Skip to main content

Full text of "Diccionari de la llengua catalana. ab la correspondencia castellana y llatina"

See other formats


t: 


#      t 


W 


'0 


\ 


e 

V 


^M* 


■\'^\\\\ 


^  m'Í)  i  ^v* 


DICCIONARI 


DE  LA 


LLENGUA  CATALANA. 


TOMO  2." 


v^ 


/IL• 


DICCIONARI 


DE  LA 


LLENGUA  CATALANA 


AB  LA  CORRESPONDÈNCIA  CASTELLANA  Y  LLATINA; 


BOCTOR  EN  LLETll 


tER 


D.PERE  LABERNIA, 


CTOR  EN  LLETRAS,  PROFESSOR  APROBAT  DE  LLATINITAT  Y  HUMANITATS,  INDIVIDÜO  DE  LA  ACADÈMIA  DE  BONÀS  LLETRAS 

DE  BARCELONA. 

PER  UNA  SOCIETAT  DE  LITERATS,  CULTIVADORS  DE  LA  LLENGUA  CATALANA. 


BARCELONA. 

ESPASA  GERMANS,  EDITORS,  ROBADOR,  39. 

1865. 


Es  propietat  dels  editors. 


m^ 


L^ 


Barcelona.— inip.  de  Jaume  Jepüs,  carrer  de  Pctrllxol,  lí,  pis  primer.— 18C5. 


ICA 


CATALÀ. 


ICO 


fl^PoÉ^^^' 


I.  Novena  llelra  del  alfabet  y  tercera  entre  las 
vocals,  y  encara  que  en  la  llengua  llatina  's  fa 
consonant  quant  fereix  à  altra  vocal,  en  castellà  y 
català  usam  à  las  horas  de  la  j.  Es  numeral  y  val 
un,  encara  queantíguaraent  valia  cent.  1. 1  littera. 


IB. 


lA.  adv.  t.  JA. 

lALEM.  m.  Cant  de  lamentacions  que  usavan 

■l^os  anlichs  grechs.  lalemo.  lalemus,  i. 
w  lAMOTÉCNIA.  f.  art  de  preparar  los  medica- 
ments, lamolecnia.  lamotecnia,  se. 

IBERI  Y  IBÉRICH,  CA.  adj.  ESPANYOL. 
IBIBIARA.  f.  Serp  del  Brasil,  la  mossegada  de 
la  qual  fà  surtir  sanch  per  lots  los  porós.  Ibibiara. 
Ibibiara,  x. 

IBIBIHOCA.  f.  Serp  del  Brasil  mòlt  verinosa, 
pintada  de  roig,  negre  y  blau.  Ibibihoca.  Ibibiho- 
ca,  a;. 

ÍBIS.  m.  Aucell  de  pasy  doméslich,  ab  las  alas 

blancas  y  '1  cos  negre.  Es  natural  del  Egipte,  ahont 

^^  lo  veneravan,  perquè  estingia  'Is  molls  insectes 

^■Bue  deixaba  '1  Niló  en  sas  inundacions.  íbis.  Ibis, 

^■isó  idis. 

IBI8SENGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  y  '1  natu- 
ral de  Ibissa.  Ibicenco.  fbicens,  is. 

IBUM.  m.  Nom  que  donavan  los  rabins  al  .«e- 
gon  matrimoni  de  la  viuda  (jue  's  casa  ab  sòn 
cunyat,  ibum.  Ibum,  i. 


IG. 


IGACO.  m.  Prunera  de  las  Anlillas,  en  forma 
de  esbarzer,  lo  fruyt  mòlt  dols  y  del  taraany  de  una 
pruna.  Icaco.  Indici  pruni  genus. 

ÍGADA8.  f.  pi.  Feslas  antiguas  que  celebravan 
TOMO  II. 


los  filosops  en  honor  de  Epicuri  à  20  de  la  lluna 
de  cada  mes.  ícadas.  Icades,  ura. 

IGADISTA.  m.  epicireo. 

IGANAT.  m.  Veu  de  la  història,  que  's  donà 
als  soldats  que  en  l' imperi  grech  feyan  la  guàrdia 
fora  del  palàcio.  Icanato.  Icanalus,  i. 

IGÀREO.  adj.  poét.  Cosa  de  ícaro,  fill  de  Déda- 
lo,  cèlebre  per  sa  habilitat  en  la  maquinària;  y 
fabricà  '1  laberinto  de  Creta.  Icdreo,  icario.  Ica- 
rius. 

IGNÉUMON.  m.  Rata  ò  fagina  de  aygua  en 
Egypte,  mòlt  enemiga  del  cocodrillo.  Jcnéumon^ 
ralon  indiano,  ò  de  Faraon  ó  de  Egipto.  Ichneumo- 
ni  indicus. 

IGNOGRAFIA.  f.  geom.  Descripció,  delineació 
de  la  planta  de  un  edifici,  Icnografia  Ichnogra- 
phia,  ai. 

IGNOGRÀFIGHj  GA.  adj.  Pertanyent  à  la  ic- 
nografia. Icnogrúfico.  Ichnographicus. 

IGNOLOGIA.  f.  pint.  y  escull.  La  representa- 
ció de  las  cosas  morals,  com  de  las  virtuts,  vicis, 
etc.  baix  la  figura  de  cosas  sensibles,  knolorfia. 
Icnologia,  ae.  ||  Interpretació  de  mòllas  imatges  ó 
monuments  yemblemas  anlichs.  Icnologia.  Icnolo- 
gia, a;. 

IGO.  m.  Espècie  de  palla  de  Amèrica,  que  ser- 
veix de  llenya  en  los  forns,  y  que  com  mès  la  la- 
llan  mès  creix.  Ica.  Palea  ico. 

IGON.  m.  ant.  im.vtge. 

IGONOGLA8TA.  m.  Heretge  que  nega  '1  cuit 
degut  à  las  sagradas  imatges.  Iconoclasla,  iconó- 
maco.  Iconoclasta,  ai,  iconomachus,  i.  ||  Destruhi- 
dor,  malmetedor  de  imatges.  Iconoclasta.  Icono- 
clasta, IB. 

IGONOGRAFIA.  f.  Descripció  de  las  imatges. 
Iconografia.  Iconographia,  ae. 

IGONÓLATRA.  m.  Heretge  que 's  valgué  de 
aquest  nom,  acusant  falsament  alscatólichs  de  do- 


e  IDE  DICCIONARI 

nar  la  adoració  de  latria  à  las  imatges.  Iconólatra. 
Iconolatra,  sí. 

IGONOLOGIA.  f.  ICNOLOGU. 

ICONÓMACO.  ra.  ICONOCLASTA. 

ICOSÀEDRO.  m.  geom.  L'  últim  dels  cossos 
regulars  de  la  geometria,  que  té  20  caras  triangu- 
lars é  iguals,  Icosàdreo.  Icosaedrum,  icosaedron,  i. 

ICTÉRIA.  f.  Pedra  que  recomana  Plini  contra 
la  icterícia.  Icieria.  Icteries,  se. 

ICTÉRIGH,  CA.  adj.  icTERiciAT. 

ICTERÍCIA.  f.  méd.  Grogura,  malaltia  que 
causa  grogura  per  derramament  de  la  còlera  en 
las  parts  del  cos.  Iciericia.  Icterus,  icteros,  i. 

ICTERICIAT,  DA  Y  ICTÉRICO,  A.  adj.  Qui 
pateix  icterícia  y  lo  pertanyent  à  ella.  Mericiado, 
iclérico.  Iclericus,  aurigineus,  auriginosus. 

ICTIÓFACH.  m.  Qui  viu  dò  menjar  peixos, 
com  mòlts  pobles  de  Etiòpia.  Ictiófago.  Ichthiopha- 
gus,  i. 

ICTIOLITA.  m.  ICTIOPETRA. 

ICTIOLOGIA,  f.  Història  dels  peixos,  de  sa  na- 
turalesa, figura  etc.  Ictiologia.  Ichthiologia,  íb. 

ICTIOMÀNCIA.  f.  Endevinació  supersticiosa 
per  medi  dels  peixos.  Icliomancia.  Ictiomantia,  aj. 

ICTIOPETRA.  m.  Peix  petrificat.  Icliopetra. 
Icliopetra,  ae. 


IDI 


ID. 

IDAS.  f.  pi.  Nora  dels  héroes  que  figuraren  en 
la  guerra  de  Tebas.  Idas.  Idse,  arum. 

IDEA.  f.  Noció,  concepte,  percepció.  Idea.  Idea, 
ae.  jl  Imatge,  espC'cie,  represen'ació  que  's  forma 
en  la  fantasia.  Idea.  Idea,  ai.  ||  Plan  y  disposició 
que  's  concibeix  en  la  fantasia  pera  formar  una 
obra.  liea. Idea, cR.  \\  Intenció,  animo  de  fér  alguna 
cosa.  Idea.  Animus,  i.  ||  Ingeni,  disposició  pera  in- 
ventar alguna  cosa.  Idea.  Ingenium,  ii.  ||  exem- 
plar, MODEL-LO.  II  Lo  fil  ó  continuació  del  discurs  ú 
oració.  Idea,  hilo.  Orationis  filum.  ||  Mania,  ima- 
ginació extravagant.  Ilea.  Dissenlaneus  animus.  || 
QUIMERA,  MALÍCIA,  TÍRRiA.  ||  Nom  que  donareu  los 
antichs  à  la  naturalesa  ó  à  la  terra.  Idea.  Idea,  ae, 

iDEAs  PLATÓNiCAS.  Exemplars  perp3tuos  é  inmu- 
tables  que  hi  ha  en  1'  enteniment  diví  de  toías  las 
cosas  criadas.  Ideas  plalónicas  ó  de  Plaloti.  Platonicae 
ideai.  II  met.  Subtilesas  sense  fonament,  ideas  pla- 
lónicas. Plalonícai  ideic. 

IDEA-GRÀFIA.  L'  art  de  escríurer  ab  secret. 
idea-grafia.  Ideagraphia,  ae. 

IDEAL.  adj.  Pertanyent  à  la  idea.  Ideal.  Idealis. 

IDEALISME,  m.  Sistema  dels  filosops  que  diu- 
hen  que  veuhen  en  Deu  totas  las  cosas.  Idealisme. 
Idealismus,  i. 

IDEALITAT.  f.  Sentiment  de  lo  bell,  de  lo 
poétich,  de  lo  eloqüent;  propensió  à  hermosejar  y 
perfeccionar.  Idealidad.  Idealitas,  lis.  []  Facultat 
que  pertany  als  efectes  superiors  ò  morals.  Ideali- 
dad. Idealitas.  |1  L'òrgan  ó  punt  que  correspon  à  la 
situació  de  esta  facultat  frenológicament  conside- 


rada,  ocupa  las  parts  laterals  y  colcom  elevadas 
del  coronal.  Idealidad.  Idealitas. 

IDEALOGISTA.  ra.  Escriptor  de  ideas  ó  mòlt 
aficionat  à  ellas.  Idealogista.  Idearura  scriptor. 

IDEAR.  V.  a.  Formar  la  idea  de  alguna  cosa. 
Idear.  Ideam  vel  speciem  formaré.  ||  met.  imaginar. 

IDEAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  ideado.  Mente  fictus. 

ÍDEM  PER  ídem.  loc.  llatina  p.  u.  Això,  per 
això;  això  mateix.  ídem  por  idem,  ello  por  ello. 
ídem  per  idem. 

IDÉMPTICAMENT.  adv.  ra.  De  un  mateix 
raodo,  substància  ò  essència.  Idénticamente.  Identi- 
ticè;  eodem  raodo. 

IDÉMPTICH,  CA.  adj.  Lo  que  en  la  substàn- 
cia ò  essència  es  lo  mateix  que  altra  cosa.  Idéntico. 
Identicus. 

IDEMPTIFICAR.  V.  a.  Fér  que  dos  cosas  dis- 
tinctas  semblen  una  mateixa.  Identificar.  Identifi- 
co, as. 

lüEMPTIFICAT,  DA.  p.  p,  idenlificado .  Iden- 
tifica tus. 

IDEMPTITAT.  f.  La  qualitat  de  idémplich. 
Identidad.  Identitas,  atis. 

IDEOLOGIA,  f.  Tractat,  ciència  de  las  ideas. 
Ideologia.  Ideologia,  ae. 

IDEOLÓGlCHj  CA.  adj.  Cosa  de  las  ideas. 
Ideológico.  Ad  ideam  pertinens. 

IDILI.  m.  poét.  Narració  à  modo  de  epigram- 
ma,  que  sòl  tenir  per  objecte  assumptes  pastorils. 
Idilio.  Idyllion,  ii. 

IDIOMA,  m.  Se  pren  per  lo  mateix  que  llen- 
gua ó  llenguatge;  però  en  rigor,  y  en  sòn  origen 
significa  '1  dialecte  y  llengua  de  una  província 
particular  derivada  y  un  poch  diferent  de  la  llen- 
gua general  deia  nació.  Idioma.  Proprietas  linguae; 
idioma,  ae.  ||  La  frase  y  modo  particular  de  algú. 
ldiom.a.  Idioma,  se.  ||  Per  extensió  's  diu  del  cant  y 
veu  dels  animals,  idioma.  Idioma,  ae.  ||  teol.  Lo 
que  es  propi  de  una  naturalesa.  Idioma.  Idioma,  ;c. 

IDIOMATISTA.  m.  Perit,  ò  professor  ò  mòlt 
aficionat  à  algun  idioma.  Idiomalista.  Idiomatis 
peritus. 

IDIOPATIA.  f.  med.  Malaltia  pròpia  de  un 
membre  sense  dependència  de  altre.  Idiopatia. 
Idiopathia,  se. 

IDIOPÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
idiopatia.  Idiopdtico.  Idiopathicus,  proprius. 

IDIOSSINCRÀSSIA.  f.  fís.  med.  Temperament 
propi  de  un  cos,  ab  que  apeteix  ó  té  aversió  à  al- 
guna cosa  que  fa  en  ell  diversa  impressió  de  la 
que  comunment  exerceix.  Idiosincràsia.  Idiosyn- 
crassis,  is. 

IDIOTA,  m.  Qui  es  mòlt  ignorant,  rúslich  y 
negat  de  talent.  Idiota.  Idiota,  se,  illiteratus,  i. 

IDIOTISME.  m.  Ignorància,  rusticitat ;  falla 
de  lletras.  Idiotismo.  Idiotismus,  i.  ||  grara.  Infle- 
xió de  una  part  de  la  oració  que  té  alguna  irregu- 
laritat, ó  s'  aparta  de  la  regla  general  de  una  na- 
ció y  s'  usa  en  una  província.  Idiolismo.  Idiotis- 


IGL 


CATALÀ. 


IGN 


raus,  i.  [|  gram.  la  locució  en  que  una  llengua  s' 
aparta  de  sas  própias  reglas,  y  segueix  lo  niodo 
de  altra  estranya,  iíiioíísnio.  Idiotisnius,  i. 
ídol.  m.  y 

■  ÍDOLA.  f.  ant.  Estàtua  de  alguna  falsa  divinitat. 
molo.  Idoluni,  idolus,  i.  |1  mel.  V  objecte  excessi- 
^mcnl  amat  ó  venerat.  Molo.  Nimium  cara  res. 

IDÒLATRA,  m.  Qui  adora  als  ídols.  Idòlatra. 
Idolatra,  aj.  ||  met.  Qui  ama  desordenada y  excessi- 
vament alguna  persona  ó  cosa.  Idòlatra.  Insano 
amore  flagrans;  idolatra,  m. 

IDOLATRAR,  v.  a.  Adorar  als  ídols.  Idola- 
trar. Aliquem  deperire. 

IDOLATRAT,  DA.  p.  p.  Idolatrada.  Depe- 
rilus. 

IDOLATRIA,  f.  La  adoració  ó  cuit  als  ídols  ó 
déus  falsos.  Idolatria.  Idolatria,  a3.  H  mel.  Amor 
excessiu  y  desordenat  de  alguna  persona  ó  cosa. 
Idolatria.  Flagrans  amor. 

IDOLET.  m.  d.  y 

IDOLETA.  f.  ant.  Idolejo  ,  idolillo  ,  ico ,  ito. 
Parvura  idolum. 

IDOLOPEYA.  f.  ret.  prossopopeya. 

IDOLOTITAS.  f.  pi.  Yiandas  ofertas  als  ídols. 
Idololitas.  Idololitae  arum. 

IDÓNEAMENT.  adv.  m.  Ab  idonei'at.  idònea- 
mente.  Idoneè,  aplè. 

idoneïtat,  f.  Aplitul  pera  alguna  cosa.  ido- 
neidad.  Aptiludo,  inis. 

IDÓNEOjÓIDÓNEU,  A.  adj.  Apte,  propi, 
convenient,  à  propòsit.  Idòneo.  Idoneus. 

IDROPESIA.  f.  elC.  UIDROPESIA. 

IDULI.  m.  Víctima  ques'  oferia  à  Júpíler  lo  dia 
dels  ídus.  Idúleo.  Idulium,  ii. 

ÍDUS.  ra.  üna  de  las  parts  en  que'ls  romans  di- 
vidian  lo  mes;  són  lo  dia  13,  exceptuant  lo  mars, 
maig,  juliol  y  octubre  que  són  lo  15.  Idus.  Idus, 
uum. 

IDZETA.  Última  lletra  del  alfabet.  Zeda,  zeta. 
Zeta,  íC, 

lET.  pron.  ant.  jo. 


IG. 

IGBALA.  f.  Esclava  del  harem  à  qui  'I  sullan 
distingeix  entre  lotas.  Ikhala.  Ikbala,  ae. 

IGLÉSIA.  f.  La  congregació  dels  üels  cristians. 

lesia.  Ecclesia,  a;.  ||  Conjunt  de  lots  los  capítols, 

ïrsonas  ecclesiàsticas,  y  gobern  ecclesiàslich  de 
alguns  regnes,  ó  subjectes  à  un  patriarcal.  Iglesia. 
Ecclesia,  íb.  ||  Lo  gobern  ecclesiàslich  general  del 
sumo  ponlífice,  concilis,  y  prelats.  Ijlesia.  Ec- 
clesia, ae.  II  Lo  temple.  lylcsia.  Templum,  i.  [|  Ter- 
ritori ó  lloch  de  la  jurisdicció  de  un  prelat,  y  '1 
conjunt  de  sos  súbdits.  Iglesia.  Dioeces,  is.  [|  L'  es- 
tat ecclesiàslich,  Iglesia.  Glerus ,  i.  ||  Inmunitat 
que  logra  '1  delinqüent  que's  val  del  sagrat.  Igle- 
sia. Asylia,  aj.  |I  La  jurisdicció  y  domini  que'ls 


m 


ecclesiàstichs  ó  Iglesias  tenen  sobre  cosa  temporal  • 
Iglesia.  Ecclesia,  ai.  ||  Capítol  de  las  catedrals  ó 
col-legiatas.  Iglesia.  Calhedralis,  collegialiscoetus. 
II  Cada  una  de  las  juntas  particulars  del  heretges. 
Iglesia.  Haíreticorum  coelus. 

IGLÉSIA  CATEDRAL.  CATEDRAL. 

KiLÉsiA  DE  ESTATUT.  La  en  que  ha  de  fér  proba 
de  limpiesa  'I  qui  ha  de  sér  admès  en  ella.  Iglesia 
de  eslado.  Ecclessiaslicus  coelus  cui  hajrelica  labe 
infeclus  adscribi  non  potesl. 

ir.LÉsiA  MAJOR.  La  principal  del  poble.  Iglesia 
mayor.  Praecipium  templum. 

