre. i4/;nrse.Animuin os-
lendere. || Esléndrerse , desplegarse las llavors,
planlas, fullas, otc. Desarrollarse, disenmllarse.
Explicari. || Parlant de flors, es desplegarse ó eixir
de las poncellas. Desabolonar. Erumpo, is.
OBRIULL8. in. abiuulls. |] Instrnnient de plata
óaltre metall en figura del abriulls natural. Solian
usarlo 'Is deixuplinats, posanllo en 1' assot pera
ferirse las espatllas. Abrojos. Tribulus ex melallo-
OBS. m. ant. ops. || poder, facultat, abündan"
CIA. II UTILITAT, SEBVEY, PROFIT. || NECESSITAT, UR-
GÈNCIA. II GASTO, EXPENSA, || GUST, PLAER,
Ai.s OBS. m. adv. ant. En lo cas de necessitat,
quantes menester. En la necesidad, cuando es me-
nester. Cum opus est.
À OBS. ra. adv. ant. àgastos t despesas. || À utili-
tat, en benefici. £n6ene^cio. In conimodura. II i gust.
a sos OBS. m. adv. À sòn àrbitre y disposició. A
su arbilrio y disposicion. Pro suo arbitrio.
À tots OBS. m. adv. À la mida del seu gust. A
pedir de boca. Peroptatò.
FÉR LOS OBS. fr. Fér ó pagar lo gasto. Hacer el
gasto, lacosta. Ad alicujus victum de sua expendere.
HAVER OBS. fr. ant. Necesilar. Egeo, es.
sÉR OBS. fr. ant. Convenir. Ser menester. Opus
esse.
OBSCENAMENT. adv. m. Ab obscenitat. Des-
honeslamenle, obscenamenle, Obscenè, turpiter.
OBSCENITAT, f. Impuresa, torpesa, lascívia.
Obscenidad. Obscenitas, alis.
OBSCENO , A. adj. Torpe, impur. Obscena. Obs-
cenus.
OBSCUR, A. adj. Foscb, que no té llum ó cla-
ror. Oscuro. Obscurus. || De color fosch quasi ne-
gre, obscura, oscuro. Subniger. |1 Color que està
més carregat, com : blau obsour. Oscura. Obscij-
rus. II pint. La part ahont se representan las som-
bras. Oscura. Obscurus. || met. Confús, intrincat,
difícil, enigmàlich. Oscura. Obscurus. || Fosch, te-
nebrós. Tenebrosa, oscura. Obscurus, scotinus, ni-
grans, ater. || raet. S' aplica al llinatge baix y vil.
Uumilde, obscura. Obscurus, confusus.
ANAR À OBSCURAS. fr. ANAR À LAS FOSCAS.
OBSCITRAIR. V. a. ant. obscurir.
OB8CURAMEIVT. adv. m. Ab obscuritat. Os-
uramenle. Obscurè. || Confusament , embrollada-
ent. Oscuramente. Tectè. 1| met. Vilment, ab bai-
yesa. Oscuramente. Obscurè. 1| m. obscuritat.
OBSCURAR. V. a. obscurir.
OBSCURARSE. V. r. obscurirse. y ant. desapa-
RÉIXKU.
OBSCURAT, DA. p. p, OBSCURIT.
OBSCUREDAT. f. OBSCURITAT.
OB8CURET, A. adj. d. Alga oscuro. Subobs-
curus.
OBSCURIMENT, m. La acció de obscurir y
obscurirse. Oscurecimienlo, oscuridad. Obumbratiu,
nis.
OBSCURIR. V. a. Privar la llum y claredat.
Oscurecer. Obscuro, as. || met. Desllustrar lo mrril
ó reputació de algú. Manchar, oscurecer, afear.
Alicujus luminibus obslrudere. || Vèncer ó superar
en mèrits ;'i altre. Eclipsar, oscurecer. Praïslo, as. ||
met. Ofuscar la llum de la rahó. Oscurecer. Oratio-
nem obcaecare. [j pint. Donar mòlt» sombra à lo
que's pinta. Oscurecer. Umbro, as. || v. r. Enfos-
quirse. Oscurecerse. Obscurari, obnubilari.
OBSCURÍSSIM, A. adj. sup. Oscurisimo. Obs-
curissimus, valdè obscurus.
OBSCURIT, DA. p. p. Oscurecida. Obscura tus.
OBSCURITAT, f. Fos(iuedal, fosca. Oscuridad.
Obscurilas, alis. || Falta de llum y coneixement.
Oscuridad. Obscuritas, atis. || Espessura, ombrívol,
com la dels boscos. Oscuridad. Densilas, alis. ||
met. Confusió del estil, falla de explicació. Oscuri-
dad. Obscurilas, alis. || met. Humilitat y baixesa
de ahont proceheix alguna cosa. Bajeza, oscuri-
dad. Obscurilas, atis. l| met. La dificultat del sen-
tit ó intel-ligéncia de lo que's diu ó proposa, com
en los enigmas y misteris. Oscuridad. Caligo, inis.
OBSEQÜENT. adj. Sumls. Obsecuenle. Obse-
quens.
OBSEQÜENTÍSSIM, A. adj. sup. Obsecuenti-
simo. Obsequentissimus.
OBSEQUI, m. Servey,sumissió, rendiment, con-
descendència. Obsequio. Obsequium, ii. || Lo que's
fa en benefici de algun amich. Servicio, obsequia. Ob-
sequium, ii. II L' aplauso ó celebritat que's dóna à
algú ó à alguna cosa. Honor, obsequio. Laus, dis. ||
Los festeigs ab que's fa honor ó dóna gust y aplau-
so à algú. Festejo, obsequio, festeo. Obsequium ii.
RÉTRER OBSEQUIS, fr. OBSEQUIAR.
OBSEQUIADOR, A. m. y f. Qui obsequia. Ob-
sequianle, obsequiador. Obsequens, lis.
OBSEQUIAR. V. a. Rendir obsequis, complàu-
rer, servir. Obsequiar. Alicui obsequi. || Fèr algu-
na cosa en favor, benefici ó utilitat de alguna per-
sona. Servir, obsequiar. Obsequor, eris.
OBSEQUIAT, DA. p. p. Obsequiado. Obse-
quulus.
OBSEQUIÓS, A. adj. Cortés, complahent. Ob-
sequioso. Obsequiosus.
OBSEQUIOSAMENT. adv. m. Ab reverència
y cortesia. Obsequiosamente. OÍDciosè.
OBSERVACIÓ, f. Reparo, nota, reflexió. Ob-
servacion. Observatio, nis. || ant. observància. || L'
acte y efecte de observar y la cosa observ,ida. Ob-
servacian. Observatio, nis. || Cumpliment de algu-
na lley, orde ó precepte. Observacion. Observanlia,
ae. II pi. Reparos ó notasfelas en algun escrit. Ano-
taciones, observaciones. Observatio, nis.
estar en observació, fr. Mirar atentament alguna
cosa esperant lo moment de observar algun fèt ó
circunstància. Estar de observacion, de acecho.Cau-
lè alleridere.
IM
OBS
DICCIONARI
OBV
OBSERVADOR, A. m. y f. Qui noia y repara
tot lo que véu y ou. Notador, observador. Specula-
tor, is. II Exacte én lo cumpliment de las lleys y
preceptes. Observador. Observator, is. || Qui per
medi de instruments y art observa '1 moviment
dels astres. Observador. Astrorum speculator. [|
adj. Lo que's déu observar. Que dehe observarse.
Servandus, observandus.
OBSERVÀNCIA. f. Cumpliment exacte y pun-
tual. Observancia. Observantia, s£. \\ Reverència,
honor, acatament als majors. Observancia. Obser-
vantia, ic. II L' antich estat de las religions à dis-
tincció de la reforma. Observancia. Religiosa ob-
servantia. II Constitució així dita. Observancia. Ob-
servantia, se.
AB OBSERVANCIA. m. adv. Ab exactitut, cumpli-
ment. Observantemenle . Observanter.
POSAR EN OBSERVANCIA. fr. Fér que s' observe ab
rigor lo que's mana. Poner en observancia. Ad ob-
servanliara accuratam cogere.
REGULAR OBSERVANCIA. En algunas religions es la
observancia de la regla tal com estava al temps de
admétrerse algunas reformas. Regular observancia.
Regularis observantia,
OBSERVAN8A. f. ant. observancia.
OBSERVANT, p. a. observante. Observans. U
m. Religiós de la observancia de sant Francesch.
Observante. Observans, tis.
OBSERVANTÍSSIM, A. adj. sup. Ohservanli-
simo. Observantissimus.
OBSERVAR, v. a. Notar, reparar, estar à la
mira. Observar. Servo, as. || Guardar, cumplir
exactament lo que's mana. Observar. Observo, as.
II astron. Especular los moviments dels astres, y
calcular sobre ells. Observar. Speculari agtra.
OBSERVARSE. Y. r. Mirarse un à altre. Ob-
servarse. Servar i, observari.
OBSERVAT, DA. p. p. Observado. Observatus.
OBSERVATORI, m. Lloch alt y à propòsit
pera observar especialment los astres. Observato-
rio. Observatoria specula.
OBSÉS, A. adj. Qui està atormenfatde esperits
malignes que'l rodejan. Obseso. Obsessus.
OBSESSIÓ, f. Assistència dels esperits malig-
nes al rededor de algú. Obsesion. Obsessió, nis.
OBSIDIANA. f. Epiteto que's donava à una
pedra negra y resplandent que servia de mirall;
però ja no's tióba. Ofcsírfiajía. Obsidiana, a?.
OBSIDIONAL. adj. Lo pertanyent al siti de
una plassa. Obsidional. Obsidionalis.
OBSTACLE, m. Destorb, oposició, embaràs,
impediment. Obslúculo, óbice, traba, tropiezo.
Obex, icis.
OBSTANT, p. a. Obstante. Obstans.
EN NO RES OBSTANT, loc. No opouiéndosc. NoH obs-
tans.
NO OBSTANT, m. adv. Sense que servesca de im-
pediment, de obstacle. No obslante, sin embargo,
con todo, à pesar de eso. Tamen.
OBSTAR. v. a. Destorbar, impedir, embaras-
sar. Obsiar. Obsto, as. || impers. Oposarse, sér
contraria una cosa à altra. Obstar. Obsto, as.
OBSTAT, DA. p. p. Obslado. Obstitus.
OBSTETRÍCIA, f. Art ó ciència dels parts.
Obstetricia. Obstrelicium, ii.
OBSTINACIÓ, f. Tossuneria, terquedat, Obsti-
nacion. Pertinaç ia, aj.
OBSTINADAMENT, adv. m. Perfidiosament.
Obslinadamente. Obstinatè.
OBSTINADÍSSIM, A. adj. sup. Obstinadisimo.
Pertinacissimus.
OBSTINARSE. V. r. Persistir, manlenirse en
sòn tema. Oí/símarse. Obstino, as.
OBSTINAT, DA. p. p. Obslinado Obstinatus.
II adj. Períidiós, tossut, obslinado. Obstinatus.
OBSTRUCCIÓ, f. med. Opilació, impediment
causat per los humors en lo cos del animal. Obs~
Iruccion. Obstructio, nis.
OBSTRUCTIU, VA. adj . Lo que causa obs-
truccions. Obstruclivo. Obstruens.
OBSTRUHIR. V. a. med. Tapar los humors las
vias del cos del animal. Obstruir. Obstruo, is. ||
V. r. Taparse, embussarse algun forat, etc. Obs-
Iruirse. Obstrui.
OBSTRUHIT, DA. p. p. Ohslruido. Obductus.
II m. Lo subjecte que pateix obstruccions. Obslrui-
do. Obstructus.
OBTAT. m. ant. desitj.
OBTÉ. m. ant. Óbit, mort. Muerle. Obitus, us.
OBTEMPERANT. p. a. Obtemperante. Obtem-
perans.
OBTEMPERAR. V. a. OBEHIR, SÜBJECTARSE.
OBTEMPERAT, DA. p. p. OBEHIT.
OBTENCIÓ, f. y
OBTENIMENT. m. ant. Consecució. Obtencion.
Obtentio, nis.
OBTENIR. V. a. Alcansar, lograr, Obtener. Ob-
tineo, es. || Tenir, observar, possehir. Obtener. Ob-
tento, as.
OBTENTO. m. Renda ecclesiàstica. Obtenlo.
Obtentus, us.
OBTÉS, A. p. p. irreg. obtingut.
OBTINENT. p. a. Qui obté. Obteniente. Obti-
nens.
OBTINGUT, DA. p. p. Oblenido. Obtentus.
OBTÚS, A. adj. Rom, despuntat. Obtuso. Obtu-
sus. II geom. Àngul que té mès de la quarta part
de un círcul. Obtuso. Obtusus. || met. Qui té lo
enteniment poch agut, grosser, tardà. Obtuso. Ob-
tusus.
OBTUSÀNGUL. adj. geom. S' aplica al triàn-
gul ó altra figura que té un àngul obtús. Obtusdn-
gulo. Obtusangulus, i.
OBÚS. m. art. Espècie de morter llarch de set
à nou polzadas de diàmetro pera tirar granadas,
etc. Obws. Bellicum tormentum.
OBVENCIÓ.f. Profit casual. Obvencion. Obven-
tio, nis.
OCA
CATALÀ.
OCA
225
01
»
OBVENIR. V. n. Tocar per casualitat, 6 sort.
Caber como en suerte. Obvenio, is.
OBVENTICI, A. adj. for. Casual. Obvenlicio,
forlnilo, accidental. Obventitius.
OBVIAR. V. a. Evitar, fugir, apariar lo que
ót sér contrari. Obviar. Obvio, as. |1 Destorbar,
oposarse. Obviar, obstar. Obslo, as.
OBVIAT, DA. p. p. Obviado. Obviatus.
OBVINENT. p. a. Perleneciente. Obveniens.
OBVIO, A. adj. Lo que's presenta davant los
ulls. Obvio. Obvius. | mel. Clar, sense diflcultat.
Obvio. Obvius.
OC.
OC. adv. ant. hoc.
OCA. f. Espècie de ànech com de tres pams de
llarch, bech con vexo, obtús y corb per la basa,
cos cendrós per sobre ygroch per sota, '1 coll esti-
rat, lo carpó blanch, potas encarnadas, unglas ne-
gras, y cloqueja mòlt. Ganso, dnsar, oca. Anser, is.
II Joch que consisteix en un mapa ovalat que té 63
casetas pujant desde'l número 1, y totas las que fan
nou tenen pintada una oca, y en allras casetas hi
ha pintadas altras figuras, com són: un pont, un
pòu, la mort y altras. Se juga ab daus, y 'Is punts
que's fan se van contant en las casetas, y cada hu
assenyala son camí ab un tanto que posa à la caseta
ahont ha arribat. Pera guanyar es precís arribar
just al número 63. Los inconvenients y reglas del
joch solen estar escrits en lo mitj del mapa. Oca.
Ludussicdictusexanseredepicto. || Arrel de Araé-
■ rica semblant à la castanya que serveix en lloch
■de blat de moro. Los americans també la anome-
■ nan caví. Oca. Oxalis oca.
OCÀS. m. Occident, ponent, la part del hori-
sonl per ahont s' ocultan los astres. Ocaso, occiden-
te, poniente. Occidens, tis. || mel. mort. f.
OCASIÓ, f. Oportunitat de temps. Ocasion. Oc-
casio, nis. || Causa ó motiu pera que 's fà-alguna
cosa. Ocasion. Causa, ae. || Perill ó exposició. Oca-
sion, riesgo. Periculum, i.
OCASIÓ CRÍTICA. Lo cas ó punt del qual dependeix
la decisió de alguna cosa. Lance. Discrimen, inis.
OCASIÓ OPORTUXA. La que presenta facilitat pera
fér ó intentar alguna cosa. Ocasion oportuna, res-
Iquicio. Adilus, us.
m OCASIÓ PRÒXIMA, teol. Aquella en que posat algú
«empre ó quasi sempre cim en la culpa. Ocasion
mfróxima. Occasio pròxima.
I OCASIÓ REMOTA, leol. La que de sí no induheix à
f pecat, ó que quasi resisteix. Ocasion remota. Re-
mota occasio
A BONA OCASIÓ, m. adv. A temps oportú. A buena
hora, d tiempo, à buena ocasion. Tempore.
AGAFAR LA OCASIÓ PELS CABELLS, fr. Aprofitaria,
no deixaria passar. Cojer, tomar, asir la ocasion
por los cabellos, por el copete, por la melena. Tem-
pus el occasionem arripere.
A LA PRIMERA OCASIÓ, m. adv. À la primera oca-
sion. Ubi primum occasfo detur.
A OCASIÓ VOSTRA, m. adv. Per vostre respecte,
per la vostra cara. Por alencion ú vosotros; por
vuestro respeio. Tua causa.
DONAR OCASIÓ, fr. Douar motiu. Dar lugar, oca-
sion, motivo, pié, màrgen. Sinere ; ansam praibere.
EN ALTRA OCASIÓ, m. adv. En altre temps. En otra
ocasion, enotro tiempo, otravez. Aliàs.
ESPIAR LA OCASIÓ, fr. Eslar atent y vigilant pera
aprofitar totas las circunslàncias que poden sér fa-
vorables pera 'I logro de alguna cosa. Noperderoca-
sion. Imminere in occasionem.
LA OCASIÓ FÀ 'l LLADRE, ref. Denota que mòltas
vegadas la oportunitat fa fér cosas malas en que
no 's pensava. La ocasion hace el ladron; en arca
abierta el justa peca. Duice pomum dum abest
custos.
LLEVA LA OCASIÓ, Y LLEVARÀS LO PECAT, Y QUI
APARTA LA OCASIÓ, APARTA 'l PECAT. ref. Aconsella
fugir del perills pera evitar los danys. Quien quita
la ocasion quita el pecado ò el peligro. Si fumuin
vilare cupis, reslinguito flammam.
NO pÉRDRER OCASIÓ, fr. Estar atent y ab vigilància
pera aprofitar totas las circunslàncias y oportuni-
tats favorables que pugan presentarse pera lograr
lo que 's desitja. No perder ocasion. Tempore, op-
porlunitale uti.
PÉNDRER ó BUSCAR OCASIÓ, fr. Buscap motiu pera
fér alguna cosa. Tomar ocasion. Causara, ansam ar-
ripere.
PER OCASIÓ, m. adv. Por causa, por respeio. Ob,
propter causam.
POSAR EN OCASIÓ, fr. Posar en perill. Poner en
ocasion, en riesgo ó peligro. In discrimen provoca-
care. | rel. Buscar lo perill. Ponerse en ocasion.
Periculum quaerere.
VENIR EN BONA OCASIÓ, fr. Arribar t-u lo temps de
la oportunitat. Venir en buena coyuntura; llegar à
tiempo. Suo, opporluno tempore venire.
OCASIONADÍSSIM, A. adj. sup. Ocasionadl-
simo. Yaldè provoca ns.
OCASIOIVADOR, A. m. y f. Causador, qui dó-
na motiu. Ocasionador. Causam praebens.
OCASIONAL, adj. Lo que dóna ocasió ó motiu.
Ocasional. Ansam praíbens. |1 Lo que sobrevé per
alguna ocasió ó accident. Ocasional. Eventualis.
OCASIONALMENT, adv. m. Casualment. Oca-
casionalmente, casualmente. Fortè.
OCASIONAR, v. a. Sér causa, donar ocasió ó
motiu. Ocasionar, causar. Efíic'w, is. || Causar. Oca-
sionar, (icarrear. Parió, is. || Provocar, móurer,
excitar. Ocasionar. Provoco, as. | Exposar, posar
en perill. Ocasionar. Periculum inferre; in discri-
men adducere.
OCASIONAT, DA. p. p. Ocasionada. EíTectus.
|] adj. Provocatiu, molest. Ocasionada. Provocans.
OCASIONETA. f. d. Ocasioncilla. Occasiuncu-
la, ae.
III
OCÍ DICCIONARI
Lo qui guarda ocàs. Ansarero
OCT
OGATER.
Anserarius.
OCCASIÓ. f. OCASIÓ.
OGCEANIA. f. La quinta pirt del raòn, que es
una gran leunió de islas al sudoest del Àssia, eslà
situada entre los 3í." N. y 36." S. de lalitut, y en-
tre 'Is 96." E. y 103." 0. de longilul al meridià de
Madrit; la rodejan lo gran occéano per loN. y E.,
1' occéano índich pel S. y lo mar de la Xina pel 0.
Oceania. Quinta mundi pars; Occeania, a;.
OCCÉANO. m. mar gran que rodeja tota la ter-
ra. Océano. Occeanus, i. || S' usa pera exagerar la
grandesa é immensitat de alguna cosa. Océano. Oc-
ceanus, i. II mit. Dèu fill del cel y de la terra, y
segons altres del cel y Yesta: donàrenli à Tetisper
muller, y per fills als rius y fonts y à las Occeàni-
das Clio y Béroe. Océano. Occeanus, i.
OCCIDENT, m. La part del horisont en que's
pon lo sol y demés astres. Occidente. Occidens, tis.
I La part de la terra ahont respecte de nosaltres
se pon lo sol. Occidenle. Occidentalis plaga.
OCCIDENTAL, adj . y
OCCIDUO, A. adj. ant. Pertanyent al occident.
Occidental, occiduo. Occidentalis.
OCCIPITAL. adj. Las parts del clatell oposadas
al front. Occipital. Occipitalis. || m. L' os del cap
que forma '1 clatell. Occipital. Occipitalis, is.
OCCIPUCI. ra. La part superior del cap per
ahont se junta ab las vértebras del coll. Occipucio.
Occiput, itis.
OCCIR. V. a. ant. matar.
OCCIT, DA. p. p. ant. Mort. Muerlo. Occisus.
OCCtURE. V. a. ant. matar.
OCCÓRRER. V. n. OCÓRRER.
OCELL Y OCEYL. m. ant. augell.
OCH. adv. ant. floch.
FINS ALS ocHS. m. adv. Denota la intenció y ve-
hemència de algun efecte. Hasta los higados, hasla
las aras. üsque ad aras.
OCI. m. Descans, cessació del traball. Ocio.
Olium , ii. II Diversió, distracció , recreo. Ocio.
Oíium, ii. II Deixament, inacció. Ocio. Olium, ii.
DONARSE AL OCI. fr. Abaudonafse à la vida de no
fér res útil, ocupantse sols en vicis. Eniregarse ó
darse al ocio. Olio se Iradere.
OCIAR. V. a. Distràurer, divertir. Ociar. Di-
verto, is.
OCIÓSj A. adj. Desocupat, qui esta en vaga.
Ociosa. Otiosus. H Negligent, deixat, peresós. Ocio-
sa. Cessator. || Yagamundo, que 's corromp en la
ociositat. Ociosa. Otiosus. || Lo que no aprofita.
Ociosa. Otiosus. || Lo que no té us ó exercici en las
cosas que'l deuhen tenir. Ociosa. Otiosus.
OCIOSAMENT. adv. m. Ab ociositat. Ociosa-
mente. Otiosè. I Per demés, en va, sense fruyt ni
profit. Ociasamenie. Inutiliter. |1 Ab atenció y pau-
sa. Alenlamenle. Atlentè.
OCIOSITAT, f. Yagamunderia, vici de gastar
lo temps inútilment. Ociosidad. Desídia, íe. j] Lo
efecte de oci, com són paraulas ociosas, jochs y
altras diversions. Ociosidad. Yerba vel facta otio-
sa.
LA OCIOSITAT ES MARE DE TOTS LOS VICIS. ref. En-
senya quant convenient es víurer ocupat pera no
contràurer vicis. La ociosidad es madre de todos los
viciós; eslòyme en mi lecho, y el diablo llévame de te-
cho en lecho. Criminis est maler, vitii est ignavia
nutrix.
OCIR. V. a. ant. matar.
ocis, A, Y OCIT, DA. p. p. ant. MORT.
OCiURE. V. a. ant. matar.
OCORREGUT, DA. p. p. Ocurrido. Faclus, af-
fectus.
OCORRENT, p. a. ocurrent.
OCÓRRER. V. n. Prevenir, eixir al encontre,
anticiparse. Ocurrir. Occurro, is. |1 Esdevenir, suc-
cehir casualment. Ocurrir. Expeto, is. |1 En lo reso
ecclesiàstich escàurer, esdevenir en un mateix dia
una festa ab altra de major ó menor classe. Ocurrir.
Occurro, is. || Yenir, acudir de repent una espècie
à la imaginació. Ocurrir. Succurro, is. |1 oposarse.
OCOSSOAL. m. Serp de Méjich; té '1 cap de
escorsó y 'I ventre blanch. Ocozaal. Ocozoalus ser-
pens.
OCOSSOL. m. Arbre de nova Espanya de vint
à trenta peus de alt, y de que's trau 'I liquidam-
bre. Ocazol. Ocozolus arbor.
OCRA. m. Terra groga que's trau de las minas
de or y plata, y serveix pera pintar. Ocre. Ocra, se.
OCTÀEDRO. m. geora. Un dels cinch cossos
regulars que consta de vuyt triànguls equilàteros.
Oclúedra. Octaédrum, i.
OCTAGONAL. adj. Pertanyent al octàgono.
Octaganal. Ad octangulum pertinens.
OCTÀGONO, A. adj. Lo que té vuyt caras ó
costats. Octàgono, oclógono. Octangulus.
OCTANTE. m. astron. Instrument pera pén-
drer la altura del sol y altras observacions. Oclan-
te. Octans, tis.
OCTAU. m. Cada una de las vuyt parts en que
's suposa dividit un tot. Octava. Octava pars. || adj.
Lo que cumple '1 número de vuyt. Octava. Octavus.
EN OCTAU. m. adv. Entre estampers se diu del
llibre del tamany de una octava part de full. En
octava. Yolu ' en in octavo.
OCTAVA, f. vuYTADA. II poét. Estrofa de vuyt
versos de onze síl-labas, dels quals consonan pri-
mer, tercer y quint, segon, quart y sisè, setè y oc-
tau. Octava. Octo versibus constans rythmus. ||
mús. La veu que completa '1 diapasson. Octava.
Diapason,is. |1 Lo llibret que conté '1 reso dels vuyt
dias de alguna festivitat, com: la octava de Corpus,
etc. Octava. Preces canonicse in octava.
OCTAVA PRIVILEGIADA. Eu lo rcso ecclesiàstich la
que no dóna lloch al reso de altre sant. Octava cer-
rada. Octava privilegiata.
CAP DE OCTAVA. 1/ Últim dia de ella. Caha de oc-
tava. Ultimus, octavus dies.
OCÜ
CATALÀ.
ODO
íïl
ooTAVAs. fr. mús. Formar octavas ó diapas-
sons. Ociavar. Diapasonesaptè eCronnare.
OCTAVAMENT. adv, m. En oclau Iloch ó ve-
gada. l>nr In octava vez. Octavíim, oc(avò.
OCT AVARI. m. La festa que's fa en los vnyt
dias de la vuylada. Octavario. Oclo dierutn cele-
brilas.
OCTAVi. ni. Instrument músich de ayre, de
la figura de una flauta, encara que petit y de so-
nidos més aguts que esta. Oclavin. Parva tibia.
OCTIL. m. astron. Aspecte de dos planetas que
dislan un de altre la octava part del zodlach, 6
quaranta cinch graus. Oclil. Octilis.
OCTOGENARI, A. adj. Qui té vuytanta anys.
■ jOctogenario, ochenton. Octogenarius.
i OGTOGENTÉSSIM, A. adj. Lo que cumple '1
número de vuit cents. Oclogésimo. Octogeniesimus.
OCTOGÉSSIM, A. adj. Lo que té vuitanta ó
cumple dit número. Oclogésimo. Octogesimus.
OCTÓGONO, A. adj. octAgono.
OCTOSÍL-LABO , A. adj. Lo que consta de
vuytsíl-labas. Octosilabo,oclosildbico. Octosillabus.
OCTUBRE, m. Lo desè més del any, y entre
'Is anlichs romans lo viiyté de ahonl prengué '1
nom. Of íuòre. October,.bris.
ÓCTUPLO, A. adj. arit. Lo que es à altra co-
sa, com número, etc. vuyt à un, y així vuytanta es
óctuplü de deu. Óctuplo. Octuplus.
OCULAR, adj. Pertanyent als ulls. Ocular. Ocu-
laris.
OGULARMENT. adv. m. Ab los ulls. Ocular-
mente. Ipsis oculis.
OCULISTA, m. Facultatiu que's dedica à cu-
rar ulls. Oculista. Ophthalmicus, i, ocularius, ii.
OCULT, A. adj. Amagat, retirat, desat. Oculto.
Occultus. II Secret , encubert, reservat , excusat.
Oculto. Occultus.
OCULTACIÓ, f. Reserva, subslracció pera Iràu-
ler alguna cosa de la vista. Ocultacion. Occultatio,
nis. II L' acte y efecte de amagar y amagarse. Ocul-
lacion. Occultatio, nis. || Lo silenci ab que's calla
alguna cosa que es certa, y se sab y debia dirse.
Ocultacion. Occultatio, nis.
OCULTADAMENT. adv. m. ocültament,
OCULTADOR, A. m. y f. Qui oculta. Encubri-
dor, ocullador. Absconditor, is.
HL OCÜLTAMENT. adv. m. Ab secret. Encubier-
^M miente, orultamente. Clam. || Kncuberfament, de
^M cuit. Ocullamente, escondidamente. Obscurè.
^M OCULTAR. V, a. Amagar. Celar, ocultar, encu-
^M rir. Occulto, as. || Dissimular, callar lo que 's deu-
^H ia dir. Ocultar, reservar. Celo, as.
^H OCULTAT, DA. p. p. Ocullado. Occultatus. ||
^^dj. Encubert, ocult, amagat. Ocultada, oculto, en-
cubierto. Occultatus.
OCUPACIÓ, f. Assumplo, negoci en que algú
s' ocupa. Ocupacion. Occnpalio, nis. || Traball,
cuydado que impedeix ocupar lo temps en altra
cosa. Ocupacion. Negolium, ii. || rel. prolépsis. |)
La acció de ocupar ó péndrer alguna cosa. Ocupa-
cion. Occupatio, nis.
OCUPAR. V. a. Apoderarse, péndrer possessió.
Tomar, ocupar, coger. Occupo, as. || Distraurer,
entretenir ab rahons. Ocupar. Dislendo, is. || Ob-
tenir, gosar, estar empleat. Ocupar. Fungor, eris.
II Umplir algun Uoch ó espay. Llenar, ocupar. Re-
pleo, es. II Habitar. Ocupar. Habito, as. || Tenir en-
tretingut à algú. Ocupar. Delineo, es. || Donar fey-
na, emplearen algun treball. Ocupar. Operam,
negolium alicui commillere. || Destorbar, emba-
rassar. Ocupar. Occupo, as. || usurpar [] met. Por-
tarsen la atenció. Ocupar. Occupo, as.
OCUPAR8E. V. r. Emplearse en alguna cosa.
Ocuparse. In aliquid vel alicui incumbere. || ennü-
VOI.ARSE. II Posar la atenció en alguna cosa ó nego-
ci. Ocuparse. Curam vel animum adhibere.
OCUPAT, DA. p. p. Ocupado. Occupatus.
OCUPATIÜ, VA. adj. Lo que es ocupado por
otros. Occupalorius.
OCURRÈNCIA, f. Encontre, casualitat. Ocur-
rència. Casus, eventus, us. || Repent, espècie que
acut en la imaginació. Ocurrència. Cogilalum, i. ||
Conjuntura, ocasió. Ocurrència, ocasion, coyuntura.
Occasio, nis.
OCURRENT, p. a. Lo que ocorre. Ocurrenle.
Obvius.
OCURRIR. V. n. OCÓRRER.
OD.
ODA. f. Himne, cànticb, canso dels anlichs.
Oda. Oda, ai. || Tol poema destinat pera cantarse
ab algun instrument. Oda. Ode, es.
ODI. m. Aborriment, aversió, mala voluntat.
Odio. Odium, ii. || La Posició y discòrdia natural
entre sí mateixas. Discòrdia , odio. Discrepan-
tia, ae.
ODI DE ABOMINACIÓ, teol. Aborriment al pecat
sens aborrir al pecador. Odio de abominacion. Abo-
minalionis odium.
ODI MORTAL. Implacable. Odio mortal. Hoslile
odium.
ODIAR. V. a. ABORRIR. II v. r. Tenirse odi mú-
tuament. Ahorrecerse, odiarse. Se mutuò odisse.
ODIAT, DA. p. p. ABORRIT. II adj. ODIÓS.
ODIBLE. adj. ABORRIBLE.
ODIÓS, A. adj. Fastigós, aborrible, digne de
aborriment. Odioso. Odiosus.
ODIOSAMENT. adv. m. Ab odi ó de un modo
odiós. Odiosamenie. Odiosè.
ODIOSissiM, A. adj. sup. Odiosisimo. Valdè
odiosus.
ODIOSITAT. f. ant. odi.
ODO. m. ant oda.
ODONTÀLGIA. f. Dolor de dents. Odontdlgia.
Denlium dolor.
ODONTÀLGICH, CA. adj. Lo que es propi pe-
ra calmar lo dolor de las dents. Odontdlgico. Odon"
tal gicus.
228
OFE
ODONTEGÉNIA. f. Part de la anatomia y fi-
siologia que tracta de la formació de las dents.
Odontogenia. Odontogenia, se.
ODONTOGRAFIA. f. Descripció de las dents.
Odonlografia. (^'lontographia, ai.
ODOR. m. ant. Olor.
ODORAR. V. a. ant, olorar.
ODORÍFERO, A. adj. Olorós. Odorifero. Odo-
rifer.
ODORÍFICH, ca. adj. Lo que produheix olor.
Odorifico. Odorificus.
ODOROSCÓPIA. f. Procehiment per lo qual se
coneixen fins a cert punt las emanacions volàtils
que ixen de la major part dels cossos. Odontosco-
pia. Odontoscopia, ai.
ODR£. m. Bòt de posar vi, oli, etc. Odre.
Úter, is.
ODRINA. Pell de bou cusida en forma de bot.
Odrina. Culeus, ei.
OE.
OEST. m. Yent de ponent. Oesle. Zephyrus, i.
OE8TNOROE8T. m. Yent entre 1' est y nor-
oest. Oesnorueste. Chaurozepliyrus, i. \\ Lo punt del
horisont que està perfectament entremitj del oest
y del noruest. Oesnorueste. Horizontis punclum à
septentrione et punclo medio inler septentrionem
et occidentem ajqualiter dislans.
OESTSUDUEST. m. Vent entre oest y suduest.
Oessudoesie. Libozephyrus, i. [| Lo punt del hori-
sont que està en mitj del oest y suduest. Oesudo-
este. Horizontis punctum ab occidente versus aus-
Iralem plagam viginti duobus gradibus dislans.
OF.
OFEGH Y OFEGAMENT, m. Sufocament,
impediment de la respiració. Ahognio, ahoga-
miento. Anhelus spiritus. || Acte y efecte de ofegar
y ofegarse. Ahogamienlo. SuíFocatio, nis. \\ met.
ant. Apagament de odi, guerra, etc. Exlincion.
Belli, odii, etc. extinclio.
OFEGAR. V. a. Matar privant la respiració.
Ahogar. Oífoco, as. 1| Sumergir en la aygua, ne-
gar. Anegar, ahogar. Inundo, as. | met. Apagar,
extingir, sufocar odis, etc. Ahogar, apagar, exlin-
guir, sufocar. Reprirao, is. |1 met. Oprimir, congoi-
xar, fatigar, com lo calor, cansament, etc. Ahogar.
Premo, is. |1 Cóurer alguna vianda ab foch suau,
sens aygua en una olla ben tapada pera que 's
prenga bè del llart, oli, vi, vinagre, etc. ab que s'
assahona. Rehogar, reahogar, estofar, ahogar. Suf-
foco, as. II Apagar, oprimir. Se diu principalment
del fum ó foch, quant se li impedeix la comunica-
ció ab r ayre. Sufocar. Extinguo, is. |1 v. r. Fal-
lar, pérdrer la respiració. Ahogarse. Suffocari. ||
Trobarse en alguna estretó de gent sentint mòlt
calor. Ahogarse de gente. Multitudine urgere. |1 en-
NDAGABSE.
DICCIONARI OFE
OFEGARSE LA NAU. fr. ant. NAUFRAGAR.
OFEGAT, DA. p. p. Ahogado. Suífocatus. (] Se
diu del lloch estret ó que no té ventil-lació. Aho-
gado. ArClUS. II m. ESTUFAT.
ESTAR ó vÉURERSE OFEGAT, fr. Estar Oprimit de
negocis ó cuydados. Estar ó verse ahogado. Gravi-
bus curis oppresum, gravatum esse.
OFÉNDRER. v. a. Danyar, fér mal físicament.
Ofender. Offendo, is. |1 Injuriar, ultrajar. Ofender,
injuriar. Otfendo, is. || Causar displicència, fàs-
tich, ó enfado. Ofender, fastidiar. Fastidio, is. ||
Parlant de Dèu. pecar. || tropessar, ensopegar.
OFÉNDRERSE. V. r. Agraviarse, picarse, en-
fadarse, resentirse. Picarse, ofenderse, resentirse-
Slomachari,
OFENEDOR. m. OFENSOR.
OFENENT, p. a. OFENSOR. || ant. Gerundi. Ofen-
diendn. OfTendendo.
OFENSA, f. Injúria, agravi , disgust, dany ,
perjudici. Ofensa , ofension. Oífensio , nis. || Cul-
pa, delicte, pecat. Pecado , ofensa. Oífensa, ae.
II La acció de embestiral enemich. Ofensa. Invec-
tio, nis.
OFENSA DE DÈü. L' actc de trencar ó faltar à sos
manaments. Ofensa de Dios. OSensa, ae.
OFENSANZA. f. ant. OFENSA.
OFENSIU, VA. adj. Lo que ofen ó pót ofén-
drer. Ofensiva. Offensivus.
OFENSIVA, f. La manera de renyir ó combà-
trer que no s' atura à defensarse, sinó que empren
contra del enemich pera oféndrerlo. Ofensiva. Oí-
fensio, nis.
PÉNDRER LA OFENSIVA, fr. Prepararse pera acomé-
trer. Tomar la ofensiva. Impeto, is.
OFENSOR, A. m. y f. Qui ofen. Ofensor, ofen-
dedor. Offensor, is.
OFERENAS. f. pi. Cosas de menjar. Que carner.
Cibus.
OFERIDOR, A. m. y f. Qui ofereix, ofrecedor,
ofei^enle. Offerens, lis.
OFERIMENT, m. Oferta, perfertà, promesa.
Promesa, ofrecimienlo, oferia. Pollicitum, i. 1| La
acció de oferir. Ofrecimienlo. Oblatio, nis.
OFERINA. f. ter. oferta.
OFERIR. V. a. Prométrer. Ofrecer. Obligo, as.
11 Presentar, donar voluntàriament. Ofrecer. Oífe-
ro, ers. Ij Posar alguna cosa voluntàriament à la
disposició de algú. Brindar. Oífero, ers. || Dedicar
dons ó sacrificis à Dèu en senyal de rendiment y
adoració, ó per algun benefici rebut. Ofrendar.
Oífero, ers. H Posar de manifest. Ofrecer. Exhibeo,
es. II Presentar, proposar algun pacte ó condició.
Ofrecer. Conditionem ferre. || Dedicar à Dèu ó als
sants las obras bonàs. Ofrecer, consagrar. Devoto,
as. II Donar alguna almoyna dedicantla à Dèu en la
missa ó altras funcions ecclesiàsticas. Ofrecer,
ofrendar. Oífero, ers. 1| met. fam. Entrar à béurer
en la taberna. Ofrecer, visitar la taherna. Taber-
nam vinariam visere.
OFI
OFERIR8E. V. r. Ocórrer, sobrevenir. Ofrecer-
se. Accido, is. || Venir impensadament alguna cosa
en la imaginació. Ofrecerse, ocurrir. In menlem
venire; occurrere menti. |1 Entregarse voluntària-
ment a la disposició de altre. Ofrecerse. Se perhi-
bere. || Convenir ó sér necessària alguna cosa.
ofrecerse. Opus esse.
OFERT, A. p. p. Ofrecido. Oblatus.
OFERTA. .f. Promesa. Oferta, promesa, ofreci-
mienio. Pollicitum, i. || Lo pa, vi y altras cosas
que porlan los fiels à las iglésias per sufragi dels
difunts. Ofrenda, ohlada. Inferiae, arura. | Do con-
sagrat à Dèu y als sanis. Ofrenda. Oblatio, nis. ||
Lo que's presenta al sacerdot en lo ofertori de la
missa. Ofrenda. Inter sacra sacerdoti oblatum mu-
nus. II Certa espècie de sacrifici que feyan los an-
tichs oferint una cosa rodona. OUacion. Oblatio, y
popanum, fertum, ó ferctum, la coca. || ajuda, so-
corro, FAVOR. II Aquell diner que 's dóna al sacer-
dot pobre quant diu la primera missa, per lo qual
lo padrí convida à sos coneguts. Ofrenda. Oblatio,
nis.
OFERTORI. m. V acte de oferir. Oferlorio. Of-
fertorium, ii. fl La part de la missa en que'l sacer-
dot abans de consagrar ofereix à Dèu la hòstia y'l
vi. Oferlorio. Oífertorium, ii. || Antífona que diu lo
sacerdot abans de oferir la hòstia y '1 vi. Oferlorio.
Offerlorium, ii. 1| oferta. 2.
OFÈS, A. p. p. Ofendido. Offensus. || adj. mal-
CONTENT.
OFFEN8ANZA. f. ant, ofensa.
OFFERIDOR. m. ant. OFERiDoa.
OFFICIER. m. ant. oficial.
OFICI. ra. Càrrech, empleo, ministeri. Oficio.
Oíficium, ii. II Ocupació, incumbéncia. Oficio. Pen-
.sum, i. II Dret de propietat en alguns empleos, com
lo de procurador, etc. Oficio. Oííicii proprietas. ||
Servey, favor. Oficio. Gratia, ae. || Lo exercici en
que s' emplea 1' arlífice, com: fuster, etc. Oficio.
OÍBciura, ii. II La operació ó funció de qualsevol
cosa, com: lo ofici del rellotge es assenyalar las
horas. Oficio. OfQcium, ii. || Lo reso divi per sér
obligació de tots los dias. Oficio. OíBcium, ii. ||
MISSA MAJOR. II Escrit Bu que 's comunica alguna
orde. Oficio. OÍBcinalis syngrapha. || pi. Funcions
solemnes locanls al altar y al cor. Oficiós. Ofücia,
m.
ofici DE DIFUNTS. Lo reso que la Iglésia té des-
tinat pera pregar pels difunts, en lo qual no's diu
lo glòria patri. Se compon solament de vespres,
matines, y laudes. Oficio de difunlos. Defunctorum
officium. II La missa de rèquiem que 's celebra can-
tada. Misa cantada ó de rèquiem ó de difunlos. Sa-
crum solemne pro defunctis.
OFICI DE MESTRE DE CASAS. L' art de edificar casas
y altres edificis, y adobarlos. AlbanHeria. Ars cíb-
raentaria.
OFICI mecínich. Lo dels menestrals. O^cio mecd-
nico, servil. Mercenarium munus.
TOMO II.
w
CATALÀ. OFI í$$
OFICI PARVO menoret. Lo reso de la Mare de Dèu,
se diferencia del diví en que 'Is matines no tenen
mès que un noclurno. Oficio parvo. Beata; Mariae
sacra tum oíficium.
OFICI REAL. Lo que es de denominació del rey.
Oficio real. Regiae collationis munus.
OFICI servil. OFICI MECANICH.
BONS OFICIS. Beneficis, favors. Buenos oficiós. Of-
ficia, orum.
CADA HU DE sÒN OFÍci. ref. ab que 's reprèn als
que 's fican à parlar de lo que no entenen, ó à fér
cosas que no són del sèu art. La misa digala el cu-
ra ; cada piedra en su agujero ; zapalero ú tu zapa-
to; bunolero a tus hunuelos; mal puede juzgar del
arle, quien de él no tiene parte. Tractenl fabrilia
fabri.
CELEBRAR LOS DIVINS OFICIS, fr. Celebrar lo sant
sacrifici de la Missa y cantar las horas canónicas lo
cor segons lo ritu de la Iglésia. Celebrar. Divina
ofificia celebraré.
CÓRRER l' OFICI. fr. Haverhi feyna ó que traba-
llar. Córrer el oficio. Operam opificibus adesse.
DE OFICI. m. adv. Ab formalitat sobre 1' ofici ó
càrrech. De oficio. Ex officio.
FÉR BONS OFICIS, fr. Practlcar diligéncias, donar
bons informes de algú pera posarlo bè y acredi-
tarlo. Hacer buenos oficiós. Bene de aliquo praedi-
care.
FÉR OFICIS DE PARE. fr. PorlarsB mòlt bè algú.
Hacer las veces de padre. Pietatem penè palernam
prestaré.
FÉR sÒH OFICI. fr. Fér sòn deber. Cumplir su obli-
gacion, hacer su oficio. Munus vel munere fungi.
l' OFICI DEL BURGÈS MENJAR, BÉURER Y NO FÉR RES.
ref. contra'ls vagamundos. Bordonycalabaza, vida
holgada. Baculum et cucurbitam erronum instru-
menta.
NO TENIR OFICI NI BENEFICI, fr. fam. S' aplica als
vagamundos. Sin oficio ni beneficio; ó no tener oficio
ni beneficio. Yivere ingenio; vitam omni arte aut
munere expertum agere.
PASSAR ó ENVIAR OFICIS, fr. Escríurer carlas sobre
certs objectes, y fér diligéncias pera adelantar al
guna dependència. Pasar oficiós. OCBcia interpo-
nere.
pÉNDRERHO PER OFICI. fr. AcostumarsB à alguna
cosa, feria ab freqüència. Tomarlo por oficio. Ex
morè cogere.
pÉNDKER ó APÉNDRER BON OFICI. fr. Dedicarse à
cosa úlil ó còmoda. Aprender buen oficio. Musicam
vitam agere.
pÉNDRER OFICI. fr. Se diu dels minyons quant
determinan 1' ofici que volen tenir, y 's posan per
aprenents. Tomar oficio. Artem inchoare.
FER SÒN OFICI Ò PER RAHÓ DE SÒN OFICI. m. adV.
Per obligació. De oficio. Ab, de, ex oficio.
QUI TÉ OFICI TÉ BENEFICI, ref. Denota qne es im-
possible conseguir utilitat sense traball. Quien ha
oficio, ha beneficio ; quien tiene arte, va por todapar-
230 OFI DICCIONARI
te. Ars operosa refert prsecunctis utile semper.
SANT OFICI. Lo tribunal de la inquisició. Santo
oficio. Inquisitionis sanc(um tribunal.
SÈiXS OFICI NI BENEFICI. loC. NO TENIR OFICI.
OFICIAL, m. Qui traballa en algun ofici. Ofi-
cial. Artifex, icis. || Julge de la cort ecclesiàstica.
Oficial. Yicarius generalis. \\ mil. Lo soldat de al-
feres en amunt. Oficial. Castrensis praífeclus. [] Qui
té plassa ab sou en alguna secretaria. Oficial. Re-
gius minister officialis. || pi. Los que tenen càrrech
en alguna comunitat ó confraria. Oficiales. Sodali-
tii magistralus. 1| Los que tenen càrrech en la re-
pública. Oficiales. Reipublicai ministri. I adj. Lo
que es de ofici y nó particular, com: paper oficial.
Oficial, de oficio. OíQcialis.
oficial de libransas. Aquell que en la secretaria
està encarregat de despatxarlas. Librancisla. Num-
marius tesseras expediens.
bon ó gran oficial, oficialàs.
sÉR BON oficial, expr. ab la qual s' explica la
habilitat ó intel-ligóncia de algú en qualsevol ma-
tèria. Ser huen oficial, üexterura arlificera esse.
oficials reals. Certs ministres de capa y espasa
que té '1 rey de Espanya en diferents llochs de las
índias, los quals forman tribunal, y cuydan del
compte y rahó dels caudals que té 'I rey en sas cai-
xas. Oficiales reales. Fiduciarii ministri.
OFICIALÀS. m. aum. Qui es mòlt destre en al-
gun ofici. Oficicialazo. Dexter, slrenuus artifex.
OFICIALERIA Y OFICIALITAT, f. Conjunt
de oficials de un exèrcit. Oficialidad. Castrensium
praefectorura coelus.
OFICIALET. m. d. Oficialejo, oficialillo. Arti-
fex Yulgaris.
OFICIALIA. f. Empleo de oficial de secretaria.
Oficiatia. Secretarii oíBcialis munus.
OFICIANT, p. a. Oficiante. Rei ministrans.
OFICIAR. V. a. Ajudarà la celebració dels ofi-
cis divins. Oficiar. Rei sacrae cooperari, minislra-
re. II Celebrar los oficis divins. Oficiar. Rei sacr»
prseesse.
OFICIER. m. OFICIAL.
OFICINA, f. Obrador, paratge ahont se traba-
lla. Oficina, obrador, taller. OÍBcina, ae. || Lo pa-
ratge destinat pera'l traball de alguna secretaria,
contaduria, etc. Oficina. Scriptoria vel quajstoria
oíficina. II met. Lo lloch ahont se forja ó disposa
alguna cosa no material, com: lo- sèu cap es una
oficina de maldats. Oficina. Oíficina, ae. || pi. Los
baixos de las casas. 0/ícmas. Domeslicae otíicinae.
OFICINAL. adj. met. S' aplica à las medici-
nas, la composició de las quals està ja indicada en
las farmacopeas, y 's troban sempre apunt de des-
patxar. Oficinal, de hotica. OfBciíialis.
OFICINISTA, m. Empleat en qualsevol ofici-
na. Oficinista, oficial. Regius minister officialis.
OFICIÓS, A. adj. Servidor. Oficioso, obsequio-
so, comedido. Oíficiosus. || Cuidadós, aplicat, sol-
lícit. Oficioso, hacendoso. Oíficiosus. t| Pres en mala
OHI
part , qui aparenta serveys. Oficioso. OflSciosus.
OFICIOSAMENT, adv. m. Oficiosamenle. Offi-
ciosè.
OFICIOSITAT. f. Diligència ; aplicació al tra-
ball. Oficiosidad. Oíficiositas, atis. || Diligència y
cuydado en los oficis de amistat. Oficiosidad. Oífi-
ciositas, atis. II Pres en mala part sól aplicarse, en-
cara que impròpiament, al excessiu desitj de apa-
rentar serveys ó exagerarlos. Oficiosidad. Oíficiosi-
tas, alis.
ÓFITAS. m, pi. Heretges del sigle segon, que
adoraren la serp que enganyà à Eva, com à prin-
cipi y pare de las cièncias. Ófilas, serpentinos. Ofi-
tes, um.
OFERENAS. f. pi. Cosas en menjar. Quecomer.
Cibus.
OFRENA, f. presentalla.
OFTÀLGIA. f. Dolor del ull que 's verifica en
la major part de las malaltias de aquest órgano
acompanyadas de inflamació. Oftalgia. Ophtal-
gia, X.
OFTALMI. m. Pedra fabulosa que feya invisi-
ble al portador de ella. Oftalmio. Ophtalmius, i.
OFTÀLMIA. f. med. Malaltia, inflamació dels
ulls. Oftalmia. Ophtalmia, a;.
OFTÀLMICH, CA. adj. Pertanyent à la oftal-
mia. Ofidlmico. Ophthalmicus. || m. oculista.
OFTALMOGRAFIA. f. anat. Tractat de la es-
tructura dels ulls, del us de sas parts y principis
de la visió. Oftalmografia. Ophtalmographia, ae.
OFTALMOSCÓPIA. f. Part de la fisonomia que
considera 'Is ulls de la persona pera conjecturar
sòn temperament, humor y costums. Oftalmosco-
fia. Ophthalmoscopia, ae.
OFÜSCACIÓ. f. ofüscament.
OFüSCADAMENT. adj. Ab ofuscació. Ofusca-
damenle. Otfuscate.
OFÜSCAMENT. m. Turbació de la vista. Ofus-
cacion, ofuscamiento. Tenebratio, nis. || met. Tur-
bació, obscuritat de la rahó, confusió de ideas.
Ofuscacion , ofuscamiento , alucinamiento . Mentis
obscuratio, caligatio, caecitas.
OFUSCAR. V. a. Obscurir, perlurbar, embro-
llar. Ofuscar. Oífusco, as. P Obscurir, fér sombra.
Ofuscar. Obumbro, as. 1] met. Al-lucinar, obscurir
la rahó. Ofuscar. Caliginem menti oífundere.
OFUSCAT, DA. p. p. Ofuscado. Oífuscatus.
OFUSQÜIR. V. a. OFUSCAR. [] Obscurir, confón-
drer la realitat y veritat de las cosas. Oscureeer.
Prestingo, is.
OFÜSQÜIT, DA. p. p. OFUSCAT.
OH.
OH. interj. o.
OHIBLE. adj. Lo que's pót ohir. Oible. Audi-
bilis.
OHÍDAS. (de) ra. adv. Per ditxo. De ó por oi-
das. Auditu.
OLA CATALÀ
OHÍDO. m. Sentit de ohír. Oido. Auditio, nis,
auditus, us. I La orella. Oido. Aurícula, ae. |) Dis-
posició en la orella pera formar un recte judici so-
bre 'Is sons. Oido. Auris acula.
ARRIBAR A ODÍDOS Ó ALS OflÍDOS DE ALGÚ. fr. Venir
en notícia de algú alguna cosa. Llegar à oidos ó d
sus oidos. Ad aures pervenire.
DIR AL OHÍDO. fr. Eablar al oido. In auremaliquid
alicui diccre. ,
DONAR OHÍDOS. fr. Escoltar, aléndrer algú lo qu\
altre li diu. Dar oidos, dar orejas. Aures alicujus
sermoni adhibere.
TENIR Bov OHÍDO. ff. Ohír ab perfccció exqulsida.
Ttiier buen oido. Acuti auditus esse.
TENIR OHÍDO. fr. Discemir ab facilitat las conso-
nàncias y dissonàncias. Tener oido. Solerti auditu
gaudere.
OHIDOR. m. OTENT. II Ministre togat. Oidor.
Consiliarius, ii.
OHIDOR DE COMPTES. Qui fà y pórta 'Is comptes.
Contador. Rationarius, ii.
OHIDORIA. f. Empleoy dignitat de ohidor. Oi-
doria. Regii consiliarii munus.
OHIHO! Veu ó cant dels mariners quant sar-
pan ó fan altra semblant fatiga. Ohiho. Quidara
clamor.
ohír. v.a.Percebir, enténdrerab 1' órgano del
ohído. Sentir, oir. Audio, is. || Escoltar, rébrer lo
so de las veus. Oir. Ausculto, as. j] Atcndrer, pres-
tar ohídos. OiV. Audio, is. |1 Assistir à la explicació
dol mestre. Oir. Audio, is. |1 Haver sentiment de se-
cret. Seiilir de secrelo. Ex oculto dolere.
OHÍR MISSA. fr. Assistir y estar present à ella. Oir
misa. Sacro adesse.
OHÍE, vÉURER Y CALLAR, fr. Adverteix que no'ns
devem interessar en lo que no'ns toca, ni parlar
quant no'ns demanan consell. Oir, ver y callar. Au-
di, vide, et tace.
OHÍR, VÉURERYGALLAIl, FORTAS COSAS SÓN DE OBRiR.
ref. Denota '1 cuydado que's déu posar en aquestas
tres cosas, perquè cósla mòlta dificultat y repug-
nància observarlas. Oir, ver y callar, récias cosas
son de obrar. Audi, vide, tace, sic fruere pace.
OHIT, DA. p. p. Oido. Auditus.
OLI
231
OI.
OIALA. interj. Ojalà. Ulinam.
OIR. V. a. OHÍR.
OIYER. m. Casa de la col•lecta del deline entre
turchs. Casa dezmera. Decumana domus.
OJAR. V. a.
OJAT8. loc.
OJ.
ant. ESCOLTAR.
ant. Oigan. Oid. Audite.
OL.
GLA. interj. Serveix pera cridar à altre. Ola.
Heus. II Denota admiració. Olal Prohl fl De apro-
bar. ola. Euge. || Reduplicada serveix pera ame-
nassar. Ola, ola. Cave, cave. || ona.
OLDRE. V. a. ant. olorar.
OLFACTO. m. ant. y
OLFAT Y OLFATO. m. Lo sentit, la facultat
de olorar. Olfaio. Olfactus, us. || La acció de olo-
rar. Olfato. Olfactus, us.
COSA DE OLFATO. Olfatorxo. Ad olfactum perti-
nens.
OLI. m. Licor gras, suau al tacto, inflamable,
que s' extrau de alguns vegetals y animals, espe-
cialment lo de las olivas. Aeeite, oleo. Oleura, ei.
II CRISMA.
OLI DE ABET, TREMENTINA.
OLI DE AMETLLAS AMARGAS. Aceile de almendras
amargas. Melopium, ii.
OLI DE AMETLLAS DOLSAS. LO SUCh UUtÓS que'S
trau de ellas. Aceile de almendras dulces. Amygda-
lium, i.
OLI DE ANET. Lo such que s' extrau de dita plan-
ta. Aceile de eneldo. Oleum anelhi,
OM DE APARici. Lo de olivas mesclat ab vàrias
drogas medicinals. S' anomena així per baverlo in-
ventat lo doctor Aparici. Aceile de aparició. Oleum
aparici.
OLI DE BALENA. Lo such que fà '1 greix de la ba-
lena fos. Ballenar. Oleum cselaceum.
OLI DE BALSAMiLLAs. Certa preparació del oli co-
mú que ha tingut en infusió per un cert temps lo
fruyt dit balsamilla. Aceile de balsamino. Oleum
geranii.
OLI DE BASSAS ó EMBOTXAT. Lo que's tràu de las
morcas en lasbassas ahont se recull. Aceile de ho-
juela. Ex amurca oleum.
OLI DE CADELLS. Decocció dc cadells acabats de
nàixer. Se fà fenllos bullir en oli comú. Aceile de
cachorro. Oleum catellorum.
OLI DE CÀNEM. OLI DE LLINOSA.
OLI DE CASCALLS. Lo such que s' extrau de las
llavors del cascall expremudas. Acetíe de simiente
de adormideras. Oleum seminis papaveris albi.
OLI DE CEDRO. Lo que s' extrau del cedro, que
preserva de lasarnas. Aceile de cedro. Cedroeleum,
ei.
OLI DE cüCHS. Decocció dels cuchs de terra en
oli. Aceile de lombrices. Oleum lumbricorum.
OLI DE DONZELL. Infusió dcls bi'ots tendrcs de
donzell en oli comú. Aceile de ajenjos. Oleum ab-
sinthii.
OLI DE ESCORPINS. Digestió dels escorpins vius on
oli comú. Aceile de escorpiones. Oleum scorpio-
num.
OLI DE FETJE DE RACALLA. Lo que s' exti'au dcl
fetje de dit peix exposat al ardor del sol. Aceile del
higado de bacalao. Oleum jecoris aselli.
OLI DE GiNEBRE. Destil-lació de la fusta del arbre
dit ginebre. Miera; aceile de enebro. Oleum juni-
peri.
ou
DICCIONARI
OLI
OLI DE GiNEBRONS. Destil-lació dels ginebrons.
Aceite de bayas de enebro. Oleam baccanam juni-
peri.
OLI DE GRANA ó DE RisiNi. Lo que's fà de la llavor
de la figuera infernal. Aceite de grana ó de ricinio,
ó depalmacrisli. Cicinum, i.
OLI DE LLiNosA. Lo quc's fà de la llavor del lli.
Aceite de arder ó de linaza. Seminis lini oleum.
OLI DE LLIRIS. Decocció en oli de grana ó fullas
ó flor de lliri blanch. Aceite de azucenas ó lirios.
Liriorura alborum oleum.
OLI DE MiRABOLANTS. Accite de ïiiirabolanos. Oleum
balaneum.
OLI DE MURTRA. Decocció de granas ó fullas ó
flors de murtra en oli comú. Aceite de mieto ó de
arrayan. Oleum myrteum.
OLI DE NOUS. Such de las nous espremudas.
Aceite de nueces. Oleum nuscum.
OLI DE OLIVA TOT MAL ESQUIVA, ref. Denota los
bons efectes de dit oli en mòlts mals. Úniaíe con
aceite, sinó sanares, quedaràs reluciente. Unge oleo
corpus, si non valet, inde, nitebit.
OLI DE PEGA. Aceite de pez. Oleum picinum.
OLI DE PEIX. Lo such que fà '1 greix dels peixos
quant se fon, Aceite de pescado. Oleum pisca-
rium.
OLI DE ROSAS ó ROSAT. Decocció de rosas. Aceite de
rosasó rosado. Rosaceum, ei,
OLI DE viDRiOL. L' àcit sulfúrich. Aceite de vilrio-
lo, àcido sulfúrico . Sulphuricura acidura. \
OLI GRAS ó TÈRBOL. L' oli espés. Acciton. Oleum
vilius.
OLI SAGRAT. CRISMA,
OLI VERGE. Lo que's trau de la oliva sense auxili
de aygua calenta. Aceite virgen. Primae sorlis
oleum.
OLI YERT. Lo fét de olivas verdas. Onfacino.
Oraphasinus, i.
OLI, VI Y AMICH, ES MILLOR COM MÉS ANTICH. ref.
Se pren literalment. Acetíe, vinoy amigo, antiguo. Ut
vinum atque oleum, veterera tibi quaerito amicum.
OLI VOLÀTIL DE TREMENTiNA. Lo que's tiàu de la
trementina; es mòlt líquit, trasparent, de sabor
acre, de olor viu y penetrant, poch soluble en ay-
gua, soluble en alcohol y èter. Aceite volàtil de tre-
mentina. Oleum volatile lerebinthinaí.
AL OLI. m. adv. Se diu de la pintura preparada
ab algun oli. Alóleo. Coloribus oleo conditis.
FALTAT DE OLI, Alló quo uo té lot 1' oli quo neces-
sita ó que deuria tenir. Desaceilado. Oleo non satis
abundans.
FÉR OLI. fr. fam. traürer sardinas del barril.
JA pots dir oli t' hi ha caygut. fr. Haverli suc-
cehit à algú alguna desgràcia irremediable. Oruga
le dió. Erosus evanuit,
JA HA begut oli. exp. raet. fam. S' usa quant se
ha perdut ó desperdiciat alguna cosa. Voló; oruga
le dió. Periit.
QÜI oli maneja Ó mesura, las MANS se'n UNTA.
ref. Ensenya que'ls que manejan dependéncias ó
interessos agens solen aprofitarse mès del just,
Quien aceite mesura, las manos se unta. Aliena trac-
tans magna saepe parte potitur. 1| Indica la dificul-
tat de evitar la falta ó culpa qui tracta ab cosas
perillosas. Quien anda entre la miel, algo se lepega.
Qui picem tetigeril inquinabitur.
SAB MÈS QUE OLI DE BAssAs. loc. fam. que's diu
del home sagàs, astut é ingeniós. Sabé mas que la
zorra. Seiem et fabam proponit.
SANTS OLIS. CRISMA.
SÉR LO MATEIX QUE POSAR OLI EN UN LLUM. SC diu
particularment en los mals que milloran per la
aplicació de algun remey particular. Ser mano de
santó. E caelo delapsus.
TIRAR OLI i LA LLANA. fr. Tirar en ella la quan-
titat de oli ab que's prepara pera cardaria. Encon-
rear. Oléo lanam carminationi aplare.
tríurer l' oli DELS PANYOS. fr. Netejarlo del
greix pera ficarlos en lo batan. Desbruar. Panni
crassitudinem detergere.
OLIADA. f. Bassa de oli. Aceitada. Oleum suf-
fusum. I Abundància, cuUila de oli. Aceitada,
oleada. Olivina, ae.
OLIAMENT. m. Untura, unció, obra de untar
ab oli. Untamiento, untadura, untura de aceite. Olia-
ria inunctio.
OLIAR. V. a. Untar ab oli. Aceitar. Oleo unge-
re, perfundere.
OLIA8SA. f. V aygua que sobra desprès que
s' ha tret 1' oli en los molins. Oleaza. Aquosa
amurca.
OLIAT, DA. p. p. Aceitado. Oleo perfusus.
OLIAYRE. m. Qui ven oli. Aceitero. Olia-
rius, ii. II Qui es mòlt aficionat al oli. Aceitero.
Olearius, ii,
ÒLIBA. f. Aucell de rapinya de un peu de
Uarch, blanquinós ó rojench, ab clapas pardas, las
plomas tant suaus que no fà ruido quant vola; de
dia s' oculta perquè 1' ofèn la llum, y de nit vola
entorn dels edificis grans en busca dels aucells que
s' hi recullen ; li agrada mòlt 1' oli : sòn cant es
monótono, lúgubre y desagradable. Lechuza. Noc-
tua, ae.
SOL COM UNA ÒLIBA. loc. fam. So diu del que no
té parents ni compays. Solo como el espàrrago. Ab
oranibus sejunctus, segregatus.
OLÍBANO. ra. ant. encens.
OLIER. ra. Lo que serveix pera tenir oli. Acei-
tero. Lecytus corneus. || oliayre.
OLIERA. f. cETRiLL. II La capseta ó vas ahont
se guardan los sants olis. oliera. Vas sacro oleo
servando deserviens.
OLIGARQUIA, f. Gobern de pochs. Oligarquia.
Oligarchia, ae.
OLIGÀRQUICH, CA. adj. Lo que pertany à la
oligarquia. Oligàrquico. Oligarchicus.
OLIMPÍADA, f. Lo espay de quatre anys que
passavan de uns jochsolímpichsà altres. Olimpia-
OLI
CATALÀ.
OLL
288
p
da. Olimpias, adis. |1 La festa ó jochs que's feyan
cada quatre anys en la ciutat de Olírapia. Olimpia-
de, juegos oUmpicos. Olimpias, adis.
OLÍMPICH, CA. adj. Pertanyent à laOlímpia,
à la olimpíada y à la montanya Olimpo. Olimpico.
Olimpicus.
OLIMPO. m. poét. Cel. Olimpo. Olimpus, i.
OLIÓ8, A. adj. Lo que conté algun oli ó crassi-
tut semblant à ell, Aceiloso, oleoso, oleaginoso, olea-
rio. Oleosus.
OLIVA. f. Fruyt de la olivera. Àceiiuna, oliva.
Olea, Si. II Lo fruyt del llorer. Baya de laurel. Lau-
ri baccha. | murtró.
OLIVA BORDA. Lo fruyt de la olivera borda. Ace-
buchina. Oleastri fructus.
OLIVA CAYGUDA. La oliva que cau del arbre sens
madurar. Agracejo. Oliva immalura.
OLIVA DE cuQuiLLO. La rodoua. Aceiluna manza-
nilla ó redonda. Rotunda oliva.
OLIVA jüDAYCA. Espécie de oliva bona pera fér
oli, però no pera menjar. Oliva , aceiluna ercal ó
judiega. Orchis, is, Orchitis, itis.
OLIVA LLARGA. La que té la figura llargaruda.
Aceiluna luenga ó lechin. Radius, ii, radiolus, i.
OLIVA NEGRA. La que té un color morat que tira
à negre. Aceiluna moracha. Olea subviolacea.
OLIVA SABATERA. La que posada en adob pert lo
gust y color, y pren lo de pell adobada. Aceiluna
zapatera. Yilis olea.
OLIVA sEviLLENCA ó SEVILLANA. La que és mès.
grossa que las comunas , anomenada així per sér
mòlt grossas las de Sevilla. Aceiluna gorda. Oliva
crassa.
OLIVA, UNA ES OR, DOS PLATA Y LA TERCERA MATA.
ref. Denota que las olivas bonas són mòlt gustosas,
però que no se'n deuhen menjar mòltas, per sér de
mala digestió. Aceiluna, una es oro, dos plata, y la
tercera mata. Una duaive juvant oleae , dat tertia
lethum.
cuLLiR LAS oLivAs AB LA MA. fr. Ordenar. Oleas
ex arbore decerpere.
OLIVAR, m. OLIVERAR.
OLIVARDA. f. Herba de fullas de figura de
llansa, dentadas per la vora, ab pels acompanyats
de glàndulas que las fan apegalosas , las flors gro-
gas; la usan en decocció pera xuclar los membres
fluixos de las béstias. Olivarda, yerba para los mos-
quiíos. Enogeron viscosum. || Espécie de aligot
■ petit que té 'I cos groch verdós. Olivarda. Accipiter
pigargus.
OLIVARSE. V. r. Alsarse butllofasen lo paper
haverse refredad la pasta. Olivarse , escalfarse.
Panem anipulüs fcedari.
OLIVAT, DA. p. p. Olivado , escalf ado.Vànis
ampullis foedatus.
OLIVAYRE. m. Venedor de olivas. Aceilunero.
Olearum venditor.
OLIVEDA, f. anl. OLIVERAR.
OLIVERA, f. Arbre de la alsària de vinl peus,
conserva tot 1' any las fullas que són estretas , de
un vert clar, y blanquinosas per lo revés, las flors
blancas, fruyt ovalat més ó mènos gros segons las
diversas castas que hi ha de dit arbre. Oliva, acei-
tuno. Olea, <b.
OLIVERA BORDA. La que's cria en los boscos , que
fa '1 fruyt petit y amarch. Acebuche, oleaslro. Ole-
aster, tri.
OLIVERADA. f. y
OLIVERAR, m. Lloch plantat de oliveras. Oli-
var. Olivarium, ii. || Lo de oliveras bordas. Acebu-
chal. Oleastris consitus ager.
OLIVETA. f. d. Oliva pequena. Parva oliva.
OLLA. f. Vas rodó regularment de terra y ab
dos ansas pera cóurer lo menjar. Olla. Olla , ai. ||
Menjar compost de carn, ciurons ó monjeias y ver-
dura. Olla, puchero, menestra , cocido. Olla, ae. |1
Gorch , pou , toll en lo mar ó rius que fa remolins.
Olla, remolino, vordgine. Gurges, itis.
OLLA DE AYGUARDENT. Alambí gran de coure pera
fér ayguardent. CaWera, alambique. Spirilus vini
ambyc. |1 Se pren també per la mateixa fàbrica.
Fàbrica de aguardiente. Spirilus vini fabrica.
OLLA PODRIDA. Lo cuyual compost de més ingre-
dients que'is regulars. |1 met. Discurs ó escrit ple
de espècies inconnexas y produhidas sens orde.
Cajon de sastre , cuezo , fàrrago , centon. Farrago,
inis.
OLLA TRENCADA , Y OLLAS , OLLAS DE VI BLANCH.
Joch en que 'Is noys formant un rotllo , y agafats
de las mans sepegan culadas. A las ollas de Miguel.
Puerilis ludus.
NOS FA BONA OLLA AB AYGÜA SOLA. réf. DCUOta qUe
pera que una cosa sia bona, ha de tenir tot lo con-
venient. No hay buena olla con agua sola. Ex nihilo
nil fit.
POSAR LA OLLA GRAN DINS LA XICA. fr. EXCédir
extraordinàriament de lo acostumat ó regular , ó
bè haverhi una gran festa, buUa, elc. Salir de ma-
dre, echar el resto, echar el bodegon por la ventana,
arderse el castanar. Modum excedere.
SÉR DE LA OLLA. fr. Dcnota que algú entra en la
companyia de altres viciosos y dolents. Ser de la
pega ó de la pandilla. Ejusdem furfuris esse. ||
fam. Sér aficionat à quella cosa de que's parla.
Ser alguno lentado de la hoja. Aliqua re captum,
allectum esse.
TIRAR À ALGÚ UNA OLLA DE AYGUA CALENTA, fr.
met. fam. Deixarlo suspès , cortat. Echarle à uno
un jarro de agua. Iinpetum alicujus inesperatè
frangere.
OLLADA. f. Lo que cab de una vegada en la
olla. Ollada. Quod olla capit.
OLLAM. m. Conjunt de ollas. Olleria. Ollarum
cumulus.
OLLER. m. Qui fa ó ven ollas. Ollero. Figu-
lus, i.
CADA OLLER ALABA SA OLLA , Y MÈS SI LA PORTA
ESQUERDADA. lef. qué çusenya que's déu desconfiar
234
OLT
DICCIONARI
OMI
del qui alaba sas própias cosas , y mès qaant las
vól fér valer. Cada ollero su olla alaba , y mas si
la trae quebrada ; cada ollero alaba su puchero , ó
cada buhonero alaba sus agujas , ó cada una sus
agujetas. Quisque sua laudat.
OLLERIA, f. Fàbrica de ollas. Olleria. Ollaris
laberna.
OLLETA. f. d. Ollica, ita, illa, olluela. OUula,
ae.
OLM. m. Arbre fins à la altura de trenta peus,
la soca recta , las fullas en figura de cor , de un
hermós vert; fa las flors y fruyt en petitas cande-
letas ó rahimets que cauhen al brotar la fulla , la
fusta forta , sòlida y fàcil de treballar. Olmo, úla-
mo, negrilla. Ulmus, i.
OLM BLANCH, ALBA.
LLAVOR DEL OLM. Simienle , grana del olmo. Sa-
mera, ae.
OLMAR. m. OLMEOA.
OLMEDA Y OLMERA. f. Llocb plantat de
olms. Olmeda, olmedo, negj'illera. Ulmetum, i.
OLOR. m. La sensació que percibeix lo nas.
Olor. Odor, is. || met. Suspita en cosa oculta ó que
ha de succehir. Olor. Olor, is. || met. Bon nom,
fama, reputació. Olor. Opinió, nis. |1 pi. Perfums
olorosos. Olores, perfumes, aromas. Odoramentum,
i.
DOiNAR, FÉR ó LLANSAR OLOR. fr. Despedir fragàn-
cia las flors , etc. Oler, dar, despedir olor, echar,
despedir fragància. Oleo, es.
MAL OLOR. Lo desagradable. Mal olor, fetor,
hedor. Foetor, is.
NO FÉR BON OLOR. fr. met. Sér perillós. Ser peli-
groso ó sospechoso. In suspicionem inducere.
SENTIRNE OLOR. fr. met. OLORAR. 2.
OLORADOR, A. m. y f. Lo qui olora. Oledor.
Olens, lis.
OLORAR. V. a. Percibir ab lo olfato. Oler. Odo-
ror, aris. || Anar rastrejant alguna cosa per medi
del olfato. Husmear , oliscar . Olere, investigaré. ||
met. Inquirir ab curiositat y diligència lo que
passa. Oler. Inquiro , is. | met. Percibir , conèixer
alguna cosa oculta. Oler, husmear. Subodoro, as.
OLORAR SOVINT, fr. Acostarse ab freqüència algu-
na cosa al nas pera sentirne 1' olor. Olfatear, olis-
car. Odorari.
OLORAT, DA. p. p. Olido. Odoratus.
OLORET. m. d. y
OLORETA. f. d. Olorcillo. Tenuis , remissus
odor.
OLORÓS. adj. Fragant, lo que té olor. Oloroso,
odorifero, oledero. Odoriferus.
OLOROSissiM, A. adj. sup. Olorosisimo. Yal-
dè odorus.
OLRE. V. a. ant. olorar.
OL8. Contracció de ó los.
OLTRA. prep. ant. A mes. A mas, ademús. Ll-
trà. 11 ant. A excepció. Fuera. Extra , excepto. |1 a
PESAR, ENCARA QUE, | ULTRA.
PASSAR TOT DE OLTRA. loc. ant. Pasar de parte d
parte. Transgredí plenè.
OLTRAMAR. m. ant. ultramar.
OLVIDADÍs, sa. adj. Qui olvida ó s' olvida.
Olvidadizo. Obliviscens. 1| Qui fàcilment s' olvida
ó pert prest la memòria. Olvidadizo. Obliviosus.
OLVIDAR. V. a. Pèrdrer de la memòria alguna
cosa. Olvidar ; echar en , dar al ohido. Obliviscor,
eris. II Deixar lo carinyo que antes se tenia à algú.
Olvidar. Obliviscor, eris. || Deixar de saber de me-
mòria lo que se sabia. Desaprender. Oblivisci.
OLVIDARSE. V. r. Desmemoriarse , escaparse
de la memòria. Olvidarse, trascordarse. Memoriam
abjicere.
OLYIDAT, DA. p. p. Olvidado. Oblitus. \ adj.
Qui fàcilment se olvida. Olvidado, olvidadizo. Im-
memor.
NO TENIR OLViDAT. fr. Tenir present alguna cosa.
A'o lener en olvido. Alicujus non esse immemorem.
TENIR oLViDAT. loc. ab que's denota que alguna
cosa se sab ja mòlt temps ha. Tenerlo olvidado. Diu
notura esse.
OLVIT. m. Falta, cessació de la memòria. Olvi-
do. Oblivium , ii. II Cessació del carinyo. Olvido.
Oblivio, nis. II Se diu impròpiament del descuyt.
Descuido, olvido. Incúria, ae.
POSAR Ó SEPULTAR EN OLVIT, T POSAR EN LO LLIBRE
DEL OLVIT. fr. Olvidar alguna cosa pera sempre.
Enterrar en el olvido, echar al ó en olvido; sepultar
en el olvido. Oblivioni tradere, mandare.
OLVIT8. ant. Temps del verb olvidar: com
no OLViTS la jui final. Olvides. Oblivisceris.
OM.
OM. m. OLM.
OMBRA. f. SOMERA.
OMBRADÍS, sa. adj. ant. ombrívol.
OMBRARSE. v. r. obscurirse.
ombrat, DA. adj. assombrat, espantat.
OMRREJAMENT. m. pinl. sombra.
OMBREJAR. V. a. pint. sombrejar.
OMBRETA. f. d. Sombrita, illa. l'mbella, le.
OMBRIL Y OMRRÍYOL. adj. Lo que fà som-
bra. Sombrio, sombroso. Umbrans. H Tenebrós, cu-
bert de sombra. Sombno, umbrio, opaco. Nubilus.
OMEGA. f. La 0 llarga delsgrechs, última lle-
tra de sòn abecedari. Omega. Omega, ae.
OMENT. m. anat. Tela de las tripas. Omento,
redano. Omentura, i.
OMENTAL. adj. Lo que pertany al oment.
Omenlal. Ad omentum pertinens.
OMER. m. Certa mesura dels hebreus. Omer.
Mensura sic dicta.
OMÈS, A. p. p. irr. de omitir. Omitido, omiso.
Omissus.
OMÉTRER. V. a. OMITIR.
OMEY. in. ant. homicidi.
ÓMICRON. f. La 0 breu dels grechs, quinzena
lletra de sòn abecedari. Ómicron. Omicron.
ONA
CATALÀ.
OINE
235
i
OMINÓS, A. adj. Funest. Azaroso, ominoso.
Om i nos us.
omís, 8A. adj. Descuydat , deixat. Omiso.
Omissus.
OMISSIÓ, f. Obra de oraitir. Omision. Omissió,
nis. II Descuyt, deixament, negligència. Omision.
Omissió, nis.
OMITIR. V. a. Deixar de fér las cosas. Omitir-
Supersedeo, es. || Callar, passar per alt, en silen-
ci. Omitir. Omilto, is. || En las escolas prescindir
de la verilal ó falsedat de una proposició que no
fa al cas pera la conclusió. Omitir. Omitto, is.
OMITIT, DA. p. p. OMÈS.
OMNtFAGO Y OMNÍVORO. adj. Nom ques'
aplica als animals que poden alimenlarse de tota
espècie de aliments. Omnivoro. Omnivorus.
OMNÍMODO. adj. Absolut, que ho abrassa y
compren tot. Omnimodo. Omnimodus.
OMNIPOTÉNCIA. f. Poder absolut, infinit:
atribut únicament de Deu. Omnipotencia. Omnipo-
tentia, ae.
OMNIPOTENT, adj. Tot poderós; Dèu que tot
ho pot. Omnipolenie, todopoderoso. Omnipotens,
OMNIPOTENTMENT. adv. m. Ab omnipo-
tencia. Omnipolentemente. Omnipotenter.
OMNIPRESÈNCIA, f. Facultat de estar en to-
tas parts à un mateix temps. Omnipresència. Omni-
pra3>entia.
OMNIPRESENT, m. Lo qui està present en
en totas paris. Oín/iípresejiíe.Omnipraesens.
OMNIPROGRÉS. m. Lo progrés aplicat à tot,
Omniprogreso. Omniprogressio.
OMNISANTOR. m. tots sants.
OMNISCI, A. adj. Qui tot ho sab; únicament
convé à Dèu. Omniscio. Omnia sciens. || Home sabi
en móllas matérias. Omniscio. Mulla sciens.
OMNISCIÈNCIA, f. Lo coneixement infinit ó de
totas las cosas, que sols Dèu posseheix. Omnisciència.
OMOFORI. m. Espècie de mantó que usavan
antíguament los bisbes pera representar al bon
pastor y que sols se Ireyan durant I' Evangeli. Omo-
forio. Omophorium, ii.
OMOLOGAR. V. a. etc. legalisar.
OMPLIR. V. a. UMPLIR. II CÜMPLIR,
0:/IPLERT, A. p. p. irr. umplert.
ON.
ON. adv. ant, ahont. || ant. Serveix pera infe-
rir. De donde, por lo que. Unde, ex quo. | Lo ma-
teix queó NE.
on se vól. m. adv. ant. Ahont se vulla. Do quie-
ra, donde quiera. Ubicumque.
ONA. f. Moviment, agitació de la aygua. Ola,
onda. Unda, ae. |1 Per serablansa 's diu del movi-
ment semblant al del aygua, com lo dels blats mo-
guts pel vent. Onda. Unda, ae. || met. Jloviraent y
reverberació de la llum. Onda. Unda, ae.
EN ONAs. m. adv. À semblansa de las onas. À se-
mejanza de las ondes. Undanter, undatim.
ONADA. í'. Ona gran. oleada. Fluctus, us. ||
Moviment de mòlta gent en algun lloch. oleada.
Fluctus, us. II S'aplica al bull ó gall que fa la aygua
quant bull. Hervor. Unda,a;. U met. Erapentas, mo-
viment de gent. Onda. Unda, ae. || met. Rampell,
moviment, agitació del animo. Onda. Unda, ae. ||
pi. La successió continuada de una onada desprès
de altra. Olaje, oleaje. Fluctus, us.
ONADA FORTA. La que porta mòlta fúria, ó s' alsa
mès que las altras. Oleada fuerte. Fluctus, us.
ONADAs que's ROMPEN. Las quc en lo mar vénen
una detràs de altra y fan escuma. Cachones. Fluc-
tus fracti.
ONAGRA. f. Màquina antígua de guerra para
llansar pedras. Gnagra. Onagra, ae.
ONAGRE. m. Ase salvatge que té '1 pel de un
hermós gris, à vegadas ab un viso blavench, y al-
tras ab un poch de roig; en lo Hora té una llista
negra, y altra del mateix color alravessa la creu
y baixa à las espatllas ; sa cua es perfectament sem-
blant à la del ase, però las orelias mès cur as y
ménos amplas. Correab increïble lleugeresa; may
s' ha pogut domar cap de ells, y vant junls en ra-
madas de mòlts mils. Onagro. Onager, ri.
ONCLE. m. Germà dels pares. Tio. Pairuus, i,
y avunculus, i, lo de la mare.
ONCLE VALENCIÀ. Cosí germà del pares. Tio sc-
gmido. Pairuus avunculus magnus.
ONCLET. m. d. ONCLE. [| Tractament dels vells
ó concos. Tio. Pairuus, i.
ONDA. f. Los plechs que quedan en las cosas
que han estat dobladas, com cabell, vestit ab on-
DAS. Onda. In modura fluctus plicalura. || ona. ||
interj. Ola, oiga. 0, oh, heus.
FÉR ONDAS. fr. ONDEJAR. 4. || Adomar alguna pes-
sa de roba ab plechs que tenen aquest nom. On-
dear. Plicaturis in modum undarum ornaré.
ONDEJADOR, A. m. y f. y
ONDEJANT. p. a. Lo que fà onas. Ondeante.
Undabundus.
ONDEJAR. V. n. Fér, alsar onas la aygua. On-
dear. Undo, as. |1 Fluctuar, sèr agitada alguna cosa
per las ayguas. Ondear. Undis fluctuaré, agitari.
I Móurerse lo que està en 1' ayre. Ondearse. Hàc
illac in aére se movere. 1| Formar ondas los do-
blechs de alguna cosa. Ondear. Plicaturas undarum
instar eíTormare.
ONDEJAT, DA. adj. S' aplica à lo que està
fét en ondas. Ondeado. Undatus. || p. p. Ondeado.
Undatus.
ONDÓS, A. adj. Lo que té onas, ó 's mou fent-
ne. Vndoso. Undosus.
ONEIROMÀNCIA. f. Art de endevinar per me-
di dels somnis interpretantlos. Oneiromancia. Onei-
romanlia, m.
ONEJAR. V. n. ONDEJAR.
ONERÓS, A. adj. for. Lo que té ó enclou gra-
vàmen. Oneroso. Onerosus. || Pesat , gravós, mo-
lest, enfadós. Oneroso. Onerosus.
186 OPA DICCIONARI
ONIQUEL. f. La pedra àgata que es blanca cla-
pada de negre. Ónice, óniche, ónique, ónix, óniz.
Alabastriles, onichytes, ae.
ONIROSCÓPIA. OXEIROMÀNCIA.
ONOMÀNGIA. f. Art de endevinar la bona ó
mala ventura pel nom. Onomancia. Onomantia, se.
ONOMÀSTICH, CA. adj. Lo que's compon de
noms. Oiiomàslico. Onomasticus.
ONOMATOPEYA. f. ret. Figura que's comet
quant s' invenlan noms pera las cosas que no'n te-
nen ó '1 tenen impropi. Onomalopeya. Ònomalope-
ja, 86.
0]>iORÓS, A. adj. HONRós.
ONOSMÀ. f. Planta no rara en Ilochs pedrago-
sos de algunas províncias de Espanya, de la alsà-
ria de raitj peu; fullas en figura de ferro de llan-
sa, las flors com una campana de un hermós groch;
tota la planta esta erissada de pals aspres, y la ar-
rel que es roja s' emplea en algunas parts pera
tenyir. Onosma. Onosma echioides.
ON8A. f. ossà. [| UNSA. II Constel-lació boreal.
Osa. Arclos, arctus, i.
ONSA MAJOR. Constel-lació composta de 56 estre-
llasmòlt notables, set de ellass' anomenan lo car-
ro. Osa mayor, carro. Ursa biseptenlrio major.
OJíSA MENOR. Constel-lació boreal composta de
vint estrellas, set de ellas mòlt notables que's
diuhen en castellà Cinosura y carro menor; Osa
menor. Cynossura, ae.
ONSET. ra. d. de onso. Osesno. Ursulus.
ONSO. m. òs.
ONTA. f. ant. VERGONYA.
ONTOLOGIA, f. La part de la metafísica que
tracta del ser en general. Ontologia. Ontologia, ae.
ONZE. m. Número compost de desena y un. On-
ce. Undecim. |1 onzè. 1. [1 La xifra composta de dos
uns, y val lo mateix que deu y un. Once. Nota un-
decima.
ESTAR À LAS ONZE. fr. Estar alguna cosa mal po-
sada. Estar à las once. Obtortum esse.
FÉR LAS ONZE. fr. Péndrer algun bocí ó béurer
entre onze y dotze del dematí. Hacer las once. Jen-
tare hora undecima matutina.
ONZÈ, NA. adj. Lo número que cumple onze.
Onceno. Undecimus. || m. Trentí, moneda de or^que
valia trenta rals y també valgué trenta tres. Once-
no. Nummus aureus qui triginta drachmie permu-
ta tur.
l' onzé no destorbaràs, loc. fam. ab que's dóna
à enténdrer, com si s' afegia un manament als de
la lley de Dèu, quant importú es fér mala obra ó
destorbar à algú que fassa lo que té que fér. El on-
ceno no estorbar, Laborioso homini impedimento
ne sis.
OPI
Opaca, funesto, aciago. Te-
OP.
OPAGH, CA. adj. Obscur, ombrívol. Opaco.
Opacus. II Lo que impideix lo pas à la llum à dife-
feréncia del diàfano. Opaco. Opacus. || met. Trist,
melancólich, funest,
tricus.
OPACITAT, f. Qualitat de lo que es opach,
Opacidad. Opacilas, atis.
OPACO, A. adj. ant. opach.
ÓPALO. m. Pedra de color blanch, dura, pesa-
da, llustrosa y trencadissa; n' hi ha també de verda
y roja, que s' emplea en adornos. úpalo. Opalus
silex. II Pedra preciosa de Xipre, de Aràbia y de
Egipte tant particular, que té en sí tots los colors
y brillos de las pedras mès ricas. ópalo. Opalus,
panchrus, i. || Altra espècie, de color de llet, que té
joch de colors vert esmeralda, groch, blau, etc.
Ópalo noble, piedra iris. Silex opalus nobilis.
OPCIÓ. f. Facultat de optar ó elegir, y la ma-
teixa elecció. Opcion. Obtio, nis.
ÒPERA. f. Representació teatral ab música.
òpera. Melodrama, ae. || Lo drama qu.» la conté.
Opera. Melodrama, ae.
OPERABLE, adj. Factible, lo que pót obrarsa.
Operahle. Operabilis.
OPERACIÓ, f. La acció de obrar. Operacion.
Operalio, nis. || Efecte de obrar, com los remeys
han fét bona operació. Operacion. Operatio, nis. ||
OBRA, VIRTUT. || cir. La acció de tallar, obrir ó se-
parar alguna part del cos per medi de instruments.
Operacion. Chirurgica operatio. || f. pi. Las accions
ú obras bonàs ó malas. Operaciones. Actiones, ope-
rationes, um. || lóg. Las accions del enteniment.
Operaciones. Operationes, um.
OPERACIÓ CESSAREA. cir. La acció de obrir una
dona que està en cinta pera tràureli la criatura per
un costat. Operacion cesúrea. Operatio cesariana.
OPERAR. V. a. cir. Fér operacions de cirur-
gia. Operar. Operor, aris. [| v. n. Produhir alguna
cosa r efecte à que's destina, com fan las medici-
nas. Operar. Operor, aris.
OPERARI, m. Traballador, jornaler. Operaria.
Operarius, ii. || Lo religiós destinat pera cuydar y
assistir malalts. Operaria. Operarius, ii.
OPERATIU, VA. adj. Lo que obra y fa són
efecte. Operativo. Operativus.
OPI. m. Such de cascalls; es lo millor narcó-
tich. Opio. Meconio mixtum.
OPIAT, DA. adj. Compost ab opi. Opiado,
opiato. Meconio mixtum.
OPIATA. f. Medicament compost de opi y al-
tres simples. Opiata. Meconio mixta medicina. []
CONFECCIÓ.
OPILACIÓ. f. y
OPILAMENT. m. Obstrucció, embaràs en las
vias per ahont passan los humors. Opilacion, y bo-
cera si es en la melsa. Opilatio, nis.
OPILAR. V. a. Obstruhir, tancar, tapar las vias
per ahont passan los humors y esperits del cos.
Opilar. Obstruo, is.
OPILAT, DA. p. p. Opilado. Obstructus.
OPILATIU, VA. adj. Lo que opila ó pót opilar.
Opilativo, obslructivo. Stipticus.
BróPi
OPO CATALÀ
ÓPIM,A. adj. Fèrtil, rich, abundós, ópimo.
Opimus.
OPINABLE, adj. Lo que consisteix en la opi-
Ilpió, que no esta demostrat. Opinable. Opinabiiis.
" OPINAR. V. a. Formar, tenir opinió. Opinar.
Opinor, adopinor, aris. |1 v. n. Pensar, discórrer,
judicar ab probabilitat. Opinar. Opino, as. \\ Donar
lo seu vot, dir sa opinió ó parer. Opinar. Cen-
seo, es.
OPINAT, DA. p. p. Opinado. Opinalus.
OPINIÓ, f. Parer, dictamen, judici. Opinion.
Conjectura, ae. 1| Dogma, secta, partit. Dogma, opi-
nion. Haïresis, is. || Fama ó concepte que's forma de
algú. Opinion. Opinió, nis.
ANAR EN OPINIONS, fr. Posarse en dubte '1 crèdit
ó estimació de algú. Andar en opiniones. Existima-
lionem, periculum dubium subire.
ARRIMAT A SA OPINIÓ, loc. Qui la segueix ab tena-
citat. Asido, aferrado à su opinion. Judicii nimium
tenax.
CONTRA SA OPINIÓ, m. adv. IMPENSADAMENT.
FÉR ó TENIR OPINIÓ, fr. Sér home de autoritat.
Hacer opinion. Opinionera facere.
TENIR A ALGÚ EN BONA Ó MALA OPINIÓ, fr. Judicar
bè ó mal de ell. Tener buena ó mala opinion de al-
guna. Benèaut malè de aliquo existimare.
OPINIONÀTICH, CA. adj. ant. Qui té poch
judici. Casquivano, lijero de cascos; de poca peso ó
juicio. Venlosum caput. \\ maniatich. || variable.
OPINIONETA. f. d. Opinioncilla, ita. Tenuis
opinió.
OPINIÓ8, A. adj. Qui abunda en opinions.
Opinador. Opiniosus.
OPÍPARO, A. adj. Abundant, espléndit; se
diu del convits. Opiparo. Lautus.
OPOPONACH.ra.Substànciagomo-resinosaque
subministra la pastanaga opoponach, planta del
Orient que 's cria també en algunas parts de Es-
panya. 'S presenta en llàgrimas irregulars, angu-
losas, trencadissas, de color rojench en 1' exterior,
y groch jaspeat de roig en l'interior, de sabor acre
y araarch, y de olor mòlt fort semblant à la mirra.
Opoponaco. Opoponax, acis.
OPORTÚ, NA. adj. Convenient, à propòsit-
Oportuna. Maturus.
OPORTUNAMENT, adv. m. Oporlmamente .
Opporlunè.
OPORTUNÍSSIM, A. adj. sup. Oportunisimo.
Yaldè opportunus.
OPORTUNITAT, f. Sahó, conjunctura, ocasió.
Oporlunidad. Opporlunilas, atis.
OPOSADAMENT. adv. m. Ab oposició y con-
trarietat. Opvestamente. Ex adversò.
OPOSADOR. m. y
OPOSANT, p. a. y ra. opositor.
OPOSAR. V. a. Posar una cosa contra altra pe-
ra impedir són efecte. Oponer. Obsto, as. |1 Objec-
tar, proposar alguna rahó contra lo que altre diu.
Oponer. Oppono, is. | v. r. Sér una cosa contrària
TOMO I]
OPR • m
ó repugnant à altra. Oponerse. Repugno, as. || Re-
sistir, fér punta ó contra a algú. || Oponerse. Obsis-
to, is. II Resistir, contradir. Oponerse. Objicio, is.
II Sol•licitar, preléndrer, fér oposició à algun etn-
pleo ó dignitat. Oponerse. Promunerevel dignitate
contendere.
OPOSAT, DA. p. p. Opuesto. Oppositus. || adj.
Contrari, enemich. Opueslo. Adversarius. || Situat
al enfront de alguna cosa. Opuesto. Apud, contra
positus.
OPOSICIÓ, f. Situació oposada. Oposicion. Op-
posilio, nis. II Destorb, embaràs, obstacle. Oposi-
cion. Oppositio, nis. II Contrarietat, repugnància de
una cosa ab altra. Oposicion. Repugnantia, «, op-
positio, nis. II Objecció, contradicció à la rahó con-
trària. Oposicion, opugnacion. Oppugnatio, nis. ||
Resistència contra la forsa. Oposicion, opugnacion.
Obluctatio, nis. || Concurs de pretendents ú oposi-
tors à alguna càtedra ó dignitat. Oposicion. Calhe-
drae petitio. || astron. L' aspecte que's considera
entre dos planetas quant distan entre sí 180 graus.
Oposicion. Astrorum oppositio. || for. Procehiment ó
acció contra 'Is interessos de altre. Oposicion. In-
tercessió, nis. II ret. antítesis.
LLEGIR DE OPOSICIÓ, fr. Dir la composició en l'acle
literari de concurs en pretensió de alguna càtedra
ó prebenda. Leer de oposicion. Pro oppositione le-
gere.
OPÓSIT. m. La part oposada à altra. Frente.
Frons, tis. |1 oposat.
AL OPÓSIT. m. adv. En front. En frente. Adver-
sús. II Al encontre. Alencuentro, al opòsito. Ad op-
positum.
OPOSITOR, m. Pretendent à alguna càtedra,
etc. en concurs de altres. Opositor. Candidatus, i,
competilor, is. || Qui s' oposa à altre en qualsevol
matèria. Opositor. Adversarius, ii, oppositor, is.
OPRÉMER. V. a. OPRIMIR.
OPREMIT, OPREMUT Y OPRÉS, A. p. p.
OPRIMIT.
OPRESSIÓ, f. Compressió, subjecció, apreto.
Opresion. Oppressio, nis. || Violència ó maltracte
que 's fà à algú. Opresion. Yis, is, oppressio, nis. ||
Misèria, calamitat, necessitat. Opresion. Egestas,
atis, «rumna, a&.
OPRESSIÓ DE COR. Ofech. Opresion de pecho, aho-
guio. Suffocatio, nis.
TRAURER DE LA OPRESSIÓ, fr. Deslliurar de ella à
qui estava oprimit. Desoprimir. Opressione solvere.
OPRE8SIONETA. f. d. Opressió lleugera.
Opresioncilla, leve opresion. Oppressiuncula, ae.
OPRESSIU, VA. adj. Lo que oprimeix ó té vir-
tut de oprimir. Opresim. Opprimens.
OPRESSIVAMENT.adv. m. Ab opressió. Opre-
sivamenle, con opresion. Presè.
OPRESSOR, m. Qui oprimeix. Opresor, opri-
midor. Oppressor, is.
OPRIMIDOR. m. OPRESSOR.
OPRIMIR. V. a. Apretar, comprimir, subjectar
30
238 OPU DICCIONARI
ab violència. Oprimir. Oppiimo, is. || Angusliar,
afligir, agoviar. Agoviar, oprimir. Opprimo, is. ||
Carregar, agoviar. Agoviar, oprimir, cargar. Op-
primo, is. II SOBRECARREGAR, ATROPELLAR.
OPRIMIT, DA. p. p. Oprimida, opreso. Op-
pressus. || adj. Estret, que ab dificultat se pót móu-
rer. Premioso, aprelado. Gompressus.
OBROBI. m. Ignomínia, afront. Oprobio. In-
fàmia, ae.
OPROBIAR. V. a. AFRONTAR.
OPROBIÓS, A. adj. Lo que càusa oprobi. Opro-
biosa. Opprobiosus.
OPS. m. pi. anl. menester, necessitat, urgèn-
cia, EXPENSA, GASTO. || SATISFACCIÓ, GUST, PLAHER.
k OPS. loc. ant. Per 1' us ó servey, en benefici, à
favor. Para, à favor, en beneficio, en ulilidad. In
commodum. |] i gastos y despesas. A expensas. Ex-
pensis.
ALS OPS. m. adv. ant. Quant se necessita. En la
necesidad, cuando es menester. Cum opus est.
A sos OPS. m. adv. A sa voluntat. A su arbitrio y
disposicion. Pro suo arbitrio.
A TOTS ops. ra. adv. a tot cost.
FÉR OPS ó tots los OP.-», fr. Pagar, fér lo gasto.
Coslear, hacer la costa. De suo expendere, solvere.
HAVER OPS. fr. ant. Necessitar. Tener menester,
necesitar. Opus esse.
sÉR OPS. fr. ant. Ser menester. Opus esse.
OPTÀLMIA. f. oftalmia.
OPTAR. v.a. Triar, escullin. Optar, elegir. Oç\o,
as. II Acceptar, adquirir, entrar en possessióde al-
guna cosa à que 's té dret. Optar. Ex ordine assequi.
OPTAT, DA. p. p. Oplado. Optatus.
OPTATIU, VA. adj. desitjable. || gram. Modo
de conjugar los verbs per quals temps s' expressa
'1 desilj de alguna cosa. Optativa. Opfativus.
ÒPTICA, f. Tractat del órgano y modo de la
visió y dels raigs visuals. Òptica. Òptica, ae.
ÓPTICH, CA. adj. Lo que pertany à la òptica.
Òptica. Opticus. II Professor de òptica. Òptica. Opti-
cus professor. || Se diu dels nirvis que serveixen
pera la visió. Òptica. Opticus.
ÒPTIM, A. adj. Mòltíssim bo. Òptima. Optimus.
OPTIMISME, m. Secta, espècie de materialis-
me. Optimismo. Optimismus, i.
OPTIMISTA, m. Qui seguix 1' optimisme. Op-
timista. Optimista, ae.
OPTINGüT, DA. p. p. OBTINGUT.
OPTÜMNAR. V. n. ant. Sér lo temps del op-
tumne ó tardor, ó estar passant dita temporada.
Olonar. Autumno, as.
OPTUMNE. m. ant. tardor.
OPTÜMNITAT. f. La temporada del optumne.
Otoriada. Aulumnitas, atis.
OPUGNACIÒ. f. Oposició ab forsa y violència.
Opugnacion. Oppugnatio, nis. | ant. impugnació.
OPUGNADOR, A. m. y f. Qui fa oposició ab
forsa y violència. Opugnador. Oppugnator, is. ||
opositor, contrari.
OR
OPUGNAR. V. a. Vèncer ab forsa y violència.
Opugnar. Oppugno, as. || ant. impugnar.
OPULÈNCIA, f. Riquesa, abundància de béns.
Opulència. Opulentia, ae.
OPULENT, A. adj. Rich, poderós. Opulenta.
Opulentus.
OPULENTÍSSIM, A. adj. sup. Opiilentisimo »
Opulentissimus.
OPULENTMENT. adv. m. De un modo opu-
lent. Opulentemenle . Opulenter.
OPÚSCOL YOPÚSCUL. m. opij^culo.
OPUSCULET. m. d.Obreta, tractat petit. Opus-
culillo. Opusculum, i.
OPÚSCULO. m. Escrit, obra curta y compen-
diosa. Opúsculo. Opusculum, i.
OQ.
OQUA. f. ant. OCA.
OR.
OR. m. Metall groch, lo més brillant, dúctil,
pesat y exquisit de tots los coneguts. Oro. Aurum,
i. II met. Riquesas, tresors. Ora. Aurum, i. || met.
Color ros, especialment lo dels cabells. Oro. Au-
reus, fulvus color. [] Las joyas y adornos richs de
las donas. Joyas. Supellectilia, ium. || adv. 1. ant.
ara.
OR BATUT. Lo que posat entre fuUas de pergamí
ó de tripas de vaca mòlt prímas à cops de martell
se subtilisa, y queda de tal modo que 1' alè lo fa
fugir: serveix pera daurar. Ora &a(ído. Bracleale
aurum.
OR BERBERÍ. Làmina de llautó mòlt batuda y pri-
ma com un paper. Oropel. Aurichaicum, i. || met.
Cosas de poch valor. Oropel. Futililas, atis.
OR BLANCH. Lo mesclat ab plata. Oro blanca. Elec-
trum, i.
OR BRüNYiT. La dauradura sobre pessas de fusta
llisa ó ab 1' aparell de cola, guix y bolarmini. Oro
brunido. Politum, laevatura aurum.
OR DE CANAL. Lo quc uo està traballat ó del modo
que's trau de las minas. Oro en barras. Canali-
tium, informe aurum.
OR DE coNXA. Lo quc usan per escríurer ab lle-
tras de or. Ora de cancha. Aurum dissolutum.
OR DE coPELLA. Lo purificat al foch. Oro de copela
ó de Tibbar. Excotum aurum.
OR DE LA VORA DEL RECH. OR FALS.
OR DE MARTELL. Lo que està traballat à pich de
martell. Oro de martilla. Malleatum aurum.
OR EN MASSA Ó EN PASTA. BARRA DE OR.
OR EN PALLAS. PALLA DE OR.
OR FALS. Lo que no es de lley. Oro falsa, guanin.
Falsum aurum.
OR FILAT. Lo tirat en fil. Oro hilado ó en hilos.
Tractile aurum.
OR FI ó PUR. Lo que no té barreja y es pujat de
quilats. Oro obrizo. Aurum obrizum.
wm
ORA
CATALÀ.
ORA
239
tt
OR FOS. Or derretit. Orofundido ó calcinada. Au-
rumcalcinatum.
OR MATE. Or verdós que s' usa en la pintura,
que queda desigual y no està brunyit. Oro mate.
Obscurum aurum.
OR MOLT. Lo que's mol en panys ab mel y s' acla-
reix ab aygua pera realsar las il•luminacions y mi-
niaturas. Oro molido. Molitum aurum.
OR PICAT. PANY, 5.
OR POTABLE. Preparació líquida del or que feyan
losalquimislas pera poderse bóurer, y creyan sér
mòlt bo pera algun mals. Oro potable. Aurum pota-
bile. (I niNER CONTANT.
OR VERGE. Or com ix de la mina sens haver su-
fert lo foch. Oro virgen. Aurum igni non exposi-
tum.
FERSE DE OR. fr. met. Adquirir mòltas riquesas.
Bacerse de oro. Dilesco, is.
GASTAR MÒLT EN OR BERBERÍ. fr. met. Osteular va-
nitat y fausto sens tenir possibles. Gastar mucho
oropel. Ostentamina jactare.
NO ES TOT OR LO QUE LLU. ref. Dcuota que la apa-
riéncia mòllas vegadas enganya à qui no examina
bè las cosas. No es lodo oro lo que reluce; ralones,
arriba, que todo lo Manco no es tiarina; no son hom-
bres lodos los que mean en la pared. Polipi caput.
PBOMÉTRER MONTANYAS DE OR. fr. Promélrer mòlt.
l'rometer monles de oro, prometer el oro y el moro.
Multa polliceri.
SE LI PÓT FIAR OR BATUT. loc. Denola la mòlta fi-
delitat de algú. Se le pudiera fiar oro molido. Au-
rum quomodo libet ipsi credi potest.
ORA. f. ant. Extrem, vora. Orilla, borde. Ora,
ae. II mit. Deessa de la juveniut. Ora. Ora, ae.
ORACIÓ, f. Discurs, arenga, plàtica, sermó.
Oracion. Oratio, nis. || Pregària à Dèu. Oracion.
Oratio, nis. |1 gram. Composició de paraulas pera
expressar un pensament. Oracion. Oratio, nis. || L'
oremus en la missa y reso ecciesiàstich. Oracion.
Oratio, nis. || La primera part de la doctrina cris-
tiana, que compren lo pare nostre, credo, ave Ma-
ria, etc. Oracion. Calechesis orationes. \\ Lo toch de
campana del dematí, mitj dia y vespre ab que's
dóna senyal pera saludar à Maria Santíssima ab
tres aveMarias. Oracion. Oratio, nis. || Proposició,
enunciació en que s' afirma ó 's nega. Oracion, pro-
posicion. Enuntiatio, nis. I mil. Cert toch particu-
lar de música à entrada de fosch. Oracion. Pro sa-
lutatione angèlica músic» signum.
ORACIÓ DE ABANDONO. Aquella en que la ànima ho
abandona tot per Dèu. Oracion de abandono. Oratio
qua anima pro Deo deserit omnia.
ORACIÓ DE SILENCI. Aquclla en que totas las po-
tencia» quedan com Uigadas y suspesas en Dèu.
Oracion ds silencio. Oratio silentii.
ORACIÓ DE SIMPLE ATENCIÓ. La que mira al Cria-
dor ab un afecte senzill y amorós. Oracion de sim-
ple alencion. Siraplex oratio.
ORACIÓ DOMINICAL Ó DEL PARE NOSTRE. Se diu alxí
per haverla ensenyat Crisfo. Oracion dominical ;
padrenueslro. Dominicalis oratio.
ORACIÓ JACULATÒRIA. JACULATÒRIA.
ORACIÓ MENTAL. Elcvació de la ànima à Dèu. Ora-
cion mental. Menlalis oratio.
ORACIÓ PASSIVA. Aquella en que posantse davant
de Dèu per medi de un acte de fe, sols s' alen à
conéixerlo y amarlo, y queda la ànima com absor-
ta y plena de Dèu, sense que per això deixe ella de
obrar. Oracion pasiva, de reposo, de quietud, de
union, ó de paz perfecta. Quielis vel perfecta ora-
tio.
ORACIÓ PERFORSA NO PLAU A DÉU. loc. que leprcn
al miserable que fà '1 benefici de mala gana. La
zarza da el fruto espirando y el ruin llorando. Pec-
catores Deus non exaudit.
ORACIÓ SOLTERA. PROSA.
ORACIÓ VOCAL. Deprecació à Dèu ab paraulas.
Oracion vocal. Yocalis oratio.
A TOCH DE ORACIÓ, m. adv. De bon dematí ó à en-
trada de fosch. A las oraciones, ó d loque de las
ovaciones. Cum pulsatur ses sacrum pro angèlica
salulatione.
DIR LA ORACIÓ, fr. Resar las tres ave Marias pera
saludar à Maria Santíssima quant la campana fà
senyal. Rezar el ave Maria. Trinam angelicam sa-
lutationem repetere, recitaré.
FÉR ORACIÓ, fr. Elevar la consideració à Dèu de-
manantli gràcias y mercès. Hacer oracion; orar.
Oro, as.
TOCAR LA ORACIÓ, fr. Asseuyalarla ab la campana.
Dar las oraciones . Nolis angelicam salutationem re-
cordaré.
TRENCAR Ó RÒMPRER LAS ORACIONS, fr. luterrÓm-
prer la plàtica ab impertinéncias. Romper las ora-
ciones. Impertinenter orationem rumpere.
ORACIONAL. adj. Llibre de oracions. Oracio-
nal. Liber precum.
ORAGIONER. m. ant. Samayre, qui va depor-
ta en porta dihent oracions. Oracionero. Ostiatim
orationes recitans. [j ant. Entregat à la oració. Da-
do à la oracion. Orationi addictus.
ORAGIONETA. f. d. Oracioncilla, oraciúncula.
Oratiuncula, te.
ORACLE Y ORÀCULO. m. Entre cristians las
paraulas de Dèu, dels profelas, de la Escriptura y
respostas infal•libles y divinas. Ordculo.Ormvilmn,
i. II La resposta ambigua y obscura que donavan
los dimonis als pobles ó per medi dels ídols ó dels
sacerdots, que també la sabian fingir; alguns afir-
man que eran tots fingits, y que no hi hagué lals
respostas. Oràculo. Oraculum, i. || L' ídol que con-
sultavan los gentils, y també '1 llochahont hoexc-
cutavan. Oràculo. Oraculum, i. || Lo Summo Pontí•
fice quant defineix ó resol com à tal. Oràculo. Ora-
culum, i. II La persona à qui tots escoltam ab res-
pecte per sa mòlta sabiduria, y també sas paraulas
sentenciosas y decissivas. Oràculo. Oraculum, i.
ORADA. f. Peix de més de dos pams de llarclo
240 ORB DICCIONARI
de figura oval; té una clapa daurada entre 'Is ulls,
altra negra en la cua, '1 llom entre negre y bla-
vench, y 'Is costats platejats. Dorado, dorada, do-
radiUa, orada. Aurata, ae.
ORADOR, A. m. y f. Predicador, qui arenga
en públich. Orador. Orator, is.
LO MILLOR ORADOR ES LO QUl'S PERSUADEIX A SÍ MA-
TEIX, ref. que s' entén literalment. Àquel es buen
orador que asi persuade la razon. Si vis me flere,
dolendum est primuin ipsi tibi.
ORADURA. f. BOGERIA, LOCüRA. j] ant. La ma-
nia que dóna en anar de nit y à quatre grapas.
Mania lupina. Lycanthropia, ae.
ORAL. adj. Nom de una espècie de vel que 's
posa 'I Papa en lo cap, doblantlo sobre las espal-
llas y pit. Oral. Orarium, ii. || poét. Lo que per-
tany à la boca. Oral. Ad os expeclans.
ORANOLA. f. ant. oreneta.
ORAR. V. a. Perorar, dir en públich alguna
oració retòrica. Orar. Oro, as. ]] Pregar àDèu óals
sants. Orar. Oro, as.
ORARI. m. ant. estola.
ORAT. m. Boig. Orale. Demens, tis.
ORATGE, m. L' eslat de la atmosfera. Tiempo.
Tempeslas, atis. |1 ayre. H Mal temps. Oraje. Rígi-
da tempeslas. |1 m. Yent de terra, terral.
ORATORI, A. adj. Lo que pertany à la oratò-
ria ú oració retòrica. Oralorio. Oratorius. j| m. Ca-
pella, lloch retirat pera fér oració. Oralorio. Ora-
torium, ii. II Composició dramàtica pera canlarse
en algunas festas de la Iglésia. Oralorio. Pro eccle-
siis cantus. || La congregació de capellans fundada
per sant Felip Neri. Oralorio. Sacra oratorii con-
gregatio. \\ Pregadèu, recolzador pera estar en ora-
ció. Oralorio. Torus, i, reclinatorium, ii. i| Enlre'ls
gentils lo lloch que tenian destinat en cada casa
pera adorar als Déus llars. Larario. Lararium, ii.
ORATÒRIA, f. Retòrica, art que enseya à fér
discursos, oracions retóricas tant per escrit com
pera dir al públich. Orwíoria. Oratòria, le.
ORATÓRIAMENT. adv. m. Ab estil oratori.
Oraloriamenle. Oraloriè.
ORB. m. ant. orbe. || cego. H ant. orfa. | Mas-
caró, malaltia en que la substància farinosa del
blat, etc. se converteix en una polsela negra. Ti-
zon, anuhlo, quemadura, labaco. Rubigo, inis.
TORNARSE ORB. fr. Contràurcr los grans la malal-
tia de aquest nom. Arroyarse. Aduri.
FORMA ORBA. arquit. Espècie de motUura enforma
de mitja canya. Bocel. Canalitiae elaboratio formae.
ORBAL. m. herba, orqual.
ORBAR. v. a. ant. privar, despullar.
ORBE. m. Pròpiament es 1' espay que ocupa 'i
mon; y també 's sól péndrer per aquest. Orbe. Or-
bis, is. II Círcul, rodona, circumferència. Orbe. Or-
bis, is. II La esfera celeste ó terrestre. Orbe. Sphse-
ra, ai. | astron. Qualsevol de las esferas particu-
lars en que 's suposa col•locat cada un dels plane-
las. Orbe. Planetae orbis.
ORD
ORBECINA. f. Aucell, espècie de pastorel•la
mòlt petita ab lo bech curt, mòlt gros y punxagut,
de cua mòlt llarga: canta bè y fà mòlts ous. l'aro.
Pa rus, i.
ORBETAT. f. ant. CEGÜERA.
ORBICULAR. adj. Rodó, circular. Orbicular.
Orbicularis.
ÒRBITA, f. astron. Línea quasi circular que
descriu un planeta al entorn del sol, ó un satélite
al entorn de un planeta. Órbiía. Òrbita, ae.
ORCi, NA. adj. poét. Lo que pertany à la mort,
al infern, à la obscuritat. Orcino. Orcinus.
ORGOTOMIA. f. Amputació dels testículs. Or-
colomia. Orcotomia, ae.
ORDE. amb. Col•locació, distribució, disposi-
ció. Órden. Ordo, inis. || Concert y bona disposició
de las cosas. órden. Ordo, inis. || Regla, modo,
métodoen fér las cosas. órden. Modus, i. || Sèrie y
successió de cosas, órden. Series, ei. || Relació,
respecte de una cosa ab altra. Órden. Ordo, inis. ||
Lo sisè sagrament de la Iglésia. órden. Ordinis sa-
cramentum. || Manament, precepte. Órden. Impe-
ratum, i. [| La religió aprobada. Órden. Ordo reli-
giosus. II Qualsevol providència ó carta de ofici
dels superiors als inferiors ó dependents. Órden.
Ordo, inis. |1 pi. Los set graus del sagrament del
orde, que són : ostiari, lector, exorcista, acòlit,
subdiaca, diaca, y sacerdot, ordenes. Ordines, um.
II arq. La col•locació de mòltas parts anomenadas
mollluras, del conjunt de las quals se forma un
tot que serveix pera adorno y utilitat dels edificis.
Tres són los ordes principals, Jónich,Dòrich, y Co-
rinti, y dos que són modificació de aquells, lo Tos-
ca y compost, órden de arquiteclura. Archilectoni-
cus ordo. II m. En història natural s' anomena així
la reunió de un cert número de generós, que te-
nen un ò mès caràcters uniformes y comuns à tots,
establerts arbitràriament pels autors dels siste-
mas, y à las dels ordes que's troban en lo mateix
cas. órden. Ordo, inis.
orde compost. Lo que 's compon en lo seu capi-
tell del Jónich y Corinti. Órden compueslo. Compo-
situs ordo.
ORDE corinti. Lo que té la columna alta de 10
diàmetros y en son capitell dos filas de fuUas de
acanto, de olivera, etc. y 8 volutas que sostenen
sòn dauóabach. órden c or intio. Corinthiusordo.
ORDE DELS ALEMANYS. Órden Tcutònico. Teuthoni-
ca ordo.
ORDE DE BATALLA. La formació de un cos de tropa
ab mòlt enfront y poch fondo, pera poder fér mès
foch. Órden de batalla. Instructa acies.
ORDE DE CABALLERIA. Dignitat y títol de honor que
ab vàrias ceremònias se donava als nobles y esfor-
sats pera defensar ab las armas la religió, al rey,
la pàtria, als agraviats y meneslerosos. Órden de
caballeria. Ecuestris ordo.
ORDE DEL císTER. La de sant Bernat fundada per
sant Robert, sant Alberich y sant Esteve: es anti-
m
ORD
Quíssiraa, y que sant Esteve abat del Císler diuhen
envià 12 religiosos à Claraval y feu abat de ells a
sant Bernat. Órden del Cisler. Cisterciensis ordo.
ORDE DEi, SAM SEPULCRE. Orde de canonges re-
llmilars y allras dos de caballers. órden del sanlo
iBepukro. Ordo sancli sepulcri.
ORDE DEL Tisó DE OR. Orde de caballeria institui-
da per Felip lo Bo, duch de Borgonya. órden del
toison de oro. Ordo militaris à vellere aureo no-
raen sortitus.
ORDE DE PARADA, mil. La formació com en orde
de batalla, però ab las banderas y oflcials cosa de
Ires passos més endavant, órden de parada. Expli-
cala acies.
. ORDE DÓRicH. arq. Lo que té sa columna alta de
Ip diàmetros. Órden dórico. Doricus ordo.
ORDE jóNicH. Lo que té sa columna alta de 9 dià-
metros ab 4 volutas en son capitell. Lo jónich mo-
dern dit també de escamolsi té 8 volutas en sòn
capitell. Órden jónico. Jonicus ordo.
ORDE MILITAR. Qualsevol de las de caballers fun-
dadas en diferents temps y reglas, pera fér guerra
als inflels; cada una té una insígnia que la distin-
geix, lals com la de Càrios II[ y las quatre reli-
gions de Santiago, Calatrava, Alcànlara y Montesa.
Caballeria, órden militar. Equislris ordo.
ORDES MAJORS. La epístola, evangeli y missa. Or-
denes maijores. Majores ordines.
ORDES MENORS. L' osliari, leclor, exorcista y acò-
lit. Ordenes menores. Ordines minores.
ABORDE. m. adv. Ordenadament. En órden. Or-
dinatim, ordinatè; ex ordine.
AL ORDE ò A LAS ORDES. exp. dc cortesia ab que
algú s' ofereix à la disposició de altre. A la órden ó
d las ordenes. Jube, jussa vestra praeslolor.
coNCELL DE ORDES. Tribunal supremo que 's com-
pon de un president y vàrios caballers de las ordes
militars; se fundà 1' any 1489. Consejo de ordenes.
Senalus regius pro ordinibus militaribus vel eques-
tribus.
DONAR ORDE. fr. Prescríuier lo modo pera conse-
guir ó fér alguna cosa. Dar órden. Prajscribo ,
is.
DONAR ORDES. fr. Conferir los ordes ecclesiàs-
ichs. Dar ordenes, ordenar. Ordino, as; ordines
cros conferre.
EN ORDE. m. adv. En quant. En órden, en ruan-
to, respecto de. Quoad.
L ESTAR EN ORDE ò posM EN ORDE. fr. Sér alguna
sa lo que déu sér, ò estar conforme à rahò. Estar
en órden. Rationi consonum esse.
FORA DE ORDE. m. adv. Desordenadament. Sin ór-
den, sin irastes. Inordinatè.
PKR ORDE. m. adv. l'er manament ó disposició.
Por órden. Jussu.
PER ORDE li PER SÒN ORDE. m. adv. Succcssiva-
menl. Por órden, por su órden. Ordinatim.
POSAR EN ORDE. fr. ORDENAR.
POSAR ORDE. fr. Esmenar, corregir los abusos, re-
CATALÀ. ORD Ui
duhir à metodo y regla. Poner en órden. In reclum
ordinem redigere.
SENS ORDE NI CONCERT, m. adv. Sétts regla. Sin
órden ni concierto. Confusè.
üN DESORDE PORTA UN ORDE. loc. Deuota que allà
ahont hi ha un gran desarreglo, aqueix mateix
porta r arreglo. El mucho desórden trae mucho ór-
den. Maximus à nullo persaepè nascitur ordo.
ORDENACIÓ, f. Arreglo, orde, disposició. Or-
denacion. Dispositio, ordinatio, nis.
ORDENADAMENT, adv. m. Ab orde. Ordena-
damente. Ordinatè.
ORDENADOR, A. m. y f. Qui ordena. Orde-
nador. Ordinator, is.
ORDENAMENT, m. ant. Estatut, ordinació,
lley, pragmàtica. Ordenamienlo, ordenacion, orde-
nanza. Constilutio, nis. 1| ant. disposició.
ORDENANDO. m. Qui và à rébrer ordes sa-
grats. Ordenando, ordenanle. Sacris ordinibus ini-
tiandus.
ORDENAN8A. f. Mandato, disposició, precep-
te. Ordenanza, ordenacion. Imperatum, i. H Lo sol-
dat que està prompte pera las ordes y avisos. Or-
denanza. Paratus ad jussa miles. H Lley ó estatut
que's mana observar principalment per la direcció
y gobern de algun ram. Ordenanza. Statulum, i.
ORDENANT, p. a. ORDENADOR.
ORDENAR, v. a. Posar en orde. Ordenar. Or-
dino, as ; in ordinem redigere. (| Prevenir, manar.
Ordenar. Praecipio, is. \\ Decretar, disposar, esta-
blir. Ordenar. Statuo, is. |1 Encaminar, dirigir à
algun fi. Ordenar. Dirigo, is, ordino, as. || recep-
tar. II Conferir à algú 'Is ordes sagrats. Ordenar;
dar ordenes. Ordino, as; ordines conferre.
ORDENARSE. V. r. Péndrer ordes sagrats. Or-
denarse. Sacris initiari.
ORDENAT, DA. p. p. Ordenado. Ordinatus.
ORDENATIU, VA. adj. Pertanyent al orde ú
ordenació. Ordenativo. Ad ordinationem pertinens,
ORDI. m. Planta anyal semblant al blat, lo gra,
que té '1 mateix nora, mès llarch, cubertde un boll
aspre que no solta ; serveix pera aliment de las
béslias, y la farina es mòlt inferior. Cebada. Or-
deum, ei.
ordi PALMELL. Lo quc uò mès té dos renglas de
grans. Cebada ladilla. Ordeum dislichon.
ORDIAT. m. ant. Aygua de ordi. Hordiale, li-
sana. Tisana, ce.
ORDINACIÓ. f. Estatut, ordenansa. Ordenanza,
Ordenamienlo, ordenacion, y ordinacion pr. Ar. Or-
dinatio, nis. II ant. manament.
k VOSTRA ordinació PREST Ó APARELLAT. lOC. anl.
Soy de V. con la mas distinguida consideracion, elc.
.lube, jussa vestra prajstolor.
ORDINAL, adj. gram. S' aplica als noms que
senyalan 1' orde y col-locació de las cosas. Ordi-
nal. Ordinalis.
ORDINARI, A. adj. Regular, freqüent. Ordi"
nario. Ordinarius. || civil. |1 Baix, vulgar, de poca
242 ORE
estimació. Ordinario. Ordinarius. |1 m. Gasto dia-
ri. Ordinario. Diarius, quolidianus. |1 Lo vicari ec-
clesiàstich y jutge de primera instància. Ordina-
rio. Ordinarius, ii. || Lo carreter ó traginer que va
freqüentment de una part à altra determinada. Or-
dinario. Ordinarius mulio.
DE ORDINARI, m. adv. ORDINÀRIAMENT.
LO MÈs ORDINARI. Lo mas vil y soez. Abjectissi-
raura, pervulgare.
ORDINÀRIAMENT, adv. m. Comunment, re-
gularment. Ordinariamenle. Gommuniter. [] Baixa-
ment, grosserament. Ordinariamenle. Impolitè.
ORDINATA. f. Pediment de subslanciació. Pe-
dimento. Litis ordinatio.
ORDIR. V. a. URDiR.
ORDONADAMENT. adv. m. ant. ordenada-
ment.
ORDONAMENT. m. ant. ordinació.
ORDONANT. p. a. ORDENADOR.
ORDONAR. V. r. ant. ordenar.
ORDRE. m. orde.
ORÉADES. f. pi. mit. Ninfas dels boscos y
raontanyas. Oréades. Oreades, ura,
OREIG. m. Ayre suau. Aura, oreo. Aura, ae.
OREJAR. V. a. Exposar al ayre. Orear. Ad au-
ra exponere.
OREJARSE. V. r. Péndrer l'ayre. Orearse. Li-
beriori aura frui.
OREJAT, DA. p. p. Oreado. Yentilatus.
ORELLA, f. anat. Tendrum cubert de cutis en
cada part del cap, per ahonl entra '1 so al ohído.
Oreja. Auricula, ae, auris, is. || Corretjeta que ix
en cada costat de la sabata pera ajustaria el em-
penya del peu, per medi de un botó, civella, etc.
Oreja, majuela. Ansula, ae. (1 En las espardenyas
las ansetas à modo de presillas, perahont se passa
la vela pera ajuslarlas al peu. Oreja. Ansa, ae. j] L'
ohído ó laacciódeohir. Oreja, ot'do. Auditus, us. I
mel. adulador. || pi. met. Espècie de aletas al cos-
lat ó cap de alguns instruments ó altras cosas, com
en lo martell, fletxa, etc. Orejas. Ansa, ae. || Abrich
pera defensa de las orellas. Orejas. Aurium tegu-
inentum. I orelló. || En las planlas las dos pri-
meras fullas que Iràuhen. Orejas, y tijeras quant
són grans. Folia auriculata. | En lo blasó dos pun-
tas à modo de orellas que hi ha en las petxinas
grossas, com se véu en la de sant Jaume, etc. Ore-
jas. Marginulae, arum. | Nom que donan los natu-
ralistas à las dos puntas à modo de orellas, per
ahont s' uneixen las petxinas bivalvas entre sí.
Orejas. Orae, arum.
orella de júdas. Espècie de agàrich cóncavo,
rugós, en forma de orella y de color obscur que's
fa en los saúchs. Oreja de Júdas. Auricula Judae,
fungus sambucci.
orella de llebra. Planta semblant à la orel^ de
la llebra. Oreja de liebre. Bupleuron, i. || Herba de
Espanya, alta de tres peus, amarga, de fullas es-
tretas, y flors grogas col-locadas en forma de pa-
DICCIONARI ORE
rassol, y tota ella es amarga. Amarguera. LulescenS
bupleurum.
ORELLA DE MONJO. Planta de fullas rodonas, entre
figura de cogulla y abroquelladas, entre asserra-
das y dentadas, allernas, grossas, plenas de such,
tendras, sostingudas per peciolos llarchs, inodoras,
y de sabor fort. Són detersivas, resolulivas y tem-
perants. Sombrerillos, oreja de abad ó demonje, om-
bliguera, ombligo de Venus. Umbilicus Veneris.
ORELLA DE òs. Flor y planta, las fullas de la qual
naixen desde la arrel, y són grans, grossas y lli-
sas, y del centro de ellas naix una cama cilíndri-
ca, y al extrem en forma de ramellet las flors que
tenen figura de embut, de color encarnat obscur ó
grogas, y de olor mòlt fragant y suau. Es de las
primeras que floreixen en la primavera. Oreja de
oso. Prima ursi auricula.
ORELLA DE RATA. Plaula de arrel mòlt fibrosa, las
camas cilíndricas, las fullas Uargas y estretas, las
flors petilas y blancas. Oreja de raton, alsine media,
yerba pajarera, pica gallina. Morsus gallinie. || Pe-
losella, planta que's diferencia de la anterior en
sèr un poch major y en tenir las fullas reunidas
per sa basa. Es anliherpàlica, astringent y vulne-
raria. Oreja de raton, pelosilla, ^elocilla. Hiera-
ciumpylosella, auricula muris.
ORELLAS DE LLEBRA. Se diu de las que són Uar-
gas, y que naturalment estan mòlt próximas una
à altra. Orejas de liebre. Leporis auriculae.
ORELLAS DE PORCH. Se diu quaut naixen horison-
lalraent en las paris laterals del cap. Orejas de cer-
do. Suis auriculae.
ABAIXAR LAS ORELLAS. fc. Humiliai'se, cedir, ca-
llar encara que reprengan. Bajar las orejas. Aures,
faces submiltere.
A CAU DE ORELLA, fr. quc s' usa ab lo verb par-
lar, y denota enrahonar de secret. Orejear, cuchi-
chear. Massilo, as.
ADRESSAR LAS ORELLAS. fr. Posarlas drclas alguns
irracionals. Aguzar, desencapotar las orejas. Aures
arrigere.
ARRIBAR ALGUNA COSA À LAS ORELLAS Ó ALS OHÍDOS DE
ALGÚ. fr. Yenir en notícia de ell, ferse sabedor de
alguna cosa. Llegar à oidos, ó à sus oidos. Ad aures
pervenire.
BUFAR k LA ORELLA, fr. met. Balxillercjar, portar
novas. Soplar al oido. Ad aurem insusurrare.
DUR DE ORELLA. Un poch sòrt. Duro de oreja. Sur-,
descens.
ENTRAR PER UNA ORELLA Y SURTIB PER LA ALTRA.
fr. No fèr cas ó apreci de lo que à algú li diuhen,
despreciar los avisos. Entrar ó entrarse alguna cosa
por un oido y salir por otro. Surdo canere.
ESCALFAR LAS ORELLAS. fr. Repéndrcr severa-
ment. Calentar las orejas. Acriler objurgare.
ESTAR AB LAS ORELLAS OBERTAS. fr. ESCollar ab
mòlta atenció. Estar con las orejas tan largas. In-
tentis auribus esse.
ESTAR k LA ORELLA, fr. met. Insistir mòlt en al-
■I.
ORE
r
I
na prelensió, 6 inspirar loque'sfà, s'escriu, etc.
Estar d la oreja. Insisto, is.
ESTIRAR i,A OREij.v AL fiAT. fr. Jugar à las carlas.
Mirarse las unas, tirar las orejas ú la oreja. Car-
lam pictam vellicare.
FÉR ORELLAS DE MARXANT Ó DE MERCADER, fr. niet.
No voler ohir lo que's diu. Hacer ó tener oidos de mer-
cader. Surdas aures alicui praebere.
jüNYiR LAS ORELLAS. fr. Se diu de las béslias
quant las posan estiradas sobre del coll, en senya^
de voler mossegar, tirar cossas, etc. Amusgar. Ju-
menta dimissis minari.
LLEVAR ó TALLAR LAS ORELLAS. fr. Desorejar. Au-
res computaré.
PARAR LAS ORELLAS. fr. Escoltar ab atenció. Apli-
car eloido, abrir los oidos. Aures applicare. | Créu-
rer lo que altre diu, ó escoltarho ab gust y apreci*
Dar oidos. Aures príebere.
REBAJAR Ó MDLLAR LAS ORELLAS. fr. YéuCCr à al-
gú, Majar ó mojar la oreja d alguno. Aurem made"
facere in signum vicloriiE.
RÓMPRER Ó TRENCAR LAS ORELLAS. fr. MolCStar ab
paraulas. AíwrdiV losoidos. Auribus molesliam afferre
SACUDIR Ó SACÜDIRSE LAS ORELLAS. fr. SC diu de
las béstias quant se las espolsan. Orejear. Aures
excutere.
TAPARSE LAS ORELLAS. fr. Denota la repugnància
ab i]ue s' óu alguna cosa. Taparse losoidos. Aures
obturaré.
TENIR BONA ORELLA, fr. Tenir bon oído pera la
música, etc. Tener buen oido ú oreja. Arguto audi-
tu pollere.
TENIR LA ORELLA DE ALGÚ. fr. met. TENIR A ALGÍ
EN LA BUTXACA.
TENIR LAS ORELLAS À ADOBAR, fr. mct. ab que's
epren à algú quant no óu lo que se li diu. Tener
'S oidos dados d adobar. Yelclamorera non audire.
VENIR À LAS ORELLAS. fr. ARRIBAR ALS OHÍDOS.
VÉÜRERSE LAS ORELLAS. fr. TRAURER FAVAS DE OLLA.
xicLAR A LA ORELLA DE ALGÚ. fr. mct. Sugerir à
altre alguna espècie contínua y fortament. Ladrar
al oido ó d la oreja. In aurem obgannire.
XIULAR LAS ORELLAS. fr. Percibir un soroll agut
en los ohídos per causa dealguna indisposició. Zum-
òflr, zurrir, sonar los oidos. Tinnire.
ORELLADA. f. Estirada de orellas. Orejon, ti-
Íon de orejas. Auriculae vellicatio.
ORELLANA. f. La molsa del préssech assecada
1 solo al ayre. Orejon. Siccala cbrysomella.
ORELLAR. v. n. ant. Móurer las orellas l'ani-
mal sacudintlas. Orejear. Aures excutere.
ORELLA88A. f. aum. Orejaza. Auris grandior.
ORELLERA, f. ter. orelló.
ORELLETA. f. d. Orejeta, ica, illa, ita. Orici-
11a, X. y orelló. II ant. alas. S.
ORELLÓ. m. Cada un dels dos tascons de fusta
ó de ferro en forma dealetas que ixen en fora de
un y altre costat del dental de la arada pera obrir
lo solch. Orejera. Aratri ansula.
CATALÀ. ORG 243
ORELLUT, DA. adj. Lo que té orellas. Orejudo.
Auriculatus. [j La persona ó animal de grans ore-
llas. Orejudo. Auritulus.
ORENELLA. f. ant. y
ORENETA, f. AucoU de sis polzadas dellarch,
lo bech pelit, negre, moll, un poch corb y depri-
mit, lo front y barba vermells, lo cos negre, bla-
vench, llustrós per sobre, y blanch per sota ; li
agradan mòlt las abellas que agafa al vol; y quant
està per plóurer, que n'hi ha pocas en l' ayre, baixa
à buscarlas envers la terra, y d' aquí vé I' error
de que per sí senyalan la pluja: vénen per la pri-
mavera y se'n van per la tardor. Golondrina, y (jo-
londrino lo mascle. Hirundo, inis.
ORENETA NOVELLA. Nada de poch temps. Golondri-
nico, illo, ilo. Parvus hirundo.
UNA ORONETA NO FA ESTIU. l'ef. Denota que un
exemplar no fà regla. Una golondrina no hace ve-
rano. Unus vir nullus vir.
ORENGA, f. Planta mòlt comuna de camas de
dos à tres peus de llarch, peludas y nuosas; fullas
petitas y ovaladas que naixen oposadas en los nu-
sos, y en las cimas de las brancas ; las flors pelifas
y rojas. Orégano. Origanum, i.
ORENOLA. f. ant. oreneta.
ORFÀ Ú ORFE, NA. m. y f. La persona de
menor edat que li faltan lo pare y mare ó algú dels
dos. Huérfano. ÍJrbus, i. | Lo noy sens pares que's
recull en algun establiment públich à fi decriarlo
y educarlo fins à la edat de donarli ofici. Doctrino.
Pupillus, i.
ORFANDAT, ORFANITAT Y OHFENDAT.
f. Falla dels pares, y també la del pare sol. Orfan-
dad. Orbitas, atis. || met. La falta de la persona
que pót ajudar ó afavorir. Orfandad. Orbitas, atis.
ORFEÓ. m. niit. Fill de Apolo y de la musa
Calíope, natural de Tràcia, un dels primers poefas
y cèlebre músich. Orfeó. Orpheus, i.
ORFIL. m. Pessa del joch de escachs ó aixedrés,
que imita l'elefant. Alfil, arfil. Elephansin lalrun-
culorum ludo.
ORGA. f. Instrument músich, neumàtich, com-
post de diferents canons de estany, fusta, etc, or-
denat en varios registres, que llevan ó donan la
veu, quant ab lo teclat se'ls obren ó tancan los fo-
rats, per ahont entra '1 vent que forma '1 so, y se
li dóna ab manxas; es mòlt conegut per 1' us que
té en las iglèsias. Órgano. Organum, i. || Màquina
pera refredar vi ó aygua, composta de dos ó tres
canons que's comunican entre sí; remata per un
cap ab una punta estreta, y per 1' altre ab un bro-
cal ample, y salta per la part estreta la mateixa
porció que se li tira per lo brocal, estant antes
plens los canons. Òrgano. Ad vinum refrigerandum
contortus tubus. || órgano.
orga de caldas, loc. fam. Se diu per qualsevol
cosa desigual. Los órganos de Móstoles. Quod in co-
Uocatione inaequale organum refert.
orga de gats. loc. fam. Desconcert, dissonància
ORG
DICCIONARI
ORI
en las veus 6 instruments. Música ratonera, òrgano
de Mosteles. Dissona musica.
ORGA DE RAHONS. ENRAHONADOR.
ORGA PORTÀTIL. La- orga à manera de caixeta que
pót fàcilment trasladarse de una part a altra sense
desferla. Realejo. Organum manuale.
MANXAR LA ORGA. fr. Donarli vent per medi de
las manxas. Entonar. Follibus inflaré.
NQ ESTAR AFINADA Ó TREMPADA LA ORGA. fr. met.
Indica que algú no està de bon humor. No estar
templada la guitarra ; no està la Magdalena para
tafetanes. Injucundo animo esse.
TREMPAT COM UN ORGA. fr. fam. Tenir ben arre-
glats los humors. Estar como un reloj. Congruenter,
recte se habere.
ÒRGAN. m. ORGA, ÓRGANO.
ORGANER. m. Qui fà y compon orgas. Orga-
nero. Organarius, ii.
ORGANET. m. d. Orgànica, illo, ito. Organi-
cum compendium.
ORGÀNICH, CA. adj. Lo que té consonància
y armonia. Armónico, organico. Orgànicus. || S'
aplica al cos y à sas parts que consta n dels órganos
necessaris. Orgànica. Orgànicus. || adj. Lo que per-
tany als órganos, y així 's diu elements organichs.
Orgànica. Orgànicus.
ORGANI8ACIÓ. f. Composició, orde, arreglo,
correspondència de las parts der cos del animal
entre sí. Organizacion. Orgànica partium structura.
II met. arreglo, orde.
ORGANISAR. v. a. Formar un cos ab tots los
membres y órganos. Organizar. Corpus formaré.
I met. arreglar, ordenar.
ORGANISAT, DA. p. p. Organizada. Organis
instructus. || arreglat. || m. Lo natural, heterogé-
neo y viu que creix per intus-suscepció, compost
de órganos ó parts diverses unas de altras, en sa
forma, extruclura, consistència, posició necessària
y acció, però enllassadas totas entre sí pera cons-
tituhirlo y concórrer à un mateix resultat que es lo
manteniment de la vida, tals són los animals y 'Is
vegetals. Organizada. Organis instructus.
ORGANISTA, amb. Qui toca la orga per ofici.
Organista. Psaltes, se, orgànicus, i. 1| ant. organer.
ÓRGANO. m. Qualsevol dels conductos del
cos del animal. Órgano. Organum, i. || met. Medi,
conducto per ahont se comunica una cosa. Órgano.
Organum, i.
ÓRGANO DE la VEU. Lo souido dc ella. órgano de
la vaz. Yocis tonus.
órganos dels sentits. Las parts del cos ahont se
impressionan, ó que serveixen pera que s' execu-
ten, órganos de los sentidos. Sensuura instrumenta.
ORGANOGRAFIA. f. Part de la botànica que
examina y descriu la extructura dels órganos de
lasplantas. Organografia. Organographia, ae.
ORGANOLOGIA. f. Part de la anatomia que
tracta dels órganos, Organohgia. Organologia, ae.
ORGAOILL. m. ant. orgull.
ORGUE. m. ORGA.
ORGULL, m. Supèrbia, presumpció, vanitat.
Orgullo. Supèrbia, se. j| met. Ijfana en las plantas.
Lozania. Luxúries, ei. || met. En los animals vive-
sa y promptitut de moviments. Orgullo, brio. Ro-
bur, is,
APLACAR ó FÉR ARAiXAR l' ORGULL, fr. Humiliar,
abàtrer. Bajar los hrios, hacer bnjar la cola d al-
guna, humiliar, desendiasar. Animós frangere.
ORGULLIR. v.a.y r. ant. ensüperbir, ensuper-
birse.
ORGULLÓS, A. adj. Presumit, inflat, superbo,
altiu. Orgullosa. Superbus. || Ufanós, dit de las
plantas. Lozano. Foliosus. || Dit dels animals, viu,
prompte, lleuger. Brioso, vigorosa. Robustus.
ORGULLOSAMENT, adv. m. Ab orgull. Or-
gullosamente . Superbè.
0RICT0GN08IA. f. Part de la mineralogia que
tracta dels minerals considerats en sí mateixos, y
de sa classificació. Oriclognosia. Mineralogise pars
sic dida.
ORIENT, m. La part del horisont per ahont
naixen los astres. Oriente, levante. Ortus, us. || Lo
primer dels quatre punts cardinals en que's divi-
deix la esfera. Oriente. Oriens, tis. || La part de la
terra que càu envers ahont ix lo sol. Oriente. Soli-
fera plaga. || Llevant, vent que bufa de dita part.
Levante, oriente. Subsolanus ventus. (| Lo naixe-
ment de alguna cosa. Oriente. Oriens, tis. [| Lo co-
lor blanch y brillant de las perlas que las fà mès
estiinadas. Oriente. Oriens in unionibus.
ORIENTAL, adj. Pertanyent al orient, lo que's
mira ó vé de ell. Oriental. Orienlalis. || S' aplica als
planetas quant ixen per lo matí abans de eixir lo
sol. Orieníaí. Orientalis planeta. || Epíletoque'lsas-
trólechs donan al primer quadrant del tema celes-
te. Oriental. Oriental is.
ORIENTAR. V. a. nàut. Disposar 1' aparell ó
las velas, ó qualsevol deaquestas, convenientment,
pera que'l vent pegue en ellas per la cara de po-
pa y en 1' àngul mès ventatjós, segons las circuns-
tàncias ó la posició en que's navega. Orientar. Na-
vis armamenta ventis aptare. || Determinar y mar-
car en un pla la direcció de la meridiana, pera
conèixer la situació relativa de totas sas parts, ab
respecte als quatre punts cardinals. Orientar. Me-
ridianse directionem designaré, notaré.
ORIENTARSE. V. r. nàut. Imposarse de la si-
tuació pròpia y de la dels objectes presents ab re-
lació al punts cardinals. Orientarse. Locum explo-
raré ad navera prudenter dirigendam. 1| En las co-
sas morals enlerarse, reflexionar pera saber lo
que's fà. Orientarse. Circumspicio, is.
ORIFANY Y ORIFICI, m. Forat, obertura.
Orificio. Orificium, ii. || anat. La obertura de certs
conductos ó cossos y mès comunment la del cès.
Orificio. Orificium, ii.
ORIFLAMA. m. Antich pendó francès propi
del monaslir de S. Denis ; era de color vermell par-
J
ORI
CATALÀ.
ORN
245
i
■■so
il pel mitj y sostingut per una asta de metall dau-
rat coronada per una llansa prima. Oriflama. Ye-
illum auriflammae.
ORÍGEN. m. Principi, causa, font. Origen.
rigo, inis. I Motiu, ocasió. Origen. Origo, inis. ||
naixement ó pàtria. A'acmiento, origen. Natalis
locus. II La ascendència ó família. Origen. Origo,
inis. II ETIMOLOGIA.
trAurer ORÍGEN. fr. Originarse. Traer su origen,
originarsp. Originem ducere.
ORIGENIAN8. m. pi. Heretges infames y des-
honestos que excedian en horrors als Gnóstichs.
Origenianos. Origeniani, orum.
ORIGENISME. m. Secta dels errors deOríge-
nes. Origenismo. Origenianorum secta.
ORIGENISTA8. m. pi. Sectaris dels errors de
Orígenes. Origenistas. Origeniani, orum.
ORIGINAL, adj. Pertanyent al origen. Origi-
val. Originalis. i| m. Patró , exemplar, modelo.
Original. Exemplum, i. || Lo que es primer ó nou
de lo qual se trauhen cópias. Original. Archely-
pus, i. I S' aplica als códichs manuscrits. Origi-
nal. Archetypus, i.
SABERSE ALGUNA COSA PER BON ORIGINAL, fr. SABER
ALGUNA COSA PER BONA TINTA.
ORIGINALITAT, f. Caràcter de lo que es ori-
ginal. Originalidad. Originalis character.
ORIGINALMENT, adv. m. Radicalment. Ori-
ginalmenle. Radiciliïs.
ORIGINAR. V. a. Causar, sér principi y ori-
gen de alguna cosa. Originar. Causo, as, etücio,
is. II V. r. Provenir, traurer son origen, dimanar.
Originarse. Orior, is,
ORIGINARI, A. adj. Oriundo, lo que pórla
origen de altra cosa. Originario, oriundo. Oriun-
_dus. II Qui té sa família ú origen en algun lloch
■eterminat. Originaria, oriundo. Oriundus.
■ ORIGINÀRIAMENT, adv. m.Per origen. Ort-
ginabnente, originariamenie. Ab origine, radiciliïs.
ORIGINAT, DA. p. p. Originada. Orlus.
ORINA. f. Pixats, humor ò xerigol de la sanch
que 's cola pels ronyons à la bufa, y s' expel•leix
per la via menor. Orina, orines, meados. Lolium,
ii. II Lo conducto ó membre (jue serveix pera ori-
nar. Orina. Via orinalis.
ORINA CLARA, FIGAS AL METGE. l'Cf. ludica que qui
osa bona salut, no necessita metge. iWcar claroy
r una higa al medico; orina de oro, el fraile al
ro. A puro pura fluit aqua. || Denola que qui no
; faltas pót parlar ab llibertat. Mearclaro, y dar
UI lligo al boiicario. Mejere dum liquidum fas est,
ppede medenli.
ORINADOR. m. Lloch pera orinar. Meadcro.
inctorium, ii.
ORINAL, m. Gibrellela, eyna pera recullir la
orina. Orinal. Matula, le.
ORINAL DEL CEL. iiiet. fam. Lloch ahont hi plou
mòlt. Orinal del cielo. Pluviosa plaga.
ORINALDETERRAÓDE TERRISSA. /'OtrO. MatulaQctilis.
TOMO II.
ORINAL DE VIDRE. Espócie dc cauü tapat de un
cap pera orinar los malais per no haverse de alsar
del llit. Orinal de vidrio. Matclla vitrea.
ORINAL PLA. Aquell CU quc 'Is malalts fan sas
necessitats sens alsarse. Silleta, sillita. Plana ma-
tula.
ORINALET. m. d. Jarrillo. .Matula, a;.
ORINAR. V. a. Exonerar la bufa de la orina.
Mear, orinar. Urino, as.
ORINARI, A. adj. Cosa dc la orina. Urinario.
Urinalis.
ORINAT, DA. p. p. Meado, orinado. Mincius.
ORINQUE. m. nàut. Corda que 's posa per fia-
dor en la àncora. Orinque. Rudens, tis.
ORINS. m. pi. ORINA. 1,
ORIOL. m. Aucell de unas vuyt polzadas de
llarch, lo bech encarnat, lo cos clapat de groch,
vert y negre, las alas y cua negras ab las extre-
mitats dauradas; passa pel mès bonich del nostre
pais. Oropéndola, oriol. Galbula, «.
ORION. m. Constel•lació composta de 38 estre-
llas. Orion. Orion, is.
ORIPELL, m. OR berberí.
ORISSONT. m. horisont.
ORIUNDO, A. adj. ORIGINARI.
ORJAL. m. CANYA DEL TIMÓ.
ORLA. f. Vora, ribet. Orla, orilla. Ora, ai. ||
nàut. Los fusts que van per fora del costat de la
nau, desde popa à proa pera refors del empostissat.
Cinla. Navis transversa ligna.
ORLADOR. m. Qui fà orlas Orlador. Limbora-
rius, ii.
ORLAR. v. a. Adornar un vestit ó altra cosa
ab guarnicions à la vora. Orlar. Oram plumare.
ORLÓ. m. arq. plinto. || Instrument músich de
boca en forma de gayata. Orlo. Tibia incurva. ||
Un dels registres del orga. Orlo. Organi sicdiclus
raodus.
ORMEIG, m. TRASSA , ENGINY. || pi. lustru-
ments de algun art ú ofici. Aperos, úiiles, arreos,
enseres, perlrechos, utensilios, aparejos. Apparatus
ad opus exequendum. || Aparells de una nan. Apa-
rejo, jarcia. Navis armamenia funalia. 1| Los ins-
truments de pescar. Jarcia. Armamenta piscaloria.
II Los guarniments del caball. Monlura. Phalaiia,
ip.. II Cada un dels arreus de pagès. Arreo, apero.
Instrumenlum fundi. 1| eyna. || Las eynas de picar
Yescas. Utiles, aplae ad ignem accendendum res. ||
Lo conjunt de cosas necessàrias pera certas opera-
cions; així dihem: los ormeigs de estudiar, etc. Re-
cados, perlrechos. Necessarium ii.
ORMEJAR. V. a. ARMAR, EQUIPAR, PROVEHIR. ||
nàut. APARELLAR. [I AMARRAR.
ORMEJAT, DA. p. p. Aparejado. Apparatus.
ORNAMENT, m. Adorno. Ornamento. Ornatus,
us. II rel. ORNATO. II met. Llustre, honra de alguna
família, e!c. Lustre. Splendor, is. || guarniment. ||
pi. Vosliduras sagradas. Ornamenlos, paramenlos.
Sacerdotalia ornamenta.
31
UQ
ORQ
DICCIONARI
ORT
ORNAR. V. a. ant. adornar.
ORNAT, DA. p. p. Adormdo. Ornalus.
ORNATO. ïü. Adorno, coraposlura. Ornalo,
adorno, ornamento, atavio. Ornamentum, i. |j ret.
La pompa del llenguatge figurat. Ornalo, exorna-
cion; flores, colores de retòrica. Pigmentuni, i.
ORNI. (fér lo) fr. Fér lo desentès. Hacerse me-
mo. Ignorantiam simularé.
ORNÍTIAS. m. Nom que donavan los romans
al vent que bufa per las calendas de mars en la
època en que vénen las orenetas. Orniíias. Orni-
tiae, arum.
ORNITOLOGIA, f. La part de història natural
que tracta del aucells. Ornitologia. Ornitologia, ae.
ORÓ. m. Graner de canyas, estoras ó cosas
semblants. Oron. Ex testis arundinum segmentis
horreum. || ant. cofí.
ORONEL Ú ORONELL. m. ant. y
ORONETA. f. ORENETA.
OROPENDA. f. ant. ORIOL.
ÓR08. m. pi. En lo joch de cartas un dels qua-
tre colls representat ab monedas de or. Oros. Lu-
soria pagella aurei coloris monetis depicla.
ÓROS SON TRüNFos. fr. Denota lo Uiòlt que pót 1'
interès. Oros son iriunfos. Et genus et forma regi-
na pecunia donat.
ANAR DE ÓROS. fr. met. Càurer alguna cosa. Caer.
Corruere.
ORPHA. m. orfí.
ORPIMENT. m. Espècie de arsènich que's
Iróba en las minas de or y plata. Oropimenle. Au-
ripigmentum, i. [] Espècie de arsènich de un her-
raós color groch mès ó menos pujat, pesant, mòlt
tou y suau, fa trossos, ab que forman peiitas figu-
ras regulars de diferentascaras. Pres interiorment
causa rodaments de cap, ardor, dolors vius, infla-
mació, y finalment la mort. Se gasta principal-
ment pera pintar al oli ; però es fét artificialment.
Oropimenle. Risigallum flavum.
ORPIMENT VERMELL. Espècie de arsènich de color
roig que 's troba en las minas. Sandaraca. San-
daraca, ae.
ORPIMENT GROCH. ORPIMENT. 1.
ORQUAL. m. Planta de camas quadradas, y
fullas com las del plantatge; fou trobada per Gli-
meno rey de Arcàdia, y es bona pera las morenas.
Climeno. Clymenum, i.
ORQUESOGRAFIA. f. Art de la descripció de
la dansa arreglada à las notas de música. Orqueso-
grafia. Orchesographia, ae.
ORQUE8TA. f. Conjunt de músichs que sonan
y cantan. Orquesla. Musicorura ccBtus. [| La part
mès baixa del tealro ahont los grechs tenian los
balls y ahont entre 'Is romans se sentavan los se-
nadors. Orquesla. Orchestra, ae.
ORQOIA. adj. f. ter. Epiteto de una lley sump-
tuària que prescribia 'I número dels convidats que
podia haverhi en un festí y manava que estès ober-
ta la porta de la casa. Orquia. Orchia, aï.
ORRI. m. ant. Lo filet ò cinta honrosa de dins
r escut de armas, separada de sos extrems altre-
tant com lè de ampla. Orla. Lymbus, i* || La taula
ó post à propòsit pera fér formatges. Quesera. Cas-
sare, is.
ANAR EN ORRI. fr. Estar mal conduhida ò cuy-
dada alguna cosa. Rodar, rotar. Abjeclum es-
se.
EN ORRI. A voltas, de un costat à altre. Al estri-
cote, al relorlero. In gyrum, abjecte. || Parlant de
cosas petitas, à bulto, sens orde, número ni mesu-
ra. A granel. Acervatim.
FÉR ANAR EN ORRI. fr. Fèr l'odar ò anar de una
part à altra. Traer al eslricole ó al relorlero. In
omnera partem versaré.
ORRIPILACIÓ. f. med. Extremitut, tremolor
extraordinari. Orripilacion. Tremor, is.
ORRIPILAR. V. a. mèd. Extremèixerse. Orri-
pilar, eslremecerse. Contremisco, is.
ORRUPTE.adv. m.ant. envà. || ant. derepent,
DE IMPROVÍS.
ORSA. f. nàul. Tauló ovalat encara que mès es-
tret que'l inferior en 1' extrem superior, pel qual
gira verticalmente sobre un gran pern clavat en lo
costat en cada portalò, y serveix pera contenir la
deriva, deixant càurer lo de sotavent. Orza de de-
riva. Nàutica tabula ovi formam referens. || La ac-
ció y obra de orsar. Orza, orzada. Sinistrorsum na-
vigandi aclio.
ORSA A POPA. nàut. Cap en <|ue's porta envers po-
pa lo car de la entena, quant se navega ah vent
llarch ò quant ha de cambiarse la veia. Orza à po-
pa. Rudens sic diclus.
À ORSA. m. adv. nàut. Posant la proa envers ahont
vé 'l'vent perquè sòl tombar ò anar de tort quant
se navega així. A orza. Inflexè.
ORSAR. V. n. nàut. Donar la proa al vent na-
vegant de borina. Orzar, pellizcar el viento, ir alo,
ó à orza. Sinistrorsum navigare.
ORT. m. y derivats, hort.
ORTIGA, f. Planta de camas quadradas, ties-
sas, vuydas, cubertas de pels picants, ramosas, d <
tres peus de alt guarnidas de fullas oposadas, cor-
diformes, dentadas, ab pels picants que exercitan
en la pell una sensació de cremadura. Algunasve-
gadas sas ramas són rojas y 's diu ortiga roja. Or-
tiga, cania. Cania, ae.
sÉR COM UNA ORTIGA, fr. Sèr aspre de condició.
Ser como unas orligas. Asperae, pungenlis urentisve
naturae se praebere.
ORTODOXO,A. adj. Católich, qui sent bè y
sanament sobre la fè. Oriodoxo. Ortodoxus. || S'
aplica à las proposicions decididas per la Iglésia.
Ortodoxa. Ortodoxus.
ORTOGRAFIA, f. Art de escríurer correcta-
ment y ab la deguda puntuació pera llegir ab sen-
tit. Ortografia. Orthographia, ai.
ORTOGRÀFICH, CA. adj. Pertanyent à la or-
tografia. Orlógrafo, Orlhographus.
■^^P os CATAU.
H' ORTOLOGIA. f. Art de pronunciar bè. Orlolo-
gia. Orlhologia, 05.
ORUGA. f. ERUGA.
ORVIETA. f. ant. Antídoto ó conlraverí que
rengué 'I nom de qui'l compongué. Orvietano. Or-
ietanuin, i.
ORXATA, f. Beguda de llet de ametllas, llavors
de meló, elc. mesclada ab aygua y sucre. Orchala.
Emulsió, nis. || La beguda composta solament de
llet de ametllas, sucre y aygua. Almendrado. Amyg-
dalina potio. U emclsió.
I
i
OS.
os. pron. personal, vos. | m. La part sòlida y
mès dura del cos del animal. Hueso. Os, ossis. ||
PINYOL. I) La part ahonl balla 1' os ballador del
anca. Aceiàbulo. Acelabulum, i.
os BALLADOR. Lo de las junlas del cos, com del
genoll, anca, muscle. Cimeca. Co\a, ae.
os BERTRA.v. Lo del soldavall de la espinada.
Hueso sacro. Os sacrura. | met. fam. droper:a, man-
dra.
os DE cípiA. Tros dur y blanch, que tenen lascí-
pias, y serveix als argenters pera fér motllos, gre-
sols y altres usos. Jibion, jibia. Sepium, sipium, ii.
os DE LA ALEGRIA. CASSOLETA. 4.
os DE LA CUIXA. Lo quc té r animal pera fér joch
en la anca. Babada, y fèmur anat. Fèmur, oris.
os DE L\ ESPINADA. Cada un dels que la forman.
Vèrtebra. Vertebra, aï.
os DELS ULLS. Matèria detràs de la túnica córnea
que algunas vegadas sembla una ungla, y cubre 1'
iris, altras tota li nina impedint la vista. ^t/)o;)ton.
Hypopyom.
■Et os SACRO. os BERTRAN,
r ESTAR MILT DE, Ó TENIR MOLTS LOS OSSOS. fr. Eslar
mòlt fatigat. Estar molido como alheiia, ó eslar he-
cho una alkena. Tamquam rubigo fractus.
MÒLDRER LOS OSSOS. fr. met. Instar ab imperti-
nència, Moler. ürgeo, es.
NO DEIXAR OS SENCER, fr. Havér pegat mòlt a al-
gú. No dejar hueso sano. Ossa conterere.
I NO s' HI TRENCARÀ CAP OS. loc. met. Deuota que no
jbs mòlta la fatiga que s' ha de fér pera executar
■Iguna cosa. No se deslomard. Haud oneri succum.
ft NO TENIR os SENCER Ó CAP OS SENCER, fr. met. Que-
■ar mòlt cansat de algun traball. Estar molido como
■ina alhena, ó hecho una aihena. Labore fractum
Rsse.
NO TENIR SINÓ OSSOS, fr, Estar mòlt magre. Estar
en los huesos, estar ó quedarse en la espina. \ix os-
sibus hferere.
ROSEGAR ó MALEHiR LOS OSSOS. fr. Murmurar, des-
cnbrir los defectes. No dejar ó uno hueso sano. De-
lí ahere.
SACH DE ossos. Qui uo té sinó la pell y la ossa.
ÒSS 247
Costal de huesos. Pelle et ossibus tantüni constans.
TP.NiR ó GASTAR OS. fr. met. fam. No tenir ganas
de traballar ó de fér alguna cosa. Tener galbana.
Disidia laboraré.
ÒS. m. Animal quadrúpedo, ferós, pelut, de co-
lor pardo oscur, los ulls petits, las camas y cuyxas
mòlt grossas y fortas, las potas de davant estan en
disposició de poderse tancar com las mans del home;
quant són petits se domestican fàcilment. Oso. Ur-
sus, i.
òs BLANCH. Se distingeix en sér major y entera-
ment blanch ; habita en los paisos marítims del nort,
y es cruel, ferós y sanguinari ; s' alimenta de pei-
xos, y devora al home. Oso blanca. Ursus arctos.
FÉR l' òs. fr. FÉR LO DROPO.
OSAR. V. n. GOSAR, ATREVIRSE.
OSÀNICH, CA. adj. Propi pera purificar 1'
alé. Ozdnico. Osanicus, i.
05BERCH. m. ant. corassa.
OSCA. f. Mossa, esquerda, esberla en lo tall
dels instruments. Mella. Decurlalio, nis, glabre-
tuin, i. II Regala espiral en la punta del fus pe-
ra enganxar lo fil. Hueca. Fusi surculus. 1| Ciutat
de Aragó famosa per sa universitat literària. Hues-
ca. Osca, ae.
OSCAR. V. a. Fér oscas. Mellar. Decurto, as.
OSCAT , DA. p. p. Mdlado. Decurlalus.
OSCENSE. adj. Natural de y pertanyent à Osca.
Oscense. Oscensis.
ÒSCH, CA. adj. TOSCH.
OSCIL•LACIÓ, f. Lo moviment que va y vé,
com lo de una péndola. Oscilacion. Oscillatio, nis.
OSCIL•LAR. V. n. Móurerse una cosa que es-
tà penjada, com una péndola. Oscilar. Oscillo,
as.
OSCIL-LATORI, A. adj. S' aplica al moviment
de oscil-lació. Oscilatorio. Oscilatorius,
ÓSCULO. m. PATÓ.
ÓSSA. f. La famella del òs. Ow. Ursa, ae. |1 Cons-
tel-lació. ONSA,
OSSA. f. OSSAMENTA.
NO TENIR SINÓ LA OSSA. fr. Es'ar summament flach.
No tener mas que la armazon. Yix ossibus haere-
re.
OSSALL. m. d. ter. osset. 2.
OSSAMENTA. f. Carcanada, los purs ossos, es-
queleto. Osambre, osamenla. Ossa, orum.
OSSERA, f. Fossar. Osar, osario, oscro, ceinen-
letio. Ossaria, ae. |1 ossamenta.
OSSET. m. d. de os. fímesecico, huesecito. Ossi-
Cülum, i. II d. de òs, animal. O^esno. Ursie catellus.
II Joch en que's tira 1' osset del genoll del mol-
tó, etc. en alt, fins que queda dret en terra, y se-
gons de quina part cau, pert ó guanya. Taba, car-
nicol. Tali ludus. || pi. os de la espinada. |1 gan-
YILS.
OSSIFICACIÓ. f. Per aquesta denominació s'
enien una alle'ació dels teixits, per lo qual los só-
lits orgànichs adquireixen accidentalment la dnre-
2i«
OST
DICCIONARI
sa, compactibilitat y demés propietats físicas dels
ossos. Osificacion. In os conversió.
OSSIFICARSE. V. r. Convertirse en os. Oosifi-
carse. Os fieri.
OSSivORO, A. adj. Lo que menja 'Is ossos ó
destruheix sa consistència. Osivoro. Ossa rodens.
OSSÜT, DA. adj. Qui té mòlt os. Osudo. Ossi-
bus pollens.
OST. m. ant. host.
OSTA. m. naut. ant. oeste.
OSTAGA. f. nàut. Cap de un gruix proporcio-
nat que fa I' oQci de un amant de aparell en las
drissas de algunas velas, com las de gàbia, elc. Os-
taga, fuslaga, usiaga. Trochlea quaidam nàutica.
OSTAL. m. uosTAL.
OSTARDA. f. AVUTARDA.
OSTEGÉNIA. f. Part de la fisiologia que tracta
de la generació dels ossos, de sòn raodo de nutri-
ció, y per consegüent de sòn increment, Oslegenia.
Ostegenia, ai.
OSTENSIBLE, adj. Lo que pót demostrarse.
Ostensible. Quod ostendi potest.
OSTENSIÓ. f. Manifestació. Ostension. Osten-
sio, nis.
FÉft OSTENSIÓ. fr. MANIFESTAR.
OSTENSIU, VA. adj. Lo que mostra ó mani-
festa. Ostensivo. Ostendens.
OSTENTACIÓ, f. Manifestació, mostra de lo
que es digne de véurerse. Oslentacion, vanidad.
Jactaniia, ae, venditalio, nis. || Pompa, aparato. Os-
teniacion. Ostentatio, nis.
OSTENTAR. V. a. Mostrar, manifestar, parar
alguna cosa pera que sia vista. Ostentar. Ostento,
manifesto, as, || v, n. Jactarse. vanagloriarse. Os-
tentar. Yendito, as.
OSTENTAT, DA. p. p. Oslentado. Oslenta-
tus.
OSTENTATIü , VA. adj. Qui fa ostentació. Os-
tenlalivo. Ostentans.
OSTENTÓS, A. adj. Sumptuós, magnífich. Os-
leníoso. Ostentosus.
OSTEOGRAFIA. f. Part de la anatomia que
tracta de la descripció dels ossos. Osteografia. Os-
teographia, se.
OSTEOLOGIA. f. Part de la anatomia que trac-
ta dels ossos. Osteolo(jia. Osleologia, ae.
OSTEOTOMIA. f. Part de la anatomia pràctica
que té per objecte la dissecció dels ossos. Osteos-
tomia. Osteolomia, ai.
ÒSTIA. f. OSTRA. II HÒSTIA.
OSTIARI. m. Qui té potestat, en virtut del or-
de menor que se li ba donat, de admétrer en lo sa-
grament de la Eucaristia als dignes, y excluhir als
indignes, Ostiario. Ostiarius, ii.
OSTIARIAT. m. Lo primer dels ordes menors.
órdende ostiario. Ostiarius, ii.
OSTILLA. f. ant. moble, etna.
OSTOL. m. ant. estol.
OSTRA. f. Closca ó petxina que conté ó enclou
Oü
Ostra, ostro, ostron. Os-
un marisco mòlt estimat,
trea, ae, ostreum, ei,
OSTRACISME, m. Desterro de deu anys en-
Ire'ls alenienses, per ferse algú suspitós al poble
ab són poder y crèdit. Ostracismo. Ostracismus, i.
OSTRACOLOGIA. f. Història de las petxinas.
Ostracologia. Ostracologia, ae.
OSTRAL. m. Lloch ahont se crian y ponen las
oslras. Ostral, oslrera. Ostrearia, ai, oslrearium, ii.
OSTREA. f. OSTRA.
OSTRERA. f. OSTRAL.
OSTRÍFER, A. adj. poèt. Lo que cria ostras.
Ostrifero. Oslrosus, ostrifer.
OSTROGODO, A. adj. Natural deylo pertan-
yent à la Gòcia oriental. Osírof/odo. Ad Ostrogolhiam
pertinens.
OT.
Otal-
OTALGIA. f. Dolor del ohido. Otalgia.
gia, íB.
OTÀLGICHS. m. pi. Remeys que servian pera
calmar los dolors dels ohidos. Otúlgicos. Otalgici.
OTOGRAFIA. f. Part de la anatomia que fà la
descripció de la orella. Oiografia. Otographia, ae.
OTOLOGIA. f. Tractat de la orella. Olologia.
Otologia, ae.
OTOLOMIA. f. Part de la anatomia pràctica
que ensenya '1 modo de dissecar y preparar la
orella. Ololomia. Otolomia, ae.
OTOMÀ, NA. adj. S' aplica al imperi y des-
cendència dels emperadors turchsab relació à Oto-
man sòn primer emperador. Otomano. Ad turcos
pertinens.
OTORGADOR, A. adj. Cosa que's pót ó s' ha
de olorgar. Oiorgadero. Concedendus. || m, y f. Lo
qui olorga. Olorgador, otorgante. Concedens , tis,
OTORGADOR DE PODERS. Lo qui constituheix à un
altre apoderat sèu. Poderdante. Poteslalem alteri
conferens.
OTORGAMENT. m. La acció de otorgar una
escriptura, Otorgamiento. Obsignatio, nis. | Con-
sentiment, permís. Otorgamiento. Concessió, per-
missio, nis,
OTORGANT. m. y f. OTORGADOR.
OTORGAR. V. a. Consentir, condescendir, con-
cedir. Olorgar. Consentio, is. || for. Prométrer ab
autoritat pública '1 cumpliment de alguna cosa,
Olorgar. Celebro, auctoro, obsigno, confirmo, as,
OTORGAR EN REY, loc, aut, Reconocer por rey. Re-
ge fateri , confirmaré,
OTORG4,T, DA. p. p. Otorgado. Concessus,
OU.
Oü. interj, pera cridar à algú, Ola, oyes. O,
oh, [| ant. Serveix també pera respóndrer, Ola.
Heus. II ra. Cos de figura mès ó ménos esfèrica que
ponen las famellas dels aucells, insectes, peixos y
rèptils. Huevo. Ovum, i.
Oü
CATALÀ.
OVA
249
ou BLA.N. OU PERA BÉURER.
OU CLAR, Ó SÉPiS GRELL, Ó ATGÜAFOLL. HueVO hxie-
■ ^0. Uypeneniia, se.
P ou COVAROT. COVAROT.
' Oü COVAT. Lo que està pollat, ó ha estat algun
temps en part calenta. Buevo empoUado. Silens
ovum.
ou DE GRANOTA. L' cmbiió dc ella. Girino. Ranae
foetus.
ou DEL AUCELL. Posturo. Ovum, i.
ou DEL DIA. Lo post del dia mateix. Huewfresco.
Apala ova, recens ovum.
ou DE NIU, VUYT Ó PONEDOR. COVAROT, NIAL.
OU DE PEIX. Pilot de ouhets dins del peix, que
mòlt units uns ab altres forman una espècie de pas-
■Ufi. Es menjar mòlt delicat. Hueva. Piscíum ovicula.
t ou DUR. Lo cuyt ab la closca en aygua, bullint
fins à coagular enterament la clara y rovell. Huevo
duro. Ovumaqua coctum el induratum.
ou ESCUMAT. Lo cuyt sense closca. Huevo cocido
en agua. Ovum extra lextam lixivium, extra pula-
men elixum.
ou ESTANTÍs ó VELL. AqucU que per tenir mòlt
temps ha coraensat ja quasi à corrómprerse. Huevo
aiiejo. Ovum pridem editum.
ou FERRAT ó FREGIT. Lo fregit sèns bàtrerlo abans.
Huevo friío ó eslrellado. Frictum ovum.
ou FRESCn ü RECENT. OU DEL DIA.
Oü MENAT ó REMENAT. Lo que's remena pera que
nos lligue. Huevo revuello. Comminulum ovum.
ou NANO. L' últim que pon la gallina, es mòlt
petit, estèril y per lo comú sens rovell. Huevo cen-
tenino. Ovum centeninum.
ou PERA BÉURER. Lo cuyt cn aygua bullenia ab
la closca. Huevo cocido, blando, pasado por agua,
en cdscara, y en agua. p. Ar. Tremulum, molle,
sorbile ovum.
Oü POLLAT. OD COVAT.
Oü SÈNS CLOSCA. Lo que no ha tingut temps de
formàrseli. Huevo en algarn ó en fàrfara, sin cds-
cara. Praeinmalurum, text» expers ovum.
Oü SENSE ROVELL. OU CLAR.
ous AB TRUYTA. Los OUS debatuts y fregits à la
paella deixant que s' amassen. Huevos en tortüla.
Ovorum íntrita in sartagine cocla.
ous FILATS. Composició do ous y sucre que forma
la figura de fils. Huevos hilados. Ovorum vitelli
saccharo conditi.
■I ABORRiR LOS OUS. fr. Dosistir algú de la obra co-
pnensada, si li van escudrinyant mòlt, com fa la
gallina que deixa 'Is ous si'ls hi tocan massa. Aòor-
recer los huevos. Ova abhori ere, **
BEDTE AQUEIX Oü MENTRES QUE l' ALTRE 's COÜ.
loC. PELA AQUEST PRÉSSECH.
CACAREJAR, CACAREJAR, Y NO FÉR CAP OU. fr. fam.
Prométrer mòlt y no donar res. Cacarear y no pa-
ner huevo. Magna frustrà promittere,
DEL ou AL sou, DEL SOU AL BOU, Y DEL BOU i LA
FORCA. ref. Denota que'ls lladres comensao per
poch y acaban per mòlt. Ladroncillo de agujeia
despues pasa à barjuleia. Qui modo jam ligulam,
loculum cras auferl ipse.
ESTAR PLE COM UN Oü. fr. Se diu del lloch ahont
hi ha tanta gent que no n' hi cap més. Eslar de
hole en bote. Omninò repíetum esse.
FÉR l' ou. fr. Póndrerlo. Poner el huevo. Ovum
emilterp.
FÉR ous LOS AUCELLS, INSECTES, etc. fr. Aovar. Ova
edere.
FÉR ous LOS PEIXOS, fr. Dcsovar. Ova parere,
edere.
SENSE TRENCAR OÜS NO's FAN TRUYTAS. lOC. ab qUC
s' explica que sèns traball no's pót conseguir en
poch temps lo que's vól. Ao hay atajo sin trabajo.
Nulla vialori facile compendia fiunt; quo brevior
via, eo fit laboriosior.
TENIR SEMPRE OUS ó coLOMiNS. fr. met. Estar sem-
pre ab un mal ó altre, ó alguna cosa que'ns incomo-
da. El hisopo del herrero cuando en el agua cuando
en el fuego ; que por la pera, que por la manzana,
mi hija nunca està sana. Multa circumveniunt in-
commoda.
UN ou Y ENCARA COVAT. lef. Deuota que qui con-
fiava ab mòltas cosas bonàs ó útils, no n' ha arre-
plegat sinó una, y aquesta encara mala ó inútil.
Un huevo y ese huero. Ovum unicum idque infce-
cundum.
Oü, Oü. Yeus ab que's forma una espècie de
canso pera fèr dormir las criaturas. Ro, ro, ro.
Cantus somno infantulis inducendo.
FÉR ou ou, A LA OÜ Oü. fr. FÉR NONA.
OÜBI. m. GABADAL. 1| Bací pera donar menjar
als porchs. Gamella, dornajo, dornillo. Al veus, i,
gabatha, ae.
OüHERA. f. Menut dels aucells ahont estan los
ous. Huevera, overa, orario. Ovariura, ii. || Petit
vas à manera de càlzer, de plata, pisa ó altra ma-
tèria, en lo qual s' hi posa 1' ou pera bèurer. Hue-
vera. Vas fabrefactum ovis comedendis.
OüHET. m. d. Huevecico, illo, ito, ovecico. Par-
vum ovum. [| Clotet rodóque fan los noys en terra,
pera tirar ó ficar en ell la pilota ó algunas mone-
das. Bote, boche, uneta. Scrobiculus, i.
OüRE. V. a. ant. ohir.
OUS. loc. ant. 0 os. Aut, vel vos, vobis,
ov.
OVACIÓ, f. Triunfo menor que's concedia en
Roma als que guanyavan petitas victórias. Ovacion.
Ovatio, nis.
OVAL. adj. Lo que té figura de ou. Oval, ova-
lada, ovado. Ovatus, ovalis.
OVALAR, v. a. Donar à una cosa la forma de
ovalo. Ovalar. In ovi formam effingere.
OVALAT, DA. adj. oval.
OVALO. m. Figura plana en forma de ou. óualo.
Ovata figura. [] Adorno en las calapultas de las co-
lumnas jónicas y dóricas. ovalo. Echinus, i.
156
OVE
DICCIONARI
OXI
OVANT. p. a. Triunfant. Ovanle. Ovans.
OVAT, DA. adj. OVAL.
OVARI. m. anat. La ouhera de las donas. Ova-
rio. Ovaiia, orum.
OVELLA, f. La femella del moltó. Oveja. Ovis,
is. II pi. raet. Los fiels que estan en lo gremi de la
Iglésia, y singularment los que estan al cuydado
de cada bisbe sòn pastor espiritual. Ovejas. Oves.
OVELLA DE MÒLTS LO LLOP SK LA MENJA. ref. Deno-
ta que lo que està encarregat à mòlts, ningú ho
cuyda. Asno de machos lohos le comen; oveja de
muchos lobos se la comen ; lo mas encomendado lleva
ei gíaío. Gomraunis multis asinus fit prseda lupo-
rum.
OVELLA PATARRELLA A CENT ANYS SEMBLA NOVELLA,
ref. DONA NANA Y PATARRELLA, etC.
OVELLA QUE BELA, PERT BOCÍ. ref. Denola que'l
que 's disirau de sòn intent, s' alrassa ó pert en lo
principal. Oveja que bala, bocado pierde. Balalu
dulcem inlermillitovicula pastura.
OVELLA QL'E ESTÀ FARTA, DE LA CUA FA MANTA. ref.
que reprèn als polirons y acomodats, als qui qual-
sevol excés causa novedat. Oueja haria de su rabo
se espatlla. Quodque onus insueiis grave.
OVELLA RONYOSA EMBRUTA 'l RAMAT. ref. DcnOla
que en las comunitats y repúblicas los indignes
solen ser los mès queixosos y mes inquiets. Elpuer-
co sarnoso revuelve la pocilga. Indigni s«pe quae-
relas movent.
OVELLA xoRCA. La que no pareix. Oveja machor-
ra. S erilis, exorchia ovis.
OVELLAS CONTADAS LO LLOP SE LAS MENJA, Y OVE-
LLAS SENSE PASTOR LO LLOP SE LAS MENJA. ref. Deno-
ta que per mès que's procure guardar alguna cosa,
no sempre 's logra sa seguretat. De lo contado come
el lobo, y anda gordo. Non curat numerum ovium
lupus.
OVELLAS TONTAS PER AHONT PASSA UNA PASSAN TO-
TAS. ref. Denota '1 poder que tenen 1' exemple y
mala companyia. Ovejas bohas por do va una van
todas. Agmen oves stolidum, quà ruit una, ruunt;
cura sancto sanctus eris, cum perverso perverteris.
OVELLAS Y ABELLAS EN TAS DEVESAS. ref. Dcnota
que's lingan aquestas dos cosas en terras própias,
perquè en las agenas portan poch profit. Ovejas y
abejas en lus dehesas. Apes et oves tu is in terris
curabis.
CADA OVELLA AB SA PARELLA, ref. Deuota que cada
hu déu acompanyarse ab los de igual esfera ó clas-
se. Cada oveja con supareja. iEqualis aequali gau-
det; aequalem uxorem ducito; pares cura paribus
facilimè congregantur.
COSA DE OVELLAS. Ovcjuno. Ovinus.
PETITA OVELLA CADA ANY ES ANYELLA. ref. DONA NA-
NA Y PATARRELLA, ETC.
QUi's FA OVELLA, LO LLOP se'l MENJA. ref. Deuota
que à vegadas lo sér massa bo es perjudicial. Ha-
ceos miel, y comeros han moscas. Melleus esse cave;
data muscis esca peribis.
QUI TÉ OVELLAS, TÉ PELLS. ref. Denola que qui
està à la utilitat, també està exposat al dany. Quien
tiene ovejas, tiene pellejas. Sunt ovium cuicumque
greges non vellera desunt.
OVELLETA. f. d. Ovejuela, ovejica, illa, ita.
Ovicula, ae.
ÓVELO. m. ÓVALO.
OVEST. m. OEST.
OVEYLA. f. ant. ovella.
oví Y ÓVIT. m. Menjadora pera 'Is tocinos
feta de un tronch vuydat. Artesa, dornajo, domi-
llo. Alveus, i.
OVIDUGTE. m. Conducte tortuós que baixa
desde l' ovari fins al ces en los aucells y altres ani-
mals ovíparos. L' us de aquest conducte es rébrer
r ou format en part en 1' ovari, conlribuhir à la
formació de sa closca y donarli eixida pel ces.
Oviduclo. Oviductus, us.
OVÍLIA. f. Plassa tancada ab una barrera ahont
se junlavan las tribus per sòn orde (en lo Camp
de Roma) pera oonar sòn vot en los comicis. Ovi-
lia. Ovilia, se.
OVÍPARO. m. S' aplica als animals que ponen
ous. Oviparo. Oviparus, i.
OVIRAR. V. a. Yéurer confusament. Divisar,
columbrar, brujulear, vislumbrar. Dispicio. discer-
no, is.
OVIRARSE. V. r, Véurerse confusament. Divi-
sarse, brujulearse, enlrelucir, enlreparecerse, vis-
lumbrarse. Dubiè videri.
OVOVIVÍPAROSÚOVIVÍPAROS.m. Animals
los ous dels quals se trencan dins del ventre de la
femella y '1 feto ix viu, com en 1' escorsó. Ovivipa-
ros. Oviviperi, orum.
OVULO. m. ÓVALO.
ox.
OXALATS. ra. Sals compostas de una basa y
de àcit oxàlich. Oxalatos. Oxalata, orum.
OXÀLICH. m. Àcit crislallisat en prismas
llarchs, transparents, soluble en aygua, inodoro,
de sabor mòlt àcit: s' emplea en la medicina en
forma de tauletas ditas contra la set. Oxàlico. Aci-
dum oxalicum.
OXIMEL. m. Aixarop de mel y vinagre. Oji-
mel, ojimiel. Oximeli, indecl.
OXER. m. ant. ügier.
OXIDACIÓ, f. Combinació del oxigeno ab un
cos combustible ó compost, que's verifica ab len-
titut y sense desprendiment sensible de calor ni de
llum. Oxidacion. Oxidatio, nis.
OXIDAR. V. a. Posar en oxidació. Oxidar. Oxi-
do, as.
OXIDO. m. quím. Combinació del oxigeno ab
altra substància sens arribar al estat de àcit. Oxi-
geno. Oxidum, i.
OXIDO DE ALÚMINA. Es blanch, suau al
tacto; s' apega à la llengua, y no té acció sobre 'I
gas oxigeno, 1' ayre y 'Is combustibles. S' extrau
OXÏ
CATALÀ.
OYE
281
de la sal coneguda ab lo nom de alums. Óxido de
aluminio ó de alúmina. Oxidum aluminaï.
I.. óxiDO DE ANTIMONI. Es sólil, de un roig more-
ft), lleuger y pelut; I' ayre li lleva '1 color y 'I
transforma en subhidro-sulfal sulfurat, es insoluble
en aygua ; los hidro-sulfals de polasa y de sosa lo
disolen bè en calent y mòlt poch en fret. S' obté
bullint per espay de mitja hora una part de sulfuro
de antimoni polverisat, vint y dos parts y raifja de
sub-carbonat de sosa cristall isat, y doscentas cin-
quanta parts de aygua. Es expeclorant, sudoríQch,
diurétich y lleugerament purgant, óxido de anti-
monio, hidrosulfurado oscuro, hidrosulfato de anti-
monio. Stibii oxidum.
ÓXIDO NEGRE DE FERRO. Es negre ; pót fóndrer-
se; no's descompon à una temperatura elevada
que's pót atràurer pel iman. Està compost de cent
parts de metall y trenta vuyt de oxigeno ; es mòlt
comú en la naturalesa y 's troba las raès vegadas
pur. Se fa artificialment deixant las llimaduras de
ferro per mòlt temps en aygua tèbia, y remanatlas
de quant en quant ab una espàtula. Es lónich, ape-
ritiu y astringent. Óxido negro de hierro, deulóxido
dehierro, etiope marcial. Oxidum nigrum martiale.
óxiDO ROIG DE MERCURI. Es groch, quaut cslà mòIt
dividit ó humit, roig y algunas vegadas en esca-
tas brillants, cristallinas, quant ho està mòlt poch;
sens acció sobre 1' oxigeno y '1 ayre, abandona fà-
cilment sòn oxigeno à la major part dels cossos com-
bustibles à una temperatura poch elevada ; los fà
mòllas vegadas cremarse ab llum, donant lloch à
diversos productes desconeguts en la naturalesa.
S' obté aquest óxido posant lo nitrat de mercuri à
un calor pròxim al roig oscur, en un matràs: 1'
àcit nítrich se descompon y se transforma en gas
oxigeno y en gas àcit nitrós que, no podent sér re-
tingut pel óxido de mercuri, 's desprèn, y aquest
al contrari, convertit en deulóxido, suposant que no
ho fou en un principi, queda en lo vas en forma de
unas escatas, de un color violat oscur, que pel re-
fredament se torna de un roig groch. Quant ja no's
desprèn més gas àcit nitrós, se trau 1' aparalo del
foch, se deixa refredar, y 's conserva V óxit en va-
sos tapats. Se compon de cent parts de metall, y
vuyt de oxigeno, óxido roja de Mercurio, deulóxido
de Mercurio, precipitada roja. Oxidum rubrum Mer-
curii.
OXIGENAR, v. a. quím. Combinar 1' oxigeno
ab alguna substància. Oxigenar. Oxigeno aliquod
corpus conjungere.
OXÍGENO, m. quím. Substància simple en for-
ma de ayre, essencial à la respiració, incombusti-
ble ; un dels principis conslituyents del ayre, de la
aygua, de mòlts àcits, y de una mullitut de altias
cosas. Oxigeno. Oxigenum, i.
OXIHAFIA. f. med. DesarroUo excessiu del
taclo. Oxihafia. Oxihaphia, ae.
ÓXIT. m. ÓXIDO.
OY.
OY. ra. ant. |1 hoy. |] odi. 1| interj. que denota en-
fado, y sols serveix peraamenassar. Ah ay. Ah. [|
SI. II inter. De dolor quant se reb mal Ay, oy. Yoe.
FÈR OYS. fr. FASTIGUEJAR.
OYDÀ. exp. En fin. üemúm. || Se diu quant al-
gú està content de lo poch que té ó li ban donat.
Mgo es, algo vale, vale mas algo que nada. Id ali-
quid aliquid est. 1| f. ant. avís, notícia. || ola.
OYR. V. a. y derivats, ohír.
OYENT. p. a. Qui óu. Oyente. Audiens.
?I^L>
282
PA
DICCIONARI
PA
s
P. Dissetena llelra de nostre alfabet y tretzena
de las consonats ; se troba en combinació ab tolas
las vocals y ab interposició de la 1 y r. Es muda
perquè lo sèu so 's forma fora de la boca, obrint
de cop los llabis després de tenirlos aprelals. Tota
sola serveix de abieviatura y significa Pare, y do-
blada Pares. Anííguaraent era numeral y valia 400
y abuna ralla 400,000.
PA.
PA. ra. Cada porció de diferent pes y tamany
separada de la pasta de la farina. Pan. Panis, is. ||
La farina amassada y cuyta al foch. Pan. Panis, is.
II Matèria del sagrament de la Eucaristia. Pan. Pa-
nis, is. II Massa de qualsevol cosa que no's fa de lla-
vors, en figura de pa, com : pa de figas, etc. Pan.
Massa in modum panis efformata. I La fulla de fari-
na cuyta ab los hostiers, de la qual se fan las hós-
lias. Pan. Bractea panis. || raet. los medis de sub-
sistència, com : se sab guanyar lo pa. Pan. Yictus,
us. II mel. Lo sustento, com : lo nostre pa de cada
dia. Pan. Yictus, us. || Pasta delicada composta ab
mantega y oli. Pan. Massa butyro vel oleo condita.
D mit. Dèu dels pastors. Pan. Pan , anos. || En
sentit moral y místich se pren pel sustento del
ànima. Pan. Animi pabulum. *
PA aixüt. ter. pa sol.
PA ALÍs. ant. sense llevat.
PA BENEYT. Lo que's beneheix en la missa major,
y 's reparteix al poble. Pan bendito. Antidotum, i.
PA BESCDYTAT. Lo cuyt dos vegadas. Pan bizcocha-
do, recocido ó vuello d cocer. Panis biscoctus.
PA BLA. ter. PA TOU.
PA BLANCH. Lo que es de bona farina. Pan hlan-
co, de flor, (loreado, candeal. Candidus, primarius,
similagineus panis.
PA DE BARREJA. Lo fét de farina de vàrios grans
y llavors. Mistura. Panis mistus.
PA DE BODAS. Lo bou tractc que fa '1 marit à la
muller, y aquesta à aquell al principi de casats.
Pan de la boda. Repotia, orum.
PA DE BRESCAS. Cos espoujós ab vàrias case-
tas en que las abellas posan la mel. Panal. Fa-
vus, i.
PA DE CA ó DE GOSSOS. Lo mòlt moreno que's sól
donar als gossos. Pan de ferro, perruna. Furfura-
ceus panis. l| Cert dret antich. Pan de perro. Jus
quoddam.
PA DE CASA. Lo que's pasta pera '1 consum de una
casa. Pancasero. Cibarius, ii; secundarius, secun-
dus panis.
PA DE CERA. 'L tros dc cera no tra ballada que es-
tà fét en figura de pa. Pan de cera. Cerae massa.
PA DE FIGA. Pan de higos. Ficis panis.
PA DE FLECA. Lo que's ven, ó està pera véndrer-
se. Pan de venia. Panis venalis.
PA DE FORMENT. PA BLANCH.
PA DE GALERAS. GALETA.
PA DE GALGo. Lo fet de farina mòlt passada que
ix moreno. Morena. Panis subniger.
PA DEL DIA. Lo pa en lo mateix dia que s' hacuyl.
Pan fresco, reciente, tierno. Recens panis.
PA DE MIJANS. PA DE PRIMS.
PA DE MUNICIÓ. Lo de farina sense passar que's
dóna als soldats. Pan de municion. Autopiros, i;
panis ater.
PA DE OR ó PLATA. Pany ó fulla mòlt prima que
fan à cops de martell los batifuUers. Pan de oro.
Bracteola, se.
PA DE poRGH. Planta ; de sa arrel, que es grossa,
esfèrica y molsuda, naixen sostingudas de llarchs
tronquets vàrias fuUas rodonas y de un vert obs-
cur ab dapas blancas per damunt, y per davall
rogench; del mitj de ella naixen lluchs llarchs ab
flors petitas, blancas ó de vermell ó blau, y estan
inclinadas envers terra : las fnllas picadas servei-
PA
CATALÀ.
p;^
25à
n pera resóldrer tumors, Pan porcina, pan por-
cina, y artdnita entre apotecaris. Cyclaminum, cy-
claininos, i.
PA DE PRIMS. Lo de la flor del sagó. Pan bazo.
■JPanis furfureus.
j|! PA DE PROPOSICIÓ. 'L que se oferia 'Is dissaples en
"a lley aniígua, y 's posava en lo tabernacle: eran
dotze en memòria de las dotze tribus ; se cohian en
vasos expressos, y sols podian menjarlo 'Is sacer-
dots y 'Is levilas. Pan de proposicion. Proposilio-
nis panis.
PA DE PCJA. Lo que's paga pera cóurerlo. Pan
de poya. In decoclionis precium collatus panis.
PA DE RABOSA, ter. Fillola dels bargallons. Uijue-
la. Semen, inis.
PA DE ROS. PA DE PRIMS.
PA DE SAGÓ. 'L que 's fa pastant sagó en lloch de
farina. Moyana ; pan de somas, ó de afrecho. Furfu-
reus panis.
PA OE SUCRE. BOLADO.
PA DR YüCA. 'L de la arrel de la yuca. Pan de
yuca. lucciB panis.
PA DüB. Lo sech. Pan duro ó seco. Induratus pa-
nis.
PA EN OLI. ter. Cocas ab oli.
PA FLORIT. Aquell que, ó per la humitat, ó
pel mòlt temps que eslà fet se li ha format una es-
pècie de molsa que sól sér blanca, però à vegadas
té part de blau y de groch. Pan mohoso. Mucidus
panis.
PA LLEVAT. Lo que eslà en disposició ó à punt de
portarlo al forn. Pan leudo, fermenlado, ó con leva-
dura. Fermentatus panis.
PA MITJA. 'L pa de qualitat entre 'I blanch y'l
■Jfloreno. Pan de mediana. Secundarius panis.
■ PA MORENO. 'L de inferior qualitat. Pan moreno ó
ae mozos. Panis inferior.
PA oLivAT. Lo que trau butllofas en la crosta
per cóurerse ab massa ardor. Pan olivado, escalfa-
da. Panis ampullatus.
PA PA, VI VI. exp. Ab ingenuïtat y franquesa.
El pan pan y el vino vino. Apertè,
PA PER PA, VI PER VI. m. adv. Clar y català, sen-
se rodeos. Pan por pan, vino por vino. Ficus ficus,
ligonem ligonem nominat.
I PA RALLAT. Lo desmenussat en la ralladora. Pan
líado. Panis particulie friattc. | Escudella que's
de dit pa. Panelela, panatela. Panarium pul-
entum.
PA RECÜYT, PA BESCUYTAT.
PA SECH, PA DUR.
PA SENSE LLEVAT. Lo que 's ha fél pastant la fa-
na ab aygua, sense posarhi llevat. Pan àcimo,
nceíio, sin levadura. Panis azimus.
PA SOCARRAT. Lo tios de pa massa torrat ó que 's
comensa à cremar. Churrusco, zurrusco. Frustum
panis nimis torrefactum.
PA SOL, PA TOT SOL. loc. Pa sèus altra vianda. Pan
seco ó à secas. Panis solus.
TOMO II.
PA TOU. PA DEL DIA.
PA Y AYGUA. Penitència (jue's dóna en las comu-
nitats, y que fan los fiels per dejuni, pan y ogva.
Panis at aqua pro cibo.
AB LO PA k LAS ALFORJAS Ó i LAS MANS SE MORIRIA
DE FAM. ref. Denota que algú no sap aprofitar la
ocasió. Se le hiela el pan en el horno. Occidit ei sol
cum àdhuc esset dies.
ACABARSE 'l PA DE LAS BODAS. exp. mct. fam.
Succehir los disgustos à las satisfaccions. Acahar-
se el pan de las bodas. Voluntates abire.
k FALTA DE PA BONAS SON COCAS. ref. Significa que
qui no té res, quant Jogra alguna cosa, per poch
que sia, déu estar content. A falla de pan buenas son
lortas. Absintsi carnes, tharica contentus abibis.
AL ENFORNAR SE FAN LOS PANS GEPERUTS, ref. qUC
avisa '1 cuydado que s' ha de tenir quant se co-
mensan las cosas, si 's vól que iscan ben fetas. Ai
enhornar se tuerce el pan: al enhornar se liacen los
panes tuertos. Principiïs obsta, serò medicina pa-
ralur, tum mala per longas invallueremoras.
A PA ó VI. Joch que s' executa tirant al ayre una
pedra plana escupida ó mullada de una part quees
lo vi, y la aixuta 'I pa, y guanya '1 qui ha dema-
nat la part que queda sobre, quant ha caygut en
terra. Pan ó vino. Sors pro ludo.
COM UN PA DE NEU. m, adv. Pondera lo freda que
es alguna cosa. Como uncaràmbano. Nivefrigidior.
DEL PA DE MÒN COMPARE BON TROS À MÓN FILLOL.
ref. Denota que dels béns dels altres solem ser
mòlt lliberals, encara que siam escassos en donar
los nostres. De lo que nada me cuesta llénese la ces-
ta; del pan de mi compadre gran zalico d mi ahija-
do; de piel ajena larga correa. De alieno corio la-
tum lorum.
DE PA T RAVE. exp. fam. De poca entitat. De chi-
cha y nabo. Nullius momenti.
DE QUIN PA FA ROSEGONS, exp. fam. ab que 's re-
convé al qui despreciaó desdenya alguna cosa dig-
na de apreci y estimació. Porqueria son sopas. Me-
liore fastidis.
DONAR LO PA k DESENFORNAR A MITJAS. fr. met.
Proporcionar à algú 'Is medis de prosperar. Hacer
el caldo gordo ó la olla gorda. Alicujus utilitatem
augere.
DONAR PA Y PERAS. fr. Donar un cop à algú sense
ferli mòlt mal. Darú alguno dos con que beba,y
tres con que coma, ó paraperas. Cola ph is punire.
ENCARA DURA 'l PA DE LAS BODAS. exp. met. fam.
Denota que al principi no se sent la carga del ma-
trimoni y dels cmpleos. Aun ahora se come el pan
de la boda. Recens nuptiarum est gaudium hacte-
nus optatos priEstanl connubia panes.
LO PA DE CASA NO SATISFÀ, ref. qiic adverteix que
las cosas própias no satisfan, ans solen causar fàs-
tich. Ninguno se embriaga del vino de casa. Aliena
nobis potiora videnlur.
LO PA ULLAT Y 'l FORMATGE SERRAT. loC. Denota
que pera ser bo '1 pa, déu fer ulls y '1 formatge no.
32
tu
PA
DICCIONARI
PAB
Pan con ojos y queso sin ellos. Panis spongiosus, ca-
seus autem non pumisus.
MAL AGUANYAT PA QUE MENJA. cxp. S'apHca al que
es vagamundo. Pan jteriido. Yagus, errabundus.
MENJAR LO PA DE ALGl} Ó EN ALGUNA CASA. fr. Sér
doraéstich ó mantingut per algú. Comer el pan de
alguno. Alieno pane vesci.
MENJAR LO PA DEL ASE, Ó LO PA MORT, Ó SENSE
CONTAR, fr. Víurer à costa de altres. Comer de mo-
gollon. Aliena vivere quadra.
MENJAR LO PA FINS A LAS CROSTAS. fr. met. Sér al-
gana persona adulta y valerse per sí mateixa sen-
se la ajuda de altra. Comer pan con corteza. Sibi
sufBcere.
MÈS VAL PA AIXÜT AB AMOR, QUE GALLINAS AB RU-
MOR, ref. que ensenya que quant no hi ha amor en-
tre casats ó altras personas serveix de poch la ri-
quesa y '1 regalo; com al contrari 's sufreix bè la
pobresa quan hi ha amor. Mas vale vaca en paz,
que pollos en agraz: mas vale pan con amor que ga-
llina con dolor. Melior est bucella sicca cum gau-
dio, quam domus plena victis cum jurgio.
NO HAVERHi PA PARTIT, fr. Expressa la amistat
y confiansa que hi ha entre alguns. Ao haber pan
partido; morder en un confite. Intima familiaritate
conjungi.
NO MENJAR PA ALGUNA COSA. fr. No cosfar res lo
tenirla. No comer pan alguna cosa. Impendiura nu-
llum afferre.
NO PER TÚ SINÓ PEL PA REMENA LA CUA 'l CA. ref.
Ensenya que generalment los afalechs y obsequis
mès se fan per interès que per amor. Menea la cola
el can, no por ti, sinó por el pan. SíBpiüs blandi-
tiarura utilitas quam amor causa est.
NO TENIR UN PA A LA POST, loc. fam. Estar suraa-
ment pobre. No lener sobre que Dios le llueva. Sum-
me pauperem, inopera esse.
NO VOLER A ALGÚ NI EN PA NI EN SAL. fr. NO PODER
VÉURER A ALGÚ EN PINTURA.
NOSTRE PA DE CADA DIA. exp. Lo acostumat. Lo
acostumbrado. Assuefactum.
PAGAR LO PA. fr. met. Quedarhi escarmentat en
alguna cosa, haverhi mort. Pagar con la vida. Ca-
pite solvere.
PER MÒLT PA MAY MAL ANY. ref. Denota quel mul-
tiplicar las diligéncias pera '1 logro de alguna co-
sa, sempre fa al cas encara que semble que sobra.
Pormuchopan nunca mal ano. Duabus niti ancho-
ris bonura est,
PROMÉTREBMÈS PA QUE FORMATGE, fr. fam. PrOmé-
trer gran recompensa, crescuts interessos, y no
cumplir res. Prometer montes de oro. Montes aureos
polliceri.
QUANT TENIM PA 'nS FALTA COCA Ó VI. loC. Denola
que may estem bè en aquest mòn, y que quant te-
nim una cosa nos ne fa falla una altra. En esle mun-
do mezquino, cuando hay para pan no hay para vi-
no. Alterum con ingit, allerum negatur. Nullus est
qui in omnibus sitfelix.
QUI NO TÉ PA MÒLTAS se'n PENSA. ref. Denota que
la necessitat fa rumiar mòlt al home. Mas discurre
un hambriento que cien lelrados. Ingenu vires co-
git intendere egestas.
QUI NO TÉ PA QUE NO cRiE CA. ref. Ensenya que
tothom déu arreglarse à sas rendas, y no contràu-
rer empenyos indeguts per gastos excessius, A
quienno le sobra el pan, que no crie can: quien no
tiene pan, que no crie can. Te ipsura non habens,
canes alis.
QUI TÉ PA SECH QUE FASSE SOPAS Y QUI TÉ PA TOU
QUE FASSE ROSTAS, ref. Deuota la indiferència y poch
cuydado que algú té en los asuntos ó penas de al-
tre. Con su pan se lo coma. A quien Dios se la diere
San Pedró se la bendiga. Pro se quisque nitetur.
REPARTiRSE COM A PA BENEYT, fr, DistHbuhir en
proporcions mòlt pelitas, Reparlirse com pan ben-
dilo. Minutatim distribuí.
SÉR MÈS VELL que'l MAL PA. fr. fam. ab que 's de-
nola que alguna cosa ja es antígua. Ser mas viejo
que la sarna ó que el repelon ó que préstame un
cuarto. Scabie anliquiorem esse.
SÉR PA Y MEL. fr. met. Sér una cosa mòlt tolera-
ble respecte de altra. Ser lortas y pan pintada. Le-
via híec sunt, majora videbis.
si TENS PA SECH, FESTE SOPAS ; Sl NO TENS PA,
NINGÚ te'n DONARÀ, lef, Acousella no con6ar en lo
socoro de altres, A son de parientes, busca queme-
riendes. Mendico ne parentes quidem amici sunt.
TENIR PA. fr. fam. Haber rebut algun mal de
mòlta consideració ó difícil de remediar. Tener ó
llevar que lamer ó que rascar. Damnum idquegra-
vissimum periclilari.
TENR PA AL ULL. fr. met. TENÍa PEGA ALS ULLS.
FAARCIÓ. f. ant. partició.
PABELLÓ. m. Tenda de campanya, Pabellon.
Tentorium, ii. || Sobrecel, espècie de cortinatge
que termina per dalt en punta, y serveix per los
llits y per adorno de tronos, etc. Pabellon. Cono-
paeum, aei* || Bandera gran ab las armas del regne,
que porla la nau que mana alguna escuadra. Pa-
bellon. Navale vexillum. 1| met. Emparrat, glorieta
y cosas semblants. Pabellon. In tentorii formam
arcualae, camerata) frondes. || pi. Habitacions que
hi ha en las forlalesas y plassas de armas pels ofi-
cials. Pabellones. In arcibus prtefeclorum tentoria.
II Contribució que 's paga en algunas ciutats pera
que sian exempts de allotjar tropas per las casas.
Pabellones. Tribulum propter hospitii immunilalem.
PABELLÓ REAL ó DEL PRÍNCEP. Pübellonreal. hugiis-
tale, is; regium tentorium.
PABORDE. m. Prepósit de alguna comunitat.
Paborde. Ecciesiastici sodalitii praeposilus. || En la
iglesia metropolitana yen la universitat de Valèn-
cia es un lílol de honor que s dóna à alguns cate-
diàtichs de teologia, cànons ó dret civil, que tenen
cadira en lo chor després dels canonges, y porlan
hàbits de tals. Paborde. Theologiae vel juris publi-
cus professor hoc titulo honoratus.
^■f percíl
PAC CATALÀ
PABORDIA. f. Dignitat de paborde, '1 drel de
f percibir los fiuyts de dita dignitat y '1 territori en
que'ls percibeix. Pabordia. Prieposilura, ee; eccle-
siastica) prieposituríE ditio.
PABORDRE. m. paborde,
PÀBULO. 111. Menjar, aliment. Pàhulo. Pabu-
luin, i. II met. Sustento, manteniment de las cosas
inmaterials. l'dhulo. Pabulum, i.
PACAQÜI. ter. cap aquí.
PACCIÓ. f. ant. conveni, pacte.
PACCIONAR. V. a. ant. pactar, convenir.
PACH. Primera persona del present de indica-
tiu del verb pagar. Pago. Solvo.
PAGIÀ. n. p. de home. Paciano. Pacianus, i.
PACIÈNCIA, f. Virtut que ensenya à sufrir.
Paciència. Patientia, ». || Sufrimenl, constància,
tolerància. Paciència. Patientia, ae. || Espera,
aguant, sossego. Paciència. Expectatio, nis. || Len-
titut, tardansa, patxorra. Paciència. Mora, ae. [|
interj. Serveix pera exhortar à la conformitat en
lostraballs. Paciència. Patientiamhabeas. || Planta.
PARADELLA.
PACIÈNCIA NON GRÜNYATIS, DIGÜÉ 'l GAT i LA RATA.
loc. fam. PACIÈNCIA. S.
AB PACIÈNCIA 'S GUANYA 'l CEL, Ó PREN PACIÈNCIA
Y GUANYARÀS LO CEL. exp. Exhorta à no atropellar
las diligéncias ab massa vivesa y desitjs de conse-
guirlas. Con -paciència se gana el cielo. Prudenler
cunctando dillicilia perficiuntur.
APURAR Ó FÉB PÈRDRER, Ó PROBAR, Ó TENTAR LA PA-
CIÈNCIA, f. Fér sufrir mòlt. Apurar, gastar lapacien-
cia, tenlar de ó la paciència. Patientiam rumpere.
ARMARSE Ó CARREGARSE DE PACIÈNCIA, fr. Disposar-
16 ó resóldrersepera sufrir ab sossego alguna mo-
lèstia. Armarsede paciència. Patientia praïmuniri.
COI\QÜINAR,Ó XERINGAR LA PACIÈNCIA, fr. InCOmO-
dar ab moléstias ó impertinéncias. Majar, jorobar.
Molèstia aíDcere.
PÉVDRER AB PACIÈNCIA, fr. Sufrif ab conformitat ó
resignació. Llevar con paciència. Patienter ferre.
PÉNDRER PACIÈNCIA, fr. Sufrir ab paciència. Tener
ó prestar paciència. Patienter ferre.
PÈRDRER LA PACIÈNCIA, fr. No podep sufrif mès.
Perder ía paciència. Aliquid moleslè, segrè, iniquo
I animo ferre.
s VÓL PACIÈNCIA, exp. AB PACIÈNCIA 's GUANYA 'l CEL.
' PACIEN8A. f. ant. paciència.
' PACIENT, A. adj. Qui sufre ab paciència. Pa-
tienie, sufrido. Paliens. || fil. Lo que reb ó pateix
la acció del agent. Pacienle, recipiente. Patiens.
PACIENTÍ8SIM, A. adj. sup. Pacíenítsimo. pa-
tientissimus.
PACIENTisSIMAMENT. adv. m. sup. Pa-
cientisitndmpnte. Patienlissimè.
PACIENTMENT, adv. m. Ab paciència. Pa-
cienlemenle , sufridamenle. Patienter.
PACIFICACIÓ, f. Reconciliació, 1' acte de pa-
cificar. Pacificacion. Pacificatio, nis. || ant. paü,
QÜIETUT.
»
PAD 2155
PACIFICADOR, A. in. y f. Qui pacifica. Paci-
ficador. Pacificator, is.
pacíficament, adv. m. Ab pau y quietut.
Pacificamenle . Pacificè.
PACIFICAR. V. a. Posar pau entre desavin-
guts. Pacificar. Pacifico, as. || mel. Apaciguar, sos-
segar. Pacilicur. Paco, as. || v, n. Tractar de fér
paus, demanantlas ó desiljantlas. Pacificar. Condi-
tiones pacis tractaré.
PACIFICAT, DA. p. p. Pacificada. Pacatus,
FACÍFICH, ca. adj. Quiet, sossegat, amichde
pau,/'uci^ro. Pacificus. || Lo que no té oposició, con-
tradicció ó alleracióen sòn estat. /'ací/i'co. Pacificus.
PACOTILLA, f. Porció de genero que algun
particular envia al comers de Amèrica. Pacotilla.
Tènue commercium.
PACTAR. V. a. Ajustar, estipular, fér pactes y
condicions. Pactar, paccionar. Pango, is, paciscor,
eris. II CAPITULAR.
PACTAT, DA.p.p.i>acíaíío,j)accíonacío.Pactu8.
PACTE. m. Ajust, conveni, tracte. Pacto. Pac-
tum, i. II Conveni ab lo dimoni pera lograr alguna
cosa, com creuhen los ignorants. Pacto. Cum dae-
mone pactum. || Condició, requisit que's posa en
algun contracte. Pacto. Conditio, nis.
AB PACTE Y CONDICIÓ. 111. adv. Con la precisa con-
dicion. Ea sub conditione.
APARTAusE DEL PACTE. fr. No voler cslar à lo pac-
tat. Salirse. A pacto discedere.
DONARSE A PACTES, fr. Cedir algú de sòn empen-
yo ü opinió, convenint à transigir. Darse a partido.
Cedere.
PACTEJAR. V. a. PACTAR.
PACTEJAT, DA. p. p. PACTAT.
PACTIONAR. \. a. PACTAR.
PADALLÀS. m. ter. test.
PADÀS. m. Tros de roba. Pedazo. Cenlo, nis.
I Tros de roba cusit à altra de vella. Remiendo.
Sarcimen, inis. | Adob ó reméndo que's fa en
qualsevol cosa. Remiendo. Superadditum quid. ||
RETALL. II pi. Los ti'ossos de vestit ó roba dolenta
que penjan. Harapos, andrajos, calandrajos, aram-
beles, arrapiezos, pringajos. Discissus, obsolet us
pannus.
PADÀS DE BURRO. loC. fam. TROS DE ASE.
FÈR PADASsos. fr. Fér trossos. Hacer pedazos, gi-
ronès. Lacero, as.
POSAR UN PADAS. fr. Cusir un tros de roba à la ve-
lla pera compóndrerla. Echar un remiendo. Lace-
rae vesti pannum assuere.
PADASSAR. V. a. APADASSAR.
PADAS8ET. m. d. Pedazuelo. Pannulus, i.
TiiAURER LOS PADASSETS AL SOL. fr. met. Fér pre-
sents los defectes de algú. Sacar los Irapos al sol.
Alicujus defectus patefacere.
PADAS80T. m. Padàs vell. Andrajo, trapo,
Irapajo, calandrajo. Pannus lacer.
PADELLÀ8. m. ter. test.
PADRASTRE, m. Lo casalab dona que té fills
256 PAG
d' altre marit. Padraslro. Yitricus, i. 1| Enemich,
repol prop de las unglas. Padraslro, respingon. Re-
duvia, {B. II met. Destorb, obstacle. Padraslro. Obs-
taculum, i.
padrí. m. Qui té la criatura quant la batejan.
Padrino, padre de pila. Luslricus pater. |1 Lo de
confirmació. Padrino. Confirmationi adoptivus pa-
ter. II Qui assisteix y acompanya à altre en algun
acte literari ó funció pública, com en la consagra-
ció de bisbes, en la celebració de la primera mis-
sa, etc. Padrino. Palronus, i. j] Protector en las
justas, torneigs y desafíos. l'adrino. Patronus, pa-
tromachus, i. || met. Afavoridor, protector. Padri-
no. Protector, is.
PADRINA, f. La dona que té la criatura en lo
baptisme y confirmació. Madrina, padrina. Lustra-
lis mater. || La de la boda. Padrina. Pronuba, íb. ||
ter. AVIA. II La dona que protegeix à alguna perso-
na en sas pretensions. Madrina, padrina. Patro-
na, se.
PADRINATGE, m. L' acte de assistir lo padrí
al baptisme. iJadrínaí^o. Patrocinium, ii. [| Lo títol
ó càrrech de padrí. Padrinazgo. Palroni ollicium.
PADRINEJAR. V. a. Fér de padrí. Apadri-
nar. Patrocinor, aris.
PADRÓ. m. Columna ó piràmide de pedra ab
alguna inscripció pera perpètua y pública memò-
ria. Padrón. Gippus, i. || ant. Nom que donava 1'
esclau al qui li bavia donat llibertat. Palron. Pa-
tronus, i. 5 La llista que's fa en los pobles pera sa-
ber los noms y número de vehins. Padrón. Givium
census. | Llista dels contribuyents y de las contri-
bucions. Cabezon. Tributoruni recensió.
PADRU8CADA. f. pedregada.
PADUÀ, NA. adj. Natural* de, y lo pertanyent
à Pàdua. Paduano. Patavinus.
PAELLA, f. Eyna de ferro ó aram rodona ab lo
sol pla, ab alguna disminució en la part inferior y
un mànech llarch pera poder fregir sens cremar-
se. Sarlen. Sartago, inis.
PAELLA DE MAR. Peix, caragol de mar ovalat, xa-
lo, aprimat y quasi pla per un de sos extrems, y
per r oposat més alt y armat de un llabi, en la
vora del qual hi té una sèrie de forals. Oreja ma-
rina. Haliotis, is, auris marina.
QLI TÉ LA PAELLA PEL MÀNECH, FA ANAR l' OH ALLÀ
AHON'T YÓL. ref. Ensenya que algunas vegadas los
respectes de amistat ó parentiu fan tòrcer la justí-
cia. Quien padre liene alcalde, seguro va à juirAo;
quien liene alforjas y asno, cuando quiere va al mer-
cado. Justitiam amicitia frangit.
TENIR LA PAELLA PEL MANECH. fr. met. Tenir lo
principal maneig y autoritat en qualsevol depen-
dència ó negoci. Tener el cucharon ó la sarlen por
elmango; lener el limon. Clavum tenere.
XIULAR LA PAELLA, fr. Fér ruido alguna cosa, com
lo locino, etc. quant se fregeix ó cou en la paella.
Chillar, chirriar la sarlen. Strideo, es.
PAELLADA. f. Lo que cab en una paella. Sar-
DICCIONARI PAE
lenada. Frixura, se. || Conjunt de cosas fregidas à la
paella. Frilada, frilura, frilo. Frixura, i.
PAELLADA DE CERVELLS. Conjuut de ells fregits en
la paella. Sesada. Cerebri medulla frixa.
PAELLA8SA. f. aum. Sarlenaza. Sartago gran-
dior.
PAELLETA. f. d.Sarleneja, sarlenica, illa, ita,
padilla. Sartaguncula, se.
PAER. m. REGIDOR. II Pacificador. Paciario. Pa-
cifer, i, paciarius, ii.
PALFÓ. m. Lo cel ras de la corona de la corni-
sa. Sofilo, paflon. Lacunar, is.
PAGA. f. La acció de pagar. Paga, pago, paga-
mienlo, solucion, salisfaccion. Solutio, nis. || Cor-
respondència al amor ó benefici. Paga. Solutio, nis-
II Estipendi, salari. Paga. Stipendium, ii, mercès,
edis. II Satisfacció de la culpa ó delicte. Paga. Poe-
nae satisfaclio. || La quantitat ab que's paga. Paga,
pago. Soluta res. || Recompensa, premi. Pago. Mer-
cès, edis.
PAGA ADELANTADA. La part del salari ó sou que's
dóna anticipadament à algú à compte de lo que
acreditarà, 6 que ja se li déu. Socorro. Pecuniae sol-
vendae pars soluta.
PAGA MORTA. La que no's cobra. Paga muerta. Sti-
pendia intermissa.
PAGA Y SENYAL, loc. La alhaja ó diners que s' en-
Iregan per seguretat de algun contracte. Senal, pren-
da. Arrha, ae.
cÀüRER LA PAGA. fr. Arribar lo temps en que déu
pagarse. Caer, vèncer la paga. Yenire.
DONAR ó DEIXAR PAGA Y SENYAL, fr. Adelautar una
part del preu en proba de que's mantindrà en lo
tracte, y sinóhopert. Dar senal. Arrham dare.
EN PAGA. ra. adv. En satisfacció. En pago, en re-
compensa. Retributionis causa.
FÉR PAGA DE ALGUNA PERSONA Ó COSA. fr. Coutar ab
ella per algun fi. Conlar con alguna persona ó cosa.
Alicui fideri.
JA se'n ha PORTAT Ó JA TÉ LA PAGA Ó LA SEVA PAGJl.
exp. Denota que algú ja ha sufert la pena de alguna
falta. Ya lleva sumerecido; à cada puerco le viene
su san Manin. Malefacti poenas tulit.
pÉRDRER PAGA Y SENYAL, fr. Acceptar ó couseguír
alguna alhaja ó quantitat pera seguretat de algun
contracte. Prender. Pignus accipere.
QUI SERVEIX, PAGA MEREIX, ref. Deuota que àcada
hu se li déu pagar sòn traball. Harlo pide quien
sirve: el ahad de lo que canla yanla. Qui bene ser-
vit hero, vel mutu praemia poscit.
TOTAS LAS PAGASNO CAÜHEN PER SAN JOAN, ALGUNAS
NE CAUHEH PER NADAL Ó ENTRE ANY. ref. DeUOta que
encara que no's pague luego '1 mal que s' ha cau-
sat, ja vé la ocasió en que's paga. Algun dia me la
pagaràs. Quandocumque mihi poenas dabis.
vÉuRER LA PAGA AL ULL. fr. ExpHca la facilitat ab
que s' executan las cosas y 's fà 'i traball quant hi
ha seguretat de la prompta recompensa. Ver la paga
al ojo. Spe pròxima frui.
PAG
CATALÀ.
PAG
25T
PAGÀ, NA. m. y f. Infiel, idòlatra, gentil. Pa-
gana. Idolatra, fe. || adj. Lo que pertany al paganis-
rae y al.s pagans. Pagana. Paganus. || fam. pa-
gant.
I IMPAGABLE, adj. Lo que's déu 6 pót pagar. Pa-
ptóí'ro. Solvendus,
PAGADOR, A. adj. Lo que's déu pagarà cert
temps y ab cerlas circunslancias. Pagadero. Sol-
vendus. I) m. y f. Qui paga ó déu pagar. Pagador.
Solutor, is. II m. La persona destinada pera pagar
en r exèrcit. Pagador de soldados. Castrensium pen-
sionum raensarius.
AL BON PAGADOR NO LI DOLEN PRENDAS. ref. DÒna à
enléndrer que qui vól cumplir ab lo que déu, no té
reparo en donar qualsevol seguretat que se li de-
raane. Al buen pagador no le dueleii prendas. Bouíb
fidei debitor facilè pignus offert.
DE MAL PAGADOR GRA ó PALLA. ref. Denota que's
déu péndrer lo que's pol per no pérdrerhotot. La
mala paga siquiera en paja: del mal pagador aun-
que sea en paja. Ex malo nomine debitum quoqura-
que raodo accipere oportet.
LO BON PAGADOR DE LO DELS ALTRES ES SENYOR, ref.
Aconsella la puntualitat en la paga, pus aixi 's
trobarà lo que's necessite una altra ocassió. El buen
pagador es seiior de lo ageno. Beneficia plura acci-
pit, qui scit reddere.
MAL PAGADOR. La pcrsoua que no sòl pagar fàcil-
ment ni puntualment lo que déu. Mal pagador, ma-
la paga, maula. Malum nomen.
PAGADURIA. f. La casa, siti ó lloch públich
ahont se paga. Pagaduria. Oflicina solvendo depu-
||ta.
p PAGAMASTRA. f. ter. emplastre.
PAGAMENT, m. Paga. Pagamenlo, paga. So-
lutio, nis. II Terme, temps en que algú ha de pagar
lo que déu. Pension, paga, pago, pagamento. Pen-
sió, nis. II pli Tributs, impósits. Pechos. Tributum,
' i. II m. satisfacció.
PAGANISME. m. Gentilisme, conjunt de gen-
tils ó pagans. Paganismo. Etlinici, orum. || La pro-
fessió supersticiosa dels pagans. Paganismo. Paga-
nitas, atis.
PAGANT, p. a. Qui paga. Pagador, y pagana
fam. Solvens.
PAGAR. v. a. Satisfer lo que's déu. Pagar.
Penso, as. || Causar drets los generós que s' intro-
duheixen. Pagar. Yecligalia praistare. || Complàu-
rer, agradar, satisfer, donar gust. Pagar. Placeo,
es. U Correspóndrer al afecte, estimació ó benefici.
Pagar. Remunero, as. [j Satisfer lo delicte ab la
pena. Pagar. Penas dare. || Coslarli mòlt à algú
conseguir alguna cosa. Pagar. Poenas solvere. || Sa-
tisfer los premis y salaris. Pagar. Solvo, is. || pe-
gar, donar cops.
pagar anticipadament ó adelantat. fr. bestrAü-
rer.
PAGAR DE CONTAT ó ENcoNTiNENT. fr. No quedar à
déurer, sinó entregar la quantitat tot seguit de
contreta la obligació. Pagar de contado ó ú dtnero
coniante. Represento, as.
PAGARUO PELS ALTRES, fr. Sufrir la pena ò càs-
tich del mal que altre ha fét ú ocasionat. Pagar el
palo. Alienam culpam luere.
PAGARLA CARA Ó AL DOBLE, Ó PAGARHO AL DOBLE, Ó
PAGARLA PER LA SETENA, fr. Resultar dany conside-
rable de la execució ó intent. Salir caro. Caro sta-
re. I Pagar ab pena ó càstich excessiu à la culpa.
Pagar con las selenas, pagar al doble ó doblada. Sep-
tuplò poenam subire.
JO PAGO. exp. S' usa pera assegurar y ponderar
que alguna cosa es certa. À pagar de mis dineros.
Fidejussor adstabo.
MÉS VAL PAGAR QUE PREGAR, fr. Mas vale pagar
que rogar. Malo emere, quara rogare.
QUI LA FA, QUE LA PAGUE. loc. Quien lalhace,que
talpague. Qui peccavit, pgenas luet.
QUI NO PAGA DE CONTAT, BEN MIRAT PAGA ALTRE
TANT. ref. Explica que qui compra al fiat paga las
cosas més caras pel temps que tarda en pagar. Com-
prar ú Crédito es pagar dos veces ; quien compra al
fiado, paga doblada. Quisquis emitcredità pecunià,
duplo pluris solvit.
QUI PAGA LO QüE DÉU, TOT LO QUE RESTA ES SÈU.
ref. Aconsella la puntualitat en pagar los deutes,
pera deslliurarse de las moléslias y cuydados que
ocasionan. Paga lo que debes, sanaràs del mal que
lienes: paga lo que debes, sabràs lo que lienes. Debi-
ta qui solvit, curas repel•lit edaces.
TU ME LA PAGARÀS, loc. ab que s' amenassa à al-
gú. Tú me la pagaràs: tú vendràs al pagadero. Mihi
poenas dabis.
PAGARÉ, m. Paper de obligació pera alguna
quantitat. Pagaré. Debiti syngrapha, rescriptum.
PAGARSE. v. r. Estar satisfet de sí mateix.
Pagarse. Sibimetarridere.
PAGAT, DA. p. p. Pagada. Solutus. || adj. Con-
tent, satisfet, üfano , pagada. Placidus; gaudio
exultans.
PAGAT DE sí MATEIX. loC. PRESUMIT.
TANT PAGAT, TANT SERVIT, loc. S' usa pera deno-
tar lo curt producte de algun ofici ó empleo. Co-
mido par servida. Yictui tantúm necessària lucrari.
PAGELL. ra. Peix ovalat, comprimit, de un her-
mós color de carn que desde'l llom s' aclara fins à
terminar en lo ventre en platejat; las aletas del
llom y cua de un hermós encarnat, lo mateix lo
cap; la carn comestible bastant estimada. Pajel,
besuguete, breca, breque. Erythinus, i.
ESTUFA PAGELL QUE'l OLI VA CART. loC. mct. qUe
s diu de las donas que estufan las faldillas, arre-
pleglant ayre y sentantse de repent. Hacer pampa.
Vestem inflaré. I Fér vana ostentació de alguna
cosa. Hacer pompa. Inaniter ostentaré, jactare.
PAGÈS. m. Qui cultiva la terra. Labrador, agri-
cultor. Agrícola, £E. II Qui té hisenda al camp y la
cultiva de sòn compte. Labrador. Arator, is. || Rús-
tich, qui viu al camp. Labriego. Rusticanus home
258
PAG
DICCIONARI
PAI
II Qui viu en aldea. Labrador. Rusticus, i. || Ins-
trument compost de una perxa dreta ab un peu,
pera penjar lo llum. Candelero. Perlica pede fun-
data pro lychno sustinenda. || adj. pagesesch.
PAGÈS DE CAPA NEGRA, POCH MEDRA. ref. DeUOla
que lo que pert als pagesos es lo luxo. Labrador de
capa negra poco medra. Manica; nitenles hairedita-
tem absumunl.
PAGÈS DE REMEXSA, y en lo autich de uehemensa.
Així s' anomenà als que podriam dir mussàrabes
catalans ó gent del camp que's quedaren desprès
de la invasió morisca vivint entre 'Is vencedors y
subjectes à ells, per despreci de lo qual foren à la
reconquista durament avassailats, encara que no de
un modo arbitrari sinó segons lley. Payeses de re-
menza. Pagenses redemptionis y de rediraentia,
en llatí bàrbaro.
A PAGÉS ENREDERIT CAP ANYADA LI ES BONA Ó CAP
cuLLiTA LI VE BÈ. lef. S' aplicaals que tenen deutes
pels perjudicis que'ls causan, com succeheix als
pagesos que'ls prenen la cullita. nombre adeudado
cada ano apedreado. Grandine laesa delet sua debi-
torarvaquotannis.
AIXÍ ESTA 'l pagès KNTRE DOS ADVOCATS COM LO PA-
GELL ENTRE DOS GATS. ref. Advcrteix que s" eviten
quant se pugan las disputas, plets y dissensions,
pels costs y gaslos que portan en sí , fins al qui
logra son intent. L•l vencido veucido y el vencedor
perdido ; asi està el labrador enire dos abogados, co-
mo el pagel entre dos galos. Yictoris exhaustis viri-
bus, victo aiqualis.
LO PAGÈS A la TERRA Y 'l MILITAR A LA GUERRA,
ref. CADA HU DE SON OFICI,
LO PAGÉS SEMPRE HA DE ESTAR PROP DELS QÜE FA
TREBALLAR, ref. QUI TÈ MCSSOS, etC.
PAGESA, f. La dona que cultiva la terra, y la
muller del pagès. Labradora. Agrària foemina.
PAGESESCH, CA. adj. ant. Propi de ó pertan-
yent al pagès. Labradoresco. Rusticus, rusticanus,
colonarius.
PAGESET. m. d. Labradorcillo, co, to. Parvus
agricola. || Qui ab poch caudal cultiva pera sí al-
gunasterras. Lahrantin. Tennis fortunaí agricola.
PAGESIA, f. Casa de camp pera 'Is pagesos.
Alqueria; casa de labrador. Villa, ae. || ant. rusti-
citat.
PAGESivOL. adj. ant. pagesesch.
PÀGINA, f. Plana, cara de la fulla de algun lli-
bre. Pàgina. Pagina, ae.
PAGINACIÓ, f. La acció de paginar. Pagina-
cion. Paginatio, nis. |j Sèrie de números de laspà-
ginas deunllibre./'agímacton.Foliorum numeratio.
PAGINAR. V. a. y r. Numerar las pàginas de
un llibre. Paginar, foliar. Paginas enumeraré.
PAGO. m. Entrega del diner que's déu. Pago.
Solutio, nis. II Recompensa, premi. Pago. Remune-
ratio, nis. || Contribució, tribut. Pago, tributo, al-
eabala. Tribulum, i. || Aucell natural del país de
la índia oriental, un dels mès hermosos per la di-
versitat de colors; tè la cua de dos peus de Uarch,
verda ab visos de color de or y blau, ab una clapa
vola en los extrems, composta de círculs concén-
trichs, pardos, blaus y daurats, y en mitj una cla-
pa de blau de safir ab visos de vert de esmeralda j
sobre '1 cap tè un monyo ó plomall de plomas ver-
das ab visos de or: la femella es un poch mès pe-
tita, de color cendrós ab visos verts en lo coll, y
no tè cua. Pavon ; pavo real. Pavus, i, pavo, nis.
II ant. GALLDINDI.
DONAR LO PAGO, fr. irou. Correspóndrer mala-
ment als beneficis ó serveys rebuts. Dar el pago.
Perperam retribuere.
EN PAGO. in. adv. En satisfacció, descompte ó
recompensa. En pago. Solutionis vel relributionis
causa.
envanit com un PAGO. cxp. fam. que s' aplica al
qui presumint que val mès que altres, desdenya sa
companyia. Engreido como gallo de cortijo. Fasto-
sus, elatione inOatus.
PAGODA. f. Temple dels ídols entre'ls indis
del orient, y solen anomenar així al sacerdot de ell
y al ídol. Pagada. Delubrum, i.
PAGUAR. V. a. y derivats, pagar; 2.
PAHER. m. Nom de cada un dels quatre repre-
sentants que en temps del rey D. Jaume componian
lo magistrat municipal de Barcelona. Irenarca. Ire-
narcha, m. \\ cónsul, conseller, jurat. 2.
PAHIBLE. adj. Lo que's pót pahir. Digerible.
Quod digeri potest. || apacible.
PAHIMENT. m. ant. paviment. || digestió.
PAHIR. V. a. Digerir. Digerir, gastar, descocer,
actuar. Despumo, as. || raet. Sufrir, tolerar. Dige-
rir, llevar. Tolero, as,
no poder pahir à algú, fr. met. Tenirli aversió.
No poder tragar ú alguno. Aversor, aris.
tot ho PAHEix, loc. met. Denota que algú de res
s' immuta, ó tot ho pren ab calxasa. Todo lo con-
vierte en substància. Nihil eum commovet.
PAHIT, DA. p. p. Digerido. Excoctus.
PAHÓ. m. ant. peó.
PAHONADA. f. ant. Conjunt de gent dea peu
ó de peons. Peones, infanteria. Pedestres.
PAHOR. f. ant. POR.
PAHORUCH, CA. adj. poruch,
PAIRÀ. ra. nàut. Una de las espècies de capa
que poden ferse; y consisteix en brassejar lasgà-
bias pera barlovent, de manera que prengan vent
per la cara de proa, y arriar un poch las escotas
majors; y la maniobra se expressa ab la frase de
fér y posarse al pairà, pairo. Solutis velis cuneta tio.
PAIRAR. V. n. nàut. Posarse ó estar al pairà-
Pairar, pairear-. Solutis velis cunctari,
PAIRÍ. m. ant. padrí.
PAÍS. m. Terra, terreno, regió. Pots. Regió,
nis. II pint. La pintura que representa vilas, llochs,
casas de camp, etc. Pais, paisaje, terrazo. Topia,
se. II Tela ó paper pintat que posan en los vanos.
Làmina. In flabellis pictura. || També 's pren per
PAL
CATALÀ.
PAL
259
'a gent que habita en un pais, com sèr amat del
PAÍS. Pais. Indigenae, arum.
PAÍS NATAL. Pàtria, lloch de la naixensa. Pàtria,
pais nalal, lierra. Pàtria, aj,
ML'DAR DE PAÍS. fr. Passar ú viurer de un pais à
altre. Mudar de j)ais, ó de suelo. Soluni mutare.
PAISÀ, NA. adj. Qui es de un mateix pais ó
pàtria que altre. Paisano. Conterraneus. [j Qui no
es militar. Paisano. Incola, ai. |) Afable, y que no
usa de sa autoritat ab los altres. Llann. Facilis.
PAISANATGE. m. Los paisans à diferència
dels militars. Paisanaje, paisanos. Cives, ium. ||
Gentde un mateix pais. Paisanaje. Territorii incola;.
PAISATGE, m. Tros de país en la pintura.
Paisà je. Topia, £E.
PAIXAR. V. n. ant. pastorar, menjar.
PAIXIMEIVT. m. ant. past, pastura, menjar.
PAL. m. Barra, bastó llarch y gros. Palo. Pa-
luS, i. [1 PUNTAL, ASPRA. || met. ESTAFERM. || Costell
ahont posan los criminosos à la vergonya, ó 'Is
membres de algun sentenciat per escarment. Rollo,
picota, palo. Atra columna vel crux. || La línea
que puja ó baixa mès quel cos de la lletra y la
tanca, com la d, p, etc. Palo. Litterse procidenlia.
I nàut. AUBRE.
POSAR EN UN PAL Ó COSTELL. fr. PENJAR. 1. j] POSAR
À LA VERGONYA.
PALA. f. Instrument de una fulla plana de fus-
ta ó ferro ab un mànech llarch, pera palejar lo
blat, ficar lo pa al forn, etc. Pala. Pala, se. | En-
tre estampers la part llevadissa de la galera. Vo-
landera. Tabella, ae. || En lo joch de piiola '1 tros
de post com de dos lercias, ab un mànech que's và
aixamplant à proporció, üns à terminar la pala en
una espècie de semicírcul: se forra de pergamí aga-
fat ab cola, pera que 'Is cops no la fassen malbé.
Pala. Pala lusoria. || En lo joch de la argolla un
instrument de fusia de una colzada de llarch, un
poch cóncavo y acanalat, ab son tall en la punta,
y un mànech curt. Pala. Palmula lusoria. |] En las
sabatas la part de sobre. Empella,pala. Extimum
calcei obstragulum. |1 La part ampla del rem. Pa-
la. Tonsa, se. || L' ample y pla de las dents. Pala.
Brochitas, atis. || visera. || met. Astúcia, artiman-
ya. Pala. Solertia, ae. j| picador. 8. |1 cassoleta. 4.
II Entre llapidaris la part del metall ahont se en-
caslan las pedras. Pala. Funda, va. \\ La de reme-
nar lo foch en la llar. Paleta. Rudicula, a;. [| pale-
ta. 2. II Pessa de la montera que abaixantla tapa
la cara. Papahigo. Cucullus, i. j| Fulla ampla de
ferro acerada ab tall, de que usan los destralers de
tropa, pera remenar terra y altres usos. Zapa. Pala
füssoria. II raqueta. l| En la litúrgia aniígua era
una espècie de capa ó cuberta de seda, ab que ha-
vent lo sacerdot posat tol lo necessari en 1' altar,
bo cubria tot. Pala. Palla, ai.
rÉR LA PALA. fr. mel. Enganyar ab dissimulo y
manya. Meter la pala, hacer la mamola ó la zala.
Versutè circumvenire.
PARAR LA PALA. ff. En lo joch de pilota posaria
ferma pera rébrer la pilota, y que ella mateixa re-
boté per sòn impuls. Hacer pala. Pal» ictum fir-
raiter accipere.
tenir LA PALA FORADADA, fr. Sèr mal jugador de
pilota. Agnjerearse la pala, ó estar agujereada la
pala. Esse indoctum pilai.
PALACI. m. PALACio.
PALACIÀ, NA. adj. PLASEN, falaguer, tracta-
BLE, FESTIU.
PALACIEGO. A. adj. Qui serveix en palàcioy
observa sòn estil. Palaciego. Aulicus.
PALACIO. m. Casa real. Palacio. Palatium, ii,
a;des regia. || Casas grans de senyors en alguns
llochs, y també las casas hermosas y cómodas de
alguns particulars. Palacio. Yenusta domus. || Casa
del senyor bisbe ó arquebisbe. Ohispalia, palacio
episcopal ú ohispal. Màes episcopalis.
palício DE LA ELOQÜÈNCIA. Títol de uu llibre de
retòrica que arreglaren los jesuitas de Mogunt. Pa-
lacio de la elocuencia. Eloquenti» palatium.
PALACIO ENCANTAT. Se diu familiarment de la ca-
sa gran que no s' habita ó es habitada de pochs.
Palacio encanlado. Domus priEStigiala.
PALADA. f. Lo que cab en una pala. Palada.
Quod pala colligi potest. [| Cop de pala. Palazo. Ic-
tus palse. I Cada cop que's dóna al aygua ab la pa-
la del rem. Palada. Remigli impulsus.
A PALADAS. m. adv. Ab mòlta abundància,
com: venir los diners 1 paladas. A carretadas. Co-
piosa, aflluenter.
PALADAR, m. La part superior de la boca, que
càu sobre la llengua. ía/adar. Palatum, i. || met. Lo
sabor y gust que's percebeix del menjar, paladar.
Sapor, is. I pi. Espècie de favas ó bultos que ixen
en la boca als caballs. Paladares. Tumores palatí.
PALADEJARSE. v. r. Agafar lo gust de algu-
na cosa poch à poch, com saborejantse en ella. Sa-
borearse, paladearse, regodearse. Aliquid ligurire.
PALADÍ, m. Héroe caballer valerós que volun-
tàriament en la guerra 's distingeix per sas ha-
sanyas. Paladin. Heros, ois.
PALADIAL. adj. S' aplica à la consonant que's
pronuncia en lo mitj de la boca, aproximant la
llengua al paladar. Paladial. In niedio ore expres-
sa litlera.
PALADILLA. f. TINYA, ALOPÉCIA.
PALADINAMENT. adv. m. Clara y pública-
ment. Paladinamente. Apertè.
PALAFANGA. f. FANGA. || f. PALANCA.
PALAFANGAR. f. FANGAR.
PALAFRÉ. m. Caball manso en que cabalga-
van las damas en las funcions públicas. Palafren.
Phaleratus equus. || Lo caball en que cabalga'l criat
quant acompanya à sòn amo. Palafren. Equus fa-
mulo deserviens.
PALAFRENER. m. Criat que acompanya à sòn
amo, ó que porta '1 caball del fre. Palafrenero. Hi-
pocomus, i, agaso, nis.
260 PAL
DICCIONARI
PAL
PALAFRENER MAJOR. Lo segon eti las caballerissas
reals, que té per lo fre al caball en que puja '1
rey. Palofrenero mayor. Equi regii ductor.
PALAMALL. m. Joch semblant al que s'ano-
mena MALL, y alguns lo prenen per aqueix mateix.
Palamallo. SphiEristerium malleare.
PALAMENTA. f. Conjunt de rems de una nau.
Palamenla. Remi, orum.
ESTAR BAIX Ó SOTA LA PALAMENTA. fr. met. Eslar
subjecte algú à que fassen de ell lo que vullan.
Eslar debajo de la palamenta. Alieni juris esse.
PALANCA, f. Barra, pal de fusta ó ferro pera
alsar ab facilitat cosas de mòlt pes. Palanca. Scutu-
la, ae. || Biga que's posa de part à part de riu pera
passar. Puente de palo. Ponticulus ligneus. [| La
composta de dosfusls, un dret y altre corb units,
que s' usa en las lahonas. Bayal. Yeclis, is. ||
nàut. Pót considerarse aplicable à qualsevol agent
material que contribubeix à qualsevol moviment.
Palanca. Yectis, is. || nàut. botador. || Corda gros-
sa que passa per una corriola que està en la punta
de la vela, y per altra cusida en lo ters de la ver-
ga pera issarla. Palanca. Yectis, is. |) met. Protec-
ció. Apoyo. Palrocinium, ii, castellum, i.
POSAR PALANCAS. fr. Col-locarlas en lo punt de
apoyo pera alsar cosas de mòlt pes.Apalancar. Yec-
tes supponere.
PALANGANA. f. Gibrella pera rentarse las
mans. Aijofaina, palancana, palangana. Malluvia,
ae, pelvis, is.
PALANGÓ. ra. La plaïa que tenen en lo con-
trast, pera comprobar la que hi porlan à marcar.
Parragon. Argentum puríssimum.
PALANGRE, m. Corda de cànem de tres, qua-
tre ó cinch líneas de gruixària, de la qual penjan
de tant en tant altras cordelas ab hams en sos ex-
trems pera agafar congres y peixos grossos. Aquest
art se cala principalment en paratges mòlt fondos
en que nos pót usar dels filats, y eslà sostingut per
dos suros que nadan. Espincl, palangre. Funis pis-
catorius.
PALANGRÓ. m. En lo dialecte dels pescadors
de llevant es diminutiu de palangre. Palangron.
Funiculus píscalorius.
PALANGRERO. m. palangre.
PALANQUEJAR. V. n. mel. No determinarse,
titubejar. Tilubear, vacilar. Yacillo, as.
PALANQUi. m. nàut. Corda, lo cap de la qual
se fica en lo ters de la vela major y trinquet pera
issar. Palanquin. Ad vela levanda rudens.
palatí, m. Nom que's donava als que tenian
ofici principal en palàcio; en Alemanya es títol de
dignitat, que correspon al de capità general. Pala-
tino. Palalinus prínceps. || adj. Cosa del palàcio ó
dels palaciegos. Palaiino. Aulicus, palalinus.
PALATINA. f. Adorno à modo de corba'a que
porlavan las donas al coll en T ivern. Palaiina.
Fascia palatina.
PALATINAT. m. Dignitat y territori dels pa-
latins de Alemanya. Palalinado. Dignitas, ditio pa-
latí norum.
PALATGE. m. ant. pillatge. [| paleig,
PALATÍS. m. Palenque.
PALATRECA. m. y f. Astut, enganyador. Em-
hrollon, embrollador, cachivache, zascandil. Cavil-
lalor, is.
PALAU. m. PALACIQ.
palau de llebras. ant. llas.
PALGO. m. Tablado ahont se col-loca la gent
pera véurer alguna funció. Ara s' anomenan així
'Is aposentos ab barana en los teatros y plassas de
toros. Palco. Parvura tabulatum ludis speclandis
deserviens.
PALEIG. m. Obra de palejar lo blat, etc. Des-
pajo. Purgat io, nis.
PALEJADOR, A. m. y f. Qui traballa ab pala
ó usa de ella. Paleador. Pala laborans.
PALEJAR. V. a. Ventar lo blat ab la pala. Apa-
lear, palear, traspalar, despajar. Batillo niessem
frumentum agitaré.
PALEJAT, DA. p. p. Traspalado. Batillo agi-
tatus.
PALENCH. m. Estacada, clos ó tancat de fus-
ta. Palenque. Repallum, i.
PALENTÍ, na. adj. Natural de, y lo pertan-
yent à Palència ciulat del regne de León en Espan-
ya. Palentino. Palentinus.
PALEOGRAFIA, f. Art de llegir los escrits
antichs. Paleografia. Paleographia, se.
PALEÓGRAFO. m. Qui sab la paleografia.
Paleógrafo. Paleographus, i.
PALER, A. m. y f. Qui paleja en lo forn. for-
ner.
PALÈS, A. adj. PATENT, manifest, PÚBLICH.
À ó EN PALÉs. m. adv. ant. y
PALESAMENT, adv. m. Sens empaig, públi-
cament. Abierlamenie, públicamente, en publico, pa-
ladinamenie. Palàm.
PALESTij NA. adj. Cosa de Palestina, terra
santa, un dels mòlts noms de la Síria. Palestino.
Paleslinus.
PALESTRA, f. Lo lloch ahonl se lluyta ó desa-
fia. Palestra. Palestra, x. ||-Lloch ahont se disputa.
Palestra. Palestra , ae. |1 Teatro ó lloch públich
ahonl s' exercitan los ingenis en la disputa y ar-
gumentació. Palestra. Palestra, íe. || Entre poelas
es lo mateix combat. Lucha , palestra. Palestra ,
ae.
PALET. m. Pedra llisa y pelada que regular-
ment se troba en las rieras. Guija, guijarro, pela-
dilla. Glarea, ae. || Pedra rodona y mòlt llisa. Gor-
ron, morro, morrillo. Rotundus, non asper silex,
lapis. II Cada una de las pedras llisas, rodonencas
y llargarudas que's troban en los rius, rieras y
torrents. Rollo. Silex, icis. || Joch <]ue s' executa
tirant ab un palet à dret senyal. Tejo, hilo. Disci
ludus. II Pedra plana pera jugar à dit joch. Tejo,
tejuelo. Discus, i. || Trosset de test arrodonit pera
PAL
»
jugar a certs jochs. Tejuelo. Testae rolundum frag-
nien.
EMPEDRAR DE PAi.ETS. fr. EnguijanaT. Lapillis
slernerc.
PALETA, f. (1. l'aletilla, paleta. Parva pala. ||
La del l)raser. Badil, badila. Rudicula , te. || ter.
Llossa pera repartir la vianda. Paleta. Ferrea ru-
dicula. II pint. Tauleta ovalada ó quadrada ab un
forat en 1' extrem, en que'ls pintors tenen col-lo-
cals per orde 'Is colors. Tahloza, paleta. Tabella
pictorura. [j Planxa de ferro en forma de fulla de
eura ab que traballan los mestres de casas. Lla-
na, paleta, plana, palustre. Trulla, íe. || ra. mestre
DE CASAS. "
PALETADA. f. La porció de material que cab
en una paleta. Paletada. Trulla plena.
NO DONAR PALETADA EN UNA OBRA. fr. Estar para-
da. No dar pellada. Ab opere vacaré,
PALETET. m. d. Guijarrillo. Glareola, se, la-
pillus, i.
PALETETA. f. d. Paletilla. Parva pala.
PALI. m. ant. capa. || ant. talam.
PALIA. f. Bocí de tela blanca quadrada ab que
's cubreix lo càlzer, pera que no hi cayga res du-
rant la missa. Hijuela, palia. Palla, ae.
PALIACIÓ. f. Dissimulo, pretext. Paliacion.
Paliatio, nis.
PALIADAMENT. adv. m. Ab dissimulo. Pa-
liadamenle. Dissimulatira.
PALIAR. V. a. Dissimular, encubrir. l'aliar,
pretestar. Pallio, vello, as.
PALIAT, DA. p. p. Paliado. Paliatus.
PALIATIU, VA. adj. Se diu dels remeys que
s' aplican à las malallias incurables. Paliativo,
paliatorio, paleativo. Leniens, pallians medica-
mentum. || Capàs de encubrir, dissimular ó pre-
textar. Paliatorio. Palliandi virtute poUens. || m.
Pretex ó excusa pera encubrir ó dissimular. Palia-
tivo, paliacion. Paliatio, nis.
PALICA. f. fam. llengua.
PALIDESA. f. Grogor en la cara de la perso-
na. Amarillez, palidez, palor. Pallor, is. || Debili-
tat que resulta del dejuni. Palidez. Jejunium, ii.
PÀLIDO, A. adj. Groch, descolorit. Amarillo,
pilido. Pallidus.
PALIDÓNIA. f. PALINÓDIA.
PALIERA. f. Lloch ahont se guardan los pà-
lits. Frontalera. Theca, se. || Lo march y guarnició
del pàlits. Frontalera. Frontalis lacinise.
PALILLERA. f. Bossela ó encaix ahont s' asse-
gura '1 palillo. Palillera. Ad tibialia texenda laci-
nia.
PALILLO. m. Canó pera fér miija. Palillo. Ba-
cillus ad caligas texendas. || ant. escuradents. ||
Ploma, etc. pera tocar lo salteri ó altre instrument
y i pal de la ploma de cer. Palillo. Calamus, i.
PALILÓGIA. f. ret. Figura quant la dicció que
acaba una sentència es inicial de la següent. Pali-
logia. Palilogia, se.
TOMO II.
CATALÀ. PAL 261
PALINÓDIA. f. Retractació de tot lo que s' ha
dit ó f(H. Palinodia. Palinodia, se.
cantar la PALINÓDIA. fr. Rctractarse. Cantar la
palinodia. Canere palinodiam.
PÀLIO. m. Insígnia de arquebisbe que consis-
teix en una faixa ab vàrias creus blancas. Palio.
Pallium, ii.
PÀLIS. m. pAlit.
PALI8SA. f. Bastonadas, garrotadas. Pahza;
jabon de Palència. Fustuarium, ii.
DONAR UNA PALissA. fr. Donar bastonadas. Tundir
à palos, dar una tunda. Fustigo, verbero, as.
PALISSADA. f. ant. pallissada.
PÀLIT. m. Adorno del davant de la mesa de
altar. Frontal. Frontis altaris ornamenlum. |1 ant.
talam. y adj. PALIDO.
PALITOCH. m. Pal petit y tosch. Paliioque,pa-
lilroque. Rudis, parvusque sudes.
PALITROCAS. m. y f. Se diu del subjecte des-
preciat de sí, peresós, mal acondicionat. Zopo, zo-
quele, churrigurri, zàmpalo. Hebes, etis.
PALL. m. ant. pal.
PALLA. f. La cama del blat y altres grans seca
y separada de la espiga. Paja. Palea, se. [] Lo que
queda desprès de la batuda, i^a/a. Palea, se. || met-
Qualsevol cosa lleugera, de poca entitat ó consis-
tència. Paja. Inanis, levis res. [| met. Lo inútil ó
rebuig en qualsevol matèria, à distincció de 1' es-
cuUit. Paja. Rejectanea, orum. |1 Qualsevol brossa
ó aresta petita de herba, etc. Paja. Stupula, se. []
La de ordi à mitj bàtrer. Pelaza. Leviter detrita
pallea.
PALLA DE CAMELL. Certa espécic de jonch olorós
y medicinal. Esquinante, esquinanto, paja de Meca.
OíBcinalis juncus.
PALLA DE LLIT. La que serveix de llit. Paja de la
cama. Stramen, inis.
PALLA DE OR ó PLATA. Barreta de or ó plata en
brut. Riel. Strigilis, is.
PALLA DE sÉGOL. Centcnaza. Secalis palea. [j met.
EMPALL.
PALLA LLARGA. La de sègol que se separa de la
espiga sense bàtrerlo. Bdlago, paja larga. Stipula
pallea. || pallanga.
PALLA VELLA. GANANCIA.
BATRER PER LA PALLA. fr. Traballar sense profit.
Trabajar de ò en valde. Laterem lavare; operam
perdere.
DORMIR A LA PALLA. fr. Sér descuydat. Dormirse
en las pajas. Dessidiosum, seguem esse.
NO HAVER DONAT MAY PALLA NI CIVADA i ALGÚ PER
FALTA DE MORRAL, fr. fam. ab que's denota no conèi-
xer à algú ó no haver tingut tracte ab ell. No ha-
berle echado ú uno paja ni cebada. Haud nosse. |]
Reprèn à qui gasta massa llibertat. ^Enqué bodegon
hemos comido juntos? ^Undenam tibi mecum tanta
familiaritas?
NO ESTROPESSAR EN PALLAS. ff. met. fam. No fér
cas de cosas leves, no embarassarse en cosas de
33
262
PAL
DICCIONARI
PAL
poca substància. Sin mirar, reparar, tropezar, pa-
rarse en pelillos. Flocos nihili facere.
NO PESAR UNA PALLA. fr. met. Sép cosa de poca
importància. No pesar una paja. Nullius ponderis
esse.
POSAR PALLA A LA ESQUELLA, fr. met. Fér Callar à
algú en la conversació, deixantlo sense saber que
respóndrer. Alarugar ; cerrar, tapar la boca;poner
un lapabocas. Mutum, elinguem aliquem reddere.
TOT ES PALLA. fr. loc. fam, contra aquell que par-
la mòlt y sense substància ni fonament. Todo eso
es paja. Meraesunt nugse.
uMPLiR DE PALLA. fr. met. Introduhir cosas de
poca substància entre las importants, Meter ripio.
Infarcire verba.
VÉÜRER UNA PALLA EN LOS ULLS DELS ALTRES, Y NO
VÉURER UNA BIGA EN LOS SEUS, Ó VÉURER UNA PALLA
DAMUNT DELS ALTRES Y NO VÉURER UNA BIGA DAMUNT
sÈu. ref. Explica ab quanta facilitat se reparan los
defectes dels altres y 's descuydan los de cadahu.
Ver la paja en el ojo ajeno, y no ver la biga en el
suyo. Yidet festuculam in oculo fratris sui, et tra-
bem in oculo suo non videt.
FALLADA, f. Decocció de palla y sagó que's
dóna à las cabalcaduras pera engreixarlas. Paja-
da. Paleatum pulmentarium.
PALLANGA. m. fam. Perxa, persona alta y
prima. Varal, paja larga, perigallo, langarulo, ta-
garote, gambalua, gansaron. Homo procerus, pro-
longus.
sÉR UN PALLANGA. fr. fam. Sér mòlt alt y prim.
Ser mas largo que mayo. Perlongum gracilemque
esse.
PÀL-LAS. f. rait. MINERVA.
PALLASSO, m. Graciós entre volatins. Arle-
quin, payaso. Mimus ridiculus.
PALLATER. m. robaveller. || Qui trafica ab
palla. Pajero. Asportatorpaleie. || paller. [| regató.
PALLER, ra. Munt de palla sostingut per un pal
en lo centro. Almear, almiar; niarà. Palearium, ii.
II pallissa. II REGATÓ. || ROBAVELLAYRE.
PALLERA. f. S' aplica à la forca que serveix
pera girar la palla. Pajera Furca pallearia.
PALLERIA. f. Botiga ó parada de robaveller.
Ropavejeria, roperia. Scrutarium, ii. || L' art ú ofi-
ci de paller. Ropavejeria. Scrutarium vestium ars.
PALLETA, f. d. Pajuela, pajilla, ica, ita. Mi-
nuta palea. || brusca. || ant. lluquet. || pi. Joch de
sort. Pajas. Paleae, arum.
PALLETA DE OR. Grauet de or que's troba en las
minas, etc. Grano. Auri brachteola.
PALLETA ENVESCADA. VERGA DE VESCH.
FÉR Ó TRÀURER Ó JUGAR A PALLETAS. fr. Fér SOrtS
sobre alguna cosa, amagant tantas pallas desiguals
quants són los jugadors, y guanya qui trau la mès
llarga. Echar pajas. Stipulis sortem quaerere.
POSAR ó TENIR PALLETA A ALGÚ. fr. fam. Teuirli
quimera. Tener hipo, ojeriza, tirria, enemiga. In-
fensum alicui esse.
TIREM 1 PALLETAS? leC. DONARSE LAS MANS.
PALLIA. f. ant. Vestits que distribuhian los
prínceps à sos magnats. Pallio. Pallium.
PALLIFORROS. m, pi. perifollos,
PALLISSA, f, Lloch abont se guarda la palla.
Pajar. Palearium, ii. || Lloch al costat del estable,
pera tenir la palla à ma, Pajar, pajera. Palearium,
ii, Ij met, PALisA, II Lloch ó depósit de herba seca.
Henil. Foenile, is,
PALLI8SADA. f. Estacada. Estacada, empali-
zada. Vallum, i.
PALLÓ. m. PALLOLA.
PALLOFA. f. etc. PELLOFA.
PALLOFASSA. f. ter. brosa.
PALLOL. m. payol.
PALLOLA. f. La quantitat de or ó plata afina-
da que resulta del ensaig, ab la que s' averigua de
quina lley es. Palíon. Aurum vel argentum pur-
galum.
PALLÓS, A. adj. Lo que es de palla ó ne té
mòlta. Pajoso. Palearius.
PALLOSETA. f. pelloseta.
PALLOT. m. La palla despreciada que's posaà
pudrir. Suelos, pajuzo y pajuz, p. Ar. Rejectanea
palea.
PALLUCAR. V. a. Aprofitar las micas com fan
las gallinas buscant. Pellizcar. Subripio, is.
PALLITGH. m. La primera palla que's trau de
la batuda. Paja. Palea, ae.
PALLÚ8. m. Lo rebuig ó lo que queda de la
palla llarga. Pajaza. Stranem paleatum. || tonto,
ganàpia,
PALM. ra, PAM.
PALMA, f . Rara del palraer compost de fullas
de un peu de Uaich col-locadas al costat: s' usa
en la festivitat del diumenge de rams. Palma. Pal-
raa, se. \\ Cada una de las fullas de que's compon
dit rara. Palma. Palma, ae. || palmell. [| palmer,
palmera, II La part del casco de la bèstia desde la
segona tapa fins à la quarta. Palma. Equi ungulae
pars. II Insignia del triunfo, de la victòria y del
martiri. Palma. Palma, ae. || La mateixa victòria ó
triunfo. Palma. Palma, ai. || f. pala. 6.
PALMA-CRisTi. Planta de sis peus de alsària, gros-
sa, llenyosa, vuyda, plena de rams per la part su-
perior, y cuberta de una pols blanca que apar fa-
rina. Palma-Cristi, y ricino vulgar. Palma-Cristi,
ricinus vulgaris.
ALCANSAR LA PALMA. fr. Lograr lo primer lloch.
Aleanzar la palma. Primus palmam agere.
DONAR LA PALMA. fr. Coufessar per superior à al-
gú. Dar la palma ó la bandera. Cedere alicui ; lo-
cura dare.
PORTAR EN PALMAs. fr. met. Complàurcr, donar
gust à algú. Llevar ó traer en palmas. Alicui omni-
nò indulgere.
PORTARSE 'n la PALMA. fr. Meréixer V aplauso ge-
neral, aventatjar. Llevarse la palma ó lo mejor. Cae-
terispraestare; palmam ferre;bravium adipisci.
i
É
PAL CATALÀ.
PALMADA. f. Cop donat ab lo palmell de la
ma. Palmada. Alapa, ae. |I pi. Picament de mans.
Palmadas,palmoteo. Imbrex, icis; manuura plausus.
DONAR PALMADA. fr. ant. nàut. Símbol de compro-
mís de fidelitat del mariner à sòn capità equiva-
lent à escriptura pública. Dar palmada, comprome-
terse, ajustarse. Fidem praestare.
PALMAR, m. PALMERAR. || Lo que pertany al
pam y à la palma. Palmar, palmario. Palmaris. ||
S' aplica à la paret mitjera. Medianera. Communis.
I) V. a. APAMAR.
PALMARI, A. adj.Clar, evident, manifest.
Palmario. eridente, obvio, palente. Obvius.
PALMÀ8. m. Instrument format del cap de la
carda ó la mateixa carda, pera tràurer suaument lo
pel al panyo. Palmar. Di'psacus, i.
PALMATE JADOR Ó PALME JADOR. m . En-
tre estampers tros de fusta quadrada de quatre dits
de ample y un de gruix ab que s' iguaian las lletras
de motllo, posantlo sobre de ellas, y picant suau
ab un martell. Tamborikte. Typographica tabula
aequare.
PALMATEJAR Ó PALMEJAR. v. a. Entre
estampers posar iguals las lletras del motllo ab lo
palmejador. Tamborilear. Typos ictibus aíquare.
PALMATÓRIA. f. Candelero ab mànech. Bu-
jia, palmatoria. Manuale candelabrum. | ant. Her-
ba. CANYAFERA.
PALMEJAT, DA. adj. S' aplica als peus dels
aucells, com ocàs, ànechs, etc. que tenen los dits
units ab una membrana. Palmeado. Digitis pellica
conjunctio. || f. bot. Nom que's dóna à la fulla que
's divideix en vàrias rallas divergents lins lo mitj
ó un poch mès avall, com la de la passionera bla-
va. Palmeada, palmiforme. Palmiformis.
PALMELL, m. L' interior de la ma desde la
munyeca fins als dits. Palma. Vola, palma, ae, hir
indecl.
COM AB LO PALMELL DE LA MA. m. adv. Fàcilmeut.
Como por la palma de la mano. Facilè.
UNTAR LO PALMELL DE LA MA. fr. met. Douar di-
nerspera móurer à fér alguna cosa. Untar; untar
el carro ó las manos. Muneribus delinire; pecunia
demulcere.
PALMER. m. Lo qui per vol, devoció ó peni-
tencia visitava 'Is llochs sants de la Palestina. Pal-
mero. Pius locorum Palestinse sanctorom peregri-
nus. II y
PALMERA, f. Arbre del Àssia y Àfrica, culti-
vat en vàrias parts de Espanya, de uns quaranta
peus de alt, de flors blancas que naixen en la ar-
rancada de las fuUas, y detràs de ellas en las fe-
mellas naix lo fruyt dit dàtil; produheix las flors
femellas en diferent cama que las mascles, y no
pi'oduheixen fruyt si no hi ha à certa distància un
arbre de flors mascles ó no li lligan las flors mas-
cles, que 's cullen en enfiladas pera dit efecte.
Palma, palmera. Palma, ae. || Qui cuyda de las
palmas. Palmera. Palmarura curator.
PAL 263
PALMERAR. ms Lloch plantat de palmeras.
Palmar. Palmelum, i, palmar, is.
PALMETA. f. d. lalmila. Palmula, ae. || Féru-
la ; paleta ab forats ab que'ls mestres castigan als
noys en lo palmell de la ma. Férul•i, palmeta, pal-
matoria. Ferula, ae. || y
PALMETADA. f. Cop donat ab la palmeta.
Palmeta. Ferulae ictus. |1 L'acle de picar ab lo pal-
mell de las mans, com sól ferse per aplaudir. Co-
queta, palmoteo. Manuum plausus.
PALMÍPEDO, A. adj. Se diu del aucell que
nada com 1' ànecli. Palmipcdo. Palmipedus.
PALMIRENO. m. Herba, roldó, sumach.
PALMOTEJAR. V, n. Picar de mans per re-
gosilj ó aplauso. Palmitaar, palmear. Manibus
plaudere.
PALMOTEJAT, DA. p. p. Palmeado. Mani-
bus plausus.
PALOMA. f. Aucell. COLOM. II nàut. Dos gassas
que passan per la verga, ahont se fan fermas las
ostagas pera issar. Paloma del recamento mayor y
trinquete. Funes nautici quidara. || f. Tros de lli-
bant que passan los corders de cap à cap del fil
pera ferli càurer las areslas y pulirlo. Pulidor.
Funis filo laevigando.
BLANCH COM UNA PALOMA. loC. BLANCH COM UNA TO-
PA DE NEU.
FINS LAS PALOMAS TENEN FEL. rcf. DCUOta qUC UUa
persona per quieta y mansa que sia, disgusta tam-
bé algunas vegadas. Cada pajariío tiene su huja-
dilo: cada pajarilla tiene su higadilla: cada pa ja-
rillo tiene su higadillo. Eliam capillus habet um-
bram suara; formicse suae bilis inest.
PALOMADURAS. f. pi. nàut. Las costuras
que 's fan de la vela ab relingas de distància. Pa-
lomaduras. Yeli suturae.
PALOMAR, adj. FIL DE EMPALOMAR. || m. ant.
GABIER.
PALOMBO. m. Peix de mar. Paslinaca,frigon.
Pasti naca, le.
PALOMER. m. ant. mariner. .
PALOMERA. f. nàut. ant. vela.
ESTAR LA NAU AB LAS PALOMERES LLARGUES, fr.
nàut. ant. Estar la nave con las velas enjuncadas.
Tensa vela esse.
PALOMÍ. m. ant. colomí.
PALOMIDA. f. Peix semblant à la tunyina, y
té la cua partida. Palomo, palomida, palomela.
Piscis thynuo similis.
PALO SANTO. m. Arbre que 's cria en la Ja-
mayca, y pertany à la família de las rutàceas.
Gaayaco, palo sanlo. Guayacuin ollicinale.
PALOT. m. La línea grossa per la qual se co-
mensa à ensenyar de escríurer. Palote. Linea lit-
terarum rudior.
PALP. m. L' acte de palpar. Tiento, palpadura,
palpamienlo. Tactus, attaclus, us, tactio, attiecla-
lio, nis. II TACTO.
PALPABLE, adj. Lo que 's pót palpar. Palpa-
264 PAL DICCIONARI
ble. Attrectabilis, palpabilis. | Clar, patent. Palpa-
ble; palmario. Manifestus.
PALPABLEMENT. adv. m. Clara, patent-
ment. Palpablemente. Manifestè.
PALPADOR, A. m. y f. Qui palpa. Manosea-
dor, palpador, palpateador. Palpator, is.
PALPAMENT. m. PALP.
PALPAR. V. a. Tocar ab las mans. Palpar,
Palpo, as. II Examinar alguna cosa tocantla. Tentar.
Tactu experiri. [| Tantejar, anar à las palpentas, à
las foscas. Tentar, palpar, andar d tientas. Palpo,
as. II met. Véurer ó conèixer clar. Palpar. Eviden-
ter cognoscere.
PALPAT, DA. p.p. Tenlado,palpado.fdi\}^ai[\is.
PALPAYRE. m. Qui palpa ó es aficionat à pal-
par. Manilargo. Palpo, nis.
PALPEBRA Ó PAUPERA. f. La pell guarni-
da de pel que tapa 1' ull y s' obra y tanca. Pdrpado.
Palpebra. jl pestanya.
PALPENTAS. (a las) m. adv. Palpant, sense
llum. A tienias, à ó por el tiento. Tactu.
anar i.LAS PALPENTAS. fr. Obrar sense coneixe-
ment de la cosa ó à bulto. Andar d tientas. Incertis
raanibus palparé.
PALPÏS. m. Tros de carn sens os, tendrum ni
nirvi. Pulpa. Pulpa, ae. || La tallada de carn de la
part que es mès forta. Pulpeia. Fruslulum car-
neura. || La part carnosa y rodona de algun mem-
bre, regularment en los brahons, muscles, etc.
Molledo. Pars carnosa membrorum corporis.
PALPITACIÓ, f. y
PALPITAMENT. m. Baliment, agitació del
cor y de las arterias. Palpitacion, pulsacion. Pal-
pitatio, nis. II Moviment involuntari y trèmul de
algunas parts del cos. Latido, palpitacion. Palpi-
talio, nis.
PALPITANT. adj. Lo que palpita. Palpitante.
Palpitans.
PALPITAR. V. n. Tremolar, móurerse contí-
nuament. Palpilar. Palpilo, as. || Agilarse alguna
part del cos interiorment ab moviment trémulo é
involuntari. Palpitar. Palpito, as. || Aumenlarse la
palpitació natural del cos per algun afecte del ani-
mo. Latir, palpilar. Palpito, as.
PALPOTEJAR. Y. n. Anar à las palpentas. Ir
a tientas. Palpo , as.
PALTRIGADA. f. TREPITJADA.
PALTRIGAMENT. m. trepitjament.
PALTRIGAR. V. a. trepitjar. || esgrunar, es-
MICAR, ESBOCINAR.
PALUDAMENT. m. Yestit militar que usavan
los romans. Paíwcíamenío. Paludamentum, i.
PALUIXELL. m. ant. Tela. Tela. Tela sic
dicta.
PALUMBO. m. Peix, espècie de ostra, de tres
polzadas de llarch y mès de dos y mitja de am-
ple, las closcas iguals y ralladas, sens ulls ni po-
tas, las escalas agudas y alsadas, y en lo ventre
té una espècie de canonet. Glauca. Glaucus, i.
PAM
PALURDO. m. Terme de despreci que 's d'u
de un rústich ó grosser. Palurdo. Palurdus, i.
PALÜT. m. PELUT. 2.
PAM. m. La distància que hi ha desde la punta
del dit pólzer fins à la del petit, oberta la ma, y
també la octava part de la cana. Palmó. Palmus, i.
II Joch en que tirant unas monedas contra una pa-
ret, guanya qui acerta à fèr anar la seva un pam
prop de la del altre. Palmó. Ludus ad mensuram
palmi. II fam. pamet.
PAM CURT. Mida de pam escàs. Palmito. Palmus
pa reus.
PAM DE TERRA. Petit espay de ella. Palmó de tier-
ra. Terrae brevissimus tractus.
PAM NE VAL CANA. exp. Explica '1 valor y esti-
mació de algunas cosas, acorapanyantlas ab altres
majors, però menos estimables. Mas vale onza que
libra, ó mas vale onza de sangre, que libra de amis-
tad. Sat si bonum est ; praevalet uncia pro pondo.
AB UN PAM DE LLENGUA, loc. Manifesta la ànsia ó
afany ab que 's fa alguna cosa. Con un palmó de
lengua, ó con la lengua de un palmó, ó con un pal~
mo de lengua fuera. Anxiè.
AB UN PAM DE ORELLAS. ff. met. Ab mòlla atenció.
Con las orejas tan largas. Arrectis auribus.
AMIDAR A PAMS. fr. que à mès del sentit recte
significa tenir ben examinada y coneguda alguna
cosa. Medir à palmos. Apprimè perpendere.
ANAR i PAMS. exp. Assegurarse, saber bè una
cosa. Medir à palmos. Perspicere, animadvertere;
cautè procedere.
DEIXAR AB UN PAM DE NAS. fr. Explica que algú
ha quedat burlat en alguna pretensió que creya
segura. Dejar con tantas ó con un palmó de narices.
Spe fraudare.
FÉR UNÓ ESTAR AB UN PAM DE ORELLAS. fr.ESCOllar
ab mòlta atenció. Abrir tanto oido. Aures arrigere.
FÉR UN PAM DE MORROS, fr. fam. Manifestar enfa-
do y resentiment ab la cara. Estar con tanta jeta.
Torva facie iram ostendere.
GUANYAR DE PAM EN PAM Ó PAM PER PAM. fr.
Guanyar ab mòlta dificultat lo terreno que 's dis-
puta. Ganar à palmos ó palmó d palmó. Per palmos,
pedetentim, lentè acquirere.
NO TENIR PAM NI QUART. fr. met. NO TENIR CAP NI
CENTENER. |1 NO TENIR PART NI QUART.
OBRIR UN PAM DE ULLS. fr. met. Eslar algú ad-
vertit, ab cuydado y vigilància pera que no'l en-
ganyen. Abrir elojo, eslar ojo avizor, despabilar ó
despabilarse los ojos. Intentura esse.
POSAR UN PAM DE GREIX. fr. met. Complàurerse
mòlt en alguna cosa. Regodearse, deleitarse; banar-
se en agua rosada. Oblector, delector, aris.
PARLEM A PAMS. loc. ab que 's prevé que es me-
nester explicarse clar, y dir sòn parer ó intenció
clarament sobre la matèria de que 's tracta. Hable-
mos claro. Apertè agamus.
QÜEDARSEAB UN PAM DE BOCA. fr. QUEDAR FÉT UN
BABAU.
PAM
CATALÀ.
PAN
265
TENia AMIDAT DE PAM EN PAM. fr. TENIR APAMAT.
TENIR TRES PAMS DE BARBA. fr. met. Sér Vella la
notícia que 's conta. Tener muleias ó lantas barbas.
Jam invaluisse.
TRAURER UN PAM DE LLENGUA, fp. Afanjaise exces-
sivamenl en la execució de alguna cosa. Sacar
una cuarta de lengua. Lingua aliena dicere.
PAMACARI. m. Atleta que combatia en los
jochs gimnàslichs. Pamacario. Pammacharius.
PAMAR. V. a. APAMAR.
PAMEMA. f. Cosa de poca entitat à que s' ha
volguí donar impor.ància. Pamema. Futilis res.
PAIUET. m. d. fam. Lacarà hermosa de alguna
persona. Palmó, palmiío. Os, oris, facies, ei.
PAMPA. f. PÀMPOL. II Soroll qne's fa pegant ab
la ma tancada en la barba. Sopapo. Alapa, ee.
PAMPALLUGAS. f. pi. Llumeneias dels ulls,
que privan lo distingir los objectes. Telaranas en
los ojos. Oculorum caligo.
FÉR PAMPALLUGAS. fr. Fér sombra algú, posantse
devanl del llum y moventse. Hacer sombrajos. Va-
ga umbra lucem obiegere.
FÉR PAMPALLUGAS LOS ULLS, Y TENIR PAMPALLUGAS
EN LOS ULLS. fr. mel. Turbarse la vista. Hacer los
ojos telaranas. Caligare.
PAMPANA. m. fam. orat, tonto. || Yeu jocosa
que s' usa familiarment pera significar una gran
dignitat ó autoritat imaginària. Archipàmpano. Jo-
cularis dignitalis, commentilium nomen.
PAMPARRUANA. m. perdut, vagamundo.
FÉR LA PAMPARRUANA. fr. Yagamundejar. Haraga-
near, holgazanear. Otior, aris.
tocarse la PAMPARRUANA. fr. fam. Estar ociós lo
qui té que fór. Estar ó eslarse mano sobre mano.
Ferias agere.
PAMPINELLA. f. Planta de camas de un peu
y mitj de llarch, altas, rojenjas, cantalludas, ra-
mosas y vestidas de fui las compostas de altras ro-
donas y dentadas pel marge; en lo cim naixen
las flors pelitas y à poms; lo fruyt quadrat y pun-
xagut, y las llavors petitas, llargas, de color pardo,
amargas y olorosas: las fullassón medicinals, y s'
usan per enciam, y 'Is grops de las arrels servei-
xen pera tenyir de roig. Pimpinela. Bipennella, ad.
PAMPLINA. f. Cosa frívola, inútil. Pamplina,
pampringada. Futilis res.
PAMPLONÉS, A. adj. Natural de y lo pertan-
yent à la ciutat de Pampalona, capital del regne de
Navarra. Pamplonés. Pampelonensis.
PÀMPOL, m. La fulla de la parra ó cep. Pàm-
pana, púmpano. Parapinus, i. || Planxa de llautó ó
de coure, que's posa en la verga de las llumeneras
pera que no danye '1 llum. Volante, pantalla, üm-
bella lucernis. 1| pampolatje.
AL CAURER LOS PÀMPOLS, fr. AL CAURER LA FULLA.
PLE DE PÀMPOLS. Pampanoso. Pampinosus.
PAMPOLATGE. m. Abundància de pàmpols.
Pampanaje. Copia parapinorum. || mel. Fullaraca,
adorno excessiu en lo exterior de las cosas de poca
entitat ó conseqüència. Pampanaje. Superfluus or-
natus.
PAMPOLINA. f. Tela mòlt prima ab pichs y
filagarsas, y ab mescla de llana, seda ó herba. Pa-
pelina. Sublilissima tela.
PÀMULA. f. PROPÒSIT, RESOLUCIÓ.
PAN. m. PA.
PAN PORCiN. m. ant. Herba, pa de porch.
PANA. f. PANNA.
PANACEA, f. Nom que donan los apotecaris à
algunas medicinas que s' administran en polvos ó
píndolas per tenir eficàcia pera vàrios mals. Pana-
cea. Panacea, ae.
PANADA. f. EMPANADA.
BONA PANADA Y MALA PRÀTIGA, PLAHER Y BÉ ES RÓM-
PRERLA. refr. Que fà véurer la ventatja de apariar
las mala.s costums ó pràcticas. A la mala coslumbre
quebrarle la pierna. Cacoethes non spernere ca ve.
PANADELLA. f. planta, paradella.
PANADER, A. m. y f. FLEQUER.
PANADERIA. f. FLECA, PASTIM.
PANADETA. f. d. PasieUllo, pasielüo, paste
lejo. Arlocreasminutum.
PANADÍS. m. Naixedura, rodadits. Panadizu,
panarizo. Reduvia, se.
PANAGAL. m. peix. serra.
PANAL. m. BRESCAS.
PANALLET. m. d. panellet. || padrastre, re-
pèl. II BORREGO.
PANALLÓ. m. ter. panellet. || ler. empanada.
PANALS. m. pi. ter. cenill.
PANARDADA. f. Cop de panart. Alfanjazo.
Acinace illalum vulnus.
PANAROLA. f. Insecte, colxinilla, marieta,
pastoreta, baconet, cuca de la Mare de Dèu. Cochi-
nilla, puerca, cucaracha, porquela. Blatta, aj. || In-
secte semblant al grill. Curiana, corredera, cuca-
racha. Forcellio, nis.
PANARRA. adj . fam. Gran menjador de pa. Pa-
niego, comedor de pan.l'anis vorator, edax. || met. Ne-
ci, rudo. Sandio, panarra, bolonio, zafio, mamaca-
llos, zambombo, porro, zamacuco, zamarro. Bardus.
PANARRADA. f. Necedat. Sandez, pampirola-
da, panderada. Ineptiae, arum.
PANART. m. Alfange, cimitarra. Cimilarru,
alfanje. Acinaces, is.
PANÀS, SA. adj. fam. panarra, neci.
PANAT, DA. adj. Panado. Panosus.
AYGUA PANADA. Ayguaab una crosleladepa torrat.
Àguapanada. Aqua panosa.
PANÀTICA. f. Provisió de pa. Panàtica. Em-
bola, ai; panis copia.
PANATXO. m. pandatxo.
PANGRACI. m. poet. Yers compost de dos tro-
(jueos y una síl-laba mès. Pancracio. Pancras.
PANCRÀS. n. p. de home. Pancracio. Pancra-
tius, ii.
PÀNCREAS, m. anat. Cos glandulós en la part
inferior del ventrell, ahont s' engendra 'I such
266
PAN
DICCIONARI
PAN
pancreàtich, y per un conducto que surt d' ell va
al budell primer. Pàncreas. Pàncreas, atis.
PANCREÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent al
pàncreas. Pancrdtico, pancreàlivo. Pancreaticus.
PANDATXERA. f. Vanitat, presumpció. Pe-
nachera, penacho. Elatio, nis, 1| cimera.
PANDATXO. m. Plomall ó altre adorno so-
bre'l cap. Penacho. Crista, ae. || Cada una de las
Uencas llargas de paper que'ls noys posan à cada
costat de las gruas per adorno. Gallardete. Aplaus-
tra papyracea in volatilibus cometis. || met. pan-
DATXERA.
PANDECOSTA. f. ant. pentecostes.
PANDECTAS. f. pi. Recopilació del dret civil
que'l emperador Justinià posà en los cinquanta lli-
bres del digest. Pandectas. Pandeclae, arum.
PANDÉMIA. f. Malaltia que ataca à tots los
animals de un poble. Pandemia. Pestis omnibus
populi animalibus communis.
PANDERET. m. d./'onderefe.Tympanum minus.
PANDERO. ra. tamborí. || Instrument format
de un riscle cubert de pell à modo de un sedàs,
que adornat ab cascabells, castanyolas, etc, sesól
usar en los balls de las aldeas. Pandero, adufe,
andullo. Tympanum, i. || m. Se diu de la persona
que'l toca. Panderetero. Tympanites, is.
EN BONÀS MANS ESTÍ 'l PANDERO. refr. Denota la
confiansa en la capacitat de algú. EsM el pandero en
manos que lo sabran bien tocar. Non inepte agit.
PANDILLA. f. Gavella, bando, complot. Pan-
dilla. Fàctic, nis.
SÉR DE LA PANDILLA. fr. Pertànyer à la lliga ó
reunió de gent que forman la pandilla. Ser de la
pega. Ejusdem furfuris esse.
PANEDÍS. m. NAIXEDÜRA.
PANEDÓ. m. ter. panada.
PANDO, A. adj. ríeso. Ereclus.
PANEGÍRICH. m. Oració retòrica en alabansa
de algú. Panegirico. Panegiricus, i. |1 Alabansa,
elogi. Panegirico. Encomium, ii, panegyris, is. |J
adj. Pertanyent à la oració panegírica. Panegirico.
Panegiricus.
PANEGIRISTA. m. Qui íà ó recita panegí-
richs. Panegirista. Panegirista, ae. U met. Lo qui
alaba à algú en conversa particular. Panegirista.
Prseco, nis.
PANELL. m. Llansa de ferro ò bandera pera
senyalar los vents. Veleta. Ventorum index. || Lo
de figura de home ó altre animal, etc. Giralda.
Statua ventorum index. | batiport.
PANELLET, m. d. de pa. Panecico, illa, ito.
Pastillus, i. (I Lleminadura à modo de panet mòlt
petit pastat ab ous, sucre y altres ingredients, Bo-
llo. Pastillus ovis et saccharo subactus. || Llemina-
dura mòlt delicada y feta de sucre sol que imita la
figura de un panet mòlt petit. Periquillo. Bellaria
parva et levis ex saccharo.
PANER. m. Cove, cistell, canastra. Canasto.
Galatus, is.
PANERA, f. Cove 6 cèrcol entreteixit de corda
pera tenir lo pa. Cesta, panera. Panariolum, i. ||
CISTELLA. II Espècie de cistell pla menos ample de
boca que'l paner. Canasta. Canistrum, i.
PANERADA. f. Lo que cab en una panera.
Cestada, canastada. Quod corbis capit.
PANERET. m. d. Canastillo, canastilla. Canas-
tellus, i. II Lo en que las donas tenen la feyna. Ta-
baque. Fiscella, ae.
FÉR LO PANERET. fp. Preveuir la roba pera la cria-
tura que ha de nàixer. Hacer canastilla. Infantiles
panniculos pararé.
PANÉ8. m. y adj. nàut. Popel, qui cuyda de la
popa ò cosa pertanyent à ella. Popel, oficial de po-
pa. Puppis praefeclus, puppeum.
PANE8CAL. m. ant. nàut. Barcos pera trans-
portar víurers ó pa. Panescal. Naviscommeatuum.
PANFIL. m. ant. Barco inmediatament inferior
primer à la drómona y després del sigle XIY à la
galera. Panfilo. Navissic dicta.
PANICER. m. ant. panader. 1| panarra.
PÀNICH. adj. Sens fonament, terror panich.
PANÍS. m. Planta que apenas se distingeix del
mill sinó en que té'l gra mes petit y en espiga, y
lo mill en ramellet. Panizo, canota, mijo grande.
Panicum, i. || ter. blat de moro.
PANISSA. f. ABANINO.
PANISSER. m. PANARRA. 1.
PANISSOLA. f. PANÍS. II SABONETAS. || PaUÍS
borl, herba que fà una espiga plena de uns com à
fils aspres ab que s' agarra fàcilment à la roba.
Amor de hortelano ; filàntropos, adacilla. Philan-
tropos, i.
PANNA. f. Penca, tros pla y regularment
Uarch : com panna de glas, de suro, etc. Témpano,
pana, panes. Tympanum i. || Tela de cotó semblant
al vellut. Pana, felpa. Pannus villosus.
PANÓ. m. PENDÓ.
PANOLLA Y PANOTXA. f. Espiga del blat de
moro. Mazorca, panocha, panoja. Pamila, ae.
PANORAMA, m. Gran quadro circular dispost
de tal modo que 1' espectador col•locat en lo centro
véu los objectes representats com se veurian si
desde una altura descubrís tota una gran y vistosa
eslensió de terreno. Panorama. Panoramma. ||
Gran y vistosa estensió de terreno. Panorama. Pa-
noramma, tis.
PANQÜET. m. ant. panescal.
PANSA. f.Rahimescaldatab lleixiu ysecatalsol.
Pasa. Astaphis, idis, uva passa. || Crosteta de mal
que sòl eixir als llabis. Escupidura, pupa, escu-
petina. Papula, ae. || Espècie de afeyt que usavan
las donas, y tenia aquest nom perquè 's feya ab
dits rahims. Pesa. Fucus uvis passis confectus.
PANSIMENT. m. enmustehiment.
PANSIR. V. a. Secar alguna cosa al sol. Pasar.
Solé exsiccare. || v. r. Tornarse pansit. Acorcharse,
pasarse. Solé exsiccari. || met. Arrugarse la cara.
Àvellanarse, arrugarse. Exaresco, siccesco is. ||
PAN
CATALÀ.
PAN
261
I
I
met. APLAQDiESE. fi Assecaisc, ariugarse las fiuy-
tas, y à imitació de ellas altras cosas. Pasarse.
Masceresco, is.
PANSIT, DA. p. p. Pasado. Marcidus. | adj.
MÚSTICn, ARRUGAT.
PANTAIX. m. PANTEIX.
PANTÀIXER. V. n. PANTEIXAR.
PANTALON, m. Calsas llargas que arriban
fins als peus. Pantalon ó panlalones. Bacca;, arum.
PANTAN Y PANTANO. m. Lloch ó siti ahont
s' arreplegar! lasayguas, formant un estany fangós.
Trampal, pantano. Lacus, us. || Dificultat, obsta-
cle, impediment gros. /'aíiíano. Obstaculum, i.
PANTANÓ8, A. adj. Lloch que abunda de
pantanos. Lagunoso, pantanoso, palustre,paludoso.
Paludosus.
PANTEIX, m. Fatich. Resuello, resoplido, re-
soplo. Anhelitus, us.
PANTEIXAR. V. n. Respirar ab violència per
cansanci. Hipar, resollar. Anhelo, as.
PANTEON. m. Magnífich temple de Roma de-
dicat à Júpiter venjador per Agripa, gendre de Au-
gusto: vuy se diu santa Maria la Rotunda. Panieon.
Pantheon, i. |1 Bóveda rodona y magnífica perade-
positar los cossos dels prínceps en urnas precio-
sas. Panteon. Pantheon, i. \\ Urna de pedra precio-
sa ahont solen enterrar personas distingidas. Lu-
cillo. Urna sepulchralis.
PANTERA, f. Ossa; animal fer y mòlt lleuger.
Pantera. Panthera, se.
PANTOFA Y PANTOFLA. f. Xinella. Pan-
tu{lo, chinela. Crepida, solea, ae.
PANTÓFIL. adj. Amich de tot. Pantófilo. Pan-
tophilus.
PANTÓMETRA. f. Compàs de proporció com-
post de dos reglas de metall unidas de modo que
pugan obrirse à manera de compàs: desde sòn eix
se tiran diferents líneas reclas en una mateixa di-
recció en una y altra regla, y serveix pera trobar
las proporcions que 's necesitan buscar en altras
líneas. Panlómelra. Pantoraetra, ae.
PANTOMIMA, f. Representació per üguras y
gestos sens parlar. Pantomima. Pantomima, se.
PANTOMIMER. m. PANTOMIMO.
PANTOMÍMICH, ca. adj. Lo pertanyent à la
pantomima y al qui la representa. Paniomimico.
Pantomimicus.
PANTOMIMO. m. Qui representa panlomi-
mas. Pantomimo. Pantomimus, i.
PANTOMINA. etC. f. PANTOMIMA.
PANTORRILLA. f. Yentrell de la cama. Mo-
lledo, pantorriUa. Sura, ai.
PANTORRILLERA. f. Mitja que 's posa sota
pera abultar las pantorrillas. Pantorrillera. Ad su-
rae specie augendam tibiale.
PANTORRILLUT, DA. adj. Qui té las pan-
torrillas mòlt grossas. Pantorrilludo. Prominentes
saras habens.
PANXA. f. Ventre. Barriga, panza. Alvus, i. ||
La part rodona del milj de qualsevol cos, que so-
breix de ell, com la de las gerras, cantis, ollas,
etc. Barriga, panza, tripa. Venter, iris. 1| La part
de la superfície que ha perdut sa reclitut é ix en
fora. /'anra. Alveus, i. || La partdelafilosaahont se
posa la encerrosada. Rocadero. Colus, rhombus, i.
PANXA CONTENTA. L' home de mòlta catxassa,
amich de la comoditat, y que sent poch las cosas.
Torreznero, panza en glòria. Homo nirais placidus.
PANXA DE cüCHs. fam. Lo qui la té mòlt abultada.
Tripon, tripudo. Yentrosus.
PANXA PLENA FA BULLÍCIA, rcf. ExpHca la elcgria
del qui logra lo que ha de menester, y està satisfet
en lo que desitja. Canta Marta despues de harta, ó
bien canta Marta despues de harta. Cura bene pota-
vi, cantus et carmina fundo.
FÉR PANXA ALGUNA COSA. fr. Surtir en fora, apar-
larse de la superfície recta. Combarse, pandear;
hacer comba ó barriga. Incurvari, pandi.
FÉRSE'n UNA PANXA. fr. FÉRSE'n UN PANXÓ.
LA PANXA NO vÓL NovAs. fr. Dcuota que sense
menjar no 's pót víurer. El vientre ayuno no oye à
ninguno. Absqiie cibo nullus vivere quivit homo.
PORTAR PANXA PER AMUNT. fr. fam. Portar à en-
terrar. Sacar los pies adelante. In sepulchrum de-
ferre.
PosARSE DE PANXA AL SOL. fr. Descuydar, deixar
ó abandonar la sol-licitut de alguna cosa. Tenderse
ú la bartola. Abjicio, is.
ÚMPLAM LA PANXA Y DÍGASME MORO. loC. fam.
AFARTAM BÈ, etC.
tJMPLiR LA PANXA. fr. Fecuudar lo mascle à la
femella. Llenar la barriga, emprenar. Fceminam
foecundare.
PANXADA. f. Cop donat ab la panxa. Panza-
da. Yentris ictus. || Fart, tip. Panzada. Ingurgi ta-
lió, nis.
PANXARRA. f. PANXASSA.
PANXARRÓ. m. PANXUT.
PANXASSA. f. Panxa grossa. Barrigon, pan-
cho. Venter pergrandis.
PANXETA. f. d. Barriguilla. Ventriculus, i.
PANXÓ. ra. PANXASSA. II FART, TIP.
férse'n un panxó. fr. Pondera lo mòlt que algú
menja de alguna cosa. Darse una panzada, hacerse
un harlazgo. Oppleri.
PANXAT, DA. adj. Lo que té la panxa mòlt
grossa. Barrigudo, panzudo, tripudo, tripon, ven-
troso, ventrudo, panzon. Ventrosus. || m. y f. Qui
té mòlta panxa. Panzon. Ventre obesus.
PANY. m. Planxa de ferro ó altre metall sobre
la qual se afiansan diversas pessas, que serveixen
pera tancar y obrir portas, etc. Cerraja. Serà, ae.
II Enfront, paret de un edifici. Lienzo de pared,
jaslial, hastial. Parielis distensió. Ij Falda de ro-
ba, com de la capa, etc. Canto. Liraus, us. || Faldó
de la camisa. Paíial. Pendens subuculae pars. {|
Fulla de or, etc. Pon. Bracteola aurea, jj corti-
na. 2. |1 Part mòlt priacipal de las armas de foch
268 PAP DICCIONARI
que serveix pera dispararlas. Llave. Scloppeti cla-
vis. II Tanca solta ficada en una caixa de ferro ah
un mànech que s' encaixa en las armellas de la
maleta, etc. que 's tanca ab ell. Candado. Serà, ae-
II En los molins de farina bastidor ab sa comporta
de bronze, que dóna pas al aygua que fa móurer lo
rodet. Compuerta de bronce Mnea cataracta. || for-
rellat. II ant. PIGA, TACA.
PANY DE MOLLA ó DE COP. Lo que tanca depressa ó
ab cop. Golpe, peslillo de (jolpe. Impulsu claudens
pessulus.
PANYEJAR. V. n. Se diu de las robas que sem-
blan al panyo. Tener honores de pam, tirar à pa-
na. Similem panno esse.
PANYET. m. d. de pany. Cerradurilla, ita.
Minutum claustrum. || d. de panyo. Panito, pam
endebleó jlojo. Panniculus, i.
PANYO. m. Tela de llana. Pano. Pannus, i. ||
Lo carmesí no tant fi com la grana. Entrapada.
Inferior pannus purpureus, |1 pi. Bragas, calsotets.
Panetes. Subligaculum, i, femoralia. iuna.
PANYO DEL BUF. Panyo que 's fabrica en Segòvia.
Limiste, forte. Laneus pannus.
LO QUE SOBRA ES PANYO. loc. uict. Indica que no
hi ha escassesa de alguna cosa. Hay ó sohra tela
de que corlar. Matèria suppetit. || met. Denota lo
mòlt que hi ha de una matèria de que 's pót dispo-
sar. Hay mucho pano de que cortar. Superabundat
matèria.
NO sÉR PANYO DE LA sèva BOTIGA, fr. Sév uu pla-
giari ó referir com à cosa pròpia lo que no ho es.
Ser un plagiaria. Plagiarium esse.
PANYOL. m. nàul. Qualsevol dels reparti-
ments en la bodega y pont de la nau, ahont se posa
la galeta, pólvora, etc. Panol. Navis penarium.
PANYOLER. m. Mariner encarregat dels apa-
rells, etc, en los panyols. Panolero. Navis pena-
riorum curator.
PAÓ. f. ter. POR, II ant. peó.
PAONADA. f. ant. INFANTERIA, GENT DE À PEU.
PAONER, A. adj. S' aplica al aucell que té 'Is
peus guarnits de plomas. Paticalzado. Plumipes,
edis.
PAOR. f. ant. POR.
PAORUCH, GA. adj. poruch.
PAP. m. Part carnosa entre la barba y coll del
animal : se diu particularment lo dels aucells, que
es com una bosseta ahont deposi tan lo menjar,
Buche, cuajar, papa. Gultur, is. || guiher. || met.
Lo ventre dels racionals. Buche. Stomachus , i. ||
met. Pit, lo interior del home. Pecha. Cor, dis,
animus, i.
FICAR AL PAP. fr. Menjar. Hacer el buche. Edo, is.
NO SE LI FLORIRÀ RES EX LO PAP. fr. met. fam. ab.
que's nota à aquell que no sab guardar un secret,
y diu fins lo que no deuria dir. No hacérsele à al-
guna poslema alguna cosa. Plenum rimarum esse.
TENIR ALGÚ Ò QÜEDARLI ALGUNA ALTRA COSA EN LO
PAP. fr. met. No dir tot lo que se sab ó se sent. Que-
PAP
dar alga ú otra casa en el esíóma^o. Aliquid celaré.
TENIRNE UNA EN LO PAP Y ALTRA EN LO SACH. ref.
pensarsen una y fér ó dirne altra. Decir una y pen-
sar otra. Dicere aliud, aliud agere.
TRÀURER DEL PAP. h. met. Fér dir tot lo que al-
tre sap. Sacar el buche d otra, hacerle desembuchar.
Ad secreta propalanda inducere.
UMPLiR LO PAP. fr. met. Menjar mòlt. Embuchar;
llenar el buche. Ingurgitare se cibo; ventrem da-
pibus infarcire.
UMPLIR LO PAP Y 'l sach. ref. Reprèn al qui no's
contenta ab lo que li donan, y demana mès pera
altra ocasió: se diu dels convidats. Una en el papo
y otra en el saco. Aliud sibi in sorte sumit, aliud
ultra sortem,
vuYDAR LO PAP. fr, met. Dir tant quant se sab ó
's té callat, Desembuchar. Secreta aperire,
PAPA. m. Summo Pontífice, Sant pare. Papa.
Papa, ae. || pi. paparotas.
PAPÀ. m. Veu queusan lascriaturas quant co-
mensan à parlar, pera cridar à son pare. Papà.
Pater, tris
PAPABENET. m. Anís mòlt petit de diferents
colors. Grajea. Sacchari conditi granula.
PAPADINERS. m. Pretext pera adquirir di-
ners. Papadineros. AcquirendapecuniaípraBtextus.
PAPAFIGAS. m. Aucell de unas cinch polza-
das de llarch, pardo del llom, y hlanch del ventre,
las alas negras ab clapas blancas, la cua entera-
ment negra: s' alimenta de insectes y fruytas, es-
pecialment de figas. Becafigo, papaf.go, papahigo,
pirafiga, ficédula. Ficedula, se.
PAPAFIGÓ. m. PAPAFIGAS. II ant. Espècie de
caperutxa que guarda la cara de la intempèrie dei-
xant los ulls llibres, Papahiqo. Cucullus, i.
PAPAGALL Ó PAPAGAY. m, lloro. || Flor,
espècie de tulipa de color semblant al del papa-
gall, y també lasfullas. Papagallo. Versicolor flos.
PARLAR COM LO PAPAGALL. fr. Dir alguuas cosas
bonàs y discretas sens inteligéncia ni coneixement.
Hahlar camo el papagallo. Temeré instar psittaci
loqui.
PAP AL. adj. Lo pertanyent al Papa. Papat.
Pontificius, papalis.
PAPALINA. f. Roba. pampolina.
PAP ALLÒ. m. y
PAPALLONA, f. Insecte que té quatre alas
compostas de una espècie de escata, que al tocar-
las se torna com à pols, y s' agafa en los dits : n' hi
ha de diferents espècies y colors; la major part, vo-
lan en las horas de mès calor, però n' hi ha que sols
se deixan vèurer al entrant à la nit y voltan la
llum artificial. Maripasa, palomita. Pyrausta, ae,
II ant. PABELLÒ DE NIT.
PAPALMENT. adv. m, Ab autoritat y poder
papal; com à papa, Papalmenle. Ad instar ponti-
ficis,
PAPAMOSCAS Y PAP ANAT AS. m. Ximple,
tonto, que qualsevol cosa creu. Papanatas, papa-
PAP
CATALÀ
PAP
269
moscas, y pafahueiws p. And. Slolidus, bardus,
PAPAORELLAS. m. estisoreta.
PAPAR. V. a. Menjar cosas lovas que no ne-
cessilan mastegarse. Papar. Pappo, as. 1| Fér poch
cas de las cosas. l'apar. Gontenino, despicio, is.
PAPAROTAS. f. pi. Sopas tovas que's donan
à las criaturas. Papilla, papa. Alhara, pappa, pul-
licula, ífi.
DONAR PAPAROTAS. fi". Posai' mel, etc. a la boca
de las criaturas, pera que s' aficionen à mamar
sense repugnància. Paladear. Infantes recentesna-
ti palalum melle mulcere. 1| met. Enganyar ab as-
túcia y cautela. Dar papilla. Os alicui sublinire.
PAPARRA, f. Insecte sens alas, ab sis potas,
ab que s' agafa fortament à la pell dels animals.
Garrapata. Ridivius, ii. j] Herba medicinal, espècie
de espuela, ab las fullas de sola grans, amplas y
semblants à las de la figuera infernal ; las flors
blavas, y las llavors grossas, triangulars, arruga-
das, amargas y càusticas : los polvos de ellas ma-
tan y fan fugir als polls. Yerba piojera ó piojenla,
albarraz, piluiíaria, pàsula montana. Staphisagria,
ae; pedicularis herba.
PAPARRA DE CA. PAPARRA. 1.
AGAFARSE COM UNA PAPARRA, fr. mel. Arrlmarseà
una persona ab pesadesa y molèstia. Pegarse como
ladilla. Moleslè aliquem premeré.
TENIR PAPARRAS ALS ULLS. ref. TENIR PEGA ALS
ULLS.
PAPARRUTXA. f. Butllofa, mentida. Papar-
rucha. Mendacium, ii.
PAPÀS. m. Nom que'ls moros donan als sacer-
dots cristians, y 'Is cristians pel mateix anomenan
aixís als que'ls moros tenen per sacerdots. Papaz.
Sacerdos, olis.
PAPAT. m. La dignitat de Papa y'l temps que
dura. Papado, papazgo. Papatus, pontificalus, us.
II p. p. Papado. Pappatus.
PAPATERRA. m. Cuch, animal de cosa de un
pam de liarch, cilíndrich, de color de castanya,
moll, sens ossos, ni peus, ni altres órganos exte-
riors que la obertura de la boca, y altres tres à
cada costat, que són los de la respiració : viu ocult
sota terra en paratges humits, y pót propagarse ta-
llanllo en dos ó mès trossos. Lombriz. Lumbri-
cus, i.
PAP AU. m. PAPO.
PAPAURELLAS. m. estisoreta.
PAPAVERÀCEAS. f. bot. Família de plantas
dicotiledóneas, las arrels de las quals són Gbrosas,
las camas pel comú herbàceas, ramosas y ab fullas
senzillas, alternas, mès ó ménos talladas ; las flors
solilàrias, terminals, en ramellel ó panotxa ; '1 ca-
lis quasi sempre de dos fulletas caducas, la corola
regular, generalment de quatre pètalos arrugals
abans de obrirse, blanca, roja, groga ó morada;
fruyt capsular, de una caseta , y i n general de
mòltas llavors, clara molsuda y oliosa; cotiledons
plans per un costat y convéxos per altre. Lo such
TOMO II.
lletós de mòltas plantas de aquesta família, que es
gomós, rehinós, acre, amarch y pudent, es suma-
mentnarcótich. /'apauerítceas. Papaveraceaï, arum.
PAPELETA. f. Bitllet, paper de avís, ó en qu«
's nota alguna cosa. Papeleta. Schedula, íb.
PAPELLÓ. m. PAPALLÓ. || ant. pabelló.
PAPER. m. Teleta blanca feta de draps apla-
nats k cops fins à reduhirlos à un licor com llet:
serveix pera escríurer y estampar. Papel. Charta,
ae, papyrus, i. || Tarjeta pera poder entrar en algun
lloch de diversió. Boleiin. Tessera, le. || Escrit que
's posa en algun paratge públich pera fèr saber al-
guna cosa. Carlel, rólulo. Parapegma, program-
ma, atis. || Discurs escrit ó imprès. Papel. Libe-
llus, i, parvus còdex. |1 Personatge en lo teatro.
Papel. Persona, ae. || La part de la comèdia que's
dóna à cada actor pera que la estudie. Papel. Co-
mediai pars recitanda. || esquela. |1 Lo que conté
en sí alguna cosa ó que hi està embolicada, com:
paper de agullas, etc. Papel. Involucrum papyra-
ceum. II met. Lo subjecte que té representació en
qualsevol línea. Papel. Munus vel partes agens. ||
Lo regularment de estrassa que's posa entre full y
full del escrit, pera que no s' esborren las lletras.
Teleía. Segmentum papyri bibuli. | pi. gestos, fi-
GÜRAS, MONADAS.
PAPER AMONEDAT. Lo quc tè valor com la moneda.
Papel monada. Papyrus pro moneta.
PAPER BLANCH. Lo que no està escrit. Papel Man-
co. Charta pura.
PAPER DE ESTRASSA. Lo bast, de colop obscur, yen
que no's pót escríurer. Papel de estraza ó anafea.
Emporetica charta.
PAPER DE MARCA ó FORMA MAJOR. Lo dc major llar-
gària, amplària y gruix. Papel de marca mayor.
MacrocoUum, i.
PAPER DE MARQUiLLA. Lo mitjà entre '1 de marca
major y '1 comú. Papel de marquilla. Medianae for-
mae charta.
PAPER DE PLATA. Se diu de la quantitat de diner
embolicada ab paper, que consta de 40 duros ó 75
lliuras catalanas. Papel de plata. Quadraginta mo-
netarum argentearum pondus unciae.
PAPER EN DRET. Informe que fan del plet los ad-
vocats en defensa de la sua part. Papel en dereclw.
Jurídica allegatio.
PAPER FLORET. Lo dc primera classe. Papel (lore-
te. Notai primiE charta.
PAPER MITJA. PAPER DE MARQUILLA.
PAPER MULLAT. Lo quc cs de poca importància ó
proba poch: se diu també de tot lo que es inútil. Pa-
pel mojado. Inutile scriptum.
PAPER QUE FON. Papel quc cala. Bibula atramen-
tum Iransmilens charta.
PAPER SELLAT. Lo que està senyalat ab las armas
del rey, y serveix pera autorisar los instrumens le-
gals y jurídichs. Papel sellado. Regió signo distinc-
ta charta.
PAPER VOLANT. Escrlt curt y breu que s' espar-
34
270 PAP
geix pel públich fàcilment. Hoja, papel volante. Li-
bellus, i.
CANTEN PAPERS Y MENTEN BARBAS. ref. AdverteJX
sér ociós gastar paraulas, quant hi ha instruments
pera probar lo que's diu. Hal•len cartas y mienlan
barbas, ó callen barbasy hablen cartas. Ad scripla
provocor; conticeantlinguae verum, cum scripla lo-
quantur.
EMBRUTAR PAPER. fr. Escríurer mòlt sense subs-
tància ni proQt. Manchar, embarrar papel. Inepte
scribere.
FÉR LO PAPER. fr. Fingir bè alguna cosa, ó repre-
sentar à altre al viu. Hacer papel ò el papel de olro.
Alicujus personam agere; aliquem referre.
FÉR MIL PAPERS, fr. mct. No tenir constància. Ha-
cer mil papeles. Ventosum esse.
FÉR PAPER. fr. raet. Fér figura, tenir representa-
ció. Hacer papel ; papelear. Spectabilem esse.
FÉR TOTS LOS PAPERS DEL AUCA. Adherirse, per in-
terès ó adulació, à totas opinions. Farolear. Vento-
sum esse.
PORTAR BONS PAPERS Ó BEN ARREGLATS LOS PAPERS.
fr. Tenir bons documents, rahó ó fonament. Tener
buenos papeles. Apta instrumenta habere.
PORTAR LOS PAPERS MULLATS, Ó MALS PAPERS, Ó NO
PORTAR BONS PAPERS, fr. No portar los documents ne-
cessaris pera conseguir alguna cosa. Traer ó venir
con malas cartas: traer los papeles mojados. Ad rem
non pertinentia scripta afferre. || met. Donar notí-
ciasfalsas ó sense fonament. Traer los papeles mo-
jados. Nugas narraré.
POSAR PAPERS PELS CANTONS, fr. üonar avís al pú-
blich per dits papers. Fijar carleles,cedulones. Edic-
ta foribus aíBgere.
REGIRAR, MIRAR Ó REMENAR PAPERS, fr. BUSCar en
ells alguna notícia ó espècie que's tlesitja saber.
Revòlver papeles; papelear. Scripta evolvere.
PAPERADA. f. Abundància de paper escrit.
Papelera. Chartarum descriptarum copia. | Con-
junt de papers esbarriats y regularment inútils.
Papeleria. Inordinala chartarum descriptarum mul-
titudO. II PATRACOL.
PAPERAM. m. PAPERADA. 2.
PAPERÀS. m. aum. Papelon. Magna charta.
PAPEREJAR. v. n. Remenar papers. Papelear.
Scripta evolvere.
PAPERER, m. Qui fabrica ó ven paper. Papelero.
Chartarius, ii, chartoprates, se. [| home dedoscaras.
PAPERERA, f. MORRUT. 2.
PAPERET. m. d. Papelillo. Charta minuta.
FÉR MIL PAPERETS, fr. FÉR MIL PAPERS.
PAPERINA, f. Paper caragolat en figura de
cono. Cucurucho, alcatraz. Papiraceus cucullus. [|
PAPER DE PLATA.
PAPERI8TA. m. Versat en lo maneig de pa-
pers. Papelista. Scriptorum libellorum peritus. H
met. HOME DE DOS CARAS.
PAPEROT. m. Escrit despreciable é inútil. Pa-
pelon, papelote,papelucho. Inutile scriptum.
DICCIONARI PAR
FÉR LO PAPEROT. fr. FÉR LO PAPER.
PAPISSOT. m. Qui arrossega la llengua pera
pronunciar la s y la c. Ceceoso. S et c litteras vi-
tiosè pronuntiare.
PAPISTA, m. Nom que donan los heretges als
quiobeheixen al Papa. Papista. Catholicus, i.
PAPO. m. Fantasma que figura pera fér po à
las crialuras. Coco. Larva, nenia, x. \\ pap.
PAPü. m. PAPO. 1.
PAPÜLL. (fér lo) loc. fam. Tenir lo vici de
tancar y obrir tot sovint las palpebrasó pauperas.
Parpadear , pestanear. Palpebro, as.
PAPüT, DA. adj. Qui té gran pap. Papudo.
Gutturosus.
PAQUEBOT. m. Embarcació pera portar los
correus. Paquebol. Tabellaria navis.
PAQUET, m. Fardo, farcell. Paquete. Sarcinu-
la, ai. II PLECH.
PAQUETAYRE. m. Marxantó, marxant de pa-
quet. Gorgotero. buhonero. Minorum rerum ven-
ditor.
PAR. m. Títol de dignitat en Fransa, que's donà
anlíguamenl à sols dolze senyors y desprès à al-
tres mòlts. Par. Par, is. | adj. ant. igdal. H arit.
Lo número que's pót partir sense trencat. Par. Nu-
merus par. || ant. Persona del verb parèixer. Pa-
rece. Videtur. || Persona del verb parar. Para. Mo-
ralur.
par ó senar. Joch. A parells ó senars.
A LA par. m. adv. Entre homes de negocis, sense
guany ni pèrdua. A la par. Sine lucro ex alteru-
tra parte. || Igualment, sense distincció. À la par.
iEqualiler, pariter, ex aequo.
ANAR À LA PAR. fr. Fér companyia ab altre en lo
joch ó comers. Ir à la par. Communi lucro vel jac-
tura ludum vel mercaturam agere.
DE PAR EN PAR. m. adv. DE BAT À BAT. || ScUSe
impediment ni embaràs. De par en par. Patenle. 1|
DE PART A PART.
JUGAR A PARS Ó SENARS, fr. À PARELLS Ó SENARS.
SENSE PAR. m. adv. Sens igual, Sinpar. Sineso-
cio.
PARABÉ. m. Congratulació, enhorabona. Pa-
rabien. Gralulatio, nis.
PARÀBOLA, f. Narració de alguna cosa fingi-
da, de que's trau alguna instrucció per compara-
ció ó semblansa. Paràbola. Paràbola, se. | geom.
Figura curvilínea que proceheix de una secció cò-
nica, lo diàmelro de la qual es paralelo al costat
del triàngul que passa pel eix del cono. Paràbola.
Paràbola, se.
PARABÓLICH , CA. acj. Lo que conté alguna
instrucció baix de alguna paràbola geomètrica. Pa-
rabólico. Parabolicus.
PARABOLISTA. m. Qui usa de paràbolas ó
ficcions. Parabolano. Parabolis loquens.
PARABOST. m. Oficial que durant la campan-
ya cuyda de perseguir als malsfactors, de casti-
garlos, de la observància dels bandos y ordes del
PAR
GATALA,
PAR
271
general, y de tot lo pertanyent à la bona policia
dels quevíurers. Pre&osíc. Lictorura mlitarium prse-
feclus in castris.
PARÀCLIT. m. Consolador ; nom que'sdòna al
Esperit Sant. Pardcleto, paràdito. Paraclitus, i.
PARACRONISME. m. Computació errada dels
temps, posposant los succesos al temps que han
succehit. Paracronismo. Parachronismus, i.
PARADA, f. Detenció, la acció de parar en al-
^un Uoch. Parada. Mora, ae. fl Suspensió, pausa,
especialment en la música. Parada. Pausa, ae. |1
Los caballs que's mudan en una jornada. Parada.
I,a\iorps v(>redi. [) mil. Formació de las tropas.
Muesira, parada. Militarisdecursio. |1 Còpia de nú-
volscondensats enl'ayre. Cargazon. Nubium densi-
tas. [1 La porció de mercaderias que s'ensenya pera
regont'ixer sa qualitat. Mueslra. Mercium exposi-
lio. 11 ant. Ostentació, pompa, aparato, Ostentacion.
Oslenlatio, nis. U Aguayt. Acecho. Observatio, nis.
Detenció que fà '1 gos en aguayt de la cassa. Mues-
lra. Aucupi signum. H Detenció repenlina de lalle-
bra pera deixar passar al gos, y tornar atràs. Ca-
lada. Repenlinus fugientis leporis retrocessus. 1|
ter. FEIXA. 11 pi. Detenció que fà '1 clero pera cantar
las absoltas als difunts. Posas. Ad piaculares pre-
ces pro defuncto canendis stationes.
DISCURS ü ORACIÓ DE PARADA. Discurso adomado,
oraciondemasiado compuesla. Lasciva oratio.
FÉR PARADA, fr. Detcuirse en algun lloch. Hacer
delencion. Manere.
FÉR PARADA DE SAs RiQUESAS. fr. Feme osteulació.
Exponer, ostentar sus riquezas. Divilias ostentaré.
PARADELLA BORDA. f. Herba perenne, la
arrel de la qual es parda per fora y groga per dins,
y serveix en la medicina : las fullas inferiors són
Uargas y punxagudas, la cama nusosa de quatre ó
mès peus de alt, roja y poblada de fullas mès pe-
titas; las flors las trau en las ramas en forma de
anells. Romaza. Rumex, icis, ripolapatum, i.
PARADELLA HORTENSE. f. AMOR DE HOR-
TOLÀ.
PARADERO. m. Lloch ahont se para ó ahont se
va a parar. Paradero. Terminus, i, finis, is.
PARADETA. f. d. Poca detenció. Par adeia, pa-
radilla. Brevis cunctatio.
PARADIGMA, in. Exemple, exemplar. Para-
digma. Paradigma, tis.
PARADÍS, m. Hort ameníssim ahont Dèu posà
à nostre primer pare Adam, luego de haverlo criat.
Paraiso. Paradysus, i. | La glòria dels benaventu-
rats, lo cel. Paraiso. Paradysus ccelestis. H Felici-
tat eterna. Bienaventuranza eterna. .^Eterna beato-
rum felicitas. H met. Lloch ameno y deliciós. Pa-
raiso. Paradysus, i.
PARADÍS HAJA. loc. aut. DÈU LO TINGA EN LO CEL.
GRA DEL PARADÍS. Herba de cama prima y de và-
rias rametas que tenen dins uns grans del tamany
de un pinyó, cendrosos, olorosos y agres. Carda-
momo, grana delparaiso. Cardamomum, i.
PARADOR, m. APARADOR. II Qui's para; se diu
regularment dels caballs. Parador. Gradum scite
sistens equus. \\ Tinell, lleixa ó escudeller ahont
està 'I vidre, etc. Aparador. Hyaloiheca, ae.
PARADOXA Ó PARADOXE. f. Sentència ex-
traordinària oposada à la opinió comú. l'aradoja.
Paradoxum, i.
PARADÓXICH, CA. adj. Lo que inclou para-
doxas óqui usa de ellas. Paradójico. Paradoxicus.
PARAFARNAL Ó PARAFERNAL. adj. Se
diu dels béns que corresponen à la dona casada,
per successió ó de allre modo, fora del dot. Para-
[ernal. Parapherna, orum.
PARÀFRASA. f. ant. paràfrasis.
FARAFRASADOR , A. m. y f. ant. Qui ex-
plica ó interpreta alguna cosa ab paràfrasis. Para-
fraste. Paraplirastes, ae.
PARAFRASAR. V. a. ant. y
PARAFRASEJAR. V. a. Explicar de diversos
modos una sentència. Parafrasear. Paraphrasim
edliire.
PARAFRASEJAT, DA. p. p. Parafraseado.
Pleniüs explicatus.
PARÀFRASIS, f. Explicació de una sentencia
ócosa per mès ex'ens y de diversos modos. Parà-
frasis. Paraphrasis, is.
PARAFRÀSTIGAMENT. adv. m. Ab parà-
frasis. Parafrústicamenle. Paraphraslicè, per para-
phrasim.
PARAFRÀSTIGH, CA. adj. Lo que inclou pa-
ràfrasis ó li es propi. Parafrúslico. Paraphraslicus.
PARAGOGE. f. gram. Addició de una lletra ó
sílaba al fi de la paraula. Paragoge. Paragoge, es.
PARAGÓGICH, CA. adj. Lo pertanyent à la
paragoge. Paragógico. Paragogicus.
PARÀGRAF Y PARÀGRAFO. m. Divisió de
un capítol que's noia ab aquesta senyal §. Parú-
grafo, pàrrafo. Paragraphus, i. | Lo senyal ó ca-
ràcter que denota la divisió. Pàrrafo, paràgrafo.
Paragraphus, i. H La divisió que's fà en lo que s'
escriu comensant nova ralla. Aparie. Paragra-
phus, i.
PARALÀCTICH, CA. adj. Pertanyent à la pa-
ralaxe. Paralàctico. Paralactious.
PARÀLASIS. f. PARALÍSIA.
PARALAXE Ó PARALÀXI8. f. astron. Dife-
rència entre '1 lloch verdader y 1' aparent de un
astre. Paralaxe, paraldxis. Parallage, es.
PARALELIPÍpedo. m. geom. Figura sòlida
de sis plans paralelógramos, dels que cada dos
oposats són iguals y paralelos. Paralelipipedo .
Parallelepipedum, i.
PARALELISME. m. geom. La propietat que
constituheix las líneas ó plans paralelos, ó la con-
tinuada igualtat de distàncias entre ells. Parale-
lismo. Parallelismus, i.
PARALELO. ni. Cüteig ó comparació entre dos
cosas. /'araíe/o. Parallelum, i H adj. geom. Lo que
està col•locat en total igualtat de distància à altra
272
PAR
DICCIONARI
PAR
cosa de sa espècie. Paralelo. Parallelus. || Corres-
ponent, semblant. Paralelo. Parallelus.
cÍRCULS PARALELOS. Los quc distan igualment en
^ota la circunferéncia. Circulosparalelos. Paralleli
circuli.
PARALELÓGRAMO. m. geom. Figura de
quatre costats, del quals cada dos oposats són pa-
ralelos. Paralelógramo. Parallelogramum, i. || adj.
Fét, disposat en figura de paralelógramo. Parale-
lógramo. Paralielogramus.
PARALIPÒMENON. m. Un dels llibres de la
Bíblia que conté cosas historials. Paralipómenon.
Paralipomenon indecl.
PARALIS Y PARÀLISIS, f. ant. y
PARALÍSIA. f. Tulidura; malaltia en que's
relaxan los nirvis, perdent sòn vigor, moviment y
sensació. Paràlisis, perlesia. Paralysis, i.
PARALITIGARSE. V. r. tulirse.
PARALITICAT, DA. p. p. TULIT. |1 adj.y
PARALÍTIGH, ca. adj. Impedit, tocat deia
paralísia. Paralitico, paraliíicado. Paralyticus, pa-
ralysi aífectus.
PARALLOFA. f. ter. pellofa.
PARALOGISAR. V. a. Persuadir ab sofismas ó
discursos enganyosos. Paralogizar. Sophismatibus
suadere, uti.
PARALOGISAT, DA. p. p. Paralogizado. So-
phismatibus suasus.
PARALOGISME. m. Discurs fal-Iàs apoyat en
rahons aparents. Paralogismo. Paralogisraus, i.
PARAMENT, m. Adorno. Paramento. Orna-
raentum, i. |1 tapisseria.
PARAMENT DE CASA. Los moblcs y trastos de us
comú de la casa, que 's mudan fàcilment de una
part à altra. Ajuar, menaje de casa. Supellex,
ctilis.
PARAMENT DE cüYNA. Conjunt de eynas necessà-
rias pera '1 servey de la cuyna. Bateria de cocina.
Coquinaria vasa.
PARAMENT DE PEDESTAL. Lo pedestal considerat
sens adornos y molUuras de dalt y de baix. Neto.
Stilobates nudus.
PARAMENT DE TAULA. Lo servey. Paramento de
mesa. MensíE apparatus instructus.
PARAMENTS DE ALTAR Ó SACERDOTALS. ORNAMENTS.
PARÀMETRO. m. geom. Línea invariable
que entra en la equació ó formació de una curva.
Pardmetro. Parametrum, i.
PARAMIJAL Y PARAMITJAL. m. nàut.
Los taulons dels costats de la nau desde popa à
proa, que serveixen de refors al empostissat. Cin-
ta de la nave. Transversa ligna navis latera fir-
mantia.
PARANGONA. f. Entre eslampers lo grau de
lletra entre 'I gran cànon, petit cànon y missal.
Parangona. ïypographicus caràcter sic dictus.
PARANGONAR. v. a. Comparar. Parangonar.
Duo inter se compararé.
PARANÍNFICH, CA. adj. arq. Orde que usa
de ninfas en Uoch de columnas. Paraninfo. Para-
nimphycus.
PARANINFO. m. Padrí de las bodas. Para-
ninfo. Paranymphus, i. || Qui anuncia alguna feli-
citat. Paraninfo. Paranymphus, i.
PARANOMÀSIA. f. ret. Figura quant s' usa
deparaulas semblants en las sil-labas, però de
diversa significació. Paranomasia. Annominatio,
nis.
PARANÓMIA. f. Delicte que consistia entre'ls
grechs en fér una proposició contrària à las Ueys
de la república y sens observar las formas pres-
critas. Paranomia. Paranomia, se.
PARANQUIL. m. palanqui.
PARANY, m. Trampa pera agafar aucells y al-
tres animals. Armadijo, armadija. Decipula, <e. ||
Lo punt preparat pera esperar la cassa. Paranza.
Ad venandum slalio. || met. Trampa pera engan-
yar, seduhir ó fer càurer. Zancadilla, zalagarda,
lazo. Supplanlatio, nis.
POSAR ALGUN PARANY, fp. met. Yalerse de alguna
trampa pera fér càurer à algú de algun empleo.
Armar una zancadilla. Frauda circumvenire. [|
Guarnir una trampa pera agafar aucells. Ponerun
armadijo. Decipulam struere.
PARANYER, A. m. y f. Qui cassa ab parany.
Parancero. Yenalor, is.
PARAPETARSE. V. r. Posarse en Uoch de-
fensat y àcubert del enem ich. ^arrearse. Se mu-
niré.
PARAPETO, m. fort. Fortificació, terraplé en-
vers la campanya pera estar los soldats à cubert.
Parapeto. Peribulus, i. 1| ampit.
PARAPIENO. m. Peu de vers compost de un
jambo y un Iribràqueo. Parapieno. Parapienus.
PARAPLUJA. m. paraygua.
PARAR. V. a. disposar. II Detenir lo moviment
ó acció. Parar. Impedio, is. || Adornar, com: pa-
rar casa. Paramentar. Orno, as. || Extendrer la ma
ó un pany de la roba, pera péndrerer alguna cosa.
Aparar. Ad aliquid accipiendum protendere. ||
Tractar mal de paraula ú obra. Malparar, parar.
Male mulctare. || süspéndrer, pasmar. || obrir bo-
tiga. II v. n. Detenirse. Pararse. Sisto, is. || En los
jochs de envit y altres senyalar la quantitat que
se exposa. Parar, poner. Spondeo, es. || Reduhirse,
convertirse una cosa en altra. Parar. Yenio, is. ||
Cessar en lo moviment ó acció. Parar. Sisto, con-
sisto, is. II Arribar al terme ó fi. Parar. Yenio, is.
II Recàurer en lo domini de algú. Parar. Yenio,
is. II Mostrar los gossos la cassa. Parar, mostrar. Sus-
pensione indicaré. || sufrir, aguantar. [| m. Joch
de cartas en que lo qui '1 pórla trau una carta pera
sí y altras pera 'Is jugadors, y guanya aquell la
carta del qual ix primer. Parar. Aleatorius ludus.
PARAR AMENT. fr. PARAR MENT.
PARAR EN BÉ. fr. Tcuir bon fi ó cxit. Parar en
bien. Bene cedere.
PARAR MAL. fr. MALPARAR.
PAR
CATALÀ.
PAR
273
ANAR k PARAR. fp. Dirigirse à algun fi ó terme.
Ir d parar. In hoc vel illud tendere.
NO DEIXAR PARAR i ALGll UN INSTANT, fp. OCUparlO
|e continuo. No dejar d iino senlar el pié en el sue-
. Jugiter aliquera labori addicere.
NO PARAR. fr. No desistir de algun intent, pre-
tensió, etc. No parar. Satagere.
NO PODER PARAR. fr. No eslar may quiet. No po-
der parar. Perinquietum esse.
SENS PARAR. loc. Sèns interrupció ó detenció.
Sin parar. Nulla inlerposila mora.
PARAR8E. V. r. Detenirse, aturarse. Pararse.
Consto, as, immoror, aris. || Deixar de continuar
un discurs. Quedarse, pararse. Haereo, es. || mel.
Detenirse, suspéndrerse en la resolució de alguna
cosa per algun dubte ó reparo. Pararse. Híereo, es,
rauto, as. II Mudar de color, quedarse parat per
algun accident que sobrevé. Pararse. Ha?reo, es.
II ADORNARSE, ATAVIARSE, PULIRSE. || Se diu de laS
femellas de alguns animals quant tenen propensió
al cóilo. Andar salidas ó calientes. Catulio, is.
PARARSE TOT CURT ó TOT PLEGAT, fr. Pararse de
pronto. Repentè subsistere,
PARASCEVE. m. Preparació ; se pren pel di-
vendres sant , que era la preparació de la Pas-
qua segons lo ritu judàich. Parasceve. Parasceve ,
es.
PARA8ELENE. f. meteor. Imatge de la lluna
que 's representa en algun núvol. Paraselene. ?à-
raselena, se.
PARASISME. m. Accident perillós quasi mor-
tal, en que's pert lo sentit per llarch temps. Pa-
rasismo, paroxisme. Superpositio, nis, paroxys-
mos, i.
PARASISMAL. adj. Lo pertanyent al parasis-
me. Parasismal. Paroxysmalis.
PARÀSIT, A. adj. Se diu de la planta que
naix espontaneament sobre altra vegetal viu ó
mort, com la cuscuta oficinal. Pardsilo. Parasi-
tus. II Se diu dels animals que s' allotjan en lo cos
de altres pera víurer à sas expensas. Paràsito. Pa-
rasitus. H m. pi. Orde de insectes, los caràcters
dels quals són: sis peus, sense alas, ulls llisos,
boca quasi anterior, que consisteix en un xuclador
retràctil ó en una obertura situada entre 'Is llabis,
ab dos mandíbulasen forma de ganxo, com lo poll.
Pardsitos. Parasite, orura.
PARASOL. ra. Espècie de paraygua pera fér
soinbra. Quiíasol, guardasol, parasol. Umbella, ae,
umbraculum, i.
PARASTALGE Ó PARASTATGE. m. pres-
tatge.
PARASTRE. m. PADRASTRE.
PARAT, DA. p. p. Parado. Impedilus. || adj.
ENCiiGiT. II ADORNAT. || Armat. Armado. Lentatus. ||
met. ATURAT.
DEIXAR PARAT. fr. Dcixar admirat, suspès, üejar
parado, alónilo. Ad sluporem aliquem adigere.
PARATGE, m. Part, Uoch, estància. Paraje.
Locus, i. II Estat ó disposició de alguna cosa. Para-
je. Status, us. II ant. llinatge.
PARATITLA. f. Compendi, sumari dels títols.
Pamítí/íi. Paratitla, orum.
PARAULA, f. Veu articulada ó dicció signifi-
cativa; es pròpia sols de la persona. Palabra. Yer-
bum, i, vox, cis. || Locució, acció de parlar. Ualtla,
palabra. Locutio, nis. 1| mús. lletra. || Seguretat,
fermesa. Palabra. Data fides. || Promesa, oferta.
Palabra. Promissum, i. || leol. Lo Fill unigénil del
Pare, lo Fill de Dèu. Verbo, palabra. Yerbum, i. |)
mil. Orde, com : passe la paraula. Palabra. Man-
datum, verbum, i.
PARAULA DE CASAMENT Ó DE MATRIMONI. La qUC 's
dóna recíprocament de coniiàurerlo y s' accepta,
per la qual quedan obligats al cumpliment los
que la donan. Palabra de matrimonio. Matrimoni i
sponsio.
PARAULA DE DÈU. L' evangeli, la escriptura, los
sermons y doctrina dels predicadors evangélichs.
Palabra de Diosó divina. Dei verbutn.
PARAULA DE REY. loc. Pondcra la seguretat y fer-
mesa de la paraula que's dóna ú oferta que's fa.
Palabra de rey. Conslans, certa fides.
PARAULA OCIOSA. La que no té fi determinat, y 's
diu per diversió y passatemps. S' enlen la ménos
decent. Palabra ociosa. Otiosum, turpe verbum.
PARAULA PER PARAULA, m. adv. Enterament, y ab
distincció; sens omitir veu alguna, en lo que's
diu, escriu ó traslada. Palabra por palabra. Ad
verbum.
PARAULA PESADA. La injuriosa ó que ofèn. Pala-
bra pesada. Verba graviora offensionis plena.
PARAULA PICANT. La quc morlifica y causa res-
sentiment al qui 's diu. Palabra picanie, palabrila.
Saevidictum, aculeus, i.
PARAULA PRENYADA. La que cuclou mès sentit del
que manifesta. Palabra preuada. Dubium vel mi-
nax verbum.
PARAULAS BONiCAS. Palah'tts dulces, blündas, ca-
rinosas. Mulsa dicta.
PARAULAS EN l' ayre. Las inútíls ó vanas. Pala-
bras al aire. ínania verba.
PARAULAS fingidas. Las que encubren altra cosa
de lo que explican, fingint la intenció ó I' animo.
Palabras fingidas. Dolosa verba.
PARAULAS FORMALS. Las matcixas que algú ha dit
ó que's troban en algun escrit. Palabras fortnales.
Ipsa verba.
PARAULAS manyagas. Las dítas ab suavitat. Pala-
bras mansas. Mulsa verba.
PARAULAS VANAS. PARAULAS EN l' AYRE.
PARAULAS Y PLOMAS LO VENT SE LAS NE PORTA TOTAS,
Ó LAS PARAULAS LO VENT SE LAS NE PORTA. l'Cf. Deno-
ta '1 poch cas que's déu fór de las paiaulas que's
donan, per la facilitat ab que's trencan ó no's cum-
plen. Palabras y plumas el viento ó el aire se las lle-
va, ínania venti verba feiunt.
AB MITJA PARAULA, m. adv. Poodera la eficàcia dt^
274 PAR DICCIONARI
persuadir ó per Ja amistat ó per la autoritat que's
té ab altre. A media palabra. Vix labris apertis.
AB pocAs ó BREUS PARAULAS. lu. adv. CoDcisament.
Conpocas palabras. Paucis verbis; uno verbo.
A LA PRIMERA PARAULA, m. adv. Explica que algú
ha entès à altre ja al comensar à explicarse. À la
primera palabra. Ex primo verbo. || A la primera
manifestació del preu en que algú vól véndrer al-
guna cosa. A la primera palabra. Primo verbo.
A PARAULAS NÉCIAS Ó TONTAS ORELLAS SORDAS. ref.
Denota que las cosas s' han de péndrer segons qui
las diu, no fent cas de qui parla sense rahó. A pa-
labras locas orejas sordas. Ad convicia surdus.
BONA PARAULA, anl. Oració que's dejaà la des-
pedida principalment dels marins; així 's deya: la
bona paraula, à la bona paraula, y també à la hora
de bona paraula. La buena palabra. Oratio naviga-
lorura abeuntium salutanda.
BOXAs PARAULAS. loc. DPHOta que algú no's nega
à fér lo que se li demana, però no ho fa. Buenas
palabras. Bona verba.
BONÀS PARAULAS Y DOLENTS FÉTS. ref. NI OBRA BO-
NA, etc,
CADA PARAULA DOS MENTiDAs. fr. Se diu del mòlt
mentider. Miente mas que deparle, ó que habla ó
queda por Dios. Singulis verbis mentilur.
CADA PARAULA ME eS ÜNA PUNYALADA. loC. Denota
lo sensibles que són algunas paraulas. Cada pala-
bra es una lanzada. Mihi odiosum atque intolera-
bile verbum.
CAPGIRAR LAS PARAULAS. fr. Donarlis altre sentit
del que pròpiament tenen, ó de aquell en que's
diuhen naturalment. Tòrcer, trocar ó mudar las pa-
labras. Yerborum senientiam invertere.
cuLLiR LAS PARAULAS. fr. Notar algú las que al-
tre diu per ser imprópias ó per lo que li pót impor-
tar. Coger las palabras. Yerba alterius diligenter
notaré.
cuMPLiR LA PARAULA, fr. No faltar à lo que s' ha
promès. Cumplir la palabra . Promissa tenere.
CURT DE PARAULAS. expr. Fallat de paraulas ó que
no li acuden pera explicarse. Cario. Yerborum
egenus.
DEIXAR A ALGÚ AB LA PARAULA EN LA BOCA Ó SENSE
PARAULA, fr. Doixarlo sense saber que respóndrer.
Alarugar, atragantar à alguna. Mutum aliquem red-
dere.
DEIXAR AB LA PARAULA EN LA BOCA. fr. Girar laS
espalllas à algú sens escoltar lo que diu. Dejar d
alguna can la palabra en la boca. Intercepto verbo
adire.
DEMANAR PARAULA, fr. aut. Demanar llicència
pera parlar. Pedir licencia, permiso, palabra. Ye-
niam , facultatem petere.
DE PARAULA, m. adv. De boca, en contraposició
de per escrit. De palabra, d baca, de viva voz, ver-
balmente. Yerbis; verborum ope. || de part mia.
DE PARAULA EN PARAULA, m. adv. De uua irahó ó
ditxo en altra; s' usa pera explicar que ab ellas se
PAR
Và encenent una disputa. De palabra en palabra.
Sensim.
DESMANDARSE DE PARAULAS. fr. Parlar mòlt y sen-
se consideració. Desmandarse en palabras; irse de
boca, ó irsele d alguna la boca. Temeré loqui ; lo-
quendo irasci.
DONAR BONAs PARAULAS. fr. Mantenir laesperansa
de algú ab rahons. Dar buenas palabras. Alicui ver-
bis de re aliqua spei ostendere.
DONAR PARAULA, fr, ant. Donar llicència. Darper-
miso. Yeniam, facultatem dare || y
DONAR SA PARAULA, fr. Obligarse ab ella à cum-
plir algnna oferta ò promesa. Dar palabra ósu pa-
labra. Fidem dare.
EMPENYAR LA PARAULA, fr. Promótrer formalment
baix sa paraula. Empenar la palabra. Fidem inter-
ponere.
ENTRETENIR AB PARAULAS. fr. Fér esperar, no
cumplir. Entretener can palabras. Yerbis ducere,
ductare.
EN UNA, DOS ÒEN POCAS PARAULAS. m. adv. Breu-
ment. En una, das ò en pocas palabras. Uno, duo-
bus, paucis verbis.
ESCAPARSE UNA PARAULA, fr. Dir inadvertidament
lo que no es del cas, ó que convenia callar. Irse n
escaparse una palabra. Yerbum temeré decidere,
ESTALVIAR ó AFoiiRAR PARAULAS. fr. No allargarse
en una conversació. Ahorrar palabras. Yerba mit-
tere.
FALTAR PARAULAS. fr. Pondera la excel-léncia ó
grandesa de alguna cosa, y que no's pót explicar
ni alabar dignament. Faltar palabras. Yerba de-
ficere.
FALTAT DE PARAULAS. fr. CURT DE PARAULAS.
FÉR BONA SA PARAULA, fr. Pi'ométrer cumplirla.
Promeler cumplir supalabra. Polliceri sepraestatu-
rum quod spondit.
FÉR PARAULA, fr. PARLAR.
HOME DE PARAULA. Qui la guarda. Hombre de su
palabra. Homo integrsefidei.
LA MEVA RARAULA ES Ó VAL UN ACTE. loC, ASSegUra
lo que's promet. Mi palabra es prenda de ora. Fides
mea auro pretiosior est.
LA MILLOR PARAULA ES LA QUE ESTÀ PER DIR. ref.
POCH PARLAR ES SABIESA.
LA PARAULA QUE HA SÜRTIT DE LA BOCA, NO PÓT TOR-
NAR ATRÀs. ref. Denota la reflexió y cautela que's
déu tenir en proferir las paraulas especialment las
que poden ferir: perquè una vegada ditas no po-
den tornar atràs. Palabra y piedra suelia no tiene
vuelta; palabra de boca piedra de honda. Nescit
vox missa revertè.
LAS BONAS PARAULAS FAN MENJAR ALS MALALTS. lef.
Denota que las bonas rahons ò reflexions regular-
ment tot ho arreglan. Cuales palabras te dicen, tal
carazan te ponen. Animus in auribus habitat.
LLEVAR LA PARAULA DE LA BOCA. fr. met. Aotici-
parse à dir lo que altre tenia intenció. Coger, qui-
tar la palabra de la baca. Sermonem occupare.
PAR
CATALÀ.
PAR
215
N»
MANCAR Ó FALTAR A LA PARAULA, ff. NO CUmpÜlla.
Fallar à la palahra. Fidem niutaie.
MASTEGAR Ó MENJARSE LAS PAUAULAS. fr. Tarta-
mudejar, pronunciar mal. Mascar, musitur, mamu-
jar, mamellar; comerse las palahras ó silabas. Bal-
butio, is.
MiTJAs PARAULAs. loc. Expücació enfàUca ó no
cabal de algun concepte, ó las que's pronuncian
entre denls. Medias palahras. Dimidiata verba.
NO DIR Ó NO PARLAIl PARAULA : Ó SENSE DIR Ó PAR-
LAR PARAULA, fr. Callar ó guardar silenci, ó no re-
pugnar ni contradir à lo que's proposa ó demana.
No decir ó no hablar, ó sin decir ó habíar palabra.
Obmuslescere.
NO DIU PARAULA QUE NO MENTA, Ó MENT À CADA PA-
RAULA, loc. CADA PARAULA, elC.
NO HI HA PARAULA BEN DITA, QUE NO SIA MAL COM-
PRESA ò ENTESA, ref. Reprèn als maliciosos y mal
intencionats, que pel regular interprelan malament
lo que's diu sense malícia ó ab bona intenció. No
hay palabra mal dicha, si no fuese mal cnlendida.
Yerba, nisi invertas, nuUa sinistra forent.
NO SABERSE TRAURER LAS PARAULAS DE LA BOCA. fr.
No saber parlar per causa de encogiraent, espanto
pera tartamudejar. Heldrsele à alguno las palabras.
Balbutio, is.
NO sÉR MÈs QUE PARAULAS. fr. Deuota que en algu-
na disputa ó altercat no hi ha hagut cosa de cuy-
dado, atenció ó sentiment. No ser mas quepalabras.
Non ullrà verba certare.
NO TENIR PARAULA ó LA PARAULA, fr. Faltar à ella,
no guardaria. No lener palabra. Datam fidem fa-
llere.
NO TENIR PARAULAS. fr. No expHcarse en alguna
matèria ó per sufriment ó per ignorància. No tener
palahras, ó no lener palabras hechas. Verba alicui
deesse.
PASSAR Ó ENTRETENIR AB PARAULAS Ó AB BONAS PA-
RAULAS. fr. Entretenir à algú ab oferlas ó prome-
sas sens arribar al cumpliment de lo que 's pre-
tén. Traer en palabras. Promissis deludere,
FÉR PARAULA. loC. ant. ARENGAR.
pÈNDRER LA PARAULA, fr. Parlar primer ó prosse-
guir la conversació que altre ha deixat. Tomar la
palahra. Sermonem arripere. || Acceptar la pro-
mesa pera reconvenir al que la dóna, si falta à
ella. Tomar ó coger d uno la palabra. Fidem da-
fclam accipere.
^ PÉNDRER PARAULA, fr. aut. Touar licencia. Ye-
niam sumere.
PÉRDRER LA PARAULA, fr. Quedar sèus poder par-
lar per alguna malaltia. Perder el habla. Yoce pri-
var! I met. No saber que dir. Perder el habla. Ob-
mutescere.
PESAR LAS PARAULAS. fr. met. Reflexionailas ab
atenció. Pesar las palabras. Yerba appendere, mo-
derari.
QUEDAR BÈ AB BONAS PARAULAS. ref. Aconsella
que qui no dóna lo que li demanan, se excuse ab
bonas paraulas. Miel en la boca, y guarda la bolsa.
Yerba suavia fac nummos qui dare recusas.
RETIRARLAPARAULA.fr. TORNAR LA PARAULA ATRAS.
SOBRE LA PARAULA, m. adv. Sens altra seguretat
que la paraula que 's dóna de fér alguna cosa.
Sobre su palabra. Fide sua.
SOLTA LAS PARAULAS COM LOS ASES LOS PETS. loC.
prov. que reprèn al que diu las cosas sens atén-
drer si poden sér perjudicials ó no. Hablar sin
pensar, es tirar sin encarar. Non inedilala loqui
caeco est jocularitpr arcu.
TENIR MiiS PARAULAS QUE UN BREVIARi'. fr. lUCt.
Parlar mès de lo que es regular. Tener mucho pico.
Nimis loqui.
TENIR PARAULAS Ó QUATRE PARAULAS. fr. Renyir.
Tener palabras ; trabarse de palabras. Yerbis cum
aliquis contendere.
TORNAR LA PARAULA, fr. Recobiar 1' us de la
veu. Recobrar el habla. Yoce expediri.
TORNAR LA PARAULA ATRAS. fr. Desdirse. Volverse
alrds. Dictis non stare.
TRACTAR MAL DE PARAULAS. fr. lujuriar ab algun
ditxo ó veu sensible. Tralar mal de palabra. Con-
viciis aliquem onerare.
TRENCAR LA PARAULA, fr. MANCAR Ó FALTAR i LA
PARAULA.
UNA PARAULA, loc. S' usa pera cridar à algú pe-
ra conversar apart. Palabras, una palabra. Pau-
cis te volo.
vÉNDRER PARAULAS. fr. met. Enganyar ó tenir
entretingut à algú ab ellas. Vender palabras. Yer-
ba dare.
PARAULADA. f. Ditxo dissonant, indecent y
gravement sensible. Palabra, remogué, tarascada.
Convitium, ii.
PARAULETA. f. d. Palabrila, ica, illa. Yocu-
la, ai. II Paraula sensible ó que porta mòlta ànima
ó significació ó alusió amagada. Palabrila. Yer-
bum aculeatum.
PARAULISTA. m. ant. Xarrayre, qui parla
mòlt, ofereix sens reparo y no cumple res. Pala-
brisla, palabrero. Garrulus, i.
PARAYGüA. m. Espècie de girasol pera guar-
dar de la pluja. Paraguas. Umbella, ae.
QUANT PLOU MÒLT NO VALEN PARAYGUAS. lOC. prOV.
Denota que quant són mòltas las desgràcias no si
pót donar cobro. Agua sobre agua, no vale sayo ni
capa. Non segulum crebro, non paenula sutficit
imbri.
PARAYRE. m. Oficial, mestre que carda 'Is
panyos à la perxa. Pelaire. Carrainarius, is.
PARAYRERIA. f. Ofici de parayre. Pelairia.
Carminatoris officium.
PARBOST. m. prebost.
PARCA. f. Destino, sort, fat. Parca. Parca, íe.
II poét. Yeu ab que 's significa la mort. Parca.
Parca, se.
PARGAMENT. adv. m. Escassament, ab mo-
deració. Parcamente. Parcè.
276 PAR DICCIONARI
PARCER. m. Compaijy ab altre en algun
tracte. Aparrero. Socius, ii. || Lo qui cultiva algu-
na heretat donant pari dels fruyts al amo, y que-
dant parlperaell. Aparcero, colom, granjero, quin-
tero. Particeps, ipis.
PARCERIA. f. Tracte dels que van a la part
en algun negoci. Aparceria. Conseciatio, nis.
PARCIAL, adj. Lo pertanyent à la part de al-
gun tot. Parcial. Ad partempertinens. || Partidari,
qui segueix lo partit de altre. Parcial. Factiosus.
II Amich, afecte. Parcial. Cliens, tis.
PARCIALITARI, A. adj. ant. parcial. || ma-
NIATICn, BOIG.
PARCIALITAT, f. Partit, facció. Parcialidad.
Factio, nis. || Amistat , familiaritat. Parcialidad.
Amicitia , ae. || bando , lliga. || Passió del animo
que impedeix la reclitut dels judicis. Parcialidad.
Animi prseoccupatio.
PARCIALMENT, adv. m. En quant à alguna
part ó tots. Parcialmente. Factiosè. | Ab inclinació
amistosa à alguna part. Parcialmente. Studio, co-
miter.
PARCIÓ. f. partició.
PARCO. m. Paper de perdó en las escolas.
Parce, parco. Impunitatis schedula. | adj. Econó-
mich, moderat en l' us de las cosas. Parco. Accinc-
tus, parcus. || Moderat en lo menjar y béurer. So-
irio, parco. Sobrius.
PARDAL, m. Aucell mòlt comú, que té las
plomas pardas, variadas ab algunas clapas y plo-
metas negras, lo bech recte y curt ; lo mascle té
en lo coll sota del bech una clapa negra : la feme-
lla es un poch mès petita, de color mès clar y cap
mès estret. Gorrion, pardal, pardillo. Passer, is. ||
met. Astut. Pdjaro. Callidus.
PARDAL ROQUER ó TORROGA. Lo de verdissa. Gor-
rion silvestre. Passer monlanus.
JA HAN FUGIT LOS PARDALS DEL Mü. ff. met. ab
que 's denota que ha passat la ocasió de conseguir
alguna cosa. En los nidos de antano no hay pàjaros
ogario. Hic veteres annus vacuos videt alile nidos.
MATAR DOS PARDALS DE UN TRET, DE UN TIR Ó DE
UNA PEDRADA, fp. AB UNA VIA, ETC.
MÈS VAL UN PARDAL EN LA MA QUE UNA PERDIU EN
l' ayre, ó QUE DOS VEURE LS VOLAR. ref. Deuota
que no aventurem lo bè ó conveniència que gosara
per la esperansa de altre que se 'ns figura major.
Mas vale pdjaro en mano que buitre volando ; por
el alabado dejé el conocido, y vime arrepentido. Me-
lior est tuta pax, quam sperata victorià.
PARDALET. m. d. Pajarillo , ito. Passercu-
lus, i.
TENIR PARDALETS AL CAP. fr. met. Bojejar. Se
diu principalment de las donas coquetas. Ser un
cascabel. Inani capite esse.
PARDEJAR. V. n. Ressaltar lo color pardo.
Pardear. Fuscum apparere.
PARDENCH, A. adj. Lo que té un color que
lira à pardo. Ahurelado. Burrus.
PAR
PARDO, A. adj. Color que resulta de la mes-
cla de blanch y negre. Pardo. Fuscus. || m. Lo
mascle de la ossa ó pantera. Pardo. Panihera, ae.
PARDÓS, A. adj. De pardo clar. Pardusco.
Subfuscus.
PARE. m. Qui engendra ó procrea à altre. Pa-
dre. Pater, tris, parens, entis, genitor, is. || La
primera persona de la Santíssima Trinitat. Padre.
Pater, tris. || Autor de qualsevol obia. Padre. Pa-
ter, tris. II Lo mascle de bestiar destinat pera la
procreació. Padre. Admissarius mas. || Tílol del
principal de alguna descendència. Padre. Pater,
tris. II Qui afavoreix ó fa ofici de pare envers algú.
Padre. Pater, tris. || Qui en temps antich fou cèle-
bre en alguna ciència ó facultat. Padre. Pater,
Iris. II Lo religiós sacerdot y lo ancià en senyal de
veneració y respecte. Padre. Pater, Iris. | Nom
que 's dóna als prelats, sants , mestres y doctors
de la iglésia. Padre. Pater, tris. || Qualsevol dels
que han concorregut à un concili. Padre. Pater,
Iris. II pi. Lo pare y la mare. Padres. Parentes,
tum. I Los avis y ascendents. Padres. Proavi,
orum. II Los indivíduos de alguna religió ó con-
gregació. Padres. Patres, um.
PARE ADOPTIU. Quí ha adoplat fill de altre par-
ticipantli Is drels de propi. Padre adoplivo ó por
adopcion. Adoptator.
PARE CONDESCENDENT Ó INDULGENT. LO qui demOS-
tra massa carinyo als fills y no 'Is corretgeix com
déu. Padrazo, padron. Pater nimis indulgens.
PARE coNSCRiPTE. Lo scnador entre 'Is romans.
Padre conscrípio. Gonscriplus pater.
PARE DE ANiMAS. PàiToco. Pudrc dc almas. Paro-
chus, i.
PARE DE FAMÍLiAs. Cap de casa, tant que tinga
fills com nó. Padre de familia. Pater familias.
PARE DE LA PÀTRIA. Qui ha fet particulars ser-
veys per sa pàtria. Padre de la pàtria. Pater pa-
Irise.
PARE DELS BOIGS. 111. Qui cuyda de ells. Loquero.
Amenlium custos.
PARE DE POBRES. Qui 'Is assistcix. Padre de po-
bres. Pater pauperum.
PARE DE PROVÍNCIA. Qui lia eslat provincial en
alguna religió. Padre de provincià. Pater provin-
ciae.
PARE ESPIRITUAL. Lo confessor que cuyda y di-
rigeix r esperit y conciència del penitent. Padre
espiritual. Conscienciae rector ; spiritualis pater.
PARE NOSTRE. La oració dominical. Padre nues-
tro. Dominica oratio. || Glòria, gra gros que's posa
cada deu en los rosaris, pera senyal de que s' ha
de dir lo pare nostre. Padre nuestro, diez de rosa-
rio. Grandior in rosarioglobulus.
PARE PUTATIU. Qui es tingut y reputat per pare.
Padre putativo. Putativus pater.
PARE SANT ó SANT PARE. Lo Papa. Padre santa.
Papa, ae.
PARES DE LA IGLÉSIA. Los altres ecclesiàstichs
PAR
CATALÀ.
PAR
277
I
n
dels 12 primers sigles que han conservat las tra-
dicions de la igli'sia ; y 'Is doctors de la iíjlésia
grega y llatina que escriguóron sobre 'Is misteris
y doctrina de la religió. Santos padres de laiglesia.
Ecclesia; pa tres.
PARES DEL DESERT. Los anacorelas. Padres del
yermo. Eremicolaí patres.
k PARE GTJARDADOR FILL DISSIPADOR. ref. DenOla
que freqüentment succeheix a un pare avaro un Gil
pródich. Àpadre endurador hijo gastador; à padre
ganador hijo despendedor. Qua3 pater accuraulat,
dispergit prodigus híeres.
k Qüi ES PARE bAstali MARE. ref. Reprèn al que
tenint pochs uk'm•íIs se queixa del poch premi. À
quien es pad'e hdstale madre. Dat indignis venia
columbis.
DE PARE SANT LO FILL DIABLE, ref. Deuota que no
sempre aprofita la bona criansa dels fills, si són de
mal natural. Be padre santó, hijo diablo. Bono ex
parente natus pessimus.
DIR sí PARE. fr. fam. Estar alguna dona en apti-
titut de casarse. Estar de saca. Nuptiis aptam esse
vel pa rata m.
ENTRE PARES Y GERMANS NO VÜLLAS FICAR LAS MANS.
ref. Denota que no's prenga part en los disturbis
dels parents, perquè aquestos fàcilment se compo-
nen,-y desprès se pert la amistat ab uns y ab al-
tres. Entre padres y hermanos no metas tus manos.
Ne ad propinquorum rixas accedas, si amicitiam
optas conservaré.
LO PARE GUANYA 'l RAL Y 'l FILL LO GASTA MAL. ref.
Denota que lo que alguns juntan ab traball, sos
hereus solen dissiparho en breu temps. Nuestros
padres d pulgadas, y nosotros d hrazadas. Absu-
mit natus genitor qufe congerit aera.
LO PARE NO ES NAT Y 'l FILL SALTA PEL TERRAT, ref.
Reprèn als qui disposan anficiparlamenl de las co-
sas de que no tenen seguretat. Hijo no tenemos, y
nombre le ponemos. Nec peperit capra, et nunc ha?-
dus ludit in agris.
NO LA PERDONA i sÒN PARE. loc. fam. S' aplica à la
persona que sols atén à sòn interès, y al qui diu li-
brementsòn parer sense guardar respecte à ningú.
No ahorrarse con nadie ó no ahorrarse con su padre,
ò no ahorrarse con nadie ni con su padre. Nulli par-
cere nec patri quidem.
NOSTRES PRIMERS PARES. Adau y Eva de qui des-
cendeixen tots los homes. Nuestros primeros padres.
Primi parentes.
QUI TÉ 'l PARE BATLLE, SEGUR Vi A VERBAL, fr. QUI
TELA PAELLA, etC.
SABERHo COM LO PARE NOSTRE, fr. fam. Poder refe-
rir alguna cosa ab puntualitat. Saberlocomo el Ave
Maria. Adarausim aliquid memoriter recitaré.
SEMBLAR A SÒN PARE. fr. Semblarli en las faccions
ó costums. Padrear; sermuy hijo de su padre. Pa-
trem facie indole, moribus referre.
SI 'l pare es músich, lo fill es ballador ; ó 'l
PARE JÜGLAR T 'l FILL TIMBALER. Dcnota que 'Is fills
solen tenir lo mateix geni y costums dels pares.
Por do salta la cabra, salta la que mama; cabra por
viüa, cuallamadre tal hija. Quà capra cumque sa-
lit, matrissalit iemulai h;c(lu.s.
sobre pare NO HI HA COMPARE, ref. AMOR DE PA-
RE, etc.
TENIR LO PARE BATLLE, ref. Contar eu qualsevol
sol-licitul ab un decidit protector. Tener el padre
alcalde. Judicem co.;natum, amicum habere.
TROBAR PARE Y MARE. fr. luet. Dcnola que algú
troba qui'l afavoreix y cuyda com ho podria n ha-
ver fét sos pares. Ballar padre y madre. Optimum
pafronum nancisci.
UN PARE PERA CENT FILLS Y NÓ CENT FILLS PERA UN
PARE. ref. Denota '1 verdader y segur amor dels pa-
res pf>ls fills, y la ingratilut j'bque aquestos solen
correspóndrer. Un padre para cien hijos y nó cien hi-
jos para un padr". Centenaj proli" genitor vel pros-
picit unus.
PAREDAMENT. m. La acció de paredar. Em-
paredamienlo. Inclusió, nis.
PAREDAR. V. a. Tancar entre quatre parets.
Emparednr. Inira parietes claudere. || Tapar abpa-
red alguna porta ó finestra ó altia obertura. Cegar,
tabicar, tancar. Obturo, aí^.
PAREDASSA. f. aum. Se diu de la que queda
en peu en las ruinas de un edifici. Paredon. Parie-
tina, «.
PAREDAT,DA. p. p. Emparedado. Parietibus
dausus. II Dit de la porta, finestra, etc. Cegado, ta-
bicado. Occiussus.
PAREDER Y PAREDOR. adj. MESTRE DE CA-
SAS.
PAREDETA. f. d. Paredilla. Paries humilis.
PAREGUT, DA. p. p. semblant.
BEN PAREGUT, exp. Bonich de cara, de bona fiso-
nomia. Bien parecido. Formosus.
PARÈIXER. V. n. semblar, aparèixer. || com-
parèixer.
k mon parèixer, loc. Al meu modo de enténdrer.
A mi ver. Meo judicio.
PER BEN PARÈIXER, loc. Por cl bienparccer. Ne ulla
ofensio detur.
PARELL, m. Conjunt de dos cosas de una ma-
teixa espècie. Par. Par. is. || Dos bous ó animals
dejòu. Yunta, par. Sugum, i.
k PARELLS, m. adv. De dos en dos. À pares. Bini.
A PARELLS ó SENARS, m. adv. Sort tenint en la ma
closa en número de qualsevol cosa, y preguntant à
altre si es número par ó senar. Si no ho acerta pert,
y si ho acerta guanya. À pares ó nones. Par impar.
POSAR, fèr venir a PARELLS, fr. Fór que \inga de
dos en dos. Parear. Binàries facere.
POSARSE k PARELLS, fr. POSARSE DE DOS EN DOS.
QUIN parell! dèü ne ha endressada una casa. loc.
Dóna à enténdrer que 'Is que són semblants en las
inclinacions y costums se huscan uns als altres; y
comunment s' aplica als dolents. Dios los cria y
ellos se juntan. Crobyi jugum.
35
flÈ
PAft
DICCIONARI
PAR
PARELLA, f. JOVA. U Conjunt de dos cosas sem.
blanls. Pareja. Par, is.
TORNAR LA PARELLA, fr. RESCABALARSE.
PARELLÓ. m. perelló.
PARENSA. f. ant. apariéncia. fl presència.
PARENSA FINGIDA. EXTERIORITAT.
GRAN PARENSA Y POCHS FETS. TCf . MÒLTA FRESA T PO"
CA ENDRESSA.
PARENSER. adj. ant. peresós. 1| Ben paregut.
Bien parecido . Decorus facie.
PARÉNESIS. f. EXORTACIÓ.
PARENÉTICH, CA. adj. Exhorta tori. Parené-
tico. Pareneticus.
PARENT, A. adj. Ascendent, descendent y
col-Iateral de una família per consanguinitat ó afi-
nitat. Pariente. Consanguineus. \\ semhlant, con-
SEMBLANT. || pi. ant. ANTEPAssATS. j] Lo pare y ma-
re. Padres. Parentes, ura.
PARENT PER CASAMENT. AFÍ.
ESTAR BÈ AB SOS PARENTS, fr. ESTAR BÈ AB SOS
AMICHS.
NO TENIR PARENT NI AMicH. fr. Expressa quc algú
no's condol del mal dels altres. No lener prójimo,
Proximo nec minimüin consulere.
NO TINDRÀS PARENT MILLOR QUE UN AMICH QUE TINGA
AMOR. ref. MÈS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS.
sÉR PROP PARENTS, fr. Tocür de cerca. Pròxima
cognatione conjungi.
PARENTELA, f. Conjunt de tots los parents.
Parentela. Consanguinilas, atis. |) parentiu.
PARÈNTESIS, m.ort. Lo pensamentó idea que
s' interposa en un período inlerrumpint sòn sen-
tit, però no raudantlo. Parèntesis. Parenthesis, is,
U Signe ortogràfich de aquesta figura ( ) que conté
lo interposat en un período, y denota que s' ha de
pronunciar en veu mès baixa. Parèntesis. Paren-
thesis, is. 11 ret. RETICÈNCIA. II raet. Breu suspensió
encara que no sia en lo llenguatge. Parèntesis. Pa-
renthesis, is.
ENTRE parèntesis. UI. adv. Interposant alguna
cosa. Entre ó por parèntesis. Per parenthesim.
PARENTIU. m. Vincle, conexiò per consangui-
nitat ò afinitat. Parentesco, parentela. Necessitudo,
inis. II PARENTELA. [| Uniòóenllassament delascosas
entre sí. Parentesco. Yinculum, i, conjunctio, nis.
PARENTIU ESPIRITUAL . Lo que's COU trau en los sagra-
ments. Parentesco espiritual. Spiritualis cognalio.
CONTRAURER PARENTIU. cxp. Obtenir ab altre afi-
nitat espiritual ó legal. Emparentar, contraer pa-
rentesco. Afinitate conjungi.
PARER. m. Dictamen, vot, opinió. Parecer.
Sententia, se. || intenció, propòsit , resolució. ||
CONSELL, CONSENTIMENT. 1| Sugestió ò inspIraclò que
inclina persuadint. Parecer. Sententia, ae. || v. n.
PARÈIXER.
i BON PARER. m. adv. Denota que algú obra ab
respecte à lo que poden dir de ell y nó segons sa
inclinació ó geni. Por el bien parecer. Ut aliorum
offensio vitetur.
A MON PARER. m. adv. A MON PARÉIXEB.
DONAR PARER. fr. DONAR CONSELL.
ESTAR SEMPRE EN SÒN PARER. fr. No voler mudar
de dictamen. Estar en su parecer, en sus trece. In
sententia manere.
PARET. m. Fàbrica alsada à plora, del gruix y
alsària corresponent pera tancar los edificis y sos-
tenir los sostres y cubertas. Pared. Murus, i, pa-
ries, etis. II met. Tanca de murtra, boix, etc, ab
que's tancan y guardan los quadres dels jardins.
Pared, Seto. Septura, i. | pi. met. La casa pròpia de
cada hu. Paredes. Domus, us.
PARET A CALS Y ARENA. Parcd dc cal y canto. Goe-
mentarius paries.
PARET DE CANTELL. ENVÀ.
PARET DE CAP Y TRAVÉS. La CU quo ^Is mahous se
col-locan los uns atravesats al cap dels altres. Pared
àsoga j/ asía. Invicem transversis lateribus paries.
PARET AL MiTj. m. adv. Denota que sols per una
paret se separa una casa de altra. Pared en medio.
Paries intergerinus || met. Denota la in mediació y
cercania de alguna cosa. Pared en medio. Aliquo
interjecto contiguus.
PARET A TALÚs ó ATALüssADA. La que se cleva en
disminució, ò que es mès dobla per la part infe-
rior que per la superior. Pared escarpada. Declivis
murus.
PARET DE PEDRA DE TALL. Parcd de piedra lahra-
da. Quadrati saxi murus.
PARET DE PEDRA PICADA, sïlleria. Paries ex lapidi-
bus quadris.
PARET DE PEDRA SECA. Albarada. Horma, pedriza;
pared depiedras en seco. Maceria, ae.
PARET DE RAJOLA. Pared de ladrillo. Murus late-
ritius.
PARET DE RAJOLA Ó DE MAHÓ DE PLA. Citarà, íoW-
con. Unius lateris crassitudine paries.
PARET DE TAPIA. TÀPIA.
PARET MESTRA ó PRINCIPAL. Qualsevol dc las prin-
cipals y mès grossas que sostenen un edifici. Pa-
red maestra. Solidus , priraarius, prínceps paries.
PARET MiTJERA ó MITJANA. La que es comuna à dos
casas. Pared medianera, de medianeria. Intergeri-
nus, coramunis paries.
PARET SECA. PARET DE PEDRA SECA.
PARET VELLA ó ENDERROCADA. Pared vic ja ó ques*
desmorona. Parietina, ae.
PARETS HI VEÜHEN Y MATAS OUHEN. ref. LAS MATAS
TENEN ULLS, CtC.
ARRiMARSE À LAS PARETS, fr. Estar borratxo. Ar-
rimarse à las paredes; hacer el arrimon. Yino ma-
dere.
DEIXAR CAIXALS EN LA PARET. fr. Dcixar las pe-
dras ò rajolas sobreixint pera continuaria. Adente-
llar. Prominentes làpides relinquere.
DONARSE DE CAP Ó PEGAR LO CAP PER LAS PARETS.
fr. met. Explica lo gran enfado de algú. Darse con-
tra la pared. In parietem impetere. || Apurarse,
íaligarse sens acertar en lo que 's desitja. Darse
PAR
por las paredes, ó esquinas ó contra las esquinas.
Inutiliter defaligari; operam perdere.
ENTRE QUA.TRE PARETS, m. adv. Denota la soledat
y retiro en que està algú. Entre cuatro paredes. In-
tra parie»es.
HERB4 DE LAS PARETS, MORELLA ROQUERA.
SALTAR LA PARET ó PER LAS PARETS, fr. ESCaparSC
ó fugir. Saltar por las paredes. Parietes ad inse-
quenles effugiendos superaré.
PARETA8SA. m. aum. paredassa.
PARHÉLIO. m. Espècie de metéoro que con-
sisteix en un sol aparent que 's manifesta prop del
verdader, per la reflexió de sa llum en lo núvol,
V sptiioín sòn moviment. Parelia, pareixo; parhe-
lio. Parelion, ii.
PARIA. f. parell, parella, i companyia, TRAC-
TE. II IGUALTAT. II ant. Temps del verb parer. Pa-
recia. Yidebatur.
PÀRIA. m. Home de la ínfima casta entre 'Is
indios; y per extensió s' diu dels desgraciats ó es-
claus que no poseheixen res. Paria. Imfimus ple-
bis. II f. plu. y
PARIATGE. m. Tribut que paga un príncep à
altre en regoneixement de superioritat. Parias.
Regis tributum superiori principi subjectje ditio-
nis gratia dignitalum. || Tribut del tant per cent
que paga '1 comerspera mantenir sos establiments.
Pariaje. Yectigal, is.
NO HAVER pària DE FEMBRA. fr. aut. No tocar
mu^er. S.A foeminam non accedere.
PARÍCIA. f. ant. EPIFANIA.
PARIDA, f. L' acte y efecte de parir. Paridu-
dura, parlo. Partus, us.
PARIDORA. f. Dona fèrtil y fecunda. Paride-
ra. Foecunda foemina.
PARIETAL. adj. anat. S' aplica à cada un dels
ossos situats en las parts mitja y lateral del cap,
y que són las majors entre las que forman lo crà-
neo. Parietal. Parietalia ossa.
PARIFIGAR. V. a. Probar, apoyar ab alguna
paritat ó exemple. Parificar. Paritale, similitudine
probare.
PARIFICAT, DA. p. p. Parificado. Paritate
probatus.
PARIGÜELA. f. Civera, bayart. Parihuela.
Gestalorium, ii.
PARIMENT. m. ant. part.
PARIÓ, NA. adj. Igual, semblant. Parejo,coin-
panero. ^Equus. || company, companyó.
PARIR. v. a. Donar à llum en temps oportú la
femella lo que tenia concebut en lo ventre. Parir.
Genero, foelo, as. |1 póndrer. || met. Sentir los pares
los traballs dels fills, com : tal mare ha parit
raòllas vegadas als fills. Parir. Parió, is. 1| Explicar
bè y ab acert lo concepte del enteniment. Parir.
Apte disserere. |1 v. n. met. Eixir à llum ó al pú-
blich lo que estava ocult ó ignorat. Parir. Aliquid
occultum in lucem prodire.
estar per parir ó en ous oe parir. fr. Estar ó
CATALÀ. PAR 219
andar endiasde partr. Parfum appropinquare.
PARI8IENGH, CA, Y PARI8IEN8E. adj.
Natural de y lo pertanyent a París ciutat capital
de Fransa. Parisiense. Lutelianus.
PARIT, DA. p. p. Parido. Genitus.
PARITAT, f. Igualtat, comparació de una cosa
ab altra. Paridad. Paritas, atis.
CÓRRER LA PARITAT, fr. Haver la igualtat y pro-
porció corresponent en las cosas que's comparan.
Córrer la paridad ó la comparacion. ^qualilatem
res habere.
PARLA. f. PARLERIA, VERBOSITAT.
PARLADOR, A. m. y f. Qui pària mòlt. Par-
lador, parlante, parlon, parlero, hablador, hablis-
ta, parlanchin. Garrulus, i. || Llochahont las mon-
jas reben las visitas. Locutorio, parlalorio, libra-
torio. Ad coUoquia in monialibus deslinalus locus.
parlador de pau. ra. Missatger de pau. Mensa-
gero de paz. Pacis tractator.
PARLAMENT, m. Discurs, arenga. Parlamen-
to. Oratio, sermó, nis. || enr\honament, col•loqui.
II PARLERIA. II TRACTE , CAPITULACIÓ. || En algunas
nacions tribunal ahont se resolen negocis impor-
tans. Parlamento. Congressus, senatus, us. [j La
acció de parlamentar ó capitular. Parlamento. Con-
fabulatio, nis. || parlament, m. Corts celebradas
per cada un dels estats en la confederació catala-
na-aragonesa en sa capital respectiva, pera un ob-
jecte especial. Parlamento, cortès generales de Ara-
gón, Calaluna, etc. Congressus Aragonius, etc.
PARLAMENTA, f. fam. Parleria, verbositat.
Lahia, parola, parleria, parla, parladuria. Gar-
rulitas, loquacitas, atis.
PARLAMENT AL. adj. Pertanyent al parla-
ment óal tribunal. Parlamentario. Senatorius.
PARLAMENTAR. V. n. Enrahonar, conver-
sar. Parlamentar. Colloquor, eris; sermonem age-
re. y Tenir parlament, tractar de capitulació. Par-
lamentar. De conditionibus agere.
PARLAMENTARI, A. adj. Lo qui serveix
pera parlamentar. Parlamentario. Ad colloquium
vel coUegium spectans. || m. Individuo de algun
parlament. Parlamentario. Senator, is. || ant. mis-
satger, ENVIAT, parlamentari.
PARLAMENTARISME, m. Doctrina dels
amants de las pràcticas y fórmulas parlamentàrias*
Parlamentarismo.
PARLAMENTAT, DA. p. p. Parlamentado.
Collocutus.
PARLANT, p. a.Qui parla. Parlante. Loquax.
PARLAR. V. a. Articular, proferir paraulas»
Hablar. Loquor, eris. || enrahonar, conversar. |j
ORÀ.R, perorar, i Tractar de alguna cosa, negociar.
Hablar, tratar. Negotior, aris. || Avisar, amones-
tar, advertir, fér enténdrer la rahó. Hablar. Ani-
raadverto, is. j] Intercedir, empenyarse à favor de
algú. Hablar. Rogo, as. || Comensar à enrahonar
principalment las criaturas. Hablar. Os in verba
solvi. I Expressarse, dir absolutament, com: par-
280
PAR
DICCIONARI
PAR
LAR besUesas. Hablar. Loquor. eris. jj Imitar los
aucells la veu liiiniana. Hablar, parlar. Garrio, is.
II Dit de alguna imatge mòlt perfecta. Estar ha-
blando. Signa spirare. || m. Lo to de la ven de la
persona. ^«6/a. Yocissonus.
PARLAE AB AFECTACIÓ, fr. EchoT corladHlos. Ni-
mium excultis verbis proloqui.
PARLAR AB DÈu. lY. Oiar, fcr oració. Orar, ha-
blar con Dios. Oro, as.
PARLAR AB LLEiNOÜA DF PLATA. fr. Sol-!ÍCÍ!ar al-
guna cosa per medi de diners ó regalos. Hablar
con lengua de plaïa. Donis delinire.
PARLAR AB MISTERI Ó AB PARAULAS CUBERTAS. fr.
Hablar de mislerio. Arcanis verbis loqui.
PARLARÀ BULTO. fr. Parlar sens reQexió ni certe-
sa. Hablar d bullo, à tienlo. In incertum loqui.
PARLAR À LA ÀNIMA. fr. Parlar ab claredat y ve-
ritat, sens afalagament. Hablar al alma. Aperlè, e.\
animo lo lui.
PARLAR À LA ORELLA, fr. Cuchichear, Hablar al
oido. Musito, consusurro, as.
PARLAR AL CAS. fr. Hablar al caso. Apte, ad rem
loqui.
PARLAR AL DETRÀs. fr. Dir coulra de algú en au-
s?ncia lo que no se li diria cara à cara. Hablar
por las espaldas. Absentem carpere.
?ARLAR ALT ó AB VEü ALTA. fr. Hablar üllo, rccio.
Clarè el apertè loqui. | met. Parlar ab expressions
animosas, ab lo llenguatge de las passions. Hablar
alio, recio. Confidenter loqui.
PARLAR ALTAMENT DE SÍ. fr. Alabarse. Alabarse,
echar fanfarronadas. Elatius de se loqui.
PARLAR APRESSURADAMENT Ó ATROPELLADAMENT. fr.
PARLAR DEPRESSA.
PARLAR BAIX, À POCU À POCH, Ó À PLERET. Hablar
bajo, quedo, paso. Submissavoce loqui.
PARL.AR BÉ. fr, Explicarse ab elegància. Hablar
bien. Polilè, casligalè loqui.
PARLAR CLARÓ CLARAMENT, fr. Dir obcrlameut lo
que se sent. Hablar claro, enpuridad. Apertè loqui.
PARLAR DEPRESSA. fr. Hiblar de prícsa , de hilvan,
à borbotones. Yerba verbis accumulare.
PARLAR DESBARATADAMENT Ó SENS TO NI SO. fr. Ha-
blar d lontas y à locas, hablar disparates, despo-
tricar. Effutio, is.
» PARLAR DE sÒN CAP. fr. Parlar sens coneixement
y sols per lo que ofereix la imaginació. ÍTaft/ar de
memòria, de cabeza. Temeré, inconsultò loqüí.
PARLAR GRAS. fr. met. Dir paraulas indecents.
Hablar sucio. Obscenè, turpiter loqui.
PARLAR LA COSA PER SÍ MATEIX, fr. Sér mòlt evi-
dent allò de que 's trac'a. Hablar, estarlo diciendo
la mismacosa. Rem ipsam loqui.
PARLAR MÒLT Y NO DIR RES. fp. Gaslar mòltas pa-
raulas sense substància ó sense dir lo que fà al
cas. Hablar mucho y decir nada. Loquacito, as.
PARLAR PER DEMÉS. fr. Pailar en va, inútilment,
sense sér menester. Hablar por demds. Siiperfluè
loqui.
PARLAR PELS CÓLZERS. fr. XARRAR PELS CÓLZERS.
PARLAR PER PARLAR, fp. Dir alguua cosa sense fo-
nament ni substància, y sense venir al cas. Hablar
por hablar. Nugaa, inania garrire.
PARLAR SENSE DiscoNTiNUACió. fp. Habldrselo íodo.
Indesinenter verba fundere.
PARLAR SENSE TOCAR EN LLOCH. fr. PARLAR DESBA-
RATADAMENT.
CADA Hü PARLA COM QUI ES. fr. Dcnoía que regu-
larment algú se explica segons sòn naixement y
criansa. Cada uno habla como quien es. Qualisvir,
talis oratio.
DEIXAR À ALGÚ SENSE PARLAR, fr. DEIXAR À ALGÚ
SENSE PARAULA EN LA BOCA.
ES PARLAR DEMÉS. loc. Es parlar inútilment ó en
va. Es hablar por demàs. Frustrà, vanè loqui.
estarse'n PARLANT, loc. Traclarse actualment de
alguna cosa. Eslar en habla. De hoc agi.
FÉR PARLAR, fr. Precisar à algú à respóndreró à
!o que per un respecte ó alire motiu volia callar.
Hacer hablar. Ad loquendum cogere. [| Tocar ab
perfecció algun instrument. Hacer hablar. Summa
dexteri'ale instrumenta musica pulsare.
FÉR PARLAR DE SÍ Ó AL MON. fp. DONAR QUE PARLAR.
MIREU QUI PARLA. exp. ab que's nota à algú del
mateix defecte de que ell parla contra altre. Mira
quien habla. Yerbis convicere.
MÒLT PARLAR MOU, MÒLT GRATAR COU. TCf. DenOia
que à còpia de paraulas regularment se surt ab lo
ques 's pretenia. Mucho hablar empece, mucho ras-
car escwece.Nocet el nimium s abere, etnimis loqui.
MÒLT PARLAR Y POCH OBRAR. ref. Dcuota que'ls dis-
crets no execuian tot lo que diuhen, perquè no tot
convé. La mano cuerda no hace lodo lo que dice la
lengua. Quidquid lingua sonat, sapiens non dexle-
ra prais'at.
NO me'n parle. exp. Significa la repugnància de
que's fassa -menció de algú. No me lo nombre. Nec
nominelur.
no'm fassas parlar, exp. S' usa quant algú obli-
ga à altre à dir cosas de sentiment contra '1 mateix
que obliga. No me saques la lengua apasear. Non
ad convicia me provoces.
NO PARLAR, fr. Se diu del que ha perdut la pa-
raula per algun accident, ó per eslar pròxim à la
mort. Eslar sin habla. Linguaï usum non retinere.
NO se'n parle més. loc. Demana que s' olvide al-
guna cosa. No se hable mas en ello. De hac re nullus
ultra sit sermó. || S' usa quant se dona una cosa
per feta y ajustada. No se hable mas en ello. Satis
jam diclum.
parlem CLAR. loc. ANEM CLARS.
POCH PARLAR ES sABiESA. ref. Dcno'a r avantatge
y bons efectes que produheix lo callar, y 'Is fatals
que trau lo contrari. Al buen callar llaman Sancho.
Silenlii tutum prsemium; sapiens est qui laccre
novit; non impelam lingua.
POCH PARLAR Y MÒLT OBRAR. ref. Euseuja quc peia
negociejar bè s' ha de parlar poch y obrar ab di-
PAR
CATALÀ.
PAR
281
I
ligéncia. Callar y obrar por la tierra ypor lamar.
Parcendum verbis, in rebus agendis operam et di-
ligentiain adhibeto.
QUI MÒLT PARLA MÒLT MENT. FCf. Denola lo inCOfl-
venienl del massa parlar. Quien mucho habla, mu-
cho yerra. Culpanlur mullum, qui garrala mulla
loquuntur.
PARLARSE. V. r. Dirse. Hablarse. Serraonem
esse. tl Trac arse algun conveni ó altre assumplo.
Eslar en habla. De aliquo agi.
NO PARLARSE AB ALGÚ. fr. Tenir algun resenti-
ment ab ell. Negar, quitar el habla; no hablarse.
Yerba alicui negaré.
PARLAT, DA. p. p, Hablado. Loquutus.
MAL PARLAT. MAL DIT.
sÉR BEN PARLAT, fr. Parlar ab cortesia y criansa.
Hablar bien. Comiler loqui.
PARLER, A. m. yf. ant. Enrahonador. Habla-
dor, parlcro. Loquax, acis. || adj. parlador. || ant.
ORADOR.
PARLERIA. f. Yerbosilai, xarrativa. Labia,
parleria. Loquacilas, garrulilas, atis. | ant. lo-
cució.
BONA PARLERIA. an 1. ORATÒRIA.
PARMA. m. Petit escut de que fejan us los
gladiadors entre 'Is romans. Parma. Parma, íc.
PARMESÀ, NA. adj. Na'ural de y lo pertan-
yent à Parma ciutat de Normand ia. Parmesano.
Parmensis.
PARMÓDOL. ra. permódol,
PARNÀS. m. mit. Monlanya ahont liabilan las
musas. Parnaso. Parnasuií, i.
PARÓGHIA. f. ant. parròquia.
PARÒDIA, f. Iraifaciò burlesca en vers de al-
guna obra seria literària. Paròdia. Parodia, íb.
PARÓDICH, CA. adj. Pertanyent à la paròdia.
Parúdico. Ad parodiam perlinens.
PAROL. ni. PEROL.
PAROLA. f. PAHLERIA, VERBOSITAT. || PARAULA.
PÀROLI. ra. En los jochs la sort en que no 's
cobra lo guanyat pera cobrar triplicat si 's guan-
ya segona vegada. Pdroli. Duplicala sponsio.
PARONOMÀSIA. f. ret. Consisteix en posar
en la oració paraulas de un mateix ó semblant so,
ó que sols S3 dif rencian en una síl-laba ó lletra.
Paronomasia. Agnominalio, nis, paronomasia, íe.
PARÓQUIA. f. PAitRÓQUiA.
PARÓTIDA Y PARÓTIGA. f. Tumor preter-
nalural en lasglàndulas del mateix nom que estan
sota la orella. Parótida. Parotis, idis. || pi. Infla-
mació de coll en lo bestiar. Paróiidus. Parolis,
idis. il anat. Glàndula mòlt grossa que esta delràs
de la orella, 1' ofici de la qual es separar la saliva
(jue ve à la boca per medi dejs conductos salivars.
Parólida. Parotis, idis.
PAROXISMA. m. parasisme.
PAROXI8MAL. adj. parasismal.
PARPAL. m. Palanca, barra de ferro pera al-
sapremar. Barra, palanca. Vedis, is.
PARPAL DE FUSTA. Palanca de fusta rodona de un
cap y quadrada ò plana del altre, que serveix pe-
ra'1 maneig de la artilleria. Espeque. Lignea vec-
tis.
PARPALÀ8. En los molins de farina barra de
ferro ab sa pala pera alsar la mola. Espeque. Yec-
tis, is.
PARPALER. m. Qui traballa ab parpal. Pa-
lanquero. Vecliarius, ii.
PARPALET. m. d. Palanqueia. Virgula ferrea.
PARPELLA8. f. pi. Pàrpados. Palpcbra;.
PARPELLEJAR. V. n. resplandir.
PARPELLEJANT, A. p. p. resplandent.
PARPELLOL. m. ant. papalló.
PARPILLEJAR. parpellejar.
PARQUE.in.Campóbosch tancat ab paret. Par-
que. Locus sepius. Lo siti ahont sii col-!otan. || mil.
los víurers y municions de guerra. Parque. Armis,
commestibusque in castris collocandis locus.
parque de artilleria. Lo paratge ahont se reu-
neixen las pessas y màquinas de artilleria. Par-
que de arlilleria. Tormenlis bellicis, resque tor-
raen'ariai instrumentis servandis locus.
PARRA. f. Lo cep que s' alsa artificialment.
Parra. Pergulana, ae.
PARRA BORDA. Llambrusca. Parriza, parron, vid
silvestre, agracera. Silves'ris vilis.
COM HI HA PARRAS. loc. fam. Assegura ia veritat
de alguna cosa, evitant lo jurament. Como hay vi-
nas. Geriò quidem.
PARRA. Temps del verb parèixer. Parecerd.
Yidebiíur. y Del verb comparèixer. Comparecera.
Comparebit.
PARRACH. m. ter. padas, pellingot. |f ler,
PAGÈS.
PARRAF. m..y
PÀRRAFO. m. PARÀGRAF.
PARRAL. m. Emparrat, parra ó parras soslln-
gudas ab qualsevol artifici. Emparrado, parraL
Pergula, ae.
PARRELL. m. Guix en que s'hi sól mesclar
vi. Yeso. Gypsus, i. | ter. guix blanch.
PARRELLA. f. ant. GRAELLA.
PARRERA. m. Home de geni pausat y Qeumà-
tich. Posma, pachon. Morosus.
PARRETA. f. d. Parra pelila. Parrilla. Parva
vitis.
PARRICIDA, m. Qui mata à sòn pare ò mare;
y també als que sòn tinguts per lals ó à algú de
sos parents. Parncjcía. Parricida, a?.
PARRICIDI, m. Mort violenta que algú dònaà
son pare ò mare ò à algun parent. Parricidio. Par-
ricidium, ii.
PARRÓ. m. Pagcs ganader. Labrador ganade-
ro. Pecuarius agrícola.
PARRÓCHIA. f. etc. parròquia elc.
PÀRROCO. m. Rector de la parròquia. Pdrro-
co, cura pdrroco. Parochus, i.
PARRÒQUIA, f, Iglésía ahunt $' {(dwinislran
282
PAR
DICCIONARI
PAR
los sagraments. Parròquia; iglesia parroquial. Pa-
rochia, paraecia, se. || La jurisdicció del pàrroco,
sòn districte y la unió ab sos parroquians. Parrò-
quia. Parochia, ee. jl raet. Lloch ahont algú acut à
menjar ó se li dóna ab freqüència. Pesebre. Mensu-
ra, ae. || Lo clero destinat à la administració de
una parròquia, com à la professo de Corpus hi van
lotas las PARRÓQUiAS. Parròquia. Parochialis sacer-
dotum ccBlus.
cuMPLia LA ó AB LA PARRÒQUIA, fr. Confessar y
combregar per Pasqua florida. Cumplir con la par-
ròquia. Ecclesise prajcepto deeucharistia accipien-
da satisfacere.
SEPARARSE DE LA PARRÒQUIA, fr. Deixar de per-
tànyer à alguna parròquia determinada. Desapar-
roquiar, desaparroquiarse. É parochia sejungi.
PARRÒQUIA, NA. adj. Qui pertany à deter-
minada parròquia. Parroquiano. Parcecus, paro-
quianus. || Qui acostuma comprar en una mateixa
botiga, ò 's vól servir de un mateix oficial ó artis-
ta. Parroquiano. Assuelus emptor. |] met. Qui fre-
qüenta una casa y concorre à ella. Domestico. Do-
raesticus.
FÈR PARROQUIANS, fr. APARROQUIANAR.
sosTRAURER PARROQUIANS, fr. Fér que'ls parro-
quians deixen de comprar à la botiga que solian.
Desaparroquiar. Emptores tabernis assuetos sub-
ducere.
PARROQUIAL, adj. Cosa de la parròquia. Par-
roquial. Parochialis. |1 m. curat, parroco. || par-
ròquia. 1.
PARROQUIALITAT. f. La assignació ó per-
tenénciaà determinada parròquia. Parròquia lidad.
Ad paraeciam assignalio.
PARROT. m. Espècie de soldat destinat à zelar
y perseguir lo frau. Ministro del resguardo. Pro-
hibitas mercès cuslodiendi curator.
PARRUGA. f. etC. PERRUCA.
PARRUZ. f. ant. PARRA BORDA.
PARSER. m. Qui pren ò arrenda la terra à
parts, com al ters, quart, etc. Parcero. Ad partes
negotiator.
PARSIMÒNIA, f. Economia, moderació, arre-
glo en lo gastar. Parsimònia. Parsimònia, a;. j| Cir-
cumspecció, templansa. Parsimònia. Circumspec-
lio, nis.
PART. m. L' acte de parir. Parlo. Partus, us.
H Lo feto eixit à llum. Par to, cria, prole. Foetus,
us. H mét. Qualsevol producció física. Parto. Pro-
ductio, nis. II La producció del enteniment ó inge-
ni, y qualsevol de sos conceptes declarats y donats
à llum. Parlo. Animi foetus. || Qualsevol cosa es-
pecial que pót succehir. Parto. Imminens eventus.
II f. Tros, porció, membre de un tot. Parle. Pars,
lis. D Quantitat especial de algun agregat números.
Parle. Pars, tis. fl Lloch, siti, paratge. Parle. Lo-
cus, i. I Banda, costat. Parle, lado, mano. Latus,
eris. I La porció que 's dóna à algú en los reparti-
Ijaents. Paru, Pars, tis. \\ Tractat ^ divisió gran
que compren à altras menors. Parle. Pars, tis. |
La persona que té interès ó influxo. Parle. Perso-
na, ae. II Cada una de dos ó mès cosas oposadas
entre sí, com : dos opinions, dos exèrcits. Parte.
Pars, tis. I for. Pledejant. Litiganie, parle. Pars,
tis. II Usat ab la proposició i y 'Is pronoms aques-
ta y AQUELLA, significa lo temps present, ó la èpo-
ca de que 's parla, com : de dos anys a aquesta
PART. Parle. Abhinc. || La persona à qui algú s'
inclina en disputas ò rinyas. Parte. Partes, tium.
II Lo córaich y '1 paper que representa. Parle.
Pars, tis, histrió, nis. 1| m. Avís, correu. Paríe. Tabe-
llarius, ii. I f. Partit, parcialitat, facció. Paríe, par-
tida. Factio, nis. || Espay ò tros, com: part del dia.
Parle. Pars, tis. 1| Lo dret que 's té en alguna cosa
en que també n' hi tenen altres, com: lenir part
en una casa, etc. Parte. Pars, tis. || Lo sentit ò in-
terpretació que 's dóna à las cosas, com: ho ha en-
tès à la mala part. Parle. Pars, tis. 1| També 's diu
en las cosas espirituals ó morals, com: tenir part
en lo regne del cel. Parte. Pars, tis. || Usat com
adverbi serveix pera dislribuhir en la oració los
extrems de ella. Parle. Partim. || pi. Los òrgans
de la generació. Parles. Natura, ae, naturale, is. 1|
Prendas naturals. Partes, prendas. Dotes, um. 1|
PART. m. ant. par, igual, semblant.
DAR PART A LA NÜTT. loC. aut. PüSttr la UOcL• ,
pernoctar, dormir. Pernocto, as.
PART ENTREVESSAT ò REVÉS. Part Iraballós ó que
no ve bè. Parte revesado; disloquia. Partus diffl-
cilis.
ANAR DE PART. fr. Trobarse en 1' acte ó en lo
temps immediat de parir. Estar de parlo. Partu-
rio, is.
BON PART. L' acte de parir felisment. Buen ò fe-
liz parto ó alumhramiento. Secundus partus.
VENIR BÍ5 LO PART. fr. Yeuir natural. Venir el
parlo derecho. Feliciler parturire.
PART ALiQUANTA. arit. y geom. La que no es
mida cabal de un lot, com 2 respecte de 9. Parle
alicuanla. Pars aliquanla.
PART ALÍQUOTA. geom. arit. La que es mida ca-
bal de sòn tol, com 2 respecte de 8. Parle alicuo-
ta. Pars aliquota.
PART Assó ó DE Assó. m. adv. ant. A mesdeassó.
A parle deeso, d mas de eso. Praeterea, praeter id.
PART CONTRARIA ó ADVERSA. La oposada. Parte
contraria. Contraria pars.
PART DE LA oFAció. Cada uua de las veus que po-
den entrar en la formació de ella. Parle de la ora-
cion. Orationis]tars.
PART DE PORTI NA. astról. Cert punt del cel que
dista del ascendent lan com la lluna del sol. Parte
de fortuna. Fortunae pars.
PART DE ROSARI. Cada una de ellas, que consta
de cinch denas. Parte. Rosarii pars.
PART ESSENCIAL. La quc cs indispensable pera la
existència de un lot. Parte esencial. Essentialis
pars.
PAR
CATALÀ.
PAR
ÍÈ%
PART INFERIOR. Parlant del home se enlen lo cos
ab lotas sas poléncias activas y passivas. Parie in-
ferior. Inferior pars.
PART INTEGRAL Ó INTEGRANT. La qUB COnsUtuheix
la Integritat, y encara que falte no falta lo com-
post. Parte integral ó inlegrante. Rei integritati
conveniens pars.
PART ó PARTIDA. loc. Quantitat que 's junta ab
allras. Parte, algnna parte. Aliqua pars.
PART PER PART. m. adv. Distinctament, sense
deixar res. Parte por parte. Singulatim.
PART POSTERIOR. La darrera de qualsevol cosa.
Parte posterior. Pars posterior.
PART SUPERIOR. La ànima racional en contrapo-
sició del cos. Parte superior. Superior pars.
PART TOCANT. La que està al costat de altra. Jun-
to. Juxtà.
PARTS DEL MÒN Ó DE LA TERRA. LaS cinch divi-
sions que han fét los geógrafos de la esfera terres-
tre ab los noms de Europa, Àfrica, Àssia, Amèri-
ca, y Occeania. Partes del mundo. Mundi plagfe.
PARTS GENITALS ó vERGONYosAs. Las de la genera-
ció. Parles genitales. Genitale, is.
PARTS VITALS. Las principals pera víurer; com:
lo cor, cervell, etc. Partes vita/es. Vitalia, um.
A LA ALTRA PART. m. adv. A la part oposada de
ahont un està. AcuUú. Illic.
ANAR A LA PART. fr. Tcnirla juntament ab altres
en algun comers, herència, elc. Entrar, ir d la
parte. Participem fieri.
A PART. m. adv. Separadament, ab dislincció,
A parte. Separatim.
A PARTS IGUALS, m. adv. Repartir una cosa en-
tre vàrios, sense que un tinga mès que altre. À
parles iguales, ^qualibus partibus.
À TOTAS PARTS. m. adv. A todas partes. Quoquo-
versüs.
A üNA Y ALTRA PART. UI. adv. A una y otra parte.
Utròque.
Aixó ES À PART ó COSA A PART. loc. Deuota que al-
guna cosa es distincta de lo que's tracta. Eso es
aparte. Diversum, aliud est.
CRIDAR À PART. fr. Cridar à algú pera parlarli en
secret. Llamar à parte. Seorsura ab aliis quera-
piam ad se vocare.
DE RONA PART. m. adv. De bon conducto, cert.
De buena parte. A bono aut locuplete auctore.
DE CADA PART. De Cada parte. ündiquè.
DEIXAR A PART. fr. Prescindir de alguna cosa,
no contar ab ella, separaria de lo que's tracta.
Dejar à parte. Millere.
DE LA PART CONTRARIA, m. adv. Dc la parte con-
traria ú opuesta. Ev adverso.
DE LA UNA PART A LA ALTRA. loC. De Un COSlat Ó
extrem al altre oposat. De parte d parte. Trans-
versim.
DE PART. m. adv. En nom. De parte. Nomine,
verbis alicujus. U envers.
DK PART A PART. m. adv. DK LA UNA PART k LA AL-
TRA. U De una persona ó de un partit h altre. De
parte d parte. Hinc.
DE PART DE ALLÀ. loc. Dc la Otra parte, de la
parte de alld. Traus.
DE PART DE ARRERA. loc. met. Eu auséncia de
algú. A espaldas de alguno. A tergo.
DE PART DE NIT. loc. De portc de noche. Nociu.
DE PART DE PARE, etc. De purtc de padre. Ex pa-
rent is linea.
DE PART DE SA. loc. Dc csta parte ; de la parte de
acd. Gis.
DE PART MiA. De mi parte. Meo nomine.
DE TOTAS PARTS. m. adv. Dc todas partes. Ündi-
què.
DE UNA PART A ALTRA, ó DE LA UNA PART A LA ALTRA,
m. adv. DE PART A PART. 2.
DE UNA PART Y ALTRA. m. adv. De una y otra
parte. Utrinsecús.
DONAR PART. fr. Fér saber, donar noticia. Dar
parte. Nunciare. |1 Fér participant à algú de algu-
na cosa, donàrnehi. Dar parte. De aliqua re alicui
impertiri.
EN PART. m. adv. En parte. Ex parte.
EN PART SEGURA, m. adv. Eu lloch segur. En se-
guro. Tutò.
FÉR LA PART. fr. Obrar, executar alguna cosa per
algú ó en sòn nom interessanlse pera que ho con-
seguesca. Hacer las partes. Parles alicujus, vel
pro alio agere |] Distribuhir la vianda. Echar.
Cibos distribuere.
FÉR PART. fr. DAR. \\ DONAR PART. 1. |1 PÓndrCr
part. Tomar parte. Participem fieri.
FÉR ó POSAR DE SA PART. fr. Apücar algú los me-
dis que pót pera lograr alguna cosa. Hacer ó po-
ner de su parte. Quantum in aliquo est facere.
FÉR PARTS. fr. Dividir una cosa repartinlla en-
tre vàrios ó pera diferents usos. Hacer rajas. Di-
Vido, is. II FÉR LA PART. 2.
FERSE PART. fr. Declararse per algun partit, opi-
nió, elc. Hacerse parte, declararse. Nomen edere.
GiRARSE DE ÜNA PART A ALTRA. fr. Móurerse de uU
costal à altre. Revolverse. Húc, illüc se convertere.
LAS PARTS. pi. Se diu per decoro quant s' entén
las genitals. Las partes las vergüenzas. Genitale, is.
ME LA PAGARÀ ENCARA QUE VAJA À LA ALTRA PART
DEL MÒN. exp. hiperbólica ab que se assegura ven-
jarse de algú encara que prenga los medis mès ex-
quisits pera oculiarse. Aunque se suba al cielo ó d
las nubes. Etiamsi nubes aut ccelum conscendat.
NO TENIRHI PART NI QUART, Ó ART NI PART. fr. NO
tenir interès ó intervenció en alguna cosa. No te-
ner arte ni parte. Nullalenüs inleresse.
PASSAR DE PART À PART. fr. Tiaspassar alguna co-
sa. Pasar, atravesar de parte d parte. Trajicio, is.
pÉNDRER A LA MALA PART. fr. Interpretar en mal
sentit alguna cosa. Echarlo todo d mano izquierda;
echar d mal ó d mala parte. In malam parlem ac-
cipere.
PÉNDRER Ó TIRARHO 1 LA BONA PART. fr. luterpre»
284 PAR DICCIONARI
taren bon sentit. Echar d buenaparle; lomarlo en
buenaparte. JEqui bonique consulere.
PBR LA MAJOR PART. loc. En lo nQajor número. Por la
mayor parte. Magna, majore ex parte. || Comun-
raent. Por la mayor parle, por lo comwíi.Plurimúm.
PER MA PART. 01. üdv. Por mi parte ó de mi parle;
en cuanlo d mi; por mi. Pro eo quod ad me spectal.
PER PARTS. m. adv. Ab dislincció. Por parles,
parles en parles. Partim.
PER TOTAs PARTS. m. adv. Por todas parles, por
una y olra parle. Ex omni parte.
POSAR A ó DE PART. fr. Separar. Poner aparle.
Segregaré.
QUANT HAURÉ FÉT PARTS, QUEDARÉ SENSE RES. fr.
Denota que encara que una cosa sia abundant,
quant s' han fét mòltas parts queda poch. Repar-
tióse la mar é hizose sal ; la mar que se parte, ar-
royos se hace. Eisi abundat, non habeam.
QUI Fi LA PART Y SE ENGANYA, SANT PERE LO EN-
SENYA, ref. pera denotar que à qui li donan à triar
alguna cosa, sempre pren la millor part. Parle Ni-
colds. para si lo mas. Precipuam é dapibus scindit
sibi Pacticus offam.
SABER ALGUNA COSA DE BONA PART. fr. Saberho dC
cert. Saber alguna cosa por ó de btiena parle ó tinta
óde baen original ó conduclo. Ex cerlo vel appro-
bato auclore aliquid scire.
TENIR DE SA PART. fr. Tenir à algú en sòn favor.
Tener de su parle. Pro se habere.
TENIR 6 sÉR PART. fr. Tenir acció de alguna co-
sa, autoritat pera executaria. Tener ó ser parle.
Participem sive auctorem esse.
TENIR PART. fr. Tocarli àalgú alguna cosa. Tener
parle, participar. Parlem assumere.
TIRAR CADA HU PER SA PART. fr. Seguir cada hu
diferent destino ú opinió. Echar cada mo por su
parte. Aliam sequi viam.
TIRAR PER ALTRA PART. fr. uiet. Mudar de medis.
Tomar olro rumho. Alio cursum dirigere.
TIRARHO TOT A LA MALA PART. fr. PÉNDRER 1 LA
MALA PART.
PARTE. m. Avis, notícia que se envia à modo
de correu. Parle. Tabellarius, ii.
PARTENSA. f. ant. partida. |1 ant. despedida.
PARTERA. f. Se diu de la famella que hi ha
poch temps que ha parit. Parida. Puerpera, ae.
PARTERATGE. m. Lo temps que la dona fa
llit per motiu del part. Sobreparto, tiempo del par-
lo. Puerperium, ii.
PARTEREJAR. V. n. Anar ó estar de part.
Ir ó estar de parlo. Parturio, is.
PARTERIR. V. n. Patir algun dany ó molèstia
que reduheix al últim extrem. Perecer. Pereo,Ís.
[] IMPACIENTAR.
PARTEROT. ra. fam. S' usa en la frase: féb
LOPARTEROT. Fingirse malalt. Hacer el pando ó la
de rengo; empollar huevos. Desidiosè vivere. || L'
home que fa de llevadora. Comadron, partero. Obs-
treticalor, is,
PAR
PARTETA. f. d. Partecilla. Particula, k.
PARTIBLE. adj. Lo que pót ó déu parlirse.
Partible. Divisibilis.
PARTICIÓ, f. Repartiment, distribució, divi-
sió. Parlicion, parlija, partimiento. Partilio,nis. |]
Divisió de termes ó confins. Linde. Confinium, ii.
II arit. Divisió. Partició. Divisió, partitio, nis.
PARTICIONER. ni. Participant.
partícip, m. gram. Part de la oració que
pren la significació del verb y la declinació del
nom, y concorda com 1' adjectiu. Parlicipio. Par-
ticipium, ii. II adj. participant.
participació, f. Obra de participar. Parii-
cipacion. Parlicipa'tio, nis.
PARTICIPANT, adj. Qui participa ó entra à
la part en alguna cosa. Participante, participe,
partinonero. Particeps.
PARTICIPAR. V. a. Tenir part en alguna co-
sa. Participar. Participo, as. || Rébrer una cosa de
altra, feria com à pròpia ó com part que li toca.
Participar. Parlem assumere. [j Donar part, fér sa-
ber. Participar. Nuntio, as.
PARTICIPAT, DA.p. p. Participado. Partici-
patus.
PARTICIPIAL. adj. Pertanyent al partícip.
Panicipial. Participialis.
partícula, f. Parteta. Particula. Partícula,
ae. II gram. Part indeclinable de la oració. Particu-
la. Particula, se.
PARTICULAR, adj. Peculiar, propi. Particu-
lar. Particularis. || Especial, singular, extraordi-
nari. Particular. Mirabilis. || Singular ó indivíduo
com contraposat al universal. Particular. Singula-
ris. P Qui no té empleo ó títol que'ldistingesca dels
demés. Particular. Privatus. j| m. Algun punt de
matèria de que's tracta. Particular. Argumentum,
i. II adv. particularment.
EN particular, m. adv. Distincta, separada, es-
pecialment. En particular, par ticularmente. Sigil-
iatim, particulatim. || A solas. En particular. No-
minalim, privatim.
PARTICULARISAR. v. a. Expressar ab tolas
sas circunsfàncias y particularitats. Particulari-
xar. Nominatim, singulariter aliquid designaré. ||
Fér dislincció particular de alguna persona. Par-
ticularizar. Singulariter aliquem accipere.
PARTICULARISARSE. v. r. Singularisarse,
distingirse en alguna cosa. Particularizarse. In
aliquo excellere.
PARTICULARISAT, DA.p. p. Particulariza-
do. Nominatim designatus.
PARTICULARÍS8IM, A. adj. sup, Particula-
risimo. Valdè singularis.
PARTICULARÍSSIMAMENT. adv. m. sup.
Particularisimamente. Maximè.
PARTICULARITAT, f. Singularitat, especia-
litat, circunslància particular. Parlicularidad. Sin-
gularitas, atis. || Dislincció en lo carinyo ó tracte.
Parlicularidad. Familiaritas, atis.
PAR
CATALÀ.
PAR
285
PARTICULARMENT, adv. m. Singular ó es-
pecialment. Particularmenle. Specialira. || Ab in-
dividualilat y distincció. Particularmenle. Sigilla-
lim, particulalim.
PARTIDA, f. Surlida, marxa, la acciódeanar-
sen de alguna part, Parlida. Profectio, nis. j] part.
I La quantitat determinada que en los connptes se
junia ab altras. Parlida. Nomen, inis. || Porció de-
terminada de qualsevol espècie, com : partida de
sucre. Parlida. Quantilas, atis, portio, nis. |1 Nú-
mero de punts que 's determina pera guanyar lo
joch. Partida. Conventus, us. \\ La travessa de di-
ners ó tanlos que 's posa en lo joch. Parlida. Prae-
cipua in ludo sponsio. || Lo número de jugadors
que enlran en lo joch. Pàriida. In ludo concerta-
tores. II Companyia de algunas personas ó soldats.
Partida. Manipulus, i. || Suma, quantitat de di-
ners. Suma, partida. Pecunise vis. H pi. Las bonàs
prendas de alguna persona. Partidas, parles. Do-
tes, um.
ESTAR DE PARTIDA, fr. Estar à punt de marxar.
Estar de marcha, de partida. Discedendum modò
esse.
MALA ó BONA PARTIDA, loc. Nola '1 modo de por-
larse, 6 procehir. Mala ó btiena parlida. Proba aut
improba aclio.
MENJARSE LA PARTIDA, fr. mct. Penetrar, compén-
drer lo motiu, rahóó secret de alguna cosa. Calar.
Callere.
PARTIDAMENT. adv. m. Separadament, ab
divisió. Partidamenle. Divisim.
PARTIDARI, m. Qui segueix lo partit ó facció
de altre. Partidària. Seclator , is.
PARTIDOR, ra. Qui reparteix. Partidor. Par-
titor, is. 11 Instrument ab que las donas se partei-
xen lo cabell. Partidor. Acus ad capillos dividen-
dos. II arit. divisor. 1] Forat ó finestra per ahont se
passa lo menjar desde la cuyna al refectori. Par-
tidor, pitanceria. Fenestra ex qua dapes distribu-
untur.
PARTIMENT. m. PARTICIÓ.
PARTIÓ, f. ant. partició.
PARTIR. V. a. Dividir en parts. Partir. Seco,
as. II Obrir ó trencar la closca ó pinyol de algunas
fruytas. Partir. Frango, confringo, is. U Rómprer?
desfer la unió de una cosa ab altra, com ; partir lo
cap. Partir. Rumpo, is. I Repartir, distribuir.
Partir. Distribuo, is. 1| Fér participant à altre ó al-
tres de alguna cosa. Partir. Partior, iris, commu-
nico, as. I DESPARTiR, SEPARAR, | Dividir, obrir una
cosa, com: partir una post. Partir, hender. Findo,
is. I arit. Buscar un tercer número que conti nga
tantas vegadas la unitat, quantas lo número que 's
parteix enclou I' altre per qual se parteix. Partir.
Divido, is. 11 ant. apartar. Ï v. n. Marxar, anàr-
sen, eixir de algun lloch. Partir, ponerse en cami-
no, levantar el campo. Meo, demigro, as. || ant. di-
sÓLDRER, parlant de una reunió de gent.
PARTIR DE LLEUGER, fp. Obrar SBUsc peQexió. Par-
TOHO II.
tir de lijero, de carrera. Temeré, inconsultò rem
aggredi.
PARTIR EN CANAL. fr. Partir de daltà baix. Àhrir,
partir en canal. Sursúm deorsúiu parliri.
PARTIR LO CAMÍ. fr. Elegir un paratge intermedi
ahont poden concórrer dos à tractar alguna cosa ab
conveniència de un y altre. Partir el camino. In
medio itinere convenire.
PARTIR PER ENTER. fr. Porlàrsen algú tot lo que
hi ha que partir. Partir por entera . Omnia sibi as-
sumere.
PARTIR LES GALEEs PER ESCALA, ff. ant. oàut. Or-
denar las galeras en batalla. Classes bello pararé.
PARTIRSE. v. r. Obrirse, dividirse. Henderse,
partirse. Findi. 1| ant. apartarse, separarse. |1 Di-
vidirse en opinions ó parcialitats. Partirse. In di-
versas sententias aut parles scindi, |1 ant. disper-
SARSE.
PARTISA. m. partidari.
PARTIT , DA. p. p. Partida. Partilus. I m.
Parcialitat ó col-ligació entre 'Is que segueixen una
Uiateixa opinió ó interès. Partida. Factio, nis. ||
Conjunt de personas que segueixen y defensan una
mateixa facció ó sentència. Partida. Sectarii, orum,
nostrates, ium. 1| Conveniència, avantatge. Partida.
Commodum, i. |1 Districte ó territori subjecte à al-
guna jurisdicció. Partida. Plaga, ai. | Conjunt de
companys que juga'n uns contra altres. Partida. In
ludo concerlatores. |1 Amparo, favor ó protecció de
mòlts envers algú. Parlida. Favor, is. | Medi apte y
proporcionat pera conseguir alguna cosa en la
precisió de executaria. Partida. Medium, ii. 1|
Tracte, conveni, concert, pacte. Partida. Paclum,
i. 11 PARTIDA. 11 Lo territori en que '1 metge ó cirur-
già tenen obligació de assistir als malalts. Partida.
Municipium cui per conventionera raedicus assis-
tere debet. 1| ofici, empleo, servey. 1| causa, sort,
INTERÈS, fl ant. BORDELL. H aut, PUNT, CAS.
PARTIT, m. bot. Nom pera expressar que un
òrgan çstà dividit en tiras que passan de la mey-
tat de sa longitut, afegint lo advei-bi profundament
quant ho estan fins prop de la basa. Parlida. Par-
titus. li Divisió dels metalls que's troban en la ve-
ta entre 'Is socios subjectes à las contractas que
forman ab los operaris. Parlida. Divisus.
DONARSE À PARTIT, fr. uiet. Cedir algú de són em-
penyo ú opinió. Darse à partida. Manus dare.
FÉR ó FORMAR PARTIT, fr. SoI-licilar à altres, reu-
niries à sòn partit. Formar parlido. Socios sibi
allicere.
pÉNDRER PARTIT, fr. iiiil. Allistarse en un exèr-
cit. Tomar parlido , sentar plaza. Militia; nomen
dare. |1 Resóldrerse, delerminarse lo qui estava
duplós. Tomar parlida. Consilium capere.
SÉR DEL PARTIT DE QUI GUANYA. loC. Se aplica als
que estan promptes à seguir al qui està en prospe-
ritat, y à fugir del qui està caygut. Andar d viva
quien vence. Yiclori adhaerere.
TRAMAR UN MAL PARTIT, ff. Procurar la perdició
36
ts«
PAS
DICCIONARI
PAS
de algú. Urdir una trama contra alguna. Perni-
ciem, malura alicui raoliri, machinari.
TRAUíiER PARTIT, fr. Tràurcr profit ó ventatja de
alguna cosa. Sacar poríido. [Profectum aducere,
capere.
VENIR i PARTIT AB ALGÚ. ff. aut. Darse à alguno
d partida, entregarse, capitular. Yoluntatem remit-
tere.
PARTITIU, VA. adj. gram. Lo que pót partir-
se ó dividirse. Partitivo. Divisioni obnoxius. [)
gram. Se aplica al nom que significa partició. Par-
titivo. Partilivum nomen.
PARTRE. V. a, ant. apartar.
PARUCH, GA. adj. porüch.
PARVA. f. Curta porció de aliment que 's pren
per lo matí en los dias de dejuni. Parva,parvidad.
Parvitas, atis. [| Misèria, poquedat. Parvedad, par-
vidad. Parvitas, atis.
PARVEN8A. (fér) fr. ant. perdonar.
PAR VEDAT. f. PARVA. 2.
PÀRVüLO. adj. Petit, criatura, nen, Pàrvulo.
Parvulus, i.
PAS. m. L' espay que caminant queda de un
peu al altre. Paso. Passus, us. || Cas ó succés no-
table. Lance, pasa. Casus, us. [) Lo lloch ó siti per
ahont se passa de una part à altra. Paso. Transi-
tus, us. I Modo de caminar, com : portar bon pas.
Marcha, pasa, modo de andar. Gradus, gressus, us.
II Qualsevol dels successos mès notables de la pas-
sió de Cristo. Paso. Quaelibet Jesuchristi passio-
nis tractus. fl La acció de passar. Paso. Transi-
tio, nis. II MORT. II La trepitjada que queda impre-
sa en la terra caminant. Huella, pasa. Yestigium,
ii. I Misteri que 's porta en la professo de la set-
mana santa. Paso. Jesuchristi patientis simula-
crum. 11 Passatge de alguna relació ó història en
un llibre. Pasa. Locus, i; libri verba. || Permís
6 llicència pera passar sens destorb. Paso. Tran-
seundi facultas. || Escaló, grahó. Pasa. Gradus,
us. H La diligència que 's practica pera conse-
guir algun fi. Paso. Diligentia, ae, oíDcium, ii. ||
Dressera. Pasadiza. Secreta compendií via. |1 met.
Qualsevol medi que serveix pera passar de una
cosa à altra. Pasadiza. Transitus, us. |j La facultat
que dóna '1 concell sobre butllas, breus, etc. Pa-
so. Ad usum facultas. || entrada. || pont, passera,
PALANCA. II passa. 3. || mtís. Cada figura qne'sfà
tocant ó ballant. Pasa. Musices pasu. || tranzit. ||
met. Progrés en cosas de virluf, ingeni, etc. Pasa.
Gressus, gradus, us. || Ascenso. Pasa. Progressió,
nis. U adv. ant. certament. || Partícula que unida à
la negació no, aumenla sa expresió. No cierto; no,
por cierta. Haud quidem. || pi. met. Modo de vida
de algú. Pasos. Yitae ratio.
PAS 1 PAS. m. adv. Poch à poch. Paso d pasa.
Pedetentim.
PAS apressurat. Lo modo de anar depressa. Por-
tante. Praepes gressus.
PAS DK comèdia. Paso de comèdia. Comaedise mo-
dus. I met. Pas exlrany ó que fa ríurer. Paso de
comèdia. Quod risum movet casus.
PAS de la porta. Llindar. Umbral, pasa de la
puerla. Limen, inis.
pas eclesiastich. Carrera ecclesiàstica. Carrera
eclesiàstica. Ecclesiàstica profesio.
PAS estret de riu. Congost de riu entre dos
monlanyas. Hocina. Angustiae, arum.
PAS ferm. Resignació, esperit. Valar, paso firme.
Fidens animus.
PAS GEOMÉTRicH. Espécie de mida que consta de
peus geomèlrichs. Paso geomètrica. Geometricus
passus.
PAS PERILLÓS. Trance. Discrimen, inis.
PAS SECRET, fort. Porta' escusada per sota del ter-
raplé al fosso pera comunicarse ab la plassa à cubert
dels fochs enemichs. Surlida. Exitus occultus.
i AQUEST PAS. m. adv. De aquest modo. A ese
pasa. Modum ad hunc.
A BON PAS. m. adv. Depressa. A huen paso, ace-
leradamente. Celeri gressu.
i CADA PAS. m. adv. Freqüentment, à menut.
A cada pasa, ó triquete. Passi m.
k GRAN Ó LLARCH PAS, Ó i CADA PAS. m. adV. De-
pressa. A pasa larga. Presso, pleno gradu.
ALLARGAR LO PAS. fr. Apressurarsc. Alargar el
pasa. Propero, as.
AL PAS. m. adv. Al modo, à imitació, com. Al
pasa. Sicuti, ut.
AL PAS QUE. m. adv. Al mateix temps. Al paso
que. Cum.
ANABA PAS DE CONVIDAT, m. adv. Mòlt depressa.
Llevar pasos de convidada, parecer que ha comido
cazuela. Stomachi laboraré videri.
CAMINAR A PAS DE TORTUGA ó DE BOU. fr. Caminar
ab mòlta pausa. Caminar ú paso de tortuga ó de
buey. Lento gradu procedere.
A PAS. m. adv. Al encontre. Al paso. Obiter.
i PAS DE BOU. m. adv. Despay, ab catxassa. Al
paso del buey. Lento gradu.
i PAS NATURAL, SEGUIT Ó REGULAR, m. adv. A pa-
so natural ó regular. Naturali incessu.
i PAS TIRAT. m. adv. k bon pas, i LLARCH PAS.
i PETIT PAS. m. adv. A carta paso. Presso gradu.
A pocHs PASSOS, m. adv. Apoca distància, ab curta
ó petita diligència. Apacas pasos. Exiguointervallo.
APRETAR LO PAS. fr. Caminar depressa. Aprelar,
avivar el paso. Gressum acceleraré.
BON PAS. Moviment cómodo de las nmlas y ca-
balls tenint sols una pota en 1' ayre. Andadura,
paso, porlante. Temperatus jumentorum gressus.
CEDIR LO PAS. fr. Donar lo puesto mès honrós.
Ceder el paso. Alicui decedere, cedere, concedere.
CONTAR LOS PASOS k ALGÚ. fr. met. Observar,
averiguar tot lo que fa. Contar los pasos d alguno
Allerius facta attentè investigaré.
DE PAS. m. adv. de passada. || casualment.
DE UN MAL PAS SURTIRNK PROMPTE, Ó MAL PAS PAS-
SARLO DEPRESSA. ref, Dcuota que com mès apressu-
PAS CATALÀ.
rarém las dificultats, inconvenients ó mals que
han de passar per nosaltres, raès prompte disfru-
taréra de la tranquililatque 'ns privan. Al mal ca-
mino darle priesa; qtiien ha de besar al perro en el
culo, hésele luego. Celerilas .in malis òptima.
DISPUTAR LO PAS. fr. Disputar lo pueslo raès hon-
rés. Disputar el pa$o. De honoratiore loco conten-
dere.
DOBLAR LO PAS. ff. Caminar mòlt mès depressa
de lo que's caminava. Doblar el paso. Gradus
acuere.
DONAR UN PAR. fr. Avausar algun assurapto ó pre-
tensió. Dar un paso. Negotium acceleraré.
EIXIR i PAS. fr. Surtir al encontre. Salir al ca-
mino, al encuentro. Obviam ire. || met. Anticiparse
à altre en lo que intenta dir ó executar. Salir al
encuentro. Prceoccupare, occurrere.
EixiRSE DE SON PAS. fr. mel. Excedirse. Salir de
supaso. Supra morem agere; morera excedere.
FALS PAS. Lo que no s' apoya degudaraent. Paso
falsa. Yestigiura falsum.
LO MÈS MAL PAS ES LO DE LA PORTA. ref. DeUOta
que la major dificultat de las cosas consisteix en
principiarlas. El salir de la posada es la mayor
jornada. Porta itineri longissima est.
MAL PAS. Lo perillós. Mal paso. Impeditus.
NO DONAR PAS. fp. No pasar avant alguna depen-
dència. No pasar adelante. Minimé negotium agi.
NO DONAR ó NO fér tjn PAS. fr. No fér diligéncias
pera conseguir alguna cosa. No dar paso; no dar
pie ni patada. Nihil agere.
NO PAS. m. adv. No por cierto. Minimè quidera.
NO PODER DONAR UN PAS. fr. Estap impedit. No
poder dar un paso. Merabrorum irapedimenlo ir-
retiri.
OBRIR PAS. fr. OBRIR CAMÍ.
OBRiRSE PAS. fr. Vèncer las dificultats pera pros-
seguir alguna cosa. Abrirse, hacerse paso. Yiam
sibi patefacere.
pÉNDRERLOs PASSOS ó TOTS LOS PASSOS, fp. Impedir
tota eixida de algun lloch. Cojer, tomar los pasos.
Yiarum additus occupare.
PER sos PASSOS coNTATS. ra. adv. Per son orde ó
curs regular. Por sus pasos conlados. Ordinatim.
SEGUIR LOS PASOS DE ALGÚ. fp. Observarlo. Seguir
los pasos ó las huellas à alguno. Alicujus facta spe-
culari. 11 Imitarlo. Seguir los pasos ó las huellas de
alguno. Yestigiis alicujus insistere.
TAPAR ó TANCAR LOS PASOS. fp. Privar dc eixir ó
entrar en algun lloch. Cerrar el paso. Yiam, adi-
tum intercludere. \\ Impedir la prosecuciò de al-
gun negoci. Cerrar el paso. Obsto, as.
tríürer DE PAS. fr. Fér marxar diferent de lo
acostumat. Sacar de su paso. Gogere ultra moduin
progredi.
PA8GA. f. PASQUA.
PA8CASI. D. p. de home. Pascasio. Pascha-
síus, ii.
PASCÉFICH, CA. adj. pacífics.
PAS
287
PASCENTAR. V. a. PASTURAR.
PÀ8CUA. f. PASQUA.
PA8M. m. PASMO.
PA8MAR. V. a. Espantar, causar terror. Pus-
mar. Stupeo, es. || Causar gran admiració. Pas-
mar. Stupeo, es.
PA8MAR8E. V. r. Pérdrer los sentits per lo
mal de pasmo. Pasmarse. Viriura motus, sensus
defici. 11 Aturdirse, quedarse suspès, admirat. Pas-
marse. Stupeo, es.
PA8MAT, DA. p. p. Pasmado. Stupefactus,
obslupefactus. | adj. Atònit, alurdit, parat. Pas-
mado. Stupefactus.
PA8III. m. Contracció, arronsament de nirvis.
Pasmo. Spasraus, i, spasma, tis. 1| Adrairació gran
y lo que la causa. Pasmo. Slupor, is. H boca.
PASMÓ8, A. adj. Lo que causa gran admiració
ópasrao. Pasmoso. Mirus.
PA8M08AMENT. adv. ra. De un raodo pas-
mòs y admirable. Pasmosamentc. Mirè, rairandura
in modum.
PÀ8QUA. f. La festa mès solemne dels hebreus
que celebravan à la meytat de la lluna de mars,
en memòria de la llibertat de la captivitat de
Egipte. Pascua. Pascha, ae vel atis. I En la iglèsia
catòlica la festa de la resurrecció de nostre Sen-
yor, que se celebra '1 diumenge inmediat després
del dia catorze de la lluna de mars. Pascua. Pas-
cha, se. I met. Se diuhen aixis qualsevols tres dias
de festa junts. Pascua. Tridum festivura. |1 pi. Las
festas de Nadal fins als Reys inclusive. Pascuas.
Pascha, ae.
PASQUA DEL ESPERIT SANT, Ó GRANADA. LO dia CÍn-
quanté després de la pasqua de resurrecció en la
monlanya de Sinaí. Pentecostes, pascua del Espi-
ritu santó. Pentecostes, es.
PASQUA FLORIDA. La de resurrecció. Pascua de
flores ó florida. Resurreclionis pascha.
DONAR LAS BONAs PASQüAS. fr. Dir algú à altre
que las hi desitja bonas. Dar las pascuas. Pas-
chales festas faustas alicui precari.
ESTAR CONTENT Ò ALEGRE COM UNAS PÀSQUAS. fp.
Estar mòlt jovial. Estar com una pascua. La;tum,
hilarera esse.
SANTAs PASQUAS. cxp. Deuola que algú 's con-
forma ab lo que's fa ò esdevé. Sanlas pascuas. Be-
ne sit.
PA8QUAL. adj. Pertanyent à la pasqua. Pas-
cual. Paschalis.
PA8QUÍ. m. Paper que 's fixa en ptíblich ab
expressions satíricas contra '1 gobern ó alguna
persona constituïda en dignitat. Pasquin. Epithe-
sis, is ; maledicum programma.
FÉR PASQUINS, fr. Satirizar, pasquinar. Satiricis
dicteriis aliquem singulare.
PA8QUINADA. f. Ditxo agut y satírich que's
fa públich. Pasquinada. In vulgum editum dicle-
rium.
■ PASSA. f. Introducció de una malaltia epidc-
288
PAS
DICCIONARI
PAS
mica. Constelacion. Contagiosusmorbus. | Lo tràa-
zit dels aucells de una regió à altra. Pasa. Transi-
tus, us. I Mesura, mida de un pas, Paso. Passus,
gradus, us. [| ocasió, opoaTUMTAT. \\ nàul. Corda
pera tirar las velas. Meollar, pasadera. Rudens,
tis.
PASSA, PASSA. Joch eu que ab subtilesa y lleuge-
resa se enganya la vista dels espectadors, fent
véurer lo que no es en realitat. Pasa; maese coral;
juego de manos ó de pasa pasa. PríEstigiae, arum.
PASSABLE. adj. passador.
PASSABLEMENT, adv. m. Medianament. Pa-
saderamenle. Tolerabiliter, mediocriter.
PASSACÓLIGA. ant. cólica.
PASSACORREU. m. Fusta que tenen los sas-
tres pera planxar. Pala de aplanchar. Ad lintea
Iseviganda fustis.
PASSADA, f. Acció de passar, trànzit de una
part à altra. Pasada. Transitus, us. |1 En los jochs,
lo mateix que partida. Pasada, partida. Integra-
lusio. [1 En lo joch, volta en que's jugan las cartas
que s' han donat en una vegada. Mano. Lusio,
nis. d Cada un dels plats que serveixen à taula.
Plató. Ferculum, i. || Cada línea de punts que 's fa
en la mitja. Pasada. Caligarum circumtextura. ||
pi. Diversitat de sons que produheixen los aucells
cantant. Gorgeos. Murmur, is.
A TOTAS passadas. fr. Resolutivament, decidida-
ment sense reparar en res. A todo trance. Audac-
ter,
DE PASSADA, m. adv. De camí, al mateix temps.
Depaso, de camino. Per viam, obiter.
FÉR UNA PASSADA, fr. Jugarla. Echar una mano.
Lusionem integraré.
LLOCH DE MÒLTA PASSADA. Pucsto eu que hi passa
mòlta gent. Pasaje. Transitus, us.
passadís, m. Corredor estret pera passar de
una part de casa à altra. Pasillo. Traclus angustus.
11 Pas estret que en las casas ó carrers serveix
pera anar de una part à altra fent dressera. Pasa-
dizo. Transitus pervius. |1 mel. Qualsevol altre me-
di que serveix pera passar de una cosa à altra,
Pasadizo. Transitus, us.
passador, A. adj. Tolerable, loque'spól
passar ó sufrir. Llevadero, pasadero. Ferendus,
mediocris. |1 Medianament bo, que no es del tot
mal. Pasadero. Medius, mediocris. 1| Lo que no es
per durar mòlt. Transitorio. Labilis. 1| m. Qui pas-
sa alguna cosa de una part à altra. Pasador. Trans-
portalor, is. I passant. || Espècie de agulla de me-
tall ó de altra matèria ab lo cos gros que usan las
donas pera passar cordons y vetas per las veynas.
Pasador. Slilus, i. \\ Espècie de balda pera tancar
portas, finestras, etc. Pasador. Pessulus, i. || Que
passa farina. Cernedor. Pollinator, is. IJ Certa es-
pècie de sageta ó fletxa mòlt aguda que's dispara
ab ballesta. Pasador. Tragula, ae. I Lo barquer en
los rius. Barquera. Navicularius, ii,
PASSADORA, f. GARBELI^.
PASSAGIM. m. Joch de noys en que lo qui
para 's posa ab lo cap inclinat ó posant las mans
en los genolls, y 'Is altres li saltan per sobre, dei-
xantli una prenda y cada hu torna à péndrer la
seva: si fà càurer la dels altres para. Daba la
mula. Quidam saltationis ludus.
PASSAGINIANS. m. pi. heretges llombarts
del sigle xii que 's circuncidavan y sostenian que
J. C. no era mès que la primera y més pura cria-
tura. Pasaginianos. Pasajinianes,
PASSAMÀ. m. Rivet, galó, trena de or, plata,
seda, etc. pera guarnir y adornar los vestits y al-
tras cosas per la vora. Pasamano. Texatilis taenia,
vita. 11 La vora de las baranas, balcons, etc. Mai-
nel, pasamano. Lorica, ai. \\ Renglera de gent que's
fà pera passar los materials de ma en ma fins à las
obras y altres traballs. Hormiguillo. Hominum se-
ries. 11 nàut. Cada una de las fustas que se assegu-
ran en los ferros dels costats de la nau per la part
exterior dels filats, en que's fan los matalassets
pera guardarse de la fuselleria. Batayola. Trabe-
culae in navis lateribus suffultai.
PASSAMANER, A. m. y f. Qui fà passamans,
perxer, Pasamanero. Tajniarum textor, opifex. H
Qui fa cordons. Cordonero. Restiarius, ii.
PASAMANERIA. f. Botiga de passamaner.
Pasamaneria. Limbonaria taberna. | La obra ó fà-
brica de passamans. Cordoneria,pasamaneria. Tae-
niarum textura.
PASSA -MASSE- CORAL. m. Joch. PASSA,
PASSA.
PASSAMENT. m. Sèrie ó tirada de mòlts anys.
Siglo. Sseculum, i. I La renda ó producto suficient
pera víurer, Pasada, pasadia. Yitae necessària. H
ant. TRANZlT, TRANSCURS, MORT.
TENIR UN BON PASSAMENT. fr. Tenir cumplidament
lo necessari pera víurer. Tener una buena pasada,
ó pasadia. AÍIluere alicui necessària ad victura.
UN BON PASSAMENT Ó UN PASSAMENT HONRAT. loC.
Explica que algú té una suficient miljania pera sa
manutenció. Un buen pasar. Yitae commoditas,
PASSANT, p. a. Qui passa. Pasante. Tran-
siens. II m. Qui explica la llissó à altre y ajuda al
mestre. Pasante. Proscholus, i. |1 Lo professor ab
qui van à estudiar los que estan pera examinarse.
Pasante. Auditor, is.
PASSANT Y ADORANT, expr. que s' usa pera donar à
enténdrer lo poch producto de algun ofici ó em-
pleo. Coniido por servido; jornal de obrero, entra
por la puerla y sale por el hornero ; pié con bola.
Yictui tantum necessària lucrari.
PASSANTE. m. passant. 2. 3.
PASANTIA. f. Lo exercici del passant y '1
temps que dura. Pasantia. Magisterii tyrocinium.
11 L' acte de passarse mestre en algiïn ofici ó fa-
cultat. Pasantia. Periculum, i.
PASSAPASSA. m. Joch. passa, passa,
JUGADOR DE PASSAPASSA. Titirítero, tUerero. Príes-
ligiator, is.
PAS
CATALÀ.
PAS
289
PASSAPORT, m. Llicència, despaig pera pas-
sar ab seguretat de una part à altra. Pasaporte.
Commeandi poteslatem testantes lilterse. |1 Llicèn-
cia que 's dóna als militars pera viatjar, y pera
que se'ls assistesca ab allotjament y bagatge. Pa-
saporte. Conmiealus, us. |1 Llicència franca, lli-
bertat de fèr alguna cosa. Pasaporte. Facultas, atis.
DOtíAR PASSAPORT A ALGÚ. fr. mct. Dcspedirlo,
donarli comiat. Despedir. Dimitto, is.
PA88APUNT. m. Lo punt llarch sobre que 's
forman los traus ó altre treball. Pasillo. Proten-
sum acus punctura.
PASSAR. V. a. Portar alguna cosa de un lloch
à altre. Pasar. Transporto, as. || Admètrerse una
cosa com à certa. Pasar. Fero, ers. | Socórrer à
algú ab alguna quantitat pera mantenirse. Acudir.
Elargior, iris. |1 Mudar à algú de una clase ó em-
pleo à altre. Pasar. Eveho, is | Arribar mès enllà
del terme senyalat. Pasar. Prsetereo, is. || Traves-
sar, penetrar. Pasar. Transfigo, is. || Inlroduhir ó
Iràurer sense registre generós prohibits. Pasar,
entrar ó meler por alio. Occultè, subdoiè transve-
here. |1 Ficar una cosa per lo estret ó forat de al-
tra, com lo íil per la agulla. Pasar. Inlroduco, is.
I coLAK. 11 ENGüLLiR. I Preseutar al consell ó altre
tribunal lo despaig, privilegi, elc. pera sa corrobo-
ració. Pasar. Proferre, exhibere ut ralum sit. 1|
ENTRETENIR. 1| Explicar privadament ó ensenyar al-
guna facultat ó ciència. Pasar. Privatira docere. |
Anàrsen de una part à altra de un riu, monianya,
etc. Pasar. Transeo, is. || v. n. Cambiarse, com:
PASSAR la febre à síncope. Pasar. Transmulor,
aris. 11 Cessar, acabarse, com: passar la ira, elc.
Pasar. Desino, inlereo, is. 1| Anar de passada à al-
gun lloch dislincl del que s' intenta anar. Pasar.
Transeo, is. 1| Comunicarse de uns a altres alguna
cosa. Pasar. Serpo, is. [1 Comunicarse las cosas
immaterials, com la »eu, notícia, etc. Pasar. Dif-
fundo, transeo, is. I Durar, com : aquest vestit pól
PASSAR tol r estiu. Pasar. Permaneo, es. j] Anàrsen
lo licor de alguna eyna. Rezumarse, recalarse,
transpirarse. Kílluo, is. || Acoslaise 'Is espays de
temps fins al seu fi ó terme. Pasar. Praetereo, is. H
Pujar de una classe inferior à altra superior en los
estudis. Pasar. Gradum facere in scholis. || En-
viar, com: PASSAR un recado, un paper, etc. Pasar.
Mitto, is. II Esdevenir, succehir. Pasar. Accido, is.
II Excedir en número, quantitat ó qualitat. Pasar.
Excedo, is. || Fèr son curs las cosas, com los anys,
etc. Pasar. Transeo, is. \\ Llegir los qui aprenen.
Pasar. Percurro, is. 1| Móurer lleugerament una
cosa sobre altra pera allisarla, netejaria, etc, com
lo respall per la roba. Pasar. Leviter aliquid su-
pra aliud ducere. |1 No donarse per eni('s, dissi-
mular alguna cosa. Pasar. Fero, ers. || No posar
reparo ó censura en alguna cosa. Pasar. Permilto,
is. H Ocórrer à la imaginació alguna cosa, com:
PASSAR per lo cap ó enteniment. Pasar. In mentem
venire. H Sér corrent alguna moneda, pasar. Mo-
netam usu valere. H Tolerai , sufrir. Pasar. Fero»
ers. II Yíurer, tenir salut, convenièncias. Pasar.
Yitam agere. || Anar à alguna part. Pasar. Tran-
seo, is. 11 Córrer las cosas de una part à altra.
Pasar. Eo, pergo, is. | Caminar per algun lloch.
Pasar. Itcr facere; pra-tereo, is. 1| Pèrdrer sa sabó,
comensar à corrómprerse la fruyia ó altres comes-
tibles. Modorrarse, pasarse. Perdo, is. I Ocupar
successivament los vàrios pueslos de una carrera,
com: PASSAR per soldat, cabo, sargento, etc. Pasar.
Gradum facere. H Slt tingut ó repulal, com : pas-
sar per hàbil, discret, etc. Pasar. Haberi, numera-
ri. 11 Tranferirse las cosas de una persona al altra,
com: PASAR la herència del un germà al altre. Pasar.
Yenio, is. I Cedir lo llocb, assento ó pas, convidant
al que 's vól tenir tal atenció. Pasar. Prseeo, is:
superius ascendere. || Valer, tenir preu las merca-
derias. També s'usa com recíproch. Pasar. iEsti-
mari. 1| Admètrerse, aprobarse alguna opinió ó fét,
Pasar. Ferri, haberi, 1| Estudiar, imposarse en
alguna facultat ó ciència. Pasar. Studeo, es; lil-
teris operam dare. i| No envidar en lo joch. Pa-
sar. Ludo vel sponsioni cedere. H En lo joch de
cartas y altres excedir lo número de tanios que s'
ha pactat. Pasar. Numerum excedere in ludo. ||
Precehir, portar avantatge. Pasar. Praecedo, is. 1|
DESVANÉIXERSE.
PASSAR A MATA DEGOi-LA. fp. Matar. Se diu quant
se entra per assalt en alguna plassa. Pasar 6 cu-
chillo. Oblero, is.
PASSAR AVANT ó ENDAVANT, fr. Prosscguir. Conti-
nuar, pasar, llevar adelanle. Procedo, is. |1 Anti-
ciparse à altre lo qui estava darrera. Coger la de-
laniera. Prifiverlo, is. \\ Caminar ocórrer mès que
altre deixanllo endarrera. Adelanlar. PríEverto, is.
II Excedirà algú. Adelamarsc, echar la pierna en-
cima. Pnccello, is. I mel. Seguir tractant de una
cosa desprès de altre. Pasar. Ad aliam rem sermo-
nera convertere. H met. Proseguir sòn intent ó re-
solució à pesar dels obstacles. Rempujar. Constan-
ter exsequi.
PASSAR DE ESTA VIDA. loC. ant. MORIR.
PASSAR DE LLARCH. fr. No deteuirsc en algun pa-
ratge. Pasar de largo. Pnetereo, is. H Omitir part
de lo que s' està fent. pasar de largo, poi alto.
Praitermitto, is.
PASSARHo MILLOR, fr. Pasarlo mejor. Melius res
habere.
PASSAR PER ALT. fp. Callar, omitir, deixar. Pasar
por alio. Omitto, is.
PASSAR ó PASSAiiSE PER ALT. fp. Olvidarse. Pasar-
se. Memòria excidere; prseterlabor, eris.
PASSAR TOT DE OLTRA. loC. ant. PASSAR DE PART k
PART.
ANAR PASSANT, fr. Ir pasaudo. Tempus fallere.
AQUEIXA NO PASSA. loc. Dcnola que no's creu ni
aproba alguna cosa. Esano me entra. Non est mel
slomacho. || Explica que algú pondera mòlt lo que
diu, 6 ment. .Viren sies/jarda. Mendaciumspectate.
290 PAS DICCIONARI
CRIDAR LO PASSATGE, fr. ant. nàut. Convocar para
la espedicion. In expedilionem convocaré.
COM HO PASSAü, exp. que s' usa pera preguntar
à algú com se troba. Como os va. Quid agilur?
ORDENAR PASSATGE SOBRE. fr. aut. Dtsponer mar-
char conira. Praeparare ad incendendum aliquem
adversum.
NO PODER PAssARSE. fr. No poder abstenirse de fér
alguna cosa. No poder esiar. NuUam horam alicui
ab aliquo vacuam esse. \\ No tenir que víurer. iVe-
cesitar. Egeo, jndigeo, es.
PASSÀRSELA. fr. TENIR UN BON PASSAMENT.
passírse'w. fr. PASARSE. 1. II Deglutir la vianda ó
béurer. fasar, tragar. Deglutio, is. |) Fluixejar, no
detenirse ó eixirse'n de ahont estava ficada alguna
cosa. Pasarse. Elabi.
QUANT NE PASSAN FAN DE BON AGAFAR. Pef. DCnota
que 's deuhen aprofitar las ocasions per temor de
que passadas no tornen. Cuando te dieren lavaqui-
lla, acudc ó corre con lasoguilla; cuando te dieren
el anillo, pon el dediílo; al buen dia àbrele lapuer-
la. Occasioni instandum.
PASSARÀ, f. Àucell negre ab pícbs blancbs,
que va mòlt per las teuladas. pàssera.
PASSARÀ SOLITÀRIA. GAVINA. 2.
PA88ARELL. m. Aucell de llom cendrós, lo
cap, alas y cua negras ab una clapa blanca sobre'l
carpó y altra en las remeras exteriors; lo mascle
té '1 pit encarnat, se domestica ab facilitat y aprèn
lo cant dels altres aucells. Pardillo, pajarel. Lo-
xia, se.
BABERHI PASSARELLS. fr. met. HABERHI LLADRES.
TENIR LOS PASSARELLS AL CAP. CXp. met. TENIR
CASCABELLS AL CAP.
PASSARSE. V. r. Subjeclarse al examen de
alguna facultat pera poder exerciria. Pasarse,
Examen subire. | passar. 39. fl Acabarse, deixar
de sér. Pasarse. Finio, is. || Pérdrerse en algunas
cosas la opinió, crèdit, etc. pasarse. Deperdi. I
Excedir en alguna qualitat ó propietat. Pasarse.
Modum excedere. [] vessar, anarse'n. |1 Passar, no
tenir necessitat. Pasar. Yitam decenter agere. |j
Deixar algú '1 partit que seguia y seguir lo con-
trari. Pasarse, volver la casaca à mudar de casaca.
Ad hostes transire. [1 Entregarse, allistarse en al-
gun partit. Pasarse. Àlias partes sequi.
PASSAT, DA. p. p. Pasado. Actus. fl adj. Con-
cluido, pasado. Exactus. H Aplacat, apagat, refre-
dat, parlant de la concupiscència. Aplacado. Seda-
lus. ï EXTENUAT, FLACH. | Cousumit, dolent, ranci,
fét malbé. Pasado. Fracidus. || Lo que s' ha tornat
dolent de massa madur. Papandujo. Nimis bian-
dus. II m. pi. ANTEPASSATS. || m. adv. A excepció,
fora, com : passat de això no se li darà mes. Fue-
ra. Praeter.
PASSAT DEMÀ. Lo dia scgüent al de demà. Despues
demanana; pasado mariana. ?erendiè', post diem
crastinum.
LO PA3SAT, PASSAT, loc. Exhorta à olvidar los
PAS
motius de queixa que tè algú contra de altre. Lo
pasado, pasado. Prseteritorum nulla in posterum
memòria vel mentio fiat. Echar pelillos d la mar.
Anteactis remiseis amicitiam firmaré.
PER LO PASSAT, m. adv. De lo pasado. Ex praete-
rito.
PASSATEMPS, m. Entreteniment, recreo, di-
vertiment. Pasatiempo, deporte, recreacion, floreo.
Obleclamentura, i.
PASSATGE, m. Clàusula, lloch notable de al-
gun escrit. Paso, pasaje. Locus, i. 1| Lloch per
ahont se passa. Pasaje. Transitus, us. || Camí,
trànzit; la acció de passar, Pasaje, paso. Transi-
tus, transjectus, us. || Dret que 's paga pera passar
per algun paratge. Pasaje, porlazgo. Yectigal, is.
II PAS. 1. II TRANSPORT. || Lo tracte que 's fà à algú,
com: fér bon ó mal passatge. Pasaje. Acceptio,
nis. II mús. Mutació de una veu ó toà altre. Pasaje.
Yocis modulatio.
PASSATGER, A. adj. Transitori. Pasajero.
Fugax. II S' aplica à qualsevol cosa que 's deté
poch, com : pensaments passatgers. Pasajero.
Transitorius. || Viatjant, caminant. Pasajero. Pere-
grinus, i. II Qui va per mar. Pasajero. Vector, is.
PASSATJANT. m. passatjer.
PASSATÚ. m. Cop petit ó clatellada donada
depressa. Pasagonzaío. Levis iclus.
PASSAVOLANT. La acció feta lleugerament,
ab bre vedat y sense reparo. Pasavolante, Levis aclio.
PASSE. m. PASSAPORT. II Permís que dóna algun
tribunal ó superior pera que s' use de un privile-
gi, llicència ó gràcia. Pase. Venia, ae.
PASSE régio. Pase regió. Regium execuatur.
PASSEGAR. V. n. PASSEJAR.
PASSEIG, m. y
PASSEJ.-m. ant. La acció de passejar ó passe-
jarse. Paseo. Ambulatio, nis. || Lloch regularment
voltat de arbrers pera passejarse. Paseo, paseador.
Ambulacrum, i. || Lo curs ó camí que fan los sen-
tenciats. Paseo. Supplicii pompa. |1 La eixida ó
pompa ab acompanyament que 's fà en obsequi de
algú. Paseo. Pompa solemnis. || passejada.
PASSEIG cüRT. Lo quc dura poca estona. Pavona-
da. Animi relaxio.
PASSEJADA, f. Lo acte de passejar. Comun-
ment se entén per 1' acte de anar à alguns Uochs
de fora ab objecte de diversió, y nó de negocis.
Paseo, viajata. Brevis peregrinalio.
PASSEJADOR. m. Qui passeja. Paseador, pa-
seante. Deambulator, is. || pi. caminadors. [| adj.
Lo criat ó la criada destinada à passejar alguna
criatura. Ninero. Servus, i.
PASSEJADOR. m. passeig.
PASSEJAR, v. a. Portar ó tràurer à passeig.
Pasear. Deambulatum perducere. | v. n. Anar poch
à poch. Pasear. Ambulo, as. [| Caminar sols pera
fér exercici y recrearse. Pasearse. Delecto, as.
PASSEJARSE. V. r. Caminar per exercici y
recreo, pasear, pasearse. Ambulo, deambulo, as.
PAS
CATAU.
PAS
291
h
I No trobar algú feyna de son ofici, Pasearse. Ya-
cari, otiari.
PASSEJAT, DA. p. p. Paseado. Deambula-
tus.
PAS8ERA. f. Pas, palanca, pedra pera passar
un riu ó torrent. Pasadera, fasadero, y galli-
puente. p. Ar. Lapis ad rivulos trajiciendos ap-
tatus.
FÉR PAssERAS DE ALGUN Li.ocH. fr. met. Frcqüen-
tarlo niòlt. Frecuenlar un lugar. Locum freqüen-
taré.
PÀ88ERA. f. Aucell de unas viiyt polzadas de
llarch, de color pardo obscur, ab unas clapas blan-
cas: ama la soledad, fà niu en edificis arruïnats,
y té '1 cant dols agradable. Pdjaro solitario. Soli-
tarius turdus.
PASSET. m. Petit pas. Pasillo, pasito. Brevis
passus.
PASSI. m. y
PÀSSIA. f. pissio.
PASSIBILITAT. f. Actitut, possibilitat per
patir. Pa^sibilidad. Passibililas, atis.
PASSIBLE. adj. Lo que pót patir. Pasible. Pas-
sivus.
PA8SIEGO, A. adj. Natural de Pas en la mon-
tanya de Santander y lo que pertany à ella. Pasie-
go. Ad oppidum Pas pertinens.
PÀSSIO. m. Cada part del evangeli que des-
criu la passió de Cristo. Pasion. Passió, nis.
PASSIÓ, f. L' acte de patir. Pasion. Passió,
nis, II méd. Afecció ó dolor en alguna part del cos-
Pasion. Affectio, nis. [j Afecte, moviment, perlur-
bació del animo, Pasion. Passió, nis. || Afició ve-
hement à alguna cosa, com a la pintura, cassa,
etc, Pasion. Studium, ii. | Per antonomàsia, 'Is
tormontsy mort que patí Jesucrist, Pasion. Jesu.
christi supplicia, tormenta. || passió. || Sobrada in-
clinació à una persona. Pasion. Amor, is, studium,
ii. II fil. La recepció de la forma en la matèria. Pa-
sion. Passió , nis. I Sermó sobre 'Is torments y
mort de Jescurist que 's predica lo dijous y diven-
dres sant. Pasion. De Jesucristi passione concio.
II Flor de la passionera. Granadilla, pasion, flor de
la pasion. Flos, oris.
PASSIÓ DB ANIMO. Pena, aflicció. Pasion. Passió,
nis.
PASSIÓ DOMINANT. La del apetit de concupiscèn-
cia. Pasion dominante. Cupiditas, atis,
PASSIÓ DE RÍüRER, mèd. Couvulsió y contracció
dels muscles de la cara, de que resulta un gesto,
com quant se riu. Risa sardónica, pasion de risa.
Risus sardonicus,
AB PASSIÓ, m, adv. Apasionadament. Con pasion.
Ardentiori studio.
PASSIONER. m. Lo sacerdot destinat pera la
assistència espiritual dels malalts. Pasionero. Sa-
cerdos aegrotantibus assistens.
PASSIONERA. f. Planta indígena de Amèrica
y cultivada per adorno en no&tres jardins, las ca-
mas, de uns seixanta peus de llarch, s' enredan ab
10 que troban; las fullas rodonas partidasen cinch
païts, las flors grans, rodonas, planas y de un her-
mos blau. Pasionaria , pasiflora, granadilla, yer-
ba de la pasion. Passiflora caerulea.
PASSIONI8TA. m. Qui canta la passió en la
semana santa. Pasionero, pasionista. Passionem in
in ecclesia canens.
PASSIU, VA. adj. Qui reb la acció de un
agent. Pasivo. Passivus. I| gram. S'aplica à la.s pa-
raulas que significan passió. Pasivç. Passivus, ||
for. Se aplica als judicis ab relació al reo ó persona
demanada. Pasivo. Passivus. || m. Lo que consti-
tuheix la passibilitat de alguna cosa, com lo passiu
de un verb. Pasivo. Passivus.
PASSIVA, f. gram. Veu del verb. Pasiva; voz
pasiva. Pasiva vox,
FÉR LA ORACIÓ PER PASSIVA, fr. Fér ó succshir una
cosa al revés. Hacer la oracion por pasiva. Yice
versa accidere.
PASSIVAMENT, adv, m. Sens acció, ab la
sola capacitat de rébrer ó de patir. Pasivamenie.
Passi vè.
PASSO, m, PAS
CONTAR LOS PASSOS, fr, CAMINAR A PAS DE BOU.
FÉR PASSOS, fr. Posar tots los medis pera conse-
guir algun fi, Hacer sus diligencias. Industriam ad-
hibere, || Posar los medis necessaris pera la conse-
cució de alguna sol-licitut, Diligenciar. Negotia
curaré,
DE PASSO, m. adv. De sobre, lleugerament. De
paso. Obiter, perfunctoriè. || Sens detenció. Al Pa-
so, depaso. Transeunter. || de passada.
PASSOL. m. Lo principi ó fonament del llensy
vuyt de mòlts fils, en los quals y en cada un se
nua cada fil dels del urdit de lo que 's va à teixir.
Pezuelo. Floccus, i.
PAST. m. Menjar, nutriment. Pasto. Cibus, i,
vidus, us. I PASTURA, fl mot. Lo que serveix de nu-
triment y recreo al enteniment. Pasto. Anima-
rum pabulum, || Doctrina, ensenyansa que 's dóna
alsfiels. Pasto espiritual. Pabulum, i, || La matèria
que serveix à la activitat dels agents, com la llen-
ya al foch, Pàbulo. Fomentum, pabulum, i.
PASTA. f. La farina incorporada ab aygua pera
fèr pa, fideus, etc. Masa, pasta. Ex farina massa.
II Fanch que traballan los gerrers. Barro. Lutum,
i. 11 Unió de mòltas cosas que s' han molt ó picat
juntas. Pasta. Massa, ae. fl Las cubertas dels llibres
que 's fan de cartrons cuberts de pells brunyidas
y jaspejadas. Pasta. Perpolitum libri tegumentum.
11 Lo material de que 's compon alguna obra. Matè-
ria. Matèria, sr. [] pi. Mescla de guix blanch y ay-
guacuyt pera tapar los forats y escletxas de alguna
cosa que s' ha de pintar. Plaste. Massa plàstica, fl
pi. PASTETAs. II Se diu dels bescuyts ó altre pa deli-
cat pera pèndrer xocolata. Pastas. Dulciarius pa-
nis.
PASTA DB A6NU8. Àgnus Det. Agnus Dei.
%n
PAS
DICCIONARI
PAS
PASTA DE LLEVANT. COCA DE LLEVANT.
PASTA DE XOCOLATA. Pasttt dechocolatc. Cocholati
massa.
BONA PASTA. mct. Boti natural ó geni. Buena pas-
ta ó masa. Pacifica, bona Índoles.
TAPAR AB PASTA 'lS FORATS Ó VUYTS DE LAS COSAS
QUE s' HAN DE PINTAR. Plastccer. MassE plàstica ob-
turaré.
PASTADOR, m. Qui pasta. Amasador. Pistor,
is. II Lo lloch ahont se pasta. Panaderia. Pistrina,
se. I La taula sobra la qual los forners amassan la
pasta. Hinlero. Magis, idis.
PASTADORA, f. Dona que pasta. Amasadora-
Pistrix, icis.
PASTADURA. f. PASTAMENT.
PASTA LLUNA. f. SANT DE PASTA LLUNA.
PASTAMENT. m. ant. La acció y efecte de
pastar. Amasadura. Pistura, ae.
PASTANAGA, f. Planta medicinal, la arrel de
la qual es comestible; trau mòltascamas, ab fullas
menudament retalladas; las flors naixen en figura
de parasol, blancas y la del mitj purpúrea. Zana-
horia. Pastinaca, se.
PASTANAGA BORDA ó SALVATJE. Especie de pasta-
naga que naix sens cultiu. Carlota. Pastinaca er-
ràtica,
PASTANAGA CONFITADA, Azanoriale, azanahoriate,
zanahoriale. Melle aut saccharo condita pastinaca.
PASTANAGA DE TABAco. Tros de tabaco lligat mòlt
estret que té la figura de una pastanaga. Itollo de
tahaco. Tabaci massa.
PASTANYA. f. PESTANYA.
PASTANYEJAR. V. n. pestanyejar.
PASTAR. V. a. Fór, traballar la pasta. Amasar.
Massam conficere, subigere. |j mel. Disposar bè las
cosas pera '1 logro de lo que s' intenta. Amasar.
Res apte príeparare. || Traballar la pasta pera fér
pa. Amasar. Massam, farinam subigere.
PASTARADA. f. pasterada.
PASTARETA. f. Insecte, pastereta.
PASTAS. f. pi. Yidres colorats, destinats à
imitar las pedras preciosas. Paslas. Dèpictum vi-
treum,
PASTAT, DA. p. p. Amasado. Depsitus.
sÉR tot pastat a ALTRE. fr. que significa sem-
blarse ab gran similitut à altre no sols de la apa-
riéncia exterior, sinó també en lo geni y opera-
cions. No quilar pinta. Similliraum esse.
TENIR BEN PASTAT, Ó TENIRH0 TOT BEN PASTAT, fr.
met. Tener bien pueslas las bolas. Optimis auxiliïs
instructum esse ad aliquid consecuendum.
PASTECA. f. naut. Gorriola grossa pera dife-
rents usos. Pasteca. Nàutica trochlea.
PASTELL. m. pasta de farina ab mamtega, dins
de la qual s' hi posa carn picada, peix ó altra co-
sa, y desprès se cubre ab altra pasta mes delicada,
y 's cou al forn. Paslel. Artocreas, atis. [j Herba de
such blau, y se usa pera tenyir del mateix color,
Teduhintla antes à una espècie de pasta. Glasto,
pastel. Isatis, is. jj Pasta que 's fa de las fullas del
pastell que serveix pera tenyir de blau. Pastel.
Glasti massa. || Entre estainpers, conjunt de lletrat
de diversas classes descompostas y barrejadas.
Paslel. Typorum confusus acervus. || Entre estam-
pers, lo defecte que ocasiona la massa tinta, ó sér
massa espessa. Pastel. Ex nimio atramentum vi-
tium. II PANADA. II PASTELL. || aut. Panellet, pa pe-
tit, Panecillo, ito. Pastellus, i,
PASTELLET. m. Pestell, Taravilla, pestillo.
Obex, is. II d. Pastelillo, iio. Artocreas exiguura.
PASTENAGA. f. PASTANAGA.
PASTERA, f. Eyna quadrilonga de fusta, los
quatre costats de la qual estan obliquament dispo-
sats: serveix pera pastar. Artesa, amasadera. Mac-
tra, 86. I Fusta vuydada com un oubi qne serveix
de embarcació. Artesa. Linter, tris. 1| cubell. ||
fam. Ninxo en que 's col-loca alguna imatge. Nicho.
Ad imaginem collocandam loculus.
trobar ó tenir bona pastera, fr. fam. Trobar ó
tenir algú ahont anar à menjar. Ballar ó tener buen
pesehre. Hospitis generosi mensa frequenter uti.
PASTERADA. f. La porció de farina que 's
pasta de una vegada. Cochura, amasijo. Massa,
pistura, ae. |1 La porció decals y arena que 's pasta
de una vegada. Amasijo, pilada. Calcis, caementi
massa. || met. Conveni entre mòlts regularment per
cosa mala. Amasijo, paslel, enlruchada. Coitio, nis.
PASTERETA. f. COTXINILLA, baconet, panaro-
LA. II d. de pastera. Arlesiíla. Alveolus, i. || Caixó
de fusta en que 's reb la aygua en la cínia. Arlesi-
íla. Ligneus anlliae canalis. |1 Eyna petita de fusta
que serveix de escupidora. Dornilllo , dornajo.
Mactrae gen us. || gaveta.
PASTEROL. m. Eixida de budell. Hèrnia.
Hèrnia, se.
PASTES, f. pi. y
PASTETAS. f. pi. Pasta clara de midó ó farina
y aygua buUida fins al punt de poder apegar y
unir una cosa ab altra, Engrudo. Glutinum, i. || Las
sopas massa buUidas y espessas. Pegole. Grassa,
glutinosaque offa. [| met, fanch,
agafar ab PASTETAS. fr. Engrudar, pegar con en-
grudo. Conglutino, as. [| agafar ab saliva dejuna.
PASTILLA, f. Petita massa ó coqueta de và-
rias maneras é ingredients. Pastilla. Pastillus,
trochiscus, i. || tauleta de sugre.
pastilla de olor pera perfumar. Pastilla de olor.
Odorarius pastillus.
PASTILLA de xocolata. PRESA DE XOCOLATA.
GASTAR PASTiLLAS DE SUCRE. fr. met. Se diu del
qui parla suavementy ofereix mòlt cumplint poch.
Gastar pastillas de boca. Blanditerloqui; largèpro-
mittere.
PASTILLETA. f. d. Pastelilla. Parvus pastil-
lus.
PA8TIM. m. Fleca, casa en que 's fa '1 pa. Pa-
naderia. Panarium, ii. || ant. pastament.
PASTÍS, m. PASTELL. 1. il met. La persona mòlt
HBÉo
PAS
CATALÀ.
PAt
293
tità y grassa. Emhote, pastel. Brevis et crassus
orno.
PA8TIS8À8. ra. auin. Pastelon. Grandius ar-
tocreas.
PASTISSER, m. Qui fà y ven pasfells ó pastis-
sos, l'astelero. Artocopus, i. |I ter. Forner.
PASTISSERIA, f. La botiga del pastisser. Pas-
teleria. Pisloria taberna. j] Conjunt de pastells ó
pastissos. Pasieleria. Pistoriae dapes. || L' art de
fer pastells. Pasieleria. Ars pistoria.
PASTISSET, m. d. Paslelillo, ito. Parvum ar-
tücreas. || gxbolet.
PASTITXO. m. EMPASTIFAMENT, PORQUERIA,
FANCH, PASTETAS. | DOLENT, MAL FÉT.
PA8TIU. ni. PASTURA.
PASTOFORI. ra. La habitació dels sumos sa-
cerdots de la gentilitat en los temples. Sobre sa
significació hi ha mòlta varietat, dihenl uns que
era la habitació dels sacerdots destinats a portar
los tabernacles de las imatges, y altres pera'ls que
guardavan lo temple , etc. Pastoforio. Pastopho-
rium, ii.
PASTOR, m. Qui guarda, cria ó pastura bes-
tiar. Pastor. Pecuarius, ii. || n.p. de home. Pastor.
Pastor, is, 11 Lo prelat ecclesiàstich ó qualsevol
altre pàrrocoque tè súbdits. Pastor. Ecclesiasticus
antistes.
PASTOR DE REMAT. Mauadero. Pecuarius pastor.
AHÍ PASTOR, AVUY SENYOR, ref. Denota la repenli-
na millora de fortuna. Ayervaquero, hoy Caballero.
Subita sortis commutatione de pastore eques.
BON PASTOR. Atribut que 's dóna à Jesucrist. Buen
pastor. Jesuscristus ; Bonus pastor.
LO BON PASTOR TON LAS OVELLAS, NÓ LAS ESCORXA.
ref. Denota qne las cosas s' han de tractar de ma-
nera que se"n traga profit, y noque's llansen à pér-
drer. Basta esquilar sin desollar. Boni pastoris est
tondere pecus non deglubere.
PASTORA, f. La dona que guarda, guia y pas-
tura '1 bestiar. Pastora. Mulier pecoris custos.
DIVINA PASTORA. Atribut que's dona à Maria San-
tíssima. Divina pastora. MalerDei.
LA PRIMERA PASTORA, LA SEGONA SENYORA, ref. En-
senya que 'Is que 's casan dos vegadas solen trac-
tar millor à la segona muller que à la primera. La
primera muger escoba, la segunda senora. Prima
tori consors serva, est regina secunda.
PASTORADA. f. Mullitut ó conjunt de pastors.
Pastorada. Pastorum coetus. |1 Prat artificial que 's
rega cada dia y serveix pera engreixar als lletons.
fradera, herrrnal, apacentadero. Pratum, i.
PASTORAL, adj. Lo pertanyen als pastors es-
pecialment als prelats ecclesiastichs. Pastoral. Pas-
toralis, episcopalis. || La carta ó escrit ab que un
prelat ecclesiàstich exhorta à sos súbdits. Pastoral.
Pastoral is, episcopalis epístola.
PASTORALMENT, adv. m. Al estil dels pas-
tors. Pastoralmente. Pastorum morè.
PASTOREL•LA, f. Composició y cant senzill y
TOMO II.
alegre com lo que usan los pastors. Paslorela. Bu-
colicum carmen. || Aucell, cuerela, enganya pas-
tors. Aguzanieve, pizpita, nevatilla, motolita, mo-
tacila ; pajarita de las nieves, andario, pizpitillo.
Motacilla, ;c.
PASTORET, m. d. Pastorcillo, ito, ico. pastor,
is. 11 pi. Binya, pendéncia entre una família. Danza
de espadas, moros y cristianos. Jurgium, ii. H Be-
presentació dramàtica de la adoració dels pastors
en lo naixement de Jesús. Paslorcillos. In nativi-
tale Domini de adoratione pastorum repraisenta-
tio.
ALS PASTORETS SELS APAREIX LA MARE DE DÈU. ref.
Denota que à alguns sens fér diligència 'Is ve la
fortuna, sense saber com ni per ahont, A los bobos
se les aparece la Madre de Dios. Segnis síepè venit
fortuna benigno.
HAVERUí PASTonETs. met. fam. Haverhi rinyas y
disputas en alguna comunitat ó família. Andar la
pazpor el coro. Dissidias grassari, serpere.
PASTORETA. f. Aucell. pastorel•la. 1| ter.
PANAROLA.
PASTORIA. f. Ofici ó exercici de pastor. Pas-
toria, pastoreo. Pastoritium munus.
PASTORIL. adj. Lo pertanyent als pastors.
Pastoril,pastoricio, pastoral, yasloralisjpastoritius.
PASTORILMENT. adv. m. Al US ó estil dels
pastors de bestiar. P astor ilmente, pastoralmente.
Pastorum morè.
PASTÓS, A. adj. Tou, bla, mantegós, moll.
Pastoso. Tener, mollis. H pint. Pintat ab bona pasta
de color. Pastoso. Bene illitus. |1 met. dòcil.
PASTURA, f. Past ó aliment del bestiar. Pas-
tura, pasto. Pastio, depastio, nis. H pi. herbatge.
II Acte de menar lo bestiar à pasturar. Pastoreo,
pasto, apacenlamiento, pacedura. Munus pastori-
tium. II V acte de pasturar la herba viva. Apacen-
tamiento, pacedura, pasto. Pascendi actus.
PASTURA COMUNA. Empriu, paratge de past comú.
Pasturaje, pastura. Pascuurn, i.
PASTüRAMENT. m. ant. Acció de pasturar.
Apacentamiento. Pastio, nis.
PASTURAR. V. n. Menjar lo bestiar la pastura
dels camps. Pacer, pastar. Pasco, is. |1 v. a. Portar
lo bestiar al camp pera menjar. Pastar, pacer, pas-
torear, herbajar, apacentar. Pasco, is
PASTURAR EN BONA PART. fr. met. fam. Denota que
algú ha tingut bon aliment mòlt temps per lo que
s' ha engreixat. Estar en montanera. Pascuis pin-
guescere.
PASTURAT, DA. p. p. Apacentado, pastado.
Pastus.
PASTURATGE, m. PASTURA COMUNA.
PATA. f. POTA.
PATA DE CABRA ó DE GALL. met. Espécic estranya y
fora del cas. Pata de cabra ó degallo, empatadera.
OfiFendiculum imprevisum.
PATÀ, NA. adj. Grosser, rústich. Patan. Rus-
licus.
37
^94 PAT
PATAGA. f. fam. Moneda de coure que val 2
quartos. Parpalla, parpallota, parpasola, pataca.
As duplex. II ler. patata.
PATACADA. í. Cop ab la ma plana. Palmada.
Palmaj iclus. fl met. Cop de política, diligència con-
tra algú. Porrazo, fuego, fuego graneado. Yehe-
mens percussió.
PATACADETA. f.^d. Pahnadilla, ila. Levis
eolaphus.
PATACAJAR. V. a. Copejar ab la ma plana.
Azolar, palmear. Palmis verberare.
PATACAJAT, DA. p. p. Azolado, palmeado.
Yerberatus.
PATACH. m. cop, sotrach.
PATACÓ. m. ant. Moneda de plata de pes de
una onsa y retallada ab estisoras. Palacon. Num-
raus argenteus unciae ponderis.
PATACOT, A.adj. Taujà. Patavo, palau, zole,
botar ate.Behes. 1| Qui fa una cosa sens art. Amola-
dor. Bardus, ruslicus.
PATADA. f. Cossa, cop de peu ab la planta de
ell. Palada. Pedis ictus. || Trepitjada que queda
impresa del peu del animal. Huella, palada, pisa-
da. Pedis vestigium.
PATAFI. m. Remendo ó adob mal executat.
Pegole. Opus indignum. |1 pegat, emplaste.
PATAFLAST. m. Yeu ab que 's denota '1 cop y
soroll que fa alguna cosa cabent. Zaparrada, ha-
quelazo, baiacazo, zaparrazo. Frager, is.
PATAGRÓ8, A. adj. Qui té '1 peu gros, Palon.
Pansa, íe.
PATAMPLIM, PATAMPLAM. exp. que s'
usa pera explicar que alguna cosa balandreja fent
soroll. Dingodango, dingolondango.
PATARATA. f. Friolera, cosa de poca entitat,
ridícula, despreciable. Palarala. Coramentuni, i.
PATARRA. f. fam. Mentida, patranya. Gaza-
pa, patrana, pajarola, pajarolada, moyana. Men-
dacium, ii.
PATARRÀ8. ra. nàut. Corda grossa fermada
en lo coll del pal dit corona, pera ajudarli quant la
nau cau de carena. Patarrazo. Funis quidani nau-
licus.
PATART. m. barbinada. || met. fam. patarra.
PATATA, f. Lo fruyt de las arrels de la patate-
ra; es rodó, un poch xato, de dos à tres polzadas
de diàmetro, cubert de una pelleta blanquinosa,
groguenca, ó rogenca segons las castas, y lo mateix
la molsa; cuyta es mòlt farinosa, sana y nutritiva.
Balata, patata. Batataï bulbus.
PATATERA. f. Planta ramosa de un à dos peus
de alta; las fullas en figura de cor ; la flor de cam-
paneta, gran y de color encarnat y blanca. Batata,
patata. Batata, ae.
PATATETA. f. Balatin. Batatae bulbus.
PATATtrs. m. Accident. Palatús. Leve animi
deliquiíim.
PATATXO. m. Nau que antiguament era de
guerra, y 's destinava pera '1 servey dels buchs
DICCIONARI PAT
majors en las esquadras, pera portar notícias, re-
gonéixer las costas y guardar las entradas dels
ports. Palache, patajo, paiaje. Liburnica, ae.
PATEJAMENT. m. Picament de peus. Patea-
mienlo, paieadura,pataleo. Pedum slrepitus.
PATEJAR. V. a. Donar patadas. Paiear. Explo-
do, supplodo, is. j] V. n. Trepitjar repetidament
alguna cosa xafantla ó maltraclantla. Pisolear.
Conculco, recalco, as. || met. Picar de peus, inco-
modarse per haber resultat mal alguna cosa. Pa-
tear. Pedibus prae ira solum quatere.
PATELLEJAR. V. n. fatejab.
PATENA. f. Platet de or, plata 6 altre metall
daurat, que 's posa sobre del càlzer. Patena. Pate-
na, patella, ae. || Medalla gran y rodona de alguna
imatge esculpida, que 's posan al pit las pagesas.
Patena. Monialis genus.
PATENT, A. adj. Públic, manifest, visible.
Patenie. Patens. || Clar, obvio, fàcilment percepti-
ble. Palente. Apertus.
estar nostre amo patent, fr. Estar de manifest
Jesucrist sacramentat. Estar Nuestro Seiior expues-
to. Dominum nostrum Jesum-cbristum expositum
esse.
PATENTA, f. Títol, despaig real pera gosar
de algun empleo. Patenle. Codicillus, i. || La cèdu-
la ó despaig que donan los superiors dels ordres
religiosos à sos súbdits pera mudar de convent, ó
anar à alguna part. Patenle. Patentes corameatus
lilterae. || Contribució que fan pagar per estil als
que entran de nou en algun empleo. Patenle. Isa-
goges solutio. 11 ant. lletras patknts.
PATENTAMENT. adv. m. patentment.
PATENTÉSSIM, A. adj. sup. Patenlisimo. Pa-
tentissimus.
PATENTMENT. adv. m. Evidentment, visible-
ment. Paleniemenle. Apertè.
PÀTERA. f. Yas ample de boca, y poch fondo
de que s' usava en los sacrificis antichs. PdUra.
Patera, ae.
PATERNAL, adj. Lo pertanyent al pare. Pa-
ternal, paterno. Paternus.
PATERNALMENT, adv. m. Ab afecte de pare.
Paternalmenle. Patriè.
PATERNIDAD. f. La qualitat de pare. Pa-
ternidad. Paternilas , atis. 1| Tractament que 's
dóna à certs religiosos. Paternidad. Paternilas,
atis.
PATERNO, A. adj. PATERNAL.
PATÈTICAMENT, adv. m. De un modo paté-
tich. Patélicamenle. Patheticè.
PATÉTICH, CA. adj. Afectuós, apte pera móu-
rer las passions. Palélico. Patheticus.
PATGE. m. Criat que acompanya à sòn amo
en funcions decents. Paje. Honorarius assecla. ||
Criat de peu. Paje. Pedisequus, i.
patge de armas. Qui porta las armas de sòn
amo. Paje de armas. Armiger, i.
patge »e cambra. Criat que serveix dins de la
PAT
CATALÀ
PAT
295
I
m
cambra de sòn amo, y té alguna particular esti-
mació. Paje de càmara. Minister cubicularius.
PATGET. m. d. Pajecko. illo, ito. Puerulus
minister.
PATI. ra. Espay gran en los edificis , rodejat
de paret, descubert ó al ras, y que té la entrada à
pla terreno. Serveix comunmenl pera deixar pas à
ía llum y pera esbarjo; ysi eslA en lo centro del
edifici en castellà 's diu absóiutamonl patioópalio
principal, y palio segundo de luces si està en las
parts foranas ó posteriors. Irapluvium, ii. || Sol,
terreno pera edificar. Suelo, solar. Solum, i. || En
los '''a'ros, la part enire las llunelas y la entrada.
Vaiio. Inferior itiealri areaí pars. || Lo paratge obert
que hi ha en los tribunals y universitats. Palio.
rea, ae. || ajüst, pacte. || En las iglésias y palà-
cios. Atrio. Alrium, ii, porticus, i. 1| ant. pacte. ||
ant. PARTIT.
vÉSTEN AL PATI DEL OS. exp. fam. ab que 's des-
pedeix à algú ó per despreci ó per no volerlo atén-
drer. Veie al rallo. Abi in malaracrucem.
patí. m. Esp:>ciede sabalas ó chinelas ab cor-
retjas y sota una espècie de quilla de metall que
termina per davant ab una com à proa caragolada
pera tallar millor lo glas per sobre del qual ser-
veixen pera córrer. Palin. Cothurni species.
patíbul, m. Suplici. Paiibulo. Palibulus, pa-
libulum, i.
PATIBULARI, A. adj. Lo referent al patíbul.
Palibulario. Patibularius.
PATIET. m. d. Patio, patin, palinejo,patinillo.
Impluvium, ii.
PATILLA. f. Porció de pel que 's deixa créixer
desde'ls polsos fins à la barba. Paiilla. Barbse su-
perior pars auriculaí pròxima.
PATINADOR, A. adj. Qui patina. Patinador.
PATINAR. V. a. Córrer ab patins per sobre del
ayguaglassada. Patinar. Cothurnispergelucurrere
PATIR. V. n. Penar, tolerar, sufrir ab resigna-
ció. Padecer. Patior, eris. || Sentir los agravis, in-
júrias ópesars. Padecer. Sustineo, es, fero, ers. 1|
Tenir, estar possehit de alguna cosa, com engany,
elc. Padecer. Patior, eris. |1 mel. Estar exposadas
à algun dany las cosas insensibles. Padecer. Patior,
eris, premo, is. [] Tenir algun mal habitual, com:
migranya, etc. Adqlecer, padecer. ^grolo, as. \\
Tenir suma pobresa, estar faltat de lo necessari.
Perecer. Pereo, is.
PATIT, DA. p. p. Padecido. Passus.
PATÓ. m. Bes, besada. Beso. Osculum, i.
PATOF. m. BAOADA.
PATOLL. m. Abundància, muUitut. Parva,
pesle, mdquina. Copia, íb.
PATOLLA. m. y f. embeleco, trapacer.
PATOLLAR. V. n. Enganyar ab artificis. Em-
belecar, picolear. Decipio, deludo, is. U maldar. 1|
Copejar ab los peus lo fanch ò aygua fangosa. Pa-
tullar. Pedibus ludum quatere. H Fér alguna cosa
sens regla niart. Apatuscar. Inconcinnèdeproperare.
PATOLLAT, DA. p. p. Embelecado. Deceptus.
PATOLLEJAR. V, n. PATOLLAR.
PATOLOGIA, f. Part deia medicina que tracta
de la naturalesa de las malaltias. Patologia. Patho-
logia, ae.
PATOLÓGICH,lCA.'adj.íPertanyent à la pato-
logia. Palotógico. Palhologicus.
PATONEJAR. V. a. Besar, fér palonsà menut.
Bcsurar. Deosculor, aris.
PATONER, A. m. y f. fam. Qui patoneja. Be-
sucador. Basiator, is, suavio, nis.
PATONET. m. d. Besilo. Basiolum, i.
PATOT. A. adj. PATACOT, DESGAYRAT, PATOTXO.
II TOSCH, r.ROSSER.
PATOTA. f. En lo joch de carlas, trampa que
consisteix en barrejarlas y disposarlas de tal mo-
do, que'l que las dóna se queda ab las millors ó
las dóna al sèu company. Pastel. Fraus, dolus in
dispositione chartarum.
FÉR LA PATOTA. fr. Convenirse pera obrar contra
de algú, especialment en lo joch. Ir al molino.
Fraudem moliri.
PATOTXADA. f. Disbarat, despropòsit, mat-
xada. Machada,palochada. Slultiloquium, ii, falui-
tas, alis.
PATOTXO, A. adj. Tonto, grosser. Zoquetei
Hebes, tis. \\ Dit de la cosa malossera, malfela. Zo-
quetudo, chabacano. Impolilus, rudis.
PATRANOSTRER. m. ant. Qui fa rosaris. Ro-
sariero. Rosariorum opifex.
PATOYA. f. ter. xanguet.
PATRACOL, m. PROTOCOL. I Paperot escrit des-
preciable. Papelon. Longum, prolixuro scriptum.
PATRANYA. f. Rondalla, patarra, mentida.
Patrana. Commentum, i.
PATRASTRE. m. ant. padrastre.
PATRES NOSTRES, m. ROSARIS.
PATRI, A. adj. Lo pertanyent à la pàtria. Pà-
tria. Patri us.
PÀTRIA, f. País, llochahont algú naix. Pàtria.
Pàtria, ae, j] Lloch propi de qualsevol cosa. Pàtria.
Pàtria, ae.
LA PÀTRIA DEL sABi ES LO MÒN. fr.Deuota que qui's
fa càrrech de las circunstàncias, li es indiferent
víurer en un pais ó en altre. Al huen varon tierras
ajenas su pàtria le son. übicumque bene, hoinini
est pàtria.
LA PÀTRIA SEMPRE TIRA. loc. Dcoola quc en qual-
sevol lloch per bè que s' estiga, sempre es preferit
allà ahont s' ha nat. La tierra do me criaré démela
Dias por madre. Terra mihi nutrix vera pro matre
colatur.
PATRIARCA, m. Cap de una numerosa des-
cendència. Patriarca. Patriarcha, aï. H Títol de dig-
nitat dels bisbes de algunas iglésias principals,
com lo de Alexandria, Antioquia. Patriarca. Pa-
triarcha, ae. I Títol de dignitat concedit per lo papa
à alguns prelats sens jurisdicció 6 ab ella. Pa-
triarca. Patriarcha, ae. j| Qualsevol dels fundadors
296
PAT
DICCIONARI
PAT
de las religions. Patriarca. Patriarcha, ae.
COM üN PATRIARCA, exp. Ponndera las comoditats
de algú. Como un palriarca. Coramodara vilam
agiTC.
PATRIARCAL, adj. Lo pertanyent al patriar-
ca. Patriarcal. Patriarchalis.
PATRIARCAT, m. Dignitat de Patriarca. Pa-
iriarcado. Patriarchatus, us. || Lo territori ó juris-
dicció del Patriarca. Palriarcado. Patriarchaeditio.
II Lo temps que s' obté la dignitat de patriarca.
Palriarcado. Patriarchatus tempus.
PATRICI, A. adj. Natural de algun poble. Pa-
tricio. Palricius, ii. [| m. Pare de la pàtria, nom dels
primers senadors romans establert per Rómulo,
Patricio. Patricius, ii. || Cada un dels descendents
dels primers senadors de Roma que formavan la
noblesa romana. Patricio. Patricius, ii. j] Qui obte-
nia la dignitat de patrici. Patricio. Palricius, ii. |
Lo pertanyent als patricis y à la pàtria. Patricio.
Patricius.
patrícia, na. adj. Sectari del heretge Patri,
ei y lo pertanyent à sa secta que comensà en lo si-
gle tercer de la Iglésia: deyan que la carn era obra
del diable, y axí li tenian tant horror, que alguns
se matavan ells mateixos. Pairiciano. Patricianus.
PATRICIAT. m. Dignitat y condició de patri-
ci, de noble. Patriciado. Patriciatus, us.
PATRICIDA. m. Qui mata à sòn pare. Palrici-
da. Patricida, a;.
PATRICÓ. m. La quarta part de una meytadella
6 porró. Petricon. Quarta fideliae pars.
PATRIMONI, ra. Los béns heretats dels pares-
Patrimonio. Patrimonium, ii. [j Hisenda. Patrimo-
nio. Substantia, ae. || Los béns profans adquirits per
qualsevol títol. Patrimonio. Patrimonium, ii. || Los
bens propis espiritualisats pera que algú puga or-
denarse. Patrimonio. Patrimontum, ii.
PATRIMONI REAL. Los bèns de la corona. Patrimo-
nio real. Regium patrimonium.
FÉR PATRIMONI k UN ECCLESIÀSTIGH. fr. SubjCClar
una porció de bèns pera cóngrua de algun orde-
nando. Constituir patrimonio. Patrimonium eccle-
siasticum constituere.
PATRIMONIAL, adj. Pertanyent al patrimoni.
Patrimonial. Patrimonialis. | Lo que pertany à algú
per rahó de sa pàtria ó pare. Patrimonial. Patrimo-
nialis.
PATRIMONIALITAT. f. Dret que algú té per
natural y originari de algun pais pera obtenir al-
guna cosa, Patrimonialidad. Origo, inis.
PATRIMONI AT. m. HISENDAT.
PÀTRIO, A. adj. Lo pertanyent à la pàtria. Pa-
trio. Patrius. || Lo pertanyent al pare. Patrio, pa-
terno, paternal. Paternus.
PATRIOTA, m. Qui té ampr à la pàtria y pro-
cura per lo bè de ella. Patriota. Patriae fidus. fl
Paysà de una mateixa pàtria. Compatriota. Conci-
vis, is, coeterraneus, i.
PATRIÓTIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la pà-
tria y al patriota. Patriòtico. Ad patriae amorem
pertiuens.
PATRIOTISME, m. Amor à la pàtria. Patrio-
tismo. Patrius amor.
PATRÓ. m. Protector, defensor, advocat. Pa-
Iron, patrono. Patronus, i. || Lo Sant titular de al-
guna iglésia ó de la devoció de algú. Patron. Pa-
tronus, i. II L' amo de la casa en que altre se allot-
ja. Patron. Hospes, itis. i| Qui tè dret de patronat en
alguna cosa. Patron. Patronus, i. || Modelo, mostra,
pauta. Dechado, patron. Archetypum, i, exemplar,
is. II Qui lé '1 càrrech y mando de una embarcació.
Patron. Nauclerus, i, navicularius, ii. || Lo dibuix
de fér puntas. Prendido, picado, patron. Exemplar
punctibus distinctum. || amo, senyor. || met. Mo-
delo devirtuls ó vicis. Modelo, patron. Exemplar,
is.
PATRÓ ÀRANTA EMHARCA, EMBARCA, T ELL SE QUEDA
EN TERRA. ref. Jcoutra 'Is que persuadeixen à altres
lo que ells no fan. No entra úmisa la campana, y d
todos llama. Noia sacris quamvis absens vocat ad
sacra plebem.
NO PODER PÉNDRER PATRÓ DE ALGUNA PERSONA Ó
COSA. fr. No guardar orde ni concert. No lener ò no
podérsele tomar aladero. Ordinem aut ligamen non
servaré.
PATROCINAR, v. a. Defensar, protegir, ara-
parar, afavorir. Patrocinar, proteger, favorecer.
Protego, is.
PATROCINAT, DA. p. p. Patrocinada. Pro-
tectus.
PATROCINI, m. Amparo, protecció, auxili.
Patrocinio, tutela, escudo, encomienda. Patrocinium,
ii, tutela, ae. || Festivitat de Maria Santíssima, con-
cedida à la iglésia de Espanya per lo papa Alexan-
dre YII y extesaà tota la cristiandat per Benet VIU:
se celebra en una de las domínicas de novembre.
Patrocinio. aliocinium B. M. Y.
PATROCINI DE SAN JosEPH. Títol que's dòna à una
festa del patriarca sant Joseph celebrada ab auto-
ritat de la Santa Sede per los carmelitas descalsos
desde '1 principi de sa refoiina, extesa per la sa"
grada Congregació de ritos en I' any 1700 à la or-
de de sant Agustí, y propagada desprès per quasi
tota la cristiandad: se celebra comunmenl desprès
de la tercera dominica de Pasqua de resurrecció.
Patrocinio de sanJosé. Festum patrocinii sancti Jo-
sepbi.
PATRONA, f. La mestressa de la casa en que se
allotja '1 soldat. Patrona. Hospita, ae. || La galera
que en una esquadra segueix en dignitat à la ca-
pitana. Patrona. Triremis sic dicta.
PATRONAT, m. Lo dret de presentar pera 'Is
beneficis ecclesiàstichs. Patronalo , patronazgo.
Patronalus, us. || Fundació de una obra pia. Patró-
nato. Patronatus, us.
PATRONAT LAYCH. Yiucle fuudat en lo gravàraen
de alguna obra pia. Patronato de legos. Laicorum
patronatus.
PAU
CATALÀ.
PAU
297
I
I
PATRONAT REAL. Lo drel quc lé 'I rey de presen-
tar subjectes idóneos pera la provisió de pessas
ecciesiàsticas. l'atronato real. Regius palrona-
tus.
PATRONEJAR. V. a. Fér de patró en algun
barco. Patronear. Navarchi munus explere.
PATRONEJAT, DA. p. p. lalroncado. Gu-
bernata navis.
PATRONÍMICH, ca. adj. Nom format del pa-
re ó altre ascendent, y signilica fill, net, ó altre
descendent. Patronimico. Patronimicus. j| L' ape-
llido que anliguament se donava en Espanya als
fills, format del nom de sos pares, com de Sancho
Sanchez ; de Pedró, Pérez; y de Fernando, Fer-
nandez. Patronimico. Patronimicun) nomen.
PATRULLA, f. Lo número de quatre ó cinch
soldats ab lo cabo pera rondar y evitar desordes.
Ronda, patrulla. Excubitus, us; excubiae, arum.
ANAR DE PATRULLA, fr. Rondar la tropa en pa-
Irullas. Rondar, patrullar. Excubias agere.
PATRULLADOR. m. Qui và de patrulla. Ron-
dador. Circuitor, is.
PATRULLAR, v. n. anar de patrulla.
PATULEYA. Petita partida de cossos franchs,
sense formar part de cap batalló. Paluleya. Rusti-
corura militum agregatio.
PATXOCA, yolümen.
PATXORRA. m. V home de geni pausat y fle-
màtich. Pachon, flemàíico, tardon, jlcmudo, moroso,
pesado, p&nfilo, pachorrudo, porron, sapo, pehnazo.
Morosus, lenlus. | f. Tardansa, pesadesa, fleuma,
lentitut. Sorna, pachorra, posma, (lema, remanso-
Mora, se, lentíludo, inis.
GASTAR PATXORRA. fr. Procehir de espay. Se diu
freqüentment del qui s'altera poch. Gastar {lema.
lentum esse.
PATZ. f. ant. PAU.
PAU. n. p. de home. Pablo. Paulus, i. || f-
Do del Esperit Sant que posa en 1' animo la Iran-
quililat y sossego. Paz. Pax, cis. |1 La virtut que
inclina à la tranquiiitat y sossego. Paz. Pax, cis.
II Concòrdia, bona correspondència especialment
en las famílias. Paz, tranquilidad, pacificacion. Pa-
cificatio, nis, pax, cis. \\ Pública tranquiiitat y
quietut dels regnes com oposada à la guerra. Paz-
Pax, cis. 11 L' ajust ó conveni entre'ls prínceps des-
près de una guerra. Paz. Pax, cis. H Geni pacffich
y sossegat. Paz. Quieta, plàcida índoles. || La relí-
quia ó imatge que 's dóna à besar en la missa abans
de consumir. Porlapaz, poz. Pax, cis, sacra relí-
quia. II La ceremónia en que '1 celebrant besa la
patena, abrassa al diaca y aquest al subdiaca, y 's
dóna à besar la pau. Paz. Osculum, i, pax, cis. |1
La igualtat en lo joch quant ningú guanya ni pert.
Paz. In ludo concorditas, parilitas. H iguallat en
los comptes pagat Talcans. Paz. Ralio, nis. H Cor-
respondència, retorn en las paraulas ó accions.
Paz. Injuria; retorsió. || perdó. || mil. Divinitat
del's anticbs que tenia un temple en Roma. Paz.
Pax, cis. fl inlerj. S' usa pera aquielar als que's
barallan. Paz. Heus, heu pax.
PAU ocTAViANA. Gran tranquiiitat, persemblansa
de la que gosava '1 raòn en la encarnació del fill
de Dèu en temps del emperador Augusto Oclavià.
Paz Octaviana. Magna tranquillilas.
PAU T TREVA. Paz y tregua. Pax et induciae.
AB TOTA PAU T QUIETUD, loc. Cou la maxjor tran-
quilidad; con loda cachaza. Quíeto animo.
anarse'n a la pau de dèu. fr. Jrseen hora buena,
à la paz de Dios. Abire in malam crucem.
descansar en pau. fr. Salvarse. Descansar en paz.
Eterna beatitudine perfníj.
en sana pau. ra. adv. Tranquilament. En sana
paz. Quielè.
ESTAR EN PAU. fr. Denota 'I dany que algú reb en
lo mateix cas de ferlo à altre. Estocada por corna-
da; estar en paz ; pata es la traviesa. i£quam sor-
tem sustulimus.
FÉR LA PAU. Avenirse 'Is que estan en discòrdia.
Hacer las paces. Foedus inire.
péndrer PAU. fr. met. fam. Besar lo trascro. Besar
el culo. Basiare culum.
POSAR EN PAU. fr. Mediar entre 'Is que dispulan
ó 's barallan, apaciguarlos. Meter ó poner paz ó en
paz. Rixam sedare.
SANT PAU. exp. s' usa quant altre estornuda, es
lo mateix que valgat dèu. Vdlgale Dios. Dominus
tccum ; adsit tibi Deus.
TORNAR EN PAU. fr. FÍR LA PAU.
VENIR DE PAU. fr. Venir de ò cn paz. Pacato ani-
mo, pacificum venire.
víuRER EN PAU. fr. Vívít, cslarenpaz. Yitam pa-
catam legere.
TEN PAUS AB LO BISBE. m. adv. CtísIo coh todos.
Dominus obmnibuscum.
PAUBERTATZ. f. ant. pobresa.
PAUCH. adv. POCH.
PAUL. m. ant. pau. || seminarista.
PAULA. f. Nom de dona. Paula. Paula, se.
PAULÍ. m. Nom de home. Paulina. Paulínus, i.
PAUPAR. V. a. palpar.
À PAUPONS. loc. À LASPALPENTaS.