IGLÉSIA  MILITANT.  Congrcgació  dels  fiels  calólichs 
en  aquest  mon.  Iglesia  militante.  Militans  ecclesia. 

IGLÉSIA  PARROQIUAL.  PARRÒQUIA.  1. 

IGLÉSIA  PURGANT.  Las  àuimas  que  existeixen  en 
lo  purgatori.  Iglesia  purg ante.  Purgans  ecclesia. 

IGLÉSIA  ORIENTAL.  La  quo  scgucix  lo  rito  grech. 
Iglesia  oriental.  Orientalis  ecclesia. 

IGLÉSIA  TRiuNFANT.  Los  benaveulurats.  Iglesia 
Iriunfante.  Triumphans,  coeleslis  ecclesia. 

A  LA  IGLÉSIA  PERA  ORAR  Y  A  LA  PLASSA  PERA  TRAC- 
TAR, ref.  Denota  la  mòlta  reverència  ab  que's  déu 
estar  en  la  iglesia.  À  la  iglesia  para  orar  y  a  la 
plaza  d  conlralar.  Dura  fueris  in  templo  Deo  di- 
ligenter  attende. 

À  TALL  DE  IGLÉSIA  CATEDRAL,  QUALS  FOREN  LOS  PA* 

RES  LOS  FILLS  SERAN.  ref.  Dcnola  lo  que  influeixen 
los  exemples,  y  principalment  los  dels  pares  pera 
'Is  ulls.  À  uso  de  iglesia  catedral,  cuales  fueron  los 
padres  los  hijos  seran ;  el  hijo  de  la  gata  ratones 
mata.  Qualis  paler  talis  ülius. 

ATRAPAR  SENS  IGLÉSIA.  fr.  met.  Atrapar  descuy- 
dat.  Coger  desprevenido,  ó  de  manos  a  boca.  Inopi- 
nuín  rapere. 

RECONCiLiAttSE  AB  LA  IGLÉSIA.  fr.  Tomar  à  sòn 
gremi,  abjurant  1'  error  y  heretgia.  Reconciliarse 
con  la  Iglesia.  UcEresim  abjuraré  ;  ecclesia;  novi- 
ler  adscribi. 

IGLESIADA.  f.  Còpia  de  gent  en  la  iglesia. 
Iglesia  llena.  Gentis  plena  ecclesia. 

IGLE8IASSA.  f.  aum.  Iglesia  gran.  Iglesia 
grande.  Magna  ecclesia. 

IGLESIETA.  f.  d.  capella.  ||  hermita. 

IGNASI,  n.  p.  de  home.  Ignacio.  Ignalius,  ii* 

ÍGNEO,  A.  Lo  que  es  de  foch  ó  li  pertany.  íg- 
neo.  Igneus. 

IGNÓBIL.  adj.  IGNOBLE. 

IGNOBILITAT.  f.  La  humilitat  y  baixesa  de 
que  proceheix  alguna  cosa,  especialment  parlant 
de  llinatges.  Oscuridad  de  nacimiento  ò  de  linaje. 
Ignobilitas,  atis;  plebeja  conditio. 

IGNOBLE.  adj.  De  baix  naixement.  Innoble.  Ig- 
nobilis,  obscurus. 

IGNOSCÉNCIA.  f.  y  derivats,  innoscéncia. 

IGNOGRAFIA.  f.  icnograkia, 

IGNOGRÀFICH,  CA.  adj.  Cosa  de  ignograOa. 
IgnogrAficQ.  Ignographicns. 

IGNOLOGIA.  f.  ICNOLQOU, 


,  Ignorància. 
Disipientia, 
Ignorància. 


8  IGN 

ignomínia,  f.  Afront,  deshonra,  laca  en  la 
fama.  Ignomínia.  ígnominia,  infàmia,  ae. 

IGNOMINIÓS,  A.  adj.  Infame.  Ignominioso, 
afrenloso.  Ignominiosus. 

IGNOMINIOSA  MENT.  adv.  m.  Ab  ignomí- 
nia. Ignominiosamente.  Ignominiosè. 

IGNORÀNCIA,  f.  Falla  de  ciència 
Inscientia,  ae.  1|  Kecedat.   Ignorància. 
ae.  II  Falta  de  experiència,  de  cultura. 
Rudilas,  alis.  |  Inadverléncia,  descuyt.  Ignorància. 
Imprudentia,  ».  |1  innocència. 

iGNORAxNCiA.  AFECTADA.  La  quc's  fiogeix.  Ignoran- 
cia  afectada.  Aífectata  ignorantia. 

IGNORÀNCIA  CRASSA  ó  DOLOSA.  La  que  no  té  discul- 
da.  Ignorància  crasa.  Grassa,  tergiversatione  ca- 
rens  ignorantia. 

IGNORÀNCIA  DE  DRET.  for.  La  de  qui  ignora  '1 
dret.  Ignorància  de  derecho.  Juris  ignorantia. 

IGNORÀNCIA  DE  FET.  La  que  toca  à  la  acció,  com 
la  de  qui  no  sab  si  ha  pagat  lo  deute.  Ignorància 
de  hecho.  Ignorantia  facti. 

IGNORÀNCIA  INVENCIBLE.  La  que  no's  pót  vèncer 
ab  totas  las  diligéncias  possibles.  Ignorància  inven- 
cible. Ignorantia  invencibilis. 

IGNORÀNCIA  supiNA.  La  que  prové  de  negligència 
en  apéndrer  lo  que's  pót  y  déu  saber.  Ignorància 
supina.  Ignorantia  supina. 

LA  IGNORÀNCIA  ES  MÒLT  ATREVIDA.  lOC.  DeUOta  que 

'Is  ignorants  solen  sér  los  mès  atrevits,  y  'Is  que 
pensan  sér  mès  sabis  que'ls  altres.  La  ignorància 
esmuy  atrevida  ó  confiada.  Ignorantia  conüdentiam 
parit. 

LA  IGNORÀNCIA  NO  ESCUSA  DE  PECAT.  exp.  ab  que 

s'explica  que  la  ignorància  de  las  cosas  que's 
deuhen  saber  no  eximeix  de  culpa.  La  ignorància 
no  quila  pecado.  Ignorantia  à  culpa  non  liberal. 

NO  PECAR  PER  IGNORÀNCIA,  fr.  Fèr  alguna  cosa 
coneixent  que  es  mala  ó  que  no  's  déu  fèr.  Pre- 
teslar  ignorància ;  alegar ,  prelender  ignorància. 
Ignorantiam  interponere. 

IGNORAN8.  f.  ant.  ignorància. 

IGNORANT,  p.  a.  Qui  ignora.  Ignorante.  Ig- 
narus.  ||  Home  sense  lletras.  Ignorante,  idiota. 
Idiota.  II  Qui  no  està  informal  en  alguna  cosa.  Ig- 
norante. Nescius. 

SÉR  IGNORANT,  fr.  IGNORAR. 

IGNORANTÀ8,  SA.  m.  y  f.  aum.  Ignoranton. 
Yaldè  ignarus. 

IGNORANTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ignorantisi- 
mo,  ignoranton.  Imperitissimus, 

IGNORANTMENT.  adv.  m.  Ab  ignorància. 
Ignorantemente.  Indoctè.  ||  Inadvertidament.  Igno- 
rantemenle.  Inconsideratè.  i|  Ab  necedat.  Ignoran- 
temente. Insipienter,  imperitè. 

IGNORAR,  v.  a.  No  saber,  no  enténdrer,  no 
conèixer.  Ignorar.  Ignoro,  as. 

IGNORAT,  DA.  p.  p,  Ignorado.  Ignoratus.  || 

DESCONEGUT. 

IGNUT.  m.  Peix  que  'Is  gentils  consagraren 


DIDGIONARI  IGU 

à  Yénus.  Apua.  Aphya,  apua,  se.  Pót  dirse  així  del 
llatí  «ignis»  foch  ;   pus  posat  al  foch  se  cou  mòlt 
prompte,  y  de  aquí  vé  '1  refran  llatí  «Aphya  ad 
ignem»  de  lo  que  s'  acaba  ó  consiim  aviat. 
IGNYORAR.  V.  a.  ant.  ignorar.  ||  ant.  anyo- 

BAR. 

IGREA.  f.  ant.  iglésia. 

IGUAL.  adj.  Lo  que  es  de  la  mateixa  naturale- 
sa, quantitat  y  qualitat  que  altra  cosa.  Igual.  Ger- 
manus,  coaequus.  1|  Pla,  sense  costas  ni  profundi- 
tat. Igual.  iEquus.  ||  Semblant.  Igual.  Unus,  ger- 
manus.  |1  Invariable,  constant.  Igual,  ^qualis.  || 
De  las  mateixas  proporcions.  Igual.  Exisonus. 

igual  per  igual.  m.  adv.  Denota  la  igualtat  de 
dos  cosas.  Ras  con  ras  ;  ras  en  ras.  ^Equaliter. 

AL  igual.  m.  adv.  Ab  igualtat.  Al  igual.  ^Equa- 
liter,  pariler. 

DE  IGUAL  k  igual.  m.  adv.  Igualment.  Con  igual- 
dad.  Ex  aequo ;  pari  gradu. 

FÉR  ANAR  PER  UN  IGUAL.  fr.  Igualar  alguuas  co- 
sas entre  las  quals  devia  haverhi  proporció  de  de- 
sigualtat. Llevar  por  un  rasero.  ínfima  summis  pa- 
ria facere. 

NO  TENIR  IGUAL.  fr.  Sér  superior  à  tot.  No  tener 
igual.  Oranes  superaré,  vincere,  anteire,  antece- 
dere. 

PER  IGUAL.  m.  adv.  igual  PER  IGUAL. 
PER  UN  IGUAL.  m.  adv.  PER  UN  SEGUIT. 
POSAR  IGUAL.  fr.  IGUALAR,  APLANAR. 

posARSE  IGUAL.  fr.  Pagar  sos  deutes.  Redondear- 
se.  A  debitis  se  oranino  expediré,  liberare. 

SENSE  IGUAL.  lu.  adv.  Seusc  comparació.  Sin 
igual,  sin  par.  Sine  pari. 

SÉR  IGUAL  ó  TENIR  PER  IGUAL.  fr.  Tenir  en  lo  ma- 
teix concepte ;  apreciar  igualment  à  un  subjecte 
que  à  altre.  Igualar.  iEqualiler  aestimare. 

IGUALACIÓ  É  IGUALADURA.  f.  V  acte  y 
efecte  de  igualar.  Igualacion,  iguala,  igualamien- 
to,  emparejadura,  emparejamiento.  .íEqualis  ada;- 
quatio. 

IGUALADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  iguala.  Iguala- 
dor. iEquator,  is, 

IGUALAMENT.  m.  ant.  IGUALACIÓ. 

IGUALAR.  V.  a.  Fèr  ó  posar  una  cosa  igual  à 
altra.  Igualar.  Mquo,  as.  ||  Aplanar,  posar  à  ni- 
vell. Igualar.  Complano,  as,  |  v,  n.  No  preferirse 
als  altres.  Igualar.  Parem  se  alicui  facere.  |1  Sér 
igual  una  persona  ó  cosa  à  altra.  Igualar,  ^qua- 
lemcumalioseconstituere.  ||  arrasar.  1.  ||  Retallar 
los  llibres  pera  que  la  enquadernació  fassa  mès 
goig.  Recortar,  igualar.  Recido,  is, 

IGUALARSE.  V,  r.  Posarse  al  igual  de  altre. 
Igualarse.  Se  cum  aliquo  aequare  ;  se  alteri  sequa- 
re. 

IGUALAT,  DA.  p.  p.  Igualada.  iEqualus,  || 
adj.  PLA,  UNIT, 

IGUALAYAR.  V,  a,  ant,  ARRASAR.  3. 

IGUALMENT,  adv.  m.  Ab  igualtat.  Igualment 
te.  M([a^.  U  Sense  distincció.  Igualmente.  Adaequè, 


ILL 


CATALÀ 


ILL 


II  Del  mateix  modo.  Igualmenle.  Pariter.  ||  També. 
Igiuümente,  lambien.  ^Equaliler.  ||  planament. 

IGUALTAT,  f.  Conformitat  de  una  cosa  ab  al- 
tra en  naturalesa  ó  qualitats.  Igualdad.  ^qualilas, 
atis.  II  Correspondència  ,  proporció ,  semblansa. 
Igualdad.  iE(iualilas,  atis.  ||  Firmesa  de  animo, 
constància.  Igualdad,  firmeza  de  animo  ;  serenidad. 
iEqualilas,  aequanimitas,  atis,  constantia,  ai,  mo- 
deralio,  uis. 

IGUR.  m.  Beguda,  espècie  de  xerigot,  que  usan 
los  turchs.  Igurio.  Igurium,  ii. 

ILL. 

ILÍADA.  f.  Poema  de  Homero  sobre  la  guerra 
de  Troya.  lliada.  Ilias,  adis. 

ILLA.  f.  ISLA. 

IL-LACIÓ.  f.  Conseqüència,  deducció  de  al- 
guns principis  assentats.  Ilacion.  Ulalio,  induclio, 
nis. 

ILLADA.  f.  Qualsevol  de  las  dos  cavitats  entre 
las  costellas  falsas  y  sol  del  ventre.  Ijada,  ijar. 
lUia,  um.  II  MoixAMA.  ||  Tunyina  ó  mamella  de  por- 
ca salpresa.  Ubre,  hijada  de  puerco.  Sumen,  inis. 
II  Lo  dolor  ó  mal  que  's  pateix  en  aquella  part. 
Miserere,  hijada.  ||  pi.  Dit  dels  costats  del  caball  y 
animals  semblants.  Uijares.  Ulia,  um. 

IL-LAQÜEACIÓ.  f.  ENCADENAMENT. 

IL-LATIU,  VA.  adj.  Lo  que  s'  infereix  ó  de- 
duheix  de  alguna  cosa.  Ilaiivo.  Illativus. 

IL-LEGAL.  adj.  Lo  que  es  contra  la  lley.  Jle- 
gal.  Illegalis. 

IL•LEGALITAT,  f.  Falta  contra  la  lley.  Ilega- 
lidad.  Illegalilas,  atis. 

IL-LEGALMENT.  adv.  m.  Contra  la  lley.  Ile- 
galmenie.  Illicitè. 

IL-LEGIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  llegir.  lle- 
gible. Quod  legi  non  potest. 

IL-LEGÍTIM,  A.  adj.  Contrari  à  la  lley.  Ilegi- 
timo.  lUegitimus.  ||  Fill  procreat  l'ora  de  matrimoni 
y  de  pares  que  no  podian  contràurerlo.  Ilegltimo. 
Notus. 

IL-LEGÍTIMAMENT.  adv.  m.  Sense  llegiti- 
mitat.  Jlegilimamente.  Illegitiraè. 

IL-LEGITIMAR.  v.  a.  Fér  que  una  cosa  sia 
il•legítima.  Ilegiíimar.  Justum  et  legitimum  illegi- 
timum  reddere. 

IL-LEGITIMITAT.  f.  Falla  de  alguna  cir- 
cunstància  pera  sér  una  cosa  Uegítima.  llegilimi- 
dad.  Legis  adversatio. 

IL-LERDÉS,  A.  adj.  Cosa  de  Lleyda.  Leridam. 
Illerdensis. 

IL-LERDET,  A.  m.  y  f.  Natural  de  Lleyda. 
Natural  de  Lérida.  Illerdensis. 
•  IL•LÈS,  A.  adj.  Sense  dany.  Ileso ;  sin  lesion. 
Illaesus ;  innocuus. 

IL-LETA.  f.  ant.  isleta. 

IL•LIBAT,  DA.  adj.  il-lés,  enter. 


IL-LIBERITÀ,  NA.  adj.  Natural  y  pertanyent 

à  Il-librria.  Iliberitano.  lUiberitanus. 

IL•LÍCIT,  A.  adj.  Prohibit,  injust.  Ilicito.  llli• 
citus,  nefas. 

il•lícitament,  adv.  m.  Contra  rahóó  dret. 
Ilkilamenle.  Illicitè. 

IL•LIMITAT,  DA.  adj.  Sense  límits.  Ilimila- 
do.  Illimitatus. 

IL-LÍQüIT,  A.  adj.  Espès.  Iliquido.  Non  li- 
quidus. 

IL•LIRI,  A.  adj.  Cosa  de  Il•líria.  llirio.  Illi- 
rius. 

IL-LUMENAR.  V.  a.  IL-LÜMINAa. 

IL-LUMINACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  il•lumi- 
nar. Iluminacion.  Illuminatio,  nis.  ||  Adorno,  dis- 
posició de  mòltas  llums  ordenadas.  Iluminacion. 
Illuminatio,  nis.  ||  pint.  Lo  tint  dels  colors  que  's 
donan  à  la  pintura.  Iluminacion.  Illuminatio,  nis. 
II  En  la  moral  la  llum  que  vó  de  Dèu  à  nostras 
ànimas.  Iluminacion,  iluslracion.  Illuminatio,  nis. 

IL•LUMINADÍSSIM,  A.  adj.  Jluminadisimo . 
Yaldè  illuminalus. 

IL•LUMINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  il•lumina. 
Iluminador.  llluminalor,  is.  ||  pint.  Qui  adorna  ab 
colors  los  llibres  ó  pinturas.  Iluminador.  Coloribus 
ornans. 

IL-LUMINAMENT.  m.  IL-LüMINACló. 

IL-LUMINAR.  Y.  a.  Comunicar,  donar  llum  ó 
claredat.  Iluminar,  alumbrar.  Lumino,  as.  ||  Ador- 
nar ab  mòltas  llums  las  iglésias,  etc.  Iluminar. 
Illumino,  as.  ||  pint.  Adornar  ab  colors.  Iluminar. 
Picturis ,  coloribus  ornaré.  ||  En  la  moral  ense- 
nyar, tràurer  los  dubtes  y  dificultats.  Iluminar. 
Illumino,  illuslro,  as.  |  teol.  Inspirar  Dèu  inte- 
riorment à  la  criatura.  Iluminar,  iluslrar.  Illumi- 
no, as.  II  met.  Il•lustrar  l'enteniment  ab  T estudi. 
Iluminar.  Illumino,  as.  ||  poét.  Araanéixer.  Ama- 
necer.  Lucesco,  is.  |  Donar  vista  als  cegos.  Dar 
vista.  Illumino,  as. 

IL•LUMINAT,  DA.  p.  p.  Iluminado.  Illurai- 
natus.  II  m.  pi.  Certs  heretges.  Iluminados.  Illu- 
minali,  orum. 

IL-LUMINATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut 
pera  il•luminar.  Iluminalivo.  Illuminandi  virtule 
pollens. 

IL•LÚS,  A.  adj.  Enganyat  ab  aparicions.  Iluso. 
Illusus. 

IL-LUSIÓ.  f.  Falsa  imaginació,  aprehensió 
errada.  Ilusion.  Illusio,  nis.  ||  Aparició  enganyosa. 
Ilusion.  Inane  spectrum  ;  inanis,  fallax  visió. 

IL-LUSIU,  VA.  adj.  Fals,  enganyós,  aparent. 
Ilusivo,  ilusorio.  Fallax. 

IL-LUSORI,  A.  adj.  iL-Lüsiü.  II  Nul•lo,  de  nin- 
gun  valor.  Ilusorio.  lUusorius. 

IL•LUSTRACIÓ,  f.  Obra  de  il-lustrar.  Iluslra- 
cion. Illustratio,  nis.  ||  Inspiració  divina.  Iluslra- 
cion, inspiracion.  Divinus  aíllatus.  I  ennobliment. 

IL-LUSTRADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  il-lustra. 
Ilustrador.  Illustrator,  i§. 


10  mk 

IL-LUSTRAR.  V.  a.  Explicar,  aclarir,  lluslrar. 
Illumino,  as.  ||  Donar,  comunicar  llum.  Ilustrar. 
Illumino,  as.  ||  Adornar.  Ilustrar.  Radio,  as.  [|  En- 
noblir, fér  il-lustre  alguna  persona  ó  cosa.  Ilus- 
trar. Orno,  as.  [1  teol.  Inspirar  Dèu  à  las  criaturas 
ab  llum  sobrenatural.  lluslrar,  iluminar.  Illustro, 
as,  moveo,  praemoveo,  es.  1|  Hermosejar  un  dis- 
curs. Exornar  el  discurso.  Orationem  ornamentis 
il•luminaré,  exornare. 

IL-LÜSTRAT,  DA.  p.  p.  llustrado.  Illustra- 
lus. 

IL-LUSTRE.  adj.  Noble,  excel-lent,  famós. 
llustre  ,  esdarecido  ,  inclito.  Il-luslris.  1|  Insigne, 
cèlebre,  llustre.  Il•lustris.  1|  Títol  de  dignitat.  llus- 
tre. Il•lustris. 

IL-LÜ8TREMENT.  adv.  m.  De  un  modo  il- 
lustre.  llustremente.  Clarè,  praeclarè. 

IL-LUSTRÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Ilustrisimo. 
llluslrissimus.  1|  Tractament  del  bisbe,  y  altras 
dignitats.  Ilustrisimo.  lUustrissimus.  |1  Títol  que 
en  lo  sigle  xv  se  donava  als  Infants.  Ilustrisimo. 
llluslrissimus. 

IM. 

IMADA.  f.  nàut.  Cada  esplanada  de  las  dos 
que  's  forman  en  la  grada  à  un  y  altre  costat  de  la 
quilla,  y  per  las  quals  relliscan  lasanguilas  quant 
la  nau  se  bóta  al  aygua.  Aimada,  imada.  Tabula- 
tum,  i, 

IMAGE.  f.  ant.  IMATGE. 

IMAGINABLE,  adj.  Lo  que  's  pót  imaginar. 
Imaginable.  Quod  imaginari,  concipi  potest. 

IMAGINACIÓ,  f.  Idea,  imatge,  representació. 
Imagxnacion.  Phanlasia,  se.  [|  Falsa  aprehensió;  ju- 
dici de  cosa  sense  fonament.  Imaginacion.  Imagi- 
natio,  nis.  ||  opinió.  ||  La  facultat  que  representa  al 
ànima  las  imatges.  Imaginacion.  Imaginatio,  nis. 
II  La  cosa  imaginada.  Imaginacion.  Animo  infor- 
mata  species. 

DIVAGAR  LA  IMAGINACIÓ,  fr,  Dlslràurerse.  Divagar 
la  imaginacion.  Divagor,  aris. 

NO  PASSAR  PER  LA  IMAGINACIÓ,  fr.  NO  PASSAR  PEL 
PENSAMENT. 

IMAGINACIONISTA.  m.  med.  Lo  qui  creu 
en  la  influència  que  exerceix  la  imaginació  en  lo 
feto.  Imaginacionisla.  Immaginaster,  ri. 

IMAGINAMENT.  m.  ant.  imaginació. 

IMAGINAR.  V.  a.  Formar  espècies  ó  imatges 
en  la  fantasia.  Imaginar.  Imaginor,  aris.  ||  Crèu- 
rer,  pensar,  idear,  ab  fonament.  Imaginar.  Cogito, 
as.  I  Idear  sense  fonament.  Imaginar  ,  inventar. 
EíBngo,  is.  I  Esculpir,  fér  imatges  de  bullo.  Es- 
culpir. Insculpo,  is. 

No's  PÓT  imaginar  ni  PENSAR,  fr.  No  se  fuede 
imaginar.  Non  cogitalione  comprehendi,  nec  men- 
te  percipi  potest. 

IMAGINARI,  A.  adj.  Lo  que  's  pót  imaginar. 
Imaginario,  imaginable.  Quod  raeute  concipi  po- 


DICCIONARI  IMB 

test.  II  Fantàstich,  que  no  existeix  sinó  en  la  ima- 
ginació. Imaginario.  Imagi narius. 

IMAGINÀRIA,  f.  mil.  Guàrdia  anomenada 
pera  suplir  quant  ix  la  que  guarda'l  quartel.  Ima- 
ginaria. Cautionalis,  stativa  militum  custodia. 

IMAGINÀRIAMENT,  adv.  m.  Fingidament, 
sense  realitat.  Imaginariamente.  Imaginariè. 

IMAGINAT,  DA.  p.  p.  Imaginado.  Imagina- 
tus. 

IMAGINATIU,  VA.  adj.  Lo  qui  contínuament 
imagina.  Imaginativo.  Imaginabundus.  |1  Qui  té 
viva  la  aprehensió.  Imaginativo.  Qui  rerum  spe- 
cies facile  animo  informat. 

IMAGINATIVA,  f.  Facultat  ó  potència  de  ima- 
ginar. Imaginativa.  Mens,  lis. 

IMAGINAYRE.  m.  ant.  Artista  ó  pintor  de 
imalges.  Imaginario.  Imaginarius. 

IMAGINATURA.  f.  ESCULTURA,  pintura. 

IMAGINERIA.  f.  Brodat  de  figuras  ;  en  caste- 
llà se  sól  péndrer  també  per  la  escultura  ó  pintu- 
ra. Imagineria.  Imaginum,  flgurarum  intextura. 

IMAN.  m.  Pedra  mineral,  regularment  de  co- 
lor gris  obscur,  que  lè  la  propietat  de  dirigirse 
naturalment  envers  lo  nort,  y  de  atràurer  lo  fer- 
ro. També  hi  ha  un  mixto  artificial  que  produheix 
los  mateixos  efectes.  Iman,  piedra  iman,  calamita. 
Siderilis,  is,  magnes,  elis.  |1  mel.  Atractiu,  Iman, 
alraclivo.  Illecebra?,  arum. 

IMANAR  Ó  IMANTAR.  V.  a.  MAGNETISAR. 

IMATGE,  f.  Figura,  representació,  idea  que  's 
forma  en  V  enteniment.  Imdgen.  Idea,  se.  ||  Retra- 
to, pintura.  Imàgen.  Figura,  se.  H  Se  diu  figurada- 
ment de  una  cara  hermosa  ó  ben  féla.  Imagen,  se- 
ra(in.  Imago,  i  nis. 

sÉR  UNA  IMATGE,  fr.  fam.  Se  diu  del  subjecte  de 
especial  hermosura.  Ser  un  serafin  ó  una  imàgen. 
Pulcherrimum  èsse. 

IMBARATABLE.  ad j .  Lo  que  no's  pót  con- 
mular,  ó  baratar.  Inconmuíable.  Incommutabilis. 

IMBECIL-LAMENT.  adv.  m.  Dèbilment.  Con 
debilidad  y  fíaqueza.  Imbecilliter. 

IMBECIL-LITAT.  f.  Flaquesa,  debilitat.  Im- 
becilidad.  ImbecillitaS;  atis. 

IMBECIL-LO,  A.  adj.  Flach,  dèbil.  Imbècil. 
Imbecillus.  ||  innocent,  fatuo. 

IMBORNAL.  m.  nàut.  Forat  per  aliont  surt  la 
aygua  de  la  cuberta  de  la  nau.  Imhornal,  embor- 
nal.  Navis  ad  aquarum  emissionem  foranien.  |  Al- 
tre foral  que  's  fà  per  la  part  inferior  de  las  per- 
xas,  y  contra  la  quilla,  pera  que  las  ayguas  de 
entrecodernas  corran  à  la  caixa  de  bombas.  Im- 
bornal,  groera,  regola,  desaguadero.  Anquina,  ae. 

IMBUHIR.  v.  a.  Infundir,  persuadir,  ense- 
nyar, dúclrinar.  Imbuir.  Imbuo,  is.  ||  Persuadir, 
guanyar  l' ànirao.  Imbuir.  Suadeo,  es.  ||  Empapar 
r  esperit  dels  costums  y  opinions  del  vulgo.  Im- 
buir. Animum  moribus  et  opiniobus  vulgi  imbue- 
re. 

IMBUHIT,  DA.  p.  p.  Imbuido.  Iinbulus. 


IMP  CATALÀ. 

adj.  Lo  que's  pót  imitar,  Iinila- 


IMITABLE. 

ble.  Iinilabilis. 

IMITACIÓ,  f.  La  acció  de  imitar.  Imilacion. 
Imilalio,  semulatio,  nis. 

À  IMITACIÓ,  m.  adv.  A  semblansa  ó  al  igual  de 
altra  cosa.  A  imilacion.  Ad  similitiidinem. 

IMITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  imita.  Imitador. 
Imitalor,  ajmuialor,  is. 

IMITAR.  V.  a.  Executar  alguna  cosa  à  sem- 
blansa de  altra.  Imitar.  Imilor,  aris.  |  Contrafer  ó 
escarnir.  Imitar.  Imitor,  aris.  ||  Copiar,  seguir 
r  exemple.  Imitar.  Imitor,  aris.  ||  Retratar,  repre- 
sentar. Imilar.  Adumbro,  as,  exprimo,  is. 

IMITAT,  DA.  p.  p.  Imilado.  Imitatione  ex- 
pressus.  ||  contrafet. 

IMPACIÈNCIA,  f.  Inlol-lerància,  falla  de  pa- 
ciència. Impaciència.  Impacienlia,  ai.  ||  Prompti- 
tut  de  indignació,  de  còlera.  Impaciència.  Sloma- 
chus,  i.  II  Gran  desilj,  falta  de  espera.  Impaciència. 
Anxietas,  atis,  impatientia,  se. 

IMPACIENT,  A.  adj.  Qui  no  té  espera.  Impa- 
ciente.  Impatíens.  ||  Incomodat.  Impaciente.  Impa- 
tiens. 

IMPACIENTAR.  V.  a.  Enfadar  mòlt.  Impa- 
cientar, l'atientiam  turbare. 

IMPACIENTARSE.  V.  r.  Tenir  impaciència. 
Impacientar  se.  Molestè,  indigne  aliquid  ferre. 

IMPACIENTÉSSIM,  A.  adj.  sup.  Impacienti- 
simo.  Impatienlissimus. 

IMPACIENTMENT.  adv.  m.  Ab  impaciència. 
Impacicniemenle.  Iinpatienter.  ||  Ab  gran  desitj. 
Impacientemente.  Avidè. 

IMPAGABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  pagar.  In- 
soluble. Insoliibilis. 

IMPAHIBLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  pahir.  Indi- 
geslible.  Indigeslus. 

IMPALPABLE,  adj .  Lo  que  no's  pót  palpar. 
Impalpable.  Intraclabilis. 

IMPAR.  adj.  Desigual.  Impar.  Impar.  1|  arit. 
Número  la  meytat  del  qual  conté  trencat.  Impar. 
Numerus  impar. 

IMPARCIAL,  adj.  Qui  no  pren  partit.  Impar- 
cial. Neutralis. 

IMPARCIALITAT,  f.  Indiferència,  neutrali- 
tat. Impar cialidad.  Nullius  factionis  studium. 

IMPARTIBLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  partir. 
Imparlible.  Imlivisibilis. 

IMPASSIBILITAT,  f.  Condició  de  cosa  inca- 
pàs  de  pai•lir.  Impanibilidad.  Impasibilitas,  atis. 

IMPASIBLE  É  IMPATIBLE.  adj.  Incapàs  de 
patir.  Impasible.  Impatibilis,  impassibilis;  pati 
nescius. 

IMPAVIDESA.  f.  INTREPIDESA,  RESOLUCIÓ. 

IMPÀVIT,  DA.  adj.  Intrépit,  resolt.  Impúvi- 
do.  Impavidus. 

IMPECABILITAT.  f.  Impossibilitat  de  pecar. 
Impecabilidad.  Impecabililas,  atis. 

IMPECABLE,  adj.  Incapàs  de  pecar  ó  errar. 
Impecable.  Impecabilis. 


IMP  11 

IMPEDIENT.  p.  a.  Lo  qui  impideix.  Impedien- 
te.  Impediens,  obstans, 

IMPEDIMENT,  m.  Incomoditat.  Impedimenlo. 
Impediïnentum,  i.  1|  ocupació.  |1  Obstacle,  destorb. 
Impedimenta,  obstdculo.  Impedimentum,  i.  ||  teol. 
Qualsevol  circunstància  que  fa  nuI-lo  '1  matrimo- 
ni. Impedimenta.  Impedimentum,  i.  ||  Detenció  ó 
arrest  de  la  nau,  abans  ó  desprès  de  haver  carre- 
gat ó  descarregat.  Impedimento,  fuerza  superior  ó 
de  prificipe.  Navis  impedimentum. 

IMPEDIMENT  DIRIMENT,  teol.  LO    qui    ímpidcix  00- 

lebrar  lo  matrimoni,  y  desfà  '1  celebrat.  Impedi- 
mento dirimerUe.  Dirimens  impedimentum. 

IMPEDIMENT  IMPEDIENT.  Lo  quc  sols  impedeix  la 
celebració  del  matrimoni.  Impedimenta  impediente. 
Impedimentum  impediens. 

POSAR  IMPEDIMENT  À  LA  CÚRIA.  fr.  Manifestar  al 
jutge  r  impediment  que  té  algú  pera  celebrar  lo 
matrimoni  que  vól  contràurer.  Embargar  lassellos, 
paner  impedimento  ú  alguno.  Aliqui  impedimentum 
objicere. 

IMPEDIR.  V.  a.  Obstar,  destorbar,  embaras- 
sar. Impedir.  Obsto,  as.  |1  Fér  mala  obra,  incomo- 
dar. Impedir.  Obsum,  es. 

IMPEDIRSE.  V.  r.  Contràurer  malaltia  que 
priva  'I  poder  usar  dels  membres.  Impedirse.  Im- 
pedí ri. 

IMPEDIT,  DA.  p.  p.  Impedida.  Impeditus.  | 
adj.  Malaltís  que  no  pót  valerse.   Impedida.  Mem- 
bris  caplus. 

IMPEDITIU ,  VA.  adj .  Lo  que  pót  impedir. 
Impeditiva.  Impediens. 

IMPEL•LIR.  V.  a.  Empènyer,  donar  impuls. 
Impeler,  impulsar,  empujar.  Impello,  is.  ||  met.  in- 
citar, estimular.  Impeler,  impulsar.  Impello,  is. 

IMPEL-LIT,  DA.  p.  p.  ImpcUdo. 

IMPENDENT.  adj.  pendent. 

IMPENETRABILITAT,  f.  Propietat  dels  cos- 
sos que  impedeix  que  un  estiga  en  lo  lloch  que 
ocupa  un  ahre.  Impenetrabilidad.  Impenetrabililas, 
atis. 

IMPENETRABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  pe- 
netrar. Impenetrable.  Impenetiabilis.  ||  Lloch  inac- 
cesible.  Impenetrable.  Impervius.  |1  mel.  Lo  que 
no's  pót  entèndrer.  Impenetrable.  Inextricabilis. 

IMPENETRABLEMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do  impenetrable.  Impenetrablemente.  Impenetrabi- 
lem  in  modnm. 

IMPENITÉNCIA.  f.  Obstinació  en  lo  pecat. 
Impeniïencia.   Impcenitentia,  a;. 

IMPENITÉNCIA  FINAL.  La  que  dúia  finsà  la  mort. 
Impeniïencia  final.  Finalis  impcenilentia. 

IMPENITENT,  adj.  Obstinat  en  lo  pecat.  Im- 
penilenle,  incanvertible.  Impoenitens. 
IMPENSA.  f.  for.  gasto. 
IMPENSADAMENT,  adv.   m.   De  i m provis. 
Impensadamenie.  Inopinatè.  ||  Inadvertidament,  per 
descuyt.  Impensadamenle.  Imprudenter. 
IMPENSAT,  DA.  adj.  Lo  que  esdevé  de  im- 


12  IMP 

provis.  Impensada.  Inopinatus,  |1  Inadvertit,  des- 
cuydat.  Impensada.  Imprudens,  insciens,  incautus. 

IMPERANT,  p.  a.  Qui  impera,  mana  ó  domi- 
na. Imperante.  Imperans. 

IMPERAR.  V.  a.  Gobernar  r  emperador.  Im- 
perar. Impero,  as.  ||  Manar,  ordenar.  Imperar.  Im- 
pero, as. 

IMPERAT,  DA.  p.  p.  Imperado.  Imperatus. 

IMPERATIU,  VA.  adj.  Qui  impera  eficàs- 
ment.  Imperativa,  dominante,  allanera.  Imperati- 
vus.  II  gram.  Modo  demanar  en  los  verbs.  Impera- 
tiva. Imperativus. 

IMPERATORI,  A.  adj.  IMPERIAL. 

IMPERATÓRIA.  f.  Planta  de  flors  pètitas, 
blancas,  en  forma  de  girasol ;  lo  fruyt  xato ;  la  ar- 
rel grossa  de  una  polzada,  blanca  obscura  en  lo  ex- 
terior, verda  en  lo  interior,  aromàtica  y  picant. 
Serveix  peravàrias  composicions,  y  contra  quarta- 
nas,  perlesia,  y  feriduras.  Imperaloria.  Imperato- 
ria,  se,  oslrutgium,  ii. 

IMPERCEPTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  per- 
cibir ;  també  equival  en  lo  moral  à  incompre- 
hensible.  Imperceptible.  Insensibilis,  incensilis, 
sensum  fugiens. 

IMPERCEPTIBLEMENT,  adv*.  m.  De  un  mo- 
do imperceptible.  Imperceptiblemenle.  Sine  sensu. 

IMPERDONABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  per- 
donar. Imperdonable.  Venia  indignus. 

IMPERFECCIÓ,  f.  Defecte,  falta.  Imperfeccian. 
Yilium,  ii.  II  En  la  moral  falta  lleugera  que  ni  ar- 
riba à  pecat  venial.  Imperfeccian.  Imperfectio,  nis. 

IMPERFECTAMENT.  adv.  m.  imperfetà- 
MENT. 

IMPERFET,  A.  adj.  No  conclohit  ó  acabat. 
Imperfecta.  Inchoatus.  ||  Lo  que  té  alguna  imper- 
fecció. Imperfecta.  Yitiosus,  imperfectus. 

IMPERFETAMENT.  adv.  m.  Ab  imperfecció. 
Imperfeclamente.  Imperfecte. 

IMPERI,  m.  Dominació,  mando.  Imperio.  Im- 
perium,  ii.  |1  La  acció  de  manar  ab  autoritat.  Im- 
peria.  Imperium,  ii.  ||  Los  estats  subjectes  al  em- 
perador. Imperia.  Imperium,  ii.  [1  La  dignitat  del 
emperador.  Imperio.  Imperium,  ii.  ||  Lo  temps  que 
dura  '1  mando  de  un  emperador.  Imperia.  Impe- 
rium, ii.  II  met.  Lo  poder  y  domini  que  té  la  vo- 
luntat sobre  sos  actes  y  efectes,  com  també  las 
passions  ó  virtut  sobre  1'  home.  Imperio.  Domina- 
tus,  us,  imperium,  ii.  |1  ant.  empíreo. 

IMPERI  oriental.  Lo  de  Constantinopla  ab  relació 
al  de  Roma  que  's  deya  occidental.  Imperio  orien- 
tal. Orientale  imperium. 