PAUPERIA. f. ant. EscASSESA, misèria.
PAURA. f. ant. Gran por. Pavor, pavura. Fa-
vor, is.
PAURUCH, GA. adj. ant. poruch.
PAUSA. f. Suspensió ó interrupció de movi-
ment, acció ó exercici. Pausa. Pausa, se, cessatio,
nis. II Lentitut, tardansa. Pausa. Tardilas, atis,
cunctatio, nis. I Sossego, quietut. Pausa. Quies,
tis. 11 mús. Breu intèrval-lo en que se suspèn la
veu. Pausa. Diapsalma, is, inlervallum,i. |1 mús. Lo
signe que expressa la pausa. Pausa. Intervallum, i.
FÉR PAUSA. f. Cessar lo moviment, exercici 6 ac-
ció. Pausar. Pauso, as.
PAUSADAMENT, adv. m. Ab tardansa ó pau-
sa. Pausado, pausadamente, detenidamente, mansa-
menie. Lentè, pausillatim.
298 PAV
PAU8AR. V. n. fér pausa.
PAUSAT, DA. p. p. fausado. Pausatus. || adj
Moderat, sossegat que obra ab lentitut, Pausado.
Lentus, placitus. | Qui parla mòUdespay. Pausado.
Lentus, lardus. || fleumatich, sorna.
PAUTA. f. Taula ab que 's ralla 'I paper pera
apéndrer de escríurer. Paula. Scriptionis ductaria
norma. || Instrument de llauna ab un mànech que
serveix pera pautar lo paper en que s' hi ha de es-
críurer solfa. Pauta. Ad lineas musicas obsignan-
das norma, fl Qualsevol regla ó instrument que ser-
veix pera gobernarse en la execució de alguna co-
sa. Pauta. Regula, ae, exemplar, is. || raet. Modelo
que serveix de exemplar pera la rectitut de las ac-
cions. Dechado, pauta, modelo. Regula, ai.
PAUTADOR. m. Qui paula. Pautador. Linea-
rum in charla ductor. || Qui fa pautas. Pautador.
Regularum, tabellarum artífex.
PAUTAR. V. a. Senyalar en lo paper las rallas
de la paula. Reglar, pautar. Chartam ad rectam
scriptionem ductaria norma obsignare. || mús. Sen-
yalar en lo paper las rallas necessàrias pera es-
críurer las notas. Pauíar. Lineas musicas obsignare.
|l met. Donar reglas, dirigir. Pautar. Dirigo, is.
PAUTAT, DA. p. p. Pautada. Ductaria norma
obsignalus ad reclam scriptionem. || m. Las rallas
formadas ab la pauta y senyaladas ab lo plom en
lo paper. Renglonadura. Linearum fidiculis obsig-
natio.
PA VA. f. POLI.A DE índia.
PA VANA. f. Dansa espanyola grave, seria y de
moviments pausats. Pavana. Grave tripudium. ||
met. Home de poch seny. burinot.
TOCAR LA PAVANA. fr. met. Maltractar, assotar à
algú. Tocar la pavana, el hulla. Caedere, plagis
contunderc.
PAVELLÓ, m. PABELLÓ.
PA VENT. m. ant. temerós.
PA VENTAR. V. a. ant. tèmkr, atemorisar.
PAVÈS. m. y
PAVESINA. f. Escut ó rodella llarga que cu-
breix quasi tot lo cos. Pavès. Oblonga parma. || pa-
VET. 2.
PA VESSADA, f. Porció de soldats armats ab
pavessos. Empavesada. Seclarii, orum ; scutata
phalanx.
PA VET. m. PEBET. (I La brutícia que '1 suor ó
altra cosa greixosa deixa en la roba. Grasa, mu-
y re, pringue. Sordes, mm. \\ Per antífrasis qualsevol
cosa de mal olor. Pehete. Fsetidum suífimen.
PA VETERÀ, f. PEBETERA.
PÀVIDO, A. adj. Temerós, poruch. Pàvido.
Pavidus.
PAVIMENT, m. Pis, sol, solar. Pavimento,
suelo, piso, solar, huello. Pavimentura, solum, i.
PAVIMENTAR, v. a. Fer paviments. Solar.
Pavimento, as.
PAVIOTA. f. Aucell. GAVINA, PÀSSEBA.
PAVO. m. GKih d'indi.
DICCIONARI PEB
PAVÓ. m. Constel•lació celeste que està prop
del polo antàrtich. Pauoíi. Pavo celestis.
PAVOR. m. Temor, espant. Pavor, pavura. Pa-
vor, is.
PAVORDE. m. PABORDE.
PAVORDIA. f. PABORDIA.
PAVORÓS, A. adj. Lo que causa pavor. Pavo-
roso. Timidus.
PAVOROSAMENT. adv. m. De un modo pa-
vorós. Pavorasamente . Pavidè.
PAXORRA. m. y f. patxorra.
PAYER. m. PAER.
PAYLA. t.ant. PALLA.
PAYMENTAR. V. a. PAVIMENTAR.
PAYO, A. adj. Rústich, ximple, agrest. Payo.
Rusticus.
PAYOL. m. pósiT. II Munt de blat en la platja.
Panera, granerospúblicos. Sempronia, orum.
PAYOLA. f. fam. Rarret gran. Gravion. Am-
plum galerum.
PAYR. V. n. PAHiR.
PAYRA. f. nàut. paira.
PAYRAL. adj. S' aplica à la casa de ahont se té
r origen. Palerno. Paternus.
PAYRAR. V. n. nàut. pairar.
PAYRARSE. V. r. Deslliurarse, escaparse de
algun traball, fatiga, etc. Escaparse. Evado, is, li-
beror, aris.
PAYRE. m. ant. pare.
PAYROT. m. Enfado, torment. Mohina. Sto-
raachus, i.
PAYS. m. PAÍS.
PAYTAR. V. n. ant. Pechar. Tributum solvere
PE.
PE. (a). m. adv, ant. i ped.
PEADA. f. PETJADA, PITJADA.
VENIR À LAS PEADES. loc. ant. SEGUIR LAS
PETJADAS.
PEADE. f. ant. EMPANADA.
PEAL. m. Peuch. Escarpin, peal. Udo, nis.
PEANYA. f. Tablado baix que hi ha davant del
altar arrimat à ell. Peana, peana. Altaris suppe-
daneum. [j Rase ó pedestal sobre que descansa una
imalje. Peana, peana, supeddneo. Suppedaneum.
PEATGi:. ri. Tribut, dret que's paga per en-
trar ó traurcr iiercadcrías ó passar bestiar per al-
guna part. Peaje. l'ori orium, pedagium, ii.
PEBET. m. Composició de polvos aromàtichs.
que encesa llansa un fum mòlt fragant. Pebete.
SuíTimentum, i.
PEBETERA. f. Candelero ó altra cosa ahont se
posa à cremar lo pebet. Pebelero, perfumador, per-
fumadero, poma. Suffimenti vas.
PEBRADA. f. Salsa feta ab pebre. Pebrada,
pebre. Erabamma piperinum.
PEBRAR. V. a. ant. empebrar.
PEBRÀ8. m. aum. pebrotas.
PEBRE. ra. Fruyt que consta de unsgranelsdc
PEV
lorrojehch, y seclis de color parilo, obscurs ó
1 y arrugals, són aromàlichs, agres, ardents,
couhents y s' empleaii principalnieint per espécias.
'i»tnitenía. Piper, is. || ler. pebrotera.
PEBRE BLANCH. Lo que desprès de haverse posat
à remullar ab aygua de mar, ba perdut la pell y es
de color quasi bianch. Pimienta blanca. Àlbum,
decorlicalum piper.
PEBRE BETEL. Àrbust del que en las índias s'
eraplean las fullas pera preparar un masticalori
del mateix nom, mòlt usat entre 'Is islenyos de
aquella part del globo; produheix uns fruyts
amarchs, càustichs, y moll olorosos. Pimcntero be-
tel. Piper betel.
PEBRE BORT. Espécía aromàlica y picant com lo
pebre. Jenjibre. Pipiritis, idis.
PEBRE cuBEBA. Arbust que creix en Java y en la
^isla de Fransa, produheix un fruyt quasi rodó, ar-
rugat, pardós, de olor aromàtich, de sabor calent,
acre, y picant. Pimentero cubeba. Piper cubeba. ||
Lo fruyt de dit arbust. Cubebos, pimienta con cola.
Piper cubeba.
PEBRE DE ATGUA. Herba que creix en llochs hu-
mits. Esleba. Hydropiper, i.
PEBRE DE LAS ÍNDIAS. Pebrot petit y encarnat que
pica mòlt y sól tenir la figura de guinda. Guindilla,
pimiento de las índias. Indici piperis genus.
PEBRE FOLL DE ESPANYA. PEBRE BORT.
PEBRE JAMAiCH. Arbre de Amèrica, produheix un
fruyt globulós, sech, arrugat, negrench, calent y
picant, mòlt estimulant y enérgich, qus s' usa en
los condiments. Pimienta de Tabasco, malaquela.
Mirtus pimenia, piper jamaicense.
PEBRE LLARCH. Fruyt de una espècie de pebrer,
que's distingeix del comú en tenir las fullas mès
llargas. Pimienta larga. Longum piper,
PEBRE NEGRE. PEBRE. 1.
PEBRE ROIG ó VERMELL. Pebrot Vermell reduhit à
polvos que serveix de amaniment à las viandas.
Pimenlon. Siliquastri pulvis.
GASTAR MÒLT PEBRE. fr. mcl. Deuota que algú es
satírich. Morder. Detrectare.
PICAR ó SABER A PEBRE. fr. met. Sér mòlt alt lo
preu d' alguna cosa. Tener mucha pimienta. Mer-
cem magni esse.
PEBRER. m. Arbust de arrel fibrosa y negra,
y diferents camas que creixen desde ella nuosas,
rodonas, Uenyosas, verdas y plenas de ramas, las
fullas ovaladas, duras, crassas y de un vert obs-
cur; las flors petilas, y '1 fruyt es la espècia pe-
bre, pimentero, pimienío, pimenton. Nigrum piper.
PEBRERA. f. Vas pera tenir lo pebre. Pimen-
tero. Piperis vasculum. \\ pebrotera.
PEBRET. m. Aucell de més de mitj peu de
llarch, de color negre clar, y las potas rojas; en lo
cap té una cresteta de plomas caygudas en detràs.
Ave fria; frailecico. Pyrrhulla, ae. ^ d. pebrotet.
PEBRINA. f. ter. y
PEBROT, m. Tavella molsuda y.buyda, mès ó
CATALÀ. PEV 299
menos gran, rodona y quadrada ó en forma de
banyela, llisrj \ que conté en lo centro vàrias lla-
vors, rodonas, planas y de color groch. Abans de
madurar es verda, y desprès vermella, de gust
mès ó menos couhent ó enterament dols. Pimiento.
Siliquastrum, capsicum, i. || pebrotera.
PEBROT VERMELL. PEBRE ROIG.
PEBROT DOLS ó DE MOLSA. Pebi'ot de Yaléucia que
no cou. Pimienío. Dulce siliquastrum.
PEBROT LLARCU Ó COUUENT. BITXO 3.
PEBROTAR. m. pebroterar.
PEBROTÀS. m . aum. Pimenton. Magiiura sili-
quastrum.
PEBROTER, m. y
PEBROTERA, f. Planta anyal indígena de
Amèrica, y en Europa n' hi ha de diferents espè-
cies que's distingeixen per lo fruyt: té la cama nu-
sosa de dos à tres peus de alsària, y plena de
brancas; las fullas ovaladas y de un vert eixit; las
flors petitas y blancas; y té per fruyt lo pebrot.
Pimiento. Annuum capsicum.
PEBROTERAR. m. La part de terra plantada
de pebrots. Pimenlal. Siliquastris sata terra.
PEGABLE. adj. Qui es capàs de pecar; y també
s' aplica à la matèria. Pecable, pecador. Peccandi
capax.
PECADOR, m. Qui peca. Pecador. Peccator, is.
II met. Qui absolutament falta a qualsevol ';osa que
debia executar. Pecador. Peccator, is. 1| adj. Qual-
sevol indivíduo de la naturalesa humana com sub-
jecte al pecat ó que pót pecar. Pecador. Peccalo
obnoxius.
PECADOR DE MARCA MAJOR. IMPIO.
PECADORA, f. La dona que peca. Pecadora.
Peccatrix, icis. I La dona pública ó de mala vida.
Pecadora. Jleretrix, icis.
ANAR À FER LA PECADORA, fr. met. fam. Anar à
confessarse. Confesar. Fateor, eris.
PECADORÀS. m. aum. Pecadorazo. Scelera-
lus, facinerosus, gravium noxarum reus.
PECAMINÓS, A. adj. Exposat à pecat. Peca-
minoso. Peccato obnoxius.
PECANT, p.a. S'aplica en la medicina al humor
que predomina en las malaltias. Pecanle. Yitiosus.
PECAR. v. n. Faltar à la Uey de Dèu. Pecar.
Pecco, as. U Faltar ó excedir en qualsevol cosa.
Pecar. Pecco, as. |1 Fallar absolutament à qualsevol
obligació, y à lo que es degut y just. Pecar. Pecco,
as,delinquo, is. || ant. errar.
PECAR MÈS DE BOIG QÜE NO PER MALÍCIA, fr. GaUSar
mal ó dany per no prevèurer los resultats de las
cosas. Pecar mas de ignorante que de malicioso. Per
imprudentiam potius quam malitiosè sperare.
NO PECAR PER IGNORÀNCIA Ó NO PECAR DE BOIG SINÓ
PER MALÍCIA, fr. Fér dany maliciosament. No pecar
de ignorància. Haud ignarum peccare.
NO PECAR TRETA. fr. aut. iYo errar tiro. Minime
scopum aberrare.
PECAT, DA. p. p. Pecado. Peccatus. || m. Fal-
800
PEC
DICCIONARI
PÈC
ta, culpa, delicte, acció mala. Pecado. Culpa, no-
xa, a;. U Fall i de lo que es just y degut. Pecado.
Peccatum, i. || Falla ó excés en qualsevol línea.
Pecado. Excessus, us, peccatum, i. || vergonyas. 1|
Mala paraula. Pecado. Peccatum, i. 1| inler. ant, Mal-
haya, pecado, malpecado, daiio. Meherculel pereat!
PECAT ACTUAL. L' acle ab que 1' home peca ac-
tualment. Pecado actual. Actuale peccatum.
PECAT AMAGAT ES MiTJ PERDONAT, ref. Dcnola que
agrava mòlt la falta 1' escàndol que causa sa pu-
blicitat. Ya que no seas casto, sé cauto. Si non cas-
tum, cautus esto.
PECAT HABITUAL. L' acle continuat ó la costura de
pecar sens esmenarse ó arrepentirse. Pecado habi'
tual. Habituale peccatum.
PECAT MORTAL. La culpa quc priva al home de la
vida espiritual de la gràcia y '1 fà enemich de
Dèu, y digne de la pena eterna. Pecado mortal.
Grave, capilale, lethale peccatum.
PECAT NEFANDo. Lo de sodomia per sa torpesa.
Pecado nefando, ó contra naturaleza. Nefandum,
contra naturam peccatum.
PECAT ORIGINAL. Aquell Bu quB es concebut lo
home per descendir de Adam. Pecado original. Ori-
ginale peccatum. |1 met. La desgràcia de que par-
ticipa algú per la relació que té ah altra persona ó
abalgun COS. Pecado original. Originale peccatum.
PECAT VENIAL. Lo que levement s' oposa à la lley
de Dèu. Pecado venial. Levis, venialis noxa.
PECAT DE SODOMIA. PeCAT NEFANDO.
ESTAR EN PECAT. fr. Havcr pecat. Estar en peca-
do. Peccato maculalum esse. |) met. Surtir mal al-
guna cosa. Estar hecho en pecado. Pravè aliquid
factura esse, contingisse.
LLKTJ COM UN PECAT. exp. Pondcra ser mòlt lletja
alguna persona. Feo como un cuco, coma la muerte;
ser ó parecer un coco, mas feo que la noche. Summe
deformis; loritheo deformior;scarabeonigrior; atrei
oculi.
LO PECAT FÍ forat. l'ef. ESTAR EN PECAT. 2.
PER Mòs PECATS, loc. Expressa la causa de haver
succehit alguna cosa com à càstich dels pecats. Por
mis pecados, por negros de mis pecados. In peccato-
rura poenam.
SER MÈS NEGRE QÜE UN PECAT. exp. LLETJ COM UN
PECAT.
fcES PECAT LO DIR MENTiDAS»? cxp. ab que's dòna
à entèndrer que's presura algun engany en lo qui
tracta cora exhortantlo à que no ho executa. La ver-
dad es hija de Dios. Yerilas à Deo orla est.
PECATÀ8. m. aura. Pecadazo. Magna noxa.
PECATET. m. d. Pecadillo. Levis culpa, error.
PECGADOR. m. pecador.
PEGGUNIA. f. etc. PECUNiA.
PECEJ/iR. v. a. ant. Trossejar. Despedazar;
hacer pedazos. In frusta secare, dividere.
PECEJAT, DA. p. p. Fet trossos. Despedaza-
do, destrozado. In frasta secatus, divisus.
PEGH. adj. ant. simple, neci.
PEGIGH. m. PESSICH.
PEGIOLADA8. f. bot. Nom qne's dóna à las'
fiiUas soslingudas per peciolos com en la perera.
Pecioladas. Petiolalus.
PEGIOLAR. adj. bot. En los vegetals se dòna
aquesta denominació à tots los órganos que naixen
sobre '1 peciolo. Peciolar. Petiolaris.
PEGIOLO. m. Divisió de la cama que sosté la
porció plana ó làmina de la fulla. Si es de una
pessa 's diu senzill; si de mòltas unidas per arti-
culacions, ramós. En las fullas compostas se dòna
lo nom de comú al que sosté totas las fulletas, de
parcial ó cada un dels rams articulats ab lo que
porta mòltas fulletas, y finalment lo de peciolet 6
peciolo propi al que sosté cada fulleta. Peciolo. Pe-
tiolus, i.
PÉCORA. f. Cap de bestiar de llana. Pécora.
Pecus, oris. \\ met. tonto, bèstia, neci.
PEGOREA. f. Lo robo ó saqneix que surten à
fér los soldats esbarriats del quartel ó de la tropa.
Pecorea. Militura praïdatio.
PEGTORAL. m. La creu que per insígnia por-
tan al pit los prelats. Pectoral. Pectorale, is. |1 ra-
cional. II Corassa. Coraza. Pectorale, is, lorica, ífi.
[| adj. Pertanyent al pit. Pectoral. Pectoralis. ||
Profitós al pit. Pectoral. Pectori commodus, utilis.
PEGULAT. ra. Furt dels diners del príncep.
Peculado. Peculatio, nis. | for. Furt de caudals del
Erari fét per personas que intervenen en ells. Pe-
culado. Peculatio, nis.
PEGULI. m. Lo cabal que'l pare ó senyor per-
met à sòn fill ó criat pera sòn us y comers. Peculio,
pegujal, pegujar. Peculium, ii.
PECDLI ADVENTICI. BENS ADVENTICIS.
PECÜLI CASTRENSE Ó QUASI CASTRENSE, BÉNS CAS-
TRENSES Ó QUASI CASTRENSES.
PECÜLI PROFECTICI. BÈNS PROFECTICIS.
PEGULIAR. adj. Particular, propi. Peculiar,
privalivo, propio, particular. Proprius.
PEGULIARMENT. adv. m. Especialment, prò-
piament. Peculiarmenle. Propriè, peculiariter.
PEGUNIA. f. fam. Diners, moneda. Pecunia.
Numerala pecunia.
PECUNIAR Y PEGÜNIARI, A. adj. Pertan-
yent al diner. Pecuniario. Pecuniarius.
PEGUNIARIAMENT. adv. ra. En diner efec-
tiu ó comptant. Pecuniariamente. Sonante pecunia*
PEGUNiÓS, A. adj. ant. adinerat,
PEDA. f. Veu ó crit dels pescadors de Tortosa
que equival à tornemhi. Peda. Repedo.
PEDAGOGH Y PEDAGOT. m. Ayo, mestre
que cuyda y dirigeix al noy. Pedagogo. Psedagogus,
i, puerorum institutor. |1 met. Qui và sempre ab
altre, y '1 porta ahont vól, ó li diu lo que ha de
fér. Pedagogo. Paedagogus, i.
PEDÀNEO. adj. Jutge de llochs curts, ó que té
limitada jurisdicció. Peddneo. Pedaneus.
PEDANT Y PEDANTE. m. Quis précia de sa-
bi. Pedante. Psedagogus, i.
PED
CATALÀ.
PED
301
PEDANTÀ8. m. aum. Pedanlon. Sciolus, i.
PED ANTE JAR. V. n. Preciarse de sabi sens
sevho. Pedanlear. Iiianiler erutlilionem vendiíare.
PEDANTERIA, f. Afectació de sabiduiia. l'e-
I^íanteria. Fulilis literatura,
f PEDANTE8CH, CA. adj. Pertanyent als pe-
dants, à sòn estil y modo de parlar. Pedantesco. Ad
sciolos pertinens.
PEDANTET^ A. in. y f. d. Pedantuelo. Scio-
lus, i.
PEDARQUIA. fr. Gobern dels negres . Pedar-
quia. Nigrorum imperium.
PEDÀS. ni. PA DAS.
PEDESTAL Y PEDRESTAL. m. Peu de la
columna. Pedestal. Slylobala, stylobates, ai. |1
PEAisYA. II Lo peu de las eslàluas. Pedestal, peana.
Acroteria, orum, || met. Lo fonament en que s' as-
segura alguna cosa. Pedestal. Fundamentum, i.
PEDESTRE, adj. S' aplica al qui va à péu. Pe-
destre. Pedestris.
PEDICURO. m. Qui cura ó talla las dun'cias,
ulls de poll, y demés excrecéncias dels peus. Pcdi-
curo. Pedicurator.
PEDILUVI. m. Bany de peus. Inmerció de las
extremitats durant un temps determinat en la ay-
gua natural, ó carregada de medicaments. Pedilu-
vio. Pediluvium, ii.
PEDIMENT. m. PETICIÓ.
PEDÓ Y PEDON. m. ant. peó. 1| mil. infant.
PEDRA. f. Compost compacte, y mès ó mcnos
dur, de terra, sals, y à vegadas de subtàncias me-
tàl-licas que li donan color; n' hi ha de diferents
espècies. Pedra. Petra, ae. || La matèria dura y
unida que's cria en lo cos humà particularment en
los ronyons, y sól causar la malaltia anomenada
mal de pedra. Calculo, piedra. Calculus, i. | Cala-
marsa grossa ó gruixuda. Granko, piedra. Grando,
inis. D met. La duresa en las cosas. Piedra. Duri"
ties, ei. 11 La que's posa en lo pany de las armas
de foch à ti de que encenga la pólvora de la casso-
leta. Piedra, pedernal, piedra de lumbre. Silex, icis,
vivus lapis. 11 LÀPIDA. II Lo tros pla, prim, de la ma-
tèria dura composta de terra, sals ó metalls, que
la naturalesa cria aixi mateix com si ja fos traba-
llat. Lancha, laja. Lamina lapidea. 1| Lo tros qua-
drilongo que serveix pera lligar los empedrats.
Adoquin, sillarejo. Silex quadratus annecto pavi-
mento lapidibus strato. 1| La que passa de part à
part de la paret. Perpiaüo. Diatonus lapis. || pi.
Los tantosen lo joch. Piedras. Calculi, orum.
PEDRA AFINADORA Ó AFILADORA. AFILADORA.
PEDRA ARENiscÀ. Espècie de pedra esponjosa y
y blana de poch pes. Toha. Tofus, tophus, i.
PEDRA ARMÈNIA. Piedra armènia. Lapis arraenius.
PEDRA DE CALs, ó CAi.AR. Aquella dc que's fa la
cals. Piedra caliza. Calcareus lapis.
PEDRA CLARA COM VIDRE. Piedra crislulina. Lapis
specularis.
PEDRA CÀUSTICA. POTASSA CADSTICA.
TOMO II
PEDRA DE ANELL, Piedra de anillo. Annularius la-
pis; gemma, íb.
PEDRA DE COLOR DE FERRO. Múrmol basüllo del co-
lor y dureza del hierro. Basa! tes, a;.
PEDRA DE FOOII Ó DE ULL DE SERP. La de COlor CCU"
drós un tant obscur, y à vegadas roig, ab clapas
negras. Piedra berroquena, granito. Nigris maculis
variatus lapis.
PEDRA DE GALL. La quc's sól tiübar en lo ventrell
ó fetge del gall. Piedra cristalina, de gallo. Aleclo-
ria, se.
PEDRA DEL ÀGUILA. Mineral de ferro de tres à
quatre polzadas de llarch, buyt de dins, y que
conté una porció del mateix metall que's mou.
Piedra del àguila. JEú\es, ae, ó itis.
PEDRA DEL LLAMP. Piedra del rayo; ceraunia. Ce-
raunia, ai.
PEDRA DE LA QUAL SE FA h' COURE. La groga y blan-
quinosa que fonentla ab lo coure lo auraenta un
ters y '1 puleix: ab qualsevol altre metall se eva"
pora, y sola ab lo foch se reduheix à cendra. Ca-
lamina; piedra calaminosa. Cadmia, se, calcitis, is.
PEDRA DE MÓLDRER. MOLA DE MOLÍ.
PEDRA DE MÓLDRER COLOR. Molcta, quc cs la pedra
ab que's molen ò baten, ó la que va sobre la pedra
de ffióldrer ó inferior, que es una llosa gran. pie-
dra para batir colores. Pimentarii trilus cos, coli-
cula.
PEDRA DE TALL. PEDRA PICADA. 1| La qUC eS apta
pera sér picada. Piedra franca; fàcil de labrarse.
Docilis, tractabilis lapis.
PEDRA DE TOCH. La Bu quc SC cxamina la lley dels
metalls. Piedra de toque. Coticula, obrussa, ae,
obrysum, i, index, icis. |1 Tot lo que conclou pera
conèixer la bondat ó malícia de alguna cosa. To-
que. Punclum, momentum, i, caput, itis.
PEDRA DE XOCOLATA. La sobre que's mol ó traballa
la xocolata. Silleia. Lapis indicis amygdalis conte-
rendis.
PEDRA ESMOL ADORA Ó DE ESMOLAR. La que SCrvelx
pera afinar lo tall de la navaja, gavinet, etc. Pie-
dra de amolar; amoladera. Cos, otis.
PEDRA FALSA. La quc passa per preciosa y no ho
es. Piedra falsa. Gemma adulterina.
PEDRA FILOSOFAL. La matèria ab que alguns al-
quimistas pretenen fér or artificialment. Piedra filo-
sofal. Lapis filosoficus.
PEDRA FOGUERA. La ab que's pica foch. Pedernal.
Pyrites, aj, silex, icis. 1| met. La summa duresa en
qualsevol espècie. Pedernal. Summa durities.
PEDRA FUNDAMENTAL. La primera que's posa en
los edificis. Piedra fundamental. Primus funda-
menti lapis. |1 mel. Tot lo que es principi y origen
de ahont dimana altra cosa. Piedra fundamental.
Principium, ii, fundamentum, i.
PEDRA RERMELLA AB CLAPAS BLANCAS. PÓRFIDO.
PEDRA IMAN. IMAN.
PEDRA INFERNAL. Coiiipost de plata fosa ab àcil
nítrich de color pardo obscur y s' usa en la cirur-
38
302
PED
DICCIONARI
PED
gia pera cremar y destruir las carns supérfluas.
Piedra infernal. Infernalis lapis.
PEDB^ LLINOSà, DE FILS Ó BLANERA.. AMIANTO.
PEDRA. MARQüESiTA. Combinació del sofre ab un
metall. Marquesila, pirila. Pyrites, ae.
PEDRA MORTA. Piedra muerla. Morluus, emortuse
mollitiae lapis.
PEDRA MOVEDISSA MAY POSA MOLSA Ó NO TÉ MOLSA.
ref. contra'ls que no 's mantenen constans en lo
que emprenen. Piedra movediza nunca moho la co-
bija; planta muchas veces traspuesla, ni crece ni
medra. Saxura volutura non obducitur musco.
PEDRA PERA BRüNYiR LO OR. Piedro de Samos. Sa-
mus lapis.
PEDRA PICADA. La traballada pera posaria en
qualsevol part. Piedra íaftrada. Quadrarius,sectus,
angularis, politus lapis.
PEDRA PRECIOSA. La que es dura, transparent y
brillant. Piedra preciosa. Gemma, bacca, ae; gem-
mus lapis.
PEDRA REBLE. REBLE.
PEDRA SERPENTINA. SERPENTINA.
PEDRA SOFRE. SOFRE. .
PEDRA TOSCA. Pedra esponjosa, blanca ylleugera.
Toba. Tofus, i. | Pedra esponjosa ó porosa, opaca,
dura, brévola y tant lleugera que 's manté sobre la
aygua. Piedra pomez, esponjosa. famex, icis; bi-
vulus lapis.
PEDRA VIVA. La que no ha estat arrancada de la
pedrera ó lloch ahont la cria la naturalesa. Piedra
viva. Yivus lapis.
PEDRASDE GINYS. Pedras pera tirar ab los ingenis.
Piedras para los ingenios. In catapultarum petrae.
AB UNA PEDRA Ó TRET MATAR DOS PARDALS, ref. AB
UNA VIA DOS MANDATOS.
NO POSARSe'n cap pedra al FETGE. loC. fam. TENIR
UN FETGE COM UNA RAJADA.
CADA PEDRA EN SON FORAT. loc. fam. Denota que
las personas ni las cosas no's deuhen tràurer del
lloch que is correspon. Bien estd cada piedra en su
agujero. In pròpia pelle quiescere.
COSA DE PEDRA. Laptdeo, lapidoso. Lapideus.
DEIXAR FET DE PEDRA. fp. uiet. Deixar à algú fret,
confóndrerlo ab algun ditxo. Echar un jarro de
agua. Stupefactum relinquere.
DORMIR COM UNA PEDRA. fr. DORMIR COM UN SOCH.
IGUALAR LA PEDRA. fr. Posar iguals las pedras
picadas desprès de col-locadas ó assentadas en
sòn lloch. Retundir. Lapidem aedificio inipositum
aequare.
jüNTAR LA PEDRA. fr. Posar las pedras ben ajus-
tadas unas ab altras à íi de que la obra no tinga
buyts y quede ben sòlida. Alizonar. Làpides inter
se connectere.
LA PEDRA FORA DE LA MA NO SAB AHONT vl. ref. qUC
avisa lo mòlt cuydado que ^' ha de tenir en tirar
pedras, per la mòlta facilitat de fér algun dany
sense intenció. Palabra y piedra suelta no liene
vwlia. Cseco ímpetu curril lapis.
NO DEIXAR Ó NO QUEDAR PEDRA SOBRE PEDRA. fr.
Denota que algun ediGci ha quedat enterament ar-
ruïnat, deslruhit ó assolat. No dejar ó no quedar
piedra sobre piedra. Fundilús evertere.
FÉR PLORAR LAS PEDRAS. fr. met. Móurer à llàsti-
ma ó à compasió, penetrar de dolor à altre. Atra-
vesar, partir el corazon. Misericordiam alterius mo-
vere.
POSAR LA PRIMERA PEDRA. fr. Principiar alguna
cosa. Echar ó poner la primera piedra. Rei funda-
menlum jacere.
QUEDAR FÉT DE PEDRA. fr. met. lumutarse grave-
ment de alguna espècie que's véu ó se óu. Quedarse
sin pulsos. Exanimari.
QUI CALLA PEDRAS APANYA, ref. S' apHca al qui
en alguna conversació observa, sens parlar, lo
que 's diu, pera valerse'n à sòn temps. Quien calla,
piedras aparia. Non omnibus dormio.
sÉR PEDRA DE ESCÀNDOL, fr. mct. Ser motiu de al-
guna dissensió, disturbi, pendéncia, etc. Ser la
piedra de escdndalo. Offensionis lapidem, scandali
petram esse.
NO SABERHO LAS PEDRAS. fr. Deuola que una cosa
se ha executat mòlt secretament. No saberlo ó sen-
tirlo la lierra. Clam, clamculüm, occultè, silenter
aliquid facere.
A PEDRA SECA. fr. i COPS DE PEDRA.
TAPIAR k PKDRA Y À MORTER, fr. met. ab quc 's
dóna à enténdrer que una cosa 's tanca tan fort
que no 's pol rómprer. Tapiar d piedra y d lodo.
Omninó, firmiter claudere.
TIRAR LA PEDRA Y AMAGAR LA MA. fr. met. Fér
dany à algú ocultant que se li fa. Tirar lapiedray
esconder la mano. Furtim nocere.
TRAUREU LAS PEDRAS. fr. Netejar de pedras algun
camp ó altra cosa. Descantar. Lapidibus purgaré.
TROBAR LA PEDRA FILOSOFAL, fr. met. Descubrir un
modo ocult de adquirir cabal ó ferse rich. Encon-
trar ó hallar la piedra filosofal. Lapidem philosophi-
cum invenire.
PEDRADA, f. La acció de tirar la pedra, ó diri-
giria à alguna part. Pedrada. Lapidatio, nis. || Cop
de pedra, ó lo senyal que deixa. Pedrada. Lapidis
ictus. I met. Ditxo, expressió picant. Pedrada. Ca-'
villum, i. [1 interj. Denota que algú mereix càslich.
Pedrada, pedradas. Lapidibus tundaris. [] pi. Com-
bat de noys tiranlse pedras. Pedrea. Lapidatio,
nis.
PEDRADA EN CAP DE ALTRE NO DOL. rcf. DeUOta
que is mals deis altres se senten mòlt menos que
is propis, ó que cada hu mira per sòn interès sens
importarli res lo deis altres. Mal ajeno de pelo
cuelga ; poco os duelen, don Jimeno, eslocadas en cuer-
pa ageno. Nil tibi, Quincte, dolent alieno in corpo-
re plagse.
FÉR PEDRADAS. fr. Tenir los noys combat tirantse
pedras. Hacer, tener pedrea. Lapidatione pueros
pugnaré.
PEDRAGADA. f. pedregada.
PED
CATAU.
PEG
B03
PEDRAGÓS, A. adj. pedregós.
PEDRAL. m. pedregal.
PEDRAPIQUER. iii. picapedrer.
PEDRASSA. m. auni. Chinazo. Magnus lapis.
PEDREGADA, f. Pedra, calamarsa grossa en
abundància, y 1' acle en que cau. Pedrisca, pedris-
co, piedra. Àlrox grandinis nimbus.
DESPRÈS de CAYGUDA LA PEDREGADA TOCAN A. TEMPS.
ref. Reprèn la necedad de voler aplicar reraey à
las cosas, passada la ocasió ó quant no es temps.
El conejo ido, el consejo venido; despues de muerlo
l'ascual, trajéronie el orinal; al asno muerlo la ce-
bada al rabo ; despues de vendimias cuébanos. Pra;-
poslerum auxiliura; post bellum auxilium; serò
sapiunl phiges.
LA PEDREGADA NO SE 'n PORTA ANYADA, PERÒ POBRE
DEL DE AQUELL k QUI ATRAPA, ref. Denota que no's
pert la cullita en tota una província per pedregar
en algun terme; però quedan perduts los amos de
las terras ahont descarrega la pedregada. No hay
mal ano por piedra, mas guay de aqueld quien acier-
ta. Grandine totius non opes intercedit anni, at vae
ruricola; quem petit illa viro.
PEDREGAL Y PEDREGAM. m. PEDRUS-
CALL. 2.
PEDREGAR, v. a. y n. apedregar. || m. ant.
PEDRÜSCALL.
PEDREGÓS, A. adj. Ple de pedras. Pedregosa,
penascoso, guijoso, guijarroso, guijarreno, pelroso,
pélreo. Lapidosus, saxosus.
PEDREGUERÓ. m. pedruscall.
PEDRENY. m. ventrell.
PEDRENYAL. m. Escopeta petita, espècie de
trabuch. Pedrenal. Brevior catapulta.
PEDRENY ALADA. f. Tret de pedrenyal. Tiro
de pedrenal. Brevioris calapultíB tractus.
PEDRENYALER. m. Qui fà pedrenyals. ar-
mer.
PEDRER, m. Pessa petita de artilleria pera
metralla. Pedrera. Beliicum torraentum minus. |
Pessa de artilleria un poch menor que 'i falconel,
que usan las embarcacions. Esmeril, pedrero, pi-
jole. Tormentum beliicum mediocre. |1 Qui servia
ab fona en lo exèrcit. Hondero, pedrero. Fundibu-
■ lus, i. II Lo ventrell dels aucells. J/o//eja. Avium
B.ventriculus. || pedrenyal.
, ■ PEDRERA. 'f. Lo lloch de abont se tràuhen las
pedras. Cantera, pedrera, pedriza. Lapidicina, saxi-
fodina, x. \\ Lo lloch de aboni se trauhen las pedras
naturalment planas, anomenadas Uosas. Lanchar.
LapidiciníE genus.
PEDRERIA, f. Conjunt de pedras preciosas.
Pedreria. Prtliosi lapilli,
PEDRETA, f. d. Piedrezuela, piedrecilla, ica,
tia, pcdrezuela, china. Lapillus, i. || La que's fica
en la sabata y fà mal al peu. Escrúpulo. Scrupus,
i. II La que usavan los antichs pera ajustar sos
comptes. Calculo. Calculus, i. || pi. Joch que exe-
cutan las noyas tirant una pedra al ayre pera re-
plegar las quatre que quedan. Pilas, pila, pitos,
piedras, chinas. Ludus lapidibus puellarum.
ARRIBAR 1 LAS TRES PEDRETAS. fr. Trobarse en
gran perill. Ver las orejas al lobo. Summo in dis-
crimine versari. |1 Arribar un negoci al cas raès
apural. Llegar d las dagas. In arclo rem esse.
QUI TIRA PEDRETAS, TIRA AMORETAS. ref. Dcnota
que entre dos que se esliman, desprès de unas ren-
yinas solen estimarse mès. Las rinas de los amanies
son finezas del amor. Amantium ira; amoris integra-
tio est.
PEDRÍS, m. Siti de rajola, pedra, etc. en for-
ma de banch pera senlarse. Asienio,poyo. Pòdium,
ii. II Brancal, marxapeu, pedra travesseraó llindar
inferior pera formar la portalada. Umbral, lindar.
Limen, inis. || espona.
PEDROL. m. pedregüejió.
PEDRUSCADA. f. PEDREGADA.
PEDRUSCALL. m. Conjunt de pedrefas que 's
desprenen de las rocas, ó de las que saltan al pi-
car las pedras. Rocalla, ripio, cascajo, casquijo,
guijo. Glarea, ae. 1| Jlultitut de pedras petitas en al-
guna part, com en los camps. Pedriza, pedrizal,
pedregal. Saxetum, saxosus locus. •
PEDUNGULAR. adj . bot. Se diu quant los ór-
ganos naixen del pedúnculo, com los filets en los
sarments. Peduncular. Peduncularis.
PEDÜNCULAT, DA. adj. bot. Nom que's dóna
à la flor que te pedúnculo, com en la herba donze-
lla. Pedunculado. Pedunculatus.
PEDÚNCULO. m. Los bolànichs donan aquest
nom à la camela que soslé la flor, lo qual no sent
mès que una divisió de la cama tè sa mateixa or-
ganisació, y serveix pera conduhir à la flor la ma-
tèria nutritiva. Pedúnculo. Pedunculus, i.
PEGA. f. Such resi nos que's trau per incisió
del pi mélis, desprès de cuyt ab poch foch y es-
pessit. Es lluhent, trencadís, lleuger, y mès ó me-
nos negre. Pez. Pix, icis.
PEGA BLANCA Ó DE BORGONYA. ES lo galipot fOS eu
aygua y filtrat, pera retràurerne la part impura.
Pez de Borgona, pez blanca. Pix burgundica, alba.
PEGA DE SABATER. Mescla de pega y cera ab que'is
sabaters enceran lo fil. Cerole. Cerapicia, ae.
PEGA GREGA. Resíduo de la destil•lació de la tre-
mentina que se li ha extret oli volàtil y tira à roja.
Los músichs la usan pera empegar los pels del ar-
quet del violi, etc. Pez griega. Resina, colofo-
nia, ae.
SABER i LA PEGA. fr. Tenir ressabis de mala edu-
cació. Saber à la pega. Majorum morè redolere.
TENIR PEGA ALS ULLS. fr. met. No advertir lo que's
tè à la vista. Tener lelaranas en losojos. Caligare.
PEGADA, f. Se diu del conjunt de cops que
donan à algú de una vegada ó de carrera. Tunda,
paliza. Yerberatio, nis.
PEGADÀS. m. aura. Pegat gros. Parchazo.
Magnum pittacium,
PEGADELLA. f. Las croslas del cap ab qu
SOI PEG DICCIONARI
naixen las criaturas. Coslra de leche. Crusta lac-
tea.
PEGADET. m. d. Pegadillo. Parvum emplas-
trum.
PEGADOR. m. Qui pega ó dóna cops. Zurra-
dor. Castiga tor, is.
PEGALÓS, A. adj. EMPEGUNTAT. || APEGADÍS. ||
S' aplica al subjecte que s' arrima à altre pera en-
ganyarlo. Pegadizo. Parasiticus, molestè adhae-
rens.
PEGALLÓS, A. adj. ant. EMPEGUNTAT.
PEGAMENT, m. ant. La acció y efecte de em-
peguntar. Empcgadura. Picatio, nis. || ant. L' efec-
te de encolar. Encoladura. Glutinatio, nis. \\ ant.
SOLDADURA. II L' acció de pegar ferint. Zurra, pa-
liza. Verberatio, nis. || adv. m. ant. tontament,
NECIAMExNT.
PEGAR. V. a. Castigar donant cops. Pegar,
verberar, dar. Yerbero, as, tundo, is. || v. n. Donar
una cosa contra altra, cora la pedra à la paret.
Dar. Incido, impingo, is. || Donar, cora pegar un
sotrach, una empenta. Dar. Do, as. || Ensopegar,
donar contra alguna cosa ab violència. Dar, pegar.
Illido, is. II Tirar ab violència una cosa contra de
altra. Pegar. Illido, impingo, is. || Yenir de nou,
acoraétrer algun accident ó cosa semblant. Pegar.
Invado, is. 1| apegar. || met. Dir ó fèr alguna cosa
que fereix ó morUfica. Pegar. Lacesso, is.
PEGAR EN VA. fr. met. No lograr lo fi à que's diri-
gia una acció ó ditxo. Dar en vacio, en vago. Spe
deludi, frustrari.
PEGAR EN VA Ó At ATRE, Ó EN FALS. fr. DOUar al-
gun cop al ayre ó en cosa vuyda. Dar en vano. Ic-
lum erraré.
PEGAR FOCH, fr. CALAR FOCH.
PEGAR, PEGARLA. fr. Coutinuar ab insistència à
fèr alguna cosa. Dar, daria. Insisto, is. | Insistiren
alguna cosa; empenyarse tenasment en volerla.
Dar, daria. Insisto, is.
PEGARLA. fr. Faltar algú enterament à la confian-
sa que's feyade ell. Pegaria de puno. Fidem fallere,
PEGARSE AL FRONT. fr. Darse en la frente. Fron-
tera feriré.
PEGARSELAS. fr. Coutrapuutarse dientse paraulas
picants. Darse de las astas. Verbis rixari.
PEGARSE UNA GORRA. lutroduhirse algú à raenjar
en una casa sens sér convidat. Pegotear. Parasci-
tor, aris.
PEGÀS. m. mit. Caball ab alas que fingiren los
poetas haber fèt nàixer ab una cossa la font del
parnàs. Pegaso. Pegasus, i.
PEGÀSSEO, A. adj. poét. Lo pertanyent al Pe-
gàs. Pegdseo. Pegasejus.
PEGAT. m. Emplastre, tros de drap, cuy-
ro, etc, que en una part té algun ungüent, bàl-
sam, etc, y se aplica à algun mal. Parche, pegado.
Pittacium, ii.
LO mateix que un PEGAT EN UN BANCH. loC. met.
Se diu quant una cosa està ó cau mal à qui se la
PEG
posa. Le esld ó le sienta como à la burra las arra-
cadas. Illo congruit taraquara asinae inaures.
PEGATER. ra. Qui tè per ofici tràurer y fabri-
car pega ó tractar en ella. Peguero. Picis extrac-
tor, venditor.
PEGORELLA. f. Peix. Mustela. Galea, ae, se-
cunda mustela.
PEGOT. m. EMPEGAMENT. I fam, SABATER. || BUT-
RAOH.
PÉGUA. f. PEGA.
PEGUEA. f. ant. necedat, tontería, igno-
rància.
PEGUESA. f. ant. tinta. | peguea.
PEGUISSER, A. ra. y f. PEGADOR.
PEGUNTA. f. ant. pega.
PERUCH. m. PEÚCH. II ter. adj, poruch.
PEIG. m. ant. Pis, sol, paviment. Pavimento.
Pavimentum, i. || fam. not, minyonet.
PEIX. m. Nom que's dóna à tols los animals
que sols poden víurer dins del aygua.Pez, pescado-
Piscis, is. II met. Astut, sagàs, industriós. Peje. As-
tutus. II raet. La cosa que s' adquireix ab utilitat
y profit, però ab traball. Pez. Coraraodura, i,
PEIX DE MAR. Pescado, pez de mar. Marinus pis-
cis.
PEIX DE QUATRE PEUS QUE SURT A PASTURAR À TER-
RA. Pez mujer; pejemuller, vaca marina. Cordula,
ae, cordulus, i.
TEix DE RIU. Pescado, pez de rio. Fluvialis, flu-
viatilis piscis.
PEIX SALAT. Pescado saludo ó salpresado. Salsa-
mentum, i,
PEIX FA MALA PEIX. ref. QUÍ ES TON ENEMICH? LO
DEL TEU OFICI.
AGAFAR PEIX. fr. met. Lograr, conseguir lo que's
pretenia. Pescar. Assequor, consequor, eris.
BON ó BRAU PEIX, Explica la subtilesa ó astúcia de
algú. Buena, brava ó linda pesca. Lepidè.
COM LO PEIX EN LA AYGüA, exp. Dcuota las como-
ditats de algú. Como un patriarca. Commodam vi-
tam agere.
FÉR DONAR LO PEIX A SOU. fr. POSAR LAS PERAS A
QUARTO.
À DOS, TRES, etc, VA 'l PEIX. loc. Deuota que en
alguns jochs de cartas , trunfan dos, tres, etc.
Triunfar dos, tres, etc. Duos, tres, etc. Triunpha-
lera chartam ludere.
GREIX DE PEIX. Grastt de pescado. Piscarius, pis-
caria adeps.
LO PEIX, ARRÓS, T PEBROT DEMANAN LO VI BEN FORT,
Ó LO PEIX, ARRÒS Y MELÓ VOLEN LO VI FALLO. ref. De-
nola qua sobre ditas cosas convé béurer vi, y que
la aygua sol fér mal. El arroz, el pez y el pepino
nacen en agua, y mueren en vino. Post oryzam, pis-
cem, cucuraerera sumito vinum.
LO PEIX PERA qui'l MEREIX Y LA CUA Ó ESPINA PEL
GAT. ref. Ensenya que'l prerai se feu per lo mè-
rit y à ell se déu donar. El pece para guien lo me-
rece. Debita snntmeriti, et bis snntmunera danda.
^■k in PF.i
PEL
I
LO PEIX QUE BUSCA l' HÀM, BUsCA SÒN MAL. lef.
Denota que nos déu deixar enganyar de la apa-
riéncia de las cosas, ó de alguna conveniència
aparent en que sól ocullarse algun dany. El pez
que busca el anzuelo, busca su duelo. Ilamuin qui
captat, captat sua funera piscis.
LOS PEIXOS GRANS Ó GROSSOS SE MENJAN ALS PETITS.
ref. Denota que'ls inferiors han de callar per los
superiors, perquè sempre quedarian mal. Los peces
grandes se comen à los pequenos. Deveniunt mag-
nii pisces saepe esca minores.
QUI VOL PEIX QUE's MÜLLE Ó SE HA DE MULLAR LO
CUL, Ó QUI PEIX VOL MENJAR, LA CUA SE HA DE ESTIRAR-
ref. Denota que pera lograr lo que's desitja, es me-
nester traball y diligència. No se pescan iruchas à
hragas enjutas; bragas duchas comen iruchas; quien
peces quiere comer mojarse es menester. DilBcilia
quae pulchra; lutum nisi tundatur non filurceus.
PEIXADA. f. Lo menjar en que hi ha mòlt
peix. Abundància depescado. Piscium copia.
PEIXADOR. m. ant. pescador.
PEIXEMENT. m. p. U. PASTURA, NÜDBIMENT,
ALIMENT.
PÉIXER. V. a. ant. pasturar, nudrir, alimen-
tar. II V. r. ant. arrepentirse. || v. r. ant. met.
ALIHENTARSE.
NO AB QUI NEIXES SINÓ AB QUI PEixEs. ref. Deuota
que'l tracte y comunicació pot més que la criansa
y llinatge en orde als costums. No con quien naces,
sinó con quien paces. Exerces pariter sociae com-
mercia linguae.
SABER PÉIXERSE, ff. met. SABERSE COMPÓNDRER,
PEIXERA, f. Rech que pren la aygua de algun
riu. Cacera, caz, cauce. Incile, is. | ant. Lloch
ahont se pesca. Pesquera. Piscaria, ae.
PEIXET, m. d. Pececillo, Pescadillo, Piscicu-
lus, i.
TIRA PEIXET, exp. Sopla! Papsel
PEIXÓ. ra. PEIX.
PEIXOPALO. m. Pez palo. Morhua, se.
PEIXOS. Cops que's donan en lo joch de aquest
nom sobre lo exterior de la ma ab lo dit índice y
lo dit mitg units. Sardinelas. Digitorum ictus su-
pra alterius manum.
PEJADA. f. ant. piTJORA.
PEJOR. adj. PITJOR.
PEJORAMENT. m. ant. pitjora.
PEJORAR. V. a. y n. ant. pitjorar.
PEJORÍA. f. ant. PITJORA.
PEL. m. Lo fil prim que surt per los porós del
cos del animal. Pelo. Pilus, i. || Lo cabell. Pelo.
Capilli, orum. || Pelussa de las fruytas. Pelo, peíu-
sa. Lanugu, inis. || Qualsevol fil de seda ó llana.
Pelo. Filum, pilus, i. | Lo filet que se separa del
tremp de la ploma y f;'i formar mal las lletras.
Repelo, pelo. Calami ramentum. || Borrissol del
panyo. Pelo. Pexa panni lanugo. || Los brins de las
berbas de fulla estreta. Filamenio. Capillamentum,
i. II met. Qualsevol cosa de poca importància. Pelo.
CATALÀ. PEL 305
Floccus, pilus, i. y mel. Causa ó motiu mòlt leve-
Pelo. Pilus, i. II Qualitat, mostra, forma, com aquell
panyo tè bon pel. Pelo, pelaje. Veslis modus. []
met. Taujà. Palurdo, patan. Rusticus.
PEL A pel. m. adv. ant. pel per avall.
pel aspre y kústich. Cerdà. Seta, se.
pel de ayre. alé de ayre.
PEL DE CABRA. Espécie de tela de llana y pel de
cabra à manera del (jue diuhen pel de camell. Pel-
defebre. Ex lana capillisque caprinis tela.
PEL DE CAMELL. Roba fina teixida del pel del ca-
mell. Camelolede pelo. Ek pilis cameli textura.
PEL DE cucH. Fil à manera de corda de guitarra
en que's lliga 1' ham. Sedal, hijuela, tanza. Pisca-
ria seta.
PEL DE CüNiLL, Concjuna. Cuniculis pilus.
PEL DE LA BARBA. Barba. Barba, se.
PEL DE LAS CELLAS DELS ULLS. Ceja. SuperCÍ-
lium, ii.
PEL DE LAS PESTANYAS de'lsulls. PestaTiü. Palpe-
bra, SB.
PEL DE PORCH. Ccrdü. Seia, se.
PEL DELGAT. PEL MOIXÍ.
PEL DEL NAS. Pelo dc la nariz. Yibrissse, arum.
PEL MOIX Ó MOIXÍ. MOIXÍ.
PEL ó CABELL PROPI. Lo uatural à diferència del
postís ó perruca. Pelo propio. Coma, se, caesaries,
ei.
PEL PER AMUNT. A REPÈL.
PEL PER AVALL. m. adv. Pclo abajo. Juxta pili
porrectionem.
PEL PER PEL. m. adv. Sense fér tornas en las ba-
ratas y cambis. Pelo por pelo; pelo d pelo. Pilura
pro piló.
PEL RAS. Pelo raso. ^quus pilus.
PEL ROIG. Pelorojo. Rubrus pilus.
PEL ROIG NO'T FASSE GOIG. ref, HOME ROIG NO't FASSB
GOIG.
PEL RUCARDo. Los cabells curts que surten en lo
clatell. Tolanos. Inoccipite pilli brevioris.
PELS T SENYALS, exp. Significa las circuntàncias
particulars de las cosas per las quals se vé en co-
neixement de ellas. Pelosy seiiales. Peculiaria sig-
na, indicia.
BESTIAR DE PEL. BESTIAR CABRIÜ.
CASSA DE PEL. Cttza de pelo. Yillosa prseda.
CAYGUDA DE PEL. PELADILLA.
CAURER LO PEL. fr. Caer el pelo. Pilnm decidere.
CONTRA PEL. m. adV. A REPÈL.
CURT DE PEL. Peli corto. Capillis brevibus homo,
DEIXAR EN PEL. fr. PELAR. 5. |1 DESPULLAR.
EN PEL. m. adv. En las cabalcaduras sense 'Is
arreus ó guarniments. En pelo. Nudè absque orna-
tu, II NU. II met. Sense 'Is adherents que ordinària-
ment solen acompanyar. Enpelo. Nudè, sine comi-
tantibus rebus.
LLUIR LO PEL. fr. Estar grassas las cabalcaduras.
Relucirelpelo. Prse pinguedine nitere. || met. Véu-
rerse en algú lo que li aprofita, 6 '1 profit que Iràu
306
PEL
DICCIONARI
PEL
de alguna cosa. Lucirse à alguno alguna cosa. Pro-
desse.
NO FALTAR UN PEL DE cüNiLL. fr. met. Scnse fal-
tar la mès mínima circunslància. Sin fallar un àpi-
ce ó sin fallar chichota. Quin desit minima pars.
NO TENIR PEL DE BARBA. fi'. Sép Hiòlt jove. No apun-
taríeu unoeí bozo. Imberbem esse.
NO TENIR PELS EN LA LLENGUA, fr. met. Dir sense
reparo lo que se sent, parlar ab massa llibertat.
No íener pelos, polilla ó pepila en la lengua ; no mor-
derse los làbios. Aperlè, liberè, audacter loqui.
NO TOCAR UN PEL DE LA ROBA. fr. No fér dany ó
agravi àalgú. No locar el pelo de la ropa. In nuUo
laidere.
pÉRDRER LO PEL. fr. Perder el pelo. Glabrere.
POSAR ÓTRAURER PEL. fr. PeUchar. Piló, as.
REPARAR EN UN PEL. fr. Yàldrersc de algun pre-
text lleuger. Agarrarse de un pelo. Offendiculum
quserere.
NO TENIR CAP PEL DE TONTo. fr. Sér alguua perso-
na mòlt intelligent y experimentada en lo que li
toca. No ser cojo ni manco, no lener pelo de tonto.
Dexteritate poilere.
TENIR PELS. fr. met. Tenir dificultat la execució
de alguna cosa. Tener pelos ó unas ó muchos embra-
cijos. Intricatum, inextricabilem esse.
TROBAR PELS ALS OUS, fr. Buscar motius frívols
pera desaprobar alguna cosa. Buscar el pelo al hue-
vo. Ex piló rixo ansam sumere.
PELA. f. PELL. 2. I PESSETA.
PELAGANYAS. m. met. Perdulari. Pelafustan,
pelagallos, pelagatos, sacapelolas. Yagus, pannosus
homo.
PELAGH. m. ant. Groch. l| ant. mar.
PELADA, f. Esgarranxada; trencament deia
pell en alguna part del cos. Araíio, rasguno, aru-
no. Cutis evulsio. U fam. magallada, tonteria.
PELADILLA. f. Tinya, cayguda de pel. Pela-
dera, alopecia, pelona, pelambrera, pelonia. Alope-
cia, ae.
PELADURA. f. La obra de pelar alguna cosa.
Peladura. Depilatio, deglabratio, nis. 1| met. clapa.
y PELADA. II pi. Rascaduras. Raeduras. Ramenta,
orum. U La pell que's trau de la fruyta pelantla.
Mondaduras. Exuvííb, arum.
PELAGI. n. p. de home. Pelagio. Pelagius, ii.
PELANDRE. m. PELANGRE.
PELAR. V. a. Arrancar, llevar, tallar lo pel.
Pelar. Piló, depilo, as. H Llevar la pell 6 escorsa.
Pelar. Putamen, corticulas detrahere. I Sér mòlt
calenta la aygua. Pelar. Aquam nimis ferventem
esse. Ij Fér un fret mòlt fort. Pelar. Frigore rigere.
I Tallar los cabells arran del cap. l'elar, raer la
caleza. Caput radere. 1| met. Llevar abart, engany
ó violència 'Is béns de altre. Pelar. Aliquera de-
nudare. |1 mel. Guanyar tots los diners à algú en lo
joch. Pelar, descanonar, mondar. Pecunià aliquem
exuere.
PELAR A PBL T REPÈL 6 i NÍ.VÀJÀ. fr. Pelat d HO-
vaja, àraizde lapiel. Strictim attondere.
PELAR FABAS. fr. Tràurer la pell inmediata de las
fabas. Pelar habas. Fabas folliculo nudare.
qui mès NE PELA MÈS NE MENJA. fr. fam. Aprofi-
tarse ó servirse de alguna cosa agena com si fos
pròpia, sense pensar en restituiria ó pagaria. Car-
ne y sangre de alguna cosa. Rem aliquam in propios
usus convertere.
PELARSE. V. a. Càurerlo pel. Pe/arse. Capillos
defluere. || Càurer la pell. Pelarse. Deglabrari. ||
Càurer la pell dels cepsy altras plantas, per estar
cremadas del sol. /'e/arse. Solé glabrescere.
PELARSELAs. fr. Dcnota que algú apeteix ó exe-
cuta alguna cosa ab vehemència, activitat ó eficà-
cia. Pelàrselas. Anxiè vel instanter aliquid prose-
qui vel appetere.
PELARSE LAS BARBAs. fr. met. Manifestar la ira y
enfado en las accions. Peíarse las barbas. Prseira-
cundia et indignatione excruciari.
PELAT, DA. p. p. Pelado. Deglabratus. || adj.
Sense pell ó escorsa. Mondado, despelado, descorte-
zado. Deglabratus. |1 Sense pel. Pelado. Glaber. ||
met. La montanya, roca ó camps sense brossa ó ar-
bres y herbas. Pelado. Glaber. 1| met. pobre, mise-
rable. II m. PELADA.
DEIXAR PELAT. fr. mct. Deixar à algú sense res,
portàrselin tot. Dejar en cueros. Omnibus spoliare.
PELAYA. f. Peix de mar semblant al llengua-
do, del qual se diferència en sér un poch mès ro-
dó, y tenir la carn mès blanca y sucosa. Acedia,
plalija, suela, plaluja. Solea, aï.
PELBLANCH, A. adj. Qui té '1 pel blancb.
Peliblanco. Albo piló comatus.
PELEA. f. Batalla, comba^t. Lid, pelea. Pugna,
ae, praelium, ii. || La baralla que à vegadas es en-
tre dos que se agafan y procuran tirarse à terra.
Lucha. Lucta, ae. || Renyina entre particulars. Pe-
lea. Rixa, ae. || Combat entre bestias. Rina, pelea.
Pugna, ae. || met. Cuydado y diligència que's posa
en vèncer los apetits y passions. Pelea. Conflictus,
us, pugna, ae. || met. Afany, fatiga, traball en la
execució de alguna cosa. Pelea. Contentio, nis.
PELEADOR. m. p. u. Qui pelea. Pekador, pe-
leanle. Praeliator, certator, is.
PELEAR. V. n. Combàtrer ab armas. Patallar,
pelear, lidiar. Pugno, praelio, dimico, as. || Renyir,
barallarse sens armas. Coniender, pelear, lachar.
Rixor, aris, contendo, is. | met. Combàtrer entre
sí ú oposarse unas cosas à altras, com: los elements.
Luchar, pelear. Pugno, as, contendo, is. || Resistir,
traballar pera vèncer Iss passions. Pelear. Pugno,
as, innitor, eris. |1 Afanyarse, traballar pera conse-
guir, vèncer ó subjectar alguna cosa. Pelear. Pug-
no, as. II Lluytar las bestias entre sí. Luchar, pe-
lear. Luctor, aris.
PELEAT, DA. p. p. Peleado. Pugnatus.
PELECH. m. ant. gorch.
pelegrí, na. adj. PEREGRÍ, t PASATGKB. |
ant. nàut. pasitgee.
PEL
CATALÀ.
PEL
307
PELEGRINAR, v. n etc. peregrinar.
PELENDENGA8. f. pi. Adorno de donas, Pe-
rendengues. Inauips, iura.
PELEGRINA, f. petxina.
PELES. loc. anl. Por las. Propter.
PELET. ra. d. Pelico, illo, ito. Brevis el mollis
pilus.
PELFA. f. Teixit de seda, cotó, etc, que té pel
per r endret; y quant lo pel es llarch com de initj
dit, se diu pelfa llarga. Felpa. Yillosum, hirsutum
textura. II met. Fart de bastonadas ó reprehensió
aspra. Fe/pa. Castigat io, nis.
DONAR UNA PELFA. fr. fa i. Bastonejar ó donar
una reprehensió forta à algú. Dar una felpa. Plagis
aliquein mullaré, commitigare, accipere.
PELFÓ. m. Espècie de roba de mocador. Afel-
pado. Hirsutum.
PELIAGUT, DA. adj. que s'aplica à la cosa
mòlt difícil de enléndrer ó resóldrer Peliagudo.
DiíBcilis, anceps.
PELÍCANO. m. Aucell de aygua gros com lo
cisne, però ab las camas mes curtas. Es blanch y
ab lo temps se torna roig. Sola del bech tè un saf-
ró ahont deposita '1 peix que agafa pera menjarlo
desprès ab coraodilat. La moda de obrir aquest
sarró pera donar menjar à sos pollets, ha donat
Uoch à la fàbula, que obre son pit ab lo bech pera
alimentaries ab sa sanch. Segons diuhen alguns
autors també hi ha pelícanos que viuhen en desert
y s' alimentan de serps y altres rèptils. Pelicano.
Plalalea, platea, ae, pelicanus, onocrolalus, i. || adj.
S' aplica à la persona que lé '1 cabell gris ó blanch.
Pelicano. Canus.
PELICERIA. f. PELLERIA.
PELITRE. m. Planta indígena de Àfrica y As-
sia; las camas terminan en una flor gran y her-
raosa, blanca per sobre y de color de púrpura per
sota; sa arrel es agre, fa salivejar mòlt, y s'emplea
en la medicina. Pelilre. Byrethrum, i.
PELL. f. Lo teixit exterior del cos del animal.
Piel, pellejo. Spolium, ii. jj La separada del cos ó
del animal escorxat. Pelleja. Pellis is. || La part que
cubreix las fruylas. Corteza, piel. Gortex, icis. ||
La crosta exterior de las fruylas, com magranas,
taronjas, etc. Corteza. Cortex, icis. || Pellofa prima
de rahim y semblant. Hollejo. Siliqua, follicula, se.
II La pellofa ab que estan cubertas immediatament
algunas fruylas y llegums, com : amelllas, castan-
yas, pèsols, etc. Camisa, hollejo. Cuticula, mem-
branula, ae. 1] membrana. || met. La espècie de tel
que cubeix algun muscle ó part del cos. Tegumen-
to. Tegumentum, i. || pi. pellerincas.
PELL ADOBADA. Picl compueUa, adobada. Concin-
nata pellis.
PELL CRUA. La que no es!à adobada ó assahona-
da. Piel cruda. Corium crudum.
PELL DE ANYELL. La cuberla que 's trau dels an-
yells escorxantlos. Corderuna; corderina. Agnina
pellis.
PELL DE CABRA. Picl de cabra. Diphthera, sí. H
fam. TAMBOR.
PELL DE CAMüSA. Picl dc gamuza. Rupicaprse co-
rium, tergus.
PELL DE cERvo ó DE DAYNA. La que SC cxten pera
dar menjar als gossos de cassa. Piel de ciervo ó de
gamo. Nebris, idis.
PELL DE ESCAT. La cuberta que 's trau del peix
anomenat escat. Lija. Squali corsum.
PELL DE GAT MARTE. Maria. Martis pellis.
PELL DE GARRÍ ROSTIT. Corezuelo. PorccUi pellis.
PELL DEL MEMBRE. PREPÜCI.
PELL DE NONAT. Lo del anyell nat abans de temps.
Aborto. Agni abortivi pellis.
PELL MORTA. CBYRO.
PELL QÜE ENGENDRA LS CABELLS EN LO CAP. Pm-
cràneo. Pericranium, ii.
PELL QÜE PENJA DEL COLL DELS BOUS. SOTABARBA.
PELL VIVA. Piel viva. Cutis, is.
PELLS Ó TELAS DE DESSOTA LAS COSTELLAS. Pieks
bajo lascoslillas. Hypocondria, orum.
DE LA SEVA PELL SE FARAN LAS TIRETAS. ref. De-
nota que mòltas vegadas qui fà un mal, ell mateix
lo paga. Delcuero salen lascorreas; lodo saldrd del
cubeto; de sus cames come. Ex se fingit aranea.
cuBRiR ó FORUAR DE PELLS. fr. Empellejar. Pelli-
bus cooperire.
DEIXAR ó DEixARHi LA PELL. fr. fam. Morir. Dar la
piel; pagar con el pellejo ; dar ò dejar el pellejo. Yi-
tam amittere.
DEIXAR SENSE PELL. fr. LLEVAR LA PELL.
FÉR POSAR PELL i. LAS LLAGAS. fr. Eticorar, cicalri-
zar, encorecer. Corum producere.
LLEVAR LA PELL. fr. Escorxar. Deshollar. Excorio,
decorio, as. || Castigar fins à malmétrer la pell.
Quitar el pellejo. Pellem verberibus detrahere. 1|
Llevarli, portàrsenhi à algú lo que té ab art y suti-
lesa. Quitar el pellejo, deshollar. Bonis exuere, spo-
liare. [j met. Fér pagar lo venedor las cosas mòlt
caras. Z)es/toí/flr. Ultra debitumpretium ab emptore
exigere. || S' usa pera amenassar un gran càstich.
Quitar el pellejo. Pellem alicui detrahere, auferre.
LLEVAR LA PELL DEL CUL. fr. fam. Assotar. Quitar
el culo d azotes. Severè verberare.
NO CABRER ENLAPELL.fr. fam. Lluhirli lo pel, estar
mòlt gras. No caber en el pellejo. Pinguedine pel-
lem disrumpi. || Estar mòlt alegre ó content. No
caber de gozo, de contenta en el pellejo. Impotenti
laetitia eíferri.
NO TENIR SINO LA PELL Ó LA PELL Y LO OS. fr. Eslar
mòlt flach ó magre. No lener mas qw el pellejo. Yal-
dè macidum esse.
NO VOLDRIA SÉR DE LA SEVA PELL. loC. NO VOldria
troba rme en lo seu estat. No quisiera hallarme ò es-
lar en su pellejo. Yices suas agere nollem.
POSAR PELL. PELLAR.
SÉR DE LA PELL DEL DIABLE Ó DE SATANÀS, fr. Sér
inquiet, endiastrat. Ser de lapiel dcldiablo. Turbu-
lenlum, versipellera esse.
308
PEL
DICCIONARI
PEL
PELLA. f. Pessa de alguna cosa enmotllada ó
caragolada. Pella. Tela; globus.
PELLAM. m. Conjunt de pells. PelUjeria. Co-
rium copia.
PELLAT, DA. p. p. Encorado, encorecido. Cute
indutus.
PELLAYRE. m. y
PELLER. m. Qui adoba y ven pells. Pellejero,
felelero. Coriarius, ii.
PELLERIA. f. Botiga ó carrer ahont se adoban
ó venen pells. Pellejeria, 'peleleria. Coriaria ta-
berna.
PELLERINGA. f. Carn flaca que no té mès que
la pell. Piltrafa, piltraca, 'pelleja. Carnea pellicu-
la. 11 pi. Pell cayguda en la cara ó altra part dels
que per vellesa ó altra causa se han enmagrit. Pe-
llejas. Defluenspellis. H pellingot.
PELLETA. f. d. Pell prima. Pelicula, pellejina.
Pellicula, a;. |1 tel.
PELLICÀ. m. ant. pelícino.
PELLICER, ni. ant. peller.
PELLICERIA. f. PELLERU.
PELLINGO, PELLINGOT Y PELLINGOY.
m. Bocí dolent de roba que penja de un vestit vell.
Earapo, calandrajo, gualdrapa, andrajo, colgajo,
arrapiezo. Detrita vestís.
PELLISSA, f. ant. samarra.
PELLISSER. ra. peller.
PELLÓ. m. La closca ó esclofoUa de la nou,
castanya, ametlla, elc. Cascarà. Cortex, icis.
PELLOFA, f. La Pell prima de las fruylas y
llegums. Cascarilla, holleja, camisa. Pellicula, a;,
folliculus, i. 11 La del rahim expreraut. Orujo. Yi-
nacea, se.
PELLOFÍ. ra. Moneda de poch valor. Ardile.
Teruncius, ii.
PELLOSETA. f. pelleta, tel.
PELLUCAR. V. a. Péndrer una petita part de
alguna cosa de menjar. Pellizcar, picar. Cibum
vellicare. H raet. Lograr alguna part de alguna co-
sa. Sacar raja. Aliquam partem accipere.
PELÓS, A. adj. p. u. Lo que té pel. Peloso.
PiloSUS. II PELUT.
PELOSSELLA. f. ORELLA DE RATA.
PELOT. m. ant. Vestit talar de pells. Pellon.
Toga pellicia.
PELRÀS. adj. S' aplica à la roba que li ha cay-
gut lo pel. Pelo raso. Depilis.
PELS. Contracció de per los. Por los. Per
quos.
PELS. m. pi. bot. Nom que 's dóna à uns fila-
ments més ó menos blanchs, llarchs y flexibles,
semblants als pels dels animals, que naixen de la
epidermis y cubren la superfície de varias plantas,
las quals estan compostas de una ó mès caretas,
que sobreixan al teixit, y destinats à preservar los
organos de la acció forta dels fregaments de la in-
tempèrie del ayre, del calor y fret exessius, y del
çlçsinasiat influxo de la llum solar; serviul al ma-
teix temps mòlts de ells de conductos excretoris.
Pelos. Pili, orum.
PELS ALENATS. Los quc van disminuhint de gros
finsà rematar en punta afilada, com en varias bor-
ratxas. Pelos alesnados. Pili subulam referentes.
PELS ARTICULATS. Los que estàu interromputs per
anells que indican envan tsransversals, que'ls di-
videixen interiorment en varias casetas. Pelos ar-
ticulados. Pili articulati.
PELS ESTRELLATS. Los quc eixiut de un punt des-
de la basa, s' obran y aparlan formant estrellas,
com en lo vert dels camps. Pelos estrellados. Stel-
lati pili.
PELS LINFATICHS Ó FILIFORMES Y SENS GLÍNDÜLAS.
Los destinats al parèixer à multiplicar las superfí-
cies evaporatórias, los quals són ó senzills, si no 's
divideixen tenitit la forma cilíndrica, cònica ó en
massa; ó ramosos si portan divisions per las quals
reben vàrios noms segons sas diversas disposicions,
Pelos linfàticos; pelos (iliformes y sin gldndulas.
Pili liraphalici, filiformes.
PELS EXCRETORIS. Los que estan situats sobre una
glàndula, serveixen de conducte excretori, com en
lasorligas. Pelos excretorios. Excretorii pili.
PELTRE. m. Estany mesclat ab plom. Peltre.
Plumbo admixtum stagnum.
PELUSSA. f. Pel suau y curt de algunas fruy-
tasó plantas. Pelusa. Pappus, i, lanugo, inis. U Lo
borrissolque cau de las robas./'e/itsa. Lanugo, inis.
PELUSSETA. f. d. Borrissol. Vellocillo. Lanu-
go, inis.
PELVIÀ, NA. adj. Lo que té relació ab la pel-
vis. Pelviano. Ad pelvium referens.
PELVIS, f. Obertura ó excavació mès ó menos
profunda que pót contenir y conservar un líquit
qualsevol. Los anatómichs dònan aquest nom à cer-
tas parts del cos, que per sa forma ó per sa dispo-
sició semblan à propòsit per allotjar y contenir aixi
fluits com parts sòlidas. Primerament se diu pelvis
la part del tronch que termina posteriorment lo ab-
domen, y es una gran cavitat vuyda, irregular,
oberta anterior y posteriorment, que conté una
part dels intestins dels órganos orinaris y geni-
tals, y serveix al mateix temps de punt de apoyoà
la articulació dels membres posteriors, à la radi-
cació dels muscles y à la execució dels moviments.
La pelvis està situada obliquament de devant atràs,
y de dalt à baix ; s' articula Íntimament per la
part anterior ab la última vèrtebra del llom, pos-
teriorment ab la espinada é inferiorment ab los
ossos de la cuixa. Se compon de quare ossos, que
son : lo sacro, que forma sa part superior, lo ileo,
que constiluheix las laterals, y lo isquio y pubis,
que la tancan per la part inferior. Aquestos ossos
se tocan y arliculan per alguns punts de sa super-
fície, y estan sostinguts per un gran número de
manats fibrosos. En segon lloch, se diu pelvis re-
nal la cavitat membranosa situada en lo interior
del ronyó, en la que 's deposita y conté la orina
p
^l seg
PEN
segregada , fins que ix pel urater. Pelvis. Pel-
vis, is.
PELUT, DA. adj. Lo que té mòlt pel. Peludo.
Setosus, pilosus. [) m. Eslora de fils Uarchs. Pelu-
do. Longis spartis textum lapelum.
PENA. f. Lo càstich que's dóna per alguna fal-
la ó delicte, ó que s' imposa pera'l qui falta à al-
guna lley ó precepte. Pena. Noxa, poena, ae. || Sen-
timent, congoixa, disgust, afflicció, pesar. Pena.
Malum, i, poena, se. || Dificultat, traball. Pena.
DiíDcultas, atis. [) multa. || Dolor, torment corpo-
ral. Pena. Dolor, is. || Usat com adverbi es lo ma-
teix que baix pena. Pena, so pena. Sub poena. ||
nàut. La pessa mès prima de las dos de que's com-
pon la antena. Pena. Yirgte extreraitas.
PKNA CORPORAL. Pena corporal. Corporalis poena.
PENA DE CORT. Cert dret antich. Pena de corle.Yec-
tigal, is.
PENA DE DANT. La privació eterna de la vista de
Dèu en la altra vida. Pena de dano. Damni in in-
ferís poena.
PENA DE LA VIDA, Ó DE MORT, Ó CAPITAL, t ORDINÍ-
RiA. Sér condemnat à mort. Pena ordinària, capi-
tal, demuerle. Capitalis poena.
PENA DE SENTIT. Lo torment que dóna '1 foch als
condemnats. Pena desenlido. Sensus poena, crucia-
tus, us.
PENA DE TALIÓ. La de tant per tant. Pena del ta-
lion. Talió, nis.
PENA PECUNiARLA. ííiiha. Pena pccuniaria. Mul-
ta, ae.
PENAs ETERNAsó iNFiNiTAS. Las que pateixen los
condemnats en la altra vida. Penas eternas. Sempi-
terni cruciatus.
Ab MÒLTA PENA Ó AB TOT AS LAS PENAS DEL MON. m.
adv. Ab gran dificultat ó traball. A duras penas.
Duré.
k LAS PENAS püNYALADAS. loc. Aconsella que en
los traballs que no's poden evitar se busquen me-
dis decents que'Isfassan mès tolerables. A maldar
tomar tabaco; à las penas punaladas. Curas aliquo
levamine temperaré.
À PENAS. m. adv. apenas.
BAIX PENA. m. adv. l'ena, so pena. Sub poena.
DONAR PENA. fr. Causar dany ó aflicció. Dar pena.
Molestiam afferre
Ev PENA. m. adv. Per càstich. En pena. Poena.
ESTAR EN PENA. fr. Estar mal situat, no estar ab
la comoditat corresponent. £tar en pena liicom-
raodum experire.
FÉR PAGAR LA PENA. fr. Obligar à pagar. Bacer
pagar la pena. Aliquem poena atlicere.
FÉR PENA. fr. Causar pena. Dar pena. Molestiam
affere.
LAS PE.NAS NO MATAN, PERÒ ACABAN. TCf. Denotfl lo
mòlt que acaban los sentiments. Duelos me hicie-
ron negra, que yo blanca me era. Animi aegritudi-
nes corpus macerant.
NO TÉ PENA NI GLÒRIA, loc. Dcnota la insensibili-
u.
CATALÀ. PEN 30«
tat ab que algii veu ú 6u las cosas. Ni pena mgiío-
ria. Nulla sollicitudine laborans.
PÉNDRER LA PENA. fr. Encarregarse, cuydar de
fér ó conseguir alguna cosa. Tomarse el trabajo.
Allaboro, elaboro, as.
PÉNDRER PENA PER ALGÚ. fr. Trabttjar por alguna.
Pro aliquo laboraré.
PÉRDRER LA PEVA ff. Traballar Bu va. Sembrar en
la arena. Frustrà laboraré.
TRÀURER DE PENA. fr. Deslliurar de penas, llevar-
las. Despenar, sacar de pena. Poenis eximere.
PENADAMENT. adv. m. ant. penosament.
PENADELLA. f. PACIÈNCIA.
PENAL. adj. Lo que pertany à la pena ó la en-
clou. Penal. Poenarius, poenalis.
PENALITAT, f. Aflicció, incomoditat, molès-
tia, traball. Penalidad. jErumna, ae.
PENALMENT, adv. m. penosament.
PENAR. V. n. Patir, sufrir algun dolor ó pena,
Penar. Angor, eris. | Patir las penas deia altra vi-
daen lo purgatori ó en l' infern. Penar. Alterius vitae
poenas,tormenta sustinere. || Agonisarmòlt temps.
Penar. In angore persistere. || Desitjar ab ànsia
alguna cosa. Penar. Alicujus rei desiderio premi.
PENAT, DA. adj. Penós, ple de penas. Pena-
do. Acerbus. 1| Ab pena ; s' aplica à la eyna de
broch estret que raja poch. Penado. Tardus, diffi-
Cilis. II m. pi. PENATS.
PENATS, m. pi. mit. Deus doméstichs de ca-
da família. Lares, penates. Penates, ium.
PENATXO. m. ant. Monyo dels aucells. Pena-
cho, penachera. Coma, ae. padatxo.
PENCA. f. La fulla del cart ó altra planta sem-
blant. Penca. Folium cardu vel similis. [j Lo tros de
sola ó baqueta ab queassotan als delinqüents, /'en-
ça. Lictoris flagrum, lorum. || Fulla de cansalada.
Témpano, /loja. Suilli corporis pars dimidia trunca.
H Tiosllarclï de ceba, pebrot, eic. Casco. Crusta,ae.
PENCA DE GLAS. PANNA. 1.
COP DE PENCA. Pencazo. Lori ictus.
FÉRSE DE PENCAS. fr. No cousentir fàcilment à lo
que'arjlemana, rehusar lo mateix que's desitja. Ha-
cerse de pencas. Affectarc, resistere.
PENDATXO. m. PANDATXO.
PENDÉNCIA. f. Controvèrsia, altercat, rinya.
Pendencia. Ri\a, ae.
AMiCH i HOME DE PENDÉNCiAs. Busca rahons. Qili-
merisla, pendenciero. Rixosus, contentiosus, rixa-
tor ; in rixas proclivis.
TENIR PKNDÉNCiAS. fr. Rcnyir, baiallarse. P^i.
denciar. Rixor, aris.
UNA PEr,DÉNCIA BEN RENYIDA n' ESCüSA MÒLTAS. rof.
Dóna à enténdrer que de una pendóncia mòlt ren-
yida, sól originarse una ferma ari..-.at. Rinaócucs-
tion de por san Juan, paz para lodo el ano. Quíe
modo pugnarunt. jungunt sua rostra columbae.
PENDENT, p. a. Pendiente. Pendens. || adj. In-
decís, indelermina*, sense resóldrerse. Pendiente,
péndulo. 11 Lo que fa 6 esta en devallada, baixada.
39
310 PEN DICCIONARI
Pendiente. Declivis. 1| m. Davallada, baixada. Pen-
diente. Glivus, i, declivitas, atis.
PENDENT DE UN FIL. Explica '1 temoF, sobresalt ó
dubte qiie's paleix en orde al succés de alguna co-
sa. Pendienlede un hilo. É filo pendens.
PENDENTS DE MEDICINA. Trossos de pasla en que
entran vàrios ingredients. Trocisco. Eclignia, tis,
FÉR PENDENT, fr, Fér davallada. Hacer declivio;
venir en declivio. In declivio vergere.
PENDÓ. va. Bandera, estandart petit de guer-
ra. Pendon. Signum, vexillum, i. || Banderas que
van davant en las professons. Pendon. Signum, i. ||
met. Malfargat. Zarrapastroso. Inconcinnus. [1 pi.
arq. Motlluras sota la cornisa ó sobre la columna.
Aslràgalo. Aslragalus, i.
PÈNDOL, m. nàut. Operació que consisteix en
carregar pes sobre una barca ó costat de la nau,
pera que s' incline y descubra '1 fondo del costal
oposat, pera netejarlo. Pèndol. Ad navigii latus de-
tergendum nàutica operatio.
PÉNDOLA. f. Instrument que consta de un pes
penjant de una verguela de ferro que per medi de
sas oscil•lacions regula 'Is moviments del rellotge,
y serveix pera altres usos. Péndola. Yibratile pen-
dulum.
PENDONER Y PENDONISTA. m. Qui porta
'1 pendó. Portaestandarle. Signiter, i.
PÉNDRE Y PÉNDRER. V. a. Agafar ab la
ma. Tomar, coger,prender, asir. Sumo, insumo, is.
II Agafar à algú, aetenirlo, porlarlo pres. Coger,
prender. \inc\o, is. U Agafar algun instrument pera
obrar ab ell, com: la ploma, la serra etc. Tomar.
Hoc vel illud operi incumbendo capere. || Férse,
probar algun remey ó medicina. Tomar. Sumo, is.
II Menjar, ó béurer, com: péndreb xocolata, cafè.
Tomar, echar. Cibum, potum capere. || Apoderar-
se per forsa de una embarcació enemiga. Apresar.
Prsedor, aris ; piraticam excercere. || Ocupar certa
porció de espay ó districte, com: la vinya la mey-
tat del tossal; lo dolor de tot lo bras. Coger. ^Equor,
aris, impleo, es. |1 Comprar, com : péndrer carn,
pa. Tomar. Emo, is; pretio sumere. [| Desitjar que
succehesca ó 's verifique alguna cosa, com: pen-
dria de boca gana que vingués. Tomar. Yolo, is,
opto, as. II Diiigirse per alguna part, com: pénürer
la dreta. Tomar, echar. Hàc, illàc viamart-ipere. ||
Elegir, adoptar, com: péndreb company. Tomar.
Capio, assumo, is. 1| Empéndrer alguna dependèn-
cia ó negoci, com: péndrer per sí tal negoci, etc.
Tomar. Sibi assumere. || Enlèndrer, interpretar en
determinat sentit lo dubtós ú obscur. Tomar. Ac-
cipio, is. I Imitar 1' estil y cos um de algú, com:
HA prés lo meu modo de parlar. Tomar. Refero,
ers. II Portàrsen alguna cosa de algú. Quilar, to-
mar. Surripio, is. I) Rébrer, acceptar, com : pén-
drer lo que li donan. Tomar. Recipio, sumo, is. |j
Rébrer en algun modo ó forma, com: péndrek ale-
grament. Tomar. Accipio, is. || Ocupar, apoderarse
de alguna ciutat ó fortalesa. Tomar. Capio, is, ex-
PEN
pugno, as. I Tenir, sostenir, com: lo gafet pren la
roba. Sostener. Fulcio, is. | Tenir à algú en con-
cepte de alguna cosa. Tomar. Accipio, is. || Apli-
carse à algun empleo ú ofici. Tomar. Munus occu-
pare, exercere. || Percibir, agafarli à algú espanto
altra espècie. Apoderarse, tomar. Incesso, capio,
is. II Rébrer en si los efectes de algunas cosas,
com: PÉNDRER tristesa. Tomar. Percipio, is; aliquo
afücere. || Atrapar à algú en algun delicte. Coger.
Aliquem lenere. || Trobar, com : no sé ahont pén-
DRER diners. Ballar. Invenio, reperio, is. || Guan-
yar la basa, etc. en lo joch. Tomar, ganar. Char-
tas lusorias sibi apponere. y En lo joch de damas
guanyar una pessa. Comer. Scrupum auferre. |
Ocupar, tancar los passos ó camins. Tomar. Yias
intercludere. || Junt ab alguns noms es lo mateix
que lo que significan los verbs à que corresponen,
com: PÉNDRER à manlleu, enmanllevar. Tomar. Su-
mo, is. II Detenir à algú pera obsequiarlo. J'render.
Teneo, es, || culpar, atribuhir, || coagular. || Co-
mensar à exercitar la seva virtut alguna cosa, com
lo íoch; comunicarse. prender. Corripio, invado,
is. II V. n. Arreglar las pianlas. Encepar, prender,
asir, arraigar. Comprehendo, is. || ter. mirar, re-
parar, TENIR. II ant. REciBiR. || aul. empéndrer.
PÉNDRER A BÈ. fr. Couvenir, consentir en alguna
cosa, permélrerla. Llevar à bien. Probare, ferre.
PÉNDRER AB PATXORRA. fr. PÉNDRER A POCH k POCH.
PÉNDRER ALGUNA COSA. fr. Carregàrscla , com:
PÉNDRER sota '1 bras. Cargarcon algo. Suffero, ers.
PÉNDRER AL COLL. fr. Carrcgarse alguna cosa à
las espaiilas. Cargar. Humeris aliquid lollere.
PÉNDRER A PART. fr. APARTAR.
PÉNDRER À PATÍ. loc. aul. Tomar d parlido. Manu
capere.
PÉNDRERSE A REM. ff. nàut. aut. Apclar à los re-
mos para la fuga, huir. Fugere.
PÉNDRER À soLAS. fr. Parlar à algú sèns haverhi
testimonis. Emprender à solas. Aliquem seducere.
PÉNDRER COMIAT. loC. ant. DESPEDIRSB.
PÉNDRER COMPTES, fr. PÉNDRER LO COMPTE.
PÉNDRER DE GRAT. fp. POSAR AFICIÓ.
PÉNDRER DE MEMÒRIA, fr. Apéudrer de memòria.
Aprcnder de memòria. Memoriae commendare.
PÉNDRER EXPERIÈNCIA, fr. PÉNDRER EXEMPLE.
PÉNDRER ó PÉNDREN FASTicH. fr. Disgustarsc de
alguna cosa. Faslidiar, hastiar. Nauseam afferre.
PÉNDRER FARRiTJA. fr. Tomar acero. Uli tinctura
mar tis.
PÉNDRER FIGURA Ó TRASSA. fr. CONTRAFER.
PÉNDRER GARDA. fr. aut. Aténdrer, mirar, tenir
comple. Atender, tener cuenta. Yiüere, cavere.
PÉNDRER GUST EN ALGUNA COSA. fr. GuSiaHa. T0~
mar el guslo en alguna cosa. Deleciari.
PÉNDRER LA CESTA. fr. FÉR MITJDIADA.
PÉNDRER LAS ARMAs. fr. Fomiarso pera fèr los
honors à qui tocan. Tomar las armas. Militaria ob-
sequia alicui tribuere.
PÉNDRER LAS DE viLLADiEfio. fr. AusentarsB im-
PEN
CATAU.
PEN
311
pensadaraent, fugir. Tomar las de Vüladiego, el
pendinge. Fugam capere.
PÉNORER LI.0C11. fr. Procuparse un siti cómodo
pera véurer alguna funció. Cojer lugar. Locum oc-
cupare.
pÉNDRER LO COMPTE, ff Examinar lo que algú dó-
na ó presenta. Tomar cuenlas. Reddilam ralionem
exploraré.
PÉNDRER MALAMENT ó A MAL. fr. Enfadarse per
alguna cosa. Llevar ú mal ó con enfado. Indigne,
segrè ferre.
PÉNDRER MULLER, fr. CASARSE.
pÉNDRER PARER. fr. Tonuir parecer. In consilium
advocaré.
PÉNDRER PER BURLA. fr. Echar à chanza, à zum-
ba. Perjocum aliquid reputare.
PÉNDRER PER FORSA. fr. Fcrse amo ab violència.
Tomar por fuerza. Yi lollere.
PÉNDRER PEB FORT. fr. Empéndrcr alguna cosa
ab eficàcia y empenyo. Tomar à pechos. Summa
coatenlione suscipere.
PÉNDRER UNA OBRA. fr. Empéudrerla. Tomar una
obra. Opus faciendum conducere.
NO PÉNDRER EN LA BOCA. fr. No havcr parlat. No
haber dicho ni malo ni bueuo, ó esta boca es mia.
Siluisse; palienter lulisse.
PÉNDRERSE EN GUERRA, fr. ant. Armar, móurer
guerra. Mover guerra. DebeUare.
PREN AIXÒ PER ARA. exp. PELA AQUEIX PRÉSSECH.
NO SABER A QUE PÉNDRERSENE, loC. ant. No Sttbcr
à donde salvarse, no saber que hacerse, à que deler-
minarse. Indubium esse.
PÉNDRER SOBRE Hü. loc. ant. Tomar à su cargo.
Assumere, sibi recipere.
QUI PREN, SÓN COR VEN. ref. Dcnota lo obligats
que estam als beneficis. Echar à alguno una ese.
Beneficiïs aliquem devincire.
PÉNDRER TERRA. fr. ABORDAR.
TORNAR A PÉNDRER LO FIL. fr. Continuar la conver-
sa que 's tenia. Tomar de nuevo el hilo. latermissum
sermonem prosequi.
PÉNDRERSE. v. r. Coagularse algun líquit.
Cnajarse condensarse. Concresco, is.
PÉNDRERSE FocH. fr. Calarse, comunicarse. Pren-
derse. Ignem invadere, corripere; aliquid ignem
concipere.
PÉNDRERSE LA LLICÈNCIA, LO PERMÍS, etC. fr. Fér
alguna cosa sèns demanarne. Tomarse la licencia,
permiso, etc. Licentiam sibi sumere.
PÉNDRERSELA AB ALGÚ. fr. Haverlas, renyir ab
algú. Tomarse , habersélas con alguno. Cum aliquo
rixari, jurgari.
PÉNDULA. f. PÉNDOLA.
PENEDENZA. f. ant. PENITÈNCIA.
PENEDIDA, f. ARREPENTIDA.
PENEDIMENT, m. ant. arrepentiment.
PENEDIRSE. V. r. arrepentirse. |I Saber mal
à algú lo haver fél alguna cosa. Tener pesar, pesarle
d una. Poenitero.
PENEDIT, DA. p. p. arrepentit.
PENELL. in. PANELL.
PENES VAYRES. n. pi. Penós veros. Polles va-
rie.
PENETENSA. f. ant. penitència.
PENETRABILITAT. f. Capacitat de sér un
cos penetrat per altre. Penetrabilidad. Penetrabili-
las, atis.
PENETRABLE. adj. Lo que 's pót penetrar ó
traspassar. Peneirable. Penelrabilis. || inet. Intel-
ligible. Penelrable. Inlelligibilis.
PENETRACIÓ, f. La acció y efecte de penetrar
ó traspassar. Penetracion. Penetralio, nis. || Conei-
xement, intel-ligéncia cabal. Peneiracion. Perspi-
cienlia, se, cognitio, nis. |] Agudesa, perspicàcia de
ingeni. Penetracion. Calliditas, atis, ingenu acumen.
PENETRADOR, A. m. y f. Qui penetra ós' in-
trodulieix en lo interior. Peneirador. Penelrator,
is. I) Qui penetra, entén. Penetrador. Intelligens,
penelrans, tis.
PENETRAMENT. m. ant. penetració,
PENETRANT, p. a. Lo que penetra Penelrante.
Pénetrans. |1 adj. Que passa en lo interior: se diu
de la ferida fonda. Penelrante. Pénetrans, altum
vulnus.
PENETRAR. V. a. Introduhirse una cosa en
altra, penetrar. Penetro, as, persido, is. || Introdu-
hirse en algun espay, encara que hi haja dificul-
tat. Penetrar. Permeo, penetro, as. || Traspassar,
passar de una part à altra de algun cos. Penetrar.
Penetro, as, pervado, is. || Sentir ab violència,
com: lofret, los crits, etc. Penetrar. Penetro, as. |1
Causar un viu sentiment en lo interior. Penetrar.
Animum vehementer atficere. || met. Compéndrer
lo interior de algú ó alguna cosa dificultosa. Pene-
trar. Calleo, es, cognosco, is. || v. r. fis. Ocupar
dos cossos un mateix lloch. Penetrarse. Penetrari.
PENETRAT, DA. p. p. Peneirudo. Penetralus.
PENETRATlü, VA. adj. Lo que penetra ó té
virtut de penetrar. Penetrativo. Pénetrans.
PENEYAR. v. a. ant. penjar.
PENIBLE. adj. ant. penós.
PENIBLEMENT. adv. m. PE.NOSAMENT.
PENICALT. m. Planta anyal, las fullas de la
qual inmediatas à la arrel abrassan la cama, de la
qual surten altras vàrias, formant copa, y que ter-
minan en un botó ab punxasà manera deestrellas.
Cardo corredor ó estelada. Centumcapila, ae. [| dra-
GONÀRIA.
PENIDENT. gerund. Arrepentiéndose. Peni-
lendo.
PENIFORME. adj. En forma de ploma. Parau-
la que usan los analómichs pera designar un mus-
cle, las fibrasdel qual carnosas se lligan de cada
costat à un tendó comú, com los pels de la ploma
en són canó. Peniforme. Pennaí formam referens.
PENÍNSULA, f. Terra rodejada de aygua y sols
per una part unida ab la terra ferma. Península,
penisla, peiiiscola. Peninsala, se.
312
PEN
PENIRSE. V. r. ant. penedirse.
PENIT, A. p. p. ARREPENTiT. I TcDips del vei'b
penirse. Me pesa. Poenilel me.
PENITÈNCIA, f. Dolor y arrepentimentcle ha-
ver fet mal. Penitencia. Pceniludo , inis. || Yirlut
que inclina à la morliflcació. Penitencia. Poeniten-
tia, a;, pcenitudo, inis. || Sagrament en que per la
absolució 's perdonan los pecats comesos desprès
del bapli-:me. Penitencia. PcenileniiíE sacramen-
tum. II La pena que imposa'l confessor pera saiis-
facció del pecal. l'enileucia. Noxíe, culpae poena. ||
La pena ó mul a que s' imposa à iilgú per lo que
ha execu'.ai, encara que no sia culpa moral. Peni-
tencia. Pcena, x. || Penitent, la persona (|ue en las
professons de setmana sania y pregàrias públicas
anava vestida de túnica fent penitència. Penitente.
Culíu, habiluve poenilentiam agens.
PENITÈNCIA PÚBLICA. La que senjalan los sagrats
cànons al que ha comes ceris delictes. Penitencia
pública. Publica poeniïentia.
crMPLiR LA PENITÈNCIA, fr. Practicar aquells ac-
tes de devoció ó de mortiQcació imposats pel con-
fessor en satisfacció dels pecats. Cumplir la pe-
nitencia. Poenales actus poenitenti in confesionesa-
craraenlali imposilosadimplere.
PÉNDRER PENITÈNCIA. CONFESSAR. 4.
PENITENCIAL. adj. Lo que pertany à la peni-
tència ó la enclou. Penitencial. Poenitentialis.
PENITENCIAR. V. a. Imposar penitència. Pe-
nitenciar. Publicà penilentià aliquera mullaré.
PENITENCIARIA, f. Tribunal ecciesiàstich
en Roma pera despatxar las dispensas perlanyents
à matérias de conciència. Penitenciaria. Piationum
tribunal ecciesiasticum.
PENITENCIAT, DA. p. p. Penitenciado. Pu-
blica poenitenlia multalus. [| adj. Lo castigat per la
inquisició. També s' usa com à substantiu. Peni-
tenciado. Abecclesiastico judice poena multatus.
PENITENCIER. m. Lo sacerdot ó capellania
^ue té obligació de confessionari. Penitenciar io. Poe-
iitentiarius, ii. || Lo cardenal president de la pe-
liteiciaria de Roma. enPitenciario. Summus poe-
jjitentiari^s.
PENITENCIERIA. f. PENITENCIARIA. 11 La dig-
nitat, ofici ó càrrech de penitencier. Penitencieria.
Poenitentiarii munus.
PENITENT, A. adj. Lo que demostra ó enclou
penitència. Penitente. Poenilentiam indicans. || m.
y f. Qui fà penitència. Penitente. Delicti, delicto-
rum poenitens. 1| La persona que 's confessa sagra-
mentalment ab algun sacerdot. Penitente. Poeni-
tens, tis. II PENITÈNCIA.
LO PENITENT NO DIU RES Y 'l PARE MARCH Ó 'l BÜTXÍ
s' ESCANYA, ref. S' aplica al qui s' apura per ne-
gocis de altres, mès que '1 mateix interessat. No
suda el ahorcado y suda el teatino. Dolorem patiens
premit, oíficionis obstrepit fautor.
PENITENTissiM, A. adj. sup. Penilentisimo .
Yalè poeuitens.
DICCIONARI PEN
PENJADÍS, sa. adj. ant. pendent.
PENJADOR, m. Lo ganxo, clau ó altre ins-
trument que serveix pera penjar. Colgadero. ün-
cus, i,
PENJADURA. f. ant. y
PENJAMENT, m. ant. La acció de penjarse.
Suspension. Suspendium, ii. || fam. Dicteri, parau-
la de amenassa ó enfado. Pestes. Probrum, i, con-
vicium, ii.
PENJANT, p. a. Lo que penja ó està penjat.
Colgante, pendiente, suspenso. Pendens, dependens,
prücpendens. || Lo que s' es;à tractant. Pendiente.
Pendens, tis. || pi. La cadenela ó cosa semblant
que sól poriarse penjada en lo rello'ge de butxaca.
Cadenillus. Calcenula;, arum.
PENJAR. V. a. Donar mort en la forca à algun
criminós. Ahorcar. Laqueo, as, cruce suspendere.
II Posar alguna cosa pendent de altra sens tocarà
terra. Colgar, suspender. Propendo, appendo, is. ||
Adornar ab lapicerias, posarlas. Colgar, pender.
Pendeo, es. [| Càurer de un costat lo que deuria es-
tar equilibrat, com lo pes de una càrrega. Cabé--
cear. Inclinor, aris, propendeo, es. | ant. met. Es-
tar suspès ó sens delerminarse, ni decidirse algun
negoci. Pender, estar pendiente. Pendeo, es.
FÉR PENJAR, fr. met. fam. Irritar sumament à
algú, insistint en dir ó fér cosas que 11 són desa-
gradables. Dar cordelejo. Scommata in aliquem
jacere.
PENJAROBA. m. Llistó de fuslaab raitjas llu-
nas ó estacas peia penjar roba. Percha. Perlica, ae.
PENJARELLA. f. PENJAMENT. 11 PELLINGOT. Q
PENJOY. II PENJOLL.
PENJARSE. V. r. Matarse algú ell mateix ab
dogal. Ahorcarse. Suspendio se necare. [j met. Irri-
tarse excessivament. Ahorcarse. Fureo, es, fremo,
is.
PENJAT, DA. p. p. Ahorcado, colgado. Sus-
pensus, cruci aííixus. | adj. pendent, penjant.
PENJAT. Execració ab que's desitja algun mal.
Pésete,pesiatal. Dii teperdant.
PENJAT SIA TAL BARATO, exp. fam. S' usa pera ne-
gar alguna cosa que s' ha donat per certa. No hay
tales carneros. Commenfura canis.
ESTAR PENJAT i LA ORELLA, fr. met. Sc dJu del
qui sempre està ab altre sèns apartarse de ell, ni
donar lloch à que se li parle reservadament; y
també del qui està instant y porfiant sobre alguna
pretensió. Estar d las orejas. Aures jugiler susur-
rare.
NO S' HA de parlar DE DOGAL EN LA CASA DEL PEN-
JAT, ref. Denota que à qui tè algun mal ó pesar no
se'n hi ha de parlar ó fèr memòria, perquè prou
pena té. En casa del ahorcado no se ha de mentar
la soga. Quae dolent ea, molesiura est conlingere.
NO SUA 'l PENJAT Y SUA QUI l' EXHORTA, ref. LO
PENITENT, etC.
sÉR PENJAT, fr. Ser ahorcado. Litteram longam
facere.
■f PI
PEN
I
ceí
PENJOLL O PENJOY. m. Lo pom de algunas
fruylas apinjadas, com ciieras, etc. Gajo. Ramiis,
racemus, i. || Pom de raliims peiijanls en un tíl.
Colgaj K Pensiliíim uvarura funiculus [j pellingot.
(] pi. PENJANT. 3.
PENNA. f. PELL.
PENNADA. f. PATADA.
PENO Y PENOL. m. nauf. La punfa dels pals
de las enienas. Penol, penol. Naulici pali exlre-
mum.
PENON. m. ant. peó.
PENÓS. A. adj. Traballós, lo que dóna mólt
que (év, ó té mòlia diücullal. Penoso. Laboriosus.
PENOSAMENT, adv. m. Ab pena y traball.
Penosamente. Aceibè.
PENOSissiM, A. adj. sup. Penosisimo. Acer-
bissimus.
PENRE Y PÉNRER. V. a. ant. péndrer.
PENS. f. pi. Pensamienlos. Cogilationes, ura. ||
Persona del verb pensar, Pienso. Cogito. | ant.
PINSO.
PENSA. f. pensament, Animo, intenció.
PENSADOR, A. m. y f. Qui pensa ó reflexiona.
Pensador. Cogitans, tis.
PENSAMENT, m. Facultat 6 potència imagi-
nativa. Pensamienlo. Mens, tis. j) L' acte del ente-
niment ab que's pensa, considera ó imagina algu-
na cosa. Pensamienlo. Cogitatio, nis. 1| Intent, ani-
mo, projecte, designe. Pensamienlo. Ammus, i. ||
Espècie concebuda ó formada en ell. Pensamienlo.
Species imaginata. |1 Sentència, parer, judici. Pen-
samienlo. Dictamen, inis, sensus, us. |1 cüydado,
soL-LiciTüD, ÀNSIA, [j Flor, espècie de viola que té
-Is tres colors que són distinctius de la religió de
la Santíssima Trinilat. Trinilaria, pense, pensier.
Yiola tricolor flammea.
ENDEVINAR LO PENSAMENT, fr. Eudcvinar lo que
altre pensa. Leer, beber, adivinar los pensamienlos.
Alicujus prudentiam assequi.
EN UN pensament, m. adv. Ab suma prompti-
lut. En un pensamienlo, en un inslanie. Citissimè.
FÉR PENSAMENT, fr. Fér discursos. Formar dis-
cursos, discursar. Ratiocinor, aris.
FÉR PENSAMENT ó 'l PENSAMENT, fr. Intentar. Ha-
eer animo. Intendere.
R üs MATEIX PENSAMENT, fr. Peusar dos ó mòlts
Jo mateix, sens havèrseho comunicat. Encontrarse
n los pensamienlos. Casu consentiré.
NI PER PENSAMENT, exp. Deuoti que està mòlt
•distant de executarse, verificar.'^e, ó volerse alguna
cosa. Ni por pensamienlo, ni por suem; ni por pien-
so. Ne cogitatione quidem.
NO PASSAR PEL PENSAMENT, fr. No pensai'se en
alguna cosa. No pasar por el pensamienlo. Haud in
mentem venire.
PENSAR. V. a. Considerar, imaginar, meditar,
discórrer. Pensar. Pulo, cogilo, as. |1 Opinar, for-
mar judici. Pensar. Suspicor, aris, credo, is. i| Ma-
(juinar, meditar. Pensar. Incogito, as. || Reflexió-
CATALÀ. PEN 313
nar, examinar ab cuydado. Pensar. Considero, as,
perpendeo, os. I Inlenlar, formar animo de fer al-
guna cosa. Pensar. Intendo, decerno, is, delibero,
as. Donar lo pens à las b-stias. Pensar. Pasco, is.
I ant. DONAR COMPTE, j] EXTERMINAR. |1 ESTIMAR, VO-
LER. II ant. r. clidausk, cürarse.
PENSAR DE VENIR, DE FÉR, elc. loc. ant. Dclermi-
narse d venir, à hacer, etc. Descernere ui facere,
etc.
PENSARHi ó PENSARSEHi. fr. Reflexionar ab espay
pera pendrer resolució. Verse en ello. Introspicere.
i NO PENSAR, m. adv. INADVERTIDAMENT.
CADA QUAL TÉ SÒN MODO DE PENSAR. lOC. Cada
maesiriUo liene su librillo. Unusquisque in suo sen-
su abundat.
QUI uo HAVIA DE pensar! exp. S' usa en los suc-
cessos impensats. Quien tal pensarà! quien tal dis-
currieral quien lo dijera! Quis crederet unquaml
SENS pensar ó sèns pensarho. m. adv. De impro-
vís. Sin pensar. Improvisè.
PENSARSE. V. r. Persuadirse, imaginarse.
Creerse. Puto, as.
PENSARSENE. V. r. Recelarse de algo. Aliqui
vereri.
PENSAT, DA. p. p. Pensado. Excogilalus.
TENiRLA pensada, fr. Tenir disposada ó tramada
de àntes ab dissimulo y art la execució de alguna
cosa. Llevaria hecha. Rem prsemeditatem exe-
qui.
PENSATIÜ, VA. adj. Distret, embelessat, qui
medita ab atenció. Pensaiivo. Cogilabundus. I fam.
Dit de las bèstias. Pensaiivo. Cogilabundus.
PENSER. m. ant. y
PENSES, m. pi. ant. pensament.
PENSIÓ, f. Càrrega anual que perpètua ó tem-
poralment s' imposa à alguna cosa. Pension.
Onus, eris, census, us, cànon, is. || La quantitat
anual que'l rey senjala per gràcia particular.
Pension. Pensió, nis. || Despesa, preu pactat pera
1' aliment ó estada de casa. Pension. Pactum, pre-
tium. II met. Traball, pena ó cuydado que es com
conseqüència de lo que's té ó posseheix. Pension.
Pensum, i, onus, eris. || Dret de cobrar certa por-
ció de fruyls sobre rendas ó prebendas ecclesiàsti-
cas. Pension. Census, us. [| Ajuda de cost, sou ó
mercè pecuniària que's dóna al qui ha servit ó al
qui se li ha esperansat de donarli algun acomodo.
Pension. Pensió, nis.
PENSIÓ HANcÀRiA. La que's carregava en Roma
sobre prebendas ecciesiàsticas, y s' assegurava en
lo banch. Pension bancària. Constitulus ifl domo
argentaria census.
PENSIÓ DE VIDA. VIOLARI.
víuRER ó ESTAR A PENSIÓ, fr. Yíurer ó estar à des-
p;'sa. Vivir à pension ó d costa. Empta vesci men-
sa.
PENSIONAR. V. a. Imposar alguna pensió ó
gravàmen. Pensionar. Pensionem imponere.
PENSIONARI. m. Qui paga alguna pensió.-
31i
PEN
DICCIONARI
PEO
Pensionaria. Pensionarius, ii. || Qui en los col-legis
ó altra part paga certa pensió per sos aliments y
ensenyansa. Pensionista, p?nsionario. Alumnus, i.
PENSIONAT, DA. p. p. Pensionado. Onere
gravatus. || adj. La persona que té ó cobra alguna
pensió. Pmsionado. Pensionem percipiens.
PENSIONISTA, m. Qui té dret à percibir ó
cobrar alguna pensió. Pensionista. Qui pensiona
gaudet.
PEN8IU, VA. adj. ant. pensatiü.
PENTA. Paraula grega que significa cinch y
entra en la formació de mòltas paraulas técnicas,
Penta. Penta.
PENTAFILA. f. bot. Fulla composta de cinch
fullelas, com la cinchenrama. Penlafila. Pentaphy-
lon, i.
PENTAGONAL, adj. Cosa de pentàgono 6 que
té relació ab ell. l'entagonal. Pentagonalis.
PENTÀGONO. ra. géom. Figura terminada per
cinch costats 6 líneas rectas. Pentàgono. Penlago-
nus, i.
PENTAGRAMA, m. mús. Las cinch líneas
paralelas en que s' escriuhen las solfas. Pentagra-
ma. Pentagramma, ae.
PENTÀMETRO. m. Yers llatí que consta de
cinch peus, los primers dàctils ó espondeus, lo ter-
cer espondeu, y 'I quart y quint anapesto. Pentà-
metro. Pentameter, tri.
PENTAPÉTALA. f. Corola que consta de cinch
pétalos, com la de la maduixa. Pentapéiala. Pen-
tapetalus, i.
PENTATEDCO. m. La part de la Bíblia que
compren los cinch primers llibres del vell testa-
ment. Peniaíeuco. Pentatheucus, pentatheucum, i.
PENTECOSTES, m. y
PENTECOSTE Y PENTECOSTES, m. ant.
Lo dia cinquanta desprès de la Pasqua de resur-
recció, en que succehí la vinguda del Esperit Sant,
y en que'ls juheus celebravan festa en memòria de
la Uey que Dèu donà en la montanya de Sinaí. Pen-
tecostes. Pentecoste. es.
PENTINADA, f. La acció de pentinar ó penti-
narse. Peinada, peinadura. Crinium discriminatio.
PENTINADOR, A. Qui pentina '1 cabell. Pei-
nador. Pexor, is. || m. Plech ó drap que's posa al coll
pera pentinarse ó afeilarse. Peinador. Involucre, is.
I Qui té per ofici pentinar lli ó cànem. Raslrilla-
dor. Linum, cannabim carminans, pectens.
PENTINAMENT. m. pentinada.
PENTINAR. V. a. Compóndrer lo pel. Peinar.
PectinOj'as, como, pecto, is. || Netejar, iràurer las
risclas y estopa al cànem ó lli. Rastrillar. Linum,
cannabura carminare. || met. Maltractar, castigar
à algú. Escarmenar. Mulclo, as.
PENTINAR l' estil. fr. met. Elevarloab eloqüèn-
cia y cultura. Peinar el estilo. Modum dicendi con-
cinnarp.
NO PENTINARSE PER ALGÚ. fr. fam. Negar à algú
alguna dona en matrimoni, ó dir en alguna conver-
sació que no's casarà ab ella. No peinarse paraal-
guno. Haud illi adservari.
PENTINAT, DA. p. p. Peinado. Pectinatus. fl
adj. Qui imila à lasdonas en losadornos. Peinado.
Coinptus. I m. Adorno y compostura del pel. Pei-
nado. Crinium ornalus.
PENTINER, A. m. y f. Qui fà ó ven pintas.
Peinero. Peclinarius, ii.
PENTINERIA. f. Botiga ahont se fan ó venen
pintas. Peineria. Taberna iibi peclinens venduntur.
PENTINILL. m. ant. petiml.
PENÚLTIM, A. adj. Inraediat àntes del úl-
tim. PeuúUiïno. Penullimus.
PENÚRIA, f. Falta, carestia, indigència espe-
cialment de manteniments. Penúria. Penúria, indi-
geniia, inopia, ae. |1 Penalitat, molèstia. Trabajo,
pena, penalidad. Labor, is.
penúria extrema. Extrema necesidad. Summa
necessitas.
PENXA. f. ant. panxa.
PENYA. f. Roca, pedra gran. Pena. Rupes, is,
saxum, i. I met. Embaràs, dificultat. Escollo. Difii-
cultas, atis. U La sumitat de ella. Peria, penasco.
Crepido, inis.
LLOCH ple de penyas. Pemscal. Saxetum, i, pe-
trosus locus.
PENYAR. V. a. ant. penjar,
PÉNYERSE. V. r. ant. fingirse.
PENYORA, f. La alhaja que's dóna per segure-
tat de algun deute ó contracte. Prenda. Signum, i.
I met. Qualsevol cosa no material que serveix pera
seguretat y fermesa de alguna cosa. Prenda. Pig-
nus, oris.
DONAR PENYORA, ff. Donap fiausa. Darprerída. Pig-
nus dare.
DONAR PER PENYORA, ff. Dar cn prenda, empenar.
Dare, tradere pignori.
PÉNDRER PENYORA ó PER PENYORA, fp. Retenir algu-
na alhaja per seguretat de algun crèdit. Bacer
prenda, tomar en prenda. Rem pignoris loco reti-
nere.
portírsen penyora, fr. péndrer penyora.
PENYORADOR, A. m. y f. £/ que recibe pren-
da por una deuda. Pignorator, is.
PENYORAMENT. m. La acció de penyorar ó
péndrer penyoras. Empeno. Pignoratio, nis. [] Pena
pecuniària. Multa. Multa, ae.
FÉR UN PENYORAMENT. fr. y
PENYORAR. V. a. Castigar ab pena pecunià-
ria. Multar. 3Iulto, as. || ant. emparar. |] ant. pén-
drer PENYORA.
PENYORAT, DA. p. p. Multada. Multatus. fl
emparat.
PEÓ. m. Jornaler que traballa en cosas que no
volen habilitat. Peon. Mercenarius, operarius, ii. ||
ant. Qui camina à peu. Peon. Pedes, itis. || Soldat
de peu. Peon, infanle. Pedes, itis, pedester, tris. [j
Pessa del joch de escachs, damas, etc. Peon. Latrun-
culus, i.
■m
PER
ON. m. Pen de vers llatí de una síl-Iaba llar-
ga y tres breus. Peon. Pajon, is.
PEONAR. V. n. Viatjar a peu. Andaràpié. Am-
bulo, deambulo, as.
' PEONIA. f. Planta de arrel composta de vàrias
cabessas, y las camascilíndricasdedos à tres peus
de altas y rojencas ; las fullas grans y compostas de
altras ovaladas de vtrt obscur, Uuenlas per sobre,
y peludas per sola ; las flors en la extremitat de
las camas ; són grans y de mòltas fullas de un her-
mós color carmesí : '1 fruyt de figura de una ban-
ya, y las flors y llavors s' usan mòlt en la farmà-
cia. Peonia. Peonia, a;, glycyside, es.
PEPÍ. ra. ant. cogombre.
PEPIDA. f. Malaltia que surt en la llengua de
las gallinas; es un tumorel que no las deixa can-
tar. Pepila. Pituita, ae.
PER. prep. causal ó final. Por. Propter, per. []
prep. Lo mateix que ab, com : per orde del met-
ge. Por Ex, per. || S' usa pera expressar la paga
ó recompensa, com: per sos serveys. Por. Pro. |] S'
anteposa al ablatiu agent quant se parla en pas-
siva. Por. Ab, per. |1 Ab los noms de temps serveix
pera determinar, com: per sant Joant, per Nadal.
Por. Ad, in, per. |) Denota la propietat, possessió ó
exercici actual de alguna cosa, com : rébrer per
muller. Por. In. [| S' usa pera notar permissió ó es-
torb, com: no's feu per amolarse. Por. Per, ex. [j
Junt ab los noms de lloch determina '1 trànsit, com:
passar per Saragossa. Por. Per. || S' usa pera de-
uotar lo medi de executar alguna cosa, com: per
ell ho he alcansat. Por. Per. || Denota 'I modo de
ecutar alguna cosa, com : per forsa. Por. Per, ex.
S' usa pera denotar la barata ó venda. Por. Pro.
|| A favor, en defensa, com: per ell perdria la vida.
'or. Pro. II En lloch de. Por, en vez de. Pro. || So-
re respecte de, en orde à. Por. Pro, in, quod. ||
0 mateix que sense ; com : assó està per pulir. for.
Nondum. || S' usa en lloch de la preposició a y dels
verbs portar y buscar, com : anar per llenya. Por.
Ad. II Junt ab 1' infinitiu de alguns verbs, es lo ma-
teix que pera, com : per evitar los dolors. Por, pa-
ra, m, ne. 11 Junt ab 1' infinitiu de alguns verbs,
indica la acció futura de ells, com: està per arri-
bar lo correu. Por. Futurum, est. || S' usa en las
composicions de nom y verb, com : PERdurable,
'ERdona. II Lo mateix que encara ó encara que,
m : per mès docte que sia. Por. Quamvis, quam-
quam. || Lo mateix que al, com: per lo contra-
ri. Al, por. Contra ; é contrario. || S' usa pera de-
notar part, com : un per altre. Uno por olro. Per.
11 Lo mateix que atenent, considerant las circuns-
tàncias, com: per un romà era ell mòlt docte. Por.
Ut. II Lo mateix que en, com: per lo mateix temps.
£n. In. II Lo mateix que com: v. g. per tal sia pu-
nit. Como. Ut.
per avant. m. adv. En lo temps venider. En
adelante. In posterum.
PER Aixó. m. adv. Explica la causa ó motiu. Por
CATALÀ. PER 315
eso. Proptereà. || Expressa la poca consideració 6
apreci que's mereix alguna cosa per fà'.il é inútil,
com: per aixó qualsevol es bo. Para eso. Ad hoc.
PER AHONTSE VULLA. m. Por donde quiera. Qua-
qumque.
PER LO QUE. m. adv. Expressa 'I motiu en forsa
del qual se fà ó 's determina alguna cosa. Por lo
que, por lo cual. Quare, quapropter. || Usat pera ex-
pressar lo que déu practicarse per algun fi. Para
lo que. Ad quod.
PER MÈS QUE PER MÒLT QUE. m. adv. Por TROS quC,
por mucho que. Quamvis; etsi maximè.
PER si ó PER NÓ. m. adv. Por si ó por nó. In omni
eventu.
PER so. m. adv. m. Con objeío. Ad, ut, quod. H
Por eso. Idcirco, ideo.
PER so COM. m. adv. ant. Porque. Quia.
PER SO QUE. ra. adv. PERQUÈ
PEP. Contracció de josep.
PERA. prep. Denota '1 dret de possessió ó ad-
quisició de algú, pera mi, pera tú. Por ml, etc. Mi-
hi, tibi. II En orde ó à fi. Para. Ad, ut. 1| Envers ó
denotant lo temps, com: pera la tardor. Para. Ad,
ut. II Envers ó denotant lo lloch, com: ves pera po-
nent. Para. Ad, in. 1| Lo mateix que ab, com : es un
ingrat pera ó ab Dèu. Para, con. In, erga. || S' usa
determinant alguna espècie entre altras ó alribu-
hintla à subjecte determinant, com: Pere es bó pe-
ra soldat. Para. Ad. U Lo mateix que i. À. \\ Sig-
nifica '1 respecte ó relació de una cosa ab altra:
v. g. poch r alabanPERA lo que mereix. Para. Pro.
II PER. II Junt ab alguns noms supleix lo verb com-
prar, com: donar pera carn. Para. Ut. Ij Serveix pe-
ra comparar una cosa ab altra, com: ^quí sòu vos
pera mi? Para, con. Ergà, respeclu. |1 f. Lo fruyt
de la perera, mèsóménos rodó, comesiible; conté
unas llavors ovaladas, xatas y negras. Pera. Py-
rum, i. 11 Masclet, floquet de pel que's deixa créi-
xer en la barba. Pera. Barb* pars menti apicem
tegens. || ant. pedra.
PERA que. m. adv. Para que. UI.
pera bergamota. Espi'cie de pera mòlt sucosa,
dita així per haverse portat de Bérgamo en Llom-
bardia. Bergamoia, pera bergamola. Pirum bergo-
minum.
PERA BORDA. PERELLÓ.
PERA CAMosiNA ó CAMOSA. Espécie de pera que té
las propietats semblants à la poma camosa. Camue-
sa. Baiiicum malum.
PERASERMENYA Y CERMENYA. Espócie dc pera pe-
tita, aromàtica, sabrosa, y primerenca. Pera cer-
mena. Pyrum odoriferum.
PERA coLORADA. Pera cobrada. Yenereum, colo-
ratum pyrum.
PERA DEL COLL GROS. Pera del cmllo grande. Am-
pullaceum pyrum.
PERA DEL bon cRisTii. Espécie de pera raólt gros-
sa. Pera de buen cristiana. Mammosura, boncrestia-
num pyrum.
316
PER
DICCIONARI
PER
PERA DE COLOR HE OBRA DE TERRA. Pera de ColOT
de harro cocido. Signinutn lestaceum pyrum.
PERA DE LACDA MÒLT LLARGA. Pera de la colü lar-
ga. Dolabellianum pyrum.
PERA DE OLOR DE ANET. Pera de olor de eneldo.
Pyrum anelhinum.
PERA LLARGA. Pera larga. Cucurbitinum pyrum.
PERA LLARGA DE MÒLT süGH. Pera larga y jugosa.
Pirum falernum.
PERA MOSCATELLA, MOSCATELLANA Y MOSQÜEROLA.
Moscaruela, peramoscalel. Pirum apianum, odora-
rium, moschatum.
PERA PRIMERENCA. Pera temprana. Pirum príBCox.
PERA QUE TÉ DURÍCIAS COM SI FOSSEX PEItRAS. PCra
dura como una piedra. Lapidosum pirum.
PERA REAL. Pera real. Pirum rei;ium.
PERA RODONA. Pera redonda. Pirum pompejanum,
mamossum.
PERA TARDANA. PERELLÓ.
- PERA TARDANA que's GUARDA. Peruélano de reserva.
Pirum amerinum.
CONFITURA DE PERAS. La confilura que's fà de la
pera rallada. Perada. Salgama ex piro fricato el
saccharocondila.
DONAR PER PERAS ó PA T PERAS. fr. fam. Ameuassa
castigar ó maltractar à algú. Dar d alguno dos con
que beba y tres con que coma; dar para peras. Cas-
tigo, as.
FÉa DONAR LAS PERAS À QUARTO. fr. Obligar à algú
à executar 6 concedir lo que no volia. Poner las
peras d cuarlo ó docho. Rationesabaliquoexigere.
LA PERA Y LA DONA LA QUE CALLA ES BONA. rcf.
•Recomana '1 silenci à las donas. La pera y la don-
cella la que calla es buena; ó la mujery la pera la
que calla es buena. Mulierem ornat sileiitium.
POSAR LAS PERAS A QUATRE, fr. mel. FÉR DONAR LAS
PERAS A QUARTO.
PERA, PRÉSSECH Y MALÓ VOLEN LO VI FALLO. ref. LO
ARRÒS, PEIX Y PEBROT, etC.
QUI DIU MAL DE LA PERA, AQUEIX LA VÓL. ref. QUI
DIU MAL DEL ASE, etC.
PEBASÓ Y PERADASÓ. m. adv. Por eso.
Quamobrem, quapiopler.
PERAL. m. ant. perera, [] Paraél. Illi.
PERALLÓ. ra. PERELLÓ.
PERALLONER. m. perera borda.
PERAMOR. m. adv. Por causa. Ob, propter.
PERASSA. f. aum. Peraza. Pirum insertum.
PE51AVENTÜRA. m. adv. per ventura.
PERAYRE. m. PARAYRE.
PERAYRERIA. f. parayreria.
PERBULLIR. V. a. Cóurer alguna cosa en lo
foch només que ab aygua. Cocer. Coquo, is.
PERBULLIT, DA. p. p. Coc'iL•. Coctus.
PERCÀS. m. adv. Lo mateix que per cas 6 per
Acis. Poracaso. Fortè. j] ant. robo, botí, despullas.
PERCAS8AR. V. a. alcansar, conseguir, bus-
XAR. II robar, pillar, SAQUEJAR. (] V. 3. ant. IMAGI-
NAR. [1 ocasionar. J FÉR mal.
PERCAS8ERIA8. f. pi. DESPULLAS, ROBATORIS.
PERCEBIR. V. a. Róbrer, recullir, entregarse
en alguna cosa. Percibir. Percipio, accipio, is. []
Enténdrer, compéndrer, conèixer. Percibir. Perci-
pio, cognosco, is. II Sentir, rébrer per algun sentit
las espècies ó impressions del objecte. Percibir.
Percipio, is.
PERCEBIT, DA. p. p. Percibido. Perceptus. ||
adj. piiEPARAT, amanit.
PERGÉBRER. V. a. ant. peucebir.
PERCEBUT, DA. p. p. ant. percebit.
PERCEPCIÓ, f. Intel•ligència, 1' acte de per-
ceb v. Perceprion. Perceplio, nis.
PERCEPTIBLE, adj. Lo que's pót compéndrer
ó percebir. Perceptible. Comprehensibilis.
PERCEPTIU, VA. adj. Loque té virtut de per-
cebir. i'ercepiivo. Percipiendi vi praeditus.
PERCH. m. coci.
PERCIBO. m. La acció y efecte de percibir 6
rébrer. Percibo. Acceptio, perceptio, nis.
PERCUCIENT. adj. Lo que fereix. Percuciente.
Perculicns.
PERCUSSIÓ, f. La acció y efecte del encontre
violent de una cosa ab altra. Percusion. Percussió,
nis.
PERCÜSSOR, A. m. y f. Qui fereix. Percusor.
Percussor, is.
PERDEDOR, A. m. y f. Qui pert ó pateix al-
guna pèrdua. Perdedor. Amittens, is.
PÉRDER. V. a. ant. pérdrer.
PERDÍCIA. f. ant. y
PERDICIÓ, f. La acció y efecte de pérdrer ó
pèrdrerse. Perdicion. Perditio, nis. [] Ruina, dany
grave temporal ó espiritual. Perdicion. Exilium, ii,
pernicies, ei. |1 La passió desenfrenada de amor.
Perdicion. Amoris aestus. 1| Per antonomàsia, la
condemnació eterna. Perdicion. JFJevm damnatio.
11 La causa ó subjecte que ocasiona algun dany.
Perdicion. Damni occasio.
PERDICION ALMENT. adv. m. miserable-
ment.
PERDIGANA Ó PERDIGANYA. f. Perdiu
novella. Perdigon yperdigana. p. Ar. Perdicis pu-
llus.
PERDIGAR. V. a. ENSAJORNAR.
PERDIGAYNETA. f. d. Perdigoncico, illo, ito.
Perdicis pullus júnior.
PERDIGÓ, m. Cada un dels grans de plom que
en la munició menuda serveix pera carregar las
escopetas. Perdigon. Plumbeus globus. |1 ant. per-
diguer.
TENIR UN PERDIGÓ A LA ALA Ó EN LA ALA. fr. mel.
Tenir un principi de borratxera. Tener unos peli-
líos. Semiebrium esse.
TIRAR PERDIGONS, fp. mel. Salpicar ab gotas de
saliva al subjecte ab qui's parla. Tirar perdig ones.
In loquendosalivEeguttulis audienlem aspergere.
PERDIGOT. m. La perdiu mascle que serveix
de reclam. Perdigon. Perdix mas alliciens.
PER
CATALÀ.
PER
317
ROIG COM UN PEBDiGOT. loc. Mòlt encés de cara.
Difunto de taherna. Rubido vullu ebrium referens.
PERDIGUER, A. adj. S' aplica al animal que
cassa perdius. Perdiguero. Perdicum auceps.
PERDIGUERA, f. pèrdua. |{ hkrba de las set
SA.NGRIAS.
PERDIMENT. m. anl. PERDICIÓ, PÈRDUA.
PERDÍTIA Y PERDITIÓ. f. arit. PERDICIÓ.
PERDIU, f. Aucell qiie's cria en gran número
en tolas las províncias de Espanya, de bech, ca-
mas y peus encarnats, tot lo cos clapat de roig,
negre y blanch, ménos lo pit que es cendrós ab
una faixa circular de color negre: vola poch y sens
elevarse; 's manlé de llavors, y té la carn mòlt
substanciosa, sana y agradable. Perdiz. Perdix,
icis. II FREIXURA,
PERDIU BLANCA. EspécIe de perdiu que's diferen-
cia en sér de color cendrós ab la cua blanca y las
alas negras, las camas y polas cendrosas, cubertas
de plomas. Perdiz blanca. Lagopus perdix,
PERDIU DEL COLL BLANCH, ler. FREIXURA.
CANTAR LA PERDIU, fr. Cuchicheur. Cacabo, as.
PERDIUHETA. f. Perdiganya. Perdigon. Jú-
nior perdix.
PERDÓ. in. Remissió del deute, injúria, pena
6 altra cosa. Pndon. Venia, íb. [) Indulgència, re-
missió de culpa, falta ó pecat. Perdon. Venia, in-
dulgenlia. se.
PERDÓ GENERAL. AMNISTIA.
AB PERDÓ. m. adv. Ab llicencia. Con perdon.
Venia.
PARLANT AB PERDÓ. fr. HaMando con perdon; con
perdon de losoyenles. Honos sit auribus.
PERDONABLE, adj. Lo que es digne de per-
dó. Perdonable. Ignoscibilis, venialis; venia dig-
nus.
PERDONADOR, A. m. y f. Qui perdona y re-
met. Perdonador. Remissor, is.
PERDON AMENT. m. ant. y
PERDONANSA. f. ant. perdó.
FÉR PERDONANSA. fr. Concedir lo perdó. Conceder
perdon; perdonar. Veniam dare.
PERDONAR. V. a. Remétrer, condonar lo deu-
te, injúria ó altra cosa. Perdonar. Dono, condono,
as. II Deixar de compéndrer à algú en lo que's déu
executar; no obligarlo à cumplirho. Perdonar. Ex-
cipio, remitlo, is. || Omélrer, refusar, estalviar,
excusarse de fér alguna cosa, com: no perdonar di-
ligència, gastos, etc. Perdonarse. Omillo, is.
COM NOSALTRES PERDONAM. exp. Deuota que ningú
's déu distingir dels demès. Como nosolws perdo-
damos; lodos somos hijos de Adan. Omnes aequales
sumus.
NO LA PERDONA; NO LA PERDONA À NINGÚ, Ó À SÒN
PARE. loc. Expressa que algú diu librement sòn
sentit, ò mira sòn proQt sens atenció à ningú. No
se ahorra con nadie: no se ahorra con su padre; no
se ahorra con nadie ni con su padre. Nulli parcit.
PERDONAUME AQUESTA, QUE DEMÀ US NE FARÉ UNA
TOMO II.
DE MÉS CRESPA, ref. pera significar que aquell
que'ns demana perdó de algun agravi, '1 coneixem
en disposició de no esmenarse. Un agravio consen-
tida, otrovenido. Sicpè offensa recens offenscB acce-
dit inultaï.
PERDONE. exp. S' usa pera despedir als pobres
àqui no's fa caritat, perdone. Parce. || S' usa pera
demanar llicència de dir ó fér alguna cosa ó de
excusarse de feria, en que's podria tenir reparo si
no's demanava permís. Perdone. Sine quaïso.
PERDONAT, DA. p. p. Perdonada. Parsus, ig-
nolus, condonatus.
PÉRDRER. V. a. Deixar de tenir alguna cosa
que 'spossehia. Perder. Perdo, amitto, is. 1| Caréi-
xer de algun subjecte ab qui ànles se tenia tracte,
amistat, etc. ó de sas con\eniéncias, utilitat, etc.
com : PÉRDRER un amich, sos bons concells, etc.
Perder. Perdo, is. [| No trobar alguna cosa que 's
tenia ó que estava à la vista. Perder. Aniitlo, is.
II Ocasionar dany, ruína espiritual ó temporal.
Perder. Perdo, is ; damnum inferre. [| Sentir algun
danyo detriment, ó no experimentar la utilitat ó
conveniència que podia esperarse. Perder. Dam-
num expeiiri. || Faltar, deixar de tenir alguna cosa
alguna part integral ó accidental ó alguna circuns-
tància que àntes tenia, com: pérdrer un bras, lo
color. Perder. Amitto, is. || Anar fallant lo color ó
llustre que alguna cosa tenia. Vaciar. Colorem,
nitorera evanescere. || Decàurer algú del concepte
ó estimació en que era tingut, com : pérdrer mòlt
ab sòn principal lo subaltern. Perder. Decido, is.
11 Apostar, com: ^que vols pérdrer? Perder. In sor-
tem exponere. || Faltar las cosas no materials, com:
la habilitat, lo coneixement, al subjecte que 'Is te-
nia. Perder. Amitto, is. jj Faltarli à algú l'us ó
exercici de algun sentit ó potència, com: pérdrer
la vista, la memòria. Perder. Amitto, is. H Guanyar
r enemich una plassa, batalla, etc. Perder. Supe-
rari, capi ab hoste urbem, classem, etc. U Destru-
hir, desperdiciar, fér malbé. Perder. Dilapido, dis-
sipo, as. II Ab alguns noms es faltar à la obligació
de lo quesignifican, ó fér alguna cosa en contrari,
com: PÉRDRER lo respecte, la cortesia, etc. Perder.
Nudo, as, exuo, is.
PÉRDRER A GRATCIENT, fr. Perder à sabiendas,
adrede. Sciens et volens amittere.
PÉRDRER DE SÒN DRET. fr. Ccdcr de su derecho.
Jure suo decedere.
PÉRDRER LO PLOR. fr. Agafar espauma à la criatu-
ra per no poder rómprer lo plor. Encanarse. Slu-
peo, es.
PÉRDRER LA OCASIÓ, fr. Deixar passar lo temps
favorable pera fér ó alcansar alguna cosa. Perder
la ocasion ó el lance. Tempus amittere.
PÉRDRER LAS MANS. fr. Pérdicr lo traball. Perder
las hechuras. Manus prelium detrimenlum fieri.
AHONT PERDERES LA CAPA, ALLÍ LA BUSCA. lef.
Aconsella que no 's déu desanimar, quant hi ha
alguna pèrdua en lo caudal ó altre negoci pera no
40
318 PER DICCIONARI
prosseguir buscant alli la fortuna. Donde perdisle la
capa, ahi la cala. Ea, noli desistere.
i VEGADAS MÉS VAL PÉRDRER QUE GUANYAR, exp.
Tal vez el perder es gnnar. Praestat quaniloque
damnum, quam lucrum facere.
FÉR PÉRDRER 1 ALGÚ. fr. LLENSAR i PÉRDRER. 2.
FÉR PÉRDRER LA PACIÈNCIA, fr. Incomodar à algú.
Gastar, apurar la paciència. Alicujus palientiàabuti.
PÉRDRERSE. V. r. Esgarriarse, errar lo camí.
Perderse. Aberro, as. 1| No trobar camí ó eixida en
un bosch, laberinto, etc. Perderse. Omni via, aut
ratione exeundiabaliquo loco destituí. || met. Con-
fóndrerse, conturbarse. Perderse. Abstraho, is. ||
met. Entregarse als vicis. Perderse. A se vera mo-
rum disciplina desciscere. || Fugir ó esborrarse de
la memòria alguna espècie. Perderse, y quedarse
s' aplica regularment als predicadors. Memòria la-
bi ; é memòria excidere. || No percibirse alguna
cosa pel sentit de que es objecte. Perderse. Fu-
gio, is. [1 Espatllarse, malmétrerse del tot. Perderse.
Vitiari, corrumpi. || nàut. Naufragar, anarsen à
fons. Perderse, irse à piqué. Naufragium facere. [I
No aprofitar alguna cosa que podia sér útil, ferne
mal us. Perderse. Deperdi. I Deixar ab lo temps de
tenir us ó estimació lascosas. Perderse. Aboleri. ||
Malmétrerse, pudrirse. Gaslarse, podrirse. Corrum-
pi. [] Ocultarse las ayguas sola terra. Perderse.
Abscondo, is. I Posarse à perill de la vida ó de su-
frir un greu dany. Perderse. Capitis aut famae pe-
riculum subire. || Amar mòlt ò ab cega aficiò algu-
na cosa, morirse per ella. Perderse, perecerse.kmdi-
re, deperire. || Patir algun gran dany ó ruína es-
piritual ò corporal. Perderse. Jacturam facere.
PÉRDRERSE PER ALGÚ ALGUNA COSA. fr. NO Verifi-
carse per deixar de cumplir lo que devia ò li to-
cava. Quedar por uno ó quebrar por alguno. Oíflcio
deesse; per aliquem slare.
PÈRDUA, f. Dany, detriment, rinya, destruc-
ció, perjudici. Pérdida. Jactura, ae. || L' acte y
efecte de pérdrer. Pérdida. Amissio, perdilio, nis.
H La cosa perduda. Pérdida. Amissa res.
ANAR A pÉRDüAs Y A GANÀNCiAS. fr. Exposar algu-
na quantitat tenint part en lo dany ó ulililal que
resulte. Ir, estar à pérdidas y à ganancias. Dubiam
in coiitracluum socielalibus aleam subire.
PEKDüDAMENT. adv. m. Ab excés, abando-
no; inconsideradamenl. Perdidamente. Perdilò.
PERDUOESA. f. DEIXAMENT, PERESA.
PERDUDÍSSIM, A. adj. sup. Perdidlsimo. Per-
dilissimus,
PERDULARI, m. Descuydat en lo tocant à sos
interessos ó persona. Perdulario. Sua non cu-
rans.
SÉR UN pERPULARi. fr. Explica la massa franque-
sa ó lliberalitat de algú. Ser un perdido. Prodigum
esse.
PERDURABLE adj. De mòlta dura. Perdura-
hle. Diuturnus. || Perpetuo, que dura sempre. Per-
durable. .íEternus, perpetuus.
PER
PERDURABLEMENT. adv. m. Eternament.
Perdurablemente. Perenniter.
PERDURAR. V. a. PERPETUAR.
PERDUT, DA. adj. PERDULARI. II Vagarro, qui
no s' aplica al traball. Pan perdido. Otiosus, malè
feriatus. || Lo que no porta destino determinat,
com: bala perduda. Perdido. Yagus. || p. p. Perdi-
do. Perdiluo.
ESTicH PERDUT, loc. Estoy pcrdido. Perii; aclum
est de me.
LO PERDUT, PERDUT, loc. A lo hccho ïio hoy reme-
dio. Conclaraatum est.
PERDUT PER PERDUT. Bxp. Fér una proba arrisca-
da en una cosa que no s' bi troba remey. Ajuego
perdido, cabé le digo. Extrema tentanda ubi despe-
rala res est.
PERE. n. p. de home. Pedró. Petrus, i. 1| f. ant.
PEDRA.
A QUI TRIA Y S' ENGANYA, SANT PERE l' ESCANYA.
ref. Denola que qui tria ó distribuheix alguna cosa
à la qual ell hi té dret, se queda ab la part millor.
Parte Nicolàs para si lo mas. Praecipuam é dapibus
scindit sibi Ponticus otfain.
PAGANT SANT PERE CANTA. ref. PAGANT AL BUTXÍ
FAN ROBA.
CASAT, PERE, QUE MAL ANY T' ESPERA, rcf. que en-
senja quant graves són los cuydadosdel matrimo-
ni. Molinillo, Casado te veas que asi rabeas. Frae-
natur mulier, libra vincla, viro.
TANT BO ES PERE COM BERENGUERE Ó COM QUI LI
VA DARRERA, ref. Dcnola que hi ha igual motiu de
desconfiar de un y allre de dos. Tan bueno es pedra
como su companero. Talis est hera qualis pedise-
qua.
TANT LI DONARÀS A PERE QUE LI UAURÀS DE ANAR
DARRERE, fr. Enseuya que no debem donar tant que
desprès nos fassa falta. Tanlo daràs que pobre que-
rds ; da, ten, y haras bien. Largiciones prudentia
regat.
PERE. m. ter. ve.ntuell.
PEREGRÍ, NA. m. y f. Qui viatja en ter-
ras exlranjas, lluny de sa pàtria. Peregrino. Pe-
regrinus, i. || adj. met. Raro, particular, pocas ve-
gadas vist. Peregrino. Peregrinus. |1 Qui per devo-
ció va à visitar algun santuari abesclavina y bor-
dó. Peregrino. Peregrinus, i. 1| n. p. de home. Pc-
legrin. Peregrinus, i. || ant. passatjer.
PEREGRINACIÓ, f. La acció de peregrinar.
Peregrinacion , peregrinaje. PeregrinatiO; nis. [|
Yialje à algun santuari per devoció ó per vot. Pe-
regrinacion, romeria, romeraje, peregrinaje. Pia
aul voliva peregrinatio.
PEREGkilNAMENT. adv. m. Primorosaruent.
Peregrinamente. Peregrinè.
PEREGRINANT, p. a. Peregrinante. Peregri-
n..j.
PEREGRINAR. V. n. Viatjar per terras ex-
Iranyas. Peregrinar. Peregrinor, aris; exleras re-
giones lustrare. H Fér romeria à algun santuari.
PER
CATALÀ.
PER
319
Peregrinar. Longinquuni ilor in locum pium susci-
pere. || mol. Estar en aquesla vida en que 's cami-
na à la pàtria celestial. Peregrinar. l'eregrinor,
aris.
PEREGRINATGE. ni. ant. peregrinació.
PERÉIXER. V. n. Acabar, deixar de sér. Pere-
cer. Pereo, is. || Perterir, patir. Perecer. Pereo, is,
palior, eris.
PERELLÓ, m. Porció de sancli glassada oomun-
ment en las evlremilals del cos. Sabanon, y espo-
lon ó friera lo que naix en lo taló. Pernio, nis,
perniunculus, i. |1 Fruyldel perelloner. Peruélano.
Piraslri fruclus.
PERELLONER. m. ant. perera borda.
PEREMPTORI, A. adj. Terminant, precís.
Perenlorio. Peremplorius. || Lo últim que's conce-
deix ó determina en qualsevol línea. Perenlorio.
Peremplorius.
PEREMPTORI AMENT. adv. m. Ab terme
peremptori. Pcrentoriamenle, precisamenle. Peremp-
toriè.
PERENNAL. adj. ant. perenne.
PERENNALMENT. adv. m. Contínuament,
sens intermissió. Perennalmenle, perennemente. Pe-
renniter, perenne.
PERENNE, adj. Continuo, incessant. Perene,
perennal, perenne. Perennis. || adj. bot. Lo que viu
mès de dos anys, com la farigola, etc. Perenne.
Perennis. |1 pi. Nom que's dóna à las fuUas que
permaneixen en lo vegetal mès de un any. Percnes,
persistenles, siempre verdes. Perennes.
PERENNITAT, f. Perpetuüat, continuació in-
cessable. Perennidad. Perennitas, atis.
PEREÓS, A. adj. peresós.
PEREQUACIÓ. f. IGUALAMENT.
PEREQUACIÓ INTERNACIONAL. Igualdat ó llibertat
absoluta de comers entre las nacions que volen los
libre-cambistas. Perecuacion internacional. Pere-
quatiointernationalis.
PERER. m. y
PERERA, f. Arbre alt, ben poblat de fullas de
un vert clar, y de fusta blanca de übra fina y mòlt
útil pera obras de escultura y adorno. Peral. Pirus
communis.
PERERA BERGAMOTA. Espécic dc perera dita aixís
per haverse portat de Bérgam en Llombardia.
Bergamolo, bergamote. Pirus uleona.
^_£ PERERA BORDA. Espécic de perera mès petita que
^^llas altras. Sòn fruyt es entre ovalat y cónich, y as-
■v^^ príssim. Peruélano, guadapero, peral silvestre, pi-
ruélano. Pirastrum, tri.
PERERA CERMENYA. Espécie de perera de fullas
de figura de cor peludas del revés, lo fruyt pelut
mòlt aromàtich y gustós, y madura als últims de
la primavera. Cermetio. Pirus pra^cox.
PERERAL Y PERERAR. m. Lloch de pere-
ras. Peralera. Locus piris consilus.
PERERÓS, A. adj. PERESÓS.
PERESA, ra. Negligència, tedi, descuyt en fér
las cosas à que estam obligats : es un dels pecats
capitals. í'ereza. Desidia, pigritia, x. || Dificultat
de aixecarse del llit. Pereza. Pigritia, x, membra
levandi desidia. [j Mandraria, Quixedat en fér las
cosas. Pereza, desidia, galbana. Segnilies, ei, igna-
via, ae.
PERESA ES MARE DE LA POBRESA, pcf. que enscnya
que 'I traball y diligència de las conveniéncias se
perden y raal-logran ab la peresa y ociositat.
Hombre senlado, ni capuz tendido ni camison cu-
rado. Non venit in molli vivida fama toro.
PERESA VOLS S0PAS?SÍ. FESTEN. NON VULL. ref. ab
que's reprèn al qui per descuyt ó negligència deixa
ó pert allò que li convé. Pereza quieres sopas?Maes-
ire Juan, quereis beber? antes me hareisplacer. Dad
acà un maravedis; muchas gracias que ya bebi. Ila-
nè dcsidiosè jaces?
NO PÉRDHERSE PER PERESA, met. Denota que en al-
guna cosa s' han fet totas las diligéncias possibles.
No quedar por corla ni por mal echada. Nihil inten-
tatum relinquere; nullum deesse conalum.
TENIR PERESA, fv. Diferir, retardar alguna cosa
per fluixedat, negligència ó inacció. Perecear, em-
perezar. Cunclor, aris.
PERESCUT, DA. p. p. ant. Perecido. Perdilus.
PERESÓS, A. adj. Qui tè peresa. Perezoso, de-
sidioso, ahobachonado, pigro, jlojo, culoso. Seguis,
piger, ignavus. H Mandra, tardà, pesat tn lo movi-
ment ó acció. Perezoso. Dormitans,
LO PERESÓS TOT TEMPS ES MENESTERÓS; Y MAY LO
PERESÓS TINDRÀ PA NI VI PERA DEMÀ. ref. Deuola quc
la peresa es causa de la necessitat en mòltas per-
sonas. El perezoso siempre es menesieroso. Quisquis
tardusagit, vitam traducit egentem.
PERESOSAMENT. adv. m. Ab lentitut, tar-
dansa, fluixedat ó peresa. Perezosamenle. Ignavè,
pigrè.
PERETA. f. d. Perilla. Pirula, aj. || Borla en
figura de pera que's posava en los mocadors. Peri-
lla. Ornalus piri formam referens. 1| masclet.
PERFECCIÓ, f. Grau de bondat à que pót ar-
ribar una cosa eu'sa línea. Perfeccion. Perfectio,
nis. 11 Complement. Complemento, perfeccion. Sum-
ma se. II Gràcia, hermosura, prenda especial de
alguna persona. Perfeccion. Perfectio, nis, dos, tis.
II Acabament, conclusió de alguna cosa. Perfec-
cion. Perfectio, nis. || Virtut en sumo grau. Per-
feccion. Perfecta, cumulala virius.
A LA PERFECCIÓ, m. adV. PERFECTAMENT.
PERFECCIONAR. V. a. Acabar, conclóurer
enterament alguna obra. Perfeccionar. Maturo, as.
PERFECCIONAT, DA. p. p. Perfeccionada.
Exactus.
PERFECTAMENT, adv. m. Mollíssim bé,
cumplidament. l'erfectamente. Perfecte.
PERFECTÍSSIM, A. adj. sup. PerfecHsimo.
Perfectissimus.
PERFECTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Per-
fectisimamente. Perfectissimè.
320 PER
PERFECTIU, VA. adj. Lo que dóna ó pót do-
nar perfeció. Perfeclivo. Perficiendi vi praeditus.
PERFER. Temps sincopat de preferir. Preft,ere.
Praefert.
PERFERIR. V. a. Brindar, oferir alguna cosa.
Ofrecer. Offero, ers. 1| v. r. Oferirse à fér alguna
cosa. Ofrecerse. Seseultrò offerre.
PERFERIT, DA, Y PERFERT, A. p. p. Ofre-
cido. Oblatus.
PERFERTA. f. Oferia, promesa. Ofrecimiento,
envüe. Oinciosa oblatio.
MÓLTAS PERFERTAS T POCAS OFERTAS. ref. Moteja al
qui promet mòlt y es curt en cumplir lo que ha
promès. Manda polro, y da pocas. Alybantis hospi-
tis niunera; multa promittit, sed nihil praïstat.
pÉNDRER LA PERFERTA. fr. Admctrer lo que's dóna
ú ofereix. Àceptar el envite. Accipio, is.
PERFET, A. adj. Acabat, cumplert en sa línea.
Perfeclo. Absolutus, maturatus, emussitatus. || Qui
té r alt grau de virtut cristiana. Perfeclo. Perfec-
tus. II Hermós, pulit, ben format. Perfeclo. Pul-
cherrimus; egregia forma pollens. |1 Mòlt hàbil ó
destre en alguna facultat ó art. Perfecta. Eximius^
graphicus. || Lo que té '1 major grau de excel•lèn-
cia ó bondat en sa línea. Perfeclo. Eximius, praes-
tans. II gram. S' aplica als temps que defineixen y
perfectament significan 1' eslat absolut de las co-
sas. Perfeclo. Perfectum tempus.
PERFETAMENT. adv. m. PERFECTAMENT,
PERFEYT, A. adj. ant. perfet.
PERFIGIONAR. V. a. PERFECCIONAR.
PERFICIONAT, DA. p. p. PERFECCIONAT.
PERFÍDIA, f. Desllealtat, trahició, infidelitat.
Perf.dia. Perfídia, ae, infidelilas, atis. 1| porfia.
LA perfídia mata LA CASSÀ. Fcf. Euseuya que pera
lograr las cosas difícils se necessita constància.
Porfia mala Ja caza, porfia mala venado, y anya-
deixen: <]ue no halleslero osado. Assídua stilla sa-
xum excabat.
perfídia JAR Ó PERFIDIEJAR. V. n. POR-
PERFIDIANT. adv. m. Ab perfídia. Porfiada-
mente. Certatim, instanter.
PERFIDIAR. V. n. porfiar.
PERFIDIÓS, A. adj. Terch, tossut, pertinàs,
obstinat. Porfiado. Obfirmatus, refractarius. || En lo
bo. constant. II En lo mal. obstinat, pertinas.
PERFIDIOSAMENT. adj. m. Obstinadament,
ab calor y tenacitat. Porfiadamenie. Constanter,
perfractè.
PERFIDIOSÍSSIM, A. adj. sup, Porfiadisimo.
Yaldè pervicax.
PERFIDIOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Por-
fiadisimamenle. Obstinatissimè, pervicacissimè.
PÉRFIDO, A. adj . DesUeal , infiel ó traidor.
Pérfido. Perfidus.
PERFIL, m, pint. Lo últim de la figura que's
compren ab un fil imaginari dins del qual se conté
lot lo deraès. Per^l, perfiladura. Extrema figurse,
DICCIONARI PER
imaginis linea. | Contorn. Perfil. Ambitus, circui-
tus, us. II Lo rasgo ab que rematan las Uetras. Per-
ill. Litterae àpex. || arq. La delineació de la super-
fície de qualsevol cos segons sa latitut y alsària.
Perfil. Orlhographia, se. || ribet. \\ Lo contorn ó fi-
gura del cos posat enterament de costat. Perfil.
Obliqua corporis positio. || pint. La delineació de
las parts la figura conlingudas en lo contorn. Di-
lorno. Interior deiineatio.
PERFIL oBLiCH. Lo que s' erigeix sobre plans in-
clinats ó 's termina en lo mateix, com succeheix
en las escalas. Perfil ohlicuo. Obliqua sciographia.
PERFIL RECTE. arq. Lo que s' erigeix sobre plans
horisontals, y 's termina en ells formant ànguls
rectes. Perfil recio. Orthographia, se.
MiTj PERFIL, pint. La postura del cos que no està
enterament de costat. Medio perfil. Semiobliqua
corporis positio.
PERFIL AMENT. m. La acció de perfilar. Per-
filadura. Deiineatio, nis.
PERFILAR, v. a. Delinear una figura, donar
lo perfil. Perfilar. Rem perpolire, lineare, delinea-
ré. II Dibuixar una apuntació ó una petita idea de
alguna cosa. Rasgunar, rescmar, esquiciar, recor-
lar. Lineamenta definiré.
PERFILAT, DA. p. p. Perfilado. Delineatus. 1|
adj. Se diu del nas perfet y ben format, per anar
en proporcionada disminució, y també de la cara
aprimada y llarga en proporció. Perfilado. Yenus-
tus, aplè efformatus.
PERFUM, m. Aroma, matèria odorífera que
posada al foch llansa un olor fragant, Per/itme,
sahumadura. Ungüentum, suílimenlum, i. || L' olor
y fum que llansan. Perfume, sahumerio, sahumo.
Suífimentum, i, suíBius, us. || met. Qualsevol ma-
tèria que llansa algun olor bo ó mal, y '1 mateix
olor. rerfume. Suílimenlum, i.
PERFüMADOR, A. m. y f. Qui perfuma.
Sahumador, perfumador. SuíBtor, is. || ant. Qui fa ó
ven perfums. Perfumador, sahumador, perfumero,
perfumisla. Pigmentorum artífex, venditor. 1| Vas
en que's posan al foch los perfums. Perfumador.
Sufflmentorum vas.
PERFUMAMENT. ra. La acció y efecte de per-
fumar. Sahumadura, sahumería. Suífitio, nis.
PERFUMAR, v. a. Comunicar bons olors ab
perfums. Perfumar, sahumar. Suflio, is, suffimen-
to, as. II met. Despedir, escampar qualsevol olor
bo ó mal. Perfumar. Odorem diffundere.
PERFUMAT, DA. p. p. Perfumada, sahuma-
do. Suffitus, odoratus.
PERFUMERIA, f. La casa ó botiga ahont se
fan ó venen perfums. Perfumeria. SuíBraentorura
oíficina, taberna.
PERFUNCTORl, A. adj. Leve, que fa poca
impressió en T animo. Per/Míicíorio. Perfunctorius,
defunctorius.
PERFUNCTÓRIAMENT. adv. m. De pas, ab
lleugeresa, per alt. Perfunctoriamente. Perfunctoriè.
PER
CATALÀ.
PER
321
I
PERFUNT, DA. aïlj. BAIX, PROFUNDO, RECÒNDIT,
iJltim.
pergamí, m. La pell del moltó, la qual, tre-
ta la llana y adobada, serveix pera escríurer, cu-
brir llibres, elc. Pergamino. Membrana, x.
PERGAMINER. m. Qui traballa ó tracta en
pergamins. Pergaminero. Membranorura opifex,
venditor,
PERGIRAR. V. a. Tornar à girar alguna cosa
6 mudaria de Uoch. Revòlver, iraquear. Revol-
vo, is.
PERGIRAT, DA. p. p. Revuello. Revolutus.
PERHOM. m. L' expert que's posa pera ava-
luar y medir las terras. Agrimensor, apeador. apre-
ciador, lasndor. Decempedalor, agrimensor, is. |
Sincopa. Por mi. 3Iihi.
PERHORRESCÉNCIA. f. HORROR, ESGARRIFA-
MENT.
PERHORRESCENT. adj. ant. HORRORÓS.
PERHORRÉSCER. V, a. ant. HoiiRoaisAR, es-
garrifar.
PERIAMBO. m. Peu de vers llatí que consta
de un troqueu y un Iribaqui. Periambo. Periam-
bus. i.
PERIATGE. m. Dret pertanyent à la Real Jun-
ta de còrners del principal de Caalunya, y consis-
teix en la exacció del 2 y, per cent sobre '1 valor
de tols los fruyts, generós y efectes que s' iniro-
duheixen per mar ó per terra en Catalunya, tant
del regne, Amèrica é islas adjacents, com del es-
tranger, ménos en los declarats libres en la Ins-
trucció de 1829. Periaje. Yecligal sic dictum.
PERICARDI. m. anat. Bossa membranosa que
cubre '1 cor. Pericardio. Pericardium, ii, cordis
càpsula.
PERICARPI. m. bot. Es la part exterior del
fruyt que tanca y protegeix las llavors que trau
quant maduran, ó lo que es lo mateix, tol lo que en
lo fruyt no es la llavor. Lo pericarpi 's compon de
tres parts sobreposadas més ó rai^nos visibles que
es r epericarpi ó pe. I del pericarpi, part membra-
nosa que rodeja y cubre 'I fruyt, lo sarcocarpi ó
molsa del fruyt, porció mès ó ménos molsuda que
està davall del epicarpi, y I' endocarpi ó pell inte-
rior del fruyt, que es la membrana de consistència
vària, que forma las casetas. Perioarpio. Pericar-
pium, ii.
perícia, f. Intel-ligéncia, pràctica, habilitat
en alguna cosa. Perieia. Perilla, íb.
PERICIAL, adj. Lo que pertany als perits. Pe-
ricial. Ad peritispsrtinens.
PERICLITANT. p. a. Qui perilla. El que peli-
gra. Periclilans, tis.
PERICLITAR. v. n. aiil. perillar.
PERICO. m. Papagall de unas vuytpolzadasde
llarch, ab lo bech y las potas bermellas, la esque-
na entre blava y groga y las alas blavas. Perico.
Psittacus parvus.
PERICOT. m. En lo joch, lo caball de bastos;
perquè val lo que qualsevol altra carta, pericom
Periro. Charta lusoria indiferenler applicabilis.
PERICRÀIVEO. m. anal. Membrana que cubre
'Icràneo. Pericràneo. Pericraneum, i.
PERICULOSAMENT. adv. ni. ant. perillosa-
ment.
PERIECHS. m. pi. geog. Los que viuhen en
punl diametralment oposats de un mateix paral-
lelo de latilut, y de consegüent tenen à un temps
las inaieixas estacions, sent raiija nit pera uns,
quant es milj dia pera 'Is altres. Periecos. Perieci, •
orum.
PERIFÈRIA, f. Circunferència: 'sdiucoraun-
menl de la del círcul. Perifèria. Peripheria, ae.
PERIFOLLOS. m. pi. Adornos vistosos que
usan las donas. Perifollos, munequeria, gasleria^
perejil. Speciosi ornalus.
PERIFRASA. f. ant. perífrasis.
PERIFRASAR Y PERIFRASEJAR. V. a.
Usar de perífrasis. Perifrasear. Perifrasi, circum-
loculione uti.
PERÍFRASIS. f. ret. Circunloqui, rodeig de
paraulas pera expressar lo que's podria dir mès
breu y precisament. Perifrasi, perífrasis, circun-
locucion. Perífrasis, is.
PERIGALL. m. nàut. Aparell ab que's manté
suspensa alguiia cosa, pera millor disposició al us
à que està destinada. Perigallo. Sustenlaculum, i.
PERIGEO. m. asiron. Lo punl en que un pla-
neta 's troba ab sa ói hita mès pròxima à la terra
en contraposició delapogeo. Pcrigeo. Perigeum, ei,
aixis Ínfima.
PERIHELI. m. astron. Lo punt en que un pla-
neta està mès pròxim al sol. Perihelio. Períhe*
lium, ii.
PERILL, m. Exposició ó contingència de algun
dany ó pèrdua. Riesgo, peíigro. Periculum, i, dis-
crimen, inis. [j Contingència de noconseguirse óde
experimentar algun dany espiritual ó moral. Peíi-
gro. Periculum, i, discrimen, inis.
ANAR ó CÓRRER PERILL, fr. Estar exposat. Carreró
tener peligro. In discrimine versari. || met. Sér
mòlt contingent à que succehesca alguna cosa no
favorable. Córrer peligro. In lubrico esse.
A PERILL ÓEN PERILL, m. adv. Eu conlíngéncía ó
exposició. À piqué, d riesgo, en balanza, en peligro.
In discrimen.
i PERILL PROMPTE REMET cuTTAT. ref. Eusenya que
en las cosas perillosas s' ha de procehir ab deten-
ció, y en las que demanen remey ab activitat. Al
peligro con tiento, y al remedio con tiempo. Certa-
men non accipit excusationes.
DEspREciAR LOS PERILLS, fr. Disposarse à resistir-
los. Arroslrar los peligros. Pericula tentare.
EN GRAN PERILL, m. adv. En perill quasi inevita-
ble. En gran peligro. In apertum disciraen.
ESTAR DE PERILL, fr. Se díu del que està mòlt ma-
lalt. Estar muy de peligro, eslar en estremo peligro.
A periculo abesse.
322
PER
DICCIONARI
PER
POSAREN PEaiLL. fr. OCASIONA.R. || ARRISCAR.
Qül'SPOSAEN PERILL DE CÀURER, APaR TÉ GANAS
DE JÀURER. ref. Denota que qui busca '1 perill no es
estrany cayga en ell. Quien en una picdra dos veces
Iropieza, no es maravilla que se qulebre la cabeza.
Ad lapidem incautus qui bis oíTendit eumdeni.
Nil niirum est, frangal si capiit ille sibi.
SENSE PERILL, in. adv. En seguretat, en salvo. Sin
peligro. Tuiò; extra pfM'iculi aleam.
PERILLA, f. nàul. La cima de un pal que fa
com un carrel. Perella. Àpex, icis.
PERILLAR. V. n. Estar en perill de pi'rdrer la
vida, béns, elc. Pdigrar. Periclitor, aris. |1 Estar
en perill de pérdrérse, mal-Iograrse ó no conse-
guirse alguna cosa. Peligrar. In discrimen venire.
II Estar en perill ó contingència de experimentar
algun perjudici ó de patir algun dany corporal
ó moral. Peligrar. Periculum inminere.
PERILLÓS, A. adj. Arriscat, exposat, aventu-
rat, dubtós. Peligroso. Lubricus, periculosus. || S'
aplica à la persona de geni turbulent. Peligroso.
Periculo obnoxius.
PERILLOSAMENT, adv. m. Ab perill. Peli-
grosamenle, con feligro. Periculosè, lubricè.
PERILLOStSSIM , A. adj. sup. Peligrosisimo .
Yaldè periculosus.
PERIL-LUSTRE. adj. ant. Mòlt il-luslre. Pe-
riíustre, muy ilaslre. Perillustris.
PERIMENT. ra. ant. L' acte de pérdrérse. Pe-
recimienlo. Inleritus, us.
PERÍNGLIT, A. adj. Heróich, ínclil en sumo
grau. Perlnclito. Perinclitus.
PERINEAL. adj. Lo que pertany al Perineo. Pe-
rineal. Perinealis.
PERINEO. m. Espay net de pels que s' exten
desde '1 ces flns à las parts sexuals del matxo, y
desde '1 cesà las mainellas de la euga. Esla llimi-
lat lateralment per la part posterior de lasancas y
cuixas. Perineo. Perineum, ei. || m. anat. Espay del
cos humà à raodo de canal desde 1' orifici finsà las
parts naturals. Perineo. Interfoemineum, ei.
PERINEUMONIA. f. Inflamació dels pulmons.
Verineomonia, pulmonia. Peripneomonia, ai.
PERINEOMÓNICH, CA. adj. met. Lo que
pertany als pulmons. Perineumónico, pulmoniaco.
Peripneumonicus.
PERÍODA. f. ant. PERÍODO, CLÀUSULA.
PERIÒDICAMENT, adv. m. Ab cert período.
Periódicanienie. Slaiis temporibus.
PERIÓDICH, CA. adj. Perianyent al período.
Periódico. Periodicus. i| m. Obra ó paper que's pu-
blica en certs dias ó per temps determinat. Perió-
dico. Periodicus libellus. [| Lo que torna à cert
temps fixo ó determinat. Periódico. Periodicus. |
ret. Se diu de un discurs números y compost de
períodos justos. Periódico. Dictio numerosa et cir-
cumpscripia.
PERIODICITAT, m. Propensió que s' observa
en mòlts moviments del organisme, ó voltas, ó re-
peticions arregladas, y à pre.ïenlarseen épocas dc-
terminadasó irregulars, sense conèixer la cau^a de
això, ni saberho explicar. Periodicidad, Periodo
propensió.
PERIODISTA, m. y f. Qui fà periódichs. Pe-
riodista. Periodici scripti auctor.
PERÍODO. m. Cert y determinat número de
anys, mesos, etc, en que la cosa torna al mateix
punt ó estat. Periodo. Periodus, i. |1 L' espay de
temps que enclou tota la duració de una cosa. Pe-
riodo. Periodus, i. || La clàusula entera y perfecta
de una oració, circuhit armoniós de paraulas en
que s' e\pressa un pensament. Periodo. Periodus, i.
[| cronol. Espay de lemps respecte del qual se con-
tan y calculan los anys, com : período Julià, de Me-
ton, etc. Periodo, cicló. Periodus, ciclus, i. [| as.-
tron. Lo temps en que qualsevol estrella ó planeta
fà sa revolució entera ó torna al mateix punt del
cel. Periodo. Periodus, i, clàusula, ae. || met. Lo
temps que dura la febra desde sa pujada fins à sa
remissió. Periodo. Periodus, i. || mús. Contrapunt.
Conlrapunlo, periodo. Concentus, us. || Lo punt mès
alt ahont pót arribar una cosa. Apogeo, zenit, cum-
bre, colmo. Culmen, nis. || arit. Cada porció de sis
en sis guarismes, que són los que's necessilan pera
formar lo milió, y 's divideix per medi de una co-
ma en dos membres de tres guarismes cada un.
Periodo, dignidad. Periodus, i.
PERIOSTI. ra. Membrana que cubre ó rodeja
'Is ossos. Periostio. Periostion, ii.
PERIPATÉTICH, CA. adj. Qui seguiex la fi-
losofia de Aristóteles, y lo perianyent à ella. Peri-
patético. Peripateticus. || fam. Ridícul, estravagant
en sòn modo de pensar. Peripatético. Exoticus, ri-
diculus.
PERIPATO. m. Sistema de Aristóteles. Perípa-
lo. Arislotelis doctrina.
PERIPÈCIA, f. poét. Mudansa gran y repenti-
na de un estat à altre en los personatges del dra-
ma. Peripècia. Peripetia, se. || Aventura de un ca-
baller andant, acció temerària. Peripècia. Temeri-
tas, atis.
PERIPLE, m. nàut. Navegació al rodedor de al-
gun mar ó de algunascostas. Periplo. Periplus, i.
PERÍPTERO. adj. En 1' antich s' aplicava al
temple que tenia sis columnas en I' enfront, sis à
la espatlla y onzeà cada costat, tant distants eutre
sí com de las parets de la nau, ab la qual se forma-
va un passeig al entorn del temple. Periplero, pe-
riplerio. Peripteros, on, i.
PERIR. V. n. ant. Pérdrérse. Perecer. Pereo,
is.
PERISCIFISME. m, cir. Incisió al rodedor del
cràneo, y 's fà en aquells que pateixen mòlt de
fluxióals ulls. Pericifismo. Periscyphismus, i.
PERISCIS. m. pi. Los habitants de las zonas
fredas als quals va rodejant la sombra per tots los
punts del horisont un ó mès dias enters. Periscios.
Periscii, Grum.
PER
m
PERISCiSTOLE. m. med. Pausa entre dos pol.
zadas ó '1 moviment de císlole ó de contracció, y '1
e diàstole ó de dilatació. l'eriscislole. Pericisto-
s, is.
PERISOLOGIA. f. ret. Mullitut de paraulas
snpi'il]ua.s. Redundància, per isologia. Sermó súper,
vacaneus.
PERISTAFILÍ. m. cir. Nom dels quatre mus-
cles del gargamelló. Peristalilino. Peristafilin-
us, i.
PERISTÀLTICHjCA.adj.med.S'aplicaal mo-
viment de contracció ó compressió que fan los bu-
dells pera expel•lir los excrements. Peristúltico-
Peris'.alticus.
PERISTIL. m. Edifici sostingut per dins ab co-
luranasal entorn queforman una galeria. Perisiilo.
Peristjlium, ii, peristyium, i.
PERÍSTOLE. f. anat. y mcd. Facultat compres-
siva do las fibras animals, y moviment perislàltich
dels budells. Periaiole. Perisíoles, se.
PERIT, DA. p. p. ant. Perecido. Perdi tus.
PERIT, A. adj. Sabi, docte, pràctich, expert.
Pcrilo. Peritus.
PÉRITAMENT. adv. m. Ab perícia. Docla-
menle, con perícia ó maeslria. Peritè.
PERITÍSSIM, A. adj. sup. Periíisimo. Peritis-
siraus.
PERITONEAL. adj. Lo que té relació ab lo
peritoneo. Periíoneal. Peritonealis.
PERITÓNEO. m. anat. Tela del ventre. Pcri-
lóneo. Periíoneus, ei.
PERJUDICADOR, A. m. y f. Qui perjudica.
erjudicador, perjudicanle. Pnejudicans.
PERJUDICAR. V. a. Danyar, causar perjudi-
ci. També s' usa com recíprocü. Perjudicar, dam-
nificar. Praejudico, incommodo, as, noceo, es.
PERJUDICAT, DA. p. p. Perjudicada. Praeju-
dicalus.
PERJUDICI, m. Dany, pèrdua, detriment que's
reb ó causa. Perjuicio. Damnum, delrimeníum, i.
PERJUDICIAL, adj. Danyós, lo que causa per-
judici. Perjudicial. 31alignus, incommodus || lor.
S' aplica à la acció ó excepció que àn.es de tol se
déu examinar. Perjudicial. Piaijudicialis.
PERJUDICIALÍSSIM, A. adj. sup. Perjudi-
cialisimo. Valde noxius.
PERJUDICIALMENT. m. adv. Ab perjudici.
l'erjudicialmenle. Damnosè.
PERJUÍ. m. anl. i>ebjld:ci.
PERJUR, A. adj. y
PERJURADOR. m. Qui jura fals ó trenca ma-
liciosament lo jurament que ha fet. Perjuro, perju-
rador. Perjurator, is. I adj. Pertanyent à perjuri.
Perjuro. Perjurus.
PERJURAR. V. n. Jurar fals, sér perjur. Per-
jurar, jvrar falsa. Perjuro, pejero, as. \\ Jurar mòlt
ó per vici ó pera anyadirfursa al jurament. Perju-
rar. Pejero, as.
PERJURAR8E. V. r. Faltar à la fe promesa en
CATALÀ. PER 32?
lo jurament. Perjurarse. Fidem jurejurando firma-
tam fallere.
PERJURAT, DA. p. Perjurado. Pejeralus.
PERJURI, m. Jurament fals. Perjurio, perjuro.
Perjnrium, ii, adjuralio, nis.
PERJUY. m. ant. perjuri,
PERLA. f. Concreció que's forma en lo interior
de la closca de la mareperla; es de color blanch,
brillant, gris, ab reflexos platejats de vàrios co-
lors; serveix pera adorno. Perla. Bacca, margarita,
gemma, ». |1 Espècie de broma de matèria grossa
que's forma en los ulls entre las túnicas üvea y
córnea. Granizo. In oculis nubis instar maculai;
suffussio, nis. [I met. Cosa exquisida ó preciosa.
Perla. Margarita preiiosa. |1 met. Ornament, esplen-
dor, com: aquest jove es la perla del col-Iegi.
Lumbrera, esplendor. Splendor, is, lumen, inis. ||
pi. poèt. DENTS.
PERLA cantelluda; La concreció de la mareperla
que no es rodona. Barrveca. Lnio angularís.
DE PERLAs. m. adv. Perfectament; mòlt al cas.
De perlas. Ad amussim.
PERLAR. V. n. ant. parlar.
PERLASIA. f. PERLESIA.
PERLÀTICH, CA. adj. ant. paralítich.
PERLESIA. f. Resolució, relaxació dels nirvis
en que perden son vigor, moviment y sensació.
Perlesia, paràlisis. Paralysis, eos ó is.
PERLETA. f. d. Perlezuela, perlica, illa, ila.
Minor margarita.
PERLLONGAR. V. a. nàul. Anar navegant per
una costa de llarch à liarch. Perlongar, prolongar.
In longum navigare.
PERLONGAR. v. a. ant. Dilatar. Prolongar.
Produco, is.
PERLONGAT, DA. p. p. ant. Prolongada. Pro
ductus.
PERMANÉIXER. v. n. Perseverar, continuar,
persistir, mantenirse en sa opinió. Permanecer.
Permaneo, es. j| Quedarse, detenirse. Permanecer.
Sum, es. 1] Eslarse llarch temps. Permanecer. Per-
sideo, es.
PERMANÈNCIA, f. Estabilitat, inmutabililat,
perseverància, constància, duració ferma. Perma-
nència, permansion. Permansio, nis.
PERMANENT, adj. Eslable, inmutable, cons-
tant, lo que permaneix. Permanenle, permaneciente.
Firmus, íixus.
PERMANE3CUT, DA. p. p. Permanecido. Per-
mansus.
PERMENOR. m. Reunió de circunsUincias me-
nudasy particulars. Pormenor. Minutarura qualita-
tum copia.
PERMÈS, A. p. p. de permétrer. Permilido.
Permissus. |1 Lícit. Permilido. Licilus.
PERMETEDOR, A. m. y f. Qui permet ó con-
sent. Permilidnr,permisor, Permissor, is. \\ Quisu-
freix, tolera, diis'mu'a. Permiíidor. Permissor, is,
PERMETIMENT. m. anl. permís,
324 PER
PERMETRE Y PERMÉTRER. V. a. Sufrir ó
tolerar alguna cosa, no oposarse à ella. Permilir.
PermittOjis, patior, eris. || Donar lloch ólemps pera
lo q.B€'^ déu executar, y 's diu de cosas que no
dependeixen del propi arbitri, com: ma edat no'm
PERMET portar las arrr as. rermilir. Fero, ers, sinó,
is. II No impedir lo que's podria y deuria, l'ermilir.
Permitlo, is. || teol. Concórrer físicament à la ope-
ració de alguna cosa, encara que mala, sens volun-
tat, amor ó desitj de ella, com: bèu permet lo pe-
cat, l'ermilir. Permilto, is. [| En las escolas y en la
oratòria concedir alguna cosa com si fos verdade-
ra, ó per no fér al cas de la qüestió, ó per sa fócil
solució ó solta. Permitir. Pei milto, is.
PERMÍS, m. Llicència, consentiment, facultat.
Permiso. Yenia, copia, ae.
AB sÒN PERMÍS, exp. que s' usa pera donar satis-
facció, ó per cortesia de lo que's va à fér. Con su
licencia ú permiso. Pace tua.
DONAR PERMÍS, fr. Douar lo consentiment ó lli-
cència pera fér alguna cosa. Dar permiso, dar li-
cencia. Copiam praestare.
PÉNDRER LO PERMÍS, fr. Fér alguoa cosa sens de-
manar la llicència ó facultat que 's necessita ó que
demana la urbanitat. Tomarse la licencia. Licen-
tiam sibi sumere.
PERMISSIBLE, adj. Lo que's pót permètrer.
Permisible, permitidero. Permitti valens.
PERMISSIÓ. f. La acció de permètrer. Permi-
sion. Permissio, nis. || permís. || ret. concessió.
PERMISSIU, VA. adj. Lo que enclou permís.
Permisivo. Rei faciendae facultate, polestate ins-
truclus.
PERMISSIVAMENT. adv. Ab permissió tàci-
ta. Permisivamenle. Tacito concensu.
PERMITENT. p. a. Qui permet. Permitenie.
Permittens.
PERMITIDOR, A. m. y f. permetedor.
PERMIXTIÓ. f. Barreja. Permistion, mezcla.
Permixtio, nis.
PERMÓDOL. m. Pedra ó fusta que surt de la
paret pera sostenir quadrats, vigas y altras cosas.
Can, modillon, jabalcon, canecillo, y almojaya. an'.
Mutulus, i, telamon, is. || Pessa composta de tres
fustas col-locadas en triàngul pera sostenir prestat-
ges. Palomilla. Abacus, i. H Pessa de ferro que surt
de la paret sobre que se sostenen los balcons. Car-
tela. Mensula, ae. \\ esparó.
PERMODOLET. m. d. Permódol petit. Caneci-
llo. Mutulus, i.
PERMUTA, f. Cambi, barata, Trueque, permu-
ta, permulacion. Permutatio, nis. |1 En los beneficis
ecclesiàstichs es la resignació ó renúncia que dos
fan de sos beneficis en mans del ordinari eccle-
siàstich, ab súplica recíproca pera que 's done li-
brement lo benefici del un al altre. Permuta. Per-
mutatio, nis. II En la moral se diu dels cors, vo-
luntats, elc. quant s' observa diferent modo de
procehir. Permuta. Commutatio, nis.
DICCIONARI PER
PERMUTABLE. adj. Lo que 's pót permutar-
Permutable . Permutabilis.
PERMUTACIÓ, f. permuta. || ret. Figura ab
que se significa una cosa y se'n sent altra. Permu-
lacion. Permutatio, nis. || pi. arit. Espècie de com-
binacions en que no sols s' atén al número de ter-
mes que's comparan, sinó també à la diferència
que resulta del lloch en que 's col-locan. Permuta-
ciones. Permulaliones, um.
PERMUTADOR, A. m. y f. Qui permuta. Per-
mulador. Permutans, tis.
PERMUTAR. V. a. Baratar, cambiar. Permu-
tar. Peimuto, as. || geom. Alternar. Permutar. Per-
muto, as.
PERMUTAT, DA.p. p. Permuífldo. Permutatus.
PERN. m. Clau rodó y gran de cabota quasi
rodona. Perno. Rotundus clavus. || Clavilla de fer-
ro, l'erno. Cnodax, acis. || La cua de la romana.
Regla. Regula, ai. || torn. || met. poderós, valedor,
ARRIMO, empenyo. || Espécíe de mitj golfo ó clau
ganxut sens punta que usan los fusters pera posar
y tràurer fàcilment las porlas. Perno. Incus, i.
CLAVAR AB PERNS. fr. Empcmar. üncis muniré.
tenir uns bons perns. fr. met. Tenir en sòn fa-
vor als que manan ó poden valer. Tener buenas
amarras ó buenas aldabas; agarrarse de buenas al-
dabas. Firmis uti pricsidiis.
PERNA. f. ant. PERNIL. II CAMA.
PERNAS EN l' ATRE Ó PERA AMUNT. m. adv. PtttaS
arriba. Pedibus sursura sublatis.
PERNAS DE CARN SALADA. Cert dret antich. Antigua
alcabala. Vectigal.
ESTIRAR LA PERNA. fr. fam. Douarse bon temps,
posarse à dormir ó descansar. Tender la raspa. In
longum cubare; se proslernere.
PERNABÀTRER. V. a. vèncer, abítrer. ||
PARTERIR, IMPACIENTAR.
PERNADA, f. Camada, gambada. Pernada.
Cruris iclus, calcitratus. || Multilut ó provisió de
perns. Pernerio. Uncorum copia. U y perna. La
quarta pari del mas. || Casa constiluida en alodi
de algúab motiu de habitar en ella encara que sia
mòlt petita la porció de terra en que està fundada.
II ter. Certa porció de quarleras de grans dedife-
rentas qualitats, y la meytat de la qual se diu:
mitja pernada. Pernada. Varia granorum quantas.
PERNET. m. d. Pernele. Parvus uncus.
PERNETA. f. d. Perneta. Cruricula, ae.
PERNICIÓS, A. adj. Perjudicial, funest, fatal,
nociu. Pernicioso. Pernitiosus, exitiosus.
PERNICIOSAMENT. adv. m. Perjudicial-
ment. Perniciosomente. Perniciosè.
PERNICIOSissiM, A. adj. sup. Perniciosisi-
mo. Yalde perniciosus vel exitialis.
PERNIL, m. Anca y cuixa del animal; se diu
especialment de la del porch. Jamon, pernil, nal-
gada, lunada. Perna, ae, petaso, nis.
PERNIL RANCI. Lo que comensa à passarse. Pernil
rancio, jamon rancio. Dubius petaso.
Hi pf
PER CATALÀ
PERNILET. ni. d. Pernil petit. Jamoncio, illo,
Uo;pernUiUo. Petasunculus, i.
PERNOCTAR. V. n. Passar la nit. Pernoctar.
Pernocto, as, y abnocto, as, parsarla fora de casa.
II VETLLAR.
PERNOLIAR. V. a. ant.
PERNULIAR. V, n. ant. extiiemdncíar.
PERÒ. conj. adversativa, que regularment des-
truhéix ó disminuheix lo que s' ha dit àntes. Però.
Sed, verum, verumtamen. |1 Usat com à substantiu
significa defecte, com : fulano no té però. Pera. \\-
tium, ii, defectus, us. || Obstacle, impediment.
Però. Obex, icis. || No obstant, encara. Però, no
obslante, lodavia. Attaraen.
PEHÓ SI NO. m. adv. De altra manera. Pera si no,
de olra suerie. Alitersecus.
PEROL. m. Yas de metall mòlt obert de boca y
en figura de mitja esfera. Perol. Nasiterna, ai. ||
Espècie de caldera fonda pera donar los banys à
las obras de cera. Banador. Haenum, quo cerarii
utuntur. H Eyna de fusta ó cuyro pera replegar la
aygua en las embarcacions. Balde. Silula, se.
PEROLER. m. calderer.
PEROLET. m. d. l'erolillo. Parva nasiterna.
PEROIVCLE, m. ant. Tio.
PERORACIÓ. f. Recopilació, compendi, última
part de la oració en que 1' orador mou los afectes.
Peroracion. Peroratio, nis. || Obra de perorar. Pe-
roracion. Concio, nis. || Discurs, oració retòrica.
Peroracion. Concio, nis.
PERORAR. V. n. Conclóurer la oració recopi-
lant totas las rahons que s' han tret pera proba.
erorar. Peroro, as. |1 Demanar eficasment, ab ins-
ncia. Orar, perorar. Enixè rogare, oraré.
PERORROSCÉNTIA. f. ant. nORROR.
PERÓS, A. adj. ant. peresós.
PEROSIA. f. ter. PERESA.
PERPAL. m. PARPAL.
PERPENDÍCUL. m. Lo que cau à plora. Per-
pendiculo. Perpendiculum, i. || plom. 4. 5.
PERPENDICULAR, adj. geom. Se diu de la
Hnea ó pla que cau sobre altre sèns inclinarseà
una part ni altra. Perpendicular. Perpendicula-
re, is.
I PERPENDICULARMENT, adv. m. Recta-
Inent, de daltà baix. Perpendicularmente. perpen-
Idiculariter.
' PERPETRACIÓ. f. V acte de cométrer algun
crim. Perpelracion. Perpetratio, nis.
' PERPETRADOR, A. m. y f. Agressor, qui
feomet algun delicte. Perpetrador. Perpetrator, is.
PERPETRAR. V. a. Cométrer algun delicte ó
fcrim. Perpetrar. Crimen perpetraré.
PERPETRAT, DA. p. p. Perpeirado. Perpe-
tratus.
PERPETUÀ, m. Certa tela de llana de mòlta
duració. Perpctuan. Telai laneaí genus.
PERPÈTUA, f. SEMPRE VIVA.
PERPETUACIÓ, f. La acció de perpetuar al-
TOMO II.
PER 325
guna cosa. Perpetuacion. Perpeluatio, nis.
PERPETUAL. adj. ant. perpetuo.
PERPETUALMENT. adv. m. y
PERPÈTUAMENT, adv. m. Sempre, sèns in-
termissiò. PerpHuamente. Perpetuo.
PERPETUAR, v. a. Fér perpètua ó mòlt dura-
ble alguna cosa. Perpetuar. Perpetuo, perenno, a.í.
PERPETUAT, DA. p. p. Perpetuado. Perpe-
luatus, perennis.
PERPETUINA. f. Flor. sempreviva.
PERPETUISAR. v. a. perpetuar.
perpetuïtat, f. Duració sèns fi; y 's pren
també per duració mòlt llarga ó incessant. Perpe-
tuidad. Sempilernilas, perpeluilas, alis.
PERPETUO, A. adj. ant. Lo que dura sempre
ó per llarch temps. Perpetuo. Perpèluus, aelernus,
sempiternus. || Continuo, no inlerruiiiput. Perpe-
tuo. Perpèluus, assiduus. |1 Se diu de lo que diira
tota la vida de una persona. Perpetuo. Peipetuns.
II Se diu de lo que succeheix mòllas vegadas, com:
disputas PEUPÉTUAS, elc. Perpetuo. Perpèluus.
E.N PEftPETüü. m. adv. ant. perpètuament.
PERPLEIX. adj. ant. perplexo.
PERPLEXAMENT. adv. m. Ab perplexitat.
Perplejamente. Perplexabililer.
PERPLEXITAT, adv. m. Dubte, irresolució.
Perpkjidad. Ilesilantia, ae, hitsilalio, nis. j| ànsia.
INQÜIETUT.
PERPLEXO, A. adj. Dub'.ós, incert, irresolut.
Perplejo. Coniusus, perplexus.
PERPRE Y PERPERA. f. iMoneda bisantína
de or bo y brillant equivalent à \\(ie niarch, que
valia 10 sous barcelonesos. Perpera. Monela sic
dicta.
PERPUNT. m. Encolxat, pessa de la armadura
anlígua, ó cota forrada de colo. Perpunte. Thoiax
gossypio farlus.
PERQUANT. adv. Per la rahó de que. Porque,
por cuanlo. E tenim, enim.
PERQUÈ, conj. causal. Porque. Quoniam, quia.
II Usat com substantiu, causa, rahó, motiu. Por-
que. Causa, ae.
SÈNS QUE, NI perquè, m. adv. Sèns causa, sèns
fonament, per res. Sin porque ni para que. De ni-
bilo; sine causa.
PERQUIRIR. V. a. ant. inquirir, investigar.
PERQUISICIÓ, f. PESQUISSA.
PERQUISICIÓ CURIOSA. CURIOSITAT.
PERRO, A. adj. Nom de oprobi. Perro. Ca-
nis.
PERROQUET. m. MASTIL.
PERRUCA, f. Cabellera postissa. Peluca. Adop-
tiva, subdiíitia coma. || La persona que gasta per-
ruca. Peluca. Ciesarialus homo. |1 fam. La rcpre-
hensió del superior à algun de sos súbdits. Peluca.
Objurgatio, nis.
PERRUCA DE POLLS. POLLÓS.
MITJA PERRUCA. La senzilla y lleugera en sòn pen-
tinat. Peluquin. Parvum capillainentum.
DICCIONARI
Pelucon. Magna coma
tu PER
PERRUGASSA. f. aum
adoptiva.
PERRUCAYRE Y PERRUQUER , A. ID. y f.
Qui per ofici pentina, fa ó ven perrucas. Peluque-
ro. Ciniflo, nis.
PERRUQUETA. f. d. Peluquilla, ita, peluquin.
Parva coma adscititia.
PERSA. m. y f. Natural de Pèrsia regne del As-
sia. Persa, perso, persiano. Persa, ae.
PER8AGÜENT. ant. seguit.
PER8CRUTAR. V. a. ant. ESQÜADRINTAR,
PERSECUCIÓ, f. L' acte de perseguir. Persecu-
cion, perseguimiento. Persecutio, inseclatio, nis. |I
Los traballs y nioléstias del cos y del ànima. Per-
secucion. Vexatio, nis. (| L' odi ab que 'Is tirans per-
seguian als cristians en los primers sigles de la
Iglésia. Persecucion. Ecciesiae persecutio.
PERSECUTADOR , A. m. y f. ant. persegui-
dor,
PERSECUTAR. V. a. ant. PERSEGUIR.
PER8EGUTOR. m. V. PERSEGUIDOR.
PER8EGA. f. Peix de mar y de riu de color
blanch y escatas finas. Perca, perga. Perca, ae.
PERSEGUIDOR, A. m. y f. Qui persegueix.
Perseguidor. Perseculor, is.
PERSEGUIMENT. m. persecució.
PERSEGUIR. V. a. Seguir al qui fuig. Perse-
guir, hostigar, ejecutar, asenderear, dar tras uno,
seguir. Persequor, eris. U Buscar à algú en lolas
pars ab freqüència è impertinència. Perseguir. In-
sequor, eris. (| Molestar, donar mal temps à algú.
Perseguir. Vexo, exagito, as. [) Dit de la cassa, Mon-
tear. Feras insequi.
PERSEGUIRSE. V. r. Buscar ocasions pera
danyarse mútuament los que estan enemistats. Per-
seguirse. Persequor, eris.
PERSEGUIT, DA. p. p. Perseguida. Perse-
culus.
PERSEMBLANTMENT. adv. m. Mòlt sem-
blantment. Muy semejantemente. Persimiliter.
PERSEO. m. Una de las vint y dos conslel-.'i-
cions celestes ditas boreals, que consta de vint y
sisestreüas. Perseo. Perseus, ei.
PERSET. m. ant. Grana de que's feyan mantas
y califas y que venia de Pèrsia. Grana. Pannus coc-
cinens.
PERSET VERMKIX. m. ant. PERSIANA. 2. [] GRAVA.
PERSEVANT. m. Oficial de arraas, segons la
orde ò regla de caballeria inferior al faraute, y
aquest al rey de armas, y té '1 mateix ofici en sos
casos, l'ersevanle. Feciaiis, is.
PER8EVERÀNCIA. f. y
PERSEVERANSA. f. ant. Constància, perma-
nència, continuació. Perseverancia. Perseverantia,
ae. y Duració permanent ó continua de alguna cosa.
perseverancia. Duratio, nis.
perseveríncia FINAL. Coustància en la virtut y
en mantenir la gràcia fins à la mort. Perseverancia
final. Perseverantia finalis.
PER
a. Qui persevera. Perse-
PERSEVERANT. p.
ranle. Remanens.
PERSEVERAR. V. n. Mantenirse, sèr ferm y
constant. Perseverar. Persevero, perilo, as. |1 Per-
manéixer, durar per mòlt temps. Perseverar. Du-
ro, as. II V. a. permanéixer.
PERSEVERAT], DA. p. p. Perseverado. Per-
severatus.
PERSIANA, f. Espècie de gelosia formada de
llistonets atravessats horisontalment, de modo que
entre V ayre y no '1 sol. Persiana. Horisontalis tran-
senna. |] Certa tela que venia de Pèrsia. Persiana,
Persica tela.
A LA persiana, m. adv. .\I us de Pèrsia. À la per-
siana. Persico morè.
PERSIGNAR. V. a. Administrar lo baptisme
en cas de necessitat sense las cereraónias prescri-
tas. Echar agua. Urgente necessitate baplizare.
PERSIGNARSE. V. r. Fèr tres creus ab lo dit
pólzer de la ma dreia, una en lo front^ altra en la
boca y alti a en lo pit. Persignarse. Sanctae crucis
signum se muniré. || met. Admirarse, extranyar al-
guna cosa. Persignarse. Crucis signo admiralionem
ostendere.
PERSIGNAT, DA. p. p. Persignado. Crucis
signo munilus.
PERSINYAR. V. a. PERSIGNAR.
PERSIÓ. in. Depósit que's fà en las canonadas
pera ploraejar la aygua y pera netejarlos quant s'
enibossan. Arcon, purificador. Puriticator, is.
PERSISTÈNCIA, f. Permanència , fermesa,
constància. Persistència. Constantia, perseveran-
tia, ai.
PERSISTENT, adj. Conslant, qui persisteix.
Persislenle. Persislens.
PERSISTIR. V. n. Mantenirse ferm. Persistir.
Persisio, is. || Perseverar, durar mòlt temps. Per-
sistir. Duro, as, permaneo, es.
PERSONA, f. Individuo de la naturalesa hu-
mana. Persona. Persona, ae. || Qualsevol home ó
dona '1 nom del qual s' ignora ó no 's vól dir. Per-
sona. Quidam, quaídam. [j La disposició ó figura
del cos. Persona. Corporis forma. || personatge. ||
L' home distingit en la repulilica. Persona. Opti-
mas, alis, vir nobilis. || L' home de capacitat, de
disposició y prudència. Persona. Magnis animi do-
tibus insignilus homo. |1 teol. Se diu del Pare, del
Fill y del Esperit Sant que són tres distintas ab una
mateixa essència. Persona. Triniíaiis persona. ||
gram. Qualsevol nom ó pronom ab que concorda 'I
verb. Persona. Persona, ae. || Actor, interlocutor en
las comèdias. Persona, personaje. Persona, ae.
PERSONA DECENT. L' home ó dona de bona conduc-
ta. Persona decenie. Liberalis, ingenuus vir.
PERSONA iNTERPósiTA. cxp. Hat. for. Qui fà una
cosa en lloch de altra. Persona inierpósila. Persona
interposita.
LA PERSONA QUE MÒLT MUDA, SEMPRE LA VEURÀS
PERDUDA, ref. PEDRA MOVEDISSA, elC.
PER
CATALÀ.
PER
327
LI PERSONA QCE MOLT RÍU, NO TÉ 'l DISCURS MÒLT
viD. ref. Denota que '1 riurer sense motiu es pro-
pietat de tontos. El que rie demasiado, es hombre
foco avispado. Risus stultitiae signum.
LA PERSONA QUE TÉ CRIA, SEMPRE GUANYA NIT Y DIA.
ref. Denota que'l hesliar dóna mòlt produclo à
8òn amo. Quien cria, oro hila. Qui pascit greges,
net vellera phryxi.
PAGAR DE SA PERSONA, fp. Trobapse en alguna ac-
ció ó altpa cosa. Hallarse presente; presenciar. Ad-
sum, es.
PERSONAL, adj. Peptanyent k la persona. Per-
sonal. Personalis. || ra. Talla, tpibuts que pagan en
algunas papts los caps de casa, y són del estat gene-
neral. Personal. Personale tribulum.
PERS01VALISAR8E. V. r. Mostrarse part en
algun negoci. Personalizarse. Jus pelere.
PERSONALITAT, f. La individualitat, dife-
rència que conslituheix la dislincció de peisonas.
personalidad. Pepsonalitas, al is.
PERSONALMENT, adv. ir<. En ppópia perso-
na, pep sí mateix. Personalmenie, en persona, por
si mismo,por su persona. Pepsonaliler.
PERSONAT. m. Beneflci ecciesiàstich fundat
ab sols lo ti de pepmulaplo ab altres verdaderamenl
ecciesiàstichs, pera evitar la simonia. Personado.
Personatus, us. || En algunas parts, prerogativas
que algú té en la iglésia sense jurisdicció ni ofici,
però ab renda y cadira en lo cor. Personado. Per-
sonatus, us. 11 Dignitat ecclesiàslica sense jurisdic-
ció ni ofici. Personado. Personatus dignitas. fl La
persona que té aquesta prerogativa. Personado. Pep-
sonalus homo.
PERSONATGE, m. Subjecte de dislincció, de
prendas. Personaje. Clarus, insignis vir. U Persona
disfressada pera representar en la comèdia. Perso-
naje. Persona, ae. |] Estranger, no conegut ó que va
de incògnit. Personaje. Persona, ae.
PERSONEJAR. v. n. Portarse com à persona.
Portarse coma à persona. Mores personarum agere.
PERSONER. m. Síndich. Personero. Ppocupa-
lor, is. H Paplicipans, inlepessat ab altpes. Pariici-
pe, cointeresado, accionista. Particeps, ipis.
PERSONERIA. f. Procura, comissió. Persone-
Iria. Mandatum, i.
PERSONETA. f. d. Personilla. Homunlio, nis.
• PERSPECTIU, m. Qui professa la perspectiva.
'ferspeclivn. Perspectivae artis professor.
PERSPECTIVA, f. Ciència que ensenya à de-
•linear los objectes en una superfície. Perspectiva.
'Perspectiva, ae. |1 Obra executada segons 1' art de
■ la perspectiva. Perspectiva. Oplicè disposilum opus.
I> y Tot r objecte de la vista en la major disiància,
P especialment quant esameno y deleytable. perspec-
" tiva. Prospectus, us. | La apariéncia y falsa repre-
sentació de las cosas. Perspectiva. Apparens pros-
pectus.
PER8PIGACIÓ. f. y.
PERSPICACITAT. f. ant. Agudesa y penetra-
ció de la vista. Perspicàcia, perspicaeidad. Oculo-
rum, visus perspicàcia. || Agudesa, vivesa, ingeni,
talent, perspicàcia, perspicaeidad, sulileza, sulili-
dad, penetracion, viveza. Perspicàcia, ae.
PERSPICÀS.adj. Agut, penetrant; se diu de la
vista y dels ulls. Perspicaz. Lincius, perspicax. (j
Agut de ingeni. /'ers^jtcoz, DtDo, penetrador, lince,
sutil. Oculeus, pepspicax.
PERSPIGUITAT. f. Claredat, Uimpiesa, Ipans-
papéncia. Perspicuidud. Perspicuitas, alis. |1 Clare-
dat en la explicació, expressió y Uimpiesa de estil-
Perspicuidad. Orationis elegantia. | Claredat, evi-
dentia. Perspicuidad. Evidenlia, a;.
PERSPicUO, A. adj. Clar, transparent. Perspt-
cuo. Perspicuus. H raet. S' aplica al subjecte que s'
explica ab brevedad y ab eslil clar é intel-ligible.
Perspicuo. Perspicuus.
PERSPIRABLE. adj. TRANSPIRABLE.
PERSUADIR, v. a. Obligar ab rahons à algú à
fér ó créurer alguna cosa. Persuadir, imbuir, incli-
nar, mover, calequizar. Cohortor, aris.
PERSUADIRSE. v. r. Formar judici ; créurer
alguna cosa en forsa de algun motiu ó rahó. Ver-
suadirse, juzgar, creer. Credo, is.
PERSUADIT, DA. p. p. Persuadido. Suasus.
PERSUASIBLE. adj. Probable, lo que's pót per*
suadir. Persuasible. Persuasibilis, persuadibilis.
PERSUASIBLEMENT. adv. m. De un modo
persuasible. De un modo persuasible. Persuasibilem
in modum.
PERSUASIÓ, f. L' acte y efecte de persuadir.
Persuasion, inducimiento , sugeslion. Suadela, ae,
suatio, nis. 1| Lo judici ó concepte que's forma en
virtut de algun fonament. Persuasion. Judiciura,
ii, opinió, nis. y Oració del genero deliberatiu prò-
pia para persuadir. Persuasion. Suasoria, ae.
PERSUASIU, VA. adj. Lo que es eficàs pera
persuadir. Persuasivo. Suadens.
PERSUASIVA, f. Eloqüència, eficàcia, destre-
sa en persuadip. Persuasiva. Eloquentia, ae.
PERTANENT. p. a. PERTANYENT.
PERTANGUT, DA. p. p. Perlenecido. Spectalus.
PERTANT. adv. ab que's conclóuhen los escrits
ó pediments, y significa atenent à lo referit, per las
rahons expresadas y per lo demés que's funda y re-
presenta. Por tanto. Ideo.
PERTANYENT, p. a. Perleneciente. Spectans.
PERTÀNYER. V. n. Sér alguna cosa pròpia de
algú ódéurerseli de dret. Petienecer, corresponder,
tocar, competer, respectar, respetar, concernir. Per-
tineo, es. U Tocar, sér del càrrech, ministeri ú obli-
gació de algú. Pertenecer. Attineo, pertineo, es. I
Referirse, fér relació una cosa à altra, ó sér part
integral de ella. pertenecer. Perlinet.
PERTÀNYERSE. V. r. Convenirse, correspóa-
drerse, déurerse alguna cosa. Deberse, corresponder,
convenir. Opus esse, congruere.
PÉRTICA. f. Regle de cincb peus de llarcb pe^
ra amidar edificis. Pérlica, Quincupedal, is.
328 PER
PERTINACI. adj. PERTINAS.
PERTINÀCIA. f. Tema, tossuderia, obstinació.
Perlinacia, tenacidad, prolervia, prolervidad. Perti-
nacia, ae.
PERTINÀS.'^dj. Obstinat, terch, tossut. Perli-
naz, lenaz, prolervo. Captiosus, cerebrosus, cervi-
cosus.
PERTINA8MENT. adv. m. Obstinadament, ab
pertinacia. Perlinazmente. Tenaciter, previcaciler.
PERTINÈNCIA, f. La acció ó dret de algú à la
propietat de alguna cosa. Pertenencia. Actio, nis. 1|
Lo que es accessori ó consegüent al principal. Per-
tenencia. Appendix, icis, accessio, nis. || L' espay
que toca à algú per jurisdicció ó propietat. Perte-
nencia. Quod ad aliqueni perlinet.
PERTINENT, adj. Lo que pertany à alguna co-
sa. Pertcnecinilc. Allinens, pertinens. j] Lo que ve
al cas ó à propòsit. Perienecienle. Pertinens.
PERTINENTMENT, adv. m. Oportunament,
al cas. Pertincnteniente, oporlunamenle. Opportunè.
PERTIR. V. n. ant. partir.
PERTISANA. f. ARMA BLANCA.
PERTOCAR. V. n. tocar, pertànyer.
PERTOCAT, DA. p. p. pertangut.
PERTRER. m. ant. Aparell, arreus, ormeigs.
Perirechos. Instrumenia, orura. [] municions.
PERTURBABLE. adj. Lo que s pót perturbar.
Perlurbable. Perturbari valens.
PERTURBAGIÓ. f. Trastorn, confusió, desor-
de, alteració del estat de quielut. Perturhacion. Ru-
tuba, s£, perfurbatio, nis. (| Espant, susto. Perlurba-
cion. Exanimatio, nis. |1 Agilació, moviment impe-
tuós del iiamo. Perlurbacion. Fiuctus, us. || Laacció
y efecte de perlurbarse. Turbacion. Haisitatio, nis.
PERTüRBADAMENT.adv. UI. Ab perturba-
ció ó desorde. Pcrturbadamenle. Inordinatè, pertur-
batí».
PERTURBADOR, A. m. y f. Qui causa pertur-
bacióó desorde. Perlurbador. Turbalor, is.
PERTURBAR. V. a. Turbar, conlurbar, alte-
rar Torde y quietut de las cosas. Perturbar. Tur-
bo, perturbo, as. | Impedir 1' orde del discurs.
Perturbar. Sermonem perturbare. I Confóndrer à
algú de manera que no acerteà dir ó à fér lo que
volia. Perturbar. Turbo, as. 1| destorbar, [j v. r.
Turbarse. Perlurbari. || turbarse.
PERTORBAT, DA. p. p. Turbado, perturbado-
Turba tus, per turba tus.
PERTURBATIU, VA. adj. Lo que serveix pe-
ra perturbar. Turbaíivo. Turbans,
PERÚ. (valer ün) fr. VALER UNA ÍDIA.
PERUÀ, NA. adj. Del Perú. Peruano, perulero-
Peruvianus.
PERVENIR, v. n. ant. arribar. | Derivarse,
origínarse. Venir, nacer. Orior, iris. |j Passar lo do-
mini 6 us de alguna cosa de un à altre. Venir, caer.
Advenio, nis.
i PERVERS, A. adj. Maligne, depravat. Perver-
ço. Perversus. .
DICCIONARI PES
PERVERSAMENT. adv. ra. Perversamenle.
Perversè, pravè, depravatè.
PERVERSIÓ, f. Corrupció de costums. Perver-
sion, pervertimienlo. Perversió, depravatio, nis.
PERVERSITAT, f. Malícia, malignitat. Perver-
sidad. Perversilas, atis.
PERVERTIDOR, A. m. y f. Seductor, qui per-
verteix. Perverlidor. Seductor, is, perversor, is.
PERVERTIR, v. a. Turbar, perturbar, trastor-
nar. Pervertir. Perturbo, as. |1 Corrómprer, sedu-
hir, donar mals consells. Pervertir. Perverto, is.
PERVERTIT DA. p. p. Pervertida. Deprava-
tus.
PERVINGUT, DA. p. p. Venido. Adventus.
PERXA. f. Barra ó bastó llaruh y prim. Pcrcha.
Pertica, ae. || Barra ahont penjan los panyos pera
perxarlos. Percha. Pertica, ae. || Barra pera girar
los draps en lo tint. Percha. Pertica, ae. |1 Barra pe-
ra móurer la nau. Varenga, percha. Pertica nàuti-
ca. II Barra ab ganxo pera penjar aucells y arreus
de cuina. Espetera. Sinthesis, is. || Las barras ahont
los sabaters posan las formas. Percha. Pertica, ae,
II Fusta ó ferro en que'ls barbers penjan la bacina
à la porta. Percha. Pertica, a;. || Vela. Cinta. Vitta,
zona, ae. || met. La persona alta y prima. Perigallo,
cirial. Procera et gracilis persona. || crossa. La del
ingeni. Pertica. Pertica.
PERXADA. f. ler. Plantada de arbres prims y
alts. Planíacion. Plantalio, nis.
PERXAR. V. a. Penjar lo panyo estès de costat
y passarli las cardas. Perchar. Transversim pan-
num appendere.
PERXAT, DA. p. p. Perchado. Pannus trans-
versim appensus.
PERXELL. ra. ASPRA.
PERXER. m. Qui fa ó ven ciulas ó galons. Cin-
(cro. Zonai'uin artífex.
PES. m. Gravedat natural pròpia de tots los cos-
sos. Peso. Pondus, eris. [j Gravedat determinada de
un cos, que 's troba que'l té, óper lley lo deu tenir.
Peso. Pondus sancituin, certum. j| Importància, en-
titat de alguna cosa. Peso. Pondus, eris, momen-
tum, i. II La forsa y eficàcia de las cosas no mate-
rials, com rahó de gran pes. l'eso. Pondus, eris,
vis, is. II Carregament ó abundància de humors en
alguna part del cos. Peso, pesadez. Gravilas, atis.
II Instrument pera pesar. Peso. Trutina, slalera, ae.
11 Pesanlor. Pesadez, peso. Gravilas, ponderositas,
atis. II Lo paratge ahont s' pesa. Peso. Publica tru-
tina. II La cosa grave ab que s' equilibra ó subjecta
altra, així pera tenir plana ó aprelada alguna cosa 's
diu que s' hi posa un pes. Peso. Pondus, eris. ||
Contrapès, la pessa regularment de ferro de deter-
minat pes, que serveix posada en la balansa, etc.
pera pesar. Pesa, pesga. Libra, ae, pondus, eris. f|
Pessa de determinat pes que dóna moviment à al-
guns rellotges, ó serveix de contrapès pera pujar y
baixar algunas cosas. Pesa. Pendulum, i. || mel.
Càrrega, gravàraen que algú té à son cuydado. Pe-
PES
CATALÀ.
PES
329
i
so. Munus, onus, eris. |] inet. moléstu. | Conlrapcis
del vollejador. Contrapeso. Haller, is.
PES DEL REY. Inslrumenl com unas balansas. Pe-
so. Libra, se.
PES IGUAL. EQUILIBRI, CONTRAPÈS.
AB PES T MESURA, m. adv. Con peso y medida. Ex
rationisamussi.
À PES. m. adv. A peso. Pondere.
A PES DE DINER Y OR. in. adv. À peso de dinero y
oro. Auro contra, magno.
1 PES DE OR. met. A un gran preu. Apeso de oro.
Hagno prelio.
/ PES DE OR, DE PLATA. m. adv. Donant en preu
lant or ó plaïa com pesa lo que s compra. A;)eso de
oro, de plata. Pro auro contra, loto auro.
A PES VIU. m. adv. Se diu quant se cómpran los
tocinos pesantlos vius. En vivo. Suibus vivis ap-
pensis.
CAURER DE sÒN PES. fr. met. fam. Sér una cosa
mòlt certa y verdera. Caerse de supeso. Rem cer-
tam et constanlem esse.
DE PES. m. adv. Ab lo pes cabal. De peso. Statuti
ponderis.
DE SÒN PROPI PES. ra. adv. Naturalment. De su pe-
so. Naturali pondere.
EN PES. ra. adv. Enterament, del tot. En peso.
Omninò,penitü. |) Al ayre.£n;)eso.E terra elevalus.
MiTJAS DE PES. Las de seda que tenen un pes de-
terminat per lley. Medias de peso. Caiigse sericee
statuti ponderis.
pÉNDRER A PES. fr. Pi'obar, examinar la gravedat
de alguna cosa ab la ma. Tomar ú peso. Rei pon-
dus perlenlare.
PÉNDRER PES. fr. Aumeutar, créixer. Aumenlar,
crecer. Ingravesco, is.
PORTAR EN PES. fr. mel. Sufrir algú tot lo pes,
cuydado y Iraball de alguna cosa. Llevar la carga;
llevar en peso. Onus habere. || Portar alguna cosa
en 1' ayre, sens que toque en altra pera descansar.
Llevar en peso ó en el aire. Quidquam suspensum
portaré.
NO FÉR LO PÉS. fr. NO SERHl TOT.
TINT n' HI HA Y BON PES. exp. NO HI HA MÈS
CERA, elc.
PESABLE. adj. Lo que'spót pesar. Ponderable.
Ponderabilis.
PESADA, f. La quantitat que's pesa de una ve-
gada. Peso, pesada. Singulis vicibus ponderantia.
PESADAMENT, adv. m. Ab pena, ab molès-
tia, de mala gana. Pesadamente. JEgrè, gravatè, im-
porlunè. y Gravement, ab pes ó gravedat. Pesada-
mente. Graviler. || Tardanient, ab massa lenlitut.
Pesadamente. Lentè, tardè. |1 Gravement, ab excés
y desmasia. Pesadamente. Graviter. || Molestament.
Pesadamente. Molestè.
PESADESA. f. La qualitat de pesat, pesadez.
Ponderositas, alis. || La gravedat dels cossos. Gra-
vedad, pesadez. Gravitas, atis. | Impertinència del
geni molest ó enfadós. Pesadez, prolijidad. Moro-
silas, atis. || Carregament y torpesa del cap ó dels
sentits per causa de la son. Somnolència, pesadez,
cargazon. Somnolentia, ae. || Carregament del
temps. Cargazon, pesadez. Gravitas, atis. (j Molès-
tia, traball, fatiga. Pesadez. Molèstia, ae.
PESADILLA. f. Opressió de cor, somni pesat.
Pesadilta. Incubus, i.
PESADÍSSIM, A. adj. sup. Pesadisimo. Gra-
vissimus.
PESADÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Pesadisi-
mamenie. Gravissimè.
PESADOR, A. m. y f. Qui pesa. Pesador. Pon-
deralor, is.
PESADOR DE MONEDA. Loqui eu las casas de mone-
da te l'ofici de pesar los metalls abans y després de
encunyarlos.i?rt/«Jiíario, balancero. Libripens, dis.
PESADUMBRE. f. PESAR.
PESAL. m. ant. pes de balansa.
PÉSAM Y PÉSAME. m. Condoléncia, senti-
ment que algú té en la aQicció de altre. Pésame. Ex
alieno luclu dolor.
DONAR LO PÉSAME. fr. Manifestar à algú que'ns
condolem y 1' acompanjam en sas afliccions. Dur
el pésame. Dolorem alicui ex ejus fato teslari.
PESANT, A. adj. Grave. de mòlt pes. Pesado.
Ponderosus.
PESANTOR. f. PESADESA. 1. 2.
PESAR. m. Sentiment, dolor interior. Pesar.
Dolor, angor, is. | Pena, arrepentiment del mal
comès. Pesar. Poenilenlia, <e. \\ Pena, disgust, aQic-
ció que causa alguna adversitat ó succés desgra-
ciat. Desazon, pesadumhre, sinsabor. ^Erumna, ae.
II Oprobi, íàslich, motiu de sentiment que's dóna
à algú. Pesar. Ignomínia, ae. || v. n. Tenir pes.
Pesar. Pendo, is. || Tenir estimació ó valor, sér
digna de apreci alguna cosa. Pesar. Magni haberi.
II Arrepenlirse, dóldrerse, causar dolor ó senti-
ment à algú algnna cosa. Pesar. Aliquem poenite-
re. II Desagradarli à algú alguna cosa, saberli greu.
Pesar. Displiceo, es. || met. Fér forsa en V animo
alguna cosa. resar. Praipondero, as. U v. a. Exa-
minar lo pes. Pesar. Pondero, penso, as. || met.
Reflexionar, considerar ab atenció. Pesar. Perpen-
do, is; mente versaré.
PESAR UNA COSA MÉS DE UNA PART QUE DE ALTRA.
Romanear. Praepondero, as.
À PESAR. m. adv. No obstant. A pesar. Etiam. ||
Contra la voluntat ó gust de algú. A pesar. Invitè,
vel invitús.
À PESAR sÈu. loc. Expressa que's farà alguna co-
sa, no obstant que altre hi repugne 6 no ho vnlla.
Mal que lepese, mal de sugrado. Yelif, nolit.
ENCARA QUE MAL LI PESE i ALGÚ. loC. i PESAR SÈü.
PESARÓS, A. adj. Apesarat, sentit. Apesadum-
brado, pesaroso. Dolore, angore affeclus.
PESAT, DA. p. p. Pesado. Libralus, pensus. J
a8j. Molest, impertinent, enfadós. Pesado. Moles-
tus, ater. |1 Ofensiu, sensible. Pesado. Acerbus,
gravis. B Pesant, lo que té pes. Pesado. Sarcino-
330
PES
DICCIONARI
PES
sura, ponderans. y Dur, aspre, insufrible. Pesado.
Molesttis. II Tardà en lo moviment. Pesado. Tardus,
lentus. I Carregat de humors. Pesado. Gravatus. ||
raet. Dur en corapéndrer las cosas. Tardo, maja-
gramas. Tardus, hebes. || L' home mòlt gras ó
gros. Obeso, pesada. Obesus.
PESCA. f. La acció de pescar. Pesqueria, pesca.
Piscatura, ae. | Lo mateix peix pescat. Pesca. Pis-
catus, us. 11 L' ofici y art de pescar. Pesca. Piscan-
di ars.
PESCA FRESCA. Pescodo fresco. Recens piscatus.
PESCA SALADA. Lo pclx quB SC sala pera guardar-
lo. Pescado salado ó salpresado. Salsamenlum, i.
PESCADOR, A. m. y f. Qui pésca ó té ofici de
pescar. Pescador. Piscator, is. || met. papa.
PESUDOR DE Canya pert més qie no gianyà; y
PESCADOR DE CANYA Y MOLINER DE VENT NO NECESSI-
TAN NOTARI PERA FÉR TESTAMENT, ref. qUC's diu
contra 'Is que per no traballar buscan exercici de
poch Iraball y poca utilitat. Pescador de caiia mas
come que gana. Piscatrix domino victum malè prae-
bet arundo. 1| Denota que'ls medis de poca utilitat
y eficàcia sols acarrean sentiments, pescador de
anzuelo à su casa va con duelo. Piscator tenui vic-
tum qui qua^ritat hamo,
In sua ssepè dolens tecta redire solet.
PESCADOR DE HAM. PescadoT cott anzuclo. Hamio-
ta, ae.
PESCADOR DE IN PEIX, PESCADOR ES. fef. ACOUSOla
al qui ab diligència alcansa alguna petita part de
lo que sol-licila. Pescador que pesca un pez, pesca-
dor es. Qui captat piscem,piscem celebrabiturinde.
PE8CADORALL. m. Aucell de unas quatre
polzadas de llarch, lo Hom de color barrejat de
blau, vert y negre; '1 ventre y costals encarnats.
Habita en la vora del mar y rius, y s' alimenta de
peixos. íspida, martin pescador. Hispida alcedo;
fluviatilis, is.
PESCANT Ó PESCANTE. m. V assento des-
de ahont lo cotxero goberna 'Is caballs ó mulas.
pescante. Aurigae in rhaeda sedile.
PESCAR, v. a. Agafar peixos. Pescar. Piscor,
aris; piscatui operam dare. || met. Cullir, agafar,
péndrer alguna cosa. Pescar. Capio, is. 1| Agafar à
algú en las paraulas ó en los fets quant ménos s'
ho pensava, i'escor, Intercludo, is. || Descubrir ab
treta 'Is intents de algú. Coger, pescudar. Capio,
is I Agafar, tràurer alguna cosa de dins del ay-
gua. Pescar. Piscor, aris. y met. Lograr, conseguir
alguna pretensió. Pescar. Adipiscor, eris.
PESCAR AB CERCAPOUS. fr. Garfcar. Uncos jacere.
PESCAR A LA ENCESA, fr. Pescar ab teas. Pescar
con candelero. Candelabro piscari.
PESCAR A LA FRESCA, fr. Estar sens cuydado ó so-
bresalt de lo que pólsuccehir. Beher fresco. De ni-
hilo vereri.
PESCAR EN AYGUA TÈRBOLA, fp. Féf SÒn UegOCi ab
dany de altre. Pescar en agua lurVxa. Lucrum ex
alieno damno quserere.
pescarà! inlerj. Càspital soplal chispasl fue~
go! Heus!
PESCAT, DA. p. p. Pescado. Piscatus.
PESCATER, A. m. y f. Qui ven peix. Pescade-
ro. Piscarius.
PESCATER DE PEIX SALAT. TÜNYINER.
PESCATER DE PLATJA, ployero. Piscium venditor.
PESCATERIA. t. Llocb ahont se ven lo peix.
Pescaderia. Piscaria, ae.
SEMBLAR LA PESCATERIA. fr. SEMBLA 'l MERCAT DE
CALAF.
PESCA YRE. m. PESCADOR.
PESIGUAR. v. a. ant. pessigar.
PÈSOL. m. Llegum de figura rodona que's cria
en unas tavellelas verdas. Guisante, pèsol, bisalto,
y chichara p. And. Pisuin, ervum, i.
PÈSOL DE OLOR. Flor. Galbana, guisante de olor.
Pisi genus.
PÈSOL QUADRAT. Espécic de pèsols que participan
de la qualitat de las guixas. Afaca, almorla, cicer-
cha. Aphaca, íb.
PÈSOL TiRABECH. Espécie dc pésolssuaus, tendres,
y que regularment se menjan ab la tavella. Gui-
sante mollar, tirabeque. Molle pisum.
PESQUERA, f. Lloch ahont se pesca. Pesquera,
pesqueria. Piscaria ora, regió. \\ pesca. 1.
PESQUERELL. m. Peix petit de riu, que té la
esquena verda y 'I pit blanch. Jïreca, breque. Al-
burnus, i.
PESQUERIA. f. ant. pesca. 1.
PESQUISSA.f. Perquisició, informació que's fà
de alguna cosa. Pesquisa. Inquisitio, indagatio,nis.
PESQUISSADOR, A. m. y f. Qui fà pesquis-
sa. Pesquisador. Indagator, pesquisitor, is. |] ant.
PREB0ST.
PESQUISSAR. V. a. Esbrinar, indagar, averi-
guar. Pesquisar. Exploro, indago, as.
PESSA. f. Tros ó part de un tot natural ó arti-
ficial. Pieza. Pars, tis. y Qualsevol espécie y tall
de moneda, com : pessa de dos, de quatre. Pieza.
Nuramus, i. y Moble ó alhaja, com: pessa de plata,
de or. Pieza. Supellex, ctilis. y Padàs, remendo.
Pieza. Segraen, inis. y Divisió, part de unaïosa.
Pieza. Cubiculum, i. y Qualsevol obra de algun
art. Pieza. Arlefactum, opus. y Qualsevol cosa no-
table per sa grandesa y hermosura. Pieza. Exi-
mia, res. y La porció de algun teixit que's fabrica
en una vegada en lo teler. Pieza. Tela, ae. y Entre
cassadors, qualsevol aucell ó animal de cassa. Pie-
za. Praeda venatoria. y Lo canó de artilleria. Pie-
za. Tormentum bellicum. y Truhà ó bufó; y així
's diu per ironia: bona pessa. Pieza, pedazo. Pla-
ga, pagina, ae. y En lo joch de damas, jaquet, etc,
cada peó. i»teza. Latrunculus, i. y En lo joch dees-
cachs. Trebejo. Latrunculi, orum. y En lo teatre,
drama. Pieza. Drama, ae. \\ ant. distancia , tros,
RATO.
MÈS AIXERIT QÜE UN PÈSOL. fr. ESTAR TREMPAT COM
l'NA ORGA, etc.
PES
CATALÀ.
PES
331
Kn
I
PESSA. loc. ant. Al cap de on rato. Al
cabo de ralo. Posi tol temperis.
PESSA DE AUTOS. fop. Conjunl de papers cusits
pertanyents à una causa. Pieza de autos. Acta,
orutn.
PESSA DE exímen. Lh que's fa fér al artífice en 1'
examen pera mestre. Pieza de exdnien. Opus affa-
brè factura.
PESSA PER PESSA. m. adv. Part per part, exacta-
ment. Pieza por pieza. Sigillalim.
BONA PESSA. exp. irón. Denota que algú es mòlt
astut, beilaco ó dolent. Buena, gentil pieza, finca,
hipoteca; linda cana de pescar. PríEclarum ca-
put.
JUGAR BÉ LA PESSA fr. Manejar algun negoci que
vól destresa ó sagacitat. Jugar el lance. Rem diíB-
cilem expediré, agere.
ANAR PER SAS PEssAS. fr. Obrar sense subjecció,
ab llibertat. Andar àsusanchuras, andarsesinayo.
Licente vivere.
JUGAR UNA PESSA. fr. mel. Enganyar ab artófrau-
duléncia. Jugar una pieza. Alicui vel aliquera il-
ludere.
MóüRER UNA PESSA. fr. Citar alguna espècie, to-
car algun asuraplo. Tocar la pieza. Sermonem de
re aliqua movere.
PER PESsAS MENUDAS. m. adv. Menudanienl. Por
menudo. Minutalira.
QDEDARSE DE UNA PESSA Ó FÉT UNA PESSA. fr. Sor-
péndrerse, pasmarse, maravellarse. Quedarse de
una pieza ó hecho una pieza. Stupore corripi.
QUINA PESSA, SI FOS DE OR. e\p. Denota tenir algú
bona capacitat, però que la emplea malament. Es
comounoro paiitas y todn; buena maula, buena fin-
ca, ó buena hipoteca, buena, brava, linda cana de
pescar. Scitus quidem, versipellis est.
TExiR MALA PESS\ AL TELER. fr. Regonéixer lo
perill ò apuro en qne's troba algú; ó la pórdua que
pateix alguna cosa. Ver el pleiio malparada. Mala
merx esl ergo.
UNA PESSA 'n tinch AL TELER. Jocli de noys que's
fa prenent un de ells algunas cintas juntas per un
exlrein, y cada un dels altres una pel exlrem con-
trari, y 'I qui las té tolas mana à qui vól, que tire ò
afluixe, de modo que ha do fér lo contrari de lo que
se li mana, y sinó paga. Tira y ajloja. Tende, re-
mitte.
PESSEBRE, m. Menjadora de las cabalcaduras.
Pesebre. Praesepe, is, prfBsepia, ai. | Representació
del naixement de Nostre Senyor Jesucrisl. Naci-
mienlo. Natalis Domini artificiosa represeniatio.
PES8EBRÓ. m. Paviment de la caixa dels cot-
xe». Pesebron. Pilenti tabulafum.
PESSETA, f. Moneda de plata que val set sous
y sis diners. Peseta. Didrachmura argenleum. I d.
Porció petita. Pecezuela. Partícula, ae.
UNA pesseta COLÜMNARIA NO ES BONA PERA TOTS. ref.
Denota que en una mateixa cosa no's pót aconten-
tar à tothom. Dos amigos de una bolsa el uno can-
ta el otro Hora. Quse aliis grata sunt, aliis sunt in-
jucunda.
PESSICH. m. La acció y efecte de pessigar. Pe-
llizco. Yellicatio, nis, vellicatus, us. H Senyal que
's fa al pa abans de ficarlo al forn pera conéixerlo.
Pcllizco. Yelicalio, nis. U La porció de alguna cosa
que's pren en lo cap dels dits. Pellizco, repelon.
Pars carptim accepta.
PEssicH DE MONJA. Certa confitura mòlt delicada.
Pellizco de monja. Bellaria, orum.
A PESsicHs. m. adv. À pellizcos. Yellicalim.
PESSIGADA. f. PESsicn.
PESSIGAR, v. a. Agafar la carn ó pell ab lo
dit índicey pólzer. ó de un modo semblat Pelliz-
car, rcpizcar. Vellico, as. || Pcndrer alguna cosa
comestible en petita quantitat. Pellizcar. Subripio,
is. Q PILLAR, ROBAR.
PESSIGAT, DA. p. p. Pellizcado. Vellicatus.
PESSIGOLLAS Y PESSIGOLAS. f. Sensació
del cos lleugerament tocat, qne excita '1 ríurer.
Cosquillas. Titillalio, nis, tilillatus, us.
FÉR PESSIGOLLAS. fp. Hacer cosquillas. Titillo, as.
[| mel. Despertar lo desilj y curiositat. Hacer cos-
quillas. Desideriura, curiosilateni excitaré.
TENIR PESSIGOLLAS. fr. Sér mòll sensible à ellas.
Ser cosquilloso. Titillationein ajgrè ferre.
PÈSSIM, A. adj. sup. Pésimo. Pessimus.
PÈSSIMAMENT, adv. m. Pésimamente. Pessi-
raè, leterrimè.
PE8SOGAS. f. pi. ler. pessigollas.
PESSOL. m. Lo principi y fonament dels Hens
y vuyts de mòlts fils, en los quals y en cada un se
va nuhant cada fil del urdil de la lela que s' ha do
teixir. Pezuelo, pizuelo. Floccus, i.
PESTA. f. Malaltia contagiosa, epidèmia. Peste.
Pesiileniia, «, pestis, is. || Qualsevol malaltia que
causa mortaldat, encara que no sia contagiosa.
Peslc. Pcstilentia, ae, pernicies, ei. |1 La cosa mala
ó de mala qualitat en sa línea, que pót causar ó
causa dany grave. Peaie. Pestis, is, pernicies, ei.
II met. La corrupció de costums. Peste. Jlorum
corruinptio, pestis, is. |1 Execració ó paraula de
enuig, peste. Probrum, i, convicium, ii.
PESTA que't toch. Intcrjecció de admiració ó es-
tranyesa. Cdspita! Huil
cóM PESTA. exp. de extranyesa. Còmo diantre.
Quid ila.
DIR PESTAS. fr. Prorómprr een expressions de ira.
Echar pestes. Convicia congerere.
PESTANYA, f. Lo pel que serveix de adorno y
defensa als ulls, y que guarneix la pell exterior
que Ms cubreix y s' obre y tanca, ó sia la palpebra
ó paupera. Pestana. Cilium, i. 1| f. pi. bot. Nom
que's dóna als pels paralelos que ixen de la vora
de las fullas ó de altres órganos plans. Pestaiias.
Palpebrae, arum.
CREMARSE LAS PESTANTAS. fr. mct. fam. Estudiar
mòlt. Quemarse las cejas. Multum studere.
LLEVAR LAS PESTANTAS. fr. Tallarlas ó arran-
Í32 PES DICCIONARI
carlas. Despestanar. Palpebras avelere.
PESTANYEJAR. V. n. Móurer las pestanyas.
Pestanear. Cilica agitaie; niclo, as.
PE8TAR. V. a. ant. pastar.
PESTAYA. f. ant. pestanya.
PESTELSECH. interj. admirativa. Fuego, so-
j)la, chispas. Papae, eu.
PESTELL. m. Pessa de ferro ab sa molla pera
tancar las portas de part de dins. Pestillo. Pessu-
lus, i. II ter.Baldonet de fusta. rarauí//a.Obex, icis.
PE8TENERIA. f. ant. pastisseria.
PESTETA. f. ter. bitxo.
PESTÍFERO, A. adj. Lo que pót causar gran
•■dany ó pesta. Pestifero, pestilencial, peslüenie. Pes-
ifer, perniciosus.
PESTILÈNCIA, f. PESTA.
PESTILENCIAL Y PESTILENT, adj. PESTÍ-
FERO.
PESTILENCIALMENT. adv. m. De un modo-
perniciós. Pesliferamenle, peslilencialmcnie. Pesti-
ferè.
PESTILENTtSSIM, A. adj. sub. Peslilentisi-
mo. Pestilenlissimus.
PET. m. Soroll gran que fa alguna cosa al róm-
prerse ú obrirse. íistallido, esiallo. Crepilns, us,
fragor, is, 1| Lo ruído que fan las armas de foch y
semblants al dispararse. Estampido. Fragor, is. 1|
Lo soroll que fà la fusta, xurriacas, fona, fuhel, elc.
Chasquido. Stridor, is. 1| Lo soroll que fa '1 cohet,
piula, etc, al encéndrerse. Traque. Strepilus, us.
U Lo que resulta dels fochs artificials. Truenn, íra-
quido. Strepitus, us. || Lo que fan las junluras dels
ossos per algun moviment extraordinari ó violent.
Caslanetazo. Ossiuin crepilus. | esclafit. || L' es-
clafit que fà la castanya ó aglà quant se revenia en
lo foch. Caslaíielazo. Crepilus, us. || Ventositat des-
pedida ab ruído. Pedo, cuesco. Alvi crepilus.
PET DE DONA RICA. Herba. DDLCAMARA.
PKT DE LLOP. Bolet com à tabaco de pols. Bejin,
pedo de lobo. Pecica, pecita, ae.
PKT VICIAT, exp. fam. Noy mimat, à qui se'l com-
plau en tot. Gachon. Delitiis nutrilus.
DESPRÈS QUE HA FÉT LO PET, ESTRENY LO CÜL. ref.
que nota al que ab adulació ó llisonja vól curar lo
grave dany que àntes havia fet contra 'I mateix sub-
jecte. Quebrósteme la cabeza, y ahora me untas el
casco. Altera caduceura, alleramhaslam.
DE UN PET rk. CENT esquerdas. cxp. Repreu als
que ponderan los defectes dels altres. Hacer de una
pulga un elefante ó un camello. Arcem ex cloacafa-
cere.
FÉR UN PET COM ON aglí. fr, Rebeutarse. Dar un
estallido. Stridere.
NO HI faríscap PET. loc. faui. ab que 's prevé à
algú que no lograrà lo que intenta ó pretén. No te
verds en ese espejo. Frustrà laboras.
QUANT LO PET ES FORA, NO ES HORA DE ESTRÈNYER
LO CUL. fr. QUANT FOU MORT LO COMBREGAREN.
PETADOR. m. Paper doblegat, de modo que
PES
sacudintlo ab forsa se solta la part que estava do-
blegada, y fà un esclafit. Tronera. Plicata papirus
lonilruum decussa fortiter edens. || Canódesaúch,
roldó etc. que posant dins uns taps de paper, y
aprelanllosab un baslonet, surten causant en 1' ay-
re algun ruído. Taco, tirabola, Lusoria fislula pue-
rilis ad glohulos explodendos.
PETALISME. m. Espí^cie de desterro de cinch
anys, usat entre 'Is siracussans, y dit així de las
fullasdel pétalo en ques' escrivian los noms dels
que havian de sér desterrats. Peialismo. Pelalis-
raus, i.
PÉTALO. m. La fulla de la flor. Pétalo. Peta-
lum, i.
PETAMENT. m. La acció de cruixir las denls
de dalt conlra las de baix per causa de fret, etc.
Rechinamiento, dentera. Dentium stridor.
PETANER. m. Qui's peta ab freqüència. Pe-
dorrero, pidorro. Frequenler pcdens.
PETAR. v. n. Fér ruído algunas cosas tocantse
parlintse ú obrintse. Estallar. Cum crepitu hisce-
re. II Fér esclafir los fuhets, fonas, elc. Restallar.
Slrideo, es. || Reventarse alguna cosa ab eslruen-
do. Restallar. Crepito, as. | Cruixir la fusta per mo-
tiu de sequedat ó mudansa de temps. Chasqueor.
Strideo, es. || Róniprerse. Romperse. Scindi. i| lam.
MORIR. II mel. Expel-lir, Iràurer à algú de algun
Uoch. Echar. Amando, as, rejicio, is. || Rómprerse
10 que estava oprimil ó tivant, com una corda de
guitarra, elc. Saltar. Dirrumpi. || v. r. Fér vento-
sitats. Keníospar, pcersc. Crepito, as, pedo, is. |1 fam.
ACOMODAR, CONVE.NIR, AGRADAR.
FÉR PETAR. fr. Tirar, llansar. Arrojar, tirar. Ja-
cio, is. II Trencar, com lo vent una branca de un
arbre. Roinper, quebrar. Frago, is, || fér cruixir.
11 FÉR PETAR A TERRA.
FÉR PETAR LA CLACA. fr. loc. fam. Enrahonaf
mòlt y sens inlermissió. Garlar, Irapear. Garrire.
FERSE PETAR. fr. Menjar ó béurer. Zamparse,
echar al coleto. Edo, is.
MÉS VAL PETAR QUE REVENTAR. rcf. ab quc's dis-
culpa sollar alguna flaiuléncia, que del contrari
podia causar un estrèpit à la salut. Mas vale dar
buen irueno, que dinero àmaese Pedró. Dulcius tot
medicum crepitu donaré sonoro, quam medici cu-
pidas aere sonante manus.
PETARRER. m. petaner.
PETARRERA. f. La freqüència ó mullilut de
pets ó ventositals. Pedorrera. Peditusassiduus.
PETART. m. mil. Morleret queafiansat de una
planxa de bronze se subjecta desprès de carregat
à la porta de una plassa, y se li pega foch pera fér
la saltar ab la explosió. Petardo. Pylocíastrum, i.
bítrer ablo PETART. fr. Bàtrer alguna porta ab
petarls. Petardear. Pylocrastris qualere.
PETÀS. m. Sombrero de alas amplas que usa-
van losgreohs y romans encara que sols de viatge.
Calígula '1 permití en los espectacles públichs pera
resguart del sol. Petaso. Petasum, i.
PET CATALÀ
PETAUBO. m. Espècie de roda posada sobre
un eix en qne 's columpiavan dos homes en l'ayre.
Petauro. Petaurus. | Màquina de que se servian los
pelaurislaspera elevarse en r ayre. Pelauro. Pe-
taurus.
PETAYRE. m. petaner.
PETEJADOR. m. PETAYRE.
PETEJAR. V. n. y.
PETEJARSE. V. r. PETAR.
PETELLEJAR. V. n. petar, esclafir, fé»
Rüiuo
PETARRELL. (fér lo) fr. Fér los noys demos-
tracions de posarse à plorar, llacer puclicrilos. Fle-
lura cieri.
PETGE. ni. Peu, basa sobre que's manté alguna
cosa, com la de la taula, cadira, etc. Pié. Fulcrum,
i. II met. Apoyo, fonament de alguna cosa. Eslriho.
Fultura, ai, suslentaculum, i. 1| pi. mel. Lascamas.
Piernas. Crura, um.
NO DEIXAR DE PETGE, NO DEIXAR MAT DE PETGE. fr.
No aparlarse de algú, seguirlo per tot. No dejar à
un>>. Alicui semper adesse.
PETIAT, DA. adj. ant. banch petiat. Màquina
militar sola de la que's portava 1' ariele. Cuberta
del ariele. Banco pinjado. Arietis tegmen.
PETICIÓ, f. Demanda, i' acte y efecte de de-
manar. Peticion. Pelitio, nis, petilus, us. || Súplica,
prech. lelicion. Oralum, posiulatum, i. || for. L'
escrit ab que's demana jurídicament davant lo jut-
ge.' Pelicion. Petitio, nis. || pretensió. | pi. Las set
demandas que's fan à Deu en lo pare nostre. Peiicio-
nes. Petitiones, um.
PETIMETRE. m. Qui viu y vesteix delicada-
ment, fent vanitat de or, riquesa y noblesa. Peli-
melre. Tiossulus, i, Irossula, ae.
PETINIL Ó PENTINIL. m. ant. La part infe-
rior del ventre. Empeine. Imus venter.
PETIT, A. adj. Xich, menut de cos ó curt de ex-
tensió. Pequeno. Parvus.- 1| Noy de poca edat. Pe-
quem. Parvulus, pusillus. || met. Curt, fallat, que
no sia corpóreo, com un petit talent. Pequerw. Mo-
dicus, parvus. || met. Baix, abatut, humil, com
contraposat al poderós. Pequeno. Abjectus, demis-
sus. II met. De poca consideració. Tènue, flaco. Te-
nnis, futilis. II ültim en alguna classe, menut. ||
Parlant de la veu, vista, etc. flach, dèbil. 1| adv.
Unpoco. Parum. || pi. Los aucells de niu. Pollue-
los, pequenuelos. Pulluli, orum.
EN PETIT. m. adv. En pequeno. Exiguè.
PETITAMENT. adv. m. Xicament, de un mo-
do curt y limitat. Bcqueuamenle. Exiguè.
PETITCÀNON. m. Grau de lletra menor que'l
de cànon, y major que la de missal. Pelicanon, pe-
tit-canon. Characlerura typographicorum genus.
PETITESA, f. La poca ó curta extensió de cos
Pequenez. Parvitas, exiguitas, alis. || met. La cur-
tedad de alguna cosa encara que no sia corpórea.
Pequenez. Exiguitas, parvitas, atis, || La poca edat.
P^uínez, parvulez. Puerorum aelas, |1 Curledat,
TOMO II
PET 333
poquedat de esperit. Coriedad. Ingenu tenuitas.
PETITET, A. adj. d. Pequeüilo, pequenuelu.
Parvulus.
PETITÍ88IM, A. ad. adj. sup. Pequenisirno.
Minimus.
PETITÓ, NA. adj. d. petitet.
PETITONET, A. adj. Tamanito. Parvulus,
tanlillus, exiguus.
PETITORI, A. adj. Lo que pertany à la pe-
tició ó la conté. Peliíorio. Ad petitionem altinens.
PETITOT, A. adj. Apodo del home ó dona de
cos petit. RABASSCT.
PETJADA, f. Rastre, senyal que deixa lo peu.
Pisada, huella. Peda, ai, vestigium, ii. [j pitjada.
PETJADA DE PAGÈS NO FA MAL À RES. lef. DeUOta
que qui entén las cosasque maneja, evita fàcilment
mòlts errors que comet lo que las fa sens coneixe-
ment. Los pies del horlelano no echan à perder la
hueria. Domini vestigia agro non nocent.
BESAR Ó SEGUIR LAS PETJADAS. fr. BESAR LAS PIT-
JADAS.
PETO. m. Armadura del pit. Pelo. Thorax,
acis.
PETÓ. m. PATó.
PETOTA Y PETOTADA. f. PATOTA, trampa.
PETOYA. f. XANGUET.
PETRARQUI8TA. m. Lo que pertany al Pe-
trarca ó à sa escola. Pelrarquisla. Petrarchae, dis-
cipulus.
PETRIFICACIÓ. f. Transformació en pedra.
Pelri[i(acion. In lapidem conversió.
PETRIFICANT, adj. Lo que té virtut pera pe-
trificar. Pelrilko. Lapidiscendi, in lapidem conver-
lendi virtute poUens.
PETRIFICAR. V. a. Convertir en pedra, en-
durir com pedra. Petrificar. In lapidem mutaii.
PETRIFICARSE. v. r. Convertir en pedra.
Pelrificarse. Lapidesco, is.
PETRIFICAT, DA. D. p. Petrificado. In lapi-
dem mulalus.
PETROLI, m. Oli mineral y subtil de vàrios co-
lors, y de un olor betuminós mòlt pujat. Pelróleo.
Pe'ioleum, ei.
PETRONILLA. n. p. de dona. Pelronila. Pe-
tronilla, iv.
PETRUS IN CUNCTI8. loc. Qui's fica ahont no
lidemanan. Enlremelido ; Peirus in cunclis. Arde-
lio, nis.
PETULÀNCIA, f. Insolència, descaro, atrevi-
ment. Petulància. Pelulantia, immodestia, ae.
PETULANT, adj. Atrevit, insolent, descarat.
Pelulanle. Lascivus, pelulans.
PETXAR. V. a. Pagar tribut ó petxo. Pechar.
Yectigal, tributum solvere.
PETXAT, DA. p. p. Pechado. Solutum vecli-
gal.
PETXELL. m. pitxell.
PETXERA. f. Lo tros de drap ó tela que's posa
al pit pera cubrirlo. Pechera. Pecloris tegumen-
42
334
PEU
DICCIONARI
luní. II Guarnició de tela fina en la obertura del pit
de las oamisas. S' usa en pi. Chorrera, pechera,
guirindola. Anterior subucuhe ornalus. || Coixí que
porlan ai pit las mulas de carro. Pechera. Pecíoris
junienlorum tegumenium; coriaceum peclorale.
PETXINA, f. Closca de peix. Marisco, pechina.
Concha marina. I La que solen portar los peregrins
en laesclavina y soinbrero. Concha, pechina. Con-
cha peregrinoruin. || Peix serabiant à la peca, y en
lo cap del qual se troban algunas pedretas. Chan-
íia. Hirlula, ae.
PETXO. m. Tribut, tatxa, càrrech, contribució.
Pecha, pecho. Tribulum. i, vectigal, is.
PEU. m. Part integral del animal, que està col-
locada en la extremitat inferior del cos, y li ser-
veix de basa pera mantenirse y móurerse. Pié.
Pes, edis. || La part de algunas cosas oposada à la
principal, com: pels del llit. Pi^. Ima pars. i| La
part principal sobre que 'sl'órma alguna cosa, com:
PEU de llibreria, de exèrcit, pié. Parstundamenta-
lis. II Lo ültim dels escrits, com: lo ped de la car-
ta. Pié. íraa codicis cera, ünis, i. || Es.at, us, estil,
com: las cosas eslàn en aquest peu. Pié. Modus,
methodus, i. || La basa que sosté alguna cosa. Pié.
Pes, edis. || La part inferior de alguna cosa sobre
que està la demés. Pié. Basis, is, radix, icis. || Lo
tronch dels arbres y planias. Pié. Truncus, i. || En
la poesia llatina qualsevol de las parts de que 's
compon y ab que 's medeix lo vers. í'ié. Pes, edis.
D RENOU, PLANSó. |1 En la poesia castellana es lo
vers; yaixí 's diu que's dóna un peu pera glosar.
Pié. Pes, dis. II Entre tiníorers, es lo color diferent
que 's dóna primer, pera que '1 segon sia més per-
manent y perfet. Pié. Color prim us indibus telis
altero postea tingendis. || cama del compàs. || Mesu-
ra ó mida que compren la sexta part de una cana.
Pié. Pes, edis. j] Ocasió que 's pren ó que's dóna
pera dir ó fér alguna cosa. Pié. Ansa, x. || En las
béslias. POTA. II Lo vaixell, pinya ó allra cosa en
que eslriban las flors en las floreras. Macela. Vas
ad florum fasciculoscollocandos. 1| falda. 4. || met.
Entre comediants la última paraula que diu 1' un
pera de;xar parlar al altre. Pié. Ultima, prseceden-
tis versüs vox. || met. Tot lo que serveix de princi-
pi y com escala pera conseguir ó pujar à altra co-
sa. Pié. Ansa, a;. || Lo munt rodó de rahiras que's
prempsa de una vegada. Pié. Yinaceus pes. I Los
cofins ab las olivas que 's posan cada vegada pera
prempsar. Nogué, pié, pisa, viga. Fiscinarum
strues. II SOCA. 1. || L' últim en orde dels jugadors,
à diferència del primer que's diu ma. Zaga, pié.
Postremus. || m. nàut. Cada una de laspessas que
s' enden'.an ó enmetxan ab los arbres majors dels
buchs grans pera formar són compeient gruix y
llarch. Contramecha, j)ié. Pes, dis. 1| peanya. [] pet-
ge. II Lo pilot decoíins plens de olivasque's posan
davall de la viga pera tràurer l'oli. Encapachadu-
ra. Fiscinarum oleis plenarum cumulus. || En las
mitjas y botas es la part que tapa del turmell en
PEU
valia. Pic,peal. Pars pedes tegens. || pi. Las potas
del cap del bestiar, desprès de talladas ó separa-
das de ell. Manos. Pedes, um.
PEU A TERRA. m. adv. S'usa pera manar à algú
que baixe de caball ó desembarque. Pié à tierra.
Terram cape.
PEU ATRÀs ó ENDETRÀs. m. adv. La pèrdua, de-
tenció de alguna cosa. Piéalràs. Retrorsüm.
PEU COIXET. À PEU COIX.
PEU DE ALTAR. Los emolumonts que 's donan als
ministres de la iglèsia per las funcions que exer-
ceixen. Pié de altar. Allaris emolumenta. || met.
Aquells profits que algú va disfrutant de altre, à
mès de la renda fixa pera mantenirse. Pié de altar.
Proventus, us.
PEU DE AMicn. nàut. La corda que soslé la ser-
viola. Pié de amigo, estribo. Fulcrura, i.
PEU DE ANECH ó DE OCA. Planta de cosa de un peu
ó peu y mitj de alta, ramosa ; las fullas de la figura
del peu de ànech ; las flors en ramellet : la llavor
rodona, xala, petita y negra. Pié de dnade ó de gan-
so. Chenopus, odis.
PEU DE ARBRE. SOCA. || nàut. La part inferior dèl
arbre inmediat à las cubertas. Pié de úrbol ó de
palo. Mali inferior pars.
PEU DE BOU. BARBA DE AARON.
PEU DE CABALL. POTA DE CABALL.
PEU DE CABRA. Instrumeut. peu de porch. || peu
DUET. II Se diu de cert empelt de figura obliqua.
Pié de cabra. Obliqua? figuríE insitum. || nàut. Pa-
lanque'.a de ferro que reraaia en orellas de mar-
tell. Pié de cabra. Vectis ferreus.
PEU de colom. Planta, borratxa.
PEU DE CORB. Herba medicinal mòlt semblant al
plantatge mènos en las fullas que són llargas, es-
tretas, dentadas, y que s' exlenen circularment so-
bre la terra à manera de estrella. Eslrellamat , yer-
ba estrella. Coronopifolia planlago.
PEU DE GALL. Llaus CU lo joch de damas, que's fa
quant Tun té tres damas y la carrera del mitj, y
r altre una; y '1 que 'n té tres se posa de modo
que sens que 'I contrari ho puga remediar pert la
dama abans de las dotze jugadas. Pié de gallo.
Scruporum seu trunculorum dispositio pedis galli
similitudinem referens. || Treta, astúcia. Pala de
gallo. Artus, us. || En loscotxos la armadura de dos
ferros iguals sobre 'I tauló que cau damunt del eix,
dels que penjan las corretjas ó sopandas. Pié de
gallo. Furcatum in rhedis fulcrum. || nàut. La fi-
gura que forman certas escletxas que s' encreuhan
en lo cor de alguns arbres. Pié de gallo. Galli pes.
À PEU de gall. m. adv. ab que 'Is fusters desig-
nan lo particular de clava rl' emposlissat exterior,
clavant tres claus en forma de triàngul en lo.siti
que correspon à cada quaderna. A pié de gallo.
Pedis galli formam referens .
PEU DE GAT. Planta vivas que's cria en Aragó, Ca-
talunya y altres parts de Espanya. La arrel es ras-
trera, y de la cua ixen vàrios brots entesos, plens
I
PEU
de fullas, y per lo comú ab arreletas que s' agar-
ran à la terra ; enlre aquestos ix una cama senzilla
y cuberla de borra blanca, com los brots y I' re-
vés de las fullas; aqueslas són senladas, espargidas
y enteríssimas; las radicals en forma de espàtula
y las de la cama linears ò llanseoladas; són blan-
cas, de color de rosa ó purpúreas. Tota la planta
es corroborant, emolient, duicificant y pectoral.
Pté de galó. Singenesia poligàmia supèrflua.
PEU DEL AST. MOSSÀ 2.
PEü DEL coDASTE. L' cxtrem inferior de aquesta
pessa, que descansa en la quilla, y en I' encontre
del qual va formada la espiga, que encaixa la ma-
teixa. Pié de codaste. In extremo carinaï pars in-
ferior.
PEÜ DE LLEBRA. Espécie de trébol que 's fa en los
paratges arenosos; lé 'I tronch dret, de un peu de
alt, prim, mòlt lamós, y ple de pel blanch, lo ma-
teix que las fullas que són petilas y punxagudas,
las flors són encarnadas, petitas, peludas y suaus,
y forman una espiga ovalada blanquinosa. S' em-
plea pera restrényer lo ventre, soldar las feridas y
altras malaltias anàlogas, Pié de íteòre. Arvense
trifolium. II Espécie de trébol que 's fà en los horts,
Pic de libre, lagopos. Lagopus, odis.
PEU DE LLEÓ. Uerba de fullas semblants à la mal-
va, encara que mès fortas, y per las voras com las
del cascall, y estenentlas sembla cada una una es-
trella. Pié de leon, estela, eslelaria, estrellada, al-
quimila. Leontopon, ae, bubonium, ii;
PEU DE LLIT. Los pelges que sostenen lo llit. Pi-
lar, pié, columna de cama. Clinopus, odis.
PEU DE LLOP. POTA DE LLOP.
PEU DE LLUMANERA. Espécic de plat que tenen las
llumaneras en sa basa. l•lalo. Lychni aerei rolundus
pes.
PEU DE PARET. ESPARÓ.
PEU DE PINYA. Lo còrb y contrafet; y també la
persona que 'I té. Pié Iruncado. Pes in obtusum
coaclus. II fam. Sardà. Monlaiiés, sardesco. Sarden-
sis.
PEU DE PORCH. Instrument de ferro que per un ex-
trem remata en punla y per l' altre fà dos orellas
com las dels martell. Pié de cabra. Yectis ferreus.
PEU DE RATA. CINCDENRAMA.
PEU DE RODA. uàut. La pessa corva en que remata
la quilla per la part de proa, y dels quals brassos
r un enmelxa ab la mateixa quilla, y 1' altre ab la
roda. Pié de roda. Rotae pes.
PEU DE SERP. PLANTATGE CORONAT.
PEU DE VADELLA. POTA DE VADELLA.
PEU DRET. Puntal pera sostenir alguna cosa. Pié
derecho, pnste, jamba, puntal. Tibicen, inis, fulci-
mentun), i. || verge. 1.
PEU FORÇAT. Lo de alguns animals que tenen se-
paradas las unglas, com los bous, etc. Pié hendido,
bisulco, patihendido. Bifidus, bisulcus pes.
PEU FORSAT. poét. Sediuquaul senyalan la con-
sonant que s' ha de seguir en una composició. Pié
CATALÀ. PEU 335
forzado; rimas forzadas. Extrema rythmica.
PEU GEOMÉTRiCH. Lo pcu romà antich que 14 ab
lo de Castella la proporció com 1000 à 923. Piégeo-
mélrico. Pes geometricus.
PEU NEGRE. Nom que 's dóna à una casta de gos-
sos. Melampo. Melampus, odis.
PEU TRioT. Herba que 's cria en los paratges hu-
mits, la fulla semblant à la de la menta. Cincoen-
rama. Chamexilon, chamaezelon, is.
PEU TRIST. CINCüENRAMA.
PEUS DE DAVANT. Los que teucn los animals qua-
drúpedes, itíanos. Pedes, um.
PEUS DEL AMO, FEMS A LA TERRA. ref. Significa
quant importa la presència del amo pera que vajan
bè y s' avansen sas cosas. El pié del dueno es-
liércolpara la heredad ó pafa la heredad es esliér-
col. Oculi el vestigia domini res agro saluberrimse.
PEUS EN l' ayre. m. adv. Denota que algú està
de cap en terra, y peus en I' ayre. Patas arriba.
Sublatis pedibus.
AB BON PEU. m. adv. Ab felicitat. En ó con buen
pié. Faustis avibus.
ALLARGAR LQ PEU. fr. Tiiar lo peu endavant es-
tirantlo ab la cama. Alargar, tender el pié. Pedem
protendere.
AL PEU DE. m. adv. Prop, cerca, quasi. Al pié d«.
Propè, ferè. || A las inmediacions. Al pié de. Jux-
tà. II mel. AL PEU DE LA COSTA.
AL PEU DE LA COSTA. m. adv. met. Al principi de
una empresa ó dificultat. Al pié de la cuesla. Initio
operis incepti.
AL PEU DE LA LLETRA, m. adv. Literalment, se-
gons la significació natural de las paraulas. A la
letra, literalmenle. Secundüm obvium verborum
sensum. || Enterament, sens variar, afegir, ni lle-
var res, com: copiar una carta al peu de la lle-
tra. A la letra; letra por letra; al pié de la letra.
Ad verbum, ipsis verbis. | met Puntualment, exac-
tament, sens amplificació ni restricció, com: ob-
servar, cumplir una cosa al peu de la lletra. A
la letra, al pié de la letra. Ad amussira, exacte.
ALS peus de V. fr. Expressió de cortesia. A los
pies de V. Tu is pedibus abjectus.
ANAR AB PEUS DE PLOM. fr. Procehir ab tino y re-
flexió. Ir, andar d paso de buey ó con pies de plo-
mo. Cautè procedere.
ANAR AB UN PEU. fr. Fér las cosas ab diligència y
depressa. Andar en unpiédebajo del brazo. Celeri-
ter agere.
ANAR i PEU. fr. Caminar algú sens cabalcadura
ni carruatge. Ir ó andar d pié, d talon. Peditem
i re.
ANAR BUSCANT TRES PEUS AL GAT, Y ELL NE TÉ QUA-
TRE, fr. met. Buscar ocasion de rinya. Ir buscando
cinco pies al galó, y él ticne cuatro, buscar tres ó
siete pies al gato, ó cinco al carnero. Fortunam pro-
vocaré; diverticula flexionesque qua?rere.
ANABSEN LO PEÜ. fr. Lliscar. Resbalar, deslizarse
ó tV.se el pié. Labi.
336
PEU
DICCIONARI
PEÜ
k PEÜ. m. adv. Explica '1 modo de caminar ab
sos propis peus. A fié, à peon, à peonza. Pedibus.
APEU AixuT. m. adv. Sens mullarse. A pié enjw
lo. Sicco pede vestigio. || met. Sens fatiga ni tra-
ball. A pié enjiUo. Absque ullo labore.
A PEU COIX. ra. adv. Joch que s' executa cami-
nant sols ab un peu. A la pala coja; à coj cojita,
d lacozcojita. Altero etato pede: ascoliasmus.
k PEU DE OBRA. m. adv. Promptament. Al pié de
la ohra. Slatim.
A PEU DESCALS. m. adv. Sens calsar. Con el pié
desnudo, d pié descalzo. Mero pede.
Ipeu febm. m. adv. A mès del sentit recte, que
equival à sens aparlarse del siti qne s' ocupava,
significa fermament, constantment, ab seguretat.
Apié (irme. Slabiliter.
A peu pla. m. adv. Sens escalas. A pié llano.
Plano gressu, vestigio. 1| met. Igualment. A pié
llano. NuUo negotio.
A PEUS JUNTS. m. adv. Denota '1 modo de saltar
sens adelantar mès 1' un peu que'l altre. A piéjun-
lillas. Junctis pedibus.
ARROSSEGAR LOS PEUS. fr. Deuota que algú es ja
mòlt vell. Arrastrar los pies. Pedibus senio tra-
here.
A sos PEUS. adv. ALS PEUS DE V.
ASSEGURAR LOS PEUS. fr. Trepitjar segur. Asenlar
ó senlar el pié, pisar seguro. Pede cerlo humum
signaré; pedem figere. || fr. met. anar ab peus de
PLOM.
ballar ab un PEÜ. fr. Estar mòlt content. No ca-
ber en el pellejo. Gaudio exullare,
BESAR LOS PEUS. exp. de paraula ó per escrit
que's fa en senyal de rendiment à las personas de
alta gerarquia, com: lo rey, '1 papa y per extensió
à altres personas de respecte. Besar los pies. In ob-
sequií signum faces summittere.
BON PEU Y BONA ORELLA SENYAL DE BONA BÈSTIA.
ref. queà mès del sentit literal alaba à las perso-
nas de ditas qualitats. Buen pié y buena oreja serial
de buena bèstia. Magna pecus, magnis patet auri-
bus et pede magno.
CAüRER DE PEUS COM LOS GATS. fr. mct. fam. Te-
nir felicitat en lo que altres tindrian desgràcia.
Caer de pies. In difficili negotio rem bene cedere.
de peu. En lo joch decartas se diu de la surtida,
y així 's diu: lo sis de oros, etc. de peu. Salida de
pié. Exitus, us. II Se diu del soldat que no usa ca-
vall. De d pié. Pedilatus, us. 1| m. adv. ab que's
denota que alguna obra s' ha fét enterament nova.
De raiz, desde los cimienlos. A fundamentis.
DONAR LO PEÜ Y PÉNDRER LA MA. fr. Reprèn als
que's propassan, prenenlse mòlta mès llibertat de
la que se'ls permet. Dar el pié y tomarse la mano.
Nimiam licentiam sibi assumere.
DONAR PEU. fr. Donar ocasió ó motiu pera dir ó
fér alguna cosa. Dar pié. Ansam, occasionem prse-
bere.
DONAR TANTS PEUS. fr. Senyalar lo terreno que ha
de ocupar nn edifici ó una fàbrica, Dar lantos pies
d una fàbrica. JEdiüc'ú aream designaré.
EN LO MATEIX PEU ME calso. loc. met. fam. Deno-
ta que algú 's troba en las maleixas circunslàncias
que altre. En el mismo caso me halto; dame la ma-
no. Eadem patior; in eodem luto adhsereo.
EN ó DE PEUS. m. adv. Dret, apoya^ sobreMs peus.
En pié, en pino, de pies. Pedibus. || Promptament.
En seguida. Prolinus.
ENTRAR EN UN BON PEU. fr. Comensar alguna cosa
ab felicitat. Entrar con el pié derecho ó con buenpié.
Feliciter aliquid aggredi.
ENTRE PEUS. m. adv. que denota que algú va
prop de altre fentli nosa. Entre pies. Inter pedes.
ESTAR AB LO PEÜ Ó AB UN PEÜ AL ESTREB. fr. Es-
tar pròxim à empéndrer algun viatge. Estar con el
pié en el estribo, tener el pié en el estribo. In pros-
cinclu esse.
ESTAR EN PEU. fr. met. Durar, permanéixer, exis-
tir. Estar en pié. Persislo, is.
ESTAR AB UN PEU EN l' ayre. fr. fam. No estar
fixo en cap lloch, ó eslar prompte à marchar. Estar
con un pié en el aire. Incerto et parum stabili gres-
su consislere.
estar ENTRE 'lS PEUS DELS CAVALLS, fr. Estar
mòlt abatut y despreciat. Estar d los pies de los
caballos. Abjiclum et dcspeclum esse.
ESTAR SEMPRE AB LO PEU ALT Ó EN l' AYRE. fr.
met. Estar sempre amanit y à punt pera cumplir.
Eslar en unpié como grulla. Alicui rei summo stu-
dio invigilare.
FÉR ANAR ENTRE PEUS, Ó PORTAR SOTA PEU. fr.
met. Tractar algúab despreci ó superioritat. Traer
ó tener debajo de los pies. Conculcare.
FÉR PEU FERM. fr. met. Mantenirse constant. Ha-
cerpié. Firmo gradu sistere.
FÉR TENIR PEU À ROTLLO, fr. met. Conteuir en los
límits deguts. Tener d raya; hacer estar d raya.
Cohibere; inlra metas continere.
FICAR LO PEU. fr. Introduhirse en alguna cosa.
Melerelpié. Se introducere.
FICAR ó TENIR UN PEU DINS. fr. Denota que algú
ha comensat à trobar jas ó sahó pera lograr sa pre-
tensió. Meler un pié ó tener un pié denlro. Pro-
gredi.
GiRARSE ó TÓRCERSE LO PEU. fr. Llastimarse los
nir . is per haverse tort en algun moviment violent,
Torcerse, recalcarse el pié. Pedem luxari.
LLANSARSE Ó TIRARSE ALS PEUS DE ALGÚ. fr. Dema-
narli ab sumissió alguna cosa. Echarseà los pies de
alguno. Ad alicujus pedes provolvi.
LLiscARSE 'l PEU. fr. Tropessar en lo discurs
sens saber com eixirne. Perderse, atascarse. Rei
expediendae rationem non invenire.
LOS PEUS DEL HORTELÍ NO PERJUDICAN AL HORT. ref.
Denota que'l que entén las cosas que maneja, evita
fàcilment los errors, que comet qui no las enlen.
El que ó quien las sabé lastane;los pies delhortelano
no echan dperderla hueria. Tractent fabrilia fabri.
PEU
CATALÀ.
PEU
337
ca I
i
MALMÉTRERSE DELS PEUS ó 'ls peüs. fr. Mallrac-
tàrsels per massa caminar. Despearse. Pedibus ni-
mio itinere laboraré.
nàixer i)e peus. fr. met. Significa la felicitat que
algú Ió en lo que fa ó pretén. Nacer de pies. Secua-
dis, faust is avi bus nasci.
NO MóüRER PEÜ NI CAMA. fr. Dcuota que algú no
tt' moviment. No se menea. Non se movet.
NO DEIXARSE POSAR LO PEÜ AL COLL. fr. mot. y
fam. No deixarse dominar, ni voler estar subjecte
a altre. No dejarse ensillar. Dominalum alterius
respicere.
NO MÓÜRER üN PEÜ. fr. met. No fér diligència al-
guna en algun negoci. No dar pié ni palada. Rem
omninòomitlere.
NO PODERSE TENIR EN PEÜS. fr. Expressa la debi-
litat de algú per malaltia ó cansament. No poderse
tener en pié. Pedibus dilBculter stare.
NO POSAR LOS PEUS EN ALGUNA PART. fr. No anarlii
absolutament. No atravesar los umbrales. Pedes in
alicujus limina haud inferre.
NO SABER AHONT POSAR LO PEÜ. fr. No véurcrahont
se posa 'I peu. No saber dondeponer los pies. Yes-
tigia ubi imprimerenon videre. || Estar mòlt estret
en alguna part pel demasiat concurs. No caber
de pies. Prsehominum copia urgeri.
PÉNDHER PEU. fr. RadicarsB, fortificarse alguna
cosa. Tomar pié. Radico, as; vires sumere. | Vàl-
drerse de alguna cosa; péndrer ocasió y pretext de
ella. Tomar pié. Occasionem, causam arripere.
PICAR DE PEUS, ó BATRER DE PEUS. fr. Douar pata-
das en terra per enfado ó pesar. Palalear. Terram
pedibus qualere.
PODERHI PUJAR DE PEUS. fr. Séus reparar en in-
convenients. A ojos cerrados. Clausis oculis.
POSAR A sos PEÜS. fr. Teuirse algú per superior
a tothora. Poner à sus pies. Prse se neminem pu-
tare.
POSAR ENTRE PEÜS. fr. FÉR ANAR ENTRE PEÜS.
POSAR LO PEÜ AL COLL ó DESOBRE. fr. Humiliar,
subjectar à algú. Poner el pié sobre el pescuezo. Sub-
jicio, is.
POSAR LO PEÜ PLA, fr. met. Obrar ab prudència.
Asentar el pié. Maturè oper iri.
POSAR LO PEU PLAÓ FERM. fr. Posarlo bè quant se
camina. Asenlar el pié. Pedem figere. |] met. anar
ET. 1.
POSAR PEÜ A TERRA. fr. Baixar de caball. Echar
ié à tierra. Ex equo curruve desilire.
posARSE DE PEÜS. fp. Alsarsc. Ponerse en pié. Eri-
gere se in pedes.
QUANT À PEU, QUANT CAMINANT, loc. fam. ab que
algú denota haver fét à peu lot lo viatge de que's
parla. Un rato d pié, olro andando. Pedibus.
QUEDAR EN PEU LA DIFICULTAT, fr. Dcnota que sub-
sisteix ó que no s' ha vensut. Quedar ó quedarse en
-pié la dificuUad. Diílicultalem permanere, subsis-
tere.
QUI ESTA EN PEÜ DRET MiRE NOCAYGA. fr. Ensenya
'1 cuydado que's déu tenir en la prosperitat per lo
inconstant que es. El que eslà enpiémire no caiga.
Qui stat, videat ne cadat.
QUI vA A PEU. Pedestre. Pedéstris.
SABER DE QUIN PEU 's DÓL Ó COIXEJA, fr. Couéixer
los vicis de algú, ó tenir notícia de lo que intenta.
Saber de que pié cojea. Quo vitio claudicet aliquis
scire.
SENSE MÓÜRER UN PEÜ. loc. Sense traball ó fati-
ga. Àpié quedo. Nul la opera aut labore.
SENS TOCAR DE PEUS A TERRA. fr. Pcudera la lleu-
geresa ó velocitat ab que's corre. No poner los pies
en elsuelo ; ir envolandas. Aura velocior, pernici-
ter currere.
SET PEÜS DE TERRA. exp. La scpultura. Sielepiés
de tierra. Sepulcrum, i.
TENIR LO PEÜ AL COLL. loc. fam. Subjectar àalgú
ó estar pera vèncer alguna dificultat. Tener el pié
encimaó sobre el pescuezo. Subjicio, is.
TENIR LO PEU AL ESTREB. fr. met. Estar disposat
pera alguna cosa. Estar con el pié en el eslribo ; estar
con las espuelasó tener las espuel•is calzadas. Para-
tum esse.
TENIR LOS PEUS COM ÜN GLAS, COM «N PA DE NEU;
SEMBLAR LOS PEÜS UN PA DE NEU. fr. TCUirloS mÒlt
' frets. Tener los pies como un caràmbano. Rigere pe-
dibus prae nimio frigore.
TENiE UN PEÜ À LA FOSSA. fr. Estif próxiíu à la
mort. Tener un pié ó estar con un pié en la sepultura
ò en la huesa. Non longè abesse a sepulcro.
TENIR EN PEUS. fr. aut. MANTENIR, SOSTENIR.
TROBAR PEÜ. fr. Denota que algú que entra en al-
gun riu ó Uoch, troba fondo per assentar los peus,
sèns necessitat de nadar. Hacer pié. Intra flumen
ingredientum stare. |i met. Se diu del qui va ab
seguretat, ó s' afirma en alguna espècie ó intent.
Hacer pié. Firmo gradu sisteie.
TORNAR LO PEU ARRERA Ó ATRAS. fr. NO COUtinUar
lo camí ó en lo propòsit qae's seguia. Volver pié
atrús. Pedem referre.
tríürer los peus. fr, Retirarse poch à poch sen-
se girarse c^e espatlla. Sacar pies. Sensim sese re-
cipere.
TRAURERSE \ PEÜ DE LLOCH. GIRARSE 'l PEU.
ÜN PEÜ DETRAs DE ALTRE. m. adv. Scrvelx pera
despedir algú dientli festivament lo modo de ca-
minar. Unpié trasolro. Alterno pede, pedatim.
PEUADA. f. Senyal que deixa 'I peu. Pisada,
huella. Peda, se.
PEUCEDÀ MEDICINAL, m. Herba perpètua
de arrel medicinal, llarga, gruixuda, peluda, ne-
gra de fora, de dins blanquinosa, y sucosa; tè las
fullas majors que las del fonoll; lo tronch vuyt, ra-
llat y ramós; las flors grogas en forma de girasol,
y de gust picant y amarch. Servalo, ervalo, yerba
de Túnez. Peucedanum, i.
PEÚCH. m. Tela ò altre Hens de la mida del
peu ab que's cubre y calsa davall la mitja. Escar-
pin. Udo, in is.
i-.
338 PIA
PEUET. m. d. Piecicillo, ilo, piecezuelo, pece-
zuelo. Peiiiculus, pedulus, i.
PEUGRÓS, SA. in. y f. Qui té 'Is peus en des-
masia grossos. Palon Pedibus deformis.
PEÚLLA. f. La pola ó la ungla del porch y de-
més animals de la pota partida. Pesuno, una, pe-
zuna, zapatilla, carnicol. Talus, astragalus, i.
PEUTERRÓS, A. m. y f. S' aplica al borae rús-
lich. Pisaierrones, deslripaterrones, pinchauvas. Rus-
ticus, agrestis.
PEYA. f. PESSA.
PEYRA. f. ant. PEDRA.
PI.
PI. m. Arbre raòll comú en los terrenos escabro-
sos y montanyosos de quasi toia la Europa; té'ls
tronchs ó ramas mès ó mcnos carregats de rehina;
las fullas sumament estretas, duras, punxagudas y
que duran tot l' ivern ; lo fruyt se coneix ab lo nom
de pinya ; la fusta es de us general en la cons-
trucció de naus, edificis y altras obras. Pino. Pi-
nus, i, vel, us.
PI ABET. ABET.
PI BO. PI MÉLIS.
PI BORT. Varietat del pi negre, que's diferencia
en sér mès petit, en tenir la soca torta, las fullas
curtasy 'as pinyas petilas. Pino silvestre, pinastro,
pincarrasco, pincarrasca, rodem. Pinaster, tri.
PI DE LA TREMENTiNA. Casta de pi que fa las fullas
à manadets y cauhen fàcilment; las pinyas petitas,
ovaladas y de fora semblan escatas, quasi raora-
das, y de sa soca especialment se trau la tremen-
tina que diuhen de Venècia. La fusta es excel-lent
pera edificis exposats à la intempèrie. Larce, pino
àlece. Larix, icis.
PI MÉLIS. Espècie de pi bastarl que sols se dife-
rencia en que produheix las fullas mès curtas y
punxagudas, y las pinyas mès llargas, las quals
naixen en la extremitat dels rams. Picea, pino bal-
sain, pino àlhar. Picea, se.
PI NEGRE. Espècie de pi del qual se trau princi-
palment la trementina. Pino negral, aznacho. Sil-
vestris pinus; pinaster, tri. [j ant. pi mélis.
PI vÈRT. Lo que tè las pinyas grossas y duras, de
las quals se tràuhen los pinyons. Pino doncel. Pi-
nus horteiisis.
PIA. f. DEVOTA. II Bona opinió y concepte, com:
no tenir la pia à alguna persona. Buena opinion.
Grata opinió. I adj. f. Sobrenom de Barcelona. Pia.
Pia.
PIADORA. f. BRESCAT.
PIADÓS, A. adj. Benigne, misericordiós. Pia-
doso. Pius, misericors. | Lo que mou à pietat y
compassió. Piadosa. Pius. |j devot. 1. 2. [j rahona-
ble, moderat.
PIADOSAMENT. adv. m. De un modo piadós.
Piadosamenle. Piè. || Piament, religiosament. Reli-
giosamenle, piamente. Piè, religiosè. [| fam. Fér à
DICCIONARI PIC
algú favor de créurerlo quant pót duptarse de lo
que diu. Piadosomente. Piè.
PIADOSÍSSIIVI,A. adj. sup. Piadosisimo. Piis-
simus.
PIÀLIAS. f. pi. Festas ó combats que inslituhí
Antonino Pio en memòria de Adriano. Pialias. Pia-
lia, eusebia, orum.
PIAMÀTER. f. Membrana mòlt subtil que cu-
bre inmediatament lo cervell. Pia maler, pia ma-
drc. Pia maler.
PIAMENT. adv. m. Segons la pietat ycreència
cristiana, sense la obligació de la fé. Piamenle. Piè.
II PIADOSAMENT.
PIAMARE. f. ant. pia mater.
PïAMONTÉS, A. adj. Lo natural de y lo per-
tanyent al Piamont , país de Itàlia. Piamontano.
piamonlés, Pedemontanus.
PIANESCH, CA. adj. ant. pla, senzill, na-
tural, INTEL-LIGIBLE.
PIANISTA, m. Tocador de piano. Pianista. In
instrumcnlum quondam musicum instructus.
PIANO. ra. F0RTEPIAN0.
PIANO, PIANO. Veu purament italiana admesa en
lo català y castellà, pera denotar lo modo de anar
poch à poch. Pian piano, ó piano piano, àpaso len-
to. Pedetentim, lento gradu. || mús. Indica '1 modo
de tocar suaument, poch à poch. Piano, piano. Pe-
detetentim.
PIANO DE CÜA, DE TAULA Y RECTE Ó VERTICAL. Dife-
rèncias del piano segons la disposició exterior y la
de las cor 'as. Piano de cola, de mesa ó Cuadrado, y
recto ó vertical. Varietas quondam rausici instru-
menti.
PIBET. m. ABET.
PIGA. f. Pessa regularment de pedra, còncava
y fonda pera rébrer aygua ó altre líquit. Pila. La-
brum, i, pila, se. 1| La que serveix pera posar aygua
beneyta en las iglésias. Pila. Amula, se. [| ant.
FONTS BAPTisMALs. || Espécie de llansa llarga de que
usava la infanteria. Pica. Lancea, basta, ae. || Vas
fondo, regularment de pedra, ahont càu la aygua
de las fonts. Taza, pilon, tazon. Ingens labrum,
cràter, is. || En los molins de paper pessa fonda
ahont mullan los draps esquinsats pera ferne '1 pa-
per. Pudridor, pudridero, pila. Labrum, ubi lin-
teum ad papyrum elaborandum maceratur. || trü-
LLOLA. II Vas fondo ahont se trepitjan los rahims.
Gamellon, pila. Uvis conculcandis vas. || En lo ba-
tan pessa de fusta socavada, en que col-locan los
panyos pera balanarlos y netejarlos del oli, etc.
Pila. Conca lignea. || ter. oví.
PICADA, f. Punxada, ferida leve que's fa ab
instrument de punta. Picadura. Punctura, se, punc-
tum, i. II La punxada que deixa la punta de la llan-
ceta ó algun animal, aucell ó insecte. Picadura.
Morsus, us. II La que fà algun insecte ó animal ve-
rinós. Mordedura. Morsus, us. || Lo cop que's dóna
ó '1 mal ó ferida que's fà picant. Picada. Punctum,
i, punctio, nis. || Lo cop fort que dóna V aucell ab
PIC
10 bech, picant. ]>icolada,]ncoluzo. Rostri, iclus. ||
La acció de picar. Picadura. Punctio, fodicalio, nis.
II Nafra ó senyal que deixa la picada. l'icazo. Yul-
nus, eris, picatrix, icis. || raet. Dilxo ó paraula sen-
ible y picant. Diclerio. Dicterium, ii. || Picament
de pinyons, amelllas, alls, etc, en un morter.
Salsa. Condimenlum, i.
PICADA DE NOUS. Salsa de nous y espécias. Nega-
da. Conditura nucea.
PICADA DE PDSSA. 'L seuyal bermell que deixa la
pussa quant ha picat. SarpuUido, picadura depul-
ga. Rubens macula é pulisis uiorsu.
PIGADEJAR. V. a. Escaramusear, escaramu-
zar. Yelilari.
PIGADER. m. ant. Escaramuza. Equitum veli-
talio.
FÉR PICADERS. loC. aut. PIGADEJAR.
PICADILLO. m. Guisado de carn Irinxada. Pi-
cadillo, gigole. Minutal, is. || Xasco, broma pera
evitar a algú a que fassa ó diga alguna cosa. Picon.
Cavillalio, nis. |1 Ressentiment causat per alguna
disputa. /^i^MC. Exacerbatio, nis.
ESTAR ó VENIR DE PICADILLO. fr. Se diu do algú
que mostra sòn sentiment esperant ocasió de po-
derlo declarar. Estar ó venir depicadillo. Yuitu
dolorem praeferre. [| Denota estar conlrapuntal y
enfadat ab algú, y no voler desistir de sòn empen-
yo. Poncrse de punlillas, de apuesla; estar ó ponerse
de cuerno con alguno. Adversari.
PIGADÍS. m. PEDRÜSCALL. | MORTER. ARGAMAS-
SA. II Polvos de rajola Ladrillo molido. Laleris pul-
vis. II adj. Qui fàcilment s' ofèn de lo que li diu-
hen. Cosqvilloso. Asper.
PIGADOR. m. Lloch ahontse doman y ensen-
yan los caballs. Picadero. Equaria palestra. || Qui
doma y adestra 'Is caballs. Picador. Equiso, nis.
11 PICAPEDRER. II TRINXANT. || PICAPORTA. || Torcjador
de caball. Picador. Taurorum agitator. || esclafa-
dor. II Pala de fusta ab que las donas pican la roba.
Moza, criada, jabon de Palència. Fustuaria pala. ||
Nom que donan los torners à un tros de fusta
aliont asseguran las pessas pera desbastarlas ab la
aixa. Picador. Tignum crsena instructum. |1 bati-
FLLLER.
PICADURA. f. PICADA. 4. 6. II Los lallels que's
fan en los vestits ó calsat per conveniència. Pica-
dura. Scissura, ae. fl Lo labaco picat. Picadura. In-
Irilum tabacum.
PIGAFLORS. m. Aucellet de Amèrica del ta-
many de una nou; sòn coll es curt, lo cap propor-
cionat, ulls alegres, bech llarch, prim y 0, blanch
én lo principi y negre en la punta; alas llargas y
menudas, lo color pardo brunyit, lo pit de un vert
brillant jib "visos daurat, la cua ab pocas plomas y
llargas com tres vegadas sòn cos: nia en los arbres
y xucla las flors ab tanta delicadesa que no las mal-
tracta. Al principi del ivérn se qyeda ab lo bech
clavat en alguna flor, y 's va assecant, de modo
que sembla estar mort lot l'ivern, fins que la pri-
catíU. pic
mavera ó sòn calor li torna la vida.
339
ChupajloreSf
picaflores, chupamiel, chuparomero, rabilargo, li-
sonjero, pdjaroresucilado. Avis sic dida.
PIGALCA. f. CALCA.
PIGA-MA. m. MA DE MORTER.
PIGAMENT. m. La obra de picar. Picadura.
Fodicatio, nis. || esclafament.
picament de mans. Palmateo, aplauso. Plausus
manuum.
picament de PEUS. Patüleo. Pedum strepitus.
PIGAMOSGAS. m. Aucell petit que diuhen
que cria 'Is fills de altres, y persegueix à las mos-
cas. Curruca. Guaruca, aj.
PIGANT. p. a. Lo que pica ó cou. Picante.
Pungens. acer. || m. Lo que punxa ó té punxas.
Punzante. Pungens. || La acrimónia de algunas co-
sas, com del pebrot, elc. Picante. Acrimónia, ae,
acerbilas, atis. |] adj. met. Ofensiu, com: paraula
picant. Picante. Mordax. | bot. Se diu de la cama
y fulla que està poblada de pels fins, oberts en la
punta y un poch órtichs, los cuals al picar llansan
un humor que causa frisansa, com en la ortiga me-
nor. Picante. Pungens, tis.
PIGANTOR. m. picor. || picant. 3.
PIGANTORETA. f. d. PICORETA.
PIGANYO. ra. ant. pícaro.
PIGAPEDRA Y PIGAPEDRER. m. Qui tra-
balla las pedras. Cantero, picapedrero. Lapicida, ai,
lalomus, i.
PIGAPLETS. m. pledejador. | embustero.
PIGAPOLL. m. Herba, picn de gallina. || Es-
pècie derahim blanch primi-rench, de pellofa mòlt
tendra y prima, mòlt gustós y suau al paladar.
També n' hi ha de negre. Albilla. Priecox uva
alba.
PICAPORT. m. y.
PICAPOKTA. f. Espècie de baldó de ferro cla-
vat horisontalmenten la porta, en la que se sosté
ab una baga dins la qual se mou tot lo necessari,
y encaixa de cop en un ferreten forma de nas, dit
caputxí que està clavat en lo bastiment. Picaporte.
Cadivus pessulus; posticus àpex.
PIGAPORTAS. m. Anella ó altra cosa pera tru-
car la porta. Llamador, aldaba. Pessulus, i. || Po-
bre que demana caritat de porta en porta. Pordio-
sero. 3Iendicus, i. || mel. Qualsevol persona mal-
veslida y espellifada. Despilfarrado, zarrapastro-
so. Pannosus.
PIGAR. v. a. Punxar, ferir ab instrument de
punxa. Picar, punzar. Fodico, as, fodio, is. 1| Mos-
segar los aucells y alguns insectes. Morder, picar.
Mordeo, es, pungo, is. || Córrer algun vent ; com
PICA la tramontana. Picar. Fio, as. |1 Picolar, trin-
xar alguna cosa. Picar. Minutatim concidere. [|
Xafar, csmicar à cops, com la sal en lo morter, elc.
Machacar, majar. Pinso, as, conlundo, is. || Mos-
segar lo peix r esquer del ham. Picar. Escam
piscem appetere. 1| Causar picor ó pruílja. Picar.
Prurito afiicere. || Sér alguna cosa desagradable al
340
PIC
DICCIONARI
PIC
paladar per sa qualitat ardent. Iiaspar, picar.
Mordico, as, mordeo, es. || Donar cops ab verga ó
bastó. Varear. Yirga percutere. | Detenir lo pica-
dor al toro ab la vara. Picar. Taurum basta deli-
ré. II Adestrarun caball, ensenyarlo. Picar. Equum
agitaré. || Donar cops ab alguna massa, martell etc.
Golpear. Percutio, is. || Foradar ab la punta de la
agulla ó altre instrument. Picar. Foraminibusdis-
linguere. || Fér picaduras en lo vestit ó calsat. Pi-
car. Scindo, is, interpunctionibus fodere. || Mosse-
gar la pussa deixant senyal en lo cos. Sarpullir.
Pulicem morsibus corpus macularé. || Mossegar los
aucells, péndrerse '1 menjar. Picar. Rostro feriré,
pavire. (| móldrer. || Róraprer los aucells ab lobech
alguna cosa, com la closca del ou quant està pera
eixir lo poll. Apilonar. Rostro feriré. || trinxar. ||
Menjar un rahim de gra en gra. Picar. Racemum
per grana excerpere, || Se diu de las cosas que te-
nen un preu mòlt alt. picar. Carè emi. |1 met. Pun-
xar, estimular, móurer pera fér alguna cosa. Picar.
Slimulo, as. || Comensarà obrar, tenir efecte algu-
na cosa, com: picar lo sol, lo fiel. Picar. Incipio,
is. II Motejar, oféndrer ab paraulas ó accions. Pi-
car. Scommatibus, dicteriis aliquem adstringere.
(I Tastar, menjar un poch de lotas las viandas pe-
ra piobarlas. Picar. Cibum delibare, || met. Se
diu del qui presum de possehir alguna ciència ó
art. Picar. Aliquam scientiamaut facullalemjacta-
re. II Anardepressa; aprelarlopas qui va à caball.
Picnr. Equum calcaribus incilari. || mil. Seguir al
enemich quant fuig. Picar. Hoslem persequi. ||
Trucar à la porta. Llamar. Fores, januam, ostium
pulsare. I Parlant del or y plata, bàtrerlo. Baiir.
Batuo, is. II Pitjar ab massó ó cosa semblant la ter-
ra. Apisonar. Paviculacomprimere. || Entre enqua-
dernadors, copejar ab una massa de ferro los lli-
bres que han de encuadernarse, pera que prengan
bon jahent. Macear. Libros malleo comprimere. ||
Traballar la pedra. Labrar, picar. Lapidem operi
aplare; lapidem poliré. [| met. Coraensar à concór-
rer compradors. Picar. Emptorura frequenliam
incipere. || Posar sellos de plom à la roba. Emplo-
mar, plomar. Plumbo, as. || pint. calcar. || Causar
coissó. Escocer, picar. Prurio, is. || Sér picant ó
cohent algun menjar. Picar, morder, mordicar,
raspar. Mordico, as. || pruhir. || v. r. Ressentirse
de alguna paraula ó acció. Picarse, senlirse, agra-
viarse, congojarse. Sthomachari; graviteraccipere.
II Preciarse, jaclarse de alguna qualitat ó habili-
tat. Picarse. Jactari, gloriari. || Arnarse la roba de
llana. Picarse. Exedi, fodicari. || Ferse lacas com
picadas de pussa en los plechs de la roba blanca,
per haverla plegada ab humitat. Apulgararse. Mi-
nutissimis maculis turpari. || Corcarse los graus.
Agorgarse , gorgojarse. Gurgulione corrodi. |1 En
los molins fariners posar aspi à la mola, picant
suaument ab la escoda, ó ferhi los regarons ab lo
tallant. Picar. Incutio, is.
PICAR PER ALT. fr, met. Denota que algú se glò-
ria massa de las quantitats ó parts que té, óque
preien aiguna cosa mòlt exquisita y elevada, desi-
sigual à sos mèrits y qualitats. Picar mas alto, ó
muy alio, poner los punios muy altos. Alta petere,
optaré.
PICA QüE RÀBIA. fr. Deuota que alguna cosa es
mòlt cohenta ó picanta. Pica que ràbia. Pruímor-
deo, es.
PÍCARAMENT. adv. m. Ab picardia. Picara-
mente. Nequiter.
PIGARDA. f. PICAROL.
PICARDIA, f. Rergantada, villania, acció ma-
la. Picardia. Calumnia, nequitia, ai. || Acció des-
honesla. Picardia. Impudicilia, aj. || Dolenteria,
astúcia, dissimulo en lo dir ó fér. Picardia. Ne-
quitia, iXi.
FÉR picARDiAS. fr. Dir ó executar picardias. Pi-
cardear, hacer picardias. Pergraecari.
PIGARDIETA. f. d. Picardigiiela, malizuela.
Puerilis alacrilas.
PIGARDO, A. adj. Natural de y lo pertanyent
à Picardia, província de Fransa. Picardo. Belgi-
cus.
PIGARESGH, GA. adj. Cosade pícaros. Pica-
resco. Scurrilis.
PIGARIA. f. PICARDIA.
PÍGARO, A. adj. Bergant, brivó, dolent. Pica-
ro. Fraudulentus, furcifer. || Bellaco, solapat, tra-
passer. Picarà. Callidus, versutus. || Bél-litre,es-
pallifat, mal vestit. Zarrapaslroso. Pannosus.
PIGAROL. m. Cascabell gros, que's posa al coll
dels animals. Esquila. Tintinnabulum, i. || met. La
llengua; com: tenir bon picarol. Lengua. Lingua,
se. II met. Qui parla mòlt ab impertinència y nece-
dat. Lenguaz, habludor, hablanchin. Loquax.
TENIR BON picarol, fr. Parlar mòlt. Tener buen
pico. Loquacem esse.
PIGARSE. V. r. Se diu del cavall que s' albo-
rota y cansa quan vèu la euga. Picarse. Catulire
penaré agitari.
PIGART. m. PICARDO.
PIGASSAL. m. ter. ma de morter.
PIGASSA. f. aum. Pilon. Ingens labrurà. [| ter.
DESTRAL.
PIGAT, DA. p. p. Picado. \\ Dit de la sal. Mo-
lido. Molitus. U adj. Lo blat y altres grans que ha
rosegat algun insecte. Gorgojoso. Gurguliosus. ||
Dit dels ous quant està per eixir lo poll. Apitona-
do. Punctus. U Dit de la roba per adorno. Picado.
Scissus. II Dit del dibuix ó patró foradat ab agulla.
Picado. Fodicatus. || Dit de la plata ó altre metall.
Balido. Malleatus. || pi. fam. diners. || m. Se diu
del caball que per haver conegut alguna euga li
queda '1 vici de renillar quant vèu altres cavalls,
eugas ó mulas, 's encén, y allarga la verga, y en-
cara 's dirigeix à ella ab favor desobedient al ca-
baller. Picado. Catulitus.
D0NARSE PER PICAT. fr. Mostrarse ressentit. Darse
porofendido. Offensionem verbis exprimere.
PIC
PICATATXA8. ni. Imperlinenl, qui en tot 16
que dir. Impertinenle. Molestus.
PIGH. m. Punt que's fa ab la ploma, pinzell,
elc. Punle. Punctum, i. [] cop. || Cop que's dóna
trucant à la porta. Aldabada. Foriuin pulsalio. [|
Lo senyal à manera de piga que tenen algunas co-
sas. Pinta. Macula íc. || La punia del sorahrero
apuntat. Pico. Roslrum, i, acumen, inis. || mel. La
facúndia en lo parlar. Pico. Facundia, ae. | bech. ||
PICADA. II anl. FIBLÓ. 2. II Lo forat que's fa ab la
agulla, punxo en lo pergamí, paper, elc. l'icadura.
Punctura, íc. | Lo que resulta de dos cosas sólidas,
com: PicH de campana. Golpe. Ictus, us. || avís,
SENYAL. 11 ler. VEGADA. || PUNT, INSTANT.
picu DE GALLINA. Herba; picapoU, espècie decor-
reljola. Anagdlide. Anagalis, idis.
PICH DEL GALL EN l' OU. Piga coiu de sancb en lo
blanch del ou de gallina. Galladura. Germen, inis.
PICH DEL SOL. La part del dia en que '1 sol pica
ab mès forsa. Resislero del sol. Solis aistus.
PICH DE VEROLA. 'L seuyal que la verola deixa en
la pell. Hoyo. Lacuna, x.
k PICH. m. adv. A punt, à perill. A piqué. In dis-
crimine.
À PICH DE MARTELL, m. adv. Denota que alguna
cosa esta feta picant ab lo martell. A golpe de mar-
tillo. Mallei ictu. || S' aplica al metalls traballals à
cop de martell. A marliUo. Malleatus.
DE UN PICH. m. adv. De una vegada. De una vez.
Semel.
DONAR picHS À LA PORTA. loc. Picar, douar cops.
Dar aldabadas, llamar. Pulsare fores.
PICO. m. Discòrdia, disgust ocasionat de algu-
na disputa. Piqué. Offensio, exacerbalio, nis. ||
Trencat, respecte de quantitat entera ó principal.
Pico. Miuulio residua.
ANAR DE PICO. fr. ESTAR DE PICADILLO.
ANARSEN A PICO. fr. Naufiagar la embarcació. Ir-
se d piqué, zozohvar, afondar. Naufragium pati.
TIRAR i PICO. fr. naut. Fér enfonzar ó sumergirà
altre buch. Echar d fondo, ú piqué, ú perder; colar
à fondo, à ojo. Sumergo, deniergo, is; navem de-
primere.
PICÓ. m. Instrument de fusta gros y pesat, am-
ple de baix que puja en diminució, y en la pari su-
perior se li posa un manech de mitja cana de alt;
serveix pera aprelar la terra, pedras, etc. Pison.
Tudes, ilis.
PICOLA. f. Escoda petita de que usan los mes-
tres de casas. PiqueiUla. Parvi ligonis genus.
PICOLAR. V. a. Trinxar la carn. Picar. Minu-
lim conQcere.
PICOLAT, DA. p. p. Picado. Minulim concisus.
PICONA. f. QUERA. 2.
PICONAR. V. a. Apretar ab lo picó. Apisonar.
Coiequo, as.
PICONAT, DA. p. p. Apisonado. Coaequalus.
PICOR. f. Pruítja, coissó, frisansa. Comezon,
picazon, prurilo. Prurigo, inis. prurilus, us. || Sa-
ÍI.
CATALÀ. PIF 341
bor ó gust picant que tenen algunas cosas. Picanie.
Acrimonia, ae. || mel. Disgust, neguit. Picazon.
Ira, molèstia, ae.
DONAR ó FÉR PICOR. fr. Douar prullja. Dar pica-
zon. Prurio, is. || picar.
PICÓREA. f. Robo dels soldats en camp ene-
mich. Pecórea. Populatio , nis. || Diversió que's
pren eixint al camp. Pecórea. Divagalio, nis.
FÉR picóREA. fr. Devastar los camps delenemich.
raíar, pcforcar.Hoslilesagrospopulare,depopulare.
PICORETA. f. d. Prurilo. Prurigo, inis.
PICÓREYA. f. PICÓREA.
PICOS8ADA. f. DINERAL.
PICOT. ra. AllCell. PIGOT. II MAGALL.
PICOTA, f. sAYAL, SARGiL. || Forca de pedra pe-
ra exposar los caps dels sentenciats. Picota. Lapi-
dea furca ad capità niorte mulclali exponenda.
PICOTADA. f. Picada, becarrada, cop de bech.
Picolada, picotazo. Roslri ictus.
PICOTEJAR. V. a. Picar, donar picadas ab lo
bech. Picotear, picar. Roslro feriré, pavire. || mel.
Oféndrer ab paraulas. Picar. Dicteriis perstringe-
re. II V. r. Renyir entre sí, dientse paraulas pi-
cants. Picolearse. Rixari verbis.
PICOTEJAT, DA. p. p. Picoteado. Roslro ictus.
PICOTÍ. m. Mesura de grans, y es la quarta
part de un quarta. Picolin. Quadrans, lis.
PICOTILLA. m. Porció de mercaderias, que
algun particular no comerciant porta à jndias per
sòn despaig. Ancheta. Tènue commercium. p Porció
de genero que's permet à un particular quant s'
embarca. Pacotilla. Tènue commercium. || ant. Por-
ció de mercaderias que'ls mariners y oficials po-
dian embarcar de sòn compte sens pagar nólil fins
lo valor de sòn salari en aquell viatge. Pacotilla.
Tènue commercium.
PICURIAN8. m. pi. Sequaces de Epicuro. Epi-
cúreos. Epicurei, orum.
PICDRUS. m. ant. Epicuro filosop eslóich. Epi-
curo. Epicurus, i.
PIDO. m. mel. fam. demanda,
.lUGAR A PIDO. fr. met. fam. demanar.
PIDOLADOR, A. m. y f. pidolayre.
PIDOLAR. V. a. DEMANAR, MENDICAR.
PIDOLAYRE. m. Qui demana mòlt y contí-
nuament. Pedidor, pedigon, pedigüeíio, pidon. Pe-
lax, acis.
PIEN80. m. PINSO.
PIÉRIDES. f. pi. mil. Las nou fillas de Piero,
que havent desafiat à las musas à cantar, y vensu-
das, per dictamen de las ninfas foren convertidas
en garsas. Piérides. Pierides, um.
PIETAT, f. Yiilut que mou a servir y honrar à
Dèu, als pares y à la pàtria. Piedad. Pietas, alis. ||
Llàstima, conmiseració. Piedad. Clementia, mise-
ricòrdia, 33. I Los actes de dita virtut. Piedad. Pie-
tas, alis.
PIFANO. m. ter. blat de moro.
PÍFANO. m. PiFRE.
43
342
PIG
DICCIONARI
pífia, (anírsen k la) fr. Malmótrerse, mal-lo-
grarse alguna cosa. Llevàrselo la trampa. Operam
et imperium perdi. 1| f. Cop en fals que's dóna ab
lo laco en la bola en lo joch de billar y truchs.
Pifia. Debilis iclus. || Qualsevol cop en fals que al-
gú dóna, falta ó equivocació que cometo erro ridí-
cul, etc. Pifia. Gravis error.
FÉR PÍFIA. fr. met. Error en lo que no 's deuria,
donar un cop en fals. Hacer pifia. Erraré.
PIFRE. m. Instrument militar que serveix en
la infanteria acompanyat ab lo tambor. Es una pe-
tita flauta de mòlt sonora y aguda veu, que's toca
atravessada. Plfano, pifaro. Bellica, militaris üs-
lula. p Qui toca dit instrument. Pifano, pifaro. Fis-
lulator, is.
PIGA. f. Taca petita que sól surtir en lo cutis
especialment de la cara. Peca, Pinta. Macula, len-
licula, 8B. U Taca natural en qualsevol part del cos.
Lunar. Naevus, i.
SENYALAR piGAs. fr. Uaverhi perill de succehir
algun mal. Traer vigilia. Periculum imminere.
PIGALLAT, DA. adj . ler. matinat.
PIGALLO. m. Noy ó noya que acompanya al
cego. Deslron, lazarillo, gomecillo. Caeci ductor.
PIGALLÓ8,A.adj. y
PIGARDÓ8, A. adj. ant. y
PIGAT, DA. adj. Qui té pigas. Pecoso. Lenli-
ginosus. 11 VEROLÓs. 11 Lo que es de un color barre-
jat de pichs ó laquelas. Graneado, pintojo. Maculis
distinctus.
PIGER. m. Eyna de tarrissa 6 metall ab una
ansa. Jarro. Urceus, caveus, i.
PIGMEU, A. adj. Nano, de baixa estatura.
pigmeo. Pigmeus.
PIGNORACIÓ. f. ant. EMPENYORAMENT.
PIGNORATICI. adj. far. hipotecat, empenyat.
II Lo que inclou ó 's refereix à prenda ó hipoteca.
Pignoraticio. Pignoratitius.
PIGNÓ9TICH. adj raed. Propi pera conden-
sar y refrescar los humors. Pignóstico. Pignosti-
cus.
PIGOT. ra. Aucell de unas vuyl polzadas de
llarch, clapat de negre y blanch, ménos la nuca y
la part inferior deia cua, que són de color encar-
nat. S' alimenta de insectes que trau de entre la
pell dels arbres ab lo bech. Picamaderos, pico. Pi-
cus major.
piGOT DE MARS. AuccU de unas sis polzadas de
llarch, negre ab tacas blancas y una de vermella
en lo coraensament de la cua, y un monyo vermell
en lo cap. S' alimenta del insectes dels fems. Pica-
puerco. Picus medius.
piGOT MENOR. Aucell de sis polzadas de llarch,
clapat de blanch y negre, ab lo comensament de la
cua cendrós, y 'i cim del llom rogench. S' alimen-
ta dels insectes que's crian en los arbres. Pipo. Pi-
pus minor.
PIGOTA. f. VEROLA. II Berrugueta, granet que
fan las fuUas de algunas plantas. Yerdvguillo. Tu-
PIL
Yerola en lo bestiar. Morrina. In pe-
berculus, i.
cudilnis variola.
PIGOTÓ8, A. adj. Yerolós. Virolenlo. Papulis
laborans.
PIGRE. adj. Peresós. Pigre. Piger.
PIGRÍCIA. f. p.u. Peresa. Pií/ncía.Pigritia, x.
PIGüETA. f. d. Pinlilla. Levis macula.
PliSSIM, A. adj. sub. Piisimo. Piissimus.
PIJORAR. v. n. y derivats, pitjorar.
PILA. f. Munt. Monton, pila. Cumulus, acer-
vus, i. II Agregat, multitul de cosas. Monton. Tur-
ba, ai, cumulus, i. I ant. pica. |1 pilar. I mel. Tot
lo que per sa abundància es difícil de contar. Mon-
ton. Cumulus, i. II PILA. f. ter. Entre caibonayres la
del carbó pera cremar. Vila. Cumulus.
PILA DE BATEJAR, ant. FONTS BAPTISMALS.
PILA DE DERBA. GARBA.
PILA DE LLENYA. CLAPER.
PILA DE TERRA. Monton dc ticrra. Grumus, i.
i piLAS. m. adv. A pilots, à munts. A granel, d
montonei. Acervatim, cumulatim.
ULL DE PILA. Entre carbonayres lo forat del mitj
de la pila del carbó ó llenya pera ferlo. Ojo de pila.
Cratera.
PILAR. m. Columna de pedra ó allra matèria
semblant. Pilar. Columna, püa, íc. I Cos sólil de
una pessa, llarch y rodó. Pilar. Cilindrus, i. 1| Co-
lumna arrimada à una paret pera afirmaria. Pilar,
contracoluna, apoyo. Anteris, idis. 1| Cilindro de
pedra ahonl se posan los caps dels ajusliciats ó 'Is
reos à la vergonja. Picota. Gapilalis cippus. 1| pal.
II met. L' home ferm y constant en sostenir una
cosa. Roca. Rupes, is. H pilastra. || peu de llit. ||
pi. .loch de noys posantse quatre ó més de espatllas
als pilars, recons ó altres lloehs .senyalats, de nio-
doque s' ocupan tots, quedant un noy sens puesto;
tots los que'n tenen passan promíscuaraent de uns
à altres, y 1' empenyo del qui està sens puesto es
arribar al pilar abans que'l qui'l va à péndrer, y
paga quedanlse al milj lo qui no troba puesto.
Arrepasaie acd, compadre; las cuatro esquinas. Lu-
dus puerorum quo locum vacuum unusquisque
occupare inlendil. H guardarodas. || m. min. L' es-
pay de dos ó tres camas del cos de la veta, que's
deixa de metalls entre pou y pou. Pilar. Metalli
vena; spatium.
PILARET. m. d. Pilarejo. Columella, ae.
PILASTRA, f. Pilar ó columna quadrada. Pi-
lastra. Parastatica, parastata, a;. || Cada una de
las que'ls grechs posa van en los ànguls de las fal-
xadas de un genero de temples. Anta. Pila, aï. ||
Lo pilar que en las columnatas sól posarse à més
deia dolumna y arrimat à ella, damunt del qual
carrega inmediatament I' arch, Paràslade. Paras-
tades, is.
PILASTRASSA. f. aum. Pilaslron. Magna co-
lumna.
PILA8TRETA. f. d. Pilaslrilla. Quadrata co-
lumella.
PIL
CATALÀ.
PIL
343
I
I
PILA8TRO. m. PILASTRA.
PILATER. ni. Balaner que assisteix a la pila ó
nocli pera enfortir los panyos. Pilatero. Tundens
in foionio. || Lo qui cuyda de las pilas en los mo-
lins de paper. Pilaleio. Pilarum curator.
PÍLEO. m. Espècie de sombrero ó gorra queen-
Ire'ls roraans portavan los homes libres y que po-
savan als esclaus en senyal de llibertat quant la lo-
gravan. Pileo. Pileus, ei. I capello. 1.
PILETA. f. d. Muntel. Montoncillo. Parvus
acervus.
PILEUTO. m. Espècie de coixes ab dos rodas
que usavan las damas romanas. Pileulo. Pileulus
de pilus, perquè eslava cubert de pells ab llana.
PILLA. f. P1LI.ATJE.
PILLADA. f. Acció vil, pròpia de un pillo. Pi-
llada. Nequitia,». || brivonada. || Acció y efecte de
pillar. Tiro. Furlum, i. 1| Robo fét ab astúcia y
dissimulo. Sonsaca, sonsacamieft/o. Càlida extorsió.
PILLAR. V. a. Robar, saquejar. Pillar. Prae-
do, as.
PILLARDÀ8. m. Qui es gran y gros. Mozon,
moceton. Procerus ac torosos adolescens. || gent
DE ARMAS. II MOSSO DE ESCüADRA.
PILLART. m. piLLARDAS. I ant. Sirvent que à
més del patge seguia al cabal ler en las balallas y
cuidava de recullir las despullas dels vensuts.
Sirvienle. Famulus, i.
PILLAT, DA p. p. Pillado. Praedatus.
PILLATGE, ra. Robo, la acció de pillar. Pilla-
je. PríBda, ae.
PILLO, A. adj. fam. Brivó, pfcaro, bergant.
Pillo. Yafer, vi lis.
PILMA. f. BISMA, CATAPLASMA.
PILÓ. m. Tros de fusta gros ahont se talla la
carn. Tajon, lajo, lajadero. Stipes, itis. || Lo con-
trapès deia romana. |] Pilon. Equipondium. ii. |]
ter. socH. 2. H Pessa de fusta quadrada ab un vuyt
en lo mitj que serveix als sabaters pera amotllar
la sola. Huei'o. Ligneura sutoribus deserviens ca-
vum. II Pa de sucre pres y amotUat en flgura qua-
si cònica. Pilon. Sacchari conus. H Lo de sucre que
en los ingenis ó fàbricas se fa del such de la canya
mès puriQcat. Calile. Conus sacchareus purior. ||
La pila de verema trepitjada que's posa sobre ^1
banch de la prerapsa pera exprémerla. Pié, pilon.
Acervus, i. || Cada una de las pessas de fusta en fl-
gura paralelógrama, que's posa sobre la cubertora,
sobre la qual carrega la guia, y sobre aquesta '1
caragol pera prempsar la verema. Pilon. Tignura
ad vendemiam in prajlo premendam. || patíbul.
DO.NAR EN MITJ DEL PILÓ. fr. aut. Dav CU el blanco,
en el hito, en el quid, en el punto, en el chisle, elc.
Scopum attingere.
PILONÀS. m. aura. Tajon. Grandior palus la-
nionius.
PILOT. m. Patró que goberna una nau. Piloto.
Navis gubernator. [| piloteta. H La matèria que re-
gularment s' uneix en figura rodona, com: pilot de
cera. Pelolon. Congeries, ei. H munt, pila. 1| Esca-
mot. Peloton. Turba, aj. || Porció de cabells embu-
llats. Pelolon. Pilorum globus. H Multitut de cosas
sens orde. Monlon, hacina, acervo. Acervus, i, ||
ant. GUIA.
PILOT DE PALLA. Munt dc palla sencera que's
guarda pera las béslias en ivern. fíalagar. Foeni
StrueS. II SEBRA.9.
PILOTA, f. Bola de llana ó altra cosa aprelada
ab Ql y forrada de cuyroó altra cosa, y serveix pe-
ra jugar. Pelota. Pila.ie. | La bala ab que's carre-
gan las escopetas y allras armas de foch. Pelola.
Globus tormenlarius. || Lo joch que's fa ab la pilola.
Pelota. Sphaeromacbia, aj. y La que's fa de pa, carn
trinxada y altres ingredients. Pelota. Offa, aï. || pi.
Entre estampers. balas.
PILOTA DE COURE. Círcul dc ferro, bronze ó fusta,
y regularment de pedra de la figura de un plat, ab
que "Is joves romans exeicitavan sasforsas, tirant-
lo ab una corretja al ayre, ó à llarga disiancia,
voltant lo bràs com en lo mandró, pera donarli
major impuls; guanyava 'I qui'l feya anar més
prop del terme senyalat. Disco. Discus, i.
PILOTA GENOBiscA. Pilo'a petita y dura ab que ju-
gavan los romans posats en triàngul, tirànlsela de
un à altre. Pelota triagonal. Pila triagonalis.
PILOTA DE VENT. La que's fa de una bufa plena de
ayre. Pelola de viento. Folliculus, i, follis, is.
ANÀRSEN TOT EN PILOTAS Y MARXADORS. fi', mel,
Anàrsen tota la utilitat de alguna cosa en los gas-
tos pera conseguirla. Irse en pelotas y juzgados.
Quidquid lucri sperabatur expensis absumi.
FÉR ANAR COM UNA PILOTA Y JUGAR A PILOTA AB AL-
GÚ, fr. mel. Ferlo anar y venir inútilment, portar-
lo enganyat. Jugar d la pelota; traer d alguno co-
mo palillo de suplicaciones ó de barquillero ; llevar
d alguno al pilon, Iraer al pelolero. Alicui, ali-
quem, in aliquem, inaliquo morosis verbis illu-
dere.
NO TOCAR PILOTA, fr. No acerlar en res de lo que's
tracta. No dar palolada. Prorsus aberrare.
PENJAR LA PILOTA, fr. Fcrla quedar jugant en al-
gun balcó, teulada, etc. Calar la pelota. V'ÚAm in
tectis jacere.
TORNAR LA PILOTA i JOCH. fr. Impugnar, rebàtrer
las rahons de altre. Voher ó rechazar la pelola; te-
ner quien se las mulla ; encontrar Sancho con su ro-
cin. Fabulus in fannium incidit.
PILOTADA, f. Cop de pilola. Pelolazo. Pila?,
icUis.
PILOTELLAR. V. n. PILOTEJAR.
PILOTAM. m. Conjunt de pilolas. Pelo'eiia.
Pilarum copia.
PILOTAS8A. f. aum. Pelolon. Magna pila.
PILOTATGE. m. Ofici, ciència ò art del pilot.
Pilolaje. Navarchi ars. || Dret en alguns ports óen-
Iradas de rius ahont se necessitan los pràclichs pe-
ra seguretat. Pilolaje. Portoriigenus.
PILOTEJAR. v. n. Jugarà pilota per diverli-
344
PIN
DICCIONARI
PIN
ment. PUotear, jugar d las honicas. Ullrò citròque
pilam liberè jacere. |1 v. r. met. Altercar, renyir
dos ó més personas entre sí. Peloiearse. Conlende-
re, rixari.
PILOTER. ni. Qui té per ofici fér pilolas. Pelo-
tero. Pilaruraartifex. I escarabat merder.
PILOTET. f. d. Pelolilla. Globuius, i.
PILOTETA. f. d. Pelolica, illa, ila. Pilula,
sphairula, «.
pilotí, m. Jove que's dedica à la carrera del
pilotatge, y serveix en los vaixells de guerra com
ajudant dels pilots. Pilotin. Navarchus tiro.
PILOTILLA. f. MANDONGUILLA.
PIMENTERA. f. pebrera.
PIMENTÓ. m. PEBROT.
PIMENTONAR. m. lerr. pebboterar.
PIMENTONERA. f. pebrotera.
PIMENTONET. m. d. pebrotet.
PIMPARAT, DA. adj. primparat.
PIMPINELLA Y PIMPINILLA. f. PAMPINEL-
LA.
PIMPOLL. m. anl. Brot, Uuch, grífol. Pimpo-
Uo. Pullulus, i.
PINACLE. m. Cúpula, la part superior y raès
alta de algun temple ó edifici magnífich. Pinàculo.
Pinaculum, i. || arquit. Dosserel sens cúpula. Z)ose-
lete. I tabernacle.
PINAL Y PINAR. m. PINEDA.
PIlVATELL. m. d. de pi. Pínilo. Parva pinus.
H PINENCH.
PINCES Y PINCET AS. f. pi. PINSAS.
PINGO. m. Embarcació de càrrech, las dimen-
sions de la qual s' engrandeixen raès en la bodega,
pera que hi capian mès generós. Pingüe. Onera-
rius lembus.
PÍNDOLA, f. Bolela composta de vàrios medi-
caments. Pildora. Pilula, <E, scatapolium, ii. || met.
Mala nova, pesar. Pildora. Infauslus, molesius nun-
tius.
PINEDA, f. Pinar, bosch de pins. Pinal, pinar.
Pineium, i.
PINENCH. m. Bolet que's cria prop dels pins.
Mlcealo. Fungus, i.
PINGELL..m. Herba ramosa, las fullas de la
qual són à manera de cor, la flor groga, y la cama
de dos peus de alfa. Cari, hipérico, corazoncillo.
Corium hipericon.
PINGÜE. adj. Gras, greixós. Pingüe. Pingue-
dineus, pinguis. || Abundant, fèrtil. Pingüe. Pin-
guis.
PÍNGÜEMENT. adv. m. abundantment.
PINSÀ. m. Aucell de quatre à cinch polzadas.
de llarch y mòlt comú en tota Europa; té las alas
negras ab las plomas llargas ribelejadas de blanch,
lo llom pardo, '1 ventre blanch, lo cap y coll cla-
pats de roig, las potas negras, lo llom en lo mas-
cle rojench, y en la femella blanch; s' alimenta de
inseeles y canta especialment en los dematins.
Pittzm. CaeJebs fringilla.
NO MENJAR PER UN PINSÀ. loc. Sér mòlt poch men-
jador. No come mas que w» gorrion. Penè quod vix
aviculae sufficit, edit.
PINSAS. f. pi. Instrument de ferro à modo de
unas estanalletas suaus, de que se serveixen los
cirurgians pera posar y tràurer las desfilas y al-
tras cosas ; y també s' usa de ellas pera agarrar co-
sas raenudas, y pera netejar la llana. Pinzas. Yul-
sella, se.
PINSETAS. f. pi. PINSAS.
PINSO. m. Porció de gra que's dóna à las ca-
balcaduras. Pienso. Pabulum, i. P pi. fam. Picats,
diners. Pecunia. Pecunia, ae.
PINSOT. m. nàut. Lo pal del timó. Pinzole. Na-
vis gubernaculo afïïvus palus.
PINTA. f. Instrument de fusta, marfil, elc. com-
post de mòltas puas espessas ab que's neteja y com-
pon lo cabell. Peine. Pecten, inis. U La arquejada
que usan las donas pera assegurar lo pentinat, yà
vegadas pera adorno. Peinela. Pectens incurvus. I
senyal que tenen las cartas en los extrems ànles de
descubrirlas ; las de oros tenen una ralla, las co-
pas dos, las espasas tres, y 'Is bastos quatre. Pin-
ta. Piclt-c charlaïsignnm. [| pinte. I porró. |1 Tacaó
clapa en la pells dels animals. Pinta. Macula, a;. ||
Mesura de Fransa. Pinta. Semicongius, ii. \\ met.
La senyal ó mostra exterior ab que's coneix la qua-
litat de las cosas. Pinta, Signum, i, species, ei.
pinta DE VÉNÜS. AGUILÀ DE PASTOR.
PINTA LLEMENERA. La de puas fiuas y espessas pera
tràurer las Uémenas. Lendrera. Spissior pecten.
CONÈIXER PER LA PINTA. fr. Concixer per algun
senyal. Sacar por lapinla. É signo dignoscere. | En
alguns jochs de cartas enganyar per haver vist la
pinta que vé delràs de una altra trahenlne una sen-
se descubrir aquella. Traspinlar. Chartam signo
conjectalam fallere.
SOBRE PINTA. 111. adv. Per damunt del cabell,
sens afonar mòlt : se diu quant se talla. Sobre pei-
ne. Supra pecten. U met. Lleugerament, sens espe-
cial reflexió y cuydado. Sobre peine. Perfunctoriò.
PINTABARRETS. m. fam. Home de poca im-
portància. Chisgavavis. Homuncio, ardelio.
PINTACILA. f. CADARNERA.
PINTADOR. m. En las fàbricas de indianas
qui estampa 'Is dibuixos en las robas. Pintador, fa-
bricanle de eslampados, estampador. Telara colori-
bus variegans.
PINTADURA. f. APEYT.
PINTAMONAS. m. Pintor de poca habilitat.
Pintamonas. Ridiculus pictor.
PINTANAR. v. a. ant. Compóndrer, assear.
Alinar, ataviar, asear. Como, is. (| ant. pentinar.
PINTAR. V. a. Representar, figurar ab colors
y líneas las cosas. Pintar. Simulo, as. || Donar un
sol colora alguna cosa, com: à una porta, etc. Dar
de color; pintar. Coloro, as. I met. Descríurer de
paraula ó per escrit. Pintar. Depingo, is. [j met.
Imaginar à sòn arbitri, fingir en la imaginació à
a
PIN
CATALÀ.
PIN
345
aii
i
ida de sòn gust, pintar. Pro suo arbitrio imagi-
nari, fingere. 1| Ponderar, exagerar. Pínírtr. Ampli-
fico, as. II Comensar à mostrarse la qualitat bona 6
mala de alguna cosa. Pintar. Signum, specimen
re. I AFEiTAR. II Posar coloret a la cara. També s'
com recíproch. Arrebolar. Fuco, as. | Posar à
alguna cosa del color roig dels núvols ferits pels
raigs del sol. Arrebolar. Purpurisso tingere. || Es-
tampar los dibuixos en las rodas per medi dels
motllos. Estampar. Impressis coloribus variegare.
II V. n. Posar las plomas los aucells. Emplumecer,
emplumar. Plumo, as, plumesco, is. || Comensar à
madurar los rahims. Embarar, pintar. Maturesco,
is. II Anar, presentarse bè ó mal. Ir, presentarse,
pintar; dar senal, tener buen ó mal aspecto. Bene
aut malè se habere.
PINTAR AB FERRO CALENT, fr. Pintar al encausto.
Encaustico veruculo pingere.
PINTAR AL FRESCH. fr. Pintar una paret luego de
acabarse de arrebossar. Pintar al fresca. Tectorio
udo colores induere.
PINTAR AL NATURAL, fr. Pintar scgous la naturale-
sa. Pintar al' natural. Aliquid ad naturara aptare.
PINTAR AL OLI. fr. Pintar ab olis dessecants. Pin-
tar al òleo ó al ólio. Oleario pigmentum, oleariis
coloribus pingere.
PINTAR COM VOLER. fr. ExpHca que algú sense fo-
namen, ni fermesa s' adula '1 gust, persuadintse
de que alguna cosa tindrà 1' efecte que ell se figura
y li convé. Pmlar como querer. Adplacitum depin-
gere.
SEGONS COM PINTE Ó COM PINTARÀ, exp. fam. Expli-
que en algunas cosas debem esperar lo que suc-
hirà pera arreglar nostra conducta. Conforme
re el dado. Ad lerapus consilium capiam.
PINTAT, DA. p. p. Pinlado. Pictus. |1 consem-
BLANT. I Lo que naturalment està matisat de vàrios
colors. Pintada. Yersicolor. || pi. Robas pintadas.
Estampados,pintados. Teïsa depicla;.
AL Miís PINTAT, loc. Significa lo mateix que al
mès sabi, prudent ó esperimentat. Al mas pintada.
Excellentiori, pra;stanliori.
encara qüe fos PINTAT, exp. Denota la vivesa de
alguna cosa. Aunque fuese pintada. Yivis coloribus
ixpressus.
VENIR ó clüRER PINTAT, fr. met. Adaptaise, venir
òlt bò. Venir pintada. Aptissimè quadraré.
PINTE. m. Instrument compost de puas pera
pentinar ó rastellar lo cànem. Rastrillo. Pra;num,
i. 11 Carda, palraàs de cardar llana. Peine. Ferreus,
hamatus pecten. || Instrument llarch de fusta ab
puas de canya ó cer que's posa en la caixa, y l' usan
los teixidors pera aprefar lo teixit à cada passada
de llansadora. Peine. Pecten, inis. || llissos. || pin-
ta, 1. 2, I Instrument en los telers de Hens. Canal.
Pecten inis.
PINTOR, m. Qui professa ó exercita 1' art de la
pintura. Pintor. Piclor, is.
PINTOR AL FBESCB. lo qui particularment se de-
dica à pintar las parets acabadas de arrebossar.
Fresquista. Recentis albari, parietum pictor.
PINTOR OE MINIATURA. Qui's dedica principalment
à pintar de miniatura. Miniaturista. Delicatis punc-
lis picluram exarans.
PINTOR DE TREMP Ó DE TREMPA. 'L qui píuta al
tremp. Templista. Qui glutinosa pictura depingit.
PINTORE8CH, CA. adj. S' aplica à las cosas
que presentan una imatge bisarra y digna de sér
pintada. Pintoresca, pictòrica. Pictoricus.
PINTURA, f. Art lliberal que imita las propor-
cions de la naturalesa. Pintura. Pictura, ae. || Lo
quadro, tauló ó làmina pintada, l'intura. Pictura,
tabula, ae. || Lo color ó material ab que's pinta. Co-
lor. Pigmentum, i. || La descripció ó narració de
alguna cosa de paraula ó per escrit. Pintura. Des-
criptio, nis.
PINTURA AL FRESCH. La feta ab sola aygua y 'Is
colors ab la virtut atractiva del estuch frescb que
cubre la superfície ahont se pinta. Pintura al fres-
ca. Súper recens albarium pictura.
PINTURA AL OLI. La feta ab olis ressecanlsab unió,
fermesa y hermosura sobie qualsevol matèria.
Pintura al òleo ó al ólio. Olearia pictura.
PINTURA AL TREMP ó TREMPA. La que's fà ab los
colors liquidats ab ayguacuyt, goma ó cosa sem-
blant. Pintura al temple. Glulinis ope peracta pic-
tura.
PINTURA BRODADA. La que imita la naturalesa ab
sedàs de vàrios colors, mediant la agulla sobre su-
perfície teixida. Pintura bordada. Phrygionio opere
pictura.
PINTURA DE AYGUADA. La que 's fà sobre Hens
blanch y prim, mullantla pel revés ab aygua natu-
ral, y sens mès blanch que'l de la superfície. Pin-
tura de aguazo, ó aguada. Aquatilis pictura.
PINTURA DE VÉNÜS. herba, agulla de PASTOR.
PINTURA EN MINIATURA. Piutnra sobre vitela, imi-
tant lo clar y obscur ab punts y no extés. Pintura
en miniatura. Pictura miniata.
PINTURA IL•LUMINADA. La que té tots los colors
corresponents. Pintura iluminada. Yariis coloribus
distincta pictura.
PINTURA PLANA. La que no té adornos. Pintura
llana. Plana ac jacens pictura; nullius eminenlis
ductus pictura.
PINTURA ridícula. CARICATURA.
NO PODER VÉÜRER A ALGÚ EN PINTURA, fi*. Aborrirlo
de raodo que ofèn lo véurerlo ú oirlo. A^o poder ver
d una pintado. Odio aliquem prosequi.
SÉR UNA PINTURA, fr. met. Se diu en alabansa de
una cara bonica. Ser un serafin. Perpulchrum esse.
PÍNULA. f. Pessa elevada sobre la dioplra ab
un foradet pera dirigir la vista. Pinula. Pinnu-
la, X.
PINXO. m. fam. guapo, matamoros.
PINYA. f. Lo fruyl del pi, en forma de xiprer
que conté la llavor dita pinyó. Pina. Zamia, pinea,
fe. |] nàut. Espècie de nus teixit que 's fà en 1' ex-
346
PIN
DICCIONARI
PIQ
trem de un cap ab sos cordons, pera assegura rlo
peraquesla pari en forat, argolla, elc. lli ha pinya
senzilla, doble, de acollador, de capó, elc. l'ina.
Inlexus nodus. [| fam. com de puny.
PINYA DE iNDiAS. Planta anyal de uns Ires peus
de alt, de fullas llargas y espinosas, que acaban
ab punta forta; las flors violadas; fruyt semblant
al del pi, molsut y groguencb, y quant està madur
fa bon olor y es mòlt gustós: té '1 mateix nom de
la planta. Anana, ananas. Ananas, íb.
AGAFAR Ó TENIR LA PINYA. fr. fam. AGAFAR LO GAT.
PINYATELL. m. pinench.
PINYÓ. m. La llavor del pi; es un gra blanch,
cubert de una pellela rogenca tancat en una esclo-
folla dura. Pinon. Pinearum nucleus. || pi. fam.
- Diner. Monises, mosca, moga. Pecunia, ai.
PARTiRSE ON pinyó. fr. Sér mòll amichs. Nohaber
pan parlido ; morder en un confile. Intima familia-
ritateconjungi.
VÓL PINYONS pelats, Ó NO VÓL SINÓ PINYONS PE-
LATS, loc. mel. Denota que algú vól las convenién-
cias sens traball. Eso quiere la mona piïioncilos
mondados. Interiora nucis delersaque simis op-
tat.
PINYOL, m. La part interior y mès compacta
de algunas fruytas ahont està la llavor. Hueso,
cuesco. Nucleus, lignum, i. |1 met. ullal, caixal ó
dent. i La pedra introduhida per descuyt en la
rajola ó teula que 's converteix en cals al cóurerse.
Caliche. Lateri immistus calculus.
REGANYAR LO PINYOL, fr. met. Resistir oposant la
forsa à la violència. Mostrar colmillos, el estuche.
Yim vi repellere. || fr. met. familiaríssima. Amos-
Irar lo cul per algun forat de la roba. Amoslrar,
ensenar el culo. Culum detrita veste ostendere. ||
Renyar. Regaiiar. Delitigo, as.
tríurer LO PINYOL DEL COTÓ. fr. Apartaria brossa
de la llavor. Alijar, despepilar. Gossypii lanugi-
nem à semine divellere.
PINYOLA Ó PINYOLADA. fr. Lo que queda
de las olivas desprès de mollas y prempsadas. Ho-
juela, terron, horujo, y bonijo p. And. 1/ cospillo,
samsa, p. Ar. Detritum oleae os. 1| Lo pinyol molt
que's trau net de las bassas de oli, que posat à as-
secar es mòlt estimat pera'ls brasers, elc, perquè fa
mòlt bon caliu, y no despedeix fum. Herraj, erraj.
Contritum oleae et in carbonem, redactum os.
PINYOLET. m. d. Htieseciío, ico, illo. Parvus
micleus.
PINYONADA. f. Menjada de pinyons, ó salsa
ab ells. Pinonate. Nuclei pineae salsamenlum.
PINYONET. m. d. Pinoncillo. Parvus pineus,
nucleus.
PINZELL, m. La ploma de escríurer ab uns
pels fins subjectes ab lo canó pera assentar suau y
lleugerament los colors. Pincel. Peniculus, peni-
cillus, i. II nàut. Pal llarch ab una escombreta pera
donar quitrà als costats y pals de la nau. Pincel.
Nauticus peniculus. |1 Escombreta de pel lligada
à un pal ó canya pera emblanquinar. Brochon. Pe-
nicillum, i. II BURÍ. |1 Se prL'n pel mateix pintor.
Pincel. Pictor, is. || Escombreta de cerdas lligadas
al extrem de un bastonet. Sedera. Setarum peni-
cillus.
PINZELLADA, f. Rasgo de pinzell. Pincelada.
Penicilli duclus. || Cop donat à algú ab lo pinzell.
Pincelazo. Penicilli ictus.
DONAR LA ÚLTIMA PINZELLADA, fr. met. DONAR LA
ÚLTIMA MA.
PINZELLÀ8. m. aum. Pincelote. Major peni-
culus.
PINZELLET. m. d. Pincelillo. Parvus penicu-
lus.
PIO, A. adj. Piàdós, devot, religiós. Pio. Reli-
giosus, pius. II Benigne, misericordiós, compassiu.
Pio. Clemens, pius. |1 S' aplica als caballs, burrus,
canaris y altres animals clapats de diferents colors.
Pio. Maculosus. || m. n. p. de home. Pio. Pius, ii.
PIPA. f. Bóta, carretell pera posar licors. Pipa.
Dolium cadus. || Instrument pera fumar, compost
de una cassoleta en que 's posa '1 tabaco y foch, y
un foradet interior en lo qual s' encaixa un cano-
net, per medi del qual lo fumador xucla '1 fura
del tabaco. Pipa. Siphon, is, syrinx, gis. || Pisa fina
y lluslrosa. Loza. Yilreo operimento linita vasa.
UMPLiR LA PIPA. fr. met. fam. Enfadar, irritar.
Hacer suhir la moslaza ú las narices. Irritaré, exa-
cerbaré.
PIPADA. f. La porció de tabaco que cap en la
pipa, y 's fuma de una vegada. Fumarada. Tabacci
porció fumaria.
NO VALER üNA PIPADA DE TABACO. fr. Se dcsprecia
una cosa per inútil ó de ningnn valor. No valer un
piló; ser cosa de ménos valer. Nihili aestimandum
esse.
PIPAR. V. n. Fumar ab pipa. Pipar. Tabacci
fumum excipere.
PIPAROT. m. Cop que 's dóna al nas. Papiroie.
Talitrum, i.
PIPELLAS. f. ter. Palpebres. Pàrpados. Pal-
pebra.
PIPIÀ. m. Guisat de moltó, gallina, galldindi,
tocino gras y ametllas picadas: s' assahona ab pe-
bre picat y espécias finas ; s' usa en Indias. Pipian.
Indicum ex amygdalis pinsis carnibus el lardo con-
dimentum.
PIPIDA. f. PEPIDA.
PIPIRIGALL. m. Planta que trau de la arrel
vàrios brins de uns tres pams de llarch, que s' al-
san poch, y estan vestits de fullas llargas compos-
tas de altras petilas ovaladas. Fà las flors bermellas
y en espiga, y'l fruyt està tot cubert de espi nas.
Serveix pera aliment del bestiar. Pipirigallo, es-
parceta. Hedisarum onobrychis.
PIQUÉ. m. PERILL.
ANARSEN A PIQUÉ. fr. aut. ANARSEN k PICO.
PIQUER, m. Soldat armat ab pica. Piquero. Do-
ryphorus, bastatus, i.
PIR
PIQUET, m. mil. Cert número de soldats que
Iràuhen de las companyias, y estan provinguts per
si s' ofereix alguna operació. Piquete. Militum ma-
nipulus, manus. || estaca, puntal.
BPIQÜETA. f. d. Pica petita pera posar aygua
noyta. Pileta, pilica. Lustralis aquae labelluni.
PIQÜETE. m. PUNTILLA.
PIRA. f. Foguera pera cremar los cadàvers.
Pira. Pyra, íb.
PIRÀGUAS. f. pi. herba, vidalba.
PIRÀMIDA. f. pirímide.
PIRAMIDAL, adj. Qualsevol cosa feta en figu-
de piràmide. Piramidal. Pyramidatus, pyramidalis.
PIRAMIDALMENT. adv. m. En forma de pi-
ràmide. Piramidalmenle. Pyramidis instar.
PIRÀMIDE, f. geom. Un cos políedro que té
per basa un polígono qualsevol, y sas caras laterals
són triànguls que tenen un vérlice comú anomenat
cúspide, y segons lo número dels costats de la ba-
sa se anomena triangular, quadrangular, pentago-
nal, poligonal. Piràmide. Pyramis, idis. |1 La pedra
piramidal posada en lo cim de un edifici. Faslial.
Fastigium, ii.
PIRÀMIDE CÒNICA. 'L couo per las emblansa que té
ab la piràmide. Piràmide cònica. Cònica pyramis.
PIRÀMIDE IRREGULAR. Aquella cn que no 's verifi-
can las circunstàncias de la regular. Piràmide ir-
regular. Irregularis pyramis.
PIRÀMIDE ÒPTICA. La comprcsa dels raigs óplichs
principals, que té per basa al objecte, y per punta
al centro de qualsevol dels ulls. Piràmide oplica.
Òptica pyramys.
PIRÀMIDE REGULAR. La que té per basa un polígo-
no regular, y la recta, que uneix sa cúspide ab lo
centro de la basa, es perpendicular à la mateixa
basa. Piràmide regular. Regularis pyramis.
PIRÀMIDE SEPULCRAL. La suiuptuosa que serveix
de sepultura, com són las de Ménfis que entre'ls
egipcis eran símbol , la basa del principi de la vi-
da, y la punta de la mort. Piràmide, piràmis, pira,
mausoleo. Pyramis, idis.
PIRAMISTA. f. Espècie de papallona suma-
raent inclinada à llansarse alfoch. Piramisla. Py-
ramista, ai.
PIRAMISAR. v, II. poét. Agonisar de amor
com r hermós Piramo de la fàbula. Piramizar.
■toiore instar Pirami mori.
PpIRÀRSELA. fr. fam. Fugir, escaparse. Tomar
las de villadiego, y pinàrsela entre gitanos. Terga
■jertere.
■PIRATA, ra. Corsari, lladre de mar.. Piraía.
nrata, ai; marilimus praido. || niet. Cruel, inhu-
mà. Pirata. Sa;vi ingenu homo.
PIRATEJAR. V. n. Robar per mar. Piraleur.
Praidor, aris; piraticam exercere.
PIRATERIA, f . L' ofici de pirata y '1 robo que
fa. Pirateria. Piratica, ae.
PIRÀTICH, CA. adj. Cosa de pirateria. Pirà-
(tco. Piraticus.
CATALÀ. PIS 347
PIRAUSTA. f. Insecte un poch més gros (jue
una mosca, ab alas y quatre peus, que naix y viu
en lo foch, y si s'aparta de ell mor. Pirausla, pi-
ragon. Pyrausia, íb.
PIRETOLOGIA. f. med. Tractat de febras Pi-
retologia. Pyretologia, aj.
PIRETRO. m. Herba que crema, y pica la llen-
gua. Pirelro, yerba salival. Pyrelhrum, i.
PIRIFORME. adj. En figura de pera. Piri-
forme. Pyriformis, is.
PIRINAIGH, CA. adj. Cosa dels Pirineus, mon-
tanyas que separan la Espanya de la Fransa. Pi-
renaica. Pyronaeus.
PIRITA Y PIRÍTES. f. Certa pedra ígnea, ó
espècie de pedra de foch mòlt dura. Pirites. Pyri-
tes, ai. II Pedra ó mineral que's troba en tota espè-
cie de minas; y així pren lo nom crissila la de or;
argirita la de plata; siderila la de ferro; calcita la
de coure; molibdita la de plom; però generalment
se pren per la marquesa. 2. Pintes. Pyrilis, is. I
Altra pedra preciosa, negra y que frotada crema.
Pirile. Pyritis, is.
PIROBALtSTICH. adj. Lo que llansa [ rojectils
per medi del foch. Pirobalislico. Pirobalit cus, i,
PIROBOLÀRIA. f. Part de la estàtica ne con-
sidera '1 modo de llansar los fochs artific Is. Pi-
robolaria. Pyrobolaria, ae.
PIROFILACI. m. Caverna de foch en las en-
tranyas de la terra, de la qual resultan los vol-
cans. Piro^lacio. Subterraneum ignis receptacu-
lum.
PIRÓFORO. m. Certa composició que s' infla-
ma al contacte del ayre. Piróforo. Mixtura quae
aeri expòsita exardescit.
PIROMÀNCIA. f. Art de endivinar pel foch.
Piromancia. Pyromantia, ae, ignispicium, ii.
PIROMÀNTICH, CA. adj . Qui professa la pi-
romancia. Piromàntico. Py roman ticus.
PIRÓMETRO. m. Instrument pera amidar los
diferents graus del foch y sos efectes. Pirómetro.
Pyromelrus, i.
PIRONÓMIA. f. Ciència que ensenya à arre-
glar lo foch en las operacions de la química. Piro-
nomia. Pyronomia, ae.
PIROPO. m. Espècie de pedra preciosa traspa-
rent y de color de foch. Piropo. [VYro\)um, i.
PIR08TÀTIGA. f. Part de la estàtica que é
per objecte '1 foch. Piroslàtica. Piroslhalica, ae.
PIROTÈCNIA, f. Art que tracta de tota espècie
de invencions de foch. Pirotècnia. Pyrolechnia, se.
PIRRIQUI. m. Peu de vers llatí compost de
dos síl-labas breus. Pirriquio. Pyrrhichius, ii.
PIRRÓNIGH, CA. adj. S' aplica al filosop que
fà professió de dubtar de tot. Escèptica, pirrónico.
Sceplicus, pirronichus.
PIRRONISME. in. La doctrina dels pirrónichs.
Esceplicismo, pirronismo. Scepticorum secta.
PIR8. adv. comp. pitjor, ménos.
PIS. m. Qualsevol dels alls de una casa. Piso,
348
PIS
DICCIONARI
PIT
alto. Contignatio, nis, tabulutum, i. || Sol, pavi-
ment, lo lerreno que's trepitja. Piso, huello. So-
lum, pavimenlum, i.
PISA. f. Terrissa, fina, regularment blanca. Lo-
za. Yitreo operiraento limita vasa. |1 fam. Diners.
Monises, mosca, maga, lana, morusa. Pecunia, se.
PISANA. f. Roba primerament de fil, y des-
près també de cotó, y s' anomena així perquè la
primera vingué de Pisa. Pisana, Pisana, se.
PI8AR. V. a. ant. trepitjar.
PISCA. f. Mica, engruna. Pizca. Mica, se, hi-
llum, i.
PISCAR. V. a. PESCAR, CONSEGDIR.
PISCINA, f. Safareig, viver de peixos. Piscina.
Piscinella, x. [] pi. Banys abont solen rentarse 'Is
lurcbs abans de oferir sacrificis. Piscinas. Lava-
crum, i.
MÓURER PISCINAS. fr. Excitar qüestions y espècies
lal vegada perjudicials ü olvidadas. Remover los
caldos. Conlentiones excitaré.
pisciS. m. Dolzé signe del zodíach y sisè dels
australs en que entra '1 sol prop dels 18 de febrer.
piscis. Pisces, ium; coelestis nodus.
PISÓ. m. Picó aprimat per la part inferior ab
que s' aprela la terra de que's fan las tàpias. Cos-
tal, pison. Pavicula, fistuca, ai.
PISPAR. V. a. fam. Pèndrer, pillar. Sonsacar.
Callidè eripere. || atrapar, agarrar. || v. n. Férse
pròpia alguna cosa. Apropiarse. In rem suam con-
vertere.
PISPAT, DA. p. p. Sonsacado. Callidè excep-
tus.
PISSARRA, f. Mineral mòlt abundant negròs,
opach, mòlt poch lluhent, mitjanament dur, no
mòlt pesat y un pocb fret al tacto; s' emplea prin-
cipalment en lloch de teulas en las teuladas. Pi-
zarra. Ardusia, se. 1| Entre estudiants la taula, en-
cerat, elc, pera fér figuras, escrivinllas ab guix.
Pizarra. Abacus, i.
STJRTiR i LA PISSARRA, fr. Fér CU ella ab lo guix
las figuras necessàrias pera las demostracions ma-
lemàticas, etc. Salir à la pbarra. In abaco caleu-
los exercere.
PISSOGAS. f. pi. ter. pessioollas.
vÉR pissoGAs LOS PEUS QUANT s' adoumen. Hormi-
gucar. Formico, as.
PISTATXO, m. Fruyt ó nou del festuch ó ma-
tavera. Pislacho, alfóncigo. Pistacium, ii.
PISTILO. m. bot. L' órgano femení de la flor,
situat generalment en lo centro de ella descansant
sobre'ls receptacle, lo cual conté 'Is ouhels de las
llavors, y reb lopolvet que ha de fecundaries. Or-
dinàriament se compon de tres parts que son: 1'
ovari, r estil y 1' estigma, que falla algunas vega-
das. Pislilo. Pistilum, i.
PISTÓ. m. Didalel de coure en lo fondo del
(jual hi ha un poch de pólvora fulminant y que en-
caixat en r oído de las armas de foch es ferit pel
disparador ó gatillo à voluntat, comunicant lo foch
à la carga que està en lo canó. Pislon. Càpsula, a;.
II maq. Èmbol de la bomba en las màquinas de va-
por. Pislon, embolode la bomba. Embolum.
PISTOLA, f. Arma de foch de las mès curtas
que's pót disparar fàcilment ab una sola ma per
tenir la culata torta. Pistola. Brevis catapulta. 1|
La que's pót portar en la butxaca. Cachorro, ca-
chorrillo; pistola de faltriquera, pislolela. Brevissi-
ma catapulta. 1| Las que portan los soldats de caball
en r arsó de la cella. Pistola de arzon. catapulta
in ephippio pendens. [1 Brocada llarga que's deixa
en los ceps. Perchon. Palmes príesidarius.
POSAR Ó AMORRAR UNA PISTOLA ALS PITS. fr. POSAR
UN PUNYAL ALS PITS.
PISTOLADA. f. Cop ó tir de pistola. Pisloleta-
zo. Brevis scloppeli explosió.
PISTOLERA, f. Cada una de las bossas del ar-
só de la sella en las quals se portan las pistolas.
Pistolera. Catapultai minoris techa.
PISTOLET. m. Instrument à modo de pistola
pera tràurer foch. Pistolete, pistola. Maquina ad
excitandum ignem ex silice.
PISTOLETA. f. d. Pistolela. Brevissima cata-
pulta.
PISTOLETADA. f. PISTOLADA.
PISTONERA. f. Caixeta ó bossa abont col-
locan los pistons los cassadors ó 'Is soldats pera
servirse de ells ab mès comoditat. Pislonera. Cap-
sularia, ae.
PIT. m. Part anterior dels animal del coll fins
al venlrell. Pecho. Peclus, oris. |1 La part interior
de ell, com: tenir mal de pit. Pecho. Puirao, nis,
praBCordia, orum. || Per mès honestedat se diu de
la mamella de la dona. Pecho. Mamma, ae. || La
molsa que tenen los aucells sota del coll dividida
per la barca. Pechuga. Avis peclus. || En la perso-
na la cavitat del cos inferior al coll. Seno. Sinus,
us. II ESTERNON. 1| met. Confiansa, estimació ó agra-
do. Pecho. Fides, ei. [j met. Constància, valor, ani-
mo, esfors. pecho. Yirtus, utis. || met. La qualitat
de la veu ó forsa de ella pera cantar, predicar, etc.
Pecho. Yocis tonus. [j met. L' interior de la perso-
na, sòn animo ó intenció. l'echo. Animus, i, meus,
tis. II met. La fiel observància del secret. Fidelidad.
Fides, ei. || met. post. 8.
pits avall. ra. adv. Sens fér ceremónias, se diu
del menjar ó béurer. A pechos. Anxiè, abundè.
PITS PER terra. m. adv. Humilment. Pecho por
licrra. Humillimè, suramissè.
ANAR PITS per TERRA. fr. GATEJAR. 1.
APiT$ DESCUBERTS. ni. adv. Sèns armas defensi-
vas, sèns ningun resguarl. A pecho descubierto.
Inermi pectore.
CRIAR ALS PITS. fr. mct. Inslruhir, donar educa-
ció à algú ó tenirlo mòlt conegut. Criar d los pe-
chos. Ab incunabulis, novissime, fovisse.
DAVANT DE PIT. Espécio de corassa pera defen.>>a
del pit. Pechera. Frontalia ferrea.
DESCARNAR LO PIT. fr. Tiàuier la carn del pit de
PIT
I
I
algun aucell. Despechugar. Avi pectus auferre.
DEScüBRiB sÒN PIT ó 'l séü PIT A ALGÚ. fr. Mani-
feslarli '1 sèu interior, declararli sòn secret. Des-
cubrir, abrir su pecho, abrirse, declarar su corazon
ó su pecho, fiar supecho, desabrochar el pecho. Inti-
ma cordis alicui aperire.
DONAR 1,0 PIT. fr. Donar mamar. Dar el pecho.
Ubera infanti praebere.
FÉB PITS Y LLONZAS. fr. FÉB CÓFIS T MOFIS.
ENTRE PIT Y ESPATLLAS. m. adv. En lo ventiell.
Entre pecho y espalda. In ventrem, in stomacho.
PÉNDRER LO PIT. fr. Agafar lo mugró ab la bo-
ca pera mamar. Tomar el pecho. Mammam suggere.
POSARSEHi DE PIT. fr. met. Empí'ndrer alguna co-
sa ab mòlt empenyo y activitat. Echarse ó tomar à
pecho. Summa contentione aliquid suscipere.
TENIR PITS AVALL. fr. Presumir una cosa. Tener
tragado, no venir de nuevo. Sibi per manum ha-
bere.
TENIR POCH PIT. fr. met. Sér covarl. Ser gallina,
eobarde. Exiguo, pusillo, parvo animo esse. || mel.
Tenir la veu dèbil ó flaca. Teuer poca voz. Alicui
vocem deficere.
TIRAR LOS PITS. fr. Mamat. Mammas exsugere.
TrAuRERÓ LLEVAR LO PIT A LA CRIATURA, fr. DES-
MAMAR.
PITA. f. La quarta part de un diner. Pxtis, pitó.
Denarioli quadrans. \\ adzavara. j] Lo fil de la ad-
zavara. Pita,hilo de píía. Agava; americana; filum.
PITAGÓRIGH, CA. adj. Cosa de Pitàgoras
natural de Siamos que fou lo primer à qui's donà
'1 nora de filosop. Pilogórico. Pythagoreus, pylha-
goricus. I m, pi. Deixebles de Pitàgoras. Pitagóri-
cos. Pythagorei, orum.
PITANSA. f. Tota vianda que no es pa ni vi.
Pitanza. Esca, aï. [| La racció que's dóna cada dia
en diners ó en menjar. Pitanza. Diarium obsomium,
stipendium. I fam. Lo preu ó eslipendi que's dona
per alguna cosa. Pitanza. Stipendium, ii. 1| La po-
sada de carn, cansalada, ciurons ó mongetas y ver-
dura. Olla. Olla, a;.
piTANSA DOBLE. Lo estiaoidiuari qm se sól donar
en algunas comunitats en dias clàssicbs. Dupla.
Ferculum extraordinarium.
PITANSER. m. Repartidor de pitansas. Pitan-
cero. Obsonator, is, stipendii diarii distributor. |]
Entre bernardos y algunas altras religions, lo ma-
jordom ó refeloner. Pilancero. .íEconoraus, i.
PITANSERIA. f. PARTIDOR. 3.
PITÀ8. m. aum. Lo pit gran y ample; 's pren
regularment pel de fortalesa y valor. Pechazo.
Magnanimitas, alis.
PITET. m. r. Pechico, illo, ilo, pechuelo. Peclus-
culuin, i. II Drap que's posa en lo pit de las criatu-
ras pera que no s' embruten, l'abadero, pechero.
Pectoris tegumentura. j] y
PITILLO. m. Tela tallada en Iriàngul que ser-
veix à las donas de adorno en lo pit. Pitillo. Trian-
gularis pectofis ornalus.
TOMO II.
CATALÀ. PIT 949
PÍTIMA. f. EPÍTIMA.
PITIMINI. m. Primor, delicadesa, subtilesa de
alguna cosa. Filili. Eleganlia, ae.
PITJA. f. Puntal ó altra cosa pera sostenir.
Puntal. Fulcimentum , i. p massó, pitjador. || ant*
PITJADA.
PITJADA. f. Senyal que deixa en terra '1 peu.
Pisada, huella. Peda, a;, vesligium, ii. \\ Apretada.
Apreton. Pressura, ae. || Empenta. Empujon. Impul-
SUS, us. II TREPITJADA.
BESAR LAS piTJADAs DE ALGÚ. fr. met. Denola la
veneració y reverència que's té à algú. Besar la
tierra que otro pisà. Alterius vestigia revereri.
SEGUIR LAS PITJADAS DE ALGÚ. fr. mel. Imitarlü.
Seguir las pisadas de algtino. Alicujus vestigiis in-
sistere.
PITJADAAtENT. adv. m. apretadament.
PITJADOR. m. Pitja, massó, picó. Pison. Tu-
des, iiis. II Qui pitja. Pisador. Calcator, is.
PITJAMENT. m. La acció y efecte de pitjar.
Pisadura. Calcatio, conculcatio, nis.
PITJAR. V. a. Estivar, apretar. Recalcar, apre-
tar, ajustar. Stipo, as. || Apretar. Apretar. Premo,
is. II Empènyer. Empujar. Impello, is. || ant. tre-
pitjar. II picoNAR. II Estribar , descansar una cosa
sobre altra. Castigar, estribar, apoyarse, descansar.
Nili.
PITJAT, p. p. de PITJAR. II ant. subjecte.
PITJO. m. ant. picó.
PITJOL Y PIGJOL. m. Moneda florentina que
era la mès menuda. Pitjol. Minuta.
PITJOR, adj. comp. De inferior qualitat que
altra cosa. Peor. Pejor. |] adj. comp. Mès malament.
Peor. Pejus.
PITJOR ESTÀ que no ESTAVA, fr. Deuota que algu-
na cosa s' ha posat de mès mala qnalital, ó en mès
mal estat del que estava. Peor estd que no eslaba.
In delerius processit.
PITJOR QUE PITJOR, m. adv. S' usa quant se posa
remey ó medi que fà la cosa de pitjor qualitat. Un
ruinido, otro venido; peor que peor. Qiiod pejus et
delerius est.
ESTAR PITJOR, fr. Trobarse en mès mal estat. Es-
tar peor. In pejori versari slatu.
POSARSE PITJOR, fr. PITJORARSE.
SEMPRE ni HA UN PITJOR, exp. peia aconsolar à al-
gú en lo que's queixa, recordantli que encara hi ha
qui's troba mès mal, ó que comparativament enca-
ra es ditxós. Siempre hay un peor. Non ad súmmum
pervenlum est.
PITJORA. f. Aumenl de dany ó mal. Empeora-
miento, peoria. Detrimentum est.
PITJORAMENT. m. anl. pitjora. || ant. De-
terioiamenl. Desmedro, menoscabo. Detrimen-
tum, i.
PITJORAR. V. n. Anar de mal à pitjor. També
s' usa com recíproch. Empeorar. .^gresco, is; in
pejus ruere. || v. a. Posar de pitjor qualitat. Em-
peorar. Pejorera reddere.
U
360
PIT DICCIONARI
DA. p. p. Empeorado. In pejus
PITJORAT,
versus,
PITÓ. m. piFRE.
NO SE me'n dóna un pito. fr. fam. Denota '1 des-
preci que's fa de alguna cosa. No se me dà un piló;
no se me dà dos chilas. Nihili facio.
NO TOCA.R PITO. fi', fam. No intervenir, no tenir
part en alguna cosa. No tocar pito. NuUam in re
parlem habere.
NO VALER UN PITO. fr. fam. met. ab que's despre-
cia alguna cosa que es inútil ó de ningun valor*
No taler un pito ó una chita. Nihil aestimandum
esse.
QUIN PITO TOCA? exp. fam. quina tecla toca?
PITOF. m. fam. borratxo.
PITONISSA, f. Sacerdotissa de Apolo que en lo
temple de Délfos donava sos oracles sentada en la
trípode. Pítoíiisa.Pythia, ae. |] Altra sacerdotissa de
Apolo Pitio. l'itonisa. Pythonissa, se. || Encantado-
ra, fatillera. S' usa en la traducció de alguns llochs
de la Sagrada Escriptura, com la que fèu aparèi-
xer à Saul la ànima ó sombra de Samuel, que li
profetisà sa mort. Pilonisa. Pythonissa, íe.
PITONISME. m. Lo comers ab lo dimoni ó la
acció y tracte de las pitonissas. Pitonismo. Pytho-
nismus, i.
PITOTA. f. fam. Menjar. Comilona, comilotona.
Perpotatio, nis.
BONA PITOTA. loc. fam. Menjar y béurer abun-
dant ab festa, alegria y regositj. Gaudeamus. Gau-
deamus,
PITRADA. f. Cop fort que's dóna ab la ma al
pit de altre, y la cayguda de pit. Pechugon. Pecto-
ri impactus ictus. || met. fam. Reprehensió forta.
Reprimenda, rodada, repasada, sofrenada, latiga-
zo. Aeris increpatio.
PITRAL. m. Corretja del ensel lament que pas-
sa pel pit de las béstias. Petral, pretal, antepecho.
Antilena, se. I Xarpa pera portar penjada la cara-
bassa, elc. Charpa. Balteus, i.
PITRALADA. f. PITRADA. |] Lo que cau entre la
pitrera y la camisa. Seno. Sinus, us.
PITRERA, f. La part exterior del pit, la sina.
Pechuga, pcchera. Pectus, oris. [[ Vaqueta forrada
de córdoba y plena de borra, posada en lo pit de
las cabalcaduras pera que tiren sense danyarse.
Pechera. Pectoris tegumentum; coriaceum pecto-
rale.
PITRÓS. m. Aucell del pit roig y bech moll, un
poch mès petit que'l pinsà. Clóris. Chloreus, i.
PITüITA. f. Humor fleumàtich com à mocbs.
Piiúita. Piluila, se.
PITUITÓS, A. adj. Pertanyent à la piiúifa. Pi-
tuiloso. Pituitosus.
PITXELL. m. Yas alt y rodó, pel regular de
estany ab tapa, ab golfos en la punta del ansa. Pi-
chel. SIagneus urceus, urceolus. || porró. 3. 4. ||
Gerro pera posar flors. Macela, florero. Florigeum
vascalum. B m- copa, cInter.
PIX
d. Pichelete, pichelillo, jarri-
PITXELLET. m.
co, illo, ilo. Parvus urceus.
PiTXER. ra. ant. pitxell. |1 m. ant. coper.
PIU. m. La punta de algun ferro ab que s' as-
segura altre. Espigon, espiga. Spiculum, i, cuspis,
idis. II Llengüeta de las romanas y semblant. Len-
güela, fiel. Examen, inis. [j Pessa de ferro, espècie
de agulla que uneix las pessas de las frontis-
sas, etc, servintlos de eix pt'ra sòn moviment Es-
piga, pasador. Spiculum, pessulus, i.
PIU, PIU. La véu que forman los pollets y altres
aucells. Pio, pio. Piatus, us.
NO DIR PID. fr. NO PIULAR.
NO oÍRSE UN PIU. fr. Haver un profundo silenci.
No oirse una mosca ó mosquito. Altum silentium
esse.
PIULA, f. Composició de pólvora y paper ab
tres ó quatre dobles pera pegar altres tants pets ó
trons. Tronera. Papyraceus globulus nitrato pulve-
re oppletus.
PIULADA. f. La veu y modo de piular. Piada.
piatus, us.
PIULADOR. m. Qui piula : s' usa en los aucells
de cassa. l'iador. Pipifilor, is.
PIULAMENT. ra. piulada.
PIULAR. V. n. Formar los pollets y aucells cer-
ta veu de poca duració. Piar, pipiar. Pipilo, as,
pipio, is. I Fèr sentir sa veu lo milà, pardal, etc.
Piar. Piopio, is.
NO PODER PIULAR, fr. Se diu de las personas quant
enregulladas apénas poden parlar, ni soltar la veu.
No poder ganir. ^grè vocem emittere. || met. pera
denotar que algú deuria callar en las circunstàn-
cias y matèria de que's tracta. Mira quien habla.
Silentium imponere.
NO PIULAR, fr. met. Callar. No chislar, no reso-
llar. Ne quidem mutire.
PIULAYRE. m. piulador.
PIULET. m. Lo piu dels aucells petits. Pio, pia.
da. piatus, us. || Lo agut y desapacible de la veu.
Chillido. Pactussonus.
PIX. f. Veu ab que las criaturas expressan las
ganas de pixar. Mea. Urina, ae.
PIXADA, f. ant. piXARADA.
PIXADOR. m. Lloch pera pixar. Meadero. Lo-
cus urinatorius. |] Qui pixa mòlt sovint. Meon. Mic-
turiens. || ler. orinal.
PIXAFREDA. m. Apocat, pusil-lànime. Ave-
fria, ablanda brevas, pendejo. Timidus, iners.
PIXALLIT. m. Planta perenne que's cria en
abundància en los prats y llochs incults, de la que
s' usan las fuUas y la arrel. De aquesta planta se'n
extrau una resina verda, matèria dolsa, nitrat de
potassa de cals. Amargon, diente de leon oficinal.
Leontodon taraxacum: taraxacum dens leonis.
PIXALLITS. m. Qui se sól pixar en lo llit.
Meon. Mingens lectura.
PIXANER. ra. PIXADOR. 2.
PIXAR. V. n. ORINAR.
PLA
CATALÀ.
PLA
351
■I ^
■■- Mict
t
pixARSE DE RÍüRER. fp. Ríuper moltíssim. Caerse
de risa. Risu corruere.
QUI PIXA CLAR NO NECESSITA METGE. ref. Indica
que qui està innocent pót parlar ab Iota claredat.
Mear claro y dar una higa al bolicario. Mejere dum
liquidum fas est, oppede medenti.
Qül's LLEVA DEMATÍ PIXA AHONT VÓL.ref. QUl'S LLE"
VA DEMATÍ TÉ TEMPS, CtC.
PIXARADA. f. La porció de orina que's trau
de una vegada. Meada. Urina, se. 1| Lo lloch que
mulla ó '1 senyal que deixan en terra 'Is orins.
Meada. Mictus, us.
PIXARADETA. f. d. Meadita. Exigua urina.
PIXARELLAS. f. pl, Lo vi prempsat de ínfima
qualitat. Aguapié, aguachirle, torcedura. Lora, aj. []
met. Qualsevol licor de poca fortalesa ó substància.
Aguachirle. Vilis liquor.
PIXAT, DA. p. p. Meado. Mictus. |1 m. pl.
Orins. Meados, orines. Urina, ae, lotiura, ii.
ASSOLIR Ó ATRAPAR AR LOS PIXATS AL VENTRE, fr.
Sorpéndrerà algú, trobarlo fent alguna cosa. Co-
ger d uno las manos ó con las manos en la masa.
Rel peragendae intentum corripere.
PIXA VAGANT, m. ter. Vagamundo, sens ofici
ni benefici. Correnlon, golondrino, corrillero, azo-
lacalles, polizon, cerero, placero. Erro, nis, cir-
culalor, is.
PIXAYRE. m. PixADOR. 2.
PIXERA. f. Ganas de orinar. Gana de mear. Ad
mingendum naturalis impulsatio.
PIXO. m. fam. memhre viril.
PIXOTA8. f. peix. LLüs.
PIXUM. m. fam. Mulladina de pixats. Meada.
Mictus.
PL.
I
PLA. m. Camp, terreno sens alts ni baixos.
Llano, ílanura. ^Equum, apertum, i, planiludo,
inis. I Lo terreno ó paviment en que eslà algun
edifici, l•lan, plano. Solum, i. [| La terra plana en
lo cim de las montanyas ó alturas. Mesa. Planilies,
ei. II Lo punt de la mitja que no's minva ni creix,
sinó que's fa segons 1' orde regular. Llano. Nodus
in tibialium textura coramunis. || plan. 1. || La des-
cripció ó exposició que's fa de alguna cosa notanl-
si sas parts, 1' orde que guarda, etc, com: lo pla
de un sermó. Plan. Expositio, descriptio, nis. ||
adv. ra. Certament. Cierlamente. Planè. || adj. Llis,
igual, sens prominéncia ni fondo. Llano, plano.
Planus, planidus. [j aplanat, [j met. Fàcil, corrent,
que no té embaràs ni dificultat. Llano. Planus, fa-
cilis. II Descubert, patent. Llano. Planus, patens. ||
Expressió pera afirmar ab mès forsa, com: ell pla
ha lograt lo que prelenia. Cierto, cierlamenle. Qui-
dem. II Expressió usada irònicament pera negar lo
que altre assegura. Si cierto, siporcierlo. Cerlè
quidera. t| ant. realzab, així 's deya en pla en llen-
guatge vulgar. II ant. Lo fons de la nau. || ant.
tranquil, quiet, sossegat.
PLA w.. loc. ir. Buena la hemos hecho, medradçs
estamos, eslamos lucidos. Erravimus. || no.
PLA gkométrich. Superfície plana paralela al ho-
risont, en que's pinlan los objectes reduhits à me-
nor magnilut. Plano geomélrico. Geomelricura pla-
nam.
PLA horisontal. Superfícic plana, que passant
per la vista es perpendicular al pla óptich, y pa-
ralela al borisont. Plano horizantal. Horizontale
planum.
PLA INCLINAT. Lo quB fórma ànguls oblíquos ab
la superfície de la terra. Plano inclinado. Inclina-
tum planum.
PLA ÓPTICH. Superfície transparent que's col-
loca entre la visla y 1' objecte. Plano ópiico; la-
bla. Opticum planum.
PLA PARALELO. 'L que comparat ab altre sempre
dislan igualment, y may se poden concórrer. Plano
paralelo. Paralelum planum.
PLA VERTICAL. Superfícic plana perpendicular al
horisont y al pla geométrich. Plano vertical. Yerli-
cale planum.
ASSENTAR OPOSAR DE PLA. fr. Posar alguua cosa
de modo que descanse per la part mès plana. Po-
ner de plano. In planum locare.
BEN PLA. loc. Ben cert. Por cierlo, muy bien. Op-
timè.
CANT PLA. Canto llano. Gregorianus canlus.
cÀURER DE PLA ó TOT PLA. fr. Càurcr de llarch à
Ilarcb. Caer de plano. Plenè, prorsüs cadere.
DE PLA. m. adv. Enterament, clara y manifesta-
ment. Llenamente, de plano. Apertè, manifeslè. I
for. Excusant móltas formalitats judicials. De pla-
no. De plano.
DONAR ó PEGAR DE PLA. Pegar ab lo ample de algun
instrument de tall, ó ab la ma oberta. Dar de pla-
no. Ex plano feriré.
LES REND s PLANES, fr. aut. Tan solamente las
riendas. Solé babenae.
PARLAR PLA. loC. aut. DONARSE k ENTÉNDRER, FER-
SE ENTÉNDRER.
PLACA. f. Moneda de sis ó set diners y malla ó
dos asos y milj, que corregué anlíguamenl en Es-
panya. Placa. Sexlertius, ií. || La insígnia ó vene-
ra de alguna de las ordes reals, que's pórla broda-
da en lo vestit, Placa. Regiarum ordinum insíg-
nia.
PLACAMENT. m. ant. La acció de aplacar.
Aplacamiento. Placalio, nis.
PLAGAR. V. a. APLACAR,
PLACENTA. f. bot. Nom que's dóna à la part
interna del pericarpi, à la qual estan íntimament
unidas las llavors, ja inmedialament, ó ja per me-
di del cordó umbilical, i lacenta. Seminum recep-
taculura,
PLACENTER, A. adj. Alegre, festiu. Placen-
tero, risuefio, jovial. Festivus.
352
PLA
DICCIONARI
PLA
PLACENTARI. m. Nom que's dóna al conjunt
6 reunió de mòllas placentas, ó lo que es lo mateix
à aquella part del endocarpi ahont estan agafadas
las llavors, composta essencialment dels vasos con-
ductors de la fecundació y de la nutrició. Placen-
tario. Placentarium, ii.
PLACENTÍ, na. adj. Natural de, y pertanyent
à Plasséncia ciutat de Itàlia, Placentino, placencia-
no. Placentinus.
PLAGER, A. adj. PÚBLiCH. \\ Lo que pertany à
la plassa, ó es propi de ella. Placero. Ad plateam
pertinens.
PLACERAMENT. adv. m. PI^BLICAMENT.
PLÀCET. Veu llatina ab que s' aproba alguna
cosa. Que me place. Yolupè est.
PLACÉVOL, A. adj. AGRADABLE. || COMPLAHENT.
PLACH. loc. ant. Me plau. Plàceme, me gusta.
Placet, probo.
PLACIDÍSSIM, A. adj. sup. Placidisimo. Pla-
cidissimus.
PLÀCIDO, A. adj. Quiet, assossegat, tranquil.
Plàcido. Placidus.
PLAENTMENT. adv. m. ant. plasentment.
PLAER. m. PLER.
FES PLAER E NO GUARDATS A QUI. refr. ant. FÈS BÈ
T NO MIRES À QUI.
PLAE8ENTAYAR. V. n. ant. plIurer.
PLAFÓ. m. arq. Lo pla inferior del resultat de
la corona de la cornisa. Pla fon, paflon. Lacunar,
laquear, is. || ra. Molllura en las finestras y altras
porlas. Ataire, enlrepano. Torus, i.
PLAGA. f. Calamitat gran que Dèu envia per
càstich, com: pesta, fam, elc. Plaga. Plaga, ae, da-
des, is. II ant. NAFRA, LLAGA. j| met. Abundància de
alguna cosa nociva. Plaga. Copia nocens. || m.
Truhà, divertit. Chocarrero, truhan, mojarrillo, bu-
fon. Jocator, nugalor, is, scurra, x. || Qui obra in-
consideradaraent. Bobo, sandio, loco. Stultus.
FÉR LO PLAGA. fr. Fér lo boig, lo truhà. Truha-
near, bufonearse. Ludionem agere. || Fér bulla, di-
vertirse ab estrèpit. Loquear. Feriari.
PLAGAMENT. adv. m. De una manera tonia.
Tontamente, néciamenle, locamenle. Stultè, inepte.
PLAGAR. v. a. ant. ferir, nafrar, llagar.
PLAGARIA Y PLAGASITAT. f. Disbarat,
tonteria, necedat. Boberia, locura, sandez, desati-
no. Ineptia, insania, ae. || Truhaneria, Chocarreria,
truhaneria, bufonada. Scurrililas, atis.
DIR plagasitats. fr. Dir disbarats. Hablar nece-
dades, disparales, desatinos. Stultè loqui. || Dir
truhanerias. Chocarrear. Nugas effutire.
FÉR PLAGASITATS. fr. Obrar tontament. Desatinar,
hacer disparales ó desatinos. Inepte agere. || Fér
truhanerias. Hacer bufonadas, truhanerias. Ludio-
nem agere.
PLAGA88A. m. aura. Subjecte mòlt tonlo. Bo-
halicon, bobon, bobazo. Stultissimus.
PLAGAT, DA. p. p. LLAGAT, FERIT, NAFRAT.
PLAGE. f. ant. PLATJA.
PLAGIA ra. Robo, apropiació de conceptes, lli-
bres ó tractats agens. Plagio, plagialo. Litterariura
furtum.
PLAGIARI, A. adj. Qui furta 'Is conceptes de
altre. Plagiaria. Plagiariusj ii, plagiator, is. Lo
llatí 's pren especialment pels que cautivan ho-
mes, y venen al que es llibre per esclau.
PLAGIAT, m. plagi.
PLAGUEJAR. V. n. fér lo plaga.
PLAGUETA. m. d. Bobillo, ilo. Stultulus, i,
PLAGUT, DA. p. p. Plàcido. Placitus. H p. p.
Dignado. Dignatus.
PLAHENT.adj. plasent.
PLAHENTMENT. adv. m. plasentment.
PLAHER. m. PLER.
A MOS BONS PLAHERs. m. adv. A mon gust. ^1 mi
gusto, d mi voluntad. Prout mihi placet.
k PLAHER. m. adv. Ab comoditat, sens molèstia.
Còmodamente, gustosamente. Commodè. || m. adv.
POCH A POCH. II A PLER.
EN PLAHER. m. adv. En bona armonia. En buena
armonia, à placer, amigablemente. Amicè.
PLAHIBLE. adj. ant. plausible.
PLAIT. m. Gran capa de llana ab quadros de
colors que 'Is montanyesos de Escòcia portan cara-
golada y lligada, al muscle esquerra. Plaid. Pal-
lium, ii.
PLAJA. f. ant. platja.
PLAN. m. Dissenyo, modelo ó descripció de al-
guna plassa, etc, marcada en lo paper. Plano, lla-
no. Delineatio, nis. || Extracte, escrit en que per
menors' apunta alguna cosa. Plan. Synopsis, is. ||
Descripció, llista de noms ó partidas que's fa de
algun exercici, rendas ó cosas semblants. Plan.
Descriptio, nis. || projecte.
arreglar sòn plan. fr. Disposar alguna obra de
ingeni, ab lo método y circunslàncias que requi-
reix, y així 's diu : Homero arregla sòn plan ab
mòlt judici. Arreglar su plan. Apte moliri.
fér lo PLAN.fr. geom. Descríurer, representar
una plassa, ciutat, etc. ab totas sas midas. Levan-
tar el plan. Urbis, etc, iconographiam delinearé.
tirar sos PLANS. fr. Fér sos comptes, examinar
en qualsevol negoci ó dependència lo que hi ha en
pro y en contra, pera véurer quinas midas s' han
de péndrer, Echar ó ajustar uno sus cuentas. Ali-
quid secum excogitare.
tirar UN PLAN. fr. PROJECTAR.
PLANA, f. Entre fusters, espècie de ribot ab
un travesser per allisar la fusta. Plana. Duplici
manubrio instructa runcina. \\ Instrument ab que
'Is mestres de casas allisan los emblancats. Llana,
plana, trulla. Trulla, ae. || Pàgina de un paper ó
llibre. L/ana, pàgina, plana. Pàgina, ae. || En los
estudis lo que escriuhen pera apèndrer los noysen
una cara del full del paper. Plana. Pagina à pueris
descripta. || Lo camp ó terreno pla. Plana, llanura,
llanada, planada. Campus, i, planities, ei. | Ter-
reno dilatat, fèrtil ypla, com: la plana de Yich
PLA
fl, Planities, ei, campus, i.
CATALÀ.
AIXA. H Qualsevol
instrument ah que s' aplana la terra. Aplanadera.
Yolgium, li.
PLANA MAJOR. mil. Conjunl dels primers oficials
de un regiment; coronel, tinent coronel, sargento
major, ajudant capità, cirurgià y tambor major.
Plana mayor, primera plana. Syllabus primus in
legione; prafecli, orum.
ESTAR EN LA PRIMERA PLANA Ó EN LA PLANA DEL
JEsiJs. fr. met. Estar en lo bell principi de alguna
c^sa. Estar en el Crislus. In primordiis versari.
NO SABER LA PLANA DEL jEstís. fr. met. Sér mòlt
ignorant. Po saber el Crislus. In summa ignoratio-
ne versari.
PLANADA, f. Pla, planura. Llanada, llanura.
Planities, ei.
PLANAMENT, adv. m. Igualment, de igual
planura ó superfície. Igualmenie. ^qualiter, «què.
II SENZILLAMENT, j] m. PARCAMENT, ESTRETAMENT,
MODESTAMENT. || CLARAMENT.
PLANCH. loc. Yo lloro. Ploro, fleo.
PLANEJADURA8. f. pi. TAFETANS.
PLANEJAR. V. a. Ailisar la fusta ab plana ó
ribot. Acepillar. Runcina laevigare. H aplanar. ||
Igualar ab una post la terra desprès de llaurada ó
cavada. Tablear. Complano, as. || Entre ferrers y
manyans, reduhir las barras de ferro à una figura
plana. Tablear. In bracleas ferrum confingere. |
pint. Lmplir ab i' aparell las desigualtats de una su-
perfície pera poderla pintar. Emplaslecer. iEquo,as.
PLANELL. m. ter. Lo ras ó esquena del gani-
vet. Recazo, lomo. Postica cultri pars.
PLANER, A. adj. Lo que es pla ó planeja. Lla-
no. Planus.
PLANERAMENT, adv. m. ant. PLENA, CUMPLI-
DAMENT,
PLANET, A. adj. d. L•lanico, illa, iio, llanica,
illa, iia. Brevis planus. || m. planeta.
PLANETA, m. Qualsevol de las raassas enor-
mes que en figura de globo ó esfera giran al rede-
dor del sol, y reben la llum de ell. Atenent à sas
circunslàncias relativas se denominan planetas
primaris y secundaris ó satc-l-liles, y respecte à sos
moviments qualsevol dels primaris vist desde la
terra s' anomena directe, estacionari ó retrógado.
Planeta. Planeta, planetes, ae. || L' astre que's dei-
xa véurer sobre 1' horisont al temps del naixement
de algú. Boróscopo. Horoscopus, i. || Casulla que té
roès curta la fulla de davant, y passa poch de la
cintura. Planeta. Planeta, ae. | met. fam. Sort, des-
tino. Estrella. Falum, i. jj !er. ribot. |1 Persona de
poch alcans. Bobillo. Slultulus.
tenir bona planeta, fr. Sér felís ó afortunat. Cam-
par por su estrella. Forlunatum esse.
PLANETARI, A. adj. Cosa de planetas, y es-
pecialment s'aplica al sistema del mon. Planetà-
ria. Planetarius.
PLANGA. f. Àliga que viu prop dels estanys.
Planga. Planga, a;.
PLA sr)3
p. p. Planido. Lamentatus.
PLANGUT, DA.
PLANIGI. m. y
PLANÍCIA. f. PLA, PLANA, PLANURA.
PLANIMETRIA. f. planometria.
PLANISFERI, m. Representació dels dos he-
misferis del globo terrestre sobre una superfície
plana.. Planisferio, mapa mundi. Planisphaerium,
ii. II ASTROLABI.
PLANISFERI CELESTE. L' que representa en un pla
la bóveda del cel ab la situació respectiva de las
estrellas y sas constel•lacions. Planisferio celeste.
Planispherium celeste.
PLANOMETRIA. f. geom. Part de la geome-
tria que tracta de la mida dels plans ó de las su-
perfícies. Planometria. Planometria, planimetria, ae.
PLANSÓ. m. Arbre petit que 's trasplanta.
Planlon. Stolo, nis; arboris puUus, germen. |j Lo
rebrot que ix en la soca del arbres. Renuevo, pim-
pollo. Germen, inis. U La taula ó tenda del planter.
Almajara, almàciga, semiltero. Seminarium, ii. 1|
met. Lo fill ó filla. Pimpollo. Filius, ii.
PLANSÓ BORT AB ARRELS, Plttnton. Arbor silvestris
insitiva.
BRAU PLANSÓ. exp. fam. Explica la robustesa ó
bona disposició de algun jove. Bravo troncho de
mozo ; pimpollo. Yalens elegansque juvenis.
PLANT. m. Plor. Llanto, lloro. Planctus, plo-
ratus, us. || lamentació. || p. p. Llorado. Fletus.
FÉR lo PLANT. fr. Lamentarse ab plors ó veus
dolorosas. Planir. Plango, is.
PLANTA, f. Nom genérich que compren tota
classe de arbres, arbusts, herbas y llegums. Planta.
Planta, ae. || La sola del peu. Planta. Planta, ae,
solum, i. I La deguda correspondència de las parts
del cos humà. PÍanía. Corporis dispositio. U Lo pros-
pecte ó idea que's fà pera formar algun edifici.
Planta, plan. Iconographia, ae, delinealio, nis. ||
Entre espardenyers y sabaters, la paït mes ampla
de la sola. Planta. Laxior solae pars. || La part de
alguna cosa que 's posa à la vista. Fachada. Facies,
ei. |] arq. dau. I La figura dels fonaments de un
edifici sobre 'i terreno, ó la que forman las parets
en los diferents pisos. Planta, ^dificii vestigium.
II La grandària ó presència abultada de alguna
persona. Planta. Conspeclus, us. || Cosa que repre-
senta mòlt, y en realitat no es res. Planta. Jacta-
lio, venditalio, nis. || Lo projecte ó ideà pera asse-
gurar r acert y consecució de alguna cosa. Planta.
Pi'íevia dispositio. || met. Jove que s' encarrega al
cuydado de algun mestre. Planta. Surcullus te-
nellus. II La artificiosa pintura dels peus pera ba-
llar, etc. Planta. Pedum dispositio. || Entre campa-
ners, lo círcul inferior de la campana , '1 metall
del qual se va aprimant fins al remat de la mateixa
campana. Planta. Pes, dis. H petjada. || Cert rahim
blanch mòlt dols. Planta. Planta, ae.
planta ANIMAL. Producció del mar, que deixa en
dupte si es animal ó planta marina. Planta animal,
zoófiío. Zoophites, ae.
354
VLk
DICCIONARI
PLA
PLANTA DE CABESSA. 'S (liu de aquella que las
sevas arrels forman una espècie de cabessa. Cebo-
lludo. Ceparia planla.
PLANTA SOVINT TRASPLANTADA, NO POSA ARRELS, fr.
PEDRA MOVEDISSA NO POSA MOLSA.
PLANTA vERTiciLOSA. bol. La quc fà la flor cara-
golada, com los mahubins, etc. Planta verticUo-
$a. Yerticillala planla.
PLANTAS ESPiNOSAS. Totas las que tenen punxas.
Artos. Spinosae planlae.
FÉR PLANTA, fr. Tenir alguna cosa bona disposi-
ció, simetria, etc. Parecer hien. Cratum, bellum
referre aspectum.
FÉR PLANTAS. fr. GALANTEJAR.
POSAR EN PLANTA, fr. PLANTIFICAR.
RETALLAR LAS PLANTAS. fr. Iguaiarlas ab las esti-
soras. Alusar. Detondeo, es.
PLANTACIÓ, f. ant. y
PLANTADA, f. La acció de plantar. Plantacion,
flanlio, planta. Plantalio, consitio, nis. \\ Lo lloch
ahont se han plantat arbres ó altras plantas. l•lan-
tio, planlanal. Consitura, pagina, ai.
PLANTADOR, A. m. y f. Qui planla. Plantador.
Plantator, consitor, is. || Estaca que usan loshorte-
lans pera plantar. Plantador, hocino. Sarculum, i.
PLANTAFORMA. f. PLATAFORMA.
PLANTAMENT. m. PLANTADA. 1.
PLANTAR. V. a. Clavar, Qcar en terra alguna
cosa, posaria dreta. Plantar. Statuo, erigo, is, ||
Introduhir en la terra algun arbre ó planla. Plan-
tar. Planto, as, defodio, is. || Col•locar, situar una
cosa en lo lloch que déu estar. Plantar. Statuo, is.
(1 Sembrar llavors ócabessas de algunas plantas.
Plantar, sembrar. Sero, obsero, is. || mel. Pegar,
flocar ó sacudir algun cop. Plantar, cascar, sacu-
dir, plantificar. Impingo, is. i| met. En lo espiri-
tual, fundar, establir, com: S. Francisco Xavier
plantà la fé en las Indias. Plantar. Planto, as. ||
Posar à algú en alguna part , com : plantar à
la presó. Plantar. Colloco , as. |1 Assegurar , fér
ferma alguna cosa en algun paratge, com un bal-
có , bastiment, etc, Asentar. Figo , is. || Clavar,
fixar, com: plantar una estaca. Plantar. Fi-
go, is. II Abandonar, deixar burlat. Plantar. Dese-
ro, fallo, is. II ARMAR. 3. II Apegar, com : plantar.
una estampa. Fijar, pegar. Aíligo, is. 1| v. r. Estar-
se ab peu ferm en algun lloch. Plantarse. Stare, in
aliquo loco hserere. || Arribar, presentarse en al-
gun lloch. com: plantarse ab dos dias à Tortosa.
Plantarse. Advento, as. || Aturarse, detenirse. Plan-
tarse, pararse. Sisto, is. || establirse. || Parar, po-
sar casa, botiga, etc. Poner. Slabilio, is. || En al-
guns jochs de cartas no voler mès que las que 's
tenen. Plantarse. Satis chartarum pagellarura ha-
bere. || Parlant de la edat ó dels anys dir algú que
'n té ménos dels que lé. Plantarse. Annorum nume-
rum ponderaré.
PLANTAT, DA. p. p. Plantada. Fixus.
BEN PLANTAT, exp. BRAU PLANSÓ.
PLANTATGE. m. Planla mòlt comuna, que lé
la cama sobre un peu de alta y verda; las fullas
Uargas, ovaladas, ab st-t nirvis en cada una, sos-
tinguidas per pecíolosque s'extenen per terra, de
sabor un poch eslíptich ; las flors moll petitas y en
espigas; las llavors, que's contenen dins de una
capseta ab dos divisions , són ovals ú oblongas y
astringents , com també las fullas. Llanten , plan-
taina, lengua de cordero, arta. Plantago, inis.
PLANTATGE CORONAT, Angelcls, peu dc scrp ; her-
ba, las fullas de la qual surten de la arrel, llargas,
estrelas ó linears, denladas, nirviosas, de gust as-
tringent: se presentan en figura de banyelas de
cérvol. Sónaperitivas, diuréticas, y 's menjan per
enciam. Estrellamar, ciaga. Plantago coronopus,
stellamaris,
PLANTATGE DE ATGUA Ó DE FULLA GROSSA. Planta
perenne de cosa de peu y mitj de alta; solament
fà dos fullas col-locadas al milj de la cama, opo-
sadas, amplas, nirviosas, semblants à las del plan-
latge comú; flors à pomets, petitas y de color
blanch groguench. Es consolidant y vulneraria.
Alisma, damasiano, damasonio, azúmbar, Ikon, al-
mea, ofris cavado. Plantago aquàtica, ophris, bifo-
lia vel ovala,
PLANTATGE DE CA. PUSSERA.
PLANTATGE MENOR. Lo que té las fullas mès peti-
tas que'l comú, tendras y llisas, ab cinch nirvis y
la cama inclinada à terra. Lancéola, llantenmenor,
Carmel. Lancéola, se, plantago, inis,
PLANTEIX. m. PANTEIX.
PLANTEIXAR. V. n. panteixar.
PLANTEJAR. V. n. ant. Festejar, obsequiar.
Galantear. Obsequor, eris.
PLANTER, m. La taula ahont estan las llavors
nadas ó las plantas petitas pera trasplantarlas.
Planlel, almóciga, semillero, almajara, plantario.
Seminarium, ii.
PLANTER DE CEBA. CEBOLLÍ,
PLANTER DE COL, Las cols petitas pera trasplan-
tarlas. Colino. Tenera brassica.
PLANTER DE ENCIAM DE LLETUGA. LechuguinO. LaC-
tuculae, arura.
PLANTER DE PORRO. 'L porro tendre pera tras-
plantarlo. Porrino. Porrina, se.
PLANTETA. f. d. Plantilla, ica, ita, planleci-
ca. Tenera planta. |1 picapoll,
PLANTIFADA Ó PLANTIFARADA. f. fam.
Cagarada. Cagada, privada. Oletum, i.
PLANTIFICACIÓ. f. La acció de plantificar ó
posar en planta. Planlificacion, plantacion, planta.
Executio, nis.
PLANTIFICAR. V. a Posar en planta. Plantifi-
car, plantar. Perfidio, is. 1| Plantar, col-locar al-
guna cosa en paratge que no déu estar. Plantar.
Statuo, is. II met. Cascar, pegar, flocar. Plantificar,
plantar. Impingo, is.
PLANTIFICAT, DA. p. p. Plantificado , Per-
feclus.
PLA
CATALÀ.
PLA
355
PLANTILLA, f. La primera sola sobre que's
forma la sabata, y també la solela de luda, que
desprès de feta la sabata, apegan ab pastetas a la
pari interior de la sola. Plantilla. Calcei solum ;
prima solea. [| La regla que tenen los picapedrers,
que'ls serveix de mida pera picar y traballar la pe-
dra. Planliíía. Norma, w, archelypum, i. | motllo.
II soLETA. 1. y arq. Motllo, patró pera las molilu-
ras de cornisa. Terraja, larraja. Forma coroniE in
edificiis fingenda.
POSAR PLANTiLLAs. fr. Cosíp planlillas à las mit-
jas ó sabatas. Planlillar. Calceis, caligis soleas as-
suere.
PLANTIU, VA. adj. S' aplica à la terra ó lloch
que es!à plantat ó 's pót plantar. Planiio. Planli-
ger.
PLANTO, m. Lo soldat que està de centinella.
lanion. Milesstationarius. |] Lo qui està dret y de-
ingut en algun lloch determinat. Planton, posle.
latarius, ii.
E.STAR DE PLANTO, fp. fam. Denola que algú està
rat y fixo en alguna part mòlt temps. Estar de
lanton. Diu in aliquo loco stare. || Eslar esperant
algú que falta à la cita. Llevar poste. Statarium
ermanere. || estar de centinella.
FÉR estar de planto, fr, Fér esperar y faltar al
loch de la cita. Dar ó hacer llevar posle. Moram
inferre.
PLANTOFA. f. Xinel-la, sabata sens orellas ni
taló. Paniuflo. Crepida, solea, ae. || Dií de lasdonas,
grossa, pesada, faba, parada. Pandorga. Ignava
mulier.
PLANTOFADA. f. Cop de p'anlofa. Pantufla-
zo. Crepidae ictus. || Cop donalab la ma, ó ab algu-
na cosa tova. Pantuflazo, papirolada. Iclus, us. H
PATACADA.
PLANTOFER. m. Qui traballa y ven planlofas.
Zapatero de pantuflos. Crepidarius,ü.
PLANURA, f. Camp, terrenopla. Llanura, lla-
nada, planada. Planities, ei. |1 La qualitat de la su-
perfície de alguna cosa. Llanura, visura. Plani-
ties, ei.
PLANXA, f. Tros de metall pla y prim. Plan-
cha. Lamina, crusla, se. [] Instrument de ferro de
cosa de un dit de gruix y una.ansadel mateix me-
tall per la part superior, y per la part inferior ace-
rada y raòll llisa pera planxar la roba, y 'Is sas-
tres pera aplanar cossuras, etc. Plancha. Mvea la-
mina ad lintea perpolienda. || lamina.
planxa rodona. La grossa de figura circular de
vàrias midas y de diferents metalls. Tejo. Lamella
melallica.
COBRIR AB planxas DE METALL, fr. Planchear. La-
minis tegere.
GUARNIT DE PLANXAS. Lo que té unidas planxas de
metall. Laminado. Laminis instructus.
PLANXADORA, f. Dona que té per ofici plan-
xar. Aplanchadora, planchadora. Mulier lamina
ferrea linlea complanans.
PLANXAR. V. a. Passar la planxa calenta so-
bre la roba blanca estant un poch humida, fins que
queda aixuta y lUsa. Aplanchar, planchar. Lamina
callidissima linlea nitidare.
PLANXAT, DA. p. p. Aplanchado, planchado.
Lamina ferrta complanatus.
PLANXASSA. f. aum. l'ianchon. Lamina am-
plior.
PLANXETA. f. Instrument georaélrich que's
compon de un pla y una alidada ab dos dioplras
en los extrems; y serveix pera amidar distàncias
ó alturas y alsar plans. Plancheia. Instrumentum
quoddam geometricum. || f. d. Planchuela, planchi-
ca, ita. Lamella, ?e.
PLANY. m. anl. plant.
PLANY AMENT. m. ALARIT, PLANT.
PLÀNYDRES. V. r. ant. Dóldrerse. Dolerse.
Doleo, es, indolesco, is.
PLÀNYER, v. a. ant. Plorar, lamentarse. Pla-
nir. Plango, is. || v. n. Tenir llàstima. Laslimarse,
dolerse. Misereor, eris. || Escassejar, regatejar. Re-
gatear. Parcè praíbere. y Excusar à algú algun tra-
ball, fatiga, incomoditat, etc. A/iorrar. Alicui par-
cere. || anyorar.
sÉR DE PLÀNYER, fr. Séf algú digne de compas-
sió. Ser digno de compasion, de làstima. Miseren-
dum esse alicujus.
PLÀNYERSE. V. r. Buscar la pròpia comodi-
tat, fugint de tot lo que pót incomodar. Ahorrarse,
perdonarse. Sibi parcere. (1 ant. Queixarse. lamen-
tarse, gemegar. Lamentarse, quejarse, dolerse. Do-
leo, indoleo, es. y plorar.
PLANYIDORA. f. PLORADORA.
PLANYIMENT. m. ant. Cant fúnebre. Eiide-
cha. Nenise, arum.
PLAPA. f. ant. CLAPÀ, TACA.
PLAPAR. v. a. ant. clapar, tacar.
PLAQUÉ. m. Metall cubert de una planxa su-
mament prima de or ò plata. Plagué. Metallum au-
ro argentove velatum.
PLAQUEJADOR, A. lu. f. Qui plaqueja. Pla-
queador. Auro vel argento velans metallum.
PLAQUEJAR. V. a. Cubrir los metalls ab fina
planxa de or ó plata mes ó ménos prima segons los
usos. Plaquear, dar plagué. 3Ielallà auro aut ar-
gento velaré, superficialiter'cooperire.
PLAQUi. m. Espècie. de cola composla de unas
mànegas amplas y rodonas : se diferenciava de la
cola de malla en sér mès estreta./'/açwtn. Armatu-
ricgenus.
PLA8ENT. adj. Agradable, gustós, ben vist.
Placienie. Placidus. y ant. falaguer. || ant. deli-
cat, SUAU.
PLASENTÍSSIM,' A. adj. sup. Gustosisimo.
Yaldè placidus.
PLA8ENTMENT. adv. m. ant. Agradablement,
alegrement. Agradablemente, 'gustosaniente, placen-
teramente. Placidè.
PLA80. m. PLASSO.
356
PLA
DICCIONARI
PLA
PLAS8A. f. Lloch espayós dins de las pobla-
cions. Plaza. Platea, ae, fòrum, i. || Lo lloch ahont
se venen los comestibles y altras cosas. Plaza. Fò-
rum, i, empforium, ii. || Fortalesa. Plaza. Arx, cis.
I OQci, erapleo. Plaza. Munus, eris. | Lloch, pa-
ratge. 5títo, puesto, lugar. Locus, i. 1| Lloch espa-
yós regularment rodó ab comoditat pera vcurer
funcions públicas, com : plassa de toros, etc. Pla-
za, circo. Circus, i. 1| interj. pera fér lloch. Plaza,
plaza; lugar, lugar. Date locum. \\ V allistament
ques fa en los llibres del rey, al que voluntàriament
se presenta pera servir de soldat. Plaza. Dantis
militiaenomen subscriptio. || met. Se pren per la
fama, opinió, com: passar plassa de valent. Plaza.
Opinió, nis, nomen, inis. H Veu que s' usa pera de-
manar als circunstants que declaren desapassio-
nadament lo dubte en algun llans dificultós en que
no s' avenen los jugadors. Suerle y verdad. Sorlis
verum sincere aperiatur.
PLASSA ALTA. Fortificació superior al terraplé.
Plaza alta, Caballero. Bellicorum tormentorum
vallata sedes' superior.
PLASSA BAIXA. Bateria que's possa en un flanch ó
costat retirat. Plaza baja. Yallata sedes inferior.
PLASSA DE ARMAS. Lloch ó ciulal fortificada. Plaza
de armas. Castra, orum. 1| Lloch destinat pera las
municions, armas y màquinas de guerra. Plaza de
armas. Oppidum belli sedes.
PLASSA DE BOUS. ter. PLASSA DE TOROS.
PLASSA DE coMERs. La població en que se'n fa
mòlt. Plaza de comercio. Civitas mercatoribus abun.
dans.
PLASSA DE TOROS. La en que's toreja. Plaza de to-
ros, caso. Arena, ubi tauri agitantur.
PLASSA IRREGULAR, fort. La quc HO tó iguals los
costats, anguls y baluarts. Plaza irregular. Locus
irregularis.
PLASSA MORTA. mil. La que està sense soldats, lo
sou dels quals percebeix lo capità. Plaza mueria.
Nomine tantum miles pro quo dux stipendium ac-
cipit.
PLASSA, QUE 'l REY HO MANA. loc. fam. quc usan
los noys en certs jochs pera tenir temps de escapar-
se. Plaza. Date locnm.
PLASSA regular, fort. La que té iguals tots los
costats, ànguls, baluarts y demés parts de defen-
sa. Plaza regular. Locus regularis.
PLASSA VIVA. mil. La del soldat que encara que
no estiga present se'l conta com si hi fos. Plaza
viva. Miles etiam per absentiam stipendarius.
PLASSA VOLANT. Soldat quc suposa '1 capità sols
pera bs revistas. Plaza volanle. Miles suppositi-
tius.
AssENTARpLAssA.fr. mil. Fersc soldat voluntà-
riament, Sentar, asentar plaza. Dare noraen rai-
liliae.
COSA DE PLASSA. l•lacero. Publicus.
DAR PLASSA AL PELEGRÍ, fr. Senyalar lo lloch
ahont s' ha de posar lo passatger. Dar silio al pa-
sajero. Yectori locum designaré.
DEMANAR PLASSA. fr. En lo joch de pilota, pre-
guntar als que miran si la jugada s' ha fét segons
lley. Pedir. Speclatores appellare.
DESGUARNiR UNA PLASSA. fr. mil. Tiàureise la
guarnició. Desguarnecer una plaza. Praesidio nu-
dare.
EIXIR A LA PLASSA. fr. Publicaise alguna cosa
oculta. Salir à plaza. In fòrum palam edi.
EVACUAR LA PLASSA. fr. mil. Deixar un punt for-
tificat. Evacuar la plaza. Praesidia extrahere.
FÉR PLASSA. fr. Fér lloch desembarassant algun
puesto per violència ó mandalo. Hacer plaza. Lo-
cus expediré. \\ Exposar las mercaderias y comes-
tibles en las plassas de mercat pera véndrerlas. Ha-
cer plaza. In foro res vendendas exponere.
PASSAR PLASSA. fr. Sér una persona ó cosa repu-
tada per lo que no es en realitat. Pasar plaza. Re*
putari, haberi.
PODER VÉNDRER AL MITJ DE LA PLASSA. fr. Poder
obrar algú ab llibertat, sense por de que'l pugan
avergonyir. Poder ir con la cara descubierla. Esse
liberum et ingenuum.
SOCÓRRER LA PLASSA. fr. Intioduhir comestibles ú
homes à la plassa sitiada. Socórrer la plaza. Oppi-
doobsesso oppitulari.
TENIR PER PORTAR i PLASSA. fr. Tenir sobras de
alguna cosa. Tener para dar y vender. Aliqua re
affluere.
TRAURER À PLASSA. fr. met. Publicar alguna cosa
oculta. Sacar d plaza ó d la plaza; echarcn ó d la
plaza. Palam facere; in vulgus edere.
PLASSENSIÀ, NA. adj. Cosa de Plassénsia.
Placenciano, placenlin. Plascentinus.
PLAS8ETA. f. d. Plazuela, placeta, ica, illa^
ila. Platea, àrea, x.
PLAS80. m. Termini, dia, temps fixo que se
senyala pera respóndrcr ó satisfer. Plazo. Dies
praestitus.
CÓRRER LO PLASso. fr. Anar seguint lo temps con-
cedit pera alguna cosa. Córrer elplazo. Prxfinitum
tempus verti, volvi.
suNYALAR PLASso. fr. Determinar lo dia en que
s' ha de fér algun pago, etc. Poner, senalar plazo.
Diem pncfinire.
PLASTRE. m. Pasta de alguna cosa tova ó flon-
ja. Plasta. Plasma, atis.
PLAT. m. Yas baix y rodó ab una concavilalal
mitj y una vora al entorn: s' usa pera servir las
viandas en la taula, etc. l'ialo. Lanx, icis, catinus,
i. 11 La vianda ó menjar que's serveix en los plats.
Plató. Ferculum, i, dapes, is. I La quantitat de
vianda que cab en ell, com: un plat de mongelas.
Plató. Quantum cibi catinus capit. 1| Lo que penja
del fil de las balansas. Balanza. Lanx, cis. || Ofer-
ta, com: fér plat de alguna cosa. Oferta. Oblatio,
nis, promissum, i. \\ cabàs. 2. jl fam. Llesca del pa
sobre la qual se posa la vianda. Plató. Quadra pa-
nicea. |] adj. ant. pla.
PLA
CATALÀ.
PLA
357
r rt-AT DE AYOUA M\NS. PALANGASA.
PLAT ELÉCTRicii. Disco de vidre que fónna part
le la màquina eléclrica qiie's frega entre dos coxi-
lels pera desenrotllar la electricitat. I•lato eléclrico.
itinus electricus.
PLAT FONDO ó SOPER. Lo fondo en que's menja la
Bscudella. Plató hondo, sopero. Gabafa,. se.
PLAT PLA. 'L raénos fondo que'i soper pera raen-
ir en ell la olla, elc. Trinchero. Patina, a>..
COM SI MAT HAGUÉS, Ó SEMBLA QUE MAY H\ TRENCAT
Up PLAT. loc. S'aplica al qui aparentant senzillesa
inocéncia, encubre '1 talent ó malícia que no's
Breya en ell. Parece que no enlurbia el agtia. Sub-
|olum, vafrum esse.
DONAR AL PLAT. fr. met. Cedir à la forsa de la
ihó, à la major habilitat, etc. Darse. Cedere.
FÉR LO PLAT. fr. En la taula es donar à algú la
)rció de vianda, trahentia del plat comú y po-
mtlaen losèu. Servir. Minislro, as.
MENJAR AB DOS PLATS. fr. met. que's diu del qui
)l-licita ó espera dos ó mès conveniéncias pera
ígrar lo que mès aviat puga. Tener el pié en dos
tapatos. Duplice spe frui.
MENJAR TOTS EN UN PLAT. fr. met. SiM' mòlt amichs.
forder en un confiíe. Intima farailiaritate conjungi.
MIRAR AL PLAT Y À LAS TALLADAS. rcf. que explica
is diversas intencions à un temps, l'n ojo à una
fosa y olro à olra; ó un ojo d la sarlen y olro ú la
|fafa. L'num facere, et alterum non omittere.
QUEDAR AL PLAT LOS TANTOS 6 LA QUANTITAT QUE s'
lA CASAT EN ALGUN JOGH. Senlarsc. Sponsionem in
ludo remanere.
RENTAR LOS PLATS. fr. Fregar. Catinos lavare.
PLATA. f. Pla gran. Puente. Discus, i, s'era,
. 11 Metall blanch, hermós y de un llu-itre mòlt
nu: té en lo preciós lo primer lloch desprès del or
per la solidesa, ductililat y hermosura. 'S troba
algunas vegagas pur en las enlranyas de la terra,
\ es lo mès estimat pera encastar pedras preciosas>
pera alhajas, moneda y altres usos. Plaïa. Argen-
tum, i. II Cerla roba. llama. 1| Un dels metalls de
que s' usa en lo blasó. Plaïa. Argenlum, i. U fam.
Diner. Moneda. Nummi, orum, pecunia, ai. 1| Las
obras, alhajas, etc, felas de aquest metall. Plaïa.
Argentea opiücia.
I» PLATA CREMADA. Creno. Argentum concremalum.
P PLATA EN BARRAS, ó EN MASSA. Plula en barras, en
brulo, eu masa. Rude, infructum, informe argen-
lum.
PLATA FILADA. La reduhida à fils. Plaïa hilada.
Traclum, netum, in fila reduclum argenlum.
PLATA MiTJvNA. Plat de figura rodona ú oblonga,
major que'l regular y menor que la plaïa. Flamen-
quilla, tarina. Discus, i.
PLATA OBRADA. La Iraballada ó reduhida à eynas
0 alhajas. Plata labrada. Ccelatum aut elaboratura
argentum.
PLATA PURIFICADA. Aquella de que se n' han tret
totas las partículasestranyas. Plata acendrada, pu-
TOMO II.
ra, de copela. Pusfulatum, puslulosura, obryzuni
argentum.
PLATA SECA. 'L mineral de plata que en la amal-
gamació no's junta ab 1' argent viu. Plaïa seca. Ar-
gentaria hydrargiro non adh;erens.
COM UNA PLATA. m. adv. Límpiament, hermosa-
ment. Como una plata. Nitidè, venuslè.
EN BONA ó PURA PLATA. m. adv. mct. Breument,
sense rodeigs. En plata. Brevissimo, aperfoque ser-
mone. || En subslància, en resolució. En plata, en
resumen. Summalim.
MITJ EN PLATA Y MITJ EN QÜARTOS. loC. S' apIlca à
las cosas inconformes é incompletas. En calzas y
jubon. Imperfecte.
PLATAFORMA, f. Espècie de fortificació so-
bre terraplé, la muralla ó cortina, à diferència del
caballer que's posa en los baluarts. Plataforma.
Propugnacu'um, i. I nàul. Fila de posts que's po-
san en las naus pera las bateriasde canó, quant lo
pont de la nau té mitjana y rodonesa. Plataforma.
Calastroma, alis. | Cosa de pura apaiiéncia. Plata-
forma. Apparientia, «. 1| m. adv. Se diu de una
cosa que sols serveix de formalitat ó de cumpli-
ment. Plataforma. Pro forma. |1 Plassela de davant
de un temple ó de altre edifici gran. Porticó, àirio.
Propylaïum, aei, pòdium, ii. H Maquina que serveix
pera construir las pessas de melall dels rellotges
y allresarlefaclos. Plataforma. Ins'.rumenli genus.
PLATANAR. m. Lloch poblat de plàtanos.
Plalanal, platanar. Plalanetum, i.
PLÀTANO. m. Arbre de Amèrica y Assia, de
arrel rodona, grossa y plana, de fibras que produ-
heixen novas plantas; la soca rodona, rect-i, de
un peu de diàmelro, y de dotze à quinze de alsà-
ria; de vàrias fuUas enveynadas unas en allras,
terminadas par la part superior en una tira de sis
à vuyt peus de llarch sobre mitj de ample, xalas
per lapunia de un vert clar, clapadas de blanch;
formant una copa en la part superior de la soca;
las flors bermellencas y olorosas forman un rahim
deahont ix lo fruyt que ve à sèr com las esbargí-
nias, però de un color groch quant eslà madur. La
planta mor luego que produheix lo fruyt, però ja
eslà reemplassada per allras que han brotat de la
seva arrel. Pldtano. Plalanus, i. 1] Lo fruyt de la
mateixa planta. Plalano. Musce sapientum fruclus.
11 Arbre del Assia que creix fins à quaranta peus,
desoéa recta, rodona; pell correljosa, blanca y la
muda: lè las ramas en la part alta y s' exlenen
com las de la noguera; lasfullas grans, fortas, or-
biculars y de un vert clar; ama la vora del aygua
corrent, y es apreciable per sa frondosital, fus-
ta blanca y lleugera. Pldtano. Plalanus orien-
talis.
PLÀTARA.f. PLATA. 1.
PLATÀS. m. aum. l'iatazo. Grandior discus.
PLATEJADA, f. ARGENTINA.
PLATEJADOR, A. ni, y f. Qui plateja. Platea-
dor. Argenta lor, is.
45
358 PLA. DICCIONARI
PLATEJAR. V. a. Cobrir, donarbany de pla-
ta. Platear. Deargento, inargento, as
PLE
PLATEJAT, DA. p. p. Plateado. Inargenta-
tiis. H m. L' acte y efecte de platejar y la mateixa
cosa platejada. Plaleadura. Argentatio, nis.
PLATER. m. argenter. || Qui lé càrrech de
guardar la plata. Plalero. Argentarius, ii.
PLATERÀ8. m, aum. platas.
PLATERET. m. d. pi.ATET. U Lo quB serveix
pera captar. Bacineia. Platella eleemosynis exci-
piendis. |] menjaret. |1 Espècie de planxa rodona de
llautó que ferinlla ab altra serveix en la música.
Platillo. Catillus, i.
PLATET. m. d. Platillo, ito, ico. Catillus, ca-
tillulus, i.
PLATETA. f. d. PLATET.
PLÀTICA. f. Col•loqui, conferència, conversa-
ció. Plàlica. Dialogus, i, colloquium, ii. [j Sermó,
prèdica. Plàlica. Sermó, concio, nis. || practica.
PLATICAR. V. a. Parlar, conversar ab algú.
Plalicar. Colloquor, eris; sermones cura aliquo
conferre. I practicar.
PLATICAT, DA. p. p. Plalicado. Sermoni ex-
positus.
PLATIFIGAR. V. a. Convertir en plaïa. Plali-
ficar. In argentum transraulare.
PLATILLA. f. Llens prim y poch fi. Platilla,
boradillo. Tènue linteura.
PLATILLO. m. La carn cuyta acompanyada de
de allras cosas, que se sól tràurer desprès de la
olla. Guisado, platillo. Cibus ex carne herbisque.
11 PLATET.
PLATIlVA. f. Metall de color blanch que tira à
gris de ferro, y brunyit al negre; es lo mès pesat
dels raelalls. Plalina,platino. Platinum, i.
PLATISSADA. f. La massa ó pasta de alguna
cosa espessa y tova, com fanch, elc. Plasta. Plas-
ma, lis.
PLATJA, f. Ribera de mar ó rius grans forma-
da en superfície quasi plana, que per lo regular
es mal fondejador pera 'Is barcos. Playa. Ora, acta,
ripa, ai.
PLATJA GRAN. PUyazo, playoti. Magnum litus.
PLATÓNICAMENT.adv. m. Decentment, sens
mal ü. Platònic amenie. Uonestè.
PLATÓNIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la es-
cola ó filosofia de Platon. Plaiónico. Platonicus. 1|
S' aplica al amor honest. Platónico. Platonicus.
PLATOT. m. Guisado mat fét. Guisoie. Rusti-
cum condimenlum.
PLATUSSA. f. peix. PELAYA.
PLATXÉRIA. f. Bullícia, alegria. Atgazara.
Laililia,».
ESTAR DE PLATXÉRIA. fr. ESTAR DE GRESCA.
PLÀURER. v. imp. Agradar, donar gust. Pla-
cer, agradar, gustar. Alicui gratura esse; placeo,
es.
PLÀURER AL ULL. loc. aul. Cucv 611 gracia, en
ojo. Gratum et amabilem esse.
LO NOU PLAU T LO VELL SATISFÀ, pef. Denota la
inclinació que tenim à la novedat. Lo nuevo apla-
ce, lo viejo salisface; lo novel lodo es bel. Arrident
nova cuneta quidem, sed prisca probantur : quaï
nova cuneta vides, haic omnia bella videnlur.
PLÀURERSE. V. r. Complàurerse, deleytarse
en alguna cosa. Comjj/acerse, deleitarse. Gaudeo,
es, laitor, aris. || Agradarseàsí mateix. Compla-
cerse. Sese valdè amaré.
PLAUSIBILITAT. f. Qualitat que constilubeix
una cosa pïausible. Plausibilidad. Ad plausura
jus.
PLAUSIBLE, adj. Agradable, digne de aplau-
so. Plausible. Plausibilis.
PLAUSIBLEMENT, adv. m. Alegrement, ab
aplauso. Plausiblemente. Plausibiliter, cum plau-
su.
PLAVIR8E. V. r. ant. Servirse, valerse de al-
guna cosa. Prevaler se, valerse. Ulor, eris.
PLAYAR. V. a. ant. llogar.
PLE, NA. adj. Lo que està ocupat ó farcit de
altra cosa. Lleno, pleno. Fartus, eflfartus. Jl replé.
II Sabi, y així 's diu: home ple. U Lleno, sabio. Doc-
trina refertus. | Enter, sonoro, com: veu plena.
Lleno. Plenus. H enfadat , enujat. P Abundant.
Lleno. Fartus, plenus. |1 Prenyat. Lleno. Gravida-
lus, gravidus. H Pla, ras, obert, com: campanya
plena. Raso. Apertus. [1 arsolut. || m. Oposició
diametral de la lluna ab lo sol. Plenilunio. Plenilu
nium, ii, luna; plenitudo. fl Lo total de alguna co-
sa, com: ple del orga. Lleno. Complementum, i,
plenitudo, inis.
PLE DE la lluna. PLE. 10.
AL PLE DEL SOL. m. adv. Al temps en que'l sol
està en sòn major rigor. Al resislero del sol. Solis
ÍBStU.
DE PLE. m. adv. Del tot. De lleno. Plenè.
DE PLE À PLE. m. adv. Enterament; de mitj à
mitj. De lleno à lleno. Oraninò.
FÉR LO PLE LA LLUNA. fr. Lknar la luna. Lu-
na? cornua coire.
PLEBÀ. m. Pàrroco ó curat ; antíguamenl era
dignitat en las catedrals. Plebano. Parochus, i.
PLEBE. f. Yulgo, menut poble, gent baixa. Ple-
be. Plebecula, ;c, vulgus, i.
PLEBEU Y PLEBEYO, A. adj. Lo que es del
poble ó li pertany. Se pren regularment pel
subjecte que no es noble. Plebeyo. Plebejus.
PLEBISCIT, in. Lley que posava '1 tribuno
dels romans, primerament obligava à la plebe y
luego à lot lo poble. Plebiscito. Plebiscitum, i.
PLECH. m. Arruga que's fà en la roba perare-
cullirla y cenyiria. Pliegue, pliego, doblez, dobla-
dnra. Plica, ruga, le. | Lo senyal ó sech que re-
sulta en la roba ó cosa semblant per haverse ple-
gat ó doblegat. Dobladura, doblez, pliegue. Plica-
tura, cC. I La pes.^a de paper que's fabrica de una
vegada en lo motllo. Pliego. Charta, philyra, a;. i|
Conjunt de cartas einbolicadas tancadas ab un pa-
PLE
CATALÀ.
PLE
359
I
per. Pliego. Lilteranim fasciculus. 1| emboi.icii,
FARCELL. II QUADERN. || Tovallola, ó allrc drap que's
posa al coll pera afeylar, y tallar lo cabell, l'eina-
dor. Involucre, is. || m. Lo memorial ó paper de
condicions que presenlan los arrendadors, elc. pe-
ra entrar en algun arrendament ó negoci. Pliego.
Pactorum libellus.
SOTA PLEcn. ni. adv. Baix plech. Dehajo pliego.
Sub fasciculo.
PLECTRE. m. mús. Arch pera tocar instru-
ments músicbs de corda. Pleclro. Plectrum, i. |
met. Poesia. Plectro. Plectrum, i.
PLEDEGISTA, PLEDEJADOR Y PLEDE-
JANT, m. Qui pledeja ó es amant de plets. Plei-
leador, pleilisla, pleileanie, picapleiios. Liligalor,
is.
PLEDEJAR. V. a. Disputar judicialment ab al-
Ire. Pleiiear. Litigo, as; judicio, lite cum aliquo
certare. || altercar.
PLEDEJAT, DA. p. p. Pleiteado. Litigatus.
PLEDEJAYRE Y PLEDEJISTA. m. plede-
GISTA.
PLEDEYAR. V. a. PLEDEJAR.
PLEGA. f. APLEGA.
PLEGABLE, adj. Lo que's pót plegar ó do-
blegar, plegable, pegadizo. Plicatilis.
PLEGADÍS, 8A. adj. PLEGABLE.
PLEGADOR. m. L' instrument, paper, etc. ab
que's plega. Plegador. Ad plicandum instrumen-
lum. II En r art de seda la fusta grossa y rodona
ahont se plega la tela que s' ha de teixir. Plega-
dor. Convolvenda? tela; cylindrus. || Lo pal rodó en
que'ls teixidors de lli erabolican la tela. Enjullo.
Rotundum lignum. |1 plegadora. || Qui plega. Ple-
gador. Structor, is. || ant. aplegador. Lo de olivas.
Àrriscador. Olivarum collector.
PLEGADORA. f. Fusteta prima ab tall per dos
costats, y ab que'ls llibreters plegan los papers.
Plegadera. Bibliopolae ad plicandum inslrumen-
tura.
PLEGADURA. f. y
PLEGAMANS, m. pregadeu. 2.
PLEGAMENT, m. ant. Acte y efecte de ple-
gar. Plegadura. Plicatura, ae.
PLEGAR. V. a. Doblegar, fér plechs de alguna
roba ó cosa semblant. Plegar. Plico, as. || Carago-
lar, enrotllar. Encanular, arrollar. Complico, as.
I Posar lo teixidor alguna pessa en lo plegador.
Plegar. Telam cylindro convolvere. || Doblegar ab
igualtat las fullas dels llibres pera enquadernar-
ies. Plegar, Librorum folia apte plicare. [j ant.
aplegar. II Péndrer, cullir alguna cosa de terra.
Coger. Capio, is. (| desocupar, desembarassar. ||
V. n. Deixar, suspéndrer 1' estudi ó altre treball
pera descansar per temps determinat. Alzar, dar
punto. Labori finem imponere. [j En las universi-
tats fér feriats al fi del curs. Cerrar las aulas, dar
punto. Sludiorura vacaliones indicere. 1) En los tri-
bunals, cessar, suspéndrer lo traball. Dar punto;
cerrar. A judiciis cessaré. 1| mil. Recullir los far-
dos, maletas y provisions pera marxah Levaniarel
campo; recoger el hagaje. Convasso, as.
PLEGARIA, f. PUEG.Urv.
PLEGARSE. v. r. Doblegarse. 'S diu de la por-
ta, biombo, elc. Dohlarse. Plicari. U Reduhir los
instruments de algun ofici à menor extensió, fent
venir una part sobre del altra, com los pams dels
mestres de casas, fusters, etc. Recogerse. Compli-
cari, colligi.
PLEGAT, DA. p. p.Dohlado, plegada. Plicilus.
II adv. Junt, unidament, en un mateix temps.
Junlo. Si mul, unà.
cÀURER TOT PLEGAT, fr. Se diu dels edificis. Caer
d plomo, venirse abajo. Corruere. U Dit de las per-
sonas. Dar consigo en el suelo, dar el cuerpo en lier-
ra. Cado, is.
TOT PLEGAT, m. adv. De una vegada. Por junlo;
de por junlo. Simül, coacervalim. |1 Repcnlina-
ment. De golpe. De repentè.
TOTS plegats, loc. Ab unànime consentiment.
De mancomun, mancomunadamenle, todos d una.
Una oninium vox est; communi consensu.
PLÉIADA8. f. pi. CABRELLAS.
PLEIXELL. m. ant. Aspra que's posa als ceps.
Rodrigon. Ridica, a-, pedamentum, i,
PLEIXELLAR. v. a. ant. Posar aspras als
ceps. Rodrigar. Pedo, as.
PLEN. m. ant. ple. 1| adj. ant. ple.
PLENAMENT, adv. m. Cumplidament, ente-
rament. Plenamente. Plenè. || Abundantment. Lle-
namenle. Abundè.
PLENARI, A. adj. Cumplert, ple, enter. Ple-
nario. Exactus.
PLENÀRIAMENT. adv. m. y
PLENERAMENT. adv. m. ant. PLENAMENT.
PLENILUNI, m. ple. 10.
PLENIPOTÉNCIA. f. Potestat plena, sens li-
mitació. Plenipolencia. Plena potestas.
PLENIPOTENCIARI, m. Ministre, erabaixa-
dor ó persona que'ls soberans envian à las corts de
altres, ab amples poders. Plenipolenciario. Plena,
oranimoda facultat -, potestate instructus legatus.
PLENÍSSIM, A. adj. sup. Plenisimo. Plenissi-
mus.
PLENÍ88IMAMENT. adv. m. sup. Plenisima-
mente. Amplissimè, plenissimè.
PLENITUT. f. Lo complement de alguna cosa.
Plenitud. Plenitudo, inis. [j Abundància ó excés de
algun humor. Plenitud. Superabundantia, x, pleni-
tudo, inis.
PLENITUT DE VENTRELL. Excés de alimcnl en lo
ventrell. Replecion, cargazon de estómago. Reple-
tio, nis.
PLEONASME, ra. ret. Figura que's comel
quant s' anyadeix ó acumula alguna paraula que
no es necessària en la oració. Pleonasmo. Pleonas-
mus, i.
PLER. m. Gust, Voluntat, contento. Placer. L»'
360
PLE
DICCIONARI
PLE
lilia, ae, deleclamenlura, i. jj servey, mercè, amis-
tat.
PLER AB CUA, loc. Expressa las raòltas moléstias
que s' acompanyan ab los plers. Por un placer mil
dolores. Quod juvat exiguum est, plus esl quod lae-
dit.
i PLER. m. adv, A PLERET.
A TOT PLER. m. adv. Ab lot gust y satisfacció. A
placer. Placidè.
DE MON PLER VE sòN DOLOR. fcf. que eusenya que
no totas las cosas convenen à tots. En lo que Sancho
sana, Domingo adolece. Nom oranibus omnia pro-
sunt.
DOXARSE VINT Y UN PLER. fi", fam. Divertirse, re-
crearse per algun temps. Darse un verde con dos
azules. Dare se oblectamentis.
FÉU PLERS À BÉSTIAS Y ÜS T1RARÍN COSSAS. ref.
Explica que Ms beneficis féts als ingrats los servei-
xen de armas pera pagar ab mal lo be. Cria cuer-
vos y le sacaran los ojos, Luporum catulos ale; pa-
bula da corvis, dement tibi lumina corvi.
qui's LLOGA, SÒN PLER VEN. Fef. QUI LLOGA 'L CUL,
etc.
SI ESTAR MAL VOLS A TON PLER, VES PER MAR Ó PREN
MULLER, ref. Denota que qui estiga ociós tindrà
mòlt que ocuparse en qualsevol de dilas cosas.
Quien no luviere que hacer, ai-me navio ó lome mu-
jer. Qui vacat, aut navim paret aut connubia jun-
gat.
PLERET, (i) m. adv, À poch à poch. Despacio,
paso, fasilo, quedo, quedilo, quieto. Pedelentim,
quietè.
ANAR i PLERET, fr. Anar sens fér soroll. Ir ó an-
dar chilicallando. Tacilè incedere.
PLET. m. Disputa, contienda, diferència, de-
manda, causa judicial. Pleilo, liligio. Controvèrsia,
causa, ae. || Disputa, batalla que's determina per
las armas. Pleilo. Certamen, inis, contentio, nis. ||
Baralla, disputa, renyina. Pleilo. Rixa' ae, jurgium,
ii. 11 Lo procés, papers ó autos de una causa. Pleilo.
Causaeacta.
PLET CIVIL. Aquell en que's pledeja sobre una
possessió ó altra cosa no criminal. Pleilo civil. Re-
cuperatoria, civilis lis.
PLET CRIMINAL. Lo que tracla de la averiguació y
càstich de algun crim, culpa ó delicte. Pleilo crimi-
nal. Causa criminalis.
PLET DE ACREHEDORS. Lo plet que aquestos tenen
entre sí peracobrarse dels béns del deutor que fèu
concurs. Pleilo de acreedores. Creditorum lis; agi-
lata inter creditores causa.
PLET Y HOMENATGE. HOMENATGE.
ANAR EN PLETS. fr. Pledejar. Pleilear, andar, cór-
rer en pleitos. Litigo, as; judicio cura aliquo agere.
ARMAR UN PLET. fr. Móurerlo. Armar un pleilo.
Litem movere.
BN PLKT CLAR NO s' HA DE MENESTER ADVOCAT, EN
DUBTÓS NI UN NI DOS. ref. Denota que la justícia y la
rahó no necessitan defensor. En pkito claro no se
ha de menester lelrado; en oscuro no hay ninguno.
Litibus hic mos est: nullo lis clara patrono
Indiget; obscurae nemo patronus adest,
GUANYAR LO PLET. fr. Ganar el pleilo. Lilera obti.
nere.
LO MÈS MAL DE UN PLET ES QUE DE UN NE NAIXEN
CENT. ref. Denota 'Is mals resultats que s' origi-
nan dels plets. Lo peor del pleilo es que de uno na-
cen cienlo. Súmmum in lite malum, quod ab una
mille creantur.
PORTAR MAL PLET. fr. mel. No tenir rahó en lo
que's pretén, ni proporció ó medis pera conseguir.
ho. Tener mal pleilo. Frustrà aliquid assequi posse
sperare.
POSAR BN PLET. fr. met. Oposarse y contradir ab
ardor y eficàcia sens tenir rahó ó jusl motiu. Poner
ú pleilo. Con tro versa ri.
vÉURER LO PLET. fr. Férsc relació de ell, parlant
las parts ó sos advocats. Ver el pleilo. Litis instru-
menta inspicere.
VÉURER LO PLET MAL PARAT. fr. met. Regonéixer
lorisch, perill ó apuro en que's troba algú, ó la
deterioració ó pèrdua que pateix alguna cosa. Ver
el pleilo mal parado. Rei periculum aut detrimen-
tum agnoscere.
PLETA. f. Aplech de gent baixa. Rancho, hato.
Conlubernium, ii, conventus, us. 1| Lloch ó clos
ahont se recull lo bestiar. Redil, majada, apero.
Magalia, um; locuspecuarius. H Aplech de gitanos.
Aduar. Errantium ^giplorum statio.
PLETA DE PASTORS. Pastorada, '1 conjunt de ells.
Pastoria. Paslorum ccetus.
PLÉTOR4. f. med. Plenitut de sanch. Plétora.
Plethora, ae.
PLÉTORA SIMPLE. La quc proceheix sols de pleni-
tat de sanch. Plétora simple. Plethora simplex.
PLÉTORA COMPOSTA. La que ademés de la plenitut
de la sanch, suposa una espessor acre y viscosa de
la mateixa sanch. Plétora compuesta. Composita
plethora.
PLETORIA. f. PLÉTORA.
PLETÓRICH, CA. adj. med. Qui abunda de
humors, especialment de sanch. Pleiórico. Pletori-
cus.
PLÉTORIS. m. Plenitut dels quatre humors.
Pléloris, replecion. Plethoriasis, is.
PLEURA, f. anat. Membrana doble que cubre
interiorment la cavitat del pit. Ni ha dos que for-
man com dos bossas sens comunicació entre sí,
dins de las quals estan situats los pulmons, cada un
en la seva. Pleura. Pleura, ae.
PLEURE8IA. f. y
PLÉURESIS. f. ant. Mal de costal, inflamació
de la pleura. Pleuresia Pleuritis, pleurisis, idis.
PLEURÍTICH, ca. adj. Qui lé dolor de cos-
tat, l'ieurllico. Pleuriticus.
PLEVIRSE. V. r. ant. apoderabse, prevíl-
DRERSE.
PLÉYADAS. f. pi. mit. Set fillas de Atlant y
PLO
'4e ia ninfa Pleone, trasladadas al cel, las quals s'
anoraenan vulgarment las cabrellas. Pléyapas ó
léadas allànlidas. Pleyadps, um. || aslron. Seles-
ellas davant lo genoll del signe Tauró. Pléadas,
irgilias. Yergilise, arum.
PLEYT. ra. PLET.
PLICA. f. for. Plech seliat en que 's conté tes-
tament, sentència ó vol pera publicarse à sòn
temps. Plica. Obsignalum scriptum. || méd. Malal-
tia en que surt la sanch per la exiremilal ó punta
del pel, y à la que eslau mòlt exposals lospolacos.
Plica, ó plica polaca. Plica polonica.
PLINTO. ra. Orla de columna. Plinlo, zoco,
orlo, laiasiro. Piinthus, i.
PLOGUDA, f. PLüJà.
PLOGUT, DA. p. p. Llovido. Pluilus.
PLOM., m. Metall de color gris que tira un poch
blau : es dels mès pesats, ménos dúctil y sono-
ro, blau y mòlt poch brillant. Plomo. Plumbura,
molybdos, i. || Lo pes peraaveriguar la fondària del
aygua. Sonda, plomada. Bolis, is, idis; calapirates,
vd. II La direcció perpendicular, plomo. Ad perpen-
diculum aequalitas. || Nivell ab que 'Is mestres de
casas regoneixen la igualtat de una paret ó altra
obra; consisteix en una possa de plom lligada en
un cordill. Plomada, plomo. Plumbum perpendicu-
lum; cathelus, i. 1| Per sinécdoque, 's pren per las
balas de fusell. Plomo. Plumbeus glòbul us. || Espè-
cie de sello. Plomo. Plumbeum sigillum. || met.
Qualsevol tros de plom que 's posa en balansas,
filats, etc. Plomo. Plumbi frustrum quodlibet. ||
La ploma ó barreta de plom que serveix pera reglar
senyalar. Plomada, plomo. Plunibala, ai. || Pallo-
, suplent de moneda ab que pagan en las parró-
quias ó catedrals, etc. als residents. Plomo. Loco
monetae plumbum. || pi. Contrapès ó barra de vol-
tejador. Contrapeso. Halter, is. |1 m. Llisteta de
plom en que posan, y ab que ajustan los vidres en
las finestras. Varillas, verga. Plumbei virga ad vi-
trasuslen tanda.
PLOM BLANCH. ESTANY.
PLOM VOLANT, arq. Pessa de plom, que lligada à
una corda serveix als meslrts de obras y altres ar-
tífices pera regoneixer la igualtat de una paret ó
altra obra. Plomada. Perpendiculum plumbeum.
À PLOM. m. adv. Perpendicularment. A plomo. Ad
rpendiculum. | Tot plegat. De golpe. Repentè,
ilò.
CAURKR A PLOM. fr. Càurcr una cosa perpendicu-
rment. Caer d plomo. Ad perpendiculum cade-
ESTAR FORA DE PLOM Ó PÉRDRER LO PLOM. ff. DeCan-
rse, pérdrei 1' equilibri ó línea perpendicular
una paret. Desdecir, desplomarse. A libramenlo de-
ficere.
FÉR PÉRDRER LO PLOM. Fér pérdrcr la línea per-
pendicular à la paret ó edifici. Desplomar. A per-
pendiculo divertere.
PESAT COM UN PLOU. loc. met. Home pesat y mo-
CATALÀ. PLO 361
lest en sa conversació y accions. Arrendador del
plomo. Gravis molestus hoino.
SOLDAR, CtBRIR, Ó ASSEGURAR AB PLOM. fr, Emplo-
mar. Plumbo, as.
PLOMA. f. Cada una de las pessas que cubren
lo cos dels aucellels. Pluma. Pluma, ai. || Cada
una de las Ilargas que tenen en las alas los au-
cells. Remera. Remex, igis. 1| Cada una de las Ilar-
gas de la cua dels aucells, que'ls donan direcció
pera volar, rímoníra. Rectrices plumai. y Cada una
de las plomas noconsolidadas que extrau la sanch
dels aucells. C/iM/)«n, pluma en sang re. Pluma, ae.
II Lo conjunt de las que cubren 1' aucell. Plumaje,
plumeria, plumazon. Pluma, aï. |j La que's posa al
sombrero per adorno. Làligo, pluma. Galeri crista.
II met. Qualsevol cosa que produheix efectes sem-
blants als de la ploma, com: ab la ploma de aquest
rem, en lo paper de las ayguas, deixaré ton nom ,
imprès. Pluma. Calamus, i. || L' instrumeul ab
que s' escriu, que regularment es ploma de aucell.
Pluma. Penna, ae, calamus, i. [j flauta. || mel. Lo
modo ó estil de escríurer. Pluma. Scribendi dexte-
ritas. II met. L' escriptor. Pluma. Scriptor, is. ||
pi. Espolsador de ploma. Plumero. Plumaria sco-
pula.
PLOMA DE AYGUA. Mesura de aygua que suri de
un canó de la mida de una ploma. Pluma, garbanzo
de agua. Fluens per tubum ad plumae magniludi-
nem aqua.
PLOMA DE CAP DE ALA. met. Subjecle recomenda-
ble per sòn caràcter, qualitat y oircunstàncias.
Hombre de categoria ó de gran categoria. Summae
laudis et dignitatis vir.
PLOMA VIVA. La que's tr.ju dels aucells vius, y
serveix pera umplir coixins, matalassos, etc. Plu-
ma viva. Pluma ex ave vivente evulsa.
BONA PLOMA. met. Qui escr'mhè. Buena pluma.
Yenuslè scribens.
DEIXAR CÓRRER LA PLOMA. fr. mcl. Exténdrersc
massa en la matèria que's va tractant per escrit.
Dejar córrer la pluma. Longius orationem protra-
here.
GENT DE PLOMA. La que té per exercici escríurer,
regularment se pren pels notaris. Gente de pluma.
Scribai, arum.
GUARNIR DE PLOMAS. fr. Posaplas CH alguua cosa,
ja sia pera adorno, com en los sombreros; ja pera
que vole, com en sajeta, ó pera afront, com se feya
en altre temps en las arcabolas. Emplumar. Plumis
instruere.
portar LA PLOMA A ALGÚ. fr. met. Sér sòo escri-
bent. Llevar la pluma d alguna. Alterius dicta
Iranscribere.
POSAR GROS LA PLOMA. fr. met. SÉR DE LA PRIMERA
VOLADA.
POSAR LA PLOMA. fr. Senyalar las lletras ab la
tinta que deixa. Dar tinta. Pennam atramentum
reddere.
POSAR ótríürer PLOMA. ff. Criar ploma 'Is aucells.
362
PLO
Echar pluma, emplumecer, emplamar. Plumesco, is.
SÉR DE LA PRIMERA PLOMA. ff. met. SÉR DE LA PRI-
MERA VOLADA.
TREMPAR LA PLOMA. fr. Posarla de modo que ser-
vesca pera escríurer. Corlar, lajar la pluma. Apta-
recalamura ad scribendum.
PLOMADA, f. La porció de tinta que cab en la
ploma. Plumada. Intinctura atramenti. | La acció
de escríurer un poch, ó fér alguna ralla 6 lletra.
Plumada. Calarai ductus. |1 plom. 2. 4.
PLOMALL, m. Adorno de ploraas que 's posa
regularment en lo sombrero, morrió, etc. Plumaje,
plumero, penacho. Crista, «. || Las plomas que s'
elevan sobre '1 cap de alguns aucells. Mono, airon,
Plumea crista. || refilando. (| La fletxa ó bandereta
que 'Is torejadors clavan als bous. Banderilla. Spi-
culum, i, I CASTELLET. 2. R pi. Lo conjnnt de ells.
Plumajeria. Crislarum copia.
GUARNIR PE PLUMALLs. fr, Adomar ab ells. Em-
plumajar. Cristis ornaré.
PLOMALLER. m. Fabricant ó venedor de plo-
malls. Plumajero. Cristarura opifex.
PLOMAR. V. a. Llevar la ploma als aucells.
Desplumar, pelar, quilar la pluma. Deplumo, as. ||
Marcar, sellar ab plora. També s' usa com recí-
proch. Plumar. Plumbo signaré. || met. Guanyar à
algú tots los diners en lo joch. Descanonar, pelar.
Aliquem pecunia spoliare.
PLOMAT, DA. p. p. Desplumado, pelado. De-
plumatus. 11 Marcat , sellat ab plom. Plomado.
Plumbo signatus.
PLOMATGE, m. PLOMA. 5. |1 plomall.
PLOMBAR. V. a. ant. plomar. 2.
PLOMEJAR. V. a. pint. Formar, delinear ab
llapis ó ploma pera sombrejar un dibuix. Plumear.
Lineas adumbrare.
PLOMEJAT. m. pint. Conjunt de rallas sem-
blants à las que 's fan ab la ploma, y que solen usar
alguns en la miniatura. Plumeado. Linearum se-
ries tabulis adumbrandis.
PLOMER. m. Traballador ó fabricant de cosas
de plom. Plomero. Plumbarius, ii,
PLOMERO. m. PLOMAS. II La ploma fina y en
forma de seda que tenen los aucells pera cubrir lo
vuyt que deixan las plomas. Plumon, plumion, plu-
mazo, flojel. Avium plumula lanuginis instar.
PLOMETA. f. d. Plumilla, ica, ila. Plumula, se.
PLOMISSOL. m. La borra dels aucells entre
las plomas pera cubrir los vuyts que aqueslas dei-
xan. plumon, plumion, flojel, pelo. Lanugo, inis.
PLOMISTA. m. Gent de ploma : 's diu dels no-
taris y demés que entenen en plets y negocis. Plo-
mista, gente de pluma. Scriba, ». [| met. embüste-
RO, TRAPASSER, EMBROLLA.
PLOMÓS, A. adj. Lo que té ploma 6 mòlta
ploma. Plumoso, plomizo, plomoso. Plumbeus. (|
adj. Lo qui per sa excesiva familiaritat, carícias y
afalachs se fa fastigós. Sobon, plomoso. Fastidiose,
j^landiens.
DICCIONARI PLO
PLOR. m. La acció de plorar. Lloro, llanto.
Fletus, ploralus, us. 1| Lo de las criaturas. Yagido.
Yagilus, us. I pi. Llanto, lloros. Planclus, us.
ARRANCAR LO PLOR. fr. Sollat, romper el llanto. In
flelum prorumpere.
PÉRDRRR LO PLOR fr. No podcr plorar las criatu-
ras per mòlta ràbia. Encanarse. Obstupesco, is.
PLORACOSSOS. f. PLORADORA.
PLORADOR, A. m. y f. Qui plora mòlt fàcil-
ment. Lloron. Lacrymosus.
PLORADORA. f. Dona llogada pera plorar en
los en terròs. Endechera, plaíiidera, lloradora. Prae-
fica, 36. II La acció de plorar, com: té la ploradora .
Lloro. Ploralus, us.
PLORALLA. f. PLOR.
PLORAMIGA8. m. Qui freqüentment llamenta
y plora sos infortunis. Lloraduelos. Plorabundus.
PLORAMORT8. m. PLORADORA. 1.
PLORANERA, f. PLORADORA. 2.
PLORAR. V. n. Derramar llàgrimas. Llorar.
Ploro, as; edere fleius. U met. Afectar pobressa,
misèria. Llorar. Paupertaiem praedicare. | Deetil-
lar humor alguns arbres ó planlas. Llorar, sudar.
Stillo, sudo, as. || Queixarse algú de las desgràcias
que pateix. Llorar, quejarse. Doleo, es.
PLORAR AMARGAMENT, Ó COM UNA CRIATURA, ó COM
ÜNA MAGDALENA, fr. DESFERSE EN LLÀGRIMA».
ELL s' HO PLORARÀ, loc. Deuola lo que algú tindrà
que sufrir per sa pròpia elecció contra '1 dictamen
de altres. No lloraré yo sus lúgriïnas. Ipse luet.
QUI NO PLORA, NO MAMA. exp. BOCA QIE NO PARLA,
DÈD NO LA 6U.
PLORAT, DA. p. p. Llorado. Fletus.
PLORAYRE. m. PLORADOR. || Qui sempre 's la-
menta. Gaacharo. Ejulalor, is.
PLORERA. f. PLORADORA. 2.
PLORICÓ, m. La acció de gemegar plorant. Plo-
riqueo, gimoieo, guaya, puchero. Gemitus, us.
FÉR LO PLORICÓ, fr. FÉR LO PETARRELL. || Pouderar
excessivament lo que's pateix pera móurer à com-
passió. Hacer la guaya. Planctum agere.
PLORIQUEJAR, y. n. Gemegar, fér com qui
plora. Ploriquear, gimotear, hacer la guaya. Inge-
raisco, is.
PLORÓS, A. adj. Llagrimós. Lloroso, lagrimo-
so. Lacrymosus. |1 Trist, que excita à plorar, Lloro-
so. Maestus.
PLOROSAMENT. adv. m. De un modo plorós.
Llorosamente. Flebiliter, lacrimosè.
PLÓURER. V. n. Càurer aygua dels núvols.
L•lover. Pluo, is; pluit, ebat. || met. Yenir sobre al-
gú abundància de alguna cosa, com traballs, etc.
Llover. Copiosè affluere.
PLÓURER MENUT. fr. PLOVISQUEJAR.
PLÓURER SOBRE MULLAT, fr. Yeuir traballs sobre
traballs. Llover sobre mojado; todo junto como al
perro los palos; ya escampa y Uovian guijarros.
Damnum damno accumulare.
Aixó HO FÀ QUE NO PLOU. fr. iróo. y fanj. S' usa
PLU
quant algú fà alguna cosa, pretextant diversa cau-
sa de la que realment lo mou. Esaes la madre del
cordero, ó no es esa la madre del cordero. All at! hoc
est illud.
PLOVISCAR. V. n. plovisquejar.
PLOVISCO y PLOVISQUEIG. m. Plujeta à
gotas menudas. Llovizna. Tenu\s pluvia.
PLOVI8QUEJAR. V. n. Plóurerà gotas menu-
das. Chispear, cener, molliznar, molliznear. Sti-
lo, as.
PLOVITG. m. ant. plovisqüeio,
PLUINEJAR. V. n. PLOVISQÜEJAR.
PLUJA. f. La aygua que cau dels núvols. Llu-
vta. Pluvia, ae, nimbus, i. j] met. Continuació y cò-
pia de alguna cosa, cora : pluja, de pedras, de tra-
balls, etc. Lluvia. Copia, ai.
PLUJA DE ESTIU. La forta y que dura mòlt poch
temps. Lluvia de verano. Nimbus, i.
PLUJA DE ESTIU T FLOR DE BAGASSA, AVIAT PASSA.
tef. Denota que la hermosura de las rameras dura
poch, aludint à la pluja de estiu. A la ramera y d
lalechuga,una temporada le dura. Scorti pulcrilu-
do cilius perit.
PLUJA DE JANER, ÜMPLE BÒTAS Y GRANER, fcf. AYGÜA
DE JANER, elC.
COM k PLUJA MENUDA, loc. fam. Ah mòlta abun-
dància. Como agua. Uberrimè.
PLUJETA. f. d. PLOVISQUEIG.
PLUJÓS, A. adj. Abundant de plujas, que las
porta ó las causa. Üuvioso, pluvioso. Imbricus, plu-
viosus.
PLUMA. f. PLOMA.
PLUMAR. v. a. PLOMAR.
PLUMBAGINA. f. Planta com de dos peus de
alta, la cama vuyda, las fullas semblant à las del
melocotó ó à las del sàlzer, y comunment en lo
niiij té una clapa negra ó de color de plom; las flors
purpúieas y à vegadas en raraellet ; la llavor ova-
lada, punxaguda, xata y negra, la arrel grossa,
Obrosa, llarga, molsuda, y de gust cremat. Aques-
ta planta 's divideix en vàrias espècies. Plumbaji-
na. Plumbago, inis.
PLUMBAT, DA. adj. PLOMAT.
PLUMISSOL. m. PLOMISSOL.
PLURAL, adj. gram. En los noms, verbs, etc. lo
número que parla de mès de un. Plural. Pluralis.
PLURALITAT, f. Majoria, major número, Plu-
ralidad. Pluralilas, atis.
À PLURALITAT DE VOTS. iTi. adv. Pel major nú-
mero de vots. A pluralidad de votos. Majori suffra-
giorum numero.
PLURESIA. f. ant. PLEÜRESIA.
PLURÍTICH, ca. adj. ant. pleurítich.
PLUS. adv. ant. Yéu llatina. Mès. Mas. Plus.
PLUS ultra. Divisa de Carlos V pera mostrar
desprès de la conquista de Túnes, que havia fél
mès que Hèrcules, qui no passà 1' estret que Car-
los Y passà pera anar al Àfrica ; de modo que la
divisa de Hèrcules eran dos monianyas figuradas
CATALÀ. POB 363
ab dos columnas, y aquestas paraulas non plus ul
tra; y Càrlos se trau lo non. Plus ultra. Plus ul-
tra.
sÉR lo non plus ultra. fr. fam. pera denotar la
preeminència ó superioritat de alguna cosa en sa
classe. Ser el non plus ultra. Praí omnibos erai-
nere.
PLUTEO. ni. PRESTATGE.
PLUTÓ. m. poét. Infern. Pluton, bdratro, averno,
tàrlaro. Tarlarus, i.
PLÚVIA. f. ant. PLUJA.
PLUVIAL, adj. S' aplica al aygua que càu dels
núvols. Pluvial. Pluvialis. 1| m. La capa del cor.
Pluvial. Pluviale pallíum sacrum.
PN.
PNEUMÀTICH, CA. adj. neumàticb.
PO.
PO. f. POR. 11 n. p. fam. Josep. José. Joseph.
POA. f. nàut. Corda que's posa y fixa en una y
altra part de las velas en las relingas. Poa, coba,
pesa. Nauticus, rudens.
POAGRA. f. Gola, malaltia que causa inflor y
dolors aguts en las junturas dels extrems del cos,
impedint lo moviment. Gota, podagra. Podagra, x.
POAGRÓS , A. adj. Qui pateix poagra. Gotoso.
Podagricus.
POAL. ra. Galleda, vas pera tràurer aygua de
un pou. Poza/. Modiolus acceptorius. y Lo canti que
té un sol forat gran sota la ansa. Càniaro, cantarà.
Cantharus, i.
POAR. v. a. Tràurer aygua del pou. Sacar agua
del pozo. Haurireaquam é puteo.
POATAYRE Y POATER. m. pohater.
POATONS. m. pi. valls.
POBERTAT. f. PUBERTAT.
POBLA. f. població, poble.
POBLACIÓ, f. La acció de poblar algun lloch.
Pohlacion, populacion. Incolarum deductio. 1] Ciu-
tat, vila ó lloch poblat de gent. Poblacion, poblada,
pueblo. Oppidum, i, civilas, atis. 1| Lo número de
vehinsque la componen. Poblacion. Incolíe, arum.
POBLACIÓ NOVA. COLÒNIA.
FORA DE LA POBLACIÓ. loC. S' aplica à lo (jUB cstà
prop de una població. Suburbano. Suburbanus.
POBLADÍSSIM, A. adj. sup. Pobladisimo. In-
colis frequens.
POBLADOR, m. Qui pobla. Poblador. Urbiuiu,
coloniarum conditor.
POBLAMENT, m. ant. població.
POBLAR, v. a. Fundar alguna població, reunir
en ella habitants. Poblar. Urbem, oppidum consli-
tuere. |1 Umplir, ocupar, com: poblar un galliner.
Poblar. Impleo, es. |1 Procrear, propagar mòlt. Po-
blar. Abundè procreare. 1| v. r. Tràurer fulla 'Is
arbres. Poblarse. Arbores germinaré. | ant. Fèrse
vehí. Àvecindarse. Inter cives adscribere. adnurae-
rare.
Ui
POB
DICCIONARI
POB
POBLÀ8. m. aum. l'ablacion. Populus major.
POBLAT, DA. p. p. Poblada. Oppidiim fre-
quentatura. 1| adj anl. Habitant, vehí, domiciliat en
alguna població. Morador, habitante, vecinó. I«co-
cola, se. II m. població. 2.
POBLE. m. Lolloch, ciutat, vila, població. Pue-
blo. Oppidum, i. || La gent que habita. PuebJo. Po-
pulus, i. I La gent comuna y ordinària de alguna
població. Pueblo, populacho, poblazo, poblacho.
Plebs, bis, II Població petita à diferència de la ciu-
tat y vila. Lugar, pueblo. Populus, i.
POBLE BAIX Ó MENUT. POBLE. 3.
POBLE DE QUATRE CaSAS Ó DE MALA MORT. LO petit
é insignificant. Pueblo corto, villaje, villorio, al-
deorrio. Oppidulum, i.
POBLE FORTIFICAT. PLASSA DE ARMAS.
POBLET, ra. d. Pueblecico, illo, ilo; pueblezue-
lo. Oppidulum, i.
PÓBLICH, CA. adj. ant. públich.
POBRÀS. adj. aum. Qui es mòlt pobre. Pobre-
loii. Pauperrimus.
POBRE. adj. Necessitat, fallat de lo necessari;
menesterós. Pobre. Pauper, egenus. || Qui demana
caritat de porta en porta. Mendigo, pobre; pordiose-
ro. Ejectus, mendicus, pauper. | Escàs, com : la
llengua F. es pobre de veus. Pobre. Inops. || Inútil,
de poch valor. Pobre. iMiser, tenuis. j] Infelís, des-
ditxat. Pobre. Infelix. || Fret, magre, curt, escàs,
com: festa, dinar pobre. Pobre. Egens, inops.
POBRE AL MITJ DE LAS RIQÜESAS. AVABO.
POBRE DE ESPERIT. Qui uo té desilj ni afició à las
riquesas. Pobre de espirilu. Spirilu pauper. || Pus-
silànim. Pobre de espirilu. Pusillanimis.
POBRE DE MÍ. Espècie de interjecció ab que s' es-
plica la estranyesa ó sentiment en lo que s' exe-
cuta, 's véu, s' óu, ó succeheix. Pobre de mi, ay
de mi 1 Yae mi raisero!
POBRE DE SOLEMNITAT. Qui pateix lotal necessital
y pobresa per la que's véu obligat à demanar cari-
tat. Pobre de solemnidad. Egentissimus, extrema
necessitate laborans.
POBRE HOME. Subjccte inútil, de poca habilitat ó
expedició. Pobrete. 31isellus.
poBftE iMP0RTi5 DE DOS TRÀü Hu. pcf. Proba que no
hi ha res millor que la constància pera lograr lo
([ue's desitja. Pobre imporluno saca mendnigo. Pul-
sate, pulsate, el aperielur vobis: petite et accipie-
tis.
POBRE PELAT. Qui HO té medis ni caudals. Pelon.
Pauper.
POBRE VERGONYANT, La persoua que per sa quali-
tat y obligacions no pót demanar caritat de porta
en porta, y ho fà de modo que sia ab lo major se-
cret possible. /'o6rc vergonzanle. Mendicus quem
mendicaré pudet.
POBRE VOLUNTARI. Qui voluulàriament s' enagena
de lot lo que posseheix, com fan los religiossos ab
lo vot de pobresa. Pobre volunlario. Yoluntarius
pauper.
POBRE Y suPERBO. loc. Qui tenint necessitat de
auxili, procura ocultaria no admetentlo, óqui no's
contenta ab lo que li donau ó ab lo favor que li fan
vehentse mereixedor de més. Pobre y soberbio.
Pauper superbiens. *
AL POBRE 'l SOL se'l MENJA. lef. Denota que al
pobre ningú V escolta ; abans bè tothom lo mal-
tracta. Al pobre el sol se lo come. Nullus pauperi
adesl.
ESTVR Miis POBRE QUE UNA RATA. fr. fam. Eslar
mòlt pobre, no tenir res. No lener sobre que Dios
le llueva, ó tras que parar; ó como Ires con un za-
palo, ó estar mas pobre que Job. Codro pauperio-
rum esse.
NO ESTAN BÉ DOS POBRES EN UNA PORTA. DeUOta '1
destorb que's causan recíprocament los vàrios pre-
tendents à una mateixa ocupació ó empleo. No es-
tan bien dos pobres d una puerla. Eidem adslantes
oslio muluò sibi oíliciunl pauperes.
PARLA AL POBRE AB AMOR NO LI FASSAS DESHONOR,
ref. LA POBRESA NO ES VILESA.
NÓS PÓT SÉR PObRE PER CAP DINER. lOO. faUl. DeUO-
ta que tols los gravàmens y mals solen recàurer so-
bre del pobre, sens que se li mire cap atenció. La
cdrcel y la cuaresma para los pobres es hecha. Pau-
peribus carcer et quadragessiraa nata est.
SI ETS POBRE, SEMPRE SERAS POBRE. ref. DeUOÍa lo
difícil que es al qui esià faltat de medis, lo millo-
rar de fortuna. Pobreza nunca alza cabeza. In hòr-
rida vita nongignitur maleíieium.
VAL MÉS SÉR POBRE HONRAT, QUE RICH DESBARATAT.
ref. Exhorta que no debem obrar contra la virtut,
per més que'ns aprete la necessilat. Comer arena,
anles que comer vileza. Priús mori quam peccare.
POBREA. f. ant. pobresa.
POBREJANT. m. ant. pobre.
POBREJAR. V. n. Fér lo pobre, afectar pobre-
sa. Llorar pobreza. Paupertatem verbis exageraré.
II .\nar à ménos, fallar poch à poch las comodi-
tats. Escasear. Mi nuo, is. || Curlejar, anar magre
alguna cosa, fallarli '1 degut complement. Esca-
sear. Deficio, is.
POBRELLET, A. adj. d. ant. pobret.
POBREMENT. adv. m. De un modo pobre y
humil. Pobremenle. Miserè, tenuiter. || Mesquina-
ment, ab escassesa. Pobremenle, escasumenie. An-
gustè, miserè. || Rústicament, de un modo grosser.
Inurbanamenie. Inurbanè. || Fredament, sens art,
sens gràcia. Friamenle. Ineplè.
POBRESA, f. Escassesa, necessilat, indigència.
Pobreza. Paupertas, alis. | Falta, carestia. Pobre-
za. Inopia, a;, eges'.as, alis. || Renúncia voluniària
dels béns, com la que fan los religiosos. Pobreza.
Pauperlas, alis. || Lo conjunt de alhajas ó mobles
de poch \alor. Pobreza. Tenuis supellex. y mil.
Diossa mare de la indústria y de las arts. Pobreza.
Paupertas, alis. |1 Poquedat de animo, curtedad de
altras prendas morals. Pobreza. Pusillanirailas,
alis.
POC
CATALÀ
POC
3^5
iKV.SK DE ESPERIT. Pusil-latiiniilal. l'obreza de
limo ó de espiritu. Pusillanimilas, alis. | Virtut.
hbreza de espiritu. l'auperlas spirilus.
POBRESA DE ESTIL. ret. IJaixpsa, debilitat del es-
íl. Pobreza de estilo. Stili infirmitas,
i,A POBRESA NO ES VILESA. lef. Eiisenja (|ue ningú
?u avergonyirse de sér pobre, y reprèn al mateix
ips als qui desprecian als pobres, especialment
són amichsó parents, l'obreza no es vileza. Pau-
ïrtas homini consenda ui decus adsit.
POBRESSALLA. f. Mullilut de pobres. Pohie-
Ua, pobreteria. Mendicorum copia.
POBRET, A. adj. d. Pobrecillo, ilo. Paupercu-
is. II Miserable, abatut. Pobrete, pobrelillo. Misel-
is. II Subjecte inútil y de poch esperit. Pobrete,
tobrelUlo. Misellus.
POBRETS Y ALEGRETS. e\p. fam. ExpHca que se
gent poch la pobresa, quant hi ha alguna diversió
motiu de alegria. Pobrete però alegrete. Etsi pau-
>.r hilaris tamen.
POBRETA. f. La ramera ó dona de mala vida.
fPobrela. Meretrix, icis.
POBRETALLA. f. POBRESSALLA. *
POBRETAT. f. ant pobresa.
POBRETERIA. f. POBRESSALLA.
POBRETÓ. m. Qui no té lo que correspon al
ni estat. Pobreton. Pauperriraus.
POBRICH, CA. adj. d. ler. pobret.
POBRÍ8SIM, A. adj. sup. Pobrisimo. Pauper-
riraus.
POCA. f. MICA.
pocASY ENCARA 'n caühen. loc. Quc s' aplica al
|ui té poch, y aixóab traball ó risch. Poca lana y
hsa en zarzas. E mullis paleis parum fructum col-
íigni.
POCAMENT. adv, m. \b poquedat. Escasa-
mte. Parcé.
POCH, CA. adj. Escàs, curt, limitat en quanti-
[lal ó (lualitat. Poco. Paucns, paulus. (j ant. Petit,
tich. Pequem, poco, cario. Curlus exiguus. | adv.
rEn poca quantitat. Poco. Parúm.
POCH i POCH. m. adv. À poch a poch. || Ab suavi-
tat, com: fregar poch a poch una llaga. Poco d poco,
can juido, con suavidad. Leniler.
POCH k POCH ANIREM LLUNT. ref. DE GOTA EN GO-
í TA,' etc.
POCH HA ó POCH ABANS, iH. adv. No ha mòU. l'OCO
\ha. Nuper.
POCH HI FA QÜE SIA FEO, SOLS TÉ PUGA TRACTAR BÍi.
ref. l' HOME SIA DE RABASSA, CtC.
POCH HI HA i DALT. POCA XÜLLA.
POCH ME FA, Pücu LI Fv. loc. Dcnota que à algú
10 se li'n dóna res de alguna cosa. Eso no me hace,
eso no le hace. Parum curo, curat.
POCH PERA TÚ. m. adv. Denota ([ue algú Iraballa-
rà pera '1 profit de altre. Trabaja el asno para su
amo; el burro del aceitero. Asinus eris, portans mys
leria; vos non vobis vellere fertis oves.
POCH SA POCH LLA. UI, adv. POCH MÉS Ó MÉNOS.
TOMO II
POCH SOVINT, m. adv. Pocas vegadas. Itaras ópo-
cas veces. Rarò, pauciès.
POCH Y BO. Denota que una cosa no es en abun-
dància, però que fa gran servey. Poco però bueno.
Non multa, sed opportuna.
POCA COSA. Subjecte dèbil en las forsas del cos
ó del animo. Poquilo; poquita cosa, corta pala.
Yaldè exiguus, debilis.
ALGUN POCH. m. adv. Algun tant, cora un poch
apesarat. Un poco, un lanto. Parúm.
A POCH. m. adv. per poch, tantost.
A POCH À POCH. Espi'cie de interjecció per adver-
tir à algú que no's precipite en obras ó paraulas.
Poco d poco. Heu! sta. || Sens fér rumor. Poco apo-
co; qnedo, quedito, despacilo. Silentio. || Expressa
la lentitud y pausa ab que's camina. Paso d paso;
paso ante paso. Pedetcntim. || Lentament, pausada-
ment. Pocò d poco. Pauxillatim. || Espècie de in-
terjecció pera detenir à algú en lo que diu, ó per
adverlirli alguna cosa. Paso, paso de ahi. Vide.
A POCH A poqüet. m. adv. Sens fér rumor. Les-
pacito, quedo, quedito. Pedelentim.
ARRIBAR A POCH. fr. Séf curt de talent, de ingeni
limitat. Alcanzdrsele poco, ó no alcanzdrsele mas d
alguno. Parúm callere.
del POCH POCH, DEL MÒLT NO RES. ref. Sc diu pcr
aquells que en mitjana fortuna pareixen liberals,
y en fentse rich són avaros; y que en qualsevol
fortuna contrària ó favorable es menester víurerab
igualtat. De lo poco poco y de lo mucho riada. Mune-
ra pauca dabit cui forsan pauca facullas; illicò si
locuples munera nuUa dabit.
DE POCH EN POCH. m. adv. En pelilas quantitats.
Poco d poco. Particulatini, per particulas.
DONÀRSENHi POCH. fr. No feme cas. Ddrsele poco.
Parvi facere.
ESPANTARSE Ó QUEIXABSE DE POCH. fr. faui. ApU-
rarse y aíligirse ab poca causa. Ahogarse en poca
agua. Levibus succumbere malis.
GOSA DEL TEL POCH, MÉNTBES BLSCA MÍíS LO BOIG.
ref. Denota que es temeritat no aprofitar ó exposar
lo poch que algú té pera voler lograr més. Goza
de tu poco, mienlras busca mas el loco. Ltere lu par-
vo, deniens majorasequatur.
MÉS VAL POCH Y BO. QCE MÒI.T Y DOLENT, lel. liU'-
ral. Mas valen dos bocados de vaca, que sicle de pa-
tata. Parum optin) i quam mullum delerioribus
praístat,
MÒLTS POCHS FAN liN MÒLT. l'of. MÒLTAS CANDELE-
TAS, elc.
NO ES POCH NI GAYRE. Anlífiasis pera ponderar
alguna cosa que rdu^-d estranyesa, óque no's pen-
sava tant gran. No es nada, ahi es nada, ahi que no
es nada. Quasi nihil esset.
PER POCH. m. adv. Quasi, à poch, tantost. Por po-
co. Parum abfuit.
POCHS Y MAL AVINGUTS, loc. literal. Tres vecinos y
mal avenidos. Pauci el animis disjuncti.
QIU A POCH EStA AVESAT, DE POCH SE CONTENTA.
i6
366
POD
DICCIONARI
POD
■ ref. Denota que'l pobre ab poca cosa 's contenta, y
li apar tenir mòlt. Del pobre la bolsa conpoco reho-
sa. Aphyarum honos.
TENIR EN POCH. ff. Fér poch cas de alguna perso-
na ó cosa. Tener en poco. Parvi pendere.
TOT i POCH A POCH. m. adv. POCH À POCH.
UN POCH, loc. Un xich. Algo. Aliquid.
UN POCH MASSA. m. adv. Passar de la mida. De-
masiado, demasiadamenle. Nimis, plasasquo; extra
modum.
VENÍRSENHI k POCH. fr. FALTARSEN POCH.
POCIÓ. f. Beguda. Pocion. Polio, nis.
POCIORITAT. f. POQUEDAT.
PODA. f. La obra de podar, l'oda. Tonsura, ae,
putatio, frondatio, nis. || Lo temps en que s' acos-
tuma podar. Podazon, poda. Putationis lerapus.
PODADA. f. PODA. 1.
PODADA8. f. pi. Pert us ódret antich. Podas.
Tonsurai.
PODADOR. m. Qui poda. Podador. Putator,
frondator, is.
PODADORA. f. Instrument acerat que forma
una espècie de creu, per una part acerada y per la
altra un escarpell. Podadera. Scirpicula, ae, falx,
ois.
POD AGRA. f. ant. poagra.
PODALL. ra. Podadora sens escarpell, pera es-
porgar los arbres. l'odon. Scirpiculae genus.
PODAR. V. a. Esporgar, tallar las ramas su-
pérfluas dels arbres, principalment dels ceps. Po-
dar. Puto, exputo, apputo, as. || met. Mutilar, ta-
llar algun menbre. Mutilar. Mutilo, admulilo, as.
SI MON AMO 'm poda DE JANER, Y 'm LLAURA DE FE-
BRER, VERGONYA 'm SERÀ SI NO LI UNPLO 'l CELLER.
re. Aconsella podar las vinyas y arbres tart ppia
que no's glassen , y sembrar primerench pera que
naixca ab las primeras plujas de la tardor. Poda
tardio y siembra temprano, si errares un aiío, acer-
tards cualro. Yites seró pula sulcis ciló semina
manda:
Yix de quinqué annis irrilus unus erit.
PODÉ. adv. fam. Pót sér, tal vegada. Tal vez;
acaso, por ventura. Fortè, forlassè.
PODENT, p. a. ant. Poderós, rich, hisendat-
Pudiente. Opulentus.
PODER. ra. Facultat, forsa, capacitat pera fér
alguna cosa. Poder. Virlus, tis, manus, us. || Domi-
ni, imperi, jurisdicció. Poder. Iinperium, ii, juris-
diclio, nis. II MuUitut, com: poder de gent, de ve-
gadas, etc. Multitud. Multifudo, inis. || Abundàn-
cia, com: hi ha un poder de verdura. Pesle. Supe-
rabundantia, se. || Possessió actual ó custòdia de
alguna cosa. Poder. Custodia, ae. I Las forsas mili-
tars de algun soberà. Poder. Yires, ium. || Rique-
sas, béns, com: home de mòlt poder. Poderio. Bo-
na, orura; opes, um. H Instrument ab que algú dó-
na facultat à altre pera que represento sa persona.
S' usa en pi. Poder. Jurídica facultatis transmissió.
d Disposició, àrbitre. Poder. Poteslas, atis. [] Lli-
bertat, llicència, permís. Poder. Yenia, copia, ae;
facultas, atis. \\ esfors, empenyo. || ufana, vigor>
ORGULL. II pi. Las facultats, béns, rendas que algú
té. Poúbles. Facullates, vires, um. 1| v. a. Tenir
potestat, facultat pera fèr alguna cosa, sér capàs
de feria. Poder. Possum, valeo, polleo, es. | Tenir
domini, autoritat. Poder. Dignitate, auctoritate va-
lere. || Tenir forsa y activitat pera obrar, resistir ó
sufrir. Poder. Yaleo, es. || Excitar à algú à que
fassa ó deixe de fèr alguna cosa, com: vos podriaü
dir això. Poder. Possum, tes || geom. Yaler ó pro-
duhir. Poder. Yaleo, es. || imp. Sér possible ó con-
tingent que succehesca alguna cosa. Poder. Fieri
posse.
poder de dèu. interj. Serveix pera exagerar al-
guna cosa de que's parla, com; donant à entèndrer
que representan lo poder de Déu al executarlas per
sa grandesa. Poder de Dios. Proh Deus!
poder més. fr. Prevaléixer, vèncer. Poder mas,
Praeposse, plus valere.
PODER MÒLT. fr. Tenir mòlt influxo ó vaiimenl.
Porfermuc/to. Piaepolleo, es.
PODER VÉNDRER À ALCtó Y NO ADONÀRSEN. fr. VÉN-
DRER A ALGIJ DEU MIL VEGADAS. etC.
A MÉS NO PODER Ó FINS NO PODER MÉS. adV. lU. For-
sotaraent. Amas no poder, hasta mas no poder. In-
vitè, coacté, quanlum fieri possit. [j En quant se
pót. A mas no poder. Quantum quis potest.
i PODER DE. m. adv. A forsa de ó à repetició de
actes. A poder de. \i.
cóM PÓT SÉR? exp. Denota la estranyesa ó admi-
ració de alguna cosa. Cómo puede ser? Qui potest?
DE PODER A PODER. lu. adv. Deuota que alguna
cosa s' ha disputat ab tota eficàcia y forsas. De
poder ú poder. Summis ulrinque viribus.
EN PODER. Al arbitri ó discreció de. En poder. Pe-
nes.
EN SÓN PODER. En la seva ma. En su poder. In sua
potestaie, penes se.
EN VOSTRE PODER ESTA. loc. Depeudeix de vos. En
vuestro poder ó en vuestra mano està. Penes te est;
tibi integrum est.
FÉR TOT UN PODER. fr. Fér tot lo que's pót ó un
esfors. Hacer un poder. Magnoperè niti.
LO PODER APODERA, lof. DINER FA DINER.
N0P0DERMEN0s.fr. Sér necessari ó precís. íYo
poder menos. Non posse quin.
NO PODER MÉS. fr. ExpHca la precisió de executar
alguna cosa. No poder mas. Necessitate compelli.
NO PODERNE EIXIR. fr. No podcr reduhir à algú à
obrar com dèu. No poder hacer carrera con alguno.
Frustrà aliquem in bonam frugem persuadere.
NO PODER PAHIR Ó NO PODERSE VÉURER. fr. met. NO
poder sufrir ó tolerar alguna cosa. No poder llevar,
ó tragar, ó digerir. Ferré non posse.
NO PODERSE ENTÈNDRER AB ALGlí. fr. UlCt. NO pO-
derlo reduhir à la rahó, no poder contenirlo. No
poder averiguar con alguno. Aliquem haud posse
rationiobjicere.
POD
CATALÀ.
POL
367
I
HSR MEHKJAR. fr. Tenir mòlts negocis ó un
lemps. A'apodírse rorfíflr. Mnltissimul intentum esse.
; NO PODEn SÉR DE MÉVOS. fi". NO PODER MÉNOS.
^ NO PODERSE VAi.ER. fr. No poiler móurerse ómóu-
•er algun membre. No pnderse menear, no poder
enear. Se movere aul aliquod membrum agitaré
on possc.
NOPÓT SÉR ó No's PÓT. loc. Es cosa iuipossible, no
i ha medi. Po se puede, no puede ser ó es imposible,
hay arhiirio. Non polesl.
PER 1.0 QUE PÓT SÉR. fr. Equival a lo mateix per
lo que suorehesca ó per lo que pól succehir. Por lo
que truene ópor lo que puede tronar. Quidquid ac-
cideril.
PER MI NO PUCn Y PER MAS VEHINAS FILO, Y QUI NO
PÓT LO POCH, MA.vco PODRÀ LO MÒLT. ref. S' apHca als
qui demanan, favor per una persona diferent no
teninllo pera sí. Para mi no puedo y devanaré para
mi suegro; tu que no puedes, llévame d cueslas. Ca-
prara portaré non possum, et imponis bovem.
PLE PODER ó AMPLES PODERS. Plena facultat ó ju-
risdicció que algií té pera donar ó executar alguna
cosa. Poder pleno, plenipotencia. Plenura summum-
que jus.
PÓT SÉR, Ó BE PÓT SÉR, Ó TOT PÓT SÉR, Ó TOT ES COSA
QUE PÓT SÉR, loc. Pót succehir. Bien puede ser. Po-
tesl.
QUI NO PÓT BENEHIR NO PÓT MALEHIR. loC. ab qUC's
desprecian las malediccions. Quien no puede bende-
cir no puede maldecir. Inanis imprecalio.
Qii NO PÓT CAMINAR, QUE coRRA. lef. Se diu quaut
se mana lo que es difícil à qui no pót lo fàcil. Quien
nopueda andar que corra. Poplite quid tardo gra-
Idientem currere cogis?
SI NO POTS FÉR LO QUE VÜLLAS, FES LO QUE PÜGAS.
ef. Denota que cada hu s' ha de contentar en allò
|ue pót haver y res mès. Si no puedes lo que quie-
ts, haz lo que puedes. Si avem non ponis, asinum
gas.
PODERIO. m. Mòlt poder. Poderio. Potentia,
ae, potestas, atis. H Senyorio, imperi, domini. Po-
derio. Ditio, nis, dignitas, atis. 1| Potestat, facultat,
jurisdicció. Poderio. Auctoritas, atis. | Hisendas?
riquesas. Poderio. Bona, orum.
PODERÓS, A. adj. Qui té poder. Poderosa. Po-
lens. II Rich, acomodat. Poderoso. Opulentus, co-
piosus. II Gran, excel•lent, magníQch en sa línea.
'/•oderoso. Praepotens. || Gallart, gras, ple de carns.
Repleto, relleno. Obesus. || Eficàs, actiu, com: re-
iney poderós. Poderoso. Validus.
TOT poderós, omnipotent.
PODEROSAMENT, adv. m. Forta, vigorosa-
ment. Poderosamenie. Yalidè.
PODEROSissiM, A. adj. sup. Poderosisimo .
Potentissimus.
PODEROSissiMAMENT. adv. m, sup. Pode-
Tosisimamente . Potentissimè.
PODRIMANER. m. PASTITXO.
PODRIR. V. a. T SOS derivats, püdrir.
POEMA. f. Composició poètica, obra de poe-'
sia. Poema. Poema, al is.
POÉMA HERÓICH. EPOPEYA.
POESIA, f. Imitació de la naturalesa en lo uni-
versal 0 en lo particular, feta comunment en veis
pera la ulilitat y agrado, ó per las dos cosas al ma-
teix temps. Poesia. Poésis. is. || Art de fér compo-
sicions en vers. Poesia, prosòdia. Poésis, is, poe-
tice, es. II Obra feta ó escrita en vers. Poesia. Poé-
sis, is, versus, us. || Lo joch y vivesa de las imat-
ges de la poesia. Estro, poesia. (ÏJ.strum, i. || Obra
en prosa ahont se troba 1' artifici, joch, adornos y
llenguatge poótich, com: L' home felís, I). Quijo-
le, etc. Poesia. Poésis, is. || pi. Las obras dels poe-
tas, així 'sdiu: las poesias de Garcia, de Mora-
tin, e(c. Poesias. Poémaia, um.
POESIA DE BOSCATGE Ó PASTORIL. ÉGLOGA.
POETA. m. Qui imita a la naturalesa en vers.
Poeta. Poé'a, ae.
POETA cóMicu. Qui escriu comédias. Poeía cómi-
co. Coraoediographs, i.
POETA DE NYIGULNYOGUI Ó DE RACÓ. PoeíaStrO. Poe-
tilla, íE.
POETA DRAMATiCH. üraïiiaturgo. Dramatographus. i.
POETA HERÓICH, Qui compon obras heróicas en
vers. Poeta heróico. Yates, poeta heroicus,
POETA POBilE NO FA BON VERS. ref. AL POBRE 'l. SOL
se'l menja,
POETÀ8. m. aum. Poeta famós. Poeton. Exce-
llens poéla.
POETESSA, f. ant. POETlSA.
POÈTICA, f. L' art de la poesia. Poètica. Poè-
tica, a;.
POÈTICAMENT, adv. m. Al us dels poetas.
Poéiicameníe. Poétioè.
POÉTICH, CA. adj. Pertanyent à la poesia óal
poeta. Poéiico. Poécus.
POETISA. f. La dona que fa versos. Poelisa.
Poélria, poélrida, ae.
POETISAR. V. n. Fér ó compóndrer versos.
Poetizar. Poétor, aris.
POF. m. Lo ruido que fa un cos al càurer. Pum,
puf, paf. Fragor, is.
POGRA8 8ÈR. loc. ant. Podriase hacer. Fieri
posset.
POGUT, DA. p. p. Podido.
POHATER. m. Qui fà pous. Pocero. Puela-
rius, ii.
POIXANSA. f. ant. Pujanza. Potentia, se.
POL. m. Qualsevol dels dos estrems de la ter-
ra. Polo. Polus, i, axis, is. 1| met. Alió en que es-
treba y serveix de pollaguera à altra cosa. Polo-
Fundamenium, i.
POLA. f. ant. platja.
POLACO, A. adj. Cosa de Polònia. Polaco. Po-
lonicus.
POLAR. adj. Lo que pertany als pols. Polar-
Polaris.
POLAYNA. f. Adorno que's sobreposa al pany
868
POL
DICCIONARI
POL
•de las caiüisas y cainisolas, albas, roquets, elc.
Yuelta. Pendens manica plicata. 1| Botí, calsó que
té un guarda pols qup cubre la saba'a. Bolin, po-
la'ina. Lanea tibialia.
GASTAR MÒLTA POLAYNA. fi". FATXENDEJAR.
POLEMÀRQUIA. f. La ocupació del general de
exèrcit. Pokmarquia. Polemarchia, a;.
POLÈMICA, f. Art quo ensenya 'Is ardits de
pjndrer ó defensar una plassa. Polèmica. Polèmi-
ca, «. II La teologia dogmàtica. Polèmica. Theolo-
gia polèmica. II Disputa literària, crilicantse 'Is
autors mútuament. Polèmica. Lilterarium certa-
men.
POLÉMICH, A. adj. Cosa de la polèmica, com:
qüestió POLÈMICA. Polèmica. Contenliosus.
POLEMNIANS. m, pi. Heretges que deyan que
s' havia fet una mescla del Verby de la carn. Po-
lemnianos. Polemniani, orum.
PÓLEN. m. Polvos ó polsim de las flors. Púlen.
Fiorum pulvis minutíssimus.
POLIANTEA. f. Col-lecció, arreplcch de nolí-
cias. Polianiea. Polyanthea, a;.
POLIARQUIA. f. Gobern de mòlts. Poliarquia.
Poliarchia, ai.
POLIÀRQUIGH, CA adj. Pertanyent à la po-
liarquia. Poliarquico. Poliarchicus.
POLICIA, f. Lo modo de regir bè una repúbli-
ca, ciutat, etc. Poliria. Política, policia, ai. || ur-
banitat, BONA CRIANSA. || ELEGÀNCIA, NETEDAT, CU-
RIOSITAT.
POLIGRE8TA. f. farm. Lo (|ue serveix pera
mòlts usos. Policresla. Policresta, se. | Se diu de
una sal que ix per parts iguals de salitre y sofre,
posats aquestos dos simples en un gresol bullent;
y també 's diu de mòltas espècies de píldoras. Po-
licresta. Policresla, ae.
POLIDAMENT. adv. m. pulidament.
POLIDESA, f. PÜUDESA. II ELEGÀNCIA.
POLIEDRO. m. Qualsevol figura sòlida que
consta de mòllas superfícies. Poliedro. Polyhe-
drum, i.
POLÍGALA. f. Herba medicinal mòlt petita,
que's cria ea terrenos campestres elevats; la arrel
es prima, dura, blanquinosa, amarga; lascaraetas
de milj peu, de un vert rogench, las flors blavas ó
violadas, lo fruyl xato ab llavors Uargas. Cuyla
serveix pera'l dolor de costat y altrasmalaltias de
pit. PoUgala. Polygala, ai.
POLIGÀMIA, f. L' estat del home casat ab
mòllas donas à un mateix temps ó successivament,
y també 's diu de las donas respecte dels homes.
Poligàmia. Polygamia, ae.
POLIGAMITAS Ó POLIGAMISTAS. m. pi.
Heretges que deyan sér lícita la pluralitat de mu-
llers à un temps. PoUgamitas. Polygamithae, arum.
POLÍGAMO , A. m. y f. Marit de mòltas do-
nas à un temps ó successivament, ó muller de
mòlts marits à un temps ó successivament. Poliga-
pio. Polygamus, i. .rí..j,,>^.
POLIGARQUIA. f. poliarquia.
POLIGLOTA, f. La Bíblia impresa en vàrias
llénguas, com: la poliglota de Arias Moniano, la
Complutense, etc. Poliglota. Polyglota. ae. | Ceri
aucell de Indias que cania ab mòlta diversitat y
suavitat. Poliglota. Polyglota, se.
POLIGLOTO, A. adj. Lo que eslà escrit en
vàrias llénguas, ó qui las sab. Poligloto. Diversis
idiomatibus scriplus, poUens.
POLIGONIAS. f. pi. Se deya de certas torras
porladas sobre rodas pera combàtrer las ciutats.
Poligonias. Polygonia turris.
POLÍGONO. m. geom. Figura plana que té mès
de quatre costats. PoUgono. Polygonus, i. 1| adj. Lo
que està en forma de polígono ó té alguna relació
principal ab ell. PoUgono. Polygonius.
polígono EXTERIOR, fort. Lo que's fói ma tirant lí-
neas rectas de punta à punta de tots los baluarts de
la plassa. PoUgono exterior. Polygonus exterior.
polígono INTERIOR, fort. La figura composta de las
líneas que forman las cortinas y semigolas. PoUgo-
no interior. Polygonus interior.
POLIGRAFIA. f. L' art de escríurer per modos
ocults que encubren 1' escrit. Poligrafia. Polygra-
phia, ae.
POLÍGRAFO. m. Qui's dedica à la poligrafia.
PoUgrafo. Polygraphus.
POLIJA. f. POLITJA.
POLILLA. f. anl. arna. || met. Lo que destru-
heix insensibleraeni alguna cosa. Polilla. Quod sen-
sira nocef.
POLIMENT, ra. PULIMENT.
POLÍMNIA. f. Musa que presideix à la oratò-
ria. Polimnia. Polymnia, ae.
POLIN CAVALIN. anl. Caball jove. Caballojó-
ven. Equus pullus.
POLIOL. m. Herba medicinal de camas quadra-
das y cuberla de borrissol; las fullas rodonas sem-
blants à las del moraduix, encara que mès blanas
y morenas; las flors à modo de anells, blavas ó pur-
púreas y algunas vegadas blancas. La famella té
las fullas Uargas y eslrelas, las camas rodonas y
bermellas. Polen, golio, zamarrilla. Pulegium, ii.
PÓLIPO. m. med. Carnot que's cria regular-
ment dins del nas. Pólipo. Polypus, i.
POLIPODI. m. Herba dita així del grech per la
abundància de arrels que trau à manera de peus;
las fullas semblants à las de la falguera. Naix en
las socas dels arbres vells ó sobre las pedras cu-
berlas de molsa, y serveix contra las obstruccions
de las enlranyas, escorbutins, hipocondria, etc. Po-
lipodio. Polipodium, ii.
POLIR. Y. a. POLIR.
PÒLISSA, m. Yale, llibransa, instrument pera
cobrar algun diner. Póliza. Numraaria tessera. ||
Paper que conté la nota de alguna cosa que algú
reb ó déu rébrer. Póliza. Ralio, nis. || lletra de
cAMBi. |] met. Flica, subjecte ociós y sense destino.
Polizon, gazapo, periUan, tuno. Yafei'.
POL
CATALÀ.
POL
S69
POLISSÍL-LABO. aïlj. de mòltas sil-labas. Po-
lisUabo. Polysillabus.
POLISSÍNDETON. f. ret. Figura que consis-
teix en posar uiòltas conjunccions en la oració. Po-
Ilisindeton. Polysyndülon, i.
POLIT. ra. Aucell de color pardo ó de color de
Ilebra, 'I bech mòlt llarch y arquejat, Ires dits ó
bnglasen cada peu y un al garró tots separats, Za-
rapilo real. Arcuala, ai.
. POLITÉCNICH, CA. adj. Lo que abrassa mòl-
tes ciénciasó arts. Politécnico. Polytechnicus.
POLITEÍSME. m. Pluralitat de Déus. La rahó
natural basta pera conèixer la falsedat del poli-
leísme. Poliíeismo. Polytheismus, i.
política, f. Gobern, administració de la re-
pública, del estat. Poliíica. Policia, £e, politice,
es. il Cortesia, urbanitat y bona criansa. roHlíca.
l'rbanitas, comitas, atis. || Bona economia de cada
hu, en ordeà sa família y negocis particulars. Po-
lilica. QEconomia, ae.
políticament, adv. m. Segons reglas de
política. PoUlicamente. Givililer, politice. j] Acomo-
danlse à las ocasions. PoUlicamente. Politice.
POLÍTICH, ca. adj. Lo que pertany à la polí-
tica, al gobern del estat. P.iliíico. Politicus. || Ver-
sat en lo gobern del estat. Polilico. Reipublicae
perilus. II Urbà, cortès. Polilico. Urbanus, comis.
POLÍTRICH. m. berba. falsia..
POLITXA. f, nàut. Roda macisa en los ler-
nals, etc. Rodaja, roldana. Ròtula, se.
POLITXINEL-LA , POLITXINEL-LI Y
PRDTXINEL-LI. m. Mimo, Sallimbanco, Salla-
^^ancos, Chiquiíicuatro. Miraus, i.
POLL. m. La cria ó producció que surt del ou
els aucells, com lo de la gallina. Pollo. Pullus, i.
0 del àguila. Aguilucho. Aquilae pullus; lo de
nech. Anadino. Anadis, pullus; lo de cigonya.
g'omno.Ciconiae pullus; lo de gall dindi. Pavi-
llo. Meleagradis pullus; lo de garsa. Picazo. Pi-
puUus; lo de oca. Ansarino. Anseris pullus. i|
cria de las abellas. Pollo, empolladura. Apum
boles. II Insecte sense alas de una línea y mitja de
arch, de color cendrós obscur, de substància mès
ra si habita en lo cap, y mès blan y de color
asi blancb si habita en lo cos. Piojo. Pediculus,
dicinus, i. II Insecte que crian los aucells, dife-
nts del comuns en lo lamany y figura. Piojo.
vium pediculus. | lladella. || Arbre, '1 tronch y
Has del qual són de color blancb, la fusta mòlt
Beugera, y dura mòlt davall del aygua sens cor-
mprerse. Chopo. Alnus, i. || pi. pollada. || met.
ISÉRIA, POBRESA.
POLLS DE ASTOR. Cert dretantich. Pollos de azor.
us quondara.
POLL DE BOÜ. PAPARRA.
POLL DA COSTURA ó ENCOMANADÍS, luet. La persona
importuna y molesta que non's podem tràurerde
sobre. Piojo pegadizo, machaca, sobon. pegote. Im-
porlunus.
POLL DE MAR. lusecte de unas deu polzadas de
llarch, compost de nou articulacions cubertas de
una crosta dura, de las quals la de un extrem
compon lo cap, la del altre la cua, y las restants,
que conslitubeixen lo cos eslàn armadas cada una
de dos canias. S'alimenta de aquàtils, als quals s'
agafa fortament. Piojo de mar. Onis, i.
POLL MALALTÍS. Lo di'bil y malalt que no medra.
Galpilo. Pullus hyemalis.
POLL -MULLAT, fr. mCt. XOP.
POLL RESisciTAT, PÍCA MÍis QUE CAP. ref. Reprèn al
qui havent estat elevat à algun empleo, no's recor-
da dels de sa antiga esfera, y reprèn los defectes
que ell cometia y devia dissimular. Ao se acuerda
el cura de cuando fué sacrislan; vióse el villano en
bragas de cerro y el fierro que fierro; ò vióse elper-
ro en bragas de fierro y no conoció à su companero;
cuando el villano esta en el mulo, ni conoce à Dios n i
al mundo ; contra peon hecho dama no para piezo
en tabla. Status mutant mores.
POLL ROS. BRANXET.
MATAR UN POLL ó 'ls POLLS. fr. fam. Pegar à al-
gú al cap. Cascar ó machacar las liendres. Caput
perculere.
MIRAR ó TRAüRER LOS POLLS. Buscarlos pera ma-
tarlos. Despiojar. Pediculos venari.
MORIR COM UN POLL. fr. met. FÉR UNA MORT COM UN
POLL.
PER UN POLL No's PERT LA LLOGA. ref. Denota que
quant mòlts estan empenyats en alguna cosa no's
déu abandonar per mès que un desistesca. Por un
fraile no se pierde un convento ; uno y ninguno todo
es uno. Unus homo et nullus numero censetur
eodem.
POLLS AB POLLS FAN LLÉMENAS. ref. Deuota que
pera millorar algú de fortuna no déu péndrer per
company à altre que sia tant miserable com ell.
Piojos con piojos no liacen sinó liendres ; la misèria
cria misèria. Paupertas paupertatem parit.
POLLA. f. Gallina jove. Po/ía. Gallinula, pul-
lastra, ai. || En lo joch lo que's posa ó aposta. Po-
lla. Ludisponsio.
POLLA DE AYGUA. Aucell mòlt comú en Espanya,
de un peu de llarch, ab lo llom negre, 'ls costats
cendrosos, lo ventre roig, las alas pardo-obscuras,
la cua negra clapada de blanch, y las potas rojen-
cas; habita en los paratges de ayguas, vola poch y
ab las polas penjant. Gallina de rio, polla de agua,
fulica, gallinela. Gallus aqualicus.
POLLA DE ÍNDiAS ó DINDI. Pavtt. Pullaslia indica»
POLLA ROSSA. BRANXET. | mct. fam. La minyona
bonica. Polla. Decora, elegans puella.
POLLACO. m. ant. sombreràs.
POLLACRA. f. Embarcació de vela llatina
usada en lo Mediterràneo. Polacra. Onerariie navis
genus.
POLLADA. f. Conjunt de polls. Pollada. Pul-
lorura turba.
POLLAGÓ. m. Branqueta de arbre que regu-
nitf POL DICCIONARI
larment se cubre de vesch pera cassar aucells.
Gajo. Ramus, i. 1| Lo corn, pua ó punxa de lasfor-
cas palleras, etc. Cuemo. Coriiu, u.
POLLAGUERA. f. Eix sobre del qual descan-
san y 's mouhen lasporlas. Quicio, guicial. Cardo,
inis, axis, is. || En lascanipanas lo piu, apoyoó le-
nidor. Eje. Axis, is. || raet. Lo que serveix de apoyo
POL
y sosteniment à altra cosa. Quicio. Cardo, inis,
axis, is.
TRÍURER DE poi.LAGUERA. fr. met. Tràurep las
cosas de sòn centro 6 de sòn natural curs ó estat.
Sacar de quicio. Rerum stalum innovaré.
TRAURER POLLS. fr. Netejar de ells. Espulgar,
despiojar. Pediculos expiscare.
süRTiR DE POLLAGUERA. fr. luet. Procehir algú
sens regla en sas operacions. Salir de compàs.
Modum excedere. || Excedirse del modo acostumat
y conforme al geni, condició ó estat especialment
per ímpetu de alguna passió. Salir de sus casillas.
Exardescere.
POLLALLA. f. VIRAM.
POLLAM. m. POLLADA.
POLLANCA Y POLLANCRE, m. Arbre. AL-
BA, POLL. II f. ALBA NEGRA.
POLLANGREDA. f. Lloch poblat de pollan-
cres. Chopada. Alnorum copia.
POLLANCH. m. En los arbres, ceps, etc, llucb,
brot, grífol que ix en la soca ó en mitj de las ra-
mas principals que'ls xucla la substància y regu-
larment no fa fruyt. Chupon. Turunculus, i.
POLLAR8E. V. r. Corcarse, arnarse '1 blat, la
roba, etc. Picarse. Exidi tinea, teredine. || Criarse
'1 poll en los ous. EmpoUarse. Ova incubando fo-
veri. II met. tornarse aygua poll.
POLLASTRE, m. Poll de gallina ja gros. Po-
llo, poUastro. Pullaste, tri. || m. mel. truhà.
POLLASTRE DE JANER CADA PLOMA VAL UN DINER.
ref. Denota que'ls pollastres en dit mes van mòlt
cars, per havernhi pochs: Pollo de enero, pluma à
dinero. Quod numerat plumas totidem venialis est
asses; Jané, luo pullus mense valere solel.
POLLASTRER. m.POLLATAYRE. II Lo lloch ópa-
ratje ahont se crian los pollastres. PoUero. Pulla-
rium, ii.
POLLASTRET. m. d. Polluelo, pollilo. Pulu-
lus, i.
POLLAT, DA. p. p. Empollado. Incubalus. |
CORCAT, ARNAT, TINTAT.
POLLAT AYRE Y POLLATER. m. Gallinay-
re, qui negocia ab viram. Gallinera, pollero. Avia-
rius, ii.
POLLEGADA. f. ant. Certa mida. polzada.
POLLEN, m. La pols que alsa la farina ó '1
gra quant se mol. Harija. Pulvisculus, i.
POLLER. ra. gallina yre.
POLLERA. f. Lloch ahont se crian polls, re-
gularment es una espècie de cove de vímechs es-
tret de dalt y ample de baix. Pollera. Pnllis alen-
dis locus, II Artifici de vímechs en figura de cam-
pana, ahont fican las criaturas, pera que sens
perill de càurer, s' exerciten à caminar. Anda
niiio, pollera. Ad puerorum gressus firmandos
cista.
POLLET, m. d. Lo que ix del ou del aucell.
Polluelo, pollico, ilo. Pullulus, i. || d. de poll
insecte. Piojuelo. Pediculus, i.
COM UN POLLET. loC. FÉR UNA MORT COM UN POLL.
POLLETA. f. d. Pollica, polluela, ita. Pullula, 86.
pollí. m. Ase ó burro jove. Pollino. Asellus,
assellulus, i. || Lo burro que mama. Buche. Asini-
nus pullulus. II met. noy.
QUI no TRABALLA quant ES pollí, ha DE TRABALLAR
QUANT ES ROCÍ. ref. LO JOVE QUE NO TRABALLA, etC.
POLLINA, f. Burra, somera. Pollina. Asina, ae.
POLLINADA. f. Conjunt de dos ó mès pollins.
Barricada. Asinorura grex.
POLLINAR. V. a. Parir la somera. Parir la
burra. Asinam foelum edere.
POLLINET. m. d. Pollineja. Pullus asininus.
POLLÓ8, A. adj. Ple de polls. Piojoso. Pedi-
culosus. II met. Miserable, mesquí. Piojoso. Miser.
POL-LÜCIÓ. f. Derramament del semen volun-
tari óen somni. Polucion. Pollutio, inquinatio, nis.
II Profanació de un temple ó lloch sagrat. Polucion.
Pollutio, nis.
POL-LUIR8E. V. r. GORRÓMPRERSE.
POL-LUIT, DA Y POL-LUT, A. adj. Brnt, in-
mundo. Polalo. Pollutus.
POLM. m. Peix. POP .
POLO. m, POL.
POLOGRAFIA. f. Descripció del cel. Pologra-
fia. Poiographia, ae.
POLONÈS, A. adj. POLACO.
POLP. m. Peix. pop.
POLPA. f. Molsa. Pulpa. Medulla, aï.
POLS. amb. La part mès menuda, y desfeta de
terra mòlt seca, que ab qualsevol moviment s' alsa
en r ayre. Polvo. Pulvis, eris. || Las parts subtilís-
simas à que's reduheixen ó en qne 's resol algun
sólit, com : pòls de tabaco, etc. Polvo. Pulvis, pul-
ver, eris. I polsagüera. || pollen. 1| m. Part del
cap. entre 1' ull y la orella. Sien. Crotaphus, i,
tempus, oris. fl Moviment de la artèria. Pulso. Pul-
sus, us, saliens artèria. || Petita porció de alguna
cosa polverisada que 's pren ab 1' extrem dels
dits pólzer é índice, com : tabaco, etc. Polvo, pul-
garada. Pugillus, i. || La part demunyeca ahont se
sent lo moviment deia artèria. Pulso. Carpus, i. ||
met. Tino, cuydadoen alguna dependència. Pulso.
Cura, diligentia, ae. |] Seguretat, fermesa en lama.
Pulso. Manus vigor, 1| pólzer. | polzada. | pol vos.
II m. pi. Esperits vitals. Espirilus vitales. Spiritus
vitales.
PÒLS ASSOSSEGAT. Sc diu quaut esta quiet, ferm,
en sòn estat natural. Pulso sentado, sosegado. Quie-
tus, placidus pulsus.
PÒLS de cartas. polvos.
PÒLS db olor. polvos de perruquer.