MER  imperi.  La  potestat  que  té  '1  soberà  y  ma- 
gistrats pera  posar  penas  ab  coneixement  de  cau- 
sas.  Mera  imperio.  Merum  imperium. 

MiTx  imperi.  La  facultat  que  competeix  alsjutges 
pera  decidir  las  causas  civils,  y  fér  cumplir  sas 
scnléncias.  Mislo  imperio.  Mixtura  imperium. 

IMPERIAL,  adj.  Pertanyent  al  emperador  y  al 
imperi.  Cesarea,  imperal,  imperatoria.  Caesareus, 


DICCIONARI  IMP 

imperalorius.  ||  m.  La  cuberta  de  las  diligéncias. 
Imperial.  In  rheda  tegmen. 

IMPERÍCIA.  f.  Ignorància.  Impericia.  Ruditas, 
atis.  II  Impolítica.  Impericia.  Rusticitas,  atis. 

IMPERIÓS,  A.  adj.  Soberà,  orgullós.  Domi- 
nante, imperiosa.  Imperiosus. 

IMPERIOSAMENT.  adv.  m.  Severament.  Im- 
periosamente.  Imperiosè. 

IMPÉRIT,  A.  adj.  Ignorant.  Imperito.  Imperi- 
tus,  indoctus. 

IMPERITAMENT.  adv.  m.  Ab  impericia.  Im- 
peritamente.  Imperitè,  insipienter. 

IMPERMUTABLE.  adj .  Lo  que  no  's  pót  per- 
mutar. Impermutable.  Quod  permutari  non  potest, 

IMPERSCRUTABLE.  adj.  inescrutarle. 

IMPERSONAL,  adj.  gram.  Dit  del  verb  que 
sols  s'  usa  en  las  terceras  personas  del  singular. 
Impersonal.  Impersonalis.  ||  S'  aplica  al  modo  de 
parlar  en  que  s'  usa  del  article  lo  en  Uoch  dels 
tractaments  comuns,  tu,  vos,  etc.  Impersonal.  Im- 
personalis loquendi  modus. 

EN  IMPERSONAL,  m.  adv.  IMPERSONALMENT.  2. 

PER  IMPERSONAL,  m.  adv.  y 

IMPERSONALMENT.  adv.  m.  Ab  tractament 
impersonal,  ó  modo  de  tractar  àun  subjecte,  usant 
del  article  lo  y  la  fercera  persona  del  verb.  Imper- 
sanalmenle.  Impersonaliter.  ||  S'  usa  pera  dir  que'l 
verb  està  en  una  oració  sense  persona.  Impersonal- 
mente.  Impersonaliter. 

IMPERSUADIBLE  Ó  IMPER8UASIBLE.  Lo 
que  no  's  pót  persuadir.  Impersuasible.  Quod  per- 
suaderi  non  potest. 

IMPERTÈRRIT,  A.  adj.  Qui  no  té  terror.  Im- 
pertèrrita. Imperterritus. 

IMPERTINÈNCIA,  f.  Fàstich,  mal  humor,  di- 
ficultat en  contentarse.  Impertinència.  Displicentia, 
ai.  II  Eslravagància;  ridiculesa,  paraula,  acció  ó 
modo  insolent.  Impertinència.  Ineptiaí.  ||  Molèstia. 
Impertinència.  Imporlunitas,  atis. 

IMPERTINENT,  A.  adj.  Importú,  enfadós. 
Impertinenle.  Imporlunus.  I  Lo  que  no  vé  al  cas. 
Impertinente.  Alienus.  ||  Cabessut,  porfiat.  Parfiada, 
lerco.  Pervicax. 

IMPERTINENTMENT.  adv.  m.  Ab  imperti- 
nència. Impertinentemente.  Inepte. 

IMPERTURBABLE.  adj.  Inalterable.  Imper- 
turbable.  Imperturbabilis. 

IMPETIR.  V.  a.  ant.  convèncer,  impedir,  acu- 
sar. 

IMPETRABLE.  adj.  Lo  que  "s  pót  impetrar. 
Asequible.  Impelrabilis. 

IMPETRACIÓ.  f.  Logro,  consecució.  Impelra- 
cion.  Impetratio,  nis. 

IMPETRADOR,  A.  m.  y  f.  é 

IMPETRANT.  p.  a.  Qui  impetra.  Impetradar, 
impetrante.  Impetrator  is. 

IMPETRAR.  V.  a.  Obtenir,  lograr  ab  súplicas. 
Impetrar.  Impelro,  as. 

IMPETRAT,  DA.  p.  p.  /m|)Círado.  Impetralus. 


IMP 


CATALÀ. 


IMP 


13 


ÍMPETU,  m.  Moviment  accelerat  ó  violent. 
ímpetu,  impetuosidad.  Yiolentia,  ferocia,  ;c.  ||  Fer- 
vor, vigor  del  animo.  ímpetu.  Calor,  is.  |1  Agilació, 
violència  de  las  passions.  ímpetu .  Impelus,  us, 

IMPETUÓS,  A.  adj.  Violent,  furiós.  Impetuosa. 
ImpeluosHs.  ||  mel.  AnnEBATAT,  precipitat. 

IMPETUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  ímpetu,  /m- 
petuosamente.  Violenter. 

IMPETU08ÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Ab  ímpe- 
tu. Impciuosisimamcnte.  Valdè  impeluosè. 

IMPETUOSITAT,  f.  é 

IMPETUT.  f.  ant.  ímpetu. 

IMPIADÓS,  A.  adj.  IMPIO. 

IMPIAMENT.  adv.  m.  Irreligiosaraent.  Impia- 
mente.  Impiè.  []  cruelment. 

IMPIDIR.  V.  a.  IMPEDIR. 

IMPIETAT.  f.  Irreligió,  falla  de  respecte  a 
Déu,  la  pàtria,  'is  pares  y  superiors,  Impiedad. 
Impium  facinus. 

IMPINGIR.  V.  a.  ATRIBUHIR. 

IMPIO,  A.  adj.  Irreligiòs.  Impio.  Impius.  |1 
Violador  de  cosas  sagradas.  Impio.  Impius. 

IMPLACABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  aplacar. 
Implacable,  inexorable.  Implacabilis,  inexorabilis, 
inexpiabilis. 

IMPLACABLEMENT,  adv.  m.  Ab  odi  impla- 
cable. Impíacabtemenie,  Implacabiliter,  pertina- 
citer. 

IMPLATIGABLE.  adj.  Qui  no  admet  conver- 
sació. Implalicable.  Inlraclabilis. 

IMPLICACIÓ  É  IMPLICÀNCIA.  f.  Contra- 
dicció, oposició  de  termes  entre  sí.  Implicacion. 
Implicantia,  ae.  |1  embouch. 

IMPLICACIÓ  DE  Niavis.  Comunicació  ó  enllassament 
que  forraan  com  un  embolich.  Plexo.  Nervorum 
implicatio. 

IMPLICANT,  p.  a.  Lo  que  implica.  Implicante. 
Implicans. 

IMPLIC.\R.  V.  a.  Embolicar,  mesclar  una  cosa 
ab  altra.  Implicar.  Implico,  as.  \\  v.  n.  Oposars?, 
conlradirse  un  terme,  frase,  etc.  Implicar.  Implico, 
as.  11  Usat  ab  negació  destorbar,  impedir.  Implicar. 
Ilepugno,  as. 

IMPLICAT,  DA.  p.  p.  ImpUcado.  Implicatus. 

IMPLICATORI,  A.  adj.  Lo  qi»e  conté  impli- 
cació. Implicatorio,  implicante.  Pugnans,  impli- 
cans, repugnans. 

implícit,  A.  adj.  Inclòs  en  una  cosa  sens  ex- 
pressarse.  ImpHcito.  Implicitus. 

IMPLÍCITAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  im- 
plícit. [mpUcilamente.  Implicitè. 

IMPLORADOR,  A.  m.  y  f.  suplicant, 

IMPLORAMENT.  m.  La  acció  de  implorar, 
Imploracion.  Imploralio,  nis. 

IMPLORAR.  V.  a.  Demanar  favors  ab  gemechs, 
siiplicas  y  llàgrimas.  Implorar.  Imploro,  as. 

IMPLORAT,  DA.  p.  p.  Implorado.  Implora- 
lus,  exoralus. 

IMPLUVr.  m.  Depósit  de  aygua  que  hi  havia 

TOMO  II. 


en  milj  del  pati  de  una  casa  romana.  Impluvio. 
Impluvium,  ii. 

IMPOLÍTICA.  f.  Descortesia,  Impoliíira.  Rus- 
ticitas,  inuibanitas,  atis. 

IMPOLÍTICH,  CA.  adj.  Qui  es  faltat  de  polí- 
tica. ImpoHliro.  Incivilis,  inurbanus. 

IMPOL-LüT,  A.  adj.  Sense  màcula.  Inmacu- 
lado,  impnluto.  Impollutns. 

IMPONDERABLE,  adj.  Lo  que  no  té  ponde- 
ració. Imponderable.  Omnem  exagerationem  su- 
perans. 

IMPORT,  m.  Preu,  cost.  Imporle.  Prelii  sum- 
ma. 

IMPORTABLE.  adj.  INSOPORTABLE. 

IMPORTACIÓ,  f.  Entrada  de  generós  en  al- 
gun regne.  Imporlacion.  Iraporlatio,  inlroductio, 
intromissió,  nis. 

IMPORTÀNCIA. f.  Conveniència,  utilitat  gran. 
Importància.  Momentum,  i.  H  Representació  de  al- 
guna persona  per  sas  qualitats.  Importància.  Exis- 
timatio,  nis. 

IMPORTANT,  p.  a.  Grave,  lo  que  es  de  im- 
portància. Importanle.  .\ecessarium,  utile. 

IMPORTANTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Importan- 
tisimo.  Gravissimus,  utílissimns. 

IMPORTANTMENT.  adv.  m.  ant.  Ab  impor- 
tància y  utilitat.  Imporlantemenle.  Utiliter,  maxi- 
mè. 

IMPORTAR.  V.  n.  Convenir,  sér  convenient, 
favorable,  útil,  ventatjós.  Importar.  Convenio,  is. 
I  Pertànyer,  tocar,  tenir  que  véurer  en  alguna 
co.-a.  Importar.  Alicui  inteiesse.  H  v.  a.  Valer  6 
arribar  à  tal  quantitat  las  cosas  compradas.  Im- 
portar, sumar,  valer.  iEstimo,  as.  H  Consistir,  anar 
à  risch,  com:  això  us  importa  la  vida.  Consistir, 
estribar.  Mtor,  eris.  I  requirir,  exigir. 

IMPORTAT,  DA.  p.  p.  Imporlado.  ^stima- 
tus. 

IMPORTü,  NA.  adj.  Enfadós,  molest,  imper- 
tinent. Importuno.  Importunus.  H  intempestiu. 

IMPORTUNACIÓ.  f.  Instància  molesta.  Im- 
portunacion,  importunidad.  Importuna  ob.secratio. 

IMPORTUNADAMENT  É  IMPORTUNA- 
MENT.  adv.  m.  Ab  imporlunació.  Importunamen- 
te,  importuna damente.  Importunè ,  molestè.  H  in- 
tempestivament. 

IMPORTUNAR,  v.  a.  Molestar,  enfadar.  Im- 
portunar. Gravo,  insto,  as. 

IMPORTUNAT,  DA.  p.  p.  Importunado.  Gra- 
valus. 

IMPORTUNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Importunisi- 
mo.  Importuiiissimus. 

IMPORTUNITAT.  f.   IMPORTUNACIÓ. 

IMPOSADOR,  A.  m.  y  f.  impostor. 

IMPOSAR,  v.  a.  Carregar,  posar  alguna  cosa 
sobre  altra.  Imponer.  Impono,  is.  |  Carregar  alsru- 
na  obligació  ó  gravàmen.  Imponer.  Impono,  is.  Ij 
Instruhir  à  algú  en  alguna  matèria.   Imponer.  Ir.s- 
truo,  is.  U  IMPUTAR,  calumniar  ,  ÀPosAR.  2.  |  Eütre 


14  IMP 

eslampers  arreglar  en  la  prempsa  las  planas,  de 
modo  que  plegant  lo  full  vaja  seguida  la  numera- 
ció de  ellas.  Imponer.  Lilterarum  tabulam  typo- 
graphico  praílo  iinponere.  ||  Posar  nora.  Imponer 
nombre.  Nomen  imponere.  |1  v.  r.  Férse  càrrecb, 
enterarse  bè.  Inslruirse  ,  informurse ,  imponerse. 
Edoceri. 

IMPOSAT,  DA.  p.  p.  Mpuesto.  Impositus. 
IMPOSICIÓ,  f.  La  acció  de  imposar.  Imposi- 
cion.  Impositio,  nis.  ||  Càrrega,  tribut,  gravàmen. 
Imposicion,  impueslo.  Tribulum,  i.  |  Entre  estam- 
pers  la  pessa  de  fusta  ó  metall  que  posan  en  la 
forma  pera  que  iscan  los  marges  y  blanchs  ó  di.i- 
tàncias  entre  plana  y  plana.  Imposicion,  y  en  los 
llibres  en  foli  comunment  guarniciones.  Imposi- 
tio, nis,  craticulae,  arum.  \\  Col•locació  de  las  pla- 
nas pera  ferlas  venir  bè  unas  ab  altras.  Imposi- 
cion. Impositio,  nis,  foliorum  paginarum  legitima 
distributiu.  II  La  acció  de  posar  nom.  Imposicion. 
Nominis  impositio.  [|  impostura,  calijmma. 

IMPOSICIÓ  DE  MANS.  Cereuióuia  posant  los  bisbes, 
las  mans  sobre  'Is  que  ordenan.  Imposicion  de  m.a- 
nos.  Manuum  impositio. 

IMPOSICIÓ  DE  SILENCI  PERPETUO,  for.  Prohibició  al 
actor  pera  tornar  à  reduhir  la  acció  é  instar  sobre 
ella.  Imposicion  de  perpetuo  silencio.  Perpetuí  si- 
lentii  impositio. 
IMPÓSIT.  m.  IMPOSICIÓ.  2. 
IMPOSSÍBIL.  adj.  ant.  impossible. 
IMPOSSIBILITAR.  V.  a.  Llevar  la  possibili- 
tat. ImposibUilar.   Impossibile   aliquid   reddere; 
aliquem  impotentem  facei-e. 

IMPOSSIBILITAT,  DA.  p.  p.  Imposibililado. 
Potestate  destitutus.  ||  f.  fil.  Repugnància  ó  impo- 
tència de  fér  alguna  cosa  en  r  orde  naluial. /m- 
posibilidad.  Impossibililas,  atis.  1|  necessitat,  po- 
bresa. II  adj.  impedit. 

impossibilitat  física.  Absolula  repugnància  pe- 
ra existir  ó  veriíicarse  alguna  cosa  en  1'  orde  na- 
tural. Imposibilidad  física.  Impossibililas  physica. 
impossibilitat  metafísica.  La  que  inclou  contra- 
dicció, com:  sér  y  no  sér  en  un  mateix  temps.  Im- 
posibilidad metafísica.  Impossibililas  meiaphysica. 
impossibilitat  moral.  La  inverossimilitut  de  sér 
ó  esdevenir  alguna  cosa.  Imposibilidad  moral.  Iin- 
possibilitas  moralis. 

IMPOSSIBLE,  adj.  Lo  que  no  pót  sér  ó  esde- 
venir. Imposible.  Impossibilis.  [)  met.  Sumament 
difícil  y  àrduo.  Imposible.  Summe  diíücilis.  [j  m. 
fil.  Ent  ó  ser  fingit.  Imposible.  Ens  ralionis. 

impossible  de  tota  impossibilitat,  exp.  fam.  De- 
nota la  suma  impossibilitat  de  alguna  cosa.  Im- 
posible de  loda  imposibilidad.  Omninò  impossibile. 
demanar  impossibles,  fr.  fam.  que  s'  usa  pera 
explicar  que  en  va  s' esperaria  de  algú  lo  que  na- 
turalment no  pót  provenir  ó  nàixer  de  sa  educa- 
ció, del  sèu  caràcter  ó  de  sa  conducta.  Pedirperas 
al  olmo.  ^Ihiopem  dealbare. 
IMPOSTA.  f.  La  última  pedra  que  forma  una 


DICCIONARI  IMP 

espècie  de  cornisa  desde  ahont  comensa  l' arch. 
Imposla.  Incumba,  a;. 

IMPOSTOR,  A.  m.  y  f.  Trapasser,  qui  imputa 
algun  delicte.  Impostor.  Impostor,  is. 

IMPOSTURA,  f.  Engany,  ficció  ab  apariéncia 
de  veritat.  Impostura.  Fallacia,  ».  |  Calúmnia.  Im- 
postura. Nefaria  calumnia. 

IMPOTÈNCIA,  f.  Falta  de  poder,  de  activitat. 
Impotència.  Impotentia,  x.  \\  Incapacitat  pera  en- 
gendrar. Impotència.  Impotentia,  ae. 

impotència  absoluta.  La  que  dependeix  de  la 
falta  de  òrgans  genilals,  ó  de  la  existència  de  eixos 
òrgans,  viciosament  conformats  ó  alterats  per  las 
malaltias.  Impotència  absoluta.  Absolula. 

impotència  constitucional.  La  que  dependeix 
de  un  temperament  apàtich  ó  mòlt  fret  ó  es  resul- 
tat de  la  debilitat  general  que  pateix  tota  la  eco- 
nomia: no  pót  curarse  y  produheix  la  esterilitat. 
Impotència  constitucional.  Constitutionaliter. 

IMPOTÈNCIA  DIRECTA.  La  que  resulta  de  la  fredor 
del  temperament  ò  de  la  inèrcia  particular  dels 
òrgans  genitals.  Impotència  directa.  Directa. 

IMPOTÈNCIA  INDIRECTA.  La  que  existeix  à  pesar 
del  vigor  del  temperament  y  de  la  bona  conforma- 
ció de  las  parts  genilals,  dimanant  de  baverse 
concentrat  las  forsas  vitals  en  qualsevol  altre  punt. 
Impotència  indirecta.  Indirecta. 

IMPOTÈNCIA  local.  La  que  's  presenta  en  los  in- 
divíduos  que  dotats  de  bastant  vigor  experimenlan 
una  debilitat  y  una  inèrcia  notables  en  los  òrgans 
de  la  generació.  Impotència  local.  Localis. 

IMPOTÈNCIA  PASSATGERA.  La  dependent  de  una 
causa  física  que  sols  haja  debilitat  momenlànea- 
ment  los  òrgans  generadors,  ò  de  una  afecció  mo- 
ral que  haja  impedit  la  activitat  de  eixos  òrgans. 
Impotència  pasagera.  Transilorina. 

IMPOTÈNCIA  PERMANENT.  La  produhida  per  una 
causa  que  obra  sense  parar  sobre  'Is  òrgans.  Im- 
potència permanente.  Permanens. 

IMPOTÈNCIA  RELATIVA.  La  que  dependeix  de  una 
falla  de  proporció  entre  las  parts  que  en  lo  coit 
deuhen  concórrer  al  acte  generador.  Impotència 
relativa.  Relativa. 

IMPOTENT,  A.  adj.  Qui  no  té  potència.  Im- 
potenle.  Impotens.  \\  Incapàs  de  engendrar.  Impo- 
tente.  Impotens.  [|  Incapàs  de  moderar  sas  passions. 
Furibundo,  desenfrenada.  Impotens. 

IMPRACTICABLE,  adj .  Lo  que  no  's  pót  prac- 
ticar. Impracticable.  Omnino  diíücilis. 