?0L
CATALÀ.
POL
371
PÒLS MENUDA. POLSINA.
ANAR LO PÒLS. ff. Móuicrse al) violència. Lalir el
Ipulso. Pulsare.
A PÒLS. m. atlv. Expressa ques' alsa alguna cosa
fent forsa solament ab la munyeca. A pulso. Sus-
pendente brachio.
( ALSAR i ALGÚ DEL PÒLS DE LA TERRA. ff. Iliet.
^Tràurerà algú de misèria, donantli alguna digni-
tat ó empleo. Levanlar del polvo ó del polvo de la
lierra; poner en zancos. Erigere, é loco humili
evehere.
ALSARÓ FÉR MÓURER PÒLS. fr. que à mès del sen-
tit recte, significa donar causa à que hi haja dissen-
sions. Levanlar polvoreda, levanlar ò mover una
I cantera. Turbas excitaré.
- APAGAR LA PÒLS. fr. met. Regar allí ahont hi ha
bols pera que no s' alse. Matar el polvo. Pulverem
ledare.
DE AQUELLA PÒLS VENEN AQUESTOS FANCHs. ref. De-
nota quc mòlts mals que 's pateixen provenen dels
desordes comesos anteriorment. De aquellos polvos
vienen estos lodos. Uinc belli inilium.
ESCAMPAR LA PÒLS. fr. Espargir alguna cosa feta
pols. Espolvorear, espolvorizar. Pulvero, as.
NAT DEL PÒLS DE LA TERRA. loC. DCUOta qUe algÚ
ha tingut baixos principis. Nacido en las malvas.
TerríB filius; é quercubus ortus.
pÉNDRER LO POLS. fr. POLSAR. |1 met. Tanlcjar,
examinar la disposició ó estat de algun negoci pera
gobernarse en ell. Tomar el pulso. Rei statura ex-
ploraré. II y
PESAR A PÒLS. fr. Examinar lo pes de una cosa,
steninlla en T ayre ab la ma. Tomar ú pulso.
cm manu suspendere.
QUEDAR sÈNs PÒLS. fr. mel. Pasmarse, inmularse
;ravcment per la novedal (jue causa alguna cosa.
<uedarse sinpulsos. Exanimari.
QUI NO VÓL POLS QUE NO VAJA A LA ERA. ref. COU-
'Is que 's queixan desprès de haver buscat lo
ny voluntàriament. Quien no quiera ver làstimas
vaya d la guerra. Vulnera qui respuil, belluni
lUfugiat.
SACUDIR LA PÒLS DELS PEUS Ó DE LAS SABATAS. fr.
et, Apartarse de algun lloch digne de càstich ó
borriment. Sacudir el polvo de los pies ó de los za-
los. Pulverem é pedibus exculere.
TENIR BON PÒLS. fr. met. Tenir acert en alguna
sa. Tener buen pulso ó lino. In aliquo esse feli-
em.
TENIR LO PÒLS NATURAL, ASSOSSEGAT Ó CORRENT.
Se diu quant està en sòn moviment regular. Es-
r d pulso en caja. Arteriam aequabiliter pulsare.
TRÀUBER LA PÒLS DE ALGUNA COSA. fr. Quilar el
'polvo. Pulverem exculere.
TRAUEER LA PÒLS DE LA ESQUENA, fr. met. Pegar.
Sacudir el polvo. Yerbero, fustigo, as.
TRAURER PÒLS DE SOTA LA AYGÜA. fr. TRÀURER
SANCH DE UN COS MORT.
UMPLiRSE DE PÒLS. fr. Rébrcrlo '1 panyo ó altra
roba. Enlraparse. Pulvere inquinari.
POLSADA, f. Mida de la dotzena part de un
peu. Pulgada,pulgarada.?oï\icis mensmdi] uncia,
ÍB. II PÒLS. 7.
POLSADA DE TABACO. Polvo, pulgarada, toma, lo~
m,ada de labaco. Tabacci pugillus.
POL8ADETA. f. d. Polvico, illa, ito. Pulvis-
culus, i.
POLSADOR, A. m. y f. Qui polsa. Pulsador,
pulsanle. Pulsans.
POLSAGUERA. f. La pòls que hi ha ó s' alsa
de la terra. Polvareda, nube de polvo. Nimbus, i;
pulverea nubes. |j met. altercat, debat, qüestió.
ALSAR POLSAGUERA. fr. ALSAR PÒLS.
POLSAMENT. m. polsació.
POLSAR. V. a. Péndrer lo pòls al malalt. Pul-
sar, tomar el pulso. Salientis veuíe molum experi-
ri. II Péndrer tabaco. Tomar un polvo. Tabacci pul-
verem naribus trahere.
POLSEJAR. V. n. móurer, alsar pòls. || Pén-
drer tabaco mòlt sovint. Monudear el polvo . Tabac-
ci pulverem frequenter accipere. j] Midar à polza-
das. Apulgarar. Pollice nietiri. || Fér forsa ab
10 dit pólzer. Apulgarar. Pollice in aliquid incum-
bere,
POLSERA, f. Sorrera, arenera. Salvadera. Pul-
veris pyxis. j] Lo cabell que càu sobre 'Is polsos.
Pulsera, aladar, garceta. Temporum capilli pen-
duli.
POLSET. ra. d. La petita porció de alguna co-
sa reduhida à pòls. Polvillo, ito. Pulvisculus, i.
POLSIM, m. ler. cua. 8.
POLSINA, f. d. Polvillo, harina. Pulviscu-
lus, i.
POLSÓS, A. adj. Gubert de pòls. Pohoroso,
polvorieulo. Pulvereus.
POLTRO. m. potro.
POLTRÓ, NA. adj. Dropo, mandra. Follon,
pollron. Segnis, desidiosus. || cübart, gallina, po-
rüch. II Lo que serveix pera mòlta comoditat y des-
cans del cos, com: cadira poltrona. Pollron. Desi-
diain fovens.
POLTRONAMENT. adv. m. Ab pollroneria.
Holgazantimenie, jlojametUe. Segniter, ignaviler.
POLTRONERIA. f. Empoltroniment , vaga-
munderia, droperia. Pollroneria. Desidia, ignavia,
se. II COBARDIA.
POLTRUCH. in. Persona petita y moll grassa.
Pastel, embole, morcon, hobachon, jergon, talego,
moslrenco. Brevis obesusque homo.
POLVERISAR. V. a. POLVORISAR.
POLVERISAT, DA. adj. Reduhil à polvos.
Puloerizado. Pul vera tus.
POLVO. m. Lo labaco moll. Polvo. Pulvis eris.
11 pi. La arena de la sorrera pera assecar los es-
crits. Arenilla, polvos. Arenula, ííí.
POLVOS DE JUAN DE VIGO. Óxido que 's troba en
Idria y Friol, però quasi sempre es producte del
art; està composi de oxigeno 8 p., metall 100 p.
rit
POM
DICCIONARI
POM
etc, se presenta en massas formadas en pelilas
escalas brillants, de color groch que lira à taronja,
inodoras, de sabor càustich y melàl-lich, solubles
en aygua. Oxido rojo demercurio, deutóxido de mer-
curio, precipilado rojo, polvos de Vigo, polvos d?
Juanes. Deutoxidusmercurii.
TIR4R POLVOS. EMPOLVAIl.
PÓLVORA, f. Composició de sofre salitre y car-
bó. Pólvora. Pyrius, ignariuspulvis. |1 mel. Lo mal
geni de algú que s' enfada fàcilment. Pólvora. Im-
mitte, ad iram proclive ingeniura. || met. Vivesa,
activitat y vehemència de alguna cosa. Vólvora.
Ardor, is. || pi. polvos.
PÓLVORA SORDA. La que sens fer ruido fa '1 mateix
efecte que la ordinària. Pólvora sorda. Nitratus
pulvis surdus. \\ met. Lo subjecte que danya à altre
ab dissimulo. Pólvora sorda. Cavillus, i.
sÉR UNA PÓLVORA, loc. Hiet. Dcuota '1 geni colé-
rich de algú. Ser un alquilran. ó una pólvora. Su-
bitò exardescere.
fíASTAR PÓLVORA EN SALVA. fr. met. Posar medis
inútils y fora de temps pera algun fi. Gastar la pól-
vora en salva. Vana sequi.
POLVORAMENT. m. ant. empolsamknt.
POLVORAR. V. a. ant. empols4r.
POLVORER. m. Fabricant de pólvora, l'olvo-
risla. Sulphurali pulveris artífex.
POLVORÍ, m. Foguerí, foradet que tenen los
canons de las armas de foch, per lo qual se comu-
nica aquest à la càrrega. Fogon, oido. Igni immit-
lendoforaraen. [[ ant. Pólvora reduhida à pols pera
encebar las armas de foch. Polvorin. Pulvis py-
rius minutior.
SÉR UN polvorí, loc. met, sér una pólvora.
POLVORISABLE. adj. Lo que's pót reduhir à
pèls. Polverizable, pulverizable. ínpulverem rede-
gi valens.
POLVORISACIÓ. f. Reducció à pols. Polvori-
zacion, pulverizacion, triluracion. In pulverem re-
ductio.
POLVORISAR. V, a. Reduhir à pols. Polvori-
zar, pulverizar, pulvificar, triturar. In pulverem
redigere; pulvero, as.
POLZADA, f. POLSADA, 1.
PÓLZER. m. Dit gros deia ma ó peu. pulgar,
police. PoUex, ícis. j] polzada,
POM. m. La bola, cresta, etc, que's posa per
adorno en la barana, cadira, etc, Manzanilla. Ex-
tremum rotundum, |1 Lo que té figura de pera. Pe-
rilla. Pirula, ie. |1 L' extrem ó remato de la guarni-
ció de la espasa que està sobre del puny. Pomo.
Capulus, i. II Ram de flors. Ramillete, mazo de flo-
res, y pomo p. Mur. Florum fasciculus. (| Lo flocb
de fruyta, com: ponias, cireras, etc. Gajo, pomo.
Scapus, i. II En T arsó de la sella '1 ferro rodó que
hi ha per agarrarse. Pomo. Globus, aíneus. [j Vas
de vidre pera tenir y conservar ungüents ó licors
de olor. Pomo. Vitreum pomuni. || pok, [j Floch, ma-
nat de espigas, etc, que ixen de una mateixa ar-
rel. Macolla, mala. Caulorura ex eadem radice nia
nipulus. I Manadet de cinlas, plomas, etc, Mazo.
Manipulus, i. |1 Guarnició ó empunyadura del bastó
ó raangala. Puno. Capulus, í.
POM POM. Lo ruído repetit dels cops. Tris-lras,
tras, tras, zas, zas. Iterala percussió.
COM UN POM DE FLORS. loC. COM UN POM DE OR.
COM UN POM DE OR. m. adv. Explica la bona dis-
posició y hermosura de algú. Como un pino de oro,
como mil flores. Pulcherrimus.
POMA. f. Fruyt rodó de pell prima y llisa, re-
gularment de color groch y encarnat. Ni ha de di-
ferentascaslas. Manzana, poma. Pomum, nialum, i.
POMA BOSCANA. Jabí. Malum silvestre.
POMA CAMOSA. Classe de aqueix fruyt, de olor y
sabor mòlt suau y agradable que s' usa en la me-
dicina. Manzana camuesa. Malum baïticum,
POMA ROQUETA, Manzana esperiega ò de la reina.
Mall aciduli genus.
POMADA, f. Composició de vàrios ingredients,
dels quals se forma com una espècie de mantega
pera fér unturas. Pomada. Myromelymum, i ; me-
linum unguentura. || La de llarl y aromalisada ab
planlas oloro.sas. Blandurilla. Fucus, i.
POMELL. m. ant. pom.
POMER. m. y
POMERA, f. Arbre que produheix las pomas.
Manzano, manzanal. Malus, i.
POMERA camosa ó camosina. Espécie de pomera, '1
fruyt de la qual té un olor y gust mòlt suau y agra-
dable. Camueso. Pyrus malus.
POMERA DEL PARADÍS. Canya grossa de laslndias,
alta de dotze à quinze peus, verda, clara, esponjo-
sa pel interior, y plena de certa aygua que ix de
una ceba de la figura de una pera ab mòlias arre-
letas biancas que la afirman à la terra ; las fullas
en lo alldel tronch de quatre à vuyt peus de llarga,
ria, y com de unas quinze polzadas de amplària;
las flors de uns tres dits de llargas, de color blanch
groguench y de olor suau: '1 fruyt ix en la ciraa à
modo de ramellet, gros com lo bras, de dotze pol-
zadas de llarch, y un poch corb de la extremitat.
En algunas parts ülan la escorsa de dit arbre. Zfít-
nano, manzano delparaiso, higuera de Adan. Musa
arbor,
POMERAL. m, ant, y
POMERAR. ra. Lloch plantat de pomeras. Man-
zanal, manzanar, pomar. Pomarium, i.
POMERETA. f. d. Manzanillo. Malus parva.
POMET. m. d. Pomilo. Parvum, pomum. || ra-
mellet.
POMETA. f. d. Manzanilla, ila. Parvum ma-
lum,
POMÍFER, A. m. ant. poét. Lo[que produheix
fruyt. Fruclifero, pomifero. Pomifer.
POMPA. f. Aparato, esplendor, ostentació. Rum-
ho, pompa, tren. Pompa, x, splendor, is. || L' aconi-
panyament sumptuós que's fà en alguna funció
alegre ó fúnebre. Pompa. Solemnís pompa.
PON
CATALÀ.
PON
373
FÉR POMPA. fr. Fér vana ostentació. Uacer pompa.
Ostento, as.
POMPÓ. ra. Espècie de bola cuberta de soda,
estam, etc, ab un tros de ülferropera asseguiarse
a la ei ma del morrió. Pompon. Crista, se.
POMPÓS, A. adj. MagníQch, ostentós, mages-
tuós. Pomposa. Pomposus.
POMPOSAMENT, adv. m. Ab pompa. Pompo-
samenle. Speciosè.
PONADOR. m. PONEDOR.
PONCELL. ra. FiDRÍ.
PONCELLA. f. Donzella. Doncella. Virgo, in is.
y Lo nus ó tumor en que'e forma la flor en las
plantas. Bolon, capullo. Gemma, íe, calyx, icis. ||
flor de la rosa abans de obrirse. Capullo, pimpollo.
Calyx, icis,
PONCELLETA. f. d. Boloncito. Parva gemma.
PONCELLATGE. m. anl. virginitat.
POIVCEM. m. Fruy semblant à la llimona, y
comunment major. Cidra. Cilreum, i.
PONCEM CONFITAT. Acitroii. Cilrum saccharo con-
ditum.
PONCEMER. m. Arbre sempre vert, las fulla^
y flors semblants a las del llimoner, y té per fruyt
lo poncem. Cidron, cidral. Gilrus, i.
PONCEMENAR. m. Lloch plantat de ponce-
iners. Cidral. Cilretum, i.
PONCIL. m. Espècie de poncemeragre. Ponci,
poncil, limonza, 'poncidre. Medici mali species.
PONDERABLE, adj. Lo que es digne de pon-
deració. Ponderable. Exaggeratione dignus. 1| Pesa-
ble. Ponderable. Ponderabilis.
PONDERACIÓ, f. Exageració , encariment.
Ponderacion. Amplificatio, nis. || Atenció, conside-
ració, pesy cuydado ab que's diu ó fa alguna cosa.
Ponderacion. Cura, ae.
PONDERADOR , A. m. y f. Qui pondera ó exa-
gera. Ponderador. Exaggerator, is.
PONDERAR. V. a. AmpliQcar, exageiar. Pon-
derar. Exaggcro, as. || Meditar, considerar. Ponde-
rar. Pondero, as.
PONDERAT , DA. p. p. Ponderada. Exagge-
ratus.
PONDERATIU, VA. adj. Qui pondera ó exa-
gera. Ponderaiivo. Amplificutor, ampliQcans, exag-
gerans.
PONDERÓS, A. adj. ant. pesat, pesant.
PÓNDRER. V. a. Fér los ous los aucells. Aovar,
poner. Ova parere. | Posar las abellas lo poll. Cao-
char. Semen apes edere.
DEIXAR DE PÓNDKER. fr. Se diu de la gallina que
para de póndrer. Pesponerse. Aves infcecundas fieri.
TOTASLi PONEN. loc. Pondera la fortuna de algú
ó que tot li ix com vól. La perra leparird lechones;
lenersogade ahorcado; quien està en ventura hasta
la hormiga le ayuda. Gygis habere annulum, vir-
gulam divinam.
PÓNDRER8E. v. r. Ocultarse '1 sol y demés as-
tres. Trasponerse, ponerse. Occidere.
TOMO II.
NO SÉR BO PERA PÓNDRER NI PERA COVAR. fr. No SÓr
bo pera res. No ser para sí/íç ni para albarda. Om-
ninò ineptnm esse.
PONEDOR, m. Lo lloch aliont las gallinas y al-
tres aucells fan los ous. Ponedor, nidal. Nidus, i. ||
covAROT. II Qui pon. Ponedor. Ponens.
PONEDORA, adj. Se diu de la gallina que co-
mensa a póndrer. Ponedora. Ova pariens.
PONENT, m. Occident; la part del liori.sonl per
ahont se pon lo sol. Occidente, ponienle, ocaso. Occi-
dens, tis, occasus, us. |] Lo vent que vé de ponent.
Ponienle, oesle. Occidens ventus. | Prelat que fa
de relator en la Kola romana. Ponenle. Litis expla-
nalor. || Magistrat ab lo nom de ministre ponent
se nombra per torn entre 'is que componen cada
sala en las Audiéncias ab exclusió del president y
té '1 càrrech de informar, examinar, presidir y
autorisar certas diligéncias, així com redactar las
senléncias y llegirlas en sessió pública al tribunal.
Ponenle, minisíro ponenle. Ponentis minister.
PONET. m. d. de Po. Pepiío. Josephus.
PONICIÓ. f. ant. cÀSTicH.
PONIR. v. a. ant. castigar.
PONS. n. p. de home. Poncio. Pontius, ii. D ant.
espüdrements.
ponsella. f. poncella.
ponsellatge. m. poncell atge.
PONSEM. m. PONCEM.
PONSÍ. m. ter. y
PONSIM. m. ter. poncem.
PONSILLER. m. PONCEMER.
PONSONYA. f. VERÍ.
PONSONYÓS, A. adj. VERINÓS.
PONSONYOSisSIM , A. adj. sup. PonzorLOsi-
simo. Valdé virulenlus.
PONT. m. Fàbrica de pedra ó fusta que's cons-
truheix y forma sobre 'Is rius, fossos y altres silis
pera poder passarlos. Puente. Pons, lis. || La mà-
quina que's fórina sobre barcos ó bots ab taulons
sobre, pera passarlos rius. Puente. Pons, supra co-
ria vel cimbas jactus. || Qualsevol dels sostres de
una nau. Puente. Navis tabulum. p L' espay entre
la cubt'rla principal de la bodega y la cuberta in-
mediata. Ahjamiento. Locus quo naviganlium ce-
Uulae construuntur. || palanca. |1 pontet. 2. || pel-
vis.
pont de calafat, nàut. La unió que's forma de
unas fustas y taulons que's mantenen sobre la ay-
gua ab bòlas vuydas, y serveix pera traballar los
calafats quant la nau està de carena. Plancha de
agua. Ralis, is.
pont dels ases. met. fam. Aquella grave dificul-
tat que's troba en alguna facultat ó altra cosa, que
desmaya pera passar en davant. Se diu regular-
ment del «quis vel qui» en la gramàtica. Puente de
los asnos. DifTicultas quaj segrè superatur.
pont llevadís. Lo que pót alsarse, com lo dels
fossos dels castells. Puente levadizo. Sambuca, ae.
FÉR LO PONT DE PLATA. fr. mct. Facilitar, trobar
47
374
POP
DICCIONARI
POQ
planas las cosas en que algú troba dificultat, pera
empenyarlo en algun assumplo. Hacer lapuente de
plata. Rem facilem reddere.
FÉR PONT ó POSAR ALGUN PONT. fp. Fabricarlo.
Pontear. Pontem inslruere.
FÉR LO TONTO PER NO PAGAR LO PONT. ff. met. FÉR
LO TONTO PER NO ANAR, elC.
PONTARRÓ. m. d. PONTET.
PONTATGE. m. Lo dret que's paga de passar
un pont. Ponlaje, pontazgo. Poniaticuin , i.
PONTER. m. Qui reb lo dret del ponfalge.
Pontero. Pontis administer.
PONTET, m. d. Pueniecillo, ito, ico, puenteci-
Ua, puentezuela. Ponticulus, i. 1| En la guitarra y
altres instruments un Uislonet que's posa en lo
mès inferior ab vàrios foradets, ahont se lligan y s'
asseguran las camas per un extrem; y en altras,
com lo violí, r arquet (lue's posa pera alsar las
cordas. Puente, puentecilla. Yarula, ae, conlerio-
lus, i.
PONTIFICAL, adj. Pertanyent al Ponlífice.
Pontifical, ponlificio. Ponlificius. || m. Los orna-
ments que serveixen al bisbe en la celebració.
Pontifical. Pontificalia ornamenta. | Llibre que con-
té las ceremónias pontifícias y episcopals. Pontifi-
cal. Ponlificia, orum.
PONTIFICALMENT. adv. m. Segons los es-
tils dels bisbes y ponlífices. l'ontificalmente. Ponli-
ficio, pontificali morè.
PONTIFICAT, m. Dignitat de ponlífice. Ponti-
ficado. Pontiücatus, us. || Lo temps en que'l Ponlí-
fice obté tal dignitat, ó un bisbe regeix sas Igle-
sias. Pontificado. Pontificatus, us.
PONTIFICAT DE PAPA. La dignitat de papa y '1
temps que dura. Papado. Papalus, ponlificatus,
us.
OBTENIR ALGUN PONTIFICAT. Sér poulífice, obtcnir
aquesta dignitat. Pontificar. Pontificam dignitalem
oblinere.
PONTÍFICE. m. Bisbe ó arquebisbe. Ponlífice.
Pontífex, icis. I Lo papa. Ponlífice; ponlifice sumo ó
romano. Summus pontífex.
Pontifici, a. adj. pontifical.
PONTÓ. m.y
PONTONA. f. Barca xala pera passar los rius ó
constrnhir ponts, y en los ports pera netejar lo
fons ab 1' auxili de algunas maquinas. Ponton.
Ponlo, nis.
PONXS Y PONYS. m. Beguda composta de
ayguardent, llimona y sucre. Ponche. Ex aqua,
saccharo et vi no igne evaporato potio.
POP. m. Peix de mar que té vuyl camas gros-
sas que acaban en punta ab una espècie de bocas
repartidas per ellas ab que s' agarra à las rocas, y
ab ellas camina y nada; pórla en la boca lo que ha
de menjar. Té en lo llom una espècie de canal per
ahont llansa la aygua. Pulpo, pólipo. Polypus, i. ||
fam. Home gros y pesat ó embarassat en sas ac-
cions. Sapo. Tumidus, lardus.
assahonar ó posar com ün pop. fr. fam. Maltrac-
tar à cops. Poner como un pulpo; zurrar, lundir.
Yerbeio, as.
QUI PESCA POPS. Pulpero. Polyporum piscator.
POPA. f. La part principal de la nau ahont està
'1 timó. Popa. Puppis, is. || pi. fam. paparotas.
la popa PRIMERA, fr. ant. nàut. De popa 6 por la
popa, ò la popa delante, així 's deya: «amenar les
galees presas per la popa primera y las senyeras
rocegant.»
vEMiisE EN POPA. fr. aut. nàut, Gohernarse en po-
pa. In puppam regere.
POPAR. V. n. MAMAR.
POPOT. m. Espècie de palla deia qual en Nova
Espanya 'n fan escombras. Popole. Indica palea.
POPULACIÓ. f. POiii.ACió.
POPULAR, adj. Plebeyo. Popular, comunero.
Popularis. II Se diu de la nialallia, etc, que s' ex-
teny propaga pel poble. Popular. Epidèmia, ae.
POPULARITAT, f. La aceptació que algú té
en lo poble y '1 conjunt de prendas ab que se'l fà
de la seva part. Popularidad. Popularitas, atis.
POPULARMENT, adv. in. Segons 1' us ó pa-
rer del poble. Popularmente. Popuiariter.
POPULAT, DA. adj. Establert, avehinat. Ave-
cindado. Inter cives scriptus.
POPULATGE Y POPULATXO. m. Poble
baix. Populacho, populazo, 'poblacho, poblazo, ple-
be Ínfima. Plebecula, ae.
POPULEON. m. Ungüent que's compon prin-
cipalment dels borrons delsalbas, de manlega de
porch, cascall, mandràgoras y altres simples. Po-
puleon. Populeumunguentum.
POPULÓS, A. adj. Mòlt poblat, abundant de
gtí\[. Popúloso. Populosus; incolarum frequens.
POPULOSiSSIM, A. adj. sup. Populosisinw.
Incolfs valdè frequens.
POPUT. m. PUPUT.
POQUEA. f. ant. y
POQUEDAT. f. Curtedat, petitesa, poca cosa.
Poquedad, pequenez, parvidad, parvedad, nimiedad.
Paucilas, parvitas, atis. || es;assesa, misèria, f
met. Cobardia, pussil-lanimital, falla de esperit.
Poquedad. Pusillanimitas, atis. |1 f. insuficiència,
petitesa, infantesa.
POQUESA. f. ant. poquedat. || f. juventut, in-
fància. 11 escassesa de béns, etc.
POQUET, A. adj. d. Poquito, illo. Pauculus. ||
Dèbil en forsas de cos ó animo. Poquito. Valdè exi-
guus. 11 m. Poca cosa, com: un poquet de pa. Po-
quito,illo. Pauxillum,i. H adv. m. y ter. En curta
quantitat, en poch temps. Poquito. Parúm, tanti-
llúm. I d. ant. petit.
POQUET i POQUET. m. adv. Ab interval-los. Po-
quito d poco, despacilo. Lentè. 1| A pleret, ab gran
atento, sens fèr ruido. Pasito, quedito. Pedefen-
tim.
POQUET y ÀSSOVINTET FÍ 'l VI PROFITOSET. FCfr.
POCH k POCH ANIREM LLUNY.
I
POR
CN POQLET DE CADA COSA. Fof. Denota quc corivó
variar las cosas, pera que no cansen. Entre col y
col lechuga. CaüVibns alternis lacluca intcrsita ri-
det.
POQUissiM, A. adj. sup. Poqnisimo. Paulu-
lus. II adv. ni. y ler. Poquisimo. Perparüm, per-
parvulum.
POR. f. Temor. Miedo, temor, limidez, recelo,
recelamienlo. Metus, us, formido, inis. || susto, es-
r.LAV. TERROR. || FANTASME, ESPANTALI, , ESPECTRE.
AB POR. ra. adv. Ab temor, ab recel. Con temor,
con miedo, temerosamenle, medrosamente. Formido-
losò, timidè.
AL Qüi MAI, víü, LA POR LI SEGUEIX, ref. Dcnola
que al home de mala vida li està sempre acusant
la conciéncia y que tem contínuament lo càslich
que mereix. Al que mal vive el miedo le sigue. En
pavet à nullo, tactus forraidine culpae,
Sons miser: est quando non timor, ille timet.
AQII 'S MOR DEPOR, LI FAN LA SEPULTURA DE CA-
GALLONS. ref. QUI NO s' ARRISCA, etC.
CAGARSE DE POR. fr. met. fam. ab que's pondera
'1 gran temor que algú té, Ciscarse de miedo. Prae
limore turbari.
FÉR POR. fr. Espantar, fér fugir. Ahuyenlar, es-
pantar, intimidar, alurdir, aventar. Terrefaciendo
fugare. || Consternar, horrorisar. Causar espanto.
Terreo, es. 1| Atemorisar, amenassar. Poner miedo.
Melum incutore. || Causar recel, suspila, temor.
Dar miedo. Melum injicere. |1 Atemorisar a lascria-
turas proposanllos alguna cosa capas de espanlar-
las. Poner miedo. Terreo, es. 1| met. Pondera 1'
excés de alguna cosa en sa línea com: fa por lo vi
que's cull. Ser unjuicio. Extremum attingere.
FÉR POR k LA CASSA, fr. Espantaria, remóurerla
pera poderli tirar ab inès seguretat. Remontar. Abi-
go, is.
FÉR POR, ó sÉR COSA QUE FA POR. fr. Causar alguna
cosa gran admiració persa irregularitat. Asombrar,
pasmar; ser cosa que asombra, que pasma. Miríim
essc.
LA POR GUARDA LA VINYA. ref. ExplícH que'l temor
del càstich sól sér eficàs remey pera mantenir als
homes en sa obligació y evitar los delictes. Miedo
guarda viüa; miedo guarda vina que no vinadero.
Plus à maloprohibet timor quam lex.
LA POR m' ho FA DIR. loc. pera donar a enténdrer
lo recel de que alguna cosa no surte com se desit-
ja. El miedo me lo hace decir; por miedo lo digo. Me-
tus instat.
MÒLTA POR Y POCA VERGONYA, Ó TENIR MÈS POR QUE
VERGONYA, fr. al) que's reprèn al qui tem mòlt lo
càstich, y no repara en cométrer lo delicte que'l
mereix. Mucho miedo y poca vergüenza. Non pudor
in facie, metus est in corde flagel li.
MORiRSE DE POR. fr. Exagera '1 gran temor que's
pateix per algun recel de cosa adversa, ó per sér
lo subjecte pussil-lànirae. Morirse de miedo. Terro-
reexanimari.
CiTALÀ. POR 375
NO TiNGAü POR. loc. que ademés del sentit recte,
assegura que no succehirà alguna cosa. No hayaó
no hayas miedo. Ne verearis.
QUANT MÉS POR TÉ 'l CA, MÈS LLADRA. TCÍ. MKS
LLADRA 'l ca QUANT POR HA.
SENS POR VENEN LOS HOSTES, ref. AHONT MÉNOS SE
PENSA S' ALSA LA LLEBRA.
TENIR POR. fr. Delenirse '1 cavall, mula, elc,
mostrant temor. Recelarse. Timeo, es.
TREMOLAR DE POR. fr. Tcnime mòlta. Tener mucho
miedo. Reformido,as.
PORCA. f. La femella del porch. Puerca, mar-
rana. Porca, ;m. || met. Dona bruta, Puerca. Por-
ca, ae,
PORCA, f, anl, Crestal! entre solch y solch, Ca-
ballete. Porca, a;. 1| Solch pera senyalar los espays
ahont s' ha de tirar la llavor. Amelga. Seminalio-
nem dirigens sulculus. || Espay entre dos solchs
pera sembrar ab igualtat. Amelga, almanta, mielga.
Inter sulcos spatium.
PORCADA. f. PORQUERIA.
PORCAMElVT. adv. m, Brutaraenl, de un mo-
do porch. Puercamente. Lotiolenlè, spurcè. || met,
Grosserament. Puercamente. Ruslicè.
PORGAR. V. a, Fér pòrcas, Amelgar, sulcar,
surcar. Imporco, as,
PORCARIA. f. PORQUERIA.
PORCÀS. ra. aum, Cerdazo. Ingens sus.
PORCASSÀS, SA. adj, PORCH. BRUT.
PORCATER. m. Guardià de porchs. Porqueri-
zo, porquera. Subulcus, i. |] Qui tracta en porchs.
Negocianle de puercos. Snarius negolialor.
PORCELL, m. Garrí. Cochinillo, porquezuelo,
porcino y porcel. p. Mur. Porcinus, porculus, i. |j
Peix. ESTURIÓ, II Peig besüch,
PORCELL de llet. Lcclion, porcino, gorrin, gorri-
no. Porcellus lactants,
PORCELLADA. f. Ramat de porcells de un
mateix part. Lechigada , camada. Porcae foelus
multiplex.
PORCELLANA, f, Pisa fina de la Xina, Porce-
llana. Porcellana, x. \\ S' aplica àuna espècie de
pedra que's cria en lo regne de Nàpols, Pucelana.
Murra, te. \\ pi. Tumor dur que's forma per la obs-
trucció de las glàndulas del coll, Lamparones, hu-
mores frios. Slrumse, arum.
PORCELL AR. v a. Parir la truja 'Is porcells.
Parir la puerca. Porcam foelum edere,
PORCELLET. m. d. Lechoncillo, cochinillo, co-
rozuelo. Porcellus lactans,
PORCH. m. Animal doméstich, ínmundo, que
s' engreixa pera servir de manteniment; té la carn
mòlt útil y gustosa. Cerdo, puerco, cochino. Sus,
uis, porcus, i. II met. Brut en lo menjar y vestir,
Cochino, lechon. Spurcus, i. || Peix semblant al
porch. Puerco marino. Marinus porcus. || adj, mel.
Brut. Puerco, inmnndo, roüoso, sórdido, asquero-
so, sucio, soez, cochambroso, ensuciador. Spurcus.
PORCH ÀNTAT ó BNGaBTOXÀT. Lo que s' engrcíxa
376
POR
DICCIONARI
POR
pera qiie's mantinga tendre y gustós. Cebon, ceba-
do. Sagina, ae, porcus saginatus.
poRCu CRESPÍ ó ESPÍ. Quadrúpcdo semblant al
erissó de uns dos peus de llarch, cubert de unas
puas de dos à Hes polzadas ab llistas negras y
blancas. Puerco espin, puerco espino. Hystrix, cis.
PORCH FIAT TOT l' ANY GRUNY. fcf. Expllca la pena
quedonan los deulesper la conlínua molèstia dels
acreliedors. Puerco fiadogrune lodo el ario; cochino
fiado buen invierno y mal verano. Dum solvenda
manent, fuerant qua3 credila mordax, Non sinit
hisce fruí solvendi cura quielè.
PORCH MASELL. EspL!CÍe de porch que apónas té
sentits. Sorayo. Sus leprosus.
PORCH SANAT. Puerco cttslrado. Majalis, is.
poRCii sENGi-AR ó SINGLAR. Quadrúpedo mòlt co-
mú en vàrias parts de Espanja, de uns tres peus
de alt, rallat de blanch y negre quant es jove y de
cendrós obscur quant es gros ; las orellas erlas,
lascerdas aspras y erissadas; los ullals inferiors
corbs y prolongats fora de la boca; '1 morro llarch,
rodó, ab los extrems arremangals : de ell prove-
nen los porchs doraèslichs. Jabali ; puerco moMés ó
salmje. Aper, pri.
poRcu SENGLAR DE LLET. Lo petll quc cucara ma-
ma, Cochaslro. Apri catulus.
CANTAR LO PORCU. fp. fam. Si'T tart. Ser tarde.
Yesperum esse.
DE POaCH Y DE SE\YOR SE n'hA DE VENIR DE MENA.
ref. Ensenya qne de homes de obscura qualitat no's
poden esperar obras ni accions nobles. De rabo de
puerco nunca buen viroie. Mali corvi malum ovura.
DiRSE 'l nom DEL poRCH. fr. Injuriarse mútua-
ment abparaulas. Decirse losnombres de laspascuas
ò de las fieslas ; decir el sueno y la sollura. Dicte-
riis etopprobiis mutuò se proscindere.
ESTAR AJASSAT COM üN PORCH. fr. Eslar ajagul ben
estirat : dormir en terra ósèns llit. Hacer la rosca
del galçjo. Ubivis cubare.
ESTAR COM LO PORCH EN LA ESTACA, fr. met. Dis-
frular de totas las conveniéncias. Estar como ruin
puerco. Omnibus vitae commodis frui.
EIXIR LO PORCH MASELL. fr. SÜRTIR LO TRET PER LA
CULATA. TORNARSE AYGUA POLL.
FARTARSE COM ÜN PORCH. fr. FARTARSE.
LLEVARSE QUANT LO PORCH CANTA. fr. LlcvarS»
molt tart. Levanlarse à las lantas. Serò é lecto sur-
gere.
LO PORCH MÈS RUei MENJA 'l MILLOR AGLÀ. ref.
ESDEVÉ LA HONRA, CtC,
NO ES TANT LO PORCH COM LO PORCATER. ref. Denota
que '1 major en edat déu sér preferit à altre en al-
guna cosa. Primera es el altar mayor y luego los co-
laterales. Ad latus appositis prínceps magis ara
colaíur.
TORNARSE 'l PORCH TRUJA. ref. TORNARSE AYGUA
tOLL.
ÜN PORCH GROS NE PORTA UN ALTRE AL COS. fcf.
KÈS CAGA UN BOU, elC.
PORCIÓ, f. La part ó quantitat petita que's pren
de allra major. Porcion. Porlio, nis. \\ En algunas
Iglesias la part que's dóna pera 'Is aliments. Ra-
cion, porcion. Porlio, nis. | Part igual. Parte igual.
iEqua porlio. || pitansa, racqó.
PORCIÓ cóNGRüA. La que's dóna al ecclesiàstich
que té cura de ànimas, y no percebeix los delmes
per estar units à alguna comunitat ó dignitat, ó per
estar secularisals. Porcion congrua. Proveritus ec-
clesiastico vivo congruens.
poftció MENSAL. La que davan los romans al es-
clau cada mes. Porcion mensual. Demensura, i.
PORCIONER. m. Qui té dretà alguna porció.
Porcionista. Portionarius, ii. \\ En la catedral de
Yich s' anomenan així 'is prebendats que tenen
racció en la catedral. Racionero. Ecclesise portio-
narius.
PORCIONETA. f. d. Porcioncica, illa, ila.
Portiuncula, se.
PORCIONISTA. f. PENSIONISTA.
PORCIÚNCULA. f. Indulgència que's guanya
en las iglésias del orde desant Francesch en lo dia
dos de agost: se diu així perquè sa primera conces-
sió fou en lo convent de Nostra Senyora dels Àn-
gels en Porciúncula. Porciúncula. JubiliEUS por-
tiuncula.
PORFIA. f. Contienda, disputa obstinada. Por-
fia. Contenlatio, certatio, nis. || Tema, terquedat.
Porfia. Pervicacia, pertinacia, au. \\ Repetició con-
tinuada de alguna cosa. Porfia. ínslanlia, pertina-
cia, a;. II Imporlunitat pera lograr alguna cosa.
Porfia. Molèstia, ae.
A PORFIA. m. adv. Qui mès pót, à competència.
A porfia. Certalim.
LA PORFIAMATA LA GASSA. ref. LA PERFÍDIA MATA LA
CASSA.
PORFIADAMENT. adv, m. Obstinadament.
Porfiadamente , lenazmente , obstinadamente . Ins-
tanler.
PORFIADÍSSIM, A. adj. sup. Porfiadisimo.
Pertinacissimus.
PORFIADtSSIMAAlEIVT. adv. m. sup. Por-
(iadisimamente. Obstinatissimè.
PORFIAR. V. n. Dispular, altercar obstinada-
ment. Porfiar. Certo, pugno, as. \\ Insistir, conti-
nuar repentinament alguna cosa. Porfiar. Insisto,
is. H Importunar fér instància. Porfiar. Insto, as.
PORFIAR, MÈS NO APOSTAR, ref, Enscuja que de
dos mals s' evite 'i major. Porfiar, mas no apostar.
Tu potius verbis , quovis quam pignore certes.
PORFIAT, DA. p. p. Porfiado. Obstinatus. ||
adj. PERFIDIÓS, OBSTINAT,
PÓRFIDO. m, y
PÓRFIR. m. aut. Espècie de màrraol compost
de una massa de naturalesa de pedra foguera y de
creslalls de altres minerals: es de diferentas varie-
tats; però "1 més conegut es roig obscur ab mòltas
clapas blancas y rodonas. Pórfido. Porphyrites, ae;
porphyreum marmor.
POR
CATALÀ.
POR
377
lí
PORGA. f. ant. PURGA.
PORGADOR. m. ant. garbell.
PORGADURA. f. y
PORGAMEÍVT. in. ant. gabbellament. H pi.
Lo desperdici dels gj-ans garbellals. Acribadura,
aechadura, granzas, siielos. Aciis, eris, purgamen-
ta, orum.
PORGAR. V. a. ant. garbellar.
PORGARIES, f. p!. ant. baleigs.
PORGATORI. m. ant. purgatori.
PORGUÈRES. f. pi. ant. esporguerias.
PORJE. m. ant. poaxo.
PORO. m. Foradel imperceptible del cos per
ahont s' exhalaii y absorveixen los humors y va-
pors. Poro. Porus, i.
PORÓ. adv. ant. però.
PORÓS, A. adj. Lo que té porós. Poroso. Po-
rosus.
POROSITAT, f. Conjnnt dels porós del cos.
Porosidad. Porosilas, alis.
PORQUER, m. porcater.
FÉR LAS PORQUERAS GRASAS. fr. DE QUIN PA FA RO-
SEGONS.
PORQUERIA, f. Brutícia, inmundícia. Por-
queria. Spurcilia, impurilia, a;. J Acció indecenla
ó porca. Cochinada, porqueria. Rusticum, indeco-
rura factum. II Grosseria, desatenció. Porqueria.
Indecorum faclum. || Cosa de poch valor. Porque-
ria. R:'.s nullius prelii. [| llufa, pet.
PORQUEROL, A. m. y f. porcater.
PORQüET. m. d. poucellet. || Se diu per des-
preci de alguna persona. Cochino, porquezuelo.
ordidus, immundus.
PORQUETER. m. porcater.
PORRA. f. Massa de fusta ó bastó que fà '1
cap gros y rodó. Porra. Capitalus fustis. || Massa
que servia de arma ofensiva. Porra. Clava, ae, ra-
nius, i. 11 Insígnia que portan los porrers ó porters
de massa. Maza. Caeslus, us. || La culata ó part
mès grossa del taco de villar. Maceta. Tudicula,
íB. II Molèstia, cosa pesada. Porreria. Molèstia, ae.
ae. II L' últim y mès abullal de una rama separada
del arbre. Cepejon. Crassius extremi rami ab arbo-
re avulsi. 1| üesmanyotat, pesat, que s' embarassa
en lo que fà. Pelmazo, peclion, pdnfilo, flemàlico,
mudo, moledor, pelma, mosca, majagranzas, zor-
•ero, molino, sapo, zopo. Tardus homo. .
aguantar la porra. fr. nict. Aguantar, soportar,
frir algun malab paciència. Sufrir, tolerar. Sus-
ineo, es.
FÉR porra. fr. Pararse sens poder ó voler passar
ndavan en alguna cosa. Hacer porra. Tenaciler
istere, haerere. || errar lo cop.
TORNARSE PORRA. fr. Fóise pcsat, molest. Àporra-
arse. Molesium, gravem fieri.
PORRADA. f. Cop de porra. Porrazo,porrada,
mazada. Clavae ictus.
PORRATA. f. ant. PRORATA.
PORREJAR. V. a. ÀPORREJAR. H ESGARRAPAR.
PORREJAT, DA. p. p. aporrejat.
PORRER. m. Masser, qui porta porra. Macero.
Claviger, i.
PORRER DE CATEDRAL. Lo ministie quc per cere-
mónia acompanya ab una porra als que celebran
los oficis divins ab solemnitat. Perúguero. Scep-
trifer, i.
EMPLEo de PORRER DE CATEDRAL. PerliguBria. Per-
ticalis ministri accessorius munus.
PORRERIA. f. met. fam. Molèstia, tardansa
que la causa. Porreria, pelmaceria. Molèstia, ae.
PORRETA. f. La cama ó fullas dolentasdeall,
perro, elc. Porreia. Porracea fol'a. || d. de porra.
Porrilla. Parva clava. 1| vet. Tumor dur que 's for-
ma en la juntura inmediata à la pota de las cabal-
caduras privanllas lo moviment. Porrilla. In bes-
tiarum arlubus tumor.
EN PORRETA. m. adv. En pel, sense res. En por-
reia, en cueros, en cerro, en pelo. Omninò nudè.
PORRILLA. f. PORRETA. 3.
PORRO. m. Espècie de ceba, encara que no for-
ma cabussa com ella, de la qual se diferencia ab
lo sabor que es mòlt mès desagradable que'l de la
ceba, y no cou. Paerro. Porrus, porrum, i.
PORRO SALVATGE ó DE VINYA. Esp^cie de porro que
's cria en las vinyas y oliverars, y la gent del camp
se'ls menja en lloch del dels horts. Paerro silvestre
ósaloaje. Ampelloprason, i.
PORRÓ. m. Yas de vidre ab dos brochs; Tun
mès ample per ahont se posa '1 licor, y 1' altre
mòlt mès estret pera bèurer. Porron, y penadilla,
penado'l que fà '1 raig prim. Viireus urceus. ||
piTXELL. 11 Cilra ó pinta pera tràurer vi. Piporro.
Batiola, ae. I cetrill. I Meytadella, certa mesura
que fà quatre patricons. Porron, mitadella. Fide-
lia, ai.
PORRONA. f. PORRÓ. 1.
PORSAVAN. m. ant. rey de armas.
PORT. m. Lloch segur y defensat dels vents,
ahont poden entrar las naus. Puerto. Navale, is,
navalla, ium, porlus, us. U met. Amparo, auxili,
refugi. Puerto. Perfugium, refugiura, ii. 1| Pas es-
tret entre dos monlanyas. Gnrçjanla, puerlo. Pylae,
arum; montium angustiae. |1 Capacitat de una em-
barcació. Porte. Capacitas, alis. | Modo de aportar-
se. Porte. Yectura, ae. H La decència ó lluhiment ab
que 's vesteix ó tracta alguna persona, ó lo contra-
ri. Porte. Elegantia, x, ornatus, us. |1 Boca de riu.
Embocadura de un rio. Ostium, ii. 1| pi. Lo preu
que's paga pera portar alguna cosa. Portes. Yec-
tura, ae, vectio, nis.
portfétde mans. Lo no natural, sinó félabart
ea la mar. Puerlo artificial. Coton, is, cotonum, i.
PORT FRANCH. Aquell en que entran é ixen las
naus de qualsevol nació sense pagar drets ells ni
sas mercaderias, sols no las inlroduhescan en lo
país. Puerto franco. Portús liber.
A LA ALTRA PART DELS PORTS. Lo que està de r al-
tre costat de las monlanyas. UUrapuertos, ultra^
378
POR
DICCIONARI
POR
montano. Trasmonlanus, ultramontanus.
PÉNDRER PORT. fr. Arribar à ell. Tomar puer 10,
apariar. Portum inire, siibire.
PORTA. f. Entrada, obertura ó portal que 's fa
en la paret pera entrar ó eixir de algun lloch.
Puerta. Porta, janua, a?, ostiura, ii. [j Obertura per
la qual s' entra ó ix de algun paratge. Pueria. Os-
tiura, ii. II La màquina de fusta que clavada ab gol-
fes tapa la entrada ó eixida. Puerla. Foris, is. |1
met. Camí, principi, introducció. Puerta. Janua,
ae, aditus, us. || La cort del emperador dels turchs.
Puerla, porta. Turci tiranni aula.
PORTA ACAI.ADISSA. aut. y
PORTA coiADissA. Porta petita composta de dos ó
mès taulons grossos assegurats ab fustas ó barras
de ferro en los canals ó portells de las presas dels
rius, pera detenir 6 deixar passar las ayguas pu-
jantla ó abaixantla. Compueria. Cataracta, catarac-
tes, ae.
PORTA COTXERA ó DE coTXERiA. La de las colxe-
rias, y metafòricament la que es mòlt gran. Puerla
cochera. Decumana porta.
PORTA DEL DATRAS. La scgona ó escusada de una
casa. Puerta trasera. Posticum, pseudothyrum, i.
PORTA FALSA. La oculta y amagada, fuerta falsa,
secreta ó accesoria, póstigo, suriida. Pseudothy-
rum. i. I met. fam. Lo ces ó cul. Puerta trasera,
falsa. Anus, i.
PORTA FERRissA. ant. La de ferro. Puerta de hier-
ro. Porta ferrea.
PORTA FiNESTRERA. La dc la mida de las Qnestras
6 vidrieras que 's posa per la part de fora pera ma-
jor resguart de aquellas. Coniraventana , puerta-
ventana. Exteriusfenestrae ostium.
PORTA FRANCA. La entrada ò eixida libres que's
concedeix à tots, sense escluhir a ningú dels que
podian tenir impediment pera entrar ó eixir. Puer-
ta franca. Liber aditus.
AGAFAR LA PORTA Ó 'l CAMÍ DE LA PORTA. fr. fam.
Anàrsen. Tomar, cojer la puerta. Xhira.
AJUSTAR ó GIRAR LA PORTA. fr. Inclinaria cnvers
ahont se tanca. Entomar. Verso, as.
AL ALTRA PORTA, QUE AQUESTA NO s'ÓBRA. exp. ab
que 's despodeix à algú no volentli concedir lo que
demana. A otra puerta, que esta no se ahre. Aliara
execute quercum.
i LAS PORTAS DE LA MORT. m. adv. Ab proximitat
à la mort. À laspuertas de lamuerte. Morti proximè
ANAR DE PORTA EN PORTA, Ó CAPTANT DE PORTA EN
PORTA. fr. Demanar caritat de porta en porta. Por-
diosear. Ostiatim mendicaré.
A PORTAS TANCADAS LO DIABLE s' ENTORNA. rcf. Eu-
senya '1 cuydado que's déu tenir en evitar las ma-
las ocasions. A puerta cerrada el diablo se vuelve.
Tollenda mal i occasio.
BARRAR LA PORTA. fr. Tancarla ab barra. Atran-
car, trancar. Yecte januam obíirraare.
CLAVAR LA PORTA PELS MORROS, fr. fam. PEGAR LA
POBTA PER LACARÀ.
DK PORTA EN PORTA. ïü. adv. Captant. De puerta
en puerta. Ostiatim.
DITXOSA LA PORTA EN QüE HI PASSA UNA MOSSA MOR-
TA, ref. que s'aplica à la casa ahont mor alguna
mossa, perquè no li cal donar dot y no serà mal
casada. Bendila sea la puerta por do sale la hija
muerta. Beata donius ubi non est puella.
DONAR LA PORTA PELS ULLS. fr. PEGAR LA PORTA PER
LACARÀ.
ESTAR ó PICAR À LA PORTA. fr. met. Estar mòlt
pròxim à succehir alguna cosa. Estar ú la puerla.
Propè adesse.
FÉR ANAR PER PORTAS. fr. Deixar àalgú en sarna
necessitat y misèria. Echar òponer por puertas. Ad
raendicilalem redigere.
LO DARRER tAnca LA PORTA. loc. fam. quc'sdiu
quant algú s' apressura y perfídia pera fér una cosa
abans que altre. Puto el postre, sarna para elpos-
irero; el postrero muerde el perro. Scabies occupet
extremum.
MIRAR DARRERA LA PORTA. fr. Fersc càiTech de las
conseqüéncias. Mirar mas allà, adelante, ò para en
adelante. Transpicio, is; in poslerüm prospicere.
MiTJAS PORTAS. Hojas. YalvaB, arum.
OBRIR LA PORTA. fr. Anàrsen. Cojer la puerta.
Abeo, is.
ÏEGAR Ó FÉR PETAR LA POUTA PER LA CARA Ó PELS
BIGOTIS, fr. met. Desayrar a algú quant vól entrar
en alguna part. Dar con la puerta en la cara, en los
ojos òen los hocicos. Portam alicui objicere.
PER PORTAS. m. adv. Ab tanta necessitat y pobre-
sa que es necessari demanar caritat. Por puertas.
Usque ad mendicilatem.
POSAR PER PORTAS. ff. FÉR ANAR PER PORTAS.
QUANT SE TANCA UNA PORTA SE 'n OBRA UN ALTRA.
ref. ab que's consola en las desgracias ; puig detras
de un succés falal y desgraciat ne sòl venir un al-
trede felísy favorable. Cuando una puerta se cierra,
ciento se abren. jEqna Yenus Teucris, Pallas ini-
qua fuit.
SEGONA PORTA. La que divideix la entrada de la
casa de lo demés. Contrapuerta, porten. Interior
eedium porta.
TANCAR LA PORTA. fr. que adcmés del sentit recte
significa negarseà fér alguna cosa. Cerrar lapuer-
ta. Aditum praecludere.
TANCARSELI A ALGÚ TOTAS LAS PORTAS. fr. Fallarli
tots los recursos. Cerrarse todas las puertas. Omni
spe destituí.
TIRAR LAS PORTAS A TERRA. fr. Picar mÒlt CH laS
portas. iJamar recio. Ostium strepitose pulsare.
TIRAR PER PORTAS. fr. AiTuinar, Uansar a pérdrer
à algú. Arruinar, echar à perder. Perdo, is.
TRUCAR A LA PORTA. fr. Donar pichs à la porta.
Llamar à la puerta, dar aldabadas. Fores pulsare.
PORTABANDERA. f. mil. Cinturó ab una
bossa en lo qual s' apoya la virolla de la bandera.
Portabandera. Vexilla gestandi balteum.
PORTAGAIXAS. m. Llistó de fusta qne sosté
POR
as ca I xas dé teler. Porlacaja. Taenia sustinendi.
PORTACARRABIIVA. f. Bossa de baqueta pen-
dent de la sella, ahont s' assegura la boca de la ca-
rabina. Poriocarabina. Coriacea, scloppeltogestan-
do ex ephippiü pendens capula.
PORTACREU. ni. Qui porta la creu. Crucero-
Crucifer, cruciger, i.
PORTADA, f. La primera plana dels llibres que
compren lo tilol, lo nom del autor, y l'any de la
impressió. Parlada. Libri frons. | pi. pacotilla.
PORTADOR, A. m. y f. Qui pórla. Portador,
llevador, traedor. Gerulus, i, gestalor, is.
PORTADORA, f. Eyna pera portar la verema
y allras cosasai) cabalcaduras. Aporladera, porla-
dera, comporta. Yeclaculum, i.
PORTAENGENSER. m. Qui pórta 1' encenser.
Turiferario. Tliuriterarius, luriferarius, ii.
PORTAFÜ8ELL. m. Corretja assegurada ab
dos anelleias del íusell pera portarlo à la espatlla.
Porta fusil. Scloppetto ponè lerguraportando lorum.
PORTAGUIÓ. m. Oficial que pórta 'i guió. Por-
laguioti. Signifer, i.
PORTAL, m. Porta, entrada. Portal, pucrta.
Yeslibulum, i. \\ PorxadaóUoch cuberl en las plas-
sas pera passejar ó passejarse. Portal. Exedra, ai,
propylaiura, ambulaerura, i.
PORTALADA, f. porta, portal. H Fronlispició
adorno de arquitectura. Portada. Facies, ei.
LA BONA portalada HONRÀ LA CASA, ref. fam. Se
sól dir al qui té la boca gran. La buena portada
honra la casa. Honesta facies hominemcommendal.
PORTALÀS. m. aura. Porlalazo. Grandius os-
tium.
PORTALATGE. m. Lo dret que's paga pera
passar per algun lloch. Poitazgo. Portorium, ïu
vectura,ae. |j Dretdeporlas.PMcríos. Ostiarium, ii.
PORTALER. m. Guarda de portal. Porlalero.
Osliarius, ii. || Lo qui en los portals cobra 'Is drets
ó registra. Portalero. Porlitor, is.
PORTALERA. f. La porta ó entrada dels coi-
xos. Poríczuela. RhicdiB ostiolum. [j pi. Las fines-
tras que tenen las naus pera posar los. canons. Por.
taiiolas. Fores, iuni. .
PORTALET. Portalejo. Ostiolum, i,
PORTALLETA. f. portelleta.
PORTALÓ. m. naul. Lo paratge per ahont s'
Ilptra en la nau que es lo mitj del costal. Portalon-
Eateralis navis aditus.
I PORTAM, m. nàul. Lo conjunt de lotas laspor-
ías de un baixell. Porteria. Portularum ordoin navi.
PORTAMENT. m. La obra de portar. Llevada,
íra'xda, traedura, írorcíon. Deportatio, gestalio, nis.
11 Procehimeni, modo de proeehir ó portarse. Por-
te. YitíE raodus.
PORTANOVA8. m. y f. Qui s' emplea en por-
tar novas. Chismoso, cuentisla, correvedile, soplon,
fuelle, oreja. Susurro, nis.
PORTANT, p. a. Lkvadero, Portans, ferens. |]
Marxa imperfecta dels caballs, etc, pas apressurat,
CATALÀ. POR 379
semblant al pas castellà. Portanle. Praípes gradus.
agafar lo portant, fr. mel. tocar lo trot.
PORTANT- VEUS. m. Qui té algun carrech en
llocb de altre. Vicegerente, y portanveces p. Ar. Ali-
cujus personam gerens.
PORTAPAü. m. La làmina de metall ab que's
dóna la pau en las Iglesias. Porlapaz. Lamellaqua
pax in ecclesia datur.
PORTAR. V, a. Trasportar, mudar una cosa de
una pari à altra. Llevar, traer, portar. Fero, ers,
conduco, is, || Usat pera denotar aquesta acció, com
dirigir al lloch ahont se troba la persona à qui's
diu alguna cosa. Traer. AEfero, ers, adduco, is. ||
Dit de recado, notícia, etc. Traer. Nuntio, is. || Junt
ab algun parlicip, val lo que ells signiflcan, com:
portar estudiat. Llevar. Inslrumentura esse. || Te-
nir sobre sí algun pes ó càrrega, com : lo carro
pórta trenta quintars. Llevar. Fero, ers. jj Menar en
sí ó en són carruatge, com: portar un llibre en la
butxaca, un baulenun carro, un recomena I à aquell
é qui va dirigit. Traer. Secum ferre. || Tenir per
contar algun escrit, espècie ó notícia. Traer, rezar.
Affero, fero, ers. || Tenir la mare la criatura en són
ventre. Ti'aer. Fero, ers. || Dirigir, tràurer lo camí
en alguna part. Llevar, guiar. Duco, is. |] Dirigir
algun negoci, dependència, assumplo. Traer, ma-
nejar. Dirigo, is, curo, as. \\ Usar alguna cosa de
vestir, com: calsal, capa, etc. Traer, llevar. Geslo,
as, induo, is. || Menar alguna cosa peraservey, usó
adorno, com: la espasa, '1 bastó, etc. Llevar, traer.
Fero, ers. || Menar alguna cosa per us, servey 6
conveniència, com : lo viatjant un colxo, catre, etc.
Traer consigo. Secum adducere. |] Sufrir, tolerar,
com: PORTAR cops. Llevar. Fero, ers. [] Induhir à
algú ab rahons, persuasions, promesas, etc, à fer
alguna cosa. Traer. Induco, is. Jl Causar, ocasio-
nar, com : PORTAR gaslos, disturbis, etc, Traer, in-
troducir, acarrear. Secum ferre. 1| Citar un text»
passatge de algun autor, una rahó, etc, en com-
probació ó per evidència de lo que s' afirma ó per-
suadeix. Traer. Affero, ers, adduco, is. fl Menar en
sa companyia, com : portar mòlt sèquit, mòlt equi-
patge. Traer consigo. Secum ferre. || Dirigir, fér
anar en cert modo alguna cosa, com: portar ab
rigor, prudència, etc. Llevar. Tracto, as. jj Llevar,
tallar, com la navaja un tros de pell. Llevar. Scin-
do, is. II Introduhir, protegir à algú ab altre. Lle-
var. Alicujusbenevolenliam seugratiam alteri con-
ciliaré. II Alràurer, com la pedra iman. Traer.
Traho, atiraho, is. |1 Professar, tenir, com: portar
amor. Profcsar. Profiteor, eris, exerceo, es. l| Ma-
nejar, com: portar bè la espasa. Traer. Duco, re-
go, is.
portar algú com vól k ALTRE. fr. Fcrli fér tot lo
que vói. Traer del cabeslro. Aliquem promplumha-
bere.
PORTAR k Lk. MA. fr. Se diu dels gossos que por-
tan la cassa. Traer d la mano. Yenatori prasdam
captara afferre.
380 POR DICCIONARI
PORTAR k PASTURAR, fr. Conduhir lo bestiar al
past. Pastar. Ad pascua armenta ducere.
PORTAR AVANT ó ENDEVANT. fr. met. Proseguir ab
constància lo que s' ha comensat. Llevar adelante.
Persequor, eris.
PORTAR 1 vÉNDRER. oiet. fam. Avcntaljar mòlt à
algú en la execució ó comprehensió de alguna cosa.
Llevarse en el pico. Longè praístaie.
PORTAR DAMUNT, fr. Sufrir alguna càrrega ó pes
pera aliviar à altre. Sobrellevar. Superveho, is. ||
met. Dissimular, suplir lo superior alguns defectes
ódescuyts de sos súbdits. Sobrellevar. Tolero, dis-
simulo, as.
PORTAR DE MA EN MA Ó AL ENTORN, ff. LlCVür al re-
dedor. Ciicumfero, ers, circumgesto, as.
poRTARHO TOT. fr. Cujdar algú tot sol de algun
assumplo, negoci ó dependència. Llevar en peso.
Sustinere.
PORTAR LAS MiTJAS AL GARRÓ. fr. Llevar las calzas
arrugadas. Tibialia ad falos demissa ferie.
PORTAR LO COMPTE ó 'ls COMPTES, fr. Llevar la
cuenta. Supputare.
PORTARNE. fr. arit. Reservar de la suma de una
columna unaunilat de cada desena, etc, pera an-
yadirla à la suma de la columna inmediala. Lleiar.
Praecedentis numeri dècades sequenti ordini addere.
PORTAR PER DAVANT, fr. Entéudrer àntes alguna
cosa. Llevar àntes, adelante ó delante. Praefero, ers,
praegero, is.
PORTAR PERDUT A ALotí. fr. Sér causa de sa ruí-
na. Traer perdido à alguno. Aliquem perdere.
PORTARSE. V. r. Aporlarse, procehir bè ó
mal. Conducirse, porlarse. Segerere. || Procehir bè
ó mal en lo modo de vestir ó en 1' ayre àè mane-
jarse. Traerse. Se gerere bene vel malè. | Gober-
narse bè ó mal en alguna dependència ó negoci.
Portarse. Gerere se bene vel malè. || Deixar domi-
nar de alguna passió, com: portarse ab vanaglò-
ria, jforífirrse. Studio aliqui indulgere.
PORTÀRSEIV. V. r. Dur ab si. L'evarse, llevar-
se consigo. Secúm ferre. || Cobrar, percibir, com:
PORTÀRSEN lo ters de alguns fruyts. Llevar. Exigio,
is. [] Sér castigat ó reprès. Plevar. Fero, ers. || Dúr-
sen ab sí ó en sa companyia à algú. Plevar consigo.
Secum ducere., adducere. || Péndrer, usurpar. Qui-
tar, llevar. Aufero, ers. \\ Abàtrerab sòn impuls, ó
fèr seguir una cosa à altra, com : la roca que's des-
prèn de la montanya als arbres que troba pel camí.
Llevar consigo. Traho, is; secum ferre. 1| Arrebalar,
llevar, com: portàrsen la bala un ú'ú. Llevar. Dif-
fringo, is. II Adquirir, guanyar, com: portàrsen los
diners en lo joch. Llevar. Sibi adquirere, lucrari. [|
Dúrsen lo riu, riera ó torrent alguna porció de ter-
ra de ahont passan ó contíguo à ella. Robar. Alluvio-
ne subducere.
PORTÀRSEN, Ó portàrsen QUE CONTAR, rof. met.
fam. Resultarli à algú dany de alguna temeritat ó
imprudència. Llevar en la cabeza. In suum ipsius
caput aliquid residere.
POR
PORTASGO. m. PORTATGE.
PORTASSA. f. aum. Porlon. Grandior porta.
PORTAT, DA. p. p. Llevado, Iraido. Lalus. ||
Usat per algun lemps, mitj gastat. Usado. Usus.
PORTATGE. m. Lo dret (]ue's paga pel pas
de algun lloch. Porlazgo, porlaje. Portorium, ii>
vectura, íe.
PORTÀTIL, adj. Lo que's pól portar. Portàtil,
traedizo. Geslalorius, mobilis.
PORTELL, m. Obertura que desgracia ó fà
defeciuosa una part. Poriillo. Parielis aditus, rui-
na, labes. || ant. portella, postich.
PORTELLA, f. Porla xica en altra de major.
Pósiigo, poriillo, portalera, trampa. Foricula, a;,
ostiolum, i. II Finestreta p r ahont ix lo canó en
las embarcacions. Poriaiiuela, portanola, portella.
iS'avis lormentis bellieis ap'andis feneslella. |1 fort.
En las plassas fortiQcadas porta menor que qual-
sevol de las principals y major que un portell. Pa-
terna. Porlula in munimentis urb:um.
PORTELLETA. f. d. Postiguillo. Ostiolum, i.
PORTENT Y PORTENTO. m. Prodigi, lo que
causa admiració ó terror sens passar los límits de
la naturalesa, l'oriento, mónstruo, aborto. Porten-
tum, miraculum, i.
PORTENTÓS, A. adj. Prodigiós, extrany, sin-
gular. Porlenloso, espantosa, espantable. Portenti-
fer, portentosus.
PORTENTOSAMENT. adv. m. De un modo
portentós. Portentosamenle. Prodigialiler.
PORTER, m. La persona que cuyda de guardar?
obrir ó tancar las porlas. Portero, llavero. Ostia-
rius, ii, janitor, is. || Ministre de justícia inferior
al agusil. Portero, portero de vara. Apparilor, is, ||
MISSATGER. 1| Guàrdia del palaci del rey. Portero.
Ostiarius regius. 1| vedell. 2.
PORTER DE MASSA. MASSER.
PORTERA, f. Dona que guarda las portas. Por-
tera. Ostiaria, x, janitrix, icis.
PORTERET. m. d. lorlerejo. Ostiarius par-
vus.
PORTERIA, f. La porla principal que en los
convents y altras comunitats se té pera sòn us y
servey. També 's diu així en los palacis y casas
principals la que està destinada pera enviar las
donas separadament. Porteria. Coenobii, aulae, ja-
nuae vestibulum. || L' empleo ó càrrech de porter.
Porteria. Janitoris oíïicium. || Aposenio del porter.
Porteria, garita. Janitoris habilaculum.
PORTETA. f. d. Porlezuela, puertezuela, puer-
tecica, illa, ita. Ostiolum, i, portula, aï,
PORTETA EscüSADA. Porta falsa que ordinàriament
està col-Iocada en lloch escusat de la casa. Postigo.
Posticula, ai.
PORTICÓ, m. ant. porxo.
PORTICÓ, m. Qualsevol de las portetas de las
finestras. Postigo. Ostiolum, i.
porticó del mostrador. TRAVA.
PORTORI. m. Lo dret de porla que's paga al
POS
CATALÀ.
POS
881
i
harqner ó mariner. Porie,portazgo. Portorium, ii.
PORTUGUÈS. A. Bflj. Natural de y lo perlan-
enl al regne de Portugal. Portuguès, lusüano. Lu-
itanns.
PORUCH, CA. adj. Tenaerós, qui té por. Me-
iroso, meiicuhso, receloso, temoso, timido, lemeroso,
lemedor, lemblon, formidoloso, mengvado. Meticulo-
sus, timidus.
PORXADA. f. La part mès alta de una casa.
Desvan, caramanchon, sobrada. Suprema domicon-
lignalio. II ant. y
PORXO. m. Espócie de pati ó sili cubert y fun-
dat sobre coluranas que's col•loca davant de la
entrada dels temples ó altres edificis sumptuosos.
Porticó, lonja, porcho, soportal, cobertizo, alrio,
i•iesiibulo. Stoa, ae, xystus, i, porticus, us. \\ porxa-
DA. II Paratge pera recuUir garbas. Porticó. Nabita-
rium, ii.
POS. m. ant. repós. |1 adv. ant. donchs.
POSADA, f. La pròpia casa de cada hu. Posa-
da, morada, hospedaje, hospedamienlo, aposenlo.
Habitaculum, i, mansió, nis. || Casa ahont s' hos-
peda gent pagant. Meson, posada. Hospitium, di-
versorium, ii. || Las viandas que's posan en la
taula en una plata ó plat gran. Plató. Ferculum,
i. I Cobla en la poesia lírica. Estamia. Divisió,
nis, cantus, us. || ant. Lo lloch ahont se recull lo
bestiar. Majada. 3Iagalia, um.
POSADA DE HOSPITAL. HOSPITAL.
POSADA EX DESPOBLAT. La casa establerta en los
camins ó despoblats pera hospedatge dels passat-
;ers. Venta. Diversorium, ii.
POSADA MISERABLE. La petita ó mala. VentorriUo^
ventorro. Diversoriolum, i.
POSADAMEIVT. adv. m. ant. reposadamekt. ||
SOSSEGADAMENT. || CAÜTELOSAMENT.
POSADER. m. hostaler.
POSADOR. m. Qui posa. Ponedor. Positor, is.
II ra. ant. hoste.
POSADOR DE PREU. TATXADOR.
POSAMENT. m. ant. La acció de posar. Cosi-
ciun. Posilio, nis.
POSAR. v. a. Col•locar alguna cosa en algun
lloch ó situació óen lo grau que déu tenir. J'oner.
Loco, coUoco, as, pono, is. 1| Tirar algun amani-
en! à la vianda, com sal, oli, etc. Erhar. Asper-
;o, perfundo, i? 11 Aplicar, com: posar cuydado,
diligència. Poner. Applico, as. || Apostar, for una
posta. Poner, apostar, echar. Spondeo, es. || Cusir
à la roba un botó, gafet, etc. Pegar. Assuo, is. ||
Caus>r, com: posar la por al cos. Meter. Incutio,
is. II Tràurer de nou, com: posar colxo, llibrea,
etc. Ethar. Produco, is. || Jugar una carta, com:
POSAR r as. Echar. Mitto, is. |1 Designar, anomenar
h algú per algun empleo, com: posar per regidor,
per expert. Poner. Designo, as. I Emplear determi-
nat temps per anar à una part, com: de Reus à
Barcelona posan un dia. Poner. Insurao, is. || En-
Iremétrer, ficar, ingerir à algú en algun assump-
TOMO II.
to, negoci, etc. Meter. Induco, immitio, is. || Es-
críurt-r las espècies que's volen produhir, 6 loqne
altre dida. Poner. Scribo, is. 1| Establir, determi-
nar, així 's diu que'l superior ha posat que sos
súbdits fassan alguna cosa. Poner. Staluo, is. |] Ci-
tar un exemple, un símil, etc. Poner. Adduco, is.
II Imposar, com: posar un tribut. Echar, poner.
Impono, is, II Deposiíar en mans de algú. Poner.
Aliquid alicujus üdei commendare. || Parar, casar
en lo joch. Meter, poner. Spondeo, es. || Tirar, ia-
Iroduhir alguna cosa en altra, com: oli en un ce-
trill. Echar. Immillo, infundo, is. || Tractar mal de
paraula ú ol)ra, com: posar n)al a algú. Parar. Ma-
lis modis aflicere. | p. u. Suposar. Poner. Suppo-
no, is. II Afegir voluntàriament alguna cosa en la
narració, com: això no posa de sòn cap. Meter.
Addo, is. II v. n. Allotjarse, hospedarse. i^osar, alo-
jarse, aiojar. Hospitari, diversari. |] v. a. Se diu
de algunas co.sas, quant per la primera vegada 's
fa aquesta operació, així 's diu: posar la brida al
cahall. Poner. Pono, is. || v. a. ant. deposar.
POSAR A AMARAR, fr. Ficar lo lli ó cànem en bas-
sas. Empozar. Linum macerandum immergcre. U
Deixarlo estar en aygua corrent. Enriar. In proflu-
vio linum macerandum mergere.
POSAR A CAMÍ. fr. POSAR i LA VERGONYA.
POSAR AFició. fr. Aficionarse à algú ó A' alguna
cosa. Cobrar, coger, tomar apcion. Amore duci in
aliquem vel in aliquid.
POSAR A REFRESCAR, fr. Fér que's torne freda una
cosa. í'onrrd enfriar. Ad refrigerandum apponere.
POSAR BARBA. fr. Comcnsar à tenirne I' home.
Bàrbar. Pubesco, is; pubem emittere. || florir-
se. 1.
posar bè k ALGÚ. fr. met. Subministrarli medis,
caudal ó empleo pera víurer ab comoditat. Poner
bien ú uno. Bonis vel facultatibus aliquem instrue-
re, juvare.
POSAR BONiCH. fr. Adomar. Engalanar. Como,
is.
POSAR CARiNYO. fr. Cobrar afecte. Cobrar, tomar
carino. Amore duci in aliquem.
POSAR DAVANT. fr. ANTEPOSAR, PREFERIR.
POSAR EN APRETO. fr. Apurar alguna circunstàn-
cia à algú. Poner en aprielo; meter en preiina. In
summas angustias redigere.
POSAR EN ENCANT, fr. Posar en preu. Poner en pre-
cio, en almoneda. Licitari.
POSAREN ESPERANSA. fr. Douar esperau-ças. Espe-
ranzar, dar esperanzas. Spemalicui facere.
POSAR EN FRESCH. fr. POSAR k REFRESCAR.
POSAR ENTRE DOS. fr. INTERPOSAR.
POSAR ENTRE QUATRE PARETS, fr. Taucar alguua
cosa entre parets. Emparedar. Inter parietes re-
cludere.
POSAR FiTAS. fr. Amojonar, mojonar. Limites fige-
re, statuere.
POSAR FocH. fr. Calar focb. Pegar fuego. Incen-
dere; ignem injicere.
48
382
POS
DICCIONARI
POS
POSAR FRE. fr. met. Contenir, refrenar. Enfrenar,
rc/rcíiar, poner/"reno. Fraenare, cohibere, reprimere.
POSAR GALTAS. ff. Férse gros degaltas. Echar car-
rillos. Maximilis inturaescere.
POSAR GRüixARiA. fr. Tomarse gros algú. Emhar-
necer, emhastecer, engrosar. Crassiorem fieri.
POSAR üüARDAS. fr. l'oMi' presidío. Praesidium ali-
quo in loco coUocare.
POSAR LAS COSAS FORA DE ORDE ó AL REVÉS. ff. PO-
ner las cosas pies con cabeza. Confundere, perlur-
bare.
POSAR LO CAMP, EXÈRCIT Ó REAL. fr. ASSCUtarlo.
Sentar el campo, reales, etc. Castra ponere.
POSAR LO FRE. fr. Enfrenar à las cabalcaduras. En-
frenar, echar el freno. Fraenura inducere.
POSAR LOS BRAssos EN CREU. fr. Cruzar los brazos.
Brachia cancellare.
POSAR MALA FAMA. fr. Dcsacredilar. Poner mala
voz. Vitupero, as.
POSAR NOM. fr. Donarlo al qui batejan. Poner nom-
bre. Noraen alicui imponere, indere. | posar preu.
POSAR PADRINS, fr. Yaicrse del favor de alguns
pera alcansar per sòn medi alguna cosa. Echar ro-
gadores. Patronos adhibere.
POSAR PLA. fr. Aplanar la superfície. Allanar, po-
ner llano. JEqudLre, complanare.
POSAR PLOMA. fr. met. Comensar à tenir medis y
riquesas. Echar buena pluma. Dilesco, is.
POSAR üN BORRÓ. fr. met. Obrar algú contra sòn
crèdit y honor. Echar un borron. Labem vel macu-
lam inferre.
POSAR UN MOS. fr. Enmordazar ; poner mordaza.
Fraeno linguam cohibere.
^Qui t' hi posa? qüí li POSA? loc. Procura contenir
al que sense consideració s' entremet en lo que
no li toca ó no es de sòn oüci. Quién le mele? quién
le mcle en eso? Quid ad te attinel?
POSARSE. V. r. Col•locar, situarse, com: po-
SARSE sobre una pedra, de costat, al davant. Po-
nerse. Slatuere, locare se. | aquietarse, reposar-
se. II Assolar en lo fondo del vas las parts més
crassas de algun líquit. Reposarse, asenlarse. Se-
deo, es. || Entrar en algun ofici, estament, etc. En-
trarse, mslerse. Alíquod raunus aut arlem exercen-
dara sibi deligere. |1 Arribar ab cert temps à algun
lloch. Ponerse. Pervenio, is. || Comensar alguna ac-
ció, com: posARSE à cridar, à córrer, eXc. Echar,
dar. Incipio, is. \\ Comensar à fér alguna cosa, com:
POSARSE à dibuixar. Ponerse. Apponere, se. || Dedi-
carse à fér alguna cosa, com: posarse à escríurer.
Ponerse. Operam dare. |1 Entremétrerse, ingerirse
en algun assumpte ó negoci. Melerse. Sese ingerere.
U Inmularse per alguna novedat. Ponerse. Alflci. ||
Yoler competir ó igualarse ab algú ; així 's diu de
un ignorant en alguna matèria, que no pót posar-
se ab un altre, que es mòlt destre. Melerse, poner-
se. Se aliqui componere, compararé. || Reposarse,
revenirse, péndrer alguna cosa '1 punt de perfecció
que li correspon, com; posarse '1 pa, '1 vi, etc. Ve-
nirse. Perfici. | Assentarse, correspóndrer bè un»
cosa ab altra, com: lo vestit, etc. Asentar. Conve-
nio, is, quadro, as. || Reposarse 'Is licors fent pò-
sit. Reposarse asenlarse. Turbidum liquorem subsi-
dere. | anl. compéndrerse, avenirse, ajüstarse. ||
V. n. Deixarse de volar 1' aucell baixant à terra ó
descansant sobre un arbre. Posar, posarse. Sido,
is. II allistarse.
posarse ab mestre, fr. Péndrer mestre. Asenlar
con maeslro. Opificis tyrocinio adscribi.
posarse ahont no'l demanan. fr. met. que s' apli-
ca als que's fican en assuraptos que no'ls pertanyen.
Melerse en camisa de once varas. Alienis negotiis se
immiscere.
POSARSE A LA BARREJA, fr. Donarse per vensut en
lo joch de cartas. Enlrarse, melerse en baraja. Se
victum fateri in ludo chartarum.
POSARSE A YÉÜRER VENIR. fr. ESTAR i LA EXPECTA-
TIVA.
POSARSE BÉ. fr. Menjar à satisfacció de alguna
vianda. Tupirse, alracarse. Infarclre se cibo. ||
met. Aumentar en conveniéncias. Ponerse bien. Rera
familiarem augere.
POSARSE com ün bòt. fr. Engreixarse. Abolagarse.
Intumescere.
POSARSE com un gat ó COM UN XOP. fr. fam. Mu-
Uarse mòlt. Hacerse una zarpa. Madefieri.
POSARSE DE CUL k LA PARET. fr. met. Mantcnirsc
ab tenacitat en la seva opinió. Poner pies en pared.
In suo sensu insistere.
POSARSE AB DISCÒRDIA AB ALGÚ. fr. Encontrarse con
alguno. Inimicitiam cura aliquo contrahere.
POSARSE EN LA BONA GRACIA DE ALGÚ. fr. FérSe
amichs. Conciliarse la amislad de alguno. Amicitias
sibi conciliaré.
POSARSE estirat, fr. POSARSE BONICH.
POSARSE FURIÓS ó COM UNA FÚRIA. fr. ab que s' ex-
plica que algú s' enfada, irrita y enuja ab facili-
tat. Ponerse como un perro ó hecho un perro. Ira ex-
candescere.
POSARSE GRAS. fr. ENGREIXARSE.
POSAT, DA. p p. Pueslo. Positus. || ant. con-
tingut, ajustat. II Reposat, cora: geni posat. Pau-
sada, sosegado. Placidus. || m. L' ayre de la cara y
modo de anar. Conlinenle. Corporis habitus. || Res-
clum, lo mal olor de alguna cosa per falla de ven-
tilació. Esladizo. Stativus,stagnans. || encara que.
UNA vegada posat. loc. Exprcssa que algú novól
desistir de lo que ha emprés, encara que presente
alguna dificultat ó incomoditat. Pueslo en el borri-
co. Opere in ceplo non desistam.
POSGUT, DA. p. p. ant. pogut.
POSICIÓ, f. Situació, positura. Posicion. Posi-
tio, nis. II arit. Suposició. Posicion. Positio, nis. ||
f. Lo verdader assiento del caballer en la sella, la
justa col•locació de la ma de la brida, de las ca-
mas y demés parts del cos. Posicion. Positio ,
nis.
FALSA POSICIÓ, arit. La suposició de un 6 mès nú-
POS
CATALÀ.
POS
383
I
meros pera resóldrer alguna qüestió. Falsa posi-
cion. Fictitia positio.
PÒSIT. m. La casa en que's guarda M blat que's
té de prevenció en las poblacions. Pósito. Publicum
horreum. || Solalge dels líquits. Asienlo, poso. Se-
dimenlum, i.
PÒSIT DE OLIVAS. MORCA.
FÉR pósiT LOS LÍQüiTs. fp. Baíxar al sol las parts
térreas y espessas y 'Is empósils, quedant a dalt lo
líquit clar y transparent. Sentarse los licores. Gras-
siores liquoris partes in fundum labi.
POSITIÓ. f. ant. POSICIÓ.
POSITIU, VA. adj. Cert, efectiu, verdader.
Posiíivo. Certus, verus. || gram. S' aplica al nora
que significa las qualilals de las cosassèns aument
ni disminució. Positiva. Positivuin nomen. jj lóg.
Afirmatiu. Posilivo. Aííirmans.
DE POSITIU, m, adv. De cert. De posilivo. Reipsà,
re vera.
POSITIVAMENT, adv. m. Certa y efectiva-
ment. Posiíivamenie. Reapsè.
POSITURA. f. Modo ab que està posada una
persona ó cosa. Positura, postura. Status, us. j] Es-
tat, manera ó disposició en que's troba alguna co-
sa física ó moralment, Paesto. Status, us.
POSPOSAR. V. a. Posar ó col-locar alguna co-
sa desprès de altra. Posponer. Poslpono, is.
POSPOSAT, DA. p. p. Pospuesto. Postpositus.
POSSEHIDOR Ó posseïdor, m. Possessor,
qui posseheix. Poseedor,posesor, tenedor. Regnator,
possessor, is.
POSSEHIDOR DE BOXA ó MALA FÉ. Qui posseheix al-
guna cosa com à pròpia ó impròpia ab ferma ó
sense ferma creéncia de que es seva. Poseedor de
huena ó mala fé. Bonae aut malse fidei possessor.
POSSEHIR. V, a. Gosar, tenir en propietat; es-
tar en possessió. Obtener, poseer, gozar, usar, te-
ner, ocupar. Possideo, teneo, es. \\ Saber ab per-
fecció alguna llengua, facultat, etc. Poseer. Ca-
lleo, es.
POSSEHIT, DA. p. p. Poseido, poseso. Posses-
6US. fl raet. ENDIABLAT, FURIÓS.
POSSESSIÓ, f. L' acte de possehir. Goce, pose-
sion. Possessió, usurpatio, nis. || La mateixa cosa
possehida. fosmori. Bona possessa. |I Existència dels
esperits malignes en lo cos humà. Posesion. Doemo-
nis possessió, vexalio. || La dels fruyts, rendas y
preeminèncias de algun patrimoni vinclat que's
gosa fins à la decisió de la penitència de sa propie-
tat entre dos ó mès pledejants. Tenuta. Tenuta, ae.
POSSESSIÓ CIVIL. La que algú té ab justa causa y
bona fé. Posesion civil. Civilis possessió.
POSSESSIÓ CLANDESTINA. La que's pren ó té ocul-
tament. Posesion clandestina. Clandestina possessió.
POSSESSIÓ DE BONA FÉ. La que algú té justament,
encara que no per causa en virtut de la qual se
transfereix lo domini. Posesion de buena fé. Bonae
fidei possessió.
POSSESSIÓ DB MALÍ PÉ. La retencló de cosa agena
coneguda com à tal ó ab dupte de serho. Posesion
demnla fé. Mala; fidei possessió.
POSSESSIÓ NATURAL. Tenéucia de alguna coí5a cor-
poral, ó la possessió desliluhida dels efectes del
dret. Posesion natural. Naluralis vel corporalis pos-
sessió.
POSSESSIÓ PRETÒRIA. La quc's dóna à algú en la
finca agena redituable pera que's pague de sos
fruyts. Posesion preloria. Praeloria possessió.
POSSESSIÓ VIOLENTA. La delenció de alguna cosa
inmoble, de qual possessió fou violentament expel-
lit lo qui la tenia. Posesion violenta. Possessió rei
immobilis violenler retenia vel acquisila.
DONAR POSSESSIÓ, fr. Posar à algú real y efecti-
vament sobre la cosa corporal que's vol possehir,
ó à la visla de ella, ó entregantli algun instrument
en senyal de que 's transfereix !a possessió, com
las claus de una casa ó de un graner; y en las co-
sas incorporals es donar un senyal de ellas en re-
presentació, com: posar lo bonelo al beneficiat, as-
sentar en la cadira del coral prebendal, enlregar
lo bastó al general, y així allras cosas. Dar pose-
sion. Possessionem conferre.
PÉNDRER POSSESSIÓ, fr. Exccutar algun acte, ab
lo qual se demostre que algú usa de la alhaja ó
exerceix 1' empleo com à propi, ò com que ja està
en sòn poder. Tomar posesion. Possessionem su-
mere.
posARSE EN POSSESSIÓ, fr. Entrar amo de alguna
cosa. Aposesionarse ; ponerse en posesion, aprehen-
der la posesion. Possessionem adire.
TRAüRER DE POSSESSIÓ, fr. Desposschir, privar de
la possessió de alguna cosa. Desaposesionar ; sacar
de la posesion. Possessione privaré.
TRET DE POSSESSIÓ. loc. Prival de ella. Desapose-
sionado; sacada de íajjosesíon. Possessione privatus.
POSSESSIONAL. adj. POSSESSORI.
POSSESSIONAR. V. a. Donar possessió. Pose-
sionar. Possessionem dare.
POSSESSIONETA. f. d. Petita possessió. Ha-
cendilla. Possessiuncula, ae, praediolum, i.
POSSESSIU, VA. adj. gram. Lo que significa
possessió : 's diu dels noms adjectius y dels pro-
noms. Pasesiva. Possessivus.
POSSESSOR, m. POSSEHIDOR.
POSSESSORI, A. adj. Lo pertanyent à la pos-
sessió. Posesario, posesional. Possessorius.
POSSIBILITAR. V. a. Facilitar, fér possible.
Posibilitar, facilitar. Aliquid possibile reddere.
POSSIBILITAT, DA. p. p. Posibilíiado. Possi-
bile redditus. |j f. Facultat que tenen las cosas pe-
ra poder existir. Posibilidad, potencia. Possibililas,
atis. II Medis, facultats, bens. Posibilidad, posibles.
Facul lates, opss, uin. || facultat, potestat.
POSSIBLE, adj. Lo que 's pól fér. Posible, fac-
tible, dable. Possibilis.
^Es POSSIBLE? loc. Expressa la admiració que
causa alguna cosa irregular ó extraordinària, ^Es
posible? Itane verò.
384
POS
DICCIONARI
POS
FÉR I.O POSSIBLE Ó TOT t.O POSSIBLE, fi'. No Oiuilir
circunslància ni diligóncia alguna pera'l logro de lo
que s' intenta ó s' encarrega. Hacer lo posibleó
todo lo posihie. Omneni operam adhibere.
NO sÉR POSSIBLE, fr. Expressa la gran dificultat
de ferse ó concedirse alguna cosa. No ser posible.
Minimèfieri posse.
PÓSSIMA. f. Decocció ó beguda medicinal. Pò-
cima. Medica potio.
POST, A. p. p. irr. de póndrer y póndrerse.
Puesio. Positus. 11 f. Pessa de fusta ampla, y no
mòlt gruixuda. Tabla. Tabula, ai. H taula. 11. Ü
La que 's posa en las parióquias pera senyalar l'oi -
de de lasmissasdel dia. Cuadranle. Tabella inqua
missarura ordo adscribitur. H Se diu de qualsevol
fusta plana y allisada, disposada en la figura con-
venient pera algun fi, com; la post de pas ar, etc.
Tabla, lablero. Tabula ad aliquid disposita. || La
taula traballada ab que's portan los plats al refe-
tori. Portador. Tabula gestatoria. 1| Tros ó porció
de fusta de la nau, y així 's diu : salvarse en una
POST. Tabla. Naufraga tabula. |1 pilar. || Las parts
mès amplas y carnosas de alguna part del cos,
com del pit, de la espatlla. Tabla. Tabula, x. \\
La curta y prima y de ínfima qualitat. Tabla de
chilla. Tabula tenuior vilisque.
POST COSTERA, Taula prima, tallada sense serra,
art ni regla; y també s'anomenan així las de sobre
y .sota dels taulons ó quadrat que se serran. Ripia.
Tabula residua.
POST DE LLIT. Las fustas que sostenen la màrfega,
etc. Tablas de la cama, lablado. Tabulae lecti.
soROLLAR 6 FÉR AfíAB LAS POTS. fr. Móurerlas fent
ruído ab ellas ó de altre modo semblant. Tableiear.
Tabulas perculere vel motu agitaré.
POSTA. f. Juguesca. Apuesta. Sponsio, nis. 1|
La cosa que 's posa eu una juguesca. Apuesta. Con-
tentionis pignus. || ra. ant. possessió. H ant. lloch.
I La casa ó lloch escullit en los camins reals de
distància en distància, en que's posan los caballs,
pera que 'Is correus ó al I ras personas pugan viatjar
ab mòlta celeritat. Posta. Yeredis locandis domus.
II Los caballs preparats en ditas pera viatjar de-
pressa. Posta. Veredorum statio. 1| La distància
que hi ha de una à altra. Posta. Yeredi decursio. I
La persona ó correu que la corre. Posta. Yereda-
rius, ii. 11 L' acte de póndrerse '1 sol. Puesla de sol.
Solis occasus.
i LA POSTA. ra. adv. Explica '1 modo de córrer ó
viatjar. Por la posta. Citatis equis. I met, Ab sum-
ma prestesa, l'or la posta. Citissimè.
ANAR ó CÓRRER LA POSTA. fr. Caminar depressa ab
caballs preparats pera dit fi. Córrer la posta ó las
postas. Yeredis ad iter faciendum uti.
ANARSEN A LA POSTA. fr. met. Eslarse morint lo
malalt. Irse por la posta. Jam jam mori.
A POSTA. m. adv. Ab propòsit deliberat. Aposta,
adredes, ú sabiendas, de propósilo, de intento, con
tsludio, de indústria. Sedulè, sedulò.
A POSTA de sol. ra. adv. Al temps en que s' apar-
ta de nostra vista aquest planeta. Al poner del sol,
tardecica. Ad solis occasum.
estar la posta LA NAU. fr. nàut. ant. Estar de re-
calo la nave, A pel lata navis.
FÉR UNA POSTA. fr. Paclar la pó' lua ó ganància
de una cosa, si 's verifica ó no lo que s' assegura.
Apostar. Spondeo, es.
PÉNDRER LA PO.STA. fp. ANAR LA POSTA.
POSTADA. f. La divisió que tenen los escude-
llers ó arraaris pera posar en ells plats, vidres y
altras cosas. Anaquel, anden, vasar, vasera. Plu-
teorura divisiones.
POSTAM. m. Pila ó multitut de posts. Tabla-
zon, tabla je. Tabularura copia.
POSTASSA. f. aura. TAULÓ.
POSTAT. m. ó f. ant. potestat. | empostis-
SAT.
POSTAT, IRAT, PAGAT, Fórmula ó clàusula condi-
cional de enlregade potestat feudal, per la quel'
acceptant se comprometia à conservaria pera '1
senyor directe tant en pau com en guerra. Ast en
paz como en guerra. Iratus et paccatus, es llatí
barba ro.
POSDATA. f. La clàusula ó capítol que s'anya-
deix à la carta ja feta. Posdala. Subscriptio, nis.
POSTEMA. f. ant. posterma.
POSTEMA de cap. aul. FLORONCO.
POSTERGACIÓ. f, L' acte y efecte de poster-
gar. Pòster (jacxon. Dilatio, nis,
POSTERGAR, v, a. Deixar atrassada alguna
cosa. Postergar. Ditfero, ers.
POSTERIOR, adj. Lo que vé desprès, ó queda
detràs de altra cosa. Posterior. Posterior.
POSTERIORITAT, f, L' estat de una cosa en
quant es posterior à altra. Pòster ioridad. Poslerio-
ris rei ordo,
POSTERIORMENT, adv, m. Desprès, última-
ment. Pòster iormenie. Posteriüs,
POSTERITAT, f. Descendència, generació ve-
nidera. Posteridad. Posteritas, alis.
POSTERMA. f. Matèria, aposterma. Poslema,
apostema, podré, pus, podredumbre, pulrefaccion.
Pus, uris, sanies, ei. U ant. Brach, abscès. Aposte-
ma, poslema. Yomica, ae, abscessus, us. || tumor,
INFLOR. II med. Matèria, mal humor. Virus. Virus,
us. 11 cir. La matèria que 's fà en alguna Uaga ó
ferida. Virulència. Yirulentia, ae.
POSTERMEJAR. V. n, Ferse posterma. Apos-
termarse. Supduro, as.
POSTERMERA. f. Instrument pera obrir los
tumors y tràurer la posterma, Apostemero, poste-
mero. Major scapellus,
POSTERMÓS, A.adj, Plè de posterma, Poste-
moso. Yomicus.
POSTETA. f. d. Tablilla. Tabella, ae. || Entre
estampers, 1' agregat ó conjunt de fulls ficats uns
dins de altres, seguint l'orde de la signatura. Pos-
teta. Intertextse chartae, philurae, |1 calca. |1 Pessai
POS
CATALÀ.
POT
385
en forraa de ena de oreneta pera juntar dos fustas.
Cola de milnno . Subscus, udis.
POSTICH. m. ant. portella. || ant. porticó. |1
ant. REMER. En laantígua marina catalana no eran
esclaus ni penats, sinó homes libres y queservian
à sou y voluniàriament.
POSTILLA. f. La nota ó addició que 's posa al
marge dels lli bres.A/)osíi7a, poslilla. AnQjtalio,nis.
POSAR POSTILLAS. fr. POSTILLAR.
P08TILLACIÓ. f. La acció de posar poslillas.
Postilacion. Annolatio, nis.
POSTILLAR. V. a. Posar nolas breus en lo
marge del llibre. Aposiilar,posiilar. Noto, as.
POSTILLÓ. m. Lo mosso que va à caball da-
vant dels que corren la posta pera guiarlos y en-
senyarlos lo camí, '1 qual sols corre desde una
posta à altra, y se 'n torna à portar los caballs. Pos-
tillon. Yeredarius, ii.
postís, sa. adj. Sobreposat, manllevadís. Pos-
tizo. Adscililius, subdilitius. || Imitat, fingit. Pos-
tizo. Fucatus.
POSTLIMIIVI. m. Dret de reclamar una cosa
perduda y restabliria en sòn anlich eslat. Postli-
minio. Postliminium, ii || Ficció del dret romà, per
la qual los qui en la guerra quedavan fels preso-
ners dels enemicbs, en resUiuhiutseà la ciutat se
reintegravan en los dreis dels ciutadans com si
mayhaguossen faltat de la ciutat, continuantse en
la consideració legal 1' instant abans de la presa
ab r instant de la lliberlat, de ahonl se digué
posllimini, lo mateix que junia de límits, loslii-
minio. Postliminium, ii.
POSTOR, m. Qui diu ó dóna preu en algun ar-
rendament ó encant. Postor. Licilator, is.
P0STP08AR. V. a. POSPOSAR.
POSTKACIO. f. Li acció y efecte de postrar y
posírarse. Poslracion. Humi 'abjectio, dejeclio. |j
Humiliació, abatiment. Poslracion. Postralio, nis.
II Abatiment per malaltia ó aflicció. Poslracion.
Debilitalio, nis.
POSTRADOR. m. Qui postra. Poslrador. Ever-
sor, proslernaior, is. \\ Tarima pera posírarse. Pos-
trador. Reclina'orium.
POSTRAMENT. m. posi ració.
POSTRAR. V. a. Abàirer, tirar à terra. Postrar.
Prosierno, dejicio, is. || Enflaquir, debilitar, llevar
las forsas. Desjarretar, postrar. Debilito, as. I Ren-
dir, com la febra al malalt. Derribar, postrar. Op-
prirao, is.
POSTRARSE. V. r. Humil iarse, agenollarse.
Postrarse. Adoro, as, procumbo, is, adiabor, eris.
0 Debilitarse, pérdrer las lorsas. Postrarse. Debi-
litari.
POSTRAT, DA. p. p. Postrado. Proslemalus.
II adj. Parat, sens curs. Cuhnado, estancada. De-
lentus, suspensus. || Abatut de animo per alguna
malaltia ó tristesa. Dejado. Animi abjeclus, lan-
guens.
POSTRER, A. adj. Últim, darrer. Postrero,
postremo, postrimero, postrer, postre, poslremero,
postrimer. Posterus, postremus.
POSTRES, f. pi. La fruyia y demés que's ser-
veix al últim del menjar. Postre, sobremesa, comi-
da. Impomenla, bellaria, orum, Iragemata, atum.
POSTRIMERIAS. f. pi. darrerias.
POSTULACIÓ, f. ant. demanda, pregària, pe-
tició.
POSTULADOR. m. Capitular que dóna sòn vot
pera prelat à qui no ho pólsér per elecció. Postu-
lador. Postulator, is. || Qui ab comissió llegítima
de part interessada .sol-liciía en la cúria romana la
beatificació ó canonisació de alguna persona vene-
rable. Postulador. Postulator, is.
POSTULAR. V. a. Demanar per prelat de al-
guna iglésia subjecte que segons dret no pót sér
elegit. Postular. Postulo, as.
POSTULAT, m. Principi tant clar y evident que
no necessita de proba, ni demostració. Postulado.
Petitio, nis, postulatum, i. || p. p. Postulado. Pos-
tula I us.
PÓSTUMO, A. adj. Lo qui naix desprès de mort
sòn pare, y la obra que ix à llum desprès de la
mort de sòn autor. Póstumo. Poslhumus, postumus.
POSTURA, f. Situació, posiluia. Postura. Sta-
tus, us. II Tall, disposició del cos. Postura. Corpo-
ris habilus, dispositio. || pi. Frioleras, cosas de po-
ca entitat. Chismes, bagatelas. Nenise, arum. || Ges-
tos. Muecas, pataratas, figurerias, monerias, mona-
das, remilgos, ademan. Gestus, us. || Paraula ó ac-
ció carinyosa ab que's pretén agradar à algú. Do-
naire. Ridiculum, i, facetiaí, arum. || Acció afecta-
da en obsequi de alguna persona ó cosa. Zalame-
ria. Assentalio, nis. || burla, escarni. || postürer.
estar en bona postura envers algú. fr. Sér de
sòn agrado. Ser del agrado de alguno. Alicui pla-
cere.
FÉR posTURAs. fr. Fér moviments ridículs, ó que
mouhen à rissa ab la cara, mans ó cos. Hacer ges-
tos. Gesticulari, mimum agere. || Burlarse ab ges-
tos de algú. Cocar. Gesticulari, irridere.
MUDAR SOVINT DE POSTURA, fr. mct. Fér mòlts pa-
pers, sér inconstant en lo dictamen. Moverse d to-
dos vientos. Crebrò status mutare.
PÉNDRER TOTA MANERA DK POSTURAS. fr. Fér qual-
sevol paper pera agradar à algú. Hacer cualquier
papel. In omnem partem se flectere.
POSTUREJAR. V. n. fér postüras.
POSTÜRER. m. Qui fà gestos ó posiuras. Fi-
giwrero. Gesticulator, is, mimus, i.
POSTURETA. f. d. Mueca. Gestus, us,
POT, m. Vas pera tenir alguna cosa. Bote, pole.
Vas, asis. || Yas de llauna ó plom en que's guarda
'I tabaco, Bote, lata. Yas, asis. 1| Yas de terra emr
barnissat en que's posan confituras. Orza. Orca,
ae. I Yas llarch de terrissa ó pisa, pei a posar con-
fituras. Tarro, compolera. Terreum vas. || Yas en
que'ls apotecaris guardan las medicinas. Bote. Un-
guentorium vas.
3S6
POT
DICCIONARI
POT
POT DE APOTECARI. Hiet. faiii. Lo subjecte que es-
tà quasi sempre malalt. Pudrigorio. Jugiler ajgro-
tans.
POT DE co\FiTs. L' CU que's posan los confits.
Confitura. Bellariorum vasculum,
POT DE LA CONFITURA, met. fam. Lo punt en que
està la dificullat de que's tracta, la substància de
alguna cosa. Busilis, médula. Rei caput, scopus.
POT DE LA TRiAGA. L' en que's guarda triaga ó al-
tra cosa medicinal. Triaquera. Theriacam continens
vas.
POT DE POSAR MEL. Vas dc terrissa baix y ample ab
dos ansas. Parra. Ansalus urceus.
POTA. f. Peu de bèstia ó de aucell. Pala, pié.
Jumenlorum aut avium pes, ungula. \\ fam. Lo peu
del home. Pié. Pes, dis.
POTA DE CAVALL. Herba medicinal, perenne, indí-
gena, que's cria en los terrenos argilosos de Euro-
pa, de un peu de alt; tall à manera de jonch de
boga, raès ó ménos alt, escatós, cilíndrich, borrós;
fulias radicals, denticulars, un poch rogencas, bor-
rosas. Flors grogas terminals, corola brillant in-
fundibiliforme; calis cilíndrich, surcat, geperut en
sa basa; olor suau agradable, y sabor mucilaginós
nn poch amarch. Las flors y fulias, que són de las
primeras qne surten en la primavera, 's cullen pel
mes de mars y 's fan assecar en una estuba; ànles de
tancarlas es menester assegurarse si esiàn entera-
ment secas, perquè conservan amenul una humi-
tat que las destruheix promp ament. Fàrfara, una
de caballo, lusilago. Bechion, bechium, ii.
POTA DE COLOM. PED DE COLOM.
POTA DE LLEÓ. PEÜ DE LLEÓ.
POTA FESA. Pié hendido. Bifldns pes.
POTAS DE DAVANT. Las dos del devant dels qna-
drúpedos. Manos. Anteriores, antici pedes.
poTAS DE VEDELLA ó BOU. elc. Las qualre dcl bes-
tiar mort que's menja. Manos. Pedes, um.
APRETAR LAS POTAS EN TERRA. fr. Glavar las ca-
ballerias las polas pera apretar mès fort. Apezu-
nar. Ungula inniti.
1 QUATRE POTAS. m. adv. i QUATRE GRAPAS.
ciuRER DE POTAS COM LOS GATS. fr. No péndrer
mal en lo perill. Caer de pies. In difficili negotio
rem bene cedere.
ENSENYAR ó TRÀüRER LA POTA, fr. met. Descubrip
sens advertirho algun defecte de costum que s'
havia dissimulat per algun temps. Ensenar, sacar
lapaiaó su pala. Ad ingenium redire.
tbíürer de ENTRE LAS POTAS. fr. fam. Robarli à
algú lo que tenia mès assegurat. Sacar de enlre
manos. E manibus eripere.
VENIR LA COSA DE TOTAS QUATRE POTAS. fr. Ycnir
mòlt al cas. Córrer à cuatro pies la paridad. Ad-
duclum exemplum apte convenire.
POTABLE, adj. Lo que's pót béurer. Potable.
Polabilis.
POTACO. m. Guisat de esbargínias, tomàtechs
y carabassa tot picat. Alboronia, baronia. Moretum, i.
POTADA. f. ant. PETJADA.
POTAIX. m. POTASSA.
POT ALLÀ JAR. v. n. ant. petjar.
POTASSA, f. quím. Alcali vegetal que's trau
del tarlrà del vi, y també de la cendra de la major
parts dels vegelals. Poiasa. Potassa, ae.
potassa càustica. Producte compost de hidrat de
prolóxido de potassi, de subcarbonalo y sulfaio de
potassa, de tenas, óxidos melàlich, etc. Poiasa
càustica à la cal, piedra càustica. Hidras potassae;
lapis sepiicus, causlicus.
POTASSI, m. Metall sólit à la temperatura or-
dinària, de molla brillantor melàl-lica novament
fos en oli de nafta, y que tret de ell s' ennegreix
promptament, prenent 1' aspecte del plom que ha
estat exposat per mòlt temps al ayre. Es tant bla y
míís dúctil que la cera. L' interior de aquest me-
tall singular presenta una mullituí de particule-
tas cristallinas de figura indeterminada. Polasio.
Polasium, ii.
POTATGE, m. Llegum mesclat pera menjar
los dias de dejuni. Polaje. Legumina condila. ||
Aparell de vianda cuyta. Aderezo decomida, guisa-
do. Cibus conditus. |1 Beguda líquida, com caldo,
orxata, etc. Polaje. Jusculum, i.
POTEGARI. m. apotecari.
POTECARIA. f. APOTECARIA.
POTEJAR. V. n. Donar cops de potas. Potear.
Pedibus obstrepere.
POTÈNCIA, f. Facultat pera executar alguna
cosa ó produhir algun efecte. Poiencia. Facultas,
potestas, alis. [j ant. poder, potestat, autoritat.
II Gobern, regne, república. Potencia. Respublica,
X. I pi. Memòria, enteniment y voluntat. Potencias.
Ànim» potentiae, dotes.
POTÈNCIA MOTRÍs. maq. Lo cos que pót móurer à
altre. Potencia molriz. Movens potentia.
POTÈNCIA oBEDiENCiAL. La capacilat que's troba
en una cosa pera sér elevada à efectes sobrenatu-
rals. Potencia obediencial. Potentia obedientialis.
DE POTÈNCIA, m. adv. Usant del poder ó forsa. A
la fuerza. Per potestatem, vim.
férl'íltim de potència, fr. Fér tot lo possible.
Echar el ultimo esfuerzo ó lo ultimo de potencia.
Totisviribus, summa vi, summo conatu niti.
POTENCIAL, adj. Lo que enclou potència ó
pertany à ella. Potencial. Potenliam habens.
POTENCIALITAT, f. La mera capacitat de la
potència. Polencialidad. Potentia, se.
POTENCIALMENT, adv. m. Equivalent, vir-
tualment. Polencialmente. Potentialiter. |] fil. En ac-
litut 6 disposició pera alguna cosa. Polencialmente,
en potencia. Potenier.
POTENT, adj. Lo que té poder, eficàcia ó vir-
tut pera alguna cosa. Polente. Potens, praepotens,
tis. D Vigorós, robust, capàs de engendrar. Polente.
Foeminae potens.
POTENTAT, m. Príncep poderós que reb in-
vestidura de altre superior. Potentado. Dynasta, ae.
POT
CATALÀ.
PRA
387
POTESTAT, f. Poder, jurisdicció. Polestad. Po-
tesfas, alis. || arit. y àlg. Qualsevol produclo de la
ultiplicació contínua de un número per sí nia-
ix, lo qual se diu arrel. Quant intervé una sola
ultiplicació 's diu quadrat; si dos, cubo; si tres,
arla potestat; si quatre, quinta, e\c. Poteslad,
potencia. Poleslas, atis. | pi. Los esperits celestes
del sisè cor y tercer de la gerarquia mitjana. Po-
leslades. Poteslates, um.
PLENA POTESTAT. Poteslat absolula. Plena poles-
tad. Amplissima potestas.
ESTAR BAIX LA POTESTAT DE ALGÚ. fr. EStar bai\ SÒU
poder, obehirlo. Estar al cuidado de alguno. Ab ali-
quo regi.
POTESTATIU, VA. adj. Lo que està en la fa-
cultat ó potestat de algú. Poleslalivo. Quod in ali-
cujus potestate est.
POTET. m. d. Polecico, illo. Yasulura, i. || Lo
vas en que's posa aygua de olor. Bujeta, bujetilla,
poma. Pyxis aromatoria. [] abeurador.
POTINEJAR. V. a. iManejar ab las mans algu-
na cosamalxucanila. Apanuscar. Contrectandocor-
rumpere. xapollejar. [| Fér malament y depressa
alguna cosa. Apatuscar. Inconcinnè deproperare.
POTINER, A. adj. Brut. Puerco, sucio, cochi-
no, porquezuelo, cochambroso , zarramplin, zam-
brondon, zamborotudo. Sordidus. |1 Qui fa mal y
grosserament las obras de sòn ofici. Chapucero,
zancajo. Rudis, impolitus artífex.
POTINERIA, f. Cosa bruta. Porqueria, cochina-
da, cochineria. Spurcitia, aj. || Acció grossera, de-
satenia, indecent. Porqueria. Indecorum, inhones-
m factum. || Obra feia sens art, grosserament.
hapuceria, mecànica. Rude impolitum opus.
POTINGA, f. La beguda ó brevatge en la qual
ntran mòlts ingredients, l'olaje. Potio ex pluribus
bus mixta. || met. Lo conjunt de varias cosas inú-
íls mescladas y confusas. Polaje, jarope, jaropes,
pócima. Inutilium mixtura.
POTIPOTI. ra. Barreja de vàrios menjars. Co-
meslrajo, cuezo, polaje. EpulíE exoticifi ex variis
ferculis.
POTtssiM, A. adj. Especialíssim. Polisimo.
Potissimus.
POTOLL.ra. Abundància de cosas. Pesle, halo,
lajo. Superabundantia, ae.
I POTRA. f. Hèrnia, tumor en 1' escroto ; Iren-
dura interior per la que baixan las tripas à la
ssa dels testículs. Polra. Hèrnia, ae, enteroce-
e, es.
POTRA DEL HUMOR CONGELAT, Malaltia CXI que s' in-
flama la bossa per la fluxió de humors. Uidrocele.
Hydrocele, es.
potr\ de vevas tortas. hèrnia.
CANTARLi A ALGÚ LA POTRA. fr. Sentir dolor los
trencats en la mudansa de temps. Canlar la polra.
Temporis varietatem praïnuntiare.
TENIR POTRA. fr. fam. Sér venturós en lo joch. Ser
potroso. Fortunatum esse.
POTRANCA. f. La euga desde la edat de Ires
anys fins que dei ía de sér polra. Polranca. Trima,
quadri ma a>qua.
POTRER. ra, POTRISTA.
POTRER. ra. d. Potrico. Pullus equinns. || po-
TRO. 3.
POTRETA. f. S' aplica al vell que vól parèixer
jove. loirilla. Yiridis laciviensque senex.
POTRISTA. m. Qui cura polras. Polrero. Her-
niarum medicus.
POTRO. m. Lo caball jove que no passa de
quatre anys. Polro. Biraus, triraus, aut quadrimus
equus. 1] Màquina de fusta pera subjectar las ca-
balcaduras que no volen deixarse ferrar ó curar.
Polro. Nuraella equis constringendis. || Màquina de
fusta sobre la qual assentavan als delinqüens pera
donarlos torment. Polro. Equuleus, ei, tormenla-
rium, ii. II Tot lo que molesta y dóna pena. Polro.
Angustia, ae, angor, is.
POTRÓS, A. adj. Trencat, qui té potra, Potro-
so. Enterocelicus, herniosus. || Qui lé mòlta fortu-
na ó ditxa. Potroso. Forlunatus.
POTS. m. ant. calabosso.
POU. ra. Clot rodó obert en la terra fins à tro-
bar aygua. Pozo. Puteus, i. |1 Lo paratge dels rius
ahont hi ha major profunditat. Pozo. Altiurflumi-
nis locus. II met. Qualsevol cosa completa en sa lí-
nea, cora: pou de ciència. Pozo. Plenitudo, inis.
POU de MONEDA ó DINER. Gran quantitat ó abun-
dància de diner, fiineracía.títneraí. Summa pecunia,
POU DE NEU. Aquell en que's conserva la neu pe-
ra r estiu. Nevera, pozo denieve. Reservandae nivis
puteus.
POU SECH. L' ayxut. Pozo seco. Puteus haustus,
exhaustus.
ESCURAR LO POU. fr. Limpiar el pozo. Puteum cob-
no purgaré.
POUAR. V. a. Tràurer aygua del pou. Sacar
agua del pozo. É puteo aquara haurire.
POUATER. m. POUETAYRE.
POUET. m. d. Pozuelo. Puteolus, i.
POUETAYRE. ra. Qui fabrica pous, los neteja
ó traballa en ells. Pocero. Putearius, ii.
POVILL. m. Qui està casat ab una dona here-
va. Hnedcro. Haeres, edis.
POY. m. POLL. 3. S.
POYL. m. ant. poll.
POYLL. m. ant. pollí.
POYÓS, A. adj. ant. pollós.
PR.
PRÀCTICA, f. L' exercici ó execució contínua
conforme à las reglas de algun art ó facultat. Pràc-
tica, pldiica, praxis. Practica, ae, practice, es. |
Estil, us, costura. Pràctica. Praxis, is. |] Lo modo
ó mèlodo que observa algú en sas operacions. Pràc-
tica. Metodus, i, ratio, nis.
LA PRÀCTICA tríü MESTRE, ref. Deoota que's deu-
hen exercitar las arts, ciéncias y virtuts pera faci*
388 PRE DICCIONARI
litar sa major perfecció. El uso hace maeslro. Usus
perifos facit.
PRACTICABLE, ad Lo que 's pót practicar ó
posar en practica. Practicable plalicable , factible.
Quod fieri polest.
PRÀCTICAMENT, adv: m. Ab us y exercici
de alguna cosa. Prdcticament". Practicè.
PRACTICANT, p. a. Qui practica. Practicable,
practicador. Exercens. ]] in. Qui exerceix alguna
professió al costat de un mestre. Praclicanle, pla-
ticante. Magisiri professionis assecla. || Qui assis-
teix als malalts en los hospitals. Praclicante. Infir-
raorumcurator.
PRACTICAR. V. a. Posar en pràctica. Practi-
car. Ad praxim reducere. || Usar, exercitar contí-
nuamentalgunacosa. Practicar, estilar, usar. Trac-
lo, as.
PRACTICAT, DA. p. p. Practicado. Patralus.
PRÀCTICH, CA. adj. Pertanyent à la pràctica.
Practico. Practicus. || Experimentat, versat, destre
en alguna cosa. Practico. Peritus. H m. Pilot. Piloto
depuerto, practico. Portús expertus.
PRADER, A. adj. Cosa del prat. Pradeno, pra-
deroso. Pratensis.
PRADERIA. f. Camp ó terreno ahont hi ha mòlts
prats. Pradera , praderia. Pascua , oium. 1| Prat
mòlt fèrtil. Pradero, praderia. Pratum, i.
PRAGMÀTICA, f. Constitució, decret, estatut,
mandato. ragmdlica, pramitica. Pragmàtica, se.
PRASI. m. Pedra preciosa de color vert mès
pujat que'l de la esmeralda. Prasio. Prasius, ii.
PRAT. m. Tros de terra plana en que's deixa
la herba. Prada, pradera, praderia, pasto, apacen-
ladero , soto, pastura. Pratum, i. j] Lloch ameno
prop de las ciutats que serveix pera divertirse y
passejarse. /Tíido. Amoenumambulacrum. || Lo que
està obert y es comú. Pasturaje. Pastio, nis.
REDUUiasE k PAAT. fr. Fcrse prat un terreno. bm-
pradizarse. In pratum evadere, transformar!.
PRATET. m. d. Pradico, illa. Pratulum, i.
PRÀTICA. f. PKACTICA.
PRATIGABLE. adj. practicable.
PRÀTICAMENT. adv. m. pràcticament.
PRATICANT. p. a. PRACTICANT.
PRATICAR. V. a. PRACTICAR. II FREQÜENTAR. \\
ant. CUMPLIMENTAR.
PRATICAT, DA. p. p. PRACTICAT.
PRÀTICH, CA. adj. PRACTIOH.
PRÀTIGA Y PRATIQUESA. f, ant. pràcti-
ca, PERÍCIA. 11 COSTUM.
PRATIQUiSSIM, A. adj. sup. Versadtsimo.
Peritissimus.
PRAU, VA. adj. ant. Dolent, pervers. Pravo.
Pravus.
REDüHiR i PRAU ENTENIMENT, fr. Interpretar ma-
liciosament. Interpretar siniesiramenle, reducirdsi-
niestra intencion. Depravo, as.
PRAYEDAT Y PRAVITAT. f. ant. Iniqui-
tat, perversitat. Pravedad. Pravitas, atis.
PRE
PRE. m. Lo socorro diari que's dóna als soldats.
Pre, prest. Diarium mililum stipendium. || Prepo-
sició llatina que té us en català per la composició
de noms y verbs, aumentant la significació, ó sig-
niQcant la anterioritat de lo que'l nom ó verb sig-
nifica. Pre. Praï.
PRE MÀNIBUS m. adv. ENTREMANS.
PREABLEMENT Y PREALABLEMENT.
adv. ant. PRIMERAMENT.
PREAL-LEGAR. V. a. Allegar àntes ó per pri-
mer. Alegar antes. Ante, prius laudare, comme-
moraré.
PRE AL -LEGAT, DA. p. p. Alegado antes. An-
te, prius cilatus,
PREÀMBUL. m.Procini,exordi, prefaci. /"reóm-
bulo. Proemium, proloquium, ii. |1 Rodeig, digres-
sió impertinent. Preàmbulo. Circumlocutio, nis.
FÉR UN GRAN PREÀMBUL, fr. Fér uu gran prólech,
introducció , exordi , etc. Hacer gran preàmbulo.
Proefacionem adhibere.
PREAMENT. m. ant. Avaluació. Justiprecio,
valuacion. ^stimatio, nis.
PREAR. V. a. ant. apreciar, avaluar. || ant.
PREGAR.
PREARSE. v. r. Mirarse en alguna cosa, de-
leytarseconsideranlla. Preciarse, remirarse. In ali-
quo se valdè amaré.
PREAT, DA. p. p. ant. apreciat , AVALUAT. II
ant. PREGAT.
PREBENDA, f. Qualsevol benefici ecclesiàs-
lich, com: canonicat, etc. Prebenda. Prsebenda, se;
sacra annona. [j Lo dret de cobrar y gosar dels
fruyts. Prebenda. Praíbenda, ae. I met. L' ofici ó
empleo de mòlta utilitat y poch traball. Prebenda.
Ministerium, ii.
BONA prebenda, met. Renda, destino de lucro y
descans. Pera. Lucrativum, comroodum oflQ<;ium,
munus.
PREBENDAT. m. Lo canonge, dignitat, co-
mensal, etc. de las catedrals y col-legialas. Pre-
bendado. Beneficio primario in ecclesia càthedrali
fungens.
PREBERATGE. m. ant. presbíterat.
PREBERE. m. presbítero.
PREBOST. m. rail. Oficial que durant la cam-
panya cuyda de perseguir als malfactors, de cas-
tigaries, de la üb-•^ervància del bandos y ordes del
general y de tot lo pertanyent à la bona policia y
dels manteniments. Preboste, copitan preboste. Lic-
torum militarium praifeclus in castris.
PREBOST AT. m. Càrrech de prebost. Prebes-
lad, prebestadgo, prebostazgo. Preefectura, praepo-
situra, ae.
PRECARI, A. adj. for. Lo que 'sposseheix du-
rant la voluntat de sòn senyor y com à deixat. Pre-
cària. Prajcarius. I adj. exposat, contingent. ||
CURT.
PRECAUCIÓ, f. Reserva, cautela pera evitar
los inconvenients ó danys que poden resultar.
PRE
CATALÀ.
PRÉ
389
•i'recaucion, prevencion, cautela, caucion, prudència,
recalo. Caulio, nis.
IPRECAUCIOIVADAMENT. ailv. m. Al) pre-
ció. Cautamenle. Cautè, priulcnler, sobriè, providè.
PRECAUCIONAR. V. a. Prevenir, posar los
medis neces-aris pera evilar algun perill. Precau-
telar, precaver, prevenir, caucionar. Prsccaveo, es.
PRECAUGIONARSE. V. r. Guardarse, caule-
larse, prevenirse. l'recaucionarse, precaverse, cau-
lelarse, guardarse. Sibi cavero.
PRECAÜCIONAT, DA. p. p. Precaucionado,
precavido, preauUelado, prevcnido. PriCcaiiUis. |
adj. Caulo, previngui. Precaucionado. Caulus.
PREGEDÉNCIA. f. Anterioritat, acte de pre-
cehir. Precedencia. Primatus, us, aniecessio, nis.
II Primacia, superioritat, majoria. Precedencia.
rimatus, us. || Preferència en los assenios y actes
onoríüchs. Precedencia. Anterioris, polioris, ho-
oratioris ordinis jus.
PRECEDENT, adj. Antecedent. Precedenle. An-
ecedens, praccedens. || p.a. Precedenle. Prsecedens.
PRECEDEIVTMENT. adv. ni. antecedentment.
PRECEHIMENT, Ó PRECEIMENT. m. PaE-
EDÉNCIA.
PRECEHIR Ó PRECEÍR. V. a. Anar davant.
Preceder. Anlevio, as, antegredior, praígredior,
eris. II Anteposarse, sér primer en grau ú orde.
Preceder. Prsecedo, is. || avansar vèncer.
PRECEHIT Ó PRECEÍT, DA. p. p. Prece-
ido. Prtecessus.
PRECEPTE, m. Manament, orde. Precepio,
andamienio, mandalo, mandado, ordenacion,yu-
ion. Preceplum, mandatuni, i. |1 Document, ins-
trucció, regla de un art ó facultat. Precepio. Praï-
eplum, instituluü), i. |1 pi. Per antonomàsia 'Is
manaments de la lley de Dèu. Preceplos. Decalogi
raicepta.
PRECEPTE AFIRMATIU. Lo que no obüga en tot
lemps. Precepio afirmaiivo, posiíivo. Prseceptum af-
firmativum.
PRECEPTE DE SANTA OBEDIÈNCIA. 'L que en las re-
ligions usan los superiors pera obligar à la obe-
diència en alguna cosa als súbdits. Precepio formal
de obediència. Severura praíceptura.
I PRECEPTE NEGATIU. 'L que obliga Sempre y en tot
temps, pera prohibir cosa que may es lícit usaria.
precepio negalivo. Pra;ceptum negalivum.
PRECEPTISTA. m. Mestre de reglas y precep-
tes. Preceptisln. Prscepla, regulasdocens.
PRECEPTIU, VA. adj. Lo que enclou en sí pre-
ceptes, í^ece.fiivo. Praeceptivus.
PRECEPTOR, A. m. y f. Mestre. Preceptor.
Praeceplor, educator, is, raagister, tri.
PRECEPTORIA. f. ant. comanda.
PRECES. f. pi. Los versets y oracions destina-
das en la Iglésia pera demanar à Dèu socorro en las
necesitats. Preces. Preces, cum.
PREGH. m. Pregària, súplica, petició fetaà al-
ú. Ruego. Rogatio, nis.
TOMO H.
ANARAB pREcns. fr. Demanar encapidament v ab
demostracions exfrematlas alguna cosa que 's de-
sitja. Hucer plegarias. Enixè flagilare.
PRECIAR. V. a. ant. apreciar, estimar.
PRECIAR8E. V. r. Jaclarse, gloriarse. Preciar-
se, repicarse. Jacto, as. '
PRECIAT, DA. p. p. Preciado. Jacta'.us.
PRECIÉNCIA. f. PRESCléxciA.
PRECINDIR. V. a. PRESCINDIR.
PRECIÓS, A. adj. Esquisit, evcellent, de gran
preu ó valor. Preciosa, preciado. Preliosus, aureo-
lus. II Graciós, xistós, felís, agradable. Precioso.
Feslivus, facelus. 1| amat, estimat, car.
PRECIOSA, f. La distribució que en las cate-
drals se dóna als prebendats pera assistir à la con-
memoració pera la ànima de algun benefactor. Pre-
ciosa. Cathedralium ecclesiarum canonicis pro be-
nefactoris commemoialione erogatum stipendium.
PRECIOSAMENT. adv. m. Ricament, esqui-
sidamenl. Preriosamenle. Preliosè.
PREGIOSissiM, A. adj. sup. Prcciosisimo.
Pretiosissimus.
PRECIOSITAT, f. La qualitat que constilubeix
una cosa preciosa. Preciosidad. Pretiositas, atis.
PRECIPICI, m. Despenyadero, bals, timba.
Precipicio, precipiladero, derrumhadero, derrorade-
ro, desgalgadero, abarrancadero, toladero. Praici-
pilium, ii, abruptum, i. || met. Ruína espiritual ó
iemporal. Precipicio. Exitium, ii, pernicies, ei.
cÀuRER EN UN PRECIPICI, fr. luet. Inclinarseà al-
guna cosa mala. Caer en un precipicio. In praecipi-
tium delabi.
PRECIPIR. V. a. ant. manar.
PRECIPITACIÓ, f. Apressuiament, anticipa-
ció. Precipitacion, tropel, rapidez, pólvora. Imma-
turitas, atis; praeceps festinatio. || quím. La cay-
guda de las partículas de algun metall al fondo del
vas. Precipitacion. Pr<ecipitatio, nis.
PRECIPITADAMENT, adv. m. Ab precipita-
ció. Precipiíadamenle, precipitosamente, umdamen'
te, despenadamenle. Prajproperè.
PRECIPITANT, p. a. Lo que precipita. Preci-
pilante. Precipitans, tis. H m. quím. Qualsevol dels
agents que obran la precipitació. Prccipilanle.
Praecipilans, tis.
PRECIPITAR. V. a. Llansar, fér càurer de
Uoch all. Precipitar, despenar, desgalgar. Praíci-
pito, as; prajcipitem agere. [j Apressuiar, donar
pressa. Precipitar. Depropero, maturo, as. [] quím.
Separar la mescla disolla y feria càurer en polvos
al sol del disolvent. Precipitar. Praecipito, as. ||
met. Exposar à algú à un precipici ó ruína espiri-
tual ó temporal. Precipitar. In discrimen adducere.
I Sublar. Arrebatar. Praecipito, as.
PRECIPITARSE. V. r. Llansarse de lloch alt.
precipiíarse, despeiiarse, despepitarse, dar abajo. Se
praicipilare, prajcipilem agere. | met. Llansarse
inconsideradament à fér alguna cosa. Precipitarse-
l^consullè agere.
19
S90
PRE
DICCIONARI
PRE
PRECIPITAT, DA. p. p. Precipitado. Praeci-
pitatus. I adj. Resolt, atrevit, arriscat, que obra
sense prudència. Precipilado, alolondrado, arreba-
tado, precipitoso; arrojado. Praïceps, prsefestinus.
I m. quím. Qualsevol cosa que cau al fondo de
un vas per medi de operació química. Precipilado.
Discretus.
PRECIPITAT BLANCH, Polvos mòlt blanchs que s'
obtenen descomponent lo nitrat de mercuri ab la
sal comuna. Prolocloruro de mercurio precipilado.
Protochlorurum hidrargyri praïcipilatum.
PRBCIPITAT BERMELL. POLVOS DE JOAN DE VIGO.
PRECÍPüAMENT. adv. m. principalment.
PRECÍPUO, A. adj. senyalat, principal.
precís, A. adj. Necessari, indispensable. Pre-
ciso , forzoso, necesario. Necessarius. |1 Puntual,
fixo, exacte, cert, determinat. Preciso. Definitus,
praefixus. I Distinct, clar, formal, com: paraulas
precisas. Preciso. Certus, definitus, || Abstret, se-
parat pel enteniment : se diu quant se considera la
foima separada del subjecte. Preciso. Abstraclus,
praecisus. [] peremptori.
PRECISAMENT, adv. m. Necessàriament. Pre-
cisamenie. Omninò , necessariò. || Determinada-
ment, justament. Precisamente. Praïcisè. | breu-
ment, CONCISAMENT. fl PEREMPTÓRIAMENT.
PRECISAR, v. a. Obligar à altre contra sa vo-
luntat à que fassa alguna cosa. Eslrechar, obligar,
necesiíar, urgir, conslrehir. Cogo, impello, is.
PRECISAT, DA. p. p. Precisado. Coactus.
PRECI8E. adv. llatí, breument, lacònicament.
PRECISIÓ, f. Obligació, necessitat indispensa-
ble de executar alguna cosa. Precision. Pra;cisio,
coactio, nis. fl ret. Exactitut en lo discurs, de modo
que no dihent res supérfluo, surt mès hermosa la
idea, mès viva la imatge, mès natural lo senti-
ment y mès enèrgica la passió. Precision. Sermo-
nis, stili pressió. || log. Abstracció, separació men-
tal de dos cosas realment idenlificadas, en virtut
de la qual se concebeix la una com dislincta de al-
tra. Abslraccion, precision. Abstractio, nis.
PRECISIU, VA. adj. Lo que prescindeix. Pre-
cisivo. Omitlens.
PRECIT, A. adj. RÉPROBO.
PRECLAR, A. adj. Excel•lent, il•lustre, famós.
Esclarecido, preclaro. Prseclarus.
PRECLÓURER Y PRECLUIR. V. a. ant. tan-
car. D impedir.
PRECONISACIÓ. f. Encomi, elogi, alabansa.
Preconizacion. Praeconium, ii. [] En lo consistori
del Papa, relació dels mèrits de algú elegit per pre-
lat. Preconizacion. Praeconium, ii.
PRECONISAR. V. a. Alabar, publicar los mè-
rits de algú. Preconizar. Alicujus merita publica-
ré. II En lo consistori romà fér relació dels mèrits
de algú elegit per prelat. Preconizar. Candidati me-
rita recensere.
PRECONISAT, DA. p. p, Preconizado. Lau-
datus.
PRECONITRACIÓ. f. preconisació.
PRECURSOR, A. m. y f. Qui preceheix ó va
davant de altre pera anunciar sa vinguda. Se diu
particularment de sant Joan Baptista. Precursor.
Praecursor, antecursor, is,
PREDECESSOR, m. Antecessor, qui ha prece-
hit à altre en alguna cosa. Antecesor, predecesor.
Antecessor , praedecessor, is. I pi. Los pares,
avis, etc. Mayorea, predecesores. Atavi, orum.
PREDEFINICIÓ. f. teol. Lo decret ó determi-
nació de Dèu pera que existescan las cosas en un
temps senyalat. Predefinicion. Praedefinitio, nis.
PREDEFINIR. V. a. teol. Determinar las cosas
als temps en que han de existir. Predefinir. Prse-
definio, is.
PREDÉIXER. V. n. ant. precehir.
PREDESIGNAR. V. a. PREDESTINAR.
PREDESTINACIÓ, f. Destinació anterior. Pre-
deslinacion. Praedeslinatio, nis. |1 Ordenació de la
voluntat divina ab que ab eterno té elegits als que
ajudant sa gràcia, han de gosar de la glòria. Pre-
deslinacion. Praedestinatio, nis.
PREDESTINACIANS. m. pi. Heretges que han
negat la predestinació. Predeslinacianos. Praedesti-
natiani, orum,
PREDESTINAR. V. r. Destinar anticipada-
ment, Predeslinar. Praedeslino, praíordino, as, |1
Elegir Dèu ab eterno als que per medi de sa gràcia
han de lograr la glòria, i'redesímar. Praedestiao, as.
PREDESTINAT, DA. p, p. Predestinado . Praï-
destinatus. | m. Elegit pera la glòria. Elegido,pre•
desiinado. Praedestinatus.
PREDETERMINACIÒ. f. La determinació an-
terior. Predeierminacion. Prajconceplum consilium.
PREDETERMINAR. V. a. Determinar ò resóN
drer ab anticipació alguna cosa. Predeterminar.
Praedestino, prieordino, as.
PREDETERMINAT, DA. p. p. Predetermina-
do. Praedelerminatus.
PRÈDICA, f. sermó. II Plàtica que fan los sec-
taris als seus pobles. Prèdica. Concio, nis.
PREDICABLE. adj. Loque's pót predicar. Pre-
dicable. Praedicabilis. || log. Una de las classes à
que's reduheixen totas las cosas que's poden predi-
car del subjecte, que són: genero, espècie, diferèn-
cia, indivíduo y propietat. Predicable. Praidicabile.
PREDIGACIÓ. f. SERMÓ, PRÈDICA.
PREDICADERAS. f. pi. Estil, modo y gràcia de
predicar. Predicaderas. Orandi facundia, facilitas.
PREDICADOR, in. Qui predica. Predicador,
orador. Concionator, pnedicator, is. || Qui públi-
cament reprèn algun vici ó publica alguna veritat.
Predicador. Concionator, is. [I Qui alaba excesiva-
ment à algú. Panegirisla, predicador. Praedica-
tor, is.
PREDICADORET. m. d. Predicadorcillo, predi-
cadorceie, el mal predicador. Insulsus praedicalor.
PREDICAMENT, m. fil. Cada una de las clas-
ses ó categorias à que's reduheixen totas las cosas
PRE
CATALi.
PRE
391
acc
i
y enlilals físicas. Regularment las divideixen en
deu, y són: substància, quantitat, qualitat, relació,
acció, passió, lloch, temps, situació y hàbit. Pre-
camenlo. Pra?dicamentum, i. [| La opinió, llocb,
timació y dignitat en que's troba algú. Predica-
ento. Fama, ae, ípstimatio, opinió, nis.
PREDICAMENTAL. adj. fil. Pertanyent al
predicament ó à alguna cosa que es origen de al-
tra. Predkamenlal. Praídicamenlalis.
PREDICANT, p. a. Predicador ó mestre de al-
guna secta ó heretgia. Predicante. Hfereticorum mi-
nister.
PREDICAR. V. a. Declarar, anunciar la parau-
la de Dèu. Predicar, evangelizar. Concionor, aris,
praedico, as. [j Publicar, fér patenta alguna cosa.
Predicar. Príedico, as. || mel. Exhortar, repéndrer
à algú de sos vicis. Predicar. Objurgo, as. 1| Ala-
bar ab excés alguna cosa. Alabar, elogiar, predi-
car. Praedico, as.
PREDICARSE. V. r. lóg. Afirmarse ó negarse
una cosa de altra en la proposició. Predicarse. Prae-
dicari.
PREDICAT, DA. p. p. Predicado. Praedica-
tus. I ra. lóg. Lo que s' afirma ó nega del subjecte
en la proposició. Predicado. Prajdicatum, i.
PREDICATORI. m. PÚLPIT.
PREDICCIÓ, f. Pronóstich, pressagi. Prédic-
cion. Prodigium, ii, príedictura, ii.
PREDILECCIÓ, f. Preferència de una persona
à altra per especial amor. Predileccion. Proedilec-
tio, nis.
I PREDILECTE, A. adj. Preferit per amor es-
ecial. l'redilecio. Praidilectus.
PREDIR. V. a. Pronosticar, dir ab anticipació.
redecir. Praenunlio, praïraonstro, as. (j endevinar.
PREDISPOIVENT. adj. Se diu de la causa que
òna certa espècie de aptitut pera contràurer al-
guna afecció, com: la vida sedentària es una cau-
sa PREDispoNENT à las malaltias inflamatórias, Pre-
disponenle. Praídisponens.
PREDISPOSAR. V. a. Disposar. S' aplica à las
causas que preparan y disposan pera algun efecte.
Predisponer. Pncdispono, is.
PREDISPOSICIÓ, f. Disposició que preceheix
à alguna cosa y prepara sòn efecte. Predisposicion.
■ Praedisposilio, nis.
f PREDIT, A. p. p. Predicho. Praedictus.
PREDO. m. ant. lladre.
PREDÓ. m. PERDÓ.
Í PREDOMINANT, p. a. Lo que predomina.
*redominanie. Dominans, tis.
PREDOMINAR. V. a. Dominar, tenir major
brsa, poder ó domini. Predominar. Praevaleo, es.
I met. Excedir en alsada una cosa à altra. Predo-
minar. PríEemineo, es. |1 Excedir algun humor en
quantitat ó qualitat als altres. Predominar. Prajva-
leo, es.
PREDOMINI, ra. Domini, imperi, poder ó for-
sa que's té sobre algú. Predominio, predominacion.
Dominiura, imperium, ii. H med. La forsa ó quali-
tat superior de un humor sobre 'Is altres. Predo-
minio. Superior humoris vis.
PREELECCIÓ. f. Veu pressa del llatí y usada
pels teóiechs. Preeleccion. Praílectio, nis.
PREELEGIR. v. a. Escullir, destinar alguna
cosa pera algun fi abans que altre. Elegir antes.
Príelego, is.
PREELEGIT, DA. p. p. Privilegiada. Legibus
solulus.
PREELECT, A. adj. Preelecto. Pr«leclus.
PREEMINÈNCIA, f. Preferència , venfatja.
Preeminència. Pnestantia, ai.
PREEMINENT, adj. Sublime, superior, hono-
rífich. Preeminente. Prícsians, excellens.
PREEXISTÈNCIA, f. fil. Existència anterior.
Preexistència. Praíxistentia, ífí.
PREEXISTENT, adj. Lo que existeix àntes ab
algunas de las propietats filosóficas. Preexistente.
PriExistens.
PREEXISTIR. V. n. ül. Existir àntes. Preexis-
tir. Praeexisto, is.
PREFACI, m. y.
PREFACIÓ. f. Proèmi, prólech que's posa al
principi de algun llibre, Prefacio, prefaeion. Proé-
mium, ii, prologus, i. 8 La part de la missa que
precedeix inmedialament al cànon. Prefacio. Prae-
falio, nis.
PREFACIONETA. f. PrefacionciUa. Proemium
parvum.
PREFAT, A. adj. ant. Endevinat, pronosticat,
dit ab anticipació ó àntes que succehesca alguna
cosa. Predicho. Praefaclus, praidictus.
PREFECTE, m. Gubernador, director, presi-
dent. Prefecto. Pr;efectus, praeposilus, i. Q Lo sub-
jecte que cuyda de algun ministeri ó càrrech. Pre-
fecto. Prasfectus, praepositus, i. fl majordom. í. |
Ministre que presideix y mana en algun tribunal,
junta, comunitat ecciesiàstica. Prefecto. Prsefec-
tus, i.
PREFECTURA, f. Lo càrrech ó empleo del
prefecte. Prefectura. Praefectura, ae ; praefecti mu-
nUS. II GOBERNACIÓ.
PREFERÈNCIA, f. Yentatja ó majoria de algu-
na persona ó cosa. Preferència, preeminència, se-
leccion. Praeslantia, ae.
PREFERENT, p. a. y adj. Lo que prefereix, y
així 's diu: lloch preferent. Preferente, preemineít'
te. Pra?eminens.
PREFERIBLE, adj. Digne de preferirse 6 an-
teposarse. Preferible. Anteponi dignus.
PREFERIMENT. m. ant. preferència.
PREFERIR, v. a. Donar la preferència à una
cosa entre altras, estimaria mès. Preferir, prepo-
ner, anteponer, dislinguir. Antepono, is, praefero,
ers. II V. r. Obligarse, oferirse voluntàriament à
fér alguna cosa. Ofrecerse. Ultrò se offerre; operam
polliceri. H Adelantarse. Desigualarse. Emineo, eS|
antecello, is.
392
PRE
DICCIONARI
PRE
PREFERIT, DA. p. p. Preferida. Antepositiis.
PREFICTIÓ. f. ant. prefigiment.
PREFIGIDOR, A. m. y f. Qui arregla, deter-
mina y prescriu Iloch ó temps pera executar algu-
na cosa. Senalador. Designalor, is.
PREFIGIMENT. m. L' acte de senyalar ó de-
terminar hora, iloch ó altra cosa semblant. Senalor
miento, pretijacion. Assignatio, designatio, nis.
PREFIGIR. V. a. Arreglar, determinar, pres-
críurer Iloch y temps pera executar alguna cosa.
Pre/ijar, prefinir. l'ncGnio, príefigo, is.
PREFIGIT, DA. p. p. Prefijado, prefijo, prefi-
nido. Praiünitus.
PREFINIR Y PREFIXAR. V. a. PR£FIGIR.
PREFIXIÒ. f. PREFIGIMENT.
PREFIXO, A. adj. PREFIGIT.
PREFOLLACIÓ. f. bot. Disposició particular
que tenen las fullas quant estan lancadas en los bo-
tons. Prefoliacioii. Prajlbliatio, nis.
PREGADEU. m. oratori. |1 Insecte, espècie de
llagosta verda que sól anar sola pels rosioUs; té
las polas mès llargas unidas al davant com qui
prega. Salion, saltaren. Locustae genus.
SOL COM UN PREGADEU DE ROSTOLL. lOC. Se diu dcl
qui no lé parents, ó del qui viu y va sol. Solo coma
el espdrrago. Solilarius, deslitulus homo.
PREGADOR, A. m. y f. Qui prega. Rogador,
roganle. Deprecaíor, is.
PREGAMÍ. m. pergamí.
PREGAMINER. m. pergaminer.
PREGANT, p. a. Qui prega. Suplicanle. Ro-
gans, lis.
PREGAR. V. a. Demanar per gràcia alguna co-
sa. Rogar, suplicar, deprecar. Precor, aris. || Ins-
tar ab sumissió y prechs à algú pera que fassa lo
que se li demana. Rogar. Supplico, as. D Orar, de-
manar à Dèu. Rogar, orar. Oro, as. |1 desitjar. 1|
Rogar encaridament, demanar ab insiància yab al-
guna espècie de autoritat. Conjurar. Obsecro, as,
obsteslor, aris.
PREGAR de treva. loc. ant. Demanar trégua. Pe-
dir iregua. Spatiumpeclare.
Aixó es pregar y pagar. ref. Que adverteix que'l
villàs' entona y 's posa orgullós al pas que se li
fan mès súplicas pera que condescendesca ab lo que
se li demana. El ruin cuanio mas le raegan mas se
exiiende. Ruslicus rogalu superbit.
ferse pregar, fr. Retardar en concedir lo que's
demana. Dejarse rogar, kacerse de rogar. l'recibus
delectari.
PREGAR A RUHiNS. fr. ExpHca '1 poch fi uyt ó efec-
te que's trau ab las súplicas felas als miserables ó
gent de pocas obligacions, que àntes s' ensuper-
beixen ab el las. Rogar à ruines. Avaros vel viles
rogare pudet.
PREGÀRIA, f. Deprecació, súplica. Rogacion,
plegaria, deprecacion. Supplicalio, nis; supplex
pelilio. 8 demanda, prech, petició. | pi. Oracions
públicas felas à Dèu pera conseguir remey en al-
guna grave necessitat. Rogalivas. Supplicatio-
nes, um.
PREGÀRIA EN MAL DE ALGÚ. IMPRECACIÓ.
PREGÀRIA FETA CONJURANT. CONJUR.
PREGÀRIA HUMIL. SIJPLICA.
PREGAT, DA. p. p. Rogado. Supplicatus.
PREGÓ. m. Crida. Pregon. Praiconium, ii.
PREGON, A. adj. ant. fondo, profundo. |1 ant.
Present, presenie, publico. Manifestus. |1 ra. pre-
gona.
DE PREGON, m. adv. anl. primerament. H de pre-
sent.
PREGONA, f. Fondo mòlt gran de aygua. Fon-
do, profundo. Profundum, i.
PREGONAMENT, adv. m. ant. profunda-
ment.
PREGONAR. V. a. Cridar, fér una crida. Pre-
gonar. Cito, prffdico, as; praiconium facere.
PREGONER, A. adj. Lo qui publica ó divulga
alguna cosa que s' ignorava. S' usa també com à
substan'iu. Pregonero. Predicator, laudalor, is. ||
m. L' empleat públich, que en alta veu diu los
pregons, y publica y fa notori lo que's vól que to-
thom ho sApia. Pregonero. Prseco , nis.
PREGONESA. f. ant. pregona, profunditat,
fondo.
PREGUAR. V. a. ant. pregar.
PREGUERA. f. ant. pregaria.
PREGUIERA. f. anl. pregària.
PREGUNTA, f. Demanda, interrogació. Pre-
gunta, interrogacion, demanda, cuestion. Interroga-
tio, nis. I pi. fam. Las del catecisme ó doctrina
cristiana. Pregunlas. Calechismi inlerrogationes.
ANAR AB PREGUNTAS Y RESPOSTAS. fr. Malgastar lo
temps en disputas inútils. Andar con dimes y dire-
tes. De nugis disceptare.
ESTAR À LA DARRERA PREGUNTA, fr. mel. fam. Es-
tar apretal per falta de cabal. Estar, andar ó que-
dar à la cuar la pregunta. Rei familiaris angusliis
laboraré.
UNA PREGUNTA MEREIX UNA RESPOSTA, ref. Que re-
prèn la llibertat en lo parlar sens reflexió, y en-
senya que las paraulas han de sér mesuradas, pe-
ra que no originen resposta que sia sensible ó
injuriosa al qui la motiva. Quien dice lo que quiere,
oye lo que no quiere ; cual pregunta haràs, tal res-
puesla habras ; quien piegunla lo que no deberia, oye
lo que no querria; d cartas, carlas. Quaiiere cui
placuit quíc non quaesisse decebat,
Auribus accipial non placilurasuis.
PREGUNTADOR, m. Subjecte molest en pre-
guntar. Preguntador, pregunton, preguntante. Mo-
lesluspercontalor.
PREGUNTAR. V. a. Interrogar, averiguar,
informarse, fér preguntas. Preguntar, interrogar,
pedir. Erogito, rogo, interrogo, as.
LO PREGUNTAR NO ES ERRAR SI LA PREGUNTA NO ES
NÉciA. ref. Aconsella quant convenient y profitós
es lo informarse ab cuidado y aplicació de lo que
PRE
CATALÀ.
PRE
393
I
Formar judici anticipat.
Praejudico, as. || perju-
s' ignora, pera no aveníuiar 1' aceri en lo que s'
ha de executar. Quien pregunta no yerra, ò qnien
pregunta no y erra, si la pregunta no es necia. Qui
quccrit, niinimè is peccat, nisi quierat inepte.
PREGUNTETA. f. d. Pregunlica, illa, ila. In-
terrogaiiuncula, ae.
PREHAR. V. a. ant. apreciar.
PREHEMINÉNCIA. f. PREEMINÈNCIA.
PREHICADOR. m. ant. predicador.
PREHICAGIÓ. f. ant. prèdica.
PREINGERT Y PREINSERT, A. adj. Lo que
àntes esià inserlat. Preinserlo. Anteà allatus.
PREIXI VOLAR. V. n. Instar ab gran em-
penyo. Instar. Urgere.
PRE JUDICAR. V. a.
Juzgar anlicipadamente.
DICAR.
PREJUDICI, m. Judici anticipat, pronosticat.
Juicio anticipado. Pra'judicium, ii.
PREJUDICIAL, adj. for. Lo que requereix ó
demana decisió anterior y prèvia à la sentència en
lo principal. Prejudicial. Praejudicialis. \\ for. Se
diu de la acció ó excepció que àntes que tot se déu
examinar y definir. /Yejwdiciaí. Praïjudicialis.
PREJUY. m. ant, prejudici.
PRELACIA. f. Dignitat, superioritat de un pre-
lat. Prelacia, prelatura, superiorato. Prelatura, ae.
PRELACIÓ, f. Anteposició, preferència. Prela-
cion. Praílatio, nis.
PRELADA. f. La superiora de qualsevol con-
vent, l'relada. Antistila, ai.
PRELAT, m. Lo superior ecciessiàstich consti-
tuhit en alguna dignitat, com bisbe, arquebisbe,
bat, etc. y també '1 superior de qualsevol con-
ent. Prelado. Antisles, ilis, praesul, is.
prelat CONSISTORIAL. Lo superior de canonges ò
onjos, que's proveheix per consistori del Papa, y
'en Espanya à presentació del rey. Prelado consis-
torial. À senalu pontificio electas praesul.
PRELAT DOMÉsTiCH. L' ecclesiàstich que es de la
família del Papa. Prelado domestico. È pontifícia
domo prifilatus.
PRELATURA, f. ant. prelacia. || report. l|
Conjunt de prelats. Preíaíura. Praelatorum coelus.
PRELIMINAR, adj. Lo que serveix de preàm-
bul ó de proemi. Preliminar. Proèmium, prelu-
dium, ii. 11 m. pi. Los articles generals que ser-
veixen de fonament en los tractats de pau. Preli-
minares. Pacis praeludia, pr;evia pacta.
PRELLUHIR. V. n. Lluhir ab anticipació. Pre-
lucir. Praeluceo, es.
PRELUDI, m. Proémi. Preludio. Praeludium^
ii. 11 Acció c discurs que dona mostra de lo que se-
rà la cosa. Preludio. Prailudium, ii. || pi. preli-
minars.
PRELU8IÓ. f. Discurs que indica lo que ha de
sér la funció principal, ó reasumeix lo que s' ha de
dir en lo discurs principal. Prelmion. Prolusio,
praelusiO; nis.
PREMÀTICA. f. ant. pracmàtica.
PREMATUR, A. adj. Fora de temps. Prema-
turo. Priemalurus.
PREMATURAMENT, adv. m. Abans de
temps, sense sahó. Prematuramente. Praemature.
PREMEDITACIÓ, f. Reflexió anticipada, la
acció de niedilar abans. Premeditacion, delibera-
cion. Praemedilalio, nis.
PREMEDITAR. V. a. Pensar ó considerar an-
ticipadament. Premeditar, deliberar. Praecogilo, as.
PREMEDITAT, DA. p. p. Premeditado. Prae-
medilalus.
PRÉMER, v.a.ant. comprimir. {| ant. esprémer.
PREMÉS, A. p. p. ant. predit.
PREMETRE. V. a. ant. predir.
PREMI. ra. Recompensa, remuneració. Pre-
mio, recompensa. Pra3mium,ii. || Joya que's dóna en
los jochsde habilitat y destressay en los certàmens
literaris. Premio, laurel. Praemium, bravium, ii.
I La quantitat que se sobreanyadeix en los cambis
pera igualar la estimació ó la qualitat de una co-
sa. Premio. Mercès ultra soi tem.
PREMIADOR, A. m. y f. Qui premia ó re-
compensa. Premiador. Preraiator, is.
PREMIAMENT. m. ant. remuneració, premi.
PREMIAR. V. a. Galardonar, remunerar, Lau-
rear, premiar, remunerar, galardonar. Remune-
ro, as.
PREMIAT, DA. p. p. PremiaL•. Remuneratus.
PREMICER. m. CAPiscoL, xantre. \ En Sala-
manca qui exerceix certas funcions económicas y
gubernativas respectivas à la capella, y 's col-loca
al costat del rector. Primicerio, primiclerio. Primi-
cerius, ii, |1 adj. Primer, superior als demés en sa
línea. Primicerio. Primicerius.
PREMISSA, f. lóg. Qualsevol de las dos pro-
posicions del silogisme, deahontse trau la conse-
qüència. Premisa. Praíraissa, ae || met. Senyal, in-
dici per ahont se ve en coneixement de alguna co-
sa. Premisa. Argumentum, i,
PREMOCIÓ. f. Moció anterior que inclina à al-
gun efecte. Premocion. Praemotio, nis.
PREMONSTRATENSE.adj. S' aplica à la re-
ligió de canonges regulars que fundà sant Norberl.
Premonstratense, premoslratcnse. Pnemonstratensis.
PREMORIR. v. n. Porir abans que algú. Pre-
morir. Pricmorior, iris.
PREMORT, A. p. p. Premuerto. Praemorluus.
PREMPSA. f. Instrument pera apretar, espré-
mer, allisar, donar llustre y altres usos. Prensa.
Pralum, i, pressorium, ii. |1 Lo llustre, llisura, di-
buix que queda en las robas per haverse prenip-
sat. Prensado. Pannorum preli ope expolitio.
PREMPSA de estampa. La màquina sobre que's po-
sa '1 motllo pera imprimir. Prensa. Typographi-
cum praïlum.
PREMPSA DE lliura. Yiga pera esprémer las oli-
vas. Prensa, viga de lagar. Tudicula, ».
PREMPSA rERA FORADAR LOS caiNOíNS. Frempsa de
m
PRE
DICCIONARI
PRE
ferro en la qual los arcabussers asseguran lo canó
pera barrinario. Galúpago. Tesludinatum ferreura
praïlura.
DONAR A LA PREMPSA. fr. Donar à la estampa. Dar
d la prensa. Typis mandare.
ESTAR EN PREMPSA. fr. mct. Patir, sufrir. Estaven
una prensa. Ferré.
POSAR EN PREMPSA. fr. Hiet. Oprimir, angustiar.
Aprensar. Premo, constringo, is. [] Oprimir, apre-
lar, posar estret, com qui està apreiat entre mòlts.
Apremiar. Comprimo, is. || met. Apretarà algú pe-
ra ferli fér alguna cosa. Meler en prensa. Cogo,
is.
TRÀüRER LA PREMPSA. fr. Tràurer lo llustre, di-
buix, etc. que la prempsa havia donat à la roba 6
à altra cosa. Desaprensar. Proeli nilorem delere.
PREMP8ADA. f. La acció de prempsar. Pren-
sadura. Pressura, oe. H Lo que cap de una vegada
en la prempsa. Prensada. Portio, nis.
PREMPSADA DE OLI. Lo quo cada vegada s' exprem
en lo molí de oli en cada prempsa. Obradura, viga.
Portio, nis.
PREMPSADOR, A. m. y f. Qui prempsa.
Prensador. Proelo premens.
PREMPSADURA. f. ant. PREMPSADA. 1. [| pi.
Lo ví que resulta de la brisa à que s' ha tirat ay-
gua. Torcedura, aguapié, purrela. Lora, oe.
PREMPSAMENT. m. ant. prempsada. 1.
PREMPSAR. V. a. Aprelar ab la prempsa al-
guna cosa. Aprensar, prensar, apelmazar, eslrujar.
Proelo aliquid urgere. [] met. Oprimir, angustiar.
Aprensar, prensar. Ango, is.
PREMPSAT, DA. p. p. Aprensado, prensado.
Prselo pressus.
PREMP8ISTA. m. L' oficial que traballa en
la prempsa de estampa. Tirador, prensista. In ty-
pographico praelo artífex.
PREMPSUT, DA. p. p. ant. oprimit.
PREMPTAR. V. a. ant. imprimir.
PREMUNIRSE. V. r. ant. Prevenirse contra
de algú. Forialecerse contra alguno. Se alicui
praemunire.
PREMUT, DA. p. p. ant. oprimit.
PRENCH. m. ant. empresa.
PRENDA. f. Penyora, joya que's dóna ó entré-
ga per la seguretat de algun deute. Prenda. Pig-
nus, oris, obsés, idis. | Alhaja, joya. Joya, prenda.
Supellex, ctilis. || La cosa no material que serveix
de seguretat de alguna cosa. Prenda. Pignus, oris.
II La dàdiva, joya ó present que's donan los ami-
chs ó enamorats en senyal de amistat ó amor.
Prenda. Monumentum, i. || Lo que s* estima inten-
sament, com: fills, muller, etc. Prenda. Pignus
adamatum. \\ pi. Bonàs qualitats de un subjecte.
Prendas. Doies, ura, ingenita bona.
PRENDAR8E. V. r. Emprendarse, enamorar-
se, aficionarse. Prendarse. Dotibusallici.
PRENEDOR, A. m. y f. Qui pren. Tomador.
Capiens, captor, is.
PRENEMENT. m. ant. Encant. Aojo, fascina-
eion. Fascinatio, nis.
PRENENT, p. a. PRENEDOR.
PRENEN Y PENY0RAN. loc. for. ant. Cartell de exe-
cució expedit pel escriba en vista del títol execu-
tiu y resultant líquit lo deute, que comensava:
Prenen y penyoran los béns de N. per la cantitat
de etc. íVandamiento de ejecucxon. Executionis man-
datum.
PRENIMENT. m. ant. presa. 1.2.
PRENOCIÓ. f. fil. Coneixement anterior 6 an-
ticipat. Prenocion. Praenotio, nis.
PRENOLIAR. V. n. ant. Olear, dar la extrema-
uncion. Oleo sancto ungere.
PRENOMENAT, DA. p. p. ant. predit.
PRENOTAR. V. a. Notar àntes. Prenolar. Prae-
noto, as.
PRENSA. f. ant. PREMPSA.
PRENUNCI. m. Anunci, pronóstich, senyal de
alguna cosa qne ha de venir. Prenuncio. Praenun-
tiura, ii.
PRENUNCIAR. v. a. Anunciar, pronosticar.
Prenunciar. Praenuntio, as.
PRENÜNCIAT, DA. p. p. Prenunciado. Prae-
nuntiatus.
PRENYADA, f. La dona ó femella que ha con-
cebut y té la criatura en lo ventre. Embarazada,
prenada, en cinta, ocupada. Praegnans, gravida,
fcela foemina.
FERSE PRENYADA, fr. Concebir. Hacerse prenada,
concebir. Gravidari.
PRENYAT, DA. adj. met. Ple ó carregat de al-
guna cosa, com lo núvol de aygua. Prenado. Gra-
vidus, plenus. || met. Lo que enclou alguna cosa
que no acaba de manifestar.se, com: paraulasPREN-
TADAS. Prenado. Gravidus, minans. || m. L' estat de
la dona prenyada y '1 temps que ho està. Prenado,
prenez, embarazo, gestacion, feto. Foetura, ae, preg-
natio, nis. |1 met. L' estat de una cosa que amenas-
sa ó promet algun succés advers ó favorable en que
no acaba de prorrómprer. Prenez. Anceps rerum
status. II met. Confusió, dificultat, obscuritat enclo-
sa en alguna cosa, que ho dóna à compéndrer de
alguna manera. Prenez. Rei pluribusdiíBcultatibus
impeditae status.
CADA PRENYAT PORTA SÓN FAT. ref. S' eXtCU als
plets que's perden ab iguals probas que la part
contrària. Cada prenado lleva su hado. Habent sua
sidera causae.
LLEVAR PRENYAT, fr. p. u. Estar prenyada algu-
na dona. Estar en cinta. Gravescere.
PRENYS. adj. p. U. PRENYADA.
PREOCUPACIÓ, f. Anticipació ó prevenció de
ocupar àntes alguna cosa. Deslumbramienlo, pre-
ocupacion. Praeoccupatio, anteoccupatio, nis. || Lo
judici ó primera impressió que fà en 1' animo al-
guna cosa, de modo que no permet assentir à altras
espècies. Preocupacion. Praejudicium, ii. |] Ofusca-
ció ú obsecació del enteniment per error, pas-
^___ PRE
sió, étc. Preocupacion. Mentis aberratio.
PREOCUPAR. V. a. Prevenir, anticiparse à
altre en la ocupació de alguna cosa. Preocupar,
prevenir. Praïoccupo, anteoccupo, as. |j Prevenir 1'
animo de algú imprimint en ell alguna espècie que
li diflculle assentir à altra cosa. Preocupar. Alicu-
jus animum pra;occupare.
PREOCUPARSE. V. r. Deixarse seduhir de al-
guna espècie, opinió, etc. Preocuparse. Opinionem
aliquam imbibere.
PREOCUPAT, DA. p. p. Preocupada. Prseoc-
cupalus. [| adj, Enlussiasmat per alguna cosa, com
perla música, elc. Fandlico, preocupada. Fanaticus.
PREON, A. adj. ant. prego.n.
PREORDINACIÓ.f. teol. Prevenció, disposició
de la voluntat de Dèuab que desdela e'.ernilat de-
terminà lotas las cosas, pera que tinguessen efecte
à són temps. Preordmacíon. Prieordinalio, nis.
PREORDINAR. V. a. teol. Determinar Dèu y
disposar totas las cosas desdela eternitat pera que
tingan efecte à sòn temps. Preardinar. Praeordi-
no, as.
PREORDINAT, DA. p. p. Preardinada. Prae-
ordinatus.
PREPARACIÓ, f. L' acte de preparar 6 dispo-
sar alguna cosa. Preparacian, preparamenlo, pre-
paramienla. Praeparatio, paratio, nis. [] Prevenció
de cosas necessàrias pera algun fi. Apresto. Com-
paralio, nis. |1 Ceremónia, tot lo que preceheix al
sacrifici, can ech ó empresa de cosa pública, pera
qoe sia mès magnífica y solemne. Ceremónia. Ri-
tus, us.
PREPARADOR, A. m. y f. Qui prepara. Pre-
parador. Praeparator, is.
PREPARAMENT. m, PREPARACIÓ, PREPARATIU.
PREPARAR. V. a. Prevenir, aparellar, dispo-
sar. Preparar, prevenir, aprestar, disponer, aviar,
percibir,pertrechar, madurar. Pra;paro, paro, as. [1
Prevenir, disposar à un subjecte pera alguna ac-
ció. Preparar. Praiparo, as. H provehir. || Entre
metges y apotecaris temperar la forsa de las medi-
cinas. Preparar. Tempero, as.
PREPARAR8E. v. r. Amanirse, disposarse,
posarse à punt pera executar ab aceri alguna cosa.
Prepararse. PríEludo, is, meditor, aris.
PREPARAT, DA. p. p. Preparada. Prepara-
11"
lE. n
TENIR PREPARAT, fp. Tenir previngutlo necessari
pera algun fi. Praveer. Provideo, es.
PREPARATIU, VA. adj. Lo que prepara y
disposa pera alguna cosa. preparativo. Pra?parans,
comparans. \\ m. Aparell, prevenció, provisió, la
cosa preparada. Aparalo, preparativo, preparacian,
preparatòria. Apparalio, nis.
PREPARATORI, A. adj. preparatiu. || pi.
Disposició ó antecedents pera que esdevinga algu-
na cosa, com: preparatoris de pluja. Aparatós.
Apparatus, uum.
PREPARATÒRIES, f. pi. PREPARATIU.
CATALÀ. PRE 395
PREPONDERÀNCIA, f. L' excés de pes ó U
major pes de una cosa respecte de altra. Preponde-
rància. Praiponderantia, x. || mel. Superioritat de
crèdit, consideració, autoritat, elc. Preponderància.
Excellentia, a;.
PREPONDERAR, v. n. Pesar mès una cosa
respecte de altra. Preponderar. Praipondero, as. ||
mel. Prevalèixer ó fèr mès forsa una opinió que
altra. Preponderar. Prajpondero, as.
PREPOSAR. V. a. Anteposar, preferir. Prepo-
ner. Antepono, praípono, is.
PREPOSAT, DA. p. p. Prepuesto. Proipositus.
PREPOSICIÓ, f. gram. Part indeclinable deia
oració, que preceheix à altres en composició y fora
de ella. Preposicion. Praeposilio, nis.
PREPÓSIT. m. Superior de algunas religions
clericals, l'repósito. PríEpositus, i. [] President, lo
primer y principal en alguna junta, comunitat ó
comissió. Prepòsila. PríBpositus, i.
PREPOSITIU, VA. adj. gram. An'.eposat, lo
que serveix pera estar posat àntes ó en lo principi
de una veu. Preposiliva. Papositivus.
PREPOSITURA. f. La dignitat ó càrrech de
prepósit. Prepasitura. Praepositura, se.
PREPOTÈNCIA, f. Poder mòlt gran, excessiu,
superior. Prepotència. Praepolentia, ae.
PREPOTENT, adj . Mòlt poderós. Prepotente.
Prepolens.
PREPUCI. m. La pell que cubreix lo cap del
membre viril. Prepucio. Preputium, ii.
PREROGATIVA. f. Gràcia, privilegi, exemp-
ció, avantatge. Libertad, privilegio, prerogatica.
Prerogativa, a;, privilegium, ii.
PRES, A. p. p. de pèndrer en lo significat de
acceptar, y de menjar ó bèurer alguna cosa, ja pera
alimentarse, ja per via de remey. Tornado. Sump-
tus. I En lo significat de agafar à algun reo. Presa.
Praihensus. |1 En lo significat de agafar à alguna
embarcació enemiga. Apresada. Predalus. j) p. p.
depèndrerse en lo significat de coagularse. Cuaja-
da. Coagulatus. |1 enganyat. 1| m. Presoner; reo que
s' ha agafat ó que 's tè en presó. Presa. Captus,
vinclus, i. II prep. ant. Prop. Cerca. Juxtà.
POSAR PRES. fr. Agafar à algú ó tancarlo en una
presó. /'oncr presó. In custodiam tradere.
soltar lo PRES. fr. fam. Afluixarse, pelar. Saltar
el presó, peer, venlasear. Pedo, is.
PRESA. f. La acció de agafar à algú, la captu-
ra de algun reo. Captura, prision, aprehension.
Captura, ai, incarceralio, nis. || La acció de pèn-
drer alguna ciutat, castell, fortalesa, etc. Toma.
Captura, x, captio, nis. 1| La porció ó quantitat
que 's pren cada vegada de menjar, bèurer, medi-
cina, elc. Toma, tamadura. Sumptio, nis. || Lo que
s' ha pres al enemich per mar ó per terra. Botin,
presa. Prseda, ai, praemium, ii. || captivitat. || ferij
PEIXERA. II L' aucell que pren lo falcó. Presa. Prae-
da, ae. fl Furt, saqueig. Robo. Expilatio, nis. || ànt.
BREGi.
^n PRE DICCIONARI
i LA. PRESA. loc. ant. A toda prisa. Citissimè.
PRUSA DE LAS AYGUAs. La que 's fà en los rius pe-
ra Iràurer la aygua per las síquias. Azud. Moles in
fluminis alveo constructa intercipiendie aquae gra-
tia.
PRESAGI, m, auguui.
PRESANTIFICAT, DA. adj. Veu de la litúr-
gia y nom que's donava antíguament à las lióstias
consagradas los dias antecedents. Presantipcadas.
Príesanclificataï, arum.
PRESAR. V. a. ant. estimar, apreciar.
PRESARSE. V. r. Yanagloriarse, fér vanitat de
alguna cosa. Preciarse. Gloriari, jaclare.
PRESAT, DA. p. p. Apreciado. Comendalus.
PRESBÍCIA. f. Estat particular de la vista en
que algú no pót véurer disti netament los objectes
sinó à llarga distància, perquè 'Is raigs lluminosos
que venen dels objectes quant estan prop del ull,
se reuneixen detràs de la retina. Presbicia. Praes-
biopia, ae.
PRESBITA. m. Loqui està afectat de presbicia
Preahita. Praesbiter seu praesbites; praesbiopia la-
borans.
PRESBITERAL. adj. Lo que toca ó pertany al
presbítero. Presbiíeral. Sacerdotalis.
PRESBITERAT. m. Sacerdoci, la dignitat,
ofici ó càrrech del presbítero. Presbiterato, presbi-
terado. Presbyteratus, us.
PRESBITERI, ra. Lo pla del altar Jesde'I peu
fins als grahons pera ahont se puja à ell. Presbile-
rio. Presbyterium, ii. [] cor. 1.
PRESBITERIÀ, NA. adj. S' aplica à la secta
y heretges que no admeten la inferioritat dels pres-
bíteros als bisbes per dret diví; se dihuen també
puritans. PresbUeriano. Presbyterianus.
PRESBÍTERO. m. L'ordenal de sacerdot. Pres-
bilero. Presbyier, eri.
PRESGIÉNCIA. f. Coneixement anticipat de lo
venider. Presciencia. Pnescientia, ae.
PRESCINDIBLE, adj. Lo que 's pót prescindir
mental ó iniencionalment. Prescindible. Qnod prai-
termilti potest.
PRESCINDIR. V. a. fil. Separar mentalment
una cosa de altra. Prescindir. Praescindo, is.
PRESCÏSAT, DA. p. p. PRECISAT,
PRESCRIPCIÓ, f. La acció de prescríurer.
Prescripcion. Praescriplio, nis. || for. Adquisició de
propietat per una contínua y pacífica possessió.
Prescripcion. Praescriptio, usucapio, nis.
PRESCRIPTIBLE. adj. Lo que's pót prescríu-
rer. Prescriplible. Praesriptioni obnoxius.
PRESCRIPT Ó PRESGSïIT, A. p. p. Prescrita,
prescripto. Praïscriptus.
PRESCRÍURER. V. a. Senyalar, determinar
alguna cosa. Prescribir. Praescribo, is. || for. Ad-
^irir lo domini de una cosa per medi de la pres-
cripció. Prescribir. Praescribo, usucapio, is.
PRESEÍR. V. a. PRECEHIR.
PRESÈNCIA, f. Assistència personal. Mere-
PRE
sencia, presencia. Praesenlia, a?. || Lo tall, figura y
disposició del cos. Presencia, aspecto, parecer, ver.
Os, oris; corporis habitus. f fil. Coexistència de un
cos en Uoch ó espay. Presracm. Praesenlia, ae. ||
met. La actual memòria ó representació de una es-
pècie. Presencia. Represenlatio, recordalio, nis. ||
ENFROXT, FKONTISPICI. || VISTA, CARA, SEMBLANT. ||
Distribució ó recompensa que 's dóna per la assis-
tència persona! à alguna funció pública. Presencia.
Pro pra?senlia munus.
PRESÈNCIA ciRcuNSCRiPTivA. fil. Aquclia en que ca-
da part del cos present correspon à cada part de
espay. Presencia circunscriptiva. Praesentia cir-
cumscripliva.
PRESÈNCIA DE DEU. La actual consideració de es-
tar davant de ell, pera gobernar y moderar las ac-
cions. Presencia de Dios. Dei prícsentia.
PRESÈNCIA DE ESPERIT. La seieuilat y tranquiliiat
en los successos. Presencia de dnimo, de espirilu.
Animi praesentia.
PRESÈNCIA DE RESIDÈNCIA. 'L tcmps que's permet
als prebendats estar ausents del cor pera són des-
cans y rocieació. Recle, recésit, recreo. Requies, ei.
EN PRESÈNCIA. UI. adv. Davant. En presencia, en
faz. Coram, contra.
PRESENCIAR, v. a. Assistir, estar ó Irobarse
present à alguna cosa. Presenciar, haUarse, estar
presenle. Adsum, est.
PRESENT, m. Do, regalo. Recado, presenle, re-
galo, don. Donum, i, munus, eris. j] adj. Lo que
està davant de algú 6 en un mateix lloch. Presen-
le, circiinslanie. Pracsens. || S' aplica al temps en
que actualment està algú quant conta alguna cosa.
Presenle. Praesens. || gram. Un dels tres temps del
verb ab que's significa lo que existeix ó s' està fent
actualment. Presenle. Priesens tempus.
AL PRESENT, DE PRESENT Ó PEL PRESENT, m. adv.
Ara, quant s' està dihent ó tractant. Al presenle,
de presenle, por el presenle, por el liempo presenle,
presentemenle. Bodiè, cum maximè.
FÉR PRESENT. fV. Manifestar, fèr véurer. Hacer
presenle, representar. Notum facere. H Considerar
al ausent com à present. Hacer presenle. Praísen-
tem pulare habere.
FÉR pres.;nt ó un PRESENT, fr. Regalar. Presentar.
Ofi'ero, ers.
FÉRSE PRESENT, fr. Preseutarse, plantarse de in-
tent davant de algú. Hacerse presenle. Conspectui
se 0 (Ter re.
PETIT PRESENT. PRESENTET.
TENIR PRESENT, fr. Conservar la memòria de al-
guna espècie. Tener presenle. In memòria versari.
II Conservar en la memòria algun subjecte pera
atèndrerlo en la ocasió que ocorra. Tener presenle.
Memorem esse.
TROBARSE PRESENT, fr. PRESENCIAR.
PRESENTACIÓ, f. La acció de presentar. Ore-
sentacion. Praesentatio, nis. |j Proposició de un sub-
jecte apt£pera una dignitat, benefici, empleo, etc.
PRE
CATALÀ.
PRE
397
Presenlacion. Candidati designalio. || La fesla (jue
celebra la Iglésia i 21 de novembre, en que la
I Verge Santíssima fou presentada à Dèu en lo tem-
ple per sos pares. Presenlacion. Beata; Yirginis in
lemplo pricsenlalionis feslum.
PRESENTADOR, A. m. y f. Qui presenta.
Presentador, presenlero. Oblator, designator, is. \\
Lo dels beneficis ecclessiàstichs. Presenlero. Candi-
dati designator.
PRESENTALLA. f. Ofrenda que's fa à Dèu ó
als Sants. Presenialla,volo, milagro. Ex voto dona-
rium. II PRESENT. DONATIU.
PRESENTANT, p. a. presentador.
PRESENTAR. V. a. iManifestar, posar alguna
^K cosa à la presència de algú. Manifestar, presentar,
Hh exhibir, producir. Ob ocuios proferre. || Donar gra-
HBciosa y voluntàriament àalgú alguna cosa. Presen-
^^MUir. Offero, ers, dono, as. || Proposar a algun sub-
^H[jecte per alguna dignitat, benefici, etc. Presentar.
^H Nomino, as.
^^m PRESENTARSE. V. r. for. Comparèixer en jus-
HVtícia. Presenlarse , comparecer . Sislerese judicio. ||
HK Comparèixer lo reo davant del jutge. Presenlarse.
HKCoram judice se sislere. || Oferirse alguna ocasió.
^^m Presenlarse. Occasionem offerri.
^H PRESENTAT, DA. p. p. Presentado. Ob ocu-
^^m los prolatus. || m. En algunas religions lo teólech
^^■que conclnida sa carrera espera'l grau de mestre.
^^" Presentado. Magisterii candidalus.
PRESENTET. m. d. Presentillo. Munusculum,
xeniolum, i.
PRESENTIMENT. m. Cert moviment interior,
que fa prevéurer y prevenir lo que ha de succehir.
IPresentimienlo. Odor, is. |j aügüri.
PRESENTIR. v. a. Prevéurer per ceri movi-
ment interior. Presenlir. Odoror, auguror, aris. ||
Sentir alguna cosa àntes que succehesca, per al-
guns indicis y senyals que la preceheixen. Presen-
tir. Prícsentio, is.
PRESENTIT, DA. p. p. Presenlido. Odoralus.
PRESERVACIÓ, f. L' acle y efecte de preser-
var. Preservacion. Tutela, se.
PRESERVADOR, A. m. y f. Qui ó lo que pre-
serva. Preservador. Pneservalor, tulator, is.
I PRESERVAR. V. a. Guardar, conservar, evi-
tar que una cosa cayga en perill ó dany. Guardar,
preservar, salvar. Prajservo, servo, as.
PRESERVAT, DA. p. p. Preservada. Serva-
lus, praeservalus.
PRESERVATIU, VA. adj. Lo que té virtut
pera preservar. Preservativo. Tuendi vini habens.
II Usat com a substantius' aplica al romey. Preser-
vativo, antidoto. Antidotum, i.
PRESET BERMELL. ni. ant. grana.
PRESIDARI. m. presidiari. || desterrat.
PRESIDÈNCIA, f. Dignitat 6 càrrech del pre-
sident. Presidència. Prsefectura, a;. || L' acte de
' presidir. Presidència. Praesidendi munus.
PRESIDENT, m. Lo qui presideix. Presidenle.
TOMO II,
Praeses, idis. || Entre romans lo julge gobernador
de alguna província. Presidenle. Pra;fectus, i. || En
algunas religions qui snbstiluheix al prelat, l're-
sidenie. Praíses, idis. || Lo mestre que assisteix al
qui defensa un acte literari. Presidenle. Patro-
nus, i.
PRESIDENTA, f. La dona del president. Pre-
sidenta. Praesidis uxor, || La que mana y presideix
en alguna comunitat. Presidenta. Antistita, a;.
PRESIDENTAL. adj. Lo pertanyent al presi-
dent. Presidental. Praïsidialis.
PRESIDI, m. Ciutat ó plassa fortificada. Presi-
dio. Arx, arcis, urbis, bis. || La guarnició de sol-
dats que's posa en las fortificacions. Presidia. Prae-
sidium, ii. II Protecció, auxili, amparo. Presidia.
Auxilium, praesidium, ii. || Lloch destinat à guar-
dar los condemnats a traballs públichs. Presidia.
Munitus locus ad quem scelerati damnantur.
PRESIDI AR. v. a. Posar guarnició en alguna
plassa. Presidiar. Praísidiariis militibus arcem mu-
niré.
PRESIDIARI. ni. Condemnat à presidi. Presi-
dario,presidiaria, farzado. Praesidiarius, ii.
PRESIDIR. V. a. Tenir lo primer lloch en al-
guna junta ó comunitat. Presidir. Praesum, proesi-
deo, es. || Assistir lo mestre desde la càtedra al
deixeble que sosté algun acte literari. Presidir.
Discipulum in ludo litterario tueri.
PRESIDIT, DA. p. p. Presidida. Praesessus.
PRESILLA. f. Cordó petit à manera de trau,
pera assegurar alguna cosa en lo vestit. Presilla.
Ansula, ae.
PRESÓ. f. Lloch ó casa pública ahont se tancan
y asseguran los presos. Cdrcel, prision. Custodia,
ae, carcer, eris. || Presa, la acció de péndrer à al-
gun reo. Prision, prendimienlo. Captura, ae. |1 met.
Qualsevol cosa que lliga ó deté físicament. Prision.
Yinculum, i, ligamen, inis. || pi. Las cadenas ó
grillons. Prisiones. Vincula, orum.
PRESÒ DE MANS. MANILLA. 2.
PRESÓ DEL ciRCO. Lloch dc ahout parlian los ca-
balls pera córrer en lo circo. Cdrcel. Carcer, eris.
PRESÓ DE SOTA TERRA. La que està baix de la ter-
ra, de la qual usavan los moros. Mazmorra. Er-
gastulum, i.
FICAR ó POSAR À LA PRESÓ. fr. Posaf pres en ella.
Encarcelar, aprisionar, meter en la prision. In car-
cerem conjicere,
TRAüRER DE LA PRESÓ. fr. SoUar lo pres que ha-
via en ella. Desaprisianar, desencarcelar, sacar de
la car el. É carcere educere, liberare.
PRESONA. f. PERSONA.
PRESONAMENT. m. ant. La acció de ficar à
la presó. Encarcelacion, encierro. In carcerem con-
jeclio.
PRESONER, m. PRES. |1 Lo soldatque's pren al
enemich. Prisionero. Custodia, ae ; bello captus. ||
met. Qui es esclau de alguna passió ó afecte. Pri-
sionero. Illecebris irrelilus.
30
398
PRE
DICCIONARI
PRE
pitESONEa DE GURiuiA. Qui s' enlicga per capitu-
lació al enemich. Prisionero de guerra. Manci-
pium, ii.
PRESPECTIVA. f. ant. perspectiva..
PRESSA, f. Prestesa, diligència ab que's fa
alguna cosa. Priesa, prisa, presleza, premura, fuga,
fcslinarion, apresuracion, apresuramiento , acele-
racion, aceleramienlo. Celerilas , atis , inslantia,
«. [| Lo fort de alguna acció, com : la pressa del
bàtrer. Fuga. Fervor, is, cursus, us. || Concurs de
mòlts que acuden à un mateix llocli à buscar al-
guna cosa, com: hi havia ^ran paEssA en la font,
en la carniceria. Priesa, prisa, presura, tropel, fú-
ria. Frequenlia, se, concursus, us.
A MÈs PRESSA, MÈs VAGAR. loc. Denola que no's
dehuen atropellar las cosas ni tràurerlas de sòn
curs regular, perquè 's tarde mès en la execució
y logro de ellas. A gran prisa gran vagar ó mas
vagar. Festina lentè.
A TOTA PRESSA, m. adv. Ab la major promptitut.
A loda prisa, presurosamenle. Cilissimè.
DE PRESSA, m. adv. Ab promptitut y celeritat,
sens la deguda reflexió. De prisa. Festinanier,
praeproperè.
DONAR PRESSA ó ANAR DEPRESSA. fr. Cuylar cn fér
alguna cosa. Darse, ir de prisa, apresurarse, acele-
rarse. Accelerari.
MÒLTA PRESSA Y POCA ENDRESSA. ref. À MÈS PRESSA
MÍiS VAGAR.
PORTAR ó DONAR PRESSA, ff. Instar y obligar à al-
gú à que execule prompte alguna cosa. Dar prisa,
apresurar. Urgere, instaré. || No poder diferirse al-
gun assumpto. Traer, llevar prisa. Instaré, urgere.
TENIR PUESSA. tV. PORTAR PRESSA. 2.
PRESSAGI. m. Pronóstich ó senyal. Presagio,
auspicio, profecia, presenlimienlo. Praísagiura, ii.
PRÉSSECH. m. Fruyt del presseguer. Es rodó,
un poch bia, de dos polzadas de diàmelro, de co-
lor groch roig mès ó ménos pujat y ab una ralla en
un de sos costals. Exteriorment té una pell prima
y vellosa, davall de ella la carn que segons sas di-
versascastas es mès ó ménos dura, de color blanch
groch ó groch rojench, y que enclou un pinyol ro-
dó, mòlt dur, escabrós y forlíssimament agafat à
ella, '1 qual conté una ametlla amarga. Es comes-
tible, y se'n cultivan vàrias castas, que totas són
de gust dolsy agradable y mòlt estimadas. Meloco-
ton, pérsico, pérsigo. Persicum malum. || fam. ven-
TOSITAT, PET.
PRÉSSECH DURAN. Préssech petit. Durazno, duraz-
nero. Mali persici genus,
PRÉSSECH MELOCOTÓ. Melocoton. Persicum, i.
PRÉSSECH MOLLAR. Espécic dc présscch que es-
tant madur s' obre y cau lo pinyol. Ahridero, abri-
dor, prisco. Malum persicum.
PRÉSSECH PAVIA. Yarieial del préssech meloeotó:
es de color roig la carn mòlt mès tendra y delica-
da. Pavia. Persici varietas.
PELA AQUEST PRÉSSECH. loc. fam. Exprcssa la
complacéncia de que succehesca à algú un leve
dany, Sórbele ese huevo, lòmale esa y vuelve por
olra. Sorbile ovum sume.
PRESSEGUER, ra. Arbre de catorze peus de
alt, de fullas ovaladas, y la flor de color de rosa
clar. Melocoton. Amygdalus persica. || Lo quepro-
duheix lo préssech dit duran. Durazno, duraznero.
Malus persica.
PRESSENTIMENT, m. PRESSAGI.
PRESSENTIR. V. a. Prevéurer, presumir, co-
nèixer alguna cosa abans de succehir. Presenlir.
Odoror, aris.
PRÉSSICH. ra. ant. paraulas, discurs, narra-
ció.
PRESSIÓ, f. La acció de apretar ó esprémer.
Presion. Pressura, se, pressió, nis.
PRESSURA. f. ant. Opressió. Presura, premu-
ra. Pressnra, a\
PREST, A. adj. Prompte. Preslo. Celer, velox.
II Aparellat, disposat. Aparejado, Promplus, para-
tus. II adv. m. y t. Aviat, promptament. Preslo,
proniamente, preslamenle. Praestò, cito. || m. ant.
Mútuo ó quantitat de diner ó altra cosa deixada à
nlútuo. Emprésülo, préslamo. Mutuum, i.
k CN LLEST üN PREST. ref. Denota que hi ha oca-
sions en que aprofita més la prestesa que la habili-
tat. Aun dieslro un presto. Sapienti» síepè pra;va-
let soler tia.
DE HÀBIL A hAbil LO MÍ5S PREST. ref. Deuota que
entre dos igualment hí'ibilsy astuts, lo mès promp-
te en resóldrer guanya. De diestro d diestro el mas
presto. Sapientiae prajvalet celeritas.
PRESTA PÉNDRER. fr. aut. ENMANLLEVAR.
PRESTACIÓ, f. La acció y efecte de prestar.
Prestacion. Praestatio, nis.
PRESTADOR, A. m. y f. Qui presta. Presta-
dor. Mutuans, tis. || adj. Lo ques déu prestar.
Prestadero. Praislandus.
PRESTAMENT. adv. t. prest. 3.
PRÉSTAMO. m. prest. 4.
PRESTAR. V. n. Donarse, estirarse. Dar de si.
Distendi. l| Donar alguna cosa lo que's necessita de
ella pera algun fi, com se diu de un tros de roba
que PRESTA per un vestit. Dar de si. Suppedito, as.
II Cedir, com se diu que presta '1 puntal que sos-
té la paret. Aflojar. Cedo, is. || Deixar alguna cosa
ab obligació de tornaria. Prestar. Commodo, ac-
commodo, as. || Donar, rendir, com: prestar obe-
diència, homenatje. Prestar. Obedientiam, etc. ad-
hibere. || Ajudar, sér útil, tràurer de perill. Pres-
tar. Prosum, es. || Preferirse, conformarse, con-
venirse. Franquearse, prestarse, deferir. Sese of-
ferre.
QUI presta, LAS BARBAS s' ARRENCA. lef- Denota
la dificultat que hi ha en cobrar lo que s' ha pres-
tat. El hombre que presta, sus barbas mesa. Seraper
inhumanes habet oíficiosus amicos.
PRESTAT. DA. p. p. Prestada. Commodalus.
PRESTATGES, m. pi. Armaris pera posar lli-
to
H
I
TRE
bres ó piipers. E<iiantes. Loculamentum. i. || Entre
fusters qualsevol de las tauletas ó quarteroiis que's
fan entre 'Is barrots de las portas y flnestras. En-
trepaiio. Quadra tabula inter transversa ligna
aíBxa.
LO QCE TÉ PRESTATGES. La obra fcta ó traballada
ab ells. Enlrepanado. Quadris tabulis conipaclus.
PR£STE. m. Lo sacerdot que celebra la missa
cantada ó que assisteix ab capa pluvial. Presle.
Pneses sacer.
PRÉSTECH. ni. PREST. i. II ni. ant. Manlleu.
Préslamo. .Muluuni, i.
PRESTESA, f. Diligència, proniptitut. Celeri-
dad, presleza. Celerilas, velocilas, aiis.
AB PRESTESA, m. adv. Promptamenl. Con presle-
:a, prestilo, de preulo. Strenuè.
PRESTICH. in. ant. prest. -i.
PRESTIDIGITADOR, m. Qui preslidigita.
rrestidigitador. Celeris digitalor.
PRESTIDIGITAR. V. a. Escabullir de la vista
dels espectadors un objecte ab mòlta habilitat y
dissimulo. Preslidigitar. Celer digilare.
PRESTIGI, ra. Engany, il-lusió, aparióncia.
Prestigio. Prestigia, a?.
PRESTÍSSIM, A. adj. sup. Prestisimo. Geler-
riinus.
PRESUMAR. V. a. PRESUMIR.
PRESUMIBLE, adj. Lo que's pól presumir.
Presumible. Conjectatorius.
PRESUMIR. V. a. Suspilar, conjecturar. Pre-
sumir. Conjicio, is, suspicor, aris. [j v. a. Jactarse,
vanagloriarse. Ufanarse, presumir, engreirse, en-
vunecerse, repicarse. Nimis sibi sumere. [] inten-
tar.
PRESUMIT, DA. p. p. Presumida, presunlo.
Suspicatus. II adj. Presumpiuós, va, qui fa massa
apreci de sí mateix. Vanaglorioso, presuinido, va-
no, vanidoso, presuntuoso, salisfecho, orguUoso, en.
gallado, engoUetado, encopelado, encreslado, pre-
ciado, orondo, repulgado, hueco, reverenda, vacio,
hinchado, lominhieslo, fantasma, fantasmon, oanfia-
da. Elatus, vanus; nimis confidens.
PRESUMIT de guapo. Quí's precia de hermós, de
galan. Penosa. Corporis elegantiam jactans.
sÉB üN PRESUMIT, fr. Pieciarse de galan y bona
persona, Mirarse d la sombra. Nimio sibi tribuere.
PRESUMPCIÓ, f. Opinió, suspila, conjectura.
Presuncion, presunta, presunluasidad. Conjectura,
se, suspicio, nis. || Arrogància, orgull. Vanidad,
presuncion, fantasia, ufania, confianza, elacion,
monlantada, desvanecimiento, vanistorio, engreimien-
to, envanecimiento, orgullo, humo, entono, tufo,
viento, inff'las, hinchazon, elevacion, humillos. Con-
fideiilia, 05, presumptio, nis. || for. .Judici fundat
sobre indicis originats del autos. Presuncion, pre-
sunta. Praísumptio, nis.
PRESUMPCIÓ de dret y DE l'ET. fr. La suspita fun-
dada en tals conjecturas que sobre ellas estableix
la lley lo dret que's déu observar, y de ella no s'
CATALÀ. PIIE 399
admet prova. Presuncion dederechoy de hecho. Ju-
ris et facli piíBsumptio.
PRESUMPCIÓ DE SOL DRET. La suspita fundada en
conjecturas legals. Presuncion de ley ó de solo de-
reclio. Mera juris pra;sumptio.
PRESUMPCIÓ VIOLENTA Ó VEHEMENT, for. La SUSpita
fundada en conjecturas tant vehements que no dei-
xan rahó de dubtar. Presuncion violenta, \ehemens
prícsuniptio.
PRESUMPTA, f. PRESUMPCIÓ.
PRESUMPTIU, VA. adj. Lo que's pót presu-
mir. Presuntivo. Conjecturalis.
PRESUMPTIVAMENT. adv. ni. Per pre-
sumpció. Presuniivamenle, presuntamenle. Conjec-
turaliler, conjectaloriò.
PRESUMPTO, A. p. p. irr. de presumir, pre-
sumit.
PRESUMPTUÓS, A. adj. presumit.
PRESUMPTUOSAMENT. adv. m. Ab pre-
suiKpció. Vanamente, presuntuosamente. Yanè, ela-
tè. II Expressament, maliciosament. Espresamenle,
de propósilo. Consulto.
PRESUMPTUOSiSSIM, A. adj. Sup. Presun-
luostsimo. Arrogantissimus.
PRESUPOSAR. V. a. Donar per suposada una
cosa, tenirla per certa pera passar à tractar de al-
tra. Presvponer. Pono, suppono, is.
PRESUPOSAT, DA. p. p. Presupuesto, premi-
so. Suppositus, positus.
PRESUPOSIGIÓ. f . y
PRESUPÓSIT. ni. Suposició. Suposicion, pre-
suposicion, presupuesto. Suppositum, i.
PRESURÓS. A. adj. Prompte, lleuger, velós.
Presuroso. Festinus.
PRESUROSAMENT. adv. m. Promplament,
ab velocitat. Presurosamente . Festinanter.
PRETENDENT, in. y f. Qui pretén. Prelen-
diente , prclensor , candidata , opositor. Candida-
tus, i.
PRETÉNDRER. V. a. Sol-licitar alguna cosa.
Solicilar, prelender, intentar, querer. Pretendo, ex-
quiro, is.
PRETENGUT, DA. p. p. PRETÈS.
PRETENSIÓ, f. La sol-licitut pera lograr al-
guna cosa, Prelensinn, preienso , negocio. Petilio,
nis. II Demanda, petició, Pretension. Desiderium,
ii. II Intent, designi. Designio, pretension. Consi-
lium, ii, iiiens, lis. || Lo dret que algú pensa tenir
à alguna cosa. Pretension. Jus, ris.
DESTORBAR LA PRETENSIÓ A ALGÚ. fr. Sér causa de
que se li malogre. Barajarle d uno la pretension.
Pelitionem perturbare.
PRETENSOR, A. m. y f. PRETENDENT.
PRETERICIÓ. f. ret. Figura per la qual flngim
que no dihem ó no volem dir allò mateix que estam
dihent. Prelericion. Praeteritio, nis. || fil. La forma
ó quasi fornia que's constituheix y denomina pas-
sada ; però que existí en algun temps. Pretericion.
Praeteritio, nis. || for. Omissió del que tenint fills
400
PRE
DICCIONARI
PRE
hereus forsosos, no fa menció de ells en lo testa-
ment. Pretericion. Praeteritio, nis.
PRETERIR. V. a. for. Omitir en lo testament
la elecció de hereus. Preterir. Praelereo, is. || Mo-
rir ab mort violenta. Perecer. Pereo, is.
PRETÈRIT, DA. p. p. Muerlo, perecido. Mor-
luus.
PRETÈRIT, A. adj. Passat. Prelérito. Praïte-
ritus. II ra. gram. Lo temps del verb que demostra
lo passat, y es imperfet,- perfet, y mes que perfet.
Prelérito. Prseterilum tempus. '
PRETERNATüRAL. adj. Lo que excedeix T
orde degut de la naturalesa. Preternalural. Prae-
ternaturalis.
PRETERNATURALI8AR. V. a. Alterar, per-
vertir, trastornar lo ser ó estat natural de alguna
cosa. També s' usa com recíproch. Prelernalura-
lizar. Rei naturara immutaré, pervertere.
PRETÈS, A. p. p. de preténdrer. Pretendido,
prelenso. Praelensus. fl adj. Fingit, fraudulent. Fín-
pdo, fraudulenlo, sonado. Fictus.
PRETEXT, m. Motiu, escusa, rahó aparent.
Pretexto, causa, asidero, escusa, asilla, socapa, co-
lorido, expedienie, espècie, capa, cubierta, acha-
que, descarte, màscara, solapa, salida, callejuela.
Príetextum, i, color, is.
AB PRETEXT, m. adv. Ai) apariéncia, fingida-
menl. Con prelesto, socolor. Per speciem, per cau-
sam.
PRETEXTA, f. Vestidura talar guarnida per
baix ab una tira de púrpura, que porlavan en Ro-
ma 'Is joves nobles fins à la edat de 17 anys: tam-
bé usavan de ella 'Is sacerdots, magistrals y sena-
dors en las funcions públicas. Pretexta. Preetex-
ta, se.
PRETEXTAR, v. a. Al-legar, fingir an pre-
text ó escusa. Pretextar. Prtetexo, is.
PRETEXTAT, DA. p. p, Pretextado. Pra3-
textus.
PRETEXTUAR. V. a. PRETEXTAR.
PRETINA. f. TRINXA.
PRETOR. m. Magistrat romà que exercia ju-
risdicció en Roma y en las províncias. Preior.
Prsetor, is,
PRETORI. m. Palau y tribunal del pretor.
Pretorio. Prietoriura, ii. ||adj. Pertanyent al pre-
tor ó à són tribunal. Pretorio, prelorial, pretoriana.
Prselorianus.
PRETÒRIA, NA. adj. pretori. 2.
PRETORIAN8. m. pi. Los soldats de la guàr-
dia del emperador, Pretorianos. Praeloriani mi-
lites ^
PRETDRA. f. Càrrech del preior. Fretura.
Prsetura, ae.
PREU. m. Yalor, estimació de las cosas. Tasa,
precio, imporle, valor, valia, eoste. Indicatura, se,
pretium, ii. || Paga, salari, sou. Precio. Praemium,
ii, mercès, dis. || met. Estimació, importància ó
crèdit, com: es home degran preu. Precio, aprecio^
monto, monta, interès. iEstimatio, nis.
PREU per preu. ra. adv. que s' usa comparativa-
ment, y equival à per lo mateix preu ó cost. Tanto
por tanto. ^quali, eodem pretio.
AL PREU QUE HO HE COMPRAT HO VEIVCH. loC. pera
disculparse algú quant no li creuhen lo que diu.
Eslopeno, ó canomeno, cual me lo dieron tal te lo
vendo. Sit contexta licet stupà, vel cannabe tela ;
Hanc, proul ipsa mihi tradita, vendo tibi.
AL PREU MÉS ALT. adv. Al uiajor prcu dels fruyts
en tot l'any. Es veu de que s' usa mòlt en los
ajusts contractes dels fruyts , especialment dels
grans. A las valias. Pretio anni maxirao.
ANAR A nos PREUS. fr. Anar mòlt cara alguna cosa.
Subir à 0 estar por las nubes; tener mucha pimienta.
Mercem magni esse; pessimè divendi.
DONAR ó POSAR ú OBRIR PREU. fr. Fér lo primer
exemplar de preu en las vendas dels generós ó
mercaderias. Abrir, romper precio. Mercis pretium
indicaré. || avalorar.
NO TENIR PREU. fr. Scrt mòl estimable alguna co-
sa. No tener precio. Yaldè ccstimabilem esse.
PEL MATEIX PREU. lu. adv. Sc diu del que's
dóna per lo mateix que costa, sens ganància. A
cosie y coslas ; al tanto por el tanto ; por el mismo
precio. Eodem pretio.
PREUFET. m. Obra que s' ajusta per un tant.
Deslajo. Operis locatio.
A PREUt'ET. m. adv. Per un tant. a deslajo. Loca-
tione, redemptione fada. || met. Ab mòlt empenyo
afany. A destajo. Magno nisu.
DONAR ó pÉNDRER A PREUFET. fr. Ajusiar uua obra
per cert preu. Destajar, dar ò tomar d destajo, to-
mar por ajusle, por asiento. Opus faciendura lo-
care.
PREÜFETAYRE. m. Qui fà alguna obra à
preufet. Destajisla , destajero, estajero, estajisla.
Operis redemp'or.
PREUFEYTER. m. PREÜFETAYRE. II ASSESSINO.
PREVALÉIXER Y PREVALER. V. n. Poder
raès, SL'r superior, avenlaljar. Prevalecer, prepon-
derar, predominar, valer, vèncer. Supero, as.
PREVALER8E. V. r. Yalerse, servirse de al-
guna cosa. Prevalerse. ütor, eris.
PREVALESGUT Y PREVALGUT, DA. p. p.
Prevalecido. Superatus.
PREVARICAGIÓ. f. Col-lusió, traició à lacon-
fiansa y ohWgAció. Prevaricacion. Praevaricalio, nis.
I L' acte y efecte de prevaricar. Prevaricacion.
Praevaricalio, nis.
PREVARIGADOR, A. m. y f. Qui prevarica.
Prevaricador. Praevaricalor, is.
PREVARIGAR. V. n. Fallar à la fé, à la pa-
raula, al jurament, à la confiansa. Prevaricar. Prae-
varicor, aris. || Invertir, trastornar, confóndrer 1'
orde y disposició de alguna cosa. Prevaricar. Prae-
verto, is. II Flaquejar en lo judici ú orde de las ac-
cions. Prevaricar. Praiposterèagere.
PREVARIGAT, DA. p. p. Prevaricado. Piicva-
PRE
ricalus. II m. for. Lo vici del advocat ó procurador
qne falta à la fidelitat de sa part, fent per la con-
trària. Prevaricalo. PriEvaricatio, nis.
PREVENCIÓ, f. Preparació, disposició, antici-
pació de alguna cosa. ['revenrion. Pncparatio, nis,
apparatus, us. || Provisió de algun manteniment ó
altra cosa. Prevencion, provision; repueslo, apronto,
matalolaje, apresto, reten, avio. Penus, oris, appa-
ratus, us. II Advertència, avis. Prevencion, prepa-
racion, caucion, precaucion. .\nimadversio, anlici-
patio, nis. II Coneixensa anticipada de lo que pól
succehir. Prevencion, preocupacion. Providenlia, íb.
II Coneixensa anticipada del julge en alguna cau-
sa. Prevencion. Prasvenlio, nis.
ABÓ DE PREVENCIÓ, m. adv. Pcr si acàs. À pre-
vencion, de preiwncion, de mampuesto, prevenida-
mente. Xd cautelam.
PREVENGüT, DA. p. p. PREVI.NGüT.
PREVENIENT. p. a. Preveniente . Praepa-
rans.
PREVENIR. V. a. Preparar ab anticipació.
Prevenir. Paro, preparo, as. || Destorbar que esde-
vinga alguna cosa, com: prevenir algun dany ó
perjudici. Advertir, prevenir. Anteverto, is, occu-
po, as. II Anticiparse à altre en alguna acció, en
formar algun judici, elc. Prevenir, preparar, pa-
rar, ocurrir. Praevenio, anteeo, is. |j Conèixer an-
ticipadament algun dany. Prevenir, precaver, cau-
telar, precautelar. Praevideo, es, pra;cognosco, is.
U Advertir, avisar. Advertir, prevenir. Moneo, ad-
moneo, es. || Preocupar, guanyar 1' animo ó vo-
luntat de algú. Prevenir. Praeoccupo, as, prievenio,
is. II for. Anticiparse '1 julge en lo coneixement de
la causa quant pót tocar à vàrios. Prevenir. Lilis
cognitionem praeoccupare.
PREVENIR8E. V. r. Aparellarse, disposarse
ab anticipació pera alguna cosa. Prevenirse, pertre-
charse. Provideo, es.
PREVENTIU, VA. adj. Lo que prevè à altra
cosa, lo que's fa ab prevenció. Preventivo. Praeve-
niens, praíoccupans.
PREVERE, m. ant. prebere.
PREVÉURER. V. a. Conèixer ab anticipació.
Preveer, prevenir, precaver, presentir, ver, barrun-
tar, anlever, preconocer. Odoro, as, cognosco, is. ||
Prevenir lo esdevenidor. Prever, precaver. Prai-
video, es.
PREVILEGI. ra. elc. privilegi.
REVINGUDAMENT. adv. m. Anticipada-
nl. Anlicipadamenie, prevenidamenle. Caulè, pro-
vidè.
PREVINGOTj DA. p. p. Prevenido. PriEvisus.
II adj. AVISAT, ADVERTIT. I 111. Qui's prevè. Preve-
nido. Providus, caulus, i.
PRE VINGUT pera respóndrer. Preparat, avisat pera
quant altre li parle. Orejeado. Prícraonilus ; dictis
príEoccupalus.
UN previngui val per dos. ref. Adverteix la
grau aventatge que porta qui obra ab prevenció.
^^n
CATALÀ. PRl 401
Ilombre apercibido ó prevenido vale por dos. Tela
iiiinus feriunt quu' praividentur.
PREVI Ó PRÉVIO , A. adj. Lo que preceheix
ó s' anticipa. Previo. Piievius.
PREVISIÓ, f. Coneixement anticipat, judici de
lo futur y la precaució de ell. Prevision, precogni-
cion, barruntamienlo. PriBvisio, nis.
PREVISOR, m. Qui prevé. Previsor. Praivi-
dens, tis.
PREVIST, A. p. p. de prevèurer. Anlevisto,pre-
vísío. Praivisus. || adj. previngüt, advertit, avisat.
PREYAR. V. a. ant. pregar.
PREYGADOR. iii. ant. predicador. 1| ant. plk-
/
NIPOTENCIARI.
PREYGADORESA. f. S' aplica à la religiosa
de sant Domingo. Dominica, dominicana. Domini-
cana sanclimonialis.
PREYCAR. V. a. ant. predicar.
PREYCH. m. ant. Enrahonament. Razonamien-
to. Oratio, nis, sermó, nis,
PRÍAPO. m. init. Fill de Bacó y Yènus tingut
per Dèu de la impuresa y president dels horts.
Priapo. Priapus, i.
PRIM, A. adj. Delicat, subtil. Delgado. Subti-
lis, tenuis. || met. Agut, ingeniós, subtil. Delgado.
Acutus, argulus. || fràgil, dèbil. || flacu, magrb.
II Parlant de la veu. agut. 1| met. delicat, àrddo.
II primer. II m. pi. Lo primer sagó que ix de la fa-
rina. Moyuelo, acemiíe, afrecho, rollon. Furfur pri-
mus. II adv. ant. justament. || tantost.
A PRIM SON. loc. ant. A las primeras horas de la
noche, al primer sueno. Prinium somnium.
ANAR PRIM. fr. ANAR LO DIABLE PROP.
BALLAR LO BALL DELS PRIMS, fr, lUCf. NO liavèf
menjat. Estareu ayunas. Fame laboraré.
FILAR PRIM. fr. met. Discórrer ab sutilesa. Adel-
gazar, hilar delgado. Subtilius de re aliqua dise-
rere, cogitare.
MIRAR PRIM. fr. MIRAR DEL DRET Y DEL REVÉS,
VENIRLI PRIM. fr. VENIRLI PROP, i POCH.
PRIMA. f. Una de las parts en que'ls romans
dividian lo dia artificial, que comprenia las tres
horas primeras del matí. Prima. Prima, íe. || Una
de las set horas canónicas, la que està entre las
laudes y la tèrcia. Prima. Prima, ae. || mil. La part
de la nit desde las vuyt à las onze. Prima. Prima
vigilia. II En los instruments de corda la mès pri-
ma de lotas que forma un so agut. Prima. Nete, es:
fidiura tenuissima.
EN PRIMA. adv. m. PRIMERAMENT.
SABERNE LA PRIMA. fr. luet. Sér astut. Saber mas
que las culebras. Versutum, callidum esse.
PRIMACIA, f. Superioritat, venlatja, preemi-
nència. Primacia, primeria, principado, preceden-
cia. Primatia, prajstantia, x. \\ Dignitat del primat.
Primacia. Priraatus, principatus, us.
PRIMACIAL. adj. Lo que toca ó pertany à la
primacia ó à sòn primat. Primaciah Ad primaluin
pertinens.
401
PRI
DICCIONARI
PRI
PRIM AL. adj. S' aplica al cabrit ó anyell de un
any. Primal. Adniculusagnus.
PRIM4RI, A. adj. Primer, principal. Prima-
rio. Pri marins.
PRIMÀRIA, f. Subtilesa, delicadesa. Delgadez,
tenuidad, sutileza, sulilidad. Subtilitas, atis.
PRIMAT, m. Lo primer y mès preeminent de
tots los arquebisbes y bisbes de un regne. Prima-
do. Primas, atis. || adj. primacial.
PRIMAVERA, f. Estació del any que comensa
en lo vint y un de mars y acaba en lo vint y un de
juny. Primavera. Yer, is. (| Aucell. marenga. || mel.
La cosa de vàrios y hermosos colors. Primavera.
Res colorura varietate distincta. jj met. Lo temps
en que una cosa està en sòn major vigor y forsa.
Primavera. Ver, is.
PRIMAVERA DE IVERN. TARDOR.
PRIMAVERENGH, CA. adj. Cosa de la pri-
mavera. Vernal. Yernus, vernalis.
PRIMEJAR. V. n. Sér prima alguna cosa. Fla-
quear. DeQcio, is.
PRIMENTÓ. m. ler. pebrot.
PRIMER, A. adj. Lo que preceheix à altra co-
sa, en orde, temps, Uocií 6 situació. Primero, pri-
mer, primo. Primus, primigenius. || Lo que comen-
sa 1' orde de cosas que's contan. /'rimero. Prior,
primus. II Principal ó cap en orde y grau. Primero.
Primus, primitius. || Excel-lent, gran, que sobre-
puja. Primero. Prínceps. || Antich, lo que ja era
àntes. Primero, pristino. Prior, anterior. || adv. Pri-
merament. Prmero. Priús. II íntes.
DE PRIMER, m. adv. PRIMERAMENT.
LA PRIMERA Y PRINCIPAL, cxpr. Eu primer lloch.
Primeramenle. Primò.
NO ES AQUESTA LA PRIMERA; NO ES ARA Ó AQUESTA
LA PRIMERA VEGADA, loc. Denota que aigú ha fel al-
tras vegadas lo que 'ns causa estranyesa ó temor. No
ser el primero. Haud nunc primum fecit.
NO SERÀ ELL LO PRIMER, loc. ab que's pretén es-
cusar la acció de algun subjecte pe! exemplar de
altres. No serà él primero. Nec primus hoc fecit.
SÉR PRIMER, fr. Ocupar ó adquirir abans que al-
tre alguna cosa. Preocupar. Prajoccupo, as. || Sér
lo cap ó '1 principal en alguna cosa. Ser el primero.
Principatum tenere. || Sér lo mès excel•lent sens
oposició. Ser el primero. Praistantissimum longè
principem esse.
PRIMERA, f. ant. primària.
PRIMERAMENT, adv. m. En primer lloch,
abans de tot, Primeramenle, primero. Primüm.
PRIMERENCH, CA. adj. Anticipat, avansat,
que ve abans del temps regular. Temprano, tem-
pranero. Praematurus,festinus. || S' aplica à la fruy-
la madura abans del temps. Temprano, precoz, pri-
merizo, lempranal. Praecox, príecoquis.
PRIMERIA, f. Principi, comensament. Princi-
pio. Initium, ii.
k LA PRIMERIA m. adv. Al comensar alguna cosa.
Al principio. ínitio.
PRIME8A. f. PRIMÀRIA.
PRIMET, A. adj. d. Delgadillo, ilo. Gracilior.
PRIMICER, A. adj. S' aplica à la persona que
es primera ó superiora las demés en sa línea. Pri-
micerio. Primicerius. || m. capiscol.
PRIMÍCIA, f. Lo primer fruyt de qualsevol co-
sa. Primícia. Primitiic, arum. || Oferta que en es-
pècie de fruyts se fà à Déu dels primers que's cu-
llen. Primicia. Primiliae, arum. || pi. met. Los prin-
cipis ó primers fruyts que produheix qualsevol co-
sa no material. Primicias. Primiliae, arum.
PRIMICIAL. adj. Pertanyent a las primicias.
Primicial. Ad primitias pertinens.
PRIMICOL. m. PRiMiTXOL.
PRIMÍSSIM, A. adj. sup. Delgadisimo. Subti"
lissimus.
PRIMITIU, VA. adj. Lo que es primer en sa
línea, que no té origen ni 's deriva de altre. Pri-
miüvo. Primigenius, primitivus.
PRIMITIVAMENT, adv. m. Originàriament.
Primilivamenie, originariamenle. Primitivus; tam-
quam ex origine et fonte.
PRIMITXOL. m. y
PRIMIXOL. m. Madeixela mòlt retorta de seda
fluixa, de que's fan mòlts surlimentsde vàrios co-
lors. Primichon. Tenuis metaxa serica.
PRIMO. adv. llalí. primerament.
PRIMOGENIAL Y PRIMOGÈNIT, A. adj.
S' aplica al fill ó filla que naix primer. Primogéni-
lo. Primogenitus, praimigenius.
PRIMOGENITÜRA. f. Lo dret y prerogativa
del primogènit. Primogenilura, progenilura. Pri-
mogeniti filii dignilas.
PRIMO PRIMER, m. Yeu que s' usa pera ex-
plicar lo primer moviment del animo, que obliga
à execn'ar alguna cosa sense llibertat. Primopri-
mus. Primoprimus.
PRIMOR, m. Destresa, habilitat en dir ó fér
alguna cosa; y '1 mateix artifici, hermosuray per-
fecció de la obra feta primorosament. Primor, pro-
digio, peregrinidad, lindeza, graciosidad, filili. Ele-
gantia, se, artificium, ii, concinnitas, atis. |1 urba-
nitat, CORTESIA, SUBTILESA.
DE ó AB PRIMOR, m. adv. pbimorosamemt.
FÉR primors, fr. PRIMOREJAR.
PRIMORDIAL, adj. S' aplica al principi fun-
damental ó primer de qualsevol cosa. Primordial.
Primordialis.
PRIMOREJAR. V. n. Usar de primor en las
cosas. Primor ear. Perirè operari.
PRIMORÒS, A. adj. Excel-lent, delicat, per-
fet. Primoroso, exquisito, esmerado, divino, especio-
so, fino. Perpolitus, perfectus. 1| Hàbil, que fà ó diu
las cosas ab perfecció. Primoroso. Perilus.
PRIMOROSAMENT. adv. ra. Perfectament,
ab primor. Primor osamenie, peregrinamente, linda-
mente. Affabrè, concinnè.
PRIMOROSissiM, A. adj: sup. Primorosisi-
mo. Elegantissimus.
PRI
1^
PRIMPARAT, DA. adj. Lo que esla pròxim ó
en poiill de caurcr. Caedizn. Cadivus, caducus. ||
Dóbil, de poca forsa. Endeble. Infirnius.
ESTAR PRIMPARAT, fp. Eslai' à perill do càurer.
r en tanganillas. Vacillare.
príncep, in, Superior en qualsevol cosa. Prín-
cipe. Prínceps, ipis. || Lo primogènit delrey. Prín-
cipe. Prínceps, ipis. || Lo soberà. Príncipe. Prín-
ceps, ipis. II Dignitat, lílol de honor que donan los
reys. Príncipe. Prínceps, ipis.
PRÍNCEP DE ASTÚRiAs. Tílol del prlmogónlt del rey
de Espanya. Príncipe de Asturias. Aslurum prín-
ceps.
PRÍNCEP DE LA SANCH. Qul es de la família real de
Fransa y pót succeliir en lo regne. Príncipe de la
sangre. Regió sanguine genilus prínceps.
TRACTARSE COM UN PRÍNCEP, fr. Tractarse ab faus-
lo y magnificència. Porlarse como vn príncipe.
Principis magniücentiam ostentaré.
PRINCESA, f. Muller del príncep. Princesa.
Prínceps foemina. || La que posseheix algun princi-
pat. Princesa. Prínceps foemina. [j La povilla del
rey. Princesa. Primogenía regís ülia regní 'uBres.
PRINCIPAL, adj. Primer, lo que supera al de-
més. Principal. Principalis. || Lo que té '1 primer
Uoch, lo millor, lo mès considerable y à propòsit.
Principal. Principalis, prínceps. || Il-luslre, clar en
noblesa. Principal. .Majus, in primís nobilis, inge-
nuus. II Lo essencial ò fundamental de una cosa.
Capital, principal, cardinal, csencial, precipuo,
primària, radical. Rei cardo. |1 Primer en algun
negoci. Principal. PríBcipuus. || m. Qui dirigeix ó
goberna algun assumplo. Principal. Caput, itis. ||
Lo motor, cap ó autor de alguna cosa. Autor, prin-
cipal, cabeza, corifeo. Coripliajus, ei, prínceps,
ipis. II Mota, suma, capital de una obligació, con-
tracte ó cens. Principal. Rei summa. || Lo cos de
guardià que hi ha regularment en lo centro de la
plassade armas. Principal. Militum in media urbe
statio. II pi. Los nobles de un poble, província ó
regne. .Magnaies, principales, grandes. Optimales,
um.
LO PRINCIPAL NO TÉ CUYDADOS BAIXOS. loC. Denota
que la persona de alta qualitat no s' ocupa en co-
sas inútils y vanas. El àguila no caza inoscas.
uíla non capit muscas.
RINCIPALÍSSIM, A. adj. sup. Principalisi-
í, potisimo. Potíssímus.
RINCIPALITAT. f. Qualitat de principal.
'incipalidad. Nobilitas, atis.
RINCIPALMENT. adv. m. Prímeran^ont, àn-
tes que tol, ab antelació ó preferència. Principal-
menle, primariamente, mejormente, múximamente,
màxime. Pnesertim, prsecipuè.
PRINCIPAT, m. Dignitat del príncep, autori-
tat del qui goberna. Principado. Principatus, us. ||
Lo territori y jurisdicció del príncep. Principado.
Principis ditio. fl Dominació, mando, poder. Prin-
cipado, Polenlalus, us, || La província de Catalunya
CATALÀ. PRI 40B
ea Espanya. Principado. Principatus, us. || pi. Lo
tercer cor entre 'Is esperits celestials. Principados.
Principatus, um.
PRINCIPI, m. Entrada, exordi, allò per abont
se comensa alguna cosa. Principio. Exordium, prin-
cípium, ii. II Origen, lonament, causa de alguna
cosa. Nacimiento ; origen, fuenle, scminario, simien-
te, munantial. Causa, se. [| La rahò fundamental
sobre la qual se proceheix discorrent en qualsevol
matèria. Principio. Fundamenlura, i, principium,
ii. II Ensaig. Ensayo, principio, preludio, ingreso.
Tyrocinium, ii. || m. íil. Toia veritat de que no's
pót duptar. Principio. Principium ii. || Entrant de
taula, lo primer plató guisado. Principio. Promul-
sis, idis, gusíus, us. II fil. Constitutiu. Elemenio,
principio, conslilulico. Consti tuens, lis, elemen-
tum, i, principium, ii. || mel. Cada una de las
màximas particulars per las quals se goberna cada
hu. Principio. Principium, ii. || pi. Los rudiments,
los primers elements de una ciència ó art. Rudi-
menlos, principios, elementos. Elemenía, principia,
oruni. II Entre estarapers lasaprobacíons, prólechs,
dedicatòrias y demés que 's posa abans de entrar
en la matèria substancial del llibre. Principios.
Prolusiones, um. || educació, criansa.
PRINCIPI VITAL. Nom que s' ha donat à la causa
primera dels fenómenos de la vida, desconegut en
sa ciència, y que no podem apreciar sinó per sos
efectes; així no debem usar aquesta expressió sinó
pera designar lo conjunt de las forsas que animau
ah cossos vius y 'Is distingeix deia matèria iner-
ta. Principio vilal. Principum vitale.
AL PRINCIPI, m. adv. Al comensar alguna cosa.
Al principio, ó a los principios. Initio, principio.
i)EL PRINCIPI i LA FI. loc. Enterament, ó del tot
en las cosas successivas. Desde el principio al (in.
Ab inilio adünem.
DONAR PRINCIPI, fr. Comensar, Dar principio. lo-
cipio, is.
ESTAR MÒLT AL PRINCIPI, fp. met. Havér avansat
poch en alguna matèria ó facultat. Estar en maníi-
llas; estar muy en los principios. In incunabulis esse.
PÉNDRER, TENIR Ó TRAURER PRINCIPI, fr. Origíuar-
se, prevenir una cosa de altra. Tener, tomar, traer
principio. Originem ducere, trahere.
TOTS LOS PRINCIPIS SÓN DIFICULTOSOS. loC. DeUOta
que al principi tot cósta y es difícil. La viiía y el
potro criela otro. Inicio omnia sunt diílicilia.
TOT TÉ ó vóL sòN PRINCIPI, loc. Exliorta à comen-
sar 0 prosseguir alguna cosa que 's tem ó dubta si's
conseguini. Vrincipio quieren las cosas. Opus est
incepto.
PRINCIPIADOR, A. m. y f. Qui principia,
Principiador. Inceptor, is.
PRINCIPIANT, adj. Qui principia algun artó
ciència. Incipiente, principiante, noticio, novel, no-
valo. Tyro, nis. |1 blitiri, aprenent.
PRINCIPIAR, v. a. Comensar. Empezar, prin-
cipiar, comentar; dar principio. Incipio, is.
404
PRI
DICCIONARI
PRI
PRINCIPIAT, DA. p. p. Principiado. Incep-
Uis.
PRIN8ENYAR. V. a. persignar,
PRIOR. m. Superior ó prelat ordinari de algu-
nas religions. Prior. Prior, is. || Entre monacals lo
segon prelat, que es desprès del abat. Prior. Prior,
is; coenobiarcha, a;. | Lo primer ó superior de
qualsevol convent de canonges regulars y de las
ordes regulars. Prior. Prior, is. \\ Dignitat eccle-
siàsticaen algunas catedrals. Prior. Prior, is. || En
algunas parróquias lo rector. Pdrroco, prior. Paro-
chus, i, prior, is. 1| En los hospitals, convalecén-
cias, órfans, casas de misericòrdia, etc. lo capellà
que cuyda de ells. Prior. Prior, is.
PIOR DE GERMANDAT Ó CONFRARIA. PrioSle. Sodali-
tii oeconomus.
GRAN PioR. Dignitat superior à las demés en la
religió de sant Joan. Gran prior. Magnus prior.
PRIORA, f. Prelada en alguns convents de
monjas. Priora. Priorissa, antislita, ae.
PRIORAL. adj. Pertanyent al prior ó priora.
Prioral. Ad priorem pertinens.
PRIORAT, m. La dignitat de prior. Priorato,
priorazgo. Prioratus, us. || Districte en que té ju-
risdicció '1 prior. Priorato, priorazgo. Prioratus,
as. II En r orde de sant Benet lo monastir depen-
dent de altre principal, 1' abat del qual li posa
prior, /'rtoraío. Minuscoenobium.
PRIORES8A. f. ant. priora,
PRIORITAT, f. Anterioritat de una cosa res-
pecte de altra en temps ú orde. Prioridad. PríBS-
lanlia,se. [j fil. La anterioritat ó preferència de una
cosa que dopcndeix ó prové de ella y no al contra-
ri. Prioridad. Priorilas, atis.
PRIORITAT DE NATURALESA. La anterioritat de una
cosa à altra en quant es causa seva, encara que
pxistescan en un mateix temps, com lo sol respecte
de sa llum. Prioridad de naturaleza. Nalur» prio-
rifas.
PRIS. m. ant. Honor ó estima que s' adquireix
ab alguna acció gloriosa. Prez. Honor, is, nomen,
inis. II PRIMER.
PRISAR, v. n. Afectar garbo. Garbear. Elegan-
tiam ostentaré.
PRISARSE. v. r. preciarse.
PRISAT, DA. adj. Lo desmasiadament pulit,
compost y lírapio. Soplado. Nimis computus.
PRISGIL-LIÀ, NA. adj. Pertanyent à Priscil-
lià. Primliano. Ad Pxiscillianum pertinens.
PRISCIL-LIANISME. m. Heretgia de Priscil-
lià. Prisrialinismo. Priscilliani haeresis secta.
PRISCIL-LIANISTAS. m. Heretges ques' al-
saren en Espanya '1 sigle quart y eran rama dels
maniqueus y gnóstichs. Foren condemnats en un
concili de Zaragossa, etc. ab són cap Priscil-lià,
home llech 6 ignorant. Priscilianistas, priscilianos.
Priscillianislffi, arum.
PRISMA, m. geom. Cos terminat per dos basas
planas, paralelas, iguals y semblants, y per tants
paralelógramos quants costats tinga cada basa; si
aquestas són triànguls se diu triangular; si penlà-
gonos, peniagonal. Prisma. Prisma, tis. || dióp.
Pessa de cristall en forma de prisma triangular
pera 'Is experiments concernents à la naturalesa
de la llum y dels colors. Prisma. Yitreum prisma
triangulare.
PRISMÀTIGH, CA. adj. Lo que té figura de
prisma. Prismàiico. Prismaticus.
PRISTt Y PRISTINO, A. adj. Antich, primi-
tiu, original. Prislino. Prislinus.
PRIVACIÓ, f. La obra de privar ó prohibir.
Privacion. Privatio, nis. || Carència, falta de alguna
cosa en un subjecte capàs de lenirla. Negacion,
privacion, carència. Privatio, nis. |1 Falta, pèrdua.
Privacion. Yiduilas, atis, diminutio, nis. || L' acte
de privar ó separar à algú de algun empleo ó pues-
to. Privacion. Amolio, privació, nis. U mel. La au-
séncia de lo que 's desitja. Privacion. Orbalio, nis.
LA PRIVACIÓ es caüsa DEL APETIT. Tcf. Pondcra "1
desitj de las cosas que no podem alcansar, fent
poch apreci de las que possehim. La privacion es
causa del apeiiio. Nitimur in vetitum semper, cu-
pimusque negala.
PRIVADA, f. NECESSÀRIA. 1.
PRIVADAMENT, adv. m. En particular com
à persona privada. Privadamente, parlicularmenle.
Privatim.
PRIVADEJAR. V. a. CONFIAR, SECRETEJAR, PRI-
VAR, FERSE AMICBS.
PRIVANSA. f. Valiment ab lo príncep ó supe-
rior. Valimienlo, privanza, valia. Apud principem
gratia.
PRIVAR. V. a. Llevar àalgú lo queposseheix.
Privar. Orbo, as. || Prohibir, vedar. Privar. Velo,
as, prohibeo, es. || Tràurer à algú de algun em-
pleo. Privar. Aliquem munere vel digni lale exue-
re. II Desfavorir, exclóurer a algú de la sua gràcia,
amistat, etc. Desfavorecer. Gratiam benevolentiam
etc. subtrahere. || Tenir valiment ab algun prín-
cep. Privar, lener privanza ó valimienlo. Gratia
apud principem valere. 1| Llevar, suspéndrer lo
sentit ab algun cop, etc. Privar del senlido. Pen-
suum torporem inferre. |1 v. r. Abslenirse volun-
tàriament de alguna cosa de gust ó interès. Absle-
nerse, privarse. Abdico, is.
Aixó NO PRIVA. exp. Denota que alguna cosa no
impedeix que s'en fas.sa ó verifique altra. Eso no
quila, no impide, no eslorba. Nihil obstat quomi-
nus.
PRIVAT, DA. p. p. Primdo. Privalus. [] adj.
Particular, propi dels particulars. Privado. Pri-
vatus. |] m. Qui eslà sens empleo públich. Priva-
do. Privatus vir. || Lo que's fà en casa, à vista de
pochs, lluny del públich. l'rivado. Privatus, um-
bratilis. || Qui té valiment ab lo príncep ó superior.
Valido, privado. Principis gratia ílorens.
TOT LD PRIVAT ES DESITJAT, Ó COSA PRIVADA ES DE-
SITJADA, ref. LA PRIVACIÓ ES CAUSA DEL APETIT.
PRO
CATALÀ.
PRO
405
PRIVATIU, VA. adj. Lo que causa privació, la
significa ó té virlut de privar. Privativo. Privali-
vus. [) Propi, particular. Privativo, peculiar, pro-
pio. Proprius, pecuiiaris. || pi. Una de las espècies
e contraris que ensenya la dialèctica. Prival\vo<i.
rivanlia, um.
DRET PRIVATIU. 'L quc compcleix à un sol ab ex-
clusió de tots los demés. Derecho, privativo. Jus uní
concessum caDleris exclusis.
PRIVATIVAMENT. adv. ni. Singularment, ab
exclusió dels demés. Privalivamenie. Propriè.
PRIVILEGI, m. Exempció, prerogativa, in-
munilal. Privilegio, prerogativa, inmunidad, fuero,
Ubertad,reguHa. Privilegium, ii.
PRIVILEGI co.wENCioxAL. Lo quc's dòua ub algun
pacte 6 condició. Privilegio convencional. Conven-
lionale privilegium.
PRIVILEGI DEL C.ÍNOX. Lo que gosan los ecclesias-
tichs. Privilegio del cdnon. Ecclesiaslica immu-
nitas.
PRIVILEGI DEL EOR. Lo quc gosau los ecclcsiús-
tichs pera sér judicats en sos tribunals. Prií-j/fí/io
del fora. Privilegium fori.
PRIVILEGI FAVORABLE. 'L quc afavoi'eix al privi-
legiat y no perjudica a ningú: com lo de menjar
carn en la quaresma. Privilegio favorable. Privile-
gium favorable.
PRIVILEGI GRACIÓS. Lo quc's conccdcix per gràcia
del superior sens aléndrer als mèrits del privile-
giat. Privilegio gracioso. Privilegium graliosum.
PRIVILEGI LOCAL. Lo quc's coucedeix à un lloch
determinat fora dels limils del qual no té valor.
privilegio local. Privilegium locale.
PRIVILEGI ODIÓS. Lo que es ab dany de tercer. Pri-
legio odioso. Privilegium odiosum.
PRIVILEGI PERSONAL. Lo quc's couccdeix à un
subjecte, y no passa à sps successors. Privilegi»
personal. Personale privilegium.
PRIVILEGI REAL. Lo que pcpiany à las porsonas
que gosan un càrrech ó es'at, que encara que ces-
se en lo qui'l lè, 's continua eu lo successor. Pri-
vilegio real. Regium, regale privilegium.
PRIVILEGI REMUNERATORi. 'L que's coHcedeix en
vista de mèrils. Privilegio remuneratorio. Remune-
ratorium, antidotale privilegium.
PRIVILEGIAR. V. a. Exceptuar de algun càr-
rech, concedir privilegi. Privilegiar. Alicui inimu-
nitatem dare.
PRIVILEGIAT, DA. p. p. Privilegiada. Privi-
legio donatus. |1 adj. Exempt, franch. privilegiado.
Privilegiarius.
PRIVILEGI ATIU, VA. adj. Lo que enclou en
sí algun privilegi ó exempció. Privilegiativo. Pri-
vilegium continens.
PRIVILETGE. m. PRIVILEGI.
PRO. m. FAVOR. ant. profit.
EN PRO Y EN CONTRA, m. adv. A favop y en con-
trari. En pro y en contra. Proaliquo et in aliquem.
LO PROT 'l contra, loc. La part favorable y la
TOMO II.
contraria. El pro y el contra. Pro et contra.
PROA. f. La part de davant de la nau que va
rompent la aygua. Proa. Prora, íc.
PROA ENTERRA, fr ant. nàut. Cable en tierra. An-
coralia millere.
PROA VI. m. BESAVI.
PROAVONCLE. m. Oncle paternal. Ilermano
de la bisabuela. Proavunculus, i.
PROBA. f. Argument, rahó, document pera
confirmar alguna cosa. Prueba. Argumentum, i. {]
Indici, senyal, mostra, experiència. Prueba. Indi-
cium, ii. II Ensaig, esperiment, tentaliva, examen
de alguna cosa. Prueba, ensayo, examen, testimo-
nio, probacion, justificacion. Experimentum, peri-
culum, i, probatio, nis. || for. Justificació del dret
de una de las parts. Prueba. Probatio, nis. | arit.
Comprobacióde un compte. Prueba. Uationis, com-
probatio. || Entre eslampers la primera plana que's
lira, y en que s' apunian y corretgeixen las erra-
das. Prueba, muestra, toque. Prinuim folii typis
mandali specimen , periculuin. || Instrument de
cirurgia, algalia. 2. I tast, mostua. || met. L'art,
sagacitat ó indústria pera averiguar alguna cosa.
Prueba. Probatio, nis. j| pi. Averiguacions del lli-
natge ó noblesa de algú. Pruehas, prohanzas, in-
formaciones. Secreta) inquisitiones.
À PROBA. m. adv. ab que s' assegura alguua co-
sa. A prueba. Ad experimentum.
À tota PROBA. adv. Exprcssa la consistència ó fer-
mesa de alguna cosa. De prueba. Ad periculum.
FÉR PKOBA. fr. PROBAR. 5.
UAVERNE FÉT LA PROBA. fr. Havcrlio locat per la
experiència. Haber hecho la prueba. Periculo pro-
bavisse.
SEGONA PROBA. Entic estauipers proba nova sobro
la que ja s' ha donat. Conlraprueba, reprueba. Al-
terum exemplar typis impressum.
PROBABILISME. m. La sentència dels que
en nialèrias morals diuhen que's pól seguir la opi-
nió probable en contraposició de la més probable.
Probabilismo. Probabilismus, i,
PROBABILÍSSIM, A. adj. sup. ProbabiUsimo.
Yakléprobabilis.
PROBABILISTA. m. Qui es de parer que's
pót seguir la opinió probable en contraposició de
la més probable, /'rotaftí/isía. Probabilismisectaior.
PROBABILITAT, f. Yerissimilitut, fonament
ó rahó fundada. Probabilidad. Probabilitas, atis.
PROBABLE, adj. Yerissíinil, fundat en rahó
prudent. Probable. Verisimilis, probabilis. || Lo
que's pót probar. Probable. Probabilis.
PROBABLEMENT, adv. m. Ab verissimilitut
ó apariència fundada de veritat. Probablemente.
Probabiliter.
PROBAGIÓ. f. Aprobació, abono, proba, i' ac-
te de probar. Probacion. Probatio, nis. || Inquisi-
ció de alguna cosa, informacion. Probacion, prue-
ba. Probatio, inquisitio, nis. || En los ordes regu-
lars r examen ó proba de la vocació dels novicis
51
406
PRO
DICCIONARI
PRO
abans de professar. Probacion. Probatio, nis.
PROBADOR, A. m. y f. Qui próba 6 tasta al-
guna cosa. Probador. Probator, gustalor, is.
PROBANSA. f. PB0B\. il Averiguació jurídica.
Probanza, prueba. Ex testibus probatio, inquisitio.
PROBAR. V. a. Examinar, experimentar la
qualitat de alguna cosa. Probar. Probo, tento, as.
I Examinar si una cosa està ajustada à la mida y
proporció de altra, com : probar un vestit. Exami-
nar, probar, ensayar, plantear. Comprobo, as. ||
Justificar, manifestar, fér patenta la veritat de al-
guna cosa. Probar. Probo, approbo, as. || Intentar,
comensar una cosa pera conèixer si podrà prosse-
guirse. Probar la mano, intentar. Tento, verso, as.
|] V. n. Sér ó no à propòsit, fér 6 no una cosa al
efecte que's necessita. Probar. Convenio, is. |] Tas-
tar. Calar, probar, gustar. Libo, delibo, as. | Re-
gonéixer, sentir los efectes de alguna cosa. Probar.
Agnosco, is. [1 Arrelar y donar fruyt las plantas,
procrear los animals. Probar. Praevalesco, is.
PROBAT, DA. p. p, Probado. Probatus.
PROBATORI, A. adj. Lo que es propi pera
probar. Probatorio. Probatorius.
PROBATURA. f. TROBA, ENSAIO.
PROBITAT. f. Integritat, bondat, enteresa.
Probidad. Probitas, iniegritas, ingenuilas, atis.
PROBLEMA, m. Proposició, qüestió, dubte
que's pót defensar negativa y afirmativament. Pro-
blema. Thesis, is, problema, tis. || mal. La propos-
ta que's fa de investigar alguna veritat desconegu-
da. Problema. Problema, tis.
PROBLEMA INDETERMINAT LOCAL. àlg. Loque admet
rüòltas resolucious. Problema inde termina do. Inde
lerminatum problema.
PROBLEMA TEOREMÍTICH. TEOREMA.
PROBLEMÀTICAMENT. adv. m. Ab rahons
per una y altra part. Problemdlicamente. Problema-
licè.
PROBLEMÀTICH, CA. adj. Dubtós, incert, y
que's pót disputar. Problemàtico. Problematicus.
PROCÀS. adj. Desvergonyit. Procaz. Procax.
PROCEHIMENT. m. Lo modo de procebir y
portarse. Procedimiento. Processio, nis. || Las ac-
cions, operacions ó modo de portarse de algú. Iro-
cedimientos. Opera, um, acta, orum. [| m. Sèrie de
operacions que's deuhen fér pera obtenir un pro-
ducto químich ó farmacéulich. Procedimiento. Ope-
rationum series.
PROGEHIR. v. n. Originarse, derivarse, pre-
venir. Proceder. Procedo, is, orior, iris. I] Aporlar-
se, gobernarse, obrar bè ó mal. Proceder. Ago, is.
I Proseguir, passar avant alguna cosa, posaria en
execució. Proceder. Prosequor, eris. || Anar, prose-
guir, considerarse algunas cosas ab aquest ó aquell
orde. Proceder. Procedo, is. || Yenir per generació-
Proceder. Originem ducere. I Parlant del misteri
de la Santíssima Trinitat produhir lo Pare al Fill,
engendrarlo com sòn enteniment, del qual proce-
heix y amantse 1 Pare y '1 flll produhir 1' Esperit
Sant que proceheix dels dos. Proceder. Procedo, is.
1] for. Fér procés contra algú. Proceder. Quaestio-
nem instituere.
PROGEHIR EN INFINIT, fr. Seguir una sèrie de co-
sas que no té fi. Proceder en infiniío. In infinitura
procedere.
PROCEHIT, DA. p. p. Procedido. Genitus.
PROGELEUSMÀTICH. m. Peu de vers llatí
qne consta de quatre síl-labas breus. Proceleusmú-
tico. Proceleusmaticus.
PROCÉS, m. Progrés. Proceso. Processus, us.
I Demanda, instància, 1' agregat de autos y de-
més escrits de una causa. Proceso. Judicialia acta.
PROCÉS DE REGALIA. PROSCRIPCIÓ.
PROCÉS INFINIT. L' acte de seguir una sèrie de
cosas que no té fi. Proceso en infinita. In infinitum
processus.
PROCÉS VERBAL. VERBAL.
UNIR UN PROCÉS i ALTRE. fr. for. Se diu dels au-
tos que's junian à altres per lo que poden condu-
hir à la determinació. Acumular. Adjungo, is.
PROCESSAL, adj. Lo que toca ó pertany al
procés. Procesal. Ad acta judicialia pertinens.
PROCESSAMENT, m. PROSCRIPCIÓ.
PROCESSAR. V. a. Formar procés criminal con-
tra algú. Procesar. Actionem judicialera intendere.
PROCESSAR EN REGALIA. f. DESCRIDAR.
PROCESSAT, DA. p. p. Procesado. Characte-
rum forma in aclis judilialibus usurpari solila. |
REO.
PROCESSAT KE REGALIA, DESCRIDAT. 2.
PROCESSIO. f. La acció de procebir. Procesion.
Derivatio, nis, ortus, us. [j La acció ab que '1 Pare
etern produheix al Yerb diví, y la acció ab que
aqueslas dos personas divinas produheixen al Es-
perit sant. Procesion. processio, nis.
PROCESSÓ, f. ant. PROFESSO.
PROCIÓ. m. astron. Estrella mòlt notable de
primera magnitut segons alguns autors, y segons
altres de segona, en lo pit de la canícula menor.
Procion. Procion, is.
PROCLAMA, f. Notificació pública. Proclama.
Ediclnm, i. || publicata.
PROCLAMACIÓ, f. La crida ó publicació de
algun decret, bando ó lley. Proclamacion. Promul-
gaiio, nis.
PROCLAMADOR, A. m. y f. Qui proclama.
Proclamador. Praeco, nis.
PROCLAMAR. V. a. Publicar, anunciar al pú-
blich en alta veu. Proclamar. Proclamo, promul-
go, as. II Aclamar. Proclamar. Acclamo, as.
PROCLAMAT, DA. p. p. Proclamado. Accla-
malus, proclamatus.
PROCÓNSOL Ó PROCÓNSUL. m. Magistrat
romà, gobernador de província ó general extraor-
dinari de un exèrcit ab jurisdicció é insígnias
consulars. Procónsul. Proconsul, is.
PROCONSULAR. adj. Pertanyent al procón-
sul. Proconsular. Proconsularis.
I
PRO
PROCONSULAT. ni. Dignitat y carrech del
procónsul. Proconsulado. Proconsulalus, us. [] Lo
temps que algú gosava dila dignitat. Proconsulado.
Proconsulalus, us.
PROCREACIÓ, f. Generació, propagació de
alguna espècie. Procreacion. Creatio, procreatio,
nis.
PROCREADOR, A. m. y f. Qui procrea ó en-
gendra. Procreador, procreanle. Procrealor, is.
PROCREAR. V. a. Engendrar, multiplicar al-
guna espècie. Engendrar, procrear, propagar. Pa-
tró, as.
PROCREAT, DA. p. p. Procreado. Procrealus.
PROCURA, f. y
PROCURACIÓ. f. ant. Poder donat per escrit
à algú pera gobernar los negocis de altre. Procura,
procuracion, poder. Delegatio, nis. |1 Lo cuydado y
diligència ab que's tracta algun negoci. Procura-
cion. Procuratio, nis. I Carrech ú ofici de procura-
dor. Proeuraduria. Procuratio, nis. [| Oficina, des-
paig del procurador. Proeuraduria. Procuratoris
otBcina.
PROCURADOR, m. Agent, qui sol•licita y
procura 'Is negocis de altre. Procurador, poder-
habiente, apoderado. Procuralor, is. [| factob. 1. j]
La persona que en las comunitats lé à sòn carrech
las dependéncias económicas. Procurador. Procu-
rator, is.
ÍROCURADOE DK CORTS. Qualsevol dels que ab sos
poders respectius componen lo cos representatiu
de una nació ó regne. Procurador de córtes. Comi-
tialis procurator.
PROCURADOR DE PLETS. Qui pCP ofici S0l-lÍCÍta CH
justícia 'Is negocis de altre. Procurador. Poslula-
tor, is.
PROCURADOR DE POBRES. Manifasser. Procurador de
pobres. Alienis negotiis se immiscens. |1 ó de ofici.
'L qui té '1 carrech de defensaries gratuilament.
Procurador de jpobres ó de oficio. Procurator ofilii.
procurador en PRESÈNCIA DEL PRINCIPAL. Qui Sab
penetrar y discernir la naturalesa y propietats de
las cosas. Conocedor. Cognitor, is.
PROCURADOR FEUDAL. Oficial reyal al qual toca-
van las capbrevacions y demés cosas annexas. Pro-
curador feudal. Feudalis procurator.
PROCURADOR FISCAL. FISCAL.
PROCURADOR GENERAL. SÍNDICH PROCURADOR.
sÉR PROCURADOR DE POBRES, fr. S' aplica als qui's
fican en lo que no'ls importa. Melerse en la renla
del excusado. lis aliquem imraisceri, quse se non
attingunt.
PROCURANT, p. a. Qui procura ó sol•licita.
Procuranle. Curans, lis.
PROCURAR. V. a. Sol-licitar, cuydar y fér las
diligéncias pera conseguir lo que's desitja. Inten-
tar, procurar, prelender. Curo, procuro, as. || Exer-
cir r ofici de procurador. Procurar. Procuratorem
ge rere.
PROCURAT, DA. p. p. Procurado, Procaratus.
CATALÀ PRO 407
PRÓDICH, GA. adj. Malgastador, qui fàgastos
excessius. Prodigo, malbaralador, maniroto, der-
rochador, lujoso. Largus, asolus, prodigus. [j Ou'
dònaab excés, massa lliberal. Prodigo. Benignus,
munificus. |1 Qui desprecia generosament la vida ó
altra cosa estimable. Prodigo. Prodigus.
PRODICIÓ. f. ant. Trahició. Prodicion, alevo-
sia, íratcioíi. Prodilio, nis.
PRODIGALITAT, f. Profusió, gasto excessiu .
Prodigalidad, lujo. Asotia, prodigenlia, at.
PRÓDIGAMENT. adv. m. Ab excés y prodi-
galitat. Pródigamente. Prodigè. j] Ab abundància.
Pródigamente. Prodigè.
PRODIGAR. V. a. Malgastar, dissipar, desper-
diciar. Prodigar, derrochar, malbaratar. EETusè
expendere.
PRODIGAT, DA. p.p. Prodigado. Effusè ex-
pensus.
PRODIGI, m. Ma ra vella, succés extrany que
excedeix los límits regulars de la naturalesa. Pr o
digio, maravilla. Signum, i, prodigium, ii. |1 Mira-
cle. Pro(íi(/ío. Prodigiura, ii, miraculum, i. jj Cosa
especial, rara y primorosa en sa línea. Prodigio.
Miraculus, i. 1| mónstruo.
PRODIGIÓS, A. adj. Maravellós, portentós.
Prodigioso, milagroso. Prodigiosus. |1 Raro, primo-
rós, exquisit. Prodigioso. Mirus, elegans.
PRODIGIOSAMENT. adv. m. De un modo
extraordinari y maravellós. Prodigiosamente.Vroúi-
gialè prodigiosè. \\ Primorosamentjdehabilitatsin-
guiar. Pròdig iosamente. Apprimè, valdè eleganter.
PR0DIGI08ITAT. f. Maravella, qualitat que
fa prodigiosa alguna cosa. Pròdig i osidad. Miracu-
lum, i.
PRODUCCIÓ, f. La acció y efecte de produhir.
Produccion, parlo. Creatio, productio, nis. \\ feto,
part, fruyt. II Exhibició de alguna cosa, com: pro-
ducció de testimonis, papers, elc. Exhibicion. Edi-
tio, prolatio, nis. 1| prolongació.
PRODUCTA. f. ant. producto.
PRODUCTIU, VA. adj. Lo que té virtut de pro-
duhir. Productivo, renloso, moUar. Producendi vir-
tule pollens.
PRODUCTO. m. Lo caudal ó ganància que's trau
de alguna cosa. Producto, renta, rendicion.^edi-
tus, us. [1 m. Tot resultat ques' obté fent una ope-
ració química ó farmacèutica. Producto. Productus,
affectus, us.
PRODUHIBILITAT. f. fil. La Capacitat de al-
guna cosa pera sèr produhida. Producibilidad. Pro-
ducendi possibilitas.
PRODUHIBLE. adj. fil. Lo que's pót produhif.
Producihle. Producibilis.
PRODUHIDOR, A. m. y f. Qui produheix. Pro-
ducidor. Creator, productor, is.
PRODUHIR. v. a. Tràurer de sí ab activitat ó
acció vital alguna cosa. Produnr. Produco, is. |]
Engendrar, criar. Criar, engendrar, parir, llevar,
ocasionar. Creo, procreo, as. fl for. Al•legar. Pro.
408
PRO
DICCIONARI
PRO
ducir. Exhibeo, es, profero, ers. || luel. Donar, com: j
Barcelona produheix grans talents. Producir. Gig-
no, produco, is. |1 fér, compóndrer. [] arit. sumar.
II Redituar, causar guany alguna cosa. Rediíuar,
producir, rendir, dar, valer. Provenlam pararé. |1
INDUHIR.
PRODUHIRSE. V. r. Explicarse, férse entén-
drer. Producirse. Dico, expono, is.
PRODÜHIT, DA. p. p. Producido. Productus.
II adj. ENGENDRAT, CONCEBUT.
PROEJAR. V. n. ant. Remar contra la corrent
del aygua ó la forsa dels vents que embesteixen
la nau per la proa. Proejar. Aquíe currenlis, ven-
torum vi remis obnili.
PROÉMI. ra. Exordi, prólech que'sposa al prin-
cipi de un llibre. Proémio, prefacio, prefacion.
Prooemium, exordium, ii.
PROEMIAL. adj. Lo que toca ó pertany al
proénii. Proemial. Ad prooemium pertinens.
PROEMIAR. V. n. Comensar à parlar. Ilacer
el exordio ó proémio de un discurso. Exordio, iris,
prooemior, aris.
PROER. ra. ant. Mariner que traballa en la
proa. Proel. Nauta proric adslans.
PROESA, f. Valentia, acció valerosa. Hazana,
proeza. Egregium facinus.
PROFÀ, NA. adj. Lo que no es sagrat ni ser-
veix pera'Is seus usos. Profano. Profanus. jj Irreli-
giós, inmoderal , llibertí. Profano. Irreligiosus,
profanus ; parcus Dei cultor. || pícaro.
PROFANACIÓ, f. L' acte y efecte de profanar.
Profanacion, profanidad, profanamienio, violacion.
yiolalio, profanatio, nis. || La que's fa ab certas
ceremónias ab autoritat, y que no suposa crim,
com la de una iglésia. Profanacion. Exauguratio,
nis.
PROFANADOR, A. m. y f. Sacrílech, qui'pro-
fana. Violador, profanador. Violalor, profanalor,
is. II Lo de una iglósia ab autoritat y sense crim.
Profanador. Exauguralor, is.
PROFANAMENT. adv. m. Ab grave excés y
fauslo en lo públich, ó ab profanitat. Profanamen-
te. Profanè.
PROFANAR. V. a. Fér profà lo sagrat. Violar,
profanar, contaminar, manchar. Profano, exauro,
as. II Convertir en us comú un lloch sagrat. Profa-
nar. Profano, as. || Fér malbé, deslluhir, tractar
malament, deshonrar alguna cosa. Profanar. Foe-
do, as. II ABANDONAR, DIR FASTICHS.
PROFANAT, DA. p. p. Profanado. Profana-
tus.
PROFANITAT. f. Excés en lo fausto. Profani-
dad. Laxus, us. I profanació.
PROFANO, A. adj. paoFA. || inexperimentat.
PROFECCIÓ. f. Astrologia judiciària, cert càl-
cul il-lusori dels astrólechs. Profeccion. Profectio,
nis.
PROFECIA, f. Pressagi, predicció. Profecia.
Prophetia, ae, vaticinium, ii. \\ Do sobrenatural ab
que per inspiració divina 's coneixen las cosas futu-
ras. Profecia. Prophetia, ic; proplieticum donum.
II met, Pronóstich, judici ó conjectura que's fórina
de una cosa pels senyals antecedents que s' han
vist en ella. Profecia. Prognosticura, i.
FROFECIA RELIGIOSA. PROFESSIÓ. 2.
PROFECTICI , A. adj . Terme del dret ca nó-
nich: se diu del caudal adquirit pels ecclesiàstichs
per rahó de sos beneficis. Profeclicio. Profectilius.
PROFERIDOR, A. m. y f . Qui profereix. Pro-
ferente. Proferens, lis.
PROFERIMENT. m. L' acle de proferir ó pro-
nunciar. Prolacion. Prolatio, nis. || ant. perferta.
PROFERIR. V. a. Pronunciar, dir alguna pa-
raula. Proferir. Profero, ers, pronunlio, as. || ant.
PERFERIR.
PROFERIT, DA. p. p. Proferido. Prolatus.
PROFÉRRER. V. a. ant. perferir.
PROFERTA. f. ant. PERFERTA.
PROFÉ8, SA. adj. S' aplica al subjecte que ha
professat. Profeso. Professus. || phactich, intel-li-
GENT, experimentat.
PROFESSAR. V. a. Exercir, ensenyar en pú-
blich algutv art ó facultat. Profesar. ProQteor, eris,
exerceo, es. |1 Exercir alguna cosa ab inclinació
voluntària y continuació ab ella, com : professar
amistat. Profesar. Exerceo, es, profiteor, eris. 1|
Obligarse per' tota la vida en alguna religió, fent
solemnement los vots de pobresa, obediència y cas-
tedat. Profesar. Professionem emittere. || Confessar,
regonéixer, seguir una doctrina, religió, elc. Pro-
fesar. Fateor, eris.
PROFESSAT, DA. p. p. Profesado. Professus.
PROFESSI A. f. PROFESSIÓ. 2.
PROFESSIÓ, f. Ofici, destino, carrera, modo
de vida de cada hu. Profesion. Professió, nis; vitae
institulum. || L' acte y efecte de professar alguna
religió. Profesion. Monachica professió. || Prolesta-
ció , confessió pública de alguna cosa , com de
la fé. Profesion. Professió, nis. || Costura ó conti-
nuació voluntària de alguna cosa. Profesion. Exer-
cicium, ii.
PROFESSO, f. Acte religiós que consisteix en
anar ab orde de una part à altra raòltas personas
seculars y ecclesiàsticas, portant alguna imatge ó
relíquia. Procesion. Processio, nis. || met. fam.
Agregat de algunas cosas que van las unas detràs
de altras. Procesion. Conlinuata series.
EN PROFESSO, m. adv. En forma de professo. Pro-
cesionalmenle. Supplicantium ritu ; solemnis pom-
pae instar.
REPICAR T ANAR A LA PROFESSO NO PÓT SÉR. BÉüRER
T BUFAR NO PÓT SÉR.
PROFESSONAL. adj. Pertanyent à lo que s' or-
dena en forma de professo. Procesional. Ad so-
lemnem pompam pertinens.
PROFESSONARI. m. Llibre de lo que's canta
en las professons. Procesionario. Processionarios
liber.
PRO
CATALÀ.
PRO
409
PROFESSOR, in. Mestre, doctor que ensenya
públicaineiil. Profexor. Professor, is.
PROFETA, f. Qui posseheix lo do de profecia.
Vaticinador, profeta, profetizador, présago. Proplie-
ta, ;e, vates, is. 1| Endevinayre; qui per alguns
senyals conjectura ó anuncia '1 G que tindrà algu-
na cosa. Profeta. Vaticinalor, conjeclator, is. || En-
tre'ls filisteus se donava aquest nom als sacerdots
y als que sacriHcavan. Profeta. Propheta, x.
PROFETAL. adj. PROFÉTICH.
PROFETAR. V. anl. profetisar.
PROFETICAL. adj. ant. profétich.
PROFÉTICAMENT. adv. m. .\b esperit pro-
fétich, a modo de profeta. Profètic amente. Prophe-
ticè.
PROFÉTICH, CA. adj. Lo que pertany als
profelas y profecias. Profètica, profeial. Propheti-
cus.
PROFETI8A. f. La dona que té esperit de pro-
fecia. Profetisa. Vates, is,
PROFETISAR. V. a. Predir, anunciar las cosas
futuras. Profelizar, profelar. Proplieto, propheti-
7.0, as. I Conjecturar, fér judici del èxit de alguna
cosa per alguns senyals. Profetizar. Conjecto, as.
I! Conjecturar, fér judici del èxit de alguna cosa
per alguns senyals. Profetizar. Conjecto, as.
PROFETISAT, DA. p. ^. Profetizado. Prophe-
tatus.
PROFIRENT. p. a. PROFERIDOR.
PROFIT, m. utilitat, benefici, ganància. Pro-
vecho. Usura, ae. | Progrés en las ciéncias, arts ó
virtuts. Aprovechamiento, provecho, adelantamien-
to. Progressus, profectus, us. I Utilitats aderaés
del salari. Emolumentos, provechos. Emoluraenta,
orum.
BON PROFIT. Salutació ó cortesia ab que's desitja
que'l menjar ó béurer fassa profit. Buen provecho,
buenpro. Prosit.
BON PROFIT LI FASSA.. loc. Deuota que no's fa gran
cas ó que no s' enveja lo que altre logra. Buen pro-
vecho le haga, con sa pan se lo coma. Prosit.
FÉR PROFIT, fr. Hacer provecho. Prodesse.
NO CAL DIR MAL PROFIT LI FASSA. ref. DcUOta qUC
algú té ben guanyat lo que disfruta. ISo comer el
pan de valde. Panein otiosum non comedere.
POCH PROFIT AJUDA, Y POCH MAL DANYA, Y PER UN
PUNT PERDÉ l' ABAT LA MULA. lef. denola que no's
déu despreciar una cosa per petita que sia. Por un
clavo se perdió una herradura, por una herradura
nn caballo, por un caballo un Caballero. Eliam unus
capiüus.
SENSE PROFIT, m. adv. Sin provecho, perdiL•men-
te. Frustrà.
sÉB DE PROFIT, fr. Sér útil ó à propòsit algupa
cosa pera lo que's desitja ó intenta. Ser de prove-
cho. Prodesse.
TANT PROFIT LI FASSA COM LOS PERDIGONS L LAS
GUATLLAS. ref. Denota '1 desitj de venjansa y dany
grave contra algú. À lat que sabes mueras, y sabia
hacer saeias. Oi pereas diri, quas scis formaré sa-
gitis.
Et bene sií". damni sa;pe magisler eas.
trAuber PROFIT, fr. Donar utilitat, ganància.
Utilizar. Ulilitalem afferre.
PROFITABLE. adj. PROFITÓS.
PROFITAR. V. a. APROFITAR.
PROFITÓS, A. adj. Ulil, que dóna profit. Pro-
vechoso, proficuo, heneficioso, útil, saludable, inle-
resante, cúmodo. Ulilis.
PROFITOSAMENT. adv. in. p. u. Ab profit.
Provechosamenie. Ulililor.
PROFITOStssiM, A. adj. sup. Provechosisi-
mo. Yaldé profiouus.
PROFLUÉIVCIA. f. AFLUÈNCIA.
PRÓFUGO, A. adj. Fugitiu. Fugitiva, prófugo.
Profugus.
PROFUNDAMENT, adv. ra. Ab profunditat,
de un modo profundo. Profundamenle. Profundé,
altè. 11 niet. íntimament, del fondo del cor, ab agu-
desa. Profundamente. Altè.
PROFUNDISAR. V. a. Enfondir, fér fonda al-
guna cosa. Profundizar, profundar, ahondar. Al-
tius cavere, fodere. 1| met. Discórrer, examinar à
fondo, penetrar. Profundizar, profundar. Altè pe-
netraré. I V. n. Entrar, penetrar mòlt endins. Pro-
fundizar, profundar. Penetro, as,
PROFUNDISAT, DA. p. p, Prafundizado. Pe-
netra tus.
PROFUNDÍSSIM, A. adj. sup. Prafundisimo.
Altissimus, profundissimns.
PROFUNDÍSSIMAMENT. adv, m. sup. Pro-
fundisimamente. Altissimè.
PROFUNDITAT, f. Altura, extensió de qual-
sevol cosa de sa superfície fins al fondo. Abisma,
profundidad, sima. Altitudo, inis, profunditas,
atis. II met. En las cosas morals, excel•lència, su-
blimitat, impenetrabilitat. Profundidad. Profundi-
tas, sublimitas, atis. || Fondària, fondo. Profundi-
dad. Profunditas, atis.
PROFUNDO, A. adj. Mòlt fondo. Alto, profun-
do, hondo, infimo. aUus, profundus. || Denola la
dimensió de un cos desde la superfície fins al fon-
do. Profunda. Allus, profundus. || Se diu també de
lo que es llarch y extés, com: un bosch profundo.
Profundo. Latus. || Intens, com: profundo silenci.
Profundo. Altus, profundus. || Gran , particular,
com: erudició, humilitat profunda, etc. Profunda.
Yastus, profundus. |[ m. profunditat, fondo. || Qui
penetra mòlt , ó es mòlt sabi . Profunda. Profundus, i.
ESTAR profdndo. fr. met. Estar pensatiu, trist,
capficat. Esiar murrio, m^ditabundo. Melancolicura.
moestura esse.
PROFÚS, A. adj. Abundant, copiós, excessiu
en lo gasto. Profaso. Profusus.
PROFUSAMENT, adv, m. Abundantment, co-
piosament. Profusamenle. Profusè. || Ab prodigali-
tat, ab luxo, Profusamenle. Nequiter. || Ab excés,
sens moderació. Profusamenle. Effusè.
410
PRO
DICCIONARI
PRO
PROFUSIÓ, f. Dispensa, gaslo excessiu. Dis-
pendio, profusion, pròdig alidad. Profusió, nis. ||
Prodigalitat, luxo. Lujo, profusion. Nequilia, ae,
nequities, ei. 1| f. Derramament de sanch per una
causa externa, com contusió, ferida, elc. Profu-
sion, derramede sangre. Sanguinis profussio.
PROGÉNIE. f. Generació, rassa, casta, pros-
sàpia. Progenie, progenitura. Soboles, is, progo-
nies, ei.
PROGENITOR, A. m. y f. Ascendent. Proge-
nitor. Major, is. | pi. y
PROGENITÓS. ra. pi. ant. Antepassats. Ua-
yores,progeniíores, anlepasados, ahuelos, ascenden-
tes. Majores, um.
PROGEMTURA. f. paoGÉNiE.
PROGIMNA8MA. m. Principi, ensaig de al-
gun exercici ó acció. Progimnasma. Praeexercita-
menlum, i.
PROGRAMA, m. La dicció ó Uetras que's
donan pera formar una anagrama. Programa.
Programma, atis. [| Lo paper de convit pera algu-
na arenga, examen, elc. Programa. Programma,
alis. H Lo lema que's dóna pera un discurs, dissen-
yo, quadro, etc. Programa, Programma, lis.
PROGRÉS, m. Adelanlament, increment, au-
menl. Progreso, progresion, mejoria, medra, pro-
ceso. Progressus, us. || progressió.
PROGRESSAR. V, a. Fér progressos. Medrar,
progresar, mejorar; hacer prog^-esos. Mullúm profi-
cere.
PROGRESSIÓ, f. Progrés, adelanlament. Pro-
gresion, progreso. Progressió, nis. || La acció de
passar endavant ó prosseguir alguna cosa. Pro-
gresion. Incessus, us, progressió, nis. | ret. Alter-
nada reproducció de unas raaleixas paraulas en
diferents periodos seguits. Progresion. Progressió,
nis. II arit. Sèrie de termes que's van diferenciant
per una maleixa quantitat, com: 2, 4, 6, 8. Pro-
gresion. Progressió, nis.
PROGRESSIÓ ASCEMDE.XT. arit. Sèrie de termes col-
locats per la contínua addició ó multiplicació de
una mateixa quantitat, com: 3, 6, 9, 12, ó 3, 9,
27, 81. Progresion ascendente. Ascendens pro-
gressió.
PROGRESSIÓ DESCENDENT, arit. Sèrie de termes
colocats per la contínua substracció ó partició de
una maleixa quantitat, com 12, 9, 6, 3, ó 81, 28,
9, 3. Progresion descendente. Descendens progres-
sió.
PROGRESSIU, VA. adj. Lo que và ó camina
endavant. Progresivo. Progressivus, progrediens,
PROGRESSIVAMENT, f. adv. m. Ab pro.
gressió Progresivamente. Gradatim.
PROHIBICIÓ, f. V acte de prohibir. Veda,
prohibicion, vedamiento. Yetitum, i. || Sistema de
economia política que té per fonament lo pro-
hibir la entrada dels similars extrangers y la sor-
tida de primeras matérias, etc. Prohibicion. Prohi-
bitiu, nis.
PROHIBICIONISTA. adj. Qui en economia
política segueix lo sistema prohibitiu. Prohibicio-
nisla. Prohibitorius sistema seclalor.
PROHIBIDOR, A. m. y f. Qui prohibeix. Pro-
hibidor. Prohibí lor, is.
PROHIBIR. V. a. Impedir, vedar, destorbar.
Vedar, prohibir, negar, quitar. Piohibeo, es.
PROHIBIT, DA. p.p. Prohibido. Prohibilus. |
com. Ailóab lo (jual no's pól comerciejar. Incomer-
ciable. Prohibilus; commercio negatus.
PROHIBITIU, VA Y PROHIBITORI, A.
adj. Lo que prohibeix. Prohibitivo, prohibitorio.
Prohibitorius.
PROHISME. m. ant. parent, pròxim. 3.
PROHITJA. f. ant. prüítja.
PROHOM, m. Principal de un gremi. Prohom-
bre. Arlificam ccelus praeses. D Prohombre, hombre
bueno, de pro, principal. Probus, honeslus, prseci-
puus homo, I ant. Prou. Probo. Probus, i.
PROHOMENIA. f. ant. promenia.
PROIS. m. ant. nàut. La gúmera ab que s' as-
segura la embarcació. Prois, proiza. Rudens, tis.
PROiSME. m. y adj. próxiu. 1.3.
PROJECTAR. V. a. Idear, maquinar. Proyec-
tar. Destino, as.
PROJECTAT, DA. p. p. Proyeclado. Excogi-
talus.
PROJECTE, m. Idea, disposició, designi. Pro-
yecto. Consilium, ii.
PROJECTISTA, m. Qui facilita ó discorre pro-
jectes. Proyectisla, maquinador. Consilii, instituti
excogitalor.
PROL. m. aat. prole.
PROLACIÓ. f. ant. proferiment.
PROLE. f. Família, descendència, rassa, fills.
Prole. Proles, is,
PRÓLECH Y PROLEGÓMENO. m. Prefaci,
introducció de un llibre. Prologo, prolegómeno,
proémio, prefacion. Prologus, i, prolegomena,orum.
11 mel. Tot lo que serveix de principi ó exordi pe-
ra comensar alguna cosa. Prologo. Exordium, ii,
prolusio, nis.
PROLEGUISTA. m. Escriptor de prólech.
Prologuisla. Prologorum scriplor.
PROLÉPSIS. f. ret. Figura en que 1' orador se
proposa las objecciones que se li podian fér, y las
desfà. Prolépsis, ocupacion. Prolepsis, is,
PROLETARI, A. adj. Qui no té béns alguns,
y no es comprés en las llistas vehinals del poble
que habita sinó per sa persona y família, Proleta-
rio. Proletarius.
PROLÍFICH, ca. adj. Lo que té propietat de
engendrar. ProUfico. Prolificus.
PROLIX, A. adj. ant. prolixo,
PROLIXAMENT. adv. m. Llargament, ab di-
fusió. Prolijamenie. Diffusè.
PROLIXITAT. f. Difusió, vici de la oració
quant se parla més de lo necessari. Prolijidad. Pro-
lixitas atis. | Impertinència, pesades. Prolijidai.
PRO
CATALÀ.
PRO
411
PROLIXO, A. adj. Llarch, difús. ProHjo. Pro-
lixus. |] Impertinent, pesat, l'rolijo. Morosus.
PROLONGA, f. art. Corda que's lliga al joch
delanterde la curenya pera vèncer algun mal pas.
Vrolonga. Funis, is.
PROLONGACIÓ, f. Allarch, relart, auraentde
la duració de alguna cosa. Prolongacion, prohnga-
mien:o. Mora, ac, dilatio, nis. [] nuís. La acció de
allargar una sílaba que de sa naturalesa es breu.
Prolongacion. Produclio, nis.
PROLONGADAMENT. adv. m. Dilaladament,
ab extensió ó llarga duració. Prolongadamente.
Diutiús.
PROLONGADOR. A. m. y f. Qui prolonga ó
dilata. Prohngador. Dilator, is.
PROLONGAMENT. m. ant. prolongació.
PROLONGAR. V. a. Allargar, retardar, dife-
rir. Prolongar. Prolongo, as.
PROLONGAT, DA. p. p. Prolongado. Prolon-
gatus. [j Lo que es mès llarch que ample. Oblongo,
prolongado. Oblongus.
PROLOQUI. m. Proposició completa, màxima,
sentència, axioma, principi. Proloquio. Prolo-
quium, ii.
PROLUSIÓ. f. Preludi, discurs ó tractat que
dóna senjals de lo que ha de sér la funció princi-
pal. Prelusion, prolusion. Prolusio, nis.
PROM. m. PROHOM.
PROMEDIAR. V. n. Interposarse pera ajustar
alguna dependència. Promediar. Se interponere.
PRÓMEN. m. ant. prohom.
PROMENGIONAT, DA. adj. Alió de que àn-
tes s' ha fet menció. Sohredicho. Supradiclus.
PROMENIA. f. ant. Probiiat. probidad, hom-
bria de bien. Probilas, alis. |j ant. Junia de homes
bons. Junta de kombres buenos, principales. Probo-
rum horainum coeius.
PROMÈS, A. p. p. de promélrer. Promeiido.
Promissus. || m. Qui ha donat paraula de casa-
ment. Promeiido esposo. Speraius, sponsus, i.
FALTAR Ó NO ESTAR i LO PROMÈS, fr. NO CUmplir-
ho. No cumplir, faltar d la promesa. Fidem vel
promissum fallere.
PROMESA, f. Perferla, paraula donada. Pro-
mesa, promeiimiento, piometido, promision, poíici-
cion, pnlabra. Sponsum, pollicilura, i. j| Yot,
'eriraenl à Déu y als Sanis. Promesa. Votura, i. []
dona que ha donat paraula de casament. Espo-
prometida. Sponsa, sperala, ae. |1 esponsals.
PROMESA SOLEMNE. ESTIPCLACIÓ.
PROMESA VERBAL. L' actc y efeclc de afiansar la
tisfacció del dany que pót sobrevenir. Sanea-
mienlo. Sponsio, nis.
PROME8SIÓ. f. ant. PROMESA.
PROMETATGE, m. esponsals.
NO HI HA PROMETATGE SENSE FARDATGE. Dcnola
que retardar y anar ab massa precaució en los ne-
gocis sól desbaralarlos. Esio de mi casamienio es
cosa de cuenlo, cuunto mcts se (rata mas se desbara-
ta. Falluntur homines prudenter sa;pè gerendo.
PROMETEDOR, A. m. y f. Qui promet. Pro-
metedor. Promissor, is.
PROMETENSA. f. ESPONSALS. || PROMESA. 2.
PROMETENT, p. a. Qui promet. Promeiiente.
Proraillens.
PROMETIMENT. m. ant. PROMESA.
PROMÉTRER. V. a. Oferir, donar, empenyar
sa paraula. Prometer, volar. Spondeo, polliceo, es.
II Asseverar, assegurar alguna cosa regularment
amenassant. Prometer. Minor, aris. || v. a. Mani-
festar, donar senyal de alguna cosa, y així 's diu:
Lo talent de N. promet mòlt. Prometer. Manifesto,
as, offero, ers.
PROMÉTRER MÒLT T ATANVER POCH Ó DO.NAR RES.
ref. Manda potros y da poeos; cacarear y no poner
huevo; bien reza però mal ofreee. Multa promittit,
sed nihil praestat.
PROMET Y NO DÓNA. loc. fam. Se diu del qui pro-
met fàcilment y no cumple. Apuntar y no dar. Ina-
niter promittere.
LO PROMÉTRER ES VOLUNTARI, T LO CUMPLIR ES FOR-
SAT. loc. prov. Explica que qui promet està obli-
gat à cumplir. Quien fia ó prometé, en deuda seme-
íe. Quod promissum est de jure tenelur.
PROMÉTRERSE. V. r. Esperar, tenir confian-
sa de que's verificarà alguna cosa. Prometerse.
Spero, as, confido, is. f Oferirse à altre. Prome-
icrse. Animo, animis spondere. [) Oferirse per de-
voció al servey de Dèu. Prometerse, ofrecerse. De-
voveo, es. || Donarse paraula de casament. Prome-
terse. Repromitto, is.
PROMEYA Y PROMIA. f. PRIMÍCIA.
PROMINÉNCIA. f. EMINÈNCIA.
PROMINENT, adj . EMINENT, ELEVAT.
PROMÍSCUAMENT. adv. m. Indiferentment,
sens distincció. Promiscuamente. Promiscuè.
PROMÍSCUO, A. adj. Mesclat confusa ó indi-
ferentment. Promiscuo. Promiscuus.
PROMI8SIÓ. f. ant. La acció de prométrer ó
la promesa. Iromision. Promissio, nis.
PROMI8SORI, A. adj. Lo que enclou en sí
promesa. Promisorio. Promissorius.
PROMOCIÓ, f. L' acte y efecte de promóurer.
rromorion. Promolio, nis.
PROMOGUT, DA. p. p. Promovido. Promo-
tns.
PROMONTORI. m. La altura considerable de
terra que hi ha en qualsevol part. Promoniorio.
Promontorium, ii. || Cap, monlanya ó tros de terra
elevat que entra en lo mar. Promoniorio. Promon-
torium, ii. II mel. Lo que abulla mòlt. /Towonfono.
Cumulus, i.
PROMOTOR, A. m. y f. Qui promou y avan-
sa alguna cosa. Promotor, promovedor. Promotor,
is.
PROMÓURER. V. a. Avansar, móurer ó pro-
curar lo complement ó perfecció de alguna cosa.
Fomentar, promover, acalorar. Promoveo, es. [i Al-
412
PRO
DICCIONARI
PRO
sar à algú à major grau de dignitat ú honra. l'ro-
mover. Promoveo, es, extollo, is.
PROMOVEDOR, A. m. y f. PROMOTOR.
PROMP. m. PROHCM.
PROMPTAMENT. adv. m. Prest, ab pronip-
titut. l'rontamenle, pronlo, prestamente, preslilo.
Proinplè. II Súbitament, de repent. Prontamenle.
Extemporè, illicò. || Ab prestesa, ab expedició. Lí-
heralmente. Expedilè.
PROMPTE, A. adj. Yelós, accelerat, prest.
Activo, pronlo, dilüjenle, puntval, lijero, vivo. Ci-
lalus, feslinus. [] Disposat, aparellat pera la execu-
ció de alguna cosa. Pronlo, presto. PrompSus, pa-
ratus. II Fogós, actiu, colérich. Pronto. Iracundus.
II Eficàs, que causa luego sòn efecte. Ejicaz. EíB-
cax. [j ni. Impuls repentí. Repenton, pronlo. Animi
impulsus. (i PBOMPTiTiT. || adv. m. promptament.
DE PROMPTE, m. adv. Apressuradament, sens
reflexió. De pronlo. Subilò, repenlè. || prompta-
ment.
MASSA PROMPTE. Mès aviat dc lo regular. Innia-
turo. Pra?malurus.
PER LO PROMPTE, m. adv. Entre tant. Por el pron-
to. Ad tempus.
PROMPTÍSSIM, A. adj. sup. Pronlisimo.
Promptissinms.
PROMPTÍSSIMAMENT. adv. ni. sup. Pron-
tisimamrnle. Proniptissimè.
PROMPTITÜT. f. Llesicsa, diligència, velo-
citat. Prontilud, prisa, celeridad, ligereza, diUgen-
cífl, rfj)eníe. Celerilas, atis, proniptiiudo, nis. || Pri-
mer movimient. Primer pronto, primer movimienlo.
Primus motus. || Vivesa de ingeni, agudesa, pers-
picàcia. Prontilud. Ingenu acumen. || Fogositat,
vivesa de geni. Prontilud. Praeceps fcstinatio. I
Expedició, habilitat, destresa. Prontilud. Soler-
lia, a;.
PROMPTUARI. m. Resumen, compendi, apun-
tament./'rontMflrío. Commentarium, ii.
PROMULGACIÓ, f. Publicació, I' acte y efec-
te de promulgar. Promuígacion, proclamacion. Pro-
mulgalio, nis.
PROMULGADOR, A. m. y f. Qui promulga ó
publica. Promulgador. Proniulgalor, is.
PROMULGAR, v. a. Publicar solemnement,
fér saber à tols. Promulgar. Promulgo, as. || Donar
al públich. Promulgar, dar al publico. Promul-
go, as.
PROMULGAT, DA. p. p. Promulgado. Pro-
mulgatus.
PRON. m. ant. cosa.
PRONOM, m. gram. üna de las parts de la
oració que's posa en lloch del nom. Pronombre.
Pronomen, inis.
PRONOM DEMOSTRATIU. 'L quc Senyala y mostra à
la persona ó cosa, y són: aquell, aquells, lo que,
los que, aquest, aquesta. Pronombre demostrativa.
Demonstrativum pronomen.
pttONOM PERSONAL. Lo quc's posa en lloch dels
noms de las personas, y són : jo, tu, ell. Pronombre
personal. Personale pronomen.
PRONOM POSSESSIU. 'L que significa possessió,
com : meu, teu, sèu, nostre, vostre. Pronombre
posesivo. Possessivum pronomen.
PRONOM RECÍPROCH. Aquell la forsa del qual passa
à las mateixas personas de que's tracta ó à lo pos-
sehit per ellas. Pronombre recíproca. Reciprocura
pronomen.
PRONOM RELATIU. 'L quc fú rclació, 's refereix al
antecedent y '1 recorda. Pronombre relativa. Rela-
ti vuni pronomen.
PRONOSTICACIÓ. f. ant. pnoNÓSTiCH.
PRONOSTICADOR, A. m. y f. Qui pronosti-
ca. Pronoslirador. Prognosles, ae, vaticinator, is. ||
AUGÜRADOR.
PRONOSTICAR. V. a. Anunciar lo venider.
Pronosticar, vaticinar, presagiar, agorar, augurar,
predecir, ominar. PríBmonstro, denuntio, as. ||
Significar, fér, témer, com; aquesta negror del cel
no PRONOSTICA res de bo. Significar. Praesigni-
fico, as.
PRONOSTICAT, DA. p. p. Pronosticada, pre-
dicho. P'aímonsiralus.
PRONOSTICAYRE. m. Qui fà ó ven pronós-
tichs ó calendaris. Almanaquero. Calendariorum
venditor, artífex.
PRONÓ8TICH. m. Anunci, predicció de lo ve-
nider feta per la observació de alguns senyals.
Pronosiicacion, pronostico, presagio, agüero,vatici-
nio, prediccion. Valiciniura, ii, prognosticum, i. ||
Lo senyal per lo qual se conjectura ó endevina lo
venider. Pronostico. Prognosticum, i. | Calendari,
almanach, la distribució del any per mesos y dias
ab notícia de las festas, vigílias, llunacions y al-
tras cosas pera 'I gobern ecclesíàstich y civil, y
també '1 paper en que's conté aquesta distribució.
Almanaque, calendario, pro^tóslico, lunario. Calen-
darim, ii.
FÉR pRONÓSTiCHS. fr. uiet. Estar pensatiu discor-
rent à solas sens proposarse objecte determinat.
Hàccr calcndarios. Mente fingere.
PRONÚNCIA Y PRONUNCIACIÓ, f. Expres-
sió de llelras ó paraulas. Pronunciacion. Pronun-
tialio, nis. II La acció de pronunciar ó proferir.
Prolacion. Proiatio, nis || Quinta part de la retòri-
ca, que prescriu la acció y modo de parlar. Pro-
nunciacioa. Aclio, nis. || for. publicació.
PRONUNCIAMENT, m. publicació.
PRONUNCIAR. V. a. Expressar, articular las
Uetras ó paraulas. Pronunciar, articular. Verba
pronunliare. || for. Publicar la sentència ó autu.
Pronunciar. Pronuntio, as.
PRONUNCIAT, DA. p. p. Pronunciada. Pro-
nuntiatus.
PROP. adv. II. y t. Cerca. Cerca, cercamenl^,
junto, al pié, próximo. Propè, ad, apud || quasi. j|
pi. pint. Los objectes que'ls pintors col-locan en
sos quadros en los sitis mès inmediats. Cercas. Pri-
PRO
CATALÀ.
PRO
413
I
ma, proprio facies, visus, coiispeclus.
ÉssKR TINGUT À puop. fr. Hiit. Scf vigilado ó es-
piada de cerca. Cominüs vigilalus, speculalus.
DE PROP. m. adv. De cerca. Cominüs.
MÉS PROP. m. adv. Mas cerca. Propiüs.
TENIR Box ó MAL PROP. ff. fam. Ucnola que una
persona apar bè ó mal mirada de prop. Tenir buen
ó mal cerca. Speciem vullus propò visam decoram
aut deformem esse.
PROPAGACIÓ, f. Pulliplicació de la espècie
per generació. í'ropagacion. Propagalio, nis. |1
Extensió, dilatació, com: propagació de la fe. Pro-
pagacion. Propagatio, nis.
PROPAGADOR, A. m. y f. Qui propaga. Pro-
pagador, propaganle. Propagator, is.
PROPAGANDA, f. La congregació establerta
en Roma pcja propagar la fe. Propaganda. Con-
gregali.o de propaganda üde.
PROPAGAR. V. a. Multiplicar la espècie per
via de generació. Extender, propagar. Propago,
as. II Exténdrer, dilatar. Eslender, propagar, espar-
cir. Propago, as.
PROPAGAT, DA. p. p. Propagada. Propa-
galus.
PROPAGATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
propagar, l'ropagalivo. Propagans.
PROPALAR. V. a. Divulgar, publicar. Propa-
lar. Propaio, as.
PROPALAT, DA. p. p, Prapalado. Propa-
latus.
PROPASSAR. V. a. Excedir, passar mès enllà
de lo degut. Propasar. Metam excedere. 1| v. r. Ex-
cedirse dels límits de lo rahonable en lo que's fa ó
diu. Desmandarse, propasarse, descomponerse, des-
concerlarse, desirizarse. Metam transgredí.
PROPASSAT, DA. p. p. Propasado. Metam
transgressus. [j p. p. anterior.
PROPFNDIR. V. n. Inclinarse. Propender. Pro-
pondeo, es.
PROPENS, A. adj. Inclinat, afecte à lo que es
natural. Propensa, prono, proclive, suave. Propen-
sus.
PROPENSAMENT. adv. m. .\b propensió ó
inclinació, l'ropensamenle. Propensè.
PROPENSIÓ, f. La inclinació de alguna per-
sona ó cosa à lo que es de sa naturalesa ó geni.
Propension, pyoclividad, inclinacion. Propensió, nis.
PROPET. adv. d. 11. y t. Mòlt prop, à poca dis-
hincia de Uoch ó temps. Cerquita. Proximè.
PROPI, A. adj. Lo que pertany à algü ab dret
de poderne nsar. Propio. Proprius. || Singular y
particular. Privativa, particular. Proprius. || Pecu-
liar./'ropio. Proprius. II Convenient,;! propòsit pera
algun fi. Pròpia. Aptus, proprius. || Consegüent,
com:es PROPI del prudent obrar ab reflexió. Propio.
Consequens. |1 Mateix, com: marxar ab la pròpia
embarcació. Pròpia. Proprius. || Aquell accident
que se segueix necessàriament y es inseparable de
la essència y naturalesa de las cosas. Propio, pro-
logo II.
piedud. Propriura. |] Semblant, com: un retrato es
la piióPiA ílgura del retratat. Propio. Consimilis. ||
gram. S' aplica al nom que dóna à conèixer à un
indivíduo de qualsevol espècie. Propio. Proprium
nomcn. || m. Lo correu de peu. Propio, expreso.
Pedes tabellarius. jj Lo vici contrari à la pobresa
religiosa, en que incorre '1 qui lè fèt aquest vot, y
usa de una cosa coma pròpia. Prapiedad. Proprie-
las, atis. II pi. La heretat ó (jualsevol propietat que
tenen los pobles pera 'Is gaslos püblichs. Propios.
Propria populi bona. Q Los béns que lé algun par-
ticular. Haberes. Bona, orum.
PRÒPIAMENT, adv. m. Ab propietat. Propia-
menle. Propriè.
PROPICI,. A. adj. Favorable, benigne, indul-
gent. Favorable, propicia. Propitius.
TENIR PROPICI, fr. PROPICIAR.
PROPICIACIÓ. f. La acció agradable à Dèu,
ab que se'l mou à pietat y misericòrdia. Prapicia-
cion. Propitio, placatio, nis. || Sacrifici que s' ofe-
ria antíguament pera ferse propici '1 cel. Propi-
ciacion. Propiliatio, nis.
PROPICIADOR, A. m, y f. Qui propicia. Pro-
piciador. Propitiator, is.
PROPICIAR, v. a. Aplacar la indignació de
algü fentlo propici. Propímr. Propitio, as.
PROPICIATORI, A. adj. Lo que té virtut pera
mòuroi- y fèr propici. Propicialario. Propitiatorius.
y m. La làmina quadrada de or que's posava sobre
la arca del testament de modo que la cubria tota.
Propicialario. Propitiatorium, ii.
PROPIETARI, A. adj. Qui lè dret de propie-
tat, amo. Propietària. Proprietaris, ii, proprietalis
dominus. |1 hisendat.
PROPIETÀRIAMENT. adv. m. Ab dret de
propietat. Propietariamenle. Jure propietatis.
PROPIETAT, f. Domin\. Propiedad. Proprie-
tas, atis. U Hisenda, béns, possessió. Propiedad.
Pra3dia, orum. | Naturalesa, qualitat, forsa, virtut
pròpia y peculiar. Yirlud, propiedad. Natura, ae,
ingenium, ii. | La deguda proporció, naturalitat ó
perfecció ab que s' usa alguna cosa ó 's parla de
ella. Propiedad. Convenientia, congruenlia, se. ||
fil. PROPI. II Inclinació, geni , hàbit. Propiedad.
Mos, oris, habitus, us. || pi. müs. Las tres espècies
de liexaiordos, que són : bequadro, natural, y be-
moll. Propiedades. Musica? proprietates.
PROPIETATS FÍsicAs. Las que's desarrollan per
la acció recípi oca de las massas , com : la du-
resa, la solidés, elc. Propiedades [isicas. Proprieta-
tes fisicae.
PROPIETATS QuÍMiCAs. Las que's desplegan per las
accions dels cossos baix 1' aspecte de sas accions.
Propiedades quimicas. Propietates quimicae.
PROPIETATS VITALS. Las quc dependeixen de la
organisaciò, com la sensibilitat, etc. Propiedades
vitales. Propietates vitales.
PROPlissiM, A. adj. sup. PropUsimo. Pro-
priissimus.
82
414 PRO DICCIONARI
PROPliSSlMAMENT. adv. m. sup. Propiisi-
mamenle. Propriissimè.
PROPINA, f. Eslipendi, quantitat que's dóna
per algun tiaball à mèsde sòn just preu. Agujeias,
propina. Emolumenlum, i.
PROPINAR. V. a. Donar à béurer convidant à
la beguda. Propinar. Propino, as.
PROPINCH, CA. adj. ant. PROPÍNQüo.
PBOPINCH EN CONSANGUINITAT. PARENT.
PROPÍNQUANRENT. adv. m. Muy cerca. Pro-
íimè.
PROPÍNQUE. adj. ant. propínquo.
PROPINQÜITAT. f. Proximitat, inmediació.
Aproximacion, propincuidad, projiniidad, apropin-
cuacion. Propinquilas, atis. || La que resulta del
parenliu. Propincuidad. Propinquitas, atis.
PROPINQUÓS, A. adj. Pròxim, prop, inme-
diat. Propinem. Propinquus.
PROPORCIÓ, f. La disposició y correspondèn-
cia deguda de las parts de alguna cosa. Proporcion.
proporcionalidad. Armonia, ae. || Aptitut, capacitat
pera alguna cosa. Proporcion. Aptitudo,inis. || met.
La semblansa ó igualtat de dos rahons, com : de 4
à 2, així 6 à 3. Proporcion, analogia, igualdad. Pro-
portio, nis. 1| Certa relació, orde y conveniència de
una cosa ab altra. Proporcion. Proportio, nis. 1|
OCASIÓ.
PROPORCIÓ ARITMÈTICA. Aquella en que 'Is excessos
dels números de que's compon són los mateixos :
com 5 à 7, així 8 à 10, quals diferèncias són sem-
pre '1 número 2. Proporcion aritmètica. Proportio
arithmetica.
PROPORCIÓ COMPOSTA. La que's compon de més de
quatre termes principals y per conseqüència de
mès de dos rahons. Proporcion compuesla. Propor-
tio composita.
PROPORCIÓ CONTÍNUA. Es quant lo primer terme té
al segon la mateixa rahó, que'l segon al tercer, y
que'l tercer al quart, y '1 quart al quint, elc. Pro-
porcion continua. Proportio continua.
PROPORCIÓ DIRECTA. Es quant los termes se com-
paran directament, així es, com lo primer al segon,
així '1 tercer al quart. Proporcion directa. Propor-
tio directa.
PROPORCIÓ GEOMÈTRICA. Aquella 'Is antecedents y
consegüens de la qual proceheixen en una mateixa
rahó, com: 5à 10, així e à 12, en que '1 primer
terme es meylat del segon, y '1 tercer del quart.
Proporcion geomètrica. Geomètrica proportio.
PROPORCIÓ MAJOR. mús. üu dels temps lo qual se
senyala al principi del pentagrama desprès de la
clau y del caràcter del compàs major ab un 3 y un
1 davall, que significa que de las semibreus que
en lo compàs menor sols entra una en lo compàs,
en lo ternari major enlran tres. Proporcion ma-
yor. Proportio major musica vel ternarium majus.
PROPORCIÓ MENOR. mús. Tcmps que's senyala al
principi del pentagrama ab un 3 y un 2 devall
desprès del caràcter del compàs menor entran dos,
PRO
en aquest genero de temps entran tres ; y així per-
què en lo compàs menor entran dos mínimas al
compàs, en lo ternari menor entran tres. Propor-
cion menor. Proportio minor musica.
PROPORCIÓ RECÍPROCA ó INVERSA. Ès quant los ter-
mes se comparan indirectament, com lo segon al
tercer, així '1 quart al primer; com lo tercer al se-
gon, així '1 primer al quart. Proporcion recíproca ó
inversa. Recíproca vel inversa proportio.
PROPORCIÓ SIMPLE. La que solament se compon de
quatre termes principals y consegüentment de dos
rahons. Proporcion simple. Proportio simplex.
A PROPORCIÓ, m. adv. Ab conformitat ó mida. À
proporcion. Proportione servala.
estar en PROPORCIÓ, fr. Estar apte pera algun em-
pleo, dignitat, etc. Eslar en proporcion. Esse in
procinctu ad honores.
PROPOHCIONABLE. adj. proporcionat. 2.
PROPORCIONADAMENT. adv. ni. Ab la de-
guda proporció. Proporcionadamente, proporciona-
blemente. Proportione servata.
PROPORCIONAL, adj. Lo que toca à la pro-
porció ó la enclou. Proporcional. Proportionalis.
PROPORCIONALMENT, adv. m. Ab propor-
ció. Proporcionalmente, proporcionadamente. Pro-
portionaliter.
PROPORCIONAR. V. a. Disposar, ordenar,
preparar, acomodar alguna cosa al üpera que seia
destina. Proporcionar, deparar. Apto, coapto, as. ||
Confrontar, conformar una cosa ab altra. Propor-
cionar. Componc, is, comparo, as. 1| Posar en ap-
titut pera la consecució de algun Q. Proporcionar.
Aptum reddere. || v. r. Midarse en loqne s' intenta
ó pretén ab sa capacitat ó mèrit, Proporcionarse.
Compararé, aptare se. || Oferirse ocasió, oportuni-
tat. Ofrecerse, presentarse, proporcionarse, venirse.
Offerri. 1| v. a. Fèr à mans, facilitar. Proporcionar.
Confero ers,
PROPORCIONAT, DA. p. p. Proporcionada .
Proportionatus. || adj. Competent, à propòsit pera
lo que's necessita. Proporcionada, proporcionable,
convenienle, corlado. Aptus.
PROPÓS. m. ent. propòsit.
PROPOSADOR, A. m. y f. Qui proposa. Pro-
ponedor, proponente. Proponens, tis.
PROPOSAMENT. m. ant. propòsit, designe.
PROPOSANT, p. a. PROPOSADOR.
PROPOSAR, v. a. Representar, declarar, fér
present. Proponer. Pono, propono, is. |1 Fér propò-
sit. Proponer. Delibero, as. |1 En las escolas posar
lo cas, argument ò medi. Proponer. Qüestionem af-
ferre; propono, is. U Consultar, presentar à algú
pera algun emp'eo. Proponer, presentar. Muneri
conferendo proponere. \\ Oferir, com: proposar con-
dicions ó pactes, ofrecer, proponer. Propono, is.
PROPOSAT, DA. p. p. /'ropwesto. Propositus.
|] Senyalat, establert. Senalado, eslablecido. Sta-
tutus.
PROPOSICIÓ, f. L' acte y efecte de proposar-
PRO
CATALÀ.
PRO
il5
Proposicion. Propositio, nis. || màxima, sentència,
PRINCIPI, AXIOMA. U Frase, oració breu en que's diu
alguna cosa verdadera ó falsa. Proposicion. Enun-
liatio, proposilio, nis. || mat. Nom general ([ue's
dóna à quals-ivol conclusió de la ciència que's pro-
posa pera probarla per sos principis. Proposicion.
Proposilio, nis. || ret. L' assumpto de un discurs.
Proposicion. Proposilio, nis. |1 Cada una de las parts
de un silogisme. Proposicion. Proposilio, nis. || con-
clusió.
pnoposinó DE CORTS. Discurs ab que obria las
corls lo monarca de Aragó, en lo que parlava dels
motius que 1' bavian precisat àconvocarlas, loviue
esperava de ellas, y dels assumptes generals del
regne, y al que contestava regularment V arque-
bisbe de Tarragona. Proposicion de córles, discurso
de la corona. Regis oratio.
LLANSAR UNA PROPOSICIÓ, fr. Sollar, echar, dejar
ir, caer. Profero, ers.
PROPÒSIT, ra. Designi, intenció. Propósilo.
Propositum, i. U La malcria de que's tracta ó en
que s' enlen. Propósilo. Argumenium, i, matèria,
86. II Resolució, animo ferm de fér alguna cosa. Pro.
pósito, intento, intencion. Propositum, i, consi-
lium, ii.
i PROPÒSIT, m. adv. Al cas, pera '1 fi que's desitja.
À propósilo, de perilla, oporluno, lempeslivo, ende-
nzado. É re nata. \ expressament. \ continuació.
II En sòn Uoch y temps. En su lugar y tiempo; d
liempo. Locoac tempore opportuno.
DE propòsit, m. adv. Ab intenció determinada, ó
voluntàriament. De propósilo, de pensada, à sabien-
das, estudiosamente, exprofeso, à caso hecho. Con-
sulto.
ESGARRiFARSE DEL PROPÒSIT, fp. ApartarsB del in-
tent ó del assumpto. Salirse de la parva. À propó-
silo egredi.
FÉR PROPÒSIT, fr. PROPOSAR.
FORA DE PROPÒSIT. K. adv. Sense venir al cas, fo-
ra de temps y oportunitat. Fuera de propósilo, des-
aproposilado. Inoportunè, extra rem.
sÉR A PROPÒSIT, fr. Convenir pera algun fi. Ser à
propósilo, conducir. Convenio, is.
PROPOSTA Y PROPUE8TA. f. La proposi-
ció ó espècie que's representa y proposa à algú pera
algun fi. Propuesta. Propositio, nis. || La represen-
tació y súplica que's fa de las rahons que's tenen
pera no fér ó allargar lo que's mana. Propuesta.
Libelli supplicis genus.
PROPPASSAT, DA. adj. PROP, PASSAT.
PROPRETOR. m. Magistrat romà, al qual tor-
navan à elegir pretor, desprès del any de sa pre-
tura, y també '1 pretor que, acabat lo temps de sa
prelura, passava à gobernar alguna província pre-
toriana. Propretor. Propraetor, is.
PROPRI, A. adj. PROPI.
PROPüGNACLE. m. Defensa, reparo, fortale-
sa. Propugndculo. Propugnaculum, i.
PROVINENT.adj. PROP SEGÜENT.
PRORATA. f. La part que toca à algú de lo
que's reparteix, l'roraia. Rata pars.
PRORATEIG. m. Separació, repartició de un
lot entre vàrias personas segons lo que à cada hu
toque. Raleo, proraleo. Pro rata parte distributio.
PRORATEJAR. v. a. Repartir proporcional
ment alguna cosa entre mòlts. Ralear, proralear.
Pro rata parie distribuere.
PRORATEJAT, DA. p. p. Rateado, proralea-
do. Pro rata parte dislribuliis.
PRÓROGA. f. Dilació per algun temps. Próro-
ga, prorogacion. DiUissio, prorogatio, productio,
prolatio, nis.
PROROGABLE. adj. Lo que's pót prorogar-
Prorogahle. Piorogativus.
PROROGACIÓ. f. PRÓROGA.
PROROGAR. V. a. Diferir, allargar. Prorogar.
Prorogo, as.
PROROGAT, DA. p. p. Prorogado. Proroga-
lus.
PRORÓMPRER Y PRORUMPIR. V. n. Sur-
lir ab ímpetu ò forsa. Prorumpir. Advolo, as. || met.
Proferir, llansar repenlinament y ab forsa alguna
veu, suspir ócosa que moslre '1 dolor ó algun afec-
te del animo. Prorumpir. Prorumpo, is.
PROSA. f. La locució ú oració no lligada à re-
glas de vers. Prosa. Prosa, ae. || En la missa la se-
qüència que en algunas solemnitats se diu ó 's can-
ta desprès de la epístola. Prosa. Prosa, ae.
PROSÀICH, CA. adj. Pertanyent à la prosa ó
à lo que està en prosa. Prosdico. Prosaicus.
PROSÀPIA. f. Família, casta, rassa. Prosapia,
progenie, progenitura. Prosapia, ae.
PROSCENI. m. Siti del tealro davant deia es-
cena entre aquesta y la orquesta, ahont estan los
actors. Proscenio. Procenium, ii.
PROSCRIPCIÓ, f. Bando ab que's declara à
algú proscrit. Encarlamienlo, proscripcion. Pros-
criplio, nis. 1| Desterro ab talla y confiscació de
béns. Proscripcion. Proscriptio, nis.
PROSCRIT, A. p. p. Proscrito. Proscriptus.
PROSCRÍURER. v. a. Desterrar, condemnar
ab la pèrdua y confiscació de béns. Proscribir. Pros-
cribo, is.
PROSEGUIR. v. a. y derivats, prosseguir.
PROSISTA, m. Qui escriu en prosa. Prosador,
prosista. Solutam orationem scribens.
PRÓ8IT. Veu llatina que significa bon profit, y
serveix també pera donar la enhorabona. Prósit.
Prosit.
PROSÒDIA, f. Part de la gramàtica que senya-
la 'Is accents y la pronunciació de las síl-labas.
Prosòdia. Prosòdia, ae, accenlus, us. || poesia.
PR080P0PEYA. f. ret. Figura per la qual 1'
orador introduheix en lo discurs parlant als ausenls
y à tota cosa inanimada. Prosopopeya. Prosopope-
ja, ae. \\ fam. Esplendor, lluhiment, gala. Prosopo-
peya. Jactantia, ae. || Gravedat en lo parlar. Proso-
popeya. In dicendo gravitas.
116
PRO
DICCIONARI
PRO
PROSPECTE, ni. Anunci, exposició breu so-
bre alguna obra ó escrit. Prospeclo. Brevis scripti
explanalio.
PROSPERAMENT. adv. m. Ab prosperitat y
fortuna. Prósperamenie. Prosperè.
PROSPERAR. V. n. Fér fortuna. Fíorecer, pros.
perar. Prosperitatefrui; |1 v, a. protegir.
PROSPERÍSSIM, A. adj. sup. Prosperisimo.
Prosperrimns.
PROSPERITAT, f. Dilxa, felicitat, fortuna.
Prosperidad. Prosperitas, atis.
PROSPERO, A. adj. Felís, favorable, ditxós,
afortunat. Prospero. Pròsper.
PR08SÀPIA. f. PROSAPU.
PROSSECUCIÓ, f. Conti uuació, l' acte y efecte
de prosseguir. Prosecucion , proseguimienlo. Prose-
cutio, nis.
PROSSEGUIBLE. adj. Lo que's pót prosse-
guir. Proseguihle, Quod continuari potest.
PROSSEGUIR. V. a. Continuar, passar avant,
Proseguir. Prosequor, eris.
PROSSEGUIT, DA. adj. ant. perseguit.
PROSSÉLIT. m. Lo convertit à la fé. Proséliío.
Proselitus, i. || Partidari. Secuaz, proséliío. Secla-
or, is.
PROSSERPINA. f. rail. Muller de Pluton. Pro-
serpina. Proserpina, oe.
PROSTAFÉRESI. f. astron. La diferència en-
tre '1 lloch ó moviment milj y '1 verdader ó apa-
rent de un astre. Prostaféresi. iEquatio, nis.
PRÓSTIL. adj. arq. S' aplica al temple de la
segona espècie entre'ls antichs, y es lo que à mès
delasdoscolumnas conjuntas tenia altras dos da-
vant de las pilastras angulars. Próslilo. Prosty-
los, i.
PROSTITUCIÓ, f. L' acte y efecte de prosti-
tuhir, de exposar públicament à latorpesa. Prosii-
tucion. Prostitutio, nis.
PROSTITUHIR. V. a. Exposar públicament à
tot genero de lorpesa. Prostituir. Prostiluo, is. ||
V. r. Abandonarse, entregarse, donarse al mon.
Prostituirse. Prosto, as.
PROSTITUHIT, DA. p. ^. Prosliluido, proslí-
tulo. Prostitutus.
PROSTITUTA, f. RAMERA.
PROSTRADOR. m. PREGADEU.
PROSTRAR. V. a. y derivats, postrar.
PROTAGONISTA, m. Lo personatge princi-
pal en qualsevol fàbula dramàtica. Protagonista.
Protagonista, se,
PRÓTASI8. f. La primera part del drama en
que s' entaula la acció, y 's donan à conèixer los
caràcters è interessos dels personatges de ell. Iró-
tasis. Prolasis, is. || ret. La primera part del perío-
do compost fins ahnnt comensa à descendir lo sen-
tit. Prólasis. Protasis, is.
PROTECCIÓ, f. Defensa, patrocini, amparo,
favor. Proteccion, patrocinio, auspicio, clientela,
asilo, apoyo, égida. Tutela, se, prolectio, nis. || f.
Sistema de economia política ijue sense ferse esclau
de una llibertad ni de una prohibició sisleinàticas
accepta totas aquellas disposicions que tendeixen à
protegir la indústria nacional y fomentar sòn pro-
grés ó sia à aumentar las forsas producloras del
país, en lo que estriba la riquesa y la independèn-
cia material y política. Proteccion. Prolectionis
sistema,
PROTECCIONISTA, adj. Lo partidari de sis-
tema protector ó de la protecció industrial en eco-
nomia política. Proteccionista. Protectionis sistem-
inala.
PROTECTOR, m. Qui defensa ó ampara à al-
gun desvalgut. Protector, patrono, pa tron, valedor,
tutelar, tutor, lado. Pationus, i. || Qui per ofici
cuyda dels drets è interessos de alguna comunitat
ó religió. Protector. Protector, is. 1| pi. met. Vale-
dors. Brazos. Patroni, orum, fautores, um.
PROTECTORA, f. Protectora, protectriz. Pa-
trona, ;c.
PROTECTORAT, m. Càrrech ó empleo de
protector. Prolectoria. Prolectoris dignilas,
PROTECTORI, A. adj. Pertanyent à la protec-
ció. Prolectorio. Proteclorius.
PROTEGIR, v. a. Afavorir, patrocinar, ampa-
rar. Proteger, giiarecer, Tutor, aris, protego, is.
PROTEGIT, DA. p. p. Prolegido. Defensus.
PROTEO. m. rait. Deu marí, fill del Occèano y
de Tètis: mudava vàrias figuras. Proteo. Prot-
heus, i.
PROTERVAMENT. adv. m. Insolentment,
desvergonyidament. Protercamente. Protervè.
PROTÉRVIA. f. Insolència, desvergonyiment,
pertinàcia. protervia, prolervidad. Pervicacia, íb,
PROTERVO, A. adj. Insolent, tossut, pertinàs.
Protervo. Protervus.
PROTESTA, f. Prevenció feia pera no perjudi-
carse de algun dret. Protesta, protesto, protesta-
cion, obtestacion. Protestatio, nis. || Promesa ab as-
severació de fér alguna cosa. Protesta. Assevera-
tio, ateslalio, nis. I La de Uetras en lo comers.
Protesta de letras. Contextata denunciatio.
PROTE8TACIÓ. f. PROTESTA. 1. || Declaració
del animo ferm que algú té en orde à executar al-
guna cosa. Proleslacion. Protestatio, nis.
PROTESTACió DE LA FÉ. L' acte quc algú fà públi-
cament pera confessar la religió verdadera. Pro-
testacion de la fé. Fidei protestatio.
PROTESTANT, p. a. Qui protesta. Prolestante.
Protestans. || ni. y adj. Qui segueix la falsa religió
reformada ó qualsevol de sas sectas ó lo pertan-
yent à aquestos sectaris, l'rotestante. Protestans,
tis.
PROTESTANTISME, m. Secta dels protes-
tants. Protestantismo. Protestantium seda.
PROTESTAR, v. a. Declarar 1' animo que al-
gú lè en orde à executar alguna cosa. Protestar.
Protestor, aris. || Assegurar alguna cosa ab forsa
y eficàcia. Protestar. Assevero, as. (| Amenassar,
PRO
CATALÀ.
PRO
417
lOi
Protestar. Minas vel malum denuntiare. || for. De-
clarar violència, leraor ó altra acció pera que no
li seguesca perjudici à algú de lo que s' executa.
Proleslar. Coniestato denuntiare.
PROTESTAR LA FE. ff. Coníessar públicament la fe
y creéncia que algú professa y en que desitja víu-
rer. Protestar. Publicè fidem profiteri.
PROTESTAT, DA. p. p. Protestada. Denuntia-
tus.
PROTESTATIU, VA. adj. Lo que protesta ó
declara alguna. cosa ó d()na testimoni de ella, Pro-
lestativo. PaUun lestans.
PROTÓ. m. Veu grega que significa primer en
sa línea, y serveix en composició de altras veus de
aquella llengua y de la espanyola. Protó. Priraus,
protó.
PROTOCOL Y PROTOCOLO. m. Llibre en
que'ls notaris guardan los registres dels instru-
ments que s' han fét davant de ells. Protocolo. Pro-
tOCOlluni, i. II MANUAL DE NOTARI.
PROTOCOLISAR. v. a. Col-locar, posar en lo
protocol. Protocolar, protocoUzar. In protocollum
col•locaré.
PROTOMANESCAL. m. Lo primer entre'ls
manescals. l'rotoaJbéitar. Primus veterinarius.
PROTOMANESCALIA. f. Tribunal que entén
en los exàmens dels manescals. Protoalbeiterato.
Yeterinariorum tribunal.
PROTOMÀRTIR. m. y f. Lo primer màrtir.
Protomúrtir. Protomartyr, is.
PROTOMEDICAT. m. Tribunal que entén en
los exàmens dels metges. Protomedicato. Protome-
icatus, us. II L' empleo, càrrech y dignitat de
otomédich. Protomedicato. Archiatria, se; proto-
edici munus.
PROTOMÉDICH. m. Primer y mès principal
dels metges; però 's dóna aquest títol à cada un
dels tres metges del rey que componen lo tribunal
del protomedicat. Protomédico. Archiator, tri, pro-
tomedicus, i.
PROTONITRAT DE MERCURI. Sal, pro-
ducto sempre del art: se presenta en cristalls pris-
màtichs, blanchs, de .sabor acrey restringént, ino-
doro y raólt pesant. Protonilralo de mercurio. Pro-
tonilas hydrargyri.
PROTONOTARI. m. Lo primer y principal
dels notaris y cap de ells, ó '1 qui despatxa ab lo
príncep y refrenda sas códulas, despaigs y privi-
legis. Proionotario. Prolonolarius, ii.
PROTONOTARI APOSTÓLicH. Dignitat ecclesiàstica ab
honors de prelacia, que'l Papa concedeix à algun
clergue, y 1' habilita pera que puga conèixer en
las causas (jue'ls delega. Proionotario aposlólico
Protonotarius aposlolicus.
PROTOTARTRAT DE MERCURI Y PO-
TASSA. Sal doble producto del art, de color cen-
drós quant se seca, s' oble cristalisada en pessas
quadrangulars, de sabor fresch, picant y metàl-
lich; es mòlt soluble en aygua en totas propor-
cions, tant freda com calenta. Prolotartraio de
mercurio y depotasa, tartrato potàsico de mercurio.
Prototartras mercurii et polassai, tarlras potassi-
cus mercuriosus.
PROTOTIPO. m. Original, modelo, primer
exemplar. Prololipo. Archetypus, prototypum, i.
PROTÓ YODURO DE MERCURI. Compost,
producto del art; forma una massa polsosa, de un
groch verdós, inodora de sabor algun tant metàl-
lich, descomponible per la llum, insoluble en ay-
gua y en alcohol, soluble en èter; se reduheix à va-
pors grochs pel calor. Protoyodoro de mercurio.
Protoyoduretum mercurii.
PROTUBERÀNCIA, f. Cada una de las emi-
riéncias rodonas, desiguals y aspras que's veuhen
en la superfície de alguns ossos, y també prolon-
gacions y eminéncias de la substància cerebral.
Protuberància. Protuberantia, ai.
PROU. adv. Denota '1 cabal motiu, seguretat,
ó facilitat ab que's pót fér alguna cosa, com: prou
pót gastar, prou pót estar alegre. Bien. Quidem. ||
Expressa quant se desitja, ó '1 gust ab que's logra,
y quant de bona gana 's reb alguna cosa, com:
PROU ho valdria, proü li agrada, prou ho estima.
Bien. Quidem. | Expressa la eficàcia ab que's fà
alguna cosa, com: prou ho procura, prou li explica.
Bien. Satis. || S' usa regularment pera respóndrer
afirmant. Si,cierto, seguramente. Quidem, cerlè. ||
Bastant. Bastante, suficienle. Satis. [| m, parabé,
ENHORABONA. [) PROFIT, BÉ, UTILITAT. || adj. ant. HO-
me de bè, integro, honrat. Probo. Probus, i.
PROU ES CERT, PROU ES BEN CERT. loc. Sei'veix pcra
afirmar ó donar per segura alguna cosa. Segura-
mente, segurisimamente ; bien cierlo es. Non est du-
bium quin; absdubiò.
PROUS. adj. ant. profitós. || m. pi. ant. pro-
homs, PROMS.
PROVA. f. y derivats, proba.
PROVECTE Ó PROVECTO, A. adj. Anlich,
que ha aprofitat en alguna cosa. Provecto. Provec-
tus.
PRO VEHIDÍSSIM , A. adj sup. Provehidisimo.
Valdè instructus.
PROVEHIDORj A. m. y f. Qui proveheix.
Abastecedor, provehedor, provisor, surtidor. Anonie
praefectus.
PROVEHIMENT. m. L' acte y efecte de pro-
vchir. Proveimienlo. Provisió, nis.
PROVEHIR. V. a. Prevenir, preparar, amanir,
tenir promptes los víurers y altras cosas necessà-
rias. Acopiar, proveer, abastecer, habilitar, avitua-
llar,bastimeniar. Instruo, munió, is. || Donar ó con-
ferir alguna dignitat ó empleo. Proveer. Tribuo, is,
confero, ers. j] Despatxar judicialment alguna sú-
plica, auto, etc. Proveer. Decerno, sanció, is. j]
Disposar, manar, ó dirigir alguna dependència.
Proveer. Decerno, is, provideo, es. | Posar en bon
orde, donar providencia à sas cosas, tenir compte
de ellas. Proveer. Provideo, es. || munir. || Ea las
41S
PRO
DICCIONARI
PRO
cosas morals donar, comunicar, com : lo cel 1' Eh.
PROVEHiT de un felís enteniment. Proveer. Tribuo,
impertio. is.
PROVEHIRSE. V. r. Prevenirse. Proveerse.
Muniré se, instruere.
PROVEHIT, DA. p. p. Proveido, provisió. Pro-
visus. I m. Auto, decret del jutge. Proveido. Decre-
tum, i.
PROVENIR. V. n. Nàixer, originarse. Dima-
nar, provenir, nacer, venir, descender, salir, resul-
tar. Procedo, is.
PROVENSAL. adj. Natural de y lo pertanyent
à Provensa, província de Fransa. Provenzal. Sa-
lyus, saiuvius.
PROVENT. m. Renda, producte. Provenia. Pro-
ventus, reditus, us.
PROVERBI, m. Adagi, refran, sentència. Pro-
verbio. Paroemia, ae, diclura, i. \\ pi. Llibre de la
Sagrada Escriptura que conté vàrias senténcias de
Salomó. Proverbios. Sacer proverbiorum liber.
USAR DE PROVERBIS, fr. Féme us mòlt freqüent-
ment. Proverbiar. Proverbiis frequenter uti.
PROVERBIADOR. m. Llibre ó quadern abont
se noian algunas senténcias especials ó altras cosas
dignas de portarlas à la memòria. Proverbiador.
Comraentarius, ii.
PROVERBIAL, adj. Pertanyent al proverbi y
à lo que 1' enclou. Proverbial. Proverbialis.
PROVERBIALMENT. adv. m. En forma de,
ó com proverbi. Proverbialmenle. Proverbialiter.
PROVERBISTA. ra. fam. L' aficionat à dir ó
escríurer proverbis. Proverbisla. Qui proverbiis
frequenter utilur.
PRÓVIDAMENT. adv. ra. Cuydadosament, di-
ligentment. Próvidamente. Providè.
PROVIDÈNCIA, f. Disposició anticipada, pre-
venció. Providencia. Providenlia, aï, provisió, nis.
B Disposició que'spren en algun cas succehit,pera
remediar lo dany que pól esdevenir. Providencia.
Providenlia, se. | Per antonomàsia s' enien la de
Dèu. Providencia. Providenlia, ae. [] La disposició,
orde y estat actual de las cosas. Providencia. Rerum
status.
PROVIDENCIAL, adj. Pertanyent à la Provi-
dencia ó lo que la enclou. Providencial. Ad provi-
dentiam pertinens.
PROVIDENCIALMENT, adv. m. Provisional-
ment, entre tant. l'rovidencialmente. Interim.
PROVIDENCIAR. V. a. Donar ó péndrer pro-
vidéncias. Providenciar. SIatuo, decerno, is.
PRÓVIDO, A. adj. Prudent, cuydadós, dili-
gent. Próvido, providenle. Providus, providens, vi-
gilans.
província, f. La part de un regne ó estat que
's governa en nom del príncep per un ministre dit
governador. Provincià. Provincià, plaga, ae. |1 En
las religions lo número de convents que compon lo
districte del provincial. Provincià. Provincià, se. ||
raet. GOBERN, ADMINISTRACIÓ, CÀRRECH.
PROVINCIAL, adj. Lo pertanyent à la provín-
cia. Provincial. Provincialis. || m. Religiós que té '1
govern y superioritat sobre'ls convents de una pro-
víncia. Provincial. Provincise prseposilus mona-
chus; provincialis, is. •
PROVINCIALAT. m. Empleo, ofici, dignitat
de provincial. Provincialalo. Monachalis provincise
prsefectura. || Lo temps que dura dita dignitat óen-
càrrech. Provincialalo. Monachales prajfecturae
lempus.
PRO VINENT, p. a. Lo que proceheix ó s' ori-
gina de allra cosa. Provenienie. Proveniens.
PROVINGUT, DA. p. p. de provenir. Prove-
nido, provenia. Natus.
PROVISIÓ, f. Prevenció, preparació de man-
teniments ó altras cosas. Acopio,provision, abaslo,
bastimenlo, abaslecimienlo, prevencion , despensa.
Annona; provisió, commeatus, us. U Los manteni-
ments ó cosas previngudas. Provision. Provisió,
nis, penus, us. H Lo despaig ó manament que en
nom del rey expedeixen alguns tribunals. Provi-
sion. Regium edictum. || La acció de conferir al-
gun empleo, dignitat, elc. Provision, proveimiento.
Coliaiio, nis. || providència.
PROVISIÓ DE PA. Panàiica. Panis copia.
PROVISIÓ PERA 'l camí. La prcvcució en espècie ó en
diner de lo necessari pera'i suslen'.o que porta ó se
li dóna al qui la viatge. Viàlico. Yiaticum, i.
PROVISIÓ PERA 'ls pastors. Provisió de víurers ab
que's proveheix als pastors pera alguns dias. Hute-
ria. Pasiorum cibaria.
PROVISIONAL, adj. Lo que's mana ó fà inte-
rinament. Provisional. Ad lempus constitutus.
PROVISIONALMENT, adv. m. Provisional-
meníe, inlerinamente, enlretanla, por pronta provi-
dencia. Interim.
PROVISOR. m. Jutge ecclesiàstich, vicari ge-
neral. Irovisor. Episcopi vicarius.
PROVISORAT. m. y
PROVISORIA. f. Empleo ó dignitat de provi-
sor. Provisoralo, provisoria. Episcopalisvicariidig-
nilas.
PROVIST, A. p. p. irr. de provehir. proyehit.
PROVOCACIÓ, f . La acció de provocar. Provo-
cacion. Provocat i 0, nis.
PROVOCADOR , A. m. y f. Qui provoca. Pro-
vocador, provocativa. Provocator, is.
PROVOCANT, p. a. Lo que provoca. Provocan-
te. Provocans.
PROVOCAR, v. a. Excitar, induhiràalgú àfér
alguna cosa. Excitar, provocar, incitar, picar, cho-
car. Provoco, as. [] Irritar, tenlar, insultar. Provo-
car. Irrito, provoco, as. || desafiar. || Móurer, in-
tentar, com : PROVOCAR à ríurer. Provocar. Excito,
as. II IMITAR.
PROVOCAT, DA. p. p. Provocada. Provocatus.
PROVOCATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
provocar. Provocativa, iniciativa, ocasionada. Pro-
vocans. [| PROVOCADOR.
PRÜ
CATALÀ.
PÜB
419
q
lí
PRÒXIM, A. adj. Inmediat, cercà. Próximo,
propincuo, vecino. Proximus. || Cerca de succeheir
alguna cosa. Inminenle. Imminens. \\ m. Criatura
capas de eterna benaventuranvSa. Prójimo. Proxi-
mus, i.
NO TENIR PRÒXIM, fr. NO TENIR PARENT NI AMICH.
PRÒXIMAMENT, adv. m. Do nou ó inmedia-
tament. Próximamenle. Proximè.
PROXIMITAT, f. Inmediació, cercania. Pro-
ximtdad. Proximitas, alis. 1| Parentiu prop. Proxi-
midad, propincuidad, procinto. Propinquitas, atis.
PRUDÈNCIA, f. Circunspecció, maduresa. Pru-
dència. Prudentia , prospicientia, ae. || Cordura,
templansa, moderació. Prudència, cordura, madu-
rez, juicio, tino, sabiduria, cérebro. Prudentia, 35.
II Una de las quatre virtuts cardinals que ensenya
à distingir lo bo y lo mal. Prudència. Prudentia, aj-
II Precaució. Prudència. ProvisuS, us.
PRUDENCIAL, adj. Pertanyent à la prudèn-
cia. Prudencial. Ad prudentiara pertinens.
PRUDENCIALMENT. adv. m. Segons las re-
glas de la prudència. Prudencialmenle. Prudenter.
PRUDENT, adj. Qui té prudència y obra ab
circunspecció y recalo. Prudenle, sensata, circuns-
peclo, providenle. Prudens.
PRUDENTÍSSIM , A. adj. sup. Prudentisimo.
Prudentissimiis.
PRUDENTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Pru-
denlisimamente. Prudentissimè.
PRUDENTMENT, adv. m. Ab prudència y
seny. Prudenlemenle. Prudenter.
PRUHIR Ò PRUÍR. V. n. picar.
PRUHITJA Ò PRUÍTJA. f. Picor. Comezon,
picazon, quemazon. Prurigo, inis, prurilus, us. d
met. Desitj vehement. Prurilo. Immoderata cupi-
ditas.
pRüÍTJA DE CUL. Dolor dc tripas ab picor al orifi-
i posterior que obliga à anar mòlt sovint à la se-
creta, però inútilment. Tenesmo, pujo. Tenasmus,
tenesmus, i.
DONAR PRÜÍTJA. fr. Férpícof alguna cosa. Dar co-
mezon. Prurio, is.
SENTIR PRÜÍTJA. fr. Sentir picor. Comer. Pru-
rio, is.
TENIR PRÜÍTJA. fr. Picar lo cos ab una picor com
quant s' adorman los peus 6 mans. Bormiguear.
ormico, as.
PRUIXÚVOL. ra. ant. empenyo, instància.
DE PRÜIXÚVOL. loC. ant. i INSTÀNCIA.
PRUNA. f. Fiuyl de la prunera : es del lamany
de un ou de aucell segons l'arbre que'l produheix;
eslà cubert de una pell fina y llisa, la molsa mès ó
ménos sucosa y dolsa, y en sòn centro té un pin-
yol dur que conté una ametlla amarga. Ciruela.
Prunum, i.
PRUNA BORDA Ò SALVATGE. ARANYÓ.
PRUNA CASCAVELLANA. CASCAVELLITO.
PRUNA DE domís. Cirucla damascena, amascena.
Damascenum prunam.
PHUNA DE FRARE. Espécie dc pruna de figura
oblonga mès ò mènos punxaguda, de color comun-
ment vertgroguench, ab la molsa que està adheri-
da al pinyol mènos dolsa que las demés. Ciruela
de fraile. Oblongura et viride prunum.
PRUNA DE PORCH. Espócie de prunas grossas y
bastas. Ciruela porcal. Prunum asininura.
PRUNA SECA. La que 's posa al ayre ó à la palla
pera conservaria , y que 's puga gastar en lot
temp^. Ciruela pasa. Passum prunum.
PRUNER, m. y
PRUNERA, f. Arbre de mitjana altura, ab las
fullas entre aovadadas y de llansa, dentadas y un
poch giradas, los ramsmotxos y la flor blanca. Ci-
ruela. Prunus, i.
PRUNERA BORDA, ARANYONER.
PRUNERAR. m. Lloch plantat de pruneras.
Ciruelar. Prunelum, i.
PRUNERET. m. d. y
PRUNERETA. f. d. Ciruelilo, illa, ila. Pru-
nus parvus.
PRUNETA. f. d. Ciruelica, illa, ila. Prunum
tènue.
PRUNYÒ. m. ter. panelló.
PRUSSIAT DE MERCURI. Una mescla de so-
fre roigy de mercuri metàlich: se presenta en for-
ma de un polvo mòlt fi, negrós, inodoro, insípit é
insoluble. Sulfura negro de mercurio. Sulphuretum
hydrargyri nigrum.
PRUXME, PRUYXMAN, PRUÍXME. adj.
ant. PRÒXIM.
PS.
PSALM. m. ant. y sos derivats, salm.
PT.
PTISANA. f. ant. tisana.
Pü.
PU. part. neg. no.
PUA. f. Qualsevol cosa aguda que acaba en
punta, l'ua, espina, aguja. Spina, x. |1 Escudet de
empeltar. Pua. Talea, clabula, w. || Pinta en lo te-
ler dels teixidors de lli. Canal. Pecten, inis. | pi.
dents de laspinlas. Dientes, puas. Pectinis dentes.
OBRIR LAS PUAS DEL piNTE. fr. Ferlas. Apunchar.
Pectinem in dentes secare.
PUAGRA. f. ant. y
PUAGRE. m. POAGRA.
PUAL. m. POAL.
PUAR. V. a. ant. poar. [j Fèr las puas en las
pintas. Recurar. Pectinis dentes efformare.
PUAT, DA. adj. Ple de puas. Lleno de puas.
Spinis plenus.
PÚBER. adj. Qui està en la edat deia paber-
lat. Mozo. Púber, is.
PÜB
DICCIONARI
PÜD
PUBERTAT, f. La edal de catorze anys en 1'
home y de dotze en la dona, en que's troban en
estat pera reproduhirse. Pubertad,pubescencia. Pu-
bertas, atis.
ESTAR EN LA PUBERTAT, fr. Arribar al temps en
que 's pól reproduhir. Pubescer. Pubesco, is.
PUBESCENT. adj. bot. Se dóna aquesta deno-
minació als òrgans dels vegetals, quant sa super-
fície té pels nuínerosQS, curts, dèbils, suaus y poch
aprelats, semblants al pel moixí. Pubescens.
PUBIÀ NA. adj. Lo relatiu al púbis. Pubiano.
Ad pubim referens.
PUBIL. m. ant. y
PUBILL, ra. HEREU. II PÜPIL-LO.
PUBILLA, f. HEREVA.
PUBILLATGE, m. heréxgia.
PÚBIS. m. anat. La part inferior del ventre
que en 1' home y en la dona 's cubreix de pel à la
edat de la pubertat. Púbes, púbis. Pubes, is.
PUBLICÀ, NA. adj. Col-lector, cobrador de las
rendas públicas entre'ls romans. Publicano. Publi-
canus, i.
PÚBLICA, f. Acte ó exercici públich que's té
en las universitats pera rébrer lo grau major. Pú-
blica, y publico, ter. Publica exercitatio.
PUBLICACIÓ, f. L' acte y efecte de publicar.
Publicacion. Publicatio, promulgatio, nis. || En or-
des y matrimoni, amonestació. | edició.
PUBLICADOR, A. m. y f. Qui publica. Publi-
cador. Promulgator, publicator, is.
PÚBLICAMENT, adv. m. Davant de tots, en
públich. Públicamenle, paladinamenle. Palàm,aper-
tè, publicè.
PUBLICAR, v. a. Promulgar, fer públich y
notori àso de trompeta ó per altre medi. Publicar,
pronunciar. Publico, promulgo, as. |] Fér patent ó
notori al públich. Denunciar, publicar, derramar.
Publico, as; in publicum edere. || Revelar lo que's
debia callar. Publicar. Publico, as, aperio, is. ||
Tirar las amonestacions pera ordenarse ó casarse.
Publicar. Futuras nuptias vel ordines edicere. ||
Donar al públich ó à la estampa algun llibre ó es-
crit. Publicar. In lucem edere.
PUBLICAT, DA. p. p. Publicada. Publicàtus,
promulgatus.
PUBLICATA. f. Lo despaig que's dóna pera
qu.e'.s publique à algú que s' ha de ordenar, y la
certificació de haverse publicat. Publicata. Moni-
lionum diploma.
PÚBLICH, CA. adj. Present, notori, patent,
sabul de tots, Publico, paladino, nolorio. Publicus,
cognitus. II Comú, vulgar, notat de tots, com: do-
na PÚBLICA. Publico. Publicus. II Contraposat à par-
ticular, com: Passeig PÚBLICH. Publico. fühUcns.
II m. Lo comú de algun poble, ciutat, etc. Publico-
Publicum, i. II ant. bordell.
DONAR AL PÚBLICH ó A LA PÚBLICA, fr. Donar à
llum. Dar d luz. In lucem edere.
EN PÚBLICH. m. adv. PÚBLICAMENT.
PUBLICISTA, ra. L' autor que escriu del dret
públich ó '1 mòlt versat en aquesta ciència. Publi-
cista. Juris publici scriptor.
PUBLICITAT, f. L' eslat ó qualitat de las cosas
públicas. Notoriedad, publicidad. Rei nolitia apud
vulgus. |] Paratge ahont acut molta gent. Publici-
dad. Hominibus frequens locus.
PÚCIA. f. Yas farmacéutich ample pel sol,
que's va estranyenl fins à rematar en uu cono trun-
cat, y 's tapa ab un altre mès xich de la mateixa
forma. Pucia. Pharmacis elaborandis olla.
PUDENDAS. f. pi. VERGONYAS.
PUDENT, p. a. Lo que put. Uedienle. Foeleus.
II adj. Lo que llànsa mal olor. Hediondo, hediente,
fétido. Pulidus, peminosus. || ant. Vergonyós y que
causa empaig. Pudendo. Pudendus. || ra. gos cüni-
LLER.
PUDENTAMENT. adv. m. Ab pudor, ab mal
olor. Hcdiondamenle. Fcelulenler, foelidè.
PUDENTET, A. adj. d. Félido. Putidulus.
PUDENTÍSSIM, A. adj. sup. Hcdiondisimo.
Yaldè fcetidus.
PÚDICAMENT, adv. m. Ab honesledad. Bo-
neslamente, con pudor. Castè, pudicè.
PÚDICH, CA. adj. Honest, modest, pur. Púdi-
co. Castus, pndicus, pudoris observans.
PUDIciciA. f. Yirtutque ensenya àsér honest
y pur. Pudicicia. Pudicilia, íc.
PUDIR. V. n. Llansar fetor. Heder, oler, oler
mal, apeslar, corromper, empodrecer, husmear. Foe-
teo, es; malè, graviter olere. || met. Saber, sem-
blar, tenir visos de alguna cosa. Oler. Redoleo, es.
II vulg. Causar sacietat ó enfado la continuació ó
repetició de una mateixa cosa. Empalagar, heder.
Fastidio, is.
PUDIR A CREMAT, fr. Deuota '1 recel de que algu-
na disputa vinga à parar en renyina. Oler d cha-
musquina. Rixain aut pugnam praisentire, olere.
PUT QUE ENMATZINA Ó QUE EMPESTA. loC. DenOta
lo mòlt que put alguna cosa. Hiede que apesta. Pes-
lilenli foBtore vexat.
PUT QUE ENCÉN. loC. ter. PUT QUE ENMATZINA.
PUDOR. m. Honestedat, modèstia, vergonya ho-
nesta. Pudor. Yerecundia, ae, pudor, is. || f. Fetor,
olor pudent, mal olor. Hedor, hediondez, fetor,
husmo, hedenlina. Graveolenlia, ae, putor, foetor,
is.
PUDOR DE CABRA ú CABRÓ. 'L mal olor que llansa
la llana de la cabra, pincipalment quant es suada.
Hedor cabruno. Hircus, i.
PUDOR DE LA SUHOR DE LAS AIXELLAS. Sobaquíua.
Hircus, i.
PUDOR DEL NAS. med. úlcera podrida en lo nas.
Ozana. Ozaina, ai.
FÉR PUDOR. fr. Pudir. Echar hedor ; oler mal, he-
der. Foeteo, es.
PUDRIDURA. f. Corrupció. Podredumbre, pu-
drimiento, podrecimiento, podricion. Putredo, inis.
PUDRIMENER. m. Conjunt de cosas brutas y
I
I
PUJ CATALÀ.
sqiiérosas. Cochambreria , sentina , revolcadero.
eriíin spurcarum congeries. | Conjunt de cosas
asqueiosas raezcladas ab aygua brula. Bahorrina.
Sentina, «. [] niet. potoll.
PüDRIMENT. UI. Putrefacció. Pudricion, pu-
rimienlo. Pulredo, inis.
PUDRIMER. ra. PUDKIMENER.
PUDRIR. V. a. Corrómpier alguna cosa. Pu-
}drir, podrir, podrecer. Corrumpo, putrefacio, is.
PUDRIRSE. V. r. Corrómperse. Pudrirse, pa-
sarse, picarse. Putreo, es, exputresco, putrefa-
cio, is.
PUDRIT, DA. p. p. Podrida. Putrefaclus. [j
adj. Consumit, com: arbre PüoaiT de vellesa. Con-
sumido. Consurapluà.
PUERÍCIA. f. La edat del home entre la infàn-
cia y la adolescència. Pucricia, ninez. Pueritia, se,
puerilies, ei.
PUERIL, adj. Pertanyent a la puerícia, al noy.
Pueril. Puerilis. | met. Lo que's fa ab poch judici ó
maduresa. Pueril. Puerilis.
PUERILITAT, f. Cosa pròpia de noys. Puerili-
dad. Puerililas, aiis.
PUERILMENT, adv. m. A modo de noy. Pue-
rilmente. Puerililer.
PUERPERI. ra. Acte de parir, forsas que'sfan
per això. Puerperio. Puerperium, ii.
PUES. COnj. DONCS, PUS.
PÜESTO. m. Lloch ó espay que ocupa qualse-
vol cosa. Pueslo. Locus, i, sedes, is. |1 Lloch, sili ó
paratge destinat pera executar alguna cosa. Pues-
lo. Locus, i, situs, us. 11 Lloch ò paratge en que's
en per menor. Puesto. Taberna, íe. 1| Grau, honor,
ignilat, empleo. Pueslo. Dignilas, atis.
PÜESTO SEPARAT. Lloch que se separa de altre
major pera diferents usos. Apartadizo. Sejunctus,
eparatus locus.
CEDIR LO PÜESTO. fr. Oferir algú per cortesia à
altre '1 lloch en que estava assentat. Dar el lugar.
Locum cedere.
PUF. interj. Significa que alguna cosa fà mòlt
mal olor. Puf, pu, po. Puf, foelet.
PÚGIL. m. Lo gladiador que combatia à cops
de punys ó ab lo cove. l'ugil. Púgil, is.
PUGILAR. 3Ianual en qne'ls hebreus tenian los
passatges de la sagrada Escriptura que's llegian ab
Imès freqüència en la sinagoga. Pugilar. Pugilla-
re, is.
PUGNAR. V. n.ant. pelear.
PUGÓ. m. Insecte de una línea y mitja de
llarch, de color vert ò negre, ab quatre alas ò sens
ellas, que s' alimenta rosegant las camas de las
plantas à las quals se posa. Pulgon. Bruchus, i.
PUIG. m. Munt, monlanya alia y aguda. Pico,
picacho, promontorio. Collis, is. \\ Conj. y
PUIS Y PUIX. conj. anl. pus. H ant, desprès.
PUJA. f. Lo dret que's paga en pa en lo forn
comú. Poya. Furnacea mercès. |1 Aument de preu
à las cosas que's venen ó arrendan. Lieilacion, pu-
TOMO II.
PUJ * 421
ja. Pretii in licitationibus auctio. | pujada. 3.
FÉR puja ó pujada, fr. Aumentarse '1 preu de las
cosas. Subir. llerum pretia augeri.
PUJADA, f. La acció de pujar. Suhida. Ascen-
sió, nis. II Muntada, lloch que va pujant. Subida,
trepa, repecho. Clivus, i,íicclivitas, atis. H Aument
de preu de las cosas. Alza. Caritas, atis. H La ma-
jor elevació del estat de algú ó de alguna cosa. Su-
bida. Incremenlum, i. 1] Aument, com: pujada de
llet, de febra. Crecimieruo. Augmentum, incremen-
tum, i. II PUJA. 2. pujansa. 1.
PUJADA DRETA Y PESADA. La quc fà mòlt pendent
y es dificultosa de pujar. Reventon. Arduus moles-
tusque clivus.
DE GRAN PUJADA GRAN BAIXADA. Pcf. DcUOta qUC
quant mès eleva la fortuna als homes, es major la
cayguda. De gran subida gran caida. Altior ascen-
sus casu graviore laborat.
PUJADOR. m. Qui puja alguna cosa de baix à
dalt. Subidor. Quisursumaliquid asportat, condu-
cit. II Pedrís ó altra cosa pera pujar à caball. Mon-
lador, monladero, subidero. Scabellum, i, pòdium,
ii, gradus , us. | Qui puja à caball. Monlador.
Equum ascendens. || escala, esglahó.
PUJAMENT. m. ant. pujada. 1.
PUJAMINYONS. m. ant. Espècie de escaló pe-
ra posar lo peu pera pujar al cotxo. Eslribo. Scan-
dula, ae.
PUJANSA. f. Elevació, promoció à algun càr-
rech ó dignitat. Elevacion, ascenso. Exaltatio, evec-
tio, nis. II Càrrech ü honor ocupat per algú. Cum-
bre. Adeptus honor. H Prosperitat, fortuna. Auge.
Prosperitas, atis.
PUJANT, m. pujada, pujador. | pi. ant. Los
passats del llinatge de algú. Ascendienles. Majo-
res, um.
PUJAR. V. n. Muntar, passar de un lloch infe-
rior à altre superior ó alt. Subir. Ascendo, scando,
is. 11 Anar creixent, aumentarse, com los arbres,
la malaltia, 'Is rius. Subir, crecer. Cresco, ingra-
vesco, is. 11 Fèr mès al'a alguna cosa, com la pa-
ret, la terra. Subir, levaniar. Elevo, as, accresco,
is. II Preponderar una cosa respecte de altra, com:
PUJA mès lo farciment que'l gall. MoíUar, subir. Ma-
gis interesse. U Anar alsant la veu per graus y
punts. Subir, levaniar. Scando, ascendo, is. | met.
En las cosas espirituals arribar, com: las oracions
del just pujAPí al cel, Subir. Yenio, is. H met. Créi-
xer en dignitat, lograr major empleo, aumenlar lo
capital ó hisenda. Subir, ascender. Augeo, es. H v.
a. Transportar de baix à dalt alguna cosa. Subir.
Elevo, as, eveho, is. H Alsar, posar dreta alguna
cosa que estava inclinada, com : pujar los brassos.
Subir. Elevo, as. |1 Muntar, arribar à certa quanti-
tat ó número alguna cosa, com : lo compte puja à
tant. Subir, monlar. Ad summam venire. |1 met.
Donar à las cosas major preu ó estimació de la que
tenian, com: pujar lo vi, la cera, etc. Subir, enca-
recer, pujar. Rerum pretium augere. H Estirar, li-
53
PUL
DICCIONARI
PÜN
var las cordas fluixas de una guitarra, etc. Suhir.
Fides adaptaré. 1| En una genealogia es arribar
fins al principi, com: sant Mateu puja. fins à Abra-
ham, y sant Lluch fins à Adam. Subir. Ascen-
do, is.
PUJAR i QUATRE GRAPAS. fr. Caminar los homes de
peus y mans. Gatear. Proripere.
PUJARLI i ALGÚ LA BERMELLÓ i LA CARA. EnVCr-
gonyirse. Salir colores. Erubescere.
PUJAR PER AMUNT. fr. Enfilarse. Encaramarse. In
altum proripere, conscendere. || met. Elevar à al-
gú à gran puesto, empleo honoríflch, lucrés, etc.
Encaramar. Elevaré. H met. Exagerar, ponderar ab
excés alguna cosa. Encaramar. Extollere, ampli-
ficaré.
PDJAR8EN. V. r. Elevarse, remontarse. Subir-
se. Altius repetere.
QUE PUJE. Expressió en lo joch de cartas. Que
salga, que salle. Exeat.
PUJAT, DA. p. p. Subido. Accensus. adj. S'
aplica al color mòlt viu y fort en sa classe. Subido.
Aculus. 11 Sobre bo. Subido. Supremus. |1 elevat,
SUBLIME, EMINENT.
PUJAVANT. m. ant. botavant.
PUJOL. m. Petit puig ó montanyela. Altozano,
cerrillo. Tumulum, i.
PULCRITUT. f. ïïermosura, bellesa. Pulcritud.
Pulchritudo, inis.
PULCRO, A. adj. Hermós, ben paregut, bo-
nich. Relamido, pulcro. Pulcher.
PULEGI. m. ant. poliol.
PULGÓ. m. ant. pügó. 1| Corch que rosega las
vinyas. Pulgon de la vid. Yolucra, a;.
PÜLIDAMENT. adv. m. Ab pulidesa. Pulida-
mente. Politè. I Ab elegància. Pulidamenle. Con-
cinnè.
PULIDESA. f. Hermosura, curiositat, compos-
tura, delicadesa, lersidad, pulidez, cultura. Poli-
tura, 86.
PULIDOR. m. L* instrument ó altra cosa que
serveix pera pulir. Pulidor, pulidero. Laívigando
aptum instrumentum. || Lo tros de córdoba ó altra
cosa per lo qual se passa '1 fil quant se devana.
Pulidor, pulidero. Filo laevigando panniculus. | Qui
puleixó adorna. Pulidor. Volüor, is.
PULIMENT. m. Obra de pulir. Pulimenlo. Lae-
vigatio, elsevigalio, nis. [] Lo llustre ó perfecció
que's dóna à algunas cosas. Pulimenlo. Politura, a;.
PULIOL. m. poliol.
PULIR. V. a. Allisar, brunyir, aplanar, enllus-
trar. Pulir, pulimenlar, afinar, tersar, limpiar,
asear. Laevigo, as. fl Esmenar, corregir, perfeccio-
nar, íitítr, pulimentar, limar, sulilizar. Limo, eli-
mo, as. 11 Traballar ab mòlt cuydado. Pulir, puli-
mentar. Recuro, as. fl Adornar, endressar, compón-
drer. Pulir, pulimentar. Orno, exorno, as. j] v. r.
Civilisarse. Adornorse, j9u/írse. Rusticitalem eruere.
PÜLIT, DA. p. p. Pulido. Politus. U adj. Agra-
ciat, ben fét, curiós. Lucia, pulido, lerso, raso. Po-
litus, perfectus. 1| Lo qui vesteix ab mòlt aseo.
Almidonado. Nimio studio compositus.
posar pulit. fr. Adornar, hermosejar. Pulir. Po-
llo, is, exorno, as.
PULLA. f. dicteri. i Paraula deshonesta. Pulla.
Scurrile convitium.
PULLAGÓ. m. POLLAGÓ.
PULLÉ8, A. adj. Natural de y lo pertanyent à
Pulla província de Nàpols. Pullés. Apulicus, apu-
lus.
PULLÍ. m. pollí.
PUL-LULAR. V. n. Brotar, grillar. Pulular. Pu-
l•lulo, as.
PULMÓ. m. Freixura. Bofes, pulmon. Pulmó,
nis.
PULMONAR, adj. Lo quej)ertany al pulmó ó
que té relació ab ell. PulmoÈài^. Pulmonaris.
PULMONIA, f. Inflamació del pulmó. Pulmo-
monia, perineumonia. Peripneumonia, íb.
PULMÓNICH, CA. adj. Qui està atacat de pul-
monia. Pulmoniaco, y pulmonario. ter. Pulmona-
rius.
PULPA. f. Palpis, carn sens os. Pulpa. Pulpa,
a;. I met. Molsa de las fruytas. Pulpa. Pulpa, ae. ||
La carn del cap del dit. Yema, pulpejo. Carnea di-
gili extrema pars.
PÚLPIT, m. Trona en las iglésias. Púlpilo.
Pulpitum, i.
ESCUPIR fora del púlpit, fr. pixar fora DEL
TEST.
PULPO. m. ant. pop.
PULPUT, DA. adj. Molsut. Pulposo. Pulposus.
PULSACIÓ, f. Lo cop que dóna la artèria. Pul-
sacion, pulsada. Pulsalio, nis.
PULSATIU, VA. adj. Lo que bat y copeja.
Pulsativo, pulsàlil. Pulsans.
PULSERA. f. Vena que's posa en lo pols al ma-
lalt quant se li aplica vi generós ó algun esperit
pera conforlarlo. Pulsera. Fascia brachialis.
PULTRES. m. pi. ant. FARINETAS.
PULTROGH. m. La butifarra niès grossa feta
del budell cego. Morcon. Major botulus. |1 met. La
persona grossa y rabassuda. Morcon. Botuli spe-
ciem refeiens persona.
PULVERISAR. V. a. POLVORISAR.
PULVERULENT, A. adj. Nom que's dóna à tot
COS reduhit ó pols mès ó ménos fina. Puherulento.
Pulverulentus.
PÜNCELLA. f. PONCELLA. II ant. DONZELLA.
PUNCEYLA. f. ant. Donzella. Poncella. Yirgo,
inis.
PUNCT. m. ant. punt.
PUNCTUALMENT. adv. m. ant. puntual-
ment.
PUNCTURA. f. ant. punxo. 1.
PUNDONOR. ra. Estimació , honra , crèdit.
Pundonor, punlo, punlo de honor. Honos, oris.
PUNDONORÓS, A. adj. Qui té pundonor.
Pundonoroso. Proprii honoris aestimator.
PÜN
CATALÀ.
PÜN
423
I
I
PUNGANT. m. Pua movedissa de ferro que hi
ha en las civellas. Hierreeillo, ilo, clavillo, clavo.
Fibula; clavus.
PÜNICANA. adj. S' aplica à la gallina, galli-
na, etc.
PÚNIGH, A. adj. Pertanyent als fenicis y car-
taginesos. Púnico. Punicus.
PUNICIÓ. f. ant. Caslich. Punicion. Punilio,
nis.
PüNIDOR, A. m. y f. ant. castigadoii.
PüNiR. V. a. ant. castigar,
PüNJANT. ra. PÜNGANT.
PUNT. m. La menor entitat ó quantitat que's
pót considerar. Punlo. Punctum, i, punctus, us. |)
Instant. Punlo. Punctum, i. [] Assumpto, matèria de
que's tracta. Punlo. Scopus, punctum, i. 1| Losubs.
tancial en algun assumpto. Punlo. Summa, a;. |1 Lo
cos ó espessor en los líquits. Cuerpo. Densitas, atis>
crassitudo inis. || Lo to en que'ls correspon estar
als instruments músichs. Punlo. Consonantiae to-
nus. I L' estat actual de qualsevol assumpto, espè-
cie ó cosa. Punlo. Locus, i, slatus, us. || Lo pas de
la agulla ab lo fil per la tela. Punlo, puniada. Acus
punctum, trajectus. || L' estat perfet y degut que
arriban à tenir algunas cosas, com lo pa, las con-
fituras, viandas, etc. ;»m?iío. Perfectus status. |]
Ocasió oportuna. Pmlo. Ansa, ae. || Ostentació en
lo tracte, vestir, etc. Rumbo, oslenlacion. Ostenta-
tio, nis. I Part, qüestió de alguna ciència. Punlo.
Argumenlum, i, quieslio, nis. | ortog. La nota que's
posa al fi de la clàusula, figurada així (.) Punlo.
Punctum, punctus, i. j] En lasarmas de loch lofer-
ret que té '1 gatillo alsat. Disparador, punlo, pi-
non. Retinaculum,' i. 1| puntet. 3. || Lo principal de
algun assumpto. Punlo. Meta, ae, scopus, i. \\ pun-
DONOR. 11 XIFRA. || La part de las campanas ahont
fereix lo batall. Punlo. Limbus, i. || Cada forat de
la corretja per ahont entra '1 pungant. Punlo. Fo-
raraen, inis, scissura, ae. || Lo grau ó terme que's
senyala. Punto. Gradus, us, punctum, i. || raet.
Aquella paraula que's diu, ó aquella tecla que's
toca, com al descuyt, pera recordar alguna espè-
cie 6 motivar que's parle de ella. Puntada. Obiter
diclum verbum. H pi. Las divisions del punter dels
sabaters. Punlos. Calceorum mensurae nota, sig-
num. II Qüestions pera llegir de oposició. Punlos.
Sorte deducta Ihemata. |] Los números que senya-
lan à cada carta 6 ei cada cara del dau. Punlos.
Pictarum chartarum aut talorum puncta. H Las pe-
dras ó tantos que's perden ó guanyan en lo joch.
Punlos. Calculorum numerus. || Las parts de que's
va formant la mitja y cosas semblants. Punlos. Ca-
ligarum texturae ductus. || Las passadas ab la agu-
lla que dóna un cirurgià en una ferida. Punlos.
Puncta, orum. || l.os erros que cometen los noys al
donar la Hisso, etc. Punlos. Errata, orum.
PUNT ACCIDENTAL, En la perspcctiva qualsevol
punt diferent del principal ó de la vista, ahont s'
encamina y per qui's dirigeixen las ííneas de
aquells objectes, los costals dels quals no són per-
pendiculars à la taula ó pla óptich. Pu?i(o accideu'
tal. Punctum accidentale.
PONT ADMIRATIU ó DE ADMIRACIÓ, ortog. Nota pera
senyalar la admiració en 1' escrit. Admiracion. Ad-
mirationis nota.
PUNT cÉNTRicn. Centro, Punto cèntrica. Cen-
Irum, i.
PUNT DE DISTANCIA. Eu la perspcctiva un punt de
la línea horisontal distant del punt principal ó de
la vista tant com es lo raig principal. Punto de
distancia. Distantiae oplicae punctum.
PDNT DEIXAT. Lo puut de la mitja que no s' ha
pres. Trabilla. Solutus, vacuus caligarum textur»
ductus.
PUNT DE nONOR. PUNDONOR,
PUNT DE LA uEFRACció. fís, Lo puut eu quB pas-
sant los raigs de llum oblíquament de un mitj à
altre de diferent resistència, forma 1' àngul de in-
clinació, separantse de la línea recta, Punlo de la
refraccion. Refractionis punctum,
PUNT DE LA SUSPENSIÓ, Aquell cn que's manté sus-
pès un cos, Punlo de la suspension. Suspensionis
punctum.
PUNT DE LONGiTüT, nàut, Lo que's col-loca en la
carta de navegar, y resulta de las observacions as-
tronómicas de la longitut y latitut, Punlo de longi-
lud. Punctum longitudinis.
PUNT DE MEDITACIÓ, La matèria que se senyala
pera que sobre ella 's tinga la oració, Punto de me-
ditacion. Meditationis matèria.
PUNT EN BOCA. m, adv. S' usa pera avisar à algú
que calle. Punlo en boca. St. H exp. Encarrega à
algú que no divulgue lo que se li ha dit. Punto en
boca. Cave ne audita vulges,
PUNT ESCAPAT. Lo que s' escapa en la mitja.
Punlo. Caligarum scissura rotunda. j| fam. vbnto-
SITAT.
punt INTERROGANT ó DE INTERROGACIÓ. SCUyal qUB
expressa la pregunta en Y escrit. Interrogacions
inlerroganle. Interrogationis nota.
PUNT LLARCH PER TRAU. Entre las costureras la
puntada llarga sobre la qual forman los traus 6 al-
tra cosa. Pasillo, dienle de perro. Protensum acu-
punctum.
PUNT PER AGULLA, Y PUNT PER PUNT. m. adV, EX-
pressa '1 modo de contar alguna cosa exactament
y sens deixar circunstància alguna. Punlopor pun-
to. Sigillatim,
A BON PUNT. m. adv. OPORTUNAMENT.
AL PUNT. m, adv. Al instant. Al punto. Illicò, \\
Enterament, sens faltarhi res. De todo punto. Ora-
ninó.
anírsen pel punt dk baix. fr. raet. Petejar.
Venlosear, zullarse, irse de copas. Alvo conceptum
flatum ejicere.
ANARSEN PER PUNTS. fr. ACABARSE.
i PUNT. m. adv. Expressa que alguna cosa està
prompta y aparellada. A punto. Paralè. (] A propó-
i24
PÜN
DICCIONARI
PÜN
6it, al cas. A punlo. Aplè. || k risch ó perill.
1 ó DE PUM DE MALLA.. Obra fcla à punt de ret ó
filat. Redecilla, d punlo de malla. Reticulura, i.
A PUNT DE SOLFA. m. adv. Ab art, regla y acert.
Con el compàs en la mano, en solfa. Caulè, circuns-
peclè.
A PUNT FIXO. ra. adv. Cabalment, ó ab certesa. A
punto (ijo. Cerlè, absdubiò.
k TOT PUNT. m. adv. Resoltament, sens parar en
rischs. A todo trance. Omni timore postposito. ||
k MÈS NO PODER.
AQUÍ ESTÍ 'l punt DE LA CONFITURA 6 AQUEST ES LO
PUNT DE LA CONFITURA, loc. iiiet. fam. Dcnota que
en alguna cosa està la principal dificultat, Ese es
el diablo, el àpice, el busilis. Hoc opus, hic labor
est.
CADA PUNT. m. adv. Cada instant. Cada inslanle,
cada momenlo ; por momenlos ; cada credo. Crebrò,
frecuentissimè.
DE PUNT. m. adv. Ab empenyo y porfia. De
apuesla ; depunlillo. Contentiosè, obslinalè.
DE PUNT EN BLANCH, m. adv. Armat de cap à
peus. De punta en Manco. Ex capite ad talus imos.
DE PUNT EN PUNT. m. adv. PUNT PER PUNT.
DONAR PUNT. fr. Espessir los líquits. Dar cuerpo.
SpisSO, as. II FÉR PUNT.
DONAR PUNTS. fr. Cusif lo cirurgià la ferida. Dar
punlos. Yulnussarcire.
EN AQUEST PUNT. m. adv. Ara mateix, poch temps
ha. En esle inslanle ò momenlo. Nunc, mox, jam.
EN PUNT. m. adv. Puntualment, com : las sis en
PUNT. En punlo. In ipso articulo.
ESCAPARSE, ANARSEN LOS PUNTS DE LA MITJA. fr.
SoUarse los punlos de la media. Tibialium maculas
dissolvi.
ESTAR 1 PUNT. fr. Estar pròxim ó en disposició
de férse ó de succehir alguna cosa. Estar para. In
proximo esse. || Estar à pich, à risch, pròxim. Es-
tar en punto ó à punto. Proximum esse.
FÉR PUNT. fr. Acabar la clàusula en la lectura.
Ilacer punto. Clausulam, orationem finiré. I Aca-
bar, conclóurer alguna espècie. Hacer punto. Rem
claudere.
PER PUNT. m. adv. Per instants. Por punlo. Jam-
jam.
PICAR PUNTS. fr. Picar en lo llibre corresponent
à la facultat sobre que s' ha de llegir en oposició-
Tomar punlos. Thema sorte ductum publicè expli-
candum eligere.
POSARSE À PUNT. fr. Prepararsc. Apercibirse, po-
nerse en arma, aprestarse. Separaré.
PUJAR DE PUNT. fr, AumentaTse. Subir depunto.
Augeri.
SABER QUANTS PUNTS CALSA. loC. faiU. ConéixCr lo
talent de algú. Sondear la sabiduria. Cujusdam in-
genium meiiri.
SABER UN PUNT MÈS Qüe'l DIMONI. loC. fam. SÓT
mòlt astut pera sòn negoci. Saber m punto mas que
H diablo. Callidissiraè esse.
TANT BON PUNT. loc. Dcnola haverse fét, dit ósuc-
cehit alguna cosa luego que's digué, féu, etc. Al
punto que, luego que, al inslanle que. Ut, ubi.
PUNTA. f. Extremitat aguda de qualsevol co-
sa. Sumidad, punta, cúspide. Muro, nis, cuspis, idis.
II Lo cap ó extrem de alguna cosa, en lo qual finei-
xen las sevaslíneas, com: punta del nas, dels dits.
del banch. Punta. Cuspis, idis, angulus, i. || Llen-
gua de terra que entra dins del mar. Punta. Lin-
gua, ae, promonlorium, ii. || Àngul ò cantó que for-
ma algun terreno, edifici, etc. Cornijal. Angulus,
i. II Part, principi ó qualitat de alguna cosa, com:
lo vi té punta de agre; falano té punta de fullero.
Punta. Acor, is. || Qualsevol dels cantons del mata-
làs ó coixí. Cogujon. Culcitrae aut pulvilli cuspis.
y TATXA , GABARR0T. | PUNXA. || Entre eslauipers
punxo pera tràurer las lletras de las planas sense
espatUarlas. Punta. Typographica subula. [] pi.
Obra regularment de fil blanch prim, que's posa
per guarnició als vestits, etc. Encajes, punlas. Re-
ticulata taenia. U Las banyas del toro. Cuernos. Cor-
nua, um.
PUNTA de agulla, m. Part mínima de alguna co-
sa, ó cosa mòlt pelila. Chispa. Partícula, a;.
PUNTA DE DIAMANT. Diamant petit. Chispa. Minus-
culus adamas. I La que serveix pera tallar lo vi-
dre. Punta de diamante. Adamantina cuspis. || La
forma angular que tenen algunas cosas à que 's
dóna aquest nom. Punta de (ítaman(e. Adamantinae
cuspidis forma.
PUNTA DE INGENI. AGUDESA.
PUNTA DE LA EscARCHOFA. 'L pích còrb que té dita
planta. Gavilancillo. Achanti aculeus.
PUNTA DEL DIA Ó DEL ALBA. Quaut 86 COmcnsa à
tornar clar. Al amanecer, d la alborada. Aurora, ae,
diluculum, i.
PUNTA DEL Eix. L' extrem del eix que sobreíx de
la roda en los carros y cotxos.Pezon. Axisexliemitas.
PUNTA DE SEDA. BLONDA.
PUNTA PEU. PUNTAPEÜ.
ACABAR EN PUNTA, fr. FÉR PUNTA. 1.
A PUNTA DE SOL. Al temps de presenlarse à nostra
vista aquest planeta. Al salir, al rayar el sol. Solis
ortu.
A PUNTA PEUS. m. adv. Ab abundància excessiva.
Àpuntapiés. Despictus, summa vi.
DE PUNTAS DE PEUS. m. adV. DE PUNTETAS.
FÉR PUNTA. fr. Acabar en punta. Acabar, rematar
en punta. In acumen desinere. || Feria tràurer als
instruments de ferro. Apuntar. Acuo, is.
FÉR PUNTAS. fr. Competir ab altre, igualarlo en
alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas. Mqui-
pare. | Contradir ab vigor y eficàcia l' intent, opi-
nió ó resolució de altres. Hacer punta. Adversari.
GUANYAR ALGUNA COSA AB LA PUNTA DE LA ESPASA.
fr. Guanyaria ab esfors, ab rigor, Ganar d punta
de lanza. Totis viribus, summa vi aliquid auferre,
consequi,
NO TENIR QUE AGBAHIR TINT COM PUJi ÜNA PimTA
I
PUN CATALÀ.
DB AGULLA, ref. No haver rebut lo menor favor. No
deber una sed de agua. Xon scyphum aqnae sedan-
dcB siti offerre.
SENS FALTAR UJíA PUNTA DE AGULLA, ref. SENSE
FALTAR UN PEL DE CÜNILL.
TENIR PUNTA DE AGRE. fr. Comensar à tomarseagre
'I vi. Repuntar, volverse, lener punla de vinagre,
apuntar. Acescere, acidumfiere, excesere.
PUNTACIÓ. f. La acció de posar punts sobre
las llelras. Puntacion. Nolarum súper litleras ap-
positio.
PUNTADA, f. Punta de fil passat. Puntada.
Punctum acus.
PUNTADA DE PEU. Lo cop donat ab la punta del
peu. Puntapié, punlillazo, puntillon. Pedis ictus.
PDNTAGUT, DA. adj. PUNXAGUT.
PUNTAL, m. Lo que serveix pera sostenir ó
preservar de càurer alguna cosa, Encamacion,
puntal , ahitaque, tentemozo , langanillo, muleta.
Fulciïnentura , i. || Pal ó forca pera sostenir las
brancas del arbre. Rodrigon. Ridica, m, pedamen-
tum, i. II PONT. II Pal ó aspra de cep. Puntal. Ridi-
ca, ae, pedamentum, i. || Fusta unida en altra ho-
risontal, desde la qual va en direcció inclinada à
apuntalar à altra també horisontal. Tornapunía.
Lignum obliquèaliud sustentans, fulciens. [| La vi-
ga ab que s' apuntalan las minas. Adema. Trabs,
bis. II pi. PEUS DRETS.
POSAR PUNTALS ALS ARBRES, fr. Rodrigar. Peda-
mentis fulcire.
POSAR UN PUNTAL A LA VIDA. fr. met. fam. Pén-
drer alguna petita porció de aliment entre dia pera
donar alguna forsa al cos. Echar un remiendo d la
vida. Vires aliquantulò cibo capere.
PUNTALET. m. Rocí de aliment abans de la
menjada. Mulela, mulelilla, y tente en pié ter. Ful-
crum, i.
PUNTAPEU. m. PUNTADA DE PEU.
PUNTEJAR. V. n. Tocar la guitarra, tocant
determinadas cordas cada una ab un dit. Puntear.
Citharae fides carptim summis unguibus pungere.
II Cusir, fér punts. Puntear. Suo, is. || Fér dents ó
punts en una roda de rellotge, molí, elc. Puntear.
Incido, is; denticulos facere. I Dibuixar , notar,
trassar ab punts alguna cosa. Puntear. Punctulus
delinearé. |1 v. n. nàut. Anar orsant quant se pót
pera aprofitar lo vent quant escasseja. També s' usa
com actiu, com : puntejar lo vent. Puntear. Obli-
quare sinus in ventura.
PUNTEJAT, DA. p. p. Punteado. Sutns, in-
cisus.
PUNTER, m. Instrument de sabater pera pén-
drer la mida. Marco. Galopodium, ii. 1| Tocador de
las palmatórias. Punlero. Stilus, i. [j Tocador, bas-
tonet ab que senyalan las lletras los que aprenen
de llegir. Puntero. Stilus, i.
PUNTERA, f. Planta sucosa, sempre verda, 6
de fullas permanents. Yerba puntera ; siempreviva
mayor. Zoopthalmus, i. | Yirollas en las branillas
PUN 425
del paraygua. Casquillo. Chantus, i. || La qui fa
punlas. Encajera, rondera. TelíB reticulatae textrix.
PUNTERIA, f. La acció de dirigir una arma,
pera que done '1 tir en lo punt determinat. Asesla-
dura, punteria. Collimatio, collineatio, nis.
péndrer la punteria, fr. Posar en direcció las
armas de foch pera dispararlas. Apuntar, Arma jac-
tura intendere.
pérdrer la punteria, fr. Apartaria. Desapunlar.
Ab scopo aberrare.
PUNTET. m. d. Punlico. Panctura, i. 1| Lopich
que's posa al cap dels canons de las armas de foch
pera dirigir la punteria. Mira, punto, brújula. Pin-
nula, ai. || valdó. || molla.
PUNTETA. f. d. Puntica,puntiUa. Xcumem, i nis.
ANAR DE PUNTETAS. fr. met. Procebir ab mòlt se-
cret y reca to. Andar con zapatos de fiellro. Cautè,
secretòque agere.
DE PUNTETAS. m. adv. Caminarab las puntas dels
peus alsant los talons. Ue puntillas. Extremis, sum-
mis pedibas.
posARSE DE PUNTETAS. fr. Oír ab mòlt desagrado
ó disgust lo que's demana ó pretén, negantse y re-
sistintse à la pretensió, etc. Ponerse de uiias ó en
veinte uíias. Tenaciter obsisíere.
PUNTILL. m. En las fàbricas ó forns de vidre
es un canó de ferro com lo de la escopeta, ab que
trau '1 vidre del forn sobre '1 màrmol ó llosa de
ferro, pera traballarlo y formar en ell las pessas.
Puntel. Ferreus ad vitrum é fornace educendum
tubus.
PUNTILLA. f. Puntas de fil mòlt estretas. Pun-
tilla. Plagula, se. || ribet.
PUNTILLO. m. Qualsevol cosa leve ó despre-
ciable, en la cual una persona massa pundonorosa
repara ó fà consistir I' honor ó estimació. Punlillo,
honrilla. Levissimi moraenli negotium.
PUNTILLÓS Y PUNTÓS, A. adj. Pundono-
rós, qui es delicat en conservar sa bona opinió.
Puntoso, puntuoso. Honoris studiosus. || met. Fo-
gós, que's dóna luego per sentit de poca cosa. Pun-
toso, peliíloso. Honoris studiosus.
PUNTUACIÓ, f. La col-locació de las notas de
ortografia en la escriptura. Puntuacion. Interpunc-
tum, i.
PUNTUAL, adj. Exacte , prompte. Puntual,
exacta, fiel, legal. Exactus. | Cert, ajustat, cabal.
Puntual. Certus. || Exacte, rígido en la observància
de alguna lley, precepte ó regla. Severo. Severus.
Q Fixo. Clavado, obediente. Certus, exactus.
PUNTUALISAR. v. a. Donar la última ma à la
col-locació de las espècies, assegurarlas en la me-
mòria. Puntualizar. Ordine disponere: memoriter
discere.
PUNTUALÍSSIM, A. adj. sup. Puntualisimo.
Diligentissimus.
PUNTUALÍ8SIMAMENT. adv. m. SUp. Pun-
tualisimamente. Diligentissimè.
PUNTUALITAT, f. Exaclitut. Puntualidad.
426
PÜN
DICCIONARI
PÜN
Accuralio, nis. I Certesa y conveniència de alguna
cosa pera '1 fi à que se la destina. Puniualidad, re-
ligiosidad, fidelidad. Convenientia, ae.
PUNTUALMENT, adv. m. Ab puntualitat.
Puntualmente, religiosamente. Accuratè.
PUNTUAR. V. a. Col•locar las notas de orto-
grafia en una escriptura. Punluar, apuntar. Scrip-
turam dispungere.
PUNTUAT, DA. p. p. Apuntado, puntuado. In-
terpunclus.
PUNTUÓS, A. adj. PUNDONORÓS, PL'NTÓS.
PUNTURA. f. Ferida ab instrument punxagut,
Punlura. Punclura, », punctio, nis. || Entre es-
tarapers, qualsevol de las dos punlas que estan al
costat del timpà pera deturar lo full de paper. í'mji-
tura. Typographicae tabulae cuspis.
PUNXA. f. Punta mí)lt aguda. Punta, pua. Spi-
culum, aculeus, i. 1 Espina dels arbres ó plantas,
com la del cart, esbarzer, eic. Espina, pua. Spina,
se. II La punta ó eslellela que's clava en la carn.
Rancajo. Cuspis, idis. I Punta de monianya pela-
da. Cumbre, cima. Vèrtex, icis. fl raet. Las cosas
inmalerials que causan sentiraeni y pena. Espina.
Aculeus, i. II met. dificultat, perill. || met. Estí-
mul, incilaliu. Aguijon, clavo, espuela, estimulo.
Stimulus, i.
PUNXADA, f. Picada, ferida ab punxa. Pun-
zada, punzadura, pinchadura, picada, picadura,
picazo. Puncta, ae, punctio, nis. fl püntlra. 1. |1
Dolor que se sent agudament de quant en quant.
Ramalazo, punzada. Quandoque mordens dolor. ||
vnet. Sentiment interior. Punzada. Moeror, angor,
is. II f. Lo batiment y dolor que causa entre qualse-
vol tumor la matèria quant no està ben madura.
Enlrepunzadura. Dolor adveniens, dum pus con-
coquilur.
PüNXAnx DE AGULLA DE CAP. AlfiUrazo. AciculsB
punctura.
PUNXADA DE AGULLA DE CUSIR. AgujaZO. ACUS
punctura.
PUNXADA DELS HUMORS, mcd. Pruítja dels humors
que punxan alguna part del cos. Velicacion. Yel-
licatio, nis.
PUNXADOR, A. m. y f. Qui ó lo que punxa.
Punzador. Pungens, tis.
PUNXADURA. f. ant. PUfíXADA. 1.
PUNXAGUT, DA. adj. Lo que lé punxas.
Puntiagudo, punzante, punioso, afilado, picoteado.
Cuspidatus, acurainatus, acutalis,
PUNXANT, p. a. Qui ó lo que punxa. Pwnzan-
te. Pungens. H adj. PUNXAGUT.
PUNXAR. V. a. Ferir ab punxa. Punzar. Sti-
mulo, as, pungo, is. |1 Ferir ab algun instrument
punxagut. Picar, punzar, aguijar, aguijonear, agu-
zar. Pungo, is. 1| Descubrir poch à poch las cartas
en lojochpera conéixerlas per la pinta. Brujulear.
Rimor, aris. |1 met. Estimular à algú à fér alguna
cosa. Espolsar, aguijonear, tarazar, estimular. Sti-
Bjulo, as, II met. Molestar, importunar, perseguir à
algú. Hostigar. Vexo, as. H Ferir las pünxas de un
arbuslo, mata, etc. Espinar. Pungo, is. 1| v. r. Mo-
lestar algun dolor de quant en quant. Punzar. Sti-
mulo, fodico, as. || Comensar à verdejar los sem-
brats. Asomar. Cacumen ex solo segetes educere.
I PUNYIR LA BARBA.
SEMBLA QUE'l PUNXEN Ó COM Si'l PUNXESSEN. lOC.De-
nota que algú està impacient en casa pròpia. Ser
huésped ensu casa. In pròpia domu hospitem agere.
PUNXAT , DA, p. p. Punzado , espinado.
Punclus,
PUNXETA. f. d. Espinilla. Spinula, ffi. || met.
Se diu de la persona que pica ab paraulas ó ac-
cions. Mordaz. Maledicus, i.
PUNXO. m. Instrument rodó de ferro que ter-
mina en punta. Punzon, estilo. Pungiunulus, veru-
culum, i. II BURÍ. II PUNTA. || AguUa de fen'O ó llau-
tó pera escríurer en taulelas ó llibrets de memò-
ria. Punzon. Graphium, ii. || Llansela pera sangrar
animals. Lanceta. Sagitta,ae. H Instrument de ferro
un poch rom que té gravada alguna cosa, del qual
usan los que obren matrissas pera la estampa, 'Is
marcadors pera la plata. Punzon. Graphium, ii. ||
met. Estímul, agulló, inoitament. Aguijon. Incita-
mentum, i, irritamen, inis. |1 Lo bastonet de que
penja la fruyta. Pezon. Pediculus, peliolus, i. H
Alena de sabater dreta y grossa. Estaquillador .
Grandior subula.
PUNY. m. La ma closa. Puno. Pugnus, i. |1 Lo
que pót cabrer en lo puny. Puríado, pum. Pugillus,
pugnus, i. II Lo tros de llens unit à la boca de la
mànega de la camisa que ajusta à la munyeca.
Puno. Brachiale, is- astrictior subucuhe fascia. ||
Empunyadura de espasa. Puno. Ensis capulus. ||
Polaynas, adorno de llens ó puntas que rodejan la
munyeca unit ó separat de la camisa. Puno. Su-
perposila manica. || Lo pom dels bastons. Puno.
Baculi pugnus. || met. Poquedat, Jcurtedat. Puno.
Exiguitas, atis.
AMIDAR 1 PUNTS. fr. Amidar alguna cosa, posant
un puny sobre altre ó un desprès de altre sucessi-
vament. Medir à punos. Aliquid pugno metiri.
A PUNT CLOS. m, adv. Ab forsa ó ab eficàcia. A
puno cerrado. Enixè.
COM LO PUNT. m. adv. Expressa que una cosa es
mòlt gran ó petita respecte de lo que solen sor las
de sa espècie. Como el puno. Pugni instar.
DE PROPI PUNT. m. adv. De pròpia ma. De propio
puno. Proprio marte.
FÉR A COPS DE PUNT. fr. Fèr depressa. Harbar, ga-
lopear. Festinanter conficere.
FICAR AL PUNT. fr. Amenassar à algú. Meter en un
puno ó en un zapato. Ad angustias silentiuraque
redigere.
MOSSEGAR LOS PUNTS. fr. met. Penedirse, manifes-
tar enfado per no poderse venjar. Morderse lasma-
nos, los dedos, las unas. Ungues, manus mordere.
PÉRDRER LO PUNT. f. PÉRDRER LO TRABALL.
aosEGARSE 'ls PUNTS. ír. met. Expressa '1 senti-
PÜN
CATALÀ.
PUR
427
ment de Irobarse burlat ó no poder executar lo
que's desitja. Morderse los labios, tirarse de una
oreja y no alcanzarse de olra. Acerbè aliquid ferie,
signisque id demostraré,
sÉR DEL PUNY ESTRET, fp. Séf cscàs, avafo y ines-
quí. Cerrar la mano, ser agarrado. Sordidura esse,
opum esse tenacem.
TENIR EN LO PUNT À ALGÚ. fr. niet. Tenir à són
àrbitre y disposició. Tener de la oreja. Subjectum
habere.
PUNY4. f. EMPENYO, ESFORS. | ant. RENYINA,
PELEA. 11 ant. PUNXA.
MÉTUER PUNYA. loc. aut. PoncT empeíio. Magna
contentione, toto peclore.
PUNYADA. f. Cop de puny. Punada, puneie,
punetazo, remoquele. Pugni ictus. I Cop de puny à
la cara, bofetada. Mojicon. Colaphus, i.
k PUNYADAS. m. adv. A cops de puny. Apunadas.
Pugnitüs.
PUNYAL, m. Arma ofensiva de cer, que sols
fereix de punta. Puiial, rejon y almarada lo de tres
cayres. Sica, ae, pugio, nis. H Senliment, dolor vi-
víssim. Punal. Dolor animi acerbissimus. U Qui fa
punyals. Pmalero. Sicarum arlifex.
POSAR UN PUNYAL Ó UNA PISTOLA ALS PITS. fr. For-
sar à algú pera que execule alguna cosa. Pone^ un
puiial al pecho. Yim inferre.
PUNYALADA, f. Ferida feta ab punyal. Puna-
lada,rejonazo. Pugionis vulnus, ictus. H raet. Pe-
sar gran donat de improvís. Puiialada. Improvisum
animi vulnus.
cusiR A PUNYALADAS. fr. mct. Douame móllas à
algú. Coser àpunyaladas. Pugione aliquem iclibus
confodere.
DONAR PUNYALADAS. fr. Ferirà algú ab punyal.
Dar punaladas ó de puiialadas. Pugione vulneraré.
MÉS SENTO AlXÓ QUE UNA PUNYALADA. loC. DcUOta
que es menor mal lo ferir, que'l de desacreditar ó
afrontar à algú. Sanan cuchilladas, mas no malas
palahras. Ensis curanlur vulnera, non verbera
lingua;.
PUNYALET. m. d. Punalejo, ilo. Parvus pu-
gio.
PUNYAMENT. in. ant. puNició.
PUNYAR. v. a. ant. procurar. H insistir.
PUNYAT. m. Lo que cab en lo puny. Puiiado,
puno. Pugillus, pugnus, i.
PUNYENT, p. a. PUNXANT.
PUNYERA. f. Dret de un grapat de blat de en-
trada de cens. funado. Pugillus.
PUNYET. m. d. Punico, punilo. Pugillus, i. |1
Joch de noys portant una pedreta en una ma, y pert
qui no endevina en quina ma està. China. Puero-
rum ludus.
PUNYIDA. f. p. u. y
PUNYIDURA. f. ant. y
PUNYIMENT. m. ant. punxada.
PüNYIR. v. a. p. u. punxar. 11 v. n. Comensar
à tenir barba. Apuntar el lozo. Pubesco, is. | mel.
Ferir las passions. Punzar. Augo, is. Ij apuntar.
PUNYIT, DA. p. p. PUNXAT.
PUNY08. m. pi. PUNY, POLAYNA.
PUPILAR. adj. PUPIL-LAR.
PUPIL-LA. f. La minyona que necessita de tu-
tor per no tenir encara dotze anys. Pupila. Pupil-
la. Si.
PUPIL-LAR. adj. Cosa del pupil-lo ó pupil•la,
com. edat pupil-lar. Pupilar. Pupilaris.
PUPIL-LARITAT. f. y
PUPIL-LATGE. m. L' estat de pupil-lo. Pupi-
laje. Pupillaris conditio.
PUPÜP. f. ant. y
PUPUT. f. Aucell de ploma daurada, roja, blan-
ca y negre, que té una cresta en lo cap. Abubilla,
upispa. Upupa, ce. 1| Jocb de noys en que tapan à
un de ulls, y ba de anar buscant los altres fins
que n' agafa algun. Gallina ciega. Puerilis ludus.
PUR, A. adj. Llibre y net de tota mescla. Puro,
mero. Merus, purus. H Cast, sant. Inocenle, puro,
limpio, inconlaminado, lerso, intacio, inviolable.
Gasius, purus. |1 Lo gran, delicat, excessiu, quinta
essència de alguna cosa. Puro. Purus. 1| conj.
PUIG. 2.
PURAMENT, adv. m. Castament. Puramente.
Puré. 11 Merament, solament. Meramente, puramen-
te. Puré.
PURESA, f. La qualitat que constituheix una
cosa neta y sens mescla. Pureza. Puritas, alis,
mundilia, aj. I Integritat virginal. Pureza. Pudici-
tia, ae, castilas, atis. | Carència de pecats, inno-
cència de costums. Pureza, limpieza. Probitas,
atis.
PURGA. f. Medicina pera fér evacuar lo ven-
tre. Purga, purgacion. Purgatio, nis.
PURGABLE. adj . Lo que's déu purgar. Purga-
ble. Purgandus.
PURGACIÓ. í. Lo més en lasdònas. Purgacion,
compurgacion. Menstrua purgatio. H ant. La acció
de netejar. Limpia, purgacion. Elimatio, repurga-
tio, nis. 11 La acció de juslificarse algú de lo que se
li imputa. Purgacion. Purgatio, nis. H La acció de
expel•lir los mals humors per medi de la purga.
Purgacion. Purgatio, nis. I Malaltia de derrame
involuntari del semen. Gonorrea. Gonorrbea, v&.
PURGACIÓ CANÒNICA. La pioba que'ls cànons esta-
bleixen pera '1 càs en que algú fos notat de delicte
que nos puga enterament probar, se purga la nota
ó infàmia que resulta contra 1' acusat per sòn jura-
ment y '1 dels compurgadors. Purgacion canònica.
Canònica purgatio.
PURGACIÓ vulgar. La disquisició ó examen judi-
cial en que per defecte de altra probase subjectava
al reo à las experiéncias del aygua bullenla, del
ferro vermell de foch ó del aygua freda, en que's
llansava lligat de peus y mans, declarantlo reo si
s' enfonsava ó 's cremava, y sinó innocent: es
prohibida pels cànons. Purgacion vulgar. Yul-
garis purgatio,
428 PUR DICCIONARI
PURGADOR. m. GARBELL. II adj. Qui púrga ó
neteja. Purgador. Purgator, is.
PURGADURES. f. pi. ESPOaGUERiAS.
PURGAMENT. m. ant. garbelladuras.
PURGANT, p. a. Lo que púrga, la medicina
pròpia pera purgar. Purganle, purgalivo, catàrlico.
Purgans, tis.
PURGAR. V. a. Purificar alguna cosa de tot lo
que la pót fér imperfeta. Purgar. Purgo, as. [| Sa-
tisfer en lot ó en part la pena. Purgar. Crimen ex-
piaré. I Passar 1' acusat per la proba de la purga-
ció pera acreditar la innocència. Compurgar. Pur-
go, corapurgo, as. || Donar una purga à un malalt.
Purgar. Potionem medicam adhibere. || Fér efecte
la medicina purgant, /'«rj-ar. Purgo, as. || Purificar
Déu las ànimas ab traballs. Expiar, purgar. Purgo,
as. II V. n. MERMAR. II Patir las penas del purgatori.
Purgar. Purgo, as. jl Evacuar algun humor natu-
ralment ó per medi de purga. Purgar. Humorem
expeliere.
PURGARIES, f. pi. ant. esporgüerlvs.
PURGAR8E. V. r. Péndrer uua purga. Tomar
una purga. Medicamentum purgans sumere. || for.
Justificarse de algun crim. Purgar. Purgo, com-
purgo, as.
PURGAT, DA. p. p. Purgado. Purgatus.
PURGATIU, VA. adj. Lo que té virtut pera
purgar. Purgalivo, purganle. Purgans.
PURGATORI, m. Lloch ahont las ànimas dels
qui moren en gràcia 's purifican de las relíquias
de sos pecats. Purgatorio. Purgatorium, ii. || met.
Lloch aboni se passa la vida ab traballs. Purgato-
rio. Locus ubi aegrè vila degilur.
PURGUERE8. f. pi. ant. ESPORGUERIAS.
PURIFICACIÓ, f. La acció de purificar. Puri-
ficacion, luslracion. Purgatio, expurgatio, nis. || La
festa que celebra la iglésia '1 dia dos de febrer en
memòria de quant la Yerge presentà à sòn Fill san-
tíssim en lo temple. Purificacion. Beatse Mariaepu-
rificationis festum. || L' acte de anar antíguament
la dona al temple desprès de passats los dias de la
purgació del part. Purificacion. Muliebris purgatio,
purificalio. || pi. Ablucions en la missa. Purifica-
ciones. Purificaliones, um.
PURIFICADOR, m. Drap ab lo qual s' aixuga
'I càlzer. Purificador , purificadero. Linostoma,
atis, purificalorium, ii. || Qui purifica. Purificador.
Purgator, is. || adj. pürificatori.
PURIFICAR, v. a. Netejar. Purificar, apurar,
acendrar, acrisolar, luslrar, depurar, mundificar.
Purifico, mundo, as. || met. Acrisolar Deu las àni-
mas per medi de afliccions y traballs. Purificar.
Purifico, purgo as. || met. Tràurer à una cosa in-
raaterial totas las imperfeccions. Purificar. Purifi-
co, as. II quím. Donar als licors 1' últim grau de
perfecció. Rectificar. Rectifico, as.
PURIFICARSE. V, r. Presentarse la dona en
lo temple passats los dias de la purgació del pari.
Purificarse. Purifico, as.
PUS
PURIFICAT, DA. p. p. Purificada. Purgatus.
PÜRIFICATORI, A. adj. Lo que serveix pera
purificar. Purificatorio. Purgans, purificans.
PURISME, m. yici del qui afecta mòlt la puresa
del llenguatge. Purismo. Nimia puri sermonis
affeclalio.
PURÍSSIM, A. adj. sup. Purisimo. Purissi-
mus.
PURISTA, adj. Qui afecta '1 purisme. Vurista.
Nimius puri sermonis afTectalor.
PURITÀ, NA. adj. S' aplica al heretge pres-
biterià de Inglaterra que's precia de observar una
religió mès pura. Puritana. Puritanus.
PURITANISME. La secta y doctrina dels pu-
ritans. /*wri(an?smo., Purilanorum secta.
PURITAT. f. Puresa, enteresa virginal. Puri-
dad. Purilas, atis.
PURNA. f. espurna .
PÚRPURA, f. Peix de petxina com la del cara-
gol, en la gola del qual se troba '1 licor roig del
mateix nom. Púrpura. Púrpura, blatlea, aï. || La
roba tenyida ab dit licor. Púrpura. Púrpura, ae. ||
La dignitat real ó de cardenal. Púrpura. Púrpura,
ae. II Lo mateix color. Púrpura. Púrpura, ae.
PURPURAR. v. a. Tenyir de color de púrpu-
ra, l'urpurar. Púrpura inficere.
PURPURAT. m. Cardenal. Purpurada. Purpu-
ratus, i. II adj. purpúreo.
PURPUREJAR. V. n. Péndrer ó mostrar lo co-
lor de púrpura. Purpurear. Purpuro, as.
PURPÚREO, A. adj. De color de púrpura.
Purpiíreo. Puipureus.
PURUCH. adj. PORUCH.
PURULENT. adj. med. y cir. Ple de pus. Puru-
lento. Purulentus.
PUS. m. med. ycir. Matèria. Pus. Pus, uris, ta-
bum, i. II conj. p. u. Denota la causa, motiu ó ra-
hó. Pues, puesla, supueslo. Quoniam. || adv. ant.
Mès. Mas. Amplius, plus. || pus, donchs. |1 mestres.
II COM.
pus avant. ant. Mès endavant. Mas adelanle. In
posterum.
PUS QUE. conj. p. u. pues que.
PUS tost. adv. ant. Mès aviat. Mas presta. Po-
tiüs.
PUS TOT. adv. ant. Mès fàcilment. Mas fàcil. Fa-
cillior.
al PUS TOST. m. adv. ant. Lo mès possible. Lo
mas presto. Quantociús.
MAY PUS. m. adv. May mès. Nunca mas. Non am-
plius.
sÈNS PUS NI MENYS. loc. aut. Igualment. Sin mas
ni ménos. Inconsultò, temeré.
PUSIL-LÀNIM, A. adj. Faltat de animo y va-
lor. Menguado, pusildnime, cagada. Meticulosus,
pusillanimis.
PUSIL-LANIMITAT. f. Falta de esperit. Pu-
silanimidad. Pusillanimitas, atis.
PUSILLO. adj. Pelit. Pusilo. Parvus.
I
PUT CATALÀ
PU88A. f. Insecte petit, rogench, que salta, pi-
ca y mossega. Pulga. Pulex, icis.
MIRAR PÜSSAS. fr. ESPÜSSAR.
tríürer la pdssa de la orella, fr. trIurer la
LLANA DEL CLATELL.
PUS8ERA. f. Herba medicinal, la llavor de la
qual sembla una pussa. Zaragalona, pulguera, sar-
galona, Ihinten deperro. Pulicaria, as.
PUSSÓ8, A. adj. Ple de pussas. Pulgoso, Hem
de pulgas. Pulicosus.
PÚ8TÜLA. f. med. y cir. Gra, crosta que surt
en la pell. Púslula, poslillo, grano. Puslula, x.
PÜTA Y PüTANA. f. Bagassa, dona pública,
cortesana. Ramera , puía. JAereivix, icis, scorlum, i.
PüTANER. adj.PüTERO.
PUTARIA. f. BÜRDELL. H PUTERIA.
PUTATIU, VA. adj. Tingut, reputat per lo
que realment no s' es, com : S. Josep es pare pu-
tatiu de Jesüs. Pulativo. Putalivus.
PUTEJAR. V. n. Tenir tracte ab putas. Pulear,
putanear. Scortor, merelricor, aris.
PUTER. m. PDTERO.
PtJTERIA. f. Exercici y vida de las putas. Pu-
Urla,putaisino, putanismo. Meretricium, ii.
PUTERO. adj. Donat à las putas. Putero, puta-
PÜY 429
nero. Scortator, is.
PUTE8CAMENT. adv. m. De un modo putesch.
Putescamenie. Meretricè.
PUTESCH, CA. adj. Al estil descocat de las
pulas. Putesco. Meretricarius.
PUTINER. adj. POTINER.
PUTO. adj. PDTERO.
PüTPUT. f. PUPUT.
PUTREFACCIÓ, f. Corrupció. Pulrefaccion,
putridcz, podredumbre, hediondez, hedor, pudricion,
pudrimienlo. Pulredo, inis, putrefactio, nis. | Pu-
dor forta. Hedentina. Summus foelor.
PUTREFICAR. V. a. CORRÓMPRER.
PÜTREFICARSE. V. r. ant. corrómprbrsk.
PüTREFACTIU, VA. adj. Lo que pót causar
putrefacció. Pulrefactivo. Tabificus.
PÚTRIDO. adj. Corromput, pudril. Pútrido.
Putridus.
PUX. prep. ant. pus.
PUXAVANT. m. ant. botatjlnt.
PUXAR. V. a. ant. pujAt.
PUYLÍ. m. ant. pollí.
puTLÍ CAVALLi. aut. Poiro. Pullus equinus.
PUYNENT. adj. PUNIAGÜT.
PüYS. adv. ant. Desprès. Después. Posteà.
toüo U.
430
QüA
DICCIONARI
QÜA
Í^Q^V^^'
Q. Divuytena lletra del abecedari, y catorzena
de las consonants: es paladial y gutural, y sempre
se li segueix una u líquida. Entre 'Is anlichs era
lletra numeral, y valia 300, yab una ralleta sobre
5000. En las monedas, medallas, é inscripcions
romanas es lo mateix que Quinto, nom de família.
QUA.
QUAAYX. adv. ant. quasi.
QUADERN, m. Conjunt de fulls de paper cu-
sits en forma de llibre. Cuaderno, libreta, códice.
Còdex icis. H ant. Lo compost de 4 fulls de paper,
posats un dins de altre. Cuaderno, duerno. Quater-
nio, nis. B Lo llibre petit en que's porta '1 compte
y rahó, 6 en que s' escriuhen algunas notícias é
instruccions. Cuaderno. Tabulae, arum. || m. ter.
Espècie de bolet.
QUADERNET. m. d. Cuadernillo , ico , ito.
Parvus còdex. [] Dielari del reso ecclesiàstich. Cua-
dernilo, aiialejo. Ordo recilandidivinum oílicium.
QUADERNILLO. m. Lo conjunt de cincb fulls
de paper, quinta part de una ma. Cuadernillo. Sca-
pus, i.
QUADJUTOR Y QUADJUTORI, A. m. y f.
COADJUTOR.
QUADRA, f. Sala gran, pessa quadrada de un
ediíici, y també se'n diu lo mateix encara que no
sia quadrada. Cuadra, tarbea. Quadra, ae. || esta-
ble. I Espècie de claustro ó pessa llarga que hi ha
en los hospitals y allras fàbricas, ahont traballan
los fadrins, elc. Cuadra, crujia. Quadra, se. [) nàut.
Lo ample de la nau per la quarta part posterior à
ella. Cuadra. Navis quadra. | Districte de un bat-
lle en despoblat, ó territori unit de un mateix sen-
yor. Colo redondo. Ditio, nis.
QUADRADAMENT. adv. m. De un modo qua-
drat. Cuadradamente. Quadratè.
QUADRADET. m. d. Petit quadrat. Vigueta.
Trabecula, trabicula, ae.
QUADRAGEIVARI, A. adj. Cosa de quaranta
anys. Cuadragenario. Quadragenarius.
QUADRAGENÀRIA8. f. pi. Nom decerlas re-
ligiosas ó donas piadosas: ja fa mòlt temps que s'
aboliren. Cuadragenarias. Quadragenariae, arum.
QUADRAGÉS8IM, A. adj. Lo que cumpleix lo
número de 40. Cundragésimo. Quadragesimus.
QUADRAGESSIMAL. adj. QUARESMAL.
QUADRAGESSIMALMENT. adv. m. De un
modo quadragessimal. Cuadragesimalmente. Morè
quadragesimali.
QUADRÀNGUL. m. geom. Figura qne té qua-
tre ànguls. Cuadrdngulo. Quadrangulum, i. |
adj. y
QUADRANGULAR, adj. Lo que té quatre àn-
guls. Cuadrangular. Quadrangulatus, tetragonus.
QUADRANT, adj . aslron. La quarta part del
círcul. Cuadrante. Quadrans. |1 m. Instrument ma-
temàtich, quart de círcul dividit en 90 graus. Cua-
dranle. Quadrans, tis. || La delineació de un pla de
rellotge de sol. Cuadrante. Quadrans, tis. | Rellot-
ge de sol. Cuadrante. Sciathericon, i. || La quarta
part del as romà, tres unsas. Cuadrante, cuarto.
Quadrans, tis. | En lo dret romà la quarta part de
la herència. Cuadrante. Quadrans, tis. || Pesantich
que valia la quarta part de una unsa. Cuadrante.
Quadrans, tis.
QUADRANT AL. adj. En la trigonometria es-
fèrica '1 triàngul que té à lo ménos un costat que
sia quadrant de un círcul. Cuadrantal. Quadranta-
lis Iriangulus. ! I Mesura cúbica de 42 sextaris, de
la qual usavan los romans pera líquits. Cuadrantal.
Quadrantal, is.
QUADRAR. V. a. Formar ab quadro. Cuadrar.
Quadro, as. [j geom. Reduhir qualsevol figura à
sòn valor. Cuadrar. Quadro, as. | arit. Multiplicar
QüA
CATALÀ.
QÜA
431
B
n
I
un niimero per sí mateix, com: 3 per 3, 4 per 4,
etc. Cuadrar. Quadro, as; niimerum quadraré. ||
Traballar las pessas de fusta en ànguls rectes.
Cuadrar, cuadrear. In quadrum dolare. || v. n.
Conformarse, juntarse una cosa ab altra. Cuadrar.
Congruo, is. |1 Correspóndrer, convenir, com: no
QüADaA. '1 que fan ab lo que diuhen. Cuadrar. Con-
venio, is. (] Agradar, convenir una cosa ab l' intent
ó desitj. Agradar, cuadrar. Placeo, es. || pint. Di-
vidir en quadros un dibuix ó pintura pera copiar-
la exactament. Recuadrar, cuadricular, cuadrar.
Picturam craticulae conformaré.
QUADRAR8E. V. r. Quedarse parat, ab los
peus iguals, en demostració de obsequi, etc. Cua-
drarse. Honorem facere. || Formalisarse en alguna
disputa, etc. Formalizarse, mesurarse. Rem serio
accipere.
QUADRAT, DA. p. p. Cuadrado, cuadro. Qua-
dratus. 1| adj. Perfet, cabal. Cuadrado. Absolutus.
d aril. Se diu del número ó valor que multiplicat
per sí mateix forma sòn quadro, com : 2 es arreí
quadrada de 4, 3 de 9, 4, de 16. Raiz cuadrada.
Quadrala radrx. 1| Nom que donavan los romans à
la llegió que constava de 4000 homes. Legion cua-
drada. Quadrata legió. H m. geoni. Figura de qua-
tre costats iguals y quatre ànguls rectes. Cuadra-
do. Quadratum, i, quadratus, us. || arit. Número
que resulta de altre multiplicat per sí mateix,
com: lo 9 del 3 per 3, lo 16 del 4 per 4, etc. Cua-
drado. Quadrus numerus. [] astron. La posició ó
aspecte de un astre distant de altre per la quarta
part del círcul ó de 90 graus. Cuadrado, cuadro.
Quadratus aspectus. |1 Entre estampers pessa de
metall que 's posa entre las lletras, pera sostenir-
las, quant han de quedar espays blanchs. Cuadra-
do. Typographica quadra. [] Espècie de viga que
atravessa diagonalment de una carrera à altra en
los ànguls entrants. Cuadral. Ex angulo ad angu-
lum diagonal iter transversa trabs. || ret. Se diu
del período que té dos membres en la prótasis, y
dos en la apódosis, ple, números y fàcil pera de-
clamar. Cuadrado. Quadratus. I ret. Se diu del
estil, milj entre prosa y vers, de raodo que ni es
un ni altre y s' usa en los sepulcres é inscripcions-
Cuadrado. Quadratus. |1 n. p. de home. Cuadraio-
Quadratus, i. |] ter. catró.
QDADRATÉ. m. Entre estampers pessa de me-
tall quadrilàtera, pera umplir los vuyts de ahont
no hi ha lletra, que es com diminutiu de quadrat.
Cuadratin. Metallicum intervallum.
QUADRÀTIGA. f. Equació que enclou lo qua-
drat de la arrel ó del número que 's busca. Cua-
dràlica. Quadratica, ae.
QUADRATÍS. f. En la geometria pràctica Cs
una línea mecànica à propòsit pera trobar líneas
rectas iguals à la circunferéncia de un círcul y à
sas pars. Cuadratiz. Lin 'a quadratix.
QUADRATURA, f. La reducció geomètrica de
qualsevol flgura que continga justament la mateixa
àrea ó superfície. Cuadratura. Quadratura, aj. |j
Situació respectiva de dos astres ó planelas en dis-
tància dt! 90 graus de longitul. Cuadratura, «s-
peciocuartil. Quadratura, íe. || La acció de reduhir
à quadro alguna figura. Cuadratura. Quadralio nis.
II En la pintura y dibuix instrument ab sos qua-
drats, pera tràurer una còpia y reduhirla de ma-
jor à menor, y al contrari. Cuadratura. Canceli
ducliles. I nàut. Nom de cada una de las quader-
nas de popa y proa. Cuadratura, redel. Quadra-
tura, ai.
QUADREJAR. V. a. quadrar,
QUADREJAT. m. Se diu del blasó dividit en
caselas, daus ó quadros com los de las damas, etc.
Jaquelado. Tesseratus. | Dit de las pedras precio-
sas traballadas en quadro. Jaquelado. Tesseratus.
QUADRELL. m. Espècie de fletxa de fusia qua-
drada y torrada. Cuadrillo. Missile telum qua-
drum.
QUADRET. m. d. Cuadrillo, quadrante. Qua-
dricl•llus, i.
FÉR QÜADRET. fr. pint. QUADRAR. 8.
• quadrícula, f. La escala que's fa de alguna
pintura pera copiaria, dividintla en quadros iguals
ajustats al original. Quadricula. Retícula, a;.
QUADRICULAR. V. a. pint. quadrar. 8.
QUADHIENNAL. adj. De quatre anys. Cuadrie-
nal, cualrienal, cuadranal. Quadriennalis, qua-
driennis.
QUADRIENNI. m. quatrieni.
QUADRIFORME. adj. De qual re forraas ó ca-
ras. Cuadriforme. Quadriformis.
QUADRIGENAL. adj. Lo que 's fà cada 40
anys. Cuadricenal. Quod quadragesimo anno Qt.
QUADRILÀTERO, A. adj. Se diu del espay
tancat per quatre rectas anomenadas costals. Tam-
bé 's pren com à substantiu. Cuadrilólero. Qua-
dratura, ae, quadrilaterus.
QUADRILLA, f. V apleeh ó reunió de vàrias
personas. Cuadrilla, y pelotoii la de la gent desor-
denada. Turba, turma, ae. || La companyia distingi-
da ab colors y divisas que compon lo tol dels que
executan torneigs, muixigangas, etc. Cuadrilla.
Quaternorura turma. | mil. Junta de homes que
forma la justícia pera perseguir lladres, malfac-
tors, etc. Cuadrilla. Pro furibus persequendis so-
dalitium. | Colla de lladres. Camada de ladrones.
Pi-aBdonum turba.
QUADRILLER. m. Indiví(fuo de alguna qua-
drilla. Cuadrilla. Quaternorum singulus.
QUADRILLO. m. Adorno en las mitjas en la
part desde'l lormcil fins à la pantorrilla. Cuadra-
do. Tibialisconus.
QUADRILONGO. m. geom. Paralelógramo de
ànguls rectes y costats desiguals. Cuadrilongo. Qua-
drilongum, i. Q mil. Formació d« un cos de infan-
teria en figura quadrilonga. Quadrilongo. Peditum
quadrilonga forma. || adj. Tot lo que està fét en
figura del quadrilongo. Cuadrilongo. Quadr longus.
tS2
QUA
DICCIONARI
QÜA
QUADRIMESTRE. m. Espay de quatre mesos .
Ctiadrimestre. Quadrimestris.
QUADRINOMI. m. àlg. Quantitat formada de
quatre termes, com : a-f-ad+bc— fy. Cmdrinomio.
Qoatrinomium, ii.
QUADRIPARTICIÓ. f. La acció de partir per
4. Cuadriparlicion. Quadripartitio, nis.
QITÀDRIPLE. adj. qüídbüplo.
QUADRIPLIGAR. V. a. QUADRÜPLICAB.
QUADRIstL-LABO , A. adj. De quatre síl-la-
bas. Cuadrisilabo, tetrasilabo. Quadrisyilabus, qua-
trisyllabus.
QUADRO, m. Figura de quatre costats iguals y
quatre ànguls rectes. Cuadro. Quadrum, i. |] Tauló
tela, estampa ó cosa semblant de pintura. Cuadro.
Tabuia, ue. U Lo march de pintura, finestra, etc.
Cuadro, marco. Anlae, arum. |1 En las jardins, arol
ó part de terra traballada en figura de quadro.
Cuadro. Areola, ae. [] Qualsevol de las quatre paris
en que està dividida alguna cosa. Cuadro. Qua-
drum, i. \ Entre estampers pessa de la prempsa
ajustada al cap davall del caragol, que assentantse
sobre '1 timpà apreta '1 full que s' imprimeix, à fi
de que prenga la tinta. Cuadro. Typographica qua-
drata lamina. | aslron. quadrat. || mil. La forma-
ció de un cos de infanteria en forma quadrada pera
defensarse contra la caballeria. Cuadro. Quadra-
lum,agmen.
i TOT QUADRO, m. adv. En rodó. En redondo, en
«ireúito, al rededor. Circúm.
■N QUADRO, m. adv. En forma ó modo quadrat.
Mn euadro. Adquadrati forraam.
SIGOXS LO QUADRO LA GUARNICIÓ. loC. prOV. SEGONS
L' ASl LA ALBARDA. |] SEGONS LA GENT LOS ENCENS.
TOCAR LO QUADRO, fr. fam. Castigar. Tocar elcua-
èro, sacüdir, menear ó zurrar el bàlago, menear ó
tocar el hullo. Plagis aliquem mulclare.
QUADRUFEDAL. adj. Cosa de quatre peus ó
pertanyent à ells. Cuadrupedal. Quadrupedaiis.
QUADRUPEDANT. adj. poet. L' animal que
camina en quatre potas. Cuadrupedanle. Quadru-
pedans, quadrupes.
QUADRÚPEDO. m. Animal de quatre potas.
Cuadrúpedo , quadrúpede. Quadrupedis, is. || pi.
astron. Los signos Àries, Tauró, Leo, Sagitari, Ca-
pricorni. Cuadrúpedos. Quadrupedi signi.
QUÀDRUPLE, adj. quídruplo.
QUADRüPLICACIÓ. f. Multiplicació per 4.
Cuadruplicacion. Quadruplicatio, nis.
QUADRUPLICAR, v. a. Multiplicar per 4. Cua-
druplirar. Quadruplico, as.
QUÀDRUPLO, A. adj. Lo que es quatre vega-
das major que'l simple. Cuàdruplo, cuàdruple, cud-
driple. Quadruplus.
QUAIX. adv. m. QUASI.
QUAL. adj. Relatiu de accident qne declara la
qualitat de alguna cosa. Cual. Qualis. || S'usa tam-
bé preguntant, pera distingir entre mòlts. Cuàll
Qaalis. 5 Isal com adverbi, com, ó així com. Cual.
Velut, sicut. I usat com à interjecció pera ponde-
rar alguna cosa es lo mateix que, que tal. Cual que
tal. Qualis ergo. H pron. rel. de substància. Lo qui.
El que, cual. Qui, quae, quod. |1 Del mateix modo ó
semblant, com : qual es Pere, tal es Juan. Cuàl.
Qualis. II De que genero, naturalesa ó propietat.
Cual. Qualis. || Repetit de un modo disjunctiu equi-
val la primera vegada à un y cada una de las res-
tants à altra. Cual. Alter.
qual, que tal. m. adv. Algú, aquesta ó la altra
cosa. Cual ó cual ; cual, que tal. Qualisnam.
QUAL YULLAU. loc. aut. Qualscvol que sia, algú
indelerminadament. Cualquiera que sea. Quicum-
que.
CADA QUAL. m. adv. Cada ha de per sí. Cada
cual, cada uno. Unusquisque.
CADA QUAL AB sÒN IGUAL. rcf. Enscuya que cada
hu 's continga en sòn estat, igualantse ab los de sa
esfera, sense preténdrer sér major ni menor del
que li correspon. Cada oveja con supareja. Similis
similem quaerit.
DK QUAL. m. adv. De qui. Cuyo, de quien. Cujus.
PEL QUAL. m. adv. Per la rahó exposada. Por lo
cual, por lo que. Quapropter, quare.
QUALCUN, A. adj. ALGÚ.
QUALIFICAR. V. a. y derivats, califigar.
QUALITAT, f. Propietat natural, per lo que
cada cosa 's distingeix de altra. Calidad, cualidad.
Qualilas, atis. 1| Condició ó requisits en algun trac-
te. Calidad. Conditio, ratio, nis. || Llustre de la
sanch, noblesa. Calidad. Generis claritas. |1 Impor-
tància ó gravedat de alguna cosa. Calidad. Gravi-
taS, atis. II ESPECIALITAT. II MODO, MANERA. |] LO qUO
fà una cosa sensible à nostres sentits y rahó. Cua-
lidad. Natura, ai. 1| En lo espiritual y moral los dons,
talents, disposicions bonàs ó malas de algun cos 6
del ànima. Cualidad. Corporis vel animi dotes.
QUALL. m. cuall.
QUAL-LADA. f. COLADA. 1.
QUALLAMENT. m. ant. coagulació.
QUALLAR. V. a. Coagular. També s' usa com
recíproch. Cuajar. Coagulo, as.
QUALQUE, pron. ant. algú. [j qualsevol.
QUALSEGUER, A. adj. ter. y
QUALSEVOL Y QUAL8EVULLA. adj. Algú
indelerminadament, sia qui sia. En castellà '1 mas-
culí 's diu Cualquier, lo femení y neutre Cualquier
ó cualquiera, y qnant se respon, sempre Cualquie-
ra, encara que sia masculí. Quilibet.
QUANT. adj. Pera ponderar ó exagerar antepo-
sat à altre adjectiu. Cuan. Quam. || Correlatiu de
tant. Cuan, cuando, ó como. Quam. 1| Adverbi que
determina y senyala la ocasió ó temps pera algu-
na cosa. Cuando. Cum, quando. | En las interroga-
cions es, en quin temps. Cuando. Quando. || En cas
que. Cuando, en caso que, dado que. Cum. || m. adv.
Encara que, com: quant no hi hagués altra rahó,
aquesta bastaria. Cuando, aunque. Ut enim, etsi. ||
Usat pera distribuhir los membres de una oració
QÜA
CATALÀ.
QUA
483
equival A algunas vegadascom , quant la raare, quant
las fillas. Cuando, ora. iNunc, modò. 1| m. Espay de
temps determinat. Cuando. líoia, ae, tempus, oris.
y ret. Circunstància al temps en que 'sfèu ó suc-
cehí alguna cosa. Cuando. Quando, quo lempore. ||
adj. fil. Do que té quantitat ó pertany à ella. Cuan-
lo. Quantus, quolumus. || Numeral que significa
quantitat indeterminada y es correlatiu de tant.
Cuanto. Quantus, quod. 1| Gran. Cuanto. Quantus.
I] Tol 6 tot lo que. Todo, iodo lo que, cuanto. Quid-
quid. II Significa qualitat indeterminada, y així 's
diu: QUANT mès pobre es, mès déu sér socorregut.
Cuanto. Quò, quanlò. |1 S' usa també com adverbi
de quantitat, qualitat ó temps que'ls determina,
y se sól juntar ab la preposició en. Cuanto. Dum,
quandodum. [] Usat com adverbi de preguntar lo
preu, es lo mateix que quant val, etc. Cuanto.
Quanti, quantum. 1| En plural s' usa com abjectiu
numeral, com: quants anys tens. Cuanto. Quod.
QUANT MÉNos. m. adv. S' usa quant se ponderaó
exagera alguna cosa. Cuando menos d lo menos.
Minimum, ut vel ab minimnm.
QUANT MÈS, m. adv. A lo sumo. Cuando mas,
cuando mucho, d lo mas, à todo tirar, à lo sumo.
Ad, ut súmmum. 1) exp. pera explicar que hi ha
algunas rahons à mès de las que s' expressan.
Cuando mas, d lo mas, d lo mas, fuera de que. Prse-
terquaraquod, praeter, exlrà.
QUANT NO. m. adv. Del contrari. Cuando ó donde
no. Si secús.
QUANT QUE QUANT, cxp. De qualsevol temps que.
Cuando quiera, en cualquier tiempo. Quandocura-
que. I QUANT íntes.
QUANT se vulla. m. adv. En qualsevol temps.
Cuando quiera. Quandocumque.
DE QUANT EN QUANT. m. adv. Alguuas vegadas,
de temps en temps. De cuando en cuando. Inter-
dum, idenlidem. || De distància en distància. A
trecho, de treclw en ireclio. Per inlervalla.
DE QUANT ENsA. exp. De estranyesa que s' usa
quant alguna cosa succeheix fora del orde 6 temps
regular y acostumat. De cuando acà. Undé, quo
tempore vel quare.
FINS A QUANT. ffl. adv. pera explicar lo desitj de
que alguna cosa 's verifique prompte ; y per modo
de exclamació pera explicar la pena de no saber la
duració dels traballs ó faligas. Hasta cuando. Us-
quequò, quousque tàndem,
QUANT i. lOC. EN QUANT.
QUANT ÍNTES. m. adv. En breu temps. Cuando
antes. Quamprimúm, quam ciliüs.
QUANT VA. Ó QUANT JUGAM, Ó QUANT POSAS. loC.
Quant vóls apostar. Cuanto va. Quid si hoccontin-
gat, quo pignore.
EN QUANT. ra. adv. Per lo que mira, toca ó res-
pecta. En cuanto. Quoad , proul. || Méntres. En
cuanto, mientras. Dum. || Fins à tant que. En cuan-
to, hasta tanta que. Quatenüs.
PER QUANT. m. adv. que indica la causa. Por
cuanto. Cúm, quia. || Dóna à enténdrer que lo que
algú fa ó diu es conforme à la idea que tenim de
ell. l'or cuanto. Cur non.
QUANTIA, f. QUANTITAT, SUMA. || QUALITAT.
QüAlVTIÓS, A. adj. Lo que es de mòlt valor 6
número mòlt alt. Cuantioso. Magnus, numerosu.*.
QüANTIOSAMENT. adv. m. copiosamiNT.
QUANTITAT, f. Magnitut. Cuantidad. Magni-
tudo, inis, moles, is. (| Propietat de qualsevol cos
subjecte à número, pes ó mesura. Cantidad, cuanti-
dad. Quantitas, atis. || Número, porció considerable
de alguna cosa. Cantidad, cuantidad. Numerus, i,
copia, m. II La qualitat de sér breu ó llarga alguna
síl-laba, y '1 temps que s' emplea en pronunciar-
la. Cantidad, cuantidad. Quantitas, atis.
QUANTITAT CONCURRENT, Lo que falta pera com-
pletar una suma. Cantidad concurrenle. Summae
complemenlum.
QUANTITAT CONTÍNUA, geom. La exteusió de un cos
en sas tres dimensions, ó que consta de parts uni-
das. Cantidad ó cuantidad continua. Quantitas con-
tinua.
QUANTITAT DISCRETA, arít. La quB consta de parts
que's poden separar, com los grans de un munt de
blat, de arena, etc, Cuantidad ó cantidad discreta.
Quantitas discreta.
FÉR BONA ALGUNA QUANTITAT, fr. Rébrer CU comp-
te alguna partida. Abonar, hacer buena alguna can-
tidad ;cargar se. Acceplam pecuniam referre.
QUANTITATIU, VA. adj . Lo que lé ó es capàs
de quantitat. Cuantitativo. Quanlitativus.
QUART, conj, ant. Perquè, per quant. Porque,
por cuanto. Quare,
QUARANTA, adj, Numeral cardinal que conté
quatre desenas. Cuarenta. Quadraginta.
A LAS QUARANTA, m. adv. fam. A TRES QUARTS DE
QUINZE.
QUARENTÉ, NA. adj. Lo que cumple '1 nú-
mero de 40. Cuadragesimo, cuarenteno, cuarentena.
Quadragesinms. H Yiga ó pessa de fusta de 40 pams.
Cuarenteno. Quadraginta palraisconstans lignum.
QUARANTENA, f. Lo temps de 40 dias, mesos
ó anys. Cuarentena. Quadragenarium, ii. || Lo nú-
mero de 40 en general. Cuarentena. Quadraginta.
II La suspensió en formar judici cert de alguna
cosa; y així 's diu que una notícia s' ha de posar
en QUARANTENA, Cuarcntena. Suspensió assensus
mentis. || L' espay de temps que fan estar en lloch
separat als que venen de paraljes suspitosos de
contagi. Cuarentena. Quadragenarium tempus. []
L' edifici separat de altres ahont se purifican las
personas y generós suspitosos de contagi. Lazare-
to. Xenodochium, ii.
FÉR QUARANTENA, fr, Passar la quarantena 'Is sus-
pitosos de contagi, üacer cuarentena. In zenodochio
quadragenarium fallere.
LA SANTA QUARENTENA, QUARESMA.
QUARENT. m. quaranta.
QUARENTENAL. adj. qdadriginíl.
m
QüÀ
DICCIONARI
QÜA
QUARENTIA. f. Nom que's dóna al senat de
Yenécia, compost de 40. Cuarentia. Quadraginta
judicum coBtus.
QUARENTICI, A. adj. for. Se diu de una es-
criptura autèntica, ferma y valedora. Cuarenlicio.
Tabulae auctoralae.
QUARESMA, f. La temporada de 40 dias en
que tenen obligació de dejunar los catóiichs desde
la edat de 21 any. Cuaresma. Quadragesima, ». ||
Lo conjunt de sermons pera las dominicas y fórias
de la quaresma, y 'ï llibre que'ls conté. Cuaresma.
Quadragesimales conciones.
Qi'ARESMA ALTA. 'S diu quant cau més apartada
del principi del any. Cuaresma alia. Remota anni
initio quadragesima.
QUARESMA BAIXA. Se diu quant cau més prop del
principi del any. Cuaresma baja. Pròxima anni ini-
tio quadragesima.
QUARESMA DE SANT MARTÍ. ADVENT.
FÉR QUARESMA, fr. Prepararse 'Is catóiichs ab los
40 dias de dejuni pera celebrar la Pasqua de resur-
recció. Bacer, observar cuaresma, cuaresmar. Qua-
dragesimam agere.
MÉS LLARCH QUE LA QUARESMA, ioc. ab que's pon-
dera la extensió ó duració de alguna cosa. Mas lar-
go que el sdbado santó. Nimis protrahitur, raoram
pati.
QUARE8MAL. adj. Cosa de la quaresma. Cua-
resmal, cuadragesimaí. Quadragesiraalis.
QUART, A. adj. Lo que completa '1 numero 4
en orde. Cuarlo. Quartus. || m. La quarta part de
alguna cosa. Cuarlo, marta parie. Quarta pars, |1
La quarta part en que's considera dividida la hora.
Cuarlo. Quadrans, tis. |] La quarta part de un pam.
Cuarlo. Quarta palmi pars. || La quarta part de una
unsa. Cuarlo. Quarta uncia; pars. [| quadrant. 5.
II Menguant ó creixent deia lluna. Cuarlo, cuadra.
tura, cuarlo creciente ó menguanle. Luna? quadrans.
k TRES quarts de QUINZE, loc. fam. Dóna à en-
téndrer que alguna cosa es.'i de costat ó sens la
rectitut que déu. A las once. Obtortum e.sse. ||
També 's diu quant algú acut mòlt mès tart de lo
regular à algun lloch. A las veinie. Solito seriüs
intempestivè.
EN quart. m. adv. Entre estampers, modo comú
de explicar que'ls fulls de un llibre estan ó s' han
imprès de modo que plegats, cada full forma qua-
tre fullas. En cuarlo. In quarto.
LO QUART. m. adv. En quart lloch. Lo cuarto, en
cuarlo lugar. Quartò, quarto loco.
QUARTA, f. Una part de las quatre en que s'
ha dividit alguna cosa. Cuarla. Quarta pars. |1 La
part de missas que pertany per dret à la parròquia
del difunt. Cuarta. Quarta parrochialis. || mús. Lo
interval-lo de quatre tons. Cuarta. Diateseron, is ;
intervallura per qualuor. Nom que's dóna à qual-
sevol del 32 rumbos ó vents en que està dividida
la rosa nàutica ; però lo mès comú y general s' en-
tén r àngul que media entre un y altre rumbo, y
per aquest 's estima sols la línea que'ls marca.
Cuarla. Yehlorum quarta vel quadrans. |1 astron.
Quadrant, especialment en lo zodíach yen la eclíp-
tica, per la divisió dels signes de tres en tres.
Cuadranle, cuarla, cuarlo de circulo. Quarta signo-
rum vel circuli pars. || Mesura de oli de cosa de
una lliura, y es la setzena part de un quarta. Cuar-
ta. Quartarius, ii.
QUARTA FALCÍDIA. FALCÍDIA.
QUARTA CANÒNICA. Aquella part de la renda del
benefici que's dóna al bisbe desprès de la mort del
beneficiat: en algunas iglésias es ménos de la quar-
ta part de la renda del benefici.' Cuarta canònica.
Quarta canònica.
QUARTA TREBELIANA Ò TREBELIANICA. La quarta
part de una herència que pòt reienirse 1' hereu,
quant està encarregat de un fideïcomís, que I' obli-
ga à posar la herència en poder de altre. Cuarta
irebeliana ó trebeliànica. Quarta trebellianica.
QUARTA, m. La dotzena part de una quartera.
Cuarial. Quadrantal, is. || Mesura de oli de 16
quartas calalanas, que són 1 quartilles y Va de
Castilla. Cuarlan, cuarial. Quadrantaria olei men-
sura.
QUARTAGO. m. quartaü.
QUARTAMENT. adv. m. En quart lloch. En
cuarto lugar. Quarto loco.
QUARTANA. f. La febra que acomet cada qna-
tre dias. Cuarlana. Quarlana, ae.
QüARTANAL. adj. Cosa de quartana. Cuarla-
nal. Ad quartanam febrim pertinens.
QUARTANARI, A. m. y f. Qui pateix quarla-
nas. Cuarianario. Quartana febri laborans. || Qui
cursa '1 quart any de alguna facultat. Cuarianario.
Quartum annum studii colens.
QUARTAU. m. Espècie de caball ó rocí mitjà.
Cuarlago. Asturco, nis.
QUARTDEGIMÀ, NA. adj. S' aplica als he-
retges que fixavan la pasqua en la lluna 14 de
mars, encara que no cayguès en diumenge. Cuar-
todecimano. Quartodecimanus.
QUARTEJAR. V. a. Dividir alguna cosa en
quatre parts. Cuarlear. In quartas partesdividere.
II escorterar. II En los arrendaments dir una quar-
ta mès sobre '1 primer ajust. Puartear. Quarta
parte augere.
QUARTEL. m. Districte en que solen dividirse
las poblacions grans pera '1 millor gobern econó-
mich y civil, y també la gent que habita en ell.
Cuarlel. Urbis regise accolae. || La ocupació que
pel temps de tres mesos de servi tut se té en las
casas reals. Cuarlel. Trimestre munus. || La quarta
part del escut dividit de qualsevol modo. Cuarlel.
Quadrans in stemmatibus. || Superfície de un qua-
drat paralelógramo ó romboides, que's forma de
dos líneas del escut, y de la meytat de la perpen-
dicular y de la paralela. Cuartel. Quadrans in stem-
matibus. II mil. La casa ò propi de cada hu. Cuar-
tel. Habitaculum, i. |j Lo lloch ahont s' acampa y
QÜA
C4TAU.
QÜA
4SB
aquartela ï exèrcit en campanya, ahont se dislri-
buheix per regiments. Cuarlel. Castra, orum. 1|
Edifici destinat pera allotjament de la Iropa. Cuartel.
Melalio, nis, militaré contubernium. j] Lo tribu*^
que pagivan los pobles pel allotjament dels sol-
dats, que en lo dia s' anomena utensilis. Cuartel,
utensilios. Melationis vectigal pro mililibus. || mil-
Lo bon tracte que'ls vencedors ofereixen als ven-
suts. Cuartel. Ab hoste impunitas. \\ Pietat, partida
que s' admet ab qui's rendeix ó cedeix en qualse-
vol matèria. Cuartel. Compositio, nis. 1| nàut. Lo
lloch ahont se guardan las velas. Cuarlel. Yelo-
rum repositorium. |] barri.
QUÀRTEL DE SALUT. Lo paratge en que s' està fo-
ra de perill ó de raolèstias. Cuartel de la salud. Re-
fagium, ii.
DEMANAR QüARTEL. fr. Demanar perdó de la vida
la tropa que's vól enlregar al enemich. Pedir cuar-
tel. Dedilionem facere.
DONAR QÜARTEL. fr. Pcrdouar la vida del vensut,
ferlo presoner. Dar cuarlel. Supplici hosti vitam
concedere.
NO DONAR QÜARTEL. fr. met. que à més del sentit
recte, significa censurar à tort y à traves, no dis-
simular res. No dar cuarlel. Nemini parcere.
QUARTELAR. v. a. Dividir 1' escut en quar-
tels. Cuarielar. Slemma dividere.
QUARTEIXR. m. Qui cuyda del quartel. Cuar-
telero. Gustos, dis.
QU ARTELL, m. y derivats, qüartel.
QUARTER, m, QUARTA. 11 La quarta part de co-
sas sólidas. Cuarto. Quarta pars. 1| Cànter, mayal.
Cdnlara. Canlharus, i. H adj. ant. quart. || quarto,
QUARTERA. f. Mesura de grans, que's divi-
deix en 12 quartans, y cada quarta en 4 picoiins
que són un poch mès de 15 celemins rte Castella.
Cuartera. Mensura quindecira modios capiens. ||
ant. Yuytè, octava part de una carga de vi. Medio
barrilon. Demidii ladi mensura.
QUARTERA DE SEMBRADURA. L' espay de terra en
que's pól sembrar una quartera de gra, que en Bar-
celona es de 45 canas, ó 90 passos de Uarch y 45
de ample; en lo Vallés y Camprodon de 45 canas
de llarch y 22 y mitja de ample; en Gerona, Besa-
lú, Berga, Llossanés y Cervera de 35 canas en
quadro; en Yich y Moya de 57 canas y milja en
. quadro; la cana tè dos passas. Cuartera de sembra-
dura. Quindecim modios seminis capiens terra.
cÀURER QUARTERAS DE BLAT. fr. Plóurer à sòn
lemps. Llover à sazon. Opporlnnè, tempestivè
pluere.
QUARTERÓ. m. La quarta part de una arroba.
Cuarleron. Quarta, ae. || La quarta part de una lliu-
ra que són 3 unsas. Cuartera. Quadrans, tis.
QUARTET, m. d. Cuartito. Cubiculum, i.
QUARTETA. f. poét. Estància ó copia de qua-
tre versos, regularment de vuyt síl-labas cada un,
que observan rigurosa consonància primer ab
quartj y segon ab tercer, ó bè alternat: també se
sól anomenar quarteta à tota estrofa de quatre
versos, qualsevol que sia sa versificació, y ab as-
sonants ó consonants. Redondilla, cuartilla, cuarle-
lo. Tetrasticum, i.
QUARTETO. m. Cada una de las dos primeras
estrofas de que's compon la primera pari del sooe-
to. Cuarteto, cuartete. Quatuor quique pedes in te-
trasticon. |] mús. Composició pera cantarse ó qua-
tre veus ó sonarse per quatre instruments. Cuarte-
to. Musica compositio quatuor vocibus vel instru-
mentis aplala.
QUARTIFA. f. CATIFA,
QUARTILLA, f. quartbta. | Teixit de nirvis
que tenen totas las béstias desde la corona del cas-
co fins la primera punta de la cama. Cuartilla.
Nervorum contextura in quadrupedum cruribus.
II Quarta part de un full de paper. Cuartilla. Char-
tula, x.
DOBLEGAR LAS QüARTiLLAs. fr. Se diu de las ca-
balcaduras quant se'ls brincan las camas per debi-
litató mòlt pes. Acuarít/íar. SuíTraginibusfatiscere.
QUARTILLO. m. Ranxo, companyia de mòltas
personas. Rancho. Contubernium, ii. | quartilla,
3. II PETRicó. II La quarta part de un vintidós. Cuar
lillo. Drachmae quadrans.
QUARTINA. f. ter. cortina.
QUARTO. m. En los edificis aposento separat
de altre per medi de un envà, elc. Aposento, cuar-
to. Cubiculum, i. I Pis, part de casa destinada pera
la habitació de una família. Cuarto, piso. Cuique
dicala aedes. | Moneda de coure del valor de qua-
tre maravedissos. Cuarlo. As, assis, teruntius, ii.
II Quarta part de un animal, com: quarto de ga-
llina, de vadella, elc. Cuarlo. Armus, i. U Cada
una de las parts en que dividian los cossos dels
facinerosos. Cuarlo. Sceleralorum divisa cadavera.
II Qualsevol de las quatre brancas dels avis pa-
ternos y maternos. Cuarta. Parentum linea. | En lo
blasó. QÜARTEL. II Lloch públich de una ciutat,
com: en lots los quartos de la ciutats' han fét llu-
minàrias. Angulo. Angulus, i. || La quarta part de
un pa. Cuarleron. Panis quarta pars. |1 pi. Los
membres del animal robust y fornit. Cuarios. Cor-
poris membra. |1 Entre pintors, escultors y conei-
xedors de caballs los membres ben proporcionats,
Cuarto. Corporis membra. U Lo diner en general.
Cuarlos, munises. Pecunia, ai,
QUARTO DE LA CUIXA, 'L dc las gallinas, elc, de
dita part. Cuarlo trasero. Pars quarlaris postica.
QUARTO DEL detrAs. Lo quc cstà à la part de las
espatllas del edifici. Trascuarto. Posticum cubicu-
lum.
QUARTO DEL PITÓ DEL ALA. 'S díu dcI quarto de
gallina qne cauen dita part. Cuarto delanlero. Pars
avis antica quarlaria.
QUARTO RETIRAT. Lo que està Separat del quarto
principal de la casa. Retrete, cuarto retirado. Pon-
clavium, ii.
ARREGLAR LO QUARTO, ff . Escofflbrarlo j codres-
436 QUÀ
sarlo. Asear elcuarto. Cubiculura mundare, expo-
lire.
FÉR QUARTOS. fr. ESCORTERAR. [j QÜARTEJAR.
NOBLE DE TOTS QUATRE QUARTOS. Se diu del noble
per las dos brancas de pari de pare y per las dos de
part de mare. Noble de todos cualro cuartos. Avis,
atavisque nobilis.
NO TENIR UN QüARTo. fr. Eslar pobrc, fallat de
diners. No tener un cuarto. Pecunia egere.
PARAR QUARTO. fr. Senyalar à algú habitació y la
família que 1' ha de servir. Poner cuarto. Domi
parlem alicui dicare. || Amoblar la habitació pera
algú. Poner cuarlo. Doraum alicui instruere.
TENIR BONS QUATRE QUARTOS. fr. Sér ben fornit de
membres. Tener buenos cuarlos. Torosuin esse.
TENIR QUARTOS ó QUATRE QUARTOS. fr. Tenir di-
ners. Tener cuartos ò cuatro cuarlos. Pecunia
abundaré.
TENIR QUATRE QUARTOS DE MAL DONAYRE. fr. fam.
Explica que alguna persona es mòlt deixada, sèns
garbo ni compostura. Irse ó caerse cada cuarto por
su lado. Lassum se habere.
QUARTÓ. m. ant. La quarta part del escut de
armas. Cuarial. Quadrans in stemmalibus.
QUA8CUN, A. adj. cada HU.
QUASI. adv. m. Com. Cuasi, casi, como. Quasi.
Q A poch mès, poch se'n faltà, Cuasi, asi. Propè
ferè.
QUASI QUASI. adv. m. Mòlt prop de verificarse al-
guna cosa. Casi casi; casi que. Penissimè.
QUA8I-CONTRACTE. m. for. Acte que no té
la forma de contracte, però ab los mateixos efec-
tes. Cuasi conlralo. Quasicontractus, us.
QUASIMODO. m. Lo diumenge de la octava de
Pàscua de Resurrecció per comensar així '1 intróit
de la missa. Cuasimodo. Quasimodo.
QUASQUEVULLA. adj. QUALSEVOL.
QUASI. m. Substància groga pardenca, un poch
transparent, al principi dúctil, fràgil, desprès in-
crislallisable, soluble en la aygua y en 1' esperit
de vi, insoluble en 1' èter, inodora, de sabor
amarch. Cuasino. Quassinum, i,
QUÀS8IA AMARGA. Arbre gran que creix en
Suriman, de ahont fou transportat à Cayena en
im. Se presenta en lo comers en forma de tros-
sos mès ó ménos grossos, mès ó ménos llarchs, ci-
líndrichs, à vegadas ramosos ; sa escorxa mòlt pri-
ma, fràgil, groguenca ó cendrosa, inodora ; à ve-
gadas ab puntets, la que's desprèn ab mòlta facili-
tat de la part llenyosa. Aquesta té un color blanch
un poch groguench, es inodora y de un sabor mòlt
amarch, però ménos manifesta que en la part deia
escorxa. Cuasia amarga. Quasia amara, fraximes
ama rus,
QUATERNARI, A. adj. Lo que enclou ó um-
ple '1 número de quatre, y metafòricament qualse-
vol cosa que's pót intentar per quatre medis. Cua-
ternario. Quaternari us.
QUATERNITAT. f. U coWocaeió d» quatr»
DICCIONARI QÜE
unitats ó indivíduos. Cualernidad. Quaternarium,
ii.
QUATORZÉ, NA. adj. num. ord. catorzè.
QUATRANYAL. adj. quadrienal.
QUATRE, ndj. Numeral cardinal. Cualro. Qua-
luor. II En algunas locucions equival à quatre en
número, com: fulano morí '1 dia 4. Cualro. Quar-
tus. D En lo joch de carlas la que té quatre sen-
yals, com: qualrede copas, oros, etc. Cualro. Luso-
ria charla qualuor noiis distinota. || Lo guarisme,
caràcter ó xifra compost de quatre unitats. Cualro.
Quatuor signiíicans nota. || Las dos terceras parts
de sis, primer número matemàtich perfet. Cualro.
Bessis, is.
QUATRE PER Hü T QUATRE TANT. exp. QUATRETANT.
QUATRE T 'l PETIT. loc. fam. QUATRE Y 'L CABO,
QUATRE, NA. adj. Numeral ordinal que's
junta à las desenas 20, 30, etc, com vintiqualré,
trentequatré. Cualro. Quartus.
QUATRECENS, TAS. adj. La quantitat de
quatre vegadas 100. Cualrocienlos. Quadringenti.
QUATREDIAL. adj. quatridua.
QUATRENA.f. Pujada, aument de preu, que s'
ofereix à alguna cosa que's ven ó arrenda. Puja.
In licilator, is,
QUATRENAL. adj. Lo que succeheix de qua-
tre en quatre anys. Cuadrienal, cualrienal, cuadra-
nal, de cwalro en cuatro aiios. Quatrienalis. jj Lo
que té quatre anys. Cuadrienal. Quadrimus qua-
drienis.
QUATRETA. f. La reunió de quatre personas ó
cosas. Cuatrinca, cualemion. Quaternio, nis. J ran-
xo, ROTLLO, QUADRILLA.
QUATRETANT. adj, Quadriplicat. Cuatrotau'
to. Quadruplum, || Pena en que's condemna per
dret, y s' obliga à pagar lo valor quadriplicat. Cua-
trotanto. Quadruplum, i.
QUATRÍ. m. Moneda de poch valor, que antí-
guament corria en Espanya. Cuatrin. Quatrinus
nummus. || met. fam. Los diners en general. Cua-
trin. Pecunia, se.
QUATRIDUA, NA. adj. Cosa de quatre dias.
Cualriduano, cuatridial,cuatridiano. Quatriduanus,
quatriduus.
QUATRIENNI. adj. L' espay de quatre anys.
Cuadrienio, cuatrienio. Qaadrienium.
QUATRIFORME. adj. QÜADRIFORlíB.
QUATRINA. f. ter. dobla de quatre.
QUATRINGA. f. QUATRETA.
QUATRINI. m. met. fam. quatrí. Í.
QUE.
QUE. Pronom relatiu que's refereix indefinida-
ment als tres generós masculí, femení y neutre.
Que. Qui, quae, quod. || Pronom interrogatiu. Qué.
Quis, quid. y Conjuncciò que posada desprès de un
verb, ne determina altre. Que. En llatí 's determi-
na à infinitiu ó 's varia segons lo verb antecedent.
QUE
CATALÀ.
QÜE
437
II conj. comparativa, com: lo lot es major qi'e la
part. Que. Quam. |1 Partícula distributiva ó redu-
plicativa. Que. En llatí en un mateix verses «nec-
ne» desprès del verb; ó «sive vel aul» repetit. Ab
verbs diferents sols es «sive», || conj. casual. Que,
porque. Quia, quoniam, quod. [j Partícula admira-
tiva, y exagerativa, com: ^vt tonto ets? Que. Ut,
quam. II Preguntant, equival ahont, com: qüe s'
es fet. Qué, dónde. Ubi. |l qui. | Com, v. g., rieu-
vos tant QLE pugau. Como. Quantum. || Lo mateix
que Y, com: no't G(jues ab ningú, que ningú's
ficarà ab lú. Que. Et.
que! que! exp. pera denotar que no's fa cas de
lo que s' ha dit ànles, com : qüe 1 que ! despediu-
Que! que! no! no! ta! la! At, at.
QiÉ DiBAN. exp. ab que s' usa com nom masculí,
y significa '1 respecte à la opinió pública. Qué di-
nin. Quid dicent.
QUÉ TAL. exp. que's pregunta per la salut ó es-
tat de algú. Qué tal. Qualiter se gerit, ^ecquid?
en qué. exp. En quina cosa. En qué. In quo.
UN NO SÉ QUÉ. exp. Una cosa indeterminada. Un
no sé qué. Nescio quid.
QUEBRANT. m. ant. Üecaiment, debililat. Que-
branlo, decaimiento. Lassiludo, inis. 1| Dolor, senti-
ment, llàstima. Quehranlo. Commiseratio, nis, luc-
tus, us.
QUEBRANTAR. V. a. RüMPRER.
QUEBRAR. V. a. ABÀTREttSE. 3.
QUEBRAT. m. Una ó alguna de las parts en
que's considera dividit un enter, com un quart res-
pecte de un pam, y s' expressa ab una xifra sobre
Ira ab una rallela intermèdia, així y^. L' inferior
diu denominador, perquè dóna '1 nom à la qua-
itat de paris iguals en que's divideix 1' enter ; lo
uperior se diu numeiador , perquè determina
uànlas deaquestas paris se prenen en lo cas pro-
osat. Quebrado. Fraclus iiumerus, fractio, nis. ||
oél. Yers de ménos síl-!abas que allre de una ma-
eixa estrofa. Quebrado. Yersus rainulus.
QUEBRAT DE QUEBRAT. Lo quebrat que es part de
altre, com: V'3 de %. Quebrado de quebrado. Fraeti
numeri fractio.
QUEBRAT IMPROPI. Aqucll CU ((ue '1 numerador es
igual ó major que sòn denominador, per conse-
üent enclou un ó mès enters. Quebrado impropio.
ractio unilati ajqualis, vel unitatem excedens.
QUEBRAT PROPI. Aquell CU que 'I numerador es
menor que sòn denominador, y per consegüent es
part ó parts de un enter Quebrado propio. Fractio
unitate minor.
QUEBRASSA. f. GRIETA. || CLIVELLA. 2.
QUEDAMENT.adv. m. Assossegadament. Quie-
lamenle, soseçjadamenle. Quielè, tranciuillè.
QUEDAR. V. a. Permanéixer, detenirse en al-
gun paratge. També s' usa com recíproch. Quedar,
quedarse. Maneo, es. || Restar. Quedar, reslar. Su-
persum, es. || Faltar alguna cosa per fér. Quedar.
Supero, as, supersum, es. 1| Permanéixer, durar,
TOMO II.
subsistir una cosa com efecte de altra, com: que-
dar heieu, etc. Quedar. Subsisto, is. || Junt ab al-
guns noms eslar ab alguna especialitat, com : que-
dar armat, alurdit, etc. Quedar. Sum, es. || Junt
ab alguns noms lo mateix que sér, com: quküar
vencedor ó vensut. Quedar. Evado, is. || Ab la pre-
posició per sér tingut ó repulat, com: ell queda
per valent, per discret. Quedar. Haberi, putari. ||
V. r. Pérdrerse 1' orador. Quedarse, perderse, alas-
carse. Inter dicendum híerere.
QUEDAR AB ALGÚ. fr, Acoi'dar, convenirseab ell.
Quedar con alguna. Pacisci, convenr»".
QUEDAR A DÉURER. fr. No bavér satisfet algun
deute. Quedar debiendo ó con atrasos. Reliqua con-
trahere.
QUEDAR BÉ ó MAL. fr, Porlarse bè ó malament.
Quedar bien ó mal. Bene aut malè se gerere.
QUEDAR BURLAT, fr. Fruslàrscli à algú las espe-
ransas. Quedarse burlado ó soplando las unas. Spe
fraudari, deludi, decidere.
QUEDAR EN NET, fr. Qucdar líquida alguna quan-
titat, deduhilsgaslos. Quedaren limpio. Superesse.
QUEDAR PER ALGÚ, fr. Encarrcgaise algú de las
obligacions de altre. Quedar por alguno. Fide ju-
bere, sese pro aliquo oCferre. || No veriQcarse al-
guna cosa, per no haver fét algú lo que devia. Fal-
lar por uno. Aliquem oíBcio deesse. \\ Lliurarse,
remalarseà favor de algú la dilaó arrendament, elc.
Quedar por alguno. Pro aliquo vectigalia siare.
QUEDARSE ATRAS. fr. Sér inferior ó de ménos es-
timació y mèrit que allre. Quedar ó quedarse aír ús.
Superari, vinci. || mel. Xo saber lant com allre. Que-
darse alras. Ingenio cedere. [I No compL-ndrer lo!a
la forsa de alguna cosa, no fér progressos en al-
guna ciència ó art. Quedarse alràs. Ab scopo
abesse.
QUEDO, A. adj. QUIET.
QUEFE. m. Superior ó principal de alguna cor-
poració, üefe, cabeza. Capul, itis.
QUEFER, m. Ocupació. Quehacer. Negotium,
ii. 11 DIFICULLAT, TRABALL.
QUEIX. m. Part del cap desde sola 1' ull y '1
pols finsú la barba. Mejilla. Maxilla, íc.
MENJAR AB DOS QUEIXÓS, fam. Tenir à un mateix
temps dos empleos de utilitat. Comer d dos cariltos.
Duplici munere quíBsIum facere, duabus sederc se-
Uis. II FÉR CARA i DOS.
QUEIXA, f. expr. de dolor, pena ó sentiment.
Queja, querella. Quaerela, íb, quiestus, us. || Senti-
ment procehit de agravi, injúria ó menyspreu.
Queja. Quaeriraonia, a;. || for. Acusació davant del
jutge. Querella. Exposlulalio, nis, qu.crimonia, x.
II Dissensió, debat, pendéiicia. Querella. Convi-
tium, ii,
DONAR QUEIXA, fr. QUEIXARSE.
FÉR QUEIXA, fr. Explicar lo propi sentiment con-
tra algú. Quejarse, querellarse. Expostulo, as, quaí-
ror, eris.
FORMAR QUEIXA, ff. for. QUEIXARSE.
55
Í38
QUE
DICCIONARI
QUE
MÉS VAL BONA QUEIXA QUE MALA PAGA. ref. Sc diu
del qui abandona '1 premi per paréixerli que no es
corresponent al méril, y estima mès quedarse ab
motiu de queixa que mal satisfet. Mas vale iuena
queja que mala paga. Solulio quam mala praestat
incusatio.
QUEIXAL, m. caixal.
QUEIXARSE. V. r. Dóldrerse, lamenlarse, ex-
plicar lo dolor ó pena. Quejarse, querellarse. Que-
ror, eris. || gemegar. | Formar queixa, posar acu-
sació davant del jutge. Quejarse, querellarse. Ex-
postulo, as. II Manifestar la queixa ó sentiment que
lé de algú. Quejarse, querellarse. Quserellam fa-
cere.
QUEIXAT, DA. p. p. Qaejado. Quaestus.
QUEIXETA. f. d. Quejilla, ila. Levis quaírela.
QUEIXÓS, A. adj. Qui's queixa ab facilitat ó
sens rahó. Quejoso, quejijoso. Querulus. || Lo qui
té queixa de allre. Quejoso. Querulus. || Lamenta-
ble, llastimós, com: to, veuQüEixosA, etc. Quejoso.
Quaírulus.
QUEIXOSiSSIM, A. adj. sup. Quejosisimo.
Yaldè querulus.
QUEL. pron. ant. aquell. || ant. Contracció de
QUE LO, com: mès lluminós que'l carbuncle. Que el.
Quam iile.
QUELALS. pron. ant. Que las, com : quelals
avehine. Que las. üt illas.
QUELL. pron. ant. aquell. 1| ant. Contracció de
que ell, com: mès sabi que ell. Que el. Quam ille.
QUEM. Persona del verb. cremar. Quemo. Uro.
II ant. Contracció de que me, com: que'm fa. Que
me. Quid.
QUEN. loc. ant. Contracció dcQUENE. Que. Quod.
QUENS. loc. ant. Contracció de que .nos. Que
nos. Quod.
QUEOGOM. adj. ant. qüolcom.
QUER. V. a. ant. buscar.
QUERA. f. Corch, cuquet que rosega la fusla y
laredubeix à pols. Carcoma. Teredo, a}rugo, inis.
II La pols à que reduheix la quera à la fusla. Car-
coma, polvillo. Caries, ei. || met. La persona ó cosa
que poch à poch va gastant y consumint la hisen-
da. Carcoma. Bonorum exesor. || La persona que
sempre està molestant y queixantse. Quejicoso,que-
jumhroso. Queribundus. I mel. Cuydado grave y
continuo que mortifica y consum interiorment.
Carcoma. Anxielas, atis.
QUERAR. V. a. Corcar la quera, la fusta. Car-
comer. Exedo, is. |1 met. Consumir poch à poch al-
guna cosa. També s' usa com recíproch. (arcomer.
Consumo, is. I v. r. Umplirse de quera. Carcomer-
se. Carie exedi, contabescere.
QUERELAR. Y. a. y derivats, querellar.
QUERELLA, f. QUEIXA. | Demanda judicial.
Querella. Quíerela, ai.
QUERELLADOR, À. m. y f. Qui posa una de-
manda judicial. Querelíanie, querelloso, querella-
dor. QuerenSj delator, is.
QUERELLANT, m. QUERELLADOR.
QUERELLAR. V. a. for. citar. fl v. r. for. Po-
sar ó formar una demanda judicial. Querellarse.
Aliquera ad judicem deferre.
QUERELLAT, DA, p. p. ACUSAT, CITAT.
QUERELLÓS, A. adj. queixós. 1. || QUERE-
LLADOR.
QUERELLOSAMENT. ad. m. Ab queixa y
sentiment. Querellosamenle. Querulè.
QUÉRER. V. a. ant. buscar, procurar, dema-
nar, requirir. II VOLER.
QUERimÓNlA. f. ant. queixa.
QUERIR. V. a. ant. buscar.
QUÉRMES, m. CARMEs. [| quíra. Preparació del
antimoni que's fàcohent sos polvos ó aygua ab sal
detartrà, que colant lo licor bullit passa pel fel-
tre y 's precipita à proporció que's va refredant.
Quérmes. Minerale kermes.
QÜERN. m QUADERN.
QÜERNA. f. La quarta part de alguna cosa es-
pecialment del pa y dels diners. Cuaderna. Quater-
na pars. || fam. pataca. || Corda de quatre camas.
Cuerda de cuatro ramales. Inlorlo quatuor resticu-
larum chorda.
MITJA QUERNA. La mcylat de un panet de dos
quarlos, tallat en rodó abans de acabarse de cóu-
rer, que tornantlo al forn se recou, y regularment
serveix pera péndrer xocolata. Media cuerna. Pa-
nis quaterna? partis dimidiuju.
querubí, m. Esperit angélich del segon chor
deia primera jerarquia. Querubin, querub. Cheru-
bim. II Orde militar de Suècia, que fou instituhida
perMagno lY, 1' any 1334, y fou abolida per Car-
les L\. Porlavan un collar guarnit de querubins.
Querubin, órden de los seraftnes. Ordo mililaris che-
rubim à cherubis nuncupatus.
QUERÚBICH, CA. adj. Cosa de querubí, y 's
diu especialment de un himne mòlt cèlebre en la
litúrgia giega. Querúbico, querubio. Cherubicus.
QUE8. loc. ant. Contracció de que se, com que's
fassa. Que se. Ut. || ant. Que es. Que es. Quod es.
QUESIT, A. p. p. ant. Preguntat, buscat. Bus-
cado. Quaísitus. || m. ant. Qüestió, pregunta. Cues-
tion. QuíEsitum, i.
QUESQUE. pron. ant. qualsevol.
QüESQUESIA. loc. ant. Sia lo que sia. Sea lo
que se fuere. Quidquid sit.
QUEST. m. rastre, senyal.
QUESTA. f. APLEGA. 2. II DEMANDA. Ò.
QÜESTIÓ, f. Pregunta ó proposició peiaaveri-
guar la veritat coniroverlinlla. Cueslion . Qnsesüo,
nis. II Renyida, pendéncia, aiborot. Cuestion. Con-
tentio, nis. || ;' Ig. Problema en que per quantitats
conegudas se buscan las incógnitas. Cuestion.
Quaïstio algebràica, 1| 3Iatéria de disputa ó de dis-
curs. Cuestion. Quaistio, nis, argumentum, i. || Di-
íicullad. Cuestion. Quaistio, nis. || Ocasió, cas, com:
quant es qüestió de fugir, ell es sempre '1 capità.
Cosa, ocasion. Occassio, nis. | ret. Lo dubte que
IP
■r resulta d
I
QUE CATALÀ.
resulta de dos dictàmens oposats sobre una nia-
lei\a cosa quo's pretén averiguar. Cueslion, con-
trovèrsia. QiKi'slio, nis.
QÜESTIÓ DE NOM. Dispula que ben mirada convé
ab la substància, y sols varia en las paraulas.
Cueslion de nombre. Nominis quicslio.
QÜKSTió DETERMINADA. La quc tó una ó niòs solu-
cions fixas. Cueslion determinada. Dclcrminata
quaestio.
QÜESTIÓ DE TORMENT. La avcriguació de la veri-
tat en lo tormenl. Cueslion de tormenlo. Torturaï
quaistio.
QÜESTIÓ ESTOICA. La inlrincada. Cueslion estoica.
Stoicoruni dumela.
QÜESTIÓ FINITA, pet. La que parlicularisa 1' as-
sumpto, al) circunstància de pprsona, lloch ó
temps. Cueslion finita, pregunta particular. Causa,
controvèrsia, íE.
QÜESTIÓ INDETERMINADA. La quò té divcrsas solu-
cions. Cueslion indeterminada. Indeterminala quaes-
tio.
QÜESTIÓ INFINITA. TCt. Proposició general, sens
circunstància de persona, Uocli ó temps. Cueslion
infinita, pregunta general. Proposiluni, i.
POSAR EN QÜESTIÓ, fr. Posar en disputa. Poner en
cuestion ó en disputa. In qusestionem aliquid vo-
care.
QÜESTIONABLE, adj. Dubtós, quo's pót po-
sar en qüestió. Cueslionahle, dispulahle, problemà-
tica. Dispulatio obnoxius.
QÜESTIONAR, v. n. disputar, renyir. || Con-
trovertir un punl dubtós. Cueslionar, disputar.
Dissero, is.
QÜESTIONARI, m. Tractat de qüestions. Cues-
tionario. Quícstionum corapilatio.
QÜESTIONAT, DA. p. p. Cuestionado. Dis-
ceptatuò.
QÜESTIONEJAR. V. a. qüestionar. [| Debà-
trerse, porüar sobre de alguna cosa. Altercar. Ri-
xor, altercor, aris.
QÜESTOR. ni. Magistrat romà que en 1' any
332 ó 333 de la fundació de Roma foren quatre,
dos que assistian en la ciutat y cuydavan del erari
y de rébrer las contribucions que exigian en las
províncias; y 'Is altres dos acompanyavan sempre
als cónsuls, als pretors y demés generals de arma-
da quant anavan à campanya: rebian las contribu-
cions de las províncias; cuydavan de las banderas
-y estandarts militars; pagavan los soldats, com fan
en lo dia los comissaris de guerra; y asseguravan
al senat ab jurament la evidència dels successos,
quant los comandants de las armadas demanavan
r honor del trinnfo per haver guanyat alguna ba-
talla ó conquistat alguna província, etc. lli havia
també altra classe de qüestors que'l senat enviava
à las províncias, pera examinar y judicar los as-
sumptos criminals. També cuydavan de rébrer als
embaixadors y prínceps estrangers, de acompan-
yarlos, de buscarlos allotjament y executar tol lo
QUI 439
que ordenava '1 senat en semblants ocasions.
Cuestor. QuíBStor, is, anomenat així, à qua;renda
pecunia, el à maleficiorum quaístione. || Espècie
de recaudadors que s' establiren en Roma y en las
províncias pera registrar y rébrer las multas.
Cuestor. Allecti, orum.
QÜESTURA. f. Dignitat y empleo de qüestop
que durava sols un any, encara que alguna vegada •
's continuava fins à tres. Era '1 primer grau pera
pujarà las demés dignitats de la república, y no
podia preténdrcrse fins als 27 anys cumplerts.
Cuestura. Quaistura, le.
QUESVULLA. pron. ant. qualsevol.
QUET. ant. Apócope de que tí:, com: que't di-
ré. Que te. Quid?
QUETX. m. nàut. Embarcació holandesa, de
igual figura en proa que en popa, en las quals ca-
reix absolutament de llansament, y sa capacitat
varia de SO fins à 300 bòlas, observantse en sòn
aparell alguna diferència, encara que'ls mitjans
generalment portan un arbre y una cangreja y di-
versos ílochs. Queche. Linter, Iris. \\ adj. qi if.t.
QUETXEMARÍ. m. Embarcació petita de dos
arbres, ab velas al ters, una petita messana à po-
pa, alguns flochs en un bolaló à proa, y gàvias
volants en temps de bonansa. S' usa en las costas
de Bretanya y en las del nort de Espanya. Úache-
marin, cachamarina, quechemarin. Linter, Iris.
QUETXO, A. adj. POCH À pocn.
QUEYRÒ. m. eriça, Bruguera.
QUEViURERS. m. pi. Provisió de menjar.
Viveres, comestibles, vituallas. Annona, ío, com-
meatus, us.
QUI.
QUI. pron. relatiu ó interrogatiu, com jo so qui
contradiu, qui dels dos ho ha fét. Quien. Quis vel
qui, quse. |1 Equivalent al relatiu que, quant signi-
fica persona, com: Pere fou qui portà la notícia.
Quien. Qui. j] Un entre mòlts, com: qui vulla que.
Quien. Quicumque. |1 pi. Los quals. Los cualcs.
Qui.
QUIASMO. m. Figura retòrica composta de una
doble antítesis quals termes s' encreuhan, corres-
ponent lo primer al últim y '1 segon al ters. Qnias-
mo. Chiasmus, i.
QUICI. m. POULAGÜERA.
QUICO. m. Síncope de francisco.
QUID. m. Punt de la dificultat, y s' usa en la
frase aquí ó en això està '1 quid. Ese es el diabloi
Hoc opus, hic labor est,
QUID PRO Quo. exp. llatina, y equival à una cosa
per altra. Quid pro quo. Quid pro quo.
QUÍDAM. m. Qualseval subjecte indetermina-
dament. Quidam. Quidam. || Subjecte de mòlt po-
ca ò ninguna suposició. Quidam. Homuncio, nis.
QUIDITAT. f. Predicat essencial de alguna
cosa. Quididad. Quidditas, atis.
440
QUI
DICCIONARI
QUI
QUIDITATIU, VA. adj. Perlanyenl à la essèn-
cia de alguna cosa. Quidilalivo. Quidditativus.
QUIET, A. adj. Assossegat, tranquil, pacifich.
Quielo. Tranquillus, quietus. || Fallat de movi-
ment. Quielo. Quietus. || Sossegat, lloch ahont no
hi ha ruído. Quielo. Taciturnus. || S' aplica al qui
no es donat als vicis, especialment al de la desho-
nestedat. Quielo. Modestus quietus, || Usat com ad-
verbi lo mateix que à pleret, poch à poch, sens
dir res. Quedo, quedilo. Sumraisa voce. || Usat com
à interjecció serveix pera contenir à algú. Quedo.
Eus, cave.
i LA QUIETA, ra. adv. Dissimuladament silencio-
sament. Callandico, ilo, honicamenle, de callada.
Reticenler.
QUIETAMENT, adv. m. Pacíficament, ab quie-
tut. Quielamenle. Tranquillè, quietè.
QUIETAR. V. a. y derivats, aquietar.
QUIETÍS8IM, A. adj. sup. Quielisimo. Quie-
lissimus.
QUIETÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Quielisi-
mamenle. Placidissimè, quietissimè.
QUIETISME. m. Secta queab la capa de una
perfecta unió ab Deu enclou mòlts errors y vicis.
Quielismo. Quielismus, i.
QUIETISTA. m. Sectari del quietisme. Quielis-
ta. Quielisla, se.
QUIETUT. f. Falla de moviment, Quielud.
Quies, lis, II Sossego, repòs, descans, Quielud,
quiele. Tranquillitas, alis. || ociositat, || silenci, 4,
II PAU. TUANQUILITAT,
QUILAT. m. Grau de perfecció y puresa del or,
pedras, etc, Quilate. Aurei, unionis qualilas. [| En
r or la vintiquatrena part de són valor, QuUale.
Vigesima quarta aurei pars. j] En las pedras pre-
ciosas una part de las 140 en que's divideix la
unsa. Quilate. Cenlesiraa quadragesima unciae
pars. II Pes petit de 4 grans. Quilate. Pondus quod-
dam. II met. Lo de perfecció en qualsevol cosa.
Quilate. Praestantia, ae.
PERQUiLATS. lu. adv. met, fam, Menudaraent,
per petitas porcions. Por quilates. Minutatim,
QUILATADOR, A. m, y f. Qui regoneix los
quilats del or, etc, Quilalador. Aurei, etc, explo-
rator.
QUILATAR. V. a. AQUILATAR.
QUILATERA. f. Espècie de cedàs ple de forats
rodons de diferentas magnituls, per ahont passan
los grans de perlas, etc, pera regonéixer sos qui-
lats. Quilalera. Dimensarium unionum,
QUILIASMO. m. Doctrina dels quiliaslas. Qui-
liasmo. Quiliasmus, i,
QUILIASTA. m, Indivíduo de una seda reli-
giosa que creu que'ls predestinats viuran sobre la
terra per espay de mil anys desprès del judici fi-
nal gosant de toia classe de delícias, Quiliasta.
Quiliasle,
QUILÍFERO, A. adj, med. Nom dels vasos que
conícnen y coaduheixen lo quilo à varias parts del
cos. Quilifero, tordcico. Chylifer,
QUILIFICACIÓ. f, med. Formació del quilo ó
mutació dels aliments en quilo. Quilificacion. Ali-
menlorum in chylum mulalio.
QUILIFICAR. V. a. med. Fér quilo del aliment.
Quilificar. In chylum verlere
QUILMA. f. ter. esportí, cofí,
QUILO, m, med. Substància blanca, en que's
converteix 1' aliment en sa primera transformació
en loventrell. Quilo, Chylum, i.
QUILOS, A. adj. Lo que té quilo ó participa de
ell. Quiloso. Chylum habens.
QUILLA, f. Lo travesser recte y escayrat que
passa de popa à proa, sobre del qual s' assentan
las perxasy codernas del buch perpendicularment
à sa longitut, y que es com la basa ó fonament de
tot r edifici, ó lo que es la espinada en las coste-
llas, y per sinécdoque lo mateix buch. Quilla. Ca-
rina, ae,
QUILLA NETA, La mida de la longitut del buch
contada solament per sa quilla, ó desde 1' extrem
en que està assentat lo codasle, fins la arrancada
de la roda, exclòs 1' exp^ssor de aqueslas dos pes-
sas. Quilla limpia. Longiludinis carinaí mensura.
ENSENYAR LA QUILLA AL SOL. fr. Incliuarse la em-
barcació ab la forsa del vent fins que volea, y en-
Iranthi la aygua se'n va à fons. Zozohrar, hacerca-
pillo, dar un vuelco ó la voltela, vollear, poner ò
ensenar la quilla al sol, ponerse el buque por som-
brero. Navem volvi.
ESTAR EN QUILLA, fr. Estar construhinlse alguna
embarcació. Eslar en quilla ó en grada. Navem
consirui.
FALSA QUILLA. Tauló fort quB compost de varias
pessas pera suplir la longitut necessària, s' asse-
gura ab grapas à la quilla persa cara inferior pera
resguardaria. Zapata, falsa quilla. Parinaí solea.
FONDEJARÀS LA QUILLA, fr, Eucallarse la embar-
cació en la arena ó fanch per no trobar prou ay-
gua. Fondear ó amarrarse con la quilla, varar, za-
bordar. Arenaeaggere, cingi.
PLANTAR LA QUILLA, fr. Asscularla ó posaria so-
bre pera comensar à conslruhir lo buch. Poner ó
plantar la quilla, ò poner el buque en quilla. Ad
navem construendam carinam aptare,
QUIM. m. n, p. de home, Joaquim, Joaquin.
Joachim, 1| ant. Contracció de qui me, com: qui'm
mana. Quienme. Quis vel qui, mihi vel me.
QUIMERA, f. Pesar, sentiment. Quimera, pe-
sadumbre, desazon. Molèstia, ai, || Odi, Ojeriza,
mohina, tirria, enemiga. Simullas, atis, | enfado.
II cuvDADO, ÀNSIA. || Peudència, reuyina. Peíideíicta,
renina. Jurgium, ii. || Lo que's proposa à la imagi-
nació com possible y verdader no sentho, vana
imaginació. Pendencia, renina. Commentum, i. ||
mit. Monianya de Líssia que llansa foch, en la ci-
ma diuhen que sols hi habilan lleons, en la falda,
que abunda de pastura, multitut de cabràs, y al
peu mòltas serps que fomenta la humitat que's des-
QUÍ
CATALÀ.
QUI
441
I
I
»
pren de la montanya; de ahonl s' origina la fàbu-
la de que la Quimera era un mónstruo que tenia
cap de lleó, ventre de cabra y cua de dragó, que
vomita llamas y que fou morta per Belerofonie,
montal en lo caball Pegàs. Quimera. Chimaíra, a;.
TEMR QUIMERA, fr. PASSAR ÀNSIA.
QUIMÉRICAMENT. adv. m. Fabulosament.
Quimericamente. Fabulosè.
QUIMÉRIGH, CA. adj. Fabulós, fingit. Quimé-
rico; quimerino. Chimaericus.
QUIMERISAR. m. n. Fingir impossibles, com
la quimera de la fàbula, etc. (Juimerizar. Chimae-
ras effingere.
QUIMERISTA. m. Amich de ficcions y cosas
quiméricas. Quimerista. Commentitia seclans.
química, f. Ciència que s' ocupa en examinar
y distingir las propietats intrinsecas dels cossos,
sia sa acció íntima y recíproca. Química. Cbi-
mica, íe.
químicament, adv. m. Segons las reglas
de la química. Quimicamenle. Chimicè.
QUÍMICH, CA. adj. Cosa de la química. Qai-
mico. Chimicus. || m. Professor de química. Qaimi-
co. Cliimicae professor.
QUIMOSA. f. med. La segona cocció dels ali-
ments que 's fa en lo cos de la persona. Quimosa.
Chimosus, i.
QUIIV, A. adj. ab que regularment se busca la
determinació de alguna cosa ó alguna qualitat de
ella, com : qui\ quefer tens, quina conducta té.
Que, cual. Quis, quaB.
QUINA. f. Escorsas medicinals arrolladas sobre
sí mateixas en forma de tubo, de 8 à 10 polzadas
de llarch, generalment primas, de mitja à una lí-
nea de gruix, compactas, mitjanament fibrosas, de
fractura neta, de olor dèbil, de sabor amarch y as-
tringent. Al exterior són arrugadas, desiguals, cu-
hertas de una epidérmis• prima, de color gris ó
moreno, transversalment esberlada, y ab diferents
líquens: al interior són llisas y de un color gro-
guench, ó roig esblancahit, y '1 polvo Ileonat. Són
móltas las espècies que 's coneixen ab lo nom ge-
nérich de quina, però 'Is farmacéulichs mès acre-
ditats la distingeixen en quatre espècies, grisa,
groga, roja y blanca. La que s'ha descrit aquí, ve
del Perú en la província de Quito, de unas mon-
tanyas junt à la ciutat de Loja, y es antipútrida,
antiespasmódica, estomàtica, febrífuga, roborant,
tònica, etc. Quina, quina gris ó de Loja, cascarilla
fina. Cortex peruvianus, cortex chinae, cinchona
olTicinalis. || En Barcelona, conjunt de personasque
cuydan en las parróquias del gasto de cera en la
octava de Corpus. Quina. Simplex confraternitas
ad ceram ministrandam. H pi. Los dos cinch punts
dels daus dejugar. Quinas. Quina in taxilispuncta.
II Las armas de Portugal ; són cinch escuts blaus
y en cada un cinch diners de plata. Quina. Quina
lusitanica slemraata.
QUINAL. m. C0RRI0I.A. I naut. Tros de corda
grossa de bon material que s' encapilla ó enganxa
en lo cap dels arbres majors y 's tiva ab las argo-
llas del costat, al costat de las mesas de guarnició
per medi de aparells ó vigolas, pera ajudar als
obenchs en los forts temporals, ó quant se descon-
fia de ells. Qiinal, contraobenque. Rudens qua ma-
lorum capità firmantur.
QUINARI. adj. S' aplica al número que consta
de cinch unilals. Quinario. Quinarius. || y qüi-
NAYRE. m. En Barcelona cada indivíduo de la junta
de la quina. Quinario. Quinarius, ii.
QUINCALLA. f. Mercaderia menuda , com:
quinquers, didals, navajas, etc. Quincalla. Parvi
momenti merx. || met. Cosas de poch valer ó des-
preciables. Monerlas. Futiles res.
QUINCALLERIA. f. QUlNQüILLERU.
QUINCURIÓ. m. Lo cabo de cinch soldats.
Quincurion. Quincurio, nis.
QUINDECÀGONO. m. geom. Figura de quin-
ze costals. Quindecàgono. Quindecagonum, i.
QUINDÉCIMA. f. Cada una de las quinze parts
en que 's divideix un tol. Quindécima. Dècima
quinta pars.
QUINDECIMVIR. ni. Magistrat romà que tenia
catorze companys ; al principi foren dos, desprès
cinch, y en temps de Cícero quinze, y cuydavan
de repartir las terras, de llegir é interpretar los
versos de las sibilas, y disposar las festas secu-
lars. Qaindecimviro. Quindecimvir, i.
QUINDECIMVIRAT. m. L' empleo y dignitat
de quindecimvir. Qaindecimviralo. Quindecimvira-
lus, us.
QUINDENI. m. QUINQUENI.
QüINESVOL. adj. ant. qualsevol,
QUINGENTÉSSIM, A. adj. Numeral ordinal
que cumpleix ó enclou lo número 500. Quingenlé-
simo. Quingentcssimus.
QUININA. f. Alcalóide descuberl en la quina,
groga, en massas porosas, blanquinosas, de sabor
amarch y desagradable. També s' obté en agullas
mòlt finas, formant unas borlas sedosas. Quinina.
Quinina, ae, quininium, ii.
QUINQUAGENARI, A. adj. Lo que consta del
númeroSO ó lo enclou. Quinquagenario. Quinqua-
genarius.
QUINQUAGÉSSIM. A. adj. Lo que cumpleix
ò enclou lo número 50. Quinquagésimo. Quinquage-
simus.
QUINQUÉ, adj. ant. qualsevol.
QüiNQUECENTISTA. m. Se diu dels clàsichs
italians que han escrit del any 1500 al 1600 ysón
considerats com autoritat en sa llengua. Quinqué-
cenlisla. Quinquegesimus.
QUINQUENNAL, m. Magistrat en las colónias
y municipis romans, compost de dos à quatre sub-
jectes, que demanavan de cinch en cinch anys
compte de las rendas, etc. Quinquenal. Quinquen-
nalis, is. II pi. Festas que 's celebravan en Roma
cada cinch anys als emperadors que deifica va lasu-
112
QUI
DICCIONARI
QUI
perstició. Quinguenal. Quinquairms, óquinquatiMa,
oruni.
QUINQUENNI, m. Espay decinch anys. Quin-
quenio. Qiiinquennium, ii.
QUINQUER. m. Llumanera de bomba ab cor-
rent de ayre, invenlat per un tal Argan y perfec-
cionat per Quinquet. Quinqué, Idmpara de Argan.
Argani lampas.
QUINQUERCI. m. L'exercici dels cinch jochs
de la palestra, això es, lodisch, la carrera, '1 salt,
la lluyla, y '1 tir deia fletxa. 'Ls romans anyadiren
la natació y la equitació. Qninquercio. Quinquer-
tius, i.
QUINQUEREME. m. naut. Nau antígna ab
cinch ordes de rems. Quinquereme. Qiiinqueremis.
QUINQUILLARIA. f. qüixcalla. 1| Botiga de
quincalla. Quinquilleria , bulioneria. Minutarum
mercium taberna.
QUINQUILLAYRE Y QUINQUILLER. m.
Qui té ó porta botiga de quinquillaria. Quinquille-
ro, buhonero. Minutarum mercium venditor.
QUINS. Contracció de qüi nos. (juien nos. Quis
nos.
QUINSEVULLA. pron. qualsevol.
QUINT, A. adj. Lo que cumpleix lo número 3.
Quiulo. Quintus. || Lo que's fà en quint lloch, dia,
etc. Quinto. Quintus. | m. Una part del lot que's
divideix en S. Quinto. Quintus. [j La quinta part
del caudal del testament. Quinto. Bonorum quin-
tum. I Lo dret de S per § que 's paga al rey, de
las presas, tresors y cosas semblants. Quinto. Quin-
tum, i.
QUINTA, f. L' acte de enlretraurer de cada
cinch un. Quinta. Quintus cujusque detraclio. |1
L' acte de tràurer per sort los que han de servir en
la milícia. Quinta. Militum sorle electio. H mús.
Inierval-lo que consta de tres tons y un semitó ma-
jor. Quinta. Quinarius tonus. || f. La part de la
presa que 's feya en las cabalcadas y botí en las
balallas, que corresponia al rey quant no era real
la cabalcada, pues en sent real tol pertanyia al
rey. Quinto. Quinium, i.
QUINTA FALSA. miís. Intcrval-lo que consta de
dos tons y dos semitons majors. Quinta remisa. In-
tervallum musicum remissum.
QUINTADOR. m. Qui quínla. Quintador. Qui
sorlitur.
QUINTALADA. f. La quantitat de 2 y V, p. §
del produclo dels nólits, separadas las averias, la
qual se repartia à la gent de mar que havia traba-
llat y servit en lo vialje, Quintalado. Nautarum gra-
tificalio.
QUINTANA, m. Camp ó part de terra prop del
poble ó de las casas de camp, encara que no sia la
quinta part. Quinto, quinon. ïerríB quinta vel alta
pars. II Joch que 's solia fér en las festas públicas:
consistia en una gran figura pintada sobre una
laula, que travessa de dalt à baix un eix de ferro
fermen un pedestal: aquesta figura té en la ma
esquerra una bossa plena de farina, y en la drel*
un escut. Los caballers en la carrera deuhen ferir
en lo centro de la taula ; pus si tocan qualsevol
altre punt, la figura gira ràpidament la ma de la
bossa, no podent lo cavaller evitar lo cop sinó ab
la velocitat de són caball. Quintana, y juegosarra-
cino per la costum de pintar en dita laula un ene-
raich que comunment era un sarrahí. Quintana
ludus.
QUINTANARI. m. S' anomena així en las
universitats 1' estudiant de quint any. Del quinto
ano, quintanario. Quinti anni assignatura vacans;
quintanarius.
QUINTAL. m. quintar.
QUINTANT, astron. Instrument pera péndrer
la altura del sol y per altres experiments. Quintan-
te. Ad astra observanda instrumentum.
QUINTAR. V. a. Traurerne un de cada cinch.
Quintar. Quintum quemquesejungere. 1| Arribar al
número de cinch. Quintar, Quinarium numerum
complere. \\ Tràurer per sort los que han de séi*
soldats. Quintar. Militis sortiri. |] Pagar lo quint al
rey. Quintar. Quinti vectigal solvere. || m. Lo pes
de quatre arrobas ó cent y cuatre lliuras en Cata-
lunya. Quintal. Centumpondium, ii. | Lo piló de
pedra, ferro, etc. pera pesar lo que entra en un
quintar. Quintal. Qualuoret centum librarumpon-
dus.
QUINTENER. m. Quadern de cinch fuUas.
Quinterno. Quinlernio, nis,
QUINTERNO. m. La sort ó acert de cinch nú-
meros en la estracció de la loteria antígua. Quin-
terno. Quinqué numeror-um sors.
QUINTETO. m. Pessa de música de cinch vens
ó instruments. Quinteto. Quinqué vocibus aplata
musica.
quintí, n. p. de home. Quintin. Quinti-
nus, i.
QUINTIL. m. Entre 'ls romans lo mes de ju-
liol, anomenat així per sér lo quint del any romà
que comensava pel mes de mars. Quintil. Quin-
tilis.
QUINTILLA. f. Eslància de cinch versos de
vuyt síl-labas. Quintilla , redondilla. Pentasti-
chus, i.
QUINTO, m. Lo soldat quintat, y regularment
se diu així fins que eslà instruhit en 1' exercici y
deraès de la milícia. Quinto, bisono. Inexpertus mi-
les. II QUINTERNO.
QUÍNTUPLO, A. adj. La quantitat que encliou
à altra cinch vegadas, com deu es quíntuplo de
dos. Quíntuplo. Quintuplus.
QUINZE, m. Numeral cardinal produhit per la
multiplicació de 5 per 3. Quince. Quindecim. (] La
xifra ó caràcter que representa dit número. Quin-
ce. Numeralis quindecim referens nota, || Joch de
pilota à llargas, lo primer llans favorable. Quince.
Quindecim in pilse ludo. |1 Joch de cartas, la sort
del qual es fér quinze punts ab las cartas que's re-
QUI
CATALÀ.
QüO
443
I
parteixen una per una. Quince. Quindecim puncta
in ludo.
DE QUINZE Y FALTA, m. atlv. Expressa la gran
venlalja que una cosa fà à altra. En lercio y quin-
lo, de quince y falla. Quam maxiuiè.
DONAR QUINZE Y FALTA. fr. Aveulatjar a altre,
serli mòlt superior. Dar quince y falta. Longè an-
lecellere.
QUINZÈ, NA. adj. numera] ordinal. Lo que
completa '1 número de quinze, ó una de las parts
de un enter dividit en quinze. Quinceno. Quindeci-
mus, decimus(|uintus, quindenus,
QUINZENA, f. Cada una de las paris de un tot
dividit en quinze. Quindécima. Dècima quinta pars.
II Un dels registres de laorga, Quincena. Tubarum
organi genus.
QUINZENADA. f. Temporada de quinze dias.
Quincenada. Quindecim dierum spatium.
QUINZET. m. ler. vintidós.
QUIQUIRIQUICH. m. gall. U m. La veu del
gall. Quiquiriqni. Quiquiriqui.
QUIRAT, m. ant. quilat. || ant. sou.
QUIRATAR. V. a. AQU1LATAR.
QUIRCH. m. ant. n. p. quirze.
QUIRINAL Y QUIRINÀLIAS. adj. Cosa de
Rónmlo ó Quirino, y una de las set monianyas de
Roma. Quirinal. Quirinalis. || f. pi. Festas que's
celebravan en Roma pel mes de febrer. Quirinal"s,
quirinalias. Quirinalia.
QUIRITARI. adj. Lo que pertany als quiriles
ó caballers romans. Quirilario. Quiritarius, i.
QUIRITE. m. ^'om que's donà als romans y sa-
bins desprès de la aliansa entre Rómulo y Tàcio,
per la que 'Is dos pobles se juntúren en un. Qui-
riie. Quiris, itis. || pl, Caballers romans. Quiriles.
Quiriles, um.
QUIROBALISTA. f. Balista de ma, així ano-
menada per oposició à lasbalislas de rodas. Quiro-
balisla. Quirobalisla, íe.
QUIROGRAFARI. m. for. Acreedor en virtut
del recibo ó vale firmat per altre en sòn favor.
Quirografario. Chirograpliarius, ii.
QUIRÓGRAFO. m. for. Paper que té 1' acusa-
dor , firmat del deudor. Qairógrafo. Cliirogra-
phum, i.
QUIROMÀNCIA. f. Endevinació supersticiosa
per las ratllas de las mans. Quiromancia, huena-
venlura. Chiromanlia, x.
QUIROMÀNTICH , CA. adj. Cosa de quiro-
mancia. Qairomúnlico. Chiromanticus.
QUIRRA. f. fam. trencadura.
QUIRÚRGICH, CA. adj. cirurgich.
QUIRZE, n. p. de home. Quirico. Quiricus, i.
QUIS.ant.ConlracciódeQuiSE. Quiense. Quisse.
QUis QUis. m. Veu pera cridar al gos. Tus, luso,
cuz, cuz. Aliciendis canibus vox.
QUISCA. f. Merda, veu mòlt usada entre noys,
especialment quant estan jugant. Zulia. Excremen-
tura, i.
QUI8CÚ, NA. adj. Cada hu. Cadauno. Unus-
quis(iue.
QUI8QUE Y QUISQUI. pron. ant. qualsevol
QUE.
QUISSÀ. adv. m. Tal vegada.
QUISSO Y QUI880Y. m. d. gosset.
QUIST, A. adj. Estimat, volgut ; s' usa ab los
adverbis bé ó mal. Quislo. Acceptus.
QUI8TA. f. capta, almoyna.
QUISTAR. V. a. ant. pidolar.
QUÍSTIA. f. Prestació feudal de una part dels
fruyts. Quislia. Quistia. || agrari.
QUI8TÓ. m. Captador, aplegador. Cuestor, de-
mandador. Quaístor, is.
fér lo quistó. fr. y
QUI8TOREJAR. V. a. PIDOLAR.
QUISTORIA. f. ant. Mendicitat. Mendiguez,
mendicidud. iMendicitas, atis.
QUI8VOL Y QUI8VULLA. pronl. ant. QUAL-
SEVOL.
QUITACIÓ. f. PAGA.
QUITAMENT. m. Acte y efecte de desem pen-
yar ó rescatar lo que s' havia venut à caria de grà-
cia. Redccion. Redemptio, nis.
QUITAN8A. f. ant. quietut, sossego.
QUÏTAR. v. a. ant. pagac, satisfer. || Desera-
penyar, rescatar lo que s' havia venut à caria de
gràcia. Quilar, redimir. Redimo, is.
QUITI, A. adj. Libre segur, exempt. Quilo. Li-
ber.
sÉR yuiTi. fr. Pagar, com: lo lladre fou qüiti ab
cent assots. Pagar. Solvo, is.
QUÍTIA. f. FRANQUÍCIA.
QUÍTIAMENT. adv. m. ant. francament, lli-
brement.
QUITONI8CA. f. Túnica de llana que porlavan
losgrechs sobre la pell. Quitonisca. Quitonisca, le.
QUITRÀ, f. alqüitra.
QUITRIN. m. Cotxet descubert de dos rodas.
Quiírin. Curriculus genus.
QUITXALLA, f. fam. Crialuram, criatuias de
poca edat. Cliiquillos, chiqiiiios. Pueruli, oruin.
QUITXO. m. ter. qüis, quis.
QUIXAL. in. CAIXAL.
QUO.
QUOCIENT, m. arit. Lo resultat deldividendo
pel divisor. Quociente. Quociens, lis.
QUÓDLlBET. ra. Tractat de qüestions al arbitri
del aulor. Quodlibeto. Quodlibetum, i.
QUODLIBETAL Y QUODLIBÉTICH , CA.
adj. Pertanyent à quódlibet. Quodlibelal. Quodlibe-
lalis.
QUÓNIAM. m. TALÚssis.
QUORANTA. adj. núm. cardinal, quaranta.
QUOTA. f. Tatxa, porció determinada. Cuola,
cupó. Quota pars.
4£4
RAB
DICCIONARI
RAB
R. Lletra dinou del abecedari y quinzena de las
òonsonanls; es l'ngual y semivocal. Algunas ve-
gadas se liquida precehinlli una muda, com en
drap. Entre dos vocals té la pronunciació suau,
com cara ; en principi de dicció, desprès de conso-
nant y doblada entre dos vocals forta, com rama,
honra, ferro. Es abreviatura de real, reverendo,
reverència; y en las medallas é inscripcions ro-
manas signiGcava Cursor, nom de família. Era nu-
meral y valia 80 y ab una ralleta sobre 80,000.
RA.
RAB. m. Peix comú en los mars de Espanya,
que creix fins à la llargària de tres peus. Té 'i cos
per la part anterior xato y ample, y per la poste-
rior estret y comprimit; lo cap gros, la boca mòlt
esquinsada, col-locada, com també 'Is ulls en la
part superior del cap ; las alelas del pit mòlt grans
y las del llom y de la creu pelilas. No té escalas;
es de color obscur per la esquena y blancli per la
panxa, en la qnal té dos cosas com mans ab dits.
Pejesapo, rana marina ó pescadora. Lophius pisca-
torius.
ANARH A ALGÚ RAB A RAB. fr. ANAR LO DIABLE PROP.
RABADÀ, f. L' extrem de la espinada. Rabadi-
lla, hueso sacro. Os sacrum, oropigium, ii. [| La
carn del bestiar mort, que eslà tocant à la cua.
i/ace(a, ^Spinseextremum. || cua. 1.
RABADÀ, m. Lo pastor que segueix en orde al
majoral. Rahadan. Pastorum subpríefectus. \\ Lo
mosso del pastor. Zacjal. Pastoris famulus.
RABAL. f. ARRABAL.
RABAQUET. m. Instrument músich pastoril.
Es petit, se compon de tres cordas solas, que's to-
can ab arch, y forma un so mòlt alt y agut. Rabel,
rabelejo, rabelillo. Lyra rústica, barbiton, i. \\ Ca-
rabassa de Egipte, de que ni ha vàrias espècies.
Calabaza lotanera. Cucurbita, ».
RABÀRBARO. m. ant. ruibarbaro.
RABASSA, f. La part de la soca de qualsevol
arbre que està cubert de terra junt à las arrels.
Cepa. Stipes, is, truncus, i.
A RABASSA MORTA. m. adv. quB usan los pagesos
pera dir ques' han de arrancar enterament las ra-
bassas. A primeras cepas. Usque ad primarum sti-
pium consumptionem. || fr. for. Contracte de aquest
nom ab lo qual lo duenyo de la pessa de terra la
estableix pera plantaria de vinya y pera méntres
existescan los primers ceps, morts los quals ó
inutilisantse acaba '1 contracte y torna la terra al
primitiu duenyo ó à sòn succesor. Conlrato de esta-
blccimienlo à primeras cepas. Usque ad primarum
stipium consumptionem contraclum.
RABASSÓ. m. d. de rabassa. Cepila. ïenuis
stipes.
RABASSOLA. f. Espècie de bolet que fa com
un sombreret rodó, convexoy de color per damunt-
blanch ([ue tira à groch, y per sotablanch. Cagar-
ria. Agaricus georgii.
RABASSUT, DA. adj. Petit y doble. Rebollu-
do, redoblado, doblada, nervioso, robusto, membru-
do. rehecho, doble. Torosus, lacertosus.
RABASTA. f. La lafarra que passa per davall la
cua dels animals, pera que no's lire endavant 1'
aparell. Alaharre, retrmca , solacola, gurupera,
grupera, lomera. Porlilena.
RABDOLOGIA. f. Part de la aritmètica que
ensenya à partir y multiplicar restant y sumant per
medi de unas llengüetas que's mudan quant convé.
Rabdologia. Rabdologia, ae.
RABDOMÀNGIA. f. Endevinació per medi de
la vareta de \ulu\s. Rabdomancia. Rabdomantia, a;.
RABE. m. RAVE.
RABEJAR. V. a. ESBANDIR. B Mullar lleugera-
RAB
CATALÀ.
RAC
448
gú. Rabosear. Contingenler asporgorc.
RABEJAT, DA. p. p. ESB.\Ni)iT. |1 Ruboseado.
Coiilingeiiler arpersuí.
RABELL YRABEQUET. Ili, RABAQUET. 1.
rabí. m. Entre juheiis lo iiialeix que ines!re,
oclor. Rabí, rabino. Rabbi, rabbinus, i. H fam.
KABIÓS.
RÀBIA. f. Ira, fúria, locura. Ràbia. Ràbies, ei.
II Ira, enuig, enfado. Ojeriza, ràbia, ira, lirria,
encono. Furor, is. j] Malaltia encomanadissa que
priva del sentil y causa furor. Uidro fòbia, ràbia.
Ilydrophobia. aj.
pÉNDiiEu RÀBIA. fr. Péndrcr maUcia. Encolerizar-
se, tomar còlera, incomodarse, embolicarse, rabiar.
Ira corripi, irascor, eris.
TE.MB RÀBIA. fr. Tomor lirria, tomar lema. In
aliquem irasci.
RABIADA. f. Impuls de còlera. Ràbia. Ira
ferox.
pÉNDRER ü-NA RABIADA. fr. Enfadarse en gran ma-
nera. Montarse en còlera, tomarse de la còlera ó de
la ira ; enfurecerse; exasperarse , irritarse; indig-
narse; bramar; subirse à las bovedillas ; darss al
diablo ; revestirsele el diablo; pelarse las barbas;
salirse de madre. Veliemenlissimè commoveri,. sto-
machari.
RABIAR. V. n. Patir mal de ràbia. Rabiar. Ra-
bio, is; ràbia insanire.J| met. Patir algun dolor
vehement. Rabiar. Dolore agilari. || Desitjar ab àn-
sia, com: UABiA pera lograr un empleo. Desesperar-
se, rabiar. Desiderio inhiare; arde.ilissimècupere.
I mel. Sér alguna cosa excessiva en alguna desas
qualitats, ó en la aceleració del moviment, y així
diu: crema, pica que rabia ; va rabiant. Ra-
r. Nimio desiderio concitari, vel incendi.
FÉR rabiar. fr. Molestar, fér incomodar à algú.
'acer rubiar. Yebementer exacerbaré palalum.
RABIETA. f. d. rabiola.
RABÍNICH, ca. adj. Cosa de rabins. Rabinico.
Rabbini€us.
RABINISME. m. Doctrina dels rabins. Rabi-
nismo. Rabbinorum seda.
RABINISTA. m. Sectari del rabins. Rabinisla.
Rabbinorum sectator.
RABIOLA. f. d. Rnbieta, rabielilla, fanfurri-
Í'm. Levis iracundia. || met. Malícia que prenen las
^ialuras. Berrenchin, berrinche. Infantium plora-
us. II Dit del noy que la té. Berrin. Piierorum ira-
cundia.
RABIÓS, A. adj. Qui te ràbia. Rabioso. Rabio-
sus, rabidus. || Enfadat en gran manera. Rabioso.
Rabidus ; summe iratus. j] Qui fàcilment s' enfa-
da. Perrengue, paparrabias. Promplus ad iram.
RABIOSAMENT, adv. m. Ab ràbia. Rabiosa-
menle, caninamenle, con rabia. Furenter, rabiosè.
RABIOSiSSIM, A. adj. sup. Rabiosisimo. Fu-
riosissimus.
RABIOSissiMAMENT. adv. m. sup. Rabio-
sisimamente. Rabiosissimè.
leMO II.
RABO. m. ler. rave. 2. |1 róssech.
RABOLL. ni. Planta llenyosa que no arriba a
sér arbre. Mala, arbusío. Frulex, icis.
RABOSA, f. GLiNEl.
RABOSi, NA. adj. Pertanyent à la rabosa. //«-
posuno, raposino. Yiilpinus.
RABOST. m. REBOST.
RABOSTER. m. GUALonAPA.
I RABUJAR. V. a. REBIJAR.
RÀBULA. m. Mal advocat. Rdbula. Rabula, ac-
RACADAS. f. pi. ARRACADAS.
RAGAR. V. n. dóldrer, sentir. i| Agradar una
cosa. Cuajar. Aliquid placere.
R ACCIÓ. f. La porció de menjar que's dóna à
algú pera sòn aliment diari. Racion. Portio, nis. |
Pitansa. Pilansa, racion. Porlio, nis. || La preben-
da inmediata al canonical, que en algunas parts
se diu comensalia. Racion. Pensió, nis, redilus, us.
RACGió de fam. met. La renda que no basta pera
manlenirse algú. Racion de hambre. Parcissimi re-
ditus munus.
DONAR LA RAccíó EN DINERS, fr. Donar lo menjar
en curta quantitat. Dar la racion en diner o. Spor-
lulam praíbere.
RACGIONAR. V. a. Provehir de raccions à la
tropa. Dar raciones. Portionem vidus dare.
RACCIONER. m. Prebendat inmedial al ca-
nonge. Racionero. Portionarius, ii.
RACCIONETA. f. d. Racioncilla. Parva porlio.
RACES. f. pi. ant. nàul. boyas.
RACIOCINACIÓ. f. V acte y efecte de ra-
ciocinar. Raciocinacion. Ratiocinalio, nis.
RACIOCINAR. V. n. Fér discursos, inferir una
cosa.de altra. Raciocinar. Ratiocinor, aris. |1 ant.
ENRAHONAR.
RACIOCINI, m. Discurs, deducció. Raciocinio.
Raliocinium. ii.
RACIONABILITAT. f. La facultad de discer-
nir las cosas. Racionabilidad, racionalidad. Ratio-
nabilitas, atis.
RACIONAL, adj. Lo que pertany ó es conforme
à la rahó. Racional. Rationalis. || geom. aril. Cada
una de las ([ualitats que tenen entre sí alguna rahó
ó proporció. Racional. Rationalis. |1 Espècie depec-
loral de panyo teixit de or y adornat de pedras pre-
ciosas, ab lo nom de las dotze tribus al mitj, que
portava 'I sumo sacerdot dels juheus. Racional.
Rationalis. |1 anl. Oficial de la casa real de Aragó,
Racional. Rationalis.
RACIONALITAT, f. V US de la rahó y la ma-
teixa rahó. Racionalidad. Rationalilas, atis. i| fil.
La facilitat de raciocinar. Ruciocinalidad. Raliona-
litas, atis. 11 Conformitat de las cosas ab la rahó.
Racionalidad. Rationalilas, atis.
RACIONALMENT, adv. m. Conl'orme à rahó.
Racionalmenie. lit ratio exigit. I Per medi de la ra-
hó. Racionahiente. Rationaliter; ut ratio exigit,
RACÓ. m. L' àngul que forma la unió de dos
parets. Rincón. Angulus, i. || Lloch retirat, ocult.
I4B
RAF
DICCIONARI
RAH
Rincón. Lalebra, ac. |1 País petit respecte de altre
major. Rincón. Angulus, i. 1| met. Habitació parti-
cular separada del comers de la gent. Rincón, üo-
mus latebra. |1 Lo interior del animo. Entresijo.
Animi recòndita. |1 met. pi. Cosas de us comú re-
servadas pera quant se necessitan. Alzados. Reposi-
ta, orum.
SABER TOTS LOS RACONS, fr. fam. SABER LAS TAS"
QUERAS.
RACONADA, f. Lo racó que forman dos casas,
carrers, camins, etc. Rinconada. Angulus, i. | Lo
menjar que no s' assenta bè. Emharazo, embargo,
empacho, crudeza. Crudilas ventriculi.
RACONERA. f. Tauleta petita triangular, pera
acomodar als racons de la habitació. Rinconera.
Mensa ad cubiculi angulum accommodata.
RACONET. m. d. Rinconcillo. Parvus angulus.
RADIACIÓ, f. Producció de raigs. Radiacion.
Radiatio, nis. |1 f. bot. Conjunt de arrels ó sa dis-
posició natural. Radicacion. Radicatio, nis.
RADICACIÓ, f. L' efecte de arrelar. Radica-
cion. Radicatio, nis. || met. Duració de un us ó
costum. Radicacion. Diuturnitas, atis.
RADICAL, adj. Lo que pertany à las arrels. Ra-
dical. Radicalis. [j met. Principal, fundamenlal en
línea. Radical. Radicalis. || adj. quím. Se diu del
cos simple que dóna origen à un àcit per sa combi-
nació ab r oxigeno. Radical. Radicalis. H Se diu de
la cura perfecia que destruheix la causa de la ma-
laltia, per oposició à cura superficial ó paliativa.
Radical. Radicalis. \\ bot. S' aplica à las fullas que
apar naixen de la arrel, però en sa realitat ixen de
la cama que en aquest cas se confonen ab lo coll de
aquella. Radical. Radicale.
HUMITAT RADICAL. Humor quc manté 1' animal.
Húmedo, ó húmedo radical. Fundamenlalis humor.
RADICALMENT, adv. m. Enterament, funda-
mentalmenl. Radicalmente. Radicitús.
RADICAR. V. n. Posar arrels. Arraigar, radi-
car, echar raices, encepar, pegar, prender, asir. Ra-
d'ces emittere.
RADICARSE. V. r. Afirmarse en alguna virtut
óvici. Rxdicarsc. Radicari.
RÀDIO. m. geom. La línea recta desde el cen-
tro à la circunferéncia. Radio. Radius, ii. \\ anat-
La canyella que forma la part anterior del bras. Ra-
dio. Radius, ii.
RADIÒMETRO. m. mat. Instrument pera ob-
servar las alturas. Radiómetro, bàculo de Jacob. Ra-
diometrum, i.
RAEDURA. f. RALLADÜRA. || RASA. 3.
RAEL. f. ARREL.
RAELAR. V. n. ARRELAR.
RÀFACH. m. Ala de teulada. Aler», rafe, so-
carren, alar, ala. Suggrunda, se.
FÉR RÀFAcns. fr. Rafear. Lateritiis, lapideis com-
missuris aedificia firmaré.
RAFAL. m. EMPARRAT, PARRAL.
RAFEL. n. p. de home. Rafael. Raphael, is.
RAGATXO. m. Patge. Rodrigon. Pedisequus, i.
II Mosso de soldat pera portar llenya y aygua. Le-
nador. Miles lignarius.
RAGUITZELL. m. fam. Abundància de alguna
cosa. Multitud, pesle, halo, riolada, toriellino. Co-
pia, <E.
RAGUSEU, VA. adj . Posa de Ragusa ciutat de
Dalmacia. Raguseo. Epidaurus, raguseus.
RAHIM. m. Lo fruyt del cep ó parra, üva, ra-
cimo. Racemus, i. U Conjunt de grans units à la
rapa de algun arbre à semblansa del fruyt de la
vinya. Racimo. Racemus , i. || candela. 3.
RAHiM BORT. Uva sUvestre. Labrusca, se.
raiiim de DÀTILS. Túmaras, racimos de dàliles.
Spadix, icis.
RAHIM de penjar. Uvtt colgadïztt. Uvae aptae ui
appendantur.
RAHIM desgranat. Granujtt, garulla. Acini uvae
sparsi.
RAHIM FONYAT. RAPA.
RAHIM NEGRE. Uvtt ncgva, (inta. l'va nigra.
RAHIM PRiMERENCH. Üjeruela. Precox uva.
RAHIM ROJAL. Larije. Uva rubea.
RAHiMs PENJATS. Uvas colgadas. Uvae pensiles.
FÉR ó trAurer RAHIMS. fr. Fér candelas los ar-
bres. Encandelar. Spiculas emittere.
semblant al RAHIM. Vval, arracimado. Instar ra-
cemi.
RAHIMADA. f. Abundància de rahims. Uvada.
Uvarum copia.
RAHIMAT. m. Massa ó pasta que's fa del most
bullit ab espécias, y en algunas parts hi mesclan
farina. Mosiillo. Panis musteus.
RAHIMERA. f. ant. parra.
RAHIMET. m. d. Rncimillo , ico. Racemu-
his, i.
RAHÓ. f. Facultat de discórrer. Razon. Ratio,
nis. II L' acte de! enteniment ó discurs. Razon. Ra-
tio, ratiocinatio, nis. || Càlcul, compte ó número de
alguna cosa. Razon. Caloulatio, supputatio, nis. ||
Equitat en lascompras y vendas. Razon. .íEquitas,
atis, ratio, nis. || Orde, método de alguna cosa.
Razon. Modus, i, ordo, inis. || Motiu en defen?a del
dret. Razon. Exceptio, nis. || Motiu, causa ó fona-
ment de alguna cosa. Razon. Causa, ae, fundamen-
lum, i. II Proba, argument. Razon. Argumentum,
i. II La expressió ó paraula que explica algun con-
cepte. Razon. Yerbura, i. || Relació ó respecte mú-
tuo que tenen entre sí dos quantitats de una mateixa
espècie, com : número ab número, línea ab lí-
nea, etc, Razon. Ratio, nis. || pi. barallas, dis-
putas.
RAHÓ HARMÒNICA. La relació ó respecte que tenen
dos números entre sí, en ordeà proporció dels in-
terval-los raúsichs. Razon armónica. Ratio har-
mònica.
RAHÓ DE cartipís. fam. La que's dóna estudiada
y de memòria sense venir al cas. Razon de carta-
pacio. Futilis ratio.
RAH
CATALÀ.
RAH
447
UAUÓ DE DESIGUALTAT. La que Icnen entre sí dos
quantitats desiguals. Razon de desigualdad. Ratio
inaiiiualilalis.
RAiió DE ESTAT. Causa pública. Razon de eslado.
Iíolilica ratio. || inet. 3Iirainent, consideració que
ns mou à portarnos de cert modo en la societat
íivil, pel que podran pensar ó judicar los que ho
épian. Razon de eslado. Respectus, us.
BAHÓ DE IGUALTAT. La que tenen dos quantitats
iguals comparadas entre sí encara que no sian sem-
blants, com un triàngul que pót sér igual à un
quadrat, y una línea recta à una curva. Razon de
igualdad. ^qualitatis ratio.
RAHÓ DE MAJOR DESIGUALTAT. La qUC té HUa CaU-
titat major ei altra menor, com : una hora à un mi-
nut. Razon de mayor desigualdad. Ratio majoris
proportionis inaiqualis.
RAHÓ DE MENOR DESIGUALTAT. La que té uua quan-
titat menor à altra major, com; una hora à un dia.
Razon de menor desigualdad. Ratio minoris propor-
tionis inaequalis.
RAHÓ DE PEU DE BaNCH Ó DEL PONT DE LLEYDA. fam.
La que no convens, ni satisfà. Razon depié de ban-
co. Futilis et inepta ratio.
RAHÓ IRRACIONAL. La que Ho's pót cxpressar ab
ningun número, com la que té '1 costat del qua-
drat ab sa diagonal. Razon irracional. Ratio irra-
tionalis.
BARÓ NATURAL. La potéucia discursiva del home,
despullada de tota altra espècie que la il-lustre.
Razon natural. Ratio naturalis.
RAHÓ RACIONAL. La que's pót expressar ab alguns
Itímeros, com la que hi ha de una gerra de vuy-
mta cànters à una bola de sis cents. Razon racio-
al. Ratio rationalis.
RAHONS SEMBLANTS ó IGUALS. Aquellas en que 1'
nlecedent de la una conté ó es contingut en lo seu
conseqüent, de la mateixa manera que 1' antece-
dent de la altra en lo seu consegüent, com quant
se compara '1 número sis ab lo quatre, y '1 quinze
ab lo deu, que ab una y altra 1' antecedent conté
al sèu consegüent uua vegada y la meytat mès ; à
las horas se diu que aqueixas dos rahons són sem-
blants ó iguals, ó la mateixa rahó. Razones seme-
jantes ó iguales. Rationes sequales vel similes.
ABRAHÓ. m. adv. Ab fonament. Con razon. Gau-
■liariè, haud temeré, j] Ab justícia. Con razon, mé-
■rttamente. Merilò.
AB RAHÓ ó SENSE RAHÓ. cxp. Justa ó injustament.
Con razon ó sin ella. Jure vel injuria.
AB BAHÓ Ó SENSE RAHÓ VAJA 'l POBRE À LA PRESÓ.
ref. Denota que pocas vegadas es atesa la rahó del
desvalgut, majorment quant es contra un poderós.
La cdrcel y la ciiaresma para los pobres es hecha.
Pauperibus carcer et quadragesima nata est.
ANAR FORA DE RAHÓ. fr. Procehir ab error. Ir
fuera de razon ó de camino. Temeré , inconsultò
agere.
anírsen en rahons, fr. Parlar sense substància,
buscar escusas frívolas. Andarse en cuentas asirse
à las ramas. Inania sequi futire. [I Refutar la con-
texlació ó r entrar en lo essencial del assumpto.
Andarse en jlores ó por las ramas. Excusaliones
quaírere. [| Anar en disputas y porüas. Andnr en
dimes y direies. Contendo, is.
k RAHÓ. m. adv. À respecte, com: À rahó de tres
per cent. A razon, al respecto. Ratione, habilu ad.
ASSISTIR LA RAHÓ. fr. ESTAR CARREGAT DE RAHÓ.
BUSCAR RAHONS. fr. Douar motiu de disputas. Pro-
vocar, buscar ú uno la boca. Tacenlem provocaré,
lacessere.
CARREGARSE DE RAHÓ. fr. luet. Tenir mòlta espera
y paciència pera procehir desprès ab mès fona-
ment. Llenarse ó cargarse de razon. Jure muniri.
coNFÓNDRER AB RAHONS. fr. Couvéucer à algú ab
rahons poderosas. Envoher d uno en razones. Con-
vjnco, is.
DEixARSE DE RAHONS. fr. pera descompartir als
que's barallan. Vaya el diablo porruin; dejarse,
quilarse de cuenlos. Mitlere nugas.
DONAR BONA RAuó. fr. Dcsempenyar bè algun càr-
rech. Dar razon de si ó de su persona. Sui rationem
praíbere.
DONAR LA RAHÓ. fr. Coucedif alguna cosa à algú.
Dar la razon à alguno. Rationem reddere.
DONAR RAHÓ. fr. Informar. Dar razon, noticiar.
Cerliorera facere. |1 Donar motiu. Dar motivo, oca-
sion. Causam, ansam prífibere.
DONAR RAHÓ AL GAT DE QUE FAREM CARNESTÓLTAS.
ref. que's diu de qualsevol dia de dinar abundant,
y especialment per aquells que en los convits men-
jan mès de lo regular. Sepan gatos que es anlniejo
ó entruejo. Exultent feies, venient bacchanalia.
EN RAHÓ. m. adv. Per lo que pertany à alguna
cosa. En razon, en virlud, en cuanto. Prout, quoad.
ESTAR CARREGAT DE RAHÓ. fr. pora douar à entèn-
drer que la rahó està de part de algú en 1' assump-
to de que's tracta. Tener sobrada razon; eslar de
parie de alguno la razon. Ratione nili, adesse.
ESTAR POSAT EN RAHÓ. fr. Sér jusl ó racional lo
que's diu. Estar pueslo en razon. Suadet hoc ratio;
justuinest.
FÉR FÉR LA RAHÓ. fr. Ferse respectar y obehir.
Hacerse obedecer . Auctoritate tenere.
GASTAR RAHONS. fr. Parlar mòlt y ab rodeos, usar
de circumloquis. Gaslar frases. Multiloquio aut
circumloquulionibus uti.
LA MILLOR RAHÓ ES LO BASTÓ. ref. Denota que à qui
no fà cas de la rahó, '1 millor medi pera reduhirlo
es la forsa ó càstich. No hay tal razon como la del
baston; a fuerza del villano hierro en mano. Cuneta
domat fustis, ratione valenlior omni.
LA RAHÓ NO vÓL FORSA. expr. Advcrtcix que déu
obrar mès la justícia que la violència, y també iiia-
nifesla à algú que's dòne per convensut de lo que
se li persuadeix. La razon no quiere fuerza. Ubi
ratio, nulla opusest vi.
LLARGAS RAHONS ESCÜRSAN LA NIT. loC. Dcnota qUQ
RAI
DICCIONARI
RAJ
à qni enrahona niòll se li passa '1 temps sense fér
feyna. La muger algarera nunca hace larga tela.
Gan-ula non muUam prselexit foemina lelam.
NO FiCARSK EN RAHONS. fr. No ficai'se algú en lo
que no 1' importa. No melerse en cuenlos. A'erba
omittere.
NO SÉR RAHÓ Ó NO VALER ALGUNA RAHÓ. fr. NO te-
nir forsa la proba de alguna cosa. Ser 'lazon de pié
de banco; razonde carlapacio. Futilem et ineplam
esse aliquam rationem.
PARLAR EN RAHÓ. fr. Tenir algú rahó en lo que
diu ó sosté, Hahlar en razon. .^Eqaae, bonique par-
lem dicere.
PASSAR ó FKK PASSAR EN RAHONS. fr. Entretenir à
algú ab escusas. Vender palahras, dar con la enlre-
lenida, iraer enlrelenido à alguno conpalabras. Ver.
ba dare.
PER LA MATEIXA RAB[ó, m. adv. Per la mateixa
causa ó motiu. Por la misma razon, por el mismo
caso, por el mismo hecho. Eadem causa ; proplereà.
PER MÒLTAs RAHONS. expr. Per mòltas causas. Por
muchos lilulos; por muchasrazoncs. Multis nomini-
bus.
POSAR EN RAHÓ. fr. Apaciguar als que disputan.
Paner en razon. Pacare.
POSARSE À LA RAHÓ. fr. Prométrer lo preu regular
en las compras y vendas. Ponerse bien. Mqu& pre-
tio emere seu vendere.
PRiVARSE DE LA RAHÓ. fr. Tenir impedit 1' us y
exercici de ella per alguna causa y especialment
per borratxera. Privarse de razon. Mente orbari.
REDUHiRSE ALA RAHÓ. ff. Ajustarse y convenir en
algun partit, excusant lo sér vensut per plet ó per
forsa. Venirse d buenas; reducirse d la razon. Pla-
ca to animo pacisci.
SÉR CONTRA RAHÓ. fr. Sór alguua cosa injusta y
violenta. Ser contra loda razon. Violentum esse.
siAN ACABADAs LAS RAHONS. fr. ab que s' intenta
sofocar las disputas. Acabados son cuenlos; mya el
diablo por ruin. Jam finis sit,
TENIR RAHONS. fr. Barallarse especialment las do-
nas. Escarapelarse. Jurgari.
RAHONABLE. adj. Ponforme à rahó. Razona-
ble. Justus. [1 mel. Mitjà, regular. Mediano, razo-
nable, regular, razonablejo. Mediocris, rationalis-
RAHONABLEMENT. adv. m. Ponforme à
rahó. Razonablemente. Jure.
RAHONAMENT. m. ant. enrahonament.
RAHONADOR, A. m. y f. Qui fa arengas ó
perora. Razonador. Sermocinator, is. |] parla-
dor. 1.
RAHONAR Y RAHONIR. V, n. ENRAHONAR.
RAHORA. f. ter. rasadora.
RAI. m. ant. y
RAIG. m. La línea recta per ahont se dirigeix
alguna cosa. Rayo. Radius, ii. \\ Resplandor de al-
gun cos lluminós com del sol, etc. Rayo. Radius,
i. (I Fustasunidas pera conduhir alguna cosa pels
raigs. Salsa, armadia, maderada. Ralis, is. 11
La porció del sol que passa enire'ls núvols. Vara d''
luz. Meleori Irabalis genus. 1| Lo barro del botó ala
circuníeréncia do la roda. Rayo. Rotae radius. I
Lo cop ó porció de líquit que surt ab forsa per pari
estreta, com la aygua de las fonts, etc. Chorro, ca-
nó. Scalurigo, inis. || Lo rajolí de llet que suri del
pit de las donas qiie crian. Rayo, cario, hilo. Sa-
liens e mamma !ac. i| Lo de llum petita y viva,
com de una candela, etc. Destello. Scintillalio, nis.
II pi. pint y escull. Triànguls de líneas reclas que
represenlan lo raig del soly los de lluraó resplan-
dor en las imatges. Rayos. Radii, orum.
RAIG directe. Lo que prové directament del ob-
jecte lluminós. Rayo direclo. Directus radius.
RAIG incident. Lo que va desde la llum fins al
punt en qu e's trenca. Rayo incidente ó de incidència.
Incidens radius.
RAIG ÓPTicH. Aquell per medi del qual .se véu 1'
objecte. Rayo ópiico. Oplicus radius.
RAIG PRLNciPAL. Eu la peispectiva la línea recta
perpendicularment desde la vista al quadro. Rayo
principal. Primus radius.
RAIG REFLEXO. 'L quc rctrocedeix doblegantse
per haver Irobat algun cos opacb. Rayo reflejo. Re-
ílexus radius.
RAIG REFRACTO. 'L quc tiencantse passa enda-
vant. Rayo refraclo. Refracius radius.
RAIG VISUAL, ópt. La línea recta que va desde la
vista al objecte, ó dfl objecte à la vista. Rayo vi-
sual. Yisualis radius.
A BELL RAIG. UI. adv. Popiosameut. A chorros-
Iberriraè, abundè.
ESCAMPAR RAIGS DE LLUM. fr. Difuudir raigs de
llum lo cos lluminós sobre altre. Irradiar. Irra-
dio, as.
POSAR LO RAIG EN LAS RODAS. fr. Enrayar. Ràdios
rotis infigere.
RAIGUES. f. pi. Quebradas. Terra hiali prer-
rupti.
RAÍL. f. ant. ARREL.
RAÍ8. f. arit. Número que multiplicat per sí
mateix una ó més vegadas produheix una quanti-
tat que s' anomena potència de aquell número.
Raiz. Radix, icis.
RAÍz IRRACIONAL ó SORDA. arit. La que no's pól ex-
pressar ab ninguns números. Raiz irracional. Irra-
tionalis aul surda radix.
RAIXIBA. f. ant. Arrecife. Scopulus, systis.
RAÍZ. m. Cap ó gobernador de alguna plassa ó
territori entre 'Is sarrahins. Arraz, arraez. Dux in-
ler sarracenorium.
RAJA. f. ant. Encendimiento libidinoso. Ardor
libidinosus. [| y
RAJADA, f. Peigcarlilaginós sens escalas; lé
las ganyas en la part inferior y superior del cap.
Raya. Batis, idis.
RAJAR. V. n. Fluir lo líquit. Manar, córrer.
Mano, as. | Eixir 1' humor de las llagas, manxiu-
las, etc. Córrer. Fluo, is. j| v, n. poél. Despedir ó
RAL
CATALÀ.
RAM
449
I
I
llansar desí raigs de llum. Radiar. Radio, as.
DE AnoNT NO NI HA, no'n pót RAJAR. rcf. Enscnva
que del pobre niay se pól esperar gran regalo. De
coslal vacio nunca huen bodigo. Noa magnum ex-
pectes sacco de paupere libnm.
RAJET. m. d. Raig pelil de algun líquil. Chor-
riUo, ito. Slilla, ;e.
RAJOL. ni. y
RAJOLA, f. Fancli pastat y cuyl en figura qua-
drilonga, queserveix pera fór paret, yenrajolar los
pisos. Ladrillo. Later, is. || La lliura de xocolata en*
forma de rajola. Ladrillo. Cochoialicus lalcrculus.
RAJOLA CRUA. Adubc. Crudus later.
RAJOLA DE VALÈNCIA. Rl•ljola pclita y envemissada
de diferents colors. Arií/f^/o. Laterculus leselialus.
COP DE RAJOLA. Ladrillazo. Lateris iclns.
RETALLAR LAS RAJOLAS AB IGUALTAT, fr. Àgrami-
llar. Lateres venustè decurlare.
RAJOLER. m. Qui 16 ofici de fér rajolas. La-
drillero. Laterum opilex.
RAJOLERIA. f. Fàbrica de rajolas. Ladrillal,
ladrillar. Lateraria, x.
RAJOLETA. f. d. Ladrillejo. Laterculus, i. 1|
Mostra en alguns teixits dita així per la figura. La-
drillo. Tesella in texlis in moduin coclilis lateris.
II La fina pera enrajolar. Ilasilla. Politio laterculus.
rajolí, m. d. Raig de líquil com un fil. Eilo,
hebra, madeja. Sublilissimus rivuius.
FÉR RAJOLÍ, fr. Rajar los líquils fil à fil. Hacer
madeja ó hebra. In fila fluere.
RAL. m. Moneda de diferents valors : en Cata-
lunya es imaginària y val nou quarlos. Real.
Drachma, x.
RAL DE BATLLE. Aulígua preslatió. Real de haile.
Vectigal.
RAL DE PLATA. Ha tingul diferents valors, y en lo
dia val mitja pesseta. Real de plaïa. Diachma ar-
genlea.
RAL DE VELLÓ. VINTIDÓS.
RAL DE vüYT. Moueda imaginària que val quinze
vintidosos. Real de d ocho. Üncialis argenleus.
RALL. m. Barra de ferro paralela à una altra,
sobre las queencaixan y corren las rodas de las lo-
comoloras y vagons. Rail, rail. Linea ferrea. ralla-
DORA. II ant. ASSENYALADOR. 2.
RALLA. f. Línea que's fa ab la ploma ó altra
cosa. Linea, ralla. Linea, a?. jj Lasériede paraulas
en linea recta. Renglon. Verborum línea. I Terme
ó límit de alguna província ó regne. Limile, raya,
confin. Confinium, ii. || mel. Terme físich ó moral
de alguna cosa. fií?i/a. Meta, sa. U La que's passa so-
bre algun escrit pera esborrarlo. TacJion, cancela-
cion, raya. Linea ducta ad lituram. || En lojoch de
püota '1 senyal que's fa ahont se para. Choza, ra-
ya. Meta, X.
k la ralla. Prop à la vora, com: à la ralla de
cent duros. Al pié, casi. Propè ferè.
FÉRRALLAS.fr. Jíai/ar, hacer ray as. Lineasducere.
FÉR ESTAR 1 RALLA. fr. uiet. Fér que algú no s'
excedesca. Tener ú raya. Intià limites vel metas
continere.
PASSAR RALLA. fr. Esbonar lo escrit. Taclutr, ra-
yar, barrar, canceíar, testar. ObducUs lineis scrip-
tum delere.
PASSAR DE RALLA. fr. m. Propassarse en qualsevol
cosa. Pasar de raya. Metas transgredí.
TIRAR RALLAS AB LO REGLE. fr. Rcglar. Ad nor-
mam linoas deduccre.
RALLADOR. m. Raedor. Radens, tis.
RALLADOHA. f. Canal de llauna ab diferents
forals, assenlada sobre una fusta pera rallar pa,
formatge, etc. Rallo. Radula, aj. || La paleta de la
pastera. Raedera. Radula, íe.
RALLADURA. f. Lo solch q: e deixa la ralla-
dora per aboni passa. Raedura, ralladura. Ramen-
tum, i, strigmenia, ae. || Las parlículas que's irau-
hen de lo que's ralla. Raedura, ralladura, raspa-
dura. Parliculte, frialíE.
RALLAR. V. a. Fér rallas. Rnyar, hacer rayas.
Lineas ducere. || Assenyalar alguna veu ó clàusula
ab rallas. Rayar. Lineas notaré, signaré. || Passar
la ralladora per alguna cosa. Rayar. Radula dete-
rere. | v. a. Aproximarse, com: ralla als cincuan-
la. Rayar úó frisar con. Proximèaccedere.
RALLAT, DA. p. p. Rayado, rallado. Rasus,
altrasus.
RALLETA. f. d. Rayiiela. Parva linea.
RAM. m. KAMA. II Manollet de flors óberbasque
serveixen pera adorno. Rimillele. Florum fascicu-
lus. P La branca pera cassar aucells, Arboleie. Ar-
busluni, i. [| Madeixa de fil. Madeja. Filum à labro
duclum. II met. Lo principi de alguna malaltia, com:
RAM deerissipela. Ramo. Principium, ii. || met. La
pari separada de un tot ab relació à ell. Riimo. Ra-
mus, i, pars, lis. || pi. Lasban\as del cervo. Ramo,
ramaje. Rami cornuum.
RAM DE AYGüA. Cop fort de pluja. ^^uhada, nu-
barrada. Nimbus, i.
RAM DE BOIG ó DE BOJERiA. Ramo ó vena de loco.
Amentis vena.
RAM DE ESCALA. 'L rengle de esglabons que bi ba
de replà à replà. Tramo, ramal, tiranle. Scalse
traclus.
RAM EMBULLAT. L' assuiuplo confús é intriucat.
Madeja sin cuenda; laberiaío. Res nimis implexa.
RAM DE sA\cn. Inflamació podi perillosa que's
presenta eu alguna part del cos, particularment en
losul!s.írtrnoííesan(/rí.Levisinflaminatiosanguinis.
NO DEIXAR RAM VERT. fr. No perdonar res. No de-
jar verde ni seco ; llevdrselo lodo à red barredera ;
no quedar liiere con cabeza. Omnia vorare.
PLEGAR LO RAM. fr. PLEGAR GABIAS.
POSAR BVM. fr. Yendrer lo vi per menor los hi-
sendats. Yenderal ramo. Ramo pendente ante por-
tam vinum vendere.
QUI HA EMBOLICAT LO RAM, Qüe'l DESEMBOLIQUE.
ref. ab que's reprèn als que enredan alguna cosa
en los principis, y desprès la deixan sens acabar,
450
RAM
DICCIONARI
RAM
pera que altre linga '1 traball de posaria en orde.
Madcja eslropeada, quien le aspó, porque no le dcva-
naba? Qui implicat, explicet.
RAMA. f. Branca del arbre ó planla. Rama. Ra-
mus, i. Ij La trencada del arbre. Ramo. Ramale,
is. II La que's planta pera fer arbres. RampoJlo-
Clava, aï. I La que talla '1 pastor pera donaria al
bestiar en temps de neu. Ramon. Rami, orum, ra-
malia, um. 1| La mullilut de ellas talladasdels ar-
bres. Ramiza. Ramoium cumulus. j| Entre eslain-
pers march de ferro que subjecta '1 moillo per me-
di de cunyas ó tascons. Rama. Typograücus circu-
lus ferrus. H La persona que té origen conni ab al-
tres de un mateix tronch. Rama. Progenies, ei,
soboles, is.
ACLARIR LAS RAMAS. fr. ESPORGAR.
TALLAR LAS RAMAS BAIXAS PERA QUE 'lS ARBRES
FORMEN COPA. loc. Enfaldar. Inferiores arborum ra-
mos amputaré.
TALLAR RAMA. fr. met. Enrahouar mòlt. Hacer
soga. Garrire.
RAMADÀ, f. RAMAT. II Vol de aucells. Banda-
da. k\\nm turma. || adj. ramós.
RAMADÀ, m. Quaresma dels mahometans, que
es desde '1 principi de la lluna üns à la altra; no
menjan ni beuhen res de sol à sol, ni tarapoch en-
gullirse la saliva; però per la nit menjan tant com
volen, y la gaslan en balls y diversions. Ramadan.
Mahometanorum jejunium.
RAMADET. m. Halillo, hatijo, Parvus grex.
RAMAL. m. Tros de corda lligat à las morra-
llas pera guiar à las cabalcaduras. Cabesíro, ronzal.
Capistrum, i. |1 Cadena grossa ab sa argolla que's
posa als esclaus. Carnal. Calena, ae. || La corda
que's posa à las cabalcaduras sobre la boca, y fent
un nus per sola de ella, forma un cabeslre senzill
ab un sol ronsal. Bozo. Capislrura, i. || Cabeslre de
corda de cànem. Comal. Capislrum, i.
POSAR LO ramal. fr. Ajuslarlo al cap de las ca-
balcaduras. Encabestrar. Capislro, as.
RAMALADA. f. Cop donat ab lo ramal. Rama-
lazo. Funiculi iclus.
RAMALAR. V, a. Fér que uns animals segues-
can à altres cap à davant. Encabestrar. Armenta
ducere. || v. a. Seguir lo caball, etc. al qui'l porta
del ramal. Ramalar. Sequor, eris.
RAMALASSO. m. Inflamació ó compressió
que causa '1 mos ó ramal en la boca de las cabal-
caduras, é impedeix en la llengua la libre circula-
ció dels flúidos. Estrangol. Linguai inflammatio.
RAMALLADAS. f. pi. Lleugeresa, poca ürme-
sa. Inconstancia en las personas. Inconslanlia per-
sonarum.
RAMALLOLA. RODEIX, ESCVSA, EFOGI.
RAMAS. m. ant. rascle.
RAMA8SADA. f. y
RAMA8SAT. m. Ram de aygua. Nubada, nu-
barrada. Nimbus, i.
RAMASTES. f. pi. ant. rascaduras.
RAMAT. m. Lo bestiar quecuyda cada pastor.
Rebano. halo, grey. Grex, gis. || Mullitut de bés-
tias. Manada, rebano. Turba, ae. || Lo conjunt de
mòllas cosas diferents. Copia, rebano, mullilud.
Congeries, ei. || Multitut de cosas de una mateixa
espècie, com: un ramat de anys. Monlon, càfila.
Turba, ae. || Lo de bous. Boyada. Boum grex. || Lo
de moltons. Carnerada. Arietum grex. || Lo de bor-
rechs. Borregada. Agnorum grex. || mel. La con-
gregació dels üels baix sos llegítims pastors. Grey.
Fidelium grex; ecclesia,a;.
RAMATGE, m. Conjunt de ramas. Ramaje, ra-
mojo, ramadà. Ramorum multiludo.
RAMBLA, f. ARENAL. II Canal ó torrent per
ahont corren las ayguas de las monianyas y valls.
Rambla. Sabulosa terra. || Lloch destinat pera pas-
seig dintre de algunas ciutats. Rambla. Deambula-
crum, i.
RAMELLER, A. m. y f. Qui fà ó ven rams,
Ramilletcro. Florum venditor.
RAMELLET. m. d. Ramillele. Florum fascicu-
lus. II mel. Col•lecció de espècies escullidas. Ra-
millele. Selecti flores.
RAMELLETER, A. m. y f. bameller.
RAMENAR. V. n. remenar.
RAMERA. f. Dona prostituhida. Pula, merelriz,
prostituïa, ramera. Meretrix, icis.
RAMERETA. f. d. Corlillin, ramerilla. Mere
tricula, ae.
RAMERIA. f. Lo vici de las rameras y la casa
ahont viuhen. Rameria. Popina , ae. prostibu-
lum, i.
RAMET. m. d. Ramillo, ito. Ramusculus, i.
RAMETA. f. d. Ramilía, ita. Ramulus, ramus-
culus, i.
RAMIFICACIÓ, f. Escampamenf, divisió de
qualsevol cosa. Ramificacion. Ramificatio, nis. |j La
divisió y extensió de las venas y artérias. Ramifi-
cacion. Ramificatio, nis.
RAMIFICARSE. V. r. Dividirse en ramas. Ra-
mificarse. In ramos extendi.
RAMIFICAT, DA. p. p. Ramificado. Ramifí-
catus.
RAMNO CATÀRTICH. f. ESPINA CERVINA.
RAMÓ. m. rumor.
RAMON. n. p. de home, pres de sant Ramon
de Penyaforl. Raymmdo. Raymundus, i. || Pres de
sant Ramon Nonat. Ramon. Raymundus, i.
RAMONEJAR. V. a. AVALOTAR.
RAMORÓS, A. adj. SEDICIÓS, alborotador.
RAMÓS, A. adj. Lo que té mòllas ramas. Ra-
moso. Ramosus.
RAMPA. f. Encongiment 6 arronsament de
nirvis, que causa gran dolor. Calambre, y rampa.
p. Mur. Nervorum slupor. || Declivi sens esglahons
pera pujar suaument. Rampa. Declivitas, atis.
RAMPAGOL. m. ant. garfi.
RAMPALM. m. ant. diumenge dels rams.
RAMPANT, adj. En lo blasó s' aplica al lleó
RAN
CATALÀ.
RAP
451
I
I
A en lo ramp del escut ab las garras oljer-
tas en acció de aganar. Rampante, rapante. Rapax.
RAMPELL, m.y
RAMPELL4DA. f. Promplifuf, repent d > al-
guna passió. Arranque, vena, idea, impelu, vento-
lera. ímpetus, us. || mosquit.
àgafarliA ALGí' 'l RAMPELL, fr. nifit. Excifàrse-
11 alguna espècie que'l moga à executar alguna re-
solució impensada ó imprudent. Darie d alguno la
vena. OEstro commoveri.
RAMPELLUT, DA. adj. Llupàticll, qur té al-
gunas envestidas de boig. Vendlico, lundlico, alo-
cadn. Qui insania inlcrdum corripitur.
RAMPÍ. m. RASCLE. II Lo que serveix pera
aplanar la terra. Trailla. Yehiculum, i.
RAMPIN. m. ant. Espècie de embarcació me-
nor que com 'Is panfils y altres de esta classe 's co-
negué en lo Mediterràneo desde '1 sigle x basta '1
sigle XVI. Rampin. Navisgenus.
RAMPINAR. V. a. Recullir la batuda en las
eras ab la eyna dita rampí. Rastrillar. Paleam ras-
lello coUigere. || v. a. fam. fér córrer la ampla.
RAMPOYNA. f. Conjunt de cosas menudas de-
pendents de altres principals. Zarandajas, morra-
Ua, morondanga, fdrrago, broza, brusco, niguina-
que, zurrapa. Analecta, orura. j] m. catxassa. 2. ||
f. raet. fam. Se diu de la gent mès despreciable.
Populacho, Ínfima pkbe. Yulgus ignobile.
RAN À RAN. m. adv. Indica que una cosa es-
tà tant arrimada a altia que no bi cab res entre
mitj. A raiz, d cercen. Ad radicem. || ó rans. Díl
de una cosa plena que no hi cap res raès. Hasla el
lope. Ad culraen.
tallar a ran. fr. Tallar ras. Cercenar; cortar d
cercen. Amputo as.
RANA. f. Aníibi mòlt conegut que comunment
habila en las ayi^uas embassadas. Rana. Rana, sr.
II REYNETA.
RANA DE MAR. RAB.
RANART. m. GUINEU,
RANCELLAR. V. n. claudicar.
RANCEYLÓS, A. adj. Qui té 'Is peus torts en
fora. Zanrajoso, zanquiluerlo. Varicus, loripes.
RANCH, CA. adj. ant. Rencbócoix. Remo, co-
jo, derrengado, deslomado. Desiumbalus.
RANCI, A. adj. Cosa que desniereix per sór
mòlt vella. Rancio, rancioso. Rancidus. || Vell,
antich y conservat per mòlt temps, millorant sem-
pre, com lo vi. Anejo, rancio. Annosus. || Avaro,
escàs. Miserable, mezquino, ronoso. Sordidus, par-
cus.
T0RNARSE RANCI. fr. Desmercixersc alguna cosa
per sér mòlt vella. Enranciarse, ranciarse, poncrse
rancio. Rancidum fieri. || Millorarse '1 vi ab lo
transcurs del temps. Anejarse. Senescere.
RANCIEJAR. v. n. Adquirir mal gust las
viandas que's comensan à corrómprer, com la
cansalada. Saber d rancio, enranciarse, ranciarse,
enaceitarse. Rancidum sapere.
RANCIESA. f. ant y
RANCIO. f. Gust de ranci. Rancio , rancidez
Rancor, is.
RANCIU. adj. RANCI.
RANCO, A. adj. S' aplica al qui va coix per
lesió en las caderas. Cojo, ranco. Delumbis,
RANCOR, m. RENCOR.
RANDA. f. ant. Espècie de puntas traballadas
ab agulla ó teixit, que se sòl posar en vestits, etc.
Randa. Rcticulum ex filis subtillissimis lextum;
stragulum lineum.
RANDELL. ni. ter. mosquit.
RANELL. m. rüoall. 1.
RANILL. m. ahinàdà.
RANILLAR. v. n. ahinar.
RANQUEJAR. V. n. Anar ranco, Renquear,
ranquear, claudicar. Claudico, as.
RÀNULA. f. Tumor que's fà davall la llengua
de las béstias caballars y del bestiar boví à modo
de granota. Rdnula. Ranula, ae.
RANXERO. m. Qui compra y guisa '1 ranxo.
Ranchero. Contubernii praifectus.
RANXO. m. La junta de diferentas personas
pera menjar en rotllo. Rancho. Contubernium, ii.
II Lo menjar de dita gent. Ranrho. Contubernium,
ii. 11 nàut. Lo paratge determinat en las naus pera
allotjar los indivíduos de sa dotació, Rancho, ran-
cheadera, rancheria. Nautarum cubile. H met. La
acció de algunas personas separadas de altras.
Rancho. Conventus, us.
FÉR, ó MENJAR, ó ESTAR AL RANXO. fr. Fomiar lan-
xo en alguna part, óacomodarse en ell. Ranchear.
Contubernia stabilire,
RAORE. v. n. rAurer.
RAPA. f. Lo rahim sense grans, Escobajo, ram-
pojo, rapa. Scapus, i. || La flor de la olivera. Cier-
ne, rapa. Olivae flos.
TENIR RAPA LAS OLIVERAS, fr, Eslar CU ctmic. In
incunabulis oleam esse.
TRAURER LA RAPA DELS RAHIMS. fr. DCSCobajar.
Uvas ab scapo discerpere.
RAPACITAT. f. Inclinació à robar. Rapacidad.
Rapaciías, a!is.
RAPADA. adj. Dit de la dona robada. Rapta,
robada. Rapta.
RAPADOR, A. m. y f. Qui rapa. Rapador, ra-
pante, rapisla. Rapiens, tis.
RAPADURA. f. La acció de rapar, ò I' efecte
de quedar rapat. Rapadurar rapamienlo, rape.
Deprcdatio, nis.
RAPAFILANDO. m, adv, fam. ter. depresa y
CORRENTS COM UN LLAM.
RAPAMENT. m. ant. Furt, Robo. Furtura, i, |j
RAPTO.
RAPANT, m. RAMPANT,
RAPAR. V. a. Tallar lo cabell à ran de la pell.
Rapar. Abrado, rado, is. || Robar. Arrebatar, ra-
par. Rapere quidquam alicui. I fam, Afeytar, Ra-
surar, rapar. Barbam radere.
452 RAQ DICCIONARI
RAPÀS, SA. adj. Inclinat à robar. Rapaz. Ra-
pax. II m. Minjó. Rapaz. Piier, i.
RAPAT, DA. p. p. Rnpado. Raptus. || Ras del
cap ó de las cel las. Raido. Rasus.
RAPÉ. m. Tabaco de pols negrench y poch fi;
dit així pel instrument y niodo ab que's mol. Rapé.
Tabaculum rasile.
RÀPIDAMENT, adv, m. Ab ímpetu, celeritat
y destresa. Impetuosamenlr, rúpidameníe. Rapidè.
RAPIDESA Y RAPIDITAT. f. Yelo^'ital, mo-
viment impetuós. Rapidez. Hapidiías, alis.
RÀPIDO, A. adj. Accelerat, lltuger y prompte
en lo moviment. Veloz. Celer, velox. || Violent,
precipitat, impetuós. Rdpido, raudo. Rapidus.
RAPINA Y RAPINYA, f. Robo. Rapina, roho,
pillaje, lairocinio. Rapina, íe.
RAPINYADOR, A. m. y f. Qui rapinya. RnjA-
nador. Rapax, cis.
RAPINYAR. V. a. fam. Robar ab violència.
Arrebalar, rapintir, garrafinar. Rapio, arripio, is.
RAPIR. V. a. ant. Robar una dona ab violència
óab man\as. Arrebalar, robar. Rapio, is.
RAPÓTIS. m. Bufetada. Manotada, manotazo,
manolon, soplamocos, sornaviron, tamborilazo, tam-
borilada. Alapa, ;e.
RAPSODA. f. Cant de la Ilíada de Homero,
y qui tenia ofici de canlarlos. Rapsoda. Rapsoda,
ae.
PAPSÓDIA. f. Pròpiament es robo, y s' acomo-
da à las obras de ingeni en que 1' autor no hi lé
mès propi que la unió, ó lo haverho recullil de al-
tres. No obstant la Ilíada de Homero, ab tol de sér
de pròpia iuvenció, s' intitula també rapsòdia.
Rapsòdia. Rapsòdia, ae.
PAPSODISTA. m. Qui fa rapsódias.5a;)Sodts-
ta. Rapsodista, ae.
PAPSODOMÀNCIA. f. Endevinació Supersti-
ciosa que 's feya de vàrios modos; però comun-
mént endevinant segons la sentencia ó vers que
surtia, al obrir casualment las poesias (Je Homero
ò Virgili. Rapsodomancia. Rapsodomantia, ae.
PAPTO. m. Robo de alguna dona. Rapio. Rap-
tus, us. (j Éitasis. Éxlasis, rapto, arrobo, arroba-
mienlo. Èxtasis, is. || La acció de robar à alguna
persona. Rapto. Rapius, us. || astron. movuiiínt. 7.
II med. Arrebatament ó elevació de algun liomor
ó accident al cap, lo que priva del sentit. Rapto.
Humoris rapius.
RAPTOR, m. Lladre, y especialment se diu
del qui furta alguna dona, encara que sia per me-
di de la seducció ab paraulas amorosas y suaus,
ó que comet lo delicte del rapto contra las llejs
canónicas y civils. Raptor. Raptor, is.
RAQUETA, f. Ret en forma de pala pera jugar
à pilota. Raqueta. Reliculum ad pilae ludura. || Lo
joch ab la raqueta. Volanle, raqueta. Ludus pilae
reticulisexceptae ae redditae.
RAQUETER. m. Qui fa ó ven raquelas. Raque-
tero. Lusoriarura relicularum opifex.
RAS
RAQUITI, A, Y RAQUÍTICH, CA. adj. Qui
va perdent poch à poch la figura regular de són
COS. Raqu'Uico. Rhachiticus, i.
RAQUÍTIS. f. Malaltia en que's va perdent
poch à poch la figura regular de alguna part del
COS. Raquitis. Rachilis, is.
RAQUITISME, m. Reunió de tols lossíntomas
que constituheixen la raquitis. Raquilisnio. Raqui-
tis, is.
RAR. adj. ant. rauo.
RARAMENT, adv. m. Rara vegada. Raramen-
tc, rara vez, por maravilla. Rarò. || De un modo
extraordinari ó ridícul. Raramente. Insolito modo.
RAREFAGCIÓ. f. m. La acció dedilatarseó
exténdrerse un cos ocupant mès lloch. Rarefaccion.
Rarefaclio, nis.
HAREFER. V. n. fil. Fér que un cos ocupe mès
lloch ; explayar sa densitat. També s' usa com re-
cíproch. Eararecer, rarificar, rareficar. Rarefa-
cio, is.
RAREFET, A. p. p. Rarefaclo. Rarefaclus.
RAREJAR. V. n. Férse rara alguna cosa per-
dent la densitat ó solidesa. Rarear. Liquesco, ra-
resco, is.
RARESA, f. Extravagància, estranyesa. Rare-
za, raridad. Raritas, atis. |] Singularitat. Rareza.
Raritas, atis.
RARETAT. f. La qualitat de raroó que s' opo-
sa à la densitat. Raridad, rareza. Raritas, atis. ||
ant. RARESA. II fil. La qualitat dels cossos raros.
Raridad. Raritas, atis.
RARÍSSIM, A. adj. sup. Rarisimo. Rarissi-
mus.
RARIFIGATIU, VA. adj. Lo que lé virtut de
rarefer. Rari(icativo. Rarifaciendi virtute praedi-
tus.
RARO, A. adj. Clar, de poca densitat. Raro,
ralo. Raius. || Extraordinari, poch comú. Insòlita,
raro, contado. Rarus. || Excel-lent, sobresalient. In-
signe, raro, singular. Exquisitus. j] Pochs, y així 's
diu : R\Rossón los amichs verdaders. Raro. Rarus.
II Extrany, extravagant. Raro. Diflicilis. U Curiós,
digne de véurerse. Raro. Videndus.
RAS, A. p. p. Raido. Rasus. || adj. Pla, llis,
desembarassat, y així's diu del sostre cubert de te-
la, cel RAS. Raso. Planus, equus. J Dit del sol-
dat que no té cap grau ó dislincc'ó. Raso. Grega-
rius miles. || Dit del cel seré. Sereno, raso. Sere-
nus, clarus. |] adv. m. de pressa.
AL RAS. m. adv. Al camp, al descubert. Al raso,
al sereno. Subdiu.
ïOT RAS. m. adv. Sincerament. Sin refcozo. Palàm.
RASA. f. Solch pera desayguar las heretats. Sur-
cosmayores, desaguaderos. Collici», arum. || bara-
lla. II Obra de arrasar. Rasadura. Ilostorio ad
aequandi actio.
RASADORA. f. Bastó cilíndrich pera arrasar
las mesuras. Rasero, raedor. Hostorium, radius,
li. [j RÀLLADORA. 2.
RAS
CATALÀ.
RAS
453
I
RASAR. V. a. ARRASAR. 3.
RASCADOR, m. Instrument pera rascar. Ras-
cador, raxcadero, raedor. Scolptorium, ii, radulajO;-
RA8GADURA. f. Obra de rascar. Rascadura,
rascamienlo, rasura, raedura. Rasiira, ae, ranien-
tum, i. II Lo senyal que queda en la cosa rascada.
Rascadura. Unguis perstriclio. || Peladura en la
carn. Descarnadura. Carnis nudalio, detraclio. ||
Lasllimaduras de la plata ú or. Granalla. Argenti
aul auri ramenta.
RASCAR. V. a. Fregar 6 gratar. Rascar, raer,
estregar, [rotar. Rado, is. || nàut. Fregar las em-
barcacions. Afrelar. Navès converrere. || cir. Re-
gistrar y netejar lo cràneo ab la legra. Legrar. Ad
vivum resecare.
RASCAT, DA. p. p. Rascado, raido. Rasus.
RASCLADA. f. Tot lo que 's recull de una
vegada ab lo rascle. Raslrillada. Quod rastrum
capit.
RASCLADOR. m. Lo qui rascla. Rastrillador,
raslillador. Carminans.
RASCLADORA. f. RALLADORA. 2.
RASCLADURA. f. ant. rascadura.
RASGLAMENT. m. La acció de rasclar y ras-
car. Rascamienlo, raimiento. Rasura, se.
RASCLAMONYOS. m. AGULLA DE MONTO.
RASCLAR. V. a. Arreplegar la palla ab lo ras-
cle. Rastrillar, raslrear. Quaero, is. || ant. rascar.
I Resseguir ab lo rascle la terra desprès de sem-
brada. Escardar. Sarrio, is; terram rastris insec-
tari. II PENTINAR. 2. II V. a. Estovar y descroslar la
terra ab lo rascle. Raslrear, rastrillar. Terram
I rastre vertere.
RASCLE. m. Instrument compost de un mà-
nech de uns sis pams, y al extrem un travesser
guarnit de dents de fusta pera arreplegar la herba,
brossa y la palla en la era. Rastro, rastrilío, miel-
ga, raslra, raslillo. Occa, se.
RASCLET. 'm. d. Raslrillo, rastrilla. Occato-
ria crates.
RASCLÓ. m. d. Rascle petit ab dents de ferro
que serveix pera igualar la terra, cubrir la lla-
vor, etc. Mielga. Raslellum, i.
RA8CUT, DA. adj. ant. Iracundo, airado. Ira-
cundus.
RASGO. f. Línea formada ab ayre y garbo en la
P|lletra. Rasgo. Linealis vel liberior duclus calami.
■ B ^'''®' desembaràs. Despejo, rasgo, desemharazo,
desparpajo. Expeditio, nis. || Garbo, generositat.
Rasgo. Clara vel perspicua actio. j| raet. La espècie
que explica ab propietat y hermosura algun con-
cepte. Rasgo. Speciosa sententia vel sermó.
FÉR RASGOS AR LA PLOMA. fr. y
RASGUEJAR. Y. n. Rasguear. Liberius ductns
calami eíBngere.
RA8IRSE. V. r. ter. serritarse.
RASO. m. ant. navaja.
RASPA. f. Llima aspra pera raspar la fusta.
Eseofina. Scobina, ae.
TOMO II.
RASPALL, m. RESPALL.
RASPALLADURA. f. La acció y efecte de ras-
pallar. Acepilladura. yesium detercio opescopula;-
RASPALLAR. V. a. respallar.
RASPAR. V. a. Rascar lleugerament. Raspar,
raer. Rado, is. || Gastar la fusta ab la raspa. Esco-
finar. Scobina poliré, el i mare. [| mel. Asprejar, pi-
car lo vi al paladar. Raspar. Grata acrimonia pun-
gere.
RASPAT, DA. p. p. Raspado. Rasus.
RASPÓS, A. adj. Aspre, desigual, desapacible
al tacto. Àspero, escabrosa, rasposo. Asper, scaber.
II Dit del licor picant. Àspero, rascon, raspante.
Acerbus. || met. Malagradós, esquerp. Arisco, àspe-
ro, escabroso. Insuavis. || Desapacible al oído. Às-
pero, bronco, duro. Asper, injucundus. [] Se diu del
pel rústich. Ilispido, hirsuto. Hirsutus, hispidus.
RASSA. f. Llinatge, parentela. Casta, raza. Ge-
nus, eris, stirps, is.
RASsA DE caní. loc. De mala sanch, de mal pro-
cehiment. Raza de cani. Prolervus.
NI RASSA NI PÒLS. loC. NI RASTRE, CtC.
RAS8ER. m, Lloch al abrich dels vents, y que
hi toca '1 sol. Resolana, resolano, earasol, abriga-
no, solana, solejar, abrigadero, invernadero. Apri-
cus, i.
RASSERARSE. V. n. Posarse al rasser. Abri-
garse, ponerse al sol ó al abrigo. Apricari.
RASTELL. m. ant. pinte. 1. || Paleta de ferro
que la agullada té en 1' extrem pera netejaria rella
de la arada. Arrejada, beslola. Rulla, ae. || Espècie
de guardas que hi ha en alguns panys. Raslrillo.
Lamella denlala in seris. || ter. rastellera. || Lo
mès fort del sol que es de las 12 à las 2. Resislero,
resislidero. Solis aestus, pondus diei.
RASTELLADOR. m. Tros de tauló en los por-
tells dels rius, cíquias, canals y resclosas, pera de-
tenir ó sollar la aygua pujantlo ó baixantlo. Com-
puerla, lempladera, tablacho. Cataracta, aj.
RASTELLAR. V. a. PENTINAR. 2.
RASTELLERA. f. Pila. Rimero, rima. Strues,
is.
RA8TILLO. m. Reixa pera tancar algun parat-
ge. Raslrillo. Clathri, orura.
RASTOLL. m. restoll.
RASTRAR. V. a. ARROSSEGAR.
RASTRE, m. Petjada. Pisada, rastro, huella.
Yestigium, ii. 1| Lo senyal que queda en terra de
qualsevol cosa, com de gotas de oli, etc. Vestigio,
rastro, reÍjgMta. Yestigium, ii. [| met. Indici. Mues-
tra, rastro, asomo, indicio. Signnm, i. 1| L'olor que
percibeixen y segueixen los gossos de la cassa que
ha passat. Vienio. Odor, is. [| escorrador. || enfi-
lada,
SEGUIR lo rastte. fr. Seguir el rastro; raslrear,
sacar por el rastro. \est\g\o insequi. || Seguir los
gossos r olor que deixa la cassa. Yenlear, venlrear.
Yentum odorare.
RASTREJAR, v. a. met. Indagar alguna cosa
K7
451 RAT
per conjecturas ó indicis. Rastrear. Investigo,
as.
RASTREJAT, DA. p. p. Rastreado. Investi-
ga tus.
RASTRER, A. m. y f. Forastera. Advena, se.
|] adj. Se diu de las camas de la planta que aja-
entse sobre la terra fa de distància en distància al-
gunas arrelelas, com en la verònica oficinal. Ras-
trero. Repens. 1| Se diu també de la arrel que hori-
sontal ó transversalment produheix de distància en
distància arreletas y novas plantas, com es en lo
gram, regalèssia, elc. Raslrera. Repens.
RA8URA. f. L' efecte de rasurar. Rasura. Ra-
sura, se. U ant. Obra de ràurer. Rasura, raedura.
Rasura, se. \\ pi. llimaduras.
FÉRLAR^SURA. fr. y
RASURAR. V. a. Afeylar la barba. També s'
usa com recíproch. Rasurar, afeilar. Barbam vel
ca put radere.
RAT PENAT. m. ant. rata pintada.
RATA. f. Lo mascle. Raton. Mus, uris. |1 La fe-
mella. Rata, ratona. Mus foemina. [] Peix de mar
semblant à la rata. Rata. Mus marinus. || m. met.
Avaro, escàs. Mezquino, menguado, agarrado, mi-
serable, tacano. Mendicus, i, miser. [] La part 6
quantitat que toca à cada hu en las distribucions.
Rata, prorata. Rata portio.
RATA DORMiDORA. tcr. Liroii. GIis, iris.
RATA PANADA. RATA PINYADA.
RATA PINYADA. Murciélago, murciégalo, murcegui-
llo. Vespertilio, nis, muspenalus.
RATA PER QUANTITAT, loc. Pi'oporcionalment en
la distribució. À rata por cantidad, d prorata. Pro
rata portione,
CÓRRER LA RATA PEL VENTRE, fr. Tenir gauas de
menjar. Ladrar el eslómago. Esurio, is.
NO SE n' ho PORTARAN Ó MENJARAN LAS RATAS. loC.
fam. Expressa que alguna cosa està ben assegura-
da. No se irà por sus pies. Est in portu.
RATADOR , A. m. y f. Se diu del gat mòlt afi-
cionat à agafar ratas. Cazador. Promptus ad ca-
piendo mures.
RATAFIA, f. Resoli delicat. Ratafia. Rasaso-
lium delicatum.
RATÀNHIA. f. Planta de arrels radicants cilín-
dricas, llenyosas, mès ó ménos llargas, mès ó mé-
nos grossas, ab mòllas ramificacions revoltas, cu-
bertas de una escorxa pardo-rogenca , desigual,
dura al tacto, inodora, de sabor amarch mòlt as-
tringent; part llenyosa, de color groguench, que
déu despreciarse per sa ninguna propietat, especial-
ment lo de las arrels grans. Ratanhia. Rathania, ae.
RATAR. V. a. Agafar ratas. Cazar ratones. Ca-
pere mures. | Rosegar las ralas alguna cosa. Rato-
nar. Éxcedo, rado, is.
RATAT, DA. p. p. Ratonado. Rasus. | ter. gra-
BAT.
RATERA, f. Trampa pera agafar ratas. Ratone-
ra. Muscipula, ae.
DICCIONARI RAY
RATERA DE ATGUA. Gat» de agua. Muscipula in
aquaaptata.
cÀURER EN LA RATERA, fr. met, Càuier en la tram-
pa ó engrany. Caer en la ratonera ó en el garlilo,
en el anzuelo, en el lazo, en el senuelo, en la tram-
pa, en la emboscada, en la celada, en la red. In
muscipulam incidere.
ESTAR EN LA RATERA, ff. mCt. Estar pi'CS. EStaf
metido en, caponera. In custodia detineri.
RATERIA. Mezquindad. Sordes, is.
RATETA, f. d. RATOLÍ.
RATIFICACIÓ, f. Aprobació, confirmació. Ra-
tificacion. Ratificatio, nis. |] for. Ratihabicion. Rati-
ficatio, nis.
RATIFICAR. V. a. Confirmar, mantenirse en lo
que s' ha dit. Ratificar. Ratifico, as.
RATIFICAT, DA. p. p. Ratificada. Ratificalus-
RATINA. f. Roba de llana semblant à la grana.
Ratina. Púrpura exilior.
RATLLA. V. a. RALLA.
RATLLAR. V. a. RALLAR.
RATO. m. Espay de temps. Rata. Breve tem-
PUS. II RATOLÍ.
RATO HA. loc. JA FA RATO.
AL CAP DE UN RATO. m. adv. Al caba de ralo. Lon-
go post tempore.
ANAR UN RATO À PEU T ALTRE CAMINANT. loC. Ir UnO»
ratos d pié y otros andando. Pedibus iler facere.
i RATos. m. adv. Ab algunas intermissions de
temps. A ratas, de rata en rata. Interdüm.
A RATOs PERDUTS, m. adv. En las horasque no hi
ha ocupació. A ratas perdidos. Supervacaneis horis.
BO ó MAL RATO. RucH ó mal rttto. Jucundum vel
injucundum temperis spatium.
DE RATO EN RATO. m. adv. 1 RATOS.
JA FA RATO. loc. Ja ha passat una estona llarga.
Rata ha, hace tiempa, tiempaha. Diu est.
ratolí, ra. d. Ratoncillo, ita. Parvulus mus.
RATPENAT. m. ter. rata pinïada.
RATRANGA. f. RETRANGA.
RATXADA. f. Bufada de vent que passa promp-
te. Ràfaga, bacanada. Yenti aíllatus vehemens.
RAUCALL. m. BOU.
RAUCH. m. Caja, derrengado. Inflexus.
RAUDAL. m. TORRENT. |] met. Abundància de
cosas que corren impeluosament. Raudal. Profluens
rerura copia.
RAUIXA. f. RAMPELL.
AGAFAR LA RAÜIXA A ALGÚ. fr. AGAFAR LO RAM-
PELL.
RÀURER. v. a. Rascar. Raer. Rado, is. | Ha-
vérse de enténdrer ab aquell que repugnava. Dar,
venir à parar, caer. Incido, is. || arrasar. 3. |1 ant.
ESBORRAR.
RAUTA. (tocar) fr. fam. Anàrsen. Cojer ó tomar
la rauta. Yiam arripere.
RAUTAR. V. n. ter. RASCAR.
RAVE. m. Planta de fuUas semblants al nap, y
la arrel à la de la pastanaga, entre blanca y ber-
I
I
RAY CATALÀ.
mella. Rúhano. Raphanus, i. | La cua fora '1 pel
Raho, rabadilla, maslo. Cauda, íe.
RàVE BoscA, DE CABALL ó RüSTicÀ. Planta, espécic
de tarongina, que fa la cama prop de dos peus de
alta, rojenca, peluda, ab algunas brancas flexibles;
íullasque naixen de dos en dos, la una davant de
altra, semblants à las de la mostassa; sabor
amarch y aspre, inodora, las flors pelitas, de qua-
tre fulletas grogas disposadas en creu. Es anties-
corbúlica, diuréiica, incisiva vulneraria, y 's té
per pectoral y mòlt útil pera aclarir la veu. Jaru'
mago, irion, ruqueta, oruga, rdbano msticano, he-
rismo oíicinal, yerha de los cantores. Eryssiraura
officinale.
DRET COM ÜN RAVE DE DINER. loC. fam. SC diu del
qui afecta gravedat, sens motiu ni fonament. Tieso
como un ajo, tragavirotes. Erecte indecens.
PÉNDRER LO RAVE PER LAS FÜLLAS. loC. lUVerlir
r orde de las co.sas, ferlas al revés. Tomar el rd-
bano por las hojas. Histeron proteron agere.
QUE NI QDE RAVE. exp. de cnfado. Que m que al-
forjas, ó que haca morena. Nihil affert.
UN RAVE FREGIT, exp. fam. ab que's desaproba ó
's nega alguna cosa. Un diablo. Minimè.
RAVEGAR. V. n. vomitar.
RAVEIXINCH. m. ter. enemich. 5.
RA VENAL. m. Lloch plantat de raves. Raba-
nal. Raphanisconsita terra.
RAVENER, A. m. y f. Qui ven raves. Rabane-
ro. Raphanorum venditor.
RA VENES, A. adj. Cosa de Ravena ciutat de
Itàlia en la Gàlia Togada. Ravenés. Ravenas, atis.
RAVENET. ra. d. Rabanillo. Raputum, i. j] Lo
de la cua. Rabito. Nudata cauda.
RAVENÍ88IA. f. Planta. Rave bort. Rdbano
silvestre. Silvestris raphanus.
RAVENXINAMENT. m. Erecció, la acció de
anar ravenxinat. Ereccion. Erectio, nis.
RAVENXINARSE. V. r. Enravenarse, afectar
gravedat. Erguirse, espetarse. Intumesco, is.
RAVENXINAT, DA. p. p. Tteso, yerlo. Rigi-
dus. 11 Qui afecta gravedat. Quijole, tragavirotes,
inhiesto, erguido, espetado. Erectus, turaescens.
POSARSE RAVENXINAT. fr. RAVENXINARSE.
RAYA. f. RAJADA.
RAYAYRE. m. ant. PALA' Cl.
RAYGADA. f. ant. colgat. 1.
RAYGAR. V. n. ant. arrelar.
RAYGAT Y RAYGüAT, DA. p. p. ant. ARRE-
LAT.
RAYL. f. ARREL.
RAYMA. f. Paquet de 20 mans ó SOO fulls de
paper. Resma. Chartarum quingentenarium.
RAY. Veufara. usada com interjecció, que 's
creu peculiar de la llengua catalana : pus à pe-
sar de repetidas diligéncias no s' ha pogut trobar
lo castellà equivalent, ni encara un sentit determi-
nat en català ; sols sí que denota una multitut de
eircunstàncias própias de la infinitat de locucions
REA
455
ó veus à que s' acomoda. |1 En algunas parts de Cas-
tella s' usa del ray lo mateix que en català y així
's diu: Eso ray. \\ ter. pla.
RAYGAL. m. Arranque. Initium, i.
RAYGUERA. f. ant. frontera, fl Quebrada.
Hiatus.
RAYNA. f. Peix de mar de un peu de llarch; té
dos agullons mòlt forts. Rano, pigor, ciprino, bres-
ma. Chiprinus, i.
RAZITZ. f. ant. ARREL.
RAZURA. f. ant. RASÜRA, RASCADURA.
RE.
RE. prep. que sols s' usa en composició y re-
gularment indica repetició ó auraent del significat
de la paraula ab que's junta, com: REplé, mòlt ple.
Re. Aliquid. 1| m. mús. La segona nota. Re. Secun-
da nota in hexachordo musico. || res.
REA. f. mit. Cibeles muller de Saturno y mare
dels déus. Rea, Cibeles. Rea, ae. || La dona que ha
comès algun delicte. Rea. Rea, ae.
REABILITAR. V. a. y derivats, rehabilitar.
REACCIÓ, f. fil. Acció del cos impel lil ó com-
primit contra lo que impel•leix ó comprimeix.
Reaccion. Reactio, nis.
REACTIU, VA. adj. quíra. Lo que té virtut de
refer. Reactivo. Reficiendi virtute pollens.
READts, A. adj. Fàcil de rallarse. Raedizo. De-
letitius.
REGRAVACIÓ. f. y
REAGRAVAMENT. m. Obra dé reagravar.
Reagravacion. Ileratum gravaraen.
REAGRAVAR. v. a. Agravar mès. També s'
usa com recíproch. Reagravar. Praegravo, as.
REAGUT, DA. adj. Mòlt agut. Àgudísimo re-
agudo. Peracuto ingenio ulens.
REAL. adj. Físich, que té verdadera existència.
Verdadero, real, fisico. Existens. |j Lo que pertany
al rey. Real. Regius. |1 Sumptuós, magestuós. So-
berbio, real, maravilloso, sunluoso, magnifico, gran-
dioso. Magnificus. | Cert, verídich. Real. Verus,
certus. II Excel•lent en sa línea. Real. Praïstans. ||
m. Camp del exèrcit, y '1 mateix exèrcit. Real.
Stativa, castra, orum. | La principal galera de tes-
tas coronadas y regnes independents. Real. Regia
triremis. || ant. Moneda, ral.
REAL Y VERDADERAMENT. adv. m. Ab entera cer-
tesa. jReaí y verdaderamente, fisicamenle. Yerè. 1|
FÍSICAMENT.
ASSENTAR LO REAL. fr. Acampar un exèrcit. Asen-
tar los reales, el campo; acampar el ejércilo. Castra
ponere.
EN REAL VERITAT, m. adv. REALMENT.
REALENCH, GA. adj. Lo que pertany al rey.
Real, realengo. Quodad regem pertinet.
REALESA. f. Dignitat, soberania real. Realeta.
Regalis dignitas. || Jlagnificéncia pròpia de rey.
Realeza. Regia magnifícentia.
456
REA
REALGAR. m. àrsénit.
REALISAR. V. a. Executar. Efectuar, realizar,
verificar. Rem adimplere,
REALISTA, m. y f. Qui defensa '1 partit del
rey ó li es afecte. Itealisla. Regiarum partium sec-
talor. II Escolista y altres, que sostenen que 'is
universals són verdaderas entitats que existeixen
fora del enteniment, ó com diuhen en las escolasà
parle rei. Realista. Realista, ai.
REALITAT, f. Existència física. Realidad. Phi-
8ica existentia rei. || Veritat, ingenuilat. Realidad.
Yeritas, ingenuilas, atis.
EN REALITAT, m. adv. REALMENT.
REALME. ni. REGNE.
REALMENT, adv. m. Yerdaderament, sens
ningun dubte. Efectivamente, realmente, enrealidad
de verdad. Reverà. || Sumptuosament. Magnifica-
menle, realmente. Regiè. |1 Com un rey ó de un mo-
do real. Realmente. Regiè, regaliter.
REALS. m. Adorno, traball que resalta en qual-
sevol superfície. Realce. Eminenlia, íe. || met. Llus-
tre, esplendor, estimació. Realce. Ascitilius splen-
dor. II pint. La part del objecte que reb raès activa
y directament los raigs de la llum. Realce. Lucis
eminentia.
REALSADAMENT. adv. m. ant. Sublime-
ment. Sublimemenle, elevadamente. Sublimè, ex-
celsè.
REALSAMENT. m. ant. elevació. 1| süblimi-
TAT. II ant. ENSALSAMENT.
REALSAR. v. a. Posar alguna cosa mès eleva-
da de lo que estava. Realzar. Atollo, is, amplifico,
as. II Il•lustrar, ennoblir. Realzar. Amplifico, as,
II pint. Il-luminar algun objecte. Realzar. Illumi-
no, as. I REANIMAR. || ant. Continuar 1' argument ó
discurs comensal per altres. Alargar, continuar,
teguir. Proposi tum premeré. || Fér que una cosa
resalte al costat de altra inferior, fér brillar. Exal-
tar. Exalto, as.
REALSAT, DA. p. p. Realzado. Amplificatus.
REAMPARAR. v. a. for. Tornar à amparar,
amparar de nou. Reamparar. Iterúm patrocinari.
REANIMAR. V. a. Fér revíurer, donar coratge
à algú. Reanimar, animar, alenlar. Iterúm vivifi-
caré.
REARBITRAR. V. a. for. Sentenciar per sego-
na vegada '1 jutge àrbitre. Rearbilrar. Iterúm ar-
bitrari.
REASUMIR. Y. a. Tornar à péndrer. Reasu-
mir. Reasumo, is.
REASUMIT, DA. p. p. Reasumido. Reassump-
lus.
REA8UMPCIÓ. f. Obra de reasumir. Reasun-
cion. Reasumptio, nis.
REATA. f. La mula de davant en los carruatjes.
Reala. Mula prajvia. || Correljas que juntan una
cabalcadura ab altra. Reata. Religaculum, i. |1
nàut. Conjunt de vollas espirals y contíguas ó en
contacte, ó ban apretadas, que's donan à un arbre
DICCIONARI RER
ó altre objecte semblant ab on cap de un gruix
proporcionat, al intent. Arriata, reala. Funiculus
innexus. || Lo cap ó corda mateixa ab que's fà dita
operació. Reata. Funis inlextus.
REATÍ, na. adj. Lo pertanyent à la ciutat de
Reati en Itàlia. Realino. Reatinus.
REATO. m. teol. Obligació que queda à la pe-
na, encara desprès de perdonat lo pecat. Reato.
Reatus, us.
REBABA. f. Lo que ix un pocb de la superfície
de algunas cosas, com del vestit, de la enquader-
nació dels llibres, de la fusta , del ferro y de las
obrasde arquitectura. Rebaba, ceja. Superficilium,
ii. II La de un canó pera ficarlo à altre. Despezo.
Tuborura aliis immitendum aptatio.
REBAIXA, f. Descompte. Rebaja. Deductio,
nis. II Disminució de qualsevol cosa. Rebaja. Dis-
minutio, nis.
REBAIXAR. V. a. Disminuhir la alsària. Ra-
jar, rebajar. Deprimo, is. || Fér segona baixa en
los arrendaments ó dilas. Rebajar. Minuo, remit-
to, is. II Disminuhir lo preu. Bajar. Minuo, is. |
Tràurer en net alguna partida, descontant los gas-
tes. Rebatir. Pro rata parle summarn diminuendo
extrahere. || Tràurer part de una quantitat. Reba-
jar. Remitio, is. I pint. Declinar lo clar envers lo
obscur. Rebajar. Lucem suppriraere. || abaixar. 2.
REBAIXAT, DA. p. p. Rajada, rebajado. Re-
missus.
REBALSAR. v. a. Detenir y recullir la aygua
ó altre licor, de manera que s' eslanque y fassa
bassa en alguna part. S' usa regularment com re-
cíproch. Rebalsar. Stagno, as.
REBANGH. m. arq. Molllura petita sobre la
cornisa, y que vólla la obra. Altres anomenanaixí
la part que reb los archs de la volta grassa. So-
tabanco. Hypopodium, ii.
REBANQUETA. f. arq. Segon pedestal que's
posa sobre del primer. Rebanco. Stylobates alteri
superimpositus.
REBANY. m. ant. ramat. 1.
REBASTA. f. RABASTA.
REBASTAR. v. n. Sobrar, sér mès que bas-
tant. Rebaslar. Plus quam salis esse.
REBAT. m. Lo que rebat una cosa à altra. Ba-
tienle. Quatien», conculiens, tis.
REBATAR. Y. a. ant. arrebatar.
REBATEJAR. V. a. Reiterar lo baptisme. Re-
bautizar. Rebaptizo, as.
REBATIDOR, A. m. y f. Quí rebat. Rebatidor,
rebatiente. Repulsalor, is.
REBATIMENT. m. Acte de rebàlrer. Rebati-
mienlo. Propulsatio, nis.
REBATINYA. f. ant. rapinya.
REBATO, m. Acometiraent improvís de las
passions. Rebato. Passionis motus repentinus. || Al-
teració violenta dels humors, que requíreix promp-
te remey. Rebato. Humorum raptus. || somatent.
TOCAR i RBBATO. fr. Tocar las campanas precipi-
REB
CATALÀ.
REB
457
tadamenl en senyal de forta necessitat. Tocar d re-
bato. Ad necessitatis signum cimbalis conclama-
re.
REBÀTRER. V. a. Repel•lir. Rebatir, rechazar,
eontrareslar. Propulso, as, repello, is. || Llansar
alguna cosa en senyal de despreci. Arrojar, tirar,
disparar. Jaculari. || ant. Rebaixar de una suma-
Rebajar. Deprimo, is. 1| ter. arrebossar.
REBATUT, DA. p. p. Arrojado, rebalido. Jac-
tus.
REBÉ. m. Mollíssim bè. Rebien, mas que bien.
ÍPerquam bene.
REBECAR8E. V. r. rebifarse. | rebel-larse.
REBECO. m. cabra montés. || tossut, rabiós.
REBEDOR, A. adj. Lo qne's pót rébrer. Reci-
hidor, receptiva. Recipiendus. 1| m. Qui reb. Recibi-
dor, receptor. Receptor, is.
sÉR rebedor, fr. Tenir una cosa las qualitats pe-
ra poderse rébrer. Ser ó estar de recibo. Juxta le-
gem recipi posse.
REBEL. m. rabel.
REBELAR. V. a. REBEL-LARSE.
REBELDE. ni. Qui's rebel-la. Rebelde. Rebellis,
is. II Tenàs. Rebelde. Contumax. |1 for. Qui no com-
pareix en judici dins lo terme de la citació. Re-
belde. Contumax, acis.
REBELDIA. f. Contumàcia, falta de obedièn-
cia. Ccntamacia, rebeldia. Contumàcia, ae. | Tena-
citat, resistència, repugnància. Rebeldia. Resisten-
lia, ae. || for. La omissió y tardansa en comparèi-
xer en judici '1 reo ó actor en lo terme de la cita-
ció. Rebeldia. Contumàcia, ae.
BEN REBELDIA. UI. adv. for. Deuota que al reo fu-
gitiu se li segueix causa, y 's dóna la sentència com
si estigués present. En rebeldia. Pro contumàcia.
REBEL-LACIÓ. f. rebel-lació.
REBEL-LARSE. V. r. Revollarse contra del
HI príncep. Rebelarse. Rebel•lo, as. || Faltar à la fe
^H promesa. Rebelarse. Rebel•lo, as. || Resistirse à la
^B forsa ó violència las cosas inanimadas. Rebelarse.
^^^ Resisto, is; non obedire. U Renovaria guerra ó re-
vollarse 'Is vensuts. Rebelarse. Rebello, as. || Re-
sistirse 'Is afectes y passions al orde de la rahó.
Rebelarse. Rebello, as.
REBEL•LAT, DA. p. p. Rebelado. Rebellatus.
D adj. y
REBEL-LE. adj. ant. rebelde.
^H REBELLÍ. m. Obra separada de la fortificació
^■l pera defensa de las cortinas, baluarts, y mitjas
^^ ïlunas. Rebellin. Parvum propugnaculum.
REBEL-LIÓ. f. Acte de rebelarse, Rebelion.
Defectio, rebellio, nis,
REBENT, p. a. Lo qui reb. Recipiente. Reci-
piens, lis.
REBENTAR. V. a. rBVENTar.
REBESAVI, m. L' avi del avi. Talar abuelo,re~
bisabuelo. Abavus, i.
REBESÀVIA, f. Avia de la àvia. Talarabuela,
rebisabuela. Àbavia, se.
REBESNÉT, m. Lo tercer net. Tataranieto.
Abnepos, lis.
REBESSA. f. nàut. Lo fil de la corrent ó por-
ció de aygua que's mou en qualsevol altre sentit
que'l del curs de la marca 6 corrent general, alte-
ració causada per la desigualtat del fondo ó confi-
guració de las coslas. Revesa, reveza, rebeza, re-
versa, revés. Aquarum diversa directio. || Cop de
vent en altra direcció que la que seguia. Revesa,
reveza, rebeza, reversa, revés. Adversus venlus.
REBESSAR. V. n. Formar rebessas la maiea ó
corrent, y també '1 vent. Revesar ó revezar, rebé-
sar, rebezar. Directionem advérsam pelere.
REBIF. m. La acció de rebifar, repugnància en
executar alguna cosa ab algun moviment que ho
demostre. Respingo. Calcitratio, nis.
REBIFARSE. V. n. Rondinar. Emberrincharse,
respingar. Obsislo, is. || revifarse,
REBLADURA. f. L' acte de reblar. Robladura,
remache, remachadura. Retusio, nis.
REBLAR. V. a. Doblegar la punla del clau,
pera que no se n'isca del forat. Roblar, remachar,
rebotar. Retundo, is, retorqueo, es. |j mel. posa»
las PERAS A. QÜARTO. II TORNAR LA PILOTA A JOCH.
REBLAT, DA. p. p. Obluso. Oblusus.
REBLE. m. Pedruscall pera umplir la paret y
fèr ajustar las pedras grossas. Cascajo, ripio. Coe-
mentum lapidum. | met. Paraulas supèrfluas. Ri-
pio. Inane versus complementum. || ra. pi. ter.
RONTONS.
REBLERT, A. p. p. Ripiado. FartUS.
REBLIMENT. m. ant. trama.
REBLIR. V. a. Umplir de reble. Ripiar, enri-
piar. Farcio, is,
REBLO. ra. Clau que té la punta doblegada so-
bre una planxeta en la part oposada, Roblon, re-
mache. Clavus relosus,
REBO. adj. Mòlt bo. Rebueno. Optimus,
REBOIG. m. Mòlt boig. Loco, reloco, rematada,
loco de alar. Yehementer insanus,
REBOLCONS. (a) m. adv. rossegons.
REBOLL. m. Rebrots que ixen en las arrels del
roure, de la alzina, etc, Mesto, rebollo,jabtno. Ro-
boris surculus.
REBOLLAR. V. a. Bollar segona vegada. Rebo-
llar. Iterum sigillare.
REBOLLEDA. f. Lloch poblat de rebolls. Re-
bollar. Yirgulas interclusus locus.
REBOMBORI, m. MOTÍ, ALBOROT. j] Rínyü. Ca-
morra, zacapela, garbullo, jarana. Rixa, ae, con-
tenlio, nis. Q Confusió de personas que cridan y
enredan. Zarabanda, zalagarda, Iremolina, gine-
bra. Tumultus, us.
REBORDONIRSE. v. r. Deteriorarse, endu-
rirse; 's diu de algunas plantas que quedan peti-
tas y desubstanciadas, com: cols rebordonidas, etc.
Desmedrarse, revenirse. Contrahi. || Deixar los estu-
dis. Abandonar el estudio, renunciar. Litteris val»-
dic«r«.
458
REB
DICCIONARI
REB
REBORDONIT, DA. adj. Demacrat. Desmedra-
do. Diminulus. || ter. Qui renega de la fe ó insti-
tut que ba professat. Apóslala, renegada. Fidei de-
sertor.
REBÓS. m. La part de la capa ab que's làpa la
cara. Emhozo, rebozo. Operculum, i. || Acte de ta-
parse la cara las donas pera no sér conegudas. ^e-
bujo. Oris obduclio.
POSiRSE DE REBÓS. fr. ARREBOSSAUSE. 2.
REBOSi Y REBOSILLO. m. Toca y manlalli-
na curta que usan las niallorquinas y andalussas.
Rehocino. Muliebreamiculum.
REBOSSAR. V. a. ARREBOSSAR.
REBOSSAT, DA. p. p. Posal de rebós. Emlo-
zado, rehozado. Involulus.
REBOST, m. Quarlo pera guardar las viandas.
Despensa,re'puesto, provisoria. Cella penuaria.
REBOSTER. m. Qui cuyda del rebost. Despen-
sero, repostero. Penuarius, ii, promus, condus, i.
II Drap quadrat ab las armas del príncep ó senyor,
y serveix pera tapar las cargas y penjar en las an-
lecambras. Repostero. Stragulum, i.
REBOSTERIA, f. OQci de rebosler. Despensa,
reposleria. Abacus, i, cella penuaria.
REBOT. ra. La repercussió del cop, que troba
resistència. Resallo. Resullatio, nis. || Lo segon bot
de la pilota. Reboté. PíIje resultus. || Lo retrocés del
aygua à causa de algun impediment. Rebosadura.
Exgurgitalio, nis.
DE REBOT. ra. adv. met. S' usa quant algú va à
alguna part, havent eslàt àntes en altra com repel-
lit de ella. De reboté. Per resultum,
REBOTAR. V. n. Fér segon bot la pilota. Re-
botar. Pilam resultaré.
REBOTIGA, f. La pessa ó habitació que hi ha
detras de la botiga. Trastienda. Interior taberna. H
La de! apotecari. Rebotica. Pharmacopolium secun-
dum, vel posterius.
REBOTIR. V. n. Rebotar lo cos que troba resis-
tència. Resaltar, recudir, retornar, resurtir. Resi-
lio, is. II Eixir en fora. Resultar. Exslo, as.
REBRAM. m. Lo bram que respon à altre. Re-
hramo. Iteratus fremitus.
REBRAMAR. V. m. Respóndrer al bram, tor-
nar à bramar. Rebramar. Fremitum iterare.
REBRECH. m. Rebuig. Rezago, residuo, relí-
quia. Reliquum, i.
REBREGAR. V. a. MATxüclR. 2.
RÉBRER. V. a. Péndrer, acceptar, admélrer.
Recibir. Accipio, is. || Admétrer dintre de sí, com
la esponja al aygua. Recibir. Accipio, is. || Aprobar
alguna cosa, com opinió, etc. Admitir, recibir. Ad-
mitto, is, approbo, as. |1 Acullir. Acojer, recibir, re-
ceptar. Adscio, is. II Patir, sufrir algun dany que
altre fa ó esdevé, com : rébrer una bastonada, un
cop, una repulsa. Llenar, recibir. Palior, eris. ||
Cobrar. Percibir, recibir, tomar, llevar. Accipio, is.
II Obsequiar al qui ve de fora. Recibir. Yenienti
obsequií causa obviam ire. U Admétrer, visitar.
Recibir. Invisentes adraittere. |1 Experimentar, par-
ticipar, sentir la impressió y efecte de algunas co-
sas, com fret, calor, pudor, llum. Recibir. Sen-
tio, is.
RÉBRER BÈ ó MAL. fr. Péndrer alguna cosa ab bon
ó mal sentit. Tomar bien ó mal, llevar à bien ó à
mal. Gratè aut molestè ferre.
ESTAR PERA RÉBRER. fr. Estar ab disposició de
admétrer visitas. Estar de recibo, visible 6 de cum-
plimiento. Ad accipiendum invisentes paratum esse.
NO PODER RÉBRER A ALGÚ. fr. Tenirli aversió. No
poder tragar d alguno. Aliquera alicui nauseam
provocaré. | met. No poder sufrir lo que molesta.
No poder llevar. Haud ferre posse.
REBRÀS ó MIRA QüE REBRÀS, loc. fam. ab quc s'
amenassa à algú que serà castigat si passa à exe-
cutar r intent que manifesta. No me hagas tanto.
Asisle, ne puniaris.
REBROLL BORT. m. ABRIIJLLS.
REBROT, m. Plansó, renou. RetoTio, renuevo,
vàstago, retallo. Cauliculus, i. || Lo que trauhen
los ceps en la soca. Gerpa, mamon. Inutile sarmen-
tum. II La segona fulla que trau la morera. Rebo-
tin. Folia pullulantia in moris.
REBROT DE COL. BROTO.
ARRANCAR Ó TALLAR LOS REBROTS, fr. EspOrgar loS
ceps ó 'Is arbres dels rebrots inútils. Desmamonar,
y deslallar, los dels arbres. Viles vel arbores mun-
dare.
REBROTAR, v. a. Produhir rebrots. Relonar,
retonecer, retallar, retallecer, echar renuevos. Re-
pullo, as. II met. Referse '1 mal. Relonar, reverde-
cer, renovar se. Regermino, as.
REBUDA, f. RECIBO. II L' acte de rébrer ó ac-
ceptar. Recibo, recepcion. Receptio, nis. [[ Entrada,
corteig que 's fa à qui ve de fora. Recibimiento. Ex-
ceptio, nis.
POSAR EN REBUDA, fr. Fér càrrech en lo compte.
Poneren cuenta. Acceptum referre.
REBUF. m. y
REBUFADA. f. REBUFO.
REBUFAR, v. n. Tornar à bufar lo vent, au-
mentarse en forsa ó violència, qualsevol que sia
sòn temperament. Refrescar el viento. Ventum ve-
hementiorem fieri.
REBUFAT, DA. adj. S' aplica à la paret que
no està ben llisa y alsa crosta. Escalfado. Ampul-
latus paries.
REBUFO, m. Paraulada. Rebufo, remoque, so-
fion, respinpo, tara^cada, sonrojo. Injuriosum ver-
bum.
REBUIG, m. Lo infim 6 desperdicis de qualse-
vol cosa y particularment de las mercaderias. Des-
hecho, rezago, rebusco, rebusca, estropajo, maza-
morra. Reliquise, arum.
REBUJAMENT. m. anl. repudi.
REBUJAR. Y. a. Deixar alguna cosa per no sér
de recibo. Deshechar, repudiar, despreciar, rehu-
sar. Delreclo, as. U renunciar. |] ant. Huir, escon-
REC
CATALÀ.
REC
459
I
I
derelrostro, arrebujarse, repulgar. Sese oblegere.
REBDLLIR. V. a. Bullir segona vegada. Re-
hervir, rebullir. Referveo, es. 1| Exallarse algun^
passió. ^Encenderse, enardecerse, cegarse de alguna
Vasion. Excandesco, is. || niet. Agilarse, remenarse
sota la aygua lo que estava ab quielut y sossego-
Rehervir, rebullir. Refeivesco, is.
REBULLIT, DA. p. p. Rehervido. Fervore re-
coctus.
REBUT, DA. p. p. Recibido. Receptus.
BEN ó MAL REBUT. Admesa ab gust ó disgust al-
guna cosa. jBtenó mal recibido ó admitido. Bene vel
nialè acceptus.
Qüi HA REBUT oA REBUT. exp. ab que 's dóna à
enléndrer que per mòlta part que 's prenga en los
mals ò ciiydados de altre, may es tanta com la de
aquell que'ls té ó pateix. Al que le duele, le duele.
Sua quisque curat; qui fert damna patiatur.
REBUTJAR. V. a. REBUJAR.
REGABALAMENT. m. Recobro de lo perdut,
Desquiie. Damni, jacluríE compensatio.
RECABALAR. V. a. ant. recuperar.
REGABAR. V. a. Conseguir à forsa de súplicas.
Recabar. Assequi, consequi.
REGABAT, DA. p. p. Rccabndo. Assequutus.
REGADO. ra. Encàrrech de paraula. Memaje,
recado, encargo. Mandatum, i. [| Memòria, recort
de carinyo y amistat. Memorias, recados, expresio-
nes, encomiendas. Salus missa. I Present, regalo
ques' envia al ausent. Recado. Jlissura donum.
DONAR RECADOS. fr. Gumpllmentar de part del
ausent. Dar recados, expresiones, memorias. Alicui
per aliquem salutare.
REGALADA, f. nàul. Obra de recalar. Recula-
da, recalo, aierrada, alerraje. Navis prjeter morera
statio.
REGALAR. V. a. nàut. Aportar una nau à al-
tra. Recalar. Navira navi appellere. || v. n. Arribar
una nau à la vista de un cap ó altre punt de terra,
pera rectificar sa derrota, ó pera regonéixerla y
marcaria ab seguretat. Recalar. Ad stationem cog-
nitam navera sistere. || Arribar lo vent ó la marea
al punt en que's troba la nau ó à qualsevol altre
paratge determinat. Recalar. Ventura aul adve-
niens mare navem offendere, assequi.
REGALGA Y REGALGADA. f. ENSOPEGADA. ||
RECAYGUDA. |1 nàut. La acció y efecte de recalcar.
Recalcada. Navis molusleniter acclinis. || f. atras-
so. II RECAYGUDA. || luforluni, desgràcia ó contra-
temps. Recalcadura. Inculcatio, constipatio, nis.
REGALGAR. v. a. nàut. Fér lo barco un curt
moviment de inclinació sobre la màxima que arri-
ba à péndrer en un balans ó quant se troba en lo
moment de inèrcia, y es per efecte del de la ona
que al mateix temps passa per sota de la quilla y
surt al costal de sotavent. Recalcar. Navem leniter
proclinari. || nàut. Donar la maror un nou y curt
impuls à sa creixent en 1' instant de la plena mar;
y es r efecte dels moviments encontrats, produhits
per la complicació de direccions de las costas,
platjas ó riberas en sos ports, etc. al véncerse 'Is
moments de inèrcia pera comensar à baixar la ay-
gua. Recalcar. Adveniens mare aestum accedentem
leniter impellere. [] v. a. Ajustar, apretar moll al-
guna cosa sobre altra, particularment ab los peus.
Recalcar. Inculco, as. || Implir alguna cosa ab al-
tra, apretantla pera que n' hi capia mès. Recalcar.
Infarcio, is.
REGALGARSE. V. r. girarse 'l peu. [j arre-
PAPARSE,
REGÀMARA. f. RECAMBRA.
REGAMBI. m. Segon cambi. Recambio. Secun-
da permutatio.
REGAMBIAR. V. a. Mudar de nou, fér segon
cambi. Recambiar. Remuto, as.
REGAMBRA. f. Llocb detràs de la cambra.
Recdmara. Conclave, is. || Lo cul del canó del fu-
sell, etc. Recdmara. Extrema bellici tormenti pars.
REGAMBRÓ. ra. Golfa de una casa ó lo mès
alt de ella. Camaranchon, caramanchon, chiribitil.
Sublegulalum, i. j] Quarlo petit y fosch. Chiribitil,
labuco, trasalcoba. Cubiculum, i.
REGANA. f. y
REGANAMENT. m. Acció de recanar. Reca-
nacion, remedicion. Ilerata dimensió.
REGANAR. V. a. Tornarà canar. Recanar, re-
medir. Remeti ri.
REGAPAGITAR. v. n. Reflexionar. Recapaci-
lar, hacer memòria. Reminisci, recolere.
REGAP AGITAT, DA. p. p. Recapacitado. Re-
colitus.
REGAPITULAGIÓ. f. Resumen. Recapilula-
cion, resumen, epilogo. Recapitulalio, nis.
REGAPITULAR. V. a. Resumir, reduhir à
compendi. Epilogar, recapitular, compendiar, re-
solver. Ad epilogum redigere.
REGAPITULAT, DA. p. p. Rccapitulado. In
epitomen redaclus.
REGAPTAGIÓ. f. L' acte y efecte de recull ir,
recaptar. Receplacion. Receptio, nis.
REGAPTADOR, A. m. y f. Qui recapta, ^e-
ceplador. Receplator, is.
RECAPTAMENT. ni. recaptació.
REGAPTAR. V. a. AcuLLiR. H desar. |] amanir.
REGAPTARSE. V. r. acullirse.
REGAPTE. m. Provisió de qualsevol cosa pera
algun fi. Recado. Res ad aliquid parata. |1 Provisió
de vianda. Recado. Copia, aï. 1| Abundància de al-
guna cosa. Recado. Alicujus rei plurimum. \\ ra.
acert.
portarse'n són recapte ó benett recapte, fr. mel.
fam. Portarse'n lo càstich merescut. Llevar su reca.
do. Salis, aífatim ferre.
REGAT. m. ant. temor.
REGATADAMENT. adv. m. Ab recato. Reca-
ladamenle. Caulé, solerter. || Ab manya, ab artifi-
ci. Manosamenie, recatadamente , cautelosamente-
Cautè, solerter.
460
REC
DICCIONARI
REC
REGATAR8E. V. r. Témer, recelar, recalar,
encubrir, ocultar, dissimular. Cautelarse, recalar-
se, recelarse, precaverse. Caveo, es.
RECATAT, DA. p. p. Recatado. Cautus. || adj.
met. Prudent, remirat , circunspecte. Mirado, re-
catado. Honestus, pudicus. |] Honest, retirat, mo-
dest. Modeslo, recatado, honesto. Circumspectus.
RECATO. m. Modèstia, honestedat, decoro. Ho-
nestidad, modèstia, recato. Pudicitia, ae. || ant. Se-
cret. Seereto, recato. Arcanum, i.
REGAUDACIÓ. f. Cobransa de tributs ó rendas.
Recaudacion, recaudamiento, recaudo, colectacion.
Exactor, is.
RECAUDADOR. m. Qui cobra /Is tributs y
rendas. Recaudador. Exactor, is.
RECAUDAMENT. m. ant. recaudació.
REGAUDAR. V. a. Cobrar. Colectar, recaudar.
Exigo, is.
REGAUDAT , DA. p. p. Recaudado. Exactus.
REGAUDO. m. Cobransa. Recaudo. Exaclio,
nis. II ant. recado.
REGÀVRER. V. n. Tornar à càurer, especial-
ment en lo moral. Recaer, reincidir. Recido, is. ||
Tornar à estar malalt de la mateixa malaltia. Re-
caer. In morbum rursus incidere. || Venir à parar
en lo domini ó poder de algú. Recaer. Aliíiuem
succedere in proventus. || Esdevenir, succehir. Re-
caer. Succedo, is.
REGAVAR. V. a. Tornar à cavar la terra. Re-
cavar, Iterúm vel secundo cavaré, excavaré.
REGAYGUDA. f. Segona cayguda. Recaida.
Recidiva, ae. |j Repetició de una mateixa malaltia.
Recaida. Morbi repetitio. 1| Reincidència. Recaida,
reincidència. Ilerata incrimen prolapsiO; sceleris
reileratio.
PITJOR ES LA RECATGUDA QUB LA MALALTIA. I"ef. que
à més del sentit recte denota que las conseqüéncias
en alguna cosa solen sér mès perillosas que ella
mateixa. Peor es la recaida que la caida ó que la
enfermedad. Periculosior est recidiva, quam pri-
ma in morbum prolapsio.
REGAYGUT, DA. p. p. Recaido. Recasus.
RECEL. m. Sospita, cuydado, temor. Sospecha,
recelo, temor, recelamienlo, cuidado, espina. Suspi-
cio, nis, timor, is.
AB RECKL. m. adv. Ab temor. Temerosamente. For-
midolosè.
REGELAR. V. a. Sospitar, témer. Recdar, sos-
pechar , témer. Yereri. D Desconfiar. Recelar. Ti-
meo, es.
REGELÓS, A. adj. Desconfiat, que sospita y
tem. Escaldado, recelosa. Suspiciosus, difidens. [|
SOL-LÍCIT.
REGENA. f. ant. REHiN.
REGENT, adj. Nou, fresch, acabat de succehir.
Recienie. Nuperus. | adv. S' anteposa al particip.
Recien. Recenter.
RECENTMENT, adv. t. Novament, de poch ha.
JUdentemente. Recen».
RECEPCIÓ, f. L' acte de rébrer. Reeepeion, re-
cibo, recibimiento. Receptio, nis. |1 Admissió de al-
gun empleo. Reeepeion. Cooptatio, nis.
RECEPCIÓ DE JURAMENT. La acció de rèbrerlo. Re-
eepeion del juramento. Sacranienti acceptio.
RECEPCIÓ DE TESTIMONIS, for. Exàmeu judicial de
ells. Reeepeion de testigos. Testimoniorum admissió.
RECEPTA, f. Escrit del facultatiu pera que 'I
apotecari entregue las medicinas. Receta. Medica-
menti praescriplio. 1| met. Notícia dels ingredients y
del modo de far alguna cosa, com: tinta, etc. Re-
cela. Nolitia, norma, ai. |1 recibo. [1 fam. Lo paper
que s' envia à algú pera algun pago. Papeleta, es-
quela. Schedula, ai. || fam. L' avís ó memòria de
cosas que'sdemanan. Receta. Rerum pelitarumre-
lalio.
RECEPTABLE. m. ant. y
RECEPTACLE Y RECEPTÀCÜLO. m. Lo vas
ó lloch que reb en sí alguna cosa. Recepldculo. Re-
ceptaculum , i. I Acullida, amparo. Receptàculo.
Tutela, X. II Reservatori. Receptàculo, reservatorio.
Conceplus, us. || m. bot. La basa en que està senla-
da la flor, ó la part de ahont naixen mediata ó in-
mediatament los òrgans de una ó mòltas flors; y
pót sèr pla, cóncavo, cónich, globós, quadrangu-
lar, etc. y presentar vàrios caràcters en sa super-
fície. Receptàculo. Receptaculum, i.
RECEPTADOR Y RECEPTANT, m. Qui re-
cepta. Recetador, receptante. Quimedicamenta praes-
cribit. II ant. Qui acull. Àcogedor. Receptor, is. ||
De robos ó fraus. Receptador. Receptator, is.
RECEPTAR. V. a. Prescríurer lo facultatiu lo
que ha de péndrer lo malalt. Recetar. Medicamenta
prsescriber.'i. || met. Demanar per escrit ó de parau-
la. Recetar. Aliquid praescribere, petere. || Rébrer.
Admitir, recibir. Accipio, is. || v. r. ant. àcullirse,
recüllirse.
RECEPTARI, m. Col-lècció de receptas. Rece-
tario. Praescripta, orum. 1| En los hospitals lo lli-
bre en que s' apunta lo que disposa '1 metge pera
cada malalt. Recetario. Praescriplorum raedicamen-
torum commentarius. \ m. Fil de ferro en que s'
enfilan las receptas pera que no s' extravien. Rece-
tario. Metalli filum quo praescripta servantur.
REGEPTARSE. V. r. àcullirse.
RECEPTAT, D A. p. "p. Recetado. Medicamen-
ta praescripta. || ant. AcuUit, rebut. Admitido, re-
cibido. Receptus, aoceplus.
REGEPTETA. f. d. Recetica, illa. Parva raedi-
camenti praescriptio.
PRECEPTOR, m. Qui reb. Receptor, reeelor.
Receptor, is. || Comissionat pera residéncias y di-
ligèncias judicials. Receptor. Delegatus scriba. g
RECEPTADOR.
RECEPTORIA. f. ant. Ofici, comissió y oficina
del receptor. Receptaria, recetoria. ^rarium, li. ||
La obra de acuUir al criminós. Receptaria. Reum
accipiendi actus.
RECÉS. m. RASSZJl.
I
REC
CATALÀ.
REC
461
I
RECH. m. CANAL. 2.
RECIBIDOR. in. Pessa pera rébrer. Recibi-
miento, pieza de recibo, recibidor, antesala, antecà-
mara, anlecuarlo. Receptor, is.
REGIBIMENT. m. L' acte de rébrer. Recibi-
mienlo. Acceplio, receplio, nis. || recibidor.
RECIBO. m. L' escrit ó resguart que declara
haver rebut alguna cosa. Recibo. Apocha, ae.
RECINDIR. V. a. RESCINDIR.
RECINTO. m. Espay dins de límits determinats.
Recinto. Cerlis limitibus circurapscriptorum.
RÉGIPE. met. fam. Veu purament llatina inlro-
duhida en nostra llengua pera denotar disgust, ó
reprehensió forta. Récipe. Recipe.
RECIPIENT, adj. Lo que reb. Recipiente. Reei-
piens, tis. II ra. Lo vas que unit al broch del alainbí
reb la aygua que aquest destil-la. Recipiente. Yas
exceptoriura. || Campana de cristall en las màqui-
nas pera fér certs esperiment. Recipiente. Yitrea
machinarum campanula.
RECIPROCACIÓ. f. Mútua correspondència.
Reciprocacion. Reciprocatio, nis. I La acció de re-
ferirse lasigniQcació del verb al principi de la ac-
ció. Reciprocacion. Reciprocatio, nis.
RECÍPROCAMENT, adv. m. Mútuament. Re-
ciprocamenle. Reciprocè.
RECIPROCAR. v. a. Fér que dos cosas se cor-
respongan mútuament. També s' usa com reciproch.
Reciprocur. Reciproco, as.
RECIPROCAR8E. v. a. Correspóndrerse mú-
tuament dos cosas. Reciprocarse. Yicissim inter se
convenire.
RECÍPROCH, ca. adj. Igual en la correspon-
dència. Reciproco. Reciprocus. || Pronom, la signi-
ficació del qual se refereix al subjecte, com són lo
SE y sÉü. Reciproco. Reciprocus. j] gram. S' aplica
al verb, la significació del qual retrocedeix al su-
pòsit. Reciproco. Reciprocum verbum.
RECISIÓ. f. RESCISIÓ.
RECI80RI, A. adj. RESCISIÓ.
RECITADOR, A. m. y f. Qui recita. Recitador.
Recitator, is.
RECITAR. V. a. Contar, referir. Recito, as. j]
Dir de memòria, ilecííar. Meraoriter recitaré. || anl.
Pregar à Dèu vocalment. Rezar. Presces ad Deum
fundere.
RECITAT, DA. p. p. Recitada. Recitatus. Q m.
poét. y mús. Composició que imita las inflexions y
sons de la narració y diàlogos de prosa. Recitado.
Compositio musica recitativa.
RECLAM, m. Brillador de llauna ó de llautó
que imita 'I cant dels aucells. Reclamo. lUex aucu-
pis. II Aucell ensenyat pera alràurer als de sa es-
pècie. Àüagazo, reclamo. Avis illex. || met. Lo que
atrau, brinda, ó convida. Seiiuelo, reclamo, lllece-
bra, se. | Entre estampers la dicció ó síl-laba del
peu de cada plana ab que's comensa la següent, y
també '1 senyal de nota al marge. Reclamo. Typo-
graphica praeveniens. § for. ant. Segona demanda
TOMO II.
executiva no haventse conseguit V objecte del
clam que desprès s' omití comensantse pel reclam.
Reclamo. Clam.
RECLAMACIÓ, f . L' acte y efecte de reclamar.
Reclamacion. Reclaraatio, nis.
RECLAMAR. V. a. Demanar algú lo sèu. Recla-
mar. Enixè clamaré.
RECLAMAT, DA. p. p. Reclamado. Reclama-
tus.
RECLAU. m. Angul, racó. Esconce, recodo. An-
gulus, i,
RECLINAR. V. a. Inclinar lo cap pera descan-
sar. També s' usa com reciproch. Reclinar. Recii-
no, as.
RECLINAT, DA. p. p. Reclinado. Reclinatus.
RECLINATORI, m. Cosa pera reclinarse. Re-
clinatorio. Reclinatorium, ii.
RECLÒS, A. p. p. Recluso, recluido. Occlusus.
II adj. Tancat, cercat. Cercado. Obsitus.
RECLOSA, f. Presa pera tràurer las ayguas
dels rius. Azud, esclusa. Aquaï derivandae objec-
tum vallum.
RECLÓURER. V. a. Posar en reclusió. Encer~
rar, reduir. Occludo, is.
RECLÚS, A. adj. RECLÒS.
RECLUSIÓ, f. Presó voluntària ó forsada. En-
cierro, reclusion. Custodia, ae. •
RECLUTA, m. Reemplàs de gent voluntària.
Recluta. Legionis supplementum. || Lo soldat re-
clutat. Recluta. Supplemenlo addilus miles. || No-
vensà en la milícia. Recluta. Tiro, nis.
RECLUTAR. V. a. Péndrer soldats voluntaris.
Enganchar, reclutar. Milites voluntàries conquire-
re. II Completar 1' exèrcit. Reclutar, reemplazar.
Legionesexercitum supplere. | met. Adquirir, pro-
vehirse de lo necessari. Reclutar. Sibi necessària
compararé.
RECLUTAT, DA. p. p. Reclutado. Miles reclu-
sus.
RECOBRABLE. adj. Lo que*s pót recobrar.
Recobrable. Recuperabilis.
RECOBRADOR, A. m. y f. Qui recupera, ile-
cobrador. Recuperalor, is.
RECOBRAMENT, m. ant. recobro.
RECOBRAR, v. a. Adquirir lo perdut. Reco-
brar, recuperar. Reparo, as. || Convaléixer. Reco-
cobrar la salud, convalecerse, recuperarse. Reva-
leo, es.
RECOBRAT, D A.p.p. Recoòrado. Recuperalus.
RECOBRE. m. Recurs, remey. Socorro. Suppe-
liae, arum.
RECOBRIR. V. a. ant. Cubrir segona vegada.
Recubrir, volver à cubrir Iterüm tegere.
RECOBRO, in. L' acte de tornar à cobrar lo
que s' ha perdut ó deixat. Recobro, reintegro, recu-
peracion. Recuperatio, nis.
RECOLET. m. Religiós de la reforma de sant
Francesch. Rccoleto. Primsevi severíórisque disci-
plinse iastituti castos.
u
^6^ REC DICCIONARI
REGOL-LECCIÓ. f. CuUila. Recoleccion, reco-
pilacion. Coactura, ae.
BECOLLEGIR. V. n. recullir.
RECO. m. RACÓ.
RECOLZADA, f. Angnl, revolta. Esconce, reco-
do. Angulus, i.
RECOLZADOR. m. Lloch pera recolzarse. Re-
codarfíro. Reclinatorium, ii.
RECOLZARSE. v. r. Descansar lo cólzeren al-
guna cosa. Rrcodarsc, recostarse. Recurabo, is.
RECOMANADA, f. encomanada.
RECOMANAR. V. a. Encarregar. Encomendar,
recomendnr. Conjmcndo, as. || Empenyarse ó par-
lar a favor de algú. Recomendar. Comniendo , as.
RECOMANAT, DA. p. p. Recomendado. Com-
mendatus.
' RECOMANDA. f. EiNCÀrrech.
RECOMENDABLE. ad j. Apreciable. Recomen-
dahle. Coinniendabilis.
RECOMENDABLEMENT. adv. m. De un mo-
do recoraendable. Rf^comendablemente . Conimenda-
bililer,
RECOMENDACIÓ. f. La acció de recomanar.
Enromienda , reromendacion, encargo. Comraenda-
tio, nis. II Elogi de algú pera iniroduhirloab altre.
Recomendacion. Elogium, ii. || Qualitat que fà niès
apreciable alguna cosa. Recomendacion. Dignilas,
alis.
REOOMENDACIÓ DE LA ANIMA. La SÚpHca dc la Íglé-
sia per qui està en la agonia. Recomendacion del
alma. Animae conimendatio.
RECOMPENSA, f. Compensació de una cosa
ab altra. Recompensa y sinalagma. for. Compensa-
tio, nis. II Gratificació, Recompensa, relribucion, re-
muneracion. Remuneratio, nis. | Premi del Iraball.
Recompensa. Operíe pretium.
RECOMPENSACIÓ. f. RECOMPENSA.
RECOMPENSADOR, A. m. y f. Qui recom-
pensa. Rpcompensador. Munerator, is.
RECOMPENSAR. V. a. Satisfer, compensar,
remunerar. Premiar, recompensar. Repenso, as. ||
Pagar lo dany ocasionat. Compensar, resarcir. Hos-
tio, is. .
RJCICOMPEPJSAT, DA. p. p. Recompensado.
Repensatus.
RECORSPÓNDRER. V. a. Compóndrer de nou.
Recomponer. Iterúm componere.
RECOMPOSSCIÓ. f. La acció de recompóndrer.
Recomposicion. Recomposilio, nis.
RECOMPTAR. V. a. Tornar à contar. Recontar.
Iterúm numeraré. || Tornarà referir. Recontar. Re-
censeo, es. 1| v. n. ant. referir.
RECOMPTE, m. Segon compte. Recuenlo. iíe-
censio, nis.
RECONCENTRAGIÓ. f. Acció y efecle de re-
concentrar. Rcconcentracion,7•econcentramienlo. Re-
CoUectio, nis.
RECONCENTRAR. V. a. Fér acudir al centro.
Beconcentrar. Intima penetraré. || Ocultar, dissi-
REC
mular profundament alguna cosa. Reconcentrar. In
intima abdere.
REGONGENTRAR8E. V. r. Acudir al interior
del animo algun afecte. Reconcentrar se. Intimè
bserere. || Acudir al interior del cos algun humor ó
mal. Reconcentrar se. Morbum ima petere.
RECONCENTRAT, DA. p. p. Rcconcentrado.
Intimè penetratus.
RECONCILIACIÓ, f. L' efecte de reconciliar y
de reconciliarse. Reconciliacion. Reconciliatio,
nis. II Renovació, restitució à la amistat. Concilia-
cion, reconciliacion. Reconciliatio, nis. || Confessió
breu de cul pas leves. Reconciliacion. Reconciliatio,
nis.
RECONCILIADOR, A. m. y f. Qui reconcilia,
fleconfi/íodor. Conciliator, is. H pacificador.
RECONCILIAR, v. a. Restablir la concòrdia ó
amistat. Reconciliar. Reconcilio, as. || Benehir los
llochs sagrats que han estat violats. Reconciliar.
Ecclesiasticis sitibus sacrum locum expiaré. || Oir
una breu confessió de culpas leves. Reconciliar.
Culpas leves per confessionem audire.
RECONCILIARSE. V. r. Confessarse comun-
ment de culpas leves. Reconciliarse. Leves noxas
per confessionem expiaré. || Tornar à sòn gremi 1'
apóstata ó heretge. Reconciliarse. In gratiam eccle-
siaï revertere.
RECONCILIAT, DA. p. p. Reconciliado . Re-
conciliatiis.
RECÓNDIDAMENT. adv. m. OCTILTAMENT.
RECONDIR. V. a. Desar en lloch reservat.
Guardar, archivar, reservar. Reservo, as.
RECÒNDIT. A. adj. Ocult, reservat. ficcóndiV
to. Recondifus.
RECONDUCCIÓ, f. for. Contracte segon des-
près de cumplir lo primer. Reconduccion. Reno-
vatio, reconductio, nis.
RECONDUHIR. V. a. Tornar à conduhir. Re-
conducir. Reduco, is. || Repetir lo contracte de ar-
rendament. Recondncir. Rursus locare,
RECONEIXEN8A. f. REGONEIXENSA.
RECONFESSAR. V. n. Tornar à confessar lo
confessat. Reconfcsar. Confessionem repetere.
RECONFORTAR, v. n. consolar.
RECONQUISTA, f. Nova conquista ó la obra
de reconquistar. Reconquista. Iterata expugnalio.
RECONQUISTAR. V. a. Tornar à conquistar.
Reconquistar. Iterúm expugnare.
RFCONQUISTAT, DA. p. p. Reconquistado.
Denuò subactus, occupatus.
RECONT. m. ant. relació. || Recuenlo. Recen-
sió, nis.
RECONTAR. V. a. RECOMPTAR.
RECONTENT, A. adj. Mòlt content. Reconten-
to. Lgetissimus.
RECONVALÉIXER. V. a. Tornar à convaléi-
xer. Reconvalecer. Iterúm convalescere.
RECONVALESCUT, DA. p. p. Reconvalecide.
Revalilus.
REC
CATALÀ.
REC
46B
RECONVENCIÓ. f. ü'irrech que's fa à algú so-
bre sa pròpia paraula. Reconvencion. Adnionilio.
tiis. |] for. Acció de demanar contra qui demanava.
Reconvencion. Reconventio, nis.
RECONVENIR. V. a. Fér carrechs, convèncer
à algú ah sos fels ó paraulas. Reconvenir. Redar-
guo, is. D for. Demanar contra qui demanava.' fle-
convenir. Petilorem ipsius actione convenire. "
RRCONVENiR EN sòN PROPI. fr. for. Citar à algúà
que comparega en judici davant del jutge ó tribu-
nal particular a qui esta subjecte per lo for ó pri-
vilegi que disfrula. Reconvenir en su fuero. Apud
proprium judicem aliquem appellare.
RECONVINGUT, DA. p. p. Reconvenido. Re-
conventus.
RECOPILACIÓ, f. Compendi, resumen, fíeco-
pilacion, resumen, recapitulacion, epilogo. Epilo-
gus, i, breviariíim, ii, || Col-lecció, Coleccion, reco-
pilacion. Colleclio, nis.
RECOPILADOR, A. m. y f. Qui recopila. Re-
copilador. Col•lector, is.
RECOPILAR. V. a. Resumir lo mès essencial.
Compilar, recopilar, recapitular, sumar, resumir,
compendiar, epilogar. Brevio , a^s. || Reunir dife-
rentas cosas. Recopilar. Summatim congregaré.
RECOPILAT, DA. p. p. Recopilado. Breviatus,
RECOQÜILLAMENT. m. ter. entortolliga-
MENT.
RECOQUILLAR. v. a. ter. e>(tortolligar.
RECOQUILLAT. p. p. ter. ENTORTOLLIGAT.
RECORD ABLE. adj. Digne de recort. Recorda-
ble. Memorabilis.
RECORDACIÓ. f. RECORT.
RECORD ADOR, A. m. y f. Qui recorda. Re-
cordador. Jlemorans, lis.
RECORDANSA. f. Memòria. Memòria, recuer-
do, recordacion. Memòria, íe.
RECORDAR, v. a. Fér present à algú lo que ha
sabut. Acordar, recordar, sugerir. Recordo, as. ||
Recordarse. Memorar, rememorar, despertar. Me-
moro, as. fl v. imp. y
RECORDARSE. v. r. Tornar à la memòria lo
que s' havia olvidat. Acordarse, recordarse, recor-
dar; hacer memòria. Retorquere se in praïteritum,
RECORDAR LO PASSAT, fr. Fér vcnir à la memòria
lo que es'ava olvidat. Desenterrar. Veterà scrulari,
palefacere.
TU 'T recordaràs Ó ja't RECOiDARAS DE MÍ. exp.
de amenassa. Tú te acordaràs de mi; ya vendràs
al pagadero; ya verds quien es calleja. Faciam ut
memineris.
RECORDAT, DA. p. p. Acordada, recar dado.
Recordatus.
RECORDATIU, VA. adj. Lo que recorda ó pòt
recordar. Recordativo. Recordans.
RECORREGUT, DA. p. p. Recorrido. Perlus-
Iratus.
RECÓRRER. V. a. Demanar favor. Recurrir.
Reourro, is, |1 Demanar justícia. Recurrir. Xd jus-
tiliam devenire. | Yàldrerse de alguna persona ó
cosa pera qualsevol fi. Valerse, recurrir ; echur ma-
no de. Confugio, is. (| Enlre eslampers recompòn-
drer las planas per haverse deixat alguna clàusu-
la. R''correr. Perluslro, as. |1 Adohar. Recórrer.
Resarcio, is. || Mirar ab cuidado. Examinar, recor^
rer. Examino, as.
RECORS. m. ant. recurs. |1 Resolució de una
junta ò de un senat. Acuerdo. Seuatus consulluui,
i. II RKFÍGI, AMPARO.
RECORT. ni. Memòria, recordaciò. Recuérdo,
recordacion. Recordalio, nis.
RECORTE. Contracció de recordat. Acuerdate.
Memento.
RECOST. m. RECURS. II ACORT,
RECOSIR. V. a. RECüsiR.
RECOSTA. f. Declivi, costa. Recueslo. Clivus, i.
II Pujada mòlt pendent y fatigosa, ò cansada. Re-
venlon, repecho. Declivis locus. || llonSa, xclla,
COSTELLA.
RECÓURER.>. a. Tornar à còurer ò cóurer
massa. També s' usa com recíproch. Recocer y his-
cochar dit del pa. Recoquo, is. || Se diu també dels
metalls pera ferlos mès manejables ab lo foch.
Recocer. Ad temperamentum excoquere. || bullir,
RECOVENIR. V. a. reconvemr.
RECREACIÓ, f. Alívio de un malalt. Recrea-
cion. Levamen, inis. || Divertiment. Recreacion, re-
creo. Animi emissió, relaxatio.
RECREAR. V. a. Reforsar. També s' usa coiíi
recíproch. Recrear, re focilar. Vegeto, as. || Alegrar,
deleilar. També s' usa com recíproch. Recrear.
Recreo, as.
RECREAT, DA. p. p. Recreado. Recrealus.
RECREATIU, VA. adj. Lo que recrea ò pòt
recrear. Recreativo, recreable. Jucunditatem affe-
rens.
REGREIXEMENT. m. ant. Aument. Acrecen-
tacion, recrecimienlo. Recrementum, i.
RECRÉIXER. V. n. Aumenlarse. Rccrecer.
Amplificor, aris.
RECREMAMENT. m. Acciò y efecte de re-
cromarse. Rcsquemazon, resquemo. Acerbilas, atis.
RECREMAR. V. a. Tornar à cremar, torrar ab
excés. Requemar. Aduro, is. || Desubsianciar las
planlas, fentlas pérdrer sòn vigor. Requemar. Cal-
cino, as. 11 Encéndrer, enardir la sanch y humors
del cos. Requemar. Accendo, is.
RECREMARSE. V r.Dít dels guisaís, agafarse
per falla de such, ó assecarse 'Is sembrats per
massa calor. Asurarse. Exuro, is. || Inquiefarse,
enrabiarse, consumirse per algun succés contrari.
Amrarse. Exuro, is. |] No poder explicar lo que al•^
gú sent interiorment. Requemarse. Aduro, is.
RECREMAT, DA. p. p. Requemado. Adustus.
REGREMATIU, VA. adj. Lo que recrema.
Requemanie. Exaí'descens. || med. Picant, aspre.
Rpsquemanle. Mordicans.
RECREO, m. Diversió, delícia. Recreo. Oblec-
i64
REC
DICCIONARI
REC
tamenlum, i. | Lloch pera recrearse. /lecreo. Amoe-
DUS lüCUS.
RECRE8CUT, DA. p. p. Recrecido. Recretus.
RECRIMINACIÓ, f. Acusació del acusat con-
tra qui r acusa. Recriminacion. Recriminatio ,
nis.
RECRIMINAR. V. a. Acusar al acusador, Re-
criminar. Accusantem recusaré.
RECRUADA. f. anl. recàtguda.
RECRUAR. V. n. ant. recíurer.
RECTAMENT. adv. m. Dretament. Reclamente.
Prorsüm.
RECTÀNGUL. m. geom. Figura de un ó mès
ànguls rectes. Reclàngulo. Rectangulum, i.
RECTANGULAR, adj. Lo que té 'Is ànguls
rectes. Rectangular, reclàngulo. Reclis angulis
conslans.
RECTE, A. adj. Dret. Recto. Rectus. [j Just, rí-
gido. Justo, recto, integro, ajustado. iEquus, jus-
tus. II Dret, seguit, Derecho, seguido, en derechura.
Proversus. g S' aplica al àngul que forma una lí-
nea recta cayenl sobre altra perpendicularment.
Recto. Rectus. Q Lo que no s' inclina ó nos doble-
ga. Recto. Indetlexus, inclinis. || met. En la genea-
logia 's diu del grau ó línea principal de pares à
fills, ascendents à descendents. Recio. Rectus. 1|
Empinal, mòlt pendent. Derecho, recto, pino, tn-
hiesto. Arduus. Q Nom que's dóna à Bacó. Recio.
Reclús, I opi. DIRECTE. || gram. Dit del nominatiu
respecte dels demés casos. Recto. Rectus.
RECTIFICACIÓ, f. L' acte de rectiGcar. Rec-
lifícacion. Rectificalio, nis.
RECTIFICAR. V. a. Donar à alguna cosa la
perfecció que déu tenir. RectiGcar. Rectifico, as. ||
Comprobar, confirmar. RectiGcar. Corrigo, is. 1|
quíra. Purificar los licors. Depurar, rectificar. De-
puro, rectifico, as. fl Adressar alguna paret, etc.
Rectificar. Parietis curvitatem corrigere. || Soste-
nirse, afirmarse en lo mateix que s' ha dit. Recti-
fiearse. Confirmari. | esg. adressarse.
RECTIFICAT, DA. p. p. Rectificado. Rectifi-
calus.
RECTIFICATIU, VA. adj. y m. Lo que recti-
fica ó té virtut de rectificar. Rectificativo. Corrigen-
di vim habens.
RECTILÍNEO, A. adj. Compost de líneas rec-
tas, ó que's dirigeix en línea recta. Rectiíineo. Rec-
tilineus.
RECTITUT. f. Qualitat de recte. Rectitud. Rec-
litudo, inis. II Exaclituten las operacions. Rectitud.
Reclum, i. || Coneixement pràctich de lo que de-
bem fér. Rectitud. Justitia, ae. y La distància mès
curta entre dos punts. Rectitud. Rectitudo, inis.
RECTOR, m. Lo qui regeix ó goberna. Rector,
pàrroco , cura. Rector, is. || Superior en alguna
comunitat ó col•legi. Rector. Rector, is. || Qui go-
berna una universitat. Rector. Rector, is.
ENTRE 'l rector T l' ESCOLÍ DIÜHEfí LA MISSA. ref.
Danota que'is de unas mateixas inclinacions ó cos-
tums regularment sempre s' avenen. De corsària
à cor.s»rio no sepierden sinó los barriles; cual mas
cualmenos (oda la lanaes pelos. Jurgia praedonum
tanlummodo dolia perdunt; omnislana refert plus-
ve minimepilum.
LO RECTOR NO'S RECORDA DE QUANT FOU ESCOLA.
ref. que reprèn als que havent es'at elevats à al-
gun empleo, ó no fan cas dels de sa esfera an-
tigua ó castigan y reprenen ab rigor los defectes
^ueells cometian y devian dissimular. No se acuer-
da el cura de cuando fué sacrislan; con las glorias
se olvidan las memorias ; cuando el villano està rico
no tiene pariente ni amigo, ó cuando està en el mulo
no conoce à Dios ni al mundo ; panadera érades an-
tes, aunque ahora teneis guanles; no se acuerda la
suegra que fué nuera. Honores mutant mores.
SENVOR RECTOR VÓL FIGAS, TAMBÉ LAS HEM DE DO-
NAR AL PORCH. loc. fam. ab que's moteja als qui sols
donan lo que no'ls pót aprofitar. El abad de Bamba
lo que no puede comer dalo por su alma; pascua de
anlruejo pascua bona, cuanlo sobra à mi senora tan-
to dona; pascua de flores pascua mala, cuanlo sobra
à mi senora tanto guarda. Quod nec sibi nec alteri
prodesse polest donat avarus.
RECTORAL, adj. Pertanyent al rector. Recto-
ral. Ad rectorem pertinens.
RECTORAR. v. n. Pérreclor. Rectorar. Reclo-
ris munus obire.
RECTORAT, m. Lo càrrech de rector y '1
temps que dura. Rectorato, rectoria. Symnasiar-
chae, recloris munus.
RECTORIA, f. Empleo y jurisdicció del rector.
Rectoria. Parochi munus. || La casa del rector. Aba-
dia. Parochi domus.
RÉCUA. f. ant. Recua, convoy. Mandra, series.
RECUBRIR. V. a. Cubrir de nou. Recubrir. Ali-
quid ilerüm legere.
RECUDIDA. f. REROT, COSSA.
RECUDIR. V. n. REBOTIR. 1.
RECULA, m. Colla de animals de càrrega ó de
tragí. Recua. Mandra, se. U met. Multilut. Recua,
retahila. Rerum series.
RECULA8. (anar ó caminar k). ref. Anar en-
vers atràs. Andar hdcia atràs, à reculones. Perge-
re recessim.
RECULADA, f. Obra de recular. Reculada. Re-
gressió, nis, retrocessus, us. p retirada. || La acció
de retrocedir laayguaper trobar impediment en
sòn curs. Coz. Aquae retrocessio.
RECULAMENT. m. ant. regulada 1. Q tar-
DANSA.
RECULAR. V. n. Anar à reculas. Recular; an-
dar hàcia atràs, ó d reculones, ó como los cangrejos.
Retrò pergere. || Tornar endetràs. Retir arse, retro-
ceder, volver atràs, recular, cejar. Relroago, is ; re-
trò incedere. P retirar. || Tornar endelràs los coi-
xos, etc. Cejar, ciar. Retrocedo, is. || Retrocedir
per la violència, com las pessas de la artilleria.
Cejar, recular. Retrogredior, eris. | kbtardak. |
REC
CATALÀ.
RED
465
li-
ARRACONAR, fl met. Desistir en algun empenyo, ce-
dir de sòn diclàmen. Cejar, ciar, recular. Remillo,
is. II Tornar endetràs las ayguas. Re(luir, relroce-
der. ReGuo, is || raet. Empobrirse, anarse perdent
un patrimoni per no saberlo gobernar, etc. Alra-
sar. Dissipari. || La operació de podar regularment
una vinya espodassada.
RECULLIDOR, A. m. y f. Qui recull. Recoge-
dor. Coliigens, recipiens.
RECULLIMENT. m. AcuLLiMENT. || En lo moral
abstracció de las cosas terrenas pera entregarse mi-
llor à la contemplació. Ilecogimienlo. Animi coUec-
lio. 11 ant. REFUGI, y Retiro del còrners de la gent.
Recogimienlo. A saecularibus negoliis abstraclio. |
Agregat de mòltas cosas. Recogimienlo. Congrega-
nis. II ESCRUTINI. II CULLITA. || RECLUSIÓ.
ECULLIR. V. a. Congregar algunas cosas se-
radas. Juntar , recoger. Congrego, as. || Desar-
Alzar, recoger, paner en cobro. In custodiam reci-
pere. j] Arreplegar de poch en poch y guardar.
Amonlonar, recoger, agregar. Recolligo, is. I acu-
LLiR. [| Suspéndrer lo curs de alguna cosa. || Reco-
ger. Usum interdicere. | Notar, apuntar espècies
diversas, Recoger. Colligo, is. I Tancar als boigs y
desamparals. Recoger. Insanum in custodiam adi-
gere. 1| arreplegar. || ant, nàut. embarcar.
RECULLIRSE. V. r. Acullirse. Àcogerse, refu-
giarse. Confugio, is. || Relirarse à casa. Relirarse,
recogerse. Domum repetere. || En lo moral abstràu-
rer 1' esperit de las cosas terrenas pera entregarse
à la contemplació. Recogerse. Deo et sibi vacaré, j]
Separarse del mòlt còrners ó tracte de la gent. Re-
cogerse. Abstraho, is. |j Anàrsen al llit. Recogerse.
In lectum se recipere.
RECULLIT, DA. p. p. Recogido. Recollectus.
RECULLITA. f. Refugi, receptacle. Acogida.
sidium, ii.
REGULONS. (anar À) loc. BECULAS.
RECUPERABLE, adj. Lo qne's pót recobrar.
Recuperable, recobrable. Recuperabilis.
RECUPERACIÓ, f. L' acte y efecte de reco-
brar. Recuperacion, Recuperatio , nis. || restau-
ració.
RECUPERADOR, A. m. y f. Qui recupera ó
recobra. Recuperador. Recuperator, is.
RECUPERAR. V. a. Recobrar. Recuperar, reco-
brar. Recupero, as. || Rescabalar lo perdut. Recupe-
rar. Vindico, as.
RECUPERARSE. V. r. Restaurarse, reforsarse,
lepararse. Recuperarse. Se recuperaré.
RECUPERAT, DA. p. p. Recuperada. Recupe-
ratus.
RECUPERATIU, VA. adj. Lo qué recupera ó
té virtut de recuperar. Recuperativa. Recuperandi
virtufe pollens.
RECURA. f. Instrument de ferro dental ab talls
en los costats y mànech en forma de ganivet, de
que usan los pentiners pera formar las puas de las
pintas y aclarirlas. Recura. Serrula, ae.
RECURS, m. La acció de recórrer. Recurso. Re-
fugium, ii. II Medi. Medio, recurso, arbilrio. Consi-
lium, ii.
RECURS DE CASAció. 'L quc 's dòua contra las sen-
ténciasdels tribunals superiors en loscassos mar-
cats per la Iley deEnjudiciament. Recurso de casa-
cion. Derorationis consilium.
RECURS DE FORSA. FORSA. 1 I .
RECUSACIÓ, f. L' acte y efecte de recusar ó de
refutar. Recusacion. Rejectio, nis.
RECUSAR. V. a. Refusar, no acceptar. Recusar,
rehusar. Abnuo, is, recuso, as. Q for. Posar excep-
ció al jutge pera que no entenga en la causa. Recu-
sar. Judicem ejurare.
RECUSAT, DA. p. p. Recusado. Recusalus.
RECUSES, f. pi. ant. Recursos, auxilis, recurs.
RECUSIR. V. a. Tornar à cusir. Recoser. Re-
suo, is.
RECU8IT, DA. p. p. Recosido. Resutus.
RECUYT, A. p. Ojaldrado, recocido. Recoctus.
11 m. MATÓ.
REDARGUCIÓ. f. La acció de redargüir. Re-
dargucion. Redargutío, nis.
REDARGÜIR. v. a. Convertir l'argument con-
tra qui'l posa. Redargüir. Redarguo, is. (| Convèn-
cer ó confóndrer al contrari ab sas mateixas pro-
posicions. Redargüir. ^.ew'mco, is.
REDARGÜIT, DA. p. p. Redargüido. Redar-
gulus.
REDDIR. V. a. Tornar al duenyo '1 lerreno es-
tablert. Devolver. Reddere.
RÉDDIT. m. Renda. Rédilo. Reditus, us.
REDDITUAR. V. n. Produhir utilitat. Redituar.
Utilitatem reddere.
REDDITUAT, DA.[^p. p. Redituado. Produclus
ex redilu.
REDELMAR. v. a. Tornar à delmar. Rediez-
mar. Rursús deciraare.
REDELME. m. La novena part del delrae, ó
qualsevol porció ademès de ell. Rediezmo. Nona
fructuum pars supra decimam.
REDEMIBLE. adj. Lo que's pót redimir. Redi-
mible. Redimi potens.
REDEMIR. V. a. Rescatar, tràurer de esclavi-
tut. Redimir. Redimo, is. || Socórrer, tràurer de al-
gun perill. Redimir. Libero, as. || Comprar algú lo
que havia venut ó possehit per qualsevol títol. Re-
dimir. Redimo, is. || Llibrarse de alguna obligació
per cerla quantitat. Redimir. Redimo, is. || ant. Pén-
drer à preu fèt. preufet. | Desfer alguna dificul-
tat. Zanjar, evitar. Yito, as.
REDEMPCIÓ, f. La acció de redimir. Reden-
cion. Redemptio, nis. || Rescat de la llibertat per-
duda. Redencion. Liberalio, nis. Q met, Allvio, so-
corro. Redencion Redemptio, nis. || Per antonomà-
sia la que Jesucrist obrà del genero humà ab la se-
va passió y mort. fiedencíon. Redemptio, nis. | Res-
cat ópreu de un cautiu. Redencion. Liberatio, nis. |
Extincció de un cens. Redencion. Census redemptio.
466 RED DICCIONARI
REDEMPTOR, in. Qui redimeix. Redenlor. Re-
demptor, is. II Per antonomàsia Crislo Senyor Nos-
tre. Redentor. Redemptor, is. |1 Reli^^ós mercenari
y trinitari anomenat així per causada sòn estatut.
Redenlor. Redemptor, is.
REDIFICAR. V. a. REEDIFICAR.
REDIGIR. V. a. Restituhir, tornar lo que s' ha
pres, prestat ó robat. Tornar, volver. Reddo, is.
REDIMIR. V. a. REDEMIR.
REDINGOT. m. Espècie de capot que ajusta al
cos algun tant. Redingole. Paulo contracta lacerna.
REDIR. V. a. ant. Tornar à dir. Redecir. Refe-
ro, ers.
RÈDIT. m. RÉDDiT. II ant. tornada, regrés.
REDITA. f. ant. Repetició de lo dit. Redicion.
Yerborum repetitio.
REDÓ. adj. RODÓ.
REDOBLAR, v. a. Doblar, duplicar. Redoblar,
reduplicar, redoblegar. Duplico, as. i| Reiterar, re-
petir. Itero, as.
REDOBLAT, DA. p. p. Redohlado. Duplicatus.
REDOBLE. m. Repetició accelerada de cop de
timbal. Redoble. Ictus in tympano continua rapeli-
tio. II Reiteració de alguna cosa, com una corda
en la guitarra y altres instruments. Redoble. Rei-
teratio, nis.
REDOBT. m. ter. rosca, tortella.
RÉDRER. V. a. ant. tornar.
REDRÉ8. m. reforma. || v. a. esmenar.
REDRESSAR. V. a. REFORMAR.
REDRESSAT, DA. p. p. Reformada, endere-
zado. Emendalus.
REDUCCIÓ, f. Disminució. Reduccion. Contrac-
tio, nis. II Mutació de una cosa en altra equivalent.
Reduccion. Commutatio, nis. 1| Gambi de una mo-
neda per altra. Reduccion. Permulatio, nis. || Con-
versió de un cos à sos primers principis ó parts
menudas. Reduccion. Resolutio, nis. l| Resolució de
un cos dur à substància líquida. Resolucion, re-
duccion. Resolutio, nis. || Persuasió pera atràurer
à algú. Resolucion. Adductio, nis. || Equivalència
de una quantitat de una espècie à altra distincla.
Reduccion. Alicujus quantitatis in aliam conversió.
B Subjecció de algun regne ó província per medi
de las armas. Reduccion. Subjugatio, nis. || Con-
versió dels infiels à la verdadera religió, y dels
pecadors à la esmena. Reduccion. Revocatio, nis.
y log. Conversió de un sil-logisme imperfel ó per-
fet. Reduccion. Conversió, nis. || Restitució dels
mixtos à sÒQ estat natural. Reduccion. Parvummu-
nimentum.
REDUHIBLE. adj. Lo que's pót reduhir. Redu-
eible. Quod reduci potest.
REDUHIMENT. m. reducció.
REDUHIR. V. a. Mudar una cosa en altra equi-
valent. Reducir. Commuto, as. || Tornar una cosa
al estat que tenia, ó al lloch que ocupava. Reducir.
Quidpiam in pristinum stalum vocare. |1 Dismi-
nubir, minorar. Minorar, reducir, esirechar, an-
REE
gostar, enangoslar, contraer, centV, menoscabar. Di-
minuo, is. || Resumir. Compendiar, reducir, recapi'
tular, epilogar, resumir. Contraho, is. || Plegar una
cosa posant una part sobre altra ab orde. Doblar.
Plico, as. II Convertir, resóldrer un cos en parts
pelilas ó en altras subslàncias. Reducir, resolver.
Mulo, as. II Compéndrer, enclóurer baix de cert
niímero ó quantitat. Reducir. Comprehendo, is. ||
Subjectar, fèr venir à sa obediència als rebeldes.
Reducir. Expugno, as. || Atràurer ab persuasions.
Reducir. Revoco, as. || Obligar. Reducir. Redigo, is.
II arit. Convertir un número en altre, com un en-
ter à trencats. fleductV. Converto, is. || pint. Fèr una
figura ó disenyo menor ab las proporcions que te-
nia en gran. Reducir. In breve cogere. [| Convertir
un sil-logisme imperfet à perfet. Convertir, reducir.
Converto, is. || Fèr abrassar als infiels la verdadera
religió ó induhir als pecadors à la esmena, ileductr.
Revoco, as. l| Reduhir à certs capítols. Reducir. Ad
certa capità referre.
REDUHIR8E. V. Disminuhirse, menguar. Men-
guar, reducirse. Cogo, is. || Yéurerse obligat à al-
guna cosa. Reducirse. Cogo, is. || Moderarse en lo
port ó modo de vida. Reducirse. Sumptibus parce-
re. II Enclóurer baix de cert número ó quantitat.
Reducirse. Reduci. || Consistir, tenir, venir à parar,
com : lots los manaments de la lley de Dèu se re-
DUHEixEN à amar à Dèu y al pròxim. Dirigirse, re-
ducirse, resolvcrse. Disolvo, is. || Desvanéixerse,
dissiparse, com: redühirse en fum, en pols. Cow-
vertirse, resolverse. Se vertere. | Limilarse. Con-
cretar se. coarctari.
REDUHIT, DA.'p. p. Redueido. Reductus.
REDUNDÀNCIA, f. Sobra ó excés. Redundàn-
cia. Redundanlia, se. || Snperfluitat de expressions
en los discursos. Redundància. Redundantia, ae.
AB redundància, adv. m. Ab superfluilat, ab
excés. Radundantemenle. Redundanter, nimis.
REDUNDANT, p. a. Lo que redunda. Redun-
dante. Superfluens, redundans.
REDUNDAR. V. n. Resultar en benefici ó dany
de altre. Redundar, resultar. In alicujus beneficium
vel damnum aliquid redundaré. U Superabuodar.
Redundar. Abundo, as.
REDUPLICAGIÓ. f. Repetició. Reduplicacion.
Duplicatio, nis. || rel. Repetició de una paraula so-
bre altra, com: no no, pa pa, vi vi. Reduplicacion.
Conduplicatio, nis. || f. Figura de eslil que consis-
teix en repetir consecutivament en lo mateix mem-
bre de una frase, cerlas paraulas de un interès
marcat. Reduplicacion. Reduplicatio, nis.
REDUPLICAR. v. a. REDOBLAR. II Reilepar ór
repetir seguidament. Reduplicar. Duplico, as.
REDUPLIGAT, DA. p. p. Reduplicado. Dupli-
catus.
REDUPTABLE. adj. ant. temible.
REEBEDOR. m. ant. rebedor.
REEBENT. m. Qui reb. Recibidor. Receptor,
is.
RBE
CATALÀ.
REF
&e7
1
Ki
REÉBRER. V. a. ant. rébber.
BEECH. m. ant. rich. || arrisch.
REEDIFICACIÓ. f. L' acte y efecte de reedifi- .
íar. Reedificacion. Reajüificatio, nis.
REEDIFICADOR, A. m. y f. Qui reedifica.
'edlfcador. Inslaurator, is.
REEDIFIGAR. Y. a. Edificar de noa. Reedificar.
Reaídiüco, as.
REEDIFICAT, DA. p. p. Reedificado. Reaedi-
ficalus.
REEIXIR. V. a. Eixir bè alguna cosa. Tener
huen éxito; salir bien. Bene vertere.
REELECCIÓ, f. Nova elecció. Reekceion. Se-
cunda eieclio.
I REELEGIR. V. a. Tornar à elegir. Reelegir.
lursüs eligere.
. REELEGIT, DA. p. p. Reelegido, reeleelo. Rur-
üs electus.
. REEMBOLS. m. La acció de reembolsar. Re-
mhoJso. iXiímmorum recuperalio. »
REEMBOLSAR. V. a. Cobrar la quantitat de
diner que s' havia dat ó deixat. Reembolsar. Recu-
peraré nummos.
REEMBRE. V. a. ant. bedemir.
REEMENSA. f. ant. y
REEMENSÓ. m. ant. redempció.
REEMPLÀS. m. Reintegro. Reemplazo. Sup-
plementum, i. || mil. Qui entra à servir en lloch
de altre. Reemplazo. Viri in alterius locum raili-
tiai adscriptio.
REEMPLASSAR. V. a. Suplir una cosa per
Ira de la mateixa espècie. Reemplazar. Suppleo,
. I Posar una persona en Uoch de altra particu-
larment en la milícia. Reemplazar. Alium pro alio
ponere.
REEMPLASSAT, DA. p. p. Beemplazado.
uppetus.
REEMPLAS80. m, REDEMPCUi, REEMPLÍS.
REEMÜT, DA. p. p. de reembre. rf.demit.
REENCONTRE. m. Encontre ó cop de dos co-
isque's juntan fentse resistència. Reencueniro.
lollissio, nis. II mil. Combat de dos cossos petits
e tropa. Choque, reencueniro. Conflictus. us. ||
Combat, renyina entre particulars. Tope, reencuen-
itro, choque, reyerla. Jurgium, ii. [| En lo blasó 's diu
le alguns animals que 's presentan ab lo cap de
odo que's vejan los dos ulls. Reencueniro. Oc-
~ CUrSUS, us. II T0PETÓ. 1.
REENGANXAMENT. m. La obra de reengan-
■xar ó reenganxarse. Reengancliamienlo reenganche.
Uerata in miiitiam allectio. || Lo diner que 's dóna
fel qui 's reenganxa. Reenganchamiento, reenganche.
IteratíE in miUitiis allectionis protium.
REENGANXAR, v. a. mil. Tornar à enganxar.
Reenganchar. Rursus in miiitiam allicere. || v, r.
Tornar à sentar plassa '1 qui ha cumplert son
temps. Reenganchar se. Denuò mililiíB adscribi.
REENGENDRADOR, A. m. y f. Qui dóna
nom, sér, com lo baptisme. Regenerador, reengen-
drador, reengendrante. Kegenerator, is.
REENGENDRAMENT. m. ant. regeneració.
REENGENDRAR. V. a. Rcproduhir. També
s' usa com recíproch. Reengendrar. Uegigno, is. 1|
Donar nou si'r, com en lo baptisme lo sér de gràcia.
També s' usa com recíproch. Reengendrar, regene-
rar. Regenero, as.
REENGENDRAT, DA. p. p. Reengendrado.
Regeneratus.
REENGENDRATIU, VA. adj. REGENERATIU.
REENSAIG. m. Obra de reensajar. Reensayo.
Ilerata probalio.
REENSAJAR. V. a. Tornar à ensajar. Reensa-
yar. Diu versaré; rursus exploraré; pertento, as,
REENVIDAR. V. a. Tornar à envidar, envidar
contra '1 envit del contrari. Reenvidar. Foliis luso-
riis exercendam pecuniam proferre.
REESPERAR. V. a. Tenir mòlta esperansa.
Reesperar. Magnoperèsperare,
REEXÀMEN. m. Nou examen de persona ó co-
sa examinada. Recxaminacion , segundo examen.
Iteratum examen.
REEXAMINAR. V. a. Tornar à examinar la
persona ó cosa ja examinada. Reexaminar. Iterúra
examinaré; periculum repolere.
REF ART, A. adj. Mòlt fart. Reharto, reharta-
do. Valdè saliatus.
REFECGIÓ. f. Porció de aliment. Refeccion, re-
faccion. Refectio, nis. j] ant. Adob, composició.
Composlüra, reparo, reparacion. Reparació, nis. ||
Restitució al estat ecclesiàslich de lo que ha con-
tribuhit als drets reals de que està exempt. Refec-
cion. Accepti vectigalis pro immunitate reslitu-
lio.
REFECTOR Y REFECTORI, f. REFETÓ.
REFEGA. f. REFREGA.
REFEGIR. V. a. Afegir segona vegada. Àiíadir
de nuevo; volver là anadir. Addo, is. [| Umplir lo
que ha minvat una cosa. ReUenar, rehenchir. Re-
pleo, es. II Acabar de umplir de vi novell la bola
que ni ha de vell. Moslear, remostar. Mustum ve-
teri vino miscere.
REFEGIT, DA. p. p. Ahndido. Additus. |1 Re-
henchido. Replelus. 1| Remoslado. Yinuin musto
commixtum.
REFER. V. a. Tornarà fèr. Rehacer. Reparo,
as. II Afegir pes ó quantitat, reforsar. Rehacer. Re-
ficio, is. II Reparar lo dany, Rehacer, resarcir. Re-
sarcio, is. |1 Reparar lo deteriorat. Rehacer, repa-
rar, restablecer. Reparo, as. || renovar. || Dit del
morter ó argamassa. Eslropear. Arenam calce com-
mixtam subigere. || Convalèixer lo malalt. Conva-
lecer, reponerse, recobrarse, alearse, reslablecerse,
arribar. Revaleo, es, pristinam valetudinem recu-
peraré. H Tornar en sí \qn\ havia perdut los sen-
tits. Recobrarse, reponerse. Animum ad se ipsum
advocaré. || Reparar.se de algun dany rebut. Reco-
brarse. Damnum resarcire. | Adquirir nous béns
de fortuna lo qui'n tenia pochs. Reponerse. Novis
tm REF
opibus se renovaré. || Dit de las plantas, péndrer
vigor y robustesa. Emhravecer, refcaccrsc. Yegetum
Ceri.
REFERÈNCIA, f. RESPECTE, RELACIÓ.
REFERENT, p. a. Qui refereix y lo que diu
relació à altra cosa. Alusivo,referev.te. Ileferens, tis.
REFERIBLE. adj. Lo que's pót referir. Referi-
hle. Referendus.
REFERIDOR. m. relator.
REFERIMENT. m. respecte, relació.
REFERIR. V. a. Contar, dir. Contar, referir,
relatar. Narro, as. || Ordenar, encaminar una cosa
à determinat Q. Referir. Dirigo, is.
REFERIR8E. V. r. Fér relació una cosa ab
altra. Àludir, referirse. Alludo, is. || Contarse. Be-
ferirse. Numero, as [| Remétrerse à lo dit. Refe-
rirse, remilirse. Ad dicta mittere. || pertànyer.
REFERIT, DA. p. p. Referida. Narratus.
REFERMAR. V. a. Confirmar, rectificar. Con-
firmar, refirmar. Confirmo, as.
REFERMARSE. V. r. Mantenirse ferm y cons-
tant. Afirmarse, ralificarse. Confirmo, as.
REFERMAT, DA. p. p. Afirmado. Confirma-
tus.
REFERRAR. V. a. Tornar à posar la mateixa
ferradura ab claus nous. Reherrar. Ferreas soleas
iterüm afligere,
REFERSE. V. r. Cobrar novas forsas y vigor.
Forlalecerse, rehacerse, refrescarse. Vires adquire-
re. II Convaléixer. Alear, ir aleando: Vires recipe-
re, II Reunirse 'Is soldats que per algun accident
s' havian separat, Rehacerse. Iteríim milites in
aciem ordinari.
REFET, A. p. p. Rehecho. Refectus. || adj. Sub-
jecte corpulent, fort y robust. Rehecho. Torosus.
REFETONER. m. Qui cuyda del refetor. Re-
fitolero. Archilriclinus, i.
REFETOR. m. Pessa ahont menjan los religio-
sos y algunas comunitats. Refitorio. Triclinium, ü.
REFEYT, A.'adj. ant. refet.
REFIARSE. V. r. Posar sa confiansa en alguna
persona ó cosa. Confiar, confiarse. Credo, is.
REFIAT, DA. p. p. Confiado, satisfecho. Cre-
ditus.
REFILADOR. m. y
REFILANDO. m. Bastonet ab dos ó mès plo-
mas petitas al un extrem, pera jugar los noys ab
pala. Volante,rehilete. Exiguus paxillus plumatilis
et missilis.
REFILAR. V. a. Cantar ab modulació. Gorgear,
gorgoritear, trinar. Vocem canendo inflectere. ||
Cantar los aucells. Gorgear. Aves garrire. || tremo-
lar. 1 .
REFILAT, DA. adj. Punxagut. Agudo, afilado,
funtiagudo. Acutus. /
REFILET. m. Modulació en lo cant. Quiebros,
gorgoritos, gorgoritas, gorgeo. Vocis refiexiones. 1|
met. Paraula picant. Palabrita, saeta, palabrada,
respingo.Xcüleus^'u
DICCIONARI REF
REFINACIÓ. f. Obra de refinar. Reflnacion. ^
Purgatio, nis. || quím. Obra de refinar los licors.
Refinadura, re/inarion. Defaecatio, nis.
REFINADOR, A. m. y f. Qui refina. Refinador.
Purificator, is.
REFINADURA. f. y
REFINAMENT, m. REFINACIÓ.
REFINAR. V. a. quím. Purificar los metalls y
licors. Refinar. Purifico, as. || met. Reduhir una
cosa à la perfecció. Refinar. Purifico, as.
REFINAT, DA. p. p. Refinado. Purificatus. ||
adj. Astut, maliciós. Refinado, redomado. Callidus.
REFLECTIR. V. n. Retrocedir los raigs de la
llum, encontrant obstacle. Reflejar, reflectar, re-
verberar, reflectir. Reflecto, is. || met. reflexio-
nar.
REFLECTIT, DA. p. p. Reflejado, reflectida.
RefleXUS. II REFLEXIONAT.
REFLEXA, f. Cautela, segona intenció. Refieja.
Cautela, ic.
REFLEXIÓ, f. Retrocés dels raigs de la llum.
Reflexion, reverbero. Lucis reflexió. || met Consi-
deració, cuydados reparo que's fa sobre alguna
cosa. Refleccion. Recogitatio, nis.
REFLEXIONAR. V. n. Considerar ab mòlta
atenció. Rfflexionar. Recogito, as.
REFLEXIONAT, DA. p. p. Rfflexionada. Re-
cogitatus.
REFLEXIU, VA. adj. Qui reflexiona. Reflexiva.
Attentè considerans. U Lo que reflecteix. Reflexiva*
Reflectens.
REFLEXIVAMENT. adv. m. Ab reflexió. Re-
fíexivamente. Consideratè.
REFLEXO, A. adj. Lo que reflecteix ó 's tors.
Reflejo. Reflectens, lis. || Dit de la consideració.
Rejlejo. Reflexus. || ra. La llum que 's reflecteix.
Rejlejo. Lucis reflexió.
REFLORIR. V. n. Tornar à florir. Reflorecer.
Refloreo, es.
REFLUIR. V. a. Tornar atràs algun líquit. Re-
fluir. Refluo, is.
REFLUIX. m. ant. y
REFLUXO. m. Lo moviment regular de las ay-
guas desprès de la maró. Rfflajo. Maris repercus-
sus.
REFOCILACIÓ. f. L' acte y efecte de refocilar-
Refucilacion. Refocillatio, nis.
REFOCILAR. V. a. Recrear, donar vigor, ma-
jorment la calor. Refocilar. Focillo, as.
REFOGILARSE. V. a. Passar lo temps, diver-
tirse, passejarse. Refocilarse. Obleclare se; ludo?
is.
REFOCILAT, DA. p.p. Refocilado. Focillatus.
REFONDICIÓ. f. REFUNDICIÓ.
REFÓNDRER. V. a. Tornar à fóndrer. Refun-
dir. Refundo, is.
REFORMA, f. Correcció, esmena. Reforma, re-
formacian, arreglo. Reformatio, nis. |1 Privació del
exercici del empleo. Reforma. Depositio, nis. | Re-
REF
CATALÀ.
REF
469
i
ducció dels instituts religiosos à sa primitiva ob-
sorvancia. Reforma, reformacion. Severioris disci-
plinaí insiauralio. |1 f. Separació de cosas inútils y
luaias, pera lemplassarlas ab altras útils y bonàs.
Befurma. Sub.slilulio, nis.
REFORMABLE, adj. Lo que 'spól reformar 6 es
digne de reforma. Reformable. Reformandus, re-
formatione dignus.
REFORMACIÓ. f. La acció de reformar. Re-
formacion. Reforniatio, nis. |1 reforma.
REFORMADOR, A. m. y f. Qui reforma. Re-
formador. Instauialor, is.
REFORMAR. V. a. Corregir, esmenar. Arre-
glar, reformar. Emendo, as. || Reduhir alguna co-
sa à sa primitiva observància ó institut. Reformar.
Emendo, as. [| Moderar lo gasto. Reformar, redon-
dear, cercenar. Diminuo, is. j) Privar del exercici
del empleo. Reformar. Spolio. as. | Aclarir, expli-
car lo sentit de alguna proposició. Reformar. Cor-
rigo, is.
REFORMARSE. v. r. Corregirse. Enmendarse,
reformarse. Mores corrigere. I Moderarse, conle-
nirse en lo que's diu ó ía. Moderarse, reformarse,
conlenirse. Moderari, temperari.
REFORMAT, DA.p. p. Reformado. Emendatus.
REFORMATORI, A. adj. Lo que reforma.
Reformalorio. Correctivus.
REFORS. m. Auxili, ajuda. Refuerzo. Subsi-
dium, ii. II La entretela que posan en las casacas,
etc. Trape. Pannus, i. || La musclera de la camisa.
Hombrillo. Indusii humeris assuta bractea.
REFOF.SAMENT. m. refors. 1.
REFORSAR. v. a. Afegir novas forsas ó fo-
ment. Reforzar. Firmo, as. 1| Refermar lo que's
deteriora. Reforzar, reparar. Reíicio, is. 1| ani-
mar. 2.
REFORSARSE. v. r. Convaléixer, fortaléixer-
se. Reforzarse. Invaleo, es, invalesco, is.
REFORSAT, DA. p. p. Reforzado. Firmatus.
II adj. La pessa de artilleria que té mès metall que
las senzilias. Reforzado. Bellicum tormentum ob-
firmaluin.
REFÓS, A. p. p. de refon drer. Refundido. Re-
fusus.
REFRÀ. m. Adagi. Adagio, refran. Paraemia,
Iae, vel es.
REFRACCIÓ. f. dióp. y astr. La inflexió de un
raig de llum que passa de un milj à altre de mès
6 ménos resistència. Refraccion, reflexioni. Refrac-
lio, nis. II Rebot. Rebole. Refractio, nis.
REFRACTAR. V. a. Causar ó patir refracció.
Rcfraclar. Refraclionem pati.
REFRACTARI, m. Qui falta à las promesas.
Refractario. Refractarius, ii. || adj. Se diu dels
cossos infusibles, ó que exigeixen mòlt alta temiie-
raturapera fóndrerse. Refractario. Refractarius.
REFRACTO, A. adj. S' aplica al raig de llum
que tors la línea de direcció. Refracto. Refraclus.
REFRANY, m. REFRÀ.
TOMO II.
REFREDAMENT, m. refredat. 2. || anl. La
acció de refredar. Enfriamiento, resfriamiento. Re-
frigeiatio, nis.
REFREDAR. V. a. Refrescar, templar lo calor.
Resfriar. Refrigero, as. || mel. Fér pérdrer la acti-
vitat en r obrar. Lntibiar, resfriar. Ardorera red-
dere.
REFREDARSE. v. r. Deslemplarse '1 cos, tan-
carse 'is porós. Constiparse , resfriarse. Frigore
obstruí. II Pérdrer lo calor. Resfriarse. Confrigero,
as. II PASMARSE. I Disminuhirse la activitat en lo
obrar. Enlibiarse, resfriarse. Segniús agere.
REFREDAT, DA. p. p. Enfriado, resfriado.
Refrigeratus. || m. Indisposició per causa que'lfret
clou los porós. Constipacion, resfriado, conslipado,
romadizo. Corporis ex frigore constipalio.
REFREGA, f. Pelea, renyina. Refriega. Arma-
torum pugna.
REFREGAMENT. m. La acció de refregar y
refregarse. Refregamiento. Refricatio, nis.
REFREGAR, v, a. Tornar à fregar. Refregar.
Refrico, as.
REFRENAMENT. m. Retenció, reprehensió,
subjecció. Refrenamiento. Cohibentia, se.
REFRENAR. V. a. Subjectar ab lo fre. Refre-
nar. Refraeno, as. |] met. Contenir, reprimir. Tam-
bé s' usa com recíproch. Refrenar. Cohibeo, es.
REFRENAT, DA. p. p. Rcfrenado. Refraenalus.
REFRENDACIÓ. f. Legalisació de un despaig.
Refrendacion. Subscriptio, nis.
REFRENDAR. V. a. Legal isar un document.
Legalizar, refrendar. Signo, as.
REFRENDARI. m. Qui firma desprès del su-
perior. Refrendario. Cancellarius, ii.
REFRENDAT, DA. p. p. Refrendado. Signa-
tus.
REFRENDATA. f. La firma del qui per auto-
ritat pública subscriu desprès del superior. Re-
frendala. Subscriptio, nis.
REFRESCADOR, A. m. y f. Qui refresca. Ge-
frescador. Refrigerator, is.
REFRESCAMENT. m. La acció y efecte de r&-
írescar. Re frescadura , refrigeracion. Refrigeratio,
nis. II REFRESCO. || m. Provisió de víurers, etc, pe-
ra las tropas de una plassa, campament, etc. Re-
fresco. Refrigeratio, nis.
REFRESCANT, adj. Lo que té virtut de refres-
car. Rcfrigeranlc. Refrigerans. || m. quím. Vas en
que's posa aygua pera templar lo calor en las eva-
poracions. Rcfrigeranle. Refrigeralorium vas.
REFRESCAR. V. a. Templar lo calor. Refres-
car. Frigero, as. || Béurer refrescos. Tomar refres-
cos; refrescar. Algidum potura bibere. | Mullar,
remullar. Refrescar. Refrigero, as. || met. Renovar
algun sentiment. Refrescar. Refrico, as.
POSAR k REFRESCAR, fr. Posar lo vi en aygua pera
que's manlinga fresch, ó un y altre en lloch fresch.
Poner d enfriar. Aquam el vinum frigidilati expo-
nere.
59
470 REF DICCIONARI
REFRESCARSE. V. r. Péndrer refrescos, fie-
/rescarse. Refrigero, as. || Péndrer banys pera atem-
perar lo cos. Banarse; tomar refrescos. Lavo, as. ||
Templarse '1 calor de temps. Refrescar. Msiíim re-
miltere.
REFRESCAT, DA. p. p. Refrescado. Refrige-
geratus.
REFRESGH. m. Beguda freda, temperant.
Refresco. Refrigeratio, nis. | La beguda de la tar-
da. Refresco. Promeridiana potio. |1 Partida de no-
va tropa. Refresco. Refrigeratio, nis.
DE REFRESCH. m. adv. De nou. De refresco. De-
nuò, recenter.
REFRIGERACIÓ, f. REFRIGERI. -
REFRIGERANT, p. a. Lo que refresca. Refri-
gerante. Refrigerans, tis. || adj. Lo que té virtut
de refrigerar. Refrigeranle. Refrigerans.
REFRIGERAR. V. a. Refrescar, templar lo ca-
lor. Refrigerar, refrescar. Refrigero, as. |1 Confor-
tar, reparar las forsas. Refrigerar. Yires recupe-
raré.
REFRIGERAT, DA. adj. Lo que refresca ó té
virtut pera refrescar. Refrigeralivo. Refrigera-
torius, refrigerans.
REFRIGERI, m. refresgh. \\ Porció de ali-
ment. Rcfrigerio. Refrigerium, ii. [] L' alivi que
causa la fresca. Rcfrigerio. Refrigerium, ii. H Ali-
vi, consol. Refrigerio. Fomenlum, i.
REFRINGENT. m. pi. Noin que's dóna als
medis que produlieixen la refracció dels raigs llu-
minosos. Refringenles. Media refringentia.
REFRINGIR. v. a. Fér perdrer la línea de di-
recció al raig de llum. També s' usa com reci-
proch. Rcfringir. Refringo, is.
REFUGI, m. AcuUida, amparo, abrich, recurs.
Asilo, refugio, acogida. Auxilium, subsidium, ii.
d AcuUiment, retirada. Asilo, retirada. Respeclus,
us. II Germandat dedicada al socorro dels pobres.
Refugio. Refugium, ii. || Lloch ahont se recull al-
gú. Refugio. Latebra, se.
REFUGIAR. V. a. Amparar, acuUir. Acoger,
refugiar. Refugium praebere.
REFUGIARSE. V. r. Acudir à alguna part.
Acogerse, refugiarse, guarecerse. Se aliquò ver-
tere.
REFUGIAT, DA. p. p. Refugiado. Confugitus.
REFUGIR. v. a. Refusar. Rehuir, rehusar. Re-
cuso, as. 11 REFUGIARSE.
REFULGENT, adj. Lo que llànsa de sí res-
plandor. Refidgente. Refuigens, tis.
REFULGENTÍSSIM, A. adj. sup. Refulgenti-
mo. Refulgenlissimus.
REFUNDICIÓ. f. Nova fundició. Refundicion.
Iterata fussio.
REFUNDIR. V. a. Refer. També s' usa com re-
cíproch. Rehacer. Reparo, as.
REFUNDIRSE. V. r. met. Convertirse alguna
cosa en profit ó dany de algú. Refandirse. In ali-
cujus beneficium vel damnum vertere.
REG
REFUNDIT, DA. p. p. Refundido. Refussus.
REFÚS. m. Denegació de lo que's pretén. Ne-
gativa, repulsa. Repulsa, se. D fugida.
REFUSAR, v. a. No voler admétrer. Rehuir,
rehusar, recusar, reprochar. Recuso, as. H for. Do-
nar excepció al jutge pera despéndrerse de algu-
na causa. Recusar. Judicem rejicere, recusaré.
REFUSAT, DA. p. p. Recusado. Recusatus.
REFUTACIÓ. f. Argument que destruheix las
rahons del contrari, impugnació. RefiUacion. Re-
fulatio, nis.
REFUTAR, v. a. Contradir, desfer las rahons
del contrari. Refutar, reprobar. Refuto, as.
REFUTAT, DA. p. p. Refutado. Refutatus.
REFUTATORI, A. adj. Lo que refuta. Refuta-
lorio. Infirmans, refulans.
REG. m. ant. rey.
REGA. f. ter. reguera. 2.
REGADA, f. Regadiu, rego, 1' acte y efecte de
regar. Riego, regadura. Rigatio, nis.
REGADIU, m. Terreno que's rega. Regadio.
Irriguusager. 1| adj. S' aplica al terreno que acos-
tuma à regarse. Regadio, regadia. Irriguus.
REGADOR, A. m. yf. Qui rega. Regador. Ri-
gator, is.
REGADORA. f. Instrument de llauna ab u n
broch que remata ab un pom ple de foradels pera
regar lo pis, etc. Regadera, rociadera. Rorariura
vas. 11 Conducte pera regar. Reguera, regadera, re-
gadera. Colliciae, colliquice, arum.
REGADURA. f. La acció de regar per una ve-
gada. Regadura. Irrigatio, nis.
REGALA, f. nàut. Tauló que cubre 'Is caps ó
extrems dels revessos, y forma la part superior del
costat de un buch. Regala. Ligamenlorum capità
operiens.
REGALADA, f. La caballerissa real ahont es-
tan los caballsde regalo; y també 'Is mateixos ca-
balls. Regalada. Delectorum equorura stabulum,
vel ipsi equi.
REGALADAMENT. adv. m. Ab regalo. Deli-
cadamente, regaladamenle. Lautè, opiparè, deli-
calè.
REGALADÍSSIM, A. adj. sup. Regaladisimo.
Delicatissimus.
REGALADOR, A. m. y f. Qui regala Regala-
dor. Donorum foecundus. || m. Bastó gros ab una
munyeca ab que 'Is boters allisan y nelejan los
cuyrams per fora. Regalador. Coriaria radula.
REGALAMENT. m. La acció de regalar ó re-
galarse. Regalamiento. Regalatio, nis.
REGALAR, v. a. Donar voluntàriament. Rega-
lar. Condono, munero, as. || Agasajar, tractar ab
regalo. Agasajar, regalar. Munifio, as. [] Afalagar.
Halagar, regalar, acariciar. Indulgeo, es. || Delei-
tar, recrear. Regalar. Recreo, as. || Xurriar. Chor-
rear. Stillo, as. || Fóndrerse, derretirse la cera.
Correrse, derretirse, regalarse. Liquo, as.
REGALARSE. v. a. Tractarse bè. Regalarse.
REG
CATALÀ.
REG
471
Lautèvivere. | Tenir gran complacéncia, recrear-
se. Sahorearse, regordearse. Jucundissimè in ali-
qiio inniíorari.
REGALAT, DA. p. p. Regalada. Muneralus. ||
adj. Suau, delicat; se diu del menjar. Regalada.
Delicalus, tener. I Qui's cria ó Irada ab regalo. Re-
^galon. Adniodiím delicalus.
REGALÈSSIA, f. Planta de fullas semblants à
las de la mata , de arrels esliraganyosas y mòlt dol-
sas. Orozuz, regaliz, regaliza, regalicia. Glycyrrbi-
ísa, aï. 11 La arrel sola. Palo dulce. Duicis radix.
REGALET. m. d. egalillo , Rreg ah j o. Munns-
culum, i.
REGALIA. ra. Prerrogativa del soberà. Rega-
lia. Regia pra;eminentia. || mel, Privilegi particu-
lar que algú té en qualsevol línea. Regalia Pecu-
liare jus. Ij ant. You humana en la orga. Regalia.
' Fistula orgànica vocem humanam referens.
REGALtCIA. f. REGALÈSSIA.
REGALO, m. Dàdiva, present voluntari ó per
costum. Dúdiva, regalo, gaje, don, presente. lUece-
bra, ae. H Gust, complacéncia. Regalo. Delilia, va.
II Comoditat en orde à la persona. Blandura, rega-
lo, delícia. Delitiae, arum.
REGAMENT. m. ant. regada.
REGANDAIX. m. ter. llargandaix.
REGANY. m. Paraula de enfado. Regano, re-
bufo. Yultusgravitas.
REGANY ADOR, A. m. y f. Qui reganya. Re-
ganador, reganon, renidor. Asper, minax, acis. H
ant. Vent de tramontana. RegaTion. Boreas, x.
REGANYAR. V. a. Mostrar lo gos las dents en
senyal de enfado. Reganar. Ringo, is. [j met. Re-
péndrer, renyir. Reganar, renir. Ringo, is. || mos-
trar. 1.
REGANY AYRE Y REGANYÓS, A. m. y f.
hEGANYADOR. 1.
REGAR. V. a. Tirar aygua ab algun instrument
ó conduhirla à las plantas. Regar. Rigo, as. || Ar-
ruixar los carrers, las salas. Regar, rociar. Asper-
go, is. 11 Passar los rius per alguna part. Banar,
regar. Rigo, as.
REGARDAMENT. m. ant. Vista, presencia.
Facies, ei.
REGARÓ. m. Rech petit pera conduhir la ay-
gua à las taulas, eras dels horts, elc. Regata, re-
guera. Irriguuscanalis. || regderó.
REGAT, DA. p. p. Regado. Rigatus.
REGATA, f. REGUERA.
REGATEJAR. V. a. Porfiar sobre 'I preu de
alguna cosa que's ven. Regalear. Concionor, aris.
Refusar la execució de alguna cosa. Regatear. Re-
nuere aliquid facere. H Escassejar, disminuhir. Es-
catimar, regalear. Reseco, as.
REGATEJAT, DA. p. p. Regateado. Concio-
natus.
REGATÓ, NA. m. y f. Qui regateja en lo
comprar y véndrer. Regalon, regatera, zarracatin.
Cocio, cocció, nis. U revenedor.
REGATONERIA. f. Yenda per menor dels ge-
nerós comprats per major. Regaloneria, regaleria,
recatoneria. Minuta vendilio. 1| Botiga de regalo.
Regatoneria. Propolaï taberna. 1| Ofici y ocupació
del regalo. Regaloneria. Propolaí versulia.
REGATXO. m. Pal, estaca, forquela pera sos-
tenir los arbres y ceps. Rodrigon. Ridica, x. H fam.
Criadet pera fér recados ó acompanyar donas. .Ro-
drigon. l'amulus, i.
REGEAMENT. adv. ant. RIGOROSAMENT. II ra.
adv. ant. rectament, dretament.
REGECTAR. v. a. Apartar alguna cosa de sí.
Desechar, descartar. Repudio, as.
REGÈNCIA, f. Govern de un regne à falta del
príncep ó sent aquest de menor edad. Regència.
Regni procuratio. || Empleo de regent. Regència.
Regentis dignilas. |j L' acte de regir. Regència. Rec-
tio, nis.
REGENERACIÓ. f. Reproducció. Regcneracion,
reproduccion. Regeneratio, nis. || Nova generació,
com per la gràcia del baptisme. Regeneracion. Re-
generatio, nis.
REGENERAR. V. a. Reengendrar, donar nou
sér. Regenerar, reengendrar. Regenero, as.
REGENERAT, DA. p. p. Reengendrado. Reg«-
neralus.
REGENERATIU, VA. adj. Lo que té virtut
pera reengendrar. Regenerativo. Regenerandi vir-
tule pollens.
REGENT, A. adj. Lo que regeix ó governa. Re-
gilivo. Regens. || m. President. Regente. Magister.
II Qui governa un regne à falta de rey, ó per sér
aquest de menor edat. Regente. Regni procurator.
II Qui presideix los estudis en las religions. Re-
gente. Gymnasiarcha, ae. fl En las universitats lo
catedràtich triennal. Regente. Triennalis professor.
H Qui porta '1 govern de una imprerapta. Regente.
Typographicus moderator. 1| adv. m. ant. rigoro-
sament.
estar de hon regent, fr. met. Se diu de la per-
sona que's manté grassa y fresca. Estar fresco. Vi-
ri dem esse.
REGENTAR. V. a. Desempenyar 1' empleo de
regent. Regentar. Guberno, as.
REGENTAT, DA. p. p. Regentada. Gubernatus.
RÉGER. V. a. ant. regir.
REGIBLE. adj. Fàcil de regir, de governar.
Regible. Regibilis.
RÉGIDAMENT. adv. m. ant. rigorosament.
REGIDOR, A. m. y f. Qui regeix. Regidor.
Rector, is. |1 Indivíduo del ajuntament, que cuyda
del govern económich. Regidor. Decurio, nis.
REGIDORAT.m. Empleo de regidor. Regidoria,
regiduria. Decurionis munus. |1 Lo conjunt ó cos de
regidors cnsòn concell ó ajuntament de cada ciutat,
vila ó lloch. Regimiento. Decurionum consessus.
RÉGIMEN. m. Govern, direcció, administra-
ció. Régimen. Regimen, inis. 1| Método de vida par-
ticularment en los malalts. Régimen. Certa vivendi
in REG DICCIONARI
formula. |] gram. La dependència de las parts de
la oració. Régimen. Regimen, inis,
REGIMENT, m. mil. Yàrias companyias de
tropa que cuyda un coronel. Regimiento. Legió,
nis. II ant. gobern. || ajuntament.
REGINA, f. ant. y conserva sòn us en la Salve
regina. Reina. Regina, se.
RÉGIO, A. adj. Lo que toca 6 pertany al rey,
y es propi de la magestat real. Regió, real. Regius.
II met. Sumptuós, gran, magnífich, com: funció
REGIA, convit RÉGIO, ctc. Regio. Magnificus, regius.
REGIÓ. f. Comarca, país. Region. Plaga, ae. ||
L' espay que ocupa qualsevol element. Region. Ele-
mentorum plaga. || anat. La divisió interior del cos
humà, en ventrell, pit y ventre, y la subdivisió de
aquest. Region. Regio, nis.
REGIÓ ELEMENTAL. L' cspay desdc la lluna fins al
centro de la terra. Region elemental. Elementaris
regio.
REGióETÉREA. astr. y fil. Lo de la lluna en amunt.
Region elérea. iEtherea regio.
REGIR. V. a. Governar. Regir. Guberno, as. ||
Guiar. Guiar, regir. Dirigo, is. || gram. Demanar
alguna part de la oració la construcció de altras.
Regir. Rego, is. | v. n. Servir de govern las cosas
inanimadas, com lo rellotje, calendari, etc. Re-
gir. Servio, is. || nàut, Obehir la nau al limó. Re-
gir. Gubernaculo parerc, obedire.
REGIRAMENT.m. revoltació.
REGIRAR. V. a. Manejar. Menear, revòlver, re-
mecer. Yerso, as. U Buscar una cosa entre altras.
Revòlver. Evolvo, is. [| Senlarse mal lo menjar y
causar fàstich. Revòlver. Yerro, is. || escorcollar.
II ant. Hacer mudar de dictamen, conmover, revol-
tar. Ad aliud adsentiri concitare.
REGIRARSE. v. r. Jlóurerse deun costat à al-
tre. Relornarse, revolverse. Commoveo, es.
REGIRAT, DA. p. p. Revuello. Revolutus.
REGISTRADOR, m. Qui registra. Registrador.
Speculator, scrutator, is. || La persona que té à sòn
càrrech ab autoritat pública, notar y posar en lo
registre tots los privilegis, cédulas, carlas ó des-
paigs lliurats pel rey, consells y demés tribunals
de sòn regne, com també 'Is donats per sos jutges
ó ministres de sa casa y cort. Registrador. In labu-
lis publicis vel libris noiator. || La persona que està
à la entrada ó porta de algun lloch, pera registrar
los generós y mercaderias queentran. Registrador.
Mercium patéfactarum recensor, recognitor,
REGISTRAR. V. a. Mirar ab mòlta atenció.
Registrar. Scrutor, aris. || Regonéixer, examinar.
Registrar, examinar, visitar, alalayar, catar, otear,
oírtí-.Speculorjaris. || Copiar y notar àlallelraenlos
llibres de registre algun despaig, cèdula, privilegi,
ó carta donada pel rey, consell, audiència ó jutge
de sa casa y cort. Registrar. In tabulis vel libris
publicis adventare, subscribere. || Posar senyal en-
tre las fullas del llibre. 1| Registrar. Signis notaré,
REGISTRAT, DA. p. p. Registrado. Scrutatus.
Km
REGISTRE, m. La acció de registrar, iíeg'isí/•o,
Speculatio, nis. || Pessa del rellotge pera moderar
sos moviments. Registro. Moderatoria horologii rò-
tula. II Llibre de empadronament ó matrícula, l'a-
dron, registro. Libri litterarum. || Protocol. Rroto-
colo, registro. Archelipus, i. |1 Qualsevol llibre en
que 's registra ó apunta. Registro. Còdex, icis. |1
La pariida que s' escriu en lo llibre de aquest nom.
Registro. Recensió, nis. |1 Manifestació de las mer-
caderias que s' han de registrar. Registro. Mercium
patefactio. || L' albarà en que constan registradas
las mercaderias. Registro. Schedula pro fide mer-
cium. II Cordó, cinta ó altre senyal entre las fullas
del llibre. Registro. Pensilis in libris fasciola. ||
Cada genero de veu de una orga. Registro. Organi-
carum vocum ordo. 1| Llistó quadrat ab que's ta-
pan los secrets de la orga pera que entre '1 vent.
Registro. Plerilides, um. [] Nota al fi dels llibres
pera govern del encuadernador. Registro. Typo-
graphorum not£E ad philyrarum ordinem. || Entre
estampers, correspondència, igualtat de la línea
de una plana à la de detràs. Registro. Linearum in
typographicis paginis aequalilas.
TIRAR tots los REGISTRES, ff. NO PÉRDRERSE PER
PERESA.
REGIT, DA. p. p. Regido. Gubernatus,
REGITAR. Y. a. Llansar per segona vegada,
Volver d echar ó arrojar. Rejicio, is. || vomitar.
REGLA. f. Lley, orden >nsas, estatut. Órden, re-
gla. Decrelum, i. || Norma, modelo. Regla. Regula,
se. I Lley universal que conté lo principal que déu
observar un cos religiós. Constitucion, regla, regu-
laridad, disciplina. Regula, aï, constitutio, nis. ||
Modo de executar alguna cosa. órden, regla, modo.
Constitutio, nis. || Principi, -precepte, axioma en
las cièncias y arts. Regla. Regula, sr. \\ Moderació,
templansa. Regla. Modus, i. || 3Iénstruo. Menstrua-
cion, regla, mes. Menstrualis purgatio. || Orde in-
variable de las cosas naturals. Regla. Invariabilis
naturae ordo. || arit. Lo modo de formar cada ge-
nero de comptes. Regla. Nuraerandi regula. || Aque-
lla rahó ab que's conforman las accions pera que
sian rectas. Regla. Regula, se.
REGLA DE ALiGACió, La ab que s' averígua '1 preu
comú de la mescla de diferents espècies y valors.
Regla de aligacion. Alligationis regula.
REGLA DE CALIBRE. Instrumcut de metall ab que
's pren lo calibre de las pessas, etc. Regla de cali-
bre. Diametra regula.
REGLA DE COMPANYIA Ó DE TRES SIMPLE, arlt. Aque-
lla en la que de dos números coneguts se'n trau
un tercer proporcionat. Regla de compania, de tres,
àurea, de proporcion ó de oro. Aurea regula.
REGLA DE TRES COMPOSTA. La que té mès de tres
termes. Regla de tres compuesla. Composita propor-
tionis regula.
AB REGLA. m. adv, Arregladament, ab mida, Ar-
regladamenle, regladamente, moderadamente.
lariler.
REG
GATAU.
REG
47}
FALSA REGLA. CARTILLA.
LA REGLA MANTÉ 'l COS Y LA BUTXACA Ó LAS CA-
SAS, ref. Denola quant convé '1 coniple y orde en
las cosas. Regla y conipús, cuanto mas, mas. Modus
in rebus et ordo nimius nuniciuain erit.
NO HI HA REGLA GENERAL SÈXS EXCEPCIÓ, ff. que s'
isa pera donar à etitóndrer que no hi ha dilxo ó
híroloqui fanl generalment cert, que no's falsiQque
jpn alguns casos particulars. No hay regla sin ex-
[eepcion; no es lodo el sayal alforjas. Fronti nulla
ides.
REGLADAMENT. adv. m. ant. arreglada-
MENT.
REGLAMENT, m. Estatut, ordenansa, instruc-
ció. Reglamento. Ordo, inis.
REGLAR. adj. ant. regular, religiós. || v. a.
Tirar líneas ab lo regle. Reglar. Ad normam lineas
ducere.
REGLE. m. Llistonet pulit pera amidar ó fér
rallas. Regla. Regula, se.
regle de ferro. Entre picapedrers llistonet de
ferro ab que tiran las lineas en las pedras que pi-
can. Tirador. Ferrea viiga ad lineas lapide du-
cendas.
REGLOT. m. ant. rot. 2.
REGNA. f. Las correljas asseguradas al fre
pera manejar lo caball.íicníiíi.Habena, se. |1 reina.
k REGNA SOLTA, m, adv. A tot córrer. A rienda
suelta; à carrera tendida; d una de cuhallo. Citato
equo.
NO ATURAR REGNA. loc. ant. No deUnerse. Citis-
simè.
REGNANT, p. a. Rcinanle. Regnans.
REGNAR. V. a. Gobernar un regne ab propie-
it. Reinar. Regno, as. |1 Predominar. Reinar. Im-
pero, as. (1 Prevaléixer, continuarse, exléndrerse
ina cosa. Reinar. Regno, as. |1 Adoplarse, fér us de
ílguna cosa, com: regnar lo bastó. Andar , reinar.
Jtor, eris.
NO SAB REGNAR, QUI NO SAB DISSIMULAR, ref. ACOn-
çella que mòltas vegadas convé dissimular als súb-
ïits algunas faltas, perquè seria pitjor exasperar-
los. Qaien no sabé sufrir, no sabé regir. Nescius im-
jerii est.
REGNAT, m. Lo temps que goberna un rey.
'^fieinado. Regius dominatus. || ant. regne.
REGNE. m. Las províncias subjectas à un rey.
\Meino. Regnum, i. || Conjunt de vassalls. Reino.
legnilegati, || hist. nat. Cada classe en que 'sdivi-
|deixen los cossos naturals, que són, animal, vege-
llal y mineral. Reino. Regnum, i.
regne dels cels. Posessió dels benaventurats.
\Meino de los cielos. Coelum, i.
REGNE Y casament COMPaNYÒ NO CONSENT, ref. Ad-
|verteix que quant són mólls los que gobernan, se
51 pérdrer 1' aoert per la discòrdia dels parers.
^Dos tocar ú un hogar, mal se pueden concertar; el
xandar no quiere par; dos pobres en una puerta no
[i^tàn bien; dos aves de rapiüa no tsldn bien en una
vina; dos pardales en una espiga hacen mala liga.
Imperium societaüs iinpaliens; non bene cuin so-
ciis regna venusque manenl.
REGNÍCOLA. m. Natural del regne. Regnicola.
Regni incola.
REGO. m. Regada. Riego, regadura. Rigalio,
nis.
REGOLFAR. V. n. Retrocedir la aygua contra
la corrent. Regolfar. Aquam stagnare. 1| Dit del
vent. Remolinar. Circumagi.
REGONEGUT, DA. p. p. Reconoctdo. Recog-
nilus.
REGONEIXEMENT. m. La acció de regonéi-
xer. Reconocimienlo. Agnitio, nis. || Examen, ave-
riguació. Reconocimiento. Scrutatio, nis. || coneixe-
ment. 1] agrauiment. II Submissió, subjecció, vassa-
liatje. Reconocimiento. Subjectio, nis. || for. Decla-
raciójudicial ab que algú fa seu un vale ó deute.
Reconocimiento. Judicialis recognilio. 1| y
REGONEIXENSA. f. agrahiment. || Examen.
Reconocimiento, escrutinio, averiguacion, registro.
Scrutatio, nis.
REGONÉIXER. V. a. Examinar ab mòlt cuy-
dado. Rcconocer. Cognosco, is. || Advertir. Advertir,
reconocer. Aniraadverto, is. || Subordinarse, sub-
jectarse. Subordinarse, reconocerse. Recognosco, is.
I Confessar algú la obligació que déu à altre. Re-
conocer. Agnosco, is. II Corapéndrer, férjudicr
Reconocer. Inlelligo, percipio, is. | Remunerar lo
servey, traball, favor. Gratificar, reconocer. Remu-
nero, as. II escorcollar. || Exténdrer la vista ab
atenció y curiositat. Deshollinar. Curiosé inspicere.
II Registrar ab cuydado pera buscar lo que's des
sitja. Reconocer. Exploro, as. || Aparlarse algun*
soldats del cos pera robar. Merodear. Milites in
praedationem excurrere.
REGONÉIXERSE. V. r. Reduhirse à la rahó.
Reconocerse. Se ipsum recolligere.
REGORDONAR. V. a. ant. galardonar.
REGORT. adj. ter. gros, gras.
REGOSITJ. m. Goig, contento. íegfoci/o. Laeti-
lia, se II Demostració, expressió de goig y alegria.
Regocijo. Gaudium, ii. || Delectació en lo que's
gusta ó posseheix. Regodeo. Deleclalio, nis.
REGOSITJAR. V. a. Causar regositj. Rcgoci-
jar. Hilaro, exhilaro, laetifico, as.
REGOSITJARSE. V. r. Recrearse, rébrer gust
interior. Regocijarse. Laitor, aris. || Regalarse, com-
plàurerse en lo que agrada. Regodearse. Delector,
aris.
REG08ITJAT, DA. p. p. Regocijado. Lxú&-
catus.
REGRACIAR. V. a. Agrahir. Regraciar. Gra-
tias agere. || Reconciliarse, tornar en amistat. Re-
conciliarse. in gratiam revertere.
REGRÉS. m. Volta, retorn. Regreso, regresion,
reiroceso. Regressió, nis. || Dret de reclamar y ob-
tenir lo que s' havia enagenat ó cedit. Regreso.
Regressió, nis. U Cessió de un benefici ecclesiàslich
474 REG DICCIONARI
à favor de altre. liegreso. Beneficií in alterius gra-
tiam vel favorem renuntiaüo.
REGUARDA. f. ant. retaguàrdu.
REGUÀRDIA. f. ant. retaguardia.
REGUARDÓS, A. adj. sospitós.
REGUART. m. ant. Mirament, respecte, mo-
tiu. Alencion, respelo, causa, mira. Observanlia,
se. I Sospita, recel, iícce/o. Formido, inis. [] Abrich,
resguart. Abrigo, resguardo. Cautio, nis.
REGUE. ra. ant. torrent, riera.
REGUERA. f. Raig de líquil que's va vessant.
Reguero. Efusae rei macula. || Seguida de punts es-
capats en la m/lja. Carrera. Solutorum in tibiali
nodorum series.
REGUERÓ. m. Solch pera conduhir la aygua à
lo que s' ha de regar. Reguera, reguero. Colliciae,
colliquiae, arum.
REGUEROT. m. aum. de reguero.
REGUITNADOR, A. adj. Qui tira cossas. Fal-
sa. Calcitrosa, infida bèstia.
REGUITNAR. V. n. ant. Tirar cossas las ca-
balcaduras perquè las molesta ó las fa mal alguna
cosa. Respingar, repugnar, resistir, remolearse, re-
huir. Cum gemitu calcitrare.
REGUITZADA. f. y
REGUITZELL, m. Mullitut 6 número conside-
rable. Resle, relahila. Longa et inlerrupta rerum
series.
REGULACIÓ, f. Coteig. Regulacion. Computa-
tio, nis.
REGULADOR. A. m. y f. Qui regula. Regula-
dor. Moderator, is. [] m. Mecanisme que en las mà-
quinas de vapor y en altras serveix pera arreglar
lo moviment. Regulador. Regulalor, is.
REGULAR. V. a. Computar, calcular. Regular.
Computo, as. | Arreglar, posar en orde. Regular.
Regulo, as.
REGULAR, adj. Conforme à regla. Regular.
Regularis. || Arreglat en las accions y modo de
víurer. Regular. Regularis. \\ Ordinari, natural.
Regular. Certus. 1| La persona subjecta à algun ins-
titut religiós. Regular, reglar. Religiosi instituti
sectator. |1 Lo que pertany al religiós ó al es'alut,
com: REGULAR observAucia. Regular. Ad religiosum
institutum et illius seclatorem pertinens.
ES REGULAR, exp. Es conforme, corresponent.
Es regular, es natural, es consiguiente. Consequens
est.
PER LO REGULAR, ffl, adv. REGULARMENT.
REGULARITAT, f. Proporció entre las parts
pera formar un tot regular. Regularidad. Euryth-
mia, as. |1 Exacta observància del institut religiós.
Regularidad. Religionis custodia. I Observància de
las reglas. Regularidad. Legum observantia. |1 Lo
modo comú y ordinari de obrar. Regularidad. Fre-
quens, constans.
REGULARMENT, adv. m. Comunment, or-
dinàriament. Regularmenle, por lo regular, comun-
menle. Ferè, fermè.
RE!
REGULARSE. V. r. Moderar los gastos. Redu-
cirse, redondearse, regular los gastos. Sumptibus
parcere.
REGULAT, DA. p. p. Regulada. Regulatus. ||
adj. Arreglat en la conducta. Regular, regulada.
Regularis.
REGULL. m. Sonido bronch de la veu. lion-
quera, ronquez, ronquedad. Raucitas, alis.
REGULLÒS, A. adj. Qui pateix ronquera. Es-
lerleroso, ronco. Raucus.
REGULO, m. Reyetó, rey de estat petit. Regu-
lo. Regulus, i.
REGUST, m. Saba en las viandas y licors.
Gustillo, resabio. Cupreus, ei. || La saba que tenen
las cosas guisadas ó guardadas en ollas ó cassolas
de metall. Relumbre. Cupreus, ferrugineus sapor.
REHABILITACIÓ, f. Reparació, restitució de
una cosa al séu antich estat. Rehabililacion. In pris-
tinum statum restitutio.
REHABILITAR. V. a. Reparar, tornar una
cosa à sòn antich estat. Rehabilitar. In pristinum
statum reslituere.
REHABILITAT, DA. p. p. Rehabilitada. In
pristinum statum reslitutus.
REHIN. m. ant. La persona ó cosa que's queda
per penyora en poder del contrari. Rehen. Pignus,
oris.
REHUVA. f. Such gomós que destil-lan alguns
arbres, com lo pi, etc. Rehina. Resina, ae. || Subs-
tància rehinosa, pesada, grassa y transparent, que
ab lo calor del sol destil-lan los Ironchs dels pins.
Es de un sabor amarch, acre, que causa vòmits y
de un color roig blanch : posada al sol se conver-
teix en grumolls blanquíssims y odoríferos. Miera.
Resinosa pini subslantia.
REHINA BARREJADA AB CERA. La rehina que cau
dels navios, ó la que destil•la '1 pi mesclada ab
cera. Zopisa. Resina cerata.
REHINETA. f. REYNETA.
REHINÓS, A. adj. Ple, abundant de rehina.
Resinosa. Resinosus. 1| Semblant à la rehina ó à lo
que la produheix. Resinosa. Resinaceus. s
REI. m. REY.
REIMPRÉS, A. p. p. Reimpreso. Typis iterúm
mandatus.
REIMPRESSIÓ, f. Segona impressió, segona
edició. Reimpresion. Iterafa, secunda edilio.
REIMPRIMIR. V. a. Tornar à imprimir, ó re-
petir la impressió de una obra ó escrit. Reimpri-
mir. Typis iterúm edere.
REINCIDÈNCIA, f. Repetició de una mateixa
culpa. Reincidència. Iterata in crimen prolapsio.
REINCIDENT, p. a. Lo que reincideix. Reinci-
denie, relnpso. Reiterans.
REINCIDIR. V. n. Recàurer en la malaltia.
Reincidir. Recido, is. 1| Cométrer la mateixa falta ó
delicte. Reincidir. In eamdem culpam prolabi.
REINCORPORACIÓ, f. La acció y efecte de
reincorporar. Reincorporacion. Redintegratio, nis.
REL
REINCORPORAR. V. a. Tornar à incorporar,
çregar ó unir à un cos polílich 6 moral lo ques'
kavia separat de ell. També s' usa com recíproch.
ieincorporar. Instauro, as; iteríim coaplare.
REINFLAMENT. m. Tumor, inflamació. Hin-
M:on. Tumor, is.
REINFLAR. v.a. Inflar, umplir. Hinchar. Dis-
5nto, as.
REINFLAT, DA. adj. Orgullós, superbiós,
iresumit. Àbolagado, embolijado, hinchado, abo-
ieiado. Inflatus.
REINTEGRACIÓ, f. y
REINTEGRAMENT, m. REINTEGRO.
REINTEGRAR. V. a. Restiluhir, satisfer en-
ïrament. Rdniegrar, Integro, as. | Reparar, re-
lovar. Reintegrar. Redintegro,as.
REINTEGRARSE. V. a. Recobrarse enlera-
jent de lo perdut. Reintegrarse, resarcirse. In in-
ïgrum restilui.
REINTEGRAT, DA. p. p. Reintegrado. Inte-
Iratus.
REINTEGRO, m. L' acte y efecte de rein-
jgrar. Reintegro , reinlegracion. Redintegratio,
lis.
REITERACIÓ, f. Repetició. Reiteracion. Ite-
itio, nis.
REITERADAMENT, adv. m. repetidament.
REITERAR. V. a. Repetir, renovar. Reiterar.
Itero, as.
REIVINDICACIÓ, f. REVINDICACIÓ.
REIVINDICAR. V. a, REVINDICAa.
REIXA. f. Barrons de fusta ó de ferro encreu-
lats. Reja. Reliculum, i. || La del parlador de las
lonjas. Red, reja. Clalhrum, i. I y
REIXAT, m. Tanca à modo de reixa
tejado, verja,varasceto. Transenna, ai.
là en las robas entreteixint fil ó seda.
|Transversis filis elaboralum opus.
REIXETA. f. d. Rej'iela. Parvus clathrus.
REIXIR. V. a. REEIXIR.
REL. f. ARREL.
RELACIÓ, f. Narració, informe de lo succehit.
Ifielacion, referència. Relatio, nis. | Correspondén-
jia ó comunicació entre dos personas. Relacion.
ÍCommercium, ii. f Connexió de una cosa ab allra.
Belacion, referència, habitud, respecto, órden, cohe-
^rencia. Relatio, nis. |1 Parenliu remot. Rdacion.
lelatio, nis. [] lóg. Respecte, orde de una cosa ab
iltra. Relacion. Relatio, nis. || En lascomédias nar-
^ració que fa un actor dels fets anteriors. Relacion,
inarracion, pintura. Còmica narraHo. H for. Infor-
ue que fa '1 relator de algun procés. Relacion.
^ognilura, ee.
RELACIÓ JORADA. La que's fà de un compte abans
de presentar los documents justificatius. Relacion
jurada. Jurala relatio.
RELACIÓ SIMPLE. La quc ab senzillesa refereix
algun fet. Relacion desnuda, sencilla. Pura, since-
ra expositio.
CATALÀ. REL ns
FÉR RELACIÓ, fr. Coutar, referir. Relacionar, nar-
rar, hacer relacion, relatar. Narro, as. |1 Referirse
una cosa à allra. Hacer relacion, aludir, referirse,
connotar. Refero, ers.
RELACIONAR. V. a. FÉR RELACIÓ. 1.
RELADOR. m. ant. relator.
RELAM. m. ant. rellam.
RELAPSO, A. adj. REINCIDENT.
RELATADOR. m^ ant. relator.
RELATAMENT. m. ant. relació.
RELATAR. V. a. Referir. Narrar, relatar, re-
lacionar. Refero, ers. || Fér relació de un procés.
Relatar. Causam litigii in judicio recitaré.
RELATAT, DA. p. p. Relatada. Relatus.
RELATIU, VA. adj. Lo que's refereix à allra
cosa. Concerniente, relativa. Relalivus. || gram. Lo
pronom que fà relació à sòn antecedent. Relativa.
Relativus.
RELATOR, m. Qui relata. Relatador, relatanle.
Relator, narrator, is. 1| Lo subjecte aprobal y de-
putat en cada audiència pera relació de las cau-
sas y plets. Relator. Recitator, is.
RELATORA, f. La muller del relator. Relato-
ra. Relaloris uxor.
RELATORIA. f. L' empleo de relator. Relato-
ria. Cognitura, sa.
RELAX4CIÓ. f. Dilatació de alguna part del
cos que pert sa firmesa. Relajacion. Remissió, nis.
II Extensió de un cos bla. Relajacion, relajamiento.
Laxalio, nis. |1 Descans, inlermissió de algun tra-
bfiU ó tarea. Relajacion, desahogo. Laxatio, nis. [j
La enlrega que fà del reo '1 jutge ecclesiàstich al
secular en cas de sanch. Relajacion. Saículari ju-
dici rei capitis traditio, 1| La falla de vigor en las
bonàs costums ó en la observància de algun insti-
tut. Relajacion. Disciplinae seu morum dissolutio.
II Conmutació ó dispensa de algun vol ó jurament.
Relajacion. Yoti, juramenti relaxatio, solutio.
RELAXANT, adj. Substància que té la propie-
tat de disminuhir la tivantó ó ereció dels órganos
inflamals, etc. Relajante. Relaxans, lis.
RELAXAR, v. a. Ablanir, afluixar. Relajar.
Laxo, as. |j Dispensar de alguna obligació, com vot
ó jurament. Relajar. A voto, juramento solvere. |]
Entregar lo jutge ecclesiàstich al secular lo reo de
pena capital. Relajar. Síeculari judici reum capi-
tis tradere. 1| Divertir, donar algun descans al ani-
mo. Relajar, dar desahogo, esparcir el animo. Ani-
mum relaxaré. | for. Aliviar, disminuhir la pena.
Relajar. Poenam relaxaré. || Negociar un vale, elc.
Negociar. Negolior, aris.
RELAXARSE. v. r. Dilalarse alguna part en
lo cos del animal per debililat ó per alguna forsa
ó violència que féu. Relajarse. Relaxor, aris. || Dit
del clergue ó religiós víurer com secular. Asegla-
rarse relajarse. In profanam vilara desciscere. ||
Yiciarse en lo costum. Relajarse, estragarse. Li-
cenciüs agere.
RELAXAT, DA. p. p. Relajado. Laxatus. U adj.
. Enrejado,
I Lo que 's
Enrejado.
176
REL
DICCIONARI
REL
Fluix, no tivant. Laxo, relajado. Laxus, remissus.
II Libre, s' aplica à la moral poch sana, y als que
la segueixen. Laxo, relajado. Laxior, remissior
doctrina. || ant. Posposat. Pospueslo. Popositus.
RELEGACIÓ. f. ant. desteriio.
RELEGAR. V. a. DESTERRAR.
RELEIX. ni. RELLEIX.
RELEIXAR. V. a. ant. cedir, co.ndonàr, cam-
BIAR.
RELETA. f. ARRELETA.
RELEVANT. aJj. Excel•lent, gran, sobresa-
lient. Relevanle. Eximius.
RELEVAR. \. a. Exonerar, aliviar. Alijerar,
relevar. Exonero, as. || Socórrer, remediar. Rele-
var. Calarailatibus subvenire. || Perdonar alguna
obligació ó gravàmen. Relevar. Exonero, as. |1 ant.
Avenlaljar. Avenlajar, realzar. Exceilo, is.
RELEVAT, DA. p. p. Relevado. Exoneralus.
RELIGIÓ, f. Yirlut moral ab que adoraui à Deu
ab cuito degut. Religion. Religió, nis. || Cuito que's
tributa à la divinitat. Religion. Religió, nis. [| La
actual observància de las bonàs cosiums y obras
de devoció. Ordcn, religion. Religió, nis. 1| Profes-
sió de la Uey divina y ecclesiàs!ica. Religion. Re-
ligió, nis. II L' estat de frare ó monja aprobat per
la Iglésia. Religion. Religió, nis.
RELIGIÓ DE SANT HONORAT. Oide rcligíós fuudada
en lo sigle Y. Religion de San Honoralo. Religió
sancti Honorati.
RELIGIONARI. m. Sectari de la religió refor-
mada. Religionario , religionista. Religionarius,
ii.
RELIGIÓS, A. m. y f. Qui professa alguna re-
ligió y pórla hàbit. Fraile, religiosa. Frater, tris;
religiosi instiluti seclator. || Piadós, devot. Religio-
so. Pius, religiosus. || Observant de la lley y reli-
gió que professa. iíe/!(/ioso. Religiosus. U Lo que per-
tany à la religió y als que la professan. Religion.
Religiosus.
FÉRSE RELIGIÓS, fr. Professar alguna religió y
portar hàbit. [lacerse religiosa; tomar el habito.
Religioso habitu insigniri.
RELIGIOSAMENT, adv. m. Devotament, hu-
milment, ab religió. Religiosamente. Religiosè, piè.
I Ab puntualitat óexactitut. Religiosamente. Accu-
ratè, exacte. || De bona fé. Religiosamenle, de buena
fé. Sana fide.
RELIGIOSITAT, f. L' exercici, pràctica y us
de aquellas accions arregladas y piadosas, que
constituheixen un bon religiós. Religiosidad. Pie-
tas, atis, religió, nis. || Puntualitat y exaclitut de
alguna cosa. lEscrupulosidad, religiosidad. Accura-
lio, nis, accurata dignitas.
RELlGIOSissiM, A. adj. sup. Religiosisimo.
Yaldè religiosus, piissimus.
RELINGA. f. nàut. Lo cap ab que's reforsa la
vora de las velas y pren la denominació de cada
una de ellas. |j Corda de cànem ahont estan fixos
los ploms y 'Is suros à fi de que V art cale y sure
en la aygua. Relinga. Nauticus funis quo vela mu-
niuntur.
BUSCAR LA RELINGA DE BARLOVENT. fr. Ycnir lo
vent alternativament à ratxas escassas, y tornar à
la primera direcció. Buscar la relinga de barlovento.
Nautico fune quo vela muniuntur quaerere.
DEIXAR Ó QUEDARSE EN RELINGAS. Emportarse '1
vent las velas no deixant mès que las relingas.
Dejar ó quedarse en relinguas. In funibus nauticis
relinquere.
RELINGAR. v. a. nàut. Cusir ó enganxar las
relingas. Relingar. Nautico fune muniré. | v. n.
Móurerse la relinga ab lo vent ó comensar à flame-*
jar la vela. Relingar. Nauticum funem vela mu-
nientem vento agitari.
RELINGAT, DA. p. p. de Relingar y relin-
garse.
RELÍQUIA, f. Sobra, resíduo. Reliquia. Reli-
quiae, arum, residuus, ii, lipsana, orum. |1 Porcio-
neta de cosa sagrada. Reliquia. Sacra reliquia. [j
met. Yestigi, rastre de una cosa passada. Reliquia.
Reliquia, ae. || met. Dolor y atxaque de resulias de
algun mal. Reliquia. Morbi reliquia?, admonitio. ||
Las sobras del menjar pera guardarlas. Relieve.
Ciborum reliquia?. || Resíduo de la galeta averiada.
Mazamorra. Ex marino biscocto residuura.
RELÍQUIA INSIGNE. 'L cap, bras ó cama de un cos
sant. Reliquia insigne. Insignis reliquia.
GUARDAR COMUNA RELÍQUIA, fr. Teuír alguua cosa
mòlt reservada. Guardar como oro en paíio ó coma
pera en labaque. Prout aurum servaré.
RELIQUIARI. m. Lloch ahont se guardan las
relíquias. Relicnrio. Reliquiarium Iheca , reposi-
torium. II Guarniment pera la conservació y de-
cència de las relíquias. Relicario. Reliqniae capsa.
RELLA. f. La pessa de ferro en lo dental de la
arada, pera obrir la terra. Reja. Yoiner, eris. [|
Llauro. Reja. Aratio, nis.
DONAR LA PRIMERA RELLA. fr. Llaurar la primera
vegada pera sembrar la terra. Barbechar, romper.
Agrum novare.
DONAR LA SEGONA RELLA. fr. Llaurar la segona ve-
gada. Dinar; dar la segunda vuella. Agrum iterare.
DONAR LA TERCERA RELLA. fr. Llaurar tercera ve-
gada. Terciar. Serlio, as.
DONAK LA QUARTA RELLA. fr. Llaurar quarta vega-
da las terras que s' han de sembrar. Cuarlar. Ter-
ram tertio iterare.
RELLAM. m. llampech. |1 interj. imprecatória.
Mal haya ò mal haya el alma del diablo. Dii, te,
illum perdant.
RELLANS. m. Succés casual. Relance. Casus,
eventus, us. || ant. Proporció pera comprar bara-
to. Lance. Fortuna, ae.
DE RELLANS. lu. adv. Per casualitat. Casualmente,
de relance. Fortè, fortuitè.
REL-LEIG. rn. La escarpra ó tancament en dis-
minució de la paret cap dalt en los edificis ó altras
fàbricas. Se diu també de altras cosas, especial-
REL
CATALi.
REL
477
ent en tos carros y coixos. Relej, releje. Crassa-
enti diminulio.
REL-LEIXAR. V. a. Deixar segona vegada. Vol-
ver d dejar. Ileriím relinquere.
RELLENO. m. Guisat de carabassa, préssechs,
ipas, elc. farcits de carn picada. Relleno. Farsi-
en, inis.
RELLENT. adj. Humit y no mullat, Lienlo. IIu-
idus, madidus.
RELLEPAR. V. n. Tornar a llepar una ó mès
cgadas una mateixa cosa. Relamer. Iterúm lambe-
re, elingere.
RELLEU, m. Figura, adorno sobre un pla. Re-
eve. Eminentia, exiantia, ai. |1 Sobras del menjar
ue's guardan. Relieve. Giborura reliquiíE. \\ arq.
,a part que sobreíx de la línea principal. Resalio,
esalte. Prominentia, ae.
FÉR DE RELLEU, fr. Fabricar alguna cosa de re-
eu. Relevar. Anaglyphae formaré vel signis aspe-
re.
MiTJ RELLEU. Aquell en que las flguras sobreí-
en del pla de la meytat de sòn gruix. Medio relie-
e. Eclypa eíBgies, seu raedia sui parte promi-
ens.
RELLEVAR. V. a. Socórrer. Suhlevar, reme-
iar. Sublevo, as, subvenio, is. |I Reemplassar à
Itre en 1' empleo ó servici. Relevar, reemplazar.
ubrogo, as ; in allerius loco col•locaré. |1 Tràurer
art ó quantitat. Quitar, relevar. De summa aliquid
emere. 1| ant. fér de relleu. \\ v. r. Alternar mú-
uament. Remudarse, revezarse. Per vices mulari.
RELLEVAT, DA. p. p. Relevado. Sublevatus.
RELLEVO, m. La substitució de una guàrdia ó
e una cenlinella à altra. Relevo. Subrogatio, nis.
RELLIGAR, v. a. Lligar mès estret, tornar à
ligar. Religar, volver d alar. Religo, as.
RELLIGAT, DA. p. p. Religado. Religatus.
RELLISCADA, f. L' acle de relliscar. Desliz,
resbalon. Prolapsio, nis, lapsus, us. || Lo senyal que
queda de haver relliscat. Resbaladura, resbala-
miento. Lapsus vestigium.
DONAR Ó PKGAR UNA RELLLSCADA. fr. y
RELLISCAR. V. n. Escórrerse alguna cosa,
anàrsen los peus. Deslizarse, resbalar, desvarar,
'■ desvararse. Labor, eris.
I RELLISCÓS Y RELLISQUENT, A. adj. S'
aplica al paratge en que algú està exposat à rellis-
car. Deslizadizo, resbaladizo, lubrico, deleznable,
deleznadero. Lubricus locus.
. RELLOTGE, m. Màquina que senyala las horas
6 las senyala y juntament las toca. Reloj. Horolo-
gium, horarium, ij. |1 brumidor. j] Lo gros de but-
xaca. Calenlador. Manuale, pergrande horologium.
RELLOTGE DE ARENA. Màquiua composta de dos
ampolletas de vidre ó cristall unidas per la boca,
en una de las quals se conté una porció de arena
que tarda à càurer en la altra un cert y determi-
nat espay de temps. Reloj de arena. Horologium are-
nas descensu horas demeliens.
TOMO U.
RELLOTGE DE AYGUA. lustrumeut formal de dos
ampollas una sobre altra y de la superior va des-
til•lant en la inferior. Avuy se fan de distintas for-
mas per la diferència y senjalament (|e las horas.
Reloj de agua. Clepsydra, íb.
RELLOTGE DE BUTXACA. 'L quc per sÓF petit pót al-
gú portarlo ab ell. Reloj defallriquera. Horologium
exiguum, quod marsupio indusum porlari potest.
RELLOTGE DE CAMPANA. 'L que à mès de senyalar
las horas, las toca ab la campana. Rdoj de campa-
na. Horologium campanae sonilu horas indicans.
RELLOTGE DE LONGITÜTS. LO qUB eslà COUStruit
lan exactament que serveix pera medir las longi-
luls, principalment en lo mar._ Reloj'de longiíudes»
Longiludinum horologium.
RELLOTGE DE MÚSICA. 'L quB al tocar las horas
sona una tocata de música. Reloj de música. Horo-
logium modulatè sonans.
RELLOTGE DE PÉNDüLA. Rellotge de nova invenció,
que's fa ab un pes penjant de un fil ferro,
'1 qual està agafat à un punt fixo, del qual resulta
un moviment igual per medi de una línea curva»
que'n diuhen los geómetras ciclóide, y ab las con-
tínuas vibracions va restituhintse '1 pes al punt
ahont comensa sòn moviment. Reloj de péndola .
Horologium oscillalorium.
RELLOTGE DE REFLEXIÓ. 'L de sol en lo qual sen-
yala las horas lo raig reflexo del sol. Reloj de re-
jlexion. Solàrium per ràdios reflexos.
RELLOTGE DE REFRAcció. AqucU CU lo qual seuyala
las horas lo raig refracto del sol. Reloj de refrac-
cion. Solàrium per ràdios rafractos.
RELLOTGE DE REPETICIÓ. 'L quo loca la hora sem-
pre que s' apreta sa molla, y també 'I que toca dos
vegadas la mateixa hora. Reloj de repeiicion. Horo-
logium sonitum horas indicantem iterans.
RELLOTGE DEscoxNCERTAT. met. Lo subjecle des-
ordenat en sas accions ó paraulas. Reloj descari'
cerlado. Tamquam horologium aberrans.
RELLOTGE DE SOL. Lo dibuixat eu qualsevol su-
perfície, descrivint unas líneas qne representan
los círculs horaris, en que toca '1 sol en lo discurs
del dia, y per medi de una agulla de ferro que fa
sombra en ells, se coneix la hora que es. De aques-
tos rellotges ni ha de vàrias espècies segons la su-
perfície y en la forma que descriu. 'Ls que's fan
"en la superfície de un cilindro, 's diuhen cilín-
drichs, los de un cono, cónichs, etc. Reloj de sol ó
solar. Horologium solàrium.
RELLOTGE EQUiNOCciAL. Rellotge de sol que's des-
criu en un pla paralelo al Equador. Reloj equinoc-
cial. Solàrium equinoclÍ2fle.|
RELLOTGE uouisoNTAL. Lo lellotge dc sol quc 's
dibuixa en un pla paralelo al horisonl. Reloj hori-
zonlal. Horologium horizonlale.
RELLOTGE LLUNAR. Aquell 60 quo la sombra de la
lluna formada per la agulla senyala quina hora es.
Reloj lunar. Horologium lunare.
RELLOTGE MERIDIÀ. 'L rellotge dc sol que's fa en
60
478 REM
° pla del círcul meridià: y si 's forma en la su-
perfície que està directament al orient, se'n diu me-
ridià oriental, y si en la oposada, meridià occi-
dental. Relojmeridiano. Solàrium meridianum.
RELLOTGE POLAR. Lo rcUotge de sol que's fà en un
pla paralelo al círcul màxim, que passa pels pols
del mon, pels punts del verdader orient y ocàs.
Lo que's descriu en la superfície superior, se'n diu
polar superior, y '1 que's descriu en la oposada po-
lar inferior. Re lo j polar. Solàrium polare.
RELLOTGE PORTÀTIL. Lo de sol que no està fixo en
lloch determinat, sinó que mediant algun artifici
s porta de una part à altra. Reloj portàlil. Horolo-
^gium geslatorium vel manuale.
RELLOTGE VERTICAL ÀB DECLINACIÓ, 'L qUC eSlà
col-locat en un pla que no mira dretament al mitj
dia, sinó que està en vers T orient ó ponent. Reloj
vertical con declinacion. Solàrium verlicale decli-
nans.
RELLOTGE VERTICAL SENSE DECLINACIÓ. 'L qUB eStà
col•locat en lo pla del vertical primari, que es lo
que mira directament per un costat al mitj dia y
per altre al seplentrió. Reloj vertical sin declinacion.
Solàrium verlicale rectum.
ATRASSAR LO RELLOTGE, fr. Fér retrocedir la agu-
lla ó senyalador en los rellotges de corda. Atrasar
el reloj. Retardaré.
ESTAR COMÜN RELLOTGE, fr. mct. TREMPAT COM ÜN
ORGA.
TOCAR LO RELLOTGE LAS OORAS, LA UNA, ETC. fr.
Sonar la campana del rellotge quina hora es. Dar
el reloj la hora, la una, etc. Horam sonitu campa-
nae indicaré.
RELLOTGER, m. Qui fà, compon ó ven rellot-
ges. Relojero. Horologiorum artifex vel raoderator.
II ter. Lo qui té '1 càrrech de cuydar lo rellotge de
la vila. Relojero. Horologii custos.
RELLOTGER^, f. Butxaqueta expressa pera
portar lo rellotge. Relojera. Horologio cuslodiendo
loculus. II Capsa pera guardar los rellotges. Reloje-
ra. Horologiis custodiendis capsa.
RELLOTGERIA, f. L' art de fér rellotges. Jïe-
lojeria. Horologia fabricandi ars. || La botiga ahont
se fan, venen ó componen rellotges. Relojeria. Of-
ficina in qua horologia fabricantur.
RELLOTGET. m. d. Relogico, illo, ito. Parvum
horologium.
RELLUHENT, A. adj. Brillant, resplandent,
lo que relluheix. Reluciente. Renitens, radians. |
Brunyit. Reluciente. Enitens, splendens.
RELLUHIR. V. n. Brillar, resplandéixer. Bri-
llar, relucir, resplandecer, relumbrar. Emico, radio,
as. fl met. Mostrarse excel-lent en alguna virtut ó
en lasaccions. Relucir. Emineo, es. || Despedir llum
desí alguna cosa resplandent. Relucir. Reluceo, es.
RELLUYTAR. V. n. ant. Lluylar ab continuo
debat. Reluchar. Reluctor, aris. || mèt. Lluylar, xo-
car una cosa contra altra repetidament. Reluchar.
Reluctor, aris.
DICCIONARI REM
nàut. Barra de fusta de cana y mitja
REM. m.
de llarch, en forma de pala en 1' extrem, que fent
forsa en la aygua fà anar la embarcació, l'ala, re-
mo. Remigium, i, tonsa, ae, remus, i. || met. Los
brassos y camas de la persona. Remos. Remi, orum.
II met. ant. ala. fl ramassada, remolí.
REM DE GALERA, met. Qualsevol traball penós y
continuat. Remo. ímprobus labor.
ANAR ó NAVEGAR i REM Y VELA. fr. que à mès del
sentit recte significa férse alguna cosa ab tota pres-
tesa. Navegar àvelay remo. Remis velisque uti.
REMÀ. (À) m. adv. Ab extravio ó fora de us ó
de orde. A Iras mano. Procul hinc, extra ordinem.
REMADOR, A. m. y f. Qui rema. Remador, re-
mero, remante. Remex, igis.
REMADURA. f. remament.
REMALLAR. v. a. Adobar las murallas vellas
ó Irencadas. Remallar. Loricam reficere, resarare.
REMÀNDRER. V. n. ant. quedar.
REMANENT. m. Resíduo ó part que queda de
qualsevol cosa. Sobra, remanente. Reliquum, i, re-
siduum, ii. II adj. Loquepermaneix estable, inmu-
table y constant. Permaneníe. Permanens. |] p. a.
Lo que's presenta de nou. Remaneciente. Perma-
nens, remanens.
REMAR. V. a. Traballar ab lo rem ó al rem, pera
fér caminar la embarcació perla aygua. Bogar, re-
mar. Remigo, as. || Traballar ab gran afany y fati-
ga. Remar. Invilè laboraré.
REMARCAR. V. a. Tornar à marcar. Contra-
marcar, remarcar. Noiam, signum ilerümapponere.
REMARCAT, DA. p. p. Contramarcado, re-
marcado. Ilerüm obsignatus.
REMA8TEGAR. V. a. ant. remugar.
REMAT. m. ramat.
REMATAR. V. a. Acabar. Rematar, conduir,
terminar, finalizar. Absolvo, finio, is. || En los en-
cants y vendas públicas quedar per qui mès hi diu.
Subastar, rematar. Postremò licilanti rem addicere.
II V. n. Terminar, finir. Terminar, rematar, fene-
cer. Desino, finio, is.
REMATARSE. V. r. Pérdrerse, destruhirse ó
acabarse alguna cosa. Remutarse. Perio, is.
REMBRE. V. a. ant. redimir. || ant. remediar.
REMEDI. m. ant. remey.
REMEDIABLE. adj . Lo que té remey. Reme-
diable. Ueniediabilis.
REMEDI ADOR, A. m. y f. Qui remedia 6 im-
pideix algun dany. Hemediador. Remedium afferens
curat or.
REMEDIAR. V. a. Curar, aplicar remey al
dany. Remediar. Remedium alferre, adhibere. || So-
córrer, afavorir. Remediar. A'ecessilate providere,
consulere ; opera ferre. || Corregir, esmenar. Re-
mediar. Libero, as. || Destorbar lo que causa dany.
Remediar. Vito, as.
REMEDIAR8E. V. r. Repararse de las pérduas
en algun negoci. Remediarse. Recupero, as.
REMEDIAT, DA. p. p. Remediado. Succursus.
REM
CATALÀ.
REM
479
REMEMBRABLE. adj. ant. Lo que es digne
de memòria. Memorable. Memorandus.
REMEMBRACIÓ Y REMEMBRANSA. f.
anl. MEMÓRiv.
REMEMBRAR. V. a. anl. Fér memòria. Acor-
darse, rememorar, recordar, Iraer à la memòria. Re-
cordor, rememoror, aris.
REMEMBRAT, DA. p. p. RememoraL•, re-
cordada. Rí^cordatus, remeraoralus.
REMEMBRATIU Y REMEMORATIU, VA.
adj. Lo que recorda ó fa recordar. Rememoralivo.
Reraeraoralivus.
REMEMORAR. V. n. ant. remembrar.
REMENADOR, A. m. y f. Qui remena. Me-
'neador. Agilator, is. [| Lo càvech llarch ab que'ls
•manobres paslan lo morter ó argamassa. Batidera.
.Longurius, ii. 1| Instrument de fusta pera remenar
lo VI, sabó, etc. Mecedor. Rutabulura, i. || Lo de xo-
colata. MOLINET. 1.
REMENAMENT. m. REGiRAMENT. |1 Moviment
del cos. Meneo. Motatio, nis, motus, us. 1| Lo afec-
tat. Conloneo. Affectatus incessus. U Lo de la cua.
Coleo. CaudíB motatio.
REMENAR. V. a. Móurer de una part à altra
alguna cosa. També s' usa com reciproch. Menear,
revòlver. Revolvo, is. |1 Móurer algunas cosas pera
que's mesclen 6 unescan. Menear, mecer. Commo-
veo, es. II Agitar. Menear, agitar. Exagilo, as. I
Saccejar los líquits continguts en ampolla, barra-
16. etc. Bazucar, zabucar. Verso, as. [] Desfer la
xacolala y cosas semblants ab lo molinet, etc. Ba-
tir. Batuo, is. \\ Pastar la cals y arena pera fér mor-
ter ó argamassa. Baiir, argamasar. Calcem aqua
sabuloque conglutinare, diluere. 1| Resóldrer, re-
girar. Revòlver, registrar. Evolvo, is. |1 Regirar la
olla ab la cullera. Cmharetear. Tudicula versaré.
II En lo joch de carlas, barrejarlas. Barajar. Lu-
sorias pagellas miscere.
REMEN ARSE. V. r. Caminar gronxantse, per
afectació ó cos'um. Cernerse, contonearse, colum-
piame, cerner el cuerpo. Affectatis motibus incede-
re. II Móurerse lentament de un costat à altre. Me-
cerse, menearse. Sese leniter molare.
REMENDADOR. m. REMENüó. || Se diu del qui
adoba teuladas. Trastejador, retejador. Tectorum
reficiens; tecta muniens.
REMENDAR. V. a. APADASSAR, ADOBAR.
REMENDO. m. Composició de alguna cosa.
Compostura, remiendo. Composi tio, nis. |1 Recompo-
sició de poca entitat en alguna cosa espatllada. Re-
miendo. Opus parvum. || Lo padàs que's surgeix
à lo que està espatllat ó vell. Remiendo. Sarcimen,
inis. 11 Afejidura, esmena, correcció, tant en sen-
tit propi com en sentit figurat. Remiendo. Superad-
ditum quid. || Entre estampers papers solts, com
esquelas, etc, ú obra que se'n tiran pochs exem-
plars. Remiendo. Breve typorum opus. I arq. Com-
posició que's fà pera reparar un edifici. Reparo, re-
miendo. Instauratio, nis. U L' adop en las teuladas.
Trastejadura, trastejo , releje. Tecli restauratio.
REMENDÓ. ni. Qui té per o6ci adobar la roba
espatllada. Remendon. Veteramentarius, ii, cento,
nis. II ATACONADOR. 1,
REMEN8A. f. ant. REDEMPCIÓ.
REMENSA PERSONAL. Un dols mals usos en virtut
del qual exigia '1 senyor al vassall una quantitat
si volia mudar de terra, véndrer sos béns ó casar-
se. Redencion personal. Personalis redemptio.
HOME, PAGÈS Ó ESCLAU DE REMENSA. YaSSall SUbjeC-
te à redempció personal y gravat ab onerosíssimas
servituts. Hombre, payés ó esclavo de remensa. Homo
etc, redemplionis.
REMENTIR. V. n. Mentir mòlt, Rementir. Ile-
raté mentiri.
REMER, A. m. y f. nàut. remador. || Presida-
ri condemnat à remar en las galeras. Forzado,
galeote. Reinex, igis.
REMÉS. A. p. p. Remitido, enviada. Reraissus.
Perdonat. Rer donada, remitido . Remissus.
REMESA, f. La quantitat de diner ó genero
que s' envia de una part à altra. Remesa. Remis-
sió, nis. y DILACIÓ, TARDANSA. H Salari del banquer
pel transport y entrega. Rcmision. Permutatae
pecunise usura.
REMÉTRER. V. a. Enviar. Remitir. 3Iitto, is.
I Perdonar, concedir, condonar. Remitir. Condo-
no, as, remitto, is. U Eximir de alguna obligació.
Remitir. Libero, as, absolvo, is. |1 Deixar, diferir,
suspéndrer. Remitir. Differo, ers. l| Subjectar al
judici ó dictamen de altre. Remitir. Mando, as. |
Referirse à algun instrument pera comprobarlo.
Remitir. In probationem rem aliquara vocare, ad-
ducere.
REMÉTRERSE. V. r. Subjeclarse al dictamen
de altre. Remitirse. Mando, as, remitto, is. H Refe-
rirse à algun escrit ó autoritat. Remitirse. Scrip-
tum seu aucloritatem vocare.
REMEY. m. Lo medicament ó lo que serveix
pera recobrar ó conservar la salut. Medicina, re-
media, medicamento. Medicina, ae, remedium, i i,
pharmacum, i. I Correcció, esmena. Remedio.
Emendatio, correciio, nis. 1| Medi pera reparar al-
gun dany. Remedio, reparo. Remedium, rel'ugium,
ii. I for. Dret de demanar en judici. Remedio. Per-
sequendi in judicio, quod sibi debetur, jus. U Ali-
vi. Lenitivo, remedio. Fomentum, i, relevalio,
nis.
REMEY CASOLÀ. 'L mòlt sabut que no necessita
metge. Remedio casero. Domeslicum, simplex me-
dicaràentum.
RKMEY EFicAS. Lo quc al ínslant cura. Remedio
eficaz. Alexipharmacum, i.
APLICAR REMEY. fr. REMEDIAR,
DONAR REMEY AL MAL FÉT. ref. QUANT FOU MORT LO
COMBREGAREN.
ENCARA TÉ ó HI HA REMET. ff. met. ab que's dóna
à enténdrer no estar perduda la esperansa de lo-
grar alguna cosa. Aun hai/ sol en bardas; al desca^
480
REM
DICCIOxNARI
REM
labrado nunca le falla un tiapo, que roto, que sano.
Àdhuc spes affulget.
NI UNA PERA REMEY. loc, quc excluheix à tots los
indivíduos de la espècie de que's parla. Ninguna,
ni una siquiera. Nuilus, neino.
NO HAVERHl Ó NO TENIR REMEY. fp. Sél' pPCCÍS. NO
haher ó no lener remedio. Aliter fieri non posse.
PERA TOT HI HA REMEY MÉNOS PERA 'l MORIR. ref.
Denota que tot té remey ménos la mort. Para todo
hay remedio menos para la muerle. Contra vim mor-
tis non est medicamen in hortis.
POSAR REMEY. fr. Curar, aplicar los medicaments.
Medicinar. Medico, as, raedicor, aris.
RECÓRRER ALS ÚLTIMS REMEYS. ff. Fér tot lo pOS-
sible. Echarel ultimo esfuerzo, el resto. Totis viri-
bus inniti.
REMEY AR. V. a. ant. remediar.
REMIGI. m. remament. [j n. p. de home. Remi-
gio. Remigius, ü.
REMIJÀ, NA. adj. Lo que té '1 medi entre
lo gran y petit. Mediano. Mediocris.
REMIJAR. V. a. ant. Partir, separar en parts.
Dividir, apartar. Seco, as, submoveo, es.
REMINISCÈNCIA, f, Recort, memòria. Remi-
niscencia, recuerdo, recordacion. Reminiscentia,
se. 11 Facultat del anima que conserva en la memò-
ria las cosas ausenls. Reminiscència. Reminiscendi,
recordandi vis, facultas.
REMIRADAMENT. adv. m. recatadament.
REMIRAMENT. m. ant. Serietat y gravedat
en accions y paraulas. Circunspeccion, remiramien-
to, gravedad. Prudentia, íe, circunspectio, nis,
REMIRAR. V. a. Mirar ab reflexió. Remirar,
reflexionar. Acutius aliquid circumspicere. | Tor-
nar à mirar lo que s' havia vist. Remirar. Respi-
cio, is.
REMIRAT, DA. adj. Considerat, circunspec-
te. Remirado. Cautus, circumspectus. || Lo qui posa
mòlt cuydado en sas accions y paraulas. Remirado.
Apparatus.
REMIRARSE. v. r. Esmerarse ó posar mòlt
cuydado en las obras, accions ó paraulas. Esme-
rarse, remirarse. Perquam accuratè perpendere. ||
Mirar, contemplar alguna cosa complahenlse en
ella. Remirarse. Grato alicujus aspectu oblectari.
REMÍS, sa. adj. Descuydat, peresós. Negli-
gente, remiso, moroso. Remissus. || Fluix, deixat,
aturat, detingut en la resolució. Remiso. Remissus,
tenax. || S' aplica à las cosas físicas que tenen poch
grau de intensió ó activitat, com: calor remís. Re-
miso. Remissus, iners, \\ escàs.
REMISSA. f. R0MASSA.
REMISSAMENT. adv. m. Descuydadament.
Descuidadamente, remisamente. Remissè. || Per da-
munt, àAmwni. Rerfunctoriamente,remisamente. Obi-
ter, perfuncloriè.
REMISSIBLE. adj. Lo que's póf remétrer ó
perdonar. Perdonable, remisible. Reraissibilis.
- REMISSIÓ, f. Gràcia que concedeix lo príncep
ó magistrat, remitint algun tant de la lley. Es en
conseqüència del crim, té una relació particular
ab la pena que mereix, é impedeix la execució de
la justícia. Remision. Remissió, nis. |1 Obra de re-
métrer ó enviar de una part à altra. Remision. Mis-
sió, nis. II Fluixedat, deixadesa, descuyt, omissió.
Remision. Remissió, nis, incúria, ai. || Fredor, te-
biesa. Tibieza. Remissió, nis. || Tardansa. Tardan-
za, remision. Cunclalio, nis. || tís. Diminuciódeac-
tivitat y forsa. Diminucion, remision. Laxatio, re-
missió, nis; intensionis imminulio. D suavitat,
DOLSURA. II La cita que's fà en algun llibre, remi-
tint al lector à alguna part de ell ó à altre pera
major ó mès oportuna explicació. Remision. Remis-
sió, reindicatio, nis. || f. med. disminució dels
síntomas que caracterisan las malaltias contínuas.
Remision. Remissió, nis.
sens remissió, m. adv. Indefectiblement. Sin re-
mision, sin remedio, indispensablemente, forzosa-
mente. i\ecessariò; spe omni remota.
REMISSIU, VA. adj . Lo que remet ó serveix
pera remétrer. Remisivo. Remissivus.
REMI8SIVAMENT. adv. m. Ab remissió à
altra persona, lloch ó temps. Remisivamente. Re-
missivè.
REMISSORI, A. adj. Lo que té facultat de re-
métrer ó perdonar. Remisorio. Remissorius.
REMISSÓRIA. f. ó
REMISSÓRIAS. f. pi. Lo despaig de un jutge
que envia una causa à altre. Remisoria, remisorial,
lelras remisorias. Remissoriaí litterae.
REMITENT, adj. Lo que presenta alternativas
de remissió. Remitente. Remittens.
REMOBOTAS. m. pi. Falsos religiosos del si-
gle lY, que's burlavan dels ecclesiàstichs. Remobo-
tas. Rhemobotae, arum.
REMOCIÓ. f. Apartament. Aparlamiento, re-
mocion, alejamiento. Remotio, nis. | L' acte y efec-
te de remóurer. Remocion. Amotio, nis.
REMOGOBELL. m. ant. Recàrrecch de nou
premi, usura de usura. Recambio. Anatocismus, i.
REMOGOBELLAR. V. a. ant. Afegir nous in-
teressos en los cambis. Recambiar. Ileratam usut
ram inire.
REMOGUDA, f. L' acte y efecte de remóurer.
Removimiento. Remotio, nis. || Alteració dels hu-
mors. Removimiento. Commotio, nis.
REMOGUT, DA. p. p. Removido. Remotus.
RÉMOL. m. Peix de mar de una colzada de
llarch, de color fosch, de dos polzadas de ample; té
la boca punxaguda per sota, semblant à la punta
de un ham rodó ; sobre del nas té com dos fils, las
aletasdel llom y ventre, que són iguals, naixen en
la meytat del cos y 's prolongan fins à la de la
cua, que està erissada y fà com una cresta. Rèmo-
ra. Rèmora, íe, echeneis, eidos, remiligo, nis.
REMOLATXA, f. Planta, varietat de bleda ab
la arrel com lo rave encarnat, de la qual s' extrau
mòlt sucre, y per aquest objecte 's cultiva en
REM
Fransa. Belarraffa, remolacha. Bela vulgaris.
^^. REMOLCAMENT. ni. naut. remolch.
Ih remolcar. V. a. Conduhir una embarcació
l^ltra cosa per la aygua tirant ab una corda. Sirgar,
W^mgmolcar, atoar, llevar d remolque, dar remolque.
I^Keraulco, as.
^^K REMOLCH. ni. Obra de remolcar. Remolque.
Reniulcus, promulcum, i. || Lo cap ó corda ab que's
porta una embarcació ú remolch. Remolque. Re-
mulcus, i.
A REMOLCH. ni. adv. Remolcant. A remolque, re-
molcando. Remulcò.
REMÓLDRER. V. a. Móldrer mòlt ó per sego-
na vegada alguna cosa. Remoler. Subtilissimè le-
rere.
REMOLEJAR. V. n. Fér losonso pera no tra-
ballar, ó traballar de mala gana. Remolonearse.
Subterfugio, is.
REMOLEJAYRE. m. Qui remoleja. Remolon.
Segnis, lenlus.
REMOLÍ, m. La figura à mode de caragol que's
fornia del encontre de dos vents, portantsen al re-
dedor tot lo que troban al milj. Torbellino, remo-
Una. Turbo, inis, vortex, icis. |1 Xuclador, movi-
ment circular del aygua. Remolino, olla, vóriice.
Vortex, icis. [1 Entoriolligamenl del pel en rodo,
que's forma en alguna part del cos del animal.
Remolino. Crinalis vortex. j] mct. L' amontona-
ment de gent ab desorde. Remolino. Circumvoluta
turba. II Moviment circular de la pols quealsa una
bufada de vent. Tolvanera, remolino, nube. Vulve-
ris, lurbo. |1 Borrasca de vcnl y neu. Venlisca, ven-
\isco, ventisquero. Nimbosus venlus. || met. La per-
lona somoguda é inquieta. 'S diu regularment
els noys. Ardilla, zarandillo. Ardelio, nis. |1
et, Tumullo, turbació, desfet. Remolino. Jur-
ium, ii. 11 Mola gran de aygua que s' alsa en la
mar à causa del vent que rebat en alguna part, y
camina donant vollas; sol sumergir à las naus. Re-
molino. Subitus undarum vorago. I Las vóllas que
dóna un cos al rodedor de si, com los noys quant
jugan fins que cauhen tols rodons. Remolino. Cir-
cuitio, nis. II Per analogia 's diu de las vollas y re-
^voltas ó alternalivas de alguns eslals, elc. Remoli-
,.no. Turbo, inis. || fís. Compost de matérias, las parts
de las quals se mouhen envers un mateix costat, y
.al rodedor de un propi centro, com en los plane-
tas. Remolino, y lurbillon entre 'Is moderns. Vor-
tex, icis.
REMOLIMENT. m. Obra de remóldrer. Remo-
limicnlo. Subtilissimè terendi opus.
REMOLINADA. f. REMOLÍ. 5.
REMOLINADOR. m. PALETA. 5.
REMOLINAR. v. a. Fér remolins. També s'
usa com recíproch. Remolinar, remolinear. Circu-
mago, circumvolvo, is. |1 met. Amonlonarse, apin-
yarse confusament las personas. S' usa també com
recíproch. Remolinar. Gonglobor, aris.
REMOLLIR. V. a. Posar blana alguna cosa.
CATALi. REM 481
Ablandar, emblandecer, reblandecer, remullir. Matu-
ro, nioUifico, as.=v. r. Posarse bla ab la rosada.
Emblandecer se, reblandecer se, relentecer, rellenlecer,
rsllenlecerse. Lento, lentesco, is.
REMOLLIT, DA. p. p. Emblandecido , reblan-
decido. iMaturatus.
REMOLTA. f. En algunas parts lo resíduo que
queda de aquellas cosas que s' expremen forta-
ment, pera tràurer lo licor ó sucli, com del rahim,
olivasy canyas de sucre. Borujo, bagazo. Fex, cis,
sordes, is.
REMONTAR. V. a. REMUNTAR.
REMOR. J. RUMOR.
A REMOR FEYTA. loc. aut. À voz en grilo, à una
voz. InaWoce.
RÈMORA, f. Peix. rémol. || Detenció, tardansa.
Rèmora, demora. Rèmora, mora, ae.
REMORDIMENT, m. Inquietut de la concién-
cia. Escrúpulo, remordimiento. Remorsus, us, soUi-
citudo, inis; animi angor.
REMORDIR.^v. a. Inquietar interiorment al-
gun escrúpol ó cosa que molesta. Remorder; roer.
Angore, soUiciludine cruciare.
REMORDIT, DA. p. p. Remordido. Angor sti-
mulalus.
REMOST. m. ant. prempsadüra. || met. La ay-
gua bruta ó mesclada ab la porqueria de lo que's
renta en ella. Lavazas, lavadura. Eluvies, ei, pro-
luvium, ii.
REMOT, A. adj. Distant, apariat. Lejano, re-
moto. Seposilus,remolus. || met. Lluny de succehir.
Remoto. Remolus. | Inverosímil, confús, com: no-
tícia REMOTA. Remolo. Remotus.
TENIR REMOT. fr. met. Tenir quasi olvidat. Estar
remolo. Penè oblitum, immemorem esse.
REMOTAMENT, adv. m. Apariat, dislant-
ment, de lluny. Remotamenle. Remoié. \\ Sense pro-
ximitat. Remolamenle. Remolè.
REMOTÍSSIM, A. adj. sup, Remotisimo. Re-
molissimus.
REMÓURER. v. a. Apartar, mudar una cosa
de lloch. Remover. Moveo, removeo, es. \\ Apartar
algun inconvenient. Remover, obviar, quitar. Pro-
pello, rejicio, is. (| Alterar, conmóurer. Remover.
Agito, as, commoveo, es. || Regirar, remenar. Re-
vòlver, remecer. Verso, as.
REMSÓ Y REEMSÓ. f, ant. redempció, res-
cat.
REMUDA. f. L' acte y efecte de remudar. Re-
muda, remudamiento, revezo. Mutandi actus.
REMUDAR. V. a. RELLEVAR.
REMUGACIÓ. f. La acció y efecte de remu-
gar. Rumia, rumiadura. Ruminatio, nis.
REMUGADOR, A. m. y f. Qui remuga. Re-
mugador. Ruminans, tis. H ter. rondinayre. | Qui
remuga mòlt. Rumion. Multiim, valdè ruminans.
REMüGAMENT. m. La acció y efecte de re-
mugar. Rumiadura, rumia. Ruminatio, nis.
REMUGAR. V. a. Tornar à mastegar alguns
482 REM DICCIONARI
animals lo que del depósit tornan à la boca. Ru-
miar. Rumimo, rumino, as. || ter. rondinar. [\ En-
tre rnenescals, móurer los llabis lo caball quant
beu ó menja. Bocezar, bocear. Equum labra mo-
vere.
REMUGAT, DA. p. p. Rumiado. Rumimatus.
REMUGO, m. remügament. || Lo so bronch y
desapacible que forma '1 burro ab diferents alts y
baixos. Rebuzno, roznido. Rudor, is, ruditus, us.
REMUJOT. m. La quantitat de blat que's va à
móldrer en algun sach que no està ple. Saquilada.
Sacci capturae pars.
REMULL, m. La acció de remullar, de empa-
par en aygua alguna cosa. íewiojo. Madefactio, nis.
POSAR EN REMULL ALGUNA COSA Ó ALGUN NEGOCI.
fr. Diferir lo tractar de ell fins que estiga en mi-
llor disposició. Eslar en remojo alguna cosa ó algun
negocio. Ad aliud tempus pararé, differre.
REMULLADOR. m. Lo lloch ahont se tira '1
peixà remullar. Remojadero. Locus ubi salitus ase-
Uus aqua madefit, lentescit.
REMULLAMENT. m. ant. remull.
REMULLAR. V. a. Mullar segona vegada ó po-
sar en remull alguna cosa pera que s' empape. Re-
mojar, inojar. Macero, as, raadefacio, lentesco, is.
REMULLAT, DA. p. p. Remojado, mojado.
Madefaclus.
REMULLO, f. ter. ROSTA.
REMUNDAR. V. a. ant. Netejar, llevar segona
vegada lo inútil ó perjudicial de alguna cosa, com
dels arbres, vinyas, etc. Remundar. Emundo, as.
REMUNERACIÓ, f. La acció y efecte de re-
munerar. Remuneracion. Remuneratio, nis. \\ Re-
compensa, premi, regoneixement. Premio, remu-
neracion. Remuneratio, nis.
REMUNERADOR, A. m. y f. Qui remunera ó
premia. Premiador, remunerador. Remunerator, is.
REMUNERAR, v. a. Recompensar, premiar,
gallardonar. Premiar, remunerar. Remunero, as.
REMUNERAT, DA. p. p. Remunerada. Rerau-
neratus.
REMUNERATORI , A. adj. La cosa ab que's
remunera. Remuneralorio. Remuneralorius.
REMUNTA, f. mil. La acció de donar nou ca-
ball. Remonla. Equorum suppletio mililaris. ||
Compra de caballs pera remuntar. Remonta. Equo-
rum pro mililiae suppletione emptio. || Conjunt de
caballs pera remuntar. Remonta. Subsidiariorum
equorum congeries. U En las bòtas lo reraendo de
tot lo peu. Cahezada, remendo. Ocreae extrema,
ima pars.
REMUNTAR. V. a. mil. Donar nou caball al
soldat. Remonlar. Equitem novo equo instruere. [|
Provehir de caballs à un regiment. Remonlar. Equi-
tibus equos suppeditare. || Gompóndrer las bolas,
posant lo peu nou. Remonlar. Refercio, is. | met.
Obligar a que altre s' ausente. Remonlar. Fugo, as.
v. r. Volar mòlt alt los aucells. Remontarse. In su-
blime ferri aves. |1 met. Ensuperbirse, elevarse.
REN
Remonlarse, repinarse. Alfa petere.
REMUT, DA. p. p. ant. irr. Redimida. Re-
demptus.
REMZÓ. f. REDEMPCIÓ.
REN. m. ant. res. [j ter. llevat. || rehen.
RÉNAGH. m. reyneta. [| taba.
RENADIU. m. La terra que havéntse segat en
herba, torna à rebrotar. Renadio, ricial. Àger repul-
lulans. II ant. À pedir de boca. Ex animi sententia.
RENAIXEMENT, m. y
RENAIXEN8A. f. L' acte de renàixer. Renaci-
mienla. Novus ortus in ecclesia ; baptisma, atis.
RENÀIXER. V. n. Tornar à nàixer, ó nàixer
de nou. Renacer. Renascor, eris, repullulo, as. I
Adquirir la vida de la gràcia per medi del baptis-
me. Renacer. Regenero, as. || Renovarse, restau-
rarse ó restablirse alguna cosa. Renacer, renovarse.
Rebello, as.
RENART. m. guineu. 1| ter. bernat.
RENASCUT Y RENAT, DA. p. p. Renacido.
Renatus.
RENCH, A. adj. RANCB. || m. ant. púlpit. ||
rengla. II RANGo. || Paparra insecte. Garrapata,
rezno. Ridivius, ii, ricinus, i.
RENCH de juNYiR. aut. Cós, plassa pera 'Is tor-
neigs. Tela. Circus, currículum, i.
RENCONTRE. m. reencontre.
RENCOR. m. Odi, enemistat reconcentrada.
Rencor, encono, enconamienlo . Rencor, is; com-
pressum odium.
AB RENCOR. m. adv. Ab odi. Rencor osamente. Ini-
mico, adverso animo.
RENCORÓS , A. adj. Qui té ó guarda rencor.
Enconoso, rencaroso. Rencorem animo fovens.
RENDA. f. Utilitat ó benefici queproduheix ac-
tualment alguna cosa ó lo que de ella 's cobra.
Renla, rédilo, rendimiento, rendicion, provenia. Re-
ditus annuus, proventus. || Lo que paga en diners,
ó en fruyts un arrendatari. Renla. Pretium redi-
tuum à conductore solutus. || Pensió ó sou de un
any. Renla. Annuum, i, mercès, edis. || La que pa-
ga '1 pagès al amo de las terras que mena. Renla.
A villico solutum pretium.
RENDA CREIXENT ó MENGUANT. La que admet en
sòn arrendament aument ó disminució en sòn na-
tural valor ó producte. Renla crecienle ómenguanie.
Redilus annuus incrementum ac decrementum sus-
cipiens.
RENDA FEUDAL. CENS.
RENDA FIXA. La que es segura. Renta, rentada.
Status reditus.
RENDA GENERAL. La que's cobra en tot lo regne,
com la sal, labaco, aduanas, etc. Renta general.
Generale vectigal.
RENDA GRAN ES l' ESTALVI, Tcf. Dòua à entéudier
que'l medi mès segur pera aumentar los interes-
sos, es la economia y estalvi. Alquimia probada,
tener renla y no gastar nada. Parsimònia optimum
vectigal.
REN
CATALÀ.
REN
483
RENDA PROVINCIAL. La quc compren los tributs de
cada província. Renta provincial. Provinciale vec-
[_Ugal.
DONAR DK RENDA. fr. Produbif benefici anual al-
juna cosa. Rentar, redituar. Reddo, is; proventum
irere,
jüNTAR TANT DE RENDA. fp. Rcunif ccrla quanli-
it de varias rendas ó emolumenls. Componer lanlo
renta. Quaradam auri copiam ex reditibus ca-
'pere.
MILLORAR LAS RENDAS. fr. Pujar los arrendaments
públichs. Mejorar las renlas. Regium vectigal plu-
ris licilari.
PASSAR ó víuRER DE RENDA. fr. Yíurer algú sens
traballar, manleninse do la renda que cobra. Te-
urrenla. Reditibus frui.
RENDAL. adj. Cosa de renda ó que produheix
llililat ó benefici. Redituable,reditual. Quod rèdit.
RENDER. ra. Qui té mòlta renda. Hacendado,
frreniado. Qui reditus annuos capit. || Qui paga
renda. Renlero. Yectigalis, is. || Qui pren arrenda-
lent. Renlero. Conductor, is. || Lo pagès que té en
>rrendament alguna masada. Renlero. Villicus, co-
)nus, i.
RENDETA. f. d. Rentilla. Tenuis reddilus.
RENDICIÓ, f. La acció de rendir ó entregarse.
lendicion, rendimienlo. Dedilio, traditio, nis. I ré-
MT, PRODUCTO.
RENDIDAMENT. adv. ni. Ab submissió, ^m-
úsamenle, rendidamenle. Submissè, subjecte.
RENDIDÍSSIM, A. adj. sup. Rendidisimo. De-
itigatissimus, valdè subjectus.
RENDIDiSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab mòl-
humililat. Rendidisimamente. Yaldè submissè,
RENDIMENT, m. rendició. 1. [| Fatiga, can-
ici. Rendimienlo. Lassitudo, inis. || Submissió,
subordinació ó subjecció. Rendimienlo. Submissió,
lis. [1 Expressió obsequiosa, oferintse à la volun-
it ó servey de altre. Rendimienlo. Obsequium, ii,
submissió, nis.
RENDIR. V. a. Subjectar, superar, vèncer.
plendir. Subjicio, is; in ditionem redigere. 1| En-
regar alguna cosa al domini de altre, com la for-
ilesa al enemich, etc. També s' usa com recí-
)roch. Rendir. Trado, submitto, is. || Cansar, fati-
[gar. També s' usa com recíproch. Rendir, rendirse.
|;Frangi, rumpi. 1| naut. Badallarse, esquerdarse,
fòbrirse un arbre ó verga à direcció de sas Gbras.
iHendir el hilo. Scindi. \\ nàut. Cedir, enfonzarse las
ïuberlas per falta de puntals. També s' usa com
[recíproch. Rendir. Navis labulala succumbere.
RENDIRSE. V. r. Entregarse, confessarse ven-
5ut. Rendirse. Adversario cedere; manus dare;
[herbam porrigere. |1 En lo moral cedir, obehir,
jhumiliarse. Rendirse. Resentior, iris, cedo, is. I
PAbàlrerse,]acobardirse en los traballs ó desgràcias.
\Sucvmbir,lrendirse. Succümbo, is.
RENDIT,;; DA. adj. Cansat, fatigat. Cansado.
Lassus. II Yensut. Rendido. Superatus, deditius. ||
Submís, obsequiós, Sumiso. Submissus.
RENEBOT, DA. m. y f. Fill del nebot respec-
te de qui's parla. Resobrino, sobrino segundo. Con-
sobrini ülius.
RENECH. m. Execració. Plasloma, reniego.
Execratio, nis. || detestació.
RÉNECH. m. Paparra grossa y rodona que's
fa en los gossos. Rezno. Recinus, i. || adj. Se diu
de certa classe de fasols ó monjetas que encara
que estigan granats, se menjan comunment ab la
tavella. Budiones, judios. Phaseolus, i.
RENEGADOR, A. m. y f. Qui renuncia la feó
renega de Dèu y sa religió. Renegador. Blasphema-
tor, is. II Qui lé '1 pèssim costum de jurar, perju-
rar, dir blasfémias, etc. Blasfemo, renegador. Eju-
rator, is.
RENEGAMENT. m. APOSTASIA. Q EXECRACIÓ,
BLASFÈMIA.
RENEGAR. V. a. Negar ab instància, tornar à
negar. Renegar. Denego, pernego, as. || Flastomar,
prorrómper en injúrias y blasfémias. Blasfemar,
renegar. Ejuro, as; ore sacrilego, impiis verbis
Deum abjuraré. || Detestar, abominar una cosa,
com: RENEGO de sa amistat. Renegar. Abominor,
deteslor, aris. || Passar de una religió à altra: re-
gularment se diu per deixar la fe de Jesucrist, y
abrassar las institucion de Mahoma. Aposlatar, re-
negar. Christi fidem abjuraré.
RENEGAT, DA. p. p. Renegado. Denegatus. |1
Qui ha renunciat la fe de Jesucrist. Renegado.
Christi fidei desertor; Christi reiigione deficiens. ||
Home pervers. Renegado. Impius dejuralor. || Lo
joch del home entre tres, en que's donan nou car-
tas à cada un. Renegado, hombre, emperrada. Pa-
gellarum ludus sic dictus.
FÉR MÈS MAL QUE NO UN RENEGAT, fr. FÉR MÈS MAL
QUE LA PEDRA Ó QUE LA PEDRAGADA.
RENERA. f. RONQÜERA.
RENET, A. adj. fam. Mòlt net. Relimpio. Yaldè
tersus.
RENETEJAR. V. a. Tornar à netejar mòlt.
També s' usa com recíproch. R'ílimpiar. Iterüm
purgaré, emendare.
RENGAR. V. a. ant. Fér una arenga. Arengar.
Concionor, aris.
RENGLA. f. y
RENGLE, m.y
RENGLERA, f. Línea de cosas arregladas.
Ringle, ringla, ringlera, hilera, fila, linea. Series,
ei. II Tira de ceps, arbres ó plantas. Liüo. Antes,
ium. II La derajolas posadas horisontalmenl en lo
forn. Daga. Laterum excoquendorum ductus.
RENGLÓ. m. L' orde de lletras en línea recta.
Renglon. Yerborum linea. || met. Porció de renda,
utilitat del benefici que algú té. Renglon. Proven-
tus, us. II Cada classe de generós de còrners, etc.
Renglon, genero. Genus, eris. 1| pi. Los escrits, sòn
contingut, substància ó context. Renglones. Scrip-
ta, orum.
184
REN
DICCIONARI
REN
RENILL, m. La veu que forma 'I caball ó euga.
Relincho, relinchado, hin. Hinnitus, us.
RENILLAR. V. n. Formar lo caball ó euga '1
so de sa veu pròpia. Helinchar, hinar. Hinnio, i&
RENILLADOR. ra. Se diu del caball que re-
nilla sovint. Relinchador. Hinnians equus. || Se
diu del cavall que renilla y s' inquieta quant veu
una burra, una mula ó una euga. Relinchon, relin-
chador. Furenter hinnians.
RENITÉNCIA. f. Repugnància, resistència.
Renitencia. Reluclatio, oppositio, nis.
RENITENT. adj. Terch, que resisteix. Reniten-
te. Reluctans, relrectans.
REIVOAGRAR. V. a. ant. Deixar à usura. Dar
à logro. Pecuniam foenerare, foenerari.
RENOCA. f. fam. Donzella de edat. Doncellue-
ca. Adulta, grandseva virgo.
RENOCH. m. rana.
RENOM. m. Sobrenom, apellido. Renomhre,
sobrenombre, apellido, cognomento . Agnomen , cog-
nomen, inis. || Nom injuriós sobreposat. Apodo.
Deridiculum, i. \\ Anomenada, fama. Renombre.
Existimatio, nis, fama, ae.
RENOU. m. Rrot que ix cada any al arbre.
Vàsiago, renuevo,pimpollo. Stolo, nis.
PORTAR Ó FÉR ANAR EN RENOU. fr. Tcuir à UH Ó
mòlts ocupats ab pressa al rodedor de sí. Traer en
rueda ó revuelto. Gircum se alios ducere, agere.
RENOVACIÓ, f. y
RENOVAMENT, m. ant. La acció de renovar.
Renovacion, renuevo. Interpolalio, nis. || Èn lo mo-
ral transformació ó mudansa de ménos à mès per-
fet, ilenouacion. Renovatio, nis. II Composició, adob.
Renovacion. Reintegratio, nis. |j La acció de consu-
mir lo sacerdot las formas antíguasy consagrarne
de nou. Renovacion. Renovatio, nis.
RENOVAR. V. a. Restaurar, fér tornar com
nova alguna cosa. Renovar. Novo, renovo, as. ||
Instaurar. Renovar. Recolo, is. || Comensar de nou
lo interromput per algun temps. Renovar. Renovo,
instauro, as. || Pulir, enllustrar, millorar. Renovar.
Concinno, reconcinno, as. || Sumir lo sacerdot las
formas antíguas y consagrarne de nou. Renovar.
Renovo, as. || Reiterar, publicar de nou. Renovar.
Reitero, as. | Refrescar algun sentiment, pesar ó
dolor. Refrescar. Refrico, as, recrudesco, is. ||
V. r. Agafar vigor ó forsas. Reverdecer, revivir. Re-
ficio, reviresco, is.
RENOVAT, DA. p. p. Renovado. Renovatus.
RENOVALLAR. V. a. ant. RENOVAR,
RENTACARAS. m. met. fam. Adulador, llis-
songer. Lavacaras. Adulator, assentalor, is.
RENTADA, f. L' acte y efecte de rentar, La-
vacion, lavadura, locion, lavatorio. Lolio, nis.
SEGONA RENTADA. En las miuas la segona rentada
dels metalls. Relave. Altera metalli elutio.
RENTADOR, m. Qui renta. Lavador. Lavator,
is. II Paratge en que's renta. Lavadero, lavanderia.
Lavacrum, i. || La llosa en que 's pica la roba que
's renta. Estregadero. Lavandis et detergendis ves-
tibus aptus locus.
RENTADORA, f. BUGADERA. II RENTADOR 3.
RENTADURA. f. RENTADA. |1 pi. La aygua bru-
ta de lo que s' ha rentat. Lavazas, lavadura. Pro-
luvium, ii, proluvies, ei.
EENTADURAS DE BÓTA. met. YÍ sumameot fluix.
Aguachirle. Secundarius, inferior liquor.
RENTAMANS, m. Depósit de aygua ab aixeta
y pica pera rentarse. Lavamanos,aguamanil. Aquse-
manilis, aquaemanile, is, malluviura, ii.
RENTAMENT. m. RENTADA.
RENTAR. V. a. Netejar ab aygua. Lavar, lim-
piar, banar, I abonar. Lavo, as. |] Netejar lasayguas
de la cuyna. Fregar. Effrico, despumo, as. |1 Nete-
jar la roba desprès de la bugada. Sacar. Rela-
vo, as.
TORNAR A RENTAR, fr. Rclavar. Relavo, as.
RENTARSE. v. a. Lltmpiarse, nelejarse. La~
varse. Lavo, as.
RENTAT, DA. p. p. Lavado. Lotus.
RENTILLAS. f. pi. Certas rendas de poca en-
titat que per lo regular s' arrendan juntas. Siele
renlillas. Septem vectigalia minora.
RENÚNCIA Y RENUNCIACIÓ. f. La acció de
renunciar. Renuncia, renunciacion, renunciamiento.
Renuntiatio, nis. 1| Dimissió, abdicació voluntària.
Dimision, renuncia, cesion. Voluntària denuntiatlo,
dimissió. I L' instrument que la conté. Renuncia.
Renuntiationis instrumentum.
RENUNGIABLE. adj. Lo que 's pót renunciar.
Renunciable. Renuntiabilis. || S' aplica al ofici que
s' adquireix ab facultat de transferirlo à altre per
renúncia y no de altre modo, la qual si no 's fà ab
temps, recau en lo rey. Renunciable. Officium ad
alium transmissibile per renuntiationem.
RENUNCIAR. V. r. Despossehirse voluntària-
ment. Abdicar, renunciar, dimitir, desechar, resig-
nar. Abdico, as, dimitto, is. || No admétrer, no
acceptar. Renunciar. Renuo, rejicio, is. || Despre-
ciar, abandonar, detestar. Renunciar. Despicio,
respuo, is.
RENUNCIAT, DA. p. p. Renunciado. Abdica-
tus.
RENUNCIATARI. m. Aquell à favor del qual
s' ha fél alguna renúncia. Renuncialario. Cui quid-
quam abdicalnm est.
RENY. m. REGANT.
RENYADOR, A. m. y f. Qui renya. Reganon.
Asper, i, minax, cis.
RENYAR. V. a. Repéndrer. Renir, reganar, in-
crepar. Objurgo, increpo, as. || ant. reganyar. 1.
RENYAYRE. m. rentador.
PENYIDÍSSIM, A. adj. sup. Renidisimo. Yal-
dè objurgalus.
RENYIDOR. adj. Se diu dels caballs, matxos,
etc. que mossegan y tiran cossasal qui se'ls aproxi-
ma. Renidor. Jurgiosus equus.
RENYINA. f. Debat, pendéncia. Rina, rencilla,
I REP
quimera, cuento, choque, rompimiento, disension,
pelazga, cuchilladas, camorra. Controvèrsia, rixa,
ae.
RENTINAS DE MARIT, DE LA TAULA AL LLIT. ICf.
BARALLAS DE MARIT, ClC.
DE ÜNA GRAN RENYINA VE UNA GRAN AMISTAT, ref.
que dóna à enlóndrer, que de una pendéncia mòlt
renyida sól originarse una ferma amistat. Rim ó
cuestion de por san Juan, paz para lodo el ano. Quae
modo pugnarunt, jungunt sua rostra columbae.
RENYINAR. V. n. ter. ahinar.
RENYIR. V. n. Disputar, pérdrer la amistat.
Enemislarse, renir, desamistarse,pelear, pendenciar,
romper; haber viontescos y capeletes. Rixor, aris. ||
Disputar ab crits y soroll. EmborruUarse. Alterco,
as, rixor, aris. || v. a. renyar.
RENYIT, DA. p. p. Enujat, enemistat ab altre.
Renido. Adversarius, oppositus.
REO. m. Qui ha comès algun delicte, Reo.
Reus, ei. I for. Qui es demanat en judici. Reo.
Reus, ei.
REOCTAVA. f. Lo mitj quarlillo que's sisa
de cada quatre en las rendas per menor del vi,
oli y vinagre. Oclavilla, reoctava. Octava congii
pars ex ipso congio multata.
REORA. f. RASADORA.
REPAGAR. v. a. Pagar mòlt ó ab excés alguna
cosa. Repagar. Yaldè, plus nimio pretium sol-
vere.
REPALA8SA. f. Herba de arrel grossa, de raès
de un peu de llarch, negrenca per fora y blanca
per dins, de sabor quasi dols, de fullas amplas,
llargas de mès de un peu y punxagudas, en extrem
•vellosas : las flors naixen en capsirons composts
de mòltas floretas purpúreas dins de un calis com-
post de mòltas fullas terminadas cada una en un
ganxo. Lampazo. Arctium, ii, lappa, se.
REPANTIGARSE Y REPAPARSE. V. r. Re-
colzarse, exténdrerse sobre '1 respatUer, posarse
bè en 1' assento. Arrellanarse , rellanarse, repanti-
garse, recalcarse. Desideo, es.
REPAPIEJAR. V. n. Caduquejar, debilitarse '1
judici y memòria per la mòlta edat. Chochear. Se-
ectute deliraré, desipere.
REPARABLE, adj. Notable. Reparable, notable.
Notandus. \\ Lo que 's pót restaurar ó remediar.
Reparable. Reparabilis.
REPARACIÓ, f. L' acte de reparar en lo sentit
de renovar ò millorar alguna cosa. Reparacion, re-
^aramienlOy rehacimienlo. Refactio, instauratio, nis.
II En las escolas es aquell acte literari y exercici
que fan en ellas los estudians, dihent la llissó, y
en algunas parts arguhint uns ab altres. Repara-
cion. Lectionum repetitio vel relectio scholastica.
REPARADOR, A. m. y f. Qui repara ó millora
alguna cosa. Reparador. Reparator, instauralor, is.
II Lo qui repara ú observa ab freqüència y des-
masia. Reparador. Censor, is, niraiusspeculator.
REPARAMENT. m. REPARACIÓ.
TOHO II.
CATALÀ. MP 485
REPARAR. V. a. Compóndrer, apariar, esme-
nar lo menyspreu que ha patit alguna cosa. Repa-
rar, rehacer, reforzar. Reficio, is. || Restablir. Re-
parar, restaurar, subsanar. Reparo, as. || arrebos-
sar. H Mirar ab mòlt cuydado. Advertir, reparar,
notar. Animadverto, altendo, is. || Detenirse per
algun inconvenient. Reparar. Observo, as. 1| En lo
moral corregir, remediar. Reparar. Emendo, as,
reficio, is. || Resguardarse, usat com recíproch. Re-
parar. Defensionem pararé. || Considerar, re-
flexionar. Reparar. Considero, observo, as. [] v. r.
Cobrar forsas. Repararse. Vires reficere, assura-
mere.
REPARAT, DA. p. p. Reparada. Restauratus,
animadversus.
REPARO, m. Restauració, remey. Reparo, re-
paramiento. Reparalio, instauratio, nis. || Adob,
remendo. Reparo, remiendo. Renovatio, reparatio,
nis. II Dubte, dificultat, inconvenient. Reparo. Dif-
ficultas, alis, obex, icis. | Observació, advertència.
Reparo. Animadversió, nis. || Defensa, resguart.
Reparo. Tutamen, fulcimen, inis. I Inspecció cuy-
dadosa de alguna cosa. Reparo. Inspectio, nis. ||
CRÍTICA, CENSURA.
FÉR REPARO DE ALGUNA COSA. fr. POSarhi dificul-
tats, contradirla. Objelar, conlradecir, dificultar.
Objicio, is; dificultates adhibere.
REPARTIBLE. adj. Lo que 's pót repartir.
Repartible. Quod distribuí potest.
REPARTICIÓ, f. Obra de repartir. Reparti-
cion, reparlimiento. Parlitio, digestió, nis.
REPARTIDAMENT. adv. m. Per parts, en
diversas porcions. Repariidamente. Partim, parcia-
tim.
REPARTIDOR, A. adj. Lo que ha de sér re-
partit. Repartidero. Partiendus. || m. Qui reparteix
ó distribuheix. Repartidor. Partitor, distribulor,
is. II Lo batlle ó altra persona deputada pera re-
partir ó determinar alguna tatxa ó contribució que
ha de pagar cada vehí. Repartidor. Regii vectiga-
lis discussor. || Lo qui en los comicis y tribunals
distribuhia las targetas als que havian de votar.
Repartidor. Diribilor, is.
REPARTIMENT, m. La divisió que 's fa de
una cosa pera distribuhirla. Repartimienlo. Distri-
butio, nis. II La llista que conté lo que s' ha de re-
partir. Repartimienlo. Dislribulionum syllabus. [|
La divisió en que se senyala à cada vehí lo que li
toca pagar de contribució. Derrama, reparlimiento.
Tributi in singula capità descriptio.
REPARTIR. V. a. Distribuhir una cosa, divi-
dinlla per parts. Repartir. Partior, iris. | Carre-
gar alguna contribució ó gravamen per parts, fle-
parlir, y amillarar si es per milers. Dispartio, is.
II Dividir alguna co.sa entre mòlts, compartiria.
Repartir. Dilargior, iris. || Donar, compartir, dis-
pensar gràcias ó favors. Franquear, repartir. Im-
perlior, iris. || Dit de la càrrega ó la distància,
igualaria per parts; fèr que no hi haja mès à la
61
486
REP
DICCIONARI
REP
una part que à la altra. Promediar, comediar. Equi-
libro, as; in sequales parles meliri.
REPARTIT, DA. p. p. adj. Reparlido. Divi-
sus.
REPARTO. m. Repartiment; comunment se
diu de las contribucions. Reparlicion, repariimien-
lo, amillaramienlo si es per milers. Distributio,nis.
REPÀS. m. Estudi que's fa per desobre de lo
que's té vist ó estudiat. Reposo. Recensió, releclio,
nis. II Regoneixeraent , examen de alguna obra,
véurer si li falla res. Repaso. Recognilio, nis. 1| La
explicació que fa '1 passant ó ajudant de lo mateix
que ha explicat lo principal. Repaso, repelicion.
Repetitio, nis. |1 refecoió, àpat, tip.
DONAR üN REPAS. fr. niet. Fér una breu y perso-
nal diligència pera la seguretat ó ben eslar de una
cosa. Ecliar un repaso. Ri'peto, is.
REPASSAR. V. a. Remirar lo que s' ha estu-
diat. Repasar, releer, remirar. Relego, recolo, is. |1
ant. Tornar à passar pel mateix camí. Traspa-
sar, repasar. Yiam repetere. |1 Reflexionar, repe-
tir en la memòria. Repasar. Replico, as. |1 Recosir.
Repasar, recórrer. Linlea resuere. || Examinar de
nou alguna obra. Repasar, remirar. Recenseo, es,
recognosco, is. |1 ter. esbandir. |1 Mirar per segona
ó tercera vegada, pera véurer si 's troba una cosa
entre altras. Rebuscar. Inquiro, exquiro, is.
REPASSAT, DA. p. p. Repasado. Retectus, re-
plicatus.
REPASSIÓ. f. fil. Repasion. Reactio, nis.
REPÈL. m. Part petita de qualsevol cosa ques'
alsa contra lo natural. Repelo, redopelo, rodapelo.
Aversus, reversus pilus. || enemicq. 5.
i REPÈL. ra. adv. Contra la direcció natural del
pel. A contra pelo; d repelo, àpospelo, pelo arriba.
Príeposterò, adversus pilus.
VENIR A REPÈL. fr. mct. Repugnar alguna cosa.
Hacerse cuesia arriba. Mgrè ferre.
REPELADA. f. La acció y efecte de repelar,
Repeladura. Pillorum adversorum avulsio.
REPELAR. v. a. Arrancar lo pel. Repelar, des-
canonar. Carptim capillos vellere, aveliere. || Nete-
jar ó tràurer segona vegada lo inútil y perjudicial
de alguna cosa ; comunment se diu dels arbres y
vinyas. Remondar. Emundo, remundo, as.
REPEL•LENT, p. a. Lo que té virtut de repel-
lir, ó Ilansar. S' usa també com masculí. Repelen-
te. Repellens, rejiciens.
REPEL-LIDOR, A. m. y f. Qui repel•leix. Re-
chazador. Repellens, relrudens, propulsans, tis.
REPEL-LIR. V. a. Llansar de sí una cosa ab
algun impuls ó violència. Repeler. Repello, rejicio,
is, I Contradir. Repeler, rechazar. Repello, reji-
cio, is.
REPEL-LIT, DA. p. p. Repelido. Repulsus, re-
jactus.
REPELO. (uAVERNE UN)fr. Tenir una conversa-
ció breu. üarse un repelon. Per transennaro, vel
levi traclu confabulari.
REPELÓS, A. adj. que s' aplica à la fusta que
al traballarla alsa pels. Repeloso. Asperum, fila-
mentis rigens lignum. || mel. Delicat de geni.
Quisquiltoso, repeloso, rencilloso, cosquilloso. Rixo-
sus, litigiosus.
REPÉNDRER. V. a. Renyar, corregir, con-
demnar lo dit ó fét no conforme à rabó. Argüir,
reprender, advertir, predicar, sermoncar, lachar.
Reprehendo, arguo, is. || Recobrar dels enemichs
la embarcació que havian pres. Represar. Navem
prsedoneablatam à príBdatore recuperaré. | Criti-
car, censurar. Reprender. Relaxo, accuso, as. || Cu-
sir à sobre costura. Sobrecargar. Nova sutura assue-
re. II Acométrer la febra, etc. Recargar la calentu-
ra, etc. Febrim incrementum accipere. || repel-
LIR.
REPENEDIDA. f. Dona que deixant la mala
vida, passa à víurercom à religiosa en comunitat.
Arrepenlida, recogida. Poenitens fcemina.
REPENEDIMENT. m. arrepentimenf.
REPENSAR, v. a. Tornar à pensar. Repensar.
Perpendo, is ; iterúm perpendere. \\ Pensar mòlt
sobre de alguna cosa. Repensar. Recogilo, as.
REPENT Y REPENTE. m. Moviment repentí.
Repenie. Subilus molus. || Succés grave, imprevist
y repentí. Repenlon. Repentinus, improvisus ca-
sus. II Promptitut, ocurrència viva. Repenlon. Re-
pentinura, extemporaneum auxilium.
de repent. m. adv. Al instant, al moment, de
improvís, com: orar, dir ó compóndrer de repent.
üe repenle, repenlinamenle, de improviso, improvisa-
menie, à la improvisla, de sobresalto. Extemporè,
extemplò, subitò.
REPENTÍ, NA. adj. Imprevist, súbit. Súbito,
repeniino. Insperatus. || Prompte, no premeditat.
Repenlino. Repentinus.
REPENTINAMENT. adv. m. DE repent.
REPENTISTA. ra. Qui fàó diu versos ó discur-
sos de repent, Ri'peniisla. Exleraporalis versiücator.
REPERCUGIENT. m. med. repercussiü. 1.
REPERCUDIR. V. a. REPERCUTIR.
REPERCUSSIÓ, f. REPERGÜTIMENT.
REPERCUSSIÜ, VA. adj. Lo que té virtut ó
eficàcia de repercutir. Reperculivo, repercutorio.
Repercutiens, repercusivus. || med. Medicament
que té virtut de repercutir, Repercusivo. Repercu-
tiens.
REPERCUTIMENT. m. Refracció, reverbera-
ció dels raigs de la llum. Repercusion. Repercus-
sió, nis. II Retrocés de un cos que topa ab altre.
Repercusion, repercudida. Repulsió, nis.
REPERCUTIR. V. n. Reverberar, ressaltar.
Repercutir. Reverbero, as. || Retrocedir ab violèn-
cia un cos per la resistència que troba en altre.
Repercutir. Repercutio, is. j| Tornar à ferir al qui
fereix. Repercutir. Repercutio, is. |] med. y cir.
Repel•lir, fér que un humor retrocedesca. Repercu-
tir. Noxios humores alio avertere.
REPERCUTORI, A. adj. repercussiu.
REP C4TALÍ
REPERTORI, ra, Prompluari, compendi de
sas notables. Repertorio , reportorio. Reperlo-
riiim, ii, Índex, icis. |1 calendari.
REPÉS. ni. Lloch deslinal pera repesar. Repeso.
Ponderalionis iterationi deslinatus locus. \\ Encàr-
ech y obra de repesar. Repeso. Ilerúmponderandi
unuselaclio.
REPESAR. V. r. Tornar à pesar. Repesar. De-
nuò librare, ponderaré.
REPETICIÓ, f. La acció de tornar à fér qual-
sevol acle. Repeticion, reilcracion. Reiteralio, ite-
ratio, nis. fl rel. Figura en que una paraula comen-
sa di erenis oracions ó membres dol período. Re-
peticion. Repetitio, regressió, nis. H for. Acció pera
demanar lo injustament pagat. R'pedcion. Repeti-
tio, nis. II Traducció de un idioma à allre. Traduc-
cion, ursion. Yersio, nis. |1 La acció de dir alguna
cosa mòltas vegadas. Redicion. Diclorum repetitio.
II En lo rellotge, instrument ab molla que repeteix
la ultima hora, y també '1 mateix rellotge. R?peli-
ctoft.Horologiihorarum repetitio. || mús. Notaque's
torna à repetir. Repeli"Aon. Repetitionis signura. ||
Obra de recitar ó cantar dos vegadas una copia.
Repeticion. Repetitio, nis. I) En las universitats T
acte literari abans del exercici secret perap^'ndrer
lo grau. Repeticion. Dispulalionis príEludium :
quajslionis pricfatio. | Diseriació sobre matèria de-
terminada que componian los caiedràlichs en las
universitats. Repeticion. Praelectio, nis. I pinl. y
escult. La obra repetida pel mateix aulor. Repe-
ticion. Archetypum ab ipsi auclore repelilum.
- REPETIDAMENT, adv. m. Ab repetició,
mòltas vegadas. Rspeiidainenle. Ilerüm atíiue ile-
rúm.
REPETIDOR, m. Qui repeteix. Repetidor. Re-
petens, tis. | Passante, ajudant del mestre. Pa-
sante, repetírfor. Hjpodidascalus, i, repeliíor, is.
REPETIR, v. a. Tornar à fér lo que s' havia
fél. Rfpeiir. Reitero, as. ij Tornar à dir lo que s'
havia dit. Repetir. Inculco, as. || Demanar mòlias
vegadas y ab instància. Repetir. Repeto, is. |] for.
Demanar lo indegudament pagat, ó que s' ha pa-
gat per altre. Repetir. Persequor, eris. [| Recitar
cosas sabudas. Repetir. Decanto, as. | lóg. Resu-
mir lo que allre ha dit. Repetir, resumir. Argu-
menta referre. [| En las universitats tenir 1' acle
anomenat repetició. Repetir. Dispulalionis prelu-
dium, candidatura habere. || Traduhir de una llen-
gua à allr». Traducir, vertir, construir. Reddo, ira-
duco, is. II Repassar à altre la llissó, recapaciíar.
Repetir. Repeto, is. | mel. Tornar la febra. Rxpeiir.
Redeo, recido, is.
REPETIT, DA. p. p. Repetido. Repetitus.
REPEU. m. REPiSA.
REPICAMENT. m. repich.
REPICAR. V. a. Tocar à festa las campanas.
Repicar. Cymbala sonilufeslivopulsare. || Tocar ab
vivesa y depressa algun inslrument. Repicar, repi-
c^uelear. Cymbala acutè, argutè crebreque pulsare.
REP 487
II V. a. Picar segona vegada una mateixa cosa,
com una mola quant no menja. Repicar. Iteruin
conlundere.
AL SEGUR ESTA Qüi REPICA, loc. fam. ab que's no-
ta la facilitat del qui reprèn a altre 'I niodo de
portarse en los perills, estant ell en segur, /in salvo
eslíí el que repica. In vado sum , cxirà telorum jac-
tum, in porlum avigo. || Denota que un negoci va
bè. A buen vienio va la parva, en salvo esld el que
repica. Salva res est.
FESTE ó qce's fassa REPICAR, fr. mot. fam. ab que
's despedeix à algú per despreci ó per no volerlo
aténdrer. Vele ó vdyase alrollo. Abeal in infamem
cippum, in raalam crucem.
REPICH. m. Lo so arraoniós y alegre de las
campanas. Repique, retoque. Crebra cymbalorum
percussió.
REPICO, m. Toch lleuger y festiu que's fa ab
lo batall en la campana, sense ventaria. Repiquele.
Cymbalorum levis, crebra fesUvaque pulsatio.
REPINTAR. V. a. pint. Pintar sobre lo ja pin-
tat, pera perfeccionar, ó pera restaurar lo esborrat
6 maltractat. Repintar. Repingo, is. || Entre estam-
pers y llibreters quedar cada plana de un llibre
miij estampada en la del seu davant pera picarlo
abans de estar la tinta seca, ó per sér ella de mala
qualitat. Repintar. Litlerarum nolas extra ordinem
repingi.
REPISA. f. Rebaba, repeu en la paret, pera
sostenir un gerro ó altre adorno. Tíeptsa. Mensula,
se, scamillus, i.
Bó\ REPISA ! Interjecció per efecte de alguna
mala impressió ó de un mal raénos grave. Peste!
Caramba ! Hui !
REPIXAR. V. n. fluir, degotar, traspuar.
REPITJOR. adj. Mòlt pitjor. Repeor. Multo
pejor.
REPLÀ. m. Planura. Llanura, llanada. Plani-
ties, ei. II La raconada ó descans à cada ram de es-
cala. Rellano, mesa, meseta, mesilla, descanso, des-
cansiUo, y puntido p. Rioja. Sca^arum àrea.
REPLANAR. V. a. Tornar à aplanar. Rellanar.
Iterüra complanare.
REPLANELL Y REPLANET. m. d. Replà pe-
tit de la escala. Descansillo, mesilla. Scalarum
areola.
REPLANTACIÓ, f. Obra de replantar. Replan-
lacion. Itera'a plantatio.
REPLANTAR. V. a. Tornar à plantar. Replan-
tar. Resero, is, rursús plantaré.
REPLÈ, NA. adj. Mòlt ple. Relleno, repleto,
rellenado. Repletus. || Ple de menjar ó de humors.
Repleto. Repletus.
REPLESSIÓ. f. Abundància, excés de humors
en lo cos del animal, l'ieniíud, replesion, plétora.
Stagnatio, nis. || complement. || Excés en lo menjar
y béurer. Replesion de estómago. Nimia saturi-
tas.
REPLEGA, f. APLEGA. || Porcló de humors dQ-
IM
REP
DICCIONARI
REP
tinguts en alguna part del cos. Congestion. Conges-
tió, nis.
REPLEGAR. V. a. y derivats, arreplegar. |
Plegar, doblegar mòllas vegadas. Replegar. Repli-
co, as.
REPLENITUT. f. Malaltia que contrauhent las
cabalcaduras per béurer massa aygua desprès de
haver menjat civada. Encebamienio, enfosado. Op-
pletio, nis.
REPLET, A. adj. replè.
RÈPLICA, f. Instància, objecció. Rèplica, re-
plicacion. Argumentuni, i, objectio, nis, objectum,
i. II Resposta repugnant à lo que's mana. Rèplica.
Repugnans responsio. || Exclusió, excepció. Rèpli-
ca. Replicalio, nis. 1| for. Conlraresposla, resposta
à la de la part contrària. Rèplica. Replicalio, nis,
contrascriptum, i.
SEiXSE RÈPLICA, m. adv. Sens excusa. Sin rèplica.
Omni exceplione pra;clusa.
REPLICACIÓ. f. RÈPLICA.
REPLICADOR, A. m. y f. Qui replica. Repli-
cador, replicante. Replicans, tis.
REPLICAR, v. a. Instar contra la resposta ó
argument. Replicar, refutar, reponer. Contradico,
repono, is. || Respóndrer contradient. Replicar, re-
poner. Repono, is. II for. Respóndrer, al-legar cada
part contra las excepcions posadas per la contrà-
ria. Replicar. Replico, as; contrascriptum in judi-
cio exhibere.
REPLIGAYRE Y REPLICO, m. Qui replica
mòlt, respostejador. Replicon, respondon. Molestè
redarguens.
REPOBLACIÓ, f. Obra de tornar à poblar. Re-
pohlacion. Iterata frequentatio.
REPOBLAR. V. a. Tornar à poblar. Repoblar.
Rursíis incolis freqüentaré.
REPOLIDOR, A. m. y f. Remendó de vestits
vells. Resurcidor, remendon. Resartor, is.
REPOLIMENT. m. Obra de apedassar la roba
vella. Remicndo. Resarciraen, inis.
REPOLIR. V. a. Pulir de nou. Repulir. Perpo-
lio, repolio, is. 1| Compóndrer, assear ab afectació.
Acicalar, repulir. Nimis exornare. [] Donar una no-
va ma ó correcció à una obra de enteniment. Re-
pulir. Perpolio, is; iteratò poliré. |] enllustrar.
I REMExNDAR.
REPOLUM. m. pedruscall.
REPORT, m. Plaher, recreació, diversió. De-
porle. Obleclatio, nis.
REPORTAR. V. a. Portar novas. Soplar. Inspi-
ro, as. II Refrenar, moderar, reprimir alguna pas-
sió del animo y al qui la té. També s' usa com re-
cíproch. Moderar, reportar, refrenar, reprimir, re-
parar. Tempero, refraeno, as.
REPÒS. m. Descans, intermissió de fatiga. Re-
poso. Yacatio, refeclio, nis, quies, etis. || Tranqui-
litat, sossego. Tranquilidad, reposo, sosiego. Pax,
cis, quies, elis. || Cordura. Asiento, juicio, sosiego.
frudentia, se, sana mens.
MAT VEÜRAS al ENVEJÓS QÜE TINGA GATRE REPÒS.
ref. Denota que'I envejós viu en contínua inquie-
tut. El envidioso es verdugo de si mismo. Pulredo
ossium invidia.
REPOSADAMENT. adv. m. Ab repós. Repo-
sadamenle. Quietè.
REPOSAR. V. n. Posar, col-locar alguna cosa
en sòn anlich eslal ó en lo lloch que àntes ocupa-
va. Reponer, restituir. Resliluo, repono, reduco, is.
II V. n. Descansar, dormir. Reposar. Requiesco, is;
somno refici. || Descansar de alguna fatiga. Repo-
sar. A labore vacaré; consideo, es. l| Estar enquie-
lul, en pau y sossego. Reposar. Otior, aris. I Estar
enterrat. Reposar, yacer, descansar. Requiesco, is,
jaceo, es. || posarse. 3. || v. r. Assossegarse, posar
seny. Sosegarse, asentar el juicio. Rationem firma-
ré; prudenliam adipisci.
REPOSAT, DA. p. p. Reposado, repueslo. Re-
positus. 11 adj. Assossegat. Sosegado, lranquilo,quie-
lo, reposado, pacifico. Pacificus. || Entenimentat, ju-
diciós. Sesudo. Prudens.
REPOSICIÓ, f. Obra de reposar. Reposicion.
Reposilio, nis. || quím. La conservació dels generós
en los lloch y vasos proporcionats. Reposicion. Re-
posilio, nis. I for. L' acte de posar la causa en sòn
primer estat. Reposicion. In prislinum statum res-
titulio.
REPOTENCIA. (de) m. adv. De rebot, de re-
pent. Deantuvion. Subitò, repenlè.
REPREGUNTA. f. Pregunta reiterada. Repre-
gunta. Iterata interrogatio.
REPREGUNTAR. V. a. Tornar à preguntar so-
bre un mateix assumplo. Repreguntar. Iteratò in-
terrogaré vel postularé.
REPREHENSIBLE. adj. REPRENSIBLE.
REPREHENSIÓ. f. Amonestació, ó correcció
que's fà vituperant lo mal fét ó dit, ó lo no confor-
me à la rahó. Reprension, carda, reprimenda. In-
crepatio, nis. || Aument, nova accessió de febra.
Accesion, recargo, acceso. Febris incrementum.
REPREHENSOR Y REPRENEDOR, A. m. y
f. Qui reprèn. Reprensor. Reprehensor, increpa-
tor, is.
REPRENSIBLE. adj. Lo que es digne de re-
prehensió. Reprensible. Reprehensibilis.
REPRENSIÓ. f. reprehensió.
REPRENSOR , A. m. y f. REPREHENSOR.
REPRÈS, A. p. p. Reprendido. Reprehensus.
II Dit de la embarcació recobrada dels enemichs.
Represado. Recuperatus. || Dit de las ayguas atura-
das. Estancadas, represadas, delenidas. Stagnatus,
corapressus. || arrepentit.
REPRESA, f. REL-LEix. H Recuperació de lo que
s' havia perdut. Recobro, represion. Recuperatio,
nis. II La detenció que's fà de una cosa. 'S diu re-
gnlarment de la aygua que's deté y s' exten. Repre-
sa. Aquae stagnatio, compressió. || reprehensió.
REPRESA de pits. Malaltia que acometà las donas
en los pits, causada de coagularse la llet, ab que's
I
I
I
REP
rnalicia y danya. Pelo. Lactis in uberibus raulierura
coagulaiio.
REPRESENTABLE. adj. Lo que's pót repre-
sentar yfér visible, fiepreseníaft/e. Representabiiis,
visibilis.
REPRESENTACIÓ, f. L' acte de representar 6
fér present alguna cosa. Represenlacion. Represen-
talio, nis. II La acció de representar en lo lealro
algun drama, y lambó '1 mateix drama. Represen-
tacion. Fabulae, coaiediae aclio vel drama. || Auio-
rilat, dignilat, caràcter de la persona, y així 's diu:
fulano es home de representació en Barcelona. Re-
presenlacion. Decor, is, dignilas, aiis. || Còpia, ca-
ricatura de algú. Representacion, remedo. Imitalio,
nis. II La acció de exposar à la vista. Representacion.
Repraísentatio, nis. || Figura, imatge que dóna idea
de la realitat. Imàgen, represenlaciou, simbolo, sim-
holizacion. Eíflgies, ei, imago, inis. |1 Súplica als
uperiors apoyada en rahons y documents. Repre-
ftíocton. Relatio vel repraísoniatio ad superiorem.
I for. Lo dretde succehir en la herència, béns, etc. ,
per la persona de altre y rcpresenlantla. Repre-
sentacion. Repraesenlatio, nis.
REPRESENTADOR , A. m. y f. Qui repre-
senta. Representador. RepríBsentans, tis.
REPRESENTANT, p. a. y m. Qui representa
alguna persona ausent, cos ó comunitat. Represen-
iante. Yices gerens. |] comediant.
REPRESENTAR. V. a. Fér present alguna
cosa ab paraulas ó figuras que's fixan en la imagi-
nació. Representar. RepríEsento, as. || Posar davant
6 à la vista. Representar. Repraesento, as. 1| Refe-
rir, proposar, informar. Representar. Referre ad;
represento, as. || Recitar un drama Qngint las ver-
daderas personas. Representar. Fabulara vel co-
maediam agere. || Semblar, sér imatge ó símbol de
alguna cosa. Simbolizar, representar. Repraesento,
as, refero, ers. || Subrogarse en los drets ó béns de
altre, fent sasvegadas. Representar. Repraesento, as;
gerere vices vel personam. | v. r. Oferirse, ocórrer
alguna espècie. Rcpresentarse. Obversor, aris.
REPRESENTAT, DA. p. p. Representada . Re-
praesentatus.
REPRESENTATIU, VA. adj. Lo que repre-
senta ó pót representar. Bepresentativo. Quid aliud
referens vel repraesentans.
REPRESSÀLIA. f. Retenció del béns de una
nació ab qui's té guerra ó de sos indivíduos. iJepre-
saíta. Clarigatio, nis. || Dany en compensació de al-
tre. Represàlia. Yindicalio, nis. [| raet. revenja.
REPRESSIÓ, f. represa. 2.
REPRIMIMENT. m. refrenament.
REPRIMIR. V. a. Contenir, sossegar, mode-
rar. Contener, reprimir, refrenar, comprimir, cohi-
bir, represar, dominar, domar. Cohibeo, contineo,
es. II V. r. Moderarse, conienirse. Vencerse, repri-
mirse, reporlarse. Se ipsum frangere.
REPRIMIT, DA. p. p. R"primido. Compressus,
repressus.
CATALÀ. REP
REPROBA. f. Nova proba sobre la que ja s' ba
donat. Reprueba. Altera probalio.
REPROBABLE. adj. Lo que es digne de re-
probacióópólrcprobarse, Reprobable. Reprobandus.
REPROBACIÓ. f. L' efecte de reprobar. Re-
probacion. Reprobaiio, nis. || Lo decret de pena
eterna que Déu determina als ijue moren en pecat
mortal. Reprobacion. Peccatoris roprobalio.
REPROBAMENT. m. ant. reprobació.
REPROBAR. V. a. Desaprobar. Desaprobar, re-
probar, deseckar, improbar, silbar, censurar, con-
denar. Reprobo, as. |] Decretar Dèu la pena eterna
al qui ha mort en pecat mortal. Condenar, reprobar.
Reprobo, damno,as.
REPROBAT, DA. p. p. Reprobado. Reprobalus.
REPROBATORI, A. adj. Lo que reproba ó
serveix pera reprobar. Reprobaiorio. Quod repro-
bat.
REPROBO, A. adj. Destinat à la pena eterna
per la divina justícia. També s' usa com à substan-
tiu. Precilo, reprobo, prescilo, reprobado. Reprobus,
damnatus. || Dolent, pervers. Perverso, reprobo,
maívado, avieso. Pravus, perversus.
REPRODUCCIÓ, f. Resiauració, segona pro-
ducció. Reproduccion. Reproduciio, nis. || l'or. La
acció de tornar à fér present lo dit ó al-legat, Re-
produccion. Reproduciio, nis.
REPRODUCTOR, m. Qui reprodueix. Repro-
ductor. Reproducens, tis.
REPRODUHIR. v. a. Produhir de nou. Repro-
ducir. Reproduco, is. || Refer, renovar. Reproducir.
Recreo, as. || for. Tornar à fér present lo dit ó al-
legal. Reproducir. Reproduco, is.
REPRODUHIT, DA. p. p. Reproducido. Re-
produclus.
REPROMESA. f. Promesa repetida. Repromi'
sion. Repromissio, nis.
REPROPI. adj. RECELÓS. I Se diu del caball
que's defensa de la impressió de las espuelas, fent-
se airàs ó alsanlse dret. Repropio. Calcanbus re-
sisiens equus.
REPTADOR, A. m. y f. Qui repta ó desafia.
Reiador. Ad duellum provocans vel de proditione
appellans.
REPTAMENT. m. ant. reprehensió.
REPTAR. V. a. Repèndrer. Corregir, amonestar,
reprenrfer, reíar. Yitiumalicuiobjicere. || Provocar,
desafiar. Desafiar, retar. Ad duellum provocaré.
I tornar, RESTITUHIR.
REPTAT, DA. p.p. Corregida, retado.kà duel-
lum provocatus.
RÈPTIL, m. Tot animal que va arrastrant,
com la serp, etc. Rèptil. Reptile, is.
REPTO. m. Desafio. Reto. Ad pugnam vel due-
llum provocatio.
REPÚBLICA, f. Estat en que goberna 'I poble.
República. Respublica, democratia, ae. || Qualsevol
estat ó espècie ^e gobern polílich. República. Res-
publica, ae; reípublicse SKlministratio. || Estat en
490 REP DICCIONARI
que gobernan molls ja dels principals, ja del po-
ble, ó de lots dos eslals indistinclament. Repúbli-
ca. Oligarchia, a?; plurium, non unius, imperium.
II La causa pública, lo comú, ó sa ulilitai. Rcpú-
hlica. Respublica, se.
REPÚBLICA LITERÀRIA. La col-lecció dels sabis.
República literària, de las leiras. Liltei'aria respu-
blica.
REPUBLICÀ, NA. adj. Lo que pertany à la
república. Republicano. Quod ad rempublicam at-
tinet. II m. y f. S' aplica al ciutadà de una repú-
blica, y al qui es inclinat à aquest genero de go-
bern. Republicano. Reipublicae obediens.
REPUDI, m. Dimissió de la dona pròpia. Re-
pudio, repudiacion. Repudium, ii.
REPUmAR. V. a. Despatxar la dona pròpia,
fér divorci. Repudiar. Repudio, as. | Llansar, re-
nunciar, dejeclar. Repudiar. Repudio, recuso, as.
REPUDIAT, DA. p. p. Repudiado. Repudiatus.
REPUDRIR. V. a. Pudrir mòlt. També s' usa
com recíprocli. Repudrir, repodrir. Yaldè putrcs-
cere.
REPUESTO. m. Prevenció que's lé per quant
sia necessari. Provision, reten, repuesto, prevencion,
matalotaje. Paralum vel reposilumin futurum.
DE REPDESTO. m. adv. Per si acàs, per prevenció,
ó ab intent de prevenir. De repuesto, à prevencion
óde prevencion. Ad caulelam.
REPUGNÀNCIA, f. Contrarietat, contradicció,
oposició. Repugnància. Repugnantia, ai. || Aversió,
horror. Repugnància. Aversió, nis, horror, is. ||
Disgust, reparo, dificultat de fér ó admétrer. Opo-
sicion, repugnància, rebeldia, repelo. Repugnantia,
se. I fil. Impossibililat de verificarse en un subjec-
te dos cosas à un temps. Repugnància. Repugnan-
tia, ae, conlradiclio, nis.
AB REPUGNÀNCIA, m. adv. Ab disgust, ab reparo,
ab oposició. Con repugnància, repugnaniemente,
euestas arriba, à pesar suyo. Invilè, repugnanter.
REPUGNANT, p. a. y adj. Lo que repugna.
Repugnanie Repugnans.
REPUGNANTMENT. adv. m. AB REPUG-
NÀNCIA.
REPUGNAR, v. n. Obstar, oposarse una cosa.
Repugnar. Repugno, as. || Resistir. Repugnar, re-
sistir. Calcitro, repugno, as. || Tenir aversió. Re-
pugnar. Repugno, as, aversor, aris. [1 Fér de mala
gana alguna cosa. Cocear , repugnar , disonar.
iïlgrè, difficulter, gravatè facere. | fil. Replicar.
Repugnar. Repugno, as. || Refusar. Repugnar. Re-
pugno, as.
REPUJAR. v. a. ant. Tornarà pujar. Volverà
subir. Reascendere.
REPULIR. V, a. Tornar à pulir, pulir de nou.
Repulir. Perpoiio, is. |1 mel. Alínyarse, compòn-
drer ab desmasiada afectació. S' usa lambé com re-
cíproch Repulir. Nimis ornaré.
REPULSA, f. Despreci, negativa. Negativa, re-
pulsa. Repulsa, ai, rejectio, nis. || Reprehensió for-
REP
ta. Mano, repulsa, felpa, peluca, calada, jabon,
fraterna, mesilla, carda, sermon. Yerbis castigatio.
II L' acte de apartar al enemich ó altra cosa que
ofèn, defensanlse. Propulsa, propulsion. Propulsa-
tio, nis.
DOXAR UNA REPULSA, fr. Rcbàtrer, repel•lir. Re~
pulsar. Repulso, as, repello, is. [| Negar lo que's
demana ò pretén. Repuhar. Repulsam dare.
REPULSIÓ, f. REPULSA. II fís. La virtut de repel-
lir. Repulsion. Repulsió, nis. || En la fisiologia,
propietat de certs teixits elasiichs, que havent ce-
dit à una pressió un poch forla, tornan sobre sí
mateixos ab certa forsa així que para la compres-
sió. Rf-pulsion. Repulsió, nis,
REPULSIU, VA. adj. Lo que té acció ó virtut
de repel-lir. Repulsiva. Repulsandi vim habens.
REPUNT, m. Cusidura en que s' uneixen los
punts. Pespunte, derechuelo. Retracta acu repetilus
fili ductus.
MiTJ REPUNT. Traball que s' executa deixant la
meytal dels fils que s' havian de péndrer en cada
puntada, de manera que entre repunt y repunt
queden tants fils de vuyt com pória la puniada.
Medio pespunte. Inlerposilis filis sutura elegans vel
acus ductus.
FÉR REPUNT, fr. y
REPUNTAR. V. n. nàut. Comensar la mar à
móurerse per la creixent. Repuntar. Maris aestum
incipere. || Cusiró traballar de repunt, fér repunts
en la roba ó tela. Pespunlar. Retracta acu fili duc-
tum continuaré. | Recusir. Repuntear. Resuo, is.
REPUNXÓ. m. Planta de arrel à modo de rave,
que es bona per enciam: té lasfuilas eslretas,pun-
xagudas y sens mànech, las flors blava.s en la pun-
ta, de una sola pessa en figura de campana, parii-
das en cinch paris. Raponchigo, ruipome. Rapun-
culus, i. 11 Inslrumenlcom femella de punxo, pera
fér punxons en lo grabat dels sellos y monedas.
Coalrapunzon. Yeruculorum in cailaiura arche-
typuin.
REPUSSALLA. f. Desperdici, rebuig de qual-
sevol cosa. Mazamorra, rebusco, rebusca, zupia.
Residuum, i.
REPUTACIÓ, f. Crèdit, fama. Reputacion. In
publicum vulgus fama. |1 Llustre, esplendor, ^dig-
nitat, estimació. Honra, honor, glòria. Glòria, ae.
REPUTAR. V. a. Formar concepte de alguna
cosa. Conceptuar, reputar. ^Estimo, existimo, as. ||
Apreciar, estimar. Reputar. Habeo, es.
REPUTAT, DA. p. p. Reputado. .^stimatus.
REQUATRENADOR, A. m. y f. Qui reqna-
trena. Requintador. Licitator quinfara licitationis
parlem augens.
REQUATRENAR. V. a. Pujar la quinta part
en los arrendaments desprès de rematats. Beqmn-
lar. Quintam conductionis parlem licitando rursúm
auge re.
REQUEBRET. m. d. Amoricon, amorcillo,flo-
recilla, retrecherla, zalameria. Amatoris gestus. '
RES
CATALÀ.
RES
491
REQUEBRO. m. Lo (lítxo ó paraula dolsa, amo-
rosa, atractiva, ab que s' expressa la lernura del
lamor. Requiebro. Alleclio amatoria vel blanditiaí.
TIRAR REQüEBftos. fr. Galantejar, festejar à una
dama, dir requebros. Requebrar. Blanditiis vel le-
inociniisamorem excitaré.
REQUERIR. V. a. ant. requirir.
REQUEST, A. p. p. REQUiaiT. || preguntar. II
•m. y
REQUESTA. f. Acle judicial pel qual s' amo-
nesta que's fassa ó 's deixe de executar alguna
cosa. Requerimienlo, recuesta, instància. 3Ionilio
jurídica vel denuntiatio. 1| Inliraació, avís ó notí-
cia que's passa à algú fenllo sabedor de alguna co-
sa ab autoritat pública. Requerimienlo. Postulatio,
denuntiatio, nis. || Consum. Consumo. Expensa, x,
impendium, ii.
TENIR MÒLTA REQUESTA. fr. Tcnif mòlt despaig.
Ipespacharse mucho. Divendi.
REQUESTAR. v. a. Intimar, avisar ó fer sabér
Iguna cosa ab autoritat pública. Requerir. Moneo,
i es, denuntio, as.
REQÜINT. m. Segont quint que's trau de una
quantitat de que ja s' havia tret la quinta part.
[Requinlo. Quinta pars rursüs post aliam quintam
Lparlem deductara.
REQUIiVTA. f. Capritxo. Capricho. Prolu-
brium, ii, libido, inis.
REQüINTÓS, A. adj. Capritxós. Capriclioso.
Pertinax, pervicax.
REQUIRIDOR, A. m. y f. Qui requireix. Re-
queridor. Qui requirit.
REQUIRIMENT. m. AEQCESTA.
REQUIRIR. V. a. Avisar, intimar ab autoritat
pública. Requerir. Jloneo, es, denuntio, as. || Exi-
gir, demanar ab instància. Requerir, inlerpelar.
Rogo, as. II Sér necessari. Requerir. Requiro, is. ||
Solicitar, preténdrer. Requerir. Allicio, is, sollici-
lO, as. II I.NDUHIR, PERSUADIR.
REQUIRIT, DA. p. p. Requerida. Requisi-
tus.
REQUISICIÓ. f. REQUESTA.
REQUISIR. V. a. REQUIRIR.
REQUISIT, m. Circunslància, condició. Rpqui-
silo, circunsUincia, plarrequives, requives. Requisi-
tum, i. II Menjar delicat. Comidilla, guisadillo. Cu-
pediae, arum. |1 Apetits, lleminerias. Golleria, gu-
lleria, colufa, golosina, gulloria. MellifluíB dapes.
REQUISITORi, A. adj. Que s' aplica al des-
paig de un jutge à altre pera que execute algun
manament sèu. S' usa regularment substantivaten
la terminació femenina, y algunas vegadas en la
masculina. Requisitòria. Requisitòria} lilterae; pos-
tulatio judicis ad alierum.
RERASAGA. f. ant. retaguírdia.
REREGARDA. f. ant. retaguàrdia.
RES. m. Alguna cosa. Cosa, alga. Res, ei. | Ca-
rència. Nada. Nihilum, i, nihil indecl. || Poch ó
mòlt poch. i\'ada, iris. Parüm. || Multitut, quanti-
tat, abundància. Canlidad, multitud, copia. Co-
pia, IB.
RES entre dos plats. loc. fam. que s' usa pera
apocar alguna cosa qu^-'s donava à entcndrer ser
gran ó de estimació. i\ada entre dos platós. Nihil
rei .
RES lifA por. expr. ab que 's significa la teme-
ritat, atreviment c intrepidesa de alguna persona
en sas operacions sense consultar la prudència, ni
mirar respectes. Ni temenidebe. Omnia audet.
RES LI FÀ RES. loc. No fà cas de res. Tado lo con-
vierle en suslancia; nada le lurba. Nihil stomachum
raovet.
AB ó EN UN NO RES. m. adv. Ab suma facilitat
y brevedat. En dos paletas ; en un decir Jesús, en
un santiamen, en quilame aíld esas pajas. Perquam
cilò ; citissimè.
COM QUI NO DIU RES. cxp. fam. de que s' usa
pera ponderar alguna cosa, que en altras circuns-
tàncias podria semblar petita, y 1' objecte ó '1 mo-
tiu la fà gran Coma quien no dice nada. Quippe,
utpote qui nihil dicit.
DEIXAR SENSE RES. fr. DEIXAR A ALGlJ SÉNS RES.
GRAN RES, MULTITUT. 1| MÒLT.
NINGÚ FÍ RES DE FRANCH, fr. loC. NINGÚ TRABALIA
DE FRANCH.
NO DEIXARHI BES, Y NO DEIXAR PÉRDRER BES. fr.
DEIXAR A ALGÚ ETC.
NO DIR RES. fr. No respóndrer à propòsit, ú no
donar rahó suficient en lo que's parla. No decir pa-
labra. Nihil ad rem dicere vel loqui, || Callar, .lO
repugnar ni contradir à lo que's proposa ó dema-
na. No decir ó na hablar palabra, ó sin decir ó ha-
blar palabra, no decir chus ni mus. Obnr.utesco, is.
NO DIR RES EN BÈ NI EN MAL. fr. NO DIR RES. 2.
NO ENVIAR i DIR RES. fr. Se diu del que ab fran-
quesa y sense dilació nianifesla à altres las quei-
xas ó sentiments que té de ell. No hacérsele à uno
poslema alguna cosa. Apertè cum aliquo expostu-
lare.
NO ES RES Ó NO ES PAS RES. lOC. il'ón. SÓF mÒlt.
No es nada ; ahi es nada ; ahi que no es nada ; ahi es
un grano de anis. Gravis, non descipienda res
est.
NO ESTICH E.N RES, Ó NO HI SÉ RES. CXp. met. fam.
que se sol usar pera excusarse algú de que no hi
ha tingut intervenció ó estat en algun fet. De mis
viiias vengo. Expers ego hujus rei sum ; nihil ad
me.
NO FALTARHi RES. fr. met. fam. Sér una cosa
cumplerla ó perfecta en sa línea. No fallar un Ca-
bello ó unàpice. Integram, incolumein rem esse.
NO FÉR RES. fr. No traballar, estar ociós. Holgar.
Olior, aris, requiesco, is.
NO BES MENYS. ffl. adv. ant. Així mateix. Nada
m,enos, asi mismo. Nihil minus.
NO RES ó NO PAS RES, cxp. Niuguua cosa. Nada.
Nihil.
NO ROBAR RES QUE MENJE. fr. DeDOla que tothom
tionem lacere. || ler. rondinar.
RESI BÈ, PERÓ OFEREIX MAL. cxpp. que s' aplica
al qui promet raòll y no cuniple res, ó diu alguna
cosa que disgusta. Bien reza, però mal ofrece. Ver-
ba non factis conveniunt,
RESAT, DA. p. p. Rezado. Recitatus.
RE8AYGUAS. f. pi. Lo ví mès inferior de la
brisa reprempsada. Aguapié, aguachirle, torcedu-
ra. Lora, ae, inferius vinum.
RESGABALAR. Y. a. Restaurar y reintegrarse
en lo perdut, lo que comunment se diu del joch.
S' usa també com à recíproch. Desquitar. Resar-
cio, is.
RESCALFAMENT, m . La acció y efecte de res-
calfar. Recaleniamienlo. Excandescentia, ae.
RESCALFAR. V. a. Tornarà escalfar ó escal-
far massa. Recalenlar. Rursús, nimiumve calefa-
cere. || Parlant dels animals ferlos posar calents
òen zelos, y parlant del racionals excitar ó avivar
la passió del amor. S' usa també com recíproch.
Recalenlar. Amorem, libidinem excitaré. || Tornar
à posar al foch lo que està cuyt, pera que's torre.
Sobreasar. Iterüm assare.
RESCALFAT, DA. p
calefactus.
p. Recalentado. Rursús
m RES DICCIONARI
fuig de lo que porta gasto. Alhaja que tiene hoca
ninguno la toca. Quod sumptus secúm aífert, intac-
lum manet.
NO SE me'n dóna res. loc. Poch me fà, tant se me
'n dóna. Nada semedd. Ea de re non laboro.
NO sÉR RES. loc. pera disminuhir algun dany ó
disgust. Aoser nada. ISihil esse.
NO TENIR RES sÈü. fr. ab que's pondera la fran-
quesa de algú. i\o tenercosa suya. Munificum esse.
NO VAL RES. loc. No aprofita res. No vale cosa; no
vale nada; nada vale. Nihil prodest.
NO vóL DIR RES. fr. No impedeix. No quiere decir
nada. Nihil obsiat.
PARLAR MÒLT ï NO DIR RES. fr. PARLAR.
PER UN NO RES Y PER UN TRES Y NO RES. loC. Per
mòlt petit motiu. Por unas nadas; por quitame allà
esas pajas; por un pedazo de pan. Levissima de
causa.
SÉR RES. fr. Parar en res, frusirarse alguna pre-
tensió que's creja segura segons los medis. lor-
narse ó volverse el sueno del perro. Inani spe capi,
falli.
SÉR UN NO RES. fr. Sér una cosa de poca importàn-
cia ó entitat. Ser unanaderia. Nihil esse.
UN NO RES TOT NOU Ó UN TRES Y NO RES. loC. RES EN-
TRE DOS PLATS.
RE8ADOR, A. m. y f. La persona que resa
mòlt. Rezador. Precator, is.
RESAR. V. a. Orar vocalment, Rezar. Precor,
aris, recito, as. |] Fér menció, y regularment se diu
ab negació. Meniar. Alicujusrei, de aliqua re men-
RES
RESCAT, m. Recobro, reintegro. Rescale, re-
dencion. Redemptio, nis. | Diner ab que's rescata
alguna cosa. Rescale. Pretium redemplionis. [) Des-
p. Rescatado. Redemptus.
for. Anul-lar, invalidar.
empenyo de una prenda. Rescale. Luitio, nis. []
Joch en que posats dos bandos de una y altra part
encontrals, deixan suficient camp en mitj, ixen de
un y altra fins la raeytat de ell à p?ndrer ó à tocar
al contrari; y la manya consisteix en fugir lo cos
r un al altre, pera que no'l prengan ó toquen re-
tirantse à són bando. Marro, moros y crislianos. Lu-
dus sic dictus.
RESCATADOR , A. m. y f. Qui rescata. Resca-
lador. Redemptor, is.
RESCATAR. V. a. Recobrar lo que havia cay-
gut en poder de algú, sia per medi de cambi, sia
per la forsa. Rescaiar, redimir, recobrar. Redi-
mo, is.
' RESCATAT, DA. p.
RESCINDIR. V. a.
Rescindir. Rescindo, is.
RESCINDIT, DA. p. p. Rescindido. Rescissus.
RESCISIÓ. f. La acció y efecte de rescindir.
Rescision, recision. Rescissió, nis.
RESCISORI, A. adj. Lo que rescindeix 6 ser-
veix pera rescindir, ó lo que pót rescindirse. Res-
cisorio. Rescissorius.
RESCLOSA, f. Fàbrica à modo de paret ó mu-
ralla de pedra, pera encaminar y portar la aygua
al molí, ó pera tràurela fora de la mare del riu.
Presa, azud, dique, esclusa. Cataracta, ae.
RESCRIPTE. m. RESCRIT.
RESCRIPTORI, A. adj. RESCRITORI.
RESCRIT. m. Resposta del príncep als que li
suplican à consullan. Rescristo. Rescriplum, i.
RESCRITORI, A. adj. Lo pertanyent al rescrit.
Rescripiorio. Ad rescriplum pertinens.
RESCRÍURER. V. a. Coniexlar per escrit. Res-
cribir. Respondeo, es.
RESECAR. V. a. Tallar. Cortar, cercenar, ata-
jar. Seco, as. |1 llevar, trAurer.
RESEIXIR. V. a. REIXIR.
RESENES Y RESENS. f. pi. ant. rehin. y
RESENT. m. La persona ó cosa que 's queda
per penyora en poder del contrari. Rehen. Obsés,
idis.
RESERVA, f. Guarda, preparació de alguna
cosa, pera que servesca à son degut temps. Reserva.
Reservatio, repositio, nis. || Secret. Reserva. Cau-
tela, ae, callidilas, atis. |] Art pera no descubrir lo
interior. Ocuhacion, reserva, reservacion. Cautela,
ae. I La acció de ocultar lo Santíssim Sagrament
que eslaba patent. Reservado, reserva. Eucharistiae
sacraraentum reservatio. || Excepció, reservació.
Reserva. Exceplio, nis. || for. Declaració de que la
sentència no impedesca à las parts de usar de sòn
dret en distinct judici, fieserva. Juris reservatio. ||
Cuydado, mirament en las accions ó paraulas.
Miramienlo , reserva, caulela, recalo. Parcimo-
nia, ae.
ANAR AB RESERVA, fr. Anar ab mirament, ab re-
cel. Andar con reserva, con caulela. Cautè proce-
dere, reserare.
RES CATALÀ
RESERVAR. V. a. Guardar, conservar. Reser-
var. Reservo, servo, as. [] Dilatar, diferir lo que
s' havia de executar de present. Ueservar. Ileser-
0, as, differo, ers. || Ueienir, no comunicar algu-
a cosa. R'•servar. Reservo, as. | Exceptuar, privi-
legiar. flí'Sf•ruar. Excipio, eximo, is. | Apartar por-
ió de lo (lue's distribueix. Reservar. Reservo, as.
Encubrir, ocultar lo Santíssim Sagrament que
eslava patent. Reservar. Eucharistiae Sacramenlum
reservaré. || En alguns jocli de carlas giiardarne
algunas que s poden jugar quant acomoda. Reser-
var. Lusorias charlas reservaré, eisque pro oppor-
tunilate uli. |1 v. r. Guardarse pera millor ocasió.
Reservarse. Sese reservaré, servaré. |1 Témerse,
recelarse. Caiilelarse. Sibi cavere.
RESERVAT, DA. p. p. y adj. Discret, gra ve,
serio. Prudente, reservodo, caulo. Prudens. |1 Cau-
telós, detingut en manifestar sòn interior. Escusa-
do, resenado, secrelo, guardada, cerrado, callado,
mudo. Cau I us.
RESGUARDAR. V. a. Reparar, defensar. Es-
cudar, resguardar. Yallo, as, defendo, is. || v. r.
Precaucionarse, prevenirse contra algun perill.
Precaverse, resguardarse, caulelarse. Caveo, es. ||
Cubrirse ab 1' escut. Abroquelarse, embroquelarse.
Parma se tegere.
RESGUARDAT, DA. p. p. Resguardado. Yal-
latus.
RESGUART. m. Reparo, defensa. Resguardo.
Custodia, ;b, praïsidium, ii. I| Guarda, seguretat.
Resguardo. Caulio, praemunilio, nis. 1| Caució, se-
guretat en los deutes y contractes. Resguardo. Cau-
io, nis, cautionis syngrapha. || Encàrrech de per-
gnir lo conlrabando, y 'Is empleats en aquest
ram. Resguardo. Prohibitas mercès impediendi cu-
ra. II anl. Semblansa, retirada. Semejanza. Simili-
tudo, inis. II Fortalesa que defensa la muralla. An-
temural, reparo, salvaguardia. Murum prolegens
arx.
TENIR UN RESGUART. fr. Retirar, semblar à algú.
Semejarse, parecerse, salir. Respondeo, es, men-
tior, iris.
RESIALLA. f. ant. Relíquia que deixa algun
mal. R'zago, relíquia. Reliquum, i. || Fragments
del metall. RecizaUa. Iterúm abrasum ramentum.
RESIDÈNCIA, f. Domicili. Domicilio, residen-
ia, morada. Residenlia, íe. || Permanència en al-
n Uoch per rahó de destino ó ministeri. Residen-
la. Residenlia, ai. | Compte y rahó que un jutge
ren à altre. Residència. Assisia, assisa, ai. || Lo
àrrech que 's fa à algú de lo que ha tingut a sòn
uydado. Residència. Inquisitio, ratio, nis. || Lo
inisleri del resident per sòn príncep en cort es-
rangera. Residència. Regii procuraloris assidui
unns. I Lo procés ó causa formada al residen-
iat. Residència. De ralione reddenda instrumenta.
RESIDENCIAL, adj. que s' aplica al empleo ó
inisleri que demana residència personal. Rcsi-
enciaí. Quod praisentiam desiderat.
TOMO II.
RES
493
RESIDENCIAR. v. a. Demanar compte de al-
guna administració. Per extensió 'sdiu del compte
que 's demana, ó càrrech que 's fa en altras ma-
térias. Residenciar. Ralionem petere, inquirere.
RESIDENT, p. a. Domiciliat. Residente. Incola,
se. II m. 3Iinistre que resideix en cort estrangera
sense caràcter de embaixador. Residente. Regius
procurator assiduus.
RESIDIR. V. n. Permanéixer de assento en al-
guna part. llahilar, residir. Cominoror, aris, resi-
deo, assideo, es. \\ Estar qualsevol cosa inmaterial
en una persona. Residir. Esse. Ij Assistir personal-
ment per temps determinat en algun lloch per rahó
de algun ministeri. Residir. Coramoror, aris, resi-
deo, es.
RESÍDUO. m. y adj. Sobras. Residuo, resto, re-
manente. Residum, i.
RESIGNA, f. Dimissió, renúncia de algun be-
nefici ecclesiàstich à favor de subjecte determinat.
Resignacion, resigna. Transcriptio, nis.
RESIGNACIÓ, f. Conformitat, iranquililat de
animo en las adversitats ó traballs que Déu nos en-
via. Resignacion. Animi ajquitas. || Entrega volun-
tària de sí,posantse à las mans y discreció de altre.
Resignacion. Alterius voluntali tradilio. |1 resigna.
RESIGNADAMENT, adv. m. Ab resignació.
Resignadamenie, con resignacion. Animo Iranquillo.
RESIGNADÍSSIM, A. adj. sup. Resignadisi-
mo. Yaldè resignatus.
RESIGNANT, p. a. Qui resigna. Resignante.
Abdicans, tis, resignator, is.
RESIGNAR. V. a. Renunciar, fér dimissió de
algun benefici ecclesiàstich à favor de subjecte
determinat. Resignar. Abdico, as. |1 v. r. Entre-
garse, sornétrerse humilment à la voluntat de al-
tre. Resignarse. In alterius arbitrium se permitle-
re. 11 Sufrir ab conformitat ó tranquilitat de animo
'Is traballs que Déu envia. Conformarse, resignarse.
In Dei voluntale acquiescere ; ad Dei nutum se to-
tum fingere.
RESIGNAT, DA. p. p. yadj. Conformat, so-
rnes. Conformada, conforme, resignada. Paliens.
RESIGNATARI. m. for. Aquell en favor de
qui 's resigna una prebenda ó empleo. Resignata-
rio. Resignatarius.
RESINA, f. RElllNA.
RESINA-ELEMÍ. Substància solida, pesada,
semitransparent, groguenca, mesclada de punts
verdosos, blana y unlosa al principi, desprès seca
y fràgil ; de olor fort ; té un sabor calent, amarch
y desagradable ; gran part de ella es soluble en
1 esperit de vi, conté una sexta part de sòn pes
de oli essencial. Resina elemi. Resina elemi.
RESINÓS, A. adj. REUINÓS.
RÉSIO, A. adj. Mòlt sensible. Fuerte, duro.
Fortis, acer, dnrus. 1| robust, esforsat.
RESIPISCÉNCIA. f. Esmena de vida, arre-
penliment. Enmienda, arrepenlimienlo, resipiscen-
cia. Ressipiscentia, ae.
494 RES DICCIONARI
RESISA. f. La octava part que 's trau de la al-
tra octava que en lo vi, vinagre y oli s' havia co-
brat pel dret de la sisa. Resisa. Ex secunda libraï
seu mensurae diminulionecollatum vecligal.
RESISAR. v. a. Rebaixar las mesuras ja sisa-
das del vi, vinagre y oli. Resisar. Diminutas men-
suras ilerüm diminuere.
RESISTÈNCIA, f. Obra de resistir. Resistència.
Resistenlia, ae. 1| oposició, contrarietat. || forsa,
AGUANT, ROBDSTESA.
NO TROBAR RESISTÈNCIA, fr. No trobar oposició ó
contradicció en altre, pera conseguir lo que se sol-
licita de ell. Dar en Mando; no hallar resistència.
Aliquem facilem invenire.
RESISTENT, p. a. í.o que resisteix ó té forsa
contrària. Resislente. Renifens, lis. I resistidor.
RESISTIBLE.adj. Loquepól resistirse; aguan-
table, soportable. Resislible. Tolerabilis, palibilis.
RESISTIDOR, A. m. y f. Qui resisteix. Resis-
tidor. Qui resistí.
RESISTIR, v. n. Oposarse à una forsa contrà-
ria. També s' usa com recíproch. Resistir, hacer
frente. Resislo, is. [) Repugnar, contradir. Resistir.
Resisto, is, repugno, as. || Mantenirse ferm. Resis-
tir. Subsio, as. II No cedir. Resistir. Sustineo, es.
II REFUSAR. II Sufrir, aguantar. Sufrir, resistir. To-
lero, as, sustineo, es. || Repel•lir, contrarestar.
Resistir, repeler, rechazar, contrarestar, contrastar,
guerrear, lidiar, forcejar, cocear, rebatir. /íejicio,
repello, is.
RESO. m. La acció de resar. Rezo. Recitatio,
nis. II L' ofici ecclesiàstich. Rezo, rezado. OÍBcium,
ii, preces, um.
RESO. m. RESSÒ.
RESOL. m. RESSOL.
RESÓLDRER. V. a. Formar intenció, determi-
nar. Resolver, acordar, determinar, disponer, pro-
veer, deliberar. Imbibo, is. || Soltar alguna dificul-
tat. Resolver. Explico, as. || Disóldrer, deixatar.
Resolver, soher, rediicir. Solvo, resolvo, Jiquefa-
cio, is. II Determinar. Decidir. Delibero, as, decer-
no, is. II fís. y med. Fer que's dissipe ó evapore
alguna cosa. Resolver. Dissipo, exhalo, as. || ant.
Resumir, compendiar. Epilogar, resumir, resolver.
In compendium rodigere. || v. r. Determinarse. De-
f>ldirse, resolverse, partir. Apud se deliberaré, sfa-
*uere. I Enclóiirerse ó reduhirse. Reducirse, resol-
verse. Se vertere. || fís. ymed. Dissipo, exhalo, as.
I Desferse alguna cosa. Disolverse. Dissolvi.
RESOLLAR. V. a. Respirar ab fatiga. Resollar.
Spiro, respiro, as. || Parlar: s'usa ab negació. Re-
sollar. Loquor, eris; ne rautire quidera.
RESÒLRER. V. a. RESÓLDRER.
RESOLT, A. p. p. Resuello. Imbibitus, delibe-
ratus. II adj. Determinat, atrevit. Resuelto, resoluto,
arrojado, determinado, impdvido, denodado, (irme,
fijo, guapo. Fidens, praífidens. H m. y f. Qui em-
pren cosas dificultosas. Emprendedor. Aggressor,
susceptor, is.
RES
RESOLTAMENT. adv. m. Ab resolució. Reso-
lutoriamente , resueltamente. Absolulè, obfirmiler.
RESOLUBLE, adj, Lo que 's pól resóldrer fà-
cilment. Resoluble. Quod facilè solvi poiest.
RESOLUCIÓ, f. Determinació. Decision, reso-
/mcíoh. Resolulio, deliberatio, nis. || Coratge, valor,
Arrojo, resolucion, arresto, (irmeza, denuedo, valor,
brio, impavidez. Fortiludo, inís, || Propòsit. l'ropó-
silo, resolucion. Consílium, ii. || Expedició, dcsem-
baràs en fér las cosas. Despcjo, resolucion y despar-
pujo. fam, Expeditio, nis, alacríias, atis. || Desunió
de las parts de un tot. Resolucion. Soluctio, disso-
lutio, nis. II med. Evaporació del humor per la
transpiració ó altra via. Resolucion. Humoris exha-
latio, extirpalio. || Promplitut, activitat y vivesa,
Resolucion. Celeritas in agendo. || Anàlisis física ó
moralment de un compost. Resolucion. Dissolutio,
nis. II f. fís. La cessació total de consistència. Re-
solucion. Ressolulio.
RESOLUCIÓ ATROPELLADA, La rcsolució imprudent
de algun cabildo, Cabildada. Praeceps, inconside-
ratum statutum.
RESOLUT, A. adj. Lo massa determinat, atre-
vit y llibre. Resuelto, resoluto, resolutorio. Aninio-
sus, audax, liber.
RESOLUTIU, VA. adj. med. Lo que té virtut
de disóldrer, dissipar, dividir y extenuar los hu-
mors. També s' usa com substantiu en la termina-
ció masculina. Resolutiva. Quod solvere, seu laxa-
ré valet, II Analítich. Analitico. resolutiva. Anali-
ticus.
RESOLUTIVAMENT. adv. m. Decididament.
Resohiiivamente, resolutoriamente. Absolutè.
RESOLUTORI, A. adj, Lo que té resolució.
Resolutorio. Celer, promptus,
RESOLUTÓRIAMENT. adv, m, RESOLTA-
MENT.
RESOL VENT. p. a. fís. y med. Lo que resol,
dissipa ó extenua. Solvinte, resolvente. Sulvens,
RESONAR. V. n. y derivats, ressonar.
RESPALL. m. Instrument demanollets decer-
das pera tràurer la pols de la roba. Cepillo, esco-
billa, limpiadera. Scopula vestiaria. || Lo que es
de pel mòlt fort. Eslregadera. Strigilis, is. || Lo
rodó pera netejar los caballs. Bruza. Scopula, se,
strigilis, is.
RESPALLAR. v. a. Netejar ab lo re.^pall. Ace-
pillar. Scopula tergere. || met. Lograr porció de
alguna cosa. Sacar raja. Peliti partem saltem ex-
torquere. || Escríurer al detràs. Respaldar. Tergo
nclare.
RESPALLAT, DA. p. p. Acepillado. Scopula
tersus.
RESPATLLER. m. Lo rue serveix pera apoyar
las espatllas, regularment en lascadiras y banchs.
Respaldo, respaldar, espaldar. Dorsuaria scamni
aut sellae crepido,
RESPAY. m. RESPALL,
RESPECTABLE, adj. Venerable, digne de res-
RES
CíTALA.
RES
495
I
pede. Respelable, respeloso, respeluvso. Veiieran-
dus, reverctidus.
RE8PECTADOR, A. m. y f. Qui respecta.
Bespeialor. Qui revereïur, veneralur.
RESPECTAR. V. a. Reverenciar, honrar, lenir
respecle. Ucspelar, reverenciar, venerar. Observo,
honoro, as.
RESPECTAT, DA. p. p, Respeiado. Observa-
tus, honoralus.
RESPECTE, m. Relació, proporció de una cosa
ab allra. Respecto, referència, habilud. Respectus,
us. II Mirament, veneració, acatament. Respelo, re-
verencia, acatamicnto, atencion, honor, miramienlo.
Observa ntia, reverentia, se. || Consideríició, alen-
déncia, mirament. Respelo. Respectus, us 1| Motiu,
causa particular que mou à algú. Respelo. Respec-
tus, us. y adv. m. Respectivament, en atenció.
Respecto ó à respecto de. Respeclu, pruj, ut. || En
comparació. Respecto à, ò respecto de, en compara-
cion. Respeclu.
DE UESPECTE. 111. adv. Dc prevenció. De respelo.
de repuesto, de prevencion. Apparatu, reposilu.
FALTAR AL UESPECTE, fr. Fallarà la reverència,
Desacalar. Liceniiüs, impudenliüs agere.
FERSE MEiNAR Ó PORTAR RESPECTE. ÍV. Tenir Cai'àc-
ter, energia, pera fér que 's cumpla loques mana.
Hacerse respelar, obedecer. Serio praecipere, obliga-
ré, cogere ad obseqiiium.
RESPECTIU, VA. adj. Lo que convé particu-
larment à algú, Rcspeclivo. Respeclivus,
RESPECTIVAMENT, adv. m. y
RESPECTIVE. adv. m. pres del llatí. Compa-
rativament, ab relació à allra cosa. Comparaliva-
menie, respeclivamenle, respective. Respectivè.
RESPECTUÓS, A. adj. Lo que causa ó mou à
veneració y respecle. Respeluoso, respetoso. Yene-
rabundus, reverendus.
RESPECTUOSAMENT, adv. m, Ab respecte
y veneració. Respetuosamente, respetosamenle. Re-
veren ler.
RESPIR, ui. RESPIRACIÓ.
RESPIRABLE, adj. S' aplica al flúit capàs de
sér respirat sens perill com 1' ajre atmosíérich.
Respirable. Respirabilis.
RESPIRACIÓ, f. Alé, acció y efecte de respi-
rar. Respiracion, respiro. Anima, ai, suspirium, ii,
II La entrada y eixida libre del ayreen las habita-
cions. Respracion. Aeris, venti aditus,
RESPIRACIÓ CANSADA. La dlfícil y fatigosa, Sobre-
alienlo. Anhelitus, us,
RESPIRACIÓ FORTA, Alé, Bspecialment lo violent.
Resvcllo. Crebra spiratio, anhelitus, us,
RESPIRADERO. m. y
RESPIRADOR, m, y
RE8PIRALL. m. La obertura per ahont ix
l'ayre. Respiradero. Spiraculum, i, respiramen,
inis. 11 L' órgano ó conduclo de la respiració, Res-
piradero. Spirationis meatus. 1| Boca, finestra del
forn. Bravera. Furni spiraculum , fenestra. I Lo
que tenen los conductes subterraneos, Sopladero.
Subterreum spiraculum. || Obertura que's deixa
en las canonadas de distància en distància ab un
canó pera donar surtida al vent, y pera que no's
trenquen. Alabe, ventosa. Spiramen, inis.
RESPIRAR. V. a. Despedir l'alé. Respirar.
Respiro, efllo, inhalo, as. || Yiurer. Respirar. Auras
vitales carpere, | Tenir comunicació ab l' ayre ex-
tern algun flúit tancat. Respirar. Exhalo, as, ef-
fluo, is. II Animarse, cobrar esperit ó forsas. Alear,
respirar. Reücio, is; vires capere, || met. Descan-
sar, aliviarse del traball, eixir de la opressió, Res-
pirar, Respiro, as; animum laxaré. || Descansar
un poch del traball pera tornarhi. Tomar huelgo.
Aliquanlulüm consislere. || Eslar libre de ocupa-
cions y cuydados que moleslan. Respirar, resollar.
Respiro, as. [j Desitjar, manifestar que 's volen co-
raétrer maldats, com : respirar venjansa , etc.
Respirar. Scelus anhelaré. || poét. Despedir, llansar
olor. Exhalar, respirar. Exhalo, as. || Surlir en
fora, manifestarse ab senyals alguna cosa oculta,
com: per fondo que's fassa'l foch sempre respira.
Respirar. Respiro, as,
RESPIRAR FORT Ó AB PENA Ó FATIGA ó DIFICULTAT.
loc. Resollar. Anheli tum aegrè ducere,
NO GOSAR RESPIRAR, fr, uiet, A'o gosar dir res,
No osar chislar ó resollar. Nihil proferre audere;
ne mulire quidem,
NO PODER RESPIRAR, fr. Eslar mòlt cansat. No po-
der respirar, no poder echar el alienlo ó elresuello.
iEgerrimè anhelilum edere, || no gosar respirar,
sÈNS respirar ó no PODER RESPIRAR, m. adv. Sèns
ningun descans, sèns intermissió de temps, Sin
respirar. Absqiie ulla intermissione.
RESPIRATORI, A. adj. S' aplica als órganos
de la respiració y à lo que té relació ab ella. Res-
piratòria. Ad respirationem pertinens.
RESPIRO, m, RESPIRACIÓ. | met. Lo temps que
se senyala pera algun piasso. Respiro, l'raestitu-
ta dies.
RESPLANDENT. p. a. y adj, Resplandeciente.
Splendens.
RESPLANDIR. V, n, Despgdir resplandor.
Resplandecer. Resplendeo, es, mico, as. |1 met.
Brillar mòlt per la reverberació de la llum, Res-
plandecer. 3IÍC0, as, niteo, es. || met. Sobrepujar,
ressaltar en alguna prenda ó qualitat. Brillar,
resplandecer. Corusco, as, splendeo, es.
RESPLANDOR. m. Llum que despedeix lo cos
lluminós. Resplandor. Splendor, is. |1 La brillantor
de algunas cosas. Brillo, resplandor, brillantez.
Nitor, fulgor, is. || met. Esplendor, Jluhiment.
Resplandor. Splendor, is. [j celístia, || La claror
gran que ix de un cos, com de un núvol quant
llampega, Relumhron. Fulgetrum, i, vibranlis lu-
minis eruplio.
RESPÓNDRER. V. a. Satisfer à la pregunta.
Contestar, responder. Respondeo, es, H Abonar al-
guna persona ó cosa. Responder. Pro aliquo respon-
496
RES
DICCIONARI
RES
dere. 1| Ressonar V eco. Responder, resonar, rehm-
har. Assoiio, as. f Contexiar al qui crida ó truca à
la porta. Responder. Respondeo, es.
RESPONEMENT. m. poét. TORNADA.
RESPONS, m. Absolta. Responso, responsorio.
Responsorium, ii.
RESPONSABILITAT, f. La acció de reparar
ó satisfer per sí ó per altra qualsevol pèrdua ó
dany. Rssponsabilidad. De reparando danino spon-
sio.
RESPONSABLE, adj. Lo qui està obligat à
respóndrer ó satisfer per algun càrrech. Responsa-
ble. Qui tenetur ad ; sponsor, is.
rÉR RESPONSABLE, fr. Constitulilr à algú en al-
guna obligació, ferlo fiador. S' usa lambi' com re-
cíproch. Compromeler, hacer responsable. Fidera
alicujus obligaré; sponsorem reddere.
RESPONSEJAR. V. n. Resar responsos. Res-
ponsar, responsear. Responsoria recitaré.
RESPONSIÓ. f. ant. resposta.
RESPONSIONAR. V. n. Escríurer al delràs
de un escrit. Endosar, endorsar, respaldar. Res-
cribo, is.
RESPONSORI. ra. Versets del reso desprès
de las llissons en inalines y de las capilulas en las
horas. Responsorio. Responsorium, ii.
RESPÓS Y RESPOST, m. ant. resposta. | m.
ant. poét. Jlitja cobla del comensament de la dan-
sa, que donava 'Is rims y mòltas vegadas lo re-
trons pel acabament de las altras coblas y de la
tornada. Vuelia. Cantus iieratio.
FÉR cuR respost, loc. ant. Respóndrer secament,
fredament. Responder secamenle. Asperè respon-
dere.
RESPOST, A. p. p. Respondido, respuesto.
Responsus.
RESPOSTA, f. Satisfacció à la pregunta, al
dubte ó diücultad. Respuesta. Responsio, nis, res-
ponsum, i. II Rèplica. Respuesla. Responsio, objec-
tio, nis. II Contex'ació à una carta ó recado. Con-
teslacion, respuesla. Rescriptio, nis. || Contextació
quant cridan ó demanan à algú. Respuesla. Res-
ponsum i. II La veu repetida ó eco. Eco, respuesla.
Echo, us. II poét. ToaxADA. || for. Contextació à la
demanda judicial. lAlisconlesiacion. Ad intentatam
actionem responsio.
resposta divina, oracle.
RESPOSTAs AGRAS. Las donadas ab mal modo y
despreci. Sofion. Aspernatio, aveivatio, nis.
DEIXAR SENSE RESPOSTA, fr. Aprelar à algú en la
disputa ó pendéncia, sense deixarli àrbitre pera
la resposta ó satisfacció. Zamarrear. Aliquem exa-
gitare.
RESPOSTEJADOR, A. m. y f. Qui respon
mòlt, ó replica quant se li mana alguna cosa. Res-
pondon, replicon, respondedor. Obloquutor, obtrec-
lator, is.
RESPOSTEJAR. v. n. Replicar algú quant li
manan alguna cosa. Responder, replicar.ïieíeio, ers.
RESPOSTER, A. m. y f. respostejador.
RESQUIGI. m. Obertura, escletxa. Resquicio,
resquebradura, resquebrajadura. Rima, ae. |1 sen-
yal, VESTIGI.
RESQUITAR. v. a. Rebaixar alguna cosa, re-
cobrar part ó tot, en cosa igual ó diferenta, de lo
que s' havia gastat ó perdut. S' usa lambi com re-
cíproch. Desquilar, rebajar, reinlegrar, resarcir,
compensar. Damnum resarcire, compensaré.
RESQUITLLADA. f. relliscada.
RESQUITLLAR. V. n. relliscar.
RESSABI. m. Vici ó mala costum. Resabio. Yi-
tium, ii. II regust.
agafar algun ressabi. fr. Péndrer, contràurer
algun vici ó mala costum. Viciarse, resabiar, resa-
biarse. Vitiari, corrumpi.
TENIR ressabi ó RESSAGA, fr. Tenir algun vici,
com: TENIR RESSABI de heretgia, elc. Tener resa-
bio. HíEresim sapere.
RESSAGA, f. Resto, resíduo. Rezago, reslo,
residuo. Residuum, reliquum, i. || Moviment del
aygua del mar quant se retira de la platja. Resaca,
y escancana. p. Ast. y tirana ant. Undarum re-
fluxus. II atn. retaguardia.
RESSAGAR. V. a. nàut. Estirar los caps ó cor-
das que són entercas, pera que corran fàcilment.
Tir amollar, resacar. Funem laxaré. || Atrassar, sus-
péndrer per algun temps la execució de alguna co-
sa. Rezagar. Moror, aris, differo, ers.
RESSALAR. V. a. Salar segona vegada. Resa-
lar. IteriuiLsalire, sallere.
RESSALT. m. arq. Lo que ix en fora de nna
superfície. Resalto, resalle. Eminens, tis. || La part
qxTC sobreíx de las demés en alguna cosa. Resalle.
Prominentia, ae.
RESSALTAR. V. n. Eixir en fora de una su-
perfície. Resaltar. Exstare, prominere. 1| Fércop à
la vista, distingirse una cosa entre altras. Resal-
tar, resultar, resuriir. Resilio, is. || arq. Surtir en
fora ó en 1' ayre en los edificis ó altras cosas. Re-
salir. Protendi.
RESSALUDAR. V. a. Correspóndrer à la cor-
tesia ó salutació que altre fà. Resaludar. Resalulo,
as. II Saludar segona vegada. Resaludar. Iterüm sa-
lutare.
RESSALUTACIÓ. f. Correspondència à la cor-
tesia ó salutació que altre fà. Resalulacion. Resalu-
tatio, nis.
RESSANAMENT. m. CURACIÓ.
RESSANGRAR. v. a. Tornar à sangrar. Re-
sangrar. Yenam iterúm incidere.
RESSANGRIA. f. Repetició de la sangria. Re-
sangria, segunda sangria. Iterala sanguinis mis-
sió.
RESSARCIDOR, A. m. y f. Qui ressarceix.
Resarcidor. Compensator, is.
RESSARCIMENT. m. Esmena, recompensa,
satisfacció. Resarcimienlo. Recompensatio, nis.
RES8ARGIR. V. a. Recompensar, satisfer.
RES
CATALÀ.
RES
497
j
I
I
Desquitar, resarcir, reiniegrar. Compenso, as. i|
Esmenar. Enmendar, resarcir. Sarcio, is. [j v. r,
Rescabalarse, recuperar lo perdulTiesarcírscAmis-
8a recuperaré.
RESSAVADOR. ni. rebedor, i. |{ RECAUDADOR.
RESSECAMENT. m. Obra de ressecar. Rese-
camiento, resecacion. Exsiccatio, nis.
RESSECAR. V. a. Assecar alguna cosa en gran
manera. També s' usa com recíproch. Resecar, re-
secarse. Exsicco, as.
RESSECAT, DA. p. p. y
RESSECH, CA. adj. Mòlt sech, Reseco,reseqiii-
do, sequizo, desequido. Exsiccalus.
RESSEGAR. V. a. Tornar à segar, segar se-
gona vegada. Resegar. Iterüm melere.
RESSEGUIDOR, A. m. y f. Qui ressegueix.
Mebuscador. Heliquias legens,
RESSEGUIMENT. m. Obra de resseguir, triar
ly entrelràurer algunas cosas de altras. Enlresaca.
Eleclio, nis.
RESSEGUIR. V. a. Buscar ab cuydado y dili-
gència algunas cosas entre altras. Rebuscar. Ex-
quiro, is. \\ Examinar, retocar alguna cosa. Repa-
sar. Retracto, as, recolo, is. I Recusir ó adobar la
roba espatllada. Repasar, recoser. Resuo, is. |
Triar, aclarir ó tràurer algunas cosas de entre al-
tras. Enlresacar. Seligo, is.
RESSELLAR. V. a. Tornar à sellar. Resellar.
Iterüm sigillo muniré.
RESSELLO. ra. Segon sello que 's posa en
qualsevol part. Resello. Iterala obsignalio.
RESSEMBLAR. V. n. Semblarse. També s' usa
I com recíproch. Asemejarse, parecerse, salir. Simi-
lem esse.
RESSEMBRADA. f. La sembrada de un ler-
reno sense deixarlo descansar. Resiembra. Continua
seminatio.
RESSEMBRAR. V. a. Tornar à sembrar, ^e-
sembrar. Iterüm conserere.
RESSENTIDissiM, A. adj. sup. Reseniidisi-
mo. Vaidècomraotus.
RESSENTIMENT, m. Senyal de ressentirse.
Resentimiento. Fissura, se. ]] mel. Disgust, queixa
que queda de alguna ofensa ó pesar. R>'serHmienlo.
Animi exacerbalio.
I RESSENTIR8E. V. r. Coraensar à flaquejar ó
■t esquerdarse alguna cosa. Resentirse, seniirse. Rimis
Hftaliquid laboraré. |1 mel. Donar senyal de sentiment
Hpó pesar. Picarse, resenlirse, mosquearse, brincar)
^^' escamonearse. Exacerbari, subirasci. \\ Sentirsede
algun mal. Resenlirse de algun mal. Doloris sensu
tangi. 11 Trobar en falta alguna pèrdua, elc. Resen-
lirse. Desidero, as.
RESSENTIT, DA. p. p. Resenlido. Fissus,
commolus. U adj. Queixós, delicat. Quejoso, resen-
lido, vidrioso, quejicoso, rijoso. Rixosus.
RESSENYA, f. Revista de tropa. Resena, revis-
la, mueslra, alarde. Recensió, nis. H Nota caracte-
rística de la persona ó dels aoirnals. Resena. Corpora
noiala signa. || Tol senyal que dóna a enléndrer al-
guna cosa. Resena. Signum, i.
RESSÒ. m. Lo so causat per repercussió. Reso-
nacion, resonancia, relumbo, eco. Echo, us. |1 Lo
brunzit que deixa la campana ó altra cosa sem-
blant en las orellas. Zumbido, retinlin. Tinnilus»
us,
RES80BRAR. V. a. Sobrar mòlt. Resobrar.
Multum superesse.
RESSOL. m. La reverberació del sol. Resol, re-
sislero. Repercusus, us.
RESSONÀNCIA, f. Repercussió del so. Reso-
nancia, resonacion. Repercusus sonus. H eco. [j
poét. CONSONÀNCIA.
RESSONANT, p. a. Lo que resona. Resonanle.
Ressonans.
RESSONAR. V. a. Produhir so per repercussió.
Resonar, relumbar, rimbombar, zumbar, responder.
Resono, as, immugio, is. H Respóndrer al cant ó à la
veu, com succeheix en 1' eco. Resonar. Reclamo, as,
recino,is. || mel.Publicarseendiferentaspartsóper
diferenlas personas las alabansas de algú. Resonar.
Persono, as. 1| mel. Divulgarse alguna cosa. Sonar.
Yulgari.
RESSORT, m. Pessa fixada de cer ó me!all que
forsejada es causa de algun moviment. Muelle, re-
sone. Automaton, i, oculta vis, machinatio. || mel.
Lo medi de que algú 's val pera fér ó lograr alguna
cosa. Resorle. Ralio, nis, via, 33.
RESSUSCITAR. V. n. Donar nova vida. Resii-
citar. Resurgo, revivisco, is. | mel. Escapar de una
malaltia perillosa de que s' eslava desaucial.
També 's diu del qui ha estat mòlt temps ausent.
Resucilar. Praiter opinionem convalere vel appare-
re. 11 Renovar, suscitar, promóur^r. Suscitar, resu-
cilar. Suscito, excito, as. I v. n. Renàixer, tornar
à la vida desprès de mort. Resucilar, renacer. Re-
nascor, eris.
REST. m. Corda grossa de espart. Maroma. Fu-
nis, is. 11 RESTO.
RESTA. f. Resíduo. Resta, resïo, residuo. Reli-
quum, residuum, i.
RESTABLERT, A.p. p. Restablecido . Restau-
ratus.
RESTABLIDOR, A. ra. y f. Qui restableix.
Restaurador. Restaurator, is.
RESTABLIMENT, m. La acció y efecte de
restablir 0 restablirse. Reslablecimienlo, rehacimien-
to, recobro, instatiracion. Resti lutio, restauralio,
nis.
RESTABLIR. V. a. Renovar, posar las cosas
en són primer estat. Reslablecer, reparar, instau-
rar, reformar. Restauro, as. | Resti tuhir, refer.
Reslablecer, reponer, rehacer, restituir. Restituo, is.
11 Posar en planta, en vigor. Reslablecer. Refoveo,
es.
RESTABLIT, DA. p. p. irr. restablert.
RESTALLERA. f. Pila de cosas una sobre al-
tra. Rhnero, rima. Congeries, ei, strues, is.
498
RES
DICCIONARI
RES
RESTAMENT. m. ant. Detenció en algun
lloch. Mansion, detencion. Statio, mansió, nis.
RESTANT, p. a. Lo que resta. Reslante. Res-
tans; quod superest.
RESTAR. V, n. Quedar, pararse. Restar. Ma-
nco, es. I Sobrar. Restar. Resto as. 1| Deduhir, re-
baixar una quantitat de altra. Restar. Deduco,sub-
duco, is. II Faltar, com: resta mòltquc> fér. Restar.
Resto, as. || Tornar la pilota al qui .saca. Restar.
Pilam jactatam devolvere. || Quedaren algun lloch.
Quedar. Remaneo, es.
RESTAT, DA. p. p. Restado. Deduclus, sub-
ductus.
RESTAURACIÓ, f. Recuperació. Restanracmi.
Restitutio, renovatio, nis. || Renovació, reparació.
Restauracion. Instauratio, nis.
RESTAURANT, m. Veu francesa admesa en
lo nostre idioma y 's diu de establiments que venen
menjars y begudas. Restaurant. Diversorium.
RESTAURADOR, A. m. y f. Qui restaura.
Suscilador, restaurador. Instaurator, is.
RESTAURAR, v. a. Restablir, renovar. Res-
taurar. Instauro, restauro, as [] Recuperar. Res-
taurar, recuperar, recobrar, salvar. Instauro, re-
cupero, as. II ant. restar.
RESTAURAT, DA. p. p. Restaurada. Recupe-
ratus. II ant. salvat, en salvo. || ant. restablert.
RESTAURATIU, VA. adj. Lo que restaura ó
té virtut pera restaurar. Restaurativo, restaurante.
Reslaurans, restaurativus.
RESTELL. m. Fusta ó estaca llarga y prima,
que regularment s' atravessa en altras pera soste-
nir alguna cosa, com parras, etc. Percha. Perli-
ca, ae. || rastell.
RESTILLO. m. rastillo.
RESTITUCIÓ, f. L' acció y efecte de restituhir.
Restitucion. Restitutio, nis. || Regrés à la primera
forma ó estat. Restitucion. Restitutio, renovatio,
nis.
RESTITUHIBLE. adj. Lo que's pót restituhir.
Restituible. Quod restilui potest.
RESTITUHIDOR, A. m. y f. Qui restituheix
y restableix. Restiluidor. Restitutor, is.
RESTITUHIR. V. a. Restablir, reformar, po-
sar en planta. Restituir, restahlecer, restaurar. Res-
tituo, is. II Tornar alguna cosa à sòn amo. Devol-
ver, restituir, volver. Reddo, restituo, is. || Donar
vigor ó forsas al qui las havia perdudas. Restit nr.
Restituo, is. II Yomitar. Volver,revesar. Yomo, evo-
mo, is. U v. r. Tornarse al lloch de ahont s' ha
surtit. Restituirse. Redeo, is.
RESTITUHIT,DA. p.p. Resliluido. Restitulus.
RESTO. m. resta. || En los jochs de envit la
quantitat que se separa pera envidarla. Resto. Aleaï
expositi calculi residuum.
■ ENVIDAR ó FÉR LO RESTO. fr. Fér un vabitot, envi-
dar tota la quantitat que's té devant. Echar, envi-
dar el resto. Omnem pecuniam sortí lusorise mit-
tere.
RESTOLL. m. rostoll.
RESTRÉNYER. v. a. Detenir, apretar forta-
ment. Restrinir, restringir. Coerceo, es, exstringo,
is. II Posar lo ventre en disposició de no poderse
evacuar. Estreiiir. Obstruo, is; alvum adstringere.
II Escursar, escassejar. Escatimar. Minuo, is, re-
seco, as. || med. Apretar, dessecar. Esiipticar. Sti-
po, as, obstruo, is. || ant. apartar. || v. r. met.
Cenyirse, limitarse. Cenirse, restringirse, restrinir-
se, coartarse. Restringo, is.
RESTRENYIDOR. A. adj. restrictiu. || m.
y f. Lo que reslreny y deté. Restrinidor, reslrin-
gente. Quod restringit.
RESTRENYIMENT, m. Dificultat pera eva-
cuar lo ventre. Estrenimiento, constipacion ó cons-
lipado de vientre,obstruccion.Ohs\rüC[io,m)i. \\ med.
Virtut y facultat de apretar, restrényer y dessecar.
Estipticidad. Stiptica vis, virtus.
RESTRET, A. p. p. Estrenido, restrinido. Coarc-
tus, obstruclus. || adj. met. Limitat, precís. JRes-
tricto. Restriclus.
RESTRICCIÓ, f. Precisió, limitació, modifica-
ció. Restriccion. Reslrictio, nis. || En los contractes
y testaments la clàusula que'ls determina. Corta-
pisa, resl7Íccion. Conditio, restrictio, nis.
RESTRICCIÓ mental. La limitació que sols inte-
riorment y sèns expressarse 's posa à lo que's
diu. Restriccion mental. Restrictio raentalis.
RESTRICTIU, VA. y
RESTRINGENT. adj. Lo que restreny ó lé vir-
tut de restrényer. Astringente, restringente, restric-
tiva, estiptico, constrictivo. Restringens; restringe-
re valens.
RESTRINGIBLE. adj. Lo que's pót restrén-
yer, limitar ó escursar. Restringibh. Quod reslrin-
gi potest.
RESTRINGIR. V. a. Contenir. Modificar, res-
tringir. Restringo, is. 1| Limitar, cenyir, coartar.
Coartar, restringir. Coangusto, coarcto, as. | res-
trényer.
RESTRINGIT, DA. p. p. Restringida. Restric-
lus.
RESULTA, f. L' acte de resultar. Resulta. Re-
sultatio, nis. || V efecte que com secundàriament
se segueix de alguna cosa. Resulta. Elfectus secun-
darius. l| Lo que últimament se resol en alguna
conferència ó junta. Resulta. Consultationis sum-
ma. 11 La vacant que queda de algun empleo per
ascenso del qui la obtenia. Resulta. Munus ex pro-
motione fungentis vacans.
DE RESüLTAS. m. adv. En virtut de algun fet. De
resultas, de sacudida. Ex consequentia, per conse-
quentiam.
RESULTANT, p. a. Lo que resulta. Resultante.
Oriens, nascens, consequens.
RESULTAR. V. a. Redundar, venir à parar al-
guna cosa en profit ó dany de algú. Resultar, re-
dundar, ceder. Redundo, as, resido, is. || Nàixer,
originajCíe, provenir una cosa de altra. Resultar-
RET
CATALÀ.
RET
499
Provenio, is, orior, iris. I Col-legirse, inferiïse.
Resultar. Sequor, proficiscor, eris. || Quedar algun
empleo vacant per ascenso del qui i' obtenia. Re-
sullar. .\liquid providendum leslaie. (1 rebotir.
RESULTAT, DA. p. p. Resullado. Orlus, col-
lectus. II m. Efecte, conseqüència de algun fel,
operació ó deliberació. Resullado, resullancia, re-
sulta.YacW summa, conseclarium, ii. | alg. Loque
resulta de la suma ó multiplicació, elc, de algun
comple, sèrie, elc. ResuUado. Summa, ae.
RESUMEN, m. Recapitulació de las cosas que
s' han dit. Resumen, resolucion,recapilulacion.\{e-
capitulatio, nis. || compendi. || recopilació. || promp-
TüAKi. II EPÍTOME. [j for. Apunlació de la substància
de uns autos pera notificaria à la part contraria.
Resumen. Exemplar, is. || for. Còpia ó apunlació
que's dóna als jutges que's volen informar millor
de alguna cosa, pera que's done prompta delibera-
ció. Resumen. Deliberatum, i.
EX resumen, m. adv. y
RESUMIDAMENT, adv. m. Breument, ab po-
cas paraulas. En resumen, en compendio, resvmida-
menle. üno verbo, summatim. || En substància. En
resumen, en suma, en conclusion, resumidamenle, en
resumidas cuentas. Denique; paucis verbis. || De-
terminadament. En resumen, resumidamenle. Com-
pendiosè.
RESUMIR. V. a. Fér resumen. Epilogar, resu-
mir, recopilar, compendiar, reducir, recapitular.
Refero, ers; paucis rem comprehendere. |1 Repetir
lo que altre ha dit, especialment entre 'Is que ar-
gumentan. Resumir. E\ orealterius excipere, toti-
emque verbis referre. || Determinar, resóldrer.
esumir, resolver. Decerno, staluo, is. || v. r. En-
Iclóurerse. Incluirse, resumirse, reducirse, encerrar-
'M. Complector, eris. || Convertirse un ser en altre.
'onverlirse, resumirse. resolverse. 3Iuto, transmu-
to, as.
RESUMIT, DA. p. p. Resumida. Refertus.
RESUNCIÓ. f. ret. CONDUPLICACIÓ.
RESURRECCIÓ, f. La acció de tornar la vida.
Resurreccion. Resurreclio, resuscitatio, nis. |1 met.
Restitució à la gràcia perduda. Resurreccion Re-
surrectio, nis.
IRESUSCITAR. V. a. RESSUSCITAR.
RET. m. Bossa feia à punt de mitja pera recu-
llir los cabells. Còfia, redecilla, gandaya, albone-
jjffl, escofieta. Reticulus, i. I Traball de punt de ma-
Ha. Redecilla. Reticulalum lextum. || filat. 2. ||
CENDERA.
RETACAR. V. a. Tocar dos vegadas la bola ab
lo taco. Rciacar. Bacillo tudiculario globuin bis fe-
riré.
RETACO. ra. Taco mès curt, gruixut y ample
de boca que'ls regulars. Relaco. Bacillus brevior ac
crassior.
RETAGUÀRDIA. f. Lo COS que cubre ó lànca
las marxas de un exèrcit, y va al últim. Relaguar-
dia. Postrema acies; agraen novissimum. || En un
bloqueig la part del exèrcit que està mès lluny del
eiiemich. Retaguardia. Obsidionalis accessus re-
motior país.
PICAR LA RETAGLARDiA. fr. Perscguir de prop al
eneinich. /ficar la retaguardia. Iloslem inscqui.
RETALL, m. Desperdici ó tros de roba que
queda desprès de haver tallat alguna pessa. Reial,
relaxo. Segmentum, i. || Qualsevol tros ó desper-
dici de pell, cuyro, elc, que queda de alguna
pessa. Reial. Corii, pellis frusiruin. |1 escàpuló. ||
Bocinels ó desperdicis de las cabalcaduras que's
fan saltar ab lo bolavant quant las ferran. Espal-
madura, despalmadura. Ungularum quadrupedum
segmenta. || pi. Lo conjunt de bocinels que quedaii
de lo que's retalla. Relaceria, recaries, corladuras,
recoriaduras. Panni segmentorum congeries. |1 Los
fragments ó resíduos que's retallan de qualsevol
melall ó moneda. Cizalla. Ramentum, i.
RETALLADURAS. f. pi. RETaLL. 3.
RETALLAMENT. m. La acció y efecte de re-
tallar. Recorle, recortadura. Recissio, reseclio, nis.
RETALLAR. V. a. Fèr retalls. Relazar, recor-
lar. In frustra dividere. || ant. circüncidae. || met.
Murmurar. Corlar de vestir ó un veslido, roer los
zancajos. Mordeo, es, rodo, is. || Igualar los boi-
xos, murla y altias planlas en los jardins. Alusar,
afeitar. Ationdeo, es. |1 Tallar en rodó, al rodedor
alguna cosa, arrodoniria. Retajar, redondear. PriB-
seco, as. |1 Menoscabar ó disminuir alguna cosa,
trahent ó separant part de ella. Repelar, irasqui-
lar, cercenar. Tondeo, es, reseco, as. | Tornar à
tallar. Recorlar, volver à corlar. Reseco, as, res-
cindo, is. II Tallar curiosament alguna estampa,
paper, etc, formant ab art vàrias Gguras. Enlre-
lallar, recorlar. Arliüciosè incidere. || En las blan-
querias tràurer losupérfluo de las pjlls, com cua,
orellas, etc. Recorlar. Praescindo, is. \ Tornar à
tallar alguna cosa pera esmenaria ó corregiria. Re-
corlar. Denuò resecare. || Pèndrer de poch en poch
alguna cosa, comuntment de menjar. Rellizcar,
cercenar. Rodo, is. || circuncidar.
RETALLAT, DA. p. p. Recorlado. Resecatus.
II ant. jl'ueü, circuncís.
RETALÓ. ra. L' os del extrem del peu que for-
ma 'I taló, ó 'I mateix extrem del peu en que so-
breíx aquest os. Zancajo, ramplon. Calcanoum, ei.
II La part de la sabata ó mitja que cubre 'I taló,
especialment quant està trencat ó 's deixa vèurer.
Zancajo. Calcei vel caligic pars ad calceum lace-
rata.
k RETALÓ. m. adv. Explica '1 modo de anar ab
las sabatas ó xinel-las sense calsar. En chanclela.
Solulis calceis incedere.
RETALONAR. V. a. Posarse ó portar las sabatas
à relaló. Ir en chanclela. Calceis solulis incedere.
RETAR. V. a. TORNAR, restituir. j| ESMENAR.
RETARDACIÓ. f. retaruo.
RETARDADOR, A. ui. y f. Qui retarda. Re-
tardador. Morator, is.
SOO'
RET
RETARDAMENT. m. retardo.
RETARDAR. V. a. Dilatar, diferir, allargar.
Dilatar, retardar, prolongar. Tardo, retardo, as.
II Entretenir. Deiener, retardar, retener. Remoror,
aris. I V. n. Tardar, delenirse. Tardar, retardar.
Cunctor, aris.
RETARDARSE. V. r. RETARDAR. 3.
RETARDO, ra. Detenció, dilació. Demora, re-
tardo, dilacion, retardacion, prolongacion, prolon-
gamienlo. Relardatio, nis, mora, íe. j] atrasso.
RETARSE. V. r. rendirse.
RETAST. m. Obra de relastar. Recala. Ilerata
gnstatio.
RETASTAR. v. a. Tastar segona vegada. Re-
calar. Regusto, as; iterúm delibare.
RETAULE, m. Adorno de escultura y arqui-
tectura de que's fornian los altars. Relablo. Orna-
tus altarisarchiteclonicè disposilus.
RETAULÒ. ni. La mortalla, íigura de cera,
crossa, quadro ó altre donatiu que'ls fiels penjan
en las parets de las capellas en senyal de benefi-
ci rebut. Presenlalla, miíagro, volo. Ex voto do-
naria.
RETAYLAMENT. m. ant. retallament, cir-
CÜNCISIÓ.
RETAYLAR. V. a. ant. retallar, circüncidar.
RETAYLAT. m. ant. CIRCUNCÍS , CIRCINCIDAT.
RETEIXIR. V. a. Teixir segona vegada. Retejer.
Iterúm contexore.
RETENCIÓ, f. La acció de retenir. Relencion,
relenimiento. Retenlio, nis. [j Detenció, cohibició.
Relencion. Retentio, cohibitio, nis. || for. Reteni-
ment de lo que no es propi. Delentacion. Alienai rei
re'entio. || med. Depósit de algun humor. Sapre-
sion, retension. Stagnatio, nis. [j Conservació de un
empleo quant se'n pren altre. Relencion. Retentio,
nis.
RETENGÜDA. f. TEMPLANSA, MODERACIÓ.
RETENGUT, DA. adj. moderat.
RETENIDOR, A. m. y f. Qui reté. Relenedor.
Tenax, cis, retenjor, is. || espera.
NO TENIR reten'idor. fr. No tenir espera. No te-
ner espera ó reteniiva. Cunctari nescire.
RETENIMENT. m. RETENCIÓ, [j RESERVA. || aut.
ESCRÚPOL, mirament.
RETENIR. V. a. Contenir, reprimir. Conlener,
retener, reprimir. Relenlo, as, retineo, es. || Con-
servar, guardar. Retener. Delineo, retineo, es. ||
Gosar, conservar 1' empleo quant se'n pren altre.
Detener. Relento, as. || Suspéndrer lo rey 1' us de
una butlla pera suplicar al papa. Retener. Relineo,
es. I Quedarse xm tribunal superior ab los autos
del jutge inferior. Retener. Relineo, es. || Detenir,
com : retenir la orina, 1' alé, las llàgrimas, etc.
Deiener, retener. Comprimo, is, relineo, es. || Con-
servar en la memòria. Retener. Memòria lenere, re-
linere. | Mantenir lo menjar en lo ventrell sense
vomitarlo. Retener. Retineo, es. || retardar. H ant.
Ressonar lo metall. Reunir. Tinnio, is.
DICCIONARI RET
RETENT, m. Prevenció. Reien. Praeparativum,
reposi li vum, i.
de retent, m, adv. De prevenció. De reten. Prae-
paratè.
RETENTAR. V. a. tantejar.
RETENTIVA. f. La faculiat de conservaren la
memòria. RHentiva. Relenlionis pollens, efficiens
facultas. II Consideració, prudència en 1' obrar ó
parlar. Reteniiva. Relinentia, se.
RETENTOR, A. m. y f. Qui reté cosas agenas.
Delentador. Retenlor, is,
RETENYIR. V. a. Tenyir segona vegada. Rete-
nir. Retingo, is; ilerüm tingere.
RETENYIT, DA. p. p. ReleTiido. Retinctus. ||
retint.
RETÉS. m. ant. rendició.
RETIARI. m. Gladiador romà que portava un
artó eixarcia pera enredar à sòn contrari que es-
tava armat de escut y de una fals y morrió. Relia-
rio. Retiarius, i.
RETICÈNCIA, f. ret. Figura que trenca ó su-
primeix pari de una frase, y salta à altra. Reticèn-
cia. Reticentia, ae.
RETÍCUL. m. Ret ab que subjecta van las do-
nas romanas sos cabells. Reüculo. Reliculum, i.
RETÍCULA, f. La rodela que, estan foradada
del centro, tenen las ulleras al foco de un del seus
sistemas de vidres pera aumenlar la claredat de la
visió. Relkula. Retícula, ».
RETICULAR. adj. Semblant à la ret. Reticular.
Reliculatus, reticularis.
RETIMENT. m. ant. rendició, entrega. || Ac-
ció y efecte de rendir.
RETINA, f. Membrana en forma de ret, que si-
tuada entre la córnea y la vítrea conté la major
part del ull. Retina. Retina, ».
RETINGUT, DA. p. p. Relenido. Relenfus. |1
adj. Lo qui té cuydado de no desperdiciar sos béns,
Detenido, relenido, guardoso. Parcus, prudens, tis*
|] MODERAT,
RETINGüDAMENT. adv. m. Ab retenció. Re-
lenidamente. Cautè.
RETINT. m. Segon tint que's dóna à una cosa,
Retinle, segundo linie. Iteiata tinctura.
RETINTIN. ra, Sonido que deixa en los oídos
la campana ó altra cos sonoro. Retintin, relinie, re-
tin. Tinnitus, us.
RETIRACIÓ. f. Entre estampers la segona for-
ma que's posa en la prempsa pera retirar lo full.
Retiracion. SecundaB lypis subjectio vel impres-
sió.
RETIRADA, f. La acció de retirarse. Retirada.
Recessus, receptus, us, refugium, ii. || mil. La ac-
ció de fugir ordenadament del enemich. Retirada'
receso, desvio. Recessus, receptus, us. || Los béns,
empleo ó diners de reserva. Retirada, repiieslo.
Refugium, ii, recessus, us. I Semblansa. Semejan-
za. Similitudo, inis.
RET
CATALÀ.
RET
501
I
DONAa ó TENia UNA RETIRADA, fi". Scmblarse una
persona à altra. Parecerse, dar visos. Respondeo,
es, menlior, iris.
TOCAR LA RETIRADA, fr. mil. Féf seiiyal lo tambor
de que la tropa retire en ordre, aparlanlse del ene-
raich. Retirada. Reccplui canere; receplui signura
dare, receplum, recessum canere.
RETIRADAMENT. adv. m. Ocullament, de
secret. Reliradamente. Secretò, occultè.
RETIRANSA. f. Semblansa. Semejanza. Simi-
litudo, in is.
DONAR UNA RETIRANSA. fr. DONAR ÜNA RETIRADA.
RETIRAR. V. a. Apartar, allunyar una cosa de
altras. Retirar. Separo, as. j) Amagar, ocultar. Re-
tirar, reservar. Subduco, abstraho, is. || Eixirse
del camí recte. Retirar. Interverto, is. |1 Obligar à
que algú s' aparte, repel-lirlo. Retirar. Rejicio,
repello, is. [| Negar, revocar, suspéndrer la execu-
ció de alguna cosa. Retirar. Revoco, as, semoveo,
es. I Entre estampers, estampar una cara del full
de paper que ja ho està del altra. Retirar. Secun-
dam paginam typis mandare. |1 Semblar. També
s' usa recíproch. l'arecerse, asemejarse, darse un
aire, relraer. Refero, ers, assimilor, aris. [| v. r.
Apartarse. Retirarse. Recepto, as, récedo, is. | De-
sistir de algun empleo. Retirarse. Retrocedo, is;
gradúm revocaré. || Refugiarse en lloch segur. Re-
tirarse, resguardarse, ponerse en salvo, retratarse.
Receptui se committere; se recipere. 1| Recullirse
algú en sa casa. Retirarse. Domum confugere vel
se recipere. |1 Separarse del tracte ó comunicació
de altres. Retirarse, recogerse. Recedere, se remo-
vere. | Deixar de seguir una carrera. Retirarse.
Retrocedo, is; pedera referre. I mil. Desamparar,
abandonar algun sili. Retirarse. Recedo, is, regre-
dior, eris.
RETIRAT, DA. p. p. Retirada. Separalus, sub-
ductus, semotus. |] adj. Amant del retiro. Retirada,
recogido, absiraido, solitario, austera. Qui seces-
sum amat, atque seorsumab bominura frequenlia
recedil. [] Empleat, jubilat ó separat del destino.
Retirada. Emeritus.
RETIRO, m. Lloch apartat del concurs de la
gent. Saledad, retiro. Recessus, us, secielus locus.
(1 RecuUiment, abstracció, assilo, refugi. Retiro,
recogimienlo, apartamiento, retiramiento, retrai-
miento, recepto, estrechura, estrechez. Abdiclio, nis.
[| La acció y efecte de retirarse. Retiro. Recessus,
receptus, us.
RETIRO suspiTÓs. Reliro voluntari per cosas sus-
pitosas. Encerrona. Sponlaneus in abdicta recessus.
RETO. m. ter. rector.
RETOCAR. V. a. Perfeccionar alguna cosa.
Retocar. Perficio, expolio, is. I Recórrer, donar
la última ma à una obra. Retocar. Summam ma-
num imponere. H Tocar repetidas vegadas alguna
cosa. Retocar. Saipius jactare, pulsare.
RETOCAT, DA.p. p. Retocada. Perfectus.
RETOCH. m. La última ma que's dóna à una
TOMO II.
obra. Retoque. Perfectio, perpolitio, nis.
RÈTOL. m. Inscripció que's posa en llibres,
papers y altras cosas semblants, pera donar à co-
nèixer 1' autor, y r assumpte ó matèria de que's
tracta. Letrero, ròtula, titula, rotulata, tejuela. Ins-
criptio, nis, titulus, i. |1 Paper que's posa en una
casa pera senyal de que està per llogar. Cèdula, rò-
tula y albaran p. Mur. Localionis, venditionis sig-
nura. II Lo de las despesas. Pendon, posadero. Di-
versorii signum.
POSAR RÈTOLS. fr. y
RETOLAR. V. a. Fixar ó escríurer los rètols
als llibres, papers, etc. Intitular, rolular. Inscri-
bo, is; titulo notaré.
RETOP. m. REBOT, REPERCUTIMENT.
RETOPAR. V. a. REBOTIR, REPERCUTIR.
RETORCEDOR, A. m. y f. Qui retors fil, se-
da, etc. Torcedor, retorcedor. Contortor, is. || Ins-
trument de un bastó fort de uns dos pams de llarch,
y en 1' extrem un forat ahont se lligan los dos
caps de un cordill, que's posa en lo morro de dalt
de las béstias, y retorcentlo 's tenen subjectas pera
ferrarlas, curarlasó esquilarlas. També se sól fér
de dos bastons subjtctantlos pels dos extrems.
Acial, torcedor, torcedero. Torcularium instrumen-
lum. II FCSALL.
RETORCEDURA. f. ant. Torta, volta que's
dóna à lo que's retors. Relorcimiento, retorcedura.
Retorsió, contorsió, nis.
RETÓRCER. v. a. Tòrcer mòlt alguna cosa.
Tòrcer, retorcer. Retorqueo, es. || redargüib. | met.
Interpretar maliciosament alguna cosa. Retorcer.
Perpeiam interpretari. | v. r. cabagolarse.
RETÒRICA, f. V art de persuadir ab calor y
eficàcia. Retòrica. Rethorica, ae. | L' ari pera diri-
gir dit llenguafje. Retòrica. Relhorica, ac. |i La
classe ahont s' ensenya, y així 's diu: aquest es-
tudiant va à RETÒRICA. Retòrica. Classis relhorica.
II pi. Abundància de pa rau las ó sofisterias, pera
escaparse de alguna cosa. Retòrica. Mulliloquium,
vaniloquium, ii.
RETÒRICAMENT, adv. m. De un modo reló-
rich. Retòric amen te, à lo retòrica. Rheloricè.
RETÒRICH, CA. adj Cosa de la retòrica. Re-
tòrica. Rheloricus. || m. Professor, mes!re,y també
estudiant de retòrica. Reiórico. Rheloricus, i, rhe-
tor, is. II Perit en diia facultat. Retòrica. Rhelori-
cus. II fam. XARRAYBE.
RETORN, m. Yolta, regrés. Tornada, retorno,
retornamienlo, regresa. Remeaculum, i, reditus,
us. 11 Lo viatje que's fà pera tornar al lloch de
ahont s' isquè, especialment quant se pórla alguna
cosa à la tornada. Tornaviaje. Remeaius, us. | La
toinada ò volta de vuyl que fà la cabalcadura ó
carrualje. Retorno. Vacuus reditus, 1| Satisfacció,
recompensa. Retorna. Remuneralio, nis, relata gra-
tia. 11 Gambi, barata. Retorno. Permutalio, nis. ||
Qualsevol dels dos extrems de la ferradura. Callo.
Soleae ferreaí extremilas.
63
502
RET
RETORNAR. V. a. Tornar, restitahir. Devol-
ver, retornar, volver. Reddo, is. [| Recompensar los
beneficis. Recompensar, retornar. Remunero, as,
respondeo, es. [1 v. n. Recular. Retornar, retroceder.
Retrorsíira compellere, retrocedere. || Tornar al pa-
ratge de ahonts' isqué. Retornar, recurrir. Remeo,
as, redeo, reverto, is. || Resultar, venir à parar al-
guna cosa en benefici ó dany de allie. Redundar.
In alicujus beneficium vel damnum aliquid redun-
daré, resilire. [1 rebotir. || v. r. Tornar en sí lo qui
apareixia mori; recobrar los sentits qui tenia al-
guna basca ó accident. Revivir, volver en su acuer-
do, volver en si. Revivisco, is.
RETORNAT, DA. p. p. Retornado. Reddilus,
remuneralus.
RETORQtUIR. v. a. Convertir 1' argument ó
rahó contra qui la fa, valentse de sas mateixas
proposicions y termes pera convéncerlo. Retorcer,
redargüir. Redarguo, is.
RETORSIÓ, f. REDARGÜCIÓ.
RETORSIU, VA. adj. Lo que inclou en sí al-
guna redargució. Retorsivo. Quod intorquere va-
let.
RETORT, A. p. p. de refórcer. Relorcido, re-
tuerto. Contortus, retorlus.
RETORTA, f. La voHa que's dóna à lo que's
relors. Retorcimienlo, retorcedura , relorcijo. Con-
torsió, retorsió, nis. || Segona girada ó volta de un
camí, carrer, elc. Revuella. Iterala reditio. || farm.
Yas en forma de una pera, y també en forma de
una bola vuyda, regularment de vidre: ni ha tam-
bé de fanch y de ferro. Remata en un canó retort
cap avall. Retorta. Ampulla curvi colli retorta.
RETORTILLADA. f. girada de peu.
RETORTILLAMENT. m. ter. entortolliga-
MENT.
RETORTILLAR. V. a. ter. entortolligar.
RETORTILLAT, DA. p. p. ter. entortolli-
gat.
RETRACCIÓ, f. La acció de relràurer. Relrac-
cion. Relractio, nis. [j La acció de separar. Relrai-
miento. Sepaialio, nis.
RETRACTACIÓ, f. La acció de retractarse de
lo que ànles s' havia dit ó promès. Reíraclacion,
recantacion, palinodia. Retractatio, nis.
RETRACTAMENT. m. Acte y efecte de re-
tractarse. Retr aclami enlo. Denegatio, nis.
RETRACTAR. V. a. Desaprobar, revocar ex-
pressament lo que s' ha dit ó fét. També s' usa
com recíproch. Retractar, retratar. Retrato, impro-
bo, as; palinodiam canere. || Desdirse. Desdecirse,
retractarse, relratarse, denegarse. Renuntio, as, re-
cino, is.
RETRACTAT, DA. p. p. Retractado, retratado.
Retractatus, improbatus.
RETRACTO, m. for. Lo dret que pertany à al-
gú per pacte, costum, etc, de quedarse per igual
preu la cosa venuda à altre, acudint dins lo terme
deia Uey. Retracto, retrato. Relractus, us.
DICCIONARI RET
RETRAGUARDA. f. retagüírdia.
RETRAHIMENT. m. retracció, RETIRO.
RETRANGA. f. Correija ampla que's posa à las
béslias en lloch de tafaria ó gropera. Helranca.
Postilena, se.
RETRÀS, ra. La acció y efecte de retrassar.
Retraso, retrà samiento. Dilatio, nis.
RETRASSAMENT. m. retràs.
RETRASSAR. V. a. Atrassar, retardar. També
s' usa reciproch. Retrasar. Differo, ers. \\ Anar à
ménos, Retrasarse. Dissipo, as.
RETRASSAT, DA. p. p. Relrasado. Dilatus,
dissipatus.
RETRATABLE. adj. Lo que's pót ó es digne de
retra'ar. Retralable. Quod amendari poíest.
RETRATADOR, A. m. y f. retratista.
RETRATAR. V. a. Copiar la figura de algú
Pintar, retratar. Eífigio, informo, as. j] Imitar, fér
semblant alguna cosa. Retratar. Assimilo, as. ||
retractar.
RETRATAT , DA. p. p. Retratado. Efligiatus,
assimilalus.
RETRATISTA, m. y f. Pintor de retralos. Re-
tratista, ri•tra{ador. Pictor alicujus imaginis for-
mam íBmulans. (| fotógrafo.
RETRATO, m. Pintura, efígie que representa
alguna persona. Retrato. Similis imago, pictura
speciem imilans. || Descripció en vers de alguna
persona. Retrato. Descriplio mètrica vultus et par-
tium corporis alicujus. || Representació del caràc-
ter, costums y afectes de algú. Retrato. Ethologia,
íB, iconismus, i. 1| Qualsevol cosa que sembla mòlt
à allra, com se diu del fill que sembla à sòn pare.
Retrato. Imago, inis. | caricatura. || for. retracto.
RETRÀURER. V. a. Dissuadir, apartar de al-
gun intent. Retraer, revoca'^, retirar, desviar. A co-
nalu revocaré, retrahere. || Separar una cosa de
altra. Retraer, separar. Amoveo, es. [| Tirar en
detràs. Retraer, retirar. Retraho, is. || atraurer. ||
Objectar, reptar ab los beneficis olvidats. Vocear,
retraer, reprochar, dar en cara. Denuo objicere,
arguere. || encugir, arronsar. |] Cridar, fér tornar
aliàs al qui se'n va. Retraer, revocar. ïlevoco, as.
II for. Adquirir, recobrar per igual preu las cosas
del patrimoni, etc, venudas à altre, acudint dins
lo terme prescrit per la lley. Retraer. Retrüho, is.
[| V. r. RETIRARSE, REFUGIARSE. l| ant. CONSIGNAR,
REFERIR.
TOCAR À RETRÀURER. fr. ant. mil. Fér senyal pera
retiiarse. Tocar la retirada. Receptui canere.
RETRE Y RÉTRER. V. n. ant. Tornar. Tor-
nar, retornar, devolver. Restituo, is. || ant. Donar.
Dar,entregar. Trado, is. || ant. pagar. || REDuniR. ||
Reslituhir, reintegrar. Devolver, rendir. Redinle-
gro, as. II Produbir fruyt ó altra utilitat. Rendir,
reditmr. Reddo, is. || renunciar. || ant. Junt ab al-
guns noms pien la significació de ells, com : ré-
TRERgiàcias, agrabir. Rendir. Reddo, is. || fér. ||
ant. RÉBRER, RENDIR. || F. aut. D0NARSE, RENDIRSE.
RET
CATALÀ
RET
503
I
I
RÉTRERSEPER. loc. aïll. RENDIRSK.
RETRET, A. p. p. R'iraido, reprohado, echado
encara. Ohjeclus. || adj. Retirat. Retirada. Reliac-
lus. 11 Refugiat. RHraido, refugiada. In liilum re-
cep!us. II 111. Lloch apariat, secret y retirat. Retre-
le. Receplat'ulum, i.
FÉR RETRETS. ÍV. RETRAÜRER.
RETRETA, f. mil. Lo toch ò senyal en hora
determinada de la nit, pi'ra avisar à la tropa que's
retire al quartel, de alionl no pót eixir cap soldat
^ense llicència expressa fins à toch de diana, y des-
près de la revista. Retreia. Recep'ura canens so-
nus. II mil. Lo retiro al quarlel en la liora senja-
lada. Retreta. Recessus, us.
RETRIBUCIÓ, f. Obra de retribuhir. RHribu-
cion, rernuneracion, recompensa. Relribulio, remu-
neratio, nis.
RETRIBUHIR. V. a. Corrcspóndrer als bene-
ficis degu's. S3 diu lambi en lo espiritual. Retri-
buir. Relribuo, is.
RETRINXADOR, A. m. y f. Qui relrinxa. Es-
casero, escaso, cercenador. Parcus, circuincidens.
RETRINXAMENT. m. La obra de retrinxar ó
disminubir. Cercenadura. Imminutio, nis.
RETRINXAR. V. a. Disminuhir, escursar, es-
cassejar, com : RETRINXAR los víurers al exèrcit.
Escatimar, cercenar, escasear, repelar. Sumptibus
modum adhibere. | limitar. || v. r. Cenyirse, mo-
derarse en los gastos. Cenirse, recogerse. Sumpti-
bus parcere. || mesquinejar.
RETRINXAT,DA. p. p. Escatimado. Recis-
SUS. I adj. ESCiS, MESQUÍ.
RETRÓ. m. Eco, repercussió del so. Retumho,
rimbombo, rimbombe, resonacion. Bombus, i ; re-
percutiens sonus.
RETROACCIÓ, f. for. Efecte de lo que es re-
troactiu. Ret'•oaccion. Retròagentis actio.
RETROACTIU, VA. adj. for. Lo que té forsa
pera obrar sobre lo passat, y així 's diu que las
.lleys novas no tenen forsa retroactiva. R!>Aroacli-
vo. Retroactivus ; relrò agendi virtute pollens.
RETROCEDIR. V. n. Tornar en detràs, recu-
lar. Relroceder, rotrogradar, recular, recalcilrar,
revòlver, desandar. Relrocedo, is, regredior, eris.
II reflectir. II repercutir. II Desistir del dictamen
ó paraula dada. Relroceder. Tergiversor, aris; sen-
tentiam, dictura revocaré.
RETROCÉS, m. y
RETROCESSIÓ. f. L' acle y efecte de retroce-
dir. Relroceso, relrocesion, retrocedimienlo. Relro-
cessus, us, retrocessio, nis. || med. Retirada dels
humors de una part à altra. Rstroceso. Humorum
retrocessus. || for. L' acte y efecte de cedir à algú
'1 dret, etc, que ell havia cedit abans. Relroceso,
relrocesion. Iterata cessió.
RETROFEUDO. m. Feudo que dependeix de
,altie dominant que s' anomena foudo ple ó pri-
mer. Relrofeudo. Translatitium príedium. || La ren-
i4a sola, ó pensió anual que imposa i subjecte so-
bre sa her'Micia dependent de altre que té la sen-
yoria, fíelrofeudo. Retrofeudum, retrocensivum, i.
RETRÒGRAD ACIÓ. f. astr. Retrocés de un
planeta. R'•trogradacion. Reïrogradatio, nis.
RETROGRADAR. V. n. retrocedir. 1. |j astr.
Móurerse 'is p'anetas contra 1' orde dels signes.
Rotrogradar. Uetrogredior, eris.
RETROGRADAT, DA. p. p. Relrogradado.
Regressus.
RETRÓGRADO, DA. adj. Lo que recula. Re-
Irógrado. Relrogradus. || Se diu del moviment dels
planetas contra 1' orde dels signes. Retrògrada. Re-
trogradus. || m. pi. poét. Se diu dels versos que's
poden llegir al endrel y al revés, per avall y per
amunt é interpolantlos, conservant sempre perfet
sentit. R'•Àrógrados. Relrogradi, canerini.
RETROGRÉS. m, retrogradació.
RETRONAR. V. n. Ressonar lo tro. Retronar,
relumbar, resonar, rimbombar. Resono, as; toni-
tum, sonura longè audire.
RETRONX. ant. poét. Repeticions de paraulas
en lovers y més pròpiament al tí decadacopla repe-
tició de un ó mès bordons. Eslribillo. Intercalaris
versus.
RETROPILASTRA. f. Pilastra que's posa de-
tràs de la columna. Relropilaslra. Postcolumna, se.
II retrocés. 2.
RETROSSAMENT. m. Obra de relrossar. Ar-
remango, recogimiento. Yestis sublatio.
RETROSSAR. V. a. ATROSSAR.
RETROTRACCIÓ. f. for. L' acte de fingirse
que una cosa existí abans de lo que en realitat fou.
Rtlrotracciòn. Retrolractio, retroactio, nis.
RETROTRÀUREH. V. n. Tràurer al temps
pre.sent lo que succehí abans, com si à las horas
succehís en orde al efecte. Retrotraer. Relroago,
re'rolraho, is.
RETROVENDENDO. m. for. Paraula llatina;
's diu del contracte ó pacte de compra y venda que
inclou la obligació de tornar lo comprador al ve-
nedor la cosa venuda, tornant aquest lo preu que
cobrà per ella. Re,irovend<'ndo, ó contrato de relro-
vendcndo. Paclum de retrovendendo.
RETROVENDICIÓ. f. Acció de relrovéndrer.
Retrovendicion. Relrovenditio, nis.
RETRUCAR. V. n. En lo joch de mesa es tor-
nar la bola iinpel-lida de la barana, y pegar con-
tra la que li causà 'I moviment. Relrucar. Globum
in globum repercutere. |1 En lo joch de cartas dit
truch, trucar sobre '1 qui ja ha trucat. Relrucar. Ite-
rüm contra invitaré, provocaré.
RETRUCH. m. En lo joch de mesa y villarlo
cop que dóna la bola repel•lida de la barana à la
que li causà 'I moviment. Rpiruro. Globi in globum
repercussió. || En lo joch de truch, segon truch en
contra del que's feu primer. Relruque. Iterata é con-
tra provocatio.
RETRUÉCANO. m. rel. Conmutació de frases ó
paraulas en diversos sentits, com: més hem de atén-
50&
REV
DICCIONARI
REV
drer al negoci del ànima, que no à la ànima del
negoci. Reiruécano, traslrueco, trastrueque. Yerbo-
rumludus, inversió.
RETRUNYIR. V. n. retronar.
RETüMBÀNCIA. f. Prolongació del so que's
và disminuliint per graus. Resonancia, relumbancia,
hinchazon. Soni conlinualio.
RETUMBANT. adj. Lo que ressona mòlt. Re-
tumbanie. Ressonans, reboans. |1 Dil de las veus ó
instruments. Sonoro, reiumbanle, hueco, hinchado,
pomposa, campanudo. Ressonans.
RETUMBAR. V. n. retkonar.
RETUT, DA. p. p. anl. de rétrer. Devuello.
Resliíu.us. II Rendido. Redilus.
REU. m. anl. reo. || ant. arreu.
REUGA. f. RECULA.
REUDO. (en) Ioc. ant, Derondon, con todapron-
titud ó rapidez. Improviso, celeriler.
REÜLL. m. Mirada ab dissimulo dirigint la vis-
ta per sobre '1 muscle. Reojo. Obliquus inluilus.
MIRAR DE REÜLL. fr. Mirar dissimuladament di-
rigint la vista per sobre del muscle. Mirar de reo-
jo, de lado ó alsoslayo. Obliquis oculis, dissimu-
lanter aspicere. || raet. Mirar ab despreci ó enfado.
Mirar de reojo. Despicio, is.
REUMA. f. Fluxió. Reuma. Fluxus humoris,
rheuma, au.
REUMÀTICH, CA. adj. Qui paleix reuma, y
lo pertanyent à ella. Reumdiico. Rheumaticus.
REUMATISME. m. Malaltia per la fluxió que
càu en alguna part del cos y causa grans dolors.
Reumatismo. Rheumatismus, i.
REUMPLERT, A. p. p. Rehenchido, rellenado.
Repletus.
REUMPLIR. V. a. Curullar, umplir mòlt ó
tornar à umplir, Rellenar, rehenchir. Refarcio, is.
REUNIÓ, f. Congregació, junta, congrés. Re-
union. Consessus, conventus, us. || Unió de dife-
renlas cosas. Agregacion, reunion. Aggiomeratio,
nis. II Acció de reunir. Reunion. Iterata vel nova
unió. II met. La unió familiar de algunas personas
separadas de altras, y que 's junian à enrahonar ó
tractar alguna matèria ó negoci particular, Ran-
cho. Coetus, us.
REUNIR. V. a. Tornar à unir, juntar, amonto-
nar. Reunir. Iterúm uniré vel copularé. || v. r. For-
mar juntas. Reunirse. Ccetus, conventus congre-
garé.
REUNIT, DA. p. p. Reunido. Iterüm copulatus,
REVÀLIDA Y REVALIDACIÓ. f. La acció y
efecte de revalidar, Revalidacion. Revalidalio, con-
firmatio, nis. || La acció de graduarse en alguna
facultat. Revalidacion. Coníirmatio, approbatio, nis,
REVALIDAR. V, a. Donar nova forsa à algun
document ó contracte. Revalidar, ratificar, confir-
mar. Revalido, confirmo, as. H v. r. Aprobarse en
alguna facultat en tribunal superior; estantho àn-
tes en altre inferior. Revalidarse, recibirse. Denuò
aprobari.
REVALIDAT, DA. p. p. Revalidado. Revali-
datus.
REVELACIÓ, f. Manifestació de algun secret.
Revelacion, revelamiento. Revelatio, nis; arcanipa-
tefactio. II Inspiració divina. Revelacion. Oraculum,
i; divinilüs data ditio.
REVELADOR, A. m. y f. Lo qui revela. Reve-
lador. Revelator, is.
REVELAR. V. a. Descubrir algun secret. Pu-
blicar, revelar, desencerrar. Revelo, as, pa'.efacio,
is. II Manifestar Dèu à sos sirvents lo ocult ó veni-
der. Revelar. Mysteria vel arcana revelaré, rete-
gere. || v. r. rerel-larse.
REVELL, A. adj. Lo que es mòlt vell. Trasane-
jo, reviejo. Veiusius admodum.
REVEL-LIR. V. a. med. Fer que 'Is humors flu-
hescan en direcció oposada à la que portan. Reve-
lir. In adversúm immiltere, revellere.
REVELLIR, v. a. Fér vella, antígua una cosa.
Anejar. Antiquo, as.
REVELLIRSE. V. r. Ferse vella una cosa abans
del temps; allerarse ab lo transcurs del temps.
Anejarse, revejecer, avejenlarse. Senesco, veleras-
co, is.
REVELLIT, DA. adj. Envellit abans del temps
regular. Avejentado, revejido, anejo, tallado, tallu-
do. Exoletus, adultus.
REVENDA, f. Segona venda. Revenia. Iterata
vendilio. |1 for. retrovendició.
REVENDERIA. f. Botiga del revenedor. Rega-
loneria. Propolae, taberna. || Botiga ahont venen
comestibles. Abaceria. Taberna, popina, ae.
REVENDICACIÓ. f. REVINDICACIÓ.
REVENDICAR. V. a. for. revlndicar.
REVÉNDRER. v. a. Yéndrer à la menuda lo
que s' ha comprat en gros. Revender, regatonear,
regalear, recalcar, recalonear. A mercatoribus
empta minutatim divendere.
REVENEDOR, m. Qui reven. Revendedor, re-
galon, regalero, ahacero, lendero. Propola, ae, man-
go, nis.
REVENEDORA, f. La dona que reven. Tende-
ra, revendedora, revendedera, regatera, abacera, y
zabarcera. pr. Ast. Propola, ae.
REVENIR. V. n. Créixer lo riu quant se fon la
neu. Crecer. Involeo, intumeo, es. || v. r. Fóndrerse
alguna cosa per causa del calor. Derreiirse. Dima-
deo, coliqueo, es. || Refermarse, cobrar vigor. Re-
cobrarse, rehacerse. Yires adquiriré; animum ad
se ipsum advocaré. || Llansar alguna cosa, com la
sal, etc. la humitat que conté. Revenirse. Expuo, is.
REVENJA, f. La satisfacció que 's pren del
agravi rebut, sentiment ó queixa. Venganza, des-
quile, vindicla , vindicacion. Yindicta, ae, ultio,
nis.
REVENJARSE. v. r. Péndrer satisfacció del
agravi ó injúria feta per altre. Desquitarse, ven-
garse, vindicarse. Yindico, as, ulciscor, eris.
REVENTAMENT. m. Traball gran, com lo
REV
CATALÀ.
REV
505
i
dels ferrers, etc. Rnveniadero, revenlon, revenlazon,
reventamienlo. Iinprobus labor.
REVEXTAR. V. a. Fatigar, molestar. Reventar.
Molesto, gravo, as. || Rómprer ab violència alguna
cosa plena de humor ó de ayre. Rtventnr. Crepo,
s, rumpo, is, || v. n. Obrirse ab violència lo que
,é dins alguna matèria que impel•leix. Reve.nlar.
irumpo, rumpo, is. || Desferse en escunia lasona-
das del mar contra alguna cosa. Eslallar,revenlar,
abrir. Rumpo, is, crepo, as. || Nàixer, brotar ab
ímpetu. Riiventar. Erumpo, is.
ESTÀ QLE REVENT.v. loc. Eslà mòlt gras. Esltí que
hiende. l'ric pinguedine í'eré disrunipiiur.
REVENTAKSE. V. r. Esclalar, obiirse ab vio-
lència. R'venlar. Dirumpo, is. || Rómprer la pell
de un tumor, etc. Abrirse, reveiUar. Crepo, as. ||
sclatar las flors, los botons en los arbres. Desa-
olonar, reventar. Flores erumpere. | Traballar ab
afany. Reventar. Enixè laboraré, contendere. |1
mel. Desitjar ab ànsia alguna cosa, com: reven-
TARSE per dir sòn sentir. Reventar. Anxiè appete-
re, inhiare.
REVENTARSE DE RÍURER. fr. Ríurcr ab violència y
ab moviments descompassats. Descoy untar se, des-
ternillarse, descalzarse de risa. Risu corruL're,
REVERBERACIÓ. f. Reflexió de la llum. Re-
verberacion, reverbero. Refulgenlia, ae; lucis re-
flexió. II quím. La calsinació l'ela ab lo foch actual
en lo forn. Reverberacion. Reverberalio, nis.
REVERBERAR, v. n. Reflectir la llum. Rever-
lerar, rejlectar. Refulgeo, es; lucem reflectere. ||
Retrocedir ab violència un cos ferit de altre. Jïe-
perculir, repercudir. Ri'percutio, is.
REVERBERO, m. Fanal ó semblant que reflec-
teix la llum. Reverbero, Refulgens pharus, etc. ||
REVERBERACIÓ.
REVERDERIR. V. n. ant. y
REVERDIR. V. n. Adijuirir nova verdor los
camps ó plantas. Enverdecer, reverdxer, verdecer.
Reviresco, is. I met. Adquirir nou vigor. Reverde-
cer. Reviresco, is. || Rebrolar un mal. Retonar, re-
tonecer. Regermino, as.
REVERÉIXER. V. a. ant. REVERENCIAR.
REVERÈNCIA, f. Respecte, veneració. Acala-
miento, reverencia, zalema. Reverentia, ae. |1 Incli-
nació del cos en senyal de respecte. Acaíamxento,
reverencia. Demissio corporis in signum honoris.
11 Títol honorííich que 's dóna à las personas reli-
giosas. Reverencia. Reverentia, ai.
FÉR REVERÈNCIA AB LOS cóLZERs EN TERRA. fr. Aca-
tament que 's feya à las personas reals. Acata-
mienlo. Demissio corporis in signum honoris.
REVERENCIABLE. adj. Digne de reverència.
Reverenciable, reverenda. Reverendus.
REVERENCIADOR, A. m. y f. Qui reveren-
cia. Reverenciador. Honorator, is.
REVERENCIAL, adj. Lo que infundeix reve-
rència. Reverencial. Reverencialis.
REVERENGIALMENT. adv. m. Ab reVerén-
cia, ab respecte. Revereniemente. Reverenter; cum
veneratione.
REVERENCIAR. V. a. Tenir respecte ó vene-
ració. Venerar, reverenciar, respetar, honrar. Re-
vereor, eris.
REVERENCIAT, DA. p. p. Reverenciado. Ye-
neralus.
REVERENSA. f. ant. reverència.
REVERE.VDAS. f. pi. Dimissórias que dòna'l
bisbe als seus súbdits pera ordenarseen aitra part.
Reverendds, dimisorias. l)imissoria3 lilterae. || Qua-
litat, prendas ó líiol que lan à un home digne de
reverencia. R'cerendus. Decus, oris.
REVEHENDÍSSIM, A.adj. sup. Reverendisimo.
Reverendissimus.
REVERENT, DA. adj. Digne de respecte y
veneració. Reverenle, reverenda, respetuoso. Mo-
destus, reverens. || Circunspecte. Reverente. Mo-
destus. 11 Títol que's dóna als ecclesiàstichs. Re-
verenda. Reverendus.
REVERENTMENT. adv. m. REVERENGIAL-
MENT.
REVERIT, DA. p. p. REVERENCIAT.
REVERS, m. revés. 1.
REVERSEQUAR. V. a. ant. capgirar.
REVERSIÓ, f. La restitució de alguna cosa al
estat que tenia, ó la devolució de ella à la persona
que la possebia primer. Reversion. Reversió, res-
titutio, nis.
REVÉS. m. La part oposada al endret. Revés,
envés, reverso, dorso. Aversa facies vel pars. |1 La
part de alguna cosa oposada à ía que 's tenia en-
vers la vista. Vuelta. Aversa pars. 1| Cop ab la ma
girada. Tarnaviron, revés, torniscon. Aversa manu
percussió; colaphum, i. l| Lo cop que 's dóna à la
pilota ab la ma girada. Revés. Pilae aversa maou
repercussió. | Desgràcia, contratemps. Revés. Ad-
versilas, atis. 1| nàut. La pessa extrema de tota
quaderna, que tè volta còncava ó convexa. Revés.
Nàutica curvatura. |1 adj. Difícil, intrincal. Enrc-
vesado, revesado, intrincado. Intrincatus. || Pervers,
de mal geni. Avieso, reucsarfo. Irrequietus. || Se
diu de la l'usla que no 's deixa traballar per causa
dels mòlts grops, etc. Nudosa, repelosa, ingrata.
Adversa.
REVÉS DE ALETA. uàut. La pcssE quB dcsdc la
alela puja fins à la regala de la popa. Revés de la
aleta. Puppis costa adversa facies.
REVÉS DE LAS VELAs. La cara ó superfície de
aquestas que mira envers proa, y envers la qual
forman la bossa, quant van en vent; ó la part
oposada à aquella per ahont lo vent déu tocarlas
pera que '1 buch caraine. Revés de las velas. Yela-
rum adversa frons.
AL REVÉS. m. adv. Al contrari 6 invertit l' orde
regular. Al revés ó del revés, al contrario, ó tuer-
tas, à zurdas, viceversa. E contra, aversè.
DEL REVÉS. in. adv. AL REVÉS. H De la part opo-
sada al endret. Del revés, del reverso. Aversè.
l•l•l
REV
DICCIONARI
REV
DE REVÉS. m. ativ. Ab la ma girada. De revés.
Transversa repercusione. || esgrim. Diagonal-
ment, de esquerra à drela. De revés. Transversa
ictu.
LLENSAR DE REVÉS. fr. REBATRER.
REVESSATJATS. m. pi. for. Establiments en
que un que té y posseheix una finca per pur libre y
franch alou ven 6 concedeix lo domini à altres,
imposantse cert cens, lent serventa la finca que
era iibre y quedantse 'I poseedor ab lo sol domini
útil. Venia àcenso. Yendiiio sic vocala.
REVESSi. ra. Jocl) de carias que regularment
se juga enlre quaíre; à cada bu dels tres de ma 's
dònan onze carias y al que dóna doize, y 'Is tres
poden robar ó Viiurer una del munt. No bavenlhi
revessí, guanja la partida '1 qui té ménos punts y
basas, y en cas igual lo qui es peu ó l' inmediat à
ell envers la ma esquerra. 'Ls assos y 'I caball de
copas tenen assenyalats certs tantos de premi, 'Is
quals paga aquell que 'Is pórla en sas basas, ó '1
qui al jugar un coll ba de servir ab ells. Lo reves-
sí consisteix en fér un dels jugadors totas las ba-
sas, y à las horas se li conlribuheix ab lo premi
que s' estipula; però si algú dels altres jugadors
li tranqués ó matés en qualsevol de las dosúltimas
basas, à las boras ba de donar li '1 mateix premi
al qui r ba trencat. Lo qui té quatre asos ó tres
asos y '1 caball de copas, que es lo que 's diu na-
politana, no té obligació de servir; però déu tren-
car lo revessí, al qui bo intente, baix pena de pa-
garlo ell per tots. Revesino. Ghartarum ludus qui-
dam sic dictus.
TRENCAR LO REVESSÍ. fr. Trencar una basa al qui
intenta ferlas totas; y si es la última ó penúltima,
'sdiu Irencantli en temps. Cortar el revesino. Col-
lusori ne victoriam assequatur obstare. || raet. Im-
pedir à algú 1 designi que portava, ó interróra-
prerli "I discurs. Cortar el revesino. Interrurapo,
impedio, is.
REVESTIMENTS, m. pi. Vestiduras sagradas
que usan los ministres del altar. Paramenlos. Yes-
liaria, allaris vel ministri sacra ornamenta.
REVESTIR. V. a. Cubrir de alguna cosa, com
de polvos, fanch, etc. Cubrir, revestir, llenar. Te-
go, operio, is. || Posar una roba sobre altra. Regu-
larment se diu del sacerdot quant ix à dir missa,
per posarse sobre '1 vestit los ornaments. S' usa
mès comunment com recíprocb. Revestir, revestir-
se, sobreveslir. Superinduo, is. H Cubrir ó reforsar
la muralla, pedra ó fortificació ab cals, pedra ó al-
tres materials. Revestir. Fabricam supervestire. ||
V. r. Imbuhirse, Iransporlarse per alguna espècie,
com: REVESTiRSE de coratge. .Revesíírse. Abripio,
corripio, is. |1 mel. Enlonarse, desvanéixerse ab I'
empleo 6 dignitat. Envestirse, reveslirse. EGfero, ers;
superbio, extoUo, is.
REVÉURER. V. a. Tornar à véurer, ó registrar
y examinar una cosa ab cuydado. Rever, revisar.
Respicio, is ; iterüm videre. i for. Yéurer segona
vegada un tribunal superior lo plet que ja s' havia
vist y sentenciat en altra sala del mateix tribunal.
R'ver, revisar. Rem judicalam recognoscere.
REVÍ.m. ant. prempsadüras.
REVIDAR. V. a. Tornar à envidar. Revidar,
reenvidar. Lerúm in ludo provocaré, y v. a. re-
doblar.
REVIFAR8E. V. r. Aixerirse, retornarse, tor-
nar en sí qui semblava mort. Emberrincharse, re-
vivir, volver en si. Revivisco, is.
REVINDICACIÓ. f. for. La acció que compe-
teix à algú per rabó de domini ó quasi domini,
pera demanar ó pretendrer .se li restituhesca lo
que li períany per dret civil ó de gents. Revindica-
cion. Reivindicalio, nis.
REVIlVDICAR.v.a. Recuperar ó reslitubirse en
aquella albaja que per rabó de domini ó quasi do-
mini li pertany à algú per dret de gents ó civil,
Rmndicar. Reivindico, as.
REVINDICAT, DA. p. p. Rivindicado. Rei-
vindicalus.
REVINGUT, DA. p. p. Derretido, revenido.
Contraclus, astractus. || Fort, gruixut. Recio. To-
rosus, lacertosus, robustus. || Gran, números. Cre-
cido. Magnus, copiosus.
REVISAR. V. a. REVÉURER.
REVISCOLAR. V. a. Refer. Rehacer, restaurar.
Instauro, as. |] Tornar en sí qui semblava mort.
Recivir, revificar. Revivisco, is. j] v. r. retor-
NARS8.
REVISCOLAT, DA. p. p. retornat.
REVISCUT, DA. p. p. de revíurer. Revivido.
Ad vitam redditus.
REVISIÓ, f. Regoneixement, repàs. Revision.
Recognitio, nis. [] Inspecció, examen. Revision, re-
vista. Recognitio, recensió, nis.
REVISOR, m. Qui reveu ó examina. Revisor,
reveedor. Recognitor, is.
REVISORIA. f. Ofici de revisor. Revisaria.
Censorius munus, oíDcium.
REVIST, A. p. p. de revéurer. Revisió. Res-
pectus, iterum visus.
REVISTA, f. Segona vista ó examen detingut.
Revista, revisita. Recensió , recognitio, nis. [| rail.
Inspecció, regoneixement dels soldats. Muestra,
revista, reseiia. Exercitus lustratio, inspeclio. |]
for. L'acte de examinar los plets. Revista. Revisió,
nis.
PASSAR REVISTA, fr. mil. Regonéixer los gefes
militars ó 'ls ministres de bisenda als soldats, lo
número, vestuari, armament, etc. S' usa també
pera presentarse 'Is soldats à aquest regoneixe-
ment. Revistar, pasar revista. Militares copias lus-
trare, recensere. [| Passar los soldats à la vista del
gefe ó gefes pera regonéixer són número, quali-
tat y disposició. Revista, pasar revista ó muestra.
Exercitum lustrare, recognoscere. | for. revédrer.
REVIT. m. Envit contra '1 primer. Reenvite
Provocantem provocandi adus.
II
REV
REViURER. V. a. Tornar à víurer. Revivir.
.'levivisco, is. I Tornar à usarse lo antiquat. Revi-
vir. Renascor, eris.
FÉa REVÍÜRER. fr. REANIMAR.
REVIVALLA. f. La rialleta que solen causar
Iguns accidents, ó '1 moviments exteriors de la
oca y allras parts de la cara semblants als de las
iallas, que sobrevé à alguns al temps de morir,
com succeheix al cunill; y per extensió 's diu del
qui 's riu quant té motiu de dolor ó sentiment. La
risa del conejo. Risus sardonicus. || Disminució de
la malaltia ó mal que algú pateix. Mejoria. Morbi
remissió, relaxatio.
REVOCABLE. adj. Lo que 's pót revocar. Revo-
cable. Revocabilis.
REVOCABLEMENT. adv. m. De un modo
revocable. Revocablemente. Revocabilem in mo-
duui.
REVOCACIÓ, f. Anul•lació, cassació de algun
acte, Revocacion. Revocatio, recissio, nis.
REVOCADOR, A. m. y f. Qui revoca. Retoca-
dor. Abrogator, is. [] manobre.
REVOCAR. V. a.. Anul-lar. Anular, revocar,
derogar. Revoco, as.
REVOCAT, DA. p. p. Revocado. Revocatus.
REVOCATORI, A. adj. Lo que revoca, anul-
la. Revocatorio. Rescissorius.
RÉVOL. m. Espècie de escarpra pera arrancar
claus. Desclavado. Clavis r( -figendis ferrum.
REVOLADA, f. Segona volada que fan los
aucells. fleuuc/o. Revolutio, nis.
AB UNA renolada. exp. adv. Ab fúria, ab un
epent. De un liron, de rondon. Yiolenter, furen-
,er.
REVOLAR. V. a. Pegar segona volada. Revo-
'^mlar. Revolo, as. || Yolar acceleradament en con-
Hviorn. Revolear, revolotear, revolar. Obvolito, as.
HI' REVOLCADA. f. Obra de revolcarse. Revuelco.
HBYoluiaiio, nis.
^H REVOLCADOR. m. Lo paratge ó lloch abont se
{^«rcvoka. Lnvoívimiento, revo/cadero. Yoluiabrum, i.
SIEVOLCAMENT. m. revolcada.
REVOLCAR. v. a. Tirar àalgú per terra fentli
donar vol^as. També s' usa com recíproch. Vol-
Iquear, revolear. Yolulo, as. j) Enlregarse als vicis.
Enccnagarse. Yitüs indulgere; in viiiis emergi.
■ KEVOLCAT, DA. p. p. Revolcado. Yolu alus.
REVÓLDRER. V. a. Remenar, menejar una
coía de un cos al à altre. Revòlver. Y'erso, as, re-
•volvo, is. II Traslornar. Trastornar, revòlver. Ver-
so, as. II Regirar separant las cosas. Revòlver. Re-
volvo, is. II PERGiRAR. || Girar, móurerab forsa. /Ic-
l'ofücr.Pervolvo, is. | embolicar, embrollar. || Per-
tuibar, alborotar. l'erlurbar, revòlver, alborotar,
covfundir, amotinar, sublevar. Permisceo, es; lu-
muUusconciíare. || Incomodar, inquietar, fievo/uer.
In'urbo, as. I Móurer, excitar ganas de vomitar.
Revòlver. Slomachor, aris; nauseam excitaré. || re-
mócrer. i Fullejar, estudiar los llibres. Revòlver.
m
CATALÀ. REY 507
Yerso, as. || v. r. Dit del temps, mudarse de bo
en mal. Revokerse. Nimbosum fieri. || Alborotar-
se. Uincharse, revolverse, turbarse, alborotarse.
Inflari.
REVOLT, A. p. p. Revuello. Revolutus. || adj.
REvoLTós. II Dit del temps vario, fret, humit, etc.
Revuelto. Nin.bosus. l| ter. barrejat.
REVOLTA, f. Grada ó volta reiterada, segona
volta. Revuella. Iterala redilio. || revoltàció 2. ||
TORTA, RODEIG, GIRAGONSA.
REVOLTÀCIÓ. f. Regiramcnt. Revolucion, re-
volvimiento. Commotio, nis. |] Motí, sedició, ava-
lot. Alborolo, revolucion, sedicion, sublevacion, in-
surreccion, rebelion, revvelta. Tumultus, us.
REVOLTAMENT. m. revoltació. 2. || adv. m.
Sens orde ni concert. Revuellamenle. Pra?posterè.
REVOLTAR. V. a. Embolicar, embrollar, con-
fóndrer una cosa ab altra. Revòlver. Permisceo, es.
I Avalotar, amotinar. També s' usa com recíproch.
Revòlver, sublevar, amotinar, insurreccionar, rebe-
larse. Concito, as. || Caragolarse ó plegarse com
fan los cuchs. Enroscarse, revolverse. Sinuosis or-
bibus convolvi.
REVOLTINO. m. ter. TAMBORELLA.
REVOLTO, m. La petita volta entre viga y viga
en los sostres. Bovedilla. Parva camera; parvus
fortlix. 11 CUCH REVOLTO.
REVOLTÓS, A. adj. Inquiet, enredador. Tra-
vieso, revoltoso, revuello. Inquietus. | Alborotador,
sediciós. Revoltosa. Seditiosus.
REVOLUCIÓ, f. La obra de revóldrer ó revól-
drerse. Revolucion. Revolulio, nis. || La acció de
donar voltas ó móurerseal entorn. Revolucion. Ob-
volutio, nis. II La carrera de un planeta tornant al
punt de ahont isqué. Revolucion. Conversió, revo-
lulio, nis. II Moviment dels cels. Revolucion. Pervo'
litantia mundi. || Rotació en lo giro de qualsevol
cosa. Revolucion. Turbo, inis. | Avalot, sedició.
Revolucion. Tumultus, us, seditio, nis. | med. Alte-
ració, conmoció dels humors entre sí. Revolucion.
Commotio, nis. || mel. Mudansa, nova forma de
gobern. Revolucion. Reipublicse vicissitudo, con-
versió. II mel. Mudansa del estat de las cosas. Vici-
silud, revolucion. Yicissitudo, inis.
REVULSIÓ, f. med. Lo curs que's fa péndrer
als humors en direcció oposada à la que porlan.
RevuJsion. In adversum conversió, circummulatio.
REVULSIU, VA. adj. med. S' aplica als medi-
caments que tenen virtut de revel-lir. Revulsivo.
In adversum convertens.
REXINXOLAT, DA. adj. AIXERIT.
REY. m.Soberà, monarca. Rey. Rex, gis. || En
lo jochde cartas la figura que representa un rey.
Rey. In ludo chartarum rex. || En lo joch de es-
cachs, la pessa que té una corona. Rey. In latrun-
culorum ludo rex. || En las bitllas la que's posa al
front, però separada del rengle. Diez de bolos.
Trunculus extra ordinem locatus. | Lo mès gene-
rós dels animals en sos generós, com lo lleó y la
508 REY DICCIONARI
àliga. Rey. Rex, gis. 1| La abella mestra. Rey . Apum
regina. || Lo principal ó mès excel-lent en sa clas-
se, com la rosa entre las flors. Rey. Primus. || En
la marranxa la part còncava en figura de s. Carne.
Lusorii tali concavum latus.
REY DE ARMAs. Tílol de dignitat que'Is reys dona-
van als esforsals, los quals havian de decidir los
dubtes, fér las paus y altras cosas en fets de guer-
ra; en lo dia assistir à certs actes públichs y so-
lemnes, publicar algunas ordes del rey y explicar
los blasons. Rey de armas; heraldo. Heraldicus, i.
AHONT ESTA 'l REY ALLÍ ESTA LA CORT. loC. prOY.
mel. fam. Explica que en matèria de obsequis ó
cumpliments sols se déu aléndrerà la persona que
es r objecte principal. Donde esiú el rey esld la
corte. Ubiest rex, ibi celebratur.
AHONT NO HI HA, 'l REY HI PERT LOS DRETS. l'cf.
Denota que devem deixar pérdier nostres drets, y
consolarnos quant algú no'ls pól satisfer. Al que no
tiene, el rey le hace quilo ó libre. Ad imposibile ne-
rao lenetur.
i la PRIMERA 'l REY PERDONA, k LA SEGONA CAT-
XAMONA. ref. fam. Adverteix que es just perdonar
ó dissimular lo primer error com à tínich ; però no
si són repetits. Al que yerra perdónale una vez, mas
no despues: una herrada no es caldera. Relapso non
facilè indulgendum: erranli veniam semel indul-
geto, nec ultra.
LOS REYS. La festivitat que la Iglésia celebra '1
dia sis de janer. Epifania, los reyes, la adoracion
de los reyes. Epiphania, se, manifeslalio, nis.
^0 TÉ REY QIE'l GOBERNE, M PAPA QVKL EXCOMU-
NíQTJE. ref. fam. No témer res ó à ningú. No lemer
rey ni Roque. Nemini parere, obedire, jura negat
sibi nata. [j Denola la loial independència en que's
troba algú. Sin padre ni madre, ni perro qne me
ladre. Omnino liber, plena liberiategaudere.
TAMBÉ MOR LO REY Y h' PAPA COM AQUELL QUE NO TÉ
CAPA. ref. que manifesta que la mort no perdona à
ningú. Muere el rey y miiere el papa, y muerequien
no tiene capa; la muerle con pies iguales mide la ca-
sa 'pajiza y los palacios reales. Nec summis parcil
mors imperiosa, nec imis.
TENIR UN REï AL COS. fr. Sér superbiós, no vo-
lerse subjectar, afectar superior) lal. Llevar, lener,
traer al rey en el cuerpo. Fotentiam insoienter jac-
tare.
TRAURER REYS. fr. Distribuhir la barreja de car-
tas entre quatre ó mès subjectes, dels quals han de
sér companys en lo joch aquell à qui toquen los
primers reys que ixen. Echar reyes. Pagellis sor-
tem ejicere.
REY AL. adj. ant. real. |1 m. ant. zona.
REYALME. m. ant. regne.
REYALMENT. adv. m. realment.
REYETÓ. m. Aucell mòlt petit y vistós per la
varietat de sos colors. Abadejo, reyezuelo. Motacilla
regulus. 11 m. d. Rey de un regne petit. Reyezuelo.
Regulus, i.
RIR
REYNA. f. Muller del ley ó la que posseheix
ab diet de propietat un legne. Reina. Regina, íb.
II met. Qualsevol dona. Reina. Regina, ae.
REYNA DE LAS FLORS. f. CüClO. GhaCtUS, i.
REYNANT. p. a. REGNANT.
REYNAR. V. a. REGNAR.
REYNAT. m. regnat.
REYNE. m. regne.
REYNETA. f. Cullereta. Renacuajo. Gyri-
nus, i.
RÉZIAMENT. m. adv. ant. fortament.
RI.
RIA. f. La part del riu à la entrada en la mar.
Ria. Oslium fluminis mare intranlis.
RIADA. f. Avinguda de riu, inundació, crescu-
da. Avenida, riada, crecida. Alluvio, inundatio,
nis.
RIALL. m. ant. y
RIALLA, f. Indici exterior en la boca y altras
parts de la cara, que demostra la alegria interior.
Risa. Risus, us.
RIALLA DEL MAL LLADRE Ó RIALLA FALSA. La que's
fà fingint agrado pera enganyar à altre, y donarli
à enténdrer lo que no hi ha. Risa falsa, risica, ila.
Risus simulatus.
RIALLA de marit. loc. met. Humorada de poca
duració. Alegron. Subilum, inopinatum gaudium.
AB LA RIALLA 1 LA BOCA. m. adj. Ab afabílitat y
agrado. Con la risa en la boca ó en el semblante, ó
con la boca llena de risa. Oris alacritate.
DE LAS RIALLAS VENEN LAS PLORALLAS. ref. que
ensenya '1 mirament y discreció que's déu guar-
dar en las burlas, pera que no sian ofensivas. A las
burlas ast ve à ellas que no te salgan à veras: des-
pues de las espaldas del bien viene la sombra del
mal. Sic moderaré jocis utnumquam in seria mi-
gren!; extrema gaudii luclus occupat.
RIALLADAS. f. pi. riallas.
RIALLASSA. f. aum. Rialla descompassad^.
Risada, carcajada, risolada. Cachinnus, i.
RIALLER, A. m. y f. Propens à ríurer. Reidor,
rienle, risueno. Ad risum facilis, ridens, arridens.
RIALLETA, f. d. Risica, ita, sonrisa. Simula-
tus, sardonicus risus.
FER LA RIALLETA, fr. Ríurorse un poch ó leve-
ment. Sonreirse. Subrideo, es.
RIALLÓS, A. adj. RIALLER.
RIBA. f. RIBERA. II PLATJA. || Fruyt del riber.
Grosella. Grossularia, ae, ribes, ium.
RIBA MAR. RIBERA.
RIBATGE. ra. ant. platja. |1 Remarge, porció
de terra ab alguna elevació y disminució. Ribazo.
Clivus, i. j ra. Marje fondo. Ribazo. Cli\us, i. ||
m. Dret de ribera. Ribaje, riberaje. Ripae vectigal.
RIBELL. m. GIBRELL.
RIBER. m. Arbust ramós de uns quatre peus
de all, qne serveix de adorno en los jardins. Sas
RIC
CATALÀ.
RIE
509
I
fullas són de figura de cor parlidas en cinch liras
mès 6 mónos profundas, ah fesió ab denlelas; las
flors groch verdosas y en ramellets; lo fiuyt uns
rahiinelsó bayas globosas de color roig mòlt her-
mós, de sabor agredols mòlt agradable. Grosellero.
Ribes, iiim.
RIBERA, f. Yora del mar 6 riu; y per extensió
's diu de la terra que està prop dels rius, encara
que no esliga à són marge. Ribera, orilla y espuen-
da. p. Nav. Ripa, a?, litus, oris. j] La del mar.
PLATJA.
RIBERENCH, CA. adj. Lo que pertany à la
ribera. Ribereüo. Riparius. || Se diu del lloch ó de
la cosa que està prop de ribera. Riberiego, Ribere-
üo. Ripensis.
RIBES. m. RIBER. II RIBA. 3.
RIBET. m. La guarnició que's posa en las extre-
mitats de la roba. Ribeie. Limbus, i, fimbria, ai. |]
met. Lo que s' anyadeix à algunas cosas no cum-
plertas. R'bete. Quid superadditum.
POSAR RIBETS, fr. RIBETEJAR.
RETALLAR LO RIBET DE LAS FALDILLAS. fr. lliet.
MURMURAR.
RIBETEJAR. V. a. guarnir las extremitats de
la roba ó vestit ab ribets. Echar ribetes, ribelear.
Limbis vol fimbriis ornaré, muniré.
RIBETEJAT, DA. p. p. Ribeleado. Limbis vel
fimbriis ornatus.
RIBOT. m. Tros de fusta de un pam à poca di-
ferencia, ab un forat al mitj ahont s' encaixa un
ferro acerat, pera pulir ó deixar la fusta ben llisa.
Cepillo. Runcina, ae, laevigatorium, ii.
RIBOTEJAMENT. m. La acció de ribotejar.
Acepilladura. Laevigatio, nis.
RIBOTEJAR. V. a. Allisar, pulir la fusta ab lo
ribot. Acepillar, cepillar, dòlar. Dolo, laevigo, as.
RIBOTEJAT, DA. p. p. Acepillado. Dolatus,
laevigatus.
RICAMENT, adv. m. Abundantment. Opulenla-
menie, ricamente. Copiosè, sumpluosè. | Expléndi-
dament. Espléndidamenie , ricamenle. Splendidè,
magnificè.
RIGÀS, RICASSO, SA, Y RIGATXO, A. adj.
Mòlt rich. Ricazo, ricacho, milionària, gordo, opu-
lento. Yaldè dives.
RICH, CA. adj. Noble de llinatge. Rico. Nobi-
lis potens vel locuplex. |1 Qui té mòlts diners ó
bens. Poderoso, riro,pudiente, acomodado, adinera-
do, sobrado, sobranie, ópimo, acaudalado. Dives,
pecuniosus. || Gustós, agradable. Escelenle, rico, de-
licado. Pretiosus, egregius. |] Mòlt bo en sa línea.
Rico. Egregius, optimus.
Ricn COM LO GRILL. exp. Se diu del qui vól parèi-
xer rich, y no té res. Rico como el grillo. Dives ti-
; lulo tenús.
RICH HOME. Qui té la preeminència de poderse
cubrir davant del rey, y gosa dels demés privilegis
annexos à aquesta dignitat. Ni ha de primera, se-
gona y tercera classe, que's distingeixen en lo mo-
TOMO II.
do y temps de cubrirse, quant fan la ceremóniade
presenlarse la primera vegada al rey. Los riclis-
homes de Aragó posavan en sos esculs de arnias una
caldera, y usavan estandart.s particulars ósPíij/^rw,
per lo que se is anomenà també richs-homes de
senyera. Alguns hi havia que's digueren de natu-
ralesa y eran los descendents de aquells nobles an-
tiquísimsque governaren lo regne en aquell temps
en que no s' havia el-legit encara nou príncep,
desprès de la pèrdua de Espanya, y són los Cor-
nels, Lunas, Azagras, Urreas, Alagons, Romeus, En-
tenzas y Linazas. Grande de Espana, rico-hombre,
rico'home. In nobilium hispanorum ordine primus,
qui et regem ipsura aperto capite alloquitur.
RICH PODRIT, fam. Mòlt rich. Opuleníisimo, riqui-
simo, ricazo, ricacho, rico sin suelo. PriBdives,opu-
lentissimus.
DEL RICH LO REMEY, DEL VELL LO CONSELL, rcf. ab
que's denota que als richs va fèr Déu sos tesorers
pera '1 reiney dels pobres necessitats, y als vells
mestres per la experiència que tenen dels negocis.
Del rico dar remedio, y del viefo consejo. Mi faveat
dives, rector mihi candida barba.
QUI VÓL SÉR RICH MASSA AVIAT, AVANS DEL ANY ES
PENJAT, ref. que amenassa als que per medis il•lí-
cits volen ferse richs en poch temps. Quien en un
aTio quiere ser rico, al medio le ahorcan. L'no quis-
quisavet fieri dilissimusanno,
Dimidio ille anni tempore fune perit.
RICINI. m. Espècie de toga de las damas ro-
manas. Ricinio. Ricinium, ii.
RICIIVO. m. FIGUERA INFERNAL.
RIGOR. f. ant. RIQUESA.
RICÓ8, A. adj. ant. rich.
RIGOSAMENT. adv. m. ant. ricament.
RIGTAT. m. ant. dictat.
RIDÍCUL, A. adj. Extrany, irregular. Ridku-
lo, ridiculoso. Ridiculus. [] Impertinent, de mal ge-
ni. Ridiculo, ridiculoso. Ridiculosus. | Digne de ri-
sa. Ridiculo, risible, ridiculoso. Ridiculus.
RIDICULESA, f. Lo dit ó fét extravagant ó ir-
regular. Ridiculez. Res ridícula. || La desmasiada
delicadesa de geni ó natural. Quijolada, ridiculez.
Ridiculus genius vel ridícula índoles.
RIDICULISAR. V. a. Provocar, buiiarse de al-
gú imitant sas estravagàncías. Ridiculizar. Alíquera
irridendum traducere. | satirisar.
RIDICULISAT, DA. p. p. Ridiculizado. Deri-
dendus.
RIDICULÍSSIM , A. adj. sup. Ridiculisimo.
Yaldè ridiculus.
RIDICULÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Ridicu-
lisimamenle. Ridiculè admodiím.
RIDÍCULMENT. adv. ra. De un modo ridícul.
Ridiculamenle. Ridiculè.
RIDICULÓS, A. adj. RIDÍCUL.
RIELL. m. Barra de or ó plata sense trabaliar.
Riel. Auri vel argenti virga, pala.
64
510
RIG
DICCIONARI
RIS
FÉR RIELLS, fp. Ennelur. Auri seu argenti palas,
virgas efformare.
RIELLERA. f. Pessa de ferro prolongada y còn-
cava, en que's liran los metalls fosos pera reduhir-
los à riells. Rielera. Auri vel argenti virgarum ty-
pus, forma.
RIENT. p. a. Riente, reidor. Ridens. || ra. ant.
RIALLER.
TOT RIENT RIENT FA LA SEVA. loC. qUC deUOta la
facilitat ab que cada hu s' encamina à lo que es de
sa inclinació ó conveniència. Burla burlando vase
el lobo al asno. Yera jocosque inter lupus ecce in-
vadit asellum.
RIERA. f. Riu pocli caudalós, ó que sols pórla
aygua quant plou. Se diferencia del riu en que
aquest porta sempre abundància de aygua; però en
castellà tant la riera com lo riu se diu absoluta-
ment Rio. Amnis, is. I La que corre perennement.
Arroyo, y rivera p. Extr. Rivus, i.
RIEROT. m. d. de riera.
RIFA. f. Sorteig de alguna alhaja ò diners. Ri-
fa. Sortitio, nis.
RIFAR. v. a. Sortejar alliajas ó diners entre
mòlts. Rifar. Collatis syrabolis sortiri.
RIFAT, DA. p. p. Rifado. Sortitus.
RIGIDESA, f. Aspresa ó duresa. Sòl usarse en
sentit metafòrich. Rigidez. Rigor, is, severitas, atis.
RÍGIDO, A. adj. Rigurós, aspre y dur. Rigido,
riguroso. Rigidus, severus.
RIGODONS. m. pi. Certa composició de músi-
ca y també un ball que 1' executan dos parellas.
Rigodon. Quidam saltatio vel musices composilio.
RIGOR. m. Duresa, aspresa de geni. Rigor. Ri-
gor, is ; severitas, atis. 1| Aspresa del fret. Rigor.
Rigor, is. II Severitat, crueltat. Rigor, rigidez, as-
pereza,seguridad, inclemència, severidad. Súmmum
jus; severitas, atis. [j Eficàcia, fortalesa, com : lo
RIGOR del estiu, etc. Rigor. Vis, vis, rigor, is. [| IJl-
tim terme à que poden arribar las cosas. Rigor. Rei
súmmum.
EN RIGOR, k TOT RIGOR. m. adv. En tota propietat
6 precisió. En todo rigor, d todo rigor, à lo mas, d
todo tirar, d todo revenlar, d lo sumo, reslricliva-
mente. Ad súmmum.
RIGORISME. m. Excés de severitat en las opi-
nions morals, higorismo. Summa, austera severi-
tas, duritas.
RIGORISTA.m.Riguròsen las opinions morals.
Rigorisla. In severitatemetrigorem pronusproclivis
RIGORÓS Ó RIGURÓS, A. adj. Aspre, acre,
fort. Riguroso, rigido, crudo, àspero. Rigidus, se-
verus. II Cruel, sense pietat. Acerbo, riguroso. Sum-
me severus, vel rigidus. || Auster, estret en lomo-
do de vida. Severo, riguroso, justiciero, austero.
Austerus, severus, rigidus.
RIGUROSAMENT. adv. m. Ab rigor. Riguro-
samente. Severè, rigidè. fl Ab aspresa y duresa.
Crudamenle. Crudeliter, immaniter. || Ab pena y
fatiga. Caram,ente. Carè.
RIGUROSissIM, A. adj. sup. Rigurosisimo
Yaldè rigidè, severè.
RIM. ra. ant. Armonia, númen oratori, ó mo-
viment successiu y subjecte à certas proporcions.
Ritmo. Rhythmus, i. | y
RIMA. f. poét. La final ab la que's corresponen
los versos. Consonante, rima. Rhythmus, i. || La ma-
teixa composició. Rima. Rhythmus, i.
COMPÓNDRER EN RIMA. fp. RIMAR.
OCTAVA RIMA. La de versos endecassíl-labos. Oc-
tava rima; octava real. Rithmus versibus hende-
casyllabisconstans.
RIMAR. V. a. Fér composicions en rima. Rimar.
Yersifico, as.
RIMAT, DA. adj. Obra composta en rima. Jït-
mado. Versi fica tus.
RIMAYRE. m. Qui compon obras en rima. Ver-
sificador, rimador. Yersiflcalor, is.
RINGORRANGO. m. fam. Lo rango desmasial
ò sobressalient en lo modo de escríurer ; y per ex-
tensió 's diu de qualsevol adorno supérfluo y so-
bresalient. Jïiïi(;orran(/o. Superfluus ornatus vel ca-
larai doctus. |1 ter. a retaló.
RINOCERONT, m. Quadrtípedo de uns deu
peus de alsària, sobre dotze de llargària, de color
negrench, pell dura inQexible y sense pel. Té unó
dos corns en lo front. Rinoceronie. Rinoceros, oatis.
RINOSTOMA. f. Insecte de Espanjade quatre
líneas de llarch, enterament negre, y que despe-
deix un olor desagradable semblant al de la xinxa.
Ajolin. Carinthes cimex.
RINXOS. m. pi. La metxa de cabells llarchs
que penja en lo cap. Tufos, melenas, guedeja, ri-
zos,aladares. Crispalio, nis, plicatura, ae.
RINYA. f. RENYINA.
RINYÓ. m. RONYÓ.
RIOLAR. m. ant. rialler.
RIOLER. adj. RIALLER.
RIOTA. f. RIALLASSA. || BURLA.
sÉR LA RIOTA. fr. Sér lo divertiment de altres per
sas estravagàncias ó figura ridícula. Ser la burla,
la risa, ó el hazme reir. Colloquiis, spectaculis ri-
soriis aliquibus materiam praibere.
RIQUEA. f. ant. y
RIQUESA, f. Abundància de béns de fortuna.
Riqueza. Divitiíe, arum, opes, um. || pi. Lo conjunt
gran de hisenda y diner. Oro, lesoro, poderio. Di-
vitiae, arum, thesaurus, aurum, i. || L' adorno en
joyas y altras preciositats que's posan à alguna co-
sa. Riqueza. Illustratio, nis, ornamentum, i. || Me-
tafòricament s' aplica à mòltas cosas, com : la cièn-
cia y virtut són las riquesas del ànima. Riqueza.
Dos, tis.
RIQUissiM, A. adj. sup. Riquisimo. Ditissi-
mus.
RIQUisSIMAMENT. adv. m. sup. Riquisima-
mente. Opulentissimè, pretiosissimè.
RIS. m. ant. Cabell crespat. Rizo. Plicatura, ae.
II anl. ARRÒS. II ant. risa, rialla.
RIT
CATALÀ
RIU
511
I
I
RI8A. f. RIALLA. II Lo (|(ie moliva ó mon a ríu-
rer. Risa. Risiis, us. || Indici exterior en la boca y
allras parts de la cara qne denotan alegria. Risa.
Risio, nis. II L' acley efecte de riúrer. Risa. Risus,
us. II Moviment suau de las cosas que causan pla-
her. Risa. Risus, us. || Se diu de las personas que
donan motiu pera ríurer. Risa. Ridiculus, i. || Ir-
risió, mofa, escarni. Risa. Sanna, íb. || Divinitat de
Lacedemónia à qui Licurgo féu erigir estàtuas. Ri-
sa. Risus, us.
KisA FALSA. La Gngida pera agradar ó enganyar.
Risa falsa, ó de ahjuaciló deperro. Risus simulatus.
RISA SARDÓMCA. lued. Convulsió ó accident de ríu-
rer que prové de menjar la herba sardónica, y me-
tafòricament se diu de la afectada ó que no naix
de alegria interior. Risa sardónica, ó sardesca, ò
sardonia. Sardonicus risus. || Risa contínua que no
's pól remediar. Risa sardónica, pasion de risa,pu-
josderisa. Ridendi pruritus.
RISCH. m. Perill. Ventura, riesgo, peligro. Pe-
riculum, i, discrimen, inis. || Bals, timba. Despe-
nadero, risco, derrumbadero. Cautes, i-s.
RI8CLA. f. Canamuixa, la canya del cànem des-
près de trossejada y fora de la fibra. Agramiza, ca-
namiza, tascó, arisla. Calamus cannabinus.
RISCLE. m. La post prima en forma circular
que fórina '1 bastiment del sedàs, elc. Aro. Circu-
lus, i. II La capsa rodona que circuheix la mola en
los molins de farina. Aro, caja. Annulus, i.
RISCOS, A. adj. Lo que té mòlts rischs. Risco-
so. Praeruptus rupibus. |1 Lo pertanyent al risch.
Riscoso. Ad rupem pertinens.
RISIBILITAT. f. La facultat risiva, la qual
sols convé à la persona. Risibilidad. Risibilitas,
alis.
RISIBLE, adj. que s' aplica al home per la fa-
cultat de ríurer. Risible. Risibilis. || Digne de risa.
Risible. Ridiculus.
RISSAR. V. a. Crespar los cabells. Encrespar,
rizar, ensortijar. Capillos calamislro crisparé, ca-
lefacere.
RISSAT,DA. p. p. Rizado. Crispalus. |1 adj
Entortolligat ó fét rinxos naturalment. Rizo. Cris-
pus, crispalus,
RISSO. m.RINXOS.
RISTAR* V. a. ant. restar.
RÍTMICH, ca. adj. Lo pertanyent al rim . Rit-
mico. Rhylhmicus.
RITMO. m. RIM.
RITU. m. Ceremónia, costum. Rilo, ritu. Ritus,
us. II Regla y cereraónias establertas per la íglésia,
modo de resar 1' ofici diví. Rilo, ceremonial. Ritus,
lis, divini oflicii recitandi mos.
RITUAL, adj. Pertanyent al ritu ó ceremonial.
Ritual, ceremonial. Ritualis, CBeremonialis. || m. Lo
llibre que conté 1' orde de las ceremónias sagra-
das. Ritual, ceremonial. Ritualis, is.
RITUALISTA. m. Escriptor de ritus, Rilualis-
ta. Rituum scriptor.
RITUALMENT. adv. in. Conforme als ritus.
Rilualmente, conforme d los ritus. Rilualiter.
RIU. m. Corrent caudalosa de la confluència de
mòltas ayguas, que van à parar al mar. Rio. Ri-
vus, i, flumen, inis, fluvius, ii. || met. Abundàn-
cia de alguna cosa líquida, com: riu de llàgrimas;
sediu mès comunment mar. Mar, rio. Flumen, inis.
Riü AMUNT. m. adv. Contra la corrent del aygua.
Rio arriba. Adverso flumine. || met. k repèl.
RIU AVALL. m. adv. Conforme à la corrent del
aygua. Rio abajo. Secundo flumine.
PROP DE RIU AUCELLET NO HI FASSAS NID. TCf. QUANT
LOS GOSSOS LLADRAN, ClC.
PASSAR LOS RIUS AB RARCA. fr. Bttlsear. Trabium
compagine flumina trajicere.
RIUADA, f. RIADA.
RIUBÀRBARA. m. ant. y
RIUBÀRBARO Ó RIUBARBO. m. Arrel me-
dicinal qne la farmacologia divideix en indígeno y
exólich; y la botànica en ondejat, palmejat, com-
pacto, austral, ribes, de la lartària, de arrels blan-
cas, etc, y totas són llenyosas ab venas blancasen
sòn interior, cruixen si 's mastegan; tenen un olor
particular; tenyeixen la saliva de color groch, y
són amargas y aromàticas. Fà unas fullas grans,
amplas y quasi rodonas, de un vert obscur y aga-
fadas à unas cuas mòlt llargas y grossas de cosa de
una polzada, y entre aquestas puja una cama ab
fullas mès petitas, y las flors, que són blancas y
petitas, fan la llavor triangular y de color de cas-
tanya. Riubarbo. Rhabarbarum, i, rhacoma, tis.
RIUERADA. f. RIADA.
RIUET. m. d. Riu petit y de poch caudal. Ria-
chuelo, rialillo. Rivulus, i.
ríurer. V. n. Manifestar ab la cara la alegria
interior, fíeir. Rideo, es; risum edere. [| Fér mo-
viments semblants als de la risa natural. Reir. Sar-
donicè ridere. 1| Burlarse. Reir, reirse, zumharse.
Irrideo, es. || poét. met. Manifestar, tenir ufana 'Is
arbres, plantas y demés de la terra. Reir. Rideo,
es. II Clarejar la tela per espatllada. Reirse. Yetus-
tate, usu disrumpi. || Divertirse fent buUa. Chaco-
tear. Jocor, aris; cachinis perstrepere. || v. r. No
fér cas de alguna cosa. Reirse. Nihili habere, |1 m.
RISA.
RÍURER k. TOT RÍURER ó COM üN BOIG. fr. Ríurep im-
petuosa y descompassadament. Reir d carcajada
suelta. Immoderatè cachinnari.
ANAR PER RÍURER. fr. Anar de burlas. Ir de chan-
za, por zumba. Nugor, aris.
DEixARSE ANAR DE RÍURER. fr. fam. Ríurer desor-
denadament. Caerse de risa. Incompositè, inordi-
natè ridere, cachinnari.
DETEMRSE 'l RÍURER. fr. Reprimir la risa, conte-
nirla per algun respecte. Comerse de risa; cortar,
lener la risa. Risum tenere,
ESCLAFIR LO RÍURER. fr. Soltap la risa. Sollar la
earcajada, la risa. Risum toUere, in cachinnos dis-
solvi.
81Í
ROA
DICCIONARI
ROR
BSCLATARSE DE RÍüRER. lef. REVENTARSE DERÍURER.
FÉRRÍURER. fi'. Excitar la risa. Bacerreir. Risum
cogere. |1 irón. Donar ganas de ríurer, excitar la
risa alguna cosa estranya. Dar que reir, dar ganas
de reir. Risus occasionera praíbere.
MORiRSE DE RÍURER. fr. Ríurer mòlt y ab gana.
Perecer, desperecerse de risa. Risu vehemenler af-
fici.
NO PODERSE TENIR DE RÍüRER. fp. DEIVARSE ANAR DE
RÍÜRER.
NOSÉRCosA DE RÍURER. fr. Sér alguna cosa certa,
seria y de entitat. No ser cosa de risa, de burla, de
chafíza. Non joculatoriura esse.
pÉNDRER PER RÍüRER. fr. Péndrer alguna cosa per
bulla, desentenentse de ella. Echar d chacota, à
zumba, à hulla. Joco aliquid ducere.
PER RÍÜRER. m. adv. De burlas, de xanxa. De
chanza, de zumha, por risa, por diversion, por grà-
cia. Joculariter.
posARSE A RÍÜRER. fr. Echar, ponerse à reir. Ca-
chinnor, aris.
REVENTARSE Ó PIXARSE DE RÍURER. f. RÍUrCr mòlt.
Reventar de risa, descoyunlarse, despedazarse, des-
calzarse, deslernillarse de risa. Cachinnari ; immo-
deratè, efifusè ridere.
TOT RIENT ; ó TOT RIENT, RIENT. m. adv. fam. de
que s' usa quant algú per medi de llassos logra lo
que sol-licita, y així 's diu : tot rient, rient ha
conseguit un empleo. Altras vegadas significa tro-
barse sènsadverlirho allà ahont no's pensava, com:
TOT RIENT, rient hem caminat ja dos horas ; tot
rient, rient són las dotze de la nit. Burla burlan-
do. Insperatè, inopinatò.
RIVA. f. RIBA.
RIVAL. ra. Competidor, especialment en amors.
Competidor, rival. Rivalis, is. || antagonista.
RIVALDIA. f. ant. rivalitat.
RIVALISAR. v. a. Competir, especialment en
amors. Rivalizar. Contendo, is, semulor, aris.
RIVALITAT, f. Competència, especialment en
amors. Competència, rivalidad. Corrivalitas, atis.
RIVERA. f. RIU. 11 ribera.
RIVET. m. RIBET.
RIVETEJAR. V. a. RIBETEJAR.
RIVISQUIANS. m. pi. Heretges del sigle xvi.
Deyan que Dèu no havia criat los àngels, y nega-
van la inmortalitat del ànima y las penas del in-
fern, etc. Rivisquianos. Rivisquiani, orum.
RIXA. f. renyina, pendéncia.
RIZÓFAGO. m. Qui viu de arrels. Rizófago.
Rizophagus, i.
RIZOTOMO. m. ant. HERBOLARI.
RO.
àOA, NA. adj. Lo pertanyent à Roa capital de
fiormandia. Roanés. Rotomagi ortus. || m. Espècie
de Hens ó tela quevé de dita ciutat. Roan, roanés.
Rotomagi tela.
ROAGAR. V. a. ant. rosegar.
ROB. m. quím. Arrop, aixarop de qualsevol
such. Rob. Syrupus, i.
ROBA. f. Tot genero de tela ó drap. Ropa. Cu-
jusque generis tela. 1| Vestit, hàbit. Veslido, ropa.
Lacinia, ae, vestis, is. | Qualsevol cosa que serveix
de especial abrich. Ropa. Aprica vestis. |) ant.
bf:ns, havers. |1 nàut. Efectes de còrners. Generós,
efectos, mercancias. Mercès, ium. |1 ant. nàut.
EQUIPATGE.
ROBA L LA MAR. m. adv. nàut. S' usa quant per
causa del temporal se llànsa à la mar lo major pes
deia nau. Ropa à la mar. Navim levare.
ROBA BLANCA. La de lli, cànem ó cotó sens pin-
tar pera 1' us de alguna casa. Ropa blanca. Lintea,
gossypina tela.
ROBA BONA. loc. que ademès del sentit recte de-
nota que alguna cosa es de bona qualitat. Buena
ropa. Òptima res.
ROBA DE CAMBRA, ant. y
ROBA DE CASA. La inferior per estar en casa. Ropa
de cdmara, ó de levantar. Cubicularia, domestica
vestis.
ROBA DE CONSELLER. GRAMALLA.
ROBA DE LA BUGADA. 'L conjuut de pessas de roba
que'sposanà la bugada. Jaòonado. Sapone abs-
tersae vel abstergendae vestes.
ROBA TALAR. Roba llarga que s'ajusta sobre del
vestit interior, com són sotanas, etc. Ropa talar.
Túnica talaris.
i CADA HD ES PERMÈS DEFENSAR SA ROBA. ref. qUC
ensenya que la defensa es natural. La defensa es
natural. Defensio naluralis jus est.
AB LA ROBA DE LA ESQUENA Ó AB LA ROBA QUE POR-
TA, loc. Ab sols lo vestit ajustat al cos. En cuerpo,
sin mas que su cuerpo gentil. Yeste, non pallio tec-
tus.
ACLARIR LA ROBA. fr. Esbandiria, rentaria quant
se trau de la bugada. Aclarar la ropa, sacar. Re-
lavo, as.
i CRÉMA ROBA. m. adv. De mòlt prop. A quema
ropa, d pico de jarro, d boca de cànon ó de jarro.
Proximè, cominús.
AFLUIXAR DE ROBA. fr. Tràurcrseu porció de la
que 's portava. Desarropar. Operimentum depel-
lere.
ALSARSELAROBA. fr. ARREMANGARSE.
APUNTAR LA ROBA. fr. Juntar unas pesas ab altras
pera rentarlas. Apuntar la ropa. Filo sordiola lin-
tea inneclere vel leviter anuere.
DEIXAR AB LA ROBA DE LA ESQUENA, fr. DEIXAR A
ALGÚ DESPULLAT, etC.
EN LA MILLOR ROBA CAÜHEN Ó 'S FAN LAS TACAS.
ref. Denota que per mès que sian personas de su-
posició, no deixan de tenir vicis mòlt reparables.
En el mejor pano cae una mancha. Nec procer ex-
pers labum.
ROB
CATAU.
ROB
513
ESTIRAR LA ROBA. ív. Tràurep las arrugas à la ro-
ba blanca quant s' aixuga. Estirar la ropa. Lintea
explicaré, exlendere.
BXTÉNDRER LA ROBA. fr. Desplegaria pera que s'
aixugue. Tender la ropa. Extendo, is.
FORA ROBA. aut. nàul. exp. ab que en las galeras
se manava als galeols que 's preparàssen pera exe-
cutar alguna feyna. liopa fuera. Agite, deponite
vesles. •
LA ROBA FA l' HOME. fr. Adverlcix que mòltas ve-
gadas se fa raès apreci dels subjectes pel vestit
y gala exterior que per la qualitat y las prendas.
Paiios lucen en palacio que no hijosdalgo. Non illus-
Iregenus, sed vestis fulget in aula.
LLEVAR LA ROBA. fr. Desabrigar à algú, Irahentli
la roba. Descobijar. Yestem alicui detrahere.
PALPAR LA ROBA. fp. luet, ab que s' explica que
algun malalt està en los últims instants de la vida,
perquè aquesta acció feta à las horas sens delibe-
ració es senyal mortal. Palpar la ropa. Animam
agere, quod attrectatione linleorum significalur;
raorti proximum esse.
PLEGAR LA ROBA. fr. Aparellarse pera marxar.
Hacer la maleta. Yiaticum pararé. |1 Doblegaria y
compóndrerla ab curiositat. Cojer la ropa. Yestes
aptare, accoramodare.
POCA ROBA. 'L subjecte mòlt pobre. Descamisado.
Pauperrimus, omniura egenus,
POSAR COM ROBA DE PASQUA, fr. Maltractar de pa-
raulas à algú, dirli rail injúrias. També s' usa com
recíproch. Poner de oro y azul, ponerse como ropa
de pdscuas, decirse los nombres de las pdscuas ó de
las fieslas. Probris proscindere. depingere.
QUI DE ROBA DE ALTRE 's VESTEIX, AL MITJ DEL
CARRER LO DESPULLAN. rcf. que repreu als que 's vo-
len lluhir ab traballs de altres, pus fàcilment se
descubreix l' engany, y quedan desayrats. Quien de
ajeno se visle en la calle le desnudan. Graculus pen-
nis pavonis indutus; indutus rapto, nudus abire
parat.
QUI NO ROBA NO PORTA ROBA. ref. antimoral ab que
pensan disculpar sa mala conciéncia 'Is que fan
sòn negoci injustament. El dinero bien huele, salga
de donde saliere. Lucri bonus odor ex re quali-
bet.
QUI TÉ PROU ROBA, AVIAT ES VESTIT, ref. que deno-
la que ahont hi ha abundància de medis s' ix ab
facilitat de qualsevol empenyo. En casa llena,
presto se guisa la cena. Multa; manus onus levius
reddunt: plus potestet plurium industriae.
TENIR ROBA AL ESTENEDOR ó A LA BUGADA, ref. En-
senya que no déu censurar los defectes de altres
qui està exposat à que de algun modo li succehes-
can. Quien tiene Mjo varon no llame à olro ladron,
ò no dévoces de ladron. Quisquis habet natum, pre-
mat haud clamore latronem.
TIRAR LA ROBA A MAR. fr. ant. Poptar las merca-
derias al erabarcadero. Conducir al embarcadero.
Mercès ad slationem deportaré.
TRAURER LA ROBA. fr. AFLUIXAR LA ROBA.
ROBADOR, A. m. y f. Qui roba. Ladron, ro-
bador. Lalro, nis.
ROBAMENT, m. ant. ROBO.
ROBAR. V. a. Péndrer alguna cosa contra la
voluntat do sòn amo. Robar. Rapio, subripio, is. ||
Portàrsen loagé ab forsay violència. Pillar, robar,
tomar, guarramar, hurlar, saquear, limpiar, cór-
rer. Spolio, as, concipilo, rapio, is. || Tràurer vio-
lentament ó ab angany una dona de la casa ó po-
testat de sos pares. Robar. Rapio, subripio, is. [|
Fér pagar un excés en las compras. Robar. Supra
súmmum pretium vendere. || Cobrar excesivament
per drets ó tributs. Robar. Summa vectigalia exi-
gere. [| Llevar, defraudar part del pes ó mesura.
Hurtar, robar, defraudar. Fraudo, as. [| met. Atràu-
rer ab eficàcia 1' animo ó afecte. <ianar, robar, ar-
rebalar, llevar. Corripio, is, animo sibi conciliaré,
pellicere. \\ En alguns jochs de cartas anarne pre-
nent de las que han quedat en lo munt, descar-
tantse de altras. Robar. Pagellis dimissis tolidem
accipere. || Apropiarse alguna obra de ingeni que
altre ha fét. Plagiar, robar. Plagium committere,
aliena scrinia compillare. || Aixamplarse 'Is rius
prenent terra de las voras. Derruviar, robar, hur-
lar. Alluvione terram Qumen subducere.
NINGÚ ROBA RES Ó COSA QUE MENJE. ref. DeuOta
que tots fugen de lo que porta cost y gastos. Alhaja
que tiene boca ninguno la loca. Quod sumptus se-
cum aíTert, intaclum manet.
^PENSAs QUE HO HE ROBAT? exp. que s' usa pera
significar que algú no dóna la estimació y valor
que mereix alguna cosa. ^ Son pelos de cochino?
^Floccine aestimandum id est?
UN QUE ROBAVA Y DOS QUE HI CONSENTIAN. ref. CANS
AB CANS NO'S MOSSEGAN.
ROBARIA, f. ant. robo.
ROBAT, DA. p. p. Robado, hurtado. Raptus,
depopulatus.
ROBAVELLER. m. Lo botiguer de robas y
vestits vells. Ropavejero. Yestium scrutarius.
ROBELL. m. ROVELL,
ROBERIA. f. ROBO.
ROBERT. COM — AB LAS CABRÀS, QUE 'n DAVÀ DOS
DE BLANCAS PER UNA DE NEGRA, ref. quc reprcH als
que cambian deixantsepérdrer per meytat. El irue-
que del topo la cola por los ojos. Diomedis et Glau-
cis permutatio,
ROBÍS. m. ant. rubí.
ROBO. m. La acció de robar. Robo, laírocinio.
Raptus, us, praedatio, nis. |1 Usurpació fraudulen-
ta. Hurto, robo, pillajes, despojo, salto, presa. Ex-
poliatio, nis. |1 La cosa robada. Hurlo, robo. Pra;da,
ae, furtum, i. |1 Lo de alguna dona. Rapto. Raptus,
us. II Lo furt executat ab violència. Rapiüa. Rapi-
na, ae. || Lo que fa '1 riu de la terra de las voras,
Derruvio. Diruptio, eversio, nis.
ROBO FÉT AB ASTÚCIA. L' astut y fingit. Galada.
Sabdolum furtum.
%íl
ROC
DICCIONARI
ROD
ROBO FÉT EN CAMÍ RAL. Salteo, salleamiento. Spo-
liatio, circumvenlio, nis.
ROBORAR. V. a. anl. ForliGcar. Rohorar, ro-
buslecer, corroborar, vigorizar. Roboro, as. || auto-
RISAR. CORROBORAR.
ROBORATIü, VA. adj. Lo que dóna forsay
vigor. Conforlativo, rohoralivo, roboranle. Robora-
tivus.
ROBORAR. V. a. ant. rovellar.
ROBUST, A. adj. De gran forsa. Vigoroso, ro-
buslo. Robuslus, validus. || De cos gros y membres
reforsats. Robusto, rollizo, fornido. Torosus, lacer-
tosus. II Qui gosa de perfecta salut. Robuslo. Vale-
ludine príEslans,
ROBUSTAMENT. adv. m. Ab forsa y vigor.
Robusiamenle. Robuslè.
ROBUSTESA. f. Forsa, vigor, resistència. Ro-
bustez, robusteza, reciira, rejo. Robur, oris. || Rona
salut. Robustez. Yàleludo, inis, firma vaietudo.
ROBUSTÍSSIM, A. adj. sup. RobusUsimo. Val-
dèrobustus, \alidus.
ROCA. f. Yena de pedra ó la mòlt grossa sepa-
rada de ella. Roca. Rupes, cautes, is. \\ La que ix
en fora de la superfície de la terra. Penasco, roca,
escollo, peTia. Scopulus, i,saxum, i, crepido, inis.
II La que sól baverhi en la boca dels ports. Laja.
Saxum in mari latens. || nàut. La que sobreíx en
la superfície de la aygua. Vijia, escollo, penasco.
Saxum, i; II raet. Lo que es mòlt dur, ferm y cons-
tant. Roca. Rupes, cautes, is. |1 pi. La cordillera ó
fila de rocas à la flor del aygua. Escollos, rocas, ar-
recife. Arce, arum.
ROCA ESPADADA ó TALLADA. La q.ue està sola y no
té pendent. Roca escarpada. Rupina, se; saxum
praeruptum.
ROCA VIVA. La existent en la roca ó pedrera. Roca
ò piedra viva. Yiva rupes. || La que està sota la ay-
gua entre banchs de arena. Sirle. Syrtis, is.
FERM Ó FORT COM UNA ROCA. exp. FORT COM LO
ROURE.
PELAT COM UNA ROCA. eXp. fam. ESTAR MÈS POBRE
QUE UNA RATA.
ROCAMORELLA. f. ter. morella roquera.
ROCEGAR. V. a. arrossegar.
ROCH. m. n. p. de bome. Roque. Rocbus, i. ||
Pedra grosseta. Guijarro, canto, piedra. Silex, icis.
II Pessa del joch de escachs, cada una de las figu-
ras en forma de torre. Roque. Turris, is, arcite-
nens, tis. | Pedras que serveixen pera apedregar.
Làgrimas de Moisen ó de san Pedró. Missilis petra.
COP DE ROCH. Cantazo. Saxi ictus.
VET AQUÍ SANT ROCH Y 'l GOS. loC. prOV. que s'
aplica à dos personas que sempre van juntas. La
maza y la mona. Perca sequens sepiam.
ROCi. m. Caball vell 6 flach y dolent. Rocin,
matalon, rocinanie. Caballus macer. || Caball petit
y dolent. Jaco. Equulus, i. || Qualsevol caball des-
tinat pera traballar. Rocin. Cantherius, ii. |l met.
fam. Home tonto y neci. Rocin. Hebes, etis. || mel.
Dit de la persona vella; y així 's diu: qui no traballa
quant es pollí ha de traballar quant es nocí. Viejo.
Senex.
PUS LLAURA 'l ROCÍ, POSA LA SELLA AL BOU. ref.
Denota que no's deuhen trastornar ó confóndrer las
ocupacions de cada hu. T'Més ara el rocin, ensille-
mos al buey. Singula quaeque locumteneant sortita
decenter.
ROCINAL. adj. Cosa de rocí. Rocinal. Asini-
nus.
ROGINAR Y ROGINEJAR. v. n. Renillar la
persona imitant al rocí. Rocinar. Strigosam vocem
efformare. || caduquejar.
ROCINÀS. m. aum. Rocinazo. Cantherius gran-
dior.
ROCINET. m. d. Rocinillo. Eqnulus, i.
ROCITANT. ra. ant. ronquera.
RODA. f. Maquina orbicular de metall ó de fus-
ta, pera rodar sobre un eix. Rueda. Rota, se. || La
petita sense raigs, com la de la corriola. Rodaja.
Ròtula, se. || Màquina pera tràurer aygua dels rius,
y regar los camps. Azuda, zuda, zua. Aquaria ro-
ta, antlia, x. \\ rodona. |1 nàut. Lo fust corb que
pera formar la proa s" uneix ab la pessa corba en
que remata la quilla. Roda. Carinse rota. |1 pi. ro-
dera. II TORN DE LAS MONJAS. || mct. La exteusió que
fà en semicírcul lo pavo real ab las plomas de la
cua. Rueda. Pavonis caudae explicalio, ambitus.
RODA CATARiNA. En los rellotges la de dents com
navajas, que col-locada perpendicularment dóna
moviment al volant. Rueda catalina ó de santa Ca-
talina, ó de reencuentro. Rota libramenti.
RODA COMPOSTA. Màquiua composta de moltasro-
das ab sos Uanternons. Rueda compuesla ó infinita.
Rota composita.
RODA DE ARisTÓTELES. geom. Certa dificultat so-
bre '1 moviment de una roda. Rueda de Arisíóleles.
Aristotelis rota.
RODA DEL AYGUA ó DE cÍNiA. La que sosté 'Is ca-
túfols en la cínia. Andaraje. Antlia? vortex, rota.
RODA DE FERRO. Cilindro ó roda petita de ferro ó
de cer pera tallar los diamants y pedras preciosas.
Es sumament velós. Rueda de hierro ó de abrillan-
tadores ó de lapidàries. Mola chalibea.
RODA DE FOCH. Lo cércol, ctc, guamit de cohets.
Giràndula. Ignitus vortex.
RODA DE GRUA. Certa roda en forma de un labal
pera pujar pes. Timpano. Timpanus, i.
RODA DE LA FORTUNA. Cert joch de rodolins 6 car-
tas encastadas en una post rodona, y un arbre ó
eix perpendicular en lo centro ab un travesser al
extrem superior com en los rellotges de butxaca,
que impel-Iit pel qui mena '1 joch volta acce-
leradament, y guanya '1 qui té posat al rodolí que
dit travesser senyala quant se para; y si '1 rodolí
ahont se para està vuyt, lot lo diner que hi ha po-
sat en los altres queda del qui mena '1 joch. Rueda
de la fortuna, rolina, ruleta. Aleatorius vortex. ||
met. La volubilitat é inconstància de la fortuna.
ROD
CATALÀ.
ROD
518
ei
I
Rueda de la fortuna. Rerum vicissitudo.
RODA DE MOLÍ. RODET, MOLA.
RODA DE SANTA C.VTARINA. RODA CATARINA. || La
que'ls saliuladors se fan estampar en alguna part
del cos, y 's vanaglorian de tenirla estampada en lo
paladar. Rueda de sanla Calalina. Rola sanclae
Chatharinaï. || En lo blasó 's diu qiianl se presenta
ab navajas y ferros punxaguts. Rueda de santa Ca.
lalina. RotasanctaeCbatharinaí. || nàul. Los quinze
dias abans ó desprès del dia de Sanla Calarina, en
que s6l haver en la mar grans temporals. Rueda de
santa Calalina. Sanctae Chalbarinai rota.
RODA DE TORMENTS. Cada una de aquellas que'ls
tirans guarnian de navajas y altres instruments,
pera despedassar los cossos dels màrtirs. Rueda de
tor mento. Aculeata rola.
RODA ESTRELLADA. La quc té 'Is punts ó caixals
en la circunferéncia de fora. Rueda estrellada. Sle-
llata rola.
RODA MARINA. Cert pelx semblant à una roda ab
sòn boló y quatre raigs que van à la circunferén-
cia. Rueda marina. Rola marina.
RODA MESTRA. La roda principal en las casas de
moneda. Rueda maeslrn. Prima rola monetària.
EN RODA AB LO VENT. loc. uàut. aul. Ce/ttV Ó ci-
nendo el vienlo. Cingens ventum.
MÉTRER EN RODA UNA Ó MES NAUS. loC. anl. nàut.
Paner de crucero. Maritima} slalionis muniré.
POSAREN RODA. fr. Posar en lo cas de no saber
que férse. l'oner encompromiso. Aliquem in discri-
men vocare. 1| Apretar à algú ab rahons. Meler la
espada hasla la guarnicion. Argumentis urgere.
RODADOR, A. m. y f. Qui roda. Rodador. Ro-
lator, is. II Lo que roda ó cau rodant. Rodador.
Rolans, lis. || Lo que roda fàcilment ó està en dis-
osiciópera rodar. Rodador. Rotalilis.
RODADOR DE CARRERS. Qui's passeja pels car-
rers. Ruano, ruan, callejero. Ad vias instruclus
vel paratus equus.
RODALIA, f. Entorn. Contorno, rededor. Rotun-
dilas, alis, tractus, us.
RODAM. m. Conjunt ó multitut de rodas. Ro-
daje. Rotarum congeries.
RODAMENT, m. La acció y efecte de rodar y
'i moviment que's fà rodant. Rodadura, rotacion,
rueda. Rotatio, ni8.
RODAMENT DE CAP. Dcsvabimcnt. Vahido, vérligo,
vaguido,[desvanecimienio de cabeza. Vertigo, inis.
RODÀnXA. f. Tall rodó de peix, elc. Rueda y
roncha p. Ar. Rotundum carnis, etc, segmenlum,
cestillus, i. I Rodella ó rodet, com: rodanxa del
fus. Rodaja. Ròtula, ai. || tortell, garlanda.
RODANXÓ, NA. m. y f. Persona petita y gros-
sa. Cachigordele, regordele, regordillo, rechonclio,
repolludo, cachigordito. Pusillo crassiorique cor-
pore homo.
RODAPLANXA. f. La divisió en dos paris de '
las dents de la clau. Rodaplancha. Quoddam repa-
gulum clavis parlem planam dividens.
RODAR. V. a. Fér donar voltas à alguna cosa,
com: RODAR lo torn. Rodar, rodear, remolinear. Cir-
cumvolvo, circumago, is. [j rodejar. || v. n. Gi-
rarse, donar voltas alguna cosa sobre sí mateixa,
voltar al entorn. Girar, rodar, rodear, rolar, vol-
tear, dar vueltas. Roto, as. || Voltar al rodedor de
alguna cosa. Rodar, rodear, dar vueltas, iró andar
al red^edor. Circumeo, is. || Móurerse alguna cosa
ab rodas ó per medi de ellas. Rodar. Roto, as. ||
Fér voltas ó círculs, com solen fér los que ballan.
Caracolear, dar vueltas, hacer tornos. Circumvolvo,
is; giros ducere. || rodolar. || Buscar una cosa sens
trobaria. Rodar, dar vueltas. Accuralè requirere.
II Tremolar alguna cosa, estar poch segura y en
acció de càurer, y així 's diu que la càrrega roda.
Vacilar, rodar. Tilubo, as. || Anar alguna cosa per
tot arreu y com despreciada. Rodar. Humum ver-
rere; in perditum ire. || Anardelràsde pretensions
sens conseguirlas ó séralés. Rodar. Negoliis Irahi.
II Divagar, anar ensà y enllà, passejar mòlt pels
carrers sens necessitat. Callejear, rodar, ron-
dar, billrolear, correiear, ruar, vaguear, pajarear,
vagamundear, vagar. Otior, aris. || Fér marrada,
anar à alguna part per camí mès llarch que 1' ordi-
nari. Rodear. Per circuitum iter facere; circumeo,
is. II nàul. Anar ensà y enllà la nau en una calma
mès ó ménos segons la figura de sos fondos y altras
causas. Rodar. Huc illuc ferri. || nàul. Anar lo vent
successivament variant de direcció. Rolar, rodar,
rotar, rodear, girar, rondar, rondarse. Roto, decli-
no, as. II mel. Càurer de la dignitat, puesto ó em-
pleo. Caer, rodar. Decido, is. | met. Circular algu-
na cosa per mòlias mans, com lo diner en lo co-
mers, etc. Circular, rodar, córrer, girar, pasar.
Circulo, as.
RODAR LAS cosAs. fr. Vinlr al cas per medis ines-
perats lo que's desitjava. Rodearse. Ex insperalò
accidere.
ANARSEN i RODAR. ff. Pérdrerse, ferse malbé, des-
gavellarse. Irse ú rodar. Perlurbo, as.
FÉR RODAR. fr. mct. Tenir à algú occupat en di-
ligéncias. Hacer rodar ó córrer. Aliquem negoliis
occupalum lenere.
TiRARHo TOT A RODAR. fr. Desbaratar algun nego-
ci. Lcharlo todo à rodar ; trastumbar. Rem fundi-
lús evertere.
RODAT, DA. p. p. Rodado. Yolutus.
RODAYRE. m. Qui acosiuma passejar los car-
rers sense necessitat. Callejero, azoíacalles. Erro,
nis, vagus, i. || Dit de la dona. Bilirotera. Vaga,
errabunda foemina.
RODEDOR. m. Gircúhil. Contorno, rededor. Ro-
lundiías, alis, tractus, us.
AL RODEDOR. m. adv. En lo circúhil, en 1' entorn.
Al rededor, en contorno. Circúm.
RODEIG. m. La acció de rodejar. Rodeo. Ambi-
tus, us, circuitio, nis. || Marrada, camí mès llarch
ó separació del camí dret. Rodeo. Anfraclus, us,
anfractum, i; à recta via deflexio. || Yolla, capgi-
516
ROD
DICCIONARI
ROG
ràda pera lliurarse del qui persegueix. Rodeo. Di-
verticulum, gyrus, i. || met. Lo medi Uarch y re-
mot del assnmpto ques' emplea, pera venir, fér, ó
dir alguna cosa. Preàmbulo, rodeo, ambages, chan-
charras, mancharras. Ambages, ium; verborum
circuilus.
AB RODEiGS. m. adv. Ab voltas. Tortuosamenle.
Tortuosè, obliquè.
ANAR ó PARLAR AB RODEIGS. fr. Usür de circunlo-
quis en lo que s' ha de dir. Rodear. Circumloquiis
uti.
RODEJADOR, A. m. y f. Qui rodeja. Rodea-
dor, rodador. Ambitor, is.
RODEJAMENT. m. Obra de rodejar. Rodada-
ra. Rotalio, nis.
RODEJAR. V. a. Circuhir. Circuir, rodear,
rondar, circunvalar, circundar, ceiiir. Arabio, cir-
cumeo, is.
RODEJAT, DA. p. p. Rodeado. Ambitus.
RODELLA. f. Escut rodó y prim, que ficat en
lo bras esquerre, cubre '1 pit al qui pelea ab espa-
sa. Rodela. Clypeus rotundus. || ant. soleta. 3. U
ter. CÈRCOL DE BÓTA.
RODEO. m. RODBIG.
RODERA, f. Lo senyal que deixa en terra la
roda dels carruatges. Carril, rodada, bache. Rotse
vestigium.
RODET. m. Pessa de fusta à manera de un car-
ret, que serveix peracapdellar. Carrele. Trochlea,
se. I Lo que ficat en la pua del torn óaltras màqui-
nas las fa rodar per medi de la corda que vé de
la roda. Carrete. Trochlea, ai. || En lo molí de fa-
rina la roda encaixada en un cilindro, la qual im-
pel-lida del àygua, fà rodar la mola. Rodezno, ro-
dete. Rota raoletrina in aquis. |) La mola que xafa
las olivas, gruix, etc. Volandera, galga. Mola su-
pra aliam versatilis. | Lo del fusany ó fus de re-
tórcer. Rodaja, tortera. Ròtula, ae, orbiculus, i. ||
Cilindro de pedra pera aplanar la terra. Rodillo.
Yalgium, ii.
RODETA. f. d. Ruedecilla. Ròtula, ae. || cor-
RIOLA.
RODEU. m. RODEIG.
RODÓ, NA. adj. Esférich. Redondo. Orbicula-
tus, rotundus. || Caràcter de lletra comú à diferèn-
cia de la cursiva. Redonda. Rotundus. [) S' aplica à
una acció ó paraula executada ab molla resolució.
Redondo. Manifestus, expressus. 1| adj. Se diu de la
moneda cabal, exacta, jusia, com: tinch sis duros
RODONS. Cabal, juslo. Exactus, perfectus.
EN RODÓ, m. adv. Se diu quant se trenca ó 's ta-
lla alguna cosa enterament. A cercen. Ab imò, ra-
dicitús, à stirpe.
RODODÓ. m. ter. entorn, contorn.
RÒDOL AMENT. m. RODOLO.
RODOLAR. V. n. Anar à rodolons. Rodar. De-
volvi, rolari.
rodolí, m. Llenca de paper que conté '1 nom
de algú en las extraccions. Cèdula, cedulilla, suer-
le. Schedula, se. |I Sort en las extraccions, com: he
posat deu rodollns en la rifa. Suerte. Sorts, tis.
II Joguina dels noys. Aleluya. Alleluia, se.
AüCA DE rodolins. Paper dividit en 48 quadros
ab figuras que retallats serveixen als noys pera
diferents jochs. Píiego de aleluyas. Alleluiarum
philyra.
fér rodolins, y traurer a rodolins, fr. Sortejar.
Soriear por cédulas, echar cédulas. Schedulis sorles
ducere.
RODOLÍS. m. rodador.
RODOLO, ra. Yolta de las cosas que s' arrosse-
gan. Rodadura, rodeon. Rotatio, nis.
ANAR i RODOLONS, fr. RODOLAR.
ROOOIVA. f. La rotllo ó círcul format de per-
sonas. Corro, rueda, redonda, corona. Personarum
corona. || mo.veda. || rodó. 2.
RODONAMENT. adv. m. Clarament, sense re-
paro, ab resolució. Redondamente, redondo, sin ro-
deo, sin rebozo. Praícisè, ingenuè. |1 En rodó. jRe-
dondamenle. Circüm, rotundè.
RODONENHC, CA. adj. Imperfectament rodó.
Orbicular. Orbicular, is.
RODONESA, f. La qualitat que constituheix
una cosa rodona. Redondez, rolundidad. Rolundi-
tas, alis. II La figura rodona. Redondez, rolundidad.
Rotunditas, alis. || La extremiía» de una figura cir-
cular. Redondez, rolundidad. Girculus, circus, i,
orbis, is.
RODONIMENT. m. ARRODONIMENT.
RODONIR. V. a. ARRODONIR.
ROECH. m. ROSECH.
ROEY. m. anl. rovell.
ROGACIÓ. f. La acció de rogar. Rogacion, rue-
go, súplica. Supplicalio, nis. I pi. Las llelanias en
professons públicas que's fan en determinats temps
pera demanar à Dèu una bona culliia dels fruyts
de la terra, y altres beneficis. Rogaciones, rogaú-
vas. Preces, rogaliones publicíE.
ROGADOR, A. m. y f. Qui roga ó s' interpo-
sa ab súplicas per altres. Rogador, rogante. Roga-
tor, is.
ROGAR. V. n. Demanar per gràcia alguna co-
sa. Rogar. Rogo, as, peto, is. || Instar ab suraissió
y súplicas à algú, pera que execute lo que's pretén
y desitja. Rogar. Obsecro, rogo, as. | Pregar ó de-
manar à Dèu. Rogar. Oro, as, precor, aris.
ROGATIU, VA. adj. Lo que suplica ó enclou
en sí súplica. Rogalivo. Quod rogat seu rogatio-
nem compleclitur.
ROGATIVA. f. La oració pública feta à Dèu
pera conseguir lo remey de una grave necessitat,
especialment pública. Rogaliva, rogacion. Suppli-
calio, deprecatio ad Deum.
ROGEJAR. V. n. Tirar à roig. Bermejear, ro-
jear. Rubo, is. || Dit de la roba obscura que ha mu-
dat sòn color en rogench. Pordear.Fuscumapparere.
ROGENCH, CA. adj. Lo que tíraà roig. Ber-
mejizo, rojizo, rúbeo, rosillo. Fulbaster. || Lo ter-
ROL
CATALÀ.
ROM .
517
I
I
'erronoque tira àroig. Rubial. Àger rubens.
ROGENT, A. adj. Lo que lé un roig pujat. Ito-
jeante, rojo eiicendido. Rubeus.
ROGER. in. ter. y
ROGET. m. Peix. MOLL. II Color roig ab que las
donas se pintan. Rojele. Fucus, purpurissuin, i. |1
adj. ROGENCH.
ROGLE. m. ter. rotllo, círcül.
ROIG, JA. adj. que s' aplica al color encarnat
mòlt encès, com lo de la sanch. Bermejo, rojo, ru-
bio, y ruhicundo poét. Ruber. || Lo que tira à groch.
Ruhio, rojo. Luteus, flavus. || Qui naturalment té
aquest color en la cara. Encendido de color, colori-
do. Flavus. Ij Se diu del qui té 'i cabell de dit co-
lor. Peliruhio, ruhio, pelirojo. Grine ruber, flavus.
tornarse roig. fr. Avergonyirse, manifestantho
ab aquest color. Ponerse colorado, sonrosearse, em-
bermejecerse, sonrojarse, salir los colores d alguno.
Purpurasco, erubesco, is. |1 Dit del metall qiie's
torna de aquest color per la pudor ó causa sem-
blant. Tornarse. Ferrugine oblegi, obrui.
ROINDAT. f. Rüi.VDAT.
ROis. m. ant. n. p. de home. Rodrigo. Roderi-
cus, i. II Nom patronímich; fill de Ruy. Ara es
apellido de famiiia. Ruiz. Ruy filius.
ROJA. f. Planta perenne, la arrel de la qual
gaslan mòlt los tintorers pera tenyir de aquest co-
lor, y es llarga, rastrera, dividida en mòltas ra-
mas, del taraany de un canó de ploma, vellosa,
roja per fora y sens olor. De ella ixen mòlts brots
llarchs, extesos, quadrats, nuosos y aspres al tac-
to, y en cada nus trau cinch ó sis fullas que la ro-
dejan en forma de estrellas, aspres y que s' agar-
ran fortament à la roba. Las flors són campanudas
y verdosas. Lo fruyt se torna negre quant madura,
y sembla als ginebrons. Se cria silvestre, y 's cul-
tiva en abundància en Espanya. Rranza, rubia.
Rubia tinctorum.
ROJOR. f. La qualitat de roig. Rojura, rojez,
rojeza, hermejura, enrubio. Rubedo, inis, rubor,
is. II Lo color que sobrevé à la cara per vergonya.
Rubor, sonroseo, soflama. Rubor, is. || Dit del cel
color roig en los núvols ai eixir ó póndrerse '1 sol.
Arrebol. Rubeus color.
ROL. m. nàut. Contracció de rotllo, que's deya
antíguaraent de la llista ó passaport de la marine-
ria, que portava 'I capità de un barco mercant,
anomenat aixi per que's formava en un rotllo de
pergarai. Ara significa lo mateix, assó es, la llicèn-
cia del comandant de marina de la província ab la
referida llista; però s' exten en paper. Rol. Sylla-
Rol. Mall crassilies. H Tanda, tornen qualsevol ti a-
ball del servey. Rol AllerníE vicis ordp, vicissi-
tudo. , , , , , ,
ROLDÓ. m. Planta de fullas semblants a las del
magraner: serveix pera adobar pells. Zumaque,
rus, roldon, roldò. Nautea, ae.
ROLEU. m. Cilindro de ayguacuyt ab que Is es-
TOMO II.
tampers posan la tinta al motllo. Rodillo, rulo, ro-
llo. Cilindrus, i.
ROLINA. f. RODA 1)E la fortuna.
ROLL. m. ter. rodanxa.
ROM, A. adj. Xato. Romo, chalo. Silenus, si-
mus. II Sons punta. Romo, obluso, boto. Oblusus.
y m. Ayguardenl extret de la canya dolsa. Ron,
rom. Ex saccharifera; arundinis succo vi destilla-
tus spiritus.
ROMÀ, NA. adj. Pertanyent à Roma ciutat de
la Itàlia, capital de la antígua república romana.
Romano. Romanus.
ROMAGUERA. f. Arbust ben conegut, ab
brancas cantelludas, flexibles, inclinadas envers
terra, y plenas de punxas. Las flors són blancas y
de figura de rosa, que donan per fruyt unas bayas
compostas de grans agarrats à una placenla comu-
na. Zarza. Rubus, i. U raet. fam. L' objecte que en-
tre té à algú que va determinadaraentà alguna part.
Zarza. Obex, icis.
POSAR ENTRE ROMAGüERAS. fr. Cubrir de romague-
ras. Enzarzar. Rubis involvere.
ROMAGUERAL. m. Lloch de romagueras.
Zarzal. Rubetum, i.
ROMANA, f. Espècie de balansa de bras-
sos desiguals, las parts principals de la qual són
quatre: mànech-que dividit en parts ignals, ser-
veix pera senyalar los pesos de las cosas; un gan-
xo del qual se penja y al qual ab joch llibre està
unit mediant 1' eix de sòn moviment; un garfi ó
bras pera sustentar las cosas que's pesan, y '1
piló que penjant del bras major del mànech se
mou à qualsevol punt dels de alli senyalats, y de-
termina segons sa major ó menor distància del
centro, lo pes de las cosas quant arriba à formar
ab ellas equilibri. Romana. Statera, se.
ENTRAR LA ROMANA, fr. Comensar sòn pes ab cert
número de Uiuras, arrobas, elc. Entrar la romana.
Stateram à certo pondere initium ducere.
PESAR AB LA ROMANA, fr. Romonar, romanear, pe-
sar en romana. Statera ponderaré.
ROMANCISTA. m. Qui escriu en romans. Ro-
mancisla. Qui vernaculo sermone scribit. || Qui no
sab inès que la llengua castellana. Romancisla. Qui
vernaculo tantum sermone loquitur. || Dit dels ci-
rurgians sangradors à diferència dels llatins. San-
grador, romancisla. Phlebotomus, i. || Qui ven ro-
mansos. Relacionero. Mètrica} narrationis vendilor.
II Autor de romansos. Romancero, Acroamatura
compositor.
ROMANDRE Y ROMÀNDRER. V, n. ant.
"se vermanerer, restar. Remaneo, es.
ROMANENT, p. a. ant. Remanente, restanle.
Remanens, tis.
ROMANGÓ. m. Arruga de la roba. Remango.
Túnica? defluentiscoUectio.
ROMANÍ, m. Mata de quatre ó cinch peus de
alia las fullas mòUeslretas, las flors blavas, y lalla-
65
518 • ROM DICCIONARI
vor cada una 'n forma quatre de aovadas. Es aro-
màtica, mòlt útil y medicinal. Romero, lacris. Ros-
marinus, rosmarinum, rorisraarini.
ROMANILL. m. ROMANÍ.
ROMANIR. V. n. ant. bomAndrrr.
ROMANS, m. En sòn origen se prengué per la
llengua ó idioma dels romans. Romance. Lingua
romana. || Llengua mesclada de la romana y es-
panyola antígua, etc. Romance. Sermó romanus. 1|
La llengua castellana vulgar. Romance. Hispànica
vernacula lingua. |1 rom\nso. || Gerundi antiquat
de romàndrer. Quedando. Remanendo. || En las au-
las de gramàtica llatina ^1 text de las oracions.
Texto. Textus, us,
EN BON ROMANS, m. adv. Ab Iota claredat, sens
fér embuts. En buen romance. Liquido planè.
PARLAR EN ROMANS, fr. Parlaren castellà. Hahlar
encastellano. Lo qui sermone hispano. [] Explicarse
ab tota claredat. Hahlar en romance. Planè loqui.
ROMANSAR. V. a. ant. y
ROMANSEJAR. V. a. Posar en romans lo que
està en altra llengua. Romancear, poner en caste-
llano. In hispaniam linguam vertere. || Compón-
drer romansos. Romancear. Acroamata condere. ||
Explicar de vàrios modos la oració castellana pera
facilitar lo posaria en llatí. Romancear. Per perip-
hrasim explicaré.
ROMANSER. m. romansista. 5. Q gansoner.
ROMANSET. m. d. Romans curt ó en versos
de mcnos de vuyt síl-labas. Romancillo. Parvura
acroama.
ROMANSO. m. poét. Composició en vers de
vuyt síl-labas y sols ab la assonància del segon y
quart vers, que déu alternar en tota la composició.
Romance. Poètica compositio alternis versibusasso-
nans. [| Novela, cuento alegre. Romance. Acroama,
tis. [] pi. Fàbulas óhistórias y llibres decaballeria.
Romances. Fabulosa narratio. || Impertinéncias ,
baixillerias, sofisterias. Romances. Arguta verba.
romanso heróich. Los romans en vers de onze
síl-labas en que's contan los fets de algun héroe.
Romance heròico. Heroicum acroama.
VENIR AB ROMANSOS. fr. fam. CANSONEJAR.
ROMANSOT. m. Romans llarch y pesat. Ro-
manzon. Molestum acroama.
ROMÀNTICH, CA. adj. Cosa del romanticis-
me. Rominlko. Romanticus. || Se diu del lloch que
encanta per sa amena y rústica varietat. Romdnti-
co. Romanticus. | m. Genero oposat al clàssich,
assó es, espècie de moda capritxosa en las obras
-Atr^~j "f ai ft^i J/>. 'UNsi <■ g,^BGi>uíí? (/fift, ,RílW '}}òÇilWn,il-
co. Romanticus, i.
k LA ROMÀNTICA, m. adv. Al estil roraàntich. A la
romàntica, d lo romdntico. Morè romantico
ROMANTICISME, m. Lo sistema ó modo dels
romantichs. Romaniicismo. Romanticismus, i.
ROMÀS, A. p. p. de romàndrer. Quedado. Re- i
mansus.
ROM
ROMASSA. f. Planta, paradella borda.
ROMÀTICH, CA. adj. Se diu de lo que es hu-
mit, malsà y pót donar reuma. Mohoso, húmedo ,
oriniento. Madidus. || reumatich.
ROMATISME. m. reumatisme.
ROMBO. m. geom. Figura rectilínea que cons-
ta de quatre costats iguals y de ànguls desiguals.
Rombo. Rhombus, i.
romboïdal, adj. geom. Lo pertanyent ó lo
que sembla al romboide. Romboidal. Ad rhom-
boidem pertinens.
ROMBOIDE. m. geom. Lo quadrilongo en
que'ls ànguls y costats són desiguals de dos en
dos. Romboide. Rhomboides, se.
ROMÉ. m. y
ROMER. m. ter. romaní, romeu.
ROMERAL. m. Tcrreno poblat de roraanís. Ro-
meral. Àger vel locus roribusmarinis plenus.
ROMERIA, f. Peregrinació per devoció. Rome-
ria, romeraje. Sacra vel devota peregrinatio.
ROMEU. m. S' aplica al peregrí que va en ro-
meria à algun santuari ab bordó y esclavina. Pere-
grino, romero. Peregrinus ad loca sacra.
ROMIATGE, m. ant. romeria.
ROMPEDOR, A. m. y f. Qui romp. Rompedor.
Discerpens, detercns.
ROMPEDURA. f. ant. L' acte y efecte de róm-
prer. Rompimienlo, rotura, ruptura. Ruptio, dis-
ruplio, nis.
ROMPEMENT. m. rompiment.
ROMPENT DE LAS AYGUAS. Qualsevol
baix, escoli ò costa ahont trencat lo curs de las
onadas romp y s' alsa la mar. Rompiente. Quidquid
undas frangit.
ROMPIMENT. m. La acció y efecte de róm-
prer. Rompimienlo. Ruptio, disruptio, nis. || met.
Desavenéncia. Rompimienlo, desavenencia, riria.
Dessidium, ii.
RÓMPRER. V. a. Trencar, fér trossos. Quebrar,
romper. Frango, is. |] Dividir ab violència las parts
de un tot. Quebrantar, romper, quebrar. Scindo,
is. II Esquinsar. Desgarrar, romper. Conscindo, is.
[] Evacuar per vòmit ó cambra. Desaguarse. Exo-
nero, as. I Desbaratar un cos de gent. Romper. Pae-
rumpo, is, profligo, as. 1| Entrar ab ímpetu, fúria ó
violència. Penetrar, romper. Interrumpo, intro-
rumpo, is. II Violentar, forsar. Violentar, romper.
Violentiam, vim inferre. || Inlerrómprer, la unió
seguida de un cos. Romper. Interscindo, interum-
po, is. II Obrir ab ímpetu alguna cosa. Salir, rom-
ver.reventar. Effringo, is. || met. Separar, dividir
fa tlu.u ue aigun coiPuuu, cU i ayre, etc. üomper.
Divido, IS. II Traballar per primera vegada la terra
incuKa, y també donarhi la primera rella. Romper
Proscindere, arare incultura agrum. || Faltar à al-
guna lley ó precepte. Quebrantar, romper. Rumpo,
frango, is. j] v. n. Comensar, com: rómprerIo dia'
lo plor. Romper. Inchoo, as, incipio, is. || Renyir
ab algú ó deixar de serli amich. Romper. Ab ami-
RON
CATALÀ.
RON
519
cilia discedere, vel aíniciliaiu dimillere. |] Resól-
drerse à la execució de alguna cosa que lenia difi-
cultat. Romper. Discerno, is, delibero, as. 1| Brotar
las plantas, úobrirse 'Is brots de la flor. Romper.
Erunipo, prorumpo, is. \\ Cambiar de direcció,
com: RÓMPRER à ma dreta. Tomar. Abire versüs. ||
ant. ABATRERSE, FÉR BANCARROTA. || ant. ARRASTKAR.
II Trencar menuda y superficialment ab las dents
la part de algun lot. Roer. Rodo, is. || v. r. Férse
trossos. Quebrarse, romperse. Frangi, || Petar, divi-
dirse ab violència. EslaUar, romperse. Yi et cura
sonitu frangi, fragosè disfringi. |l Conlràurer lo
mal dit Irencadura. trencarse. |j ant. nàul. embes-
TIR.
ROMPUDA, f. La terra que's cultiva de nou ó
llaura per primera vegada. Arrompido. Novalis
ager. || La 'acció y efecte de róraprer, Rompimien-
to, rolura, rompedura. Ruplio, diruplio, nis.
ROMPUT, DA. p. p, de rómprer. Rolo, rom-
pido. Ruptus.
RONGADOR, A. m. y f. Qui ronca. Esierlero-
so, roncador. Sterleros, lis. [j adj. S' aplica al car-
ro ó altra cosa que ronca ó gruny. Charriadero,
chirriador. Stridens, lis. |1 Cert peix de un peu y
mitj de llarch, lo cos comprimit, lo color negrench,
ab mòllas líneas grogas, que segueixen desdelas
ganyas à la cua; la mandíbula inferior mès curta
que la superior, y las dos guarnidas de agudas
dents ; una aleta sobre del llom, y la de la cua
dentada. Roncador. Sparus canlbarus.
RONCALÉS, A. adj. Lo pertanyent al vall de
Roncal. Roncalés. Roncalensis.
RONCALLAR. V. a. ant. Caminar inclinant lo
cos mès à una part que à altra, per no poder as-
sentar igualment los dos peus. Cojear , claudicar.
Claudico, as. || met. Faltar à la rectitut en algunas
ocasions. Cojear, claudicar. Claudico, as.
RONCAR. V. n. Fér ronchs. Roncar. Sterlo, is;
raucos edere. |1 Fér un soroll bronch, com se diu
de alguns instruments de vent. Roncar. Raucè re-
sonare. \\ bramar. 4. \\ Amenassar ab ronchs, jac-
tarse. Roncar, echar roncas ó hravatas ó planlas.
Minas jactare sanniendo. || Cruixir las carretas,
coixos, elc. Canlar, rechinar, chirriar. Strido, is.
II Grunyir lo porch senglar. Rehudiar, roncar.
Aprum stertere.
PARAR DE RONCAR, fr. Dejar de roncar. Desterto, as.
RONCAYRE. m. roncador.
RONCEJAR. V. n. Entretenir, retardar alguna
cosa per férla de mala gana. Roncear. Retardo, as,
differo, ers. || nàul. Anar poch à poch la embarca-
ció. ÍÍOtw><»w. . T J j "- "■ <->
RONCER, A. adj. Tari , peresós. Roncero. Tar-
dus, lentus.
RONCERIA. f. La tardansa, lenlitul en fer las
cosas de mala gana. Zalama, ronceria, zalameria.
Tarditas, alis, lentitudo, inis.
RONCH, A. adj. Qui té ronquera. Ronco. Rau-
çus. 1 asl. S' aplica als signes Àries, Tauró , Lleó y
Capricorni. Ronco. Raucus. || Veu ó so bronch.
Bronco, ronco. Raucus. || m. Lo soroll que's fà ron-
cant. Ronquido, ronco. Ronchus, i. || Espècie de
cant ab que s' enamoran los coloms y tórlolas. Ar-
rullo. Columba; seu lurturis murmur. || m. Ame-
nassa ab jactància. Ronca, bravata, baladronada.
Minaï jactalai, || Locril que fà la dayna pera cridar
à lafemella quant la apeteix. Ronca. Ronchus, i.
ESTAR ó parlar ronch. fr. Manifestar ronquera
en la veu. Ronquear. Raucitate laboraré.
posARSE RONCU. fr. Coutràurcr ronquera. Enron-
quecerse, ponerse ronco. Ravim contrahere; raucum
fieri.
venir ó anar ab RONCHS. fr. Reganyar. Echar
roncas, echar bocanadas. Minas jactare.
RONCO. m. RONCH, 6.
RONDA. f. La acció de rondar. Ronda. Noctur-
na lustratio, circuitio. || Conjunt dels que rondan.
Patrulla, ronda. Vigiles exploralores, vel excubia-
lores. II Volta, marrada. Rodeo. Anfraclum, i, à
recta via deflexio. 1| La que fà regularment un cap
de esquadra en la muralla pera zelar la vigilància
de las centinellas. Rondin. Excubiai vigilias seu
vigilaries lustrantes. || Lo circúhit ó espay de la
ciutat entre la part interior de la muralla y las
casas. Ronda. Pomoerium, ii. || La música y reunió
de fadrins que rondan de nit per diversió ó pera
obsequiar à las fadrinas. Ronda. Nocturna juvenura
perlustralio.
ANAR de ronda. fr. Anar de nit visitant la ciulal
ó plassas, pera impedir los desordes lo qui té aquest
ministeri à sòn càrrech. Rondar. Urbem circuire,
lustrare.
FÉR LA RONDA. fr. ANAR DE RONDA. || ler. ENGA-
NYAR.
FÉR RONDA. fr. Fér marrada. Rodear. Gircumire;
per circuilum iter facere.
RONDALLA, f. Fàbula, cuenlo. Conseja, pa-
Iram, rondalla. Comentum, i, fabula, «b. || Relació .
en que s'assegura algun fet que's tenia per fabulós.
Cuento de viejas, burleria. Fabula senilis, vetula-
rum deliramenta.
RONDALLA DE PROP Ó DE LA VORA DEL FOCH. CueolO
vulgar de que's fà conversació entre la gent comu-
na. Cuenlo de horno. Tabernaria fabella.
RONDALLAYRE. adj. Qui conla mòllas ron-
dallas. Decidor,cuenl{sla. Facelus homo.
RONDALLEJAR. V. n. roncejar.
RONDALLER, A. m. y f. Tari, peresós. Zala-
mero, roncero, majagranzas, comadrero. Tardus,
lentus. II Díl de algunas cosas inanimadas; y així
Tardus.
RONDALLERIA. f. RONCERIA.
RONDAR. V. n. anar de ronda. H Passejar los
carrers, divagar, flondar. Yias, doraumvel fores
circuire, perluslrare. fl fér ronda.
RONDAYRE. m. Qui ronda. Rondador. ur-
cuilor, is.
520
RON
DICCIONARI
ROP
RONDELL. m. Espècie de metro ó composició
poètica. Rondel. Metri genus.
RONDIN, m. RONDA. 4. II Lo subjecte destinat
en las adressanas de marina pera impedir los ro-
bos. Rondin. Navaliumcustos.
RONDINAR. V. n. Fér las cosas de mala gana
y murmurant. Grmir, rezongar, refunfunar, rezar,
musitar, murmurar, verraguear, varraguear, bar-
batar, regrunir, respingar, murmujear, rechinar.
Obmurmuro, remurmuro, as,
RONDINAYRE. ra. Qui rondina. Querelloso,
rezongador, rezongon, rezonglon, roncero, quejico-
$0, rechinador, zorronglon, renidor. Obmurmura-
tor, is.
RONDO. m. mús. Composició en que'l tema 's
repeteix mòltas vegadas. Rondo. Musícíe genus,
RÓNECH, GA. adj. De mala quali lat, aspre,
erm. Aspero, àrido, yermo, malo. Malus. || Sens
companyia. Solo. Incomilatus, nudus. || rénech. 2.
RONQÜERA. i. Malaltia que consisteix en una
mudansa estranja del só natural de la veu, oca-
sionada de algun destorb ó dany rebut en las parts
que concorren à formaria, ó en losórganos de ella.
Enronquecimienlo, ronquera, ronquez, ronquedad,
esierlor, carraspera. Raucitas, atis.
RONQUES, m. pi. ter. regants.
RONSAL. m. RAMAL.
PORTAR DEL ó PEL RONSAL. fr. Guiar las béstias,
anant à peu davant ó al costat, portant en las
mans lo ronsal ó rienda. Llevar del diestro ó de
diestro. Froeno vel capistro ducere.
poRAR LO RONSAL. fr, Cübestrar, echar cabestro.
Capisiro, as.
RONSAR. V. a. ant. Móurer alguna cosa pesada
girantia per medi de palancas, com se fa ab la ar-
tilleria. Ronzar. Yectibus movere.
RONYA. f. Malaltia apegalosa que consisteix
en una multitut de grans que causan gran picor.
Sarna. Scabies, ei. |1 Malaltia del bestiar llanar, en
que se li arruga la pell en forma de costuras, y
llànsa à pérdrer la llama. Escabro, rona, sarna.
Scabies, ei. (jClapasdemal gk\A\c\\. Sarna de in-
dias, bubas. Indica scabies. || lepra. 1| La dels ar-
bres. Escabro. Scabies, ei. || Entre menescals esco-
riació qne pateixen las cabalcaduras en las quarti-
llas de las potas, ab una picor molesta. Arestin. Sca-
bies, ei. 11 met. Dany moral que's comunica ó pót
comunicar de uns ó altres. Rona. Scabies, ei.
RONYA DE CA. La mès menuda y més dolenta que
la comuna. Sarna perruna. Psora, ae; impetigo,
"TTOTVTlt~i!rn niTíi. ixv £1
consumint la carn. Usagre, empeine. Lichen, enis,
psora, 8B.
BUSCAR RONYA AL COVE. fr. Buscar motius de re-
nyina. Ruscar tres pies al gato, ó buscar cinco pies
al gato, y él liene cualro; buscar el pelo al huevo;
buscar asillas para cosquillas. Quisquisamat rixas,
rixarum quaerit atansas.
ENCOMANAR LA RONYA. fr. Apegarla, comunicaria
à altre. Enronar. Scabie aflicere.
NO LI FALTA SINÓ RONYA PERA GRATAR, ref. qUC
pondera la felicitat de algú. No le falla sinó sarna
que rascar. Omnibus commodis aíDuere.
UMPLiR DE RONYA. fr. Encomename mòlta. En-
ronar, llenar de rona. Scabie implere.
RONYERA. f. Instrument ab dos talls retorts
per la punta, pera descubrir y rascar lo cràneo.
Legra. Scalprum lunatum.
RONYÓ. m. Cos glandulós, de que n' hi ha dos
en la part interior del cos del animal pera filtrar,
ó segregar la orina. Rinon. Rhen, nis. || Nom de un
riu de la Gàlia Narbonesa, Ródano. Rhodanus, i.
II met. L' interior ó centro de un terreno, regió,
etc, Rinon. ümbilicus, medium, ii. || pi. ronyo-
NADA. I pi. REBLE, PALET. 2,
TENIR LO ronyó cubert. fr, met. fam. Estar rich.
Tener cubierto el rinon. Nummatum bene marsu-
pium habere.
RONYONADA. f. anat. La part en que estan
situats los ronyons. Rinonada. Rhenum situs. || La
tela de sagí que cubreix los ronyons, Rinonada.
Rhenum adeps. | Fregida ó guisat de ronyons. Ri-
Tionada. Conditi rhenes; rhenum pulmeatarium,
RONYONET. m. d. Hinoncito. Rhenunculus,
rheniculus, i.
RONYÓS, A. adj. Qui ó lo que té ronya. Rono-
so,sarnoso. Scabiosus. || met. miserable, mesquí, \\
Brut, porch, asquerós, Ronoso. Sordidus, spurcus,
RONYOSA, f, ter. Truyta de ous ab tallets de
butifarra ó cansalada. Tortilla con lorreznos. Ova
cum segmentis, etc, tosta.
ROP. m. arrop. rob.