IMPRECACIÓ,  f.  Maledicció.  Imprecacion,  exe- 
cracion.  Imprecatio,  nis. 

IMPRECAR.  V.  a.  Malehir.  Imprecar.  Impre- 
co, execro,  as. 

IMPRECATORI,  A.  adj.  Lo  que  's  fà  ab  im- 
precació. Imprecatorio.  Imprecatorius ;  impreca- 
tione  faclum. 

IMPREGNACIÓ,  f.  fil.  L'  efecte  de  impreg- 
narse.  Impregnacion.  Pragnalio,  nis. 

IMPREGNARSE.  V.  r.  quím.  fís.  Empaparsc 


IMP 


CATALÀ. 


IMP 


15 


UU( 

i 


un  cos  de  la  substància  de  altre.  ímpregnarse.  Ini- 
buo,  is,  impregno,  as. 

IMPREMPTA.  f.  L'  art  de  imprimir  llibres. 

prenia.  Tjpographia,  a;.  ||  1/ obrador  ó  lloch  en 

e  s' imprimeixen  llibres.  Imprenla.  Typus,  i. 

PONAR  A  i.A  IMPREMPTA.  fr.  Fér  imprimir.  Dar  d 
la  estampa,  d  la  premsa.  Tjpis  mandare. 

IMPREMPTAR.  V.  a.  ESTAMPAR,  IMPRIMIR. 

IMPRENABLE.  adj.  ant.  inexpugnable, 

IMPRÈS,  A.  p.  p.  Impreso.  Typisconsignalus. 
II  m.  Obra  impresa,  però  de  poca  extensió.  Impre- 
sa. Libellus,  i. 

IMPRESCINDIBLE,  adj.  Cosa  de  que  no's 
pól  prescindir.  Imprescindible.  Imprescindibilis, 
inseparabilis. 

IMPRESCRIPTIBILITAT.  f.  for.  Qualitat  de 
imprescriplible.  Imprescriplibilidad.  Qualitas  usu- 
capioni  non  obnoxia. 

IMPRESCRIPTIBLE.  adj.  Lo  que  no  pót  ni 
déu  prescríurerse.  Imprescriplible.  Usucapioni  non 
obnoxius. 

IMPRESSIÓ,  f.  La  acció  de  imprimir.  Impre- 
sion.  Impressió ,  nis.  I  Qualsevol  obra  impresa. 
Impresion.  ^Edilio,  nis.  |  La  forma  de  lletra  ab  que 
està  impresa  la  obra.  Impresion.  Typographicae 
notae.  ||  Marca,  senyal  que  deixa  una  cosa  en  altra, 
com  lo  sello,  las  trepitjadas,  etc.  Impresion.  Sig- 
num,  i.  II  La  alteració  que  causa  en  un  cos  altre 
estrany,  com  lo  fret.  Impresion.  Impressus,  us.  [| 
Lo  moviment  que  fàn  en  l' animo  las  cosas  espiri- 
tuals ó  morals.  Impresion.  Impressió,  nis.  ||  ímpetu. 

IMPRESSIÓ  ciRTA.  La  obra  de  que  se  'n  tiran 
pochs  exemplars.  Remiendo.  Breve  typorum  opus. 

FÉR  IMPRESSIÓ,  fr.  met.  Fixarse  en  la  imagina- 
ció. Bacer  impresion.  Se  aliquid  in  raente  infrin- 

re. 

PRIMERA  IMPRESSIÓ,  met.  Aquell  concepte  ó  notí- 
cia ab  que  un  se  satisfà  inmediatament  sense  de- 
tenirse  à  fér  reflexió.  Primera  impresion.  Prima 
frons.    ■ 

IMPRESSIONAR.  V.  a.  Persuadir,  fér  conce* 
bir  alguna  espècie  ab  forsa  y  vivesa.  Impresionar. 
Altè  suadere. 

IMPRESSIONAT,  DA.  p.  p.  Impresionado . 
Impressus. 

IMPRESSOR,  m.  Qui  imprimeix  llibres  ó  re- 
genta una  imprempta.  Impresor.  Typographus,  i. 

IMPRESTABLE.  adj.  Lo  que  no  pól  preslarse 

deixarse.  Imprcslable.  Quod  nequit  commodari. 

IMPREVIST,  A.  adj.  Repentí,  lo  que  no  s'  ha 
previst.  Imprevisió.  Improvidus.  |]  Impensat  ,  no 
meditat.  Impmislo.  Inopinalus,  incognilatus. 

IMPRIMACIÓ.  f.  pint.  aparell. 

IMPRIMIR.  V.  a.  Deixar  senyalada  y  marcada 
la  figura  de  una  cosa  en  altra.  Imprimir.  Imprimo, 
is.  II  met.  Fixar  en  1'  animo  alguna  noció  ó  afecte. 
Imprimir.  Imprimo,  is.  ||  Estampar  llibres  l' im- 
pressor. Imprimir.  Imprimo,  is.  ||  Fér  estampar  1' 
autor.  Publicar,  imprimir,  dar  d  la  estampa,  d  la 


prensa.    Librum  .icdere ,  pra;lo ,  lypis  mandare. 

IMPRIMIT,  DA.  p.  p.  IMPRÈS. 

IMPROBABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  impro- 
bable. Imprnhahilidad.  Improbabilitas,  atis. 

IMPROBABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  probar. 
Improbable.  Improbabilis. 

IMPROBAR.  V.  a.  REPROBAR,  DESAPROBAR. 

ÍMPROBO,  A.  adj.  Dolent,  malvat.  ímprobo. 
Improbus.  1|  met.  Dit  del  traball  excessiu,  March, 
continuat.  ímprobo.  Improbus. 

IMPROPERAR.  V.  a.  Afrontar,  injuriar.  Im- 
properar.  Impropero,  as. 

ÍMPROPERAT  ,  DA.  p.  p.  Improperado.  Im- 
properatus. 

IMPROPERI,  ra.  Afront,  injúria  de  obra  ó  pa- 
raula. Improperio.  Improperium,  ii.  ||  m.La  imat- 
ge ó  imatges  que  representan  algun  succés  de  la 
passió  de  Crislo,  y  's  trauhen  en  professo  per  la  set- 
mana santa.  Paso.  Simulacrum  Christi  patientis. 

IMPROPI,  A.  adj.  Faltat  de  propietat.  Impro- 
pio.  Improprius.  ||  Agé,  estrany.  Impropio.  Impro- 
prius. 

IMPRÒPIAMENT,  adv.  m.  Ab  impropietat. 
Impropiamente.  Improprium,  ii. 

IMPROPORCIÓ.  f.  DESPROPORCIÓ. 

IMPROPORCIONAT,  DA.  adj.  DESPROPOR- 
CIONAT. 

IMPROROGABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  pro- 
rogar.  Improrogable.  Quod  prorogari  nequit. 

IMPROViS.  m.  CASUALITAT. 

AB  UN  iMPRovís.  m.  adv.  Ab  un  instant.  Al  pro- 
viso,  al  instante.  Illicò. 

IMPROVISACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  im- 
provisar. Improvisacion.  Improvisatio,  nis. 

IMPROVISADAMENT.  adv.  m.  Ab  improvi- 
sació. Improvisadamenle.  Improvisè. 

IMPROVISADOR,  A.  adj.  Qui  improvisa.  Im- 
provisador. Improvisa'or,  is. 

IMPROVISAR,  v.  a.  Fér  alguna  cosa  sense 
preparació.  Improvisar.  Improviso,  as.  |  Compón- 
drer  ó  dir  repsntinament  un  discurs,  una  poesia 
ó  un  tros  de  musica.  Improvisar.  Improviso,  as. 

IMPROVISARSE.  V.  r.  Sér  improvisat.  Im- 
provisarse.  Sese  improvisere. 

IMPROVISAT,  p.  p.  de  IMPROVISAR. 

IMPROVISAMENT.  adv.  m.  De  repent,  sub- 
tadaraenl.  Improvisamente,  de  improviso,  d  la  im- 
prevista. Improvisè. 

IMPRUDÈNCIA,  f.  Necedat,  ignorància,  inad- 
verléncia.  Imprudència.  Dementia,  ai.  ||  Desvergon- 
yiment, indiscreció,  descaro.  Imprudència.  Audà- 
cia, impudontia,  íb. 

IMPRUDENT,  A.  adj.  Inconsideral,  indiscret. 
Imprudente.  Imprudens.  ||  Inadvertit.  Imprudenie. 
Imprudens.  ||  ignorant. 

IMPRUDENTMENT,  adv.  m.  Ab  imprudèn- 
cia, tmprudenlemente.  Improvidè. 

IMPÚBER,  A.  adj.  Qui  encara  no  ha  arribat  à 
la  edad  de  la  pubertat.  Mozo,  impúbero.  Impuber. 


n 


IN 


DICCIONARI 


INA 


IMPUDÉNCIA.  f.  Desvergonyiment;  descaro. 
Impudencia.  Audàcia,  impudonlia,  ae. 

IMPÚDICAMENT,  adv.  m.   deshonestament. 

IMPÚOIGH,  CA.  adj.  DEsnoNEST,  impur. 

IMPUDICÍGIA.  f.  deshonestedat,  impuresa. 

IMPUGNACIÓ,  f.  La  acció  de  impugnar.  Im- 
pu'jnacwn.  Iinpugnalio,  nis. 

IMPUGNADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  impugna.  Im- 
pitgnador.  Impugnalor,  adversalor,  is. 

IMPUGNAR.  V.  a.  Contradir,  rebàtrer  las 
rahons  contràrias.  Impugnar.  Impugno,  as. 

IMPUGNAT,  DA.  p.  p.  /m/)M(/íi«íío.Impugnatus. 

IMPUGNATIU ,  VA.  adj .  Lo  que  impugna  ó 
té  virtut  de  impugnar.  Impugnalivo.  Impugnans. 

IMPULS,  m.  Impressió  extrínseca  que  causa  'I 
moviment  de  algun  cos.  Impulso.  Impulsus,  us.  || 
met.  L'  efecte  que  causan  los  moviments  del  ani- 
mo envers  qualsevol  matèria.  Impulso.  Impulsus, 
us.  II  Insli.^ació,  eslímul,  exhortació  que  inclina  à 
fér  alguna  cosa.  Impulso.  Impulsus,  us. 

IMPULSAR.  V.  a.  IMPEL•LIR. 

IMPULSIÓ,  f.  IMPULS. 

IMPULSIU,  VA.  adj.  Lo  que  impel•leix  ó  pót 
impel•lir.  Impuhivo.  Inipulsivus. 

IMPULSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  impel•leix.  Impul- 
sor. Instigator,  is. 

IMPUNE,  adj.  Sense  càstich,  llibre  de  ell.  Im- 
pune. Impunis,  impunitus. 

IMPUNEMENT,  adv.  m.  Sense  càstich.  Impu- 
ncmenle.  Impune. 

IMPüNlT,  A.  adj.  ant.  impune. 

IMPUNITAT,  f.  Llibertatdeobrar  sense  temor 
de  càstich.  Impunidad,  salvedad.  Impunitas,  atis. 

IMPUR,    A.    adj.    DESHONEST.   II   ASQUERÓS.  1|  Lo 

que  conté  partículas  estranyas.  Impuro,  brulo.  Im- 
purus. 

IMPURAMENT.  adv.  m.  deshonestament. 

IMPURESA,  f.  DESHONESTEDAT.  ||  La  mescla  de 
partículas  grosseras  y  estranyas  à  un  cos.  Impure- 
za.  Impurilas,  atis. 

IMPURITAT.  f.  Impuresa  en  los  metalls.  Im- 
pureza.  Impurilas,  atis. 

IMPUTABILITAT.  f.  Qualitat  de  imputable. 
Impulahilidad.  Imputabile  aliquid  reddens. 

IMPUTABLE,  adj.  Lo  que's  pót  imputar.  Im- 
putable. Impulabilis. 

IMPUTACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  imputar. 
Imputacion.  Imputatio,  nis. 

IMPUTADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  imputa.  Imputa- 
dor.  Impulator,  is. 

IMPUTAR.  V.  a.  Atribuhir  algun  delicte  co-- 
munment  ab  falsedat.  Imputar,  achacar,  acumulur, 
prohijar.  Lego,  as.  I  unir,  anyvdir. 

IMPUTAT,  DA.  p.  p.  Imputada.  Imputalus. 

IN. 

IN.  Partícula  que  s'  anteposa  à  alguns  noms  y 
verbs  com  à  negació,  majorment  en  conversacions 
particulars.  /«,  In. 


INÀBIL.  adj.  elc.  INHÀBIL. 

INABISSAT,  DA.  adj.  ant.  ABISMAT,  humiliat. 

INACABABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  acabar. 
Inacabable,  interminable.  Inlenninabilis,  inünibilis. 

INACCESSIBILITAT,  f.  La  qualilat  de  inac- 
cessible. Inaccesibilidud.  Inaccessibilitas,  atis. 

INACCESSIBLE,  adj.  intransitable.  ||  Lloch 
ahont  no's  pót  arribar  ó  acostar.  Inaccesible.  Inac- 
cesibilis.  II  met.  Dit  de  la  persona  de  geni  aspre. 
Inaccesible.  Durus. 

INACCIÓ,  f.  Ociositat,  falla  de  acció.  Inaccion. 
Otium,  ii.  I  met.  Fluixedad,  indolència.  Inaccion. 
Stupor,  is. 

INACOSTUMAMENT.m.  ant.  Costum  no  usat. 
Desuso.  Insuetus  usus. 

INADAPTABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  adaptar. 
Inadaplable.  Quod  adaplari,  admitti  non  potest. 

INADEQUAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  es  adequat. 
Inadecuado.  Incompletus. 

INADMISSIBLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  admé- 
trer.  Liadmisible.  Quod  admitti  non  potest. 

INADVERTÉNCIA.  f.  Falla  de  advertència. 
Inadveriidamenle.  Incogilatè. 

INAVERTIT,  DA.  adj.  Impensat,  inconside- 
rat,  procipilal.  Inadverlido.  Inconspectus. 

INAGENABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  enagenar. 
Inagenable,  inalienable.  Quod  alienari  non  potest. 

INAGOTABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  agolar. 
Inagotable,  inexhauslo.  Inexhausius. 

INAGUANTABLE,  adj.  Que  no's  pót  aguan- 
tar. Inaguantable.  Intolerabilis. 

INALIENABLE.  adj.  inagenable. 

INALTERABILITAT.  f.  La  qualitat  de  inalte- 
rable. Inalierabilidad.  Immulabililas,  stabililas, 
atis. 

INALTERABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  alterar. 
Inalterable.  Immulabilis. 

INALTERACIÓ.  f.  La  acció  de  inalterable. 
Inalteracion.  Inalteratio,  nis. 

IN  ALTERAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  pateix  alte- 
ració. Inalterado.  Immulatus. 

INAMISSIBLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  pérdrer. 
Inamisible.  Inamissibilis. 

INAMOVIBLE,  adj.  Lo  que  no  pót  móurerse  ó 
reraóurerse.  Inamovible.  Inamovibilis. 

INANICIÓ,  f.  med.  La  acció  de  eslar  vuyls  los 
vasos  ó  ventrell.  Inanicion.  Inanitio,  nis. 

INANIMAT,  DA  É  INÀNIME.  íidj.  Lo  que 
no  té  animo.  Inanimado,   indnime.  Inanimatus.  |] 

DESMAYAT. 

INAPAGABLE.  adj.  Inapagable.  Inextingui- 
bilis. 

INAPEABLE.  adj.  met.  Incomprehensible./na- 
peable.  Inexcrutabilis. 

INAPEL•LABLE,  adj.  S'  aplica  à  la  sentència 
de  que  nos  pót  apel-lar,  Inapelable.  Appellationis 
impatiens  sententia. 

INAPETÉNCIA.  f.  Desmenjament ,  desgana- 
Inapelencia.  Gibi  laïdium,  fastidium. 


INC 


CATALÀ. 


INC 


17 


INAPETENíT,  A.  adj.  Desmenjat,  desganat. 
Inapeíente.  Inappetons  cibum. 

INAPLACABLE.  adj.  Lo  que  no's  pot  aplacar. 
Inaplacable.  Imniiligabilis.  |1  implacíblk. 

INAPLICACIÓ.  f.  Droperia,  falta  de  aplicació. 
ínaplicacion,  desaplicacion.  Incúria,  ignavia,  iner- 
lia,  iv.,  otiosilas,  alls. 

INAPLICAT,  DA.  adj.  Dropo,  que  no  s' aplica. 
Jnaflicado,  desapUcado,  holgazan.  Oliosus. 

INAPRECIABLE,  adj.  Inestimable.  Inaprecia- 
ble. Quod  appretiari  nequit. 

INAPTAMENT.  adv.  ni.  ineptament. 

INAPTE.  adj.  INEPTE. 
INAPTITUT.  f.  INEPTITÜT. 

INARTICULAT,  DA.  adj.  No  articulat,  dit  ab 

poca  expressió.  Inarliculado.  Inarliculatus. 

INASSEQUIBLE,  adj.  Lo  que  no  es  assequible. 
Inasequihle.  Quod  assequi  non  potest. 

INATACABLE.  adj.  iNSUPEaiBLE. 

INATENCIÓ.  f.  Distracció,  falta  de  atenció. 
Inalencion.  Mentis,  altenlionis  aberratio. 

INAUDIT,  A.  adj.  Nou,  estrany,  no  oít.  Inau- 
dita. Inauditus. 

INAUGURACIÓ,  f.  Endevinació,  conjectura. 
Inauguracion.  Inauguratio,  nis.  j]  Exaltació  de  un 
soberà  al  trono.  Inauguracion.  KAh'onum  exaltatio. 
II  Ceremóuia  ó  solemnitat  que  's  fa  per  la  alegria 
decomensar  alguna  cosa,  com  la  formació  de  una 
societat,  la  estrena  de  un  liochó  servey  públich,etc. 
Inauguracion.  Inauguratio,  nis. 

INAUGURAL,  adj.  S'aplica  al  discurs  que's 
pronuncia  pera  la  obertura  dels  estudis.  Inaugural. 
Inauguralis  oratio. 

INAUGURAR.  V.  a.  Endevinar,  conjecturar. 
Inaugurar.  Inauguro  ,  as.  \\  Donar  solemnement 
principi  à  alguna  obra  ó  del  mateix  modo  obrir  al- 
gun establiment  al  púlich.  Inaugurar.  Inauguro,  as. 

INAVERIGUABLE.  adj.  Lo  que  no's  pól  ave- 
riguar.  Inaveriguable.  Investigari  non  valens. 

INCALCULABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  calcu- 
lar, incalculable.  Quod  ralionari  non  valet. 

INiïANSABLE.  adj.  Infatigable.  Incansable.  In- 
defessus. 

INCANSABLEMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
incansable.  Incansablemeu(e.  Infatigabiliter. 

INCANTABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  cantar. 
Incantable.  Quod  cantari  nequit. 

INCAPACITAT,  f.  Falta  de  capacitat  pera  al- 
guna cosa.  Incapacidad.  Ineptitudo,  inis.  \\  Insufi- 
ciència, ignorància.  Incapacidad.  Ineplia,  ae.  ||  Im- 
possibilitat. Incapacidad.  Immensilas,  alis. 

INCAPÀS,  SA.  adj.  Insuficient,  no  apte  pera 
alguna  cosa.  íncapaz.  Incapax.  |  Inepte,  fallat  de 
talent.  íncapaz.  StuUus. 

INCARCERAT.  adj.  ant.  pres. 

INCARNAR.  V.  a.  elc.  encarnae. 