ROPÀLIGH, CA. adj . poét. Se diu del vers en
que la primera paraula es monosíl-laba, la segona
disíl-laba y així progressivament, Ropdlico. Ropa-
licus,
ROPATGE. m. Vestit ó adorno exterior espe-
cialment lo talar y de autoritat. Ropaje . Paluda-
mentum, i, I Conjunt de roba. Ropaje. Yestium
congeries. || pint. y escult. Representació dels ves-
tits en las obras de pintura y escultura, etc, Ropa-
je. Yestium pictura,
ROPER, A. m, y f. Sastre de encant, qui ven
roba feta. Ropero. Yestiarius, ii. || Qui cuyda en
las comunitats de disposar la roba pera 'Is demés.
Ropero. Yestiarii custos.
ROPERIA. f. La botiga ahont se ven roba feta.
Ropería. Yestiarium, ii. || L' ofici ó art dels ro-
pei's. Roperia. Yestiaria ars. || La pessa ahont se
Roperia. Yestiarium, ii. j] l' empleo de guardar Ja
roba y cuydar de ella, Roperia. Yestes cuslodiendi
munus.
ROPILLA. f. Yestidura curta ab mànegas y so-
bremànegas sollas, y s' ajunta sobre del gipó. Ro-
pilla, ropiía, ropeta, sayo romano. Manicatus tho-
rax strictius. | sayo, gipó, jaco. 1.
I
ROS CATALÀ.
ROQUER, A. adj. Cosa de rocas. Roquer, ro-
quera. Riipeus.
ROQUEROL. m. Espècie de falsiot ab la gorja
y ventre blanch y lo demés negre; sól anar per las
rocas, y en lemps de pluja s' en juntan mòlts, y
acuden als campanars y altres edificis alls. Avion.
Cypsellus minor,
ROQUET. m. Sobrepellís ab mànegas ajusta-
das ó amplas en punta. Roquete, ygiraldele lo sens
mànegas. Supparus, i.
ROQUILL. m. ter. patricó.
ROQUISSER. m. Lloch ó paratge de mòltas
rocas. Roquera, raqueda, roquedal. Rupes, is.
ROR. m. ant. horror.
ROS, SA. adj. Color semblant al or que tira à
roig. Rubio. Rubeus, rutilus, flavus. (| p. p. ant.
ROSEGAT. II m. ROSADA. || AYGÜA ROS. || LO SUCh qUB
xupan las abellas en las plantas, del qual se fa la
mel. Jugo. Succus, i.
ROS DE BARBA. Qui té'ls pels de la barba rossos.
Barbirubio. Flavus mento.
ROS DE PEL ó DE CABELLS. Pelirubio. CrinB ru-
beus.
FÉR TORNAR ROS. fr. Fér tornar de dit color. En-
rubiar. Rufo, as, rubeo, es. || Dit de lo que 's rus-
teix ó fregeix. Rehagar, reahogar. Torreo, es.
TORNARSE ROS. fr. Rébrer alguna cosa dit color.
Enrubiarse. Irrubesco, flavesco, rubefacio, is.
ROSA. f. Flor ben coneguda per sa hermosura
y suavíssim olor, composta de mòltas fuUas mès ó
ménos encarnadas ó blancas, etc. col-locadas al
rodedor de un botó en forma de corona. Ni ha de
innumerables espècies per rahó del terreno, mes-
la de colors y varietat de qualitats. Rosa. Rosa,
II met. Se diu de la cara bonica, fresca y de bon
olor. Rosa. Roseum os. || Tot lo que té figura de
osa, com Ilassos, etc. Rasa. Rosa, ae. H Malaltia,
lapas berraellas que solen eixir en lo cos, espe-
ialment en las criaturas, y sols se diferencia del
sarampió en que la rosa es mès benigna. Rosa, ro-
eta. Rubentos pustulae. I| Diamant anomenat així
er sa figura de pabelló. Rosa. Adamas rosa. ||
0 color encarnat semblant al de la rosa. Ro-
a. Roseus color. || roseta. 3. |] pi. met. Lo que
s apacible, gustós y deleytable. Rosas. Flo-
es, um.
ROSA BALÀUSTRiA. Magraner distinct del comú
er sas flors dobles y color mès viu. Balaustra.
isplici é vivatiore florura granatum. || balaüs-
RIA.
rosa blanca. La que té las fullas blancas. Rosa
blanca, ttosa aiDa.
rosa boscana ó de ca. gavarrera.
rosa de cent füllas, palida ó alexandrina. la
que té cent fullas de un color desmayat ab la qual
fan los apotecaris la àygua destil•lada y ab ella 's
prepara 1' aixarop de rosa solutiu. Rosa alejandri-
na. Rosa centifolia, rosa damascena.
ROSA DE ísTRiA. Espécle de clavell, ample y de
ROS
521
mòltas fullas, de color de rosa pal ida ó de carn,
sobre un camp blanch fi. Rosa de Islria. Rosa is-
triaï.
ROSA DE ivERN. La quB pcrmaneix fresca tot 1'
ivern. Rosa de invierno. Hiemalis rosa.
ROSA be jericó ó DE NOSTRA SENYORA. Planta Ori-
ginaria de Palestina ó de la Aràbia deserta, la qual
fa mòltas camas ó ramets de cosa de quatre dits
de alts, poblats de fullas sobre una polzada y mitja
de llargas y la raeytat de amplas, velludas y pun-
tejadas. Las flors petitas y en ramellet. Posada en
àygua per algun temps s' obre, y alguns impostors
diuhen que això succeheix sols en lo dia de Nadal.
Algunas donas pensan que coneixen per medi de
aquesta rosa '1 lemps del part, perquè posada en
àygua diuhen que no se separan los rams, que la
componen, fins al punt de parir ; però això es va y
sens fonament algun. Rosa de Jericó. Enastalica
Jerochuntica.
ROSA DE júpiTER. Espécie de ro^a descendent de
la Grècia. Rosa de Júpiter. Liqüis coronaria, rosa
graeca.
ROSA DE ÍNDiAS. Flor dc Indias mòlt gran de co-
lor de llet, ab vias atravessadas de color de cirera
y desprès de color de rosa. Rosa indiana. Rosa in-
dica.
ROSA DE OR. La quebeneheix lo papa en la qua-
resma y la porta sa Santedat mateix en professo,
enviantla desprès à algun soberà. Rosa de oro.
Rosa aurea.
ROSA DE TOT l' ANT. Espécie de rosa que té 'Is
brots alts de deu y dotze peus, y las fullas com-
postas de altras llustrosas, ovaladas, de un vert
clar y que duran tot 1' any, y las flors blancas.
Mosqueta. Rosa semper virens.
ROSA MINERAL. Eu la filosofia hermètica, es una
pols roja que's trau de la sublimació del or y del
argentviu, la que 's fa quant se vól tràurer l'arbre
vegetable dels filosops. Rosa mineral. Mineralis
rosa.
ROSA MONTESCA. Planta, espécie de peónia de un
color mòlt hermós. Rosa albardera ó montés ó mon-
tesina. Paeonia casta, aglaophytis, idis.
ROSA MÍSTICA. 'S diu de Maria santíssima per sas
virtuts y excel-léncias. Rosa mística. Rosa mís-
tica.
ROSA NÀUTICA. Dívísíó que 's fa en un círcul de
cartró ó fusta pera senyalar los vents, de la qual
se valen los navegants, medianl la agulla tocada al
iman que està sobre de ella. Rosa núulica, rosa de
los vienios ò del compàs. Rosa nàutica, ventorum
""rosí PüRPÍREA. Espécie de peix que lé com una
rosa de púrpura en la cua. Rosa purpúrea. Piscis
rosa.
bosa salvatge, gavarrera.
ROSA VERA. La que té las fullas de un hermós en-
carnat ó carmesí, senladas, descoloridas en sa ba-
sa de olor mòlt agradable, de sabor estíptich,
522
ROS
DICCIONARI
ROS
amarch y aromàtich, y comunica un color violat à
la saliva. Són astringents; y la conserva de rosas
produheix mòlt bons efectes en los principis de la
tísistuberculosa. Rosa encarnada ó castellana. Rosa
gallica vel rubra.
FRESCH COM UNA ROSA., loc. Se diu del qui té la
cara hermosa y de bon color. Fresco como una ro-
sa. Roseum os.
NO HI HA ROSA SENSE ESPiNAS. fr. met. Denota que
las cosas mòlt bonàs coslan mòlts traballsó dificul-
tats per haverlas. No hay rosa sin espinas. Nil pra;-
clarum, multo sine labore comparatur.
TENIR UNA ROSA EN CADA GALTA. loc. Se diu de al-
guna persona que té las galtas mòlt coloradas. Te-
ner mejillas de rosa ó una rosa en cada mejilla.
Ore, maxillis rubrum esse.
ROSADA, f. Vapor subtil que 's condensa en la
atmosfera , y cau en la terra en gotas mòlt menu-
das. Rocio, escarcha, rosada. Ros, ris.
cluRER ROSADA, fr. Rociar, caer rocio. Roro, as.
ROSAMEL. m. Lo such de las rosas mescladas
ab mel, lo qual s' administra pera medicina. Rodo-
mel. Rhodomel, is.
ROSARI, m. Encadenat ab un número deter-
minat de grans enfilats per orde de deu en deu,
interposat un gra mès gros en cada desena, que 's
diu glòria, al últim una creu, y comunment altres
adornos. Rosario. Rosarium Reatse Mariic Yirginis.
I Lo conjunt de parenostres y avemarias resadas
ò cantadas per orde dels grans del rosari. Rosario.
Rosarium recitatum. || La junta de personas que'l
resan ó cantan. Rosario. Rosarium publice reci-
tatum.
PASSAR ó DIR LO ROSARI, fr. Rczar el rosario. Co-
rollae prsecatoriíe globulos percurrere, ritè pièque
precando discurrere.
ROSARIAYRE Y ROSARIER. m. Qui fà ro-
saris. Rosariero. Qui sacrorum globulorum serta
seu coronas nectit.
ROSASSA, f. aum. Se diu regularment en los
adornos de arquitectura y retaules. Roselon. Magna
artificialis rosa.
ROSAT, DA. adj. Lo que està compost ab ro-
sas, com: oli, mel rosat. Rosado. Rosatus.
ROSCA. f. Tortell ó círcul de pa, vuyt del cen-
tro. Rosca. Libum spirale. |1 caragol, 4. \\ La que's
fà en los mascles y femellas del caragol. Espira,
rosca. Spira, se,
ROSCAR. V, a. Fér las roscas en los mascles y
femellas dels caragols. Atarrajar. Gochleas eíBge-
II NEGUIT.
ROSEGADA, f. La acció de rosegar ó la porció
que's trenca rosegant. Roedura. Rosio, nis.
ROSEGADOR, A. m. y f. Qui rosega. Roedor.
Rodens, tis. || bercancí. || murmürador. || Lo lloch
ahont se rosega freqüentment, y lo que es à propò-
sit pera rosegar. Roedoro. Rodendo aptus. j] adj
met. Lo que rosega ó inquieta interiorment. Re-
mordedor. Remordens, tis.
ROSEGADURA. f. ROSEGADA. |1 CORROSIÓ.
ROSEGALLS. m. pi. Las sobras del plat en que
s' ha menjat. Escamochos. Reliquiae mensae. || La
palla que per massa dura deixan las cabalcaduras
en la menjadora. Granzones, riza, pajaza. Encre-
ta, orum.
ROSEGAMENT. m. rosegada. || met. remor-
diment.
ROSEGAR. V. a. Tallar menuda y superficial-
ment ab las dents alguna cosa. Corroer, roer, mor-
der, moler. Rodo, is. || Menjarse las abellas las bres-
cas desprès de haverlas tancadas. Roer. Apes lar-
vara edere. || Mossegar al rodedor. Roer. Arrodo, is.
II Descarnar poch à poch ab las dents los ossos.
Roer. Rodo, excedo, is. | met. Murmurar. Morder,
roer, murmurar. Ciicumrodo, is. || met. Gastar ó
tràurer poch à poch y per parts menudas. Roer.
Corrodo, is. || met. Introduhirse poch à poch una
cosa en altra y anarla gastant ; y així 's diu que'l
ayguafort rosega '1 ferro, '1 cranch la carn, etc,
Comer, roer. Exedo, corrodo, is. 1| met. Molestar,
afligir, atormentar interiorment y ab continuació.
Roer. Rodo, is. || v. n. Dit dels cuchs de seda quant
menjan la fulla desprès de haverse despertat. Fre-
zar. Rombyces pasci. || v. r. rosegarse 'ls punys.
ROSEGA aqueix OS. loc. met. Denota '1 càrrech de
mòlt traball y de ningun ó mòlt poch profit. Róete
ese hueso. Os rodas.
ROSEGAT, DA. p, p. Roido. Rosus. || adj. RÓ-
NECH, DESPRECIABLE.
ROSEGAYRE. m. fam. rosegador. 1 .
ROSEGÓ, m. Rocinet de pa que's deixa desprès
que s' havia comensat à menjar. Zoquele, regojo,
mendrugo, sequete. Panis frustrum. || Se diu del
minyó de mala trassa, especialment gros y petit.
Zoquele. Crassus homuncis. Ij pi. Rocinets de pa ó
dealtras cosas que excilan la gana de béurer. En-
jutos. Panis frustula sicca.
ROSEGONET. m. d. Regojuelo, corrusco,men~
druguillo. Panis frustilum.
ROSELLA, f. Cascall bort mòlt abundant en los
sembrats, que fà las fullas de las flors de un color
bermell encès, terminadas, obtusas, arrodonidas,
sentadas, ab las basas negras, venosas, de olor un
poch nauseatiu; de sabor viscós un poch amarch,
y s' emplean com un lleuger calmant; són sudori-
ficas ; solen entrar en las quatre flors cordials y
també se'n fà aixarop. Lo fruyt es una càpsula glo-
\aúo?A^JJiimQla^O'iaba, abahol, adormidera silves-
TíTTPÍlpïVèTTníeVs veí èrraticum.
ROSELLA borda. Planta mòlt acre, de olor pene-
trant ; las fullas són radicals, pecioladas, retalla-
das, llisas, ó pubescents. Némone de los basques,
anémone nemorosa. Aneraone nemorosa.
ROSELLA MARINA. Planta que fàlascamas ramosas
en la part inferior, llisas y groguencas; las fullas
com de mitj peu de llarch y poch ménos de am-
ROS
pTe7ün pochgrossas, allernas, denfadas; las flors
grans y grogas; lo fruyl es una silíqua llarga, en lo
[que's diferencia de la celidónia que es una càpsu-
;la. Glaucio, amapola morada ò boyuna, adormidera
arina. Glaucium, glaucum, i ; marinum papaver.
ROSELLA uDBTOSA. La quc sols se diferencia de la
primera en que sòn fruyl es una càpsula llargaru-
da. Amapola dudosa. Papaver dubium.
ROSER. ra. Planta que fa niòltas brancas en
forma de arbust, guarnidas de espinas ó punxas
agudas, y veslidas de fullas composlas de vàrias
fuUetas ovaladas, denladas per las voras y agafa-
as à una cua que termina en una sola, 'L capoll
botó es de figura de una oliva, molsul y ple de
avors vellosas y blanquinosas. Rosal. Rosarium,
i, rosa, cB. II Rosari, y així 's diu la mare de Déu
del ROSER, goigs del roseh. Rosario. Rosarium, ii.
ROSER BORT. GAVARRERA.
ROSERAR Y ROSERAL. m. Renglera ó mul-
itut de rosers, ó '1 lloch ahonl estan plantats. Ro-
al, campo de rosas. Rosarium, ii, rosetum, i.
ROSETA, f. d. Roseta, rosica, illa, ita. Parva
osa. II Escudet brodat en lo sobrepellís. Lagarlo.
eliculatum scutum. 1| Lo forat rodó en lo milj de
a guitarra y altres instruments. Rosa. Transenna
ümbillici cithariB. || En los vanos cada una de las
os planxetas que sostenen lo clauhel, pera que
0 sen' iscan las branillas. Ojuelo, ojillo, roseta.
loronis, idis. \ Botó de la brida. Bolon, chapa del
'reno. Bulla, ae. I f. Piloteta cuberta de puntas de
idre, de que usan los deixuplinanfs. Regularment
' anomena en plural. Abrojos. Tribulas ex vitro
vel metallo.
ROSETÓ. m. arq. Flor de capritxo y à vegadas
'treta ó imitada del natural, que's posa en lo fondo
els adornos. També s' usa en los retaules. Rose-
on. Architeclonia rosa.
ROSOLAR. V. a. ter. rodolar.
ROSOLI Y ROSÓLIS. m. Licor compost de ay-
guardent rectificat y mesclat ab sucre, canyella,
anís ó altres ingredients olorosos. Rosoli. Marina,
ae ; solis ros.
ROSQUETA. f. d. de rosca. Rosquita. Spiru-
la, X.
ROSQUILLA. f. Tortell de pasta fina, regular-
ment ab ous y sucre. Rosquilla. Crustulura, i.
ROSQUILLASSA. f. aum. Rosquele. Arlolaga-
nus, i.
ROSSA. f. Carnús, basileu, bèstia morta y es-
corxada. Buitrera. Morticinus, exanimis. || Mula,
caball, ó burra m<^lt v<»Il. flach ó, ransaf í'^j•^a'.;/»
bmlrera, candonga. Equus vel mula conTecta senio.
11 Lo caball flach y de mala figura. Rocin, malalon,
rocinanle, rujaco. Caballus, canterius, ii. |1 Díl de
la persona flaca, bruta y lletja. Zancarron. Macie
confectus.
ROSSAGADÜRA. f. ROSECH.
ROS8AGAR. V. a. ARROSSEGAR.
RÓSSECH. ra. En los vestits la cua que s' ar-
CATALÀ. ROS 523
rossoga. Cola, falda\ hopalanda, sopalanda, hal'
da, faldamenio. Yestis cauda. || Lo que s' agafa als
vestits. Rabós. Syrma vestis, tractus. 1| Qualsevol
cosa que penja y arrossega. Raslra, cola. Aliquid
raptans, repens. || Atràs; se diu regularment dels
censals difícils de cobrar. Regazo. Nòmina impe-
dí ta.
ROSSEGALL. m. RÓSSECH. 2. I met. La perso-
na que sempre va ab altra. Rastra, lacayo. Conti-
nuo insequens. [| pi. Lo que queda en la menjado-
ra. Granzones. Palearum pars durior.
ROSSEGANT. p. a. S' aplica à la vestidura
vistosa y mòlt llarga. Rozagante. Splendida vestis
talaris.
ROSSEGAR. V. a. ant. ARROSSEGAR.
ROSSEGONS. (anar a) fr. anar k rodolons.
ROSSEJAR. V. n. Tirar à ros. Pardear. Fuscura
apparere.
ROSSELLONÈS, A. adj. Natural del Rosselló
país de Fransa prop dels Pirineus ab títol de comp-
tat. Rosellonés. Ruscinonensis.
ROSSET. m. Instrument de fuster compost de
dos fusias atravessadas y al cap de la una un clau
pera senyalar líneas rectas en la fusta. Dramil, y
altres gramil. Fabrorum instrumentum serratura?
viam designans. || adj. d. de ros. Rojillo. Subrufus.
ROSSINYOL, ra. Aucell gros com un pardal,
rogench de la esquena, ab clapas verdosas, y pel
ventre blanquinós; canta delicio.sament en espe-
cial à la primavera. Ruisenor. Acredula, philome-
la, luscinia, lucila, se. || Vas que posanthi aygua
dins y bufant, imita '1 cant de dit aucell. Regular-
ment s' usa per Corpus. Piló. Hydrauli genus, vas
luteus aquaí ope sonum reddens. |1 Ferro llarch ab
una punta torta à modo de ganxo, de que usan
mòlt los lladres, pera apartar ó fór córrer lospes-
tells del panys y obrir las portas, etc. Ganzúa. Un-
cinus, i.
aOSINYOL DE MURALLA, fam. RETNETA, CAlIpAT.
OBRIR AB RosiNYOL. fr. Günzuav. Uncino ar-
cam, etc, aperire.
ROSSOLAR. V. n. RECULAR, RELLISCAR, RODOLAR.
ROST. A. adj. ant. pendent, espadat. || ant.
ROMPUT.
ROSTA. f. Certa sopa que's fa de pa torrat y oli
novell. Toston. Panis tostus, oleo imbutus. || Tall
de cansalada fregit. Torrezno. Lardi segmentum
tostum vel frixum. 1| Tros de pa torrat que'ls noys
sucan en lo moll del oli. Sopeion. Ingens oQ'a, olea
inticta. II Llesca de pa fregida ab such de cansala-
^Üm^'Vó^'Aí/fiqffe.-iriíft^círab-pa arnaiuW.a: . .i.c
nada Panis frustum lardo vel pinguidine illitum.
11 Llesca de pa sucada en vi ó altre licor, cuberta
ab ous batuts, y fregida ab llart ú oli. Tornja. Pa-
nis segmentum planum cum o leo et ovis frixum.
ROSTADA. f. Paellada gran y abundant de ros-
tas. Torreznada. Lardi in frustasectiel frixiportio.
524
ROT
DICCIONARI
ROS
ROSTIR. V. a. Cóurer las viandas. Asar. Asso,
as, torreo, es. || Fér tornar morena à alguna per-
sona lo sol ó ayre. Curiir. Coloro, induro, as. ||
Secar 1' ardor del sol ó frel à las planlas. Requemar.
Exuro, is, calcino, as. || Calenlar, escalfar ab mòl-
ta forsa y aclivilat, com fa '1 sol en lo fort de sòn
ardor. Tostar, asar. Aduro, is. || v. r. Patir exces-
siu ardor del sol ó del foch. Achicharrarse, asarse.
Nimio calore, ardore, igne aduri.
ROSTIT, DA. p. p. Asado, toslado. Adustus. ||
Lo que es de color obscur ennegrit, especialment
per haber estat mòlt al sol. Requemado. Adustus. ||
m. Se diu de la carn rostida. Asado. Assatura, ae;
assarius, assum, i.
ROSTOLL, m. La part del canó del blat, ordi,
etc, que queda en la terra després de segat. Ras-
Irojo, riza. Stipula, ». |) Lo districte de terrasen
que queda dit rostoll. Agostadero, raslrojera. Res-
tilis, demessus ager.
SOLTÀR LO ROSTOLL Ó 'lS ROSTOLLS, fr. ROSTO-
LLAE 1.
ROSTOLLADA. f. Lo temps que dura en la
terra '1 rostoll. Raslrojera. Restilium agrorum
lerapus.
ROSTOLLAR. V. n. Pasturar lo bestiar durant
lo mès de agost en los rostolls ó terras que han es-
tat serabradas. Agostar. Pascere pecora in demessa
segete. || Llaurar los rostolls. Alzar. Reslilem
agrum arare.
ROSTRO. m. La cara de las personas, (ara,
rostro, semblante. Os, oris, frons, tis.
ROT. m. L' ayre del cos de la persona despe-
dit per la boca ab un ruido desagradable. Regüeldo,
erulo, eructo, eructacion. Eructatio, nis, ructus,
us. II fam. YENTOSiTAT. || p. p. aul. Romput. Roto.
Fractus.
ROTA. f. Tribunal de la cort romana, compost
de dotze ministres ó auditors pera decidir las apel-
lacions de tot lo mon católich. Rota, Sacra rota. [j
ant. naut. embestida. || adj. ant. rompuda. || m.
ant. derrota.
ROTACIÓ, f. Girada al rodedor, moviment cir-
cular. Rotacion. Yersatio, nis, rotatus, us.
ROTADOR, A. m. y f. ROTAYRE,
ROTAR. V. n. Fér rots. Erutar, regoldar, eruc-
tar. Eructo, as.
ROTAR PER BAIX. fr. met. fam. anàrsen per lo
punt de BAIX.
ROTAYRE. ra. Qui rota mòlt. Regoldador.
Eruclator, is.
ROTLLANA. í. CapsanateTa provisionalment ao
qualsevol pessa de roba. Rodete, rosca, mandil. Yo-
lumen, inis. || La rodeta del fus de retórcer. Torte-
ra, rodaja. Ròtula, íb, fusi verticillum.
ROTLLAR. V. a. Caragolar algun pergamí ó
pessa de roba. Arrollar, abarquillar, rollar. Invol-
vo IS, complico, as. || Enrotllar, rodejar. Circuir,
rodear, cercar, circundar. Circumdo, corono, as,
circumvenio, is. || entortolligar. || ter. rodar. 1|
rutllar.
ROTLLET. m. d. Rollete. Orbiculus, i.
ROTLLO, m. Qualsevol cosa que rotllada que-
da en figura rodona ó circular. Rollo. Spira, ae,
volumen, inis. || La porció de teixit de determina-
das canas y araplària, rotllada pera véndrerse. Ro-
llo. Circomvolutae sarcinae. |j Se diu del círcul ó
rodona que apareix al rodedor del sol y de la lluna.
Corona, rollo, circulo. Corona, se, halo, nis. || La
disposició de algunas cosas en figura circular.
Muela, rueda, rolde. Girculus, i. | tall de tabaco.
II Cèrcol, rodona de gent. Corro, rolde, corrülo,
corona. Circulus, i. || Estora rodona. Ruedo. Storia
circularis. | Porció com cosa de una mitja cana de
encerat rotllat de que's valen los espasers pera
mòlts usos. Rispon. Telae inceralae volumen. || Cèr-
col de campanetas que hi ha en las iglésias, y las
solen tocar en las solemnitats al eixir la missa, al
glòria, y al alsar Deu. Campanillas. Tinti nnabulo-
rum rota. || Lo círcul que forman algunas cosas,
com ROTLLO de cadiras. Rolde. Circulus, i. 1| Cara-
gol, rosca, plech de serp ó cosa semblant. Rosca.
Spira, ai, orbis, is. | Tall rodó de peix. rodanxa. 1|
En las presons lo cèrcol ó rodona de mòlts presos,
posant entre ells à aquell à qui se imputa algun
delicte, pera que la part ó testimoni '1 regonega.
Rueda. Corona, ae; circulus, i. || ant. Forca ó co-
lumna de pedra en las enlradas dels pobles pera
posar algun membre dels ajusticiats. Ricota, rollo.
Patíbul um, i. || La pessa de autos que's forman en
un plet, anomenada així, perquè antiguament se
escribia en pergamí, y 's rotllaba pera portarse
ab comoditat. Rollo. Volumen, inis.
BALLESTER DE ROTLLO. Rallcsler de preferència.
Balleslero de argolla, de rolde.
EixiRSE DEL ROTLLO, fr. Eixirse alguna persona
de la junta que formava ab altras. Salirse del corro.
Ex caetu, è corona discedere. I met. fam. pixar
FORA DEL TEST.
ESCupiR AL ROTLLO, fp. Introduhirse en la con-
versació. Escupir en, corro, en rueda. Yerba in me-
dium proferre.
FÉR FÉR ROTLLO, fr. Fér lloch apartant la gent.
Hacer corro, hacer lugar. Yiam aperire; locum
dare.
FÉRSE FÉR ROTLLO, fr. met. ab que s' explica sér
alguna persona de distincció en lo poble, y deurer
tenir lloch en las cosas de atenció y de honra. 2'e-
ner su piedra en el rollo. Dignitale paestare.
n„«ÉR„RQXLLO A part. fr. fam. Formar ó seguir à
aixTe-parCii. aam |ou,,i, apunt. Aiia.uo, partiiim
esse.
FÈRSE FÉR ROTLLO, fr. Férse sobresalient. Bacerse
lugar. Sese dotibus commendare.
TOCAR ó TIRAR AL ROTLLO, fr. met. Dir en públich
alguna cosa, per véurer com s' admet ó lo efecte
que fa. Echar en corro. In medium proferre.
ROTtIRA. {k tota) m. adv. En tot cas. En todo
ROV
CATALÀ.
RÜB
525
ft
caso, como quiera que sea, ò lo que fuere. Quomo-
doctimquesil, uteumqiie acciderit,
ROURE. ra. Espècie de alzina de fusla mòlt
íorta que uns anys fa galas ó ballarugas y allres
aglans; la escorxa, que es raòll astringent, varia
egons la edat del arbre: si es vell, es grossa, es-
cabrosa, arrugada y crivellada; de forma variable,
ja en planxetas, ja en tubos y canals: negra per
fora, y rogenca per dins, de textura y fractura fi-
brosas. Rohle, robre, y reboHa pr. Robur, oris. ||
Altra espècie del mateix nom, però mès petit que'l
regular y de fullas mòlt aspras. Rohle y carvallo
en las províncias septentrionals de Espanya, espe-
cialment en (ialícia. Rubor, oris. || Allra espècie
semblant al noguer, y de fusla blanca y dura, però
fàcil de traballarse. /iorne. Liburnum, laburnum,
i. II met. Se diu de qualsevol cosa dura ó forta, y
de gran resistència. Rohle, roca. Robur, oris, sa-
xum, i. 11 V. a. ant. rosegar.
FORT COM lo roure. cxp. Lo que es dur y fort
com dit arbre. Enrohlecido, roblizo. Inflexibilis,
durus.
ROUREDA, f. y
ROUREDAL. m. Bosch de roures. Rohledal, ro-
bledo, rohredal, robredo. Roborelum, i, roborarium,
ii.
RÓURER. V. a. ant. rosegar. H m. roure.
ROURET. m. d. Roure petit. Robrecillo. Par-
vum robur.
ROVA. f. ARROBA.
ROVELL, m. Brutícia que's cria en los metalls
per falta de curiositat. Orin, robin, rubin, moho,
herrumhre s' aplica particularment al del ferro,
ubio, ferrugo, inis. || escòria. 1. || Malaltia del
lat y altres grans en que la substància de farina
's converteix en una pols negra. Tizon, anuhlo, ro-
a, tahaco, niehla. Rubigo, inis. 1) Porció groga
continguda en lo centro del ou. Yema. Yilellus, i.
I La toba ó sarró que's cria en las dents, que las
fà tornar negras ylas podreix. Neguijon, sarró, to-
ha. Rubigo, inis. 1| met. La falta ó defecte en algu-
na cosa inmaterial. Orin. Rubigo, inis. || Confusió,
obscuritat que no deixa percibir ó fér judici de las
cosas. Niebla. Nebula, Si. \\ Falla de expedició oca-
sionada del oci. Orin, moho. iErugo, inis, hebetu-
do, inis. 11 Lo del coure y aram. verdet.
ROVELL DE ou. fam. En lo joch de carlas se diu
del as de oros. Yema. Monas in aureorum família
pictarum pagellarum.
ESTAR EN LO ROVELL DEL OU. fr. met. Eslar en bo-
•na situació y ab comoditat. Eslar en la yema. Me-
dituUio frui.
NO DEixARHi CRIAR ROVELL, fr. met. fam. Gastar
promptament alguna cosa. No dejar criar moho.
Prodigere, extemplo erogare, ímpendere.
ROVELLAMENT, m. ant. rovell. 1.
ROVELLARSE. V. r. Contràurer rovell los
blats, etc. També sòl usarse com actiu. Anuhlarse,
alizonarse, y herrendearse pr. And. Aduri. Ij Cu-
TOMO II.
brirse de rovell los metalls. Mohecerse, enmohecer-
se, amohecerse, lomarse, orinecerse, y aherrumbrar-
se se diu pròpiament del ferro. Rubigine iníici. H
met. Dit de la memòria y altras cosas inanimadas
pèrdrerse sòn vigor. Orinecerse, cubrirse ó llenar-
se de orin, caerse de la memòria. Enervari.
ROVELLAT, DA. p. p. Dit dels melalls. Torna-
do. Rubigine Ucsus. U Dit dels sembrats. Anuhlado,
alizonado. Nebula infectus, vitiatus. (1 Ple de ro-
vell. Mohoso, oriniento, mohiento , herrumbroso,
herrugiento , ruginoso , eruginoso. Ferruginalus,
ferruginosus. |1 Dit de lo que s' ba sabut y no re-
corda bè. Verde. Debilis.
ROVELLÓ, m. Espècie de bolet. Seta, hongo.
Fungus, i.
ROVEY. m. ROVELL.
ROVIIVADA. f. ter. rierada.
ROY, A. adj. ROIG.
ROYNA. f. Pluja menuda. CernidiUo, calabobos,
mollizna, mollina, llovizna. Tenuispluvia.
ROYNAR Y ROYNEJAR. V. n. Plovisquejar.
Lloviznar. Roro, as.
RU.
RUA. f. ant. Carrer. Rua, calíe. Via, ae. y Camí
de carro. Carretera, camino carretera. Vuh\icà\\a.
11 ant. ARRUGA.
RUA. f. Espècie de tela anomenada així per fa-
brioarse en la ciutat de dit nom en Fransa. Ruan,
ruanes. Rholomagi contexta tela.
RUAR. V. n. Passejar los carrers ab algun car-
ruatge. Ruar. Curra per oppidi vias vebi. |1 Passe-
jar los carrers en obsequi de alguna dama. Ruar.
Amasiae obsequií causa vias percurrere. |1 ant.
ARRUGAR.
RUBÍ. m. adj. S' aplica en lo significat de roig.
com: forment rubí. Rojo, rubio, ruhicundo. Flavus,
rubicundus. I Ciutat de la Pulla. Ruhi. Rubi,
orum. 11 ra. Pedra preciosa de color de rosa ó de
carmí. Rubi, rubin y cabujon lo sens pulir. Pyro-
pus, i. II Altra espècie de pedra ó carbuncle del
color del vinagre comú. Espinel,espinela. Spinel-
lus, i. II mel. Lo que lé color de foch, com los llà-
bis, etc. Rubi. Carbunculus, i.
RÚBIA. f. ROJA.
RUBINA. f. Brossa quedeixan los rius. l'ozan-
co. Lacus reliquus post exundalionem.
RUBINADA. f. RUDA. .
RUBLERT, A. p. p. de rublir. Cegado, rellena-
do. Replelus.
RUBLIR. V. a. Umplir de terra, pedras ó bros-
sa alguna concavilat, com: fosso, etc. Cegar. Re-
pico, es. I SOTERRAR. | Donar en abundància. Lle-
nar. Impleo, es.
RUBLIT, DA. p. p. Cegado. Opplelus.
RUBLO. m. Moneda de plaïa efectiva, per la
qual se conia per tolas las províncias del imperi
de Rússia. Sòn valor intrínsech es de divuyt vinli-
66
526 RÜD
dosos y tres quarlos y mitj. Rubio. Moneta sic
dicta.
RUBOR. m. \evgon}'Bi. Erubescencia, rubor, pu-
dor. Rubor, pudor, is. |J Lo color que la vergonya
fa eixir en la cara. Rubor. Yerecundus color.
RÚBRICA, f. Lo rasgoque acostuma posar cada
hú desprès de sòn nora. Firma, rúbrica. Syngra-
phum, i, tesseraria nota. \\ Regla pera las cereraó-
nias de la Iglésia en l' ofici diví y funcions sagra-
das. Rúbrica. Rubrica, cgeremonia, ae.
RUBRICAR. V. a. Posar la rúbrica en algun
escrit. Suscribir, rubricar , firmar. Rubrico, as. ||
met. Sellar, donar tesfioioni de alguna cosa. Se-
llar, rubricar. Signo, as, testor, aris.
RUBRICAT, DA. adj. Rubricado , firmado.
Syngraplio notalus, signatus.
RUBRICAYRE. ffl. MESTUE DE CEREMÓNIAS.
RUBRIQUISTA. m. Pràclicb en las rübricas
de la Iglósia. Rubriquisla. Rubricarum perilus.
RUCA. f. Burra, somera jove que tot just co-
mensa à portar càrrega. Pollina, borrica. Asella,
ae. II RAVE BOSCA. 11 pi. met. Los pels curts que nai-
xen en l'o clatell. Tolanos. Occipitiscapilluli.
TBÍüRER las RüCAS DEL CLATELL, fr. TRÍURER LA
LLANA DEL CLATELL.
RUCA, NA. adj. Rucis.
RUCALDAT. f. Asenada. Barricada, machada,
asneria. Stultitia, ai , factum slultum, sluitilo-
quium, ii.
RUCALMENT. adv. m. Nèciament, tontament.
Neciamente, asnalmenle. Slullè, stolidè, inepte.
RU CARDO. m. ASE, TONTO.
RUCÀ8. m. aum. Borricon, borricoie, asnazo.
Pergrandis asinus. || met. Mòlt rudo, tonto. Asna-
zo. Stullissimus. II Se diu de la persona massa su-
ferta. Borricon. Laboris patientissimus.
RUCH. m. Ase jove. Borrico. Asellus, i..|l met.
Neci. Borrico. Slolidus. |1 Aucell fabulós dels orien-
tals, que diuben sér mòlt gros y de tania forsa,
que se'n porta en l'ayre un elefant, y deixantlo
càurer lo mala y se'l menja. Ruc. Aquila ruc.
ALABAT, RUCH, QUE A VÉXDRERTE DUCH. ref. ab que
's nólaal qui s' alaba ell mateix. Aldbale, cesio, que
venderte quiero. Cis[u\3d, prome luas, jam te volo
vendere, laudes.
SÉR UN RUCH. fr. Sér un ignorant, rudo é inca-
pàs. Ser un ceslo. Stolidum, bardum esse.
RUCÓ. ra. ter. berenar.
RUDA. f. Planta mòlt comuna en Espanya en
los lloclis incults, y 's cultiva en los jardins. Fa la
cama recta de dos 6 tres peus de alta, fullas al-
ternas, pecioladas, de un vert clar quant són ten-
dras, grogas quant són secas y vellas, compostas
de fuUelas ovals, estretas y un poch molsudas; de
olor fort, incomodo y fastigós; de sabor amarch,
acre y desagradable; flors de groch verdós, en co-
rimbo terminal; corola de cinch pétalos. Lo fruyt
es una càpsula de quatre à cinch lòbuls, llavors
pardas en forma de ronyó ó arrugadas. Es estimu-
DICCIONARI RUG
lant mòlt decidida, y antilmíntica. Ruda. Ruta, ae.
RUDA DE BOSCH. Ruda borda. Ruda silvestre ósal-
vaje. Ruta sylvestris.
RUDAMENT. adv. m. Ab rudesa. Rudamente.
Ruditer, impolilè, tardè.
RUDESA, f. Tardansa de ingeni. Rudeza, tor-
peza. Tarditas, atis, stupor, is. 1| Tosquedat, rus-
ticitat. Rudeza. Ruditas, atis.
RUDIARI. m. Gladiador retirat per privilegi, à
qui r editor dels jochs entregava ab consentiment
del poble una espasa de fusta per emblema. Con-
munment losRudiaris exercian laprofessió de mes-
tres de armas. Rudiario. Rudiarius, i.
RUDIMENTS, m. pi. Los primers principis de
la ensenyansa. Palillos, rudimentos. Rudimenta,
orum. II Los primers principis de qualsevol cosa.
Rudimentos. Rudimenta, orum.
RUDÍSSIM, A. adj. sup. Rudisimo. Yaldè ru-
dus, hebes.
RUDO, A.adj. Tosch, bast. Rudo. Rudis. fl Tart
per enténdrer. Torpe, rudo. Tardus, bebès. || Im-
polílich, y així 's diu: es tant rudo que à tothom
tracta de lú. Llano. fnurbanus.
RUEDO. m. La volta ó circunferéncia de algu-
na cosa, com del vestit, etc. Ruedo. Ambitus, us,
orbis, is.
RUEDO DE ESTORA. La estora petita y rodona. Rue-
do, redor. Storea in spiras ducta, texla.
RUELA. f. Tros de or ó plata en brut de la figa
ra de una cassola. Roela. Aurea, argenleave ròtu-
la, càpsula.
RUELLA. f. ter. rosella.
RUENT. A. adj. ter. bullent,
RUFA. f. remolí. S. 6.
RUFIÀ. m. Arcabot. Rufian, alcahnele. Lenus,
i, leno, nis, lenocinium faciens. 1| Seductor de la
juventut, Corrompedor, seductor, rufian. Leno, nis.
RUFIAL. m. ter. refilando.
RUFIANEJAR. V. n. Fér de rufià. Alcahue-
tear , rufianar . Lenocinor, aris.
RUFIANERIA Y RUFIANESCA. f . Destresa y
medis de que's valen pera prosliluhir y pérdrer à
las donas. Rufianeria. Lenocinamenlum, i. || Tot lo
que pertany à la mateixa prostitució y arcaboleria.
Rufianeria, tercieria. Lenocinium, ii.
RUFIANESCH, CA. adj. Cosa de rufianeria.
Rufianesco. Lenonius.
RUFIANET. m. d. Rufiancillo. Levis leno.
RUFÓ. m. ter. Topeto, floch de cabells del cap
dels moros. Copete. Antise, anteriores capilli in al-
tura erecti. || Entre gitanos lo foguer. Rufon, esla-
bon. Calibeum ignitabulura; ignaria tudicula.
RUGA. f. ARRUGA.
ruGAÍR. y. n. ant. enregullarse.
RUGALL. m. Malaltia que consisteix en una
mutació fosca y estranya del so natural de la veu,
ocasionada de algun dany rebut en los órganos de
eWa. Ronquera, ronquedad, ronquez. Raucitas, atis.
I Lo so bronch de la veu del moribundo que ape-
RUI
CATALÀ.
RUM
527
nas se pót enléndrer. Estertor , sarrillo. Slertor
morbiQcus. || En lo districte de Ampurdà, botetque
imita la veu de la guatlla pera feria acudir lo cas-
sador. Reclamo de codornices. Illex, icis.
RUGALLÓ8, A. adj. REGULLÓS.
RUGAMENT. m. arrugament.
RUGAR. V. a. ARRUGAR.
RUGIBLE. adj. Lo que pót rugir ó imitar lo ru-
git. Rugible. Rugiendi capax.
RUGIR. V. n. Bramar lo lleó. Rugir. Rugio, is.
RUGIT. m. Bram de lleó. Ragido. Rugilus, us.
RUG08ITAT. f. La facultat de arrugarse. Ru-
gosidad. Rugositas, atis.
RUGUERO. m. ter. Qui fà trampas en lo joch.
Fullero, trapalon, tramposa. Jlruscans, tis; dolo-
sus collusor.
RUHÍ, na. adj. Desditxat, dolent, vil. | Ruin.
Yilis. B Lo que es petit, desmedrat, esgarrat y que
no's pót aprofitar. Ruin, ruinoso. Yilis. || Danyós,
nociu à la salud. Nocivo, perjudicial, daíioso. Per-
niciosus. 11 L' home de pocas obligacions y malas
costums, dolent. Ruin, malo. Malus, pravus, ne-
quam. || mesquí, avaro. | m. Nirviet que tenen los
gats en 1' extrem de la cua, y que se'ls talla pera
que crescan. Ruin. Sublilis nervus in cauda felis.
RÜHÍ AB RUHÍ, QUE AIXÍ CASAN k MASQUEFA. TCf. LA
DONA AB QUE'T CASARÀS. CtC.
RUHÍ SIA QUI PER RUHÍ 's TÉ. ref. Aconsella no sen-
tir tant baixameat de sí, que's done ocasió à sér
mirat ab despreci. Ruin sea quienpor ruin se tiene.
Est sibi qui vilis, cunctis quoque vilis habetur.
A UN RUHÍ, MÉS RUHÍ, ó RÜHÍ Y MiTJ. ref. Deuota
que al qui es dolent se l' ha de tractar com à tal. A
Mil ruin , ruin y medio. Crelizare cum crelense;
malo nodo malus quaerendus est cuneus. H Denota
que al que obra ab traició no mereix que se li guar-
de fidelitat, ni consideració. A un traïdor, dos ale-
vosos. Unius est fraudi fraus opponenda duorum.
TORNARSE RUHÍ. fp. Férsc doleot. Enruinecer, ha-
cerse ruin. Deteriús abire.
RUIBÀRBARO Y RUYBARBO. m. RIUBAR-
BARO.
RUÍDO. m. Soroll, estruendo, so fort. Ruido.
Fragor, is. \\ Estrèpit, bvlla. Ruido. Murmur, uris.
II So encara que sia apacible. Ruido. Susurrus, i.
11 BRUNZIT. II Estruendo fort y espantós. Ruido. Fre-
mor, is. 11 Estrèpit de cops. Ruido. Fragor, is. H
Pendéncia, plet, disgust, avalot, discòrdia. Ruido.
Dissensió, nis, tumultus, us. IJ Fressa, apariéncia
gran en cosas de poca substància. Ruido. Inanis
pompa. 11 Novedat, estranyesa que inmula l'animo.
Ruido. Rumor, is. H Lo soroll estrepitós que fa la
aygua corrent. Ruido. Fragor , is. |1 Lo so suau
que forma la corrent de las ayguas ó las fullas dels
arbres mogudas del vent. Murmullo. Murmur, is,
susurrus, i.
BuscA-RUÍDOS. m. Busca-rahons, propens à ren-
yinas ó pendéncias. Pendenciero, quejicoso. Rixo-
sus; in rixas proclivis.
RUIDÓS, A. adj. Lo que causa ruido, estrèpit
Estruendo, ruidoso, estrepitosa, fragoso. Sonans,
freme s. |1 Lo que causa gran novedat ó admiració.
Ruidoso. Famosus, celebris.
RUIDOSAMENT. adv. m. Ab ruido, publici-
tat ú ostentació. Raidasamente. Magno cum strepi-
tu vel pompa.
RUÍNA. f. La acció de càurer ó arruinarse al-
guna cosa. Ruina. Ruina, ae. IJ Destrucció, assola-
ció. Ruina. Letum, exitium, ii. H Cayguda, pèrdua.
Ruina, perdv'ion, suversion, eversion, despeno. Rui-
na, se, exitium, ii. || La causa de la cayguda ó des-
gràcia tant en lo físich com en lo moral. Ruina.
Ruina, ae, pernicies, ei. || ter. ronya.
RUINAMENT. adv, m. Ab ruindat. Ruinmente,
vilmente. Nequiter, perversè.
RUINAR. V. a. arruïnar. 1| umplir de ronta;
RUINEJAR. V. n. umplir de ronya.
RUIIVDAT. f. Acció vil, infame, indecorosa.
Ruindad. Nequitia, ae, pravitas, atis.
ruïnós , A. adj. Lo que comensa à arruïnar ó
amenassa ruina. Ruinoso. Ruinosus.
RUIXA. f. randa. II Qualsevol tira de robayco-
munment de punt llis, plegat y cusit à tavellelas
que serveix pera adornar vestits, gorras y altres
objectes femenils.
RUIXADA. f. ruixat. II Conjunt de algunas co-
sas que s' espargeixen al tirarlas, com : ruixada
de balas. Rmada. Grando, inis, imber, is.
RUIXADOR, m. ARRUIXADOR.
RUIXAMENT. m. La acció de arruixar. Roda-
da, rociadura, rociamiento. Aspersio, roratio, nis.
RUIXAR. V. a. ARRÜlXAR.
RUIXAT, m. Pluja de poca duració. Rodo, ro-
dada. Tenuis pluvia. || xafach.
I^UIXIM. m. RONYA.
CAURER ó FÉR RuixiM. fr. Plovísquejar. Lloviz-
nar, malliznar, malliznear, rodar. Tenniter
pluere.
RULL. ra. ant, Crespadura dels cabells. Rizo,
sortija. Crispalio, nis. 1| ter. pinyolada.
RULLOL. m. Lo pinyol molt de las oli vas que
queda desprès de tret I' oli, y serveix pera 'Is bra-
sers.//erroj, borujo, terron, ^ojueía. Ossimulaoleae
fructuum conlrita, et in carbonera redacta.
RUMBO. m. La delineació marcada en las car-
lasde navegar y rosa nàutica, pera dirigir las na-
vegacions. Rumbo. Linea, índex venti. || Gami, di-
recció que's pren. Rumbo. Cursus, us. via, ai. 1|
nàul. La direcció que porlan en las navegacions las
naus. Mareaje, rumbo, derrota, derrotero, rota. Cur-
sus maritimus. 1| Aparato, pompa, ostentació. Pom-
pa, aslentacion. Pompa, ae, ostentalio, nis. || En lo
blasó las figuras quadradas ab los ànguls aguts y un
forat rodó en mitj. Rumbo, rombo, rostro. Rhora-
bus, i.
PÉNDRER ALTRE RUMBO. fr. Mudar de determina-
ció. Tomar otra rumbo, echar por otro rumbo. Aliè
cursum dirigere.
528
RUN
DICCIONARI
RÜT
PÉRDRER LO KüMBO, fr. nàut. Pérdrer la nau la
direcció que portava. Desgarilarse, destorcerse. De-
\iari. II met. No seguir la idea ó intent que s' ha-
via coraensat, Desgarilarse. Ab instituto cursu de-
flectere.
RUMBÓS, A. adj. Pompós. Rumloso. Munifi-
cus, pomposus.
RUMBOSAMENT. adv. m. Ab rumbo y pom-
pa. Rumhosamenie, pomposamente. Fasluosè, pom-
posè.
RUMIADOR, A. m. y f. Qui rumia ó remuga.
Rumiador. Ruminator, is. | met. Qui repensa ó me-
dita. Rumiador. Ruminator, recogitator, is.
RUMIAMENT. m. L' acte y efecte de rumiar.
Rumia, rumiadura. Ruminatio, nis. || Agitació, mo-
viment violent de animo. Conmocion. Commotio,
nis. II Meditació, consideració atenta de alguna co-
sa. Reflexion. Ruminatio, nis ; decurata meditatio.
11 INTENCIÓ, PENSAMENT.
RUMIANT, adj. Se diu del animal que remu-
ga, com lo bou, r anyell, etc. Rumiante. Rumi-
nans.
RUMIAR. V. a. REMUGAR. 1| met. Repensar, me-
ditar, considerar ab reflexió alguna cosa. Rumiar,
recapacilar, revòlver. Rumino, as.
RUMIAT, DA. p. p. Rumiado. Rumiatus.
RUMINAL. adj. S' aplica à la figuera, junt à
la qual una lloba donà de mamar à Rómulo y à
Remo. Ruminal. Ruminalis.
RUMOR. m. Murraurament, veu que va exte-
nentse secretament en lo públich, notícia vaga ó
de autor incert. Rumor, fama, voz, runrun. Susur-
ratio, nis, murmur , is, |] soroll. 1| poét. Ruído
suau, com lo de la aygua corrent y semblants, ^m-
mor, murmurio, murmullo. Susurrus, i, murmur,
is. II AVALOT. II RENTINA, PExNDÉNCIA.
RUMOR SORT. Petit ruído que se segueix del parlar
baix ó en secret. Susurro, susurracion. Susur-
rus, i.
FÉR RUMOR. fr. FÉR SOROLL.
RUMORET. m. d. Rumorcillo. Rumusculus, i.
RUNA. f. La ruina ó enderrochs dels edificis.
Escombros, rudera, cascote, broza, ruinas. Rude-
ra, um.
RUNGARIS. m. pi. Heretges que creyan que
sols pót pecarse ab lo cor y que tots los actes de la
part inferior del cos són innocents ; per conse-
güent s' entregavan als majors excessos. Runca-
rios. Runcarii, orum.
RÚNIGH, CA. adj. Gótich, s' aplica à la llen-
gua y lletras de Gócia. Gólico, rúnico, runo. Gothi-
cus, runis.
RUNOGRAFIA. f. Tractat ó discurs sobre las
lletras rúnicas ó góticas. Runografia. Runogra-
phia, ae.
RUNRUM. m. RUMOR. 1.
CÓRRER UN RUNRUM. fr. Extéudrerse ó dirse al-
guna notícia de autor incert. Córrer un runrim, rvr
girse, zumharse, susurrarse. Rumorem vel famam
esse.
RUPTURA, f. Rompiment. Fractura, rolura,
ruptura. Fractura, ruptura, ae.
RUQUEJAR. V. n. Fér ó dir tonterias. Tontear,
bohear. Deliraré; stultèagere vel loqui.
RURAL. adj. Rústich, del camp. Rural, rusti-
cal. Ruralis, rusticus. || pi. mit. Divinitats que cuy-
davan de las aldeas ó camps. Rurales. Rurales, ium.
RUS, SA. adj. Cosa de Rússia. Ruso, rusiano.
Rusus, rutenus.
RUSCA. f. ter. ARNA. 2.
RUSCADA. f. BUGADA.
RUSCH. m. ter. Tros de suro gros. Pana. Sube-
ris cortex.
RUSCO. m. ant. Espècie de murtra borda. Rus-
co, brusco. Ruscus, i. 1| brüch.
RUSSIÀ, NA. adj. RUS.
RUSSINYOL. m. rossintol.
RUSSO, A. adj. RUS.
RÚSTECH, GA. adj. Raspós, aspre al tacte.
Ruso, tosco, rúsíico. Impolitus, rudis, asper.
RÚSTICAMENT. adv. m. De un modo rústich.
Rústicamente, toscamente, sin cultura. Rusticè, im-
politè.
RÚSTICH, CA. adj. Lo que pertany al camp.
Rústico, campestre. Rusticanus, rusticus, agres-
tis. II m. Home del camp. Rústico, palurdo, payo,
paleta, zafio. Rusticus. |1 Home sens educació ni
criansa. Rústico, agreste, salvage, idiota, cortezudo,
selvdtico , silvestre, silvoso , barbazorro. Inurba-
nus, i.
A LA RÚSTICA, m. adv. RiJSTiCAMENT. U Dít dellli-
bre cusit y ab cobertas de paper. A la rústica ó en
rústica. Irsutè.
RUSTICITAT Y RUSTIQUESA. f. Senzillesa
de las cosas rústicas. Ruslicidad, rustiqueza, rusti-
quez,selvatiquez, idiotez, salvajez. Rusticitas, atis,
II Mala criansa. Groseria, rusticidad. Rusticitas,
atis. II Aspresa y rudesa de las cosas rústicas. Rus-
ticidad, rustiquez. Rusticitas , atis. I Ignorància,
tonteria. Ruslicidad. Rusticitas, atis.
RUSTIR. V. a. ROSTIR.
RUTA. f . Camí que 's proposa en alguna em-
presa. Ruta, rumbo, rota, rauta. Cursus, us. || iti-
nerari.
RUTILANT, p. a. Resplandent, clar, brillant.
Rutilante, rutilo. Rutilus.
RUTILAR. Y. a. poét. Brillar, resplandir. Ru-
tilar. Rutilo, radio, as,
RUTINA, f. Costum, hàbit. Rutina. Longus
usus.
RUTINA YRE. m. Qui no 's sab móurer de la
rutina. Formulisla. Habitu agens.
RUTLLADOR. m. La mitja canya pera cres-
par los cabells, Encrespador. Calamistrum, i.
RUTLLAMENT. m. La obra de crespar los
cabells. Encrespadura , encrespamiento. Crispalio,.
nis, crispatura, se.
RÜT CATALÀ.
RUTLLAR. V. a. Crespar los cabells. Rizar,
crespar, encrespar, ensortijar, enrizar. Crispo, as.
II V. r. ENTORTOLLIGARSE.
RUTLLOL. m. RULLOL.
RUU 5W
RüUTXET, A. Yeu al) qne'l pastor crida al
bestiar, especialment parlant à un cap sol. Rila.
Yeni, pecus.
530
SA
DICCIONARI
SAB
(o ò
S. Vintena lletra del alfabet y setzena de las
consonants : es dental y 's pronuncia ès. Entre 'Is
antichs era numeral, y valia 7. En los mapas y lli-
bres de marina significa sur, sud, ó miljdia; SO,
sudoest; SSO, sud sudoest; OSO, oest, sudoesl;
SE, sudest, SSE, sud sudest, ESE, est sudest. En-
tre metges S. vól dir sémis ó meytat, y entre 'Is
antichs significava Silenci. En medallas é inscrip-
cions romanas SP. Spurius; ST. Statius; SEX.
Sextus. SER. Servius, que tots són noms propis.
SA.
SA. Segona veu femenina del pronom sèü. Sa.
Sua. II adj. Qui té salut. Sano. Sanus. [| Saludable,
à propòsit pera conservar la salut. Sano, saludable.
Sanus, salubris. |1 Robust, vigorós, fort. Sano. Ya-
lidus, firmus, valens. 1| Franch, de bonàs inten-
cions, senzill. Sano, sincero. Sanae mentis, bonse
indolis homo. | Cuerdo, que té '1 judici cabal. Sa-
no. Rationis compos. 1| Enter, sense lesió ó defecte.
Sano. Sanus, integer. I Sincopa de se h\. H adv.
que precehit de la partícula en denota '1 temps
present, com: de poch ensa. Desde que. Ex quo. ||
adv. Precehit de en es lo mateix que en aquesta
part. De laparie de acd. Cis, citrà.
SA. ENRERA T SA atrís. adv. t. Tcmps en derrera.
Tiempo alrds. Olim, quondam.
sa t malalt ó sa t salvo. m. adv. Sense lesió,
perill ni malaltia. Sano y salvo. Incolumis, sanus.
I Contracte ab que s' obliga en aquestos estats. Sa-
no y enfermo. Sanus et inflrmus.
BO T SA. Ab cabal salut. Bueno y sano. Incolu-
mis.
DÈü TE PASSA ENsi t ENLLÍ. Anda, bendtto de Dios;
Dios te haga bueno ; anda con Dios. Tibi Deus bene-
dicat; vale.
LO SA POSA EN REGLA AL MALALT, fof. EnSCnya qÜC
es fàcil aconsellar la paciència y tolerància del mal
que no 's pateix. El sano al doliente so regla lo me-
te. Facilè omnes, cum valemus, recta consilia
aegrotis damus.
SI VÓLS VÍÜRER SA, FESTE LÜEGO ANCTÀ, ref. Per-
suadeix als joves à usar las precaucions y pràctica
dels vells. Si quieres vivir sano, hazte viejo tempra-
no. Maturè fias senex, si diu velis esso senex.
SABA. f. Sabor ingrat. Resabio. Ingratus sapor.
II Licor que serveix pera la nutrició y aliment de
las plantas. Sàvia, saba, suco. Succus nutrititius.
ESTAR EN SABA. fr. Abundar en humors las plan-
tas. Estar en sàvia. Arbores succum nulrititium
trahere.
SABAHOT. m. Nom grech indeclinable geni-
tiu del plural, y significa dels exèrcits. Sabahot.
Sabahot.
SABARIJA. f. ant. Herba, sajulida.
SABALLÓ. m. y
SABALLONERA. f. Mosca mòlt mès grossa que
la comuna. Moscon. (Estrum, i, crabro, nis.
SABATILLAS. f. pi. Babutxas. Zapatillas. Cal-
ceoli muliebres.
SABATA, f. Calsat de peu, que ordinàriament
se fà de pell adobada per sobre, y sola regular-
ment de pell de bou ó vaca. Zapato. Aluta, ae, cal-
ceus, calceamentum, i. tonto.
SABATA AB TALÓ. Zapato dc tacon. Calceus talo
munitus.
SABATA 1 LA MALLORQUINA. Babutxa. Escarpin.
Pedale, is.
SABATA k RETALÓ. Zapato enchancUtado . Calceus
ad instar crepidarura.
SABATA ATACONADA. Zapato rcmendado. Calceus
veteramentosus.
SABATA DE CÒRDOVA. Zapato de cordoban. Hirci-
nus, caprinus calceus.
SABATA DE FELTRE. Zapato de fieltro. Inopilia,
ium, coactílitia, orum.
SAB
CATALÀ.
SAB
531
SABATA DE SOLA ALTA. MuUUa. Calceus mulleus.
SABATA DE VACA. Zupato de cuero de becerro. IJubu-
lus calceus.
SABATA EMBOTiNADA. Zapüto boliti. Cothurnus, i;
dimidiata ocrea.
■I SABATA GROSSA Ó DE DOS Ó MÈS SOLAS. ZaptttO rum-
* plon. Rudis calceus.
SABATA LLüNADA. Zupalo cw forma de media luna.
Calceus lunatus.
SABATAPicADA. Zapalopicttdo. Calceus fenestra tus.
■- SABATA PLkíik.vZapalo llano. Planae soleee cal-
f ceus, crepido, inis.
SABATA PRIMA ó DE UNA SOLA. Zapato de una suela,
Simplicis soleaj calceus.
ANAR AB SABATAS DE FELTRE, fr. mel. Obrar ab
mòlt secret y recato. Andar con zapatos de fiellro.
Cautè, secretoque aliquid agere.
COP DE SABATA. Zaputazo. Calccï ictus.
CADA QUAL SAB AHONT LI APRETA LA SABATA, ref.
CADA QUAL SAB k CASA SEVA AHO.NT HI PLOU.
POSARSE Ó PORTAR LAS SABATAS k RETALÓ. fr. Eu-
chanclelar. Calceis ad instar crepidarum uti.
SÉR MÈS TONTO Ó RUOÍ QUE LA SABATA, fr. Pondeia
la tonteria, baixesa ó ruindat de algú. Ser mas ne-
do ó ruin que un zapato. Ineplissimo inepliorem
esse.
TROBAR SABATA EN BON PEU. fr. Trobap algú qui li
entenga sas manyas y artificis, ó qui li resistesca y
s' opose à sos intents. Ballar la horma de su zapato.
Fortem in forliorein incidere.
SABATADA. f. Cop de sabata. Zapalazo. Cal-
cei ictus.
SABATASSA. f. aum. Zapalon, zapatazo.
IGrandior calceus.
8ABATASSAS. ra. met. fam. tonto, bèstia.
SABATEJAR. V. a. Pegar, donar cops ab la
sabata. Zapatear. Calceo percutere. || met. Repén-
drer, maltractar à algú de obra ó de paraula. Za-
patear, dar un zofion. Yexo, castigo, as. 1| v. r,
met. Contrapuntarse ab algú, picarse las crestas.
Zapatearse. Vi vim repellere.
SABATEJAT, DA. p. p. Zapaleado. Calceus
percussus. j| m. Ball ques' execuia sabalejant. Za-
paleado. Sallationis genus crebris palmis percusso
calceo.
I SABATER, m. Qui talla, cus y ven sabatas.
Zapalero. Crepidarius, ii, sutor, is.
LO sabater es lo MÈS MAL CALSAT. rcf. Deuota que
ahont bi ba proporció y facilitat defér ó conseguir
alguna cosa, sól descubrirse ó verificarse la falta
de ella. En casa del herrero cuchillo mangorrero ó
de palo; en casa del herrero asador de palo y cuchi-
llo de madero; en casa del herrero peor apero. Non
prosunt domino, qusc prosunt omnibus, artes.
SABATERA, f. La muller del sabater. Zapate-
ra. Sutrix, icis. |1 adj. S' aplica à la oliva malmesa
al adob. Zapatera. Graxeolens, fcelida olea.
8ABATERADA. f. met. Acció lonta ú obra mal
feta. Necedad, palochada, chapuceria. Stulla actio.
8ABATERET. m.'d. Zapaíerillo. Sutoriolus, i.
SABATERIA, f. ant. Botiga de sabater. Zapa-
teria. Sutrina, íe.
8ABATETA. f. d. Zapatico, illo, iio. Calceo-
lus, i. 11 f. PEÚLLA.
8ABATUDA. f. Cop gran y ab soroll que 's dó-
na cabent de alt. Zaparrazo. Lapsus, casus, us. ||
XAFACH.
SABBATARI, A. adj. Qui guarda '1 dissaple.
Sahalario. Sabbatharius.
SABBÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent al dis-
saple. Sabàiico. Sabbalhicus.
8ABBATINA. f L' ofici diví que 's resa '1 dis-
saple quant no hi ba Sant senjalat. Sabatina. Sab-
balhi oíDcium. 1| La conferencia ó acte públichque's
té en los esiudis lo dissaple per la tarde. Sabatina.
Scholastica in sabbati vespere collalio.
SABEDOR, A. m. y f. Lo qui està instrubit ó
noticiós de alguna cosa. Sabedor, sabidor. Cons-
cius.
SABENDES. (a) m. adv. ant. A sabiendas.
Scienter, consulto.
SABENSA. f. ant. SABIDURIA, CIÈNCIA.
SABENT, p. a. ant. El que sabé. Sciens, tis. ||
m. SABA. 2. II adj. ant. Intel-ligent. Sabido. Peri-
tus. II irón. Se diu del qui vól donar solució à al-
guna dificullat ab poch coneixement. Sabiondo.
Sciolus, sagax. || uanci. \.
SABENTMENT. adv. m. ant. A ciència segura,
de un modo cert. A sabiendas. Scienter, consulto.
SABER. V. a. Conèixer, enténdrer, tenir notí-
cia ó coneixement de alguna cusa. Saber. Scio,
sentio, is. |1 Experimentar. Saber. Experior, iris. ||
Ser docte ó noticiós. Saber. Sapio, scio, is. || Tenir
habilitat per alguna cosa, sér destre en algun art
ó facultat. Saber. Calleo, es, nosco, is. || met. Con-
formarse, acomodarse, com : saber sufrir los tre-
balls. Saber. Perraitlo, is, tolero, as. 1| Sér mòlt
astut y divertit. Saber. Opliraè callere; versutum,
callidum esse. H met. Se diu de las cosas que do-
nan gust y plaher al ànima. Saber. Sapio, is. || Te-
nir, com: no saber que fér. Saber. Scio, is. || Prac-
ticar, acostumar. S' usa ab negació com: no sab
mentir. Saber. Nescio, is, ignoro, as. || Semblarse,
paréixerse ó arrimarse à alguna cosa, com: no hi
ha res que sàpia à la acadèmia Saber. Similem es-
se. II Semblarse ó tenir resguart, com: saber à
afectació. Saber. Simililudinem, speciera referre.
II V. n. Tenir sabor. Saber. Resipio, sapio. || averi-
GUAR. !| m. Ciència , sabiduria. Saber. Scientia ,
ae.
sabér k LA PEGA. fr. mct. Denota que algú imita
y segueix los mals costums ó resabis de sa mala
educació ó de sòn tracte ab malas companyias. Sa-
ber à la pega. Majorum mores sapere, redolere.
SABÉR À POCH. fr, fam. No haverhi mòlt de algu-
na cosa. Ser escaso, haber poco. Parum esse.
SABÉR BO. fr. Agradar alguna cosa de menjar ó
béurer. Saber bien, gustar. Sapidum esse. || Agra-
mt
SAB
DICCIONARI
SAB
dar, sér del gust de algú alguna cosa, donarli com-
placéncia. Gustar. Placeo, es,
SABERHo COM LO PAHE NOSTRE, fr. Tenir perfecta-
ment en la memòria alguna cosa. Saherlo como el
Ave Maria. Facilè et omninò aliquid memorare
posse.
SABER MÈs QUE 'l DIABLE, fr. Sér mòlt sagàs per
sòn profit. Saber mas que Merlin ó que las culehras;
sabé que ràbia. Valdè calliclum, sagacem esse.
SABER QUANTASFAN ciNCH. fr. fam. Conéixcr ó en-
téndrer algú lo que li convé ó imporla. Saber cuan-
tassoncinco. Gnarum, solertem esse.
AQUELL SAB Qüe's SALVA, QUE l' ALTRE NO SAB RES.
ref. Reprèn als que's glorian de saber mòlts arts y
cióncias, y viuhen desasiradament. Aquel sabé que
se sulxa, queeloiro no sabé nada. Nihil inaniús
quam multa scire sibique non sapere.
A SABÉB. m. adv. A saber. Scilicet, nempe, id
est.
A SABÉR ES. ra. adv. Es d saber, conviene à saber.
Nempè.
COM SI NO HO sabés; com si no ho sabia; com si no'n
SABÉS res. loc. S' assegura que's guardarà '1 se-
cret, ó ab que algú expressa que no pót dir alguna
cosa que sab. Como si no lo swpiera. Quod scio,
nescio; ac si nescirera.
DE TOT vóL sabéb y NO SAB RES. ref. Moteja al qui
s' alaba vanament de que enlen en tot. he todo en-
tiende un poco, y de albardero dos puntadas. Scio-
lus est, insulsus doctrinae ostenfator.
DÉU SAB LO que'n sera. loc. Expressa '1 dubte de
que esdevingan las cosas com se diu, ó de que's
cumpla lo promès. Dios sabé lo que serà. Quid fu-
turum sit, scitDeus.
ELL SE SAB SAS COSAS. loc. Exprcssa que algú té
sos motius pera fér lo que fa. Sabé su cuento. Quid
sibi prosit noicil.
ES i SABÉR, convé k SABÉR. m. adv. Serveix pera
la explicació de alguna cosa. Es d saber: conviene
d saber. Nempè, scilicet, id est,
ESTAR BEN LLUNY DE SABÉR ALGUNA COSA. fr. NO le-
íiirne notícia ó coneixement. Estar ajeno de alguna
cosa. Inscium omninò essealicujus rei.
FÉR com qui no ho sab; com qui no sab res. fr. Do-
nar à enténdrer ab afectació y dissimulo que no se
sab lo que altre diu, sent cert que ho sabia antici-
padament, Hacerse de nuevas. Rei ignorationem
simularé.
FÉR SABÉR. fr. Avisar, notificar. Jïocersaèer. Cer-
tiorem facere.
JA SAB AB QUI LAS HAU, Ó JA SAB AB QUI LAS FA.
exp. Denota que la massa familiaritat sól donar
motiu à llibertats ó faltas de atenció. Ya sabé el as-
noencuyacara ò casa rebuzna. Agnoscit domini
faciem stultus.
JA SABRAN QUI SO JO. exp. ab la qual algú 's glò-
ria de sòn poder ó autoritat. Sépase quien es Ga-
lleda ò Callejas, ó ya verdn quien es Calleja. Sen-
tient qui vir sim.
i JA sabsloque't pescas ó lo que fas? exp. S'
usa pera avisar à algú M desacert que va ha fér.
I Eslds en tu camisa ó en tujuicio? ^Insanis? ^Sanae
mentis es?
MÈs VAL SABÉR QUE HAVER. ref. Euscnya que déu
preferirse la ciència à la riquesa. Mas vale saber
que haber. Diviliis sapienlia prsestat, prsevalet,
NO HO SAB PERQUÈ NO VÓL. loc. Reprèn als que
refusan fér lo que se'ls mana ab lo pretext de que
no ho saben fér. Donde hay gana, hay mana. Om-
nia vincit amor,
NO SABÉR àhont girarse DE FEYNA. fr. Estar algú
mòlt ocupat, tenir mòlt que fér. No poderse rodear.
Quid primum agat prae agendorum copia aliquem
nescire.
NO SABÉR ALGIJ AHONT EStI Ó AUONT GIRARSE. fr,
Trobarse algú en alguna estretor ó en paratge
mòlt estret. No poderse rodear. Multitudine premi.
NO SABÉR ALGÚ LO que's PESCA, fr. Nóta à algú de
ignorant ó poch intel•ligent en las dependéncias ó
negocis que maneja. No saber lo que se pesca. Slul-
lilia laboraré.
NO SABÉR ALGÚ SI VIU Ó AHÒNT SE ES. fr, DeUOta
que algú té mòltas ocupacions, y que li falta temps
pera cuidar de sí. No saber de si. Negotiis obrui.
NO SABÉR COM FÉRSEHO. fr. No sabér ahont recór-
rer pera subvenirse. No tener donde volver los ojos.
Omni auxilio esse destitutum,
NO sABÉa DIR DE NO. fr. No sabér negar res. No
saber decir que no; no tener boca para negar. Nihil
pelenli negaré,
NO SABÉR DIR PARAULA, fr, Esiàr mòlt perturbat.
No acertar à decir. Prae turbalione tacere.
NO SABÉB QUANTS Ó 'l.S DITS QUE TÉ k LA MA. ff,
Sér algú mòlt ignorant y tonto. No saber cuantos
son cinco; no saber donde liene la cara. Omninò
inscium, gnarum esse,
NO SÉ QUE FÉR. loc, No SC quc haccrmc. Quid
agam nescio.
QUI NO SAB FÉR LAS COSAS, NO LAS SAB MANAR. ref.
Quien no sabé servir, no sabé regir. Non bene impe-
rat nisi qui imperio paruerit,
SAB pera'ls ALTRES Y NO SAB PERA SÍ. ref. Nota al
que sab donar consells à tothom y no se'ls sabpén-
drer per ell. Alcaravan zancudo para otros consejo,
paraslninguno. Aliorum raedicus, ipse vulneribus
scatet,
TANT me'n sé COM me'n SABIA. loc. Lo mismo me sé
ahora que antes. Nihil novum didici.
^Y TÚ, PERE, SABS LOS SALMS? SI SESYOR, TANTS i
TANTS. loc. fam. Nóta al que reprèn en altra '1 de-
fecte en que ell incorre. Échese una piedra en la
manga. Improbas aliis quae in te quoque impro-
bantur.
SABERUT, DA. adj. Mòlt sabi, 's diu irònica-
ment del qui vól donar solució à alguna difi-
cultat ab poch coneixement, Sabiondo. Sciolus,
sagax.
SABI, A. adj. Qui poseheix la sabiduria, 5a&to
4^'
SAB
CATALA.
SAB
533
pnus, sapiens. U Lo que influheixóconté sabidu-
ia,com: resposta sabia, iatío. Sapienliaplenus. ||
Per antonomàsia 's diu de Salomó. Sabio. Sa-
iens, Us.
MESURA 'l sabí, QUANT l' ORAT DEIXA LA QUARTE.
ref. ant. Ensenya que'l neci desprès de mòlts
esenganys ha de practicar lo que'i prudent exe-
nta ab previsió desde luego. Lo que hace el locoà
derreria hace el sabio à la primeria ; el necio ha-
al fin lo que el discreto al principio. Tunc canunt
igni cum graculi tacent.
sabí, NA. adj. Natural de y pertanyent à Sa-
bina província de Itàlia. 5a6ino. Sabinus.
SÀBIAMEIVT. adv. m. Sabiamenle. Perilè. ||
Prudentment , judiciosament. Sabiamenle. Cor-
datè.
SABIDOR, A. m. yf. sabedor.
SABIDURIA. f. Ciència , coneixement intel-
lectual. Sabiduria. Sapientia, Minerva, ae. || Perí-
cia, prudència. Sabiduria. Sapientia , £B. || Conei-
xement extens de raòllascosas ó de diversas facul-
tats. Sabiduria. Scientia, ae, eruditio, nis. || Títol
de un dels llibres del antich testament que s' atri-
bueix à Salomó, ^a&íduría. Sapientiae liber.
sabiduria ixcreada. Dèu. Sabiduria increoda,
eterna. Divina sapientia.
8ABIE8A Y 8ABIETAT. f. sabiduria, cièn-
cia.
8ABINA. f. Espècie de ginebre ab fullas de
xiprer. Sabina. Sabina, se. | n. p. de dona. Cabi-
na. Sabina,ae.
8ABINAR. m. Terreno poblat de sabinas. Sa-
Iinar. Sabinis consitus locus.
SABÓ. m. Pasta feta de oli, lleixiu y altres in-
redients pera rentar la roba. Jabon. Sapo, nis.
sabó de llosa. Sabóblanch consistent y dur. Ja-
on depiedra óduro. Sapo spissus, durior.
sabó de PALAMÓS. La pala ab que las bugaderas
ican la roba pera no gastar tant sabó. Jabon de
Palència. Fustigatio, nis.
sabó de pedra ó de sastre. Pedra blanca ab que
'Is sastres senyalan per ahont han de tallar ó cu-
sir, Jabon de sastre. Petra alba.
LA CAPSA DEL SABÓ. Jabonerü. Custodiendo saponi
càpsula.
SABOCH. m. badoch. 1.
SABOGA. f. Peix blau ab mòllas espinas peti-
■ias, que naixen de las principals; en la primavera
pe'n puja als rius. Són notables y las celebra Cer-
Vàntes en lo Quijote las que 's pescan en I' Ebro, y
entre ellas las millors las que 's pescan prop del
pont de Tortosa. Saboga. Alosa, aj.
SABOGAL. m. Art ab que's pescan las sabo-
gas. Sabogal. Alosis capiendis retis.
8ABOLIR. v. a. ant. enterrar.
SABONER, m. Qui fabrica ó ven sabó. Jabone-
ro. Saponis opifex, venditor.
SABONERA, f. Planta de vàrias brancas de peu
y mitj de altura, rodonas, nusosas yblanas, fullas
TOMO II.
en forma de llansa de dos ó tres polzadas de llarch,
las flors naixen à poms blancas ó de color de rosa
clar: lo such y la arrel serveixen com lo sabó pera
netejar la roba. Jabonera. Saponaria, ae. (| La bru-
mera ó escuma del sabó. Balago. Saponaria spuma.
8ABONERIA. f. Lloch ahont se fabrica sabó
Jaboneria. Saponaria oíficina.
SABONETA. f. Rellotje de butxaca, cubert ab
una tapa de or ó plata y 's descubreix aprelant una
molla. 5a&oneía. Horarium ila dictum.
SABONETAS. f. pi. Boletas moll duras de una
herba semblant à la canya, de las quals se'n fan
rosaris. Ldgrimas de David ó de Moisès. Globuli,
orum.
SABOR. m. Gust apacible ó desapacible que
troba '1 paladar en las cosas. Sabor. Succus, i, sa-
por, is. II met. Gust ó disgust del animo ó altre
sentit distinct del paladar. Sabor. Sapor, is, gus-
tus, i.
DONAR SABOR. fr. Saborcar. Saporem conciliaré.
SABORALL. m. fam. amaniment. 1.
SABORAR. V. a. ant. y
SABOREJAR. V. a. ASSABORIR, ASSAHONAR. ||
V. r. ASSABORIR. [| met. Recrearse, complàurerse,
deleylarse en alguna cosa. Saboreane. Alicujusre
voluptate teneri.
SABOREJAT, DA. p. p. Saboreado. Sapidus.
SABORIR. v. n. assaborir.
8ABORITJA. f. Herba, sajülida.
SABORÓS, A. adj. Deleytable al sentit del
gust. Sabroso. Sapidus, salsus. || met. Deliciós,
gustós, deleytable al ànima. Sabroso. Sapidus. ||
salat.
SABOROSAMENT. adv. m. Ab sabor y gust,
Sabrosamente. Sapidè, concinnè.
SABOROSissiM, A. adj. sup. Sabrosisimo.
Yaldè sapidus.
SABOYÀ, NA. adj. Natural de y lo pertanyent
à Saboya província de la Gàlia antígua. Saboya-
no, saboyardo. Saba ud us, allobrogicus.
SABOYANA. adj. S' aplica à una espècie de
col. Saboyana. Brassica lacutuiria. || f. Espècie de
faldillas obertas per davant. Saboyana. Muliebris
túnica.
SABOYART, DA. adj. saboya.
SABRE. m. Arma de ferro un poch corba, de
un sol tall, per lo que's maneja al modo del alfan-
ge. Sable. Acinaces, is.
COP DE SABRE. Sablüzo. Acinacis ictus.
SABRÒS, A. adj. SABORÓS.
SABRUT, DA. adj. fam. saberut.
SABUDA, f. ant. Noticia, inteligencia. Scien-
tia, ae.
MENYS DE sabuda. Ioc. ant. Sin saberlo. Nescien-
do illud.
SABULLIR. v. a. ant. SEPULTAR, enterrar.
SABUT, DA. p. p. Sabido. Scilus. |1 adj. Qui
sab mòlt. Sabido. Scilus. || Cert, conegut. Sabido.
Notus.
67
534 SAC DICCIONARI
SACA. f. Sach gran. Saca, saco grande. Saccus
peramplus. \\ Yesta, vestit de sach. Sobrevesla, so-
breveste, sohretodo. Birrum, birrus, i.
SAGABALA. f. Instrument de cirurgia pera
Iràurer las balas de las feridas. Sacabala. Chirur-
gicum ad plumbea globula ex corpore extrahenda
instrumentum. || Instrument de un bastó y un fer-
ro en la extremitat ab lo qual se Iràuhen las balas
dels canons de artilleria. Sacabala. Hastatura fer-
reum ad globulos plumbeos ex bellicis torraentis
extrabendos.
SACABUTXO. m. Instrument músich de metall
à modo de trompeta, dividit pel mitj en dos parts,
de las quals la de dalt entra en la de baix, de mo-
do que aquesta puga baixar y pujar pera formar
distinctas veus. Sacabuche. Sambuca, se; ductilis
tuba. II Lo músich que sona aquest instrument.
Sacabuche. Sambucaí sonafor.
SACAR. V. a. En lo joch de pilota y raqueta es
tirar la pilota desde la banca envers los contraris.
Sacar. Pilam primum miltere.
SACAR LLARCH. fr. Dospedir la pilota à llarga dis-
tància. Sacar largo. Ultra melamjacere.
SACAR LLARCH Y ARRIMAT, fr. Menjar ó béurer
mòlt. Tener buena lijera. Largè comedere.
SAGÀS. m. aum. Saco grande. Peramplus sac-
cus. |] m. ant. sequAs.
8ACGEIG. m. trontoll.
SACCEJADOR, A. m. y f. S' aplica al caball ó
altra cabalcadura que sacceja. Trolon. Succussa-
tor, is.
SAGGEJAnfEIVT. m. TRONTOLL.
SACCEJAR. V. a. Trontollar las cabalcaduras
al caballer. Trotar. Succusso, as. || Revóldrer al-
gun líquit. Bazucar. Commoveo, es.
SACCEJAT. DA. p. p. Bazucado. Agitatus,
commolus.
SACERDOCI. m. Dignitat y càrrech del sacer-
dot. Sacerdocio. Sacerdotium, ii.
SACERDOT, m. Home dedicat y consagrat pera
fér, celebrar y oferir los sacrificis. Sacerdote. Sa-
cerdos, otis. || En la Uey de gràcia 1' home consa-
grat à Déu, ungit y ordenat pera celebrar y oferir
lo sacrifici de la missa. Sacerdote. Sacerdos, otis.
SUMO SACERDOT. Lo príucep dels sacerdots en-
tre'ls juheus. Sumo sacerdote. Summus sacerdos.
SACERDOTA. f. SACERDOTISSA.
SACERDOTAL, adj. Pertanyent al sacerdot.
Sacerdotal. Sacerdotalis.
SACERDOTISSA. f. Entre'ls gentils la dona
dedicada als sacrificis de las deesas y al cuydado
de sos temples. Sacerdotisa. Sacerdolissa, ae.
SACH. m. Costal pera posar ó traginar alguna
cosa. Saco. Saccus, i. | Yestitvil y aspre desayal,
que usa la gent de monianya. Saco. Sagum, i. ||
Vestit, hàbit de penitència. Saco. Saccus, i. 1| fam.
Yestit mal fét y poch ajustat. Jergon. Ampla ves-
tís. II Qualsevol cosa que'n conté altras dins de sí.
Saco. Cumulus, i. || bossa. 1. || sarró, civader. ||
SAC
^
La bossa ahont cauhen las bolas en lo joch de me-
sa. Bolsa. Fundula, orca, ae. || Bossa de pells pera
abrigar los peus y las camas quant algú està sen-
lat. Folgo. Confovendispedibus pelliceus sacculus.
[| Lo de cuyro dins del qual ficavan als parricidas
pera tirarlos al riu. Saco de cuero. Guleus, cu-
leum, i.
SACH DE CARN. Lo subjecte mòlt gros y corpulent,
tosch y pesat. Jergon. Obessus.
SACH DE COPS. met. Aquell que es 1' objecte de la
diversió de altres, ó aquell à qui tots acuden. La
vaca de la boda, pagote. Qui impensas facit.
SACH DE GRA. 'L quc servcix pera posar grans.
Saco para poner granos. Saccus frumentarius.
SACH DELS GEMECHS. fam. GAYTA.
SACH DE OSSOS. Lo subjecle mòlt magre. Costal de
huesos. Yaldè gracilis.
SACH QUe's PORTA A. CABALL. MALETA.
BRAMA SACHS. CRIDAYRE.
cluRER COM UN SACH. fr. Càurer tot plegat. Dar
con el cuerpo en lierra; dar consigo en el suelo. Subi-
lò procidere, procumbere.
DONAR UN COP DE SACH. fr. met. Donar una re-
prehensió. Dar cortinazo, sartenazo: dar un jabon.
Punire; asperè objurgare.
ENRAHONAR Ó PARLAR MÈS QUE UN SACH DE NOUS. fr.
fam. de que s' usa pera exagerar lo mòlt que parla
una persona, y especialment se diu de las donasy
dels noys. Hablar mas que una urraca, ó que treinta
procuradores. Garrulilate picam excedere.
ESTAR AL SACH. fr. MORIR.
FÉR DE ALGÚ SACH Y SOGA. fr. mct. Explica la faci-
litat ab que algú reduheix à altre à que fassa lo
que vól. Bacer de alguno cera ó pàbilo. Facilè ad
nutum aliquem trahere.
NO POSARHO EN SACH FORADAT, ff. met. ReCUUiP
alguna espècie que s' óu pera usar desprès de ella
oportunament. No echar una cosa en saco roto. Ex
rebus auditis utilitalem capere.
NO so SACH PERA VUYDARHO TOT PLEGAT. loC. DÒUa
à enténdrer que no's pót dir tot de una vegada.
Nosoy costal. Mihicurrenli calcar addis.
SET AL SACH Y 'l SACH EN TERRA. exp. fam. NÓta
la poca manya de alguns que concorren à trans-
portar algun gran pes ó altra acció que junts no
acertan à executar. Siete al saco y el saco en tierra.
Operantium multitudine rem perdere.
TOT HO VÓL, SACH Y PERAS. ref. Repreu als que no
contents ab lo necessari demanan losupérfluo. Abad
de zarzuela, comisteis la olla, pedis la cazuela. Yel
supervacanea sibi postulat.
vuYDAR LO SACH. fr. Coufessarse. Descargar la
conciencia. Conscientiaj satisfacere.
SACIABLE. adj. Lo que es capaz de sér saciat.
Saciable. Satiabilis, explebilis.
SACIAMENT. m. sacietat.
SACIAR. v. a. Afartar, atipar, satisfer l' apetit
de menjar y béurer. Saciar. Saturo, exsaturo, sa-
tio, satuUo, as. | met. Satisfer 1' animo ó alguna
SAC
CATALÀ.
SAC
535
I
passió. 5anar. Aniinum,cupi(lilalein, libidinem sa-
tiare, explere. || v. r. Sariarse. Salurari.
8ACIAT, DA. p. ]f. Saciada. Saluralus.
SACIETAT, f. Afarlamenl al) que's satisfà '1
desilj ó apetit. 5acíf dad. Saturilas, satielas, satias,
atis.
SACO. ni. L' acte y efecte de sacar en lo joch
de pilota. Saque, saco. Pike missió, jactio. P Sa-
queig. Saqueo, saco. Depopulatio, nis.
k SACO. m. adv. Saquejant, apoderantse dels
béns de alguna ciutat ó poble. A saco. Direptione,
dilapidalione.
SAGOLOR. m. BURELL.
8ACOMANO. rn. ant. saco, saqueig.
SACRA. f. La làmina ó taula que conté las pa-
raulas de la consagració ; y també las dos que's
posan als costats del altar. Sacra. Sacrae tabellíe
altari superposilís.
SACRAMENTAL, adj. Lo pertanyent als sants
Sagraments. Sacramental. Sacramenlalis. |1 m. so-
MATENT, ALBOROT. || pi. Los remeys pera que's per-
donen los pecats venials. Sacrameniales. Sacra-
mentalia, ium.
SAGRAMENTALMENT. adv. m. Sacramen-
talmenie. Sacramenlaliler.
SACRAMENTAR. V. a. Administrar los sa-
graments. Sacramentar. Sacramenta mistrare.
SAGRAMENTARI , A. adj. L' heretge que ne-
ga la presència real de Cristo en lo Santíssim Sa-
grament. Sacramentario . Sacramentarius.
8ACRAMENTAR8E. V. r. Convertirse '1 pa y
vi en cos y sanch de Cristo. Sacramentar se. Panem
et vinum in corpus et sanguinem Jesuchristi con-
vertí.
SACRAMENTAT , DA. p. p. Sacramentado .
Sacramen'is munitus.
SAGRARI, m. Lo Uoch en que's posa y guarda
à Jesucrist sacramentat. Sagrario. Sacrarium, ii.
II Part interior del temple ahont se guardan las re-
líquias y cosas sagradas Sagrario. Cella, ae, sacra-
rium, ii. [1 met. La part interior en que deposita I'
home 'Is afectes ó pensaments ó alguna cosa san-
ta, com : lo pit, lo cor, la ànima. Sagrario. Sacra-
rium, ii.
SAGRARIAYRE. m. Qui en las iglésias cuyda
del sacrari. Sagrariero, Sacrarii castos.
SAGRA8. f. pi. SACRA.
SACRATÍSSIM , A. adj. sup. Sacratisimo. Sa-
cratissimus.
SACRE. m. Espècie de falcó de plomas, quasi
rossas y algunas tirant a blancas ; té 'Is dits, las
alas y 'I bech blaus. Sacre. Circus, i ; sacer falcó
vultur pernopterus. Gen. || adj. ant. sagrat.
SAGRIFIGAGIÓ. f. La obra de sacrificar. Sa-
crificio. Sacrificatio, nis.
SACRIFIGADOR, A. m. y f. Qui sacrifica. Sa-
crificaL•r. Sacrificus, i, sacrificator, is. I Lo lloch
destinat pera 'Is sacrificis. Sacrilicadero. Sacrificii
locus.
SACRIFICANT, p. a. Qui sacrifica. Sacrifican-
te. Sacrificans, sacrificus.
SACRIFICAR, v. a. Oferir, fér sacrificis. Sa-
crificar. Sacrifico, macto, as. |1 Obsequiar à alguna
persona que no es Déu. Sacrificar. Obsequium prajs-
tare. || met. Posar à algú en grave perill ó traball.
Sacrificar. In victimam devovere. [] Péndrer algu-
na cosa per algú ó per algun fi, com : sacrificar
la salut, lo repòs, los béns. Sacrificar. Devoveo, es.
II v. r. Dedicarse, oferirse pariicularment à Dèu.
Sacrificarse. Se Deo devovere. || Subjectarse, con-
formarse ab alguna cosa. Sacrificarse. Se submit-
tere.
SACRIFICAT, DA. p. p. Sacrificado. Sacrifi-
calus.
SACRIFICI, m. La ofrenda que's fa à Dèu en 1'
aliar. Sacrificio. Sacrificium, ii. || Per antonomàsia
la obligació que fèu Cristo de sí mateix al Etern
Pare en la ara de la creu. Sacrificio. Cruentum sa-
crificium. II Lo que fà '1 sacerdot en la missa ofe-
rint, consagrant y consumint à Grislo baix las es-
pècies de pa y vi. Sacrificio. Incruenlum sacrifi-
cium. I Oblació de la pròpia voluntat en alabansa
ó agrahiment à Dèu. 5acn^cio. Yoluntatisoblalio,
devotio. II met. La subjecció al dictamen, voler ó
àrbitre. Sacrificio. Sacrificium, ii. || Qualsevol ob-
sequi per cortesia. Sacrificio. Obsequium, ii, devo-
tio, nis. II La operació quirúrgica violenta ó peri-
llosa. Sacrificio. Chirurgica operatio.
SACRIFICI DEL ALTAR. Lo sacrifici de la missa. Sa-
crificio del altar. Missae sacrificium.
SACRÍLECH , GA. adj. SACRÍLEGO.
SACrIleGAMENT. adv. m. Ab sacrilegi. 5íl•-
crilegamente. Sacrilegè.
SACRILEGI, m. Profanació de cosa sagrada.
Sacrilegio. Sacrilegium, ii. || met. Lo despreci de
alguna cosa venerable, encara que no sia sagrada.
Sacrilegio. Sacrilegium, ii.
SACRÍLEGO, A. adj. Qui comet sacrilegi. Sa-
crllego. Sacrilegus.
SAGRISTÀ, m. SAGRISTÀ.
SAGRISTIA, f. SAGRISTIA.
SAGRO, A. adj. Sagrat, sant, Sacro. Sacer. |1
m. OS BERTRAN.
SACROSANT, A. adj. Sagrat, sant, inviola-
ble. Sacrosanto. Sacrosanctus.
SACSÓ. m. Plech en las robas. Alforza. Yestium
plicatura.
SAGUDIDA. f. La acció y efecte de sacudir y
sacudirse. Sacudida, sacudidura, sacudimienio. Ex-
cussio, nis. I La acció de sacudir la roba ó cosa
semblant pera tràurer la pols. Sacudidura, sacudi-
miento. Excussio, nis.
DONAR UNA SACUDIDA. fr. met. PASSAR UNA MANETA.
SACUDIDOR, A. m. y f. Qui sacut. Sacudidor.
Excutiens, tis. |1 espolsadors.
SACUDIMENT.m. sacudida. 1. || espolsament.
SACUDIR. v. a. Móurer violentament à una
p;irt y altra. Saciidir. Sacculio, is. U Pegar cops à
536
SAF
DICCIONARI
SAG
alguna cosa ó móurerla en l' ayre ab violència pera
netejaria. Sacudir. Qualio, lundo, is. |1 Pegar, cas-
tigar ab cops à algú. Sacudir. Converbero, as. |1
Llansar ó apartar violentament de sí. Sacudir. Ex-
cutio, is. II Apartar, separar, com; sacudir lo jou
de la servilut. Sacudir. Excutio, is.
SACUDIRSE. V. r. met. Apartar de sí algun
subjecte. Sacudirse. Rejicio, is.
SADÀS. m. cedís. H GARBetL.
SADOLL. adj. ant. tip.
SADOLLAMENT. m. ant. sacietat.
SADOLLAR, v. a. saciar, atipar.
SADOLLAT, DA. adj. SACIAT, TIP.
SADUCEU, A. adj. Lo pertanyent als Saduceus
óà sa secta. Saduceo. SaducíEus,
SADUCEUS. m. pi. Heretges entre'ls juheus,
que negavan la inmortalilat del ànima, la resur-
recció del cos, y que hi hagués àngels y altres es-
perits. Saduceos. Saducaei, orum.
SADURNÍ, n. p. de home. Satumino. Saturni-
DUS, i.
SAETA. f. SAGETA.
SAETIA. f. Embarcació llatina de tres pals y
una sola cuberta menor que'l xabech y major que
la galiota; serveix pera '1 cors y mercancia. Sae-
üa. Yectoria, praedatoria navis. || Nau lleugera pera
córrer los mars, tenia 12 ó 15 rems per banda, y
representava '1 mateix paper que la balenera y 1
bergantí, era de mòlta velocitat é inferior à la ga-
lera. Saelia, selia. Liburnica, ae, lembus, i.
SAFA. f. GIBRELLA.
SAFAREGET. m. d. de safareig. Alberquilla,
estanquilo. Stagnulus, i.
SAFAREIG, m. Bassa fabricada à propòsit pera
tenir àygua. Alberca, eslanque. Stagnura, i. | ter.
safrI,
SAFAREJÀS. ra. aum. Albercon. Grandius
stagnum.
SAFARÓS, A. adj. Qui fà fàstich. Asqueroso,
charchoso. Porcus.
SAFATA, f. Espècie de panera plana teixida de
vimets ab una vora reixada. Ni ha de plata, or, xa-
rol, etc. Azafale. Calalhus, i, fiscella, ae.
SÀFIA. f. Planta de que ni ha mòltas espècies,
la mès senyalada fà las camas à la altura de un
home ; las fuUas són Uargas, angulosas, verdas y
Uustrosas; las flors mòlt petitas ab cinch fuUas en
forma de rosa ; '1 fruyt de tres escayres ab una
llavor oblonga, acanalada y groga y amarga ; es
bona pera las feridas. Talitro, taítesíro. Thalietrum,
thalictrum, i, y altres, pigamum, i.
SÀFIGit. m. Yers grech y llatí inventat per la
poetissa Safo : consta de cinch peus, lo segon es-
pondeu, '1 tercer dàctil, y 'Is altres tres coreus. En
castellà té onze síl-labas ab pausa en la quinta, y
à cada tres sàfichs s' anyadeix un adónich. Sdfico.
Sapphicum carmen. || adj. S' aplica al vers del ma-
teix nom y à la composició feta en ella, com : oda
^AFiCA. Sdfico. Sapphicus.
SAFIR. m. Pedra preciosa de color blau. Zafir,
zafiro. sapphirus, i.
SAFÍS. m. ant. safir.
SAFRÀ. m. Planta perenne que fà per flors
tres brins del mateix nom : s' usan pera amanir lo
menjar, pera tenyir de groch y altres objectes.
Azafran. Crocus, i.
SAFRA bort. Càrlamo, alazor, azafran rumi ó sal-
vaje. Carthamus, i.
FÉR SAFRA. loC. ter. FÉR CAMPANA.
ANAR k vÉNDRER SAFRÀ. fr. Fugir de la casa dels
pares ó tutors lo noy. Hacer novillos.k paterna do-
mo pravèejicere. II FÉR CAMPANA.
DE COLOR DE safrI. Azafratiado. Croceus.
SAFRANER. m. ter. Lo qui fà campana. No-
vilkro. Qui ab schola vacat.
8AFRANÓ. m. safrí bort.
SAFRANÓRIA Y SAFANÓRIA. f. PASTANAGA.
SAFRE. m. Pol vos del bismut que s' emplean
en las fàbricas de pisa. Zafre. Bismuli pnlvis.
8AFREIG. m. safareget.
SAFÜY. adj. ant. Putinejat. Manoseado. Confri-
catus.
SAG. m. ant. nünci, missatger, porter, agüsil.
SAGA. f. Part posterior de qualsevol cosa. Za-
ga. Posterior, postica pars. || Lladronera, la part
posterior del carruatge y la càrrega que s' acomoda
en ella. Zaga. Rhedae postica pars.
ANAR i LA SAGAs fr. Obscrvar los passos ó accions
de algú. Andarle d uno d los alcances ó d las vuel-
tas. Yias alicujus propè observari, inséqui.
NO ANAR ó QUEDARSE A LA SAGA. fr. No sér iuferior
en alguna habilitat. No ir ó quedarse en zaga. Mi-
nimè illi esse inferiorem, vel cedere.
SAGACissiM, A. adj. sap. Sagacisimo. Yaldè
sagax.
SAGACITAT, f. Subtilesa, finura, penetració.
Sagacidad. Sagacitas, atis. 1| Astúcia, Sagacidad.
Sagacitas, tis. || Yivesa del sentit en los animals
pera presentir las cosas. Sagacidad. Sagacitas, atis.
SAGAL. m. Lo fadrí fort, animós y valent. Za-
gal. Adolescens, tis. || Mosso inferior de la diligèn-
cia. Zagal. Alteri subjectus assedarius. 1| Lo pastor
jove subjecte al rabadà. Zagal. Pastor adolescens.
II m. tronya, ganso.
SAGALA. f. Fadrina, pastora. Zagala. Puella,
ae, virgo, inis.
SAGAPENO. m. Espècie de goma procedent de
una planta del Assia menor que's troba en lo co-
mers en massas granillosas, ó en llàgrimas apega-
losas, de un groch rogench semblant à la cera
groga, semitransparent, de sabor acre y desagra-
dable, de olor que tira al de la goma pudenta; es
tònica, incisiva, aperitiva y un poch purgant. 5a-
gapeno,goma serdfica. Sagapenum, i.
SAGÀS. adj. Astut, subtil, lagaz, ladino. Astu-
tus.
SAGASMENT. adv. m. Ab sagacitat. Sagaz-
mente. Sagaciter.
SAG
■
I
8AGAY. m. ter. Cabrit pelil sense sanar. Ca-
brilo. Haedus, i.
8AGAYA. f. ter. Cabra que encara no ha cabri-
dat. Cabriüa. Capella, ae.
SAGELL. m. ant. sello.
SAGELLADOR, A. m. y f. sellador.
8AGELLADURA. f. ant. y
SAGELLAMENT. m. ant. selladurà.
SAGELLAR. V. a. ant. sellar.
8AGELLAT, DA. p. p. ant. SELLAT.
8AGETA. f. Fletxa. Saeta. Spicum, i, sagitta,
ae. II geom. Lo segment deldiamelroque vadesdel'
arch à la corda. Sagiía. Sagitta, ae.
SAGETEJAR Y SAGETAR. V. a. Ferir absa-
gelas. Asaetear, saeiear. Acontizo, sagitto, as.
8AGETIA. f. SAETiA. í. II Lloch ó forat pera ti-
rar sagetas. Saelera, saelia. Ejaculandis sagittis
apta fenestella.
8AGt. m. Greix de qualsevol animal. Sain, gro-
sura. Sagina, ae, adeps, ipis. || Sol davall del ven-
tre. Abdomen, redano. Abdomen, inis.
SAGÍ FOS. Manleca, manteca de cerdo, de tocino.
Adeps liquefactus.
SAGIMON. n. p. de home. Segismundo. Segis-
mundus, i.
8AGINADA. f' Cocaab llar. ensaginada.
8AGI1V. m. sagí. i .
SAGINAR. V. a. Engreixar alguns animals.
Engordar, cebar. Sagino, as.
8AGINERA. f. SAGÍ. 2.
8AGITA. f. geom. Segment del diàmetro con-
tingut entre'l vértice y la aplicada. Sagita. Sagit-
ta, ae.
8AGITAL. adj. Pertanyent y semblant à la sa-
geta. Sagilal. Sagilalis.
8AGITARI. m. Fletxer, qui pelea ab sagetas.
Sagitario, saetero, jlechero. Sagilarius, ii. | m. Lo
signe novè delzodiach. Sagitario. Sagittarius, ii.
8AGNADOR. m. ter. sangrador.
8AGNAR. V. a. SANGRAR.
SAGNIA, f. SANGRIA.
SAGÓ. ra. Las pells del blat molt. Salvadó,
caspa. Furfur, is.
SAGÓ FI. TRITS.
8AGOLA. f. Corda que serveix pera tirar los
arts, las naus desde terra y altres usos. Sirga. Ru-
dens, tis. || sarrió.
8AGONET. m. d. Menudillo, afrecho. Furfur, is.
SAGRADAMENT. adv. m. Ab respecte à lo
diví. Sagradamente. Sacre.
8AGRAMENT. m. Medicina espiritual que cu-
ra la ànima. Sacramento. Sacramentum, i. || Cristo
sacramentat en la hòstia. Sacramento. Eucharistiaj
sacramentum. \\ ant. jurament. || Misteri, cosa
oculta. Sacramento. Misterinm, ii.
sagrament DEL ALTAR. Lo Sagrament eucarístich,
Sacramento del altar. Eucharisticum sacramen-
tum.
SAGRAMENTAL. adj. sacramental.
CATALÀ. SAG 537
MÓURER üN SAGRAMENTAL, ter. fr. met. fam. ava-
LOTAH, MOURER BULLA Ó ALGUNA BULLA.
8AGRAMENTALMENT. adv. m. SACRAMEN-
TALMKNT.
8AGRAMENTAR. V. a. SACRAMENTAR. || JURAR.
SAGRAMENTARI, A. adj. SACRAMENTARI.
SAGRAMENTARSE. v. r. SACRAHENTARSE.
8AGRAMENTAT, DA. p. p. SACRAMENTAT.
8AGRAR. V. a. CONSAGRAR.
SAGRARI, m. SAGRARI.
SAGRAT, ra. Lloch que serveix de refugi als
delinqüents. Sagrado. Asyium, i. || imprecació, re-
NECH. II met. Paratge segur pera desUiurarse de al-
gun perill. Asilo, sagrado. Asyium, i, refugium,
ii. II adj. Lo que està dedicat à Dèu. Sagrado. Sa-
cer, religiosus. [| Lo que per respecte à Dèu es ve-
nerable. Sagrado. Sacer, venerandus. || La cosa que
per sòn destino ó us es digna de respecte. Sagra-
do. Sacer.
FicARSE A SAGRAT, fr. met. Fugir de alguna difi-
cultat que no's p6t satisfer, interposant alguna veu
ó autoritat respetable. Acogerse ó meterse à sagra-
do. Ad aram confugere.
SAGRERA. f. LLOGARRET. [| ter. interj. de en-
fado. Canasto! canario! caracoles! Huil Apage!
SAGRATÍSSIM, A. adj. SUp. SACRATÍSSIM.
SAGRISTÀ, m. Sirvent del temple, que cuyda
de sa limpiesa y adorno. Sacrislan. Sacrista, ae. []
Dignitat ecclesiàstica à càrrech de la qual està lo
pertanyent à la iglèsia. Sacristan. Sacrista, ae.
SAGRISTÀ MAJOR. Lo principal entre 'Is sagristans
que mana à tots los dependents de la sagristia.
Sacristan mayor. Primus aedituus.
;bon sagristII ó \ quin sagristà 1 loc. irón. Ex-
pressa que algú es mòlt astut y sagàs ea matèria de
sos interessos. iBravo sacristan! ó igran sacristan!
Sibi cautus, providus.
sÉR UN BON SAGRISTÀ, fr. met. Mirar per sí. Ser
un bravo sacrislan. Sibi providum esse.
SAGRISTANA. f. La monja que cuyda de lo
necessari pera '1 servey de la iglésia. Sacristana.
iEditua, X. U La muller del sagristà. Sacristana.
jEditui uxor.
SAGRISTANET. m. d. Sacristanejo, sacristan-
cillo, iío. Parvus aedituus.
SAGRISTANIA. f. L' empleo de sagristà. Sa-
cristania. ^Editui munus. || Dignitat de sagristà.
Sacrislania. Sacristae dignitas.
SAGRISTAR. V. a. SEGRESTAR.
SAGRISTIA, f. La pessa contigua à la iglésia,
en que's guarda lo concernent al cuito diví. Sa-
cristia. Sacristia, ae. || sagristania.
SAGÚ. m. Granels esférichs, com los del mill, de
color blanquinós, gris, groguench,semitrasparent,
elàstichs, sens olor, forts, insolubles en àygua fre-
da, s' inflaman en àygua calenta, apegantse en sí
sens pérdrer sa forma y transparència, de sabor dols
mòlt dèbil, difícils de pulverisar, Sagú. Fecula sagú
SAGÚ BLANCH. Substàucia blanca, en grans
u$
SAL
DICCIONARI
SAL
irregulars, de grossària variable, durs y de sabor
dols. Se reduheix fàcilment à confitura per la ac-
ció del àygua bullenta. Serveix de nudriment als
pobles de Amèrica. Es emolienl^ alimentícia y de
fàcil digestió. Sagú blanco. Fecula tapiosa.
8AGUERA. adj.f. De detràs. t»•asera, zague-
ra. Extrema, postreraa, postica pars. U Passió vio-
lenta, afició boija per persona ó cosa, afany. Àn-
sia, ahinco, aficion, afan, anhelo. Conamen, inis,
nixus, us.
SAGUETERA. f. ESPITLLERA. 2.
SAGUNTÍ, na. adj. Natural de y pertanyent à
Sagunto ciutat de Espanya. 5'a^Wítímo.Saguntinus.
SAHÓ. f. Punt ó maduresa de las cosas. I' estat
de sa perfecció. Sazon. Maturitas, atis. | Lo bene-
fici que deixa la àygua en la terra desprès de ha-
ver plogut. Sazon, tempero. Temperamentum, i. ||
Temps ó temporada segons las divisions del any
en primavera, estiu, tardor é ivern. Estación. Anni
hora, sidus. |1 Ocasió, temps oportú. Sazon. Oppor-
lunilas, atis.
A SAHÓ. m. adv. A bona ocasió. A sazon, en sa-
zon. Tempestivè.
FORA SAHÓ. m. adv. Mal, fora de propòsit, inlem-
pestivamenl. Fuera de sazon. Intenipestivè.
NO TROBAR SAHÓ. fr. No Irobar bona disposició
pera lograr lo que's necessita. Dar en duro. Rem
difficilem aggredi.
SAHUGH. m. saúch.
8AI. (de) m. adv. ant. De eslaparlede acà. Cis,
citrà.
8AIG. m. ant. nunci, missatger. || Porter de
tribunal. Sayon. Saleles, ilis.
8AJONADURA. f. PORCA %.
8AJONAR. v. a. ant. saginar. H v. a. porgar.
8AJULIDA Y SAJDRIDA. f. Planta que creix
fins à la altura de un peu, mòlt poblada de ramas
y fuUas estretas, un poch peludas y de un vert
obscur. Es mòlt olorosa y 's cultiva pera adorno en
los jardins. Ajedrea. Satureja, Ihymbra, se.
8AL. f. Substància de sabor picant, soluble en
àygua y fàcil de esmenussar. S' entén ordinària-
ment la que serveix pera assahonar las viandas y
preservar de corrupció las carns y peixos. Sal. Sal,
is. II quím. Cos compost, que per sí, ó unit ab ày-
gua consta de un àcit y una basa. Sal. Sal, is. ||
met. Agudesa, gràcia en lo que's diu. Sal. Sal, is,
urbanitas, atis. |1 Qualsevol especialitat en las co-
sas, que las fa gustosas. Sal. Sal, is. || sabiduria.
I adj. ant. salvo.
SAL AMONiAcn ó ARMOfíiACH. Sal que's troba en la
naturalesa al rodedor dels volcans, en pans bas-
tant voluminosos, cristallisats en agullas deblanch
gris ó pardosas, elàsticas; de sabor mòlt picant,
acre, amarch y untós ; inalterables en 1' ayre , so-
lubresen la àygua freda; gosa de propietats esti-
mulants. S' emplea en la curació del reumatisrae,
poagre, etc., y unida à la quina té propietats fe-
Brífugas mòlt seguras. Sal amoniaco ó armoniaco,
hidrocloralo de armoniaco . Sal armoniacus.
SAL BLANCA. La flor ó escuma de la sal. Flor de
la sal. Salis favilla, flos.
SAL COMUNA. La que comunment serveix en las
casas pera assahonar las viandas. Sal comun. Sal
popularis, vulgaris.
SAL DE AGRELLAs. Sal composta de àcit oxàlich y
de potassa; y entre altras cosas serveix pera tràu-
rer tacas, però 's beu lo color de la roba. Sal de
acederas, oxalato de potasa. Acetosae sal.
SAL DE CARDONA. Sal de roca que's trau de una
pedra de dita ciutat. Sal de Cardona. Sal fossilis
vel saxeus.
SAL DE GLAUBER. Sal sólida, de un blanch quasi
mate, cristallisada en hermosos prismasde sis ca-
ras acanaladas, ó bè en cristalls granillosos, bas-
tant anàloga à la sal de Madrit, transparent, ino-
dora, de sabor amarch, fresch y salat; mòlt solu-
ble en la àygua, susceptible de experimentar la fu-
sió de foch sens descompóndrerse. Es un purgant
un poch irritant. Sal de Glaubero ó de Epsom ó de
Lorena, sulfato de sosa. Salmirabilis Glauberi.
SAL DE LAS ÍNDIAS. SUCRE.
SAL DE MAR. La que's fà principalment del àygua
de mar. Sal de mar. Sal marinus, ex maris spuma
factus.
SAL DE MINA ó NATURAL. La que's troba en la na-
turalesa. Sal natural. Sal na'ivus.
SAL NITRE. SALNITRE.
SAL NUA. Herba, cua de caball.
SAL PRUNELA. Composició de nitre fos ab flor de
sofre. Sal prunela. Ex nitro, et sulfuris flores com-
positus sal.
SAL SATüRNO. Sal que's presenta en massas irre-
gulars, blancas, brillants, en crislallets prismà-
tichs de olor lleuger de àcit acétich; de sabor pri-
mer dols, desprès astringent, soluble en àygua pu-
ra y en esperit de vi y descomponible al foch. S'
emplea mòlt en la tintura. Sal ó azúcar de saturno,
acetato deplom,o. Acelas plumbi chryslalizatus, sal
vel saccharum saturni.
SAL DE VIDRE. Espécie de sal negra ó parda que's
trau de un Uoch de àygua mineral morta, que hi
ha en lo territori de Terrana de Egipte, de modo
que, segons contan, las pedras y ossos que's tiran
en ell se converteixen en aquesta sal, la qual ser-
veix per blanquejar roba, moderant sa acrimónia
ab altres cendras, pus de lo contrari la crema.
Nitro. Vitri fel.
AB SAL T PEBRE. m. adv. A mòlt cost. Con su sal y
pimienta. Magno.
DÈu vos SAL. loc.ant. Diososguarde. Salvete.
FÓNDRERSE COM LA SAL EN LA AYGUA. fr. Dissipar
lo patrimoni en poch temps. Irse coma la sal en el
agua. Bona dissipari.
l' ou DEMANA SAL. loc.Deuota que algun assumpto
ó negoci està mòlt prop de venir à sa perfecció. Sal
quiereel huevo. Ovum sale indiget.
PERA CONÈIXER k ALGÚ s'hI HA BE MENJAB UNA FANE-
SAL
CATALÀ.
SAL
539
OA DE SAL. ref. Denota que es menester tractar à
algú bastant temps, pera conóixerlo. Mozo hueno,
mozo malo quince dias despues del ano. Qualis erit
famulus transacto noscitur anno.
POSAR AB SAL. fr. Confitar alguHs comestibles pe-
ra que's conserven. Echaren sal. Sale indurare.
POSAR EN SAL. fr. mel. Deixar de tractar algun
negoci fins à temps mès proporcional. Echar en
sal, enremojo. Ad aliud ten)pus pararé.
POSAR üN GRA DE SAL. fr. mel. Anjadir alguna es-
pècie aguda ó satírica al assumplo que's tracta.
Echar ungvanilo de sal. Sal condire.
SEMBRAR DE SAL. fr. Aludeix al càslich que's do-
nava als Iraydors, assolanllos las casas y sembrant
de sal lo solar. Sembrar de sal. Sale conspergere.
notaré.
SENSE HRS SAL M MÈS OLI. m. adv. Sèus causa ni
moliu. Sin que ni para que. Sine causa, lemerè.
TENIR POCA SAL EN LA MÒLLERA, fr. Oiet. Tcnif
poch judici. No tener meollo, no haber cerrado la
mòllera, Nondum ad animi raaturilatem pervenisse.
vÓL MÒLTA SAL. loc. Deuota que s' lia de anar ab
mòlt cuydado en alguna cosa. Quiere muchopulso.
Caulè procedendum esl.
SALA. f. La pessa principal de una casa aboni
se reben las visitasdecumpliment. Sala. Aula, íe.
II La pessa en que's junian los ministres pera oir
las causas ó plets. Sala. Cúria, a?. IJLa jun'a de
cert número de ministres deputats per algun ne-
goci. Sala. Aliquorum senatorum tribunal.
SALA DE ARMAS. Lo llocb aboul se guardan. Sala
de armas. Armamentarium, ii.
SALA DE CONVIT ó DE SENYORS. Cenador. Tricli-
nium, ii.
SALA DE ESGRIMA. Saltt de esgrima. Gladialorius
ludus.
8ALABRÓ. f. Qualitat de salat. Salebrosidad,
salsedumbre , Salsilago, inis.
SALABRÓS. A. adj. SALEBRÓS.
SALADAMENT. adv. m. Xislosament. Salada-
menle. Facelè.
SALADÍSSIM, A. adj. sup. Saladisimo. Salsis-
simus.
8ALADOR. m. Paralje destinat pera salar. Sa-
íarferOjSa/ador, Locussaliendo. || Qui sala. ^a/ador.
Sale condiens, saliens. || Vas pera salar. Salador,
vaso,arca salera. Salaria cupa.
8ALADURA. f. p. u. La acció y efecte de sa-
lar. Saladura, salazon. Salsura, aj. || saler. ||
Vianda salada, escabetx.
SALAFARDA. (donar UNA.) fr. Repéndrerab
acrimónia. Donar un so(ion, una sofrenada, una ca-
lada. Yehcinenliús reprebendere.
portàrse' n una SALAFARDA. fr. Anar renyat, cas-
tigat ó llastimat considerablement. Llevar recado.
Salis affalim ferre.
SALAMANDRA Y SALAMÀNDRIA. f. Ani-
mal semblant al llargandaix: es de color cendrós
obscur ab clapas negras,pléde lubérculsperahont
traspua un humor blanch y corrosiu; si's lira al
fooh per un prompte s' apaga. Salamandra, sala-
mandria, salamanquesa. Salamandra, ai. U mel. Lo
que's manté en lo foch del amor ó efecte. Salaman-
dra, salamandria. Salamandra, ad.
SALAMANDRA DE ÀYGUA. Rèptil que's diferencia del
anterior en tenir la cua mès forta y plana , ab
las clapas de color blavench ó rogench, y en que
no té 'Is lubérculs. Lo mascle 's diferencia en te-
nir de capà cap de la esquenauna membrana en
figura de cresta. Salamanquesa de agua. Aquatilis
salamandra.
8ALAMENT. m. ant. SALADURA.
SALAMANQUi, NA. adj. Natural de y lo per-
tanyem à Salamanca ciutat y universitat de Espa-
nya. 5a/m«nítcense, salmantino, salmalicense, sala-
manqués, salamanquino. Salmanticensis.
SALAMÓ. in. Candelero de mòlts brassos ó
brochs. Arana. Ramosum candelabrum pensile. ||
n. p. de home. salomó.
SALAFARDA. f. SALAFARDA.
SALAR. v. a. Assahonar ab sal las viandas.
Salar. Sale condire. || Posar en sal carn, peix, elc.
pera conservarlo. Salar. Salio, is. || Posar massa sal
en las viandas. Salar. Nimiosale condire.
SALARI, f. Soldada, sou, paga, jornal del Ira-
ballador. Salario. Salarium, ii.
CÓRRER LO SALARI, fr. Eslar corrent, no haver de-
tenció en sos pagaments. Córrer la paga, elsalario.
Slipendia haud inlermissa solvi.
SALARIAR. V. a. ASSALARIAR.
SALARI AT, DA. p. p. ASSALARIAT.
SALARIET. m. d. Jornalillo, cor lo ó pequeno
salario. Mercedula, se.
SALASSA. f. aum. SALÓ.
SALAT, DA. p. p. Saludo. Sale conditus. || adj.
Allò en que excedeix la sal. Salado. Salsus. j) Po-
sat en sal. Salino, salado , acecinado. Salitus. [j Lo
que té mès sal de lo que necessita. Sabroso. Persa-
lus. II met. Agut, graciós. Salado, salero, saleroso.
Salsus. II ra. pi. Terra salada. Salada. Nilraria, se.
II Certa herba que serveix de aliment à cabràs,
ovellas, elc. Salado. Herba salsa.
SALCONDUYT. m. ant. salvoconducto.
SALDAR. V. a. Liquidar los comptes. Saldar.
Subductarum rationum apocham facere.
SALDO. m. Liquidació de comptes. Saldo. Apo-
cha, le.
SALDO. m. ter. sauló.
SALEBRÓ. f. salabró.
SALEBRÓS, A. adj. Salat, lo que té mès sal
de la que necessita pera estar assahonat. Sabroso,
salebroso. Persalsus.
SALENTÍ, na. adj. Natural de y lo pertanyent
àSalé ciutat de Àfrica. Salentino. Salentinus.
SALEN. m. abella. 3.
SALEP. m. Arrel de tubérculs mès ó mènos
grossos, de forma variable, de color groguench, de
textura córnea, difícils de polverisar, semitraspa-
540
SAL
DICCIONARI
SAL
renls; de olor que tira al de trébol; de sabor dols
mucilaginós y un poch salat, Salep; Salep, testicu-
lus canis.
SALER. m. Yas pera tràurer la sal à la taula.
Salero. Salinum, i. [| Lo lloch ahont se guarda la
sal. Salero. Salis repositorium.
SALERA, f. La pedra en que's posa la sal pera
quelallepe'l bestiar. Salera. Lapis in quo sal
pecori administratur. || Lloch ahont se dóna sal al
bestiar. Salegar. Locus in quo sal pecoribiisdatur.
SALERNITÀ, NA. adj. Cosa de Salerno, ciu-
tat del regne de Nàpols. Salernitano. Salernilanus.
SALETA. f. d. Salita, salica, Brevis aula, cubi-
culum.
salí. na. Magatzem de sal. Salin, alfoli, salero.
Salarium horreum. || adj. Lo que té sal ó està salat.
Salino. Salinus, salsus. || ant. Dret sobre la sal. A/-
cabala. Yectigal, is.
SÀLIA. f. SALICARIA.
SALIANDRA. f. Herba aromàtica y ramosa,
del tamany del julivert, las fullas un poch ramosas;
la cama rodona y dreta; las flors en rosa y en ra-
mellets en forma de girasol ; la llavor globosa, aro-
màtica y de virtut estomacal. Cilanlro, culaniro.
Coriandrium sativura.
SALIANDRAT, DA. adj.Lo que està assahonat
absaliandra. Sazonado con cilanlro. Coriandraceura,
SÀLICA. adj. S' aplica à la l!ey que excluhia
del trono de Fransa à las femellas y sos descen-
dents. Salica. Salica lex gallica à regni heredita-
te foeminas excudens.
SALICAR. m. SALZEREDA.
SALIGÀRIA. f. Planta de la altura de un ho-
me; las camas ramosas, escayradas, y rogencas;
las fullas estretas, liargarudas y de vert obscur,
que ixen del nus de dos en dos ó de tres en tres,
abrassadas ab la cama, astringents y vulneràrias;
las flors purpúreas y en espiga; la arrel grossa
com lo dit, llenyosa y blanca; '1 fruyl té com en
dos divisions la llavor. Arroyuela, salicaria. Sali-
caria, se.
SÀLICH.m. ter. salzer.
SALICINA. f. ó.
SALICINO. m. Substància cristallina, blanca,
mòlt tènue, nacarada, mòlt soluble en la àygua y
en esperit de vi, é insoluble en 1' èter; de gust
amarch que conserva de la escorxa del sàlzer
blanch, que es de ahont s' extrau ; y gosa de pro-
pietats anàlogas à las de la quina. Salicino. Salici-
num, i.
SALICOR. m. La barrella que 's prepara regu-
larment de la salicórnia fructicosa y de la herbà-
cea, que conté de 14 à IS centéssimas de subcar-
bonat de sosa. Salicor, sosa de Narbona. Soda nar-
bonensis. i| salicórnia.
SALICÓRNIA FRUCTICOSA. f. Arbust petit
de cama dreta, fructicosa, alta de dos peus, ab
mòltas ramas llenyosas, sempre verdas, articula-
da ab gran número de nusos y 's lornan rogencas.
Es estimulant, diurética, bona pera fér cristall, y
útil contra 1' escorbuti. Salicórnia fructicosa. Sali-
córnia fructicosa.
SALICÓRNIA HERBACEA. Planta de un peu y mitj
de alt, herbàcea, ab los articles en sòn àpice com-
primits, y entre escotats y dividits en dos parts,
plena de such salat y picant. Se conserva ab vina-
gre; es estimulant, diurética, y's crema pera ob-
tenir la sosa ó barrella. Salicórnia herbdcea. Sali-
córnia herbàcea.
SALIFICABLE. adj. Nom que 's dóna als àlca-
lis óxidos que poden unirse ab los àcits en estat de
sal. Salificable. Sali obnoxium.
SALINA, f. Lloch ahont se beneficia y cria la
sal. Salina. Salina, a;. 1| pi. Minas de sal. Salinas.
Salinae, salifodinae, arum.
SALINA DE MAR. Llacunas ó bassas ahont se pren
la àygua del mar pera fér sal. Espumero, saludar.
Salina, x.
SALINER. m. Qui ven sal ó traballa en las sa-
linas. Salinero. Salinarius, ü. || Administrador de
la sal. Salinero. Salinator, is.
SALISPASSER. m. ant. salpasser.
SÀLIT. m. SALZER. II VÍMET.
SALITAR. m. salzereda.
SALITRAR. m. Lo lloch ahont se fà y troba '1
salnilre. Salilral. Nitraria, ae.
SALITRAT, DA. adj. Lo que té salnilre ó està
compost ab ell. Salilrado. Nilrosus, nitratus.
SALITRAYRE. m. Qui comercia ó traballa en
salnitre. Salilrero. Nilrarius, ii.
SALITRE. m. salnitre.
SALITRERIA. f. La casa ó lloch ahont se fa-
brica '1 salnitre. Salilreria. Nitraria, se.
SALITRÓS, A. adj. Lo que té salnitre. Sali-
iTQSo, salilral. Salitrosus.
SALIVA, f, Escupina, humor àqüeo que 's for-
ma en la boca. S'a/í«a. Saliva, ae.
AGAFAT AB SALIVA DEJUNA, fr. Deuola que alguna
cosa no 's pót unir ó que està ab poquíssima segu-
retat. Prendido, presó con alfileres. Levi fundamen-
to innixus.
Aixó 's CURA AB SALIVA DEJUNA, loc. fam. Deuota
la facilitat de remey en alguna cosa. £so se cm a
conuna lelarana. Levi remedio indiget,
CRÉIXER LA SALIVA, fr. fam. ab que 's dóna à en-
téndrer la gran complacéncia que 's té per algun
succés agé. Banarse en. agua rosada. Sibi ipsi con-
gratulari.
CRÉIXERLI k HU LA SALIVA. loC. tCr. FÉR Ó TENIR
DENTETA.
TRAÇAR SALIVA, fr. fam. Denota que algú no pót
desahogarse, ni oposarse à alguna determinació,
paraula ó acció que ofenga ó disguste. Tragar sa-
liva. Haesitare, segrè difficultate se expediré.
VENIR LA SALIVA 1 LA BOCA. fr. CRÉIXER LA SA-
LIVA.
SALIVACIÓ. f. Obra de Uansar saliva. Saliva-
cion. Salivalio, nis.
SAL
CATALÀ.
SAL
541
SALIVADA. f. Escupinada, la porció de saliva
que 's Iràu de una vegada de la boca. Saliva. Sali-
vada, SB.
SALIVAL, adj. Lo que es de saliva ó pertany à
ella. Salival. Salivarius.
SALIVAMENT. m.SAi.iVERA.
8ALIVAR Y SALIVEJAR. V. n.Escupir, tràu-
rer la saliva per la boca. Salivar. Salivo, as. ||
TRÀÜRER SALIVERA.
SALIVATORI, A. adj . Lo que causa ó mou la
salivació. Saíivalorio. Salivalorius,
SALIVERA, f. V acle y efecle de salivejar. Sa-
livacioii. Salivatio, nis. || Brumcra, saliva com es-
cuma, que Iràuhen las personas ó béslias cansadas
é irriladas. Espumajo, espumarajo. Oris spuma;
spumalus, us.
FÉR ÓTRAüRER SALIVERA, fr. met. Eslar enfadat ó
enujat. Echar espumarajos. Prís vehemenli ira spu-
mare.
8ALIVÓS, A. adj. Lo que trau mòlta saliva. Sa-
livoso. Salivosus.
SALLIR. V. n. eixir, surtir.
SALM. m. llimne ócàntichque conté alabansas
de Dèu. Salmó. Psalmus, i. || salmódia.
DIU los salms al revés. fr. met. Queixarse entre
dents. RefunfuTiar. Murmuro, as. \\ renegar, i.
SALMA. f. SALINA DE MAR. || T0NELADA.
SALM ATICENSE. adj. salamanquí. \\ pi. Trac-
tat de teologia que compongué '1 clàustro de Sala-
manca. Snlmaticenses. Salmaticenses, um.
SALMA YAR. V. n. ant. salmejar.
SALMAYRE. m. salmista. 2.
SALME. m. arq. Pla inclinat de la imposta,
agulla, pilar, muralla, elc. de ahont comensa 1'
arch. Salmear, salmer. Columnae pars plana qua
arcus assurgit.
SALMEJAR. V. n. Cantar los salms. Salmear,
salmodiar. Psalmos canere.
SALMISTA. m. Qui compon salms. Se diu per
antonomàsia à Davit. Salmista. Psalmista, ae. [|
Qui canta 'Is salms. Salmisla. Psalmista, ai.
SALMITRE. m. salnitre,
SALMÓ. m. Peix de tres à quatre peus de
Uarch; lo cos cilíndrich y aprimat pel capy per la
ena; '1 Hom pardo ab clapas negras; lo ventre y
costats rogenchs; lo cap petit ab la barra inferior
mes curta que la superior; sobre '1 llom, dos ale-
las de las quals la més inmediata al cap, que es la
major, es parda clapada de negre y la altra negra,
las dels costats grogas ribetejadas de blau, las del
ventre y del ano enterament grogas, y la de la cua,
que està en forma de mitja lluna, blava. Té la carn
de color encarnat y de gust sumament delicat. Sal-
mon. Salmó, nis.
SALMÓDIA. f. Lo conjunt dels cent y cinquan-
ta salms de Davit. Salmódia. Psalmodia, a;, psalte-
rium, ii. II Lo cant usat en la iglésia pera'ls salms.
Salmódia. Psalmodia, aB.
SALMODIADOR. m. SALMISTA. 2.
TOMO II.
SALMODIAR. V. n. SALMEJAR.
SALMÓGRAFO. m. salmista.
SALMONAT, DA. adj. Lo que lira à salmó ó
sembla à ell. Salmonadn. Salmonius.
SALMONET. m. Peix. moll.
SALMORRA, f. Aygua carregada de sal. Sal-
muera. Mura, •£. || Licor que destila lo salat. Sal-
muera. Muria, íc.
SALNITRAT, DA. adj. SALlTRAT.
SALNITRE. m. Nitre, especialment lo que no
està purificat. Salitre, salpetra. Nitrum, i.
SALMTRERIA. f. salitreria.
SALNITRÓS. A. adj. salitrós.
SALÓ. m. Sala gran. Salon. Amplissima, spa-
tiosa, vasta aula.
SALOBRE, adj. Lo que per naturalesa té sabor
de sal. Salobral, salobre, salobreno. Salaria terra.
II m. Aquella suhor com sal que despedeixen las
parets de pedra y cals. Salobral. Salaria, aj.
SALOMA. f. nàut. Caní ó crit acompassat dels
mariners pera reunir y ulilisar millor lasforsasal
executar una feyna ó maniobra pesada. Saloma.
Nàutica opera canendo acta.
SALOMAR. p. a. nàut. Cantar ó cridar acora-
passadament los mariners al fer una maniobra
pesada. Salomar. Operam canendo priEScríbere in
navibus.
SALOMÓ, n. p. de home. Salomon. Salomon,
is. II peix. salmó. II ARANYA. 3.
SALOMÓNICH, CA. adj. S'aplica à la colum-
na que puja en forma espiral donant algunas vol-
tas que per lo regular són sis. Salomónico. Slriata
columna.
SALPA. f. Peix de unas deu polzadas de llarch,
verdós pel llom, blanch "pel ventre y costats ab
unas rallas encarnadas pel llarch. Salpa, y saloma
ter. Salpa, x.
SALPASSER. m. Pal curt y rodó en 1' extrem
del qual se posa un teixit de cerdas y del que se
serveixen en las iglésias pera péndrer àygua beney-
ta ó espargiria al poble. Jlisopo. Aspergillum, i.
SALPASSERET. m. d. Ilisopillo. Hyssopusmi-
nor.
SALPÉNDRER. V. a. Adobar ó assahonar ab
sal algunas cosas, com peix, etc, pera que's con-
serven. Salpresar. Sale aliquid condire.
SALPETRE. m. salnitre.
SALPICAMENT. m. provocació.
SALPICAR. V. a. l'ér càuier golas de algun
líquit sobre alguna cosa. Salpicar. Aspergo, res-
pergo,is. II Esquitxaró fér saltar espurnasdefanch,
àygua, tinta, etc, sobre altras cosas. Salpicar.
Maculo, as, luto aspergere. || mel. Passar de una
cosa à altra, sense continuació ni orde. Salpicar.
llinc inde libare. || Péndrer alguna petita quanti-
tat ja de un menjar, ja de altre. Pellizcar, salpi-
car. Subripio, is, ex uno oliove ferculo aliquantu-
lum sumere. || ant. provocar, irritar.
SALPICADURA. f. Esquitx de àygua, tinta,
68
B42 SAL
fanch, etc. Salpicadura. Lutura injeclura.
S ALPICAT, DA. p. p. Salpkado. Aspersus.
SALPICÓ. m. Pugó de vàrias espècies, unas
semblan aranyas regulars, altras taràntulas, allras
formigas, y lotas són tant verinosas, que pican cau-
sant la mort sense reiney. 'S cria en las minas de
or y plata en la Amèrica. Falangion, salpuga. Sal-
puga, ae.
SALPRÉ8, A. p. p. Salpreso, salpresado. Sale
conditus.
SALSA. f. Composició de vàrias cosas pera as-
sahonar las viandas y excitar 1' apetit. Salsa. Gon-
dimenlum. H met. Qualsevol cosa que mou ó exci-
ta '1 gust. Salsa Sapor, is. | met. Los adornos y
gràcias que mouhen lo gust de qui las mira. Salsa,
saineie. Ornamentum, i.
SALSi DK PASTOR. SARFULL.
SALSA DE SANT BERNAT. Gauas de menjar, apetit.
Salsa de San Burnardo. Appetilus, us.
SALSAFRÀS. f. Espjcie de fonoll marí, dit
així de «saxum» pedra, y «frangere» rómprer,
perquè diuhen té la virtut de rómper y disóklrer
las pedras cicis ronyons. Saxifraga , saxifragia,
salsafrds, sasafrds, sarsifraga. Saxifragum, i. ||
SASSAFRAS.
SALSERA. f. Yas en que's posan las salsas. Sal-
sera. Salsamenlarium, ii. | pobresa. 2.
SALSERETA. f. d. Salserilla, salsereia. Pig-
mentaria concha.
SALSETA. f. d. Salsiíla. Condilura, se. j] pi.
fam. Matzinas. Yerbas, veneno. Yenenum, i.
■ SALSIRÓ. m. Salsiïja, botifarra prima de carn.
Salchicha. Insicium, ii.
SALSITJA. f. Salchiohon. Insicia, isicia, se, bo-
tellus, i.
SALSITJAYRE, A. m. y f. Qui fà, ven ó co-
mercia ab salsitjas. Salchichero. Bolularius, ii.
SALT. m. Acció de saltar. Salio. Saltus, us, in-
sullura, íB. 11 Timba, bals, precipici. Saíio. Praeci-
pium, ii. 11 Lo lloch alt y à propòsit pera saltar.
Salto. Saltus, us. 1| L' espay que se salia. Salto.
Saltus, us. II Lo pas llarch que's fà tirant lo peu
mòlt endavant. Tranco. Passus produclus. H met.
Espay ó trànsit de una cosa à altra sense passar
pels intermedis, com quant se passa un capítol lle-
gint. Salto. Saltus, us. |1 Moviment del cos promp-
te é impetuós, passant de una part à altra. Salto.
Injectio vehemens, saltus, us. H Moviment promp-
te, viu y accelerat. Salto. Levitas, atis. H Bot, re-
percussió de un cos que Ci'u en terra. Salio. Sal-
tus, us. [[^Saltant deàygua. Catarata, cascada, sal-
to. Cataracta, se. [j pi. Se diu de las desigualtats de
un país, com : tot són salts y barranchs. Salios.
Saltus, us.
salt à salt. m. adv. i salts.
SALT DE CABRA. fr. ESTRAPADA. 2.
SALT MORTAL. Lo que fau los volatins deixantse
càurer de cap, y fent una volta en 1' ayre. Salto
DICCIONARI SAL
mortal. E summo in aéram inversa corporis con-
volutio.
AB QUATRE SALTS. m. adv. Ab mòlta prestesa. En
dos trancadas, en dos trancos. Brevi intervallo.
A SALTS. m. adv. Tot saltant ó deixan interme-
dis ó capítols. A salios, saltando. Saltans, praeter-
mitens.
PER SALT. m. adv. Fora del orde regular. Por
salto. Per saltum.
SALTA-BARRANCHS. m. Nom que's dóna als noys
entremeliats. Salta-bardales, salta-iarrancos. Las-
civus.
SALTADOR, m. Qui salta. Saltador. Saltator,
is. 11 Qui acostuma saltar. Saltador. Sallicus, i. ||
Entre escitas, índios y númidas, qui salta de un
caball à altre. Saltador. DesuUor, is. || Lloch alt y
à propòsit pera saltar. Saltadero. Saltatorium, ii.
SALTADORA, f. Sallalriz. Sallatrix, icis. U
SALTADOR. 4.
ESTAR A LA SALTADORA, fr. met. Éstar à punt de
eixir algun negoci, ó de succehir alguna cosa. Es-
tar al embocadero. Propè, in propè esse ut. H Estar
pròxim à conseguir algun empleo ó dignitat. Estar
al saltadero. Ascensui proximum esse.
SALTAMARTÍ. ra. Bot ple de ayre, ab un pa
de plom en lo sol ó fondo, que li serveix de peu
pera quedar sempre dret, pera enganyar als toros
y férlos enrabiar. Dominguillo. Larvata hominis
SpecieS. 11 SOLDAT BORRATXO.
SALTAMBARCH. m. Espècie de capot ó ca-
saca oberta pels costals. Saltambarca. Chlamys,dis.
SALTAMENT. m. ant. salt. 1.
SALTANT, p. a. Lo que salta. Sallanle. Saliens,
saltans. j] m. salt. 2. | saltador. 4. H adv. m. i
SALTS.
SALTANT BARRANCHS. adv. m. Precipitadament y
sens art. À trancos. Sallibus.
SALTAPARETS. m. SALTA-BARRANCHS.
SALTAR. V. n. Alsar lo cos ab violència y lleu-
geresa. Saltar, brincar. Salto, insilio, as. || ballar,
DANSAR. II Despéndrerse, separarse una cosa de al-
tra ab que estava unida, com lo bernís, la pintura.
Saltar, resaltar. Resilio, is. U Surtir, móurerseuna
cosa alsantse ab violència, com la espurna, etc.
Saltar. Insilio, is. H Rómprer violentament alguna
co.sa oprimida ó tivant, com la corda de un instru-
ment. Saltar. Crepo, as. H ressaltar. || Picarse,
ressentirse manifestantho exteriorment. Saltar.
Eo, immilo, is. || met. Respóndrer improvisa, in-
tempestivament, dir alguna cosa que no vé al cas.
Saltar. Extra chorum canere. || En lo joch de da-
mas, jaquet, escachs, passar la pessa de una case-
ta à altra però sobre de las allras. Saltar. Supra
scrupum transire. I v. a. Pujar, cubrir lo mascle
à la famella. Saltar, cubrir. Salio, is. [| Salpicar,
passar de una cosa à altra deixant los intermedis.
Saltar. Praitereo, praíterraitto, is. |1 Omitir ab cuy-
dado alguna cosa passant à altra pera dissimular.
Saltar. Salio, is. U Fér salts alguns animals encor-
SAL
CATALÀ.
SAL
543
vanl lo llom per si poden llansar la càrrega. Cor-
covear. Subsilio, is. || Llansarse impetuosaraent à
alguna part. Saltar. Silio, insilio, is. || Gambejar,
fér salts en rodó. Saltar. Salto, as. | Surtir la àygua
ab ímpetu, pujar en alt. Saltar. Besilio, erumpo,
is. II Tornar endetràs un cos dur que pega contra
altre, com la pilota, elc. Saltar. Reflecto, salio, is.
II En lo joch del billar passar una bola per sobre
la vora de la naesa. Saltar. Desilio, is. || Eixir, pu-
jar una cosa mès que altra. Saltar, sobresalir, sa-
lir^resaltar. Superemineo, promineo, es. || Acomé-
trer de repent. Saltar, sobresaltar. Ex improviso
irruere.
SALTAR SOBRE DE ALGÚ. fr. Acométrcrlo, tirarse
à ell. Saltar sobre ó contra alguno. In aliquem in-
silire.
FÉR SALTAR, fr. Destruhir, tràurer ab violència
alguna cosa del sèu lloch, com: fér saltar la tapa
del servell. Flacer saltar, echar. Everlio, is. |1 met.
fam. Soltar alguna espècie, pera que algú s' enfa-
de, ó diga lo que de altre modo callaria. Echar ó
poner garbanzos à alguno. OEfendicula objicere. 1|
fam. ROBAR.
SALTA-REGLA. f. Instrument de un Uistonet
de fusta ab un encaix fins poch mès de sa meytat,
al cap del qual se n'ajusta altre de la mida del en-
caix, ab un piu que facilita '1 tancarse y obrirse
com las navajas. També ni ha de dos regles de me-
tall sens encaix traballats primorosament, y ser-
veixen pera fér ànguls de tols graus. Saltaregla.
Panlometra, aï.
SALTARELLA. f. SALTA-REGLA.
SALTAREL-LA. f. Espècie de ball espanyol.
Sallarela. Tripudium saltarella.
SALTAT, DA. p. p. Saltado. Saltatus.
SALTEJADOR, A. ant. Robador, lladre de ca-
mí ral. Salteador. Grassator, incessor, is. H sal-
-TADOR. 1.
SALTEJAMENT. m. L' acte de saltejar ó ro-
bar. Salieo , salieamiento. Insidatio , expoliatio,
nis. II SALT. 6.
SALTEJANT. p. a. Robando. Expilans. || adv.
m. ÀSALTETS.
SALTEJAR. V. a. Robar en los camins ó des-
poblats. Saliear. Grassator, depraedor, aris. || Fér
salts. Bacer, dar salticos. Subsilio, is. 1| saltar,
SALPICAU. II ant. ASSALTAR, SORPÉ.NDRER.
SALTEJAT, DA. p. p. Salleado. Expilatus.
SALTERI. m. Llibre canónich que conté'ls
150 salms de Davit. Sallerio. Psalterium , ii. ||
Instrument músich de figura triangular que té 13
fileras de cordas que's tocan ab la ungla ó ab un
aram ó aitra cosa encorbada. Sallerio. Psalterium,
ii. 11 Lo llibre de cor que conté sols los salms. Sal-
lerio. Psalterium, ii. I Lo rosari de nostra Senyora
per compóndrerse de 159 ave marias. Sallerio.
Psalterium Alariae.
SALTET. m. d. Saltico, illo, ito. Subsultus, us.
k SÀLTETs. m. adv. Asaltitos. Subsultim.
SÀLTIM. adv. m. k LOMÈNOs,
SALTIMBANCH. m. Xarray re que posat sobre
de un banch ó equivalent fa del químich publicant
la virtut de algunas herbas, confeccions y quintas
essèncias que ven com à remeys singulars. Salia-
banco ó en banco, sallabancos ó en bancos, sallim-
bancns. Circulator loquax.
SALTARI. m. SALTERI. 4.
SALTIRÓ. m. d. SALTET.
SALUBLE. adj. saludable.
SALUBLEMENT. adv. m. SALÜDABLEMENT.
SALUBRE. adj. saludable.
SALUBREMENT. adv. m. SALÜDABLEMENT
SALUBRITAT, f. Qualitat de saludable. Salu-
bridad. Salubritas, atis.
SALUDABLE, adj. Sa, lo que dóna ócontriba-
heix à la salut. Saludable, saluUfno. Salutifer. 1|
met. Profitós, útil pera algun fi, y especialment
pera 1' ànima. Saludable. Salutifer.
SULUDABLEMENT. adv. m. Ab salut. Salu-
dablemenie, sanamente. Salve, salubriler. || Profito-
sament pera la salut. Saludablemenle. Salutariter.
SALUDADOR, A.m. y f. Quisaluda. Saludador.
Salutator, is. 1| Qui aparenta curar la ràbia ó altres
mals ab V alè, saliva y certas ceremónias. Saluda-
dor, sanliguadero. Psyllus, marsus, rabiem insuf-
flatione curans.
SALUDAR. V. a. Mostrar ab alguna expressió ó
senyal de cortesia que's desitja la salut de algú.
5aí«ííar. Saluto,consaluto, as. || Enviar expressions
als ausents. Saludar, enviar saludes. Salulem dare.
I Disparar algunas canonadas en senyal de obse-
qui. Saludar. Festivis tormenlorum tonitruis ali-
quem salutare. U Dir los saludadors certas fór-
mulas ab algunas ceremónias pera curar de mal
de ràbia. Saludar. Rabie agitatos curaré. |1 met.
fam. Repèndrer, castigar, insultar ab la primera
acció, com: saludar ab una bofetada. Saludar. Of-
fendo, is. |] Proclamar à algú per rey ó emperador.
Saludar. Acclamo, proclamo, as. H v. r. Férse una
demostració de obsequi uns à altres. Saludarse.
Consalulo, as.
SALUDAT, DA. p. p. Saludada. Salutatus.
SALUT. f. Sanitat, conservació, bon estar del
cos, justa proporció dels humors. Salud. Yaletudo,
inis, salus, ulis. 1| Lo bé públich ó particular, 5a-
lud. Salus, ulis. H L' estat de gràcia y justificació,
que es la vida del ànima. Salud. Gratia, as, salus,
utis. II pi. Los actes y expressions de cortesia. Sa-
ludes, expresiones. Dic!a missa aut nunliata salus.
SALUT ETERNA. SALVACIÓ.
SALUT Y PESSETAS, QUE TOT LO DEMÉS JA VINDRÍ.
loc. fam. Denota que ab la salut y riquesa 's té
tot lo que's pót desitjar respecte al cos. Salud y di-
neros, que no faltaran morteros. Salus el aurum
omnis bona comparant.
AB MÒLTA SALUT HO PUGA ESPATLLAR, exp. fam.
pera felicitar al que ha estrenat un vestit. Con sa-
lud lorompa. Yeslem salvus deleras.
544
SAL
DICCIONARI
SAL
A hh. SALUT DE VM. loc. fam. peia brindar per al-
gú. A la salud de V. Ad tui obsequium.
^cóM VA DE SALUT? loc. fam. ^Cómo va de salud?
icómo estàs? ^lít, quomodo vales?
EN BONA SALUT. m. adv. En estat perfet de sani-
tat. En sana salud. In sanitalis stalu; bene se ha-
bens.
EST/IR FALTAT DE SALUT, Ó NO GASTAR SALUT. fr.
Estar malaltís, tenir poca salut. Estar cascado.
iEgra valetudineuti.
GASTAR SALUT. fr. Tenirla perfecta. Gastar, go-
%ar salud. Yaleo, es.
GASTARSE ó FERSE MALBÉ LA SALUT. Obrar de ma-
nera que's perjudique à la salut. Gastar la salud.
Salutem vitiare.
MÒLTAS SALUTS, exp. Muchas espresiones, memo-
rias. Salus, utis.
QUI TÉ SALUT Y LLIBERTAT, ESTA RICH Y NO 110 SAB.
ref. Denota que la salut y llibertat es preferida à
las riquesas. La libertad y salud es prenda de gran
valida. Aurum pro nihilo prae salute ac libertale
duco.
TENIR SALUT PERA vÉNDRER. fr. fam. Tenir algú
mòlta salut ó sér mòlt robust. Vender salud. Yale-
tudine prosperrima uti.
TORNAR LA SALUT. fr. Curar. Volver la salud, cu-
rar, sanar. Curo, as. [j ressaludar. \ .
SALUTABLE. adj. ant. SALUDABLE, PROFITÓS.
SALUTACIÓ, f. L' acte y efecte de saludar.
Salulacion, saludo. Salutalio, nis. \\ exordi. •
SALUTACIÓ ANGÉLi.A. La quc fèu l' arcàngel sant
Gabriel à la verge Maria en la embaixada que li
portava pera la encarnació del Fill deDèu. Saluta-
cion angèlica, Ave Maria. Salutalio angèlica.
SALUTÍFERO, A. adj. SALUDABLE.
SALVA. f. Disparo de armas de foch en honor
de algun personatge ó pera expressió de alegria.
Salva , saludo. Catapultarica festiva consalutatio,
gratulatio. || La proba ó tast del menjar y béurer
dels reys, pera assegurarlos de no haverhi perill.
Salva. Praeguslatio cibi poluque priBÜbalio. | Lo
cant dels aucells alclarejar lo dia. Salva. Canora
aviumsalutatio.
FÉB LA SALVA. fr. Tirar cert número de canona-
das ab sola pólvora pera alguna victòria ó alegria
T^úhVicdL. Hacer la saha, saludar. Bellica tormenta
plausu concrepare. || Tastar primer las viandas.
Hacer la salva. Praígusto, as. || Brindar, móurer
alegria. Hacer la salva. Propino, invito, as. 1| De-
manar permís pera parlar. Hacer /«sa/í^a. Yeniam
petere. Quant se va à contradir, la fórmula regu-
lar es: Con perdon de V. v quant no 's contradiu :
Con licencia de V., con su permiso, ó altras equiva-
lents. Honorem prsefari; veniara petere.
SALVACIÓ, f. L' acte y efecte de salvar y sal-
varse. Salvacion. Salvatio, nis. | La consecució de
la glòria eterna. Salvacion. Salvatio, nis. || Lo lloch
ó medi en que algú s' assegura de algun perill.
Salvamento . Tuta sedes.
SALVADOR, A. m. y f. Qui salva. Salvador-
Salvator, is. || Per antonomàsia Cristo Senyor nos-
tre. í'a/oacíor. Salvator, redemptor, is, Hn.p. de
home. Salvador. Salvator, is.
SALVAGUARDA, f. Patrocini, protecció. Sal-
vaguardia. Clientela, tutela, ae. |1 Escut de las ar-
mas del príncep pera senyal de amparo. Salvaguar-
dia. Signura incolumitatis; custodia, se. || Guarda
posada pera la custòdia de alguna cosa. Salvaguar-
dia. Pre incolumilate custodia.
SALVAMENT, m. Lo lloch en que algú se sal-
va ó llibra de perill, ^aíuamenío. Tuta sedes, por-
tus. II ra. La acció de salvar algunas mercaderias
en un naufragi. Salvamento. Salvatio, nis. 1| adv.
m. Sens perill. Salvamente, con seguridad. Tutò,
securè, liberè.
SALVANT, m. adv. Ab exclusió, mènos,fora
de. Salvo, excepte, d escepcion. Praeter.
SALVAR. V. a. Deslliurar de algun perill. Sal-
var. Salvo, as. j| Donar Dèu la glòria eterna. Sal-
var. Salvo, as. || Posar los notaris al fi de las es-
cripturas alguna correcció ó esmena. Salvar. Litu-
ram ad calcem adnotare. 1| alsar, donar. || ant.
cuMPLiR, així 's deya: salvar lo sagrament.
SALVAR LA R0BA.fr. fam. SALVARSE. 1.
SALVARSE. V. r. Deslliurarse de algun perill.
Salvarse, ponerse en salvo. Salvum fieri. || Conse-
guir la glòria eterna. Salvarse. Salutem, vitam
aíternam consequi.
SALVAT, DA. p. p. Salvadó. Salvalus. || adv.
m. SALVANT.
SALVATELA. f. Ram de la vena cefàlica que
s' exten sobre la part exterior del metacarpo entre
'Is dos últims dits de la ma. Salvatela. Salvatel-
la, ai.
SALVATERIA. f. SALVEDAT.
SALVATGE, adj . Silvestre, bort^ sèns cultiu.
Salvaje. Silvester. || No domesticat. Salvaje. Sil-
vesler, ferus. || Tonto, neci. Zafio, salvaje. Bellua-
tus. I ra. Dit de la persona que viu ó s' ha criat en
los boschs entre lasferas. Salvaje, Horridus, feri-
nus. I Lo natural de aquell país ahont no hi ha sis-
tema de gobern, Salvaje. Incullus, agrestis.
TORNARSE SALVATGE, fr. Tomarse feo ó inhumà.
Encruelecerse. Efferari.
SALVATGE JAR. V. n. Obrar com los salvat-
ges. Salvagear, necear, tontear. Ineptio, is.
SALVATGERIA, f. magallada, necedat.
SALVATGINA, f. Qualsevol animal salvatge.
Salvaje, salvajina. Fera, se. | La carn del mateix
animal. Salvajina. Caro ferina.
CASSAR SALVATGiNAS. fr. Montear. Venor, aris.
SALVA VIDAS. m. nàut. Bot fét à dretas pera
que no pnga suraergirse. Salvavidas. Pro salvatione
linler. [| Cinturon de goma que inflat de vent impi-
deix que '1 qui '1 porta se'n vaja à fons. Salvavidas.
Pro salvatione cinetorium.
SALVAYRE. m. ant. salvador.
SALVE. exp. que serveix pera saludar à algú.
SAM
CATALÀ.
SAN
515
Dios teguarde, salve. Salve, ave, adsit tibi Deus. ||
f. La antífona ú oració ab que se saluda y prega
à la verge Maria. Salve. Salve Regina. || salva.
8ALVEDAT. f. IMPUNITAT. || INMÜNITAT, PRIVI-
LEGI.
SALVI. n. p. de home. Salvio. Salvius, ii.
SÀLVIA, f. Planta aromàtica de camas llenyo-
sas, peludas, quadradas, de un vert blanquinós,
ab fullas oposadas, ovaladas, romàs, arrugadas y
blanquinosas. Las flors llabials en espigas. Sàlvia
Sàlvia, ae.
sAlvia borra. La que's cria en las montanyas:
tó las fullas mès estrotasque la altra y es mès efi-
càs; fà las flors violadas, que forman una espiga
recta y senzilla, '1 calis acanalat de dos llabis, y
corola tubulosa. Gosa de propietats tónicas, esti-
mulants, emenagogas, etc. Sàlvia silvestre, esta-
qui, estaquis. Sphacelus, i.
SÀLVIA DE CATALUNYA. Espécie de sàlvia de fullas
mòlt petitas y de virtuts mòlt apreciables: se tro-
ba en Monseny. Sàlvia hispànica ó de Caíaluria.
Sàlvia hispànica.
SÀLVIA DE PRAT. Espécie de sàlvia que's fà en los
prats y pót servir en medicina. Sàlvia de prado.
Sàlvia pratensis.
sIlvia trasmarina. La que està ó es de la altra
part del mar. Sàlvia trasmarina. Horminum, i.
SALVÍFICH, ca. adj. SALUDABLE.
SALVO, A. adj. Irregular. Salvo, salvado. In-
columis, servatus. || k excepció. Salvo, salvamen-
te. Tulò. II adj. Segur, llibre. Salvo. Tutus, salvus.
II m. SALVAMENT, SALVACIÓ.
ARRIBAR k. SALVO. fr. Couclóurer felísment algu-
cosa difícil. Salir d salvo. Sese à diflicili nego-
tio feliciter expediré.
À SALVO. ra. adv. Sense detriment, sense dismi-
nució, fora de lot perill, i salvo. Omnem citrà lae-
sionem.
k sòN SALVO. ra. adv. À sa satisfacció, sense pe-
rill. A su salvo. Tutò.
EN SALVO. m. adv. En sa seguretat, en llibertat,
exempt de perill. En salvo. Tutè.
ESTAR EN SALVO. fr. Estar en lloch segur. Estar
en salvo. In loco tu to esse.
POSAR EN SALVO. fr. Assegurar, posar en lloch
gur. Poner en salvo. Res confirmaré.
POSARSE EN SALVO. fr. SALVARSE, DESLLIURARSE.
SALVOCONDÜCTE Ó SALVOCONDUCTO.
, Salvaguàrdia, passaport, despaig de seguretat.
'alvoconducto, salvoconduto. Commealus, us. \\ met.
ualsevol cosa que dóna seguretat ó permís. Salvo-
onduclo. Venia, ae.
SALVOHONOR. m. Lo cul de la persona. Sal-
vohonor, trasero. Salvohonor, is.
SÀLZER. m. Arbre do ribera, de que són espè-
cies la sarga, vímets y altres del mateix genero;
produheix las llavors acompanyadas de una borra
que fàcilment s' espargeix pel ayre, y 's dissemi-
na. Sauce. Salix, icis.
SALZEREDA. f. Salitar, bosch de sàlzers. Sal-
ceda, saucedal, saucera. Salicelura, salictum, sa-
lictetum, i.
8ALZET. m. ter. Aucell de àygua, espécie de
ànoch. ANEcii.
8 AM AL. m. portadora.
SAMALADA. f. La porció de verema que cab
en un samal. Aportadera. Quod vectaculum capit.
PLÓURER A SAMALADAs. fr. Plóurcr ab abundància
y forsa. Llover d cdntaros. Copiosè et violcnter rue-
re imbres.
SAMALER. m. Barra llarga de que se servei-
xen los basta ixos pera portar las portadoras. Pa-
lanca, mangual Phalag<c, palangae, arum. l| Se
diu de qualsevol barra que serveix pera portar al-
guna cosa. Percha. Pertica, ad.
SAMAIVIAT. m. ter. soroll, bülla, desgavell.
SAMARITÀ , NA. adj. Natural de y lo pertan-
yent à Samària, regió y ciutat de Palestina. Sama-
ritano, samarita. Samaritanus, samariticus.
SAMARRA, f. samarreta. || Gech de pell de que
usan los pastors. Zamarra, zamarro, pellico. Rhe-
no, nis.
SAMARRARIA. f, ASTIÍCIA , bellaqüebia. II
SORNARIA, FLEÜMA.
SAMARRASSA. f. aum. Zamarron. Rheno, nis.
SAMARRETA. Espècie de gech ó solapa de
cotó ó de llana, feta à punt de mitja ó de teler.
Chamarreta. Chiamydula, ae. j] d.Dítde la pell. Za-
marrilla, zamarrizo. Parvus rheno.
SAMARRO , A. adj. Home rústich, salvatge.
Zamarro. Bardus.
SAMARRÓ. m. SAMARRA.
SAMAYRE. m. Lo qui demana caritat dihent
salms y oracions. Oracionero. Ostiatim orationes
recitans.
SAMBEIVET. m. Capotet ó escapulari que's
posava als penitents reconciliats pel tribunal de la
inquisició. Sambenito. Sagum infame. || met. La
mala nota que queda de alguna acció. Sambenito.
Infamiac nota. || Lo llelrero y llista dels peniten-
ciats que's posava en las iglésias. Sambenito. Sen-
tentiae à fide deficientiura inscriptio.
SAMBRA. f. Festa que celebran los moros ab
bulla, regosilj y ball. Zambra. Mauricum tripu-
dium. II Espécie de barco de que usan los moros.
Zambra. Soapa maurica. || saragata. 1.
SAMIVI, A. adj. Natural de Samni. Samnita,
samnile. Samnis, itis.
SAMNÍTICH, ca. adj. Cosa de Samni. Sam-
nilico, samnila, samnite. Samnilicus.
SAMOSSATÉ, NA. adj. Cosa de Samossata.
Samosaleno. Samosatenus.
SAMSÓ. n. p. de home. Sanson. Samso, nis.
SANABLE. adj. curable.
SANABRE. adj. Mostassa borda. Ajenabre, aje-
nabo, mostaza silvestre. Sinapi silvestre.
NO DONAR UN SANABRE Ó UN GRA DE SANABRE. fr. fam.
ab que's pondera la falta de compassió de algú que
546
SAN
DICCIONARI
SAN
no dóna '1 menor socorro ó alívio à qui'l demana 6
's troba en necessitat. No dar una sed de agua. Non
scyphum aquaï offerre.
SANADOR, A. m. y f. Qui sana ó capa. Capa-
dor. Castrator, is.
SANAMENT. adv. m. De un modo sa, natural,
ingénuo. Sanamente. Prudenter.
SANAMUNDA. f. Espècie de violer.^^SaïiamMJi-
da. Flor caryophyllaceus.
SANAR. V. a. Capar, castrar. Castro, as. l| ant.
CURAR. II V. n. CURAR.
SANAT, DA. p. p. Caslrado, capado. Castratus.
II m. CAPÓ, EUNUCH.
SANATIU , VA. adj. CURATIU.
8ANA-TRUJAS, ó BACONS, ó PORCHS. Espècie de
pinta composta de vàrios canonets de fusta ó canya
units, ab que sona ó avisa '1 sanador. Caslrapuer-
cos, siíbalo de capadores. Castra loris fistula.
SANCAIXOS. m. pi. PELMNGOT.
8ANGALLÓ5, A. adj. Qui tè junt los genolls, y
las camas torlas en fora. Zambo, patizambo, zan-
cajoso. Vatius, varus. \\ estevat.
SANCER, A. adj. sencer.
SANGCIR. V. a. y derivats, sancionar.
8ANCH. f. Bumor bermell que ix del cor del
animal per solas dos artèrias, y torna à ell per
mòltas venas, circulant contínuament. Sangre. San-
guis, inis. II En los desafios ferida à que's limitava
'1 fi del desafio. Sangre. Sanguis, inis. || met. Qual-
sevol cosa útil que baja costat Iraball, suor y sanch.
Sangre. Sanguis, inis. || met. Carniceria, mort y
lot efecte de crueltat. Sangre. Clades, strages, is. ||
met. Llinatge, parentiu, família. Sangre. Genus,
eris, slirps, pis. || Subslància, hisenda, béns de
fortuna. Sangre. Facullales, opes, um. || regla. 7.
U En lo espiritual se diu del fill de Déu, com no
ha revelat la carn y sanch los misteris de la fé.
Sangre. Sanguis, inis. [| ant. n. p. de home. San-
cho. Sancius, ii.
SANCH CORROMPUDA. SANGASSA.
SANCH CDYTA. SANGADA.
SANCH DE DRACH. Substància medicinal, resinosa,
que s' obté de diferents vegetals exótichs, y s' ano-
mena així per són color de sanch, ó perquè sola la
pelleta del fruyt de la «dracaníB draco) de Linneo
que també dóna sanch de drach, se troba la figura
de un dragó. En lo còrners se'n coneixen quatre
varietats anomenadas,en canya, en cilindro, en ga-
lleta, y en massas ó en pans. La millor es sòlida,
de hermós color encarnat; trencadissa, obaga, de
fractura granillosa, un poch brillant, inodora, y si
s' escalfa un poch aromàtica; insoluble en la àygua
y soluble en 1' esperit de vi, ménos un lleuger re-
síduo Uenyós. S' emplea pera donar à la fibra or-
gànica un to capàs de oposarse als fluixos crónichs
de qualsevol espècie. Sangre de drago. Sanguis
draconis.
SANCH DE DRAGÓ. quím. Tintura de antimoni. San-
gre de dragon. Draconis sanguis.
SANCH de juheu. met. Mala rassa, pervers. Sangre
infame, raza de cani, mala raza. Sceleratus san-
guis.
SANCH DELS FiLOSOPS. En la filosofia hermètica es
l'esperit dels metalls principalment del or y plata.
Sangre de los filósofos. Metallorum spiritus.
SANCH de mercuri, quím. Tintura de Mercuri.
Sangre de Mercurio. Tintura Mercurii.
SANCH REAL. Se diu de la parentela dels reys.
Sangre real. A regia stirpe generatus; ductus à
sanguine regió.
SANCH VIVA. La sanch neta ó sens mescla de ma-
tèria que surt de alguna llaga ó tumor exprimintlo.
Sangre viva. Yivus sanguis,
AHONT NO HI HA SANCH NO S' HI FAN BÜTIFARRAS.
loc. prov. que nota al qui castiga sense pietat als
fills dels altres, y en especial à las madrastras.
No hay tal madre como la que pare. Quse peperit
natos, natis est òptima mater. || met. Se nota al
qui's mira ab indiferència 'Is interessos de altres
que ell administra. Lo seco mal se apega. Exaret
siquando lutum, male calcibus haeret.
A SANCHS FREDAS. m. adv. Seuse còlera, ab re-
flexió maliciosa. A sangre fria. Consulto et cogi-
tatò.
ANAR EN SANCH LA MAR PER CAUSA DEL FORT VENT Ó
TEMPORAL, loc uàut. aut. Esiar muy alborotado el
mar. Irrequietus mar.
BULLIR LA SANCH. fr. met. fam. Denota '1 vigor y
orgull dels joves. Bullir ó hervir la sangre. Flo-
renlejuventa fervire.
CIRCULAR LA SANCH. fr. Comunicarse per las artè-
rias desde 1 cor à las venas. Circular la sangre.
Sanguinem circularé.
CÓRRER, COSTAR Ó HAVERHI MÒLTA SANCH. fr. fam.
Morir mòlta gent en una batalla, combat, etc. Cór-
rer, costar, haber mucha sangre. Acriter pugnari.
CÓRRER LA SANCH PELS CARRERS, fr. pera dcnotar,
que en algun assalt, bullanga ó motí hi hagué
mòltas morts. Córrer la sangre par las calles; ser
un rio ó mar de sangre. Magnam cladera esse.
CREMARSE ó RECREMARSE LAS SANCHS. fr. met. Sen-
tir massa, impacientarse per disgustos continuats.
Quemarse, pudrirse la sangre. Tabescere,
DONAR LA SANCH DE LAS VENAS. fr. met. Fér tot
lo possible à favor de algú. Dar la sangre de las
venas, ó las cntranas ó hasta las entranas, ò el alma
al amigo. Alicui quantum est in se opem et salu-
tem ferre.
ENCARA LA SANCH NE RAJA. loc. met. fam. Dcuota
que fà mòlt poch temps que ha succehit alguna co-
sa. Aun esto estd chorreando ó manando sangre.
Àdhuc calet, in hominum memòria viget.
ENCÉNDRERSE LAS SANCHS.fr, PUJARSE'n LAS SANCHS
AL CAP. II Agitarse la sanch, rèbrer un ardor ó al-
teració vehement per causa del mòlt exercici ó per
tenir sobrada roba en lo llit, etc. Encenderse las
sangres. Inflaramari.
EscRÍüRER AB SANCH. fr. Fér UH escFÍt ab mòlta
SAN
CATALÀ.
SAN
547
acrimónia. Escribir con sangre. Acerbè scribere.
ESCDPia SANCH. fp. que à mès del senlit recte,
denota jaclarse de noble. Escupir ó vomitar sangre,
tchar bocanadas de sangre. Sanguinem generosum
raedicare.
ESTAR PLE ó CARREGAT DE SANCHS. fr. Predominar
10 calor y la sanch en lo temperament de alguna
persona. Eslar repleno ò muy lleno de sangre. San-
guine plenum esse.
ESTRONCAR LA SANCH. fr. Parar ó detenir lo curs
de la sanch quant ix de alguna part del cos. Tam-
bé s' usa com recíproch. Resianar, estancar la san-
gre. Sanguinis fluxum reprimere, reslagnare.
FÉR sANCH. fr. Produhirla, y així s diu: la carn
fa carn, y '1 vi fa sanch. Criar sangre, sanguificar.
Sanguinem producere. (I Fér eixir sanch del cosab
alguna ferida. També s' usa com recíproch. Hacer,
sacar, verter, derramar sangre. Sanguinem effun-
dere. |1 met. Llaslimar, donar que sentir. Hacer ó
sacar sangre. Acriter coercere.
GELARSE ó GLASSARSE LA SANCH. fr. Consolidarse,
ferse en glebas per faliarli '1 calor necessari. He-
larse, cunjarse, congelarse la sangre. Gelasco, is.
11 Haver rebut algun gran suslo. Bajarse ó irse la
sangre d los talones ó zancajos ; helarse la sangre
en el cuerpo ; no quedar gota de sangre en el cuerpo.
Siupeo, es, stupesco, is.
IGUALAR LA SANCH. fr. Donar segona sangria à un
mateix subjecte, perquè vulgarment se creu que
així s' iguala, quedanlne lanla en un cosial com
en altre, igualar la sangre. Ex utroque lalere
I^qualiter sanguinem emittere.
B LA SANCH NO 's PÓT TORNAR AYGÜA. ref. ExpIica
^ue es natural lo sentiment en las adversitats dels
parents, encara que estigan renyits. El hueso y la
I me duélense de su sangre. Ossa caroque patilur
im vulnera sanguis.
LA SANCH S' HERETA T 'l VICI s' APEGA. ref. NÓla
5 nobles que no obran com à lals. La sangre se he-
reda y el vicio se pega. Sanguis origine gaudet, vi-
lia familiarilale indicuntur.
LA SANCH SENSE FocH BULL. ref. Deuota que '1
amor dóna à conèixer los parents. La sangre sin
fuego hierve. Qui sint didiscit amor cognato san-
guine juncti.
(NO QUEDAR SANCH EN LAS BÜTXACAS. fr. irÓU. ab
e algú dóna à enténdrer que no ha rebut susto
alguna cosa com altres pensavan. Bajarse ó irse
sangre d los talones ó zancajos. Praí m;etu loqui
n posse.
NO yUEDAR SANCH Ó GOTA DE SANCH EN LO COS. fr.
Uaverse escolat per alguna sangria ó ferida, ües-
sangrarse, perder la sangre. Sanguinis copiam
amiltere. fl met, fam. gelarse la sanch. 2.
NO s' HI farí ó no s' hi pixarA sanch. fr. Denota
que una disputa ó renyina no pendrà peu. No cor-
rerà sangre. Gitrà sanguinem pugnabitur.
NO TENIR sanch DE CRISTIÀ, fr. ScF móll inhumà,
cruel, ser un Neron ó no tener entranas; tener un
corazon de tigre ; tener pelos en el corazon. Saevis-
simum esse.
PUDRIRSE LA SANCH. fr. CREMARSE LA SANCH.
pujARSEN LA SANCH AL CAP. fr. Exaltarsc algun
afecte ó passió. Hervir la sangre. Exardesco, is.
RENTARSEABLA SANCH DE ALGÚ. fr. Férla derra-
mar en satisfacció de algun agravi. Lavar con san-
gre. Sanguine offensam vindicaré, [j mel. Denota la
ràbia y desilj de venjansa. Bcbcr ó guerer beber la
sangre de otro; querer comer à uno los higados ; sa-
car las iripas , el corazon, el alma, las enlraíias.
Aliquem trucidarevelle.
SUHAR SANCH. fr. fam. TRÀURER LO FEL.
suRTiR LA SANCH DE LA cara. fr. Eslar alguua
persona móll colorada, tenir lo color de la cara
móll encós. Verier la sangre ; ser difunlo de taber-
na. Yuliu valdé rubicundo esse.
TENIR LA sanch mólt BOJA. fr. fam. S' aplica als
que presumen slt móll nobles. Ser de la sangre
azul. Genus et proavos inepiè jaciare.
TENIR SANCH EN l' ULL. fr. mel. Tcuir punt pera
cumplir las obligacions. Tener sangre en el ojo.
Honoris curam habere.
TRÀURER SANCH. fr. FÉR SANCH. 2. | Patir fluix de
sanch. Echar, arrojar sangre, sangrar. Sangui-
no, as.
TRÀURER SANCH DE UN COS MORT fr. mel. fam.
Denoia la subtilesa y manya de algú pera lograr lo
que altres no poden; y també iràurer prolií üns
de las cosas que ménos lo prometen. Sacar agua
de las piedras ò polvo debajo del agua. Yel diflicil-
lima saperare.
TRÀURER SANCH PER LA BOCA. fr. Tenir alguna
malaltia que fa llansar sanch per la boca. Echar,
arrojar sangre por la boca; vomitar sangre. San-
guinem vomere.
UNA SANCH. Planta, cua de caball.
vÉNDREB LA SANCH DE ALGÚ. fr. Trahirlo; així diu
Judas en la passió: he venut la sanch del just.
Hacer traicion. Trado, is.
SANCHFLUIX. FLUIX DR SANCH.
SANCHNAR. V. a. y derivats, sangrar.
8ANGHTRAHIT. m. Sanch que de resuUas
de un cop, etc. ix dels vasos capilars romputs, y
queda negra y presa en forma de un garrofí entre
carn y pell. Cardenal, equimósis, y verdngo, ver-
dugon , roncha si esllarch. Suffusio, nis.
SANCIÓ, f. Decret, constitució, estatut, lley.
Sancion. Sanclio, nis. || Acte solemne pel que s'au-
torisa ó confirma alguna lley. Sancion. Sanclio,
nis.
SANCIONAR. V. a. Autorisar, donar forsa de
lley à alguna cosa. Sancionar. Sanció, is.
8ANCIR. V. a. ant. sancionar.
8ANCT, A. adj. SANT.
8ANCTASANCTORUM. m. La part mès re-
servada del temple de Jerusalem en la lley antí-
gua, que equivalia à nostre presbiteri. Sanciasanc-
lorum. Sanctasanctorum.
us
SAN
DICCIONARI
SAN
SANCTIONAR. V. a. ant. ancionar.
SÀNCTUS. rn. Veu llatina que signiflca la part
de la missa en que '1 sacerdot diu tres vegadas
aquestas paraulas entre '1 prefaci y 'I cànon. Sanc-
tus. Sanctus.
FÉR SANCTUS. fr. fam. pera dir à las crialuras
que's peguen als pits. ^acer sanctus. Sanctus dicere.
SANCTEDAT. f. santedat.
SANCTIFIGAR. V. a. santificar.
SANDAL. m. Espècie de Icla de satí que s'
usava anlíguament. Sandalina. Sandalina, x.
SANDALÍ, na. adj. Lo que té confecció ó tin-
tura desàndalo. Sandalino. SanJalinus.
SANDÀLIA, f. Espècie de sabala sens taló, que
cubre sols la planta del peu y oberla de la punta,
de que usan algunas comunitats. Sandàlia. San-
dalium, ii, solea, ic. [) Tapi, xinel-la de senyora.
Sandàlia. Sandalium, ii. || pi. Lo calsat que usan
lo Papa y bisbes quant celebran de pontifical. San-
dalias. Sandàlia, orum.
SÀNDALO. m. Planta aromàtica Qiòlt semblant
à la menta, de la qual se distingeix en tenir las
fullas mès lendras y ménos verdas; las camas ro-
jas ab las fullas un poch purpúreas, y fà olor de
alfàbrega. Sàndalo. Mentba sarracenica, gen-
tilis.
sAndalo bermell. Arbre del Assia, '1 cor del
qual nos porta '1 comers, y es sólit, compacte,
pesat, sens olor y de un color roig mòlt encès.
Serveixen la farmàcia y pera tenyir de roig; y al
color y serraduras de ell se li dona '1 mateix nom.
Sàndalo rojo ó rubio. Sanlalum rubrum; plerocar-
pus sanlalinus.
SÀNDALO FALS. Arbre hermósy de mòltas ramas;
lo fruyt com un gra de pebre negre; la fusia roja y
un poch olorosa. 'S fà en las ciraas de las mon-
tanyas de Càndia, y serveix pera las fàbricas dels
edificis, etc. Sàndalo falso. Abelica, íc, pseudo-
santalum creticum.
SANDALO GROCH. Arbre de Amèrica, la fusta del
qual es sòlida, pesada de fibras rectas, per la di-
recció de las quals se romp fàcilment, grocb ver-
dós ó de poncem; sabor amarch aromàtich, de un
agre que difundeix per la boca, no desagradable;
olor anàloch al de las rosas. També n' hi ha de
blanch y es la part exterior llenyosa, ménos fra-
gant y mès lleuger. Los ebanistas ne fan bastant
us. Sàndalo amarillo ó celrino ó blanco. Sanlalum
citrinum, àlbum.
8ANDARACA. f. Goma grassa ó de ginebre.
Grasilla, sandarara. Juniperi resina.
8ÀNDOL. ra. SANDALO. II SANDAL.
SANEDRÍ. m. Concell supremo dels juheus en
que 's decidian los assumptes de estat y religió,
Sanedrin. Synedrium, ii.
SANGADA. f. Sanch cuyta pera menjar. San-
grecilla. Sanguiculus, i.
SANGALA. f. Tela de fil mòlt engomada. Zan-
gala, sangala. Tela zangala.
SANGASSA. f. Sanch corrumpuda. Sanguaza,
sangraza. Tabes, is.
SANGLAR. V. a. senglar.
SANGLEY. adj. Lo indi xino que passa à Co-
merciar à Filipinas. Sangley. Indus sinensis.
SANGONELL. m. ant. y.
SANGONELLA. f. ter. sangonera.
SANGONENT, A. adj. ant. sANGÓs.
SANGONERA, f. Insecte de una substància
molla, de unas dos polzadas de llarch, cilíndrich,
negrench ab clapas grogas. No té peus, però cami-
na allargant y arronsant lo cos, apoyanlse alterna-
tivament en un disco que té en cada extrem, y en
un de ells la boca de tres dents ab que romp la pell
y xucla la sanch. Viu sempre enàygua dolsa. San-
guijuela. Hirudo medicinalis, sanguisuga, ae. ||
Peix de mar de un peu de llarch ques' allarga y
arronsa com la sangonera comuna. Sanguijuela
marina. Melula marina. || met. Persona que trau
contínuament de algú diners, alhajas elc. Sangui-
juela. Sanguisuga, ae.
SANGONÓS Y SANGÓS, A. adj. Tenyit, brut
de sanch. Sangrienio, ensangrentado, sanguinoso,
sanguinoknio. Sanguinolenlus. [j Decolorde sanch.
Sanguineo, sangrienio. Sanguineus, hsematinus,
cruentalus.
SANGOTA. f. SANGASSA.
SANGRADOR. m. Qui té per ofici sangrar.
Sangrador. Phlebolomus, i.
SANGRADORA. f. Gibrella pera parar la
sanch que ix de la sangria. Sangradera. Ad san-
guinem colligendum labrum.
SANGRAR. V. a. Obrir la vena pera tràurer
sanch. Sangrar. Phiebotomo, as. || Prenent per me-
tonímia r efecte per la causa, ordenar alguna san-
gria. Sangrar. Venae incisionem prsecipere. |1 Fo-
radar à modo de sangria las bòlas ó vasos sem-
blants pera tràurer lo licor. Sangrar. Licorem é va-
se perforato extrahere. || met. Separar porció de
àygua de algun riu ó siquia. Sangrar. Aqua ab
amne' derivaré. [] Entre estarapers comensar una
ralla mès endins que las demés. Sangrar. Yerbo-
rum lineam intrò aliorum sincipere. || Tràurer
part de lo que's conté en alguna cosa, com: sangrar
Id butxaca. Sangrar. Parlem excipere.
sangrar la llengua, fr. Posar mesura à algú en
lo parlar. Meter en freno, re frenar. Modum ponere.
SANGRARSE. Y. r. Ferse saiigrar, sér san-
grat. Sangrarse, haberse sangrado. Yenae incisionem
pati.
sangrarse en salut. fr. Donar algú satisfacció
de alguna cosa abans que li fassan càrrechs. Cu-
rarse en salud. Culpíe suspitione rebus integris se
purgaré, |1 Prevenirse algú de algun dany que tem
li pót venir. Curarse en salud. Damnum vitare.
SI m' haguéssen sangrat, no m' haürian tret
GOTA de sanch. expr. Denota un susto mòlt gran.
No me quedo gota de sangre en el cuerpo. Exanguis
reddidi.
SAN
CATALÀ.
SAN
549
I
SANGRAT, DA. p. p. Sangrado. Phleholo-
matus.
8ANGRENT, A. adj. Lo que causa efusió de
sanch. .Vaiií/ríVíi/o. Cruciitus. || Inhuinà,'cruel,que's
complauen véurer dei ramar sanch. Sanguinario,
sanguinolenlo, sanguinoso. Cruentus.
SAIVGRIA. f. Incisió de la vena pera fér eixir
la sanch. Sangria. Yena; incisió, phleboloraus, i.
II Ferida ó punxada do que ix sanch. Sangria. Inci-
sió, nis, vuinus sanguinem mitlens. [j La extracció
de alguna cosa per pelitas parts, especialment de
caudal. Sangria. Per partes extractio. || fibla. ||
Tot allò que agotaó disminuheix, Sangria. Exhaus-
tos, us. II Entre estampers la acció y efecte de
comensar una ralla mès endins que lasj altras.
Sangria. Lineae plus inlrò immissio.
SANGRO. (tenir bon) fr. Sér humà, sensible.
Ser de buemis enlranas. Pium, mitem esse.
SANGUEJAR. V. n. Eixir, rajar sanch. Córrer
sangre. Sanguinem fluere. || anl. Tràurer, llansar
sanch. Snngrar, echar sangre. Sanguino, as.
SANGUi, NA. adj. Qui abunda de sanch.
Sanguino, snngiiineo, sanguinoso. Sanguineus. || Dit
del temperament ó complexió en que predomina '1
calor y la sanch. Sanguineo, sanguinoso. Sangui-
neus.
SANGUINARI, A. adj. Cruel, que's ]complau
ab lo derramament de sanch. Sanguinària. San-
guinarius,
SANGUINÀRIA, f. Herba medicinal de dos
espècies, la major se diu en castellà NevadiUa, y
la menor Centinodia, correguda, corriola, poligo-
nola. Sanguinària, x, sanguinaris, is.
SANGUINELLA. f. ant. sangonera.
SANGUÍNEO, A. adj. Lo que es de sanch ó 'n
conté. Sanguineo. sanguino. Sanguineus.
SANGUINOLENT Y SANGUINÓS, A. adj.
SANGUINARI. || Lo que causa efusió de sanch, com:
batalla sanguinosa. Sangriento. Cruentus.
SANGUINYOL. m. Arbust ab las brancas dre-
las, encarnadas y llisas quant són tendras; las
flors blancas y formant cima; '1 fruyt un poch sem-
blant à lascireras, rodó, molsut y roig negrench.
Se cria entre las bardissas, y té la fusta mòlt dura,
de la qual se solen fér baquetas de escopeta. Es
atemperant, y se'n fa una àygua destil-lada. Cor-
nejo, carno, cornizo, cerezo silvestre. Cornus san-
guineus.
8ÀNGUI8. Yeu llatina parlant de la sanch del
Salvador continguda baix la espècie sacramental
de vi, Sanguis. Sanguis, inis.
SANÍGULA. f. Planta medicinal de fullas am-
plas, quasi rodonas, un poch tiessas y divididasen
cinch parts, dentadas per las voras, de un vert
relluhent; y de entre ellas pujan las camas de un
peu de altura, llisas, y berraellencas envers la ar-
rel, y en la cima unas flors pelitas, blancas, de
cinch fullas que forman parasol. Es una de las
plantas vulneràrias. Sanicula y altres consuelda ó
TOMO II.
consolida, y altres alquimilía. Sanicula, ae, syn-
phytum, i.
SANÍSSIM, A. adj. sup. Mólt sa. Sanisimo.
Valdé sanus.
SANITAT, f. Salut, robuslesa. Sanidad. Sani-
tas, al is.
SANITÓ8, A. adj. Saludable. 5ano, saludable,
salutifero. Salubris.
SANITOSAMENT. adV. m. SALDDABLEMENT.
SANJOANISTA. m. Qui es del orde desant
Joan de Jerusalem. Sanjuanista. Ordinis sancti
Joannis frater.
SAN JOAN. adj. Fruyta que madura per sant
Joan. Sanjuanero. ^Estalis initio maturescens fruc-
tus.
SANS. adj. ant. convenient.
SANSA. f. Gleba. Borujo, y bonijo p. And. y
cospillo p. Ar. Samsa, ae.
SANT, A. adj. Perfet, exempt de tota culpa.
Santo. Divus, sanctus. || La persona canonisada per
la Iglèsia. Santo. Divus, sanctus. j] La imatge de al-
gun sant. Santo. Alicujus Sancti imago. || Persona
virtuosa y de vida exomplar. Santo. Sanctus, pius.
II Senzill, de bonàs intencions. Santo. Bonus, sim-
plex. II Cosa especialment consagrada à Dèu, ó que
de algun modo pertany a la santedat. Santo. Sanc-
tus, sacer. || S' aplica à la Iglèsia catòlica per nota
característica seva. Santo. Sanctus. || En la milícia
nom, senyal pera regonéixer de nit los amichs.
Nombre, santó. Tessera castrense signum. (1 Títol
de reverència que's dóna als antichs pares y doc-
tors de la Iglèsia. Santo. Sanctus, rectus. || pi.
raet PROPICIATORI.
SANT aPARÍCI. EPIFANIA.
SANT DE PAPER DE ESTRASSA Ó DE PASTALLUNA. Hi-
pòcrita. Santo de pajares, sanlon. Yirrutis simu-
lator.
SANT PARE. Títol que's dóna al Papa. Santo Pa-
dre. Suminus pontífex.
À BON SANT no ENCOMANA, fr. met. ab que s' avisa
à algú de que encarrega sos interessos à qui sòl
pèrdrerlos ó destruhirlos. A buen santó te enco-
miendas ; encomendar las ovejas al lobo. Ovem lupo
commissisti.
AL SANT QUE NO TINGAS DEVOCIÓ, NO LI FASSAS ORA-
CIÓ, ref. Denota que qui no té interès ab alguna
persona, no'n fà cas ó estimació particular. Al san-
tó que no se tiene devocion, no se le hace oracion. Le-
vi, nullo loco habere.
A SANTS y k MINYONS NO'lS PaOMETAS QUE NO'lS
DONS. ref. Ensenya que's déu cumplir tot lo que's
promet. Ni à niiia el bollo, ni d santó el voto. Quod
promissum est de jure debetur.
COM MIL SANTS DEL CEL. cxp. fam. de enuig y en-
fado. Con mil Santos. Apage, apagesis.
DONAR LO SANT. fr. iiiíl. Senyalar lo rey, general,
gobernador de una plassa, etc, lo nom del Sant
que serveix aquella nit de senya à las cenlinellas.
Dar el sanio. Tesseram militarem enunliare. y mil.
69
550
SAN
DICCIONARI
SAN
Anomenar, dir à las centinellas lo sani que'ls ser-
veix de senya pera sér conegut de ellas. Dar el
santó. Tesséram proferre.
ENCOMANARSE A BON SANT. fr. Dòna à cnlóndrer
que algú ha eixit miraculosament ó ha lograt cosa
de que tenia poca esperansa. Encomendarse d buen
sanlo. Optimum tutelarem advocaré, appellare.
LI ESTA TANT BÍJ COM A U.\ SANT CRISTO DOS PISTO-
LAS. exp. fam. Se diu quant. alguna cosa escau mal
al qui la usa. Le està ò le sienta como d la burra las
arracadas. Illis congruit tamquam asiniE inaures.
LLEVAR k UN SANT PgRA DONAR A ALTRE ; Ó DESPU-
LLAR ÜNSANT PERA VESTIRNE ÜN ALTRE; Ó TRAUREU
UN SANT DEL ALTAR PERA POSARNERl ÜN ALTRE. ref.
DESPARAR UN ALTAR ETC.
PER SANT LLüCn SEMBRA. PAGÈS, MOLL Ó AIXUT. ref.
Dòna à entóndrer que s' aprofite '1 temps de sem-
brar en qualsevol sahó que sia, que així no neces-
sitarà '1 socorro de altres. Ara por enjuto ópormo-
jado, no besards d lu vecino en el rabo. Excoie seu
madidum seu siccum vomerecampum,
Yecino supplex non eris ipse tuo.
PER SANT VICENS LO SOL ENTRE PELS TORRENTS, ref.
Denota que ja 'i dia s' allarga y 'i sol pren forsa.
Por san Vicente loda agua es calienie. Yicenlis ca-
lefit quselibet unda die.
TOTS SANTS. Festa solemne que celebra la Iglésia
tots los anys lo dia primer de novembre, en honra
y memòria de to's los sants. Todos Santos. Festum
omnium Sanctorum.
SANTABÀRBARA. f. nàut. Paratge destinat
en las embarcacions pera custodiar la pólvora. Sun-
tabdrbara. Pyrii pulveris in navibus condilorium.
NOMÉS SE PENSA EN SANTA BÀRBARA QUANT TRONA.
ref. Reprèn als ingrats que fét lo benefici s' olvi-
dan de qui l'ha fét. Rogar al santó hasla pasar el
tranco. Siti sedata, fonti terga vertant ingrali.
SANTAMENT, adv. m. Piadosa, religiosa-
ment. Santamentc. Sanclè, religiosè, piè. || Mòlt
bè. 3Iuy bien. Optimè.
SANTÀS , SA. adj. aum. Sanlazo, santon. Yal-
dè sanctus.
SANTEDAT, f. Perfecció, integritat de cos-
tums conforme à la lley y religió. Santedad. Sanc-
titas, atis. II Tractament honoríQch que's dòna al
sant Pare y antíguament també als bisbes, als em-
peradors de Constantí nopla y à alguns reys de In-
glaterra. Santidad. Sanctitas, atis.
SANTEJAR. V. n. Expressar santedat. Se diu
de una persona virtuosa ó de un port devot ó reti-
rat. Iiespirar santidad. Sanctitatem spargere.
SANTELM. ra. llumenetas de sant telm.
8ANTET, A. adj. d. Santico. Sanctulus. |) Hu-
mil, paciflch, de poch animo. Santito. Sanctulus.
SANTIAMEN. m. fam. Moment, instant. San-
tiamen. Temporis punctum.
en un SANTIAMEN. loc. fam. En un decir Jesús;
en un abrir y cerrar de ojos ó en un volver de ojos.
Ictus oculi.
SANTIFICACIÓ, f. Acció y efecte de santifi-
car. Santificacion. Sanclificatio, nis. || Veneració,
cuito, com : la santificació del diumenge. Santifi-
cacion. Sanclificatio, nis.
SANTIFICADOa , A. m. y f. Qui dòna la grà-
cia y santifica, Dèu. Sanlificador. Sanciificator, is.
SANTIFICANT, p. a. Lo que santifica, com:
gràcia santificant. Santificante. Sanctificans.
SANTIFICAR, v. a. Fér sant à algú, donarli
Dèu la gràcia. Justificar, santificar. Sanctifico, as.
II Dedicar alguna cosa al cuit de Dèu. Santificar.
Sanctifico, as. || Il-luslrar algun lloch ab la pre-
sència de algunt Sant. Santificar. Sanctifico, as. ||
Cóldrer, celebrar las feslas. Guardar, santificar.
Sanctifico, as. || Celebrar, benehir, alabar. Santi-
ficar. Laude sanctum dicere. || Abonar, disculpar
à algú. Justificar, santificar, abonar. Aliquem jus-
tificaré. II CANONiSAR. II V. r. Emplearse en obras
santas. Santificarse. Sanclesco, is. || biscufparse.
Justificarse , santificarse, sincerarse. Innocentiam
exponere.
SANTIFICAT, DA. p. p. Santificado. Sanctifi
catus.
SANTIMÓNIA. f. santedat.
santíssim, A. adj. sup. Santisimo. jSanclis-
simus. II m. Tractament de reverència y honor que
's dòna al sant Pare. Santisimo. Sanclissimus. ||
Per antonomàsia s' entén lo Sagrament del altar.
Santisimo. Eucaiislicum sacramenium.
EXPOSAR LO SANTÍSSIM, fr. Descubrirlo à la públi-
ca adoració. Descuhrir, manifestar el Santisimo.
Sacram Eucaristiam palefacere.
SANTÍSSIMAMENT. adv. m. Santisimamente.
Sanctisimè.
SANTÓ. m. Profeta fals entre 'Is infiels. Santon.
Inter infideles poenitens.
SANTORAL, m. Lo llibre que contè memórias
y vidas de Sanis. Santoral. Sanclorum acta, vilas
continens. || Llibre de cor que conté 'Js intróits y
anlífonas própias de las festas de alguns Sants,
Santoral. Liber quo Sanclorum oíflcia cantu sim-
plici conlinenlur.
SANTUARI, m. Lloch sagrat, temple, iglésia.
Saniuario. Sanctuarium, ii. || Part primera ó an-
terior del tabernacle portàtil, erigit per orde de
de Deuen lo desert, y del temple de Jerusalem: en
la qual estava en mitj 1' aliar del incens, al costat
meridional lo candelero de set llums, y al aquilo-
nar la taula dels pans de proposició, y sols un vel
lo separava del Sanclasanclorum. Santunrio. Sanc-
tuarium, ii. II La part del temple ahont sols podian
arribar los sacerdots de la lley anlígua. Saniuario.
Adyium, i. || La capella ó iglésia ahont se venera
alguna imatge ó relíquia de especial devoció. San-
iuario. Sanctuarium, ii. || Lo convent de vida mòlt
exemplar. Santuario. Sanctuarium, ii.
POSAR, MÉTREIl LA MA EX LO SANTUARI, fr. FicarSC
'1 Uech en cosas sagradas. Entrar, alargar, poner,
echar mano al santuario. In sacra manus mittere.
fi
mtsl
SAR
ANTURRO. ra. llipóc-nla. Saníurron
mislicon, hijxkrila. Virlu is siiiiu'a'or.
SANTURRONERIA. f. Bipocresia, sanlurronc-
ria. HNpotrissis, is.
8ANTUTXO. m. santurró.
SANYA. f. Ràbia. Ira, còlera, rubia. Ira, aï,
furor, is. [j L' efecte ó estrago que causa. Saüa. Cru-
deliías, a(is, furor, is.
SANYÓS, A. adj. Goiérich, irat. Saüudo, sam-
so. Iralus.
SANYÜT, DA. adj. sanyós.
SANYOSAMENT. adv. ni. Ab sanya. Samda-
menle, sonosamenle. Iracundò.
8APAOOR. m. Lo soldal destinat pera fer y
desfer fossos, parapetos, fortificacions, etc. Zapa-
dor. Miles fossarius.
SAPASTRE, m. Aslut , bellaco. Camastron,
zorrica. Yersulus.
SAPAT, DA. adj. ROBL'ST, VIGORÓS.
SAPHIA Ó SÀFIA. f. lMan!a de que ni ba mòl-
tas espècies; jla niès senyalada es alta com un bome;
fullas llargas angulosas, y de un vert lluslrós; la
flor petita ab cincb fullas en forma de rosa ; 'I fruyt
de tres escayres ab una llavorela groga; la arrel
fibrosa, groguenca y amarga. Es bona pera las fe-
ridas. Talitro. Thalictrum, laliestrum, i. Alguns
li donan lo castellà Taliestro , y 'I llati , Pinga-
mum, i.
SAPIÈNCIA, f. SABIDURIA.
SAPIENCIALS, m. pi. y adj. S'aplica als lli-
bres morals de la Escriptura. Sapienciales. Biblio-
ruralibri.
SAPIENT, A. adj. sABi.
SAPIENTÍssim , A. adj. sup. Sapieniisimo.
Sapienlissimus.
SAQUEIG, m. .'lobo, r acció de saquejar. Sa-
queo. Depopulatio, nis.
SAQUEJADOR , A. m. y f. Qui saqueja. Sa-
queador. Depopulator, is.
SAQUEJAR. V. a. Entrar en alguna ciutat ro-
bant lolloque's troba. Saquear. Yaslo , expilo, as.
SAQUEJAT, DA. p. p. Saqueudo. Expilalus.
SAQUERA. f. Se diu de la agulla de cusir
sachs. Saquera. Acus saccisassuendis apta.
SAQUET.ra. ú.Saquillo.saquele. Parvussaccus.
SARABANDA. f. Tocata y ball viu y alegre que
'sfà ab repetits moviments del cos y ab poca mo-
dèstia. Zarabanda. Numerosa, lasciva saltatio.
SARABANDISTA. m. Qui exerceix las sara-
bandasó compon las coplas de aqueix nom. Zara-
handista. Pelulans saltator: é ffaece vuigi poeta.
SARAGATA. f. Diversió de crits, soroll y mòl-
ta buUa. Zamhra, gresca. Strepilus, us, clamor, is.
II BREGA.
SARAGOSSÀ, NA. adj. Cosa de Saragossa. Za-
ragozano, cèsar augustano. Caesaraugustanus.
SARAGÜELL8. m. pi. Cuixots, calsas amplas.
ZarahüelleSjgregiicscos. Ampla, foricantia femoralia
SARAMPIÓ. m. XARRÀMPIÓ.
CATALÀ. SAR 551
sanloii, 8.\RAU. m. Ball ab música entre personas de
dislinrció. Sarao. Fostivuin tripudium. |1 Ketijinas
baralla. Moros y crisiianos, marimoreua. Uixa, a;.
SARAU UE MÀSGARA. 'L sarau de personas disfres-
sadas y ab careta. Màscara. Larvaioium ludus.
SARAU PARTICULAR, CASER, CASOLÀ. 'L sarau pcra
diverlirse entre famílias. Saraguele. Tripudium
donu'Slicum.
SARAY. m. ant. sarrauí.
SARCASME, m. Ironia mordàs. Sarcasmo. Sar-
casmus, i.
SARCIDURA. f. CUSIDURA.
SARGIR. V. a. CUSIR.
SARCOCOLA. f. Goma groga, amarga de uns
grane;s esponjosos que tluheix de un arbre de Etiò-
pia, y es bo;>a pera curar las llagas. Sarcocola,
azurote. Sarco.olla, ».
SARDA. f. Peix semblant à la caballa. Sarda.
Sarda, a;.
SARDANAPÀLICH,CA. adj. Cosa de Sardanà-
pa!o úlíim rey dels assiris, en extrem viciós y abo-
minable. Sardanapàlico. Sardanapalicus.
SARDANÀPALO. m. met. Se diu del home
sumamenl viciós. Sardanúpalo. Sardanapalus,
SARDÉNIA. f. Pedra preciosa de color encès
ó groguench y clapas negras. Sardónix , sardonia,
sardónique. Sardónix, icis.
SARDICENSE. adj. Cosa deSàrdica. Sardicen-
se.Sardicensis.
SARDINA, f. Peix comunmenl de qualre à sis
polzadas de llarcb y una de ample; la esquena bla-
venca; '1 ven;re y costals platejats; lo cap grosy
punxagul, las aletas cendrosas, y las escaias sal-
lan ab mòlta facilita!. Sardina. Sardina, se.
ESTAR COM LAS SARDiNAS AL BARRIL, fr. Eslar apre-
tat en algun concurs. Estar como sardina en banas-
la ó como piojos en costura. Nimia anguslia praimi.
LA ÚLTIMA SARDINA DEL BARRIL, fr. ExpÜCa haVèf
arribat à la última de las cosas que's van gastant.
La última sardina de la banasla. Nihil ultra resi-
riuum est.
TRAÜRER SARDINAS DEL BARRIL, fr. met. fam. Joch
ab que's diverteixen los noys apretantse entre sí
pera tràurerne algun del llojh que ocupa, pera
entrarbi altre. Salga la parida. Exi foras, hinc
eripe.
SARDINAL. m. Compost de pessas de filat de
pescar, de fil de lli mó!t prim, ab que en lo medi-
terrani 's pesca annualmenl abundància de sardi-
na, de lo que prenguj sa denominació. Sardinal.
Sardinarum retis.
SARDINALER, A Y SARDINAYRE. m. y f.
SARDLVER. 1.
SARDINELL. m. Obia feta de rajolas posadas
decanteu. Sardinel. Limen, inis.
SARDINER, A. m. y f. Qui tracta en sardinas
0 s' ocupa en vèndrerlas. Sardinero. Sardinarum
propola, negotiator. || Lo que pertany à sardinas.
Sardinero. Ad sardinara pertinens. U Barquet à
552 SAR DICCIONARI
propòsit pera pescar sardi nas. .S'arrfmero. Ad sar-
dinas piscandas linx.
SARDÍNIAS. f. Planta de fullas enleríssimas
de figura entre de rombo y ovadas, blanquinosas,
de olor com de peix podrit, igual al de tota la plan-
ta, que conté subcarbonat de amoníach libre. Sar-
dinera. Clienopodium vulvariae. |1 nàut. Cab prim
format de tres filàslicas, y destinat pera encordar
cusiduras y cosas semblants. Sardineta^, sardinel.
Funiculus, i; nauticus resticulatus.
SÀRDINETA DE BLANES QUE FUGINT DEL FOCH SE PO-
SA A LAS BRASAS. ref. fam. fugir del foch etc.
SARDINYOLA.f. xanguet.
SARDO, A. adj. Natural de y lo pertanyent à
Cerdenya. Sardo. Sardus.
SARDÓNIGA. f. Herba que menjada ó begut lo
such de ella, obliga à fér gestos com de ríurer, y
causa la mortab ells. Sardónica. Sardua herba. ||
Pedra, varietat de la calcedónia, de la que's dis-
tingeix ab lo color gris ab clapas rojas. Sardónica.
Sardonia, se.
SARFULL. m. Herba , espècie de farigola , de
mòlt olor, de flors purpúreas ó blancas. Serpol.
Serpillum, i.
SARGA. f. Espècie desàlzeró vímetmòlt amarch
y prim. Sarga, sarguera. Yimen, inis.
SARGANTANA, f. Rèptil de tres ó quatre pol-
zadas de llarch cubert tot ell de petitas llaminelas
posadas en orde: per la part superior es pardo ro-
jench ó verdós, per la inferior blanch, y en lo
ivern viu sens menjar. Es mòlt àgil y lleuger. La-
gartija. Lacerta, va.
SARGENT. m. Sirvienle, escudero. Sirvens ar-
morum.
8ARGENTA. f. Dòna alta mal fargada. Sargen-
ton. Procera et inconcinna fcemina,
SARGENTIA. f. La plassa de sargento. Sar-
jentia, sarjenteria. Legionis instruendae raunus.
SARGENTO. m. Oficial inferior en la milícia,
superior en orde al cabo de escuadra. Sarjento. Le-
gionis instructor.
SARGENTO MAJOR. Oficial encarregat de la disci-
plina del regiment: es superior al capità; fà de fis-
cal é intervé en la economia y distribució dels
caudals. Aquest empleo s' ha suprimit en la milícia
espanyola y fà sas funcions lo tinen coronel. Sar-
jento mayor. Primus legionis instructor.
SARGENTO MAJOR DE BRIGADA. Antiguament ho era
'1 mès antich dels cossos; en lo dia ho es l' oficial
de la plana major de cada cos. Sargento mayor de
brigada. Manipuli, turma; primus instructor.
SARGENTO MAJOR DE PLASSA. Ofici'al de ella, en-
carregat del detall del servey, de vigilar la exac-
tituten ell y dislribuhir las ordes del gobernador.
Sarjento mayor de plaza. A railitari civilatis gu-
bernatore secundus.
SARGENTO DE UN TERs. Oficial de una part de
tropa, que correspon à un regiment. Sarjento de un
tercio. Legionis praefectus.
SAR
Sargentear. Centu-
MANAR COM i SARGENTO. fr
riam instruere.
SARGER, A. m. y f. Fabricant de sarja. Sarge-
ro, sarguelero. Telae resticulata? textor.
SARGETA. f. d. Sarja mès prima ó de ménos
cos. Sargneta. Tela lanea vel serica resticulata
sublilior.
SARGIL. m. Espècie de tela de llana que's fà
sens tenyir, tenint la filassa de estam mòlt torta y
forta à manera de cordonet. Albornoz. Pallium cu-
culatum ex duriori tela.
SARGILERA. m. y f. Qui fabrica sargil. Saya-
lero. Sargarius, ii.
SARGUERAL. m. Terreno poblat de sargue-
ras. Sargal, sargar. Viminetum, i.
SARGUILLA. f. sargeta.
SARJA. f. Roba de seda que fà cordonet y es
mès dobla que'l tafetà. Sarga. Tela serica resticu-
lata. II Rodet que usan los del art de la seda pera
plegaria. Sarja, azaya. Tela lanea resticulata.
SARJANT. m. anl. sargent.
SÀRMATA. adj. Natural de Sarmàcia. 5íír-
mala. Sarmala, ae.
SARMÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent à Sar-
màcia província vastíssima de laEscítia. Sarmàtico.
Sarmaticus.
SARMENT, m. La branca del cep. Sarmiento.
Sarraentum, i.
SARMENT DE REBROT. L' inútil que ix dcl tronch,
y no de las brocadas del cep ó parra. Esforrocino.
Focaneum sarmentum.
TALLAR LOS SARMENTS PERA FÉR LLOCH ALS VERE-
MADORS. fr, Callear. Calles in vineis expediré.
LLIGAR LOS SARMENTS AL CEP FERA QUE NO ESTOR-
BEN PERA LLAURAR, fr. Caponar. Serpentes vilis
palmites religare.
RECULLIR LOS SARMENTS, fr. AIXARMENTAR.
SARMENTET. m. d. Sarmeniillo. Parvus pal-
mes.
SARMENTICI, A. adj. que per mofa s' apli-
cava als cristians perquè 's deixavan cremar ab
sarments. Sarmenticio. Sarraentitius,
SARMENTÓS, A. adj. Semblant als sarments.
Sarmentom. Sarmentosus.
SARNA. f. RONYA. 1. 2. II CASPA.
TRAURER LA SARNA DEL CAP. fr. DeSCaSpar. Poi-
rigine caput mundare.
SARNÓS, A. adj. Qui té ronya. Sarnoso. Sca-
biosus. |] Qui té caspa. Casposo. Surfurosus.
SARNUDA. f. Multitut de cops donats à algú.
Tunda. Fustuarium crebra verberatio.
SARPA. f. La grapa del animal. Zarpa. Manus
adunca.
SARPA LA GRENZA. loc. ter. Andar d la grería. In
capillum involare.
SARPILLERA. f. xarpellera.
SARPAR. V. a. fam, xarpar. || nàut. Llevar la
àncora. Zarpar. Anchoram tollere.
SARPULLIR. V. a. PICAR 13.
SAR
CATALÀ.
SAS
583
I
SARRABASTALL. in. ter. soroll, crits, es-
càndol.
SARRACENO, A. m. y f. sarrauÍ.
8ARRACINA. f. Baralla entre iwòlls. Sarraci-
na. l'ugna, ae, confliclus, us.
móurer una sarracina. fr. met. fam. Donar causa
ab alguna expressió pesada, xisine, ó trapasseria à
grans dissensions. Levanlar ó mover una cantera.
Jurgia excitaré.
SARRAHÍ, na. adj. Moro pròpiament de la
Aràbia felís. Sarraceno. Sarracenus.
SARRAHINESCH, CA. adj. Sarracénico. Sar-
racenicus.
BARRAT JE. m. llaxó.
8ARRELL. m. Flocadura, franja. Fleco, franja.
Floccus, i.
8ARRELLET. m. d. Floquecillo, floquezuelo.
Levis fimbria.
SARRI. m. CABAS.
SÀRRIA, f. Instrument gran de espart ó palma,
que posat sobre la bèstia de càrrega forma dos
corns ; y serveix pera traginar. Esporlon, seron.
Amplior spatior sporla.
SARRIASSA. f. Herba, de la arrel de la qual
naixen una porció de fullas en figura de cor, de un
peu de llarch, del milj de ellas una cama sens fu-
llas, y en 1' extrem las flors apiiadas. Està plena
de una substància agafatosa y de mal olor. Es acre
y corrosiva, però cúyta pert aquestas qualitats, y
de la arrel se'n fa pa. Frailillos. Arissarum, i.
SARRIÓ. m. Sàrria petita ab cuberta, pera tra-
ginar carbó, etc. Espuerta, serà. Cecina, sporta, ae.
II pi. La multilut de elis. Seraje, serada. Sporta-
rum cumulus.
SARRIONET. m. d. Serico, serillo. Fisellus, i,
perula, ai.
SARRÓ. ra. Espècie de brutícia blanca que's fa
en los Uabis, boca y dents. Sarró, relej, releje, li-
mosidad, loba. Rubigo, inis.
SARRÓ. m. Bossa gran de pell, que usan los
pastors. Zurron, pellico, zamarrico. Pasloralis pe-
ra. [| Saquet pera anar de camí. Zurron. Marsu-
pium, ii. II met. Tunda, jaco de cops. Paliza, tun-
da, zurribanda. Yerberatio, fustigatio, nis.
FÉR üN SARRÓ. fr. Donar una tunda. Batanear.
Contundo, is.
VCYDAR lo sarró. fr. mel. Confessarse. Vaciar el
saco. Peccata confiteri.
SARRONER. ra. Contrabandista de sarró. Zur-
ronero. Mercium interdictarum levis advector. \\
Qui fa sarrons. Zurronero. Perarum opifex.
SARRONET. m. d. Zurroncillo. Manticula, pe-
rula, X.
SARROS, A. adj. Lo que té sarró. Sarroso. Il-
luviosus.
SARSA DE ESPANYA, f. Planta que creix
entre las rocas, té la arrel del gros de un dit,
blanca, nuosa, de la qual se desprenen mòltas ar-
elelas blancas y llargas. Es mòlt comuna entre
noí^altres y 's troba en Monjuich. Zarza del paiíi "
de Espana. Similex aspera.
SARSAFRÀ. in. sassafràs.
SARSAPARRELLA. f. Planta de las Indias
semblant als esbarzers de Espanya; las fullas en
figura de cor, espinosas y senyaladas ab nou nir-
vis que corren desde la basa à la punta. 'L fruyt
semblant als rahims de parra borda, y las arrels
són medicinals. Zttr2«/)arri7/o. Aspera smilax.
SARSAPARRELLAR. m. Lo lloeh ó camp
ahont hi ha mòlta sarsaparrella. Zarzaparrillar.
Aspera smilace abundans ager.
SARSOLL. m. Qui parla mòlt depressa y tarta-
mut. Farfulla. Balbus.
SART. m. Natural de Cerdenya. Sardo. Sar-
dus, i.
SARTORESA Y SARTRA. f. ant. SASTRESSA.
SARTRE. m. sastre.
SAS. expr. que significa 'I so del cop. Zas. Per-
cutionis slrepitus. || Veu pera expressar lo cop.
Zas. Iclus, us.
SASSAFRÀS. Arbre, espècie de llorer de la
Amèrica septentrional ; se troba en lo comers en
trossos mès ó ménos voluminosos, ramosos; la
escorxa de color pardo rojench, quasi llisa, de
olor aromàtich agradable, semblant al del fonoll;
sabor picant igual à sòn olor; la part llenyosa gro-
guenca, porosa, lleugera, composta de capas con-
cénlrioas, de olor y sabor com la escorxa, encara
que un poch mès dèbils. Es sudoríficb, antiherpè-
tich, y un remey comú y vulgar pera fèr fugir
la llet. Sasafràs. Laurus sassafràs.
SASSOLINA. f. Producto de la combinació na-
tural del boro ab 1' oxigeno. Sassolina. Sassoli-
na, ae.
SASTRE, m. Lo qui per ofici fa vestits de home.
Sastre. Sartor, is.
CENT SASTRES, CENT MOLINERS, Y CENT TELXIDORS,
TRESCENTS LLADREGOTS ; Ó SET SASTRES, SET SABA-
TERS Y SET TEIXIDORS, VINT Y ÜN LLADRE, ref. DeUOla
que dita gent sòn poch escrupulosos en quedarse
'Is retalls, etc. Cien sastres, cien molineros y cien
tejedores, son trescientos ladrones. Tot sartores, etc.
tot latrones.
DE SASTRE PODRÀS MUDAR, QUE DE LLADRE NO ES-
CAPARÀS, ref. Denota que entre vàrias personas
tan motiu hi ha pera desconfiar de una com de al-
tra, ó que ni unas ni altras sòn bonàs pera '1 fi que
'ns proposam. Enlre ruin ganado no hay que esco-
jer ópoco hay que escojer. Non grege de vili pecu-
dem selegeris ullam.
SASTRERIA, f. Botiga de sastre. Sastreria.
Sartoris oíïicina. || Ofici del sastre. Sastreria. Sar-
tura, X.
SASTRESSA. f. La muller del .sastre. Sastra,
sastresa. Sartoris uxor. || La dona que fa ofici de
sastre. Sastra, sastresa. Sarlrix, icis.
SASTRET. m. d. Sastrecillo. Sartor, is.
SASTRUGAR. v. a. deshendssar.
mi
SAT
DICCIONARI
SAT
SASUAVAR. V. a. ant. suavisar, apaciguar.
SATALIA. f. Nom vulgar de una espècie de llor
del genero Rosa; es petita, de pocas fullas, de un
blanch raòlt violat y 's fa regularment en los pa-
ratjes ombrívols. Rosa blanca, satalia. Rosa i ta
dicta.
■ BLANCH COM UNA SATALIA. fr. BlailCO COMO el ttllipo
de la nieve. Ni veus, ni val is.
SATAN Y SATANÀS, m. Lo diable, comú
enemich del home. Satan, Satanàs. Satanàs, se.
SATANAITA. f. Nom que's dóna à la heretgia
dels Massilienses y als que la seguian. Salanaila.
Satanaita, ae.
SATÀNICAMENT. adv. m. diabólicament.
SATÀNICH, CA. adj. Propi de Satanàs. ^«ííí-
iiico. Satan icus.
SATÉL-LITE. m. Qui acompanya à altre pera
sa seguretat, y entre 'Is emperadors de Orient
equival à capità de guàrdias de corps. Salélite. Sa-
lelles, itis. II Sectari. Saiéliíe. Assecla,ae. 1| aslron.
Cada un de!s planetas menors que 's raouhen al
entorn de un de major. Salélite. Satelles, ilis. ||
ESTRELLAS DE BORBON.
SATGETA. f. SAGETA.
SATGETIA. f. SAGETIA.
SATÍ. m. SETÍ.
SATIFER. V. a. SATISFER.
SÀTIRA, f. PoLMna 6 escrit pera repéndrer las
costums y tol lo dolent llansant sobre ell lot lo ri-
dícul. Sàtira. Salyra, ae. || Dilxo agut y picant.
Sàtira. Telum facetum. || Paraulas picants y mali-
ciosas, libel-los infamatoris. Sàtira. Dicterium, ii.
SATÍRICAMENT. adv. m. De un modo salí-
rich. Satiricamente, mordazmente. Salyricè.
SATÍRIGH, ca. adj. Lo que pertany à Sàtiro
ó à la sàtira. Satírica. Satyricus. | Abundant en
sàtiras. Salirico. Satyris frequens. || mel. Picant,
agut. Satírica. Mordax. j| Maldihent. Salirico. Ma-
ledicus. II m. Escriptor de sàtiras. Salirico. Saty-
rographus, i.
SATIRIÓ. m. Planta dolsa y medicinal, de
arrel asevada, cama un poch borrosa y flor de
figura de abella ab las alas estesas. Satirion. Sa-
tyrion, is.
SATIRISAB. V. a. Criticar, censurar ab pa-
raulas. Picar, satirizar, zaherir, morder. Yerbo-
rum aculeis perstringere. || Escríurer sàtiras. Sati-
rizar. Satyras scribere. |] fér pasquins.
SATIRISAT, DA. p. p. Salirizado, Salyrus
petitus.
SÀTIRO. m. mit. Mónslruo mitj home y mitj do-
na, que presidia en los boscos. Sàtiro. Satirus, i.
II Deshonest. Sàtiro. Satyrus, i.
SATISDACIÒ. f. for. fiansa.
SATISDAR. V. a. for. Fér fiansa. Àfianzar.
Fidejubeo, es.
SATISFACCIÓ, f. Paga al acreedor. Salis fac-
cion. Satisfactio, nis. || Expiació de la culpa per
medi de la penitència. Satisfaccion. Satisfactio,
nis. II Presumpció. Satisfaccion. PriEsumptio, nis.
II Vt'njansa. Satisfaccion, desaçjravio, desquite. Par
pari reddilio. || Piaher, coritenlo. Satif•faccion. Sa-
tisfactio, nis. II Confiansa ó seguretat del animo.
Satisfaccion. Fiducia,se. || Cumpliment dels desiljs
ó del gust. Satisfaccion. Satisfactio, nis.
A SATISFACCIÓ, m. adv. A gust, cumplidaraent.
A satisfaccion, àpedir de boca. Ex senlenlia.
DONAR SATISFACCIÓ, fr. Respóndrcr algú de lo que
tenia à sòn càrrech. Descargarse. Salisfacio, is.
pÉNDRERSE LA SATISFACCIÓ, fr. Veujarse, tornar
pel propi honor. Tomar satisfaccion. Honorem vin-
dicaré.
SATISFACTORI, A. adj. Lo que pót satisfer ó
pagar alguna cosa deguda. Salis factor io. Satisfac-
torius. II Lo que satisfà pels pecats. Satisfactorio.
Satisfactorius.
SATISFACTÒRIAMENT, adv. m. De un mo-
do satisfactori. Salis factoriamenle. Satisfactoriè.
SATISFER. V. a. Pagar lo que's déu. Salisfa-
cer. Exsolvo, salisfacio, is. || Cumplir la obligació.
Salisfacer. Muneri salisfacere. || Fér alguna obra
que meresca '1 perdó de la pena. Salisfacer. Ex-
pio, as. II Saciar qualsevol apetit ó passió. Salisfa-
cer. Expleo, es. || Sossegar las passions del animo.
Salisfacer. Cedo, is, placo, as. || Donar solució à
algun dubte ó dificultat. Salisfacer, responder, re-
solver. R;'spondeo, es. || Sossegar alguna queixa ó
ressentiment. Salisfacer. Salisfacio, is. || Agradar,
acontentar à algú. Llenar, salisfacer. Alicui animum
explere. || Premiar enterament y ab equitat los mè-
rits. Salisfacer. Retribuo, persolvo, is. || Executar,
cumplir. Salisfacer. Exequor, eris.
SATISFERSE. v. r. Pagarse. Reintegrarse, sa-
lisfacerse. Sibi ipsi per se aes alienum solvere. ||
Venjarse de algun agravi. Salisfacerse. Ulcisci. ||
Tornar algú per són honor, precisant aj ofensora
que desfassa 1' agravi. Salisfacerse. Honorem vin-
dicaré. II Saciar la fam, set ó son. Salisfacerse. Ex-
pleo, es. II Quedar convensut ab alguna rahó efi-
càs. Salisfacerse. Acquiesco, is. || Conseguir lo
que's desitjava. Salisfacerse. Morem gerere.
SATISFET, A. p. p. Satisfecho. Satisfactus. I
adj. Saciat. Satisfecho, saciada, camida. Saciatus.
|] Presumit, pagat de sí mateix. Ufana, satisfecho,
confiada. Arrogans.
SÀTRAPA. m. Entre Is antichs persas gober-
nador de província, encara que en sòn origen era
lo mateix que almirant de mar. Sàtrapa. Salrapa,
se. II mel. fam. Astut, sagàs, artificiós. Ladino, sà-
trapa, faramallera. Yafer.
SATRAPIA. f. La dignitat ó gobern del salra-
pa. Satrapia. Satrapia, ae.
8ATS. adv. ant. bastant, prou.
SATURACIÓ, f. quím. Acció de saturar. Satu-
racion. Safuratio, nis.
SATURAR, v. a. quím. Posar en un líquit tota
la quantitat que pót disóldrerse de algun sólit.
També s' usa com recíproch. Impregnar, saturar.
SAV
CATALÀ
SE
555
»
i
, as, imbuo is. |1 anl. Atipar, satisfer de,
menjar llartar, saciar, saturar. Saturo, as.
8ATURNAL. adj. Pertanyent à Saturno. Salur-
val. Salurnalis. || pi. Festas en honor de Saturno
en lo niès de desembre, que duravan tres ó cinch
dias, en que 'Js senyors servian ú taula als es-
claus. Saturnales. Salurnialia, ium, prenia, orum.
SATURNIA. f. mil. Juno ulla de Saturno dèu
de la genlililat. Saturnia. Salurnia, íb. || poét. La
l;àlia per liaverse refugiat allí Saturno, portant ab
sí la edat de or, (|uant fou llansat del cel. Salur-
nia. Saturnia, iv.
SATURNIANS. m. pi. Heretges deixebles de
Salurní ó Salurnil, que sembrà mòllissims errors.
Saturn ianos, salurnilianos. Saturniani, salurnilia-
ni, orum.
SATURNO. m. mit. Dèu del paganisme, que
llansat del cel per sos 6lls se refugià à liàlia
por'anllii ab sí la edal de or. Saturno. Sa'urnus, i.
I Lo més elevat dels sel p'anetas, que eslà entre
'1 firmament y Júpiter. Saturno. Sa'.urnus, i. |
quím. Lo plom. Saturno. Sa'urnus, i. 1| poél. Lo
temps. Saturno. Cronos, i, || Surrut. Cazurro. Taci-
lurnus. I Trisl, melancólich, poch sociable. Satnr-
nino, nocturnal, télrico, muslio. Tetricus, salurnus.
SAÚCH. m. Arbre de ribera, ab las ramas rec-
tas y plenas de una molsa mòlt fofa y blanca; la
escorxa exterior es cendro^•a y so!a de ella ni ha al-
tra de verda; la flor serveix pera fer perfums en las
erissipelas. Saúco. Sambucus, i, acte, es.
SAicH RÓssEO. Arbre del qual ni ha dos espè-
cies, una de ramas semblants à las del saúch co-
mú, nuosas, trencadissas, ab las fullas semblants
à las de la parra, però més petilas; las flors de la
circunferència blancas y hermosas, la llavor en
figura de cor. La altra espècie lé las flors mès uni-
das y à vegadas tirant à purpúreas. Saúco róseo,
olmo humilde. Opulus, i.
SAUL, A. adj. ant. sai.vo.
SAULA. f. ter. sàlzrr.
SAULEDA. f. ter. salzereda.
SAULÓ. m. Espècie de arena mòlt pesanla.
Sàbulo, sabulon. Sabulum, i.
8AULONENCH, CA. adj. Abundant de sauló.
Sabuloso. Sabulosus.
8AUMA. f. ant. somera, burra. 1| hipòcrita.
SAUMATGE. m. ant. brigada.
SAÜQUER, m. SAÚcn.
SAURA. f. ant. gralla.
SAURÍ. m. La persona que falsament diu que
véu lo que està ocult, encara que sia sota terra,
raéntres no ho cubra alguna roba blava. Zahori.
Linceus, i.
SAUS. m. ant. sahó.
SAVASTRE. m. anl. tela, cendat.
SAVI. m. sabí.
SAVI EX dret. Jurisperito. Jurisperitus i.
TRÀMIT SAVI È >'0 LI DIGAS QUE FASSA. ter. lef.
anl. Envia quien lo enlienda y déjalo de su cuenta.
Milte sapiens el de labore suo non instrues.
SAVIESA Y SAVIETAT. f. sabiduria.
SAXAR Ó SAXEJAR. V. a. SACCEJAR.
8AXAFRÀS. m. SASSAFRÀS.
SAXIFRAGA. f. Herba medicinal à la qual s'
alribuheix la virtut de rómprer las pedretas dels
ronyons als que pateixen de mal de pedra. Saxi-
froga. Savifragia, íb.
SAXIFRAGA BERMELLA. Herba medicinal; s' emplea
com astringent, y las arrels també com à diuréti-
cas. Filipéndula oficinal. Spiroea filipendula.
SAXIFRÀS. m. Arbre de la Florida, de fusta
groga y medicinal, de color que tira al de fonoll.
Saxifrds, sasofrds, pavana. Saxifragum, i.
SAXÓ. m. SACSÓ.
SAY. loc. anl. Lo sé. Scio.
8AYA. f. Faldilla. Saya. Túnica muliebris. ||
En algunas religions la part del hàbit, que vc à sèr
com la solana dels capellans. Saya. Túnica talaris.
SAYAL. m. Panyo mòlt basi de llana burella.
Sayal. Cilicinius pannus. [| Lo vestit de dita roba.
Sayal. Cilicina veslis. || En los molins paperers ca-
da un dels feltres ahonl se posa '1 full de paper
luego de formal. Bayeta, sayal, pam, cordellale.
Pannus, i.
SAYALER, A. m. y f. Teixidor de sayals. Sa-
yalero. Sagarius, ii.
SAYALESCH, CA. adj. Cosa de sayal ó lo que
li pertany. Sayaíesco. Cilicius.
SAYALERIA. f. Fàbrica de sayals. Sayaleria.
Sagariorum oilicina. [| Ofici de sayaler. Sayaleria.
Sagarii opificium.
SAYALET. m. Sayal fi. Sayakte. Pannus cili-
cinus subtilior.
SAYNETE. m. La salsa que dóna bon sabor à
las viandas. Sainete. Sapidum condimenlum. ||
Qualsevol gust ó sabor delicat. Sainete. Gulae irri-
tamenlum. \\ Tol lo que mou à complacéncia. Sai-
nete. Sales, ium. |1 Composició dramàtica breu y
jocosa. Sainete. Jocosa compositio dramàtica.
SAYO. m. Casaca llarga y sens botons. Sayo.
Saccus, i.
SAYÓ. m. Home corpulent, feoó cruel. Sayon.
Foedus, crudelis homo. l| Butxí en lo anlich. Sa-
yon. Carnifex, icis, salelles, ilis.
SAYOL. ra. anl. capsada. 2.
SAYONÀS. m. aum. Sayonazo. Carnifex, icis.
SAYT. m. AGUSIL, NUNCI, PORTER,
SE.
SE. pron. que s' anteposa y pospo.-a al verb pera
significar la mateixa persona que regeix [lo verb ó
sobre que recau la acció de ell. Se. Sui, sibi, se.
II Anteposat als pronoms me, te, li, singularisa la
acció del verb ò la persona que significan los al-
tres pronoms, com : poch se me'n dona que se li
diga. Se. \\ Se junta ab los verbs, fenllos equivaler
à passiva, com: se diu. Se. Dicitur, etc. fl També s'
856
SEC
DICCIONARI
SEC
usa com proposició de alguns noms y verbs, com:
en sEparar, seíIuccíó, sElecle. Se. Se. || En los es-
crits marins y vent dit sudest. SE. SE.
SEBA. f. CEBA.
SEBÀCEO. adj. med. Lo que conté seu ó li per-
tany. Sebàceo. Sebaceus.
SEBANSCOU. m. Espècie de vi que componen
los etíops. Sebanscou. Sebanscou.
SEBASTIÀ, n. p. de home. Sehaslian. Sebas-
tianus, i.
SEBASTOCRATIA. f. Dignitat del Sebasto-
cràtor. Sebastocratia. Sebastocratia, ae.
BEBASTOGRATISTA. f. Muller del Sebasto-
cràtor. Sebaslocratista. Sebaslocratista, ae.
SEBASTOCRÀTOR. m. ant. Oflcial de honor
en la cort del emperador de Conslantinopla; em-
pleo que sols se donava à qui V emperador volia fér
particular honra. Sehastocrdtor. Sebaslocrator, is.
SEBESTEN. m. bot. Arbre semblant al ginjo-
ler. Sebeslen. Zizipha, se. || Fruyla de dit arbre,
semblant als cascabellitos, ab un pinyol triangular
que serveix en la medicina. Sebesten, sebesto. Se-
bestum, i, serdia sebestena.
SEBOLLIR Ó SEBULLIR. V. a. ant. SEPULTAR.
II SCMERGIR.
SEBUSIANS. m. pi. Pobles del Leons, de Fo-
res, de Bresca. Sebusianos. Sebusiani, orum.
SECA. f. Temporada en que no plou. Seca, sè-
quia, sequedad. Siccitas, alis. | La casa ú oficina
ahonl s' encunya la moneda. Seca, cesa, casa de mo-
neda. Monetarum officina. j] naut. Banch de arena
que no'l cubre la àygua. Seca. Brevia, orum, sirles,
is. II nàut. Nom que per antonomàsia 's dóna à la
verga que encrehua en 1' arbre de mitjana, ab 1'
únich objecte de asseguraren ella la vela desobre-
mitjana. Verga seca ó de gala. Velum sic dictum.
II med. fam. La mort. Muerle. Mors, tis. || cega.
i SECAs solament, m. adv. A secas solamenle.
Tanüm, sine ullo allio.
SEGÀ. ra. Terra de cóurer que sols se rega
quant plou. Secano, sequio, sequedad, sequeral, se-
caral. Siccanus ager.
SEGACULA. f. Planta y arrel que vé de la Si-
bèria. Secacula, secacul. Secacula, £E.
SECADA, f. seca. 1.
SECALL. m. La branca resseca é inútil de qual-
sevol arbre. Reseco, reviejo. Exiccata arbor. || Espè-
cie de bescuit ressech en llesquetas primas. Biz-
cocho de solelilla ó de Mallorca. Biscoctus panis.
SEGALLÓS, A. adj. Mitj vert y mitj sech. Ver-
diseco. Subsiccus.
SEGAMENT. m. La acció de secarse. Secamien-
to. Exiccatio, nis. 1| adv. m. Ab sequedat. Seca-
mente. Siccè. || Ab pocasparaulas, sens adorno. Se-
camenle. Frigidè. jj Ab aspresa, sens atenció ni
urbanitat. Secamenle. Asperè, duriter.
SEGANSA. f. Joch de cartas que juga cada hu
per sí ó anant de companys. À cada jugador se li
donan tres cartas, las quals si segueixen per orde,
com tres, quatre y cinch, se diu secansa ; y si són
iguals en lo punt ó figura, com dos sets ó dos so-
tas, etc, se diu ali. Desprès se juga al trenta yhu
en la forma regular. Secansa. Ludus secansa.
secansa real. La de rey, caball y sota. Secansa
real. Ludus secansa.
SEGANT, f. geom. Qualsevol línea que talla
à una superfície, ó pla que talla algun cos. Secan-
te. Intersecans linea. || m. pint. Composició de oli
de llinosa cuyt ab alls, vidre molt y raassicot de
daurar, pera que se sequen prompte 'Is colors. Se-
canle. Siccans, arefactorius.
SEGAR. V. a. ASSECAR. II m. SECi.
SECARSE. V. a. ASSECARSE. 1. 2. II Dit dels
rius, fonts, etc, aixugarse, quedar sèns àygua.
Secarse. Exsiccari. || Consumirse, aniquilarse. Se-
carse. Tabesco, is. || Enmagrirse, extenuarse l'ani-
mal. Secarse. Macrescere. || Tenir mòlta set. Se-
carse , apalambrase. Siti arere. || També s' usa
pera ponderar la dificultat de demanar lo que's
necessita ó de humiliarse, y aixís se sól dir: pri-
mer me SEGARIA. Secarse. Pereo, is. || En lo moral
desfallir, morir de tristesa, melancolia, etc. Secar-
se. Moerore tabescere. || Dit de la terra endurirse,
pérdrer la sahó. Secarse. Duresco, is.
SEGAT, DA. p. p. Secado. Exsiccatus.
SECCAR. V. a. ASSECAR.
SECCIÓ, f. Separació, divisió que's fa en los
llibres, capítols, etc. Sercion. Sectio, nis. | Sepa-
ració de classes. Seccion. Sectio, nis. || arq. La de-
lineació de la altura y profunditat de un edifici,
com si estigués partit pel mitj, pera regonèixer la
part interior de ell. Seccion. Sectio, nis. |1 geom.
Lo tall de las líneas, figuras y cossos sólits. Sec-
cion. Sectio, nis. || En las matemàticas se diu ge-
neralment de tot tall y divisió. Seccion. Sectio, nis.
11 Capacitat de la mare de un riu ó canal determi-
nada per un pla perpendicular à la corrent del
àygua, que la talla desde la superficie fins al fon-
do. Seccion. Alvei sectio. [| ópt. La superficie ó pla
interposat sobre '1 objecte y '1 ull, que talla 'Is
raigs visual, y '1 mateix quant s' imagina transpa-
rent locossólit. Seccion. Superfícies visum secans.
II nàut. Pla en que s' expressan las vàrias alsàrias,
amplàrias y gruix de tolas las pessas que compo-
nen lo casco de un barco per una banda, en la
mateixa forma que si aquest se vejès dividit per un
pla longitudinal y vertical, que passa per la raey-
tat del ample de la quilla. Perfil, seccion ortogràfi-
ca, plano icnogràfico ó de elevacion. Ortographica
sectio.
SECCIONAR. V. a. Dividir en seccions. Seccio-
nar. In partes dividere.
SECH, A. adj. Aixut, falta de humor ó de hu-
mitat. Seca. Aridus, siccus. || Dit de las planlas
faltat de verdor ó vigor. Seco. Aridus. || S' aplica
à certas fruytas, com atmetllas, nous, avellanas,
quant ja tenen la closca dura. Seco. Siccaneus. ||
Magre, de pocas carns. Flaco, seco, magro, afili-
^H' qranado,
SEC
granada, acecinado. Flaccidus, macer. || Dit de la
temporada en que no plou. Seco. Impluvius. || Dit
de las figas, pansas, etc, pansidas, dissecadas pe-
ra que's conserven. Paso, seco. Passus. || Poch
abundant, faltat de las cosas necessàrias , com:
aquell pais es mòli sEcn. Seco, pobre. Inops. |1 met.
ret. Se diu del estil faltat de adorno, gn'icia y vi-
vesa. Duro, seco, àrido, frio. Jejunus. || Dit del
assumpto ó matèria de que han escrit pochs, óque
hi ha poch que dir. Estèril, seco, drido. Exilis. 1|
Poch carinyós, intractable. Enjulo, seco, arisco, es-
pero, frio. Asper. || Sol y sense companalge, com:
pa y àygua sech, paret seca. Seco, solo. Solus. ||
Lo que està sol, sens algun accesori que li done
major valor ó estimació. Seco. Solus. || Dit de un
pou, riu, etc, aixut, sens àygua. Agoiado, seco.
Exhaustus, exsiccatus. I Se diu de la tos en que no
s' arrenca ó escup. Seca. Sicca tussís. || med. Se
diu de qualsevol membre que no reb forsas ó ali-
ment. Marchito, seco. Aridus, inanimus. |1 En la
mística poch fervorós, sense devoció. Frio, seco.
Frigidus, aridus. |1 Se diu quant se té mòlta set, y
així 's diu tenir la boca seca.. Seco de sed. Sitiens.
II med. Qui per alguna malaltia està sumament
flach y extenuat. Túbido. Tabidus.
de sech A sech. m. adv. De cara à cara, com:
embestir de sech i sech. Cara à cara, frente d fren-
le. E regione, ex adverso.
ENSEcn. m. adv. Fora del àygua. En seco. In sic-
00. II Sense sabó, com : sembrar en sech. En seco.
In sicco. II De repent, com: pararseEN sech. Dere-
pente. Extemplò.
MITJ SECH. loC. SECALLÓS.
SÈGH. m. Lo senyal que queda en la part per
ahont se doblega la roba. Dohlez, pliegue. Plicatu-
ra, 86. II Lo senyal ó ralla fonda que deixa en las
pedras, fuslas,etc., la corda ó ferro que hi frega.
Surco. Sulcus, i. || clenxa.
SEGLE. m. sigle.
SECLE8T. ra. segrest.
8EGORS. m. SOCÓS, SOCORRO.
8EGOSTA. f. RECOSTA.
SEGRECIÓ. f. med. La separació que's fà en
los vasos del cos, dels humors nutritius y excre-
menticis, de las parts mèsgrosseras y las delica-
das, de las útils é inútils. 5'ccrcctoTi. Secretio, nis.
II Los mateixos humors segregats. Secrecion. Se-
cretio, nis.
SEGRESTADOR, m. SEGRESTADOR.
SEGRESTAGIÓ. f. y
8EGRESTAMENT. m. SEGREST.
SEGRESTAR, v. a. segrestar.
SEGRET, A. adj. Se diu de qualsevol cosa ocul-
ta ó amagada en las arts, en las ciéncias ó en la
naturalesa. Secreto. Secretus, abditus. ]| Ignorat,
conegut de pochs ó de ningú. Secreto. Secretus, ig-
notus. II Ocult, misteriós. Oculto, secreto, misterio-
so. Arcanus. 1| Díl de la persona que no revela lo
que sab. Secreto, reservada. Tectus homo. | Se diu
TOMO II.
CATALÀ. SEC 557
del lloch interior, retirat ó separat. Secreto. Secre-
tus. II m. La co.sa que's té ó déu tenirse secreta.
Secreto, arcano. Arcanum, secretum, i. || Silenci
inviolable, cuydado de no descubrir lo que déu
estar ocult. Secreto. Secretum, i. || met. Cautela,
dissimulo pera ocultar alguna cosa important. Se-
creto, sigilo , reserva, arcano, misterio. Secretum,
i. II Lo més oculto recòndit de alguna cosa. decreto,
seno. Secretiora rei. || Lo modo ó medi de descu-
brir alguna dificultat. 5ecreío. Arcanum, i. || Lo fi
de una cosa y la sagacitat precisa pera lograrla,
com: lo SECRET de la eloqüència es saber excitar
las pasions. Secreto. Soleitia, indústria, se. | Notí-
cia particular ignorada de mòlts, que algú té de la
excel-léncia, virtut ó propietat de algun art, re-
mey, herbas, etc. Secreta. Secretum, i. || Butxaque-
ta en la trinxa de las calsas. Secreto, puridad. Ab-
dila crumena. | Amagatall en los escriptoris, ca-
laixeras, etc. Secreto. Addila scrinii pars. || Bosse-
ta en qualsevol part de la roba. Landre. Yesti as-
sula crumena. || rellotjera. H retret, recamrra.
[| pi. En laorga, invenció que conté innumerables
pessas interiors y exteriors; però principalment se
compon de un pla que conté altres lantas canals
com teclas lo teclat, y que corren equidistants toia
la latitutdel pla, terminant entre las dos paralel-
las de sa extremitat. Secretos. Organi arcana. [j
En lo tribunal de la inquisició 'I despaig de las
causas de fe à distincció de altras matérias; y tam-
bé la secretaria en que 's despatxan y guardan
aqueslas causas. Secreto. In inquisitionis tribunali
secreta causarum expeditio.
secret de dos es perillós, secret de tres no val
RES. ref. Denota que lo que convé no se sàpia, no's
déu dir à ningú. La que saben tres sabé toda res; lo
que no quieras que sepa enplazani en barrio agena.
tenia siempre en tu seno; secreto de dos, sàbelo Dios;
secreto de tres, toda res ; secreta entre dos , es de
Dios , entre tres, a ó no es, y entre cuatro , se lo
lleva el diabla. Res ubi nota tribus ; totum fit nota
per orbem.
SECRET NATURAL. Aquell que dicta la mateixa na-
turalesa que's calle y oculte. Secreto natural. Natu-
rale secretum.
SECRETS de NATURALESA. AqUClls efcCteS OCUltS Ó
ignorats que tenen ó causan algunas cosas natu-
rals, ó s' originan de algunas curiositats. Secreto
de la naturaleza. Natura? arcanum.
AIXÓ HA DE ANAR Ó HA DE SÉR AB SECRET, fr. ab qUB
algú avisa à altre que es menester callar lo que se
li confia. Esla va debajo de secreta. Fac ut muria-
tur inter nos secretum quodtibi comraitto.
CONFIAR UN SECRET, fr. Descubrirlo à algú re-
servadament. Confiar un secreto. Secretum con-
credere.
DE SECRET, m. adv. De modo que no 's sàpia.
De secreta. Clam. || Sens formalitat ó ceremónia pú-
blica. De secreta. Absqne ritu.
EN ó AB SECRET. Dl. adv. SECRETAMENT.
70
858
SEC
DICCIONARI
SED
LO SECRET DE n'aMETLLER , QUE'l SAB ÜN DE CADA
CARRER, ref. ab que's nota al que fa misteri de
secrets que sab tothom. Secreio à voces, ó con chi-
rimias ó de anchuelo. Secretum publicum.
PARLAR EN SECRET, ff. StcreUar; hablar en secre-
ta. Submissa voce loqui.
PUBLICAR ALGUN SECRET, fr. Anar dihentlo à tot-
hom. Echar algun secrelo en la calle. Arcana in pu-
blicum edere.
SECRETA, f. La funció que fa lo qui s' ha de
graduar en cànons, pera probar sa suficiència, y s'
anomena així perquè sols hi assisteixen los doctors
de la facultat. Secreta. Secreta, ae. 1| Oració que's
diu en la missa entre I' ofertori y prefaci. Secreta.
Secreta oratio. |1 bassa, necessària.
SECRETAMENT, adv. m. De amagat. Secreta-
mente. Clam, clamculum, furtim. I Misteriosament.
Secretamenie. Arcanè. || Se diu dels que parlan ab
baixa veu pera no sér ohits dels circunslans. Secre-
tamente, en secreto. Submissa voce; secrelò.
SECRETARI, m. Oficial que despatxa en nom
desòn amo ó superior las lletras, provisions, elc.
Secretario. Secretarius, ii. \\ Lo subjecte à qui's
comunica algun secret. Secretario. Cui arcana re-
velari solent. || met. Escribenl, amanuense. Secre-
tario, amanuense. Librarius, ii.
secretari de estat ó del despaig universal. Lo
ministre ab qui 'I rey despatxa las consullas del
ram de que està encarregat. Secretario de Estado ó
del despacho universal. Regis à secretis pragmati-
carius.
SECRETÀRIA, f. La muller del secretari. Se-
cretaria. Ministri à secretis uxor. |] La dona que
serveix pera escríurer los assumptes de alguna
senyora ó comunitat ahont hi ha aquest ofici, ^e-
eretaria. A secretis ministra. || La dona à qui 's
confia algun secret. Secretaria. Foemina cui secreta
committuntur.
SECRETARIA, f. y
SECRETARIAT, m. L' empleo de secretari.
Secretariado. Tabellionis oílicium. || La oficina de
secretari. Secretariado, secretaria. Tabularium à
secretis.
SECRETEJAR. V. n. PARLAR EN SECRET.
SECRETET. m. d. Secret de poca importància.
Secretillo. Levis momenti arcanum.
SECRETISTA.m. Autor de secrets de naturale-
sa. Secrelista. Arcanorum naturaescriptor. [j Aniich
de secrets. Secretista. Multoties secreta col-loquens.
SECRETORI,A. adj. S' aplica als vasos y ór-
ganos del cos, que serveixen pera la secreció. Se-
cretario. Secretorium vas.
SECTA. f. La escola, doctrina, màxima ú opinió
particular ensenyada per algun mestre famós, y
seguida per sos deixebles. Secta. Secta, disciplina,
ae. II professió. || Heretgia, partit que segueix obs-
tinadament alguna màxima ó doctrina contrària à
la de la de la religió catòlica, apostòlica, romana.
Secta. Seda, ae.
SECTARI, m. Qui segueix alguna secta y co-
munment heretge. Sectario. Sectarius, ii,
SECTADOR Y SECTOR, m. La part del círcul
tallada y terminada per dos radis que no estan en
línea recta y una partdelacircunferéncia. Sector.
Sector, is
SECULAR, adj. Del sigle, com oposat à regular
ó religiós. Secular, seglar. Saecularis, profanus. ||
Dit del sa-erdot que viu en lo sigle à distincciódel
religiós que viu en clausura. Secwíar. Saecularis. ||
També 's diu de un benefici que encara que sia se-
cular lo pót possehir un ecclesiàstich. Secular. Sae-
cularebeneficium. || Cosa de un sigle, com: festa
ó poema secular. Secular. Seculare.
SECULARISACIÓ. f. Acció de secularisar ó
secularisarse, Secularizacian. Ad saecularem con-
ditionem transcriptio.
SECULARISAR. V. a. Fér secular lo que era
ecclesiàstich ó regular. Secularizar. Ad saecularem
conditionem transferre. || Tràurer del estat regular
à alguna persona. També s' usa com recíproch.
Secularizar. Ad saeculares aliquem transcribere;
religiosum solvere legibus.
SECULARISAT, DA. p. p. Secularizado . Ad
profanos usus translatus. || m. Lo religiós que s'ha
secularisat. Secularizado. In saeculares relalus.
8ECULARITAT. f. L' estat ó qualitat de secu-
lar. Secularidad. Saecularitas, atis.
SECULARMENT, adv, m. De un modo secu-
lar, temporal ó mundà. Secularmente, seglarmente.
Laicè, ritu saeculari.
SECUNDAR, v. a. Repetir un acteab inmedia-
ció. Asecundar, secundar. Itero, as. || ajudar.
SECUNDARI, A. adj. Accessori. Secundaria.
Secundarius. || anat. Se diu de una part de las ve-
nas làcteas. Secundaria. Secundarius. || astron. sa-
TÉL-LiTE. 2. II Dit de la llum que ve per reflexió ó
refracció.5'ec«nrfana. Secundaria lux. || pi. astrón.
Se diu dels círculs que passant pels pols de la
eclíptica, la tallan perpendicularment, y serveixen
pera senyalar lo lloch de las eslrellas respectiva-
ment. Secundarios. Circulus secundarius.
SECUNDÀRIAMENT, adv. m. En segon lloch.
Secundariamente. Secundúm, secundo.
SECUNDIANS. m. pi. Heretges gnóstichs ano-
menats així de són cap. Secundianas. Secundiani,
orum.
SECUNDINA. f. La tela que cubre '1 feto. Se-
cundina, pares. Secundina, aruin.
SEDA. f. Fil mòlt suau y prim que's fa dels ca-
polls que'ls cuchs de dit nom forman ab sa baba.
Seda. Sericum, i. | Lo teixit de dit fil. Seda. Tela
serica. || Lo fil de dila matèria retort ab altres.
Seda; seda de coser. Filum sericum. || cerda. || En
lo moral, suau, apacible, agradable. Seda. Lenis,
cereus. 1| pi. crin. || Entre argenters, gratas.
SEDA BASTA. La grosseia oposada à la fina. Seda
busla ó de tada capullo, ó estopena de seda ó seda
ocal. Sericae congrudae.
SED
CATALÀ.
SEG
559
SEDA CRUA. La en cru ó sense filar. Seda cruda ú
en crudo, pelo. Sericum cruduin. H La que's trau
sense foch. Seda cruda. Holosericum, i.
SEDA DE MiTjAs. Espécic (Ic scda filada y retorta
que s' emplea pera fér mitjas. Torcidillo. Contor-
tum sericum.
SEDA FILADA. EúadiUo. Füum ex serica stupa.
SEDA FINA. La millor que fa y perfecciona sem-
pre un sol cuch, y 's fila en lo torn de tres madei-
xdiS. Almendra ; seda de candongo ó de candongos.
Sericum evile.
SEDA GROLLERA. La Hiès basla de tolas, de capolls
embolicats que no's fila à torn. Cadarzo, azache,
atanquia. Sericum asperum.
SEDA VERDA, La quc's fila estant lo cuch viu dins
lo capoll. Seda verde. Ex folico vivo àdhuc bombi-
ce, deductum sericum.
ENGANXAR Ó POSAR LA SEDA AL NYINTOL. EnSCdar.
Sericum Glum seia muniré.
PESADOR, VENEDOR DE SEDA. Geliz. Serici veudi-
tione publicse praefeetus.
8EDAL. m. Entre cirurgians y menescals cinta
6 cordó que's passa de una part à altra de la pell
del animal pera promóurer la supuració ó fér acu-
dir à altra part 1' humor. Sedal. Caulerium filis
transfixum.
SEDAIVT. ra. Lo que està fét de seda ó li sem-
bla. Sedeno. Serico simile.
SEDÀS. m. cedís.
SEDAYRE. m. Fabricant ó marxant de seda.
Sedero. Sericarius, ii.
SEDE. f. Pròpiament significa cadira ; y 's pren
per la dignitat de bisbe, arquebisbe, patriarca ó
papa, com: sede vacant, santa sede. Sede. Sedes,
is. II pi. ant. InQor en lo ooll del animal. Papera,
Struma, se.
seda PLENA. La actual ocupació de la dignitat
[episcopal ó pontifícia. Sede plena. Sedes plena.
sede vacant. La que està desocupada per haver
mort lo prelat que la obtenia. Sede vacanie. Sede
vacans.
SANTA sede ó sede APOSTÒLICA. La de la Iglésia de
Roma. Santa Sede, Sede apostòlica, Silla de san Pe-
dra. Apostòlica Sedes.
SEDEJANT. p. a. adj. Qui té set. Sedienle. Si-
tibundus, sitiens. || met. Qui desitja ansiosament
alguna cosa. Sediento. Avidus , siticulosus. || Lo
que té falta de àygua ó humitat, com los camps en
temps de seca. Sediento. Siticulosus.
SEDEJAR. V. a. Tenir set. Tener sed, estar se-
diento. Sitio, is. II Netejar ab sedàs las pedras pre-
ciosas, las pessas de or, plata, etc. Sedear. Marga-
ritas, etc. sedacea scopula detergere. | Desitjar
ansiosament. Anhelar, ansiar, Ambio, is.
8EDENT, A. adj. sedejant.
SEDENTARI , A. adj. S' aplica al ofici ó vida
de poca agitació ó moviment en que's passa mòlt
temps assentat. Sedentario. Sedentarius, ii.
SEDENY. m. SEDAL.
SEDICIÓ, f. Revolució, avalot. Rebelion, sedi-
cion. Seditio, nis, procella, se. || Renyina, discòr-
dia. Sedicion. Dissentio, nis. U met. Inobediéncia
en orde à las passions contra la rahó. Sedicion. Se-
ditio, nis.
SEDICIÓS, A. adj. Qui causa ó móu sedicions.
Turbulento, sedicioso, revoltoso. Sediliosus, factio-
sus. II Qui sembra discórdias. Sedicioso. Jurgiosus.
SEDICIÓS AM ENT. adv. m. De un modo sedi-
ciós. Sediciosamente. Seditiosè.
SEDOÀRIA. f. Planta de las índias orientals,
de fullas semblants à las delgingebre, encara que
majors; la arrel es rodona, nuosa, aromàtica, de
sabor acre un poch amarch; fortifica '1 ventrell y
es contra la eòlica flatosa. Cedoaria, zedoaria. Ze-
doaria, ae.
SEDÓS, A. adj. ant. cerdòs. | Com seda ò sem-
blant à ella. Sedoso, sedeno. Sericis similis.
SEDUCCIÓ, f. Obra de seduhir. Seduccion. Se-
duClio, nis. II SOBORN.
SEDUCTIU , VA. adj. Lo que enganya. Seduc-
tivo. Fallax, seducens.
SEDUCTOR, A. m. y f. Qui seduheix. Seduc-
tor. Seductor, is. || Corrompedor de la juventut.
Seductor. Mango, nis. || adj. met. Lo que atrau ó
encanta. Seductor. Seductor, is.
SEDUHIR. V. a. Enganyar ab art y manya. Se-
ducir. Seduco, circumvenio, is. || mel. sobornar.
II PERVERTIR.
SEDUHIT, DA. p. p. Seducido. Seductus.
SÉDULA. f. CÈDULA.
SEENT. adj. Dit dels béns inmobles. Raices, si-
tios. Immobiliabona.
SEFARITA. f. Seclas de turchs que creuhen
mòlts dels atributs de Dèu, però '1 fan corpóreo,
encara que incorruptible. Sefarita. Sepharila, ae.
SEFORITA. adj. Cosa de la ciutat de Séforis*
Seforila. Sephoritus.
SEGA. f. Obra de segar y '1 temps en que se
sega. Siega. Messis, is. I Lo temps de segar lo fe.
Segazon. Messis, is. || met. La multilut de gent
convertida ó prompta à convertirse. Siega. Mes-
sis, is.
SEGABLE. adj. segador. 1.
SEGABOSSAS. m. Lladre de bossas. Cortabol-
sas, ladron, ralero. Latrunculus, i.
SEGADA. f. SEGA.
SEGADES. f. pi. ant. Dret antich sobre la sega.
Siegas. Messis vectigal.
SEGADOR, A. adj. Lo que està en disposició
de sér segat. Segadero, segable. Sectivus. || m. y f.
Qui sega. Segador. Messor, is. || pi. Guspiras mòlt
subtils agafadas al cul de la caldera, que's multi-
plican y disminuheixen en mòlt poch temps. Mon-
jas, segadores. Scinlillulaí, arum.
SEGAR. v. a. Tallar ab la fals lo blat ó ber-
bas. Segar. Meto, is. || met. arrasar, arruhinar. ||
En lo moral recuUir, juntar. Segar. Meto, is. || Dit
de la roba. Cortarse, abrirse. Findi.
SEG
DICCIONARI
SEG
PEL SEGAR DEL MES DE MAKi. 01. adv. Denota la
impossibilitat de fér ó conseguir alguna cosa ó que
no's déu fér per sér impertinent. Cuando mcen las
gallinas, cuando vengan los nazarenos. Ad graecas
calendas; cum mula peperit.
QUI NO PÓT SEGAR, ESPiGOLA. lef. Se diu de aquells
que's eontentan al) lo lícit mès per necessitat que
per virtut. Quien mas no puede, con su muger se
acuesta ; caminanle cansado monta en un asno, si no
tiene ó no alcanza caballo. Si non detur equus,
scandet vir fessus assellum. 1| S' aplica al ambi-
ciós, que quant no pót conseguir mòlt, no deixa '1
que li donan, encara que sia poch. Cuando no lengo
salomo, de todo como. Parvula ne spernas, nihilo
vel recula prseslat. 1| Dóna à enténdrer que qui no
té habilitat pera las cosas delicadas, s' aplica per
necessitat à las grosseras. Si no fui avisada, lomé
la estopada; no salió buen cordonero, quedóse en ca-
beslrero. Ut quimus, quando ut volumus non licet,
QUI S' HO HA SEGAT, QUE s' HO ESPIGOLE. ref. QUI
MENJA LA CARN QÜE ROSEGUI 'lS OSSOS, [j QUI HA FÉT
LO COGOMBRE, QUE'l TRAGA AL OMBRA.
SEGEL. m. SELLO.
SEGELAR. V. a. SELLAR.
SEGELL, ra. sello.
8EGELLADOR, A. m. y f. SELLAD0R.
SEGEYL. m. ant. sello.
SEGEYLAR. v. a. ant. sellar.
SEGLE. m. ant. sigle.
SEGLAR. V. a. SECULAR.
SEGLARMENT. adv. m. De un modo seglar.
Seglarmente. Seculari modo, laicè.
SEGLE. m. ant. sigle. [| sègol.
SEGLIT. m. ant. Jergon. Straminea culcitra to-
mento plena.
SEGMENT, m. geóm. La línea recta tirada pel
interior de una curva. Segmento, cuerda. Segmen-
lum, i.
SEGMOIDAL. adj. anat. Se diu de las vàlvu-
las de la artèria pulmonar, que quant se separan
donan pas à la sanch del ventrícol del cor en la ar-
tèria. Segmoidal. Segmoidalis, semilunaris.
SEGO. m. SAGó.
SÈGOL. m. Espècie de blat de qualitat infe-
rior, ab la espiga mès llarga y comprimida, y que
despedeix fàcilment lo gra, '1 qual es de figura
oblonga, nu, punxagut per un extrem y de color
moreno. Cenieno. Secale cacreale.
SÈGOL BANYUT. Producció Vegetal que's troba
principalment en las llavors del sègol, y en lo cò-
rners se presenta ab los caràcters següents : cos de
5 à IS líneas de llarch, cilindricli ó un poch trian-
gular, un poch encorvat, obtús en sas extremitats
y mòlt semblant al asperó del gall ab un solch
longitudinal ; 1' olor un poch animalisat, un poch
ranci ó de mantega, quant es vell, de sabor acre y
desagradable y no conté midó. Cenieno con corne-
zuelo ó con espolon, clavo secalino, Clavus secali-
nus, secale cornutum.
SEGOLAR. m. Camp plantat de sègol. Cente-
nar, cenlenal. Àger secali consitus.
SEGOLÓS, A. adj. Lo que participa de sègol ó
està mesclat ab ell. Cenlenoso. Secali permixtus.
SEGON, A. adj. Lo que ve en orde desprès del
primer. Segundo. Secundus. [) La seixantena part
de un minut. Segundo. Minulum secundum. || Dit
del fruyt ó flor que per sér fora de temps no pót
madurar. Redrojo. Regerminalio, nis. || prep. se-
gons.
LO segon. m. adv. segonament,
SEGONA, f. mús. Un dels interval-los, que
pròpiament no es altra cosa que la distància de un
to à altre inmediat. Segunda. Secunda, ae.
SEGONAMENT, ad. m. En segon lloch. Se-
gundamente, en segundo lugar, secundar iamenle. Se-
cundo, secundariè.
SEGONARI. m. Cosa qne pertany al segon.
Secundario. Secundarius, ii. || En las aulas de gra-
màtica, etc, cada estudiant del segon any. Media-
nisla. Secundae classis alumnus.
SEGONET. m. d. SAGONET.
SEGONS, prep. relativa y condicional de altra
cosa à que's refereix lo que es conforme ó com ella.
Segun. Ex juxtà, ut, secundum. \\ Conforme, à pro-
porció. Segun. Pro.
SEGONS Aixó. m. adv. ilatiu. Segun eso, luego. Er-
go, igitur.
SEGONS COM. m. adv. pera explicar la total con-
formitat de una cosa ab altra ó al estat que tenia
abans. Segun y como, segun que. Prout.
SEGONS MÈS Ó MENYS. A POCA DIFERÈNCIA.
SEGONS QUE. m. adv. A proporció que. Segun
que. Pro quam. [) Segons lo que. Segun lo que. Pro
eo quantum.
SEGORNAR. V. n. ant. seixornar.
ANAR SEGORNANT. loC. ant. ENTBETENIRSE.
SEGÒVIA, NA. adj. Cosa de Segòvia. Segovia-
no. Segoviensis.
SEGREGACIÓ, f. Obra de segregar. Segrega-
cion. Segregatio, nis. || secreció.
SEGREGAR, v. a. Apartar, separaruna cosa de
entre altras. Segregar. Segrego, as. H exclóurer.
SEGREGAT, DA. p. p. y adj. Segregado. Se-
grega tus.
SEGREGATIU, VA. adj. Lo que segrega ó té
virtut de segregar. Segregalivo. Segregans.
SEGRERA. f. ant. aldea.
SEGREST, m. Depósit judicial de alguna per-
sona ó alhaja en un tercer, fins que's decideix à
qui pertany. Secueslro, secuestracion. Sequestrum,
i. II EMBARCH. 11 La persona en qui's fà '1 depósit
judicial de alguna alhaja, etc. Secueslro. Seques-
ter, is.
SEGRESTADOR, A. m. y f. Qui segresta. Se-
cueslrador. Sequestrator, is.
SEGRESTAMENT. m. segrest.
SEGRESTAR. V. a. Posar en segrest. Secues-
trar. Sequeslro, as. |1 Deposilar una dona judicial-
I
I
SEG
ment, afí de posaria en Iliberlatpera casarse. Sa-
car la novia por el vicario. Ad foeminain ducendam
jüdioiale vicarii polestalc uli.
SEGRESTAT, DA. p. p. Secueslrado. Seques-
tratus.
SEGUEDAT. f. CEGUEDAT.
SEGÜENT, p. a. Lo que segueix. Siguiente. Se.
quens. || adj. Lo que vé desprès de allracosa, com
lo dia SEGÜENT, elc. Sigmente. Posterus.
SEGÜENT PROP. INMEDIA TAMENT,
SEGUIDA, f. L' acte y efecte de seguir ó se-
guirse. ^ejMt'da. Consecutio, nis. |) Formalitat, com:
home de seguida. Formnlidad, peso. Formalilas,
tis.
DE seguida, m. adv. Consecutivament, sens in-
terrupció. De seguida, inmedialamente. Conlinualè.
NO portar seguida, fr. ANAR FORA DE CAMÍ.
NO TENIR SEGUIDA, fr. Obrar sèns concert, dir lo
que no es regular. Ir fuera de trastos. Extra aleas
ferri.
PORTAR MALA SEGUIDA, fr. ANAR EN SEGONA INTEN-
CIÓ.
PORTAR SEGUIDA, fr. Aveairse lo que's diu de al-
guna cosa ab lo que s' havia oít à dir abans. Lle-
var camino. Convenio, is.
SEGUIDAMENT, adv. ra. DE seguida. || Ini-
dament. Seguidamente. Conlextim.
SEGUIDILLA. f. Composició mètrica de quatre
versos, primer y tercer de set síl-labas, segon y
quart de cinch, y assonants entre sí. Seguidilla.
Breviusmetrum.
8EGUIDILLER, A. m. y f. Persona mòlt aficio-
nada à ballar ó cantar seguidillas. Seguidillero.
Canlilenaï vulgo seguidillas cantator.
SEGUIDOR, A. m. y f. Qui segueix. Seguidor.
Secta tor, is.
SEGUIMENT, m. La acció de seguir. Segui-
mienlo. Insecutio, nis. \\ Acompanyament. Séquito.
Comilatus, us. |1 En la moral, natural inclinació.
Propension, seguimiento. Propensió, nis. [j Dit del
procehir en justícia, com: anaren seguiment de un
plet. S'e^uimieíiío. Prosecutio, nis.
SEGUIR. V. a. Anar ó caminar detràs de algú.
Seguir. Sequor, eris. 1| Caminar en bon orde des-
près de altre. Seguir. Incedo, is. || Deixarse con-
duhir ó guiar de altre. Seguir. Sequor, eris. H
Acompanyar à algú, sia per honor ó per sa segu-
retat. Seguir. Comito, as, consequor, eris. || Esde-
venir segons r orde natural de relació ó dependèn-
cia, com: la nit segueix al dia, '1 fill al pare, elc.
Seguir. Subsequor, eris. 1| Proseguir, continuar.
Seguir. Prccedo, is. H Professar ó exercir alguna
facultat, ciència, mètodo de vida, elc. Seguir. Pro-
fiteor, eris. U Tractar algun plet, negoci, pendén-
cia, elc. Seguir. Prosequor, eris. [| Conformarse ab
lo dictamen ó partit de algú. Seguir. Sector, aris;
alicujus opinioni favere. || Perseguir. Perseguir,
seguir. Persequor, eris. || Examinar alguna cosa
per son orde, tràurer conseqüéncias. Seguir. Per-
CATALÀ. SEG 561
pendeo, es. | Observar à algú, expiarlo. Seguir.
Observo, as. || En lo moral, imilar, com: seguir la
religió catòlica, la lley de Jesucrist, las màximas
del Evangeli, elc. Seguir. Teneo, es, sequor, eris.
Caminar directament à alguna part. Seguir. Tendó,
is. II V. r. Inferirse ó sèr consegüent. Seguirse, ser
consiguienle, resultar. Sequi, oriri. || Succehir una
cosa à altra per sòn orde, torn ó número. Seguirse.
Subsequi, venire. |) mel. Originarse, provenir una
cosa de altra. Seguirse. Subsequi; originem duce-
re. II cuMPLiR.
SEGUIT, DA. p. p. Seguido. Secutus.
tot seguit, m. adv. Inmedialament. rodo segui-
do, inmedialamente. Continuo.
SEGUR, A. adj. Libre de tot dany y perill.
Seguro. Tutus. || Tranquil, ple de seguretat y con-
fiansa. Seguro. De aliquo securus. || Defensat, am-
parat, protegit. Seguro. Tectus, tutus. || Cert, in-
dubitable, infal•lible en cert modo. Seguro. Cer-
tus, securus. || Fiel, de bona fé. Seguro. Locuples.
II Ferm, constant, que no està à perill de faltar ó
càurer. Seguro. Firmus, tutus. U m. com. Lo con-
tracte ó escriptura ab que s' asseguran alguns
efectes de comers. Seguro. Salisdalio, nis. || adj.
Se diu de la cabalcadura quieta, Iranquila, y que
no s' espanta ui tropessa. Seguro. Securus.
AL segur. m. adv. segurament.
BEN segur ó a bon SEGUR. m. adv. Certament,
sèns dubte. A huen seguro. Cerlò quidem. || proba-
blement. II irón. COM ARA PLOUHEN FIGAS.
DE segur. m. adv. de cert.
en segur. m. adv. en part segura.
estar ben segur. ra. adv. Estar ben cert ó en-
terat de alguna cosa. Estar bien cierlo. Constaré,
patere. || Estar en nostre poder lo que's desitjava.
Estar en per cha. In tuto esse.
POSAR EN segur. adv. ASSEGURAR. 3.
sobre SEGUR. m. adv. ab tota seguretat.
SEGURADOR, A. m. y f. assegurador.
SEGURAMENT, adv. ra. Ab seguretat y con-
fiansa, sèns perill. Seguramente. Certò, tutè. |I Sèns
dubte. Seguramente, sin duda. Indubilanter.
SEGURETAT, f. Estat de las cosas que las fa
fermas, certas, seguras y libres de tot perill. Segu-
ridad. Securitas, alis. || Certesa. Seguridad. Certi-
tudo, inis. II Fe pública. Seguridad. Fides, ei. 1|
Sossego, tranquilitat de animo. Seguridad. Animi
tranquilitas. || Fiansa, obligació de satisfer per al-
tre. Seguridad. Salisdalio, nis. || Cautela ó cuydado
pera afiansar algun negoci, elc. Seguridad. Tu-
tum, i.
ab tota seguretat, m. adv. Sènsaventurarse al
risch ó perill que podia esdevenir. Sobre seguro.
Ex tuto.
posar en seguretat, f. assegurar. 3.
SEGURÍSSIM, A. adj sup. Segurisimo. Tulis-
simus.
SEGURÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Seguri-
simamente. Tntissimè.
562
SEL
DICCIONARI
SEL
SEGURITAT. f. seguretat.
SEGUT, DA. p. p. del verb sénrer. Seníado.
Sedens.
SEHENfT. p. a. Senlado. Sedens, tis. |1 seent.
SEIDA. m. Animal quadrúpede de Àfrica, de
un pam de alt, ab mostatxo com lo tigre, '1 morro
de Ilebra, y las orellas com las de las personas:
està cubert de puas negras y blancas ab que's de-
fensa dels animals quel' acometen, Seida. Seida
animal.
SEIS. m. niimeral. sis.
SEISÉ. m. sisÉ.
SEIXA. f. xEixA.
SEIXANTA, adj. y m. núm. xeixanta.
SEIXORNAR. V. n. ant. estar , permanéixer.
SELECCIÓ.f. Elecció de una cosa entre altras,
separantla per millor. Seleccioni. Seleclio, nis.
SELECTE, A. adj. Escullit , triat per millor.
Selecto. Seleclus.
SELÉNIGH, CA. adj. que's diu del discurs ó
tractat sobre la lluna. Selénico. Selenicus.
SELENITAS. m. pi. Los habilanls que alguns
suposan en la lluna. Selenüas. Selenilaí, arum.
SELENITES. m. Pedra mòlt rara que's troba
en la Xina; es transparent, y diulien que posantla
à la nit de cara à la lluna, la representa com ho
faria un mhaM.Selenües, selenita, piedra de la lu-
na, piedra especular, espejuelo espdlko. Seleni-
tes, ae.
SELENOGRAFIA. f. Part de la cosmograüa,
que descriu la lluna. Selenografia. Selenogra-
phia, íE.
SELENOGRÀFICH, CA. adj. Pertanyent à la
lluna. Selenogràfico . Selenographicus.
SELEUCIANS. m. pi. Secla que ensenyava que
Dèu era corpóreo, y l' ànima formada de ayre y
foch pels àngels, que la matèria era coeterna à
Dèu, y que Jesucrist havia deixat la dreta de Dèu
Pare, y posat sòn trono en lo sol. Seleucianos, her-
mianos. Seleuciani, orum.
SELEUCIDA. f. Renom dels reys de Grècia,
sucessors de Alexandro, que regnaren en Síria, al
modo que'l de Plolomeo en Egipte. Seleucida. Se-
leucida, te.
SELÉUCIDES. f. pi. Aucells de la montanya
Càssio, mòlt estimats dels llauradors, perquè devo-
ravan las llangoslas. Seléucides. Seleucides, um.
SELLA. f. Assento ab estreps acomodat al llom
de la caballeria, ple de crin yforrat de drap per
sola y de cuyro suau, pera anar à caball ab como-
ditat. Silla. Ephippium, ii. H En las fabas la ra-
Ueta negra que'ls surt al cap mès gros. Ceja. Fi-
lum, i. II CELLA.
SELLA DE TROSSA. SUla de alforju. Perae ephip-
pium.
SELLA VOLANT. Espécic dc calesa. Silla volanle,
carrocin. Carpentum, i.
1 QUI NO vÓL SELLA DÈü LI DÓ BAST. ref. Contra
aquells que desprecian lo bè ó avantatges ab ex-
posició probable de un pitjor; ó que per no pérdrer
un poch desprès ho perden tot. Quien hien tiene y
mal desea, vaya y viva en la galera. Qui bene ha-
bens, malè habere petit, pelat ille triremem.
LLEVAR LA SELLA.fr, DESENSELLAR.
NO SÉRBO PERA SELLA NI PERA ALBARDA. fr. NO SÉR
BO PERA PÓNDRER NI PERA COVAR.
SELLADOR, A. m. y f. Qui sella. Sellador.
Obsignalor, is.
SELLADURA. f. Obra de sellar. Selladura. Ob-
signatio, nis.
SELLAR. V. a. Posar, imprimir una marca ó
sello. Sellar. Sigillo, as ; sigillo muniré. I Posar
lo sello sobre de alguna cosa per sa seguretat. Se-
llar. Signo muniré. 1| Estampar, imprimir una co-
sa en altra. Eslampar, sellar. Obsigno, as. || Clóurer
ab sello las requisitórias, etc. Sellar. Obsigillo,
consigno, as. [j met. Conclóurer, posar fi à alguna
cosa. Sellar. Perficio, is; coronidem imponere. |
Imprimir una lletra en lo front ab un ferro bu-
llent; càstich que's donava als falsos acusadors.
Sellar. Stigmata imprimere. || Posar lo paper en la
marca de la fàbrica. Sellar. Exprimo, is. \\ adj. Dit
de la pedra picada. Sellar. Politus lapis.
SELLAT, DA. p. p. Sellado. Signatus, sigillo
munit us.
SELLA VORS. adv. t. ALASHORAS.
SELLER. m. Qui fa sellas. Sillero, silletero,
guarnicionero, jaecero. Ephippiarius opifex.
SELLO. m. Instrument en que estan grabadas
algunas armas ó divisas, pera donar autoritat à
algun paper ó altres cosas. Sello. Sigillum, i. j] La
estampa ó senyal que deixa '1 sello. Sello. Signa-
tura, ae. II met. La última perfecció de alguna obra.
Sello, última mano. Coronis, idis. || La marca de la
moneda ó medallas. Curio , sello, marca. EíTigies,
ei.
SELLO DE CARTAS. Marca que's posa sobre de la
hòstia al tancar las cartas. Nema. Nema, ae.
SELLO DE SALOMÓ. Certa planta medicinal de uns
dos peus de alt, las fullas semblants à las del llo-
rer, encara que mèsamplas y abmès nirvis desi-
guals; la flor y la arrel blancas. Sello de Salomon,
filon. Polygonaton, i; sigillum Salomonis. || Figura
que's forma encreuhant entre sí dos triànguls equi-
làteros y rectilíneos. Sello de Salomon. Sigillum
Salomonis.
POSAR LO SELLO. fr. SELLAR. 8.
TRAüRER LO SELLO. fr. Esborrarlo. Desellar. Si-
gillum delere.
SELLÓ. m. Angarillas. Espècie de sella que té
un arch al detràs pera respatllera, y una post de-
vant pera afiansar y descansar los peus. Jamugas,
sillon. Ephippium muliebre. H ter. canter.
SELLONET. m. d. ter. canteret.
SELVA. f. Bosch, lloch ple de herbas, malesas
y matas. Selva. Silva, x, nemus, oris.
SELVÀTICH, CA. adj. Cosa de selva, però no
se sól aplicar à las personas ni als animals. Selvd-
SEM
tico , sekoso. Silvaticus , silvosus.
SEM, A. adj. FALTAT, DEFECTUÓS. \\ BALDAT. ||
Díl de la fruyla que ha perdut la major part de sòn
humor, substància yfíust. Acorchado. Exsuccalus.
8EMA. f. Part de la viga en que hi queda es-
corxa per estar mal escayrada. Gema. 3Ialè líevi-
gala Irabs.
8EMAR. V. a. Desubstanciar , fér pérdrer als
ous, fruytas. etc. la major part de sòn humor y
gust. S' usa mès comunment com recíproch. Acor-
charse. Marcesco, is. [j met. Entorpir.se 'Is mem-
bres del cos del animal. Buldarse, acorcharse. Tor-
pore aíTici.
SEMBA. f. anl. müs. Zambomba. Raucum tym-
panum.
SEMBLANSA. f. Similitut, qualitat de una co-
sa que sembla à altra. Semejanza, simililud, afini-
ad. Convenientia, ae, similitudo, inis. || ret. La
proporció ó conveniència que resulta de dos cosas
comparadas entre sí. Semeja/i^a. Similitudo, inis.
II PARER, JUDICI, DICTAMEN.
A SEMBLANSA. 01. adv. A manera, à modo. A seme-
janza. Morè.
EN SEMBLANSA. m. odv. ant. A SEMBLANSA.
SEMBLANT, adj. Paregut, proporcionat con-
forme à altra cosa. Parecido, semejanle, semejado.
Similis, consimilis. || igual. || Equival al mateix,
com: per semblant temps. Mismo, tal. Talis. || ra.
La representació de algun efecte ó passió en la ca-
ra. Semblante. Yultus, aspeclus, us. |1 cara. 2. ||
met. La apariéncia y representació del estat de las
cosas, per lo qual se forma concepte de ellas. Sem-
blante. Aspectus, us. II simulació, fingiment.
AL semblant, m. adv. ant. De la mateixa mane-
a. l'or parejo, por un parejo. Parililer, aequa-
liler.
CADA HU CERCA Ó BUSCA SÒN SEMBLANT, fr. Denola
ue cada hu 's folga ab cosa semblant à ell, ó que
'déu juntarse ab los semblants à ell en las costums,
dat, modo de pensar, etc. Cada asno con su lama-
Quisquis pari gaudet se jungereasellus, asello.
FÉR SEMBLANT, SEMBLANSA Ó SEMBLAR, fr. ant,
m. SEMBLAR. II MANIFESTAR^ DONARHO A ENTÉNDRER.
SÉR SEMBLANT, fr. SEMBLAR.
SEMBLANTMENT, adv. m. De un modo sem-
blant. Semejanle , asi mismo. Similiter. || igüal-
ENT.
SEMBLAR. V. a. Tenir una cosa conveniència»
roporció, conformitat ó afinitat ab altra. També s'
sa com recíproch. Semejar, semejarse, parecerse,
asemejarse, tirar, sacar. Sirailem esse, assimilo,
as. II Aparèixer. Parecer. Yideri. [| íniilar, procu-
rar ferse conforme. Asemejar, semejar. Similitudi-
nem arripere.
NO ES ell ó això ni COSA QUE LI SEMBLE. fr. Deno-
ta que una cosa es enterament diferent de lo que's
parla. No es él, ni esto, ni su semeja. Nec ipse, nec
illud, nec quidsimile.
NO Fi POCH QUI SESfBLA ALS SÈÜS. FCf. que'S diu
CATALÀ. SEM 563
de aquells que executan algunas accions semblants
à las que executaren sos pares ó parents. Bien ha-
ya quien d los suyos se parece: quien d los suyos se
parece, honra merece. Bene sit qui à propinquis
nullo modo discedil.
SEMBLE. adv. m. jüntamknt.
SEMBRA Y SEMBRADA, f. Obra de sembrar.
Semenlera, siemhra, sembradura. Seminatio, satio,
nis. II Temps à propòsit pera sembrar. Semenlera,
siemhra, semcntero, semencera. Sementis, is.
SEMBRADiS, SA Y SEMBRADIU, VA. adj.
TERRA CAMPA Ò DE SEMBRADURA.
SEMBRADOR, A. m. y f. Qui sembra. Sem-
brador. Seminalor, is. [j semental.
SEMBRADURA. f. y
SEMBRAMENT. m. ant. sembra.
SEMBRAR. V. a. Espargir las llavors per la
terra, ycubrirlas ab ella pera que's multiplique.
Sembrar. Sero , is,semino, as. || met. Espargir
qualsevol cosa. Desparramar, sembrar. Spargo, is.
II Espargir , col•locar sens orde alguna cosa pera
adorno de altra, com la tela de flors, etc. Sembrar.
Sparsim collocare. || Divulgar, fér córrer alguna
espècie. Esparcir , sembrar , divulgar. Propallo,
dissemino, as. || Executar alguna cosa, pera tràu-
rerne protit. Sembrar. Sero, is. | Donar motiu ósér
causa de alguna cosa, com de discórdias, etc. Sem-
brar. Semino, as. |1 També 's diuen las cosas mo-
rals y espirituals, com; sembrar la paraula deDèu,
obras de pietat, bona ó mala doctrina. Sembrar. Se-
men tem facere.
sembrar a aixams. fr. Sembrar d voleo. Sparsim
serainare.
CONFORME SEMBRAREU, CÜLLIRÉU. l'Cf. DcnOta quc'l
premi y lo útil correspondrà al servey ò al Iraball.
Como sembràredes, cojéredes. Ut sementem feceris,
ita et metes.
QUI SEMBRA CULL. loc. met. ExpHca que pera
conseguir alguna cosa s' ha de servir, obsequiar y
regalar. Quien bien siembra, bien coje. Semenli res-
pendent segetes,
SEMBRARÀS QUANT PODRÀS, Y PER SANT JOAN SEGA-
RÀS, ref. Denota que encara que (art convé sem-
brar. Mas vale ano lardio que vacio. ütilior seris
quam nullis frugibus annis.
SEMBRAT, DA. p. p. Sembrado. Seminatus. U
m. La mateixa terra sembrada. Sembrado, semenle-
tera, sembra. Satum, i. || pi. Lo blat y altres grans
en herba. Panes, sembrados. Seta, orum, segetes,
um.
ESTAR LOS SEMBRATS EN HERBA. fr. Estar los panes
en berza. In herba esse.
PERA QUI NO TÉ SEMBRATS, AGOSTES MARS. TOf. Dc-
nota que qui noft' aplica à procurar los medis ne-
cessaris pera estar bè, may coneix lo bons temps-
Ai que no tiene pan labrado, agosto se le hace mayo •
In majumaugustus, cui non sata jugera migrat.
SEMEN. m. La substància que serveix pera la
generació dels animals. Semen. Sperma, ae.
564
SEM
DICCIONARI
SEM
SEMENAR. V. a. ant. sembrar.
SEMENSA.f. ant. semen, llavor. || semblansa.
SEMENT. f. LLAVOR.
SEMENTAL, adj. Lo que pertany ó toca à la
sembra. Semental. Sementinus, sationalis,
SEMENTER. m. y
SEMENTERA. f. SEMBRA.
SEMESTRE, adj. Cosa de sis mesos. Semestre.
Semestris. || m. Lo temps ó transcurs de milj any.
Semestre. Semestrium, ii.
SEMEOLOGIA Ó SEMEÓTIGA. f. med. Trac-
tat de las senyals indicants de la salut y malaltia.
Semeologia ó semeótica. Semeolices, ae.
SEMI. ra. ant. La meytat de qualsevol cosa.
Sols té us en composició, y à vegadas equival à
QUASI, com: SEMidoble, etc. Semi. Semi.
SEMIARRIÀ, NA. adj. Milj arrià, heretge de
una secta, que era una rama del arrianisme. Semi-
arriano. Semiarrianus.
SENIBREU. m, mús. Nota blanca sens pal, que
val un compàs menor. Semibreve. Semibrevis.
SEMIGÍRGUL. m. Milj círcul ó lo que'l figura.
Semicircuío. Semicirculus, i.
SEMIGIRGCJLAR. adj. En forma de semicírcul.
Semicircular. Semicircularis, semicirculatus. || Go-
sa de semicírcul. Semicircular. Semicircularis.
SEMICOPAT. m. mús. iVota que uneix la úl-
tima part de un compàs ab la primera del que se-
gueix. Semicopado. Musícíe nota ullimara mensu-
ram cum prima connectens,
SEMIGORXERA. f. mús. Una de las figuras,
la qual se coneix per dos ralletas que té en lo peu,
y val la meytat de la corxera. Semicorchea. Nota
minoris mensurae dècima sexta lemporis parte so-
nans.
SEMIGROMÀTIGH, GA. adj. mús. Genero
compost del diatónich y del cromàtich. Semicro-
màlico. Semicromaticus.
SEMIDÉU, m. Nom que la gentililat donava
als héroes que creya descendents de algun de sos
Déus. Semidiós, semideo. Semidéus, i.
SEMIDIÀMETRO. ra. La meytat del diàrae-
tro. Semidiàmelro. Semidiaraeter, tri.
SEMIDIAPASSON. m. mús. Interval-lo disso-
nant de vuyl veus, quatre tons y tres semitons ma-
jors, que es lo mateix que una octava disminuhi-
da ó un semitó menor. Semidiapason. Semidiapa-
son, is.
SEMIDIAPENTE. m. mús. intérval-lo de dos
Ions y dos semitons majors. Semidiapente. Semi-
diapente, is.
SEMIDIATESARON. m. mús. Una quarta dis-
minuhida ó quarta falsa. Semidiatesaron. Semidia-
tesaron, is. •
SEMIDIFUNT, A. adj. Mitj ó quasi difunt. Se-
midifuiíto. Semianimis, semimortuus.
SEMIDIOSSA. f. mit. Diossa de segon orde,
com las ninfas, sirenas, nereydas, etc. Semidiosa.
Seroidea, se.
SEMIDITÓ. m. mús. Interval-lo de un to y un
semitó, com del real fa, ó del mi al sol. Semiditon,
semiditono. Semidilonum, i.
SEMIDOBLE. adj. Se diu de las festas que's
celehran ab més solemnitat que las simples, y mé-
nos que las dobles. Semidoble. Semiduplex.
SEMIDOGTE, A. adj. Mitj docte. S' aplica als
que parlan de lot y sens fonament. Semidoclo. Se-
midoclus.
SEMIDORMIT, DA. adj. endormiscat.
SEMIDRAGÓ. m. Epiteto quels antichs y poe-
las donavan als que fingiren milj home y mitj dra-
gó. Semidragon. Semidraco, nis.
SEMIFUSA. f. mús. Nota que val la meytat de
una fusa y n'entran 64 en un compàs menor. Se-
mi fusa. Semifusa, up,.
SEMIGOLA. f. fort. Línea recta que va desdel'
àngul del flanch en un baluart à la capital, y es
part del polígono interior. Semigola. Propugnaculi
gultoris linea.
SEMIHOME. m. Mitj home. Semihombre, medio
hombre. Semihomo, inis.
SEMILLUNAR. adj. En figura de mitja lluna.
Semihinar. Semilunaris.
SEMIMORT, A. adj. Mitj mort. Semidifunto,
semimuerto. Semianimis.
SEMIN AGIÓ. f. Disperció natural de las llavors
sobre la superfície de la terra. Diseminacion, semi-
nacion. Disseminatio.
SEMINA L. adj. med. Cosa del semen ó lo que'l
conté. Seminal, espermàlico. Seminalis. | adj. lo-
BüLÓs. II adj. pi. Se diu de las primeras fulletas
que naixen de la llavor, ó mes bè que ja's troba-
van en ella, com en la monjeta. Seminales. Serai-
nalia, ium.
SEMINAR. V. a. SEMBRAR.
SEMINARI, m. Casa ó comunitat ahont s' ins-
truheix la juventut en las ciéncias y en la virtut.
Seminario. Seminarium, collegium, ii. || La comu-
nitat del seminari. Seminario. Seminarium, ii. [|
met. Lo principi de que naixen ó 's propagan al-
gunas cosas. Seminario. Seminarium, ii.
SEMBLAR ó sÉR UN SEMINARI, fr. que's diu de la
casa ahont se guarda mòlt silenci. Ser ó parecer un
seminario. Ne quidem mutire.
SEMINARISTA, m. Alumno que viu en semi-
nari. Seminarista. Seminarista, ae. || Indivíduo de
la congregació de ecclesiàslichs fundada per san*
Vicens de Paul. Seminarista. Seminarista, ae.
SEMÍNIMA. f. mús. Noia que val una part del
compàs regular. Seminima. Serainima, ae.
SEMIOGTAVA. f. poét. Mitja octava, quarteta
regularment de versos de onze síl-labas, en que '1
primer forma consonància ab lo tercer y '1 segon
ab lo quart. Semioclava. Semioclava, ae.
SEMIOLOGIA. f. Part de la medicina que
compren los senyals externs. Semiologia. Semiolo-
gia, íE.
SEMIPARÀBOLA. f. geom. Líneas curvas que
I
^^ SEM
rMlmolan la paràbola del genero superior. Semipa-
ràbola. Se m i pa rn bola, iC.
8EMIPELAGIÀ, NA. adj. Qu\ segueix part
dels errors de Pelagi. Semipelagiano. Semipela-
gianiis.
8EMIPELAGIAIVI8ME. m. La secta dels se-
mipelagians. Semipelagianismo. Semipelagiano-
rum seda.
SEMIPLÉ, NA. adj. for. Iiicoraplerl. Se diu
de las probas judicials imperfeclas, com la que re-
sulta de la deposició de un sol testimoni, de tota
excepció. Semipleno, semiprobanza. Semiplenus.
8EMIPLENAMENT. adv. m. Ab proba semi-
plena. Semiplenamente. Semiplena probalione.
8EMIPOETA. m. Mal poeta. Poeiastro, semi-
\ poeta. Poelaster, tri.
8EMIPROBANSA. f. Proba imperfecta ó se-
miplena. Snniprobanza. Semiprobalio, nis.
8EIIIIRACIONAL. adj. Mitj racional, neci,
;que té propietats semblants à las dels bruts. Semi-
racional. Semirationalis.
8EMIRECTE, A. adj. Meytal de un àngul rec-
te, que es un àngul de 45 graus. Semirecio. Semi-
reclus.
SEMÍ8. m. SEMÍ II Se pren comunment pel
mitj as ó lliura romana, que era sis unsas. Semis,
semisa. Selibra, se, semis, is.
SEMÍTICH, ca. adj. Se diu de las llénguas
que parlan los pobles del Assia occidental aboni
nos mostra la Bíblia als descendents de Sem (lo fill
|de Noé). L' àrabe antich es lo tipo de ellas : sos
lidiomas principals son: l'hebreu, '1 siríach, V an-
tich egipci y '1 copto que deriva de ell. Estos idio-
mas difereixen mòlt de las llénguas sanscrita y
zeuda. Sos caràcters especials són la falta de vo-
cals en la escriptura usual, la arrel trilateral y 1'
empleo dels afixos y dels prefixos. S' escriuhen de
dreta à esquerra. Semilico. Semiticus, i.
8EniIITÓ. m. mús. Mitj lo, com del mi al fa. Se-
mitono. Semilonus, i.
8EMITONAT, DA. adj. mús. Cantat ó arreglat
à mitj to. Semüonado. Xd semitonum adactus.
SEIHIVIBRACIÓ. f. La meytal de una vibració
de péndula. Semivibracion. Semivibralio, nis.
8EIIIIVIU, VA. adj. Mitj viu, y metafòrica-
ment dèbil, mòlt malalt, ycorauntment se diu mitj
mori. Semivivo, mediomuerlo. Semianimis.
SEMI VOCAL. adj. gram. Lletra consonant, la
pronunciació de la qual comensa per vocal. Se-
mivocal. Sem i vocal is.
SEMIVOL. adj. En lo blasó 's diu de una ala
sola de un aucell, sense que sia necessari senya-
lar la espècie. Semivuelo, medio vuelo. Ala sira-
plex in gentililiis.
8EMIVULPA. m. Animal terrestre de .\frica,
que té una espècie de sarró en 1' esternó, de aboni
ixen sos fills pera mamar y desprès se 'n lornan
dins Semivulpa. Semivulpa, ae.
8EMniENT. m. ant. mal gàl-lioh.
TOMO II.
CATALÀ. SEN 565
8EMMENTÓ8,A.adj. anl. Qui té malgàl-lich-
Buboso, (jalicoso. Lue venerea infeclus.
8ÉMOLA. f. Blat candial despullat de la pell.
Sèmola. Similago, inis. |1 Blat fressat à modo de
farinetas. Sèmola. Siraila, ic.
8EMOLSA. f. SIMOLSÀ.
8EMONIR. V. a. ant. exuohtàb, aconsellar,
PREniCAR.
8EMÓ8, A. adj. Biga ab escorxa 6 ab lo senyal
de ella. Gemnso. Male laivigatus.
8EMOVENT. adj. Lo que per si mateix se mou.
Semoviente. Semovens. || pi. béns mobles.
8EMPERVÍVOL. m. gota coral
8EMPITERN, A. adj. Lo que ha de durar
sempre. Eierno, sempiterno. Sempiternus.
8EMPITERNA. f. Espècie de teixit de llana
mòlt apretal y de bastant cos. Sempiterna. Tela la-
nea sempiterna.
8EIVIPITERNAMENT. adv. m. Eternament.
Sempil'^rnamente, eternamenle. Sempilernè.
SEMPRE, adv. t. En tol ó en qualsevol temps.
Siempre. Semper. || contí.nüament.
SEMPRE JA MAY. adj. Lo mateix que mat més, com:
deahont no podràs tornar sempre ja may. Jamds,
nunca mas, por siempre jamàs. Numquam.
sempre mat. m.adv. Perpètuament. Siempre ja-
màs. Semper, omni tempore.
sempre que. m. adv. Totas las vegadas que.
Siempre que, cuantas veces. Quotiesqumque, quo-
liesque, utcumque. |1 abtal que.
PERA sempre, m. adv. Pera tol temps. Por ópara
siempre. In aeternum, in omne aevum.
8EMPREVIVA. f. Planta que fà la flor groga y
es pei-pètua. Siempreviva , perpètua, sempiterna.
Semperviva, íb.
8EM8. adv. m. JUNTAMENT.
SEN. m. SENET. II ant. seny. |] ant. sant. || ant.
Unió de SE yNE, com: sen aní. Se fué. Abiit. ||
SENS, SENSE.
8ENA. f. En los daus los sis punts qne té mar-
cats cada un de ells en una de sas caras ; y en lo
joch de las laulas reals y altres se diuhen sénas
quant quedan las dos caras dels sis punts. Sena.
Sena, ae.
FÉR sÉNAS. fr. pera expressar que algú ha fèt un
bon negoci ó guany. Echar sueries; sacar un temo
seco. Faustam sortem experiri.
SENABLE. adj. sanabre.
SENADOR, m. Indivíduo del senat. Senador.
Senator, is.
SENADORA, f. Dona del senador. Venedora.
Senatoris uxor.
SENALE. f. ant. y
SENALLA, f. Espècie de cabàs de espart ó de
palma. Espuerta. Fiscina, aï.
SENALLADA. f. Lo que cab en una senalla.
Esporlada. Quod sportula capit.
SENALLA8SA. f. aum. Esporlon. Sportula
grandis.
71
566 SEN
SEIVALLETA. f. tl. Esporlilla. Sportululla, ae.
SENAYA Y SENAYLA. f. senalla.
SENAR, ad j. Número que no té meytat justa.
Jmpar, non. Impar.
SEIVARI. adj. Número compost de sis unitats.
Senario. Senarius. H Dit de un vers llatí que té sis
peus tots jambos quant es pur, y quant nó admet
alguns espondeus, però may han de sér aquestos
lo segon y quart. Senario. Senarius.
SENAT, DA. adj. ant. ASSENAT. || m. Junta de
senadors , assamblea de las personas raès nota-
bles de una república ó govern. Senado. Senatus,
us. tl Lloch ahont se reunian los senadors romans
pera tractar dels assumptos de la república. Sena-
do. Senatus, us.
SENAT PLE. La junta dels senadors ab assistència
de tots ells. Senado pleno. Frequens senatus.
SENATORI, A. adj. Cosa del senat ó dels se-
nadors. Senalorio. Senatorius.
SENCER , A. adj. Cabal, sense faltarhi res. En-
tera, enterizo. Absolutus. II Dit del animal no capat.
Entero, cojudo. Non castratus. || met. Recte, just,
que no's deixa sobornar. Entero. Justus, probus. ||
met. ROBUST, SA. I CONSTANT, FERM. || met. Incor-
ruplo, dit del cos que no ha patit corrupció. Ente-
ro. Incorruplus. || met. Franch, senzill, sense ma-
licia. Entero, Uso. Simplex. |) met. Intacte, que no
ha perdut la virginitat. Incorrupto , entero. In-
teger.
NO ESTAR SENCER, ff. ESTAR CALENT DE CAP.
SENCERAMENT. adv. m. SINCERAMENT.
SENCERESA. f. ant. sinceritat.
SENGIENT. p. a. Qui sent. Senciente. Sentiens.
SENDA. f. Carai estret que s' aparta del real.
Senda, sendüro. Semita, ae, diverliculum, i. || met.
Lo medi que s' elegeix pera lograr algun fl. Senda.
Semita, via, ae.
ENCAMINAR PER ALGUNA SENDA. fr. Senderear. Per
semitam ducere.
SENDARMENT. adv. m. senzillament.
SENDER, A. m. y f. SENDA.
SENDERÓ. m. d. Vereda, carril. Liraes, itis.
SENECTUT, f. Vellesa. Ancianidad, vejez, se-
neclud. Senectus, utis.
SÉNES. prep. ant. sens.
SENESCAL. m. Majordom major de la casa
real. Senescal. Senescallum, i. || Lo cap principal
de la noblesa del poble, que la gobernava, espe-
pecialment quant era convocada à la guerra. Se-
nescal. Senescallum, i.
SENESCALA. f . La muller ^el senescal. Senes-
cala. Senescalli uxor.
SENESGALIA. f. Dignitat, empleo y jurisdic-
ció del senescal. Senescalia. Senescalli digni-
tas, etc.
SENET. m. Herba purgant que en la història
natural se distingeix en quatre classes : una es alta
de uns dos pams, las fullelas ovals, punxagudas
en sòn àpice, senceras en sa vora, desiguals en sos
DICCIONARI SEN
costats, llargas de sis líncas à una polzada, de
verí pàlil, pubescents en 1' endret, un poch lli-
sas en lo revés, pescioladas, venosas, nirvi del
mitj bastant aparent, los laterals alternals ; olor
un poch teiforme y nauseàtich, sabor amarch y
nauseàlich. Altra de fullelas llargas de una polza-
da, aovadas al revés, de forma obtusa y oval, un
poch doblegadas en sòn àpice, y à vegadas termi-
nadas en una junta central ; pescíolos acompan-
yats de dos estípulas alenadas, y olor mès nauseà-
tich. Lasaltras dos de fulletas mòlt estretas, un poch
obiiquas y alenadas ; degroch pàlit, llisas, pescio-
ladas, glandulosas; de olor fort y nauseàtich; sa-
bor herbòs, fat y un poch amarch. Té propietats
purgants mòlt decididas, y pera que no irrile la
superfície gastro-intestinal, y no cause ascos yco-
lichs, se déu administrar à dosis moderadas, acom-
panyantlo ab substàncias aromàticas, com la can-
yella, anís, etc. Sen, sena. Senna, ae.
SENGARTANA. f. sargantana.
SENGLAR, m. PORCH singlar.
SÉNGLAS Ó SENGLES, adj. pi. Cada hu de
per sí. CAidauno. Quisque. || De un en un. De uno
en uno. Singuli. || Uns. Unos. Uni.
SENGLOT. m. singlot.
SENGLOTAR YSINGLOTEJAR. V. n. SIN-
glotar.
senigrech. m. fenigregh.
SENIL. adj. Cosa de vell ó de vellesa. Senil. Se-
nilis. II adj. Epitetoque'lsastrólechs donan al quart
quadrant del tema celeste. Senil. Senilis.
SÈNIOR, A. adj. SENTOR.
SENO. m. Cala, la part de mar que està entre
dos caps ó punlas. Seno. Sinus, us. |1 golfo. jj met.
Se pren també per mitj ó centro, com : ha vingut
à morir en lo seno de sa pàtria, de sa família ; 'Is
cismàlichs estan fora del seno de la Iglésia, elc.
Seno. Sinus, us.
SENO DE ABRAHAM. Lloch ahont estavan detingu-
das las ànimas dels que havian mort en la fé, yab
la esperansa del Redemptor. Seno de Ahrahan. Si-
nus Abrahae.
SENO RECTE. Eu la Trigonomctria línea recta per-
pendicular que càu desde la extremitat del archó
àngul sobre '\ diàmetre que passa per la altra ex-
tremitat. Seno, seno reclo ó primero. Sinus reclús.
SENO segon. Lo seno primer del curapliment de
dit arch fins al quadrant. Seno segundo. Secundus
complementi sinus.
seno total. Lo seno recte ó arch de 90 grau s
que es lo mateix ràdio ó semidiàraetro del círcul-
Seno tolal ó todo. Sinus total is.
SENS. prep. ^exclusiva. Sin. Sine, absque, ci-
Irà. 11 Fora ó ademès de. Sin. Praeter. | Abans de ó
que, com: anàrsen al llit sens sopar. Sin, àntes de
óque. Antequam. I No, com: se n'anà sens despe-
dirse. Sin. Quin.
SÈNSQÜE. m. adv. A ménos que, sinó. Sin que,
sinó es que, à menos que. Nisi. H conj. Que regeix al
SEN
CATALÀ.
SEN
56T
subjunctia, com: lots foren presos sens quk s'esca-
pas ningú. Sin que. Ül non, quin.
SENS QUE NI PERA QüE. Sèns caiisa ni raoliu, Sin
que ni para que, ó sin que ni porqtie. Sine causa.
SENS. ni. ant. sentit. 6 y següents.
8ENSABLE. adj. ant. sensible.
SENSACIÓ, f. Impressió que fan los objectes en
los sentits exteriors. Sensacion. Sensalio, nis.
SENSALER. m. enfiteüta.
SENSAT, A. adj. Judiciós, prudent, racional.
Sensato. Cordatus.
8ENSATAMENT. adv. m. jüdiciosament, pru-
dentment.
SENSE. prep. sÈNS.
SENSEPEÜS. m. AUCELL DEL PARADÍS.
SENSIBILÍSSIM, A. adj. sup. Sensibilisimo.
Sensibilissimus.
SENSIBILITAT, f. Facultat en los sentits pe-
ra percibir la impressió dels objectes. Sensibilidad.
Sensibilitas, atis. |1 fil. La rahó ó forma que cons-
tituheix lo sensible. Sensibilidad. Sensibilitas, atis.
SENSIBLE, adj. fís. Lo que fa impressió en los
sentits. Sensible. Sensilis, sensibilis. H L' órgano
en que's fà la impressió. Sensible. Tener, mollis. ||
Subjecte als sentits, com visible, clar , elc. Sensi-
ble. Sub sensum cadens. |1 Dolorós. Sensible. Acer,
vivus. II met. Dit de las mocions del ànima y de la
facilitat ab que algú 's deixa llevar de ellas. Sen-
sible. Flexibilis. II Qui fàcilment se mou à compas-
sió. Sensible. Sensibilis. || Delicat, fàcil de resen-
tirse. Sensible. Subiratus.
SENSIBLE COMÚ. fil. Objecte que pót sér conegut
per dos sentits diversos, com la qualitat que pót
sér coneguda per la vista y pel tacto. Sensible
comun. Sensorium cominune.
SENSIBLEMENT, m. adv. En quant al sentit
ó à la sensibilitat del ànima, com oposat à efecti-
vament. Sensiblemenle. Quoad sensum. |1 Palpable-
ment. Palpablemenie, sensiblemenle. Apertè, evi-
denter.
SENSIÓ. f. La conmoció del ànima excitada
per las fibras y ab que percebeix la sensació. Sen-
sion. Sensio, nis.
SENSITIU, VA. adj . Lo que té disposició en
los órganos pera rébrer la impressió dels objectes.
Sensilivo. Sentiens, sensitivus, sensus compos. ||
Cosa dels sentits corporals. Sensilivo, sensible. Sen-
sibilis. 11 SENSUAL.
SENSITIVA, f. Planta que fà una cama de co-
sa de un peu y milj de alta, ramosa, ab fullas pu-
lidas, y juntas à un costat, y que al tocarlas se ca-
ragolan y retiran entre sí fins que poch à poch
tornan à sa positura regular; lo que li dona '1 nom,
perquè apareix sentir que la toquen: la fior es en-
carnada y hermosa , la llavor oblonga y xata.
Sensiliva,vergonzosa, doncella. Mimosa, ae, plantaï
íeschynomenae.
8ENSORI, A. adj. Lo que pertany à la facultat
de sentir, al sentit comú, com: órganos sensoris.
Sensorio. Sensorius. |1 m. La facultat de sentir.
Sensorio. Sensorius, ii. |1 fís. Lo lloch ahont resi-
deix la facultat de sentir ó 1' assento de las sensa-
cions. Sensorio. Sensorium, ii.
SENSUAL, adj. Inclinat ó posebil dels sentits.
Sensual. Volupluarius. || Lo que pertany al apeli'
carnal. Sensual, libidinoso. Sensualis, libidinosus.
II CARNAL.
SENSUALITAT, f. Deleyle sensual ó venéreo.
Sensualidad. Yoluplas, salacitas, atis, impudicitia,
ae. II Pler, moció del ànima que la regosilja y con-
mou agradablement. Sensualidad. Titillatio, delec-
tatio, nis. II Propensió, inclinació natural als plers
ydeleytes. í'tfn.sMa/íííaíi. Ad corporis comraoda ni-
mia propensió. || carnalitat.
SENSUALMENT. adv. m. Ab sensualitat. Sen-
sualmenle. Yolupluosè , libidinosè. || carnalment.
SENT, A. adj. SANT. II cent.
SENTADA. f. VEGADA. II pi. En lo blasó 's diu
de las pessas en figura de creu de sant Andreu, en
bandas ó altras semblants adornadas ab algunas
figuras. Seniadas. Slemmata ornata. | f. bot. Deno-
minació que's dóna als órganos que careixen del
sustenlacle ordinari; per exemple : las fullas que
no tenen cua ó pecíolo, com las de la sabonera, ó
las enteras sèns filament, elc. Sentada. Sensilia,8e.
SENTAR. V. a. etc. assentar.
SENTENSA. f. ant. y
SENTÈNCIA, f. Declaració del sentir del jutge
segons los mèrits de la causa. Seniencia. Sententia.
ae, judicium, ii. |j met. Decisió de qualsevol judi-
cial disputa ó controvèrsia extrajudicial que dóna
r àrbitre de ella. Seniencia. Sententia, ae. p Docu-
ment moral. Seniencia. Moralilas, atis. || Dictamen,
opinió, parer. Sentencia. Sententia, ae, judicium,
ii. II Paraula memorable, ditxo que conté alguna
doctrina ó moralitat. Seniencia. Sententia, ae, ef-
falum, i. 11 AXIOMA. H arbitri. H Execució de algun
reo, y així 's diu: avuy hi ha sentència. Sentencia,
jusiicia. Justícia, ae.
SENTÈNCIA REsoLUTÓRiA. Aquella ab que s' absol
al reo. Sentencia absolutòria. Salutaris sententia.
SENTÈNCIA DEFINITIVA. La Última que no té apel-
lació. Sentencia definitiva. Decretaria de litis sum-
ma judicium.
SENTÈNCIA DE VET. aut. EXCOMÜNIÓ.
SENTÈNCIA INJUSTA. La mal donada. Sentencia in-
justa. Sententia iniquà.
SENTÈNCIA INTERLOCUTÓRIA. La anteriof à la de-
finitiva. Sentencia interlocutoria. Sententia inter-
locutoria.
SENTÈNCIA PASSADA EN COSA JUDicADA. Aquella de
que no 's pót apel-lar per haver passat lo terme
senyalat. Sentencia pasada encosajuzgada. In rem
judicalam translata sententia.
SENTÈNCIA PROVISIONAL. Se díu eu matèria de be-
neficis remitint al gaudiment ó fruició al que té
raès rahó, méntres se segueix la cansa. Sentencia
provisional. Provisionalis sententia.
568
SEN
DICCIONARI
SEN
DIR SENTÈNCIA. A ALGÚ. fr. Diili paraulas afrcnlo-
sas ó injuriosas. Decir sentencia à alguna. Probris
aliquein deshonestare.
DONAR ó FÉR SENTÈNCIA, fp. Sentenciar aliiun
plet. Dar sentencia. Sententiam ferre.
FULMINAR LA SENTÈNCIA, fp. Pronunciarla. Fulmi-
nar la sentencia. Sententiam pronuntiare,
MÈS VAL SENTÈNCIA DE METGE QUE DE JUTGE. ref.
Denota que mòlts són los malalts que s' escapan
de la mort que pronostica '1 metge, però que són
poquíssims los reos que'sdeslliuran de lo que sen-
tencia '1 jutge. Sentencia de medico, y no dejiiez.
Medici sententia quam judicis praistat.
SENTENCIAR. V. a. Fór ó pronunciar sentèn-
cia. Sentenciar. Sententiam pronuntiare, |1 met.
Expressar lo propi dictamen à favor de la una part
en lo que's controverteix. Sentenciar. Judico, as;
sententiam dare. \\ Aplicar alguna cosa à algun
destino. Sentenciar. Adjudico, as. || Fér justícia de
algun reo. Ajusticiar. Mortis supplicio afBcere.
SENTENCIAR INTERLOCUTÓRIAMENT. fr. for. PrOVC-
nir algun auto interloculori. Sentenciar interlocu-
toriamente. Interlocutoriè judicium facere.
SENTENCIARI. m. Recopilació ó col•lecció de
mòllas senténcias de alguns autors ó doctors; y en
particular lo llibre en que Pere Lombart recopilà
las senténcias dels Sants. Senlenciario. Sententia-
rum liber.
SENTENCIASSA. f. aum. Sentencion. Gravior
sententia.
SENTENCIAT, DA. p. p. Sentenciada. Pronun-
tiatus, decretus. || m. Reo en qui s' ha executat la
sentència de mort. Àjnsliciado. Morte mulctatus.
SENTENCIÓS, A. adj. Ple de senténcias, mà-
ximas ó moralitats, com: paraula sentenciosa, etc.
Sentenciosa. Sententiosus.
SENTENCIOSAMENT. adv. m. De un modo
sentenciós. Sentenciasamente. Sententiosè, argutè.
SENTIBLE. adj. SENSIBLE.
SENTIDA, f. SENTIMENT, i . \\ Ressabi, regust
que tenen algunas cosas. Gustillo, resabio. Cu-
preus, i.
SENTIDAMENT. adv. m, Ab sentiment. Sen-
tidamente. Sensu, dolenter.
SENTIDÍSSIM, adj. sup. Sentidisimo. Valdè
sensibilis.
SENTIDÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Sentidi-
simamente. Gravissimè.
SENTIMENT, m. La acció de percibir los ob-
jectes per medi dels sentits. Sentimiento. Sensatio,
nis, sonsus, us. \\ La percepció del ànima en las
cosas espirituals. Sentimiento. Poenitentia, ae; ani-
mi dolor. [] Dolor, pena, aflicció. Sentimiento. Poe-
na, ae. || ressentiment. | Lo motiu mateix del sen-
timent y dolor. Sentimiento. Questus, us. || judici,
dictamen, parer. II OHIDO. 1. || ESMENT.
sentiment DE DONA MORTA SOLS DURA FINS k LA
PORTA. ref. Explica '1 poch sentiment de alguns en
enviudar. Dòlar de mujer muerta dura hasla la
puerta. Yiduorum lacrymas nuptiae sequi assolent.
MANIFESTAR LO SENTIMENT, fr. Douar à cuténdrer
algú que està ressentit, Desabrocharse. Dol orem
exponere,
TENIR SENTIMENT, fr. A mès del sentit recte, sig-
nifica HAVER ESMENT.
TENIR UN SENTIMENT DE MOUT. ref. Teuir uu grau
sentiment. Sentir de muerte ò à far de muerte ó del
alma. Maximè dolere.
SENTINA. f. nàut. La cavitat ó fondo intern de
la nau. Sentina. Sentina, ae, tropis, is. H mel.
Qualsevol lloch ple de immundícia ó de mai olor.
Sentina. Sentina, ae. || met. Paratge ahont se come-
ten mols pecats. Sentina. Sentina, ae. [| saba, re-
gust, RESSABI.
SENTIR. V. a. Percebir ab los sentits las im-
pressions dels objectes. També s' usa com recí-
proch. Sentir. Setilio, is; sensu percipere. || ohir. 1|
Patir físicament algun dolor ó dany, com fam, fret,
etc. Sentir. Sentio, is, patior, eris. || Conèixer, en-
téndrer, arribar à saber. Sentir. Praesenlio, is. ||
Tenir disgust, repugnància, fàslich. Sentir. Nau-
seo, as. II Tenir pena, pesar ó altres afectes del
animo. Sentir. Doleo, es; aegrè ferre. || Patir, ex-
perimentar. Sentir. Perfero, ers. || Judicar, opinar,
formar dictamen. Sentir. Judico, existimo, as. ||
ARREPENT1RSE. || Tenir compassió. Compadecerse,
sentir. Misereor, eris, expostulo, as. || m. Dicta-
men, parer. Sentir, sentimiento. Judicium, ii.
cada hu se sent del sèü. loc. Denota que'l mal
propi se sent mès que'l dels altres. Mvchos van à
casa del muerto, y cada uno Hora su duela. Suam
quisque bajulat crucem.
JA HO sentirem à dir. loc. Denota que alguna co-
sa que's presum ab fonament, se sabrà ó descubri-
rà ab lo temps. Lo que fuere sonarà, yase vera. Res
ipsa loquelur.
QUANT HO VA SENTIR... loc. deuota la sensació
que causa lo que s' óu, com l' enfado que causa un
despropòsit, la alegria que causa una bona notí-
cia. Oidos que tal oyen. Haec ubi audivit.
SENTIRSE. V. r. Donarse per sentit. Sentirse.
Expostulo, as. II Explicar 1' estat de una persona en
certa constitució, com: sentirse malalt, prenyada,
etc. Sentirse. Sentio, is. || Vèurerse precisat à al-
guna acció. Sentirse, verse. Teneri. || Comensar à
fér mal olor alguna cosa, com la carn, etc. Husmear.
Foeteo, es. | v. r. Se diu de la cabalcadura que
coixeja un poch. Sentirse. Leviter claudicaré.
SENTIT, DA. p. p. Sentida. Sensus. | adj. Qui
à poca causa se ressent ú ofèn. Delicada, sentida,
cosquilloso, vidriaso, quejicaso. Querulus, || Experi-
mentat. Experimentada. Perceptus. || Lo que en-
clou ó explica algun sentiment. Sentida. Dolorera
exprimens. || Lo que coraensa à corrómprerse.
Sentida. Tabescens. |1 m. La potència ó facultat de
sentir ú órgano corpóreo, per medi del qual se
forman las sensacions. Sentida. Sensus, us. || Lo
apetit ó part interior del home. Sentida. Cupido,
SEN
CATALÀ.
SEN
569
iais. |Intel-Iigóncia del animal. Seniido. Anímalis
inlelligentia. || L' enleninienl ó rahó en quant dis-
cerneix las cosas. Sentida. Animós, i, niens, Us. 1|
La opinió particular de una persona, sòn parer, lo
judici que forma. Sentido. Judicium, ii, mens, tis.
II La significació perfecta que's fa de una proposició,
clàusula, elc. Senlido. Sentenlia, a;. || Lo significat
ó excepció de las veus ó paraulas. Sentido. Sen-
sus, us. II La intel•ligència ab que s' execulan al-
gunas cosas, com: llegir ab sentit. Sentido. Sensus,
us. II La capacitat de alguna proposició, clàusula ó
escrit, pera admétrer alguna ó mòltas inlerprela-
ciens. Sentido. Sensus, us. || pint. y esc. Las cavi-
tats de la niusculalura de la cara en los vells.
Senlido. S'inas, us, cavus, i.
SENTIT ACOMODATICI. La intel•ligència mística ó
espiritual que's dóna à algunas paraulas de la Es-
criptura. Senlido acomodalicio. Sensus accomodati-
tias.
SKNTiT COMÚ. Las uocions ó ideas generals que s'
originan en la ànima de tots los homes, de certa
llum natural que'ls fà judicar de las cosas de una
mateixa manera. Sentido comun. Sensus communis.
SENTIT LITERAL. La significació própia de las pa-
raulas. Sentido literal. Sensus litteralis.
SENTITS EXTERNS. Los mcdis ó iustruments de las
sensacions exlernas, que consisteixen en la muta-
ció produhida en la superfície del nirvi pel con-
tacte ó impressió de algun objecte sensible, la qual
se propaga al cervell. Sentidos exteriores ó exter-
nos. Sensus externi.
SENTITS INTERNS. Las accions ó moviments del
animo ques' excitan per la percepció de las ideas.
Sentidos internos. Sensus interni.
AB TOTS sos ciNCH SENTITS, m. adv. Ab toia la
atenció y cuydado posible. Con todos sus cinco sen-
tidos. Summa cura.
ABUNDAR EN SÒN SENTIT, fr. Estar algú adicte en
sa opinió, ferm en sòn dictamen. Abundar en su
senlido. Quemque suo sensu abundaré.
CORRÓMPRER LO SENTIT DE LAS PARAULAS. fr. Inlfir-
pretarlo maliciosament ó de un modo contrari.
Escatimar, viciar. Vicio, as, pravè interprelari.
DONARSE PER SENTIT, fr. Qucixarse, manifestar
sòn sentiment. Darse por sentido. Dolorera expo-
nere.
MORIR ALGÚ AB TOTS SOS CINCB SENTITS, fr. Tenir
lot lo coneixement y sentits perfets fins al acte de
morir. Morir con todos sus sentidos. Integra mente
caïterisque sensibus obire.
8ENTRE. V. a. ant. sentir.
SENY. m. Judici, enteniment. Juicio, seso. Ju-
dicium, ii, celebrum, i. || ant. senyal. || ant. sen-
tit. II CAMPANA. II Demostració en senyal de disgust
ó enuig que's manifesta en la cara. Serio. Yultus
lurbitus. I poét. Aspecte desagradable de algunas
cosas inanimadas, com del mar alborolat, etc. Ceno.
Hòrrida facies. l| senyor.
SENYS FORANS. SKXTITS BXTERNS.
ab' seny. m. adv. Ab reflexió y judici. Cuerda-
mente, con juicio. Prudenter, consultè.
AB SENY DE CASAT. m. adv. Ab lino, consideració
y prudència. Con piéó con pies de plomo. Conside-
ratè, cautè.
A SENY ó A SENY, k SENY. m. adv. Ple fins à no
cabrer mès. Hasla el tope. Ad súmmum usque.
ESTAR algú en SÒN SENY. fr. Eslar en sòn ple ju-
dici. Estar en su juicio. Mente valere.
FALTAT DE SENY. fr. FALTAT DE JUDICI.
FÉR EIXIR DE SENY. fr. Alurdir ó confóndrer à al-
gú ab alguna espècie ó rahó que se li persuadeix ó
impressiona. Sacar de lino. Obcajco, as.
FÉR PÉRDRER LO SENY. fr. Causar estranyesa al-
guna cosa per sa irregularitat ó especialitat. Quitar
ò volver el juicio. Estrà mentem rapere.
FORA DE SENY. lu. adv, Sèns judici. Fuera de jui-
cio. Extra mentem.
NO TENIR TOT SÒN SENY. fr. No tenir perfet judici.
No tener entero ó cabal juicio. Non plena mente
agere.
PÉRDRER LO SENY. fr. PÉRDRER LO JUDICI.
PLE FINS A SENY. fr. LÍCíio httsta el borde. Opple-
lus.
POSAR SENY. fr. Adquirir cordura ó judici. Ase-
sar, ajuiciar, sentar ó asentar el juicio. Cordatum
fieri, tàndem aliquando sapere.
QUANT LO SENY ES VINGUT, l' HOME ES JA PERDUT.
ref. ab que 's reprèn lo descuyt dels que acuden al
remey de las cosas desprès de passada la ocasió.
El conejo ido, el consejo venido. Consilium capitur,
postquam ipse cuniculus èxit.
QUI NO TÉ SENY, NO TÉ FRET. lOC. prOV. que 's diU
de aquells que diuhen que no tenen fret, quant ne
fà mòlt. Quien no tiene juicio, no tiene frio. Qui non
habet cerebrum, non habet frigus.
QUI PERT LO sÈü, PERT LO SENY. ref. Deuota que
qui pert sos havers ó fortuna es capàs de fèr qual-
sevol disbarat. A quien Dios castiga, de juicio le pri-
va. Stullum facit fortuna quem vuit perdere.
TORNAR EN SÒN SENY. fr. Rccobrar los sentits des-
près de algun ensopiment ó accident. Volver en si,
restituirse ú su sentido ó acuerdo. Recipiscere.
TRAURER DE SENY. fr. luet. Pcrturbar 1' enteni-
ment. Sacar de juicio. Judicium turbare.
SENYA. f. Indici sensible que fà venir en co-
neixement de alguna cosa. Seiia, serial, resena.
Signum, i. II Gestos, accions, y qualsevol cosa de-
terminada de concert entre dos ó mès pera entén -
drerse. Seiia. Nulus, us, signum, i. \ sknyal. ||
mil. La paraula que acompanyada del sant se dóna
en la orde del dia, pera que servesca de regonei-
xeraent al rèbrer las rondas. Seria. Nomen in sig-
num. II Bandera militar. Seria, senera, enseüa.
Vexillum, i.
AB sENYAS. m. adv. Ab l' us de ellas. Por senas.
Nulibus, per nutus.
DONAR LAS SENYAS. fr. Manifestar las circunslàn-
cias individuals de una cosa, descrivintla de ma-
570
SEN
DICCIONARI
SEN
nera que no 's puga equivocar ab altra. Dar seïías.
Rem argumento comprobare.
FÉR SENYAS. fr. Usar de ellas pera donarse à en-
téndrer ó cridar à algú en secret. Hacer senas. Nu-
tibusaliquid explicaré; aliquem exercere.
PARLAR AB SENYAS. fr. Explicarse, donarse à en-
téndrer ab gestos ó accions. Hablarpor senas. Nu-
tibus loqui.
pÉNíDRER SENYAS. fr. Informarse de las circuns-
tàncias individuals de alguna cosa pera coneixer-
ia. Resenar; lomar, senlar, nolar, poner, apuntar
las senas. Alicujus signa capere.
PER MÈs SENYAS. m. adv. Pera confirmació ó ar-
gument de alguna cosa. Por seiias, ó por mas se-
nas. In majus argumentum.
SENYAL, m. La marca 6 noia pera donar à co-
nèixer y distingir unas cosas de altras. Senal. No-
ta, ae. II La nota que 's posa pera senyalar algun
terme. Senal. Limes, itis, meta, a;. | Qualsevol co-
sa que 's posa ó fa pera recordarse de alguna es-
pècie. Senal. Memorite monumenlum. [j Noia ó dis-
tinctiu en bona ó mala part. Senal. Nota, ae. U Lo
signe que 'ns induheix al coneixement de altra
cosa distincta. Senal. Signum, i. || L' indici ó mos-
tra no material de alguna cosa. Seiíal. Argumen-
tum, i. II mil. SENYA. 4. II Vestigi, eslampa ó im-
pressió que queda de alguna cosa. Senat. Yesli-
gium, ii. II Vestigi, apariéncia, Senal. ümbra, aï.
I La imatge ó representació de alguna cosa. Senal.
Species, ei, imago, inis. || La taca ó clapa de altre
color. Senal, pinta. Macula, ae. I La cicalrís de re-
sultas de una ferida, trench, etc. Senal, costuron.
Cicatrix, icis. [| Prodigi, pressagi ó cosa extraordi-
nària. Senal. Signum, i. |1 Miracle. Senal. Miracu-
lum, i. 11 L' avís que 's dóna de qualsevol modo
que sia, pera concórrer à algun lloch determinat
ó pera executar alguna cosa. Senal. Signum, i. |
Marca quasi secreta en la moneda pera coneixeria
qui la ha feta. Senal. Arcana monetae nota. 1| Lloch
ó punt determinat à que 's proposa algú arribar,
tirar, etc. Senal. Mela, ae. || med. Aquell accident,
mutació ó espècie que induheix à judicar del eslat
de la malaltia ó èxit de ella. Senal. Judicium, ii.
II SELLO, RASTKE. || INSÍGNIA. H CARÀCTER. H S' USa
adverbialment pera explicar la certesa de alguna
cosa, com: qui gasla, senyal que té. Senal. Sig-
num, i. II Lo que dóna '1 promès à la promesa en
testimoni de casarse ab ella. Arras. Pignus, oris.
II La cinta ó paper que 's posa en lo llibre pera
trobar alguna cosa. Registro. Pensílis in libris fas-
ciola. 11 Entre eslampers. signatura. H La figura,
etc, que denota alguna cosa misteriosa, com los
sagraments, la gràcia; 1' arch de sant Martí, la
aliansa entre Dèu y Noè, etc. Seiíal, signo. Sig-
num, i.
SENYAL DE LA CREU. La creu formada ab la ma
pera persignarnos. Senal de la cruz. Signum cru-
els.
SENYAL DEL caisTii. V InterioF es la caritat, y V
exterior es la santa creu. Senal del cristiano. Chris-
tiani signum.
SENYAL DE LLEVA. Senyal pera recullir los bagat-
ges, Pieza de leva. Vasorum conclamatio. || Cano-
nada que tiran las embarcacions al temps de sar-
par. Pieza de leva. Tormenti bellici signum.
SENYAL DE piGAS. loc. met. quc s' usa quant se
véu algun indici, que quasi dóna à entèndrer, no
reixirà lo que s' esperava ó confiava. Mala senal.
Malum signum,
SENYAL DE SALOMÓ. SELLO DE SALOMÓ.
SENYAL MORTAL. La certitut ó indici infalible de
lo que 's tem ó desitja. Senal mortal. Evidens sig-
num.
EN SENYAL, m. adv. En proba. En senal, en prue-
ba. In signum,
FÉR ó DONAR SENYAL, fr. Senyalar alguna cosa
ab alguna acció exterior. Dar senal. Signum edere.
NI SENYAL DE TAL COSA. exp. pera explicar que
tal cosa s' acabà del tot ó no 's troba. Ni serial de
tal cosa. Nec vestigium quidem.
POSAR SENYAL. fr. ASSENYALAR.
TIRAR A SENYAL, fr. Dirigir lo tir à algun objecte
determinat ab lo fi de ensajarse. Tirar, apuntar al
Manco. Scopum rainari.
SENYALADAMENT. adv. m. Expressament.
Senaladamente. Designalè, signanler. || Particular-
ment, Seüaladamenle. Consignatè. || Ab valor. Se-
Haladamente. Praeclarè,
SENYALADÍSSIM, A. adj. sup. Senaladisimo .
Valdèinsignis.
SENY AL ADOR. m. assenyalador.
SENYALAMENT. m. Obra de senyalar. Sena-
lamienlo. Assignatio, nis. |1 Determinació de temps.
Senalamiento, prefinicion. Designatio, nis,
SENYALAR. V. a. assenyalar.
SENYALARSE. V. r. Distingirse, singularisar-
se. Distinguirse, senalarse. Emineo, es.
SENYALAT, DA. adj. NOTABLE. DISTINGIT.
SENYALER. m. Senalero, abanderada, gonfalo-
nero.Antesignanus.
SENYALET. m. d. íenaíejo. Leve signum,
SENYAR. V, a, Fér una creu ab la ma dreta
extesa de«de'l front fins à la cintura, y desde'l
ff'jscle esquerre fins al dret. També s'usa com re-
cíproch. Santiguar. Crucis signa muniré. I ant.BE-
NEHIR. II ant, SIGNAR, SENYALAR,
SENYAR É BENEHiR. loc. aut. Santiguar y bendecir,
dar la bendicion, bendecir. Benedicere.
SENYARSE. V. a. Fér com qui se senya en sen-
yal de admiració. Persignarse. Signo crucis admi-
rationera significaré.
SENYER. adj. ant. senyor. Era 'I tractament
dels diputats locals. || sol, solitari. 1| ant. S' apli-
cava al territori ó poble que tenia facultat de alsar
bandera en las proclamacions dels reys. Senero.
Signum lollere valens. |j ant. Qui fà senyas. Senero.
Nutuum factor.
SENYERA, f. aut. BANDEIUL.
^ SEN CATALÀ.
SENYERA LLEVADA, loc. ant. Bandera desplegada,
enarhofada, floiante. Vexillum prodilum.
SENYOR. Dl. Amo absolut de tot, que sols es
Dèu. Seiior, Omnipoiente. Doininus, i. || Amo, pro-
pietari de alguna cosa. Sefíor. Herus, i. |] L' amo à
respecte de sos criats. Seiior. Herus, i. || Rey,
príncep, soberà. Seiior. Princeps, ipis, rex, gis. ||
Gran, amo de mòlts estats. Seiior. Dinasta, se. ||
Títol demarqués, conde, etc. Serior. Dbminus, i. ||
I Terme de cortesia que 's dóna als superiors ó iguals.
I Seiior. Dominus, i. || Espècie de títol de honoren
los actes piiblichs. Seiior. Dominus, domnus, i. ||
També 's diu en lo moral, com: es senyor de sas
passions. Seiior ó seiior de si. Sui ipsius dominus,
cupiditatum moderator. || Jutge ó conseller en los
tribunals. Seüor. Senator, is.
SENYOR DE GRAN VIRTUT Ó VALOR. HÉROE.
SENYOR DE NAU Ó LENY. nàut. ant. PATRÓ.
SENYOR DE SA CASA. Pare de famílias. Seüor de su
casa. Paterfamilias, patrisfamilias.
SENYOR DE SÍ. 'L qui no's perturba en los cassos
apurats. Seiior de si. Sui corapos.
SENYOR LLUCH DE LA MECA. Mal uom ab qufi's ri-
diculisa en Palma al que desempenya 'I paper ó
representa en la festa de lo conquesta de Mallorca
al antich y cèlebre Cap de Guayte. Seiior Lucas de
la Meca. Irrissorius cognomen.
SENYOR DE SENYERA. Scüor dc pcudoii y Caldera.
Procer tollere signum valens.
SENYOR DIRECTE ó ALODiAL. Qui té '1 domiui di-
recte de alguna finca. Seüor directo. Dominus di-
rectus.
SENYOR MiTji. 'L seuyor ab senyoria mitjana en
lo cens. Seiior con senoria mediana. Secundarise
clientelae beneficiarius dominus.
SENYOR, sí. loc. ant. Si, serior. Utique, domine.
SENYOR ÚTIL. Qui reb lo producte de alguna co-
sa, y així '1 de una casa es 1' amo y no '1 llogater.
SeTior úlil. Utilis dominus.
AB TON SENYOR NO VULLAS PARTIR PERAS, PERQUÈ
ELL SE MENJARÀ LAS MADURAS Y TÚ 't QUEDARÀS LAS
VERDAS. ref. Denota que de ningun modo convé dis-
putar ab los poderosos, perquè ells sempre queda-
ran bè ab rahó ó sens ella; y també aconsella la
sumissió y respecte que debem observar ab los su-
periors. Ni en burlas ni en veras con tu amo par-
las peras. Cum diis non pugnandum ; nuraquam
cum haero disertabis.
ALT Y PODERÓS SENYOR, ant. Tractament del rey
de Castella. Alio y poderoso senor. Magnus potens-
que dominus.
ENCARA NO ES MORT NOSTRE SENYOR. loC. ENCARA NO
SOM ALLÀ AHONT ANEM,
FÉR LO SENYOR ó DEL SENYOR, fr. Afectar senyo-
riu, usar de gravedat en lo port, vestit ó tracte.
Seiiorearse, hacer del serior. Superbè se gerere.
FÉRSE DIR sí, SENYOR, fr. Sér respectat y estimat
del públich per sòn mèrit singular. Ser hombre de
expectacion ó seiior de salva. Yirum esse conspi-
SEN 571
cuum. II Imposar, infundir respecte la presència
y gravedat de algun subjecte. Imponer. Yenerabi-
lem esse. || Sér alguna cosa formidable ó respeta-
ble en sa línea. Ser imponente. Spectabilem esse.
II Se diu de alguna cosa excel-lent, delicada, de
bon gust, etc. Ser de chupete ó de rechupele ó de pa-
dre y seiior mio. Eximium esse. || Se diu de las co-
sas mòlt caras. saber k pebre.
GRAN senyor. Títol quB s dóna al gran Inrch.
Gran seiior. Turcorura imperator.
GUARDA k TON SENYOR PER POR DE PITJOR, ref. MÉS
VAL UN DOLENT CONEGUT, etC.
MÒLT ALT Y EGREGI SENYOR DUCH DE GIRONA, ant.
Tractament del primogènit de la casa de Aragó.
Muy alio y egregio serior duque de Gerona. Permag-
nus egregiusque dominus dux Gerundae.
NINGÚ PÓT SERVIR A DOS SENYORS, loc. prov. Deno-
ta que no's poden cumplir à un temps dos obliga-
cions incompatibles. Ninguno puede servir à dosse-
nores. Merao potest duobus dominis serviré.
PAGA A ton SENYOR LOS DRETS Y ALLUNYAT DE SAS
PARETS, ref. Denota que no convé déurer res als
poderosos; però sí convé víurer lluny de ells. Paga
à lu senor los derechos, y aléjate de sus techos. Sol-
vito, qucE debes, domnis, et vivito longè.
SI VÓLS SÉR BON SENYOR, CiSA AB DONA IGUAL Ó ME-
NOR, ref. qui's casa per interès, mosso de sa mu-
ller ES.
SENYORA, f. La ama ó mestressa de alguna
cosa. Senora. Hera, ae. || Títol de las religiosas de
sant Joan de Jerusalem. Seüora. Eques ;foBmina. |
Títol que's dóna à qualsevol dona de distincció.
Senora. Domina, ai. || Per cortesia 's diu à qualse-
vol dona. Senora. Foemina, íe.
SENYORA DE GRAN VIRTUT. HEROÏNA.
SENYORA MAJORA. Doua de edat. Senora de edad.
iEtate provecta fcemina.
NOSTRA SENYORA. Per excel-lència 's diu de la
Mare de Dèu. Nueslra Seüora. 3Iater Dei.
SENYORA Y MAJORA. loc. peia explicar que deixa
'1 marit mestressa à la viuda. Ama y senora. Do-
mina.
MÒLT ALTA Y EXCEL-LENT SENYORA, ant. Tracta-
ment de infanta de Castella. May alta y escelenle sB'
nora. Magna excellensque domina.
SENYORAIAR^Ó SENYORAYAR. V. a. SEN-
YOREJAR.
SENYORAL. adj. SENYORIAL.
SENYORALLA. f.'Mullitut de senyors, regu-
larment se diu per despreci. Senorazos. Affectalae
nobilitatis hominis.
SENYORÀSjSA. adj. aum. iron. Seüorazo.
ACFectatae nobilitatis hoino.
SENYORATGE. m. Dret de senyoriu. Senorea-
je, seiioraje. Jus, ris, dominium, ii.
SENYOREJAR. V. a. Dominar, manar algú
en alguna cosa com si fos 1' amo. Seüorear. Domi-
nor, aris. || Donar repetidas vegadas à algú '1 trac-
tament de senyor, Seüorear. Dorainum iteratè ali-
572 SEN DICCIONARI
quid appellare. 1| Tenirpropielatssenyorials. Regu-
larment se diu de las personas y del modo de ves-
tir. Senorear. Superbè agere. [| ensenyorirse.
SENYORET, A. m. y f. dini. Senorito, ico. Di
nastae filius.
SENYORET DE PEGA GREGA. Pisaverdc. LascivibuD-
dus; grsssus lasciviens.
SENYORETA DE ESTIU. Rameva. Meretrix, icis.
SENYORIA, f. Tractament que's dóna à certas
personas de distincció. Senoria. Dominatio, nis. j]
Territori ó domini del senyor. Senoria, senorio.
Dominatus, us, ditio, nis. || Domini de algun estat
particular que's governa com à república. Senorio,
senoria. Reipublicae dominatus. |1 anl. justícia. \\
ant. FACULTAT. II SUPERIORITAT, PREFERÈNCIA.
SENYORIA DIRECTA. 'L doiulni que reté '1 duenyo
que té franca en alou una finca, que dóna y con-
cedeix en enfitéusis baix cert y determinat cens,
y aquest domini faculta al concedenl pera fatigar
la finca, sempre que's venga, pel mateix preu que
té ajustat lo venedor, y no faiigani aquell, acredi-
ta y déu cobrar lo Uuísme que se li causa per la
tal venda segons las lleys y privilegis del districte
ahont està situada la finca. Senoria directa. Domi-
nium directum.
SENYORIA MITJANA 'L domini quc adquireix y reté
'1 possessor de una finca enfitéulica si la dóna en
establiment, y en tot cas de venda ó traspàs pót
també fatigar pel mateix preu en que la tal finca
haja estat venuda ó traspassada, quedant privat en
aquest cas lo senyor directe de aquesta facultat. Y
no fatigant, déu aquest senyor mitjà cobrar són
lluísme del preu de la lal venda ó traspàs, reduhint
ó baixant à una quarta lo que deuria cobrar lo sen-
yor directe, lucrant lo senyor mitjà las renlas tres
quartas parts; bè que en assó sent lo senyor di-
recte ecclesiàstich té variació al tenor de la sentèn-
cia arbitral promulgada entre "1 clero y ciutadans
en Barcelona. Y subseguinl desprès altre establi-
ment del segon senyor mitjà, déu seguir la mateixa
regla per la fatiga del últim establiment y cobro
del lluísme, que déu disminuhir de una tercera part
de las tres quartas parts que tindria, cobrant las
dos restants terceras parts I' últim estabilien!, se-
guint lo mateix orde pel quart estabilient, no po-
dent excedir ni posar.se ulterior domini miljà per
privarbo la Uey sobre enfitéusis, y encara déu ad-
vertirse que fora de Barcelona y llochs que gosan
són privilegi no pót imposarse altre domini direc-
te del estabilient que té franca en alou una finca.
Senoria mediana. A primo dominium.
FORSARÓ DESTÉNYER AB SENYORIA, fr. ant. Obligar
per justícia. Obligar ó compeler por juslicia. Juri-
dicè compellere.
SENYORIAL Y SENYORIL. adj. Cosa de sen-
yoriu. Senoral, dominical, senorial. Dominicus.
SENYORÍSSIM, A. adj. sub. Comunment s'
usa per ironia. Senorisimo. Magnus dominus.
SENYORUJ.m. Domini. Senorio. Dominatus, us.
SEP
II Gra vedat en lo port ó en las accions. Senorio.
Majestas, atis. || En lo moral, domini, imperi so-
bre las passions. Senorio. Imperium, ii.
SENZILL, adj. Lo que no té mescla de altra co-
sa. Sencillo. Siraplex. \\ Sens ficció ni engany. Sen-
cillo. Sincerus. || Lo que té ménoscosque el comú,
com: tafetà senzill, etc. Sencillo Símplex, tenuis.
II Despullat de adornos y luxo. Sencillo, llano. Te-
nuis. II Innocent, bondadós, afable. Sencillo. Sira-
plex. II Dit de la moneda de ménos valor respecte
de la mateixa de són nom , com: pesseta senzilla,
la que no es columnària. Sencillo. Simplex.
SENZILLAMENT, adv. m. De un modo sen-
zill. Sencillamente. Recte, candidè. || Sens aparato,
com se diu del estil, vestit, etc. Sencillamente. In-
concinnè, incondilè.
SENZILLAS. adj. bót. Se diu de las flors quant
tolas las parts que las componen són contínuas, y
no tenen per consegüent mès que una làmina, com
la de la orenga, ^etc. Sencillas. Simplicia.
SENZILLES Y SENZILLESA, f. La qualitat
que constituheix à las cosas priraas y de poch cos,
en la línea enque'l poden tenir. Sencillez. Simpli-
citas, alis. || Ingenuitat, sinceritat. Sencillez, inge-
nuidad, llaneza. Simplicitas, atis, animi candor.
II Ignorància, facilitat de algú pera sér enganyat.
Sencillez. Faiuitas, atis.
AB SENZILLESA, m. adv. SENZILLAMENT,
SENZILLÍSSIM , A. adj. sup. Sencillisimo.
Simplicissimus, candidissimus.
SENZILLÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Senci-
llisimamente. Simplicissimè.
SEP. adv. ant. Móltas vegadas. Muchas veces.
Sajpè. II m. CEP.
SEPARABLE, adj. Lo que's pót separar de al-
tra cosa. Separable. Separabilis.
SEPARACIÓ, f. Obra de separar ó separarse.
Separacion. Separatio, nis. || Distància de una cosa
respecte de altra, com Amèrica y Àfrica de Euro-
pa. Separacion. Distantia, £e, spatium, ii. || Divi-
sió, partició. Separacion. Divisió, partilio, nis. ||
mateixa cosa separada. Separacion. Separatio, nis.
II DESMEMBRAMENT. || SECRECIÓ.
SEPARADAMENT, adv. m. À part. Separa-
damente, à parte. Separatim, seorsim. [j Espargi-
dn'ment. Separadamente. Sparsim.
SEPARADOR, A. m. y f. Qui separa. Separa-
dor. Separator, divisor, is.
SEPARAR, v. a. Apartar una cosa de altra.
També s' usa com recíproch. Separar. Sevoco, as.
I Dividir, desunir. Separar, segregar. Separo, as,
sepono, is. [j Dividir, distribubir. Separar. Diduco,
is. 11 Posar à part, reservar, guardar. Separar. Se-
pono, is. 11 Privar à algú de algun dret ó empleo.
Separar. Depono, is. H Impedir la comunicació de
marit y muller. Separar. Matrimonium diducere.
II Dit del bè y del mal, distingirlo. Distinguir, se-
parar. Discerno, is.
SEPARARSE. v. r. Abstràurerse algú de las
SEP
CATALÀ.
SEP
573
I
i
cosas en que ànles s' ocupava, ó de la comunica-
ció que tenia. Retirarse, separarse. Abstraho, is,
II Apartarse, retirarse de qualsevol lloch. Separar-
se. Recedo , is. [| for. Desistir. Separarse. Desis-
to, is.
SEPARAT, DA. p. p. Separada. Separalus.
SEPARATISME, m. Seda herètica de Ingla-
terra. Separalismo. Separalismus, i.
SEPARATISTA, m. Sectari del separatisme,
que no convenia en las lleys de la Iglésia angli-
cana. Separatista. Separatista, ae.
SEPARATIU , VA. adj . Lo que té virtut de se-
parar. Separativo. Separans.
SEPARATORI, A. adj. separatiu. || ra. quím.
Yas oblongo, quasi uniforme, ab un orifici com lo
dit petit pera entrar lo licor, y ab altre de mòlt
estret en lo sol pera vuydarlo, y serveix pera se-
parar los licors. Separalorio. Separalorium, ii.
SEPELIR. V. a. ant. sepultar, enterrar.
SEPELL. m. Planta, bruch.
SÈPIA. f. sípia.
SEPTEMBRE. m. setembre.
SEPTEMVIR. m. Magistrat romà que tenia sis
companys, pera conduhir las colónias y distribu-
hir las terras. Septemviro. Septemvir, i.
8ETEMVIRAL. adj. Cosa dels septemvirs ó
seplemvirat. Septemviral. Septemviralis.
SEPTEMVIRAT. m. La dignitat de septemvir.
Seplemviralo. Septemviratus, us.
SEPTENARI. m. y adj. Se aplica al número
compost de set unitats. Setenario. Septenarius, sep-
tenus. II Lo temps ó espay de set d las; y 's pren
regularment per algun exercici de devoció, que
diira set dias, com Ioseptenari de Nostra Senyora
dels Dolors. Setenario. Septenarium, ii.
SEPTENI. m. L' espay de set anys. Setenio.
Septenium, ii.
SEPTENTRIÓ. m. Constel•lació composta de
set estrellas. Septentrion, osa menor. Septentrio,
nis. II La part que hi ha en loglobo desde l' equador
envers nostre pol. Septentrion. Septííntrio, nis,
aquilonaris regió. || tramontana.
SEPTENTRIONAL, adj. Cosa del septentrio.
Septentrional. Septentrionalis.
SEPTERI. m. Ceremónia que's feya cada set
anys en Dólfos, calant foch un noy à una tenda de
campanya, ab altras extravagàncias. Septerio. Sep-
terium, ii.
8ÉPTICH, CA. adj. méd. Putrefactiu ó corro-
siu sens causar dolor. Séplico, putrefaciente, putre-
factivo, escarólico, corrosiva. Seplicus. | escép-
tich.
septicisma. m. pirromsme.
SEPTIFÓLIA. f. Herba de set fuUas. Septifo-
lio. Septifolium, ii.
SÉPTIM, A. adj. SETÉ.
sEPTiMA MAJOR. mús. L' iutcrval-lo de cinchtons
y un semitó. Séptima mayor. Septiroa major.
sÉPTiMA MENOR. iKÚs. L' interval-lo de quatre
TOMO II.
tons y dos semitons majors. Séptima menor. Sépti-
ma minor.
sí:ptima sensible, m. La última nota de la esca-
la. Séptima sensible. Séptima sensibilis.
SEPTIMILLA. f. poét. Composició de set ó
vuyt síl-labas, y 's compon de un parejat, de un
tercelo, y altre parejat; ó de un quarteto y un ter-
ceto; ó de una quinlilla y un parejat; y s' usa
pera coblas y villancicos. Septimilla. Compositio
mètrica semptem versibus conslans.
SEPTIMÓNCIA. f. Festa que's feya en Roma
desprès que la séptima montanya 's comprengué
en la ciutat, y en ella s' oferian set sacrificis en set
paratges diferents, y 'Is emperadors se mostravan
lliberalsab lo poble, ^cpímoncm. Septimontium, ii.
SEPTISONI. ra. Se diu del edifici rodejat de
set ordes de columnas, de que ni hagué dos en Ro-
ma. Sepiizonio. Sei^Uzon'mm, ii.
SEPTUAGENARI, A. adj. Se diu de la per-,
sona de setanta anys. Septuagenario. Septuagena-
rius.
SEPTUAGÉSSIM, A. adj. Lo que cumple lo
número de setanta unitats ó set desenas. Septuagé-
simo. Septuagessimus.
SEPTUAGÉSSIMA. f. La dominica tres sema-
nas abans de la primera de Quaresma, y en que
antígüamenl comensava la quaresma. La instiluhí
lo papaTelesforo. Septuagésima. Sepluagessima, ae.
SEPTUPLIGAR. V. a. Doblar set vegadas, ó
multiplicar per set. Septuplicar. Septuplico, as.
SÉPTÜPLO, A. adj. Set vegadas mes. Sépiu-
plo. Septuplus.
SEPULCRAL, adj. Cosa de sepulcre. Sepulcral.
Sepulcralis.
SEPULCRE, m. Sepultura en alt pera deposi-
tar algun cadàver. Scpulcro, túmulo, sarcófago,
carnero. Sepulcrura, i. || raet. Lloch malaltís en que
mor mòlta gent. Sepulcro. Sepulcrum, i.
sepulcre filosofal. En la filosofia hermètica lo
fornet en que posan lo mercuri pera purificarlo, y
també I' ou filosofal en que posan la pedra pera
que sia sepultada y mortificada. Sepulcro ^losofal.
Philosophale sepulcrum.
SEPULCRES EMBLANQUiNATS. Hipócritas. Scpulcros
emblanqueados. Dealbatum sepulcrura.
SANT SEPULCRE. Lo sepulcre del Salvador, y en
aquest sentit no's pót dir sepultura. Santo sepul-
cro. Redemploris sepulcrum. |1 La urna que ab una
imatge del cos de Jesucrist difunt se pórla en las
professons de la semana santa. Santo sepulcro. Sa-
crum sepulcrum.
SEPULTACIÓ. f. ant. SEPULTURA, i.
SEPULTADOR, A. m. y f. Qui sepulta. Sepul-
tador, sepulturero. Yespillo, nis.
SEPULTAR. V. a. Posar los difunts en sepulcre
ó sepultura. Sepultar, dar sepultura. Sepelio, is,
humo, as. || met. Amagar, ocultar, olvidar. Escon-
der, sepultar. Sepelio, abscondo, is. || Sumergir.
Sepultar. Absorbeo, es. || Menjarse alguna cosa.
72
574 SER
Zam'parse, emhaular. Deglulio, is.
SEPULTAT, DA. p. p. Sepullado. Sepultus.
SEPULTURA, f. La acció de sepultar. Sepultu-
ra, entierro. Sepultura, se, huroatio, nis. || Lo clot
ó cavitat en que se enterran los difunts. Sepultura.
Sepultura, se. || Lo dret de algunas famílias pera
sepultarse en cert paratge, com: F. té sepultura en
la iglésia. Sepultura. Humationisjus. || met. Parat-
ge ahont mor mòlta gent, ja sia per mal sa, ó per
la fúria de la guerra, y qualsevol cosa que conté
algú desprès de mort; y també lo que es causa de
la mort; y així 's diu, que la mar ó peixos sòn la
SEPULTURA dels mariners, un 011 dolent la dels pa-
res, etc. Sepulcro, sepultura. Sepultura, ae, sepul-
crum, i. [] ExÉQuiAS, enterro, funeral.
DONAR sepultura, fr. met. sepultar.
SEPULTURER. m. Qui sepulta. Sepullurero,
sepuUador. Sepeliens, lis, vespillo, nis, libitina-
rius, ii.
SEPUM. m. SEU, GREIX.
SEQUÀS. adj. Qui segueix lo partit, doctrina ú
opinió de altre. Secuaz. Assecla, sequax.
SEQUEDAT, f. Falla de humitat en los cossos
y de pluja en la terra. Sequedad. Siccilas, ariditas,
atis. II Qualitat que denomina al subjecte sech, ys'
oposa a la humitat. Sequedad. Siccitas, atis. || La
sensació astringenl que la set causa en la boca.
Sèquia, sequedad. Silis is, siccitas, atis. || La quali-
tat seca que s' experimenta en 1' ayre quant no
plou. Sequedad. Aeris siccitas. || Ditxo, expressió
aspra y dura. Sequedad. Gravia etaspera verba. ||
Falta de dolsura, de eloqüència y de atractiu en l'
estil. Sequedad. Jejunitas, ariditas, atis. || Aspresa
en lo tracte, geni. Sequedad. Acerbitas, atis. || En
la mística falta de fervor ó devoció. Sequedad. Ari-
ditas, atis.
SEQÜELA, f. Conseqüència. Secuela. Seqüela,
consequentia, se.
SEQÜÈNCIA, f. La prosa ó vers que's diu des-
près de la epístola en la missa. Secuencia. Sequen-
tia, ae.
SEQUER. m. Lloch a propòsit pera secar las fi-
gas y altras fruytas. Pasera, almijar. Solàrium ubi
fructus exsiccatur.
SEQUERIA. f. ant. SEQUEDAT.
SEQÜESTRE. y derivats, m. segrest.
SEQUissiM, A. adj. sup. Mòlt sech. Sequisi-
mo. Aridissimus.
SÉQUIT. m. Acompanyament de gent. Comiti-
va, séquito, acompanamiento. Comitatus, us. ||
Aplauso y estimació comú. Aceptacion, séquilo. Ac-
ceptatio, nis.
SER. m. La essència, naturalesa y entitat de
las cosas. Ser. Natura, se, essentia, ae. || Tot lo que
existeix. Enle, ser. Ens, tis. || Valor, preu, estima-
ció de las cosas, com aqueixa paraula es tot lo ser
de la oració. Ser. Praetium, ii, vis, is. || Modo de
existir. Ser. Natura, ai. || cer.
SÉR. V. Substantiu, anómalo y auxiliar de tols
DICCIONARI SER
los demés en la pasiva. Ser. Sura, es, esse, || Exis-
tir, subsistir. Ser. Sum, es, esse, consto, as. y Ser-
vir, com: la ploma es pera escriurer. Ser. Sum, es,
esse. II Tenir existència. Ser. Sum, es, esse, exto,
as. II Succehir, esdevenir, verificarse alguna cosa,
com: quant SERÀ. Ser. Contingo, is, sum, es. || Estar
en algun lloch ó situació. Ser, estar. Adsum, adés.
II Valer, com: à quant són los naps. Valer, ser. Tan-
ti esse. II Tocar, pertànyer, com: no es la mel per
la boca del ase. Ser. Sum, es. |1 Pertànyer à la pos-
sessió ó domini de algú alguna cosa, com aquesta
capa ES den Joan. Ser. Pertineo, es, specto, as. |)
Tenir principi ú origen de algun país, com: F. es
de Barcelona. Ser. Esse, oriundura esse. || Ab noms
contraris serveix pera afirmar y negar, com: es ve-
ritat, es mentida. Ser. Ita, ita esse. || lóg. En las
proposicions significa la relació del predicat ab lo
subjecte. Ser. Sum, es. || Parar, terminar, com:
que SERA de nosaltres, sinó obrara bé. Ser. Sum,
es. II Fer, com: que seré, si vos me desamparau.
Hacer, ser. Ago, is. |1 Juntab los noms de empleos
equival à exercitarlos ú ocuparse en ells, com: ser
capità, intendent, etc. Ser. Exequi. || Juntab mòlts
noms ó partícips de altres verbs significa tenir las
propietats de ells, com: ser honest, indigne, etc.
Ser. Sum, es. || Se diu en orde à la matèria, com:
lo rellotge es de or. Ser. Sum, es.
SÉR AB ALGÚ. fr. Opinar del mateix modoqueell.
Ser con alguno. Cum aliquo sentiré. || Prevenir à
algú que s' espere un poch, que prompte estarà
pera tractar ab ell. Ser con alguno. Quamprimúra
adsto.
SÉR BO. fr. Sèr convenient, útil, del cas. Serbue-
no. ütile, congruum esse.
SÉR DE ALGÚ. fr. Scguir son partit, opinió, etc.
Ser de alguno. Alicujus parles sequi.
SÉR CERT. fr. Constar, sér veritat. Ser cierto; cons-
tar. Constaré, patere.
SÉR LLARCH DE CONTAR, fr. Sér UH assumpto llarch
y enredat. Sercuenlo largo. Diffusum et inestrica-
bile esse.
SÉR LLUNY. fr. Estar mòlt distant. Estar léjos.
Longè abesse.
SÉR PER DEMÉS. fr. Sér inútil, supérfluo. Estar
demàs. Supervacaneum esse. || Sobrar, no estar
ocupat en res. Estar demàs. Otiosum esse.
SÉR PROP. fr. Trobarse un lloch ó subjecte à poca
distància de altre. Estar cerca. Propèesse.
SÉR TORNADOR. fr. Valer més lo ques' entrega que
lo que's reb. Perder, tener que aiiadir ó que volver.
Saperaddendum teneri.
SÉR TINGUT, fr. Estar obligat. Estar obligada. Te-
neri. II Estar reputat per. Ser tenido por. Putatum
esse.
^ AHONT SOM? loc. de admiració, disgust 6 es-
tranyesa. ^Dónde estamos? i Ubinam gentium su-
mus?
CADA Hü LO QUE SIA sÈu. ref. Beuota que no déu
deixar pérdrer algú lo que li pertany, ni péndrer
SER
CATALÀ.
SER
575
I
lo que no sia seu. No hagas cohecho, m pierdas de-
recho. Munera ne captes, nec perdasjura crvelo.
COM MÉS HI SÓN MÉS s' EMBOLicAN. lef. Dcpota que
en las cosas de ingeni y gusl no convé intervingan
mòlts. Muchos componedores desromponen la novia.
Plurimusornalor nubenlem ornalibus orbat.
COM Qüi NO HI ES PER AIXÒ. loc. Com qui fú altia
cosa. Como quien hace otra cosa. Quippe, qui aliud
agit.
ENCARA NO SOM ALLÀ AHONT ANAM. loC. Adverteix
no se celebren las cosas fins que esligan conclosas.
No alabes ni desalabes, hasta siele navidades: nadie
se alabe hasla que acabe; no me digas oliva, hasla
que me veas cogida. Nemo suos laudet, donec per-
fecerit actus. Parcito me, nondum colleclam, dice-
re olivam. || Denota que qui intenta enganyar à
altre no pót alabàrsen fins haverho conseguit. Anies
que mohalres no le alabes. Ne libi plaude prius
quam detur fraude potiri. || sér pa y mel.
EN sòN ser. m. adv. Se diu de lo que existeix
sens baverse gastat ni malmès. En ser, Immuta-
ta res.
ESQüi ES. exp. Se diu pròpiament de Dèu que
es sér per essència; però en lo modo comú 's diu
de aquell que's porta honradament. Es quien es,
se porta como quien es. Est qui est.
Fòs LO QUE Fós. exp. fam. ab que se sol donar
principi alscuentos y relacions de gent ordinària.
Érase que se era. Sic ave. || sia lo que sia.
LO que es estat, es estat, ò sia estat. exp. ab
que's pretén que s' olviden ò perdonen los motius
de queixa ó enuig, com si no haguessen estat. Lo
pasado paado. Praeleritorum nulla menlio fiat.
LO QUE es estat Y NO ES, COM SI NO HAGUÉS ESTAT
ees. ref. pera disculpar al qui ell mateix s' ha cor-
regit ò esmenat de algun vici, particularment de
deshonestedad. El que hizounyerro, ypudiendono
hizo mas, por bueno le tendrds. Quae semel erravit,
neque culpas addidit ullas:
Adderecum po.sset, foemina, crede, probaest.
LO QUE ES TEU ES MEU, Y LO QUE ES MED HO VULL.
ref. fam. que denota 1' egoisme de algú. Partir
como hermanos, lo mio mio, y lo tuyo de ambos.
Quae mea sunt, mea sint, tua sed coinmunia sunto:
Fratern! pactum nepe sodaliti.
NOSERA TANT. loc. que's diuquaut s' óu una exa-
geració desmasiada. Àchica compadre, y llevaràs
la galga. Parcius ac verius.
NO SERHI TOT. loC. NO TENIR TOT SÒN SENY.
ò JA SIA. m. adv. disjunctiu. Ya sea. Sive, seu.
SIA LO QUE SIA ó LO QUE vüLLA. exp. ab que's
prescindeix de qual de dos ò més cosas es certa,
passant à tractar l' assumpto principal en qualsevol
de las suposicions. Sea lo que fuere ó lo qae sea.
Quomodocumque se habeat.
SIA ó NO SIA. exp. abque prescindint de la exis-
tència ó no existència de alguna cosa 's passa à
tractar del assumpto principal. Sea ó no sea. Sit
vel non sit.
SIA qui's VÜLLA. exp. Qualsevol que sia. Sea el
que fuere, cualqniera que sea. Quisquis, quicum-
que.
SI JO FÒS DE F. exp. Indica lo que deuria fèr lo
subjecte de qui's parla en lo cas de que's tracta.
Si yo fuera de F. Meo voto , mejudice, senlentia
mea.
soMHi PER LO QUE HI SOM. loc. ab que s' adverteix
à algú que no retraga cosas agenas à lo que's trac-
ta. A lo que eslamos tuerta. Non est his locus.
SERAFÍ, m. Angel. del primer chor y gerar-
quia. Serafin. Seraphim. \\ Subjecte especial en lo
amor de Dèu. Serafin. Seraphim. | Lo subjecte de
especial hermosura ò allrasprendas. Serafin. Sera-
phim. II Epiteto de sant Francesch. Serafin. Sera-
phim. 11 Espècie de moneda de plataú or que s'usa
en la índia. Serafin. Seraphim.
SERÀFIGH, CA. adj. Cosa delserafí. Serdfico.
Seraphicus.
FÉR LA SERÀFICA. fr. met. FÉR LO CAPUTXÍ FALS.
SERAFINA. f. Teixit de llana semblant à la ba-
yeta, encara que mès trucat y abatanat, adornat de
vàrios dibuixos. Serafina. Tela lanea discolor.
SERASQUIER. m. General de exèrcit entre
turchs. Serasquier. Dux aput turcos.
SERBA. f. Lo fruyt de la serbera, de color par-
do, que lira à roig, y la molsa, que es groguenca y
sumainent aspra fins que està ben madura, conlè
las llavors de color pàlit de un costat y roig de al-
tre : quasi may madura en l' arbre, y esaslringent
en las cambras de ventre. Serba, sorba. Sorbus,
sorbum, i.
SERBER. m. SERRERA.
SERBERA. f. Arbre, la soca del qual es drela
y llisa; las fullas aladas y compostas de fullas ao-
vadas, dentadas y peludas per sota; las flors blan-
cas ysòn fruyt es la serba. Serbal, serbo, sorbo.
Serbus, sorbus, i.
SERCENAR. V. a. CERCENAR.
SERÉ, NA. adj. Clar, sens núvols ni boyra. Se-
rena. Serenus, sudus. 1| Apacible, tranquil, sosse-
gat. Sereno. Tranquillus, candidus. [j serena. 3. ||
INALTERABLE.
AL SERÉ. m. adv. i la serena.
SERENA, f. La claredat, falla de núvols y boy-
ras. Serenidad. Serenum, i, serena lempeslas. ||
Ninfa del mar, que fingiren los poetas, dona ab
alas de la part superior, y de la inferior aucell ab cua
y peus de gallina; ò bè segons altres la part infe-
rior del peix; los poetas fingeixen que ab la suavi-
tat de sòn cant adormia als navegants y sels men-
java ò precipitava al mar. Sirena. Sirena,», siren,
is. 11 met. La dona que canta ab mòlta suavitat y
melodia. Sirena. Sirena, te. [] La humitat de que
durant la nit està impregnada la atmosfera. Sereno.
Noclis serenum, noclurni vapores. 1| La dona del
sereno. Muger del sereno. Noclurni circuitoris uxor.
k LA SERENA, m. adv, Aldescubert ó al ras du-
rant la nit. Al sereno. Sub dio, sub dium.
576
SER
DICCIONARI
SER
POSAR A LA SERENA, fr. Tràurcr algun licor y dei-
xarlo estar à la serena, com la àygua pera que's re-
fresque, etc. Serenar, poner al sereno. Nocturni va-
pori exponere.
SERENAMENT, adv. m. Ab serenitat. Serena-
menie. Placidè.
SERENAR. V. a. ASSERENAR.
SERENARSE. V. r. asserenarse.
SERENATA, f. Concert de musica que's fa ó
dóna per la nit ó al seré. Serenata. Nocturnus con-
cenlus.
SERENER. m. Mantó petit sens cua que cubre
'1 cap contra la serena, y arriba quasi flnsà la cin-
tura. Sereno. Calyptra, íe.
SERENÍSSIM, A. adj. sup. Serenisimo. Sere-
niss.mus. || Títol de honor que's dóna à las perso-
nas reals, infants, etc. Serenisimo. Serenissimus.
SERENITAT, f. serena. 1. |1 Disposició delay-
re que causa un temps apacible y seré. Serenidad.
Apricilas, alis. |1 Títol de honor que's dona à al-
guns prínceps y primers magistrats, com al Duch,
y electors de Yenécia. Serenidad. Serenitas, atis.
II Sossego, tranquililat del ànima ó conciéncia.
Serenidad. Animi quies, tranquilitas, 1| Apacibili-
tat, disposició serena de la cara. Serenidad. Oris
serenilas. || Desvergonyiment, frescura. Serenidad,
frescura. Procacilas, alis.
SERENO. m. Persona destinada pera rondar à
la nit, y cridar ab veu alta 1' hora que es, lo temps
que fa, avisar dels incendis, y evitar losrobos. Se-
reno. Nocturnus urbis circulator.
SERFULL. m. Planta de camas primas, ramo-
sas, tendras, arrodonidas, llisas, de vert blanqui-
nós per la part inferior y à vegadas rogench per la
superior; fullas semblants à las del julivert, però
mès petilas, retalladas més profundament, y mès
suaus al taclo, verdas al principi, cubertas en lo
revés de borrisol mòlt fi, plenas de such y de olor
aromàtich. Es anti-escorbútica, aperitiva, diuréti-
ca, sudoríGca, y serveix de amaniment y per en-
ciam. Cerefolio, perifollo. Choerefolium, cerefelium,
ii, chaerophyllum, i.
SERFÜLL SALVATGE. SÉRPOL.
SÉRI , A. adj. sÉRio.
SÉRIAMENT. adv. m. Ab serietat ó gravedat.
Seriamenle. Serio. |1 De veras. Sériamenle, de veras.
Serio.
SÈRIE. f. Orde, fila, continuació, encadena-
ment de cosas. Sèrie. Series, ei.
À SÈRIE DE LAS PRESENTS, m. adv. Segous lo con-
tingut literal de algun llibre ó escrit. A tenor de
las presentes. Ad litteralem textura.
SERIETAT, f. Gravedat, raagestat. Seriedad.
Gravitas, serielas, atis. | Severitat, aspresa en lo
tracte. Seriedad. Sincerilas, atis. \\ Realitat, since-
ritat en lo tracto. Seriedad. Sinceritas, simplicitas,
atis. 11 Modèstia, circunspecció. Mesura, seriedad,
gravedad, circunspeccion. Corporis habitus, compo-
sitio, nis.
SÉRIOj A. adj. Grave, circunspecte. Grave, se-
rio, circunspecío. Serius. |1 Aspre en lo mirar ó
parlar. Serio. Severus. 1| Magestuós. Serio. Gravis.
II Ingénuo, verdader, real, sens engany. Sincero,
serio. Sincerus. H Important, de consideracion. Se-
rio. Magnus, raagni momenti.
FÉR LO SÉRIO. fr. Manifestar gravedat, Mesurarse.
Modes tè se gerere.
posARSE SÉRIO. fr. Manifestar indignació. Ponerse
serio, severizarse. Severitatem induere.
SERIÓS, A. adj. ant. serio. U de veras.
SERIOSAMENT, adv. m. ant. sériameet.
SERMENT. ra. sarment.
SERMENYA. f. cermenya.
SERMÓ. m. Lo discurs ú oració en que s' expli-
ca '1 Evangeli, doctrina cristiana, ó en que's fa '1
panegírich de algun Sant. Sermon. Sermó, nis. ||
met. Reprehensió, advertència. Sermon. Increpatio,
animadversió, nis.
BON sermó tindrem SI 'l PREDICADOR NO s' ESCAN-
YA, ref. ab que's nota al qui posa à tossir quant co-
mensa à pronunciar un discurs ó qualsevol altra
cosa. ^ Tose el padre prior? bueno serà el sermon.
Praesulis egregie dictorum est nuntia tussis.
SERMOCINACIÓ. f. ret. Figura, espècie de
dialogo ó interlocució. Sermocinacio». Sermocina-
tio, nis.
SERMONAGAR. V. a. ant. ENRAHONAR.
SERMONAL. adj. Cosa de sermó. Oralorio, y
sermocinal de poch y mal us. Oratorius.
SERMONAR. V. a. ant. predicar.
SERMON ARI. m. Llibre ó col-lecció de ser-
mons. Sermonario. Serraologus, i.
SERMONEJAR. V. a. PRF.DICAR. || Repéndrer
ab sermons. Sermonear. Increpo, as.
SERMONET. m. d. Sermoncico, illa, ito. Con-
ciuncula, £e.
SEROL. m. farm. cerat. H fam. barret.
SERÒS, A. adj. Lo que participa de serositat
ó té sas qualitats. Seroso, sueroso. Sérositatem ha-
bens, serosus.
SEROSITAT. f. med. Humor aygualós y salí
que se separa de la part roja de la sanch. Serosi-
dad. Serocitas, atis.
SERP. f. Rèptil sense peus, de cap mès ó mé-
nos pla, la boca gran, lo cos rodó y mòlt llarch
respecte de sa gruixària, que va disminuhint gra-
dualment fins à terminar en punta à la extremitat
de la cua, de color gris, blavench per sota, ab
quatre fllas de pi n las negras per sobre. Ni ha và-
rias espècies, que sols se diferencian per la mag-
nitut, colors de la pell, y propietats que tenen;
sent unas verinosas y altras no. Culebra, serpiente.
Serpens, tis. |1 astrón. Certa constel-lació septen-
trional. Serpiente, serpentario , esculapio , ofiuco.
Serpens, tis, ophiucus, i. | En lo moral se diu de
tot lo que es maligne, nociu, danyós. Serpiente. No-
xium, infestum. H Home miÀt astut y taymal. La-
garto. Callidus.
SER
CATALÀ.
SER
577
I
i
SERP DE ivGUA. La qiie habita en la àygua, nada
y no té verí. Culebra, serpientede agua. Anguis, is,
hydrus, i,
SERP DE CASCABELL. Serp mòlt perillosa de la
Amèrica, de color pardo ab mescla degroch, denls
llargas y agudas, bastant grossa y de quasi cinch
peus de IJarch, y mollíssim velós: en la cua té
unas parts membranosas que sonan com cascabells,
de lo que li vé '1 nom. Morta pert lo verí. Serpienle
de campanilla ó decascabel. Serpens tinnicus.
SERP DE DOS CAPS. ANFISBENA.
SERP DE KscuLAPi. Espócio de serp que lé l' infe-
rior del ventre verdós, y la part superior de la es-
quena lira à negra. No mossega à las personas, ni
lé verí; diuhen que menja à las allras, que resis-
teix al veneno, que es contra la pesta, y està plena
de sal volàtil y oli. Serpknle de Eseulapio, enana-
go. Pareas, ae; ^sculapii serpens,
SERP DE MAR. Pcix Semblant al congre. Serpienle
marina. Hydrus, i.
SERP DEssANGRADORA. Espécie de serp que aquell
à qui mossega Uansa sanch per tots los conductos
del cos. Serpienle desangradora. Hiemorrhois, idis.
SERP INFERNAL. Lo dimoui. Serpienle infernal.
Doemon, is.
SERP MERIDIONAL, astron. Certa constel•lació en-
vers lo mitjdia. Serpienle meridional. Serpens me-
ridionalis.
SERP que's llansa. Serp de Malabar, que es com
un dit de grossa y de cinch à sis peus de llarga;
tan verda que no's distingeix entre la herba, y se
Itansi als ulls, orellas ó nas dels passatgers; y allí
hont los mossega espargeix un verí subtil que no
té cura. Serpienle que se lanza. Jaculus, i.
SERPEJAR. V. n. Girarse à un costat y altre
ormant espiras com las serps. Snpenlear, serpear,
lebrear. Serpo, is.
8ERPEJAT, DA. adj. met. Se diu de algunas
sas que forman tortas com las que descriu la serp
quant camina. Serpeado, culebreado. Simosus. |1
bot. Se diu de las flors las voras de las quals tenen
arrugas ó vuyts superficials ó poch fondos. Serpea-
das. Repandae.
SERPENT, m. Serp, regularment se diu de las
mòlt grossas. Serpienle. Serpens, tis. [) Instrument
úsich ab mòltas voltas à modo de serp. Serpen-
71, serpentin. Cornu musicum. || drach.
8ERPENTARI. m. astr. serp. 2.
SERPENTÀRIA. f. DRAGONARIA.
SERPENTÀRiA viRGiNiANA. Uerba de la Amèrica
ptentrional, que fà unas arrels compostas de un
COS llarch y prim, del que naixen una multitut de
fibretas radicals, entrellassadas, grisas ó groguen-
cas pel exterior, y blancas en 1' interior, y que à
vegadas porta resíduos de sas camas y fullas; olor
penetrant, reinós y alcanforat, semblant al de la
Valeriana, sabor càlit amarch, anàlogo à sòn olor.
Los americans ne portan un tros à la punta de un
basté, perqfiie creuhen que sòn olor fà fugir à las
serps y altres rèptils verinosos. Serpenlaria virgi-
niana, vivorera ó diclamo de Virginia, pòíeo silves-
tre. Yiperina,seu serpentaria virginiana; aristolo-
chia serpenlaria
SERPElVTt, NA. adj. Cosa de serp, Serpenlino.
Serpenlinus. || Dit del marbre que lé part de ser-
pentina, ó del que es vert, bigarrat del mateix color.
Serpenlino. Viride lalco serpenlino variegatum mar-
mor. II m. quím. Canó que puja serpejant desde'l
fondo del alambí fins al refrigerant, pera destil-
lar los licors. Culebra, serpenlin. Tubus serpenli-
nus. I) Pessa de cer en los daus de las armas de
foch, ab la qual se forma "1 moviment y molla de la
clau. Serpeniina. Serpentina clavis. || Pessa de ar-
tilleria anlígua. Serpentin. Bellicus serpens. |1 pi.
ÓFITAS.
8ERPENTICIDA. adj. Matador de serps. Ser-
penlicida. Serpentis occisor.
SERPENTÍGOLA. m. Adorador de alguna serp,
com los hebreus que adoraren la serp de metall en
lo desert. Serpenlirola. Serpenticola, ae.
SERPENTÍFERO , A. adj . poét. Lo que porta
serps. Serpenlifero. serpeniigero. Serpentiger,
SERPENTINA, f. mat. ESPIRAL. 1| Espècie de
pedra marbre verda y clapada com la pell de serp,
Serpeniina. Ophiles, ae. || Pedra preciosa de color
vert obscur, ab clapas, punts, venas ó llistas del
mateix color, mès ó ménos obscur, suau, ménos
duraque'l marbre, y adquireix un llustre hermós.
Serpentina. Serpentinum talcum. I| Instrument de
ferro en que s' assegurava la mateixa ab un cara-
golet, y ab altre major s' afiansava à la culata de
mosquet pera calarli foch. Serpenlin, serpeniina
Ignaria scloppeti serpentina pars. | Espécie de ar-
ma llansadissa. Serpentina. Missile lelum,
SERPENTINA MAJOR. Planta. DRAGONARIA,
SERPENTINA MENOR. BARBA DE AARON.
SERPENTINAMENT. adv. m. À manera de
serp. Serpentinamenle. Sinuosè; serpenlino more.
SERPETA. f. d; Sierpecilla. Serpula, ae. || pi.
Cohets que ixen de altres majors, y fàn vàrias gi-
ragonsas com las serps. Sierpecillas, culebrillas,
culebrinas. Sulphurati pulveris anguiculus ver-
satis.
SÉRPOL. m. Serfull salvatge; planta de quatre
à sis polzadas ab camas escarapadas, ramosas, pri-
mas, Ilepyosas, quadrangulars y rogencas; fullas
oposadas, ab los pecíolos curs, peslanyosas, aova-
das y oblusas, flors ab cabecela en la extremitat de
las brancas; olor y sabor mòlt agradable; serveix
pera condiment; y dóna per deslil-lació oli volà-
til que's pót substituhir al de la farigola deia qual
se diferència poch. Sérpol. Serpillum, i.
SERRA. f. Fulla de cer llarga y estreta que per
una part forma denls inclinadas un poch alternati-
vament als costals, las quals obren carrera pera di-
vidir la fusta, elc. à la mida que's vol y ab poch
desperdici. Sierra. Serra, ae. I Fulla de cer que's
diferencia de la serra comuna en fèr un tall que
578 SER DICCIONARI
equival à las dents y serveix pera tallar la pedra,
ajudada de arena y àygua. Sierra. Serra, se. |1
anat. Instrument que serveix pera la dissecció dels
ossos. Sierra. Amphisbela , ae. || La que usan los
ebanislas pera embotir las pesas. Sierra de mar-
queleria. Tessellandi serula. |1 Peix que lé en la
mandíbula superior una planxa terminada en una
fila de dents ab que fa guerra als altres. Prisie,
Sierra, serra. Pristes, is, serria, serra , ae. |1 Cordi-
llera de monlanyas partidas. Sierra. Praerupti
montes. || Continuació de montanyas en una costa
de niar. Canliles,sierra. Monlis continuí. [] Eleva-
ció que moguda del vent forma la àygua en la mar,
fentla semblar una serra ó montanya.J/oníe, sierra.
Móns, lis. II Rima ó munt gran de palla que's fa en
la era quant se limpia'l blat, etc. lialaguero, sierra.
Paleae strues. || ter. calamàstecus, \\ cerda, crin.
SERRA DE AYGUA. Màquina ó molí de àygua ab
sa fulla pera serrar. Sierra. Molendinum findendis
lignis.
SERRA DE BOGiR. La estreta que usan los fusters
pera serrar en círcul, com en los taps rodons, los
forats en loasento de las necessàrias, etc. Sierra,
derodear. Anguslior serra.
SERRA DE MA. La que pot manejar un home sol.
aterra de mano. Manualis serra.
SERRA SECA. Jloutauya de roca viva. Tormo. Ru-
pes, is.
SERRADET. ra. d. de serrat. Cerrillo , cerrejon.
Tumulus, i.
8ERRADÍS, SA. adj. Lo que pót sér serrat.
Aserradizo. Serrabilis. || m. Las serraduras que fà
la barrina foradant la fusla. Escohina. Scobs, bis.
SERRADOR, m. Qui serra. Aserrador, serra-
dor, y chiquichaque lo qui serra pessas grossas.
Serrans, lis, serrarius, ii. || Lo Uoch ahont se ser-
ra. Aserradero. Serratrina, ae. | ant. tallador. 1.
SERRADURA, f. Obra de serrar. Serradura,
aserradura. Serraria seclio. U La carrera que fà la
serra en la matèria que và serrant, y la part ahont
la fà. Asserradura. Serralura,ae. 1| pi. Las micas de
fusta, elc. que va gastant la serra. Aserraduras,
serraduras, serrin. Serrago, inis, quisquiliae, arum.
II SERRADÍS. 2.
SERRAHÍ. m. MOXTANYÓS. II SARRAHÍ. || adj.
Pertanyent à la raontanya. Serrano. Monlanus.
SERRALL, m. serrallo.
SERRALL A. f. ant, teuraplé, crestall, marge.
SERRALLER. m. MANYÀ.
SERRALLERIA. f. L' art de serraller. Cerra-
jeria. Gerraria ars.
SERRALLO. m. Palàcio de un príncep ó gran
senyor en l' orient, ycomunmenl lodel granTurch.
Senallo. Basílica olhomanica. 1| Lasconcubinasdel
gran Turch, tancadas en lo serrallo y guardadas
per eunuchs. Serrallo. Mulieres in seiralio inclus-
sae. I ler. garró. 2.
SERRANESCH, CA. adj . SARRAHÍ, ArIbiCH.
SERRANIA. f. MONTANYA. 2.
SER
Espècie de punyal. Serranil.
SERRANIL. f.
Sicca, ae.
SERRAR, v. a. Partir la fusta, elc. ab la serra.
Aserrar, serrar. Serra secare.
SERRAR LA VELLA. fr. uiet. fam. pera donar àen-
léndrer que s' ha arribat à mitja quaresma. Partir
la vieja. Jocare quasi vetulam secando.
SERRAT, DA. p. p. Aserrado, serrado. Serra-
tus. II anal. Se diudel muscleque té dentsàmodode
serra. Serrato. Serratus, denticulatiis. |1 m. seria,
6, MOMTANYA,
SERRÀTULA. f. Planta, betónica,
SERRELL, m. franja.
SERRERA. f. Pila ó munt de llenya. Tinada.
Strues, is.
SERRETA. f. d. de serra pera serrar. Serre-
zuela, sierrecilla. Serrula, ae. || Turonet. Monteci-
llo. Tumulus, i. I mel. Pessa de ferro en forma de
mitja lluna, ab dents ménos agudas que las de ser-
ra, que's posa en la barbada als matxos y mulas
pera férlos alsar lo cap y manejaries mès fàcil-
ment. Perrillo, cabezon. Serrula, ae.
SERTORIÀ, NA. adj. Cosa de Sertori famósca-
pità romà, refugiat en Espanya en la guerra civil
de Màrio y Sila, y que capitanejant los espanyols
derrotà mòltas vegadas las tropas romanas y al fi
morí à Iraició per son company Perpena. Serloria-
no. Sertorianus.
SERVADOR, A. m. y f. Qui guarda ó defensa.
Servador. Serva tor, is.
SERVAR. V. a. ant. observar, cumplir. || ter.
Sostenir alguna cosa pera que nocaygue ó s' a3ui-
xe, com la portadora, etc. quant se carrega. Aguan-
tar. Sustineo, es. || aguantarse. 1. || reservar. ||
IMPEDIR. II GUARDAR, SALVAR, PROTEGIR.
SERVAT, DA. adj. ant. cümplert.
SERVENT, A. adj. Qui serveix, ó mostra obse-
qui ó rendiment à altre. Siervo. Servus, i.
SERVENT DE DÈü. Tcmerós de Dèu, que guarda
sos preceptes. Siervo de Dios. Servus Dei.
SERVENT DE MAYNADA. Sirvieiite de meznada. Ser-
vus cfetus.
SERVENT DELS SERVENTS DE DÈÜ, Nom que per ur-
banitat se dona à alguns prelats de la Iglésia. Sier-
vo de los siervos de Dios. Servus servorum Dei,
SERVENTESCH. m. ant. poél. Cant ó poesia
satírica entre 'Is antichs Irovadors provensals y
poesia moral, útil ó que serveix entre 'Is catalans.
SERVENTESI. m, Quarteta semblant als quatre
versos primers de la octava, multiplicantlos tant
com se vól, y ni ha ab cua ó vers trencat y de al-
Iras mòltas espècies. Servenlesio. Serventesius, ii.
SERVENTÉSIAS. m. pi. Espècie de diàlogos
antichs. Serveniesias. Servenlesiae, arum.
SERVEY. m. Obra de servir. Servicio, servi-
dumbre. Famulatus, us, opera, ae. | L' estat de ser-
vent ó criat. Servicio. Famulatus, us, minislerium,
ii. II Favor, obsequi. Servicio, oíficium, obseqium,
ii. II Gust, gràcia que's fà à altre. Servicio. Gratia,
SER
CATALÀ.
SER
579
ae, benificiura, ii. \\ Cuito ó rendiment qne's fa à
Dèu. Servicio. Servitium, minisferium , ii , cultus,
íns. 11 Ofici que's fa per altre. Servicio. Opera, ae. H
llomóritque'sfà servint, principalment en laguer-
l'ira Spn'iVío. Merilum, i. H La porció de diner ofert
voluntàriament, per las urgéncias del estat ó bè
júblich. Servicio. Pecuniarumdonalum. |1 Lautili-
ú que resulta à algiide lo que altre fà per ell. Ser-
^vicio. Utililas, atis. H Lo conjunt de pisa y altres co-
sas, en que serveix lo menjar ybéurer. Servicio.
Mensaria vasa ; fercnla , orum. |1 Lo conjunt de
criats y criadas de alguna casa. Servidumbre. Fa-
milia, ae, famulitium, i. 1| Us, profit, utilitat que's
pót tràurer de alguna cosa à son temps. Servicio.
Profeclus, us. H ant. regalo, gratificació. H Plat,
posada de menjar à un temps en la taula. Cubier-
to, Servicio. Ferculum, i.
SRRVEY DE Li.ANSAs. La qualitat que pagan al rey
los titulars, en lloch dels soldats ab que deuhen
assistirloen campanya. Lanzas, servida de lanzas.
Pecuniària compensatio pro hastatis militibus.
SERVEY DE PLATA. Culleras, etc. que serveixen
pera menjar. Vajilla de plata. Argentaria supellex
instruendae mensaj,
ÀL-LEGAR SERVEYs. ff. Fér algú prescnls los mè-
rits pera alguna pretensió. Alegar servicios Merila
proferre.
ESTAR AL SERVEY DE ALGÚ. fr. de cortesia, ab que
s' ofereix alguna cosa ó persona à la disposició de
algú. Estar al servicio de alguno. Alicujus obsequio
sese offerre.
FÉR LO SERVEY. fr. mil. Estar ocupat en la milí-
ïia. Hacer el servicio. Otliciura implere in militia.
FÉR SERVEY. fr. SERVIR.
FÉR U\ POBRE Ó FLACH SERVEY À ALGÚ. fr. Férli
ma mala obra ócausarli algun perjudici. Hacer un
laco servicio d alguno. Damnum alicui inferre.
sÉR DE SERVEY. fr. Eslar apte ó à propòsit pera
Bervir. Ser servidero. Idoneum esse.
SÉR SERVEY, fr. PLAURER.
TOT FA SERVEY Ü.\A VEGADA EN l' ANY. rcf. Denota
[que las cosas que's desprecian per sér de poca mon-
í ta, solen aprofitar en algunas ocasions. Las migajas
[del fardel d las veces saben bien. Cura cogit inopia,
[cibi reliquiai placent:
[Colligit esuries, quas spargit copia raicas.
SERVIBLE. adj. Lo que pót servir. 5eri'íí>?e.
l'iilis.
SERVICI. m. SERVEY. 11 Vas que serveix pera
l'anar de cambra. Servicio, servidor. Scapium ii. H
ter. NECESSÀRIA,
COBRADOR DEL SERVICI. Qui cobra lo cervici y
monlasgo. Serviciador. Exactor vectigalis pro gre-
gis transmeatione.
SERVICIAL, m. y f. Oficiós, obsequiós. Sirvien-
te, servidor. Obsequiosus, ofíiciosus. 1| Ajuda óclis-
teri. Snvicial, ayuda, clisler. Cljsterium, ii. 1|
nàut. Servent, mosso que's llogava per servey del
patró y de la nau, que tenia la hipoteca de sòn sa-
lari sobre '1 buch al que devia servir tot lo temps
de son ajust, encara que passàs al domini de altre.
Sirvienie, mozo. Famulus, i.
SERVICIALMENT. adv. m. Obsequiosament.
Oficiosamente, servicialmenle, ohsequiosamente . OÍB-
ciosè, obseíiuiosè.
SERVIDOR, A. m. y f. Criat, servent. Servidor,
sirvienie. Servus, adminisler, i. 1| Qui festeja ú ob-
sequia à alguna dona. Servidor. Foeminai obse-
quens. 1| expr. de cortesia ab que algú s' ofereix à
la disposició de altre. Servidor. Alicujus studiosis-
simus.
SERVIDORA, f. ant. servici. 2.
SERVIL m. ant. servey.
SERVIL, adj. Lo que es propi de criats y ser-
vents. Servil. Servilis. H Cosa de oficials ó arts
raecànichs. Servil. Servilis. 1| villa.
SERVÍLIA. f. Lleyque pronuncià Servili. Ser-
vilia. Servilia lex.
SERVILITAT. f. Qualitat de servil. Servilidad
Servililas, atis.
SERVILLETA. f. fam. Lo paper pera limpiarse
en las necessitats majors. Es veu purament caste-
llana. 5fri'i7/e(rt. Anotergiura, ii.
SERVILMENT. adv. m. De un modo servil.
Servilmente. Ignavè, servililer.
SERVIOLA. f. nàut. Barra diagonal que ix co-
sa de quatre pams de las bordas sobre '1 castell de
proa, ab dos politxas de bronso al cap de fora, per
abont traballa 1' aparell ó gata pera issar lasànco-
ras y col-locarlas en sòn lloch, ó de mantenirlas
à punt pera deixarlas càurer quant se vól donar
fondo. Serviola, pescante. Anchoris levandis deser-
viens palus.
SERVIR. V. n. Obsequiar, complàurer. Servir.
Obtempero, administro, as. I Estar en servey de
altre, sér sòn criat. Servir. Servio, is, famulor,
aris. II Estar empleat en la execució de alguna cosa
per manament de altre, encara que sia en pena ó
càstich. Servir. Servio, is. I Exercir algun empleo
ó càrrech propi ó en lloch de altre. Servir. Munus
adimplere. 1| Obligar, fér servey ab mòlta diligèn-
cia. SerüíV. Inservio, is. || Sér útil ó profitosa algu-
na cosa. kprovechar, servir. Prosum, des, confero,
ers. II Estar ocupat en la milicia. Servir, militar.
Militia;^ inservire. 1| Ajudar. Servir, hacer buenos
oficiós. Juvo, as. II Afavorir, assistir, obligar, fér
pler à algú. Servir. Commodo, as. 1| v. a. Donar
cuito ó adoració à Dèu. Servir. Servio, is. |1 Obse-
quiar à algú, fér alguna cosa en sòn favor, bene-
fici ó utilitat. Servir. Obsequor, eris; olDcium ali-
cui praestare. H Cortejar alguna dama, solicitan sòn
favor. Servir. Foeminai obsequi, ejusgratiam cap-
tandi causa, morem gerere. 1| Oferir ó donar vo-
luntàriament al rey ó república alguna quantitat
pera las urgéncias del estat ó del públich. Servir.
Pecuniarum servitium oferre. I Cumplirab la càr-
rega deguda à algun ofici ó benefici. Servir. Mu-
nere aliquo fungi. |1 Seguir los jugadors tirant car-
580
SES
DICCIONARI
SET
ta del coll que ha tirat lo primer. Servir. Chartam
lusoriam subraitlere. || Portar lo menjar ó béurer à
la taula. Servir. Mensis ministrare.
i DE QüÉ SERVEIX? loc. Denota que alguna cosa
no es del cas. ^De quésirve ? ^àqué sirve? ^Quid
hoch?
FÉasE SERVIR, fr. No permétrer descuyt en sa
assistència. Servirse, hacerse servir . Propio servitio
consulere. \\ Dominar, manar ab imperi. Hacerse
servir muy bien. Impero, as.
PER SERVIR 1 VM. cxp. de obsequi y cortesia. Pa-
ra servir à V. Tuo obsequio praestò sum.
QUI NO SAB LO QUE ES SERVIR, NO SiB LO QUE ES
PATIR. ref. Denota lo mòlt que 's pateix servint, y'l
poch fruyt que s' en trau. Sirve à senor, y sabràs
que es dolor. Si vis scire dolor quit sit, famulare
dynastae.
SERVIRSE. v. r. Condescendir ó fér lo que
algú demana. Servirse. Gralum habere. || Yalerse
ó usar de alguna cosa. Servirse. Uti.
SERVIT, DA. p. p. Servido. Obsecundatus. ||
adj. Portat, usat ó mitj gastat. Sservido. Ditritus.
sÉR SERVIT, fr. Yoler alguna cosa, dignarse. Ser
servido. Dignari.
*" SERVITA. m. Religiós de Ntra. Sra. dels Do-
lors. Servita. MariíB servus.
SERVITUT. f. Obra de servir. Servidumbre.
Servilus, utis. \\ Esclavitut, condició servil. Servi-
dumbre. Servitus, utis. |] Se diu per extenció de to-
ta espècie de subjecció, y dependència ú obligació
inexcusable. Servidumbre. Servilus, utis. || Lo dret
6 us que una cosa ó heretat té sobre altra, ó algú
sobre cosa agenapera son profit. Servidumbre. Ser-
vitus, utis. II Subjecció à que obliga '1 mando, las
riquesas y autoritat. Servidumbre. 3Iancipatio, nis.
11 Opressió, submissió forsada. Servidumbre. Ser-
vitus, utis. II Dit de aquella que en la decadència
del imperi romà s' inlroduhí en lloch de la rigu-
rosa de esclaus, y fou deixar los senyors ó conquis-
tadors al pobres y als llauradors sas terras ab dret
de servirlos. Servidumbre. Obsequium clientelare.
II SERVEY. 12. 11 inet. La subjecció de las passions
ó afectes que impedeixen la llibertat. Servidumbre.
Servitus, utis.
SERVÜ. m. ant. esclau.
SE8MA. f. La sexta part. Sesma. Sexta pars.
SESME. m. Districte ó partit. Sesmo. Provincige
tractus.
SE8MER. m. Oficial pera cuydar dels negocis
de cada sesme. Sesmero. Procurator, is, populi tri-
bunus.
SESQUIÀLTERO Ó SESQUIALTRE. adj. que
s' aplica à la rahó de 3 à 2 que té una cosa ab altra
ó proporció de un número à altre contenint à ell y
à sa meytat, com 12 à 8 que'l conté una vegada y
la meylat del 8. Sesquidliero. Sesquialter.
SESQUIMODI. m. Lo que té modo y mitj. Ses-
quimodio. Scsquimodius, ii.
SESQUIOGTAU, VA. adj. Lo que té 1' octau
de una cosa y mitj mès. Sesquioctavo. Sesquioo-
tavus.
SESQUIPEDAL. adj. poét. De peu y mitj. Ses-
quipedal. Sesquipedalis, sesquipedaneus. U Dit de
las paraulas relumbants, fasluosasy vanas. Sesqui-
pedal. Sesquipedalia verba.
SESSEJAR. V. a. Pronunciar la s com la c ó la
z. Sesear. S ut c etc, efferre, blaïso ore loqui.
SESSELÍ. m. Espècie de fonoll ó herba que co-
neixen las femellas delscervos, y ab la que's pur-
gan pera facilitar lo part. Seseli. Foeniculum tor-
tuosum.
SESSEN. m. ant. Moneda de Aragó que valia
sis maravedissos. Sesen. Aragoniae nummus sena-
rius.
8ESSEO. m. La pronuncio de la s com c. Seseo.
BUesio, nis.
SESSER. Y. n. ant. séurer.
SESSIÓ, f. Cada assainblea ó junta de un con-
cili. Sesion. Sessió, nis. 1| Junta ó congrés en qual-
sevol línea. Sesion. Sessió, nis, concessus, us. Q
Plàtica, conferència, consulta entre vàrios, Sesion.
Assessio, nis.
SESSIÓ DEL soLi. La Última en las corts aragone-
sas, en la que'l rey jurava tót lo fét y legislat. Se-
sion del sólio. Poslera in quaRex jurat sessió.
SESTERCI. m. Moneda de plata entre'ls rO'•
mans: n'hi havia major y menor, aquest valia 2
asses y mitj de coure romans, y '1 major cosa de
168 vintidosos segons volen alguns, y segons altres
172; y quant lo seslersi s' expressava adverbial-
ment, valia 100 vegadas mès que quant se propo-
sava ab sols lo numeral. Seslercio. Sestercium, ii.
SET. ra. Numeral cardinal. Siete. Septem. || adj.
ordinal. Setè, lo que ve desprès de sis unitats.
Siete, séptimo, séiimo, setena. Septimus. |1 m. Lo
caràcter ó xifra que representa dit número. Siete.
Septenarii numeri nota. || La carta de jugar, ó dau
que lè set senyals 6 punts, com lo set de oros,
etc. Siete. Charta lusoria vel laxillus notis septem
distinctus.
SÉT. f. Gana ó apetit de béurer. Sed. Sitis, is.
II met. Desitj, 'ardent de alguna cosa. Sed. Sitis, is,
cupido, inis. II La necessitat de àygua que tenen
los camps quant fà temps que no ha plogut. Sed.
Sitis, is.
SÉT FALSA. med. Se diu de la sequedat que cau-
san en la boca 'Is vapors de la fermentació del ali-
ments. Sed falsa. Falsa sitis.
ABRASARSE ò EscANYARSE DE SÉT. fr. fam. Patir
gran sèt. Àpalambrarse de sed. Vehementi siti la-
boraré, compelli.
APAGAR LA SÉT. fr. Béurer fins à satisferse. Apa-
gar ólmatar la sed. Silim extinguere.
FÉR AGAFAR SÉT. fr. Fèr eurahonar ó «ridar mas-
sa. Hacer desgaiiitar, desganifar, despepilar, des^
gargantar. Faucibus contundere.
FÉR SÉT. fr. Causaria, móurerla alguna cosa.
Hacer sed. Sitiio excitaré, y Teair ànsia ó
SET
CATALÀ.
SEU
i
vehement de alguna cosa. Rebentar. Inhio, as.
FÉR SET Y NO DON.\R BÉüREB. ref. contra'Is podero-
sos que posan à la visla '1 premi, y en arribant la
ocasió no 'I donan. Meti(')ie en la liuerta, y no te
dió de la fruïa de ella. Fidem obligas et non prícs-
tas. II També 's diu contra a({uell que diu mal de la
dona que fentli goig, no pót lograr de ella lo que
vól. Agrillas eran. Nolo acerbam sumere.
MORiRSE DE SET. ff. met. Teuime mòlta. Perecer,
morirse, apalamhrarse de sed. Yehementer sitire.
NO DONAR üNA SET DE AYGUA. fr. Sér mòU avapo.
No dar ni aun una sed de agua. Maximè sordidum
esse. II Pondera la falta de compassió de algú. No
dar una sed de agua. Ne scyphum aquae siti sedan-
dae offerre.
SETANTA, m. Numeral cardinal, producte de
10 multiplicat per 7. Setenta. Septuaginta.
SETANTÈ, NA. adj. Se diu de la persona que
ha cumplert 70 anys. Selenton. Septuagenarius.
SETANYAL. adj. Cosa de set anys. Sietenal.
Septennis.
SETCENTS, TAS. adj. Lo que resulta de la
multiplicació de 100 per 1. Setecientos. Septin-
genti.
SETÈ, NA. adj. Numeral ordinal, set. 2. ||
Una de las set parts en que està dividit un lot.
Séptimo. Septimus.
SETEMBRE, m. Lo novè mès del any, y té 30
dias. Seliembre. September, bris,
8ETEN, A. adj. ant. seté.
SETENA, f. L' agregat de set unitats. Setena.
Seplena, se.
PAGARHo PER LAS sETENAs. fr. Pagar ab pena ó
càstich set vegadas major à la culpa. Pagarlo con
las selenas. Septuplò aut septuplura poenara subire,
SETENARI. m. septenari.
SETGE. m. ant. mil. siTi.
SETGLAR. adj. ant. secular.
SETGLE. m. ant. sigle.
SETI. m. SITI. 1. 2. y 3.
SETIAL. m. trono, sitial.
SETJAMENT. m. ant. mit. siti.
SETMANA, f. Espay de set dias naturals con-
secutius. Semana. Hebdomada, ae.' [j Alguns perío-
des septenaris de temps, sia de mesos, anys ó si-
gles, com: las setmanas de Daniel. Semana. Heb-
domada, ae. II Lo càrrech del setmaner. Semaneria.
Hebdomadarium munus.
SETMANA SANTA. La Última de quaresma, en la
qual se celebran los misteris de la passió de Jesu-
crist. Semana santa ó mayor. Major hebdomada. ||
Llibre que conté '1 reso y oficis de la setmana san-
ta. Semana sanla. Hebdomadae majoris olücium.
entre setmana, in. adv. En qualsevol dia de
traball. Entre semana. Inter vel per hebdomandam.
ESTAR DE SETMANA, fr. Exei'cir algú la setmana,
en que's parla, '1 càrrech que està distribuhit per
torn entre altres. Estar de semana. Hebdomadis
munere fungi.
TOMO II.
581
22 de
SETMANA DELS BARBUTS. Se diu dels 15 à
Janer. Los barbudos. Erigida hebdomada.
LA SETMANA DELS TRES DIJOUS, exp. fam. ab quo
à algú se li nega lo que pretén, y també signiíica la
impossibilitat de lograr ó desuccehir alguna cosa.
La semana que no tenga viernes; cuando pengan los
nazarenos ; cnando meen las gallinas. Ad calendas
graecas.
QUI NO TRABALLA EN TOTA LA SETMANA, TRABALLA
EN LO DIA DE FESTA ; Ó QUI NO TRABALLA EN TOT l'
ANY, TRABALLA EN LO DIA DE CAP DE ANY. ref. Satiri-
sa al descuidat, que no aplicantse al traball en los
dias de feyna, voldria en las festas rescabalar lo
perdut. El hombre perezoso en la (iesla es acucinso;
la albendera los disantos hilandera ; la labor de la
judia trabajar de noche y folgar de dia. Qui piger
est, alacrem geniali luce videbis.
SETMANAL, adj. Cosa de la setmana. Sema-
nal. ïïebdomaticus,
SETMANALMENT, adv. t. Per setmanas, ca-
da setmana ó en totas ellas. Semanalmente. Perheb-
doraadas, singulis hebdoraadibus.
SETMANARI, m. Paper ó periódich que's pu-
blica cadasetmana.Semanarío. Hebdomadarium, ii.
SETMANER, A. m. y f. Qui per sòn torn exer-
ceix algun empleo per setmanas. Semanero. Heb-
domadarius, ii.
SETMANERIA. f. Càrrech ú ofici de setma-
ner. Semaneria. Hebdomadarii munus.
SETMESÓ, NA. adj Se diu de la criatura que
naix als set mesos. Sieiemesino. Septimestris.
SETMESÓ EN RAMA. Herba. CINCHENRAMA.
SETRILL, m. OETRILL.
SETZE. m. Lo número compost de 10 y 6 uni-
tats. Diez y sets. Sexdecim. || Arbre de la Xina, que
n' hi ha com las nogueras de Europa; '1 fruyt de la
figura de la nou, colorat y sabi-ós. Chitse, setsc. Ar-
bor sic dicta.
SETZÈ, NA. adj. La unitat que segueix al 15
pera completar lo número 16. Décimo sexlo, diezi-
seiseno. Decimus sextus. || Espècie de panyo, 1' ur-
dit del qual consta de setze centenars de fils. Die-
ziseiseno. Pannus sexdecim filorura centenis cons-
tans.
EN sETzÉ. m. adv. Entre estampers y llibreters
denota que'i full de paper se distribuheix y plega
en setze parts. En dieziseisavo. In sexdecim foiiis
plicata charta.
SEU. m. Lo greix dur y sólit que's trau de al-
guns animals, del qual fos, se'n fan candelas, etc.
Sebo. Sebum, i. (j Qualsevol genero de greix, en-
cara que ab ménos propietat. Sebo. Pinguedo, inis.
II f. CATEDRAL. || SEDE.
SEU APOSTOLICAL. SANTA SEDE.
À LA SEU SI NO HI POTS FICAR LA CAMA, FICAHI LO
PEU. ref. Denota que la carrera ecciesiàstica ha
proporcionat mòltas comoditats. Parteen la igreja
desea d su hijo la vteja.Commoda parabat Ecclesia.
DONAR SEU. fr. nàut. Untar ab seu los fondos de
73
88Í
SEV
DICCIONARI
SEX
las embarcacions desprès de ben netas. Ensebar,
dar seho, y despalmar la operació de netejarlas y
untarlas ab seu. Sebo illinire. [] met. atiar. 3.
DONAR SEU 1 LA HosTAGA. fr. nàut. que aderaés
del sentit recte significa facilitar los medis de
subsistir al qui traballa. Dar seho à la hoslaga. Sus-
tentum laboranti pararé.
REVENiR LO SEü. fr. uàut. Ablauirlo y tornarlo à
exténdrer, à qual fi s' escalfa '1 fondo de la em-
barcació. Revirar el seho. Sebum extendere.
SÈü. pron. possessiu, sòn. Suyo. Suus. ]] ra.
Propi. Suyo. Suum. | pi. Antepassats, fills, pa-
rents, etc. Suyos. Propinqui, orum, família, ai. |1
Amichs, vassalls ó qui de alguna manera depen-
deix de algú. Suyos. Sui.
CADA Hu DEL sÈü f1 LO que'n vól. ref. ücnola la
llibertat ab que un pót disposar de sas cosas. Cada
uno puede hacer de su capa un sayo. Quisque suam
in sagu'umfasest mulare lacernam.
NO FA POCH QUI SEMBLA ALS SÈÜS, Ó QÜI SEMBLA ALS
siíus NO SE n' IX DE LLINATGE, ref. Sc diu pe!s que
obran à imitació de sos pares ó antepassats. 5ien
haya quien d los suyos se parece. Bene sit ei qui ma-
jorum mores referí. \\ los testos han de semblar i
LAS OLLAS.
8EUDO. Yeu presa del grech, que significa fals,
y sols r usam en composició, com: seudo profeta,
fals profeta, etc. Seudo. Pseudo.
SEUDÓNIM. m. Motiu, nom suposat de una
persona. Seudònimo, pseudónimo. Pseudonimus, i.
SEUHÓS, A. adj. Ple de seu ó lo que'n conté.
Seioso. Sebosus.
SEUNADOR. m. ter. assahonador.
8ÉURER. V. n. Estar assentat. Estar sentado.
Sedeo, es. |1 v. r. Assentarse. Sentarse. Sedeo, es.
suérer en l' üll alguna cosa. loc. ant. Causar
cobdícia, enveja, etc. Comer, consumir de envidia.
Peraliquo invidia confici. || fér denteta.
SEVA. f. Intenció, gust, desitj , pròpia voluntat
del subjecte de qui's parla. Suya. Yotum, proposi-
tum suum.
ALA seva. m. adv. A sa idea, ab pròpia reflexió,
sens comunicarhoab ningú. Àsu sayo. Propriomo-
tu, sibi ipsi.
ANARA Li seva. fr. No dislràurcrse algú de sa
obligació. A lo queeslamos, henedicamus. Age quod
agis.
ARRiMARSE A LA SEVA. fr. Obstiuarse en sòn con-
cepte, no voler aténdrer à las rahons contràrias.
Encasquetarse, encaslillarse, llevar la suya adelan-
le. Tenaciter adhserere.
EixiRNE AB LA SEVA. fr. met. Lograr sòn intent à
pesar de contradiccions y dificultats. Salir ó salir-
se con la suya. Prtevalere.
FÉR LA SEVA. fr. FÉR SÒN FET.
FERNE DE LAS sEVAs. fr. Obrar algú com acostu-
ma, y regularment se pren en mala part. Hacer de
las suyas. Male agere.
SEVER. m. n. p. Severa. Severus, i. U cever. ||
adj. Rigurós, justicier. Rigido, severa. Severus, du-
rus. II Grave, serio. Severa. Gravis. || Arrogant,
qui arruga '1 front. Severa. Superciliosus. | exac-
te, puntual. II cruel, inhumí.
SEVERAMENT, adv. m. Ab severitat. Severa-
mente. Rigidè.
SEVERIANS. m. pi. Heretges del sigle II, que
condemnavan lo matrimoni, 1' us del vi, y ensen-
yavan altres deliris. Severianos. Severiani, orum,
SEVERÍSSIM, A. adj. sup. Severisima. Seve-
rissimus.
SEVERÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Severisi-
mamente. Severissimè.
SEVERITAT, f. Rigor, aspresa. Rigidez, seve-
ridad. Severitudo, inis, severitas, atis. |1 Gravedat,
serietat. Severidad. Gravitas, atis. || Austeritat, rí-
gida observància. Ausleridad, severidad. Severitas,
atis. II Rigidés de costums. Severidad. Rnga, ae. |]
Inhumanitat, crueltat. Severidad. Saevitia, ae.
SEVERO, A. adj. sever.
SEVicIA. f. Crueltat, mal tracte. Sevicia. Sae-
vitia, ai.
SEVILLÀ, NA. adj. Cosa de Sevilla, ciutat de
Andalusia en Espanya. Hispalense, sevillana. His-
palensis, is.
SEVILLANA, f. nàut. Espéci© de amarradura
ab que s' uneixen dos caps empiulant sos respec-
tius extrems, los qual s' afirman ab mitja volta
en lo cap recíprocament oposat. Sevillana. Junctu-
ra sic dicta. |1 ter. daga.
SEVIR. V. n. Enfurismarse. També s' usa com
recíproch. Encruelecerse, irrilarse. Saevio, is. |] m.
Títol de un oficial romà en temps dels emperadors.
Seviro. Sevir, is.
6EVOL. QUALSEVOL.
SEVÓ8, A. adj. SEUHÓS.
SEVULLA. QUALSEVULLA.
SEXAGÉ, NA. adj. En la aritmètica astronò-
mica '1 número de 60, que compren dos signes del
zodíach. Sexageno. Sexagenus.
SEXAGENARI, A. adj. Qui té 60 anys. Sexage-
nario. Sexagenarius.
SEXAGÉSSIM, A. adj. La unitat que segueix
desprès del S9 pera completar lo 60. Sexagésimo.
Sexagesimus. I Lo que constituheix lo número 60.
Sexagésimo. Sexagesimus.
SEXAGÉSSIMA. f. La dominica abans decar-
nestoUas. Sexagésima. Sexagesima, ae.
SEXAGONAL. adj. Pertanyent al sexàgono,
Sexagonal. Sexagonalis.
SEXÀGONO. m. EXAGONO.
SEXÀNGüL. m. y adj. geom. Figura de sis
ànguls. Sexóngulo. Sexangulus, i.
SEXANGULAR. adj. Cosa del sexàngul. Sexan-
guiar. Sexangularis.
SEXENNI. m. Espay de sis anys. Sexenio. Se-
xennium, ii.
SEXMA. f . Pes antich de Espanya, de la sexta
part de una unsa. Sexma, séxtula. Sextula, ae, |j
SEY
CATALÀ.
SI
583
Cerla moneda que era la sexta part del valor de
una unsa en sa espècie. Sexma. Sexma, ae.
SEXO. m. La part del cos del animal que dife-
rencia al mascle de la femella. Sexo. Sexus, us.
SEXQÚNCIA. f. Moneda romana que pesava
una unsa y miija, que segons alguns val sobre milj
maravedís ó tres quartas paris, y segons altres 48
feyan set maravedissos. Sexcuncia, sexcunx. Sex-
cuncia, ae.
SEXTA. f. La tercera part de lashoras menors
en lo reso. Los romans y hebreus dividian lo dia
artificial en tres parts, tércia, sexta, y nona, co-
raensant desde las 12, y cada una contenia 3 ho-
ras. Sexta. Sexia, íe. 1| raus. Consonància que pro-
vé de la mescla de dos tons que estan en proporció
de 5 ú 8 en la sexta menor. Sexia. Hexacordon, i.
y Cada una de las sis parts en que's divideix un
tot. Sexto. Sextercius, ii, sextans, tis.
8EXTAMENT. m. adv. En sisè lloch. En sexlo
lugar. Sexto loco.
SEXTANT, m. Moneda antígua romana que va-
lia la sexta part del as ó dos unsas. Sexlante. Sex-
tans, tis. [] Instrument de matemàticas, y es la sex-
ta part de un círcul, ó un arch de 60 graus : ser-
veix pera amidar los ànguls. Sexlanie. Sextans,
tis.
SEXTANT DE urInia.. Nova conslel-lació entre '1
lleó y la hidra. Sexlante de Urania. Sextans Ura-
nise.
SEXTANTAL. adj. ant. Lo que tenia dos un-
sas. Sexlantal. Sextantalis.
8EXTARI. m. Mesura de líquits, que usavan
los romans, en la que cabian 20 unsas de àygua 6
de vi; de mel 30 y de oli 18. Sextario. Sextarius,
ii. II Mesura que usavan los hebreus , y alguns
diuhen que era lo mateix que lo que cab en sis ous
de gallina. Sextario. Sextarius, ii. |1 ast. sextil.
SEXTARi atich. Mcsura de líquits, en que cabian
8 Uiuras 3 unsas de àygua. Sextario àlico. Sexta-
rius atticus,
SEXTIL. adj. astron. Se diu del aspecte dels
astres, quant distan un de altre la sexta part del
zodíach, que es 60 graus. Sestil, sextil. Sextilis.
SEXTILLA. f. poét. Composició de sis versos,
comunment de set, vuyt ü onze síl-labas ab conso-
nància à gust del poeta, y que càu mòlt bè la pau-
sa en cada dos versos. Sexiilla. Compositio mètrica
sex versibus constans.
SEXTO, A. adj. Sisè. Sexlo. Sextus.
SEXTDPLIGAR. V. a. Multiplicar per 6. Sex-
tuplicar. Sextuplico, as, senarium numerum re-
petere.
SÉXTDPLO, A. adj. Lo que enclou en sí 6 ve-
gadas la unitat. Séxtuplo. Sextuplus.
SEXUAL, adj. Lo que pertany al sexo, així 's
diu : òrgans sexuals. Sexual. Sexualis.
SEYETA. f. SAETA.
SEYL , A. pron. AQUELL.
SEYTA. f. ant. SENTADA.
SFORSAR, SGRIMIR. V. a. ant. y mòlts al-
tres que's troban ab s líquida, búsquense en la e,
com: ESFORSAR, ESGRIMIR, etC.
SGUBACIÓ, Ó E8GUBACIÓ. f. ant* Acte de
donar llibertat lo senyor à una vassalla pròpia pe-
ra contràurer matrimoni mediant certa cantitat que
solia sér de sis sous. Liheracíon. Liberalio, nis.
SI.
SI. adv. m. pera respòndrer afirmant ó conce-
dint, ^í. ütique, ita, quidem, idem, etiam. || S' usa
pera afirmar ó assegurar, encara que no entervin-
ga preguntant. Si. Yerè, equidem. \\ S' usa pera
ponderar, com: aquesta lletra sí que es bona.
Si. Demum. |1 irón. S' usa negativament. Si. Ye-
rè, quidem, non. \\ MòKas vegadas significa dub-
te, recel ó suspila, y se li sòl anteposar la partí-
cula MÈs, y així 's diu: no sé sí podrà sér, sí ó mes
sí pensau que sens estudiar s' ha de saber, anau
mòlt equivocats. Si. An, utrum. || Conjuncció con-
dicional. Si. Si. I S' usa també pera donar per su-
posada ó sabuda alguna cosa, y passar desde ella à
argüir, inferir ó assentar altra, com: si '1 coneixes,
perquè tè'n fias. Si. Si. [j S' usa com partícula dis-
junctiva, contraposant una proposició à altra, y re-
petint lo SI, com: si estudias tindràs premi, si nó
res. Si. Si, sinaulem, sin verò. 1| També s' usa pera
encaréixer alguna cosa, contraposantla à altra, en
lo significat de encara, com: si li donàssen un du-
ro, no'l farian mès content. Si, aungue. Etiamsi,
quamturavis. |1 També s' usa com conjuncció dis-
junctiva ó interrogativa. Si. An. | Espècie de con-
juncció condicional dubitativa ó de desconfiansa,
com : si cumplís, prou aniria bé. Si. Si ila essel,
modo ut, dum. I S' usa també en lo de admiració,
com : tingué 'I desvergonyiment de dirme que men-
tia, jsi! Si. Ut. jl En algunas expressions serveix
pera explicar la superioritat ó excel•lència de al-
guna cosa, com : si homes de bè hi ha, ell n'es un.
Si. Si usquam gentium. [| pron. personal de la ter-
cera persona, y que may serveix de nominatiu, y
algunas vegadas s' aumen la la significació, post-
posantli la paraula mateix. Si. Sui, sibi, se. 1| m.
Consentiment. Sí. Si, consensus, us. || mús. La úl-
tima de las set veus de la escala. Si. Septima mu-
sicalis vox. 11 La pitrera ó cavitat del pit. Seno. Si-
nus, us.
si. ant. EscusA.
SI xcks, SI PER CAS. m. adv. Significa la possibi-
litat ó contingència de que succehesca ó haja suc-
cehit alguna cosa. Si acaso, por si acaso. Si forlè.
SI BÉ. m. adv. Encara que. S' usa pera explicar
alguna excepció. Si bien, aunque. Tametsi.
SI CERT, SI PER CERT. m. adv. Certament. Si cier-
to ó si por cierto. Procul dubiò.
SI MÒLT CONVÉ. loc. Tal vegada. Si àmano viene,
ó viene à mano. Forsan.
SI NO ES QUE. loc. Siüó que, com : sinó e» que
584
SIB
DICCIONARI
SIC
haja vingut. Si no que ó si ya no es que. Ni vel nisi.
sí Ó NÓ. exp. Ó DINS Ó FORA.
sí, sí. interj. ík, ja.
SI Q'üE. m. adv. Con esto, hasta. Tenus.
DE PER sí. m. adv. Separadament, com : cada hu
DE PER sí. De por si. Segregatim, seorsim.
DE sí MATEiK. m. adv. De sa pròpia voluntat. De
suyo, desi. Ex se.
DONAR 1.0 sí, fr. Concedir, convenir; en lo sentit
mès comú es donar paraula de casament. Dar el si.
Consensum proferre.
EN sí. in. adv. pera denotar lo constitutiu essen-
cial ó propi de alguna cosa, com : es menester con-
siderar la cosa EN sí. En si. Secundúm suum esse.
ESTAR EN sí. fr. Tenir judici ó cabal coneixcment,
no estar perlurbat. Estar en si ó en su acuerdo.
Compolem sui esse.
ESTAR SOBRE SÍ. fr. Estar ab vigilància pera no
sér enganyat ó sorprès. Eslar sobre si, llevar la
barba sobre el hombro. Pervigilem esse.
FORA DE sí, m, adv, F.ORA. DE SENY,
LO sí, sí; LO NO, NO. loc. que pondera la ingenuï-
tat. Si por si ó no por no ; si ó no , como Crislo nos
enseria. Sine tergiversalione,
NO DIR sí NI NÓ, fr. Estar indeterminat. No decir
si ni no. Reticeo, es. |1 No respóndrer res à la pre-
gunta. No contestar, no decir ó no responder un si
ó un no ; no decir bueno ni mala. Obmulesco, is.
PER sí. m. adv. Per pròpia conveniència, com:
cadahu mira per sí. Por si. Ob proprium commo-
dum.
per sí ó per no. m. adv. Per lo que pót sér. Por
si acaso ; por si ó por no ; por lo que pudiere tronar.
Si forlè ; in eventu,
UN SI es no es, exp. Lo mateix que poch, que cua-
si res. Un si es no es. Nihil ferè.
SIA. conj. disjuntiva. Ora. Yel.
SIA QUE. conj. SIA. I Ora, ya, sea. Yel.
SIACAL. m. Arbre de Filipinas, de fusta fina y
correljosa, que resisteix à la serra, y dura mòlt
sola del àygua, per lo que s' emplea en embarca-
cions. Siacal. Siacalis arbor.
SIALOGIA. f. Tractat de la saliva. Sialogia.
Sialogia, £E.
SIATS. ant, imperatiu del verb sér, Seais. Este,
vel estole,
SIBARITA, m. Natural de la ciutat de Síbaris
en Sicília. Sibarita. Sybarila, £e. |1 adj. Cosa de Sí-
baris. Sibaritico. Sybariticus.
SIBÈGA Y SIBEGOT. ter. sibogh.
SIBERA. f. MEUCA.
SIBELL. Contracció de així y bell. Asi hello,
hermoso. Sic bellus.
SIBIDILLA. f. cibadilla.
SIBILANT. adj. poét, Lo que xiula. Sibilante.
Sibilans.
SIBIL-LA. f. Entre '1 pagans lo mateix que pro-
fetissa, que's creya inspirada, ó una donzella pos-
sehida de un entusiasme diví, que pronunciava
oracles, y deya las cosas futuras. Las principals
eran deu: Amaltea, Heritrea, Cumana ó Délfica,
Deífobe, Herófile, Làmia, Demófila, Maspessa, Man-
tó, Pítia, Sabé y Carmenta, Sibila. Sibylla, ae.
SIBIL-LAR. V. n, ant, xiular.
SIBIL-LÍ, na. adj. Cosa de las sibil-las. Sibi-
lino. Sibyllinus,
SIBIL-LISME. m. Doctrina de las sibil-las. Si-
bilino. Sibyllismus, i.
SIBIL-LISTA. m. Afecte à las sibil-las, parti-
dari de la doctrina de ellas. Sibilista. Sibyllislarura
scriptis addictus.
SIBOGH. m. Aucell de passada quasi del ta-
many de un mussol, però las alas mès llargas, lo
becb curt y boca mòlt gran ; las plomas pardas ab
pintas bermellencas, y no es aucell de rapinya,
ans bè mòlt tonto. Zumaya, zumacaya, enganapas-
(ores. Strix, igis. I met. papamoscas. Se diu de qui
lé la boca mòlt gran, y que comunment s' anome-
na BOCA DE SIBOCH, || BABAU.
SIG. ra. ant. aquí. \\ així, [j si.
SICAMORT. m. En lo blasó es un cèrcol unit
com lo de un carretell ó barril. Ciclamor, cicamor.
Sicamorus, i,
SIGARI. m. Assesino assalariat, Sicario. Sica-
rius, i.
SIGART. m. Espècie de cabra raontés semblant
a la dayna, y té las ancas blancas, Pigargo. Py-
gargus, i. 11 Espècie de àguila major que un gall;
cap y coll de color castany cendrós; las ninas dels
ulls mòlt ncgras; lo bech corb y mès llarch que'l
de las altras àguilas; lo llom, la part superior de
las alas, lo ventre y camas de color de ferro ab un
poch de negre; la cua blanca, mènos las dos plo-
mas menors que són sumament negras. Pigargo.
Pygargds aquila, |1 Espècie de falcó de color sem-
blant al tudó, ab las plomas majors de las alas un
poch obscuras ; lo pit blanch ab algunas clapas par-
das; los rems de las alas exteriors ab clapas cen-
drosas, y la extremitat de la cua blanca. Pigargo.
Accipiler pygargus.
SIGGITAT. f. SEQUEDAT.
SIGELAR. V. a. y derivats, cisellar.
SIGÍGIA. m. astr. Lo temps que hi ha desde la
conjuncció de la lluna à la oposició, y de aquesta à
aquella, yla mateixa oposició y conixincció. Sicigia.
Inter lunae conjunctionem et opositionem tempus,
atque lunae conjunctio etoppositio.
SIGILIÀ,NA. adj. Cosa de Sicília, isla del Me-
diterrani. Siciliano. Siculus.
SIGILIANA. f. Aucell. COTOLIU.
SIGÍLIGH. m. Pes dels antichs, que equivalia à
dos dracmas y sis escrúpols. Sicilico. Sicilli-
cum, i.
SIGLAR. V. a. SELLAR, GRABAR.
SIGLO. m. Moneda de plata usada entre 'Is he-
breus, de mitja unsa àtica, que es la que usan los
apotecaris. Siclo. Siclus, solidus, stater, is.
SICOFANTA. m. Calumniador injust. Sicofan-
SIG
CATALÀ.
SIG
58S
n
i
a. sTcopnanta, se. || embdstero, trapasser. || adu-
lador.
SIGOL. e\p. ant. Així com ell. Asicomo él.Quc-
madmodum ille.
SIGOMÀNCIA. f. Falsa endevinació per lasfu-
las de la figuera. Sicomancia. Sicomanlia, ae.
SICOMÀNTICH , CA. adj. Qui's val de fullas
de figuera pera endevinacions vanas. Sicomdntico.
Sicomanlicus.
8ICÓMORO. m, Espècie de figuera borda, de
fullas semblants à las de la morera, que fa fruyt
tres ó quatre vegadas al any, y no està agafat à las
ramas, sinó al tronch. Sicómoro. Sycomorus, i.
SIDE. m. ant. senyor.
SIDELLÍ. exp. ant. Si de ells. ^t de ellos. Si il-
lorum vel ex illis.
SIDERACIÓ. f. Afectat repenlinament sens cau-
sa externa manifesta, y com per la influència de
las estrellas. Sideracion. Sideratio, nis.
SIDERAL, adj. Cosa de las estrellas ó astres.
Sidéreo, sideral. Sideralis, sidereus.
SIDEREA. f. Herba que cura lotas las feridas
félas ab ferro. Siderea. Sidereon, i.
SIDERITIS. m. Pedra que està com salpicada
de unas petitas clapas de ferro. Sidereus. Siderati-
cus lapis. II ant. iman.
SIDONCHS. m. adv. si donchs no.
SIDRA. f. CIDRA.
SIESTA. f. Lo temps desprès de raitj dia, en
que apreta mès lo calor. Siesla. Solis aestus. || Lo
temps destinat pera descansar ó dormir desprès de
haver dinat. Siesía. Pomeridiana quies. |1 L' acte de
rmir desprès de dinar. Siesla. Poraeridiana dor-
ilio. II Lo punt de música que en las iglésias se
nta 6 toca per la tarda. Siesta. Musica pome-
idiana.
FÉR LA SIESTA. ff. FÉR MITJDIADA.
SIFÓ. m. Canó corb pera tràurer lo líquit de al-
gun dcpósit. Sifon. Siphon, is,
SIGALA. m. ter. fam. petricó.
SIGIL-LÀRIAS. f. pi. Feslas que's celebravan
en Roma, ditas així, perquè 's presentavan alguns
sellos , grabaduras , etc. Sigilarias. Sigillaria,
orum.
SIGIL-LO. m. Secret, Sigilo. Sigillum , i, ||
SELLO.
SIGIL-LO SACRAMENTAL.
déu guardar lo confessor,
cramentale sigillum.
AB TOT siGiL-LO, m. adv, Ab tot secret. Con elma-
yor sigilo. Abditissimè.
GUARDAR SIGIL-LO. fr. Callar ó guardar profunda-
ment un secret. Sigilar, guardar sigilo. Silentio
tamquam sigillo cellare.
SIGIL-LÓS, A. adj. Qui observa ab rectitut lo
secret. Sigiloso. Caulè aliquid velans.
SIGIL-LOSAMENT. adv. m, Absecret. Con si-
gilo, sigilosamente. Sigillatim.
SIGLAS. f. pi. Abreviaturas ó llelras singulars
Lo secret inviolable que
Sigilo sacramental. Sa-
quesignifican alguna cosa deíerminada, y encara
val cada lletra per un mot, com: en la creu de Je-
sucrist, LNRI que vól dir : « Jcsus Nazarenus Rex
ludieorum.» Siglas. Sigla, orum.
SIGLE. m. Espay de cent anys ó de cent revo-
lucions. Siglo. Sajculum, i, cenlum annorum cur-
rículum. II La edat, temps y duració de cada cosa.
Siglo. JE\diS, tis. I Temps llarch ó indeterminat,
com: ja fà un sigle que estich aquí. Siglo. Síecu-
Itím, i. 11 MON. II CENTÚRIA. H L' altre mon, Ét otro
mundo, la olra vida. Altera vita,
SIGLE DE COURE. mil. Lo temps en que s' adelan-
tà la malícia, enganys y guerras, Siglo de cobre.
iEtas .íEnea.
SIGLE DE FERRO. 'L Icmps en que fingiren los
poétas quefugíren las virtuts y regnaren los vicis;
peF extensió '1 temps desgraciat. Siglo de hierro.
Saeculum ferreum.
SIGLE DE OR. Aquell que sols existí en la fantasia
dels poétas, que fingiren haver regnat en ell Sa-
turno, y que'ls homes vivian sens ambició ni cap
vici. Siglo de oro. M\as aurea.
SIGLE DE PLATA. L temps eu que fingiren los poé-
tas haver comensat à regnar Júpiter, y 'Is homes à
fabricar habitacions, domar los toros, llaurar las
terras, etc. Sembla que Ovidi no admet sinó '1 de
or y de ferro; «sic ad ferrum venistis ab auro sai-
cula», y 'Issabis acomodan tols aquestos sigles
à altrascosas, com à las llénguas y literatura ; així
's diu: que'l sigle XYI fou lo sigle de or de la lite-
ratura espanyola, etc. Siglo de plata, ó de oro. iEtas
argentea vel aurea.
BON SIGLE. La benaventuransa. Buen siglo, hiena-
venluranza. ^Eterna beatitudo.
PER TOTS LOS SIGLES DELS SIGLES, loc. Pera sem-
pre,'^elernament. Por los siglos de los siglos. Per
omnia sseculasaïculorum.
SIGMA. f. Nom de la s del abecedari grech.
Sigma. Sigma, aj. I Espècie de taula en figura de
una ferradura en que raenjavan los romans. Sigma.
Stibadium semicirculare,
SIGMATÓIDES. f, anat. Cavitat en la extre-
mitat del cúbit. Sigmalóides, Sigraatoides , es. ||
Se diu de tres vàlvulas semblants à una S en 1' ori-
fici de la artèria orta. Sigmatóides. Sigmalóides,
es,
SIGNADOR, A. m. y f. Qui fà signes ó dóna
senyals de alguna cosa. Signador. Signalor , is.
SIGNANTER Y SIGNANMENT. adv, m.
SENYALADAMENT.
SIGNAR, v. a. Senyalar, fér senyas. Hacer se-
rias, hacer seíial. Signa dare. |1 Posar senyal ó mar-
car. Serialar, signar. Signo , as. || persignar. D
FIRMAR.
SIGNATIU, VA. adj. Lo que es propi pera sig-
nar. Signalivo. Signans.
SIGNATURA, f. Firma ósuscripció al fi de al-
gun acte, declaració, etc, pera que fassa fe. Signa-
tura. Signatura, ae. || Provisió de la Cort romana ò
S86
SIG
DICCIONARI
SIL
la súplica resposta pel Papa à la minuta origi-
nal, escriptura en compendi y en paper de una
gràcia, dispensa ócolació de un benefici en la qual
lo Papa ha posat lo «fiat» de sa pròpia ma, ó sinó
s' escriu lo «concessum» en sa presència. Signatu-
ra. Signatura, ae. j] Entre esfampers y llibreters
las lletras, números, calderons ó eslrellas que's
posan al peu de la primera plana de cada full pera
gobern del enquadernador. Signatura. Signatura,
ae. II ant. senyal. [| bot. Nom que donan alguns
bolànichs à la serablansa que concebeixen tenir las
plantas ab algunàs parts del cos humà. Signatura.
Signatura, ae.
SIGNE. m. Senyal, nota ó caràcter sensible que
'ns fà venir en coneixement de alguna cosa oculta.
Signo. Signum, i, indicium, ii. |] La senyal que'sfà
per modo de benedicció en lo ritu de la Iglésia.
Signo. Signum, i. j] Rúbrica, certas rallas y sen-
yals ab una creu sobre, ab que'ls notaris signan
las escripturas. 5ig'no. Tabellionis signum, |] fil. Lo
que representa alguna cosa distincta de sí. Signo.
Signum, i. y mús. Cada un dels set tons ó punts de
la escala aretina, representats per set lletras del
abecedari y de las veus que'ls corresponen , en
aquesta forma: gesolreút, alamiré, befamí, cesol-
faút, delasolré, elami, fefaút. En los instruments
de teclas se troban las inicials de aquestos signes
junt al claviller així: G que vól dir sol; A. la; B,
si, etc. Signo. Musicale signum. || astron. Cada una
de las dotze parts en que's considera dividit lo zo-
díach y eclíptica, las quals prengueren sos noms
de las constel•lacions à que corresponian quant se
imaginà aquella divisió, y són: Àries, Tauró, Ca-
pricorni. Aquari, Cranch, etc. Signo. Signum, i. fl
En las arts y ciéncias aquella marca ó senyal
pera notar sas obras, com en la jurisprudència, flf.
significa digest; en la àlgebra 4-mès, — ménos; etc.
Signo. Signum, i, nota, ae.
SIGNE ARBITRARI. 'L que pcr conveni dels homes
significa cosa distincta de sí, com los termes y pa-
raulas. Signo arbitrario ó adplàcitum ó ineficaz.
Signum arbitrarium ó ad placitum, ineficax.
SIGNE NATURAL. Lo quc té uecessària conexió ab
lo que significa, com la respiració ab la vida, lo
fum ab lo foch, etc. Signo natural. Signum nalu-
rale.
SIGNES ASCENDENTS. Los quc median desde'l pri-
mer punt del Capricorni fins al primer del Cranch.
Signos ascendenles. Ascendenlia signa.
SIGNES DESCENDENTS. Los SÍS últíms del zodíach.
Signos descendientes. Descendenlia signa.
SIGNES MERIDIONALS Ó INFERIORS. LOS qUC's COntaU
desde Lliura ó Àries. Signos meridionales ó inferio-
res. Inferiora signa.
SIGNES SEPTENTRIONALS Ó SUPERIORS. LoS qUC's
comprenen entre '1 primer punt de Àries y primer
de Lliura. Signos septentrionales ó superiores. Supe-
riora signa.
th SIQKES. fr. FÍft SEKTIS.
SIGNÍFER. ra. poét. Lo que porta 6 enclou al-
guna senyal ó insígnia. Signifero. Signifer, i.
8IGNIFICABLE. adj. Lo que 's pót significar.
Significable. Significabilis.
SIGNIFICACIÓ, f. La acció de significar ó de
mostrar. Significacion. Significatio, nis. || Expres-
sió enèrgica. Significacion. Significantia, ae. [| Sig-
nificat propi. Significacion. Significatio, nis. || sig-
nificat. 2.
8IGNIFIGADOR, A. m. y f. Qui ó lo que sig-
nifica. Significador. Significator, is. | astrol. Lloch
del cel, destinat pera que un astre rebala influèn-
cia de altre, y la envie à la terra. Significador.
Significator, is.
SIGNIFICAMENT. m. ant. y
SIGNIFICANSA. f. ant. SIGNIFICACIÓ.
SIGNIFICANT, adj. Qui significa. Significante.
Significans, tis. || significatiu. || Expressiu, propi,
natural. Ezpresivo, significante. Significans.
SIGNIFICANTMENT. m. adv. SIGNIFICATIVA-
MENT.
SIGNIFICAR. V. a. Yoler dir, importar, valer
forsa de. Significar. Sono, as, valeo, es. j] Repre-
sentar alguna cosa distincta de sí. Significar. Signi-
fico, as. II Manifestar, denotar, expressar. Signifi-
car. Significo, indico, as. |) Tenir significació ó
sentit alguna cosa. Significar. Significo, as. U
Demostrar, donar àenténdrer. Significar, dar d en-
tender. Adsignifico, as. || Se diu en lo moral quant
se fà ó dóna à enlèndrer algun misteri ocult baix de
una figura, com succeheix en los geroglífichs. Sig-
nificar. Revolvo, ostendo, is.
SIGNIFICAT, DA. p. p. Significada. Significa-
tus. II m. Sentit de las paraulas. Significada, signi-
ficacion. Sensus, us. |1 Expressió, forsa de las pa-
raulas. Expresion, significada. Significatio, nis. |1
L' objecte que se significa. Significada. Significa-
tum, i. II gram. Diferenta accepció de una mateixa
veu ó frase. Acepcion, significada. Acceptio, nis.
SIGNIFICATIU, VA. adj . Lo que significa ab
propietat. Significativa. Significalivus.
SIGNIFICATIVAMENT, adv. m. Ab signifi-
cació expressiva. Significativamente. Significanter.
SILA. f. Nom de dona. Cecília. Cecilia. Cecí-
lia. II CILA.
j voto al ret de LA SILA ó CILA 1 luterjecció de
enfado. Por vida del otro viémes. Proh Deum fi-
dem.
SILENCI, m. Privació de parlar. Silencio. Si"
lentium, ii. || Quietut,30ssego, en contraposició de
ruído, bulla, etc. Silencia. Silentium, ii. || Discre-
ció, prudència, moderació, com: sòn silenci à tots
nos ha posat en expectació. Silencio. Discrelio, mo-
deratio, nis. || Entre frares la regla de guardarlo à
certas horas, y així 's diu : tocar à silenci. Quiete,
silencio. Silentium prescriptum. 1| Falta en recla-
mar, respóndrer ó queixarse. Silencio. Taciturni-
tas, atis. II Certa divinitat del paganisme. Silencio.
Silentium, ii. | met. Tranquilitat, pau. Silencio.
SIL
CATALÀ.
SIL
587
I
»
Tranquillilas , atis. U Espècie de interjecció pera
dir à algú que calle. Silencio. Sile, tace.
AB Ó EN SILENCI. HI. adv. SILENCIOSAMENT.
GUARDAR SILENCI, fr. No parlar. <iuardar, obser-
var silencio. Silentium facere.
IMPOSAR ó MANAR SILENCI, fr. Prohibir què 's par-
le. ímponer silencio, mandar callar. Silentium in-
dicere.
IMPOSAR SILENCI PERPETUO, fr. for. Prohibir al
actor que torne à deduhir la acció. ímponer perpe-
tuo silencio. Jus actori denegaré.
PASSAR ALGUNA COSA EN SILENCI, fr. No feme men-
ció. Pasar en silencio ó por alio. PraBtermilto, prae-
tereo, is.
8ILENCIER. m. Mestre de silenci ó encarregat
pera ferlo guardar. Silenciero, silenciario. Siienlia-
rius, ii.
SILENCIÓS, A.adj. Taciturno, que calla mòlt.
Callado, silencioso. Sileotiosus. |1 Lloch ahont se
guarda silenci, ó hi ha q.uielut. Silencioso. Silen-
tiosus.
SILENCIOSAMENT, adv. m. Secretament,
ocullaiuent. Silenciosamente, en ó con silencio, por
debajo de cuerda, à la sordina. Silenter, clam. ||
Sens ruído. Silenciosamente, quedilo, poco d poco.
Lentè, leniter.
SILENOS. m. pi. Semidéus de la antigüetat,
que eran los Sàtiros ancians que acompanyaren à
Bacó en la guerra contra 'Is Titans, y que un de
ells fou sòn ayo. Silenos. Sileni, orum.
8ILÉPSIS. m. ret. y gram. Figura quant se su-
pleix de la part mès inmediata lo que falta en la
oració, mudant lo número, ó altre accident; ó
uant s' atén mès al sentit, queà las paraulas. Si-
'psis. Silepsis, is.
SILFI. m. Esperit que fingeixen los màgichs
nar pels ayres. Silfo. Silphus, i.
SÍLFIDE. f. Espècie de ninfa de forma aérea.
íl(ide. Silphes, idis.
SILICERNI. m. Nom que donaren los llatins al
onvit ab que se celebra van las exéquias. 5t7tcermo.
ilicernium, ii.
SILICI, m. CILICI.
SILÍQUA. f. Pes antich espanyol y romà de
atre grans segons alguns, y segons altres del pes
de dos ciurons. Silicua. Siliqua, as. || Certa moneda
antígua que valia cosa de 14 quarlos. Silicua, sili-
cuo. Siliqua, ae. || Tavella petita que conté la llavor
ó fruyt de algunas plantas ó llegums. Siliqua. Si-
liqua, ae.
SÍL-LABA. f. Lo só ó pronunciació de una vo-
cal sola ó acompanyada de una ó més consonants.
Silaba. Syllaba, ae. \\ La vocal sola ó acompanyada
de una ó mès consonants que 's pronuncian de un
cop. Silaha. Syllaba, ». [| mús. Las dos ó tres veus
que corresponen ei cada una de sas set lletras. Si-
laha. Syllaba, ae.
DE SÍL-LABA EN SÍL-LABA. Ó PER SÍL-LABAS. m. adV.
Silaba por silaba, por silabas. Syllabalim.
MENJARSE LAS SÍL-LABAS. ff. Passarlas pcr alt, ó
de modoque nos' entengan bé en la pronunciació.
Comerse las silabas ó palabras. Syllabas intercide-
re vel elidere vel balbutire.
SIL-LABARI. ra. Llibre ó tractat en que s' ex-
plican las síl-labas. Silabario. Syllabarium, ii.
8IL-LABEJAR. V. n. Formar de las lletras síl-
labas ó pronunciarlas ab separació. Silabar, sila-
bear. Syllabas formaré.
SIL-LÀBICH, CA. adj. Cosa de sil-labas. Sild-
bico. Sillabicus. |1 Se diu de las partículas llatinas
«ce, cine, met, te, ple», las quals posadas al úl-
tim del pronom, forman composició ab ell. Silàbi-
co. Syllabicus.
SILLA. f. ant. CADIRA.
siLLA VOLANT. Uu mitj cotxo ab un assento en
que hi caben dos personas, posat sobre dos varas y
ab dos rodas, y regularment lo lira un caball.
Silla volanle, carrocin. Sella curulis.
SILLA DE MANS cuBERTA. ToldUlo, camilla. Lecti-
ca, ae.
SILLÓ. m, SELLÓ. H Espècie de cadira baixa y
mòlt còmoda que hi ha en grans teatros y casas
particulars. Sillon, butaca. Sedes commoda.
SILOGISAR. V. n. Fèr silogismes ó argüir en
forma silogística. Silogizar. Syllogizo, as.
SILOGISME. m. Argumentació que consta de
tres proposicions anomenadas pels lógichs ma-
jor, menor y conclusió, y pels oradors proposi-
ció, assumpció y complexió. Silogismo. Syllogis-
mus, i, ratiocinatio, nis.
SILOGISME AFIRMATIU. Aquell eu que s' uneixen en
la conseqüència V extrem major y '1 menor, per-
què convingan en lo terme medi. Silogismo a/ir-
mativo. Syllogismus aífirmalivus.
SILOGISME COMPOST. AqucU QD quB una de las
premissas, y comunment las dos, tè dos ó més
subjectes ó dos ó mès predicats. Silogismo com-
pueslo. Syllogismus compositus.
SILOGISME COPULATIU. Aquell que en la proposi-
ció major uneix per medi de la conjuncció copu-
lativa dos cosas incompatibles, afirmant la una la
menor y negant la altra la conclusió. Silogismo co-
pulativa ó conjuniivo. Syllogismus copulativus seu
conjunctivus.
SILOGISME CORNUT. DILEMA.
SILOGISME DEMOSTRATIU. 'L quB té las dos premís-
sas tant certas que éngendran evidència. Silogismo
demostrativa, apódico. Syllogismus demostralivus.
SILOGISME DISJUNTIU. DILEMA.
SILOGISME EXPOSiTORi. AqucU CU que '1 terme me-
di es singular, y '1 predicat de la menor se fa sub-
jecte de la conseqüència, ó bè en virtut de la for-
ma, com en aquest: Júdas vengué à Jesucrist; Ju-
das fou apòstol, luego algun apòstol vengué à Je-
sucrist. Silogismo expositorio. Syllogismus expo-
sitorius.
SILOGISME HiPOTÉTiCH. Aquell eu que la unaó las
dos premissas són condicionals. Silogismo hipoté-
588
SIM
DICCIONARI
SIM
ticoó condicional. Syllogismus hipotéticus seu con-
dítionalis.
siLOGisME NEGATIU. Aquell en que 's desuneixen
r exlrem major y menor, perquè no concordan en
lo medi terme. Silogismo negativa. Negans syllogis-
mus.
siLOGiSME PROBABLE. AqucU que té à lo raénos una
proposició probable ó verosímil. Silogismo proha-
ble. Syllogismus probabilis.
siLOGisME soFÍSTiCH. Lo que es viciós per rahó
de la matèria ó de la fornia, 'I qual es tan subtil
que apénas se discerneix la falla. Silogismo sofisti-
co. Syllogismus sophisticus.
SILOGÍSTICH, ca. adj. Cosa de silogisme.
Silogistico. Syllogisticus,
SILOGRAFIA. f. Poema satírich que estava en
us entre 'Is anticLs grechs. Era una espècie de pa-
ròdia. Silografia. Süographia, se.
SILÓGRAFO. ra. Poéla satírich entre'ls grechs.
Silógrafo. Silographus.
SILUETA, f. Perfil de las figuras. Silueta. Ima-
ginis linea.
8ILURO. m. Peix corpulent, voràs y horrible
que 's troba en lo Niló y en lo Danubi, y quant es
fresch es un menjar mòlt substanciós. Diuhen que
neteja la traquiartéria, y aclareix la veu. Siluro.
Syllurus, i. || estubió.
SILVA. f. SELVA. I Col-lecció de vàrias maté-
rias ó espècies escritas sens método ni orde. Silva.
Rerum senlentiarumque silva. 1| poét. Poema curt,
vario y libre, tant en la classe de versos com en la
col-locació de las consonants. Silva. Silva, se.
SILVAIVOS. m. pi. Semidéus de las selvas, y
diuhen si eran los Faunos. Silvanos. Silvani,
orum.
SILVESTRE, adj. Cosa de las selvas ó criat en
ellas. Silvestre. Silveslris. [] Animal ferós difícil de
domesticar. Silvestre. Silvestris. | Per analogia s'
aplica als homes rústichs ó enemichs de la socie-
tat. Silvestre. Rusticus, gilvaticus.
SIM. m. ciMA. II ant. Unió desi me, com sim vól
bè, no'm deixarà. Si me. Si me.
SIMA. f. CIMA.
SIMARUBA. f. Arbre gran de las índias; té la
escorxa medicinal elï trossos acanalats bastant es-
pessos, de textura fibrosa, mòlt difícil de reduhir
à polvos; de aspecte arrugat, berrugós y rogench,
y de groch clar en 1' interior. Simaruba. Simaru-
ba, 86.
SIMBELL. m. cimbell.
símbol, ra. Senyal. Simholo. Symbolum, i. ||
Lo sant ó senya que's dóna per la nit à la tropa.
Simbolo. Nomen, inis; militaris tessera. || La noia
ó senyal que's donan alguns pera convocarse se-
cretament. Simbolo. Symbolum, i. |1 Espècie de em-
blema ó representació moral per la imatge ó pro-
pietat de alguna cosa natural. Simbolo. Symbolum,
i. II Qualsevol cosa que'ns dóna à conèixer altra per
semblansa ó representació, com lo gos pera de-
notar la fidelitat, etc. Simbolo. Symbolum, i.
SÍMBOL DE la FE. Títol de uu llibre del Y. Fr.
Lluís de Granada. Simbolo de la fe. Fidei symbo-
lum. II y
SÍMBOL DELS APÒSTOLS. Lo Credo quecoinpongué-
ren los dotze Apòstols, fent cada hu sa part, Sim-
bolo de los apósloles. Apostolorum symbolum.
SIMBÒLICA, f. SIMBOLOGIA.
SIMBÒLICAMENT, adv. m. De un modo sim-
bólich. Simbólicamcnle. Symbolicè.
SIMBÒLICH, CA. adj. Cosa del símbol. Sim-
bólico. Tesserarius, symbolicus. || Figurat, al-legò-
rich. Simbòlica. Hieroglyphicus, symbolicus. || fil.
Lo que té una naturalesa tant anàloga à altra cosa,
que poden convertirse la una en altra; com lo foch
en r ayre, y 1' ayre en lo foch. Simbòlica. Facilè
in aliis mutabile.
SIMBOLISACIÒ. f. Semblansa, simpatia, con-
formitat de una cosa ab altra, Simbolizacion. Con-
venientia, ae.
SIMBOLISAR. V. a. Semblarse ó convenir una
cosa ab altra. Simbolizar. Congruo, is. || Represen-
tar una cosa à altra al-legóricament. Simbolizar.
Per symbolum explicaré.
SIMBOLISAT, DA. p. p. SimboUzado. Allego-
ricè representatus.
SIMBOLOGIA, f. Part de la patologia que trac-
ta dels senyals y síntomas de las malai tias. Simbo-
logia. Simbòlica, se.
SIMBOMBA. f. Instrument rüstich fét de una
pell à modo de uo bombo, y una canya ó bastó po-
sat en ell, que mogut fà un so desapacible. Zam-
bomba. Rusticum tympanura. U met. fam. Se diu
de la persona grossa en desmasia. Zambomba. Ni-
mis obessa persona.
SIMElVT. m. CIMENT.
SIMEÒ. n. p. de home. Simean. Simeon, is.
SIMETRIA, f. Proporció de midas y parts en-
tre sí ó ab lo tot. Simetria. Simetria, se. || Distribu-
ció, perspectiva en la pintura. Simetria. Mensura,
se. II Proporció, exactitut. Simetria. Simetria, ai,
commensus, us.
SIMÈTRICAMENT, adv. m. Ab simetria. Si-
métricamente. Simetricè.
SIMÉTRICH, CA. adj. Cosa de la simetria.
Simélrico. Simetricus.
SIMFOI^A. f. SINFONIA.
SÍMIL. adj. Semblant à altra cosa. Simil. Simi-
lis. II m. Semblansa, exemple, comparació, parà-
bola. Simil. Exemplum, i, comparatio, nis. |] mús.
Igualtat de passatge en que estan notadas 3.* 6.*
8.* Símil. Similis.
SIMILAR, adj. Se diu de un tot las parts del
qual són dd la mateixa naturalesa que ell. Similar.
Similigenus.
SIMILICADÉNCIA. f. ret. Es quant las finals
de las frases forman una espècie de concert har-
moniós. Similicadencia. Simililer cadens,
SIMILITUDINARI, A. adj. Un poch semblant
SIM
Similitudinario.
CATAU.
SIM
«S9
Similitüdinem profe-
ra. Ab simi-
r
paregai
ns.
SIMILITUDINÀRIAMENT. adv.
lilut. Similiüidinariamenle. Similiter.
8IMILITUT. f. Serablansa. Simililud, semejan-
a. Similitiido, inis.
8IM1LMENT. adv. m. SEMBLANTMENT.
8IMILOR. in. Composició de coure y zinch, que
rablaalor. Similor.Ex cupro et zincho compo-
lio.
SÍMIO,A. adj. Monot, mona. Simio. Siraius.
SIMÓ. n. p. de home. Simón. Simón, is.
SIMOLSA. f. En las pessas de panyo,'etc., llis-
de dos ó tres dits de ampla, regularment de di-
ferent color que ell, y mòlt basta. Orilla. Crassus
nni limbus.
SIMONET. m. fam. y
8IMONIA. f. Delicte que's comet venent lo es-
iritual. Simonia. Simonia, a?.
siMONiA CONVENCIONAL. La 60 que intervé pacte
e donar espiritual per temporal. Simonia conven-
onal. Conventionalis simonia.
siMO.MA INTENCIONAL. La que sols SC comet ab la
ntenció. Simonia intencional. Intentionalis simo-
ia.
SIMONIA REAL. La que's comet quant concorre
ntrega. Simonia real. Realis simonia.
FÉR SIMONIA. fr. Yéndrer cosa espiritual. Cometer
monia. Rem sacram emere aut vendere.
SIMONÍACAMENT. adv. m. Ab simonia. Si-
oniacamenle . Simoniaco morè.
SIMONÍACH, ca. adj. Cosa de simonia. Ve de
ISimó Mago que volgué comprar lo dò de fér mira-
les, y comunicar I' Esperit sant. Simoniaco, si-
moniàtico. Simoniacus.
SIMONIAN8. m. pi. Los qui seguiren los er-
rors de Simó Mago. Simonianos, simoniacos. Simo-
niani, orum.
SIMOUN. m. Yent sech y abrasador que corre
el miljdia al nort del Àfrica. Simoun. Notus lybi-
us.
8IMOVENT. adj. semovent.
SIMPAR. adj. SÈNS PAR.
8IMPATIA. f. Conveniència de afectes, atrac-
ció, inclinació natural, lo que fa que dos personas
s' amen y desitjen sempre estar en companyia.
Simpatia. Sympathia, ae. \\ met. Semblansa, con-
ormitat. Simpatia. Concorditas, atis, || med. La in-
disposició de un membre à causa de lo que pateix
altre. Simpatia. Sympathia, ae.
8IMÍPÀTICAME1VT. adv. m. Ab simpatia.
Simpàlicamcnle. Sympathicè.
SIMPÀTIGH, CA. adj. Naturalment conforme
ó anàlogo à altra cosa, com: afecte simpítich, tinta
simpítica. Simpàtica. Sympathicus.
SIMPATISANT. adj. Se diu del punt de ahont
parteix la simpatia, pera comunicar à altre ó à al-
tres un moviment particular. Simpatizante. Affe-
reos sympatbiam.
TOMO II.
8IMPATI8AR. v. a. Tenir simpatia 6 sér dos
cosas mòlt conformes entre sí, encara que regular"
ment se diu de las personas. Simpatizar, tener
simpatia. Inter se convenire, consentiré.
8IMPATI8AT, DA. adj. Se diu del órganoque
està mèsó ménos distant de aquell que ha rebut la
impressió, però que participa de la influència sim-
pàtica comunicada al simpatisant. Simpatizado.
Sympathia affectus.
8IMPLÀS, 8A. adj. aum. ximplas.
8IMPLE. m. XIMPLE. II quím. Se diu de las subs-
tàncias que serveixen per sí solas ó entran en la
composició de altras, com: oxigeno, carbono, etc.
Simple. Simplex. |1 adj. Pur, que no admet compo-
sició. Se diu de Dèu. Simple. Simplex. |1 Pur, net,
sens mescla. Simple. Simplex. j] Senzill, no doble.
simple. Simplex. |] Natural, franch, ingénuo. Simr
ple, sencillo. Apertus, nudus, simplex. [] Fat, sens
sabor. Desabrido, simple. Insylsus. [] Dit del traslal
6 còpia de un instrument públich, feta sens auto-
risarla ni firmaria algú. Simple. Simplex. \\ Frívol,
de ningun valor ni substància. Simple. Nugalis. ||
gram. Lo verb ó nom que no té composició. Sim-
ple. Simplex. II Pla, sens solemnitat, com es en al-
gun jurament, ritu ecclesiàstich, etc. Simple. Sim-
plex. II Dit de algunas cosas de poca formalitat,
com: promesa simple. Simple. Simplex. |] Dit deaU
guna cosa sens condicions ni restricció, com: sim-
ple renúncia. Simple. Simplex. || Lo que es de la
ínfima orde en sa línea, sens qualitat particular; y
així 's diu: es un simple oficial, un simple benefi-
ciat, etc. Simple. Simplex. || Bobo de comèdia,
truhà. Buf on. Mimus, i. || Dissimulat, astut, com:
aquell que và simple com lo gat, de ell tè guardes.
Martagon, redomado. Yersutus.
8iniPLEJAR. V. n. y derivats, ximplejar.
SIMPLEMENT, adv. m. Absolutament. Sim-
plemente. Sirapliciter. I Sens adorno ni formalitats
particulars. Simplemente, sencillamenle. Nudè. ||
Francament, sens engany ni artifici. Simplemente,
sencillamenle, sin reserva. Candidè, apertè.
SIMPLICtssiM, A. adj. sup. Simplicisimo.
Simplicissimus.
SIMPLIcissiMAMENT. adv. m. sup. Sim-
plicisimamente. Simplicissimè.
SIMPLICISTA. m. Qui escriu ó tracta dels sim-
ples, com de las propietats de las herbas, metalls,
etc. Simplista, simplicista. Simplicium scriptor.
SIMPLICITAT, f. La qualitat de simple. Sim-
plicidad. Simpiicitas, atis. || Senzillesa, llanesa.
Simplicidad, llaneza. Simpiicitas, atis. || ximplesa.
II teol. La suma perfecció en Dèu, perquè per
ella 's constituheix única sa essència, sens parts
que la compongan. Simplicidad. Divina simpii-
citas. ♦
SIMPLIFICACIÓ, f. Obra de simplificar. Sim-
plificacion. Simplificalio, nis.
SIMPLIFICADOR, A. m. y f. Qui simplifica.
Simpli^cador. Simplifica tor, is.
74
590
SIN
DICCIONARI
SIN
SIMPLIFICAR. V. a. Fér mès senzilla 6 ménos
complicada alguna cosa, com una màquina, '1 càl-
cul, elc. Simplificar. Simplifico, as.
SIMPLIFICAT, DA. p. p. Simplificado. Sim-
pliflcalus.
SIMPLUDIÀRIA. f. Veu de antiquaris, espècie
de festa ó funeral que's feya en Roma, en que se-
gons mòlts haviajochs y balls. Simpludiaria. Sim-
pludiaria, ae.
SÍMPTOMA, f. SÍNTOMA.
SÍMPUL. m. Yas sagrat de nansa mòlt llarga
ab lo que's feyan las libacions en los sacrificis. Slm-
pulo. Simpulus, i.
SIMPULADRIU. f. Dona que enlre 'Is romans
feya professió de curar per medi del símpul à las
personas que palian de visions nocturnas. Simpu-
lalriz. Simpulalrix, cis.
SIMULACIÓ, f. Ficció. Simulacion. Simulamen-
tum, i, simulatio, nis.
SIMULACIÓ DE BANDERA, uàut. L' acle Competent-
ment autorisat de navegar ab bandera estrangera,
no obsiant de sér considerat lo buch com tal na-
cional pera '1 pago de drets en los ports de la penín-
sula. Simulacion de bandera. Yexilli simulatio.
SIMULACRE, m. Imatge, estàtua à semblansa
de alguna cosa mòlt venerable. Simulacro, Simu-
lacrum, i. | Espècie que forma la fantasia. Simula-
cro. Phantasma, atis.
SIMÜLADAMENT. adv. m. Fingidament. Si-
muladamenle. Simulanter. .
SIMULADOR , A. m. y f. Qui fingeix. Simula-
dor. Simulator, is.
SIMULAR, v. a. Fingir, representar lo que no
es. Simular. Simulo, as. || ant. dissimular.
SIMULAT, D A. ad j. Fingit. Simulada. Simii-
latus.
SIMULTÀNEAMENT. adv. m. Junlament, à
un mateix temps. Simultàneamente. Simullaneè,
simultaneïtat, f. Conformi lat, unió, con-
curs de una cosa ab altra. Simullaneidad, simultad.
Adunatio, nis.
SIMULTÀNEO, A. adj. Lo que's fà ó concorre
juntament ab altra cosa, com: concurs simültaneo,
acció siMüLTANEA, ctc. SimuUdneo. SimuHaneus.
SINA. f. ter. Pitrera, la cavitat del pit. Seno. Si-
nus, us.
SINADA. f. ter. PITRALADA. 2.
SINADENSE. adj. Cosa de Sinada, ciutat raedi-
dilerrànea de Frígia. Sinadense. Sinadicus, sina-
densis.
SINAGOGA, f. Assamblea ó junta de juheus
pera'lsactesdereligió,y'llIochahontsejuntanpera
dit efecte. Sinagoga. Synagoga, ae, coetus, us. || Ju-
dahisrae, '1 conjunt de juheus. Sinagoga, judaismo.
Sinagoga, se. \\ met. fam. Reunió de gent dolenta.
Sinagoga. Sinagoga, ae. |1 Assamblea ó congregació
dels fiels en la Uey antígua. Sinagoga. Sinago-
ga, ae.
SINAGVE8. f. pi. ter. enIguas.
SINALAGMA. f. RECOMPENSA.
SINALEFA. f. gram. Supressió de la última
vocal de una paraula, quant la següent comensaab
altra, com en lo antich: davol per de ívol. Sina-
lefa. Synaloepha, ae.
SINAPISME. m. Cataplasma regularment de
polvos de mostassa. Sinapismo. Synapismus, i.
SINATROiSME. m. fig. ret. Amonlonameut de
frases que's presentan totas à un cop de visla. Con-
géries, sinalroismo, frecuentacion, amonlonamiento.
Congeries, ei.
SINÀXIS. f. Terme de història ecclesiàstica, y
es lloch públich en que's junlavan los primers
cristians à "resar y cantar salms en comunitat. í'i-
naxe ó sinàxis. Conventus, us.
SINCATEGOREMA. f. Veu que determina la
significació de altra, com: algun, ningun, tot. Sin-
calegorema. Syncategorema, tis.
SINCATEGOREMÀTICAMENT. adv. m. De
un modo sincalegoremàlich. Sincategoremalicamen-
te. Sincategorematicè.
SINCATEGOREMÀTICH, CA. adj. Lo terme
que significa un ab altre, determinant la significa-
ció. Sincalegoremúlico. Syncategorematicus.
SINCELLAR. V. a. CISELLAR.
SINCERADOR, A. m. y f. Qui sincera. Since-
rador. Excusalor, is.
SINCERAMENT, adv. m. Ingènuament. Sincera-
mente. Candidè, sincerè. [] Llibrement. Sinceramen-
te. Sincerè, liberè.
SINCERAR. V. a. Disculpar. S' usa mès co-
munment com recíproch. Sincerar. Culpa purgaré;
sese excusaré.
SINCERÍSSIM, A. adj. suf. Sincer isimo. Sia-
cerissimus.
SINCERÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Sinceri-
simamenie. Sincerissimè.
SINCERITAT, f. Ingenuïtat, varietat. Sinceri-
dad. Sinceritas, alis, candor, is.
SÍNCERO, A. adj. Franch, ingénuo, sense fic-
ció. Sincero. Sincerus, candidus. [| verdader, ve-
ritable. I Qui diu sòn sentir sense respecte ni mi-
rament. Sincero, abierlo. Liber.
SINCODRÓSIS. f. anat. Unió dels ossos per me-
di del tendrum. ^mcodrósts. Ossium carlilagine in-
terposila compages.
SINCOGESMA. L PASQUA DEL ESPERIT SANT.
SÍNCOPA. f. gram. Figura per la qual se su-
primeix una síl-laba ó lletra del mitj de la dicció.
Sincopa, sincope. Syncopa, ae, concisió, nis. | mús.
Suspensió de veu en mitj del compàs, que's fà
quant dos ó mès notas de una part corresponen à
so la una de altra. Sincopa. Synoope, es ; notae di-
visió. II med. sÍNGOPE.
SINCOPADAMENT. adv. m. Absíncopas. Sin-
copadamente. 5yncope adhibila.
SINCOPAL. adj . Se diu de la febra ab sincope.
Sincopal. Syncopalis.
SINCOPAR. V. a. Usar de síncopas en las dic-
SIN
CATALÀ.
SIN
591
cions. Sincopar. Syncopa uli, verba conlrahere.
II Usar de síiicopas en la música. Sincopar. Musi-
cae notas contiahere. || met. Abreviar. Sincopar.
Brevio, as.
SINCOPAT, DA. p. p. Sincopada. Contractus.
SÍNCOPE. f. med. Defalliment y abatiment re-
pentí de foisas y us dels sentits, ab un suor fret
que sól sér mortal. Sincope. Syncope, es.
SIIVGOPEJAR Y SINCOPISAR. V. a. Causar
sincope ó patiria. També s' usa com recíproch. Sin-
copizar. Animi defeclione laboraré; languesco, is.
8INCOPISAT, DA. adj. Atacat de sincope. Sin-
copizado. Syncopticus, syncope correptus.
SINCRETISME, m. Acció de aproximar promp-
te yrepentinament entre sí mòlfas sectas, una à
altra à fi de reunirlas. Sincretismo. Syncretis-
mus, i.
SINCRÍTICH, ca. adj. med. astringent.
SINCRONISME. m. Llista, orde ó quadro en
que's posan los soberans que han regnat en un ma-
teix temps. Sincronismo. Syncronismus, i.
SINCRONO, A. adj. contemporaneo.
8INDÉRESI8. f. Judici, discerniment, capaci-
tat pera enténdrer los principis morals. Sindéresis.
Synderesis, is.
SINDICADOR , A. m. y f. Qui sindica, delator.
Sindicador. Animadversor, accusator, is.
SINDICAR. V. a. Acusar, delatar en justícia.
Sindicar. Syndico, as. || Censurar, repéndrer las
accions de altre. Sindicar. Corripio, carpo, is.
SINDICAT, DA. p. p. Sindicado. Accusatus,
reprehensus. || m. Tribunal determinat pera alguns
delictes que's delatan, y la sentència que's dóna so-
bre ells. 5mílicado. Judicialis censura, [j La junta de
procuradors ó diputats de las ciutats y vilas que
tenian vot en corts. Sindicado. Syndicorura ccetus.
SINDICATURA. f. Ocupació del síndich. Sin-
dicatara. ^yndicatus, us.
síndich. m. Agent, procurador, defensor, re-
presentant de una ciutat, gremi ó comunitat. Sin-
dico. Syndicus, evicus, i. || Qui té 'Is diners de las
almoynas dels religiosos mendicants. Sindico. Syn-
dicus, i. II Oficial que recull las raultas de càmara.
Sindico. Multarum exactor.
síndria, f. CÍNDRIÀ.
SINÉCDOQUE. f. ret. Tropo en que's pren la
part major ó autorisada ea lloch del tot, lo t©t per
la part, lo singular pel plural ó al contrari, núme-
ro ó temps determinat per altre indeterminat, lo
genero per la espècie ó al revés, la matèria per la
obra, '1 modo per la essència. Sinécdoque, sinédo-
que. Synecdoche, es. || gram. Figura per la qual
suprimida una paraula s' entén per las demés. Si-
nécdoque. Synecdoche, es. ■
SINEDRA. m. Assento pels oyenls. Sinedra.
Synedra, ae.
SINEDRÍ. m. SiNEDRÍ.
SINÉRESIS. f. gram. Contracció de dos síl-Ia-
bas en una, ja sia en la escriptura ò ja en la pro-
nunciació en un mateix mot. Sinéresis. Syneresis,
sinícresis, is.
SINESTRA. f. ESQUERRA.
SINEURÓ8IS. f. anat. Unió natural de ossos
per medi de lligaments. Sineurósis. Syneurosis, is.
SÍNFISIS. f. anat. Inió natural de ossos, que
quedan reduhits à un sol per són medi. Sinfisis.
Symphisis, is.
SINFOYNA.f. ant.SINFONIA, HARMONIA. || f. InS-
trument de dos polzadas de llarch y de cer en figura
com de una lira que's toca subjectantlo ab los Ua-
bis servint la cavitat deia boca de caixa harmònica
y fent vibrar ab 1' índice '1 ferret acerat que té en
lo mitj. sinfonla. Musicale seu harmonicum ins-
trumentura.
SINFONIA. f. Concert agradable, sia de instru-
ments ó de veus. Sinfonía. Symphonia, aï. || En-
tre 'Is antichs la concordància de dos instruments
uniformes ó de un mateix só. Sinfonía. Sympho-
nia, ae. I Se diu en particular de certa pessa de
música que's distingeix de la obertura en sér més
llarga, mès seria y ab més instruments. Sinfonia.
Symphonia, se. || Instrument músich de cordas y
una roda interior, però ja no està en us. Sinfonia.
Symphonia, ae.
SINGA. f. V acció de singar. Singa. Synga, ae.
BOGAR À LA SINGA. fr. uàut. Bogar ab un sol rem
à popa. Bogar d la singa. Unico remigio navigare.
SINGAR. V. a. nàut. Avansar lo buch per bar-
lovent, quant està à la payra. Singar. Propero, as.
SINGLA, f. CINGLE. II nàut. SINGLO.
8INGLADA. f. CINGLADA DE MAL DE VENTRE.
SINGLADURA, f. nàut. Lo camí ó jornada que
una embarcació fa en 23 horas, contadas desde el
mitj dia al següent. Cingladura, singladura. Unius
diei navigatio. |1 La acció de singlar y també la ve-
locitat que porta la nau. Singladara. Adnavigatio,
nis.
DOBLAR LA SINGLADURA, fr. nàut. Portar doble ve-
locitat que altra nau. Dol•lar la singladura. Dupli-
ci cursu navigare.
SINGLAR. V. a. nàut. Avansar distància en un
rumbo ó envers un punt determinat. Singlar ó
cinglar; navegar d velas llenas ó íendidas. Vento se-
cundo ferri. || cenyir.
SINGLE. m. CINGLE. II nàut. Qualsevol cap que
traballa senzill. Single. Simplex. || arq. cordó.
SINGLERA. f. CINGLE.
SINGLO, m. nàut. Coderna que té la figura de
una Y. Singlon, piqué, genol. Pertica, aï.
SINGLOT, m. Moviment convulsiu del diafrag-
ma que produheix una respiració interrompuda,
violenta y ab ruído. IZtpo, y zollipo ó sollozo con
hipo '1 que acompanya al plor. Singultus, us. |
ler. GOTiM.
TENIR SINGLOT, fr. Hipar, y zollipar si es mesclat
ab plors. Singultio, is.
SINGLOTAR Y SINGLOTEJAR. V. a. Fér
singlots. Bipar. Singultio, is.
^^
SIN
DICCIONARI
SIN
SINGULAR, adj. Únich, peculiar. Singular. Sia-
gularis. I gram. Número que parla de un solament.
Singular. Singularis. |1 met. Particular, estraordi-
nari, excel-lent. Singular. Singularis, exiraius. |]
Pres en mala part, raro, contra l' us comú. Singu-
lar. Singularis.
EN SINGULAR, m. adv. EN PARTICULAR,
PARLAR EN SINGULAR, fr. gram. Parlar de un sol.
Hablar en singular. Singulariler loqui.
8INGULARISAR. V. a. Distingir una cosa de
altre. Parlicularizar, singularizar. Agere raodo
singulari.
SINGULARISARSE. V. r. Distingirse, férse
véurer, apartarse de 1' us comú. Singularizar se,
senalarse. Singulariler agere.
SINGULARÍSSIM, A. adj. sup. Singidarisimo.
Singularissimus.
SINGULARÍSSIM/VMENT. adv. m. sup. Sin-
gularisimamente. Singularissimè.
SINGULARITAT, f. La qualitat de sol ó sin-
gular. Singularidad. Singularitas, atis. || Particu-
laritat, distincció ó separació del comú. Singulari-
dad. Singularitas, atis. [| Especialitat, particulari-
tat, nota. Singularidad. Singularitas, atis.
SINGULARMENT, adv. m. Ab singularitat.
Singularmenle. Singulariter.
sínia. f. CÍNIA.
SINIGRECH. m. FENIGRECH.
SINISTRAMENT. adv. m. Ab mala intenció,
indegudament. Siniestramente. Sinistre, pravè,
SINISTRAR. V. n. OPOSARSE, CONTRADIR, CON-
TRARESTAR.
SINISTRE, adj. Dit de lo que està à la part es-
querra. Siniestro. Sinister. \\ Viciat, mal intencio-
nat. Siniestro. Sinister. \\ Funest, infelís, desgra-
ciat. Siniestro. Saevus, sinister. I m. Vici, mala
costum, perjudici. Siniestro. Nocumentum, i.
SIN justícia, m. INJUSTÍCIA.
SINÓ. conj. adyersativa. Ans bè, al contrari,
com: no es bo, sinó mòlt dolent. Sinó. Imò, quini-
raò, potiüs. II conj. condicional. Sinó. Nisi, si non,
sin minús. || S' usa conèedint ó suposant alguna
cosa, com: sinó li fa bè, no li farà mal. Sinó, ya que
no, aunque no. Si non. |] conj. exceptiva, com: nin-
gú ho entén sinó ell, no'ra cuydo sinó de mi. Sinó.
Praeter, nisi. |1 Ab interrogació s' usa pera argüirà
altre pel extrem contrari si fós cert ó suposantlo,
com: alguna n' hasfét, smó no fugirias. Sinó. Alio-
quin. II Precehit delmodo adverbial, no sols equi-
val à TAMRÉ ó ADEMÉs PE, com: uo sols per rich,
SINÓ per prudent. Sinó. Sed etiam, nec, non. | Pre-
cehintli preposició negativa, y seguintli la partícu-
la QUE equival à sols, com: no espero sinó que vin-
ga. Sine, solo, solamente. Nil, nisi. 1| Usat ab intei'-
rogació y contraposant los extrems equival à de al-
tra MANERA, com: SINÓ fàs los medis, ^cóm conse-
guiràs lo ú1 Sinó. Alioquin, alioqui, aliter.
SINOCAL. adj. med. Se diu de las febras infla-
matórias simples ó^ que sols duraíi ua dia. Sinocal.
Sinocalis.
SINODAL, adj. Cosa de sínodo. Sinodal, sinódi-
co. Synodicus, synodalis. || m. Decisió dels síno-
dos. Sinodal. Synodalis. \\ Examinador en los con-
cursos à rectorias, de ordenandos y de confessors.
Sinodal. Synodalis censor.
SINODALMENT. adv. m. De un modo sÍDoda4.
Sinodalmente. In synodo.
SINODÀTICH. m. Tribut que paga van al bisbe
'Is ecclesiàstichs seculars quant anavan al sínodo.
Sinodàtico. Episcopo in ordenatione pensum tri-
butum,
SINÓDICH, CA. adj. SINODAL. 1. II En la histò-
ria ecclesiàstica período ó círcul queformavan los
pares dels concilis, avisant per medi decirculars als
bisbes y prelats que havian estat ausents de algun
concili, lo que havia passat y s' havia determinat
en ell. Sinódico. Sinodicus, i. | Pertanyent à la
conjuncció: y així s' anomena mès sinódich lo temps
que passa de una conjuncció de lluna ab lo sol
fins la altra. Sinódico. Synodicus.
SINODITA. m. cenobita. || pi. hesitants.
SÍNODO. m. Assamblea de la íglésia univer-
sal. Sínodo, concilio ecuménico. (Bcumenicum coa-
cilium; synodus, i. || astr. La conjuncció de dos
planetas en lo mateix grau de la eclíptica, ó en lo
mateix círcul de posició. Sinodo. Synodus, i.
SÍNODO diocesà. La congregació ó junta del clero
de una diòcesis. Sinodo diocesana. Dioecesana sy-
nodus.
sínodo nacional, concili NACIONAL.
SÍNODO PROVINCIAL. CONCILI PROVINCIAL.
SINÓMETRO. m. Espècie de trempador de
instruments de corda inventat per M. Loulie. Si-
nómelro. Synometrum, i.
SINÒNIM, A. adj. y m. Se diu de la veu que
significa lo mateix que altra, però que sempre té
sòn grau major ó menor de propietat y energia.
Sinónimo, sinónomo. Sinonimus, i.
SINONÍMIA, f. ret. Figura per la que s' em-
plean mòlts termes ó frases sinónimas per la am-
plificació y número del período. Sinonímia. Sino-
nímia, se.
SINONÍMIGH, CA. adj. Cosa de sinonímia,
com: diferència sinonímica. Sinonimico. Synoni-
micus.
SINONIMISTA. m. Qui s' ocupa en analisar y
determinar la exacta y peculiar significació de di-
ferenlas veus que 1' us aplica à una mateixa idea.
Sinonimista. Synonimorum propriètates distin-
guens.
SINOPSIS, f. Suma ó compendi. Sinopsis.
Synopsis, is. |1 índice de las matérias que conté al-
guna obra. Sinopsis. Synopsis, is.
SINÓPTICH, CA. adj. Lo que's presenta ó 's
véu baix un mateix cop de vista; així es que s'ha
donat lo nom de taulas sinópticas à unas espècies
de quadros destinats à reuair en lo lueuor espay
I
s^
G4TALA.
SIS
5»S
i
■^
jSsstfeletolaslas classificacions, priítcipisófels que
constiluheixen una ciència, y dels quals Irada de
un modo circumstanciat en lo curs de una obra.
Aquestos quadros són venlaijosos, ajudan y des-
cansan la memòria, ensenyan à estudiar y à clas-
ficar ab método y concisió. Sinóplico. Synopli-
ns.
SINQÜETAS. f. pi. JOCh. PEDRETAS.
SINSABOR. m. Pesar, disgust. Sinsahor. Acer-
bitas, atís, molèstia, se.
SI ALGÚ f1 algun SINSABOR, DKIXAÜLO 1 NOSTRE
SENYOR, ref. que aconsella péndrer ab paciència
ó per amor de Dèu las injúrias. Dejarlo à Dios.
InjuriamDeo tuendam comraittere.
SINTAXIS, f. gram. La recta composició y dis-
posició de las parts de la oració pera expressar los
conceptes. Sintaxis. Syntaxis, is. || La part de la
gramàtica que ensenya la concordància y régiraen
de las parts de la oració. Sintaxis. Syntaxis, is. ||
La ordenació que artificiosaraent tenen las cosas
entre sí. Sintaxis. Syntaxis, is.
síntesis, f. Composició, unió de parts pera la
formació de un tot. Síntesis. Synthesis, is. |1 cir.
Operació en que 's reuneixen las parts divididas,
Sintesis. Synthesis, is. U Roba ab que 'Is romans s'
assentavan pera menjar en sa casa ó en los convits
de ceremónia. Síntesis. Synthesis, is. |1 gram. si-
LÉPSIS.
SINTÉTICH, CA. adj . que s' aplica al método
de composició. Sinlético. Methodus sinthetica sive
compositionis.
SÍNTOM A. m. med. Senyal preternatural per
lo que's pót formar judici de la naturalesa y qua-
litat de la malaltia. Sintoma. Símptoma, tis.
SINTOMÀTICH, CA. adj. Cosa del sintoma,
com: moviment sintomatich. Sinlomàtico. Simpto-
maticus.
SINTONIA, f. ret. Figura per la que s' expli-
n las cosas ab mòlta concisió. Sintonia. Synto-
nia, se.
SÍNTOSIS. f. med. Contracció ó reducció dels
vasos à menor espay, com per minva de carn, etc.
Síntosis. Symplosis, is.
SINUÓS, A. adj. Ple de cavitats. Sinmso. Si-
nuosus. II Lo que fa voltas y revoltas. Sinmso. Si-
nuosus. 11 adj. Lo que forma una cavitat mès estre-
ta en sa entrada que eu sòa foado. Sinuoso. Sinno-
sus.
SINUOSITAT, f. Qualitat de sinuós. Sinuosi-
dad. Sinuosi natura. IJ Cavitat. Sinuosidad, seno.
Sinus, us.
8INUSIASTA. m. Nom que's dóna als heretges
que no admeten sinó una naturalesa en Cristo, ab
altres errors consegüents à aquest. Sinusiasta.
Synusiastes, sa.
SIOVANA. m. Arbust de índias, mòlt vistós, la
arrel del qual es contra 'I verí de las serps y es-
corpins. Siovana. Syovana, aa.
SIPEOtONtm. Espècie de serp del nortde Armó-
rica, de un poch mès de un peu de llarch, de color
obscur pel llom y blanquinós pel ventre. Diuhen
que la seva mossegada fa càurer los cabells, las
sellas y las pestanyas. Sipedon. Sipedon, is.
8IPELA. í. ERISSIPELA.
sípia. f. CÍPIA.
SIQUART. adv. ra. ant. separadament.
SÍQUIA. f. CÉQUIA.
SIR ó SIRO, A. adj. Cosa de Síria. Siro. Syrus.
SIRACUSÀ, NA. adj. Cosa de Siracusa, ciutat
de Sicília. Siracusano. Syracusanus.
SIRASCÓSSIS. f. ant. Unió de ossos mediant
los muscles. Sirascósis. Sirascosis, is.
SIRE. m. Tractament dels monarcas de Fransa
é Inglaterra. Sire, senor. Dominus, i.
SIRENA, f. SERENA. 2.
SIRGA. f. Corda pera sirgar y la mateixa ac-
ció y efecte de sirgar. Sirga, silga. Rudens, tis.
A LA SIRGA. m. adv. Se diu parlant de la embar-
cació que navega per la vora, tirant de uoa corda,
desde terra. A la sirga. Remulco, as.
SIRGAR. V. a. nàut. Portar una embarcació
per la vora del àygua, tirant de ella desde terra
ab la corda dita sirga. Sirgar, silgar, remolcar^ Na-
vem rudente trahere. Ij met. trascar.
FÉR SIRGAR, fr. ENJONCAR. 2. \\ Fér seguir à algú
contra sa voluntat. Llevar de los cabezones. Obtorlo
collo aliquem trahere.
SIRI Ó SÍRIO. m. astr. La mès brillant de las
eslrellas fixas en la constel•lació del can major.
Canícula, sirio. Syrius, ii.
SIRÍACH, ca, Ó SIRIÀ, NA. adj. Cosa de Sí-
ria. Siriaco, siriano. Syriacus, syrus.
SIRINEU. m. CIRINEU.
SIRTE. f. Banch de arena movedissa, y també
roca en mitj del mar ó dels golfos ab banchs de
arena mòlt perillosos. Sirte. Syrtis, is. |1 met. p. u.
Qualsevol perill ó risch de la vida humana. Sirle.
Syrtes, ium.
SIRVENT, A. adj. Qui serveix. Sirviente. Ser-
viens. 11 nàut. grumet. | nàut. Cada un dels soldats
y mariners que baix la veu de sòn respectiu cap,
manejan lo canó de artilleria en los exercicis doc-
trinals y en los combats. Sirviente. Adjuvans, tis.
SIS. Numeral cardinal, lo número que segueix
al 5. Seis. Sex. \\ m. La xifra ó caràcter que repre-
senta sis unitats. Seis. Senarius numerus. || La car-
ta que té sis senyals. Seis. Senarium numerum re-
ferens pagella. I Lo dau en que 's piolansis punts.
Seis. Senarius, ii, senio, nis. [| ant. Composició de
SI SE, com : sis vól. Si se. Si ila. || ant. Contracció
de SI ES. Si es. Si est.
SIS PER vuYT. mús. Compàs de dos parts iguals
en que en trau sis notas de las que en lo compassi-
Ho entran vuyt. Seis por ocho. Sex pro octo.
TENIR SEMPRE UN SIS Ó UN AS. fr. TENIR SEMPRK
OÜSÓ COLOMINS.
TRORAA SEHPJBIEUN.SIS ÓDH AS. ÍTt. EN TOT TKOBA
VN SIS ó AS.
594 SIS
SISA. f. La petita porció que 's roba ocultament.
Sisa. Substractio, nis. || Los petits retalls que's
Uevan de alguna roba, y regularment los que's
quedan los sastres, Sisa. Telae furtiva reservata
pars. II Lo tall que 's fa en los vestits, Uevantlos
alguna part petita pera sa formació. Sisa. Telae ad
aptandam vestem decurtatio. 1| Imposició sobre co-
mestibles, rebaixant la mesura. Sisa y octavilla ó
reoclavilla si es de vi, oli ó vinagre. Jlensurae di-
minutione tributum. || fam. n. p. de dona, Narcisa.
Narcisa, se. | En la camisa ó vestits la obertura
que 's deixa expressament en la unió de la màne-
ga y cos sota la aixella. Sobaquera. Yestis sisura
sub alis. II ant. tapa. H ler. muscleba. I Espècie de
betum compost de colors recuyts ab oli de llinosa
pera daurar de mate, quant eslà mordent. Sisa.
Leuroporum, i.
FÉR LA SISA. fr. SISAR. 1. 2.
SISADOR, A. m. y f. Qui sisa. Sisador. Furti-
vus reservator.
SISANYA. f. Planta, jüli. || met. Discòrdia en
las comunitats ó entre particulars. Zizana. Discòr-
dia, se. II Yici que 's mescla entre las bonàs accions
6 bons costums. Zizana. Yitium raoribus commix-
tum. II Qualsevol cosa que danya ó llànsa à pér-
drer à altra. Zizana. Pestis, is, pernicies, ei.
POSAR sisANTA. fr. Causar dissensions, desavenir
als amichs, ó introduhir costums perniciosos. Me-
ter ó sembrar zizana. Dissidias serere,
SISAR. V. a. Defraudar de amagat porció de lo
que 's compra, ven ó gasta, ó contar mès de lo que
costa. Sisar. Aliquid furtivè detrahere. || Escursar
6 aixiquir las mesuras à proporció de lo que cor-
respon à la imposició sobre comestibles, Sisar.
Mensuram decurtare. || Llevar, ocultar, retenir al-
gunas cosas que no són materials, y així 's diu:
SISAR tres averaarias en una dena de rosari. Sisar.
Substraho, is, |1 Fér la sisa en los vestits y cami-
sas, Sisar. Ad vestem adaptandam decurtare. ||
Preparar ab la sisa lo que s' ha de daurar. Sisar.
Leucoporo linire,
SISCENTS, TAS. adj. Numeral cardinal. Sis
vegadas 100. Seiscientos. Sexcenti,
SISÈ Ó SISEN, A. adj. Numeral ordinal. La
unitat que segueix per orde desprès del 5. Sexlo,
Sextus, I m. La sexta part de una cosa, Seisavo,
seiseno. Sexta numeri pars, || Moneda de plata del
valor de 4 quartos y mitj. Seisen. Sexternium, ii.
SISENA. La sexta part de qualsevol cosa, Sei-
seno, sexta. Sexta pars.
SISELL. m. CINCELL.
SISESMA. ant, SEXTA.
S18Ó. n. p. fam. de home. narcís. 1.
SISQUERA. conj, Aloménos. Siquiera. Saltem,
II Ni apénas, com : ni un sisquera. Siquiera. Ne
qnidem.
SISSIRINXO. m. Planta medicinal semblant al
lliri blau; però té las fullas mès amplas y punxa-
gudas. Jiride. Spatula foetida.
DICCIONARI SIT
SISTÀLTIGH, CA. adj. Se diu de tota virtut
de tancar y contràurerse per rahó de sa forsa elàs-
tica, y s' acomoda al moviment del cor, artérias,
etc. Sisidltico. Sistalticus.
SISTEMA, f. Conjunt y enllàs de principis,
màximas y conclusions relativas à una matèria.
Sistema. Systema, tis. || Suposició de cert estat de
una cosa. Sistema. Systema, tis. I astr. La hipòte-
sis que fan los astrónonos de cert orde y col•loca-
ció del univers, sobre '1 fundament de la qual
pretenen explicar los fenòmenos que 's presenlan
à nostra vista: los tres principals són: lo de Tolo-
meOj'l de Tico-Brahe y'l de Copérnich, lo que'ns po-
sa'l cel inmoble, que la terra es la que 's mou, y es
lo que està mès en boga en lo dia. Sistema. Syste-
ma, tis. II En la poesia certa hipòtesis que déu te-
nir sempre à la vista '1 poeta. Sistema. Systema,
tis. II mús. La sèrie ó composició de vàrios inter-
val-los. Sistema. Systema, tis.
SISTEMA MAGNO. 'L quB posa cxislents mòlts
móns, de modo que de cada estrella 'n fa un sol,
ab altres tants planetas com té nostre sol, habitats
y ab tanta distància ó espay. Sistema magno. Sys-
tema magnum,
SISTEMÀTICAMENT, m. adv. De un modo
sistemàtich. Sistema ticamente. Syslemalicè.
SISTEMÀTICH, CA. adj. Qui segueix algun
sistema. Sistemdlico. Systematicus, || Qui proce-
heix per principis y es constant en sòn modo de
obrar. Sistemdlico. Systematicus.
SISTEMATISACIÓ. f. Acció y efecte de siste-
matisar. Sislematizacion. Systematizatio, nis.
SISTEMATISAR. V. a. Redubir à sistema.
Sistematizar. Systematizo, as.
SISTEMATISME. m. Esperit de sistematisar.
Sistematismo. Systematismus, i.
SISTER. m. Bujol que en las tabernas posan
sota la aixeta de la bóta, pera recullir lo vi que
cau. Cubeto. Doliolum, i,
SISTILO. m. arq. Ün dels cinch generós de
edificis en que las columnas distan dos diàmetros,
de modo que entre columna y columna hi ha 1' es-
pay del gros de dos columnas. Sistilo. Systillus, i.
sístole, f. poét. Llicència per la que s' abre-
via la síl-laba llarga de sa naturalesa. Sístole. Sys-
tole, es. I anat. Moviment del cor ab que 's con-
trau y arronsa ab la respiració. Sistole. Systole,
es.
SISTRA. f. HERBA FLATERA,
SISTRE. m. Instrument müsich de que usavan
los sacerdots egipcis en las festas de Isis, y con-
sistia en un riscle de metall atravessat de mòltas
verguetas del mateix que sonava ab l' impuls de
lama, Sistro. Systrum, i.
SIT. m, Aucell dit així per sòn cant, y es una
espècie de abellerol del tamany del passareu. Cid.
Avis sic dicta. || Yeu que usan los pastors pera con-
tenir lo bestiar. Cid. Siste.
SITI. m. Lo Ilocb que ocupa qualsevol cosa.
SIT
CATALÀ.
SOB
595
Sitto. Locus, i, sedes, is. || Terreno determinat y
à propòsit pera alguna cosa. Silio. Silus, us. || As-
sento, qualsevol cosa que serveix pera sóurer, com
en las cadiras, necessàrias, etc. Asienlo. Sedes,
sedile, is. || Situació, assento, posilura. Silio. Posi-
tio, nis, situs, us. I mil. Lo cerco que's posa à al-
guna plassa pera feria rendir. Silio, asedio. Yal-
lum, i, obsidio, nis. H Paratge de recreo ó diversió
propi de algun senyor. Silio. Amoenum prsedium.
I Lo sol pera fabricar. Silio. Àrea, ae. || Parlant de
columnas ó edificis, basa, fonament.
AixECARSE ó ALSARSE DEL siTi. fr. Alsarsc del
lloch ahont s' estava assentat. Desasenlarse. Assur-
go, is. . ,
ALSAR LO siTi. ff. mil. Fér desistir als sitiadors.
Levaniar el campo ó el silio. Obsidione solvere.
MUDAR DE siTi. fr. Auàrsen de una part à altra
pera víurer en ella. Mudar de domicilio ó de suelo.
Solum mutare.
POSAR SITI. fr. mil. SITIAR.
8ITIADOR, A. m. y f. Qui sitia. Sitiador. Ob-
sidiator, is.
8ITIAL. m. Lo lloch ahont se construheix ó es-
tà construhit algun edifici, Silial. Solum, i. |j Lo
lloch distingit ab un banquet al davant, ab un ri-
quíssim coixí sobre y altre en los peus, destinat
pera'Js reys ó bisbes en alguna funció. Silial. Mag-
nifico apparatum pulvinar. | Coixí de cuyrofi, far-
cit de ploma, que s' acomoda à las cadiras pera
mès comoditat y luxo. Asienlo, silial, almohada.
Pulvinar, is. | trull. 2. || siti. 3.
SITIAR. v. n. Cercar alguna fortalesa ó ciutat
pera guanyaria ó rendiria. Siliar. Obsideo, es. ||
Estretir à algú tancantli totas las surtidas pera
agafarlo. Siliar. Undequaque aliquem cingere. ||
Llevar ó impedir tots los medis ab que's podia
conseguir alguna cosa. Siliar. Yias omninò clau-
dere.
SITIAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus.
SITJA. f. Lloch sota terra pera posar lo blat. etc.
Silo, silero. Sirus, i. [] Gruta ó presó sola terra.
Silo. Cavea, ae.
8ITJAR Y SITJAM. m. Lloch de mòltas sit-
jas. Sileria. Sirorum locus.
8ITJER. m. Qui té à sòn càrrech lo siljar del
públich. Silero. Siri publici curator.
SITUACIÓ, f. Col•locació, disposició de una
cosa en lo lloch que li correspon. Siluacion. Regió,
nis, positus, us. II L' estat de las cosas. Siluacion.
Rerum status. |] Naturalesa, qualitat de un lloch.
Siluacion. Loci conditio. || La assignació de algun
efecte pera que algú cobre lo que li pertany. Si-
luacion. Redditorum sustitutio. \\ Constitució, con-
dició de las cosas. Siluacion. Natura, ai.
SITUAR. Y. a. Posar alguna cosa en algun lloch
ó siti. Siluar. Loco, as. || Assignar, determinar
fondos pera que algú cobre alguna cosa. Siluar.
Redditus statuere. | v. r. Posarse, col-locarse en
algun lloch, estat, ocupació, etc. 5tíuarse. CoUocari.
SITUAT, DA. p. p. Siluado, silo. Situs. || m. Sa
lari, sou, renda. Siluado. Redditus, us.
8IULAR. v. n. y derivats, xiular.
8IURE. V. n. ant. séurer.
8IVADA. f. CIVADA.
SIBELLA. f. CIVELLA.
SO.
so. m. Ruído concertat, agradable, com en lo
de la música. Son, sonido. Sonilus, us. || Especial
moviment, impressió ó conmoció de dos ó mès.
Sonido. Sonitus, tinnitus, us. || Circunstància, te-
nor, modo ó manera. Son. Ratio, nis, modus, i. ||
met. Rumor, fama, notícia. Son, sonido. Sonus, us,
rumor, is. 1| Lo que apénas s' óu. Sonecico, illo.
Levis sonus. || Lo clamor de las campanas quant
tocan à morts. Posa. Campanarum neniíB. | Terre-
no, espay de terra pròpia de algú, com: casa feta
en so de altre. Terreno. Solum, i. || Precehint la
partícula per equival à això per lo tant, com: per
so conclouhen. Por eso, por lanlo. Idcircò, quaprop-
ter. 11 ant. Contracció de so y ho, com: no se val la
pena. Se lo. |1 pron. assó. || prep. Baix, com so pe-
na, etc. Bajo. so. Sub. || També s' usa en composi-
ció, com socavar, etc. || m. pi. havers.
so DEL sÈü. loc. Su propiedad, su cosa, sus tier-
ras, sus fincas, etc. Bona, orum.
A so. m. adv. Sonant actualment algun instru-
ment. A son. Clangente.
k so DE CAMPANA, m. adv. Tocant las campanas.
A loque de campana ó d campana herida ó lanida.
Ad campanae sonitum.
i so DE TABALS. m. adv. pera denotar que à algú
se'l despedeix ab estrèpit ó mal modo y publicitat
de algun empleo, casa, comunitat, etc. Echar con
cajas deslempladas. Palàm aliquem propulsaré.
i so DE TABALS NO S' AGAFAN LLEBRAS. ref. Eü-
senya que pera conseguir los fins no s' ha de va-
ler de medis contraris. Quien pójaro ha de lomar,
no ha de ojear; quien la cera ha de ablandar, las
unas se ha de quemar. Passerem ut capies, sile.
A so DE TROMPETA, m. adv. Per medi del prego-
ner. Por medio del pregonero, d son de irompela.
Per praeconem.
BALLAR SEGONS LO SO. fr. Acomodarse à las cir-
cunstàncias. Bailar al son que se loca. Ad números
datos saltaré.
EN so DE. m. adv. ant. En rahó de. En razon de.
Proplerea.
FÉR FÉR UNA COSA 1 MAL SO. lOC. ant. DE MALA MA-
NERA, k PESAR, PER FORSA, MAL GRAT, AB DANT.
PUBLICAR k SO DE TROMPETA, fr. FÉB FÉE UNA
CRIDA.
TRÍüRER k SO DE TABALS DESTREMPATS. fr. Despe-
dir à algú ab mal modo y publicitat. Echar con
cajas deslempladas. Palàm aliquem propulsaré.
80BARBA. f. SOTA BARBA.
SOBARBADA. f. Reprehensió forta, desayre.
§96
SOB
DICCIONARI
scm
Ueproche, sofion, sofrenada. Contumeliosa reprse-
hensio. | barballera. || nàut. Lo pal que's posa en
la roda y en lo codaste de un buch en grada pera
sostenir ditas parts. Sobarbada, virolillo. Fulcrum,
i. I) f. Cop ó estiro que 'I caballer ignorant dóna
violentament ab las regnas, fent obrar lo mos ab
violència en la boca del caball. Sofrenazo. Succa-
sus.
SOBECH. m. Accident que consisteix en una
gran pesades de son violenta. Modorra. Catochus,
veternus, i.
SOBELIR. V. a. SEPULTAR.
SOBERÀ, NA. adj. Supremo, alt, extremat y
singular. Se diu de las personas y de las cosas.
Soberano. Sublimis, supremus, summus. || Altiu,
orgullós. Altivo. Superbus, arrogans. 1| met. efi-
cis, PODERÓS. I m. Rey, príncep. Soberano. Prín-
ceps, ipis, dynasta, se. H absolut.
SOBERANAMEIVT. adv. m. Ab soberania.
Soberanamente. Summo jure. || Excel•lentment.
Saber anamenle. Excellenter.
SOBERANIA. f. Poder, dignitat, dret del so-
berà. Soberania. Súmmum imperium. || met. Or-
gull, altaneria, supèrbia. Soberania. Supèrbia, ar-
rogantia, ai.
SOBERANÍSSIM, A. adj. sup. Soberanisimo.
Potenlissimus.
80BERANITAT. f. ant. soberania.
SOBERCH, CA. adj, sobrat, desmasiat. U ant.
ben plantat, GALLART, BRAU.
SOBERGARIA. f. ant. sobra, excés, abundín-
GIA.
SOBERGUEJAR. V. n. ant. sobremuntar, so-
brepujar, dominar.
SOBIRÀ, NA. adj. ant. soberí. |j Superior ó
mès alt. Superior, mas alto. Superius.
SOBIRANT. adj. soberí.
SOBMÉRRER. V. n. ant. ENTERRAR, SUMERGIR.
SOBMÉS, A. p, p. Somelido. Summissus.
SOBMETIMENT. m. Sumissió, subjecció, hu-
miliació. Sometimiento. Submissió, nis.
SOBMÉTRER. V. a. Subjectar, subjugar. Tam-
bé s' usa com recíproch. Someter. Subjicio, is. 1|
Posar una cosa sota de altra. Someter. Submitto,
is. II for. Subjectar à algú à jurisdicció agena.
També s' usa com recíproch. Someter. In alienam
potestatem redigere.
SOBORDO. m. nàut. La varada en que la em-
barcació queda en sech. Zaborda, zabordacion,
zabordamiento, zabordo, zobordo, sabordo. Haesus,
i. II com. Registre que's practica pera'l resguartde
rendas en la càrrega de un buch en certs cassos; y
també qualsevol regoneixement que's fà en ella ab
algun fi, y per part dels interessats. Sobordo. Pers-
crutatio, nis.
SOBORDAR.v. a. nàut. VARAR. 1. II com. Prac-
ticar lo sobordo. Sobordar. Navim introspicere, ex-
ploraré.
SOBORN. m. y
SOBORNACIÓ. f. Obra de sobornar. Soborno,
cohecho. Subornatio, nis, repetundae, arum. 1| La
dàdiva ab que 's soborna. Sohorno. Largitio, nis,
SOBORNADOR, A. m. y f. Qui soborna. So-
iornador, cohechador. Subornator, is. | Qui sedu-
heix pera alguna maldat. Sobornador. Ad facinus
instructor.
80B0RNAMENT. m. soborn.
SOBORNAR. V. a. Fér regalos à algú pera
férli fér injustícias. Sobornar, cohechar. Largior,
iris; largitionibus sol•licitaré. || Corrómprer, sedu-
hir. Sobornar, malear. Illaqueo, as. H Enganyar à
la vista ó als ulls la apariéncia de alguna cosa.
Enamorar, enganar. Oculos fallere.
DEixARSE sobobnar, fr. Dejarse sobornar; ensu-
ciarse. Corrumpi.
80B0RNAT, DA. p. p. y adj. Sobornado. Su-
bornatus, corruptus.
SOBPORTAR. V. a. SOPORTAR,
SOBRA. f. L' excés en qualsevol cosa. Sobra,
resto, residuo. Superfluilas, atis. | Abundància de
cosas. Sobra. AÍIluentia, ae. 1| Lo sostre ó lloch mès
alt de la casa. Sobrado, desvan. Tabulatura, i. || pi.
Lo que queda desprès de haver menjat. Sobras, ba-
zofia. Reliquiae, arum. || Lo que sobra de algunas
cosas. Despojos. Residua, orum,
DE SOBRA ó DE SOBRAS, m. adv. Ab excés. De sobrtt.
Redundanter. || Per demés, sense necessitat. De so-
bra, por demús. Superfluè.
FÉR SOBRAS. fr. Féme massa, abusar de la pa-
ciència de algú. Abusar. Abutor, eris.
Ko LI arrendo las SOBRAS. fr. fam. ab que's de-
nota que algú està tant escàs de béns ó es tant men-
jador que no pót sobrarli res. No arriendo sus es-
camochos. Residua tua non emam.
QUI NO TÉ SOBRAS DE PA, QUE NO CRIE CA. ref. k QUI
NO LI SOBRA PA, QUE NO CRIE CA.
SOBRADAMENT. adv. m. Ab abundància. So-
bradamente. Copiosè. [] Desmasiadament. Sobrada-
mente, demasiadamente. Nimis. || Ab excés. Sobra-
damente, superabundantemente. Satis superque,
SOBRANT. V. a. Sobrante. Quod superest. |]
adj. SOBRAT. II pi. SOBRAS.
SOBRANTLAS. f. pi. SOBRAS.
SOBRAR. V. a. Excedir alguna cosa en pes,
número, valor, etc. Sobrar. Supersum, es. || Res-
tar , haverhi mès de lo necessari , com : sobra
temps, etc. Sobrar. Supersum, es. || Estar algú per
demés en alguna part. Sobrar, estar de mas. Super-
sum, es.
DE LO QUE SOBRA 's FÍ LA FESTA. loc. pera deuotar
que es mès satisfactori y alegre vajen las cosas en
gran que no que escassejen. Al que le sobra està de
fiesta. Qui abundat fruit.
LO QUE A MÍ 'm sóbra, k TÚ 't FALTA. loc. Denota
que un té mòlta abundància y altre necessitat, À ti
te falta, àmi me sobra. Quibus deficeris hisabun-
dabo.
NI SOBRA M FALTA. loc. Mauifcsta que vé cabal y
SOB
I
I
jusfa la cosa que's necessita. Ni sobrà ni fallo, ni
hubo harto ó baslanle. Justè adïequabit.
NO LI SÓBIIA. RES. lOC. TOT S' HO HA BEN MENESTER.
SOBRASSADA, f. Espècie de llangonissa de
Mallorca, en que '1 farciment es mòlt bermell. So-
breasada. Tomacuiu m,i.
SOBRAT, DA. p. p. Sohrado. Exuberans. ||
adv. SOBaADAMENT. || VENSUT. || SOBRA. 3.
SOBRE. prep. Damunt. Sobre, encima de. Insu-
per, supra. || Acerca de, en lo tocant. Acerca de, so-
bre de. De, súper. 1| Fora de, ademès de. Sobre.
Praeter, insuper. |1 En, com : descanso sobre sa pa-
raula. Sobre, en. In. H À poca diferencia, com:
aquest llibre tindrà sobre 2,000 pàginas. Sobre.
Plus minusve. II Contra , com: tols li van sobre.
Contra. Contra, adversús. || Ab, com: conta sobre
nosaltres. Con, sobre. Cum. |1 Envers. Sobre. Ad. |1
Després de, com : sobre mitjdia. Sobre. Post. || Per,
significant la causa ó motiu, com: ell plora sobre
la mort del pare. Sobre. Ob, propter, ex, de, prae.
II Serveix pera afirmarse en alguna cosa, es lo ma-
teix que à pesar de, com : sobre haverli avisat que
no convenia, ha volgut insistir. Sobre. Cum. H S'
usa en composició de mòlts noms y verbs, aumen-
tantlos la significació ó afegintlos la seva, com: so-
BftECuUir, soBaEcarga. Sobre. Súper. || Ab preferèn-
cia, com : SOBRE tolas las cosas. Sobre. Prae. [j m.
SOBRESCRIT. || SUPERFÍCIE.
SOBRE SÍ. exp. Ab mòlta atenció ycuydado. Sobre
si, alerta, sobre el aviso. íntegre, irarautato animo.
ANAR PER SOBRE. fr. Surar. Sobrenadar, sobre-
aguar. Supernalo, as.
SOBREABUNDAR. V. n. y derivats, süpera-
BÜNDAR.
SOBREAGUDA. f. Cada una de las set Uelras
de la música petitas y duplicadas. Sobreaguda. Su-
peracuta liltera.
SOBREAGUT. m. Cada un dels signes mès alls
de la música. Sobreagudo. Superacutum signum.
SOBREALÉ. ra. Respiració difícil y fatigada-
Sobrealienlo. Anhelitus, us.
SOBREAL8AR. v. a. Elevar alguna cosa. So-
brealzar. Extollo, is.
SOBREANYAL. adj. Se diu del animal que té
un poch mès de un any. Sobreaml. Anniculo ma-
jus.
SOBREARGENTAR. V. a. PLATEJAR.
SOBREBOLINA. f. nàut. Corda amarrada al
mitj de la verga, al costat oposat de la bolina, pera
carregar la vela ó llevarli '1 vent envers lo penol ó
extremitat de la verga. Sobrebolina, apagapenol.
Rudens, ti=.
SOBREGALSAR. V. n. Posarseun calsat sobre
de altre. Sobrecalzar. Supercalceo, as.
SOBRECANYA. f. Tumor dur del tamany de
una ametlla, que's cria en la canyella de las camas
dels caballs. Sobrecana. In equi tíbia tumor.
SOBRECÀRRECH. m. Subjecte que en las em-
barcacions de comers es responsable del càrrech
TOMO II.
CATALÀ. SOB 597
nau. Sobrecargo. Merciuin in navibus cu-
de la
ralor.
SOBRECÀRREGA, f. Lo que s' afegeix des-
près del cumplimcnt de la carrega. Sobrecarga, so-
bornal. Superpondium, ii. 1| La garrotarà ó altra
corda. Sobrecarga. Sarcinara superciugens restis,
stigmentum, i. || met. La cosa molesta que sobrevé
al senlimcfil ó pena. Sobrecarga. Nova poena.
SOBRECARREGAR. V. n. Carregar ab excés.
Sobrecargar. Onus superaddere.
SOBRECARREGAT, DA. p. p. Sobrecargado.
Onere gravatus.
SOBREGARTA. f. for. La segona carta, provi-
sió ó despaig que dóna '1 consell sobre una matei-
xa cosa, quant per algun motiu no s' ha donat cum-
pliraent à la primera. Sobrecarla. Iteralura di-
ploma.
SOBREGARTAR. V. a. Donar sobrecartas. So-
brecartar. Diploma iterare.
SOBREGEBADERA. f. nàut. La verga menor
del bauprès mès alta que la cebadera, y també la
vela que s' enverga en ella. Sobrecebadera, contra-
cebadera. Velum supra quadralum velum declive.
SOBREGÉDULA. f. SOBREGARTA.
SOBREGEL. m. Coberta preciosa que's posa en
alt pera adorno y luxo en los llits. Cielo. Lecti tec-
tum.
SOBREGELESTIAL. adj. Lo que's considera
superior al cel. Sobrecelestial. Supercoelestis.
SOBRECELLA. f. La part del front entre las
cellas y '1 cabell. Sobreceja. Supercilium, ii.
SOBREGLAUSTRO. m. Pessa ó habitació so-
bre del claustro. Sobreclaustro. Súper claustrum
habitaculum.
SOBREGOLL. m. Coll de roba, etc, que per
adorno 's posa sobre de altre. Sobrecuello. Super-
positum collum.
SOBREGOPA. m. La tapadora de la copa. So-
brecopa. Calicis operculum.
SOBREGRÉIXER. V. n. Créixer una cosa sobre
altra. Sobrecrecer. Supercresco, is.
SOBREGUBERTA. f. Segona cuberta. Sohre-
cubierla. Secundum tegmen.
SOBREGULLIDOR. m. recaüdador.
SOBREGULLIR. V. a. RECAüDAR. |1 Atrapar à
algú desprevingut ó de repent. Sobrecoger, sorpren-
der. Improvisum aliquem occupare.
SOBREGUTXILLOS. m. pi. En las pcssas de
roba cutxillos sobre de altres. Sobrecuchillos. Pan-
nus triangularis supra allerum
SOBREDAURADOR. m. Qui sobredaura. So-
bredorador. Deauralor, is.
SOBREDAURAR. V. a. Exténdrer ab artifici y
habilitat 1' or en alguna cosa. Sobredorar. Deauro,
inauro, as. | met. Disculpar ab pretexts óaparién-
cias algun fet ó paraula mal dita. Dorar. Deau-
ro, as.
SOBREDAURAT, DA. p. p. Sobredorado. Inau-
ralus.
76
698 SOB DICCIONARI
SOBREDENT. m. Dent que naix sobre las re-
gulars. Sohrediente. Dens súper alios prominens.
SOBREDIT, A. adj. Dit abans. Sobredicho, su-
sodicho, dicho ànles. Príefatus.
SOBREEDIFICAR. V. a. Edificar alguna cosa.
Sobreedificar, Supersedifico, as.
SOBREEDIFICAT, DA. p. p. Sohreedificado .
Supencdiflcatus.
SOBREEMPENYA. f. Part del calsal que cau
sobre la empenya. Sobreempeine. Tibialis pars pe-
dis supremam operiens.
SOBREENTÉNDRER. V. a. SOBRENTÉNDRER.
SOBREE8GRIT. m. sobresgrit.
SOBREESCRÍURER. y. a. sobrescríurer.
80BREESSENCIAL. adj. Lo mès essencial ó
indispensable. Sobreesencial. Superessenlialis.
SOBREEXCEDIR. V. a. Aventatjarse à altre.
Sobreexceder, superar. Supero, as.
80BREEXCEL-LENT. adj. Mòlt excel•lent. So-
breexcelente. Yalde excellens.
SOBREFÍ, na. adj. Mòlt fi. Refino, superfino.
Yaldè defsecatus.
SOBREFIL. m. Basteta que's passa per la vora
de la roba, pera que no's desfile. Baslilla. Plicalu-
ra, ae.
80BREGAY, A. adj. ant. Mòlt alegre. Muy ale-
gre. Yaldè hiiaris.
80BREGUARDA. m. Segon guarda, guarda
doble, pera mès seguretat. Sobreguarda. Custodia
adjectus.
SOBREHUMÀ, NA. adj. Lo que excedeix à lo
humà. Sobrehumana. Plusquam humanus.
80BREIXID0R. m. Lo paralje per ahont so-
breíx alguna cosa. Rebosadero. Locus quo _quidvis
superfluit.
80BREIXIMENT. m. Yessamet de licors, etc.
Rebosadura. Exgurgitalio, nis. |] Parlant delasày-
guas. AYÍiUAT, INUNDACIÓ. [] met. SOBRA. 2.
80BREIXIR. V. n. Yessarse algun líquit per
causa del bull que ha pres, sia per medi del foch ó
per la forsa del licor ó esperit que conté. Rebosar.
Exgurgito, as.
SOBRELAUS. m. Àlabansa desmedida ó exage-
rada. Lisonja. Assentatio, nis. .
SOBRELLINDA. f. y
SOBRELLINDAR. m. La jàssara ó viga que
atra vessa en lovuyt deia paret per la part superior
pera asegurar la porta ó finestra. Umbral, linlel,
lumbral. Superliminare, is.
POSAR UN SOBRELLINDAR ó SOLA. fr. Umbralar.
Transversam trabem parieti supra portam indu-
cere.
80BRELLIT. m. Superfície inferior de la pe-
dra picada que descansa sobre '1 llit de la que es-
tà sota. Sobrelecho. Quadrati lapidis inferior super-
ficies.
SOBRELLOM. m. Tros de baqueta que posada
en lo llom del caball, sosté las demés pessas de la
guarnició en sòn Uoch. Lomera, sobrelomo. Jumen-
SOB
ti armo aptatum lorum. |] Aparell llarch y estret
que's posa à las béstiasde càrrega. Lomillos. Lon-
ga etangustia clitella.
80BREMÀ. m. Tumor que's fa à las cabalca-
duras sobre la corona del casco de las potas de da-
vant. Sobremano. Osseus jumentorum ungulam in-
nascéns tumor.
80BREMÀNEGA8. f. pi. Espècie de mànega
pera tapar las de la camisa. Coniramangas, sobre-
mangas. Amplioresmanicse.
80BREMANERA. adv. m. En gran manera,
extraordinàriament, ab excés. Sohremanera. Supra-
modum.
SOBREMITJANA.'f. nàut. Yela quadrada so-
bre l'arbre de mitjana. 5o6remesaiia. Quadralum
velum supra epidromum.
SOBREMUNTAR. V. a. SOBREPÜJAR.
SOBRENADAR. V. n. Anar ó estar sobre la su-
perfície de algun líquit. Sobrenadar. Innato, su-
pernato, as.
SOBRENAIXENSA. f. y
80BRENAIXEMENT. m. Naixensa de una cosa
sobre de altra. Sobrenacimiento. Supernatale, is.
80BRENÀIXER. V. a. Nàixer una cosa desprès
de altra, com un fill desprès de fét lo testament.
Sobrenacer, nacer despues. Agnascor, eris. j] Férse,
créixer alguna cosa sobre de altra. Nacer sobre al-
guna cosa. Succresco, is, subnascor, eris.
80BRENAT, DA. adj. Dit del fill que naix des-
près deia mort del pare. Pòstuma. Poslumus.
80BRENATURAL. adj. Lo que excedeix los
termes de la naturalesa. Sobrenatural. Supernatu-
ralis.
80BRENATURALMENT. adv. m. De un mo-
do sobrenatural. Sabrenaturalmente. Supra vires
naturae.
80BREN01MÍ. m. Nom de casa ó de la família.
Sobrenambre, apellida. Cognomen, inis. (| Segon
nom. Renombre, sobrenombre. Agnomen , inis. [1
Renom, motiu. Sobrenambre, apodo. Scomraa, tis.
80BREN0MENAR. v. a. Imposar sobrenom.
Paner sobrenambre. Agnomen imponere. j] Posar
motiu ó nom de burla. Apodar. Scommata alicui
indicere.
SOBRENTÉNDRER. v. a. Enléndrer una cosa
que no s' expressa. També s' usa com recíproch.
Sabrentender, sobreenlender. Aliquid non expres-
sum inlelligere. (| gram. suplir. || Ohir alguna cosa
iraperfectament. Entreoir. Subaudio, is.
80BREÓ8. ra. Tumor dur que's fa sobre de al-
gun os. Sabrehuesa. Excessus, us. || Traball, mo-
lèstia, principalment si es ab freqüència. Sabre-
huesa. Incommodum, i. || met. Qualsevol cosa que
serveix de embaràs ó càrrega. Sobrehueso, sabre-
carga. Superpondium, ii.
SOBREPAGA. f. Lo que's dóna ademés de la
paga. Sabre'paga. Mercedis accrelio,
SOBREPART. m. Lo temps que inmediatament
se segueix al part. Sobreparto. Puerperium, ii.
SOB CATAU.
80BREPÀ8. ni. Cert pas del caball que es un
medi entre'l pas y '1 trot. Sobrepaso. Asturconis
incessus.
SOBREPELLÍS. ni. Espècie de roquet ah ma-
negas perdudas y mòlt amplas, que arriba desde'l
muscle fins à la cintura, del qual usan los que ser-
veixen en las funcions de iglésia. Sobrepelliz. Su-
perpelliceum, i.
SOBREPÉNDRER. V. n. SORPÉNDRER, SOBREVE-
NIR, així 's diu lambó del dia, de la nit, del mal
temps, etc.
SOBREPEU. m. Tumor que's fa à las cabalca-
duras sobre la corona del casco en la part de da-
vant, é inferior de las potas de detràs. Sobrepié.
Osseus juraenti ungulte innascens tumor.
80BREPINTA. adv. m. Per de sobre del ca-
bell. Sobrepeine. Súper pecten.
80BREPLÀ. m. nàut. Perxa, Has de fusta gros-
sa y ampla que's posa sobre del ferro de la bodega,
endentada y empernada damunt de la sobrequilla
y en las quadernas, lligant de aquest modo 'I pla
ab las obras altas del barco. Sobreplan, bularcama,
varenga de sobreplan; puerca, cochinala. Lignum
ligamen navim circumcingens.
80BREPLÉ, NA. adj. Lo que sobreíxper es-
tar mòlt ple. Sobrelleno. Redundans.
80BREP0RTA. f. Pessa de fusta sobre las por-
tas interiors de las habitacions, de la qual penjan
las cortinas. Sobrepuerta. Pergula, aï.
80BREP08AR. v. a. Posar una cosa sobre al-
tra. Sobreponer, superponer. Superimpono, is. ||
Juntarse mòlt los cascos del caball. Sobreponer. In-
jungi.
Posarse sobre. Sobre-
p. Sobrepueslo. Supe-
aparent. Sobrepueslo.
80BREP08AR8E. V. r
ponerse. Superponi.
SOBREPOSAT, DA. p.
rimpositus. II adj. Fingit,
Fictus. II Lo que s' anyadeix à una obra perfecta.
Sobrepueslo. Superpositus.
80BREPUJA. f . Nova puja que's fa à una ren-
da. Sobrepuja. Licitatio, nis.
SOBREPUJAR. v. a. Excedir, aventatjar. So-
brepujar. Supero, as. H Dit de lo que alcansa à al-
tra cosa y excedeix un pocb, així 's diu la viga so-
brepuja dos pams, etc. Sobrepujar. Superegredi,
proferre se. I Aumentar lo preu. Subir. Pretium
augere.
80BREPUJAT, DA. p. p. Sobrepujado. Supe-
ratus. II adj. Aumenlado, subido. Auctus.
SOBREPtrs. m. Sobra ó restant de alguna co-
sa. Resla, sobra, resíduo. Residuum, i.
SOBREQUILLA. f. nàut. Fust gros de una ó
mès pessas, que de popa à proa 's col-Ioca sobre
de las bragadas de las perxas, unintlas à la quilla;
serveix de fonament à la nau , y sobre ella 's posa
r arbre major. Sobrequilla. Crassior trabs supra
carinam à prora ad pupim contingens.
SOBRER, A. adj. sobrant.
SOBRERIA. f. ant. sobra. H Excés, atreviment.
SOB 599
Supercheria. Impudentia, a. || Engany, dolo ófrau.
Superclieria. Dolus. i.
SOBRERIGH. adj. ant. Mòlt rich, enriquit.
Enriquecido, muij rico. Yaldè locuplex.
SOBREROBA. f. Espécic de cota, etc. ampla
que's posa sobre del vestit. Sobreropa, sobreíodo,
sobrevesla, ropon. Toga, íe.
SOBRE8ALENT. ant. y
SOBRESALIENT. adj. Em'meaí. Sobresaliente,
eminenie. Superans, pra;stans. || adv. m. Sobresa-
lienlemenle. Prominenler.
SOBRESALT, m. Susto repentí. Sobresalto. Via-
pentina formido.
DE SOBRESALT, m. adv. De sorpresa, deimprovís.
De sobresallo, de improviso. Insperatè, ex impro-
viso.
SOBRESALTAR. V. a. Acométrer de repent.
Sobresaltar. Improvisum excipere. || Assustar, al-
terar à algú repentinament. També s'usa com re-
cíproch. Sobresaltar. Desubitò aliquem terrere.
SOBRESALTAT, DA. p. p. Sobresallado. Su-
bito limore correptus.
80BRE8ANAR. V. a. Tancar alguna ferida
per la superfície quedant danyada interiorment.
També s' usa com recíproch. Sobresanar. Plagam
non persanare.
SOBRE8CRIT. m. La cuberta de la carta. So-
brescrilo, sobre, sobre carta ó carpeta. Epistolae in-
Volucrum, superscriptum. || Lo lletrero ó direoció
que's posa sobre de la cuberta de la carta. Sobres-
crito, sobre membrete. Superscriptum, i, supers-
criplio, nis. i p. P- y adj. Sobrescrito. Superscrip-
tUS. U INSCRIPCIÓ.
PORTAR BON 6 MAL soBREscRiT. fr. met. Portar bo-
na ó mala recomendació. Llevar buena ó mala re-
comendacion, ó buenos ómalospapeles. Instrumenta
apta vel non pro se habere.
POSAR LOSOBRESCRIT. fr. y
80BRE8CRÍURER. V. n. Escríurer la direcció
en la cuberta de las cartas, etc. Sobrescribir, poner
el sobre. Superscribo, is.
SOBRESEGUR. adv. m. Sens contingència ni
risch, ab seguretat. Sobreseguro. Ex tutò.
SOBRESEGUT, DA. p. p. Sobresehido. Super-
sessus.
sobreseïment, m. Cessació, 1' acte y efec-
te de sobreséurer. Sobreseimienlo. Supersedendi
actus.
SOBRESEHIR. V. a. SOBRESÉURER.
80BRESELL0. m. Segon sello que pera major
autoritat s' estampa en alguna cosa. Sobresello. Si-
gillo superpositum sigillura.
SOBRESEMBRAR.v. a. Sembrar sobre '1 sem-
brat. Sobresembrar. Supersemino, as.
SOBRE8ENYA. f. Divisa, distinctin que arbi-
tràriament prenian los caballers armats. Sobrese-
nal. Insigne, is.
SOBRESENYALS.ra. pi. 5o6rcse)la/fs. Insígnia.
SOBRESÉURER. V. a. Cessar, desistir de al-
600 SOB
gun empenyo ó prelensió. Sohreseer.
DICCIONARI
Superse-
deo, es.
SOBRESOL. m. EMPKNYA.. 2.
SOBRESOLAR. V. a. Cusir una sola nova sobre
la gaslada en las sabatas. Sobresolar. Novam solam
calceis superasuere.
SOBRESOU, va. Salari, consignació sobre '1
primer sou. Sobresueldo. Superadditum stipendium.
SOBRESSADA. f. SOBRASSADA.
SOBRESTANT. m. En las raanufacluras. ma-
jordom. 3. [| MESTRE DE OBRAS. 1| adj. Lo quc està so-
bre altra cosa. Sobrestauie. Superstans, tis.
SOBRETAULA, adv. t. Inmedialament desprès
de haver dinat ó sopat. Sobremesa. Immedialè post
prandium; àdhuc ad mensas. \\ m. cobretaula.
SOBRETOT, m. sobreroba. \\ m. adv. sobre
TOT.
SOBRETRANCANILL. m. Fila de taulons
grossos que và entre '1 trencanill y 'Is batiports
baixos de las portellas. Sobrelrancanil, cosedera.
Tabularum series in navi.
SOBREVÀLDRER. v. a. Valer mès. Superva-
ler. Supervaleo, es ; plus valere.
SOBREVENIR, v. n. Succehir de nou alguna
cosa. Sobrevenir. Supervenio, is. H Esdevenir una
cosa desprès de altra. Sobrevenir. Supervenio, is.
[| Arribar de improvís. Sobrevenir, sorprender. Su-
pervenio, is. II entrevenir.
SOBREVENT. m. naut. Cop de vent impetuós,
ó aument en la forsa del que existia. Sobreviento.
Senti incremenlum. || barlovent.
e^ar ó posarse à SOBREVENT. fr. Aprofilarse de
ell, guanyar à altra nau '1 millor vent. Eslar ó po-
nerse ú sobreviento. Secundo vento uti.
SOBREVESTA. f. SOBREROBA.
SOBREVINGUDA, f. Tinguda improvisla y re-
penlina. Sobrevenida, supervencion. Superventus,
us.
SOC
p. p.
Sobrevenido. Su-
Sobrevivido. Su-
SOBREVUVGUT, DA.
perventus.
SOBREVISCUT, DA. p
perstes.
SOBREVISTA. f. Planxa de cer que cubre la
visera ó '1 vuyt del morrió sobre la cara. Sobrevis-
ta. Speculare cassidis legmen.
SOBREViURER. V. a. Yíurer mès que altre,
quedar en vida desprès de sa mort. Sobrevivir. Su-
persura, es; superslilem esse. || m. La futura suc-
cesió de algun càrrech, com: lo rey li ha otorgat lo
soBREviüRER de sòn càrrech pera sòn fill. Sucesion.
Designata successió.
SOBREVIVENT. adj. Qui sobrevio. Sobrevi-
viente. Superstes, supervivens.
SOBREVIVÉNCIA. f. V actey efecte desobre-
víurer. Supervivència. Supervivendi actus. [] Lo
temps que's considera à algú quant viu. Supervi-
vència. Superviventia, ae. jj Lo dret que té V hereu
à percibir per curt temps los sous que'l difunt dis-
frutava en vida. Supervivència. Superviventia, «.
SOBRIAMENT. adv. m. Ab sobrietat. Sóbria-
mente. Sobriè, moderate. [j met. discretament.
SOBRIETAT, f. Templansa, moderació en lo
menjar y béurer. Sobriedad. Sobrietas, frugalitas,
atis. II Parsimònia. Sobriedad, parsimònia. Absti-
nentia, «. [] met. discreció, moderació.
SÓBRIO, A. adj. Templat en lo menjar y béu-
rer. Frugal, sóbrio. Sobrius. j] met. Moderat. Sò-
bria, parco. Sobrius, parcus.
SOBRÓS. m. sobreós.
SOBTAR. V. a. y derivats, subtar.
SOBTIL. adj. ant. subtil.
SOCA. f. Lo tronch dels arbres desde la super-
fície de la terra fins à lasbessas, brassos ó forçats.
Tronco, pié. Stipes, itis. || La que queda de un ar-
bre tallat. Tocon, y tozo p. Ar. Parts infima truci
mutilali. II met. Lo principi ó pare comú de alguna
família. Tronco. Stirpis , generis caput. l| Fruyt
americà que serveix pera plantar la canya dolsa.
Soca. Fruclus soca. || També 's pren pel tronxo ó
cama de algunas piantas, com col, etc. Tronco,
troncho. Caulis, is.
SOCA morta. met. La persona de poch talent y
utilitat, inútil, Tronco. Caudex , icis, plumbeus
homo.
de soca y arrel. ra. adv. Enterament. De ralz,
de cuajo. Radicilús, fundilüs.
SOCAR. v. a. Escapar, tallar l'arbre fins arrani
à la soca. Deslroncar, afrailar, desmochar. Detrun-
co, as.
SOCARRADA, f. y
SOCARRAMENT. m. Obra de socarrar. Socar-
ria, chamusquina, socarrina. Ambustio, nis.
SOCARRAR. V. a. Cremar lleugerament la su-
perfície de alguna cosa de modo que no quede ben
cuyia ni ben crua. Achicharrar, socarrar, soasar.
Araburo, is. || v. r. Subfarse, comensarse à cre-
mar alguna cosa, com lo pa, guisado, etc. Chamus-
carse. Torreri.
SOCARRAT, DA. p.p. Socarra do. Semiuslus. \\
met. fam. Tocai de algun vici ó passió, particular-
ment del vi. Chamuscado. Yitio notatus, ebrius.
SOCARRELL. m. Pugó de las oliveras. Aceiton.
Negrities, ei.
SOCARRIM. m. Obra de socarrimar. Chamus-
quina, socarrina. Ambustio, nis. || met. fam. Ren-
yina, pendéncia. Chamusquina, chamusco, socarri-
na. !Uxa, controvèrsia, se.
pudir A SOCARRIM. fr. PUDIR 1 CREMAT.
SOCARRIMAR, v. a. Cremar lleugerament per
la part exterior alguna cosa, com lo porch, etc.
També s' usa com recíproch. Chamuscar. Exterius
leviter amburere.
SOCARRIMAT, DA. p. p. Chamuscado. Am-
bustus.
SOCARRO, ra. Astut, pícaro. Socarron. Ver-
sutus.
SOCARRONAMENT. adv. m. Pícarament, ab
soc
CATALÀ.
SOC
601
dissimulo y afectació. Socarronamente, bellacamen-
le. Yersiitò.
SOCARRONÀS. ra, aum. Socarronazo, socarro-
nisimo. Vai'errimus.
SOCARRONERIA. f. Astúcia y bellaqueria, ab
que algú pretén sòu interès ó dissimula sa intenció.
Socarroncria. Yersulia, se.
SOGAVADA. f. Obra de socavar. Socava. Abla-
quealio, nis. 1| sot. 3. || La cova ó mina que's fa al
peu de la muralla pera tiraria à terra. Socavadura,
conejo. Ligo cuniculus.
SOCAVAR. V. a. Cavar per sola, quedant algun
vuyt de superfície. Socavar. Ablaqueo, as, suíTo-
diO, is. II MINAR.
SOCAVAT, DA. p. p. Socavado. Suffusus.
SOCAYRE. ra. nàut. Abrich, resguart, defen-
sa. Socaire, abrigo, resguardo, defensa. Apricitas,
alis, munimen, inis. || La part per ahont la vela
expel•leix lo vent. Socaire. Latus quo velum ven-
tura rejicit. II La part que no traballa en qualsevol
cap, ja sia la que està en banda ó la que resta des-
de ahont està araarrat. Socaire. Quies, tis. U La cal-
ma ó Iranquilitat que algú 's procura, fugint del
en que véu à altres. Socaire. Quies, tis.
AGüARDAR socATRE. fr. uàut. Manlenirse ferm lo
mariner que té en la ma '1 de un cap. Aguantar
socaire. Firraiter reslim tenere.
80CH. m. Calsat de fusía. Chanclo, choclo, zo-
clo, zoco, zueco. Succus, i. |1 Pessa de fusta grossa
y alta de mès de dos peus, en que's fica y assenta
la enclusa, etc. Cepo. Cippus, i. || abarca.
DORMIR COM UN socH. fr. Dormir profundament.
J)ormir como una piedra ó como un cepejon. Somno
epultura esse.
SOCIABILITAT, f. Afabilitat, facilitat en lo
racte. Sociabilidad. Sociabilitas, atis. || Tracte ó
orrespondéncia de utias personas ab altras. Sòcia-
ilidad. Sociabilitas, alis.
SOCIABLE, adj. Qui es nat pera víurer en com-
panyia, ó naturalment inclinat à la societat. Socia-
ble. Sociabilis. II Amable, tractable, que fàcilment
s' acompanya ab altre. Sociable. Sociabilis.
80CIABLEMENT. adv. m. De un modo socia-
ble. Sociabletnente. Sociali modo.
SOCIAL, adj. Cosa de la societat ó companyia.
'ocial. Socialis. || Propi dels aliats ó confederats.
'ocial. Socialis. |1 Nom que donaren à una guerra
els romans, que comensà 1' any de Roma 661, ar-
ninanl per quasi tot lo mon conegut las virtuts
Tópias de la societat. La coraensàren contra 'Is
mans sos mateixos aliats. Social. Socialis.
SOCIALISME, m. Doctrina filosòfica que té per
jecte '1 desarrollo físich, moral é inleleclual del
indivíduo, 1' aumentde la producció, la satisfacció
de totas las necessitats y la harmonia de lots los in-
teressos per medi de la associació universal. Socia-
lismo. Socialismus.
SOCIALISTA, adj. Partidari del socialisme. So-
cialista. Seclator socialismi.
SOCIETAT, f. Companyia, comunitat, conso-
ciació de personas. Sociedad. Sociclas, alis. |1 Cò-
rners. Sociedad. Ralio, nis. U Junta ó conipanjia de
vàrios, pera adelaniar las facultats y ciéncias. So-
ciedad. Societas, alis. || com. Companyia de co-
merciants. Sociedad, coiupania. Societas, alis. |1
Lnió ó aliansa mútua de uns ab altres. Sociedad.
Coinmercium, ii. || Tnió, amistat. Sociedad. Unió,
nis, concòrdia, aj. || col-legi, companyia. || ant.
PACTE.
SOCIETAT lleonina. AqucUa en que tota la pèrdua
es pera un company, y la ganància pera altre, sent
igual lo traball. Sociedad leonina. Leonina socie-
tas.
SOCIETAT REAL. Académia de Londres fundada en
r any 1638. Sociedad real. Regalis acadèmia.
SOCINIÀ, NA. adj. Cosa del socinianisme.
Sociniano, trinitario. Socinianus.
SOCINIANISME. m. Secta de antitrinilaris
del sigle 16 que suscitaren las beretgias de Sabeli,
Arrio y Macedoni. Lo principal fou Fausto Socino.
Socinianismo. Socinianismus, i.
SÓCIO. m. Membre de alguna acadèmia, com-
panyia ó societat. Socio. Socius, ii, collega, ae. fl
COMPANY. 11 En algunas comunitats qui posseheix
cert empleo de honor. Socio. Socius, ii. 1| m. Inte-
ressat, participant en lo buch y sa propietat. Ac-
cionista, socio. Parliceps, ipis.
SÓCOL. m. Part quadrada de la basa del pedes-
tal en la fàbrica, pera alsar la arquitectura. Zóca-
lo, suela. Zocalus, i. || En las orgas pessa coraun-
ment cilíndrica, de las que componen las flautas
anomenadas llengüeleria. Zócalo. Cilindrus, i.
SOCOLLADA. f. nàut. Sacudida violenta que
experimenta un buch per un gran cop de mar, al
càurer la proa sobre aquest. Socollada. Yeheraens
jaclus. II La estirada que reb un cap ó un aparell,
afluixantse de repent en los conlínuos moviments
del buch. Socollada. In navim raaris jaclus.
DONAR socoLLADAS. fr. Copcjar las velas conira
'Is arbres, etc. Gualdrapar, socollar; dar gualdra-
panos. Quatio, is. || Se diu dels caps y aparells
que sufreixen à menut la estirada de aquest nora.
Dar socolladas. Quati.
SOCOR. m. SOCORRO.
SOCÓRDIA. f. ant. peresa.
SOCORREDOR, A. m, y f. Qui socorre. So-
corredor. OlÏÏciosus; auxilium ferens.
SOCORREGUT, DA. p. p. Socorrido. Auxilio
levalus.
SOCÓRRER, v. a. Ajudar, amparar, donar au-
xili, remediar alguna necessitat. Socórrer, subve-
nir, auxiliar. Succurro, subvenio, is; opera ferre.
II Donar en compte part de lo que's déu. Socórrer.
Debiti parlera pro subsidio solvere. || v. r. Reme-
diarse. Socorrerse. Succursum esse, subveniri.
SOCORRO, ra. y
SOCORS Ó SOCÓS. m. ant. Ajuda, auxili, am-
paro. Socorro, Adjumentum, i, ops, i. || L' acte y
602
SOF
DICCIONARI
SOL
efecte de socórrer. Socorro. Subsidium, ii. [| La
part de diner qne's dóna à compte de lo que's déu.
Socorro. Subsidium, ii. || rail. L' aument de tropa
que s' envia à auxiliar à la que està en perill de
sucumbir. Refuerzo, socorro. Suppetiae, arum, sub-
sidium, ii. II La provisió de víurers ó municions
que s' entran en una plassa sitiada ó amenassada.
Socorro. Annonae subsidium.
FÉR socós. fr. ant. socórrer.
SOCRÀTIGH, CA. adj. Cosa de Sócrates, filo-
sop ateniense y sa doctrina, mestre de Plató, que
fou tingut pel mès sabi dels homes. Socrdtico.
Socraticus.
80DEGAR. v. a. ant. Manejar la porta. Menear
6 tocar la puerta. Oslium raovere. | obrir, sacü-
DIR, SOMÓÜRER.
SODOLLAR. V. a. y derivats, saciar, atipar.
SODOMIA, ra. Pecat deshonest contra la natu-
ralesa, ó entre personas de un mateix sexo, ó en
vas indegut. Prengué '1 nom de Sodoma ciutat de
Palestina. Sodomia. Sodomia, ae.
SODOMITA. adj. Bujarró, qui comet sodomia-
Bugre, sodomita. Sodomita, ae. || m. Home torpe,
obsceno. Sodomita. Draucus, i. || pi. Habitants de
Sodoma. Sodomitas. Sodomitaí, arum.
SODOMÍTIGH, ca. adj. Cosa de sodomia. So-
domitico. Sodomilicus.
SOFERIR, SOFÉRRER, SOFERTAR Y SO-
FIR. v.a. ant. sufrir.
SOFIRENSA. f. ant. SÜFRIMENT.
SOFIRENT. m. ant. sufridor.
SOFISMA, f. Argument capciós ab apariéncia
úe veritat. Falacia, sofisma, paralogismo. Sofisma,
lis, paralogismus, i.
SOFISTA, m. En sòn principi fou lo mateix
que filosop aparent; desprès lo mateix que sabi,
orador, eloqüent, erudit: en lo dia qui tira à en-
ganyar ab sofismas. Sojista. Sophista, ae.
SOFISTERIA. f. La apariéncia ó ficció subtil
de algunas rahons. Sofisteria. Sophisma, tis,
SOFISTICACIÓ, f. Falsificació, adulteració de
alguna cosa. Sofislicacion. Adulteratio, nis,
SOFtSTICAMENT. adv. m. Enganyosa, apa-
rentment. Sofisticamente. Sophisticè.
SOFISTICAR. V. a. Embrollar, persuadir ab
sofismas. Sofisticar, sofistear. Sophismatibus illude-
re. 11 Adulterar, falsificar, contrafer. Sofisticar. Fal-
so, as.
SOFÍSTICH, ca. adj. Aparent, fingit ab suti-
lesa. Sofistico. Sophisticus. I Cosa de sofisma. So-
fistico. Sophisticus.
SOFOCACIÓ. f. Acció y efecte de sofocar. Sufo-
cacion, ahogamiento. Suífocatio, nis. 1| Malaltia de
pit que consisteix en la dificultat de respirar. Su-
focacion, asma. Asthma, tis.
SOFOCAR. V. a. SUFOCAR.
SOFRA. m. Corretja que s' acomoda al llom de
las caballerias pera que mantinga en sòn lloch las
demés pessas de la guarnició. Lomera. Lorum ar-
mo jumenti aptatura.
SOFRAGA. f. La part de sola del genoll. Cor-
va. Poples, itis. |1 La de la bèstia. Jarrele, corva,
corvejon. Sufrago, nis.
SOFRAGANI. adj. ant. süfragàneo.
SOFRE. m. Fòssil de color groch mès 6 ménos
viu, inflamable, que's troba en massa ó cristallisat
en distinctas íormas; y '1 còrners lo presenta en
estat sólit y en estat pulverolent; fa una flama bla-
venca, olor sufocant, y són quasi innumerables
sos usos económichs, farmacéutichs y medicinals.
Azufre, acrebile, alcrebile. Sulphur, is.
sofre viu. Aquell que està alerrossat y roig,
sens que 1' hajan fos. Azufre vivo. Sulphur vi-
vum.
SOFREGIR. V. a. Fregir un poch ó per damunt.
Rellogar, sofreir, sancochar, salcochar. Leviter fri-
gere. |1 Fér tornar rossa la carn, Perdigar, soasar.
Leviter frigere.
SOFREGIT, DA. p. p. Sofreido, sofrilo. Levi-
ter friclus.
SOFRENADA. f. Cop que's dona ab lo fré à la
cabalcadura quant no 's subjecta al caballer. So-
frenada. Refi'renatio, nis. 1| met. Reprehensió forta
pera contenir à algú. Sofrenada. Aspera repre-
hensió.
SOFRENAR. V. n. refrenar.
SOGA. f. Corda de espart. Soga. Oflla, ae.
SOGRE, A. m. y f. Los pares de la muller res*
pecte del marit, y 'Is de aquest respecte de aque-
lla. Suegro. Socer, socerus, i. |1 fam. Nom que en
algunas parts donan los clergues al breviari. Sue-
gra. Breviarium, ii.
i TU t' ho dich, sogra, ententhi, nora. ref.
que s' usa quant parlant à un se reprèn indirecta-
tament à altre que's vól que ho_[entenga y 's cor-
regesca. A ti te lo digo, hijuela, entiéndelo tú, mi
nuera. Quod alteri dico, tu tibi dictum putas.
LA SOGRA NO'S RECORDA DE QUANT FOU NORA. ref.
LO RECTOR NO'S RECORDA DE QUANT FOU ESCOLÀ.
UNA SOGRA QUE FEREN DE SUCRE, ENCARA 'l CAP
DEL NAS LI AMARGAVA, ref. Denofa la mala condició
de las sogras. Suegra, ni aun de azúcar es huena.
Nulla socrus, quamvis mellea, dulcè sapit.
SOGUILLA. f. Cadeneta ó colleret de or que
portan las donas per adorno. Soguilla. Monile, is.
SOJORN. m. ant. descans, repós.
SOJORNAR, v. a. ant. descansar, reposar,
SOL. m. L' astre del dia, planeta de qui rebea
la llum tots los demés y tot lo mon. Sol. Sol, is,
titan, is, phaïbus, i. |1 Se diu de la persona espe-
cial en bellesa, sabiduria ó santedat. Sol. oi. Sis.
II Se diu del dia, prenent la causa pel efecte.
Sol. Sol, is. II met. Tot lo que dóna llum física ó
moral. Sol. Sol, is. 1| quira. L' or entre 'Is metalls.
Sol. Aurum, i. 1| Los raigs en la custòdia y qualse-
vol altra cosa que representa dit planeta. Sol. Sol,
is. I PAVIMENT, 11 mús. La veu musical quatre puntg
SOL
CATALÀ.
SOL
603
mès altaque'l do. Sol. Quitila musicalis vox, j] En
la música y ball. solo. \\ anl. empenta.. | pi. mel.
Se diu dels ulls clars y hermosos. Soles. Radiantes
oculi. II adj. Únich en sa espècie. Solo. Solus. |
Solitari, sens companyia. Solo, solitario. Solus,
solitariüs. | Sens acompanyament. Solo, sin séqui-
to. Incoraitatus. || Sens mescla, com: vi sol. Puro,
solo. Solus, nudus. || Qui no lé araparo de ningú.
Solo. Ab omnibus dcreliclus. || cul. 3. U adv. ra.
SOLAMENT.
SOL ASSOLAT, loc. faui. Enterament sol. Solito
solito. Solus omninò.
SOL COM üNA ÒLIBA. expr. Sèns parents 6 qui
sempre và sol. Solo como el espàrrago. Solus, nu-
llacognalione munitus.
SOL DE GALL. i\om que donan los pescadors à una
boya de cinch pessas de suro, pròpia del palangre.
Sol de gallo. Retis sic dicta.
SOL DE GITANOS. LLUNA.
SOL DE MARS. oxpr. pera denotar, que'l sol de
aquest mes es mòlt fort y danyós. Sol de marzo
hiere como mazo. Martius ora virum sol tamquam
malleus icit.
SOL DE MONTALVi. LLUNA. || PLUJA.
SOL ESPANTAT, met. Sc diu quant se ï interposan
alguns nuvolels que no li deixan despedir sa llum
ab tota claredat y forsa. Sol con imas. Sol refugus.
SOL FORT. Se diu de quant escalfa mòlt. Sol fuer-
te. Sol urens.
SOL ixENT. La part de llevant. Oriente. Oriens,
lis.
SOL y VERN. loc. Enterament sol. Solitario, solo.
litarius. 11 SOL com una òliba.
AL EIXIR Ó NÀIXER LO SOL. m. adV. À PUNTA DE
L.
AL PÓNDBERSE 'l SOL. m. adV. A POSTA DE SOL.
AL SOL. m. adv. A puesto que ell toca. Al sol.
ub soie.
AL SOL POST. m. adv. Desprès de post lo sol. Al
jtol jtuesto, al anochecer. Imminente nocte, inum-
rante vespere.
ARRIBAR AL SOL Ò VÉURERSE 'l SOL. CXp. pera CX-
icar havér arribat al últim de las cosas ménlres
e 'n busca altras ò de las que's van gastant. La
llima sardina de la banasla; dar la pez. Nil ultra
esiduum esse.
k SOL Y SERENA, m. adv. Al ras de nit y de dia.
sol y serena. Sub dio.
cAüRER LO SOL. fr. Fér mòlta calor. Dejarse caer
I calor ó el sol. Jlustum augeri.
DE SOL ARREL. m. adv. DE SOCA Y ARREL.
DE SOL A SOL. m. adv. Desde que ix finsà que's
pon. De sol à sol. A solis orlu usque ad occassum;
quantus est dies.
EIXIR LO SOL. fr. Presentarse à nostra vista. Sa-
lir, amanecer el sol. Orior, iris.
ENTRARL0S0LALCAP.fr. Ferir lo sol ab ardor
violent de modo que fassa mudar lo calor. Senlarse
el sol. lasolarí.'
jugarse'l sol abans de EIXIR ò NÀIXER. lef. Es-
tar algú tant viciat en lo joch que's juga üns lo qne
no té. Jugar el sol antes de nacer ó antes que nazca;
jugarse hasta la camisa. Etiam solem in ludo peri-
clitari.
LLEVAR DEL SOL. ant. Nacimienlo del sol. Solis
orlus.
MÈS VAL SOL QÜE MAL ACOMPANYAT, ref. DCUOta
que es preferible la soledat à la mala companyia.
Mas vale solo que mal acompanado. Yir solus me-
lior, malèquaracomilatushabelur.
NO AixüGARÉM PER SOL QUE FASSA. fr. fam. peia
denotar que no's pót reduhir à algú à que fassa lo
que es rahò. Ao poder hacer carrera con alguno.
frustrà aliquem officii admonere.
ORSERVAR LO SOL. fr. astrou. Especular los movi-
ments de ell ab los instruments que hi ha pera això.
Observar, fijar el sol. Speculiri solem. || Observar
la altura meridiana de ell. Tomar, pesar el sol. So-
lem perpendere.
PARTIR LO SOL. fr. esg. Col-locarse 'Is combatents
de modo que la llum del sol los servesca igual-
ment. Partir el sol. Pugnatores in aiqualis solis lu-
mine collocari. || ant. observar lo sol.
PÉNDRERLO SOL. fr. Posarse en lloch à proposi
pera rébrer sas impresions. Tomar ó coger el sol,
ponerse al sol. Solem captaré.
PICAR LO SOL. fr. Escalfar massa. Picar el sol. So-
lem captaré.
PÒNDRERSE 'LSOL.fr. Ocultarse davall del hori-
sont. Morir, ponerse el sol. Occidere.
POSAR 1 ALGÚ AHONT NO VEJA SOL NI LLUNA. fr. PO-
sarlo en una presó ó calabosso obscur. Poner, meler
à alguno en donde no vea ó no le dé elsol. In tetrüm
carcerem ocludere.
QUANT HA DE FÉR SOL JA COMENSA DEMATÍ. ref.
Aconsella la moderació y bon modo de procehir;
perquè 'Is excessos de la juventut abrevian la vi-
da. Quien quisiere ser mucho tiempo viejo, comién-
celo presto. Si longum velit esse senex, cito quis-
que senescat.
QUANT LO SOL IX, PERA TOTHOM IX. ref. pera deno-
tar que no'ns faltarà la providència divina; y tam-
bé que debem fèr als demés participants de nostres
béns y felicitats. Cuando Dios amanece, para todos
amanece, para todos sale el sol. Omnibus sol ori-
turincoelo; cum sol oritur, cunctis orilur.
QUANT SE PENSA QUE PLOURÀ, 'l SOL TRASPUNTA. ref.
.SÈNS POR VENEN LOS HOSTES. |1 Expüca havér surtit
enterament vanas las esperansas de lo que's pre-
tenia. No ballar nidos donde se piensa ballar pdja-
ros. Spe frustiari, deludi. 1| Denota que algú troba
grans dificultats en la consecució de alguna cosa
que's creu mòlt fàcil. Cuando pienses meler el dientc
en segura toparàs en duro. Qua3 duco facilia, saepè
oculta reperiunlur.
TOCAR LO sol k ALGUNA PART. Il•luminaria. Ba~
nar el sol algun espacio. Illumino, as.
TRAURER MÉS AL SOL QÜE NO TÉ k l' OMBRA. loC.
604
SOL
DICCIONARI
SOL
prov. ab que pretén algú persuadir que té mès de
lo que realment té. Echar millaradas, dol•lonadas,
pesos, elc. Divitias verbis augere; auri montes jac-
tare.
SOLA. m. La part de sola del calsat. Suela. So-
lea, fulmenta,ae. j] Cuyro ó pell de bou assahona-
da. Suela. Coriura, ii, solea, íe. [) planta del peü.
II arq. Tros de fusta sobre de un pilar 6 encastada
à la paret, pera que s' assente bè la viga. Zapala,
suela, nudillo. Tignum injuclum vel conneclens. |
La de fusta que sosló alguna paret ó envà , corn lo
llindar de la porta, etc. Suela. Trabs solaris. || La
que's posa sobre de altra cosa, peraalsarla. Suela.
solera. Solea, se. || La superfície inferior del pa y
algunas altras cosas. Suelo. Soluni, i. || peu. 1. ||
Lo llistó de ferro en que descansan los balustres 6
ferros del balcó 6 barana. Barandal. Ferri solea ubi
clathri finguntur.
i soLAS. m. adv. De amagat. A solas,sin tesligos.
Solitè. II Sens ajuda de altres. À solas. Citrà alte-
rius opem. || En retiro, fora del còrners de la gent.
A solas, d parle. Seorsim, sine arbitriis.
DE DOS SOLAS. loc. Se diu de las sabalas que te-
nen la sola en doble ó bè abultada ab retalls. De
dossuelas. Dupla solea.
GRAN DE SOLA. loc. Se diu de la sabata de sola
mès ampla de lo que requereix la planta del peu.
Banado de suela. Laxior solea.
NO ARRIBARÀ LA SOLA DE LA SABATA DE ALGÚ. ff.
pera denotar que algú es mòlt inferior à altre en
allò de que 's parla. No llegar alzancajo. Alio lon-
gè inferiorem esse.
SOLÀ. ra. Yent de la part de llevant. Esle, so-
lana, euro. Eurus, i.
SOLACES. m. pi. ant. diversions, plers.
SOLAMENT, adv. m. Ab tal que. Solamente.
Tanlúm, durataxal. || únicament , merament, [j m.
PAVIMENT. II pi. fonament.
SOLANA, f. Lloch ahont bat lo sol de ple à ple.
Solano, resolano, solejar. Solàrium, ii.
SOLANÀS. m. aum.Solà calent y molest. Sola-
nazo. Callidus eurus.
SOLANO, m. planta, dulcamaha, herba nova.
SOLAPA, m. Part dels vestits que cabalca so-
bre altra en lo pit. Solapa. Yestis pars alteri super-
posita. H met. Ficció, dissimulo. Colorido, solapa.
Animi integmentum. || Entre menescals cavitat en
una ferida que presenta petita boca. Solapa. Sub-
cava ulceris caverna.
ANAR ó VENIR AB soLAPAS. fr. Usar de astúcias pe-
ra enganyar. Raposear. Yulpinos mores induere.
SOLAPADAMENT. adv. m. Ab intenció dis-
simulada. Solapadamente . Subdolè.
SOLAPAR. V. a. Cabalcar la solapa. Solapar.
Yestis partem superpositam esse alteri. || Encubrir
fingir pera enganyar. Solapar. Dissimulo, as; sub-
dolè velaré.
SOLAPAT, DA. p. p. Solapado. Superpositus.
II adj. Dissimulat, de segona inteüció. Dohlado,
solapado. Tortuosus.
SOL APARIA, f. SOLAPA. 2.
SOLAR. V. a. Posar solas à las sabatas. Solar.
Calceos fulmentis muniré. | Posar plantillas ó so-
lelas à las initjas. Solelar, solelear, echar solelas.
Soleis caligas muniré. || m. solana. || Paviment,
pla terreno de un edifici. Suelo, solar. Solum, i,
àrea, se. || Terradel, galeria ó eixida pera péndrer
lo sol. Azoiea, solana. Solàrium, ii. [j Lo sol de la
casa antígua de ahont descendeixen los homes no-
bles. Solar, solariego. Ijltima stirps. I adj. Lo que
pertany al sol. Solar. Solarius, solaris.
SOLARI. m. Terral de las casas dels antichs ro-
mans. Solario. Solàrium, ii.
SOLÀ8. m. Consol, pler, alívio en los traballs.
Solaz. Solatium, oblectamenlum, i. || soroll, rüí-
DO, AVALOT. II m. fam. aum. Sol fort y ardent. So-
lazo. Sol urens.
MAL SOLAS. loc. Mal tractc ó consol. Mal tralo.
Perversa agendi ratio.
SOLASSAR. V. a. Alegrar, divertir, consolar.
També s' usa com recíproch. Solazar. Delecto,
as.
SOLATGE. m. Lo pòsit ó mares que deixan los
líquils. l'oso, asiento, heces, suelo, hez, solada, y
Jwndarras. p. Rioj. Ftex, aicis, fedimentum, i.
SOLATRE Ó SOLATRO. m. planta, herba mo-
rada.
SOLCADOR, A. m. y f. Qui solca. Surcador.
Sulcalor, is.
SOLCAR, v. a. Fér solchs. Surcar. Sulco, liró,
as, P agr. porgar. |1 met. Fér rallas à manera de
solchs. Surcar. Sulco, as. | met. Caminar per al-
gun líquit dividintlo, com fa la nau, etc. Surcar.
Sulco, as, findo, is.
SOLCAT, DA. adj. Se diu de las plantas que
no tenen més que una cama. Surculado, surculoso.
Sureu losus.
SOLCH. m. La rastre que deixa la arada per
ahont passa. Surco, sulco. Sulcus, i, striga, ae. |
Lo que fan los llauradors desde un extrem de la
terra al altre. Vesana. Paralela sulcus. |1 met. La
ralla ó senyal que deixa la nau sobre de la àygua.
Surco. Sulcus, i. |1 Lo senyal que à manera de solch
fan unas cosas sobre de altras. Surco. Sulcus, i. ||
Arruga en la cara. Surco. Sulcus, i.
SOLGIADA Y SOLCIDA. f. Esbalmament, es-
llabissament de paret, marge, etc. Asolamiento.De-
solatio, nis.
SOLCIR. v. a. Torrar massa. CMcharrar. Uro,
is. II V. r. Recremarse; agafarse 'Is guisados per
falta de such, ò abrasarse 'Is sembrats per massa
calor. Asurarse. Exuri. |1 Corcarse la fusta. Carco-
merse. Exedo, contabesco , is. || enfonzarse. 1. ||
Esbalmarse algun edifici, marge, etc. Desgajarse,
desplomarse. Corrui.
SOLCIT, DA. adj. Se diu de lo que està cuyt ó
cremat del sol. Asurado. Adustus. 1| enfonzat.
SOL
CATALÀ
SOL
605
I
I
SOLDÀ. m. Títol dels prínceps mahometants.
Soldan. Inier turcos Iraperator.
SOLDADA, f. Salari, sou del jornaler. Soldada,
salaria. Siipendium, ii.
ESTAR k SOLDADA, fr. Servir, estar en amo. Estar
en amo, ó à soldada ó al sueldo de alguno. Subali-
quo nierere.
QUI GUANYA SOLDADA. Soldadevo. Mepcenarius, sti-
pendariura, ii.
SOLDADER. m. ant. Soldat mercenari. Merce-
narius miles.
i^OLDADESCA. f. Exércil y professió de soldat.
SoJdadesca. MiliUira calerva.
SOLDADESCH , CA. adj. Cosa de soldat. Sol-
dadesco. Mililaris.
SOLDADET.m. d. Soldadico, illo. Parvus miles.
SOLDADOR, m. Qui solda. Soldador. Ferrumi-
nalor, is. \\ Instrument ab que 's solda. Soldador.
Ad ferruminandum instrumentum.
SOLDADURA, f. La unió natural ó artificial
de dos cosas divididas. Soldadura. Commisura, ae.
II Material à propòsit pera soldar. Soldadura. Plura-
batura, ae, ferrumen, inis. || La unió de la ferida
ó llaga. Cicatrizacion, soldadura. Cicatricalio, nis.
[| La acció de soldar. Soldadura. Ferruminalio, nis.
SOLDAN. m. ant. soldat.
SOLDANELLA. f. Planta petita de camas flexi-
bles, sarmeniosas, rogencas, que s' extenen per
terra ; fullas de figura de ronyó, llisas, relluhen-
tas, espessas, plenas de un such lletós, ab cuas
Uargas. Es purgant. Soldanela. Brassicha marina,
convolvulus soldanella.
SOLDAR. V. a. Apegar una cosa ab altra natu-
ral ó artificialment. Soldar. Ferrumino, consolido,
as. II nàut. ant. calafatejar. || v. r. Enfortirse.
Consolidarse, solidarse. Solido, as. || ünirse natu-
ralment alguna cosa. Soldarse. Coalesco, is. | Clóu-
rer.se las llagas ó feridas. Cerrarse. Cicatricari.
SOLDAT , DA. p. p. y adj. Soldado. Ferrurai-
natus. II m. Qui serveix en la milícia à peu óàca-
ball. Soldado. Miles, itis. |1 met. Mòlt destre y es-
forsat en la milícia. Soldado. Slrenuus miles. || pi.
Abundància de espurnas que despedeix lo foch, y
ab que solen divertirse 'Is noys. Moscas. Scintillae,
arum.
SOLDAT BORRATXO. Trossct de fusta, etc. ab un
xich de plom posat dissimuladament en un extrem,
per medi del qual se queda sempre de un mateix
modo, y serveix de diversió als noys. Dominguillo,
trehejo. Latrunculus, i.
SOLDAT DE CABALL. met. Dít dc alguna dona mòlt
alta 6 forta y varonil. Sargenlon. Procera nimisfse-
mina.
SOLDAT DEL PAPA. ECCLESiisTicD. || Dít del militar
cobart. Soldado de agua dulce. Laborum expers
miles.
SOLDAT DE MAR. Qui serveix al rey en la mar.
Soldado de marina. Epibata, íb.
SOLDAT DE i PEU. L' armat de fusell, bayoneta y
TOMO II.
Tomar d sueldo, pagar
I p. p. de soldejar, Pa-
Yici que's comet fal-
Solecismo. Solecis-
sense caball. Soldado de à pié, ó de infanteria, in-
fanle, peon. Pedes, tis.
SOLDAT RAS. Militar sèus algun grau. Soldado sim-
ple ó raso. Manipularius, grogarius miles.
SOLDAT SENSE PAGA. 'L quo cstà privat del sou.
Soldadado. Mre dirutus miles.
SOLDAT VELL. Lo que ha servit mòlts anys. Solda-
do viejo ó veterana. Yeteranus miles.
AGÜANTARSE COM ÜN SOLDAT VELL. fr. AGÜANTARSE.
LO BON SOLDAT MAY RECULA. Joc. prov. que'us acou-
sella tenirnos ferms en alguna resolució. Los sol-
dades valerosos no retroceden jamàs. Miles forlis
nunquam decedit, nemini dat palmam.
QüEDARSE SOLDAT DE i PEU. fr. mct. fam. Anar à
peu '1 qui anava à caball. /r 6 quedar de infanteria.
Peditem incedere. |1 No lograr algú lo que pensa-
va. Anuhlarse, soplarse las manos ò las unas, que-
darse aspérges. Spe fraudari.
SOLDATESCA. f. SOLDADESCA.
SOLDA VALL. m. cul. 3. || Cap davall, 1' ex-
trem mès baix de alguna cosa. Parte inferior, últi-
ma. Ima pars.
SOLDEJAR. V. a. ant.
el sueldo. Stipendiare.
SOLDEJAT. adj. k sou.
gado. Slipendiatus.
SÓLDRER. V. a. SOLER.
SOLEGISME. m. gram.
tant à las reglas gramaticals,
mus, i.
SOLEDAT, f. Desert, lloch solitari. Soledad.
Solitudo, inis. || Privació, falta de companyia. So-
ledad. Solitudo, inis. I Orfandat, falta de alguna
persona de carinyo. ^oíerfad. Solitudo, inis. 1| Lloch
poch freqüentat. Soledad. Solitudo, inis. || n. p. de
dona. Soledad. Solitudo, inis. || Obra que tracta de
cosas solitàrias, ó de la soledat de alguna persona,
com aquell jomans de Garcia, que comensa : ó ben
haja qui't parí, soledat ditxosaen tot, etc. Soledad.
Elegiacum poema.
DEIXAR LA SOLEDAT, fr. Entrar ab lo tracte y co-
mers de la gent. Desaislarse. Solitudinem deserere.
SOLEMNE, adj. Lo que's fà de any en any, ate-
nent al moviment ó curs del sol. Solemne. Solemnis.
II Festiu, cèlebre à cert y determinat temps. So-
lemne. Solemnis. |1 Cèlebre, famós que's fà en pú-
blich ab aparato y ceremónia. Solemne. Solemnis.
II Gran, excessiu en sa línea, com: solemne em-
bustero. Solemne. Ingens, insignis. 1| Alegre, fes-
tiu, xistós. Solemne. Facetus. || for. Auténtich. So-
lemne. Authenticus. || Fét ab lotas las formalitats
de estil. Solemne. Solemnis.
SOLEMNEMENT, adv. m. Ab solemnitat. So-
lemnemenie. Solemniter. || Autènticament. Auténti-
camenle, solemnemenle. Autentico.
SOLEMNIAL. adj. ant. solemne.
SOLEMNIALMENT. adv. m. ant. solemne-
ment.
SOLEMNISAGIÒ. f. SOLEMNITAT.
76
e06 SOL
SOLEMNISADOR, A. ra. y f. Qui solemnisa.
Solemnizador. Celebrator, is.
SOLEMNISAR. V. a. Celebrar solemnement
algun pacte ó funció. Solemnizar. Celebro, as; so-
lemni cereraonia celebraré. || Aplaudir, encaréi-
xer. Solemnizar. Augustiori pompa colere. |1 auten-
ticar.
SOLEMNÍSSIM, A. adj. sup. Solemnisimo. So-
lemnisimus.
SOLEMNITAT, f. Ceremónia pública y festi-
va, ó la forma y modo que constituheix una cosa
solemne. Solemnidad. Solemnitas, atis. |1 Pompa,
magniflcéncia de alguna funció. Solemnidad. Rilus
soleranis, apparatus. | Ceremónia formal, aparato
extraordinari. Solemnidad. Solemnilas, atis. || Fes-
ta, dia que's celebra solemnement. Solemnidad. So-
lemnilas, atis.
DE SOLEMNITAT, m. adv. Se diu del pobre que ho
es mòlt. De solemnidad. Pauperriraus.
SOLER. V. n. Acostumar. Acostumbrar, soler.
Soleo, es.
SOLET, A. adj. d. Solilo. Omninò solus. [j m.
Sol poch calent. Solecito. Parum ardens sol.
SOLETA. f. La part de la mitja que correspon
al peu. I ant. peiích. |] pi. ter. espardenyas. [j Clos-
ca del genoll. Chueca, ròtula, choquezuela. Rutu-
la, 86.
SOLEY. m. SOLANA.
SOLEYADOR, A. m. y f . ASSOLEYABOR.
SOLEYARSE. V. r. PÉNDRER LO SOL.
SOLFA. L'art de la música, y escriptura musi-
cal. Solfa. Musica, ae. | Armonia ó música natural.
Solfa. Melós, i. || fam. taca.
SOLFEIG, m. Obra de solfejar. Solfeo. Permu-
sicè syllabas cantu.
SOLFEJADOR, A. m. y f. Qui solfeja. Solfea-
dor. Choraules, is.
SOLFEJAR. Y. a. Seguir la solfa en la musica.
Solfear. Musica canere.
SOLFISTA. m. Destre en la solfa. Solfista. Mu-
sicà doctus.
SOLÍCIT^ A. adj. Cuidadós. SoUciío. Sollicitus.
II Diligent, actiu, Solicito. Trepidans. H Temerós
de sas cosas. Solicito. Rerum suaruin trepidus, sa-
tagens.
SOLICITACIÓ. f. Obra de solicitar. Solicita-
cion. Sollicitatio, nis. | Prech, súplica, demanda.
Svlicitacion. Sollicitatio, nis. [| Sugeslió, inducció
al mal. Solicilacion. Incitatio ad malum.
SOLICITADOR, A. m. y f. Qui solicita. Soli-
citador, solicitanle. Sillicitans, tis.
SOLÍCITAMENT. adv. m. Ab solicitut. Soli-
citamenle. Sollicitanter, studiosè.
SOLIGITANT. p. a. Qui solicita, comunment
pera fér mal. Solicilante. SoUicitans.
SOLICITAR. V. a. Preténdrer, fér diligéncias
pera conseguir alguna cosa. Solicitar. SoUicito, as.
I Instar, imbuhir, tentar. Solicitar. Sol•licito, as.
II Procurar, alràurer, demanar en matèria de des-
DICCIONARI SOL
honestedat. Solicitar. Sol•licito, as, alicujus pudí-
citiam tentare. || Móurer eficasment un negoci. So-
licitar. SoUicito, as.
SOLICITUT. f. Promptitut, diligència. Solici-
tud. Scrupulus, i, sollicitudo, inis. | Inquietut,
cuydado congoixós. Solicitud. Cura, ae, negotium,
ii. II Instància. Solicitud. Inslantia, se.
SÒLIDAMENT, adv. m. Fermament, ab soli-
desa. Sólidamente. Solidè. || met. Ab rahons verda-
deras y sólidas. Sólidamente. Solidè.
SOLIDAR. Y. a. Enfortir, unir, fér ferma y
sòlida alguna cosa. Solidar. Firmo, as. || Afirmar
alguna cosa ab rahons Yerdaderas y sólidas. Con-
solidar, solidar. Solido, as. |1 v. r, Posarse ab se-
guretat y solidesa. Consolidarse, solidarse. Soli-
desco, is.
SÒLID ARMENT. adY. m. PLENAMENT, CABAL-
MENT.
SOLIDEO. f. Espècie de casquet ab que 'Is
ecclesiàstichs se cubren la corona. Solideo. Pileo-
lum, i.
SOLIDENSA. f. ant. y
SOLIDESA Y SOLIDITAT. f. Fortalesa, fer-
mesa. Solidez. Soliditas, atis. [| met. Integritat,
fermesa en las cosas del animo. Solidez. Soliditas,
atis.
SOLIDIFICAR. Y. a. SOLIDAR.
SOLIDISME. m. Doctrina dels solidistas. Soli-
dismo. Solidorum doctrina.
SOLIDISTAS. m. pi. Professors del art de cu-
rar que no concedeixen als líquits mès que un pa-
per passiu y en un lot secundari en los fenómenos
de la vida, la que segons ells resideix essencial-
ment en los sólits. Solidistas. Solidorum asseclae.
SOLIDO, A. adj. Ferm, macís. Solido. Solidus.
II Estable, constant. Solido. Praesolidus. | Fundat
en rahons verdaderas y sólidas. Solido. Solidus,
firmus. II Se diu en contraposició à lo líquit. Soli-
do. Solidus. II m. quím. y fís. Se diu del cos ab
las tres dimensions de longitut, latitut y profundi-
tat. Solido. Solidum, i. || pi. med. Se diu de las
parts que tenen alguna consistència y figura per-
manent, com ossos nirvis, etc. Sólidos. Solidi,
orum.
SÓLIDUM. (in) Yeu llatina, insólidüm.
SOLILOQUI, ra. Conversació ab sí mateix. Mo-
nologo, soliloquio. Monologia, ae, soliloquium, ii.
SOLILOQUIAR. v. a. Fér soliloquis, parlar à
solas. Soliloquear. Secum loqui.
SOLIMANY. m. Substància salina, cristallisada
y sumament venenosa, composta del mercuri com-
binat ab r àcit muriàtich y sublimat en vasos ta-
pats per la acció del foch. Soliman, sublimado cor-
rosiva. Sublimatum, i.
80LI Y SÓLIO. m. Trono, cadira real ab dos-
ser. Solio. Solium, ii.
SOLIL. m. ant. sou, paga,
SOLÍPEDOS. adj. Orde demamfferos quadrú-
pedes, lo caràcter principal dels quals es tenir la
SOL
CATALÀ.
SOL
607
I
pota enclosa en un sol casco, com lo caball, lo
burro, etc. Solidúngulos, solipedos. Solidunguli,
orum.
SÓLIT, A. adj. ACOSTUMAT.
SOLITARI, A. adj. Qui viu en soledat. Solita-
rio. Solitarius. || Lloch desert. 5oíiíano. Deserlus.
II SOL. II m. ANACORETA. 1| Espécic dc joch queusan
los carluixos, de modo que'l juga un sol. Solilario.
Solitarius ludus. || Cuch extraordinàriament llarch
que's cria en las tripas de algunas personas. Ru-
bilenia, solilario, lombriz solitària, iíano. Taenia,».
II PASSERA. II adj. bot. Se diu de la flor, pedúncu-
lo, etc, quant ix un sol 6 està separat dels demès,
com las puas ó punxas en la gavarrera, y la flor
en la figuera infernal borda. Solitària. Solitarius.
SOLITÀRIAMENT, adv. m. De un modo soli-
tari. Solitariamente. Solitariè.
80LITUT. f. SOLEDAT.
80LIU, VA. adj. anl. masover, colono, feuda-
TARl.
SOLIVEJAR. V. n. y derivats, salivejar.
SOLLEVAMENT. m. ant. Alteració vehement
del ventrell, que provoca à vòmit. Provocacion de
vómilo. Nàusea, aj.
SOLLEVAR. v. a. Alterar lo ventrell, provocar
à vòmit. Provocar à vomito ó à nàusea. Nauseam
excitaré. || met. Irritar à algú. Provocar à ndusea.
Facere stomachum alicui. || Llaurar per primera
vegada la terra. Romper. Proscindo, is. || ant. su-
BLEVAR.
SOLLEVARSE. v. r. Tenir ascos. Tener ascos.
Stomachari. || ant sublevarse.
80LLIGITAR. etC. V. a. SOLICITAR.
SOLO. m. mús. Composició en que canta un sol,
Solo. Ad uniuscantumaptata musica. || La part del
ball en que la executa un sol. Solo. Unius saltatio.
|1 Cert joch de cartas sens dosos, tresos ni quatres,
que's juga entre tres personas ab 12 cartas cada
una,y '1 qui fàjoch fà trunfo 'I que vòl; và con-
tra 'Is altres dos, y déu fér 36 tantos, si es ma; si-
nó 37 lo ménos, y si fà bola totas las basas. Hi ha
colls de preferència. Solo. Ludus sic dictus. || es-
turió.
SOLONI, A. adj. Cosa de Solon. Solonio. Ad
Solonem expeclans.
SOLS. adv. m. SOLAMENT.
80LSERA. f. Filat de pescar, de dos bandas,
de seixanta brassas de llarch y vuyt de ample,
ab cap curt, de boca ampla, de malla estreta y fil
doble: serveix pera pescar agullas ò solsos. Solse-
ra. Retis piscatoria.
SOLSO. m. ter. Peix. agulla.
SOLSTICI, m. La entrada del sol en lo principi
del cranch, y de capricorni. Solsticio. Solsti-
tium, ii.
SOLSTICIAL. adj. Pertanyent al solstici. Sols-
licial. Solstitialis.
SOLT, A. adj. Deslligat. Desatado, suelto. So-
lulus. 11 Llibre, desembarassat. Suelto. Exolulus. ||
LLEUGER, vELÓs. || Expcdit, àgil en lo que executa.
Suelto. Expedilus. |1 Sens unió ni enllàs. Suelto.
Asynthetus. || Lo que està separat de altra cosa ó
que no fàjoch ab ella. Suello. Singulus. [j poét. Se
diu del vers que no està subjecte à consonant ni
assonant. Libre, suelto. Solutus. || ni, y f. solter.
II p. p. de soltar. Suelto. Solutus. [j p. p. de sól-
drer. acostumat.
SOLTA. f. La acció de sollar. Suelta, sollura.
Solulio, nis. II solució. || dictamen, peterminació.
II Filat de pescar de vàrias pessas desunidas que
einplea cada barca de pescador. Hi ha sollas sim-
ples, boqueras, ab cop de fondo, etc. Caladeras,
sollas. Retés solutae, liberae.
i SOLTA. m. adv. Segons la determinació. Con-
forme al dictúm,en. Juxtà sentenliam.
DONAR SOLTA. fr. SOLTAR. || met. Permélrer lliber-
tat al súbdit, pera qne's divertesca. Dar suelta. Li-
berum emittere. || donar solució.
NO tenir solta. fr. met. Obrar ó parlar sens tó
ni só, ó no tenir orde ni concert. No tener ó no lle-
var pies ni cabeza. Praeposterè agere.
SOLTADOR, A. m. y f. Qui solta. Soltador.
Solutor, is.
SOLTADURA. f. SOLTA.
SOLTAMENT. adv. m. Llibrement, Sueltamen-
te. Liberè. [| Ab desembaràs y facilitat. Sueltamen-
te. Expeditè. || Llicenciosament. Sueltamente. Nimis
liberè.
SOLTAR. V. a. Deslligar. Soltar. Solvo, is. 1|
Atgegar, donar surtida als líquits reduhits en al-
gun espay. Sollar. Solvo, is. |1 Deixar anar, donar
llibertat. Soltar. Dimitto, absolvo, is. 1| Explicar,
donar solució à la dificultat ó argument, Soltar.
Explano, as, solvo, is. || Enlregar alguna cosa en
que hi havia dificultat, com: soltar los diners, los
papers, elc. Resolver, sollar. Irudo, is. || Deixar que
una cosa cayga per sòn mateix pes, com: soltar la
capa, la càrrega, etc. Sollar. Dimitto, is. 1| Dit dels
deutes, perdonaries. Perdonar, soltar la deuda.
Solvo, remitto, is. | Afluixar, com: soltar las ren-
das al cavall. Soltar. Laxo, as, || Rómprer en sen-
yal de afecte interior, com: lo ríurer, lo plor, las
llàgrimas. Soltar. Tollo, is. || v, r. Anar de cambra
sens adonàrsen. Irse. Alvum solvi. |1 Desfermarse
ó eixir un animal del lloch ahont estava tancat.
Desatarse, soltarse. Sese exsolvere.
SOLTAT, DA. p. p. SOLT.
SOLTER, A. m, y f. No casat ni viudo. Soltera,
célibe, celibato. Coelebs, ibis. || solt, llibert. || Dit
del estil, corrent.
SOLTERÀS. m. CONCO,
SOLTERIA. f, L' estat de solter, Solleria, celi-
bato. Coelibatus, us.
SOLTURA. f. Desembaràs, agilitat. Soltura.
Dexterilas, facililas, atis. || solta, 1. | desvergon-
yiment, desinvoltura,
SOLUBLE, adj. Lo que fàcilment se deslliga,
disol ó deixata. Soluble. Solubilis. U disolvble. |]
60S
SOM
DICCIONARI
SOM
mel. Se diu del problema que's pót resóldrer. Re-
soluble, soluble. Solubilis, exolubilis.
SOLUBILITAT. f. Propietat de un cos en vir-
tut de la qual pót disóldrerse. Solubilidad. Solubi-
lilas, atis.
SOLUCIÓ, f. Obra de soltar ó deslligar. Solu-
cion. Soluiio, nis. \\ Satisfacció, resposta als argu-
ments, dubtes ó diücultats, Solucion. Solutio, nis.
I Satisfacció, paga. Solucion. Solutio, nis. H Des-
enllàs de un drama ó poema épich. Solucion. So-
lutio, nis, catastrophe, es.
SOLUCIÓ DE CONTINUÏTAT, cir. La divisió que la
ferida fa en lo cos. Division, solucion de continuidad.
Divisió, separalio, nis. || quíra. Acció ab que's re-
solen los mixtos en sos elements per medi del foch,
àygua fort, etc. Disolucion. Dissolutio, nis. |1 med.
Tota divisió ó segregació de parts que antes esla-
van reunidas y eran contínuas. Solucion de conti-
nuidad. €ontinuitalis solutio. || Equivalent à rahó
de continuació. Solucion de conlinuidad. Conlinui-
tatis solutio.
DOxNAR SOLUCIÓ, fr. Respóndrer, satisfer als dub-
tes y dificultats. Dar solucion. Diílicullates eno-
dare.
SOLUTIU, VA. adj. med. Lo que tè virtut
laxant. Solulivo. Laxativus. || Lo que té virtut pera
disóldrer ó deslligar. Solulivo. Solutivus.
SOLVENT, p. a. y adj. Lo que deslliga ó re-
sol. Solvenie. Solvens. || Desempenyat de deutes.
Solvcnie, sohiente. Solvens. || Qui paga 'Is deutes.
Solvente. Solvens.
SOM , A. adj. Superficial, de poch fondo. So-
mero, superficial. Yadosus, superficialis. || També's
diu de las cosas inmaterials, com enteniment, etc.
Somero. Superficialis. || m. sox.
SOM ADA. f. Mesura de pisa de Villafranca,
cada una de dos barrils. Somada ó sumada. Men-
sura sic dicta. 1| En lo blasó 's diu de una pessa
quant ne té altra sobre, com una torra petita que
té sobre sí altra gran. Somada. In stemmatibus su-
perpósita figura.
SOMADÍS. m. OLLETÀ.
SOMATEIV. m. Rebato, convocació del poble
pera un cas repentí. Somaten. Populi frequentia ad
incursiones arcendas ; populi tumultus. 1| Las mi-
lícias ó tropas del pais. Somaten. Oppidanorum mi-
lícia.
ALSAR SOMATEN. fr. Couvocar als pay sans de un
poble ó província à péndrer lasarmas contra dels
enemichs. Levantar somaten. Populum ad arma ca-
pienda, adversüs conjuratores concitare.
TOCAR A SOMATEN. fr. Tocar alarma pera convo-
carse 'Is paysans contra sos enemichs. Tocar à re-
bato ó à somaten. JEs campanum in re trepida pul-
sare.
SOMATOLOGIA. f. Tractat de las pars sólidas
del cos humà. Somatologia. Somalologia, se.
SOMBRA. f. La obscuritat que causa un cos
sólit, obach oposat à la llum. Sombra. Umbra, se.
II Se diu de las tenebras de la nit, y de la carèn-
cia de tota llum. Tinieblas , sombra. Tenebree,
arum, caligo, inis. || Cosa oposada à real ó efecti-
va, y així diem : F lé la sombra per realitat. Som-
bra. Ümbra, ae. H Nosa, y 's sól dir de las personas
que per sòn méril , etc. impedeixen que altre
logre alguna cosa. Sombra. ümbraculum, i. j] Lo
Uoch ó paratge cubert en que no hi toca'l sol. Som-
bra. Umbra, a;. |1 Barraca ó cubert sobre uns pals
drets y altres atravessats cuberts de ramas, etc. pe-
ra defensarse del sol. Sombrajo, sombraje. ümbra-
culum, i. II Fantasma, visió que fa por. Sombra.
Larva, ai, spectrum, i. j] Apariéncia ó semblansa
de alguna cosa. Sombra. ümbra, íe. 1| Principi de
alguna malaltia, com: sombra de feridura. Amago.
Morbi aggressus. || Senyal de qualsevol cosa, y aixi
'sdiu que en una causa no hi ha sombra de delic-
te. Sombra. Signum, i. |1 met. Auxili, favor, ampa-
ro. Sombra. ümbra, ae. || pint. Color obscur y baix
que 's posa entre 'Is que ressaltan. Sombra. Umbra,
se. 11 pint. Lo primer bosqueigque 's fa per damunt
damunt. Sombra. Informatio, adumbratio, nis. [j
Lo dibuix ó grabat que serveix de sombra. Som-
bra, sombras, sombradura. Incisura, ae, sectio, nis.
II En la perspectiva y altras arts se diu de la imi-
tació de la sombra verdadera, y així van obscurint
poch à poch la llum. Sombra. Umbra, ae. 1| Ene-
mich quimérich, ó dificultat que no hi ha. Sombra.
Umbrae, arum. || poét. En la teologia dels pagans
era com un medi entre cos y ànima, però ab las
qualitats de cos com que servia de forro al ànima.
Sombra. ümbra, ae, simulacrum, i. || pretext, mo-
tiu. II En lo blasó la imatge de un cos tan delicat
que al través de ell se véu lo camp del escut. Som-
bra. Umbratio, nis. || pi. poét. Nom que donan à
las ànimas dels difunts. Sombras, manes. Umbra,
ae, manes, ium.
sombra de os. pint. Color obscur que 's fà de os
de porch cremat, pera sombrejar la pintura. Som-
bra de hueso. Color ex ossibus sicillis adductus.
SOMBRA de VENÈCIA. Espécie de carbó de pedra
pardo ab que 's representa las sombras en la pintu-
ra. Sombra de Venècia. Color obscurus venecianus.
SOMBRA DE VELL. Tcrra de color pardo obscur
de que usan los pintors. Sombra de viejo. Subobs-
curus color.
SOMBRA ETERNA, poét. L' infern. Sombra eterna.
Tarlarus, i.
SOMBRA IMPURA. La privació de alguna part de
llum primària y directa. Sombra impura. Impura
umbra.
SOMBRA PURA. La cclipse total de algun astre. forn-
irà pura ó total. Totalis umbra.
SOMBRA xiNESCA. Ball ó divcrsió quc 's fà posant
un encerat, etc. y llums detràs à certas distàncias,
fent ballar algunas figuras, etc. que sols se poden
véurer de aquesta manera. Sombras, sombras invi-
sibles.'GesúculAÚo umbra tanlüm conspicibilis.
ALA. SOMBRA.. m. adv. met. Ab la protecció de al-
SOM
CATALÀ.
SOM
609
gú. Al arrimo, d la somhra. Sub alicujus proli'c-
tiòne.
FÉR BONA soMBRA. fi', iiiot. Afavoiír, amparar y
protegir à algú, à ü de que per respecle al protec-
■L tor sia ales y respectat. Uacer sombra. Obum-
I bro, as.
FÉR SOMERA, fr. Impedir la llum. Hacer sombra,
asombrar, sombrar, sombrear, Iriumbro, as. | met.
Impedir a altre lo sobreixir per tenir mès mèrit y
habilitat que ell. Hacer sombra. Obumbro, obscu-
ro, as. D Donar sospita, zelos, etc. Hacer sombra.
Suspicioneni aflferre.
NO PODER VÉÜRER k ALGÚ NI EN SOBMRA. fr. NO
PODER VÉÜRER A ALGÚ EN PINTURA.
SOMBREIG. m. pint. Obra de sombrejar.
Adumbracion. Adumbratio, nis.
SOMBREJADA8. f. Figuras del blasó que es-
tan en sonibras y de negre, pera que 's distin-
gescan millor. Sombreadas. Obscuralus in umbra
positus.
SOMBREJAMENT. m. En la pintura y di-
buix la sombra que causa un cos en altre. Sombra.
Umbra, ae.
SOMBREJAR. Y. a. pint. Adornar ab sombras.
Sombrear. Adumbro, as. || fér sombra. H En un gra-
bat, etc. tirar lo dibuix que ha de servir de som-
bras. ^omferear. Decussatim delinearé. II Entre bro-
dadors afegir al or 6 plata alguna seda que 'Is lleve
lo massa resplandor. Sombrear. Phrigio operi um-
bras injicere. |1 En lo blasó 's diu de la mutació de
colors. Sombrear. Prasino aut aliis coloribus il•lus-
traré.
SOMBREJAT, DA. p. p. y adj. Sombreado.
bscurus, adumbralus.
SOMBRERADA. f. Lo que cab en un sombre-
0. Sombrerada. Quod galerum capit. | Cop de som-
rero. Sombrerazo. Ictus galeri.
SOMBRERÀ8. m. aum. Sombrerazo. Galerus
igens.
SOMBRERER. m. Fabricant de sombreros.
Sombrerero. Coactiliarius, ii. [] pi Barri ó carrer
ïels sombrerers. Sombrereros. Pileorum callis.
SOMBRERERA. f. Capsa pera conservar lo
)mbrero. Sombrerera. Galeri capsa..
SOMBRERERIA. f. Botiga de sombrerer. Som-
^hrereria. Pilearia oíDcina. |1 L' art dels sombrerers.
Sombrereria. Pileorum ars.
SOMBRERET. m. d. Sombrerete, illo, ilo. Pi-
Jeolus, i. [] Herba, tassa de jüheu.
SOMBRERO. m. Abrich del cap, compost de
ina copa ab alas al rededor, y es de diferents fl-
juras y materials. Sombrero. Galerus, i. |1 met. Lo
í^aró ó principal de una casa. Sombrero. Yir fami-
iee rector,
SOMBRERO DE CANAL Ó DE TEÜLA. 'L que USaU loS
capellans. Sombrero de teja ó abarquillado. Cana-
liculatus galerus.
SOMBRERO DE MERCURI, mít. Lo de alas grans que
portava Mercuri. Pelaso; sombrero alado. Petasus, i.
SOMBRERO DE DONA, 'L quc sól sér de palla y
adornat ab plomas, de que usan algunas senyoras
pera cassar, etc. Sombreriüo. Causia muliebris.
SOMBRERO DE TRES picus. Epécic de sombi'ero tri-
angular. Sombrero de Ires picos. Triangularis ga-
lerus.
SOMBRILLA. f. UMBREL-LA.
SOMER, A. adj. SOM.
SOMERA, f. BLRRA,
SOMERAMENT. adv. m. Superficialment. So-
meramenie, súper (icialmente. Superficialiter,
SOMÉS, A. p, p. Somelido. Summissus, sub-
jectus,
SOMÉTRER. v. a. Subjectar, subjugar. Some-
ter. Subjicio, is. H Subjectar à algú à la ajena ju-
risdicció, y s' usa com recíproch. Someler. In alie-
nara potestatem redigere.
SOMETIMENT. m. Subjecció, humiliació.
Sometimienlo. Summissio, nis.
SOMÉTRERSE. v. r. Subjectarse à altre. So-
meterse. Asservio, is. || Subjectarse al judici ó dic-
tamen de altre. Someterse. Allerius judicio omnia
permittere.
SOMIADOR, A. m. y f. Qui somia. Soriador.
Somnialor, is.
SOMIAR. V. n. Revóldrer en la fantasia algu-
nas espècies dormint. Sonar. Somnio, as. || Conce-
bir ab error alguna cosa. Trasonar. Somnio, as. ||
Discórrer fantàsticament, y donar per cert lo que
no es. Sonar. Somnio, as.
NI soMiARHo. loc. fam. De ningun modo. Ni so-
narlo, ni por sueno, ni por pienso, ni por imagi-
nacion. Nec per sominum.
jQUiN somiar! fr. pera denotar que alguna cosa
es un disbarat ó que no's pót lograr. iQué deliriol
iqué tonteria! iqué es caso! Minimè gentium.
SOMICAR. V. n. 5oi/ozar. Ploro, as.
SOMICA YRE. m. PLORA yre.
SOMICO, m. fam. plorayre. [| plor.
FÉR lo somico, fr. fam. plorar.
SOMNI. m. Las espècies que's representan à la
imaginació quant se dorm. Sueno. Somnium, ii. ||
met. Visió, imaginació. Sueiío. Comsomniatio, nis.
I] met. La brevedad ab que passan las cosas. Sue-
no. Somnus, i. || Lo que causa impressió en lo cor.
Pesadilla. Incubus, i. || Cosa fantàstica y sens fo-
nament. Deliria, sueno. Species vana. || met. Insen-
sibilitat, peresa, indolència. SueTxo. Segnities,ei.
EN SOMNIS, m. adv. Estant dormint. En suenosó
entre suerios. Per somnium. 1| Estar mitj adormit, ó
somiant. Entre suenos, dormilando. Dormilando.
SOMNOLÈNCIA, f. Pesades, torpesa dels sen-
tits motivada de la son. Somnolència, soiiolencia.
Somnolentia, aï. |1 Passió de dormir. Somnolència.
Somnolentia, se.
SOMNOLENT, A. adj. Acomés de la son. So-
iiolienio. Somnolentus. || met. Tardà, peresós. So-
noliento. Somniculosus.
SOMOGUT, DA. p. p. Removido. Semolus.
610
SON
DICCIONARI
SON
SOMORGOLLAE. V. a. Nadar sota del àygua.
Bucear, somorgu}ar,somormujar.\]v\no, as.
SOMÓURER. V. a. Ajudar à alsar alguna cosa
per sola. Soliviar. Sublevo,' as. | Alsar alguna co-
sa posantli altra per sola que lamogaab violència.
Solevanlar. Sublevo, as. H remóurer. || sublevar.
SOMÓURERSE. V. r. Alsarse un poch sens fer-
Lo del tot. Soliviarse. Parüra se allevare. U con-
SEMIRSE. II SÜBLEVARSE, REBEL-LARSE.
SOMPO, A. adj . SONSO.
somrís, m. SONRÍS.
SON. f. La passió ó inclinació à dormir. Sueno.
Somnus, i. |{ m. L' acte de dormir y '1 temps que's
dorm. Sueno, son. Somnus, i. || met. somni. 3.
AGAFAR LA SON. fr. Adormirsc. Coger ó conciliar
ó traer el suem. Somnium conciliaré.
CADRER DE SON. fi'. Tcnime molla. Caerse de sue-
no. Somno obrui.
EMBESTiR LA SON. ff. Apoderai'se de algú. Acome-
ter el sueno. Somnum instaré.
FÉR FUGIR LA SON. fr. Dcslorbar, impedir lo dor-
mir. Espantar el sueno. Somnum excutere.
NO DORMIR ALGÚ SEMPRE QUE TÉ'stflI. fr. NO DORMIR
TOTAS LAS HORAS QUE TÉ SON.
PRIMER SON. La primera part de la nit en que's
dorm profundament. El primer sueno, concubio.
Concubium,ii.
BODAR LA SON. fr. Coiuensar à tenirne. Rondar,
amagar el sueno. Somnium circumdaré.
TRA.CRER LA SON DELS ULLS Ó DE LAS ORELLAS. fr.
met. TRÀURER LA LLANA 6 ARRUGAS DEL CLATELL.
TRENCAR LA SON. fr. Dormir per breu temps. Des-
cahezarel sueiío. Dormitaré, dormiscere.
SÒN. pron. Lo mateix que sèu, com: cada hu té
SÒN modo de pensar. 5w, suyo. Suus.
SÓN. V. s. Tercera persona del plural del verb
sér. Son. Sunt.
SONA. f. ZONA.
SONABLE. adj. Ruídós. Sonal•le, sonoro,ruido-
so. Sonorus. | famós.
SONADA, f. Pessa de música instrumental, di-
vidida en vàrios trossos consecutius de caràcter
diferent. També s' anomenan aixi la acció de so-
naria, y '1 temps que's sona. TaTiido, sonata, sona-
da. Concentus, us.
SONADOR, A. m. y f. Qui sona. Sonador. So-
nalor, is. j] m. mocador. 1.
SONAJA. f. Espècie depandero guarnit de cas-
cabells , castanyolas, etc. Sonaja. Crepitaculum,
crotalum, i.
SONANT, p. a. Sonante. Sonans.
MAL SONANT, mct. Desagradable, ofensiu, que no
acomoda. Mal sonante. Aures offendens.
SONAR. V. a. Fér so. Sonar. Sono, as. fl Tocar
algun instrument. Taner, sonar. Sono, as. || Fér
ruído las cosas inanimadas, com la mar, lo vent,
etc5, onar. Gemo, is. || Parlant de las lletras ex-
pressar tot sòn valor al pronunciarlas. Sonar. Lit-
leras apte pronuntiare. H Fér esfors pera que ixça
lo moch del nas. Sonar. Emungo, is. || Dirse algu-
na cosa, córrer alguna veu. Sonar, sonarse, susur-
rarse. Rumor vel fama est. || met. Fér relació óalu-
sióà altra cosa. Sonar. Alludo, is. || Junt ab los ad-
verbis BÈ ó MAL significa agradar ó desagradar.
Sonar bien ó mal. Bene aut malè sonaré.
SONAR A RETRÀURER. fr. aut. Tocür la retirada.
Ganere receptui.
SONARIA, f. SONORITAT.
SONATA, f. Concert de música. 5'onata, sonada.
Concentus, us, symphonia, se.
SONDA. f. Corda ab un plom al cap pera ex-
plorar la profunditat del àygua. Escandallo, son-
da, plomada, bolina. Bolis, idis, molorthus, i. [|
Obra de sondejar. Sonda. Aquae bolidis ope explo-
ratio. II nàut. Lo paratge del mar en que es sabuda
la fondària. Sonda. Cognita marís allitudo. || Ins-
trument de cirurgia pera experimentar la profun-
ditat de las feridas. Tienta, sonda. Chirurgicum
specillum.
SONDABLE Y SONDEJABLE. adj. Lo que's
pót sondejar. Foíidabíe, sondable. Bolide mensura-
bilis.
SONDALE8A. f. La corda de la sonda. Sondah-
za. Bolidis chorda.
SONDAR. V. a. SONDEJAR.
SONDEJAR. V. a. Tirar la sonda pera averi-
guar la profunditat del àygua. Sondear, sondar,
echar la sonda. Contor, aris. || met. Inquirir, ras-
trejar ab cautela y dissimulo. Sondear, sondar.
Tento, as.
SONELL. m. so.
SONETO. m. poét. Composició de catorze ver-
sos de onze síl-labas formada ab dos quartetosy ab
dos tercetos, ab sas corresponenlas paradas, y en-
cara que las combinacions del consonant poden
sér vàrias, las mès seguidas són lo primer y quart
vers del primer quarleto ab lo primer y quart del
segon, y 'Is altres quatre entre sí ; y 'Is dels ter-
cetos alternativamente com los de la octava real,
ó bé primer ab primer, segon ab segon, y tercer
ab tercer. Soneto. Compositio mètrica quatuordecira
versibus constans.
SONIDO. m. Qualsevol impressió óconmoció
del ayre que 's percibeix pel ohido. Sonido. So-
nitus, us. II Lo valor y pronunciació de las lletras.
Sonido. Pronuntiatio, nis.
SONORAMENT. adv. m. Ab so armoniós. So-
noramente. Sonorè.
SONORITAT, f. La qualitat de sonoro. Sonori-
dad. Sonoritas, atis. I Forsa, harmonia del sonido.
Sonoridad. Sonoritas, atis. [| Dolsura, cadència de
la música ó dels versos. Sonoridad. Sonoritas, atis.
SONORO Y SONORÓS, A. adj. Sonant, de
gran veu, Sonoro. Sonorus. || Lo que sona 1)6 y
suaument. Sonoro. Sonorus.
SONRts. m. y
SONRISA. f. Rialleta y la acció de sonríurer-
se, Sonrisa. Renidentia, se.
SOP
CATALÀ.
SOP
611
I
SONRÍURER. V. II. Riurer ab suavitat y finu-
ra. Sonreir. Subrideo, es.
SONRÍURERSE. V. r. Ríurer un poch y lleu-
gerament. Sonreirse. Subrideo, es,
SONSAMENT. adv. m. Ab sonseria. Zonza-
mente. Insulsè,
801VSÀ8, SA. adj . aum. Zonzorrion. Stultis-
fiímus.
SONSERIA. f. Tonteria. Zonceria. Insulsilas,
atis. II Aixulesa, falla de sabó en las viandas. Insul-
%ez, zonceria. Insulsitas, atis.
SONSO, A.' adj . Fat, faltat de sal. Zonzo, desa-
brido, insulsa. Insulsus, insipidus. 1| met. Poch ad-
vertit, sens vivesa ni gràcia en lo que fa ó diu.
Zonzo, tocho, zopo, zompo, zafio. Bardus.
FÉR LO soxso. fr, Fingirse tonto per sasconve-
niéncias. Hacerse memo. Ignorantiara simularé.
SOPA. f. Llesquetas mòlt priraas de pa que's
posan al caldo. Sopa. Jurulentus panis. 1| Tros de
pa empapat en alguna cos i líquida. Sopa. OÍTa, ae.
II Las sobras del menjar que en alguns convents
donavan als pobres. Sopa. Mendicantibus elargi-
tum obsoniura. U met. ter. Tonto. Zopenco. Stips,
ipis.
SOPA DE GABAix. La quB's fa ab bescijyls, vi, su-
cre y canyella y sol férse de altras cosas. Sopa hor-
racha. Yino madidaoffa.
SOPA ESCALDADA ó AB OLI. La que's remulla ab ày-
gua buUenta sens altra substància que oli y sal.
Sopa de aceile. Offa ex pane, oleo et aqua.
SOPA GÓFIA. GÓFIA.
SOPA AB ALLS. Las que's fan fregint una porció
e oli ab alls, desprès s' hi posa la àygua corres-
onent à la sopa tallada, y s' assahona ab sal ype-
re negre ó berraell. Sopas de gato ó de ajo. Olfa
IX pane, oleo, alliis et aqua.
soPAs Y FASOLS. exp. pera motejar à qui parla
ossegant la llengua. Zopas, zopitas, ceceoso. Blae-
iUS.
ANAR A LA SOPA. fr. Se diu dels estudiants y po-
rcs que anavan à péndrer la sopa en las porle-
ias dels convents. Andar ó ir d la sopa. Cibura os-
Jiiatira mendicaré.
ESCALDAR ó REMULLAR LA SOPA. fr. Calaria sopa.
ffamjure saturaré.
ESTAR FÉT UNA SOPA. fr. ESTAR MULLAT GOM UN XOP.
FÉR SOPAS. fr. Tallar sopas y empaparlas ab cal-
0 ó altre líquit. Ensopar, sopar, sopear. Offam ju-
e, vino, etc. intingere.
FÉR soPAs DE ALGÚ. fr. fam. Dominar, tractar à
Igú ab sorpresa y despreci. Sopelear, poner como
na sopa. A liqüem malè accipere.
MENJARSE LA SOPA GÓFIA Ó BOBA. fr. MENJARSE 'l PA
MORT.
MULLARSE COM UNA SOPA. ff. MuUarse enterament.
Eslar, venir hecho unpato ó una sopa de agua. Val-
dè madefaclum esse.
80PADA. f. Pa estovat ab caldo ó altre lí-
quit semblant. Sopa. OÍTa, aò, panariura pulmen-
tum. |] Lo gasto del sopar en un hostal. Cena. Cqí-
na, sd. II SOPAR. 2. * •
SOPADOR, A. m. y fí Sé dia del qui sopa, y
comunment del qui sopa ab excés. Cenador. Qui
latius coenat. || Emparrat ó lloch à propòsit pera
sopar en los jardins. Cenador. Coenatio, nis.
SOPANDA. f. Cada una de las corretjas gros-
sas que sostenen la caixa del cotxo. Sopanda. Rhe-
dam suspendenles lor;».
SOPAR. V. a, Péndrer l' aliment acostumat per
la nit. Cenar. Coeno, as. || m. La acció de sopar,
Cena. Coenandi actus. || Las viandas que 's sopan.
Cena. Obsonia, orum.
Qüi sóPA MASSA, SOMIA MÒLT. ref, Dcnota que no
convé ó no 'ns es saludable '1 sopar mòlt. Mas mató
la cena que sano Avicena; de hambre nadie vi morir,
de inucho comer, cien mil; por mucha cena nunca no-
che buena. Plures coena mori jussit, quam Avicena
valere.
SOPASSA. f. aum. de sopa. Sopon. Grandior
OÍTa.
SOPENA. m. adv. Baix pena. So pena, bajo la
pena. Sub poen^.
SOPER. m. BABADERO. |1 PLAT FONDO. || MenjadoF
de sopas. Sopero. Oífarum comessator.
SOPERA, f. Eyna bastant fonda pera servir la
escudella à taula. Sopera. Patella, ae.
SOPETA. f. d. Sopilla, ila. Ofifella, ae. || pi. so-
pas Y FASOLS.
SOPETÓ. m. Cop forty repentí donat ab la ma.
Sopeton. Colaphus, i.
DE SOPETÓ. m. adv. De improrís, súbitament. De
sopelon, de antuvion. Subitaneè.
SOPIRSE. V. r. Moderarse, mitigarse. Apaci-
guarse, mitigarse. Sopio, is.
SÓPIT, A. adj. alurdit, atolondrat. Azorado.
Trepidus.
SOPISTA. m. Qui mendica y va à la sopa. So-
pon, sopista, brodista. Sorbillum viclitans.
SOPLAGAR Y SOPLEAR. V. a, anl. suplicar.
SOPLEYR. V. a. SUPLIR.
SOPLUJARSE. V. r. sotaplujarse.
SOPOR. m. Adorraiment, inclinació à la son. So-
por. Sopor, is. H En lo blasó cada una de las figuras
de animals que sostenen I' escut. Soporte. Anima-
lium figurae gentilitiam tesseram sustinentium.
SOPORÍFERO, A. adj. Lo que càusa son. So-
porlfero, soporoso, narcótico. Soporífer.
SOPORT. m. ant. Recurs. Huelga. Oblectatio,
nis. II SOCORRO. II AGUANT, suFRiMENT. || maq. Pessa
que's col-loca ahont es necessari sobre '1 banch y à
una fusta que té de calilat mòlt forta s' aüansa la
ferramenta pera tornejar à pols. Soporte del torno.
SOPORTABLE. adj. Sufrible. Soportable. To-
lerabilis, tolerandus.
SOPORTADOR, A. m. y f. Qui soporta, Sopor-
tador. Patienter ferens.
SOPORTAMENT. m. AGUANT.
SOPORTAR. V. a. Aguantar ab mansuetut al-
612
SOR
DICCIONARI
SOR
gun gravàmen, etc, com: soportar los gastos, un
traball excessiu, etc. Soportar, sobrellevar. Susti-
neo, es.
SOPPLEAR. V. n. ant. galantejar.
SOPTADAMEIVT. adv. m. súbitament.
SOPTAMENT. adv. m. prestament.
SOPTAR. V. a. ant. sorpéndrer.
SOPTE.adv, m. süptadamem.
80PTIL. adj. süPTiL.
SOPTOSAMENT. adv. ni. si5hitamknt.
SOPUNTAR. V. a. Posar punts sobre de algu-
nas paraulas erradas, ó que estan de sobras. So-
punlar. Apices verbis suhjicere,
SOR. f. Germana, s' usa entre las religiosas.
Sor. Soror, is.
SORBER. V. a. SORBIR.
80RBETE. m. gelat.
SORBIBLE. adj. Lo que's pót sorbir ó béurer.
Sorhible. Sorbilis.
SORBICIÓ. f. raed, L' acte de sorbir. Sorhicion.
Sorbitio, nis.
SORBIR. V. a. Atràurer algun líquit ab 1' alé,
com caldo, etc, y també xuclar alguna cosa espes-
sa, com l'ou. Sorher. Sorbeo, es. || Con'sumir, atràu-
rer alguna cosa ab estrago. Sorber. Absorbeo, es.
II Rébrer, amagar alguna cosa espohjosa ó vuyda
à altra dins de sí. Sorber. Absofbeo, es.
SÒRBÓIVICA. f. Acte solemne que's fa en la
sala deia Sorbona pera sér doctoren teologia. Sor-
bónica. Soleranis aclus sorbonícuS.
SORDA, (i la) Ioc. ant. a la quieta.
SORDAMENT. adY. m. Secretament, sense
ruído. Sordamenie, à la sorda ó à la sordina, à lo
sordo,dsordas. Clam, surdè.
SORDÀRIA. f. Privació del sentit del ohido.
Sordera, sordez, ensordecimiento. Surditas, atis.
SORDEJAR. v. a. Sér dur de orella. Estar un
poco sordo. Graviús audire.
SORDERA Y SORDESA, f. SORDARIA.
SORDET. m. Un poch sort. Sordülo, ito. Sub-
surdus.
SÒRDID AMENT. adv. m. Ab mesquineria y
avarícia. Sórdidamenie. Avarè.
SÓRDIDO, A. adj. Yil, mecànich. Sòrdido. Sor-
didus.
SORDINA, f. Instrument músich en forma de
violí ab una sola taula y sense cavitat pera fér las
veus ménos sonoras. Sordina. Rauca clielys. I Fer-
ro que's posa sobre '1 pontet dels inslrumenls de
corda pera fér raès remissas sas veus, y '1 cap ab
un foradet al extrem de la trompeta pera '1 mateix
efecte. Sordina. Obtusum sonum eíliciens fenum.
i LA SORDINA, m. adv. SORDAMENT.
80REL. m. Peix dels mars de Espanya, de peu
y mitj à dos peus de llarch, blau pel llom, y pel
ventre blanch ab clapas rojas. Té una línea de puas
en cada costat, y en lo llom dos aletas. Jurel. Sau-
rus, i.
SORGIR. V. a. süRGiR. II ant. nàut. fondejar.
SORIA, NA. adj. Cosa de Sòria. Soriano. So-
rianus.
SORIERA. adj. ter. gansoner, pesat.
80RIERADA. f. ter. gansoneria.
SORIGUER. m. xcriguer.
SORÍTES. m. Argumentació de proposicions
encadenadas, de modo que '1 predicat de la ante-
cedent es subjecte de la següent, y '1 subjecte de la
primera del predicat de la última. Sorites. Sori-
tes, es.
SORNA. f. Tardansa, fleuma. Sorna, pachorra,
pe/nioceria.Mora, ae. || met. Lo dissimulo ab que's
fa ó diu alguna cosa ab tardansa voluntària. Sorna.
Simulaia cunctatio. || y
SORNAGDER , A. m. y f . Fleumàtich, catxa-
sul. Pachorrudo, pelmazo, porra, pachon, zalame-
ro. Cunctator, is. || Se diu dealgunas cosas que es-
devenen ab mòlta lentitut, ó que's mouhen ab movi-
ment mòlt pausat. Roncero. Lentus.
SORNAMENT. adv. m. Ab sorna. Morosamen-
te. Morosè.
SORNEJAR. V. a. remolejar, rondinar.
80RNERIA. f. SORNA. 1.
SOROLL, m. Estruendo, so que desagrada ó mo-
lesta al ohido. Ruido, estruendo, eslridor. Fragor, is.
II Estrèpit, buUa. Ruido, bullicio, estruendo. Mur-
mur, is. I ALBOROT, MOTÍ. 1| So encara que sia apa-
cible y no molest. Ruido. Susurrus, i. || Estrèpit
sort y espantós. Ruido, estruendo. Fremor, is. || Es-
trèpit de cops. Golpeadero, ruido. Clangor, is. ||
met, Apariéncia gran en cosas de poca substància.
Ruido. Inanis pompa.
SOROLL de peus. Lo puído quc's fa ab los peus.
Trisca. Slrepilus, us.
FÉR MóüRER SOROLL, fr. Hacer ó meler ruido ó bu-
Ua. Jurgia excitaré. | sonar.
SOROLLAR. V. a. Manejar, fér móurer alguna
cosa. També s' usa com recíproch. Remecer, agitar.
Hinc inde movere; removeo, es. || Xisclar la rata
pinyada. Chirriar. Strideo, es.
SOROLLARSE. V. a. MENEJARSE, ESPAVILLAR.
II Móurerse una cosa que està poch segura, com las
dents, etc. Menearse. Nuto, as.
SORPÉNDRER. V. a. Atrapar à algú descuy-
dat, de improvís, desprevingut. Sorprender, coger
de sorpresa, sobrecoger. Excipio, is, alicui obrepe-
re. II Esdevenir de improvís. Sorprender. Interve-
nio, is. II Interceptar, péndrer. Sorprender. Inter-
cipio, is. II Causar novedat alguna cosa repentina.
Sorprender. Improviso occupare. H empenyar. || v.
r. PASMARSE, MARAVELLARSE.
SORPRENDENT. adj. Lo que càusa sorpresa.
Sorprendente. Intercipiens.
SORPRÈS, A. p p. Sorprendido. Opressus. ||
Abatut de animo ab la novedat de alguna cosa
Sorprendido. Nova re ictus.
SORPRESA, f. Obra de sorpéndrer. Sorpresa.
Impraevisa occupatio; invasió, nis. |1 Admiració
que càusa alguna novedat. Sorpresa. Admiratio, nis.
BkT^ flORR/
SOR
CATALÀ.
SOR
613
I
i
SORRA. f. Arena un poch grossa. Sorra. Sabur-
a, íe. II La illada de la tunyina. Sorra, hijada de
atun. Thinni illa. || Polvos pera aixugar 1' escrit.
Polvos. Pulveres ad exsiccandum scripla. j] naut.
Arena grossa que serveix de pes pera assegurar
las embarcacions contra la forsa dels renls. Laslre.
Saburra, aj. 1| guineu.
FÉR ó sÉR COM LA SORRA FALSA. fr. prov. Deuola la
falsedat dels que traheixen en capa de amichs. Ha-
lagar con la bocay morder con la cola. Animós sub
vulpe latere.
SORRAL, m. Lloch de mòlta sorra ó arena.
Arenal. Sabuletum, i, arenaria, orum.
SORRAR. V. a. nàut. Posar sorra dins la nau.
Laslrar. Saburro, as.
SORRENCH, CA. adj. ARENÓS.
SORRERA. f. Yas pera tenir la sorra ó polvos
peraassecarl'escrit.^'aíuaííera. Thecapulviscularia.
SORROFOLL. m. fam. SOROLL.
SORROGAR. V. a. y derivats, subrogar.
SORS. f. SORT.
SORT. f. Acàs, accident, fortuna, ventura, dit-
xa. Suerle. Sors, tis. |1 Destino, condició, situació.
Suerle. Vicis, is. I Genero, espècie ó qualitat de al-
guna cosa. Suerle. Ralio, nis. | La manera ó modo
de fér alguna cosa. Suerle. Modus, i. || Risch ó pe-
rill à que algú està esposat. Suerle. Casus, us, for-
tuna, 36. II En certs jochs se diu dels punts ab que
's guanya. Suerle. Alea, ae. | Estament, classe,
bras, Uinatje; com: gent de baixa sort. Suerle. Ge-
nus, eris. || Extracció, rifa, Suerle. Sors, tis. |1 Lo
I' rodolí ahont està '1 nom ó número del que entra
en extracció. Suerle. Sors, tis. | capital, j L' acte
de lidiar à peu los toreros. Suerle. Taurorum pedi-
bus agitatio. [] La part de terra separada de altras.
Suerle. Sorlitio, nis. || Acció, lo que's dóna pera
entrar en alguna companyia. Accion, suerle. Sors,
tis. II La incertitut dels negocis, com: probar la
SORT de las armas. Suerle. Sors, tis. 1| poél. La vida
y paradero dels homes. Suerle. Fortuna, ae.
SORT DE las damas. Joch que's reduheix à com-
bat general alternant abllansa y espasa, dividintse
'Is combatents en dos quadrillas, davant de las
quals s' exten una corda que s' abat desprès à la
senyal de embesüda. La pelea es entre parellas
desiguals, y poden prolegirse mútuament; sujec-
tantse à las condicions dels cartells. Suerle de las
damas. Ludus foeminis dicatus.
SORT DELS SANTS. Espécic de endevinació que
usaren antiguament, y consistia en obrir la Bíblia
y péndrer casualment algun verset, endevinant
per ell lo qi'e havia de succehir. Fou condemnada
per lo concili de Agda l' any 306. Suerle de los san-
íos. Sactorura sors.
i LA soBT. m. adv. i ganancia y pèrdua.
ANAR ó POSAR A LA SORT. fr. Sér un de aquells en-
tre quins s' ha de sortejar alguna cosa bona ó ma-
la. Enlrar en suerle. In sortem vocari.
BOiXA SORT. VENTURA.
TOMO II.
LA MILLOftSORT Y YENTURA ES TENIR RENDA SEGURA.
ref. Dóna à enténdrer que'l medi mès segur pera
fér diner, es no gaslarlo. Alquimia prohada, tener
renta y no gaslar nada. Parcimonia optimum vec-
tigal.
PER SORT. m. adv. Sortejant. Por suerle. Sortè.
TENIR ó NO TENIR SORT. fr. Sór ditxós ó desgraciat.
Córrer bien ó mal la suerle. Facili, vel adversa uti
fortuna.
TOCAR LA SORT. fr. Sér agraciat ó infelís segons lo
número que li (oca en algun sorteig. Caerle ó lo-
carle d alguno la suerte. Aliquid alicui sorte ob-
tingere, obvenire.
TrAüRER SORTS Ó tirar A la sort. fr. SORTEJAR.
SORT, DA. m. y f. Privat del sentit del ohido.
Sordo. Surdus; aurium usu caplus. || met. Confús,
que no resona. Sordo. Sordus. || S' aplica à las co-
sasincapassasdeohir. ^ordo. Surdus. || met. Insen-
sible als consells y avisos. Sordo. Indocilis. || Si-
lenciós, baix, sense ruido, com: rumor sort. Sor-
do. Surdus.
SÒRTCOM UNA CAMPANA Ó COM UNA CALDERA Ó MÈS
SORT QUE UNA. PEDRA. Qui uo òu enterament. Mas
sordo que una lapia. Quo nil surdius.
i LA SORDA. m. adx. sordament.
FÉR LO sÒRT. fr. Fér com qui no òu, quant lo cri-
dan, etc; fingirse sort. Hacerse sordo, cerrar los
oidos. Surdura se simularé.
FÉRSE ó TORNARSB SÒRT. fr. Ensordcccr, ponerse
sordo. Surdesco, is,
NO HI HA MÈS MAL SÒRT QUE 'l QUI NO VOL OHIR. l'ef.
que explica sér en va persuadir à qui no vol ferse
càrrech de larahó. No hay peor sordo que el que no
quiere oir. Surdior est nemo quam qui exaudire re-
cusat.
SI HO HA DÍT AL SÒRT NO HO HA DÍT AL PERESÓS. loC.
fam. Denota que algú es mòlt diligent en aprofitar
la ocasió quant li diuhen lo que li convé ó agrada.
No lo dijo d sordos. Audienti grata.
SORTEIG, m. La obra de sortejar. Sorteo, sor-
leamienlo. Sortilio, nis, sortitus, us.
SORTEJADOR. m. qui disposa ó tràu las sorts.
Sorleador. Sorlitor, is. || Qui fa sorts als toros. Sor-
leador. Taurorum elusor. || Qui té per ofici separar
la llana segons sas diferents qualitats. Aparlador.
Segregator lanificus.
SORTEJAR, v. a, Tràurer alguna cosa per
sort. Sorlear, echar sueries. Sorliri, sorles duccre.
II Triar y separar las vàrias qualitats de la llana.
Apartar. Lanara seligere. |1 Torejarà peu. Sorlear.
Irruentem laurum eludere. || rifar.
SORTER. m. Adivino. Sorlilego, sorlero. Sorti-
legus, i.
SORTES. (en) m. adv. En lloch de. En vez, en
lugar. Loco hujus.
SORTIDOR, m. SURTIDOR.
SORTIJA. f. ANELL. II Joch que s'executa cor-
rent à caball ab una llansa ó espasa de fusta en la
ma, y guanya '1 premi aquell que agafa ab ella una
77
614 SOS DICCIONARI
anella penjada ab paratge destinat al efecte de
ahont se desprèn fàcilment. Lo mateix nom se dó-
na al premi. Sortija, córrer sortija. Citato equo
annulum hasta prairipere.
GUANYAR LA SORTIJA. fr. Sér premiat lo qui la pót
haver, y conseguir la glòria del raès destre. Lle-
var la sortija. Hastam per annulum trajicere.
SORTIJASSA. f. aum. Sortijon. Annulus in-
gens.
SORTÍLECH, GA. adj. Pronosticador per sorts
supersticiosas. Soitilego. Sortilegus.
SORTILEGI, m. Etxís, bruixeria, encantament
que's fa per sorts supersticiosas. Sortilegio. Sorti-
legium, ii.
SORTIR. V. a. SURTIR.
SORTIT, ra. SüRTiT.
SOS. pron. possessiu, Sèus. Sns. Sui.
SOSA. f. Planta de tres peus de alsària , quant
es cultivada, y de un quant no; camas llargas, es-
campadas, rojencas; fuUas rodonas y plenas de un
such salat. Se crema verda à son temps, y las cen-
dras serveixen pera fér sabó, vidre, servesa, y pe-
ra tràurer sals alcalinadas; y es ademès aperitiva,
incisiva y útil en las obstruccions. Sosa. Yitrearia,
soda, ae; salsola sativa. || La pedra feta del such
de dita herba ja cremada que serveix pera fér vi-
dre y sabó, y conté de 23 à 40 centéssiraas de sub-
carbonat de sosa. Sosa. Ad vilrum et saponem ef-
ficiendum ferrumen.
SOSCAVAR. V. a. SOCAVAR.
SOSMÉTRERSE. V. r. sométrerse.
SOSPEDAR. V. a. Reparar los fonaments des-
carnats delsediíicis. Recalzar, ripiar. Refulcio, is.
SOSPEDRAT. ra. Lo reparo que's posa à las
pedras.descarnadas dels edificis. Recalzo. Refulci-
mentum, i,
SOSPÉNDRER. etC. SOBPÉNDRER. II SUSPÉNDRER.
SOSPESADOR, A. m, y f. Qui sospesa. Tan-
teador. Computator, is.
SOSPESAMENT. m. Obra de sospesar. Tan-
teo. Perpentio, ponderatio, nis.
SOSPESAR. V. a. Alsar alguna cosa, com pera
tantejar son pes. Sompesar, sospesar, lomar àpeso,
sopesar. Sospendeo, es.
SOSPITAR. V. a. y derivats, suspitae.
SOSSEGH. m. ant. sossego.
SOSSEGADAMENT. adv. m. Ab sossego. So-
segadamenle. Tranquillè, placidè.
SOSSEGADOR, A. ra. y f. Qui sossega. Sose-
gador. Pacator, is.
SOSSEGAR. V. n. assossegar. |j Reposar, des-
cansar, dormir. Sosegar. Requiesco, is. [] v. a. Pa-
cificar, apaciguar. Sosegar. Sedo, tranquillo, as. ||
met. Aquielar las alteracions del animo, mitigar
las passions. També s' usa com recíproch. Sosegar.
Peimulceo, es.
SOSSEGAT, DA. p. p. y adj. Tranquilo, sosega-
do. TranquiUus.
SOSSEGO. m. Quietut, tranquilitat, pai}. Repo-
SOS
so, sosiego , quietud , tranquilidad.Qüies, etis,
otium, ii.
SOSSOBRAR. V. n. nàut. Perillar lo barco per
causa dels vents ó anàrsen à fons. Zozobrar. Na-
vem fluctuaré, submergí.
SOSTENIDO. m. mús. Accident pera aumenlar
un semiló al punt al costat esquerre del qual se
senyala. Sosienido. Semitonum augens signum.
SOSTENIDOR, m. Qui ó lo que serveix pera
sostenir. Sostenedor. Sustentaculum, i. |1 Xapa de
ferro vuyda que's posa en lo bastiment de la porta
ó forat fét en lo mateix bastiment ahont encaixa 'i
baldó del pany pera quedar la porta tancada ab
clau. Cerradero, cerradera. Serae fibula.
SOSTENIMENT, m. La acció de sostenir ósos-
lenirse. Soslenimiento, sosten. Sustentatio, nis. |
Lo que sosté. Soslenimiento, sustenimiento, sostene-
dor, sosten, apoyo. Sustentaculum, i. || sustento,
ALIMENT.
SOSTENIR. V. a. Mantenir, aguantar alguna
cosa pera que no cayga. Soslener. Suslineo, inhi-
beo, es. 1| Tenir sobre sí alguna cosa, cora las co-
lumnas 1' edifici. Soslener, y irahajar en la arqui-
tectura y maquinària. Sustento, as. fl soportar. |
Dirigir bè alguna cosa, com 1' estat en la política
civil, etc. Mantener, soslener. Fero, ers. || Ani-
mar, excitar. Soslener. Animum dare. || Defensar
algun argument, opinió, doctrina ó partit. Defen•'
der, sustentar, soslener. Propugno, as, tueor, eris.
II Afavorir, protegir, ajudar. Suslener. Adsum,
adés, auxilior, aris. || Assegurar, afirmar. Soslener.
Testor, aris, assevero, as. || Resistir un ataco, sili,
etc. Soslener. Resisto, is. [| rail. Estar en paratge ó
positura pera socórrer à altre cos de exèrcit, plas-
sa, etc. Soslener. Defendo, is. || Seguir una conver-
sació, etc. Soslener. Hominum ccetum sermonibus
tenere. 1| Mantenir, alimentar. També s' usa com
recíproch. Soslener, sustentar^ Sustento, as. || nàut.
TRABALLAR. || V. r. Mauteuirse ferma alguna cosa
quant està en perill. Mantenerse, sostenerse. Sus-
tento, as.
SOSTENIR DANT É INTERÈS, fr. fof. Pagar danos y
coslas. Litis aestimatione multaré.
SOSTINENSA. f. SUSTENTACIÓ.
SOSTINGUT, DA. p. p. Sosienido. Sustenlos.
II m. mús. SOSTENIDO.
SOSTOVAR. V. a. ter. ESTOVAR. 1 y í.
SOSTRACCIÓ, f. arit. sdbstracció. || divisió,
SEPARACIÓ, ocultació, [j FURT, ENCÜBRÍMENT.
SOSTRATGE. m. ant. apartament.
SOSTRÀURER- V. r. arit. restar. || Tràurer
alguna cosa de ahont estava, emportàntsela ocul-
tament. Sustraer, quitar. Substraho, is, adimo, is.
II Induhir à algú à que mude de amo, de habi-
tació, de ofici, etc. Solevanlar. Subveho, is. 1| In-
duhir als parroquians que vajan à comprar à altra
part. Desaparroquianar. A taberna confluentes
avertere. [j v. r, Despéndrerse, apartarse, separar-
se alguna cosa. Sustraerse. Sese substrabere.
SOT
CATALÀ.
SOT
615
I
I
SOSTRE, m. Lo pis que diyideix 1' edifici en
eslancias. Techo, techado. Teclam, labulaluin, i. 1|
niet. Capa ó posada de unas cosas sobre altras,
com SOSTRE de sardinas, etc. Lecho, capa. Crusla,
ae, estralum, i. (| Trespol, la part interior y supe-
rior de un edifici. Techo, icjado, techumbre, techa-
do. Tectum, i, lacunariurn, ii. || bóveda.
FÉR SOSTRE, fr. Tcchar. Fastigia conficere,
püjArse'n al sostre, fr.met. püjírse'n al cap da-
munt DEL CAMPANA.
SÓSTRER. V. a. sostrIcrer.
SOSTRET, A. p. p. y adj. Suslraido. Substrac-
tus. II lu. d. Techo pequeiio. Tectulum, i.
SOT. m. clot. II Lo clot que 's fa en los carrers
y camins quant plou. Charco. Laouna, aj, stagnura,
i. 11 Fosso que 's fa al entorn de las plantas y ar-
bres pera detenir la àygua à fi de que penetre fins
à las arrels. Akorque, socava. Scrobs, bis, sulcus,
i. 11 VALL. [| CLOT. 2.
FICAR AL SOT. fr. SOTERRAR.
SOTA. f. Én lo joch de cartas figura que repre-
senta un soldat à peu. Sota,y marica la de oros en
lo joch de truch. Lusoria pagella peditem sirau-
lans. II prep. Davall. Debajo. Subter, sub. || S' usa
en composició pera significar lo segon ó subaltern
inmediat en alguns oficis, com soTAmestre. Sola.
Secundus.
SOTABANCH. m. arq. Pessa sobre la cornisa
ab sa raotUura y ressalt pera rébrer los archs de
las bóvedas. Solahanco. Fabricae pars arcubus su-
bitans.
80TABARBA. f. Gorja, carn abundant que
creix davall la barba. Papada. Obessum gutlur. |1
se diu per burla de la pelleringa que penja exces-
sivament davall de la barba. Perigallo. Pellis amen-
to pendula. || Dit de la del porch. Cogullada, pa-
pada. Glàndula, ae.
SOTACOMIT. m. Segon comit, qne fa las veus
del principal. Sotacomitre. Trierarchi vicarius.
SOTACOPA. f. Pessa de plata ó altra matèria
de figura rodona en que se serveixen las copas ó
gots. Salvilla. Hispocratela, ae.
SOTACLAVARI. m. Segon clavari. Subclave-
ro. Clavarii vicarius.
SOTACOMANADOR. m. Superior desprès del
comanador. Subcomendador, tenienle comendador.
Coenobii subprpcfectus.
SOTACONSERVADOR. m. SUBCONSERVADOR.
■I 80TAC0TXER0. m. Lo cotxero de las raulas
• de davant. Solacochero. Secundus redarius. || Lo
qui supleix pel cotxero major. Solacochero. Rhe-
darii vicarius.
SOTACUBERT. m. SOTA CUBERT.
SOTAGURADOR. m. Substitut del curador.
Solacnrador, curador subrogado, susliluido. Sub-
curator, is.
SOTAGUYNER. m. L' ajudant del cuyner.
Solacocinero. Subculinarius, ii.
SOTAESCARCELLER. m. Substitut del es-
carccller. Subalcaide, baslonero. Subcustos, dis.
SOTAE8GRITA. f. CADCIÓ, SEGURETAT.
SOTAESCRÍURER. V. a. SUBSCRÍURER.
80TAGUAR0A. m. Guarda subslituhit per
altre. Solaguarda, guarda susliluido. Subcustos,
odis.
SOTAMÀ, m. Reprebensió, repulsa. Felpa,pe-
luca, reprimenda. Reprehensio, nis.
DONAR UN SOTAMÀ, fr. met. UNTAR LO CARRO.
SOTAMESTRE. m. Ajudant. Pasante, repeli-
dor, sotamaeslro. Hypodidascalus, i, subdoctor, is.
SOTAMIiVISTRE. m. Entre 'Is jesuilas coad-
jutor, que es lo principal dels que tenen à sòn cuy-
dado la cuyna, rebost y demés oficinas dependents
de ella. Solominislro, solaminislro. Obsonalor, is.
SÓTAN. m. ant. soterrani.
SOTANA, f. Vestidura talar que portan los
ecclesiàslichs entre 'Is vestits curts y manteu. So-
lana. Túnica talaris y subtaneum, ei, en la baixa
llatinitat. |1 En los molins de farina la mola de so-
ta. Piedra de asienlo. Supposila mola. 1| La mola
de sota en lo trull de molí del oli. Yusera, alfarge.
Faclorium, ii. || La que usan los col•legials en la
qual s' ajusta la beca. Manlo. Toga, ae.
SOTANETA. f. d. Solanilla. Tunicula talaris.
SOTAPLEGH. nr. sotaplech.
SOTAPLUJARSE. v. a. Posarse à cubert de
la pluja. Asuviar, guarecerse del agua. .\rcore à se
pluviam.
SOTAPORTAL. m. PORXO.
SOTAPOSAR. EXPOSAR.
SOTAPOSAT, DA. p. p. Exposat. ExpueslO.
sujelo. Obnoxius.
SOTAREY. m. En algunas aulas de gramàtica
'1 segon. Solarey. Primus à rege vel post regem in
gymnassiis.
SOTASAGRISTÀ. m. Ajudant de sagristà Sub-
sacrislan, sacrislan segundo. Secundus aedituus.
SOTASCRÍURER. V. a. SUBSCRÍURER.
SOTAVENT, m. L' estat de la nau oposat à la
part per ahont vé '1 barlovent, ab respecte à punt
ó lloch determinat. Sotavenlo. Navis vento trans-
versum latus.
anírse'n i sotavent, fr. nàut. Passar del semi-
círcul del barlovent al de sotavent, ab relació à un
objecte ó paratge determinat. Caer d solavenlo.
Inferiori subjici vento. H Considerada la acció en
sí mateixa separarse la embarcació envers sota-
vent del rurabo à que 's dirigeix ; separació cau-
sada pel ímpetu del mar, del vent ó de la corrent.
Caer à solavenlo, derivar, abatir, decaer, desoaecer,
davalar. Derribo, as.
SOTA VENTAR, v. a. nàut. Posar la embarca-
ció à sotavent. També s' usa com recíproch. Sota-
ventar, solaventarse, solaventearse. Inferiori vento
uti.
SOTBARBA. f. SOTABARBA.
SOTBATLLE. m. LLOCHTINENT.
SOTGOLOR. m. Pretext, apariéncia. Socolor,
616 SOU
Prselexlus, us; causa apparens pro vera ficla. 1|
adv. m. Dissimuladament. Socolor. Perspeciem.
SOTERRADOR. m. fosser.
SOTERRAMENT. m. enterro. |] sepultura.
SOTERRANI, A. adj. Lo que està sota terra.
Suhlerràneo, soierrano, soterràneo. Subterrenus,
crypticus. |1 Lloch, fàbrica sota terra, com seller
SOTERRANI, etc.SM6íerraneo,soíerraíïo.Subterraneus
locus. H m. Cova sola lena. í'óíano. Hypogeum, ei.
FÉR SOTERRANIS, fr. Hacev sólanos, asolanar. Sub-
teriànea opera construere.
SOTERRAR. V. a. Colgar, cubrir de terra.
També s' usa com recíproch. Enterrar, soterrar.
Infodio, is, sub terram condere. U mel. Amagar,
escondir. Soterrar. Abdo, is.
SOTERRAT, DA. p. p. y adj. Enterrada, so-
terrada. Sepultus.
SOTERRIÀ. m. SOTERRANI.
SOTESCRÍURER. V. n. sübscríurer.
SOTET. m.d. Charquilla. Lacuscuius, i.
SOTIL. adj. suTiL. I ant. insignificant, mer.
SIMPLE, SENZILL, PETIT.
SOTJAR. V. n. ter. Fér lo sort, fér lo lonlo.
Llamarse andana. Ignorantiam simularé.
SOTMÈS, A. p. p. SOMÉS. I m. SUBJECTE, SÚBDIT,
VASSALL.
80TMÉTRER. V. r. SOMÉTRER. ■'
SÓTOL. m. SOLAR. 4. II Fonament de una paret.
Cimienío. Coementum, i.
SOTPEDRAMENT. m. Peu que sosté algu-
na cosa material, com V edifici, etc. Pié. Pes,
edis.
SOTRAGADA, f. y
SOTRACH. ra. SOTRAGADA. 1.
SOTRAGADA, f. Moviment enconlrat de un
COS de un costal à allre, com succeheix en los car-
ruatges, per la desigualtat del terreno. Tràquea,
vaiven. Yacillatio, nulatio, nis. I Lo cop fort y ab
estruendo cabent de alt. Zaparrazo, hatacazo. Lap-
sus, us. II Desgràcia, cayguda de la elevació ó for-
tuna. Zaparrazo. Casus, us.
SOTRAGUEJAR. V. a. Fér sotrachs. Traquear,
dar vaivenes. Labesco, is.
SOTS. prep. sota.
SOTSALCAYT. m. ant. sotaescarceller.
SOTSJÀURER. V. a. ant. Estar subjecte. Es-
tar sujelo. Subjaceo, es.
SOTSMÉTRER. V. a. etC. SOMÉTRER.
SOTSOBRE. V. n. nàut. sossobrar.
SOTSPENA. adv. m. sopENA.
SOTSPESAR. V. a. etc. SOSPESAR.
80TSPRI0R. m. SUPERIOR.
SOTSROGAR. V. a. SUBROGAR.
SOTSTENIR. V. a. SOSTENIR.
SOTSVEGUER. m. Llochtinent de veguer. So-
teguer. Subvicarius, ii.
SOTSVEGUERIA. f. L' empleo de sotsveguer.
Sovegueria, soveguerio. Yicarii judicis ditio.
SOU.m. Moneda imaginària queen Catalunya val
DICCIONARI SUA
4 quartos y mitj. Sueldo. Solidus, i. || L' estipedni
ó paga que's dóna als militars y als empleats. Suel-
do. Stipendium, ii. || La soldada que's dòiia als
criats, etc. Sueldo, salaria. Stipendium, ii. [| ant.
Lo tant que'l rey pagava per barril de las embar-
cacions mercantils que armava en guerra. Sueldo.
Solidus, i.
SOU DE on. Moneda entre 'Is romans, dita així
perquè tenia 1 just y enter valor, à distincció de
las que fabricaren desprès ja de una meylat, ja de
un ters pera us comú y mès fàcil comers. En Es-
panya ba tingut diferent valor, y '1 que avuy s'
usa en Aragó val 32 maravedissos. Sueldo. Soli-
dum, solidus, i.
sou DE VIUDA. VIÜDEDAT.
^DE AHONT VENIU? CINCH SOUS ME COSTA. loC. ab
que's denota un despropòsit ó resposta fora del
cas. Si pregunlas por berzas, mi padretiene ungar-
hanzal. Ad rogatum non respondere.
NO HI HA GRANS CINCH SOUS DE DIFERÈNCIA. loC.
fam. NO HABERHI UN DIT DE DIFERENCIA.
PER SOU É PER LLIURA, loc. aut. com. Explica en
los computes la proporció ab que deuhen pagarse
las averias entre dos subjectes, ó entre '1 bucb y
la càrrega, suposant que pera '1 pago '1 càrrech y
la nau fan una lliura, y las pérduas y danys altra:
y per consegüent lo qui té en la lliura del càrrech
una dècima, sufrirà una dècima en la lliura de la
averia, yaixí de las demés, ralo per quantitat. A
sueldo y d libra, sueldo y libra, rata por cantidad.
Per solidum et libram.
SOVEN. prep. ant. sobre.
SOVENIR. V. n. Yenir à la memòria, recordar.
Recordar, acordar. Reminiscor, eris.
SOVENDIT, A. adj. sobredit.
SOVINT, adv. m. Ab freqüència. A menudo.
Saipè.
LO mès sovint, m. adv. La major part del temps.
De ordinària, la mayor parte del tiempo. Plerum-
que.
tot sovint ó mòlt sovint, m. adv. Ab mòlta fre-
qüència. Muy à menudo. Saepissimè.
SOVINTEJAR. V. a. Fér alguna cosa mòlt so-
vint. Menudear. Frequentor, aris.
su.
SUA. pron. adj. f. posS. Su, suya. Sua.
SUADA. f. Lo que 's sua de una vegada. Su-
dar. Sudor, is. || met. suor, fatiga, traball.
SUADIR. Y. a. PERSUADIR.
SUADOR, A. m. y f. Qui sua mòlt ó sovint.
Sudadar. Sudafor, is. || Lloch destinat en lo bany
pera suar. Sudador, sudatario. Sudatorium, ii.
SUAMENT. m. La acció y efecte de suar. Su-
damiento. Sudor, is.
SUAR. v. n. Expel-lir lo suor. Sudar. Sudo, as;
sudorem mittere. | met. Traballar ab mòlta fatiga
y desvelUaraent. Trasudar, sudar. Exsudo, laboro,
SUA
I
I
I
as. II met. Se dia de la humitat que surt ó està en
la superfície de alguns cossos, com en las parets,
pedras, etc; y també del destil-Iar las planlas y
arbres humor ó goma. Sudar. Sudo, as. || Traba-
Uar mòlt física ó moralment. Insudar. Insudo, as.
SUAR MÒLT. fr. Sudar mucho, nadaren sudor. Su-
dore manaré, diffluere. || Tenir mòlt traball. Su-
dar pez. Impensè laboraré,
ENCARA U IIA DE SUAR LO CAP DEL NAS Ó 'l CÜL.
exp. fam. Pondera la dificultat ó traball que ha de
costar lo conseguir alguna cosa. Aun le ha de su-
dar el rabo. Longus sudor laborque restat.
"''r suar. fr. Costar una cosa mòlt traball ó difi-
cultat. Bacer sudar. Improbo labore torquere.
MÈS VAL SÜAR QUE ESTOSSEGAR 6 GEMEGAR, ref.
Aconsella que es preferible un poch de calor al
perill de encadarnarse. Mas vale sudar que toser.
Est sudare homini plusquam tussire salubre.
SUARA. adv. t. Ara poch ha. Poco ha, pocoha-
ce, ahora mismo. Nunc; haud diu.
SUARDA. f. SUOR. 5. II Suor de las ovellas,
matèria untosa composta de sabó ab basa de potas-
sa; de una substància animal particular, que deixa
humida la llana de las ovellas. Suarda. Ovium
sudor.
TRAURER LA SUARDA. fr. Tràurer la brutícia de
la suor que s' encasta en la roba. Despercudir. Cras-
sitiem abstergere.
SUARI. m. ant. mocador.
SUAT, DA. p. p. y adj. Humit ab la suor. Su-
dado, sudoriento. Sudore madens, sudatus. | Lo
que està brut de suor. Sudoso. Sudore fluens.
SUAU. adj. Bla, dols, apacible als sentits. Sua-
ve. Suavis, milis. || Dòcil, manejable. Suave. Sua-
vis, facilis. II pint. y escult. Flonjo, tou, que s'
enfonsa si 's toca. Mórbido. Morbidus.
SUAUMENT, adv. m. Ab suavitat. Suavemenle.
Suaviter, jucundè. || Agradablement. Suavemenle.
Composilè. II Lleugerament, per damunt damunt.
Suavemenle, por encima. Perfunctoriè, summatim.
I POCH i POCH.
SUAVIS ADOR. m. Corretja preparada pera
suavisar las navajas. Suavizador. CuUricis acuen-
dis corium.
SUAVISAR. V. a. Ablanir, posar suau alguna
cosa. Suavizar. Mitigo, as; suave reddere. || Mode-
rar lo rigor del tracte. Suavizar. Lenio, is; mitem
efiici. (1 Calmar, sossegar, aplacar. Suavizar. Mul-
ceo, es. II Minorar. Suavizar. Levo, as. || Civilisar
las costums. Suavizar. Mores emoUire. |1 Reconci-
liar r animo ofès de algú. Suavizar. Animum of-
fensiorem recolligere.
SUA VISAT, DA. p. p. y adj. Suavizado. Miti-
gatus.
SUAVissiM, A. adj. Suavisimo. Valdè suavis.
SUAVissiMAMENT. adv. m. sup. Suavisi-
mamenie. Suavissimè.
SUAVITAT, f. Agrado, dolsura, finura en lo
tracte. Suavidad. Lenitas, facuoditas, atis. U mús.
CATALÀ. SÜB 611
Dolsura, delicadesa, melodia. Suavidad. Suavitas,
tencritas, atis. 1| En matèria de devoció, ternura.
Suavidad. Suavitas, atis, dulcedo, inis. 1| pinl. De-
licadesa, agrado. Suavidad. Suavitas, atis. || Tran-
quilitat, mansuetut, docilitat. Suavidad. Facililas,
atis. II Blandura, delicadesa al lacto. Suavidad. Le-
nitas, atis.
SUBADMINISTRADOR. m. Dependent inme-
diat al administrador. Subadminislrador. Subre-
demptor, is.
SUBALTERN, m. Inferior, que està subordinat
en alguna cosa ó s' inclou en altra. Suballerno,
Submissus. 1| Inferior ab dependència del superior.
Suballerno. Subalternus.
SUBALTERN ACIÓ. f. SUBORDINACIÓ.
SUBALTERNANT. adj. Lo que té subordinada
altra cosa. Subalternanie. Subjiciens.
SUBALTERNAR. V. a. Subjectar, posar sota.
Suballemar. Subjicio, is.
SUB ARRENDADOR, m. Qui subarrenda. Su-
barrendador. X locatore locator.
SUBARRENDAMENT. m. L' arrendament
que fà '1 arrendatari de la cosa arrendada. Subar-
riendo, subarrendamienlo. A locatore locatio.
SUBARRENDAR. V. a. Arrendar à altre lo que
's té arrendat. Subarrendar. Subloco, as.
SUB AST. to. y
SUBASTA. f. Yenda pública en lo raès dihent
ab la intervenció de la justícia. Subasla, subasla-
cion. Hasta, se.
SUBASTAR. V. a. Yéndrer en públich encant
ab intervenció de justícia. Subaslar, vender en pú-
blica almoneda. Subhasto, as; haslse subjicere.
SUBBRIGADIER. m. Suplent de brigadíer.
Subbrigadier. Subraanipularis ductor.
SUBCOL-LEGTOR. m. Qui fà las funcions de
col-lector. Subcoleclor. Subcolleclor, is.
SUBCONSERVADOR. m. Jutge delegat pel
conservador. Subconservador. A provocationum ju-
dice legalus.
SUBCONTRÀRIA. adj. ül. Se diu de la pro-
posició que se segueix de la contrària. Subconlra-
ria. Subcontraria, ai. U mat. Se diu de dos figuras,
V. g. de dos triànguls semblant ab V àngul del
vértice comú, sense basas paralelas. Subcontraria.
Subcontraria, ae.
SÚBCUBO. adj. Se diu del dimoni que té tracte
il-lícil ab los homes, prenent forma de dona ó de
pacient en V acte sodomítich. Súbcubo. Subcubus.
SUBGUMBIR. v. a. SUCUMBIR.
SUBCUTÀNEO, A. adj. Lo que està sota la pell.
Subcuídneo. Subcutaneus.
SUBDEGÀ. m. Dignitat de alguns capítols que
està à las ordes del degà. Subdean, subdecano. Sub-
decanus, i.
SUBDEGANAT. m. dignitat del subdegà. Sub-
deanalo. Subdecanatus, i.
SUBDELEGABLE. adj. Lo que's pót subdele<
gar. Subdelegable. Quod delegari potest.
HS
SÜB
DICCIONARI
SÜB
SUBDELEGACIÓ, f. for. Delegació feta per un
jutge y per un delegat que comunica part desòn
poder. Subdelegacion. Subdelegalio, nis. || Lo terri-
tori, empleo y oficina del subdelegat. Subdelega-
cion. Subdelegalio, nis.
SUBDELEGANT, p. a. Qui subdelega. Suhdele-
ganle. Subdelegans.
SUBDELEGAR. V. a. Donar lo delegat sa juris-
dicció à altre. Subdelegar. Subdelego, as.
SUBDELEGAT, DA. adj. y m. La persona à
qui '1 delegat ha comès sas facultats 6 jurisdicció.
Subdelegada. Subdelegatus; in delegati locum suf-
fectus.
SUBDIACA. ra. Lo clergue ordenat de epístola.
Subdiàcono. Subdiaconus, i. H Càrrech que hi ha
en algunas catedrals pera preparar los vasos sa-
grats y cantaria epístola en la missa. Subdiàcono.
Subdiaconus, i.
SUBDIACONAT. m. L' orde de subdiaca ó de
epístola. Subdiaconado, subdiaconato. Subdiacona-
lus, us.
SUBDIACONIL. adj. m. Se diu de cerlas pre-
bendas y prebendats que tenen obligació de cantar
la epístola en la missa major. Epistolero, subdiaco-
nil. Ad epistolas canendas deslinatus clericus.
SUBDISTINCCIÓ. f. La disti ncció de altra dis-
tincció. Sabdislincion. Subdistinctio, nis.
SUBDISTINGIR. Y. a. Fér una distlncció de
altras. Subdislinguir. Subdistingo, is.
SÚBDIT, A. adj. y ni. Subjecte à la disposició
de algun superior, ab la obligació de obtenirlo.
Súbdito. Subditus, i.
SUBDIVIDIR. V. a. Dividir las parts de una
divisió. Subdividir. Subdivido, is,
SUBDIVISIÓ, f. Divisió de altra divisió. Sub-
dividir. Subdivisió, nis.
SÚBDUPLO, A. adj. geom. La proporció quant
un número es la meytat de altre, com 2 de 4 y 4
de 8. Súbduplo. Subduplus.
SUBEGH. ra. sobech.
SUBEXEGUTOR. m. Qui executa ü obra per
delegació de al're. Subejecutor. Subexequens, tis.
SUBHASTAR. V. a. SUBASTAR.
SUBINAS. (de) m. adv. Boca pera munt. Supino,
boca arriba. Resupinús, supinè.
SUBINSPECTOR, m. Subaltern inmediat al
inspector. Subinspector. Subinspector, is.
SUBINTRODUCTA. f. Terme de la història ec-
clesiàstica, que donava à las donas que vivian en
casa dels sacerdots, ab motiu de caritat, cuydado
de sas casas, etc. ; costum prohibida en lo cànon III
del concili de Nicea. Subintroducta. Subintroduc-
ta, «.
SUBIRÀ, NA. adj. SOBIRÀ. 1] adj. repentí.
SÚBIT, A. adj. Repentí. Repentino, súbito, su-
bilàneo. Subitus.
SÚBITAMENT. adv. m. De repent, de impro-
vís. Súbitamente, subildneamenle , repenlinamente.
Subitò, repentè, extemplò.
SUBITANEAMENT. súaiTAMENT.
SUBITÀNEO, A. adj. SÚbit.
SUBJECCIÓ, f. Acte y efecte de subjectar 6
subjectarse. Sujecion. Subjectio, nis. || Servitut, de-
pendència. Sujecion. Subjectio, nis. || lligadura. ||
Aplicació, assistència à la obligació. Sujecion. As-
siduitas, atis, aplicatio, nis. || ret. Figura en que
r orador respon à sas mateixas preguntas. Sujecion.
Subjectio, nis. || esgrim. La acció en que 's sub-
jecta la del contrari. Sujecion. Subjectio, nis.
ab subjecció, m. adv. Humilment, ab submissió.
Con sujecion. Demissè.
DENEGAR LA SUBJECCIÓ, fr. No regouéixer al sen-
yor feudal. Denegar, desconocer la sujecion ó vasa-
llaje. Clientelam denegaré,
SUBJECTADOR. m. subjugador,
SUBJECTAR. V. a. Sométrer, reduhir al do-
mini ó poder de altre. També s' usa com recíproch.
Sujeiar. Emancipo, as. || Afermar, sostenir. Suje-
lar. Vi continere. |1 Domar, rendir. Sujetar. Subdo,
is. II subjugar, LLIGAR,
SUBJECTE, A. adj. Exposat, propens à alguna
cosa. Sujelo. Subjectus. | Submís, adicte. Sujeto.
Obnoxius. (1 SÚBDIT. || Se diu en orde à la subjecció
per amor ó per gratitut. Sujeto. Subjectus. || m.
Qualsevol persona indeterminada. Sujelo. Subjec-
tum, i. II Persona de qualitats ó prendas. Sujeto.
Egregius. I Matèria ó punt de que's tracta, Objelo,
sujeto. Objectum, i. 1| pi. Alió en que's reb y con-
serva alguna cosa. Sujeto. Subjectum, i, || fil. Allò
de que s' anuncia ó predica alguna" cosa. Sujeto.
Subjectum, i. || Activitat, figura y forsa de la per-
sona, com: home de flach subjecte. Sujeto. Yigor,
is. [[-mús. part principal delassumpto. Sujeto. Sub-
jectum, i.
QUI NO CONFGA AL SUBJECTE, NO FORME DE ELL MAL
SUSPECTE, ref. Denota que no's déu judicar de las
cosas fins à estar ben enterat de las causas, ó bè
que es imprudència alabar ó vituperar lo que no's
coneix bè. Antes que conozcas, ni alabes ni cohon-
des. Ignotum laudes hominem, culpesve caveto.
SUBJUGACIÓ. f. La acció y efecte de subju-
gar. Sujecion. Subjectio, nis.
SUBJUGADOR, A. m. y f. Qui subjuga. So-
juzgador. Subjugator, is.
SUBJUGAR Y SUBJUGUAR.v, a. Somótrer,
avassallar, dominar violentment, Subyugar, sojuz-
gar. Subyugo, as.
SUBJUNCTIU. m. gram. Modo del verb que
necessita altre antecedent, exprés ó suplit, pera
tenir completa sa significació. Sujuntivo. Subjunc-
tivus, i,
SUBLEVACIÓ. f. ALÍvio. II La obra de suble.
var ó sublevarse. Sublevacion, solevamiento. Suble-
vatio, nis. 1| Motí, alborot, Sublevacion. Seditio, nis-
SUBLEVAR. V, a, ALiviAR, alleugerar. i Al-
sar, excitar algun motí. També s' usa com recí-
proch, Suhlevar,solevantar. Sublevo, as; seditio-
nem movere.
SÜB
CATALÀ.
SÜB
619
I
I
I
lEVAT, DA. p. p. Sublevado. Sublevalus.
SUBLIMACIÓ, f. Obra de sublimar, Sublima-
cion. Exaltatio, nis, || quíin. Separació de las paris
mès subtils y volàtils dels mixtos elevats per medi
delfoch. Sublimacion. Sublimatio, nis.
8UBLIMAMENT. adv. m. Elevadament, real-
sadament, Suhlimemente, elevadamenie. Sublimiter.
SUBLIMAR. Y. a. Elevar, engrandir, realsar.
Sublimar, ensalzar. Sublimo, as. || quím. Elevar
per medi del focb las partículas mès subtils pora
recullirlas desprès. Sublimar. Sublimo, as; ad obri-
zum excoquere. j] Socarrar. Sollamar. Amburo, is,
SUBLIMAT, DA. p. p. Sublimado. Sublimatus,
SUBLIMAT CORROSIU. SOLISIANY.
SUBLIMAT DOLS. Argent viu reduhit à massa blan-
ca, Sublimado dulce, àguila alba. Aquila alba.
SUBLIMATÓRI.adj. Cosa de la sublimació. Su-
l•limatorio. ^ublimatorius,
SUBLIME. adj. Excels, gloriós, excel-lent. ^m-
blime. Sublimis. || Se diu de la producció ó discurs
magnífich y elevat. Sublime. Magniloquus.
SUBLIMEMENT. adv. m. Elevadament. Subli-
memenle. Sublimiter, excelsè. || ant. excel•lent-
ment.
SUBLIMITAT. f. Exaltació, excel-léncia, Su-
blimidad. Praestantia, ae. || Elevació, altura. Subli-
midad. Sublimitas, alls. jl Magestad. Sublimidad.
Elatio, nis. || ret. Elevació de estil. Sublimidad.
Magniloquenlia, ae,
SUBLLUNAR. adj. Lo que eslà baix la lluna.
Sublunar. Sublunaris,
SUBMERGIR. V, a. SUMERGIR.
SUBMINISTRACIÓ. f. Obra de subministrar.
Suminislracion, subminislracion. Subminislratio, nis
SUBMINISTRADOR, A. m. y f. Qui submi-
nistra. Suministrador. Subrainislrator, is,
SUBMINISTRAR, v. a. Donar ó provebir de
lo necessari tant en lo físich com en lo moral. Su-
minislrar, SMÒmmísírar. Subministro, suppedilo, as.
SUBMINISTRAT , DA. p. p. Suminislrado.
Subministratus.
submís, sa. adj. Rendit, subjecte, humiliat
per reverència ó atenció. Rendido , sumiso. Sub-
missus.
SUBMISSAMENT. adv, m. Ab submissió, Su-
misamente. Submissè,
SUBMISSIÓ, f. Humiliació. Sumision. Submis-
sió, nis.
SUBMULTÍPLICE. m. àlg. La part alíquola
respecte à són tot, com : lo 6 es submultíplice de
18. Submuliiplice. Submultiplus.
SUBNORMAL, adj. geoin. Línea que determina
'1 punt en que's divideix I' eix per una linea que
cau perpendicular scbre la tangent al punt del
contacte. Subnormal. Subnormalis,
SUBÓ. n, ter. tonto, cap gros,
SUBORDINACIÓ, f. Subjecció al orde, mana-
ment ó domini, ^uòorrfmactoíi. Subordinatio, nis.
11 Terme relatia que denota 'Is graus de superio-
ritat óinferiorilatenlrediferentascosas.5u6oriína-
cion. Subordinatio, nis.
SUBORDINAMENT. adv. m. Ab subordina-
ció. Subordinadamenle. Subordinalè.
SUBORDINAR. V. a. Subjectar, posar à algú
à las ordes y disposició de altre. Subordinar. Sub-
jicio, is. 11 Posar ó classificar algunas cosas infe-
riors respecte de altras. Subordinar. Subdo, is.
SUBORDINAT, DA. p, p. yadj. Subordinada.
Subjectus, 11 m. subaltern,
SUBORNAR. V. a. etc. sobornar,
SUBPLANTACIÓ. f. Obra de subplantar. Su-
plantacion. Supplanlatio, nis. |1 Introducció de al-
gunas veus faisas en 1' escrit ó en lo lloch en que
altras s' esborran. Suplantacion. Supplanlatio, nis.
SUBPLANTADOR, A. m. y f. Qui subplanta.
Suplanlador . Supplantator, is.
SUBPLANTAR. v. a. Introduhir paraulas fai-
sas en algun escrit ó en lo lloch en que altras s'
esborran. Suplantar. Supplanto, as,
SUBPOLAR. adj. Lo que està baix del polo,
Subpolar. Subpolaris.
SUBPOSAR. V, a. Posar sota, Poner debajo.
Suppono, is.
8UBPRIOR, A. ra. y f. Qui fà las veus de
prior. Subprior. Subprior, is.
SUBPROMOTOR. m. Oficial que en las cano-
nisacions dels Sants fà las veus de promotor, Vi-
cepromolor, subpromotor. Subprocurator, is.
SUBQUADRIPLICADA. f. arit. Se diu de la
rahó que intervé quatre vegadas pera compóndrer
la quadriplicada. Subcuadriplicada. Subquadripli-
cala, cB.
SUBREPCIÓ. f. Acció oculta y amagada. Subrep-
cion. Subreptio, nis. | Ocultació de algun fetó cir-
cunslància pera conseguir alguna pretensió. Subrep-
cion. Subreptio, nis,
SUBREPTICI, A. adj. Lo que 's fà ocullament
y de amagat. Subrepticio. Subreptilius, 1| Lo que's
pretén ab subrepció. Subrepticio. Subreptitius.
SUBREPTICIALMENT.adv. m. Ab subrepcló.
Subrepliciamente. Subeptitiè.
SUBROGACIÓ, f. Obra de subrogar. Subro-
gacion, sustilucion. Subrogatio, nis.
SUBROGANT, p. a. Subrogante. Subrogans.
SUBROGAR, v. a. Substituhir, posar una cosa
en lloch de altra. Subrogar. Subrogo, as, suílicio, is.
SUBROGAT, DA. p, p. Subrogado. Subroga-
tus. I m. Substitut. Subrogado. Procurator ab al-
tero.
SUBSANAR. V. a. Reparar, esmenar algun
dany. Subsanar. Emendo, as. |1 Desmentir algun
delicte, etc. Subsanar. Excuso, as.
SUBSCRIPCIÓ, f. Acció de subscríureró subs-
críurerse. Suscripcion. Subscriptio, nis. H La obra
que's dóna per subscripció. Suscripcion, suscri-
cion. Subscrnisiptio,.
SUBSCRIPTOR, m. Qui 's subscriu à alguna
obra literària. Suscriplor. Subscriptor, is.
620 SÜB DICCIONARI
SUBSCRIT, A. p. p. y adj. Suscnto, suscripto.
Subscriptus.
SUBSGRÍURER. V. a. Firmar, posar la firma
al peu de un escrit. Suscribir. Subscribo, is, in-
frascribo, is, subsigno, as. || Convenir en lo dicta-
men de altre, accedir à ell. Suscribir. Subscribo,
is; alterius opinionem accipere. |1 Obligarseà con-
tribuir ab una quantitat determinada, ó anticipar
sòn pago pera tenir dret à las ganàncias de algu-
na empresa, ó recullir à racnos preu la obra pera
que 's fa la subscripció, ^ttscnííír. Pecuniam con-
signaré ad librura eraendum, pignore subscribere.
SUBSEGRETARI. m. Lo primer gefe de un
ministeri desprès del ministre. Subsecretario. Yice
secretarius.
SUBSECUTIU, VA. adj. SUBSEGÜENT.
SüBSECUTIVAMENT. adv. m. Seguidament,
una cosa detras de allra. Seguidamenie, subsiguien-
temenle, subsecuenlemente. Subsequenler.
SUBSEGÜENT, adj. Lo que se segueix inme-
diatament à altra cosa. subsiguiente, subsecuente.
Subsequens.
SUBSEGUIRSE. V. a. Seguirse una cosa in-
mediatament a altra. Subseguirse. Subsequor, eris.
SUBSEGUIT, DA. p, p. Subseguido. Subse-
quutus.
SUBSEQÜENT. adj. SUBSEGÜENT.
SUBSIDI, m. Socorro, ajuda, auxili extraor-
dinari. Subsidio. Subsidium, ii. || Tribut sobre las
rendas ecclesiàsticas de Espanya. 5m6sicÍío. Subsi-
dium, ii. II Cos, tropa de reserva. Subsidio. Praesi-
dium, ii.
SUBSIDIARI, A. adj. Lo que 's dóna ó envia
en socorro de altre. Subsidiario. Subsidiarius. ||
fer. S'í diu dels medis superabundanls que coadju-
van à fortificar una causa; així 's diu hipoteca
SUBSIDIÀRIA, la que serveix de fiar al principal.
Subsidiario. Auxiliarius.
SUBSIDIÀRIAMENT, adv. m. De un modo
subsidiari. Subsidiariamente. Subsidiario.
SUBSISTÈNCIA, f. Estabilitat , permanència,
perseverància. Subsistència. Subsistentia, ae. || Lo
que serveix pera 'Is aliments de una persona, co-
munitat, etc. Subsisiencia. Subsistència, ae. [] L'ac-
te de subsistir. Subsisiencia. Subsistentia, ae. || fil:
Lo complement ültim de la substància, ó 1' acte
pel qual una substància 's fà incomunicable à al-
tra. Subsisiencia. Subsistentia, ae.
SUBSISTENT. p. a. Lo que subsisteix. Sub-
sislente. Subsistens.
SUBSISTIR, v. n. Perraanéixer, durar, conser-
varse. Subsislir. Subsisto, is, exto, as. j] Yíurer,
existir en lo mon. Subsislir. Subsisto, is. | Alimen-
tarse, sustentarse. Subsislir. Subsisto, is. I fil. Es-
tar per sí en sa pròpia naturalesa y sér, sens de-
pendència de altra cosa. Subsistir. Subsisto, is.
SUBSTÀNCIA, f. fil. Sèr, essència, naturale-
sa de las cosas. Suslancia. Subslantia, ae. || Qual-
sevol cosa ab que altra s' alimenta y nudreix.
SÜB
Suslancia. Subslantia, ai. |1 La part essencial y mes
apreciable de alguna cosa. Suslancia. Subslantia,
36. II Lo que mès nudreix y satisfà dels aliments.
Jugo, suslancia. Substantia, ae. || Lo such ques'ex-
trau de las cosas subsianciosas. Suslancia. Expres-
sus succus. II met. Matèria, sólit. Suslancia. Cor-
pus, oris. II Lo valor y estimació de las cosas, pel
qual deuhen sér graduadas. Suslancia. Substan-
tia, ae. II Hisenda, bens. Suslancia. Bona, orum. ||
fil. La entitat ó essència en que existeix per sí y
en que existeixen los accidents. Suslancia. Subs-
tantia, ae.
DE SUBSTÀNCIA, m. adv. Se diu de las cosas de
importància. De suslancia. Magni momenti.
EN SUBSTÀNCIA, m. adv. Sumàriament, en com-
pendi. En limpio, enresolucion. Summatim. || med.
Se diu dels simples que 's donan en sòn sèr natu-
ral, à diferència dels que 's suministran en infu-
sió, etc. En suslancia. Ipsa re.
sÈNS SUBSTÀNCIA, m. adv. Yanament, fútilment.
Sin suslancia. Futiliter.
TRÍURER Ó llevar la SUBSTÀNCIA, fr. DESUBSTAN-
CIAR.
SUBSTANCIAL, adj. Pertanyent à la substàn-
cia. Suslancial. Substantialis. || Punt essencial de
un negoci. Suslancial. Súmmum rei caput.
SUBSTANCIALMENT• adv. m. De un mo-
do substancial. Suslancialmenle. Per summa ca-
pità. II Essencialment. Suslancialmenle. Essentia-
liter.
SUBSTANCIAR. v. a. Comprobar ó averiguar
enterament la veritat. Suslanciar. Comprobo, as.
11 COMPENDIAR. || for. Formar un procés ó causa fins
à posaria en eslat. Suslanciar. Litem usque ad
súmmum agere; acta formaré.
SUBSTANCIARIS. m. pi. Certs heretges lu-
terans que defensan que Dèu despullà à Adam per
sòn pecat de tots los béns ab que havia adornat sa
naturalesa y substància. Suslanciar ios. Substaa-
tiarii, orum.
SUBSTANCIAT, DA. p. p. y adj. Sustancia-
do. Comprobatus, substantiatus.
SUBSTANCIÓS, A. adj. Lo que tè mòlta subs-
tància. Suslancioso. Substancialis, succulentus.
SUBSTANTIU, VA. m. y f. Lo que per si pót
estar y permanèixer. Suslanlivo. Subsfantivus. ||
gram. Nom que 's dóna à cada objecte de per sí.
Suslanlivo. Substantivus.
SUBSTANTIVADAMENT. adv. m. De un
modo substantiu. Suslanlivadamente. Suslanliva-
menle. Substantivè.
SUBSTANTIVAR. v. a. gram. Posar com à
nom substantiu una part de la oració que no es tal.
Suslaiilivar. Substantivè ponere.
SUBSTANTIVAT, DA. p. p. y adj. Suslanti-
vado. Substantivè positus.
SUBSTILAR. adj. y f. geom. La línea que en
lo quadrant solar indica la intersecció de son pla
ab lo de un meridià que li es perpendicular, y en
SüB
CATALÀ.
SUB
«21
rlo qtiàl se Iroba '1 eix. Suhslilar, meridiam del
plano. Linca substilaris.
SUBSTITUCIÓ, f. La acció de subsliluhir.
Sustitucion, subrogacion. Subslitutio, nis. 1| for.
tnstilució de segon hereu, ó una designació de he-
reu feia en segon grau ó altres ulteriors en orde
le succesió; y pót ferse no sols en las heréncias,
inó també en los llegats. Sustitucion. Subslitutio,
lis. II SUPOSICIÓ.
SUBSTITUCIÓ coMPENDiosA. for. Mótodo dc subsli-
ihir que abrassa mòltas substitucions y mòlts
ïmps. Sustitucion compendiosa. Compendiosasubs-
iHulio.
SUBSTITUCIÓ DIRECTA, for. La que 's fa ab parau-
is directas, civils ó llegítimas que directa é in-
lediataraent se dirigeix al substitut, y per la qual
M'cebeix la herència del difunt de pròpia autori-
kt, y sens intervenció de altra persona. Sustitucion
irecta. Subslitutio directa.
SUBSTITUCIÓ EXEMPLAR, for, Aquella que 's fa pel
^are ó la mare à qualsevol dels descendents als fills
Idultos ó majors instituhits ó desheretats quant
5n boigs ó dements, substituhint en sòn lloch
jrtas personas. Sustitucion ejemplar. Exemplaris
ibstitutio.
SUBSTITUCIÓ INDIRECTA, for. La que 's fa ab pa-
mlas deprecativas ó indirectas que no's dirigei-
len inmediatament al subslituhil, sinó per inter-
posada persona, com es 1' hereu de confiansa. Sus-
ïtucion indirecta ó (ideicomisaria ú oblicua. Subs-
llutio indirecta.
SUBSTITUCIÓ pupiLAR. foF. La quc 's fa pel pare
sos fills impúbers, llegítims y naturals que té
lix sa potestat, instituhits ó desheretats, ab pa-
mlas afirmativas expressa ó tàcitament. Sustilu-
ionpupilar. Pupillaris subslitutio.
SUBSTITUCIÓ RECÍPROCA, for. Modo de substituhir
^ue compren mòltas substitucions reciprocas en
las personas de vàrios hereus, segons sa qualitat.
Sustitucion recíproca, brevilocua. Subslitutio recí-
proca, breviloqua.
SUBSTITUCIÓ VULGAR, for. Aquella que 's fa per
qualsevol del vulgo à qualsevol persona del poble
ab paraulas negativas tàcita ó expressament. Susti-
tucion vulgar ó simple. Substitutio vulgaris,
SUBSTITUHIDOR, A. m. y f. Qui sustitu-
heix, Sustituidor. Substiluens.
SUBSTITUHIR. V. a. Subrogar, posar à algú
en lloch de altre. Sustituir. Subrogo, as. |] Posar
una cosa per altra. Sustituir. Suppono, subdo, is.
I Posar una cosa falsa ó fingida en lloch de altra
verdadera. Sustituir. Subjicio, is. || Enviar à algú
en lloch de altre. Sustituir. Submitto, is. [j Institu.
hir segon hereu, à fi de que 'Is testadors no morian
inlestafs, y per consegüent pol cas en que l' ins-
tituhit no puga ó no vuUa serho. Instituir. Subs-
tituo, is.
SUBSTITUHIT, DA. p. p. Suslituido. Substi-
tutus.
TOMO II.
SUBSTITUT, A. adj. Qui fà las veus de altre.
Sustiluto. Yicarius, ii. H Coadjutor dels procura-
dors generals de las corts. Suslituto. Substilutus.
8UBSTRACCIÓ. f. Divisió, separació de una
cosa respecte de altra. Susiraccion. Substractio,
nis. II Segona regla de aritmètica. Resta, sustrac-
cion. Substractio, deductio, nis. || Ocultació, encu-
briment. Switraccion. Delractio, nis. || privació.
SUBSTRÀURER. V. a. Apartar ó llevar una
cosa de altra. Suslraer. Substraho, is. || restar.
SUBSTRET, A. p. p. Sustraido. Substractus.
SUBTADA. f. Llans, acàs grave que succeheix
sens pensar. Repenton. Improvisus casus. || Lo mo-
viment impensat y prompte que li ocorre à algú
pera executar alguna cosa. Repenton. Exlempora-
neum auxilium.
SUBTADAMENT. adv. m. Depressa, de iin-
provís. Subitamente. Subitò.
SüBTANGENT. adj. geom. Línea que deter-
mina la intersecció de la tangent en lo punt en
que aquesta talla 1' eix prolongat. Subtangente.
Subtangens.
SUBTAR. v.a. Sorpóndrer, atrapar descuydat.
Sorprender, arrebatar. Inopinum rapere. || v. r.
Malmétrerse 'Is sembrats per causa del vent xa-
loch, etc. Asolanarse, arrebatarse. Nimio calorc'
etc. torreri. |1 Recremarse'l pa quant se cou. Ahor-
narse, arrebatarse. Panes in furno ustulari. | Re-
creraarse las viandas per falta de such. Arrebatar-
se. Praecoqui.
SUBTAT, DA. adj. Repentí, iraprovís. Súbilo,
subitdneo. Subitus.
YEMR SUBTAT. fr. Ycuir de improvís. Venir de
improviso. Inopinatò succedere.
8UBTÉIVDRER. V. a. geom. Tirar una sub-
tensa, ó tocar y exténdrerse per sí mateixa la sub-
tensa à tocar los dos extrems de un arch que ami-
da un àngul. Subtender. Contraduco, is.
SUBTENSA. f. geom. Certa corda ó línea que
toca las dos extremitats de una porció de círcul.
Subtensa. Chorda, se.
SUBTERFUGI, m. Escapatòria. Subler fugia.
Subterfugium, ii.
SUBTERRÀNEAMENT. adv. m. Per sota ter-
ra. Svbterrdneamente. Sub terra.
SUBTERRÀNEO, A. adj. Lo que està sota ter-
ra. Subterrdneo. Subterraneus.
SUBTIL, adj. suTiL,
SUBTIIVENT. m. mil. Grau inmedial al de ti-
nent. Alferez, subteniente. Signifer, i.
SUBTÓS, A. adj. SUBTAT.
SUBTRIPLE, A. adj. geom. Se diu quant un
número ò quantitat està continguda en altra tres
vegadas, y així 4 es subtriple de 12, 6 de 18, etc.
Subtriplo. Subtriplus.
SUBTRIPLIGADA. adj. y f. arit. Se diu de la
rahó que intervé Ires vegadas pera compóndrer la
triplicada. Subtriplicada. Subtriplicata.
SUBURBÀ, NA. adj. Se diu del terreno vehí ó
78
622 SÜC DICCIONARI
pròxim à la ciutat. Suburbano. Suburbanus.
SUBURBI, ra. Arrabal, barri inmediat à la
ciutat. Suburbio. Suburbium, ii.
8UBURBICARI, A. adj. Se diu de las provín-
cias de Itàlia que componian la diòcesis de Roma.
Suburbicario. Suburbicarius.
SUBURRA. f. Barri y tribu de Roma en la se-
gona regió ahont estavan los mercats de viandas y
'Is burdells. Suburra. Suburra, íe.
SUBUTRAQUISTAS. f. pi. Espècie de heret-
ges anomenats així, perquè donavan la comunió ab
tolas dos espècies. Subulraquislas. Heretici utra-
quistae.
SUBVENCIÓ, f. Obra de subvenir. Subvencion.
Auxiliura, ii.
SUBVENIR. V. a. Assistir, ajudar, socórrer.
Subvenir. Subvenio, is. | Provehir, abastar de lo
necessari. També s'usa com recíproch. Subvenir.
Suppedito, as.
SUBVERSIÓ, f. Trastorn, ruína. Subversion,
suversion. Subversió, nis.
SUBVERSIU, VA. adj. Capàs de subvertir.
Subversiva. Subvertendi capax.
SUBVERTIR. V. a. Trastornar, arruïnar, des-
truhir. Subvertir, suvertir. Subverto, is.
SUBVERTIT, DA. p. p. Subverlido. Subver-
sos.
SUBVINGUT, DA. p. p. Subvenido. Auxilia-
tus, succursus.
SUCADA, f. Bocí de pa mullat en algun licor ó
cosa espessa, com such, xocolata, etc. Mojada,
sopa. Oflfajusculo, etc. madida,
SUCAMENT. m. Obra de sucar. Mojadura.
Madefaclio, nis.
SUCAR. V. a. Mullar lo pa en lo such, xocolata,
etc. Mojar. Intingo, is.
SüCARHí. loc. Inlroduhirse, ó tenir part en algu-
na-dependéncia ó negoci. Mojar, pringar. Interve-
nio, is.
SUCARRAR. V. a. SOGABRAR.
SUCCIÓ. f. med. La acció de xuclar. Succion.
Suclus, US.
SUCCEDANI, adj. med. Medicament que pót
reemplassar ò substituhir à altre per tenir sas ma-
teixas propietas ó altras anàlogas. Succedàneo.
Succedaneus.
SUCCEDENTS. m. pi. astron. Nom de la quin-
ta, octava y undècima casas del tema genelíach,
per las que imaginavan pronosticar grans succes-
sos. Sucedentes. Succedentes, ium.
SUCCEHIDOR. m. y
SUCCEHINT. p. a. SUCCESSOR.
SUGGEHIR. v. a. Esdevenir. Suceder. Succe-
do, is. [1 Sér successor ó entrar en lloch de altre;
y també 's diuen lo moral. Suceder. Succedo, is. |
Seguir inmediatament una cosa desprès de altra,
com la primavera al ivern, etc. Suceder. Succedo,
is. 11 Esdevenir com per casualitat. Suceder. Acci-
do, is; sortitò obvenire. U Heretar ó entrar en pos-
SUC
gulsessió de ana cosa per successió ó per donació.
Suceder. In bona succedere. "^
SUCCENTOR. m. Sota capiscol. Succentor, so-
capiscol, sochantre. Succentor, is.
SUCCÉS, m. Lo que succeheix. Suceso, aconte-
cimienlo. Succesus, us. y èxit. 1] Cas extraordinari.
Suceso. Successus, us.
SUCCESSIBLE. adj. Lo que's pót obtenir per
successió. Sucesible. Successione oblinere valens.
SUCCESSIÓ, f. Acció y efecte de succehir, de
seguirse ó entrar desprès. Sucesion. Successió,
nis. II La procreació, fills ó descendents. Sucesion.
Proles, is. II Herència. Sucesion. Haeredilas, atis. |
Herència que va al amo de un esclau quant aquest
mor sens pares. Sucesion. Succesio, nis. 1| També
's diu en las cosas morals. Sucesion. Progressus,
us, series, ei.
SUCCESSIU, VA. adj. Lo que succeheix ó ve
de altra cosa ab interrupció. Sucesivo. Successivus.
II Dit dels drets ó béns hereditaris. Sucesivo. Hae-
reditarium jns,
SUCCESSIVAMENT Y SUCCESSIVE. adv.
m. Conseqüentment, per orde successiu. Sucesiva-
menie. Successivè. 1| alternativament.
SUCCESSOR, A. m. y f. Qui succeheix ó té
dret de succehir. Sucesor. Successor, is.
SUCCINO. m. AMBRE.
SUCCINT, A. adj. Concís. Conciso. Concisus,
succintus.
SUCCINTAMENT, adv. m. Concisament, en
pocas paraulas. Sucinlamenle. Comprehensè, suc-
cintim.
SUCCUMBIR. V. a. SUCCMBIB.
SUCH. m. La substància dels animals y plan-
tas. Suco, jugo. Succus, i, U caldo. || Lo dels gui-
sats. Salsa, moje. Jus, uris. || L' humor que Uan-
san algunas plantas y animals. Aguaza. Aquosus
humor. 1| L'humor que s' extrau de algunas plan-
tas, exprimintlas ó prempsantlas. Zumo, suco. Suc-
cus, i. 11 met. La entitat y principal substància de
alguna cosa física ó moral. Miga, meollo, jugo. Me-
dul•la, 36. II met. La utilitat ò profit. Zumo. Subs-
tantia, ae. |1 Coneixement, judici. Caletre. Judi-
cium, ii.
sucH DE BRAHÓ. Fatiga, suor. Fuerza de brazos.
Sudor, is.
SUCH DE PÍMPOL. AIXABOP DE pAmPOL.
MÈS VAL Ó MILLOR ES LO SUCH QUE LAS TALLADAS,
Ó MÈS VAL LO SUCH Qüe'lS MOIXONS, ref. MÈS PUJA 'l
FARCIMENT QUE'l GALL.
NO TENIR SUCH NI BRUCH. loc. No locar en lloch,
tenir poca substància. Ser un tararira. Judicio prae-
cipitem esse. |1 met. Ser una cosa fada, insípida, y
sens gust. Ser insipido. Insipidum esse.
VOLER TRAURER SUCH DEL SURO. fr. Yoler impos-
sibles. Pedir peras al olmo; querer subir al cielo sin
escalera. Inania tentare.
SUCIETAT. f. Brutícia, porqueria, inmundí-
cia. Suciedad. Spurcitia, ae.
i
SüE CATALÀ
sucós, A. adj. Lo que té such. Sucoso, jugoso,
suculenlo. Succulentus.
SUCOTRÍ, NA. adj. ceba socotrí.
SUCRE. m. Substància que's trau clarificant 1'
humor de la canya dolsa. Azúcar. Saccharum, i.
SUCRE CANDI. 'L clarificat y dur à forsa de eva-
porarse. Azúcar piedra ó cande. Saccharum gla-
ciale.
SUCRE CLARIFICAT. Lo cuyt ab àygua fins à cert
punt de consistència. Almibar. Sacchari cremor,
SUCRE DE PA. 'L cristallisat que resulta mès
blanch que'l demés, y de la. figura de cono. Azú-
car de pilon. Sacchareus conus.
SUCRE ESPONJAT. BOLADO.
SUCRE MORENO ó ROIG. Lo de inferior qualitat, dit
així pel color. Xzúcarmascabadoó rojo. Inferius
saccharum.
SUCRERA, f. Pot ó vas pera tenir sucre. Azu-
carera. Yasculum sacchararium.
SUCUMBIR. V. a. Rendirse. Sucumbir. Suc-
cumbo, is,
SUCURSAL, adj. f. Se diu pròpiament de una
iglésia que supleix perla parroquial en tots aquells
cassos que à aquesta li es impossible deixar ben
servits als feligresos. Sucursal. Succursali, is. ||
Establiment que serveix de ajuda à altra de la ma-
teixa classe y en general tot aquell subordinat à
altre ab lo mateix fi. Sucursal, Oíficina subalterna.
SUD. m. suR.
SUDA. f. PRESÓ.
SUDARI, m. Pessa de tela pera netejar lo suor.
Sudario. Sudarium, ii. j] Lo llansol ab que Nicode-
mus amortallà '1 cos de Gristo. Santo sudario. Sa-
cra Christo sindon, || La tela ab que's tapa la cara
del difunt. Sudario. Mortuorium sudarium.
SUDEST. m. nàut. Nom del quart rumbo y vent
del segon quadrant, entre '1 sud y '1 est, que en
lo Mediterrani es lo xaloch. Suesie, sudeste, jalo-
que, siroco. Eurus, i.
SUDOEST. m. nàut. Nom del quint rumbo y
vent del tercer quadrant, entre '1 sud y 1' oest,
que es lo Ueveig del Mediterrani. Sudoesle, leveche,
abrego, àfrico. Subvesperus, i.
SUDOESTADA. f. nàut. Yenlada forta de la
part del sudoest. Sudoeslada. Furens africus.
SUDORÍFICH, CA. adj. Se diu del remeyque
promou lo suor. Sudorifico, sudatorio. Sudorificus.
SUDSUDOEST. m. nàut. Nom del segon rum-
bo y vent del tercer quadrant, entre '1 sud y '1
sudoest. Sudsudoesk, mediodia, leveche, noto. Libi-
cus, notus, i.
SUEGO, A. adj. Cosa de Suècia. Sueco. Suecus,
soevus,
SUEST. m, nàut. südest,
süEST QUART AL EST. nàut. Dcnominació del quint
rumbo y vent del segon quadrant, entre '1 suest y
estsuesl, que en lo Mediterrani 's diu xaloch quar-
ta llevant. Suesle euarta al wte, solana, euro. Eu-
rus, i,
SÜF 623
SÜEST QUART AL SUD. uàut. Lo tercer rumbo y
vent del segon quadrant, entre '1 suest y sudoest,
Sueste cuarta al sur, y jaloque cuarto al mediodia
en lo Moditerrapi. Subauster, i.
SUESTEJAR. v. a. nàut. Inclinarse envers lo
suest ó tocar en aquest rumbo la-direcció del vent
regnant. Sueslear. Subauster adsequere.
SUFERT, A. p. p. Sufrido. Patiens. |1 consen-
tit. 2.
POCH SUFERT. loc. Impacient, qui de qualsevol
cosa s' incomoda. Mal sufrido. Impatiens.
SUFÍBUL. ra. Yel blanch subjecte ab un brolxe
que servia à la vestals pera cubrirse '1 cap al anar
à sacrificar. Sufibulo. Suphibulus, i.
SUFICIÈNCIA, f. Capacitat, ciència y mèrit.
Suficiència. Aptiludo, inis; ingenu vis. |) Lo que
basta pera satisfer la necessitat. Suficiència. Neces-
sària, orum,
SUFICIENT, adj. Bastant. Suficiente. SufQciens.
II teol. Se diu de la gràcia y socorro que Déu dóna
pera obrar bò y merilóriament. Suficiente. Suffi-
ciens, I Capàs, hàbil pera són càrrech. Suficiente.
Capax.
SUFICIENTMENT, adv. m. Bastantment. ^m-
ficientemente. Suíïïcienter.
SUFIR. V. a. SÜFRIR.
SUFLIMAR. V. a. SUBLIMAR. 3.
SUFOCACIÓ. f. Ofegament de la respiració.
Sufocacion, ahogo. Suífocalio, nis. || Se diu per
analogia de un enfado ó pesar mòlt gran. Sufoca-
cion, sufoco. Repulsa, se.
SUFOCADOR, A. m. y f. Qui sufoca. Sufoca-
dor. Suffocans, tis.
SUFOCANT, p. a. Lo que sufoca. Sufocante.
Suffocans.
SUFOCAR. V. a. Impedir la respiració. Sufo-
car. Suffoco, as. (1 Apagar lo foch ó algun efecte
sèu ó altra cosa semblant. Sufocar. Suffoco, as. ||
met. Oprimir, impedir 1' exercici ó 1' efecte de
alguna cosa ò facultat inmaterial. Sufocar, apren-
sar, alafagar. Suffoco, as. || met. Enfadar, insul-
tar. Sufocar. Suffoco, as.
SUFRAGÀNEO, SUFRAGANI, A, Y SU-
FRAGANT, adj. Dependent de altre, pertanyent
à sa jurisdicció. Safragdneo. Suffraganeus. [| in.
Bisbe respecte de són arquebisbe ó metropolità, à
qui van las causas de apel-lació, y de qui depen-
deix en mòllas cosas; y també 's diu del bisbat,
iglésia, elc. Sufragdneo. Suffraganeus episcopus.
SUFRAGAR. V. a. Ajudar, afavorir. Sufragar.
Suffragor, aris. | Donar sòn vot. Sufragar. Suffra-
gor, aris.
SUFRAGI, m. Ajuda, favor. Se diu especial-
ment de las obras bonàs que s' aplican pera las
ànimas del purgatori. Sufragio. Suffragium, ii. ||
Ajuda, favor. Sufragio. Suffragium, ii. || Yot que's
dóna en una junta, etc. Sufragio. Suffragium, ii.
SUFRAJA. f. La part de sota del genoll. Co^va,
Poples, itis.
624
SUL
DICCIONARI
Süü
SUFRIBLE. adj. Aguantable, que's pót sufrir.
Sufrible, sufridero. Ferendus.
SUFRIBLEMENT. adv. m. pacientment, to-
LERABLEMENT.
SÜFRIDAMEPíT. adv. m. pacientment.
SUFRIDÍSSIM, A. adj. sup, Sufridisimo. Yal-
dè patiens.
SUFRIDOR, A. ra. y f. Qui sufreix ab pacièn-
cia. Sufridor, sufrienle, sufridero. Patiens, susti-
nens.
SUFRIMENT. m. Paciència, conformitat. Su-
frimienlo. iEquanimilas, atis.
SUFRIR. V. a. Resistir, aguantar algun mal,
patir alguna pena, traball, etc. ab paciència. Su-
frir. Exantlo, as, suífero, ers. \\ Patir, estar afligit,
oprimit. Sufrir. Laboro, as, oppeío, is. 1| Resistir,
portar algun pes. Sufrir. Sustineo, es. 1| Perraélrer,
comportar. Sufrir. Perraitlo, is, patior, eris. |1 mil.
Sostenir, resistir, com; sufrir un ataco de sis ho-
ras. Sufrir, soslener. Sustineo, es. |1 També 's diu
del esperit, de las passions. Sufrir. Patienter fer-
re. II Pres en un sentit extens per lo que desagrada
ó incomoda, com la envídia no pót sufrir lo mè-
rit. Tragar, sufrir. Perfero, ers.
SUGGERIMENT, m. suggestió.
SUGGERIR. V. a. Insinuar, advertir ó fér re-
cordar alguna cosa. Sagcrir. Suggero, is. || üirli a
algú lo que déu dir. Sugcrir, soplar. Yerba sugge-
rere. || Influir, instigar. Sugerir. Suggero, is. || Dir
al teslador lo que ha de fér contra sa intenció à fa-
vor de algú. Sugerir. Insusurro, as.
SUGGESTIÓ, f. Obra de suggerir, y la matei-
xa cosa suggerida. Sugeslion. Suggestus, us. || Con-
sell, acort. Sugeslion. Suggestió, nis. || Tenlació del
dimoni. Sugeslion. Induclus, us.
suïcida, m. Qui's mata à sí mateix. Suicida.
Sui ipsius occisor.
suïcidi, m. Obra de malarse à sí mateix. Sui-
cidio. Suicidium, ii.
SUÍS , SA. adj. Cosa de Suissa país de Aleman-
ya. Suizo, helvecio, helvélico. Helvetius. || met. Qui
beu mòlt vi. Vinoso. Vinosus.
SULCIMANY. m. SOLIMANY.
SULCIR. V. a. SOLGIR.
SULFAT, m. quím. Sal que resulta de la com-
binació del àcit sulfúrichab diferents basas. Sulfa-
to. Sulphuricum acidum.
sulfat de MAGNÈSIA. SAL DE MADRID.
SULFATAT, DA. adj. quím. Se diu dè las sals
y altres produclos produhits pel àcit sulfúrich y
una basa. Salfatado. Sulpliurici producfa.
SULFÚREO Y SULFÚRICH, A. adj. Lo que
participa de la naturalesa ó qualitat de sofre. Sul-
fúreo, sulfúrico. Sulphurosus.
SULFURET DE POTASSA. Producte que's
presenta en forma de trossos mès ó ménos espes-
sos, mès ó ménos amples, durs, fràgils, de color
moreno verdós quant són frescos; grisosos, cendro-
gosé inodoros quant són revellits, atrauhenpromp-
tamenl la humitat del ayre, desprenent à las horas
un olor pudent; de sabor acre, càusticb y amarch,
solubles enterament en la àygua quant són purs.
Higado de azufre, sulfuro de potasa. Sulphuretum
potassa}.
SULFURO, m. Combinació natural ó artificial
del sofre ab una substància térrea, alcalina ó me-
tàl-lica. Sulfuro. Sulphurus, i.
SULMONÉS, A. adj. Cosa de Sulmona, ciutat
del Abruso. Sulmonense. Sulmonensis.
SULTÀ. m. Nom dels primers emperadors
turchs, títol que's dóna als emperadors de Orient.
Sullan. Sultanus, i ; turcorum imperator. || Espècie
de moneda de Turquia. Sullan. Sultanus nummus.
SULTANA. f. La dona principal del sultà. Sul-
tana. Sultana regina. || Embarcació de guerra , la
principal que usan los turchs. Sultana. Bellica tur-
corum navis.
SUMA. f. arit. Lo resultat que s' obté en lo SU"
mar. Suma. Summa, ». [j Col-lecció, agregat de
mòltas cosas, especialment de diners. Suma. Sumi
ma, 33. [1 La conclusió de tot. Suma. Summa, ae. ||
La acció de sumar. Suma. Summa, ae. || Lo mès
substancial ó important de alguna cosa. Monta, sw-
ma. Summa, ae, caput, itis. | Recopilació ó com-
pendi de alguna cosa, com : la suma de sant Tomàs.
Suma. Summa, ae. || Llibre dels moros així anome-
nat. Suma. Maurorum liber sic dictus.
EN SUMA. m. adv. En íi, en pocas paraulas. En
suma, en resumen, en resolucion, en una ó dos pala-
hras. Paucis, demúm.
LES SUMES. ant. En resumen, en suma. De-
múm.
SUMACAL. m. Camp ó terreno ahont se cria
sumacb. Zumflcaí,ZMmacar. Nauleaabundanslocus.
SUMACH. m. Roldó, fullas pinnadas ab asser-
raduras un poch obtusas, ovals, y per sota pelu-
das, rogencas, inodoras, y de sabor astringent.
Serveix pera assahonar las pells, pera tenyir de
negre, etc. Zumaque, roldó. Rhus, uris.
SUMACB DE LLOMBARDIA. FUStele. CotiuUS rhuS.
SUMADOR, A. m. y f. Qui suma. Sumador.
In summam redigens.
SUMAMENT. adv. m. En gran manera. Suma-
mente. Suramè, maximoperè. | Segons lo summo à
que una cosa pót arribar. Sumamente. Summe. |I
Moltíssim. Sumamente. Permaximè.
SUMANDO. m. Sumando. Summae quantitas.
SUMANTA. f. Palissa. Zurra, sumanta, tunda,
soba, solfeo, solfa, manta. Yerberatio, nis. |] Re-
prehensió forta. Sepan-cuantos, felpa. Verbis cas-
ligatio.
DONAR UNA SUMANTA. fr. Douar una palisa à algú,
afarlarlo de cops. Solanear, dar una sotana ó una
felpa. Yerberibus aliquem mulctare, accipere.
SUMAR. V. a. arit. Buscar una quantitat dita
suma, igual à vàrias parlidas de una mateixa espè-
cie ditas sumandos. Sumar. Addo, is, in summam
redigere. U compendiar, abreviar, recopilar, jj y.
SÜM
CATALÀ.
SUO
626
i
n. Resultar una suma ó partida de altras. Sumar.
«mnmara ex aliis rt)nflari.
SUMARI, m. Compendi. Sumario , sinopsis,
'[èompendio. Summa, m, epilogus, i, synopsis, is. ||
Reducció en compendi de una causa, plet; etc. Su-
mario. Causae conjectio. || La butlla de la sanlaCru-
sada, que conté las induigéncias que'l Papa conce-
deix als fiels que la prenen. Sumario. Summarium,
ii. II adj. Abreviat, posat en compendi. Compendia-
do, resumida, sumario. Summarius; in compen-
dium redactus.
SUMÀRIA, f. for. Informació que's fa en judici
dinari. Sumaria. Summaria, ae.
SUMÀRIA OBERTA, for. La que no s' ba conclòs,
'«mana abierta. Nondum finita summaria.
SUMÀRIAMENT, adv. m. En compendi. Su-
ariamente. Suramalim. |] for. De pla, sense guar-
r enterament 1' orde ó solemnitat judicial, ^w-
ariamenle. Absque juris solemnibus.
SUMBA. f. Xasco, burla. Zumba, fisga. Morda-
las, atis, jocus, i.
SUMBARSE. V. r. Xasquejar, fér burla. Zum-
r, zumbarse, (isgarse, dar baya, hacer zumba.
ugor, jocor, aris.
SUMERA. f. SOMERA.
SUMERGIR. V. a. Ficar alguna cosa dins del
■ygua. També s'usa com recíproch. Sumergir, za-
%llir. Immergo, deraergo, is. | Ficar àalgú en al-
guna cosa, com : la passió sümergeix en los vicis.
Sumergir, implicar. Subraergo, is.
8UMERSIÓ. f. Acció de sumergir ó sumergir-
15. Sumersion. Submersió, nis.
8UMICAR. V. a. Suspirar redobladament ab
na respiració violenta é interrompuda en demos-
:ació de voler plorar. Sollozar, zollipar. Singul-
0, is.
SUMILLER. ra. Principal de vàrias oficinas y
linisleris de la casa real. Sumiller. Alicujus mu-
ïris in domo regia praefectus.
SUMILLER DE coRPS. Lo qui cuyda de tot lo per-
tanyent al llit del rey, y de assistirlo quant se ves-
teix y despulla. Sumiller de carps. Summus regii
cubiculi praefectus.
HB SUMILLER DE CORTINA. Oficial mòlt distingit eu pa-
IPécio, que entre altres càrrechs té '1 de fér córrer
la cortina del cancell ó tribuna quant entran y sur-
ten los reys, quant se fa alguna ceremónia ó van à
la iglésia. Sumiller de cortina. Regi velum pandens
aut reducens.
süMiLLER DE LA CAVA. OQcial de la casa real que
cuyda del pa, del vi, dels cuberts y demés de la
taula. Sumiller de la cava ó panaleria. Rei panariae
et cellae vinarite custos.
SUMILLERIA. f. La oficina, exercici y càrrech
de sumiller. Sumilleria. Regii cubiculi, regiaemen.
sae munus.
SUMINISTRAR. V. a. etC, SUBMINISTRAR.
SUMIQUEJAR. V. a. FÉR LO PLORICÓ.
SUMIR. V. a. Absumir; y sols s' usa per pén-
drer y consumir lo sacerdot lo cos y sanch de nos-
tre Sr. Jesucrist en la missa. Consumir, sumir. Su-
mo, is.
SUMIR8E. V. r. for. abocar. 6.
SUMIS8IÓ. f. y derivats, submissió.
SUMI8TA. f. Autor de sumas ó compendis. Su-
mista. Moralis theologioicandidatus, summisla, ae.
SUMITAT. f. La cima ó altura de alguna co-
sa. Sumidad. Àpex, icis, sumraitas, alis.
SUMO, A. adj. Lo mès all y elevat. Sumo.
Summus, praistans.
A LO sumo. m. adv. À lo mès. A lo sumo, d lo
mas. Ad súmmum, ut súmmum.
SUMOGUTj DA. adj. Alsat un poch de sòn sili.
Solevanlado. Submotus. j] Dit de algun edifici que
ha fét moviment, y s'ha esquerdat. Seniido. Fissus.
II Inquiet, revoltós. Bullicioso, bullidor, rijoso. Ir-
requietus.
SUMÓURER. V. a. SOMÓÜRER. J SÜBSTRAUBER.
8UMPGIÓ. f. teol. La acció de rébrer lo cos de
Nostre Sr. Jesucril en la sagrada Eucaristia. Sun-
cion. Suraptio, nis.
SUMPTUARI , A. adj. Se diu de las lleys que
reprimeixen los gastos excessius y luxo supérfluo.
Suntuario. Sumptuarius.
SUMPTUÓS, A. adj. Magnífich , expléndit,
gran, de mòlt gasto. Sunluoso, regió, soherbio, gran
dioso, oslentoso. Sumptuosus. || Dit del home mag-
nífich en sòn gaslo y port, Suntuoso. Sumptuosus.
II PRÓDICH.
8UMPTUOSAME1VT. adv. m. Magníficament,
ab gran gasto. Sunluosamenie. Polluctè, sumptuosè.
SUMPTUOSissiM , A. adj. sup. Sunluosisi-
mo. Sumptuosissimus.
SUMPTUOSITAT. f. Gasto, dispendi gran,
magnificència costosa. Suniuosidad. Sumpluositas,
atis.
SUMULARI.m. Oficial decàmara en Roma pera
expedir las butllas, etc. Sumulario. Summula-
rius, ii.
SÚMULAS. f. pi. Compendi dels rudiments 6
principis elementals de la lògica. Súmulas. Sum-
mulae, arum.
SUMULI8TA. f. Qui estudia sümulas. Sumulis-
ta. Ad summulas incumbens.
sumulístich, ca. adj. Cosa de las súmulas •
SumuUslico. Summulisticus.
SUNAMÍTIS. m. En la sagrada Escriptura se
pren per ànima santa. Sunamitis. Sunamilis, is.
8UNY Y SUNYER, m. fam. SON.
SUNYIR. V. a. RENYAR.
SUOR. m. Humor ó serositat que ix pels po-
rós del cos del animal. Sudor. Sudor, is. || met.
Traball, fatiga. Sudor. Sudor, is. | Tambés diu de
la goma que destil-lan alguns arbres. Goma. Gum-
mi, orum.
SUOR DE LAS AiXELLAS. Lo mal olof quB fà '1 suor
de sota 1' aixella. Sobaquina. Elida capra, alarum
faetor, hircus, i.
026
SUP
DICCIONARI
SUP
SUOR INGLÉS. Espècie de malaltia ó snor pesli-
lencial que venia ab un rigor ó tremolor morlal,
que feu mòlts estragos en Inglaterra y Alemanya
'Is anys 1483, 1506, 1516, 1528 y 1551. Sudor in-
glés. Anglicus sudor.
AB LO SUOR DE SA CARA. m. adv. Ab lo traball de
aquell de qui's parla. Con el sudor de su frente ó de
suroslro. In sudore vultus sui.
SUPERABLE, adj. Lo que's pól superar. Supe-
rable. Superabilis.
SüPERABUNDÀNCIA. f. Abundància exces-
siva. Superalundancia. Superabundantia, ae.
SüPERABUNDANT. adj. Excessiu, redun-
dant. Superahundante. Superabundans.
8UPERABUNDANTÍ88IM, A. adj. SUp. .^u-
perabundaniisimo. Superabundanlissimus.
SUPERABÜNDAXTMENT. adv. m, Ab abun-
dància excessiva. Superabundanlemenle, sobreabün-
danlemente. Perquam abundè, affatim.
SüPERABüNDAR. V. a. Abundar ab excés.
Superabundar, sobreabundar, rebosar. Superabun-
do, as, refluo, is.
SUPERACIÓ, f. astron. La diferència del mo-
viment del planeta mès lleuger respecte de altre
mès pesat. Superacion. Superatio, nis.
SUPERANNACIÓ. f. Nom de unas lletras de la
cancilleria de Roma, en que's revalidan altras an-
tíguas, que no's reduhíren en temps à efecte. Supe-
rannacion. Superannatio, nis.
SUPERANT, adj. Lo qui supera 6 vens. Supe-
ranle. Superans.
SUPERAR. V. a. Sobrepujar, excedir vé,ncer.
Superar. Supero, as.
SUPERBAMENT. adv. m. Orgullosament. So~
berbiamenle. Arroganter, elatè. | Mòlt bè, magní-
ficament. Magnificamenle, soberbiamente, expléndi-
damenie. Mirificè, gloriosè.
SUPERBE. adj. suPERBO.
SUPÈRBIA, f. Orgull, lo primer en orde als vi-
cis capitals. Soberbia. Supèrbia, se, animi elatio. |]
Excés en la magnificència, sumpluosilat ó pompa.
Soberbia. Fastus, us, supèrbia, ae. || Còlera, ira ex-
pressada ab accions. Soberbia. Irae excesus. || Vani-
tat de las própias prendas ab despreci dels demés.
Soberbia. Arrogantia, ae. |1 f. pi. ant. insolència.
SUPERBIÓS, A. adj. SUPERBO. 1.
8UPERBIOSAMENT. adv. m. superbament.
SUPERBO, A. adj. Orgullós. Soberbio, sober-
bioso, allanero. Superbus, lumidus. |] Qui fàcil-
ment se deixa apoderar de lasupérbia. Soberbioso.
Superbus. \\ Elevat, excel-lent, sumptuós, magní-
fich. Magnifico, soberbio. Splendidus, magnificus.
II Abundant, expléndit. Espléndido, soberbio, sun-
tuoso. Splendidus, lautus. | va, fanfarró, presu-
mit. II met. En las cosas inanimadas, alt, excessiu,
fort. Soberbio. Excelsus, sublimis. || Dit dels ca-
balls, fogós, violent. Arrogante, soberbio , brioso.
Strenuus.
B8 TANT SUPERBO QUE SI 'lS TALONS LI QÜETAN NO's
GIRARIA, loc. Denota la suma supèrbia de algú.
Es mas arrogante que Júpiler ó fnas soberbio que Lu-
cifer. Non salutat gratis.
SUPEREMINÉNCIA. f. La elevació, altesa ó
grau eminent en que està constituhida una perso-
na. Súper eminència. Supereminentia, ae.
SUPEREMINENT. adj. Mòlt elevat ó eminent.
Súper eminente. Supereminens.
SUPEREROGACIÓ. f. Acció executada ade-
mès dels termes de la obligació. Súper erogacion.
Supererogatio, nis.
SUPEREROGATORI, A. adj. Voluntari, lo que
's fà ademès de la obligació. Supererogaíorio. Gra-
tuitus.
8UPERFETACIÓ. f. med. Nova generació ó so-
bre generació, quant hi ha generació posterior so-
bre la primera ó en divers temps; so es, segon
prenyat durant lo primer, lo que succeheix mòllas
vegadas en las trujas. També 's diu metafòricament,
com: una süperfetació monstruosa de gobern, Su-
perfetacion. Superfoelatio,
SUPERFÍ, NA. adj, SOBREFÍ.
SUPERFICIAL, adj. Pertanyent à la superfí-
cie. Superficial. Superficialis. || Lo que's queda en
la superfície y no penetra ó profundisa. Superficial.
Perfusorius. \ Aparent, sens solidesa; com: enteni-
ment ó doctrina superficial. Superficial. Perfunc-
torius, superficialis.
SUPERFICIALITAT, f. Qualitat desuperficial.
Súper ficialidad. Species, ei.
SUPERFICIALMENT, adv. m. Lleugerament,
per de sobre. Súper ficialmente. Perfunctoriè, obiler.
II met. Exteriorment, sens profundisar. Superfi-
cialmente. Obiter, per transennam.
SUPERFICIARI, A. adj. for. süperficionari.
SUPERFÍCIE, f. geom. La extensió de llargà-
ria y amplària, prescindint de la profunditat. Su-
perfície. Superficies, ei. || La cara, apariéncia ó ex-
terior de qualsevol cosa. Superficie. Superficies,
ei. II met. Bany, tintura de alguna cosa, coneixe-
ment escàs de alguna ciència, etc. Bano, superficie.
Superficies, ei, nuda cognitio. || agric. Se diu del
terreno que no està mòlt profundo, Superficie, so-
brefaz, sobrehaz. Superficies, ei.
superfície cóNci VA. geom. Lacurva considerada
ó mirada per la part interior, com la bóveda de un
temple. Superficie còncava. Superficies còncava.
superfície convexa. geom. Qualsevol superfície
curva mirada ó considerada per la part exterior.
Superficie convexa. Superficies convexa.
superfície curva. geom. La que's pót considerar
escrita pel moviment de una línea que muda
contínuament de direcció. Superficie curva. Su-
perficies curva.
superfície plana. geom. Aquella sobre que's pót
aplicar una línea recta en qualsevol sentit. Super-
ficie plana. Superficies plana.
SÜPERFICIONARI, A. adj. for. S' aplica al
qui té r us de la superfície ó dels frnyts de la fin-
I
i
SÜP
ca agena, pagant al senyor certa pensió annual. Svr
perficionario, súper (iciario. Superfície atens.
8UPÉRFLUAMENT. adv. m. Excessivament.
Supérfluamenle. Superfluè.
8UPERFLUITAT. f. Desmasia, excés. Super-
fluidad, redundància. Superfluilas, atis. || Lo que es
per demés, supérfluo ó inútil. Superfiuidad. Su-
pervacaneum, ei.
SUPÉRFLUO, A Y 8ÜPÉRFUL. adj. Sobrant.
Supérfluo. Superfluus, superfluens. 1| Excessiu. Su-
pérfluo. Immodicus. 1| Inútil, per demés. Supérfluo,
supervacàneo, excusado. Supervacaneus, oliosus.
SUPERHUMERAL. m. Ornament, espècie de
escapulari compost de or y teixit de vàrios y pre-
ciosíssims colors, de que usava '1 sumo Sacerdot
de la lley antígna. Súper húmer al, efod. Superhu-
nierali, is.
8UPERGERIA. f. SUPERSTICIÓ.
8UPERINTENDÉIVGIA. f. Suprema adminis-
tració en qualsevol línea. Superintendencia. Supre-
ma adminislratio. || Empleo y jurisdicció del su-
perintendent. Superintendencia. Praefectura, ae.
8UPERINTENDE1VT. m. Director de alguna
cosa ab superioritat à tots los que serveixen en
ella. Superintendente. Praefectus, supremus inspec-
tor. [| Oficial superior encarregat de la recaudació
y distribució de las rendas reals. Superintendenle.
Vectigalium curator.
8UPERIOR. ra. Prelat, qui té '1 gobern de al-
guns súbdits. Superior, prelado. Prsedes, idis. |
adj. Lo que està mès alt ó en lloch preeminent.
Superior. Superior. || Lo que excedeix à altra cosa.
Superior. Excellens, prestans. || Dit en orde à las
qualitats que donan preferència ó elevació respecte
de altras. Superior. Praestantior. | met. Millor, mès
excel•lent. Superior. Eximius. H geom. Se diu dels
Uochs ó terras mès allas respecte de altras en la si-
tuació de la esfera. Superior. Superior. |j astr. Se
diu dels planetas Saturno, Júpiter y Marte. Supe-
rior. Superiores planetse.
SUPERIOR iNMEDiAT. Jutge eu primera instància,
com lo mès propi à una causa, querella, etc. Supe-
rior inmediato. Superior inmediatus.
8UPERIORA. f. Prelada de monjos. Superiora.
Prsefecta, ae.
8UPERIORAT. m. Ocupació del superior y '1
temps que dura. Superiorato. Superioris munus,
tempus.
SUPERIORITAT, f. Preeminència. Superiori-
dad. Praestantia, ae. |1 Lo càrrech ó dignitat de su-
perior. Prelacia, superioridad, prelatura. Praefectu-
ra, X. H GOBERN.
SUPERIORMENT. adv. m. De un modo supe-
rior. Súper iormente. Praestantiüs, eximiè.
SUPERLATIU, VA. adj. Lo que denota excel-
léncia ó superioritat. Superlaiivo. Superlativus. (|
Mòlt gran y excel•lent en sa línea. Superlativo.Sa-
perlativus. |1 gram. S' aplica al adjectiu que posa
en sumo ó ínfim grau la qualitat del subslaqliu;
CATiLA. SÜP 627
y es absolut, com aplicadíssira ó mòlt aplicat y res-
pectiu, com lo mès aplicat de tots. 5uperíaíti'o, Su-
perlativus gradus.
EN GRAU SUPERLATIU, m. adv. fam. y
8UPERLATIVAMENT. adv. m. Ab excés con-
siderable. En grado superlaiivo, en sumo grado, su-
perlalivamente. Superlativo gradu, supereminen-
ter.
8UPERNAL. adj. SOBRENATURAL. || SUPREMO.
8UPERNALMENT. adv. m. SOBRENATURAL-
MENT.
SUPERNUMERARI, A. adj. Lo que es sobre'l
número determinat ó Uegítim, afegit al número
fixo. Supemumerario. Supernumerarius.
8UPERPARCIENT. adj. geom. y arit. Se diu
pera explicar la proporció de dos líneas ó números
en que '1 segon conté una ó mès vegadas al primer,
y algunas desas parts alíquotas; v. g. 3 y 11 que
estan en proporció triple, perquè 1' 11 conte 3 ve-
gadas al 3 y 2[t 1 avos. Superparcienle. Superpar-
tiens.
SUPERPARTICULAR. adj. geom. y mat. Se
diu de una proporció en que'l terme major conté al
menor una vegada y una part aliquota seva, com:
2 y 3 en que '1 3 conté una vegada al 2 y li3. 5m-
perparticular. Superparticularis.
SUPERSTICIÓ, f. Falsa devoció, cuito que's
dóna à qui no's déu ó de un modo indegut, com si
s' adoràs als Sants sens relació à Dèu. Superslicion.
Superstilio, nis. |1 Escrúpol ridícul ysènsfonaraent.
Superslicion. Superstitio , nis. [) Exactilut níraia.
Superslicion. Nimia accuratio. |1 Patranyas, ronda-
Uas, cuentos de vellas. Súper sticiones, cuentos de
viejas. Aniles superstitiones.
SUPERSTICIÓS, A. adj. Cosa de superstició ó
que la enclou. Superslicioso. Superstitiosus. I Qui
usa de supersticions. Superslicioso. Superstitiosus.
II Desmasiat exacte en lo que fà. Superslicioso. Ni-
mis accuratus. || Desmasiat escrupulós. Supersti-
ciosa. Superstitiosus.
SUPERSTICIOSAMENT. adv. m. Ab supers-
tició. Súper sticiosamenle. Superstitiosè.
SüPERSUBSTANCIAL.adj. que s' aplica al Pa
eucarístich. Súper sustancial. Supersubstantialis.
SUPERVENCIÓ. f. for. L' acció de sobrevenir
algun títol ódret. Supervencion. Superventus, us.
U Parlant del misteri de la encarnació del fill de
Dèu, la vinguda del Esperit sant. Supervencion. Su-
perventio, nis.
SUPERVINIENT. adj. for. Lo que sobrevé. Svr
pervenienle. Superveniens.
SUPERVIVÈNCIA, f. Vida mès llarga ó sobre
la de altra. Supervivència. Vila superstes. |1 Venlat-
ja ó donació que s' estipula en los tractats matri-
monials à favor del que sobreviu al altre. Super-
vivència. Augmentatio juris facta in favorem su-
perslitis.
8UPERXER, A. m. y f. Qui usa de superxerias.
Súper chero. Dolosus, i.
628
SÜP
f. Engany, frau.
DICCIONARI
Supercheria.
SUPERXERIA
Fraus, dis.
SUPÍ, NA. adj. Se diu del que està boca pera
amunt. Resupino, supmo. Resupinus. \\ m. gram.
3Iodo del verb llatí, que acaba en um, y es arrel
de formació. Supino. Supinum, i. || Se diu de la
ignorància crassa ó que proceheix de negligència.
Craso, supino. Ignorantia supina.
SUPLANTAR. V. a. sübplantar.
SUPLEGIÓ. f. SUPLEMENT.
SUPLEFALTAS. m. fam. Qui supleix las fal-
tas de altre. 5Kp<e/"a/ífls. Yices alterius supplens;
vicarius, ii.
SUPLEMENT, m. Obra de suplir y la mateixa
cosa que 's supleix. Suplemento. Supplementum, i.
II Lo que s' agrega à un tot, pera suplir la falta
que tenia. Suplemento. Complementum, i. || rel. Fi-
gura de diminució, y es quant en una clàusula 's
supleix alguna cosa pera fér lodiscurs mès elegant.
Suplemento. Supplemenlum, i. || En matèria de li-
teratura 's diu del aument que s' afegeix à alguns
llibres. Suplemento. Supplemenlum, i. || La dife-
rència en lo valor de una moneda del preu just
que déu tenir. Suplemento. DiíTerenliae supple-
mentum.
SUPLEMENT DE EDAT. DISPENSA.
SUPLENT, m. gram. Oració en que'l verb ca-
reix del temps en que està, y 's supleix per altre.
Suplemento. Su^plamenlma, i. [j Qui supleix ósubs-
titubeix à altre. 5M/)/eníe, SM/)hdor. Vicarius, ii. ||
farm. Equivalent. Suplemento. Quid pro quo, sup-
plementum, i.
SUPLERT, A. p. p, Suplido. Suppletus.
SÚPLICA, f. Petició, pregària. Súplica, suplica-
cion. Precatus, us; supplex pelitio. [j Solicilut, re-
presentació, memorial. Súplica. Libellus supplex.
II for. Petició pera que's concedesca '1 coneixe-
ment de una causa à aquest ó al altre subjecte. Sú-
plica. Supplicatio, nis. [| deprecació.
SUPLICACIÓ. f. SÚPLICA. 1. II f. Recurs que's
fà en algun tribunal superior pera que's veja de
nou alguna inslància. Suplicacion. Supplicatio, nis.
i SUPLICACIÓ. m. adv. A inslància, à pelició. A
suplicacion. Rogatu, hortalu.
SUPLICANT, p. a. Qui suplica. Suplicanle.
Supplex, supplicans. || for. Qui exposa alguna ra-
hó, demanda, etc, Suplicante. Orator, is.
SUPLICAR. V. a. Demanar ab súplicas. Supli-
car. Supplico, obsecro, as. || for. Apel-lar de un
tribunal superior à ell mateix, pera que's torne à
informar y sentenciar de nou. Suplicar. Provoco,
as.
SUPLICATORI, A. adj. Propi pera suplicar.
Suplicatorio. Supplicatorius.
SUPLICATÓRIA. f. Carta, oflci de un tribunal
ó jutge à altre de igual classe. Suplicatoria. Inter
judicos eadem auctoritalegaudenteslilerte.
SUPLICI, f. Pena, càstich de mort. Suplicio, ul-
timo suplicio. Supplicium, ii. || Lo lloch ahont s'
SÜP
de pena capital. Suplkio.
executa la sentència
Suppliciunr, ii.
SUPLIDOR, A. m. y f. suplent. 2.
SUPLIR. V. a. Completar, integrar lo que falta.
Suplir. Suppleo, es. || Valerse de una cosa per falta
de altra, com: suplir la falta de vi ab cervesa. Su-
plir. Suppleo, es, utor, eris. || Posarse un en lloch
de altre. Suplir, reemplazar. Alicujus vices imple-
re. II Dissimular. Suplir. Suffero, ers. || Sobreen-
tèndrer. També s' usa com recíproch. Suplir. Sup-
pleo, es.
SUPLUJARSE. v. r. sotaplujarse.
SUPOLS. m. instant, moment.
SUPORTAR, v. a. SOPORTAR.
SUPOSADOR, A. m. y f. Qui suposa. Supone-
dor. Supposilor, is.
SUPOSAR, v. a. Donar per assentada y existent
alguna cosa, encara que no ho sia. Presuponer, su-
poner. Pono, is. || Fingir. Suponer. Suppono, fingo,
is. II Tenir representació ó autoritat. Suponer. Auc-
loritale valere. || Demanar com precís, y així la
conclusió SUPOSA las priniícias y '1 judici de apre-
hensió. Suponer. Postulo, as, suppono, is. || So-
brcentèndrer alguna cosa posada en rahó, encara
que no s' expresse. També s' usa com recíproch.
Suponer. Subaudio, is.
SUPOSAT, DA. p. p. Supuesto. Positus.
SUPOSICIÓ, f. L' acció de suposar y la cosa su-
posada. Suposicion. Suppositio , nis. I Autorilat,
dislincció. Suposicion. Existimatio, nis. |] Falsedat,
ficció. Suposicion. Ficlio, nis. [j lóg. Accepció de un
terme en lloch de altre. Suposicion. Suppositio,
nis. II for. Al-legat, cita, crímen fals. Suposicion.
Fallacia, se.
de suposició, m. adv. Se diu de la persona de
dislincció y de caràcter. Decuenta. Auclorilate.
EN suposició que. m. adv. Suposat que. En supo-
sicion que óde que, ó pueslo que ó dado que. Posilo
quod.
SUPÒSIT, m. Lo que serveix de basa ó fona-
ment, com lo nominatiu en 1' oració. Supuesto.
Supposilum, i. 11 fil. La individualitat de la subs-
tància completa é incomunicable, com: la huma-
nitat es lo SUPÒSIT del home. Supuesto. Supposilum,
i. II L' objecte y matèria que no s' expressa, en la
proposició; però en que consisteix ó 's funda la ve-
ritat de ella, com: caminar sobre tal supòsit. Su-
puesto. Supposilum, i.
FÉR supòsit, fr. Fér cas. üacercaso. estimo, as.
8UPOSITICI, A. adj. Fingit, suposat. Supositi-
cio. Fictus.
SUPPEDITAR. V. a. SUPEDITAR.
SUPPLANTAR. V. a. Sübplantar.
SüPPLICAR. Y. a suplicar.
SUPPRIMIR. V. a. elc. suprimir.
SUPPUTAR. V. a. suputar,
SUPREMA, f. Consell de la Inquisició, al qual
presidia l'inquisidor general. Suprema. Supremum
tribunal.
__ SÜR CATALÀ.
flüPRÈMAMEPíT. adv. m. Últimament, sense
' recurs, Supremamente. Praecipuè, absolutè. | süma-
MENT.
SCPREMO, A. adj. Soberà, '1 primer en grau
6 dignitat, com: Dèu es lo sér supremo. Supremo.
Summus, supreraus. \\ Se diu del jutge ó tribunal
íque té poder del soberà, pera terminar las causas
[de sos súbdits, sense mès apel-lació. Supremo. Su-
)remus, summus, |] ül. sdmo. 1| Se diu del poder
las cosas ó personas à las quals se dóna un po-
ler absolut, com: 1' us té un poder supremo en los
idiomas, Supremo. Supremus, primarius,
SUPRESSIÓ, f. La obra de suprimir, Supresion.
íuppressio, nis, || Detenció, obstrucció de las vias
}er ahont passa la orina, Supresion. Obstructio, nis.
Se diu de totas las cosas que 's callan ú ocultan,
^6 la publicació de las quals s' impedeix. Supresion.
leticentia, ae. | astron. L' arcb del círcul vertical,
|ue hi ha desde'l horisont à una estrella que està
1 sota de ell. Supresion. Suppressio, nis.
SUPRIMIR. V, a. Callar, ocultar ó no dir algu-
la cosa que's deuria. Suprimir. Supprimo, is, ||
jlevar, abolir, extingir. Suprimir. Supprimo, is,
iboleo, es. H Impedir, destorbar lo curs de alguna
[)sa. Suprimir. Supprimo, is. || anül-lar. | com-
primir, OPRIMIR.
SUPRIMIT, DA. p. p. iSuprimido, supreso. Sup-
)ressus,
SUPURACIÓ, f. La acció y efecte de supurar,
Supuracion. Suppuratio, nis, |1 Mutació de lasanch
en matèria corrupta. Supuracion. Suppuratio, nis.
SUPURANT. V. a. süPüRATiü.
SUPURAR. V. a. cir. Disposar las matérias y
ladurarlas, pera poderlas exlràurer. També s' usa
)ra recíproch. Supurar. Suppuro , as. | Gastar,
)nsumir lo licor per medi del calor ó del foch.
Supurar. Suppuro, as. || met. Dissipar, consumir
5n qualsevol línea. Supurar. Suppuro, as.
SUPURAT, DA. p. p. Supurado. Suppuratus,
SUPURATIU, VA Y SUPURATÓRI, A. adj.
5e diu del medicament que supura ó té virtut de
ïsupurar. Supuralivo, supuratorio, supurante. Sup-
)urans.
SUPUTAGIÓ. f. arit. y àlg. cílcdl.
SUPUTAR. V. a. arit. y àlg. computar, calcd-
[LAR.
SUQUEJAR. V. a. Mullar repetidament lo pa en
Elo such, caldo ó altre licor. Sopelear. Panem in jus
lidemtidem madefacere. | Despedirmost ósuch los
frahims y fruyia, reventantse uns ab altres. Remos-
Uarse, remostecerse, y hacerse lagarejo, se diu dels
fahims. Mustesco, is.
SUQUER, A. m. y f. ant. sucre, sucrera,
SUR. m. astr. Nom del polo deprés per la
Europa y demés regions situadas envers la matei-
xa part del Equador, ó en lo propi emisferi ab re-
lació à aquest, Sur. Antarlos, i, | La part meridio-
nal de la esfera ó globo terrestre, Sur. Australis
plaga. 11 Lo punt cardinal interceptat envers
TOMO U.
SUR 629
aquesta part en 1' horisont pel meridià. Sur. Aus-
ter inlerceptus. |1 ra. sobresalt.
GUANYAR AL SUR. fr. uàut. Avansar en aquest
rumbo. Ganar al Sur. Austrum prieoccupare.
SURA. f. Un dels ossos de la part alta y posterior
de la cama. Sura. Sura, ae.
SURALS. adj. pi. anat. Se diu dels vasos de la
pantorrilla. Surales. Surales.
SURAR. v. a. Mantenirse sobre del àygua, sens
enfonzarse. Sobrenadar, sobreaguar, flotar. Super-
nato, as. 1| met. Tenir mando, anar de aument.
Medrar, estar en auje. Uti prosperitate.
SURBIR. V. a. SORBIR,
SUREDA. f ter, Lloch aspre. Aspereza. Con-
fractio, nis,
SURELL. m, SORELL.
SURER, m, ALZINA SURERA,
SURGIDOR, A. m. y f. Qui surgeix. Surcidor,
Sartor, is. 1| Lloch ó paratge ahont donan fons las
naus. Surqidero. Statio, nis.
SURGIDURA. f. Obra de surgir. Zurcidura.
Sutura, ae. |1 surgit.
SURGIR. V. a. Apedassar, adobaria roba. Zur-
cir. Sarcio, is. H met. Unir y junfar sutilment una
cosa ab altra. Zurcir. Compingo, is. || met. Mentir
ajustant mentida sobre mentida. Zurcir. Mendacia
compingere. H nàut. Donar fons la nau. Anclar,
surgir. Navim ad litus applicare.
SURGIT, DA. p. p. Zurcido. Sartus. H m. La
unió ó costura quant se surgeixen dos pessas de
roba. Zurcido, zurcidura. Sartura, ae.
SURO. ra. La escorxa exterior de la alzina su-
rera, de la que's fan buchs de abellas, taps de am-
polla, etc. Corcho. Suber, is. |1 pi. Los trossos de
dita escoraa pera apéndrer de nadar, Nadaderas.
Instrumenta ad nalandum. H met. Insensible, es-
túpit, tonto. LeTio, Ironco. Stipes, itis.
NADAR SENSE SURO. fr. NADAR SENSE CARABASSAS.
QUI tríu 'l suro de LA ALZINA. Descorchador. Su- '
beris decorticans.
tríurer lo suro de la ALZINA, fr. Descorchar.
Suberis decorticare.
SURRA. f. Tunda donada al cul ab assots, etc.
Zurra, vuelta de azotes. Yerberatio, nis. 1| Repre-
hensió forta. Zurra. Dura objurgatio. || escarment.
11 Palissa, càstich, cops, encara que sia sens as-
sots. Zurra. Castigalio, nis. I pi. Arrugas de la
cara del qui està enfadat. Ceïio. Torba facies, fron-
tis contractio.
DONAR UNA SURRA. fr. met. Repéndrer fortament.
Dar unjabon. Asperè objurgare.
FÉR suRRAS. fr. Arrugar la cara. Arrugar la fren-
te. Frontem corrugare, contrahere.
SURRAR. V. a. ASSOTAR.
SURREPTÍCIAMENT. adv. m. SUBREPTÍGIA-
ment.
surrogar. v. a. subrogar.
SURROY. m. ter. Terreno arenós. Arenal. Sa-
buletum, i.
79
630
SÜS
DICCIONARI
SÜS
8URRUT, DA. adj. Qui fa cara de enfadat. Ce-
nudo. Torvus. 1| Melancólich, silenciós. Murrio, sa-
turnino, capoludo, cenudo. Saturninus. [] Pensatiu y
que parla poch. Cazurro. Taciturnus, difficilis. 1|
Mal agradós. Vinagre. Asper, difficilis.
FÉR LO suRRUT. fr. Enfoscarse. Ponerse cenudo.
Torvè intuere.
8URS. prep. ant. fins.
SURT, A. nàut. p. p. irr. de surgir. Surto. Ap-
pulsus. II m. Susto repentí. Sobresalto, aldabada.
Repenlinus motus.
DONAR üN SURT. fr. Allerarse, assustarse repenti-
nament. Sobresaltar se. Extemplò terreri.
SURTIDA. f. EIXIDA.. (I Porta falsa en las forti-
ficacions, per sota del terraplé al fosso pera comu-
nicarse ab la plassa sense perjudici del foch ene-
mich. Surtida. Occultus exitus.
SURTIDOR. ra. L' artifici en un terreno pla
pera fér brollar ó saltar la àygua ab violència. Sur-
tidor, saltadero. Aqua saliens. || Lo conducto ocult
en los jochs de àyguas, ab algun artifici que la es-
campa à voluntat del director, pera mullar als qui
s' acercan incaulament. Burlador. Machina aquam
adjocandum emiltens.
SURTIMENT. m. La prevenció de alguna cosa
feta perasurtir, Surtimiento, surtido. Apparatus,us.
SURTIR. V. a. Provehir. També s' usa com re-
cíproch. Surtir. Suspedito, ministro, as. || v. n.
EIXIR. I Ressaltar, eixir en fora. Resurlir, resaltar.
Resilio, is. II Saltar en amunt, com la àygua en lo
surtidor. Surtir. Erumpo, is. || Tenir bon ó mal
efecte alguna empresa. Surtir. Prosperos aut ad-
versos exitus habere. || resultar. || originarse,
SÜSGITARSE.
SURTIT, DA. p. p. Surtido. Ad eífectum per-
dUClUS. II m. SURTIMENT.
SURTÚ. m. Espècie de ropon ó sobretot. Sobre-
todo, surtú, sórtú. Superindumentum, i.
SÜS. Espècie de interjecció pera esquivar los
gossos. Za. Za, apage. || adv. ant. Sobre, dalt. Suso,
arriba. Sursum, supra. || prest, en ün moment.
SÜS AL VENT. loc. ant. nàut. 1 sotavent.
SUS ARA. SUARA.
DE SUS. m. adv. De sobre. De suso. Ex supra.
EN SÜS. En amunt. Arriba, hàeia arriba. Sursúm,
ultra. II En avant. En adelante. In posterúm.
SÜSARA. SUARA. II Luego, luego. Confestin.
SUSCEPTIBLE, adj. Capàs de rèbrer ó admé-
trer. Susceptible, susceplivo. Ad suscipiendum ap-
tus.
SUSCITAR. V. a. Móurer, excitar la primera
vegada alguna cosa. Suscitar. Suscito, as. || Oca-
sionar. Suscitar. Facesso, is. || met. Ressuscitar,
donar moviment al qui no'l tenia. Suscitar. Susci-
to, as.
SUSCITAT , DA. p. p. Suscitado. Excitatus.
SUSDIT, m. Dit anteriorment. Susodicho, sobre-
dicho. Supradictum, i.
SUSPECTE, A. adj. SÜSPITÓS.
SUSPÉNDRER. V. a. Detenir, parar. Suspender,
inlerrumpir, parar, rezagar. Suspendeo, es. || Ar-
rebatar 1' animo, causar admiració. Suspender. Ra-
pio, is. II Privar à algú de sòn empleo ó ministeri
per algun temps. Suspender. Alicui administratio-
nem intercidere ; suspendeo, es.
SUSPÉNDRERSE. v. r. Pararse la execució de
alguna cosa pera algun temps. Suspenderse. Sus-
pendi. II Maravellarse. Suspenderse, maravillarse,
pasmqrse. Capi admiratione.
SUSPENS , A. p. p. SUSPÈS.
SUSPENSIÓ, f. Detenció, parada. Suspension.
Suspensió, nis. || Interrupció. Suspension. Interca-
pedo, inis. || Incertitut, detenció en algun movi-
ment del animo. Suspension. Haesitatio, nis; hae-
rens animus. || Admiració. Suspension. Suspensió,
nis. I Censura ecclesiàstica ó pena política que pri-
va per algun temps en tot ó en part del us del
ofici ó benefici. Suspension. Interdictio, nis. ||
raus. La detenció de la veu de un punt à altre
mès de lo que li correspon per sòn interval-lo.
Suspension. Cautusdetentio. | rapte. || gram. reti-
cència. H ret. Figura en que se suspèn agradable-
ment als oyents, tenintlos en curiosa expectació
pera dir desprès alguna cosa inesperada y digna
de admiració. Suspension. Suspensió, nis.
SUPENSIÓ DE \RMAS. ARMISTICI.
ESTAR EN SUSPENSIÓ, fr. Estar en dubte ó en incer-
titut. Estar suspenso ó en suspension. HaBsitare.
SUSPENSIU, VA. adj. Lo que té forsa ó vir-
tut pera suspéndrer. Suspensivo. Suspensivus. |
pi. També 's diu dels quatre ó cinch punts que 's
posan en la figura reticència. Suspensivos, corridos.
Suspendentes.
SUSPÈS, A. p. p. Suspenso, suspendido. Sus-
pensus. II adj. Lo que penja de altra cosa. Péndulo,
pendiente. Pendens.
QUEDAR SUSPÈS, fr. Qucdar parat, admirat ó ena-
genat. Quedar suspenso. Obstupesco, is; admiratio-
ne rapi.
SUSPICÀCIA, f. L' bàbit ó propensió à suspi-
tar ó desconfiar. Suspicàcia. Ad suspicandum pro-
clivitas.
SUSPICÀS. adj. Qui ab facilitat suspita ó des-
confia. Suspicaz. Suspicax.
SUSPICASMENT. adv. m. SUSPITOSAMENT.
SÜSPICIÓ. SUSPITA.
SüSPIR. m. RESPIRACIÓ, ALÈ. || Gcmcch, ex-
pressió de tristesa. Suspiro, sollozo, zollipo. Sus-
piratus, us, suspirium, ii. || Ànsia, desitj eficàs de
alguna cosa. Anhelo. Cupido, inis.
suspiR DE MONJA. Composició dc pasta y de la es-
cuma del sucre en mòlt petita porció. Pedo de mon-
ja, suspiro. Ex saccharo edulium.
l' últim SUSPIR. met. Lo fi y remat de qualsevol
cosa. El ultimo suspiro. Rei ultimum.
SUSPIRADOR, A. m. y f. Qui suspira mòlt ó
ab dificultat. Suspirador, suspiroso. Suspiriosus,
anbelans.
I
SUS CATALÀ.
8U8PIRAL8. m. pi. Entre fundidors de campa-
nas los conduclos que deixati en lo motllo, pera
que isca '1 vent al introduhirse '1 metall. Brave-
'as, suspirales. Spiracula, orum.
8USPIRAR. V. a. Fér suspirs. Suspirar. Sus-
piro, as. II mel. Desitjar ab ànsia alguna cosa. Sus-
pirar. Ardentiús desiderare. || anhelar, respirar.
8U8PIRAT, DA. p. p. y adj. Suspirado. Sus-
piratus,
8Ü8PITA. f. Desconfiansa, temor ó recel de
algun engany. Sospecha. Suspicio, nis. || Dubte,
incertitut que sobrevé per alguna causa, que, en-
cara que no convens, dóna indicis de lo que pót
sér. Sospecha. Suspicio, nis.
8CSPITAR. V. a. Tenir suspita, recelarse. Sos-
pechar. Suspicor, aris, suspecte, as. || Presumir,
dubtar. Presumir, sospechar, conjeturar. Conji-
cio, is.
8Ü8PITAT, DA. adj. ant. y
8USPITÓ8, A. adj. Qui dóna motiu de suspila.
Sospechoso. Suspectus. || Qui fàcilment suspita.
Sospechoso, suspicaz. Suspicax.
8USPITOSAME1VT. adv. m. Ab suspita. Sos-
pechosamenle. Suspiciosè.
SUS8URRAR8E. V. r. Comensarse à dir ó di-
vulgar alguna cosa que no 's sabia. Susurrarse.
Susurro, as.
8U88ÚS. m. Rosech interior, recel, remordi-
ment. Reconcomio. Suspicio, nis.
8U8TÀNCIA. f. sübstIncia.
8CSTAR. V. a. ant. assutar. || singlotar.
8USTENIR. V. a. SOSTENIR.
SUSTENTABLE. adj . Lo que 's pót sustentar ó
defensar ab rabons. Suslentable. Rationibus sus-
Jinendus.
■ 8USTE1VTACIÓ. f. L' acte y efecte de sostenir.
muslentacion. Sustentalio, nis. I manutenció.
P 8USTEIVTADOR, A. m. y f. Qui sustenta ó
sosté. Susleniador, suslentanle. Sustentans.
8Ü8TENTAMENT. m. SUSTENTO.
8ÜSTENTANT. p. a. SUSTENTADOR.
8U8TENTAR. V. a. Sostenir, aguantar algun
pes. Suslenlar. Sustineo, es. || Mantenir, alimentar.
Sustentar. Sustento , tolero, as. || Defensar ab ra-
hons lo que 's diu. Sustentar. Propugno, as. || ant.
ALSAR. II En las cosas morals fomentar, recrear,
alimentar. Sustentar. Foveo, es, alo, is.
i 8Ü8TENTAT, DA. p. p. Sustentada. Susten-
wtus.
8U8TENTO. m. Menjar, aliment. Sustento,
manlenimiento. Cibus, i. |1 Lo que serveix pera
manteniment 6 conservació de alguna cosa. Susten-
to. Esca, se. \\ Obra dè sustentar. Sustento, susten-
tacion. Nutritus, us. || Dit de las cosas espirituals,
com : la doctrina es lo sustento del enteniment,
las bonàs obras són lo sustento de lasànimas. Sus-
tento. Pabulum, i.
8Ü8TET. m. Susto petit. Suslillo. Favor levis.
8U8TITUHIR. substituhir.
SUT 631
8U8TO. m. Esglay, sobressalt, espant. Susto.
Pavor, is.
DONAR üN süSTo. ff. Embestir de improvís. Dar un
rebato. Subitò invadere.
8USTRACGIÓ. f. SüBSTRACCió.
8U8TRÀURER. V. a. RESTAR.
SüT. m. ant. AssuT. II RECLOSA.
SUTANO. m. Yeu ab que 's supleix lo nom de
algú que s' ignora ó no 's vól expressar. Zutano.
llle, quidam.
8UTIL. adj. Prim, delicat, fi. Sutil. Subtilis,
deduclus. || Agut, perspicàs, ingeniós. Sutil. Acu-
tus,argatus, solers. || quím. Volàtil, sens parts tér-
reas. Depurada, sulil, volàtil. Defaïcatus. I També
's diu de lo que 's fa abart, promptitut, y difícil de
enténdrer, Sutil. Acutus. | En la marina de la edat
mitja, s' aplicava à la tercera y última classe de
las galeras, la primera era la grossa, la segona la
bastarda, y la tercera la sutil per sér menor y mès
lleugera. Sutil. Longa navis velocior. | Se diu del
pes de València en que '1 quintar té 4 arrobas 6
120 lliuras, la arroba 30 lliuras, y la lliura 12 un-
sas; à diferència del pes gros en que '1 quintar té
144 lliuras, la arroba 36 lliuras, y la lliura i 2 un-
sas. Sutil. Subtile pondus.
8UTILESA. f. Agudesa, perspicàcia de ingeni.
Sutileza. Subtilitas, atis, acumen, inis. || Delicade-
sa, tenuitat. Sutileza. Tenuitas, atis. || Pensament
ó ditxo mes agut que sólit. Sutileza. Dictum acu-
lum. |] Un dels quatre dots del cos gloriós, y es lo
poder penetrar per qualsevol cos. Sutileza. Subti-
litas, atis. I raet. Agudesa, perspicàcia de ingeni,
y també s' aplica al instinct dels animals. Sutileza.
Acumen, inis, subtililas, atis. |1 Habilitat, agilitat
y expedició de mans pera fér alguna cosa. Sutile-
za. Agililas, atis. || La astúcia y lleugeresa dels
Uadregots. Sutileza. Agilitas, atis. || pi. Sofisterias
en las disputas. Sutileza. Disputationum laquei;
trica;, arum.
8UTILISACIÓ. f. quím. Obra de sutilisar per
medi del calor ó del foch. Sutilizacion. Vi foci at-
tenuatio.
SUTILISADOR, A. m. y f. Qui sutilisa. Sutili-
zador. Acuens, atlenuans.
SUTILISAR. V. a. Discórrer ab sutilesa. Suli-
lizar. Acutè excogilare. || Refinar, fér fi ó sutil, y
es mès comú com recíproch, com: los enteniments
se suTiLisAN mès cada dia, '1 vi 's sutilisa ab lo
foch. Sutilizar. Subtiliorem eíücere, exacuere.
8UTILÍSSIM, A.adj. sup. Snlilisimo. Sublilis-
simus.
SUTILÍSSIMAMENT. adv. sup. Sutillsima-
menle. Subtilissimè.
SüTILITAT. f. SUTILESA.
SüTlLMENT. adv. m. Ab sutilesa. Sutilmente.
Subtililer.
SUTJA. m. L' engrut que forma 'I fum en las
ximeneas. Hollin. Fuligo, inis.
8UTJAR. V. a. met. Esquadrinyar, rastrejar,
632
SÜT
DICCIONARI
SYN
observar ab curiositat. Alisbar, acechar, oler, ras-
trear, olfatear, tentar cerrojos, ventear. Oleo, es.
^ SUTRAGADA. f. SOTRAGADA.
SUTURA, f. anat. La costura ó connexió de dos
ossos com si estiguessen cusits. Sutura. Sutura, se.
II bot. Lo punt en que s' uneixen los carpelos en
lo fruyt, quecomunment n' hi ha al doble que car-
pelos ; y s' anomenan ventrals las formadas per
la unió de las caras entrants dels carpelos, y dor-
sals las líneas que estan en lo dors dels carpelos,
que quant lo fruyt està madur, regularment s' es-
berlan y salian las llavors. Sutura. Sutura, se.
SUTZE, A. adj. ant. Brut. Sucio. Sordidus.
SUTZEUS. adj. pi. Bruts. Sucios. Sordidi,
SUTZURA. f. ant. Brutícia. Suciedad. Sordes,
ium.
SUY. loc. ant, Sò. Soy. Ego sum.
8Y.
SYLLABUS. veu llatina que significa cartilla
pera confegir, sil-labari. || Compendi de los doc-
trinas ó ideas emitidas pel papa en algun docu-
ment, índke, silahus. Syllabus.
8YNAQUÓQUA. f. SINAGOGA.
SYNDIGH, A, 8YNODAL y altres quB 's tro-
ban ab la y búsquense ab i llatina.
TAB
CATALÀ.
TAB
633
T. Lletra vintiuna del alfabet y dissetena de las
consonants. Antíguament era numeral, y valia
160, y ab una ralleta sobre 160,000. Los tribunos
romans la escrivian en senyal de que aprobavan
alguna lley, y en las inscripcions y memórias sig-
nifica Tito.
TA.
TA. Sincopa de tüa 6 teva, com: ta mare. Tu,
tuya. Tua. U Sincopa de te ha. Te ha.
TA, TA. Espècie de interjecció, lo mateix que fo-
ra, fora, deixat de això. Ta, la, fuera, fuera, no,
no. Siste, cave. 1) Se pren també com exclamació
de que s' entén ja alguna co.sa. Ta, ta ; la, tate.
Jam, jam.
TA, TA, TA. Yeus ab que 's significa que 's fà ó
ge diu alguna cosa mòlt depressa. Ta, la, ta. Sis-
te, siste.
TABA. m. Paper que porta '1 corredor de las
cosas que s' arrendan ó 's venen en 1' encant. Ta-
ba. Actionis programraa. |] tarifa.
TABA Y TÀBACH. m. Espècie de mosca del
tamany de una abella, y ab sa picadura molesta
mòlt als burros y altres animals. Tdbano, tabarro,
moscardon, moscarda. Asilus, oestrum, tabanus, i.
II Insecte marí que molesta à las tunyinas, del-
fins y emperadors. Tdbano. Yermiculus marinus.
TABACH. m. PANERET. 2. II fam. y
TABAGO. m. Planta que té las fuUas amplas,
ovals, sentadas, peludas, un poch punxagudas,
nirviosas, de color vert baix, apegalosas ó glutino-
sas al tacto ; de olor fort y sabor acre aromàtich.
Las fullas del comers són secas y han sufert un
grau de fermentació que cambia fins à cert punt sa
naturalesa, y en aquest cas es de un moreno mès
6 ménos pujat; sòn olor es aromàtich y penetrant;
las llavors són mòlt petitas y rojencas. Sas fullas
són heméticas, irritants, narcóticas, vulneràrias,
elc. Nicociana, tabaco. Tabacum nicotiana.
tabaco de fum ó de fulla. La fulla de dita plan-
ta, que desprès de adobada 's fuma en cigarro ó
en pipa. Tabaco de hoja ó de humo. Tabaci folium.
TABACO DE MONTANTA. Planta que fà las camas de
10 à ISpolzadas, rodonas, peludas; las fullas opo-
sadas, ovals, enteríssimas, obtusas, sentadas, un
poch rasposas per sobre ab tres nirvis ; las flors
grans, terminals, solitàrias, dretas y de un groch
hermós, y en lo centro llavors negras; sabor
amarch, acre y fastigós ; olor fort, aromàtich y fà
esternudar ; la arrel horisontal del gruix de una
ploma de ànech, fibrosa, negrenca exteriorment,
blanca en sòn interior, de olor y sabor semblants à
las flors, y esantidissentérica, astringent, y útil en
las quartanas. Àrnica, tabaco de montana. Arnica
montana, doronicum germanicum.
TABACO DE PARET. HERBA DE LA MARE DE DÈU.
TABACO DE POLS. Las fullas del tabaco mòltas y
reduhidas à pols, que ensumat supura y atrau la
humitat del cervell, y fà esternudar. Tabaco de
polvo. Tabaceus pulvis.
TABACO DE RAPÉ. Tabaco de pols mòlt gruixut,
que 's fà de las ralladuras del tabaco. Tabaco de
rapé 6 de son. Tabacum rasile.
TABACO GROS. Lo que 's fà dels nirvis do la fulla
molla, formant com uns gran ets, y 's sól adobar ab
àyguas de olor. Tabaco grueso. Tabacum grano-
sum.
TABACO HABANO. Tabaco natural que no està ren-
tat ni adobat. Tabaco habano, ó de sumonte ó de so-
monte. Rude tabacum.
DE COLOR DE TABACO. Atübacado. Tabaci colorem
referens.
PLE ó BRUT DE TABACO. Tobacoso. Tabaci pulverò
conspersus.
TABAL. m. Timbal, tamborí. Mabal, tambo-
•634 TAB
rin, tamhorcillo. Tympanum,
II ant.
i. ÍI Caixa miliíai
PANDERO. II GRUA. 2. |
Caja. Tympanum, i
fam. TABOLA. 2.
TABALEJAR. v. n. ant. Tocar lo tabal. To-
car la caja. Cymbalum pulsare. || atabalar. |1 met.
Imitar los caballs ab las potas lo ruído dels tabals.
Atabalear. Quadrupedante ungula tympanis soni-
tum equum imitari. || Fér ruído, remenar alguna
cosa fent soroll, pegar ab los dits ó altra cosa sobre
una taula, etc. Tabakar. Digilis crepitaré.
TABALER. m. TAMBOR. 2. || timbaler. |] ant.
Tocador de pandero. Panderelero. Tympanista, ae.
I ant, BANQUER, comerciant.
TABALET. m. d. Atabalejo, atabalillo, tam-
borete. Typaniolum, i.
TABALOT, m. TABOLA. 2.
TÀBAM. m. ant. taba.
TABAQUEJAR. v. a. Péndrer tabaco. Tomar
tabaco. Tabaci pulverem nasibus haurire.
TABAQUERA, f. Capsa pera tenir lo tabaco.
Caja, tabaquera. Pyxis tabacaria. | La planta del
tabaco. Tabaquera. Nicotiana herba.
TABAQUI8TA. m. Qui pren ó ensuma mòlt
tabaco. Correnton, tabaquista, tabacoso. Tabaci
avidus. II Qui entén mòlt en la qualitat del tabaco.
Tabaquista. Tabaci qualitatis sagax.
TABARRO. m. TABA.
TABART. m. Tabardo.Sagum amplum manica-
tum.
TABBA. f. TABA.
TABEL-LIÓ. m. ant. NOTARI, escribI.
TABEL-LIONAR. v. a. Senyalar, posar lo no-
tari certas rallas ó senyals al fi de una escriptura
ó altre instrument, posant una creu damunt entre I
las paraulas que diuhen : en testimoni de veritat.
Signar. Signo, as.
TABEL-LIONAT, DA. adj. Se diu de la es-
criptura senyalada per ma de notari. Signado. Sig-
natus.
TABERNA. f. Magatzem de vi per menor. Ta-
herna. Taberna vinaria.
TABERNACLE, m. Lloch ahont estava col•lo-
cada la arca del testament. Tabernàculo. Taberna-
culura, i. IlLosacrari del altar. Tabernàculo. Ta-
bernaculum, i. H Pavelló ó tenda. Tabernàculo. Ta-
bernaculum, i. || nàut. Cuberta provisional sobre
r alcàssar de las embarcacions pel abrich dels
mariners. Carroza. In puppi tabernaculum. || Ca-
banyella 6 habitació. Tabernàculo. Tabernaculum,
i. I Espècie de bayart en que 's porta la imatge de
algun sant en las professons, etc. Andas. Tensse,
arura. || Peanya sobre que's col-loca alguna figura,
imatge, etc. Zócalo, peana. Zocalus, i. || estaferm,
II Doselete, gardapolvo, tabernàculo. Protectum au-
laeisornatum. || pinacle.
TABERNER. m. Qui manté taberna. Tabeme-
ro.Tabernarius, ii. 1| Qui freqüenta las taberoas.
Tabernero, tabernisla. Popinator, is.
TABERNERA. f. La dona del taberner. Taher-
nera. Cauponaria, ae.
DICCIONARI TAC
TABERNERIA. f. L' ofici ó tracte de taber-
ner. Taberneria. Cauponaj munus.
TABERNETA. f. d. Tabernilla. Tabernula vi-
naria.
TABi. m. ant. Tela com tafetà doble que feya
àyguas y ondas. Tabi. Ondulala tela serica.
TABLADO. m. Conjunt de taulas unidas pel
cantó, quedant la superfície plana. Tablado. Tabu-
latum, i. II En lo tealro públich lo paviment ahont
se representa. Tablado, tabla. Scena, «. |] Espècie
de catafal per las festas de toros. Tendido. Con-
tabulatum, i.
TABLILLA. m. Tableta, illa, iía, ica. Tabu-
la, ae.
AGAFAR Ó tenir DE TABLILLA. fr. TENIR i CAP DE
LLIBRE.
sÉR DE TABLILLA. fr. Sér de costum. Ser de cajon
ó de tabla. Juxtà ordinem praescriptum.
TABOLA. f. Broma, bulla, brega. Batahola,
tabaola, baraunda, trisca, rufalandaina, zamhra.
Vociferanium confusió. || Dit del home alborotat y
de poch seny. Tronera. Ventosum caput. || Qui li
agrada fer broma. Bromista. Jocalor, is.
TABOLL. m. Grosser, tonto, estúpit. Za(io,zo-
quete, modrego. Stupidus, i.
TABOLLAMENT. adv. m. ant. tontament.
TABOLLERIA. f. ant. tonteria.
TABORET. m. tambüret.
TABDLAT. m. Empostissatpéra posar los peus.
Tarima. Scabellum, i. || bastida, i.
TABüSTOL. m. ant. y
TABUSTOLL. m. ant. soroll.
TACA. f. La senyal de oli, tinta, etc. que afea
alguna cosa. Mancha. Macula, ae. || met. Tara ea
lo linatge ó família, deshonra. Mancha, tacha, bor-
ron. Labes, is. | clapa. 2. || Tel blanch que sól
formarse dins del ull, é impedeix la vista. Nube.
Albugo, inis. II Profanació. Mancha. Pollutio, nis.
taca natural. Defecte ab que's naix. Defeclo na-
tural. Naluralis macula.
ANARSEN LA TACA. fr. Desaparéixcrsc dels vestits
y cosas semblants. Salir la mancha. Maculam di-
lui.
LA TACA ni ES, Y NO LA TRAU LO SABÓ, Ó AQUESTA
TACA NO se'n va AB SABÓ. rcf. Deuota que lo natural
prevaleix contra 'Is esforsos del art, y també que
es mòlt difícil esborrar la nota que ocasiona '1 mal
procehiment ó poch honrats principis. Jurado ha
el bano, de lo negro no hacer blanca. iEthiopera
dealbare nec flumen poterit.
LA TACA NO HI SIA, QUE LA PÒLS BUFANT 6 ESPOL-
SANT se'n va. ref. pera denotar que no devem fér
cas de las faltas que se'ns imputan falsament; y ab
que alguns pretenen dissimular los motius de es-
càndol, segurs de que no fan mal. Lo que se dice y
no es verdad, à la mariana se deshaz. Manè fugit,
falsò quodcumque est vesperè dictum.
NO SÉR TACA DE JUHEU. fr. Denota que algun de-
fecte no «s tant com. se ponderat. No es mamha de
TAC
fudío. Non sura tara insolens qui me Jovem esse di-
cant.
sÉR PITJOR QDE TACA DE OLI. fr. Denota que ha
succehil ó sobrevingut algun mal ó dany, que qua-
si no té reraey. Serpeor quemancha de aceite. Quid
pejus ?
TRÀüREE TACAS. ff, Ferlas desaparèixer. Sacar ò
quitar las manchas. Maculas abstergere.
TRAVESSAR COM TACA DE OLI. fr. mct. S' apUca à
certas expressions que, encara que semblen suaus.
Són picants y ofensivas. Como caldo de altramuces
ó de zorra que esla frio y quema. Blandus in spe-
ciem moUe litus gladius.
. TAGAMAGA. f. Espècie de goma sòlida, entre
roja y negra, de olor fragant, y produhida per una
espècie de alba de Mèjich. racamaca. Tacamaca,2e.
TAGANY. m. Escàs, mesquí. Estilico, tacano,
menguado. Sordidè parcus. |1 Astut, bellaco. Taca-
no. Versutus.
TAGANY AMENT. adv. ra. Bellacaraent. Taca-
namenle. Nefariè. 1| Ab escassesa. Tacanamente.
Sordidè.
TAGANYEJAR. v. a. Manifestarse tacany.
Tacaiiear, cicalear. Sumptibus sordidè parcere.
TAGANYERIA. f. Escassesa, mesquineria.
Buindad, tacaneria. Sòrdida parcitas.
OBRAR AB TAGANYERIA. fr. Obrar ab malícia ó pi-
cardia. Tacanear. Fraudulenter agere.
TACAR. V. a. Fèr tacas. També s' usa com re-
cíproch. Manchar. Maculo, as. H profanar, violar,
CONTAMINAR. [| CLAPAR.
TAGAT, DA. p. p. y adj. Manchado. Macula-
tus. I CLAPAT. II Se diu de la persona que té algun
vici, y en particular del que segueix un partit, te-
nint afició à altre. Sigilado, tildado, pudrido, pi-
cada del alacran ó de la lardntula. Proditor, is.
TÀGIT, A. adj. Callat, silenciós. Tàcito. Taci-
tus. II Lo que ja s' entén ó 's suposa, encara que
no's diga, elc. Tdcito. Tacitus, subauditus.
TÀGITAMENT. adv, m. Callada, secretament.
Tàcitamente. Tacitè. l| Dissimulada, indirectament.
Tàcitamcnle. Obliquè. |1 Sens expressió ó declara-
ció formal. Tàcitamente. Tacitè.
TAGITURNITAT. f. Silenci y 1' hàbit de
guardarlo. Taciturnidad. Tacilurnitas, atis. || Me-
lancolia, tristesa suma. Taciturnidad. Taciturni-
tas, atis.
TAGITURNO, A. adj. Callat, de pocas parau-
las. Tacilurno. Taciturnus. I Trist, melancólich,
apesarat. Taciturna. Moestus.
TAGO. m. L' embolich de cànem, espart, etc,
que s' aprefa sobre la càrrega de las armas de foch.
Taco. Catapultarium tomentum. || Topo, la vara ó
bastó ab que's juga à billart. Taco. Tudicula, se,
bacillus, i. II Porció de cànem, paper mastegat,
etc., que's posa dins de un canó de fusta, y apre-
lantlo ab una burxa 's fà eixir ab violència, cau-
sant algun ruído enPayre. Taco. Papyracea, etc,
pirula.
CATALÀ. TAG 635f
TAGÓ. m. Lo taló de las sabatas, etc. Tacon.
Postica calcei emincntior pars. U Tip, com: férse
un bon taco de fabas. Hartazgo, tupa. Satietas,
atis. II PALissA. II Tripas felas talls amanidas ycuy-
tas. Callos. Omasum, ii.
DONAR TACÓ. fr. DONAR PALISSA.
TÀGTIGA. f. Art de ordenar las tropas en ba-
talla, yde fér las evolucions militars. Tàtica.Mili-
taris tàctica. | Art de ordenar algunas cosas. Tàc-
tica. Tàctica, ae. I Ciència de construhirmàquinas,
ab (jue 'Is antichs llansavan íletxas, darts, pedras,
c'c. Tàctica. Taclica, ae.
TÀCTICA NAVAL. L' art que ensenya la posició,
defensa y ataco de dos ó mès naus que forman cos
de armada. Tàctica naval. Navalis tàctica.
TÀGTIGH, GA. adj. Cosa de tàctica. Tàctica.
Tacticus. II m. Qui sab ó practica la tàctica. Tàcti-
ca. Taclicus.
TAGTO. m. Un dels cinch sentits corporals ab
lo qual se percebeix la aspresa, suavitat, duresa ó
blanura de las cosas. Tacta, tiento. Taclus, us. U
La acció de tocar. Tacto. Tactus, us.
TADEU. n. p. de home. Tadea. Thadaeus.
TAFANARI. m. fam. camp de darrera casa.
TAFANEJAR. V. a. MANIFASSEJAR.
TAFANER, A. m. y f. manifasser.
TAFARRA. f. Rabasla. Ataharre, solacala. Pos-
tilena, ae.
TAFATÀ Ó TAFETÀ. m. Roba íina de seda.
Tafetan. Serica tela subtilior. || Espècie de veta
de seda. Cinta. Serica tenia. || pi. Llassos aixerits
que serveixen pera adorno. Laza, lazada. Laqueus,
ei. II pi. met. y fam. Ensenalls que fan los fusters
ab lo ribot. Virutas, acepilladuras, cepilladuras.
doladuras. Assula, ae, schidiae, arum.
TAFETANET. m. d. veteta. U d. de tafetà.
Tafetancillo. Telae serica subtilis.
TAFILET. m. Cuyro mòlt mès prim que'l cór-
doba, brunyit y llustrós. Tafilete. Aluda ex lafilita.
TAFILETER, A. m. y f. Qui adoba tafilets.
Tafileiero. Alularius, ii.
TAFILETERIA. f. Fàbrica de tafilets. Tafilete-
ria. Alutarum merciraonium. || Art de adobar los
tafilets. Tafileleria. Ars alutaria.
TAFTAF. m. ant. tafetà. 1.
TAFURER. m. TAHüL.
TAFURERIA. f. Trampa que fan los tahuls
en lo joch. Garita, tahureria. Aleatoris astutia. ||
ant. Casa de joch. Tahureria, garita. Aleato-
rium, ii.
TAFURGA. f. ant. Espècie de embarcació
usada en los sigles mitjans. Tafurca. Navissic dicta.
TAGAROT. m. Espècie de falcó tant animós,
que acomet à tots los aucells. Lo blanch de sas
plomas es un poch encès. Tagarate. Perne, es.
TAGELL. m. Fustelas en forma de rajola mès
ó ménos araplas y llargas, que's posavan de biga
en biga pera sostenir lo traspol. Tabla, labloncillo.
Scandula,aB.
636
TAL
DICCIONARI
TAL
TAGINAT. m. ant. Sostre de fusta de figura de
pastera. Arteson, zaquizami, lagunar. Lacunar,
laquear, aris.
TÀGNER. V. a. ant. tocar, pertInyeh.
TAHONA. f. Molí de farina, la roda del qual
se mou per medi de una caballeria. Tahona. Pis-
trinum, i.
TAHONER, A. m. y f. Qui té tahona. Tahone-
ro. Pistrinarius, ii.
TAHUL, A. adj. S' aplica à la persona mòlt afi-
cionada al joch. Tahur. Alealor, is. | m. Destre en
lo joch, qui '1 freqüenta mòlt, 6 bè qui juga ab en-
gany y trampas. Tahur. Sagax alealor.
TAHULERIA. f. TAFURGRU.
TAL. adj. Relatiu de accident que s' aplica à
las cosas indefinidas, pera verificar y determinar
en ellas lo que's denota per sòn correlatiu ó la
qualitat especial que tenen, per la qual sediferen-
cian de altras. Tal. Talis. || Igual, semblant, com:
TAL era sòn valor. Tal. Talis. j| S' usa pera deter-
minar y contràurer lo que no està especificat ó
distingit, com: tals y tals negocis. Tal. Talis. ||
S' usa pera donar à enténdrer 1' estat de alguna
cosa, sa qualitat, condició ó circunstancias. Tal.
Talis. II S' usa pera demostrar un subjecte no co-
negut ó que no's vól anomenar, com: la tal fulana,
lo TAL fulano. Tal, quidam. Talis, quidam. || Se diu
per exageració, com aquesta figura es de tal' be-
llesa, que no té igual. Tal. Talis. || Lo mateix, com:
tal faràs, tal trobaràs. Tal. Talis.
TAL PER QUAL. exp, de despreci que equival à sér
una cosa de poch més ó ménos, ó indigna. Tal por
cual. Indignus.
TAL QUAL. exp. que s' usa pera denotar que són
mòlt pocas las personas ó cosas de que's parla. Tal
cual. Rarus. | exp. per la qual se dóna à compén-
drer que alguna cosa, encara que sia defectuosa,
té alguna circunstància bona. Tal cual. Qualiscum-
que. II Mitjà, regular, passador. Tal cual, enlre
merced y senoria. Mediocris. || ra. adv. Així, així,
mitjanament. Tal cual. Mediocriter.
AB TAL. m. adv. Ab condició. A tal, con condi-
cion. Ita ut,
AB TAL QUE. m. adv. Ab la condició. Con tal que,
como. Modo. U méntres que. || a fi de, solament. A
trueco, d trueco de. Dummodò.
NO HI HA UN TAL. exp. Es fals, no es així. No hay
tal. Minimè, neutiquam.
PER TAL. m. adv. pera denotar que un subjecte
's considera baix alguna circunstància, com: jo
PER TAL lo tinch. Por tal. Sic judico. I A fi de que.
Con tal que. Modò.
SÉR UN TAL PER QUAL. fr. fam. Sér una cosa de
poch mès ó ménos, ó indigna. Ser tal por cual. In-
dignum esse.
Y TAL. exp. fam. afirmativa, com: ytal si es bó.
Toma, y tal. Maximè.
TALA. f. Ruína, assolament dels camps y po-
blacions. Tala. Yastatio, depopulatio, nis. || danyí
II ant. llàstima.
TALABANT. m. ant. tirada.
TALABART. m. Bridecú , cinturon de ahont
penja la espasa. Biricú, talabarte, tahali. Bal-
teus, ei.
TAL ADOR, A. m. y f . Qui tala. Talador. Yas-
tator, is.
TALADRADOR, A. m. y f. Qui taladra. Tala-
drador. Terebrator, is.
TALADRAR. V. a. Fér forats ab lo taladreó
trepant. Taladrar, trepar. Terebro, as.
TALADRE. m. trepant.
TÀLAM. m. Espècie de dosser col•locat sobre
quatre ó mès barras llargas, que serveix en las pro-
fessons pera portar sota cubert lo Santíssim Sagra-
ment, alguna imatge, '1 papa, reys, y certs prelats
en las funcions de sa entrada à las ciutats. Palio.
Umbella,se. || ant. Qualsevol cosa quecabreix à ma-
nera de dosser ó vela pera evitar lo sol ó la pluja.
Palio, lendal, toldo, toldadura. Umbraculum, i.
U ant. Llit nupcial. Tàlamo, lecho nupcial. Tha-
lamus, i, genialis torus. |1 matrimoni. || Yentre vir-
ginal de Maria santíssima, ahont Jesucrist se des-
posà ab la naturalesa humana. Tàlamo. Taberna-
culum, i. I bot. Lo fondo del calis de la planta,
ocupat dels fruyts mès tendres. Tàlamo. Thala-
mus, i.
RÉBRER AB TÀLAM. fr. quc à mès del sentit recte
significa fér singular estimació de la vinguda de
algú. Recibircon pdlio. Umbella excipere.
TALAR. v. a. Assolar, destruhir, arruïnar, ro-
bar los camps y poblats dels enemichs. Talar. De-
populor, aris. | Tallar los arbres. Talar, cortar.
Coedo, is. II adj. Roba llarga fins als talons. Talar.
Talaris.
TALARANYA. f. taranyina.
TALASARQUIA. f. Lo domini ó imperi dels
mars. Talasarquia. Talasarquia, ae.
TALASÓMETRA. f. Midador del mar. Tala-
sómetra. Talasometra, ae.
TALAVERA, f. Espècie de pisa fabricada en
la ciutat de aquest nora. Talavera. Talabricense
fictile.
TALAYAR. v. a. atalayar. 1| v. r. güardar-
SE. 1.
qui's talaya ó guIrda, par que por haja. ref. De-
nota que qui và sempre espavordites senyal de ha-
ver comès alguna falta. Quien se temé, algo debe.
Ollam alere.
TALCO. m. Mineral blanch, verdós de llustre
semblant al del metall. Se troba en fullas so-
breposadas unas à altras que se separan fàcilment,
y en aquest estat són transparents y flexibles. Tal-
co. Talcum, i.
TALCO DELS FiLosops. Nom que's dóna al blanch
perfet en la filosofia hermètica. Talco de los filóso-
fos. Philosophorum talcum.
TALEGA Ó TALEGA. f. SACH. || sarró. § Lo
TAL
CATALÀ.
TAL
6^7
I
que's conté 6 porta en la taleca. Talega. Mantica?
repositum. I| Saqael ó bossa pera portar diner. Ta-
lega. Marsupium, ii. U La quantitat de 100 duros
en plata. Talega. Talentura, i.
TÀLEM. ni. TÀLAM.
TALENT, m. Capacilat, ingeni , do natural ó
sobrenatural. Talento. Ingeniuiu, ii. |1 Moneda an-
tígua que tingué diferent pes y modo de contar se-
gons lo considerable número de pobles ahont s'
usava. Lo raès comú entre 'Is historiadors es 1' àl-
tich de pla'a, que's dividia en major y menor. Lo
major valia 11 GTS vintidosos y 28 maravedissos,
y '1 menor 8733 vintidosos y 3 maravedissos. Un
talent de or valia '1 major 150343 vintidosos y '1
menor 112738 vintidosos y 18 maravedissos. Ta-
lento. Talentum, i. || Apetit. Apetito. Esuries, ei. |1
ALIENTO. II GANA, DESITG. |j aut. ANIMO.
i MAL TALENT. loC. anl. DE MALA MANERA.
VAL MÈS TALENT, QUE PA DE FORMENT. ref. EnSeU-
ya que la ciència déu sér preferida à las riquesas.
Vale mas saber que haher. Divitiis sapientia praes-
tat.
TALEYA. í. DALÉ, FAL-LERA. || COSTUM. || VICI.
talí. m. BRiDECú. II Terme de relació, espècie
de joya que dóna en la índia 1' espòs à sa esposa,
la qual lapórla al coll mentres viu son marit, y la
romp quant aquest mor. Tali. Tali.
TALIA. f. Musa que presideix à la comèdia.
Talia. Tbalia, ae. | Una de las tres gràcias. Talia.
Thalia, se. | Una de las cinquanta nereydas. Talia.
Tbalia, aï. |1 Un dels càntichs de irrio, en que en-
clogué la substància de sa impia doctrina. Talia.
Thalia, a;.
TALIÓ. m. Gàstich igual al delicte, Talion. Ta-
llo, nis.
TALIONAR. V. a. Castigar ab la pena del ta-
lió. Talionar. Talion is poena mulctare.
TALIPOT. in. Arbre de Ceylan tant alt com 1'
arbre major de una nau, de fuUas mòlt grans. Ta-
lipot. Talipot.
TALISMAN. m. Caràcter, figura, imatge gra-
vada ó formoda de algun metall, ab correspondèn-
cia als signes celestes que diuhen dorainan en ells,
à que 'Is astrólechs, magos y xarlatans atribuhei-
xen virtuts raaravellosas, y '1 poder de atràurer
las influèncias del cel. Talisman. Aslralis imago
superstitiosa. [j Doctor de la lley mahometana, Ta-
lisman. Mahometanae legis doctor.
TALISMÀNICH, CA. adj. Cosa de talisman.
Talismdnico. Talismanicus.
TALITAT. f. lóg. Diferència que delerminauna
cosa que pót estar genèrica ó específicament en
ella. Talidad. Talitas, atis.
TALL. m. Lo fil de la espasa, ganivet, etc. Cor-
te, hilo. Acies, ei. j] Incisió. Corte, tajo, incision,
corladura, saja. Scissio, nis. jj Lo tros que's talla
de alguna part, com: tall de peix, etc. Tajada,
tasajo, tarazon. Segmentum, i. || Tros de tabaco
de fulla caragolada ó rolllada. Rollo, palo. Tabaci
TOMO II.
fruslulura. || Lo lloch ahont setallan los vestits pe-
ra'Is soldats, Corle. Locus ad vestesconcinnandas.
II Lo tros (!o carn, formatge ó altra cosa tallada.
Tajada. Segmentum, i. || Tros de fuyta tallat ab lo
gavinet. Cacho. Pomi segmentum. || Talla ó tribut.
Talla. Designatum vectigal. || Disposició del cos
humà. Talle. Corporis habitus, forma. || La forma
que's dóna als vestits, lallantlos y proporcionant-
los al cos, y particularment la part de la cintura.
Talle. Vestium figura. | Trassa ó modo de fèr al-
guna cosa. Talle. Modus, i. || Modo, manera, dispo-
sició. Talle. Actus, us. || V ayre, primor, gràcia,
com: tall de la lletra, Garho, aire. Gratia, ae. I
L'acció y efecte de tallar. Corle. Abscissio, nis. ||
La fesa ó badall que's fà en la punta de la ploma
de escríurer. ffendediíra. Fisura,ae. || La seguida
que portan los segadors y traballadors de la terra
en l'exercici del traball que fan. Tajo. Operario-
rum series in labore. |j Ramassada, multitut ó cop
gran de cosas que venen juntas y ab pr"omptitut,
com: tall de aygua. Turhion. Turbo, inis. || Dit de
las oscas, fesas ó puntas que tenen las fullas de al-
guns arbres. Corte. Dens, tis. || Entre llibreters, la
part de davant dels llibres. Canto. Extremitas,
atis. II ant. pedrera, H ant. tremp, || ant. talp. 1|
pi. Las clivellas que's fan en alguna part del cos
per causa del fret. Grietas. Iliatus, us. || tallada.
II TALLA. 3. II ant, ESTATURA, CONTINENT, FIGURA. |j
ant, FIL DE ESPASA.
TALL VDYT, esc. La senyal 6 figura de algun se-
llo, figura ó monument antich. Ectipo. Ecty-
pus, i.
i TALL. m, adv, A modo ó en forma, com: i tall
de poca vergonya, tassa k tall de càlzer, A mane-
ra, d guisa, en forma. Ad, instar. |1 A trossos, à la
menuda, y així 's diu: botiguer de tall, etc. Por
menor. Minutim.
ANAR k tall, loc. ant, Pasar d cuchillo. Ohlero, is.
FÉR talls. fr. Tallar la carn sens separaria del
lot. Sajar. Incido, is.
MITJ tall. MITJ RELLEU,
TENIR k TALL. loc. ant. Vcnír perfectamente, de
molde, de perilla, como llovido, coma pedrada enojo
de hoticario. Aptisiraè quadraré.
TALLA. f. Cert tribut que 'Is vasalls pagan à
són senyor pera socórrerlo en alguna necessitat.
Talla. Vectigal, is. |1 Premi que s' ofereix pel res
cat de alguna persona ó presó de algun delinqüent.
Talla. Designata mercès. || La estatura del home.
Estatura, talla. Statura, ae. 1| Llista ócatàloch dels
ciutadans. Padrón. Census, us. || Bastó ab que's
marca ab una osca ó tall per cada cosa de un ma-
teix genero que's compra fiat. Tarja. Craenis dis-
tinclus palus ad debita signanda. |1 Porcióde algu-
na pessa que's teixeix de una vegada, com: Uansol
de tres tallas, etc. Pierna. Telaï oblonga pars. ||
Obra de escultura formant vàrias figuras qne so-
breixen del fondo. Talla. Opus sculptile. || ant. ta-
la. [I L' obra de podar los arbres y planlas, Corta,
80
DICCIONARI
1. II ant, ES
m TAL
ramoneQ. CoUiscatio, nis. H tallada
CARPBA.
FÉR TALLA. fr. EMPADRO\AR. || loc. ant Lhvar no-
ta, apuntar, llevar cuenta y razon. Adnoto, as.
FÉR Ó GITAR TALLAS Ó EXACCIONS. lOC. Bílt. DeC'ie-
tar repartos, tallas, derramas. Yectigalia decretaré.
MITJA TALLA. Baix felleu. Media talla, Hermse,
arum.
TALLABARDER. m. Podall reforsal pera ta-
llar bardissas. Podon. Scirpicula, se.
TALLABOSSAS. m. Lladregot, lladre. Corta-
bolsas. Cruraeniseca, se.
TALLADA, f. Obra de tallar los arbres pel ar-
ran de terra. Tala, corle, corta. Lignaria caesio. ||
part que's talla de alguna cosa à manera de llesca,
com de meló, cansalada, etc. Tajada. Segmentum,
i. H La de carabassa, llimona y altras fruylas. Ca-
cho. Frustum, i. || llesca, llenca. || La de jmenjar
blanch. Pella. Leucophagi segmentum.
FÉR talladas. fr. Tallar. Corlar, lajar, rebanar.
Seco, as.
TALLADETA. f. d. Tajadilla. Frustulum, i.
TALLADOR, A. m. y f. Qui talla. Cortador,
tajador. Sector, is. || ra. Tros de fusta en que's talla
ó trinxa la carn. Tajo, tajadero, picador. Ad carnem
secandam stipes. 1| piló. 1. || ant.MOLER. || tallant,
MITJALLUNA. || Qui falta à las lleys. Trasgresor,
transgresor, infractor, quebrador,quebrantante. Yio-
lalor, is.
TALLADOR DE PAU. REVOLUCIONARI.
TALLADOR DE PEDBA. PICAPEDRER.
TALLADORET. m. d. Tajoncillo. Carnes scin-
dendas tabella.
TALLADURA. f. La acció de Tallar. Corladu-
ra, tajadura. Scissura, ae. || pi. ant. retalls.
TALLAMAR. m. nàut. Tauló gros, ó pessa
composta de altras que s' adapta fortament à la
roda per sa cara exterior ó de proa, y s' assegura
ab las curvas bandas : en ell rematan las perxas y
en sòn extrem superior se col-loca '1 lleó ó altra
figurassa, y serveix pera dividir la àygua quant lo
buch camina. Tajamar. Corvis proralis.
TALLAMENT. m. talladüra.
TALLANT, p. a. Lo que talla. Cortante. Scin-
dens. II m. Coltell de carnicer. Cuchilla. Culter, i,
securis, is. | mitjallüna. || Instrument de ferro ace-
rat, de poch ménos de un forch de llarch, y cosa
de dos dits de ample, y serveix pera tallar ferro
fret à cops de martell. Corlafrlo, tajadera. Instru-
mentum secans ferrum. || Espècie de mitjallüna de
ferro acerat pera tallar turrons, formatge, etc. Ta-
jadera. Lunatus culter. || Instrument de ferro ab
boca acerada y tall, ab un mànech llarch de una
quarta, pera tallar las barras de ferro bullent. Cor-
tadera. Secespila, ae. || Instrument de ferro à ma-
nera de martell ab tall en los dos costats pera tallar
y traballar las pedras. Escoda. Scalprum, i.
TALLANTAR. V. a. Traballar ó tallar las pe-
dras ab lo tallant, Escodar. Làpides excidere.
TAL
TALLANTAT, DA. p. p. Escodado. Excisus.
TALLANTÓ. m. d. Instrument de dos talls
que serveix pera enrajolar. Aciche. Pro «quandis
lateribus instrumentum.
TALLAPEUS. m. Tall ó cutxillada que's tira à
las camas. Cortapiés. Iclus gladii pedibus inflictis.
TALLAPLOMAS. m. trempaplomas.
TALLAR. V. a. Dividir en vàrias parts ab algun
instrument de tall. Corlar, lajar, tallar. Seco, as.
11 Fér talls ó incisions en alguna cosa pera ensetar-
la. Corlar. -Alicui rei secturam impriraere. || Par-
lant de carnicers, véndrer carn públicament. Cor-
lar, lajar. Dilanio, as. || trempar las plomas. || pi-
car pedra. II ant. empadronar. || Separar, dividir
una cosa de altra, com los rius un territori, las
montanyas una de altra. Cortar. Intercido, is. ||
Tapar lo pas al exèrcit enemich, pera llevarli la co-
municació ab una plassa, etc. Interceptar, cortar,
cortar los pasos. Intercludo, is. I Embarassar lo
curs à las cosas. Corlar los pasos, aiajar. Obsto, as.
II Interrómprer la conversació ó plàtica. Interrum-
pir. Coèrceo, es. 1| Escursar, abreviar. Cortar. Bre-
vio, as. II Retallar, escapsar. Recortar, cortar. Re-
cido,is. II decidir. II Dividir la àygua navegant. Cor-
tar las ondas ó las olas. Aquas scindere. || nàut. Pas-
sar de un costat à altre de una línea determinada,
atravessant per ella, com : tallar 1' Equador ó la
línea, tallar un trópich, un paralelo, '1 rumbo, etc.
Cortar, cruzar. Navem Iransversum agere. || Em-
péndrer y seguir un rumbo que s' aproxime lot lo
possible al que déu férse, y proporcione al mateix
temps una posició que precaucione y defenso contra
'1 mòlt mar y vent. Corlar. Praïvideo, es. || Entre
sastres donar lo tall corresponent als vestits, pera
què s' acomoden al cos. Cortar. Yestes concinnare.
II Igualar los cayrons. Agramillar, descacilar. La-
teres Yenustè decurtare. || v. r. Ferse un tall ó fe-
rida. Cortarse. Sese feriré.
TALLAR CORRETJAS DB CUYRO ESTRANY, QÜE LAS TA-
LLARiAN COM Püs AMPLES PORiEN. refr. ant. Segar en
miés agena. Alieno non parcus esse.
TALLAR Y CüsiR. fr. met. Disposar algú à sòn àr-
bitre en negocis de altres. Tijerelear. Ad libitum
disponere.
ELL s' HO tílla y ELL s' HO CUS. rof. Douola que
algú tot s' ho fà. El arriero de Arganda, él se lo
cuece, él se lo maja, él se lo lleva à vender à la pla-
za. Ipsi sibi omnia parat. || Manar algú absoluta-
ment. Hacer y deshacer en todo. Absolutè agere.
TALLARÍ. m. Espècie de vetas de pasta de
fideus. Tallarin, tajarina. In fasciolas tragemmala.
TALLARINA. f. Petxina llargaruda de dos clos-
cas llisas, iguals y de color entre blanch, groch y
blau. Tellina, flion. Tellina, íb.
TALLAT, DA. p. p. Cortado, tajado, tallada.
Secatus.
BEN tallat. Se diu del subjecte de gallarda dis-
posició. Bien trazado ó tallado. Corpore prses-
tans.
TAL
CATALÀ.
TAM
639
TALLER, A. m. y f. ter. CARínCER. | m. obra-
dor, OFICINA.
TALLET. m. d. GRiETA. Iliatus, us. I Tall pelit
de peix, elc. Tarazoncillo. Parvura segmenlum.
■ TALLEVA. f. Aucell de la isla de Madagascar,
el tamany de un colom, ab las plomas violadas y
ïas camas y bech encarnat. Talleva. Talleva, ae.
TALLGIRAR. Y. a. Embotir lo tall de algun
instrument de cer. Emholar. Hebeto, as. | v. r. En-
ruixirse, gastarse '1 tall dels instruments aguts.
mhotarse. Hebetari. || Oscarse '1 tall dels instru-
enls de cer. Mellarse. Dentari.
TALLICÓ. m. d. RETALL.
TAL-LÀ, TAL-LERA. exp. fam. TANT SE me'n
ÒNA NAPS COM COLS.
TALMENT, adv. m. De tal manera. De tal mo-
, de tal suerle. Taliter, sic.
TALMUDISTA. m. Qui segueix ó estudia 'Is
ogmas del Talmut. Talmudisla. Talmut inlerpres.
TALMÜT. m. Llibre dels juheus que conté la
radició, doctrina, ceremónias y policia que obser-
vavan. Talmud. Talmut.
TALÓ. m. Part posterior del peu. Zancajo, ta-
ri, carcanal. Talus, i. i| La part del calsat quecu-
re '1 taló. Talon. Calceamenti talus. | taco. \ . H
[Entre fusters, metxa.
ANAR ALS TALONS DE ALGÚ. fr. mct. Scguirlo de
rop. Pisar lostalones; andar rayendo los zancajos.
alcibus alicujus insistere.
APRETAR LOS TALONS, fr. Posarse à córrer depres-
. Apreiar los lalones ó las soletas; echar d córrer.
iCurro, is.
i TALÓ. m. adv. A peu, en contraposició de à ca-
ball. A pié. Pedibus.
ENSENYAR Ó MOSTRAR LO.S TALONS, fr. FUgif. MOS-
Irar, ensenar los talones. Adfugere.
NO ARRIBAR ALS TALONS DE ALGÚ. ff. met. NO ARRI-
AR i LA SOLA DE LA SABATA.
PICAR DE TALONS, fr. Trepitjar, fér ruído ab los
talons. Taconear. Calceis crepitaré,
TALONEJAR. V. a. PICAR DE TALONS. H Caminar
é peu ab mòlia pressa. Talonear. Calces agitaré pro-
grediendo. H Pegar ab los talons à un caball. Espo-
lear, talonear. Talis equum premeré. 1| Apretar,
perseguir al qui fuig. Seguir al alcance. Fugiendi
hosti inslare. I Amenassar, instar, y així 's diu:
que'ls mals nos talonejan, Pisar los talones. Im-
minere,
TALONERA, f, TALÓ. %.
TALÒS, m, talús. 1,
TALP. m. Animal semblant à una rata, negre y
quasi cego, que forada la terra. Topo. Talpa, ae. |
Diet. La persona que tropessa en qualsevol cosa.
Topo. Talpa, ae.
TALPA. f. FIGUERA INFERNAL.
TALPERA. f. Cau de talps. Topera, topinera.
Talpa; cavea.
TALPICA. f, TABACO DE MONTANYA.
TALÚS. m, ^íeci, toQto, MaSimerdon, Insulsos
homo. II arq. Declive ó pendent quasi insensible que
*s dóna à las obras ó à las paris exteriors de las
parels, murallas, etc. Relej, lalús, talud, releje, es-
carpa. Crassiliei diminutio.
FÉR talús la PARET. fr. ReUjar. Parielis crassa-
mentum minui.
TALUX. m. ler. tronxo.
TALVINA. f. Espècie de farinelas que servei-
xen de beurim als porchs. Talvina. Puls, tis.
TALVINADA. f. Cremor ó substància de sego
cuyt y bullit. Alalvina. Cremor furfuris decocti.
TAM. m. Lo so ó eco que resulta del tabal ó
altre instrument semblant. Tam. Sonus, us.
TAMÀNDOA. f. Animal del Perú, del lamany
de un porch, y de figura semblant à la guineu,
mòlt poruch y sonso, la cua llarga y ampla ab pels
ó crins tan llarchs com los del caball, ab que's cu-
bre tot lo cos; y ab las unglas, que té mòlt llargas,
obre 'Is formiguers, y ab la llengua, que es mòlt
rodona de mès de dos peus de llarga, trau las for-
migas pera alimentarse. Tamandoa. Perovianis suis
tamandoa.
TAMANY. m. Magnitut, corpulència ó estatura
de alguna cosa. Tamano. Magnitudo, inis. j] adj.
comp. /rant gran ó mòlt gran. Tamano. Tam mag-
nus.
TAMANYAMENT. adv. m. De un modo tan
gran com altra cosa à que 'i compara. Tamana-
mente. Tanlúm.
TAMANYET. adj. d. Pelit. Tamaíiito, ico, illo,
tamamelo. Parvus.
TAMARIGH. m. TAMARISCH.
TAMARINDO. m. Arbre de índias tant gran
com lo freixe; las fullas peli las, verdas, nirviosas;
lo fruyt es una tavella llarga de quatre polzadas,
encorvada, plena de una molsa roja ú obscura,
mès ó ménos àcida, en miij de la que 's troban tres
ó qualre llavors aplanadasé irregularment quadri-
làleras. En lo comers se presenta en forma de mol-
sa apegalosa, de moreno rogench, inodora, de sa-
bor àcit mòlt pronunciat y agradable al gust. Es
purgant y alemperant. Tamarindo. Tamarindus, i.
TAMARISCH, TAMARIT, Y TAM ARI U.
m. Arbust de fullas llargas y menudas; las flors
de cinch pètalos, petilas y arreladas, per defora
purpúreas y en obrintse blancas; lo fruyt es una
capsela semblant à la del sàlzer, ab llavors ne-
gras. Tarai, tamarisco, tamariz, taraje. Taraarix,
icis, myrice, es.
LLocH POBLAT DE TAMARiTs. Taharül. Tamaricis
abundans locus.
TAMBÉ. conj. copulativa ó aumenlativa que
uneix lo conlengut de la oració, en que hi ha dos
extrems que pareixen entre sí, en lo que s' afirma ó
's nega de ells. Tambien. Etiam, quoque. | adv.
m. que afirma la igualtat, semblansa, conformitat
ó relació de una cosa à altra de que s' ha parlat
antecedenlment. Tambien. Eliam, itidem. |1 En las
^ respostas es adverbi afirmatiu. Tambien, si. Utique,
640
TAM
DICCIONARI
TAN
TAMBONET. m. d. TAMBORET.
TAMBOR, m. tabal. [| for. Petita plassa rode-
jada de estacas ó de una paret senzilla ab aspitlle-
ras ab sòn rastrillo, que forma una espècie de
cancell davant de las portas. Tambor. Parva pa-
riele conclusa àrea. || En la maquinària qualsevol
pessa cilíndrica. Tambor. Cylindrus, i. 1| Entre or-
ganistas es una màquina rodona semblant al tam-
bor comú, que serveix pera tocar las orgas solas,
ó també repichs de campanas y clavicorts. Tam-
bor. Tyrapanum musicum pinulis instructum. |
Lo soldat que toca 't tabal. Tambor. Tympanotri-
ba, ai. 11 Espècie de riscle ahont s' assegura la ro-
ba pera brodar. Tambor. Acupingendo tympanum.
I Lo que fà so cora los tabals. Tambor. Tympa-
num, i.
TAMBOR MAJOR. Lo cap ó director dels tambors.
Tambor mayor. Tympanotribarum prasfectus.
TAMBORELLA. f. Volta lleugera en l' ayre.
Volleta, vollereta. Circumvolutio in aére. H Cay-
guda de alt. Tumbo, tumba, vuelco. Devolutio, nis.
TAMBORET, m. d. tabalet. 1| nàut. Cada un
dels taulons grossos en figura rodona que 's posan
al remat del arbre. Tamborete. Crassae tabulae con-
vexae. || tambüret.
TAMBORÍ. m. TAMBORmo. I fam. camp de dar-
rera CASA.
TAMBORINADA, f. Lo cop que's dóna al càu-
rer. Coslalada. Prolapsio, nis. | Cop donat ab la
ma à la esquena ó al cap. Manolada, manolazo.
Ictus manibus irapactus. |1 revés. |1 pi. trompadas.
TAMBORINAYRE Y TAMBORINER. m.
Tocador de tamborino. Tamborilero, tamboritero.
Tympanista, ae.
TAMBORINEJAR. v. a. Tocar lo tamborí.
Tamborilear, tamborüear. Tympanizo, as. 1| met.
Castigar, donar cops à algú. Menear, ó tocar à otro
el bullo. Contundo, is. .
TAMBORIIVET. m. d. Tamborüillo, tambori-
nillo, lamborino. Tympanium, ii.
TAMBORINO. m. Tabal petit que serveix pera
las dansas, etc. Tamboril. Tympanum, i.
tocar lo tamborino. fr. tamborinejar.
TAMBÜRET Y TAMBURETILLO. m. Cadi-
ra sens respatllera,'l siti de la qual regularment es
de cuyro, simolsa, etc. Taburele. Sedicula plana.
II Lo guarnit de vellut, tafetà ó altra roba precio-
sa pera adorno dels estrados. Camoncillo , tabure-
tillo. Subselium, ii. H Lo que té '1 sitial de fusta.
Tajuela, escanuelo, banqueta. Sedicula lignea. ||
Lo que té '1 siti de eslora, ó corda de espart. Po~
sadero. Sparteum sedile.
TAMis. m. Espècie de cedàs de cerdas, etc.
mòlt espès, pera passar per ell vàrias espècies,
com tabaco, drogas, etc. Tamiz. Incerniculum, i.
TAMISACIÓ. f. Operació en la que se separa
per medi de un cedàs las parts finas de un cos per
la trituració ó per la contusió de las mès grossas.
ïamizaciün. Cribratio, nis.
TAMISSAR. v. a. Passar pel tamís. Pasar por
tamiz. Excernere.
TAMISSET. m. d. Tamicito, illo. Parvura in-
cerniculum.
TAMORLAN. m. Nom que 's dóna als empe-
radors dels tàrtaros, pres de un emperador sèu
mòlt cèlebre entre ells, encara que fill de un pas-
tor dit Timur, y que per ser coix li anyadiren
lench, que ho significa, y de aquí digueren Timur-
lench, y corrumpuda la veu quedà Tamorlan. Ta-
morlan. Tartarorum iraperatoris nomen.
TAMPANELL. m. ter. envà.
TAM PATAM TAM. m. Lo só repetit del ta-
bal. Tan, tan. Tympani iteratus sonus.
TAMPIR. m. ter. sahó. temperament.
TAMPOCH. adv. m. ab que negant una cosa
se 'n nega altra. Tampoco. Ne idquidem.
TAN. adv. m. ab que's denota alguna cosa com
igual, respecte de altra. Tan. Tam. I S' usa pera
aumenlar la significació al nom ab que's junta.
Tan, tanlo, en tanto grado. Tanto gradu.
TANA. n. p. de dona, sincop. de gaetana.
TANACETO. m. Planta de camas altas de dos
à tres peus, rodonas, ralladas, serradas, de color
vert groguench; las flor de color de or, y entran
en la composició contra cuchs. Tanaceto vulgar,
yerba lombrigmra. Tar.acetum vulgare.
TANAT, DA. adj. Color burell trist. Tene, te-
nado. Cyeneus. |] De color de lleó. Leonado. Ful-
vus.
TANCA. f. Clos de alguna heretat. Cerca, cer-
cada, cerco. Sepimentum, i. H La de vergas ó bas-
tons entreteixits. Varascelo. Loricula, ae, H baldó.
II barra. 2. II La molla ab que 's tanca las bossas,
collarets, etc. Abrazadera, cerradero. .^neum
cinctorium.
tanca de cop. Pany de cop. Cerradura ó pestillo
de golpe. Pessulus impulsu claudens.
TRAüRER LA TANCA. fr. Llevaria à la porta ó qual-
sevol altra cosa que impedesca obriria, Desatran-
car. Repagulum amovere.
TANCADOR, A. m. y f. Qui tanca. Encerra-
dor. Occlusor, is. I Qualsevol cosa ab que se 'a
tanca altra. Cerrador, cerradero, cerradera. Yin-
culum, i. I Planxeta de ferro vuyda que 's clava
en lo bastiment ahont ajusta la porta en que es-
tà posat lo pany, y reb lo pestell ab que queda
tancada. Cerradero. Serae fibula. || balda, forre-
llat.
TANGADURA. f. La obra de tancar. Cerradu-
ra. OCClusio, nis. II TANCADOR. 2.
no hi val la tancadüra, ahont l' or pót ficar
la ungla. ref. que adverteix lo mòlt que pót l' in-
terès. No hay cerradura donde es oro la ganzúa,
ó si es de oro la ganzúa. Yis est nulla serae, si sup-
petat adaureus uncus.
TANCAMENT, m. TANCADÜRA, 1.
TANCAR. V. a. Impedir alguna tanca la en-
trada ó eixida de algun lloch. També s' usa conn
TAN
CATALÀ.
TAN
m
recíproch. Cerrar. Claudo, is. |1 Posar sota clau ó
en lloch segur. Cerrar, mcerrar. Recludo, is. ||
Clóurer ab tanca algun camp, hort, etc. Cercar,
cerrar. Sepio, is. | enclóürer. |j met. Ocupar l'úl-
tim lloch en alguna funció ó concurrència. Cerrar.
Claudere simul euntium agmen. H Fér córrer ab la
clau lo pestell ó Uepassa del pany, ó enganxar lo
baldó de modo que la porta quede tancada. Cerrar.
Obsero, as. |1 met. Conclóurer ó acabar alguna co-
sa. Cerrar, conduir. Finio, is. j Tapar, com: tan-
car un foral, un conducto, etc. Cerrar, tapar. Oc-
cludo, is. II PROHIBIR, IMPEDIR. || En lo joch del re-
vessí deixar à algú ab las cartas majors, de ma-
nera que lé de fér precisament totas las basas.
Entrarà uno en haza. Urgere in ludo pagellarum.
II V. r. met. retirarse. || Unirse la pell de una fe-
rida ó llaga. Cicalrizarse, cerrarse. Cicalricari.
QUI BÈ tanca bè obre. ref. Denota quant convé
que's tanque la porta pera assegurar bè lo que hi
ha dins. Mi puerla cerrada, mi cabeza guardada.
Clausa meum bene íida caput raea janua servat.
TANCAT, DA. p. p. Cerrado, lapiado. Occlu-
sus. II adj. OCULT, GUARDAT, AMAGAT. || Callat, re-
servat, com: F. es una caixa tancada. Callado, re-
servada. Gaulus. II m. tanca, clos.
TANDA. f. Alternativa ó torn. Tanda, vez, tur-
no. Ordo, inis. I ant. tasca. || tongada.
CADA BU k SA tanda. m. adv. Cada hu per sòn
orde. Cada uno por su órden ó por su lurno ópor ve-
ces, cada uno a su vez. Sua quisque vice.
deixar passar la tanda. fr. Deixar passar algú
la ocasió ó temps en que li tocava fér alguna cosa.
Dejar pasar el turno. Yices contempnere.
donar tanda. fr. Donar torn ó entrada pera fér
alguna cosa. Dar vez. Yicem alteri tribuere.
entrar en tanda. fr. que à mès del sentit recte
^ significa comensar à parlar ab pressa desprès que
kaltre se'n ha deixat. Tomar la taba. Sermonem ar-
íripere.
NO donar tanda. fr. Parlar tant, que no's done
entrada à altre. No dejar meter baza. Loquendi fa-
rCultatem alteri praecludere.
tocar la tanda. fr. Tocar lo torn, hora ó sort.
Llegar el turno. Tempus ad ventaré.
TANDARO. f. Aucell del Brasil, de la magnitut
[de un pardal: las plomas del cap tiran à grogas, y
tlo restant es negre. Tandaro. Tandarus, i.
TANGENT, adj. geom. Se diu dels círculs
I que's tocan sens tallarse, y especialment de la lí-
nea que toca à la circunferéncia precisament en un
punt. Tangenle. Tangens.
TANGIR. V. a. ant. tocar.
TANORA. f. ter. Instrument de vent. gayta.
TANQüETA. f. mús. La ralla perpendicular en
k punta, la qual divideix lo compàs. Tanqueta.
kNormalis linea.
TANT. conjuncció comparativa, com: tant bo
es Pere com qui li va darrera. Tan. Tam. I Serveix
pera mès vivesa de la expressió, com: es tant des-
veigonyit que res lo conté. Tan. Adeò. jj adj. cor-
relatiu pera explicar dos cosas iguals en número,
com: TANTS quants eran. Tanlo. Tanlus. || En 1' or-
de de comptes significa '1 número determinat,
com: TANT per cent. Tanlo. Tantum. || Relatiu con-
junctiu, com: tant per terra com per mar. Tanlo.
Tum cum. || Modo admiratiu ab que 's sól pregun-
tar alguna cosa, y equival à en tant grau, com:
TANT bo es. Tanto, tan. Adeone. (| Quantitat certa
ó número determinat, com: aquí hi ha tant. Tan-
lo. Certa quantilas. || Significa la extensió y duració
del moviment ó forsa, com: tant que no pót mès.
Tanlo. Tantúm, quantúm potest. || Junt ab los ad-
verbis mès, ménos, millor, pitjor, s' usa adver-
bialraent pera explicar la rahó especial que ocorre
pera fér y deixar de fér alguna cosa. Tanto, tanlo
mejor, etc. Tantò meliüs.
TANT DE BO. iuterjecció optativa. Ojald. Utinam.
TANT MATEIX, m. adv. AIXÍ COM AIXÍ. |1 Per últim.
Por ultimo, úllimamente, con que. Tàndem.
TANT per TANT, expressió equivalent à igual ó
per igual. Tanlo por tanto, taz à taz. Equivalenler.
TANT SOLAMENT, m. adv. SOLAMENT.
TANT SOLS. m. adv. Mentres que. Con tal que,
mientras que, mienlras tanto. Intereà dum, modò.
TANT Y QUANT. m. adv. Lo pactat. Lo convenido.
Pacti tium.
TANTS A TANTS. exp. Eu igual númcro de una
mateixa espècie. Tanios d tantos. Numero «quales.
TANTS QUANTS, cxprcssions correlativas. Tantos
quantos. Tot quot.
AB TANT QUE. m. adV. AB TAL QUE.
ALGUN TANT. m. adv. üu poch. Algun tanto, tan-
to cuanto. Aliquantulúm.
DE TANT EN TANT. m. adv. A vegadas. De cuando
en cuando, de tiempo en tiempo. Aliquandò. || De
distància en distància. De trecho en trecho, ú tre-
chos. Per intervalla.
DOS TANTS. loC. aut. AL DOBLE.
EN TANT. m. adv. De manera. En tanto. lla ut.
EN TANT NI QUANT. m. adV. NI POCU NI MÒLT.
ENTRE TANT. m. adv. Durant algun temps inter-
medi. En tanlo que, mientras que, entrelanlo, inle-
rin. Intereà, dum.
FINS A TANT. m. adv. Fins lo cumpliment de al-
guna cosa. Hasta que, hasla tanlo que. Usque dura.
NI TANT, NI TANT POCH. exp. ab quc's conté en al-
guna ponderació al qui excedeix en ella per sos dos
extrems. Ni tanto, ni tanpoco. Inter extrema me-
dium.
PER TANT ó PER LO TANT. m. adv. PcF la mateixa
rahó. Por tanlo, por lo tanto, por lo mismo. Quare,
quapropter.
TANTARANTAN. m. fam. Lo cop que's dóna
à algú. Golpe, taniaranlan. Ictus, us. || Lo so repe-
tit del tabal. Taniaranlan, tapatan, taparapatan.
Tympani sonus. || Lo so repelit de la trompeta.
Tantarara, taralantara, tararà. TubíE iteralus so-
nos.
642
TAP
DICCIONARI
TAP
TANTEIG. m. Mida ó proporció que's pren de
alguna cosa. Tanteo. Calculorum nuraerus. || Pro-
ba, examen que's fa de las qualitats de las cosas.
Tanteo. Examen, inis. |1 met. Judici prudent ó re-
gulació que's fa de alguna matèria pera que isca
com se desitja. Tanteo. Perpensio, nis. I pint. Lo
borrador ó dibuix que's fa per proba de alguna
cosa. Rasguno, tanteo, bosquejo. Adumbratio, nis.
TANTEJADOR, A. m. y f. Qui tanteja. Tan-
teador. Calculator, is,
TANTEJAR. V. a. Medir ó proporcionar, con-
frontar una cosa ab altra pera véurer si ve bè ó
ajustada. Plantear, taniear. Cometior, iris. || Con-
siderar y reflexionar ab prudència las cosas abans
de execularlas. S' usa en sentit físich y moral.
Tantear. Verso, as, perpendo, is. || met. Examinar
ab cuydado alguna persona ó cosa, probarla. Pul-
sar, tantear. Scrulor, aris. |1 pint. Dibuixar, bos-
quejar. Tantear. Inchoo, as. 1| anar a las palpen-
TAS. I Estar algú dubtós y sèns resolució en lo que
discorre. Tentar. In dubio versari. |1 tastar. [| In-
tentar, procurar, sol•licitar. Tentar. Tenlo, as. ||
cir. Indagar ab la proba la cavitat de alguna feri-
da. Tentar. Specillo vulnus exploraré.
TANTET. m.d. Poquet. Tantico, illo, ito. Tan-
lillum, i,
TANTINA8. f. pi. TENTINAS.
TANTO. m. Pedreta ó altra cosa pera contar ó
fér càlculs. Tanto. Calculus, i. U fam. Cop que's
pega à algú. Tanto, tantarantan. Ictus, us. [| pi. En
r orde de comptes val lo número indeterminat,
com en lo joch de pilota, etc. Tantos. Calculi, orum.
TANTOST. adv. m. Per pocb, quasi. Por poco,
d poco mas. Parúm abesse quin. || Luego. Cuanlo
antes. Statim. | pocb ha.
TANY. m. ter. Brot tendre del arbre. Renuevo,
pimpollo, chupon. Surculus, i, stolo, is.
TÀNYER. V. n. ant. pertànyer.
TAP. m. Bocí de suro 6 fusta, pera tapar las
garrafas, etc. Tapon. Obturamentum, i. || Espècie
de tapadora que regularment encaixa la boca ó la
obertura de lo que's vól tapar. Tapa, tapador, ta-
padera, tapadero. Operculum, i. |1 Espècie de em-
bús que's fa en los tumors, etc. Clavo. Obturamen-
tum, i. 11 TACO. 1. 11 En las aixetas, mascle. | met.
V impediment que 's sól posar en lo coll, y emba-
rassa r engullir, parlar ó respirar. Nudo. Nodus,
i. U met. Aflicció ó congoixa que impedeix V expli-
carse ó parlar. Nudo. Nodus, i. | met. pretext.
tap de barral ó de bassa ó de safareig. Lo ho-
me mòlt petit y gras. Recoquin, rechoncho, cackigor-
deté. Brevis crassusque homo.
EN tot troba tap. fr. met. en tot troba un sis óas.
pósateho per tap al cul. loc. fam. de que s' usa
per despreci, quant se demana à algú alguna cosa,
y la nega, dilata lo donaria, ó la dóna quant ja no
serveix. Arrópeseconello. Sibi habeat; nihil pendo.
TAPA. f. Part superior que tanca las caixas,
çW. í«JP*j tapador, tapadera. Operculum compagi-
natum. | Tros de cuyro que's posa en la part pos-
terior de la sola de la sabata sota del taco, y las
matérias de que's compon lo taco. Tapa. Fartum
soli calcarii. 1| cartera. 4. || rastellador. || Lo sol
6 pessa rodona de las arnas ó botas, que las tapa
pel cap. Témpano , tapa. Tympanura, i. 1| En la
conquilogia aquella cuberta que tè '1 peix pera im-
pedir la entrada de altra cosa en sa closca. Tapa.
Operculum, i. I Pessa de fusta pera impedir la en-
trada del àygua en la pessa de artilleria. Tapa.
Tegumentum, i. 1| mil. La racció de menestras ó
altras cosas que's dóna à la tropa en campanya ó
marxa. Etapa. Leguminum portio in castris eroga-
ta. II yàlvula en las màquinas hidràulicas, que im-
pedeix eixir la àygua que van rebent. Sopapo. Vàl-
vula, íE. U En las orgas uns llistons de fustas en
figura paralelógraraa, y forrats de feltre, fixos als
registres contra '1 taulero principal del secret.
Tapa. Operimentum, i. |1 f. anat. La closca supe-
rior del cap que cubre '1 cervell en las personas.
Tapa de los sesos. Cranei pars superior. || En las
cabalcaduras, la part que forma lot 1' entorn exte-
rior del casco, que cubre las parts contingudas an-
terior y lateralment, y serveix de apoyo al ani-
mal. Tapa. Ungula, ae.
TAPA DE GUITARRA. La part superior. Tahla de
guitarra. Chelyis alvei pars superior.
TAPABOGA. m. La rahó ab que's fa callar à
algú majorment quant se convens. Tapahoca. Elo-
cutionis retunsio.
POSAR un tapaboca, fr. met. posar palla i la
ESQUELLA.
TAPAGOLL. m. Lo mocador, tela ó altra cosa
que's posan las donas pera tapar los pits. Pechera.
Mamillare, is. H palatina.
TAPADOR, ra. Qui tapa. Tapador. Tector, is.
II Tap ó tapa que's posa à lo que's vól tapar, com
la llosa ó planxa de ferro pera tapar la boca del
forn. Tapa, tapador, tapadero. Operculum, i. 1| Ta-
pa, part superior movedissa que més serveix pera
cubrir que pera tancar, com es la cubertora, etc.
Tapadera. Cooperculum, i. 1| Qui amaga, encubre
ú oculta. Encubridor. Celator, is. I arcabot.
TAPADORA, f. TAPADOR, TAPA, CUBERTORA.
TAPAFORATS. m. suplefaltas. |] Mestre fan-
guet, mestre de casas de poca habilitat. Tapaagu-
jeros. Ineptus faber caementarius.
TAPAMENT. m. Obra de tapar. Tapamiento.
Operiendi actus. || opilació.
TAPAR. v. a. Clóurer, tancar, cubrir, com: ta-
par una olla, un forat, etc. Tapar. Operio, is, ob-
turo, as. II Cubrir ab la roba, abrigar. També s'usa
com recíproch. Cubrir, abrigar, tapar. Tego, is. |]
Tancar, impedir 1q trànsit ó comunicació, com: ta-
par un forat, lo pas, etc. Cerrar. Occludo, is. || ta-
piar. II met. Cubrir, ocultar, dissimular alguna fal-
ta. Encubrir, tapar. Celo, as. || Detenir lo cars ó
corrent de algun líquit. Tapar. Oblinio, is. | cv-
BRIRSE. 5.
TAP
CATALÀ.
TAR
643
I
TÀPARA. f. Lo botó de la flor de la tapa rera.
Àlcaparra, tapaca, tdpara. Capparis, is.
TAPARERA. f. Planla raraosa, las caraas de
la qual són extesas y espinoses, las flors blancas y
jgrans. Àlcaparra, alcaparro. Capparis spinosa.
TAPAROT. m. La taparà massa feta. Alcapar-
ton. Capparis, is. || met. embús.
TAPAT , DA. p. p. Tapado. Coopertus. 1| adj.
.0 que no lé curs 6 eixida. Tapado. Inlerclusus. |
)ít del cel ó atmosfera quant està núvol. Cerrado,
tapado. Nubilus.
TÀPERA, f. TA.PABA.
TAPET. m. Pessa petita de tapiceria. Tapete.
Tapes, etis. | cobretaüla.
TAPETA. f. La llenqueta de roba que's posa
)bre las butxacas de la casaca pera adorno y pera
iparla. Golpe, portezuela, cartera, pata. Portula
larsupiorum.
TAPETE. m. TAPET. Ij COBEETAULA.
TAPÍ. m. Espècie de xinel-la que usan las do-
las. Chapin. Crepida, aj.
TÀPIA. f. Paret de terra aprelada ab motllo, y
seca al ayre. Tapia. Paries formaceus. || La paret
formada de tàpias. Tapia. Paries terreus. | Mullitut
le tàpias. Tapieria. Parielum multitudo.
DESFER LAS TÀPIAS. fr. Destapíar. Terreos parieles
liruere.
FÉR TAPIAS fr. TAPIAR.
SORT COM üNA TAPIA. loc. Se diu del qui eslàraòlt
lòrt. Sordo como una piedra, ó mas sordo que una
Upia. Quò nil surdius.
TAPIADOR. m. TAPIA YRE.
TAPIAR. V. a. Fér tàpias. Tapiar. Terreis pa-
[rietibus circumcludere. Tancar ab paret un portal,
[finestra, etc. Cegar, tabicar. Cratiti pariete clau-
[dere,
TAPIAYRE. m. Qui fabrica tàpias. Tapiador.
?arietis ductor.
TAPIGER. m. Fabricant de tapiceria. Tapicero.
^Aulaeorum artifex.
TAPiCEft MAJOR. En palàcio r encarregat de la ta-
piceria. Tapicero mayor. Aulaeorum pracfectus in
regia.
TAPICERIA. f. Drap de Arras. Tapiceria la-
piz, pano de ras ò arràs. Aulaea, ae. [j En palàcio la
^oficina ahont se guardan y recullen los tapissos-
'Tapiceria. Aulaeorum repositorium.
jocH DE TAPICERIA. Lo conjunt de lapissos que com-
[ponen un ornament. Tapicerií. Aulaea peristromata-
TAPICH. m. ant. enya. 1.
TAPIN ADA. f. Cop de tapí. Chapinazo. San-
dalii ictus.
TAPINER. ra. Qui fà tapins. Chapinero. Crepi-
darum opifex.
TAPINÉRIA. f. L' ofici de tapiner y la botiga
ahont se fan ó venen los tapins. Chapineria. San-
daliarium, ii.
TAPINET.m. d. Chapinilo. Exiguum sandalium.
II Roba de cotó y seda ensatinada que està mòlt en
us pera sabatas. Tapinete. Ex gosipino et serico
tela.
TAPIOCA, f. Substància blanca en grans irre-
gulars, de grossor variable, durs y de sabor dols.
Se reduhex fàcilment à conserva per la acció de la
àygua buUenta. Es emolient, alimentícia y de fàcil
digestió. S' extrau de la arrel del jatropha-maniot.
Tapioca, sagú blanco. Tapiocha.
TAPIR. V. a. ÀTAPIR.
tapís. m. Drap de tapiceria ab que s' adorna n
las parets, etc. Tapiz. Peristroma, atis. [j mel. Lo
camp ó espay de herba semblant al tapís. Tapiz.
Cespes, itis.
TAPÍS DE CUYRO. GÜADAMACIL.
TAPI8SAR. V. a. ENTAPISSÀR.
TAPISSOT. ra. Llegum, espècie de vessa com
à pèsols petits. Tapizole, yero. Erbum, i.
TAPIT. m. ant. tapís.
TAPOT. m. Tap mal fét ó dolent. Taperujo, tor
pirujo. Obturamentum informe.
TÀPSIA. f. Planta semblant à lacanyafera, en-
cara que té mès delicada la cama y ménos la lla-
vor. De aquesta planta 's trau un licor mòlt útil en
la medicina. Tapsia. Tapsia, se.
TAQUETA. f. d. Manchica, illa, iia. Levis ma-
cula.
taquí. m. TACANT.
TAQUIGRAFIA. f. L' art de escríurer en sig-
nes, ab tanta velocitat, com se pronuncia. Antí-
guament se prenia per la oficina y 1' art de escríu-
rer ab lletra minúscula ó rodona. Taquigrafia, la-
queografia. Tachigraphia, ae.
TAQÜIGRÀFICH, CA. adj. Cosa de taquigra-
fia. Taquigràfico. Tachygraphicus.
TAQUÍ GRAFO. m. Professor de taquigrafia.
Taquigrafo. Tachygraphus, i.
TARA. f. Lo desfïïlch ó part del pes que's rebai-
xa de las mercaderias per rahó dels barrils, caixas,
sachs, etc, que's vénen. Tara. Superpondium, ii.
II La falta ó defecte que's troba en alguna cosa, en
lo pes, en lo compte, ó en la substància. Tara. De-
cessus, us. II met. Defecte moral. Tara. Yitium, ii.
II En los rentadors de llana '1 borràs que serveix
pera conduhirla al depósit, tina, etc. Tara, marra-
ga. Saccum stupeum.
TRAURERNE LAS TARAS. fr. Pesar los barrils, cai-
xas, etc, en que's ven algun genero, y rebaixar
dit pes pera saber lo que val lo genero en net. Des-
tarar, rebajar la tara. Superpondium deducere.
TARAGOT. m. TAGAROT.
TARAL-LARA. Yeu sense significació de que's
val lo que canta pera seguir algun so sense pro-
nunciar paraulas. Nininana. Futilis canciuncula.
TARAMBANA. adj. Taboll, tonto. Tarambana,
majadero, sacapelotas. Stolidus.
TARAMBANADA. f. GATADA.
TARAMBA. f. Home atarantal. Tronera, golon-
dro, alaranlado, sallabardales, lorbellino. Turbatus.
TARANNARA. f. TARABIRA.
TAR
DICCIONARI
r '
TAR
TARANTELA. f. Sonada violenta que diuhen
se balla pera curar la picada de la tarànlula. Ta-
fantela. Sonus ad tripudium violentum,
PEGAR LA TARANTELA. fr. ab que s' expHca la com-
moció violenta que fa obrar ab precipitació é im-
prudència. Dar la larantela. Inordinatè adpetere.
TARANTISME. m. med. Espècie de moviment
repentí, convulsiu, à modo del que tenen los picats
de la tarànlula. Tarantismo. Tarantismus, i.
TARÀNTOLA Ó TARÀNTULA. f. Espècie de
aranya verinosa de la ciutat de Taranto y sos con-
torns, de color que tira à groch, ab pichs negres
bermells ó verts, y un poch peluda; la seva picada
fa ríurer y saltar ab una alegria extravagant, ó
causa una horrible ó espantosa melancolia. 'L re-
mey diuhen que es la música de un instrument viu
íy penetrant; y encontrant un to proporcionat que
assa impressió al malalt, lo fa saltar, suar. Han-
gar bromera, y 's deslliura del verí. Tarànlula-
Seps, pis, tarantula, ae.
PICAT DE LA TARANTULA. Tarautulado. Tarànlula
morsus. || exp. met. Qui està tocat de algun afecte
físich ó moral, y particularment del gàl-lich. Picado
de la tarànlula ó del alacran. Morsus phalangio.
TARANYINTA. f. Tela de aranyas. Telarana,
tela de arams. Aranse tela. || nàut. Espècie de filat
de pescar, las mallas del qual són de dos ó tres
polzadas en quadro, y de una escassa las primeras
del cap, ab mida en las últimas. Boliche de Usos,
taranina, arana. Piscatoria retis aranea.
FÉB TARANYINAS LOS ULLS, fr. FÉR PAMPALLÜGAS.
NO CRIAR TARANYINAS. fr. met. No cstar may pa-
rat. No estar nunca parado. Haud otiosum esse.
TENIR TARANYINAS EN LOS ULLS. fr. met. fam. NO
reparar en lo que's té davant. Tener telaranas en
los ojos. Csecutire.
TARARÀ, f. Lo só de la trompeta. Tararà. Tu-
bae sonus.
TARARIRA. f. La persona de poca formalitat y
judici. Tararira. Judicia praeceps. j] Paraula bur-
lesca pera despreciar ó burlarse de lo que altre
diu. Tararira. Nugae canorae.
TARAROT. m. Nom que's dóna al home petit
y despreciable. henacuajo, sacabuche. Homuncio,
nis. 11 ATARANTAT. | TARARIRA.
TARASCA. f. Monstruosa figura de dragó ó
serpentó que portada per homens anava obrint y
lancant sa desmesurada boca davant las professons
de Corpus en Catalunya, montada per una dona
bellament alaviada, representant la meretrís de
Babilónia ó la alegoria de Leviatan ó '1 dragó de
Tarascó (Fransa) vensut y encadenat per Santa
Marta. Tarasca. Larvata facies, |1 drach. |1 met. La
dona fea, malforjada, desenvolta y de mal natural.
Tarasca. Foemina serpina facie et Índole.
TARASSÀ, NA. adj. ant. expedicionari.
TARASSANA. f. ant. adrassana.
TARAT, DA. adj. Se diu del panyo ó tela que
per desigualtat del fil 6 del teixit ó del color forma
llistas. Acanillado, canillado. Pravè contextos. t|
met. Notat de algun defecte ó falta moral. Picado de
la tarànlula. Animi labe infectus. H ser de la olla.
TARDA. f. TARDE. II ant. tardansa.
A LA tarda Ó A la LLARGA, m. adv. i LA CURTA Ó
Ala llarga.
TARDÀ, NA. adj. Lo que tarda en verificarse
mès del temps regular, com se diu regularment de
la fruyta. Tardio, tardo. Serolinus. | Lo que suc-
ceheix desprès del temps oportú en que s' espera-
va ó necessitava. Tardio. Tardus. H Pausat, entre-
tingut ó que camina poch à poch. Tardio. Morosus,
cunctabundus. |1 Peresós en obrar ó fèr las cosas.
Perezoso, mandra. Piger, lentus. H torpe, tonto,
taboll. II Qui tarda, 's detura ó deté. Tardador;
tardon. Gunctator, is. 1| Se diu de la planta ó ar-
bre que fa '1 fruyt per la tardor y lo mateix del
fruyt ó llavor. Oional, tardio. Autumnalis, seroti-
nus,
TARDADOR. m. TARDÍ. 6.
TARDAMENT. adv. m. Fora del temps opor-
tú. Tarde, lardiamente. Serò, tardè. || m. tardansa.
TARDANARIAS. f. pi. tardanias.
TARDANER. m. tarda. 6.
TARDANIAS. f. pi. Los fruyts que sembrats al
estiu se cullen à la tardor. Tardios. Serotinus, i.
TARDANSA. f. Detenció, lentitut ó pausa en
la execució de alguna cosa. Tardanza. Mora, ae.
TARDAR. V. a. Detenirse, gastar mòlt temps,
no venir oportunament. Tardar, tardarse. Morari,
cunctari.
A MÈS tardar, m. adv. Expressa que alguna cosa
esta prop de succehir, com: a mès tardar vindrà
la setmana entrant. A mas lardar. Ad súmmum.
sÈNS TARDAR, m. adv. Luego, sens dilació. Sin
tardanza, sin demora, sin dilacion. Protinüs.
TARDE. f. Lo temps desde mitjdia fins à la
nit. Tarde. Vesper, is,
TARDEJAR. V. a. férse tart, |1 tardar,
TARDET. m. d. Tardeciía, ica, tardecilla. Dies
advesperascens.
AL TARDET, m. adv. TardccUlo. Yesperè.
TARDIS PIULÀSTIS. loc. fam. Dóna à entèn-
drer que algú acut tart à alguna cosa. Tarde pia-
che. Tardè venientibus visa; serò sapiunt phryges.
TARDÍSSIM, A. adj. sup. Tardisimo. Maximè
tardus.
TARDOR, f. Primavera del ivern. Olono, oto-
nada. Autumnus, i.
COSA de la TARDOR. Olotíal. Autumualis.
TAREA. f. Traball que's dèu fèr en temps de-
terminat. Tarea. Pensum, i. |1 tasca. || mel. Afany,
cuydado, sol-licitut. Tarea. Cura, ae.
TARGETA, f. Espècie de adorno à manera de
escut, del qual s' usa en las festas públicas, y ser-
veix de adorno en la arquitectura. Tarja. Clipei
species, parmula, ae. H Porteta ó planxa que 's sól
posar sobre algun quadro ó porta ab algun lletrero
ó altra cosa. Tarjeta. Emblemma superappositura.
TAR
catalA.
TAR
m
I
H Estampa petita ab lo nora de algú, qne 's sól
deixaren la casa ahont se va de visita ó à donar
los bons dias. Tarjeia. Schedula, ae. [] Lo bocí de
paper que's posa als extrems de las pessas de las
robas, ahont se nolan las canas que té la pessa,
etc. Marhete. Nota papyracea pannisassula.
TARGETAS8A. f. aura. Tarjeton. Amplum em-
blemraa.
TARGÚMIGH, CA. adj. lo qne pertany al tar-
gum llibre dels juheus, que's reduheix à las parà-
frasis y explicacions de las Escriptnras. Targúmi-
co. Targumicus.
tarí. m. viNTiDós. II Moneda que en 1481, 13
tarins de Sicília valian en Barcelona 24 sous y
aquestos un ducat. Tarin. Moneta sic dicta.
TARIDA. f. Embarcació semblant à una tarta-
na, de que en lo sigle XII s' usà en lo Mediterrani,
pera conduhir caballs y màquinas militars en las
expedicions marílimas. Tarida, carrida. Vectoria
navis.
TARIFA, f. Llista que conté 'Is preus de las
cosas venals. Tarifa. Pretiorum syllabus.
TARIFAR. v. a. Senyalar lo preu. Tasar. Ta-
xo, as.
TARIFAT, DA. p, p. Tasado. Taxatus.
TARIFENY^ A. adj. Cosa de Tarifa, ciutat de
Andalusia. Tarifeiio. Tartessus.
TARIMA, f. Espècie de tablado pera tenir los
peus alsats de terra. Tarima. Peditolum, scabe-
11 Um, i. 11 TABERNACLE.
TARIMASSA. f. aum. Tarimon. Pergrande
suppedarieum.
TARIMETA. f. d. Tarimilla. Scabellum par-
vum.
TARIT TAROT. adj. fam. baligabalaga.
TARJA. f. Escut ó rodella que cubria tot lo
cos. Tarja. Parma grandior. I Emblema, adorno à
modo de escut antich, que conté alguna inscripció
pera perpetuar la memòria de algú. Tarjeta, tarja.
Emblema, atis.
TARJASSA. f. aum. Tarjeton. Amplum em-
blema.
TARMICA. f. Planta de dos à quatre peus de
alt, de una sola cama, prima, rodona, fistulosa,
bastant forta, guarnida de fullas llargas llanceo-
ladas, punxagudas, y agudament serradas, de
vert obscur y sabor cremant; als extrems ixen las
flors radiadas, disposadas en corimbo com las del
railenrama, però mès grans. Fà estornudar, y ex-
cita la saliva. Tarmica. Ptarmica, ae, achillea ptar-
mica.
TARO. rc. Vent fret. Gris. Aér frigidus.
TARONGER, m. Arbre indígeno del Assia, y
cultivat en Espanya. Es de uns vint peus de al-
sària, poblat de fullas de un vertherraós, llustro-
sas, duras, ovaladas, y que persisteixen en 1' ar-
bre durant 1' ivern; las flors blancas y olorosas, y
'1 fruyt comestible y sà. Naranjo, naranjero. Ci-
Ireus aurantium. || Traficant de taronjas. Naranje-
TOMO U.
ro. Aureorum poraorum venditor. j] pi. Lo Uoch
pla'ntat de tarongers. ISaranjal. Malis aureis consi-
tus locus.
TARONGERAR, m. TARONGER. 3.
TARONGERET. m. d. Naranjico, illo, ilo.
Parvus aurantium citreus.
TARONGETA. f. d. Naranjilla, t(a, ica. Mi-
nutum malum aureum.
TARONGINA. f. Planta de camas altas de dos
peus, quadradas, fortas, ramosas; fullas oposadas,
cordiformes, llargas, punxagudas, de vert obscur,
relluentas, rissadas, un poch vellosas; flors blan-
cas, verticiladas, petitas, llabiadas, rogencas, olor
mòlt agradable, semblant al de la llimona fresca,
y un sabor aspre aromàtich. Es antiespasmódica,
antistérica, y estimulant. Toronjil. Mellissa, ae,
mellisophilura, i.
TARONJA, f. Fruyt del taronger semblant à
una poma rodona, mès ó ménos grossa, verda al
principi y groga quant madura; la pell mès ó mé-
nos fina, y conté en sòn teixit una quantitat consi-
derable essencial; lo such ee àcit agradable quant
maduras: las agras són mès petitas ab la pell ex-
terior de un groch verdós abigarrat, y '1 such
amarch àcit. Naranja. Malum aureum. 1| met. fam.
Bala de artilleria. Naranja. Glans tormentarius.
TARONJA DE LA XINA. La de qualitat dolsa. Naran-
ja de la China ódulce. Citrus sinensis.
MITJA TARONJA. CÚPULA.
NO MÜNTIR Ó NO ESCÓRRER TANT LA TARONJA, QÜE
AMARGUE ó QUEDE SENSE SUCH. fr. fam. Eusenya la
moderació y prudència ab que's déu procehir pera
evitar las malas resultas de portar las cosas fins al
extrem. No se ha de exprimir tanlo la naranja, que
amargue el zumo. Cito rumpes arcura, semper si
tensum habueris. || Ensenya la moderació en las
pretensions, pera no ferse molest ab las instàncias.
No estrujar lanlo la naranja que amargue. Ne ins-
tites cum rogaveris.
TARONJADA. f. Cop de taronja. Naranjazo.
Aurei pomi iclus. \ Conserva ó àygua de taronja.
Naranjada. Aurea poma et saccharo condita.
TAROT. m. fam. barret.
TAROTA. f. La clavilla que en lo joch de billar
se dona als jugadors per saber qui comensa à tirar
ó per sortejar los que deuhen anar de companys.
Tarda. Claviculus ita dictus. H ter. Instrument de
vent. Zampona, pepitana. Sambuca, a).
TARQÜINADA. f. Violència contra la honesta
resistència de alguna dona, Tarquinada. Yiolalio
foeminae Tarquini morè.
TARQUINA. f. Vela trapessoide mòlt usaíja en
bols y llanxas. Tarquina. Tarquina, aï.
TARRABA8TADA. f. Cop de àygua que cau
ab mòlta forsa. Turbion. Nimbus, i. |1 tarrabas-
TALL. II met. Multilut de cosas que venen de repent
y plegadas. Golpe, venlregada. Copia, ae. || Fatali-
tat ó desgràcia ab pèrdua de béns ó salut. Tdrla-
go. Jactura,aí. || Xasco pesat. Tdrtago. Gravis jocus
81
6i6
TAR
DICCIONARI
TAR
TARRABASTALL. m. Ruína, cayguda ab es-
trèpit y rompiment. Fracaso, zaparrazo. Fra-
gor, is.
TÀRRACH. m. Planta de flors aparassoladas y
fruyts en capsetas que contenen tres grans de la
mida dels del pebre negre, plens de una molsa
blanca, y es un purgant mòlt actiu. Tàrlago, cala-
pucia menor. Ephorbia latbyris. || llaxó.
TARRAGONÈS Y TARRAGONÍ , NA. adj.
Cosa de Tarragona, ciutat de Catalunya. Tarraco-
nense. Tarraconensis.
TARRAM. m. Lo só del tabal. Tan. Timpani
sonus.
TARRAT. m. TERRAT.
TARREGADA. f. terragada.
TARRÓ8. ra. TERRÓS.
TÀRSIS Ó TAR80. m. tartésia.
TARSO. m. anat. Nom que's dóna à la empenya
6 part superior del peu, y à la inferior ü oposada
r anomenan raelatarso. Tarso. Tarsus, i. || Espècie
de marbre mòlt dur y mòlt blanch de Toscana y
altras paris de Itàlia. Tarso. Tarsus, i.
TARTÉSIA. f. Nom que donavan los antichs à
Andalusia, y al Betis ó Guadalquivir que la rega.
Tartésia. Tarsis, is.
TART,DA. adj. tardI. || küdo, tonto. | difí-
cil. II adv. Passat lo temps oportú. Tarde. Serò.
TART, MAL Y MAY, expressious ab que's pondera
quant mal y fora de temps se fa, lo que seria mi-
llor que no's fès. Tarde, mal y nmca. Tardè et_ma-
lè, imò nunquam.
AL TART ócAP AL TART. adv. Al férse de nit. Al
anochecer. Sub vesper um.
i TART. m. adv. Purament, pocas vegadas. Pu-
ramente. Rarò.
DE TART EN TART. m. adv. Alguna vegada. De tar-
de en tarde, de cuando en cuando. Interdúm.
ESTARTYVOLPLÓURER. loc. fam. ab que s'exhor-
ta y dóna pressa à algú pera la execució de alguna
cosa. Para luego es tarde. Perquam citiüs seròerit.
FÉR TART. fr. Haverse descuydat en alguna cosa,
passarse '1 temps oportú. Hacerse tarde, tarde pia-
che. Tempus fugere; serò sapiunt phryges.
MÈs VAL TART QUE NO MAY. ref. Deuota que val
mès que's verifique alguna cosa, encara que sia
tart que no que's deixe de verificar. Mas vale tar-
de que nunca, nunca tarde cuando llega. Rem serò
fieri quam nuUo tempore praestat. || Dóna à entèn-
drer que per mal que sia esperar mòlt temps algu-
na cosa, sempre es millor que deixaria de conse-
guir. Mas vale ano tardio, que vacio. Utilior seris
quam nuUis frugibus annus.
TARTAMUDEJAMENT. m. Obra de tarta-
mudèjar. Tartamudeo, tartamudeamiento. Balbuties,
ei; linguae haesitatio.
TARTAMUDEJANT. p. a. Tarlamudeando.
Balbutiens.
TOT TARTAMUDEJANT. m. adv. Ab mala pronun-
ciació. Estropajosamente. Balbè.
TARTAMUDEJAR. v. a. Parlar ab dificultat
per algun defecte de la llengua. Tartamudear, tar-
tajear, rozarse. Balbutio, is.
TARTAMÜTjDA. adj. Qui tartamudeja. Tar-
tamudo, tartajoso, balbuciente, estropajoso. Blae-
sus.
TARTANA, f. Carruatge de dos rodas ab as-
sienlos als costats, y cubert. Calesa, tartana. Ve-
hiculum, i. I nàut. Embarcació menor de vela lla-
tina ab un sol arbre perpendicular à la quilla en
són centro, y mòlt usada en la matricula de Sevi-
lla pera la navegació de cabotatge, y en lo Medi-
terrani pel tràfech y pesca. També ni ha ab rems.
Tartana. Scapha, ae. || Nom de un dels filats de
quinta classe. Tartana. Retis quintae classis.
TARTANER. m. Qui mena *1 carruatge dit tar-
tana. Calesero. Rhedarius, ii.
TARTANYA. m. ter. papaterra.
TARTÀREO, A. adj. poét. Infernal. Tartdreo.
Tartareus.
TARTÀRICH. adj. Se diu de un àcit sólit,
blanch, crisiallisat en prismas, inalterable en 1'
ayre quantes pur, transparent, brillant y soluble
en 1' àygua de sabor àcit agradable. Embermelleix
fortament la tintura de tornasol, etc. y tirat à las
brasas despedeix olor de caramelo. Tartàrico. Aci-
dum tartaricum.
TÀRTARO, A. adj. Cosade Tarlària. Tàrtaro.
Tartarius. jj m. poét. Lo mateix que infern. Tàrta-
ro. Tàrtara, orum. || tartra.
TARTARISAR. V. a. quím. Purificar ab la sal
de tarlrà. Tartarizar. Trigonis purificari.
TARTÀS. m. p.u. y
TARTRÀ. m. Matèria térrea y salina, quedes-
prenentse del vi en la fermentació del most, forma
com una crosta que s' agafa als costals y fondos de
las bòtas. Tàrtaro. Tarlarus, i. [| mel. Porqueria
que's fà en los panyos y en los sombreros per causa
de la suor. Mugre. Pinguedo, inis. | Lo que ab 1'
us solen descubrirlos panyos, sombreros y altras
cosas. Sain. Sordes, ium.
TARTRANYA. f. ter. papaterra.
TARTRES. m. pi. Escitas. Tàrlaros. Tartari,
orum.
TARUGA. f. Espècie de ovella que's cria en las
índias; algunsdiuhen que es major que una cabra,
y altres que es espècie de cervo. Taruga. Ovispar-
va indica.
TARUGO. m. CLAVILLA. 1. Ij En la punta de la
llansa del cotxo, espècie de tascó ó forma equiva-
lent, ahonl s' asseguran las corretjas pera recular
quant convé. Cejadero. Retinaculum, i.
TARUMBA. m. Bulliciós , atolondrat. Tolon-
dron. Inconsultus.
ANAR k TARUMBA ó FÉR TARUMBA. fr. Fér bulla.
Retozar. í ascivio, is.
FÉR TORNAR i ALGÚ TARUMRA. fr. fam, Molestar,
abrumar à algú. Yoker d una tarumba ó loco. Ali-
cui molèstia crearé.
TAS
CATALÀ.
TAT
en
I
I
I
. Veu femenina del plural del pronom ton.
Tus. TuaB.
TASCA. f. Porció de matèria que se senyala
diàriament, ó també qualsevol Iraball ú obra que
s' ha de conclóurer en temps determinat. Tarea.
Pensum, i. | En temps del feudalisme cert dret del
senyor. Tasca. Pensum, i. [j Ona de àygua. Ola.
ünda, ae. || Cens de la onzena part en fruyts des-
près de pagat lo delme. Tasca oncena. Yectigal.
i TASCA. m. adv. À preuket.
DONAR TASCA. fr. Senyalar la feyna que's déu fér
en temps determinat. Dariareas,poner,semlarta-
reas, alarear. Pensa imperaré.
pÉNDRER TASCA ói TASCA, fr. Empéndrer una fey-
na que's déu fér en temps determinat. Tomar ta-
rea. Aliquid faciendum suscipere.
TASCÓ. m. Tros de carn regularment salada.
Tasajo. €arnis salitae frustrum.
FÉR TAScos DE LA CARN , PEIX , etc. Alasajar. In
frustra dividere.
TASCÓ. m. Pessade fusta ó ferro de cinch su-
perfícies planas, que termina en tall pera dividir
cossos sólits, ó pera ajustar y apretar altres. Cuíia
y pescuiio ópezcuiio. lo que's posa entre'I dental y
la rella de la arada. Cuneus, ei.
FÉR PÉRDRER LO TASCÓ ó 'ls TASCONS, fr. fam. Fér
pérdrer lo seny. Desalinar. Yehemenler commo-
vere.
PÉRDRER lo tascó Ó 'lS TASCONS, fr. fam. PÉRDRER
la xaveta.
TASCONAR. V. a. Posar tascons pera manegar
eynas ó assegurar alguna cosa. Alarugar. Cuneis
firmaré. || Ficar tascons en la fusta pera féndrerlà
à cops de massa. Acuiiar. Cuneos adigere. || Tapar
bè 'ls forats, junturas y esquerdas de las bòtas,
cossis, etc. Atarugar. Obturo, as.
TASCONI. m. Fanch fét de terra semblant à la
argila ó greda, del qual se fan los gresols, pera
purificar los melalls. Talque. Tasconium, ii.
TÀ8MIA. f. La porció degrans que toca à cada
hu dels que's reparteixen lo delme, ó la que paga
cada llaurador. Tazmia. Statuta decimarum por-
tio.
TASQUERA. f. Amagatall, lloch ocult. Guari-
da, manida. Mansió, nis. || Camí escusat, dressera,
viaix, etc. Alajo. Compendiaria via. || Yolcador,
pantano ó lloch perillós de passar. Atascadero. Coe-
hosus locus. I Destorb, embaràs. Atascadero. Im-
pedimenlum, i.
SABER LAS TASQUERAs. f. uiet. Saber los conduc-
los pera conseguir lo que's pretén; y també sér
mòlt entrant de alguna part. Saber todos los rinco-
nes. Media percallere. [) Tenir mòlt conegut un ter-
reno, país, etc, per haverlo seguit ó havér estat
mòHas vegadas en ell. Tener medido d palmos ó à
dedos. Locorum prudens.
TASSA. f. Yas pera béurer, que's fa de dife-
rentas malérias y formas. Taza. Patera, ae. || Ter-
me, mesura, límit, modo, regla. Tasa. Modus, i. |
Preu determinat de las mercaderias. Tasa. Taxa-
tio, nis. [] L' apreci que's fa dels mobles y alhajas.
Tasa, tasacion. Taxatio, nis. [| Mesura de vidre
dels antichs romans. Ciato. Cyathus, i. || escude-
lla. II La de broch pera donar caldo als malalts.
Pistero. Scaphium, i.
tassa de JUHED. orella DE MONJO.
AB TASSA. m. adv. Ab mida. Por ó con mediL•.
tasadamente. Moderatè, parcè.
BÉüRER AB AQUEIXA TASSA. fr. Teuir vanas espe-
ransas. Tener vanas esperanzas. Inani spe pacis-
ci.
POSAR TASSA, MODO ó TERME. fr. Poncr fin. Termi-
naré.
SEMPRE HO HATLNGUT, DEIXAR LA TASSA DESPRÈS DE
HAVÉR BEGUT. ref. coutra aquells que desprecian
las cosas, quant ja estan satisfets. Viéneme el mal
que me suele venir, que despues de harlo me suelo
dormir. Morbus adest solitus, saturos, sopor occu-
pat artus.
SENS TASSA. m. adv. Sens mida. Sin tasa, sin
medida. Sine modo, prseter modum.
TASSADA. f. Lo vi ó àygua que cab de una
vegada en la tassa. Taza. Quod poculum capit.
i TASSADAS. m. adv. A tassa plena. A taza llena.
Plenis poculis.
TASSAS8A. f. aum. Tazon. Cràter amplus.
TASSACIÓ. f. TASSA. 4.
TA8SETA. f. d. Tacica, ita. Sutula, ae.
TAST. m. Gust, la acció de tastar ó gustar.
Gustadura, cata. Degustatio, nis. [| La petita por-
ció de menjar ó béurer pera probar si està à punt.
S' usa mòlt parlant de botifarras. Prueba, cala,
salva. Delibatio, nis. || Lo trosset que's talla del
meló ó altra fruyta pera probarla. Cala. Delibatio-
nis causa frustrum.
i TAST. m. adv. A proba. A prueba. Ad proba-
tionem.
TASTADOR, A. m. y f. Qui tasta. Praegusta-
tor, is.
TASTADOR DE VINS. Qui tasla '1 vi pera informar
de sa qualitat. Calavinos. Delibator, is.
TASTALASCH. m. Joch de agullas que's fa
ab lo dit fins que queden encreuhadas. Alfileres.
Acuum ludus.
TA8TAMENT. m. TAST.
TASTANA. f. la fulla ó pellofa que fà '1 sagonet.
Tastarà, hoja. Furfur, is.
TASTAOLLETAS. m. fam. Motiu de la perso-
na que empren mòltas cosas, y no's fixa en ningu-
na. Catacaldos. Pluris intentus minor ad singula
sensus.
TASTAR. V. n. Probar alguna cosa, pera infor-
marse del gust. Catar, probar, gustar, y calar dit
dels melons, fruytas, etc. Degusto, delibo, as. ||
ENCETAR. II met. Examinar, tantejar. Gustar, pro-
bar. Examino, as. I met. Experimentar. Gustar.
Periclitor, aris.
TAT. m. La acció de aguaylar. Acecho, acecho-
64S TAU DICCIONARI
na. Speculalio, nis. |1 Yeu pera alegrar als nens.
Pape, tale. Pueris palpalio.
FÉR TATS. fr. Mirar, observar ab cuydado alguna
cosa, procurant no ser vist, Alisbar, acechar, ha-
cer la acechona. Speculari.
TATÀ. Yeu que usan las crialuras pera signifi-
car la mula, caball, etc. Talà. Jumentum, i.
TATO. (fér lo) fr. fér la aleta. 2.
TATXA. f. Falta, defecte, vici. Tacha, man-
cha, nota. Macula, ae. || Senyal, Uunar. Tacha. Nae-
vus, i. U Espècie de clau petit que té la cabota
mòlt grossa, y serveix pera talxonar las cadiras,
bahuls, sabatas, etc. Tacha, lachon. Claviculus, i.
[| Clau que té la cabota grossa, daurada ó plateja-
da, per adorno dels bahuls, etc. Bollon, calamoa.
Orbiculato capite clavus. I La de fusta ó de canya
ab que 'Is sabaters asseguran los tacons ó solas de
las sabatas. Eslaquilla. Ligneus clavus. || tassa 2.
y 3. 11 TALL, TRIBUT, PAGAMENT. || Tribut subsidiari.
Talla. Tributum subsidiarium. í| Espècie de tribut
que 's dóna al senyor en alguna urgència. Talla.
Designatum vectigal. U tast. 2.
TATXA DE SOLAÓDE SABATER. BROCA. iO.
TATXACIÓ. f. TASSA. 4.
TATXADO. m. Lo punt pera apéndrer de sen-
yalar. Dechado. Specimen, inis.
TATXADOR. m. Llom ó Uetrero de algun lli-
bre. Tachon. Umbiculus, i, || clívia.
TATXAMENT. m. TASSA. 2.
TATXAR. V. a. Fixar lo preu de las mercade-
rias. Tasar. Pretium figere. || Senyalar lo que cada
hu mereix per sòn traball. Tasar. Opus vel laborem
pretio aislimare. || Posar método, regla ó mesura
pera que no s' excedesca en qualsevol matèria,
com: TATXAR, Tasar. Modum ponere. I Reduhir lo
que hi ha obligació de donar, apocarho ab mesqui-
neria. Tasar. Restringo, is. |1 Dit del fruyt. tas-
tar. 1. [| Avaluar las alhajas. Tasar. iEstimo, as.
II Censurar, posar faltas ó tatxas, Tachar. Taxo,
as. I met. Culpar, repéndrer, notar. Tachar. Yi-
tium alicui objicere. |1 Esborrar lo escrit. Cance-
lar, tachar. Oblitero, as.
TATXAT, DA. p. p. Tasado, eslimado. Msú-
laalus. 11 Díl del meló, etc. Calado. Deguslatus.
TATXETA. f. d. Tachuela. Glavulus umbella-
tus.
TATXONAR. v. a. Guarnir de ó clavar tatxas.
Tachonar. Umbellatis clavis distinguere. (1 Tasco-
nar, clavar los sabaters tatxas de fusta ó canya.
Estaquillar. Ligneis clavis afiigere. || met. atatxü-
Nab.
TAü. m. La creu que porlan al pit y capa 'Is
comendadors de sant Anton Abat, y 'Is familiars
del orde de sant Joan. Tao, tau. Insigne, is. H La
19 lletra del abecedari grech que equival à nostra
T. Tau, taf. \\ Nom de una lletra hebrea. Tau. Tau.
U TALP.
TAÜ, TAU. exp. AIXÍ, AIXÍ.
TAUJÀ. m. Se diu de la persona inculta, rús-
TAÜ
tica. Paleto, bozal, patan, bahazorro, palurdo, zo-
penco, tocho. Idiota, ae.
TAUJÍA. f. Traball en ferro ó fusta. Taujia.
Tauxia, ae.
TAULA. f. Pessa de fusta llarga, prima y pla-
na. Tahla. Tabula, ae, pinax, cis. 1| Moble de fusta
compost de una ó més pols llisas, sobre petges,
que serveix pera posar sobre ella la vianda, pera
escríurer y altres usos. Mesa. Mensa, ai, abacus,
i. II La vianda que 's posa sobre la taula. Mesa. üa-
pes, um. y La part en que està la carn pera vén-
drerla à la menuda. Tabla. Macellum, i. H Post
que posada de pla, y tirada per caballeria, serveix
pera aplanar la terra sembrada. Rastra, atablade-
ra, narria, nierra. Raslrum, i. 1| índice de las ma-
térias ó punts que conté un llibre. índice, tabla.
Elenchus, i, index, icis. H Llista de cosas posadas
per orde. Tabla. Syllabus, i. | La casa ahont se re-
gislran las mercaderias en los llochs en que no hi
ha aduana. Tabla. Telonium, ii. H Ranch ó casa del
diner de la ciutat. Tabla. Civi,tatis aerarium. U En
los tribunals la mesa en que despatxan los minis-
tres. Tabla, mesa de iribunales. Senatoria mensa.
11 Post ó llibre ahont s' escriuhen per llista 'Is noms
dels esludians, confrares, etc. Tabla. Calhalogus,
i. II La descripció que 's fa de alguna part de
aquesta ó la altra ciència, art, etc. en una ó mès
fullas, pera mès fàcil recurs ó alívio de la imagi-
nació ó memòria; així dihem: taulas de anato-
mia, etc. Tabla. Laterculum, i, synopsis, is. U Se
diu de qualsevol matèria tersa y llisa, en que's
poden formar caràcters ab lo burí, etc. Tabla. ?in-
teus, ei. I Entre hortetans capsada, cada part de
una divisió major en que 's divideix una pessa de
terra. Tabla, tablar. Àrea, ae. |1 Qualsevol part pe-
tita de una embarcació destruïda. Tabla. Naufraga
tabula. 11 Pintura feta en una post ó pedra. Tabla.
Tabula, ae. H En la perspectiva, superfície transpa-
rent col•locada entre la vista y 1' objecte. Tabla.
Opticum planum. H En las parróquias post en que
se senyala l' orde de las missas del dia. Cuadrante.
Tabella in qua missarum ordo adscribitur. U arit.
NOMBRA. II Se diu del sembrat mòlt igual y hermós.
Tabla. Mappa, ae. H tarifa. H pastador. I taulell.
11 Pessa de fusta quadrada pera jugar à damas,
etc. Tablero. Alveus lusorius. H tauló. |1 pi. Lo
taulat en que representan los comediants. Tablas.
Proscenium, ii. i Entre corretgers instrument de
fusta de cosa de quatre ó cinch pams, que de mitj
en amunt forma com uns molls pera tenir subjecta
la pell que han de cusir. Tablas. Forcipes lignei
ad corium assuendum. || En lo joch de damas es 1'
estat en que ningú pót guanyar. Tablas. Indefinita
utrique victorià in latrunculorom ludo. B En l' aje-
drés quant no s pót passar sens exposar lo rey à
que li donen mate. Tabla. Regie occlusio. 1| En la
astronomia y trigonometria, etc. computos ó càl-
culs dels moviments dels planetas, ànguls, etc,
Tablas. Tabulaj calculatoriae.
H
TAÜ
DE ACORDAR, ant. TAULA DE GAMBI.
TAULA DE GAMBI. BancH de comerciant. Sabia,
mesa de cambios, banco de comercio. Telonium, ii.
TAULA DE catalí. La eo que hi ha abundància de
bona vianda. Mesa catalana, rica ó esplèndida. Da-
pes lautaï.
TAULA DE GEBEs. Llibre en que aquest filosop le-
bà escrigué com en un índice las reglas de moral.
Sabia de Cebes. Cebetis pinax.
TAULA DE DEPósiT. Depósit públich ahonl assegu-
ran los particulars sòn diner per un módich inte-
rès. Sabia numularia. Numniularia tabula.
TAULA DE ESTAT. Lo menjar que 's dóna al palà-
cio del rey als caballers y demés empleats al ser-
vey de las personas reals. Mesa de estado. Regis
convivium.
TAULA DEESTisoRA. La que té 'Is petges encreu-
hats. Mesa de tijera. Crucigera mensa.
TAULA DE JOGH. La casa ahont se reuneixen à
jugar alguns. Sabia de juego, garita. Aleatòria
mensa.
TAULA DELS COMUNS DEPÓSITS. TAULA DE DEPÓSIT.
TAULA DE MAIG. La que es escassa de pa. Mesa ga-
llega ó degallegos. Mensa inops panis.
TAULA DE NEU. La botiga ahont s' en ven. Neve-
ria. Ni val is taberna.
TAULA DE PA, LLESCA.
TAULA DE PRETOR. Aquella en que cada pretor
escribia sos edictes, accions, fórmulas de ella, y
altras cosas pertanyents al foro. Sabia de pretor.
Prsetoris alveum.
TAULA FRANCA ú OBERTA, Aquclla eu que 's dóna
menjar à tots quants arriban, sens distincció de
personas. Mesa franca. Omnibuspervia mensa.
TAULA MESA, loc. ant. Taula parada. ilíesa ^jwesío.
Para ta mensa.
TAULA PRIMERA. La primera passada de vianda.
Primer cubierto ó plató. Prima mensa, caput coense.
TAULA RODONA. La en que no's guardan etiquetas.
ni preferència ó diferència en los assientos. Mesa
redonda. Mensa rotunda.
TAULA SEGONA. Scgoua posada , las principals
viandas que's trauhen cuylas y de substància. Se-
gundo cubierto ò plató. Mensa secunda.
TAULA DE TORRAT, exp. mct, Sc diu de las perso-
nas y comunment de las donas que assisteixen à
lotas las festas y funcions, encara que sian de par-
ticulars. No hay boda sin dona toda;andorrero. Ubi
convivium paratur, ibi est.
TAULA TERCERA, POSTRES.
TAULA TRAVESSA ó TRAVESSERA. La quB hi ha al
cap damunt del refetó, ó la de preferència en al-
gunasjuntas. Mesa traviesa. Transversa mensa.
TAULAs DE LA LLEY ó DE MOYsÉs, Las pedras cn
que eslava escrita la lley del decàlogo, que entregà
Dèu à Moysès en la montanya Sinaí. lablas de la
ley. Tabulae legis.
TAULES JUNTES DE REGLA DE GABALLERS SALVATGES.
CATALÀ TAÜ 649
desafiaments entre caballers salvatges. Tablas de
caballeros salvajes, Arramine bellum seu duellum.
A LA TAULA Y AL LLIT LO PRIMER CRIT. ref. DCílOla
lo que complau à algú quant lo cridan pera menjar.
Santa palabra. Oplimè dictum.
ALSARSE DE TAULA, fr. Relirarsc de ella desprès
de haver menjat. Levaniarse de la mesa. E mensa
exurgere.
AQUESTA TAULA TÉ TAL VENTURA, QUE QUI NO HI ES
NO HI FA fretura; Y A LA TAULA DEN BERNAT QUI NO
HI ES, NO HI ES CONTAT, ref. Deuola que enire mòlts
que tenen interès en alguna cosa, sól quedar per-
judicat lo qui no està present. Quien no parece, pe-
rece. Absentis nulla est habenda ratio,
A TAULA MESA Y LLIT FÉT. m. adv. Scnse Iraball,
gasto ni cuydado. À mesa puesla. Mensa parata, sine
dispendio.
BONA TAULA. TAULA DE CATALÀ.
GUBRiR LA TAULA. fr. Posar per orde en ella las
viandas que se serveixen. Cubrir la mesa. Cibos
ministrare.
DESPARAR ó PLEGAR LA TAULA, fr. Tràuremc las es-
toballas, etc, desprès de haver menjat. Alzar, le-
vantar la mesa. Mensam eximere.
DONAR TAULA FRANCA A ALGÚ. fr, Franqucjarli '1
menjar, tenirlo convidat freqüentment. Dar mesa ó
la mesa d alguno. Alimenta alicui ministrare.
FER ó QUEDAR TAULAS. fr. No dcclararsc per un
costat ni per altre '1 triunfo, plet, etc, y es frase
mòlt usada en lo joch de damas. Hacer tablas. Vic-
toria utrinque indefinitè manere.
FÉR TAULAS EN LA TERRA. fr. Dividiria en taulas.
Tablear. In areas terras distribuere.
LA TAULA Y 'l BON MARIT EN LA CARA 's PORTA ES-
CRIT, ref. Dóna à entèndrer que en lo bon port de
la dona 's coneix la estimació que fà de ella són
marit. A la mugcr y d la vina, el hombre la hace
garrida. Hominis traclatio conjugis infacie consig-
natur.
NI TAULA SENSE PA, NI EXÈRCIT SENSE CAPITÍ. rcf.
Denota que no's pót prescindir de lo principal. Ni
mesa sin pan, ni ejército sin capitan. Mensa sibi pa-
nem ductorem postulat agmen.
PAGAR TAULA. Douar fiausa de tenir taula. Saslis-
dare ad telonium habendum.
PAR Ó APAR QUE SIA TAULA DE BARCELONA. PCf. aut.
Alaba la magnificència y abundància dels convits
dels barcelonesos. La malícia 1' aplicà en sentit
contrari. Parece mesa de Barcelona, ó eso son oiras
bodas de Camacho. Lautae dapes sunt eíB.
PARAR TAULA. loc. ant. Abrir alistamiento, plantar
bandera de engianc/ie.Catalogusmilitiae nomen dando
POSAR TAULA PER TANTAS GALERAS. loC. ant. nàut.
Abrir alistamiento para tantas galeras. Censeo, etc.
PARAR ó POSAR TAULA, fr. Posarla à punt pera
menjar. Paner la mesa. Mensam sternere.
QUI CANTA A LA TAULA Y XIULA AL LLIT NO TÉ 'l
SENY cüMPLiT. ref. Denota que es falta de urbani-
Xaulasjuntas ahont se decidian las qüestions per I tat y criansa 'I cantar y xiular en dilas ocasions
650
TAU
DICCIONARI
TE
El seso derecho, cantar en la mesa, y bailar en el le-
cho; quien come y canta, de locura se levanta. Ca-
nens inter dapes insiciae documentura.
SKGONA TAULA. La que per menor prea 's posa en
los hostals y posadas, pera que menjen los criats,
composta regularment de las sobras dels amos. Me-
dia mesa, segunda mesa. Inferior mensa.
SENTARSE À LA TAULA. fr. Arrímarse à ella pera
menjar. Sentarse à la mesa. Mensam inire; ad men-
sa m accubare.
SENTARSE Ó TROBAR LA TAULA PARADA, fr. Menjar
à expensas de altre. Sentarse d la mesa. Aliena vi-
vire quadra.
sÉR DE LA TAULA TRAVESSERA, fr. met. Sér dels
principals en alguna cosa. Ser de la mesa traviesa.
Transversa mensa assidere.
SOLDAT DE TAULA. ant. Soldat voluntari, no vas-
sall. Volunlario, mercenària. Mercenarius miles.
TAULADA. f. Lo concurs de assistens en una
taula. Mesa llena. Mensa plena.
TAULADET. m. d. Tabladillo. Exiguum tabu-
latum.
TAUL APLOM. m. plomada.
TAULAT, m. ant. taula. 26. I Erapostissat,
sostre ó guarniment de pots. Tablado. Tabulatum,
i. II TAULA. 14. II ant. Lo del joch de caballeria. Ta-
blado.
tirar i TAULAT. Fcsta de caballeria. Lanzarà ta-
blado.
TRER A TAULAT. loC. ant. TIRAR k TAULAT.
TAULEJAR. V. a. FÉR TAULAS EN LA TERRA.
TAULELL, m. OBRADOR. U La taula que tenen
los botiguers, elc, sobre la que amostran lo gene-
ro. Mostrador, tablero. Abacus, i. |1 taula. 21. ||
POST. 4. I TAULA DE JOCH.
TAULER, m. Lo qui en los pobles ahont no hi
ha aduana cobra 'Is drets reals. Tablajero, alcaba-
lero. Telonarius, ii. || taula de joch.
TAULETA, f. d. Mesilla, tablica, illa, ita. Ta-
bella, se. || Llibret ó llibreta de memòria en que's
pót esborrar 1' escrit. Tableta. Palimpsestus, i. ||
Droga, espècie de pasta de ous y sucre en forma
de taula, Tableta. Lamella, ae. H credensa. < .
TAULÓ. m. RETAULÓ. II CATALOCH. U Post mès do-
ble que las regulars. Tablon. Tabula grandior.
TAULONET. m. d. Tabloncillo. Tabula, ae.
TAUMATURGO. m. Subjecte admirable en
sas obras, autor de cosas prodigiosas, Taumaturgo.
Mirabilia exequens,
TAUPA. f. TALPA.
TAUPERA. f. TALPERA.
TAURIL. adj. Lo pertanyent al toro. Taurino.
Taurinus.
TAURÍLIA8. f.pl.Festas que celebravan los ro-
mans als déus infernals. Taurilias. Taurilia, orum.
TAUR. m. ant. toro.
TAURÓ. m. astron. Segon signe del zodíacb, en
lo qual entra '1 sol al 20 de Abril. Tauró. Tau-
rus, i.
TAUROCATÀP8IAS. f. pi . Combat de toros.
Taurocalapsias. Taurocatapsya, ae.
TAUROFAGO. m. Menjador, devorador de to-
ros. Taurófago. Taurophagus, i.
TAUROMÀQUIA, f. L' art de torejar y ma-
tar los toros. Tauromàquia. Tauromàquia, ae.
TAUTOGRAMA. m. Poema en que tots los
versos comensan ab una lletra. Tautograma. Tau-
togramma, tis.
TAUTOLOGIA, f. Circunlocució, repetició vi-
ciosa. Tautologia. Inanis repetitio.
TAUTOLÓGICH, CA. adj. Cosa de tautologia.
Tautológico. Tautologicus.
TAUTOMETRIA. f. poét. Repetició exacta de
las mateixas medidas. Tautometria. Tautorae-
tria, ae.
TA VA. f. TABA. 1. II TABA.
TA VEGA. f. ant. presó.
TA VELLA. f. La vayna ahont los llegums tenen
lo gra. Vaina. Siliqua, ae, folliculus, i. || Doblech
en la roba. Pliegue. Plicatura, ae.
TAVELLAR. V. a. Formar tavella 'Is llegums.
Echar hollejo ó siliquia ò vaina. Siliquor, aris.
TAVELLETA. f. d. Vainilla, hollejuelo, holle-
jico, illo, ito. Silicula, ae.
TAVERNA, f. y derivats, taberna.
TAXAR. V. a. TASSAR.
TAXATIU, VA. adj. Lo que limita ó reduheix
à determinadas circunstàncias. Taxativo. Praefi-
niens, taxativus.
TAXATIVAMENT, adv. m. De un modo limi-
tat ó taxatiu. Taxativamente. Praeíinitè.
TAYAR Y TAYLAR. V. a. TALLAR.
TAYLAMENT. m. ant. Obra de tallar. Corta-
dura. Sectio, nis.
TAYMADAMENT. adv. m. Astutament. Be~
llacamente. Yersutè.
TAYMARIA. f. Astúcia, dolenteria. Bellaque-
rla, taimonia. Versutia, ae.
TAYMAT, DA. adj. Astut, dolent. Redomado,
taimado. Yersutus.
TAYNA. f. fam. ALEGRIA.
estar de TAYNA. fr. ESTAR TREMPAT, ALEGRE.
TÀYNER. V. n. ant. pertànyer.
TE.
TE. Cas oblíquo del pronom tó, com: ja te en-
tench. Te. Te.
TÉ. m. Arbust originari de la índia y del Japó;
fa las flors blancas y pàlidas; lo fruyt rodó, y con-
té unas llavors que tiran à rojas; la arrel fibrosa;
las fullas, que es lo que aquí coneixem, són de
una ó dos polzadas de longitut, de sis à nou líneas
de amplària, aovadas, llanceoladas, llisas de una
part, lleugerament pubecents de altra, dentadas
agudament, etc. En lo comers se'n coneixen vàrias
espècies, y alguns las reduheixen à dos, que són:
à vert y à negre; las fullas del primer són del co-
lor vert ó pardo, de sabor acre, astringent y pocb
TEB CATALÀ.
amarch, diversament rolladas, de olor agradable y
aromàtich ; las del segon, moreno-negrencas, de
olor y sabor mòlt mès dèbil que las del vert, y ge-
neralment rolladas de Uarch à llarch. S'en fa mòlt
us en infusió ab sucre, y són diaforéticas, diuréli-
cas y excitans. Te. Thea.
ITÈ. Imperatiu del verb TENia. Pren. Toma. Ca-
pe. II Auxiliar del verb tenir, que equival à ha,
com: TÈ de venir. Ha, tiene. Debel.
MÈS VAL UN TÈ, QUE DOS TE DARÉ. ref. MÈS VAL UN
AUCELL EN LA MA, elC.
TEA. f. TETA.
TEAMIDE f. Pedra de las monlanyas de Etiò-
pia; diuhen que té las propietats contràrias à las
del iman y del ferro. Teame, teamide. Theames,
idis.
TEÀNDRICH, CA. adj. Cosa divina y junta-
ment humana. Tedndrico. Theandricus,
TEÀNTROPO. m. Dèuyhome, lo que s' aplica
à la magestat de Crislo. Teànlropo. Theantropus, i.
TEATINAS. f. pi. Dos espècies de monjas,
unas ab vots solemnes, y las altras ab simples, la
fundadora de las quals fou la M. Úrsula Benin-
cassa. Gregori XV, aprobà aquest institut: estavan
subjectas als Teatinos, y observavan la regla de
sant Agustí. Teatinas. Theatinae moniales.
TEATINO. m. Nom que'ls religiosos de sant
Cayetano prengueren de Joan Pere Garrafa, Bisbe
de Teati, desprès Papa ab lo nom de Paulo lY.
Tealino, cayetano. Theatinus,
TEATRAL, adj. Cosa de teatro. Teatral. Thea-
tralis. II Cómich. TeaíraZ. Scenicus.
TEATRALMENT, adv. m. Segons reglas del
teatro. Teatralruente. Scenicè.
TEATRO. m. Lloch en que's representan pú-
blicament los dramas. Teatro. Theatrum, i. || Pa-
ratge públich ahont secelebravan los espectacles.
Teatro. Theatrum, i. | Lo concurs dels especta-
dors. Teatro. Concursus, us, populus, i. || Lo con-
junt de dramas que's representan en lo teatro.
Teatro. Dramatum coUectio. || En las universitats
literàrias la pessa ahont concorren los estudiants y
mestres pera alguna funció. Teatro. Theatrum, i.
I Lo lloch ahont alguna cosa està de manifest al
públich. Teatro. Publicum theatrum || met. També
's diu en lo moral, com: teatro del mon, del luxo,
de la vida humana. Escena, teatro. Theatrum, i,
scena, ae.
TEATRO LITERARI. La universitat dels sabis. Tea-
tro literario. Litterarium theatrum.
TEBÀ, NA. adj. Cosa de Tèbas, ó de Cadmo
sòn fundador. Tebano, tebeo. Thebanus, cadmeus.
U pi. Los habilants de Tébas y sa comarca. Teba-
nos. Cadmei, orum.
TEBEU. adj.ant. y.
TEBI, A. adj. Templat, un poch calent. Tibio.
Tepidus, tepens. || met. Remis, esllanguit. Tibio.
Tepidus. II met. Fluix, descuydat, poch actiu, rtèto.
Tepidus, seguis.
TEC
651
POSAR TEBI. fr. ENTIBIAR.
TÉBIAMENT. adv. m. Ab algun calor. Tibia-
mente. Tepidè. |j met. Ab frialdat. Tibiamente. Te-
pidè. II met. Fluixament, ab descuyt. Tibiamente.
Remissè, segniter.
TEBIESA, f. Calor mòlt moderat. Tibieza. Te-
por, is. I met. Lentitut, remissió del calor ó vive-
sa. Tibieza. Tepor, is. | met. Fredor, poch fervor 6
activitat, Tibieza. Langor, is.
TEBLE. adj. ant. terrible.
TECA. f. Cert blat de índias de occident, las
fuüas del qual se distingeixen mòlt poch de las del
ordi. Teca. Teca, ae. H Espècie de alzina de índias,
la fusta de la qual serveix pera fabricar, la fulla
pera tenyir y medicinas, y de las flors s'en prepa-
ra un remey eficàs pera evacuar las àyguas de la
hidropessia. Teca. Teca, ae. || fam. menjar.
TECALE. m. Espècie de màrmol mòlt transpa-
rent del qual se'n fan taulas, vidrieras, etc. Teca-
le. Tecale, is.
TECLA. f. Pessa de fusta ó de marfil que's toca
ab los dits, pera variar lo so, en la orga, piano y
altres instruments semblants. Tecla. Pinna, indicu-
la organa. || met. Matèria ó punt delicat de alguna
cosa. Tecla. Difficilis matèria. | Nom de dona. Te-
cla. Thecla, ae.
ACERTAR LA TECLA. fr. met. Tocar lo punt de al-
guna dificultat. Dar en la tecla. Rem digito tan-
gere.
MUDAR DE TECLA, Ó TOCAR LAS TECLAS. fr. mct.
Mudar de medis pera alcansar algun fi. Teclear.
Tento, as.
QUINA ALTRA TECLA, Ó AQUESTA ES ALTRA TECLA.
exp. que denota '1 nou inconvenient que's descu-
breix en alguna cosa. Esas son otras mil y quinien-
tas. Aliud incommodum.
íqina tecla toca? loc. fam. ab qué's pregunta la
ocupació ú ofici de algú. ^En qué se ocupa? i Quid
rei est illi.?
TOCAR LA tecla ó UNA TECLA. fr. met. MóurcT ex-
pressament algun assumpto ó espècie. Tocar una
tecla. Mentionem alicujus excitaré.
TOCAR TOTAs LAS TECLAS. fr. mot. Emplear tols
los medis possibles pera la consecució de algun fi.
Echar todos los registros. Omnia tentare.
TECLAT, m. Lo conjunt de teclas de algun ins-
trument músich. Teclado. Organicarum indicula-
rum seriós.
TECLEJAR. V. a. Tocar ó móurer las teclas.
Teclear. Organicas indiculas pulsare. || Manejar
los dits com qui toca las teclas. Teclear. Digitis
crepitaré.
TÉCNICHjCA. adj. Artificiós, conforme is pre-
ceptes del art. Técnico. Technicus. || S* aplica à las
paraulas própias de las ciéncias y arts. Técnico.
Technicus. || m. Preceptor ó escriptor de las arts.
Técnico. Thecnicus, i.
TECNOLOGIA, f. Yeu de quese servf santBasili,
y significa ciència falsa de paraules que ocultan
m
TEL
DICCIONARI
TEL
losenfit de las cosas. Tecnologia. Thechnologia, ae.
TE-DEUM. m. Canlich que s'usa en los reso, y 's
canta en acció de gràcias. Lo sentit comú es que'l
componguéren sant Ambrós y sant Agustí. Te-
Deum. Te-Deum. || expr. de que s' usa quant algú
surt bè de una cosa que li ha costat mòlt ó que ha
arribat desprès de llarch temps que s' esperava.
Te-Deum, aleluya. Te-Deum.
TEDI. m. Aborriment, fàstich. Tédio. Taedium,
ii.
TEDIAR. V. a. Aborrir, fastiguejar. Tediar.
Taedio aliquem aíBcere.
TEOIÓ8, A. adj. Fastigós. Tedioso. Taedio-
sus.
TEGUAL. m. Cert tribut. Farda, tegual. Yecti-
gal, is.
TEGUMENT. m. Membrana exterior que cu-
breix lo cos dels animals; y entre botànichs la cu-
berta que rodeja inmedialament als órganos se-
xuals. Tegumento. Tegumentum, i.
TEIX. ni. Arbre semblant al faix y sempre vert.
Tejo. Taxus, i, smilax, acis.
TEIXIDOR, m. Qui té per ofici teixir. Tejedor.
Textor, is. \\ Lo de cotó. Fwsíanero. Telarum ègos-
sypio textor. [j Insecte com una aranya, que nada
en continuo moviment y ab mòlta velocitat. Escri-
hanillo, escribano, tejedera, araiia de agua, tipula.
Aranea aquatilis, tipula, ae.
TEIXIDORA, f. La que teixeix. Tejedora, teje-
dera. Textrix, icis. || Entre perruquers los agullers
de seda à que han afiansat lo cabell, de que for-
man desprès la cabellera ó perruca. Cairel. Fila
serica quibus innectunfur coma.
TEIXIDURA. f. La acció y obra de teixir. Te-
jedura. Textura, ae.
TEIXIR. V. a. Passar la trama per entre 'Is fils
del urdit, ab lo que queda formada la tela. Tejer.
Texo, is. II met. Compóndrer ab orde y método.
Tejer. Texo, is. |1 Enllassar qualsevol cosa. Entre-
tejer, tejer, enlazar. Intexo, is. || Discórrer, maqui-
nar ab varietat de ideas. Tejer. Texo, is.
TEIXIT, DA. p. p. Tejido. Textus. |1 m. La obra
teixida. Tejido. Textum, i, textile, is. || m. anat.
Las diferents parts que per sa connexió forman los
órganos, y son com los elements anatómichs. Teji-
do. Textum, i.
TEIXÓ. m. Toixó.
TEL. m. La túnica ó pell subtil, que tenen al-
gunas fruytas, elc, desprès de la esclofolla. Tela.
Pellicula, túnica, se. || Tapa que fan alguns licors
en la superfície. Capa, tela, nata, flor. Nubecula,
ae. II Tara que obscureix los vidres y pedras pre-
ciosas. Pam. Umbra, ae. || Boyra ó nuvolet que's
forma en 1' ull. Tela, túnica. Sublilis albugo. || La
pelleta subtil que's forma en los alls, etc. Algara.
Cuticula, ae. || La de las cebas. Binza, brinda, tela.
Cuticula, ae, || La del ou. Fàrfara, àlgara, binza.
Pellicula, ae.
TEL PE LA LLENGUA. La extremitat del lligament
fins à mitja llengua per la part inferior, que si ar-
riba fins à la punta de la llengua impedeix lo ma-
mar y parlar ab expedició. Frenillo. Linguae liga-
men.
TEL VIRGINAL, auat. Tela imaginària que pensa-
ren sér lo constitutiu de la virginitat en las don-
zellas, y sols consisteix en certas parts membrano-
sas ó carnosas, que forman com un quadrat, y es-
tan reunidas entre sí en las donzellas. Tela virgi-
nea, carúnculasmitiformes. Hymen, enis.
TENIR LO T.:L de LA LLÉXGÜA BEN TRENCAT, fr.
met. Parlar ab mòlta expedició. Tener la lengua
destrabada. Sermone expedito uti. | Sér mòlt par-
lador. Tener muchalengua, hablarde vicio, no tener
pepita en lalengua. Nimis loqui. || no tenir pels en
LA LLENGUA.
TELA. f. Teixit de llana, fil ó seda. Tela. Tela,
ae, textum, i. || La membrana del cervell, cor, elc.
reia. Túnica, ae, || Laque cubreix las tripas del ani-
mal, com la del moltó, etc. Redano, omento,entre-
si/o, Omentum, i, || anat. La quecubre'l ventre de
las personas. Peritóneo, torillo. Peritonium, ii. ||
LLIT. 2. II Lo que's posa de una vegada en lo teler.
Tela. Tela, ae. |] anat. La segona membrana que
cubre '1 feto, y que segons tota apariéncia conté y
subministra 1' aliment à la criatura, umplinlse de
ell desde'l principi de la generació per aquest efec-
te. Amnion. Amnium, ii. || Lo clos pera festas, jus-
tas, torneigs y altres espectacles. Palestra, tela.
Circus, currículum, i. || Enredo, embolich, trapas-
seria. Tela. Trica, ae. |1 Filat pera pescar la saboga
en r Ebro: consta cada pessa de 32 brassas de
llarch y dos de ample; la malla es dos polzadas y
dos líneas en quadro poch mès ó ménos. Sabogal,
tela, tir. Retis, is. || Cada una de las dos pessas
entre las quals se posa la llana del matalàs. Terliz,
tela. Culcilrae tela. || pi. Filats pera cassar aucells.
Telas, redes. Retia, um.
TELA DE ARANYA. TARANYINA. || met. DiSCUrS fÚtil
ó de poca substància. Telarana. Inanis res.
TELA DE COTÓ PER PORROS. Fustan. Gossypiua tela.
TELA DE JUDICI. La fama ó modo de procehir ju-
dicialment. Tela de juicio. Judiciaiis forma.
TELA DE OR ó PLATA. Tcixit dc OP ó plata. Broca-
do, tela de oro ó de plata. Aurea vel argenlea tela.
ARRIBARÀ LAS TEL.vs DEL COR. fr. met. Significa 'I
sumo sentiment, llàstima ó compassió que causa
alguna cosa. Llegar d las lelas del corazon. Usque
ad praecordia feriré.
LO QUE SOBRA ES TELA PERA TALLAR, fr. LO QUE SO-
BRA ES PANYO.
PARAR TELAS. fr. Disposarlas de modo que's pu-
gan agafar los aucells. Enredar ; armar redes. Re-
tia tendere.
TELAMON. m. Estàtua ó figura humana que
serveix de columna ó pilar en la arquitectura. Te-
lamon, atlanle. Atlas, antis. || En lo blasó 's diu de
las figuras pintadas dels costats del escut en acció
de sostenirlo, Telamon. Telamon, is.
TEM
CATALÀ.
TE»t
653
RANYA. f. etc. taranyina.
SI GASTAS MÉS DEL QUE GÜANÏAS, VESTIRÀS DE TE-
lARANYAS. ref. SEGONS LO GUANY, etC.
TELAYRE. m. Qui ven telas. Lencero. Linleo-
fura vendilor.
TELEGRÀFICH, CA. adj. Cosa de telégrafo.
Telegràpco. Thelegraphicus.
DESPAIG TELEGRÀFICH, IT). TELEGRAMA.
TELÉGRAFO. lu. Maquina col-locada en las
minéncias mès visibles, pera comunicar noticias
íper medi de signes que representan los caràcters.
Telégrafo. Telegraphura, i. || Lo foch ó flamarada
ue fan en las costas pera donar avís de lo que
orre en lo mar. Almenara. Fumo dalura signum.
TELÉGRAFO ELÉcTRiCH. in. Màquina en la que per
edi de la electricitat y de uns filferros sostinguts
er pals de distància en distància, 's comunican de
ns punts à altres las paraulas en pochs minuts.
'elégrafo eléclrico. Telegraphum electricum.
TELEGRAMA, m. Comunicació per medi del
légrafo eléclrich. Telegrama. Telegramraa, tis.
TELER. m. Màquina pera teixir roba. Telar.
achina textrina. |1 Botiga de teixidor. Telar. Tex-
rinum, i.
TELER DE BRODAR. Armament de dos travessers
en dos barras de fusta ahont s' assegura la roba
ue's vól brodar. Bastidor, telar. TeUe sustentacu-
umad acupigendum,
TELERIA. f. Botiga de telas. Lenceria. Linteo-
ura taberna.
TELESCOPI, m. ópt. Espècie de ullera de llar-
a vista, pera observar los astres y objectes dis-
nts per raigs ó reflexos. Telescopio. Telesco-
tpium, ii.
TELETA. f. d. Telilla. Tenuis tela.
TELÓ. m. La cortina del teatro. Telon. Sipa-
Tium, ii. .
TELONI. m. ant. adüana.
TEMA. m. Proposició ó text que's pren pera ar-
ument del discurs. Tema. Thema, tis. [] Perfídia,
obstinació. Tema. Pertinacia, ae. 1| La espècie que's
fixa als boigs. Mania, tema. Mania, ae. [j Oposició
capritxosa ab algú. Tema. Perdicax oblreclatio. H
Composició que s' ha fét ó escrit. Discurso. Discur-
sus, us. II Tírria, aborriment. Tema, tirria, hipo.
Alienus animus ; aversió, nis.
I TEMA CELESTE, asti'on. La delineació que expres-
sa la posilura y disposició del cel y estrellas en
qualsevol moviment de temps determinat, presen-
tantse en ella las dotze caras celestes, los dotze
graus dels signes, y '1 lloch que'ls planetas y al-
tras estrellas tenen en ell. Figura ó lema celeste.
Thema coeleste.
' AQUEST ES LO TEMA DE MON SERMÓ. loC. ab qUC algÚ
s' explica quant óu alguna espècie ó advertència
sobre que ell ha insistit abans. Ese es el tema de
mi sermon. Hoc mihi judicium est,
TENIR DE TEMA. fr. Aborrlr. Tener la tema con al-
guno. Alicui offensum esse.
TOMO 11.
TEMÀTIGH, CA. adj. PorOat, tenàs. Temàti-
ca, temoso. Contentiosus. || Arreglat segons lo lema
de alguna matèria. Temdlico. Ad thema disposi-
tum.
TEMBLANT. m. Adorno, botó de or, diamants
ó flors que usan las senyoras en lo pentinat, y que
tremola fàcilment. Tembleque, tembladera, lemblan-
te. Yersalilis gemma,
TEMBRAR. V, a, ant, TREMOLAR,
TEMBRE. V. a. ant, témer.
TÉMBUL ARÀBICH. m. Planta de índias que
naix en la àygua, à modo del alga. Las fullas són
grans, llargas, Uanceoladas, relluentas, de color
vert baix, ab tres nirvis que pujan del pecíoio en-
vers dalt, de olor aromàtich semblant al del cla-
vell de espècia, y 's usan pera la triaca, y guarda-
da entre la roba la deslliura de las arnas, Malaha-
tro. Malabathrum, i,
TEMEOOR, A. adj. ant» temible, formidable.
|] Qui tem. Temedor, timido. Timidus, timens.
TEMEIVSA. f. temor.
TÉMER. v. a. Tenir temor. Témer. Tiraeo, es,
metuo, is. I Tenir respecte. Témer. Yereor, eris.
II Recelarse, suspitar. Témer. Suspicor, aris.
NO témer, fr, Arrostrar. Nihil timere, nihil ve-
reri.
TEMERARI, A. adj. Inconsiderat, imprudent,
Temarario. Inconsultus; concilio praeceps, || Arrui-
xat, atrevit. Arrojado, temerària. Temerarius. |1
Lo que's fa, diu ó pensa sense fonament, com : ju-
dici temerari. Temerària. Temerarius,
TEMERÀRIAMENT, adv. m, [nconsiderada-
ment. Témer ariamente. Temeré, inconsultò.
TEMERITAT, f. Indiscreció, imprudència, Te-
m,eridad. Inconsiderantia, ae, |1 Audàcia , atrevi-
ment, Temeridad. Temeritas, atis. 1| Concepte for-
mat sense fonament, Temeridad. Praeceps consi-
lium, II Ceguera de la rahó, Temeridad. Ableb-
sia, ae.
TEMERÓS , A. adj . TEMORÓS.
TEMEROSAMENT. adv. m. TEMOROSAMENT.
TEMIBLE, adj. Lo que infundeix temor. Temi-
ble. Metuendus.
TEMISTIANS. m. pi. Heretges que entre altres
errors, deyan que Cristo era corruptible en la Euca-
ristia. Temistianas. Themistiani, orura.
TEMOR. m. Inquietut, moció del ànima, que
arriba à persuadirse que un mal que amenassa li
succehirà, óque no vindrà un bè que desitja. Te-
m,or, miedo. Formido, inis, 1| Presumpció, sospita,
recel. Temor. Suspicio, nis. j] Horror, pavor, Mie-
do. Pavor, is, II Nom que's dóna à vàrios falsos
déus de la antigüetat. Temor. Timor, is,
TEMOR DE DÉU. Los teólechs distingeixen tres es-
pècies de aquest temor, mundà, servil y filial. Lo
primer atén mès al favor del mòn que al de Dèu: lo
segon quant se tem lo càstich de una culpa per te-
mor del mateix càstich ; y '1 tercer quant se tem
per desagradar à Dèu. No obstant, en la Escriptu-
65Í TEM DICCIONARI
ra 's pren mòltas vegadas pel mateix que amor.
Temor de Dios. Timor Dei.
PER TEMOR DELS AÜCELLS, NO DEIXEU DE SEMBRAR,
ref. NO S' H.\ DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS
AÜCELLS.
TEMOREJAR. V. a. Tenir temor. Tener miedo.
Metum liabere.
TEMORÓS, A. adj. Tímit, indeterminat, co-
bart. Temeroso, medroso. Formidolosus. U temible,
ESPANTÓS. II Qui tem per reverència y por del càs-
tich. Temeroso. Yerens.
TEMORÓS DE DÈu. Qui tem oféndrer à Dèu. Teme-
roso de Dios. Religiosus.
TEMOROSAMENT. adv. m Ab temor. Timi-
damenie, limorosamenle. Timidè, pavidè.
TEMOROSissiM, A. sup. Temerosisimo. For-
midolosissimus.
TEMP ANELL. m. ter. ENvi.
TEMPERACIÓ. f. Mescla, mixtura. Tempera-
cion. Temperatio, nis.
TEMPERADAMENT. adv. m. Moderadament.
Temperadamente, templadamenle. Teraperalè. .
TEMPERADÍSSIM , A. adj. sup. Temperadi-
simo. Temperalissimus.
TEMPERAMENT, m. La constitució dels mix-
tos ab la proporció de sas qualitats. Temperamento.
Temperamenlum, i. || Complexió, constitució de un
cos ó naturalesa. Temperamento. Temperamentum,
i. II Clima, temple del ayre. Temperamento. Coeli
temperatio. |1 Providència ó arbitri pera temperar
^6 compóndrer alguna cosa. Temperamento. Modus,
i. II TREMP. II Modificació de las cosas als termes jus-
tos y deguts. Temperamento. Temperamentum, i.
ESTAR DE BON Ó MAL TEMPERAMENT, fr. Estar de
bon ó mal humor. Estar de huenómal temple. Hila-
ri animo vel malè affectum esse.
TROBARÀ ALGÚ DE BON TEMPERAMENT, fr. Trobarlo
en disposició favorable pera conseguir de ell lo
que's pretén. Coger ó hallar à otro de vena. Faci-
lem aliquem deprehendere.
TEMPERANSA. f. ant. TEMPLANSA.
TEMPERANT, p. a. Lo que tempera. Se diu
regularment en la medicina. Temperanle, atempe-
rante. Temperans, tis.
TEMPERAR. V. a. Modificar, suavisar, miti-
gar. Temperar, atemperar, templar. Tempero, as. ||
Modificar, acomodar una cosa à allra. Atemperar,
temperar, templar. Tempero, as.
TEMPERAT, DA. p. p. Temperado. Tempera-
lus. 11 Templat, moderat en lo menjar y béurer.
Temperado. Parcus, sobrius.
TRMPERATÍSSIM, A. adj. sup. TEMPERADÍS-
SIM.
TEMPERATURA, f. temperament.
TEMPÉRIE. f. Temperament, complexió. Tem-
perie. Teraperies, ei. U Clima templat. Temperie.
Temperies, ei. 1| Constitució del ayre ab respecte
al fret, calor, -sequedady humitat. Temperie. Tem-
peries, ei.
TEM
TEMPESTAT, f. Borrasca, tormenta. Tempes-
tad. Procella, se. H Lo temps determinat ó tempo-
rada. Tempestad. Tempestas, atis. || met. Violència
del geni ó natural de alguna persona. Tempestad.
índoles violenta. 1| pi. met. Tot lo que amenassa
perill, com una gran tempestat ve à descarregar
sobre mi. Nublado, tempestad. Tempestas, atis. ||
met. En lo moral se diu de un traballó turbació
general ó particular que diíra poch. Tempestad.
Tempestas, atis. H Se diu de tot lo que es impetuós
y violent. Tempestad. Tempestas, atis. 1| pi. met.
Paraulas aspras è injuriosas. Tempestades. Gravia
verba.
DESCARREGAR LA TEMPESTAT, fr. Plóurer, trouar,
fér vent, càurer pedra. Tempestear, descargar la
tempestad. Cum procella pluere. 1| Dir tempestats,
donar mal temps à algú. Tronar, tempestear, decir
tempestades, echar las temporalidades. Jurgo, as.
TEMPESTEJAR. V. n. DESCARREGaH la TEM-
PESTAT. \ .
TEMPESTIU, VA. adj. Oportú. Tempestiva.
Tempestivus.
TEMPESTIVAMENT. adv. m. Oportú. Tem-
pestivamente. Opporlunè, ad lempus.
TEMPESTUÓS, A. adj. Exposat, subjecte à
tempestats. Proceloso, lempesluoso. Nimbosus. ||
Dit en lo moral, com : aquesta vida es un mar tem-
pestuós. Tempesluoso, lormenloso, proceloso. Vvo-
cellis infestus.
TEMPESTUOSAMENT. adv. m. Ab tempes-
tat. Tempesluosamenle. Tempestuosè.
TEMPLADAMENT. adv. m. Ab templansa.
Templadamenle. Temperanler.
TEMPLADET. adj. d. Templadilo.
deralus.
TEMPLADÍSSIM, A. adj. sup. Ter,
Moderantíssimus.
TEMPLADOR. m. TREMPADOR.
TEMPLAMENT. m. TEMPLANSA.
MENT.
TEMPLANSA. f. Virtut que modera'ls apetits
y us excessiu dels sentits, subjectanllos à la rahó,
així pera la salut del cos com pera las operacions del
ànima. Templanza. Temperanlia, se. H Moderació,
continència. Templanza. Continentia, ae. 1| Tempe-
rament, constitució proporcionada dels humors
del cos humà. Templanza. Temperamentum, i. ||
La bona disposició del ayre ó clima de algun país.
Templanza, temperamento. Temperies, ei.
TEMPLAPLOMAS. m. trempaplomas.
TEMPLAR. V. a. trempar. || temperar. I Com-
póndrer, concertar las parts de una màquina. Tem-
plar. Compingo, is. H Moderar la calor, etc. Tem-
plar. Tempero, as. |1 En los tins y fàbricas fér ei-
xir un color nou per entre altre. Templar. Tempero,
as. II pint. Tràurer la massa vivesa ó defecte de
color, ab la mescla de altres. Templar. Expolire
picluram. |1 Moderar lo traball. Moderar, temptar,
remitir. Remitto, is. |1 En las fàbricas de vidres
Valdè mo-
mo.
tempera-
TEM CATALÀ.
posar la pasla prop del forn, un poch apartada del
, foch, pera que pocha poch se vaja refredant y no
salte. Temptar. Tempero, as. || v. r. Contenirse,
ímoderarse, reprimirse. Templarse. Moderor, aris;
^modum habere. || Miligarse'l calor. Templarse. Mi-
8SC0, is. II Entibiarse. Entibiarse, templarse. Inle-
ieo, es.
TEMPLARis. ni. Indivíduos de una orde de
'caballers establerta en Jerusalem 1' any 1118 ano-
menats així, per haverlos donat Balduino U una
casa junt al temple de Salomó. 'L fi de sòn insli-
^■tul era araparar y defensar al peregrins y reveren-
ïiar la creu ab fervorosas adoracions en lo temple,
ab armas en la campanya. Feyan lo vot de po-
jbresa, castedat y obediència; y tenian quatre dias
íde dejuni en la setmana. Seguiren la regla de sant
^Bernat, fins que'l concili de Troya 'Is ne donà al-
Ira, 'L gran mestre tenia sa residència en Paris: 1'
iny 1317 à 13 de Octubre foren presos per raana-
lenl de Felip l' hermós de Fransa, y abrogà la or-
ïe Clement V. y '1 concili de Viena en la sess. 2.
Sn Fransa foren cremats vius 30, En Inglalerra 1.
Templarios, caballeros del templo ó del temple.
[emplarii, orum. 1| Nom de certs heretges que s'
llsàren en Jerusalem 1' any 1030, y s' anomenaren
lixí, perquè vivian en los temples. Oferian sacri-
ficis à una estàtua ab vàrias circunstàncias ri-
dículas y supersliciosas. Templarios. Templarii,
orum.
TEMPLASSO. ra. Fusta ó regle que 's posa en
Jos costats de la tela, pera que no vaja ni massa
impla ni massa estreta de lo que 's vól. Tempial,
emple, lempe, bao, Hmpia. Ad lelae amplitudinem
regula.
TEMPLE, m. Iglésia. Templo. Templum, i. [j
ÏMPERAMEXT. | TREMP.
TEMPLET. m. d. Se diu en la arquitectura del
^ornato à modo de temple. Templete. Templl for-
mam referens ornatus.
TÉMPORA. f. Lo temps de dejuni de las qua-
tre estacions del any, que s' observa '1 dimecres,
divendres y dissaple de una mateixa setmana.
Témpora, témporas. Quatuor temporum dies.
TEMPORADA, f. Espay de algun temps limi-
^lat. Temporada. Temporis spatium.
i TEMPORADAs. m. adv. De temps en temps. A
tmporadas. Per temporis intervalla.
TEMPORAL, adj. Lo que dtira cert temps.
Temporal, temporario, tempordneo. Temporanius,
lemporalis. I Temps, la constitució del ayre. Tem-
poral. Tempestas, alis. | Tempestat de terra ó de
mar. Temporal. Procella, se. || Terreno, mundà,
com oposat à lo espiritual y etern. Temporal. Tem-
poralis, caducus. D Secular, com oposat à lo eccle-
.siàstich, y així 's diu : es senyor de lo espiritual y
TEMPORAL de aquest lloch. Temporal. SíEcularis. ||
Se diu en orde als béns de un clergue ó benefici
ecclesiàstich, com: lo temporal de aquest benefici
puja à 100 ducats. Temporal. Temporale, is. U ant.
TEM 655
Cert mascle de la mandíbula inferior, que té sòn
naixement en los polsos. Temporal. Tempora-
lis, is.
EN LO TEMPORAL, m. adv. TEMPORALMENT.
executar lo TEMPORAL, fr. Seqüestrar 6 embar-
gar las rendas de un ecclesiàstich. Echar las tem-
poralidades. Bona ecclesiastica pignerari.
TEMPORALI8AR. V. a. Fér temporal ó aca-
bable lo que podia ó devia sér de mòlta duració, ó
10 que era de altre orde. Temporalizar. Tempora-
rium constituere.
TEMPORALITAT, f. Los fruyts ó qualsevol
cosa profana que percebeixen los ecclesiàstichs de
sos beneficis y prebendas. Temporalidad. Tempo-
ralitas, alis. || La qualitat de lo temporal. Tempo-
ralidad. Temporalitas, alis. 1| pi. Qualsevol cosa ó
bè temporal. Temporalidades. Temporalitates, um.
TIRAR LAS TEMPORALITATS, fr. DESCRRREGAR LA TEM-
PESTAT. 2.
TEMPORALMENT, adv. m. Per cert temps.
Temporalm.enle. Temporaliter, ad tempus.
TEMPORÀNEO Y TEMPORANI, A. adj.
TEMPORAL.
TEMPRÀ, NA. adj. Lo que ve abans del temps
regular. Temprano. Praiproperus.
TEMPRADAMENT. adv. m. ant. templada-
MENT.
TEMPRAMENT. m. ant. TEMPERAMENT.
TEMPRANAMENT. adv. m. Anticipadament.
Tempranamenle. Ante tempus.
TEMPRAN8A. f. ant. teíIplansa.
TEMPRAR. V. a. ant. trempar. | templar.
TEMPRAT, DA. adj. SÀ, ROBÜST. || MODEST.
BÈ TEMPRAT. loc. ant. De buen humor. Laïtum,
TEMPRE. m. ant. temple.
TEMPS. m. Quantitat discreta y successiva
pera raedir la duració de las cosas. Tiempo. Tem-
pus, oris. I Edat. Tiempo. Saeculum, i, íetas, atis.
11 Estació, y així dihem, los quatre temps del any.
Tiempo. Tempestas, atis. || La edat ó número de
anys de cada cosa. Tiempo. Mias, atis. || Oci. Tiem-
po. Otium, ii. II Espay, interval-lo. Tiempo. Tem-
pus, oris. II Conjuntura, oportunitat, ocasió. Tiem-
po. Ansa, 36. II La disposició dels negocis públichs
y del estat, com: en temps de guerra, de pau, etc.
Tiempo. Rerum praïsens status. | L' espay ó rato
desocupat ó llibre de negocis. Tiempo. Lociis, i,
vacatio, nis. || Temperament ó constitució del ay-
re. Tiempo. Tempestas, atis. || Terme prefigit, ter-
mini. Termino, tiempo. Constitutura tempus. U tem-
porada. I Llarch espay de dias. Tiempo. Dies,
erum. || mús. Una de las parts de la mesura del
compàs. Tiempo. Musicae tempus. 1| Qualsevol de
las parts en que 's divideix la execució de alguna
cosa, com en 1' exercici militar, en la pronuncia-
ció de las síl-labas, etc, Tiempo. Spatium, ii. ||
gram. La diferència del verb en sa conjugació en
orde al temps en que s' exercita lo que significa 's
verb ; y son tres : present, passat y venider, y 'I
656 TEM DICCIONARI
subdivideixen en altres imperfets. Ttempo. Teni-
pus, oris. 1] L' objecte de la cronologia y de la his-
tòria del sigles passats. Tiempo. ^las, atis, aivum,
i. II Se pren per la moda ó per lo que s' usa en
nostra edat ó sigle, com : es menester acomodarse
al TEMPS. Tiempo. Usitata agendi ratio. 1| mit. Dèu
fabulós que'l pinlavan vell, ab crossas, y es lo ma-
teix que Saturno. Tiempo. Tempus, oris.
TEMPS k VENIR. fr. Succés futur. Porvenir. Futu-
rus eventus. || Desprès de mòlt temps, i largo an-
dar. Mullum post tempus.
TEMPS DESOCUPAT. Lo temps en que iw's té res
que fér. Vagar. Yacuum tempus.
TEMPS HERóicHs. Se diu comuument dels de la fà-
bula, en que 'Is poetas forjavan héroes y 'Is feyan
fills de sos Deus. Tiempos heróicos. Heroum tem-
pera.
ABiNSDE TEMPS. m. adv. INTEMPESTIVAMENT.
AB LO TEMPS. m. adv. TEMPS A VEMR. 2.
AB LO TEMPS TOT SE SABRÀ. fr. Denota que per ocul-
tas que's fassan las cosas ve temps en que's des-
cubreixen. Todo lo descubre el liempo. Tempus om-
nia revelat.
ABPROÜ TEMPS HA MENJAT LA ESCUDELLA FREDA. fr.
contra aquells que refiats del mòlt temps que tenen
pera executar alguna cosa, se'ls passa y no logran
res. Quien liempo liene y tiempo atiende, tiempo vie-
ne que se arrepiente. Tempus erit tibi, cum tempus
periisse dolebis.
AB TEMPS. m. adv. Anticipadament. Con tiempo.
Praematurè. 1| Ab oportunitat. Con tiempo. Oppor-
tunè.
AB TEMPS Y LLOCH. m. adv. Ab lo temps necessa-
ri, desprès de mòlt temps. Con el liempo, à largo
andar, andando el tiempo. Longo post tempore.
AB TEMPS Y PALLA MADURAN LAS NESPLAS. ref. ACOU-
sella la paciència y espera pera lograr algun fi, ó
que algunas cosas se mudan perfeccionantse ab lo
temps. A su tiempo maduran las brevas; con el liem-
po maduran las uvas; caerú el membrillo, y mudarà
el pelillo. Omnia tempus habent, venient et con-
grua rebus. Tempus ui extonsis tumeat facit uva
racemis.
ACOMODARSE, CEDIR Ó ANAR AB LO TEMPS. fr. ConfOF-
marse ab lo que succeheix, ó ab la ocasió ó cir-
cunslàncias de las cosas. Acomodarse al tiempo,
andar con el tiempo. Tempori serviré.
AJUSTAR LO TEMPS. fr. Fixar la cronologia dels
successos. Ajustar los tiempos. Tempera compu-
taré.
i LLARCH TEMPS. m. adv. Passat mòlt temps. A
largo tiempo, d largo andar. Tàndem, longo post
tempore.
ALSARSE, AIXEGARSE, ACOMODARSE, ADOBARSE Ó PO-
SARSE BO 'l temps. fr. Comeusar à serenarse, dissi-
parse 'Is núvols, cessar las plujas, vents y frets de
la estació. Abrir, componerse, acomodarse, abonan-
zarse el liempo, Coelum sedari.
ANAR LO TEMPS PER MILLOR, fr. Mülorarse. Me-
TEM
jorar el tiempo. Meliús se habere aestatem.
APRÈS Ó DESPRÈS DE UN TEMPS NE VE UN ALTRE. loC.
que'ns alenta al sufrimenl ab la esperansa de mi-
llor sort. Súfrase quien penas liene, que tiempo tras
tiempo viene. Deus dabit his quoque finem. Non, si
malè nunc, et olim sic erit.
APROFITAR LO TEMPS. fr. Usar bè dc ell, aprofitant^
se de la fortuna. Gozar del liempo ó de la fortuna,
Tempore, fortuna uti. 1| Estar ben ocupat, no mal-
gastarlo. Aprovechar el tiempo. Proficio, is.
À sÒN TEMPS. m. adv. Quant sia la ocasió. À su
liempo. Tempore, ad tempus.
i TEMPS. m. adv. En bona ocasió. A liempo, en
Liempo, en coyunlura, en sazon. Tempestivè.
A UN TEMPS. m. adv. Juntament, al mateix temps.
A un tiempo. Unà, simul.
coMUNiB LO TEMPS. fr. Dir lo que té potestat las
oracions y exorcismes disposats per la Iglésia con-
tra '1 temps que amenassa tempestat. Conjurar la
tempestad. Exorcismis tempesta tem deprecari.
CONSAGRAR LO TEMPS À ALGUNA PROFESSIÓ, CIÈN-
CIA, etc. fr. Dedicarse enterament à ella. Consa-
grar el tiempo. Omnem operam et sludium alicui
conferre.
CÓRRER LO TEMPS. fr. Anar passant. Córrer, andar
el liempo. Tempus elabi, fugere.
DE ALGUN TEMPS EN AQUESTA PART. m. adv. DO al-
gun temps ensà. De un tiempo à esta parte. Inter-
düm, subindè.
DONAR MAL TEMPS. fr. Molestar ab instància per
algun deute, etc. Dar m,al tiempo, atormenlar, ma-
tar, aporrear, infernar, acribillar, amolar. Moles-
to, as. 11 Causar dolor algun mal ó aflicció, etc. Ha-
cer padecer, atormenlar. Crucio, as.
DONARSE BON TEMPS. fr. Traclarse bè y diverlirse.
Darse buen liempo ó buena vida. Tempus curaré.
DONAR TEMPS. fr. Donar lloch à algú pera execu-
tar ó cumplir alguna cosa. Dar lugar, tiempo ó es-
pacio. Tempus afferre. I Permélrer espera alguna
cosa. Dar lugar ó tiempo. Permitio, is.
DONAR TEMPS AL TEMPS. fr. Esperar la ocasió opor-
tuna pera executar alguna cosa. Dar tiempo al liem-
po, dejarlo àl tiempo. Opportunilatem speclare. |
Usar de condescendència ab algú atenent las cir-
cunstàncias. Dar liempo al tiempo. Alicui, prout
tempus postulat, indulgere.
EMBOLICARSE Ó DESBARATARSE 'L TEMPS. fr. Alte-
rarse la serenitat de la atmosfera. Descomponerse,
deslemplarse el tiempo. Infestum tempus reddi.
EN ALGUN Ó EN ALTRE TEMPS Ó EN TEMPS PASSAT, m.
adv. En temps indeterminat, pretèrit ó futur. En
algun tiempo, un tiempo, olro tiempo. Quondam,
olim.
EN TEMPS Ó EN TEMPS DE MARIA CASTANYA. BXp.
fam. l' any de maria castanya.
EN TEMPS DE BELLUGA CAMPE QUI PÜGA. rcf. DCUO-
ta que en los perills cada hu mira per si, y pro-
cura posarse en, salvo. La barca esld rota, sdlvese
quien pudiere. Quique in discrimina versantur sibi
I
TEM CATALi.
consulanl, |1 ref. contra 'Is que's valen induslriosa-
ment de las lurbacions y desordes pera fér sòn ne-
goci, k rio revuelto ganancia de pescadores. Atra in
nebula venalur hipus.
EN TOT TEMPS ó PER TOTS TEMPS. m. adv. Sempre.
En todo liempo. Omni lempore,
FÉR TEMPS. fr. Ilaverhi temps que ha succehit al-
guna cosa. Hacer tiempo. Diu esse; multum tem-
pus eílluxisse. |1 donar temps al temps. 1 . p raet.
Ocuparse en alguna cosa '1 qui està ociós pera que
'l temps se li fassa raès curt. Enlretener ó engaiiar
el tiempo. Tempus terere, fallere. || esperar,
FÉR AL temps. lOC. aut. FÉR AL CAS.
FORA DEL TEMPS. m. adv. Inoporlunameut. Fuera
de liempo ó sin liempo. Intempeslivè, lempore non
suo.
JA f1 ó sab proü pel temps que té. fr. fam. Deno-
ta que algú sab manejarse en sos negocis ab raès
habilitat de lo que prometen sos anys. També s'
usa irón. Saber baslante para su aíío. Ad sua quae-
renda ratio esse ingenio praecocem.
LO temps de la cücüt, al dematí pluja y a la
TARDE AIXUT. ref. Dcnota que en 1' abril, que es lo
temps de la cucut, la humitat de la pluja dura
poch, ja per la mòlta que necessitan los sembrats,
com per la que aixuga la forsa del sol. En liempo
del cuco, à la mariana mojado y ú la noche enjulo.
Solé sub ardenti terra exsiccatur.
LO TEMPS TOT HO CONSUM Ó TOT HO MATA Ó TOT HO
ACABA. loc. pera denotar que no hi ha res estable.
Todo lo deslruye el tiempo. Mortalla facta peribunt.
LO TEMPS TOT HO CURA. loc. Dòua à cnténdrer que
'1 temps es la mès eficàs medicina dels mals. El
tiempo cura al enfermo y no el ungüenlo : el liempo
todo lo cura. Dies adimit aegritudinem hominibus.
Tempore sanatur, non viribus. unguinis, íeger.
MEDiR LO TEMPS. fr. Proporcionarlo à lo que's ne-
cessita. Medir el liempo. Aptum tempus accipere.
MiTJ TEMPS. Lo que s' interposa y passa de un
succés à altre. Medio tiempo. Temporis interjec-
tam.
MUDARSE 'l TEMPS. fr. Fér mudansa. Revolverse el
tiempo. Tempus perturbari.
NO ANAR i MÒLT TEMPS. loc. ant, No passar mòlt
temps. No emplear mucho ticmpo.Long\im haud tem.
pus cedere.
NO CONÈIXER LO MAL TEMPS. fr. fam. pera ponde-
rar que algú està gras y ben tractat. Estar de buen
aTio, ò no estar de mal ano. Pinguem et nitidum
esse.
NOSECH LO TEMPS. fr. aut. No afavoreix lo temps.
No sigue el tiempo. Non favel tempas.
PASSAR LO TEMPS. fr. Estar ociós, divertirse 6
passejarse sense ningun motiu. Pasar el tiempo.
Otia agere. || pérdrer lo temps.
PÉNDRER TEMPS. fr. Dilatarlo, diferirlo per asse-
gurar r acert de alguna cosa, ó pera que no arri-
be '1 cas de que tinga efecte si així convé. Tomar
tiempo. Temperis opportunitatem spectare.
TEN 657
PER ALGUN TEMPS. u). adv. Per cert temps.
Temporalmenle, por cierlo tiempo, por algun tiempo.
Temporaliter. 1| Per temporadas. Temporalmenle,
por temporadas. Certis temporibus.
PÉRDBER Ó MALGASTAR LO TEMPS. fr. Emplearlo
mal. Gastar, perderel tiempo. Tempus fallere. || No
aproGtarse de ell, ó deixar de executar en ell lo
que's podia, Perder liempo. Tempus praítermitle-
re. II Traballar inútilment. Perder liempo. Tempo-
ris opportunitatem speclare.
PER LLARcn TEMPS. m. adv. Per mòlt temps. Por
largo liempo. Diu.
PER TEMPS. m. adv. En alguna ocasió, sens de-
terminació, ab incertitut de temps. Por tiempo, ó à
su tiempo. Ad tempus.
PER UN QUANT TEMPS. m. adv. Per un poch de
temps. Por unpoco de tiempo. Paulo tempore.
QUAL LO TEMPS TAL LO SENY. fr. Aconsclla la pru-
dència en acomodarse à las circunslàncias y al
temps, niedint ab ellas las operacions ó intents.
Cual el tiempo, tal el tiento. Praesentem fortunam
boni consuelere.
RODAR LO TEMPS. fr. Douar senyals ó mostras de
mudarse. Rodar, rodear el tiempo. Tempus mu-
tari.
SEMBLA QUE NO HI ES Ó QUE NO HI HAJA DE SÉR A
TEMPS. fr. Denota que algú fà ó demana alguna
cosa abans de temps. Temprano es de noche. Praema-
turè rem petis. U Menjar mòlt y ab ànsia ó depres-
sa. Comer como un sabamn. Fame morderi. \ Ex-
plica la inquietut que's té fins à fér, dir ó saber lo
que's desitja. No cocérsele d uno el bollo ó el pan.
Nimis avidè expetere,
TENiRSE 'l TEMPS, fr, Seguir ab una mateixa
temperatura, Manlenerse, aguantarse el liempo.
Coelum constantem esse.
TOCAR A TEMPS. fr. Tocar las campanas per mo-
tiu de tempestat. Tocar à tiempo ò d nublado.
Avertendae fragum calamitati aera campana qua-
tere.
TOCAR A TEMPS DESPRÈS QUE HA CATGUT LA PEDRE-
GADA Ó QUANT LA PEDRA ES CAYGÜDA, ref. QUANT FOU
MORT, LO COMBREGAREN,
TOT TEMPS. m. adv. SEMPRE.
VOLER TEMPS. fr. DONAR TEMPS AL TEMPS.
T PER TEMPS QUI 's SEGUÍ. loc. aut, Y con el liem-
po, andando el tiempo. Ad exlremum,
TEMPTAR. V. a. y derivats, tentar.
TEMUT, DA. p. p. Temido. Metutus.
TEN. Imperatiu del verb tenir, tè. || Sinéresis
lo mateix que te ne, com ara te'n adonas.
TENACissiM, A. adj. sup. Tcnacisimo. Tena-
cissimus.
TENACissiMAMENT. adv. ra . sup. Tenacisi-
mamenle. Pertiiiacissimò.
TENACITAT, f. Dificultat de desagafarse ó se-
pararse una cosa de altra. Tenacidad. Tenacitas,
atis. II Fermesa, perseverància en apretar ó rete-
nir alguna cosa. Tenacidad. Tenacitas, atis. | Per-
eSS TEN DICCIONARI
Mnàcia, tossuneria, empenyo eflcas. Tenacidad.
Pertinacia, ae. (j quím. Propietat que tenen los me-
TEN
talls de sufrir eslironsj mès ó raénos forts sens
trencarse. Tenacidad. Tenacitas, atis.
TENALLA. f. ter. gerra. || pi. estenallas. |]
Instrument en forma de estenallas que servia pe-
ra marcar la roba en Catalunya. Bolla, tenaza. Si-
gillum, i.
TENALLAR. V. a. ant. Marcar al reo ab tena-
llas. Tenacear, alenacear, aienazar. Forcipibus ali-
quem dilaniare.
TENÀS. m. Lo que agafa, retéy aprela forta-
ment. Tenaz. Tenax, acis. 1| Obstinat, tossut. Te-
naz, lerco, porfiado. Pervicax, acis.
TENASMENT. adv. m. Ab tenacitat. Tenaz-
menie. Tenaciter.
TENAT, DA. adj . tanat.
TENCA. f. Peix de estany 6 de riu, semblant al
càrpio. Tenca. Tinea, se.
TENCAR. V. a. tancar.
TENDA. f. Pabelló extés sobre estacas. Tienda.
Tabernaculum, i. [| nàut. Cuberta de drap pera res-
guartdel sol y pluja, rienda. Velamen, inis. [) Ye-
la ó drap en forma de arch sobre las baranas del
carro pera defensa del sol. Tienda, enlalamadura.
Yelum, i. 11 BOTIGA. | Casa derevenderia en los po-
bles, en que'sven oli, pesca, elc. Abaceria. Taber-
na penuaria. I Taula de planter. Almajara. Àrea
prsecocibus olearibus producendis.
TENDA DE AYGUARDENT. ATGÜARDENTERIA.
TENDA DE CAMPANYA, mil. Pabelíó ó allotjament
portàtil que serveix pels soldats en lo camp.
Tienda de campana. íaç'ú'io, nis, tabernaculum, i.
II Qualsevol casinyot ó barraca en lo camp. Tien-
da. Cassà, ae, tugurium, ii.
TENDA DE GUERRA, mil. TENDA DE CAMPANYA. 1.
TENDA REAL. Pabclló del general de exèrcit en-
Ire'ls romans: en ella 's junta van los consellers de
guerra pera deliberar. Tienda del general. Augus-
tale, is.
DESPARAR LAS TENDAS. fr. uàut. y mil. Dcsferlas.
Ahatir tienda. Tabernacula detendere.
LA TENDA DELS COIXOS. La que està mès prop ahont
van los peresoïos, encara que 'Is generós no sian
tant bons com en altras. La tienda de los cojos.
Proximior taberna.
PARAR LAS TENDAS. fr. uàut. y mil. Formarlas.
Hacer tiendas. Tabernacula tendere.
PLEGAR LA TENDA. fr. PLEGAR BOTIGA.
TENDA8SA. f. aum. Barraca mal construida.
Tendejon. Tuguriolum, i.
TENDÈNCIA, f. Modo ó disposició ab que unas
cosas se dirigeixen ó difereixen à altra. Tendència.
Tendentia, se. 1| Representació ó apariéncia. Ten-
dència. Representatio, nis.
TENDER. m. botiguer. 1| taberner. |[ adj. Cosa
de tenda, com lliura tendera. Tendero. Tabernarius.
TENDETA. f. d. Tiendecita; tienda pequem.
TaberDula, se.
TENDINOS, A. adj. anat. Cosa de tendons ó
que'ls sembla. Tendinoso. Tendinosus.
TENDÓ. m. Nirvi que uneix lo cap dels mus-
cles ab los ossos, y serveix pera "I moviment. Ten-
don. Tendó, nis.
TENDRAMENT. adv. m. Ab ternura y amor.
Tiernamenie. Tenerè.
TENDRE. V. a. ant. enténdrer. | adj. Bla, tou.
Tierno. Tener. || Fresch, nou, recent. Recienie, tier-
no. Nuperus. || S' aplica à la edat de la infància.
Tierno. Tener. || Delicat, de fàcil mastegar, com:
carn tendra. Tierno. Tener. || Se diu de algunas
cosas que no han arribat al eslat de rahó ó perfec-
ció, com: mongelas tendras, etc, Tierno. Tener. I
Dèbil, de poca resistència, rterno. Mollis, tener. Í|
met. Afectuós, carinyós, amable. Tierno. Tener. 1|
En las cosas espirituals y morals, sensible, fàcil de
conmóurerse. Tierno. Mollis, tener. H mel. Se diu
del qui està en 1' aprenentatge ó principi de algu-
na professió. Verde. Immaturus.
TENDRER, A. adj. Tendre, recent, fresch,
com: llet tendrera. Fresco. Recens.
TENDRESA, f. tendror.
TENDRET, A. adj. d. de tendre. Tiernecico,
illo, ilo. Tenellus. 1| Petit, jovenet de pochs anys.
Pdrvulo, liernecilo. Parvulus. |1 ter. jove, fadrí.
TENDRET ROBAT. Joch de cartas en que se'n donan
tres ó mès à cada jugador, posant en la taula al-
gunas altras descubertas, y cada hu se'n porta da-
vant la de igual punt à la que ell presenta, y així
successivament se van robant tots los muntets,
fins que quedan lotas las cartas en mans de un,
que à las horas guanya. Tenderele. Ludus in quo
folia exponuniur et colligunlur ad paria.
TENDRÍSSIM, A. adj. sup. Tiernisimo. Tener-
rimus.
TENDRÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Tiernlsi-
mamente. Tenerrimè.
TENDRÓ Y TENDROR. m. La qualitat de
tendre. lernura. Teneriludo, inis. y ternura.
TENDRUM. m. Part del animal mès dura que
la carn y mès suau que'l os, com es en la orella.
Cartilago, terailla. Cartilago, inis. H Sobreós, lo
bulto de carn que resulta de una trencadura, etc.
Sobrehueso. Tumor, is. 1| La part tendra de plantas
que fàcilment se romp. Cogollo, tierno, cima. Cy-
ma, ae. H saba.
COMPOST DE TENDRUM. CAKTILAGINÓS.
trencarse 'ls tendrums. fr. Desternillarse. Car-
tilagines disrumpi.
TENDRURA. f. TENDROR. II ternura.
TENEBRARI. m. Espècie de candelero ó triàn-
gul de fusta assentat sobre un peu dret, y sobre
del qual se posan quinze ciris que representan los
dotze apòstols y las tres Marias, que s' encenen
pera cantar los fasos de la setmana santa. Tenebra-
no. Tenebrarium, ii.
TENEBRA8. f. pi. Privació total de llum. Ti-
nieblas. Tenebrae, arum, caligo, inis. || matracas.
TEN
CATALÀ.
TEN
659
I:
II FAsos. II met. Sorna ignorància. Tiniehlas. Te-
nebríe, arum.
TENEBRICÓS, A. adj. ant. y
TENEBRÓS, A. adj. Foscli, obscur. Tenebrosa.
Tenebrosus, tcnebricosus. || ret. Dit del estil obs-
cur, confús. Confusa, tenebrosa, oscuro. Obscu-
rus,
TENEBROSAMENT. adv. m. Sens claritat.
Tenebrosamente. Tenebrosè.
TENEBROSissiM, A. adj. sup. Tenebrasisi-
mo. Tenebrosissiraus, caliginosissimus.
TENEBROSITAT. f. Obscuritat, fosca. Tene-
hrasidad. Caligo, inis.
TENEDOR.m. ant. tauleta. || vetllador. || te-
NiDOR. II Qui cuyda dels llibres de couiers. Tenedar.
Librorura curafor.
TENEDURIA. f. Tractat que ensenya à portar
iios llibres en partida senzilla ó doble. Teneduria.
Tractalus librorum mercaturíE utendorura.
TENEIVT. p. a. tenedor, 3,
TENGUT, DA. p. p. TINGUT,
TENIDOR. m. Possehidor. Tenedor, tenienle. Te-
nens, lis. || Qui ó la cosa que manté algun pes.
Sustentador, sustentdculo. Sustenlans, tis. || Lo qui
té à sòn càrrech alguna cosa, particularment en
nom de altre. Tenedar. Tenens. || pi. caminadors.
TENIMEIVT. m. Obra de tenir. Suslentamiento,
suslenlacion. Sustenlatio, nis.
TENIR. V. a. Possehir, gosar. Tener. Habeo, te-
neo, es. || Empunyar, mantenir agafada alguna co-
sa, com: TENIR una espasa en la ma. Tener. In ma-
nu habere. |1 Mantenir, sostenir. Conservar, tener.
ITeneo, es. || Detenir, retenir. Reíener, tener. Atti-
neo, es. || Sér rich. Tener. Pecuniosum esse. 1| De-
tenir, parar. Delener, tener, parar. Detineo, es. ||
Ocupar per medi de altres, com: los espanyols te,-
nian quasi tota la Amèrica. Tener. Habeo, es, occu-
po, as. II Ferse amos à la forga, com : los eneraichs
ja tenen lo castell. Tener, haberse apoderado. Po-
tior, iris. II Possehir alguna cosa per favor de altre
6 per sòn nom, com: tot quant tenim es de Dèu.
Tener. Ex dono possidere. || Ocupar algun espay,
com: la pessa té IS canas, la casa tres pisos, elc.
Tener. Occupo, as, exlendo, is. | Contenir, repri-
Im mir, com: la severitat té 'Is homes à ralla. Tener.
m Cohibeo, es. || Contenir, compéndrer en sí, com:
■ aquest llibre té set capítols. Tener. Contineo, es. ||
■ Cabrer, com: aquesta bola té tanlas càrregas. Ca-
rn ber, tener. Gapio, is. |1 Ocuparse en alguna cosa,
■ assistir à ella, com: tenir junta, consistori, etc.
■ Tener. Assisto, is, habeo, es. || Se diu respecte de
* las dignitats, etc, optar, com: tenir la primera
cadira en lo concell. Ocupar, tener. Occupo, as. ||
Estar alguna cosa al càrrech de algtí, com: tenir
estudi, elc. Tener. Curo, as. || Dominar, subjectar.
Tener. Teneo, es. || Com à verb auxiliares lo ma-
teix que haver, Tener, haber. Habeo, es. || Judicar,
reputar, enténdrer, com : tenir à algú per docte.
Tener, Existimo, as. || Hospedar ó rébrer à algú en
sa casa, com: tinco gent forastera, Tener. Habere
in hospicium. || Estar adornat ó abundant de algu-
na cosa material ó inmaterial, com: tenir talent,
rahó, etc. Tener. Habeo, es. || Juntab la preposició
en y ab los adverbis mòlt, poch y altres semblants,
estimar, apreciar, com: tenir en mòlt. Tener. Mag-
ni facere. || Junl ab alguns noms significa fer ó pa-
tir lo que'l nom significa, com: tenir dolor, calor,
desventura. Tener. Habeo, es. || Junl ab los noms
que significan temps, equival à passar 1' espay de
ell en algun lloch ó paratge, com: tenir las festas
en Barcelona. Tener. Ceelebro, as. || Junt ab la par-
tícula QUE y r infinitiu de altre verb significa la
determinació, precisió ó necessitat de fer lo que l'
infinitiu significa, com: tenir que escríurer, que
cumplir, etc. Tener. Opus, necesse esse; necesse
habere, 1| Junt ab los noms, anys, dias, temps y al-
tres semblants, denota la duració ó edat de las co-
sas y pjrsonas. Tener. Habeo, es. || Junt ab alguns
adjectius, com inquiet, trist, etc, significa cau-
sar, fér estar, com: tenir trist, enfadat, etc. Tener.
Habeo, es. || afirmar. || observar, cümplir. |1 Junt
ab la preposició de significa participar ó sér sem-
blant, com: N. té mès de dona que de soldat; té
mès de sa mare que de sòn pare. Tener. Habeo, es,
II V. a, ant. Celebrar conseja, cartes. Concilia cele-
braré.
tenir k BÈ. fr. Aprobar alguna cosa. Tener d bien.
Probo, as,
tenir k mal. fr. Reprobar, desaprobar alguna
cosa. Llevar à mal, rehuir. Improbo, as,
tenir k Qüi semblar, fr. Tenir un fill las incli-
nacions y costums de sos pares. Hijo de padre ò de
madre. Patri vel matri similis.
TENIR ATRAPAT, fr. Havér encontrat à algú ab des-
falch. Tener cogido. Caplum habere.
TENIR BÉ. fr. Tenir fort, Tener, mantenerse firme.
Firmiter sustinere.
TENIR EN CONTRA, fr. Trobap impediment, con-
tradicció ó dificultat en alguna cosa. Tener en con-
tra. Obicem haberi, adversari.
TENIR FORT. lOC. ant. DEFÉNDRERSE, SOSTENIRSE,
RESISTIRSE.
TENIR LA MALA ó LA BONA. fr. Estar de bon ó mal
humor. Estar de buena ó de mala. Gratum vel in-
gratum esse.
TENIR l' estiu. fr. ant. Passar l' estiu. Veranear.
iEstivo, as,
TENIR k noves. loC. aut. DISTRAURER,
TENIR MÒLT AVANSAT Ó ADELANTAT, fr. Tcuir Una
cosa en bon estat per las diligéncias que s' han fét,
Tener mucha andado. Multum progressum esse.
TENIR PERA SÍ. fr. Persuadirse en matèria de que
altres poden dubtar. Tener para si. Sentio, is, exis-
timo, as.
TENIR QUE MENJAR, fr. met. Estar acomodat. Te-
ner que/amer. Re familiari bene instructum esse.
TENiRSE FERM ó FORT. fr. Estar uua cosa fixa y ben
segura en un lloch. Tenerse, mantenerse firme ó
660
TEN
DICCIONARI
TEN
fuerle. Slo, as. || mel. Mantenirse constant en algu-
na resolució. Tener lieso. Constantem esse.
NI TÉ NI TRAU. BXp. NO ES CARN NI PEIX.
NO TENiRLAs TOTAs. fr. fam. Denota '1 recel ó te-
mor que algú té, ó ab que va à executar alguna
cosa. iYo llevarlas todas consigo. Non sibi constat,
non sibit confidit.
QÜI NO TÉ, ÓQUI NO TÉ RES, NO TÉ POR DE SÉR RO-
BAT, ref. A quien no tiene nada, nada le espanta.
Tula est hominum tenuilas.
SI TÈNS A ALGÚ AGRAVIAT, NO VAJAS MAY DESCUI-
DAT, ref. que aconsella '1 cuydado y vigilància pera
que 'Is agraviats no tingan ocasió de danyarnos,
atrapantnos desprevinguts. Quien siembra abrojos
no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede nudus
eat.
TINGAM Y TINGAM. exp. fam. TOQUEM Y TOQUEM.
TENIRSE. V. r. Aferrarse, assegurarse pera no
càurer. Tenerse. Consisto, is. || Mantenirse, resistir,
fér oposició en renyina ó pelea. Tenerse. Alicui ad-
haerere. |1 contenirse, reprimirse.
TENOR. m. Método, orde, forma constant. Te-
nor. Ordo, inis. |I Sèrie, continuació, orde seguit.
Tenor. Tenor, is. || raus. Veu entre contralt y con-
trabaix. Tenor. Subgravis vox. (J Lo raúsi';h que fa
la veu entre contralt y contrabaix. Tenor. Yoce
subgravi canens. [| Lo contingut literal de un es-
crit. Tenor. Litterarius textus. || L' accent deia veu,
de la síl•laba. Tenor, lono. Tonus, i, tenor, is.
tenor alt. Lo que s' acerca à contralt. Tenor al-
to. Tenor altus.
tenor baix. Tenor fort entre regular y baix. Ba-
jete, barilono. Remissus tenor.
sÉa DEL tenor següent, fr. fam. Se diu de un
home descuydat, poch formal. Ser un tararira.
Quasiverò.
TENS, A. adj. Estirat, tivant. Tenso. Tensus.
TENSIÓ, f. Dilatació ó extensió, ó 1' esfors que
fa pera exténdrer alguna cosa. Tension, lirantez.
Tensura, se. 1| met. Activitat, vehemència. Tension.
Intensio, nis. || pi. Nom que's dóna à certs diàlogos
antichs. Tensiones. Tensiones, um.
TENSIU , VA. adj. Lo que està acompanyat de
una sensació com de tivanlor ó lo que la causa.
Tensivo. Tensus.
TENTACIÓ. f. Estímul, instigació que indu-
heix à alguna cosa mala. Tentacion. Tentatio, nis.
II Moviment del animo encara que no sia cosa ma-
la. Tentacion. Animi molus. || Lo qui induheix, es-
timula ó persuadeix. Tentacion. Tentatio, nis. [)
Anomenan així 'Is místichs à las probas y traballs
que Dèu envia ó permet pera 1' exercici y mèrit.
Tentacion. Tentatio, nis.
ciuRER en LA TENTACIÓ. fr. Coustíntir en cosa ma-
la. Taer en la tentacion. Peccati illecebram in ani-
mum admittere. [| met. Resóldrerse à executar al-
guna cosa en que's tem algun perill, sols pel gust
de lograrla. Caer en la tentacion. Tentationi suc-
cumbere.
TENTAGIONETA. f. d. Tentacioncilla. Levis
tentatio.
TENTADOR, A. m. y f. Qui tenta. Tenlador.
Tentator, is. 1| Lo que serveix pera tentar, probar,
ó examinar alguna cosa. Tentativo. Ad tentamen
deserviens.
TENTAR. V. a. Instigar, induhir, excitar. Ten-
tar. Tento, as. || tantejar 1. 2. 3. | Intentar ó pro-
curar. Tentar. Tento, as.
TENTAT, DA. p. p. Tentado. Periclitatus.
estar TENTAT. fr. Estar resolt ó determinat de
fér ó dir alguna cosa. Estar tentado. \ii se conti-
nere.
TENTATIÜ, VA. TENTADOR.
TENTATIVA. f. Proba, esperiència, examen
que's fà de alguna cosa. Tentativa. Specimen, inis,
periculum, i. || Lo primer acte ó examen que's feya
en algunas universitats en lo dia antecedent à
aquell en ques' havia de rèbrer lo grau de doctor;
y també 1' ensaig ó primera proba que's feya en los
col•legis pera probar la ciència del qui defensa
conclusions. Tentativa. Tentativa, ae, tentamen,
inis.
TENTEJAR. V. a. TANTEJAR.
TENTI POTENTI. (i) m. adv. Fins à no poder
més. Se diu regularment del menjar y béurer. A ó
hasíaiente bonete. Alïalim.
TENTINAS. (fér) fr. Se diu de las criaturas
quant comensan à caminar, y dels convaleixents
que han estat mòlt temps en lo llit quant ixen de
ell, Uacer pinicos ó pinós. Nutanter incedere.
TENTO. ra. tino.
TÉNUAMENT. adv. m. Ab tenuitat. Ténua-
menie. Tenuiter. || Escassament, estretament. Té-
nuamenle, ténuemente, parcamente. Parcè, sordidè.
TÈNUE. adj. Prim, delicat. Tènue, ténuo. Te-
nnis, exilis. I Limitat, curt. Tènue. Parum. || Dit
del estil senzill, hnm'ú. Tènue. Tenuis, deductus. ||
Lo que es de poca substància. Tènue. Fntilis. || En
la gramàtica grega es una espècie de consonant
de las mudas. Tènue. Tenuis. || sutil, fi, lleu-
ger.
TÈNUEMENT, adv. m. ténuament.
TENUITAT. f. Subtilesa, qualitat de prim.
Tenuidad. Tenuitas, atis.
TÉNUO, A. adj. TÈNUE.
TENüTA. f. for. Possessió de rendas y fruyls,
etc, fins à decidirse à qui toca. Tenuta. Tenula,
ae, vindiciae, arum. \\ Sentència definitiva. Tenuta.
Provisoria senlentia. || Drets que pertanyen à la
viuda pera retenir y defensarse en los béns del
marit. Tenuta. Tenuta, ae.
TENUTARI, A. adj. Cosa de la tenuta. Tenuta-
rio. Tenutarius.
TÈNYER. V. n. atanyer.
TENYIDOR. m. TINTURER.
TENYIDÜRA. f. TINTURA.
TENYIMENT. m. COLOR, TINT.
TENYIR. V. a. Donar à la roba un color dis-
TEO
CATALÀ.
TER
661
I
I
tiiicl del qiie tenia. Tenir. Tingo, inficio, is. || So-
breposar altre color als cabells. Aztimar, tenir.
Fnco, as. II pint. Rebaixar, apagar algun color ab
alrre mès obscur. Teíiir. Adumbro, as, lumen co-
loribus oppriniere. 1| met. Donar altre color, visoó
aparicncia à las cosas, desmentintlas. Tenir. ?vx-
texto, is. II Tacar alguna cosa particularment ab
sanch. Tenir. Tingo, is. || Imbuhir de alguna opi-
nió, espócie ó afecte. Tenir. Imbuo, tingo, is,
TENYIT, DA. p. p. Tenido. Tinclus.
TEOCRÀGIA. f. Gobern de un poble 6 nació
per la voluntat absoluta de Dèu sol, y sens mès
senyor, com se gobernà '1 poble hebreu, fins que
demanà à Dèu un rey, que fouSatíl. Tambó 'sdiu
del gobern per religiosos, considerats com à minis-
tres de Dèu. Teocracia. Teocralia, íe.
TEOCRÀTICH, CA. adj. Gosa de la teocracia.
Teocrdtico. Tcocralicus.
TEODOGIÀ. m. Heretge y secta del fi del si-
gle lí. Negava T evangeli de sant Joan, sòn Apo-
calfpsis, y que Cristo fos Dèu. Teodociano. Teodo-
lianns, i.
TEODOSIÀ, NA. adj. Heretge y secta de cor-
ruptículas, eutiquians. Teodosiano. Teodosianus.
II Se diu dels llibres ó col•lecció de lleys romanas
fetas en 16 llibres per manament de Teodosio em-
perador. Teodosiano. Teodosianus.
TEOFANIA. f. ant. EPIFANIA. II pi. Festasque's
celebra van en Délfos, persuadits de que'ls déus se
deixaban véurer de quant en quant. Teofania.
Teofania, .e.
TEOGÀMIAS. f. pi. Feslas que celebravan en
honor de Prosserpina en memòria de haverse casat
ab Pluló. Teogamias. Theogamia, íb.
TEOGONIA. f. mit. Genealogia dels déus. Teo-
gonia. Theogonia, ».
TEÓLEGH, GA. adj. TEOLÓGiCH. || m. Profes-
sor ó estudiant de teologia. Teólogo. Theologus, i.
TEOLOGAL, adj. TEOLÓGicn.
TEOLOGIA, f. Ciència que tracta de Dèu y de
sos atribuís; y també l'estudi y llibre que tracta
de ella. Teologia, Theologia, a;.
TEOLOGIA ESCOLÀSTICA. AquclIa que fiàu per me-
di del raciocini mòlts coneixements de las cosas
divinas, fundats sobre 'Is principis de lafé. Teolo-
gia escoldstica. Theologia scholastica.
TEOLOGIA EXPOSITIVA. La quc dcclaia algun sen-
tit dupiós. Teologia expositiva. Theologia expo-
nens.
TEOLOGIA MILITAR. Títol dc uu llibre que escri-
gué '1 pare Andreu Schiosa. Teologia militar. Theo-
logia bellica.
TEOLOGIA MÍSTICA. La que ensenya una devocióf
sublime, pura y perfeta, ó que conté un sentit al-
legórich misteriós. Teologia mística. Theologia
mistica, contemplativa.
TEOLOGIA MORAL. La que instruheix en las lleys
4jivinas pera arreglar las costum. Teologia moral.
Theologia moralis.
TOMO II.
TEOLOGIA NATURAL. METAFÍSICA.
TEOLOGIA POSITIVA. 'L Coneixement dc la sagrada
Escriptura, segons lo sentir dels concilis y sants
Pares, sens recórrer à arguments. Teologia fosili-
va. Theologia positiva.
TEOLOGICAL. adj. teológicii.
TEOLÒGICAMENT, adv, m. Segons los dog-
mas de la teologia. Teològicamente. Theologicè.
TEOLÓGIGH, CA. adj. Cosa de teologia, com:
principi TEOLÓGicn, lloch teológicu. Teològica, teo-
logal, teólogo. Theologicus.
TEOLOGISAR. v. a. Discórrer sobre princi-
pis ó rahons teológicas. Teologizar. Theologizo, as.
TEOREMA, f. Proposició especulativa que ma-
nifesta ó determina una veritat, prescindint de la
pràctica. Teorema. Theorema, atis, pronuncia-
tum, i.
TEORIA Y TEÒRICA, f. Art que's para en la
especulació ó contemplació de las cosas en contra-
posició de la pràctica. Teoria. Theoria, se.
TEÒRICAMENT, adv. m. Especulativament,
prescindint de la pràctica. Teóricamente. Theoricè.
TEÒRICH, CA. adj. Cosa de teoria. Teórico.
Theoricus.
TEÒS, A. adj. Lo que participa de las quali-
tats de la lea. Teoso. Thaedifer.
TERADA. f. teler.
• TERAPEUTA, m. Metge. Terapeuta. Thera-
peuta, íE.
TERAPÈUTICA, f. Part de la medicina que
s' ocupa en buscar los remeys y método de curar
las malaltias. Terapèutica. Therapeutice, es.
TERAPÉUTICH, CA. adj. Cosa dels terapeu-
tas ó de la terapèutica, com: vida terapèutica.
Terapéulico. Terapeuticus,
TÈRBOL, A. adj. Se diu dels licors mès espes-
sos del que correspon. Turbio, lúrhido. Turbulen-
tus, turbidus. [j Confús, obscur de explicació. Tur-
hio. Obscurus. i Melancólich, enfadat. Turbio. Obs-
curus.
•TERBOLÍ. m. Ramassat, cop de'aygua. Agua-
cero, lurbion, turbon, lurbonada. Nimbus, i. || Per
analogia 's diu de altras cosas que venen de cop ó
al plegat, com: terrolí de mals. Venlregada. Af-
fluentia, x.
TERCAMENT. adv. m. Ab tenacitat. Terca-
mente. Pervicaciler.
TERCEJAMENT. m. La obra de donar terce-
ra rella à la terra. Terciacion, terceazon. Tertia-
tio, nis.
TERCEJAR. V. a. Donar la tercera rella à la
terra. Terciar. Tertio, as. || Cumplir lo número
tercer. Terciar. Terlium numerum explere.
TERCENA. f. Lloch ahont se ven tabaco per
major. Tercena. Tabern» in qua labacum cuinula-
tim venditur.
TERCENARI. m. Estudiant del tercer any de
gramàtica, etc. Mayorista. Lalinaj proprielatis,
etc. alumnus.
83
662
TER
DICCIONARI
TER
TERCENI8TA. m. Qui lo à sòn càrrech la ter-
cena. Tercenisla. Tabacum ciimulatim vendens.
TERCER, A. adj. numeral ordinal. Lo que en
regla ú orde completa '1 número de 3. Tercero.
Tertius. I Qui es del tercer orde. Tercero. Tercia-
rius. H La persona que supleix per altra, com:
aqusta carta està escrita per una ma tercera. Ter-
cero. Internuntius, ii. || arcabot. || medianer. ||
adj. Sisador, lladre. Tomador del Ires, alcahueíe.
Praedalor, is.
TERCERA, f Corda de la guitarra en tercer
lloch. Tercera. Fidium tertia. |1 mús. Consonància
de dos tons y milj. Tercera. Trile, es. l| pi. En lo
blasó són certas faixas que's posan en la divisa de
tres en tres. Tercera. Ter geminge teniae.
TERCERA MAJOR. mÚS. DITÓ.
tercera meivor. miís. semitó.
TERCERAMENT, adv. m. En tercer lloch. En
tercer Ivgar, tercero, tercer amcnle. Tertiò.
TERCERIA. f. Mediació entre dos personas.
Terceria. Interloculio, nis.
TERCEROL, A. adj. Qui professa la regla de
la tercera orde de algun patriarca, com de sant
Francesch, desant Francisco de Paula, desant Do-
mingo, etc. Tercero. Tercia? regulae religiosae pro-
fessor. 11 nàut. Lo que ocupa '1 lloch tercer, com lo
rem de la tercera bancada. Tercerol. Tertius.
TERCEROLA. f. Espècie de carrabina curta.
Tercerola. Tormenlaria catapulta mediocris. || Es-
pècie de barril mitjà. Tercerola. Mediocris seria.
TERCET Ó TERCETO. m. Composició mètri-
ca de tres versos, de vuyt ó de onze síl-Iabas, dels
quals sempre consonan dos. També s' enllasan di-
ferents tercetos, concertant lo primer y tercer vers
del segon terceto ab lo segon vers del primer, y
així successivament, especialment en los de onze
síl-labas, Tercelo, lercelillo. Mètrica tribus versibus
constans compositio.
TERCH, CA. adj. Obstinat en sòn propòsit.
Terco. Cerebrosus.
TÉRCIA. f. Una de las parts en que dividian
lo dia 'Is romans, y correspon à las 9 del matí.
Tercia. Hora tertia. |1 La hora canònica que segueix
à la prima. Tercia. Tertia, ae. 1| pi. Los dos noves
de tots los delmes ecclesiàstichs que's deduheixen
comunment pera '1 rey. Tercia. Tertiae, arum.
TERCIANA. f. Febra intermitent que repeteix
cada tercer dia. Terciana. Tertiana febris.
TERCIANA DOBLE. La que repeteix cada dia. Ter-
ciana doble. Hemitritaius, i.
TERCIANAS T QUARTANAS NO FAN TOCAR LAS CAMPA-
NAs. ref. Denota que aqueslas febras, encara que
són mòlt molestas, no solen causar la mort. l>or
tercianas y cuartanas no doblan campanas. Quarta-
nis non sacra sonant pro febribus aera.
TERCIANARI. m. Qui pateix tercianas. Ter-
cianario. Tertiana febri laborans.
TERCIANÀRIA. f. Planta de mòltas camas al-
ats de un peu y milj, quadradas, ramosas, frà-
gils, inclinada à terra, "íullas entre Ggura de cor y
llanceoladas, retalladas, aspras, ab pecíolos curis,
de olor agradable y gust amarch. Es astringent,
vulneraria, y útil en las febras intermitents. Ter-
cianaria. Terlianaria, a;, sculellaria galericurala.
TERCIANEL-LA. f. Roba de seda semblant al
tafetà, però mès doble y Ilustrosa. Tercianela. Se-
rica tela crassior et pelucida.
TERCIAT, DA. adj. que s' aplica al sucre mit-
jà. Terciado. Saccharum mediocre.
TÉRCIO. m. mil. Legió. Tercio. Legió, nis.
TERCIODÉCUPLO. adj. S' aplica al producto
de una quantitat multiplicada per 13. Terciodécu-
plo. Terdecuplus.
TERCOj A. adj. TERCH. 11 ENTERCH.
TERCO QUE TERCO. exp. pera denotar que algú in-
sisteix ab obstinació. Duro que duro, lieso que tieso.
Obsfinato animo.
TEREBlNTmÀCEO, A. adj. S' aplica à las
plantas que participan de terebinio. Terehinlinà-
ceo. Therebintinaceus.
TEREBINTO. m. Espècie de abet, arbre rehi-
nós, de fullas llargas sempre verdas, flor bermella
y fusta dura semblant à la de la mata. No fà fruyt,
y produheix la trementina. Terebinio. Therebin-
lus, i.
TERENCIÀ, NA. adj. Cosa de Terenci, lo mès
elegant y cuit delscómichs llatins. Terenciano. ïe-
rentianus.
TERENIABINT. m. Matèria vinosa, blanca y
dolsa que s' apega à las fullas de certs arbres de
Pèrsia, es mòlt purgant. Tereniabinl, tereniabinlo,
manà liquido. Mannà liquidum.
TERETISMAS. f. pi. Nom que donaren alguns
à las dansas dels Sàtiros. Teretismas. Satiiorurn
tripudia.
TERGENT. p. a. purgant.
TERGIVERSACIÓ, f. Escusa, pretext, rodeo.
Sublerfugio, tergiversacion. Tergiversatio, nis.
TERGIVERSADOR, A. m. y f. Qui busca ro-
deos, etc. Tergiversador. Tergiversalor, is. H Lo
qui per notícia deté las cosas. Tergiversador. Bo-
binator, is.
TERGIVERSAR. V. a. Interpretarà sòn modo,
buscar rodeos ó escapatórias pera escusa r alguna
cosa, ó no respóndrer à propòsit. Tergiversar. Ter-
giversor, aris.
TERISTRE. m. ant. Vestit lleuger de estiu
que's posavan sobre 'Is demés las damas honestas,
y las deshoneslas lo porta van sol. Y segons Lope de
Vega, era un vel ab que las donas se cubrian la
cara. Terislro. Theristrum, i.
TERLÍS. m. Espècie de tela de color, prima y
trucada, que serveix pera coixins, matalassos, etc.
Terliz. Trilix, cis.
TERM. m. TERMINI. II TERME. H PLASSO.
TERMAL, adj. Cosa de termas. Termal. Ad
thermas pertinens.
TERMAS. f. pi. Ayguas minerals, caldas pera
TER
drer banys. Termas. Thermac, arum.
^TERMÀTICH, CA. adj. Se diu dels medica-
ment^ que reaniman lo calor natural. Calefacienle,
termúiico. Theiinalicus.
TERME. m. Límil, ü de alguna cosa material ó
inmaleriai. Termino. Terminus, i. || Fita ó pedra
que's posa pera dividir un terreno. Termino. ïer-
.minus, i. II Dilació judicial. Termino. Advocalio,
nis. II for. Temps determinat, plasso. l'iazo, termi-
no, l'ricünila dies. || Forma, modo de porlarsc ó
parlar en lo tracte comú. Termino. Modus, i. || Lo
paratge senyalat pera algun fi. Termino. Mela, íb.
II Modo, tassa. Termino. Ratio, nis. |1 Límit, ralla,
frontera de un lloch ó província ab altra. Termino.
Terminus, confinium, ii. I Territori, districte.
Termino. Terminus, i. | mel. L' objecte de qualse-
vol operació. Termino. Scopus, i. || Vocable, dic-
ció, mot. Termino. Yocabulum, i. || Termini, lo
que compren alguna cosa dede'l principi flns al ü.
Termino. Terminus, i. 1| La veu tècnica ó pròpia de
cada facultat, elc. Termino. Dictio, nis. || Lo dia,
hora y punt precís de fer alguna cosa. Termino.
Articulus, i. II Estat, constitució de alguna cosa.
Termino. Status, us. || Lo fi de qualsevol cosa. Ter-
mino. Calx, cis. II met. Lo conceple objectiu que's
forma en laaprehensió. Termino. Terminus, i. 1| Se
pren per lo mateix que e.vtensió ó espay, com: en
lo TERME de tres dias feu tal cosa. Termino. Spa-
tiura, ii. II mús. to. || met. Lo dia en que en las
malallias se nóla alguna novedal ó síntoma. Ter-
mino. Critici dies. | Dèu imaginari dels romans
que presidia à la divisió de las terras; y era vene-
Iral baix la figura de un moUó ó de una pedra
grossa é informe. Termino. Terminus, i. || Los
grechs també tinguL'ren termes militars, que eran
uns caps piramidals posats sobre moUons qua-
drats: servian pera senyalar los camins y eslavaa
dedicats à Mercuri. Términos. Lares, viales, ium.
(I lóg. Se diu quant las veus equivalen à una cosa,
encara que sian vàrias, com una proposició de tres
TERMES, subjecte, còpula, y predicat; y que un si-
logisme ne té altres tres, sò es, los dos extrems y
'1 medi ab qui s'uneixen. J'ermíno. Terminus, i. ||
àlg. Tota quantitat ó expressió de quanlilat sepa-
rada de altra per medi de algun signe. Termino-
Terminus, i. j| pi. Dilacions concedidas per las
Itlleys. Términos. Legilimae horai. || aslron. Ceris
■graus y límits en que 'Is planetas tenen major
ïíorsa en sos influxos. Términos. Terminus, i. || lóg.
■ Las paraulas que substancialment componen un si-
■ logisme, en lo qual es defecte tenir quatre termes.
* Términos. Termini, orum.
TEKME ECLípTica. astrou. La dilació de la lluna
à un dels dos nusos de la eclíptica, ó cua y cap
del dragó. Termino eclíplico. Terminus ecliplicus.
TERME PEREMPTORI ó DEFINITIU. Aquell que's con-
cedeix ab denegació de altre. Termino perenlorio.
Terminus peremplorius.
TERME pttOB.VTORi. for. Lo quG seuyala '1 jutje ab
CATALÀ. TER 663
arreglo à la Iley, pera rébrer lo plet à proba.
Termino probatorio. Ad probandum prajQnilum
tem pus.
TEiiME RODÓ. Lo territori exempt de la jurisdic-
ció de tots los pobles comarcans. Termino redondo.
Tractus à jurisdictione aliena exemptus.
TERME ULTRAMARÍ. Lo quc's coucedcix pera la
proba, ab proporció à la distancia, à diferència del
legal que es de 80 dias. Termino uliramarino. Ul-
tramarinus terminus.
TERMES DE LA IGUALACIÓ, àlg. Aquella ahont se
troba la incógnila elevada à diferents graus. Tér-
minos de igualacion. jEquationis termini.
TERMES FORMALS. Tcxt forioal ó cxprés de algun
acte públich. Términos formules. Concepta; solem-
nia verba.
TERMES NECESSARIS. En los cclipscs dc sol ó lluna
són aquellas dislàncias dels lluminars al nu mès
pròxim, dins dels quals necessàriament ha de ha-
ver eclipse en alguna part de la terra. Términos
necesarios. Eclypsis termini necessarii.
TERMES POSSIBLES. Eu los ccüpses són aquellas
dislàncias al nu, dins de las quals pót haverhs
eclipses y fora de ellas es impossible. Términoi
posibles. Eclypsis termini possibiles.
TERMES REcípRocns. lóg. Los que tenen un mateix
significat ó són convertibles. Términos reciprocos.
Termini reciproci.
TERMES REPUGNANTS. lóg. Los que sóu incompa-
libles à altres. Términos repugnanles. Repugnantes
termini.
TERMES TERMiNANTs. Los clars, ó que no deixan
dubte. Términos lerminanles. Aperta verba.
DONAR TERME. fr. SENYALAR PLASSO.
EN BONS TERMES. UI. adv. Dòua à entèndrer que
en lo que algú ha dit encubertaraent, vól dir lo
que no s' atrevia à declarar. En buenos lérminoS)
en buen romance. Luculenter.
EN PROPIS TEMPS. m. abv. Ab puntual y genuina
expressió pera la intel-ligéncia de alguna cosa. En
propios lérminos. Propriis terminis.
EN TERMES HÀBILS, m. adv. S^mse dany de ter-
cer, si es possible. En lérminos hàbiles. Si fas
est.
ESTAR ALS TERMES, fr. Eslar alguna cosa al text.
Eslar en eltexlo. In textuesse.
MEDIS TERMES. Tcrgiversacions, giragonsas pera
fugir de lo que no acomoda. Medios términos, am-
bages. Tergiversanlia verba.
MEDI TERME. AqucIl arbitrc prudent que s' adop-
ta pera resóldrer algun dubte, ócompóndrer algu-
na desavenéncia. Medio termino ó termino medio.
Terminus medius. || La resolució que's pren fugint
dels extrems. Medio. Medium, ii. || lóg. Lo que's
compara ab lo major y menor del silcgisme. Ter-
mino medio. Medius terminus.
POSAR TERMES, fr. DesUiudar, senyalar límits de
una província, heretat, elc. Limitar, terminar, po-
ner termino. Termino, as.
664
TER
DICCIONARI
TER
TERMENADOR, A. m. v f. Lo qui teimena.
Deslindador. Dituensor, is.
TERMEIVAL. adj. terminal.
TERMENAMENT. ni. La obra de termenar.
Deslinde, deslindamienlo . Deffinilio, nis.
TERMENAR. v. a. Fitar , posar termes al
camp, heretat, etc. Deslindar. Limito, as, termines
constituere.
TERMENÀS Y TERMENATXO. m. Paraula
poch usada ó indecent. Terminacho, lerminajo, ler-
minoíe, Incultum vel indecorum verbum.
TERMENET. m. d. Terminico, illo, ilo. Yecu-
la, ae.
TERMENOT. m. teumenatxo.
TERMINACIÓ, f. La acció de acabarse alguna
cosa, Terminacion. Terminatio, nis. \\ Declinació.
Terminacion. Forma, ae. |1 La última ó úllimas síl-
labas de una paraula. Terminacion. Positio, nis. ||
Cadència de las paraulas. Terminacion. Yerborura
exitus. II med. La determinació que pren la natura-
lesa en una malaltia. Terminacion. Morbi exitus.
TERMINADOR, A. m. y f. Qui termina. Ter-
minador. Terminans, tis.
TERMINAL, adj. Lo que posa terme à una
cosa. Terminal. Terminalis. || Sobrenom que's dóna
à Júpiler. Terminal Terminalis. || pi. Feslas que
instituhí Numa Pompilio en honor del Dèu Terme.
Terminales. Terminalia festa. 1| adj. bot. Nom de
qualsevol órgano que termina ó ix de la extremi-
tat de altre, com 1' estil en lo taronger ó en la tu-
lipa. Terminal. Terminalis.
TERMINANT, p. a. Lo que termina. Terminan-
te. Terminans. || adj. Lo que explica alguna cosa
sense deixar dubte, ó ab los mateixos termes de la
disputa. Terminanie. Terminans.
TERMINAR. V. a. Acabar, posar fi. Terminar.
Finem facere. H v. n. Sér fi ó terme de alguna co-
sa. Terminar. Termino, as. 1| gram. Acabar los ver-
sos ó noms ab certas síl-labas ó lletras. Terminar.
Termino, as. \\ med. Acabarse una malaltia pels
modos regulars de resolució. Terminar. Desino, is.
TERMINÀTIU, va. adj. Respectiu, relatiu à
alguna cosa. Terminalivo. Terminativus.
TERMINI, m. TERME. II PLASSO.
TERMINISTA. m. Heretge y secla de protes-
tans, que diuhen entre altres errors, que en arri-
bant à cert punt los homes, no'ls dóna Dèu gràcia
pera obrar bè y salvarse, y que encara que 'Is fas-
sa alguns béns, no es pera salvarlos, que sa parau-
la no té ninguna forsa ab ells. Terminisla. Termi-
nisla, ae. || Se sól dir del qui acostuma usar mès de
tres termes en cada silogisme. Terminisla. Termi-
nista, ae.
TERMÓMETRO. m. Instrument pera medir
los graus de calor y fret per medi de un licor con-
tingut en un tubo de cristall, que puja quant se
rarefà ab lo calor, y baixa quant se condensa ab lo
fret. fermómeiro. Thermometrum, i.
TERN. m. Número de tres. Temo. Ternarium,
ii. |] Ornaments ó vestiduia sagrada dels que assis-
teixen à alguna funció ecclesiàstica. Temo. Trium
sacrum peragentium vestimenta. || Entre eslampers
unió de tres fulls, posats un dins de altre. Temo.
Philustrarum ternia.
TERNA. f. La proposició de tres subjectes pera
algun empleo. Terna. Ternarium, ii. || Comparació,
sorteig de tres termes. Terna. Conternatio, nis. |1
pi. TRENA.
TERNAL. m. Corriola. Garrucha,carruclia, dr-
gana. Trochlea, ae.
SÉR MENESTER TERNALS. fr. Pondcra la dificultat
de conseguir ó tràurer alguna cosa de altre. Ser
menester tenazas ó palancas. Yolsellis extrahendum
esse.
TERNARI. m. Compost de tres unitats ó que
conté '1 número de tres. Temario. Ternarium, ii.
II mús. Lo compàs que consta de tres parts iguals.
Temario. Musicum ternarium. 1| Espay de tres dias
pera alguna devoció. Temario. Triduum, i.
TERNO. m. En la loteria la sort de acerlar tres
números en un mateix bitllet, y en una mateixa
ralla en los cartons. Temo. Trium nuraerorum di-
vinatio.
TERNÜRA. f. Afecte, ca*;inyo. Temura, terne-
za. Teneritas, atis. 1| La facilitat deenternirse. Ter-
neza, lernura. Ad pielatem proclivitas.
TERQUEDAT. f. Obstinació, pertinàcia. Ter-
quedad. Pervicacia, ae. || Porfia obstinada. Terque-
dad. Altercatio, nis.
TERRA. f. Substància inorgànica ó fósil, àrida,
pesada, fixa al foch y desmenussable, de que's com-
pon en la menor part la superfície del globo que
trepiljam ; los filosops antichs la consideràreu com
un dels quatre elements y principis indescompo-
nibles, de que's componian los demés cossos natu-
rals. Los mineralogistas la distingeixen en vàrias
cosas, com la argila, la greda, la magnèsia, etc.
Tierra. Terra, ae, humus, i. |J Regió ó país. Tierra.
Plaga, ae. || La pàtria de cada hu. Tierra, suelo. Pà-
tria, ae. I Senyoriu, districte de algun domini, es-
tat ó poble. Tierra. Territorium, ii. || Heretat, camp
que's llaura y se sembra. Tierra. Fundus, prse-
dium, ii. II Tot mortal per haver eslat criat de ella.
Tierra. Terra, ae. || La part aixula del globo terrà-
qüeo, per extensió tot lo globo. Tierra. Tellus, uris.
II Paviment. Suelo, lierra. Solum, ii. || Camp ó es-
pay de terreno à propòsit pera sembrar, Tierra.
Arvura, i. || En lo moral se pren per contraposició
à lo que es celestial y espiritual, com: los gustos
de la TERRA no tenen comparació ab los del cel.
Tierra. Terrena oblectaraenta. || met. Ofici, ocu-
pació , traball ó cosa que pertany à algú , com:
sembrar en terras estranyas, que significa ficarse
en ofici de altres ; sembrar en mala terra, '1 ína-
teix que fér bè à un ingrat. Tierra. Terra, «e. ||
Divinitat dels gentils, que representavan en figura
de dona ab corona mural, en una ma un tambor y
en altra vàrias espigas de blat. Vesta, tierra, Cibe-
TER
CATALÀ
TER
665
H
beles, Ceres. Terra, le. || nàiit. Usada al) iiilcrjccció,
es esólamació del que la descubreix ó véu primer.
Tierra ! Terra.
TF.uRA APi.ETABA. Tcrra que ha servil de malla-
da, beneficiada ab lo fera del remat. Majadal. Ovi-
le, is.
TERRA A TERRA. m. adv. nàut. Navegar en direc-
ció paralela é inmediala à ella. Navegar costa ú
costa, ó con la costa en la mano ó a la mano, ó lle-
var la costa en la mano, ó navegar d son de costa ó à
lo largo delacosta,cosíear, tierra ú tierra. Ilorani
legere; liüus premeré. |] k peu pi.a. || Ab caulola y
sense precipitació en los negocis. Tierra d tierra.
Cautè.
TERRA CAMPA Ó DE SEMBRADURA. LaqueeS i'l prOpÓ-
sil ó disposada pera sembrar. Sembradio, tierra de
labor ó de sembradura, y aramia pr. Gal. Sativus
ager.
TERRA CANSADA. La desvirUiada ó desubslancia-
da. Tierra cansada. Effaetus ager.
TERRA CIMOI.EA. Espécie de bol. Tierra cimolea.
Cimolea lerra.
TERRA CUYTA AL FORN. TERRISSA.
TERRA DE CONREU. La terrB à propòsit pel cultiu.
Tierra labrantia. Terra aratro acta.
TERRA DE GREsoLS. Tena blanca semblant a la
argila, y de que'sfan losgresols. Talque, tasconio.
Tasconium, ii.
TERRA DE OLLERS. ARGILA.
TERRA DE PERAYRE. Marga fina y suau que absor-
veix r oli de las tacas. Tierra de batan ó de quitar
manchas. Creta, ae.
TERRA DE PROMissió. La quc es mòlt fèrtil y abun-
dant, aludint à la que Dèu prometé al poble de Is-
rael. Tierra de promision. Proraissionis terra.
TERRA DE sECiR. La que no's rega, sinó quant
plou. Secano, sèquia, secadal, sequero. Creta, ae.
TERRA ESTÈRIL. La magra y de poca substància.
Tierra estèril. Exile solum.
TERRA FERMA. gcóg. Grau extcusió de ferra, per
la qual se pót caminar sens embarcarse. Tierra fir-
me, continente. Continens, tis. \\ La primera que po-
blaren los espanyols en lo continent de Amèrica,
reduhida en sos principis à una curta província,
desprès s' extengué à las tre^ que componian lo
regne de Terra Firme, desprès à tolas las provín-
cias litorals, desde la Yeràgua fins las bocas del
Orinoch, y últimament a allras províncias inler-
nas, en particular lo nou regne de Granada. Tier-
ra Firme. Continens, tis.
TERRA FOLLIDA DE TARTAUO. Sal qUP BXisteiX Cn
la naturalesa, en la saba de alguns vegetals. Se
presenta en laminelas ó trossos blanchs, brillants,
mòlt deliqüescens, de olor particular, poch mani-
fest, sabor picant, un poch acre y calent, solubles
eo la àygua y mòlt mès en 1' esperit de vi. Aceta-
to depotasa. Acetas polassse.
TERRA FOLLIDA MERCURIAL. ACETAT DE MERCURI.
TERRA FOLLIDA MINERAL. Sal que 68 productB del
art. Se presenta en cristalls prisraàtichs , acumu-
lats, blanchs, inalterables al ayre; de olor parti-
cular, poch manifest; sabor picant y amarcli ; so-
luble en la aygua y un poch ménos en 1' esperit de
vi. Acelalo de sosa. Acetas sosaj.
TERRA GROSSA, La substauciosa de mòlta molla.
Tierra gruesa, recia. Opimus, ferax.
TEllRA NEGRA FA BON BLAT, TERRA BLANCA 'l FA
MIGRAT, ref. Manifesta la bona qualitat de la terra
morena. La tierra negra, buenpan lleva. Terra ni-
gra ferax.
TERRA PRIMA. La de poca substància. Terrezuela,
arijo, tierra delgada. Levis terra.
TERRA A QUE VAS, USANSA QUE TROBAS. ref. PER
ahontanirIs, farís COM veuràs.
TERRA SANTA. Los llochs de Jerusalem, ahoift s'
obrà la redempció del llinatge humà. Tierra santa.
Terra sancla.
TERRA TRENCADA. Terreuo escabrós. Tierra dobla-
da ó quebrada. Saltuosa lerra.
TERRA VIVA. Terra ferma ahont no arriba la rella
quant se cava , ó sobre que s' alsan los fonaments
de un edifici. Tierra (irme. Terra sislens.
ANAR À TERRA. fr. Càuier alguu edifici. Venir al
suelo. Ruo, is.
ANAR PER TERRA. fr. ANAR AL BAIX. 1.
ANARSEN A TERRA. fr. Càurer, desplomarse. Ve-
nirsealsuelo. Ruere. [] Càurer algú de la dignitat,
empleo ó estimació en que estava. Caer , rodar,
a'peardunode su empleo, etc. Aliquera munere
privaré. [| Destruhir y acabar alguna cosa, com los
béns, hisenda, etc. Echar d piqué. Destruo, is.
BESAR A TERRA. fr. fam. Càurer dc boca à terra.
Besar la tierra ó el santó suelo, caer de hocicos.
Terram exosculari.
BESAR LA TERRA QUE ALTRE TREPITJA, fi'. BESAR
LAS PITJADASDE ALGÚ.
CADA TERRA FÀ SA GUERRA, ref. Denota que cada
hu 's dèu políticament arreglar al us y costum del
país ahont viu ó dels subjectes ab qui's tracta. En
cada tierra sa uso, y en cada casa su costumbre.
Sua cuique civitati religió est, sua cuique domui
lex est.
CAURER A TERRA. fr. Literal. Caer en el ó al suelo.
In terram cadere.
COBRAR TERRA. fr. met. fam. Convaléixer de una
grave malaltia. Alear, ir aleando. Yaleo, es.
CRÉIXER TERRA AVALL. fr. fam. Sc diu del sub-
jecte que no creix ni medra. Crecer hdcia abajo ó
como los nabos. Decresco, is.
CRIDAR LA TERRA À ALGÚ. fr. TENIR UN PEU À LA
FOSSA.
DE LA TERRA. m. adv. Dcl pttis, indijeno. Patrius,
indigenus.
DE LLARGASTERRÀS, LLARGAS MENTIDAS. ref. DeUO-
ta la facilitat ab que's ment, quant se parla de
temps y lloch remots. À luengas vidas , luengas
mentiràs. Fama ut crescit iens, sic et mendacia
crescnnt.
e^e
TER
DIGCIOJN'ARI
TER
DESCüBHiB TERRA. fi'. Entraren pais desconegut.
Descubrir tierra. Incognitam regioriem exploraré,
adeí e. || Dir ó fér alguna cosa pera averiguarne de
altra. Descubrir tierra. Aliquid exploraré.
DESSUBSTANCIAR LA TERitA. fr. Fcrla produliir con-
tínuament yab pochs adobs. í'sçuí/mttr la tierra.
Terrani exsugere.
EN LA TERRA DELS CEGOS QUI TÉ UN ULL ES EEY.
ref. ENTRE CEGOS, etc.
EN TERRAS EXTRANYAS LAS YACAS ACOTAN ALS BOUS.
ref. Denota que qui estiga fora de sòn país, ba
de procurar callar ó evitar disputas, perquè ordi-
nàriament quedan ab la rahó 'Is naturals de allí
ahont se troba. En tierra ajena, la vaca al buey
acornea. Cervus canis trahit.
FÉR ALSAR LA TERRA. fr. ALSAR SOMATEN.
FÉR PETAR A TERRA. fr. Assolar, arruíuar. Derri-
bar, abalir. Everto, is.
GUANYAR TERRA. fr. GUANYAR TERRENO.
LA MEVA TERRA ES LA que'm dòna PA. ref. Denola
que algú està content en qualsevol part ahont fa
ganància. Esta es mi tierra, la que me gobierna.
Ubi bene, ibi pàtria est.
LA PRIMERA, Y AQUEIXA EN TERRA. loC. NoIa al que
erra en lo primer que executa en qualsevol línea.
La primera y esa en tierra. Cantherius in porta ce-
cidit.
MÉTRERSE "l VENTEN TERRA. loC. nàut. aut. Lla-
marse el viento al temporal. In procella ventum de-
clinaré.
pÉNDRER TERRA. fr. uàut. Arribar à port y saltar
en terra. Tomar tierra. Navim ad terram applicare,
littori appellere.
PÉRDRER TERRA. fr. PÉRDRER TERRENO.
POCA TERRA VAL DINERS. loC. faill. PAM NE VAL CANA.
POSARHi TERRA PEL MiTJ. fr. Fugir. Poucr tierra
al medio. Longè fugere.
PUDRIR TERRA. fr. fam. FÉR MALVAS.
TENIR A TERRA. fr. Tenir alguna cosa llesta ó aca-
bada. Estar lislo. Confectum esse. || Superar, ven-
cereu qualsevol línea. Vèncer. Supero, as.
TENIR TERRA EN LAHABANA. fr. met, fam. Tenir
mòlta vanitat. ïener ventanaal cierzo. Inanis glo-
rise aviditate ferri.
TIRAR A TERRA. fr. Fér càurer alguna cosa. 'S diu
dels noys quant renyeixen, etc. Dar con uno en tier-
ra. Solo aliquem prosternere. || desembarcar. |1
met. DESTRUHIR,ARRUÍNAR, assolar. |1 LLANSARA PÉR-
DRER A ALGÚ.
TIRAR A TERRA AB UN DIT. fr. met. que pondera la
mòlta forsa de un subjecte comparativament à la
de altre. Derribar con un dedo ú-alguno. Digito ali-
quem dejicere.
TIRARSE TERRA ALS ULLS. fr. ESCUPIR AL CEL.
VOLAR LA TERRA. fr. Sb diu dcl quc camina ó
corre mòlt lleuger y velós. Tenerpiés. Perniciter
gradi vel currere.
TERRABASTADA. f. tarbabastada.
TERRABASTALL, m. tarrabastall.
TERRALLÓ. m. ter. Adobador de camins. Com
ponedor de caminos. Yioruni compositor.
TERRAMOT Ó TERRAMOTO. m. TERRE-
moto.
TERRAPLÉ. m. Fàbrica de terra apretada pe-
ra defensa de una pïassa, etc. Terraplen, terrasa,
terrapleno. Aggeslum, i. 1| fort. Elevació de terra
ferma pera col-locar la artilleria. Terraplen. ïer-
renus agger. I pati. [| Moutó de terra, serralla,
creslall. Terramontero. Agger terrenüs.
TERRAPLENAR. V. r. Umplir de terra algun
vuyt. Terraplenar. Terra vacuum complere. || Al-
sar una fàbrica de terra pera defensar ó altre us.
Terraplenar. Aggero, as.
TERRAPLENAT, DA. p. p. Terrapknado. Ag-
geralus.
TERRÀQÜEO, A. adj. S' aplica al globo de la
terra. Terrúcueo. Terraqüeus.
TERRASSAL. m. Abundància de alguna cosa.
Maquina. Copia, a;.
TERRASSÀVIA. f. INCURSIÓ, CORREGUDA, COR-
RERIA.
FÉR TERRASSÀVIA. loc. aut. Hacer algaradas, cor-
rerias, incursiones. Incurrere. 1| ant. níiut. nacer
desembarcos, meterse tierra adeniro. E navi descen-
dere.
TERRAT, m. Paratge descubert en lo mès alt
de las casas, ó eixida al igual de algun pis de la
casa, enrajolat ó de terra apretada. Terrado. Pa-
vimentum subdiale.
TERRAT CUBERT. GOLFA, PORXADA.
MIRARSE una COSA DEL TERRAT EN FORA. fr. No
férne cas, miràrsela ab indiferència. Mirar de pa-
so, con indiferència. Per transennam aspicere.
TERRATENENT. m. terratinent.
TERRATGE. m. Tros de terra sens sembrar.
Terrazgo, lerraje. Arvum, i. || L' arrendament que
paga al amo de la terra '1 qui la cultiva. Terraz-
go, lerraje. Arvi census.
TERRATGER. m. Qui paga renda per las ter-
ras que traballa. Terrazguero, terrajero. Praedio-
rum censum pendens agrícola.
TERRATINENT, m. Amo, possehidor de ter-
ras. Terratenienie. Praediorum possidens.
TERRATRÈMOL, in. terremoto.
TERREGADA. f. Lo solatge del carbó, ó carbó
mòlt petit. Cisco, picon. Fuligo, inis.
TERREJAR. V. a. En los batans posar terra de
perayre ó altra equivalent à la roba pera tràurer
millor l'oli, etc. Jerrear. Creia pannum inflcere.
I Tenir alguna cosa gust de terra. Saber à tierra.
Sapere terram. 1| Estar descolorit. Empalidecer, es-
tar pàlido. Pallore aílici. [| Descubrirse ó véurerse
la terra entre 'Is sembrats per eslar mòlt clars,
rerrear. Rariore semine inspersum esse. || Se diu
del blat y altras llavors que tenen mesclada mòlta
terra, rener ó coníener muc/ta tierra. Terram con-
tinere.
TERREMOTO. m. Tremolor, sacudiment, njo-
TER
vimenl violent de la torra, que à vcgadasanuína
las ciutats y niontanyas. Terremoto, temhlor delier-
tra. Terraimotus, us, clemalia, arnin. |1 met. Dulla,
confnsió de crits y soroll. Tremolina, irdpala, iris-
ca, algazara. Tumultus, us.
TERRENAL, adj. Cosa deia terra. Terrenal,
terreno, terrestre, lérreo. Terrenus, terrostris. Ij En
lo espiritual se pren per lascosasdel mon, en con-
traposició à las del c:l. Mundano, terrestre, terreno.
Terrenus.
TERRENITAT. f. La qualitat ó propietat del
terreno. Terrenidad. Terrcni condilio. || Naturalesa
de un terreno. Terrenidad. Terra; natura.
TERRENO, A. adj. Cosa de la :erra ó que té
sas propietats. Terreno. Terrenus. 1| Lo que es de
terra. Terreno. Terrenus. || terrenal. I m. Espay
pera contenir ó fér alguna cosa. Terreno. Spalium,
ii. II V espay de terra de un ediíici ó destinat pera
edificarhi. Àrea, terreno, siíio, suelo. Àrea, ai. fl
La terra considerada segons sa mala ó bona quali-
tat, y així diem: aquest terreno es bo pera vinya-
II Terra, país. Pais, tierra. Regió, nis. || met. Se
diu dels plets, disputas, etc, com: raedir bè '1
terreno perapéndrer los m.'dis conduents; la do-
na que té vergonya , sab defensar lo terreno de
sòn honor. Terreno. Agendi ralio.
Gu.vNYAR terreno. fr. Adclantar en alguna cosa.
Ganar terreno. Progredior, eris. || met. Insinuarse
ab manya pera lograr algun fi. <!anar terreno. Sen-
sim alicujus gratia conciliaré.
MEDiR LO TERRENO. fr. que ademès del sentit rec-
te equival à tantejar las dificultats de algun nego-
ci, à fi de posar los medis pera véncerlas. Medirel
terreno. Agendi rationem pertentare.
PÉRDRER TERRENO. fr. met. Atrassar en algun ne-
goci. Perder terreno. Pedem referre. || met. Empit-
orarse 'I malalt. Perder terreno. ^Egrotum gravaré.
RECONÈIXER LO TERRENO. fr. Prevenir los incon-
venients. Reconocer el campo. Speculari.
TERRENY, m. anl. terreno. || adj. De la ter-
ra, del país. Indijeno, del pais. Indigenus.
TÉRREO, A. adj. Lo que consta de terra ó
està fétdeella. Térreo. Terieus. jj terrós.
TERRER, A. adj. Lo que pertany à la terra.
Terrero, terreno. Terrenus. || S' aplica a lo que va
rrastrant per terra fora de sa naturalesa, com:
hoyra terrera. Terrero. Ad terram demissus. |
m. Tros de terra esbalmada ó escarpada. Terrera.
livus terreus. || Munt ó pila de terra. Terrero.
Terreus agger. || Lo munt de terra que serveix de
blanch ahont apuntan los canons en 1' exercici de
rtilleria. Terrero. Scopus, i. || Lo lloch ahont se
trau la terra pera fér cànters, rajolas, etc. Barre-
ra. Argillelum, i. || f. pi. Espècie de teulas majors
que lascomunas, y serveixen de canal en las leula-
das. Agullones. Tegula major.
TERRESTRE, adj. terrenal.
TERRETA. f. Terra magra y de poca substàn-
cia. Terrezuela. Exiguus ager.
CATALÀ. TER 667
TERRIBILÍ88IM, A. adj. sup. Terrihilismo-
Valdè terribilis.
TERRIBILITAT. f. Qualitat de lo que os ter-
rible. Terribilidad. Terribilitas, atis. || Duresa, as-
presa del geni, natural y condició. Terribilidad.
l^erocilas, atis.
TERRIBLE, adj. Lo que es de lómei'. Terrible,
formidable, terrible. Terribilis, formidandus. |1
Atrós, de aspecte fer. Terrible, atroz, Iruculenlo.
Truculentus. || Aspre de geni. Terrible, duro de
genio. Durus, diíTicilis. || Mòlt gran. Terrible, tre-
mendo. Immanis. [j Sensible, com: es cosa terri-
rle que haja de pagar lo que no dech. Sensible,
terrible, fuerte. Acerbus.
TERRIBLEMENT, adv. m. Dc un modo terri-
ble. Tcrriblemente. Terribililor.
terrícola, f. Habitant de la terra. Terrícola.
Terrícola, lo.
TERRÍFICH, ca. adj. Lo que posa terror y
espant. Terripco. Terrificus.
TERRISSA, f. Eynasdo terra cuyia, com ollas,
cànters, gibrells, etc. Vidriado, loza, terriza. Fi-
glinum, i.
TERRISSER. m. Fabricant de terrissa. Alfare-
ro. Figulus, i.
TERRISSERIA. f. Fàbrica de terrissa. Alfar,
alfareria. Figlina, ae.
TERRITORI, m. Districte prop de la població.
Territorio. Terrilorium, ii. || Extensió de terreno.
Terrilorio. Ager, i. || Lo terme ó espay à que s' ex-
ten la jurisdicció de una ciutat ó poble, Territorio.
Jurisdictionis territoriura.
TERRITORIAL, adj. Pertanyent al territori.
Territorial. Terrilorialis.
TERROR, m. Espant, gian por. Terror. Ter-
ror, is. I Turbació, consternació que fà pérdrer 1'
us dels sentits. Terror. Terror, is.
terror pànich. Lo va ó sens fonament que per-
turba la rahó. Terror pdnico. Panicum, i, lympha-
ticusmotus.
TERRÓS, m. Gleva, tros de torra apilolada.
Terron. Gleba, ai, bolus, i. || Porció de sal, sucre,
etc, apilolat. Terron. Grumus, i. |J pi. La hisenda
en torras ó camps. Terrones. Arva, fundi, orum.
SÉRDOLS COM ÜN TERRÓS DE MEL Ó ÜE SUCRE. fr.
DOLS COM ÜNA MEL.
TERRÓS, A. adj. Mesclat ab teria. Terroso.
Terrosus.
TERROS8ADA. f. Cop do terrós. Terronazo.
Ictus gleba impaclus.
TERR08SARSE. V. r. ATERROSSARSE.
TERROSSÀS. m. aum. Terronazo. Ingens
gleba.
TERROS8ET. m. d. Terroncillo. Glebula, íB.
TERROSSOS, A. adj. Abundant de terrossos.
Terregoso. Globosus.
TERS, A. adj. tercer. || terch. || Pulit, llus-
trós, brunyit. Terso. Tersus. || ret. Dit del estil,
brunyit, llimat y pur. Terso. Conscius. || m. La
668
TES
DICCIONARI
TES
tercera part de un tot. Tercio. Terliuni, ii. || f. Par-
lant de carn, lliura prima ó de dotze onsas, terce-
ra part de una carnicera. Librela, lercia. Terlia,
ae. II Trimestre, la quarta part de un any. Tercia.
Trimestris, | La quarta part del diner degut en 1'
espay de un any, com tersa de cataslro, élc. Ter-
cio, tercia. Pro quadrimeslri debila pecunia. 1| En
las catedrals la renda principal de qualsevol pre-
benda en que no s' enclóuhen las distribucions.
Gruesa. Praïcipuus proventus. H ant. laudemi.
TERSAMENT. ra. adv. tercerament.
TERSANA. f. TERGIANA. II f. ant. ADRASSANA.
TERSANELL. m. tercianella.
TERSOL. m. nàut. ant. Lo tercer de una nau
desprès del proer y alier, servia sols pera la bata-
lla. En las partidas se li dóna 'I nom de sohresa-
lienle.
TERTÚLIA, f. Reunió de amichs y familiars
en alguna casa particular pera conversar, jugar y
divertirse honestament. Tertúlia. Familiaris con-
gressus. || Junta voluntària pera tractar de punts
y raatérias instructivas y políticas, com: tertijlia
patriòtica, etc. Tertúlia. Dissertorum aut politico-
rum coetus.
TERTÚLIA, NA. adj. Qui concorre à la tertú-
lia. Terluliano, terlidio, lerlulianle. Familiaris con-
gressus socius.
TERUNCI. m. Petita moneda romana de plala,
que era la quarta part del as, so es: tres unsas.
També fou la quarla part del diner. Teruncio. Te-
runtius,ii.
TES, SA. adj. Tivant. Tieso. Rigidus, tensus. ||
Plural femení, pronom, lo mateix que tas, tevas,
com: tes cosas estan com eslavan. Tus. Tuae.
TESA.'^f. TÉsis, CONCLUSIÓ, || Abundàucia, mòlt,
com: à TESA, dirse à tesa, usarse à tesa. Mucho.
Multüm.
TE8GÓ. m. TASCÓ.
TÉSIS. f. Qüestió universal. Tesis. Thesis, is.
TESOR. m. TRESOR.
TESORA. f. ant. estisora.
TESORERIA. f. y derivats tresoreria.
TEST. ra. Tros ó bocí de cànier, plat, elc. ries-
to, casco, lejuela, tejolela. Testa, ai. || Torreta, vas
gran de terrissa, pera plantar flors. Tiesto, macc-
ta, pole. Testa, íb. || text. || ant. testa.
FORSAT ES DE QUE 'lS TESTS SEMBLEN À LAS OLLAS.
ref. ant. Que la part sia tiel al tot. y
LOS TESTOS HAN DE SEMBLAR A LAS OLLAS. fr. met.
Se diu dels que heretan y practican las malas cos-
tums de sos pares. Se parecen los cascos à la olla.
Mores referre paren tum.
PIXAR FORA DEL TEST. fr. met. fam. Dir ó fér
qualsevol cosa fora de propòsit. Hermoso alar de
rocin, y atdbale por la cola; hailar sin son: traer à
colacion; salirse de la parva ó del corro. Extra cho-
rum canere.
TESTA. f. Lo front de la persona, y 's sól pén-
drer per tot lo cap. Testa. Caput, itis, calvaria, ae.
II met. Front, cara, davant, part anterior de qual-
sevol cosa, com: testa del exèrcit. Testa, leslera.
Frons, tis. || Enteniment, capacilat, talent, pru-
dència, resta. Ingenium, ii, mens, tis. |1 Enlasbò-
tas de posar vi '1 primer cèrcol. Testa, rvmo. Pri-
mus arus in capile dolii. |1 f. Se diu de cada extrem
ó cap de las pots y allras pessas. Testa, cabo.
Frons, tis, exlremum, i.
testa coronada. Emperador, rey, príncep 6 sen-
yor que no regoneix altre superior en lo temporal.
Testa coronada. Princeps diademale dislinctus.
testa de ferro. Qui presla son nom en algun
contracte ó allre negoci que en la realitat es de
altre. Tesla férrea ó de fierro, cabeza de hierro. Tes-
ta ferrea. |1 La persona que no's cansa ni fatiga en
mòlt temps, encara que conlinuament esliga ocu-
pat en algun traball mental. Cabeza de hierro. Ca-
put laboris lenax.
testa MAGRA. La de poca solidesa, subslància ó
entitat. Tesla vana ó vacia. Inane caput.
MALA testa. Qui obra sens judici ni considera-
ció. Mala testa, mala cabeza. Praeceps, inconside-
ratus homo.
sÉR UNA GRAN TESTA. fr. Tcuir graus talents. Ser
muy hombre, grande honibre ò grande testa. Maximo
ingenio pollere.
TESTÀCEO, A. adj. S' aplica als animals que
tenen closca, especialment als peixos, Teslàceo.
Teslaceus.
TESTADOR, A. m. y f. Qui fà testament. Tes-
lador. Teslator, is.
TESTAMENT, m. Declaració de la última vo-,
luntat feta sclemnement ab institució de hereu de-
terminat. Tesiamento. Testamenlum, i, dialheca,
orum. (I La Escriptura sagrada, y 's divideix en
nou y vell testament. Tesiamento. Tesiamen'.um, i.
II Los consells é instruccions que al morir dóna
un pare à sos íills. Tesiamento. Ultima patris vo-
luntas vel instructioad filios.
TESTAMENT CLOS, Lo cubcrt ab una carpeta, sobre
la qual firma '1 testador, si sab, y sino allre en
nom de ell, y dos testimonis, en presència dels
quals enirega'l notari. Tesiamento cerrado. Clau-
sura, secretum testamentura.
TESTAMENT MILITAR. Lo quc fà '1 soldat eu cam-
panya, sens altra solemnitat que dos testimonis ó
una simple escriptura de sa pròpia ma; però de
ninguna manera serà vàlit aquest testament, no
sent fét en campanya. Tesiamento militar. Militaré
testamenlum.
TESTAMENT NOU. tcol. Lo llibre quc conlé 'Is evan
gelis y demés obras canònicas posteriors al naixe-
ment de Jesucrist, Nuevo Tesiamento. Novum tes-
tamentura.
TESTAMENT NUNCuPATiu. Aquell en que '1 testador
expressa de viva veu tota sa voluntat sobre 1' he-
reu, llegats y altras disposicions. Antíguament en
virtut de un privilegi que Pere III rey de Aragó
concedí à Barcelona y sos ciutadans, podia '1 notari
I
TKS CATALÀ
fér lo testament estant sol ab lo testador, y des-
près de fét cridava testimonis, davant dels quals
deya, que ell havia notat lo testament del mateix
testador, y valia com si 1' haguessen ohil los ma-
teixos testimonis ; però en lo dia està revocat y abo-
lit dit privilegi, y 's fà en presència de dos' testi-
monis y un notari que fà una escriptura, suplint
de aquest modo 'I número de testimonis que de dret
comú deurian sér set. Testamento nuncupalivo ó
abierto. Testamentum nuncupativum.
TESTAMENT SACRAMENTAL. Aquell en que un ciu-
tadà de Barcelona declara y espressa sa última vo-
luntat per escrit ó sols de paraula, presents los
testimonis, encara que no hi haja notari, sia en terra
ó en mar. Pera ésser vàlitaquest testament, se re-
quereix que'ls testimonis, que assistiren à ell, din-
tre'1 termini de sis mesos de estar en Barcelona,
juren ab las acosiumadas solemnitats en la iglésia
dels sants Just y Pastor de aquesta ciutat, sobre l'
altar de sant Fèlix, vuy de santa Creu, que així lo
vegèren y ohíren escríurer ó dir com se conté en
la escriptura, ó com digué sols de paraula '1 testa-
dor en sa última voluntat, com se llegeix en lo ca-
pítol 48 de las consuetuts de Barcelona, vulgar-
ment dilas lo «Recognoverunt proceres.» Tesla-
menlo sacramental. Testamentum sacramenlale.
TESTAMENT VELL. Los escrits canónichs anteriors
al naixement de Jesucrist. Viejo testamento. Vetus
testamentum.
FALSIFICAR LO TESTAMENT, fr. Adulterarlo. Falsear
el testamento. Testamentum vitiare.
FÉR TESTAMENT, fr. Disposarlo. Ilacer, ordenar su
testamento. Testamentum facere.
OBRIR UN TESTAMENT, fr. Rómprer la carpeta del
[ testament clos pera poderlo llegir. Ahrir un testa-
mento. Testamentum resignaré,
REVOCAR, ANUL-LAR 6 MUDAR LO TESTAMENT, ff.
Inutilisar lo testament fét segons dret, com quant
al testador li naix un hereu ó quant fà altre testa-
ment perfet. Quebranlar, revocar el testamento. Tes-
tamentum improbare, irrilum facere.
SENSE TESTAMENT, m. adv. ABINTESTAT.
SI NO VAL PER TESTAMENT, VALGA PER CODICIL. loC.
fam. Manifesta '1 desitj de lograr alguna cosa per
qualsevol medi, com sia regular ó lícit. Lo que no
fasa por testamento pase por codicilo, ó si no vale
por testamento, valga por codicilo. Quod non per-
venitur hac via, pervenitur alia.
TESTAMENTARI , A. adj. pertanyent al tes-
tament, com: disposició TESTAMENTÀRIA. Teslamen-
tario. Teslaraentarius. 1| m. Marmessor, encarregat
decumplir lo testament. Albacea, testamentario,
cabezalero. Testamenlarius executor.
TESTAMENTÀRIA, f. Execució de lo dispo-
sat en lo testament. Testamentària. Testamentati
solutio.
TESTANT, m. testador.
TESTAR, v. a. FÉR testament.
TESTARRUDAMENT. adv. m. Obslinada-
TOMO II.
TES 669
ment. Pertinaz, obstinadamenle. Pervicatim,
TESTARRÜT. m. Terch, perQdiós. Cahezudo,
testarudo, cabeza de hierro. Capilosus.
TESTAT, DA. p. p. Testado. Testatus. || adj.
Qui ha mort havent fét testament. Testado. Tes-
tatus.
TESTERA. f. TESTA. 2.
TESTET. m.d. Tejilla, tejuela, tejoleta. Testu-
la, ae.
TESTÍCüL. m. Part glandulosa en lo cos del
animal, N'hi ha dos, y són I' órgano principal de la
propagació, per formarse en ells lo semen. Testicu-
lo. Testiculus, i, polimen, inis.
TESTICULAR, adj. Lo que correspon als teslí-
culs ó té relació ab ells. Testicular. Ad testiculos
pertinens.
TESTIFICACIÓ. f. La obra de testificar. Testi-
(icacion. ïestiíicatio, nis; lestium auctoritas,
TESTIFICADOR, A. m. y f. Qui testifica. Tes-
tificante. Testificans, tis.
TESTIFICAR, v. a. Declarar en veritat alguna
cosa. Testificar. Testor, aris. || for. Deposar com tes-
timoni en un acte judicial. Testificar. Testificor,
aris.
TESTIFICATIü , VA. adj. Lo que declara y
dóna testimoni verdader de alguna cosa. Testifica-
tivo. Testificalivus.
TESTIMONI, m. Lo qui declara en judici. Tes-
ligo, testificante. Testis, auctor, is. | Qui està pre-
sent à lo que's diu y fà per altres. Testigo, testimo-
nio. Arbiler, tri. || Declaració, deposició del testi-
moni, asseveració de alguna cosa. Testimonio. Tes-
lií\catio, nis, elogium, ii. \\ Proba, justificació, pro-
bació de la certesa ó veritat de alguna cosa. res(t-
monio. Testimonium, ii. || Instrument legalisat per
notari, en que dóna fó de alguna cosa. Testimonio,
y testificato pr. Ar. Fidem faciens instrumentum.
II Qualsevol cosa de la que s' infereix la certesa de
algun fet. Testigo. Testis, is. || Senyal de alguna
cosa, com : lo color de la cara es lo millor testi-
moni de la seva malaltia. Testigo. ïestatio, nis. |(
DECLARACIÓ.
TESTIMONI ABONAT. Qui es digne de crèdit, y no
té tatxa legal. Testimonio abonado. Testis amplis-
simae religionis.
TESTiNONi DE oHiDo ó DE oiiiDA. 'L qui sols pót de-
clarar per haver ohit la cosa. Testimonio de oidas.
Auritus testis.
TESTIMONI DE VISTA ú OCULAR. Lo qul's tfoba pre-
sent al cas en que deposa. Testigo de vista, testigo
ocular. Occulatus testis.
TESTIMONI INSTRUMENTAL. LO qui aSSistcix al OtOl-
gament de un instrument. Testigo instrumental. Ins-
trumentalis testis.
TESTIMONI SINGULAR, for. Lo qui per discòrdia
dels altres en lo fet, persona, lloch ó temps, no fà
fe, ni serveix sa declaració. Testigo singular. Tes-
tis singularis.
TESTIMONI SINODAL. La pcrsona houcsta, de sufi-
84
670
TET
DICCIONARI
TEÜ
ciència y probitat, anomenada en lo sínodo pera
saber per ella la observància dels estatuts sinodals.
Teslimonio sinodal. Synodalis testis.
ACABAR, CONFRONTAR LOS TESTIMONIS, ff. ACABAR. 2.
DAR TESTIMONI, ff. TESTIFICAR. \\ for. Féf fe '1 no-
tari, certificar per escrit de lo que ha passat da-
vant de ell. Dar fé ó testimonio. Fidem facere.
EXAMINAR LOS TESTIMONIS, fr. for. Péndrcrlos de-
claració, interrogarlos y escríurer lo que decla-
ran. Examinar tesligos. Testes interrogaré.
FALS TESTIMONI. Impostura, falsa atribució de al-
guna cosa. Falso teslimonio. Commentitia accusatio.
FÉR DE TESTIMONI, fr. Declarar. Deponer, declarar.
Testificor, aris.
LLEVAR üN FALS TESTIMONI, fr. Acusar, dcclarar
falsament. Levantar un falso testimonio. Commen-
litio crimine aliquem petere.
pÉNDRER TESTIMONIS, fr. Demanarà algú que fas-
sa de testimoni. Tomar tesligos. Aliquem testari.