INCASABLE.  adj.  Qui  no  pól  casarse  ó  té  re- 
pugnància al  matrimoni.  Incasable.  Conjugio  inep- 
tus,  repugnans. 


INCAUT,  A.  adj.  incauto. 

INCAUTACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  incautarse. 

Incaulacion.  Incautalio,  nis. 

INCAUTARSE.  V.  r.  Rébrer  alguna  canlitat, 
alhaja,  elc,  consliluhinlse  responsable  de  ella  en 
cas  de  que  's  reclameab  just  Ulol.  Incautarse.  Sese 
commillere,  incautare.  |1  for.  Retenir  alguna  can- 
litat de  diner  ó  allra  cosa  per  via  de  fiansa  fins  à 
r  acabament  de  un  plet.  /ncaMíarse.  Commillere. 

INCAUTAMENT.  adv.  m.  Imprudentment, 
sense  cautela.  lucaulamenle.  Improspeclé. 

INCAUTO,  A.  adj.  Imprudent,  desprevingut. 
Incauto.  Incautus. 

INCENDI,  m.  Abrasamenl,  crema,  foch  gran. 
Incendio.  Incendium,  ii.  |1  mel.  S'  aplica  als  efec- 
tes que  acaloran  y  encenen  1'  animo,  com  1'  amor, 
ira,  elc.  Incendio.  yEslus,  us. 

INCENDI  DE  SANCHs.  La  raiefaccióde  aquest  humor, 
causada  per  1'  excessiu  calor.  Ilervor  de  sangre. 
Sanguinis  effervescentia. 

INCENDIAR,  v.  a.  Calar  foch.  Incendiar.  Flam- 
mo,  as,  incendio,  is. 

INCENDIARI,  A.adj.  Aulorde  incendi.  Incen- 
diario.  Incendiarius. 

INCENDIÀRIA,  f.  Aucell  desconegut,  que  'Is 
anlichs  lenian  per  pressagi  de  un  incendi.  Incen- 
diaria. Incendiaria,  ae. 

INCENSAR.  V.  a.  elc.  ENCENSAR. 

INCENSURABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  censu- 
rar. Incensurable.  CensuriB  non  capax. 

INCENTIU,  m.  Estímul,  impuls.  Inceniivo,  In- 
cenlivum,  incitamenlum,  i. 

INCERT,  A.  adj.  y  m.  Dubtós,  disputable.  />i- 
cierto.  Incerlus.  ||  Inconstant.  Incierto.  Incertus.  || 
Irresolt.  Incierto.  Incerlus.  1|  m.  En  matèria  de 
cambi  's  diu  del  preu  ignorat  y  un  número  inde- 
terminat, que  denolan  lo  preu  que  varia,  y  que  es 
lo  valor  momenlàneo  del  preu  cert;  so  es,  de  una 
moneda  imaginària,  ó  de  allra  efectiva,  com:  Bar- 
celona prenent  lletra  sobre  Paris  dóna  sempre  5 
lliuras  12  sous  per  13  fs.  40  es.  mèsó  ménos  ter- 
me incert  ó  variable.  Incierto.  Anceps. 

ESTAR  INCERT,  fr.  Estar  duptós.  Estar  incierto, 
dudoso.  Nulo,  haesito,  as. 

INCERTAMENT.  adv.  m.  Ab  incertilut.  In- 
ciertamente.  Dubiè,  dubiò. 

INCERTENITAT  É  INCERTITUT.  f.  Falta 
de  certesa.  Inceriidumbre.  Incerlum,  i.  ||  Irresolu- 
ció,  perplexitat.  /wceríidMmòre.  Dubietas,  alis,  hae- 
sitanlia,  x. 

INCESSABLE.  adj.  Lo  que  no  cessa.  Incesable, 
incesanle.  Incessabilis. 

INCE8SABLEMENT.  adv.  m.  Sens  cessar.  /n- 
cesablemente,  inciSAnlemente.  Incessabiliter. 

INCESSANT,  adj.  INCESSABLE. 

INCESSANTMENT,  adv.  m.  incessablement. 
INCEST,  m.  Copula  ab  parenta.  Incesto.  Inces- 
tum,  i,  incestus,  us. 
coMÉTRER  INCEST,  fr.  Coïíxeter  incesto.  Incesto,  as. 


18  INC  DICCIONARI 

INCESTUÓS,  A.  adj.  Qui  peca  carnalraent  ab 
parenta.  Incesluoso.  Incestus. 

INCESTUOSAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  in- 
cestuós. Incesluosamenle.  Incestè. 

INCICULAR.  V.  a.  INSÀGCLAR. 

INCIDÈNCIA,  f.  Lo  que  sobrevé  en  lo  discurs 
de  un  assumpto.  Incidència.  Casus,  eventus,  us.  || 
geom.  La  cayguda  de  una  línea  ó  de  un  cos  sobre 
altre.  Incidència.  Incidència,  ae.  ||  nàut.  inmersió. 

INCIDENT,  adj.  y  m.  Lo  que  sobrevé  en  lo  dis- 
curs de  un  assumpto. /ncídeníe.  Incidens.  ||  for.  Lo 
accessori  de  un  p'et  ó  causa.  Incidente.  Acces- 
sio,  nis. 

INCIDENTMENT.  adv.  m.  Per  incidència.  Inci- 
denlemenle;por  incidència.  Incidenter,  per  eventum. 

INCIDIR.  V.  n.  Incórrer,  càurer  en  alguna  co- 
sa. Incidir.  Incido,  is. 

INCIDIT,  DA.  p.  p.  Incurrido.  Incursus. 

ÉSSER  INCIDIT,  fr.  Havcr  incorregut.  Haber  incur- 
rido. Subiisse. 

INCINERACIÓ,  f.  quím.  Reducció  de  una  cosaà 
cendra.  Incineracion.  Rei usque in  cinerem  redactio. 

INCIRCUNCis,  A.  adj.  Qui  conserva  '1  pre- 
puci.  Incircunciso.  Incircumcisus. 

INCIRCUNCISIÓ.  f.  Conservació  del  prepuci. 
Incircuncision.  Prajputiatio,  nis. 

INCIRCUNSCRIT,  A.  adj.  Lo  que  no  esta  com- 
prés en  límits.  Incircunscrilo.  Incircurapscriptus. 

INCISAR.  V.  a.  Posar  comas  ó  incisos  en  los 
escrits.  Poner  incisos.  Virgulam  apponere. 

INCISIÓ,  f.  Tall,  obertura.  Incision.  Injectura. 
incisura,  se. 

INCISIU,  VA.  adj.  Lo  que  es  apte  pera  tallar. 
Incisiva.  Incidendo  aplalus. 

INCISO.  m.  Coma,  la  menor  part  del  período. 
Inciso.  Incissum,  i. 

INCITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  incita.  Incitador- 
Incitator,  instigator,  impulsor,  is. 

INCITAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  inci- 
tar. Incilacion,  incitamento,  incitamiento.  Incitatio? 
nis.  11  Estímul,  motiu,  lo  que  incita.  Inciíamienlo. 
Incitabulum,  i. 

INCITAR.  V.  a.  Excitar,  instigar,  induhir,  ins- 
tar. Incitar.  Concito,  as.  1|  Impel•lir,  móurer  ab 
violència.  Incitar.  Cito,  incito,  as.  H  Irritar,  infla- 
mar. Incitar.  Accendo,  is,  irrito,  as. 

INCITAT,  DA.  p.  p.  Incilado.  Incitatus. 

INCITATIÜ,  VA.  adj.  y  m.  Lo  que  incita  ó  té 
virtut  de  incitar.  Incilativo.  Incentivus, 

INCIVIL.  adj.  Rústich,  impolítich,  Incivil.'Rxis- 
iicanus,  rusticus. 

INCLEMÈNCIA,  f.  Severitat,  inhumanitat.  In- 
clemència. Inclementia,  ae.  H  met.  Rigor  de  la  esta- 
ció del  temps.  Inclemència,  intempèrie.  Intempes- 
las,  atis. 

À  LA  INCLEMÈNCIA,  m.  adv.  Al  descubert,  À  la 
inclemència.  Sub  dio,  sub  Jove  frigido. 

INCLEMENT,  adj.  Inhumà,  sever.  Inclemente. 
Inçlemens. 


INC 


INCLINACIÓ,  f.  Decantament,  la  acció  de 
inclinarse.  Inclinacion.  Inclinalio  ,  nis.  H  pen- 
dent. 4.  II  Moviment,  instinct.  Inclinacion.  Conalus, 
us.  U  met.  Propensió,  voluntat,  desitj,  aílició,  amor. 
Inclinacion.  Libido,  inis.  ||  Acatament,  demostració 
de  respecte.  Inclinacion.  Capitis,  corporis  submis- 
sió. I  COSTUM. 

INCLINADAMENT.  adv.  m.  Ab  propensió, 
Inclinadamente.  Pronè,  propensè. 

INCLINADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Inclina disimo. 
Yaldè  propensus. 

INCLINAMENT.  m.  ant.  inclinació. 

INCLINAR.  V.  a.  Decantar.  Inclinar.  Inclino, 
as.  II  Apartar  envers  un  costat.  Inclinar,  declinar. 
Clino,  as.  II  met.  Móurer,  persuadir.  Inclinar.  In- 
clino, as. 

INCLINARSE.  V.  a.  Doblegarse,  tórcese.  Incli- 
narse, doblarse.  Acclino,  as.  1|  Abaixarse  per  res- 
pecte devant  de  algú.  Inclinarse.  Caput  et  corpus 
inclinaré.  1|  met.  Manifestarse  alguna  persona  ó 
cosa  à  favor  de  altra.  Inclinarse.  Inclino,  as.  H 
Móurerse  per  alguna  rahó  à  seguir  alguna  opinió, 
etc.  Inclinarse.  Ratione  duci, 

INCLINAT,  DA.  p.  p.  Inclinado.  Propensus, 
proclivis, 

BEN  ó  mal  inclinat.  Ioc.  De  bonàs  ó  malas  incli- 
nacions. Bien  ó  mal  inclinado.  Ad  bona  vel  mala 
acclinis. 

INCLINATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
inclinar.  IncHnativo.  Inclinans. 

ÍNCLIT,  A.  adj.  Famós,  il-lustre,  cèlebre.  ín- 
clito.  Inclitus, 

INCLUSA.  f.  Hospital,  casa  de  borts.  Inclusa, 
piedra.  Brepholropheum,  i. 

INCLUSIÓ,  f.  V  acte  y  efecte  de  inclóurer. 
Incliision.  Inclusió,  nis. 

INCLUSIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  ó  pót  in- 
clóurer. Inclusivo.  Includens. 

INCLUSIVAMENT,  adv.  m.  é 

INCLUSIVE.  Yeu  purament  llatina.  De  un  mo- 
do inclusiu.  Inclusivamente,  inclusive.  Inclusivè. 

INCOATIU,  VA.  adj.  Lo  que  denota  '1  princi- 
pi de  la  acció.  Incoativo.  Incoativus,  inceptivus. 

INCOBRABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  cobrar,  ó 
es  mòlt  difícil  de  cobrar.  Incobrable.  Inexigibilis. 

INCOGITAT,  DA.  adj.  ant.  impensat. 

INCÒGNIT,  A.  adj.  Desconegut.  Incògnita.  In- 
cognitus. 

DE  INCÒGNIT,  m.  adv.  De  un  modo  ocult  y  dissi- 
mulat. De  incógnilo.  Dissimulanter. 

ÍNCOLA.  m.  ant.  habitant,  domiciliat. 

INCOLAT.  m.  ant.  domicili. 

INCOMBUSTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  incom- 
bustible. Incombusiibilidad.  Exustionis  immunitas. 

INCOMBUSTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  cre- 
mar. Incombustible.  Apyrus. 

INCOMODADAMENT  É  INCÒMODA- 
MENT, adv.  m.  Ab  incomoditat.  Incòmodament^. 
IncomiDQdè, 


INC 


CATALÀ. 


INC 


19 


INCOMODAR.  V.  a.  Causar  incomoditat.  In- 
comodar. Alicui  incoinmodare. 

INCOMODAT,  DA.  p.  p.  Incomodado.  Incom- 
niudalus. 

INCOMODITAT,  f.  Eml)aras,  nosa,  mala  obra. 
omodidad,  incomodo.  Incommodum,  i.  ||  Penú- 
na,  escassesa,  falla  de  hisenda.  Incomodidad,  ira- 
bajos.  Inopia,ie.  ||  Mal,  dany.  Incomodidad.  Incora- 
moditas,  alls.  1|  enfado. 

INCOMODO,  m.  incomoditat. 

INCOMODO,  A.  adj.  Enfadós,  molest.  Inco- 
modo, íncoininodus. 

INCOMPARABLE,  adj.  Lo  que  no  té  igual. 
Incomparable,  incomparado.  Incomparabilis. 

INCOMPARABLEMENT.  adv.  m.  Sense  com- 
paració. Incomparahlcmenle.  Incomparabiliter. 

INGOMPARTIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót 
compartir.  Incomparlible.  Distribulionem  non  pa- 
tiens ;  indivisibilis. 

INCOMPATIBILITAT,  f.  Repugnància  de  una 
cosa  pera  unirse  ab  altra.  Incompatibilidad.  Re- 
pugnanlia,  ai. 

INCOMPATIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  ave- 
nir ab  altra  cosa.  Incompatible.  Insociabilis. 

INCOMPATIBLEMENT.  adv.  m.  Ab  incom- 
patibilitat. Insociablemenie,  incompaliblemente.  Ex- 
tra omnem  consociationem,  concilialionem,  socia- 
litatem. 

INCOMPETÈNCIA.  ^  for.  Falta  de  jurisdic- 
ció. Incompetència.  Jurisdictionis,  legitimi  juris 
destilutio. 

INCOMPETENT,  A.  adj.  Il•legítim,  Incompe- 
tente.  Illegitinms.  |1  Intempestiu,  inepte,  inoportú. 
Incompelente.  Incon  ven  iens. 

INCOMPETENTMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
no  degut.  Incompetentemenle.  Indebilè.  ||  Sense  ju- 
risdicció. iHCompetentemente.  Illegilimè. 

INCOMPLERT,  Ó  INCOMPLET,  A.  adj. 
Imperfet,  que  no  cslà  acabat.  Incompkto.  Incom- 
pletus,  iniperfectus. 

INCOMPONIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  com- 
pon drer.  Incomponible,  incowposible.  Incompossi- 
bilis. 

INCOMPORTABLE.  adj.  ant.  insopohtable. 

INCOMPOSICIÓ.  f.  Falla  de  composició  ó  pro- 
porció entre  las  paris  components.  Incomposicion. 
Compositionis,  proportionis  defeclus. 

INCOMPOSSIBILITAT.  f.  Dificultat  de  com- 
póndrerse  una  cosa  ab  altra.  Incomposibilidad.  In- 
s-ociabilium  rerum  repugnantia  ;  incompossibili- 
tas,  alis. 

INCOMPOSTA.  f.  INCOMPOSICIÓ. 

INCOMPOSTURA.  f.  INCOMPOSSIBILITAT. 

INCOMPREHEN8IBILITAT.  f.  Suma  di- 
ficultat en  compéndrer  ó  st'r  comprés.  Incompren- 
sibilidad.  Incomprehensibililas,  alis,  acalalepsia, 

86. 

INCOMPREHENSIBLE.adj.  Lo  que  no  's  pót 
compéndrer.  Incomprehensible.  Incomprehensus. 


INCOMPREHENSIÓ.  f.  INCOMPREHENSIBILITAT. 

INCOMPRIMIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  com- 
primir, [ncomprimible.  Quod  comprimí  non  potest. 

INCOMUNICABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  co- 
municar. Incomunicable.  Quod  communicari  non 
potest. 

INCOMUNICACIÓ,  f.  La  qualitat  de  incomu- 
nicable. Incomunicabilidad.  Communionis  impossi- 
bilitas. 

INCONCÚ8 ,  A.  adj.  Ferm,  incontrastable. 
Inconcuso.  Inconcusus. 

INCONCU8AMENT.  adv.  m.  Segurament, 
sense  oposició  ni  disputa.  Inconcusamenle.  Incon- 
cusè. 

INCONDUHENT.  adj.  Lo  que  no  es  apte  pera 
algun  fi.  Inconduccnte.  Incongruens. 

INCONEGUT,  DA.  adj.  DESCOiNEGUT. 

INCONFÉS,  SA.  adj.  for,  Reo  que  nega  '1  de- 
licte. Incon feso.  Non  confessus. 

INCONGRUÈNCIA,  f.  Desproporció,  falta  de 
propietat,  de  uniformitat.  Incongruència.  Incon- 
gruent ia,  ae. 

INCONGRUENT,  adj.  Impropi,  no  convenient. 
Incongruente.  Improprius. 

INCONGRUENTMENT.  adv.  m.  Ab  incon- 
gruència. Incóngruamenle,  incongruenUmente.  In- 
congruenter. 

INCONGRUITAT.  f.  INCONGRUÈNCIA. 

INCÓNGRUO,  A.  adj.  Impropi,  no  convenient. 
Incóngruo.  Congruo,  slipendio  carens. 

INCONJUGABLE.  adj.  Que  no  pót  conjugar- 
se.  Inconjugable.  Indeclinabilis. 

INCONMENSURABILITAT.  f.  Qualitat  de 
incon mcnsurable.  Inconmensurabilidad.  Immensi 
conditio. 

INCONMENSURABLE.  adj.  INMENSÜRABLE, 
iNMENS.  II  alg.  Lo  que  no  's  pót  medir  ab  tota  igual- 
tat ó  ab  una  mida  comú.  Inconmensurable,  irracio- 
nal. Inconmensurabilis,  irrationalis. 

INCONMUTABLE.  adj.  inmütable.  ||  Lo  que 
no  's  pót  commutar.  Inconmutable.  Incommulabilis. 

INCONNEXIÓ,  f.  Falta  de  connexió  ó  unió  de 
una  cosa  ab  altra.  Inconexion.  Connexionis  priva- 
tio.  II ül.  Independència  de  una  cosa  respecte  de 
altra.  Inconexion.  Inconnexió,  nis. 

INCONNEXO,  A.  adj.  Lo  que  no  té  connexió 
ab  altra  cosa.  Inconexo.  Inconnexus.  ||  fil.  Inde- 
pendent. Inconexo.  Inconnexus.  ||  pint.  Se  diu  de 
la  obra,  las  parts  de  la  qual  dissonan  entre  sí  per 
rahó  de  la  composició  ó  del  colorido.  Desacordado. 
Incohaiiens. 

INCONQUISTABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  ó 
es  difícil  de  conquistar.  Inconquistable.  Inexpug- 
nabilis.  ||  met.  S'  aplica  al  que  no  's  deixa  vèncer 
al)  prechs,  ni  per  interès.  Inconquistable.  Invictus, 
tenax. 

INCONSEQÜÈNCIA,  f.  Conseqüència  contrà- 
ria à  un  principi  establert.  Inconsecuencia.  Incon- 
sequentia,  se. 


20  INC  DICCIONARI 

INCONSEQÜENT,  adj.  Inconstant,  faltat  de 
conseqüència.  Inconsecuente,  inconsiguiente.  Incon- 
sequens. 

INCONSIDERABLE.  adj.  Lo  que  no 's  pót 
considerar.  Inconsiderable.  Considerationi  haud 
obnoxium. 

INCON8IDERACIÓ.  f.  Indiscreció,  imprudèn- 
cia. Inconsideracion.  Incogilantia,  ae. 