POSAR PER TESTIMONI, fr. Anomenar à algú pera
que declare la veritat. Poner por tesligo. Aliquem
antestari; testimonium de re aliqua perhibere.
REFUTAR LOS TESTIMONIS, fr. Desfer la declaració
quedonan. Tachar los tesligos. Testes refellere.
tríurer TESTIMONIS, fr. Gitar ó presentar perso-
nas de autoritat pera que confirmen la veritat de
alguna cosa. Hacer tesligos. Quidquam lestibus
comprobare.
TESTIMONIAL, adj. Lo que serveix de testi-
moni ó li pertany. Testimonial. Testimonialis. \\ pi.
Instrument auténtich, carta de abono, y especial-
ment la que donan los bisbes à sos súbdits, quant
han de passarà altra diòcesis. Tesiimoniales. Testi-
moniales litterae.
TESTIMONIAR. V. a. testificar.
TESTOT. m. Tros de canter, etc, que serveix
pera posar alguna cosa. Cacharro. Fragmentum, i.
TESTüT. m. Tortuga militar formada ab los
escuts pera defensa del camp contra 'Is tirs del ene-
mich. Tesludo. Tesludo, inis.
TETERA, f. Eyna ó vas pera preparar y servir
lo le. Telera. Potioni the conficiendae urceus.
TETRACORDI. m. mús. Consonància ó inter-
val-lo de quatre tons. Tetracordio. Tetrachordum, i,
TETRADA. f. Reunió dels quatre primers nú-
meros naturals 1, 2, 3 y 4. Telrada. Tetrada, íe.
TETRADITA. f. Secta y heretges seqüaces de
Orígenes. Lo mateix nom se dóna à altres heretges,
com als Sebastians perquè dejunavan en lo quart
dia de Pasqua ; als Maniqueus, perquè posa van en
Dèu quaternitat, en lloch de Trinitat ; també dona-
ren dit nom los antichsals noysque naixian en la
quarta lluna, y 'Isconsideravan infelissos. Telradi-
ta. Tetradita, se.
TETRADRACMA. í. Moneda antígua que va-
lia quatre dracmas. Tetradracma. Tetradrachma,
se.
TETRÀEDRO. m. Piràmide triangular equilà-
tera, las caras laterals de la qual són triànguls
equilàteres iguals al de la basa. Tetràedro. Tetra-
hedron, i.
TETRAGONISME. m. Quadratura del círcul.
Telragonismo. Tetragonismus, i.
TETRÀGONO. m. geom. Figura rectilínea de
quatre ànguls iguals. Telrúgono. Tetragonum, i,
TETRAGONOMETRIÀ. f. Art de calcular ab
números quadrats, reíraj/onomeíría. Tetragonome-
tria, se.
TETRAGRÀMATO. m. Paraula de quatre Ue-
tras, y per exceléncia es nom que'sdòna à Dèu.
Tetragràmaton. Tetragrammaton, i.
TETRALOGIA, f. ant. Certamen poélich que's
feya ab quatre pessas; tres tragédias y una comè-
dia satírica, contra altras quatre semblants. Tetra-
logia. Tetralogia, aj.
TETRÀMETRO. m. Vers jàmbich de vuyt
peus que's troba en Terenci. Telrdmetro. Carmen
tetrametrum.
TETRARGA. m. Senyor de la quarta part de
un regne. Tetrarca. Tetrarcha, aï. || Gobernador
absolut de una província. Tetrarca. Tetrarcha, aï.
TETRARQUIA. f. Lo gobern de Tetrarca. Te-
Irarquia. Tetiarchia, a;.
TETRASÍL-LABO, A.adj. qüadrisíl-labo.
TETREA. f. Màquina antígua de guerra, inven-
tada per Tetras calcedoni, pera conduhirl' aríete.
Telrea. Tetrea, se
TÉTRICH, CA. adj. Trist, melancólich, adust,
mal huniorat. Cacoquimio, lélrico. Tetricus.
TEÜ, TüA Ó TEVA. Pronom possessiu. Tuyo.
Tuus. II pi. Parents, amichs ó partidaris de aquell
ab qui's parla. Tuyos. Tui, tuorum.
LO teu es meu, y lo meu m' no vull. ref. Reprèn
la descomedida avarícia de alguns, que volen te-
nir part en los béns dels altres sens lo menor des-
falch ni minva en los seus. Partir como hermanos;
lo mio mio, y lo tuyo de ambos ó de entrambos. Quae
mea sunt, mea sint; tua sed communia sunto.
TEÜCRIOIVATA. f. Planfa ó arbret de cosa de
sis peus de alt, sempre \ert; la fulla semblant à la
del camedrís; la flor blanca, y la llavor quasi ro-
dona en una espècie de campaneta que li serveix
de calis. N'hi ha de vàrias espècies. Teucrio. Teu-
.chrium, ii.
TEULA. f. Pessa de fanch cuyl en forma de ca-
nal. Teja. Tegula, se,
teula de cuBRiR ó DE CABALLÓ. La quc's posa en
las teuladas la part vuyda abaix pera abrassar los
costats de las que forman los reguerons. Cobija,
Imbricium juncturas operiens tegula.
CAURER LAS TEULAS. fr. met. fam. Fersede nit.
Anochecer. Advesperasco, is.
TEULADA, f. Cubertde teulas. Tejado. Imbri-
catum tegulalum, tectum. || Entre gitanos, capa,
manteu ó sombrero. Tejado. Tectum, i. | Cop de
teula. Tejazo. Tegulse ictus.
TEULADA SECA. Cubcrt ab solas las teulas ó ab la
simple teulada. A leja vana. Sub simplici tecto.
TEY
CATALÀ.
tiA
671
;lasteüladas. fr. Traslejar, relejar. Im-
bricibus rcDcere.
ADOB Ó REMENDODE TEULADA. TrUStejO. Tcgulo-
rum sarlura.
DE TEüLADAS EN AVALL iD. adv. Scgons 1' ordie
.regular, deixant à pari la voluntat de Dèu. De le-
ijas abajo. Speclata natura.
FÉR TEULADA, fr. Cubrip ab teulas. Tejar, cubrir
^de ò con lejas. Imbrico, tegulo, as.
lURARSE ALGUNA COSA DE TEÜLADAS EN AVALL. fi".
[IURARSE UNA COSA DEL TERRAT EN FORA.
TEULADETA. f. d. Tejadillo. Teclulum iegu-
ílis munilum. || Cubert sobre 'Is portals y finestras.
[Sobradillo. Parvum tabulatum.
TEULARIA. f. TEULERIA.
TEULAR. m. TEULADA. 2.
TEULER. ra. Qui fà teulas. Tejero. Tegula-
[nus, ii.
TEULERIA. f. Fàbrica de teulas. Tejar, tejera,
•tejeria. Tegularium, ii.
TEULETA. f. d. Tejuela. Parva tegula.
TEULÍS. m. Bocí de teula ó altre test semblant.
Tejoleta. Tegulse frustrum.
TEXT. m. Terme relatiu contraposat à comen-
'lari, y es un discurs ó sentència original, sens
•glosa, nota, ni interpretació. Texlo. Textum, i, tex-
[lus , us. II La autoritat ó cita de las paraulas de
[qualsevol autor. Lugar, lexlo, pasaje. Texlus , us,
'auctoriías, atis. || Los versos que's posan al cap da-
Lmuntde altres ab que's van glosant. Texlo, pic.
jTexlus, us, glosa, ae. || Per antonomàsia las sen-
Méncias de la sagrada Escriptura. Texlo. Sacrse
l'Scripturae lextus. |] Entre estampers caràcter de
lletra entre la atanasia y parangona. Texlo. Tex-
lus Ihipographyci forma.
EIXIRSE DEL TEXT. fr. PIXAR FORA DEL TEST.
TEXTUAL, adj. Lo que convé en lo sentit ab lo
lext. Texlual. Texlualis. || Lo que aulorisa sospen-
l'saments ab lo literal dels textos, ó que proba un
text ab altre. Texlual. Textualis.
TEXTÜALISTA. m. Lo qui cita textos ab fre-
qüència. Texlualisla. Textuum sludiosus.
TEXTUALMENT, adv. m. Ab subjecció al text.
Texlualmenle. Juxtà litteralem textum.
TEXTUARI m. Llibre que conté '1 text sens
glosa ni comentaris. Texiuario. Texluarius, ii. ||
Lo qui seguia entre 'Is juheus la secta dels caraí-
las. Texiuario. Textuarius, ii.
TEXTURA, f. La disposició y orde dels fils en
los teixits. Textura, tejedura. Textura, íe. | mel.
Disposició, col-locació y orde dels pensaments,
frases, etc. Coniexlura, textura. Textura, ae. |1 met.
La composició y organisació que tenen los cossos
naturals. Contexlura, textura. Compago, inis.
TEY. m. Arbust ramós, sobre tres ó quatre pams
de alt, abfullas sempre verdas, semblants à las del
Ui, mòlt peladas y apegalosas; flors petilas y blan-
quinosas, formant com una panolla que cria unas
lavellas encarnadas y quasi rodonas; la pell de
textura fibrosa, tenàs, arrugada al través quant es-
tà seca, de color gris y pardench al exterior, ygro-
guench al interior, cuberla de una borra suaucom
la seda, yde petilasclapasóberrugasblanquinosas
de distància en distància: de olor desagradable y
fastigós; de sabor acre y corrosiu. Se separa fàcil-
ment de llarcb à Uarch, y es diaforètica, estimu-
lant y fà alsar bombollas. Toroisco. Tbymelaea, 3&,
gnidium, ii.
TEYA. f. Estella rehinosa del pi, que s' usa pe-
ra fór llum. Cuelmo, tea. Tieda, ae, sapium, ii. |
met. Qualsevol fusta rehinosa ques' encén ab mòl-
ta facilitat. Tea. Taeda, ae.
TEYA DE LA DISCÒRDIA. Lo qui excita ó fomenta
discórdias. Tea de la discòrdia. Fomes discordiae.
TEYAs NUPCIALS. Certas teyas que porlavan los
desposats davant de sas esposas, y comunment se
pren per las mateixas bodas. Teus marilales ó nup-
ciales. Nuptiales laedae.
TEYER. m. y
TEYERA. f. Graella en que's posan las teyas
pera il-luminar. Tedero. Craticula taedifera. I f.
ant. Teya. Tizon. Taida, ae.
TEYÓS, A. adj. Rehinós, que té las qualitats de
la teya. leoso. Tajdifer.
TI.
TI. ra. TiNO.
TIA. f. Germana del pare. Tia. Araita, ae. U
Germana de la mare. Tia. Matertera, a?. || Germana
del avi ó àvia. Tia. Magna amita. fl La donzella ó
soltera de mòlta edat. Doncellueca, grandeva, tia.
Grandaeva, aetate provecta virgo. || mit. Muller de
Iperion, mare del sol, de la lluna y de la aurora.
Tia. Thia, ae.
coNTARHOA SATiA. fr. fam. ab que's dubta ó ne-
ga de alguna cosa que's refereix com à certa. Con-
tdrselo d su abuelo óà su tia; à otro perro con ese
hueso. Narra amitae querelas.
nol' atrassaria àsa TIA. loc. fam. ab que's de-
nota que una minyona està en aptitut de casarse.
Estar de saca. Nuptiis captam vel paratam esse.
QUEDARSE PERA TIA. fr. met. fam. Arribar la do-
na à una edat avansada sens haver contret matri-
moni. Quedarse para tia ó para vestir imdgenes. In-
nuptam senescere.
TIADA. f. BACANT.
TIARA. f. Espècie de mitra rodona circuhida de
tres coronas, que té per remat una creu. Es insíg-
nia del Sumo Pontifico y demostrativa de la su-
prema autoritat. Tiara. Tiara vel tiaras pontificia.
II La dignitat del papa. Tiara. Tiara, ae , pontifi-
catus, us. II Adorno del cap, espècie de turbant que
usan algunas nacions ; comensà entre las donas
persas; y desprès s' extenguè als homes, especial-
ment entre 'Is prínceps y sacerdots. Tiara. Tiaras
vel tiara, ae. [| Cert peix anomenat així, per la
semblansa que sa closca té ab la tiara. Tiara. Tia-
ra, ae.
672 TIF
TIBAR. V. a. y derivals. tivar.
TIBERI, n. p. de home. Tiberio. Tiberius, ii. [j
ter. fam. marinxa.
TIBERÍ, na. adj. Cosa del Tíber riu de Ro-
ma. Tiberino. Tiberinus. |) m. Dèu dels antichs ro-
mans que donà nom al Tíber, per haverse negat en
ell, Tiberino. Tiberinus, i.
TIBI, A. adj. TEBI, II f. Nom que donan los fa-
cultatius al 03 major de la cama. Canilla, libia. Ti-
bia, ae.
TIBIAL. m. y adj. anat. Muscle que serveix
pera exténdrer la cama, y lo que li pertany. Tibial
Tibialis.
TÍBIAMEIVT. adv. m. tébiament.
TIBIESA. f. TEBIESA.
TIBOR. m. Espècie de gerra de terra de Xina.
Tibor. Vas ila dictum.
TIBURCI. n. p. de home. Tiburcio. Tibur-
lius, ii.
TIBURÓ. m. Peix de mar, espècie de gos ó
llop, però de monstruosa grandesa, fins à vint
peus de llarch, y à proporció gruixut; té solament
en tot lo cos la esquena ó espinada. Es mòlt voràs
de carn humana. Lamia, tiburon, marrajo. Canis
vel lupi marini espècies.
TICIÀ. m. Nom que 's donava en la antígua Ro-
ma als sacerdots dels sabins. Ticiano. Ticianus.
TIC TAC. Veus fictícias pera escarnir lo so del
martell ó altre so repetit. Zas zas, zis zas, iris
tras, tic tac. Strepilus inconcinnus, iteratus.
TIENTO. ra. Bastonct que tenen los pintors en
la ma esquerra ab un botonet de borra ò pom rodó
al últim, pera que no espatlle lo que pinlan. Tien-
ío. Virga pictòrica manum suslinens. |1 Considera-
ció prudent, lemplansa, mirament y cordura en lo
que 's fa ó empren. Tienlo, len-con-len. Attentio,
nis.
TIESSO, A.,a.dj. Dur, dret, ferm, sólit, y que
ab dificultat se doblega ó romp. Firme, tieso, puro,
yerlo. Durus, solidus. 1| Terch, constant, ferm en
sòn sentir. Firme, tieso, lenaz. Durus, tenax. || Ti-
vant, lo desmasiadament gravey circunspecle. Cuc-
llierguido, tieso, recio, palitieso. Rigidus, gravis.
II S' aplica al vivent que s' ha quedat tivant y sens
moviment pel mòlt fret, y també 's diu dels cadà-
vers y altras cosas que pateixen lo mateix efecte.
Yerto. Rigidüs.
TENiRSE ò MANTENiRSE TIESSO. fr. ManlenirsB ferm
en alguna resolució. Tener tieso, tenerse tieso. Ani-
mum obfirmare.
i LA MANERA TiEssA. loc. aut. Veslido seçuti la
moda tudesca, d la tudesca. Morè tudescse.
TIFA. f, fam. EMBUSTERO. II XIMPLE,
TIFARA. f. La marrinxa ó moixera expléndida
y abundant. Merendona, comilitona, comilona, tra-
gantona, manjorrada. Laula merenda.
TIFARADA. f. fam. cagarada.
. TÍFUS. m. Malaltia epidèmica produhida per
un veneno ó miasma introduhit al cos per qualse-
DICCIONARI TIM
conducto, y trastorna la major part ds las funcions
corporals y las facultats intel•lectuals. Tifus. Epi-
dèmica febris.
TÍFUS ASSIATICH. CÒLERA MORRO.
TÍFÜS DE AMÈRICA. FEBRA AMARILLA.
TÍFüS DE ORIENT. PESTE.
TIGRE. m. Fera mòlt velós, de la figura de un
gat, encara que mòlt més grossa, las garras de lleó,
'Is ulls grochs y resplandenls, cua llarga, las un-
glas y dents agudíssimas, y la pi'll ab clapas de
vàrios colors, [ligre. Tigris, is. || Orinal gran pera
'Is excrements majors. Tito. Scaphium, ii, lasa-
num, i.
TILDAR. V. a. Posar tilllas à las Uetras. Attí-
dar, lildar. Apicibus notaré. || Censurar las accions
de algú. Atildar, tildar, fiscalizar, lachar. No-
to, as.
TILDE. m. Poquíssim, engruna.
XILE. m. TITLLA.
TÍLIA. f. Arbre que 's troba en Astúrias y en
los Pirineus de Catalunya y Aragó, mòlt comú en
los passeigs de Europa. Té la soca alia y grossa ab
brancas, de escorxa llisa y un poch cendrosa, fus-
ta blanca y blana; las fulias sòn de figura de cor,
punxagudas, y denladas per las voras; las flors
grogas, y de olor suau, quant estan frescas, de
olor més dèbil y color groch mès obscur, quant
estan secas; de sabor mucilaginós un poch aromà-
tich; pedunculadas, ó ab cua, quatre ócinch reu-
nidas en lo pedúnculo ó punxo; pedúnculo armat
de una bràctea de figura de llansa mòlt prima y
transparent, de color verdós en 1' estat fresch,
groch de palla en T estat sech, calis caduch de
cinch pétalos; mòlts fils; ovari de cinch caselas.
Lo fruyt es una càpsula globulosa de cinch case-
tas. Tilo, tilia, Tilia europaea.
TILLA. f. nàut. Lo mitj de una cuberla, com-
près desde popa à proa entre las cordas, ó per la
part compresa entre aqueslas y la artilleria. Cru-
jia, tilia. Fori, orum. || ant. titlla.
TILLAR. V. a. titllar.
TILLET. m. titllet.
TIM. m. La insígnia que 's col-loca sobre 1' es-
cut de armas pera distingir los graus de noblesa.
Timbre. Insigne in casside, | met. Qualsevol acció
gloriosa, que ensalsa y ennobleix. Timbre. Insig-
ne, is.
TIMBA, f, Despenyadero, precipici. Derrum-
badero, derrumbiadero, despenadero, precipicio, vo-
ladero, desgalgadero. Locus praeruplus.
TIRAR DE DALT À BAIX DE UNA TIMBA, loC. Precipi-
tar. Derrumbar. Praecipitare; praecipitem agere,
TIMBAL, m. Caixa de forma cilíndrica, cu-
berla pels dos costats de dos pells estiradas; se
toca ab dos bastons anomenats baquetas, y serveix
pera 'Is tochs de guerra. Caja, alabal, timbal, tim-
pano, témpano. Tympanum, i.
TIMBALA. f. TIMBAL. II pi. Instrument en for-
ma de caldera ab una pell de timbal en la boca;
TÏM
CATALÀ
TIN
673
, ya davan en las professons de Corpus. Timbales.
[Tympana, oium. || La part posterior del home,
Taniòon/. Clunes, ium. || baqueta. í.
TIMBALEJAR. V. n. Tocar lo timbal. Tocar
los limbales. Tympanizo, as.
TIMBALER, m. tambor. 5.
TIMBALET. ra. d, Timpanillo. Parvura tyra-
panuru.
TIMIAMA Ó TIMIANA. f. Espècie de es-
corxa olorosa que'slràude las índias orientals.
[Aques!a escorxa serveix pera perfums, pera cor-
regir los vicis del pulmó, y purificar 1' ayre en
temps de pesta ; però es rara y costosa, y 's pót
[suplir ab la excorxa del arbre de encens. Timia-
la. Thymiama, ae.
TÍMIDAMENT, adv. m. Ab temor. Timida-
tente. Tiniidè.
TIMIDITAT. f. Temor, por, encongiment é ir-
fresolució. Timidez, Timiditas, alis.
TÍMIDO, A. adj. Temerós, cobart. Timido. Ti-
niidus.
TIMO. m. anat. Glàndula com tortuga en la
[part superior del pit, ahont se divideixen la vena
[cava y la artèria aorta. Timó. Tymus, i.
TIMÓ. m. nàut. Post vertical, col•locada en lo
'extrem de la popa de la embarcació sobre golfos,
ten que gira à la dreta ó à la esquerra pera donar
^la direcció à la nau. T'mon. Clavus, i, navis guber-
naculum. [| L' instrument que goberna '1 movi-
[menl de algunas màquinas. Timon. Gubernacu-
lum, i, temo, nis. I Espigó de carreta. Timon. Te-
10, nis. Ij ter. farigola. |1 met. Aquell qui té 'I
[principal gobern ó direcció de qualsevol cosa. Ti-
mon. Clavus, i.
TIMOGRÀCIA. f. Gobern en que 'Is richs te-
(Den monopolisals los càrrechs, empleos y honors.
Timocracia. Timocratia, ae.
TIMÓGRATA. m. Partidari de la timocracia-
fTimócrata. Timócratiae sectator.
TIMOCRÀTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
timocracia. Timocràiico. Timocraticus.
TIMONEJAR. v. n. Gobernar lo timó. Timo-
.near. Clavum ducere, regere.
TIMONER, m. Qui goberna '1 timó de la nau.
\.Timonero, timonel. Claviductor, is, nauclerus, i.
TIMONERA. f. Lo siti ahont s' assenta la bi-
làcula, y està '1 pinsot ab que goberna '1 timoner.
limonera. Clavi capsa, situs. | Cada una de las
plomas grans de la cua del aucell, ab que dóna di-
recció al vol. Timonera. Rectricespluraae,
TIMONET. m. farigola.
TIMORAT, A. adj. Qui té'l sant temor de
oféndrer à bèu, y 's goberna per ell en sas opera-
cions. Timoralo. Pio limo; e percitus, ductus.
TIMPÀ. ra. Entre estampers, artifici format
de quatre llistons de fusta ó ferro, y cubert de per-
gamí ó roba; dins de ell s'hi fica un capsal de pan-
yo, pera que estiga bla y suau. Serveix pera as-
sentar sobre de ell lo paper que s' ha de imprimir,
y per medi de dos froiilissas, s' ajau sobre'l motllo
que eslà posat en la pedra. Timpano. Tympanum
lypographicum. | arq. Certa figura à modo de qua-
drat, que's posa mòllas vegadas ab alguns ador-
nos en lo principi de algun arch. Timpano, timpa-
nillo, limhanillo. Tympanum archilectonicum.
TIMPANELL. m. ter. envà.
TIMPANILLO. m. Entre estampers timpà pe-
tit que s' encaixa detràs del principal, y sobre de
ell s' assenta '1 quadro ab que s' aprela 'I motllo
pera que eslampe. Timpanillo. Timpanulus, i.
TIMPES. m. pi. ant. Montanyas. Coslas, mon-
laíias. Mon;es, colles, ium.
TINA. f. GERRA. II Yas gran en forma de calde-
ra, de diferents matérias, que serveix pera tenyir
y altres usos. Tina, lino. Cortina, ae. || La en que 's
conserva y prepara la barrella pera la fàbrica del
sabó. Trujal. Trulla, ae. || Gerra de fusta plena de
àygua, posada junt à las calderas de ayguardenl,
en la qual està ficada la que diuhen culebra, per
ahont passa 1' ayguardent que's va destil-lan. Cor-
balo. Ligneum dolium. || cup. || Cubell de fusta que
sól servir pera recullir las àyguas de pluja, pera
péndrer banys, pera rentar y altres usos. Tinaco,
tina. Amplior cortina. || Yas en que 's desengreixan
las llanas en las fàbricas. Cubeio, tina, caldera. Ad
lanara detergendam vas.
GUARNIR LAS TiNAs. fr. En las manufacturas de
llana, es posar en la tina ó en la caldera 'Is ingre-
dients necessaris pera '1 tint. Armar la tina. Calda-
riam ad tingendum inslruere, pararé.
POSAR EN UNA TLNA. fr. DONAR TINT.
TINAJA. f. ant. TINA.
TÍNDRER. V. a. ter. tenir.
TINELL. m. Quadra ó aposento en que menja
ia família dels senyors y grans. Tinelo. Famulo-
rum coenaculum. |1 ant. aparador. || ter. escüde-
LLER. II TINA. 2, || MAYNELL. [| Dcrivat de tenir, per
que era la sala ahont se tenian ó celebravan los
actes de cort y ahont se tenian de cos present los
difunts de la família real de Aragó: es l'únich res-
to que queda del antich palau major de Barcelona.
Sala de corle. \\ tinell major. Palaciomayor. Pala-
tium precipuum.
TINÈNCIA, f. y
TINENSA. f. ant. Lo càrrech ú ofici de tinent.
Tenencia, tenientazgo. Yicarii munus. U La possesió
y ocupació^actual de alguna cosa. Tenencia. Posse-
sió, nis.
TINENT, m. mil. L' oficial inraediat al capità.
Tenienle. Subcenturio, nis. || Lo qui ocupa y exer-
ceix lo càrrech ó ministeri de altre, y es com susti-
tut sèu. Tenienle. Yicarius, ii ; vices gerens. || te-
NiDOR. 1. II adj. Lo que confronta ab altra cosa, com:
tinent ab la vinya del vehí. Confinante, confronlan-
te, lindante, lindero. Confinis, conterminus. || ant.
COMARCA.
TINENT CORONEL. L' oficial de grau inmedial à
coronel. Tenienle coronel. Subchiliarchus, i.
674
T\n
DICCrONARl
TIN
TINENT DE REY. Oficiai dc gueiTa que mana en al-
guna ciutat ó plas*a en Iloch del gobernador. Te-
nienie de rey. Proprailor.
TINENT GENERAL. L' oficial general de grau in-
mediat al capità general. Tenienie general. Praeto-
rius legalus. 1| En lo regne de Aragó era '1 coadju-
tor del procurador reyal y l' inmedial superior als
demés oficials de la procuració reyal essent en
Iloch de dit procurador en sa ausància. Tenienie
general, suprefecto. Subprefectus, i,
TINENTA. f. La dona del tinent. Tenienia. Sub-
centurionis uxor.
TINETA. m. d. Tinajilla, ica, ila, linajuela
tinica, illa, ila. Doliolum, i.
TINGITÀ, NA. adj. Natural de ó lo que pertany
à Tànger. Tingilano. Tingitanus.
TINGLADO. m. Tablado ques' apoya en bigas
ó taulons, enclavats en la paret, surlint en fora.
Tablado, palenque, andamio. Tabulatum, i.
TINGLE. f. Pessa de marfil ú os llisa y ampla,
que usan los vidriers pera obrir y ajustar al vidre
las oberturas del plom. Tingle. Instrumentum ebur-
neum ad vitrum plumbo aptandura.
TINGUDA, f. Tirada, extensió, com : camp de
gran tinguda. Exlension. Extensió, nis. [] La obra
de tenir ó celebrar alguna junta, etc, com: dins
de la TINGUDA dels estats. Celehracion. Celebratio,
nis.
TINGUT, DA. p. p. Tenido. Habilus U Obser-
vat. Observada. Observatus. i| Obligat, com: sér tin-
gut. Obligada, tenido. Coaclus.
TINITA. m. Sobrenom dels reys de Egipte. Ti-
nita. Tinila, se.
TINO. m. Judici, prudència y discurs judiciós,
pera '1 gobern y acertada direcció de alguna malé-,
ria. Tino, liento, ten-con-len. Judicium, ii. |1 Bon pols
y facilitat pera fér bè alguna cosa. Pulso, acierlo,
tino. Dexteritas, alis. [j Moderació, templansa. Mo-
deracion, tino. Moderalio, nis.
AB TINO. m. adv. Ab judici, ab prudència. Con
Hno, mesuradamenle. Solerter.
EIXIR DE TINO. fr. Exccular alguna acció irregu-
lar per la vehemència de alguna passió. Salir de
tino, dejuicio, de seso, de su quicio ó de sus quicios-
Extra ordinem pra?lergredi.
PÉRDRER LO TINO. fr, Pérdrer lo judici, 1' enteni-
ment. Desalinar, desatenlar. Aberro, titubo, as.
TRÀURER ó FÉR EIXIR DE TINO. fr. Aturdir, Ó COfj-
fóndrer à algú ab alguna espècie ó rahó que se li
persuadeix 6 impressiona. Sacar de tino ó de tienlo,
desalinar , desatenlar , enagenar. Furorem alicui
suscitaré. U Provocar, inquietar, irritar. Sacar de
si, ò de tino, ó de madre, ó de quicio ó de sus casillas.
Irrito, as.
TINT. m. La acció de tenyir. Tinte, linla, tintu-
ra, tenidura. Tinctura, se. || Lo color ab que's ten-
yeix. Tinte, tinta. Color, is. U La oficina ó paratge
ahont se tenyeix y donan los colors. Tinte. Tincto-
rium, ii, tinctoria officina. || Artifici, manya ab que
's vól dissimular una cosa aparenlantne una altra.
Colorido, tinte. Fucus, i.
DONAR TINT. fr. Tenyir, donar color à alguna co-
sa. Enlinar, entinlar. Tingo, is.
TINTA. f. Licor negre abque s' escriu. Sos re-
gulars ingredients són caparrós, galas, alura y go-
ma aràbiga en àygua ó vi. Tinta. Atramentum, i. ||
TINT. 2.
TINTA DE SABATER. La que usau los sabaters pera
tenyir los cuyros, elc. Tinta sutoria. Atramentum
sntorium.
CÓRRER LA TINTA, fr, Estar fluida y en proporció
pera escríurer. Córrer la linla. Atramentum apte
fluere.
DE BONA TINTA. lu. adv. fam. Ab activitat, eficà-
cia y acrimonia. De buena tinta. Vehementi calamo,
II DE BONA PART.
DONAR ó NO DONAR TINTA, fr. Denota que la ploma
senyala ó no, per estar poch ó massa oberta, ó per-
què la tinta es massa espessa ó massa clara. Dar ó
no dar linla. Atramentum mittere vel non emit-
tere,
DONAR TINTA, fr, Servir la tinta pera imprimir.
Dar linla. Typographico praelo ministrare.
DONAR UNA TINTA Ó DOS TINTAS. fr. DOUar UU Ó doS
banys de tint. Dar una tinta, dos tinlas. Injicere,
tingere.
MITJA TINTA. piut. La tinta general que's dóna
primer pera pintar al tremp y fresch. Media linla.
Generale linimenlum.
PÉNDRER TINTA. fr. Sucar la ploma ab tinta pera
poder escríurer. Tomar linla. Intingere pennara
atramento,
SABER ALGUNA COSA DE Ó PER BOXA TINTA. fr. met.
Estar informat de alguna espècie per subjecte à
qui's déu donar crèdit. Saber algo de buena tinta ó
de buen original. Ex probato, certo auctore aliquid
scire.
SEGONA TINTA. piut. Segou grau ab que '1 clar
baixa envers l' oscur. Així mateix se diu, tercera,
quarta tinta, etc. Segunda linla. Linimenlum se-
cundum, terlium, elc.
TINTAR, v. a. y derivats, tenyir. || v. n. Dit
delsrahims. pintar. 12.
TINTAR AB ARXiOTA. fr. Tenyir, donar tint à la se-
da, cotó, elc, en lo such de dit arbre. Embijar.
Archiote tingere.
TINTER, m. Lo vas en que's té la tinta pera es-
críurer. Tiniero. Alramenlarium, ii.
DEiXARHO EN LO TINTER, fr. fam, Olvidar ú omitir
alguna cosa, Dejar ó dejarse en el tiniero alguna co-
sa; dejar entre renglones. Rera oblivisci, praeter-
mittere.
QUEDARSE ALGUNA COSA EN LO TINTER, fr. Olvidàr-
seli à algú alguna espècie ó idea que devia tenir
present. Queddrsele ú alguna en el tiniero alguna
cosa, quedarse entre renglones, ó quedarse algo en
el tiniero. Rem oblilam esse alicui.
TINTILAINA. f. Planta, sumach.
TIP
CATALÀ.
TIR
675
TINTINAS. f. pi. TENTINAS.
TINTIRINTIN. m. L' eco ó sonido que resulta
[úe\ toch dels clarins ó altre instrument que '1 linga
Igut. Tintirinlin. Aciitus sonus repelilus.
TINTORER, A. m. y f. Qui tenyeix ó dóna 'Is
jlinls. Tintorero. Infector, tinctor, is. || Qui tenyeix
le pardo ó fosch. Embazador. Fuscalor, is.
TINTORERIA, f. Establiment de tintorer, y l'
irt de tenyir. Tinloreria. Tincloria oíDcina.
TINTURA, f. TINT. 1. 1| No'ícia superficial de
alguna cosa. Tinlura. Levis notitia. | quím. Extrac-
te del color de un ó mès mixtos ab la porció mès
pura de sa substància, que posat en infusió en li-
cor convenient, y desfet en foch suau, li comunica
sas virtuts y color. Tinlura. Tinctura, ai.
TINYA. f. Erupció culànea, de un humor cor-
rosiu y acre, que va rosegant y fent foradels com
las arnas en lo cutis del cap, aboni se cria crosta.
Alopecia, lina, alopicia, peladera, pelona, pelonia.
Porrigo, inis; scabies, ei. |1 arna. 1. || brutícia,
PORQUERIA.
sÉR MÈS VIU QUE LA TINYA. fr. uiet. ab que's dóna
à enlcndrer que algú es moltíssim viu ó astut. Pe-
larse de (ino; sentir nacer la yerba ; ser muy redoma-
do. Yersutum esse.
TOCAR LA TINYA. fr. met. Pegar à algú. Menear,
tocar el bullo ; matar ó cascar las liendres. Tun-
dere.
TINYADURA. f. Lo senpl ó tara que las ar-
nas fan en las robas. Apolilladura. Tintemorsus.
TINYAR8E. V. n. aknarse.
TINYETA. m. met. Lo lladre astut, que roba
ib manya , dissimulo y engany. Galafalc, galó,
tanzúa, garduno, corlabolsas. Subdolus- fur. 1| Yiu
astut pera fér sòn negoci. Pújaro, redomado. Cal-
jidus, versutus.
TINYÓS, A. adj. Qui pateix la malaltia de la
inya. Tifioso. Tinea affecius; porriginosus. 1| pi.
Las personas que s' eslàn curant de tinya en 1'
Hospital. Tinosos. Porrigine infecti.
TIÓ. m. Lo boscall comensal a cremar. Tizon.
ritio, nis, torris, is. || Tronch ósoca de arbre. Tron-
co. Truncus, i. 1| Lo que en la nit de Nadal se posa
|1 íoch. Nochebueno. Ingens lignum. [] caballet. S,
TIÓ DEL INFERN. CONDEMNAT. 2.
QUI TÉ TIONS, FA ESTELLAS. lOC. DCDOla qUC qui
béns ó alhajas própias, fàcilment se remedia en
las necessitats. Quien liene atforjas y asno, cuando
jfMtere va al mercado. Quisquis habet peras, el quo
)rtantur, asellum,
lercalum quoties aliubcl, ille petit.
TIONADA, f. Cop donat ab algun lió. Tizona-
^zo, lizonada. Titionis ictus.
TIONÀ8. m. auin. Tizonazo. Grandior torris.
TIONET. m. d. Tizoncillo. Exiguus tilio.
TIORBA. f. Instrument músich, espècie de
llahut, un poch major y ab mès cordas. Tiorba.
Chelis, citarae species.
TIP, A. adj. Satisfet de menjar. Saciado, harto,
replelo, lleno. Satur, salialus. || m. àpat, fart.
ESTAR TIP Y RETIP DE ALGUNA COSA. fr. mct. Eslaf
cansat, fastiguejat, enfadat de ella. Eslar ahiio,
cansada, faslidiado, aburrido. Perlraesum esse.
FÉRSE UN TIP DE ALGUNA COSA. fr. Menjar de ella
fins estar ben satisfet. Darse una panzada, un har~
lazgo. Cibo oppleri.
típica, f. Nom de la regla que donà sani Sà-
bas à sos monjos. Tipica. Tjpica, a;.
TÍPICH, ca. adj. Simbólich, al-lcgórich. Se
diu de un sentit de la Escriptura. Tipico. Typicus,
symbolicus.
TIPLE. m. raus. Veu aguda. Tiple. Acuta vox.
|] mús. Qui té la veu aguda. Tiple. Acutus cantor.
II mús. Instrument de so agut, guitarró. Guitarri-
llo, liple, guitarró. Acutior cithara.
TIPLISONANT. adj. Lo que té la veu ó lo de
tiple. Tiplisonante. Acutè sonans.
TIPO. m. Motllo, exemplar. Tipo, molde, ejem-
plar. Tjpus, i.
TIPOGRAFIA, f. L' art de imprimir ó estam-
par. Tipografia. Ars typographica.
TIPOGRÀFICH, CA. adj. Cosa de tipografia.
Tipogrúiico. Typographicus.
TIPOGRAFISTA. m. Qui traballa ó compon
alguna història sobre 1' art de imprenta. Tipogra-
fisla. Typographicus scriptor.
TIPÓGRAFO. m. impressor,
TÍQUI8 MÍQUIS. Veus bàrbaras ab que en 1'
estil familiar se noian algunas expressions afecla-
das, yab singularitat quant se diuhen mútuament
entre dos ó mès personas. Tiquis miquis. Yerba
nimis incomposila mutuò dicta vel jacfa.
TIR. m. L' acte y efecte de tirar. Tiro. Jactus,
us, explosió, nis. || La senyal ó impressió que dei-
xa lo que's tira. Tiro. Ictus signum, vestigium. ||
La quantitat de munició que's necessita pera carre-
gar una vegada la arma de foch. Tiro. Pulveris ac
plumbi scloppetis seu bellicis tormentis apta por-
tio. II met. Dany grave que's fà à altre. Tiro. No-
xa, molèstia, se. || Xa.sco, burla, ab que maliciosa-
ment s' enganya à altre. Tiro. Fraus, dis, dolus, i.
II En la maquinària 1' acte de llansar algun cos al
ayre, y 1' efecte ó 1' impuls dels mateixos cossos
tirats. Proyeccion. Projeclio, nis. || Joch enter de
sis ó set mulas ó caballs, per lo comú de un ta-
manyypel. Tiro. Sex mulai, equi pro rheda cor-
pore etcolore pares. || llargària.
TIR DE CANÓ. CANONADA.
TIR DE FUSELL. FUSELLADA.
TIR DE PEDRA, ESCOPETA, etc. La distàucia ó espay
à que arriban disparadas ó llansadas. Tiro de pie-
dra, escopeta, etc. Jactus, us.
TIR DE PISTOLA. PISTOLADA.
ERRAR LO TIR. fr. iiiet. Enganyarsc en lo dicta-
men ó concepte de alguna pretensió ó intent. Errar
el tiro. Ab scopo aberrare, deerrare.
posARSE A TIR. fr. mel. Arribar alguna cosa à la
disposició y estat proporcionat y convenient pera
«^6 TIR DICCIONARI
que se execule, ó à paratge à punt de que succe-
hesca. Ponerse à liró. Sub manu esse, propè ut.
TIRA. f. Tros de qualsevol drap llarch y estret,
Hijuela, tira. Taenia, 3d. || Lo tros llarch de tela
que s' esquinsa y se separa del demés. Tira. TeUe
segmen. |1 Filera de ceps posats en orde. Lino. Se-
ries, ei. II arq. filada, [j renglera. || interj. ab que
s' expressa la extranyesa ó admiració que causa
alguna cosa. Cdspita, zape. Hui, apage.
POSAR TiRAs DE DRAP, fr. Posamc en las obras de
fusta, en las paris yjunlas que poden obrirse. £n-
lenzar. Lini fasciis muniré,
TIRÀ, NA. adj. S' aplica al senyor que gober-
na sens justícia y à mida de sa voluntat. S' usa
també com à substantiu, Tirano, tirdnico. Tyran-
nus. [| ant. Nom que's donava al rey ó soberà, en-
cara que obràs arreglat à lley y justícia. Tirano.
Tyrannus, i. 1| Se diu també de las cosas inmate-
rials, com lo temps es un tira de la memòria. Tira-
no. Tyrannus, i. || S' aplica al negociant que ven
sos generós à preu exorbitant y pujat, Tirano.
Maximo prelio vendens. || Se diu de la passió de
amor ó altre afecte que domina 1' animo, ó per-
suadeix r enteniment. Tirano. Tyrannus domi-
nalor.
TIRABEGH8. m, pèsol tirabech.
TIRABUIXÓ. m. Instrument pera tràurer los
taps de las botellas. Sacacorchos, tirabuzon, saca-
tapon, sacalrapos, sacabuzon. Instrumentura ad
obturamentum extrahendum. || Lo bucle que natu-
ral ó artificialment se sól fer en lo cabell. Sorlija.
Capilli annulus.
TIRACORDETAS. m. Ajudant del butxi. Ayu-
danie del verdugo, y vigolero entre gitanos. Carni-
ficis adjutor.
TIRADA, f. La acció de tirar. Echada, tirada,
echamienlo. Jactus, us, vibralio, nis. || La acció de
tirar ab violència. Tiron. Yiolentia, ae, attraclio,
nis. II Distància de un lloch à q^tre, ó de un temps
à altre. Tirada. Distantia, ae, intervallum, i. || Lo
que's beu de una vegada. Vez, trago, iraçianlada,
trocanada, gorgorolada. Liquoris haustus, tiaclus.
II Esfors violent. Forcejo, forcejon. Conientio, nis,
contentus, us. || estirada. || Séquit, inclinació, aQ-
ció, y així 's diu, que una cosa té mòlta tirada,
Requesta, querencia. Requisilio, nis. |j Nom quedo-
nan los picapedrers à la llista traballada y pulida
que fan à la vora de la pedra que pican. Tirada.
Os lapidis perpolitum.
tirada de cabells. Repelon. Capillorum revulsió.
tirada de la brida. Cop violent que's dóna ab lo
fre à las cabalcaduras. So frenada, sobarbada. Re-
fraenatio, suíTraenatio, nis.
TIRADA dels GANXOS. La acció de tirar alguna co-
sa ab los ganxos, Garabateo, garabalada. Unci,
harpaginis jactus.
DE UNA TIRADA, m. adv. De una sola vegada, de
un cop, en un acte continuo y seguit. De una tira-
da, de wn golpe. Uno continentique ductu.
TIR
TIRADETA. f. d. Traguito, sorbillo, ilo. Sor-
billum, i.
TIRADOR, A. m. y f. Qui tira. Tirador, tiran-
le. Jaculalor, vibralor, is. 1| Qui tira 'Is pits de
las donas. Mamador. Laclans, sugens, tis. U Entre
eslampers, prempsista. || Entre comerciants, qui
tira las llelras decambi. Dador. Sponsor numma-
rius. II Qui llànsa alguna cosa. Echador. Projiciens,
II Lo qui sab acertar bè algun objecte, regular-
ment ab arma de foch. Certero, tirador. Dexter co-
limator.
TIRADOR DE OR. Lo quí leduheix 1' or à fil. Tira-
dor de oro. Aurum ad fila deducens.
TIRADOR DE PLOM. Roda que serveix pera estirar
ó allargar lo plom. Tirador de plomo. Plumbi in
caniculos ducendi ròtula.
TIRALÍNEAS. m. geom. Instrument ó punta
de cer ó coure, que serveix de ploma à modó de
llapidera, pera tirar ab llimpiesa las líneas del di-
buix ó de un pla. Tiralineas, tirador de líneas.
Graphium, ii.
TIRALLÀ. exp. ab que's manifesta que no's vól
ohir, ó 's desaproba lo que altre diu. Quila allà.
Absit. II Interjecció pera significar la repugnància
que's té de admétrer ó fér alguna cosa. Quita.
Apage.
TIRALLONGA, f. Sèrie continuada de mòltas
cosas. Tiramira, relahila, letania, sarta, recua,
runjla. Conlinuata series,
TIRALLONGA DE PARAULAs. Cópia cxcessiva de pa-
raulas pera explicar algun concepte mès difusa-
ment de lo que's necessita. Filateria. Inania verba.
TIRAMENT. m. tirada, i .
TIRAMOLLAR. V. a. nàut. Estirar de un cap
que passa per retorn, pera afluixar lo que té, ó
pera que quede en banda. Tiramollar. Funem la-
xaré.
TIRANA, f. Espècie de romans espanyol. Ti-
rana. Hispànica cantinela.
TIRANAMENT. adv. m. tirànicament.
TIRANDAS. f. pi. AiXANGUER. II Las cordas ó
corretjas, que, agafadas à las guarnicions de las
mulas, serveixen pera tirar lo cotxo. Tirante. Lo-
rum ductuarium. || Entre arquitectes y fusters la
viga que travessa de una paret à altra, mantenint-
las fermas. Tirante. Translrum, i.
TIRANET. m. d. Tiranillo. Tyrannulus, i.
TIRANIA, f. Gobern despótich. Tirania, tirani-
zacion. Tyrannis, idis. || Preu exorbitant en las
vendas. Tirania. Exactio, nis. || Exacció exorbitant
en los drets de algun julge ó empleo públich. Ti-
rania. Repetundarum crimen. || mel. Imperi des-
pótich ó violent de las passions. Tirania. Tyran-
nis, idis. II Crueltat. Tirania. Crudelitas, atis.
TIRÀNICAMENT. adv. Ab tirania. Tirànica-
menle, tiranamente. Tyrannicè.
TIRÀNICH, CA. adj. Cosa de tirania. Tiràni-
co, tirano. Tyrannicus,
TIRANISAR. V. a. Dominar, manar ab tirania.
TIR
CATALÀ.
TIR
67T
iranizar. Tyrannicè agere. | Traclar cruel c iti-
unianameDl. Tiranizar. Tyrannicè (raclare. ||
mel. Dominarnos, subjeclarnos las passions. Tira-
nizar. Dominari. || v. a. connar. 3.
TIRANISAT, DA. p. p. ríram'^aíío. Tyrannicè
tractalus.
TIRANIT8AR. V. a. TIRANISAR.
■ TIRANNA. f. TIRANIA.
TIRANNO. m. tirí.
TIRANT, adj. TiVANT. 11 m. Corretja pera asse-
gurar los eslrebs à la sella quant no's vólquepen-
jen. Tirante. Lora, ai. || En los cotxos es un ferro
forma de S que va desde la estisora als pilars.
íranie. Ferrum sinuosum in rbeda. || pi. Espècie
e anselas üorellelas, regularment de vela de fil,
osidas à dintre, à cada costat de las botas, pera
Isarlas ab comoditat. Tiranle. Ansa, «b. || ter.
LlsTicn. 2. II En los labals los cordills que servei-
en pera tirar la pell y posaria en to. Tiranies.
Irictionis nodus.
TIRAPEU. m. Corretja unida pels dos caps, y
íab que'ls sabaters asseguran la pessa que cusen so-
re'l genoll Tirapié. Pendulae sutoris lorura. ||
aiixoó crossa de pastor. Gancho, cayado, cayada.
edum, agolum, i.
TIRAR. V. a. Llansar. Tirar, echar , arrojar,
lanzar. Jacio, propello, is. || Atràurer; y aixi 's
iu: que 1' iman tíra al ferro. Tirar, echar. At-
trao, adduco, is. || Reduhir à fil alguns metalls.
irar. Metalla ad fila redigere. || Retirar, imilar,
emblarse, 's diu en especial dels colors. Tirar.
efero,ers. || Estirar, exténdrer. Tirar. Distendo,
is. II Fér forsa envers sí, pera portar algun pes,
pom: tirar lo carro, etc. Tirar. Traho, conduco, is.
II Disparar las armas, màquinas ó invencions ar-
liücials de foch. Disparar, lirar. Explodo, is. ||
el. Desperdiciar, dissipar caudal, diner ó hisen-
a. rircr, tirarà la calle. Dilapido, as. [| Introdu-
ir una cosa à altra, com sal al olla, vi à la gar-
rafa. Echar. Injicio, is. |1 geom. Fér, formar, tras-
sar, com: tirar una perpendicular, una paralela,
elc. Echar, lirar. Produco, is. || met. Posar los me-
dis pera algun fi, continuar la execució de alguna
cosa, com : tirar endavant. Tirar. Tendó , is. 1|
Guanyar, adquirir, com : tirar sou. Tirar. Stipen-
dia recipere. | Atràurer inclinant la voluntat. Ti-
rar. Adduco, allicio, is. |1 Perjudicar, oposarse,
destorbar. Tirar. Adversor, aris. [| Cobrar ó pén-
drer la part ó qualitat que à algú li correspon en
repartició ó en lo joch. Tirar. Partem sibi debilam
assumere. |1 Llevar, robar, péndrer, com: tirar la
bossa de algú Quitar, lirar. Aufero, ers, eripio, is.
II Yalerse de alguna cosa, usar de ella, com: ti-
rar ma à la espasa. Echar. Utor, eris. || Entre es-
tampers, eslampar, imprimir. Tirar. Typis man-
dare; prsela excludere; imprirao, is. |1 v. n. Diri-
girseperalguna part, com: tirar à la dreta. Echar,
lirar. Tendó, is; gressum dirigere. 1| Durar alguna
cosa, ó mantenirse sens decàurer de sòn estat, com
TOMO II.
se diu del malalt, etc. Durar, lirar, alargar. Per-
sisto, perduco, is. |1 Posar, com: tirar llenya al
foch. Echar, poner. Pono, is. || Inclinar, com lo cos
endavant ó endetràs. Echar. Infleclo, is. | Péndrer
alguna cosa de bona ó mala manera, com : tirar à
bulla. Echar, lirar. Accipio, is. [] Atribuhir à cert
fi alguna acció ó paraula. Echar, lirar, alribuir.
Yerto, tribuo, is. |1 Pegar, com: li tirI una garro-
tada, una estocada, etc. Echar, lirar, dar. Impin-
go, is. II Tiàurer, y així 's diu; tirar la aygua del
pou. Sacar. Eruo, is. || En lo joch de cartas, llansar
la carta à la taula. Echar, jugar. Jacio, ludo, is. ||
Dir renechs, paraulas sentenciosas, amenassadoras
ó notables per altre estil. Echar. Profero, ers. j]
Soltar, etjegar alguna cosa que està oprimida, com
venlositats, etc, Echar. Solvo, is. || Publicar, pre-
venir, donar avís de alguna cosa que s' ha de exe-
cutar, com: TiRAft avís de una comèdia. Echar. In-
dico, is. II Junt ab alguns noms significa lo mateix
que'l verb de que's forman, com: tirar maledic-
cions, raalehir; tirar las amonestacions , amones-
tar. Echar. Ejicio, is. j] Junt abla partícula À y al-
guns noms de pena, equival à condemnar à ella,
com: TIRAR à galeras , à desterro. Echar. Damno,
as. II Junt ab la partícula i y algun infinitiu, do-
nar principi à la acció del verb, com: tirar à cór-
rer, etc. Echar. Incipio, is. |1 Junt ab la preposició
PER y nora de professió ó carrera , instruirse en
ella pera exercitaria desprès, com: tirar per Iglé-
sia. Echar, ir por. Alicui muneri se addicere, de-
vovere. [] v. r. Llansarse, deixarsecàurer. Lanzar-
se, arrojarse , echarse. Se projicere. (| saltar. ||
met. Dirigirse precipitadament sobre algun objec-
te. Echarse, lirarse. Involo, as. || Acométrer alene-
mich, Arrojarse, lirarse. In hostem irruere. |1 In-
clinarseab desitj à alguna cosa. Inclinarse, lirarse.
Inhio, as.
TIRAR AVANT. fr. Prosseguir. Echar adelante. Pro-
sequor, eris.
TIRAR EN AVANTTfr. ALLARGAR, DIFERIR.
TIRAR LLARcn. fr. que ademès del sentit recte
significa contar ócalcularmèsdeloque's necessita.
Tirar largo. Ad longum procedere. || propassarse.
TIRAR PER ALT. fr. met. Despreciar alguna cosa.
Echar por alio. Praetereo, repello, is. || Calcular
alguna cosa, suposant tol lo mès à que's pót arri-
bar. Echar por largo. Ad súmmum computaré.
TIRAR ALCtí TANT DRET COM PÓT. fr. Fér totS loS mC-
dis pera destruhirà altre. Tirar como à real deene-
migo; lirar al codillo, al degüello. Hostiliter pe-
tere.
TIRAR PER AMUNT. fr. Pondcrar, exagerar alguna
cosa. Echar por mayor, por arrobas, por quinlales,
elc. Exagero, as.
TIRAR SENS ENGALTAR. fr. TIRAR PER AMUNT. | Par-
lar ó respóndrer ab alteració, sèns ningun reparo,
descaradament. Echar por las de Pavia. Procaciter
loqui. 11 Parlar sèns to ni so. rirar sin encarar.
Non medilato loqui, caeco jaculari arcu.
85
678
TIR
DICCIONARI
TIT
TiRARHO TOT i RODAR. fr. Desbaratar algun nego-
ci. Echarlo todo d rodar. Rera funditús evertere.
TiRARSHO TOT. fr. Emporlàrsen tot lo que hi ha
en lo joch lo qui guanya. Llevúrselo todo. Omnia
auferre.
TIRAT AMOLLA. Joch de minyons, que s' executa
prenent un de ells algunas cinfas de vàrios colors
junlas per un extrem en la ma, y cada un dels al-
tres n' agafa una per 1' extrem contrari; qui las té
totas mana al qui vól que lire ó amolle; en la in-
tel•ligència que si li diu tira, ha de amollar, y si
diu amolla, ha de tirar; del contrari paga prenda.
Tiray afloja. Tende remitte.
TIRA TÚ, T TIRARÉ JO. ref. quc explica la dificul-
tat de conclóurer un ajust ó conveni entre dos per-
fidiosos yarrimats à la seva. Yo duro y vos duro,
^quién llevarà lo maduro? Pertinaciter inter se ob-
sislentibus nulla est concòrdia. 1| r. ant. Separarse
hacerse d un lado, hacerse aparlecon alguno. Sevo-
co, as.
TIRARSE ENRERA. loC. FERSE ARRERA.
A TOT TIRAR. loc. Allargar lo tir tant com se pót.
A todo tirar. Ad súmmum. 1| met. A mès no poder.
A todo tirar, d lo mas, d lo sumo. Ad súmmum.
TIRAS. m. Instrument ab mànech com de una
cana de llarch, ab un travesser en un extrem, en
forma de mitja lluna, y serveix pera amontonar lo
blat. Rastrillo. Rastrum, i.
TIRATj DA. p. p. Tirado. Jactus, vibratus.
TIRAT DE LLETRA. La forma ó caràcter de ella.
Caso de letra. Ductus lileraï.
DE UN TIRAT. m. adv. DE UN TIRO.
TIRATGE, m. Entre estampers V acció de ti-
rar, y Ms exemplars que's tiran de cada full de una
obra. Tirado. Subduclio, uis. || Antígua prestació.
TIRETA, f. La corretja de pell assahonada y
adobada, ab un cap en cada punta pera capsar cor-
dons, que serveix pera cordar pantalons, gipons,
etc. S' anomena també així la que's fa de cintas de
seda, fil ó llana pera 'Is mateixos usos. Agujeta, ti-
ní/ít. Adstrictoria ligula. || Lliga ó veta de lligar los
calsons dessota '1 genoll. Jarelera, jarretera. Pe-
riscelium, ii, periscelis, idis.
FÉR TIRETAS. fr. VOMITAR.
NO VALER UNA TIRETA, fr. NO VALER UN PlTO.
TIRETER. m. Qui fa ó ven tiretas. Agujetero.
Ligularius, ii.
TIRETERIA. f. Ofici y botiga de lireter. Agu-
jeleria. Ligularum officina.
TIRIBELL. m. TRIBULET.
TIRITÍ.ra. Tremolor de fret, especialment afec-
tat, riníoíía. Corporis Iremor à frigore. |] Petament
de dents per causa del fret. Crujido, rechino. Den-
tiumslridor.
FÉR TiRiTivs. fr. Petarli à algú las dents de fret.
Dentellar, tii itar, dar diente con dienle. Denlibus
stridere.
TIRO.m. TIR. II DESPLER, XASCO.
FÉR TIRO. fr. Perjudicar, incomodar, fér mala
obra à algú en alguna pretensió. Hacer tiro ò mal
tercio. OCficio, is.
TIRO. m. Vegada. Tiron, vez. Ductus, us. || Nou
ó aprenent en algun art. Tiron. Tyro, nis.
DE UN TiRó. m. adv. De una vegada, de un camí.
De un tiron. Continenter, uno Ímpetu.
TIROCINI. Lo primer ensaig del qui aprèn
qualsevol art. Regularment s' entén pel noviciat
de la religió. Tirocinio. Tirocinium, ii.
TIROLÈS, A. adj. Cosa del Tirol país entre is
Alpes. Tirolès. Tirolensis.
TIROLIRO. m. fam. Lo so dels instruments de
boca, y usat en plural se pren pels mateixos ins-
truments. Tiroriro, tararà. Tibiae, buccinse, tubae
sonitus: etiam ipsa instrumenta.
TIROTEIG, m. La repetició de vàrios tirs de
fusells. Tiroteo. Explosionum iteratio, scloppeti
jactuum repetitio.
TIROTEJAR. V. a. Repetir los tirs de fusell
de una part à altra. Se diu comunment de las par-
tidas de avansada, ó de un curt número de soldats
ó gent. Tirotear. Scloppeti jactus vicissira iterare.
TIRRENS. m. pi. En 1' antich eran losetruschs
ó toscans. Tirrenios. Etrusci.
TÍRRIA. f. fam. Mania ó tema que's pren contra
algú, oposa ntse à ell en quant diu ó fà. Tirria,
enemiga, ojeriza, hipo, mohina. Insana oppositio.
TIRS. m. Mangala enramada, cuberta de fullas
de parra y eura, de la qual usavan los gentils en
los sacrificis de Racó. Tirso. Thyrsus, i.
TISANA. f. Reguda medicinal composta de ày-
gua de ordi y altres ingredients, conforme als efec-
tes à que s' aplica, que regularment es pera pur-
gar. Tisana. Plisana, ae.
TÍSICA. f. Malaltia causada per tenir alguna
llaga en lo pulmó ó freixura, y ocasiona al qui la
pateix tos acompanyada de febra, que '1 va ex-
tenuant y consumint poch à poch. Tisis, tisica.
Phthisis, is.
TÍSICH, ca. adj. Qui pateix la malaltia ano-
menada tisica y lo que li pertany. Éiico, tisico.
Phthisicus.
TÍSIS. f. TÍSICA.
TISORA, f. pi. ESTISORA.
TISORAS SÓN TISORAS. loC. aut. TRETZE SÓN TRETZE.
TISORADA. f. ESTISORADA.
TISORETA. f. d. ESTISORETA.
TisoRETAs DE SARMENT. Fíls de sarmcnt. Tijere-
las. Capreoli, orum.
TISSÓS Y TISSÚ. m. Tela de seda mòlt dobla,
brodada de cerlas flors sobre plaïa ú or, que pas-
san desde 1' endret al enrevés. Tisú. Tela auro vel
argento, floribusque contexta.
TITÀ. Yeu ab que 's crida à las gallinas. Tità.
Yox quagallinae congreganlur. || ter. animalet.
TITÀ. m. SOL.
TITERISTA.m. Qui pórla ó goberna is títeros.
Titiritero, tilerero, titerista. Ludio, nis, neuropas-
[x, arum.
I
TIT CATALÀ.
TÍTERA. f. y
TÍTERO. m. Figurela de pasta ó altra maléria,
vestida y adornada, que 's mou ab alguna corda ó
rtifici, ab accions risibles, ó representant algun
paper, lo qual explica '1 qui 'Is goberna. Muneco,
lere, monillo. Neuropaston, i. || mel. Qui diver-
ix à altres ab extravagàncias ó sa figura ridícula,
azmereir, malachin, tilere, renacuajo, zancajo,
ocozuelo, personilla, calandrajo, arrancapinos,
huchumeco. Ridiculus homuncio.
TITÍ. m. Espècie de mico mòlt petit de cos, que
té en lo cap una clapa negra à modo de gorra. Tili.
arvulus cercopithecus.
TITIL-LACIÓ. f. Moviment 6 palpitació accele-
da ó convulsiva ab gust y deleyte. Tililacion.
tilalio, nis.
TITIRAR Y TITIRITAR. V. n. fér tiritims.
TITIRITAYNA. f. fam. Ruído confús de ílau-
s ó cosas semblants, y per extensió 's diu de
ualsevol bulla alegre ó festiva sens orde. Titiri-
ina. Tibiarum seu vocum confusió festiva.
TITLLA, f. RalUeta ó nota que's posa sobre al-
una lletra, pera significar abreviatura en la veu,
istingirla de allras, ó explicar 1' accent. Tilde.
Lilterae àpex. | met. Cosa mínima. Tilde. Àpex,
icis.
POSAR TITLLAS. fr. y
TITLLAR. V. a. Posar titllas à las lletras que
la denianan. Alildar, lildar. Apicibus notaré.
TITLLASSA. f. aum. Tildon. Oblitteratio, nis,
litura, ae.
TITLLET. m. TITLLA. 11 Tros de paper que's
posa al Ccip de las pessas de roba, pera notar las
canas que tira. Marbele. Papyracea nota.
títol. m. Inscripció ó rètol exterior pera '1
coneixement de las cosas interiors, ocullas ó re-
servadas. Titulo. Inscriptio, nis. |1 Sobrenom ó dis-
linctiu ab que's coneix à alguna persona per sas
obras ó accions. Tilulo. Titulus, i, nomen, inis. 1|
Causa, rahó, motiu ó pretext. Tilulo. Titulus, i,
ratio, nis. 1| Demonstració autentica del dret ab
que 's posseheix alguna cosa. Tilulo. Titulus, i. H
Testimoni ó nombrament pera alguna dignitat ó
empleo. Tilulo. Litterae pro munere. 1| Dignitat de
compte ó marqués, de que fa gràcia'l rey ó soberà
à algú per sos mèrits ó serveys ; perquè s' intitu-
la del nom de algun Uoch ó territori que antes pos-
sehia, ó que juntament se li dóna, ó del apellido
de sa casa y lamília. Tilulo. Titulus honorificus. I
I RUBRICA. I La primera plana del llibre, que regu-
larment conté '1 nom de la obra, '1 del autor y '1
lloch ahont està imprès. Frónlis, lilulo. Titulus, i.
11 La suma que's posa al principi de cada capí-
tol. Titulo. Summa capitis. Ij En la jurisprudència
civil y canònica, 's pren per lo mateix que capí-
tol. Titulo. Texlus, us. H pi. Las qualitats ó pren-
das del subjecte que'l fan digne de estimació y de
reverència. 'S diu regularment dels religiosos y
ecclesiàstichs, que són homes de .mòlts títols. Re-
TIT 679
verendas. Decus, oris, dignitas, alis. 1| for. Papers
justificatius qne 's presentan en un plet. Tiiulos.
Litis instrumenta. 1| monument.
TÍTOLS AL PORTADOR, Documeut que té en cada
costat de alt à baix una renglera de casetas que s'
anomenaa cupons, y es paper de crèdit de la ren-
da perpètua de Espanya, pagadera en Madrid en lo
1 de abril y 1 de octubre la dels antichs, y la dels
moderns en 30 de juny y 31 de desembre de cada
any, en latesoreria deamortisació. Al present n'hi
ha de tres classes; los uns à rahó del 3, los altres
del 4, y is altres del 3 p.§ al any. Los del 3, que
són los moderns, provenen de la capitalisació dels
cupons de interessos vensuls y no cobrats desde '1
segon semestre del any 1836 fins al segon de 1840
inclusius; los del 4 són procedents de la conver-
sió dels vales reals consolidats en títols al porta-
dor, y 'Is del 3 dimanan de la capitalisació dels
interesos de la deuda consolidada devengats, y no
satisfets desde '1 segon semestre del any 1826 fins
al dia últim de desembre de 1829, que s' anome-
navan recibos metàl-lichs. Tilulo al portador, ins-
cripcion en el gran libro de la deuda consolidada.
Syngraphus, i.
TÍTOL COLORAT. Lo que abunda en alguna apa-
riència de rahó y de justícia. Colorado, colorido,
titulo colorado. Speciosus, recti aut veri speciem
praíseferens.
TÍTOL SOL. Títol ú honor sens ninguna utilitat.
Mero tilulo, titulo sine re. Titulo tenus, titulus si-
ne re.
TÍTOLS DE NOBLESA. Documeuts quc la proban.
Pruebas, titulos de nobleza, ejeculoria. Argumenta,
documenta, orum.
TÍTOLS DE CASTILLA. Las personas condecoradas
pel rey ab la dignitat de baró, compte ó marqués.
Titulos de Castilla. Baró, comes, marchio,
A ó AB TÍTOL. m. adv. Ab motiu, pretext ó causa,
A ó con titulo, àfuer, con pretexto. Colore, specie,
sub specie, per speciem,
ADQUIRIR ALGUN TÍTOL, fr, Sèr condecorat ab ell.
Titular. Titulo decorari, insigniri,
DONAR TÍTOL, fr. Coudecorar ab algun sobrenom.
Dar lilulo. Dignitatis nomine decoraré.
SOTS TÍTOL, m. adv, i óab títol,
TITOLAR. V. a. TITULAR,
TITOLET. m. d, Titulillo. Levis titulus.
TITOT. m. ter. gall dindi.
TITUBAR. V. n. titubejar.
TITUBEJAMENT. m. La acció y efecte de ti-
tubejar. VacUacion, vacilamenlo, tilubeo. Tituban-
tia, se, titubatio, nis.
TITDBEJANT. p. a. Qui titubeja. Titubeante.
Titubans, tis. H Dificultat ó embaràs en pronunciar
las paraulas. Balbucencia, tarlamudez, tartamudeo,
Balbuties, ei. |1 Usat com adverbi, inconstànciaó
irresolució. Vacilando, litubeando. Tilubanter.
TITUBEJAR. v. n. Vacil•lar, pèrdrer alguna
cosa de sa firraesa. Bambolear, tilubear. Titubo,
eao TO
as. II Dubtar, no saberse resóldrer. Vacilar, litu-
hear, fluctuar. Titubo, as, ha;reo, es. || Enlropessar
lasparaulas per causa de algun embaràs en la llen-
gua. Balbucear, halbucir, tarlajear , lartamudear,
rozarse. Tilubo, as, balbulio, is. 1| Yagarejar, lur-
barse de niodo que no s' acerta en lo que '.s diu ó
fa. Tarlalear. Titubo, as.
TÍTÜL. m. TÍTOL.
TITULAR, adj. Lo que té algun 11 tol, pel qual
denomina, 6 lo que dóna sòn propi nom per títol
à altra cosa. Titular. Titularis. || titulat. 2. || v. a.
Posar títol, inscripció ó nora à alguna cosa. Titu-
lar. Titulo insignire, inscribere. I adquirir algun
títol.
TITULAT, DA. p. p. Titulada. Titulo inscrip-
lus. II La persona distingida ab lo títol de compte,
marqués, etc. Titulada. Titulo insignitus, decora-
lus.
TIVAMENT. m. estirament.
TIVANT, A. adj. Lo que tiva. Tiranle. Contra-
bens, contorquens. || met. Dit de la persona que va
dreta y afectant gravedat. Estirada. Superbus.
TIVANTÓ. m. La propietat que té algun cos
de estar tivant. Tiranlez. Contraclio, tensió, nis.
TIVAR. V. a. Estirar alguna cosa, pera que
quede tivanta. Tirar. Conlraho, is. || met. Anar
dret afectant gravedat. Estar ó ponerse tiranle. Con-
trahi.
TIZÓ. ra. aat. La espasa del rey D. Jaume I de
Aragó. Tizona. Ensis Jacobí primi Aragonise.
TO.
TO. m. Lo so ó inflexió de la veu que denota Ms
vàrios moviments ó passions del animo, com: logra-
ve, lúgubre, etc. Tona. Tonus, i. || Modo ó manera
particular ab que 's fa alguna cosa, ó s vól que s'
entenga. Tona. Modus, i. | Entonament, la obra de
donar punt à las veus. Entono, enlonamienio, enlo-
nacian, punta. Incentio, praecentio, nis. 1| La ma-
teixa canso que 's canta. Cancian, tonada, lonadi-
lla. Acroama, lis. || Segona major en la música.
Tona. Tonus, i. [j Motiu, ocasió. Tan. Ansa, aï, cau-
sa, se. II En lo moral se pren per modo, ayre, llen-
guatge, etc, Rango, tona. Agendi modus, ralio.
TO DEVEU. Lo so de ella. Meial. Yocis tonus.
AB to magistral, loc. Ab gravedat afectada, ab
to decisiu. Con magisteria, en tono magistral, pro-
tribunali. Cum magisterii dignilale; tamquam ex
Iripode.
BUSCAR LO to. fr. Cantar en veu baixa pera pén-
drer los punts. Coger el lona. Argutè cantitare.
DONAR LO TO. fr. ENTONAR.
FÉR BAIXAR LO TO ó DE TO 1 ALGÚ. fr. met. Abàtrer
1' orgull, humiliar à algú. Desentonar. Deprimo, de-
jicio, is.
MUDAR DE TO. fr. met. Moderarse en lo parlar.
Mudar de tono. Yocera demittere.
DICCIONARI TOC
SENSE TO NI so. m. adv. Sense motiu, acció ó can-
sa, ó fora de orde. Sin ton ni san, locamente, desca-
helladamenle, vanamenle, de bolin de bolan. Extra
chorum.
TOBA. f. TOVA.
TOBERA. f. Lo foradet que té i fornal, per
ahont entra '1 canó de la manxa. Alcribis, lobera.
Infundibulum, i.
TOCA. f. Adorno pera cubrir lo cap de las do-
nas. Toca. Capitis velum, plagula. || Tela prima y
clara de lli ó seda, espècie de beatilla de que ordi-
nàriament se fan las locas. Taca. Tela sublilis.
TOCA DE HOME. TOCADO.
TOCA DE MONJA. La quc las monjas y beatas se
posan en lo cap, y las volta la cara. Grinon. Yela-
men, inis, ricula, rica, se.
DESFER LA TocA.'fr. Tràurer la toca. Destacar. Con-
cinnatos, calamistratoscapillos deordinare.
FABRICANT DE TocAS. Quí teixeíx ó fà las tocas. To-
quera. Flammenarius, ii ; velorum artifex.
TOCABLE. adj. Lo que's pót tocar. Tangible,
ptlpable. Tangibilis.
TOCADA, f. TOCATA.
TOCADO. m. Toca ab que Ms homes se cubrei-
xe 1 lo cap pera dormir. Tocador. Calantica, se, su-
darium, ii.
TOCADOR, A. m. y f. Qui toca ó palpa. Toca-
dor, palpador, manaseador. Palpalor, is. i| Qui toca
ó sona algun instrument de música. Tocador, tane-
dar. Pulsator, is, sonans, tis. || Quartet ahont las
donas se pentinan y componen. Tocador. Loculus,
i. II Espècie de tauleta ab sòn mirall, ahont las do-
nas tenen las pintas y demés arreus pera compón-
drerse. Tocadar. Tessellata arcula. || Toca ó punter
ab que 'Is minyons senyalan las lletras. Puntera.
Stylus, i, radius, ii. || pi. Manelas, bastonets tor-
nejats ab un botó al cap pera tocar lo timbal, etc.
Baquetas, palillos, paloles. Bacilla quibus pulsatur
tympanum. |1 Lligam de cinlas, etc, que las donas
se posan per adorno en lo cap. Tocada, prendido.
Tajniolaisericae muliebri capiti ornando.
TOCADORET. m. d. Tocadarcita. Arcula, se,
slylus, i.
TOCADURA. f. Nafra que fà l' aparell fregant
la esquena de la bèstia. Matadura. Ulcus, eris.
TOCAMENT. m. La obra de tocar ó palpar. To-
camiento, palpamienta, palpadura. Attreclatio, pal-
patio, nis, tactus, us. || toch.
TOCAMENT DE CAMPANAS. La accíó de tocar lascam-
panas, repicant ó de altre modo. Campaneo, repi-
que, toque, lanido. Nolarum pulsatio.
TOCAMENT DE CAMPANAS i MORTS. LO SO qUC fan laS
campanas quant las tocan per algun enterro. Cla-
mor, clamoreo, doble, posa. Funebris nolarum pul-
satio.
TOCANT, p. p. PARTICIPANT. II adv. m. En orde,
en quant. Tocante, en cuanto, en órden à, por lo
concerniente. Prout, quod attinet, prò, ad.
TOCAR. V. a. Exercitar lo sentit del taclo, per»
TOC
CATALÀ
TOC
681
)int Ta afecció de algun objecte. Tocar. Tango,
lltingo, is. II Manejar, lociuejarab las mans. Mano-
hear, palpar. Palpo, allreclo, conílico, as. || mús.
[Sonar algun instrument. Taüer, sonar, y pulsar, si
[es de cordas ó teclas. Sono, inflo, as. || .\rribar à
ilguna cosa ab la ma ó ab lo cap. Llegar, tocar.
lltingo, is. II Arrimar, acercarab total iiimediació
ma cosa à altra, pera que li comunique alguna
Ivirtut, com la agulla à la pedra iraan. Tocar. Pers-
|iringo, is. II Aproxiniarse en cosas materials ó in-
laterials, com : N. toca als 30 anys. Rayar, tocar,
icercarse. Proximum esse vel accedere. | Exami-
lar los metalls ab la pedra de toch pera saber sas
lualital y quilats. Tocar. Ad lydium lapidem pro-
»are. || Parlant del sol il•luminar algun lloch. Ba-
iar. Il•lumino, as, ferio, is. || Entropessar lleugera-
lent una cosa ab altra. Tocar, peinar, rozar. Pers-
bingo, is. I Tractar superficialment de algun punt
matèria que no es 1' assumplo principal. Tocar.
)biter tractaré. || Cridar, avisar sonant la campa-
ia ab tochs determinats pera cada cosa. Tocar. No-
[tam pulsare. |1 Ferir, com: 1' ha tocat al cap. Dar,
itocar. Ferio, is. || Copejar, trucar alguna cosa pera
[regonéixerlapeisèu so. Tocar. Pulso, as, tango, is. ||
Imet. Saber de cert ó per experiència. Tocar. Trac-
ito, as, ago, is. || met. Inspirar ó persuadir 1' inte-
Irior, com: Dèu li toca '1 cor. [aspirar, tocar. Ins-
[piro, alllo, as. |] Comnnicàrseli à algú algun mal ó
[contagi físich ó moral. Tocar. Inficio, is. j] Incitar à
:las cabalcaduras pera que apressuren lo pas, Ar-
irear, aguijar. Stimulo, as. || Refermar 1' encarre-
Fgat de policia '1 passaport dels viatjants ab sa firma
y la data del dia en lo lloch ahont fan nit. Refren-
ïdar. Rescribo, is. || Ocasionar algun dany físich ó
i moral, com : la pedregada ha tocat à la nostra vin-
ya, TOCAR r honor de algú, etc. Tocar. Noceo, es. ||
^Péndrer lo que no es lícit com: qui ho ha tocat?
Tocar, tomar, y picar s'i es una petita porció de cosa
comestible. Attamino, as. 1| Examinar la ciència ó
habilitat de algú. Tocar. Exploro, as. I Mudar, in-
mutar, com : no toquem lo que fan los vells. Tocar.
Immuto, as. H met. fam. Castigar, pegar. Cascar,
tocar. Yerbero, as. || Fèr jochs à altre. Picar. Nu-
gis aliquem petere. l| picar a la porta. U v. n. Per-
tànyer. Pertenecer, tocar, corresponder. Pertineo,
es, espectat, speclabat. || Sèr de obligació y càr-
rech de algú. Tocar. Intersum , es. || Arribar de
passada à algun lloch. Tocar. Obiter appellere. I
Importar, sér de interès y profit. Importar, tocar.
Intersum, es. 1| Pertànyer part ó porció de alguna
cosa que's reparteix entre vàrios. Caber, tocar.
Quotam pertinere. || Càurer en sort. Tocar. Obtin-
git, ebat. II Estar una cosa material ó inmaterial
prop de altra. Tocar. Conlingo, is. |1 Sér algú pa-
rent de altre. Tocar. Cognatione atlingere. || Dit
del rellotge que sona las horas ferit per la massa.
Dar. Pulso, as. || Acertar algun objecte ahont se di-
rigeix lo tir de escopeta, pedra, etc. Dar. Ferio,
attingo, is. II Rébrer moneda, com : avuy tocaràs
diners, pessetas, etc. Cobrar, recibir. Recipio, is,
II Caminar las personas, així 's diu : tóca que's fa
tart. Andar, caminar, ir. Pergo, is. 1| v. r. Fèr mal
los aparells à la esquena del animal. Asentarse el
aparejo. Asinum clitellis versari. || Se diu de las
personas que quant caminan topan ófregan lo tur-
mell un ab altre. També 's diu de las béstias. Ro-
zarse, tropezarse. Offenso, cespito, as. || Dit del vi,
agafar punta de agre. Volverse, apuntarse, repun-
tarse. Acesco, is.
tocar al viu. fr. met. fam. Ferir à algú ab alló
que sent mès, ó li causa mòlt enuix y pesar. Dard
alguno en las mataduras ó en lo vivo, dar por la te-
tilla, herir. Praecordia feriré.
tocar per alt. fr. met. Tocar suaument alguna
cosa, Lamer. Molliter attingere.
NO TOCAR EN LLOCH fr. Desbaratar, parlar sense
to ni so. Salirse de laparva, del corro, del surco;
bailar sin son. Extra chorum canere.
SI TOCA, NO TOCA. loc. fam. À punt de tocar. A
toca, no toca. Proximè.
TOCARoi DE MiTj A MiTJ. fr. Acertar en lo punt de
la dificultat, en lo modo de executar alguna cosa,
ó de portarse algú. Dar en el blanco, ó en el chiste,
ó en el hito, ó en la tecla. Digito attingere.
TOQUEM Y TOQUEM, fr. fam. pera persuadir à la
mútua seguretat en lo que's tracta. Tener y lenga-
mos ; toma el pany deja el real. Dona et accipies.
TOCARÓ. m. TORCARASÓ.
TOCASON. m. Qui dorm mòlt. Dormilon, soíío-
lenlo, sonoliento. Somniculosus.
TOCAT, DA. p. p. Tocado. Tactus. || adj. Cau-
to, prudent, advertit. Mirado, remirado. Cautus, so-
lers. II Possehil de alguna virtut ó vici, com: tocat
de gratitut, de vanitat, etc. Tocado, sigilado. Tac-
tus. II Malalt en alguna part determinada, com: to-
cat del pit, de poagre, etc. Sigilado, tocado. Lsesus.
II Comensal à pudrirse ó malmétrerse, per estar
macat. Encentado, tocado. Infectus,
ANAR TOCAT Y POSAT. fr. Obrar ab mòlta precau-
ció. Andar con reserva ; caminar con pies de plomo;
llevar la barba sobre el hombro. Consulto se agere.
TOCATA, f. mús. Se pren per tot un concert.
Concierto, tocata, tonada. Concenlus, us. || Compo-
sició mètrica à propòsit pera cantarse. Tocata.
Cantio, nis,
TOCATARDÀ, m. FLEUMA. 3.
TOCAY ÓTOCAYO, A. adj. Algú respecte de
altre del mateix nom. Colombrotio, tocayo. Cogno-
minis.
TOCH. m. L' acte de tocar, tantejantó palpant.
Toque, tocamiento. Tactus, us, taclio, nis. || L'acte
de sonar las campanas de qualsevol modo que sia.
Toque, tanido. Pulsatio, nis. || Examen ó proba dels
quilats del or y qualitats de altres metalls. Toque.
Tentatio, nis; ad lydium lapidem exploralio. ||
mel. Auxili ó inspiració de Dèu. Toque, tocamien^
to. Divinus afflatus, || mel. Repàs que's dóna à una
obra pera perfeccionaria. Mano, retoque, toque.
682
TOI
DICCIONARI
TOL
Compleraenluin, i. || avís, advertència, insinuació.
II mil. La acció de tocar lo tabal, pera péndrer las
armas, formar, etc. ocupant cada oficial lo pueslo
corresponent. Toque. Pulsalio, nis, pulsus, us. ||
Lo pich ó cop de campana que dóna '1 president
dealguna junta óacte públich. Campanillazo.lin-
linnabuli ictus. || La aspresa ó suavitat, duresa ó
blanura dels cossos, y així 's diu, que una cosa té
bon ó mal toch. Tacto. Tactus, us.
TOCO i MORTS. L' acte de tocar las carapanas per
la mort de algú. Clamor, clamoreo. Funebris nola-
rura pulsatio.
TOCH DE LLUM. pinl. Reals de clar en la pintura.
Toque de luz. Splendor, fulgor, is.
TOCH DE OBSCUR, pint. Lo cop de obscur raèsfort
que 's dóna en alguns fondos de la pintura. Apre-
ton, toque de oscuro. Densior umbra.
TOCH DE REBATO. Lo que 's fà CU la agonia. Toque
de agonia. Ferale classicum.
À TOCH DE ORACIÓ Ó DEL AVE MARIA. lU. adv. Al
acabarse '1 dia. Al anochecer. Sub noctem, surgen-
tibus astris.
k TOCH DE ORACIÓ LAS MINYONAS k RACÓ. ref. LA
DONZELLA RECATADA, etC.
DONAR üN TOCH. fr. Insinuar alguna cosa, pera
saber la voluntat de algú. Dar un toque. Tenlo, as;
periculum facere,
TOCINET. m.d. PORCELLET.
TOCINO. m. PORCii. i .
TOCiNO ATONYAT. Se diu del engreixat pera laka-
tansa. Cehon, tocino cebado. Saginatus porcus.
TODÓ. m. TUDÓ.
TOE8A. f. Mida francesa que equival à tres pas-
sos. Toesa. Exapeda, a3. | La cosa amidada ab dita
mida. Toesa. Sexapedalis dimensió.
TOFA DE NEU. Lo candor ó blancura de la
neu. Ampo de lanieve. Candor nivis.
BLANCH COM UNA TOFA DE NEU. fr. Se diu de una
cosa sumament blanca. Blanco como la nieve ó to-
mo el ampo de la nieve. Concolor nivis.
TÒFONA, f. Espècie de trunfa ó bolet sens
arrel, globós, sólit, negrench, y ab punletas per de-
fora, blanquinós ó pardo, rogench y un poch olo-
rós perdius. Se cria sota terra, y es mòlt gustós.
Criadilla, íurma de la tierra. ïuber, eris.
TOGA. f. Gramalla, vestit talar que vestian los
romans, com vuy los consellers y advocats. Toga.
Toga, se. 1| La dignitat dels togats. Toga. Toga, aj.
TOGAT, DA. adj. S' aplica à las comédias en
que entravan los ciutadans que no gosa van la dig-
nitat eqüestre. rogíaía.Togata comaedia. || m. Jutge
ó altre ministre que usa la toga. Togado. Togatus.
TOISÓ. m. Orde de caballeria instituhida per
Felip lo Bo, duch de Borgonya; sa insígnia es una
pessa en forma de un foguer, à que va unida una
pedra de foch despedint flamas y de ell penja lo
velló de un anyell. loison ó loison de oro. Yellus
aureum.
TOIX, A. adj. S'aplica al gavinet ó navaja de
tall gruixut ó esmussat. Embotado. Hebetatus, ob-
tusus. II met. Tonto, tosco. Tocho, losco. Rudis, be-
bès, tis.
TOIXÓ. m. Animal salvatge de cos semblant à
la fura, encara que major; de color pardo obscur,
y 's cria en covas y rocas com los cunills, dels
quals s' alimenta. Tejon, (aron. Ursus metis.
TOLDET. m. d. Toldillo. Sipariura breve.
TOLDILLA. f. nàut. La cuberla que serveix de
sostre à la cambra alta ó del castell , y s' exten
desde 1' arbre de mitjana fins al coronament de la
popa. Chupela, toldilla, sobrecàmara, lunela, Casti-
llo ó labladillo de popa. Navigii tabulatum supe-
rius.
TOLDO. m. Yela dosser, pabelló pera fér som-
bra en algun paratge. Enioldamiento, loldo, lendal,
toldadura, y entalamadura lo del carro. Siparium,
ii. ||Luxo, pompa, vanitat. Toldo. Pompa, ae,
luxus, us.
TOLEDÀ, NA. adj. Cosa de Toledo, ciutat de
Espanya en Castilla la nova. Toledano. Toletanus.
TOLENTÍ, NA. adj. Lo que es de la ciutat del
mateix nom en la marca de Ancona. Tolentino. To-
lentinensis.
TOLERABLE, adj. Soportable, lo que 's pót
tolerar. Tolerable. Tolerandus, tolerabilis. || Mitjà,
passador. Pasadero, tolerable, mediano. Tolerabi-
lis, mediocris. 1| S' aplica à una muUitut de cosas
per las que són aptas ó convenients ó que 's poden
usar. Admisible, tolerable. Idoneus, admissibilis.
TOLERABLEMENT. adv. m. De un modo
tolerable. Tolerablemenle, con tolerància. Toleran-
ter. II Jliljanament, Medianamente, tolerablemenle,
asl, asi. Mediocriter.
TOLERÀNCIA. f. Sufriment, paciència, aguant.
Tolerància. Tolerantia, 3&. || Permissió, dissimulo
de lo que no 's deuria permélrer sens càstich. To-
lerància. Indulgentia, aj.
TOLERANT, p. a. Qui tolera. S'aplica en par-
ticular al gobern que permet la llibertat de cultos,
Tolerante. Tolerans. | adj. Pacient, sufert. Toleran-
te. Tolerans.
TOLERANTISME. m. Opinió dels que creu-
hen que déu permétrerse en qualsevol estat la lli-
bertat de cuito religiós. Tolerantismo. Toleran-
tium secta.
TOLERAR. V. a. Sufrir, aguantar, suportar
ab paciència. Sufrir, tolerar, sobrellevar, soportar,
padecer. Fero, praefero, ers, tolero, as. || Dissimu-
lar, permétrer alguna cosa il-lícita, sens dispen-
saria expressament. Tolerar. Tolero, as, indul-
geo, es. II Sométrerse de grat ó per forsa à alguna
cosa. Tolerar. Subeo, is.
TOLERAT, DA. p. p. Tolerado, Toleratus.
TOLIRSE. V. r. y derivats, tulirse.
TOLL. m. DOLL. II ter. sot. 2.
TOLLA. (a) m. adv. De repent y sens preven-
ció, Degolpe y zumbido. Inconsultò. || sèns to ni só.
PARLAR À TOLLA. fr. PARLAR DESBARATADAMENT.
TOM
CATALÀ
TOM
683
TOL-LE TOL-LE. ni. Veus llatinas, confusió
crits de la mullilut contra de algú, aludint al
poble juhcu contra Jesús. Tole lole. Tolle tolle.
TOL-LERAR. V. a. y derivats, tolerar.
TOLLIRSE. V. r. y derivats, tulirse.
TOLOSA, NA. adj. Lo natural de Tolosa. To-
sano. Tolosanus, lolosensis.
TOLRE. V. a. ant. Tiàurer, llevar, péndrer.
üitar. Eripio, is, aufero, ers. 1| tallar, esqui-
ar.
TOLT, A. adj. Pres, llevat. Quitado. Ablalus.
TOL VA. f. TRAMCJA.
TOM. m. Volia al rodedor. Torno. Circuilio,
is, circuilus, us. |1 gambada. 2. | Cayguda en ro-
ó. Vuella, vuelco, tumbo. Volutalio, circumvolu-
lío, nis. [| TOMBARELLA. [] Volta, girada, y així 's
iu: donar dos toms à la clau. Vuelta. Retorsió,
is. II met. Mudansa, revolució, com : la vida del
ome dóna mòlts toms. Mudanza, vuella, vuelco.
utalio, nis, vicissiludo, inis. || met. Fisonomia,
rfii de la cara. Encaje del rostro ò de la cara,
tfacciones. Speclus, us. 1| ant. tomo. || p. u. vegada.
DONAR TOMS. fr. Rodar. Darvuellas. Circuraferri.
II met. Discórrer repetidament sobre alguna espé-
ie. Dar vuellas. Iteratò cogitare.
DONAR UN TOM. fr. Fcr un passeig de poch temps,
ar un bordo ó una vuella. Deambularé. || mel. gi-
AR LA TRüYTA. || met. Càurcr algú de sa fortuna 6
utoritat. Dar de cabeza. A prislino siatn deci-
dere.
FÉR DONAR TOMS. fr. Fér donar voltas. Rodear;
acer darvuellas; traer al retorlem. Circumagere.
VENIR i TOM. fr. Venir bè, à propòsit, à sòn lloch
y lemps. Venir à propósito, dcuenlo, àpelo, de mol-
de, de perilla. Peroplimè.
TOMAGA. f. tomítech.
TOMADOR, A. m. y f. Qui toma. Tomador.
Capiens, lis, caplor, is.
TOMANÍ. ra. Planta de mòlts brots alts de dos
peus, llenyosos, ramosos; fullas entre llanceoladas
y linears, enteríssimas, semblants à las del espí-
gol, però mès estrelas, peli las y blanas; flors en
espigas terminals, de color blau de viola, llabia-
das; olor mès agradable que T espígol, sabor
amarch calent. Es estimulant, nervina, resolutiva
y fà esternudar. Cantueso. Lavandula sthoechas.
TOMANY, A. adj. y
TOMANYUS. m. ant. Ximple, poch expedit.
Zolocho. Hebes, elis, stolidus.
TOMAQUERA, f. Planta herbàcea ben cone-
guda, ab brots de quatre ó cinch peus de llarch,
vellosos, tous, endebles, ramosos y cuberls de fu-
llas relalladas en alas de fullefas dentadas per las
voras y un poch vellosas. Fà las flors biancas en
ramellels, senzillas, que portan los lomàlechs. Es
originària de nostra America, y 's cultiva y gasta
abundantment en las cuynas y en las apotecarias
de Espanya. Tomalera. Nycopersicum, i.
TOMAQUERA BOROA. Planta perenne y ramosa que
creix Ons à la altura de mès de un peu; las fullas
sòn de figura de cor, y las flors en forma de roda.
Lo fruyt es semblant à una cirera plena de llavors,
comunment planas, y embolicat en una espècie de
bufa membranosa. Alquequenje. Physsalis alka-
kenge,
TOMAR. v. a. Parar la ma ó altra cosa pera
rébrer. Aparar. Manus accipiendo pararé. I Sufrir,
rébrer alguna cosa que molesta, com: tomar la
plnja. Tomar, aguantar, safrir. Tolero, as.
TOM ATA. f. ter. y
TAMÀTECH. m. Baya ó fruyl de diferents
castas y tamanys, regularment com una poma pe-
tita, rodó, unit, lluhent, suau al loch, bla, raol-
sut, de color vert esblancahil al principi, y roig
quant està madur; de sabor agret; dividit en raòl-
tas caselas que contenen llavors complanadas y
groguencas. Es comestible, útil en las inflamacions
dels ulls, morenas, etc. Solano, lomale, nicopérsi-
co. Pomum amatorium.
TOMB. m. TOM.
TOMBA. f. Espècie de caixa, la tapa de la qual
està en forma de arch ó mitj círcul, que's posa
sobre la sepultura de algun difunt ò sola del ata-
hut, quant se li oficia sòn enterro. Tumba, sepul-
cro, huesa, sepullura, yacija. Tumba, tymba, ae. ||
SEPULTURA. 2.
TOMBADA, f. Volch ó cayguda de un costat ó
altre, ó donant voltas al rodedor. Tumbo, tumba.
Devolutio, nis.
TOMBAGA. f. TUMBAGA,
TOMBALLONS, (anar à) fr, Entrebancarse ab
freqüència y violència, Trompicar, trompillar, ro-
dar. CíBspito, as.
TOMBAR. V. a. Fér càurer à algú. Tumbar.
Dejicio, is. II Girar una cosa de una part à altra ó
al revés de com estava col•locada. Vultear, ladear,
oblicuar. Inverto, convolvo, is. [j Girar, com: tom-
bar una olla, un cànter, elc. Volver. Verlo, is. ||
Tirarse sobre alguna cosa, fregantse y refreganlse
en ella, Revolcarse, volquearse. Voluto, as.
TOMBARELLA Y TOMBORELLA. f. Volta
lleugera en I' ayre. Voliereta, voltela, tumbo. Cir-
cumvolulio in aère.
FÉR TOMBORELLAS. fr. Douar voltas lleugeras en
r ayre. Dar tumbas ó tumbos. Capite terraï inni-
tente corpus volvere.
TOMÍ. m. La tercera part de un adarme caste-
llà, ó la octava de un castellà en lo pes pertanyent
al or. Tomin. In argento tertiíE pars drachmae, in
auro odava pars,
TOMISTA, m. Qui segueix ó defensa la doctri-
na de sant Tomàs. Tomista. Thomista, ae.
TOMISME. m. Doctrina desant Tomàs, Tomis-
mo. Sancli Thomaí doctrina.
TOMO. m. Cada una de las parts ó llibres se-
parats en que divideixen los autors sas obras, es-
pecialment las extensas y llargas. Comunment se
entén per aquesta veu '1 cos ó bullo de qualsevol
684
TON
DICCIONARI
TOP
llibre. Volúmen, tomo. Tomus, i, volumen, inis.
TON. pion. possessiu, contracció de lo teu,
com: ahonl eslà ton pare. Tu. Tuus.
TONA. n. p. de dona, síncop. de antónia.
TONADA, f. Composició en vers à propòsit
pera canlarse. Tonada. Composilio mètrica pro
canlu, cantio, nis.
TONADETA. f. d. Tonadica, illa. Canliuncu-
la, se.
TONADILLA. f. Composició en vers breu y so-
bre assumpto familiar, que sól canlarse en los in-
termedis de la comèdia. Tonadilla. Cantinela bre-
vis.
TONAMENT. m. TRASQÜILAMENT.
TONAYRA. f. ant. Almadraba. Tynnarium pis-
catio.
TÓNDRER. V. a. Llevar lo pel à las robas de
llana, com: par.yos, bayetas, etc. Tundir. Tondeo,
es. I ter. trasquilar.
TONEDÍS. m. La borra que queda dels panyos
abaixats. Tundizno, borra, lundicion, lundidura.
Tomentum, i.
TONEDOR. m. trasqüilador.
TONELADA. f. Mida, la càrrega ó capacitat de
una embarcació, que correspon à cent seixanta y
sis pams cúbichs, y tres octaus de altre; ó à dos
pipasde vint y set arrobas y milja cada una. To-
nelada, salma. Mensurae species ad capacitalem na-
vigii perpendendam.
TONELL. m. CONVIT. II Bóta pera posar vi. To-
nel. Amplum dolium ligneum.
TONGADA, f. La alternativa ó torn que ban
de tenir ó cumplir mòlts per obligació ó per em-
pleo. Tanda. Ordo, inis, labor, is,
TÓNICH, CA. adj. Nom que's dóna als agents
lerapéulichs capassos de aumentar las propietats
vitals de nostres órganos. Tónico. Tonicus.
TONSURA. f. Lo primer dels graus clericals, lo
qual s' concedeix per ma del bisbe, com disposició
y preparació pera rébrer lo sagrament del orde, la
qual cereraónia s' executa tallant un poch del ca-
bell. Tonsura. Tonsura ecclesiastica.
TONSURAR. V. a. Donar lo grau de la tonsu-
ra. Tonsurar. Tonsura initiare,
TONSURAT. m. Lo clergue de primera tonsu-
ra. Clérigo de corona ó de prima, tonsurado. Gleri-
cus, i.
TONTADA. f. Acció 6 ditxo neci y tonto. Toii-
tada, tontedad, lonteria. Stultitia, ai, deliramen-
^m, i.
TONTAMENT. adv. m. Ab tonteria. Atonlada-
mente, lontamente, néciamente. Slultè, stupidè.
TONTARRO, A, Y TONTÀS, SA. adj. Mòlt
tonto. Tonlazo, lonlonazo, lonton. Yaldè stupidus.
TONTEJAR. v. n. Fér ó dir tontadas y tonte-
rias. Necear, lonlear. Deliro, as; stultè loqui.
TONTERIA. f. Ignorància, falta de enteniment
y dej-ahó. Tonteria, tontedad, tonlera, tontada, igno-
rància, rudeza , simpleza, simplicidad , necedad,
torpeza, estultícia, entontecimiento, burrada, barri-
cada, insensatez, vaciedad. Stultitia, inscitia, ae.
TONTILLO. ra. Espècie de faldillas que usa-
van las donas ab cèrcols de branilla ó de altra ma-
tèria, posats à trossos pera que eslufàs la demés
roba. Tontillo. Turgida palla.
TONTO, A. adj. Ignorant, faltat de enteniment
ó rahó. Necio, tonto, ignoranle, sandio, insensalo,
inepto, sencillo, borrico, badulaque, bodoque, bau-
zan. Stupidus.
FÉR LO TONTO. fr. Fingirse tonto, donarse per
desentès quant no's vól convenir ab lo que's pro-
posa ó fèr lo que's demana. Hacerse memo, chiqui-
to. Inscium, inutilem se facere.
TONYINA, f. TUNYINA.
TOP. m. TALP.
TOPACI Ó TOPÀCIO. m. Pedra preciosa
mòlt estimada per sa mòlta duresa, llustre y trans-
parència y per la hermosura de són color groch
mesclat ab un poch de roig, que'ls mineralogistas
nediuhen groch vinós. N'hi ha també, encara que
són mòlt raros, de altres colors. Topacio. Topa-
zius, ii.
TOPADA, f. Lo cop que donan ab lo cap los
toros, moltons y altres animals cornuts, etc. Sól
dirse també quant algú s dóna un cop en lo cap.
Topetada, topada, morocada, testarada, mochada,
tozolada, tozolon. Arietatio, nis,
TOPADOR, A. m. y f. S' aplica al animal que
té costum de donar lopadas. Topador, lopeludo.
Cornupeta, ae.
TOPAR. V. a. Donar cops ab lo cap, lo que
regularment se diu dels moltons y altres animals
cornuts. S' usa també com à neutre. Topetar, to-
par. Arietare, vertice vel capite impingere. |1 Tro-
pessar una cosa ab altra. Topar. Contingo, is. ||
Encontrar lo que's buscava. Jo/jar. Aliquid oífen-
dere. 1| Atrapar, assolir. Alcanzar. Assequi, con-
sequi. II Ensopegar ab los peus en alguna cosa que
posa à risch de càurer. Tropezar. Oífendo, is, ces-
pito, as. II Trobar casualment una cosa à altra, con-
currint en algun paratge ahont no la buscava. Tro-
pezar. Occurrerealicui, offendere. |] v. r. Assolirse
'Is animals quant van corrent. Zapatearse, toparse.
Pedes pedibus perculere seu pulsare.
TOPARQüiA. f. Senyoria ó jurisdicció de un
Uoch. Toparquia. Toparchia, ae.
TOPAT, DA. p. p. Topado. Contactus, offen-
sus.
TOPETO. m. TUPÉ,
TOPETÓ. m. Renyina, disputa. Tope, lopeton,
rebato, iropiezo, Irabacuenla, riftrafe,pelona. Rixa,
ae, contentio, nis. || Lo cop ó reencontre de un sub-
jecte ab altre. Encontron. OCfensio, nis, || ant.
MONYO.
topí. m. OLLETA.
TÓPICH, CA. adj. Lo que pertany à determi-
nat lloch. Tópico. Topicus.
TOPO. m. Cop que dóna una cosa ab altra.
TOR
CATALÀ.
TOR
685
Topelon, topo. Collisio, nis. || Gargot de tinta so-
bre '1 paper. Borron, pastor. Litlura, aj. 1| palissa.
TOPOGRAFIA, f. Descripció ó delineació de
un Uoch. Topografia. Loci descriptio; lopogra-
phia, ic.
TOPOGRÀFICH, CA. adj. Lo que perlany à
'la topografia, com: caria topogràfica. Topogrdjico.
Topographicus.
TOPÓGRAFO. m. Qui descriu algun llocb.
Topógrafo. Topograplms, i.
TOQUAR. V. a, TOCAR.
TOQUERIA. f. Multilut de tocas, Toqueria.
Yelaminum muiiebrium congeries.
TOQUETA. f. d. Taquilla. Parvum muliebre
velaraen.
TOR. m. TORO.
TORÀ. f . Lo tribut que pagan los juheus per fa-
mílias. Tara. Tribuluin, i. 1| Lo llibre de la lley
dels juheus. Tara. Judaíorum legem compleclens
liber.
TORADA. f. Lo conjunt de toros ja crescuts y
separats, perquè estan de saca. Torada. .Taurorura
grex, arraentura.
TORB. m. d;!Storb. || Confusió, desorde ó des-
concert. Turbacion, lurbamiento. Perturbatio, con-
fusió, nis.
TORBA. f. Gleba de terra de que 's fa carbó.
Turba. Gespes terreus ex quo carbó eíBcitur.
TORBA DE CAP. RODAMENT DE CAP.
LLOCH PLE DE TORRAS. Turbul. CeSpitOSUS lOCUS.
TORBAR. V. a. TüRBAR. II ant. destorbar.
TORBAT, DA. adj. türbat.
TORBELLÍ. m. Yent fort enconlrat que fa re-
móurer y revol tot lo que troba, y ho alsa en l'ay-
re, formant rodas y giros. Torbellino. Turbo, inis.
II met. La persona jove, mòlt viva é inquieta. 2'or-
bellino. Turbo, inis.
TORGABOCAS. m. TOVALLÓ.
TORÇAR. V. a. ter. netejar.
TORCARASÓ. m. Lo drap en que limpia la
navaja '1 qui afayla. Navajero. Pannus tonsorius.
TORGEGOLL. m. llepallosa.
TORGEDÍS, SA. adj. Lo que es fàcil de tórcer-
se. Borneadizo. Flexibilis.
TORGEDOR. m. Instrument ab que's tors.
lorcedero. Instrumentum ad torquendum, vel tor-
cularium.
TORGEDURA. f. La acció y efecte de tòrcer.
Torcedura, lorneo, encorvadura, encorvamiento. Tor-
sió, flexió, nis.
TORCEJAR. v. n. tortejar.
TÒRCER, v. a. Donar voltas à alguna cosa al
rodedor aprelanlla. Enlorlar, lorcer. Torqueo, es.
II Doblegar, posar obliqua alguna cosa. Bornear,
tòrcer, inclinar, oblicuar, mimbrear, doblar, doble-
gar, acorbar, acombar, encorvar, retornar, ladear.
Flecto, is. II Inclinarse 'Is jutges à la part que té mé-
nos justícia. Tòrcer. Torquere jus. || Desviarse y
apartarse del camí recte, de la virtut y de la rahó.
TOMO II.
Tòrcer. Deflecto, is, declino, as. || Girar la punia
de alguna cosa aguda, com clau, agulla, etc. Re-
botar. Retorqueo, es. || ant. atormentar. || v. r. In-
clinarse alguna cosa més à una part que à altra.
Contorcerse, encorvarse. In parles inclinari, inflec-
ti. II GIRARSE.
TORCICOLL. m. pastorel-la. 2.
TORCIMANY. m. Ficció, engany. Guadrama-
na, embusle. Fraus, dis, dolus, i.
TORCIMENT. m. Doblech ó encorvadura de lo
que estava dret. Torcimiento. Flexió, curvatio, nis.
II Acció violenta ab que's trau de sòn Uoch ó s'
aplica à sentit contrari à alguna cosa, com lo sen-
tit dels autors, etc. Torcimiento, tormento. üistor-
lio, nis.
TORCRE. V. a. tòrcer. II ant. atorhentar.
TÓRCUL. m. Prempsa petita. Tórculo. Torcu-
lum, i. II Espècie de prempsa que usan pera fér es-
tarapas. Tórculo. Praíluni, i.
TORCCLAR. m. cir. Cert vendalge. Torcular.
Torcular, is.
TORCULAT. m. Instrument ab roscas com los
caragols de las prempsas. Torculado. Torcularium,
ii.
TORDILLO, A. adj . De color de tort. Se diu
especialment dels caballs, raatxos y mulas. Tordi-
llo, rucio, rodado. Nigroalbidus.
TOREJADOR. m. Qui té per ofici torejar à ca-
ball. Picador, toreador, y torero si es de à peu. Tau-
rorum agilafor, lauromachus, i.
TOREJAMENT. m. L'art y exercici de tore-
jar. Toreo, tauromàquia. Tauromachia, íe; tauro-
rum agitalio. || met. La acció de incomodarà algú,
burlantse de ell. Toreo. Ludibrium, ii.
TOREJAR. V. a. Lluylar, combàtrer ab los to-
ros en la plassa. Sortear, torear. Tauros agitaré. ||
met. Burlarse de algú ab accions ó entretenintlo.
Sortear, torear. Illudo, is.
TORER Y TORERO, m. TOREJADOR.
TORET. m. d. Torillo, toreie. Taurulus vivax
acerque.
TORÍ. m. Nom que 's dóna al realistas de Ingla-
terra. Tori. Regisassecla.
TÓRIA. f. Sarment capficat. Mugron, serpa, es-
taco, rastro.Tradux, cis. II D/, CARABASSER.Lolronch
que surt y de ahont penjan las carabassas. Rastro.
tradux, cis.
TORIL, TORILL Y TORIN. m. Lo Uoch ó gà-
bia ahont tancan los toros pera anarlos trahent à la
plassa; y també s' entén per la plassa ahont los
torejan. Toril, y chiquero. p. And. Taurorum ca-
vea, taurile, is.
TORI8GAR. V. a. TRASQÜILAR.
TORISME. m. Lo partit dels torisó realistas de
Inglalerra. Torismo. Regis asseclarum secta.
TORMELL. m. turmell.
TORMENT. m. La obra de atormentar. Tor-
mento. Tormentum, i. fl Pena gran, aflicció, dolor.
Tormento. Calamilas, alis, cruciatus, us. || La pena
86
686
TOR
DICCIONARI
TOR
ó càstich que donavan al delinqüent, pera que con-
fessés ó declarés la veritat, quant hi havia presum-
ció fundada ó proba semiplena. Marlirio, tormen-
to. Tormentum, i. |1 suplici. |1 raet. Congoixa, aflic-
ció, pesar ; y larabé la espècie ó subjecte que'l
causa. Marlirio, lormenlo. Tormentum, i. [] torci-
MENT, 2.
donar torment. fr. donar pena. || Posar algun
rec à qüestió de torment, pera que confesse ó de-
clare la veritat. Dar tormento. Torqueo, es, crucior,
aris. [1 Causar algun grave dolor al cos ó al animo.
Dar tormento. Crucior, aris, ango, is. [| met. Moles-
tar ab contínuas instàncias à algü, pera que fassa
ó convinga en alguna cosa. Moler, marlirizar, ma-
chacar. Crucio, as.
TORMENTA. f. Temporal, tempestat. Tormen-
ta, tempestad, borrasca. Procella, se, tempestas,
atis. II raet. Adversitat, desgràcia. Tormenla. Pro-
cella, a), calamilas, atis.
TURMENTAR. V. a. ATOUMENTAR.
TORMENTILLA. f. Planta decamas forcadas,
ab fullas semblant à las de cinchenrama, encara
que compostas de set fulletas vellosas y retalladas;
las flors grogas de quatre fulletas, y sostingudas
de una curta; la arrel de la gruixària del dit gros,
irregular, dura, nuosa, tuberculosa, íibrilar, parda
al exterior, rogenca y à vegadas groguenca al inte-
rior; olor herbàceo, y de sabor estíplich un poch
amarch. Es astringent y tònica. Tormenlila, lor-
mentilla. Tormentilla erecta.
TORMENTÓS, A. adj. Lo que causa tormenla.
Tormentoso. Procellosus. |1 Lo que està mòlt expo-
sat à tormenta. Tormentoso, lempestuoso. Tormen-
tis plenus. II met. enfadós. || nàut. Se diu de la nau
que fàcilment se desarbola per sòn mal movi-
ment. Tormentoso. Navis cujus mali facilè detur-
bantur.
TORN. m. En la mecànica es un cilindro gros
que entra en la composició de las màquinas pera
pujar ó móurer cossos de gran pès, voltant una
corda al cilindro, y donant voltas per medi de
quatre brassos de una roda, cigonya, etc. Torno,
súcula, cabria, trucha. Sucula, pergula, ai. l| Qual-
sevol màquina ab roda que's mou sobre sòn eix:
serveix segons sa forma pera vàrios usos, com pera
retórcer seda, filar llana, passar farina, fér canons
los teixidors, etc. Torno. Tornus, rhombus, i. ||
Màquina petita de que usa '1 torner pera tornejar la
fusta. Torno. Tornus, i. || Màquina de fusta ab và-
rias divisions ajustada à una finestra en los con-
vents de monjas, en la qual fenthi donar voltas,
passan los recados sense ser vista la persona que'ls
dóna ó reb; y també 's dóna '1 mateix nom à la fi-
nestra à que s' acomoda dita màquina. Torno. Yer-
ticulum, i, rota loculata. | Yolta al rodedor, movi-
ment órodeig. Yuelta,giro, torno. Girus, i, circui-
tio, nis. II En las cererias, màquina en que càu la
cera reduhida à cosa de cinquanta fils, desde altra
que té cinquanta forats y està en figura de barco.
Torno. Tornus, i. 1| Altra màquina ab que Irauhen
la tina ó caldera plena de cera pera col-locarla en
sòn lloch. Torno. Sucula, ae. [| Dit de lo que's posa
al rodedor de alguna cosa. Torno. Lymbus, i. || Cír-
cul que forma '1 caballer al exercitar un caball.
Torno. Medium in circulum circumactio. || tanda.
II En los arrendaments lo regrés que 's fà del re-
mato executat en lo pujador al antecedent posador,
per no haver donat prou fiansas dins del terme
prefinit. Torno. Regressus in licilalionibus. || re-
torn.
CADA Hü PER SÒN TORN. loc. Cada hu per sòn orde
ó quant li toca. Cada unopor su turno, ó alternada-
mente, por veces. Yicissim, alternis vicibus.
DONAR ÜN TORN. fr. DONAR ÜN TOM Ó UN VOL.
ENTORN, m. adv. Al rodedor. Al rededor, en, tor-
no, en contorno. Circüm.
NO PODER TRAüRER TORN NI VOL. fr. No podcr re-
duhir à algú à la rahó. No poderse averiguar con
alguno. Ad juslura redigere non posse.
TOCAR LO TORN. fr. TOCAR LA TANDA.
TORNA. f. Compensació en diner del major
valor de una cosa que's reb en los cambis. Vuelta.
retorno, recambio . Compensalio, nis. 1| Pelleringa ú
osset que posa '1 carnicer sobre la pesada pera fér
càurer la balansa. Contrapeso, hueso. Superpon-
dium, ii. II TORNADA. || Miuva de alguna cosa. Mer-
ma. Interlrimentum, i.
DONAR TORNAS. fr. Eu las compras y baratas donar
alguna cosa ó quantitat per 1' excés de lo que's
reb. Volver. Excessum reddere.
FÉR TORNAS. fr. Créixer, aumentarse, donar de
sí alguna cosa, com lo bon lli mòlta filassa, 1' ar-
ròs aument al cóurerse. Cundir, dar de si. Augeri,
accrescere.
^Y LAS TORNAS? cxp. ab quc's dóna à enténdrer,
que algú 's venjarà del agravi que li fan. ^ Y las
tornas? ^Quid de retributione?
TORNABLE. adj. Lo que's pót tornar. Tesíitui-
ble. Restituendus.
TORNABODA. f. Lo dia desprès de la boda, y
's pren per la menjada ó festa que's fà en aqueix
dia. Tornaboda. Repotia, orum.
TORNADA, f. Regrés de algun lloch. Vuefta,
tornada, torna, tornadura. Regressus, reditus, us.
II Restitució de lo que s' havia pres ó r^ut. Tor-
na. Reslitutio, redditio, nis. || poét. Repetició de
alguna copia ó tros de ella, com en los goigs. etc.
Vuelta, tornada. Iteratio, geminatio, nis. |1 mús.
Aquell número de versos que's repeteixen en la
mateixa solfa. Vuelta. Cantus repetitio.
TORNAGüIA. f. com. Recibo ó resguart de la
guia, en lo que consta haverse distribuhit als sub-
jectes de la consignació 'Is generós que llicenciava
la guia. Tornaguia. Syngraphum telonarium pro
remeatu.
TORNAPUNTA. f. En la arquitectura y fuste-
ria fust ó puntal inclinat al horisont, encastat pel
extrem inferior à una paret ó peu dret y pel
TOR
CATALÀ.
TOR
687
altre extrem enraetxal a allre fust coniunment ho-
risonlal, ab 1' objecte de evitar que's doblegue.
Tornapxinta. Tignum obliquè aliud fulciens.
TORNAR. V. a. Reslilubir lo que s' ba enman-
Uevat, pres ó donat. Volver, tornar. Reddo, resli-
luo, is. II Repetir lo ques' ba fet, y à las boras se
[júnia ab infinitius de altres verbs. Volver, tornar.
Itero, as, repelo, is. || Ajuslanlbi la partícula per,
significa defensar, patrocinar. Volver. Alicujus
causam suscipere. | Dirigir ó encaminar una cosa
à altra, material ó inmalerial. Volver. Dirigo, is. |
Continuar lo fil de la bistória ó discurs que s' ha-
via interromput. Volver. Ad proposilum reddere.
y Restiluhir ó posar de nou à algú ó à alguna cosa
en lo lloch ó estat que antes tenia. Volver. Repono,
restiluo, is. | Fér que alguna cosa torne à sòn ori-
gen, com lo dret de elecció de beneficis. Dcvolver.
Devolvo, is. II Afegir, donaren lascompras y ven-
das r excés del valor de la cosa que's reb. Volver.
Excessum reddere. || En lo jocb de pilota contrar-
reslarla del qui saca. Volver. Pilam retorquere. |1
Rebàtrer, repercutir. Volver, rechazar. Refledo,
is. II No acceptar algun regalo enviantlo al qui'l fj.
Volver, tornar. Reraitto, is. || Enviar alguna cosa,
com la causa al jutge superior. Volver. Devolvo,
is, II p. u. VOMITAR. II V. n. Regressar, venir al
lloch de ahont antes s' havia eixit. Volver, tornar.
Remeo, as, revertor, eris. || Encaminarse à alguna
part abont ja s' havia estat. Volver. Remeo, as. ||
Restitubirse al domini ó possessió de alguna cosa.
Volver. Iterúm possidere. U Fér ó dir per torn al-
guna cosa. Alternar, lurnar. Alterno, as. | Succe-
hirseunas cosas à altras, varianlse y tornant per
torn. Alternar. Alternis vicibus res evenire.
TORNAR AB LA MATEIXA, fr. lustar ab perfídia.
Porfiar, recalcar, macear, no descansar, tornar à be~
ber. Urgeo, es.
TORNAR AB SA MATEIXA, fr. Burlarse de algú re-
Irahenlli ó publicantli algun defecte, Darle con la
del mdrtes. Alicui exprobare.
TORNAR A CiMBIAR. fr. RECAMBIAR.
TORNAR i CARREGAR, fr. Carregar segoua vcgada.
Recargar. Novum onus superimponere, superad-
dere.
TORNAR À CONTAR, fr. RECOMPTAR.
tornAÍ a ENViDAR. fr. Envidar segona vegada.
Reenvidar. Ilerüra spondere.
tornar a fér. fr. refer.
tornar a flouir. fr. reflorir.
tornar à MUDAR. fr. Posar una persona ó cosa en
lloch de altra. S' usa com recíproch enrahonant de
personas. Remudar, reemplazar. In alterius locum
sufficere.
TORNAR A PASSAR, fr. REPASSAR. 2.
TORNAR i PASTURAR, fr. Pasturar segona vegada.
Repastar. Iterüra pascere.
TORNAR i PENSAR, fr. REPENSAR.
TORNAR A PESAR. fr. REPESAR.
TORNAR i PREGUNTAR, fr. REPREGÜNTAR.
TORNAR k SELLAR. fr. RESSELLAR.
TORNAR A. SEMBRAR, fr. RESSEMBRAR.
TORNAR ATRAS. fr. RECULAR.
TORNAR A VÉURER. fr. REVÉURER.
TORNAR EN SÍ. fr. Recobrar los sentits que s' ha-
vian perdut per algun accident, etc. Volver en si,
desembebecerse, recobrarse, volverse, revivir. In se
reverlere.
TORNARSE AGRE. fr. PosarsB, agafar la qualitat de
agre. Acedarse. Acidum reddi.
TORNARSE MUT. fr. Pérdrer l'us de parlar. Enmu-
decer. Mulesco, is.
TORNARSE MLSTicH. fr. Desvauéixcrse, pérdrer lo
vigor. Marchilarse. Exaresco, languesco, is.
TORNARHí. fr. Tornar à fér lo que s' havia fét, ó
dir lo que s' havia dit. Repetir, refrescar, refren-
dar,segundar, por fiar, desdoblar la hoja.^e'úero, as.
TORNARHí TORNEMDi. Espécie dc iulerjecció que
adverteix al reincident en alguna cosa, que se li
ha reprès, 1' enfado que ocasiona. Vuelta, dale, olra
vuella. Iterúm atque iterúm.
TORNARSEN. Tornar al lloch de ahont s' havia
eixit. Restituirse, volverse. Redeo, is.
QUE TORNA, QUE GIRA. loc. fam, Denota 1' enfado
que causa la perfídia indiscreta. Dale que dale, ó
dale que le das, ó dale que le dards, dale bola. Yah!
TÓRNALI LA TROMPA AL XICH. loC. ter. FÍCALI 'l DIT
Ila boca.
TORNEM allí. Bxpr. ter. Qui s'en va à recordar.
Quien renueva la memòria ? Quien se acuerda ya ?
Quis memorat?
TORNÀVEU, m. 1 0 sostret que's posa sobre la
trona pera arreplegar la ven. Sombrero. Sugges-
tus, us, pulpitis tectum.
TORNEIG, m. Combat à caball entre vàrias
personas, posadas en quadrillas y bandos de una
parlà altra, en que's combaten y fereixen sangren-
tament donant voltas en torn pera perseguir cada
qual ó sòn contrari. Torneo. Pugna equestris bas-
tis. II La festa pública que s' executa entre caballers
armats, units en quadrillas, que entran en circo
disposat à aquest fi, escaramussant, donant voltas
al rodedor à imitació de una forta batalla. Torneo.
Hastis ludus, ludicra pugna equestris.
TORNEJADOR. m. Qui juga ó 's baralla en las
feslas de torneigs. Torneador. Hastiludii certalor.
II TORNER.
TORNEJAR. v. a. Traballar ó arrodonir esfè-
rica ócilíndricament una cosa que està en brul, pu
lintla y allisantla. Tornear. Torno, as. |1 v. n. Anar
per torn. Tornear. Alternis vicibus succedere.
TORNEJAT, DA. p. p. Torneado. Tornalus. ||
adj. Lo que està fét al torn ó tornejat. Tornàtil.
Tornalilis.
TORNER, m. ArlíGce que traballa al torn.
Tornero, torneador, fuslero. Tornator, is.
TORNERA, f. La monja destinada al torn. Tor-
nera. Monialis rotíE loculatae assistens.
TORNET. m. d. Tornillo. Exiguum lorculum.
68S
TOR
DICCIONARI
TOR
TENIR UN TORNET AL CAP DAVALL, fp, met. peia
manifestar que's déu tornar lo que s' ha deixat.
Tenervuelta. Rem restituí exigere.
TORO. m. Animal quadrúpedo gran, que bra-
ma, de membres fornits y nirviosos, de ungla cri-
vellada, ab banyas en la testa, en la qual y en lo
bescoll, que es mòlt gros y robust, té la principal
forsa. La pell es dura y peluda; la cua llarga y al
extrem cendrosa, la que usa y gira lleugerament,
tirantla sobre '1 llom; la llengua es aspra, y ab ella
trenca 'Is brots tendres de la herba, de la que's
manté, que pastura y remuga; los ulls són grans y
encesos. Es animal ferós, principalment irritat,
encara que capat y amansit se domestica, y serveix
mòlt pera'ls traballs del camp, y à las horas se diu
bou. Toro. Taurus, i.
TORONGINA. f. Planta de camas altas de dos
peus, quadradas, fortas, ramosas; fuUas oposadas,
cordiformes, llai'gas, punxagudas, de vert obscur,
relluhentas, rissadas, un poch vellosas; flors blan-
cas, verticiladas, petilas, llabiadas, rogencas, olor
mòlt agradable, semblant al de la llimona fresca,
y un sabor aspre aromàtich. Es antiespasmódica,
antistérica y estimulant, Torongil, torongina, me-
lisa, cidronela. Melissa, íe, melissophylum, i.
TÒRP. m. Lo lloch guardat y defensat en que
la neu recullida y apilotada per lo vent se conserva
mòlt temps. Ventisguero, ventisca, venlisco. Locus
nivis verticibus frequens, nive copiosus.
FÉR TÒRPS. fr. Nevar ab vent fort ó alsar la neu
\a violència del vent. Ventiscar. Nivem vento agi-
tantecadere.
TORPE. adj, Deshónest, impur, lasciu. Obscena,
nefando, impúdica, vil, feo, torpe. Turpis, obscoe-
nus. II Ignomínies, indecorós, infame. Torpe, infa-
me. Turpis. [| met. Talòs, tarten compéndrer ó fer-
se capàs. Lerda, torpe, tardo. Tardus, rudis.
TORPEMENT. adv. m. Ab infàmia ó deshones-
tedat. Torpcmente. Turpiter, obscoenè, foedè. 1| Ab
mòlta tardansa ó torpesa. Torpemenie. Tardè.
TORPE8A. f. Tardansa y pesadesa en lo movi-
ment, larpeza. Tarditas, alis. [] met. Falta de man-
ya ó habilitat. Tarpeza. Tarditas, atis, lentítudo,
inis. 11 Rudesa ó tarda intel-ligéncia. 'Tarpeza. Tar-
ditas, atis; hebetudo ingenu. H Deshonestedat. Ohs-
cenidad, tarpeza, fealdad. Turpitudo, inis, obscoe-
nilas, atis.
TORPÍSSIM , A. adj. sup. Torpisimo. Turpis-
simus.
TORPÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Torpisima-
mente. Turpissimè.
TORPS. m. ant. Destorbador. Estorbadar, tur-
hador. Turbator, is.
TORRA. f. Edifici fort que fabricavan en alguns
paratges, pera defensarse dels enemichs, y ofén-
drer desde ell en las embestidas que feyan, ó pera
defensar alguna ciutat ó plassa. Torre. Turris, is.
D Casa de camp. Quinta, torre, granja, casa de
campa. Villa, se. 1| Pessa gran en lo joch de aixe-
drés, que's col-loca en los cantons del taulell. Ca-
mina per línea recta y transversal, y pót anar de
una vegada tolas sas casas, si las troba desemba-
rassadas de altras pessas. Roque. In latrunculorum
ludo arcitenens turris.
TORRA DE MURALLA. L' espay que hi ha en 1' alt
de la muralla, y sobre '1 qual se fan los marlets.
Adarve. Muri superior pars.
TORRA DE VENT. met. Peusameul ab que's persua-
deix algú sense fonament, que tindrà mòltas feli-
citats. Torre de viento. Rationis commentum.
TORRADA, f. Llesca de pa torrat. Tostada. Pa-
nis segmenlum tostum.
TORRADA AB MEL. Melttda. Melütum panis segmen-
lum.
TORRADA DE MANTEGA. Maulecüda. Panis saccharo
et butyro delibutum segmentum.
TORRADA ENLLARDADA. Paupringada. Panis frus-
tum lardo vel pinguedine illitum.
TORRADOR, A. m. y f . Qui torra. Torrador.
Torrens.
TORRADORA, f. L' instrument ab forats en que
's lórra alguna cosa. Toslador, tastadera, anafe.
Yas ad torrendum. 1| La que serveix pera torrar las
castanyas. Àlnafe. Chitogus, i.
TORRAPÀ. m. Ferro ab duas punxas pera
aguantar lo pa al torrarlo. Horquilla, harcon de
tastar. Inslrumentum pane torrendo.
TORRAR. V. a. Posar alguna cosa al foch pera
que poch à poch s' introduhesca '1 calor y la vaja
dessecant flns que prenga color sense cremaria.
Tastar. Torreo, es. U Calentar ab massa activitat y
forsa, com fa '1 sol en lo rigor de sos ardors. Tas-
tar, torrar, turrar, quemar. Aduro, is.
TORRAS8A. f. Torra gran en las fortalesas
pera defensa de algun castell ó plassa. Torrean. In-
gens turris.
TORRAT, DA. p. p. Tastada, torrada, turrado.
Tostus. II Se diu del color daurat, mòlt viu y pu-
jat. Tastada, retostado, requemada, adusta. Flavus,
flammeus.
TORRATXA. f. Terrat cubert ó al descubert en
lo mès alt de las casas pera péndrer lo sol y altres
usos. Azatea, torre, torrecilla. Solàrium, ii.
TORRE. f. TORRA. 1.
TORRE MESTRA, f. ant. Torre principal, la mès al-
ta. Caballero. Superior turris.
TORREFACCIÓ, f. farm. Operació que's fa pre-
nent alguns simples sechs y trencats, tiranllosen
un pot convenient pera que's torren à foch lenlo,
remenantlos contínuament fins que queden aspres
y llibres de las parts humidas. Tarrefaccian. Tor-
refactio, nis.
TORRELLÓ. m. En los cotxos la espina rodona
que's posa entre fita y fita pera unirlas. Torrilla.
In raedis lígneum spiculum rotundum. | torreta.
TORRENT, m. Riu, corrent ó vinguda impetuo-
sa de àyguas que luego para y no es durable, sinó
à efecte de mòltas plujas y ayguats. Torrente. Tor-
TOR
CATALÀ.
TOR
6g9
qu
I
rens, tis. || mel. Abundància ó miillitut de cosas
que concorren a un mateix temps. Torrenle. Tor-
ns, tis, copia, ae. || toiihentada.
TORRENT DE VEU. Lo metall de veu entera y gros-
. Torrenle de voz. Yocis plenussonus.
' TORRENTADA. f. Lo barranch ó terra oberta
causada per las vingudas de àygua de pluja. Tor-
renlera. Chasma, atis
TORRETA, f. d. Torrejón. Turricula, ae. || Test
ógerret pera posar flors. Maceta. Florigerum vas-
culum.
TÓRRIDO, A. adj. Mòlt ardent ó cremat. S'
aplica regularment en la terminació femenina à la
zona situada al milj de la esfera de un Irópich à
altre, y dividida per la equinoccial. Tórrido. Tor-
ridus.
TORRÓ. m. TURRÓ.
TOR8AL. ra. Cordonet fét de vàrios fils torts.
Sirgo, torzal, torcidillo, gurhion. Funiculus exilis
intortus.
TRABALLAR AB TORSAL. Gurhtonado. Filis sericis
contorlis elaborandis opus.
TORSALET. m. Torsal de seda mòlt fi, que ser-
veix perafér mitja y altres usos. Torcidillo. Filum
sericum con tortura.
TORSEDURA. f. TORTA.
TORSIMANY, m. TRüTXiMAN. 2.
TORSÓ. m. Dolor fort de tripas. Torcijon, tor-
lijon, relorlijon. Tormen, inis, vermina, um. || Lo
de las béslias. Torzon, íoro^on.Tortio, nis, tormen,
inis.
TOR8ÜT, DA. adj. TORT.
TORT, A.p. p. Torcido, luerto. Tortus. || adj. No
ret. Torcido, luerto, enlorlado, torcedero. Tortus,
distortus. II Inclinat. Oblicuo, corvo, alabeado, com-
ho, gurbio, recorvo. Obliquus. H Lo que fa lorlas y
giradas. Tortuosa. Sinuosus. j] Lo que no va direc-
tament al fi. Indirecto. Indireclus. | ant. guerxo.
II m. Agravi, injustícia. Sinrazon , tuérto , desi-
gualdad. Injuria, ae.
TORT DE cAMAS. Qul no té las caraas rectas. Pali-
tuerto. Pedibus rigenlibus.
TORT DE CAMAS EN FORA. Qui las té tortas en forma
de arch. Eslevado, patieslevado. Yarus, divaricatus,
valgus.
TORT DE CAMAS E.N FORA AB LOS GENOLLOS JDNTS.
HEzamòo, zàmbigo, falizambo. Yarus
À TORT ó A dret; A. TORT Y À TRAVÉS, m. adv. Lí-
cit ó no lícit. Por fas ó por nefas, à tuerlas y d de-
rechas, à tuerto y d derecho. Jure vel injuria, per
fas et nefas. U i mal borràs. | Sense reflexió, ni
consideració. À carga cerrada. Inconsideranter.
DE TORT. ra. adv. Sense reflexió, inconsiderada-
ment, À tuertas. Prseposlerè. || injustament. || à
BIAIX.
MIRAR DE TORT. fr. MIRAR DE REÜLL.
TORT. m. Aucell de passada un poch major que
la cogullada, ab petitas clapas blancas sobre negre.
Tordo. Turdns, i. I Peix de mar anomenat així pel
color que tira al negre del lòrl aucell. Turdo. Tur-
dus, i.
TORTA. f. Doblegadura de lo que estava dret.
Vuella, lorcimienlo, torcednra, tortura. Fluxio, cur-
valio, nis. || La acció de tòrcer alguna cosa. Reior-
cedura, lorcedura. Torsió, nis. || marrada. || Lo punt
en que alguna cosa comensa à péndrer una direc-
ció obliqua, y també la mateixa direcció. Vuella,
revuelia. Anfractus, us.
A TORTAS Y À DRETAS. m. adV. A TORT Y À DRET.
FÉR TORTAS. fr. Caminar ara à una part, ara à
una altra. Rodar, tòrcer, rodar. Diverto, is.
TORTAMENT. adv. m. À biaix. |1 mel. injus-
tament.
TORTÀRIA. f. TORTA.
TORTEJAR. V. a. GUERXARSE,
TORTELL, m. Massa de pa disposada en cír-
cul. Rosca. Panis spira, libum spirale.
TORTELLÀ, f. (er. tortell. || ter. garlanda.
ant. TORTRADA.
TORTELLÀ REAL. CASCA.
TORTELLÀS. m. aum. Roscon. Libum spirale
majus.
TORTELLET. m. d. Rosquele. Parvum libum
spirale.
TORTERA. f. Rodeta que's posa al cap davall
del fus pera que pese mès, à fi de tòrcer millor I'
aguller. Rodaja, tortera, tortero. Fusi verticillum.
TORTIL. adj. ant. tort.
TORTÓ. ra. nàut. Lligadura ò trinca de vàrias
voltas passadas à dos objectes ó punts entre que
media algun clar ó distància, y retorsudas ab una
palanca, pera que apreten mès. Es idéntich à lo que
fa '1 fuster ab lo cordill que tira un contra altre 'Is
extrems dels brassos de la serra de ma, pera que
'Is altres dos extrems mantingan la fusta recta y
tivanta. Tortor, torton, garrucho. Frustum funiura
contorquens.
TÓRTOLA. f. Aucell, espècie de colom, encara
que mès petit, de color cendrós que tira à blanch,
ab una ralleta negra en lo coll en forma de colla-
ret, y n' hi ha unas enterament blancas. Tórtola.
Turtur, is.
TÓRTOLA DEL BRASIL. Espécíe de tórtola del Brasil
de prop de un peu de llarch, ab lo llom cendrós,
lo ventre rogench; lasalas clapadas de negre; las
plomas de la cua cendrosas y allras negras ; lo
bech y las unglas negras, y '1 pit encarnat. Pica-
cureba. Columba carniolensis.
SOL COM LA TÓRTOLA. loC. SOL COM UNA ÒLIBA.
TORTOLETA. f. d. Tortolilla, ica, ita. Parvus
turtur. II Lo poll de la tòrlola. Tortolilla, ico, ito.
Pullus turturinus.
tortosí, na. adj. Cosa de Tortosa ciutat de
Catalunya. Tortosin. Dertosanus.
TORTRA f. TÓRTOLA.
TORTRADA. f. Espècie de pastís, farcit de
carn, ous, aucells, y altras cosas finas, yes un plat
de regalo. Tortada, torta, tarta. Torta, placenía,ae.
690
TOS
DICCIONARI
TOS
TORTRERA. f. Eyna ó cassola plana, comun-
ment de metall, pera cóurer tortradas y altres
usos. Torlera, tartera, tarla. Torlariuni vas
seneura.
TORTUGA, f. Espècie de peix anübi , ab qua-
tre potetas, contingut entre una closca plana y al-
tra còncava, mòlt pintadas y vislosas, y tant fortas
que poden resistir lo pes de un carro carregat, y
camina ab mòlta lenlilut. Tortuga, galdpago. Do-
miporla, aï, testudo, inis. |1 Màquina de guerra à
manera de closca de tortuga, sola de la qual po-
dian los soldats arrimarse à las murallas sens pe-
rill dels darts, pera minar las murallas, etc. Tes-
tudo, tortuga. Testudo bellica. || mil. Espècie de
galeria ó escala que formavan los soldats, unint
los escuts de uns ab los de altres, pera escalar las
murallas sens ser ofesos dels de dalt. Tortuga, tes-
tudo. Testudo, inis. || Nom que donaren los antichs
à una lira, la basa de la qual era de la figura del
animal de aquest nom. Tortuga. Chelys, is, testu-
do, inis. II CA.TÚF0L. II f. Teula mès prima y mès
encorvada que las regulars, que serveix de canal
en las teuladas. Canal. Canalis, is. 1| f. Teula mès
prima y mès encorvada que las regulars, que ser-
veix de canal en las teuladas. Canal. Canalis, is.
TORTUGA FRANCA. Tortuga gran, de excel-lenl
peix, que serveix pera refrescar la sanch. Tortuga
franca. Grandior testudo.
TORTUGA QUADRADA. Espécie de tortuga mòlt
grossa, de closca mòlt hermosa, y fàcil de péndrer
la figura que se li vuUa donar. Tortuga cuadrada,
ó tartaruga. Testudo cuadrata.
CAMINAR COM LAS TORTÜGAS, Ó A PAS DE TORTUGA.
fr. Anar mòlt poch à poch, ab summa lentilut.
Andar d paso de tortuga. Tesludineo gradu ince-
dere.
TORTUGADA. f. Lo regueró del cap de vall de
la teulada, fét de tortugas, que reb las àyguas dels
demés pera conduhirlas à una canonada del ma-
teix edifici. Canalera. CoUicia, ae.
TORTUÓS, A. adj. Lo que fa giragonsas ó vol-
tas y revoltas, com los camins, rius, socas de al-
guns arbres, etc. Sinuosa, tortuosa. Tortuosus.
TORTUOSAMENT. m. adv. Ab voltas y ro-
deigs. Tartuosarnenle. Tortuosè, obliquè.
TORTUOSITAT. f. La qualitat ó disposició de
tortuós. Torluasidad. Tortuositas, atis.
TORTURA, f. Qüestió de torment. Tortura,
tormenta, cuesíion de tormento. Tortura, se. || met.
Aflicció, pena del animo. Tortura. Afllictio spiri-
tns.
DONAR TORTURA, fr. DONAR TORMENT.
TOS. m. La testa ó front en alguns animals,
com lo bou, etc. Testuz, testuza. Frons, tis. || p. p.
de lóndrer. Trasquilado. Tonsus. I Tundido. Ton-
sus.
CLAVARSELI i ALGÚ AL TOS ALGUNA COSA. fr. fam.
Obstinarse algú en sòn dictamen sens voler alén-
drer à las rahons que poden haverhi en contrari.
Encasquetarse, encajàrsele ú uno en la caheza. Te-
naciler animum obfirmare.
gratarse'l tos. fr. fam. Fatigarse '1 cap medi-
tant mòlt en alguna cosa. Bevanarse los sesos.
Deífaligari intensa medilalione.
TÒS. f. Forsa ó violència que fà '1 pit ab la res-
piració, pera tràurer un humor acre y picant que'l
molesta. Tos, tasidura. Tussis, is. || m. pi. del
pronom ton, com: tòs parents, etc. Tus. Tul.
TÒS DE GAT. T0SSETA. 3.
TÒS DEL PIT. TÒS ronca que està sentada en lo
pit, y obliga à tossir freqüentment. Pechaguera.
Thoracis vilium.
TÒS FORTA. Tos violenla. Tussis vehemens.
TÒS SECA. Aquella en que no's pót arrancar la
reuma. Tos seca. Tussis sicca.
TOSANA. f. ant. TÒFONA.
TOSCA. f. PEDRA TOSCA. \\ Tel, capa ó betum que
forman los líquits en los llochs per ahont passan ó
's detenen, com en las canonadas, ampollas, etc.
Sarró. Sordes, ium. || rovell. S.
TENIR MÒLTA TOSCA. fr. met. fam. tenir mòlta
llana EN LO CLATELL.
TOSCA, NA adj. De Toscana, gran ducat de
Itàlia, regió dels elruschs. Toscana, elrusco. Tuscus,
ethruscus, i. |j S' aplica al orde de arquitectura mès
simple y senzill. Toscano. Archileclonicus ordo
tosca nus.
TOSCAMENT. adv. m. Grosserament, sens cu-
riositat. Toscamenie. Ruditer.
TOSCAR. V. n. rascar.
TOSCH, CA. adj. Grosser, bast. Tosco. Impoli-
litus, I met. Ignorant, rudo. Inculta, tosca. Inur-
banus.
TOSELLA. f. Espécie de blat sens arestas. Cha-
morro, tasela. Spica mutila.
TOSQUEDAT. f. Qualitat de tosch. Tosquedad.
Ruditas, atis. || Grosseria, falta de ensenyansa.
Tosquedad. Incivilitas, atis,
TOSQUIRAR. V. a. y derivats, trasquilar.
TOSSA. f. Yolum, corpulència, bógit. Bulto,
volúmen, male. Moles, is.
TOSSAL. m. Lo promontori ó lloma de terra en
terreno pla. Otero, colina, allozana, lama, moron.
Mooticulum, i. II turó.
TOSSALET. m. A.Altillo, cerrillo, montecillo.
Parvus tumulus.
T08SETA. f. d. Tasecilla. Tussicula, ae. | tòs
SECA. (I TÒS afectada. Tosecilla. Tussicula simulala.
TOSSINO. m. TOCiNO.
TOSSIR. v, n. Fér forsa y violència ab la res-
piració pera arrancar y Uansar del pit un humor
acre y picant que'l fatiga y molesta. Toser. Tussio,
is. II met. Fingir la tos pera cridar ó avisar dissi-
muladament. Toser. Ficla tussi admonere.
TOSSUDAMENT, adv. m. Obstinadament.
Perlinazmente, abslinadamente, lercamente. Pertina-
citer.
TOSSUDARIA, TOSSUDERIA Y T088ÜNE,
TOT
CATALÀ.
TOT
691
K
RIA. f. Obstinació. Terquedad, testarroneria, tesU-
rada. Pertinacia, prolervia, ae. || mel. Disputa per-
fidiosa y cansuda, inflexible à la ralió. Terquedad.
'ertil•laxaltercatio.
TOSSUT, DA. adj. Pertinàs. Tozudo, testarudo,
rco, tenaz. Cervicosus.
TOST. adv. TANTOST.
TOSTAR. V. a. fam. donar una tunda.
TOSTEMPS. adv. t. y
PER TOSTEMPS, ó EN TOSTEMPS. Sempie. Ell todos
tiempos, siempre. Semper.
TOSTORRO. m. Cop donat ab lo cap. Tesle-
rada, lestada, coscorron, casquetazo, calabazada,
mochada, calamorrada. Capitis iclus, arietalio,
nis.
TOSTORRO DE PA. Tros gfos dc pa. Zoquete, men-
drugo. Frustum panis.
TOT, A. adj. Lo que's pren ó 's compren sens
exceptuar res, segons sas parts en la entitat ó en
lo número, tant en 1' orde fisich com en lo moral.
Todo. Omnis, cunctus, y totus si es una cosa sola.
II Ningú, com: sens tota suspita. Ninguno. Nullus.
II adj. distributiu, com: tot dia un Ave Maria 'm
presentava. Todo. Quisque. || S' usa pera ponde-
rar r excés de alguna qualitat ó circunstància,
com: aquest mòn es tot una farsa, la caboga es
tota espinas. Todo. Totus. || S' usa pera deno ar la
excel•lència de alguna cosa en sa línea, com de
un home mòlt alt, es tot un sant Pau; N. es tot
un sabi. Todo. Totus. || m. fil. Compost de parts
integrants. Todo. Tofum, i. || En la moral lo ma-
teix que cosa amada. Todo. Corpulum, i, | total.
I geom. Lo conjunt de las parts de que's compon
na cosa. Todo. Solidum, i. || Se pren col-lecliva-
ment pera significar una generalitat decosas ó de
personas, com aquest home ho ha perdut tot; tot
e com Dèu vól. Todo. Omnis. || adv. m. Lo ma-
ix que mòlt, com: tot sovint. Muy. Maximè. ||
Enterament, com: ja es tot un altre. Enteramenle.
Omninò. |1 En alguns jochs de cartas, paraula pera
denotar que en aquell llans s' aventura tota la
partida, ó que s' han de fér las basas. Todas. Quid
superest spondeamus.
tot altre, exp. Qualsevol altre. Cualquier otro.
Quilibel alter.
tot arreu. arreu.
tot de bo. de bo.
TOT DE UN COP. m. adv. Tot de una vegada. De
n solo golpe , de una sola vez. Uno eodemque ictu.
TOT EN gros. loc. mct. fam. pera ponderar lo es-
càs de un regalo ó poquedat de alguna cosa. Todo
engordo. Tènue quidem ac exiguum.
TOT ES BO LO QUE LA OLLA COU. FCf. QUI NO MENJA
MERDA NO est! GRAS.
TOT ES coMENSAR. loc. pera animar à algú à que
comense alguna cosa que li repugnava, y que una
vegada la cosa comensada, prossegueix sens par-
ticular dificultat, rrincifio quieren las cosas; todo
es paner se à elío; el comery rascar todo es empezar;
obra empezada medio acabada. Inceplum opus est,
caetera res ipsa se expediet.
TOT ES nu. exp. Semblansa ó igualtat en las com-
paracions. Tanto monta, lo mismo es. ídem est. ||
Expressa la igualtat ó identitat. Todo es uno, lo
mismo es, el mismo se es. Perinde est. [j irón. Se
diu dels que pera no examinar las cosas, confonen
matcrias mòlt diversas, leninllas per unas matei-
xas, sols perquè se semblan en alguna circunstàn-
cia. Si todo es uno, labrar ó coser y hacer albardas:
todo es darpuntadas. Cuneta sine delectu commis-
cere.
TOT HI vÀ. exp, fam. Fér tot Tesfors possible.
Echar el resto. Totis viribus initi,
TOT JUNT. m. adv. En gros, per major. Por junta,
de por junto, por mayor, en grueso. Acervatim.
TOT JUSTY TOT JUSTAMENT, adv. m. JUST.
TOT PLEGAT, m. adv. Repentinament. Repenlina-
menle, de improviso, de sopeton. Exabruptò, repen-
tè, extemplò. || tot junt. |1 Seguidament, se diu de
las cosas que vénen lotas à un temps. Todo de una
vez, à un liempo, à un mismo liempo, de una tirada,
de un golpe. Uno continuato Iractu. || pi. Junta-
ment ó ab unió entre vàrios. A un tiempo, à un
mismo liempo, juntamente, duna. Simul, unà.
TOT pót séró tot pót BEN sÉR. loc. No repugnar,
sér possible ó contingent que 's verifique alguna
cosa. Puede, ópuede muy bien, ó todo puede sér. Fie-
ri potest.
TOTSA una. tot PLEGAT. 4.
tot seka que. loc. fam. Lo cas serà que, com:
totserí que hi vulla consentir. El caso serà que, ó
estdenque.Raúo er'úvil.
TOT SERA RES. lOC. fam. ENTRE MORTS Y FERITS
CAP.
TOT SINÓ, ó FORA, ó MÉNOS AIXÒ. loc. ab que's dó-
na à enléndrer que en tot se convé ménos en algu-
na circunstància. Todo ménos eso. Praeler hoc, hoc
excepto.
TOT SOVINT, adv. m. Mòllas vegadas, repetida-
ment y ab continuació. A menuda. Crebrò, fre-
quenter.
TOTS SÓN UNS. loc. ab que 's nota à alguna famí-
lia ó junta, etc, ahonl tots incorren en un mateix
defecte. Puta la madre, pula la hija, puta la manta
quelascobija. Moribus estsimilis, tolum gens quae-
que per orbem.
TOT xANO XANO, ó TOT POCH A POCH. m. adv. Ab
catxassa. Vasoenlrepaso. Placidu incessu.
AB TOT. m; adv. ab.
A TOT. m. adv. Quant pót sér en sa línea, com:
À TOT estirar, a tot córrer. A todo. Ad súmmum.
DEL TOT. m. adv. Enterament. Enteramenle, del
lodo. Omninò.
DE TOT EN TOT. m. adv. Entera y absolutament.
De lodo en lodo. Penil s. || Iot. resoltament, del
TOT.
EIXIR À TOT Ó RESPÓNDRER DE TOT. fr. ESTAB i
TOT. 1.
692
TOT
DICCIONARI
TOU
EN TOT ó EN PART. loc. fam. Denola que si alguna
cosa no pót sér en tol que sia à lo ménos en part.
En todo ó en parte. Saltem partialiter.
EN TOT Y PER TOT. ni. adv. Enterament y ab lotas
las circunctàncias. En todo y por lodo. Usquequa-
que.
EN UN TOT. m. adv. Absolut y generalment. En
un lodo. Omnimodè.
ESTAR À TOT. fp. Obügarse à las resultas de algu-
na cosa. Estar, quedar, salir d todo. Omnia subire
paratum esse. I Estar algú disposat ó preparat pe-
ra qualsevol cosa. Estar ú todo ópara todo. Ad om-
nia paratum esse.
FÉR A TOT. fr. AproQlar algú lot lo que se li pre-
senta, y contentarse ab qualsevol cosa, encara que
ns sia tant bona com ell voldria. Bacer à pluma y
d pelo. Nihil respuere.
FÉR À TOTS. fr. ARRASTRAR. 3.
FÉR ó SÉR PERA TOT. fp. SÓF Útil pera qualsevol
us. Hacer d todo ópara lodo. Omnibus deservire.
FICARSE, POSARSE Ó TROBARSE EN TOT. fp. POSaPSC
algú en lo que no li demanan ó en lo que no li im-
porta. Hallarse ó melerse en lodo. Alienis sese im-
mitlere.
FÓNDRERSHi TOT. fp. Dcsiljap ab ànsia. Finarse.
Deperio, is.
FÓNDRERSE TOT. fp. Parlant de béns y riquesas,
dissipapse, consuniirse en breu temps. Hacerse sal
y agua. Bonadissipari.
NO ES CERT TOT LO QUE 's DIU. rcf. Dcuota que no's
déu créurer de fluix lot lo que s' óu, especialment
al vulgo, que comunment parla sens reflexió. No
todo es vero lo que suena el pandero. Nonnumquam
falsa pro veris à vulgo niaximè propalaniur.
ó TOT ó RES. m. adv. Denola que la forsa del ge-
ni no's conté per la rahó, ni 's contenta ab la mit-
jania. ó César ó nada; ó ayunar ó còrner irucha;
sanar ó morir presto ; rico ó pinjado; ó perdiz ó no
comerla ; Pedró de Urdemalas ó lodo el monle ò na-
da. Csesar aut nil.
PER TOT. m. adv. En tot Iloch. Por todo. Ubi-
que.
QUI TOT HO NEGA, TOT HO CONCEDEIX. loC. Denola
que 's suspila reo, '1 qui havéntseli averiguat part
en alguna cosa, ho nega tot. Quien lodo lo niega,
lodo lo confiesa. Qui tolum renuit, censetur cuneta
fateri.
QUI TOT HO vÓL, TOT HO PERT. rcf. Reppcu la des-
mesupada ambició, que pera voler abarcar mòltas
cosas, no logra lo que podria fàcilment. Quien todo
lo quiere lodo lo pierde; perrito de muchas bodas no
come en ninguna por comer en todas. Can is plures
insequens lepores, neutpura capit.
SÉR TOT. fp. Sér alguna pepsona ó cosa lo ppinci-
pal en algun negoci, màquina, elc. Ser el todo, ser
el omnis homo ó el faclolum. Ppincipem esse.
SÉR TOT Hu. fp. peiadenolap la poquíssima dife-
rència que hi ha entpe dos cosas. Ser todo uno, lo
mismo, lo propio, idéniico. ídem esse.
SOBRE TOT. m. adv. Principalment. Sobre todo.
Ante omnia, praecipuè.
TiRARSuo TOT. fp. Guauyar y porlàrsen tots los
diners que hi ha en lo joch. Llevàrsello todo. Om-
nia aufeppe.
TOTADA. f. ARRASTRE.
TOTAL. adj. y m. Univepsal, que ho comppen
tot en sa espècie. Total. Univeisus, tolus. || m. apit.
Lo lot que pesulla de la unió de mòllas papls. ro-
to/. To'um, aggpegalum ex noSis.
TOTALISAR. V. a. fop. Fopmap un lot. Totali-
zar, integrar. Tolum eííingepe.
TOTALITAT, f. Suma, tot. Totalidad. Tolum,
i, summa, ;e.
TOTALMENT, adv. m. Del lot, absolutament.
Tolalinenle. To!aliler.
TOTAVIA. adv. ra. anl. sempre. || ja que.
TOTESTIü. m. Aucéll mòlt comú en vàpias
paris de Espanya. Es de unas cinch polzadas de
llapch; té '1 llom y las alas de color pardo verdós;
lo ventre verí pogench ; lo bech y la cua negra, y
desde aquesta fins à la mandíbula infepíop li passa
pel venlpe una faixa negpa, que s' exlen y 's divi-
deix pels costals del coll, exceptuant lo pit que es
blanch. S' alimenla de insectes; té'l cant desa-
gradable, y es inquiet y atrevit. Pavo carbonera,
monje, fringilago. Papus majop.
TOTHORA. Sempre, contínuament. Cada ho-
ra, coniinuamente, siempre. Sempep, continuo.
TOTHOM, adj. Tols. lodos, todo el inundo. Om-
nes, tepiarum orbis.
TOTHOM FUIG DE FAM Y DE FEYNA. loC. prOV. LO
TRABALLAR k NINGÚ ENGREIXA.
TOTHOM QUE. loc. Qualscvol que. Todo el que,
cualquiera que. Quicumijue, omnis qui.
TOTHOM NE TÉ UNA, MÉNOS JO QUE 'n TINCH DOS.
ref. Denola que tothom té fallas per bo que sem-
ble. Cada uno tiene su falla. Unicuique dedit vilium
nalupa cpeato. [j Denola que tothom té són geni, y
se enfada pep pacífich que sia. Cada pajarilo tiene
su higadito, cada hormiga tiene su ira. ínestetfor-
raicse bilis. Parvula quajqu» suam formica exaidet
in iram.
PERA TOTHOM ABASTA LA GRÀCIA DE DÉU. Pcf. QUANT
LO SOL IX, PERA TOTHOM IX.
TOTPODERÓS, A. adj. Lo qui tot ho pót. Ppo-
piament s' aplica sols à Déu. S'usa també com à
substantiu en la terminació masculina per lo ma-
teix Dèu. Todopoderoso. Omnipotens, lis.
TOTXARIA. f. TONTERIA.
TOTXO, A. adj. Rudo, tonio, tosch. Zafio, lo-
ciio. Inurbanus. |1 m. boscall, garrot, bastó.
TOU, VA. adj. Vuyt, vàcuo. Vacio, hueco. Va-
cuus. II Moll, bla, flonjo, suau, flexible al lacto.
Blando, tierno, suave, mole. Mollis. || Parlant de pa,
formatge, elc. fresch, tendre. Tierno. Recens, te-
ner. |j Parlant del llit y cosas semblants, estovat,
amollit. Blando, hueco, mullido, esponjado. Spon-
giosus. II mel. Ya, satisfet, presumit, Hueco, envà-
TRA
CATALÀ.
TRA
693
ifuido, ufano, hinehado. Elatione inflalus,
lumens. || talús. || Qui fàcilment se deixa en-
nyar ó persuadir. Mollar. Mollis, facilis. || m.
ntre ferrers ó manyans certa' pessa de ferro ab
n forat al milj que posan sola de la que volen pe-
lelrar ab lo punxo, pera que aquest no s' osque
nira la bigórnia, y done lloch à separarse '1 tros-
et de ferro que trau lo punxo. Sufridera. Perfora-
tum ferrum. || m. La part carnosa ó molsudade al-
guna cosa. Carne, pulpa. Pulpa, se, pulpamen, inis.
II CAP DEL DIT. II ler. Multilut. abundància. Màqui-
na. Multiludo, inis, copia, ae.
TOU DE ABELLAS. ARNA.
FÉR TOVA ALGUNA COSA. fp, VÜYDAR.
ESTAR TOU COM UNA ARNA. fr. y
POSARSE TOU. fr. Estufarse, estar ple de satisfac-
ció. Ahuecarse , engreirse, esponjarse, hincharse.
Inlumesco, is; inflari.
TOUET, A. adj. Blandillo. 3Iolliculus.
TOVA. f. Rajola ó mahó mòlt doble y assecat al
sol. Adok. Lalercrudus. || rovell. S. H fogassa. ||
fam. cagarada. || ter. met. fam. marfega. 2.
TOVALLA, f. ESTOVALLA.
TOVALLÓ, ra, Pessa de roba blanca, sobre uns
Ires pams en quadro, y de que usan las personas
pera evitar 1' embrularse ab la vianda, y aixugar-
se lo que de ella s' apega als dils ó als Uabis. Ser-
villela,tohallela. Mappula,ae, mantellum, i.
EN TOT VÓL TENIR TOVALLÓ, fr. met. FICAR LO NAS
PER TOTS LOS CULS.
TENIR TOVALLÓ EN ALGUNA COSA. fr. met. Teuirhi
franca entrada y amistat. Ser muy de adenlro. Inti-
a esse familiarilateconjunclum.
TOVALLOLA, f. Pessa de roba de fil ó de cotó,
èsó ménos ampla y llargaruda, regularment pera
ixugarse las mans y la cara. Tohalla. Manus ter-
gium, raantile ad manus tergendas. || L' adorno de
tela que sobre unas anellas cubreix lo pal de la creu
de algunas parróquias. Manga. Parochialis crucis
indumentum. || La cuberta ó drap que's posa al fa-
ristol en que's canta la epístola y 1' evangeli en las
missas solemnes. Alrilera. Aulaeum, i, aultea, ai. ||
La que porta '1 Preste al coll pera portar lo SS. Sa-
grament ó la Vera Creu. Superhumeral. Superb u-
merale, is. || Enagüets ó drap cenyit que portan las
imatges de Cristo nu en la Creu. ranetes. Subliga-
cula, femoralia, ium. || Tovalló, plech de barber
pera afeilar. PaTiosde afeitar. Linteum, ei, involu-
Íre, is. II ant. tovalló.
TOYA. f. Lo conjunt de diversas flors ó herbas
specialment olorosas, que ordenadas, col-locadas
lligadas serveixen al gust del olfato, y al adorn».
lamillete. Florum fasciculus.
í TR.
TRABA. f. L' instrument ab que's junta, tràba
y uneix una cosa ab altra. Traha, trabadara. Yin-
culum, i, ligamen, inis, compes, edis. || Lo ferro
TOHO II.
que's fica en los extrems dels eixs de las curenyas
de la artilleria pera detenir las rodas. Sotrozo. Fer-
min rhedarium axibus infixum. || Espècie de estaca
de fusta que's penja al coll delsporchs y altres ani-
mals. Torga. Ligneum impedimentum collo impo-
situm. II Pal de dos pams de llarch, que's posa als
gossos de bestiar, penjant del bescoll en lo temps
de la cria delacassa. Trangallo. Trabeculacanium
collo supponi solita. || En lo mostrador dels boti-
guers a(|uell tros de taula ab golfos que s' alsa y
baixa 'pera entrar y eixir. Tntmpa. Oslioli genus in
nundariis mensis. || En las calsillas es una llenca
de lo mateix p 'r ahont entran y s' asseguran al
peu. Trabilla. Tibialium fasciola, qua talus inse-
ritur ac firraatur. || for. La diligència de trabar la
execució. Traha. Ad solvendum compulsió. || met.
Corretja ab que 'Is cassadors guardavan los espar-
vers de cassa, y vuy pera conduhir algun gos à la
cassera. Trailla. Lorum ductile. || En algunas reli-
gions monacals llenca de panyo que uneix las dos
parts del escapulari, formant una porció de círcul.
Traha. Manicaí, arum. || Barra de ferro ó de fusta
ab que's retarda '1 moviment à las rodas dels car-
ruatges en las baixadas. Traha. Retínaculum, i.
II Pedra ó cosa equivalent que en las pujadas se
posa entre terra y la roda del carruatge pera que
no recule. Calce. Obstaculum, i. || Llenca de cuyro
cusida ó assegurada ais botons ó à la boca dels cuy_
xots del pantalon pera que's tinga raès tivant, y
subjectar las sabatas ó botas. Traha. Retinaculum,
i. II met. Qualsevol obslacle. Traha. Obstaculum,
retinaculum, i. || met. Subjecció. Sujecion. Cons-
trictum vinculura, ligamen. || pi. Cortlas que's po-
san à las potas de las caballerias, pera que no s'
allunyen mòlt quant estan en la pastura. Suella,
manija, maniota,maneota, guadafiones, apea. Pedi'
ca, lorea, ae. || met. Restricció en las obras de in-
geni. Rcslriccion, trahas, coartacion. Reslrictio, nis.
II pi. met. fam. grillons.
POSAR TRABAS. fr. TRABAR.
TRAuRER TRABAS. fr. DESTRABAR.
TRABADA. f. La acció y efecte de trabar. Tro-
hamienlo, trahazon. Nexus, stupor, is.
TRABALL. m. Exercici, ocupació en alguna co-
sa. Trabajo, obra, labor, laborio. Labor, is, opera,
ae. II La acció de fabricar ó fér alguna cosa de mans.
Obraje. Opificium, ii. || Escrit ó discurs sobre al-
guna matèria. Trabajo. Elucubratio , nis, opus,
eris. II La mateixa obra traballada. Trabajo. Opus,
eris. II Dificultat, impediment. Trabajo. Labor, is.
II Succés desgraciat, penalitat, aflicció. Trabajo^
tormento, pena, penalidad. Alllictio, nis, poona, ae.
II PÈRDUA. II Fets heróychs, memorables, y així 's
diu que 'Is traballs de Hèrcules lo feren memora-
ble per tot lo mon. Trabajo. Facinus memorabile.
II met. La paga que's dóna per alguna obra, yaixí
's diu víurer del traball. Trabajo. Pretium, ii. ||
pi. Apuros, perills, com: N. s' ha vist ab traballs
pera passar lo riu. Aprielos, apuros. Pericula, oruin,
87
694
TRA
DICCIONARI
TRA
discrimina, um. | Pobresa y misèria akque's passa
la vida. Trabajos. Miseriye, «rumnae, arum.
TRABALL PEKDUT. Se diu del que no produheix 1'
efecte que s' intenta. Trabajo infrucluoso ó inútil,
tiempo perdido. Inanis labor.
TRABALL PERSONAL. Lo que's fà sn pròpia perso-
na y no's pót encarregar à altra. Trabajo personal.
Proprius labor.
TRABALL SENSE PROFIT. TRABALL PERDUT. \\ m. adv.
ab que'sdòna à enténdrer que algú Iraballa sèns
utilitat. Àremo y sinsueldo. Improbo inutilique la-
bora.
TRABALLS AB PA FAN DE BON PASSAR, rcf. DeUOta
que són mès soportables los traballs haventhi béns
y conveniéncias. Los duelos con pan son menos. Di-
vitem aerumnae non frangunt.
AB GRAN TRABALL. m. adv. Ab gran dificultat. À
nada, con gran trabajo. Magno cura labore.
DESPRÈS DEL TRABALL VE 'l DESCANS. loC. prOV.
que exhorta à la fatiga y Iraball, ab la esperansa
del descans. Arribaos torgado, que Iras la cueUa
està lo llano ; si quieres holgura, sufre amargura.
Dulcia si cupias, patiaris amara necessè est.
LOS TRABALLS A NINGÚ ENGREIXAN. lOC. fam. ab que
algú denota qui si està magre, es per causa de las
penas que ha passat. Quien mal padece, mal parece.
Qui mala perpatitur, tristi, mala fronte fatetur.
MÒLT TRABALL Y POCH PROFIT, loc. Denola que algú
s' afana en cosas que donan poca utilitat. Cerner,
cerner, y sacar poca harina. ütilitas Fabium ludil
pro munere tanto.
PÉNDRERSE 'l TRABALL. fr. PÉRDRER LA PENA.
SENSE CAP TRABALL. m. adv. Seuse fatiga ni dili-
gència pròpia. À pié quedo ó enjulo, sin el menor
trabajo. Absque ullo labore, citrà pulverera.
UNS PRENEN LO TRABALL r ALTRES TIRAN LO PROFIT.
ref. Denota que 'Is afortunats sense traball conse-
gueixen lo fruyt de las diligéncias y fatigas de al-
tres. Uno levanta la caza y olro la mala. Hos ego
feci versiculos, tulit alter honores.
vÉüRERSE AB TRABALLS. fr. Yéurcrse apurat pera
surtir de algun Uans. Versenegro. Magno decrimi-
ne versar i.
TRABALLADOR, A. m. y f. Jornaler. Jorna-
lero, trabajador, laborador. Operarius, ii. || Qui es
mòlt aplicat al traball. Laborioso, trabajador. La-
boriosus.
TRABALLADORÀS. m. aum. TRABALLADOR. 2.
TRABALLANT. m. traballadob.
TRABALLAR. V. n. Ocuparse en algun exer-
cici ó traball. Trabajar. Elaboro, as; operi incum-
bere. [] Sol-licitar, procurar alguna cosa ab acti-
vitat. Trabajar. Innito, incumbo, is; operam dare.
U met. Posar esfors y conato pera vèncer algun
obstacle, com : la naturalesa traballa en vèncer
la malaltia. Trabajar. Contendo, is. [] Se diu de la
terra que produheix mòlt. Trabajar. Produco, is.
II Aplicarse ab mòlt cuydado à la execució de al-
guna cosa. Trabajar. Diligenter operam dave. U En
la arquitectura y maquinària aguantar, sostenir
una cosa à altra. Trabajar. Sustento, as, sustineo,
es. II Formar ab primor alguna cosa. Labrar, obrar.
Laboro, as. jj nàut. Fèr ó sufrir y resistir esforsos
mès ó ménos grans, y en major ó menor número
de direccions simullàneas ó successivas. Se diu del
buch, de sòn aparell, de laaiboladura, y de qual-
sevol altra cosa que està en acció, ja com potència,
ja com resistència. Laborear, trabajar. Laboro, as.
I mús. Se diu quant una part executa mòltas no-
tas, y las demés parts acompanyan ab figuras de
mòlta duració. Trabajar. Intendo, is. || met. fam.
MENJAR. II V. a. Formar ó executar alguna cosa, ar-
reglantse à mètodo y orde. Trabajar. Elaboro, as.
TRABALLAR i ALGÚ. fr. met. Mortificailo, moles-
tarlo. Trabajar à alguno. Negotium facessere.
TRABALLAR COM UN NEGRE Ó COM UN ARRASTRAT.
fr. Traballar mòlt y no poder medrar. Trabajar co-
mo un negro; andar hecho un azacan; andar arras-
Irando. Improbè laboraré.
TRABALLAR EN VA. fr. PÉRDRER LO TEMPS. || No
eixir algú ab la seva desprès de mòllas diligéncias.
Trabajar en vano. Frustrà laboraré.
TRABALLAR FI. fr. met. Fèr algú sòn negoci ab
dissimulo y astúcia. Trabajar con política. Callidè
agere.
TRABALLAR MÒLT. fr. AFANYARSE.
TRABALLAR PER IGUAL. fr. nàut. SC diu dC doS Ó
més caps que actuan ó resisteixen ab igual potèn-
cia ó grau de tensió. Trabajar por igual ó por pa-
reja. ^Equaliter tendi.
TRABALLAR PER LLARCH, PER CURT, elC. fr. uàut.
Traballar un cap ab mès ó ménos llargària, ó sub-
jecte en algun punt de ella, ó en sòn extrem. Tra-
bajar por largo, por corto. Majori vel minori longi-
ludine trahi.
HAVERHi MÒLT QUE TRABALLAR. fr. Denota que en-
cara falla mòlt traball y lo més difícil pera con-
clóurer una cosa. Haber mucho que henir; aun ha
de sudar el hopo; estar ó faltar la cola ó el rabo por
desollar. Longa via superest; diflicilia restant.
LO TRABALLAR A NINGÚ ENGREIXA, Ó DE TRABALLAR
NO HI HA CAP BURRO Ó ASE GRAS. loC. faffi. DeUOla
que '1 traball sempre repugna. El buey traba el
arado, mas no de su grado. Bos equidera terrae el
non spontè infingit aratrum.
QUI NO TRABALLA NO MENJA. ref. Denota que la
manutenció dels homes déu dependir de la aplica-
ció al traball. En esta vida caduca, quien no trabaja
no manduca. In sudore vultus tui vesceris pane.
QUI TRABALLA MENJA y SC sól anyadir, yvabonich
LO DIUMENGE, ref. pera denotar que '1 traball sem-
pre Uuheix à qui s' aplica à sòn ministeri. Quien
hila y tuerce bien se le parece; quien trabaja tiene
alhaja; quien trae azada, irae zamarra; el que tra-
baja medra. Quem labor exercet, penes est pretio-
sa supellex.
SÈNS TRABALLAR. loc. quc adcmès del sentit recte
se diu de alguna matèria que encara no està tia-
TRA
ballada. Sin Irabajar, en bruto, tosco. Rudis.
TRABALLAT, DA. p. p. Trabajado. Labora-
lus. II adj. Fél ah faliga, cuydado y esludi. Traba-
do. Elaboralus. || Fét composi. Trabajado. Con-
clus. II Parlant dels inelalls posats en obra ó en
forma convenient pera lo que se'ls destina. La-
rado, trabajado, vbrado. In opus redactura.
TRABALLÓ. m. d. Traball petit. Trabajico,
lo, ilo, irabajuelo. Levis labor.
TRABALLÒS. A. adj. Lo que dóna, costa ó
causa mòlt liaball. Penosa, trabajoso, operoso, afa-
mo, laborioso. Operosus, gravis. [[ traballa-
R. 2.
TRABALL08AMENT. adv. m. Àb traball ó
liga. Trabajosamente , penosamenle. Operosè,
grè. II Ab pobresa y misèria. Trabajosamenle, con
nalidad. Miserè, aerumnosè.
TRABALLOSiSSIM, A. adj. sup. Trabajosisi-
. Laboriosissimus.
TRABALLOSÍSSIMAMENT.adv. m. Trabajo-
simamenie. Laboriosissimè.
TRABAR. V. a. Ajustar, unir cosa ab altra.
rabar. Connecto, is. || Entre fusters apegar una
sa ab altra per medi de claus, etc. Triscar, tra-
ar. Copulo, as. || Posar Irabas à las caballerias.
rabar, manear, echar irabas. Vincula inducere. |
et. Porfiar, disputar, altercar. Trabar, irabarse,
trabarse depalabras. Contendo, is. || Renyir, lliu-
r batalla. Trabar. Prajlium inire, raanus conse-
re. II Parlant de amistat, societat, etc, conlràu-
rla. Trabar amistad, sociedad, etc. Amicitiam,
te, instituere. | Espessir, coagular. Tratar. Con-
enso, inspisso, as. || Impedir, posar obstacles.
lar las manos, poner Irabas. Cohibeo, es. || Arri-
ar una pedra ó troncba las rodasdel carruatge,
era que no recule. Caízar, apear. Rolse currus
pidera admovere. || v. r. Embolicarse la pola de
cabalcadura ab lo cabeslre ó ronsal. Trabarse,
cabestrarse. Illaqueor, aris.
TRABAT, DA. p. p. Trabado. Connexus. || adj.
ESMANYOTAT.
TRÀBEA. f. Roba talar que 'Is pretors, cón-
uls y generals romans portavan en los triunfos;
mbé n'hi havia de consagradas als déus de la gen-
ilitat, y eran purpúreas; altra pera 'Is reys, sena-
lOrs, adivins y sacerdots dels temples de la genli-
lilat. Tràbia. Trabea, ae.
TRABEAT, DA. adj. Adornat ab la Iràbea.
Trabeado. TrabeOtus.
TRABETA. f. TRABA. 6. || La acció de posar lo
peu detràs del de altre ó entre las camas pera fer-
,ocàurer, regularment per detràs quant se bara-
lan, Zancadilla, traspié, trascabo. Supplantalio,
nis. II mel. Engany, ardit, estratagema, pera fér
càurer à algú de són empleo, ó pera atràurerlo à
que fassa lo ques' intenta. Zancadilla, lazo, tram.
fa, traspié. Supplantalio, nis. U f. d. Trabilla.
Vinculum minus.
FÉR TRABETA. fr. Fér càureT à algú posantli '1
CATALÀ. TRA 695
peu per detràs ó entrebancat enlre'ls seus. Echar
la zancadilla. Supplanlo, as. || mel. Usar de alguna
treta ó manya pera fér càurer à algú de són em-
pleo, ó enganyarlo pera que fassa lo que s' intenta.
Suplantar, armar lazo ó trampa ó zancadilla; echar
ó dar traspiés. Supplanlo, as.
TRABINELL. m. ter. TRIBULET, BULLICIÓS, EN-
TREMALIAT.
TRABOCAMENT. m. La acció de trabocar.
Vuelco, trastorno, trastomamiento, trastornadura.
Volutatio, nis.
TRABOCAR. V. a. TRABCCAR,
TRABUCADA. f. Cop ó tir de Irabuch. Trabu-
cazo. Calapultai slrepitus, iclus.
TRABUCAR, v. a. Yolcar, girar lo de demunl
davall, de modo que cayga la cosa ó lo que ella
conté, Volcar, trastornar, volver. Inverto, is. U
CAPGIRAR. II ABOCAR. H Pesar ó inclinar mès una co-
sa à una part, com: 1' escut de or trabuca. Trabu-
car, pesar, inclinar, Praepondero, as. || viciar, al-
terar, DISFRESSAR. || Adulterar lo sentit de las pa-
raulas, ideas, etc, confóndrerlas. Trabucar, tras-
tornar, invertir. Turbo, as. I Perturbar lo sentit ó
'1 cap los vapors del vi ó algun accident. Pertur-
bar, trastornar. Mente perturbari. || Confóndrer,
descompóndrer 1' orde ó col-locació de las cosas.
Trabucar, trastornar. Inverto, is, turbo, as. || Gi-
rar, fér mudar de dictamen à algú. Inclinar, tras-
tornar. Aliquem à proposito deterrere. || Interróm-
prer, tallar lo fil de una conversació, introduhinl
espècies fora del cas. Trabucar. Abrumpo, is. ||
trafegar. II V. r. Ensopegar, càurer, anar per ter-
ra. Dar traspiés. Yestigio falli. || Pesar mès, incli-
narse, decanlarse. Abalanzarse. Inclinari. || Equi-
vocarse, dir una cosa per altra. Trabucarse, trope-
zar, (rom;)icar. Subsulto, as. 1| v. a. ant. Combàtrer
ab trabuchs alguna fortalesa.
TRABUCAT, DA. p. p. Trabucado. Inversus,
inclinatus. || adj. Capgirat, fét al revés ó fora de
temps. Trabucado. Intempestivus, praïposlerus.
TRABUCH. m. Escopeta curta ab lo canó mòlt
ample y de boca de campana. Trabuco. Scloppe-
tum brevius sed amplius. || mil. Màquina de guer-
ra ab que's llansavan pedras mòlt grossas, al mo-
do que ara 's fà per medi de la pólvora ab los pe-
drers. Trabuco. Catapulta, a;. |1 Espècie de mida de
nou peus geométrichs que s' usa en lo Piamont.
Trabuco. Novempedalis mensura. || mil. morter. ||
mel. TAP DE BARRAL.
TRABULIR. V. a. TRABUCAR. II TRAFEGAR.
TRABUQUET. m. Balancelas pera pesar mo-
neda. Pesillo. Trutina monetària.
TRACCIÓ, f. La acció de tirar. Traccion, tira-
dura. Traclio, nis. || Obra de Iràurer. Traccion.
Traclus, us.
TRACH. m. Lo pel ó Iro que fan los cohets.
Traque. Sonitus rudis.
TRÀCIA. f. Espècie de pedra semblant à la
gayeta y sofre, de la que's diu que s' encén ab la
696
TRA
DICCIONARI
TRA
àygua, y s' apaga ab 1' oli; però seria en temps
de Plini. Tracia. Thracias,£e.
TRAGIÓ. f. traïció.
TRACTABLE. adj. Lo que's pót tractar fàcil-
ment, ó es de bon tracte, tant en lo físich, com en
lo moral. Tralahle. Facilis.
TRACTACIÓ. f. TRACTAMENT.
TRACTADET. m, d. Traladillo. Brevis trac-
tatus.
TRACTADISTA, m, Autor que escriu tractats
solts sobre una malcria particular. Traladisla.
Monographus, i.
TRACTADOR, A. m, y f. Qui tracta algun ne-
goci ó assumpte. Tralador. Polilicus, i, Iractator,
is. (I MEDIANER.
TRACTADORS DE BRAS. Las sis personas nombradas
per cada estament, en las corts aragonesas, al
objecte de que reunidas las divuyt que totas ellas
formavan, conferenciéssen y 's poséssen de acort
portant luego 'Is assumptes à la discussió de sos
respectius brassos, en los que's prenian los acorts
per majoria absoluta, excepte en lo bras militar en
10 que éra precís que hi hagués unanimitat abso-
luta. Traladores de brazo. In comitiasproponenles.
TRACTADORS DEL REY. En las coi'ts aragouesas, las
personas que, consliluhida la assamblea, elegia '1
rey pera que en sòn nom y representació s' enten-
guéssen ab ella. Traladores del rey. Regis propo-
nentes vel tractantes.
TRACTAMENT, m. y TRACTANSA. f. La
acció ó modo de tractar. Tralamienlo, iralo. Trac-
latio, nis; agendi ratio. [] Títol de cortesia. Trala-
miento, Iralo. Tractatio, nis; honoris litulus. U
TRACTAT.
DONAR LO TRACTAMENT, fr. Honrar à algú ab la
cortesia que correspon à sa dignitat. Dar irata-
mienlo. Honoriücè habere.
TRACTANT, p. a. Qui tracta. Tratanle. Trac-
lans, agens. |1 m. Qui compra en gros pera vén-
drerà la menuda. Tratanle. Negociator, is.
TRACTAR. V. a. Manejar alguna cosa, usaria
materialment. Tralar. Tracto, as. || Escríurer, dis-
córrer, disputar, comentar alguna matèria. Tralar.
Tracto, dissero, is. 1| Conferir, parlar sobre alguna
dependència pera conformar y avenir als interes-
sats en ella. Tralar. Consulo, is. || Conversar, tenir
amistat y tracte ab algú. Comerciar, Iratar. Ago,
is. II Maquinar. Tralar. Incepto, as. || Disposar al-
gun negoci, Tralar. Curo, as, componc, is. || Co-
merciar. Comerciar, tralar, negociar. Negotior, aris.
11 Procehir, donar bon ó mal tracte à algú. Tralar.
Agere cum. |1 Donar menjar. Tralar. Epulio exci-
pere. |1 Insultar, y així 's diu : lo tractà de burro.
Tralar. Oífendo, is. 1| met. Procurar, posar cuyda-
do y diligència pera la consecució de algun fi ó co-
sa, com: TRACTA de víurer bè. Tralar. Curo, as,
studeo, es. 1] Manejar, dirigir algun negoci cuy-
dant que vaja bè. Tralar. Procuro, as. || Visitar il-
iíçitament à persona de diferent sexo. Tener Iralo
ó comercio. Impudicè cum fcemina aversari. || v. r.
Comunicarse familiarment ab algú. Tralarse. Mu-
tuò familiaritate agere. || Cuydarse bè, regalarse,
donarse bona vida. Repalafse , irnlarse hien. Pelli-
culam curaré. | Víurer ab decència y lluhiraent,
tant en lo vestir, com en las cosas de casa, ó usar
de lliberalitat y franquesa en las funcions. Por-
larse. Lautè se gerere.
TRACTAT, DA. p. p. Tralado. Tractus. U m.
Composició, conveni, ajust de algun negoci, de
paus, de matrimoni, etc, desprès de haverse con-
ferit y parlat sobre ell. Tratado. Compositio, pac-
tio, nis. 11 CONSULTA. || L' escrit ó discurs sobre al-
guna matèria particular. Tratado. Tractatus, us. |1
TRACTE, 11.
TRACTE. m. Lo modo de tractar ó tractarse. Tra-
lo, iralamienlo. Tractatio, nis. |1 met. Lo modo par-
ticular de portarse ab algú en los assumptes do-
mèstichs. rraío.Aliquemaccipiendi ratio. U Comu-
nicació familiar entre coneguts, visitantse mútua-
ment. Tralo. Consuetudo, inis, familiaritas, atis. |1
Comunicació il-lícita entre personas de diferent
sexo ; y també 's pren per las personas que la te-
nen. Tralo. Impudicum commercium. || Negociació,
comers, comprant y venent. Tralo. Commercium,
ii. II Modo ó manera. Tralo. Ratio, nis. || Trahició,
infidelitat ab que s' ofereix alguna plassa ó fortalesa
aleneraich. Inteligencia, tralo. Cum hoslibus infi-
delis communlcatio. || La oració ó meditació contí-
nua ab Dèu. Tralo. Divina raeditatio. | tracta-
ment. 2. 11 pacte. 11 Versículs que's diuhen entre
la epístola y 1' evangeli. Tracto. Tractus, us.
DONAR BON ó MAL TRACTE, fr. Tractar mal ó bè à
algú. Dar à uno buen ò mal tralo. Bene aut malè
quempiam excipere.
MAL TRACTE. MALTRACTE.
NO VOLER TRACTES AB ALGÚ. fr. No voler tcuir ne-
gocis ab ell. No querer tener cuenlas con otro. Alte-
rius commercium abnuere, respuere.
RÓMPRER LO TRACTE, fr. Fallar al cumpliment de
lo estipulat en ell. Deshacer, romper el tralo ò con-
Iralo. Infringo, rumpo, is.
TENIR TRACTE. TRACTAR,
TRACTEJAR. V, a. GALANTEJAR.
TRACTO, m. tracte. H,
TRACTORI, A. adj. S' aplica à la màquina de
roda, caragol ó corriola. Traclorio. Tractorius,
TRACTRIZ. f. geom. Curva que descriu la cor-
da ab que's mou ó de que penja un pes, Traclriz.
Tractrix, icis.
TRADICIÓ, f. Notícia antígua que passa de pa-
res à fills, y 's comunica per relació successiva dels
uns als altres fins als últims. Tradicion. Traditio,
nis. II for.Entrega. Tradicion, enirega. Traditio, nis.
TRADICIONAL, adj. Comunicat per tradició ó
que pertany à ella. Tradicional. Majorum instituta.
TRADICIONALMENT, adv. m. Segons la tra-
dició. Tradicionalmente. Secundüm, juxtà tradi-
tionem.
TRA CATAU
TRADICIONARI. ni. Nora que's dóna als
Huheus que rebian ó explicavan la Escriptura per
Iradició del Talmut. Tradicionario. Tradiliona-
rius, ii. •♦
TRADITOR. m. Veu presa del llatí, que s' apli-
ca al cristià que, pera evitar la mort ó 'I martiri,
lentregava als tirans los llibres de las santas Es-
Icripturas. Tradiíor. Traditor, is.
TRADUCCIÓ, f. Versió del escrit de un idio-
ma à altre. Version, iraduccion, iraslacion, irasla-
dacion. Traductio, versió, nis. || La obra traduhi-
da. Traduccion. Traductio, nis. 1| Glosa ó interpre-
tació. Traduccion. Traductio, interpretalio, nis. H
ret. Figura en que's repeteix una mateixa paraula
ab una petita inflexió gramatical, que li dóna dife.
rent sentit, com es en la variació de cassos ó de
lemps, ó de la síl-laba flnal, de modo que no re-
sulte faslidiosa la oració. Traduccion. Traductio,
nis.
TRADUCIÀ. m. Nom que donavan lospelagians
als católichs, perquè diuhen que '1 pecat original
passa de pares à ulls; y vuy en dia s' acomoda als
que diuhen ab error manifest que las ànimas pas-
san de pares à fills. Traduciano. Traducianus, i.
TRADUCTOR, A. m. y f. Qui Iraduheix algun
escrit. Traductor. Traductor, is.
TRADUHIBLE. adj. Lo que pót traduhirse-
Traducible. Transferendus.
TRADUHIDOR, A. m. y f. traductor.
TRADUHIR. v. a. Posar un escrit ó tractat de
un idioma ú altre. Verler, traducir, Irasladar. Tra-
duco, is,
TRADUHIT, DA. p. p. Vertido , Iraducido-
Translatus, versus.
TRAEDOR. m. Qui porta la cosaab que's pór-
\, la ó conduheix à altra. Traedor. Vector, is.
TRÀER. V. a. TRAURER.
TRAFAGAR. v. a. y derivats, trafegar.
TRÀFECH. m. Tracte, comers, negoci de ba-
ratas, compras y vendas. Trafago, iràfico, trafica-
cion. Negotiatio, nis. 1| Ocupació, sol-licitul de ne-
gocis y dependéncias, que causan molèstia y fati-
ga. Trdfago. Curarum pondus. U La obra de mudar
las cosas de una part à altra, ordenarlas, etc. Tra-
siego. Transmutalio, nis. jl mohatra. || Trascola-
naent de licors, especialment del vi. Trasiego.
Transfusió, nis.
TRAFEGADOR, A. m. yf. Qui trafega. Trase-
gador. Transfusor, is. || ant. dissipador.
TRAFEGAMENT. m. ant. trafech,
TRAFEGAR. V. a. Trascolar, passar lo vi des-
de '1 cub à las bòtas, gerras, etc. Mostrear, Irase-
gar. Elutrio, as. || traficar. || Abocar un licor poch
à poch de una eyna en altra. Trasfundir. Trans-
fundo, is. I Remenar, móurer algun líquit de una
part à altra pera que's mescle ó incorpore. Mecer.
Agito, as. II FÉR mohatras. || Passar los licors de
uns bots à altres ó traginarlos ab ells. Zaquear.
Utriculis elutriare.
TRA 697
TRAFEGAT, DA. p. p. Trasegado. Translatus
II adj. Qui trafega ab mòlta sol-licilut, diligència y
ànsia. Trafagon. Negotiosus.
TRAFICA, m. Enredador. Embrollon, enreda-
dor, embroUador. Consarcinalor, is. || inquiet, al-
BOROTAT. II f. BARATA. || EMBROLLA.
TRAFICANT, adj. y m. Qui trafica. Traficante,
Iralanie, mercader. Negotiator, is.
TRAFICAR. V. n. Tractar y contractar bara-
tant, comprant y venent. Traficar. Mercaturam fa-
cere. || fér mohatras. || Divagar, anar per vàrias
terras, tractant y contractant en vàrias províncias.
Divagar, traficar. Vagor, aris. || En lo moral nego-
ciar, y així 's diu que 1' hipòcrita trafica ab la
virtut. Traficar. Negotior, aris. || enredar, embro-
LLAR.
TRÀFICH. m. trafech.
TRAGACANT. m. y
TRAGACANTA. f. Espècie de goma que flu-
heix naturalment de diferents arbusts espinosos del
Orient, que en lo comers se presenta en trossos
com cintas, com fideus, y à vegadas sense forma
determinada, ondejats; de color groch de llimona
ó enterament blanch, mitj transparents, compac-
tes, elàslichs, mòlt difícil de pulverisar y sens
olor, de sabor fat, mucilaginós, y una part de
aquesta goma fà la àygua tant viscosa com 25 de
goma aràbiga. Alquilira, Iragacanta. Gumma as-
tragalus tragacanthaï. | Planta perenne que fà la
cama curta y tota poblada de punxas llargas y
duras; las fullas petitas y primas; las flors rojas,
y '1 fruyl unas tavellelas. Alquilira-, iragacanta,
granévano. Astragalura tragacantha.
TRAGADERA. f. S' usa ab la frase tenir bo-
nàs tragaderas, que significa no reparar en créu-
rer qualsevol cosa sense detenirse y examinaria
com correspon, y també s' aplica als llibertins. Te-
ner buenos tragaderas ó buenas tragaderas. Amplis
faucibus gaudere ; staluam faucibus deglutiré. ||
Permétrer ó sufrir algú que li fassan mòlts agravis.
Hacer espaldas. Tolero, as. ,
TRAGADOR. m. Menjador de mena, qui men-
ja mòlt. Tragador, tragon, tragaldabas, tragama-
llas, traganton, glolon , gastrolatro, gastrònoma,
epicúreo. Vorax, cis, helluo, nis.
TRAGADORÀS, SA. adj. aum. Tragonazo.
Vorax, cis.
TRAGÀLAFO. m. Animal mòlt semblant al
cervo en lo cos y banyas, y à la cabra en la barba
y pel, Tragàlafo. Targelaphus, i.
TRAGAMENT. m. La obra de tragar. Glotone-
ria, tragazon, voracidad. Ingluvies, ei,
TRAGAR. V. a. Menjar mòlt y ab ànsia. Devo-
rar, iragar. Helluor, aris. || engüllib. || met,
Obrirse la terra y sepultar lo que 's manté sobre,
Tragar. Voro, ingurgito, as, | v. r. Dissimular ó
donarse per entès, Tragarse. Dissimulo, as. H met.
Persuadirse, créurer fàcilment. Tragar, tragarse.
Facilè credere.
^n
TRÀ
DICCIOISARl
TRA
NO PODER TRAGAR A ALGÚ. fi'. Tenirli luòlla aver-
sió. No poder Iragar ó digerir à alguno; no poder ver
à unopintado. Aliquem abhorrere, odioprosequi.
TRAGÀS. m. aura. de trago. Tragazo, iragan-
tada. Ingens haustus.
TRAGÈDIA, f. Imitació y representació de una
acció entera, il-lustre, verdadera en lo fondo, ve-
rosímil en los epissodis, elc. infelísó llastimosa en
sí y en sas circunstàncias, ab èxit regularment fu-
nest, pera excitar lo terror y la compassió, y ablo
fi principal de rectificar las costums y fér cautos
als homes en sa conducta. Tragèdia. Tragaedia, x.
II mét. Història, succés ó acció llastimosa y funes-
ta. Tragèdia. Tragaedia, ae.
PARAR EN TRAGÈDIA, fr. met. Tenir alguna cosa
mal fi ó èxit desgraciat. Parar en tragèdia. Tragi-
cum exitum habere.
TRAGE. m. TRAJo.
TRAGELLA. f. Instrument de un mitj caixó
que va declinant fins à un lall de ferro, y arros-
segat per alguna caballeria serveix pera igualar
algun lerreno, prenent fàcilment la terra de la part
que sobrepuja, pera conduhirla à la part que n'hi ha
mènos. Trailla. Vehiculum, plaustrum, i.
TRAGELLAR. V. a. Aplanar ó igualar la ter-
ra ab la tragella disposanlla de aquest modo pera
que 's puga regar. Traillar. Terram plaustra com-
planare.
TRAGÍ. m. Tràfech ó transport de generós, mer-
Caderias, etc. Tragin, tragino, acarreo. Convecta-
tio, nis. 1] L' art y exercici de traginar. Tragineria.
Transvehendi munus. || tragina.
TRÀGICAMENT, adv. m. De un modo tràgich
ó funest. Trdgicamente. Tragicè.
TRÀGICH, CA. adj. Cosa de tragèdia. Tràgi-
ca, tragedioso. Tragicus. |] Funest. Tràgico. Tragi-
cus. [] Se diu del poeta que compon tragédias. Trà-
gico. Tragicus.
TRAGICOMÈDIA, f. Representació en que la
acció y personatges no són de tant noble caràcter
com los de la tragèdia, ni tan ridículs com los de
la comèdia ; però que no deixa de excitar lo terror
y la compassió, ocupant las passions y sa pintura
tot lo lloch que en la comèdia té '1 ridícul, encara
que no se li exclou del tot. Las situacions han de
sèr interessants, los pensaments y locució mòlt ex-
pressius y afectuosos. Tragicomèdia, tragèdia ur-
bana, comèdia seria ó patètica. Tragicomaedia, ae.
TRAGICÓMICH, CA. ad. Lo que pertoca à la
tragicomèdia. Tragicòmica, jocoserio. Tragicomicus.
TRAGINA, f. Dret del senyor, y consistia en
que 'Is seus feudataris li havian de traginar los lle-
gums, fruyts,etc. Tragino, acarreo. Subvectio, nis.
TRAGINAR. V. a. Carretejar, transportar ge-
nerós ó mercaderias de una part à altra. Traginar.
Transveho, is. \\ Fèr de traginer. Traficar, tragi-
nar. Transvecto, as.
TRAGINAT, DA. p. p. Traginado, acarreado.
Advectus. II m. sostre.
TRAGINER, m. Qui té per ofici traginar ge-
nerós de un poble à altre. Traginero, iraginante,
o'^dinario, recuero, arriero. Agaso, nis.
TRAGITAMENT. m. Moviment violent del
ventrell, que excita à vòmit. Arcada. Nàusea, ae.
TRAGITAR. v. a. regirar, remòürer. |j Alte-
rar lo ventrell alguna cosa de un modo que provo-
que à vòmit. També s' usa com recíproch. Dar ó
hacer arcadas. Nauseo, as.
TRAGO. m. Tirada de vi, àygua ó altre líquil,
la porció que's beu de una vegada. Trago, sorho.
Haustus, us. 11 met. Adversitat, desgràcia, infortu-
ni. Trago. Amaruscalix. || beguda. 3.
TRAGUEJAR. v. n. Bèurer mòlt y ab preste-
sa. 'S diu dels bebedorsde vi ò licors. Chiflar. Yi-
num avidè bibere.
TRAGUET, ra. d. Traguillo, traguito. Levis
haustus.
TRÀGULA. f. Dart dels antichs romans de
grans dimensions. Tràgula. Tragula, ae.
TRAHICIÓ. f. Falla de fidelitat y Ilealtat de-
guda al príncep ó soberà, ò à la confiansa de al-
gun amich. Prodicion, iraicion. Traditio, nis.
A TRAHICIÓ. m. adv. Alevosament, faltant à la
Ilealtat ó confiansa, ab engany ó cautela. A irai-
cion, alraidoradamenle. Insidiosè.
TRAHIMENT. m. trahició.
TRAHIR. V. a. Faltar à la fè, confiansa ó amistat.
Vender, hacer traicion, enganar. Aliquem prodere.
TRAHIT, DA. p. p. Vendido, engaíiado. Pro-
ditus.
TRAHULLADOR. m. bodayre. 1.
TRAHULLADORA. f. rodatra. 2.
TRAHULLAR. V. n. rodar. 12.
TRAHUT. ra. tribut.
TRAHUTAR. V. a. ant. Poner à tributo. Tribu-
tum imponere.
TRAJO. m. Lo modo particular de vestirse una
classe de personas, ò lo que es general en una pro-
víncia ó regne, Traje. Habilus, us. |1 met. Modo ó
rahó ab que's dissimula alguna acció ab la sem-
blansa de altra. Traje. Species, ei.
TRALLA, f. Corda ó soga. Tralla. Funis, res-
tis, is.
TRALLADOR. m. trasladador.
TRALLAMENT. m. còpia, trasllat.
TRALLAT. m. trasllat.
TRAMA. f. Fil que passa de un costat al altre
del urdit. Fundamenlo, trama. Trama, se. |j Espècie
de seda pera tramar. Trama. Sericum ad tramas.
I met. Artifici enganyós y astut ab que's perjudica
à algú. Trama. Astus, us.
TRAMADA, f. REVOLTO.
TRAMADOR, A. m. y f. Qui Iràma las telas.
Tramador. Tramas inserens. || met. Qui disposa
algun engany ó astúcia. Tramador. Machinator, is.
TRAMAR. V. a. Atrave?.sar los fils de lalrama
per entre 'Is del urdit, pera teixir alguna tela. Tra-
mar. Tramas inserere. |1 met. Maquinar y disposar
TRA
I
cautelosament alguna cosa contra algú, ó pera la
consecució de algun designe. Tramar, urdir. Ordi-
ri, machinari.
TRAMAT, DA.p. p. Tramada. Tramis inserlus.
TRAMÉS, A. p. p. ant, enviat, remés.
TRAMESA, f. ant. y
TRAMETIMENT. in. ant, REMESA.
TRAMÉTRER. V. a. ant. enviar, remétrer. ||
Despedir de sí. Echar, despedir Ablego, as.
TRAMONTÀ, NA. adj. Lo que respecte de al-
guna part esta al altre costat de las montanyas.
Tramonlano. Transmonianus.
TRAMONTANA. f. NORT. 2. || Vent que ve del
nort. Tramotitana, cierzo, noto, septentrion, aqui-
lon. Boreas, a;. |1 met. Yanilal. supèrbia. Jramon-
tana. Ventosa mens. - ♦
TRAMONTAxNA BORRAscosA. La que càusa tempes-
lal. Zarzaganillo. Procellosus cirtius.
TRAMONTANA FORTA. Trauiontana freda y que bu-
fa ab mòlta forsa. Descuernacahras. Vehemens et
frigidus aquilo.
TRAMONTANA FREDA. 'L ccrs mòlt fret, peró no
mòlt fort. Zarzagan. Cirtius frigidus, haud vehe-
mens.
TRAMONTANA NO TÉ ABRICH, HOME POBRE NO TÉ
AMICH. ref. AL POBRE 'l SOL SE 'l MENJA.
TRAMONTANAL. m. CERS.
TRAMONTANETA. f. d. Cers suau, peró
fresch. Zarzaganele. Cirtius, ii.
TRAMOSTERA. f. TINA, CüB.
TRAMOYA. f. Màquina ó enginy que s' usa en
los teatros pera figurar vàrias escenas, ó pera re-
presentar transfiguracions y succesos prodigioses,
com aparicions de deytats, incendis, etc. segons
exigeix lo pas que 's representa. Màquina, iramo-
ya. Machina, aj. || La introducció de alguna deylat
ó poder sobrenatural en las pessas dramàticas, etc.
Màquina, tramoya. Theologium, ii. || Màquina que
té en sí mateixa '1 principi de sòn moviment, com
en lo rellotge, etc. Autómala, autómaton. Automa-
ton, i. [| met. Enredo ó trampa ab apariéncia de
bondat. Tramoya. Slropha, aj. || tramoysta. 2.
TRAMOYSTA. m. Compositor ó inventor de
Iramoyas, Tramoyisla. Pacgmalis artífex. || met.
Embrollador. Tramoyisla. Veterator, is.
TRAMPA, f. Artifici ó enginy pera cassar ani-
mals salvatges. Cepo, trampa, armadijo, declpula,
zalagarda. Decipula, ». |1 Qualsevol artifici ó en-
giny pera agafar aucells, perdius, cunills ó lle-
braSjComsón llasseras, lloselas, etc. Trampa. Deci-
pula, íE. 11 Bertrol pera pescar. Garlilo. Piscina, ai.
[] Clot ó fons ab alguna taula y una capa de ter-
ra falsament sostinguda, pera que passant las feras
s' enfonzen. Trampa, y callejo en las montanyas
de Burgos. Fovea, se. |1 Qualsevol artifici pera en-
ganyar à algú. Arlimana, trampa, celada. Versutia,
ae, dolus, i. H Deute contret ab engany, diferint la
paga ab lo fi de no satisfer. Trampa. Asius, us; sub-
dola excusatio. |1 Artifici prohibit ó contrari à las
CATALÀ. TRA 699
lleys del joch. Fulleria, trampa. Fraus in ludo. 1|
pi. T1MBALAS,
TRAMPA LEGAL. L' aidil perillés que prevé ó evita
algun dany. Trampa legal. Dolus juic permissus.
tbampas V MÉSTRAMPAS. cxp. quesignifica 'i modo
de passar la vida trampejant en una part pera cum-
plir en altra. Trampa adelanle. Fraudibus procras-
tinetur.
ARMAR ó GUARNIR LA TRAMPA, fr. Usar de algun
artifici pera enganyar à algú. Armar lazo, trampa,
zancadilla. Insidias moliri.
CAURER EN LA TRAMPA, fr. Càurer las feras, etc,
en la trampa que se 'Is té preparada. Caer en la
trampa, entramparse, atramparse. Illaqueari. ||
Sér algú enganyat ab algun artifici ó ardit. Caer en
la trampa, en el garlilo, en el lazo ó en la zancadi-
lla. Aslu decipi. II met. Sér sorprès en algun de-
licte ó mala feta. Ser cogido en la trampa; ser co-
gido de manos à boca ó con las manos en la masa. In
raalcfacto deprehendere.
FÉR CAUREU A LA TRAMPA, fr. uiet. Enganyar ar-
tificialment. Enlrampar. Astu deciperB.
PASSAR A LA TRAMPA, fr. uict. Portar las cosas ab
sumo rigor, ab enfado y mal modo , sense perdo-
nar ni reservar res. Llevar alguna cosa à fuegoy d
sangre; echar el bodegon por la venlana. Suramo ri-
gore aliquid petere. 1| Espatllar, malmétrer mòlt
la roba. Echar à perder ó d rodar. Perdo, is. fl Mal-
gastar los béns ó hisenda. Arrojar ó echar por la
venlana, echar en la calle ó en la plaza, à perros ó
en saco roto. Bona dissiparé.
PASSARSEN À LA TRAMPA, fr. met. fam. Pérdrerse ó
mal-lograrse algun negoci. Llevdrselo la trampa.
Operam et impensam perdi.
TRAMPEJADOR. m. TRAMPÓS.
TRAMPEJAR, v. n. Fér Irampas pera engan-
yar à algú. Manear, trampear. Agere fraudulenter.
II Fér trampas en lo joch. Fullear, trampear. In
ludo decipere. |1 Enmanllevarab ardits y enganys.
Petardear, trampear. Fraude mutuari. 1| Passar la
vida demanant en una part pera pagar en altra y
buscant medis pera dilatar la paga. Trampear. Rem
dolo procraslinare. j] estafar.
TRAMPETA. f. d. Trampilla. Levis dolus.
TRAMPISTA. m. y
TRAMPÓS, A. adj. Estafador, irampista, tram-
posa, Irampeadar, pelardisla. Dolosus emunctor ;
fraudator, is. H Qui fà trampas en lo joch. Fullero,
tramposa. Lusor fraudulentus.
TRAMUDAR. v. n. ant. trasmudar.
TRAMUJA. f. Espècie de caixa de fusta, qua-
drada, que remata en forma piramidal per sa part
inferior, per ahont và donant lo blat al esclop, y
aquest à la mola. Tolva. Infundibulum, i. |1 Capsal
de fusta que unit per medi de uns ferros à las an-
sas de la campana, serveix pera sostenirla, y al
mateix temps de contrapès pera que's puga ventar
fàcilment. Cabeza, contrapeso, armazon. CampaniB
superpositumculmen, àpex.
TRANGA. f. ant. barra. 2.
700 TRA DICCIONARI
TRANGADA. f. Cop de tranca. Trancazo. Yec-
tis ictus.
TRANCADOR. m. ant. saltejador.
TRANCANILL. ni. nàut. Fust fort que de popa
à proa per una y altra banda uneix las cubertas ab
lo costal, y en lloch de eslar vuyt à escayre en la
línea de intersecció del pla de aquellas ab lo de
aquesta, forma una canal que ademès de deixarli
major gruix y hermosejar toia la obra, facilita la
corrent de las àyguas envers los imbornals. Tran-
canil. Trabs nàutica.
OBRiRSE 'ls trancanills. fr. Desconjuntarse, y à
vegadas rómprerse las pessas que forman lo casco
de una embarcació. Abrirse los irancaniles, desapa-
rejarse, desmanlelarse, (/^i•/ií/arse.Disjungo, is.
TRANCAR. V. a. BARRAR.
TRANCE. m. Llans esposat ó perillós. Trance.
Discrimen, inis. H Lo trànsit ó últim instant de la
vida. Trance. Ultimum vilae dtecrimen.
TRANCH. m. trontoll.
TRANQUIL, A. adj. Quiet, apacible, suau, pa-
cífich. Serem, tranquilo. Tranquillus. || Assosse-
gat, en calma. Tranquilo. Milis. || m<}t. En quietut,
sense turbació y temor. Sereno, tranquilo. Quieíus.
TRANQUILAMENT. adv. m. Ab tranquililal.
Tranquilamenle. Tranquillè.
TRANQUILAR Y TRANQUILISAR. v. a. As-
sossegar, aquielar 1' animo. També s' usa com re-
cíproch. Tranquilizar, iranquilar. Tranquillo, pla-
00, as. II Àpaciguar, calmar las tempestats, elc, y
s' usa mes comunment com reciproch. Tranquili-
zar, tranquilizarse, calmar. Tranquillo, as.
TRANQUILISAT , DA. p. p. Tranqidlizado.
Tranquillatus.
TRANQÜIUTAT. f. Sossego, quielut, repòs.
Tranquilidad. Tranquillilas , atis. 1| L' estat del
temps seré y sense vent ni borrascas. Calma, tran-
quilidad. Tranquillilas, alis. || Deesa dels antichs
romans, que imaginavan donar repòs als vius y
als morts. Tranquilidad. Tranquillilas, alis.
TRANQUiLiTAT PÚBLICA. Pau. Tranquilidad públi-
ca. Pax, ois.
TRANQUIL•LA, f. mel. Espècie enganyosa.
Tranquil•la. Offendiculum, i.
'trANQUILLAR. v. a. ant. tranqüilisar.
TRANQUILO, A. adj. tranquil.
TRANS. Preposició llatina que significa de la
altra part, y en català y en castellà s' usa en com-
posició, y en la mateixa significació, ó aumenlant
la de la veu que compon ; y pera suavisar la pro-
nunciació 's sól usar de tras en lloch de trans,
com: TRAspassar, TRAStornar etc,
TRANSACCIÓ, f. Ajust ó conveni entre liti-
gants sobre una cosa dubtosa. Transaccion. Tran-
sactio, nis.
transaccions FiLosóFiCAS.Espéciedediari de des-
cubriments filosófichs que comensà àpublicarseen
Londres en 1' any 1665. Transacciones filosóficas.
Transactiones ad acta filosòfica.
TRA
transalpí, na. adj. Cosa de altra part dels
Àlpes. Transalpino. Transalpinus.
TRANSBORD AR. v. a. Passar efectes de una
nau à bordo de altra. Trashordar. Transveho, is.
I v. n. Passar de una nau à altra las personas, y
especialment las que tenen destino assignat ó des-
tinat à bordo. Trashordar, trasbordarse, A navi in
navim transire. || En la marina militar Irasladar
lo destino de tots los indivíduos ó de algun de ells
de un buch de guerra à altre. Trashordar, trasbor-
darse. A navi in navim militem applicare.
TRANSBORDO. m. La obra de transbordar.
Trasbordo. A navi in navim subvectio.
TRANSCENDÈNCIA, f. Ingeni, penetració, su-
tilesa. Tr ascendència. Transcendentia, se. || fil. La
acció ffe comunicarse y exténdrerse una cosa per
altras que compren com genero supremo. Trascen-
dencia. Transcendentia, a;. || Divulgació de algun
fet, de lo que probablement ne resulta mal. Tras-
cendencia. Transcendentia, aï.
TRANSCENDENT, A. adj. Lo que transcen-
deix. Trascendente. Transcendens. || geom. Se diu
del qui emplea l' infinit en los càlculs. Trascenden-
te. Transcendens.
TRANSCENDENTAL, adj. Lo que s' ex ten ó
comunica à altras cosas que's comprenen baix de
sòn concepte. Trascendental. Transcendens.
TRANSCENDIR. V. a. Passar de una part à
altra ó pujar més alt. Trascender. Transcendo, is.
Sér transcendental una cosa, difundirse y comu-
nicarse generalment per vàrias espècies inferiors.
Se diu en particular del objecte de la metafísica,
que considera à tot sér en general, y als altres
transcendentals, com Déu, 'ls àngels y altras veri-
tats que consisteixen en la pura especulació. Tras-
cender. Transcendo, is.
TRANSCENDIT, DA.p. p. Trascendido. Trans-
census.
TRANSCRÍURER. V. a. Trasladar, copiar un
escrit. Trascribir, irasladar, copiar. Transcribo, is.
TRANSCURS, m. Trànsit, passatge. Trascurso,
transito. Transcursus, us. || La carrera ó continua-
ció successiva dels temps que passan. Decurso, dis-
curso, trascurso del liempo. Temporis tractus.
TRÀNSEAT. Yeu llatina usada principalment
en las escolas, pera permétrer que passe una pro-
posició que importa poch concediria, ó negaria,
que no fà ni desfà. Transeat. Transeat.
TRANSELEMENTACIÓ. f. Transformació de
un element en altre. Transelementacion. Transele-
menlalio,- nis.
TRANSEÜNT, adj . Passatger. Pasajero, Iran-
seunte. Transiens. || transitori. || fil. V efecte que,'
produhit pel agent passa à la matèria ó al pas ex-
terior. Transeunte. Transiens.
TRANSFERIDOR, A. m. y f. Qui transfereix.
Trasferidor. Transferens, tis.
TRANSFERIMENT. m, translació. |! trans-
PORTACIÓ, tragí, il for. CESSIÓ.
TRA
CATAU
TRA
701
TRANSFERIR, v. a. Passar, portar una cosa
un lloch à allre. Trasferir, trasladar. Transfe-
0, ers. II niet. En las cosas espirituals passar de
na pari à altra, com: lo regne jutlàych se tiunsfe-
alsinQels. rí•aïi.s/'erír.Transfero,ers. || Allargar,
latar la execució determinada de alguna cosa.
iferir, transferir. Differo, ers. || Exléndrer ótras-
adar lo sentit de una veu a significar altra dis-
tincta. Trasferir. Transfero, ers. || Descarregar la
culpa pròpia sobre allre. Ecliar ó cargarle à otro
las cabràs. Culpam alicui falsò imputaré, j] for.
Cedir a altre '1 dret ó domini que algú té. Ceder,
trasferir, renunciar en otro. Transfero, ers. [| Pas-
sar una partida de un compte à altre. Pasar, tras-
ferir. Transfero, ers. || esg. Obrir 1' àngul en la
espasa subjecte 6 inferior, y lornarlo à tancar que-
dant superior. Trasferir. Transfero, ers. || v. r.
Passar alguna persona de un lloch à altre, com:
TRANSFERiRSE à Ronia. Trasludai'sc. Transio, is.
TRANSFERIT, DA. p. p. Trasferido. Trans-
latus.
TRANSFIGURABLE. adj. Lo que pót mudar
de figura. Trasfigurahle. Transfigurabilis.
TRANSFIGURACIÓ, f. Transformació, cambi
de figura, Trans/iguracion, transformacion. Trans-
figuratio, nis. || Festa que la Iglésia celebra '1 dia
6 de agost en memòria de haverse trasfigurat Jesu-
crist en la montanya del Tabor. Transpguracion.
Transfiguratio, nis.
TRANSFIGURAR. V. a. Fér mudar la figura
ó forma de alguna cosa. S' usa més comunraent
com recíproch. Trasfigiirarse, tr as formar se. Trans-
rmari.
' TRANSFIGURAT, DA. p. p. Trasfigurado.
ransfiguralus.
TRANSFIXIÓ. f. La acció deferir ó passar de
rt à part, y també un dolor ó aflicció incom-
parable. Trasfixion, trasverberacion. Cruciatio, nis.
TRANSFLORA. f. anl. floronco.
TRANSFLORAR. V. a. pint. Copiar un dibuix
traslluhintlo en altre paper. Irasjlorar. Ad lucem
transferre.
TRANSFLOREJAR. V. n. Donar algun color
sobre plata, or ó estany que regularment es lo vert
sobre or. Trasflorenr. Encausto pingere.
TRAN8FLORINA. f. bot. Planta ramosa.her-
a oficinal ; de arrel llenyosa y fibrosa, fullas pe-
litas, ovaladas, obtussas y crivelladas de piquets
glàndulas transparents, tronchdret, cilíndrich
àb dos talls ó senyals y de color bermellench; flors
rogas y reunidas en manadets. Corazoncillo.
TRANSFORMACIÓ, f. Mutació de una forma
n altra. Trasformacion, trasformamiento, meta-
morfosis. Transformalio, nis.
TRANSFORMACIÓ DE FiGURAs, geom. Descripció de
una figura igual à altra, però dessemblanl à ella,
y així i triàngul se transforma en quadrat, fent
un quadrat igual al triàngul. Trasformacion. Trans-
formatio, nis.
TOMO II.
TRANSFORMADOR, A. m. y f. Lo que muda
la forma de alguna cosa. T r as f armador. Transfor-
mator, is.
TRANSFORMAR. V. a. Trasmudar, convertir
una cosa en altra de dislincta forma. Trasformar.
Transformo, as. || met. Insinuarse en lo cor ó afec-
te de algú de modo que serable sér una mateixa
cosa. Trasformar. Transformo, as. [| v. r. Mudar
algú enterament de costums, apariéncias, elc, de
modo que no semble ell mateix. Trasformarse. Fi-
guras oranes induere.
TRANSFORMAT, DA. p. p. Trasformado.
Transformalus.
TRANSFORMATIU, VA. adj. Lo que té vir-
tut ó forsapera transformar. Trasformalivo . Trans-
formativus.
TRANSFRETÀ, NA. adj. TRANSMARÍ.
TRANSFRETAClÓ.f. Laaccióde passar lomar
ó un bras de ell. Transfretacion. Transfretatio,nis.
TRANSFRETAR. V. a. Passar à la altra part
de mar ò de un estret. Pasar, transfretar, atrave-
sar el mar. Transfrefo, as.
TRANSFUNDICIÓ. f . TRASFüSIÓ.
TRANSFUNDIR. V, a. Passar, tirar, abocar
poch à poch un licor de una eyna en altra. 2'rrts-
fundir. Transfundo, is. || met. Escampar, comuni-
car qualsevol cosa entre diversos subjectes succe-
sivament. També s' usa com recíproch. Trasfun-
dir. Transfundo, is. | Infundir artificialment la
sanch arterial de un animal à las venas de altre
pera renovarli la vida, com pretenen los partidaris
de aquesta operació. Trasfundir. Transfundo, is.
TRANSFUSIÓ, f. La acció de transfundir lo
licor de una eyna en altra. Trasfusion, trasfundi-
clon. Transfusió, nis. || met. La comunicació de al-
guna cosa de uns en altres. Trasfusion. Transfusió,
nis. II La acció de trasfundir la sanch del cos de
un animal en altre. Trasfusion. Transfusió, nis.
TRANSGREDIR. V. a. Trencar algun precep-
te ó lley. Violar, quehrantar, quehrar, Iraspasar,
transgredir. Yiolo, as.
TRANSGRESSIÓ, f. Infracció de alguna lley
ó precepte. Violacion, transgresion, infracciov , que-
hrantamiento. Transgressió, nis. || hipérbaton.
TRANSGRESSOR, A. m. y f. Qui falta en al-
guna lley, precepte ó estatut. Violador, transgre-
sor, infractor, quebrador, quebranlador. Transgres-
sor, is.
TRANSICIÓ, f. Unió de las diferents parts del
discurs, per medi del qual totas ellas venen à for-
mar un cos. Transicion. Transitio, nis. || ret. L' ar-
tifici oratori pera passar la oració de una à altra
persona de qui parlava. ï'ransícíon. Transitio, nis.
II mús. Modo de suavisar los salts dels interval-los
per graus disjuncts. Transicion. Transitio, nis.
TRANSIGIR. V. a. Decidir los interessats per
via de ajust y composició algun punt dubtós, par-
tint la diferència deia disputa. Transigir. Decido,
is. I pactar. •
702
TRA.
DICCIONARI
TRA
TRANSIGIT, DA. p. p. Transigido. Decisus.
TRANSILVÀ, NA. adj. Cosa de Transilvània,
regió de Europa, dependent de la Hungria. Tran-
silvano. Transylvanum.
TRANSIRSE. V. r. Exteniiarse, enmagrirse
mòlt, especialment quant prové de la llarga falta
de alitnent. Traspillarse. Languesco, is.
TRÀNSIT, DA. adj. Fatigat, consumit de algu-
na angústia ó penalitat, majorment de fam. Tran-
sido, iraspillado. Exanimis. || assedegat.
TRÀNSIT, m. Obra de passar de una part à
allra. Faso, transito, pasaje, pasatiempo. Transi-
lua, us. 11 Lo tret, espay ó travessia que hi ha pera
passar ó transitar de un paralje à altre. Transito.
Trajectus, us. |1 estret. 8. |1 Lo lloch per ahont se
transita. Transito. Traductus, us. | Lo pas ó mu-
dansa de un estat à altre. Transito. Transilus, us.
II La mort de laspersonasjuslas ósanlas. Transito.
In bealara vilam transitus. |1 tranco. I. H for. Des-
a propi dels béns embargats al deutor, pera satis-
fer als acreedors. rrdïistío.Debitoris bonorumcre-
ditori adjudicatio. 1| astr. Lo pas de un planeta
pera '1 lloch del horoscopi. Transito. Planelaï
transgressus. || Se diu de la unió y modo ab que
Maria santíssima morí y se'n pujà al cel. Transito.
Transitus, us.
DE trànsit, m. adv. transitòriament.
TRANSITABLE, adj. L'estat del lloch ó camí
en que's pót transitar. Transitable. Transmeabilis.
TRANSITAR. V. a. Anar de camí, viatjar.
Transitar. Peragro, as.
• TRANSITAT, DA. p. p. Transitada. Peragralus.
TRANSITIU, VA. adj. for. Lo que passa ó dó-
na y 's transfereix de un à altre. Transilivo. Tran-
sitivus. 11 gram. Se diu del verb actiu, la acció del
qual passa inmediatament à altra cosa y termina
ó passa en ella, à diferència del neutre que no
passa del verb. Transitivo. Transitivus.
TRANSITORI, A. adj. Caduch , passatger,
temporal; se diu comunmentdeisplahers. Caduco,
transitorio, pasajero, efimero, deleznahle, fugaz,
transeunte, momeniàneo , fugitiva. Transilorius. ||
Dit del lloch per ahont se passa freqüentment. Pa-
sajero. Transilorius.
TRANSITÒRIAMENT, adv. m. De passada,
sens ouydado. De paso, transiloriamenle. Obiter.
TRANSLADAR. V. a. y derivats, trasladar.
TRANSLAT. m. ant. còpia, trasllat.
TRANSLLUHIRSE. V. n. y derivats, tras-
LLUniRSE.
TRANSMARÍ, na. adj. De la altra part del
mar. Vllramarino, Irasmarino, transfrelano. Trans-
marinus.
TRANSMÉTRES. adv. t. MÉNTRES. 1.
TRANSMIGRACIÓ. f. Mudansa de alguna fa-
mília ó nació entera que passa à establirse en al-
tre país. Trasmigracion. Transmigralio, nis. U Pas
de una ànima de un cos à altre, com errónearaent
ensenyà Pitàgoras y s«guíren los Banians y altres
pobles idólatras del Orient. Trasmigracion, tras-
migrarion de las almas, trasmigracion pilagórica,
metempsicasis, palingcnesia. Metempsycosis, is.
TRANSMIGRAR. V. a. Passar un família ó
nació entera à establirse en altre país. Trasmigrar.
Transmigro, as. H fil. Passar las ànimas de un cos
à altre, segons 1' error de Pitàgoras. Trasmigrar.
Transmigro, as.
TRANSMINAR. V. a. Caminar per sota terra.
Trasminar. Transfodio, is. H v. r. Passarse, inlro-
duhirse una cosa per entre altra. Penetrarse, tras-
minarse. Permeo, as.
TRANSMISSIBLE, adj. Lo que 's pót Iransmi-
tir. Trasmisible. Transmissibilis.
TRANSMISSIÓ, f. Cessió, traspàs de una cosa
de una persona à altra, tant en lo físich com en lo
moral. Trasmision. Transmissió, nis.
TRANSMITIR. v. a. for. Cedir, entregar una
cosa à altre. Trasmitir. Transmitlo, is. H mel. Fer
que una cosa passe à la posteritat, com : los pares
TRANSMETEN los vicis al fills. Pasar, trasmitir.
Transmitlo, is.
TRANSMUDABLE. adj. Lo que 's pót trans-
raudar de un ser à altre. Trasmudable. Transmuta-
bilis.
TRANSMUDACIÓ. f. Conversió de una cosa
en altra. Trasmulacion, irasformacion. Transmu-
tatio, nis.
TRANSMUDAR. v. a. Transformar un cos en
altre. També s' usa com recíproch. Trasmuiar.
trasmudar. Transmuto, as. |1 Mudar de una part à
altra. Trasmutar. Transmuto, as. H quím. Mudar
una naturalesa en altra. Trasmudar, trasmutar.
Transmuto, as. I mel. Causar alguna alteració en
r animo. Regularment s' usa com recíproch. Inmu-
tarse, demudarse. Deformari.
TRANSMÜDAT, DA. p. p. Trasmulada. Trans-
mulalus.
TRANSMUDATORI, A. adj. Lo que té virtut
de transmudar. Trasmulario, irasmutalivo. Trans-
mulativus.
TRANSMUTAR. V. a. TRANSMUDAR,
TRANSPADÀ, NA. adj. Cosa del altra part
del Po, riu de Itàlia. Traspadano. Transpadanus.
TRANSPARÈNCIA, f. Qualitat de un cos que
dóna pas à la llum. Diafanidad, trasparencia, pers-
picuidad. Pelluciditas, atis.
TRANSPARENT, adj. Clar, qúe permet que hi
penetre la llum. Trasparenle, traslúcido, diàfana,
perspicuo. Pellucidus. [j Delicat, que déu tractarse
y manejarse ab gran cuydado y tino. Vidriosa. Pe-
riculoscB aleae plenus.
TRANSPARENTARSE. V. r. Penetrar la llum
per algun cos; y també's diu del mateix cos que
permet la penetració de la llum. Trasparenlarse.
Transluceo, es.
TRANSPASSAR. V. a. TRASPASSAR.
TRANSPIRABLE, adj. Lo que pót transpirar.
Traspirable. Transmeabilis.
TRA
OATALA.
TRA
703
TRANSPIRACIÓ, f. med. La acció de transpi-
rar los humors. Traspiracion. ïranspiralio, nis.
TRANSPIRAR. V. a. Evaporar insensiblement
ó quasi insensiblement los humors del cos pels po-
rcs, per causa del calor, ab lo que 's puriüca la
sanch. Tamb > s' usa com recíprocb. Traspirar. in-
lerspiro, as. || Rébrer ayre ú obrir pera ahont pu-
igaenlrar. Traspirar. Transpiro, as. || met. Tras-
Uuhirse alguna cosa de que 's parla. Traspirar,
traslucirse. Transiucco, es.
TRANSPLANTAR. V. a. TRASPLANTAR,
TRANSPORT, m. Obra de transportar. Tras-
fporlacion, trasporlamienio, trasporle. E.xporlalio,
nis. II La caballeria, nau ó qualsevol altra cosa ab
que's transporta. Trasporle. Yehes, is, jl mel. Per-
turbació ó enagenació dels senliïs ó de las passions,
com de còlera. Eiiagenacion, trasporlamienio, y ar-
jebalamienlo ó éxlasis si es de alegria. Mentis ex-
cessus.
TRANSPORTACIÓ. f. y
TRANSPORTAMENT. m. TRANSPORT,
TRANSPORTAR. V. a. Porlar sobre sí alguna
I cosa de una parlà altra, pera deixaria allí, Tras-
[. portar, transportar, portar, conducir. Subveclo, is.
I, U Conduhir los animals de transport. Trasporlar.
Conduco, is. || mús. Mudar la clau pera tocar ó can-
[.lar per punt diferent. Trasporlar. Clavem Irans-
[ mulare. | Conduhir, portar generós fora del pais.
Trasporlar, exportar. Exporto, as. \\ v, r. Enage-
narse, perturbarse la rahó ó'ls sentits. Enageiiar-
se, trasportarse. Abalienari. || En lo espiritual ele-
varse, com : sani Pau fou transportat al tercer
cel, Elevarse, trasportarse, exlasiarse, arrebalarse.
Duci. II Deixarse dominar de alguna passió violen-
ta de furor, de alegria, etc, Trasportarse. Trans-
versura agi.
TRANSPORTAT, DA. p, p, Trasportado.
Transveclus. || adj. Arrebalat de alguna passió,
. Trasportado. Ardens.
TRANSPOSAR, v, a. Mudar alguna cosa de
un Uoch à altre, Trasponer. Transmuto, as, |1 tras-
plantar.
TRANSPOSICIÓ, f. Mudansa de un Uoch à al-
tre. Trasposicion. Transpositio, nis, || gram. hipér"
batox.
transpüar. v. a. traspuar,
TRANSPUNTAR. V, n. traspüntar,
TRANSUBSTANCIACIÓ. f, teol. Conversió de
la substància de pa y vi en la del cos y sanch de
Jesucrist en virtut de las paraulas de la consagra-
ció. Pres en general es la mutació de una substàn-
cia en altra. Transustanciacion. Transubstantiatio,
nis.
TRANSUBSTANCIADOR. m. Qui creu ó en-
senya la iransubstanciació, Transuslanciador. Tran-
substantiator, is,
TRANSUBSTANCIAL. adj, Lo que 's conver-
teix de una substància en altra, Transustancial.
Transubstantialis.
TRANSUBSTANCIAR. v. a. Mudar ó conver-
tir una substància en altra, 'S diu particularment
en lo misteri de la Iransubstanciació; y també s'
usa com recíproch, Transustanciar. Transubslan-
tio, as.
TRANSUBSTANCIAT, DA. p. p. Transuslan-
ciado. Transuhslanlialus.
TRANSUMPTAR. v. a. Copiar, trasladar al-
gun escrit. Copiar, trasunlar. Transcribo, is.
TRANSUMPTIVAMENT. adv. m. En còpia,
en transumpto, en compendi. Trasuntivamenle.
Summalim.
TRANSUMPTO. m. Còpia. Trasunto. Trans-
criptum, i. II met. Figura, representació, imatge,
de alguna cosa, Trasunto. Imago, inis.
TRANSVENARSE. V. r, Surtir la sanch de las
venas ó vasos propis. Exlravasarse, trasvenarse.
Extra venas effundi.
TRANSVERSAL, adj . Lo que està de través ó
de àngul, Alravesado, trasversal. Transversarius.
II Dit del qui no es parent per línea recta. Trasver-
sal. Transversa linea descendens,
TRANSVERSALMENT, adv. m. De un modo
transversal. Trasversalnienie. Obliquè,
TRANUITAR. V. n. ant. Passar la líil en vet-
lla. Trasiiochar. Pernocto, as,
TRAP, TRAP. exp. fér trap trap lo cor,
TRAPA. f. Porta que 's col-loca horisontalment
en lo sol pera las covas y sellers subterranis, à íi
de dissimular una escala, etc. Escolillon, trampa.
Tabulati valva. |1 Finestra que s' acomoda en lo
sol del pis, pera véurer desde ella qui entra y surt
de la entrada ó de la botiga. Trampilla. Fenestel-
la, 86.
ORDE DE LA TRAPA. Institut leligiós fundat en 1140
per Rotrou, comte de Perxe y reformat en 1663 pel
abat de Rancé. La austeritat de esta orde recortiu
la delsantichs monjos de la Tebayda. Orden de la
Trapa. Trapensis ordo.
TRAPAGEJAR. v. a. Enganyar ab embuste-
rias. Trapacear, trapazar. Fraudibus agere.
TRAP ACER, A. adj. Qui fà trapacerias. Tra-
pacero, trapacista, embrollon, invencionero, trapa~
zas, faramalía, faramallero, farandulero, trapalon.
Yeterator, is,
TRAPACERIA. f. Embrolla, enredo, embuste-
ria Trapaza, embusle, embrolla, irapaceria, faràn-
dula, faramalía. Tergiversatio, nis.
FÉR trapacerias. fr. TRAPAGEJAR,
TRAPADELLA. f. PIPIRIGALL.
TRAPAR. v. a. y derivats, trepar,
TRAPASSA. f. TRAPACliRIA.
TRAPÉCIO. m. geom. Figura irregular de
quatre costats desiguals. Trapecio. Trapezium, tra-
pesium, ii, II anat. Cert muscle anomenat així per
la Ggura. Coquillar, trapecio. Trapezius, ii. U Ins-
trument de la gimnàstica, Trapecio. Trapezius, ii.
TRAPELLA, m. y f. fam. trapacer, |] intri-
gant.
704
TRA.
DICCIONARI
TRA
TRAPELLEJAR. V. n. trapacejar.
TRAPELLERIA, f. trapaceria.
TRAPEIG. m. nàut. Lo moviment del mar
quanl comensa à alborolarse sens vent fort. Marela
sorda. Levis Iremor maris.
TRAPESÓIDE. f. geom. Quadrilàlero ab los dos
costats oposats paralelos. Trapezóide. Trapezoides.
TRAPISSONDA. f. Renyina ab criïs y bulla.
Trapisonda. Strepitosa rixa. || adj. trapacer.
TRAPITJAR. V. a. y derivats, trepitjar.
TRÀPOLA. f. Ruido, bulla, brega. Gresca, Irà-
pala, grila, zambra, trisca, garbuUo, algazara.
Turba, se.
TRAQUEATOMIA. f. cir. Obertura artificial
en la traquiartéria, pera impedir en certs casos la
sufocació dels malalts. Traquealomia. Tracheato-
mia, se.
TRAQUEIG. m. ESTRÈPIT. I TRONTOLL.
TRAQUEJAR. V. a. Fér ruído ó estrèpit, Tra-
quear. Rudiler sonaré. 1| trontollar. | met. Contro-
vertir. Yenlilar. Disceplo, as. || Tractar alguna co-
sa ab detenció. Traquear, Iralar de espacio. Trac-
to, as,
TRAQUIARTÉRIA. f. anat. La artèria ó canó
dels pulmons, Traquiarieria. Trachiarleria, ae.
TRAS. adv. 11. detras, || darrera. | interj. Lo
mateix que vet aquí. Zas, ea. Ecce,
tras QUE. loc. Ademés de que Ademds, iras, fuera
de, sobre. Insuper. |1 No obstant, desprès que. Des-
pues que. Postquam,
anar tras de algú. fr. Anar en sòn seguiment.
/r, andar Iras de alguno. Insectari.
ANAR TRAS DE ALGUNA COSA. fr. Buscafla ó pre-
téndrerla ab eficàcia, Irse tras alguna cosa, desvi-
virse. Ardentiüs diligere.
FUGIR Ó TORNAR TRAS. fr. RETROCEDIR, RECULAR,
TRASBALS, m. giro,
TRASBALSAR. V. a, Trastejar, passar ó mu-
dar una cosa de una part à altra. Traspalar. Trans-
fero, ers.
TRASCAR. V. a. ter. transitar. || ant, traü-
RER. II AFANYARSE.
TRASGART. m. Lo Ilans de atrassarse la carta
ab que 's guanya, y eixirne una de dolenta, Tras-
carlon. Charlae alteris suppositio.
TRASGART ARSE. V. r. Quedarse una carta
detras de altra, quant s' esperava que vingués
abans. Trascariarse. Lusoriam chartam alteri sup-
poni.
TRASCOLAR. v, a. y derivats, trafegar. |j
met. Béurer mòlt vi. Colar. Epoto, as.
TRASGOR. m. La pessa de la iglésia que està
detras del cor. Trascoro. Chori dorsum.
TRASCUNILLARSE. V. r. Escapulirse, fugir
com los cunills. Trasconejarse. Subterfugio, is. |]
Quedarse la cassa detras dels gossos que la perse-
gueixen. Trasconejarse. Retrò manere.
TRASER, A. adj. Lo que està, 's queda ó ve
detras. Trasero. Posticus. |1 m. trasero, H f. Lo de-
tras ó part posterior de qualsevol cosa. Trasera,
zaga. Poslica pars,
TRASERO. m. En las personas la part poste-
rior anomenada vulgarment cul, Trasero, salvoho-
nor. Nales, ium.
TRASFERIR. V. a. TRANSFERIR.'
TRASFOLLAT, DA. adj. que aplican los ma-
nescals à las bulliofas ó tumors que atravessan de
part apart. ïTas/bííado. Utrique trajiciens tubercu-
lum.
TRASIR. V, a, TRAHIR.
TRASLAGIÒ Y TRASLADAGIÓ. f. Obra de
trasladar, Traslacion. Translalio, nis. || aslron. La
acció de comunicar un planeta sa llum à altre.
Traslacion. Translatio, nis, | traducció. H metàfo-
ra, I Promoció ó mudansa de un bisbe à altra iglé-
sia. Traslacion. Translalio, nis.
TRASLADADOR, A. m. y f. Qui traslada.
Trasladador, Irasladanle. Translator, is.
TRASLADAMENT. m. traslació.
TRASLADAR. V. a Mudar una cosa de un lloch
à altre. Trasladar, lrasferir,pasar.Transfero,ers.
II Traduhir de una llengua à altra. Copiar, trasla-
dar, írasuntrtr. Transfero, ers, || Aplicar per metà-
fora '1 significat de una veu à altra. Trasladar.
Transfero, ers.
TRASLATIGI, A Y TRASLATIÜ, VA. adj.
Melafórich, figurat. Traslalivo, iraslalo, metafòrica,
(igurado. Translativus.
TRASLATIVAMENT. adv, m. Figuradament.
Metafòric amente, traslaliciamente, traslalivamenie.
Figuralè.
TRASLLADAR. V. a. TRASLADAR.
TRASLLAT, m. Còpia treta fielment del origi-
nal. Traslado, trasunto. Transcriptum, i. || Imitació
pròpia de alguna cosa per la qual es mòlt semblant
à ella. Traslado. Imago, inis. || for. La obra de co-
municar à una de las parts las pretensions ó al•le-
gats de altra, Traslado. Allegationum communica-
tio,
TRASLLUHIRSE. V. r, Clarejarse, deixarse
véurer per entre alguna cosa diàfana ó clara, Tras-
lucirse. Transluceo, es. || met, Congecturarse, in-
ferirse alguna cosa en virtut dels antecedents ó in-
dicis, Rezumarse, traslucirse, Iraszumarse, Iraspi-
rar, trasvinarse. Conjici.
TRASMÉTRER. V. a. TRANSMITIR, REMÉTRER.
TRASMUDAR Ó TRASMUTAR. V. a. y de-
rivats. TRANSMUDAR,
TRASPAPERARSE. v. r, Embolicarse, con-
fóndrerse un paper entre altres, Traspapelarse.
Chartam inter àlias involvi.
TRASPAREIVT. TRANSPARENT.
TRASPÀS, m TRÀNSIT. II met. Renúncia ó ces-
sió de lo que algú posseheix, entregantli à altre 'I
domini. Traspaso. Translatio, nis, || Infracció de
una lley ó precepte, Traspaso, trasgresion, iraspa-
samienlo , violacion. Transgressió, nis. || Se diu
del pas de la cabalcadura que ab la pota del dar-
TRA CATALÀ.
rera avansa la petjada de la pota del davant, l'aso
largo ó exiendido. Passus productus.
TRASPASSADOR, A. m. y f. transgressor.
TRASPASSAMENT, m. traspàs.
TRASPASSAR. V. n. Passar de una à altra
pari. Cruzar, Iraspasar, alravesar, pasarde la ulra
arie. Traiispicio, is. || Tornar à passar, y així 's
diu: passar y TKASPASSAR. Traspasar. Pertranseo,
is. II Avansar las cabalcaduras ab la pola de detràs
jla petjada de la pola del davant. Cruzarse, y cu-
'rirse si es poca cosa. Pra;pedio, is. || Aventatjar,
passar davant de algú, anant de camí. l'asar, aven-
ajar. Praicedo, is. f v. a. Portar, passar una cosa
de un lloch à altre. Traspasar. Transfero, ers. ||
Penetrar, travesar algun instrument, com espasa,
lau, barrina, etc. de un cos à altre. Alravesar,
Iraspasar, travesar, trasverberar . enclavar, pasar,
calar. Transverbero, as. I met. Causar mòlta llàs-
ima. Alravesar, Iraspasar, quehrar el corazon. Ani-
am pertransire. || Trencar, infringir alguna lley
precepte. Violar, iraspasar, trasgredir, quehran-
ar. Transgredior, eris. || Excedir de lo degut, con-
ravenir à la rahó. Traspasar. Superexcedo, is. ||
enunciar, cedir à favor de altre '1 dret ó domini.
raspasar. Jus adire. U Dit de las cosas inanima-
as, com fam, dolor, fret, etc; fér mòlta impres-
ió, fersemòlt sensible. Traspasar. Incesso, is.
TRASPASSAT, DA. p, p. Traspasado. Trans-
xus. II adj. Alravessat ab alguna arma punxagu-
a. Tras/ijo, irasfixo. Transfixus.
TRASPLANA. f. Lo revés de alguna plana ó
scrit, en que 's nota alguna cosa, y també 's pren
er lo mateix que 's nóla. Respaldo. Cbartae ter-
gum.
TRASPLANTADA. f. La mudansa que 's fa de
as plantas tendras de un lloch à altre pera que
rescan. Trasplanle. Translatio plantarum.
TRASPLANTAR, v. a. Mudar las plantas ten-
ras desde la terra de ahont estan à altra part,
lera que prevalescan. Trasplanlar, trasponer.
Plantas transferre. || met. Passar ó raudarse las
ersonas naturals ó domiciliadas en una provín-
cia ó regne à altre. Trasplanlar, Irasmigrar. Trans-
ffero, ers.
TRASPLANTAT, DA. p. p. Trasplanlado.
Translatus.
TRASPONTÍ. ra. Matalàs petit y prim, que 's
8Ó1 tirar sobre 'Is altres, é inmediat al cos, persér
Sde llana mès delicada. Trasporlin. Culcitra brevis
èxiliorque. H Espècie de niatalasset moll fort, que
í' umple de fullas de la panolla de blat de moro ó
e palla, y posantne dos ó tres serveixen de màr-
iga. Trasporlin. Culcitra brevis.
TRASPORTARSE. V. r. TR\NSP0RTARSE.
TRASPORTÍ. m. TRASPONTÍ,
TRASPOSAR. V. a. y derivats, transposar,
TRASPOSTARSE. V, r, Desferse, pérdrer lo
l^olor y brillo de la cara. Desmejorarse, demudarse.
Deformar!,
TRA 705
TRASPOSTAT, DA. adj. Desfet, üesfigurado,
Irasmudado. Depravalus.
TRASPUAR. V. n. Passaré iulroduhirse algun
líquil poch à poch ab alguna iniermissió de temps
per las porositats de un cos sech, deixanlio buniit
y mullat. Recalar, (ilirar, rezumar, irasminar.
TransQuo, is. j] Dit del vi. Trasvinarse, rezumarse,
Irazumarse. Yinum diífluere. || med. y cir. Passar
algun licor ó humor pels porós ó artificialment per
algun drap. Trascolar. Percolo , as. fl met. tras-
LLüniRSE. 2.
TRASPUNTAR. v. n. Apuntar, comensar à
aparéixerse alguna cosa, com la llum de la rahó,
lo sol quant ix, etc. Despuniar, asomar, apunlar.
Exorior, iris. || Donar moslras 6 senyals de agude-
sa ó ingeni, Despuniar. Acumine excellere.
TRASQUILADOR, A. m. y f. Qui trasquila.
Trasquilador. Tonsor, is.
TRASQUILAMENT. m. La acció de trasqui-
lar. Trasquiladura, csquileo. Tonsio, nis.
TRASQUILAR. v. a. Esquilar, tallar ablases-
tisoras lo pel, llana, etc. Trasquilar, esquilar. De-
tondeo, es. || Tallar lo cabell, fent escalas ó sens
art ni orde; càslich antich imposat pels cànons al
qui tenia dos donas. Trasquilar , ó trasquilar d
cruces. Inconcinnè tondere.
TRASQUIR. V. a. tríürer,
TRASSA. f. La primera planta 6 idea de algun
edifici ó allra obra, y (ambé la descripció ó dibuix
de ella. Traza, irazado. Operis lineamenta, adum-
bratio, nis. [j met. Indústria, manya, modo pera
conseguir alguna cosa. Traza. Excogitatio, nis,
consilium, ii. || Invenció, enginy. Traza. Forma,
ae. II Lo luodo, apariéncia, semblant ó figura de al-
guna cosa. Traza. Species', ei. || disposició, art,
simetria. |] Astúcia, treta, engany. Amanos, tra-
zas, artificiós, trelas. Arles, iura.
AB SAS TRÀSSAs Y MANYAS. expr. Ab aslúcia y sa-
gacitat. Manosamenle, con sus Irazas y manas, ó
con sus manertas. Viam aut rationem excogilare.
POCA TRASSA. DESMANYOTAT.
TRASSADOR, A. m. y f. Qui tiàssa algun plan
6 planta de edifici, etc. Delineador, Irazador, lra~
cisla. Delineator, is, 1| trassut. || trapacer,
TRASSAMENT. m. tra.ssa. 1.
TRASSAR. V. a. Idear, formar interiorment lo
plan ó idea de alguna obra. Ballar, trazar, dar tra-
za. Efformo, as. || Dibuixar , senyalar lo plan de
qualsevol cosa en lo paper ó en algun terreno. De-
linear, irazar. Delineo, as. || met. Discórrer, dispo-
sar los medis pera la consecució de algun fi. Ma-
quinar, Irazar, pergenar, hallar ó dar traza. Ma-
chinor, aris. || Dirigir, formar, com : trassar ra-
llas ab lo regle ó altra cosa. Trazar. Lineam des-
cribere. || En lo moral ensenyar lo camí de obrar
bè. Trazar. Viam sternere.
TRASSAYRE. m. enginyer.
TRASSÓS, A. adj. TRASSUT. y Lo que's fà ab
manya, MaTwso. Arlificiosus.
706
TRA
DICCIONARI
TRA
TRASSUT, DA. adj. Enginyós, manyós. MaTw-
so, ingenioso, trazador, iracista. Dexter, solers.
TRAST. ra. müs. En alguns instruments de cor-
da, com guitarras,etc., divisió de marfil, aram,etc,,
pera variar los punts ó lo; y també 1' espay entre
divisió y divisió. Trasle. Pinna, ae. I Tret, distan-
cia. Trecho, tramo. Tractus, us. || pi. Lo número de
trasts de un instrument. Trasteado. Intervallorum
numerus. || nàut. Lo banch ahont anava sentat lo
remer en las naus. Banco. Translrum, i.
POSAR TRAST A UNA GUITARRA, etc. fr. JrasUar,
poner trasles. íntervalla pinnis notaré.
TRAST ADA. f. Acció sens ordre ni concert.
Trastada. Inconcinnum factum. || y
TRASTAM. m. Multitut de trastos. Trasleria.
Scrutorum cumulus.
TRASTASSO. m. Cop fort. Traslazo, golpazo,
porrazo. Ingens ictus.
TRASTE. m. trasto.
TRASTEIG. m. Rastre de peus ó pefjadas, que
's deixa en los camins. Raslro. Yesligium, ii. || met.
Moviment continuat y sens orde ni concert. Trasle-
jo. Cursus inordinatus.
TRASTEJADOR, A. m. y f. Qui trasteja ó fa
ruído ab alguns trastos. Trasíeador. Scrutorum
commotor. j] Inquiet, revoltós. Trasíeador. Irrequie-
lUS. I RASTELLADOR.
TRASTEJAMENT. m. trasteig.
TRASTEJAR. V. a. Anar y tornar sovint de
una part à altra. Trastejar, Iraslear. Yagor, aris. 1|
Anar depressa despatxant los quefers doméstichs.
Menear. Tracto , as. || ant. adobar las teüladas.
|] Mudar los trastos de una part à altra. Traslear.
Supellectilem evolvere. || fér exercici. 1| Maltrac-
tar, llansar à pérdrer alguna cosa. Echar d perder,
malear. Perdo,- is.
TRASTEJAT, DA. adj. Se diu de un camí fre-
qüentat. TriUado. Yersatus.
TRASTELLADOR. m. ASTELLADOR.
TRASTET. m. d. Traaluelo , iraslillo. Tennis
supellex. 11 trasto inijtil. U pi. Cosasraenudasy de
poch valor. Zarandajas, zarandajillas. Analecta,
orum. II met. Alhajas que's manejan ó negocis que
's Iractan. Bdrlulos. Res, um.
MUDAR LOS TRASTETS. fr. met. Mudar de casa ó de
aposento. Mudar de casa, de vivienda. A domu in
domum migraré.
TRASTO. m. Alhaja de casa, regularment se
diu dels mobles vells. Mueble, trasto, trehejo. Ulen"
silia scruta. 1| Joguina ó cosa ab que algú enreda
ó 's diverteix. Traslo, trebejo, juguete. Ludi ins-
truraentum. || Persona enfadosa, molesta, que's fica
en lo que no li importa. Traslo, mequelrefe. Ridi-
CUIUS. (I pi. ARREUS. H TRASTAM.
TRASTO INÚTIL ó VELL. exp. que adcmés del sen-
tit recte, s' aplica à la persona inútil que raès ser-
veix de embaràs que de altra cosa. Trasto, trastue-
io, trastillo, cachivache. Inutilis, fastidiosus homo.
ARREPLEGAR LOS TRASTOS, fr. PLEGAR LAS GABIAS.
PORTAR TOTS LOS TRASTOS AL COLL. fr. fam. qUC s'
aplica als que mudan mòlt de habitació, ó que van
divagant sense domicili fixo. Andar con el hato d
cuestas ó iraer el halo à cuestas. Domicilium fre-
quenter mutare.
TRASTOCAMENT, m. Mudansa del estat ú
orde de las cosas. Trastrocamiento, Irasirueco, iras-
trueque. Ordinis inversió.
TRASTOCAR. V. a. Mudar lo sér, estat ú orde
de las cosas. Traslmcar, trastornar, preposterar.
Ordinem invertere. |1 Tornarse boig. Alocar. Insa-
nio, is.
TRASTOCAT, DA. p. p. Trastomado, prepós-
tero, iraslrocado. Pricposterus. H adj. Boig. Enlo-
quecido, alocado. Demenlatus.
TRASTORN, m. Obra de trastornar ó trastor-
narse. Trastorno, trastorna dura, trastornamiento.
Perversió, nis. || ruína, destrucció.
TRASTORNABLE. adj. Lo que póttrastornarse
ó fàcilment se trastorna. Trastornable. Vertibilis.
TRASTORNADOR , A. m. y f. Qui trastorna
tant en lo físich com en lo moral. Trastornador.
Perturbator, is.
TRASTORNAR. V. a. Capgirar, girar lo de da-
munt davall. Trastornar, íraèucar. Deturbo, as. 1|
met. Confóndrer, invertir 1' orde natural ó regular
de las cosas. Irasíornar, invertir. Turbo, as. || met.
Privar ó lurbar los sentits los vapors ó algun acci-
dent. Trastornar. A mente deduci. H met. Girar,
vèncer à algú ab persuasions. Trastornar, inclinar.
Animum invertere. H retrocedir. |1 inclinar , de-
cantar.
TRATA. f. Tràfich de negres. Traïa. Nigris
commercium.
TRAU. m. Tall que's fa en la roba, y 's guar-
neix de seda, fil, etc, pera sa firmesa y adorno,
ahont s' introduheix lo botó, y queda cordada la
pessa. Ojal. Ocellus, i. I En algunas cosas lo forat
que atravessa de part à part. Ojaí. Foramen, inis. |
ant. nàut. Palanca, y així 's deya: estivar à trau.
Eslivar d fuerza de palanca. Vecti stipare.
tÉR TRAUS. fr. Obrir y guarnir los traus en la
roba. Ojalar. Ocellos facere.
TRAUCAR. V. a. met. taladrar.
TRAUHERA. f. Dona que fà traus en la roba.
Ojaladera. Ocellorum eífcrmatrix. y Lo joch ó con-
junt de traus en la roba. Ojaladura. Ocellorum
opus.
TRÀURER. V. a. Exiràurer alguna cosa, po-
saria fora del lloch ahont eslava ficada ó contingu-
da. Sacar, exlraer. Extraho, depromo, is. |1 Posar
alguna cosa fora del lloch ahont estava, com : tràu"
RER de Barcelona. Sacar, llevar fuera. Egeo, is. 1|
Fér marxar à algú del lloch ahont estava establert.
Echar, desalojar. Expello, is. || Llevar 1' empleo à
algú. Sacar, apear, quitar, remover. Deduco, is. 1|
Lograr un empleo, decret, orde ó provisió, etc. Sa-
car. Assequor, eris. 1| Descubrir, manifestar algu-
na cosa. Sacar. Depromo, is. 1| Deslliurar. Sacar.
TRA
CATALÀ
TRA
707
ïripio, is. II Ajudar à eixir ó fér que algú isca de
ilgun llans, empenyo ó perill. Sacar. Eripio, is, \\
''Arrancar alguna cosa del lloch ahonl eslava agafa-
ída, com un clau, un caixal, clc. Sacar, arrancar.
Eradico, as. || Exceptuar, com: tiiét això, en lo
iemès es home de bè. Sacar. Excipio, is. I Extràu-
la virtut ó qualitats de alguna cosa. Sacar. Ex-
)rimo, is. 11 Fér bè ó segons las reglas del art al-
juna cosa. Sacar. Ellicio, is. || Fér una cosa sera-
)!ant à altra. Sacar, Iranladar. Exprimo, is. |1 In-
tentar. Sacar. Fingo, is. || Inferir una cosa de aï-
ra. Sucar, coleijir, deducir, inferir. Deduco, is. ||
)bligar a algú à que done alguna cosa. Sacar. Ex-
)rqueo, es. 1| Fér ab astúcia que algú diga lo que
lenia callat. Sacar, sonsacar. Aslu elicere. || Elegir
Iper sort ó à pluralitat de vots. Sacar. Sorte eligere.
P Guanjar per sort alguna cosa, com: tbAuher la
[rifa. Sacar. Sorte educere. || Conseguir, lograr una
)sa, com conseqüència ó efecte de altra. Sacar.
rivo, as, educo, is 1| Netejar. Sacar. Detraho, is.
Al-legar, citar alguna autoritat ó text. Alegar,
raer, cilar. Alego, as. 1| pellucar. 1. || Poriar un
»mí à alguna part. Ir, dar, llevar. Duco, is. I Tro-
bar ó conèixer per algun medi alguna cosa. S'icar.
lExpiscor, aris. ii Vomitar. Proi'ocíír, i'omítar, ar-
rojar. Evomo, is. || anl. Parlant de armas, desen-
ye\narlas, com: traurer la espasa, '1 sabre, elc.
yacar. Nudo, as, stringo, is. || Allargar, fér passar
llguna cosa de la superfície de altra. Sacar, aso-
%ar. Profero, ers. |1 Junt ab alguns noms acompan-
la signiQcació de ells, com: traureu fulla, es-
illar; traurer flor, florir, elc. Echar, arrojarne,
tacar. Germino, as. H Exclóurer. Exeluir, sacar,
echar. Excludo, is. || Llevar ó fér desaparèixer al-
juna cosa que afea ó perjudica, com tacas, malal-
ias, elc. Sacar, quitar. Tollo, is. || En lo joch,
fuanyar. Sacar, g anar. Lucror, aris. || Percibir lo
^roduclo de alguna cosa material, com del arren-
iament, de las vendas, etc. Sacar. Percipio, is. ||
leportar utilitat eo orde à las cosas morals. Repor-
\tar, sacar. Reporto, as. 1| Fér, produhir, com: las
lolivas de aquest any trauue.n moll oli. Sacar. Pro-
[duco, is. II Comparar, fér provisió en alguna part,
així 's diu: de ahonl traus aquestos géueros. Sa-
car. Emo, is. II Escullir. Entresacar, sacar. Excer-
is. II Péndrer, emporlàrsen lícita, ó il-lícila-
^ment alguna cosa del lloch en que eslava, ó ré-
[hrerla de algú, y així 's diu: ^de àhont has tret
iquesl diner? Sacar. Educo, excipio, is. || Prescn-
irse ab alguna cosa nova, poch vista ó poch usada,
Bom : TRAURER joyas, lo veslit de uniforme, elc.
íacar. Re nova primum vel rarò uli. 1| Rebaixar ó
feservar pari de alguna cosa, com : de aquí se 'n
^BA TRET lo bè de anima, etc. Sacar. Priedemo, is.
Cobrar lo que hi havia alguna diQcullat de part
Edel pagador. Sacar, cobrar. Recupero, as. | Mani-
festar lo que estava dissimulat, com : lo sombrero
Ta.íu la goma. Sacar. Oste'ndo, is. || Portar, y així
's diu: TRAU la escudella à taula. Llevar, traer. Por-
to, as. II Péndrer ocasió ó motiu de alguna cosa.
Tomar. Sumo, is. fl artigxr. || ant. trahir. || Junt
ab la preposició üe y'ls pronoms pert^onals férpér-
drer lo coneixement ó judici. 5flCor. Menlemovere.
TRAURER A ALGi5 DE LA SEVA. fr. PersBadir, fer
mudar de parer al que eslava mòlt obstinat, ües-
aferrar. Reraoveo, es.
TRAüRER T no posar, POCH JL POCH SE VE i. ACABAR;
Ó QUI\ TRÍU Y .\0 n'iU MET, AL CAP DAVALL SE'n VÀTOT
DUET. ref. qu!> reprèn la dessídia dels que no tra-
ballan y gaslan mòlt, advertinllos que per gran
que sia sòn caudal, si '1 gaslan y no n' hi posan,
arriba '1 cas deacabarse. Donde hay saca, y nunca
pon, presto se acaba el bolson ; quien no pone y siem-
pre saca, suelo halla; quien no enlra y saca, poco
halla. Addere qui nunijuam, semper depromere
curat,
Olius ad finem pervenit ille rei.
TR.iüRER i TAULAT, loc. anl. Lanzar ú lablado.
Ludus sic dictus.
tríürerse ENRERA. Férse arrera. Hacerse atràs.
A tergo vertere.
traurer escarn. loc. ant. escarnir, fér burla.
QUÉ 'n TiNCH DE TRAURER. loc. ler. Qué 'u tinch
de fér. Qué me importa. Quid mihi magni referí.
TRAVA. f. TRABA.
TRAVÉS, SA. adj. Revoltós, entremaliat. En-
revesado, travieso, ravesado. Irrequietus. || Se diu
del estudiant pícaro, que ven los llibres y s' en-
tréga à la vagamunderia y als vicis. Travieso. Ne-
bulo. II PERVERS. II Nom que acomodan los poetas à
Cupido y al Amor. Travieso. Audax, cis. y Lo que
està posat de costal ó en direcció Obliqua, com:
anar camps través. Travieso. Transversus. |1 m.
Inclinació, tortària de alguna cosa. Través. Trans-
versum, i. |1 grossíria. || travesser. || Yiu, qui
discorre y obra ab mòlt ingeni y subtilesa. Tra-
vieso. Solers,
AL ó DE TRAVÉS, m. adv. Oblíquament. De través,
al través, de soslayo. Transversúm. || per través,
DONAR AL TRAVÉS, fr. uàut. Eosopegar la nau pels
costats en alguna roca ó costa de serra en que 's
desfà ó queda encallada. Dar al través. Navigium
transversúm ferri. 1| mel. Destruhir, malmétrer al-
guna cosa. Dar al través, malbaratar. Perdo, is.
DONAR AL TRAVÉS AB LA CARREGA, fr. Càurcr ab
ella. Caer con la carga, rendirse à la carga. Suc-
cumbere oneri. I mel. No poder cumplir ab la
obligació de sòn empleo. Acodillar con la carga.
Oneri succumbere.
DONAR AL TRAVÉS AB TOT. fr. fam. Eufadarse y
abandonarho tot. Echarse con la carga. Praeire, et
toedio succumbere.
MIRAR DE TRAVÉS, fr. Tórcer la visla, mirar guer-
xo. Mirar de través. Obliquè, limis oculis intueri.
PÉNDRER DE TRAVÉS ALGUNA COSA. fr. mel. Péu-
drerla à la mala pari, interpretaria en mal sentit.
Echar à mal ó d mala parle. In malam parlem ac-
cipere.
708
TRA
DICCIONARI
TRE
PER TRAVÉS, m. adv. De part à part. De parle d
•parle, de medio à medio, al través. Tràns.
TRABALLAR AL TRAVÉS, fp. Fér alguna cosa oblí-
quament. Soslayar. Obliquo, as.
TRAVESSA, f. GROSSÀRIA, |] TRAVESSIA. || La
posta ó juguesca que ademès de lo que hi ha en lo
joch solen fér los jugadors entre sí, ó'ls que mi-
ran, à favor de algun jugador Traviesa. Sponsio.
interposita in ludo.
JUGAR TRAVEssAS. fr. Aposlar, fer alguna jugues-
ca fora de lo que ja hi ha en lo joch. Alravesar,
echar traviesas. Extra sorlem principalera sponde-
re in ludo.
POSAR UNA TRAVESSA, fp. En alguns jochs de car-
tas, tirar trunfo sobre la carta jugada, perquè '1
qui segueix no puga fér la basa sens trunfo més
alt. Alravesar. In ludo adversarium praeverlere.
TRAVESSAR, v. n. Passar, anar de una part
à altra, y així 's diu : travessar lo bosch, lo mar,
elc. Alravesar, iravesar. Transeo, is. || Passar de
una part à altra per la direcció de sa amplària.
Alravesar, cruzar, Iravesar, pasar. Cancello, as. [j
Arribar un espay ó distància de un punl à altre,
com las travessias dels carrers. Alravesar, cruzar.
Transversum jacere. || Posar alguna barra ó altre
travesser en algun carrer ó altra cosa. Alravesar.
Transversum ponere, interjicere. || üllpéndrer,
mirar de mal ull. Alravesar, aojar. Fascino, as. [|
llaurar segona vegada. Binar, dar segunda reja.
Rursusscindereagrum. |1 traspassar. 6. 7. |1 Pene-
trar una cosa pels porós de altra, y així 's diu, que
la tinta travessa '1 paper. Calar, penetrar, alrave-
sar. Penetro, as. I v. r. Posarse una cosa entre
raitj de allras. Alravesarse, interponerse. Sese in-
terponere. I Intervenir, ocórrer alguna cosa que
impedeix lo curs de altra. Aírauesarse. Intervenio.
is. II En los jochs de interès pérdrerse óguanyarse
alguna quantitat. Alravesarse. Summae jacturara in
ludo fieri.
TRAVESSEJAR. V. n. Fér travessuras, en-
redar. Travesear. Liberiüs vivere. || Discórrer ab
vivesa y ab varietat de e&pécies. Travesear. Mente
vel verbis ludere.
TRAVESSER, A. adj. Lo que's posa ó està de
través, com: flauta travessera, taula travessera.
Travesero. Transversus. || m. Llistó de fusta, ferro,
elc. que traba dos cosas, com los barrons de la ca-
dira, etc. Atravesano, travesaiio. Transversum lig-
num. II Lo llistó superior é inferior que ab los mon-
lanls forman lo bastiment de las portas ó finestras.
Cahio. Postis transversum lignum. | Cada un dels
llistons que's posan pera refors en las portas y fi-
nestras. Peinazo. AntíB transversse. | Coixí que
atravessa de una part de llit à aMra. Cabezal, tra-
vesero. Cervical transversum. |j canastró. || f. tra-
vessia.
TRAVESSIA, f. La distància ó espay de un
lloch à altre mirat de través. Travesia, iravesio.
Transversum iter. || Distància ó camí de un lloch à
altre absolutament, encara que sia per via recta,
com lo carrer que eslà entre dos més principals.
Travesia. Intervalli longinquilas. || Lacreu que fan
dos ó mès carrers ó camins en lo punt ahont s' en-
contran. Encrucijada. Compitum, i.
TRAVESSÓS, A. adj. Dificultós. Enrevesado.
DiíRcilis.
TRAVESSURA. f. Obra de travessejar. Enre-
do, iravesura, argada. Inquietudo, inis. || raet. Vi-
vesa y sutilesa de ingeni. Travesura. Ingenu acu-
men.
FÉR TRAVESURAS. fr. TRAVESSEJAR,
TRA VESTIR. V. a. ant. DISFRESSAR. S' usa tam-
bé com recíproch.
TRA VETA. f. TRABETA.
TRAYDA. f. ant. trahició.
TRAYDOR, A. adj. Fals ó que no correspon à
la lley ó fé que déu tenir ó guardar. També s'apli-
ca à la vista. Aleve, traïdor. Perfidus. |1 Lo qui fa
trahició. Traïdor. Proditor. || Dit dels irracionals
desUeals. Traïdor. Infidus.
FÉR LO TRAYDOR. fr. fam. Fingir malaltia ó altre
impediment pera escapar.se del traball. Hacer la
derengo. iEgritudinem simularé.
MIRAR DE TRAYDOR. fr. fam. Mirar ab segoua in-
tenció. Mïrar de zaïno ó à lo zaïno ó al soslayo ó
de través. Insidiosè aspicere.
TRAYDORESGH, CA. adj. Dit de la cabalca-
dura que dóna raostras de sér falsa. Zaïno, atraido-
rado. Insidiosus.
TRAYDORIA. f, TRAHICIÓ. || bellaqueria.
TRAYGUERA. f. escayola . | Herba enfera-
raraent semblant al blat, y sols se diferencia de ell
en sér mès disminuhida, y la llavor llargueta y
mòlt petita. També s' anomena blatbort ó del dia-
ble ó de gitanos, y abunda en los camps y en las
voras dels camins. Triguera. Triticum silvestre.
TRAYRE. V. a, TUAURLR.
TRAYXELLA. f. traGELLA.
TREBAIL. ni. traball.
TREBALLAR. V. a. y derivats, traballar.
TREBALLARSE. r. ant. afanyarse.
TREBEL-LIÀNICA. f. quarta trebeliana.
TREBEL-LIÀNICH, CA. adj. Cosa de trebel-
liànica. Trebelïdnico. Trebellianicus.
TRÉBOL. m. Planta de vàrias espècies, anome-
nada així perquè tiàu las fullas de tres en tres,
cada una ab una clapa blanca de figura de mitja
lluna; las flors liran à encarnadas, y tota la planta
serveix de pastura al bestiar. Trébol, trïfolio, me-
lïlolo, pié de liebre. Trifoliura, ii.
TRÉBOL lluhent. Planta perenne, espècie de tré-
bel, la cama y fullas del qual, en estat fresch, són
de vert obscur, llisas, suaus al lacto, de olor des-
agradable y de sabor mòlt amarch un poch fasti-
gós; las flors de un blanch rogench, bastant grans
y vistosas, y es medicinal. Fïbrïno, Irifolïo, me-
nianles de Ires en rama. Menyanthes trifoliafa.
TREBUCAR. v. a. trabucar.
TRE
CATALÀ.
TRE
709
. TREBÜCH. m. TRABUCH.
TREBÜQUET. in. trabüquet,
TRECENTÉSSIM, A. adj. numeial ordinal
que completa 'I número de trescents. Tricenlésimo,
trescientos, irecientos. Trecenlessimus.
TREGÉSSIM, A. adj. numeral cardinal que
jcomplela 'I número de trenta. Trecésimo, trigési-
mo. Tricessimus,
TREGINAT. m. ant. traginat. \\ ant. taginat.
TRÉGUA. f. Suspensió de armas. Armislicio,
tregua. Induciae, arum. || met. Descans, interrup-
ció del Iraball. Tregua. Induciae, arum.
TREGUAR. V. a. ant. tardar.
TREMASCLES. m. pi. clamístkchs.
TREMELGA. f. Peix, espècie de rajada de cos
erbicular, llisa y plena de tubérculs, per ahont
llànsa un humor apegalós, los ulls sumament pe-
tits, y junt à ells cinch ó sis clapas negras y rodo-
iias; la cua niès llarga que'l cos armada de una ale-
ta mòlt ampla, y tot ell comunica una conmoció
elèctrica als que'l tocan. Torpedo, tremielga, tem-
bladura. Raja torpedo.
TREMENDO, A. adj. Terrible , formidable.
Tremendo, tremebundo. Tremendus. [] Excessiu en
sa línea. Tremendo. Immanis. || Digne de respecte
y reverència. Tremendo, temedor. Tremendus. ||
TRAVÉS. 1.
TREMENTINA. f. La resina ó goma del tere-
into ó del abet. Abetinole, trem,en(ina, aceite abeti.
note. Terebinthina, ae.
TRÉMER. V. n. ant. tremolar.
TREMESÓ, NA. adj. Lo que es de tres mesos.
Tremés, tremesino, y iremesinas dit de las plantas
que's fan en tres mesos, com la civada, ordi, llan-
lias, elc. Trimestris.
TRÈMOL, A. adj. TRÈMUL. II m. Espècie de al-
ba de fulla mòlt menuda, que's mou mòlt per poch
ayre que fassa. Pobo, dlamo temblon ó libico ó ne-
gro ónegrillo,olmo. Populus libicus.
TREMOLADOR, A. m. y f. trèmul. |1 Qui tre-
mola per causa de por. Temblador, lemblon. For.
raidolosus. II Qui tremola per causa delfret. Tirita-
dor, lemblon. Contremiscens.
TREMOLAMENT. m. tremolo. I Yacil-lament
ó tinlinas del qui està per càurer. Bamboleo, vacila-
cton.Yacillatio,nis. || palpitació. || rodament de cap.
TREMf)LAMENT DE TERRA. TERREMOTO.
TREMOLAR, v. n. Manejarse, móurerse abun
moviment inquiet y perturbat. Tem,blar, tremer,
rehilar. Nulo, as. || Estreraéixerse de por. Temblar.
Trepido, as. | Patir en lo cos una transmutació no-
table per causa del fret. Tiritar, temblar de frio.
Inhorresco, is. | Móurerse la terra ó '1 paviment.
Temblar. Tremo, is. || Conmóurersè alguna cosa per
algun estruendo, sacudida, elc. Eslremecerse. Con-
tremisco, is. 1| palpitar. || Estar poch sòlida ó fer-
ma alguna cosa, corrent perill. Bambolear. Vacillo,
as. II Alsar las banderas, pendons, batentlos en 1'
ayre. Enarbolar, tremolar. Yexilla vento comove-
TOMO II,
re. II núul. Agilarse en 1' ayre las velas, banderas
y gallardets. Flamear, tremolar, baiir. Baluo, is.
FÉR tremolar, fr. Causar temor ó tremolo qualse-
vol objecte. Hacer temblar, hacer témer. Terreo, es.
II Ilaverbi un excés de qualsevol cosa que sia,
com: aquest any hi ha una cullila que fà tremolar-
Espantar, maravillar, admirar, pasmar, poner es-
panto, serunjuicio. Admiratione rapere. || Infundir
algú mòlt respecte ab sa autoritat ó presència. Ha-
cer temblar, hacer témer. Respeclu terrere.
TOT tremolant, m. adv. De un modo trèmul.
Tre'mulamenle. Tremulè.
TREMOLEJAR. V. n. Tremolar ab continuació
ó ab freqüència, ó afectar tremolo. Temblequear,
lembletear. Tremisco, is. || Móurerse perturbada-
ment, com los noys y 'Is vells quant volen cami-
nar depressa. Temblequear, lembletear. Attrepido,
as. I Usat com diminutiu tremolar un poch. Tem-
bletear. Subtreraisco, is.
TREMOLO, m. Moviment involuntari repetit y
continuat de tot lo cos ó de alguna part, procedent
de debilitat, de fret ó de algun passió de temor ó
susto. Temblor, tremor, estremecimiento. Tremor, is.
II Lo moviment que causa algun vent, campanas,
ruído de artilleria en los edificis ó en las encaba-
lladas. Temblor. Hiatus, us.
tremolo de cor. Tristesa, aflicció, passió de ani-
mo. Cordojo. Cordolium, ii.
TREMOLO DE TERRA. TERREMOTO.
TREMOLÓS, A. adj. TREMENDO.
TREMONTANA. f. TRAMONTANA.
TREMOR. m. tremolo.
TREMOR DEL COR. TREMOLO DEL COR.
TREM08TERA. f. tramostera.
TREMP. m. Punt y forma que's dóna als me-
talls é instruments de tall, pera sa major duresa y
millor fil. Temple. Temperatura, íb. || Lo tall que's
fà al canó de la ploma disposanlla pera escríurer.
Corle, tajo. Calami temperatura. || Se pren pel
canó de la mateixa ploma, y així 's diu: tenir poch
ó mòlt TREMP. Pluma, cànon. Calamus, i. | Contitu-
ció ó temperament dealgunas cosas. Temple, tem-
peramenlo. Temperamentum, i. f La modificació,
punt ó afinació que's dóna als instruments de mú-
sica. Afinacion, temple, afinadura, afinamiento. Tem-
peratio, nis. g Se pren pel humor , acrimónia ó
dolsura degeni. Temple. índoles, is.
al TREMP. m. adv. pint. Se diu de la pintura
que's fà ó trau ab colors deixatats ab àygua, ay-
guacuyt ógoma. Al temple. Pictura glutinosa.
TREMPA, f. pint. Genero de betum que's fà de
rovell de ou debatut en àygua pera pintar al tremp.
Templa. Temperalio pictòrica. |] tremp. 2. 3.
ESTAR Ó NO ESTAR DE TREMPA, fr. mCl. ESTAR Ó NO
ESTAR TREMPAT.
TREMPADOR, A. m. y f. Qui trempa. Tem-
plador. Temperator, is. || Martellet ó clau pera
trempar algun instrument de música, com piano,
etc. Templador. Tonarius, ii.
89
710
TRE
TREMPAMENT. m. ant. temperament.
TREMPLANSA. f. ant. templansà.
TREMPAPLOMAS. m. Ganivelet pera trem-
par las ploraas de escríurer. Cortaplumas, lajaplu-
mas. Scalpelluni, i.
TREMPAR. V. a. Moderar, suavisar la forsa de
alguna cosa, com la forsa de las passions, elc. Mo-
derar, lemplar. Moderor, aris. | Donar tremp ó
punt als metalls. Templar. Tempero, as. || Mesclar
una cosa ab altra, pera suavisarla. Templar. Tem-
pero, as. |] raus. Disposar los instruments de modo
que las veus formen harmonia segons convé. Tem-
plar. Tempero, as. |1 Dit del ferro y altres metalls
ficarlos vermells dins de la àygua, pera enfortiries
y donarlos lo punt que convé. Templar. Tempero,
as. II TEMPERAR. | Tallar, escapsar lo canó de la
ploma posantla conforme pera escríurer. Coriar,
lajar la pluma. Calamura ad scribendum aplare. |
pint. TEMPLAR. 6. 8. II Posar de bon humor à algú.
Templar. Lenio, is,
TREMPAT, DA. p. p. Templado. Temperatus.
ESTAR TREMPAT, fr. Estar ab salut y robus'esa.
^síarsaïio. Plena valeludine frui. [| estar de fílis.
ESTAR trempat COM UNA ORGA, Ó COM UN GÍNJOL, Ó
COM UN ALL, Ó COM UNAS PASQUAS, Ó COM UN ROSS[NYOL
ócoM UNA GUITARRA, fr. met. fam. Estar mòlt ale-
gre y de bulla. Estar como una caslanuela ò como
una pascua. Hilarilate exultari.
NO ESTAR trempat Ó ESTAR MAL TREMPAT, fr. NO
ESTAR DE FÍLIS.
TREMPLA. f. TREMP. 2. 3. || trempa.
TRÈMUL, A. adj. Se diu de la cosa que tremo-
la. Trémulo, iremolento, trepido, tremulanle. Contre-
mulus. II PALPiTANT. [I Se diu de certa modificació
del so en las orgas, que aparque tremolan. Trému-
lo. Sonus organi tremulus. || Certa modulació de la
veu que sembla que tremola. Trémulo. Tremulus.
II met. Se diu de algunas cosas, com la llum,etc.,
que tenen un moviment semblant al tremolo. Tré-
mulo. Tremulus.
TREMUNTANA. f. TRAMUNTANA.
TREN. m. Aparalo pera portar ó transportar al-
guna cosa. Tren. Apparatus, us. || met. Ostentació
ó pompa de alguna persona ó cosa. Tren. Appara-
tus, us,
TREN de ARTILLERIA. Lo conjunt de pessas de ar-
tilleria y lot lo necessari pera transportarlas y po-
der usar deellas, y las demés armas y municions
de armas que pót necessitar un exèrcit. Tren. Ins-
trumenta, oruni,
TRENA. f. Unió de tres caps de fil. seda, ca-
bells, elc, entrecreuhats ó entrellassats. Trenza.
Taenia, ae. I trenzilla. || Espècie de treneta de bu-
dells de moltó que's posa en la olla. Revoltillo. Fo-
Uiculus conlortus ex intestinis. || La de vímets.
Criznega. Taenia viminea,
TRENAR. V. a. Fér trenas. Trenzar. Crines
teeniis aptare.
TRENAT, DA. p. p. de trenar. Trenzado. Tae-
DICCIONARI TRE
niis aptatus. || adj. Cosa formada de rèt, trenas,
etc. Trenado. Tseniis confectus.
TRENCABLE. adj . trencadís.
TRENCACAP. m. met. Lo que molesta ó fatiga
al cap. Quebradero de cabeza. Importuna conlenlio
II L' objecte del cuydado amorós. Quebradero de
cabeza. Amoris objeclum.
TRENCAGOLL. m. Lloch perillós de ahonl se
pót càurer fàcilment y malmétrerse. Deslizadero,
resbaladero, despenadero, derrumbadero. Lubricus
locus. II met. Lo que exposa à incórrer en alguna
falta. Resbaladero, precipicio. Lubricus.
mentir a trencacoll. fr. pera ponderar que algú
ment mòlt, ó à cada paraula. Mentir sin suelo ; mien-
te mas que dd por Dios. Simone mendacior,
TRENDADÍS, SA. adj. Fràgil, fàcil de trencar-
se. Quebradizo, quebroso, quebranlable, vidrioso, y
friable en termes de física. Fragilis,
TRENCADOR, A. m. y f. Qui trenca. Quebra-
dor, quebrantador, rompedor. Effractarius, ii. || in-
fractor. II La part de camí ahont se gira. Travesia.
Transiíorius locus.
trencador de NAU. NAUFRAGO. 2.
TRENGADURA. f. Obertura de alguna cosa
trencada. Quebradura, quebranladura, rompedura,
quiebro. Disruptio, nis. || Sach ó bossa que per la
prolongació del perilóneo 's forma en lo melich 6
en las angonals, entre 'Is muscles del abdomen ó
ahont ixen los vasos de las illadas, y conté una
porció de budell, ayre ó àygua. Quant baixa à la
bossa dels testículs, se diu vulgarment potra. Hèr-
nia, quebradura. Hèrnia, ae. || med. y cir. Rompi-
ment. Rotura , rompimiento , fractura , ruptura.
Fractura, ae.
TRENGAFILA. f. La cosiura entrellasada que
'Is enquadernadors fan entre la corda y capsada de
cada part en lo llom del llibre quant lo cusen. Ca-
deneta. Calenula, £e. || met. fam. porta falsa. 2.
TRENGALAM. m. Cert peix de mar ó de riu,
del qual diuhen que menja 1' esquer y no càu en 1'
ham. Glano, gldnide. Glanus, i, glanis, is, idis.
TRENGALÓS. m. Espècie de aucell de uns dos
peus de llarch, ab lo llom blanch rogench, lo ven-
tre blanch; las extremitats de las alasclapadas de
negre; 'Is peus cuberts de ploma, ab las unglas
grans y fortas; lo bech groguench, corb y tant fort
que trenca ab ell los cossos més durs. Habita en las
voras del mar, y s' alimenta de peixos, Quebranta-
huesos, osifraga. Alguns 1' anomenan en castellà
esmerejony atahormas. OssiUagns, i,
TRENGAMENT. m. La obra de rómprer algu-
na cosa. Quebranlamiento, quebramienlo, quebranto.
Fraclio, nis.
trencament de cap. Mals de cap, cuydados, Que-
bradero de cabeza. Importuna contenlio,
trencament de nau. NAUFRAGI.
TRENGANIL. m. nàut. trancanill.
TRENGAPINS. m. fam. mil homes.
TRENGAPINYAS. m. Aucell del tamany de
TRE CA
una cogullada, ab la ploma rogenca, '1 bech curly
tant fort que trenca las pinyas, y s' alimenta dels
j)inyons Picocruzado.
TRENCAPINYONS. m. Qui trau 'Is pinyons de
las pinjas toiradas, los trenca y neteja. Cascapino-
nes. iNucleorum pinneorum colleclor. |1 Instrument
, de fusia pera Irencarlos. Cascapimnes. Nucifrangi-
;bu!um, i.
TRENCAR. V. a. Rómprer, fér trossos de al-
guna cosa. Qaebrar, quebrantar, romper. Frango,
is. II Dirigirse, girar, mudar de direcció eixint de
[un camí ó carrer y entrant en altre. Doblar, tor-
Uer, volver. Fleclo, is. || Destorbaré impedir la con-
hinuació de alguna cosa. Interrumpir, quebrar, rom-
[per. Inlerrumpo, is. || Infringir, violaralguna lley,
paraula ú obligació. Quebranlar , quebrar, rom-
jter, traspasar. Yiolo, as. 1| Esquerdar alguna cc-
posanlla en estat de que's rompa mès fàcil-
lent. Quebranlar, cascar. Scindo, is. 1| Esclafassar,
leixar una cosa à milj móldrer. Quebranlar, ma-
\ehacar, cascar. Quasso, as. [| Profanar un lloch sa-
jrat ó segur, ó 'Is límits de qualsevol cosa. Violar^
luebranlar. Transgredior, eris. \\ Rómprer, vónccr
llguna dificultat, impediment ó destorb que era-
jarassa pera la llibertat. Quebranlar, forzar, rom-
ier. Rurapo, is. || Molestar, fatigar, causar pesar ó
[isgust. Quebranlar, conslernar. Attero, is. 1| amo-
iiNAR. II Rómprer la amistat ab algú. Romper. Ab
imicitia discedere. [j Separar per breu temps la
»nió ó conlinuilat de algun flúyt, com: trencar
\' ayre, la àygua '1 qui nada. Romper. Divido, is.
||| Obrir espay suficient pera passar per algun lloch
3upat de gent unida. Romper. Praírumpo, is. || Fèr
[íérdrer lo color natural. Quilar. Adimo, is. [j róm-
prer. II Relaxarse las Iripas, patir alguna hèrnia.
\Quebrarse. Hèrnia laboraré. || Interrómprerse la
íontinuilat de alguna cosa. Quebrarse. Abrumpi.
í TRENCAT, DA. adj. Qui pateix de trencadura.
^uebrado, hernioso. Hèrnia labora ns. || Dit del ter-
ïuo escabrós. Fragoso, inlrincado, àspero. Frago-
|BUS. II m. arit. Se diu del número que expressa una
mès parts de la unitat, com '/g, y^, etc. Quebra-
),fraccion. Fractio, nis.
TRENCAT DE TRENCAT, arit. Lo trcncat queexpres-
parts de altre, com 'Ade */^. Quebrado de que-
rado ó quebrado compueslo. Fractionis fractio.
TRENCH. ra. Xiribech, forat en lo cap. Desca-
ibro, descalabradura. Capitis fractura. || cascadu-
u, 11 Costum ó hàbit de fér alguna cosa, y aixi 's
liu : saber lo trencu de alguna cosa. Gobierao, ma-
ejo, manera. Adminislralio, nis. || La obertura que
fa en lo cap de las eras ó solchs de las verdu-
is, herba, elc, pera encaminarhi la àygua quant
rega. Torna. Fluxus aquae conversió.
AL TRENCB DEL AUBA Ó DEL DIA. loC. Ai rompCr cl
ílba, al despuntar el dia. Ad diem illucere.
FÉR UN TRENCH. fr. Fér alguna ferida en lo cap.
9escalabrar. Caput percutere.
TRENETA. f. d. Trei cilla, üa, ica, T<eniola,
FALA.
TRE
7ir
m. (I Tr.ENA. 3. II La quc'.sfà delripasde moltó pera
donar als gats. Cordilla. Iniestinorum catenula.
TRENI. m. TRiENi.
TRENO. m. Llamentació fúnebre per alguna
calamitat, y 's pren en especial per las del profeta
Jeremias. Lamentaciones, Irenos. Traeni, orum.
TRENTA, adj. Numeral cardinal. Treinla. Tri-
ginta. (i TRENTÈ.
TRENTAHÚ. m. Cert joch de cartas, en que
reparlidas dos ó tres à cada hu dels que jugan, van
demanantne mès fins à fér trenta y un punts, con-
tant las figuras per deu y las demés cartas per lo
que pintan, y si ningú fà Irentahú, guanya '1 que
's queda en lo punt mès alt per orde de ma. Trein-
la y uno. Ludus chartarum ad trigessima el una
puncla.
TRENTANARI , A. adj . Lo que es de trenta
anys. Treintanal, Ireinlanario, Ireinienario. Tricen-
nalis. II TRENTENARI.
TRENTÈ, NA. adj. Numeral ordinal, la unitat
que s' anyadeix al vint y nou per complement del
trenta; y '1 que pertany à dit número. Treinleno,
irigésimo. Trigesimus. l| m. Qualsevol part de las
trenta en que's divideix un lot. Trigésimo, ireiale-
no. Trigessimus. I f. trenta, i .
TRENTENA, f. TRENTA. I .
TRENTENARI. m. Lo número de trenta dias
dirigits à un mateix objecte. Treinlanario, Ireinie-
nario, Irenlenario. Tricenni dies. || Dit del número
de trenta missas celebradasen trenta dias consecu-
tius per la ànima de algun difunt. Lleno, ireiniena-
rio. Tricennairaisssein defuncti commemorationem.
TRENTÍ. m. Moneda de or de valor de trenta
tres rals. Trenli. Triens aureus.
TRENUYTADA. f. anl. De noche. Sub nocte.
TRENITAR. V. n. ant. tranuitar.
TRENYORAR. V. n. anl. anyorarse.
TRENZILLA. f. Cinta entreleixida en forma de
trena ó de llata. Trencilla. Taeniola, se. H La que
volta la copa del sombrero tocant à las alas. Cin-
tillo, irencillo, Irencica, Irencellin. Galeri spira vel
cinclorium.
TREP. m. TRENCH.
TREPA. f. TREPADÜRA. 1, || ter. GENTUSSA.
TREPÀ. m. cir. Instrument pera foradar la
closca del cap. Trépano. Terebellum, i. || trepant.
II BELABARQui. 1| Inslrumcnl fét com un canonet ab
dents al cap, y de que usan los argenters pera tras-
passar. Trépano de plalero. Mediolus, i.
TREPADOR, A. m. y f. taladrador. || Qui
trepa per algun lloch. Trepador. Scandens, tis, y
funambulus, i, pelaurila, ai, se diu del volatí que
trepa per la maroma. |1 Lloch per ahonl se trepa.
Trepadero, trepador. Scansorium, ii. |1 adj. met. Lo
que trepa, com la flama, elc. Trepador. Audax, ois.
TREPADÜRA. f. Bigarradura, espècie de guar-
nició ó adorno (jue's posa en la vora de las pinlu-
ras y dels vestits. Trepa , trepado. Circumposita
fimbria; limbus, i. || La acció de trepar per algun
71 2f
TRE
DICCIONARI
TRE
paratge. Trepa. Scansio, nis. || Forat fét ab lo tre-
pant. Taladro. Foraraen, inis.
TREPANACIÓ. La acció de trepanar. Trepana-
cion. Terebratio, nis.
TREPANAR. V. a. cir. Foradar ab lo trepà, y
fér concórrer à aquell paratge las matérias confor-
me 's necessita. Irepanar. Craneum terebrare. |]
TALADRAR.
TREPANT, in. Espècie de laladre que usan và-
ries artífices pera foradar la matèria de sòn art; y
's compon de una punta prima y rodona, y té vàrias
pessas y cordills ó corretjas que disposan l' instru-
ment pera que un barro que'l travessa, puje y
baixe, voltant mòlt velosment, impel-lint la punta
envers 1' objecte que's v6l foradar. Trépano, ire-
pan,parahuso. Terebra, a3.
TREPAR, v. n. Traspassar pujant à alguna
part difícil. Trepar. Adrepo, is. 1| Pujar, enülarse
unas cosas en altras, com la eura en la paret, las
parras en los arbres, etc. Trepar. Scando, is. || Pu-
jar à algun lloch à quatre grapas com los gats.
Gatear, trepar. Adrepo, is. || met. Penetrar, alcan-
sarab lo discurs alguna cosa mòlt difícil, com:
TREPAR al Parnàs, al temple de la fama, etc. Tre-
par. Volo, as. II TREPANAR. || Guamir la pintura, '1
brodat, etc. ab trepadura. Ticar, trepar. Circum-
orno, as. || Fér bigarradura 6 talls per adorno en
los vestits y calsat. Trepar, picar. Scissuris vel si-
nuosè ornaré.
TREPAT, DA. p. p. y adj. Jre;)aí/o. Terebra-
tus. II met. Dit de algunas cosas que tenen vuyt,
com los que fa '1 corch. Trepado. Terebratus.
TREPIDACIÓ. f. astron. Balans aparent y qua-
si insensible que'Isantichs atribuhianal firmament
septentrional ó al milj dia. Trepidacion. Trepida-
tio, nis. II Tremolo. Trepidacion , eslremecimiento.
Horror, is. || med. Tremolo de membres y nirvis.
Trepidacion, tetnbleteo. Trepidatio, nis.
TREPINYEJAR. V. n. PICAR de peus.
TREPITJ. m. La acció de trepitjar. Pisoteo.
Conculcatio, nis. || Lo rastre ó peijadas quequedan
estampadas en la terra. Rastro, y pista si es dels
animals, Yestigium, ii.
TREPITJADA, f. Petjada, '1 senyal que queda
del trepitj. Pisada, huella. Vesligium, ii. || L'acle
y efecte de trepitjar. Pisadura,pisa,piso, holladu-
ra. Calcatio, nis. | mel. Se pren pel sol ó superfície
de algun terreno, com: aquest camí té bon ó mal
TREPITJ. l'iso. Solum, i.
TREPITJADOR, m. Qui trepitja, especial-
ment los rahims pera fér vi. Pisador. Calcator, is.
TREPITJAMENT. m. TREPITJ.
TREPITJAR, v. a. Posar los peus sobre algu-
na cosa. Pisar, hollar, y acalcar, conculcar, reho-
llar, y pisoiear, quant se fà repetida y expressa-
ment pera maltractar alguna cosa, passanlhi pre-
cipitadamant per sobre. Atropellar. Occulco, as. ||
met. Menospreciar, no fér cas de alguna cosa, com
honras, dignitats, etc. Pisar, hollar, atropellar,
pasar por encima. Deprimo, is. 1| v. n. En los edi-
ficis estar lo pis de una habitació sobre un altre.
Pisar. Nitor, eris. || Xafar los rahims ab los peus
pera exprémer lo mosty fér vi. Pisar. Calco, as.
TRER. V. a. ant. traürer. |1 v. a. ant. disparar,
TIRAR, apuntar.
TRES. adj. Numeral cardinal impar que's com-
pon de una unitat afegida à altras dos. Tres. Tres
et tria. |] arit. Se diu de la nota ó guarisme que
representa tres unitats. Tres. Terlia numeralis nota.
H En las cartas, la en que hi ha marcats tres punts
ó senyals. Tres. Charta, elc. tribus notis dislincta.
II Se diu del dau que té pinlals tres punls. Tres.
Tcrnarius in alea. || pi. En lo joch de daus las pa-
rellas ó llans de tres punts. Terna, lernas. Ternarii
inaleis.
A LAS TRES MORT ó PRES. loc. met. fam. pera do-
nar à enténdrer que convé fér 1' últim esfors. A
tres ó d las tres va la vencida, ó se echa el resto. Ad
triarios ventum est.
i TRES. m. adv. mús. Se diu de la composició ó
pessa que conté tres parts ó en que cantan tres
veus. A tres. Terna harmonia.
COM TRES Y DOS SÓN CINCH Ó COM TRES Y TRES SON
SIS. expr. COM dos y dos fan quatre.
UN tres y no res. exp. Cosa de poquíssima im-
portància. Unabicoca. Parvi momenti res.
TRESAR. v. a. Contar ó péndrer de tres en tres.
Terciar. Tertio, as.
TRESAVI. m. ant. Tatarahuelo. Abavus.
TRE8CAMENT. m. Obra de trescar. Trio.
Apium frequens introitus et exitus.
TRESCAR. V. a. Entrar y eixir freqüentment
las abellas en lo buch mòlt poblat. Triar. Apes
exire vel intrare frequenter.
TRESCENT8, TAS. adj. Numerat ordinal.
TRECENTÉSSIM.
TRESCOL.m. trafech.5. || Lo vi que surt de la
prempsada de la brisa y pellofa. Torcedura, agua-
pié, purrela. Lora, íe.
TRESCOLAR. V. a. TRAFEGAR. 1.
TRESDOBLAR. V. a. Multiplicar per tres ó fér
tres vegadas una mateixa cosa. Triplicar, tresdo-
blar. Triplico, as.
TRESILLO. m. Joch de cartas entre tres, en
que se 'n reparteixen nou à cada un, y quedaa
tretze en lo munt pera robar; y té tres sorts: en-
trada, voltereta y sol. Lo qui hi entra elegeix lo
coll, y deixa las cartas que no li convenen robant-
ne altras. Lo qui fà voltereta gira la primera carta
del munt, y aquella es lo coll de trunfo. 'L qui va
sol anomena '1 palo que vól y no roba. Renegada,
tresillo. Chartarum ludus vulgò tresillo.
TRESLADAR. V. a. TRASLADAR.
TRESOR, m. Arreplech de or, plata y altras
preciositats. Tesoro. Thesaurus, i. || Erari públich
ó particular. Tesoro. Gazophylacium, ii. || Rique-
sas, béns. Riqueza, tesoro. Gaza, ae. |] met. Reunió
de circunstàncias apreciables, tant en orde al àni-
TRE
CATALÀ
TRI
713
a com al cos. Tesovo, oro. Tliesauius, i. |1 mel.
urna, compend i ó col-Iecció de noUcias ó cosas es-
iniables. Tesoro. Thesaiirus, i. U Se diu en par-
icular de la bondat inünila de Crislo y sos Sants,
'esoro. Thesaurus, i.
TiiEsoR piJBLicH. Edifici en que 'Is romans guar-
avan l'or y plata pera las necessitats de la repú-
lica. Tesoro publico. Thesaurus, i.
TRESOR REAi,. Erari del rey. Tesoro real ó regia,
rcas reales. iErarium, ii.
VALER UN TRESOR, fr. met. Tenir alguna cosa mol-
la estima. Regularment se diu de las personas. Ser
n lesoro ; valer un mundo ó un polosl. Thesauro
ríESlanlior.
TRESOREJAR. V. a. ant. atesorar.
TRESORER, m. Lo ministre ó persona destina-
ia pera la custòdia y distribució del tresor. Teso-
ro. QuíEslor, is. II En las catedrals'y col-legialas
nonge ó dignitat que cuyda de las relíquias y
osas mès preciosas. Tesorero. Ciniarcha, ae.
TRESORERIA, f. Oficina ó despaig del Ireso-
er. Tesoreria. Quaestorium, ii. [I Lo càrrech ó dig-
ital de tresorer. Tesoreria. Qusestura, sb. || L'edi-
ci ó lloch ahont se guarda '1 tresor püblich. Teso-
eria. ^Erarium, ii.
TRESPASSAR. y derivats, traspassar.
TRESPASSER. m. ant. CAMBIADOR, CAMBISTA.
TRESPEUS. m. Instrument de cuyna compost
e una pessa de ferro en figura circular ó triangu-
lar ab tres peus sobre del qual se posan las calde-
s, perols, y aitras capsas pera cuynar ab como-
ilal sens sufocar lo foch. Trébedes. Tripes, dis,
hyatrepus, i. || ter. estalvi. 2.
TRESPLANTAR. Y. a. y deribats. trasplantar.
TRE8POL. m. ter. Sostre. Techo, y lechumbre
los mòlt elevats, com los de las iglésias y edificis
emblants. Tectum, i.
FÉR TRESPOLS. fr. Cubrir l' edifici ab ells. Techar.
ectis operire.
■ TRESPONTÍ. m. TRASPONTÍ.
. TRESPOST. adj. ant. traspostat. || adv. oe-
trís.
tre8quilar. v. trasquilar.
TRE8TEIG. m. TREPITJ. 2.
TRESTEJAR. V. a. TRASTEJAR.
TRESTORNAR. V. a. ant. TRASTORNAR. || ant.
TORNAR ATRÍS.
TRE8TRUYT. adj. ant. tot.
TRET, A. p. p. Sacado. Elicitus.
TRET. adj. Sacado. Elicitus. || m. tir 1. 2. 3.
i. II Espay, distància de lloch ó de temps. Trecho.
Tractus, us. 1| fisonomia.
ERRAR LO TRET. fr. que à mès del sentit recte
significa enganyarse en lo dictamen ó concepte de
alguna pretensió ó intent. Errar el tiro. Spe falli.
NO VÉDRERHI i TRET DE BOFETADA. loC. NO VÉDRER
TN BOU etc.
TRETA. f. Artifici subtil é ingeniós. Treta.
Calliditas, alis. P Extracció. Saca. Exportatio, nis.
II ardit. II Medi pera eixir de alguna dificultat. Sa-
lida, treta, escapatòria. Exitus, us, subterfugium,
ii. II SAGETA. II exp. Lo concepte ó pensament que
forma qualsevol dels esgrimadors pera la defensa
pròpia ú ofensa del contrari, y acció corresponent
à ell, sense que aquesta puga fàcilment compén-
drerlo en qualsevol dels llans y temps que s' ofe-
reixen; y són lo ménos trenta aqueslas tretas,cora:
estocada, manotada, encadenada, enarcada, galus-
sa, ganància, final, revés horisontal, revés des-
cendent, tall, cap à la espasa, irremediable, treta
doble, empanada, encomanada, treia del tenlador,
etc. Treta. Prudens callidaque in adversarium pe-
tilio. II La manya ab que '1 jugador procura millo-
rar la seva sort. Traza. Astus, us. || ant. tir, tret,
TRETAS DEL FORO. Falàcias. Trazüs, enredos, em-
brollos. Tricae, arum.
TRETZE, adj. numeral cardinal compost de
tres unitats y dos desenas. Trece. Tredecim. y adj.
numeral ordinal. Trece, treceno, decimotercio. Deci-
mustertius. || En la orde de Santiago '1 caballer
anomenat pera assistir à algun capítol general.
Trece. Decimoterlio loco delegatus eques. || pi.
Nora que donaren à tretze caballers de dignitat
particular en la orde de Santiago. Treces. Sancti
Jacobi ordinis tredecim proceres.
TRETZE sói»i TRETZE, loc. fam. Porfiadameut, ter-
cament, ab tenacitat. J^rre que erre, tieso que tieso,
quedo que quedo, dale que dale, dale que le das ó da-
le que le daràs. Pertinaciter agis.
QüEDARSE EN SOS TRETZE, fr. met. fam. Persistir
algú tenasment en un propòsit. Estar en sus trece.
In sententia tenaciter persistere.
TRETZÈ, NA. adj. Numeral ordinal. Treceno,
trece, decimotercio. Decimuslercius.
TRETZEMESÓ, NA. adj. Cosa de tretze me-
sos. Irecemesino. Tredemestris.
TRETZENA, f. Número de tretze. Trece. Tre-
decim.
TRETZENARI. m. V espay ò temps de tretze
dias regularment continuats y dedicats à un ma-
teix objecte. Trecenario. Tredecim designati dies.
TREU. m. nàut. Yela quadrada ab que las em-
barcacions llatinas navegan en popa ab vents forts.
Treo, treu, vela de fortuna. Yelum quadratura. || La
verga en que s'assegura ó subjecta dita vela, Treo.
Quadrati veli antena.
TRÉURER. V. a. trÍürer.
TREVA8. f. pi. TRÉGUA.
TREVÉ8. m. TRAVÉS.
TRÈVOL, m. TRÉBOL.
TRÈVOL, m. trespol.
TREYR Y TRAIR. V. a. ant. DISPARAR, tirar,
APUNTAR.
TRIA. f. La obra de escuUir. Escogimiento. Se-
lectio, nis. fl mit. Nom de las tres ninfas que cria-
ren à Apolo, Tria. Thria, ae.
TRÍADA. f. Reunió de tres unitats. En la esco-
la neo-platónica 's diu aludint al ser, à la intel-li-
714 TRI DICCIONARI
géncJa yal ànima. Triada. Triada, se. |j harmònica.
L' acort perfel. Se diu així per estar compost de
tres termes en proposició harmònica. Triada armó-
nica. Triada harmònica.
TRIADOR, A. m. yf. Qui tria. Escogedor. Se-
lector, is.
TRIAGA. f. farm. Composició de vàrios ingre-
dients que serveix contra tot veneno, sent los prin-
cipals y mès eficasos 1' opi y las espècies que cor-
regeixen sa virlut narcótica. La basa principal de
la de Roma y Monlpeller es la carn del escorsò.
Triaca. Theriaca, íb. 1| met. Remey de algun mal
previngut ab prudència ó Irét del mateix dany. An-
lidolo, triaca. Antidolus, i.
TRIAGAL. adj. Cosa de triaca ò que té sas pro-
pietats. Triacal. Theriacus.
TRIÀNGUL. m. Figura de tresànguls. Triàn-
gulo. Triangulus, i. || Qualsevol cosa que's presen-
ta en figura triangular. Tridngulo. Triangulus, i.
I nàut. Vela triangular que se sòl usar en temps de
bonansa. Monlera, tridngulo, monlerilla, rascanu-
hes. Triangulare velum. |1 ler. tenebrari.
TRIÀNGUL ACUTÀNGüL. geom. Aqucll que lé tres
ànguls aguts. Trióngulo acutangulo ó oxlgono.
Triangulus aculangulus.
TRiANGüL AUSTRAL, astr. Certa constel•lació de
cinch estrellas prop del polo antàrlich. Tridngulo
austral. Triangulus australis.
TRIANGÜL BOREAL, aslrou. Certa conslel-laciò sep-
tentrional que consta de quatre estrellas. Tridngulo
boreal. Trio, nis.
TRIÀNGUL EQüiLÀTERO. geom. Lo que té sos tres
costats iguals. Tridngulo equilàtero. Triangulus
aequilaterus.
TRIÀNGUL ESCALENO. gcom. Lo que té sos tres cos-
tats desiguals. Tridngulo escaleno. Triangulus sca-
lenus.
TRIÀNGUL ESFÉRiCH, astron. Lo que's considera
descrit en la superfície de la esfera, y compost de
tres archs de círculs màxims. Tridngulo esfèrica.
Triangulus sphericus.
TRIÀNGUL isóscELEs. geom. Lo quB té solament
dos costats iguals. Tridngulo isósceles. Triangulus
issosceles.
TRIÀNGUL OBLiQUÀNGUL. geom. Lo que no té cap
àngul recte. Tridngulo oblicudngulo. Triangulus
obliquangulus.
TRIÀNGUL OBTUSÀNGUL. gcom. Lo que té un àngul
obtús. Tridngulo obtusdngulo ó ambligonio. Trian-
gulus obtusangulus.
TRIÀNGUL PLA. geoiu. Lo que's compon de líneas
rectas senyaladas en una superfície plana. Tridn-
gulo plano. Triangulus planus.
TRIÀNGUL QUADRANTAL. astron. L' esférich, en que
algun ò alguns de sos costats són quadrats. Tridn-
gulo cuadranial. Triangulus quadrantalis.
TRIÀNGUL RECTÀNGUL. geom. Lo que té un àngul
recte. Tridngulo rectdngulo. Triangulus reclangu-
lus vel orthogonius.
TRI
TRIANGULAR, adj. Lo que pertany al Iriàn-
gul. Triangular. Triangularis.
TRIANGULARMENT. adv. m. En fig«ra trian-
gular. Triangularmenle. Modum trianguli.
TRiANGüLAT, DA. adj. Disposat en figura
triangular. Triangularmenle. Triangularis.
TRIANT, m. triador.
TRIAR. V. a. Escullir, obtar alguna cosa entre
allras, com: triar los mots mès propis. £sco_9cr,
elegir. Seligo, is. || Separar una cosa de entre al-
tras. Entresacar, separar. Segrego, as. (j Netejar,
purificar alguna cosa, com l' arròs, mongetas, etc,
trahentne losupérfiuo óextranyque tenen mesclat.
Mondar. Mundo, as. || garbellar. || Separar lo do-
lent de lo bo pera que aquest no's malmeta. Escar-
dar. Serceno, is. || met. Separar lo millor de lo in-
ferior en alguna linea. Zarandar. Seligo, is.
TRIAR LO MILLOR PERA SÍ. fr. Escullir lo mès bo
en concurrència de altres. Escoger como entre pe-
ras. Poliora seligere.
DONAR À TRIAR. fr. Preferir à algú à que fassa ó
's quede en lo que mès li acomoda. Dar d escoger.
Praefero, ers.
TRIARI. m. Cada hu dels soldats de reserva de
la milícia romana, que sols peleavan pera socórrer
à las filas desordenadas. Triario. Triarius miles.
TRIAT, DA. adj. Senyalat, escullit, separat
per millor entre allras cosas de sa espècie. Esco-
gido, seleclo, florida. Seleclus.
TRIB. m. TRIBU.
TRIBANAR. V. a. y derivats, barrinar.
TRIBANELLA. f. barrina.
TRIBAQUI. m. Peu de tres síl-labas breus en
la prosòdia grega y llatina. Tribaquio, tribraquio,
tribraquis. Tribachius, ii.
TRIBÓ. m. barrina. |{ mús. Instrument trian-
gular ab cordas de aram, y 's pulsan ab estils de
ferro. Tribon. Triangularis organi genus.
TRIBS. m. pi. y
TRIBU. f. Porció de poble que's divideix en bar-
ris. Lo poble judàych estava repartit en dotze tri-
bus, la república de Aténas en deu, y '1 poble romà
al principi en tres, y de aquí prengué '1 nom ; des-
près se dividí en altras mòllas tribus que éra com
part major, pera contradistingirla de la cúria. Tri-
bu. Tribus, us.
TRIBUHIR. V. a.ATRIBÜHIR.
TRIBUL. m. y
TRIBULACIÓ, f. Pena, sentiment, aflicció. Tri-
bulacion. Tribulatio, nis. | Terme de devoció, àn-
sia, pena que's pren com exercici vingut de la ma
de Déu. Tribulacian. Tribulatio, nis,
TOT SÓN TRIBULACIONS, loc. Denota que tots los
estats abundan de penas y traballs. Na hay sinó
iribulacion sobre tribulacion. Omnia plena laboris.
TRIBULET. m. Se diu del noy entremaliat.
Zarandilla, argadilla, bullebulle, lararira, molino,
peonza, ardilla. Ardelio, nis.
sÉR UN TRIBULET. fr. fam. Denota la mòlta inquie-
TRI
CATALÀ
TRI
716
it, majorment dels noys. Ser un azogue. Fíydrar-
firo aíllari.
TRIBUNA, f. Puesto elevat en la iglósia, desde
la qual deyan las oracions al poble. Tribuna. Sug-
:estum, i. || En las iglésias espècie de balcó ab
renlallas desde ahont ouhen la missa algunas per-
nasdedislinccióósos familiars. Tribuna. Odeum,
II Tablado ó lloch elevat desde ahont s' arenga
1 poble. Tribuna. Roslra, le. || Espècie de balcó
bert ab vidrieras, elc, pera vèiirer desde alli al
na funció sense sèr vist dels de fora. Tribuna.
pecula, orum. 1| En las Corts, acadèmias, univer-
tat, lloch elevat en forma de balconet desde ahont
perora ó llegeix. Tribuna. Roslra, ae.
TRIBUNAL, m. Soli ó lloch destinat alsjut-
s pera la administració de justícia y pronuncia-
ió de lassentér;cias; y també la junta dels julges
ue concorren à donar la sentència. Juzgado, iri-
unal. Tribunal, is. |1 Audiència, cort ó lloch ahont
' administra justícia, y sentencian los plets. Au-
iencia, tribunal. Tribunal, is. [| Se diu també en
rde als particulars que senlencian alguna causa.
Tribunal. Tribunal, is. || En lo espiritual se pren
er la justícia de Dèu. Tribunal. Dei supremura tri-
unal. II Potestat ó jurisdicció espirilual, com: lo
iBUNAL de la penitència. Tribunal. Tribunal, is. []
diu així ma'eix del judici de la pròpia concién-
ia. Tribunal. Conscienliaejudex.
TRIBUNAL süPREMO. 'L supcrior de que ja nos'
dmet apel-lació. Tribunal suprema. Supremum
ribunal.
TRIBUNAL DE CASSACIÓ. 'L tribunal supremo de
slícia, à qui correspon conèixer dels recursos de
cassació. Tribunal de casacion. Tribunal abroga-
tíonis.
DE TRIBUNAL. 111. adv. En audióncia pública ó ab
' aparato de jutge. Prolribunali. Protribunali.
^ TRIBÜNAT. m. Magistrat, dignitat de tribuno.
Tribunado. Tribunatus, us.
TRIBUNICI, A. adj. Cosa del tribuno, com:
dignitat TUiBUNÍciA. Tribunicio, tribúnico. Tribu-
icius.
TRIBUNO. m. Magistrat romà que sostenia 'Is
drets del poble, y 'Is defensava contra las empresas
del cónsul, del senat y dels nobles, y èra tania sa
autoritat que podian anul-lar los decrets del se-
nat, y algunas vegadas feren pèndrer als cónsuls
y mullaren al dictador. Lo diclador Sila 'Is limilà
dit poder, però Marco Cola y Pompeyo 'Is hi lornà-
len. Tribuno. Tribunus, i,
TRIBUT, m. Quantitat que paga '1 vassall al
soberà del estat en que habita, ó en regoneixement
del senyoriu, ó pera sostenir los càrrechs del es-
tat. Tributo, Iribularion. Tributum, i. || Qualsevol
càrrega contínua. Tributo. Tributum, i || pensió,
I CENS. 11 vassallatge, 1| La porció que pagan à al-
guns senyors las naus que arriban à sos ports.
Tributo. Pelagium, ii. || En lo moral, traball, pena,
respecte, com: tots hem de pagar lo tribut falal à
la mort, als pares lo de respecte, etc. Tributo. De-
bitum, i.
PAGAR LOS tributs, fr. Contribuliir algú ab lo
tribut que se li imposa. Tributar, paçjar el tributo
ó los tribntos. Vecligal solvere, pensilare.
POSAR UN tribut, fr. Imponer un tributo. Tribu-
tum in provincià, in capità describere.
repartir LOS tributs, fr. Senyalar à algú lo que
li toca pagar. Imponer, repartir los iributos. Yecti-
galia imperaré. 1| mel. tributar. 2.
TRIBUTAR.fr. pagar los tributs. l.l|met.
Rendir com per tribut y regoneixement algun ob-
sequi ó veneració. Tributar, rendir homenaje. Ve-
nerationem alicui imperlire.
TRIBUTARI, A. adj. m. y f. Qui ó lo que pa-
ga tribut. Pechero, tributario. Tributarius. || Obli-
gat, com: los Qlls són tributaris del honor degut
al pare. Tributario. Tribularius. H També 's diu
poèticament, com F. se feu tributari de la belle-
sa. Tributario. Yecligalis.
FÉR tributari, fr. Subjeclarlo als tributs. Hacer
tributario d alguno. Alicui vectigalia imperaré.
TRICICLE, m. Carruatge de tres rodas entre
'Isantichs romans, rríric/o. Triciclum, i.
TRICOLOR, adj. Cosa de tres colors, com:
bandera tricolor. Tricolor. Tricolor, is.
TRICORN, m. Sombrero de tres picos. Tricor-
nio. Tricornium, i.
TRICORNI, adj. Lo que té tres corns. Tricome.
Tricorniger.
TRICOTRICO. m. fam. tribulet.
TRICTRACH. m. Ruido com de cops repetits y
desordenats, ó 'Is mateixos cops. Triquitraque, tris
tras. Frequenscrepilus.
TRIDASSA. f. Extracte preparat de la lletuga
de enciam. Triddceo, lactucario. Tridax, acis, lac-
tucarium, ii.
TRIDENT. adj. Forqueta de tres dents, y en
especial lo cetro que'ls poélas han donat à Nepluno.
Tridenie. Tridens, tis. 1| fitora. 1.
TRIDENTAT, DA. adj. bot. que s' aplica à la
fulla que té la punta ab tres dents. Tridentado. Tri-
denlalus.
TRIDENTÍ, NA. adj. Pertanyent àTrenlo, ciu-
tat de Itàlia, y pres com à masculí 'I concili gene-
ral que 's celebrà en dita ciutal, la primera sessió
del qual comensà 'I dia 13 de desembre del any
1343, en lo pontificat de Paulo íll. Tridcaiino. Tri-
dentinasynodus.
TRIDENTÍFER, A. adj. poét. Nom que's dóna
à Neptuno com à soberà del Iridenl. Trideniifero.
Tridentifer.
TRIDÓ. m. PRIM. 8.
TRIDUÀ, NA. adj. Lo que es de tres dias.
Triduano. Triduanus.
TRÍDUO. m, L' espay de tres dias, y comun-
ment parlant de certs exercicis devots que 's fan en
ells. Triduo. Triduum, i.
716
TRI
DICCIONARI
TRI
TRIENAL. adj. Cosa de Ires anys. Trienal,
trienal. Triennalis.
TRIENI. m. Lo temps ó espay de tres anys.
Trienio. Triennium, ii.
TRIENSA. f. ter. Forca de Ires ó quatre pun-
[diS. Bielda, bieldo. Yentilarum, i.
TRIERARCA. m, nàut. Nom que donava en
Alénas al qui manava y armava una galera. Trie-
rarca. Trierarchus, i.
TRIERÀRQUIA. f. L' equipatge y mando de
una galera en la república de Alénas. Trierarguia.
Trierarchia, aj.
TRÍFIT, A. adj. poét. Dividit, obert per tres
parts. Trifido. Trifidus.
TRIFOLI. m. TKÉBOL.
TRIFORME. adj . Cosa de tres formas, com:
Diana que es la lluna en lo cel, Diana en los bos-
chs, y Hécale en 1' infern. Triforme. Triformis.
TRIGA. f. ant. tàrdansa.
TRIGAR. V. n. y derivats, tardar.
TRIGÉSSIM, A. adj. numeral ordinal, lo que
cumple '1 número de trenta. Trigésimo, tricésimo.
Trigessimus.
TRIGLIF Ó TRIGLIFO. m. arqu. Membre de
trescanals en lo friso de orde dórich. Triglifo. Tri-
glyphus, i.
TRIGLOTISME. ra. Paraula ú oració treia de
tres llénguas diferents. Triglolismo. Triglotis-
mus, i.
TRÍGONO. ra. astron. Agregat de tres signes
celestes de la mateixa naturalesa y qualitat. Trigo-
no. Trigonus, i.
TRIGONOMETRIA. f. La part de la geometria
que ensenya la resolució dels triànguls. Trigono-
melria. Trigonometria, a?.
TRIGONOMÉTRIGH, CA. adj. Cosa de trigo-
nometria. Trigonométrico. Trigonometricus.
TRILÍNGÜE. adj. Lo que té, y '1 qui usa 6
sab tres llénguas, com: diccionari trilingüe, etc.
Trilingüe. Trilinguis.
TRILL. m. Instrument compost de un tauló de
tres trossos units, ple de forats, en los quals se
encastan comunment pedras fogueras, y serveix
peraesgrunar la palla y separar lo blat. rn//o,
trilla, Irilladera. Tribulum, i. || batolla. \\ ant.
BAMPÍ.
TRILLA, f. Obra de trillar. Trilla, Irilladura.
Tritura, a;.
TRILLADOR, A. m. y f. Qui trilla. Trillador.
Tritor, is.
TRILLAR. V. a. Bàtrer ó esgrunar lo blat ab
trill. Trillar. Tribulo, as. || met. Freqüentar algu-
na cosa. Trillar. Yerso, as.
TRILLAT, DA. adj. Comú, vulgar, mòlt sabut,
y en particular se diu del camí mòlt trepitjat. Tri-
llado, trivial. Tritus.
TRILLO, m. repico.
TRILLO, m. arit. Lo número compost de tres
milions. Trillon, tricuento. Tricies centies mille. |
agr. Cada un dels munts de garbas que's fà en lo
camp inmediatament de haver segat, que segons
uns es de deu garbas, y segons altres de trenta;
però no té número determinat, y comunment es
una càrrega. Fascal. Tritici manipulorum cu-
mulus.
FÉft TRiLLONS. fr. Amontouar las garbas en lo
camp inmediatament de haver segat, Afascalar.
Fasces in agro cumulare.
TRIMEMBRE. adj. Lo que consta de tres
membres, y en especial se diu del período. Tri-
membre. Tricolus.
TRIMESTRE, m. Espay de tres mesos, y tam-
bé la paga ó altra cosa que correspon als tres me-
sos. Trimestre. Trimestre spatium,
TRIMETRO. adj. Lo que té tres midas, com
los versos senars. Trimetro. Trimeter.
TRIMIELGA. f. tremelga.
TRINAR. V. n. mús. Bàtrer lo dit sobre un ins
trument, ó la gorja sobre dos ó raès punts seguits
progressivament y ab igualtat. També 's diu dels
aucells quant refilan en lo cant. Gorgear. trinar.
Modulor, aris.
TRINAT. m. mús. Refilet de la veu ó de las
cordas del instrument. Trino. Modulatus, us.
TRINCA, f. La junta de tres subjectes ó de al-
tras cosas de la mateixa espècie. Trinca. Trinitas,
atis. II nàut. Lligadura ab que s' amarra ó subjecta
alguna cosa, y '1 mateix cap ó corda ab que's lliga.
Trinca, iraba. Ligamen, inis.
DE trinca, m. adv. ter. flamant. 1.
ESTAR i LA TRINCA, fr. nàut. Navegar poch à
poch. Trincar, estar d la trinca ó à la capa. Navis
cursum relinere.
TRINCACIÓ. f. ant. TRENCAMENT.
TRINCAFIA. f. nàut. Trinca lleugera ó con-
junt de lligaduras, las volfas de las quals van se-
paradasde distància y subjeclas cada una ab mitj
nus: serveix pera cubrir ab drap algun cap y al-
tres usos semblants; y també se sòl anomenar així
la clau de racament. Trincnfia. Nexus, us.
POSAR TRiNCAFiAS. fr. Trincüfiar, hacer ó dar trin
cafias. Connecto, is.
TRINCAR. V. a. nàut. Subjectar ab trinca.
Trincar, dar trincas. Religo, as. || Navegar mòlt
orsat ó en ménos de las sis quartas de la bolina.
Aíraacar, ímcar. Inflexènavigare. 1| pairar. || fam.
Tenir diners. Tener monises. Pecuniam habere.
TRINCH. m. Lo so que fà quant se trenca al-
guna cosa delicada, com lo vidre. Tris. Subtilis
sonitus fracturse. [j Lo so de la moneda. Sonido.
Monetae sonus.
TRINITARI, A. adj. y m. Religiós ó religiosa
de la Trinitat. Trinitario. Trinitarius. |) f. pensv-
MENT. 7.
TRINITAT, f. Misteri inefable de nostra santa
fe, que en una sola y única naturalesa divina re-
goneix tres personas realment distinctas entre sí, y
enterament iguals en perfeccions. Trinidad. Trini-
TRI
CATALÀ.
TRI
717
tís místerium. 1| Lo ni'imcro de (ros en qualsevol
ea. Trinidad. Trias, adis. || Orde religiós, l' ins-
titut del qual es la redempció dels caulius, fundat
per sant Joan de Mala y sani Fèlix de Yalois, en lo
pontificat de Innocenci III, y confirmat per Hono-
ri III. Trinidad. Sanctissimae Trinitatis nomine in-
signitus ordo.
TRINO, A. adj.Lo que conté en sí tres co-
sas distinctas. Trino. Trinus. || astron. Situació de
tin planeta respecte de altre del que dista 120
graus. Trivo. Trinus aspectus. || raus. Adorno que
consisteix en passar ràpidament de una nota à al-
tra y tornarà la primera. S' indica ab tr, y 's co-
mensa per la nota de sobre, y sa duració es igual
la del valor de la que s' executa. Trino. Tri-
us, i.
TRINOMI. m. àlg. Quantitat que consta de
tres termes. Trinomio. Trinoraium, ii.
TRINQUET. m. Lloch clos, y regularment cu-
ert , pera jugar à pilota. Trinquete. Sphserisle-
rium, ii. II nàul. L' arbre inmediat à la proa en las
embarcacions que'n tenen dos ó més , y la verga
corresponent à dit arbre. Trinquete, Iriqueie. Rec-
lús anterior malus. || Vela de proa que s' enverga
en dit arbre. Trinquete. In proa velura minimum.
TRINQUETILLA. f. nàut. Vela triangular que
s' allarga en un capó corda grossa paralela é in-
media'aal estay de trinquet. Trinquelilla. Trian-
gulare velum.
TRÍNQUIS. fara. brindis.
FER TRÍNQUIS. fr. Trcocar alguna cosa. Romper.
Frango, is. || mel. fam. Béurer vi. Beber vino. Yi-
numpotare.
TRINXA, f. Llenca de roba forrada que's posa
en las calsas, faldillas etc. en la part que càu à la
cintura, pera ajusiarlas à ella. Pretina. Cinctura
in vestibus.
TRINXADOR Y TRINXANT, m. Qui trinxa
la carn en la taula. Trinchador, írmc/tawíe. Mensa-
rius dissector. || Espècie de forquilla de mòlta re-
sistència pera trinxar la vianda en la taula. Trin-
chanle. Excisorium, ii. | tallador. 2.
TRINXAR, v. a. Fér trossos de la vianda pera
repartiria als que la han de menjar, Trinchar. Ci-
bos dividere. || Picar, esmicolar la vianda, major-
ment la carn pera fèr botifarras. Picar. Cibum tri-
turaré. II ESMICOLAR, ENGRUNAR. || Fèr trOSSOS dc
(jualsevol cosa. Tronchar, tronzar, despedazar. Dis-
cerpo, is. II met. murmurar.
TRINXAR COM CARN DE BOTIFARRAS. fr. ab qUO s'
amenàssa à algú ab algun càsiich ó venjansa horro-
rosa. Hacer lajadas. In frusia concidere.
TRINXAT, DA. p. p. Trinchado. Sectus. 1| m.
Guisat de una cosa picada. Picadillo, gigote, pica-
da. Cibus intritus.
TRINXA YRE. m. INTRIGANT.
TRINXERA, f. mil. Parapeto, reparo contra'ls
alacosdel enemich. Vallado , trinchera , valladar.
Yallum, i. U Lo reparo que's fa depressaabestacas,
TOMO II.
faixinas ó sachsde terra, Jpera mantenir 6 dispu-
tar un terreno. Anleslalura. Leve repagulum.
FÉR TRiNXKRAS. fr. Alrinchcrar, trinchear, trinche-
rar. Aggeribus muniré.
OBRIR TRINXERA, fr. Comeusarla. Abrir trinchera.
Yallum in hostes exlruere.
TRINXET. m. d. FALZILI.A, 11 TRINQUET.
TRIP TRAP. loC. TRAP TRAP.
TRIPA. f. Conducto del cos del animal, pera
rèbrery conduhir los aliments y expel-lirlos des-
près de feta la digestió. Tripa. Interanea, intesti-
na, orum. II Lo ventre. Vientre , tripa, barriga.
Yenter, tris. || budell. | Espècie de roba teixida à
manera de vellut ó pelfa. Tripa. PannusJ laneus
villosus. II La part interior de qualsevol cosa , en
especial de algunas fruytas, com melons, etc. Tri-
pas. Interiora, orum, |l pi. Lo conjunt del ventre ó
budells en cada animal. Bandullo , mondongo. In-
testina, orum. [] La túnica que conté la panxa del
bou ó moltó, feta à trossos y dispossada pera men-
jar. Callos. Abdominisarií'tis, etc, frustra.
A TRIPA LLISA. m. adv. i TENTI POTENTl.
FÉR DE TiuPAS COR. ref, fam. fér forsas de fla-
quesa.
FER tríurer las TRiPAS. fr. Causar mòlts ascos
alguna cosa. Revòlver las Iripas. Sthomachum mo-
vere.
LAS TRiPAS PORTAN LAS CAMAS. ref. Dcuota que
pera soportar las fatigas corporals , es necessari
estar ben alimentat, Pan y vino andan camino, que
no mozo garrido ; ajo crudo y vino puro pasan el
puerto seguro ; las Iripas estén llenas, que ellas lle-
van las piernns. Pascere tu ventrem, fert is nam
crura, memento. || met. Ensenya la mútua depen-
dència que tenen unas cosas ab altras, y que no 's
deuhen desatèndrer las que per algun respecte 's
consideran inferiors, Tripas llevan corazon, que no
corazon tripas. Cognalione quadam inter se conli-
nenlur: En bene nulrito cor sine ventre cadit,
MAL Ó DOLOR DE TRIPAS. TORSÓ.
NO TENIR TRIPA NI MOCA. fr. Tenir pocas carns ó
forsas. Tener pocas chichas. Extenuatura esse.
NO VAL LAS SEVAS TRIPAS. oxp. mct. ab que'sdes-
precia à algú. No vale sus orejas llenas de agua.
Cribrum est ad aquam exhauriendam.
NO VAL LAS TRIPAS DE UN GOS Ó DE UN MORT. loC.
fam. Denota la poca estimació de alguna cosa ó 'I
poch apreci de ella. No se le da, no importa, no va-
le un caracol ó doscaracoles. Nihili facere.
RASCAR lAs TRIPAS A ALGÚ. fr. luel. faiii. Sonar
mal ó aspremenlla corda de algun instrument mú-
sich. Cerdear, rallar las Iripas, zang arrear, cencer-
rear. Strideo, es.
SENSE TRIPA NI MOCA. cxp, Sc diu de la persona
mòlt magra y extenuada. Gata parida. Extenua-
tus.
TRJlüRER LAS TRIPAS. fr. Youiitar ab mòlta vio-
lència. Echar las entraiías ó las tripas. Anxiò evo-
mere. || Matar ó fér mal à algú. S' usa ordinària-
90
■718 TRI DICCIONARI
ment amenassant. Sacar el alma , el corazon , las
enlranas ó las tripas. Trucido, as.
TRIPADA. f. Menjada de tripas. Frasia, calla-
da. Illiarium obsonium. |1 Conjunt de tripas. Tri~
peria. Intesfinorun cumulus.
TRIPA JOCH. m. Qualsevol cosa que sens por-
tarnos gran profit nos posa en embaràs y dificul'
tat. Pejiguera. DifBcullas, atis.
NO FICARSE EN TRIPAJOCHS. fr. NO FICARSE EN CA-
MISA DE ONZE VARAS,
posARSE EN UN TRIPA JOCH. fr. fam. Deuota que al-
gú's posa en negocis enredats y dificultosos. 3/c-
terse en algun herengenal ó en huen ó mal berenge-
nal. In tricas et arduitatis se conjicere. \\ Posarse
en cosas insondables. Mftnse en irinidades. Impos-
sibilia tentare.
TRIPARTIR. V. a. Dividir en tres parts. Tri-
partir. Trifariam, tripartitò dividere.
TRIPARTIT, DA. adj. Dividit en tres ordes ó
«lasses. Triparlito. Tripartitus.
TRIPASSA. f. aum. Tripa mòlt gran, abultada.
Tripon, tripaza. Grandior venfer.
TRIPER, A. m. y f. Qui ven tripas. Mondongue-
ro, tripero, tripicallcro. Illiarius, ii. [] Se diu de
algunas cosas de gran tripa , com: olla tripera.
Tripon, tripudo. Ventrosus.
TRIPERIA. f. Paratge ahont se netejan ó ren-
tan las tripas. Triperia. lUiaria lavalina. || Lo lloch
ahont se venen desprès de nelas. Triperia. Illiaria
caupona.
TRIPETA. f. d. Tripula, ila. Intestinum tènue.
TRIPLE, adj. y m. Lo que inclou tres vegadas
alguna cosa, com: 6 es triple de 2 , per contenirlos
tres vegadas. Triple, triplo, tresdoble, triplice, tres-
tanto. Triplex, icis.
TRIPLIGACIÓ. f. Multiplicació de una quan-
itat per Ires vegadas altra tant de lo que es en sí.
Triplicacion, tresdobladura. Triplicatio, nis.
TEIPLIGADAMENT. adv. m. De un modo
triplicat. Triplicadamente. Triplò,
TRIPLIGADURA. f. TRlPLiCACió.
TRIPLICAR, v. a. Multiplicar per tres. Tripli-
car. Triplico, as. || Fér tres vegadas una mateixa
cosa. Triplicar, tresdoblar. Triplico, as.
TRIPLICITAT. f. La qualitat de triple. Tripli-
cidad. Triplicitas, atis. || asirol. Tres signes de la
mateixa naturalesa, v. gr. Lo lleó, sagitari y àries,
que diuhen sér de naturalesa de foch. Triplicidad.
Triplicitas, atis.
TRIPÓ. in. ter. blenera.
TRÍPODE, amb. Banquet de tres peus, en que
la sacerdotissa de Apolo donava sas respostas en lo
temple deDélfos. Trípode. Cortina, ae, tripus, odis.
I Tauleta, cadira ó altra cosa semblant de tres peus.
Trípode, tripoda. Tripus, odis. || Entre astrólechsy
pilots peu de tres puntas en que's munlan mòlts
instruments de astronomia ygeodésia. Trípode, tre.
pié. Tripus, odis.
TRÍPOL. m. Espècie de pedra tova y blanca
TRI
que serveix pera pulir metalls, fusta fina y altras
cosas. Tripol. Laevigandi lapis.
TRIPOLÍ, na. adj. Cosa de tripol. Tripolino.
Tripolifanus.
TRIPTONGO. m. gram. La unió de tres vocals
en una sola síl-laba. Triptongo. Triphiongus, i.
TRIPULACIÓ, f. La gent de mar que porta una
nau pera sa maniobra y servey. Tripulacion, equi-
paje. Nautarum turba.
TRIPULAR. V. a. Posar en una embarcació la
marineria ó gent de mar que's necessita pera sa
maniobra y servey. Marinear, tripular. Navim ins-
truere. 1| Guarnir, armar una nau de tot lo neces-
sari. Armar, tripular. Navim ad navigandum ins-
truere.
TRIPULAT, DA. adj. nàut. Guarnit, equipat.
Marinerado, tripulada. Instructus.
TRIQUER. m. ant. disparador.
TRIQUET. m. trinquet.
TRIS TRAS. Yeus familiars que expressan lo
ruído del cop ó'l mateix cop. lis zas. Iteratus ictus.
TRISAGI. ra. Himne en que's repeteix tres ve-
gadas la paraula Sant, en alabansa de la Santíssi-
ma Trinitat. Trisagio. Trisagium, ii.
TRI8SA. f. TRENZILLA.
TRISSECAR. m. geom. Dividir en tres parts
iguals. Se diu especialment dol àngul. Trisecar.
Trisseco, as.
TRIS8ECCIÓ. f. La divisió de una cosa, espe-
cialment la de un àngul en tres parts. Triseccion.
Trisst'Ctio, nis.
TRISSÍL-LABO , A. adj. Dividit en tres síl-la-
bas. Trisilabo. Trysillabus.
TRIST, A. adj. Afligit, desconsolat. Trisle.
Moestus. II Melancólich, afligit. Melancólico, triste,
mohino, mustio. Mger. \\ Mal, infelís, despreciat.
Fatal, triste, infauslo, siniestro, lúgubre, lóbrego,
lamentable. Infaustus. || Inferior, de mala qualitat,
com: pa trist. Inferior, triste. Inferior. || Parlant
dels negocis en mal estat. Deplorable, triste. Tris-
lis. I En las cosas espirituals y morals dolorós, la-
mentable. Triste. Tristis. |1 Faltat de vivesa, com
succeheix en los ulls, elc. Trisle. Tristis. |] Lo que
té poca llum ó malas vistas, així dihem: carrer
TRIST, casa TRISTA. Lóbrcgo, triste. Opacus.
TRISTAMENT, adv. m. De un modo trist. Mus-
tiamente, tristemente. Moestè. || desconsoladament,
DOLOROSAMENT.
TRISTESA, f. Pena, aflicció, melancolia. En-
tristecimiento, tristeza, morrina. Moestitia, aj. || En
la llengua dels gitanos sentència de mort. Tristeza.
Capitis sententia.
CAUSAR TRISTESA, fr. ENTRISTIR.
TRISTO, A. adj. TRIST.
TRISTOR, f. y
TRISTURA. f. ant. TRISTESA.
TRITEÍSME. m. Secta que admet las tres Per-
sonas divinas com tres Déus distincts. Trileismo.
Triteismus, i.
TRI CATALÀ.
SÍTA. f. Sectari del tritelsme. Triteiia.
Haeresi trileilarum deliisus.
TRITLLEJAR. Y. a. REPICAR. Se diu de las
campanas.
TRITÓ. m. mús. Quarta major ó inlerval-Io
fcompost de Ires tons, y consisteix en la rahó de 45
|à 32. Trüono. Tritonus. |) Semidéu marí, trompeta
(de Neptuno. 'Ls poelas lo fan mitj home y milj
[peix, y li posan en la ma un caragol que li serveix
Ide trompeta, y també'l fan caball marí que lira '1
fcarro de Neptuno. Triton. Triton, is.
TRITÓNICH, CA. adj. Cosa de tritó. Tritónico.
iTritonicus.
TRITOPATÓRIAS. f. Festas dels gentils en
íque demanavan à Déu la conservació dels fills.
IfTrilopatorias. Tritopatoria festa.
TR1TOPATOR8. m. pi. Nom queis gentils do-
navan als déus que forjavan protectors de la gene-
kració. Trdopaiores. Tritopatores, um.
TRIT8. ni. pi. PRIMS.
TRITURACIÓ, f. farm. Obra de triturar. Tri-
\turacion. Trituratio, nis.
TRITURACIÓ FILOSÒFICA. Entre alquimistas calci-
lació y putrefacció de la matèria dels sólits quant
se manifesta la negrura. Triluracion filosòfica. Tri-
[turatio philosophica.
TRITURAR. V. a. Reduhir à polvo gruixut al-
|guna matèria sòlida. Triturar. Trituro, as. |1 pint.
[Móldrer los colors per primera vegada. Desgran-
far. Colores conterere.
TRIUNFADOR, A. m. y f. Qui triunfa. Triun-
fador, triunfanle. Triumphator, is.
TRIUNFAL. adj. Pertanyent al Iriunfo. Triun-
\fal. Triumphalis.
TRIUNFALMENT. adv. De un modo triunfal.
Triunfalmente. Triumphali modo.
TRIUNFAMENT. m. triünfo.
TRIUNFANT. m. TRiüNFADOR. II Compost mag-
i.DÍfich. Triunfanle. Splendidus. 1| met. També 's diu
Ien las cosas espirituals, com: iglésia triunfant,
[per la que's gosa en lo cel. Triunfanle. Splendidus.
TRIUNFAR. v. a. Eixir victoriós , vèncer y
[subjugar à forsa de armas, y també 's diu en lo
[moral pera guanyar ventatja. Triunfar. Triumpho,
tas. y Ostentar vanament fausto y riquesas. Triun-
ifar. Pompam ostentaré. |1 Entrar victoriós en algu-
pa part, rébrer los honors del triunfo. Triunfar.
[Triumpho, as.
TRIUNFO. m. Victòria. Triunfo. Triumphus, i.
II Lo premi que entre 'ls romans se donava als
[vencedors, y la solemnitat y apiauso ab que's ce-
ílebrava la victòria. Laura, laurel, triunfo. Trium-
iphus, i. 11 La acció de triunfar. Triunfo. Triumpha-
[tus, us. II Venciment en qualsevol disputa ò con-
itrovérsia. Triunfo. Victoria, ai.
tríurkr de trunfo. fr. destrunfar.
TRIUNVIR. m. Cada un dels tres subjectes as-
sociats, que gobernavan absolutament en la repú-
blica romana. César, Pompeyo y Crasso, foren los
TRO
719
primers; Augusto, M. Autonio y Lépido, 'ls últims.
Triunviro. Triumvir, i.
TRiuNviRS CAPITALS. Tres magistrats que lenian
la inspecció de las presons y causas criminals.
Triunviros capilales. Triumviri capitalis.
TRIUNVIRAL. adj. Pertanyent al tri un virat ó
als triunvirs. Triunviral. Triumviralis.
TRIUNVIRAT. m. Trisàrquia, la magistratura
y dignitat dels triunvirs. Triunviralo. Triunvira-
tus, us.
TRIVIAL, adj. Comú, usat, ordinari, sabut de
tothom. Trivial. Trivialis. || trillat.
TRIVIALITAT, f. Vulgaritat, qualitat de tri-
vial. Trivialidad. Trila vulgaris res.
TRIVIALMENT. adv. m. Freqüentment. Tri-
l'ía/mejiíe.Passim. |1 Vulgarment. Tmía/menícTri-
vialiter.
TRO. m. L' estruendo de las exhalacions dels
núvols quant s' inflaman. Trueno. Tonitrus, us, H
II Se pren per la veu grossa. Trueno. Tonitru, u.
II Ruído que fa la pólvora, plata fulminant y sal-
nilre. Trueno. Explosió, nis. 1| Lo ruído que causa
'1 tir de qualsevol arma de foch. Trueno. Explosió,
nis. 11 Pessa de artilleria anlígua de gros calibre,
rrueuo. Calapultaespecies. Ij Lo poder de un príncep
guerrero. Rayo, Irueno. Fulmen, inis. || Se diu en
la moral per la veu, eloqüència y predicació de un
orador vehement. Trueno. Fragor, is. || Capseta de
paper que plena de pólvora ben piljada y emboli-
cada ben estreta ab dos ó tres voltas de fil se llàn-
sa à terra ab la metxa encesa, y 's revenia ab gran
ruído ó estruendo. Trabuca, trueno. Crepitaculura
nitratum reptile. H Lo ruído que fa la bomba. Boin-
bazo. Ignae glandis explosió. 1| fam. Pel, ventosi-
tat. Trueno. Crepitus, us. |1 prep. ant. fins.
fér tro. fr. Férse alguna cosa notable, digna de
atenció. Hacer eco. À.a'imiim excitaré. 1| fér soroll.
LO DEMÉS SÓN TRONS. loc. met. ab que's dóna à
enlèndrer la poca ó ninguna importància de alguna
cosa. Todo lo demas es nada, inútil, ópoco importa.
Caetera nullius momenti.
TOT se'n ha anat AB TRONS. fr. mel. fam. Haver
parat tot en crits, y res en obras. Todo paro en gri-
los. Nihil extricalur.
TROATANT. adv. m. ant. Fins à tant. Hasta
lanto. Usque dum.
TROB. adv. m. Moltíssim. Muy. Admodum.
TROBA. f. La acció de trobar alguna cosa. Ha-
llazgo, invencion. Inventio, nis. |1 La cosa trobada.
Hallazgo. Occursus, us. |1 pi. Lo regalo que algú
fa al que li presenta la cosa que havia perdut. Ha-
llazgo. Munusculum, i.
TROBADOR, A. m. y f. Qui troba alguna cosa
perduda. UaUador. Inventor, is. || trobador.
TROBADURA. f. troba.
TROBAR.v. a. Encontrar alguna cosa, ja sia.
que's busque expressament, ó que ella 's presento
per casualitat. També s' usa com recíproch. Hullar,
encontrar, dar con alguna cosa, acertar. Invenio, is.
720
TRO
DICCIONARI
II Experimentar, conèixer ódescubrir, com: trobo
que en aquest cas no té rahó. Ballar. Comperio,
II Inventar, fér un nou descubriment. Inventar,
hallar. Reperio, is. || Agafar, atrapar, com: me
TROBA descuydat. Coger. Inopinum rapere. || tbo-
VAR. II V. r. Concórrer en alguna part. Eallarse,
intervenir. Inlervenio, is. || Estar. Eallarse. Esse.
Encontrarse dos ó mès venint de parts oposadas ó
diferentas. Enconlrarse. Obviam ire. || Conformar
alguns en lo geni, inclinació, modo de pensar, ele.
Enconlrarse, j untar se. Convenio, is. |1 Yíurer en al-
guna part. Eallarse, morar. Slo, as. || Junt ab al-
guns particips de pretèrit sér, com: tuobarse ben
volgut. Eallarse. Esse. 1| Junt ab alguns abjelius
sentir lo que ells signiíican, com : tuobarse con-
tent, malalt, etc. Eallarse. Cognosco, is. 1| Junt ab
alguna cosa, tenirla, com: trobarse ab diners. Ea-
llarse. Possideo, es.
TROBARSE A FALTAR, i MÉNOS, Ó MANCO. fr. AdVCr-
lir, leparar la falla de alguna cosa. Echar menos ò
de menos. Desidero, as. || anyorar.
TROBAR MAL. fr. Reprobar lo procehiment de al-
gú. Echar d mal, afear, tachar. Vitupero, as.
TROBAR ó NO TROBAR RES PER DIR. fr. Confomiarse
6 no. Placer ú no placer. Placere vel non placere.
TROBAR PLA ó PLA Y LLIS. fr. Tiobar fàcil y cor-
rent alguna cosa. Eallar fàcil ó Uso y llano. Nullis
ambagibus circumvenire.
TROBARHo ó TROBARSEl•lo. fr. met. Experimentar
lo perjudici de la execució de alguna cosa que's
fa per capritxo ó sens reflexió. Salir ú los ojos.
Damnum experiri. I Denota que ulgü pagarà en
sòn temps lo mal que obra de present. Decirselode
misas, ó allà te lo diran de misas. Non abibis im-
pune.
ja't TROBARÉ, exp. ab ques' amenassa à algú que
en ocasió mès oportuna pagarà '1 mal que ha co-
mès ó està cometent. No te iràs alabando. Non abi-
bis impune.
TROBARSE TOT PERDUT Ó ROBAT. fr. Estar disgUStat
en la companyia de altres, majorment si són es-
tranys ó desconeguts. Estar como vendido. Ab ali-
quorum consortio abhorrere.
TROBAT, DA. p. p. y adj. Eallado. Inventus.
TROCA. f. Madeixeta de fil, seda, etc. Madejue-
la, cadejo. Tenuis metaxa.
TROCÀICH, CA. adj. Vers de la poesia llati-
na, que consta de sis peus, los menors troqueus ó
coreus, y 'Is deraès espondeus ó jambos. Trocaico.
Trochaicus.
TROCH. m. ant. forat.
TROCISCO. ra. Cada tros que's fà de alguna
massa medicinal, de que's forman las píldoras.
Trocisco. Trochiscus, i.
FÉR TROCiscos. fr. TrociscaT. In trochiscos divi-
dere.
TROFEU, m. Insígnia ó senyal de victòria. Tro-
feo. Trophaeum, i. \\ met. Qualsevol cosa que repre"
genta algun venciment moral. Trofeo. Trophaeum,
TRO
i. I victòria. Trofeo, triunfo. Triuraphus, i. || pi.
Las armas ó insígnias militars que solen pintarse
per adorno. Trofeos. Trophaea, orum.
TROGLODITA, m. Se diu dels que habitan en
covas, y pròpiament los que may han eixit de ellas
à la llum. Troglodita. Troglodyta, ae. || Secta de
juheus idólatras que cometian idolatria de amagat.
Troglodita. Troglodyta, ae. || Bàrbaro, cruel. Tro-
glodita. Troglodyta, ae.
TROMPA, f. Instrument marcial format com un
clarí retort y de mès boca, y va en disminució fins
al extrem. Trompa. Tuba, buccina, a?. 1| bocina. ||
Lo nas del elefant psr sór llarch y retort com la
trompa. Mano, trompa. Proboscis, is. || La cama de
la ceba, alls y altras plantas à punt de espigar, ó ja
espigadas. Trompa, tallo, Scapus, i. 1| fam. Dit del
nas mòlt gros. Narigon. Grandior nassus. || Poema
épich. Trompa. Tuba, ae. || f. Órgano ab lo qual
certs insectes com la mosca, mosquit, elc, xupan
los líquits de que's nudreixen. Trompa, trompelilla-
Spiculum, i.
TROMPA DE CASSÀ, CORNETA DE CASSADORS.
TROMPA DE LA FAMA. La vcu quc corrc de la fama
de algú. Trompa, clarin de la fama. Fama, ae.
TROMPA MARINA. CORN MARÍ.
TROMPADA, f. Cop donat ab la trompa, y ge-
neralment qualsevol altre cop ó sacudida que's
dóna ó reb. Trompada, batacazo, sopapo, lambori-
lada, sornaviron. Iclus, us.
FÉR TROMPADAs ó ANAR A TROMPADAs. fr. Arribar à
cops en alguna disputa, elc. Andar al morro, óà la
morra ó à golpes. Ictibus conlendere.
TROMPADOR. m. Juglar, músich. Juglar. Jo-
culor, aris. 1| ant. Qui tocava la trompa. Trompa.
Tubicen, inis.
TROMPAR. V. a. Enganyar à algú ab bonàs
paraulas, no cumplint lo que se li promet. Enlrom-
par, trompar, entruchar, freirsela, jugar al morro
con alguno. Aliquem technis circumvenire. || To-
car la trompa, sonaria. Tocar la trompa. Tubam
inflaré.
TROMPET. m. TROMPETA. 6.
TROMPETA, f. mús. Instrument de boca que
serveix en la música y en la guerra. Trompeta.
Tuba, ae. || trompeta. 1. y Instrument de metall
dit així per la figura, y serveix pera fér percibir la
veu als sorts. rrom;)e(i7/a.AuricuIarisluba. || Aque-
lla punla ab que brunzeixen los mosquits. Trompe-
tilla. Proboscis, is. || Joguina de llautó ó de estany
en figura de trompeta, pera entrelenirse 'Is noys
sonanlla. Trompetilla. Tubula calybea. || Lo qui té
per ofici tocar dit instrument. Trompeta, trompete-
ro. Tibicen, inis, buccinator, is. || fam. Xarrayre,
que no se li pòt confiar cap secret. Pregonero,
trompeta. Loquax, cis. || d. de trompa. Trompilla.
Tubula, ae. || pi. En la música de orga, etc, las
veus que imitan lo so deia trompeta, com: trom-
peta real, trompeta magna. Trompeta. Orgànica
tuba, liluus.
TRO
CATALÀ.
TRO
721
TROMPETA DE NEPTDNO. TRITÓ.
FERNE UNA TROMPETA, fp. mel. FÉR FÉR UNA CRIDA.
TOCAR LA TROMPETA, fp. Sonaila. Tocar la irom-
ela. Tuba canere. y fér una crida.
TROMPETEJAR. V. n. Tocar la trompeta ab
'reqm'iicia. Trompetear. Crebrò canere luba.
TROMPETER. m. Qui fà trorapelas. Trompeie-
0. Tubarius, ii. H trompeta, 6.
TROMPETERIA. f. En la orga '1 conjunt de
ts los registres formats ab trompelas de metall.
rompeleria. Canonum organi series.
TROMPETETA. f. d. Regularment se diu de la
e estany ab que's diverteixen los noys. Trompeti-
a. Exilis tuba.
TROMPINAR. V. n. Tocar la trompeta. Trom-
eiear. Tuba canere.
TROMPITXO. m. Pessa de fusta en figura có-
ica, sens punta de ferro, que 'Is noys fan ballar
gantli ab unas xurriacas de corretja, etc. Peon-
a, Irompo. Turbo, inis. \\ baldufa. || púrpura. 1. ||
BASSUT.
TROMPITXOL. m. ter. bólit.
TROMPONS, (a) m. adv. Confusament, sèns
lo ni so. A ó de trompon. Sine ordine et modo. |) a
AL BORRÀS. || Ab mòlla abundància. A fanegadas,
carreladas, à monlones, d cargas, a tropas. Co-
iosissimè.
MENTIR A TROMPONS, fr. MENTIR k TRENCACOLL.
TRONA. f. Púlpit desde ahont los predicadors
nuncian la paraula de Dèu, ó explican la doctrina
el Evangeli. Púlpito. Suggeslus, us. || Cadira alta
era que 'Is petits arriben à la taula. Sillon. Magna
lla.
TIRAR TRONA avall, fr. PubUcar en la missa ma-
or las amonestacions dels que volen casarse. Des-
alabrar. Nuplias proclamaré.
TRONADA, f. Acció de tronar, ó tempestat de
ons. Tronada. Tonatio, nis.
TRONADOR, A. adj. Lo que trona. Tronador.
onans, lis. I S' aplica als cohets que fan tro. Tro-
ador. Tonans, tis.
TRONANT, m. y adj. Nom que'ls poétas aco-
modavan à Júpiter com à disparador de llamps.
Tonante. Tonans, tis.
TRONAR, v. n. Haverhi tempestat de trons.
Tronar. Tono, as. | poct. Fér trons y llansar
llamps. Tonar, tronar. Tono, as. [j met. Fér ruído
semblant en algun modo al tro, com lo que fà la
artilleria, etc. Tronar. Tono, as. j] En lo moral de-
clamar ab vehemència contra 'Is vicis. Tronar.
Intono, as. || Cridar, renyir, dir tempestats. Tro-
nar. Jurgo, is.
ALLÀ VA QUE TRONA. loc. fam. quB denota la de-
terminació de executar alguna cosa sèns aténdrer
al resultat, ó isca lo que n' isca. Allà va con mil pa-
res de pipas, salga lo que saliere, sin encomendarse
ó Dios ni al diablo. Quisquis sit eventus eat.
TRONAT, DA. adj. ter. Obert de casco '1 ca-
ball, euga, etc. 1| fam. pobre, arruínat.
TRONCAR. V. a. TRUNCAR. II Tallar lod tronchs
dels arbres. Tronchar, ironcar. Trunco, as. || Ta-
llar lo cap, cuixa ó bras del cos humà. Troncar
descabezar y decapitar, parlant del cap. Obtrunco,
as.
TRONCÀS. m. aum. Troncon. Ingens truncus.
TRONCH. m. Las brancas dels arbres despu-
lladas de las fuUas. Tronco. Truncus, i. || soca. ||
La cama de las herbas. Tallo. Scapus, i. || tió. ||
Lo que serveix pera fér posts. Trozo. Truncus ser-
ralus. II Lo pare comú ó principi de una família.
Tronco. Truncus, i. || Lo cos humà, fora cap, bras-
sos y cuixas; així mateix se diu de las eslàtuas.
Jroíiro. Truncus mutil us. y arq. Lo viu, cos prin-
cipal de una columna. Ironco. Columnae scapus. y
arq. La part del pedeslal entre la basa y la corni-
sa. Tronco. Quadra, ae. || Se diu de un ignorant ó
tonto. Tronco, pedazo de tronco, leno. Stirps, is. y
Insensible regularment per causa de malaltia ó de
algun accident. Tronco. Lignum, i. y soca. || nàut.
Lo meridià graduat en las cartas de navegar. Tron-
co. Truncus, i.
ESTAR FÉT UN TRONCH, fr. Estar prívat dels sen-
tits per causa de son ó de algun accident. Estar
hecho un tronco. Sensibus orbatum esse.
DOllMIR COM UN TRONCH. fr. DORMIR COM UNSOCH.
TRONERA. f. fort. Forat, obertura en alguna
muralla, pera disparar ó llansar pedras, etc, al
enemich. Tronera de casamata. Specula jaculatò-
ria. II art. Obertura en las baterias de las plassas
pera disparar lo canó. Tronera, canonera. Tormen-
torum bellicorum feneslra. y arq. espitllera. 1. y
En lo joch de mesa y vi llar cada un dels forats que
hi ha en las baranas. Tronera. Fundula, ae. y La
persona sèns judici. Tronera, locazo, golondro,
ataranlado, torbellino, saltabardales. Caput cere-
bro vacuum. \\ nàut. Cada un dels forats ó finestras
ahont se col-loca la artilleria pera dispararia. Tro-
nera, porta, portalena, portanola. Fenestella, ae.
FÉR TRONERAS. fr. Alroncrar, tronerar, abrir tro-
neras. Jaculatorias feneslellas efficere.
TRONERETA. f. d. Tronerilla. Fenestella, 33.
TRONO. m. Assento real ab gradas de que usaa
los soberans especialment en los actes de ceremó-
nia magestuosa. Trono, solia. Solium, ii. || met. Se
pren pel regne ó imperi. Trono. Imperium, ii.
II Lo podiT y magestat infinita de Dèu. Trono. Su-
prema et infinita potestas. \\ Lo Iloch en que 's col-
loca dignament la imatge de algun sant. Trono.
Tronus, i. || pi. Esperits angélichs del tercer cor
de la superior gerar4uia. Tronos. Troni, orum.
TRONQüET. m. d. Cabillo, tronquito. Parvus
stirps.
TRONS. m. pi. TRONO. 5.
TRONTOLL, m. Lo moviment que fà la àygua
ó altre flúyt en la bola ó altra eyna pera no estar
prou plena. Bazuqueo, traqueo. Agitalio, nis.
TRONTOLLAR Y TRONTOLLEJAR. V. n.
Móurerse, agítarse algun licor en la eyna per oa
722
TRO
DICCIONARI
TRO
estar prou plena. Bazucar, iraquear, zabucar. Uinc
indè agitaré.
TRONXAR. V. a. Trencar ó tallar alguna cosa
pel tronxo. Tronchar. Trunco, as.
TRONXÀS. m. auin. Tronchazo. Truncusgran-
dior.
TRONXO, m. La cama de las verduras. Tron-
cho, vara, espiga. Gaulis, is. || Lo cop que 's dóna
ab algun tronxo. Tronchazo. Iclus caulis. |] mel.
TRONCH. 8.
TRONXÜT, DA. adj. Se diu de la verdura que
té gros ó liarch lo tronxo, com la col, etc. Tron-
chado. Valido caule gaudens.
TRONYA. m. y f. Ganso. Pàjaro, bclüre, zor-
tero, morlon, morlaco, socarron, redomado, zor-
rastron, bellaco, sobon, sobonazo. Yersulus.
TRONYELLA. f. Trenzilia ó llala estreta de es-
part. Crezneja, tomiza, cudria. Fascia spartea, lo-
mex, icis.
LLIGAR AB TRONTELLAS. fr. Enlomizar. Tomicibus
vincire.
TRONYERIA. f. Ganseria, bellaqueria. Socar-
roneria, mojigaiez, galeria. Yersutia, ae.
TROP.adv. m. ant. massa, desmasiat. || extrem.
TROPA. f. Soldats, gent de guerra. Tropa. Mi-
lites, um. 1) Mullitul de personas ó de bJslias uni-
das pera algun fi. Tropa. Caterva, ae. [j mel. Multi-
tut de cosas materials ó inmaterials. Tropa. Mulli-
ludo, inis.
TROPA DE LÍNKA. La que forma en divisions, bata-
llons ó esquadrons, y combat sempre unida, ó la
del exèrcit permanent, à diferència de la milícia
nacional que sols serveixen temps de guera. Tropa
de linea. Milites, um.
TROPA LLEUGERA. La que fa '1 servey fora de la li-
nea y combat en partidas sollas, distrahental ene-
mich, perseguintlo en retirada, observant sos mo-
viments y cubrint los del propi exèrcit. Tropa li-
jera. Yelites, um.
TROPA VELLA. Se diu de la tropa exercitada en
contraposició dels quintos, nacionals ó milícias
provincials. Tropas regladas. Instructae copise.
MANAR LAS TROPAS. fr. CAPITANEJAR. 4.
ORDENAR LAS TROPAS. fr. Disposar lo exèrcit en
orde de batalla ó de marxa. Ordenar las iropas.
Aciem instruere.
TROPAR. V. a. TROBAR.
TROPELIA. f. Atropellament, violència, injus-
tícia. Tropelia. Yexatio, nis.
TROPELL. m. ímpetu, moviment precipitat y
ruidós, especialment de peus. Tropel. Strepitus,
us. I Pressa, accelerament confús y desordenat.
Tropeí. Perturbata festinalio. | feridura, accident.
U Mullilut de gent en desorde y confusió. Tropel.
turbamulia. Densa turba ; caterva, ae. 1| Munió ó
agregat de cosas sens orde ni concert. Tropel. Con-
fusa multitudo.
EN TROPELL. m. adv. Precipitadament y sens orde.
En, tropel, en tropa, de tropel, ú iropas. Calervatim.
TROPES, m. y
TROPESSADA. f. y
TROPESSAMENT. m. ENSOPEGADA.
TROPESSAR. V. n. Ensopegar, trobar los peus
algun embaràs. Tropezar. Offenso, cespito as. ||
raet. Càurer en algun engany ó error. Tropezar.
Erro, as. || Pegar una cosa contra altra, Thocar,
tropezar. Offendo, is. |] Sér detinguda ó impedida
alguna cosa. Tropezar. Obslaculura babere. [) Tro-
bar alguna dificultat. Tropezar. Arabagibus cir-
cumvenire. [| Comètrer alguna culpa, majorment
de deshonestedat. Deslizarse, tropezar, caer. Scelus
adraitlere. |1 Encontraràalgú, trobarse casualment
ab ell. Tropezar. Alicui oífendere. |1 Tocarse las
cabalcaduras una pota ab altra quant caminan.
Tropezarse. Cespito, as.
TROPICAL, adj. Pertanyent als Irópichs. Tro-
pical. Tropicalis.
TRÓPICAMENT. adv. m. De un modo trópich.
Trópicamenle. Figuratè.
TRÓPICH, CA. adj. ret. Se diu del estil ó llen-
guatge en que s' usan mòlts tropos. Trópico. Tro-
picus. II Se diu del any en una de sas diferénciasó
anomalias, pel temps que '1 sol tarda en tornar al
punt del trópich de ahont isquè, ó en córrer la
eclíptica, ó '1 transcurs del temps desde que la
terra ix de un dels punts equinoccials, fins que
torna à ell. Trópico. Tropicus. || m. Entre astró-
nomos, geógrafos y pilots, cada un dels dos cèrcols
menors de la esfera, . paralelos al equador y dis-
tants de aquest per cada costat 23 y mitj graus
pròximament. Lo que cau en 1' hemisferi del nort
s'anomena del cranch, y '1 del sur de capricorni.
Trópico. Tropicus, i. | Cert aucell que no's troba,
sinó entre 'Is dos trópichs; es deia magnilut de
un colom inet, y de una blancura admirable. Tró-
pico. Tropicus, i. II pi. Secta de heretges que inten-
tavan explicar per tropos y figuras de sols sos dis-
cursos la Escriptura. Trópicos. Tropici, orum.
TROPISTA. f. Secta que volia que sols s' en-
tenguéssen trópicament las paraulas de la Escrip-
tura en orde à la Eucaristia, y que sols hi hagués
en ella una figura. Iropista. Tropista, ae.
TROPO. m. ret. Traslació del significat de una
paraula à altra per alguna relació ó afinitat que s'
observa entre las dos. Tropo. Tropus, i.
TROPOLOGIA. f. Discurs figurat en que 's
mescla la moralitat y doctrina. Tropologia. Tropo-
logia, ae.
TROPOLÓGICH, CA. adj. Figurat, expressat
per tropos ó figuras. Tropológico. Tropologicus. ||
Doctrinal, moral. Tropológico. Tropologicus.
TROQUEU. m. Peu devers llatí, de una síl•la-
ba llarga y altra breu. Troqueo. Trochaeus, i.
TROQUISCO. m trocisco.
TROS. m. Part de algun tot separada de ell.
Pedazo, irozo. Frustrum, i. || Distància. Trecho.
Tractus, us. || Tallada de peix, carn, etc. Posta,
tasajo, pedazo. Segmen, inis. || mil. Cada una de
TRO
CATALÀ.
TRO
723
ris~en que's divideix una columna. Trozo.
Agmen, inis. || retall. || En la moral fragment.
Fragmento, pedazo, trozo. Fragmentum, i. (] Pessa
de lerra que posseheix algú. Pedazo, pieza. Fun-
ts, i. II Duració, inierval-lo do temps, com: fà un
n TBOS de dia, encara hi ha un bon tros de sol.
dazo. Tracfus, us.
TROS DE CEL. Se diu del subjecte de moltíssiraa
ndat, Santo. Sanctus.
TROS DE PA. Mendruçjo, zoquete, zato, pedazo, re-
(jojo de pan. Panis frustrum. || Lo sustento diaii ó
la subsistència pera víurer. Pedazo de pan. Yictus,
us. II TONTo. II met. Lo preu baix ó interès mòlt
curt, Pedazo de pan. Infimum pretium.
TROS DE QüóNiAM. exp. ab que 's denota la inca-
pacitat ó necedat de algú. Pedazo de quóniam ò de
alcornogue, de animal, de bruto. Stolidus.
ANÀRSEN ó CAüRER A TROSSOS, fr. Se diu de la roba
que fàcilment se romp, per sér mòlt usada ó vella,
Caerse à pedazos. Dilacerari.
A TROSSOS, m. adv. A bocins. A ó en pedazos.
Frustillatim. || A rafos, ab interval-los de temps.
A trechos, à ratos. Per inlervalla. |1 A estonas, ab
interrupció de temps. A remiendos. Per partes, pau-
latim,
k TROSSOS YÀ MOSSOS, m. adv. Per parts. A peda-
zos, en ópor pedazos. Frustatim.
DE üN TROS. m. adv. De una pessa. De una pieza.
Inleger.
FÉRSE TROSSOS, MIL TROSSOS, Ó EN DEU MIL TROS-
SOS, fr. Rómprerse en parts petitas alguna cosa,
especialment las naus quant tropessan contra al-
na roca, etc. Fracasar, hacerse aslillas, rajas ó
nicos. Infringí.
FÉR TROSSOS DE ALGUNA COSA, fr. Dividirla en và-
^^ias parts. Hacer giras. Dilacero, as.
Hh JO no'm puch FÉR TROSSOS, exp. met. fam. ab que
s' excusa aquell à qui li donan pressa pera la exe-
cució dé alguna cosa. ^Es punalada de picaro? Pins
temporis opus est.
LO TROS MÉS GROS SERÀ LA ORELLA, exp. fam. TRIN-
XAR COM i CARN DE BOTIFARRAS,
no'n vull, no'n vull donaumen ÜN BON TROS. ref,
contra alguns que 's negan à péndrer alguna cosa,
però de tal modoque donan à enténdrer tenir raòl-
tas ganas de ella. No quiero, no quiero, però echúd-
eJo en el sombrero ó en la capilla. Noio quidem
unus, nolo; deponegalero.
PAGARSE ÓCOBRARSE DEL MATEIX TROS. fr. AtUrarse
Igú del diner ó interesos que maneja de altre, lo
e li pertany ó se li déu. Pagarse por su mano.
ibi debita ex concreditis assumere.
quedar en lo tros. fr. fam. Morir en la batalla,
n lo desaQo, etc. Quedarse en la estacada. In are-
a vinci.
sér un tros de terra. fr. Estar pròxim à la mort
er causa de vellesa. Caerse de maduro; tener unpié
fn la sepultura. Veíustate dissol vi.
TROSSA, f. nàut. Aparell fét ferm al extrem del
cap que subjecta la verga de la mitjana à sòn ar-
bre. Troza. Funis naulicus. || f. anl, alforja.
TROSSAR. V. a. atrossar. 1. || nàut. Posar ti-
vanta la trossa. Trotar, alrozar. Dislendo, is.
TROSSEJADAMENT. adv. m. k. trossos.
TROSSEJAR. V. a. Fér trossos de alguna cosa.
Despedazar, hacer pedazos, romper, destazar, des-
Irozar, lacerar, arpar. Dilacero, as. || desmembrar-
II destrossar, 4.
TROSSELL. m. ter, MULETA. 2.
TROSSET. m. d. Pcdacito, y zatico, illo, si os
pa. Frustuluin, i,
TROT. m. Pas del caball, en que mou al ma-
teix temps una poía de davant y de detràs conlra-
posadas, descarregant sobre ellas lo cos ab ímpe-
tu. Pasilrole, irole. Succussus, us.
AL TROT. m. adv. mel. Acceleradament, sense
sossego. A trole. Cursim.
TOCA 'l trot. Ioc. fam. ab que's despedeix à algú
negantli lo que demana. Veie con Dios, bendiío de
Dios ó con tu madre de Dios. Excede procül à me.
tocar lo trot. fr. mel. fam. Fugir, anàrsen de-
pressa. Tocar, tomar el portanle, el trole, las de Vi-
lladiego, las del marliÜado, escurrir la bola. Fu-
gio, is,
TROTADOR, A. m. y f. Qui trola: s' aplica à
las cabalcaduras que tenen mal trot. Trotador, tro-
ton. Succussator equus. || m. Se diu del caball que
trota ab vigor, igualtat y gràcia. Trotador. Succus-
sator dexter.
TROTAR. V. n. Caminar al trot. Trotar. Suc-
cusso, as. II Anar depressa. Trotar. Concusso, as.
II Se diu de las cabal lerias que per sòn mal pas fa-
ligan y cruixen al caballer. Trotar. Succuso, as. [|
ant. BULLIR. II V. r. ant. burlarse.
TROTER. m. ant. mosso de à peu. || Lo correu
de cada poble que va à peu à tirar las cartas à las
adminislracions generals, y reb las que li donan
corresponents à sòn poble. Correo de alpargata,
correo de dpié. Hemerodromus, i.
TROTXE YÀ MOTXE. (À) ra. adv. fam. Des-
baratada é inconsideradamenl. A irochemoche. Te-
meré.
TROVA. f. poiH. Composició mètrica formada
à imitació de altra. Troba. Meirum aliud referens.
II ant. VERS.
TROVADOR. m. Versificador. Versista, trova-
dor. Veisificator, is. || poeta.
TROVADÜRA. f. TROBA. 3.
TROVAR. V. a. Fér versos. Vcrsificar, travar.
YersiQco, as. 1| Imitar alguna composició mètrica
aplicantla à altra idea ó assumpto. Trovar. X\\e~
num carmen emulari.
TROYÀ,NA. adj. Cosa de Troya. Troyano.
Trojanus. || m. Natural de Troya. Troyano. Troas,
adis, tros, is.
TROYA. f. Ciutat de T.roade en la Frígia me-
nor. Troya. Troja, «.
l'U
TRÜ
DICCIONARI
TRÜ
AQUÍ FOU TROTA. exp. met. fam. que fa relació à
alguna cosa notable succehida en aquell lloch 6
circunstàncias. Aquifué Troya. Ubi Troja fuit; fui-
mus trocs; fuit Ilion.
NO 's RENDÍ TROYA EN UN DIA. loc. prov. Significa
que las cosas grans y àrduas necessitan temps pera
executarse ó lograrse. No se ganó Zamora en una
hora, nunca mucho cosló poco. Non venit exiguo
lerapore larga seges.
TRUÀ. m. TRUnA.
TRUCA. f. BARATA. II f. Nou grossa de tres rallas
que's fa servir pera embotxar en certs jochs. Nwz
de tres canlos. Nux trilateris.
TRUCADOR. m. Instrument de ferro calsat de
cer sólit fins la meytal, ab un canonet al cap da-
vall en diminució ab sòn tall afilat, y serveix pera
fér ullets en las sabatas, en las corretjas, en los
garbells, etc. Sarabocado, sacahocados. Instrumen-
lum mordicus perforanS.
TRUCAR. V. a. copFJAR, [| Picar ala porta. Lla-
mar. Pulso, as. jj Atapahir la roba al teixiria. Tu-
pir, tapir. Stipo, as. || v. n. Fér lo primer envit en
10 joch de cartas anomenat Iruch. Trucar. Prima
sponsione provocaré. || ter. vomitar.
TRUCH. m. Pich, cop à la porta. Aldabada,
golpe. Pessuli ictus. || cop. || Rola grossa de jugar à
mesa y à las billlas. Bola, truco. Globus, i. || Qual-
sevol bola ó esfera. Rulo. Globus, i. || trompitxo.
11 Cert joch de envit y reenvit, en que's repartei-
xen tres cartas à cada jugador, las que's van ju-
gant de una à una pera fór las basas, que guanya
la major per sòn orde, que es lo tres, lo dos, 1' as,
y desprès lo rey, caball, etc. Truque. Chartarum
ludus in qua collusores in sponsione se invicem
provocanlur. || met. fam, tap de barral.
TRUCH de espaseta. Joch de cartas entre varias
personas en que van cada dos de companys, y que
sols se diferencia del Iruch en guanyar als tresos
lo set de oros, y ix aquest lo de espasas, à un y al-
tre '1 basto, y al basto la espaseta. Matarata. Pa-
gellarum ludus sic diclus.
TRUCH TRUCH. Cop repetit à la porta. Tras Iras.
Iterata pulsalio.
TRUCH Y FLOR. Hi. Joch de cartas compost del de
la flor y del truch. Truquijlor. Invitalionis ludus.
NO HI HA MILLOR TRUCH, QUE DÉU t' AJUT. ref.
Dóna à enténdrer que qui es afortunat li venen las
conveniénciassènssolicitarlas. a guien Diosguiere,
la casa le sabé; guien estd en venlura, hasla la hor-
miga le ayuda. Cui fortuna favet, formicula et ipsa
juvabit.
TRUCO, (i) m. adv. Én recompensa. A trueco,
d trueque , en trueco , en trueque. In commutalio-
nera. || Ab tal que. A trueque, con tal que. Dummo-
dò.
TRUÉ. m. Espècie de roba de bri mòlt prima y
mòlt blanca. Trué. Tela lintea.
TRUECA. f. y
TRUECO. m. anl. barata.
TRUFA. f. Mentida, fàbula. Patrana, trufa, pa-
jarola,chofa. Mendacium, ii.
TRUFADOR, A. m. y f. Trapacer, qui conta
patranyas'. Trufudor. Fabularum narrator.
TRUFALDINO. adj. Cómich, baylarí. Trufal-
dino. Mimus, i. || Tafaner, manifasser, qui's fica en
lo que no li importa. Quijote, procurador de pobres.
Aliorum imprudens curator.
TRUFAR. V. a. ant. Enganyar, contar patran-
yas. Trufar. Fabellas narraré. || burlar
TRUHÀ. m. Bufó, xarlatà. Chocarrero, Iruhan,
moharrache, moharracho, momo. Mormolychia, íe.
II Bobo, graciós de comèdia, 'iracioso, truhan. Mi-
mus, i. II tahul.
TRUHANAMENT. adv. m. A manera de tru-
hà. Truhanamenle. Scurrililer.
TRUHANEJAR. v. n. Fèr lo truhà. Truanear.
Jocari.
TRUHANERIA. f. Acció pròpia de un truhà.
Chocarreria, Irukaneria , Iruhanada , bufonada.
Scurrilis jocus.
TRUHANESCH, CA. adj. Cosa de truhà. Tru-
hanesco. Scurrilis.
TRUHANET, A. m. y adj. d. Truhanillo. Scur-
rilis.
TRUJA. f. La femella del porch destinada pera
cv\dr. Cerdà, cochina,puerca,ga(•ha,guarra,lcchona,
berra. Sus, is, scropa, a;. 1| ant. banya. 3. || botó. 5.
TRUJAMÀ. m. trutximan.
TRUJETA. f. PANAROLA.
TRULL. m. cup. || Lo llit, jas ó assento del ro-
det de móldrer las olivas. Alfarje, molino de aceiie,
y trujal pr. Bioj. Molendinum olearum.
TRULLAR. v. a. Móldrer las olivas. Moler la
oliva ó la aceituna. Olivas molere.
TRULLOLA. f. Espècie de poubet à la part de
fora y arrani del sol del cup de vi, ahont se recull
10 most que corre de la verema trepitjada en lo
cup. Pozal, linillo, pozuelo, y trujaleta pr. And.
Yas mustarium.
TRUNCADAMENT. adv. m. Ab interrupció ó
falla de paraulas en algun text. Truncadamente. In-
terruptè.
TRUNCAMENT, m . Obra de truncar. Trunca-
miento. Truncalio, nis.
TRUNCAR. V. a. Inlerrómprer. Truncar, tron-
car. Interrumpo, is. U baldar, mutilar, [j Llevar ó
callar en las oracions algunas veus interesants,
especialment quant se fà per malícia. Mutilar,
truncar. Trunco, as.
TRUNFA. f. Patata del país. Batata, criadilla
de lierra, trufa. Batatai bulbus. |1 mofa, burla.
TRUNFAR. V. n. En alguns jochs de cartas,
tirar trunfo per no tenir del coll que's juga. Fallar,
iriunfar. Triumphalem chartam ludere. | En al-
guns altres, com brescambrilla, etc, tirar trunfo
encara que's tinga del coll que's juga. Triunfar.
Lusoriaui pagellara triumphali vincere. || baldar.
11 fam. Ignorar ó no tenir alguna cosa de que's
Tü
CATALÀ
TÜG
725
se
I
K^i
SP»
parla. Careeer. Careo, es. U v. r. Burlarse. Chulear-
$e, zutnharse. llludo, i.s.
TRÜNFET. m. d. Trunfo baix. Triunfo menor.
inor charta liisoiia triíimphalis.
TRUNFO. m. En lo jocli de caitas cada una del
II à quc's concedeix lo privilegi de poder malar
à las de qualsevol allre coll. Triunfo. Folium luso-
rium iriumphale. \\ En lo joch del home la espasa y
baslo en tol locoll y la manilla del seu determinal.
Triunfo. CharUe maclalrices.
TRUNYELL4. f tronyella.
TRUTXA Y TRÜTXIMAN. m. Pràciich, ex-
erimenial y asiul en compras, vendas, baratas y
pretensions. Trujiman, trujaman, irurliiman. Ne-
goliosus ardelio. || Interpreíe de Uenguas çxlran-
yas. Iniérpreie, irujiman. Interpres, elis.
TRÜYTA. f. Ous debaiuls y fregits sols, 6 ab
escla de altra cosa, quedani en figura rodona; y
per exiensió 's diu també d-' aliras viandas, com de
monge as, de. Torlilla. Placenia, te. || La tjue's
fa de farina ab n)el. Sopaipa. Massa melle confecla
frixaque. |1 Peix de nu mòlt delicat y sabrós, ab lo
llom cuberl de escalas pelitas pinladas de roig; la
cua llarga, la carn dura y bermellenca, y varia
segons las parts aliont se pC'sca. Trucha, y lancur-
dia la petita. Trucla, 3?. \\ Altre peix de mar de un
peu de llarcb, rogench, ab lo cap y llom de un
bermós color carmesí, las aletas grogas, ménos las
de prop de las ganyas que són encarnadas, en la
part superior de las quals lé dos agullons ó pun-
xas. Riiào, baila, iruchn. Perca marina.
TRÜYTA RONYOSA. La de ous ab talls de botifarra
ó cansalada, etc. Torlilla de huevos con torreznos,
'orluna de la Mancha. Ovarum et suis fruslulis pla-
nta.
PERSE UNA TRÜYTA. ff. uiel. Xafarse alguna cosa.
\acerse loriilla, aplastarse. Ob'undo, is.
GiRARSE LA TR13YTA. fr. mel. Mudarse, cambiar,
ariar en sentit contrari I' estat de las cosas. Vol-
erse la torlilla. Sorlem in conlrariura verli.
TRÜYTADA. f. truyta. 1 .
TRUYTER. m. Pescador ó venedor de Iruylas.
Truchero. Truclarum piscalor.
TRÜYTETA. f. d. de truyta de ous. Torlillita.
vorum placeotula.
TU.
Tü. Pronom primitiu, substantiu, personal de
la segona persona del singular, que sols s' usa ab
os inferiors 6 mòlt familiars. Entre poéias y ora-
ors s' aplica ab mòlta freqüència à las cosas ina-
DJmadas; y ea eslil sublime, parlant à Déu. Tu.
Tu.
k Tü PER Tü. m. adv. Ab paraulas injuriosas,
sèas respecte ni mirament, ab mal modo. A tu por
tu. Inurbanè.
▲RRiBAK À Tü PER TU. fr. met. Arribar mòU per
TOMO II.
enllà ó las malas. Llegar ú las darjas. In extremurq
ven i re.
LO QUE NO 'S COU PEHA TU, DEIXAl•lO CREMAR, ref.
pera denotar que algú no's déu posaren lo que no
li lóca. Lo que no has de comer, déjalo bien cocer.
Non sumenda libi, sine fercula rilè coquantur.
LO QUE NO VULLAS PERA Tü, NO VÜLLAS PERA NINGÍ'
ref. que aconsella no fér à altre cap maUlracte,
ni ocasionarli perjudici, per quanl no ns agra-
daria que 'ns lo fessen à nosaltres. Lo que no quie-
ras para ti, no quieras para mi. Quod libi non vis,
alteri ne feceris.
QUANT TU ni ANAVAS JO ja'n TORNAVA, ref. ab que
algú dóna à enténdrer, que eslà mès avisat que
aquell que pretén enganyarlo. Primero fui pula
que rufian. Te incule novi.
TüA. Segona veu del pronom teu, com : de la
TüA pell se faran las tirelas. Tu, tuya. Tua.
TüÀüTEM. m. fam. Veu llatina que 's pren
pel subjecte principal y necessari pera alguna cosa,
ó la maieixa cosa que 's considera precisa. Tuúu-
lem. Tuauiem.
TUBÉRGUL. m. med. Tumoret ó abcés que's
fa en la superfície del pulmó. Tubérculo. Tubercu-
lum, i. II bol. Certa acumulació de substància en
las arrels de algunas plantas vivassas, com es la
patata. Tubérculo. Tuberculum,i.
TUBERCULÓS, A. adj. Lo que té lubérculs.
Tubercitloso. Tuberculosus.
TUBO. m. Canó. Fislula, lubo. Tubus, i.
TUCA. f. BKIÓNIA.
TUCIORISTA. m. Escrupulós, qui segueix la
doctrina mès segura. Tuciorisla. Tulioris doclriDae
seclaior.
TUDELA, f. TUTELA,
TUDELAR. adj. TUTELAR.
TUDELL. m. Fislula ó canoDcl de melall que s»
encaixa en lo baixo y altres instruments de boca
pera inlroduhirhi'l vent. Estrangulo, ludel. Fislula
lubiB.
TUDESGH, CA. adj. Cosa de la antígua Ale-
manya. Tudesco. Teutonicus.
TUDÓ. m. Colom fereslech ó de bosch. Paloma
lorcaz. Palumbus major.
TUDOR. m. TUTOR.
TUDORIA. f. anl. TUTELA.
TUDRIU. f. anl. TUTORA.
TUEJAR. V. n. tutejar. [] anl. detenirse. |
anl. repensar.
TUETRIÜ. n. p. fam. de dona. Teodora. Teo-
dora. a;.
TUF. m. Lo vapor ó exhalació calenta que s'alsa
de la terra, causada pel focb y calor artificial Tu-
fo. Vapor, is. |I mel. L' olor fort y molest de algu-
na cosa. Tufarada, tufo. Gravis odor. 1| farum. |j
BRAVADA.
FÉR TUF. fr. y
TUFEJAR. V. Q. FARUVEJAR.
TUGURI. m. Barraca de fosla, terra y palla al)
91
726
TUM
DICCIONARI
TÜN
poca curiosilat, y per moderació 's diu de una ca-
sa poch sumptuosa. Choza, tugurio, cabana. Tugu-
rium, i i.
TUICIÓ. f. for. Protecció, defensa. Tuicion.
Tuilio, nis.
TÜIT. adj. ant. tot.
TüÍTIU, VA. adj. for. Lo queampara, defensa
y protegeix. Tuilivo. Tuitivus.
TULIDURA. f. Arronsament, impediment que
destorba 1' us natural dels uirvis. Tullimienlo.
Nervorum contractio.
TULIPA, f. Planta y flor de una multitut de es-
pècies, ja encarnada, ja de color de taronja, ja en-
terament groga ab iníinilat de noms mitológichs,
de itys, reynas, etc. Tdipan. Tulipa, ai.
TüLIPETA. f. d. Tulipa. Tulipa, ae.
TULIR. V. a. y millor recíproch. Llevar algun
accident 1' us libre del cos ó de la agilitat dels
nirvis. TuUir, tullirse, entullecer. Nervis debilitari.
TÜLIT, DA. adj. Tullido, y zompo, zopo. si es
de peusy mans. Nervis debilitatus.
TUMBA. f. TOMBA.
TDMBAGA. f. Lliga ó mescla de iguals parts
de or, plata y coure, de que resulta un metall de
color obscur; altres diuhen que 's compon de set
parts de or y tres de coure de Siam, y que dóna
al or un color y brillo que no té per sí mateix.
També 's dóna '1 mateix nom al anell fét de dit me-
tall. Tumbaga. MelaWum sinicum tumbaga diclum.
TUMBAGA. RICA. Nom que dònan los argenters al
or que no arriba à dotze quilats, debenlne tenir
vint y quatre. Tumbaga rica. Aurum deíficiens.
TUMBAGASSA. f. aum. Se diu regularment
de las manillasde tumbaga. Tumbagon. Ex melallo
sinico armilla.
TÚMBOL Y TüMOL. m. Espècie de catafal de
fusta en figura de tomba, cubert de bayeias fúne-
bres y adornat dealtras insígnias de dol y tristesa,
ple de llums, que 's fa pera celebrar las exequias
de alguna persona de disiincció, considerantlo com
present en la tomba que 's col-loca al cap damunt.
Calafalco, túmulo, capelardenle. Tumulus, i.
TUMOR. m. Bony, inflor de diversas espècies,
que 's cria en alguna part del cos del animal, y vé
à formar matèria. Flemon, tumor, y lobanillo, aven-
tadura en las béstias. Tumor, is.
TUMOR DE GARGAMELLA. GOLL.
TUMORS FRETS. HUMORS FRETS.
TÚMUL. m. TÚMBOL.
TUMULT, m. Motí, avalot de poble. Molin, tu-
multo, alboroto. Tumullus, us. U Munió, concurs
grandegent, que causa desorde. Jumu/ío. Turba, se.
TUMULTUAR. V. a. y millor recíproch. Amo-
tinar, sublevar la multitut contra 'i superior. Tm-
mulluar. Tumultuo, as.
TUMULTUARI, A. adj. TUMULTUÓS,
TUMULTUÀRIAMENT. adv. m. En tumult y
avalot. Tumultuariamenle, tumuUuosamenie, en mo-
iin. Tumultuosò.
TUMULTUÓS, A. adj. Lo que causa ó mou tu-
mult. Tumultuoso, lumulluario. Tumultuosus.
TUMULTUOSAMENT. adv. m. tümültdíRIA-
MENT.
TUNA. f. Vagamunderia, vida holgassana ó de
vagamundo. Briba, tuna, guiloneria, gandaya, pe-
córea. Divagatio, nis. |1 figuera de mouo.
ANAR A LA TUNA y FÉR Ó CÓRRER LA TUNA. fr. Ya-
garaundejar, anar rodant de poble en poble, fent
vida holgassana. Tunar, andar à la gandaya, cór-
rer ó buscar la gandaya. Errabundum esse.
TUNANT. adj. Qui corre la tuna. Tunanle, tu-
no. Vagus. |1 met. Astut, taymat. Tunanle. Yersu-
tus.
TUNANTÀS, SA. m. y f. fam. aum. Tunanlon.
Yaferrimus.
TUNAR. v. n. Yagamundejar. Guitonear, lunar.
Yagari.
TUNDA. f. Palissa, càstich rigorós. Zurra, tun-
da, paliza, zurribanda, somanta, escurribanda,
mania, felpa, saba, solfeo, solfa, sotana. Yerbera-
tio, nis.
DONAR UNA TUNDA. fr. Pegar. Solanear, hatanear,
solfear, tundir, sobar, dar una tunda, una felpa ó
una sotana. Yerbero, as.
TUNEJAR. V. n. tunar.
TUNERIA. f. TUNA.
TÚNICA, f. Yeslidura interior com una camisa
sens nianesas. Túnica, tunicela. Túnica, se. || La
vestidura de llana interior que usan los religiosos
en lloch de camisa. Túnica. Túnica, ae. [| med. Tel
ó membrana subtil que cubre alguna part del cos,
com la dels ulls, de las venas, etc. Túnica. Túni-
ca, a;. II bot. En algunas fruytas pellela ó membra-
na subtil, agafada à la part interior de la closca, y
que cubre inmedialament la molsa. Túnica. Túni-
ca, ae.
TUNICELA. f. Yestit à modo de dalraàtica, ab
sas mànegas asseguradasab cordons, que usan los
bisbes sota de la casulla, quant celebran de ponti-
fical. Tunicela. Tunicula ponlificalis.
TUNICÓ. m. d. y
TUNIQUETA. f. d. Tunicela. Tunicella, ae.
TUNO, A. adj. y m. tünant.
tornarse tuno. fr. Férseà mals costums. A6eí/a-
carse; hacerse bellaco. Pellacera devenire.
TUNYINA. f. Peix corpulent, de morro punxa-
gut, de pell mòlt fina y de escata gran. Atun, y to-
nina pr. And. Elacata, ae, melandryum, ii. U sor-
ra. 2. I) fam. TUNDA.
TUNYINADA. f. Pescada de tunyinas. Àlma-
draba. Thynnorum piscatio.
TUNYINER, A. m. y f. Pescador de tunyina, ó
qui tracta en ella. Aiunero, almadrabero. Thynna-
rius, ii. 11 Dit del ham pera pescar tunyinas. Atu-
nero. Thynnarius haraus. 1| S" aplica al filat pera
pescar tunyinas. Alunero, red de atun, almadraba,
Thynniarium reté.
TUNYINERIA. f. Lloch ahont sa pescan las
TUR
CATALÀ.
TUS
727
tunyinas. Àlunera, almadraba. Thynnoram piscaria.
TÜPÉ. m. Lo cabell qiie's deixa pera adorno so-
Ibre del front. Copete, tupé. Anliai, arum.
TUPÍ. m. ter. Terrissa en figura de gerra , però
mòlt mès petita y sols té una ansa, Puchero. Pul-
tarius, ii. II OLLETA.
TUPINA. f. ter. Tupí gran. Pucheron, tinajilla.
Pullarius magnus,
TüPIR. V. a. Apretar mòlt alguna cosa, tancant-
li 'Is porós. Tupir. Slipo,as. || v. n. fam. tocar. 33.
TURBA. f. Concurs gran, multitut de gent.
Turba, (urbamxdta. Caterva, ae.
TURBA DE CAP. RODAMENT DE CAP.
TURBACIÓ. f. Desorde, confusió, avalot, Tur-
bacion. Turbatio, nis. || la acció de turbarse. Tur-
bacion. Turbatio, nis. || atürdiment.
TURBADAMENT. adv. m. Ab turbació. Tur-
badamenle. Turbidè.
TURBADOR, A. ra, y f. Qui turba. Turbador.
Turbator, is. || perturbador,
TURBAMENT. m. deteniment, tardansa,
TURBAMULTA. f. fam. Multitut de personas.
Turbamulta. Turba, ai.
TURBANT, m. Barret de turch, que's fa de
una faixa de cotó, tafelà y allras lelas rodejada à
ella. Turbante. Turcarum galerus.
TURBANT DE OR. Planta. Francesilla matizada.
Ranunculus africanus.
TURBAR. V. a. Alterar ó conmóurer V orde ó
estat natural de alguna cosa. Turbar. Turbo, as. ||
Enterbolir. Enturbiar, turbar. Turbo, as. 1| Sorpén-
drer, alurdir à algú. Turbar. Turbo, as. || Entre-
nir, fér tardar. Entretener, retardar. Retardo, as.
II Impedir, destorbar. Turbar. Turbo, as. || En la
oral, inquietar. Perturbar, inquietar. Turbo, as.
II for. Disputar, contexiar al contrari. Turbar. Dis-
epto, as. II V. r. Quedarse parat ó confús sens po-
ér parlar. Cortarse, turbarse, atajarse, empachar-
i«, sorprenderse. Confundi. || Pórdrerse, no poder
ntinuar en algun discurs, elc. Perturbarse, tur-
barse, cortarse, perderse. In medio sislere.
TURBAT, DA. adj. Confús, Confundido, lurba-
do, confusa. Confusus.
TURBATIU, VA. adj. Loque turba ó inquieta.
Turbativo. Turbans. || for. S' aplica à la possessió
que algú adquireix, violentant la que altre tenia.
Turbativo. Aliam turbans possessió.
TURBI, A. adj. TÈRBOL.
TURBINT. m. Arbre gran y hermós, originari
|del Perú, las fullas del qual imitan à las deia ma-
, encara que mès petitas; la flor de mòltas fulle-
s en cèrcol. Turbinto. Schinus molle.
TURBIT. m. Certa arrel de la índia oriental,
ue'ns ve separada de la part llenyosa en trossos
del gruix del dit, rehinosa, obscura pel exterior
y blanca pel interior, de sabor un poch acre
que causa ascos, y es purgant. Turbit. Turpet-
hum, i.
TURBIT BORT. Planta, espècie de blenera, de que
n'hi ba de blanca y negra, Candilera,jarrillo, zu-
millo. Tapsus barbatus.
TLRBiT MINERAL. Subsiància groga, insoluble en
r aygua y descomponible pel calor. Entra en la
composició de algunas pomadas contra 'Is brians,
Turbit mineral, sub-deulo-sulfalo de Mercurio. Tur-
mineralis.
TURBOT. m. Peix. OBLADA,
TURBULÈNCIA, f. ENTERBOLIMENT, || mCl. COO.
fusió,avalol ó perturbació. Turbulència. Commotio,
nis. II GUERRA.
TURBULENT, A. adj. Perturbador, amich de
turbuléncias. Perturbador, fnccioso. Seditiosus. ||
mel. TÈRBOL, j INQUIET, TRAVÉS, REVOLTÓS.
TURBULENTAMENT. adv. m. Ab turbulèn-
cia. Turbulentamente. Turbulenler.
TURCH, CA. adj. Cosa de Turquia. Turco, lur-
quesco. Turcicus.
GRAN TURCH. Soberà del imperi de Turquia. Gran
turco. Turch iae vel turcarum imperator.
TURCIMANY. m. Trütximan.
TURIFERARI Y TURIFIGADOR. m, encen-
SADOR,
TURMA. f. TUMOR. II Botó de animal. Criadilla,
turma, tesliculo. Tesliculus, i. || Entre romans es-
quadró de caballeria de trenta homes. Turma, ala.
Turma, íe. 1| pi. Los testículs del moltó. Escriíillas,
Arielis testiculi.
TURMELL, m. L' os que sobreíx als costats
del coll de la cama ahont s' uneix ab lo peu. To-
biUo. Malleolus, i.
TURNAR. V. n. tornar. 17. y 18.
TURÓ. m. Cima ócoll de montanya. Allozano, te-
so, cabezo, cerro, pico, muela, mogoie, otero. Cl ivus, i.
TURONET. m. d. Cerrejon. Tumulus, i.
TURPAMENT. adv. m. torpement.
TURQUESA, f. Pedra preciosa que tira, ja à
blau, ja à vert. Turquesa. Gemma turcica.
TURQUESCH, CA.adj. TURCH.
A LA TURQUESCA. m. adv. Al us de Turquia, A la
turquesca. Turcico morè.
TURQUESETA. f. Espècie de pedra turquesa
que està mès posada à verdejar, Turquesina. Tur-
cois, is,
TURQUÍ, NA. adj, turch, || Color blau mòlt
pujat, Turqui, turquino, turquesado. Cyaneus.
TURRÓ. m. Pasta de ametllas, pinyons, avella-
nas, etc, lot torrat y mesclat ab mel, y à vegadas
terrossos de sucre, de lo que resulta una matèria
sòlida y mòlt gustosa. Ni ha de varias espècies.
Turron. Frustrum ex mclleamygdalisque.
TURRONADA. f. ler. castanyada,
TÜRRONER. m. Qui fa 6 ven lurrons, Turro-
nero. Crustarum ex melleamygdalisque conficiens.
TUSCADOR, A. adj. Qui desbasta '1 suro pera
ferne taps trahentne la escorxa. Desbastador. Dola-
tor, is.
TU8Ó. m. ant. velló. || toysó.
TU8SAR. V. a. y derivats, tossar.
728
TÜT
DICCIONARI
TÜT
TUdSAL. m. TOSSAL, PUIG, MONTANTETA.
TUSSÍLAGO. m. planta, pota de caball.
TU8SIR. V. n. y derivats, tossib.
TÜSSÜT, DA. adj. TOSSUT.
TUTE. m. Espècie de brescarabrilla, comun-
ment entre dos, ab sis cartas cada hu, guanyant lo
qui primer fa cent punts ó cent y un, segons la Uey
pactada. Té 'Is llansos següents: vint que's canta,
acusa ó manifesta y quaranta, si sòn de trunfo,
quantse reuneix oportunament lo rey y caball de un
mateix collde trunfo, ytute, ab que s'acaba la passa-
da, si's juntan los quatre reys ó quatre cabal Is sens
haver acusat ningun vint ó las quaranta. Cienios.
Pagellarum ludus, qui centum punctis concluditur.
TUTEJAMENT. m. La acció de tutejar ó tule-
jarse. TuleamientOytuteo. Per tufamiliarissimacom-
peliatio.
TUTEJAR. V. n. Tractar de tu. Tutear, dar de
tú, tralar de tú, ó de lúpor lú. Per tu familiariter
compellare.
TUTELA, f. La procuració ó càrrech del tutor.
Tutela, tutoria. Tutela, se. 1| niet, Aniparo, protec-
ció, defensa. Tutela. Tutela, aa. \\ Dicssa de la
genlilitat. Tutela. Tutela, ae.
TUTELA CEssísiA. La que's concedeix per dret que
cessa en faltant aquest ó '1 tutor llegitim. Tutela
cesisia. Tutela cessitia.
TUTELA DATiVA. for. La que exerceix la persona
anomenada pel jutge à falta de tutor testamen-
tari y llegitim. Tutela dativa. Tutela dativa.
TUTELA LLEGÍTiMA. La que excrceix lo parent més
prop à falta de tutor testamentari. Tutela legitima.
Tutela legitima,
TUTELA TESTAMENTÀRIA. La que cxerceix la perso-
na anomenada pel lestador en sòn testament. Tu-
tela leslamenlaria. Tutela testamentària.
ESTAR EN TUTELA, fr. Estar baix la potestat del
tutor. Estar en tutela. Tutori subesse.
EIXIR ó ESTAR FOR\ DE TUTELA, fr. Tenir la edat
pera eximirse de la potestat del tutor. Estar fuera
de tutela. Suae spontis esse.
TUTELAR, adj. Lo que ampara, protegeix 6
defensa; y 's diu de algun Sant respecte de aquells
que '1 tenen per patró. Tutelar. Gustos, tutelaris.
H Lo que pertany à la tutela dels pupil-los. Tute-
lar. Tutelaris.
TUTI. m. TUTE,
TÚTIA. f quím. atiítia.
TUTILIMUNDI. m. Caixa que porlan comun-
ment los piamontesos dins la qual hi ha vàrias fi-
guras, plans de ciutats, etc. que mirat per un vidre
de auraent, que hi ha en lo mateix caixó, aumenta
en gran manera dits objectes. Tutilimundi, mundi'
novi ó mundi-nuevo. Pneorama, atis.
TUTOR. m. La persona encarregada de la admi-
nistració dels béns y de la educació del qui queda
sens pare en la menor edat, y cumplint aquest me-
nor los catorze anys lo nom de tutor varia en cura-
dor. Tuior. Tulelarius, ii, tutor, is. I met. Defen-
sor, protector. Protector, tutor. Palronus, i.
EIXIR ó ESTAR FORA DE TUTOR. fr. mct. fam. Teuif
ja coneixement y edat pera gobernarse sense di-
recció de altre. S dir de mantillas ó panales. Ma-
num ferulè subducere.
HA MENESTER TUTOR. loc. faiu. pera manifestar la
incapacitat de algú pera gobernar sos interessos, y
ab negació s' usa encara ab mòlta mès vivesa pera
donar à enténdrer lo contrari. Ha menester tutor.
Tutore indigere.
TUTORA, f. La dona encarregada de una tute-
la. Tutora, tulriz. Tutrix, icis.
TUTORIA, f. TUTELA.
TUTRIU. f. TUTORA.
TUTÜÍ Y TUYT. adj. TOTHOM.
ÜDO
CATALÀ.
ÜFA
729
!^^^^i
I
U. Yintidosena lletra del alfabet y última de las
'vocals. Desprès de g y de q 's liquida, si li segaeix
e ó i, com en guerra, quimera. || conj. disjuncliva
en lloch deó, pera evitar la cacofonia quant lo mol
següent coraensa però, com: plata ú or. Ú. Aut. ||
interj. que serveix pera queixarse. U. Heu. || adj.
y m. DN. II ant. algú.
UB.
UBAGH, GA. adj. Ombrívol. Opaco, somhrio.
Opacus. II Trist y melancólich. Opaco. Tetricus.
UBÉRRIM, A. adj. sup. Fèrtil, mòlt abundant.
übérrimo. Uberrimus.
UBERT, A. adj. OBERT.
ÉSSER E.V UBERT. fr. ant. ESTAR EN DESCÜBERT.
ÜBERTAT. f. ABUNDA.NCU.
UBICACIÓ, f. La actual estància ó col•locació
de un cos en determinat lloch. Ubicacion. übica-
tio, nis.
UBIGARSE. V. r. Conslituhirse en determinat
espay ó lloch. Ubicarse. Ubicari.
UBIQUI8TA. m. Nora que donan en París als
doctors leólechs que no són de la Sorbona ni de Na-
varra. Uhiquisla. Ubiquisla, íb. || pi. Heretges que
18' espargiren en Alemanya, dihentque'l cos de
Cristo estava en lot lloch. Ubiquislas, ubiquitarios.
Ubiquistae, arum.
UBRIAGAR. V. a. EMBORRATXAR. S' usa mès co-
munment com recíproch. |1 met. r. enagenarse.
UBRIACH. m. borratxo. || met. enagenat.
UBRIR. V. a. y derivats, obrir.
UD.
UDOL. m. Guinyol del llop, etc. AhulHL•, ahu-
llo. Ululatus, us. II Guinyol horrible que fan los
gossos quant estan tancats. ÀhulliL•. Ululatus, us.
II Los crits melancólichs y horribles del qui pateix
algun gran torment ó dolor. Ahullido. Ejulalus, us.
UDOLADOR, A. m. y f. L' animal que udola, y
també la persona que's lamenta ab grans crits.
Ahullador. Uluiator, is.
UOOLAMENT. ra. udol.
UDOLAR. V n. Fér udols. Se diuen particutar
dels gossos, llops y altres animats. Ahullar. Ulu-
lo as.
UF.
ÜFÀ, NA. adj. Evanit, presumptuós. Ufano.
Arrogans. 1| Dit dels arbres óplanlas, pompós, vert,
orgullós. Lozano, frondosa, viciosa, lascim. Lasci-
viens. 11 met. Satisfet, alegre, content. Ufano. Gau-
dio exullans. H Gallart, bisarro.ayrós. Lozano. Ele-
gans.
estar MÒLT dfA. fr. Estar alegre y ayrós. Estar
lozàno ; jugar de lomo. Lascivio, is.
UFANA. f. La verdor, tendror y orgull dels
sembrats yaltras plantas. Lozania, vicio, verdura.
Luxúries, ei. |1 La hermosura y adorno de fullasen
los arbres. Frondosidad, pompa, ufunia. Frondosi-
tas, atis. II met. Abundància y alluencia de parau-
las. Frondosidad, afluència. Yerborum copia.
CRIAR ó FÉR MÒLTA UFANA. fr. Criarse ab mòlt
orgull y frondositat los arbres y sembrats. Loza-
near, enviciarse. Luxerio, as.
LA UFANA. loc. adv. ant. lo demés.
MÒLTA UFANA T POCA LLANA. ref. VOLTA FaBSSA T
POCA ENDRESSA.
UFAIVAMENT. adv. m. Yanament, superbio-
sament. Ufanamenle.. Arrogaiiter. | Jocosament.
Ufanamente. Jucunditer.
UFAIVARSE. V. r. ENVANW.
UFANITAT. f. UFANA,
UFANÓS, A. adj. Vfi.
730
ULL
DICCIONARI
ULL
UG.
UGIER. m. Criat de palàcio equivalent à por-
ter. Ujier. Ostiarius, ii.
UGUALAR. Y. a. IGUALAR.
UI.
UIXER. m. ant. ugier.
UIXERA. f. Embarcació que servia mès espe-
cialment que la tarida pera transport de caballs y
màquinas, y déu sòn nom à una porta ó ironera
oberta en la popa sota flor de àygua. S' empleava
també en los combats forlificantla ab una, dos y
basta tres torres ó castells. Era una galerassa dis-
forme que participava de xalandra y panfil, í/jiera,
Navis sic dicta.
UL.
ÚLCERA, f. Llaga profunda causada per algun
humor acre y corrosiu, y per extensió 's diu lambé
de qualsevol llaga encara que sia poch fonda. Úlce-
ra. Ulcus, eris. |] La llaguela que sól eixir als in-
fants en la boca per la continuació del mamar y
pel calor de la llet. Úlcera. Aphlhe, es.
ÚLCERA DE DOS VORAS. CRIVELLA.
ÚLCERA DE SEMEN. BÜA.
ÚLCERA TELEFiANA. La maligna, anomenada així
à causa de la ferida que Aquiles feu à Télefo. Úlce-
ra telefiana. Ulcus telephicum.
ULGERACIÓ. f. Corrosió del humor en alguna
part del cos que ocasiona la úlcera. Ulceracion.
ülceratio, nis,
ULCERAR. V. a. Llagar, causar úlcera. També
s'usa com recíproch. Ulcerar. Ulcero, as. || met.
Dit en orde à las injúrias, la memòria de las quals
se conserva. Ulcerar. Conlumeliis aíflcere.
ULCERAT, DA. p, p. y adj. Ulcerado. Ulcera-
tus.
ULCERATIU, VA. adj. Lo que causa ó pót cau-
sar úlceras. Ulceralivo, ulceranle. Ulcerans.
ULCERÓS, A. adj. Ple de úlceras. Ulcerosa.
Ulcerosus, ulcere saucius.
ULFILÀ, NA. adj. S'aplica à un caràcter de
lletra que inventà Ulfilas , bisbe godo, anyadintlo
al que ja tenia aquella nació. Ulfilano. Ulfilanus.
ULL. m. Órgano col•locat en la cara del animal,
regularment són dos, per medi dels quals rebem
las sensacions de la vista. Ojo. Oculus, i. | Lo fo-
rat que tenen algunas cosas pera enfilarlas, com
són los grans de rosari, perlas, etc. Ojo. Foramen,
inis. II Lo forat ó anell ahont se posa '1 mànech en
algunas ferramentas, com la aixada, martell, etc.
ojo, anillo. Oculus, i. \\ Cada un del círcul de co-
lors que tenen los pavos reals en l' extrem de cada
ploma de la cua. O/o. Oculus, i. || L' arch del pont
ahonl passa la àygua, y lambé '1 que lé '1 molí pe-
ra que entre la que fa anar la roda. Ojo. Oculus, i.
II L' anell de cada estreb ahont s' as.segura la cor-
retja que penja de la sella. Alriceses. Slapedae an-
nulus. II COS. 13. II Cada un dels vuyts ó cavitats
que hi ha en la molla del pa, formatge y altras co-
sas esponjosas. ojo. Oculus, i. |] Cada una de las
mallas de que 's componen los filats, Ojo, malla.
Macula retis. || L' interior y mès aprelat de algunas
verduras, com en la col, enciam, etc. Cogollo, re-
pollo. Oleorum quorumdara cyma, meditullium, ii.
II Espècie de coroneta que queda en las peras y
algunas altras fruytas en la part ahont estava la
flor. ojo, ombligo. Corolla, stella, ae, || Senyal com
una bombolleta que deixan los vidriers en lo cen-
tro de algunas pessas, com en lo sol de alguns va-
sos, etc. Ombligo, ojo. Oculus, i. || Lo llustre, vista
ó aspecte de alguna roba. Ojo. Species, ei. || En la
lletra e aquella obertura que té en lo cap, la qual
la distingueix de la c. Ojo. Ocellus, i. j] Entre es-
tampers la dimensió de la lletra. Ojo. Typorum
crassities. || nàui. Lo forat per ahont entran los
caps, cordas, etc. ojo. Foramen, inis. || Foral en lo
centro de la mola per ahont cau lo gra desde 1' es-
clop, ojo. Foramen, inis. || Nota ó senyal que 's po-
sa en lo marge de algun escrit ó imprès. Ojo. No-
ta, 86. II Entre tiradors de or forat de la filera per
ahont van introduhinl lo metall pera aprimarlo
y estirarlo. Ojo. Foramen, inis. 1| En lo fre paratge
à que s' afirman las cabessadas. Ojo. Oculus, i. ||
Cada malla del entreteixit del mandró, ahont se
posa la pedra. Malla, ojo. Clathrum, i, || Atenció,
cuydado ó advertència. Ojo. Cura, íb. || expr. de
carinyo ú objecte de ell, y s' usa regularment en
plural. Ojo. Ocellus, i. || borró. S. || lluna, 4. ||
SELLA. 2. II L' espay vuyl que hi ha eníre la barana
de la escala desde baix fins dalt, Ojo. Oculus, i. ||
Foral rodó per ahont ix la àygua de un rech ó sí-
quia. Ojo. Oculus, i. || pi. Se pren per la mateixa
vista. Vista, ojos. Yisus, us. \\ En la sagrada Es-
criptura 's pren mòltas vegadas per intenció. Ojos,
intencion. Intentio, nis. |1 fam. Se pren per las ulle-
ras, així 's diu: s' ha deixat los ulls en casa; por-
ta quatre ulls. Ojos. Conspicilia, orum. || Usat
com interjecció denota vigilància. Ojos. Yigilale.
ULL DE BOU. Planta semblant à la camamilla,
però rastrera, mòlt mès petita, y ab las fullas par-
tidas en llencas mès menudas, y llànsa fetor. Ma-
garzuela, manzanilla hedionda, ojo de buey, buflal-
mo, cólula féiida. Anlhemis cotula, 'Ls anlichs la
anomenavan filius contra patrem, pel modo de
desarrollarse las flors, la inflorescència de las quals
es centrífuga. || arq. Forat rodó ó en figura de ull,
pera donar llum à algun quarlo, y en lasporlasde
las celdas de alguns col•legis, pera observar si 'ls
col•legials estudian en las horassenyaladas. Ojo de
buey. Fenestella, ae. || fam. Dobla de quatre. Ojo de
huey. Quadruplio, nis. || fam. ulls de calàpat. [j
Ollela petita pera escalfar caldo. Pucherito, illo,
pucheruelo. Olulla, se, || nàut, Pessa de fusta quasi
ULL
CATALÀ.
ULL
731
sircularó de la flgurade una ansa, que disniinu-
keix progressivament de curvitat envers un de sos
irérlices. Cuadernal ú ojo ó molon ciego, vigola cie-
^a, ojo de buey, hranque. Oculus bobulus. || nàut.
ïoyra 6 nuvolel que en certs paratges del mar se
)resenta sol, de repent se li agregan altres, y ilan-
m de sí un vent impeluosíssira capàs de tirar a
)ico una embarcació que agafàs ab alguna vela.
Ojo de buey. Tempestuosa nubecula.
DLL DE COL. CAPDELL.
DLL DEL CÜL. fam. CES.
DLL DE PERDIU. Entre passamaners Iraball que té
Ggura de un ull petit. Ojo deperdiz. Textura
jarvi oculi instar.
üLL DE POLL. Arrelela en lo centro de una callo-
[sitat ó durícia que's fa comunment en los dits dels
[>eus per la opressió ó fregament del calsat: y s'
(momena així per la figura que fa de un ull de poll,
's pren per tota dita durícia. Ojo de pollo, callo,
tlavo. Gemursa, aï.
DLL DE TORT. Ull doleut, maligne, pervers, y
unbé '1 qui pateix aqueix defecte. Turnio, ojo re-
tuelto, ó torcido, ó atravesado, ú ojos de biloque.
{trabo, nis.
DLL GASSÓ. DLLS DE GAT.
DLL GIRAT. Motiu del qui té 1' ull girat. Ojo de
besugo. Oculus intortus.
DLL NEGRE. Cert peix, espècie de rajada plena de
llis. Oblado, ojo negro. Oculata, ae. [| pi. Se diu del
ibjecle que té 'Is ulls negres. Ojinegro. Niger
[;ulis.
DLLS BLANCHS. Motiu que's dóna al qui'ls té
)lanchs, de raodo que sembla no tenir nina. Ove-
[ros. Ovi albiginem referens.
ULLS BLAUS. S" aplica als ulls de aquest color, y
[també al subjecte que'ls té. ojizarco, ojos azulesó
\garzos. Oculi caerulei.
ULLS BRILLANTS. Ojos cenlsllantes. Scintillantes,
lagrantes oculi,
ULLS DE CALAPAT. Los que sòu mòlt abultats, ó
[)areixcn estar fora de sa òrbita. Ojos de sapo, ó
prenados, ó rewatones ó saltones. Prominentes
^oculí.
ULLS DE GAT. Motiu que's dóna à qui té 'Is ulls
[blaus ó de vàrios colors, ó que veu de nit ab ells.
Ojos de galó. Oculus felinus.
ULLS DE GOS. Motiu que's dóna à qui'ls té de
[pardo obscur. Ojimoreno. Oculis fuscus.
ULLS DE METALL, min. En lo centro de la veta
'són claus que en mès ó ménos extensió acaban en
un traballal perpendicular. Ojos de metal, clavos.
kUetalli oculi.
DLLS DE PUssA. 'S diu de aquell que'ls té mòlt
'petits. Ojilos,ojos pequenos. Ocelli, orum.
DLLS ESGARRiATS. Los quc miian ó registran ab
curiositat tol quant se'ls presenta. Ojos curiosos ó
erranles. Oculi curiosi.
DLLS ESQUEIXATS ó ESQUiNSATS. Los quc scnt graus
Sft descubren mòlt per causa de la amplitut de sa
òrbita. Ojosrasgados.ValuU oculi.
DLLS ni HA QUE DE LLEGANYAS S' ENAMORAN. ref.
Ensenya que'l gust no'sgoberna sempre per la ra-
hó. ojos hay que de lagaiias se enamoran ó se pa-
gan; para el amor no hay cosa fea; quien feo ama,
hermoso le parece. Sunl quibus el lippa facies esl
grata puellaí.
ULLS MOLLS ò MOLL DE ULLS. Lo qui habitualment
los té carregats ó plorosos, ó que pateix fluxió con-
tínua. Cegajoso, cegatoso, ojos liernos, lierno ó
blando de ojos. Lippus. [| Qui fàcilment plora. Ter-
nejon, terneron. Tenero sensui proclivis.
ULLS VIUS. Los mòlt alegres que denotan mòlta
vivesa. Ojos vivos, brillanles, bulliciosos, bailado-
res, ojirisucno, ojialegre. Ililares, alacres oculi.
ABAIXAR LOS ULLS. fr. Mirar ab raodéslia y humi-
litat. Bajar los ojos ó la vista, Oculos, vullum
componere.
AB ALTRES ULLS. m. adv. Ab diferent afició y de
diversa manera que abans. Con olros ojos. Aliter,
diverso modo.
AB TANT DE ULL. m. adv. TOSTEMPS.
AB ULLS AixuTs. m. adv. Sens plorar. Sin derra-
mar Idgrimas. Siccis oculis.
ALSAR LOS ULLS AL CEL. fp. met. Alsar la conside-
ració à Déu implorant sòn favor. Alzar ó levantar
los ojos al cielo ó el corazon à Dios. Menlem ad
Deum elevaré.
ANAR ALGUNA COSA ALS DLLS DEL CAP Ó DE LA CARA.
fr. Anar mòlt cara. Valer ó coslarun ojo de la ca-
ra. Hac tempesta te omnia immensa constant.
A ULL ó k BELL ULL. m. adv. A bulto, sens pes
ni mesura. A ojo, ó d ojo de buen cubero, à bulto ó
dgranel. Sine pondere; plus minusve.
A ULLS CLUCHs ó CLUQüENTs. m. adv. Sèus repa-
rar en inconvenients ni en perills que poden oferir-
se. A cierra ojos, à ojos cerrados, d cegarrilas, à
ciegas. Oculis clausis. || mel. Precipitadament, sens
cuydado ni reparo. A cierra ojos. Temeré.
CAURER AL ULL. fr. Agradar mòlt algun objecte
hiego que's véu. Jïenc/nV ó llenar el ojo. Omninò
placere.
cÀuRER ó SALTAR ALS DLLS. fr. Séf clara y evident
alguna cosa. Saltar ó venir se à los ojos; dar en los
ojos. Planura esse.
CLAVAR LOS DLLS. fr. Mirar ab particular cuyda-
do y atenció. Clavar los ojos ó la vista. Intentis
oculis intuerí.
COM LOS DLLS AB QDE'l MIRA, 6 COM LOS DLLS DE LA
CARA. exp. COM LA NINA DEL DLL.
DAVANT DELS DLLS DE ALGÚ. exp. Eu sa preséncia.
A los ojos, d la vista, en presencia, delante de algu-
na. In conspectu.
ANAR DE DLLS. fr. CÍDRER DE MORROS.
DITXOSOS SÓN LOS DLLS Q e'l PODEN VÉüRER. expr.
quant s' encontra alguna persona desprès de mòlt
temps que s' ha buscat, ó que no s' ha vist. Dicho-
sos son los ojos qw ven d usted. Yidendus tàndem
eras.
Tíï
ütt
DICCIONARI
ULL
DORMIR AB LOS ULLS OBERTS, ff. Estar ab precaució
y cuydado pera no deixarse sorpéndrer ni engan-
yar. Dormir con los ojos abierlos, avivar los ojos.
Dormito, as.
ENTELARSE 'ls ULLS. fr. Péndrer la apariéncia ó
semblant de vidre, que es senyal mortal en los
malalts. Vidriarse, quebrarse los ojos. Oculi vitrei
speciem induere.
EN us GIRANT, Ó EN UN OBRIR Y TANCAR DE ULLS,
exp. En un instant. En un abrir de ojos, ó en un
abriry cerrar de ojos, en una ojeada; en dos pale-
tas; en quilame allA esas pnjas. Perquam cito ||
Explica la celeritat y prompiiiut en executar al-
guna cosa. En un abrir y cerrar ó en un volver de
ojos. Ictu oculi.
ESPABiLLAR LOS ULLS, fr. Yíurer ab cuydado y
advertència. Despabilar ó despabilarse los ojos. Ca-
veo, es. ,»
FÉR l' ull. fr. FÉR l' ULLET.
FERHl ULLS Ó FÉR UNS ULLS COM ÜNAS TARONJAS. fr.
Mirar alguna cosa ab mòlta atenció mostrant desiíj
de ella. Echar el ojo ó lanlo ojo. Intentis oculis
expeiere.
FÉR LOS ULLS GROSSOS, fr. Dissimular, fingir que
no s' ha vist alguna cosa. Hacer la vista gorda. Se
non vidisse simularé.
FÉRSE ULLS ó FÉRSE TOT ULLS. fr. met. Estap sol-
Kcil y atent pera conseguir ó execuiar alguna cosa
que's desitja, Hacerse ojos. Centura oculis aspice-
re. [1 mét. Mirar ab mòlt cuydado y atenció alguna
cosa. Ver con muchos ojos. Nimiacura intendere,
FÉK DLL. fr. met. Se diu del malalt que dóna
moslras de anar bè. Alear. Yaieo, es. || Parlant de
las plan'as tràurer lo borró. Germinar, hechar ye-
mas, puhdar , brotar. Gemmo, as. || Coraensar à
clarejar lo cel desprès de núvol. Desencapotarse,
despejarseel cielo. Coeluin serenari. |j tràurer ull.
FKllULLS. fr. OBRIR LOS ULLS.
FÉR VEURER LOS ULLS VEUTs. fr. fam. Coslaf una
cosa mòlt Iraball y afany. Hacer sudar la gota tan
gorda. In alicujus rei assecutione exsudare. || No
poder reduhir à algú à que fassa lo que es de rahó.
í^o poder hacer carrera con alguno. Frustra aliquem
ofiicii admonere.
FICAR PELS ULLS. fr. Iniroduhir ó fér péndrer ab
violéocia alguna cosa. Meterpor los ojos. Cogere ui.
FINS ALS ULLS. m. adv. Pondera 1' excés de algu-
na cosa ab que algú 's troba. Hasta los ojos. Ocu-
lorura tenüs.
GIRANT DE ULLS. fr. ULLADA.
GIRAR LOS ULLS EN BLANCH, fr. Gii'arlos de modo
que apénas se descubre mès que '1 blanch. Poner
los ojos en blanco. Ocuios conlorquere.
GiüAR ó TÒRCER LOS ULLS. fr. Tórcerlos al temps
demirar, especialment los noys per dibilital ó vi-
ci. Voher los ojos ó la vista, trabar la vista. Obli-
quis oculis aspicere. || fr. met. Considerar ó posar
la atenció en alguna cosa. Volver los ojos. Re»pi-
cio. is.
ja't faran Ó ja li FABAN OBRIR LOS ULLS. fr. Ex-
plica que la experiència, traballs y contratemps,
l'an prudents als homes, i-ofros eayendo y mozos
perdiendo vanasesando. Per lapsus equuli sapiunt,
per damna juventus,
LLAMBREGAR LOS ULLS. fr. LLAMBREGAR.
LLEVARSE 'ls ULLS. fr. Se diu de dos que renyei-
xen ab mòlta ràbia. Sacarse los ojos. Yehementissi-
me rixari.
LO QUE 'lS ulls NO VEUHEN LO COR NO DOL. ref.
Denota que las llàslimas que estan lluny se senten
niénos que las que's tenen à la visla. Ojos que no
ven corazon que no duele. Hora ó siente ó quiebra.
Quod ocuos non videl cor non dolel,
LOS CLLS LI FAN LLUMENKTAs. exp fam. S' aplica
al qui esià raiij borratxo, perquè brilian los ulls
ab los vapors del vi. Le hacen candelillas los ojos.
Ocuios priE vino inicant.
LOS ÜLLSS' HAN DE FREGAR AB LO COLZE. loC DÒUa
à entepdrer que als ulls res los dan\a tant com
fregl•lrlos ó anarlo* pulinejant. El ojo Umpiale con
el codo ; quien quiere el ojo sano dlese la mano. Yis
oculus valeat, cubito deierge, valebit.
MÉS VEUHEN QUATRE ULLS QUE DOS. loC. met. De-
noia que las resolucions ixen mès acertadas con-
sultantlas ab altres, que pel dictamen de sí ma-
teix. Mas ven cuatro ojos que dos. Plus vident oculi
quam oculus.
MIRAR AB BONS ó MALS ULLS. fr. Mirar alguna cosa
ab aüció y carinyo, ó al contrari. Mirar con buenos
ó malos ojos. Placidis \el torvis oculis aspicere.
MIRAR AB l' ull ESQUERRE Ó DE MAL ULL. fr. Tenir
malícia à algú. Mirar de mal ojo, ó de rabo de ojo.
Liniis oculis iniueri.
NO ACLUCAR 6 NO TANCAR LOS ULLS. fr. No dormir
enterament. No pegar el ojo ó los ojos. Noctem in-
soiniiem ducere.
NO ALSAR LOS ULLS DK LA TERRA. fr. Mirar à terra
per humilitat y modèstia. No levantar los ojos. Ocu-
ios ad terram dejicere.
NO APARTAR LOS ULLS DE ALGUNA COSA. fr. Miraria
fixa y contínuament. No quitar los ojos. Obtueor,
eris.
NO DEIXARSE ULLS. fr. Fatígàrscls, mirar mòlt y
ab atenció alguna cosa. Desojarse, despestanarse.
Redimís oculis inspicere.
NO ESTARIA CONTENT ENCARA QUE LI TRAGUESSEN LOS
ULLS. loc. contra aquells que són de mal aconten-
tar. No lomeis ménos de cinta de cinta de plata. Nu-
11a de r€ conientus,
NO PERDRE 'hi l' ULL, loC. ler. NO PÉRDRE 'HO DK
VISTA. NO DEIXAUHO DE ULL.
NO TENIR AHONT GIRAR LOS ULLS. rcf. NO SABER
AHONTGIRARSE.
^No TENS ULLS? loc. Se diu al qui tenint alguna
cosa mòlt prop, no la víMi. iNo tienes ojos? lEres
ciego? ilienes telarahas ó calaralas en los ojosT
^Csecus ne es ?
OBRIU l' qll. loc. Aconsella «siar aleKa pera
ÜLL
CATALÀ.
ULL
733
proQtar /a ocasió quant se presente. Ojo avizor ó
I mdrgen. Vigil eslo.
OBRIR LOS ULLS. fp. mct. Mirar ab ciiydado y vi-
ilancia pera no deixarse enganyar. Abriró avivar
i ojo; estar con tanlo ojo, con el ojo ó con el ojo tan
rgo In vigilo, as. || mel. Fer enléndrer a algú lo
Hie ignora, tant en bè com en mal. Abrir los ojos
uno. Ignota alicui pandere. || Conèixer las co-
s com ellas són, pera tràurerne profit, ò pera
itar perjudici. Abrir los ojos. Intenlura redde-
PÀRLAR AB LOS ULLS. fr. Donar à enténdrer ab al-
na mirada ó guinyada lo que's vól dir à altres.
'aïllar con los ojos. Nictari.
PASSARHi 'lsulls. fr. Regonéixer Superficialment
Iguna cosa. Dar un vislazo ó una ojeada. Perfunc-
riè recognoscere. | Llegir superficialment algun
crit. Pasar los ojos ó la visla; leer lijeramenle.
biterac festinanter legere.
PENSANT SENYARSE s' HA TRET LOS ULLS. ref. De-
ola '1 mal resultat de alguna cosa que's fèu à fi de
lè. Penséme saniiguar, y quebréme el ojo. Dum cru-
e me signaré volo, raihi lumina fregi.
PLORAR AB TOTS DOS ULLS. fr. Pondera una pèrdua
ran ó un contratemps que succeheix à algú. Llo-
ar con ambos ojos. Plenis oculis plangere.
PLORAR AB UN ULL. fr. met. No tenir algú tant sen-
timent com altre ó fingir que no'n té. Llorarcon un
ojo. Vix plangere.
it^.-^ PLORAR ó RAJAR LOS ULLS. fr. Tenir üuxió, ó te-
nirlos humits. Tener los ojos húmedos, lagrimar.
Lacrymor, aris.
POBTARSEN LOS ULLS, LA VISTA. fr. Atràurcr algú
alguna cosa la atenció del qui ho vèu. Llevar ó
.evarse los ojos. Spectatorum gratiam captaré,
ulos rapere.
POSAR DAVANT DELS ULLS. fr. Couvéncer ab la rahó
6 ab la evidencia. Poner ante los ojos. Oboculospo-
nere.
posAE LOS ULLS. fr. Mirar ab atenció. Poner los
tjos. Intueri. Ij fr. mel. Solicitar y preténdrer al-
guna cosa. Poner los ojos. Intuitu alicujus rei age-
re. II Aficionarse à alguna cosa. Poner los ojos. Ada-
nio, as. II Elegir especialment quant se pól triar.
Echar la visla. Eligo, is.
SALTAR LOS ULLS DE LA CARA Ó DEL CAP. fr. met.
Desitjar ab ànsia aiguna cosa. Saliàrsele los ojos ó
las ninas de los ojos. Vehementer inhiare. H fr. mel.
rTenir los ulls mòlt vius, alegres y bulliciosos. Bai-
lar los ojos. Oculis ludere.
TANCAR, CLÓURER Ó ACLUCAR LOS ULLS. fr. Morir.
Cerrarel ojo ó los ojos. Lumen almittere. || Dormir.
Cerrar los ojos. Dormio, is. || Subjectar 1' enteni-
ment al dictamen de altre, Cerrar los ojos. Alterius
I judicio sese commitere. || fér los ulls grossos, j]
I'' Obehir sens examen ni rèplica. Cerrar los ojos. Ob-
tempero, as.
TANTS ULLS Ó AB TANTS ULLS. loC. qUB avisa '1 CUy-
dado ab que's déu mirar al qui pót sér suspitós.
TOMO 11.
Tanto ojOf ó estar con lanto ojo. Summa vigilantia
esse.
TAPARSE 'ls ulls. fr. met. que ademès del sentit
recte significa no voler as.sentir ó subjectarse à la
rahó per clara que sia. Vendarse los ojos. Consulto
excutire,
TENIR ALS ULLS. fr. Tenir davaut. Tener dia visla
ó delanie de los ojos. Anlèoculoshabere. || met. Te-
nir alguna cosa present, no descuydarla. Tener à la
visla. Ob oculos habere.
TENIR LOS ULLS AL CLATELL, fr. fam. No abvBrtif
lo que està davant. Tener los ojos en el colodrillo ó
telaraiias en los ojos. In raeridiana luce caecutiraï.
TENIR LOS ULLS EN ALGUNA COSA. fp. lUet. POSAR
LOS ULLS. 1.
TENIR BON ULL. fr. Tenir discerniment ó cop fi de
vista pera obrar ab exactitut, Tener lino, ó pulso ó
buenojo. Judicium, dexteritatem haberè.
TENIR MAL ULL. fr. que ademès del sentit recte
denota que algú es desgraciat en lo que mira. Te-
ner malosojos. Oculis inficere. || met. Acertar algú
'1 pronóstich de algun succés desgraciat. Tener ma-
los ojos. Oculis inficere.
TENIR ó FERSE ULLS DE POLL. fr. Encalkcer. Occa-
lleo, es.
TRÀURER ó ARRANCAR LOS ULLS. fr. que ademès del
sentit recte significa molestar mòlt à algú pera que
fassa alguna cosa. Sacar los ojos. Instanler preme-
ré. II fr. met. Exagera la còlera de dos ó mès per-
sonas que renyeixen ó altercan sobre una mateixa
cosa. Sacarse los ojos. Enixè certare.
UN ULL AL GAT Y ALTRE AL PLAT, Ó UN ULL AL CAMP
JÓ AL HORT T ALTRE i LA VINYA. loC. que explica la
concurrència de diversas intencions ó miras. Un
ojo ó la sarien y olro d la gala; un ojo d una cosa
y olro d olra. Unum facere, et allerum non adrait-
lere.
VALER UN ULL DE LA CARA. fr. Sér alguua cosa de
mòlta estimació 6 preu. Valer un ojo de la cara.
Maximi pretii esse.
ULLADA, f. Mirada prompta y lleugera. Ojea-
da, mirada, vislazo. Oculorum conjectus. 1| Senya
que's fa ab 1' ull pera donar à enléndrer alguna
cosa. Ojeada. Intuitus, us. || ullet.
AB UNA ULLADA, m. adv, EN UN GIRANT ó EN UN
TANCAR Y OBRIR DE ULLS,
CLAVAR UNA ULLADA, fr. Couéixer à algú quant
se'l va buscant. Echar la visla encima. Tàndem ali-
quem conspicere.
DONAR UNA ULLADA, fr. Examinar, reparar de cor-
reguda alguna cosa. Dar una ojeada. Oculis cursim
lustrare. |1 Cuydar de alguna cosa miranlla de
quant en quant. Echar una vista. Aliquid obser-
varé.
PEGAR ULLADAS. fr. Donap à compéndrer ab los
ulls lo desilj que's té de alguna cosa. Echar el ojo
ó lanto ojo d alguna cosa. Intentis oculis inhiare.
ULLAL. m. Dent com un clau entre la última
dent incisiva y primer caixal. Colmillo. diente ca-
'n
"734
ULL
DICCIONARI
ÜLL
nino. Dens caninus. \\ Portell ú obertura pera des-
ayguar alguna céquia ó péndrer àygaa de ella.
Sangradera. Emissariura, ii.
ULLAL DE poRCH SENGLAR. Ndvaja. Apridens.
ARRANCAR LOS ULLALS, fr, Descolmíllar. Canines
dentes contringere.
COSA DE ULLALS. ColmUlar. Ad caninos dentes
pertinens.
LO QUI TÉ GRANS ULLALS. ColmUludo. Cauinis den-
tibus pollens.
TENIR ULLALS, fr. met. TENIR CAIXALS. || TENIR BI-
GOTIS.
ULLALÀS. m. aum. Colmillazo. Grandiordens
caninus.
ULLALET. m. d. Colmillejo. Denticulus cani-
nus.
ULLAR. V. a. Mirar, observar ab atenció y re-
calo, ó procurant no sér vist. Avizorar, atisbar,
acechar, hacer la acechona. Riraor, aris. |] Mirar
fixament y ab atenció. Ojear. Intentis oculis expe-
tere. [] Observar dissimuladament lo que altre es-
criu ó fa. En lo joch se diu del company que véu
las cartas à altre. Merendar. Furtim aspicere. 1|
Tràurer ulls las plantas, etc. Pulular, echar yemas
ú ojos. Germino, as. || v. r. met. Férse porós en
algun cos. Esponjarse, ahuecarse. Rarefieri.
ULLASTRAR. m. Siti poblat de ullastres. Ace-
huchal. Oleastretum, i.
DLLASTRE. m. La olivera borba mès petita y
ménos poblada de ramas que la cultivada, ab las
fullas mès petitas. Acebuche. Oleaster, tri.
ULLAT, DA. p. p. y adj. Se diu del format-
ge, etc, que té ulls. Esponjoso, con ojos, poroso.-
Porosus.
ULLEJAR. V. a. ULLAR.
ULLERA, f. Vidre graduat pera véurer fins à
certa distància. Anteojo, lente. Conspicilium, ii. ||
ULL. 3. II pi. Instrument compost de dos vidres gra-
duats segons la vista de cada hu, pera véurer à certa
distància y ab mès comoditat. Anieojos, gafas, anti-
parras, espejuelos, lentes. Conspicilia, orum. || pi.
Clapa morada óblavenca que's forma sota 'Is ulls en
senyal de alguna indisposició ó de haver passat mala
nit. Ojeras. Suboculares maculae in palpebris. [j
Tros de cuyro ó altra matèria en forma circular
que's posa davant los ulls de las cabalcaduras, pera
que no s' espanten, etc. Anteojos. ümbracula,
orum.
ULLERA ACROMÀTICA. La quc prcscnla 'Is objectes
distants, clar* y sens los colors del iris. Anteojo
acromàtica. Conspicilium acromaticum.
ULLERA DE LLARGA VISTA. La qUC COUSla dc doS Ó
mès vidres ajustats à un canó per medi del qual
s' aproximan ó abultan los objectes. Anteojo, cata.
lejo, anteojo de larga vista. Conspicilium quo pro-
cul videtur.
ULLERA DE TEATRo. La petita dc llarga vista com-
posta de dos canonets un per cada ull, que gra-
duantlà segons la vista de cada hu presenta clars
los objectes. Anteojo de teatro, gemelos, binóculo.
Duplex conspicilium.
ULLERAs DE CONSERVACIÓ. Las quc no aumenlan ni
disminuheixen, y que perla disposició dels vidres
conservan la vista. Anteojos conservativos. Conser-
vationis conspicilia.
MIRAR AB ULLERA DE LLARGA VISTA. fr. mCt. Pre-
véurer las cosas ab temps. Mirar las cosas con aU'
teojos de larga vista. Multo ante praevidere. || Exa-
gerar, ponderar. Mirar las cosas con anteojos de
íar(/a vista. Amplifico, as.
posARSE ULLERAS. fr. pera donar à enténdrer que
algú ja usa ulleras ó la acció de acomodàrselas als
ulls. Ponerse los anteojos. Conspicilis uti vel sibi
aptare.
QUI FÀ ULLERAS DE RESULTAS DE ALGUN ACCIDENT,
FAM ó PESAR. Trasojado, ojerudo. Palpebrarum ma-
culis signalus.
ULLERER. m. Qui traballa ó fa ulleras. Anto-
jero, anteojero, fabricante de anteojos. Conspicilio-
rum opifex.
ULLET. m. Forat rodó que's fa en la roba guar-
nit de fil ó seda per ahont se passa '1 cordó, etc,
ab que s' afiansa. Ojete. Ocellus, i. || ull. 2. ||
d. de ull. Ojuelo, ico, illo, ito. Ocellus, i. || Arch
que'l mos de algun fresól tenir en la part interior,
y uneix los dos extrems dels dos canons; y si té
una frontisseta en la part superior pera donar mès
joch al mos se sól dir obert, y tancat si es de una
pessa, Espejuela. FrjEni arculata pars. || Cada un
dels foradets que's fan en las corretjas, pera que
hi enlre '1 pungant de la civella segons convinga
ajustaria ó afluixaria. Punto. Foramina in corrigeis.
H MALLA. II En los bastons dels metges, etc, lo fo-
radet per ahont se passa 'I cordó de la borla. Oji-
llo. Ocellus, i. II nàut. Foral proporcionat en los
punts convenients de las velas, etc, pt-ra'l pas de
algun dels caps que serveixen, ja pera subjeclar-
las, com los envergued, ja pera disminuhir sa su-
perfície, com los risios, ó ja pera aumentarla, com
las culebras, etc oUaao ú olíao. Oculus, i.
EMPELTAR DE ULLET. fr. Empeltar un arbre fent-
hi un tall en la pell y posanthi dins un tros de al-
tre, que linga ull. Ingerir de escudetc. Scululis in-
serere.
FÉR h' ULLET. fr. Fér senyas tancant un poch
dissimuladament un dels ulls. Hacer ó hacerse del
ojo, guinar. Conniveo, es.
FÉR ULLETS, fr, Fér foradets rodons en la roba y
guarniries ab fil ó seda. Ojetear. Ocellis ins-
truere.
ULLETERA.jf. Refors en los cantons de la ro-
ba ahont se fan los ullets. També se solen guarnir
ab altre ullet de metall. Ojetera. Ocellorum fulci-
men in veste.
ULLPÉNDRER. v. a. Etxissar, encantar ab la
vista, malmirar. Aojar, fascinar. Fascino, as.
ULLPRÈS, A. adj.. Aojado, fascinada. Fasci-
natus.
ÜLT
CATALÀ.
UN
73B
ULMÀRIA. f. UZRBk DEL POBRE HOME.
ULTERIOR, adj. Lo que està a la pari de allà.
Jlierior. Ullerior. || Lo que s' executa ó diu des-
[írès de altra cosa. Ulterior, posterior. Ulterior. ||
Lo que ha de venir. Ulterior, futuro, venidero. Ul-
?rior.
ÚLTIM, A. adj. Final, lo que no té altra cosa
Jesprèsde sí. Ultimo, postremo, poslrer, postrero,
oslrimero, novisimo. Ultimus. || m. Menor. Ultimo,
menor. Novissiraus. || Lo mès remot, distant ó reti-
rat. Ultimo. Extrenius. || Lo mès excel-Ient y supe-
rior en sa línea. Ultimo. Supremus. 1| Lo qui està
lès en fora y apartat de tots. Ultimo. Extimus. [|
lecent, acabat de poch temps. Ultimo. Proximus.
Lo discurs que's fà desprès de haver estat inú-
Js los altres. L'/íímo. Ultimus. || Lo fi ó terme à
ïue's dirigeixen las accions. Ultimo, blanco, lérmi-
10. Scopus, i. II En lo joch lo jugador darrer que
stà al costat esquerre del qui es ma, Zaga, pié,
)/o. PosSrerauslussor. |1 cua. IS.
ESTAR ALS ÚLTIMS, fr. Estar mòlt pròxim à morir.
istar à lo ultimo ò à los úliimos. Extremum vitsB
kgere. D Prevenir al qui parla que ja està entès F
ssumplo. Estar d lo ultimo, calar. Planè intellige-
;. I) Estar pròxim à succehir alguna cosa. Estar à
inio de. Proximum esse.
NO sÉR DELS iJLTiMs. fr. No descuydarsB algú à
|cudir prompte à alguna part de ahont ne pót tràu-
rer profit. No ser de los últimos. Scabies occupet
extremum.
PER TJLTIM. m. adv. ÚLTIMAMENT.
RECÓRRER AL ÚLTIM. fr. Valersc del últim recurs.
Tomar el ultimo recurso. Extremis uti mediis.
ULTIMADAMENT. y
ÚLTIMAMENT, adv. m. Finalment. Última-
lenie, (inalmente, al cabo, por ultimo. Postremò. ||
ïovament. Últimamenle, recienlemente, nuevamente.
lovissimè. II Fins al últim. Supremamente , úllima-
lente. Usquead finem.
ULTRA. prep. Mès enllà. Mas alld, ultra. Ul-
jlrà. II A demés. Ultra, ú demús. Ultra, praeter.
ULTRA PETITA, loc. llat. que s' emplea en juris-
[irudéncia pera indicar lo que s' ha concedit pel
|ntge sens haverlo demanat las parts. Ultra petita.
Jltra petita.
ULTRA J ADOR, A. m. y f. Qui ultraja. Ulíra-
Uador. Conviliator, is. || adj. Lo que causa ó inclou
iltralge. Ultrajoso. Contumeliosus.
ULTRAJAR. V. a. Injuriar. Ultrajar. Yexo, as.
■|| Despreciar. Ultrajar. Contemno, is.
ULTRAJAT, DA. p. p. yadj. Ultrajado. Convi-
|jis pplilus.
ULTRAMAR, m. De la altra part del mar. Ul-
pramar. Transmare. 1| pint. Color blau, mòlt fi, viu
y permanent en tota espècie de pintura, fét de la
pedra lapislàssuli calsinada. Ultramar, ultramari-
no. Gaeruleum defaecalissimum.
ULTRAMARÍ, NA. adj. Lo que està à la altra
partdel ta•dr.Ullramariïío, trasmarino.ültramarinns.
ULTRAMONTÀ, NA. adj. Lo que està à la
altra part de las montanyas. Ultramontano, ultra-
puertos. Ultramontanus. || Relatiu al ultramonla-
nisme. Ultramontano. Ultramontanus.
ULTRAMONTANISME. m. Doctrina deia in-
falibilitat del Papa. uUramonlanismo. Ullramonta-
nismus, i.
ULTRAN8A. (i) m. adv. À tot llans. À todo
trance. Usque ad ullimum discrimen, usque ad
morlem.
ULTRAPOTÉNCIA. f. Últim esfors. Ultimo es-
fuerzo. Exlremus conalus.
ULTRATGE, m. Injúria de obra ó de paraula.
Ultraje, ulirajamiealo. Contumelia, se.
UM.
UMBILICAL, adj. med. Cosa del llombrígol,
com: vasos umbilicals. Umbilical. Umbilicaris.
UMBILICAT,DA. adj. De figura de llombrí-
gol. Umbilicado. Umbilicalus.
UMBREL-LA. f. Parassol petit y mòlt fi que
solen usar las senyoras. Sombrilla. Umbella, ae. ||
Paràygua mòlt fi y adornat, sola del qual se porta
'1 SS. Sagrament. Palio. Umbella, ae.
UMBRÍVOL. adj. OMBRÍVOL.
UMPLERT, A. adj. y p. p. Lknado , lleno.
Plenus.
UMPLIR. v. a, Cumplir, ocupar 1' espay que
estava vuyt. Llenar. Impleo, es. |1 Ocupar un lloch,
Llenar. Impleo, es. || Parèixer bè, satisfer alguna
cosa. Llenar. Placet, placebat. p Posar una cosa
dins de altra. Henchir, embutir, llenar. Instipo, as.
II Ocupar dignament algun lloch, empleo, etc. Lle-
nar. Occupo, as. II Introduhir en algun lloch gran
abundància de una mateixa cosa. Llenar. Replec,
es. II Donar, atribuhir alabansas, honors y altras
cosas inmaterials. Llenar, atestar, colmar. Impleo,
es. II met. umplir lo buch. || Cumplir 6 acabar al-
gun número. Llenar, completar, acabalar. Cum-
pleo, es. II V. r. inflarse. || engreixarse. || met.
Enfadarse. Llenarse, alufarse. Stomachor, aris. ||
Fastigueja rse. Llenarse, fastidiarse. Perlaedo, es. ||
Posarse abundància de alguna cosa sobre la persona
' de algú, y així 's diu : umplirse de pols, de polls,
de ronya,elc. Plagarse, llenarse. Impleri.
UN.
UN, A. adj. numeral cardinal, üno. Unus. ||
Identificat, unit física ó moralment. Uno. Unus. jj
Mòlt semblant, com : tots feren una mateixa mort.
Uno. Unus. || íntim amich. Uno. Aller ego. || Indis-
tinct ó mateix, com: la seva rahó y la meva es una.
Uno. ídem. || Sol en sa espècie y que exclou tot
genero de pluralitat. Uno. Unus. |] La persona que
's cita indeterminadament. Uno. Quidam. || S' usa
relativament pera distribuhir las cosas ó personas,
y 's contraposa à altre. Uno. Unus etalter. || Qual-
sevol indivíduo de una espècie. Uno. Unus. || m.
Lo principi 6 arrel de tot número. Uno. Unitas,
736
UN'
DICCIONARI
ÜNG
alis. II La primera nofa, xifra 6 guarisme. ino.
unus. II Se sól usar al principi de la oració ó des-
près del verb, pera donarli mès energia, com : es
UN voler dir. Va. \\ També s' usa pera explicar la
grandesa ó dificultat de qualsevol cosa, com : es
tot UN home, tot un sabi. Un. Omnimodè.
UN A ALTRE. m. adv. Mútua ó recíprocament.
Vno d otro. Aller alteri.
UN A UN, ó UN PEa UN, ó DE UN À UN. m. adv. Un
desprès de altre. Uno d uno. Singuli. || cap a cap.
UN NO ES NiNGUN. cxp. prov. Significa que sens
ajuda de altres no's pót fér allò que necessita de
mòlts. Uno y ninguno todo es uno. Testis unus, tes-
tis nullus.
UN NO SÉ QüÉ, exp. que's diu de cert agrado,
prendas, gràcias ò altra qualitat, que encara que
s' experimenla no se sab explicar. Un no sé qué.
Nescio quid.
UN ò ALTRE. m. adv. Algú. Uno ú otro, alguna,
uno de lanlos. Aliquis, quidam.
UN QUE ALTRE. m. adv. Pochs entre 'Is mòlts de
que's parla, com : tots consentírem ménos un que
ALTRE. Uno que otro, talcual. Nonnulli, pauci.
UN QUÍDAM. exp. Cert subjecte. Cierto sugeto, un
fulano. Quidam. 1| exp. de despreci. Un quidam.
Quidam.
UN SI ES NO ES. loc. Mòlt poch, quasi impercepti-
ble. Un si es no es. Ferè nil.
UN SOL. Un y no raès, com : un sol Dèu. Un solo,
uno solo. Unicus.
UN Y ALTRE. cxp. ab qoe's declaran dos cosas dis-
linctas, com uninllas pera algun fi. Uno y otro.
Unus et alter. || Se diu també per oposisió de las
cosas y personas, com: un va y altre ve. Uno y
otro. Unus et alter.
l' un desprès del altre. m. adv. Successiva-
ment ó per orde successiu. Uno tras otro. Unum
post aliud vel ex alio.
l' un sobre altre. exp. pera manifestar que las
personas en algun paratge estan mòlt apreladas
per la reducció del lloch. Como piojos en costura;
como sardinas en banasta. Loci anguslia compres-
sus. II En lo blasó 's diu de las figuras que estan
estesas sobre de altras, deixant interval-lo entre ^'
ellas. Uno sobre otro. Unus súper alterum.
UNAY BONA. exp. ab que's pondera alguna espè-
cie ó funció notable especialment de renyina. Una
y huena. Res quidam plena periculis.
A UNA ó A LA UNA, m. adv. Juntament, à un ma-
teix temps. Auna. Una, simul.
DE UNA. m. adv. de una vegada.
EIXIRÀ, ESCAPARSE Ó LLIURARSE DE UNA T BONA. fr.
Denota que algú s' ha escapat com per miracle de
algun perill ó que ha lograi alguna cosa de que te-
nia poca esperansa. Enromendarse d buen santó. Tu-
telarem et quidem optimum advocasse.
QUI NO S' ESCARMENTA AB UNA, NO ESCARMENTARÀ
ks NiNGüNA. ref. Denota que qui no pren experièn-
cia en una vegada de perill, ó no s' esmena des-
près de una correcció, no es de esperar que's des-
enganye ó esmene. Quien no escarmienta de una vez,
no escarmienta de diez. Non damnis sapit ille de-
cem, qui non sapit uno.
UNÀNIM, A. adj. Conforme à la voluntat ó pa-
rer. Undnime. Unanimis.
UNÀNIMAMENT. adv. m. De comú acort.
Undnimemente . Concorditer.
UNANIMITAT, f. Concòrdia, conformitat de
animo ú opinions. Unanimidad. Unanimilas, atis.
UNCA. adv. t. ant. May. Jamds. Nunquam.
UNCIÓ. f. L' acte y efecte de ungir ab los sants
olis, y 'Is mateixos sants olis, Uncion. Unctio, nis.
II Lo caràcter de las cosas sagradas que s' impri-
meix per medi dels sants olis, com en la consagra-
ció dels bisbes, reys, elc. Uncion. Unctio, nis. ||
EXTREMUNCió. || met. Los moviments de la gràcia y
consolacions del Esperit sant. Inspiracion, uncion.
Spiritus sancti inspiratio. || untura. || pl.Sediude
las unturas que's prenen pera curar lo mal gàl-
lich, las quals fan suar mòlt. Unciones. Yenereo
morbo uncturíE.
UNGIONARI, A. adj. Qui està prenent las un-
cions pera '1 gàl-lich ó convaleixent de ellas, y la
pessa ó lloch ahont se prenen. Sudatorios, unciona-
rios. Unctionibus medicalui, vel deserviens cubi-
cnlum.
UNDECÀGONO, NA. adj. geom. Figura de
onze ànguls y onze costats. Undecdgono, endecdgo-
no. Hendecagonus, undecagonus.
UNDÉGIM, A. adj. numeral. L' onzè en orde.
Onceno, undécimo. Undecimus.
UNDÉCIMAMENT. adv. m. En onzè lloch.
Undécimamente. Undocimò.
UNDÉGUPLO, A. adj. Quantitat onze vegadas
mès que altra ab que's compara. Undécuplo. Un-
decuplus.
UNDIS80NANT. adj. poét. Se diu de las ày-
guas que sonan ab lo moviment de las onas. Undi-
sono, undisonante. Undisonus, undisonans.
UNDULACIÓ. f. fís. Moviment circular que ad-
quireix un flúit pel impuls de un cos extrany,
com quant se tira una pedra, etc, en la superfície
de la àygua. Undulacion. Undulationis motus. []
met. poét. Moviment à manera de onadas que fan
algunas robas, cabells, etc. Undulacion. Undulatio,
nis.
UNDULAR. V. n. Formar onas algun licor ó rOi"
ba. Undular. Undo, fluctuo, as.
UNDULATORI, A. adj. fís. S' aplica al movi-
ment de undulació. Undulalorio. Ad undulationem
pertinens.
UNFLAR. V. a. INFLAR.
UNFLAR PER LA CARRETA, loc. ter. Posar bo y gras.
Engordar. Pinguescere. [| met. y fam. envanir.
UNFLIJA. f. ant. inflor.
UNGARINA. f. ANGUARlNA,
ÚNGARO, A. adj. QÚNGARO.
UNGIDOR. m. UNTADOR.
ÜNG
CATALÀ.
UNI
737
UNGIMENT. in. UNCIÓ.
UNGIR. V. a. Signar ab los sanis olis a una per-
)na de dignitat. Ungir. Ungo, is. | untar.
UNGIT, DA. p. p. Ungido. L'nclus. || m. La per-
)na elegida per rey y signada ab 1' oli consagrat,
per anlonomàssia 's diu de Jesucrist. Ungido. Sa-
ïro oleo perunctus.
UNGLA. f. Matèria córnea que's fa en la part
^nperior del cap dels dits. Una. Unguis, is. || Maié-
ria córnea, dura y punxaguda més ó raenos encor-
^ada, de que eslan armats los caps dels dits de al-
ins aniinals,comaucells, gat, etc.,pera sadefen-
Una. ünguis, is, falcula, ae. [| peúlla. (| casco.
[H Espècie de crosta dura que's forma à las béstias
In las nafras. Una. Ulceris in jumentis crustae. ||
[n los arbres lo tall horisonlal inclinat, que queda
la part unida à la arrel quant se talla alguna
ca. Una. Unguis, is. | met. nàut. L' extrem 6
ïunia de cada bras del àncora. Una, pico de loro
)de papagayo, y oreja pr. Càdiz. Unguis, is. || bot.
Certa clapeia negra à semblansa de ungla en la
[>art inferior de las fullas de algunas flors, com
)sas, cascalls, etc. Una. Unguicula, ai. || Lo tall
liagonal en la brocada dels ceps. Una. Ungula,
11 met. fam. Destresa ó inclinació à robar. Una,
itnas. Furandi dexterilas.
UNGLA DE ASE. Planta pectoral, ab las camas To-
is, que al principi de la primavera fa flors gro-
j[as àntes de tràurer las fullas, per lo que 'Is boià-
lichs diuhen de ellas : filius ante patrem. Uiia de
sno ó cepa de caballo. Tusilago vulgaris.
UNGLA DE CABALL. POTA DE CABALL.
UNGLA DE GAT. Certa fusla deCalifórnias. Una de
^alo. Lignumsic dictum.
UNGLAS DE GAT, Y CARA DE beat. ref. coutra 'lshi-
icrilas. Unas de gato, y cara ó habito de bealo.
}\ii curiós simulant, et bacchanalis vivunt.
agafar AB LAS UNGLAS. fr. met. Explica '1 desitj
le castigar à algú ó ferli algun dany pera venjar-
Cojeren las mas, ó entre unas. Apprehendo, is.
À LA ungla, m, adv. Robant. A la una. Expilando.
ARRANCAR LAS UNGLAS. fr. Llevarlas. Desutiar.
Jngues rexellere.
A UNGLA DE CABALL, m. adv. quc juut ab los
irerbs fugir, escapar, etc, signiflca lliurarse de
lalgun perill per la lleugeresa delcaball, A una de
leabaílo, à todo escape. Celerrimè,
CLAVAR LA UNGLA. fr. Excedir en los preus ó drets
fdeguts segons Uey ó costum. Híncar ó meter la una.
iPretio defraudaré.
FÉR CÓRRER LA UNGLA, fr, Robar. Raspar,ir dia
raspa. Rapio, is.
LLARcu DE UNGLAS. Lo quI las té Ilargas. Unoso.
Longis unguibus, I met. Lladre. Largo de unas.
[Fur, is.
MIRARSE LAS UNGLAS. fr. met. fam. ESTIRAR LA
^ORELLA AL GAT.
NO SÓN UNGLAS DE SANT. loc. fam. Dcnola que al-
guna cosa no pót eixir tant perfeta com se demana,
y també que no s' ha de mirar prim en reparticions
de cosas de poch valor. No son unas de santó. Opus
manuin hominum.
ROSEGARSE LAS UNGLAS. fr. ROSEGA RSE 'lS PUNTS.
SABER Ó TENIR PER LAS UNGLAS. fr. TENIR PEL CAP
DELS DITS.
SÉR MliS DELICAT QUE UNGLA DE ASE. fr. ab qUe 's
nota a la persona mòlt delicada, ó que 's queixa de
poch. Licenriado vidriera, ofenderse del aire, ser
muy delicado\para el infierno. Quaerulum esse.
TINIR UNGLAS. fr. mCt. TENIR CAIXALS.
TRÀURER LAS UNGLAS. fr. met. Defensarse, mani-
festar aspresa ó dificultat en deixarse persuadir.
Mostrar las unas, los colmillos ; sacar los pies de
las alforjas. Callidè consilia respuere. | met. Ya-
lerse de tota la habilitat, ingeni, ó valor en un
llans apural, ó quant convé. Sacar las unas. Inge-
nu viros exserere.
UNGLADA. f. Impresió que 's fa ab la ungla.
Uiiada, unarada, aram. Unguis laceratio.
UNGLASSA. f. aum, Unaza. Grandior unguis.
UNGLERA. f. UNGUER.
UNGLETA. f. d. Uüila, unuela. Unguicula, íb.
II Diversió de noys en que fan córrer ab la ungla
una agulla, fins que 1' un la encreuha sobre la del
altre, y guanya. Al^leres, crucillo. Puerilis acicu-
larum ludus.
UNGLOT. m. aum, unglassa. [] La ungla del
porch y demés animals de la pota partida. Pesuiio,
una, zapalilla, carnicol. Talus, astragalus, i.
UNGÜENT, m. Composició que 's confecciona
de vànos simples medicinals. Uugüento. Unguen-
tum, i. |] Confecció de vàrios simples olorosos. Un-
güenio. Pigmentum, i. || Lo que's la de cals viva,
oli, y altres iiigredienis pera arrancar lo pel.
Aianquia. Dropax, acis. \\ met. Qualsevol cosa que
suavisa y atrau 1' animo ó la voluntat. Ungüento.
Linimentum, i.
UNGÜENT DELS APÒSTOLS, far. Medicament com-
post de dotze simples ó drogas. Ungüento de los
apóstoles, ó de Venus. Aposlolorum unguentum.
UNGÜENT GROCH. Lo que 's coiupou de oli, de pe-
ga grega y de cera groga que es lo que li dóna '1
color. Ungüento amar illo. Unguentum pallidum.
UNGÜENT ROSAT. Lo quc està compost ab rosas.
Ungümlo rosado. Rhodinum, rosaceum unguentum,
UNGÜENT ARI, A. adj. Lo que pertany als un-
güents, ó 'Is conté. Ungüentario. Unguentarius. |J
m. Lo Uochahontseguardan los ungüents. Ungüen-
tario. Unguentoruiu reposi torium,
UNGÜENTER. m. Qui fú ó ven ungüents no
sent apotecari. Ungüentario. Unguentarius,' ii, un-
guentoruin conficiens.
UNGUER. m. Carnot que s' alsa à la vora de la
ungla; y també la ungla que creixent se va intro-
duhint en la carn, y causa gran dolor, ünero. Pa-
ronichia, ae.
UNIBLE. adj. Lo que pólunirse Vnible.Qaod
copulari potest.
738 ÜNI-' DICCIONARI
ÚNICAMENT, adv. m. Sola ó precisament, ab
exclusió de allras cosas. Únicamente. Unicè.
ÚNICH, CA. adj. Sol, ab exclusió de altre. Úni-
ca, solo, singular. Unicus. || Precís, necessari. Úni-
ca. Necessarius. || Especial, excel-lent en sa línea.
Única. Praestantissimus.
UNICORN, ra. ALicoRN. II Pedra mineral groga)
cendrosa ó parda semblant al corn, à la que s' alri-
buheixen mòltas propietats del alicorn. Unicornio.
Lapis ceratites.
UNIDAMENT. adv. m. Ab unió y concòrdia-
Unidamenle. Uniformiter,
UNIFICACIÓ, f. Acció de unificar. Unificacion.
Adunatio, nis.
UNIFICAR. V. a. Formar un tot, fér de mòltas
cosas una sola unintlas ó mesclantlas. Unificar.
Aduno, as.
UNIFORMAMENT. adv. m. UNIFORMEMENT.
UNIFORMAR. V. a. Fér una cosa conforme ó
semblant à altra. Uniformar. Rem alteri confor-
mem facere.
UNIFORME, adj. Conforme, igual à altra cosa.
Uniforme. Par. || De una sola forma. Uniforme. Uni-
formis. II De acorl, unit ab altre pera alguna acció
ó empresa. Conforme, acorde, concorde, uniforme.
Concors. || Lo vestit peculiar ó distinctiu de un cos
6 establiment. Uniforme. Yestis uniformis.
UNIFORMEMENT, adv. m. Ab uniformitat.
Uniformemente . U n i formi ler.
UNIFORMITAT, f. Conformitat, igualtat, sem-
blansa. Umformidad, conformidad. Uniformitas,
atis. II UNANIMITAT.
UNIGÉNIT, A. adj. Fill únich, y per anlono-
màssia Jesucrist. Unigénito. Unigenitus.
UNIÓ. f. La acció y efecte de unir una cosa ab
altra. Union. Copulalio, nis. || La acció y efecte de
estar unidas dos cosas. Union. Nexus, us. || fil. La
conjuncció ó comunicació de la forma ab la matè-
ria. Union. Unío, nis. [j La junta física ó moral de
dos ó mès cosas entre sí. Union. Conjunclio, unió,
nis. II Concòrdia, conformitat de animo. Union,
unidad. Concòrdia, ae. || Entre llapidaris la sem-
blansa de una pedra ab altra, la mateixa pedra.
Union. Unió, nis. || Composició que resulta de la
mescla de dos cosas. Incorporacion, union. Mixtió,
nis. II Aliansa, confederació. Union. Fcedus, eris.
U La inmediaciò de una cosaab altra. Inmediacion,
union. Proximitas, atis. || Connexió ó enllàs del dis-
curs, etc. Conexion, union, coordinacian, enlace.
Orationis orbis. | oir. La consolidació de las voras
de la ferida. Union. Copulalio, nis. || anat. comis-
suai. II La juntura dels ossos. Articulo, coyunlura.
Articulus, i. II La lligadura ò enllassamenl de una
cosa ab altra. Ligazon, union, trabazon, ligamiento,
vinculo. Nexus, us. || Bona correspondència, amis-
tat. Union. Unió, nis. || pint. Proporció, bon orde y
simetria de uns colors ab altres. Union. Unió, nis.
II gram. conjuncció. y reunió. || La juntura de dos
fustas, cordas ó altra cosa per sos extrems, entre-
UNI
Uassant 1' un ab 1' altre. Empalmadura. Coagmen-
tatio, nis. II met. L' enllàs del matrimoni. Coyun-
da, vinculo, yugo. Conjugium, ii.
UNiÓHiPosTATicA. La de la naturalesa humana ab
10 Verb Diví en una mateixa persona. Union hipos-
tàtica. Uniohipostalica.
UNIONITA. f. Secta que sols posa una perso-
na en un Dèu. Unionila. Unionita, ae.
UNIPERSONAL, adj. y m. Lo que consta de
una sola persona. Unipersonal. Única constans per-
sona.
UNIR. V. a. Juntar dos ó mès cosas entre sí for-
mant un tot. Tamba s' usa com recíproch. Unir,
adunar, juntar, unificar, Jungo, is. |1 Mesclar, in-
corporar algunas cosas entre sí. Unir. Commisceo,
es. II Lligar, enllassar. Trabar, unir, enlazar. Col-
ligo, as. II Juntar una cosa ab altra física ó moral-
ment. Unir. Copulo, as. || Acercar una cosaab altra
apretantla. Unir. Conjungo, is. [j Agregar un bene-
fici ó prebenda eclesiàstica à altra. Unir. Adjungo,
is. II Cióurer la ferida juniant las voras. Unir. Con-
solido, as. II Concordar, conciliar los animós, vo-
luntats ó dictàmens. Unir. Concordo, as. || Relacio-
nar, proporcionarliàün subjecte '1 tracte ab altre.
Poner en relacion, hacer conocer. Familiaritatem
producere. || aplanar, igualar. || arq. Juntar las
rajolas ó pedras per medi del morter. Unir. Signi-
num opus facere. || pint. Donar lo color ó sombra,
de manera que mantinga igual sa forsa. Unir. Unió,
is. II REUNIR. II EMPiULAR. || Parlant dels escuts de
armas posaries junts pels costats baix un timbre
ó corona que 'Is abrassa, en senyal de la aliansa de
dos familias. Acalar. Aduno, as. || v. r. Associarse.
Asociarse, unirse, aliarse, confederarse. Foedero, as.
11 Concertarse, convenirse pera algun fi. Unirse.
Convenio, is. [| Estar una cosa mòlt prop de altra.
Unirse. Circumjungi. || Agregarse à la companyia
de altres. í/ntrse. Adjungi.
UNIRSE ESTRETAMENT, fr. Férse mòlt amichs, es-
timarse de tot cor. Entranarse, eslrecharse intima-
mente. Intimè conjungi.
UNISSÓ. m. mús. Concepte músich per un ma-
teix to. Unison. Unifonus concentus.
UNISSONÀNCIA. La concurrència de veus
uníssonas ó instrunents en un mateix to. Unisonan-
cia. Consonantia, unius vocis tenor. | La persis-
tència del orador en un mateix to de veu. Uniso-
nancia. Continens vocis tonus.
UNÍSSONO, A. adj. De un mateix so. Unisono.
Unisonus. 1| Consonància de dos sons produhits per
dos cossos de una mateixa naturalesa, matèria,
tensió, etc. demodo qne formen un mateix so. Uní-
sona. Unisonus. || En la moral se diu dels que tenen
los mateixos sentiments ó un mateix raodo de pen-
sar. Unisono. Unisonus.
UNIT, DA. p. p. y adj. Unida. Junctus. || igual,
PLA.
UNITARIS, m. pi. Heretges, nous antitrinita-
ris que diuhen que la divinitat no es altra cosa si-
ÜNI CATALÀ.
nó '1 Pare de N. Sr. Jesucrist. Unitarios. Unitarii,
i
lon
H'
toriim.
UNITAT, f. Simplicitat total, é indivisió del
t. Unidad. llnitas, atis. jl Qualitat de lo que es
sol. Unidad. Unitas, atis. 1| arit. Lo principi ó
bnamenl del número que 's pren per terme de
comparació, pera saber lo valor de altras quantitats
de sa mateixa espècie. Unidad. Monas, adis. || La
primera nota ó xifra à la dreta de qualsevol suma,
y així's diu: unitat simple, unitat de desena la
que segueix, unitat de centena, etc. Unidad. Mo-
nas, adis. II UNIFORMITAT. || Entre 'Is controvertistas
s' entén especialment per la unitat de la naturale-
sa divina, y per la de la Iglésia catòlica, que no
admet sinó una societat, una comunió, un cap vi-
sible y pastor universal que es lo Papa. Unidad.
Unitas, atis. || poét. La subordinació ó enllàs vero-
símil de las accions particulars, incidents, demés
circunslàncias del poéraa, y personas auxiliars ab
la acció y persona principal pera formar un tot
perfet. Unidad. Unitas, atis. |1 pi. fís. Cossos sim-
ples, inmutables, indisolubles, sólitsé individuals
que tenen sempre la mateixa figura y la mateixa
massa; y diuhen que consisteix en aquestas uni-
tats la essència de las cosas. Unidades. Monades, um.
UNITIU, VA. adj. Lo que té virtut de unir físi-
ca ó moralment. Unilivo. Gopulativus. I En la ju-
risprudència canònica 's diu del rescrit, etc. que
uneix vàrios beneficis en un. Unilivo. Unitivus.
UNIVERS, A. adj. UNIVERSAL. II m. Lo conjunt
de totas las esséncias criadas. Universo. Rerum uni-
ersitas. [| En sentit mènos extens y ménos propi
pren per tot lo globo de la terra, per tots los bo-
es y nacions. Universo. Terra, ae. || pi. Lo mateix
que tots. Todos. Oranes.
EN UNIVERS, ra. adv. EN GENERAL.
UNIVERSAL, adj. Lo que ho compren tot en la
espècie de que 's parla. Universal. Universalis,
nniversus. || General, mòlt comú. Universal, gene-
ral. Generalis. || Lo que s' exlen per tot. Universal.
Universalis. |1 Se diu del home de mòlts coneixe-
mets ó que sab mòltas ciéncias. Universal. Omnis
Minervae horao. || leol. Se diu de la gràcia que dó-
na Déu à tols los homes, pera que si volen se sal-
ven, pus morí per tots. Universal. Universalis. ||
isg. Angul recte, tall y moviment de conclusió.
niversal. Universalis. || pi, lóg. Termes comuns ó
lenerals baix dels quals estan compresas mòltas
pécies é indivíduos, y que comunment ne contan
nch; genero, espècie, diferència, propi y acci-
ent. í/ntï'ersa/es. Universalia, iura.
UNIVERSALISTA, m. Nom que Is heretges
ue s' anomenan reformats donan al qui defensa
e Déu vól que tots los homes se salven. Univer-
salista. Universalista, a?.
UNIVERSALÍSsim, A.adj. sap. lóg. S'aplica
al genero supremo. Universalisimo. Universalissi-
mus.
UNIVERSALITAT, f. Qualitat de lo que s' ex-
ÜNT 739
ten à tot sens ninguna excepció, y s' anomena uni-
versalitat metafísica, com: tots los homes són mor-
tals, à diferència de la que 's diu moral, que admet
alguna exceoció, com: tols los vells alabaii lo temps
de la seva juventut, y en aquest ca.s se diu millor
generalitat. Universalidad. Universalilas, atis. || La
generalitat de coneixements en la varietat de cién-
cias ómalèrias. Universalidad. Eruditio, nis. || lóg.
La lahó formal abstreia, que consliluheix lo con-
cepte de universal. Universalidad. Universalilas
lògica.
UNIVERSALMENT, adv. m. Àb universali-
tat. Universalmenie. Universim. || generalment.
UNIVERSITARI, A. adj. Relatiu à la univer-
sitat. Universilario. Universitarius.
UNIVERSITAT, f. La col-locació de totas las
cosas criadas. Universidad. Universus numerus. ||
Comunitat ó cos de professors y mestres llegítims
pera la ensenyansa pública de totas las ciéncias y
arts lliberals, y per lo qual se confereixen los res-
pectius graus en cada facultat. La de Tortosa que's
fundà en 1540 en lo dia no existeix. Universidad.
Universitas, atis. || La casa ó lloch ahont concorren
y 's juntan los professors y estudiants pera la pú-
blica instrucció ó pera altres actes propis de sòn
institut. Universidad. Acadèmia, ae. || La comuni-
rat ó junta en que estan escrits molts pera algun fi
ú ofici. Universidad. Gonventus, us. || Lo comú ó bè
públich de cada poble. Universidad. Res publica,
bonum coramune. j| universalitat. | pi. Lo con-
junt de pobles entre sí units, que tenen amistat y
confederació. Universidades. Oppidorum foederato-
rum caetus.
UNIVOGAGIÓ. f. La conformitat ó convenièn-
cia de cosas distinctas baix de una mateixa rahó.
Univocacion. Univocatio, nis.
UNÍVOCAMENT. adv. m. De un modo uní-
voch. Univocamenie. Univocè.
UNIVOCARSE. v. r. Convenir en una mateixa
rahó una, dos ó més cosas distinctas. Univocarse.
Univocari.
UNÍVOCH, ca. adj. Terme que s' aplica àmòl
tas cosas en la mateixa significació, com home,*
que convé igualment à Pere, à Pau, etc. Univoco.
UnivOCUS. II SEMBLANT.
UNSA f. Cada una de las parts en que 's divi-
deix la lliura, que es en major ó menor número
segons los llochs. Onza. Uncia, ae. || u\sa de or.
uNSA de or. Moneda de or del pes de una unsa
que equival à 16 duros, y es la moneda de més va-
lor major que 's coneix vuy en dia en Espan^ra*
Dobb'^: de à ocho. Auri uncia; pondere moneta.
PER UNSAS. m. adv. met. Escassament. Por onzas,
onza d onza. Unciatim,
PESAR, VÉNDRER Ó DONAR PER UNSAS. fr. met. Oíl-
cear. Unciatim vendere.
UNT. m. UNTET.
UNTADOR, A. m. y f. Qui unta. Untador. ünc-
tor, is.
740
ÜRB
DICCIONARI
URG
UNTAMENT. m. UNTüRA.
üjVTAR. V. a. Aplicar alguna cosa crassa ó vis-
cosa, com oli, ungüent, elc. exienentia superficial-
ment. Untar, ungir. Lino, is. || embetümar, empas-
tar. II En vàrias arts y entre ellas en la de la pin-
tura donar un bany de barnís ú oli pera acabar de
retocar. Untar. Polio, is. || Donar diners ó fér rega-
los pera facilitar la execució de algun negoci que
eslava detingui. Untar, untar el carro ó lasmanos.
Muneribus demulcere. || v, r. Tacarse casualment
ab una matèria oliosa ó untosa. Untarse. Macuiari.
II raet. Agafarse à las mans, ó quedarse part de las
cosas que's nianejan, especialment diner, Untarse.
Lucro foedari.
UNTAR DE CRISMA. loC. aol. UNGIR.
UNTAR PER SOBRE Ó LLEUGERAMENT, fp. EnlrCUnlar.
Leviter illinere.
UNTAT, DA. adj. Brut, greixós. Lardoso, gra-
sienlo, pringoao, pringon. Pinguis.
ÜNTET. m. Matèria crassa à propòsit pera un-
tar. Unto. Pinguedo, inis. || Greix. Pringue. Pingue-
do, inis. II inet. La brutícia ó porqueria que s'ape-
ga à la roba ó altra cosa. l'ringue. Sordes, iura. ||
pi. Diner pera sobornar. Unto de Méjico ó de rana.
Pecunia, ae. || met. Qualsevol cosa que suavisa 1'
animo ó la voluntat, y P atrau à lo que 's desitja
conseguir. Ungüenlo. Linimentum, i.
HAVERHi UNTETs. fr. Haverhi algun regalo. Baher
albricias. Munuscula esse.
UNTÓS, A. adj. Yiscós, greixós, lo que es de
una substància crassa ó apegalosa. Untuoso, unto-
so. Pinguis.
ÜNTOSITAT. f. Qualitat ó propietat de las co-
sas uniosas. Uniuosidad. Pinguedo, inis.
UNTURA. f. La acció de untar. Untura, untadu-
ra, untamienlo; y uncion y crismacion quant es ab
oli consagrat. Unctura, ae. || La matèria ab que s'
unta. Untura,nniadura. Illitus, us. || med. Compo-
sició que es un medi entre oli y ungüent, y serveix
pera ablanir y resóldrer. Linimento. Linimen-
tum, i.
UP.
UPA. interj. apa. | fam. pro, tono, fastuositat.
GEN DE UPA. loc.fam. Genlede tono, de pro, de im-
porlancia. Ulustres, honorati cives.
UR.
URACÀ. m. Yent repentí é impetuós que fa re-
molins, y sól causar grans estragos. Huracan. Yen-
ti furentes.
URAGO. m. anat. Lo foradet per ahont ix la
orina de la bufa. Uracho. Urinae meatus.
URBÀ, NA. adj. Propi de ciutat. Urbano. Ur-
banus. || Cortés, atent. Urbano. Comes, || n. p. de
home. Urbano. ürbanus, i.
URBANAMENT. adv. m, Ab urbanitat. Corle-
sanamenle, urbanamenie. Urbanè.
URBANITAT, f. Primor, cortesia, finura en lo
tracte. Coriesania, urbanidad, comedimiento, politi-
ca, civilidad. Urbanitas, atis.
URCA. f. Espècie de fragata de càrrech ó cons-
truhida à propòsit pera ell, encara que no té tanta
eslora com la de guerra. Urea. Urea, ae.
URDIDOR, A. m. y f. Qui urdeix. Urdidor.OT-
diens, lis. || Instrument de fusta à modo de deva-
nadoras, formal en Iriànguls pera urdir las telas.
Urdidera, urdidor, molino. Ad ordiendum compa-
ges.
URDIDURA. f. Obra de urdir, Urdidura. Or-
sus, us.
URDIM. m. urdit. 2.
URDIR. V. a. Disposar los fils en 1' urdidor
pera posarlo al teler. Urdir. Ordior, iris. || met.
Projectar, prevenir medis ocults pera un fi mal.
Tramar, urdir, fabricar, forjar. Fabrico, as.
URDIT, DA. p. p. Urdido. Orsus. || m. Lo con-
junt de fils ordenats pera posar al teler que servei-
xen de basa à la tela, y forman la llargària de la
pessa. Urdimbre, urdiemhre, cadena, pié. Staraen,
inis.
UREA. f. Substància en agullas prismàticas ó
en fulletas brillants ó blanquinosas, inodora, de
sabor fresch y picant, inalterable alajre, soluble
en r àygua y en 1' esperit de vi; desprèn amoníach
tirada à las brasas. Urea. Uraea, ae,
URÈTER, m. anat. Cada un dels vasos ó con-
ductos que condubeixen à la bufa de la orina se-
parada en las glàndulas dels ronyons. Urétero.
ürinai meatus.
URÉTICH, CA. adj. Lo que pertany à la ure-
tra. Uréiico. Ad ureteres pertinens.
URETRA. f. anat. Lo coll de la bufa per lo qual
s' expel•leix la orina. Urelra, urétera. Uretra, ae. ||
bot. ESTIGMA.
URGELL, m. País de Catalunya, Urgel. ürge-
llum, i.
QUANT l' URGELL PLORA, LA SAGARRA RIU. ref. Dó-
na à enténdrer que l' any que es bo pera la montan-
ya, no es bo pera '1 pla. El ano de la sierra no lo
traiga Dios à la tierra. Collibus optata temperies,
planorum iniqua.
URGELLÉS, A. adj. Cosa de Urgell. Ur gelés.
Urgellensis.
URGÈNCIA, f. Precisió, necessitat de fér algu-
na cosa. Urgència. Urgentia, ae. || Necessitat ó falta
de lo que's necessita per algun negoci. Urgència.
Urgentia ae. | Instància, pressa. Urgència. Instan-
tia, ae,
URGENT, p. a. Lo que urgeix. Urgente. Ur-
gens.
URGENTMENT, adv. m. Ab urgència. Urgen-
lemenle. Instanter.
URGIR. V. n. Precisar, requirir algana cosa
prompta execució ó remey. Instar, urgir, apretar.
Urgeo, es. || Obligar actualment la lley ó precepte.
Urgir. Urgeo, es.
us
CATALÀ.
uss
lí\
URIM. m. Part 6 adorno del pecloral del suino
sacerdot dels juheus. Se servian de ell sols quant
traclavan de consultar à Dèu en los cassos difícils é
importants de interès públich. Vrim. ürim.
URINAR. V. n. y derivats. oniNAii.
URNA. f. Caixa de metall, pedra ó altra matèria
feta en forma de cofre ó ataiiut. Urna. Urna, ae. |
Caixa dins del sepulcre. Urna. Urna, fe. I Escapa-
rala pera eslatuas petitas. Urna. Urna, ae. || La en
que's col-loca la hòstia consagrada en lo dijous
ifiant. Sepulcro. Sepulcrum, i. [] Caixela ó gerro
ahont posan las sorts ócédulas en las rifas y elec-
cions. Urna. Urna, a;.
URNETA. f. d. Urnica, illa. Urnula, ae.
URÓ. m. Arbre corpulent mòlt dur, la fusta del
ual eslà mòltas vegadas clapada y salpicada à ma-
nera de ulls; las flors blanca» de mòltas fullas, po-
adas en una rosela col-locada al mitj del càlzer,
retallat ordinàriament en cinch parts iguals. Acere,
arce. Acer, eris.
URÓ DEL SUCRE. Arbre de la Amèrica del nort,
el que s' extrau sucre. Arce sucarino ó del azúcar.
Acer saccharinus.
UROGALL. m. Aucell semblant al gall, però
ïnajor; lo cap negre, '1 bech curt; lo coll negre ab
clapas cendrosas; la cua mòlt llarga, negra ab pin-
tas blancas. Orogallo. Orogallus, i. 1| Altre aucell
major que la perdiu, y semblant al francolí. Té '1
> bech negre; '1 cos pardo, ab quatre plomas negras
>--^ en las aias, y las demés blancas per la basa; las
potas quasi negras y quatre dits en cada una. Gri-
gallo. Tetras, letrix.
URPA. f. GARRA, GRAPA.
UR8A. f. ter. LLAMBREGADA.
FÉR uRSEs. fr. ter. fér morros, fér mala cara.
URTIGA. f. ORTIGA.
us.
us. m. pron. personal. Vos, y à vosaltres. Os, ú
vosotros. Vos. I La acció y efecte de usar alguna
[cosa. Uso. Usus, us. j] Lo servey y profit que ac-
tualment se trau de las cosas. Uso. Usus, us. |1 L'
acte de disfrular de alguna cosa, encara que no s'en
tinga la propietat ó possessió. Uso. Usus, us. ||
Pràctica, costum, exercici. Uso. Consuetudo, inis.
I Estil, pràctica general. Uso. Praxis, is. || Exerci.
,ci ó continuació freqüent de alguna cosa. Uso. Fre-
quens usus. || Hàbit ó facilitat. Uso. Usus, us. || La
continuació de manejar ó servirse de alguna cosa.
Uso. Contrectalio, nis. || Alteració que's fa de las
cosas usa nllas rso. Consumptio, nis. || L' exercici
ú ofici,** com: 1' us de las venas es conduhir la
sanch. Uso. Usus, us. || Operació que's fà en lo
globo pera saber la altura del polo, col•locació dels
astres, elc. Uso. Usus, us. || for. Dret de usar de las
cosas. Uso. Isus, us.
us DE RABó. L' exercici dels actes de ella, y co-
TOMO 11.
munmeiit lo temps en que's descubre. I so df ra-
zon. Hationis lumen.
ANAR AL US. fr. Acomodarsc à las circunstàncias
del temps. Andar al uso. Temperi serviré.
k us, ó AL us, ó EN us ó SEGONS US. m. adv. Con-
forme ó segons ell. A uso ó al uso, usadamcnie. Ex
morè.
DE us. m. adv. De gasto comú. De uso, de surtidu,
de gaslo comun. Ex usu.
FORA DE us. m. adv. Desnsadamcnte. Inusita'.c.
MAL us. ABÚS. II pi. Certs drets que sobre 'Is ho-
mes ó pagesos de remen.sa lenian los senyors feu-
dals y eran entre altres los sis següents: remensa
personal, intèstia, cugúcia, xórquia, xórcia ó eixór-
quia, àrcia y firma de espoli forsada ó violenta.
Malos usos. Abusiones feudalorium.
NO PERA PÉRDRER SÒN US, PORTA LA FILOSA 'l FUS.
ref. Adverteix que tant la dona com 1' home deu-
hen ocuparse cada hu en las própias obligacions.
Mientras anda el yugo ande el huso. Currito fuse do-
mi, campi dum currit aratrum.
USADAMENT. adv. m. À us.
USANSA. f. Us, estil, moda ó costum. Usanza,
usaje. Usus, us.
USAR. V. a. Yalerse ó servirse de alguna cosa.
Usar.\][ov, eris. || Possehir alguna cosa, gaudirsen,
disfrularla. Usar. Fruor, eris. || Posar en pràctica,
en usó en exercici alguna cosa. Usar. Usum habe-
re. II Fér alguna cosa per costum. Usar. Usurpo,
as. I Yalerse de algun medi en los llansos que ocor-
ren. Usar. Uli. II Tenir us ó costum de alguna cosa
ó estar acostumat à ella. Usar. Usito, as. || Em-
plear, gastar, consumir. Usar, gastar. Ulor, eris. ||
Exercir ó servir algun empleo ú ofici. Usar. Exer-
ceo, es. II Tractar ó comunicar ab algú. Usar. Fa-
miliariler uti. || for. Fèr us cada hu de sòn dret.
Usar. Uti. I També 's diu de las paraulas y de las
cosas inihaterials. Usar. Uli. || ant. negoclvr. || v. r.
Estar en us alguna cosa. Usarse. In usu haberi. ||
Practicarse alguna cosa. Usarse. Usilari. || Gastar-
se, consumirse. Gaslarse. Deteriorari.
USAR MAL. fr. abusar.
LO QUE s'csA, NO s' EXCUSA, rcf. Acousella que'ns
debem conformar ab 1' us comú, sempre que sia
lícit y honest. Lo que se usa, no se excusa. Conto
navigat.
USAT, DA. p. p. Usado. Usus. || Mitj gastat pel
us. Usado, traido, servido. Detritus.
USATGE. m. USANSA. II Lley constitució de un
regne, província ó ciutat. Usaje. Statutus usus.
USDEFRUYT. m. Lo dret de usar de la cosa
agena y aprofilarse de tots sos fruyts sens deterio-
raria. Usufructo. Usufructus, us. || Utilitats, fruyls
ó profits que's trauhen de qualsevol cosa. Usufruc-
to. Usufructus, us. •
USITAT. adj. Usatab mòlta freqüència. UsUu-
do. i:silatus.
USSAR. V. a. Fèr abordar lo gos. Azuzar. Cà-
nem incitaré.
9:J
742 ÜSU DICCIONARI
USSIA. f. Síncope de vostra senyoria. Üsla, se-
norla, vuesenoria, vuesaseíioria. Tua dominalio.
USTIÓ. f. farm. y quíra. La preparació de al-
guna substància per medi del foch, Ustion. Islio,
nis.
USTORI, A. adj. Lo que té la virtut de cremar.
Ustorio. Urens.
USTRINA. f. Nom que donavan los romans al
paratge ahont cremavan los cadàvers. Vslrma. Us-
trinum, i.
USUAL. adj. Lo que serveix en us comú. Usual
Usualis. II Lo que s' usa freqüentment. Usual. Usua-
lis. II Lo que s' usa ab facilitat. Tratable, usual
Usualis.
USUALMENT, adv. m. Segon l' us comú. Usual
mente. Ritè, ex consueludine.
USUARI, adj. for. Usufructuari ab certa limi-
tació. Usuario. Usufrucluarius. || Alió de que's té
r usdefruyt y no la propietat. Usuario. Usufructui
subjecta res.
USUCAPIÓ. f. for. Modo de adquirir la posses-
sió de alguna cosa, per haver passat lo temps pres-
crit pel lleys. Usucapion. Usucapio, nis.
USUGAPIR. V. a. for. Adquirir ia possessió de
alguna cosa, per haverla posseida tot lo temps pres-
crit pel dret. Usucapir. Usucapio, is.
U8UFRUCTUAR. V. a. Gosar 1' usdefruyt de
alguna cosa. Usufructuar. Fructibus uti. |j fructi-
ficar.
USUFRUCTUARI, A. adj. Qui té 1' usdefruyt
ó dret de gaudirse de alguna cosa en que no's lé la
propietat. Usufructuario. Usufrucluarius.
USURA. f. L' interès ó lucro del diner deixat;
y regularment se diu quant aquest interès es in-
just ó exorbitant, prohibit pel dret civil, canó-
nich y natural. Usura, logro. Usura, ee. || mef.
Qualsevol guany ó utilitat. Usura. Commodum, i.
DONAR ó DEIXAR i üsuRA. fr. Dcixar alguna parti-
da de diner per cert interès just ó injust. Dar d
usura, usurear, usurar, dar à logro, logrear. Foene-
ro, as.
FÉR USÜRAS. fr. DEIXAR À USURA.
pÉNDRER i USURA. fr. Péudrer alguna partida de
diners ab 1' interès convingut. Tomar à usura,
usurear. Foeneror, aris.
USURARI, A. adj. Cosa de usura. Usurario.
Foeneralorius. || usurer.
USURÀRIAMENT. adv. m. Ab usura. Usura-
riamcnle, con usura. Foeneralò.
USURER, A. m. y f. Lo qui deixa à usura.
Usurero, logrero, renovero. Fcenerator, is. || usura-
ri. 1.
USURETA. f. d. Usura pequem. Foenuscu-
lum, i.
'USURPACIÓ, f. Obra de usurpar. Usurpacion.
Usurpatio, nis. || En la jurisprudència canònica
gaudiment de un benefici, ó exercici de un càrrech
sens títol just, ó à lomènos paliat. Inlrusion, usur-
pacion. intrusió, nis.
ÜTX
USURPADOR, A. m. y f. Qui usurpa. Inlruso,
usurpador. Usurpator, is.
USURPAR. V. a. Exténdrer sòn domini injus-
tament, apoderarse de lo agè, robar. Usurpar.
Usurpo, as. 1| Arrogarse la dignitat, ofici ú ocupa-
ció de altre. Usurpar. Usurpo, as. || Usar, emplear
las paraulas ó frases apropiantlas à altre sentit.
Usurpar. Ulor, eris. || Apropiarse, usar cosas de
altre eslat, com los homes adornos de dona, etc.
Usurpar. Ulor, eris.
ÜT.
UT. m. Primera veu de la música subsliluhida
pel do. UI. Ut.
UTENSILIS, m. pi. Mobles, eynas y qualsevol
arreu que serveix pera us y comoditat de la vida.
Ulensilios. Ulensilia, orum. || Los ab que conlri-
buheixen los patrons als soldats en los allolja-
ments. Ulensilios. Ulensilia, orum. || Contribució
pera la paga de algunas milícias. í/íensi/tos. Ulen-
silia, orum.
UTERÍ, na. adj. Cosa del útero. Ulerino, ule-
ral. Ulerinus. U S' aplica als fills de una mateixa
mare, encara que sian de diferent pare. Ulerino.
Ulerinus.
ÚTERO. m. La matrís ahont s' engendra y
manté '1 felo fins al part. Úiero, seno. Albus, i.
UTICENSE. adj. Cosa de lítica, ciutat de Àfri-
ca. Ulicense. Uticensis.
ÚTIL. adj. Profitós, bo pera alguna cosa. Í7ítí.
Ulilis. II Lo que porta utilitat, fruyt ó interès. Úlil.
Utilis. I for. S' aplica als dias que no són llegíti-
mament impedits ó en que's pót actuar. Úlil. Utilis.
II Important, de conseqüència. Úlil, imporlanle, de
consecuencia. Magni momenti. || Se diu del senyor
que té la utilitat de alguna finca. Úlil. Ulilis. || for.
Fructuós, de usdefruyt, com: domini útil. Úlil.
Ulilis. II UTILITAT.
UTILISAR. V. a. Fèr útil à alguna cosa, posar-
la en eslat de poder produhir. Uiilizar. Utilem red-
dere. 1| Donar profit ylambèlràurerne alguna cosa.
Ulilizar, dar úlilidad. Ulililalem afferre. |j v. r.
Tràurer utilitat de alguna cosa. Uiilizarse. Com-
modum, lucrum capere. [j En lo moral aprofitar,
com: UTILISARSE de las ocasions pera adquirir cièn-
cia. Ulilizarse. Proficio, is.
UTILITAT, f. Profit, interès, fruyt. Ulilidad.
Utililas, atis. || Aptitut de las cosas pera servir y
aprofitar. Ulilidad. Utililas, atis.
ÚTILMENT, adv. ra. Ab utililat, Úlilmenlc.
Frucluosè, uliliter.
UTILÓS, A. adj. ÚTIL.
UTOPIA, f. Plan de un gobern imaginari per-
fet. Ulopia. Utopia, ae.
UTXAVAR. arq. v. a. Formar algun cos en fi-
gura ulxavada. Ochavar. In oclangulum formaré.
UTXAVAT, DA. adj. Terminal per vuyl cos-
UVI CATALÀ
talsy ànguls iguals. Ochavado. In oclangulum for-
matus. 11 OCTAU.
uv.
UVIRAR. V. a.OVIttAR.
UYT
ÜY.
743
UY. interj. de dolor. Ay. Heu.
UYL. m. ULL.
UYTUBRE. m. OCTUBRE.
-s.5<3^Sj^S^^;^^«>i^
i^
Ui
VAC
DICCIONARI
YAC
V. Yintitresena lletra del abecedari, divuytena
de las consonants; sa pronunciació sols se diferen-
cia de la B en que's forma apretant las dents de
dalt en F interior del llabi de baix, y la B ajustant
los llabis y obrintlos de cop; se diferencia de la ü
vocal en 1' us y en la figura de cor. Es numerat y
val ciach y antíguamenl ab una ralleta sobre, cinch
mil; es abreviatura de vostre y vustó. V. Y.
VA.
VA, NA. adj. Faltat de realitat ó substància.
Vano. Yanus. || Inútil, de ningun valor. Vam. Cas-
sus. II Llivià, lleuger, de poch pes. Vano. Evani-
dus. II Infructuós, sens efecte. Vano. Inutilis. | Frí-
vol. Frivolo, vano. Yanus. 1| Fàtuo, inepte. Vano.
Ineptus. II Inflat, superbiós, ple de vanitat. Vano,
hinchado, vanaglorioso, vanidoso. Superbus. |i In-
subsistent, poch durable. Vano, vago. Yanus. || Lo
que no té fonament, rabó ó proba. Vano. Nullus. |1
Infundat, fútil, fantàslich, com: temor va, esperan-
sa VANA, etc. Ymo, aéreo. Yanus. || Parlant del cap
dèbil ó flach per malaltia. Dèbil, flaco. Debilis. |1
m. arq. Obertura ó vuyt en las parets y 1' espay de
entre pilans. Vano. Yacuum, i.
EN VA. m. adv. Inútilment. En vano, en valde.
Frustrà. | Sens firmesa ni consistència. Eii vano.
Infirmè. j} Sens objecte à qui dirigirse la acció. En
vano. Incassúm. || met. Sens lologro del fi ó intent.
En vano. Incassúm.
VAGA. f. La femella del bou. Vaca. Yacca, ae.
II La cara de dit animal que's véu en la carniceria.
Vaca. Yacca caro. || En lojoch lo fondo que posau
dos que fan companyia. Vaca. Gonsortium in ludo.
II pi. CABRÀS.
VACA MARINA. Peix moustruós, de cos cilíndrich,
mès gruixut per la part anterior, de color ne-
grench, y cubert de pels aspres y clars; lo cap gros
ab corns à manera de una vaca comuna; la boca
armada de cerdas llargas; los brassos tenen forma
de aleta, 'Is peus col-Iocats en la extremitat del
cos, y estan reunits, y representa la mateixa for-
ma. La femella té dos mamellas ab que alimenta
sas crias. Vaca ó lernera marina ó cornula, foca,
manati, manalo, lamantin, rosmaro,pejemuller. Tri-
checus manati.
DONAR LA VACA. fr. Agafar à algú dels peus y
brassos entre dos ó mès, y ferli pegar culadas à ter.
ra. Uacer dar de culadas. Clunium ictus impetere.
VACACIÓ. f. Professió, estament, estat de vida
ú ofici. Vacacion, profesion. Professió, nis. || Des-
cans, suspensió del traball, temps de folga. Vaca-
cion, feria, huelga. Olium, ii. || vacant. || pi. Fe-
rials, cessació de estudis. Vacaciones, feriados. Fe-
rise, arum. t| for. Cessació de plets, vislas y actes
jurídichs. Vacaciones, ferias. Feriae forenses.
VAGADA, f. Ramat de vacas ó bous. Vacada,
vaqueria, boyada. Armentum vaccinum.
VAGANT, p. a. Vacante. Yacans. || La renda de
un empleo, benefici, ó dignitat ecclesiàstica mèn-
tres vaca. Vacanie. Reditus possessore vacuus. ||
f. L' empleo ó dignitat que eslà pera provehirse, y
'1 temps que passa sens ferse la provisió. Vacante.
Yacans munus. |1 m. vüït, desocupat.
VAGAR. V. n. Cessar, suspéndrer per algun
temps los estudis, los assumptos del tribunal y
alguns altres traballs. Vacar, tener vacaciones, cer-
rar el estudio, los Iribunales, etc. Feriari. jj Quedar
sens possessor algú» empleo, etc. Vacar. Yaco, as.
II Dedicarse, entregarse totalment à alguna cosa.
Vacar. Alicui incumbere, vacaré; operam dare.
VAGIL-LACIÓ. f. y
VAGIL-LAMENT. m. Moviment incert é inde-
terminat de alguna cosa. Vacilacion, vacilamiento.
Yacillatio, nis. U Irresolució. Vacilacion, perpleji- .
dad. HcEsilantia, se.
VACIL-LAR. V. n. Móurerse indeterminada-
VAG
CATALÀ.
VAG
74S
Va
i
II
ment alguna cosa, algun edifici ó altre objecte.
Vacilar. Yacillo, as. |j Estar poch ferma alguna cosa
sòn estat. Vacilar. Yacillo, as. D Dubtar, no sa-
rse resóldrer ó elegir entre dos extrems. Vaci-
:r, flxicluar, dudar, titubear. Titubo, as.
VAGUAR. V. a. y derivats, evacuar.
VACüiTAT. f. La qualitat que conslituheix lo
vàcuo. Vaciedad, vacuidad. Yacuitas, atis.
VACUNA, f. Cert gra 6 pigota que ix en las
mamellas de las vacas, quant las munyen sens ren-
tarse las mans los qui han tocat lo gabarro dels ca-
balls; y també s' anomena així la, matèria de dits
grans y la dels grans dels vacunats. Vacuno. Yacu-
num pus.
VACUNACIÓ, f. La operació de vacunar. Vacu-
cion. Inoculatio, nis.
VACUNAR, v. a. Empeltar la verola, aplicar lo
s ó matèria de la vacuna à alguna persona, pera
que conlrahent certa indisposició quede preservada
de la verola epidèmica y natural. Vacunar, inocu-
lar. Pus vaccinum ingerere.
VÀCUO. m. fís. L' espay enterament desocupat
ó desembarassat de tot cos. Es objecte de mòKas
disputas entre íilosops, y no està clar com alguns
s' imaginan ab sa màquina neumàtica. Vacuo , va-
clo. Yacuum, i. || vütt, desocupat.
VADEJABLE. adj. Lo que pót vadejarse, com
lo riu que porta poca àygua. Vadeahle, esguazahle.
Yadosus. U met. Superable ab l' ingeni, art ó eficà-
cia quant s' ofereix alguna dificultat. Vadeable.
Superabilis.
VADEJAR. v. a. Passar de una part à altra de
u à peu ferm per la part que porta poca àygua.
'adear, pasar d vado, esguazar. Flumen per va-
Inm transire. || met. Tantejar, inquirir l'animo de
algú, ó compéndrer alguna dificultat. Vadear,
apear, tantear. Tento, as. || Yèncer alguna dificul-
tat. Vadear. Supero, as. |] v. r. Minvar los riusy
corrents fins que's pugaa vadejar. Avadarse. Yado-
sum fieri.
VADELL, A. m. y f. VEDELL.
VADEMÉCUM. m. La cartera ó bossa ab que
'Is noys portan los llibres, cartipassos, etc, al es-
tudi. Yade, vademecum, cartapacio. Chartophorum,
i, sacculus coriaceus.
VADIA. f. ant. Moixell. Vedija, copo. Parvus
erges.
VADO. m. GÜAL.
VAF. m. Yapor subtil y tènue qne s' alsa de
guna cosa humida y calenta. Vaho. Halilus, us.
LLANSAR VAF. fr. Despedir de sí vaf. Vafear, va-
har. Exhalo, as.
VAGA. f. VACACiONS. 11 DESOCUPACIÓ. || Anella de
metall dins la qual sól entrar alguna barra de fer-
ro, etc, com la del forrellat, etc. Armella. Annu-
lus ferreus. H.üít de qualsevol llassada. Laaada,
lazo. Laqueus, ei.
ESTAR En VAGA. ff. Estar desocupat ú ociós, no
lettir que fi^f . Andar 6 estar de vagar; mgar. Vaòo,
as. II Dit de las terras que no se sembran, y de
las casas que no s' habitan. Descansar. Quiesco, is.
VAGABUNDO Y VAGABUNT. adj. VAGA-
MUNDO.
VAGAJAR. V. n. VAGAHUNDEJAR.
VAGAMENT, adv. m. Sens ocupació, sens de-
terminació à cosa alguna. Vagamenie.\igè. || met.
En sentit vago. Vagamenle. Yagè.
VAGAMUNDEJAR. V. n. Anar vagant úociós.
Vagamundear, vaguear, vagar, galíofear, holgaza-
near, zanganear, bigardear, ociar, tunar. Yilam tra-
ducere vagam.
VAGAMUNDERIA. f. Obra de vagamundejar.
Holgazaneria, vagància, tuna, bordoneria. Yaga
vita.
VAGAMUNDO, A. adj. Ociós, que roda de
una part à altra sens ofici ni benefici. Vagabunda,
vagamundo, vago, holgazan, haragan, pan perdido,
bigardo, bordonero, zàngano. Yagabundus.
FÉR LO VAGAMÜIJDO. fr. VAGAMUNDEJAR.
VAGÀNCIA, f. VAGAMUNDERIA.
VAGANT, A. p. a. Lo que vaga ó va solt. Va-
gante, vagueanle, vagaroso. Yagans.
VAGAR. v. n. vacar. || vagamundejar. 1| Tenir
temps ó lloch pera fèr alguna cosa. Vagar. Yaco,
as. 11 m. Temps desembarassat y libre pera fèr al-
guna cosa. Vagar. Tempus vacuum. || Espay, pau-
sa, sossego. Vagar. Lentiludo, inis.
RÈ LI VAGA. m. adv. Poch me fà, tant se me'n dó-
na. Poco se me da. Parvi refert.
ESTIMARSE més un vagar, que una RECTORIA. loC.
prov. Se diu de algú que li sab mòlt mal lo traba-
llar. Juana, si mal aspa peor devana, de hilar mal-
dita la gana. Otia terere praeoptarè.
NO VAGAR. fr. No tenir temps pera fèr alguna
cosa. No tener un inslante de vagar. Nulla quies à
negotiis dari.
VAGAREJAMENT. m. titurejament. | Yacil-
lació, inquietut, inconstància de la imaginació.
Vagueacion. Mentis vagatio.
VAGAREJAR. v. n. vacil•lar, titubejar, ba-
landrejar. II Fér tenlinas per haver begut massa
vi, etc. Andar calamocano. Semiebrium esse.
VAGARÓS, A. adj. poét. vagamundo.
VAGARREJAR. V. n. vagamundejar.
VAGARRO, A. adj. vagamundo, 1| m. Mosca
gran semblant à la abella. Zàngano. Fucus, i.
VAGA88EJAR. V. n. vagamundejar.
VAGINA, f. anat. Conducto en las femellas
desde '1 púbis fins à la matrís. Vagina. Vagina fce-
minaï.
VAGINAL, adj. Relatiu à la vagina. Vaginal,
uterino. Vaginal is.
VAGIT. m. Crits, gemechs, plors de las cria-
turas en lo bressol. Vagido. Vagitus, us.
VAGO, A. adj. vagamundo. || General, que no
té un assumpte ó fi determinat. Se diu particular-
ment del discurs, imaginació, paraulas que's po-
den aplicar indistinctament à vàrios objectes. Fa-
746 VAJ
go. Yagus. |1 Inquiet, sens estabilitat.
DICCIONARI
VAL
Vago. Ya-
gus.
FÉR LO VAGO. fP. VAGAMUNDEJAR.
VAGÓ. m. Carruatge que en los ferro-carrils se
destina à la conducció de passatgers y principal-
ment de raercaderias. Fagíon. Plaustrum, ii.
VAGUEJAMENT. m. VACIL-LACIÓ, TITDREJA-
MENT.
VAGUE JAR. V. n. VAGAMDNDEJAR.
VAHIBLE. adj.ant. patent, credencial.
VAHIDA. f. arq. Yolta formada de un hemis-
feri tallat per quatre plans verticals, cada dos de
ells paralelos entre sf. Vahida. Parallelis verticali-
ler decussata camera.
VAIXELL, m. Nom genérich de qualsevol em-
barcació que navega en alta mar. Bajel, buque. Na-
vis, is. 11 Embarcació gran de guerra. iVorio, bajel,
luque de guerra. Navis, is. || Vas, eyna de terra ó
pisa. Vaso, vasija. Yas, asis. 1| Bóta mòlt gran pera
posar vi. Cuba. Cupa, se.
vaixell de foch. Nau disposada artificialment
ab vàrias matérias combustibles é inflamables pera
pegarhi foch quant convé, ó pera incendiar las es-
quadras ó barcos enemichs. Brulot, brulote. Ignia-
ria navis.
vaixell de línea. Qualsevol dels vaixells de pri-
mer orde, ó que per sas circunslàncias se consi-
dera propi pera entrar en la formació de línea
de combat, que en general déu tenir seixanta ca-
nons de gros calibre per amunt. Navio de linea.
Navis pugnae idonea.
VAIXELL DE PüRiTAT. met. Se diu de Maria San-
tíssima. Faso de puridad. Vas puritatis.
VAIXELLS SAGRATS. Los càlzcrs y demés eynas sa-
gradas que s' usan en las funcions ecclesiàsticas-
Vasos sagrados. Yasa sacra.
FÉR LO TONTO PERA NO ANAR ALS VAIXELLS, fr.
met. fam. Fingir malaltia pera escaparse de algu-
na ocasió y llans à que no's vól concórrer. fTacer la
encorvada. Morbum simularé.
SENTENCIAR ALS VAIXELLS, fr. Coudemuar al ser-
vey forsat en los barcos de guerra als reos de certs
delictes. Això ha estatja reformat per vàrias reals
ordes. Sentenciar à bajeles ó à galeras, condenar à
galeras. Ad triremes damnare.
VAIXELLA, f. Terme col-lectiu pres per mòlts
plats, vasos, etc, pera servey de taula. Vajilla.
Mensae apparatus vel vasa. 1| ant. Alhaja. Vajilla.
Supellex, ctilis.
VAIXELLER. m. Amo ó patró de algun vaixell.
Bajelero. Navarchus, i.
VAIXELLET. m. d. Navichuelo. Navigiolum, i.
VA JA. interj. de despreci ó enfado. Vaya. Eja.
11 exp. pera animar, móurer ó executar prompta-
ment ó ab vigor alguna cosa. Ea, sus, dnimo. Eja.
II Serveix pera contenir. Vaya. Siste. | Desocupa,
com : VAJA que es tart. Vaya, despacha, pronto, de
prisa. Ahe. || Manifesta la repugnància 6 disgust
que algú té à admétrer ó fér alguna cosa. Quita.
Absit. II Manifesta que no agrada ohir ó no s' apro-
van las ideas ó notícias que algú comunica. Quila
allà. Procul hinc. || Manifesta que convenim gus-
tosament en lo que se'ns proposa, com: ^ anirem
à nadar? vaja. Si. Quidem, ulique.
VALDAMENT. interj. baldament.
VÀLDRER. V. a. VALER.
VÀLDRER MENYS. loC. DISMINUIR, MINVAR, VENIR L
HÉNOS.
MÈS VAL ENVIARHI QUE ANARHI. loC. VESTEN, AN-
TON, QUE 'l QUE 'S QUEDA JA 's COMPON.
VALE. Veu llatina usada pera despedirse en es-
til cortesà y familiar. Vale, à Dios, Dios te guarde
ó te dé salud. Vale, adsit libi Deus. || m. Lo paper
ó segur que algú fa à favor de altre, obliganse à
pagarli alguna quantitat de diner. Vale, albaran.
Cautio chirographi. || parco. 1.
VALE REAL. Paper autorisat pel gobern pera re-
presentar certa quantitat de diner, y que redilua
un tant pg à favor del qui '1 té. Vale real. Syn-
graphum regium.
DONAR l'ijltim VALE. fr. Dcspedirse del moribun-
do. Darelúltimo d Dios ó el ultimo vale . Supremum
vaie dicere.
REcuLLiR UN VALE. fr. Pagar ó satisfer lo que per
ell se déu. Recoger un vale. Syngraphum reci-
pere.
iJLTiM VALE. 'L trànsit de la mort, com que es la
última despedida. Postrero, ultimo vale. Postre-
mum, supremum vale.
VALEDOR, A. m. y f. Afavoridor. Protector
i^aíecíor. Protector, is. II adj. Ferm, subsislenl , lo
que déu valer. Valedero. Yalidus.
VALEIGS. m. pi. BALEIGS.
VALEJAR Y VAYLEJAR. V. a. ant. YALLSE-
JAR.
VALENCIÀ, NA. adj. Cosa de València ó de
són regne en Espanya. Valenciano. Valentianus.
VALENSA. f. VALOR, ESTIMACIÓ. || VALENTIA. ||
SANITAT, SALUT. || aut. VALIMENT.
VALENT, adj. Fort y robust en sa línea. Va-
lienle. Strenuus. 1| Valerós, esforsat. Valiente, va-
leroso. Fortis. || Excel•lent, particular. Valiente. Ni-
mius. II Gran, excessiu, com: valent frét, valent
canalla. Valiente. Ingens. || m. fanfarró.
DE VALENT, m. adv. Fortament, abgran empen-
yo. Recio, derecio. Vehementer.
VALENTÀS. m. aum. Valentacho, valenton, va-
lentonazo. Yalidissimus.
VALENTIA, f. Esfors, animositat. Valentia.
Virtus, utis. P Fet, executat ab valor. Valentia,
proeza,. hazana. Praeclarum factum. || Expressió
arrogant ó jactància de accions de valor. Valentia.
Fortiludinis jactantia. I La fantasia ó vivesa de la
imaginació. Valentia. Ingenu virtus. || Expressió,
vivesa de las paraulas. Energia, Valentia. Efflca-
cia, se. II pint. La singular habilitat, propietat y
acert en la semblansa de lo que's pinta. Valentia.
Yivida semulatio. | Esfors sobre '1 vigor natural,
VAL CATALÀ.
com lo que fa '1 malalt quant ix de casa. Valentia.
ÍkCtusullrà vires.
► VALENTINIAN8. m. pi. Secta antígua de he-
itges que prengueren lo nom de Valentí són cap,
Iposàren flnsà trenta déus. Valenlinianos. Yalen-
iniani, orum.
VALENTMENT. adv. m. VALEROSAMENT.
VALENTÓ, NA. adj. valentas.
VALENTONfADA. f. Fanfarronada, br^vala.
Corazonada, valentonada. Jactantia, ae.
VALER. V. a. Tenir preu ó estimació alguna
cosa de naturalesa 6 qualitat que meresca estima-
ció, com r or, la plata. Valer. Yaleo, es. || Ampa-
rar, defensar. Ka/er. Patrocinor, aris. 1| Tenir poder
óforsa. Valer. Yaleo, es. |1 Equivàldrer, Equivaler,
valer. Significo, as. || Córrer ó passar la moneda.
Valer. Yaleo, es. || Redituar, produhir. Valer.
Reddo, is. [] Sumar, importar. \'aler. Yaleo, es. |1
Sér una cosa de importància y utilitat. Valer. Ya-
leo, es. (I Prevaléixer una cosa en oposició de altra.
Valer. Pnevaleo, es. || Tenir forsa, activitat y efi-
càcia. Valer. Yaleo, es. || Ab la partícula per en-
clóurer en sí equivalentment las qualitats de altra
cosa. Valer. Instar esse. || Tenir entrada, cabuda ó
favor ab algú. Valer. Yaleo, es. || v. r. Recórrer,
aprofitar, emplear, com: valerse de sa autoritat,
de la ocasió, de tots los medis. Valerse, recurrir,
echar mano. Utor, eris.
MÉS VALDRIA, fr. iróu. ab que s'expressa la dis-
sonància que fà lo que 's proposa com à contrari
de lo que s' intenta. Mas valiera. Melius esset.
HMÍíS VAL FERHOQÜE MANARHO. ref. Mandtt y hazlo,
quilarte has de cuidado. Fac quodcumque jubes,
lira ut sis liberab omni.
VALERIANA, f. Herba medicinal y de jardí,
e arrel olorosa, blanca, rodona, rodejada de nu-
sos circulars y de arreletas fibrosas. La cama es
de tres à cinch peus, per lo regular senzilla, vuy-
da, acanalada y un poch vellosa. Tolas las fullas
són aladas ó compostas de fulletas punxagudas y
denladas per las voras. Las flors forman panolla y
tiran à encarnadas. N' hi ha de vàrias espècies de
aquest genero. Valeriana, yerba benedicla. Valeria-
na silvestris.
VALERÓS, A. adj. Esforsat, valent, animós.
Valeroso, valienle, intrèpida. Fortis.
VALEROSAMENT. adv. m. Ab valor, esfors
animo, ó ab forsa y eficàcia. Valerosamente, ha-
nosameníe. Fortiter.
VALETUDINARI, A. adj. Malaltís, delicat, de
lut trencada. Valetudinario. Yaleludinarius.
VALGUT, DA. adj. Rebut, cregut, apreciat,
timat generalment. Valido. Yulgò creditum.
VALIDACIÓ, f. VALIDITAT.
VÀLIDAMENT, adv. m. Llegítimament, ab
firmesa, estabilitat, subsistència ó valor. Vàlida-
mente. Yalidè,
VALIDAR, v. a. Donar forsa, firmesa, ófér và-
lida alguna cosa. Validar. Ratura facere.
VAL 747
VALIDITAT. f. Firmesa , forsa , seguretat ó
subsistència de algun acte. Validacion. Yaliditas»
firmitas, atis.
VALIDO, A. adj. Ferm, subsistent, y que val ó
dèu valer. Vdlido. Yalidus.
VALIMENT. m. Privansa ó acceptació parti-
cular, que una persona tè ab altra, especialment
si es príncep ó superior. Valimiento. üratia, ai. |
Amparo, favor, protecció. Valimiento, Protectio,
nis.
TENíR VALIMENT, fr, Tcuir privausa ó familiaritat
ab algun príncep ó superior, y sèr afavorit de ell.
Privar, lener privanza, valimiento. Apud aliquera
gratia vel familiaritate valere.
VÀLIT, DA. adj. VALIDO.
SÉR YÍLIT. fr. VALER. 8. 10,
VALL. m, y f. Planura de terra entre monlan-
yasóalturas. Valle, y canuda si es estret. Yallis,
is. II Lo conjunt de llochs ó casas situadas en algun
vall baix de una mateixa jurisdicció. Valle. Oppi-
da in convalle sub eadem jurisdictione. H Lo círcul
que's la à algun lloch format de terra alsada ó de
altra qualsevol cosa que li servesca de defensa, y
quetanque ó impedesca la entrada. Vallado, valle.
Yallum, i. II Excavació llarga y estreta que 's fà en
la terra pera plantar los fonaments, acanonar las
àyguas, defensar los sembrats ó cosa semblant.
Zanja, foso. Fossa, x. \\ Espay entre tira y tira dels
ceps ú oliveras. Almanla. Areola, ai. || Instrument
de gastadors pera alsar terra, y es una espècie de
pala ferrada de la meylat avall ab un tall acerat,
Zapa. Pala bellica fossoria. || sot, fossa, sepulcre,
!] Trinxera que 's fà en lo real ó camp de un exèr-
cit. Alajo. Yallum, i.
VALL DE LLÀGRiMAS. Se diu de aquest mon per las
misèrias y traballs que obligan à plorar. Valle de
làgrimas. Lacrymarum vallis.
FINS A LA VALL DE josAFAT, Modo dc despedirsB
dels que's figuran ja no's veuran mès en aquest
mon, y significa fins al dia del judici. Uasta el va-
lle de Josafal. In diem judicii.
VALLAR. v. a. Cercar, rodejar de vall, Vallar,
valladear. Circumvallo, as.
VALLEJAR. Femar las vinyas, abrigar las ar-
rels dels ceps ab fems y cubrirho ab terra. Arrapar
lasvinas. Vitis radices stercore favere.
VALLET, A. m. y f. d, Vallecico, illo, ito, Va-
llejo, vallejuelo. Exigua vallis.
VALLSEJAR. v. a. ant. Fortificar ab valls ó
fossos. Vallar. Circumvallo, as.
VALLUGAR. v. a. bellugar.
VALÓ, NA. adj. Cosa de vàrios pobles de la
Flàndes francesa ó Pafssos Baixos, y com masculí
lo natural de ells. Valon. Belgogallus, i. || pi. Es-
pècie de saragüells ó calsotets estrets de tela, que
aniban desde la cintura fins als genolls. Valones.
Braccije, arum,
VALONA, f. Adorno de tela fina 6 altra matèria
que usan las donas en la part superior del vestit,
748
VAN
DICCIONARI
VAN
que cau sobre la espatlla, muscles, y fins à la mey-
tat del pit. Valona. Supparus collo appositus. H ba.-
LONA.
VALOR. m. Yàlua, preu. Valor, precio, valia,
valoria. Pretium, ii. [] La qualita't que constituheix
una cosa digna de estimació ó apreci. Valor. Pre-
tium, ii. II Animo, esperit superior al perill. Va-
lor. Yirtus, utis. (1 Atreviment, resolució, firmesa
de animo. Valor. Constantia, íe. || Subsistència,
firmesa de algun acte. Faíor. Yaliditas, alis. 1| For-
sa, activitat, eficàcia, virtut de las cosas pera pro-
duhir sos efectes. Virlvd, valor. Yirtus, utis. [j Rè-
dit, fruyt, producte de alguna cosa. Valor. Pro-
ventus, us. |1 La equivalència de una cosa à altra,
especialment de las monedas. Valor. Yalor, is. |1
AUTORITAT, DIGNITAT.
VALOR EXTRÍNSECH. Lo que la lley ó circunslàn-
cias donan à alguna cosa. Valor exlrinseco. Yalor
extrinsecus.
VALOR iNTRÍNSECH. Lo valor efcctiu, físich y real
de alguna co?a, com en una dobla 'Is quilats de or
que conté. Valor inlrinseco. Yalor intrinsecus.
TENIR MÒLT VALOR Ó SÉR DE MÒLT VALOR. fr. Yaler
mòlt, sér digne de mòlt apreci alguna cosa. Valer
mucho, pesar. Magni baberi, aístimari.
VALORAR. V. a. Senyalar la estimació ó valor
de alguna cosa. Avalorar, valorar, valorear , poner
precio. Pretium assignaré.
VALORÓS, A. adj. VALERÓS.
VÀLRER. V. n. valer.
VÀLUA. f. valor. 1.
VALUAR. V. a. etC. AVALUAR..
VALVE80R. ni. Terser oficial del comte que
administrava justícia en nom de est en lo districte
del comtat. Valvesor. Subcomitis.
VÀLVULA, f. Túnica en las bocas dels orificis,
artérias y altres vasos del cos, que obra y tanca '1
pas als humors. Vàlvula. Yalvula, se.
VAMÀ. interj. Ja, espera, prou, Ya, aguarda.
Siste. II ter. Yeu que s' aplica en lloch de las fra-
ses : ME SEMBLA, SEGONS CRECH, AL PARÈIXER.
VAMPIRO, VAMPIR, m. Nora donat en al-
guns paíssos del nort als cadàvers que suposan que
surten del sepulcre à xuclar la sanch d'ls vius.
Vampiro. Yampirus, i. || zool. Animal com lo rat-
penat, però mès gros, que viu en Amèrica. Diuhen
que mata als homes, xuclàntlos la sanch; però això
es poch probable per quant la ferida que fà es
mòlt petita y nogayre maligne. Vampiro. Yampi-
rus, i. II met. USURER, COBDICIÓS, LOGRER.
VAMOS. exp. VAJA.
VANAGLÒRIA, f. Falsa glòria, vanitat. Vana-
gloria. Jactantia, ae.
VANAGLORIARSE. v. r. Jactarse. Vanaglo-
riarse, jactarse, ostentar, hlasonar. Sese inaniler
jactare.
VANAGLORIO», A. adj. Yanilós. Jactancioso,
vanaglorioso. Jactabundus.
VANAGLORIOSAMENT. adv. m. Ab vana-
glòria. Vanagloriosamenle . Jactanter.
VANAMENT. adv. m. En va, inútilment. Va-
namente. Frustrà. [] Sens fonament ò realitat. Va-
namenle. Leviter. || Ab superstició. Supersliciosa-
menle, vanamente. Superstiliosè. |1 Ab arrogància y
presumpció. Vanamente. Elatè, || Sens necesital,
rahò ó justícia. Vanamente. Temeré.
VANDÀLICH, CA. adj. Cosa dels vàndalos.
Vandàlico, vandaliano. Yandalicus. || m. met. Usur-
pador. Usurpador, vandàlico. Yandalicus, i.
VANDALISME, m. Sistema de destrucció y
usurpació. Vandalismo. Yandalismus, i.
VÀNDALOS. ra. pi. Pobles de Germania y'ls
naturals de ells, que en lo sigle quint vingueren à
establirse en Andalusia, umplintla de lladres y
deslruhint las cièncias y arts. Vàndalos. Yandali,
orum.
VANDOLA. f. nàut. L' arbre que substituheix
à alti-e que s'ha perdut. Vandola. Pro maloaraisso
palus.
VANE. adv. m. VANAMENT.
VANET. m. d. de vano. Ahanillejo, ahaniquillo.
Parvum flabellum.
VANGUÀRDIA. f. Lo front del exèrcit que fà
cara al eneraich. Vanguardia. Prima acies.
VANIFICÉNCIA. f. Beneficència per pura va-
nitat. Vanificencia. Beneficentia vana.
VANILOQÜÉNGIA. Abundància engorrosa y
fútil de paralas. Vanilocuencia. Yaniloquentia, ae.
VANITAT, f. Presumpció, satisfacció de sí ma-
teix. Vanidad. Yanilas, atis. || Falta de subsistèn-
cia ó realitat en las cosas. Vanidad. Inanitas, atis.
II l'aiisto, pompa, ostentació. Vanidad. Ostenlatio,
nis. II Insubsisléncia, poca duració de las cosas.
Vanidad. Yanitas, atis. || Paraula supèrQua, inútil,
vana. Vanidad. Nugae, arum. [| Ilusió, ficció de la
fantasia. Vanidad. Yanitas, atis.
FÉR VANITAT, fr. Obrar ab massa aparato y osten-
tació. Hacer vanidad. Ambitiosè jactari.
VANITÓS, A. adj. Qui té ó mostra vanitat. Va-
nidoso, vano, vanaglorioso, copetudo. Gloriosus.
VANITOSAMENT. adv. m. Ab vanitat. Vani-
dosa-, vanagloriosa-, vanamente. Elatè.
VANO. m. Tros de paper, tafetà ó cabritilla,
apegat àunas branillas primas de fusta fina, con-
xa ó marfil, unidas pel extrem inferior ab un clau-
het; y que fent plechs entre branilla y branilla, 's
lànca y obra fàcilment, y serveix pera ferse ayre.
Abanico. Flabellum, i. || La cua del pavo real quant
la exten en semicírcul, y del gall dindi, dels co-
loms,, etc. Rueda. Pavoniscaudsecircumactus, am-
bitus. II Qualsevol cosa que té figura de ventall.
Abanico. Flabella, ai. || Entre organers la unió que
resulta de vàrias costellas de que 's componen los
tres costats de la manxa. Abanico. Flabella, ae. ||
Gonxa anomenada així per la figura, y es parda per
sobre y blanca per sola. Abanico, Flabellum, i. ||
met. fam. espasa. || va. 12.
COP DE VAxo. Abanicazo. Flabelli ictus.
VAR
CATALÀ.
VAR
749
. Va
I
DE vàNO. m. adv. En flgura de vano. En abani-
, In flabelli formam compositus.
VÀNOVA, f. FLASSADA.
VANTAR. V. a. ant. alabar. |1 v. r. anl. vana-
LOaiARSE.
VAPOR. va. Exhalació, humor subtil que trans-
ira dels cossos. Vapor. Yapor, is. |1 Lo fum ó hu-
mor subtil que puja del ventrell al cap y '1 desva-
neix. Vapor. Halitus, us. |1 Alc, l'ayre que's des-
pedeix ab la respiració. Vapor, vaho. Halitus, us.
II S'aplica à cerlas màquinas, com barcos, etc.
que 's fan móurer per medi de la boyra ó fum com-
primit del carbó de pedra y altres combustibles.
Vapor. iEslualio, nis.
VAPORAR. V. a. y derivats, evaporar.
VAPORISACIÓ. f. EVAPORACIÓ.
VAPORÓS, A. adj. Lo que abunda de vapors
6 'Is llúnsa desi. Vaporosa. Yaporosus.
VAPÜLAR. V. a. ASSOTAR.
VAQUER, m. Pastor de vacas. Vaquero, vaque-
rizo. Armentarius, ii.
VAQUERO, m. Espècie de cota ab que regu-
larment portan à baiejar las criaturas. Vaquero,
sayo Vaquero. Ads'.rictior vestís.
VAQUETA. f. d. Vaquilla, ila. Juvencula, va-
cula, íc. II La pell de vaca ó de bou adobada. Va-
quela. Pellis vitulina macera'.a. H baqueta. 1. ||
Basió ó verga de codonyer de que usan los pica-
dors pera '1 maneig dels caballs. Baqueta. Equis
subjicendis virga.
VAQüETEJAR. V. a. Castigar ab vaquelas.
Varear. Virgis plectere.
VARA. f. Qualsevol verga ó bastó. Vara. Yir-
, ai. U Verga que serveix de insígnia als minis-
es de justícia, en la part superior de la qual es'à
nyalada una creu pera péndrer en ella 'Is jura-
ents. Vara. Yirga potestatis index. || raet. Juris-
dicció que representa la vara de justícia, y '1 ma-
teix ministre que la té. Vara. Magisiratus, us. 1|
En los coixos y altres carruatges qualsevol de las
barras llargas, entre las quals se posa y atirnia la
caixa. Vara. Rhíeda; conti. || .Mida llongitudinal
que 's compon de un regle dividit y graduat ab
vàrias senyals que noian tres peus ó quatre pams
4e dotze dits ordinaris, y es un poch més llarga
que la mitjacana. Vara. Lina, a;. || Tros de roba ó
lira cosa quelé la lorigilut de diia mida. Vara.
Ina conslans tela. |] Càstich, rigor. Palo, vara. Yir-
ferrea.
VARA ALTA. exp. que significa T exercici deia
urisdicció. Vara alia. In signum potestatis erecta
irga.
VARA DE INQUISICIÓ. 'L ministre que aquesl Iri-
unal diputava pera algun encàrrech ab facultat
de juniar la gent que necessitàs al efecte. Vara de
tinquisicion. Inquisitorum accensus.
VARA DE JESSÉ. Planta que fa unas camas dretas
y llargas de una mitjacana à modo de canyetas;
las fullas sobre raitj para de llargas, semblants à
TOMO II.
las del lliri blanch; y la cama 's guarneix de unas
flors blancas y de olor forl, de una pessa en figura
de embut, ab sis llencas semblants à las del ja-
cinto. Vara de Jesé, tuberoso. Polianthes luberosa.
VARA DE OR. CREU GEOMÈTRICA.
VARADA. f. Cop de vara. Varazo, varapalo.
Fustigalio, nis. || Encallamenl del barco. Zaborda,
zabordaniienlo, zabordo, varadura. Haísus, i.
VARADERA. f. nàut. Pessa de fusta que entre
lasmesas de guarnició del arbre major del trin-
quet se posava en lo costat de distància en distàn-
cia y de all à baix, ó desde la regala fins à la cinta
principal, à fi de evitar que's maltraclàs ab las fre-
gadas de las embarcacions menors y altres objec-
tes pesats y voluminosos que s' introduheixen ó
extrauhen de bordo per medi dels aparells. En al-
guns buchs sustituhian unas pessas equivalents
penjadas desde la borda ab uns caps ó cordas. l'os-
telero, varadera, defensa, varadero. Extima ligna
in navi superappusita. \\ Tros de corda vella que
fa r ofici que la pessa anterior. Defensa. Pisesi-
dium, ii.
VARADERO. m. Lloch aboni varan las embar-
cacions, pera netejarlas ó carenarlas. Varadero.
Reficiendis navibus locus. || Paratge à propòsit pe-
ra desembarcar en platja ó costa, varanl ab lo bot,
però sens perill de averia. Varadero. kú navim
exonerandam idoneus locus.
VARAR. v. a. Llansar, botar al àygua una nau
desprès de feta. Varar. Navim in mare impellere.
II Tràurer à la platja, y posar en sech à las embar-
cacions menors, pera resguardarlas dels cops de
mar, pera carenarlas y altres fins. '/.abordar, va-
rar, abarrancar, ensecar. Navim in siccum indu-
cere. || v. n. Arribar ab la quilla al fondo y enca-
llarse, per no haver prou àygua pera nadar. Enca-
llar, varar. Hairere vadis autaienae, || mel. Estar
parat algun negocio dependència. Varar. Sislo, is.
VARASSA. f. aum. Varejon. Contus, i.
VARAT. m. Cert peix de un peu à peu y milj
de llarch, comprimit, mòlt estret envers la cua, de
color blau y vert ab raïlas negras, y de carn poch
estimada. Caballa. Scomber, i.
VARATÓ. m. ant. Arma arrojadiza, vira. Yir-
gula, íe.
VARENDATGE. in. Lo conjunt de las varengas
de una embarcació. Varendage. Costarum series.
VARENGA. f. La primera pessa corva que's
posa atravessada en sentit perpendicular, ó de ba-
bor à estribor sobre la quilla pera formar la codei-
na. Varenfja. Costa, aj.
VARETA, f. d. Varela, varilla, ila. Yirgula,ae.
ANAR DE VARETA, fr. fam. Tenir cambras. Irse de
varela, lener seguidillns. Yentri fluxu laboraré.
VARI. m. VARIO.
VARIABLE, adj. Lo que's pól variar. Mudable,
variable, vdrio. Mulabilis, volubilis. || Lo que's pól
variar, diversificar, etc. Diferenciable, variable.
Yariabilis.
91
750
VAS
DICCIONARI
VAY
VARIABLEMENT. adv. m. Ab varietat. Va-
riablemente. Varié.
VARIACIÓ, f. La acció de variar. Variacion.
Yariatio, nis. || Mudansa. Variacion. Mulatio, nis.
II Diversitat. Díversidad, variacion. Yariatio, nis. ||
ret. La esplicació del sentit de una oració ó clàusu-
la ab altras parauias per distincts casos, frases ó
figuras. Variacion. Yariatio , nis. [] discrepància.
II pi. müs. Diversos modos de adornar un cant en
que sòn mèrit principal consisteix en la invenció
del tema; y en lo demés no té res de lo que cons-
tituheix una composició musical. Variacíones. Ya-
riationes, um.
VÀRIAMENT. adv. m. Diversament, ab dife-
rència. Vdriamenle. Gommulalè. || De vàrios mo-
dos. Variamente, variadamenle. Yariè.
VARIANT, p. a. Lo que varia y s' usa fre-
qüentment en lo jurfdich. Variante. Yarians. ||
Llissó diversa de un text en vàrios exemplars. Va-
riante. Yaria leclio.
VARIAR, v. a. Mudar, no ser constant en las
accions, discurs ó en 1' us de las cosas. Variar. Ya-
rio, as. II Disposar alguna cosa de diferents mane-
ras, ó formaria ab altras diversas pera adornaria.
Variar. Yarielate distinguere. |1 Fér una cosa và-
ria. Variar. Convario, as. || v. n. Sér una cosa di-
ferent de altra. Dislinguirse, variarse. Distingui. P
nàut. Declinar la agulla del nort nomirantlo recta-
ment. Variar. Nauticam acura variaré. || v. r. Mu-
dar de estat alguna cosa. Variar. Yariari.
VARICÓS, A. adj. Qui té mòlt grossas ó infla-
das las venas de las camas. Varicosa. Yaricosus.
VARIETAT, f. Diferència ó diversitat de las
cosas entre sí. Variedad. Yarietas, atis. || íncons-
tància, instabilitat de las cosas. Mulabilidad, va-
riedad. Yarietas, atis || Mudansa 6 alteració en la
substància de las cosas ó en l' us de ellas. Variedad.
Yarietas, atis. |1 Particular distincció en 1' artifici
ó disposició de las cosas. Variedad. Yarietas, atis.
VARILLA. f. BRANILLA. 2.
VARIO, A. adj. Divers ó diferent. Vario. Ya-
rius. II VARIABLE. || Indiferent, indeterminat. Vario.
Yagus. II Compost de diversas cosas. Vario. Yarius.
II pi. Alguns en la línea de que's parla. Algunos,
vàrios. Quidam, varii.
VARÍS. f. Yena grossa é inflada ab la sanch, que
pren un co'or morat, y es malaltia ; lo que sól suc-
cehir principalment en las camas. Vàrice, variz.
Yarix, icis.
VARÓ. m. L'home. Varon. Yir, i.
BON VARÓ. Sobrenom de St. Jordi. Buen varon.
Bonus vir.
SANT VARÓ. Se diu del home mòlt de bè, però de
poch alcans. Sanlo varon. Tir bonus ingeniohebes.
VARONIL. adj. Cosa de varó. Varonil, viril.
Yirilis. II Esforsat, valent. Varonil. Strenuus.
VARONILMENT. adv. m. Ab esperit y animo
varonil. Varonilmenie, virilmente. Strennè.
VAS. m. Got. Vaso. Yas, asis. || Qualsevol eyna
còncava de qualsevol matèria que sia pera contenir
en sí alguna cosa, especialment liquidà. Vaso. Yas,
asis. II Lo buch ó capacitat de las embarcacions, y
la mateixa embarcació. Vaso. Navis alveus, navis,
is. II astron. Una de las setze constel•lacions aus-
trals. Copa, vaso. Yas, asis. || sepultura, tomba, [j
anat. Se diu de las venas y artérias per ahont cor-
re la sanch ó linfa. raso. Yas, asis. || bot. Se diu
en las flors de tota la campana ó tota la flor com-
posta de fullas, ele. Campana, vaso. Flor, oris. ||
Lo que 'Is antichs feyan servir solament pels sa-
crificis. Palera, vaso. Palera, ae.
VAS DE ELECCIÓ. Subjecte especialment escuUit
de Dèu, y per antonomàsia sant Pau. Vaso de elec-
cion. Yas eleclionis.
VA8CÓ, NA. adj. Natural de la antígua Yascó-
nia. Vascon. Yasco.
VASCONGAT , DA. adj . Natural de Guipús-
coa, Àlava y Yiscaya. Vascongado. Canlabricus.
VASGUEIVCE. m. Lo llenguatge ó idioma de
las províncias vascongadas. Vascuence. Cantàbrica
lingua.
VASCULAR, adj. Ple de vasos, venas, etc. Vas-
cular, vasculoso. Yenisseminalus. || Lo que pertany
als vasos del cos. Vascular, vasculoso. Yascularis.
VA8ET. m. d. Vasillo, ito. Yasculus, i.
VASSALL, m. Súbdit de algun príncep, soberà
ó senyor, Vasallo. Cliens, tis, vasallus, i. 1| met. Qui
regoneix dependència ó subjecció à altre. Vasallo.
Cliens, tis.
VASSALLATGE, m. Dependència del vassall
à sòn senyor. Vasallaje. Clientella, ae. |1 Rendi-
ment ó dependència de qualsevol inferior à sòn su-
perior. Vasallaje. Servilus, utis.
VAST, A. adj. Dilatat, extés, Vaslo. Yastus. ||
bast. 1.
VATE. m. poét. Adiví, poeta. Vaie. Yates, is.
VATICÀ, m. Nom que's dóna al palàcio del
Papa. V'aítVoïio. Yaticanus, i.
VATICINADOR, A. m. y f. Qui vaticina. Va-
licinador. Yates, is.
VATICINAR, v. a. Endevinar, pronosticar. Va-
ticinar. Yaticinor, aris.
VATICINI, m. Pronóstich, predicció. Vaticinio.
Yaticinium, ii. || Resposta dels oracles. Oràculo,
vaticinio. Falum, i.
VAY. m. VALL. II adj. VUYT.
VAYA. f. Burla, mofa. Vaga. Convilium, ii. ||
interj. vaja.
DONAR VAYA. fr. Fér burla de algú, xasquejarlo.
Dar vaga ó soga. Aliquem pelere.
VAYL. m. VALL.
VAYLL. m. y f. vall, fosso.
VAYLER. V. n. ant. valer.
VAYNILLA. f. Planta sarmentosa, paràssita ò
semiparàssita, que prospera en llochs càlits, hu-
mils y ombrívols. Fa un fruyt llarch à manera de
veyna, un poch encorvat en sos extrems, compri-
mit, inflat en lo mitj, estriat en sa llargària, de co-
VED
CATALÀ.
VEG
751
pardench al exterior, de un aspecle greixós,
...ustiós ab una molsa, en niilj de la qual se troba
ma multitut considerable de granets moll menuts,
le-^res, quasi rodons y brillants. Vainilla, vainica.
I^anilla, se.
VAYMLi-i^ DOBLE. Planta. Ageralo. Ageratura cae-
estinum.
VAYVÉ. m. SACAPUTXO. II Moviment encontral
ie un crs a un costat y altre, ó endetràs y enda-
'ant. Vaiven. Fluitatio, nis. || nàut. Corda prima de
j-es caps, compost cada un de dos \ à vegadas de
Ires Gls. y serveix pera lligaduras de obenchs y
fle corriolas de major port, y carabia de nom se-
ons à lo que s' aplica. Baiben, vaiven. Funiculus
nauticus. II met. Varietat instable ó inconstància
íe las cosas, majorment de la fortuna. Vaiven.
luctualio, nis. || Encontre ó risch que exposa à
érdrer lo que s' intenta, ó mal-logra lo que's de-
ilja. Vaiven. Discrimen, inis.
VE.
VECTIGAL. m. tribut. || pi. Impósits que's pa-
m pel Irasport de generós. Vecligales. Vectigalia,
|um.
VEDA. f. Prohibició per lley de fér alguna cosa.
eda, vedamienlo, colo. Prohibilio, nis.
Ai.SAR LA VEDA. fr. Alsar ó revocar la prohibició
ue alguna cosa tenia. Desvedar, desacoiar, levan-
ir, qui lar el colo. Prohibitionem tollere.
VEDADA, f. En algunas catedrals la campana
ue no's toca sinó quant mor lo bisbe ó algun ca-
onge. Vedada. Interdicta campana.
VEDAMEIVT. m. veda. |1 prohibició, privació.
VEDAR. V. a. Prohibir per lley, estatut ó ma-
nament. Vedar. Veto, as. || Destorbar ó embaras-
r la execució de alguna cosa. Impedir, vedar. Im-
idio, is. II Privar ó suspéndrer de oQci ó del exer-
icici de ell. Vedar, privar, suspender. Inhibeo, es.
VEDAT, DA. p. p. Vedada. Velitus. | m. Se
diu del camp ahont està prohibida per lley, estatut
ó manament la entrada. Colo, vedado. Àger inter-
diclus. 11 m. ter. nou del coll.
VEDELL, A. m. y f. Lo bou ó vaca jovenets,
y regularment se pren per la carn de dits animals,
que's ven en la carniceria. Ternero, becerro. Yitu-
lus, juvencus, i, || Lo de un any. Anejo. Vitulus
anniculus. || Lo nonat ó que's trau del ventre de la
vaca morta. Nonalo. Vitulus ex alvo extractus. ||
En las universitats literàrias, porter ab la obliga-
ció de zelar la assistència à las aulas, avúsar los
dias de assueto ó feriats, avisar pera las junlas, ab
altres càrre'ïhs. Bedel. Bedellus, i. || f. cara de ve-
della.
VEDELLA MANYAGA DE TOTAS MAMA. fcf. Denola qUC
qui es de condició apacible en totas parts troba bon
Iracte y logra lo que desitja; y qui es de geni aspre
y fort fins dels seus es aborrit. Oveja duenda mama
à su madre y d la agena ; corderilla mega mama d
su madre y ú la agena, el cordero mansa mama d su
madre y à cualquiera, el brava ni ú la suya ni à la
agena. Cunctarumagna cicur placidè bibit hubera
matrum.
VEDELLAR. V. n. Parir la vaca. Vaccam pa-
rere.
VEOELLET, A. m. f. d. Ternerico, illo, ito. Vi-
tulus, i.
VEDRIER. m. VIDRIER.
VEEDOR. m. Pesador públich y venedor de la
seda. Fiel, veedor. Serici vendiíioni praífoctus.
VEER. V. a. ant. véürer.
VEGA. f. Camp ó tros de terra baixa, plana y
fórlil. Vega. Campus, i.
VEGADA, f. Número ó reiteració de las accions
ó paraulas, y '1 temps en que's feren. Vez. Vicis,
is. II Torn, tanda, allernació de las cosas per orde
successiu. Turno, vez, vuelia. Vicissitudo, inis. ||
Lo temps ú ocasió determinada en que s' execula
alguna cosa, com : vegada hi haguó que no menjà
res en tot lo dia. Vez. Hora, se. || La quantitat que
's dóna ó reb de un cop. Vez. Hauslus, us. || Junt
ab la paraula cada y alguns noms deno!a la repe-
tició de actes. Vez. Iteralio, nis. I pi. Aulorilat ó
jurisdicció comunicada à altre pera obrar en són
nora. Veces. Yices, um.
ALTRA vegada, 111. adv. Altra ocassió. Olra vez
Aliàs. II Segona vegada. Olra vez, segunda vez.
Rursüs.
A VEGADAS, Ó ALGUNA VEGADA, m. adv. AlgUUa
acasió. À veces, àlas veces. Interdüm. || alternati-
vament.
A VEGADVS NO ES COM A voLTAS. loc. Adverleix que
no sempre logra sos fins la astúcia y engany, pus
mòltas vegadas se càu en los llassos que's prepa-
ravari à altres. À las veces da cazar pensamos, ca~
zados quedamos. Saepè ubi praeJari meus est, prae-
da manemus.
CADA VEGADA, m. adv. Toías las vegadas. Cada
vez. Quoties. || Per orde successiu. A la vez, por
vez, por veces. Per vices.
CADA VEGADA QUE PIXA, MUDA DE INTENT, ref. pera
denotar que algú es mòlt variable. Mudada el liem-
po, mudada el pensamienlo. Tempore mulato, men-
tem mutare memenlo.
DE UNA VEGADA, m. adv. Db un sol cop, acció ó
paraula. De una ó de una vez, de un golpe. L'no
ictu.
MASSA VEGADAS. 111. adv. Massa freqüentment.
Harlas veces, harla. Stepissimè.
MENJARSE À ALGÚ MIL VEGADAS, Y NO VÉURER PER
AHONT LI HV PASSAT, fr. irón. PORTAR À VÉ.NDRER k
ALGÚ.
MIL VEGADAS Y MÒLTAS vegadas. exp. De temps in-
delerrainai. Mil veces, muchas veces. Sicpò.
NO ES AQUELLA LA PRIMER V VEGADA NI LA SEGONA.
loc. ab que's nota '1 costum ó habilitat que algú té
ó manifesta pera alguna acció. Ao es la primera
zorra que ha desollado. Non semel hoc fecit.
752
VEH
DICCIONARI
VEI
TAL QUAL VEGADA, m. adv. Una que altra ocasió.
Tal vez, ó tal y tal vez, ó tal mal vez. Aliquoties.
TAL VEGADA, adv. Acàs ó per ventura. Tal vez,
acaso, quizàs. Forsan.
TOTA VEGADA QUE 6 UNA VEGADA QUE. exp. ab qUB
's dóna per certa alguna cosa. Una vez que, yaque,
todas las veces que. Posito quod, quoniam.
TOTAS LAS VEGADAS QUE. ni. adv. Sempre que. ro-
das las veces que, cuan las veces. Quoliescumque.
UNA VEGADA, loc. fam. quc regularment s' usa
pera coraensar algun cuenlo, rondalla, elc. Érase
que se era. Sic habele.
UXA VEGADA Y FORA, 6 UNA VEGADA Y NO MÍ2S. exp.
Denota la resolució de no tornar à executar alguna
cosa de que se n' està penedit. Una y no mas. Semel
in vita,
VEGETABILITAT. f. La qualitat de vegeta-
ble. Vegelabiüdad. Yegelabilitas, alis,
VEGETABLE, adj. y m. Lo que vegela. Vege-
table. Yegelabiiis. |1 Se diu de la terra que pótpro-
duhir planlas, y de la sal que's trau de ellas. Ve-
g'table. Vegetabilis.
VEGETACIÓ, f. L' acte y efecte de vegetar.
Vegeiacion. Yegetatio, nis.
VEGETAL, adj . Entre químichs, llauradors, elc. ,
lo que vegeta, creix ó produheix. Vegetal. Yege-
tans.
• VEGETAR. V, a. Créixer, aumentarse, nudrir-
se. Se diu pròpiament de las plantas, y també s'
usa com recíproch. Vegetar. Yegelo, as.
VEGETATIU, VA. adj. Lo que vegela ó té vir-
tut pera vegetar. Vegetativa, vegelante. Yegetans.
VEGUER. m. Jutge ordinari de un partit ó ter-
ritori, que coneix de algunas causas en primera
instància. Veguer. Tribunus, i.
VEGUERIA, f. y
VEGUERIU. m. La magistratura y territori de
la jurisdicció del veguer. Vegueria. Tribunatus, us.
VEHEMÈNCIA, f. ímpetu ó violència en lo
moviment, ó sobrada activitat en la obra. Vehe-
mència. Yehementia, «. jj Forsa y eficàcia de las
rahons y persuasió. Vehemència. Yehementia, «.
fl Forsa y eficàcia de algun efecte. Vehemència. Ye-
hementia, se.
VEHEMENT, adj. Lo que mou ó 's mou ab vio-
lència, ú obra ab sobrada forsa ó eficàcia. Vehemen-
te. Fervidus. I Yiolent, impetuós. Vehemente. Ye-
hemens. |1 velós. I Dit de las suspitas ó indicis
mòlt fundats. Vehemente. Yehemens.
VEHEMENTMENT. adv. m. Ab vehemència.
Vehementemente. Yehementer.
VEHEMENTÍS8IM , A. adj. sup. Vehementi-
simo. Yehementissiraus.
VEHER. V. a. VÉURER.
VEHÍ, NA. adj. Qui viu ab altres en una ma-
teixa casa, barri ó poble. Vecino. Incola, se. \\ Lo
qui té casa ó residència en un poble ó contribuheix
à sas càrregas, encara que no visca en ell. Vecino.
yicinus. B Pròxim, cercà. Vecino. Yicinus. |1 Confi-
nant, inraediat. Vecino. Afflnis. 1| Semblant, coin-
cident. Vecino. AíTinis.
VEHÍ EN TERMES ó PROP VEHÍ. Confinant. Con/inan-
te, convecino. Confinis.
ESTAR faltat ó LLUNY DE VEHINS. fr. Se diu del
qui s' alaba à sí mateix. Tocar à laudes. Sese lau-
dare.
LO QUE MENJA MON VEHÍ POCH PROFIT ME FARÀ i MI.
ref. Denota que cada hu déu atendrer à sos inte-
ressos. Lo que come mi vecina, no aprovecha à mi
tripa. Yicinus quod venter edil, non utile nostro.
NO HI HA MÈS MAL VEHÍ, QUE UN APRENENT DE VIOLÍ.
ref. que ademès del sentit recle significa la inco-
moditat ó molèstia que causan los vehins que te-
nen mòlt tràfech. Buen abogado mal vecino. Citha-
roedus gravis vicinus.
VEHIBLE. adj. visible.
VEHÍCUL. m. fís. y med. Qualsevol cosa que
serveix pera conduhir à altra, ó feria passar ab
més facilitat, com : 1' ayre es lo vehícul de la veu,
las artérias de la sanch, elc, Vehiculo. Yehiculum,
i. II far. Lo licor que serveix en las precipitacions
pera separar los cossos estranys. Vehiculo. Yehicu-
lum, i. II m. Carro, cotxo y lot aparell que serveix
pera trasporlar ó conduhir, com llitera, etc. Vehi-
culo. Yehiculum, i.
VEHINAL. adj. Cosa de vehinat ó dels vehins.
Fecinaí. Yicinalis. || pi. Espècie de camins públichs
que dirigian à la mar y à las ciutats y rius pú-
blichs, ó altre camí militar. Vecinales. Yecinales
vise,
VEHINAMENT. adv, Inmediatament, pròxi-
mament. Vecinamente. Proximè.
VEHINAR. V, a. Junlar, posar una cosa prop
de altra. També s' usa com recíproch, Avecindar,
avecinar, avecindarse. Accedo, is.
VEHINAT. m. Tols los vehins de un lloch, vi-
la ó ciutat. Vecindad, vecindario, vecindado. Yici-
nia, orum. (I La rahó de vehí de un poble, per la
habitació ó domicili en lo temps determinat per la
lley. Vecindad, vecindario. Domicilium, ii. || In-
mediació, proximitat. Vecindad. Confinium, ii. 1|
Cercania ó arrabal de ciutat. Vecindad. Suburbani-
tas, atis. II Las casas que estan prop las unas de las
altras. Vecindad. Yicinitas, atis. [| Semblansa, coin-
cidència de las cosas. Vecindad. AíBnilas, alis. ||
La llista, nòmina ó matrícula de vehins. Vecinda-
rio. Municipiura census,
VEHINATGE. m, ant, vehinat,
VEIXAR. V, a, vexar.
VEJAM. exp. i VÉURER.
VEIXELL. m. vaixell.
VEIXELLA. f. VAIXELLA,
VEIXER. V. a, VEXAR,
VEIXIGA. f. BOMBOLLA. || Inílor bermella que 's
fa à las béstias en las llagas del llom, la qual pro-
fundisa en la carn per sòn excessiu ardor. Ardin-
culo. In bestiarum armis tumor rubeus.
VEIXIGATORI, A. adj. Substància medica-
VEL
CATi^LA.
VEL
753
ient(^a que aplicada al exterior irrita la pell y
roduheix bambolla. Vegigalorio, veskanle. Yexi-
torium, ii.
VEJARE8. (sér) loc. anl. convenir, venir bè.
VEL. ni. Cortina ó tela pera cubrir ú ocultar
Iguna cosa. Velo. Yelum, i. 1| La toca ó beatilla
ue usan las raonjas pera cubrir lo cap y la cara.
anto, velo. Velamentum, i. j] Lo que 's posan las
onaspera laparse la cara, que sól ser una talla de
londa, punt, elc. afegida à la mantellina. Anti-
z. Nimbus, i. II JOU. 2. || met. Pretext. Pretexto,
elo, color. Praelexlus, us. || Obscuritat ó confusió
el enteniment. Velo. Animi caligo. || Qualsevol
osa especialment obscura que lleva la vista de
Itra. Fe/o. Yelaraen, inis.
Do.\AR 1.0 VEL. fr. Admélrer à alguna religiosa.
ar el velo. Sanctiraonialem accipere.
PÉNDRER LO VEL. fr. Ferse monja. Tomar el velo.
rlhenio velo inaugurari; sacro velo ornari.
TIRAR LO VEL. fr. Manifestar, descubrir alguna
osa. Córrer el velo. Aliquid patefacere.
VELA. f. TOLDO. II Lo conjunt ó reunió de và-
ias costuras de lona ó drap fort, que unida à sa
espectiva verga, arbre ó estay, y desplegada al
ent, dóna impuls à la embarcació pera navegar.
Yela. Yelum , i. 1| Prenent la part pel tot s' en-
n la mateixa embarcació. Vela. Navis, is. || Pre-
ent la causa pel efecte, s' enlen la lleugeresa de
1 barco, com : buchs iguals en vela, so es de un
aleix caminar, ó igualment velers. Vela. Yelum,
II En sentit colectiu se pren pel velam ó conjunt
e velas, total ó parcial. Vela. Yelarum series. || La
disposició ó situació mateixa en que la vela exer-
ceix són esfors, quant lo vent li pega en deguda for-
ma, ó per la cara de popa. Vela. Yelum, i. || Can-
ela de cera. Bujia, vela. Candela cerea. 1| vetlla.
VELA CEBADERA. La que s' ajusia à la verga ma-
,or del bauprés. Vela cebadera. Propinati ad pro-
ram mali velum.
vela de mitjana, nàut. mitjana.
■ vela ENCAPiLLADA. Aquella que '1 vent tira sobre
la verga ó estay. Vela encapillada. Yelum vento
"compressum palo.
VELA LLATINA. Yela triangular. Vela lalina, ó de
cuchillo, ò cuchilla. Triangulare velum.
VELA QUADRA ó RODONA. Yela quadrilonga y Ira-
pécia: s' anomena quadra per sa figura, y rodona
perquè 's mareja y brasseja per rodó. Vela cuadra,
redonda óde cruz, treo, vela de fortuna. Quadratum
velum.
AMAYNAR VELAS. fr. Arriarlas óbaixar!as,di8rai-
liubir sòn número ó sas superfícies, ó aplacar 1'
ímpetu de sos esforsos. Amainar velas. Colligere
vela. II met. Rendirse al enemich, cedir. Amainar
velas, arriar la bandera, recular. Palmam alicui
dare, deferre. I Conleairse, moderarse. Recoger ve-
las. Cohiheri.
EN VELA. m. adv. En vent. En viento, en vela.
Pansís velis.
FÉR VELA. loc. uàut. ant. FERSE k. LA VELA. || UI-
RIGIRSE, FÉR RUMBO.
FÉRSE À LA VELA. fr. uàul. Eixir del port y po-
sarse à navegar. Hacer ó hacerse d la vela, dar la
vela ú dar vela, largar las velas; levar, biar vela,
ponerse à la vela ; marear, velejear. Dare vela ven-
tis; mari se permillere.
PLEGAR VELAS ó LAS VELAS. fr. luirlas à sas res-
pectivas vergas, de modo que no reban vent, ni
aquest puga desplegarlas. Recoger vela, aferrar,
meter vela adeniro. Yelum religare. || met. plegar
GABIAS.
VELAM. m. nàut. Conjunt de velas. Velàmen,
velaje. Yelorum apparatus.
VELAR. V. n. vetllar.
VELATXO. m. nàut. La vela del màstil de proa.
Velacho. Prorae velum.
VELEJADOR, A. adj. velar. 1.
VELEJAR. V. a. ant. nàut. Aparejar las velas
para la marclia. Funibus nauticis abtare.
VELER, A. adj. Embarcació lleugera, que ca-
mina mòlt à la vela. Velero. Navis velox ad velum.
II Qui cuyda de las velas. Velero. Yelorum prae-
fectus. II Qui entén y exerceix 1' ofici de fér velas.
Velero. Yelorum magister. || Teixidor ó fabricant
de sederia. Tejedor de velos. Yelorum lextor. || ter.
TEIXIDOR.
VELERIA. f. L' art de fér velas, la oficina
ahont se fan y tot lo deraès que té relació ab aquest
objecte. Veleria. Yelorum ars, etc.
VELET. m. d. de vel. Velillo, ito, ico. Parvum
velum. |] Yel prim. Velele. Subtilius velum.
VELETA. f. d. Velilla, ita. Yelum exiguum.
VELL, A. m. y f. Persona de mòlta edat. Viejo.
Senex, is. || adj. Anticb, ó de mòlt temps passat.
Antiguo, viejo. Longicvus. || ranci. 1| Contraposat à
nou. Viejo. Yelustus. I met. Minyó jove de madu-
resa y judici que excedeix à sa edat. Viejo. Senex,
is. I Qui té propietats de vell, com de renyar, de
anar à poch à poch, etc. Viejo. Yetulus. | Lo qui
tenint edat avansada vól fér lo jove. Polrilla. Yiri-
dis, lasciviensque senex. U Se diu del qui té expe*
riéncia óes difícil de que 1' enganyen. Viejo. Re-
lorridus. || Cosa que pertany à la vellesa. Viejo. Ad
senectutem perlinens. |1 Se diu de lascosas dolen-
tas, pol mòlt us que s' ha fét de ellas. Malo. Ma-
lus. II pi. Se diu del senyor y senyora majors de
la casa respecte dels menors ó mès joves. Mayores,
padres. Majores, patres. || Nom que 's dóna als au-
cells respecte dels seus fills novells. Padres. Paren-
tes, ura.
VELL cADUcn ó XARUCH. fam. Mòlt vell; se diu de
la persona mòlt atropellada per sa avansada edat.
Vejarron, vejancon, vegestorio, monlon de lierra,
viejo chocho ó cascolero. Decrepitus, sènior con-
fectus.
VELL PETER. fam. Se diu per despreci del vell
que 's llufa ab freqüència ó involuntàriament. Zu-
llenco, zullon. Cacaturiens senex.
lU
VEL
DICCIONARI
VEN
VELL VERT. Aquell que encara que tinga mòlta
edat no la manifesta, per mantenirse fresch y
obrar ab judici y maduresa. Viejo verde. Puer cen-
tum annorum.
VELL Y BOIG. Lo vell que té las accions y modals
de jove, especialment en matérias alegres. Viejo
verde; la cabeza blanca, y el seso por venir . Canum
crinecaput, recte sed mentis agenum.
DEL VELL LO CONSELL, DEL RICH LO REMEY. ref. SI
TENS DE PÉNDRER CONSELL, etC.
FÉR VELL i ALGÚ. fr. pera deuolar que aquells à
qui 's conegué noy, són ja homes fels. Hacer viejo
à alguno. Puerum aliquem novisse. |1 Pensar que
algú té més anys dels que realment té. Hacer viejo
ú alguno. Aliquem senera reputare.
FÉRSE VELL. fr. met. Consumirse per qualsevol
cosa. Hacerse viejo. Levibus causis angi. || S' usa
per resposta pera manifestar que algú's migra per
estar ociós. Hacerse viejo, consumirse. Otiosilate
fastidire.
QUANT LO VELL FA BOJERIAS NO LI PASSAN AB VtYT
DiAS. ref. Adverteix que quant una passió s'arri-
ba à apoderar de un vell ab dificultat la vens. Pa-
jar viejo presto se enciende, ò arde mas presto, ò
cuando se enciende, malo es de apagar. Anus hir-
cum redolet.
QUI VÓL SÉR VELL LLARCH TEMPS, QUE COMENSE
PREST. ref. Aconsella la moderació en las accions y
modo de procehir, perquè 'Is excesos de la juven-
tul abrevian la vida. Quien quisiere ser mucho liem-
po viejo, comiénzelo presto. Si longum velit esse se-
nex, cito quisque senescat.
sÉRLi VELL À ALGÚ. fr. Tenir de vici ó de costum
alguna cosa especialment mala. Tenerlo de viejo.
A puero habere.
SÉR MÈS VELL QUE ADAM, QUE LA TINYA, QUE MATÜ-
SALEM, QUE 'lS CAMINS, QUE l' ANAR A PEU, QUE'l MAL
PA, QUE l' ESCÜPIRA TERRA , QUE 'l CAGAR, Ó QUE LA
DAGA de'n MIRÓ. fr. fam. hiperbólica, pera signifi-
car que alguna cosa es mòlt antígua. Ser mas viejo
que la sarna, que el repelon ó que préstame un cuar-
to. Chao antiquior.
SÉR VELL. fr. Se diu de las cosas mòlt sabudas
per antíguas y vellas. Tener una cosa muletas. Jam
senuisse.
si'ls vells FAN DE GAYTERS,^QUÉ FARAN JOVES
SOLTERS? ref. pera repéndrer lo mal exemple dels
majors. Cuando el cojo de amor muere, igué harà
quien andar puede? Si el guardian juega a los nai-
pes i qué harún los demàs frailes? ^ Quit faciet cum
claudusamat, vir cruribus acer?
LA VELLA SORDA QUANT FILA NO 's TORBA. ref. qUO
reprèn à las donas que per sa massa curiositat fal-
tan à las obligacions. Quien mucho mira, poco hi-
la. Foeraina spectatrix non est bene seduïa ne-
Irix.
VELLAQUERIA. f, y derivats, bellaqueria.
YELLÀS, SA. m. y f. aum. Viejazo, viejote.
Annosus.
VELLAR. V. n. vetllar.
VELLEA Y VELLEDAT. f. VELLESA.
VEL-LEITAT. f. Voluntat ineficàs, ó desitj va.
Veleidad. Yelleitas, atis. |1 met. Inconstància, mu-
tabilitat reprehensible en los dictàmens ó deter-
minacions. Lijereza, veleidad. Consilii mulabili-
las.
VELLESA, f. La última edat de la vida. Ancia-
nidad, vejez, seneclud. Senectus, utis. j) Antigüelat,
r estat últim de las cosas en sa duració. Vejez.
Extrema ajlas. |1 Los anys de excepció. Vejez. Eme-
riti anni, 1| La edat avansada de la persona. Vejez.
Ruga, 8B. Ij Impertinència de la edat en los vells.
Vejez. Senilis conditio. U L' estat de deterioració üe
las cosas ab lo temps. Vejez. Yetuslas, atis.
DONAR BONA ó MALA VELLESA, fr. Tractar bé ó mal
als vells. Dar bïiena ó mala vejez. Senibus parenti-
bus esse solatio vel contra. H Tractarse bé ó mal en
la vellesa. Darse buenaó mala vejez. Senectute frui
dextera vel laeva.
YELLET, A. m. y f. d. Viejecilo. Vetulus, i.
YELLÓ. m. Moneda de coure. Vellon. Moneta
aerea. |1 Tota la llana de cada ovella ó be, que es-
quilada queda junta, y també la mateixa pell ab la
llana. Tuson, vellon. Yellus, eris. 1| borralló. 1. \\
ant. Pel moixí, que ix sobre del llabi. Bozo. Pubes,
is. II Lo pel moixí que ix en algunas parts del cos
de la persona. Vella. Villus, i. 1| borrissol. 2. ||
fam. VELLESA.
YELLONET. m. d. Velloncico, illo, ito. Parvura
vellus.
YELLÓS, A. adj. Lo que té velló. Vellon, vellu-
do. Yillosus.
YELLOT, A. adj. Se diu del vell ó vella ridí-
culs. Vejeie, vejestorio. Ridiculussenex.
YELLUT. m. Drap pelut de seda ó cotó. Felpa,
velludo, terciopelo. Heteromallum, i. i pi. ama-
RANTA. II PANNA. 2.
VELLUT DE COTÓ. Teixit de cotó semblant al ve-
llut. Pana, felpa. Yillosum hirsutum texlum.
YELLüTER. m. Fabricant de vellut. Terciope-
lero, vellutero. Heteromallepeus, i.
YELOCissiM, A. adj . sup. Velocisimo. Yelo-
cissimus.
YELOCiSSIMAMENT, adv. m. SUp. Velocisi-
mamente. Yelocissimè.
YELOCITAT. f. Lleugeresa ó promptilut del
moviment. Velocidad. Yelocitas, atis. || Prestesa ó
agilitat en executar ó apéndrer alguna cosa. Velo-
cidad. Yelocitas, atis.
YELÓS. adj. Lleuger, prompte en lo moviment.
Veloz. Yelox. || Àgil, prompte en 1' executar y dis-
córrer. Veloz. Celer.
YELOSMENT. adv. m. Ab velocitat. Velozmen-
te. Yelociter.
YENA. f. Llenca de tela mòlt més llarga que
ampla ab un tros de veta à cada cap, pera assegu-
rar lo coixinet de las sangrias y altres usos. Venda.
Yilla, fascia, ae. I Yas per ahont circula la sanch
VEN
CATALÀ.
VEN
7B5
lel animal. Vena. Vena, te, phiebs, bis. || Lo ram
le metalls que's cria en 1' interior de la lerra, y la
lateixa terra treia ja de la mina. Vena, vela. Me-
lalli vena. || La diferent qualitat ó color de la ter-
ra que's troba cavantla. Vena. Yena, ai. [| Mineral
le àygua en las cniranyas de la lerra. Vena. Aquai
rena. || Nirvi, vela ó fibra en lasplantas, per aboni
bben 1' aliment de la lerra Vena. Fibra, aï. || Ye-
6 llista de vàrios colors en algunas pedras, elc.
Vena, veta. Yena, se. || Númen poélich. Númen, ve-
ia. CSslrum, i. |] En lo moltó part grassa en lo
ílatell, dura, forta y mòlt gustosa. MorriUo. Occi-
)itis arieíina caro. j] La que's posa à las crialuras
jicabant de nàixer pera subjectar lo drap que cubre
llombrígol, fins que aquest se seca. Ombliguero.
Jrabilicalis vitta.
VENA BASÍLICA, cir. Una de las delbras. Venaba-
ilica. Basílica vena.
VENA CAVA. cir. Una de las principals del cos
lumà que entra en lo ventrícul dret del cor. Vena
iva. Vena cava.
VENA DE BOIG. RAM DE BOIG.
VENA DE MANxiüLAs. Espécíc de vena ó faixa de
ïla dividida en sos extrems, sens arribar al milj,
modo que forma quatre caps. Galúpago. Qua-
Iripartita fascia.
VENA PORTA. cír. Vena grossa, '1 Ironch de la
lual esta entre las eminéncias de la superfície in-
ïrior del felge. Vena por la. Jecuris porta.
AcosTARSE LA VENA. fr. min. [nclinarsc la vena
^1 metall à altra part del paratge en que estava
larcada ó estacada. Acoslarse, la vena ò el metal.
íetalli venam divertí.
APURAR LA VENA. fr. poét. Fér tots los esforsos
ïossibies deingeni per alguna cosa. Agolaró apu-
pr la vena. Ad incilas itigenium redigere.
OBRIR LA VENA. fr. SANGRAR.
PICAR LA VENA. fr. SANGRAR. || mel. Ocórrcr ab
scundilat y afluència las espècies als poétas. Pi-
nçar la vena, soplar la musa. Divino spirilu aíDa-
ri.
POSAR UNA VENA ALS ULLS. fr. mct. Posar algun
embaràs al coneixement ó à la rahó pera que no's
vejan las cosas com són en sí. Vendar losojos. Lu-
len rationis tenebris obducere.
REVENTARSE LA VENA. fr. Rómprersc per sí ma-
ïixa, ó per haver rebut algun cop, de lo que re-
illa pèrdrerse mòHa sanch. Descabezarse una ve-
ia. Venam solvi.
VENABLE. m, ant. Dart que's llansava ab la
la. Venablo. Venabulum, i.
VENAGIÓ. f. ant. La acció de cassar feras. Ve-
icion. Yenaiio, nis.
VENAL. adj. Lo que eslà pera vèndrer. Venal,
íendible. Emplilius. || met. Subjecte que's deixa
'èorrómprer ab dadivas. Venal. Venalis. |1 Cosa de
las venas. Venal. Ad venas pertinens.
TRÀüRER A VENAL. fr. Publícar alguna cosa que
estava oculta. Sacar àplaza. In vulgusedere.
VENALITAT. f. Qualitat de venal. Venalidad.
Venalitas, alis.
VENALMENT. adv. ra. De un modo venal ó
interessat. Sor didamenie, vena Imenle. Sordidè.
VENÀTICH, CA. adj. Qui té vena de boig, ó
ideas y espècies extravagants. Lunàlico, venàlico.
Qui insania interdum corripilur.
VENATORI, A. adj. Cosa de venació ó cassa.
Venalorio. Venatorius.
VENCEDOR, A. m. y f. Lo qui vens. Vencedor.
Victor, is. II adj. Se diu també de las cosas inani-
raadas. Vencedor. Vincens.
VÈNCER. V. a. Rendir ó subjectar al enemich.
Vèncer. Vinco, is. l| Rendir à algú algun dolor,
passió, elc. Vèncer. Vinco, is. || mel. Guanyar, ex-
cedir à altre en habilitat, destresa, elc. Vèncer.
Supero, as. || Superar las dificultats. V'fncer. Vinco,
is. II Guanyar, prevalèixer una cosa contra altra.
Vèncer. Prïevaleo, es. || Eixir algú ab la seva en
alguna disputa, elc. Vèncer. Vinco, is. || Decantar ó
inclinar alguna cosa, elc, fenlli pèrdrer la línea
recta en que eslava. Vèncer. Declino, as. || Reduhir
à algú de sòn dictamen à altre ab rahons persuasi-
vas. Vèncer. Convinco, is. | Sufrirab paciència al-
gun Iraball. Vèncer. Labores perferre. || mel. Pu-
jar, traspassar algun mal camí, costa ó monlanya.
Superar, vèncer. Supero, as. || Càurer ó cuinplirse
'1 termini senyalat. Aspirar, vèncer. Redilus pro-
venire. || v. r. Subjectarse, reprimirse. Vèncer.
Sui victoriam consequi; se ipsum vincere.
VENCi. m. VENCILL.
VENCIBLE, adj. Lo que's pól vèncer. Vencible.
Vincibilis, expugnabilis.
VENCILL. m. Lligam de camas de blat, gines-
ta, ó altra cosa equivalent pera lligar garbasó fei-
xos de blat. Tramojo, vencejo. Vinculum manipu-
lorum.
VENCIMENT, m. L' acte y efecte de vèncer.
Vencimienlo. Victoria, ae. || La inclinació ó torci-
ment de alguna cosa. Vencimienlo. Declinalio, nis.
I Lo temps en que fineix un plasso, lletra de cara-
bi, elc. Vencimienlo. Tempus redilum praífixum.
VENSO. m. ant. venciment.
VENCRE. V. a. anl. véncer.
VENDA. f. Contracte pel qual se transfereix
à altre '1 domini perpetuo de alguna cosa pel
preu pactat. Venia. Vendilio, nis. || Acció de vèn-
drer. Venia, vendicion. Vendilio, nis. || Lo modo
de vèndrer públicament sens necessitat de escrip-
tura, com en las firas, elc. Vendeja. Nundinalio,
nis. II Se diu de la ganància ó pèrdua de lo que's
va venent, y així 's diu: tenir bona ó mala venda.
Venia. Mercalus, us. || veneduras. || ant. randa.
de bona venda. m. adv. vendible. 2.
estar en venda. fr. Denota que alguna cosa està
de manifest pera vèndrerse. Eslar de venia ó en
venia. Prosto, as.
fér bona la venda. fr. Asseguraria, donaria per
756
VEN
DICCIONARI
VEN
bona y valedora. Hacer buena la venia. Yenditio-
nem firmem reddere.
VENDATGE. ra. L' envenenament ó lligadura
metòdica de la vena en alguna pari del cos. Ven-
daje. Ligamcnlum vittarum ope.
VENDAVAL, m. Vent de la part del sur, incli-
nat à ponent. Noto, vendaval. Auster, i.
VENDIBLE, adj. Lo que's pót véndrer ó està
posat en venda. I encíí'6/e. Yendibilis. || Lo que's ven
fàcilment ó à bon preu. Vendible. Yendibilis.
VENDICIÓ. f. VENDA. 2.
VENDRE. V. n. ant. venir.
VÉNDRER. v. a. Enagenar, traspassar à altre
la propietat de lo que's posseheix pel preu con-
vingut. Vender. Yendo, is. || Exposar al públich
generós pera sa venda. Vender. Yendo, is. || Sub-
jectar, executar per interès alguna cosa inmate-
rial que resulte en detriment propi, com: véndrer
la honra, la justícia, la llibertat, etc, Vender. Yen-
do, is. II Fallar à la fe, amistat ó corifianza, trahir.
Vender. Fidem fallere. || Proposar algú ab rahons
aparents la bondat de algunas cosas que en reali-
tat no tenen, com: véndrer garsas per perdius.
Vender. Adulterina pro legitimis vendere. | Fi'r à
saber, participar alguna notícia, etc. Vender. Rem
novam vendere prout data fuit. || Fer que algú li
coste mòlt traball, diligència ó fatiga '1 conseguir
alguna cosa. Vender. Caro vendere. || v. r. Fingir-
se ójactarse algú de lo que no té, ó de lo que no
es. Venderse. Sese venditare.
VÉNDRER i LA MENUDA, fr. Yéudrer eu curtas por-
cions lo que s' havia comprat per major. Rega-
lear; hacer plaza; vender por menor. Minutim ven-
dere.
ESTAR PER VENDRÉR. fr. Deixarse vèurer mòlt al-
guna dona ab lo fi de que algú la demano pera ca-
sarse abella. Estar de venta, ó en venta. Foeminam
sese spectandam oferre.
LO QÜE S' HA DE VÉNDRER NO HO CAL EMPENYAR.
loc, ab que s' exhorta y dóna pressa à algú pera
que execute sens dilació lo que déu fér ó de ques'
ha encarregat. Para luego es larde. Perquam ciliús
seró erit.
PORTAR A VÉNDRER A ALGÚ, Ó VÉNDRER À ALGÚ AL
MITJ DEL DIA, Y FERLI CONTAR LA MONEDA, fr. pi'OV.
Sér mólt mès sagàs, astut é intel•ligent que altre.
Poder vender en un buen mercado. Longè aliquem
arte praestare.
QÜI TÉ QDE VÉNDRER, TÉ QÜE PÉNDRER. ref. QUI TÉ
TIONS FA ESTELLAS.
VENECIÀ, NA. adj. Natural de Yenécia en Ità-
lia. Veneciana. Yenetianus.
VENEDOR, A. m. y f. Qui ven. Vendedor, ven-
dedero. Yenditor, i.s. || Qui té per ofici '1 véndrer.
Vendedero. Caupo, nis. || Subjecte à venda ó que
probablement s' ha de véndrer. Vendible. Yendi-
bilis, vendendus.
VENEDDRAS. f. pi. La paga de la comissió ó
traball de véndrer . yendaje. Yenditionisstipendium.
VENEMAR. v. a. y derivats, veremar.
VENENAR. V. a.ENVENENAR.
VENENARI. m. apotecari.
VENENO. m. Qualsevol substància que presa 6
aplicada en poquíssima quantitat altera tant la eco-
nomia del animal, que produheix sempre efectes
mortals ó quasi mortals. Tósigo, vcneno, ponzona.
Yirus, venenum, i. j] Qualsevol cosa gravement no-
civa à la salut. Veneno. Yaletudini adversa res. ||
met. Lo mal gust de las cosas, especialment agre.
Veneno. Acerbitas, atis. || La ira, rencor ó altre
efecte excessiu. Veneno. Iracundia, ae. H Qualsevol
cosa perjudicial à la salut del ànima, bonàs cos-
tums ó puresa de la fé. Veneno. Animi pernicies.
VENENÓS, A, adj. Lo que inclou veneno física
ó moralment. Mortal, venenoso, ponzonoso. viru-
lenta, venino, venenifero. Yenenosus. || aslr. Nom
que donan los astrólechs al signe de escorpí. Ve-
nenoso. Yeneficus.
VENENOSITAT. f. Qualitat de lo venenós. V'e-
nenosidad. Yenenum, i.
VENERA, f. La insígnia, placa ó medalla que
'Is caballers de alguna orde portan penjada en lo
coll. Placa, venera. Pectorale insigne.
VENERABLE, adj. Digne de veneració. Vene-
rable, venerando. Yenerabilis. |] Epiteto que's dóna
à las personasecciesiàsticas constituhidasen prela-
ciaó en dignitat. Venerable. Yenerabilis.
VENERABLEMENT. adv. m. Ab veneració.
Venerableinenic. Reverenier.
VENERACIÓ, f. Estimació respectuosa de las
cosas segons són mèrit. Veneracion, reverencia. Ye-
neratio, nis. [| culto.
VENERADOR, A. m. y f. Qui venera. Venera-
dor, venerante. Yenerator, is.
VENERANDO, A. adj. venerable.
VENERAR. V. a. Reverenciar, respectar, hon-
rar. Reverenciar, venerar. Yeneror, aris. || Donar
cuito à Dèu, als Sants y cosas sagradas. Adorar,
venerar, reverenciar. Colo, is.
VENERAT, DA. p. p. y adj. Venerada. Yei\e-
ratus.
VENÉREO, A. adj. Cosa que pertany à Yénus
ó à la sensualitat. Venéreo. Yenereus. || sensual.
VENERETA. f. d. Veneruela, venerica, illa,
ita. Exiguum pectorale.
VENETA. f. d. de vena pera embolicar la san-
gria, etc. Vendeja. Exiguis vitta, fasçiola, aï. | Ye-
na petita per ahont corre la sanch en lo cos del ani-
mal. Venica, illa, ita. Yenula, a?.
VENGALA. f. Jonch de Indias, y per extensió
qualsevol altre bastó traballat pera porlarlo en la
ma. Bengala. Yirga, ea.
FOCHS DE VENGALA Arüfici pirotécuich que con-
sisteix en canons llarchs y prims de cartró plens
de una mixtura desalnitre, sofre y antimoni y
produheix una llum blanca y mòlt brillant. Fuegos
de bengala. Pirotècnica virga.
VENIA. f. Llicència ó permís, rento. Venia, a;. ||
VEN CATALÀ.
Perdó deia ofensa ó culpa. Venia. Culpaí remissió.
II Humiliació que 's fú ab lo cap, pera saludar cor-
tesment. Venia. Capitis dimissió. |] for. La llicen-
cia que concedeix lo rey à consulta de tribunal
competent, pera que 'Is menors de vinl y cinch
anys administren sos béns per sí, sens intervenció
delcurador. Venia. Venia, ai.
VEIVIAL. adj. Lo ques' oposa levemcnl à la Iley
ó precepte. Venial. Yenialife, venia dignus.
VENIALITAT. f. La qualitat de la culpa Ic-
e. Veniülidad. Culpoj levitas.
VENIALMENT. adv. m. Levement, que fàcil-
ment se pót perdonar. Veniabnenle. Lcviter, venia-
liter.
VEIVIDER Ó VEMDOR, A. adj. Futur, que ha
de venir ósuccehir. Fuluro, vcnidero, veniuro. Yen-
turus. I m. pi. Los que ban de víurer desprès.
Sucesores, venideros. Posteri, orum.
VENIR. V. n. Caminar algú de la part de allà à
aquesta. Venir. Yenio, is. || Succebir, sobrevenir,
com : VENIR lo cas. Venir. Evenio, is. || Succebirse
una cosa à altra, com : l' any que ve. Venir. Yenio,
is. II Seguirse, provenir una cosa de altra. Derivar,
venir, nacer. Sequor, eris. || Eixir, resultar, com:
VENIR à duro la cana. Salir. Tali pretio esse. |1 In-
ferirse, col-Iegirse una cosa de altra. Inferirse, co-
legirse, seguirse. Deduco, is. || Passar lo domini ó us
de alguna cosa de uns à altres. Venir. Yenio, is. ||
Acudir à algun jutge ó presentarse en algun tribu-
nal lascausas, especialment de recurs y apel•lació.
Venir. Accedo, is. || Presentarse. Venir. Adsum, es.
J Acudir à alguna part determinada, com : N. ve
ui cada dia. Venir. Concurro, is. || Arribar algu-
na cosa per medi del qui la pórla, com : venir per
mar, ab la diligència. Venir. Adduco, is. || Yalerse
e algú, demanarli ó persuadirli alguna cosa, com:
me vingué ab un empenyo. Venir. Accurro, is. ||
Originarse, procehir, com : venir de un llinatge
noble. Tenir. Orior, iris. I Excitarse, móurerse al-
gun afecte ó passió. Venir. In desiderium venire.
11 Succebir finalment alguna cosa que s' esperava
ó temia, com : desprès de tant temps malalt, al
últim VINGUÉ à morir. Venir. Tàndem accidere. H
Oferirse ú ocórrer alguna cosa à la memòria. Ve-
.nr. In mentem venire. || Arribar alguna cosa al
estat de perfecció en sa línea, com : venir al us de
la rahó. Venir. Pervenio, is. I Arribar, com: han
VINGUT mòllas provisions. Llegar, venir. Advenio,
|is. II Acompanyar, y així 's diu: F. venia ab nosal-
ftres. Venir. Comilor, aris. || Acométrer, embeslir à
Itre anant delràs de ell, com : venir 1' enemich.
cometer, venir. Aggredior, eris. || Convenir, ac-
ceptar, aderirse al dictamen de altre. Eslar, ve-
nir, adherirse. In eadem esse senlenlia. || Recórrer
finalment al medi que no 's volia executar. Recur-
rir, venir. Decurro, is. 1| Resóldrerse, determinar-
se à tractar alguna cosa com la principal del as-
sumpto. Ir. Eo, is. || Péndrer posada en alguna
part, com: quant ve à Barcelona, ve à ma casa.
TOMO II.
ni
mt
VEN "757
Venirse. Yenio, is. || Proposar, com : aquí 'm ve ab
tonierias, ab rabons, elc. Proponer, venir. Accedo,
is. II Passar de algun llocb lluny à altre que esli'i
mès prop, y així estant en Barcelona 's diu bé:
vingué de València à Mataró, y no à Madrid. Venir.
Yenio, is. || Tanibè 's diu de las cosas inauiraadas,
com: lo vent ve per aquest costat. Fenír. Yenio,
is. II Créixer, aumentarse, com: la ciència de mòl-
tas cosas ve per la experiència. Venir. Augeri. |
Produbirse alguna cosa en algun lerreno y à sòn
temps, com : tòtas las cosas venen à sòn temps, y
las tigas en agost. Venir. Evenio, is. || coincidir.
venir à menos. fr. tornar 1 ménos.
VENIR al dessús. loc. aut. Echarse encima, aco—
meter. Ruere, impetere.
VENIR BÉ. fr. Acomodarse, conformarse una cosa
ab altra. Venir bien, senlar; seràpropósito. Aptari.
venir ó estar mòlt inflat ó prenyat, fr. fam.
Venir enfadat, esperant ocasió pera manifestar sòn
sentiment. Venir ó eslar de picadillo. Acerbilatis
explicandae causam expectaré.
VENIR DE NOU. fr. Causar novedat, no tenir notí-
cia de lo que 's diu. Cojer de nucvo, sorprender.
Novi aliquid evenire.
VENIR RODEJANT. fr. RODAR.
VENIRSE EN POPA. loc. aut. nàut. Gohernarse en
popa. In puppa regere.
DEIXARLO VENIR, Ó QUE VINGA. fr. MÒlt COmÚ BQ
negocis, jochs, disputas, etc. pel mateix que espe-
rar, aléndrer, pera determinar en vista de lo que
diu. Dejar venir à uno, ó que venga, ver por donde
viene, veamos por donde parle ó lo que dice, que
suerle le cae, ó que razon alega. Ad tempus consi-
lium capiain.
FÉR COM QUI l'hi VE DE NOU. fr. FÉR COM QUI NO HO
SAB.
FÉR VENIR. fr. Atràurer, fér acudir. Llamar. At-
traho, is.
FÉR VENIR BÈ. fr. Entre fusters y altres artífices,
ajustar unas pessas ab altras, de modo que s' unes-
can bè. Acoplar. Copulo, as. || met. Disposar algú
las cosas à sòn gust. Hacer venir bien, acomodar.
Convenio, is.
NO VENIR DE NOU Ó NO VENIR RES DE NOU. fr. ab
que algú denota que ja està provingut pera '1 que
li succebeix. No cojer desuslo. Nihil moveor.
VINGA LO QUE VINGA. loc. Succehesca lo que suc-
cehesca. Venga lo que viniere. Quidquid acciderit.
VENJA. f. VENJANSA.
VENJABLE. adj. Lo que 's pót ó déu venjar.
Vengable. Vindicatione dignus.
VENJADOR, A. m. y f. Qui venja ó 's venja.
Vengador. Ultor, is. || teol. Se diu de la justícia de
Dèu que li feu castigar los pecats dels homes eu
sòn mateix fill. Vengadora. Ultrix, icis.
VENJANSA. f. Pena, ultratge que 's fa ai ene-
mich en satisfacció de algun agravi. Despique, ven-
ganza. Ultio, nis. || Càstich just, pena de algun de-
licte. Venganza. Punitio, nis.
95
758
VEN
DICCIONARI
VEN
VENJAN8ETA. f. d. Vengmcilla. Levis vin-
dicta.
VENJAR. V. a. Péndrer venjansa ó satisfacció
del agravi rebut. També s' usa com recíproch.
Despicarse, vengarse. ülcisci. j] Castigar, com: Dèu
VENJA las injúrias que's fan ;i sa lley y mana-
ments. Vengar. Punio, is. || Recorapensarse, res-
cabalarse , com: no menjaré olla, però 'm ven-
jaré en las poslras. Desquitarse, vengarse. Compen-
so, as.
VENJAT, DA. p. p. y adj. Vengado. Yindica-
tus.
VENJATIU, VA. adj. Inclinat à la venjansa ó
que 's complau en ella. Vengativo, vindicalivo, en-
conoso. L'itionis habitus.
VENÓS, A. adj. Lo que té venas. Yenoso. Ye-
nosus. [| Lo qui té las venas de las camas mòlt
grossas ó infladas. Yenoso, varicosa. Varicosus. ||
bot. S' aplica à las fulias que tenen vasets sobrei-
xits de sa superfície, que s'extenen ab sas ramifi-
cacions desde '1 mitj de la fulla fins à las voras.
Venoso. Yenosus. 1| Lo que pertany à las venas.
Yenoso. Yenosus.
VÉNRER. V. a. VÉNDRER.
VENCRE. V. a. VÈNCER.
VENSÓ. f. ant. VENCIMENT, DERROTA, DISPERSIÓ.
MÉTRER EN VENSÓ. loC. aut. VÈNCER, DERROTAR,
etc.
VEN8UT, DA. p. p. y adj. Yencido. Yictus,
emeritus.
DONARSE PER VENSDT. fr. Cedir en alguna dispu-
ta, etc. Darse por vencido. Dare manus.
VENT. m. Corrent del ayre violent ó agitat,
produhida en la atmosfera per vàrias causas natu-
rals, unas constants y altras variables, que en la
navegació 's considera baix dos aspectes ó rela-
cions, que són la de sa direcció y la de sa forsa, y
té raoltíssimas denominacions segons las circuns-
tàncias. Yiento. Yentus, i. || ayre. || raet. Lo que
mou ó agita 1' animo. Yienio. Yentus, i. j] Yanilat,
jactància. Tramontqna, vienlo, humo, venlolera.
Yentosa mens. |1 Sentiment, esmeni, rastre. Yienio.
Odor, is. II Cosa mòlt lleugera. Yiento. Yentus, i. ||
Corda llarga pera gobernar una cosa suspesa en 1'
ayre. Yiento. Penduli ponderis gubernaculum. ||
Lo medi que ajuda à la consecució de alguna cosa,
com: lo VENT de la fortuna, etc. Yiento. Subsidium,
ii, il pi. Cada un dels trenta y dos ruoabos de la
agulla nàutica. Yienlos. Yenti, orum. || Los vents
que tenen nom propi 's trovaràn en sos respectius
llochs, com : cers, llevant, etc.
VENT A FIL de RODA. nàut. L6 que precisament
porta sa direcció del punt à que déu dirigirse '1
rumbo. Yienio à fil de roda, por la proa ó por el pi-
co. Yentus in proram feriens.
VENT k LA QUADRA, nàut. Lo que bufa perpendi-
cularment al rumbo à que 's navega. Yiento à la
cuadra, ó de medio costado, ò al medio costado ó
atravesado. Yentus navim transversim feriens.
VENT BONANSA. uàut. Lo de forsa moderada que
permet felís navegació. Yiento bonancible. Secundus
ventus.
VENT DE BOCA. Paraulas supérfluas y promesas
vanas. Paslillas de boca. Inania verba. || Yanas
amenassas. Baladronadas, fanfarronadas. Yentosa
verba.
VENT DE BOLiNA. núut. Lo quc búfa desde las sis
à las vuyt quartas, ó permet fér rumbo de derrota
navegant de bolina. Yiento de boliua. Yentus ad-
versus.
VENT DE CALMA. AqucII, la foisa del qual vadis-
minuhint aproximanlse la calma, ò bufant flnixa-
ment ab inlermissió. Yienio calmoso. Yentus mala-
ciam prolendens.
VENT DE MAR. Lo quc ve de! cos'al de la mar ab
respecte a la terra. Yiento à la mar, marero, de
fuera, de marina; virazon. Yentus maritimus.
VENT DE TERRA. 'L que búfa desde la lerra envers
la mar. Yienio de tierra ó terral. Yentus é terra
consurgens.
VENT EN POPA. uàut. Lo que ve diametralment
oposat al rumbo que's porta, so es, per la popa
mateixa. Yienio en popa. Yentus secundus.
VENT ESCÀS. nàut. Lo que ni encara de bolina
permet navegar al rumbo que déu l'erse, y sols
deixa seguir algun dels inmediats. Yiento escaso ó
puntero. Adversus ventus.
VENT FORSAT. uàut. Lo quc obligí à buscar abricb
ó fondejar à tota costa, ó fér altra maniobra vio-
lenta pera deslliurarse de algun perill, ó evilarlo.
Yiento forzado. Impetuosus ventus.
VENT FORT. nàut. Lo que búfa ab mòltíssima for-
sa, que obliga à ferrar las velas, y à mantenirse ab
las dos majors. Yenlarron. Yentus furens.
VENT FRANCH. n;'iut. Lo quc dòna lloch pera se-
guir sòn rumbo determinat, navegant en bona vela
ó sens necessitat de apuntar las bolinas. Yiento
franco. Dexter ventus.
VENT FRESCH. uàut. Lo que búfa ab forsa, de mo-
do que fa anar las velas plenas sens capicularlas
ni bàtrerlas contra 'Is arbres, etc. Yiento fresco, de
todas velas ò dejuanetes. Yentus vehemens.
VENT PARTICULAR, uàut. Lo quc búfa en los mars
ahont sa direcció no es constant. Yiento particular.
Particularis ventus.
VENT SERÉ. 'L noroest. Regaüon. Boreas, ae.
VENTS CARDINALS. Los que s' originau dels quatre
punts principals del horisont. Yienlos cardinales.
Cardinalis venti.
VENTS GENERALS. Los que l'eguau ó guardan una
direcció constant en vàrios paratges del globo, du-
rant certas estacions ó número de dias. Yientos ge-
nerales óreglados. Generales venti.
VENTS PERióDiCHs. Los que 's mudan 6 cambian
pel regular en direccions oposadas en temps de-
terminats. Yienlos periódicos. Periodici venti.
VENTS REGULARS. Los generals y 'Is periódichs.
Yienlos regulares. Regulares venti.
VEN
CATALÀ.
VEN
759
i
tia
AFIRMAR 6 ASSEGURAR LO VENT. fi'. Aclquilir aqUOSt
nslància en sa direcció. S' usa mès comunment
in recíproch. Afirmar, afinnzar, asegurar, fijar
vienio. Venliiin conslanter dirigi.
AGUANTARSE AB LO VENT. fi", nàiil. Maiiloiiiise Or-
ant y sens pérdrer notablement lo barlovent,
aguantant inès ó ménos la vela segons sas circuns-
tàncias. però sempre en quantitat superior à la que
segons ella se sól portar. Aguaniarse con el vienio.
Sinistrorsüm conslanter navigare.
ALLARGAR LO VENT. fr. nàut. Mudap aquest de di-
recció envers popa. Alargar el viento. Yenlum pup-
pira versus mutari.
i AL VENT ! [ AL VENT ! m. adv. naut. ab que s'avi-
sa al timoner pera que orse. /A/ viento! jaI viento!
[Ad ventum! jAd ventura!
APRETAR LO VENT. fr. Aumentarsc mòlt sa forsa,
bufar excessivament. Aprelar el vienio. Yentum ve-
liementer incumbere.
BON VENT DE CÜL ó BON VENT Y BARCA NOVA. loC.
fam. BON VIATGE 2. II LA ANADA DEL FÜM.
BUSCAR LO VENT. fr. nàut. Orsar, veu de mando
al timoner, pera que no 's descuyde y orse à no
desperdiciar. B'israr el viento. Yentum quyerere. ||
Acercarse la nau al vent ó tenir propensió à orsar.
Buscar el vienio, pegane al vienio, partir el puno.
Yentum quaerere.
CAMINAR ó ANAR VENT EN POPA. fr. luct. Anar bè
'Is negocis ó pretensions. Picar el viento, ir vienio
onpopa, irà buen vienio la parva. Prospere agi.
CÓRRER Mií s que'l VENT. fr. Córrer ab suma velo-
citat. Dejar alràs los vientos; dejnr iras si el aire;
ser mas veloz que cometa. Aura velocior.
DECLARARSE 'l VENT. fr. uàut. Fixar aquest sa di-
cció y forsa desprès de haver estat variable ; y
mbé rómprer un temporal per part determinada;
pres de haverse manifestat indecís, Declararse
éívíoUo. Yentum ostendi.
DE VENT QUE ENTRA PER FORAT, DÈU TE GÜART. ref.
GUARDAT l)i; UOME MAL BARBAT, etC.
EN BOV VENT TOTHOM ES BON MARINER, ref. pera
denotar que la execució de alguna cosa no té nin-
gun méril, per sér mòlt fàcil ó per sas favorables
circunstàncias. Vienio en 'popay mar bonanza nave-
gaba Sancho Punza ; vienio en popa es mediopuerlo.
Haud digna laudis quce facillima sunt.
FÉR A TOTS VENTS. fr. lUet. MENJAR AB DOS QUEIXÓS.
FÉR TAL ó TAL VENT. fr. Bufar ó doiuiuar algun
Is vents. Córrer tal ó tal viento. Hunc vel illum
nium spirare.
FÉR VENT. fr. Bufar ab forsa l' ayre. Córrer vienio,
ventear, ventilar, ventar, soplar. Yentum perflare.
oiRARSE À TOTS LOS VENTS. fr. luet. Denota la in-
constància de algú ó la facilitat de atràurerlo à
qualsevol dictamen. Moverse à lodos vientos. Quo-
libet vento duci.
GiRARSE, MUDAR ó MüDARSE 'l VENT. fr. Ferlo di-
ferent del que feya. Mudarse, cambiar el viento.
Yentum mutari.
GBOB DE VENT. RÍFAGA.
GUANYAR LO VENT. fr, uàut. LogruF lo paratge per
ahont bufa '1 vent per costat ventatjós. Ganar el
vienio. Yentum secundum obtinere.
HERETAR DEL VENT. loc. aut. Recibiv uua herència
imaginaria. Inania haereditare.
MÈS VAL BON VENT QUE FORSA DE REMS. ref. Dcnota
la gran ventalja que porta la vela, en los esforsos
qne exerceix impel-lida del vent, encara sobre Ms
majors que pugan fér tots los rems junts. Mas vale
palmó de vela que remo de galera. Yela remis pracs-
tantior.
NAVEGAR i TOTS VENTS. fr. met. ab que's nota al
qui segueix lo partit que predomina, ó qne li té
mès compte. Irse con el vienio que corre; viva quien
vence. Yictrices parles sequi.
NO SE n' ho PORTArI 'l VENT. fr. NO SE n' HO POR'
TARAN LAS RATAS. || fr. quc's diu de la seguretat en
las cosas pesadas ó sólidas. No se lo llevarà el aire.
Haud ad levitatem venti rapielur.
PARARSE AL VENT. fr. Assossegarse, deixar de bu-
far. Echarse, calmarse el viento. Yentum sedari.
pÉNDiiER LO VENT. fr. uàut. Acomodar y disposar
las velas de modo que reban lo vent. Tomar el
viento. Yentum capere. I seguir lo rastre. 2.
PICAR lo vent. fr. nàut. Comensar à bufar ó cór-
rer favorable y suficient pel rumbo y navegació
que's porta. Picar el vienio. Yentum ílare. || Comen-
sar à alsar onadas. Picar el vienio. Yentum toUere
undas.
PORTARSENHO 'h VENT. fr. met. Estar alguna cosa
poch segura, no produhir sòn efecte. Llevàrselo el
viento. Evanere.
POSAR lo VENT al CAP. fr, met. Fér concebir va-
nas espera nsas à algú, adulantlo ó umplintlo de
vanitat. Henchir ó llenar la cabeza de viento, levan-
lar de cascos. Assentari , immeritis laudibus ef-
ferre.
^QUiN VENT os PORTA PER AQUÍ? loc. fam. ab quB
extranyam que algú vinga ahont havia deixat de
venir per mòlt temps. ^ Qm aires traen d V. por
acà? Unde te habemus? Quaï te sors húc ad ve-
xi t?
REFRESCAR LO VENT. fr. nàut. Aumeutar sa forsa
y violència qualsevol que sia sòn temperament.
Refrescar el viento. Yentum vehementiorem fieri.
SAB LO VENT Y NO SAB DE QUIN TORRENT, ref. Es-
coltar materialment las cosas, però no enténdrer-
las, ò contar alguna cosa confusament per igno-
rància. Oyó al gallo cantar, y no supo en qué mula-
dar; oyócampanasy no supo dónde. Audisti gallura,
at necis qua sede canentem.
SALTAR LO VENT. fr. Cambiar, mudarse de repent,
anar successivament mudant de direcció. Saltar,
rolar, rodar, rondar el viento. Yentum repentè vel
successivè mutari.
SÉR VENT DE BOCA. fr. ab que's nota al fanfarró.
No tener mas que palabras. Lingua tantum valere.
II Se diu del qui parla suaument, y ofereix mòlt
760
VEN
DICCIONARI
VEN
cumplint poch. Gastar pastillas de hoca. Largè
promittere.
sÉRLO VENT AL osTE. loc. nàut. anti Estar elvien-
to d la cuadra. Transversúra ventus feriré.
TiiNT COM NE PLOU *L VENT n' AIXUGA. loC. prOV.
Dóna à enténdrer lo curt producto de algun ofici ó
empleo que tot just basta pera la manutenció. Co-
mido por servido. Viclui tantúra necessària lucrari,
II També 'í diu quant algú pera mantenirse gasta
tot lo que guanya cada dia. Dia y vito. Viclu quoti-
diano cibus partus.
TENIR LO VENT DE LA FORTUNA EN POPA, fr. CAMI-
NAR Ó ANAR VENT EN POPA.
TENIR VENT Ó MÒLT VENT EN LO CAP. fr. Sér alta-
ner, va ó presumit. Tener copete 6 mucho copele, te-
ner lacabeza llena de aire. Magnum ferre superci-
lium.
VENIR AL VENT. fr. Girar la nau un poch mès sòn
curs envers lo vent. Venir al vienlo. In ventum in-
cidere.
VENTA. f. Hostal ó posada en despoblat. Venia.
Diversorium, ii.
VENTADA, f. Yent fort y de poca durada. Ven-
tolera, ventarron. Ventus vehemens. || Bufada de
vent repentina y que para mòlt prompte. Bocanada
de viento. Aeris subitcs el vehemens flalus.
VENTADOR. m. Qui vónla '1 blat. Aventador.
Ventilator, is. || Espècie de forca ó instrument en fi-
gura de ella pera ventar la palla y 'Is grans en la era.
ventador, hieldo. Yentilabrum, i. || m. ventall.
VENTAFOCHS. m. Ruedo petit, comuntment
de palma ó espart pera ventar y encéndrer lofoch.
Aventador. Flabellum palmeum vel sparteura. U f.
fam. Nom que 's sól acomodar à las noyas. Nina.
Puella, 36. II fam. criada, cuynera.
VENTALL, m, vano. 1. || Qualsevol instrument
pera ventar, que sól sér un tros de cartró ó de llata
fina de palma, quasi quadrada, cubert de un pa-
per de color, ó guarnit per las voras ab flochs ó
retalls de papers ó sens ells, ajustat al cap de un
tros de canya ó bastó que li serveix de mànech, y
s' usa comuntment pera esquivar las moscas. Aha-
nico,ventalle, mosqueador. Musearium, ii. 1| venta.
FOCHS. 1. II met. Cua dealgunas béslias, com bous,
malxos, etc. Mosqueador. Musearium, ii.
VENTALLA. f. Reixat de llistonets de fusta en-
creuhats, per la qual se véu sense sér vist. Celo-
sia. Clathri, orum. || Yidrieras movibles que 's po"
san à la porta de alguna botiga, etc, à manera de
portas pera resguardar de la pluja , vent , etc.
Puerta vidriera. Janua vilrea. (1 Obertura del casco
ó celada pera la respiració. FeníaZ/a.Equestris galea
buccula. II bot. Las dos ó mès parts de la cuberta
de un fruyt , que reunidas per una ó mès suluras
enclouhen las llavors. Ventalla. Valvulae, arum.
VENTALLADA. f. Cop de ventall. Abanicazo.
Flabelli ictus.
VENTALLISTA. ra. Qui fa ó ven vanos. Aba-
niquero. Flabellorum opifex vel venditor.
VENTALLOLA. f. La porteta que's posa à al-
guns instruments hidràulichs y neumàlichs, que
obrintse y tancantse facilita 1' pas als licors y al
ayre. Vàlvula, ventalla, venlilla. Vàlvula, ae. || met.
VENT. 4.
VENTAMENT. ni. Obra de ventar los grans, ó
exposarlos al ayre. Ventilacion. Yentilatio, nis. |1
La obra de ventar ó ventarse ab lo vano. Abanica-
mienlo, abaniqueo. Venti flabello agitalio.
VENTAR. V. a. Agitar, tirar al ayre alguna co-
sa, com se fa ab lo blat en la era. Avenlar, abalear,
bieldar, ventear. Ventilo, as. [| Fèr vent ab alguna
cosa, com ab lo ventall pera encéndrer lo foch.
Aventar. Auram excitaré. || Esquivar las moscas ab
lo ventall. Mosquear, amoscar. Muscas flabello abi-
gere. || Parlant de las campanas férlas donar vollas
ab los batalls libres ó solts. Voltear las campanas;
llevarlas à pino; tocar ó echar d vuelo las campanas,
Cymbala circumvolvere. || Pegar. Cascar, soplar,
plantar, sacudir, dar. Impingo, is. || fam. Expel-
lirl' ayre del cos humà. Echar. Ejicio, is. || Llan-
sar, tràurer fora: se diu comunment de las per-
sonas. Echar , aventar , arrojar. Amoveo, es. ||
Rebàtrer, donar algun xasco. Rebotir, echar en ca-
ra. Exprobo, as. || adular. || v. r. Férse ayre ab lo
vano. j4&aíitcflrse. Flabello ventum admovere. || Es-
tar sense fér res. Estar mano sobre mano ó con las
manos cruzadas ; abanicarse. Otiari.
TORNAR A VENTAR, fr. Ventar per dos ó mès ve-
gadas la palla, etc. Revenlar, rebieldar. Iterúm ven-
tilaré.
VENTÀS. m. aum. Vent fort, Ventazo, ventar-
ron, viento duro. Ventus vehemens,
VENTATJA. f, y
VENTATJE. m. Avans, prerrogativa, excés ó
superioritat apreciable en qualsevol línea. Descue-
llo, l'eníaja. Pr£es'antia,a3. || Principal dreló millo-
ra que té algú en alguna partició. Ventaja. Prseci-
puum jus. II Condició ó partit favorable que conce-
deix un jugador à altre, com un peó ó caselas ade-
lantadas en lo joch de las damas, etc. Ventaja.
Tractus, us, || Profit, utilitat, Ventaja. Emolumen-
tura, i.
VENTATJAR. v. a. AVANSAR.. 1.
VENTATJÓS, A. adj. Lo que excedeix óaven-
latja a allia cosa. Ventajoso, avenlajado. PríEslans.
VENTATJOSAMENT. adv. m. Ab ventaija.
Ventajosamenie. Praeslanter.
VENTEJAR. V. a. Ayrejar, tràurer alguna cosa
al ventó al ayre pera aixugarla ó ventilaria. Ven-
tea'^. Vento exponere. || Fér vent à algú. Avenlar,
hacer aire. Alicui aérem inferre.
VENTET. m. d. Vientecillo. Ventulus, i.
VENTIJOL. m. Vent fluix que ve de la part del
nordest. Venlolina, brisa. Ventus aquilonarius. ||
ant. EMBAT.
MÉTRERSE 'l VENTIJOL DEFORA. loC. nàul. ant. Lla-
marse d la mar la venlolina. Ventus e ten a consur-
gere.
VEN
CATALÀ.
VEN
761
VENTILACIÓ, f. Lo moviment del ayre que
assa, corre ó 's traspira. Ventilacion. Ventilatio,
is. II La acció deexposar al ayre. Veniilacion.\eti-
ilalio, nis. II met. L' acte de controvertir ó dispu-
r. Venlilacion. Disceptalio, nis.
VENTILADOR, m. Màquina pera renovar 1'
yre de las covas, minas, calabossos, barcos, elc.
emulador. Ventilabriim, i.
VENTILAR. V. n. Móurerse, córrer, colar lo
ent. VenlUar,venlear. Ventilo, as. | Móureralgu-
a cosa '1 vent ó en lo vent. També s' usa com re-
(proch. VenlHar. Ventilo, as. || Fér que's venleje
pegue '1 vent en alguna cosa. Ventilar, venlilar-
. Vontulum facere. |1 mód. Modificar lo moviment
e la sanch y humors, pt'r medi de la sangria.
yeniilar. Ventilo, as. |1 met. Controvertir, disputar
eugerament. Ventilar. Discepto, as.
VENTISGA. f. Torp, borrasca de vent y neu.
entisca, ventisco, ventisquero. Nirabus, i.
VENTISCAR. v. n. Nevar ab vent fort, ó alsar
lo vent la neu. Venliscar. Nivem vento ahitanteca-
dere.
VENTOLINA. f. nàut. Vent fluix y variable.
Ventolina. Veniulus varius. |] met. vent. 4.
VENTÓS, A. adj. Exposat als vents, propens à
produhirlos, ó lo que virtual ó accidt^nialment té
aquesta propietat. Feníoso. Ventosus. 1| S'aplica als
llochs y dias en que fa vents forts. Ventoso. Vento-
SUS. II FLATÓS.
VENTOSA, f. Vas regularment de vidre, estret
de boca y ample de panxa, que ab estopa encesa s'
aplica à alguna part del cos, pera extràurer ab
ioléncia 'Is humors al exterior: també 's diu del
'ecte que produeix. Ventosa. Medica cucurbilu-
VENTosA TALLADA. Se diu quaot se talla la part
es' infla óembutllofa ab la ventosa. Ventosa ta-
lada. Cucurbituja incisione fixa.
POSAR vEXTosAs. fr. ApHcarlas à alguna part del
cos. Ampollar, pegar, echar ó aplicar ventosas. Cu-
curbitulas adhibere.
UNA COSA ES CREMAR Y ALTRA COSA DOXAR VENTOSAS.
ref. ab que's reprèn al que 's excedeix en alguna
cosa , traspassant los límits regulars ó de la rahó.
Basta esquilar, sin desollar. Boni pasloris est ton-
, dere non deglabere.
VENTOSITAT. f. L' ayre comprimit en lo cos
del animal quant s' expel-leix per la part poste-
rior. Cuesco, venlosidad, pedo, presó. Crepitus ven-
ir is.
- VENTRADA. f. Lo número de fetos que pórla
femella de una vegada. Se diu comunment de las
léstias. Veniregada, ventrada. Foelus, us.
VENTRAL. adj. Cosa del ventre. Ventral. Ven-
tralis.
VENTRÀS. m. aum. Venlron. Ingensventer.
VENTRE, m. La part còncava del cos del ani-
mal, que conté las entranyas, budells, tripas yal-
tras parts necessàrias pera la conservació de la vi-
da. Vienlte. Venter, is. l| Los budells, tripas y tot lo
que conté '1 ventre principalment en lo bestiar.
Mondongo, vienlre. Inleslina, orum. || Lo prenyat ó
feto. Barriga, vientre. Foelus, us. I ventrell. 1. 3.
II for. La mare à excepció del pare, y així 's diu:
dos fills de un ventre y cada hu de sòn temple; lo
part segueix al ventre. Vienlre. Venter, is. || pan-
xa. 2. 3. II Lo principal ó substancial de una cosa,
proba, instrument, elc. Kieníre. PriBcipuum, i. || En
las donasórgano interior membranós y vuyt, ahont
se forma '1 feto y 's manté fins al acte del part.
Úlero, vientre, madre, seno, maierno. Uterus, i. ||
abdomen. II met. Pensament, imaginació, y en
aquest sentit se diu: vomita quant té en lo ventre,
ó no se li florirà res en lo ventre, so es, diu tot lo
que sab ó pensa. Vientre. Mens, tis. || Dit del inte-
rior de la terra. Enlranas, vienlre. Víscera, orum.
II ant. ENTRANYAS.
VENTRE DÈBIL. Se diu del qui pateix defalliment
ó debilitat. Estómago desconsolada. Stomachuslan-
gore laborans.
VENTRE DE PORCH. BISBE. 3.
VENTRE PLE ENTENIMENT GROS. ref. Denota que '1
qui menja mòlt no està en disposició de fér grans
discursos, y que's troba torpe pera qualsevol cosa.
Tripa llena, ni bien huye ni bien pelea. Pinguis ven-
ter non gignit sensum tenuem. Non petiíur saturo
certamen, nec fuga ventre.
À TRENCA VENTRE, m. adv. A TENTI POTENTI.
BAIX VENTRE. La part inferior de ell. Bajo vien-
tre, /í?/)og'asíro. Hypogastrum, i.
DE PROMÉTRER NO'N FÀ MAL LO VENTRE, fr. ab qUe's
nota à algú que promet y no cumple. Descaldbreme
con eso, apuntar y no dar. Haud promissa ser-
vabis.
DESDE 'l VENTRE DE SA MARE. m. adv. Desde que
nasqué. Desde el vientre desu madre. Abincunabulis.
ESTAR AB LO VENTRE i LAS DENTS. fr. Es'.ar la do-
na pròxima à parir. Estar ó hallarse con la barriga
d la boca; lener la barriga à la boca; hallarse en
dias de parir. Parlum imminere.
FÉR VENTRE, fr. Tcuirlo abullat per causa del
prenyat. Tener barriga. FoBminam gravidam esse.
FÉR Ó NO FÉR BON VENTRE ALGUNA COSA. fr. FÉR Ó
NO FÉR BON VENTRELL.
LO VENTRE PORTA LAS CAMAS. FOf. LAS TRIPAS POR-
TAN LAS CAMAS.
LO VENTRE NO MIRA RAHONS. loC. LA PANXA NO VÓL
NOVAS.
NO QÜEDARSELI A ALGÚ RES AL VENTRE, fr. No rete-
nir en lo ventrell lo que s' ha menjat. No retener
nada en el estómago. Omnia evomere. || met. Sér
fàcil algú en dir lo que se li ha confiat. No retener
nada en el estómago. Commissa revelaré.
PRIM DE VENTRE, loc. Qui '1 lé poch abullat. Des-
barrigado. Ventre gracilis.
QUI NO POSA 'l VENTRE EN PERILL, NO MOR FART.
ref. QUI NO S' ARRISCA NO PISCA.
TRAÜRER LO VENTRE DE MAL ANY, ff. Saclar la fam,
762
VEN
DICCIONARI
VER
menjar mès de lo acostumat. Sacar el vientre ó la
tripa de mal atio. Ventrem incrassare.
vuYDAR LO VENTRE, fr. ExoneraHo dels excre-
ments Descargar, vaciar, exonerar ó regir el vien-
tre, hacer del cuerpo. Alvum exoneraré,
VENTREGADA. f. ventrada.
VENTRELL. m. La paït del cos compresa dins
lo ventre, y en que's fa la digestió. Estómago, ven-
irioulo. Storaachus, i. j) pedrer. 4. || pantorrilla.
FÉR VENTRELL, loC. ant. FÉR DENTETA.
FÉR ó NO FÉR BON VENTRELL. fr. Assentarse bò ó
repugnar al ventrell alguns menjars. Llevar ó no
llevar el estómago alguna cosa. Stomacho cibum
prodesse vel obesse. || mel. Causar gust ó disgust
alguna cosa. Hacer buen ó mal estómago. Gratum
vel ingratum esse.
OBEHiR LO VENTRELL. fr. Fór la digeslió. Retener,
abrazar el estómago alguna cosa. Tenacemalicujus
rei stomachum esse.
TENIR UN VENTRELL QUE TOT HO PADEiX. fr. que
ademés del sentit recte significa sufrir qualsevol
desayre ó injúria sens manifestar ressentiment.
Tener buen estómago. Patienter ferre.
TOT LI FA VENTRELL. loc. met. pera expressar que
à algú res li inmuta, ni li fa impressió. Todo lo
convierte ensustancia.N'ú eum movet, excitat.
VENTRELLADA. f. Indigestió, cruesa del ven-
trell. Embargo, empacho del estómago, ahilo, indi-
geslion. JEgvei cibi concoctio, ventris plenitudo.
VENTRELLESGA. f. VENTRESCA.
VEIVTRELLÜT, DA. adj, ventrut.
VENTRERA. f. Faixa ó armadura del ventre.
Vcntrera, venlral. Ventrale, is.
VENTRESCA. f. Las mocas ó ventre dels pei-
xos. Venlrecha. Piscium venter.
VENTRET. m. d. Ventrezuelo, venlrecilla . Ven-
triculus, i.
VENTRÍCüL. m. anat. ventrell. 1, 1| Qualse-
vol de las quatre cavitats del cervell y de las dos
del cor, Venlriculo. Yentriculus, i.
VENTRÍLOQUO. m. Se diu del qui al parlar
forma la veu de manera que apar provenir del
ventre, de moilo que sembla seguir conversació ab
altres, que li contextan ja lluny ó ja prop; en ter-
mes que los que no esian previnguts, s' enganyan
verdaderament, fins à créurer à vegadas que con-
texta algun mort. Ventrilocuo. Ventriloquus, i,
VENTRUT, DA. adj. Qui té '1 ventre mòlt
abultat, Barrigudo, ventrudo, venlroso, panzudio.
Ventrosus, ventriosus, ventricosus.
VENTURA, f. Bona sort, cas favorable. Ventu-
ra. Felicitas, atis. || Contingència, casualitat. Aven-
tura, ventura. Casus, us. [| pi. Estrenas dels em-
pleats. Gages, regalias. Obventiones, ura, |1 Estre-
nas dels criats ó dels oficis. Percance. Emolumen-
ta, orum.
i LA ventura ó k ventura, m. adv. A la contin-
gència de que esdevinga bè ó mal alguna cosa. A
la ventura. Prout fortuna dederit.
A LA BONA ventura. loC. k LA BONA HORA.
BONA VENTURA. Art fabulós y supersticiós, ab
que'ls gitanos pretenen endevinar lo que succehirà
à algú. Buena ventura, quiromancia, rayas de ma-
nos. Chiromantia, se.
DE VENTURA, m. adv. De sort ó acàs. De lance, de
ventura. Sorte.
LA VENTURA DE'n SAMARRÓ, QUE PENSAVA BATREB Y
BATÉRENLO. rcf. ExpHca que à algú li ix la cosa al
contrari de lo que desitjava. La ventura de Garcia;
d las veces do cazar pensamos, cazados quedamos;
ir por lana y volver trasquilado. Ssepè ubi venari
mens est, ibi pra;da manemus.
PER VENTURA, m. adv. DE VENTURA, || Ab interro-
gant es lo mateix que per acàs, tal vegada. Por
ventura, acaso. Ne, forsan.
PROBAR VENTURA, fr. Preténdrer alguna cosa, ex-
posantse à perill de que no isca. Probar ventura.
Fortunam tentare.
QUANT NO AJUDA LA VENTURA, SABER SUFBIR ES
coRDUBA. ref. Exhorta à no desmayar en los infor-
tunis y traballs que no's poden evitar, ans bè que's
busquen medis decent» pera ferlos mès tolerables.
A mal dar, tomar tabaco; buen corazon quebranla
mala ventura; paciència y barajar. Mqaa mente fe-
rat sortis hidibria lusor.
VENTURASSA. f. aum. Venturon. Magna sors.
VENTURER, A. adj. Casual, contingent. Ven-
turero. Fortuilus. |1 Qui va divagant sens ofici, però
disposat à traballar si troba feyna. Venturera. Ya-
cuus. 11 AVENTURER. |] VENTURÓS. || Usat com adver-
bi lo mateix que de ventura. De lance, de relance.
Sorte.
VENTURETA. f. d. Venlurilla. Exigua sors.
VENTÜRINA. f. Pedra de color de cafè torrat
y plena de pichs daurats. Venturina. Venturina, se.
VENTÜRINA FALSA. Un pocli de vidre mesclat ab
llimaduras de coure, que ixen en ella com grans
de or. Venturina falsa. Fallax venturina.
VENTURÓS, A. adj. Ditjós, fel is, que té ven-
tura ó la ocasiona. Venluroso, venturera. Fortuna-
tus, beatus.
VENTUROSAMENT. adv. m. Ab ventura.
Venturosamente. Foríunatè.
VENTUROSÍSSIM , A. adj. sup. Venlurosisi-
mo. Forlunatissimus.
VENTÜROStSSUVIAMENT. adv. m. sup. Ven-
turosisimamenle. Fortunatissimè.
VENUS. f. mit. Diossa del amor, de la hermo-
sura, de las gràcias y deleyts. Venus. Venus, eris,
Múrcia, se. || Un dels planetas primaris. Venus. Ve-
nus, eris. II Per antonomàsia 's diu de una dona
mòlt herraosa. Venus. Venus, eris. || Deleyt sen-
sual ó r acte venéreo. Venus. Venus, eris. || quím.
Lo coure. Venus. Cuprum, i, Venus, eris.
VENUT, DA. p. p. y adj. Vendido. Venditus.
ANAR ó sÉB VENUT. fr. Auar exposat à perill per
la companyia de un traidor. Estar vendido. Fraudi
obnoxium esse.
VER
VENYAR. V. a. VENJAR,
VER, A. adj. VEUDADER. II f. PRIMAVERA. || VE-
aiTAT,
VERACITAT, f. La propietat ó hàbit de dir
mpre la veritat. Veracidad. Veracitas, alis.
VERAL. m. vereda.
VERAMENT, adv. VERDADERAMENT.
VERA8. f. pi. Veritat, realitat, sinceritat. Ye-
ras. Verum, i.
DE VÉRAS. m. adv. En veritat. De veras, verdade-
ramente, con lodn verdad. Verè. || Assegura la cer-
tesa ó realitat de lo qne's doblava. À la verdad, ó de
verdad. E(|uidem, cerlò quidom.
VERAMENT, adv. m. Ab veracitat. Verazmen-
te. Veraciter.
VERÀS. adj. Qui sempre vól dir veritat, serio
y eneraich de burlas. Veraz, verídica, hombre de
veras. Yerax, acis.
VERAT. m. varat.
VERAY. adj. ant. verdader.
VERB. ni. fil. La imatge espressiva del objecte
6 concepte del enteniment. Verbo. Verbum, i. j]
La segona persona de la SS. Trinitat. Verbo. Ver-
bum, i. II gram. Part de la oració que denota la
afirmació ó judici que fém de las cosas, y es varia-
ble per raodos y temps. Verbo. Verbum, i,
VERB ACTIU. gram. Lo que significa acció. Verbo
activo. Verbum activura.
VERB ADJECTIU, gram. Lo verb que significa '1
sér de las cosas juntament ab las qualitats. Verbo
adjelivo. Adjeclivum verbum.
VERB AUXILIAR, gram. Lo que serveix pera con-
gar los verbs actius y passius. Verbo auxiliar.
erbum auxiliaré.
VERB DEFECTiü. gram. Lo que està faltat de algun
mps ó persona. Verbo defeclivo. Deficiens, defec-
ivum verbum.
VERB DEPONENT. Lo que CU la gramàtica llatina té
ignificació activa ab terminació passiva. Verbo de-
ponenie. Deponens verbum.
VERB DETERMINAT, gram. Lo quc té pera cada
persona sa particular terminació. Verbo delerminado
ó finito. Finilum verbum. |1 En las oracions de in-
finitiu lo que segueix desprès de la partícula que,
ó la mateixa veu del infinitiu, y en los gerundis lo
que deixa '1 sentit suspens pera que '1 perfeccione
Itre anomenat determinant. Verbo delerminado.
ubjunctivum verbum.
VERB FREQÜENTATiü. gram. Lo quB denota fre-
iéncia en la acció. Verbo frecuenlativo. Frequen-
tivum verbum.
VERB IMPERSONAL, gram. Lo que sols se conjuga
n la tercera persona deï singular. Verbo imperso-
l. Impersonale verbum.
VERB iNCOATiü. gram. Lo que denota la acció co-
mensada ó en lo principi , com : florir, envellir.
Yerbo incoalivo. Incboativum verbum.
VERB NEUTRE, gram. Lo que denota acció intran-
Bitiva, com : córrer, dormir; però que pót férse
CATALÀ. VER 763
transitiu quant convé explicar alguna circunstàn-
cia del cas que se li dóna, com: víurer una vida
alegre. Verbo neutró. Verbum neutrum.
VERB PASSIU, gram. Lo que significa passió y sòn
sjibjecte reb la acció. Verbo pasivo. Passivum ver-
bum.
VERB REcípRocn. gram. Aquell, la significació del
qual recau sobre dos ó mès subjectes que recípro-
cament se corresponen per medi del pronom se.
Verbo recíproca. Reciprocum verbum.
VERB REDUPLicATiü. gram. Aquell, que significa
reiteració de alguna cosa ó acció, com: reedificar,
reconquistar, etc. Verbo reduplicativo. Reduplica-
tivum verbum.
VERB REFLEXIU, gram. Aquell, la significació del
qual se refundeix ó recau en lo mateix subjecte que
r executa. Verbo reflexiva. Reílexivum verbum.
VERB REGULAR, gram. Lo que té cert y determinat
modo de conjugaise, seguint una regla fixa y ge-
neral, y al contrari irregular ó anómalo. Verbo re-
gular. Regularé verbum.
AQUÍ ESTA 'l VERB. loc. fam. Aquí cstà tol ó lo
principal de la dificultat. Ese es el diablo. Hoc
opus.
ESTAR AL VERB. fr. Eslar al cas. Estar en el caso.
Ad rem spectare.
TROBAU LO VERB. fr. met. TROBAR LO DESLLORIGA-
DOR.
VERBAL, m. La citació que's té davant del jut-
ge ordinari, que regularment se resol ó compon allí
mateix , sense necesitat de posarho per escrits.
Verbal ó juicio verbal. Verbale judicium. || adj. Lo
que's fa ó contracta de paraula, sense posarho per
escrit. Verbal. Verbalis. || gram. Cosa del verb ó
que's deriva de ell. Verbal. Verbalis. || fam. Super-
bo, mòlt excel-lent. Soberbio, excelenie. Excellens.
VERBALMENT, adv. ra. De paraula. Verbal-
menle. Verbis, verborum ope.
VERBENA. f. Planta de una sola cama de dos
peus de alta, quadrangular, dreta y à vegadas ra-
mosa; las fullas llargarudas, divididas profunda-
ment, rissadas, de sabor amarch, desagradables é
inodoras. Las flors en la extremitat de la cama, y
són de un blau purpúreo , y algunas vegadas
blanch. Las fullas són febrífugas, resolutivas y vol-
neràrias. Yerbena. Verbena, a3, herba sacra.
VERBIGRÀCIA. exp. Hat. que vól dir: per
exemple. Por ejemplo, verbigracia. Verbi aut exem-
pli gratia, causa.
VERBO. m. VERB. II adv. m. verbalment.
VÉRBOL. m. Malaltia de la pell, que la posa
aspra y encarnada, causant picor en aquella part.
Empeine. Impetigo, inis.
VÉRBOL A. f. VERBOSITAT.
VERBOLÓS, A. adj. Qui pateix de vórbols.
Empeinoso. Impetiginosus.
VERBÓS, A. adj. Abundant y copiós de parau-
las. Locuaz, verboso. Verbosus.
VERBOSAMENT. adv. m. Ab abundància de
Í64
VER
DICCIONARI
VER
paraulas. Difusamenle, verbosamente. Verbosè.
VERBOSITAT, f. Còpia, abundància de pa-
raulas. Locuacidad, verbosidad, parola. Yerbositas,
loquacitas, alis.
VERDADER, A. adj. Lo que conlé veritat;
Verdadero, vero. Yerus. \\ íngénuo, real, sens en-
gany. Verdadero. Yerus. i| Llegílim. Legüimo, ver-
dadero, genuino. Legilimus. || veuíüicu. || sa, bo. \\
m. VERITAT.
VERDADERAMENT. adv. m. Ab veritat. Cier-
tamenle , verdaderamente. Yerè. || Llegíliíuament,
ab propietat, Verdaderamente. Propriè. |1 adv. aür-
niatiu, sí. Cierlameiile, verdaderamente. Quidem.
VERDADIER, A. adj. vkrdader.
VERDAL. adj. Se diu de una espècie de pru-
nas y figas de color que tira à vert, encara que es-
ligan maduras. Verdal. Yiridis coloris.
VERDANCH. m. Renou del arbre. Renuevo,
verdugon, vàstago. Surculus grandior. || Lo senyal
llarch que queda en lo cos del animal, de resullas
del cop, del fuet ó altre instrument flexible, com;
vímech, etc. Cardenal, verdugo. Yibex, icis,
FÉR VERDANCHS. fr. Acardeualar. Livoribus pla-
gare,
EIXIR VERDANCHS. fr. Eixir al exterior de la pell
unas tacas moradas ó del color del verdancb. kcar-
denalarse. Carnem lividam reddi.
VERDAZURO. m. Pedra de blau. Verdazuro.
Cyaneus lapis.
VERDEGAYA. f, Yert clar y alegre. Verdega-
yo, verdegay. Glaucus color.
VERDEJAR. V. n. Tirar à vert. Verdear, ver-
deguear, tirar àverde. Yireo, es. || Cubrirsede vert
la terra ó 'Is arbres. Reverdecer, verdecer. Revires-
co, Í9. II Se diu de algunas fruytas que al cullir-
las no estan prou maduras. Eslar verde. Iramalu-
rus.
VERDEROL. m, VERDüM. || Espècie de ma-
risch de unas dos polzadas de llarch, de dos clos-
cas plenas de solchs fondos ; de color blanquinós
clapat de roig, y '1 peix que contenen es comesti-
ble. Verderol, verderon. Cardium edulce,
VERDE8CA. f. ant. MUNT, PILOT. H f. ENRA-
MADA.
VERDET, A. adj. d. de vert. Verdecico, illo,
ito. Subviridis. H m. La flor ó rovell del coure.
Cardenillo, verdets, verdin. Mvuca, se. | alga.
VERDEYAR. V. n. VERDEJAR.
VERDOLAGA. f. Planta de camas grossas,
rodonas, dretas, tendras, plenas de such, llisas,
rogencas, divididas en alguns rams, altas de prop
de un peu; las fuUas alternas, oblongas ó quasi ro-
donas, en forma de tascó, grossas, molsudas, lli-
sas, lluhenlas, blanquinosas, de sabor apegalós;
las llavors petitas, negrencas, dins de una càpsula
de tres venlallas. Es comestible, antiescorbútica y
atemperant. La borda té las camas mès petitas, ro-
gencas y ajagudas per terra, las fuUas mes petitas
y estrelas. Yerdolaga. Portulaca, íe.
VERDOR, f. Lo color vert. Verdor. Yiridilas,
atis. II Lo color vert viu de las plantas. Verdor,
verdura. Yiror, is. || met. Lo vigor de la juvenlut.
Verdor. ^Etatis robur. || La fortalesa, vigor y brio
de las béstias. Verdor. Yigor, is. || La falta de ma-
duresa en las fruytas. Verdor. Immaturitas, atis,
VERDÓS, A. adj. Lo que tira à vert. Verdoso,
verdeante, verdecino. Subviridis. || Aspre al gust,
poch madur. Verde. Immaturus. || Dit del blat que
al segarlo està un poch vert. Cerollo. Haud ita ma-
lura niessis.
VERDUGADES. f. pi. ant. COP, ASSOT.
VERDUGUILLO. m. IN'avaja pera afeitar, mès
estreta y petita que las regulais. Verduguillo. Na-
vacula minor.
VERDULER, A. m. y f. Qui ven verdura. Ver-
dulero. Olitor, is. || met, fam. Se diu de la persona
desvergonyida y atrevida. Ferdu/ero. Procax, acis.
VERDUM. m. Aucell de unas tres polzadas de
llarch, de color entre vert y groch, de cant mòlt
melodiós, y de carn mòlt gustosa. Verderol, verde-
ron, verdezuelo. Loxia cloris.
VERDURA, f. VERDOR. U Totgénero de hortalis-
sa, especialment la que serveix en la olla. Verdu-
ra. Olus, eris, || En los paíssos y tapicerias lo fu-
llatge que 's pinta en ells. Verdura. Peristromatum
vineta.
VERECÚNDIA. f. VERGONY\.
VERECÜNDO, A. adj. VERGONYÓS.
VEREDA. f. Cami estret. Senda, vereda, sende-
ro. Semita, a;. l| L' orde ó avís que's despatxa à un
número de pobles que estan en un mateix carai ó
à poca distància, y també '1 número de dits po-
bles. Vereda. Mandatum pernuntium. || Lo camí y
predicació que fan los regulars per determinats
pobles. Vereda. Ecclesiastica concio ad plura oppi-
da missa.
VEREDER. m. Qui porta la vereda. Veredero,
veredario. Yeredarius, ii. || Lo cabal 1 que serveix
en aquestas veredas. Veredario. Yeredus, i.
VEREDICTE, m. La declaració del jurat. Ve-
redicto. Yeredictus.
VEREMA, f. La cullita dels rahinis en estat de
fér lo vi. Vendimia. Yindemia, se.
VEREMADOR, A. m. y f . Qui verema. Vendi-
miador. Yindemiator, is,
VEREMAR. Y. a. Arreplegar la cullita dels ra-
hims.Fewdimmr. Yindemio, as. || Arruinar las vín-
yas ó malmétrer la cullita del vi la pedregada ó
altres accidents, Vendimiar. Spem vindemiarum
auferre. || fam. Matar, Vendimiar. Neco, as. | m.
La temporada en que 's verema. Vendimia. Yinde-
miarum tempestas.
VERGA. f. Lluch ó ram prim y sens fullas de
algun arbre ó mata. Verga, vara, vardasca. Yirga,
ae. Ij nàut. Cada una de las pessas de fusta en que
s' assegura la vela, y que 's penja ó subjecta à qual-
sevol dels arbres ; la denominació respectiva de
las quals se pren ó bè de la vela mateixa, ó bè dels
VER
CATALÀ.
VER
168
Irbres y màslil. Verga, y enlena en las embarca-
ion llatinas. Antena, ae. || En los molins fariners
essa de ferro per medi de la qual se puja ó baixa
a comporla del pany, pera obrir y lancar la mola.
lave. Clavis, is. || En alguns quadrüpedos, com
ous, etc, lo membre de la generació separat de
ells. Verga, vergajo. Genitale niembrum, \\ raet.
Rigor, càstich. Palo, làligo, laiigazo. Fustigatio,
nis, II viT DE BOU. II fam. cetro. || vara. 2. || pi.
Branquelas de algun arbre ó planta, primas y lalla-
das à proporció , que envescadas serveixen pera
agafar aucells. V'areías. Virgulae visco illilíE,
VERGA DE ALMIRALL. Büslon de almiranie. Almi-
rallis virga.
VERGA DE BOU. VIT DE BOU.
VERGA DE CEP. ant. SARMENT.
VERGAIVT. m. BARGANT.
VERGÀS. m. y
VERGA88A. f. aum. Varapato, varal, varejon.
Longurius, ii.
VERGASSADA. f. Cop de verga. Varapalo,
varazo, vardascazo. Yirga ictus. || verdanch.
VERGASSEJADOR. m. Qui vergasseja. Va-
reador. Verberator, is. || Instrument pera vergas-
sejar la llana. Zarzo. Craticula ex virgis.
VERGASSEJAR. V, a. Pegar ab la verga. Va-
rear, verguear. Fustigo, as. I Bàtrer la llana ab
vergas ó altra cosa, pera estovaria. Baquetear, ar-
quear. Lanam virgis tundere.
VERGE. La persona que no ha tingut comers
carnal. Se diu especialment de la dona. Virgen.
Virgo, inis. || Per antonomàsia s' entén Maria SS.,
I que havent concebut sens obra de varó, fou verge
ants del part, en lo part y desprès del part. Virgen.
Maria Yirgo. 1| Imatge de Maria SS. Virgen. Mariae
Yirginis imago. || Un dels títols y graus ab que la
Iglésia distingeix lo cor de las sanlas que conser-
varen sa integritat y puresa. Virgen. Yirgo, inis. |
En los molins de oli cada un dels peusdrets ó mun-
tants, en ques'ajusia la viga de la prempsa, pera
que no's decanle. Virgen. Príeli fulcrum. | Lo que
està en sa primera enteresa y no ha servil encara
pera lo que 's destina, així 's diu: espasa verge, etc.
Virgen. Inlactus. || Dit de la terra que encara no ha
estat cultivada. Virgen. Inaratus ager. || Lo que no
ha tingut artifici en sa formació, com: mel verge,
I la que naturalment destil-lan las brescas; oli ver-
ge, '1 que destil•la la oliva abans de prempsarla.
Virgen. Purus, naturalis. || pi. Las religiosas. Vir-
genes. Sacrse virgines.
verge veneranda. fam. La donzella entrada ja en
edat. Doncellueca. Adulta virgo.
VERGELL. m. lluch, plansó.
VERGELLA. f. VERGA.
VERGER, m. Jardí, hort ameno. Verjel. Yiri-
darium, ii. || raet. Cosa hermosa à la vista y deli-
ciosa. Verjel. Speciosa res.
VERGONYA, f. Passió que excita alguna tur-
bació en 1' animo per alguQ despreci, confusió y
TOMO II.
afront, manifeslantse en lo color de la cara. Ver-
güenza. Yerecundia, a;. | vergonyós. 1. 1| Modès-
tia que fà contenir las accions ó paraulas indignas.
Vergüenza. Pudor, is. || Lo color bermell que ix
en la cara, efecte de dila passió. Rubor, 'pudor,
vergüenza. Rubor, is. || Encongiment que embaras-
sa la execució de alguna cosa, Encogimienlo, ver-
güenza, corledad. Ruslicus pudor. \\ Lo pundonor ó
estimació de la pròpia honra. Vergüenza, pundo-
nor. Honeslatiscura. 1| La pena ó càstich que 's dó-
na al reo, exposanllo al afront del públich. Ver-
güenza. Publica infàmia. || Acció de que 's déu
avergonyir lo qui la executa. Vergüenza. Dedecus
oris. 11 pi. Las parts vergonyosas. Vergüenzas, par-
les pudendas ò vergonzosas. Pudenda, orum. || f.
PUNDONOR.
DONARSE VERGONYA, fr. ENYERGONYIRSE.
FÉR VERGONYA, fr. ENVERGONYIR. || ENLLUHERNAR.
I Sèr alguna cosa millor que altra ab que's com-
para. Poner vergüenza. Vrsdsio, as.
LA VERGONYA CRÍA RONYA, Ó QUI TÉ VERGONYA TÍl
MAL ANY, Ó LA VERGONYA DANYA AL POBRE. ref. ACOU-
sella que la vergonya mal entesa no es convenient
à ningú, y perjudicial al pobre. Al pobre no es
provechosa la vergüenza. Egenti inutilis verecun-
dia.
LA VERGONYA Y LA HONRA, A LA DONA QUE LA PERT,
MAY LI TORNA. ref. Deuota que una vegada perduda
la vergonya y la fama, es moltíssim difícil lo reco-
braria, majorment en las donas. La vergüenza y la
honra, la muger que la pierde, nunca la cobra. Re-
dire cum perit, nescit pudor.
^No TE 'n donarias VERGONYA ? exp. ab que s trac-
ta de cobart à algú, si 's deixa insultar per altre,
ó deixa de fér una cosa difícil ó indigna de ell. ^No
seria una metgua para ti ? ^no te avergonzarias?
ino te daria vergüenza? ^Non tibi turpe essel?
NO TENIR VERGONYA, fr. Fér algú cosa que '1 des-
dora. No tener vergüenza. Yerecundia destitutum
esse.
PASSAR PER LA VERGONYA, Ó POSAR Ó TRAURER A LA
VERGONYA, fr. Posar à algun delinqüent en paratge
públich, ópassejarlo pels carrers, pera sa confu-
sió, y pera que tols conegan sòn delicte. Sacar a
la vergüenza. Catamidio, as.
pÉRDRER LA VERGONYA, fr. Abandonarse, descsti-
mant 1' honor que segons sòn estat li correspon.
Perder la vergüenza ; quilarse la mascarilla. Depu-
' dere.
POCA VERGONYA. DESVERGONYIT.
QÜI NO TÉ VERGONYA, NO TÉ CONCIÉNCIA, Ó QUI NO
TÉ VERGONYA, TOT LO MON ES sÈü. rcf. Repreu als
qui no reparan en fèr sòn gust sense ningun res-
pecte ni atenció, encara que sia injustament. Quien
no liene mesura, toda la villa essuya; quienno tiene
vergüenza, todo el campo es suyo; no engendra con-
ciencia, quien no tiene vergüenza. Quisque pudor
carens, totam sibi vindicat urbem.
sÉR üNA VERGONYA, ff. Ponderar la inutilitat ó
9C
766 VER DICCIONARI
gra ve defecle^de alguna cosa. Ser una mala ver-
giienza. Dedecet.
SI m' es vergonya, no m' es dany. ref. Denota
que val més vèncer la vergonya de fér ó dir alguna
cosa, que no quedar ab lo remordiment de no ha-
verho verificat. Mas vale vergüenza en cara, que
mancilla en el corazon. Pr«slat in ore pudor, taci-
to quam pectore culpa.
TENIR VERGONYA, fr. No gosar fér alguna cosa per
respecte al qué diran, Tener vergüenza. Pudet,
erubesco, is.
TRAÜRER Ó FÉR PÉRDRER LA VERGONYA, fr. mct.
fam. Persuadir à algú à qiie fassa públicament lo
que no gosava per desconfiansa de desempenyarho
bè. Sacar la vergüenza. Verecundiam auferre.
VERGONYANT, A. adj. Qui Ió vergonya, y
regularment s' aplica à la persona de obligacions,
que demana secretament llimosna. Vergonzante.
Verecundiam auferre.
VERGONYÓS, A. adjf Qualsevol cosa que
causa vergonya. Vergonzoso, vergonzante, vergüen-
za, bochornoso, rubor oso. Verecundus. || Qui té ver-
gonya ó fàcilment s' envergonyeix. Vergonzoso.
Pudens.
VERGONYOSAMENT. adv. m. De un raodo
vergonyós. Vergonzosamenle. Verecundè. 1| afron-
TOSAMENT.
VERGONYOSET , A. adj. d, Vergonzocico,
illo, ilo. Subverecundus.
VERGUEJAR. v. a. y derivats, vergassejar.
VERGUER. m. bastoner. 1. 3. || ra. Sarment
llarch que's deixa en los ceps, que se sól enterrar
pera criarne altres. Serpa. Draco, nis.
VERGUETA. f. d. Vareta, vergueta, varilla,
ica, virgula. Virgula, a;.
VERGUNTADES. f. ant. ASSOTS.
VERÍ. m. vENKNo. |] La propietat mortífera ó
sumament nociva del veneno. Venenosidad. Vene-
ni vis.
VERÍ DE aygüa. Humor nociu que està en las In-
glés. Hipomdnes. üippomanes, es.
VERIGLE. m. Cert mirall decer. Vericle. Caly-
baeumspeculare. H Custòdia petita en que's col-loca
la hòstia consagrada, y 's posa dins de la gran. Vi-
ril. Pixis cristallina.
VERÍDICH,CA. adj. Yerdader, amich de la
veritat. Veridico, verdadero, veraz. Veridicus.
VERIFICACIÓ, f. Examen, proba de una es-
criptura ó firma que ofereix dubte. Verilicacion.
Examen, inis. |1 La proba ò justificació de qualse-
vol veritat. Averiguacion, verificacion. Comprobatio,
nis. II Examen fét de nou pera '1 pago de aduanas
en orde de mercaderias. Verificacion. Inquisitio, nis.
VERIFICADOR, A. m. y f. Qui verifica. Veri-
ficador. Probalor, is.
VERIFICAR. V. a. Comprobar ó examinar la
veritat de alguna cosa. Probar, verificar, justificar.
Comprobo, as. || Fér probar que fou certa alguna
cosa. Verificar, Expleo, es. H Ratificar, fér cumplir.
VER
Ratificar. Rectifico, as. || Posar per obra, executar.
Realizar , verificar, efectuar. Perficio , is. || v. r.
Cumplirse lo que's digué ó pronosticà. Verificar.
Expleri. II Succehir, tenir efecte alguna cosa, com
la condició, etc. Efectuarse, verificarse. Evenire,
eíTici.
VERIFICATIU, VA. adj. Lo que serveix pera
verificar. Verificativo. Verificativus , probalivus,
VERIGLE. m. VERICLE.
VERINÓS, A. adj. Enmatzinat, lo que inclou
verí. Ponzonoso, venenoso, virulenta, viperino. Vi-
perinus. || met. Nociu, perjudicial à la salut del
cos y del ànima. Ponzonoso. Veuenosns. || met. Co-
lérich, maliciós. Colérico, venenoso, iracundo. Ira-
cundiaeproclivis. || infausto, funest.
VERISSÍMIL. adj. Lo que té apariéncia de ve-
ritat. Verisimil, verosimil. Verisimilis, proximum
ver is. II PROBABLE.
VERISSIMILÍTUT. f. Apariéncia de veritat. Ve-
rosimilitud, verisimilitud. Verisirailitudo, inis.
VERISSimiLMENT. adv. Ab verissimilitut.
Verisimilmenle,verosimilmente.\eviíi\miVúer. || pro-
bablement.
VERITAT, f. Total conformitat de lo que's diu
ab lo que's judica ó ab lo que són en sí las cosas.
Verdad. Veritas, atis. || La certitut de una cosa que
's manté sempre la mateixa, com: Déu es la suma
VERITAT. Verdad. Yeritas, atis. || La màxima ó pro-
posició en que tothom convé, y que no's pót negar
racionalment. í'ert/ad. Veritas, axioma, atis. || Ve-
racitat, virtut que consisteix en 1' hàbit de diria ó
en correspóndrer à las promesas. Verdad. Veraci-
tas, atis, II Sinceritat y bona fé, com oposada à la
mentida y engany. Verdad. Candor, is. || La realitat
ó existència de las cosas, Verdad. Verilas, atis. ||
Laiament se diu de lo que es oposat al error y à
una doctrina falsa. Verdad. Veritas, atis. || La ex-
pressió clara ab que's coneix y reprèn à algú. Ver-
dad. Verum, i. || Divinitat del paganisme, que la
feren filla de Júpiter, y la representavan en figura
de dona vestida mòlt senzillament, però no raénos
noble y raagestuosa. Verdad. Veritas, atis.
VERITAT ESQÜE, ES VERITAT QUE, Ó BÈ ES VERITAT
Espècie de concessió restrictiva que no embarassa
al asumpto, ó que exceptua de alguna regla gene-
ral. Verdad es que, ó es verdad que, bien es verdad.
si bien es verdad. Veruntamen.
VERITAT NUA. La Veritat clara, sens adulació, res-
pecte ni mirament. Verdad desnuda.\erilas nuda.
VERITAT SABUDA Y BONA FE GUARDADA. loC. for, ab
que's dóna é enténdrer que algun plet ó causa 's
déu sentenciar sens aténdrer precisament à las
formalitats yàpices del dret. Verdad sabida y buena
fe guardada. Sententia, citrà judicialem formam,
ferenda.
AB TOTA VERITAT, m. adv. Ab tota realitat. En ver-
dad, de verdad, con toda verdad, verdaderisimamen-
te, en realidad de verdad, por cierto y por la verdad.
Prorsüs, absque dubio.
VER
CATALÀ.
VER
767
RITAT. fr. SI S' B\ DE Dia LA VKRITAT.
APURAR LA VERITAT, fi". Examinar y averiguar ra-
dicalment la cerlilut de alguna cosa. Apurar, ajus-
tar la ver dad. Scrulor, aris.
CANTAR LAS VERITATS, fr. met. fam. Desfogarse
algú ab altre, dientli ab llibertat lo que sent contra
ell. Despampanar, decir à otrodos claridadesó dos
verdades. Liberè loqui.
EN CANTANT Ó DIENT LAS VERITATS, SE PERDEN LAS
AMISTATS, ref. Denota lo mal que s' solen rébrer co-
munment las correccions. Mal me quieren mis co-
madres, porque lesdigo las verdades. Yeritasodium
parit.
EN VERITAT, m. adv. Verdaderamenle. En verdad,
dia verdad, ó de verdad, verdaderamenle. EqniAem.
ES VERITAT Ó ES MÒLTA VERITAT. loC. En COníïr-
mació de lo que s' ha dit. Es mucha verdad, esta es
la verdad, asi es. Sic planè se habet.
^ES VERITAT AQUESTA MENTIDA? loC. ES PECAT LO
DIR MENTIDAS?
LA PURA VERITAT, exp. La Veritat indubilable,
clara y sense rodeix. La pura ó lapurisima verdad,
ó la misma verdad. Ipsa verilas.
FALTAR A LA VERITAT, fr. Dir lo que no es. Fallar
à la verdad. A vero deücere.
LA VKRITAT AMARGA, exp. pera siguiQcar lo disgust
que causa à algú lo que li digan lo mal que ha fél.
La verdad amarga. Yeritas non oranibus grata est.
LA VERITAT SEMPRE SURA. ref. Exhorta à profes-
saria, perquè encara que's vulla subtilisar y ofus-
car ab astúcia ó mentida, sempre brilla y queda
victoriosa. La verdad adelgaza, però no quiebra;
la verdad como el óleo siem,pre nada en somo. Yeri-
tas laborat nimis sajpò, extinguitur unquam.
PER VERITAT, m. adV. EN VERITAT.
SEMRLANT DE VERITAT. VERISSÍMIL.
. SI s' HA DE DIR LA VERITAT, fr. pera siguificar la
realitat del dictamen ó del sentit en lo que's parla
ó tracta. Si va à decir la verdad, si se anda à decir
verdad. Ut verum fateamur.
YULLAN QUE NO VULLAN, HAN DE TRAGAR LA VERI-
TAT; Ó SI NO'SPÓT DIR LA VERITAT QUE'nS TAPEN LA
BocA^ref. Denota la resolució en dir la veritat als
superiors per mès que no'ls acomode. La verdad
aunque amarga se iraga. Invito bibilur, vel ama-
rum gutture verum.
VERLANDINA8. f. pi. BRAVATA. 3.
VERM. m. ant. cüch.
VERMEÍR. V. n. ant. embermellir.
VERMELL, adj. BERMELL.
VERMELLÓ Y VERMEYLÓ. m. BERMKLLÓ.
VERMICULAR. adj. Lo que té la semblansade
verm ó cuch. Vermicular, vermiforme. Yermiforrais.
VERMÍFUGO, A. adj. med. Se diu del medica-
ment que destrueix los cuchs. Vermifugo. Yermifu-
gus.
VERMINÓS. A. adj. Lo que es produhit ó sos-
tingut pels cuchs que 's fan en lo ventre del ani-
mal. Verminoso. Yerminosus.
VERMÓ8, A. adj. ant. mocós.
VERN. m. Espècie de abedull, las fullas del
qual sónantiescorbúticas, antielmínticas, y servei-
xen pera matar las pussas. Àhedul aliso. Betula al-
nus.
VERNAL. adj. Gosa de primavera. Primaveral,
vernal. Yernus. || astrol. E pi telo del primer qua-
drant del tema celeste desde 1' orient basta '1 mitj-
dia, cel ó meridià superior. Vernal. Yernalis.
VERNEDA. f. Lloch plantat de verns. Aliseda,
alisar. Alnetum, i.
VERNIGAT. m. ant. VAS, GOT.
VERNÍS, m. BARNÍS.
VEROL. m. Lo color que prenen los rahims
quant comensan à madurar, y 'Is mateixos grans
que tenen aquest color. Embero. Rubedo, inis.
VEROLA. f. Malaltia perillosa, de grans conta-
giosos, que pót prevenirse per medi de la inocula-
ció, y 's diu borda quant ix naturalment y vera
quant s' empelta. Viruelas. Yariola, ae.
EIXIR LA VEROLA. fr. Ferse grans de verola en lo
cos de la persona. Brotar las viruelas. Papulas pul-
lulare.
VEROLAR. V. n. Comensar à péndrer color de
madur los rahims y altras fruytas. Pintar, emberar.
Maturesco, is.
VEROLÓS, A. adj. Qui té verola. FtVoíento.Boa
morbo infectus. || Grabat de resultas de la verola.
Virolenlo, picado de viruelas, picoso. Papulis nola-
tus. I Dit del rahim que comensa à madurar. Em-
berado. Maturescens.
VERÒNICA, f. Estampa de la cara de Jesucrist,
que comunment se representa per una dona, que
limpià al Senyor lo suhor ó sanch en lo camí del
Calvari, y se li quedà senyalat lo rostro del Salva-
dor en tres parts de la tela. Verònica, sania faz.
Yera icon Jesuchristi in sudario impressa eíDgies.
D Planta que té la cama de un peu de altura, sub-
til, quadrada y plena de nusos, de ahont naixen
fullas llargas, y en la extremitat de ella una espiga
de flors apretadas, moradas y alguna vegada blan-
cas ab quatre llavors llargarudas. Betónica, veròni-
ca, gariofUea. Betonica, serratula, ae.
VEROSÍMIL. adj. y derivats, verissímil.
VERRA. f. TRUJA.
VERRO. m. Porch mascle no sanat, que 's deixa
per pare. Verraco. Yerres, is.
VERRUGA. f. Duresa que 's fà com un gra, re-
gularment en las mans ó en la cara. Verruga.
Yerruca, mymenia, ae,
VERRUGA88A. f. aum. Verrugaza. Yerruca
major.
VERRUGÓS, A. adj. Qui té verrugas. Verru-
goso, aberrugado, verrugiento. Yerrucosus.
VERRüGüERA. f. Girassol major que cura las
verrugas. Cliotropio, verrucaria, girasol mayor.
Yerrucaria, x.
VERRUGUETA. f. d. Verruguita, verruguilla.
Yerrucula, ae. || Trampa que fan los fuUers en lo
768 VER DICCIONARI
joch de cartas. Fullero, berrugueta, verrugueta.
Aleatòria fraus.
VERS. ra. Poesia, niímero determinat de síl-la-
bas disposadas de tal modo que forman armonia y
cadència, y n' hi ha desde quatre síl-labas fins à
disset. Metro, verso. Yersus, us, carmen, inis. ||
Cada membre ó part en que 's divideixen los salms
y capítols de la Bíblia. Verso, verskulo. Yersicu-
luS, i. II ENVERS. II DEVERS.
VERS FIGURAT, aut. AL-LEGORIA.
EN VERS. m. adv. Dit de las composicions escritas
en rima ó en vers. En verso, rimado. Yersificalus.
TIRAR VERSOS, fr. Tirar llatinadas, indireclas.
Echar varetas ó indireclas. Iram aculeatis dictis
prae se ferre.
VER8ACIÓ. f. for. [Pràctica. Pràctica, [versa-
cion. Yersatio, nis.
VER8AL. m. Nom de cada una de las llelras
majúsculas de cos al doble que la baixa, y s' ano-
menan així per emplearse al principi dels versoS)
com capitals per comensar ab ella 'Is capítols, é
inicials per comensar clàusulas, noms propis, etc-
y entre 'Is fundidors s' anomena de dos punts per
estar fosas en dos líneas del cos de sòn grau. Ca-
pital, versal, inicial de dos punlos. Majores, capila-
les litterae.
VERSALETA. f. Entre eslampers majúscula
del cos ó altura de la lletra minúscula, Versalilla.
Yersalis littera.
VERSAR. V. n. Haver, Irobarse en qualsevol
cosa las mateixas rahons y circunstàncias, que en
altra ab que 's compara. També s' usa com recí-
proch. Militar, versar, mediar. Esse, convenire. ||
V. r. Acostumarse, ferse pràctich pel exercici. Ver-
sar. Yersari. || Referirse. Versar. ReíFero, ers.
VERSAT, DA. p. p. y adj. Exercitat, pràctich.
Versado. Yersatus.
VERSÀTIL, adj. Lo que fàcilment vóUa sobre
algun eix ó pollaguera. Versàtil, vertiblc. Yersati-
lis. II En la moral lo que fàcilment se gira envers
diferents cos'ats, com los auxilis indiferents, etc.
Versàtil. Yersatilis.
VERSEJAR. v. n. versificar. || Dir à lo en lo
cor los versos que corresponen al orga , y apuntar
lo que toca cantar al cor. Apuntar. Indico, as.
VERSEMBLAIVSA. f. VERlsSlMlLiTUT.
VERSEMBLANT, adj. VERISSÍMIL.
VERSEMBLANTMENT. adv. m. verissímil-
MENT.
VERSET, m. d. Versillo, ico, ito, versecillo.
Yersiculus, i. |1 Cada membre ó part en que 's di-
videixen los salms, capítols de la Bíblia y pàrrafos
de las lleys. Versiculo. Yersiculus, i. || Part del res-
ponsori que en las horas canónicas se diu regular-
ment abans de la oració. Versiculo. Yersiculus, i.
VERSiCUL. m. verset. 2. 3.
VERSicULA. f. Lo lloch ahont se posan los lli-
bres de cor. VersicxUa. Locus in quo libri cantus
collocanlur.
VER
VERSIGULARl. m. Qui cuyda dels llibres de
cor, y '1 qui entona'ls versículs. Versiculario . Can-
tus librorum custos, et versiculorum cantor; ver-
sicularius, i.
VERSIFICACIÓ, f. Obra de versificar. Versifi-
cacion. Yersificatio, nis.
VERSIFICADOR, m. versista.
VERSIFICAR. V. n. Fér ó compóndrer versos.
Rimar, versificar, irovar. Yersifico, as.
VERSIÓ, f. Traducció, interpretació. Version.
Yersio, traductio, nis.
VERSISTA. m. Qui fà versos, à diferència del
poeta, que inventa y escriu sobre algun assumpte
grave ab conegut número. Versisla, versificador.
Yersificator, is.
VERSPARA. /. ant. HORROR.
VERT, DA. adj. No madur. Vcrde. Immaturus-
II Lo que té '1 color vert. Verde. Yiridis. |j S' usa
en sentit contrari à sech, com: llenya verda. Ver-
de. Yiridans. [j Se diu del vi aspre per no haverse
cullit ben madur en la verema. Verde. Austerum.
II met. Fort, vigorós. Verde. Yegetus. || met. Se diu
de lascosas que estan als principis ó que se saben
poch. Verde. Imraaturus. || m. Lo color natural de
las herbas y plantas. Verde. Yiridis, is. || Lo mateix
color vert. Verde. Yiridis, is. || La herba que's dó-
na à las cabalcaduras pera refrescarlas y engreixar-
las. Verde. Hordeum virens. || Color vert particular
que's dóna al panyo, sobre un peu de blau mòlt
baix, y luego se li dòna'l color de palla. Verdecele-
don. Coloris viridis genus.
VERT CLAR. VERDEGAYA.
vert de esmeralda. De un color vert semblant
al de la esmeralda, y també s' usa com substantiu.
Verdeesmeralda. Smaragdinus, perviridis.
VERT DE MAR. Color entre vert y blau de cel ó de
color del mar. Verdemar. Glaucum, i,ceruieus, ei.
VERT DE MONTANYA. Mineral de color vert hermós
y clar, bo pera pintar al oli, al fresch, y al tremp.
Verde-monlana. Yiride montanum.
VERT DE OLIVA. Lo que es de color com lo de las
olivas abans de madurar. Aceitunado. Oleaceus.
VERT DE PORRO, Lo que tè '1 color vert com la fu-
lla del all porro. Verde de color de puerro, y sinopla
en lo blasó. Prasinus.
VERT DE VEixiGA. Color vert obscur, fét de fel de
vaca y altres ingredients, y serveix pera las il•lu-
minacions en laspinturas. Verdevejiga. Yiridis ves-
sicarius.
VERTFORSAT. Lo que resulta de la mescla de blau
y groch. Verde (orzado. Yiridis ex arte color.
VERT NEGRE. Lo color vcrt mòlt fosch y que tira à
negre. Verdinegro. Coeruleus.
DE MÉS VERDAS NE MADURAN; Ó n' HAN MADURAT
QUE HAN ESTAT MÉS VERDAS. Contextació ab que ma-
nifestam la esperansa de conseguir nostre intent,
encara que parega desproporcionat. De menos nos
hizo Dios. Nihil Deo ditfi^cile.
DONARSE UN VERT. fr. fam. Anar à recrearse ó à
YER
CATALÀ.
VES
769
ivertirse per algun temps. Darse un verde ó una
avonada. Luxui aliquamdiu indulgere.
ESTiVAR EN VERT.fr. íiàut. Estivar humit. Eslivar
húmedo. Humide slipare.
MÉS VAL VERT PERA MÍ, QUE MADUR PERA'lS ALTRES.
f. Denota que no 's deuhen voler las cosas tan
iquisidas, que'sperda lot. Se diu regularment de
fruyta. Mas vale gordo al lelar, que delgado al mu-
ladar; mas vale borracho que oleado. Tuliüs est cer-
tis, dübiis quam Qdere rebus.
NO DEIXAR RES PER VERT. fr. fam. ab que's pon-
dera la gran desconfiansa de algú, especialment en
matèria de donas. No le fiarà un saco de alacranes.
De scorpionum sacco furabitur.
no'n vull que són vEiiDAS. loc. prov. pera denotar
que algú desprecia las cosas perquè no las pót con-
seguir. Ayrillas eran ; prudència es disimular, iio
querer la cosa no pudiéndola alcanzar. Nolo acer-
bum sumere.
SI SÓN VERDAs, SI SÓN MADURAS. Bxp. fam. ab que's
denota que algú 's resol à fér alguna cosa ab rahó
ó sens ella. Si esldn frilas ó no esldn frilas; entre
si son flores óno son flores. Bene vel malè cadat.
VAJAN LAS VERDAS PER LAS MADURAS. ref. Significa
que's deuhen sufrir algunas incomoditats en re-
compensa de las comoditats. Vayan las duraspor ò
con las madur as; pasar cochura por hermosura; vú-
yase lo comido por lo servido. Servitii mercès ab-
sumpla cibaria sumpto.
VERTADER, A. adj. verdader.
VÈRTEBRA, f. anat. Cada un dels ossets, que
unintse, y encaixantse ó encadenantse uns ab ai-
res, forman la espinada de la persona. Espondil,
értebra, espondilo. Vertebra, se. || Cada un dels
ossets que encaixats ó encadenats forman la espi-
Ïada de algun peix, com del bacallà, etc. Bicho.
ertibulum, i.
VERTEBRAL, m. S' aplica à un derramament
e la artèria magna ó aorta. Vertebral. Yertebra-
s. II adj. Gosa de las vértebras, com: columna
KRTEBnAL, Vertebral. Vertebralis.
VERTELL. m. nàut. Cada una de las bolas en-
filadas com uns rosaris, pera facilitar lo moviment
de las vergas. Vertello ò bertello. Antenis inser-
viens globus.
VERTENT. p. a. Lo que verteix, com : àyguas
ERTENTS. Veriiente. Fluens. || m. vessant.
VERTIBILITAT. f. La facilitat de móurerse
Iguna cosa envers vàrias parts ó al rededor. Verti-
ilidad. Yertibililas, alis.
VERTIBLE. adj. VERSÀTIL.
VERTICAL, adj. Lo que està directe y perpen-
jcularment sobre nostre cap. Se diu de qualsevol
írcul màxim de la esfera, (|ue passa pels pols del
orisont y pel centro de un astre, y en lo qual se
onta ó amida la altura de aquest en qualsevol ins-
tant donat. Vertical. Yerlicalis. || geom. Se diu de
la línea que 's tira en un pla de alt à baix sens in-
clinarse à un costat ni à altre, ó senyalada per la
direcció de un fil ab un plom ó altre pes al cap da-
vall. Vertical. Yerticalis,
VERTICAL PRIMARI. Lo que es perpendicular al
meridià, ó à la intersecció del qual ab lo pla del
horisont forma ànguls rectes ab la línea meridia-
na. Vertical primario. Yerlicalis primarius.
VERTICALMENT, ad V. m. De un modo verti-
cal. Verticalmente. Yerticali modo.
VÉRTICE. m. Lo punt superior del cap. Coro-
nilla, vérlice. Yertex, icis. 1| geom. La cima ó punt
superior de qualsevol figura. Vértice. Yertex, icis.
VERTICILAT, DA. adj. bot. Se diu de las
planlas que forman cora anells. Verticilado. Yerti-
.cillalus, verticulatus.
VERTICILO. m. bot. Denominació que's dóna
à la disposició de las flors, pedúnculs, etc. quant
tres ó mès de ells rodejan de distància en distàn-
cia la cama, ram ó pedúncul comú, formant una
volta, com las fullas de la maria-Uuisa; Verticilo.
Verlicillus, i.
VERTIGINÓS, A. adj Qui pateix rodaments
de cap. Vertiginoso. Yertigin i ;s laborans.
VÉRTIGO. m. RODAMENT DE CAP.
VERTIR. V. a. Derramar, ««ar. També s' usa
com recíproch. Verter. Yerto, is. || met. Comunicar
al públich, ó dir lo que 's tenia o ''ecrel. Verter.
Ditfundo, is.
VÉRTOLA. f. GLÀNDULA. [| f. ant. BRAHÓ.
VERTOSA. f. GLÀNDULA.
VERTRIS. m. ant. vértice.
VERVES80R. m. marmessor.
VÈS. Yeu ques' usa com interjecció de enfado ó
de despreci. Anda, quita. Apage.
VES. VIS, VICE.
VE8ANA. f. VESSANA.
VESCH. m. Matèria apegalosa à propòsit pera
agafar aucells, y també la planta de que 's fa. Li-
ga. Yiscus, i.
VESCOMTAT. m. La dignitat ó títol de ves-
comte. Vizcondado. Procomitalus, us.
VESCOMTE, m. Substitut que deixava'l com-
te ab sas veus y autoritat, y vuy es títol de honor
que dóna 'I soberà per distinctiu y premi del mèrit
de sos vassalls. Vizconde. Vicecomes, procomes,
itis.
VESCOMTESSA. f . La dona del vescomte ó al-
tra que té '1 títol de vescomtat. Vizcondesa. Proco-
milissa, ae.
VESCÓS, A. adj. viscós.
VESER. adj. ant. verdader. •
VESLLUM. m. Lo reflexo de la llum, 6 dèbil
resplandor per la distància de ella. Vislumbre. Du-
bia lux. II met. Congectura, sospita ó indici. Vis-
lumbre. Suspicio, nis. II Notícia dubtosa. Vislum-
bre. Anceps cognitio.
VESPA. f. Insecte de tres à quatre líneas de
llarch, ab quatre alas, y de color groch ab faixas
negras. Pica ab un fibló que tè en la part posterior,
introduhint un humor acre, que causa coissó é in-
770 VES DICCIONARI
flaniaeió. Viu en societat, y fabrica brescas, però
YES
sens mel. Avispa. Vespa, íb. || met, astut, taymat.
VESPER, m. Espècie de bresca sens mel que
fan las vespas. Avispero. Vesparura favus.
vespertí, na. adj. Cosa del vespre. Ves-
perlino. Vesperlinus.
VESPRA. f. ter. VIGÍLIA.
VESPRADA, f. TARDE.
VESPRE, m. Las primeras horas de la nit. No-
che, anochecer, prima noche. Vespere, prima nocte.
II TARDE.
FERSE VESPRE, fr. y
VESPREJAR. V. n. Ferse fosch ó de nit, Ano-
checer. Vesperasco, is. || tardar.
VESPRES, m. pi. Una de las horas canónicas
que 's resa per la tarde, desprès de nona. Visperas,
Vesperaí, arum. || Entre 'Is romans era una de las
divisions del dia, desde'l íi de nona fins à posta del
sol. Visperas. Hora vespertina.
VESPRES siciLiANAS. cxp. que denota qualsevol
venjansa jeneral ab morts violentas, aludint ala
malansa que 'Is sicilians executaren en tots los fran-
cesos que 's trobavan en Sicília la vespra de Pas-
qua del any 1282, sens perdonar à las sicilianas
que estavan embarassadas de algun francès; y s'
anomenan així perquè '1 senyal del acometiment
fou lo primer toch de vespres. Visperas sicilianas.
Strages vesperai siculae.
VESSA. f. Planta anyal que fà las camas incli-
nadas à terra y sobre dos pams de llargas; las flors
petilas, de color morat bermellench y acompanya-
das de grífols ó fils; lo fruyt es un llegumet escay-
rat ó rodó obscur, y contingut en unas tavelleias
vellosas, senladas, unidas de dos en dos ó de tres
en tres. Sòn us principal es pera aliment dels co-
loms, yreduhidas à farina se'n fan cataplasmas re-
solutius. Algarroba, arveja, alverja, vicia, y arve-
jonapr. And. Vicia sativa. || Las brancas majors
dels arbres que s' extenen desde la soca. Brazo.
Raraus major.
VESSA BORDA. Planta mòlt semblant à laanteriorj
de fullas mes amplas, los fils de dos en dos; las
flors majors y de un hermós color de púipura;
'1 fruyt rodó y obscur. Naix sens plantaria, y es
bastant perjudicial als blats. Afaga, arbeja silves-
tre, arvejon,y arvejona loca. pr. And. Aphaca, ae.
VESSAS DE JARDÍ. Planta. Arveja florida ò de flor.
Vicia tricolor.
VESSÀ. ra. Camp de vessas. Algarrobal, arvejal,
arvejar. Viciis sativis consitus ager.
VESSAMENT. m. Escampament de licor ó al-
tra cosa. Derramamiento, veriimiento . Eflfussio, nis.
VESSANA. f. Lo solch recte que forman los
llauradors desde un extrem à altre de la terra. Ve-
sana. Longior sulcus. j] Lo quadro de terra cqmprés
entre dos solchs paralelos en una heretat gran di-
vidida en porcions. Vesana. Duobus sulcis parale-
lis agri contenta pars. 1| jornal. 5.
VESSANT, p. a. Lo que vessa, com; àyguas
VESSANTS. Vertiente. Fluens. || Lo pendent ó declivi
per ahont corre ó pót córrer la àygua. Verlienle.
Fluentum, i. || La part inclinada de la teulada. Ten-
dido. Tecti imbricali devexa pars.
VESSAR. V. a. Derramar, llansar lo líquit de
algun vas. Derramar, verter, efundir, vaciar. EÍFun-
do, is. II V. n. Sobreixir. També s'usa com recí-
proch. Rebozar, reverier, redundar. Redundo, as. ||
med. Eixir algun licor, humor del continent, per
la repleció ó desmasiada abundància. Regurgitar.
Refluo, is.
VÈSTA. f. Sach de penitència, del qual s' usa
en las professons de la setmana santa, elc. Túnica,
vesia, iraje nazareno, saco. Longior túnica.
VESTAL. adj. Cosa de Vesta que 'Is romans te-
nian per diossa del foch, com: festas vestals, etc.
Vesial. Veslalis. || f. Cada una de lasdonzellas de
las famílias distingidas de Roma, que 's deixavan
al servey de la diossa Vesla. Uavian de entrar desde
la edat desis hasta deu anys, y servian per espay
de trenta, los deu primers en lo noviciat, los altres
deu oferint sacrificis, y 'Is deu restants ensenyant
à las novícias; si bè sa ocupació principal era no
deixar apagar may lo foch en sos temples, lo que
si succehia per culpa de ellaseran severamentcas-
tigadas y assotadas ab vergas, y si en los dits trenta
anys violavan lo vot de virginitat, las enterravan
vivas, ó las tancavan en alguna profunda caverna,
ahont las feyan morir de fam. Quant passavan pels
carrers, los magistrats las cedian lo pas, y ordinà-
riament se concedia perdó als reos per qui ellas in-
lercedian. Vesial. Vestalis virgo.
VESTEDURA. f. vestidura.
VESTIDET. m. d. Vestidillo. Parva vestís.
VESTIDOR, m. Lo lloch destinat pera vestirse,
Vestuario. Vesliarium, ii. || Lo lloch detràs de las
taulas pera vestirse 'Is cómíchs, y ahont se suposan
executadas las accions que no convé representar al
poble. Vestuario. Postcainium, ii.
VESTIDOT. m. Vestit despreciable. Vestidillo .
Despicabilis vestis.
VESTIDURA, f. vestit. 2.3. 4. I Vestit espe-
cial ó part de ell que serveix de singular adorno ó
dislincció. Vestidura. Vestimentum insigne. || pi.
Ornaments que se sobreposan als vestits ordina-
ris, y serveixen al cuito diví. Omamentos, vesti-
mentas, veslimentos. vestiduras sagradas. Sacra ves-
tes.
VESTIDÜRETA. f. d. Veslidurilla, ita. Parva
vestis.
VESTIGI, m. La petjada ó rastre que deixan
los peus per allí ahont passan. Reliquia, vesligio,
rasiro, huella, pisada. Vestigium, ii. | La memòria
ó notícia de las accions dels antichs pera imitació
y exemple. Vesligio. Vestigium, ii. || V indici ó
senya per ahont s' infereix la veritat de alguna co-
sa. Indicio, iiesíí^fío. Argumentum, i. || Monument ó
senyal de algun edifici ó de qualsevol altra cosa,
com: noquedà ningun vestigi de las grandesas dels
VES
CATALÀ.
VET
771
assiris. Rastro, vesliyio. Moiíuineiiluin, signuin, i.
11 RELÍQUIA. 4.
VE8TIGLE. m. Mónsliuo horrendo. Vesliglo.
rridum speclrum.
VESTIMENT, m. vestit. 2. || pi. vestipüra. 3.
VESTIR. V. a. Abrigar lo cos, cubrirlo ab lo
vestit. També s' usa com rocíproch. Vestir. Vestio,
is. II Adornar, com: vestir los altars, las parets
de tapissos, elc. Vestir. Orno, as. H Guarnir alguna
cosa pera sa major defensa, corn la porla ab plan-
xas de ferro. Vestir. Conlego, is. 1] Donar liberal-
ment ó de caritat a algú ab que veslirse. Vestir.
Yeste donaré. || Adornar un escrit. Vestir. Evorno,
as. II Disfressar, dissimular la realitat de alguna
cosa. Vestir. Simulo, as. || Traballar ó fér vestits
pera altre. Vestir. Vestes aplare. U Anar vestit, y
així 's diu: N. vesteix bè. Vestir. Vestio, is. || Ar-
rebossar ab guix ó morter. Vestir. Incrusto, as. ||
Entre fusters, juntar y enllassar los muntants de
las porlas y Gnestras ab los travessers. Entrejimlar.
Connecto, is. U Admélrer per religiós. Dar el habi-
to. Religioso habitu insignire. || péndrer l' hàbit.
II V. r. Se diu dels animals y planlas, respecte de
la pell, escorxa, etc. de que'scubren. Veslirse.
Vestiri. II Poblarse, cubrirse'ls camps de herba,
'Is arbres de fullas, etc. Veslirse. Indui, ornari. ||
Eixir de una malaltia, y deixar de fér llit. Veslirse.
Convalesco, is. 1| Cubrirse, sobreposarse una cosa
à altra, com lo del de núvols, elc. Veslirse. Contegi.
VESTIT, DA. p. p. y adj. Vesiido. Vestitus. 1]
m. Lo conjunt de pessas de roba que compon 1'
adorno del cos, pera defensa, y anar decenlment
cubert. Veslido, vestidura, habito. Vestiraenium,
i. II Pessa de roba que se sobre posan las donas, y
las cubreix tol lo cos desde 'Is muscles. Veslido.
Yestis, is. II Lo trajo ó modo de vestir dècada país,
y així's dia: vestit à la espanyola, etc. Traje.
veslido. Habilus, us.
vestit de arlequí. Yeslit ridícul de vàrios co-
lors que usan los arlequins. Botarga. Larva, x.
vestit de cort. Lo que usan en palàcio las sen-
yoras en los dias de funció. Veslido de corle. Yestis
ornatior.
vestit de guerra. L' uniforme dels soldats. íy^ií-
/brmc mih'íar. Miliiaris vestis.
vestit de pells. Lo que solen portar los pastors
t de pell del bestiar. Pellico. Rbeno, is.
vestit espellifat. Jerapellina. Obsoleta, detrila
'est is.
vestit t calsat. m. adv. que s' usa en los con-
actes posant per obligació de provehir à algú de
ilas cosas. Veslido y calzado. Vestitus el calcealus.
en cos y ànima.
llevarse ó traürerse 'l vestit, fr. despu-
lABSE.
ÜN VESTIT NE TINCH EN FRANSA Y AQUÍ 'M MÓRO DE
FRET. ref. pera burlarse del que 's jacla de lo que
no li pót servir, y també s diu quant algú té abun-
dància ó aloménos lo necessari de alguna cosa en
altra pari, } allí aboni se troba ne tu falla, üuen
jubon me tengo en Francia : mi padre se llama ho-
gaza, y yo me muero de hambre. Semper agrícola
in novuni annum dives.
VESTUARI, m. Lo necessari pera veslirse.
Vestuario. Integra veslis. 1| Lo que en aigunas co-
munitats ó cossos ecciesiàstich se dóna à sos indi-
víduos pera veslirse. Vestuario. Indumenlis desig-
nata summa. |] La renda que \ dóna en aigunas
iglésias pera veslirse als que tenen aquesta obli-
gació en aigunas funcions. Vestuario. Pro allaris
servitio pensió.
VET. m. ant. Entredit, censura eclesiàstica. En-
tredicho. Inlerdictum, i. |1 m. Negació, prohibició
del rey. Velo. Vetilum, i.
VET AQüí. interj. ab que s'activa 'I discurs ys'
excita la atenció del qui óu. Ea. Eja.
VETA. f. Teixit llarch y estret de fil, de cotó,
de estam, de filadís, de qualsevol color, que ser-
veix pera lligar ó reforsar algun vestit, elc. y s'
anomena cinta quant es de seda. Cinta. Villa, tae-
nia,se. H vena. 3. 4. 7. || Corda posada en una cor-
riola ab que 'Is manobres pujan los materials. Ti-
ro. Funis, is. H met. Lo natural, humor, geni ó in-
clinació de cada hu, y així 's diu : seguir la veta.
Vena, veta. Animus, i. H En lo lli y cànem lo fila-
ment que contenen aquestas malérias, abans de ne-
lejarlas. Uebra. Fi lamenta, orum. || Lo tros de si-
molsa ó llenca de teixit de cànem ó estopa que's
clava ab lalxas de llarch à llarch en las barras del
teler de brodar, y serveix pera cusirhi y assegu-
rarhi la roba que s' ha de brodar. Propienda. Fas-
cia lintea fulciens. || pi. Pasta de fideus anomenada
així per la figura de veta. Tallarines. Tragemala
resecla.
DEScuBRiR LA VETA. fr. met. Couéixcr las incli-
nacions, intenció ó designe de algú. Descubrir la ve-
ta. Affectum introspicere.
SEGUIR la veta i ALGÚ. fr. met. Acomodarse al
humor ó geni de altre. Guardarle ó llevarle d algu-
no el aire. Ad alicujus arbitrium totum se fin-
gere.
TROBAR DE VETA Ó DE BONA VETA. fr. lUCt. TrobaP
à algú de bon humor ó en disposició favorable pera
conseguir de ell lo que 's prelen. Cojerò hallar d
otrode vena. Allerius animum facilem experiri.
VÉTEL AQUÍ. exp. ab la qual s' amostra ó
senyala à algú. He aqui, ve ò ves aquí, élelo. En,
ecce.
VETERÀ, NA. m. y f. S' aplica als soldats que
per bavér servit mòlt temps estan experts en la
milícia. Velerano. Veleranus. || Entre romans s'apli-
cava als soldats que havian acabat sòn servey, y
estavan exemps de tornar à la guerra. Velerano.
Veleranus. || Antich ó esperimental en qualsevol
professió ó exercici. Velerano. Peritus.
VETERINARI, A. adj. Cosa de la veterinària.
Veterinària. Yetcrinarius. || f. makescalia.
VETETAif.d. Velica,illa. Venula eb. || cinteta.
772
MEU
DICCIONARI
VEÜ
VETHO, Ó VEÜ8HO ALLÀ. loc. pera signi-
ficar que una cosa es miljana, so es, ni sobiessa-
lient ni despreciable. Entre merced y senoria. Me-
diocris.
VETLAR. V. n. vetllar.
VETLLA, f. La acció de velllar, y 'i lemps en
que 's vetlla. Vela, vigília, velacion, velada, vigi-
lia, ». II La cenlinella que's posa per la nit. Vela.
Excubatio, nis. || L' acte de velllar lola la nit. Per-
vigilio. Pervigiliura, ii. || Una de las quatre paris
en que 'Is romans dividian la nit de tres en tres
boras. Vela. Vigilia, «. || La assistència devota per
horas 6 torn devant del SS. Sagrament. Vela. Sia-
lio, nis. II Lo temps de traballar de part de nit, y'l
mateix traball que's fa. Vela. Elucubratio, nis. ||
met. Cuydado y vigilància en qualsevol cosa. Vela.
Cura, diligenlia, aï.
VETLLADA, f. VETLLA. 6. 7.
VETLLADOR, A. m. y f. Qui vetlla. Trasno-
chador, velador, vigilanie. Yigilalor, is. | Qui vi-
gilanlment y ab solicitut cuyda de alguna cosa.
Velador, vigilante. Invigiiator, is. || Tauleta, pagès
de fusta ó altre instrument en que 's col-loca '1 llum
pera vetllar los Iraballadors. Velador. Lycbnuchus
lignens.
VETLLAR, v. n. No dormir lo temps destinat
pera descansar. Trasnochar, velar, vigilar. Vigilo,
as. II Fér guàrdia ó centinella. Velar. Excubo, as.
II Traballar de nit. Velar. Elucubro, as. || Assistir
per hoias ó torn davant del SS. Sagrament. Velar.
Stationem agere. || met. Observar atentament al-
guna cosa. Velar. Observo, as. |j Cuydar ab solici-
tut de alguna cosa. Fe/ar. Invigilo, as. | Desvetllar-
se sobre alguna cosa. Desvelarse, velar. Advigilo,
as. II V. a. Assistir de nit als malalts ó als difunts.
Velar. Excubo, as.
VEÜ. f. Lo so que forma l' ayre ferit y modifi-
cat en la gargamella y proferit per la boca del ani-
mal, y en particular de la persona. Voz. Vox, cis.
II Lo so que forman algunas cosas inanimadas per
medi del ayre ó del vent, com: la veü de la trom-
peta, etc. Sonido, voz, son. Vox, cis. || Lo so natu-
ral ó metall de veu ó '1 modo ab que s' usa de ella.
Voz. Vox, cis. II Paraula, dicció. Voz, vocablo. Vox,
cis. II Crit, Grilo, voz. Vox, cis. || Lo müsich que
canta, y així 's diu: primera veu. Voz. Vox, cis. |1
Rumor, opinió comuna. Voz. Rumor, is. || Poder,
facultat, dret pera fér algú en nora sèu ó de altre
alguna cosa. Voz. Facultas, atis. |1 La capacitat ó
aptitut pera elegir en las juntas. Voz. Vox, cis. ||
Motiu ó pretext públich. Voz. Publica vox. || Vot en
lasjuntas ó eleccions. Voz, voto. Suffragium, ii. [|
gram. Lo conjunt de inflexions de un verb quesig-
nifican de un mateix modo. Voz. Vox, cis. || Súpli-
ca, oració. Voz. Vox, cis. || mús. Se diu del cant y
modificació del so, en quant diu relació à la músi-
ca. Voz. Modulatio, nis. || En las cosas espirituals
y morals, inspiració, com : la veü de la veritat y
de la justícia clama sempre al cor. Inspiracion,
voz. Inspiralio, uis. || Precepte, manament del su-
perior. Voz. Vox, cis. H Se diu també del cant dels
poetas, com : jo deslino ma veu à voslras alaban-
sas. Voz. Canlus, us. || iNolícia, fama, divulgació
de alguna cosa. Son. Sonus, i, fama, x.
VEU ACTIVA, gram. Lo conjunt de inflexions de)
verb que expressan acció. Voz activa. Activa verbi
vox. II Facultat de votar. Voz activa. Suffragium
ferendi jus.
VEU AGUDA. La alia y de liple. Voz aguda, pene-
Irante. Acula vox.
VEU CLARA V SONORA. Voz argcnlada. Canora vox.
VEU DE AYGüA. Mina, vena de àygua. Manantial,
venero. AquiE vena.
VEÜ DEL POBLE. Lo consentimeut ó voluulat del
poble. Voz del pueblo. \o\ poçali.
VEU GENERAL. Lo comú Sentit de mòlts. Voz ge-
neral ó pública. Plurimorum consensus, una om-
nium vox.
VEU GROSSA. La abullada ó grave à propòsit pera
fér lo baix en la música. Voz gruesa. Densa, gra-
vis vox.
VEU PASSIVA, gram. Lo conjunt de inflexions del
verb que expressa passió. Voz pasiva. Passiva vox.
II La facultat de poder sér elegit en las juntas. Voz
pasiva. Sufragi i jus.
VEU PLENA. La alia y forla, que umple 'Is ohidos.
Voz llena ó entera. Contenta, valida vox.
VEU PRIMA. La dèbil óque umple poch los ohidos.
Voz delgada. Gracilis, imbecilla vox.
VEÜ VAGA. 'L rumor ó notícia espargida entre
mòlts, ignorantse 1' autor. Voz vaga, hablilla. Ru-
mor, is.
k VEU PLENA. loc. ant. ABALTA VEÜ.
ABAIXAR LA VEÜ. ff. Dismiüuirla. Bajar la voz
ó el tona. Vocem remittere. || Deixar de parlar ab
arrogància. Bajar la voz. Voce demissa loqui.
AB ALTA VEÜ. m. adv. Cridant, A voz en grilo.
Concilata voce.
ALSAR LA VEÜ. fr. Parlar en veu alta. Alzar ó le-
vantar la voz. Vocein intendere. || Parlar ab sobe-
rania 6 arrogància. Levantar la voz; alzar elgallo.
Supèrbia efferre ; arroganter loqui,
i MITJA VEÜ, m. adv. En veu mès baixa de lo re-
gular. À media voz. Submissa voce. || Ab una lleu-
gera insinuació, À media voz. Levi indicio,
APAGAR LA VEU. fr. Fér que alguns instruments
sonen ménos posantlos sordina. Apagar la voz. So-
num tenuare,
A UNA VEU. m. adv. Ab comú consentiment. À
una voz. Una voce,
i VEÜ VISTA, loc, ant. Sin mas ni mas, d ojos vis-
tos.
k VEUS. m. adv. mús. Se diu quant se reuneixen
vàrias veus en lo cant, com : baix, tenor, etc. A ve-
ces. Modulatis vocibus.
CÓRRER LA VEÜ. fr. Divulgarse alguna cosa que s'
ignorava. Córrer la voz. Rumorem increbescere.
DE VIVA VEÜ. m. adv. de paraula.
VEU
CATALÀ
YEÜ
713
DONAK 6 LLÀNSAR VEUS. fr. Tomar wz. Inqui-
ro, is.
FÉR CÓRRER ó PASSAR LA vEü. fp. Divulgar, extón-
drer alguna espècie ó notícia. Echar la voz. Rumo-
rem spargere.
JUGAR LA VEU. fr. Fci" refilets los cantors. Jugar
la voz, hacer quiebros. Yocem raodulari.
MUDAR LA VEÜ. fr. Dissimular la pròpia, fingint-
ne altra pera no sér conegut. Mudar la voz. Yocem
simularé. 1| Variar de to de veu 'Is noys, regular-
ment quant entran en la pubertat. Mudar la voz.
Gallulasco, is.
NO TENIR VEU. fr. Tenime poca. No tener voz.
Abacem esse.
PÉNDRER VEUS. fr. Adquirir notícias. Tomar voz ó
razon. Inquiro, is.
PÉRDRER LA VEU. fr. PÉRDRER LA PARAULA.
PRIVAR DE VEU. fr. Privar de votar ó de sér volat.
Privar de voz. Aliquem suffragio privaré.
RÓMPRER LA VEU. fr. Excrcitarla ó alsarla mès de
lo regular. Romper la voz. Yocem exercere.
SÉR PÚBLICA VEU Y FAMA. fr. Teuirse per certa al-
guna cosa, per asseguraria quasi tothom. Ser públi-
ca voz y fama. Yulgarera opinionem esse.
TAPARSE LA VEU. fr. mct. No poder parlar per
causa de alguna passió vehement. Anudarse la voz.
Yocem faucibus haerere.
tríurer LA VEU. fr. Esforsarla en lo cant. Esfor-
zar, echar la voz. Yocem obfirmare.
VEUASSA. f. aum. Yeu grossa. Vozarron. Yox
magna.
VEUETA. f. d. Vocecilla. Yocula, se.
VEÜOTA. f. Yeu dolenta. Mala voz. Ingrata
vox.
VÉURER. V. a. Percibir los objectes ab la vista-
Ver. Yideo, es. || Estar dotat de la facultat de la vis-
ta. Ver. Yideo, es. || Mirar. Ver, mirar. Conspico»
as. y Registrar, observar, examinar. Ver. Conside-
ro, as. II Regonéixer, observar las cosas de la na-
turalesa ó del art. Registrar, ver, reconocer. Explo-
ro, as. II Trobar de qualsevol modo. Ver. Invenio,
is. II Regonéixer ab cuydado y atenció alguna cosa.
Ver. Recognosco, is. || Aténdrer ó anar ab cuydado
ab las cosas que s' executan. Ver. Considero, as. ||
Experimentar ó conèixer per lo mateix que suc-
ceheix, com: véurer lo que passa. Ver. Experior,
iris. II met. Advertir, com : véurer los eslragos que
causa '1 vici. Ver. Animadverto, is. || Pensarse lo
que ha de succehir atenent à lo que passa, com:
VÉURER abundància de fruyt per la bona disposició
dels arbres. Ver. Praevideo, es. || Conèixer, com:
VÉURER veritat, la rabó, etc. Ver. Cognosco, is.
II for. Assistir à la relació de algun plet. Ver. Yi-
deo, es. 11 Tractarse familiarment ab algú. Ver. Uti
familiariter. || descubrir. || m. Lo sentit de la vis-
ta. Ver. Yisus, us. || Lo mateix que parer, sentir,
judici, corn: à mon véurïr s' enganya. Entender,
ver. Meo judicio. || v. r. Estar en paratge ó postura
pera sér vist. Verse. Spectari. [| Usat com passiva
TOMO II.
del verb véurer, recaurer la acció sobre 'Is objectes
vistos. Verse. Conspici. || Trobarse constiluhit en
algun estat, com : véurerse perdut, pobre, aba-
tut, etc. Verse. Constituí. || Concurrir ab algú pera
algun efecte. Apersonarse, verse. Cum aliqao con-
venire. || Estar ó trobarse de qualsevol modo en lo
físich ó moral. Verse. Esse. U Descubrirse ó mani-
feslarse alguna cosa. Verse. Appareo, es. || Repre-
senlarse la imatge ó semblansa de alguna cosa ma-
terial ó inmaterial, com : véurerse al mirall, etc.
Verse. Inspici, conspici. Donarse alguna cosa à co-
nèixer clarament, com si 's veges. Verse. Spectari.
II Estar ó trobarse en algun sili ó llans. Verse. Ades-
se, I ant. prevéurer. |] m. anl. previsió.
véurer clar» fr. Conèixer alguna cosa tant cla-
rament com si's tocàs. Palpar. Rem attingere.
VÉURER í)E LLUNY. fr. Adcmès del sentit recte,
significa prevéurer. Preveer, antever, ver de léjos,
ver con anleojos de larga vista. Prajvideo, es.
VÉURER LA SEVA. fr. fam. Denota que à algú se li
presenta la ocasió favorable pera efectuar alguna
cosa. Ver la suya. Occasionem nancisci.
i MÉS VÉURER. exp. de despido, citantse pera al-
tra ocasió. A mas ver, hasta la vista, à biosy ved-
monos. Yale et redeas.
A VÉURER. m. adv. ab que's demana alguna cosa,
pera regonèixerla ó examinaria. À ver. Sine vi-
deam. j] S' usa com interjecció pera significar lo
gust ó satisfacció de que alguna cosa haja succehit
com se deya ó desitjava. Ha. Yidentes quomodo ita
est. II Explica la determinació de esperar que'l suc-
cés diga la certitut de alguna cosa. i ver, à ver;
veamos. Res suadebit; exitus, acta probal.
COM ES DE VÉURER. cxp. quc's rcmel al testimoni
de la mateixa cosa. Como es de ver, lo que se puede
ver. Uti spectabile dignum.
deixar véurer. fr. Permètrer lo véurer alguna
cosa. Dar à ver, ó dejar ver. Conspectui permit-
tere.
DEixARSE véurer. fr. Manifestarsc. Manifeslarse,
verse. Appareo, es.
encara s' ha de véurer, ó estar pera véurer. fr.
S' usa pera dificultar lo succés, certesa ó execució
de alguna cosa responent al que la facilita. Estar
por ver, desde alli ha de venir. Nondum adfuisso.
es de véurer ó es cosa de véurer. loc. Se diu de
alguna cosa digna de particular atenció ó conside-
ració. Es de ver ó para ver. Spectabilis, visu dig-
nus.
FÉR ALTRE VÉURER ó BON VÉURER. fr. Fér altra ca-
ra ó aspecte diferent las cosas. Tener buen ú olro
ver. Alium esse rei aspeclum. || met. Yariar las
circunstàncias de alguna cosa. Mudar de semblante
ó color. Aliter se habere.
FÉR COM QLI NO HI VÉU. fr. FÉR LOS ULLS GROSSOS.
FÉR Ds MAL VÉURER. fr. met. Explica que alguna
falta ó nota deslluheix à algú, disminuhintli la es-
timació, que's debia tenir de ell per sas prendas ó
empleo. Hacer mal viso. Obrumbo, as.
97
lli
VEX
DICCIONARI
VI
FÉR vÉüRER. fr. Presentar à la vista alguna cosa
de manera que no quede dubte. Hacer ver, patenti-
zar. Patefacio, is. \ Persuadir lo que no es en rea-
litat, Hacer ver. Falsa persuadere.
FERSE vÉüRER. fr. met. Fér expressament cosas
extraordinàrias pera excitar la atenció de altres.
Hacerse ver. Spectationem movere. || met. Avenlat-
jarse à altre en virtut, sabiduria, gentilesa, etc.
Descollar, descollarse, aventajarse. Prsesto, as.
BAVÉR VIST PROU UNA COSA. fr. Havér caygut en
poder de qui no la soltarà, ó serà difícil recobrar-
ia. Estar en papo de buitre. Yulturi pascerem tradi-
tum esse.
JA HO VEUREM. CXp. VEUREM.
JA 's VÉU. loc. pera convenir ó assentir alguna
cosa convensut de la veritat de ella; y també s' usa
irònicament. Ya se ve. Patet quidem.
^NO HI VÉUS? loc. ^NO TENS ULLS?
NO PODER véurerí ALGtó. fr. Abofriplo. No poder
ver à alguna. Aliquem odisse.
QUANT HO VEURÉ, HO CREURÉ, loc. fam. Deuota la
repugnància en créurer alguna cosa fins à haverla
vista, per la suspita de que no es així com se diu.
Es menester verlo para creerlo; no son palabras para
mi tia, que aun de las ohras no se fia. Nisi videro,
non credam.
SEGONS SE VÉU. m. adv. A lo que apar. Al pare-
cer, segunseve. Prout res ipsa indicat.
SER DE vÉuRER ó COSA DE vÉuRER, fr. Sér una cosa
digna de atenció per sa composlura, adorno ó cu-
riositat. Estar de ver. Yisu dignum esse.
TENIR QUE VÉURER. fr. Havér relació ó connexió
entre dos cosas. Tener que ver. Necessitudinem cum
aliquo esse,
VEUREM, exp. Denota que pera convenir en al-
guna cosa que's proposa es menester pensarsho
bè. Se verd, se pensarà. Yidebitur. U Denota que es
necessari examinar alguna cosa y esperar la ocasió
abans de resóldrer. Veremos, es necesario ver. Yisu
opus est. II exp. ab que's remet à altre temps ó oca-
sió, ó pera denotar que no's déu judicar de la cosa
fins que's verifique. Ya lo veremos. Exitus testis.
vÉuRERSEN DE TOTAS. fr. Passar mòlts traballs é
incomoditats. Pasar por las picas. Multis laboribus
exerceri.
VEXACIÓ, f. Maltracte que's fa à algú. Veja-
cion. Yexatio, nis. || Opressió, molèstia. Vejacion.
Yexamen, inis.
REDIMIR LA VEXACIÓ, fr. Fér alguua acció, patint
desfalch ó pèrdua en la utilitat, pera subvenir à
alguna urgència ó necessitat major. Redimir la ve-
jacion. Injuriam seu molestiam redimere.
VEXADOR, A. m. y f. Qui vexa. Vejador. Ye-
xator, is.
VEXÀMEN. m. En los certàmens literaris, lo
discurs festiu y satírich en que's fà càrrech als
poélas dels defectes comesos en los versos. Vejd-
men. In certamine poètico cavillatio. || vexació.
VEXAMINISTA. m. Lo subjecte encarregat
del vexàmen en las funcions literàrias. Vejaminis-
ta. Festivus objurgator.
VEXAR. V. à. Maltractar, molestar, perseguir,
fér patir, Vejar. Yexo, as. || Exigir à altres mès de
lo just. Vejar. Extorqueo, es. || Mortificar, impor-
tunar contínuament. Vejar. Yexo, as. |] Donar ve-
xàmen, burlarse en la sàtira. Dar vejómen, vejar.
Satiricèobjurgare.
VEY, A. m. y f. vell,
VEY, NA. adj. ant. vehí.
VEYL Y VEYLL. m. ant. vell.
VEYLAR. V. n. ant. vetllar.
VEYNA. f. Capsa en que's posan algunas ar-
mas ó instruments, com espasas, estisoras, etc.
Vaina. Yagina, a?. |1 La tavella de alguns llegums.
Vaina. Siliqua, se. || Lo doblech que's fà en la ro-
ba, en lo qual se posa algun cordó, etc, pera ai-
xamplarla ó estrényerla segons convé. Jareta. Su-
tura cava,
VEYNER, A. ra. y f. Qui fà veynas. Vainero.
Yaginarum opifex.
VEYNETA. f. d. Vainica, illa. Yaginula, íc.
VEZCOMPTE. m. vescompte.
VI.
VI. m. Licor que's fà del such dels rahims, ex-
premut y cuyt naturalment per la fermentació.
Vino. Yinum, i. 1| Per extensió 's diu del such de
algunas fruylas, com de cireras, de peras, de
pomas, etc, que fermenta com lo dels rahims, Vi-
no. Frugum succus*vinum referens. \\ met. Qual-
sevol cosa que arrebata la rahó y fà vagarejar, Vi-
no.Yinum, i.
VI AGRE. Vino agrio, acedo, perdido, vuelto, Yi-
num acidum.
VI AixuT. Lo de gust oposat à dols, però suau y
bo. Vino enjuto, abocado, de buen paladar. Yinum
subasper.
VI ASPRE. 'L de un gust que sembla que pica.
Vino de agujas, carraspeno, raspante ó picanle. Yi-
num vellicans.
VI BATEJAT. Aquell en que hi ha mesclada àygua.
Vino cristiano. Yinum commixtura aqua.
VI BLANCH. Lo que's fà de rahims blanchs. Vino
blanco. Albescens vinum.
VI BO, DE PAHiR ò RANCI. 'L fét de iiiòlt tcmps,
que adquireix mòlt bon gust y fortalesa. Vino ran-
cio, generoso ó de dos orejas. Yinum generosum,
VIBROCAS ÓPROCÀS. HIPOCRÀS.
VI CAP TRENCAT. Lo que té punta de agre. Vino
repuntado ó que se vuelve. Yinum fugiens.
VI CLARET. Se diu del vi negre clar, detin colp-
rel encès. Aloque, vino clarele ó lintillo. Yinum ru-
bellum, vel saturati coloris.
VI cüYT. Most cuyt abans de fermentar. Vinoco-
cido. Sireum, ei, sapa, íb.
VI DE DESPESA. RESAYGUAS.
VI DE MAGBANAS. Lo que's fà del such de ellas.
VI
CATALÀ.
VIA
^^5
JlQete. Yinura ex malorum punicoruiu succo.
VI DE PALMA. Licor quc trauhen los indis, posant
una aixeta en una espècie de palma que'ls comu-
nica una saba ó licor abundant, y desprès de al-
gun temps se torna vinagre. Vino de palma. Yinum
palmeum.
VI DE TRESCOL. MOST.
VI FLUIX. VINET.
VI FORT. Lo de mòlta fortalesa. Vinazo. Yinum
ingentium virium.
VI GRECH. Yi de gust entre un poch aspre y
amarch,clar, de poca substància y duració. Cha.
coli. Yinum acre exile.
VI líROS. Lo de mòlt cos. Vino grueso. Pingue
vinum.
VI NEGRE ó USUAL. Vino tiïito. Yinum rubrum.
VI PERA CREMAR. Lo destinat pera fér ayguardent.
Vino para aguardiente. Ad aquam vitae conficien-
dam vinum.
VI PREMPSAT. Lo que's trau à forsa de prerapsa.
Vino de garroie, repiso. Lora, íe.
VI PüR. Yi bo, sens mescla de altra cosa. Vino
puro. Merus, i.
VI RANCI DE ALiCANT. FondUlon. Aloueuse vinum
velus.
VI TÈRBOL. L'o trontollat que té mal color y mal
gust. Zupia. Yappa, se.
VI VERGE. 'L que'ls rahims destil-lan natural-
ment. Vino de Idgrimaó degota. Protopura, i.
VI VERMELL, aut. VI NEGRE.
k POCH VI cuYTARHí. ref. que denota que quant
alguna cosa va escassa, y hi ha altres que la pre-
tenen convé serhi diligent. A poco pan tomar pri-
mera. Panis ubi exiguum est, aliis prior accipe
panem.
BATEJAR LO VI. fr. Mesclarhi àygua. Bautizar el
mno, aguar elvi»o. Yinum aqua miscere.
CARREGAR DE VI. fr. Béureme massa, emborrat-
xarse. Embriagarse, cargarse de vino, cargar de-
lanlero. Inebriari.
GASTARSE, TRASPUNTARSE 'l VI Ó TENIR PUNTA DE
AGRE. fr. Comensar à tornarse agre. Repuntarse,
volverse, apuntarse, revenirse, acedarse. Yinum aci-
dumreddi.
LO BON VI FÍ bon LLATÍ. ref. FÍ DE MAL BALLAE AB
LO VENTRE VUYT.
LO BON VI NO NECESSITA RAM. ref. Deuota que las
bonas prendas per sí mateixas són apreciables, y 's
donan à conèixer sens necessitat de ostentarlas ni
exagerarlas. El buenpano en el arca se vende. Proba
merx facilè emplorem reperit, tamelsi in abstruso
posita est.
LO RANCI QUE ES BO EN LO VI, EN LO PORCH NO 's PÓT
SUFRIR. ref. literal. El rancio que es bueno en el vino,
es malo en el íocino. Quod bene sapit in yino, malè
sapit in sue.
PüJÀRSEN LO VI AL CAP. fr. Pcrturbarsc 'Is sentits
per haverne begut massa. Subirse el vino à la cabe-
za ó el humo à la chimenea. Yinum caput tentare.
REFEGiR VI NOVELL, fr. McscIaHo ab lo vell. Remos-
lar, moslear. Yinum novo musto imraiscere.
REMENAR LO VI. fr. Móuierlo Óagitarloab un bas-
tó en la eyna ahont se guarda. Dar baston, baslo-
near. Rudica vinum agitaré.
TORNARSE AGRE 'l VI. fr. Acedurse. (loacesco, is.
TORNARSE DOLS LO VI. fr. Reuostarse. Yinum mus-
tura sapere.
VIA. f. CAMÍ. [] met. Medi, expedient ó manera
de executar ó conseguir alguna cosa. Via. Modus,
i. II met. Lo conducto del cos del animal, expecial-
ment aquell pel qual expel•leix los excrements. Via.
Mealus, us. |1 Llista de difeienls colors en la roba,
com en los mocadors, etc. Caín7/a, lista, veta, vare-
ta. Yirgula, íe. || Lo subjecte que serveix de medi
pera lograr alguna cosa. Camino, via, medio. 3Ie-
dium, ii. D Lo camí ó viatge que fan los correus, y
així 's diu : anar una carta per la via de Madrid.
Via. Yia, ae. |1 Lo camí y conducta secreta ab que
obra Dèu y la naturalesa. Camino, via. Yia, ae. [|
La qualitat del exercici, estat ó facultat que s' ele-
geix pera víurer. Via. Yitse ratio. | En la mística
'i modo y orde de vida espiritual arreglada à la
contemplació, la qual divideixen en purgativa, il-
luminativay unitiva, interior y exterior, etc. Via.
Yia, ae. || fil. método. | for. Lo modo de procehir
pera substanciar los judicis, que divideixen en via
ordinària y executiva. Via. Ordo jucliciorum. \\
PRESSA. II FEYNA. | Entre pescadors jonch doble ab
que desde '1 comensamenl se rodeja de tant en tant
lo còp pera donarli resistència contra 1' impuls de
las corrents. Via. Yia, ai. || nàut. rümbo. [j S' usa
repetit, com modo adverbial pera instar ó donar
pressa. Despacha, acaba ya. Propera.
VIA ÀPiA. Camí de cent Uéguas fét per orde de
Àpio desde Roma fins à Brindis en lo regne de Nà-
pols. Via apia. Yia appia.
viA-CRUCis. Camí ab diversas creus y estacions en
memòria dels passos de Jesucrist en sa passió, ca-
minant al Calvari. Calvario, via-crucis, via sacra.
Yia-crucis. ||.Lo llibret que conté ditas creus y es-
tacions, y també la professo que 's fa per dit objec-
te. Via-crucis. Yia-crucis.
VIA EXECUTIVA, for. Judici breu en que 's conce-
deixen sols breus dias pera la proba. Via ejecutiva
ó ejeculoria. Ordobreviorjudicandi.
VIA FERRO. loc. Crit de alarma acompanyat de
cops de espasas à lerra per exhortar al combat
ó ataco repenlinamenl. Alarma, a ellos. Classi-
cum.
VIA FORA, ajuda! Crit de socós. Socorro! ausi-
lio! Auxilio clamor.
VIA FORA, soMATENT. Crit que per la ceremónia
de extràurer los reos de sagrat donava '1 porter de
la cúria desprès de haver pegat tres colps en la
porta ab lo picaport y pels carrers desprès de tocar
la campana grossa de St. Jaume. Mès endavant se
suprimí '1 crit y part de la publicitat. Via fora, so-
maten. Juditialis cereraonia.
T,Q VIA DICCIONARI
VIA FOS. loc. Crit de somaten ó de alarma contra
lladres, etc. Rsbalo, alarma. Ad arma.
VIA iL-LiMiNATivA. 'L segon csiat dèl camí de la
perfecció. Viailuminativa. Illuminalrix via.
VIA LACTEA. Camí de sant Jaume, conjnnt de una
infinitat de estrellas imperceptibles que forman
una faixa blanca en lo cel. Via lúclea, camino de
Santiago. Via lactea.
VIA OHDiNARiA. 'L curs ú Orde natural y regular
' de las cosas. Via ordinària. Communis ordo. || for.
Lo cursy orde de una causa segons las formalitats
del dret. Via ordinària. Communis litium via.
VIA PüRGATivA. tcol. Lo primer estat dels que de-
sitjan arribar a la perfecció, purgant ab llàgri-
mas los efectes dels vicis. Viapurgativa. Purgativa
via.
VIA RECTA. m. adv. Tot dret, sens distràurer-
se del objecte principal. En derechura, via recta.
Recte.
VIA RESERVADA. Cada una de las secrelarias de es-
tat y del despaig universal. Via reservada. Reser-
vata regis via.
VIA susl Crit de embestida. Arn'fta/ íí ellosi Au-
ge. 11 ioc. Aixecat prompte. Levàntate pronto. Citis-
simè exurge.
VIA UNiTiVA. L' últim estat de la perfecció en que
la ànima s' uneix à Dèu per la caritat. Via unitiva.
Unitiva via.
AB UNA VIA FÉR DOS MANDATOS, fr. fam. Aprofitar
la oportunitat de fér una diligència pera practi-
carne altra al mateix temps. Hacer de un camino ó
de una via dos mandados ; matar de una pedrada ó
de un tiro dos pdjaros ; casar una hija con dos yer-
nqs. Duos parietes de eadem fidelia dealbare.
k DRETA VIA. m. adv. VIA RECTA.
• A LA VIA I m. adv. nàut. ab que 's mana al ti-
moner silue la canya del timó al milj ó en coinci-
dència ab la direcció de la quilla. ;A la via! jd la
via el timon! iderecha la canal \ Gubernaculi ma-
nubrium rectum pone!
DEIXAR VIA VELLA PER NOVA ES MODORRIA. rcf. NO
DEIXES LA CARRETERA etC.
DONAR VIA. fr. DONAR PRESSA,
FÉR LA VIA. loc. aut. nàut. Hacer rumbo. Facere
viam.
FÉR SA VIA. fr. FÉR SÒN CAMÍ.
PASSARNE VIA. fr. Avausar mòlt en la execució de
alguna cosa. Adelantar, apresurar. Feslino, as.
VIABILITAT, f. La califat de lo viable. Viabi-
lidad. Yiabilitas, tis. || med. La probabilitat de vi-
da que té'l noy y que s' infereix pel pes del felo,
per sa longitut, sa conformació, 'I grau de desarro-
llo de sos órganos essencials y sobre tot del punt
del abdomen en que s' insecta 'I cordó umbilical,
de la part del canal intestinal ahont se troba 'I me-
coni, etc. Fiaòiíifiaíí. yiabilitas, tis.
VIABLE, adj. Lo que es capàs de víurer, lo que
té elements de vida. Viable. Yiabilis. || med. S' apli-
ca al noy quals órganos per sa bona conformació
VIA
indican que viurà mès ó ménos temps. Viable. Yia-
bilis.
VIADOR. m. La persona que està en aquesta
vida, y camina à la eterna. Viador. Yiator, is.
VIADORA. f. Pessa del teler de teixir, ahont se
penjan los fils ó cordas, ab que pujant y baixant,
se guia y goberna 'I teixit. Viadera. Ductarium,
ii.
VIAFORA. f. y
VIAFÓ8. m. SOMATENT.
VIANDA, f. Toia espècie de menjar que serveix
pera las personas. Vianda. Cibus, i. [| Se pren en
particular p;'l menjar que's porta à la taula. Vian-
da. Obsonium, ii. |] Companalge, tot menjar fora de
pa y vi. Vianda. Obsonium, ii. || pi. comestibles.
VIANDA SECA. 'L guisado, ó altra vianda, ó cosa
de massa, seca, dura y pegalosa. Mazacote. Ofifa
durior.
VIANDANT. m. viatjant.
VIANDONA. f. fam. Se diu dels explets y frnyts
de la terra. Cosecha. Messis, is.
VIAR. V. a. Fér vias en la roba, etc. Gayar.
Lineis diversi coloris ornaré.
VIÀRE8. ant. EN PRO, EN FAVOR. | m. ant. dic-
tAmen.
VIARÓ. m. d. ter. Camí estret. Senda, sendero.
Semita, íe.
VIAS08AMENT. adv. m. ant. promptament.
VIAT, DA. adj. Lo que fa vias ó rallas de dife-
rent color. Listado, gayado. Lineis versicoloribus
distinctus. [| Dit de la cansalada, etc. Entreverado.
Immixlus.
VIATGE, m. La anada à qualsevol part, espe-
cialment quant se porta càrrega. Viaje. Yia, ae. ||
JORNADA. II 'L camí per ahont se viatja. Viaje. Iter,
ineris. || peregrinació, romeria. || La càrrega ó pes
qné's porta de una vegada. Viaje. Vectura, ae. ||
La navegació de un port à altre. Viaje. Navigatio,
riis. II torn. TANDA. || 'L modo particular de anar,
especialment apressurat. Viaje. Modus, i. || Lo curs
de la vida. Viaje. Yitae cursus.
VIATGE CURT. Passejada. Viajala, viaje. Iter, ine-
ris.
ANAU EN mal VIATGE, exp. fam. pera despedir ab
despreci. Id en hora mala. Abi in malam crucem.
BON VIATGE, exp. ab que s' anuncia que à algú se
li desitja un felís viatge ó camí. Buen viaje. Adsit
tibi Deus. II exp. de despreci pera despedir à algú,
ó que no 's té sentiment per la pèrdua de alguna
cosa. Buenviaje. Pro me pereat. || dèü lo haja per-
donat.
LO VIATGE del PERERÓS, QUE PER UN CAMÍ 'n FA
DOS, ó PER UN PAS NE DÓNA DOS. ref. Sc sól dir no mès
la primera part, y significa que algú per voler es-
talviar en un viatge, carrega massa y li es pitjor,
perquè li cau la càrrega y pert 4As temps que no
si fès dos viatges. El mozo perezoso por no dar un
paso da ocho. Negligentia laborem parit.
MAL VIATGE, iuterj. fam. é imprecatória. Mal ha^
VIC
CATALÀ.
VIC
777
p. Dii te perdant. |j interj. de senliraent. Càspiía.
í»roh Deus.
VIATGER, m. VIATJADOR.
VIATGET. in. d. ViajcrÀllo. Breve iter.
VIATICAR. V. n. Administrar lo vialichal ma-
lalt. Comulgar, vialicar, dar, adminislrar el vidlico.
]oraraunionem administraré.
VIATICAT, DA. adj. Se d in del malalt à qni
se li ha administrat lo viàtich. Vialicado. Sacro
viatico suslentus,
VIÀTICH. m. Provisió pera passar lo viatge.
Vidlico. Yiaticum, i. H La comunió del sagrat cos
de Cristo que s'administra als malalts de perill.
Vidlico. Sacrum epulum.
VIATJADOR Y VIATJANT, m. Qui và de
viatge. Viajero, vinjador, viajanle, pasajero, cami-
nanle, viandanle. Viator, is.
VIATJAR. V. n. Anar de camí. Viajar, hacer
viaje. Percurro, is. || PEREGaiNAR. || Sediudeisque
estudian geographia é història. Viajar. Geographiee
et hisloriae operam navare.
VIATZ. adv. t. ant. aviat.
VÍBORA. f. EscoRSó. |] met. Maligne, maldient
ó raurmurador. Fiftora. Vipera, se.
VIBORETA. f. d. Fill de la víhora, víbora peti-
ta. Ftftorezno, viborilla, ita, viborillo. Yiperula, ae.
VIBRACIÓ, f. Moviment trèmol y accelerat.
Vibracion. Vibratio, nis. |1 Lo moviment igual de
un costat à altre de un cos suspès en l' ayre, com
lo de la péndoladel rellotge. Oscilacion, vibracion.
Oscillatio, nis. || mús. Una part de la execució de
la veu, presa desde la meytal fins al últim. Vibra-
cion. Evibratio, nis.
VIBRAlVT. adj. Lo que vibra. Vibrante. Yi-
brans.
VIBRAR. V. a. Móurer ab moviment trèmul y
[accelerat. Blandear, vibrar. Oscilo, as.
VIBRE. m. VÍVORA. I SERPENT.
VIBURNO. m. Planta ramosa de fullas grogas
y petitas; la arrel rastrera, que s' exten mòlt y es
perjudicial als sembrats. Durillo, viburno. Yibur-
num, i.
VICARI, m. Lo qui t'é las veus, poder y facul-
[.tat de altre, y substiluheix per ell. Vicario. Yica-
rius, ii. I Ajudant del pàrroco en las funcions de sòn
ministeri. Tenienle de cura, vicario. Yicarius, ii. |[
En las ordes religiosas lo segon superior. Vicario.
Yicarius, ii. [] Jutge ecclesiàstich elegit pels prelats,
pera exercir sobre sos súbdits la jurisdicció ordi-
nària ; y s' anomena vicari general, lo que la exer-
ceix en tot una diòcesis, y foràneo'l qui la té en un
sól partit. Vicario. Yicarius, ii.
VICARI DE COR. Lo presidcut del cor en orde al
cant. Vicaria de coro. Can 'ni praefeclus.
VICARI DE jEsucRisT. Títol ab que s' honra al Sumo
PontíQce. Vicatif^de Jesucrislo. Ponlifex maximus.
VICARI DEL IMPERI. Dignitat quc hi hagué en l'im-
peri romà, y desprès en lo de Alemanya ab lo dret
de administrar las rendas del imperi, y presentar
als cabili'os subjectes idóneos pera las dignitats y
càrrechs. Vicario del imperio. Yicarius imperii.
VICARI DE Mo.vJAs. Lo subjccte que posan los su-
periors de monjas, pera assistirlas y dirigirlas en
los convents subjectes à sa direcció. Vicario demon-
jas. Moniaiibus praïfectus.
VICARI PERPETUO. Rector. Vicario perpéluo. Yica-
rius perpetuus.
VICARIA, f. En alguns convents de monjas la
segona superiora. Vicaria. Yicaria, ae.
VICARIA, f. Lo tribunal del vicari general.
Vicaria. Fòrum ecclesiaslicum. || La casa del vica-
ri. Vicaria. Yicarii domus. \\ V ofici, jurisdicció ó
dignitat de vicari. Vicaria, vtcan'oío. Yicarii dig-
nilas, dilio.
VICARIAL, a(^. Cosa de vicari ó vicaria. Vica-
rial. Yicarialis.
VICARIAT. ra. vicaria. 3.
VICE. Yeu que sols s' usa en composició, y sig-
nifica al qui té 'Is veus del subjecte, oüci, etc. que
s' anyadeix, com: viCEpresidenl; si bè familiar-
ment se sól usar sola entre 'Is qui ja saben de que
's parla, y així entre col-legials denota vicedirec-
tor. Vice. Yices gerens.
VICECANCILLER. m. Lo cardenal president
de la cúria romana, pera '1 despaig de las butllas
y breus aposlólichs. Vicecanciller. Yicecanceliarius,
ii, II Lo subjecte que fa 1' ofici de canciller en de-
fecte de aqueU, en orde al sello dels despaigs. Vi-
cecanciller. Yicecanceliarius, i.
VICECÓNSUL. m. PROcÓNSüL,
VIGECONCELLER. m. Qui fà las veusdecon-
celler. Viceconsiliario. Yiceconsiliarius, ii.
VIGEDÈU. m. Títol honorífich que's dóna al
Papa, als reys y altres superiors que estan en Uoch
de Dèu, Vicedios. Dei vices gerens.
VICEGERENT. m. Lo qui té las veus de altre.
Vicegerenle. Alterius vices gerens.
VICENAL. adj. Lo que té vint anys, ó ve al cap
de ells. Vicenal. Yicennalis. || pi. Jochs y festasque
feyan los romans als vint anys del gobern de un
príncep. Vicenales. Yicennalia, ium.
VICEPATRÓ, NA. m. y f. Qui fà las veus del
patró. Vicepalrono. Patroni vices gerens.
VICEPENITENCIER. m. Lo qui fà las veus del
penitencier. Vicepenilenciario. Yicepoenilenliarius,
ii.
VICEPREFECTE. m. En la història del imperi
romà '1 lloch-tinent del prefecte, y lo mateix se
diu de qualsevol que fà las veus del prefecte. Vice-
prefecto. Yicepraefectus, i.
VICEPREPÓSIT. m. Lo qui té las veus y auto-
ritat del prepósit, y mana à falla de ell. Viceprepó-
silo. Yicepraepositus, i.
VICEPROVÍNCIA. f. En algunas ordes reli-
giosas r agregat de casas ó convents (;ue encara no
s' ha erigit en província, però té veus de tal. Vice-
provincia. Provincià minor.
VICEPROVINGIAL. m. Lo religiós que en al-
778
VIC
DICCIONARI
VIC
gonas ordes regulars mana en auséncia del pro-
vincial. Viceprovincial. Viceprovincialis, is.
VICEBECTOR. m. Qui fà las veus del reclor.
Vicerector. Yicerector, is.
YICERECTORAT. m. La dignitat ó càrrech de
vicerector. Vicerectoria, vicereciorado. Yicerectoris
munus.
VICEVERSA, adj. Yeus Uatinas que equivalen
à al contrari. Viceversa. Vice versa.
VICI. m. Defecte, mala qualitat, dany físich.
Lacra, vicio. Yilium, ii. || Defecte, falta de reclitut
en las accions y de conformitat à la regla ú orde.
Vicio. Yitium, ii. 1| Falsedat, error, engany en lo
que s' escriu ó proposa. Vicio. Depravatio, nis. ||
L' hàbit mal, com oposat à la virtut. Vicio. Pravus
habitus. II Lo defecte,, excés ó flaca que com à pro-
pietat ó costum solen tenir algunas personas ó tota
una nació. Vicio. Mos pravus. 1| Ceguera, '1 gust
especial ó sobrat apetit de alguna cosa. Vicio. Cu-
piditas, atis. || Torcement ó declinació de la línea
recta en las cosas que deurian observaria, com:
péndrer vici una post, un arbre, etc. Vicio. Infle-
xió, incurvatio, nis. |1 La desmasiada llicència ó
llibertat en la criansa. Vicio. Licentia, ae. || En las
cabalcaduras la tara ó mal costum. Resabio, vicio.
Yitium, ii. II La massa ufana ó vigor de las plantas
y arbres. Vicio. Luxúries, ei. || Se pren també per
la repetició viciosa de alguna cosa. Eslribillo, vi-
cio. Molesta repetitio.
A sos VICIS. ra. adv. Se diu de aquell que vól
víurer sense ninguna restricció ó ab tota llibertat
y desahogo. À sus anchuras. Liberè.
DE ó PER VICI. m. adv. Per costum, sense neces-
sitat. De vicio. Temeré.
PARLAR DE VICI. fr. Séf mòlt parlador. Hablar de
vicio. Loquacem esse.
QüEixiRSE PER VICI. fr. Seutirse ó queixarse per
poch motiu. Quejarse de vicio. Immeritò fortunara
accusare.
REVOLCARSE EN LOS VICIS. fr. Abaudouarse en ells.
Encenagarse, sumergirse, envolverse en los viciós.
Yitiis immergi.
VIGIADOR. m. Qui vicia ó altera. Viciador. Yi-
tiator, depravator, is.
VICIADURA. f. La sobrada condescendència en
la criansa de las crialuras. Mimo, vicio. Nimia in-
dulgenlia; blandimentum, i.
VICIAR. V. a. Danyar, corrómprer, alterar, raal-
métrer. També s' usa com recíproch. Viciar. Yitio,
as. d Falsificar, adulterar los generós, no donarlos
segons Uey. Falsificar, viciar, adulterar, Depravo,
as. II Anul-lar ó llevar lo valor à algun acte. Viciar.
Yitio, as. II Tòrcer lo sentit de una expressió ó in-
terpretaria maliciosament. Viciar. Sensum detor-
quere. | Falsificar algun escrit. Falsificar, viciar.
Falso, as. U Pervertir, corrómprer los bons costums.
Malear, viciar. Corrumpo, is. || v. r. entregarse als
vicis. Relajarse, viciarse. In vitia djfíluere. y Afi-
cionarse excesivamenl à alguna cosa. Emiciarse,
viciarse. Nimia cupidilate teneri. |1 Péndrer vici 6
tórcerse alguna cosa. Emiciarse. Yitiosè inflecti. ||
Se diu de las plantas que trauhent mòlta ufana y
poch fruyt. Enviciar. Luxurio, as.
VICIAT, DA. p. p. y adj. Viciado. Yiliatus. ||
Contemplat, se diu de las crialuras, que se'ls trac-
ta ab massa regalo y condescendència. Mimado,
vicioso. Blanditiis demulsus.
VICICANCILLER. m. VICECANCILLER.
VICIÓS, A. adj. Lo que té vici ó '1 causa. Vi-
cioso. Yitiosus. II Dolent, pervers. Vicioso. Yitio-
sus. II Pecaminós, entregat als vicis. Depravado, vi-
ciosa, corrompido, rolo, disolulo. Flagitiosus. [I Dit
de las plantas ó sembrats que tenen massa vigor y
ufana. Vicioso. Luxuriosus.
VICIOSAMENT. adv. m. De un modo viciós.
Viciosamenle. Yitiosè.
VICIOSITAT. f. La qualitat ó hàbit del vici.
Viciosidad. Yiliositas, atis.
VICISSITUDINARI, A. adj. Alternatiu, succes-
siu, per orde. Allernativo, vicisiludinario. Yicisitu-
dinarius.
VICISSITUT. f. Alternació, mudansa, varietat
de cosas y temps. Vicisilud. Yicisitudo, inis.
víctima, f. Oferta viva que's matava en lo sa-
crifici que s' oferia à alguna deytat. Viclima. Yic-
tima, hòstia, ae. || Sacrifici. Sacrificio, victima. Ho-
nor, is. II met. Lo qui s' ofereix ó exposa à un gra-
ve perill en obsequi de altre. Victima. Yictima, ae.
II En lo moral se diu del qui pateix per la ira, cò-
lera, celos ó venjansa de algú. Victima. Yictima, ae.
VICTIMARI. m. En los sacrificis dels antichs
romans, ministre inferior que lligava las víctimas
à las aras, las matava y servia als sacerdots en co-
sas mecànicas dels sacrificis, com era preparar la
àygua, etc. Victimario. Yictimarius, ii.
VÍCTOR, n. p. de home. Víctor. Yictor, is. |
inlerj. de alegria, ab que s' aplaudeix à algú. Víc-
tor, vitor, viva. lo, io, triumphe. || La funció pú-
blica en que s' aplaudeix à algú per alguiÉl acció
gloriosa. Victor. Plausus, us. || La inscripció ó rè-
tol en que s' escriu algun breu elogi en aplauso de
algú. Vitor. Triumphalis tabella.
VÍCTOREJAR. V. a. Aplaudir ó aclarar ab víc-
tors. Vilorear, vitorear. Yictori lo triumphe con-
clamare; acclamo, as. || v. n. Alcansar la victòria.
Triunfar. Triumpho, as.
VICTÒRIA, f . La superioritat y avantatge sobre
r enemich, vencentlo en batalla. Victoria. Yiclo-
ria, ae. U Superioritat, avantatge sobre altre en
disputas, renyinas, etc. Victoria. Palma, ae. || La
subjecció dels sentits y passions à la rahó. Victo-
ria. Yictoria, ae. |1 Conquista de un cor ò dels fa-
vors de alguna persona à qui s' ama. Victoria.
Palma, ae. || Diossa falsa que'ls antichs representa-
van en figura de dona, ab una corona en una ma y
una palma en la altra. Victoria. Yictoria, ae. || in-
terj. pera aclamar la que s' ha conseguit del ene-
mich. Victoria. Yictoria, viciraus.
VID
CATALÀ.
VID
779
CANTAB VICTÒRIA, fr. iiiet. Yénccr ó Iriunfar.
Cantar victorià. Triumpho, as,
ESTAR DUBTOSA LA VICTÒRIA. ÍV. Pcleai' íllÒll tcmpS
Béns declararse à favor de uns ni de aliïes. Estar
dudosa la victorià. Ancipile Marle pugnalura esse.
VICTORIAJAR. V. n. triunfar.
VICTORIAL. adj. Cosa de viclòria. Victorial.
Yiclorialis. || pi. S' aplica alsjochs ó festas que's
celebravan per lahó de alguna victòria alcansada
en batalla. Victoriales. Victoriales ludi.
VICTORIATA. f. Moneda romana en que's
pintava la victòria en sa carrossa de dos ó quatre
caballs, com se véu en las medallas consulars ó de
faraílias. Vicioriata. Yictoriatus, us.
VICTORIÓS, A. adj. Lo qui ha conseguil vic-
lòria. Victoriosa, vilorioso, vencedor. Yiclor, is. ||
Acostumat à vèncer. Victorioso, vitorioso. Invictus.
II Títol que per antonomàsia 's donava à alguns
prínceps per rahó de sas victòrias. Victorioso. In-
victus. I mel. Dit de las cosas morals, com: Cristo
isqué victobiós del sepulcre. Victoriosa. Doraiior,
victor.
EixiRNE VICTORIÓS ò AB VICTÒRIA, fr. Lograr algú
són intent à pesar de mòllas contradiccions ò diíi-
cuhats ò contra '1 dictamen de altres. Salirse vic-
toriosa, salirse con la suya, llevar la suya adelante.
Praevaleo, es.
VICT0RI08AMENT. adv. m. Ab ventalja.
Victoriosamente. Yicloriosè.
VICÜNYA. f. Llana mòlt estimada, y 1' animal
que la fa, que es una espècie de camell del Perú;
y també '1 panyo que's fa de dita llana. Vicuna.
mellusperuanus.
VIDA. f. L' acte de víurer, que es ménlres la
nima permaneix unida en lo cos. Vida. Vita, ae. ||
a constitució y principi del calor y moviment que
nima 'Is cossos, y 'Is fa obrar, créixer y sentir.
ida. Yitae constitutio. || Lo ser, existència y unió
del ànima y del cos. Vida. Yila, ae. || Lo principi
de iiutpfció. Vida. Yila; ae. || Lo raodo de passar la
vida en orde à las convenièncias. Vida. Vila, ae. ||
La professió ò eslat que s' elegeix pera mantenirla.
Vida. Yivendi modus. |1 Lo modo de víurer atenent
al procéhiment y à las accions dels racionals. Vida.
Yitae instilutum. || La història ó relació de las ac-
cions de algun subjecte. Vida. Yila, ae. || L' aliment
necessari pera conservaria. Vida. Yiclus, us. ||
raet. Se pren per un amor mòlt gran, per una pas-
sió vehement, com: lo llevarli 'Is llibres, esllevarli
la VIDA. Vida. Yila, aj. || Vigor, fortalesa, y així 's
diu: las accions donan vida à las paraulas. Vida.
Vis, vis. II La duració de certas cosas, com: la vida
de la hermosura dura poch mès que la de una flor.
Vida. Donatio, nis. || Qualsevol cosa que contri-
buheix al ser ò conservació de altra. Vida. Yilae
subsidium. || teol. S' entén per la gràcia que es la
vida del ànima. Vida. Gratia, «. || Se diu del estat
de la ànima desprès de .separada del cos, y així
's diu, queDèu promet la vida eterna al qui perse-
vera en lo bè. Vida. Altera, aclerna vila. (| for. Lo
número de deu anys. Vida. Forensis vita.
vida activa. La que's passa en exercici corpo-
ral. Vida activa. Activa vita.
vida comuna. La que's fà entre mòlts que tots
conlribuheixen ab igualtat de aliments. Vida de
comunidad ó encompaiiia. Yitaj sodalilium.
VIDA contemplativa. La ocupada en cosas del
ànima. Vida co.lemplativa. Contemplativa vita.
VIDA ESPIRITUAL. Lo modo de víurer arreglat als
exercicis de perfecció y profit de la ànima. Vida es-
piritual. Spiritualis vita.
VIDA MiA. exp. carinyosaab que's parla ab algú.
Vida mia, mi vida, alma mia, corazon mio. Vita
mea.
VIDA PASSADA. Lo temps que ba viscul cada hu
fins r estal en que se'n parla. Vida pasada. An-
teacla aitas, vita superior.
VIDA PENADA. La que's passa ab traballs, molès-
lias y disgustos. Vida deperros. ^Erumnosa vita.
VIDA PRIVADA. La que's passa ab quietut y sosse-
go, cuydant dels interessos propis, sens intervenir
en negocis, ni endependéncias públicas. Vida pri-
vada. Privata vita.
VIDA SENSITIVA. La dels animal irracionals. Vida
sensitiva. Sensitiva vita.
VIDA SOLITÀRIA. La trista y austera, separada del
tracte de la gent. Vida solitària. Àrida vila.
VIDA VEGETATIVA. La de las planlas. Vida vegeta-
tiva. Vegetativa vila.
VIDA Y MIRACLES. Bxp. fam. Las manyas y Iraves-
suras de algú, que degradan sa estimació. Vida y
milagros. Alicujus pèssima facinora.
ACABAR Ò CONSUMIR LA VIDA. fr. MORIR. || mct.
fam. Molestar ò fatigar sumament. Consumir la
vida, matar, martirizar. Summa molèstia aíBcere.
AB VIDA. m. adv. que s' usa ab- alguns verbs,
com: no deixar res ab vida, consumirho, malmétrer-
ho. Viva, con vida. Viventer.
anar ab la vida AL ENCANT, fr. Estar en gran pe-
rill de pérdrerla. Llevar ó traer la vida jugada. In
summo vitae discrimine versari.
AVERiGUAR LA VIDA DE ALGÚ. fr. Avcn'guar ó in-
quirir las fallas de altres. Buscar ó averiguar vidas
ajenas ó meterse en vidas ajenas. In vitam el mores
inquirere.
BUscARSE LA VIDA. fr. Tiaballar algú perasuslen-
tarse. Buscarse la vida. Victum qua;rere.
CONSAGRAR LA VIDA k ALGUNA COSA. fr. DedicarsB
enterament à alguna professió, etc. Consagrar la
vida. Ad aliquid sese totuni incurabere.
COSTAR LA VIDA. fr. Poudera lo grave de algun
sentiment, ó la determinació de executar alguna
cosa ab perill de la vida. Costar la vida. Yilae pre-
lio redimí.
DÉüRER LA VIDA. fr. Estar obligat à algú per ha-
verlü deslliurat de algun grave perill. Beber la vi-
da. Vi tara debere.
DONAR ALGUi^A COSA LA VIDA À ALGIJ. ÍV. mcl. Cu-
780
VID
DICCIONARI
YID
larlo, aliviarlo, reforsarlo. Dar una cosa la vida
à alguno. Reficio, is.
DONAR LA VIDA. fr. Animar, vivificar. Dar la vida.
Foveo, es. || Oferirse à la mort volunlàriament per
algú. Dar la vida por alguno ó por alguna cosa.
Yitam profundere. || donar la sanch de las venas.
DONARSE ó FÉRSE BOXA VIDA. fr. Tractarse bè, y
disfrular comodilals. Darse buena vida. Commodi-
tati sludere. || Enlregarse als gustos y diversions.
Darse buena vida. Genio indulgere.
EN AQUESTA VIDA. iD. adv. En aquest mon. En esla
vida ó en esie mundo. In hac vila.
EN la vida, en Ma VIDA, EN TA VIDA, Ó EN SA VIDA.
m. adv. MAY.
EN VIDA. m. adv. Durant la vida de algú. Duranie
la vida. Dum vivitur,
FÉR BONA VIDA. fr. Afreglaise à la rahó y à la
Uey, seguir lo camí de la virtut. Llevar ó hacer
buena ó santa vida, vivir bien. Reclè vivere.
FÉR la VIDA. fr. Mantenir à algú, donarli menjar.
Uacer el plalo, el pico ó elpapo. Alo, is.
FÉR PASSAR MALA VIDA. fr. Traclar mal, especial-
ment lo marit à la muller. Dar mala vida. Indigne
habere.
FÉR VIDA DE CASATS, fr. Yíurcr junts lo marit y
muller, y tractarse com à tals. Hacer vida. Conju-
galem vilam agere.
FÉR VIDA DE SALVATGE, fr. Yíurer imitant los cos-
tums dels salvatges. Vivir como salvaje. Selvalicam
vilam agere.
GüANYARSE LA VIDA. fr. Guanvar la manutenció.
Ganar la vida. Yiclum compararé.
LA ALTRA VIDA. expr. La que creyem j esperam
los cristians desprès de la mort. La olra vida, la
vida eterna. JElerna, altera vila.
LA VIDA PERDURABLE, exp. LA ALTRA VIDA. || LA
OBRA DE LA SEU.
LLiBRAR ó SALVAR LA VIDA. fr. Llibrai'se de algun
grave perill de la mort: Escapar la vida. Yilam
.^ervare.
MÉNTRES HI HA VIDA HI HA ESPEBANSA. ref. Denota
la constància en esperar conGadamenl fins al punt
de verificarse alguna cosa en que 's presenta mòlta
dificultat pera conseguirla. Mienlras dura la vida
hay que esperar. Numquam spcs deerit, sit dum-
modo vitasupersles.
MITJA VIDA. exp. pera significar que alguna cosa
es de gran satisfacció ó gust. Media vida. Deli-
cium, ii.
MUDAR DE VIDA ó LA VIDA. fr. Deixar las malas
cüstuinsó vicis, reduhintse à víurerarregladament.
Mudar de vida ó la vida. Ad meliorem frugem se
lecipere.
NO HI HA MILLOR VIDA QUE LA DE CASA. ref. Denota
que en ningun Uoch s' està millor que en casa. No
hag cosamas buena que eslarse uno en su celda. Nil
uielius tàcita quara sese condere cella.
PASSAR DE AQUESTA VIDA A LA ALTRA. fr. Morir.
rartir ò parlirse de esla vida. Mortem obire.
PASSAR LA VIDA. fr. Emplearla en alguna cosa.
Pasar ó gastar la vida. Yilam impendere. || Mante-
nirse ab lo precís. Pasar la vida. Yilam modestè
transigere.
PASSAR LA VIDA PLORANT Y RIENT, Ó k RATOS PLO-
RANT Y A RATOS RIENT SE PASSA AQUESTA TRISTA VIDA.
loc. fam. significa que entre bè y mal s' arriba à
la mort. Pasar d tragos la vida. Incommoda sola-
tiis levanda.
PÉNDRER VIDA. fr. Nàixer, venir al mon. Venir al
mundo. Nascor, eris.
PÉRDRER LA VIDA. fr. Morir. Perder la vida. Emo-
ri. I Exposaria à favor de algú. Perder la vida. Pro
aliquo discrimen adire.
PER LA VIDA. m. adv. Per tot lo temps de la vida.
De por vida. Tota vila.
PER LA VIDA 's PERT LA VIDA. ref. Deuola la soli-
citut que té V home ab l' objecte de adquirir lo ne-
cessari, pera víurerab conveniència y decenlment.
Anda el liombre à Irote para ganar su capoíe. Ut
commodo parem laboro.
PER VIDA. m. adv. pera persuadir ú obligar à la
concessió de lo que 's pretén, y també pera asseve-
ració y jurament. Por vida. Quaeso, meherculè. ||
exp. abque's denota disgust de haver succehit al-
guna cosa al contrari de lo què 's volia. Por vida,
volo d quien. Proh Deus.
QUAL LA VIDA TAL LA MORT. loC. ExpliCa qUB pOCaS
vegadas se deixan las costums ó vicis quant han
passat à sér hàbit. Como se vive se muere. Mors vitae
respondet; qualis vila finis ila.
SÉR DE VIDA. fr. Menjar mòlt. Ser de buen comer.
Edacem esse.
TENIRNE Ó DURAR PER VIDA DE HEREUS, fr! Séf al-
guoa cosa de mòlta duració. Durar porpenas, ó una
eiei-nidad; ser eierno. Diutissimè duraré.
TENIR SET viDAS COM LOS GATS. fr. Significa que
algú s' ha salvat de mòlts perills. Tenersiete vidas.
Yilae tenacem esse.
TENIR UNA VIDA DE GOS. fr. Ocuparsc ab mòlt afany
V traball en algun negoci. Estar ó andar hecho un
azacan. Yaldè distenlum esse.
vÉNDBER LA VIDAC4RA. fr. Pérdierla à mòlta cos-
ta del enemich. Vender la vida cara ó bien cara la
vida. Magna hostiura caïde occumbere.
VIDALBA Y VIDARSA. f. BRIONIA.
VIDASSA. f. Vida poltrona. Desidiosa vila.
VIDAURA. f. VINCAPERVINCA.
VIDIELLA. f. BADiELLA. 2. II ter. Cama de cor-
da. Ramal, cabo. Resticula, ae. |1 cap. 14.
VIDOTA. f. Yida dolenta. Mala vida. Prava
vila.
VIDRE. m. Cos compost de arena mòlt pura y
blanca, ó de pedras relluhentasó ab barrella mes-
clada ab vàrios ingredients, format artificiosament
ab la violència del foch, y queda llis, diàfano y
transparents, per tenir los porós directes enfront
uns de altres. Vidrio. Yitreum, ei. [] Qualsevol vas
ó pessa formada de vidre. Vidrio. Yas vitreum. ||
VIG
CATaU.
YIL
781
t-met. ^joàlsevol cosa mòlt delicada y trencadissa.
Fidrto. Fràgil is res. 1| fam. La persona de geni mòlt
delicat, y que fàcilment s' enfada. Vidrio. Morosus
homo.
VIDRE DE ULLERA. Vidre petit comunmenl rodó
que guarnit ab unas gafas de cer, plata, etc. for-
man las ulleras usuals. Lunela, espejuelo. Conspi-
cillum, i.
VIDRE VOLADOR. Espécic de vidre que ab la forsa
del ayre s' aprima fins que 's romp ab estrèpit. Vi-
drio bufado. Ampulia vitrea tenuissima.
QUI trenca'l vidre 'l paga. ref. Diínota que qui
fa '1 dany, l'ha de pagar. Quien rompé, paga y lo
meten à la cdrcel. Qui vitrum frangit, damnura
praístare tenelur.
VIDRIER, A. m. y f. Qui fa vidre 6 tracta en
ell. Vidriero. Yitrarius, ii.
VIDRIER DE llum. Soplelc. Tubus, i.
VIDRIERA, f. Jocli de vidres guarnits ab llis-
tons pera que posats en las fineslras impedescan lo
pas al ayre y deixen entrar la llum. Vidriera. Spe-
cularia, orum.
VIDRIERIA. f. Botiga de vidrier. Vidrieria.
Taberna vitrearia. || Barri 6 carrer ahont hi ha
mòlts vidriers. Vidrieria. Vitrariorura vicus.
VIDRIOL. m. Caparrós. Caparroso, vilriolo.
Chalcanthum, i.
VIDRIOLA. f. GUARDIOLA.
VIDRIÓS, A. adj. Trencadís. Vidrioso. Yilreus.
(I Delicat, prim, flach, dèbil. Vidrioso. Periculosae
aleai plenus. 1| Relliscant, se diu del pis quant re-
llisca moll per haver glassal. Vidrioso. Lubricosus,
Ilabilis.
VÍDUA. f. VIUDA.
VIDUAL. adj. Cosa de viudesa. Vidual. Yidualis.
VIDUÏTAT, f. VIUDESA.
VIENNENSE. adj. Cosa de Viena. Vienense.
Viennensis.
VIGA. f. BIGA.
VIGAM. m. bígam.
VIGATÀ, NA. adj. .Natural de Vich, ciutat de
Calalunja. Auselano. Ausetanus. |1 m. pi. Nom que's
donà als partidaris del arxiduch de Àustria. Viga-
tan. Cognomen sic diclus.
VIGENT, adj. for. Se diu de las lleys, orde-
nansas, estils y costums que estan en sòn vigor,
I us y observància. Vigenla. Vigens, tis.
VIGÉ88IM, A. adj. ord. Vinlé. Vigésimo,vicé-
8Ímo. Vigesimus.
VIGIL. adj. anl. despert, vigilant.
VIGILÀNCIA, f. Gran cuydado, atenció exacta
ab que 's guarda alguna cosa. Vigilància, vela. Vi-
gilantia, ae.
VIGILANT, m. vetllador. 1. 2.
VIGILANTMENT. adv. m. Ab cuydado y di-
ligència. Vigilantemenie. Vigilitatè.
VIGILAR. V. a. vetllar.
vigília, f. Privació, falta de son, Insomnio,
vigilia. Vigília, íc. [j vetlla. || Lo dia avans de al-
TOMO II.
guna festivitat. Vigrlia, vispera. Vigilia, uj. (| Lo
dejuni que 's fa 'I dia avans de alguna festa. Vigi-
lia. Vigilia, a}. I Dia inmediat avans de altre, ea
orde à qualsevol obra. Vigilia. vispera. Vespera,a•.
II ofici de difunts. II L' oGci que 's resa '1 dia avan»
de alguna festivitat. Vigilia. Vigilia, ae.
EN vigílias. ra. adv. Prop, cerca de succehir,
com : estam en vigílias de una gran guerra. En vis-
peras. Proximè.
patir de vigília, fr. >'o poder dormir per causa
de malaltia ó dels cuydados. Estar insomne ò desve-
lada, desvelarse. Insoranem, pervigilemesse.
VIGO. f. y
VIGOR. m. Delit, forsa ó activitat, així de co-
sas animadas, com de inanimadas. Vigor. Vires,
ium. II Fortalesa, coratge, valor en las personas y
animals. Vigor. Nervus, i. || La vivesa y eQcàciade
las accions. Vigor. Animi vis. 1| La forsa de la
obligació en las lleys ú ordenansas, ó la duració
constant dels costums y estils. Vigor. Ardor, is. H
met. Activitat, violència en los remeys. Vigor. Vi-
gor, is, II ret. Foisa y energia del estil. Vigor. Vis.
vis, energia, se.
RESTAURAR LO VIGOR. fr. CONFORTAR, CORROBORAR.
VIGORIA, f. anl. VIGOR.
VIGORÓS, A. adj. Robust, fort, delitós. Vigo'-
raso. Vigoratus.
VIGOROSAMENT, adv. m. Ab vigor y eficà-
cia. Vigor osamente. Vividè.
VIG0R08ITAT. f. Robustesa, fortalesa. Vigo-
rosidad. Robur, oris. H Vivesa, eficàcia, activitat.
Vigorosidad. Vigor, is, vívida virlus.
VIGOTA. f. nàut. Espècie de corriola xala y
rodona ab tres forats per ahont passan los acolla-
dors pera tivar los aparells. Vigola. Trochlea plana
foraminibus distincta. | Rodeta de fusta ab un fo-
rat en sòn centro, de que 's fà us pera formar las
camas de las bolinas. Vigota. Ròtula occulata,
VIGOTA CEGA. ULL DE BOU. 6.
VIJARES. Veu antiquada equivalent à conti-
nuem, SEGUIM. Conlinuemos. Prosequamur.
VIL. adj. Abatut, despreciable. Vil. Vilis. |
Prostiluhit, despreciable, que's posa en venda.
I'i7. Proslibilis. || Baix, de mala intenció, de mal
cor. Vil. Vecors, dis. || S'aplica à las accions infa-
mes ó índignas, y al subjecte que las executa. Vil.
Sordidus. || Dit de alguns oficis baixos de la repú-
blica. Vil. Mechanicus. |j La persona que falta à la
confiansa. Vil. Vilis. |1 ingrat, [j Torpe. Vil. Dege--
ner. |1 En la mística 'a diu del subjecte humil, sens
que sia despreciable. Vil. Humilis.
VILA. f. Poble de alguns carrers regulars, ab
jurisdicció y alguns privilegis. En sa primitiva
significació éra mas, pagesia, casa de camp, ahont
se tenian los arreus de pagès. Villa. Oppidum, i.
II Tots los habitants ó vehins que la componen.
Villa. Oppidani, orum. || Lo cos de regidors y jus-
lícias que la gobernan. Villa. Municipalis senatusu
DE LLUNY SE VÉU LA VILA Y DE PROP LA GENT. lef
182 VIM DICCIONARI
Denota que pera judicar de algú es menester te-
nirlo ben tractat y conéixerlo ben à fondo. No ha-
heis comido con él medio celemin de sal. Nemini íidas,
nisi cura quo prius modicum salis absumpseris.
VILA, NA. atij. VILLA. II L' habitant de alguna
vila ó aldea. Villano. Paganus.
VILANIA. f. VILLANU.
VILATJÀ, NA. m. y f. Qui es de vila ó poble.
Lugareno, villano. Oppidanus.
VILATENIM. (sÉR de ca'n) fr. Sér mesquí ó
avaro. Ser agarrado. Sordidura esse.
VILESA, f. La qualitat que conslituheix una
cosa vil. Vileza. Yililas, atis. || Acció indigna ó in-
fame que degrada al qui la fa. Vileza, villania. De-
decus, oris.
VILETA. f. d. Vila petita. Villeta, village. Op-
pidulum, i.
VILIPENDI, m. Menyspreu, falta de estimació.
Vilipendio. Conteniptus, us.
VILIPENDIAR. V. a. Despreciar, tractar ab vi-
lipendi. Vilipeniiar. Yilipendo, is,
VILITAT. f. VILESA.
VILLA, NA. adj. Home vil, despreciable. Vi-
llano. Yilis.
VILLANAMENT. adv. m. vilment.
VILLANCICO. m. Composició mètrica ab estri-
billo, pera la música de las festivitats en las iglé-
sias. Villancico, villancejo, villancele. Festiva can-
tilena.
Qüi ESCRIU ó USA viLLANCicos. VUlanciqucro . Can-
tilenarum scriplor.
VILLANE8GH, CA. adj. Cosa dels villans. Vi-
llanesco. Villaticus.
VILLANIA. f. Acció, paraula indecorosa. Villa-
nia, villaneria. Dedecus, oris. |! Baixesa de naixe-
ment. Villania. Ignorabilitas, atis.
VILLAR, ra. Joch que s' executa ab bolas de
marfil impel-lidas ab un taco sobre una mesa cua-
drilonga, ab una barana de uns quatre dits per tot
lo voltant, cuberta de bayeta, que lé regularment
una tronera en cada un dels quatre cantons y dos
en mitj arrimats à la barana. Villar. Trudiculo-
rum ludi species.
VILMENT, adv. m. I)e un modo vil. Vilmenle,
mllanamenle. Yiliter. || Rústicament , ab falta de
cortesia. Villanamente. Ignobiliter. í| Traydora-
ment. Vilmente, villanamente. Períidè.
VILOTA. f. Aldea despreciable. Villorio. Despi-
cabile oppidulum.
VILTAR. V.'a. ENV1LIR.
VILTAT. f. VILESA.
VIM. m. ant. y
VÍMEN. m. VÍMET.
VIMENAR Y VIMENERAR. m. Lloch de vi-
meteras. Mimhreral, mimbral. Yiminetum, i.
VIMENERA. f. VIMETERA.
VÍMET. ra. Cada una de las vergas produhida
per la vimetera. Mimhre, vimbre. Yimen, inis. ||
ant. Espècie desàlzer. Mimbrera. Siler, eris.
VIN
VIMETERA. f. Planta que produheix unas ver-
gas primas, llargas y flexibles, de las quals se'n fan
coves, cistells, etc. Mimbrera, vimbrera. Yibur-
num, i.
VINADER. m. VINATER. 1.
VINAGRE, m. Yi que's torna agre per medi de
alguns àcits. Vinagre, àcido acélico. Acelum, i. ||
L' àcit de las fruytas y allras cosas que's tornan
agra*. Vinagre-, Acor, is, || met. Persona de natural
6 geni aspre. Vinagre, vinagroso. Imiuilis ingenio
homo. II met. S' aplica à lo que passa de un costat
bo à altre de dolent. Vinagre. Quod tabescit,
VINAGRE FLUIX. Lo de poca virtut. Vinagrillo. Exi-
lis virtutis acetum.
VINAGRE ROSAT. Espécie de vinagre ab que s' ado-
ba i tabaco de pols. Vinagre rosada, vinagrillo. Ro-
saceum acelum.
VINAGRER, A. m. y f. Qui ven vinagre. Vi-
nagrero. Aceti venditor.
VINAGRERA. f. Ampolleta ó cetrill de tenir
lo vinagre. Vinagrera. Acetabulum, i. || pi. cana-
DELLAS.
VINAGRET. m. d. Vinagrillo. Exigue acetum,
VINAGRETA. f. Nom pera expressar que al-
guna cosa 's menja ab lo condiment de vinagre.
Con vinagre. Cum aceto conditum.
VINAGRÓS, A. adj. De gust semblant al del
vinagre. Vinagroso. Acidus. j] met. vinagre. 3.
VINÀS. m. Yi mòlt fort. Vinazo. Yinum ingen-
tium virium.
VINA8SA. f. MARE. 11.
VINASSÓS, A. adj. Brut de vi, Vinoso. Yino
infeclus.
VINATER, A. m. y f. Qui trafica y comercia
ab vi. Vinatera. Yinarius, ii. [] Qui béu mòlt vi.
Vinoso. Yinosns. || adj. Cosa de vi. Finorio. Yinarius.
VINATERIA. f. Tràfech, comers en vi. Vinaie-
ria. Yinariuai commercium.
VINCAPERVINCA. f. Planta de fullas oblon-
gas, llisas, del color y resistència de laeura, de la
figura de las del llorer, però niès petilas, oposadas
de dos en dos perla longilut de la cama, sostingu-
das per pecíolos curts; de sabor amarch ; las flors
blancas. Es aslringent, pecloral y vulneraria. Vin-
capervinca, yerba doneella, clemàiica, brusela. Yin-
capervinca, vinca minor.
VINGLADÍS, SA. adj. flexirle.
VINCLAMENT. m. La obra de vinclar ó do-
blegar. Doblegamienlo, torcimiento. Inflexió, nis.
VINCLAR. V. a. Doblegar, fér tòrcer alguna
cosa recta, com: verga, etc. També s'usa com re-
ciproch. Doblar, doblegar. Fleclo, is. [| Subjectar
los béns à vincle pera perpetuarlos en alguna fa-
mília. Vincular. Bona in pt'rpetuum lestainentoad-
siguRj-e. II Assegurar ò fundar una cosa en altre,
com : F. vincla sas esperansas en lo favor del mi-
nistre. Vincular. Firmo, as. || Inclinar à algú, in-
duhirlo à mudar de dictamen. Doblar. A proposito
deterrere, || Pegar à algú ab una vara ó verga, de
I
I
VIN CATALÀ.
nodo qne li fassa doblegar lo cos. Cimbrar. Flexi-
bili virga percuiere. || Doblegarse alguna cosa per
caasa del pes que té sobre. Sucumbir. Succumbo, is.
VINCLE, ra. La successió y subjecció dels béns
al perpetuo domini de alguna l'atuília. Vinculo. \\n-
culum, i. II Unió, lligadura. Vinculo. Yinculum, i.
II Lo gravàmen ó càrrega perpetua en alguna fun-
dació. Vinculo. Jure, in perpeluuin apposilum onus.
adj. Subjectat à vincle, com : béns vincles. Yin^
culado. Perpetua haereditate adstricla bona.
VINGULABLE. adj. Lo que's pót vincular. Vin-
culable. Hvereditario jure in perpeluum consigna-
bilis.
VINCULACIÓ, f. L' acle y efecte de vincular.
Vinculacion, vinculo. In perpeluum consignatio.
VINCULAR, v, a. viNCi.AB.
' VINDICACIÓ, f. Acció que dóna dret de recla-
mar ó demanar en justícia. Vindicacion. Yindica-
tio, ais.
VINDICAR, v. a. Recobrar en justícia lo que
injustament s' ha pres, ó de que s' ha despossehil
à algú. Vindicar. Vindico, as. [| Péndrer justa sa-
tisfacció de algun agravi. Vindicar, vengarse. Vin-
dico, as. II Defensar especialment per escrit al qui
's troba injuriat. Vindicar. Vindico, as.
VINDICATIU, VA. adj. Escrit ó discurs en
que 's defensa la opinió de algú injustament ca-
lumniat. Vindicalivo. Vindicalivus.
VINDICTA. f. VENJANSA. II La vara ah que '1
pretor tocava al esclau, per medi de la qual cere-
mónia '1 declarava libre. Vindicia. Vindicla, ai.
VINDICTA PÚBLICA. La satisfacció dels delictes que
's déu donar pera sola la rahó de justícia per exem-
•íple del púbüch. Vindicla pública. Publica vindicla.
VÍNDRER. V. n. ter. venir.
VINENT, adj. Pròxim, inmediat ó següent,
com: r any VINENT. Siguienie. Sequens. |1 Usat com
adverbi, aptament. Aptamente , aparejadamente.
Apte.
VINER , A. adj. Cosa de vi, com : carabassa vi-
NERA, cuca viNERA. vinario. Vinarius.
VINET. m. d. Vi flach ó de poca fortalesa. Vini-
co, illo, ilo. Exile vinum.
VINGUDA, f. Arribada à algun lloch. Venida.
Adventus, us. || Tornada ó restitució de algú al
lloch de ahont havia eixit. Vuella, tornada. Redi-
tus, us. II Creixent impetuós de algun riu ó tor-
rent. Avenida, venida. Alluvio, nis. |1 La primera
embestida ó cop de alguna cosa, y així 's diu: ti-
rar quatre bitllas de vinguda y sis de rebato. Veni-
da. Jactus, us. II Còpia ó abundància de llet que
acut de quant en quant als pits de las donas que
crian. Apoyadura, golpe, venida. Lactis exube-
rantia.
AB DOS viNGüDAs..m. adv. Abdos vegadas. Ea dos
veces. Duplici ictu.
VINÓS, A. adj. Ple de vi 6 que té sas propie-
tats. Vinoso. Vinosus.
VINOSITAT. f. La qualitat del vi ó de las cosas
VIN 783
que tenen sa propietat. Vinusidad. Yinositas, alis.
VINT. adj. numeral cardinal. La reunió de dos
deseiias. Veiníe. Viginli.
VINTANYAL. adj. Lo que dura vint anys.
Veinlenar, veinlunal. Vicennalis.
VINTAU. m. La vigéssima part de alguna cosa.
Veiniavo. Vicesima pars.
VINTÈ, NA. adj. Una part de vint, Veinleno,
veinlena. Vicena pars. || Lo compost de vint cosas
de una mateixa espócie. Veinlena. Vicesima reruin
collectio. II La unitat que completa '1 número de
vint. Veinleno, veiniésimo, vigésimo, vicesima. \i~
gesimus.
VINTENA, f. La reunió de vint- unitats de una
mateixa espècie. Veinlena, veinlenar. Vicesima re-
rum collectio.
VINTENARI, A. adj. Lo que té vint anys.
Veintenario, veinlanal. Vicennarius.
VINTIDÓS. m. Moneda de plata que val vuyt
quartos y mitj. Real de velíon, realillo, realilo, la-
rin. Semidrachma, ae.
VINTIDOSÉ, NA. adj. La unitat que completa
en orde 'I número vinlidós. Veintidoseno. Vigesi-
mussecundus.
VINTIQUATRÉ, NA. adj. La unitat que com-
pleta en orde '1 número vint y quatre. Veinlecua-
treno. Vigesimus quarlus. || m. v:ga.
VINTIQUATRENA DE CORTS. f. Consell en
lo qual conlerenciavan los diputats de Barcelona y
's posavan de acort en los cassos greus y dificulto-
ses ó delicats; se componia de vintiquatre ciuta-
dans queeran elegits al mateix temps que'ls dipu-
tats pera dar à estos lo consell y 1' apoyo de sas
llums é iníluéncias. FemíecMaírena.Yigesimiquarli
consiliu:n.
VINTISISÉ, NA. adj. La unitat que completa
en orde ^1 número vint y sis. Veinteseiseno. Vigesi-
mus sextus.
VINTIVUYTÉ, NA. adj. La unitat que com-
pleta en orde '1 número vint y vuyt. Veinieocheno.
Vigesimus oclavus.
VINYA. f. Terra plantada de ceps. Vina. Vi-
nea, ae, vinetum, i. || mel. La Iglésia catòlica. Vi-
na. Vinea, ae. |1 mel. Lo que costa poch traball, ó
's consegueix à costa de altres. Cucaiia. Lucrum
exiguo labore par'.um.
VINYAS Y DONAS HERMOSAS, DE GUARDAR DIFICULTO-
SAS. ref. Denota que lo que fà goig à mòlts, esta
mòlt exposat. Lo de todos deseado, à gran peligro
guardado. Id quod avent omnes, magnum est ser-
varé periculum.
DE TOT HI BA EN L\ VINTA DEL SENYOR. loC. ab
que's dóna à enténdrer al que alaba mòlt una co-
sa, que lé alguns defectes que ell no coneix 6 no
sab, en allò que aplaudeix, y que necessita de mès
cuydadós informe. De lodo hay en la vina, uvas,
pàmpanos y agraz. Inter iora latent, aspicienda
prius.
güírda Li VINTA. loc met. tente comptï.
IBi
VIO
DICCIONARI
VIO
NO TÉ viNTATVEN RAUiMS. loc. Denota la eslianjesa
de que algú fassa lo que no li permeten sos havers.
Los que cahras no tienen, y cabrilos venden ^de dónde
les vienen? Miguel, Miguel ^no lienes abejasy vendes
míe/?Cum careas apibus, rairor te vendere mella.
TENIR ó TROBAR UNA VINYA. fr. Trobar ó tenir al-
guna proporció que ab mòlt poch ó sens ningnn
Iraball percebeix mòlta utilitat. Tener cucaíia. Pro-
feotum absque labore compararé.
VINYADER. m. Amo de vinyas. Vinero. Vini-
tor, is. II Lo qui traballa las vinyas. Vinodor. Yini-
tor is. II GUARDIÀ. 2.
VINYAR, VINYER Y VINYET. m. Terreno
plantat de vinyas. Vinedo,veduno,viduno, vidueno.
Vinetum, i.
VINYETA, f. Dibuix ó guarnicionela que se sól
posar al principi dels llibres, dels capítols y al
rodedor de las planas. Cahecera, vineta. Limbola-
íius encarpus. || d. de vinya. Viiiuela, vinica, ila.
Vineola, ae.
VIÓ. m. VIA. 4.
VIOLA. f. Flor del violer. AlheU, aleli, y mola
pr. Ar. Viola, ae. || Instrument músich de cordas,
enterament semblant al violí, però mòlt mès gran,
s serveix de baix. Violon. Barbytongrandius.
VIOLA BOSCANA. Herba medicinal de la arrel de la
qual brolan las fulías sostingudas de una cua mès
llarga que ellas, cordiformes, romàs, afeslonadas
per las voras; las flors ixen de la arrel, pelilas, de
finch fuUetas, de color blau quasi morat ó purpú-
reo ab la basa blanquinosa, ab un nectari en for-
ma de esparó. Violeta^ viola. Yiola, ae.
VIOLACIÓ, f. La acció y efecte de violar. Vio-
lacion. Yiolatio, nis. | profanació.
VIOLADOR, A. m, y f . Qui viola. Transgresor,
molador, infractor. Praevaricafor, is. (j profana-
roR.
VIOLAMENT. m. violació.
VIOLAR. V. a. PROFANAR. \\ Traspassar la lley,
precepte, etc. Quebranlar, violar, infringir. Violo,
as. II Forsar alguna dona. Esluprar, violar, forzar.
Violo, as. II Fallar à la paraula. Violar. Fidem fa-
llere. | m. Lloch abundant de violas. Violar. Vio-
larium, ii.
VIOLARI. m. Contracte en que '1 venedor reb
del comprador un capital ó quantitat ab la obliga-
ció de pagarli una pensió anyal de li p%, la qual
recau no sobre fondo determinat, sinó sobre sa
persona, y consecutivament sobre sos béns, però
sols méntres dura la vida del comprador, que en
Castella no mès es que un y en Catalunya y en Va-
lència poden sér dos, los quals deuhen existir y
(jeierminarse en 1' acte de la creació del violari,
ftèns condició de la edat, y que mort 1' un dels dos
se continua pagant la pensió entera al altre, y
quant aquesta espira, espira '1 contracte, y queda
lot à utilitat del venedor. Mès s' adverteix que'l
venedor avans de extingirse '1 contracte podia re-
dimir. Vitalicio. Yitalitium, ii.
VIOLAT, DA. p. p. Violado. Obstinatus. (j adj
De color de viola. Violado, violàceo. Violaceus. ||
Confeccionat ab violas, com: aixarop violat. Vio-
lado. Violaceus. || En lo blasó y en la botànica de
color de púrpura. /'«r;)Mreo. Purpureus.
VIOLAYRE. m. ant. violador.
VIOLÈNCIA, f. Forsa, ímpetu en lo moviment-
Violència. Yiolentia, ae. || Prepotència. Violència.
Vis, vis. II Acció contra '1 natural y racional modo
de procehir. Violència. Yiolentia, se. || Forsa irre-
sistible ab que s' obliga à algú à fér lo que no vól.
Coaccion, violència. Coactus, us. || L' acte torpe ab
alguna dona contra sa voluntat. Tarquinada, vio-
lència. Yis, vis, siuprum, i. || Vehemència, desma-
siat rigor de las cosas en sa activitat. Violència.
Intentio, nis. \\ La forsa que's fa à alguna cosa, pera
tiàurerla de són estat, modo ò situació natural.
Violència. Yiolentia, ae. || La mala inlerprelació ó
aplicació de algun text, rahó, veritat, pensament,
etc. Tormento, violència. Distorsió, nis. || Diossa
del paganisme filla de Slígia y companyera inse-
parable de Júpiter. Violència. Yiolentia, ae.
VIOLENT, A. adj. Lo que es contra voluntat ó
gust. violento. Violentus. || Impetuós, vehement.
Violento. Saevus. || Lo que està ftra de sòn estat, si-
tuació ó modo natural. Violento. Violentus. || Dit
del geni fort é impetuós. Arrehatado, violento, /tt-
rioso. Violentus. || Lo que s' executa contra '1 modo
regular y orde de la rahó y justícia. Violento. Vio-
lentus. II Fora del sentit recte ó natural en los tex-
tos ó proposicions. Violento. Sinister.
VIOLENTAMENT, ad v. m. Ab violència. Vio-
lentamente. Violenter.
VIOLENTAR. V. a. Forsar, fér violència física
pera conseguir algun fi, com: violentar una porta,
etc. Forzar, violentar. Mm facere. 1| Péndrerú ocu-
par per forsa alguna cosa. Violentar, Violenter oc-
cupare. || violar. 3. || Obligar ó precisar à que s'
execute alguna cosa. Forzar, violentar, yï compe-
llere. | Interpretar maliciosament ó fér entrar per
forsa algun text, lley ó proposició. Violentar. Si-
nistre interpretaré. || Reprimir la naturalesa ó in-
clinacions naturals. Violentar. Cohibeo, es.
VIOLENTMENT. adv. m. VIOLENTAMENT.
VIOLER. m. Planta de mòltas y hermosas es-
pècies; las flors de vàrios colors, moradas, purpú-
reas, matisadas de blanch, y altras grogas que sòn
las que. despedeixen mòlt olor. Aíe/i. Cheirantus,
i. II ant. GUITARRER. 4.
VIOLERAR. m. violar.
VIOLETA, f. VIOLA BOSCANA.
VIOLÍ. ra. Instrument músich de una caixa vuy-
da composta de dos semicírculs, lo superior me-
nor, ab dos oberluras com dos S, pera que ressone
la veu, ab un mànech sens trasts en que s' afirman
las cordas en sas clavillas, y en la part inferior s
afirman en una pessa; à poca distància té un pontet
pera elevarlas. Se toca ab arquet, y té un so agut.
Violin. Barbyton, i. |] violinista.
VIR
CATAU.
vm
785
VIOLINET. m. d. Violí pelit. Violineie. Fidi-
Dula, ai.
VIOLINISTA, m. Lo subjecto que toca '1 violí
ib destresa ó per ofici. Violin, violinista. Barbjli
)ulsator.
VIOLO. m. VIOLA. 2.
VIOLONET. m. d. de violó. Violoncillo Parvum
barbyton.
vÍPERA. f. VÍBORA..
VIPERÍjNA.adj. Cosa de víboras ó que té sas
)ropielals. Viperino, y vipéreo poét. Viperinus, vi-
)ereus.
VIRA. f. Tira ó refors que posan los sabaters
ïnlre la sola y cuyro ó córdoba de la sabata. Bar-
reta, vira. Yitla coriaces in calceis. 1| f. Part de la
diesla Vira. Ballistse vitta.
VIRADA, f. nàut. L' acte y efecte de virar.
Tirada. Navis deflexio.
VIRADOR. m. Cap ó tros de corda grossa que's
juarneix ab algunas voltas al cabreslant ahont se
subjecta '1 cap pera tirar de aquest quant se vira
sobre la àncora. Virador. Nauticus funis tractorius.
II Lo ferro ab que's fan rallas en lo llom del llibre
jue s' enquaderna en pasta. Virador. Ad libri teg-
Imina coelanda ferrum.
VIRAM. m. Gallinas y deraès aucells casolans.
[Volateria Yolatilia, iura.
VIRAR. V. a. Posar viras à las sabatas. Echar
nras d los zapalos. Yittas coriaceas calceis inter-
Buere. |1 nàut. Cambiar de rumbo, donar diversos
[)ordos. Virar. Navem deílectere. || nàut. Fér vol-
tor lo cabreslant ab las barras, pera que enrotllant
progressivament lo virador, tire aquest del cap à
j^que està subjecte. Lo mateix se diu en qualsevol
iltra maniobra en que opera 'I cabrestant, tessar
ips, etc. Virar. Tractoriam machinam involvere.
II nàut. Variar la posició de una pessa de construc-
íió ó de qualsevol altre objecte, collocanllo en lo
sentit contrari al en que àntes estava. Virar. In
jontrarium vertere.
VIRAR EX Ropó. fr. Virar ab lo cabreslant segui-
^daraent ó sense fér paradas ni esforsos interrora-
juls. Virar en redondo. Navem versaré.
VIRGINAL, adj. Cosa de verge. Virginal, vir-
Igineo. Yirginalis. [| Diossa falsa que invocavan los
^romans al llevar lo cinturó à la nova desposada.
'Virginal, virginense. Virginensis Dea.
VIRGINITAT, f. La enteresa corporal de la
[persona. Doncellez, virginidad, virgo. Virginilas,
[atis.
LLEVAR LA VIRGINITAT, fr. aut. Víolar una donze-
|lla. Estuprar, desvirgar, desjlorar. Stupro, as
VIRGO. m. Signe boreal que correspon à agost,
fy es lo sisè en l' orde. Virgo. Virgo. || virginitat.
VÍRGULA. f. Entre estampers las comas que's
[iposan al marge en algunas cilas llargas, ó cosas
.notables de las planas dels llibres. Virgula. Ungui-
^cnli, orum. || gram. Qualsevol coma ó titlla. Vir-
gula, virgulilla. Virgula, se.
VIRGULETA. f. vírgula.
VIRICLE. m. VERici.E.
VIRIL. adj. Cosa de varó. Viril. Virilis. || vigo-
rós. II S' aplica à la odad mitjana y robusta. Viril.
^las virilis. |1 asiron. Epitelo que's dóna al tercer
quadrant del tema cele.•^le. Viril. Virilis.
VIRILITAT, f. Lo vigor de la edat viril, \irili-
dad. Virilitas, atis. || La activitat y potència de las
cosas. Virilidad. Virilitas, atis.
VIRILMENT. adv. m. varonilment.
VIROL. m. Dardo. Spiculum, i.
VIROLA. f. birolla.
VIROLAT. m. violat.
VIROLET. m. biroliiT. || tribulet.
VIR08CA Ó VIROSTA. f. .\iguna cosa. Algo.
Aliquid.
VIROSTA. f. ter. fullaraca.
VIRREGNAT, m. La dignitat de virrey. Ftrct-
nato. Proregis raunus. |j Lo districte que goberna
I virrey. Vireinato. Proregis ditio. || Lo temps que
dúral empleo de virrey. Vireinato. Proregis impe-
riuffi.
VIRREY. m. Lo qui en nom del rey mana en
algun regne. Virey. Prorex, egis.
VIRREYNA. f. Muller del virey. Vireina. Pro-
regis uxor.
VIRREYNAT. m. virregnat.
VIRTUAL, adj. Equivalent à altra cosa en vir-
tut, forsa ó activitat. Virtual. Virtualis.
VIRTUALITAT. f. Potència, eficàcia de una
cosa pera obrar com altra. Virtualidad. Virtuali-
tas, atis.
VIRTUALMENT, adv. m. De un modo virtual
ó equivalent. Virtuolmente. virtnaliter.
VIRTUÓS, A. adj. Persona dotada de virtut.
Virtuosa. Virtuosus. || Se diu de las accions arre-
gladas à la virtut. Virtuosa. Virtuosus. fl Eficàs,
que té virtut y activitat pera obrar. Virtuosa. Ef-
ficax.
VIRTUOSAMENT. adv. m. Segons virtut. Vir-
tuosamente. Honeslè.
VIRTUT, f. Forsa, qualitat, propietat. Virtud.
Yirtus, utis. II Facultat, activitat de las cosas pera
produhir ó causar sos efectes, Virtud. Potentia, te.
II Forsa, valor en especial dels sagraments en orde
à produhir los efectes sobrenaturals corresponents.
Virtud. Virtus, utis. || Modo recte de procehir. Vir-
tud. Laus, dis. II Bondat de vida y costums. Virtud.
Justitia, ae. || Hàbit, disposició del ànima pera obrar
conforme à la rahó y à la lley cristiana. Virtud.
Virtus, utis. II La facultat natural del ànima en orde
à las operacions del cos, y així 's diu: virtut ex-
pulsiva, digestiva, etc. Virtud. Virtus, utis. || Se
diu particularment de la castedat, y mès en lasdo-
nas. Virtud. Pudor, is, castimonia, a;. || Diossa del
paganisme que la pintavan com una dona grave y
modesta, de modo que inspirava veneració; y cert
poeta la descrivia trista, aQigida y ultrajada de la
fortuna. Virtud. Virtus, utis. [] raet. Importància,
786
VIS
DICCIONARI
VIS
entilal. Viriud. Yii'lus, ulis. \\ pi. leol. Lo quint
cor dels nou en que estan distribuhits los esperits
angélichs , y '1 segon en la gerarquia mitjana.
Virtudes. Virtules, uin.
VIRTUT CARDINAL. La que es principi de altras; y
són quatre, prudència, justícia, fortalesa y tem-
plansa. Viriud cardinal. Cardinalis virtus.
VIRTUT MORAL. L' bàbil de obrar bè per sola la
bondat de la operació y conformitat ab la rahó na-
tural, independentment dels preceptes de la Uey.
Viriud moral. Virtus moralis.
VIRTUT SOBRENATURAL. La facultat pera obrar so-
bre la forsa de la naturalesa. Viriud sobrenatural.
Supornaturalis virlus.
VIRTUT TEOLOGAL. La que té directament à Déu
per objecte que la especifica, com són la fé, espe-
ransa y caritat. Viriud teologal. Theologalis, theo-
logica virtus.
ES ó PER viRTDT. m. adv. Ab lo valor, activitat ó
forsa de altra cosaà que's refereix la acció. En vir-
iud. Yirtute, vi. \\ Segons lo pacte ó tractat. Envir-
tud, en consecuencia. Ex quo pacto.
LLEVAR LA VIRTUT À ALGUNA COSA. fr. DESVIRTUAR.
NO sÉR TOT VIRTUT, fr. Porlar una cosa un fi dis-
tinct del que manifesta. No ser lodo viriud. Non
quod apparet, hoc bonum est.
VIRULENT, A. adj. Maligne, verinós. Viru-
lenta. Yirulentus. | Ple de matèria 6 poslerma. Vi-
rulenta. S&mosus.
VÍRUS. m. Posterma, mal humor, rodre, virus.
Virus, i.
VI8. VICE.
VISALMIRALL. m. vicealmirant.
VISATGE. m. Monaria, gesto ridícul que's fa
ab la cara. Gesto, visage, momeria, moneria. Gesti-
culatio, nis.
VISCAHÍ, na. adj. Cosa de Viscaya, senyoriu
de Espanya. Vizcaino. Canlaber.
VI8CH. m. VESCH.
VISCONTE Y VISGONDE. m. etC. VESCOMTE,
VISCÓNSUL. m. VICECÓNSOL,
VI8CÓS, A. adj. Apegalós com lo vesch. Visco-
sa. Yiscosus.
VISCOSITAT, f. La qualitat de viscós. Viscosi-
dad. Viscositas, atis.
VISERA, f. Part del murrió que cau sobre la
cara, sense destorbar la vista. Visera. Buccula, se.
VISIBILITAT, f. La qualitat y propietat de vi-
sible. Visibilidad. Yisibililas, atis.
VISIBLE, adj. Lo que's pót vèurer. Visible. Yi-
sibilis. II met. Cert, clar, manifest. Visible. Aper-
lus. II U-lustre, insigne. Visible. Conspicabilis. 1|
Lo que's véu. Visible. Conspicuus. | Fàcil de véu-
rerse y notarse. Visible. Notabilis. || Evident, que
no admet dubte. Palpable, visible. Patens.
VISIBLEMENT, adv. m. De un modo visible.
Yisiblemenie. Yisibiliter.
VISIGODO, A. adj. Lo natural de la Gócia oc-
cidental y lo pertanyent à ella. Visigoda. Yisigolhus.
VISIÓ. f. Vista, la acció de vèurer. Vision. Vi-
sió, nis. |] Espècie que Deu infundeix per medi de
revelació ó profecia. Vision. Visió, nis. |] Sombra,
imatge ridícula y espantosa. Fastasma , vision.
Spectrum, i. |1 La espècie de la fantasia ó de la ima-
ginació, que no tenint realitat se pren com certa.
Vision. Fantasma, atis. || La persona fea y ridícula.
Vision. Monslrnum, i.
VISIÓ BEATÍFicA. L' aclc de vèurer à Dèu. Vision
beatifica. Beata visió.
VÈURER VISIONS, fr. Créurcr lo que no hi ha. Ver
visiones. Spectra objici.
VISIONARI, A. adj. Qui fingeix revelacions.
Visianario. Falsa fingens. || Qui creu ab facilitat co-
sas quiméricas. Visionària. Delirus, phanaticus.
VISIR. (gran] m. Lo primer ministre del gran
turch. Gran visir. Primus turcorum imperatoris
minister.
VISITA, f. La anada à vèurer à algú per corte-
sia, atenció ó amistat. Visita. Visitatio, nis. || La
mateixa persona que visita à altra. Visita. Visitans,
tis. II La anada à un temple per devoció. Visita.
Visitatio, nis. || L' acte de jurisdicció ab que un su-
perior s' informa dels procehimenls de sos súbdits
ó del estat de cosas de són districte. Visiía. Recen-
sió, nis. II Registre, regoneixement que's fa dels
generós de comers, oficis públichs, presons, etc.
Visita. Recognitio, nis. | Lo favor que Dèu fa als
homes en orde à sòn bè espiritual. Visita. Visitatio,
nis. I La aparició à algun determinat subjecte y de
alguna persona ó esperit celestial en figura visi-
ble. Visible. Visitatio, nis. || Lo conjunt de minis-
tres que assisteixen en forma de tribunal en las
visi las de las presons. Visita. Judicum carcerem
invicentium consensus. || La anada del metge à la
casa del malalt ab 1' objecte de curarlo. Visita. Vi-
sitatio, nis. II En las presons lo registre que ra- l'
escarceller de las portas, reixas y demés, pera ma-
jor seguretat. Visita. Recognitio, nis. || pi. fam. Las
anadas freqüents à algun paratge ab intent deter-
minat, y així 's diu : fèr visitas à la taberna. Visi-
las. Ingeminata aditio.
VISITA DE altars. La oració vocal que's fa en ca-
da un dels altars pera algun fi piadós. Visita de al-
iares. Preces sacraead altaria.
VISITA DE PRESONS. Lo regoneixcment breu y su-
mari que en determinats dias fa '1 jutge del estat
de hi causas dels presos en orde à sòn mès promp-
te despaig. Visita de càrcel. Causarum compendiosa
recognitio.
TORNAR LA VISITA, ff. Visitar, correspóndrer algú
al que l'ha visitat. Pagar la visita. Resaluto, as.
VISITAGIÓ. f. Acció y efecte de visitar. Visi-
tacion. Visitatio, nis. || visita. 2. || Festa que cele-
bra la Iglèsia en conmemoracióde la visita que féu
Maria Santíssima à sa cosina santa Elisabetb, y la
mateixa visita. Visitacion. Visitationis festum.
VISITADOR, A. m. y f. Qui visita freqüent-
ment. Visitador. Yisitator, is. | Lo qui visita pera
I
~es
VIS
aíninar una cosa. Visiíador. Inspector, is.
VISITAR. V. a. Anar à vóurer à algü per cor-
'esia, atenció ó amistat. Visitar. Inviso, is. \\ Anar
à algun temple ó santuari per devoció 6 pera guan-
r incluigéncias. Visitar. Loca sacra pietalis cau-
visitare. || Informarse '1 jutge superior del pro-
cehirdeïos súbdit, y del eslat de las cosas en lo
districte de sa jurisdicció. Visitar. Recognosco, is.
II Regonéixer, registrar las mercaderias ó qualse-
vol altra cosa. Visitar. Inspicio, is. || Examinar ú
observar lo metge als malalts ab l'objecto de cu-
rarlos. Vís/íar. Visito, as. |1 teol. Knviar Dèu als
homes algun especial consol ó traball pera sòn ma-
jor mèrit, ó pera que's regonegan. Visitar. Visito,
as. II Acudir ab freqüència à algun paratge ab ob-
jecte determinat, com: visitar la laberna, lacasa
deljoch,etc. Visitar. Frequenter adire. || Regonéi-
xer ó informarse personalment del estat de alguna
cosa que està à sòn cuydado, ó del cumplimenl de
la obligació ó càrrech de algú. Visitar. Recognos-
co, is. II Aparéixerseà algú alguna persona ó esperit
celestial en figura visible. Visitar. Visito, as. ||
Regonéixer en las presons los presos y demés en
orde à sa seguretat. Visitar. Visito, as. || Seguir
mòltas terras y paíssos, y 's diu també del sol en
orde à sòn curs. Visitar. Inviso, is. || for. Regonéi-
xer un jutge breu y sumàriament la causa de al-
gun pres en la visita. Visitar. Causam vinci per
summa capità cognoscere. || Examiqar lo jutge ec-
clesiàstich las personas en orde al cumplimenl de
sas obligacions cristianas y ecclesiàsticas, y si las
cosas deia Iglésia guardan ó las mantenen en 1' or-
de y disposició que deuhen tenir. Visitar. Recen-
seo, es.
IVI8ITETA. f. d. Visitira, illa. Saluíatiuncu-
^SIU, VA. adj. Lo que té facultat de véurer,
isivo. Videndi facultate pollens.
VISLLUM. m. VESLLUM. II met. Apariéncia ó
ive semblansa. Vishmbre. Levis similitudo.
VISO. m. Aspecte ó superfície de las cosas lli-
sas, que mouhen la vista ab algun especial color ó
reflexió de la llum. viso. Aspectus, us. || Lo pre-
text, rahó ó motiu que apareix en las cosas pera
formar concepte de ellas. Viso. Species, ei. || Sem-
blansa. Viso. Similitudo, inis.
A DOS visos. m. adv. A dos caras. Se diu regular-
em de la pintura feta ab tal artifici, que té dos
nls de vista diferents. A dos visos. Duplici in-
ilu. II Ab dos distincls intents. A dos visos, d dos
ras. Duplici consilio.
DONAR visos. fr. SEMBLAR.
FÉR MAL visu. fr. Tenir mala visió ó aspecte. Ha-
cer mal viso. Levum aspeclum priB se ferre. || met.
Explica que algun defecte ó nota deslluheix à un
subjecte, y disminuheix la estimació que 's devia
tenir de ell per sas prendas ó empleo. Hacet mal
viso. Oburabro, as.
VI80L. m. ant. varat.
CATALÀ. YIS 7M
VISORI, A. adj. VISUAL.
VISREY. m. ant. virret.
VIST, A. p. p. Vislo. Visus. n adj. for. Denota
haverse relatat algun auto ó presentat alguna peti-
ció qne s' usa pera comensar à donar sentència des-
près de haverse relatat la causa davant lo jutge.
Vislo este proceso, esta causa, etc. His peraclis. ||
Ab los adverbis ben ó mal s' aplica à las personas ó
cosas, com: home ben vist ó mal vist, so es, ben
volgut ó mal volgut. Bien ó mal quisio. Carus, di-
lectus, aut invisus.
BKN VIST L ALGí'. loc. A sa direcció. Ajuicio. Ju-
dicio.
JA estí vist. loc. met. ab que's concedeix algu-
na cosa donanlla per certa y segura. Visto es ó està.
ütique patet.
MAY vist. m. adv. Modo de parlar que explica lo
raro ó extraordinari de alguna cosa. No visto, ó
nunca ó jamds visto. Numquain tale visum.
NO estarli a algú ben vist alguna cosa. loc. De-
nota que lo que fà es indigne de sòn caràcter. Des-
decir. Dedecorem crearé.
tenir vist. fr. Saber, estar enterat de alguna
cosa. Tener vislo. Perspectura habere. |1 Conjectu-
rar, prevèurer ab fonament la cosa que ha de suc-
cehir. l'reconocer, prever. Conjectura duci ad sus-
picandum.
VISTA. f. La facultat y potència de véurer.
Vista. Videndi facultas, visió, nis. || L'acley efecte
de véurer. Vista. Aspectio, nis. || mirada. || Aspec-
te, disposició de las cosas en orde al sentit de véu-
rer. Vista. Aspectus, us. || Espectacle, l' objecte de
la vista, y així 's diu : vísta alegre, font de la bo-
na vista. Vista. Spectamen, inis. || Se pren pels
ulls. Vista. Oculi, orum. || Visió, aparició. Vista,
vision. Visió, nis. | L' encontre ó concurrència de
un ab altre, com : de aquí à la vista. Visla. Cons-
pectus, us. II Coneixement clar de las cosas. Vista-
Aperta rei cognilio. || La apariéncia ó relació de
unas cosas rv'specte de altras. Visla. Comparatio,
nis. II Intent ó propòsit. Vista. Intuilus, us. || Re-
goneixement, examen del estat de una cosa. Vista,
visita, l'ericlitatio, nis. || for. L' examen óregonei-
xement primer que's fà davant lo jutge ab relació
dels autos y defensas de las parts pera la sentèn-
cia. Vista. Cognilio causie. || Presència de alguna
persona en algun lloch, com: estavan los dos exèr-
cits r un à ja VISTA del altre. Vista. Conspectus, us,
11 entrevista. II Lo judici que's forma de las co-
sas, ó regulació prudencial que 's fà de ellas, ve-
hentlas solament. Visla. Judicium, ii. || També's
pren per reflexió, mirada de la rahó, del ànima,
etc. Visla. Reflexió, nis. || En la aduana 1' ofici de
registrar los generós, y '1 mateix subjecte encar-
regat. Visla. Mercium recognilio. 1| pi. La concur-
rència de dos ó mès snbjecte> (|ue's veuhen pera
algun fi determinat. Vistas. Congressus, us. || Las
finestras ó altras oberluras en los edificis. ViMas.
Fenestra, x. || mirador. 2. 4.
788
YIS
DICCIONARI
VIT
À LA VISTA. m. adv. De cara, prop, enfront, ó en
paratge de ahonl se puga véurer. a vista, d la vis-
ta. In conspectum. || Ab observació y cuydado de
véurer ó seguir à algú. A vista ó dia vista. In cons-
peclu. II Luego, promplaraenl y sens dilació. Avis-
ta ó à la vista. Illicò.
ANAR i visTAS. fr. Anar algú à sér vist. Se diu
coraunment de las donas quanl se volen casar. //• d
vistas. Ire in conspeclum.
A PRIMERA VISTA. lu. adv. Al primer aspecte, in-
niedialanient que's véu alguna cosa. A primera
vista ó d la primera vista, d primer aspecto ó alpri-
mer aspeclo, d primera faz. Piimo aspectu.
APRIMAR LA VISTA. fr. Duet. Fcrla mès aguda y
perspicàs. Aguzar la vista. Yisum acuere.
AVISTA ó EN VISTA. m. adv. En consideració ó
comparació. A vista ó en vista. Hoc vel illo pcrs-
pecto.
CANSARSE LA VISTA. fr. Causarsc 'Is ulls per la
massa fatiga en llegir, etc. Quebrarse los ojos.
Aciem oculorum ob'undi.
CLAVAR, FLXAR Ó POSAR LA VISTA. fr. POSAR LOS
TLLS.
co.NÉixER DE VISTA. fr. Couéixer à algú per las
senjas ó disposició corporal y no pel iracíe. Cono-
cer de vista, be facie aliquem agnoscere.
CURT DE VISTA. 'L qui hi véu poch ó té la vista can-
sada. Corto de vista, miope. Myops, opis.
DONAR UNA VISTA. fr. mfil. Cuj dar de alguna cosa
miranlla de quant en quanl. Eckar una vista. Ali-
quid observaré.
ENGANYAR LA VISTA. fr. Semblar alguna cosa '1
que no es. Enganar la vista. Oculos fallere, obs-
Iringere.
ESTAR A LA VISTA. fr. ESTAR A LA MIRA.
EXTÉNDRER LA VISTA. fr. Explayarse, espargiria
en algun paratge ras ó espayós, com en lo camp,
la mar, etc. Eslender ó esplayar la vista. Lalè pros-
picere.
FÉR LA VISTA GROSSA, fr. FÉR LOS ULLS GROSSOS.
GIRAR LA VISTA. fr. Separaria de algun objecte
pera no véurerlo. Apariar la vista ó los ojos. Ocu-
los ad aliud convertere.
LLAMBREGAR LA VISTA. fr. LLAMBREGAR.
MENJAR AB LA VISTA. fr. met. Denota '1 modoab
que algú mira ayradament à algú, ó ab gran ànsia
cosas de menjar. Comer ó tragar con la vista. Tor-
visoculis aspicere, inhiare.
MÈS PROMPTE QUE LA VISTA. loc. fam. Denota la
promptitutó prestesa ab que s' executa ó verifica
alguna cosa. Mas presto que la vista. Quam brevis-
simè.
NOPÉRDRER DE VISTA. fr. Estar observant à algú
sens apartarse de ell ; y en lo moral seguir sens
inlerraissió algun intent, ó cuydar ab suma vigilàn-
cia de alguna cosa. No perder de vista, no apartar
los ojos. Príe oculissemper habere.
OFÉNDRERAB LA VISTA. fr. que ademés del sentit
recte denota que enuja ó irrita '1 que mira. Ofender
con la vista. Conspectu fastidire. 1| ullpéndrer.
PASSAR LA VISTA PER ALGUNA COSA. fr. PASSARHI 'lS
ULLS.
pérdrer de VISTA. fr. Deixar de véurer algun ob-
jecte per haverse allunyat ó eixit de la esfera de
aquesta potència. Perder de vista. Rei conspeclum
amitlere.
pÉHDRER LA VISTA. fr. Toroarsc cego. Cegar, vol-
verse ciego. Caligo, as.
pÉUDRERSE DE VISTA. fr. met. S' usa pera expli-
car la grand sa y superioritat de alguna cosa so-
bre allra. Perderse de vista. Visum fugere, longis-
simè praïstare.
POSAR LA VISTA. fr. Fer alguna cosa objecte de la
intenció ó destg, com: posar la vista en algú pera
donarli algun empleo. Poner la vista ó los ojos. In-
tendo, is. || Elegir alguna cosaenire altras. Echar
la vista. Seligo, is.
TENIR k LA VISTA. fr. Tenir alguu objecte davant.
Tener d la visla. Ante oculos habere. |1 met. Tenir
present en la memòria. Tener d la vista. Memorem
esse.
TENIR BONAS VISTAS. fr. Diverlir algú la visla en
varietat de flors ó en personas de sòn agrado y sa-
tisfacció. Tener buenas vistas. Paseunlur venti.
TRÀÜRER Ó LLEVAR LA VISTA. fr. TRAURER LOS
ULLS.
VISTASSO. m. Mirada, observació superficial.
Ojeada, vistazo. Oculorum conjeciio.
DONAR UN VISTASSO. fr. Mirar ó regonéixer superfi-
cialment alguna cosa. Dir un vistazo. Obiter ins-
picere.
VISTOBÜENO. Fórmula de aprobació que's
posa en algunas certificacions ó altres instruments
pera aquella qui correspon. Visiobueno. Approba-
tum, valel.
VISTÓS, A. adj. Bonich, hermós, digne de sér
vist. Rozaganle, vistosa. Speciosus, oculis gratus.
VISTOSAMENT. adv. m. De un modo agrada-
ble à la vis'a. Vistosamente. Sp.'ciosè, puUhrè.
VISUAL, adj. Pertanyent à la vista, com instru-
ment ó modo pera véurer. Visual, visorio. Ad visum
pertinens.
VISUALITAT, adj. La qualitat de véurer. Vi-
sua/ici«(í. Yisualilas, atis.
VISURA. f. Inspecció del estat de alguna cosa
per medi de la visla. Revision, visura. Recognitio^
nis.
VISURADOR. m. Anomenat pera visurar, re-
gonéixer ó examinar algun instrument. Revisor. Re-
cognitor, is.
VISURAR. V. a. Regonéixer, examinar algun
document, certificació, etc, posant en elllovisto-
bueno. Visar, revisar. Recognosco, is.
VIT À VIT. exp. BITLLO, BITLLO.
VIT DE BOU. m. Lo nirvi del membre genital del
bou ó altres quadrúpedos, especialment separat de
ells. Vergajo, rebenque, corbacho. Nervus genitalis
raembri.
Vlt
CATALÀ.
VltJ
789
. adj. Lo que pertany à la vida ó es propi
cella. Vilal. Vitalis. |1 Lo que dóna vida. Vital. Yi-
is.
VITALICI, A. adj. Lo que dxíra per espay de
alguna vida. Vilalicio. Yüalitius. | violari.
VITALISTA», m. pi. Los que atribueixen los
fenómenos que ocurren en lo cos dels animals al
principi vital, per oposició als que'ls explican per
las lleysde la química, de la física, etc. Vilalistas.
Yitalisl;e, arum.
VITALITAT, f. La activitat ó eficàcia de las co-
sas pertanyenls à la vida ó la seva virtut pròpia. Vi-
talidad. Yitalitas, atis.
VITANDO, A. adj. Lo que 's déu evitar. Se diu
dels escomunicats públichs. Vitando. Yilandus.
VITELA. f. La pell de la vaca ó vadella adobada,
en que regularment se pinta alguna cosa. Vitela. Vi-
tolina aluta,
VITELINA. f. med. La còlera de color groch os-
cur. Vilelina. Yitolinus, i,
VITRIFICABLE, adj . quím. Fàcil ócapàs de ve-
trificarse. Vürificable, vllreo. Vitriücandi capax.
VITRIFICACIÓ. f. quím. La acció y efecte de
vitrificar. Viirificacion. Yilriücatio, nis.
VITRIFICAR. V. a. quím. Fér que alguna cosa
's convertesca en vidre. També s' usa com recí-
proch. Vitrificar, vilrescer. Vitriíico, as.
VITRIÓLICH, CA. adj. Lo que inclou las pro-
pietats del vidriol ó participa de sa naturalesa. Vi-
triólico. Chalcantinus.
VITüALLA. f. Yíurers, los aliments necessaris,
especialment pera algun exèrcit. Vitualla, viveres.
HBjknnonae, arum. 1| La abundància de víurers, par-
Hftcularment de raenestras ó verduras. Vilualla. Yic-
HBbs, us.
IS VITüALLAR. V. a. Abastar, provehir de vi-
HBdallas. Ahaslecer. Alimonia pararé.
HI VITÜLACIÓ. f. mit. Sacrifici en que oferian à
Ipa diossa Víiula béns de la terra, pera mostrar algun
regositj. Vilulacion. Yitulalio, nis.
VITULÍCOLA. m. y f. Lo que idolatra en un
vadell, cum los israelilas en lo desert de Sinaí. rí-
íulicola. Vilulicola, ae.
VITUPERABLE, adj. Lo que mereix sér vitu-
perat. Vituperable. Yituperandus.
VITÜPERABLEMENT. adv. m. De un modo
vituperable. Viluperablemente. Yituperabiliter.
VITUPERACIÓ. f. La acció de vituperar. Vi-
peracion. Yiluperalio, nis.
VITUPERADOR, A. m. y f. Qui vitupera. Vi-
perador, viiuperanle. Yituperans, tis.
VITUPERAR. V. a. Dir mal de alguna cosa,
olantla de viciosa ó indigna, tractaria ab despre-
i. Vituperar. Yitupeio, as.
VITUPERI, m. Paraula injuriosa ó afrentosa.
Baldon,viiuperio, oprobio. Yituperium, ii. H La ac-
ció y espècie que causa afront ó deshonra. Vilupe-
rio. Yiluperandi actio.
VITUPERIÓS, A. adj. Lo que inclou vituperi.
TOMO II.
Viiuperioso, vituperoso. Contumeliosus.
VITÜPERIOSAMENT. adv. m. De un mo-
do vituperiós, Ignominiosamente, vituperiosamenie .
Contumeliosè.
VIU, VA. adj. Lo que gosa de vida. Vivo. Vi-
vus. il Eücàs, com : dolor viu. ínlenso, vivo. Acer.
II Agut, ingeniós, subtil. Agudo, vivo. Perspicax.
II Encès. Vivo, encendido. Ardens. |1 Parlant dels
colors y cosas semblants, perfet, sobresalient. Vivo-
Yegetus. || Lo qui està en actual exercici de algun
empleo, especialment en la milícia. Vivo. Re ipsa
munus exercens. || Mòlt semblant ó paregut, com:
es un viü retrato del sèupare. Vivo. Simillimus. ||
Precipitat, massa prompte ó poch considerat en 1'
obrar ó parlar. Vivo. Praeceps. || raet. Lo que dura
ó subsisteix en sa forsa y vigor, especialment en
matérias de obli^::ació, yaixí 's diu: aquesta escrip-
tura està VIVA. vivo. Constans. || Lo que persevera
y dura en la memòria, Vivo. Superstes. |1 En lo es-
piritual qui està en gràcia de Déu. Vivo. Gratiae
praeditus. |1 Pur, net y llibre de mescla, com : or
VIU, sanch viva. Yivo. Purus. || Mòlt expressiu ó
perssuasiu, com: fér VIVAS instàncias. Vivo. Efli-
cax. II Expedit, àgil. Pronto, vivo. Acer. || Lo que
subsisteix y dura, yaixí 's diu: llengua viva. Vivo.
Vigens, tis. || Parlant de la roca ò pedra, la que te
las arrels profundas en terra, sens estar ab capas
de terra. Vivo. Vivus || Parlant del àygua, la que
ix naturalment en alguna part. Ftva. Spontèfluens.
II m. L' extrem, vora ó rivet que fan los sabaters
sobre dels talons del calsat. Peslana, vivo. Ora, íe.
II Rivet ò part del forro que's posa à la bota del
panyo ó altra roba del vestit. Vivo. Limbus, i. ||
arq. La part de fàbrica quant sobreíx al pla, espe-
cialment quant forma àngul. Vivo. Vivum, i. || Lo
més sólit, fort y essencial, y així 's diu : tallar un
cep fins al viu. Yivo. Yivum, i. || Entre picapedrers
r escayre, tall ò aresta de la pedra picada. Vivo.
Yivum, i.
al viu. ra. adv. Ab propietat ó ab mòlta semblan-
sa. Al vivo, al natural. Naturaliter, simillimè.
COM DEL viü AL PINTAT, loc. Pondcia la gran di-
ferència de una cosa à altra. Como de lo vivo à lo
pintado. Toto coelo distans.
DE VIU EN VIU. m. adv. En vida, com: li arran-
caren los ulls de VIU EX VIU. Estando en vivo, en
vida. Dum vivitur. || Se diu dels tocinos que'ls pe-
san abans de matarlos. En vivo. Àdhuc vivente.
MENJAR VIU. fr. Explica la ira y ràbia contra al-
gú, com: desitjanllo despedassar. Comer vivo. Yi-
vum dilaniare. |1 També 's diu en orde à alguns
animals, com: las pusas se'l menjàn viu. Comer
vivo. Crucio, as.
MiTJ VIU. Yiu, però que no té perfecta y cabal
vida. Semivivo, medio vivo. Seraivivus.
PICAR ó TODAR AL VIU. fr. met. Tocar ó parlar à
algú de allò de que mès se dól. Dar en las matadu-
ras ó en lo vivo. Animum vehementer percellere.
VIUDA. f. La dona que se li ha mort lo marit.
99
790
VIÜ
DICCIQNARI
VIV
y no s' ha tornat à casar. Viuda. Yidua, ae. [| esca.-
BIOSA.
LA VIUDA RICA AB UN ULL PLORÀ" Y AB ALTRE REPICA.
ref. Denota que las viudas que 1' marit las deixa
mòlts béns, fàcilment se consolan de la mort de ell;
ó bè que en las passions huinanas prevaleix 1' inte-
rès sobre qualsevol altre respecte. La viuda rica
con un ojo Hora y con olro repica. Et gerait, et ri-
detditi viduata marito.
VIUDAS BORDAS. ESCABIOSA.
VIUDEDAT Y VIUDESA. f. L' estat de viudo
ó viuda. Viudedad, viudez. Yiduilas, atis. 1| La
porció de aliments que se senyalan à las viudas
méntres se mantenen en aquest estat. Viudedad.
Alimenta viduae assignata. || L' usdefruyt que du-
rant dit estat gosa '1 marit ó muller que sobreviu
dels béns del que mor. Viudedad. Usufructus, us.
VIUDETA. f. d. Viuda jove. Viudila. Júnior
vidua.
VIUDO. m. Home àqui se li ha mort la dona, y
no s' ha tornat à casar. Viudo. Yiduus. (| met. Pri-
vat de alguna cosa, com: la Iglésia ha quedat viu-
da per la mort de sòn bisbe. Viudo. Orbatus.
viURER. m. viTUALLA. 11 V. n. Tenir vida. Fí-
vir. Vivo, is. II Respirar 1' ayre vital. Vivir. Auras
esci. II Passar la vida, 'Is anys. Vivir. Yitam per-
ficere. 1| Habitar, estar de assento en algun Uoch.
Habitar, vivir, morar. Habito, as. 1| Estar, com:
víuRER descuydat. Vivir. Esse. 1| Manlenirse per
algun medi, com: víürer ab lo traball, elc. Vivir.
Vivo, is. II Cuydar de la vida, fugint lo que pót sér
danyós à la salut ó à la quielut del ànima, com:
jo tracto de víürer. Vivir. Vivo, is. H Dit en orde
à la duració de la vida, com: F. visqué noranta
anys. Vivir. Yitam ducere. || Obrar seguint algun
tenor ó método de vida en orde à la rahó ó à la
lley, Vivir. Yitam instituere. Ij Acomodarse als ge-
nis ó à las circunstàncias del temps, com: F. sab
mòlt de VÍÜRER. vivir. Tempori serviré. 1| Séi* be-
naventurat ó estar en lo cel. Vivir. iEterna beali-
tudine frui. || Manlenirse ó durar en la fama ó en
la memòria desprès de mort.- Vivir. Nomen defunc-
ti vivere. 1| Estar present alguna cosa en la memò-
ria, en la voluntat ó en la consideració; y en lo
espiritual se diu de la assistència particular de
Déu per sas inspiracions. Vivir. Praesenlem menti
adesse.
VÍÜRER MAL y ACABAR BÈ NO PÓT SÉR. rcf. MAL
USAR NO PÓT DURAR.
VÍURER RABiANT. fr. Víurcr ab traballs, necessi-
tats y penas. Vivir muriendo. Acerbé victitare.
ENSENYAR DE VÍURER. loc. Deuota que à algú li
faran fugir la peresa y espabillaràn. Despertar,
menear. Oscitantiam deponere.
MÈS CÓSTAMAL VÍURER QUE BON VÍURER, Ó MÉS QUE
FÉR HI BA EN MAL VÍÜRER QUE EN BON VÍURER. rcf. li-
teral. Mas cuesla mal hacer, que bien liacer. Plus
raale quam recte facta laboris habent.
. QUI VÒL VÍURER DE TOT s' HA DE RÍUBER. l'Cf. DC-
nota que pera víürer tranquilament no s' ha de
fér cas de las cosas, vingan com vingan. Àndese la
gaita por el lugar. Ipsi viderint.
VISCAM Y VEJAM QUE MORIRÉM VEI.LS. loC. met.
significa que la cosa de que's parla 's descubrirà
ab lo temps. El tiempo lo dirà; todo lo descubre el
tiempo. Tempus omnia pandit.
VtURERS. m. pi. VITUALLA.
VIVA. Exclamació de goig ab que s' aplaudeix
à algú. Viva, vilor. lo.
VIVACITAT, f. Vigor natural. Vivacidad. Yi-
vacitas, atis. |1 vivesa.
VIVAMENT, adv. m. Ab vivesa y eficàcia. Vi-
vamenle. Acriter. Ij Ab propietat y semblansa. Vi-
vamente. Propriè.
VIVANDER, A. m. y f. Cantiner. Vivandero.
Lixa, ae.
VIVATXü, A. adj. Mòlt viu de natural ó geni.
Vivaracho. Yivax.
VIVENT, p. a. Viviente. Vivens, tis. 1| Una de
las diferéncias de la substància que la contrau als
ents animats. Viviente. Vivens, tis.
VIVER. m. Paratge destinat pera mantenir y
criar animals, aucells y peixos. Vivero. Yivarium,
ii. 11 ter. safareig.
VIVESA, f. Vigor ó eficàcia, forsa, activitat.
Viveza. Vigor, is. 1| Agudesa ó perspicàcia de in-
geni. Viveza, vivacidad. Ingenu vis. I Proraptitut ó
agilitat. Viveza, vivacidad. Alacrilas, atis. H Ex-
pressió y energia en las parauias. Viveza. EfQca-
cia, ae. 1| Ditxo agut, prompte, ingeniós. Viveza.
Salsura, argutum dictum. H Propietat ó semblansa.
Viveza. Proprietas, atis. 1| Esplendor, llustre de al-
gunas cosas, com dels colors, etc. Viveza. Vividi-
as, atis. 11 Especial gràcia y activitat dels ulls. Vi-
veza. Oculorum lumen, acies.
vivesa de pollí. Lo ditxo imprudent ó poch con-
siderat. Viveza. Facile verbum.
VIVIDOR, A. m. y f. Qui viu mòlt temps. Vi-
vidor. Yivax, acis. H Económich, laboriós, que bus-
ca modos de víürer. Vividor. Rebus suis prospi-
ciens. 11 adj. habitable. \\ Lo lloch ó paratje ahont
se troba còmodament lo necessari pera víürer. Vivi-
rfero. Locus vivendo accommodus,ferax. 1| dürader.
VIVIFICACIÓ. f. La acció de vivificar. Vivifi-
cacion, Vivificatio, nis.
VIVIFICADOR, A. m. y f. Qui vivifica. Vivifi-
cador. Vivificator, is. U adj. y
VIVIFICANT, p . a. Lo que vivifica, tant en lo
físich com en lo moral, elc, així dihem: gràcia vi-
vificant. Vivificante. Yivificans.
VIVIFICAR, v. a. Coutribuhir à la acció que'ns
dóna la vida. Vivificar. Vivifico, as. 1| Confortar ó
refrigerar. Vivificar. Reficio, is. || met. Donar vida
à la ànima. Vivificarse. Vivifico, as. 1| quím. Donar
als cossos naturals sa primera forma. Vivificar. Vi-
vifico, as. II v. r. Adquirir vida. Vivificarse. Vives-
co, is.
VIVIFICATIÜ, VA. adj. Lo que té virtut df
HBvivm
^H tate i
II ^'
■ff de ell
VOG
CATALÀ.
VOL
791
ivulcar. Kit'i/ïca MÏ'o.Vivificalivns, vivificandi vir-
lute pollens.
VIVÍFICH, CA.adj. Lo que inclou vida ó naix
de ella. Vivifico. Yivificus.
VIVÍPARO, A. adj. S' aplica als animals que
pareixen, à diferència dels que ponen. Viviparo.
Viviparus.
VIVÓ. f. VIVESA. 1] VITALITAT.
FÉR CÓRRER LA vlvó. fr. Enginyarse. Bandearse,
ingeniarse, induslriarse, amanarse. Sibi diligenter
providere.
VÏVOT, A. adj. vivATXo.
VIXELL. m. VAIXELL. |j m. ler. gerro. || ter.
VAIXELL. 3.
vo.
VOCABLE, m. Veu significativa, dicció, mot.
Vocahlo. Vocabulum, i. |1 refrà, adagi, aforisme.
VOCABULARI, m. La nomenclatura, conjunt
6 diversitat de vocables de que s' usa en alguna fa-
cultat ó matèria determinada; també s' aplica al
diccionari, encara que impròpiament, perquè '1
diccionari dèu estar precisament per orde alfabé-
tich, y requireix las definicions ó explicacions, y
'1 vocabulari sols conté la nomenclatura y pót estar
sens orde alfabètich. Vocabulario. Yocabularium,
ii.
VOCABULARISTA. m. Qui fà algun vocabu-
lari. Autor de un vocabulario. Vocabularii auctor.
II V0CARÜLARI.
VOCACIÓ, f. Inclinació a qualsevol destino,
carrera ó facultat. Vocacion. Yocalio, nis. || Impuls,
inspiració ab que Dèu crida à algú al estat de per-
fecció. Vocacion. Yocatio, nis.
ERRAR LA VOCACIÓ, fr. Péudrer algun estat ó pro-
fessió no tenint la disposició convenient pera ell.
Errar la vocacion. Vitse inslitulum erravisse.
' VOCAL. adj. Cosa de la veu ó que's fà ab ella.
Vocal. Yocalis. || Se diu de la lletra que forma veu
ó so per sí sola. Vocal. Yocalis. || m. Qui té vot en
alguna junta, congregació, etc. Vocal. Suffragiiju-
' re gaudens.
VOCALI8AR. V. n. mús. Cantar ab las vocals
en Uoch dels raonosíl-labos de la nota. Vocalizar.
Vocalibus pro signis uti canendo.
VOCALMENT, adv. m. Ab la veu. Vocalmente.
Yocaliter.
Éí^VOCATIU. m.gram. Lo quint cas en orde à la
declinació dels noms. Vocativo. Yocativus, i, quin-
tus casus.
VOCELÉNCIA. f. Síncope de vostra excelén-
cia. Vuecencia, vuecelencia. Tua vel vestra exce-
llentia.
VÓFIA. f. Profunditat en la terra. Sima. Pro-
fundilas, atis, imum, i.
VOGA. ant. BOGA. 3.
AB VOGA SORDA. loc. aut, mni. Bogando sinruido,
d la quieta. Quietis remigatio.
VOGAR. V. a. ant. boüar.
VOGARÀ VELL. m. bescgo.
VOGE. expr. ant, Tener de circuilo. Circximyol-
vere.
VOGÍ. m. Floch de barba. Bozo. Menti la-
nugo.
VOGIR. v. n. ant. Tenir de circunferéncia. Te-
nerde circumferència. Circum volvere. || ant. rode-
jar.
VOL. m. volada, i Ramat de aucells que volan
junts. Bandada. Avium grex. [] Ramat de peixos
que nadan de companyia. Cardúmen, tropa enjam-
bre. Examen piscium. 1| Tanda, torn que toca en
fér las cosas. Bueda, turno, vez. Yicissitudo, inis.
II Circunferéncia, contorn. Giro. Circuilus, us. (|
Tom. Vuella. Gyrus, i. || La circunferéncia ó arabit
de alguna pessa de roba, com de unas faldillas ó
altre vestit talar. Buedo. Arabitus, us. |j volada. ||
Passada, llans enler que's juga sens donar altra
vegada las car las. Mano, vuella. Manus, us.
ABATRER LO VOL. ff. Parar. César. Cesso, as.
agafar al vol. fr. Lograr alguna cosa de passada
ó casualment. Coger al vuelo , coger al espartillo.
Casu vel fortuitò capere.
AGAFARLAs AL VOL. fr. Douar ab prontitut y faci-
litat eixidas ó resposlas à propòsit à qualsevol cosa
que's diu ó de que se li fà càrrech. Cogerlas al
vuelo, matarlas ó cor lar las en el aire. Citissimè cal-
lere; ad manum responsa habere.
AL VOL. m. adv. A la volada, méntres vola. Al
vuelo. Yolans, lis. || Explica '1 modo de tocar las
campanas, venlanllas ó fenllas donar vollas ente-
ras. Apino. Erectis rolatisque campanis.
A VOL. m. adv. De prompte, lleugerament. A vue-
lo ó al vuelo. Celeriter.
ERRAR LO VOL. fr. Euganyarse en lo dictamen ó
concepte de alguna pretensió ó intent. Errar el
tiro. Spe falli.
TIRAR AL VOL. fr. Tirar al aucell méntres vola, à
diferència de quant est^ parat. Tirar al vuelo.
Avem volantem collimare.
VOLADA, f. La acció de volar. Vuelo. Yolatus,
us. [j L' espay que 's vola de una vegada. Vuelo. Yo-
latus, us. II La carrera velós que porta qualsevol
cosa. Vuelo. Yibratio, nis. || La part que ix del cos
de un edifici y queda en l' ayre, com un balcó, etc.
Saledizo, voladizo, vuelo, proyecluro. Projectum, i.
II ALA DE teulada. || En las cosas morals la eleva-
ció ó altura à que 's vól alsar ó alsa alguna cosa, y
així 's diu: al principi de la obra prengué una vo-
lada que no la pogué seguir. Vuelo. Vires, ium,
captus, us. II En las cosas espirituals se diu de la
elevació del esperit al Criador, etc. Vuelo. Mentis
in Deum elevalio. U mús. Carrera de 8, 9, 10 ó mès
notas, disposadas en escala diatónica, que's di-
videix en ascendent y descendent. Volada. Musi-
carum notaruiu gradatio.
sÉR DE la primera voLAt)A. fr. Deuola que algü
es jove y li faltan los coneixements que dóna la ex-
m
VOL
DICCIONARI
VOL
periéncia y la edat. Estar alguno con la leche en los
labios. Inexpertum esse.
VOLADO. m. bolado.
VOLADOR, A. m. y f. V aucell qne vola. Vola-
dor. Yolans, lis. || apag\li,um. 1. || adj. Lo que es!à
pendent al ayre, de modo que 's puga móurer. Vo-
^ lador,volandero. Pensilis. |1 Lo que pót volar. Vola-
dero. Volatilis. 1| vidue volador. || Se diu del cohet
que se'n puja en l'ayre. Volador, volanle. Pyrobo-
iumin aéremissile.
sÉR VOLADOR, fv. Sc diu del aucell de niu, que
esta en disposició de fugir del niu à volar. Servo-
lanlon. Jam volatui proximum esse.
VOLANDER, A. adj. Suspès en T ayre y que 's
mou en ell. Volandero. Yolans. || Lo que no fa as-
sento, que no 's fixa ó para en alguna part. Volan-
dero. Vagus. II Casual, fortúit. Foíancíero. Fortuilus.
II BOLANDERO.
VOLANT, p. a. Volanle. Yolans. || adj. No fixo,
sens fonament, com : notícia volant. Volandero,
volanle. Yolaticus. || Lo que va de una part à altra
sènsfixarseen ninguna, com: ronda volant. Vo-
lanle. Yagus. I Se diu de alguns metéoros que s'al-
san al ayre dissipantse fàcilment. Volanle. Yolans.
II Solt, separat de altras cosas, com: paper vo-
lant, etc, Volanle. Yolans. || m. Espècie de lacayo
ó criat de librea vestit de curt. Volanle. Famulus
praecurrens. || Espècie de carruatge mòlt lleuger
pera anar de camí. Volanle, silla volanle, calesa.
Curriculus, i. || Pessa del rellotge que ferint en la
roda calarina, regula sòn moviment. Volanle. Ho-
rologii rota versatilis. || Fals mòlt ampla y sense
dents, que regularment serveix pera segar blat.
■Volanle. Haud denlala falx messoria. || mola alta.
II refilando.
^HE DE anar volant? Modo de parlar ab que 's
néta la inconsideració dels que volen que 's fassan
las cosas sens donar lo temps necessari. ^Es bu-
nuelo 1 les punalada de picaro? no es humelo?
^Adeone facilis est?
MiTJ volant, adv. m. Mitj caminant, y mitj vo-
lant. A volapie. Partim cursu, partim volatu.
VOLANTER. m. Galesser. Calesero. Curriculi
rector.
VOLAR. V. n. Anar pel ayre, sostenintse ab
las alas. Volar. Y'olo, as. || Dit de algunas cosas
que no tenen alas, alsarse en 1' ayre, ó móurerse
algun temps per ell. Volar. Yolilo, as. || Rodar al-
guna cosa pel ayre, com un paper, una ploma,
quant cau, etc, Revololear. Yolito, as. U Exténdrer-
se ó publicarse ab gran prestesa alguna espècie.
Volar. Fama volaré. || Caminar mòlt depressa. Vo-
lar. Yolo, as. II Desaparèixerse alguna cosa repen-
tinament. Volar. Yolo, as. || Eixir fora del recie de
la paret en los ediflcis, com los balcons, etc. Volar.
Promineo, es. |1 Executar alguna cosa ab gran pres-
tesa. Volar. Cilissiraè agere. || Anar pel ayre al-
guna cosa tirada ab violència, com pedra, fletxa,
etc. Volar, Yolo, as. U Aprofitar mòlt en los estu-
dis, ó subtilisar en los discursos. Volar. In litteris
praeter volaré. || v. n. Fèr alsar en 1' ayre alguna
cosa ab violència, com la pólvora, una mina, etc.
Volar. In aère impellere. || Enfadar, irritar. Tam-
bé s' usa com recíproch. Volar, vokar, picar. Exa-
cerbo, as. II met. fam. volcar. ji Fugir, desaparèi-
xerse; lambè 's diu de las cosas inaoimadas, com:
lo temps vola. Volar. Fugio, is. || En las cosas mo-
rals pérdrerse. Volar. Yolo, as.
VOLAR MÒLT alt. fr. Tenir alls pensaments, aspi-
rar à mès de lo que 's mereix. Remonlar el vuelo,
remoniarse, poner los punlos muy altos. Alta pe-
tere.
VOLAT, DA. adj. Enfadat, irritat. Volado. Exa-
cerba tus.
JA HA VOLAT. loC. JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU. ||
Denota que s'ha perdut ódespordiciat alguna cosa.
Voló golondrino; oruga le dió. Uirundo avanuit.
VOLATEJAR. V. n. Yolar ab freqüència Revo-
lolear. Yolito, as. II Ferir alguna cosa en 1' ayre pe-
ra donarli impuls, especialment la pilola jugant.
Vokar. In acra conlorquere.
VOLATERIA. f. La cassa deaucells. Volaleria.
Ars aucupatoria. || Lo conjunt de diversos aucells.
Volaleria. Yolalilia, ium.
VOLATÍ. m. La persona que ab especial habili-
tat và y dóna vollas en una niaroma ó corda en
r ayre. Fundmbulo, volalin, volleador. Neurobates,
petaurista, ae, funambulus, i.
VOLÀTIL, adj. Lo que vola ó pól volar. Voldlil.
Yolalilis. II Lo que 's mou lleugerament, y và per
r ayre com los àtoms. VokUil. ^Yolalilis. || quím.
Depurat, subtil, que fàcilment s' evapora en 1' ay-
re. Voldlil. Subtilis. II ant. voluble.
VOLATILISACIÓ. f. quím. La acció de volati-
lisar. Voíalilizacion. Attenuatio, nis.
VOLATILISAR. V. a. quím. Subtilisar los cos-
sos ó substàncias, reduhinllas à parts que fàcil-
ment s' evaporan y volau. Volatilizar. Yolatilem
reddere.
VOLATILITAT, f.quím. La qualitat dels espe-
rits que s' evaporan. Volatilidad. Levilas volatica.
VOLAVERUNT. exp. llatina fam. pera dir que
algunas cosas s'han perdut ó las han robadas. Vo-
laverunl. Actum est.
VOLCÀ. m. Montanya ó paratge que vomita foch.
lo que serveix de desahogo à la naturalesa. Volcan.
Yulcanus, i. || met. Lo mòlt foch ó la violència del
ardor. Volcan. Yulcanius ardor. | Iraó passió mòlt
violenta. Volcan. Ardens libido.
VOLCABLE. adj. Lo que 's pót volcar. Volcable.
Yertibilis.
VOLGAOA. f. volch. II La roba que 's posa à las
criaturas de volquer. Pàmies, maniillas, cnvollura,
empanadura. Involucrum infantium in pannis.
VOLCANET. m. d. Volcanejo. Parvus vulca-
nus.
VOLCÀNICH, GA.adj. Cosa de volcà. Volcdni-
co. Yulcanicus.
VOL
CATALÀ.
VOL
798
I
VOLGAR. V. a. Girar alguna cosa de inodo que
cayga ella ó lo que conté. Volcar. Verlo, is. || Tòr-
cer ú trastornar qualsevol cosa. To/car. Everto, is.
met. Turbar lo cap algun olor ó forsa eGcas, de nio-
do que pose en perill de caurer. Volcar. Prolurbo,
as. II mel. Fér mudar de dictamen à forsa de per-
suacions. Volcai-, voUcar. k sentencia deterrere. ||
Fér caurer, y també s'usaconi neutre. Volcar. Ja-
Cio, is. D V. r. REVOLCARSE. U ESCALDARSE. 2.
VOLCH. m. Torn, volta que 's dóna quant se
cau ó gira alguna cosa. Tumbo, vuelco. Yolutalio,
nis.
VOLEANDO. m. REFILANDO.
VOLETEJAR. v. n. VOLATEJAR.
VOLENSA Y VOLENTAT. f. VOLUNTAT.
VOLENTER Y VOLENTERÓS, A. adj. GUS-
TÓS, CONTENT.
VOLENTERAMENT Y VOLENTERS. adv,
m. GUSTOSAMENT.
VOLER. V. a. Desitjar ab ànsia. Querer. Volo,
vis. II Elegir ó aprobar ab un acte de voluntat. Que-
rer. Placet, ebat. j] Tenir voluntat ócarinyo, amar.
Querer. Diligo, is. || Tenir voluntat ó determinació
de fér alguna cosa. Querer. Volo, vis. 1| Resóldrer,
determinar. Querer. Inlendo, is. [j Requirir , sér
convenient una cosa à altra, com: aquest minyó
vÓL un bon mestre. Querer, pedir, requirir. Expelo,
is. II Conformarse ó convenir ab altre en algun in-
tent. Querer. Assentio, is. || En lo joch val aceplar
r envit. Querer. Admitto, is. || Donar algú ocasió
pera que s' execute alguna cosa contra ell. Querer,
buscar. Qiuero, is. 1| Estar pròxim à sér ó verifl-
carse alguna cosa, com: vói, plóurer. Querer. Ira-
mineo, es. || Tenir gana de alguna cosa, com: vo-
ler dormir, etc. Querer. Expeto, is. || permétrer.
II m. Voluntat, desitj, aQció. Qaerer. Studium, ii.
voler que passe la seva. fr. Empenyarse algú
en fér lo que se li antoixa per mès que hi haja con-
tradiccions, ó tant que sia just com injust. Querer
llevar la suya adelante, rempujar. Constanter per-
sequi.
Aixó VOLS, Aixó NO HAURÀS, loc. prov. ab que algú
s' oposa à altre quant vól ab poca rahó alguna co-
sa, Àsi se hacen los milanos flacos, viendo los poUos
y deseàndolos. Aspectis inàiens macresces, milvie,
pullis.
COM VOSTÈ vüLLA. exp. pera cedir en qualsevol
qüestió ó disputa. Como usledquisiere. l't volueris.
II S' usa pera denotar la indiferència de lo que à
algú se li proposa. Como mcjor le parezca. Prout
tibi placeat.
DE BON VOLER. m. adv. DE BONA GANA.
FA MES QUI VÓL, QUE NO QDI PÓT, Ó FA QUI VÓL Y NO
QUI PÓT. ref. en fér.
FERSE MAL VOLER. fr. FersB aborrir. Malquistarse.
Sibi odium conciliaré.
HAVER VOLER. fr. DESITJAR.
LO QUE NO VÜLLAS SE SAPIA, NO HO DIGAS. rcf. li-
teral. Lo que no quieras se sepa en plaza, ni en bar-
rio ageno, tenlo siempre en tu seiw. QuoJ lacilum
esse vis, nemini dixeris.
NO VOLDRIA SÉR DE ELL. loC. NO VOLDRIA SÉR DF, LA
SEVA PELL.
NO VOLER. fr. Refusar. Riliuir, rehusar, repudiar.
Recuso, as.
QUANT JO VOLIA TU NO VOLIAS, ARA QUE TÍ VOLS JO
NO VULL. loc. Denota que qui deixa passar la o.asió
quant se presenta, quant la vól aproü.ar no hi es à
temps. Qaien cuando puede no quiere, cuando quiere
no pucde. Qui potis est nec vuit, eum volet, haud
poterit.
^QUÉ MÈS VOLEU, ó QüÉ VOLEU MÈS? exp. contpa
'1 qui no està content, havent lograt tot lo que po-
dia desitjar, atenent à sòn mèrit, i Qué mas que-
reis? i,Qa\ú inde sibi vull?
^QuÉ VÓL DIR AIXÓ? exp. pera donarà enténdrer
que algú s' excedeix en lo que diu, com si se'l
amenassàs ó avisàs que's corregesca ó modere en
lo que diu. <j Qué quiere dccir eso? ^Quid sibi vull?
QUI FA LO QUE VÓL, NO FA LO QUE DÉU. ref. Reprèn
la massa llibertat en 1' obrar que comunment fa
excedir de lo just. Quien hace lo que quiere, no liace
lo que debe. Qui voluntali paret, ralioni adver-
satur.
qui't vól BÈ 't farà PLORAR Y QUl'l VÓL MAL TE
FARÀ RÍüRER. ref. Eusenva que'l verdader carinyo
fà que's corregesca al amich encara que li sàpia
mal Quien bien te quiere le hara llorar. Meliora
sunt vtilnera diligentis, quam fraudulenta oscula
odientis.
SENSE voLERHO. m. adv. Impensadament, per
casualitat. Sin querer. PríEter animura.
SÉR UN VOLER DE DÈu. fr. Poudcra la dificultat de
mantenirse, ó 1' especial risch y perill de que se n'
ha eixit ab la vida. Vivir de milagro. Miraculosò
vivere.
SI VÓL. loc. pera denotar à enténdrer que si s'
examina bè una cosa, no es lo que presentava. Bien
mirado. Si apprimè perpendatur.
SI VÓL SIA, ó vuLLA SIA. loc. De qualsevol modo
que sia. Como quiera que sea, ó ya sea. Quomodo-
cumque.
TANT SI VÓL COM SI NO VÓL, Ó ENCARA QUE NO VÜ-
LLA. exp. pera denotar la resolució de fér alguna
cosa, tant que altra convinga com que no convia-
ga. Que quiera que no quiera. Velit nolit.
^vóLS RES AB Mí? cKp, de de.safic. ^Quiere usted
alga cnnmigo^ Quid libe mecum?
VOLESA. f. Cop donat en 1' ayre à alguna co-
sa, y comuntment se pren per lo que's dona à la
pilota abans de botar. Voleo. Pilaí volalus.
JUGAR À VOLESAS. fp. JUGAR k LAS BOMCOYAS. 2.
VÓLGRER. V. a. VOLER.
VOLGUT, DA. p. p. y adj. Estimat. Querido,
quisio. Carus, dilectus.
VOLICIÓ. f. Acte de la voluntat ab que's vól
alguna cosa. Volicion. Voluntas, atis.
VQLITIU, VA. adj. S' aplica à la determinació
794 VOL DICCIONARI
ó acte de la voluntat ab que vól los objecte?. Voli-
livo. Voliíivns.
VOLP. m. GüivED.
VOLPELL. m. GÜI.NEÜ. D ENGANT.
voLPirz. f. GüiNEü.
VOLT, A. adj. Tornat, reslituhit. Devucllo. Res-
tituí us.
VOLTA. f. Moviment de una cosa al rodedor ó
de un costal à altre. Vaelia. Gyrus, i. | Lo movi-
vimenl ab que algú roda en 1' ayre, com: los vo-
latins, etc. Vuelta. Circumvolulio, nis. (| Lo rodeig
ó giragonsa de la línea ócainí recte. Rudeo, vaelia.
Circuilus, us. II Repetició de alguna cosa. Vuella.
Iteralio, nis. || La acció de tornar à fér alguna co-
sa. Vuella. Geminatio, nis. || Restitució. Resiilucion,
vuella. Redditio, nis. || La acció de tornar à algun
lloch de ahont s' ha eixit. Regreso, vuelia, relorao.
Revocatio, reversió, nis. | Cada una de las passa-
das, aprelant una cosa ab altra, com lo cos de la
faixa. Vuelta. Circumlorsio, nis. || Mudansa del es-
tat de las cosas, ó de un parer à altre. Vuella. Mu-
tatio, nis. II Paseig curt. Pavonada, bordo. Brevis
vagatio. II Lo tom que's dóna en rodó. Rodeon. Cir-
cuitio, riis. I arq. La declinació que va fent la línea
6 líneas circulars pera formar V arch ó la bóveda.
Bóveda, vuella. Arcus orbis. |1 Lo repàs de alguna
matèria llegintla. Vuella. Leclio, nis. || vegada. ||
La part de alguna cosa oposada à la que's té à la
visla. Vuella. Adversa pars. || En los panys y claus
la disposició de las guardas, pera obrir y tancar.
Vuella. Clavis reductio. [| mús. Número de versos
que's repeteixen en una mateixa solfa. Vuella. Can-
tus repetiiio. |1 Pont en forma de arch que passa de
una part de carrera altra. Arco. Arcus, us, fornix,
icis. II Los archs ó volta grassa que hi ha davant
las casas y que sobre tenen habitació, y sota pas
comú com si fos part del carrer. Soporial. Porti-
cus. H M.\RRADA. |j La bóvcda que cubre '1 forn. Copa
del horno. Furni camera || S* usa com interjecció
pera manar à algú que torne, ó que gire alguna
cosa envers à alguna part. Vuella. Redeas, flecte.
I pi. Las que fan los caballs briosos, quant tenen
ganas de jugar. Escarceos. Equorum irrequieta lu-
xúries.
VOLTA BE N.AU. La acció de virar. Virada de bor-
do, ó cambiada. Navis conversió.
A LAS Ó A VOLTAS. m. adv. A VEGADAS.
i LA VOLTA, m. adv. ENVERS.
i ó DE VOLTA. ni. adv. À la tornada, y així 's diu:
i VOLTA de correu. À vuella ó de vuella. In rèdit u.
DONAR LA VOLTA. fr. Tomar. Dar la vuella, volver.
Reverto, is.
DONAR üNA VOLTA. fr. Fér un passeig curt. Dar
VOL
una vudla ò un bordo. Bievis ambulatio. || Anar
per poch temps en algun paratge ó país, ab 1' ob-
jecte de recrearse. Dar una vuelta ó darse una pa-
vonada. Animo indulgere.
DONAR VOLTAS. fr. que à mès del sentit recte sig-
nifica anar en basca de alguna cosa sense trobaria.
Dar vuelías. Multoties requirere. | met. Discórrer
mòlt à menut sobre alguna espècie. Dar vuella».
Iteratò cogiíare.
EN VOLTA. m. adv. Prop ó cerca, com: en volta
de Nadal. Sobre. Propè.
FÉR DONAR voi.TAS. fr. Fér rodar. Conlornear,
contornar. Cirçumvolvo, is.
FÉR VOLTA. fr. FÉR MARRADA. || Fór bóveda algun
edifici. Ahovedar. Camero, as.
MITJA VOLTA. fr. La obra de girar lo cos envers
un costat, però no enterament. Media vuella. Cor-
poris conversió in dexteram vel sinistram.
TOTA VOLTA. m. adv. TOT.A VEGADA QUE.
VOLTANT, m. RODEDOR.
AL VOLTANT, ffl. adv. AL ENTORN.
VOLTAR. V. n. Caminar al rodedor. Rodear.
Gircumeo, is || Circuhir. Rodear. Cingo, is. || fér
MARRADA. |1 Douar ó fér donar vollas à alguna cosa.
Rodear, volver. Circumago, is. || Rodejar lo tros de
monlanya ó bosch en que's presum estar la cassa. '
Abarcar. Ferarum latibula obsidere. || nàut. Nave-
gar al rodedor de una isla ó cap. Bojar, bojear, ro-
dear. Circumnavigo, as.
VOLTEIG Y VOLTEJAMENT. m. La obra
de voltejar. Rodeo, vuella. Circuni, actio, versatio,
nis.
VOLTEJADOR, A. m. y f. VOLATÍ.
VOLTEJAR. V. a. Donar ó fér donar voltas.
Rodear, voUear. Roto, gyro, as.
VOLTOR, m. ant. buytre.
VOLÜBILITAT. f. Inconstància. Inconstancia,
volubilidod, vollariedad. Volubililas, atis. || Agili-
tat, facilitat deraóurerse al entorn ó rodar. Volu-
bilidad. Volubilitas, agilitas, atis.
VOLUBLE, adj. Lo que fàcilment se mou ó gira
al entorn. Fo/w&/e.'Volubilis. || Mudable, inconstant
en lo dictamen ó geni. Voluble. Ventosus, volu-
bilis.
VOLÜBLEMENT. adv. m. Ab volubilitat. Vo-
lublemenie. Yolubililer. || Ab facilitat, fluidesa y
abundància de paraulas. Volublemenle. Volubiliter.
VOLUM. m. Corpulència, bulto de alguna cosa.
Balumbo, volúmen. Moles, is. U volúmen. l| pi. Rot-
llos en que s' escrivian los processos, contractes,
etc, y s' anomenaren així à volvendo llatí, per-
què 's rolllavan tots los fulls ó cartrons, uns sobre
altres, cosa que par moles a y exposada à mòllas
faltas de legalitat, prohibí D. Pere Tenorio, arque-
bisbe de Toledo, 1' any 1379 en lo sínodo de Alca-
là, y desprès lo rey Juan II. Fo/wmewes. Volumina,
Um. 11 PORTADA. 1.
VOLUM DE VEU. mús. La major ó menor forsa
dels sons que la veu pót produhir. Volúmen devoz.
Yocis volúmen.
La superfície y magnitut que
Volúmen. Extensió, nis. || Dit de
Tomo, volúm,en. Volúmen, inis.
A. adj. Abultat. Voluminoso.
VOLÚMEN. m.
apareix en un cos.
cada llibre ó tomo.
VOLUMINÓS,
Mole grandis.
VOL
CATALÀ.
VOM
795
I
VOLUNTARI, A. adj. No obligat, que óbra de
sòn propi motiu. Espontdneo, voluntària. Sponla-
neus. II Lo que naix ilibiementde la volutilad. Vo-
luntària. Voluntarius. || Servicial, que procura
agradar. Oficioso, camedido. OlBciosus. || Lo qui
obra sens subjecció à las rahons, principis ni re-
glas, sinó que segueix sa fantasia. Fantdstiro, vo-
luniario. Voluntarius. || m. Oui a*senla plassa y ser
veix volunlàrianient, Voluntario. Milesvoluniarius.
VOLUNTÀRIAMENT, adv. m. De sa mera
voluntat, per pròpia determinació. Voluntariamen-
le, voluntariosamenie. Libenier. || De bona gana ó
voluntat. Volunlariamenie. Volenter. || Sens vio-
lència. Volunlariamente, de suyo, de grada. Volun-
lariè, ultrò.
VOLÜNTARIETAT. f. Qualitat que consti-
luheix las cosas en lo sér de voluntària». Yolunta-
riedad. Yolunlatis jus. || Determinació de la pròpia
voluntat. Arbilrariedud, voluntariedad. Yolunlatis
arbitrium.
VOLUNTARIÓ8, A. adj. Lo qui vól fér sempre
sa pròpia voluntat. Capriclwso, voluntarioso. Pro-
prii arbitrii tenax.
VOLUNTARIOSAMENT. adv. m. VOLUNTÀRIA-
MENT. [| CAPHITXüSAME.NT.
VOLUNTAT, f. Una potència del ànima, los
actes de la qual són voler ó no voler, y tè per ob-
jecte tol lo bè verdader ó aparent. Voluntad. Yo-
lunlas, atis, volentia, a3. || L' acie de la poioncia
del ànima així dit. Voluntad. Yolunlas, atis. || Lo
llibre albedriu ó determinació. Voluntad. Arbi-
trium, ii. II Elecció ó determinació de alguna cosa
sens obligació ui ralió. Capricko, voluntad, antojo,
gusto. Libido, inis, libilum, i. || Intenció, animo,
resolució. Voluntad. Animus, i. || Amor, afecte.
Voluntad. Yolunlas, atis. |i Gana, desitj. Voluntad.
Apetilus, us. [| Disposició, precepte ó manament
dels superiors; y en aquest sentit sols s' usa en sin-
gular. Voluntad. Yoluntas, atis. I Consentiment de
altre en alguna acció que podria impedir. Volun-
tad. Assensus, us. || Fe, disposició, discreció de al-
tre, com: enlregarse à voluntat del vencedor. Vo-
luntad. l'oleslas, atis. || En Déu se pren per sos de-
crets y determinacions ó disposicions. Voluntad.
Divina voluntas.
voluntat oficiosa. 'L desitj de agradar y com-
plàurer à tothom. Voluntad oficiosa. Oíficiosa vo-
luDtas.
A LA VOLUNTAT DE ALGÚ Ó À SA VOLUNTAT. ïü. adv.
pera denotar que'ns entreguem à la disposició de
altre. Asu voluntad, ensus manos. Juxlà suam vo-
luntatera.
A VOLUNTAT, u). adv. Ab consentiment ó gust de
altres. A voluntad. Ad libita.
coNTKA LA VOLUNTAT, m. adv. Per forsa, de mala
gana. Contra la voluntad. ínvilús.
DE SA MEKA, PLANA Ó PRÒPIA VOLUNTAT, m. adv. Ab
entera llibertat, y ab mòilgust, Esyontúneamenle, de
su klla gràcia, de su pròpia voluntad. Sua sponte.
FÉR 8A VOLUNTAT, fr. Fèr algú tol lo que se li
anioixa contra la voluntat de altres. Llevar la suya
adelante. Manus ejus contra omnes.
GUANYAR Ó GUANYARSE LA VOLUNTAT DE ALGÚ. fr.
Lograr sa benevolència servintlo y fent sòn gust.
Ganar ó granjearse la voluntad. Alterius graliam
sibi conciliaré, capiare.
MALA VOLUNTAT. Odi, lírria. Mala voluntad, oje-
riza, enemiga, malquerencia. Iniquus animus.
MENYS DE VOLUNTAT, m. adv. Sèns Consentiment.
Sm consniíimiento. Absque nulu.
PÉNDREU LA BONA VOLUNTAT, fr. de cortesia pera
donar à entèndrer, que lo que s' ofereix, encara
que sia poca cosa, 's fà de mòlt bon gust y volun-
tat. No mires la obra, sinó la voluntad con que se
hace la cosa. UI desinl vires, laraen est laudanda
voluntas.
PRÒPIA VOLUNTAT. Fantasia, la elecció feta per
propi dictamen ógusl. Pròpia voluntad. Proprium
arbitrium.
ÚLTIMA Ó DARRERA VOLUNTAT. La dispOSiciÓ Ó 1»
que s' expressa en lo testament. Última voluntad.
Ultima voluntas.
VOLUPTAT. f. GUST, PLER, DELEYTE. || SEN-
SUALITAT.
VOLUPTUÓS, A. adj. Deliciós, agradable
Voluptuosa. Yoluptuüsus. i| Eniregat als deleytes
sensuals, y 's diu també dels mateixos deleytes.
Sensual, voluptuosa. Yoluptuosus.
VOLUPTÜOSAMENT. adv. m. De un modo
voluptuós. Sensualmenle , voluptuosamente. Yolup-
tuosè, libidinosè.
VOLUPTUOSITAT, f. Lo que consliluheix lo
voluptuós. Voluptuosidad. Yoluptas, atis.
VOLUTA, f. arq. Adorno que forma com un
rotllo ó caragol en los capitells jónichs y compos-
tos. Voleo, voluta. Voluta, ae, hèlix, ois.
VOLVA. f. BOLBA.
VOL vós, A. adj. Ple de volvas. Zurraposo,
zurrapienlo. FoBCulentus.
VÓMICA. f. Espècie de veixiga ó bossa mem-
bratiosa plena de matèria, que se sòl formar en lo
pulmó ò altra víscera. Vómica. Yomica, ae.
VÒMIT. m. La obra de vomitar y lo que's vo-
mita. Vomito. Vomitus, us. || pi. Ganas de vomitar.
Ascos, nàusea. Stomachus, i.
VÒMIT NEGRE. Malaltia, febra biliosa que pateixen
comunmenl los europees quant van à Amèrica.
Vomito negra ó prieta. Ater vomitus.
FÉR VÒMIT. fr. mel. fér ascos.
VOMITADOR, A. m. y f. Qui vomita. Vomita-
dor. Vomitator, is.
VOMITAR. V. n. Tràurer ab violència per la
boca lo que s' ha menjat ó begut y no s' ha as.sen-
lat bè en lo ventrell. Vomitar, provocar, volver. Yo-
mo, is. II Se diu de las cosas insensibles que llan-
san violentment de sí altras. Vomitar. Expello, is.
II mel. Prorrómprer en injúrias, dicleris ó exprés
sions de ira. Vomitar. Provomo, is. || Descubrir.
796
VOR
DICCIONARI
VOT
dir lo que estava ocult. Vomitar. Patefacio, is. |1
fam. Satisfer lo que's resisteix à donar ó pagar, ó
que's retenia indegudament. Vomilar. Evomo, sol-
vo, is. II Resliíuhir, tornar per forsa lo que's rete-
nia sens just títol. Gormar, vomilar. Restituo, is.
FÉR VOMITAR, fr. FÉR ASCOS.
VOMITIü, VA. adj. y m. y f. Lo que mou 6
excita al vòmit. Vomitivo, vomilorio, vómico. Yo-
milum iens.
VOMITORI, A. adj. VOMITIÜ,
VORA. f. La extremitat de qualsevol cosa. Ori-
lla, borde. Ora, ae, [j L' extrem de qualsevol roba
doblegat y cusit. Dobladillo. Lintei ora inversa et
assuta. II La part del carrer arrimada à las casas.
Acera, cera. Callis ora. || La rivera ó plaija. Rive-
ra,playa,mdrgen, orilla. Ora, ae. U límit, terme.
II Lo cèrcol ó entorn de una ferida, escudella, vas,
pica, etc, per la part superior. Rorde, labio. Os,
oris, labrnm, i, | ferma. || costat.
A LA vora. m. adv. Prop, à poca tiistància. Jun-
lo, cerca. Juxià, ad. || A poca diferència, com: a la
voR\ de mil Uiuras. Cerca, à la raya, alpié. Pro-
pè, ferè.
i LA VORA DEL FOCH. m. adv. A la llar del foch.
Alhogar, alamor deia lumbre. Ad ignem.
DONAR DE voRAs. fr. Escabullirse. Tomar las de
Villadiego. Fugere.
FÉR VORA. f. Guarnir ab ella. Orillar. Telae ex-
tremitates circumire.
tallar la vora. fr. Desorillar. Oram auforre,
segregaré.
VORACITAT, f. Propietat ó qualitat dels ani-
mals devoradors, romcírfarf. Voracitas, atis. || raet.
La aciiviíal de algunas cosas, com la del foch, etc,
ab que consumen à altras. Voracidad. Yoracitas.
VORADA. f. VORA.
VORAIVCH. m. esquins. 1| botana. |j xaragall.
VORAR. V. a. VUYDAR.
VORÀS. adj. Devorador. Dew^'ador, voraz. Yo-
rax. II met. S' aplica à lo que violenta yprorapta-
ment consum alguna cosa, com lo foch, etc. Voraz.
Yorax.
VORASMENT. adv. m. Ab voracitat. Voraz-
mente. Yoraciler.
VORAVIU, m. y
VORA VIVA. f. L'extrem 6 vora de la roba,
que ja quant se teixeix queda en disposicióde no
desfilarse. Vivo. Telae extima pars.
VOREJAR. V. a. Anar per las voras. Orillar,
orillarse. Apello, is. || voretar.
VORERADA. f. VORA, ribera.
VORETAR. V. a. FÉR vora. i ribetejar. II No
anar dretament à lo principal del assumpto. Darse
por las mdrgenes. Per vias obliquas iiicedere.
VORETA. f. d. Orilla pequena. Exigua ora.
VORI. m. Tela. CENDAL.
VORÍ. m. MARFIL.
VORM. m. MOCH. 1.
VORMÓS, A. adj. mocós.
VORRIDOR, A. m. y f. ant. aborridor.
VOS. Pronom pi, de tu, y 's posa també pel ma-
teix lu. Vos, ítt. Yos. II Tractament de respecte que's
dòua als majors. Vos. Tu.
VOSALTRES, AS. Pronom personal que s' usa
parlant ab mòlts en segona persona. Vosotros.
Yos.
VOSSA. f. Sincopa de vostra. Vuesa. Yestra.
VOSSA mercè, VOSSA EXCEL•LÈNCIA, VOSSA ALTESA.
Títols que 's donavan antíguament en Catalunya
als reys de Aragó. Vuesa merced, imesa escelencia,
vtiestra alleza. Yos.
VOSSÉNCIA. f. Tractament de respecte y dig-
nitat. Vuecencia, vuecelencia, uesencia. Yestra excel-
lentia. Yos.
VOSSENYORIA. f. Tractament que's dònaà al-
guns senyors de títol que no arri van à excel•lència.
Usia, usenoria, vuesíra senoria. Yos.
VOSTÈ. Yeu de tractament, lo mateix que vos-
tra mercè. Usted, vuesa merced. Tu.
VOSTRE, A. Pronom derivatiu, adjectiu,
possesiu, que denota !o que de qualsevol manera
pertany à altres. Vueslro. Yester. || exp. fam. de
cortesia, ab que algú s'ofereix à la disposicióde
altre pera lo que li vulla manar. Soy vueslro, ómuy
vueslro. Yestri ex cordesum.
VOT. m. Promesa, prometensa feta à Déu òà
algun sant. Volo. Yotum, i. || Lo sacrifici ò abne-
gació que fa de la pròpia voluntat lo qui entra en
religió, y tè admesos la Iglésia, com són pobresa,
castedat y obediència. Volo. Yolum, i. || Lo parer ó
dictamen en orde à la decisió de algun punt ó elec-
ció de algun subjecte. Volo. Suífragium, ii. || Lo
sujecte que dóna sòn vol en alguna junta. Voto.
SufiTragator, is. || Qualsevol dictamen ó parer donat
sobre alguna matèria. I oío. Sententia, a;. || Depie-
cació, súplica. Voto, ruego. Yotum, i. preces, um.
II PRESENTALLA. || ÜESITJ.
VOT CONSULTIU. Dictàiuen que donan algunas per-
sonas autorisadas als que han de decidir algun ne-
goci. Volo coïisullivo. Yotum consultatoriura.
VOT DECisiD. 'L que tenen los ministres de alguns
tribunals, pera resóldrer sens consultar al supe-
rior. Volo decisivo. Statuendi facultas.
VOT DE QUALITAT. Lo que eu igual número deci-
deix la qüestió, y regularment està en loqui presi-
deix. Volo de calidad. Yotum qualilatis.
VOT EN CORTS. S6 diu en Espanya del que donan
los diputats de las ciutats que tenen aquest dret
quant se convocan. Voto en cortès. Suffragiura, ii.
VOT quaresmal. Lo que fan los mínims de men-
jar sempre de peix, y altras religions de observar
tot r any la mateixa abstinència que en quaresma.
Volo quadragesimal. Yotum quadragesimale.
VOT SECRET. Loque's fàab rodolins ó cosa sem-
blant pera poder votar cada hu ab llibertat. Voto
secreto. Suífragium secretum.
VOT SIMPLE. Promesa feta à Dèu sens solemnitat
exterior de dret. Voto simple. Yotum simplex.
VÜE CATALÀ
VOT SOLEMNE. Lo que 's fa ab solemnitat exterior,
com la professió pública de un religiós. Voto solem-
ne. Volum solemne.
DONAR LO VOT. ff. VOTAR. || Douar sòn parer ó dic-
tamen. Dar su volo. Dictamen adhibere, judicium
praebere.
DONAR VOT. fr. Judicar algú sobre lo que no en-
tén ó no li lóca. Dar su volo. Abs re judicium
ferre.
FÉR VOT. fr. Promélrer, fér propòsit de guardar
ó celebrar alguna festivitat, defensar algun miste-
ri, ctc. Hacer voto. Volo se obstringere. j] Delermi-
narse à fér qualsevol cosa, com : fér vot de morir
casat. Hacer volo. Decerno, is.
TENIR vot. fr. Tenir acció pera volar en alguna
junta. Tener ó ser volo. Suffragium habere. [j Tenir
la intel•ligència que requireix alguna matèria, y
estar llibre de passió pera poder donar sòn dicta-
men conforme. Tener ó ser volo. Judicium posse
ferre.
VOTACIÓ, f. La obra de votar, roiacion. Yola-
tio, nis.
VOTADA, f. Lo resultat de la votació. Vothda.
Suffragationis eíTectus.
VOT ADOR, A. m. y f. Qui vota, y particular-
ment qui té vici de jurar. Volador. Dejerator, is,
vovens, tis.
VOTANT, m. Qui dóna ó explica sòn vot. Volan-
le. SuíTragator, is.
VOTAR. V. n. Fér algun vot à Dèu ó als sants-
Votar. Yoveo, es. H Donar ó dir sòn vot. Volar. Suf-
fragor, aris. H Renegar, -flastomar. Volar. DejerO)
as. II Prométrer de guardar ó celebrar alguna festi-
vitat, etc. Volar. Volo se astringere.
VÓTIMA. f. BRUTÍCIA.
VOTIU, VA. adj. Lo que 's promet per vot. Vo-
tivo. Votivus.
VOTO. m. Execració, jurament en demostració
de ira. Volo. Execratio, nis.
VOTOALISTO. interj. ab que's denota 1' en-
fado que causa alguna cosa, ó espècie deamenassa
que's gira contra sí ab alguna mostra desenliment.
Pese à, pesar d, pesia tal, volo à tal, volo d quien,
voto d Brios, por vida de brios,volo d la, voto d tan,-
tos, volo d los agenos de Dios, volo al dios Bacó. Pro
Deum Qdem.
VOY. adv. ter. i la vora, prop, prompte.
VR.
VRÍBIA. f. ant. DRAGÓ.
Vü.
VUELO. m. Adorno del bras que va al ayre
en la part de la munyeca, y de que usan las donas.
Vuelo. Manica pendens.
VVELTA. f. Adorno que's posa en los punys
de las camisas dels homes. Vuelta. Pendens manica
applicala.
TOMO II.
VUY 797
VULGABÓ. m. ÀSARO.
VULGAR, adj. Lo que pertany al vulgo. Vulgar.
Vulgaris. I Comú , corrent , generalment admés.
V'wí^or. Vulgaris. || Ordinari, no especial en sa lí-
nea. Vulgar. Vulgaris. || S'aplica à la llengua na-
tural de cada país. Vulgar. Yernacula lingua.
VULGARI8AR. V. a. Fér vulgar ó comuna al-
guna cosa. Vulgarizar. Pecvulgo, as. 1| v. r. Ferse
mòlt comú y familiar, obrar com lo vulgo. Vulga-
rizarse. Vulgo familiaritor se committere.
VULGARITAT, f. Qualitat, propietat ó modo
del vulgo. Vulgaridad. Vuigi modus. || Aprebensió
ó dilxo del qui sab poch. Vulgaridad. Vulgare fac-
tum.
VULGARMENT, adv. m. De un modo vulgar.
Vulgarmenie. Vulgariter. || Communment. Vulgar-
mente. Comrauniter.
VULGATA. f. La traducció antígua de la Bíblia
que regoneix la Iglésia com autèntica, y vuy dia la
que retocà sant Geroni, y declarà per autèntica '1
concili de Trenlo. Vulgala. Vulgata, x.
VULGO. m. La gent vulgar, la multitut. Vulgo.
Vulgus, i.
VULLE8. ant. Veu del verb voler. Ya, ya sea,
tanlo. Dura, sive.
VULNERABLE, adj. Lo que pót sér vulnerat.
Vulnerable. Vulneri obnoxius.
VULNERACIÓ, f. Obra de vulnerar. Vulnera-
cion. Vulneralio, nis.
VULNERAR. V. a. Ferir, ycomunment se pren
per violar la lley ó estatut, ú oféndrer la fama ú
opinió de algú. Vulnerar. Vulnero, as.
VULNERARI, A. adj. Lo que cúra las llagas y
feridas. Vulnerario. Vulnerarius. || for. Se diu del
clergue que ha ferit ó fét alguna mort. Vulnerario.
Vulnerarius.
VULNERAT, DA. p. p. y adj. Vulnerado. Yul-
neralus.
VULVA. f. anat. Orifici exterior de la matrís.
Vulva. Vulva, a&.
VUY. m. AVUY.
VUYDADOR, A. m. y f. Qui vuyda, ó l'ins-
trument per medi del qual se vuyda. Vaciador.
Fusor, is. 11 Lo paratge ahont se vuyda. Vaciadero.
Collectarium, ii.
VUYDADURA. f. Obra de vuydar. Vaciamien-
to. Fusió, nis.
VUYDAR. V. a. Desembarassar alguna cosa de
lo que tenia dins. Vaciar. Evacuo, as. |1 Formar al-
guna cosa ab motlles arqugjats ó vuyts. Vaciar'
Fundo, is. 11 Formar en vàcuo alguna cosa ó fér al-
gun vuyt en ella. Vaciar. Cavum aliquid facere. ||
Desayguar los rius en la mar ó en algun altre riu.
Desaguar, vaciar. Aquas effundere. |1 Llansar lo lí-
quit que contenia algun vas ó cosa semblant. Ver-
ler. Effundo, is. 1| Passar alguna notícia ó espècie
de un escrit à altre, explicanlla ab mès extensió.
Vaciar. Transcribo, is. | Minvar la àygua en los
rius, etc. y comunment se diu de las represas.
100
798
VÜY
DICCIONARI
VÜY
Mermar , vaciar . Aquas minuere. || mel. Dir alguna
cosa. Verler. Dico, is. [] Dir lo que's deuria callar.
Vaciarse por la lengua. Aniínum fundere.
VÜYDAT, DA. p. p. Vaciado. Evacualus. | adj.
VUYT.
VÜYDESA. f. VACUYTA.T.
VüYT, DA. adj. Desembarassat de tot cos y sols
ple de ayre. Vacio, vacuo, vano. Yacuus. || Se diu
de alguns fruyls ab closca y grans que no tenen la
solidesa corresponent, per haverse pudrit ó secat
ó haverlos rosegat los cuchs. Vano, vacio. Yacuus.
11 Se diu dels carruatges ó caballerias sense la
càrrega que solen portar. Vacio, vacuo. Yacuus
onere. IJ Se diu dels pobles que estan sens habi-
tants, ó de alguns llochs que estan sense la gent
que hi sól concórrer. Vacio. Yacuus, utpote nume-
rabilis. | Se diu també del subjecte que no logra lo
que pretén, ó no reb la corresponent remuneració,
així 's diu: tornàrsen de vüyt. Vacio. Yacuus, ex-
pers. H Se diu de la femella que no eslà prenyada.
Desembarazado, vacio. Jejunus, vacivus. 1| m. Lo
número compost de vuyt unitats. Ocho. Oclo. 1| Oc-
tau, com : lo dia vüyt de janer. Octavo. Octavus. ||
Cavitat. Hueco, vacio. Cavum, i. || Lo clar que que-
da en alguna part per haverne tret lo que la ocu-
pava. Mella. Glabretum, i. 1| arq. L' espay no ocu-
pat que's deixa expressament pera que entre la
llum, pera posar las finestras, portas, etc. Claro,
vano, vacio. Yacuum, i. I L' espay que media entre
dos pilastrasó columnas. Enlrepano, vano. Interco-
lumnium, ii. U La vacant de algun empleo, digni-
tat ó exercici. Vacio. Muneris vacatio. |1 La xifra ó
guarisme que representa vuyt unitats de qualsevol
orde que sian. Ocho. Octavum nuraerum exprimens
noia. II En lo joch de carlas cada una dels quatre
colls, en la que hi ha vuyts punts ó senyals. Ocho.
Octo notas exprimens carta picta.
VÜYTS Y NOUS Y CARTAS QÜE NO LLIGAN. lOC. fam.
Cosas de poca importància que no venen al cas.
Ochos y nueves y carlas que no ligan. Nugse,
arum.
DE VDYT. m. adv. pera expressar qui'ls carruat-
ges ó béstias de càrrega van sens ella. De vacio.
Absque onere. || Sens ocupació ó exercici. De va-
cio. Otiosè.
VüYTADA Y VÜYTA VA. f. L' espay de vuyt
dias en que la Iglésia celebra alguna fesla solemne
ó fa conmemoració de ella, com: vuytada de Cor-
pus, etc. Octava. Octava, ae.
VUYTANTA. adj. num. card. Lo número que.
resulta de deu multiplicat per vuyt. Ochenia,. Oc-
toginta. II num. ord. La unitat que completa '1 nú-
mero de vuytanta. Octogésimo. Octogesiraus.
VüYTANTÉ, NA. adj. S' aplica à la persona
que té vuytanta anys. Ochenton, oclogenario. Octo-
gen'arius.
VUYTCENTS, TA8. adj. num. Lo número que
resulta de cent multiplicat per vuyt. Ochocientos.
Octingenti. || num. ord. La unilat que completa 'I
número de vuytcents. Oclogentésimo. Octingente-
simus.
VÜYTÉ Y VDYTEN, A. adj. ocTAü. | m. Me-
sura de vi que conté la quarta part de un barraló.
Cuarian, dieziseiseno. Octo fidel ia capiens raen su-
ra. |] f. OCTAVA.
XAB
CATALÀ.
XAG
799
X. Yintiquatrena lletra de nostre abecedari. Es
consonant muda, y en principi de dicció y desprès
de la vocal i té la pronunciació xeix que necesita
la viva veu del mestre, com : en xaragall, peix, boi-
xet, cuixa; precehida de consonant equival à la eh
dels castellans, com: raatxo, clenxa; y finalment,
quant se troba en la primera part de composició ó
quant li segueix consonant equival à es ó gs, com:
extrem, examen, pretext, etc.
XA.
XABACÀ, NA. adj. Tosch, grosser. Chahaca-
no. Incultus, rudis. fl m, y f. Qui té mal raodo de
procehir, rústich, sense criansa. Chabacano. Incon-
ditus.
XABAGANADA. f. Acció grossera, Chabacana-
da. Rusticitas, atis.
XABAGANAMEIVT. adv, m. De un raodo xa-
bacà. Chahacanamente. Inculte, impolitè.
XABAGANERÍA. f. Matosseria, falta de art
ó puliment. Chabacaneria, cha'pucería. Squalor, is.
XABAGANÍ88IM, A. adj. sup. Chabacanisi-
mo. Yaldè impolilus.
XABAGANÍ8SIMAMENT. adv. m. sup. Cha-
bacanisimamenle. Yaldè inculte.
XABEGH. m. Embarcació del Mediterrani, que
navega à vela y rem, y té tres arbres disposats de
un mcdo particular, inclinats envers la popa, y usa
de velas Uatinas. Jabeque. Myoparo, nis.
XABEce DE GUERRA. Xabechs que servian à la ar-
mada, y porlavan fins trenta y dos canons y apa-
rell de polacra. Jabeque de guerra ó redondo. Belli-
cus myoparo.
XÀBEGA. f. Filat gran pera portar palla. Jàbe-
ga, jdbeca, sàrria. Cassis, idis. | Espècie de em-
barcació mès petita que'l xabech, encara que sem-
blants à ell en un tot, ab la diferència de sér ma-
jor sa mànega, à proporció de sa eslora, y serveix
pera pescar. Jdbega, jàbeca. Parvus myoparo. ||
fam. MARFEGA. 2.
XABETA. f. Ferro que s' atravessa al extrem
de una clavilla, pera que no caiga. Chabeta. Judi-
cium, ii.
pÉRDRER LA XABETA. fr. mel. Delirar, eixir de sí
per gran irritació ó còlera. Perder la chabeta, la
tramontana, los eslribos. Gonsilium perdere.
XABt. m. Fusta de construcció, que's cria en
la província de, Yucatà, tant compacta y dura, que
per certs paratges osca las destrals, y es incorrup-
tible sota del àygua ; però 1' arbre es petit y las
curvas que de ell poden traurerse, no serveixen
mès que pera bergantinsó peracorbetas mercants.
Jabi. Lignum jabi.
XABRACH. m. Cuberta qne's posa sobre la
sella del caball. Caparazon. Dorsualia, iuni, stra-
gulum, i.
XABUYRAR. V. n. ter. estornudar.
XABUYRO. m. ter. estornut.
XÀGARA. f. poét. Romanso en que regularment
se refereix algun succés particular y estrany. Jdca-
ra, i àcar andina. Balistea, orum.
CANTADOR DE xicARA. Jacarcro. Cantilator, is.
CANTAR XACARAS. Jacurear. Balistea rantilare.
XAGARANDA. f. Fusta que portan de índias-.
n'hi ha de blanca y de negra, y tota jaspejada ab ve-
tascom de marbre; es mòlt porosa y de olor fort,
y serveix pera guarnir capsas, tocadors y altres
mobles. Jacaranda. Lignum jacaranda.
XACH, XAGH. Yeus familiars, que expressan
la repetició y so del cop. Zas, zas. Tax, tax.
XAGÓ. fam. n. p. de home, Francesch. Francis
co, Franco, Farruco, y Cuco pr. Extrem. Francis-
cus, i.
XAGOLATA. f. XOCOLATA.
XAGOLÍ. m. Yi de poca fortalesa per cuUirse
ÍIOO XAF DICCIONARI
®n terra prima ó magra. Chacoli. Yinum exile in-
sipidum,
XACONA. f. So músich y ball proporcionat à
ell : té vàrias paris que acaban deuna mateixa ma-
nera. Alguns han dit que'nsvedelsmoros; però 'IP.
Larramendi afirma que es veu vascongada. Chaco-
na. Cantici et sallalionis genus, cujus parles variai
eadem terminantur clàusula.
XACOTA. f. ESCOT. 2.
XACOTAR. V. n. Pagar la part que toca à cada
hu del gasto fét en companyia , comunment en
menjadasdecampanya. Escolar. Symbolam solvere.
XACRA. f. Relíquia ó senyal de alguna n alal-
lia, regularment passada. Lacra, plaga, achaque.
Plaga, je. |] Defecte ó vici sia físich ó moral. Latra.
Yitium, ii.
XAGRÍ. m. XAGRÍ.
XACRÓ8, A. adj. Qui pateix xacra. Achacoso,
guàcharo. Adversa utens valetudine.
XAFA. m. fam. Qui enrahona mòlt. Hablador,
chacharero , churrillero , hablanchin , parlanchin,
parlador. Loqnax, cis, garrulus, i.
XÀFACH. m. Cop de pluja forta y de poca du-
ració. Turhion, aguacero, chaparron, grupada, lur-
bonada, chaparronada, aguaduclio. Nimbus, i.
XAFADA. f. TREPITJADA, CALCIGADA.
XAFADOR, A. m. y f. Qui xafa. Majador. Pis-
tor, is.
XAFAGUER. m. ter. Lloch de fanch. Charque-
tal, cenagal. Coenosus locus.
XAFAR. v. a. Aplanar ó fór una posta de al-
guna cosa. Aplastar. Contundendo in massam re-
tligere. || Reduhir à trossos ó à parts menudas al-
guna cosa ab algun cop ó forsa. Machacar, machu-
car. Contero, is. | Aplanar alguna cosa apretantla
mòlt. Atorlujar. Premo, is. || Parlar mòlt ó ab ex-
pedició. Parlar. Loqui. | met. Donar xascos fins a
irritar. Abrir, partiren canal à chascos. Probris ali-
quem petere. || Derrotar en una batalla. Deshacer.
Hostem prosternere. || v. a. ter. trepitjar, cal-
SIGAR.
XAFARÀ ALGÚ. fr. Aprctarlo, oprimirlo. Estrujar
à uno. Aliquem premeré. || met. Deixarlo tapat,
sens saber que dir. Aplastar, chafar à uno. Verba
alicui adimere.
XAFARDADA. f. Menjada abundant. Comilo-
na, comilitona, manjorrada, zaliora. Comessatio,
nis.
XAFAROT. m. Alfange curt, ample y corb.
Chafarote. Acinaces, is.
XAFARRANXO. m. nàut. La acció y efecte de
desembarassar las cubertas y balerias, col•locant
la farda ó equipatge de la tropa y marineria en los
passamans y parapetos, deixant lo buch desemba-
rassat de tot lo que puga fér nosa y oposarse à la
policia y bon orde militar y marí, Zafarrancho.
Navis expeditio ad munditiem vel ad pugnam. j]
nàut. Dispersió causada pel temps ó pel ene-
mich. Zafarrancho, zafacoca. Dispersió, nis.
XAL
XAFAT, DA. adj. met. Yell y xacrós. Cascado,
quebrantado, molido. Valetudinarius.
estar mòlt xafat. fr. Estar mòlt vell. Estar he-
cho un cascajo. Valetudinarium esse.
XAFATERROSSOS.m. ESTERR0SSAD0R.
XAFIS. m. XAFARDADA.
XAFOGÓ Ó XAFOGOR, f. Calor sufocant.
Bochorno. Yulturnus, i.
XAFOGORASSA. f. aum. Esíuosidad. Mslas, ns.
XAFOGÓS, A. adj. Lo que pertany à la xafo-
gor. Bochornoso. .íEstuosus.
XAGRÍ. m. Nom que's dóna à una pell de tal
manera preparada que queda granillosa, mòlt suau
y algun tant elàstica. De aqueixa pell s'en fabrican
caisats, bossas, sachs de nit, etc, etc. Chagrin,
úacrin, tela inglesa. Coriacea tela grumis abun-
dans.
XAL. m. Mantelela de que usan las donas, y es
tant ampla dels caps com del mitj. Chal. Muliebre
humerale. || Pessa de roba tant ampla del mitj
com dels extrems, que serveix de corbata als ho-
mes. Chal. TíEnia, ae,
XALA. f. fam. Recreacióen companyia de mòlts,
regularment en la campanya. Huelga, holgura, hol-
gorio, rufalandaina. Oblectatio, nis.
XALAN, A. m. y f. Qui tracta en compras y
vendas, ab manya y persuasiva. Chalan. Mango,
nis. II BELLACO, ASTUT.
XALANDRA. f. nàut. Navio de extraordinària
longitut y gran velocitat ab dos pisos de rems per
banda y que generalment portava ISO homes de
tripulació.
XALANERIA. f. Artifici y astúcia ab quecom-
pran y venen los xalans. Chalaneria. Mangonis so-
lertia.
XAL APA. f. Arrel de una planta de Méjich, es'
pecialment de la província de Xalapa, de ahont
prengué '1 nom. Es acre, de color pardo obscur, de
olor desagradable, y es un purgant poderós, que
regularment s'administra en polvos. Jaíapa. Ra-
dixjalapse.
XALARSE. V. r. Divertirse, recrearse. Holgar.
Oblector, aris. || Tractarse ab vanitat, pompa y
satisfacció. Pompearse. Elatè se gerere. || Regosit-
jarse, deleytarse ó complàurerse en lo que's gusta
ó gosa. Begodearse. Delectari. || Menjar ab mòlta
satisfacció, gust y catxassa. Bepapilarse, saborear-
se. Ligurio, is.
XALÓ. m. Teixit de bayeta pintat. Chalon.
Pannus catalanensis.
XALOGH. m. Nom que donan en lo mediterra-
ni al suest. Jaloque, siroco. Sirocus, eurus, i.
XALON. m. Teixit de llana de la ciutat de Xa-
lons en Fransa. Chalon. Cabulinense textura.
XALUINA. f. ant. Arma. Jabalina. Jaculiim, i.
XALUPA. f. nàut. Embarcació petita que sól
tenir cuberta y dos arbres à modo de goleta, y sòa
aparell varia segons la nació à que pertany. Chalttr
pa. Scapha, ae, linter, tris.
I
XAM CATALÀ
Casualitat felís en lojoch. f/iam
XAMBA, f
bonada. Fortuna, ai.
XAMBERG. m. Soldat del regiment de la
xaraberga. Chamhergo. Chianiydatus miles. || Som-
brero rodó sense punlas. Chambergo. Rotundus
galerus.
XAMBERGA. f. Casaca ampla que passava dels
genolls; sòn forro voltava sobre la tela de la casa-
ca à niodo de solapa, y las bolas de las mànegas
eran del mateix forro. Chamberga. Amplior et
oblonga chiamys. || Regiment que's formà en Ma-
drit, en la menor edat del rey D. Càrlos II, nom
que prengué de las casacas à la xambergaqueusa-
van sos soldats. Chamberga. Chiamydalorum mili-
tum chors. || poét. Seguidillas ab estrivilloirregu-
Ilar, de sis versos, cada dos pareada la assonància;
lo primer, tercer y quint per lo regular sòn de tres
síl-labas. Chamberga. Yersibus imparibus cantiun-
cula.
À LA XAMBERGA. m. adv. fam. De qualsevol ma-
ftera, ab descuyt. A la birlonga. Incuriosè.
XAMBÓ, NA. adj. Qui en lojoch es mès afor-
tunat que inteligent. Chambon. Fortunalus.
XAMBRANA. f. ant. marxapiíU.
XAMBRE Y XAMELLOT. m. Roba de pel de
camell ó de cabra, ab mescla de llana ó seda; y
també n' hi ha de llana sola. Camelote, chamelole.
Cllicinus pannus.
XAMENAR. V. n. sembrar a aixams.
XAMERLÍ. m, Aucell de passada, de color
verdós ab pinlas dauradas, lo bech llarch y recte,
I' y las potas llargas; habita en las llacunas y canta
com si cridàs, y n' hi ha variats de colors. Chor-
lito. Scolopax tutulus.
XAMEU. m. ant. abriulls.
XANFAYNA. f. Guisat de albergínias, tomà-
tech, carabassó, pebrot, sanch, fetge, etc, tot
trinxat, mesclat y sofregit. Chanfaina, albororíia,
boronia,moronia, zarapalel. Pulmentum, i. || Con-
junt 6 mescla de cosas inútils y despreciables.
Chanfaina, morralla, zarandajas, maulas. Parvi
ponderis res. || met. fam. En matèria de ingeni
mescla de espècies inconnexas. Baiurrillo, balibor-
rillo. Inordinata atque indigesta verba.
XANFLANAR. V. a. Fér xanflats. Cha^anar.
IAngulos dedolare.
XANFLAT. m. La part plana que queda quant
se trau un àngul; com en lo tall del enformador.
Chajlan. Angulus dedolatus.
XAMÓ8, A. adj. FESTÓS, GRACIÓS, DONÓS.
XAMOSIA. f. FESTA, AFALACH, GRACIOSITAT, CA-
RANTOTNA.
XAMPURRAR. V. a. Mesclar un licor ab al-
tre. Champurrar. Permisceo, és. H met. Parlar al-
gun idioma mesclant paraulas de altres, ó mesclar
en lo discurs espècies inconnexas. Champurrar.
Hybrido vel inconnexo sermone loqui.
XAMUSGARé V. a. Socarrar, socarrimar. Cha-
XAN 801
muscar. Leviler amburere. || met. Redarguhir à
algú, com si s' estès mòlt agraviat. }fosquear. Ver-
ba in seconjecta retorquere.
XAMU8QUINA. f. La acció y efecte de xamus-
car. Chamusquina. Ambuslio, nis. | met. fam.Ren-
yina ó pendència. Chamusquina. Jurgium, ii.
XANCA. f. Bastó alt y disposat ab una forqueta
en (jue s' afirma y lliga '1 peu pera passar per la
àygua sens mullarse; y també s' usan en algunas
festas, y ab ells ballan vislosament y ab extranyesa
dels que rairan. Zanco. Gralla, ae.
ANAR EN XANCAS. fr. Envanirse, ensuperbirse per
haver millorat de fortuna, eixint de pobresa y mi-
sèria. Subirse, ponerse, estar 6 andar en zancas. Su-
pra se pfferri.
XANCILLERIA. f. Tribunal superior de justí-
cia, ahont ademès dels plets que en ell s' entaulan,
acuden las apel-lacions de las províncias de sa ju-
risdicció y privativament las de la noblesa y pro-
pietats de vincles; y de sas executórias no hi ha
apel•lació, y sols s' admet lo recurs per agravi ó
injustícia notòria, y la súplica al rey en grau de
mil y cinchcenlas. En Espanya sols n' hi ha una en
Valladolit, fundada en 1' any 1442, y altra que's
fundà en Ciutat Real en 1' any 1494 y 's trasladà à
Granada en 1605. Chancilleria. Supremum rei fo-
rensis tribunal. \\ L'empleoy dignitat de xanciller.
Chancilleria. Cancellarii dignitas.
XANCILLER. m. Ministre de xancilleria. Chan-
ciller, canciller. Cancellarius, ii.
X ANGLE. m. socn. |] esclop.
XANGRAS. f. pi. Joch. PEU COIX.
XANGLA. f. BURLA.
XANGUER. m. Corretja é cosa equivalent ab
que's junyeixen los bous al jou. Coyunda. Lorum,
i. II Anella de ferro ó de fusta ahont s' assegura '1
cap de la cama de la arada en lo jou; ó bè llenca de
ferro ab tres ó quatre forats que assegurada en lo
jou y passant per uu forat de la cama de la arada
ab un, y desprès posanthi una clavilla en algun de
sos forats, subjecta à la arada ab lo jou. Barzon.
Àratri temonem adstrigens annulus.
TRAÜRER LO XANGUER DE LA ESQUENA, fr. PegarÜ à
algú à la esquena. Sacudir, menear ó zurrar el bà-
lago. Plagis mulclare.
XANGUET, m. Peixet mòlt menut. Boliche.
morralla, pescado de ciento en boca. Pisciculi,
orum.
XANO, XANO. adv. y
TOT XANO, XANO. m. adv. POCH A POCH.
XANSA. f. Ditxo burlesch y graciós. Chanza.
Jocus, i.
ANAR DE XANSA. fr. Dir alguna cosa de per ríurer
ó no de veras. Eablar de burlas ó de chanza. Per
jocum loqui.
XANSEJAR8E. V. r. Usar de xansas. Chan-
cearse. Jocari ; nugas agere.
XANTAR. V. a. CANTAR. || ENRAHONAR. || TRCN-
FARSE.
802
XAR
DICCIONARI
XAR
XANTRE. m. Qui opté la dignitat dita xantria,
y en algunas parts s' anomena capiscol. Chantre,
capiscol. Chori praefectus. |1 També 's pren pel can-
tor que dirigeix lo cor en nom del xantre dignitat.
Sochanlre. PríEceptor chori.
XANTRIA. f. La dignitat de xantre al càrréch
del qual està la presidència ó regència del cor.
Chanlria. Cantorura prefectura.
, XAPA. f. Planxa de ferro ó altre metall. Cha-
pa. Ferrei brachtea. || copa. 1. j] pi. Cada una de
las pessas de quarlo ó de dos quartos que en una
part té la cara del rey y en la altra anomenada
creu, torre y lleó; y també '1 joch que s' executa
tirantne dos de ellas al ayre, y si quant cauhen
quedan las dos de cara, guanya '1 qui las tira, y s»
de creu 'Is qui han casat, y si la una cara y la al-
tra creu ningú guanya. Chapas. Ludus sic dictus.
U ESQUERDA, ESCLETXA.
XAPADURA. f. Tall ú obertura prolongada en
algun cos sólit, que no arriba à dividirlo del tot.
Hendedura. Fissura, ae.
XAPALLADA. f. xàfach.
XAPAR. V. a. Obrir algun cos sólit sense arri-
bar à dividirlo del tot. Hender. Findo, is.
XAPELGORRI. m. y adj. Indivíduos dels ba-
tallons de franchs de Guipúzcoa que en la guerra
civil de 1831 à 1840 servian la causa del infant
D. Càrlos. S' anomenavan així perquè usavan voy.
na bermella. També hi havia un cos del mateix
nom en 1' exèrcit consistorial. Chapelgorri. Miles
sic dictus.
XAPELXURRI. m. y adj. Indivíduos dels ba-
tallons franchs de Guipúzcoa que servian al infant
D. Càrlos en la guerra civil de 1834 à 1840. S' ano-
menavan així perquè duyan boyna blanca. Chapel-
gurri. Miles sic dictus.
XAPELL. ro. CAPEL.
XAPEU. m. Chapeo, sombrero. Capellum, i.
REY DEL XAPEU. loc. prov. Hiit. Rey de no nada.
Illusorius rex.
XAPÍ. m, TAPÍ,
XAPO. m. Joch de billar en que jugan mès de
dos per torn.
XAPSIR. m. Jubon. Thorax.
XAPULLEJAR. V. a. fam. Fér ó adobar alguna
cosa sens art, grosserament. Chafallar. Inculte re-
ficere.
XAPUSSER, A. adj. MATOSSER.
XAPUSSERIA. f. Obra mal feta, ó sens art ni
pulidesa. Chapuceria. Opus impolitum.
XÀQUIA. f. ant. ATXAQUE.
XAQUIÓS, A. adj. ATXACós.
XARAGALL. m. Excavació que fa la corrent
del àygaa. Baden, barranca, arroyada, arroyade-
ro, torrentera.. Fossa aquarum torrente excavata.
XARAGALLAR. v. a. Fér xaragalls la corrent
del àygua. Arroyar, abarrancar. Solum fossi in-
tercidere.
XARAGALLAT, DA. adj. Lo terreno que té
excavacions ó sols fets per la corrent del àygua.
Barrancoso, arroyado, arroyadero. Tellus ab aquà
intercissa. || p. p. Arroyado, abarrancado. Ab aqua
excava tus.
XARAGOTEJAR. v. n. Remenar algun líquit
movent lo vas en que està, Bazucar, zabucar. Di-
luo, is.
XARAMPIÓ, m. XARRAMPIÓ.
XARAVIA. f. Planta ab las fuUas un poch sem
blant à las del àpit, la cama acanalada y bastant
alta, las flors en forma de parasol, petilas y gro-
gas ; las llavors de dos en dos, y la arrel de figura
de fus, blanca, rogenca, un poch olorosa, y es co-
mestible. Chirivia. Sices, eris,
XÀRGIA. f. Càrrega, farsellóbala de diferentas
cosas. Sarcia. Sarcina, ae. || Lo conjunt de mòltas
cosas diversas ó de una mateixa espècie, però sens
orde ni concert. Jdrcia. Inordinata rerum copia. U
Espècie de filat pera pescar. Exercia, jdrcia, tras-
mallo, sarcia. Piscatorium reté. \\ Lo conjunt de ar-
reus principals de una nau, y '1 títol de tota pessa
entera de corda. Jdrcia. Navis armamenta.
XARGO. m. Bassa, toll, biot, àygua detinguda,
Charco. Aqua stagnans.
XARCOLAR. V. a. Birbar, tràurer la herba de
entre '1 blat. Escardar, escardillar, sacar. Sar-
rio, is.
XARDOR. m. aixardor.
XARIGOT. m. XERIGOT.
XARIMA, XARAMA. exp. fam. Bulla, confu-
sió de crits y soroll. Zambra, gresca, tràpala. Cla-
mor strepitosuí. || xarramenta.
XARLAR. V. n. fam xarrar.
XARLATÀ, m. xarratre. |{ saltimbanch.
XARLATERIA. f. XARRAMENTA.
XARNERA. f. Pessa de metall composta de và-
ries golfos, y serveix pera que tingan joch y mo-
viment algunas cosas, com : la caixa, la civella, etc.
Charnela. Verticuli, orum.
XAROL. m. Barnís mòlt llustrós y permanent,
que's fa de certa goma en Xina y en lo Japó : y s'
imita ja en vàrias parts de Europa. Charol. Sinium
aut japonicum gummi.
XAROLISTA. m. Qui fà xarol ó traballa en
ell. Charolista. Glutinse inhiens.
XARPA. f. Pitral, espècie de faixa ó banda pera
portar la carabassa y algunas arraas, com : pisto-
las, etc. Charpa, tiracuello. Balteus à quo igniaria
arma pendent. |1 Lo mocador penjant del coll da-
vant del pit, pera descansar en ell lo bras ó ma
Uastimada. Cabeslrillo. Fascia manum suffulciens.
II elIstich. 2.
ANAR FLUIX DE xARPAs. fr. met. fam. Anar fluix de
ventre. Irse de vareta. Ventris fluxu laboraré.
XARPALLERA. f. Roba grossera de cànem ó
borrassa, que sól servir pera embolicar fardos, y
pera transportaries y guardaries de la pols. Arpi-
llera. Coactilia, ium.
XARPAR. V. a. Agafar ab las mans ó unglas, y
XAR
CATALÀ
XAS
803
I
en particular à las personas per disposició de la
ustícia. Coger, prender, echar mano, la zarpa ó el
guante. Apprehendo, is. || Agafar alguna cosa de-
pressa y posaria entre altras pera que no sia vista
ò regoneguda. Zambucar, zampuzar. Abdo, is.
XARPÓ. m. XARPA.
XARRA. f. fam. Abundància de paranlas inú-
tils. Chàchara, fanfàrria, vaniloquio. Garrulitas,
atis.
NO TENIR SINÓ XARRA. fr. NO TENIR SINÓ LLENGUA.
XARRABASCAT. m. SARRACINA, || TARRABASTA-
DA. 1.
XARRACH. m. Fulla ampla de serra ab una
maneta ó agafador, y algunas ne tenen una à cada
cap, però sense la demés armadura de la serra.
Serrmho. Serrula, ae. || Carrau, espècie de matra-
ca ab que's diverteixen los noys fent ruído, co-
munment en lo dimecres, dijous y divendres sant; y
encara que n'hi ha de vàrias espècies, lo mèscomú
es de un tros de fusta més ó ménos llarch, ab un
encaix de mitjen amunt que li fàfércom dos mun-
tants en los que s' atravessa un mànech ab una ro-
deta endeutada, que fenlli donar voltas, pega con-
tra ella una Uengüetaque ix del centro dèl instru-
ment, y forma '1 so que imita '1 nom del instru-
ment. Sonajero. Crepitaculum, i.
XARRADA. f. fam. Conversació, enrahona-
ment, confabulació. Razonamiento, confabulacion.
Sermó, nis.
FÉR PETAR UNA XARRADA. fr. FÉR PETAR LA CLACA.
XARRADOR, A. m. y f. XARRAYRE.
XARRAMECA. f. xarratre. || y
XARRAMENTA. f. Verbositat, abundància de
paraulas sense substància. Charlalaneria, parla-
duria, hahladuria, locuacidad, Irdpala. Garrulitas,
atis.
XARRAMPIÓ. ra. Malaltia que comunment
acomet als noys, comensant ab una febra ardentís-
siraa, cubrintse tot lo cos de una multitut de gra-
nets bermells, y es més maligna y perillosa que la
rosa. Sarampion. Boa, se.
XARRAR. V. n. Parlar mòlt y sense substàn-
cia. Charlar, charlatanear, chacharear, trapalear.
Garrio, is. ]] Enrrahonar simplement. Hablar, par-
lar. Loquor, eris. || murmurar. 2. || Descubrir lo
que estava ocult ó en secret. Revelar, descubrir,
soplar, parlar. Abdita revelaré. 1| Dit de alguns
aucells, com: cotorras, etc. que imitan la veu hu-
mana. Parlar. Garrio, is.
XARRARHO TOT. fr. No sabcr guardar secret. Ha-
hlarlo todo. Facienda vulgare.
XARRAR MÉS QUE SETZE, QUE UN SACH DE NOUS Ó QUE
NA GARSA. fr. fam. Exagera lo mòlt que parla una
ersona y especialment las donas y noys. Hablar
mas que una urraca, gue un sacamuelas ó que treinta
procuradores. Garrulitale picam excedere.
QUI XARRA, PAGA. rcf. Adverteix lo dany que se li
segueix à algú de dir lo que no deuria. Al gallo
que canta, lé aprietan la garganla. Nocet esse locu-
lum ; non semper confessió salulem dat.
XARRATIVA. f. Destresa en explicarse. Nar-
rativa. Narrandi dexterilas,
XARRAYRE. m. Qui xarra mòlt y sense 8ub"i-
tància. Charlalan, charlador, chacharero, parla-
dor, parlanchin, trapalon, gastador. Garrulus, i. 1|
Qui descubre lo que deuria callar, ò que guarda
poch secret en matèria important. Parlero, soplon,
correvedile. Susurro, nis.
XARRAYRET. m. d. Hablantin. Garrü\\}s, i.
XARRET. m. ler. xarrayre. 2.
XARRETERA. f. Divisa militar de vàrios cor-
donels de or, plata, seda ó estam, segons lo grau,
que 's pórla sobreposada en lo muscle del unifor-
me. Charreiera. Militaris fasciola súper humerum.
II Llenca de roba que's posa en 1' extrem inferior
dels calsons ó en la part dels genolls, pera subjec-
tarlos à la cama per medi de una civellela. Char-
retera, jarretera. Periscelis, is. || Orde de caballe-
ria en Inglaterra, anomenada així per la insígnia
que s' anyadí al orde de S. Jordi, que fou una lli-
gacama. Jarretera. Periscelidis ordo.
XARRETERETA. f. d. Charr èter illa. Parva
perisceliis, parvum insigne superhuraerale.
XARRICAR. V. n. Fér ruido bevent à galet.
Chirriar. Strideo, es. || xarrotejar. 3.
XARRIGH. m. fam. noy.
XARRIGH, XARRACH. expr. xarrach.
XARROTEIG. m. La acció y efecte de xarro-
tejar los aucells. Chirrido, parleria. Garrilus, us.
XARROTEJAR. V. n. Parlar mòlt y sense subs-
tància uns ab altres per diversió y passatemps.
Parlotear. Nugas interse loqui. || Comensarà voler
parlar las crialuras. Gorjear. Yerba gestire. || Piu-
lar, comensar à rómprer los aucells novells. Chir-
riar, chillar. Garrio, is.
XARRUCAR. V. a. Tallar, arrancar, llevar la
part superior de alguna cosa. Desmochar. Trun-
co, as.
XARRUPADA. f. acció de xarrupar. Sorbo.
Sorbitio, nis. || Chupadura. Exuctio, nis.
XARRUPAR. V. n. Béurer en poca quantitat y
sovint, saborejàntsehi. Churrupear. Pitisso, as. j)
Sorbir, tràurer ab los llabis lo licor ó substància de
alguna cosa. Chupar. Exugo, is.
XARUCH, GA. adj. Se diu del vell que cadu-
queja. Qmnlanon,chocho,clueco, carraco, woíïo.Ca-
ducus, delirus.
XARXA. f. EIXARCIA.
XARXÓ. m. Instrument de picapedrers, y es
una taula que forma un àngul mixtilíneo, igual al
que fan los llits de las pedras de un arch ab la su-
perfície còncava del mateix. Baivel. Typus mixtili-
neumangulum efformans.
XARXOT, A. adj. Brut, asquerós, xipótil, par-
ticularment en lo vestit. Zarrapallon, zarrapastro-
so, zaparrastroso, fargallon, y mantillon. pr. Mur.
Pannosus.
XASGO. ra. Burla ó engany que 's fa per direr-
801 XEI DICCIONARI
só. Chasco, fisga, vaya, farchazo. Deceptio, nis,
jocus, i. II Succés contrari à lo que s' esperava.
Chasco. Adversus eventuï.
xAsco PESAT. Burla que causa perjudici ó gran
pesar. Jaquimazo. Gravis ludiQcatio.
DONAR ó PEGAR XASCO. fr. Fér burla de algú fins
que 's pica ó enfada. Chasquear, zumbar, hrear,
darvaya ó brega, abrir à chasco. Dictis vel factis
acriüs illudere. \\ Succehir à algü mal ó al contra-
ri de lo que s' esperava. Dar palo. Praeler spem ali-
quid evenire.
RÉBRER ó EMPORTARSEN XASCO. fr, No lograr lo
que 's pretenia. Llevar chasco ú repulsa. Spe de-
ludi.
XASQUEJAR. v. n. donar xasco.
XASTRUCH. ant. Cada hu. Cada uno. Unus-
quisque.
XATO, A. adj. Qui té '1 nas carrat ó quasi pla,
y també '1 mateix nas. Chato, romo. Simus. | Se diu
de algunas cosas que 's deixan expressament sens
la punta que deurian tenir. Chato, obtuso, romo.
Depressus, obtusus.
XÀTXARA. f. fam. Còpia de paraulas inútils.
Chdchara. Garrulitas, atis.
XATXÓ. m. ter. tata.
XAÚL. m. Tela de seda de la Xina, comunmenl
blava semblant al gro de tur. Chaul. Sinensis tela
serica.
XAUTAR8E. v. r. trunfar. 5.
XAUXINAR. V, n. Fèr ruído is plats en que's
couhen las viandas. Chirriar, chillar. Strideo, es.
XAVAL. m. vulg. xicot.
XAVALLA. f. fam. Monedas de velló ó decalde-
rilla. Cascajo. Numrai, orum.
XÀVEGA. f. XABEGA.
XAVO. m. Moneda de calderilla que val dos ma-
ravedissos. Ochavo. Dimidium assis.
NO TENIR UN XAVO PERA FÉR CANTAR UN CEGO. fr.
No tenir diners. No tener un sus de gaila; no lener
un cuarto. Pecuniarum expertem esse.
NO VALER UN XAVO. fr. Sér de poch valor y esti-
mació. No valer un cornado ó un comino; no impor-
tar un clavo; no importar ò no valer un bledo. Nec
piliquidem faciendum.
QUI ES NAT PER XAVO, NO ARRIBARÀ À QUARTO. ref.
SI ETS POBRE, SEMPRE SERÀS POBRE.
XAY. ra. terr. anyell. H gitano.
XAYRA. f. BROCA. 10.
XE.
XEFLA. f. XAFIS.
XEIX. m. Nom que's dóna à la lletra X. Equis.
Ex, II fam. XIMPLE, tonto.
estar XEIX. fr. fam. Estar borratxo, y quecrusant
las camas, imita la figura de aquesta lletra. Estar
hecho una équis. Ebrium esse.
XEIXA. f, Lo blat de millor qualitat. Candeal.
Ador, is.
XEIXANTA. adj. y m. num. Número que re-
XIA
sulta de la multiplicació de deu per sis. Sesenta.
Sexaginta.
XEMBRANT. m. arquit. En la arquitectura
gòtica l'adorno format de fullas ó mitjas fuUas re-
matadas ab punta y sobreposadas las unas à las al-
Iras al entorn dels archs dels portals, finestras,
elc. ; los dos costats s'anomenan muntants yi so-
bra TRAVESSA. Jamba y diniel. Postis, is. | Ojiva.
Occela, a;.
GRAN XEMBRANT. arquit. Grans y pomposas fullas
ó rams que à manera de ganxos s' erissan en los
monuments gòtichs, festonejan los costats exteriors
de algun somortiment, cimal, pinacle, elc. Follaje
del gran pinàculo. Pinnaculi folioru copia.
XEMENEYA. f. La part de fàbrica desde la llar
del foch fins à la teulada ó terrat, per ahont ix lo
fum. Chimenea. Caminus, i.
XERA. f. fam. FOGARADA. II fam. bülla.
XEREMIA. f. CARAMELLA.
XEREVIA. f. XARAVIA.
XERIGOT. m. La part serosa de la llet ó de la
sanch. Suero. Serum, i.
XERINGA, f. Cilindro vuyt, pel qual passa un
èmbol que atrau y Itànsa 'Is líquits. Jeringa. Si-
pho, nis. II Instrument com 1' explicat, pera donar
ajudas ó servicials. Jeringa y mangueta si es de
pell, elc. Clyster, is. || La que serveix pera apagar
incendis. Matafuegos, bomba, agualocha, aguaio-
cho. Siphoad incendia extinguenda. || mel. Instàn-
cia ó porfia enfadosa, impertinència, Jeringa. Per-
tinax contentio.
XERINGADA. f. La obra de eljegar lo licor
inclòs en la xeringa, Jeringazo, geringacion. Clys-
teris ejaculatio.
XERINGAR. v. a. Llansarab violència 'I liquit
de la xeringa à la part que's destina. Jeringar.
Clysteris humorem adigere. || Donar xeringadas.
Jeringar. Clysteris humorem per anura propellere.
II mel. fam. Importunar, molestar ab instàncias.
Jeringar. Molestum esse.
XERINGASSO. m. La obra de etjegar lo licor
contingut en la xeringa, y '1 mateix licor, Jeringa-
zo. Clysteris liquoris ejaculatio, injeclio.
XERIPA. f. XIRIPA.
XERRAMECA, f. XARRAMECA.
XERRÍ. m. àixerrí.
XETGET. m. CERCET.
XI.
XIA. f. BALONA. H Mantó negre y curi, regular-
ment de bayela, que 's posava sobre '1 cap pels
dols, y baixava fins à las mans. Chia. Lúgubre sy-
rena. || Part de una vestidura anomenada beca feta
de panyo fi ab un rotllo que 's posava en lo cap, y
se solia portar en senyal de autoritat y noblesa.
Chia. Ex capitis tegumento ad dorsum defluens fas-
cia. II Certa terra blanca que lira à cendrosa. Chia.
Albicans terra.
XIC
I
XIBALET. m. tararira.
XIBIGA. f. Ferro de cosa de dos pams de llarch,
gruixut com milj dit, lo qual s' encaixa en la mà-
nega del fusell de un carruatge, en un galze que's
fa per la part superior del fusell. Cibica. Axis reli-
naculum.
XIBIGO. ra. Ferro semblant à la xihica, un poch
mes llarch, que 's posa en la part inferior del car-
ruatge pera reforsarlo. Cibicon. Axis retinaculum
inferius.
XICALLA. f. yuiTXALLA.
XIGALOT. m. Planta de Amèrica, de la altura
de dos peus, de camas herbíiceas, rodonas, ramo-
sas, y ab algunas espinas, las fnllas ovaladas, pro-
fundament talladas per las voras, que estan, així
com los nirvis, plenas de espinas, y són groguen-
cas pel revés, y verdas ab clapas blancas per la
pari oposada, las flors de més de dos polzadas de
llarch, grogas y à vegadas blancas, y per fruyt una
capsa ovalada, cubertade espinas, plena de llavors
sumamenl petitas. Chicalole, argémone. Argemo-
ne, es.
XICAMENT. adv. m. Potitament. Pequenamen-
le, con pequenez. Parvè, exiguè.
xiCARA. f. Yaset de pisa ó altra matèria ab an-
sa ó sens ella, y en que se serveix la xocolata. Jica-
ra,pocí7/o. Cúpula fictilis.
XICARRÓ,NA. adj. y
XICARRONET, A. adj. d. Mòlt petit. Chiquir-
rilico, illo, ilo, lamarrizquilo, lamarrusquito. Tan-
tillus. 11 Noy mòlt petit. Chiquirrilin. Puerulus.
XICH, CA. adj. Petit y de poch tamany. Chico,
pequeno, menuda, lamano. Parvus. |1 m. Noy, noya.
Chko, muchacho, nino. Puer, i. |1 L' home 6 donade
poca alsària. Pequeno. Brevis.
UN XICH. ra. adv. Un poch. Un poco. Parúm.
XICOT, A. m. y f. Persona de poca edad, però
robusta y ben feta, Chicole. Robustus juvenis. ||
MINYÓ.
GALANT XICOT. exp. faui. ab que s' expressa la
•obustesa y bona disposició de un jove. Bravo Iron-
cho de mozo. Valens, elegansque juvenis.
XICOTET, A. m. y f. d. ChiquiliUo. Pueru-
lus, i.
XICOYRA. f. Espècie de escarola silvestre, de
fui las radicals, llargas, obtusas, de Qgura variable;
quant estan tendras són llargas y enteras, y des-
prèsretalladas, inodorasy amargas; la arrel oblon-
ga de la gruixaria de un dit, à manera de fus, ex-
teriorment de color que tira à groch, interiorment
blanca, inodora y de sabor amarch. Chicoria, achi-
coria. Cichorium, ii, ambubeja, íe.
XICOYRA DOLSA. Hcrba medicinal, que tè las fullas
inmediatas à la arrel, semblants a las de la xicoy-.
ra, las de la cama llargas, estretas y enteras, y la
flor groga. Quant se trencan sos brots ó la arrel,
llànsa un such Uetós que's coagula fàcilment. Con-
drila. Condrilla juncea.
XICRA. f. xiCARA.
TOMO II.
CATALÀ. XIN 805
XIFLA. f. Espècie de paleta de ferro acerada,
de la figura de la fulla de una aixa de fuster, à la
cua de la qual se li sól posar un mànech en la ma-
teixa direcció, y se serveixen de ella 'Is enquader-
nadors pera aprimar las pells ab que cubren los
llibres en pasta. Alguns llibreters se valen de un
ganivet. C/ií/ífl. Dolabella libraria.
XIFLAR. V. a. Raspar y aprimar las pells dels
llibres al) la xifla. Chijla. Pelles dolare.
XIFRA. f. Lo caràcter ó nota pera representar
los números. Cifra, guarismo. Numeralis noia. ||
Unió de totas ó de las principals lletras de algun
nom ó apellido en una figura, pera sellos ó allras
cosas. Cifra, monograma. Monogramma, atis. 1| La
abreviatura. Cifra. Sigla, orum. I Caràcter arbi-
trari que sols pót entèndrer lo qui linga la clau.
Cifra. Ignoli caracteres.
EN XIFRA. m. adv. Obscura y misteriosament. En
cifra. Obscurè, enigmaticè. || Ab brevedat, en com-
pendi. En cifra. Summatim,
XIFRAR. V. a. Escríurer en xifra. Cifrar. Oc-
cuUis notis scribere. || mel. Fér consistir. Cifrar.
Astruo, is.
XILLADOR, A. adj. Lo que xilia. Chillador.
Sibilum edens.
XILLAR. V. n. Formar los aucells y altres ani-
mals una veu desentonada. Chillar, dar chillidos.
Strideo, es. 1] xistar,
XIM, XIM. La pluja menuda y contínua que
cau ab suavitat. Calabobos. Tennis pluvia.
XIMÉNIS. n. p. de home y també apellido, fill
de Ximeno. Giménez. Eximenis.
XIMPLE, adj. Poch advertit, que no discorre
prou. Simple, menlecato, falxio, bendilo, lelo. Stoli-
dus.
TORNARSE XIMPLE, fr. Ahlarsc, ponerse lelo. He-
besco, is.
XIMPLEMENT. adv. m. Tontament, nècia-
ment. Simplemenle, neciamenle. Stolidè, faluè.
XIMPLERIA Y XIMPLE8A. f. Necedat, ton-
teria. Simpleza, simplicidad, boberia. Fatuitas,
atis. II Poch talent. Rudeza. Slupidilas, atis.
DIR ó FÉR xiMPLESAS. fr. Bobcar, tontear. Desipio,
is; insipienter agere.
XIMPLET, A. adj. d. Simplecilo,illo, ilo, (on-
Hlo. Slultulus. I ter. ximple.
XIMPLÓ, NA Y XIMPLOT, A. adj. aum.
Neci, mòlt ximple. Sandio, simplon, simplazo. Slo-
lidus.
XIMPLONET, A. adj. XIMPLET.
XIMULAR. V. n. xistar.
XINA. f. Certa pisa mòlt fina, transparent, cla-
ra y llusirosa, inventada en la Xina, país del
Orient, é imitada en vàrias fàbricas de Europa.
Porcelana, china. Porceliana, ae.
XINEL-LA. f. Tapí, calsat à modo de sabata,
però no mès ab empenya, que regularment usan
las donas. Chinela, chanclela. Crepida, se. || soca
II esclop.
101
806 XIQ
XINESGH,GA Ó XINO, A. adj. Pertanyent à
la Xina y lo que se sembla à las cosas de aquell
país. Chinesco. Sinensis.
XINXA. f. Insecte del tamany de una llàntia,
sens alas, lo cap inclinat envers baix y ab dos ban-
yetas. Es mòlt pudent, y corre mòlt, principalment
de nit; pica y xucla la sanch; abunda en las casas,
especialment en los llits durant 1' estiu. Chinche.
Cimex lectuarius. || Ble petit de paper ó altra ma-
tèria que's posa en un plat ó vas pera conservar
llum tota la nit. Lamparilla, mariposa. Exigua
lampas luci per noctem servanda; deserviens.
XINXA DE LACERINTA. RINOSTOMA,
XINXER. m. y
XINXERA. f. Teixit devímets ó llistons de fusta
ab vàrios foradets, que's posa al rodedor dels llits
pera recullir las xinxas. Chinchero. Cimicum re-
ceptaculum viminibus textura.
XINXETA, f. XINXA. 2. || Planta que creix flns
à la altura de un peu; sas fullas són llargas, ova-
ladas, mitj partidas, y de un vert groguench; las
flors naixen en petits ramellets, junt à las fullas
que són petitas y de color vermell. Biengr anada.
Chenopodium botrys. || Pessa de coure foradada,
que usan los enquadernadors per assegurar las
cordasen locusidor peracusir los llibres. Clavija.
Claviculus, i. II fam. xinxó.
XINXILLA. f. Animal quadrüpedo de la Amè-
rica meridional, del Assia y de altras parts, lo
doble gran que 1' esquirol y semblant à ell. Té '1
pel mòlt espès y suau, lo cos gris, lo ventre blanch,
la cua ab llistas negras, lo cap rogench y las ore-
llas sens pel, N' hi ha diferents castas , y sas
pells que tenen lo mateix nom són mòlt estimadas
pera forrary guarnir losveslitsde abrich. Chinchi-
lla. Sciurus cinereus.
XINXÓ. m. fam. Duret de or. Durillo, escudillo.
Nummulus aureus.
XINXORRO. m. Espècie de filat de pescar,
que usan en Espanya, y es semblant à la xàbega,
encara que menor. Chinchorro. Rele piscalorium.
XIP, XAP. (fÉr) fr. XOPOLLEJAR.
XIPEU. m. Barret. Chopeo, sombrero. Galerus,
pileus, i,
XIPÓTIL, A. àdj. XARXOT.
XIPRER, m. Arbre alt, dret, un poch olorós,
ab la copa de figura piramidal cònica; las fullas
apinyadas permanents tot 1' any y de color vert
obscur; lo fruyt es una pinya del tamany de la nou,
composta de escalas aspras, aromàtica y medici-
nal. Sa fusta es mòlt limpia, olorosa, y s' usa pera
guitarras y altres instruments. Ciprés. Cupressus, i.
XIPRERAR. m. Lloch poblat de xiprers. Ci-
|)reraL Cupressetum, i.
XIQUESA. f. Petitesa, poca edat. Pequenez.
Puerorum setas.
XIQUET, A. adj. Lo que tè poca magnitut.
Chiquita, chiquillo. Parvulus. | Usat com diminutiu
y adverbialment lo mateix que poquet, en poca
DICCIONARI XíS
quantitat; y així 's diu: un xiquet de farina. Po-
quito. Paululum. [j Noyet. Chiquillo. Puerulus, i.
XIQUILIQUATRE. m. Bullanguer, entrema-
liat. Chiquiliciiatro. Irrequietus.
XIRIBEGH. m. Escalabradura, trench. Chirlo,
ganada, descalabro. Yulnus oblongum.
XIRIBIA. f. XARAVIA.
XIRIMIA. f. Instrument músich de boca, dret,
de tres quartas de llarch, encanonat, y ab deu fo-
rats pera 1' us dels dits, ab los quals se forma la
harmonia. Es de fusta, y en la part per ahont se
junta ab la boca, té una llengueta de canya per
ahont s' inlroduheix l'ayre. Chirimia. Praicentoria
tuba, fistula musica. || Altre instrument pastoril de
vent y boca; la embocadura y campana del qual es
de banya, ab dos canons de fusta de tres forals cada
un pera formar la escala. Albogue. Fistula paslora-
lis, rústica.
XIRIMOYA. r. Lo fruyt de un arbre del mateix
nom que's cria en la Amèrica meridional. Es del
tamany de un melonet, ab la closca gruixuda, cu-
berta de certas eminéncias carnosas à manera de
escatas, de color verdós y ab las llavors negrencas.
Es mòlt estimat per sòn sabor dols y mòlt agrada-
ble. Chirimoya. Agnona squamosa.
XIRINGAR. V. a. y derivats, xeringar.
XIRINOLA. f. fam. Xansa, alegria hulla y
veus. Chirinola, lararira. Gaudii strepilus.
ESTAR DE XIRINOLA. fr. ESTAR DE FILIS.
XIRIPA. f. Es veu del joch, y significa un llans
favorable y casual, ó que no s' esperava. Chiripa,
òamòarria. Secunda sors in ludo. || xansa, bülla.
sÉR ó TENIR UNA XIRIPA. fr. Guanyar per xiripa.
Chiripear. Dexteram sortem in ludohabere.
XISCA. f. fam. merda.
XISCARSE. V. r. Embrularse involuntàriament
encalsons ó camisa, especialment ab ruido. Zui"
ruscarse. Cacaturire.
XISCLADOR, A. m. y f. Qui xiscla. Chillador,
chillon. Immodicè stridens, sibilus.
XISCLAR. V. n. Fèr xisclets. Chillar, dar chilli-
dos. Strideo, es, aculumederesonum.
XISCLE Y XISCLET. m. So de la veu agut y
desapacible. Chillido. Stridens accentus.
XISME. m. Murmuració ó cuento ab que algú
intenta posar sisanyna ó dissensions. Chisme, pa-
Irana, chinchorreria, caramiUo, soplo, canulazo.
Fabula, a;, rumor, is, improbus susurrus.
posar ó portar xiSíMEs. fr. Chismear, soplar, me-
ler chismes. Inimicilias serere.
XISMOGRAFIA. f. L' art de inventar xismes.
Chismografia. Ludificandi ars.
XISMÓS, A. adj. Qui s' ocupa en portar xis-
mes. Chismoso, chinchorrero. Susurro, nis.
XISPA. f. ESPURNA, guspira. || PEDRENYAL. || ES-
QUITX.
XISTAR. V. n. Prorrómprer en alguna veu ò
fér acció de parlar; y s' usa mès comunment ab ne-
gació. Chislar. Mulio, is.
xo
CATALÀ.
XOL
807
I
XISTE. m. Ditxo agut y graciós, y lainbé qual-
vol succés graciós y festiu. Chisle. Res faceta.
XI8TÓ8, A. adj. Graciós, qui usa de xistes, y
lambé la cosa que 'Is conté. Chisloso, graciosa, sa-
leroso, jocoso. Facelus.
XIT Y XITON. interj. pera imposar silenci-
Chilon, chito, chil. St, sile.
XITXAREL-LO. m. f. Currulaquet. Pollo. Ex-
quisitíB vestis raundilia) niraiura indulgens.
XITXO. m. ter. cos.
XITXIT. exp. Quis Qüis.
XIU. (es UN BENEDiCTUS.) prov. Se diu ab rela-
ció à un clergue papanatas que cantant en lo cor
una llissó presa de las obras del papa Benet XIV,
llegí las xifras roraanas cora si formassen una veu
catalana, beneït del cabàs.
XIULADA, f. La acció de xiular. Chifladura,
chijlido. Sibilalus, us.
XIULADOR, A. m. y f. La persona ó cosa que
xiula. Sühador. Sibilator, is.
XIULAMENT. m. xiulada.
XIULAR. V. n. Formar un ruído subtil, frunzint
los extrems dels llabis pera que sone violentant 1'
ayre. També se sol fér posant en la boca 'Is dits ó
altre cosa à propòsit pera dit efecte. Silbar, chiflar.
Sibilo, as. II Agitar l'ayre y ferir alguna cosa ab
violència, de que resulta un so com lo del xiulet.
Silbar. Sibilo, as. || mel. Reprobar alguna cosa ex-
pressant ab xiulets lo disgust que causa, com en las
comédias, elc. Silbar. Sibilo, as.
XIULET, m. Lo so que es forma xiulant. Silbi-
do, silbo. Sibilus, i. || Instrument pera xiular. Chi-
fla, chiflele, chiflo, silbalo, chifladera, chifle, Fistula
sibilans. [1 So que 's percebeix en los oídos per al-
guna indisposició. Silbido de losoidos. Sibilus, i.
XIUXIU. m. La acció de parlar al oído en veu
baixa davant de altres. Cuchicheo. Mussitatio, nis.
FÉR LO XIU XIU. fr. Parlar ab baixa veu à la ore-
lla de algú, davant de altre. Cuchichear. Ad aurem
insusurrare.
XIX. m. QUIS QUIS.
XIXELLj A. m. y f. met. Senzill, fàcil de sér
enganyat. Torlolico, boquirrubio. Incaulus.
XIXELLA. f. TUDÓ. II pi. GRISO.
XIXINA. f. Carn picolada. Picadillo. Intrita
caro.
FÈa xixiNAS DE ALGÚ. fr. mcl. Manejarlo com se
vuUa, ferli fér tot lo que 's vól. Uacer de alguno cera
y pdbilo. Facile ad nulum aliquem Irabere.
XIXIIVAR. V. n. xauxinar.
XIXIRIIVXINA. (fér ballar LA — A ALGÚ.) fr.
met. fam. Donarli cops. Cascar las liendren, zurrar
el bàlago. Plagis raulctare.
XO.
XÒ. Veu pera fér fugir los aucells. Ox. Exi.
XÓ. interj. pera fér aturar las cabalcaduras,
Cho, jo. Eho.
Míis VAL DIR XÓ QUE ARRI. fr. que 's sól dir de las
criaturas, pera donar à enténdrerque val mèslia-
verlos de contenir per vius ó entremaliats, que ba-
verlos de incitar sempre per sér mòlt tonlos. Mas
vale decir so que arre; mejor es delener la actividad,
que estimular la pereza. Prajslal alacritalera coér-
cere, quam inediam acuere.
XOCA. f. JOCA.
XOCADOR. ra. Qui xoca ó empeny ab altra co-
sa. Chocador. CoUidens, lis.
XOCANT, p. a. Lo que excita la atenció per sa
novedad ó extranyesa. Chocante. Mirationem ra-
piens. II Lo que provoca ó causa enuig per fér opo-
sició. Chocante. Molestus.
XOCAR. V. n. Topar, enconlrarse ab violència
una cosa ab altra, com una nau ab altra. Chocar.
Compulso, as, callido, is. || Pelear, corabàtrer. Cko-
car. Configo, is. H Provocar, oposarse per geni ó
costum. Chocar. Lacesso, is. || Agradar alguna cosa
à algú. Petar, cuajar, pegar. Arrideo, placeo, es.
XOCH. m. Topament, ensopech de una cosa ab
altra. Choque. Collisio, nis. |i Combat, pelea que
pel poch número de tropas ó curla duració no pót
dirstí batalla. Choque. Congressio, nis. || Lo conti-
nuo xocar de una cosa ab altra. Batidero. Concus-
sio, nis.
XOCOLATA, f. y
XOCOLATE. m. Mescla de cacau, sucre y can-
yella, tol mòltredubit à pasta, que desprès se dei-
xata ab àygua en una eyna al foch y's pren per be-
guda. La gent mès culta é inslrubida '1 fan gene-
ralment masculí. Chocolate. Gbocolates, ai, choco-
latum, i, chocolala, íe.
FÉR XOCOLATE. fr. Formar loxocolaterladila pas-
ta. Labrar chocolate. Massam chocolatae formaré. ||
Deixatarlo ó liquidarlo pera péndrerlo. Deshacerel
chocolate. Ghocolatam diluere.
XOCOLATER. m, Qui té per ofici traballar lo
xocolale, ó qui la ven. Chocolatero. molendero.
ChocolatïB confector.
XOCOLATERA. f. Eyna de aram eslanyada, en
que 's deixata '1 xocolate, y prepara en beguda.
Chocolatera, chocolatero. Vas chocoialaj conficiendae
deserviens. || La dona del xocolaler. Chocalatera.
ChocolatíE confectoris uxor.
XOLL, A. adj. XoUat, rapat de cap. Trasquila-
do. Tonsus. || met. toix,tonto. [| f. Lo casco ó closca
del cap. Cholla. Sinciput, ilis. || m. xarco. sot. 2.
NO tenir xolla. fr. met. No tenir seny ó judici.
No lencr cholla, lastre ó meollo. Maluri judicii ox-
perlum esse.
POCA XOLLA. exp. fam. Pocb enteniment, poch ju-
dici. Poco churumo. Judicium levc.
posÀRSEno EN LA XOLLA. fr. Oferirse alguna cosa
en la imaginació, mantenintseab tenacitat. Poner-
se en la cabeza ó en la imaginacion. In aliquo tena-
citer insistere.
XOLLAR. v. a. Tallar lo cabell. Molilar, esqui-
lar, rortar el pelo. Tondeo, es.
808
XUB
DIGCIOINARI
XUM
qüe'm xollen. exp. fam. pera assegurar la veri-
tat de alguna cosa. Que me maten. Peream nisi.
XOP. m. ALBA NEGRA. || adj. Mullat, amarat de
àygua ó altre licor. Mojado. Madidus. || mullader.
ESTAR TOT XOP. fr. Eslar moll mullat. Eslar hecho
una sopa de agua. Summe madidum esse. [] Estar
mòlt suat, de raodo que la roba sembla mullada ab
àygua. Estar hecho una agua ó un pollo de agua-
Plurimo sudore madere.
FERSE UN XOP, Ó POSARSE Ó MULLARSE COM UN XOP.
fr. MULLARSE COM UN GAT.
XOPAR. Y. a. Mullar repetidas vegadas alguna
cosa ab esponja ó drap sens apretar mòlt. Chapo-
lear. Humecto as.
XOPEJAR. V. n. ter. xopqllejar.
XOPOLL. m. XARCO.
XOPOLLEJAR. V. n. Copejar, agitar ab los-
peus ó mans la àygua detinguda. Chapotear, gua-
chapear. Aquam manibus vel pedibus pulsare.
XOR. m. Kir, dislinctiu que preceheix als noms
dels grans personatges grechs com entre nosaltres
antíguament lo don. Kir. Kir.
XORCA. f. fam. Se diu de la femella estèril,
especialment de las ovellas. Machorra, horra. Ste-
rilis foemina.
XORCH, CA. adj. ESTÈRIL, IMPOTENT.
XORISSO. ra. Espècie de llanganissa que 's fà
secar pera que 's conserve y duré. Chorizo. Apexa-
bo, nis.
XORLITO. m. Aucell del tamany de una per-
diu grossa, ab las camas llargas y grogas ; lo cos
bermell ; lo ventre blanch, y las alas blancas y ne-
gras. Alcarahan. Charadrius aenicdemus.
XOROY. m. ter. soroll.
XÓRQUIA. f. EXÓRQÜIA.
XORRAR. V. n. Rajar la àygua à xorro. Chor-
rear. Stillo, as.
XORRO. m. Lo doll ó raig de àygua ó altre li-
cor, que ix ab fúria. Chorro. Scaturigo, inis. |] Sach
de drap de pita, cubert ab altre de cuyro pera trans-
portar la canyella, safrà, indi, etc. sens que perda
la virtut. Churlo, churla. Guleus lineus corio mu-
nitus.
xoRRO D3 VEü. Lo ple de una veu corpulenta-
Chorro de voz. Sonora vox.
1 xoRROs. m. adv. A raig de cub, ab abundància.
A chorros, copiosamente. Afifatim, ubertim.
XOTXO. m. ter. ametlla ensucrada.
XU.
XOBASGO. m. Entre navegants, ramassat de
àygua ab mòlts vents. Chuhasco, y turbonada, quant
es acompanyada de trons y Uampechs. Alluvies
vento jactato.
AGUANTAR UN xuBAsco. fr. Sufrír la violència del
vent que desplega'l xubasco sens arribar ab lo
buch, ó bè arribant sens arriar velas. Aguantar wn
chuhasco. Nimbum pati.
DESCARREGAR UN XUBASCO. fr. Revcutar y passar
sa forsa quedant lo vent marejable. Desfogar un
chuhasco. Nimbum explodere.
XUGAR. V. a. ter. sucar.
XUCLA. f. Peix semblant à la sardina, però me-
nor que ella, de carn un poch encesa y mòlt sa-
brós. Escombro, aleche. Scomber, i. I castanyo-
la. 1.
XUCLACABRAS. m. Aucell nocturno, de color
variat de negre, cendrós, obscur y blanch; lo bech
un poch corb, petit y ab uns pelets al rodedor de
la boca. Acut mòlt als corrals de ovellas y cabràs à
cassar los cuchs que 's crian entre '1 fem, de lo que
.s' ha suposat que las mamava. Chotacabrus. Capri-
mulgus, i.
XUCLADA. f.La porció de líquit que's xucla ó
pót xuclar de una vegada. Chupadura. Exsuctio, nis.
XUCLADA8SA Y XUCLADOTA. f. aum. La
acció de xuclar ab forsa. Chupeion. Yehemens ex-
suctio.
XUCLADOR, A. ra. y f. Qui xucla. Chupador.
Absorbens. || m. Lo caragol ó remoli de àygua en
los rius y en la mar. Tragadero, sumidero, remoli-
no, vórlice. Yorago, inis. || bergancí.
XUCLAR. V. a. Atràurer suaument ab losllabis
algun líquit ó la substància de alguna cosa. Chu-
par. Exugo, is. [) Embéurer en sí los vegetals !a
àygua ó humitat. Chupar. Ebibo, is. || met. fam.
mamírseli k algij lo que té. II V. r. Béurerse algu-
na cosa esponjosa à altra de líquida. Embeber, ab-
sorberse. Ebibo, is.
XUECA. m. TAHUR.
XUFAR. V. n. JACTARSE, VANAGLORIARSE.
XUFLA. f. Tuberositat à manera de nu del ta-
many de un ciuró, de figura aovada y ab faixas
posadas unas damunt de part de las altras, que's
fà en la arrel de una planta del mateix nom, y es
groguenca per fora, blanca per dins, de gust dols y
agradable, y s' usa en orxata pera refrescar. Chufa.
Cysperus esculentus.
XUFLAR. V. a. ant. Chancearse. Jocari.
XUFLERO. m. Qui ven xuflas. Chufero. Cyspe-
rorum venditor.
XUIXO. m. ant. xusso.
XULADA. f. Graciositat, soltura ó llibertat
agradable. Chulada, chuscada. Lepor, is.
XULARSE. v. r. Burlarse ab gràcia y xiste.
Chulearse, alfonsearse, fisgar, fisgonear. Facetis dic-
tis impetere.
XULLA. f. xolla. II terr. costella, llonza.
XULLAR. V. a. XOLLAR.
XULO, A. m. y f. Graciós. Chulo. Venustus.
XUMA. f. XOLLA.
XUMACERA. f. nàut. Tauleta fixa sobre la re-
gala ó ressalt que 's deixa en aquesta en lo lloch
de cada escàlam ó punt de apoyo de cada rem, y 's
sól forrar de coure ó cuyro, pera que no 's gaste la
vora de la regala ab lo continuo fregar del rem. Chu-
macera, y zapatilla en lasgaleras. Fulcimen, inis.
XUR
CATALÀ.
XUT
809
I
XUMAR. V. a. mel. fatu. morrejar. 2. || Eixir
lo líquil mòlt subtilment pels porós ó venas del
lloch ahont està contingut. Rezumarse, recalarse.
Diílluo, is.
XUMAYM A. f. SINDÉRESIS.
XUMECO. ra. Motiu ab que's denota la mala
figura y accions inconsideradas dels homes petits.
Chuchumeco, hominicaco. Homuncio, nis, homun-
culus, i.
XUP. m. ter. mussol. || met. Abobat, encan-
tat, aturdit. Sandio, bobo, necio. Stolidus. || Lo vas
encastat arrant de terra pera recullir algun licor,
com r oli y vi en los molins y cubs, y 's sòl suplir
per alguna caldera, portadora, etc. Pocillo, irujülo,
y Imjaleta pr. Ar. Cadus, i.
FÉR LO XÜP. fr. XÜPEJAR.
XUPA. f. La pessa de vestir que antíguament
se portava pera cubrir lo tronch del cos, ajustat
fins à la cintura y la continuavan quatre faldons
curtets: las mànegas venian també justas als bras-
sos. Los militars la porlavan dessota la casaca.
Chupa. Thorax, acis. || Espècie de gech que al ivern
portan los Iraballadors y 's fa de uua classe de roba
quasi igual à las colxas ; encara que 'Is pagesos
també ho diuhen del abrich de pells que portan al
cos. Chupa, zamarra, zamarro. Thorax, acis, rhe-
no, nis. II Gipó.
XÜPAR.J. a. XUCLAR.
XUPEJAR. v. n. Quedarse abobat, encantat.
Abobarse, embobarse, embobecerse. Slupesco, is.
XUPOT, A. adj. Mòlt tonto, que fàcilment es en-
ganyat. Bobalias, bobalicon, bobarrias, imbècil, es-
lúpido, eslólido, idiota, zolocho, simple, menleca-
to, etc. Stupidus, stolidus, hebes, tis.
XURIGUER. m. Espècie de falcó que té '1 bech
curt y quasi negre, '1 cap abultat, los ulls grossos,
las potas còrbas y grogas, la cua llarga y en forma
de vano quant la exten, y '1 cos tira à color de can-
yella. Cernicalo. Tinnunculus, i.
XURLA. f. ter. CRUIXIDELL.
XURMA. f. XUSMA.
XURRIACADA. f. Cop de xurriacas. Zurria-
gazo. Scutica) ictus. || met. Cop, dany 6 desgràcia
imprevista. Zurriagazo. Infelix casus.
XURRIACAS. f. pi. L' assot de cuyro 6 cordill
pera pegar al bestiar. Zurriaga, zurriago, làtigo.
Yerber, is.
NO TOTS LOS QUE PORTAN XURRIACAS SÓN ARRIEROS.
ref. Denota que no tots los homes són dignes de
aquest nom, sinó sols los que 's portan com à tals;
y també que no's déu judicar de las cosas solament
per r exterior. No lodos son hombres los que mean
en la pared; ni lodos los que esludian son lelrados,
ni todos los que van d la guerra son soldades. Non
homini tantum mos est immejere muro.
XURRIAQUEJAR. V. a. Pegar ab las xurria-
cas. Zurriagar. Scutica percutere. || Fér esclafir ó
petar las xurriacas. Chasquear. Crepitum edere.
XURRIAR. V. n. XORRAR.
XURRIBURRI. m. fam. Persona baixa y des-
preciable, y '1 concurs de aquesta espècie de gent.
Churriburri, zurriburri, chusma. Populi foBx.
XURRUPAR. V. a. XUCLAR.
XÜRRUTADA. f. ter. EsyüiTX.
XURRUTAR. V. a. ter. esquitxar.
XU8CADA. f. XULADA.
XUSCO, A. adj. XULO.
XUSMA. f. XURRIBURRI.
XUSQUEJARSE. V. r. xulabse.
XUSSER. m. Soldat que servia ab lo xasso.
Chucero. Spiculator, is.
XUS80. m. Espècie de llansa curta. Chuzo, re-
jon. Spiculum, i.
XUTA. f. Aucell nocturno, espècie de oliva, de
la que 's diferencia en sér un poch major, y de co-
lor obscur ab clapas blancas y en lasplomas reme-
ras que són quasi blancas é iguals. Aulillo. Ulu-
la, 36.
XUTXIM. n. p. de home. ter. síncope de Joa-
quim.
810
YMA
DICCIONARI
YÜC
Y. Yinticinquena lletra de nostre alfabet, pre-
sa dels grechs, entre 'Is quals s' anomenava ípsi-
lon, y raríssiraas vegadas serveix de consonant.
* Pitàgoras la fa símbol de la vida, prenent lo peu ó
cua per la infància, y la forquela pels camins de la
virtut y del vici que s' elegeix al eixir de la infàn-
cia. Antíguament era nuraeral y valia \ SO, y segons
Baroni 139; y ab una ralleta sobre 150000. Es
conjuncció copulativa que uneix las paraulas, fra-
ses y sentits del discurs; però quant lo nom se-
güent comensa ab i, se substituheix per la é. Y.
Ac, atque, et, que. || S' usa en principi de la oració
pera redargüir y replicar, v. g. ^yvos no feu lo
mateix? Y. Quid autem, quid ergo. 1| En las res-
postas serveix pera exagerar, com : ^be comès al-
gun delicte? t molt gran. Y. Et quidera. || També
s' usa en principi de oració en diferents sentits,
com : Y així, y per lo tant, y vos ^qué dieu? Y.
Quid si. U ant. khú.
YA.
YA. adv. vulg. ja.
YACA. f. JACA,
YATAGAN. m. Punyal turch, punxagut, tallant
pels dos costats y reforsat vers lo mitj de la fulla
ab un filet que s' exten en tota sa longitut. Yata-
gan.
YD.
YDIOTA. m. YDOLATRAR. V. a. YDÓNEO.
adj. YGLÉSIA. f. YGüALAR. V. a. y alguns al-
tres que 's solen trobar ab y, búsquense ab i.
YMAGINAYRE. m, ant. escultor, estatuari.
YO. .
YO. pron. JO.
YODURO. m. quím. Nom que's dóna à un g(^-
nero de sals halóideas, anàlogas als cloruros y bro-
muros ab los que són insomorfas. Tots són sólits,
trencadisses y sens olor; los mès tenen sabor y
cristalisan, y encara que molls són incolores al-
guns presentan coloracions mòlt pujadas. Yoduro.
Yodurus, i.
YP.
YPOTECA. f. HIPOTECA,
YR.
YR. adv. t. AHIR,
YT.
YTROPE8SIA. f, HIDROPESSIA,
YU.
YUGA. f. Planta que abunda en lo Maranyó, en
lo Perú y en lo gran Parà, la qual al rededor de sa
cama Iràu mòltas fuUas de figura de espasa. Las
flors són blancas, y en forma de campana, ab la
punta dividida en sis pessas; la arrel, que es sem-
blant à un rave, serveix pera fér pa, torrantla fins
à tal grau, que no quede gens de humitat, Yuca-
Yuca, ae.
ZEL
CATALÀ.
ZET
811
I
Z. Úllima llelra del abecedari, presa del grech
*^pera conservar sas elimologias. Antíguament era
numeral y valia 2000, y ab una rallela sobre
J'2,000.000. En català té una forsa particular, que
s'ha de apéndrer de viva veu. Entre grechs y lla-
tins era lletra doble, y valia per dos s.
ZA.
ZAGA. f. SAGA.
ZALAMA. f. ZALAMERIA.
ZALAMER, A. adj. Lo qui fa zaiamerias. la-
lamero. Blandiloquus, assentator, adulator.
ZALAMERIA. f. Monada, paraulas y ceremó-
nias de adulació afectada ó excessiva. /Mlameria,
Blandiloquentia, ae.
ZALEMÍ. m. Espècie de embarcació aràbiga.
Zalemi. Zalemi.
ZAMORA, NA. adj. m. y f. Cosa de Zamora,
ciutat de Espanya en Castilla la vella. Zamorano.
Zamorensis.
ZARPAR. V. a. nàut. sarpar.
ZE.
ZÈFIR. ni. Yenl suau de la part de ponent. Cé-
(iro. Cephirns, i.
ZEL. m. L'eíicàs cuydado y vigilància en lo cum-
pliment de las lleys y obligacions de cada hu. Celo.
Zelus, i. II Afectuós y vigilant cuydado de la glòria
de Dèu ó del bè de las ànimas y s' exten al aument
y bè de altras cosas y personas. Celo. Zelus, i. ||
pi. ZEI.OS.
ab mòlt zel. m. adv. Celosisimamenle. Studios-
sissimè.
ZELADOR, A. m. y f. Vigilant. Celador. Cura-
tor, is. II Lo qui en algunas congregacions y altres
cossos té per ofici cuydar de que 's cumpla lo dis-
posat en sos eslaluls. Celador. Qui statula adim-
plenda curat. || En las escolas lo qui cuyda de que
no'sdistregan los estudiants. Celador. Qui pueros
intentosesse curat.
ZELAR.v. a. Observar al) particular cuydado y
atenció 'Is moviments y accions de alguna persona,
pel zel ó suspita que té de ella. Zelar. Aliquem di-
ligenter speculari.
ZEL08. m. pi. Suspita de que la persona ama-
da pose la aüció en altra. Zelos, zelo, zeleras. Ze-
lotypia, ai.
donar zelos. fr. Donar motiu de tenirlos ; y s'ex-
ten à significar lo temor ó presumpció de altre
dany. Dar zelos. Zelotypiam insistere.
ENTRAR EN ZELOS ó TENIR ZELOS. fr. ManifestaHos
ab lo cuydado y vigilància. Zelar, tener zelos, en-
trar en zelos. Zelolypia accendi.
QUEixARSE DE ZELOS. fr. Fór càrrcch à la persona
amada de haver posat lo carinyo en altra. l'edir
zelos. Amantem infidelitatis arguere.
ZELÓS, A. adj. Caydadós. Zeloso. Nimiura slu-
dioSUS. II GELÓS.
ZEN. m. ZINCH.
ZENIT. m. Lo punt en que termina en la esfera
celeste la vertical que passa per nostres peus. Es
oposat al nadir, ab lo qual compon los dos pols
del horisont racional. Cenil, zenit. Zenit. || met. Lo
sumo complement ó últim grau à que pót arribar
alguna cosa. Cumbre, zenit. Fastigium, ii.
ZERO. m. La dècima xifra del sistema décuplo*
que no té cap valor per sí sola, però posada à la
dreta de una quantitat, serveix pera suplir la falla
de algun orde de unitats. Cero. Nolacen».
SÉR UN ZERO POSAT A LA ESQUERRA, fr. fam. DÒUa
à enténdrer que algú es inútil 6 no val pera res.
Ser un cero. Nullo esse numero.
ZETA. f. Pronunciació de la llelra Z. Zeia, ze-
da. Zeta.
612
ZOO
DICCIONARI
ZÜT
ZEUMA. f. gram. y ret. Figura per la que mòl-
las oracions se refereixen à un mateix verb, que
conserva en totas un mateix significat. Ceuma. Ad-
junctio, nis, zeuma, ae.
ZI.
ZIMOLOGIA. f. Part de la química que tracta
deia fermentació. Zimologia. Zimologia, ae.
ZIGZAGH. m. Sèrie de líneas que forman en-
tre sí àngul alternativament eixints y entrants.
Zigzag. Lineorum species.
ZIMOTÉGNIA. f. Història dels fenómenos de la
fermentació. Zimolecnia. Zimotecnia, aj.
ZINCH. m. Substància metàl•lica, blanquinosa,
que s' extrau de la calamina y altres minerals: es
inflamable, y de una flama que per sa hermosura y
brillantor la emplean los polvorislas ab lo nitre en
los fochs artificials. Zinc. Zinc.
ZO.
ZÓCOL. m. SÓCOL.
ZODIACAL, adj. Lo que pertany al zodíach,
com: estrellas ZODIACALS. Zodiacal. Ad zodiacum
pertinens.
zodíach. m. Circul màxim de la esfera, en
forma de faixa ó banda ampla, que divideix oblí-
quament 1' equador, fent un àngul de vintilres
graus y mitj. Es lo camí y espay per ahont van los
planetas ab sòn curs propi de ponent à orient ; y 's
divideixen en dotze parts iguals en que eslàn col-
locats los dotze signes. Zodiaco. Zodiacus, i.
ZONA. f. Banda, faixa. Zona. Zona, ai. || geog.
Qualsevol de las cinchs parts ó bandas en que 's
considera dividida la superfície de la terra de pol
à pol. N' hi ha una anomenada tòrrida, la araplà-
ria de la qual es igual à la distància entre 'Is dos
Irópichs, y està dividida per meytat pel equador;
dos glacials ó fredas que s' extenen desde 'Is pols
fins als círculs polars, y dos lempladas compresas
entre 'Is mateixos círculs y 'Is trópichs. Zona, pla-
ga. Zona, 88. 11 Per extensió 's diu de qualsevol al-
tra divisió semblant, com : zona dels béns gene-
rals. Zona. Zona, ae.
ZOOBOLOGIA. f. Ciència de la vida animal.
Zoobologia. Zoobologia, ae.
ZOOCLÀSIA. f. Clasificació dels animals. Zoo-
clasia. Zooclasia, ae,
ZOOÉTICA. f. Ciència de las costums, hàbits y
usos dels animals. Zooética. Zooética, ae.
ZOÓFIT. m. Cos natural que participa del
animal sensible y de la planta. Zoófito. Zoofita, ae.
ZOOFÓRICH, CA. adj. Se diu de la columna
estatuària, que sosté algun animal. Zoofórico. Zoo-
phorica columna.
ZOOGRAFÍA. f. Descripció de la naturalesa y
propietats dels animals. Zoografia. Zoographia, ai.
ZOOHEMATINA. f. Principi colorant de la
sanch. Aquesta substància es insípida, inodora,
insoluble en los àcits y àlcalis: no conté ferro, ó si
acàs en poquíssima quantitat. Zoohemalina. Zoohe-
matina, ae.
ZOOLATRIA. f. Cuito, adoració que's dóna als
animals. Zoolalria. Zoolatria, ae.
ZOÓLECH. m. Aficionat al estudi de la zoologia
óque té mòlts coneixements de ell. Zoólogo. Zoolo-
gus, i.
ZOOLOGIA, f. Tractat ó discurs acerca dels
animals. Zoologia. Zoologia, ae.
ZOONOMIA. f. Ciència del organisme animal»
de las lleys própias de la organisació dels animals.
Zoonomia. Zoonomia, ae.
ZOONOMOLOGIA. f. Ciència de la direcció y
cuydado dels animals. Zoonomologia. Zoonomolo-
gia, ae.
ZD.
ZUTANO. m. Veu inventada pera citarà algú
sens expressar sòn nom. Zutano. Quidam, alter.
•5^'
SUPLEMENT.
I'
CATALÀ
815
SUPLEMENT
DE ILGUNtS VEUS OMESAS EN EST DICCIOHtRI
ABERRACIÓ, f. Bxtravíament de la rabó. Aber-
çacíon, obcecacion, extravio, error. Aberralio, nis,
error, is.
ABUYR. V. n. anl. abundar. |] sobreixir.
ACALORADAMENT, ad V. m.Àb vivesa,afaDy,
entusiasme, calor, elc. Acaloradamenle. Yiriliter.
ACCELERADOR, m. y ACCELERATRÍS. f.
adj. Lo que té propietat de accelerar los cossos.
Acelerador^ aceleralriz. Accelerator, is, accelera-
trlx, ois.
ACLOCAR. V. a. ACLOFARSE.
ACLOFAR8E. Y. r. Arrellenarse. Tranquillè re-
quiescere.
ACLUCAR. V. n. Cerrar los ojos. Oculis clau-
dere.
ACONTEIXIMENT. m. Succés, lo que succe-
heix impensadament y es de importància. Aconte-
cimieato, suceso, evento. Gasus, evçntus, us.
ACOSTAR. V. a. Posar una cosa prop, al domi^
ni de altra. Acercar, allegar, aproximar, avecinar,
arrimar. Adpropinquo, as.
ACOSTARSE. v. r. Aproximarse una persona
à una altra. Acercarse, aproximarse, allegarse, ave
cinarse. Appropinquo, as.
ACOSTAT, D A. p. p. Acereado, aproximada,
Appropinqualus.
ADOTZENAT, DA. adj. met. Vulgar, desauto-
risat. Adocenado. Trivialis.
ADRE88A. f. La direcció ó sobrescrit que's posa
en las carlas ó documents que s'envian closos, elc.
Direccion, guia, sobrescrito, sobre membrete y mem-
brete. Superscriptio, nis. || Direcció determinada de
un Uoch, com: donar la adressa del palau del go-
bernador. Direccion. Directio, nis.
AGIOTATGE. m. monopoli. | Engany que's
fa ab lo fi de fér ganàncias il-lícitas fent que .s
abaixe ó puje de preu alguna cosa, segons convin-
ga, per medi de rumors falsos, notícias sens fona-
ment, y altres enredos vils é infames. Agiotane.
Usura. I mel. usura.
816
DICCIONARI
AGLEBAR. v. a. Formar las cosas à modo de
gleba. Cuajar, aglebar. Coagulo, as.
AGONIANT Ó AGONI. m. Dèu que presidia
als romans en las grans empresas. Agonio. Ago-
nius, ii.
AGRÍCOLA, adj. Lo que té relació ab lo cultiu
de la terra. Agrícola. Agricolaris. U agrícültor.
AHONDAR. V. a. ant. abdndar, ümplir, re-
PLEXAR.
AISLAMENT. m. La acció y efecte de aislar.
Aislamienio. Segregatio, nis. || arquit. Espay ó dis-
tància entre dos columnas. Aislamiento, intercolum.'
nio, vano. Disjunctio, nis, vacuum, ui.
AIXÀBEGA. f. XABEGA.
AIXALAR. V. a. y derivats, eixalar.
AIXALABRAT, DA. adj. ATOLONDRAT, TABALOT.
ALBERGINERAR , Ó ALBERGINAR. m.
Terreno plantat de albergínias. Berengenal. Locus
malis insanis consitus.
ALCOHOL, m. ALCOFOLL.
ALÉJAMA. f. ALJAMA.
ALIENACIÓ MENTAL. LOCURA.
ALLEVANSA. f. Falsa acusació. Calumnia, im-
f)utacion. Calumnia, se.
ALTRETANT. adv. m. altre tant.
AMENAR. V. a. LLEVAR, coNDUHiR, y à vegadas
AGENCIAR.
, ALMIRALL Y ALMIRANT. m. Almirante.
Ammirantus, admirallus.
ANAR LO CARRO PEL PEDREGAL. fr. SCguif ja de
temps malament alguna cosa y piljorant quasi sem-
pre. Irse d rodar, ir desbaratado. Perlurbare.
NO VAJA Ó VAJAS TANT DEPRESSA. fr. Ab qUB S'
amenassa à algú que en altra ocassió mès pròpia
pagarà '1 mal que ha fét. À cada puercole llega su
san Martin; no te iràs alabando; ya te lo diran de
misas. Non abibis impune.
ANLLORAR. V. n. ter. anyorar.
ANYADIT, DA. p. p. Anadido. Additus. U m.
Porció de cabells que portan comunment las donas
pera dissimular la falta de cabell propi, encara que
mòltas vegadas s' emplea per adorno. Anadido. Ad-
sititia coma.
ANYIL. m. INDI. 2.
AQÜEDUCTO. m. AQDÀDUGTO.
ARPIOT. ra. GRAPAS, CAVAFEMS. Suple.
ASBERCH. m. Armadura del pit. Peto. Thorax.
ASBLAMAR. V. a. ter. suBTAR. 3.
ASBLAMAT, DA. p. p. SUBTAT.
ASPERGILO. m. SALPASSER.
ASSAFÉTIDA. f. asafétida.
ASSANTAR. V. a. ant. agradar, plaurer.
ASSEMBLAMENT. m. SEMBLANSA.
ASSEMBLAT, DA. p. p. SEMBLANT. || REUNIT.
ASSENAT, A. adj. ant. asenyat.
ASSOBTAR. V. a. SUBTAR. 3.
A8SOBTAT, DA. p. p. sübtat.
AUMETLLA. f. y derivats, ametlla.
AYGUA RAS. AYGUARRAS.
AYGUA DE COLÒNIA. Esperit de vi barrejat
ab algunas escéncias aromàticas, com de llimona,
canyella, rosa, etc. Agua de colònia. Aromaticia
aqua.
BALAFIAR. V. a. Dissipar, malgastar la hi-
senda, ó'ls caudals. Derrochar,disipar. Dissipo, as.
BALANCÉ. m. Pas dels rigodons. Balancé. Sal-
tacionis quaedam pars. H maq. Palanca que s'aplica
en mòltas màquinas de vapor pera '1 paralelógra-
mo y moviment del condensador y bombas. Balan-
cin. Macchinaria pars quaedam.
BALLARÍ, NA. adj. y m. y f. [ballador. I Far-
sant que và pel mon fent ximplerias, ballant, etc,
Farsante, payaso, histrion, bailarin, saltimbanquis.
Histrió, nis, comicus, i.
BÀLSEM DEL SÈU. BALSEM DEL PERl).
BANCARROTA, (fér) abàtrerse. 3.
BANY AS. (pOSÍr) fr. APUNTAR *BANTAS.
BATIBULL, m. CONFUSIÓ, ENREDO.
BATISTIRI. m. ant. baptisteri.
BAYLARÍ, NA. m. y f. BALLARÍ.
BEGUDA, (fér) fr. Menjar alguna cosa poca y
béurer un trago pera reforsarse, entre 'Is menjars
generals. Tomar, echar un bocadillo. Jentaculum
sumere.
BEREBERES. m. pi. Habitants bàrbaros indí-
genas del Àfrica però mòlt diferents dels moros.
CATALÀ.
8n
w
enen lo cutis roig negrós, estatura alta y '1 còs
flach y embegut. Bereheres. Barbari libici.
BERGANT, ra. Ajudant de barquer descarre-
gador. Bmjanle.
BESAR tk MA. fr. S' usa pera demostrar afec-
te, deferència y respecte à un superior, quant no
es mera fórmula de cumplimenl. Besar la mano,
saludar; ofrecer los servicios. Consalutare, studio-
sum alicujus esse.
BE8ITAR. (GUARDAR Lo) fr. Paslorcar, apacen-
tar. Depasco, cis.
BLATIRI. m. vulg. Ximple, xarrayre. Jarabe de
fico, botarate. Blaterius, ii.
BROCAL, f. La boca de la vayna de la espasa,
daga, punyal, etc. Boca, ojo. Os, oris.
BOCH. m. CABRÓ. II CORNUT.
BOLANDERO. m. BOLANDERA.
BONA LA HAVEM FETA. fr. Esclamacíó que's fà
quant un s' adona de un dany, perill, pèrdua, etc.
Buena la hemos hecho; Dios nos la depare buena;
bueno anda el ajo; biiena va la danza; buena hacien-
da hemos hecho. jPapae! !heu !
BORO. m. quím. Cos simple, metalóidich, sólit,
en forma pulverulenta ; color verdós, insípit sens
olor, insoluble en la àygua, fixo, infusible, combi-
ntse ab V oxigeno, cloro y fluor pera formar cora-
sts generalment àcils. Boro. Borum, i,
BORRADURA. f. Lo conjunt de granets y fa-
bas que ixen en lo cutis. Salpullido, salpullimien-
to. Poslulatio.
BRIDA. maq. Pessa en metall que subjecta al-
Iras dos ó deté un moviment determinat. Brida.
lER CABAL. loc. FÉR CAS.
ARMAR CABALLER Ó ARMARSE CABALLER Ó SÉR ARMaT
CABALLER. fr. Admétrer à algú en alguna orde de
caballeria segons las reglas prescritas desprès
de las degudas ceremónias. Armar ó ser armado
Caballero. In ordine equestri admitti.
CABES8A. f. ant. cap, així que 's llegeix en la
crònica de R. Muntaner, cap. XIII. «si quel senyor
infant ne trames al senyor rey son pare be mil ca-
besses de bestiar gros.
CAGAUBARDISTA8. m. pi. Euliquians del
sigle IV, que rebalian lo concili de Calcedonia y
sostenian quo no hi havia en Dèu sinó una sola na-
turalesa. Cacaubardislas. Cacaubardistíe, arum.
CADELL, m. maquin. Pessa en forma un poch
corva, destinada à encaixar ab las dents de la roda
dentada pera detenirla y parar lo moviment, /'er-
rillo. CalapullíE clavis retinaculum.
CADENA, f. En la antígua marina, la que pas-
sant de banda à banda sobre '1 combès, dividia la
part del buch que incluia '1 castell de proa. Ca-
dena. Catena, se.
CADIRETA, f. Pessa ahont descansa l' eix. Si-
lleta, soporie. Suppors, tis.
CAGAR LO TIÓ. Diversió de noys en lo vespre de
Nadal ó reys, qu« consisteix en assotar un tió, del
extrem superior, del qual una ma oculta deixa
anar dolsos ó confits.
GOM SI m' HAGUESSEN TIRAT DNA CALDKRA DE krdXSk
BULLENTA. fr. met. Deixar à algú parat ó suspens
ab algun ditxo impensat ó graciós. Echarle d uno,
ó como si me echaran un jarro de agua. Aliquis im-
potens inesperat! frangere.
GALCIGADA. f. TREPITJADA.
CAMBRA, f. ant. FLATO.
CAMBUIX. m. GAHBUIX.
CÀNDIA, n. p. de dona. Càndida. Candida, ae.
CANFORAR. V. a. Posar cànfora en algun 11-
quit pera aplicarlo en medicina. Alcanforar. Cam-
phora miscere. || Tirar polvos de cànfora en alguna
llaga ó aplicar en qualsevol cosa pera que no 's
corrompé. Alcanforar. Camphora cooperire.
CÀNTABRO. m. LÀBARo.
CANTAR ALELüYA. fr. met. Haver sortit en bè
de alguna cosa. Cantar aleluya, regocijarse. Cele-
braré.
CANYA DEL PERÚ. bot. Genero de plantas gra-
míneas las espècies del qual són canyas mòlt do-
bles y grans que creixen en lo Perú ; ahont à mès
de altres usos s' emplean en la construcció de casas.
Cana del Perú ó peruana, guadúa. Peruviae canna.
CAÓTICH, CA. adj. Lo que toca ó pertany al
caos. Caólico. Cbaoticas.
DICCIONARI
CAP aquí. m. adv. 11. Envers lo lloch ahont es-
quí parla, Hdciaaqui, ací. Ad, erga, versushuc.
GAPSADURA. f. birolla.
CAPSIGRANY. m. Aucell un poch mès petit
que una guatlla, de color gris, que no 's deté en lo
continent mès que 'Is dos mesos del estiu. Ahejaru-
co. MoUiceps, is. | La persona ridícula, tonia ó de
tracte enfadós. Zoqiiete, abejaruco. Hebes, etis.
CARAGOL, maquin. Tornillo pera Iraballar los
Uimadors. Caracol. Cochlea.
CARAU. exp. admirativa. Caramba. Hui I
CARAU QUE T TOCH. cxpr. admirat. Caromba. Hui!
CARNAVAL, carnestoltas.
CARQUINYOLI, m. Tros de pasta mòlt torra-
da, feta ab farina, ou, sucre y ameUlas. Bizcocho.
GARRADOR, A. adj. Qui fà carrachs 6 carra'l
suro pera ferne taps. Carrador. Quadrator, is.
CASA DE CARITAT. Establiment ahont se
recuUan los pobres sens amparo. Casa de caridad,
de beneficència, hospicio. Hospilium, ii.
CASUALITAT (per), fr. casualment.
CAVAFEMS. m. ter. grapas. Supl.
CEL. SE PENSA TOCAR LO — AB LAS DENS. lOC. Se
diu del qui està envauit de lo que fà ó diu y 's créu
superior als altres. Estar engreido como gallo de
corlijo, pensar tocar el cielo con los dedos, picar
muy alto. Sese súper alios inaniter extoUftre.
CEL OBERT. CELOBERT.
CELEBRAR CONTRACTE MATRIMONIAL. loC. AutO-
risar ab escriptura pública 'Is pactes sobre que s'
ajusta un matrimoni. Celebrar capitulos mairimo-
niales ó contrato matrimonial. Pacta matrimonialia
concelebrare.
CIRERETAS DE PASTOR. CIRERA »E PASTOR.
CLAU DINAL. Lo clau gros que serveix pera
ciavar fortament las bigas y demés fuslamde mol-
la resistència. Clavo de chifla.
CLAVELL DE AGOST. Tagcta. Tageta, ae.
CLAVELL DE SANT ISIDRO Y DE POM. planta. ClüVCl
de ramillele. Dianthus barbalus.
CLAVELL MORESCH ó MOBisco. Tagcta. Tagcla
erecta.
CLAVELLETS. planta. Viscaria oculata. Yiscaria
ocnlata. |] Clavel dentado. Dianihus signeosis.
CLIMA MUDAR DE — . fr. Que 's diu quint al-
gú s' ha posat malalt en alguna part, y passa à al-
tra pera trobar millora. Mudar de aires, de clima,
de atmosfera. Valetudinis causa coelum mutare.
CNEF. m, Dèudels egipcis, criador del mon se-
gons ells ; era representat baix la figura de un ho-
me de cara blavenca, un ceptre à la ma y un mag-
nifich plumall al cap. Cnef. Gnef, is.
COLRE Y CÓLRER. V. a. ant. CÓLDRER.
COLZADA. f. Angul, revolta. Recodo, dngulo,
revuelta. Sinus, us; angulus, i. fl Cop de colze.
Codazo. Cubiti, ictus; icluscubito impaclus. H Mi-
da de la ma al colze. Codo. Cubitum, i.
PEGAR COLZADA. fr. fam. Tocar à algú pera que
advertesca en alguna cosa. Dar del codo. Cubito
aliquem admonere.
COLZADURA. f. La part del sarment ajaguda.
Codadura. Propago, inis.
COLZAR. V. a. Fér fér colze. Acodillar. Infor-
mam subiti flectere.
COLZE. m. La part exterior del bras ahont fan
lo joch los dos ossos de que 's compon. Codo. Cu-
bitus ; cubitum, i ; cumbo; ancon, nis.
ALSAR ó AIXECAR LO COLZE, fr, fam. Béurcr mòlt
vi. Levantar de codo ó el codo. Pocula exhauriré;
altè bibere.
APRETAR LO COLZE. fr. faffi. AssisUr al moribun-
do. Aprelar ó hincar el codo. Animam agenti auxi-
lio esse ; moribundo auxiliari, assistere.
COP DE COLZE. COLZADA. 2.
TOCAR AB LO COLZE. fr. PEGAR COLZADA.
XARRAR PELS COLZES, fr. fam. pera denotar que's
parla mòlt. Hablarpor los codos ó por las coymtu-
ras. Garrire, loquacem esse.
COLZEJAR. V. a. Pegar colzadas. Dar del codo.
codear. Cubilis ictus impingere. | Móurer ab fre-
qüència 'Is colzes. Codear. Cubitos motare, agitaré,
COLZEJAT, DA. p, p. Codeado. Cubitus ictus
impactus; cubitis agitatus.
COLZO. m. COLZE.
COMBAT. DEIXAR FORA DE— fr. Quedar algú
inútil pera la pelea. Estar ó quedar fuera de com-
baté. Inutilis reliqui prselio.
CONEXIÓ. f. y derivats, connexió.
CONSELL. CRIDAR i— fr. Convocar, llamaró
consejo. Concilium convocaré.
CATALÀ.
81«
n
CONSELL. ASiSTiR A — fr. Concurrir, asislir al
eonsejo. In consilium adesse.
CONSENTIR, (no) V. a. No admétrer, oposar-
e, contradir. Disentir, contradecir, no confor-
marse. Discreparé alicui in aliqua re; discor-
do, as.
CONTRAPARET. f. arqui. Qualsevol paret
baixa que per refors se posa al rodedor de un edi-
fici. Contrapared, contramuro, falsa braga. Ante-
mnrale, is.
CORRELIGIONARI, adj. Lo qui esde la ma-
teixa religió ó del mateix partit que un altre. Cor-
religionario. Correligionarius, ii.
CORRETGIR. Y. a. CORREGIR.
GORRETGIRSE. V. r. esmenarse.
COUDINAR. m. Sól anar acompaQat de la pa-
raula FÉR, y significa certa diversió de las criatu-
ras que fan volent imitar lo cóurer menjar. Comi-
dilla. Ludus puellorum esculam simulando.
CRAMELLERA. f. Chorrera. Decursus.
CRÉIXER COM LOS NAPS. fr. Tomar à ménos, anar
perdent la salut, etc. Andar de pie quebrado, ir
Cuesta abajo, de capa caida. Ad inopiam devenire;
valetudine, etc. minui.
CRESP ADURA. f. CRISPATURA.
FÉR CRÉURER. fr. met. S' usa quant algú
m ha deixat enganyar tontament. Engatusar, em-
oair, enganar. Seduco, is.
CROMO-LITOGRAFIA. f. Modo de estampar
ab colors. Cromo-litografia. Ad imprimendum ars
quaedam.
CU AJ ADURA Y CUEJ ADURA. f. Remena-
ment de cua. Coleo. Caudae agitatio.
CUL ROIG. GULROIG.
CULITXOS. m. pi. COLITXOS.
CURTIENT, A. quím. Calificació donada à una
substància pulverulenta en forma de extracte; co-
lor roig-pardós, sens olor, sabor amarch y un poch
agre, soluble al àygua y esperit de vi é insoluble
als olis fixos. Es lo principi astringent dels vege-
tals, y per la propietat que té de formar ab la gela-
tina un principi insoluble y casi incorruptible, 'Is
blanquers la emplean pera adop de las pells, Cur-
liente. Yegelalis substantia ad macerata coria con-
rvanda.
CUSSULÍ. m. Certa classe de roba de teixit
mòtl durador. Cnsoli. Tela gossympini.
CUYDADO. (no passar) loc. No tenir cap con-
goixa ni pena. Estar, dormir d piema suelta,ó ten-
dida. Tranquillè vivere.
ANAR DARDELL. fr. Oscilar alguna cosa que
volta sobre algun eix. Oscilar, temblar, bambolear,
bambalear. Trutinor, aris.
DA VASSALL Y DEVASSALL. m. DILUVI, INUN-
DACIÓ.
DEFRONT. adr. 11. Enfrente, en faz, cara ú
cara, en presencia, à rostro. E regione ; in cons-
pectu.
DEIXATABLE. adj. Lo que's pót deixatar. Des-
leible, desatable, disoluble. Solubilis.
DESAPROPIACIÓ. f. DESAPROPI.
DESAYGUAR. v. a. Fér eixir la àygua de al-
gun punt ahont està detinguda. Desaguar, desgtia-
zar, esguazar. Exaqueo, as.
DESEMBOSSARSE. v. r. Llevarse 1' embós.
Desembozarse, desarrebujarse, desarrebozarse. Fa-
ciem detegere.
DESENCRESPAR. v. a. Desfer los rissos del
càheW. Desencrespar, desrizar. descrespar. Desciis-
po, as.
DESEN VOLTURA. f. DESINVOLTURA.
DESPRÈS DE AIXÒ. loc. Seuse pérdrer un moment
desprès de lo que s' indica. En seguida, de seguida,
luego, luego despues. Continuo.
DESSÀMAR. adv. ant. De aquesta part del
mar. De acd, de estaparte, de la banda ó parledi•l
mar. Cis mare.
DETENTOR, A. adj. RETENTOR.
DÈU. anArsen i LA DE. fr. que serveix pera dcs-
pedir moralment à algú que molesta. Irse en hom
buena ; en paz ; d la paz de Dios. In malam cruceni
abire.
DEVALL. adv. II. DAVALL.
DEYTAT. Encara que's pren per Déu y deesa,
's diu també de tol ser diví. Deidad, divinidad, nv-
820
DICCIONARI
men. Deitas, alis. | luel. poét. V objecte de nostra
passió. Deidad. Divinitas, atis.
DI8SIPELA. f. Inflamació de la sanch detinguda
en los vasos del cutis. Erisipela, erisipula. Erysi-
pelas, atis.
DORMIR AL RAS. fr. Dormir al seré al camp.
Dormir al raso, al serena, al descubierto, d la intem-
pèrie, ó la inclemència. Subdiò, subdivalè dormiré.
DRET À DRET. m. adv. En derechura, en di-
reccion, direclamente, derecho. Recte, vià recta. ||
Passant per la dressera. Echar por el atajo, ir en
derecera. Compendio viam uniré.
LO DOBLE. m. adv. AL DOBLE.
DONAR LLOCH. fr. Proporciouar medis à algú pera
que fassa 6 diga alguna cosa. Dar pié, màrgen, lu-
gar, ocasion. Expedio, is.
SI DONAS ANS DE MORIR , APARELLAT PERA Sü-
FRiR. refr. Aconsella no fér donació abans de la
mort. Si das antes de morir, no te faltarà sufrir.
DISPE8A. f. DESPESA.
DIVIDIT, DA. p. p. Dividida, divisa. Divieus.
EIXALAR. V. a. Llevar las alas als aucells.
Desalar. Pennas auferre. || Escursàrlashi. Acortar,
acorzar las alas. Pennas decurlare.
EIXALAT, p. p. y adj. Desalado, acortado de
alas. Ablatus, decurtatus pennis.
ESTAR UN POCH AixALAT. fr. ter. Eslar un poch
borracho ó tenir lo cap calent per causa del licor.
Andar, ir calamocano , tener reservada ó callado;
no eslar para firmar. Aliquanlum vino madens.
EMBOGAR. V. a. Cubrir ó fér de boga 'Is si-
tials de las cadiras. Hacer, recomponer los asienlos
de enea ó espadana. Sedilia typhis confici.
EMBOVAR. V. a. EMBOGAR.
EMBOYRARSE. V. r. Cubrirse la atmosfera de
boyra y per extensió dels núvols que tapan lo sol.
Aneblar, anieblar, anublar. S' usan igualment com
recíproch. Obnubilo, as.
EMBUTXACAR, v. a. Ficaren la butxaca. £01-
bolsar, meter en la faltriquera. In crumenam con-
dere. || embossar. 1.
ENCERGOLAMENT. m. La acció de posar cèr-
cols à las bòtas. Enarcamienio, enarcar. Arcubus
dolia actio constringendi.
ENDANYAMENT. m. La acció de endaynarse
algun mal ulcerés. Encrudecimienta, recrudecimien-
to, enconamienlo. Irritatio, nis, exulceratio, nis.
ENDERRERIR. v. n. y derivats, endarrerir.
ENDOLCIR. V. a. y derivats, endolsir.
ENMORTALLAR. V. a. Cubrir als difunts ab
la mortalla. Amortajar. Amiculo emortuali defunc-
tos involvere.
EMPETITIR, v. a. y derivats, aixiqüir.
ENFCiSME. m. Extremada puresa en lo par-
lar. Enfuismo. Lo.iuendi aífectatio puritatis.
ENMANTELLAR. V. a. Cubrir ab mantell. Eu-
capotar. Clamyde cooperire.
ENMIRALLAR. V. a. Reflectar lo mirall. Re-
flejar. Refleclo, is.
ENRASTELLAMENT. m. La acció de enras-
tellar. RaslUladura, rastrilladura. Staminis inpec-
tine ordinalio. || enfilament.
ENRA8TELLAR. v. a. Posar ordedanamenl V
urdit de la pessa en lo rastell pera plegaria degu-
dament. Rastillar, meter la urdimbre en el peine. In
pecline slamen ordinare. || enfilar.
ENTRESENYA. f. senya en totas sas accep-
cions, y SENYAL. 1. 2. 3. 4. 5. 6.
È8. f. Nom de la vigéssima lletra del nostre abe-
cedari. Ese. Llitera s nomen hispanicum.
ESBLAMAR. V. a. També s' usa com recíproch.
subtar. 3.
ESCAHINAR. V. n. cacarejar. I . i v. r. Cri-
dar mòlt fort fins à quasi escanyarse. Desganirse,
desganifarse, desganilarse, desgarganlarse. Yocii'e-
ror, aris, raucio, is.
ESCAMAR, v. a. Picar los dits, escarmentar.
Escamar, escarmentar, desazonar, exacerbar. Exa-
cerbo, as. II escamnab. H mel. envergonyib, ma,t-
XACAR.
ESCARABAT BÜNYIGÜER. tCr. ESCARABAT MERDISSER.
E8CLET, A. adi. ter. Net, clar, resplendent,
lluhent. Nitida. Nitidus.
escriptura de ters. Escriptura en forsa de la
CATALÀ.
821
^ual se posava presa à la persona que en ella així
s'obligava, Escriturade lercio. Scriplura sic dida.
Kl Purgar la escriptura de ters la permaní'ncia de
i escriptura ab clàusula guarenligia per espay de
0 dias en la cúria dels tersos abont s' inscrivia en
lo llibre al efecte de preparar la execució. Purgar
laescritura. Scripturam expediri.
ESCUT. m. Moneda que ha tingut vàrios valors,
però éra considerada ordinàriament pel valor de
dos duros: vuy representa 10 rals. Escudo. Moneta
aurea, argentave, constans, etc.
E8PERNALLA. f. Planta.
E8PINYARSE. v. r. Rabiar de envidia. Envi-
diam corripi.
TÈ LA.SESPiNYARAs.fr. fam. Ràbia, ràbia. Irasci.
ESTAK LERi LERi. fr. Estar primparat, en perill.
Estar en tanganillas, al caer, d punto de... Propè
adesse.
ESTELLALLENYA y A8TELLALLENYA f.
Se diu en algunas parts del tascó que serveix pera
partir llenya. Cuna. Cuneus, ei.
ESVERAT, DA. adj. Atolondrat que obra sen-
se reflexió per causa de massa vivesa. Alborotado,
atolondrado, aturdido, tronera, tolondron. Conster-
natus. 11 Esfereit, perturbat, qui obra per temor.
Amilanado, atronado, atemorizado. Territus.
■■ EXCUSA, f. y derivats, escusa.
EXPENDICIÓ. f. La acció y efecte de expendir.
Expendicion. Expenditio, nis. || Despatx y venda de
alguna cosa. Expendicion. Yenditio, nis.
EXPENDIR. v. a. Donar al públich, véndrer.
Expender. Expendo, is.
ÈXTASI, m. èxtasis.
fadrí de traball. m. oficial. 1.
FAHENADA. f. ter. fetna.
FELLONIA. f. Acció indigna y deslleal. Felo-
nia, deslealtad, iraicion, villania, perfídia. Perü-
dia, 86.
FÉR SALAT. fr. met. é irònica. Béurer massa
fins emborratxarse. Emhriagarse, emborracharse;
estar heeho un cesio. Yino gravem esse.
TOMO II.
FIGURANSA. f. Acció y efecte de figurarse algú
una cosa. Figuracion, imdgen. Figuratio, nis. y
SEMBLANSA.
FILOMENA. f. ant. Aucell. ROSSINYOL.
FIRME8A. f. La propietat desér fort, constant.
Firmesa, seguridad, constància, fortaleza, Firmi-
tas, atis. 11 Energia, fortalesa del esperit. Firmeza,
energia. Robur, firmitas animi, |1 Refors, lo que
constituheix la forsa de alguna cosa. Firmeza, apo-
yo. Firmemenlum, i.
FLÀMORA. f. Yia estreta y llarga que es de
colors mòlt vius, disposats en porcions iguals de
cada color, ressaltant així mès que las altras vias
Uisas de la mateixa tela. Fítímuía. Flammulse,ainim.
FLIGAR. V. a. pegar.
l' ase 'm flich. exp. fam. Peste 1 Mala peste.
Crobrum.
JO 't flich. exp. fam. Caramba. Hui 1
FLORICOL. m. ter. col y flor.
GALLDINDI. m. GALL DINDI,
GANGA. f. Lo que ab poch cost es adquirit. '
Ganga. Facilis adquisitio.
BUSCAR UNA GANGA ò PRIMA. Procurar propor-
cionarse utilitats ó ventatjas ab poch traball. An-
dar àcaza degangas. Adquisitionem facilera vena-
ri, querere,
GARBO. (ab) Ab gràcia y manya, Garbosamen-
te, airosamente, donosamente. Venustè,
ESTAR GAT. fr. Estar borratxo. Estar hecho un
cesto, haber pillado unamona, un lobo, un cernicalo.
Ebrium, vino madidum esse.
GATELL. m. Fusta del arbre així anomenat de
que s' en fan cadiras y altres mobles; en lo antich
servia un bastó de eixa fusia pera simbolisar la
presa de possessió de una heretat, terras, etc. Cier-
ta clase de madera. Lignum (juíedam.
GAYTER, A. adj. Qui tòca la gaytaó cornarau-
sa. Gaiíero. Tibicen, inis.
GIALDER. m. Barraca formada de bastons al-
gun tant separats, dins de la qual s' hi penja la
pesca pera secarla, etc. Gialder. Magalia quaidam.
103
822
DICCIONARI
GRAPAS. f. pi. ter. Instrument de ferro en
forma forçada de dos, tres ó mès puntas. Ganchos,
arpas.
GRUIXUT, DA. adj. gros. 1. 2. |] Lo que es
doble 6 té mòlta grossària. Grueso, dohle, craso.
Crassus.
GRÚMOL. MUSCLO. 1. I TÀLLARINÀ.
GUILLÀRSELAS. expr. ter. Fugir, escaparse
de algun lloch ahonl corria perill algú que ha fét
mal. Tomar el tole, el portanle, las de Villadiego;
escaiullirse, zafarse. Evadere, disparere.
GUINO. m. ter. pillo, pillet.
GURRUPASSA. f. ter. borradüra.
HAVERSE DE VÉURER. fr. Denota que M fi
de alguna cosa no se sab de cert encara que's tras-
Iluhesca. Estar por ver; no me digas oliva hasla que
me veas cogida; desde alU ha de venir. Nondura ad-
fuisse.
l' home qdevól mentir, gran memòria ha dete-
nir, ref. que denota sér mòlt fàcil descubrir al men^
tider, perquè no pót retenir en la memòria tolas
las mantidas que inventa, contradihentse mòlt so-
vint. El mentir pide memòria; màs presto se coje al
^^meniiroso que al cojo. Memòria fallit mendaces.
ICTERICIARSE. v. r. Posarse malalt ó pén-
drer lo color de la icterícia. Ictericiarse. Ictero
eegrotare, icterum simularé.
INADVERTIDAMENT, adv. m. Ab inadver-
téncia. Inadvertidamente. Imprudenter.
INADVERTÉNCIA. f. Falta de advertència.
Inadvertencia. Imprudentia, ae.
INFUSORI. ra. med. Instrument de or, plata,
plafina, etc. en figura de embut, lobroch del qual,
que es mòlt llarch y corb, s' aplica à las venas
pera infundirhi substàncias medicinals. Infusorto.
Infusorium, ii. || pi. zool. Animalets de mòlt di-
versas espècies, entre 'Is quals se comprenen los
que 's desarroUan en las infusions animals ó vege-
tals, y sols poden apercibirse per medi del micros-
copi y per això s' anomenan també microscòpichs.
lofusorio , animaliculos microscópicos. Infusoria,
microscòpica animalia.
JAj JA. Interjecció que té diferents usos, però
sempre indicant que no s creu ó 's posa en dubte lo
que altre diu : no obstant de que cada significació
podria tenir vàrios sinònims en castellà, se tradu-
heix generalment : Ya, ya. Numquid.
JUDICATÓRIA. f. L' acte de jutjar. Judicacion,
judicatura. Judicatio, nis.
À JUDICI, loc. Al conèixer, parer ó dictamen
de algú, À juicio, al parecer, al dictamen. Sub ju-
dicio.
LATS. m. ant. llàstre.
LIBERT, A. adj. llibert.
LLAMPARÓ. m. Cordill que emplean los noys
pera fèr ballar la baldufa. Cordel, cordelejo, cordon.
Funiculus, torulus, i.
LLANSADiS Y LLENSADÍS, SA. adj. Se diu
del arma ó instrument que's tira contra l' enemich.
Arrojadizo. Missilis.
LLANXETA. f. d. de llanxa. Lancheta, gòndola.
Cymbula, se.
LLEGIR poder-cJLtedra. fr. ant. poder posar ó
TENIR CÍTEDRA.
LLEMBRU8GH, CA. adj. ter. Se diu de la
criatura de geni aspre y repelòs. Quisquilloso, re-
peloso, dspero, de mal genio, desabrido. Ingenio as-
per, diíBcilis.
LLEVETG Y LLEVEIG. m. LLEBEIG.
LLICÈNCIA ABSOLUTA. La que's dóna als
CATALÀ.
823
soldats en testimoni de haver cumpleri lo temps
del servey : y també la que's dona al oGcial que s'
excloheix del exèrcit per una felonia ó cosa indigna
queba coraés, com també al que demana '1 retiro
per la massa edat ó altres motius. Licencia absolu-
ta. Milllaris dimissió absoluta.
LLICÈNCIA TEMPORAL. Lo permís que 's dóna als
militars pera podersen anar per cert temps à sas
casas ó ahont tingan gust de anar. Licencia tem-
poral. Mililaris dimissió temporalis.
LLICENCIAR ALS SOLDATS, fr. Donarlos la lli-
cència absoluta ó temporal. Licenciar los soldados,
las Iropas. Milites dimiltere.
LLISCADÍS, SA. adj. relliscós.
LLIURANSA. f. DESLLIURAMENT.
LLÚCIA. COM si'm diguesses. fr. ter. Indica'l des-
propòsit que algú coneix ó creu que hi ha en algu-
na proposició que se li fa ó en lo que se li diu no
volenlho créurer. Coma ahora llueven albardas;
cuando vengan los nazarenos. Ut clitellai nunc é
coelo decidunt.
m:
MA FORADADA, met. Se diu del qui dissipa 'Is
I béns sense reflexió. Manirolo, prodigo. Prodigus.
MALPAPER. ra. DESSERVEY, DESATENCIÓ, DES-
^RECi.
MANDO. (baix DE són) fr. À SW mando, à sus or-
denes, à sugobierno. Sub ordine.
MANGALA. f. Bastó ab capsadura de or, pla-
ta, elc, que es insígnia de autoritat. Vara. Aucto-
ritas, atis. I La que porlan los metges ó particulars
era sortir de visita ó à passeig. Baston. Yirga con-
inna.
MANSÀ8, SA. adj. S' aplica à las béstias mol-
issim mansas. Mansisimo. Valde mansuetus.
MAR. (en BONA — TOTHOM ES BON mariner) fCf.
enota que la execució de una cosa no té mèrit,
Iquant es fàcil ó las circunslàncias la favoreixen.
Yiento en popa y mar bonanza, navegaba Sancho
Panza; vienlo en popa esmediopuerto. Haud digna
laudis quae facillima sunt.
MARIA LLUÏSA. MARIALLUÏSA.
MATAFRARE8. m. bot. Genero de plantas de
las quals fórraa tipo cert arbust de Mèjich. Juliana,
Juliana, se.
MÀTALASCALLANT. GATAHAULA.
MATRIMONI MottüANATicn. Se diu del matri-
moni efectuat entre un príncep ó princesa y una
altra persona de inferior condició. Malrimonio mor-
gandtico, de la mano izquierda. Matrimoníum in
quo persona prínceps nubit cum inferiore.
MENTIR DESCARADAMENT, fr. MENTIR PFL
■COLL.
MIGRAT, DA.adj. Faslidiat, neguitós. Desazo-
nado, fastidiado, aburrido. Morosus, curà presus.
II MÚSTICH.
MIGRAT (estar.) fr. Consumirse, estar im-
pacient. Desazonarse, concomerse, pudrirse, abur-
rirse, no hallarse. Curà angi, premi.
MITJDIA. m. SUR ó SUT.
MOGUT ANAR-ó EIXIT. Andar ò estar eu zelos,
estar caliente, apelecer el coilo. Calulio, is.
MOJADA. f. MUJADA.
MOLINET DEVENT. MOLÍ DE VENT.
MÒLT QUI-ABARCA Ó AGAFA POCH ESTRENY, ref.
Que significa no poderse donar cap degudament à
mòltas cosasà un mateix temps. Quien mucho abar-
ca poco apriela; la codicia rompé el saco. Qui ni-
mium appetit omnia amittit.
MORELLA ROQUERA. MORELL AROQUERA.
MUDEM DE NOVES. loc. Volvamos ó doblemos la
hoja. Negotium in aliud tempus differre.
NORDESTEJAR. V. a. nàut. Fèr que la brú-
jula decline del nort cap al est. Nordesiear, nordes-
tar. Versura coeciam acus nàutica declinari.
OFENÓ8, A. adj. ter. ofensiu, ofensor.
OLIVELLA, f. Oliver bort. Alhena, acebucke,
oleastro. Oleaster, i.
821
DICCIONARI
MENOR, (ossa) aslron. Constelació que entre
altras eslrellas ne té set de niès notables disposadas
casi del mateix modo que las de la Ossa Major en-
cara que ab mès petitas distàncias. Osa menor, ho-
cina, cinosura, carro menor. Cynosura; ursaminor.
PAGARjüSTOS PER PECADORS, fr. quc deuota que
'1 mal que uns han fét es castigat ó imputat à altres.
Pagan justos por pecadores ; arde verde por seco;
uno come la [ruta aceda y olro tiene la dentera. Ti-
bicen vapulat coquo peccante.
PARÈIXER, (al) exp. Al comú sentir. Al pare-
recer. Judicio generale.
PARTERIR Ó PERTERIR. Y. a. RABIAR.
PATARRELL, A. adj. Rabassut. Rebolludo, re-
doblado, memhrudo, rehecho, rechoncho. Lacertosus.
PAS. [k un) loc. Davant, mòlt prop. À los ojos,
d la vista, à paso. Ante oculos, in conspeclu.
PELLAR. V. n. S' usa també com recíproch.
Posar pell, cicatrisarse una llaga, ferida, etc. Es
veu que pròpiament no té traducció literal al cas-
tellà, y no obstant de que no té la mateixa signifi-
ció primitiva que cicatrisar, aqueixa es la veu que
pót únicament donarnos la correspondència. Cica-
trizar. Cicatrico, as.
PÉNDRER LA INICIATIVA, fr. Sér lo primer en
tractar ú obrar sobre de algun assumpt». Tomar
la iniciativa; ahrir paso ó camino. Incipere.
PÉRDRER l' oremus, fr. Pérdrer la paciència,
no poder sufrir mès. Perder el oremus, los eslribos,
la paciència ; salir de quicio, de sus casillas. Patien-
tiam rumpere; molèstia afficere.
PETACA Ó PETRAGA. f. Espècie de cofre de
cuyros ó de fusia guarnida de ells. Petaca. Goria-
ceum camillum. || Capsa de forma oblonga de cuy-
ro, palla ó altra matèria en que s' hi posa 'í tabaco
de fumar. Petaca. Theca, ae.
PERA Ó PER AQUÍ EN ALLÀ. lOC. adV. À rÍO
revuelto. Turbatis rebus.
POCH À POCH. (anar à) fr. Anar caminant ú
obrant ab pausa. Ir ó andar lentamente, despacio,
paso à paso, poco d poco,poquiio dpoco. Pauxillalim
agere; pedetentim ambulare.
POLIVÍRIA. f. Nom que's dóna à la dona que
té mès de un marit à un mateix temps. Poliviria.
Poliviria, ae.
PREMURA. f. PRESSA, PRESTESA, PROMPTITÜT.
PRESAGIAR. V. a. y derivats, augurar.
PRÉSSECH GABAIG. Espècie de préssech
de color morat y de pinyol també mòlt moral : es
un poch agre. Albérchigo. Persicum malum.
PRINCIPAL, (ferse) loc. ant. Tomar d pechos.
Summa contenlione rem suscipere.
PSEUDÒNIM, m. SEUDÓNIM.
QUOLCOM, COLCOM Ó QUALCOM. pron.
indeQ. algú.
RÀFAGA. f. Bufada forta de vent que para
luego. Rdfaga, bocanada de vienlo. Aeris subitus
et vehemens flatus.
RAHÓ social La firma que adopta una casa de
comers pera las cartas, lletras, valors, etc. y es lo
nom ab que 's coneix y designa. Razon social. De-
signatio mercalorum socielatis.
RAMPONYA. m. y f. ter. Se diu de la criatu-
ra que sempre plora ó no està contenta. Lloron,
gemidor, gimoteador. Nimius in fletu.
RASTRE, (ni) loc. NI BASSA, NI POLS.
RECOGITAR. v. n. ant. Reflexionar, pensar
ab maduresa mòltas vegadas sobre un ma'eix
assumpto. Recapacitar. Recogito, as.
RELATIVAMENT, adv. m. De un modo rela-
tiu. Relativamente. Relativè.
REMATO, m. arquit. Adorno en lo vértice ó
coronament de algun edifici ú obra de arquitectu-
ra. Remate, cima. Cacumen, inis.
CATALÀ.
82S
I
V
REPLENAR. v. a. Umplir una cosa per altia
vegada. Rellenar. Iteraloadimplere. 1| r. Menjar ab
desmasiada abundància. Rellenarse, atracarse. In-
farcior, iris. || farcir. || Fér que s' posen mes apre-
tats los objectes que conté un local, eyna, etc. Re-
llenar, apretar. Conslringo, is.
REQUERRE. V. a. ant. requerir, galantejar.
RE8CLIM Y RESCLUM. m. Lo luf que fan
las carns ó altras cosas que comensan à passarse,
6 que estan pudridas. Husmeo, tufo, tufarada. Foe-
tor, is.
RETENIR8E. V. r. Abslenirse de lo que s'ana-
va à dir ó fér, fentse gran violència. Delenerse, re-
tenerse. Sese relinere.
RETORGIMENT. n. Lo tom ó volta que's dó-
na à lo que 's retors. Relorcimiento, retorcedura,
retorcijo. Contorsió, retorsió, nis. || contorsió.
RETORSIÓ, f. contorsió. [| retorciment. en lo
supl.
RETRUNFAR. v. a. Jugar un trunfo superior
al que ha jugat una carta d» trunfo. Relriunfar,
refallar. Triumphaliorem chartam ludere.
RETRUNFO. m. Lo trunfo que 's juga y guanya
al que està jugat. Refallo, retriunfo. Foliuni luso-
rium triumphalius.
REVENTARSE 'l caball. fr. Morir lo caball
per causa del gran cansaci violent que promou la
dilatació dels vasos sanguíneos, fins à esclalarse.
Reventarse elcaballo. Equum lassitudine mori.
RIATA. f. arriata, riada.
RUCH. LO-PÓRTA PICAROL, LASOMERA TAMBÉ 'n VÓL.
ref. Que denota las pretensions que té un de poch
mèrit y vól sér considerat com qui té mèrit: també
pera expressar que un desitja capritxosament lo que
altre té, Hasla los gatos quieren zapatos. Aliorum
bona cupiditare.
RUNFLA. f. Se diu de la sèrie de carlas de un
mateix coll, ab que s' ha de jugar: y per extensió
de tota multi tut de cosas col-locadas de una en una.
Runflada, runfla. Equarum rerum series.
SALAMPIÓ Y 8ELAMPIÓ. m. ter. XARRAH-
PIÓ.
8ARDINETA. f. XANCÜET.
SAVALL, m. Se diu del cacb que 's cria en la
carn. Gusano. Vermis, is.
SEGUIT, (per un) exp. Sens interrupció ni ir-
regularitat. Seguidamenle , regularmenle. Ordina-
riè.
SELLA DE TROSSA, m. ant. Espècie de sella bona
pera un viatge Uarch. Silla de alforja. Ephippiura
gauces.
SELVATGi, NA. adj. Se diu del animal que
viu en los boscos. Selvagino, selvoso, selvàlico, sil-
vestre, salvaje. Silvosus, selvaticus.
SIVILLA Y SIVELLA. f. CIVELLA.
SOFOCH. m. y derivats, sufoch.
SOLIXENT. m. La part del orient. Levanle.
oriente. Oriens, tis.
SOL-LÍCIT, A. adj. y derivats, solícit.
SOLS. (ni tan) expr. Significa ni encara, consi-
derant canlilat, proporció, ctc. que no siga de
temps; però sí posat davant de un substantiu de
temps. Ni siquiera, ni aun. Necquidem.
SUBSTRÀURERSE. V, r. Deslliurarse de al-
gun perill, fugir de la jurisdicció de algú burlant
sas requestas. Smtraerse. Se substrahere, || apar-
TABSE,
SUBTILI8AR. V. a. y derivats, sütilisar.
SUSTENTAGLE. m. L' objecte que sosté algu-
na cosa, Sustenlàculo. Sustentaculum , i, || fona-
ment.
SUTRAGH. m, sotragada.
FÉR SOTRACHS. fr. SOTRAGUEJAR.
TALLARSE. V. r. Vulg. ESPIFIARSE.
TALÚSSIS. m. TALl^S,
TAU. m. ter. talp.
TELA INGLESA, XAGRÍ.
TERRAL, m, y adj. Se diu del vent que ve de
la paït del continent. Terral, viento de tierra. Ven-
tus é terra perflans,
TENTO. (ab) m. adv. abtino.
826 DICCIONARI
TRANQUIL, (estar.) fr. met. Dormir segur, víu-
rersènscuydados. Estar, dormir, etc.dpiernasuella
ó lendida. Absque curis vità frui ; in utramvis au-
rem, in ulrumvis oculuni dormiré.
TRONS FERSE — ó ^NO 't farís TRONS? fr. fam.
FERSE REPICAR.
TRüTI. (anar ó anírsen 1 sàn) fr, tirarho tot i
RODAR, ANARSEN A RODAR.
"U
U8ÜFRUYT. m. USDEFRUYT.
ULEMA. ra. Nom dels doctors de la lley entre
'Is lurclis y 'Is cossos de que forman part, sas fun-
cions són explicar lo Coran, presidir los exercicis
religiosos, vigilar la educació dels prínceps y ad-
ministrar justícia. Ulema. Ulema, ae.
■v
VARONÍVOL. adj. VARONIL.
VÍBORA. f. Rèptil que té '1 cap triangular y
aplanat, la cua curta y obtusa y las dents agudís-
simas, en las dos mandíbulas, en forma de agullas
foradadas per dintre; de manera que al introduhir-
se en un cos deixan surtir lo veneno que s' escam-
pa instantàneament causant accidents terribles y à
voltas la mort. La mossegada que dóna es mès ó
ménos activa segons lo clima, estació, indivíduo y
part mossegada, iníluhinthi mòlt no obstant la im-
pressió moral. Vibora. Yipera, ai.
VOLANDERA. f. ROLANDERA.
FI DEL TOMO SEGON.
À LOS SRES. SUSCRITORES.
En el transcurso de esta obra se han experimentació algunas pequenas intemipciones
debidas à forlúitos accidentes , cuando no por exigirlo la naturaleza misma de su traba-
jo ; pues el grande acopio de voces y locuciones con que se ha aumentado sobre su pri-
mera edicion, ha originado infinidad de diligencias, consultas y estudio acerca de los ter-
mines de uso vigente ó antiguo que faltaban à la primera impresion de dicha obra. Asi
es que , no habiendo ahorrado medio para que nuestra edicion saliera enriquecida con
un nuevo caudal de palabras y correcta como deben serio obras tales , nos hemos visto
en la precision de entorpecer la regularidad de la publicacion , coníiando en que los so-
nores suscritores lo dispensarian , al considerar que solo ha sido con el lin de presentar
este libro con la mejoría y perfeccion posi ble.
Habiendo , pues , terminado la publicacion del Diccionario catalan con la correspon-
dència castellana y latina por D. Pedró Labernia , nos toca anunciar la segunda parte, ó
sea el Novisimo Diccionario de la lengua castellana con la correspon-
dència catalana , redactado sobre el del mismo autor ; pudiendo asegurar que se pu-
blicarà con toda regularidad , puesto que al efectuar los trabajos para la primera parte
se han podido precisamente acaparar los del Novisimo Diccionario que serà el mas
completo que hasta hoy haya visto la luz pública ; por que ademàsde los estudiós que
de mucho tiempo à esta parte viene haciendo una Sociedad de literates , se han consul-
tado los diccionarios mas adelantados y completes.
Facilmente se deja comprender la importància y ulilidad que esta nueva publicacion
encierra no solo para todos los espanoles en general , por cuanto serà el diccionario mas
completo de la lengua espanola , superando en termines à todos los demàs , si que en
particular para los catalanes que muy ventajosamente tendràn en él , despues de la clara
definicion de las voces, la correspondència en su lengua nativa, lo que harà resaltar à su
comprension en el instante el significado exacto y preciso de la palabra que quieran es-
tudiar.
Los Editores.
-^«*s<5M<^^»^^>S^a>e^^
NOVlSIMO
DIGGIONARIO
CASTELLANO-GATALAN.
PROSPECTO
El Diccionario es el archivo de la lengua. Y el ultimo diccionario debe por
por conspcuencia ser el mejor ó por lo menos el mas completo.
La publicacion que hoy emprendemos no tiene por objeto aumentar el
número de ediciones , ya considerable , que del Diccionario de la lengua cas-
tellana se han hecho mas ó menos calcadas unas sobre olras.
Nuestra tarea es en verdad de interès para el publico en general y para el
publico catalan en particular.
Hé aquí sus ventajas efectivas:
1/ Con la adquisicion de nuestro Novisimo Diccionario, se podrà tener la
seguridad de ballar reunidos en una sola obra , todos los diccionarios basta
aquí publicados inclusos los suplementos y vocabularios, y debidamente sanea-
dos de muchos de sus defectos.
2/ Se tendra un aumento de voces sobre las que contienen los mismos que
no ha de bajar de 20,000.
3.' Ademàs, se tendra la correspondència catalana.
Basado principalmente en esta parte nuestro Diccionario en el que con
tanta aceptacion del publico espanol dió à luz el ilustradoD. Pedró Labernia,
creemos prestar con ello un servicio à nuestro Principado, cuyos naturales si
bien tienen el deber, como espanoles, de conocer el idioma nacional , no es
menor el que les impone la pequena pàtria, que un dia lo fué grande y que
tiene tambien un idioma que nunca morirà por mas que se diga y se haga.
No nos toca ànosotros enumerar las buenas cualidades de nuestra obra; el
publico, juez imparcial y recto, sabrà apreciaria como acostumbra con los
libros que le reportan notòria utilidad.
La presente edicion del Novisimo Diccionario castellano-caíalan form^rk dos
tomos de igual volúmen que la primera parte ó sea Diccionario caíalan-caste-
Uano en igual forma y tamano que este, y al mismo precio se repartiran cua-
tro entregas semanales sin ninguna clase de interrupcion.
h^-
/ ■>■
PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
ï\
3893
35L2
t.2
Labernia y Ssteller, Fedro
Dictionari de la llengua
catalana, la correspondència
castellana y llatina
V