INCONSIDERADAMENT.  adv.  m.  Sense  re- 
flexió, incautament.  Inconsideradamente.  Immedia- 

tè.  II  INDISCRETAMENT. 

INCONSIDERAT,  DA.  adj.  Temerari,  indis- 
cret, imprudent,  inadvertit.  Inconsiderado,  descon- 
siderado.  Imprudens. 

INCONSOLABLE,  adj.  Qui  no  admet  consol. 
Inconsolable.  Inconsolabilis. 

INCONSOLABLEMENT.  adv.  m.  Sense  con- 
sol. Inconsolahlemenle.  Insolabiliter. 

INCONSTÀNCIA.  f.  Lleugeresa  de  enteni- 
ment ;  facilitat  en  mudar  de  opinió.  Inconstancia. 
Mobilitas,  atis.  U  met.  Varietat  ó  poca  estabilitat 
en  las  cosas.  Inconstancia.  Inconstantia,  ae.  1|  Mu- 
dansa  de  fortuna  en  contrària.  Instabilidad,  revés, 
vaivcn.  Instabililas,  atis.  ||  intercadéncia. 

INCONSTANT,  adj.  Variable,  Inconslanle.  Va- 
rius.  U  Lleuger,  fàcil  en  mudar  de  opinió.  Incons- 
tante,  velela.  Volaticus. 

INCONSTANTEMENT.  adv.  m.  Lleugera- 
ment. Inconslanlemente.  Inconstanler. 

INCON8TANTMENT.  adv.  m.  Ab  inconstan- 
cia. Inconslanlemente.  Inconstanter. 

INCONSTRUHIBLE.  adj.  gram.  Lo  que  no's 
pól  construhir.  Inconstruible.  Quod  traduci  vel 
reddi  non  potest. 

INCONSÚTIL.  adj.  Lo  que  no  té  costura.  In- 
consúlil.  Inconsulilis. 

INCONTAMINABLE.  adj .  Lo  que  no  pót  tenir 
màcula.  Incontaminahle.  Incontaminabilis. 

INCONTAMINAT,  DA.  adj.  Pur,  net,  sense 
màcula.  Incontaminado.  Incontaminatus. 

INCONTESTABLE,  adj.  Cert,  evident.  Incon- 
testable. Cerlus.  I  Fals,  injust,  sense  dret.  Incon- 
testable. Injustus. 

INCONTINÈNCIA,  f.  Vida  desarreglada,  lu- 
xúria. Incontinència.  Incontinentia,  se,  ||  Lleuge- 
resa ó  poch  pes  de  alguna  cosa.  Liviandad.  Levi- 
tas,  alis.  11  mel.  inconstancia. 

INCONTINENT,  A.  adj.  Voluptuós,  que  no  mo- 
dera sas  passions.  Incontinente.  Incontinens.  I  m. 
Qui  no's  conté  en  alguna  cosa.  Incontinente.  Incon- 
tinens, tis.  II  adv.  encontinent. 

INCONTINENTI.  adv.  t.  Desde  luego,  al  ins- 
tant. Incontinonti,  incontinente.  Statim,  illicò, 

INCONTINENTMENT.  adv,  m.  Ab  inconti- 
nència. Incontineniemeate.  Incontinenter. 

INCONTRASTABLE.    adj.    INCONQUISTABLE.  11 

Lo  que  no's  pót  impugnar  ab  rahons  sólidas.  In- 
traslabíe.  Inexpugnabilis. 
INCONTROVERTIBLE,  adj.  Lo  que  no  admet 


INC 


dupte  ni  disputa.  Incontrovertible.  íncontroversus, 

INCONVENCIBLE.  adj.  Qui  no's  pót  convèn- 
cer. Inconvencible.  Invictus. 

INCONVENIÈNCIA,  f.  Incomoditat.  Inconve- 
niència ,  desconveniencia ,  incomodidad.  Incomo- 
dam,  i. 

INCONVENIENT,  adj.  Incongruent.  Incon- 
gruente,  inconveniente.  Incongruus.  ||  m.  Obstacle. 
laconveniente.  Incommodum,  i.  ||  Dany,  perjudici. 
Inconveniente.  Incommodum,  i.  1|  Incomoditat.  In- 
conveniente. Incommodum,  i. 

INCONVERTIBLE.  adj.  Lo  que  no  pót  mudar- 
se  en  altra  forma,  Inconvertible.  Inconvertibiiis.  1| 

IMPENITENT. 

INCORDI.  m.  med.  Bubó,  mula,  tumor  en  la 
illada  de  resulta  del  mal  gàlich.  Bubon,  incordio. 
Panucella,  íe. 

INCORPORACIÓ,  f.  Agregació,  mescla.  Incor- 
poracion,  incorporo.  Conjunctio,  nis. 

INCORPORAL.  adj.  S'  aplica  à  lo  que  no's  pót 
percibir  ab  los  sentits  externs.  Incorporal.  Incor- 
poralis. 

INCORPORALMENT.  adj.  m.  Sense  cos.  In- 
corporalmente.  Incorporaliter. 

INCORPORAR.  V.  a.  Barrejar,  unir  una  cosa 
ab  altra  pei'aque  fassan  un  cos.  Incorporar.  Accor- 
poro,  as.  II  Agregar  à  algú  en  algun  cos  ó  col-legi. 
Incorporar.  Aliqui  corpori,  aut  collegio  aliquem 
adscribere. 

INCORPORARSE.  V,  r.  Agregarseunas  perso- 
nas  à  altras  pera  formar  un  cos.  Incorporarse.  In- 
corporo, as. 

INCORPORAT,  DA.  p.  p.  Incorporada.  Con- 
co rporatus. 

INCORPOREITAT.  f.  Falta  de  cos,  qualitat 
de  lo  que  no'l  té.  Incorporeidad.  Incorporalilas  alis. 

INCORPÓREO ,  A.  adj.  Lo  que  no  té  cos.  In- 
corpóreo.  Asomatus. 

INCORRECCIÓ,  f.  Falta  de  correcció.  Incorrec- 
cion.  Casligationis  deffectus ;  y  mendum,  i,  en  1' 
escrit. 

INCORRECTAMENT,  adv.  m.  Sin  correccion. 
Viliosè,  mendosè. 

INCORRECTE,  A.  adj,  No  corregit.  Incorrec- 
ta. Incorrectus. 

INCORREGIBILITAT.  f.  Obstinació,  dificul- 
tat en  corregirse.  Incorregibilidad.  Obstinatio,  nis. 

INCORREGIBLE.  adj.  Incapàs  de  correcció  ó 
esmena.  Incorregible.  Acolastus. 

INCORREGUT,  DA.  adj.  ant,  incurs. 

INCÓRRER.  V.  n.  Càurer  en  falta.  Incurrir. 
Incurro,  is.  1|  Junt  ab  los  noms  odi,  culpa,  indig- 
nació, etc.  meréixerho.  Incurrir.  Incurro,  is. 

INCORRETGIBILITAT.    f.    INCORUEGIBILITAT. 

INCORRETGIBLE.  adj.  incorregible. 
INCORRIMENT.  m.  ant.  incursió.  |  incürri- 

MENT. 

INCORROMPUT,  DA.  adj.  ant.   incorrupto. 
INCORRUPCIÓ.  f.  Qualitat  ó  estat  de  lo  que 


INC 


no's  corromp  ópodreix.  Incorrupcion.  Incorruptela, 
ai.  II  iiu't.  Puresa  de  vida  y  sanilal  de  costums.  In- 
corrupcion. Sanctilas,  alis. 
II  INCORRUPTAMENT.  adv.  m.  Sense  corrup- 
■íü.  l•iiconuplamenle.  [ncorniplò. 
r  INCORRUPTE,  A.  adj.  INCORRUPTIBLE.  II  inet. 
po  corromput,  ni  pervertit.  Incorruplo.  Indepra- 
vatiis.  II  S'  aplica  a  la  dona  que  no  ha  perdut  la 
puresa  virginal.  Incorrupta.  Incorrupta. 

INCORRUPTIBILITAT.  f.  Qualitat  que  fà  in- 
capàs  de  corrupció.  Incorruptibüidad.  Incorrupti- 
bilitas,  atis. 

INCORRUPTIBLE,  adj.  Lo  que  no  està  subjec- 
te ;i  corrómprerse.  Incorruplible.  Incorruptivus.  1| 
met.  De  suma  integritat,  que  no  pót  sér  perver- 

■  Jil.  Incorruplible.  Incorruptus. 
11  INCRASSAR.  V.  a.  med.  Espessir  lo  líquit. 
Ewjrasar,  imjranar.  Concrasso,  as. 

INCREAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  ha  estat  creat. 
Increado.  Increatus. 

INGREDIBILITAT.  f.  Repugnància,  dificultat 
de   sér  cregut.  Incredibilidad.  Incredibilitas,  atis. 
INCRÈDUL,  A.  adj.  Qui  no  creu  ó  té  dificultat 
en  créurer.  Incrédulo.  Incredulus. 

INCREDULITAT,  f.  Repugnància  en  créurer. 

Imredulidad.  Incredulitas  ,  atis.  ||  Falta  de  fé  ó 

crecncia  catòlica.  Imredulidad.  Incredulitas,  atis. 

INCREÍBLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  ó  déu  ó  es 

mòlt  difícil  de  créurer.  Increïble.  Inauditus. 

increïblement,  adv.  ra.  De  un  raodo  in- 
creible.  Increiblemente.  Incredibiliter. 

INCREMENT,  m.  Aument.  Incremento.  Incre- 

mentum,  i.  [j  gram.  Aument  de  síl-labas  sobre  las 

del  nominatiu,  y  sobre  la  segona  persona  del  verb. 

Incremento.  Incrementum,  i. 

Hk  iNGREMENTET.  m.  Incremento,  aumenlo  pe- 

"^Meno.  Incrementulum,  i. 

INCREPACIÓ.  f.  Reprehensió.  Increpacion.  In- 
crepatio,  nis. 

INCREPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  increpa.  Incre- 
pador.  Objurgator,  is. 

INCREPAR.  V.  a.  Repéndrer,  renyar.  Increpar. 
Increpo,  as. 

INCRUENT,  adj.  Sense derramament  de sanch. 
Incruenlo.  Incruentus. 

ÍNCUBO.  adj.  S'  aplica  al  dimoni  que  pren  for- 
ma de  home  en  lo  tracte  il-lícit  de  las  donas  se- 
gons lo  vulgo.  incubo.  Incubus. 
ÍINCULCACIÓ.  f.  Obra  de  inculcar.  Inculcacion. 
culcatio,  nis. 
INCULCAR,  v.  a.  Repetir  una  mateixa  cosa 
òltas  vegadas.  Inculcar.  Itero,  as. 
INCULPABLE.  adj.  Innocent.   Inculpable,  in- 
,lpado.  Innoxius. 

INCULPABLEMENT.  adv.  m.  ínnocentment, 
sense  culpa.  Inculpablemenle,  inculpadamenle.  In- 
nocenter. 

INCULPACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  inculpar. 
Inculpacion.  Incusatio,.  nis. 

TOMO  II. 


CATALÀ.  IND  11 

INCULPADAMENT.  adv.  m.  incllpabi.f.ment. 

INCULT,  A.  adj.  Erm,  no  cultivat.  Inculío.  In- 
cultus.  II  met.  Grosser,  mal  endressat,  deixat.  In- 
cuílo.  Ruslicus.  II  S'  aplica  al  estil  grosser.  Inculío. 
Incultus  stilus. 

INCULTIVABLE.  adj.  Lo  que  es  difícil  ó  no's 
pót  cultivar,  l•icultivable.  Culturam  non  patiens. 

INCULTIVAMENT.  m.  Falla  de  culliu  en  las 
terras.  Incultura.  Incultus,  us. 

INCUMBÉNCIA.  f.  La  obligació  de  fer  alguna 
cosa  ó  ser  versat  en  ella.  Incumbencia.  Ollicium,ii. 

INCUMBIR.  V.  n.  Tocar,  pertànyer,  estar  en-r 
carregat  de  alguna  cosa.  Incumbir.  Incumbo,  is. 

INCURABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  curar.  />i- 
curable,  insanable.  Insanabilis. 

INCÚRIA.  V.  n.  NEGLIGÈNCIA. 

INCURRIMENT.  m.  L'  efecte  de  incórrer  en 
alguna  falta.  Incurrimiento.  Noxaï  admissió. 

INCURRIR.  V.  n.  INCÓRRER. 

INCURS,  A.  p.  p.  Incurso.  Incursus. 

INCURSIÓ,  f.  mil.  Correria.  Incursion,  corre- 
ria. Incursió,  decursio,  excursió,  nis. 

INDAGACIÓ,  f.  La  acció  de  indagar.  Indaga- 
cion.  Requisitio,  nis. 

INDAGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  indaga.  Indagar 
dor.  Explorator,  is. 

INDAGAR.  V.  a.  Averiguar,  esbrinar.  Huro- 
near,  indagar.  Indago,  as. 

INDAGAT,  DA.  p.  p.  Indagado.  Indagalus. 

INDE.  m.  ant.  anyil. 

INDECÈNCIA,  f.  Indecoro,  falta  de  decència. 
Indecència.  Indecentia,  a).  ||  Vilesa.  Indecència,  vi- 
leza,  villania.  Yilitas,  atis.  ||  llufa,  1,  pet.  9. 

INDECENT,  adj.  Indecorós.  Indecente,  indeco- 
roso.  Indecorus. 

INDECENTÍSSIM,  A.  adj,  sup.  Indecentisimo. 
Yaldè  indecens. 

INDECENTMENT.  adv.  m.  Ab  indecència.  In- 
decentemenle .  Indecorè. 

INDECIDIT,  DA.  adj.  é 

indecís,  A.  adj.  No  decidit  ó  resolt.  Indeciso. 
Indecisus.  ||  Perplexo,  duptós,  indeterminat.  In- 
deciso. Dubius. 

INDECISIÓ,  f.  írresolució.  Indecision.  Animi 
fluctuatio. 

INDECLINABLE,  adj.  gram.  Lo  que  no's  pót 
declinar.  Indeclinable.  Indeclinabilis.  ||  gram.  S' 
aplica  al  nom  que  no  té  més  que  un  cas.  Indecli- 
nable. Indeclinabilis.  ||  for.  S'  aplica  à  la  jurisdic- 
ció que  no's  pót  declinar.  Indeclinable.  Irrecusa- 
bilis. 

INDECORO.  m.  Indecència,  ignomínia.  Inde- 
coro. Indecorum,  i.  ||  Falta  de  respecte.  Indecoro. 
Incivililas,  atis. 

INDECORÓS,  A.  adj.  Indecent,  vil,  indigne. 
Indecoroso.  Indecorus. 

INDECOROSAMENT.  adv.  m.  Sense  decoro. 
Indecorosamente.  ! ndecorè. 

INDEFECTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  indefec- 

3 


22 


IND 


DICCIONARI 


IND 


tible.   Tndefeclibilidad.  Deficiendi    impossibilitas. 

INDEFEGTIBLE.  adj.  Lo  que  no  pót  faltar. 
Indeficlihle,  indeficiente.  Indefeclus,  indeíiciens. 

INDEFECTIBLEMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
indefectible.  Indefecliblemenle.  Indesinenter. 

INDEFENS,  A.  adj.  Lo  qui  no  's  pót  defensar. 
Indefensa.  Indefensus. 

INDEFEN8ABLE.  adj.  Lo  que  no  pót  sér  de- 
fensat. Indefensable.  Quod  defendi,  propugnari  ne- 
quit. 

INDEFEN8AT,  DA,  É  INDEFÉ8,  A.  adj.  in- 
defens. 

INDEFINIBLE,  adj.  Lo  que  no 's  pót  definir. 
Indefinible.  Quod  deíiniri  non  polest. 

INDEFINIDAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  in- 
definit. Inde finida mente.  Indefinilè. 

INDEFINIT,  DA.  adj.  Indeterminat,  indecís. 
Indefinida,  indefinilo.  Indefinitus.  ||  lóg.  Universal, 
indeterminat ;  se  diu  dels  termes  ó  proposicions 
que  no  singularisan  lo  subjecte.  Indefinida,  indefi- 
nila.  Universalis.  |  gram.  Se  diu  dels  noms,  pro- 
noms, etc.  que  tenen  un  sentit  vago.  Indefinida. 
Indefinitus.  1|  mat.  Lo  que  no  té  terme  senyalat  ó 
conegut.  Indefinila,  indefinida.  Indefinitus ;  nullis 
terminis  circumscriptus. 

INDEGUDAMENT,  adv.  m.  Il•lícitament,  sen- 
se déurerse.  Indebidamenle.  Indebitè,  indebitò, 
illicilè. 

INDEGUT,  DA.  adj.  Lo  que  no  's  déu.  Indebi- 
do.  Indebitus.  1|  Il•lícit,  no  permès.  Indebido.  Ne- 
fas,  ind.;  illicitus. 

INDELEBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  borrar.  In- 
deleble. Indelebilis ;  non  delendus ;  non  delebi- 
lis. 

INDELEBLEMENT,  adv.  m.  De  un  modo  in- 
deleble. Indeleblemenle.  Perpetuo,  indelebiliter. 

INDELIBERACIÓ.  f.  Falta  de  reflexió.  Indeli- 
heracion.  Imprudentia,  ae,  temeritas,  atis,  indeli- 
beratio,  nis. 

INDELIBERADAMENT.  adv.  m.  Sense  deli- 
beració. Indeliberadameule.  Imprudenter,  indeli- 
beratè,  temeré,  inconsultò. 

INDELIBERAT,  DA.  adj.  Sense  deliberació. 
Indeliberada.  Indeliberatus  ;  imprudenter  factum. 

INDEMNE,  adj.  Exempt,  llibre,  sense  dany. 
Indemne.  Indemnis,  exemptus. 

INDEMNISACIÓ.  f.  Bessarciment  del  dany 
causat.  També  's  dóna  aquest  nom  à  un  acte  per 
lo  qual  los  verdaders  propietaris  de  las  manufac- 
turas  prometen  indemnisar  al  qui  representa  al 
empressari.  Indemnizacion ,  indemnidad.  Damni 
compensatio. 

INDEMNISAR.  v.  a.  Reparar  lo  dany.  Indem- 
nizar.  Damnum  prsestare. 

INDEMNISAT,  DA.  p.  p.  Indemnizado.  Dam- 
no  absolulus. 

INDEMNITAT.  f.  Exempció  de  dany.  Indem- 
nidad. Indemnitas,  atis. 

INDESCOMPONIBLE.  adj.  Lo  que  no 's  pót 


descompóndrer.  Indescomponible.  Qnod  dissolvi  non 
polest. 

INDEPENDÈNCIA,  f.  Llibertat,  falta  de  de- 
pendència. Independència.  Summa  libertas. 

INDEPENDENT,  adj.  Llibre;  sense  subjecció  ni 
dependència.  Independienle ,  independenle.  Liber. 

INDEPENDENTISME,  m.  Secta  de  heretges 
que  componian  una  espècie  de  anarquia  que  des- 
truheix  tota  dependència,  superioritat  y  distincció 
en  iglèsia  y  gobern.  Existeix  en  Inglaterra  y  al- 
tras  colónias  sevas  de  Amèrica.  Independentismo. 
Independentium  secta. 

INDEPENDENTMENT,  adv.  m.  Ab  indepen- 
dència. Independienlemente,  independenlemenle.  Ci- 
trà,  extiA  subjeclionem.  |  adv.  m.  fora  de  això. 

INDESTRUCTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  des- 
Iruhir.  Indestructible.  Quod  vastari,  deleri,  excidi 
non  potest. 

INDETERMINABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót 
determinar.  Indeterminable.  Quod  definiri  non  po- 
test. [|  Qui  no  s' acaba  de  determinar  ó  resóldrer. 
Indeterminable.  Dubius,  anceps. 

INDETERMINACIÓ,  f.  Irresolució.  Indeter- 
minacion.  Dubilatio,  fluctualio,  nis. 

INDETERMINADAMENT.  adv.  m.  Sense  de- 
terminació. Indeterminadamente ,  irresolutamente. 
Fluctuanter,  dubiò. 

INDETERMINAT,  DA.  adj.  Irresolut,  inde- 
cís, qui  no  sab  quin  partit  pèndrer.  Indetermina- 
da. Duhius,  AnceT^s;  animi  pendens,  animo  fluc- 
tuans.  [1  No  assolat  ó  assenyalat.  Indeterminada. 
Indistinclus.  1|  lóg.  indefinit. 

INDEYOCIÓ.  f.  Falta  de  devoció.  Indevocion. 
Indevotio,  nis. 

INDEVOT,  A.  adj.  Qui  no  té  devoció.  Indevo- 
ta,  tibia.  Indevotus,  minimè  pius ;  ad  pietatem 
frigidè  affectus.  |]  Qui  es  poch  afecte  à  alguna  per- 
sona, Indevata.  Minime  sludiosus. 

INDEVOTAMENT.  adv.  m.  Sense  devoció. 
Indevolamente.  Indevotè. 

ÍNDEX.  m.  ant.  índice. 

INDI,  A.  m.  y  f.  Natural  de  índia.  índia.  In- 
dus.  I  Pasta  y  planta  de  que's  fa  '1  color  blau. 
Anil,  glasto.  Glastum,  i,  isatis,  is. 

COLOR  DE  INDI.  'L  blau.  Anil,  indica.  Indicus, 
coeruleus  color. 

índia.  f.  Gran  pais  del  Àssia  oriental.  índia. 
índia,  ae.  I  met.  Abundància  de  riquesas  ó  cosas 
preciosas.  índia.  Divitiarum  copia. 

TROBAR  LAS  iNDiAs.  fr.  met.  ab  que  s'  explica 
que  algú  ha  trobat  medis  ocults  de  fèr  caudal  ó 
de  sèr  rich.  Encontrar  ó  hallar  la  piedra  filosofal. 
Lapidem  philosophicum  invenire. 

VALER  UNA  ÍNDIA.  fr.  Sér  una  cosa  de  mòlta  es- 
timació y  preu.  Valer  un  aja  de  la  cara  ;  valer  un 
palosi.  Maximi  pretii  esse. 

INDIÀ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
índias.  Indiana,  india,  indico.  Indus,  indicus,  in- 
dianus. 


IND 


CATALÀ. 


IND 


23 


de 


INDIANA,  f.  Tela  de  cotó  de  vàrias  dimensions 
y  amplarias,  pintada  de  diversos  colors,  y  diia 
així  perquè  en  altre  temps  la  portavan  de  índias. 
Indiana.  Gossypina  coloribus  distincla  tela.  [j  Un 
dels  estats  units  de  la  Amèrica  septentrional.  In- 
diana. Indiana,  ai.  \\  pi.  pintats. 

INDICACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  indicar.  Indi- 
cacion.  Indicium,  ii. 

INDICANT,  adj.  Lo  que  indica.  Indicanle.  In- 
dex. 

INDICAR.  V.  a.  Tocar,  mostrar  breument.  In- 
dicar. Indico,  as.  ||  Demostrar,  senyalar.  Indicar. 
Indico,  as.  ||  Explicar.  Indicar.  Signo,  as. 

INDICAT,  DA.  p.  p.  Indicada.  Indicatus. 

INDICATIU,  VA.  adj.  Lo  que  indica  ó  serveix 
pera  indicar.  Indicativa,  indicatorio.  Index.  ^  m. 
gram.  Modo  dels  verbs  que  indica  senzillament  la 
acció.  Indicativa.  Pronunliativus  modus. 

INDICCIÓ.  f.  Convocació  per  junta  sinodal. 
Indiccian.  Indictio,  nis.  ||  cron.  Período  que 's  for- 
ma contant  de  IS  en  13  anys,  de  qual  càlcul  s' 
usa  en  lasbutllaspontifícias. /ftdiccíon.  Indictio,  nis. 

ÍNDICE.  m.  Llista,  taula  dels  capítols  de  un 
llibre.  índice.  Index,  icis.  j]  Lo  segon  dit  de  la  ma, 
comensant  pel  pólzer.  índice.  Index,  icis ;  saluta- 
ris  digitus.  II  Entre  comerciants  y  teneduria  de 
llibres,  lo  llibre  compost  de  24  fullas,  que  's  por- 
ta per  orde  alfabétich,  de  que  se  serveixen  pera 
trobar  fàcilment  sobre  '1  llibre  major  ó  altre  'Is 
comptes  ó  relacions  de  interès.  índice.  Index,  icis. 

INDICI,  ra.  Senyal,  anunci,  pronóstich,  nota 
que  indica  lo  ocult,  Indicio.  Indicium,  ii.  ||  Anun- 
ci, pronóstich,  senyal.  Indicia.  Significalus,  us.  l| 
Sospita.  Indicia.  Suspicio,  nis.  ||  Proba.  Indicio. 
Testatio,  nis.  ||  Avís,  y  notícia.  Indicio.  Signiíica- 
tio,  nis. 

INDICIS  VEHEMENTS,  for.  Aquells  que  mouhen  de 
lal  modo  à  créurer  à  algú  reo  de  un  delicte,  que 
ells  sols  equivalen  à  una  proba  semiplena.  Indi- 
cios  vehementes.  Indicia  vehementer  probantia. 

INDICIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  indicia.  Indicia- 
dor.  Reum  indiciis  faciens. 

INDICIAR.  V.  a.  for.  Descubrir  algun  reo  per 
indicis.  Indiciar.  Reum  indiciis  facere, 

INDIFERÈNCIA,  f.  Disposició  del  animo  que 
0  'ns  inclina  mès  à  una  part  que  à  altra.  Indife- 
rència Adiaphoria,  indifferentia,  a;,  ||  Fredor,  falla 
de  activitat,  ó  afecte.  Frialdad,  indiferència.  Re- 

otio,  nis, 

INDIFERÈNCIA  DE  CONTRADICCIÓ,  tcol.  La  que  hi  ha 

ra  fér  ó  no  alguna  cosa.  Indiferència  de  contra- 
diccion.  IndifTerentia  contradictionis. 

INDIFERÈNCIA  DE  CONTRARIETAT.    Icol,    La    qUC    hi 

ha  pera  fèr  una  cosa  ó  la  contrària,  com  callar  ó 
parlar.  Indiferència  de  conlrariedad.  Indifferentia 
contrarietatis. 

INDIFERÈNCIA  DE  DIVERSITAT,  teol.  La  que  hi  ha 
pera  fèr  una  cosa  ó  altra ,  que  ni  es  contradic- 
tòria ni  contrària,  com  jugar  ó  passejar.   Indi- 


ferència de  diversidad.  Indifferentia  diversilalis. 

INDIFERENT,  A.  adj.  Comú,  neutral,  que  no 
s'  inclina  mès  à  una  cosa  que  à  altra.  Indiferenle. 
Indifferens.  |1  Lo  que  no  importa  que  sia  de  un 
modo  ó  de  altre.  Indiferenle.  Indifferens.  ||  Poch 
interessant.  Indiferente.  Promiscuus.  1|  Lo  que  pót 
pèndrerse  en  bon  ó  mal  sentit.  Indiferente.  Me- 
dius.  II  teol.  Lo  que  no  es  bo,  ni  mal.  Indiferente. 
Indifferens  actus.  |  pi.  Heretges  que  lot  ho  mira- 
ban  ah  indiferència.  Adiafarislas ,  indiferenles. 
Adiaphoristse, 

INDIFERENTMENT.  adv,m.lndi8linclament, 
sense  diferència.  Indiferentemente.  Indifferenter, 
indiscriminat im,  promiscuè. 

INDIFERENTISME.  m.  Secta  de  indeferen- 
tistas.  Indifereniisma.  Indifferentismus,  i. 

INDIFERENTISTAS.  m.  pi.  Luterans  de  Ale- 
manya, que  aprovan  lo'as  las  confessions  y  símbols, 
de  modo  que  pera  ells  lots  són  indiferents.  Indife- 
rentistas.  Indiferentislae,  arum. 

indígena,  adj.  Natural  del  país  ó  Uoch  de 
que's  tracta.  Indígena.  Indígena,  ae. 

INDIGÈNCIA,  f.  Pobresa,  misèria.  Indigència. 
Inopia,  ae. 

INDIGENT,  adj.  Miserable.  Indigenle.  Egens, 
indigens. 

INDIGEST,  A.  adj.  Difícil  ó  que  no's  pót  dige- 
rir. Indigeslible,  indigesta.  Indigeslus.  ||  met.  Con- 
fús, desordenat.  Indigesto.  Inordinatus. 

INDIGESTIÓ,  f.  Cruesa.  Indigeslion.  Indiges- 
tió, nis. 

INDIGET8.  m.  pi.  Pobles  de  Catalunya  entre 
las  faldas  dels  Pirineus  y  '1  riu  Ter.  Indigelas.  In- 
digelai,  orum, 

INDIGNACIÓ,  f.  Enuig,  ira,  enfado.  Indigna- 
cion.  Ira,  ai.  ||  ret.  Figura  ab  que  1'  orador  mani- 
festa indignació  contra  qui  la  mereix.  ladignacian. 
Indignatio,  nis, 

INDIGNADAMENT.  adv,  m.  Ab  indignació. 
Enojadamente,  con  indignacian.  Indigne. 

INDIGNADÍSSIM,  A.  adj.  sup,  L•idignadisi- 
mo.  Yaldè  indignatus, 

INDIGNAMENT.  adv,  m.  Sense  mèrit.  Indig- 
namenle.  Indigne.  ||  iníquament. 

INDIGNAR.  V,  a.  Enfadar,  irritar.  També  s' 
usa  com  recíproch.  Indignar.  Irrito,  as. 

INDIGNAT,  DA.  p.  p.  Indignada.  Indignatus. 

INDIGNE,  A.  adj.  Qui  no  es  digne.  Indigno. 
Indignus.  H  Procehiment ,  acció  indecorosa,  vil, 
despreciable.  Indigno.  Indignus. 

INDIGNÍSSIM,  A.  adj.  sup. /íidtjínismo.  In- 
dignissimus. 

INDIGNÍSSIMAMENT.  adv.  m,  sup.  Indig- 
nisimamente.  Indignissimè, 

INDIGNITAT,  f.  Falta  de  mèrit  y  disposició 
pera  alguna  cosa.  Indignidad.  Indignilas,  alis,  pro- 
brura,  i, 

INDIO,  A.  adj.  LNDiÀ. 

INDIOT.  m,  GALL  DINPl, 


24  IND 

INDIRECTA,  f.  Llatinada.  Indirecta 
locutio;  obliqua,  simulala,  locutio. 

INDIRECTAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  in- 
directe. Indireclamente.  Obliquè.  [|  Ab  dissimulo. 
ladirectameale.  Dissimulanter,  indirecte. 

INDIRECTE,  A.  adj.  Lo  ques'  encamina  direc- 
tament ai  fi.  Iiidirecto.  Indirectus.  [|  Fort.  Indirec- 
ta. Indireclus.  ||  lóg.  S'  aplica  à  certs  modos  de  ar- 
güir que  no  conclouhen  tant  clarament  com  lo  di- 
recte. Indirecta.  Indireclu». 

INDISCIPLINA,  f.  Falta  de  subordinació.  In- 
disciplina. Indisciplina,  ae. 

INDISGIPLINABLE.  adj.  Incapàs  de  discipli- 
na. Indisciplinable.  Indocilis. 

INDISCIPLINAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  disci- 
plina ó  instrucció.  Indisciplinado.  Indoctus. 

INDISCRECIÓ,  f.  Imprudència,  inconsidera- 
ció,  tonieria.  Indiscrecian.  Inconsideratio,  nis. 

INDISCRET,  A.  adj.  Inconsiderat,  imprudent. 
Indiscreta.  Improvidus. 

INDISCRETAMENT,  adv.  m.  Sense  discreció, 
ni  prudència.  Indiscretamente.  Incautè.  ||  Temerà- 
riament. Indiscretamente.  Temeré;  príEcipiti  animo. 
INDISCULPABLE.  adj.  Lo  que  no  té  disculpa. 
Indisculpable.  Inexcusabilis. 

INDISERT,  A.  adj.  Qui  no  es  eloqüent.  Inele- 
gante,  inelacuente.  Indisertus. 

INDISERTAMENT.  adv.  m.  Sense  eloqüència. 
Inelegantemenle.  Indisertè. 

INDISPENSABLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  dis- 
pensar. Indispensable.  Inexcusabilis.  [|  Lo  que  es 
necessari  ó  mòlt  regular  que  succehesca.  Indispen- 
sable. Necessarius. 

INDISPENSABLEMENT.  adv.  m.  Precisa- 
ment. Indispensahlemente.  Necessariò,  prsecisè. 

INDISPOSAR.  V.  a.  Privar  de  la   disposició 
convenient.  Indispaner.  Aptitudinem  adimere.  || 
Introduhir  discòrdia  ó  desunió.  Malquistar,  indis- 
paner. Alieno,  as;  discordias  serere. 

INDISPOSARSE.  V.  r.  Enfadarse ,  irrilarse. 
Indispanerse.  Alienari.  ||  Sentirse  faltat  de  salut. 
Indisponerse.  MalèaíTici. 

INDISPOSAT,  DA.  p.  p.  Indispueslo.  Male 
affectus. 

INDISPOSICIÓ,  f.  Falla  de  disposició.  Indispo- 
sicion.  Impotentia,  ae.  1|  Alteració  en  la  salut.  /»- 
disposicion.  Yaletudo,  invaletudo,  inis. 

INDISPOST,  A.  adj.  Faltat  de  salut.  Enfermi- 
ea,  indispueslo.  Yaletudinarius. 

INDISPUTABLE.  adj.  Clar,  evident.  Indispu- 
table.  Certus. 

INDISPÜTABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
indisputable.  Indisputablemenle.  Sine  controvèrsia. 

INDISSOLUBILITAT.  f.  Qualitat  de  indisso- 
luble. Indisolubilidad,  insolubilidad.  Insolubilitas, 
atis. 

INDISSOLUBLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  disóldrer 
6  desunir.  Indisaluble,  insaluble.  Indissolubilis. 

INDISSOLUBLEMENT,  adv.  m.  De  un  modo  I 


DICCIONARI 

Circum 


IND 


indissoluble.  Indisolublemenle.  Insolubiter,  indis- 
solubiter. 

INDISTINCCIÓ.  f.  Agravi  per  privar  de  prer- 
rogativas  ó  distinccions.  Indistincian.  Inordina- 
tio,  nis. 

INDISTINCT,  A.  adj.  Lo  que  no's  distingeix; 
mòlt  semblant.  Indistinta.  Indistinctus.  j]  Confús, 
barrejat.  Indislinto.  Indistinctus,  indiscretus. 

INDISTINCTAMENT.  adv.  m.  Sense  dislinc- 
ció.  Indistiníamente.  Indislinclè. 
INDIVIDIT,  DA.  adj.  iNDivís. 
INDIVIDUACIÓ.  f.  Abstracció  del  indivíduo. 
Individuacion,  individualidad.  Individua,  orum.  || 
fil.  Acció  ó  qualitat  que  individua.  Individuacion. 
Individuitas,  atis,  individualio,  nis. 

INDIVIDUAL,  adj.  Propi  ó  peculiar  de  cada 
indivíduo.  Individual.  Singularis. 

INDIVIDUALISAR.  V.  a.  INDIVIDUAE. 
INDIVIDUALITAT,  f,  iNDiviDUACió.  ||  f.  Fa- 
cultat intel•lectual  que  percibeix  aquella  calitat 
dels  objectes  que  'Is  separa  uns  de  altres  donant  à 
cada  un  una  existència  particular,  única,  aislada 
é  individual.  Individualidad.  Individualitas,  atis. 
II  L'  òrgan  ò  punt  que  correspon  à  esta  facultat 
frenològicament  considerat  y  ocupa  la  part  supe- 
rior del  nas  en  1'  os  coronat,  Individualidad.  Indi- 
vidualilatis  organus. 

INDIVIDUALMENT  É  INDIVIDUAMENT. 
adv.  m.  Ab  individuació,  ab  dislincció.  Individual- 
mente.  Dislinctè.  ||  Inseparablement.  Individual- 
mente.  Strictim,  indisolubiter,  indivisè. 

INDIVIDUAR.  v.  a.  Especificar.  Individuar, 
individualizar.  Enucleo,  as. 

INDIVIDUAT,  DA.  p.  p.  Individuada,  indivi- 
dualizado.  Enuclealus. 

INDIVIDUITAT.  f.  ant.  individuació, 
INDIVÍDUO.  m.  Particular  en  cada  espècie, 
Individua.  Individuum  ,  ii,  ||  La  pròpia  persona; 
com:  cuydar  del  indivíduo.  Individua.  Sibi  ipsi.  | 
adj.  individual. 

INDlvis,  A.  adj.  No  dividit.  Indiviso,  proindi- 
viso.  Indivisus,  indiscretus. 

INDIVISAMENT.  adv.  m.  Sense  divisió.  Indi- 
visamente.  Indisibiliter. 

INDIVISIBILITAT,  f.  Qualitat  de  indivisible. 
Indivisibilidad.  Divisionis  incapacitas,  impossibili- 
tas,  inseparabililas, 

INDIVISIBLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  dividir.  Inr 
divisible,  indivíduo.  Individuus. 

INDIVISIBLEMENT,  adv.  m.  Sense  divisió. 
Indivisiblemente.  Indivisibililer. 

INDOBLEGADÍS,  sa.  adj.  INFLEXIBLE. 

INDÓCIL.  adj.  Tossut,  enterch,  indisciplina- 
ble. Indócil.  Indocilis. 

INDOCILITAT.  f.  Duresa  de  geni,  tossuneria, 
Indocilidad,  indocibilidad.  Indocibilitas,  atis. 

INDÓCILMENT.  adv.  m.  De  un  modo  indócil, 
Indócilmenie.  Indocili  animo. 

INDOCTAMENT.  adv.  m.  Ignoraniment.  In- 


IND 

doctamenle  ,  ignorantemenie.   Indoclè  ,    inerudilè. 

INDOCTE,  A.  adj.  Ignorant,  idiota,  poch  iiis- 
Iruliit.  Indoclo.  Indoctus. 

INDOGTÍ88M ,  A.  adj .  sup.  Indoclisimo.  In- 
doclisimu.s. 

ÍNDOLE,  f.  Geni,  inclinació,  natural.  índole. 
índoles,  is. 

INDOLÈNCIA,  f.  Insensibilitat,  privació  de  do- 
lor. Indolència.  Indolentia,  íb.  1|  Necedat,  galbana, 
simplosa.  Indolència.  Socordia,  ae. 

INDOLENT,  adj.  Insensible  als  objectes  que 
moulicn  a  altres.  Indolente.  Segnis,  lentus. 

INDOMABLE  adj.  Lo  que  no's  pót  domar  ó 
subjectar.  Indomable,  indotnesticable.  Indomitus.  || 
met.  Dit  dels  afectes  ó  passions  que  no's  deixan  fà- 
cilment reduhir  à  lo  que's  vól.  Indomable.  Indoma- 
bilis,  inflexibilis. 

INDOMAT,  DA.  adj.  INDÒMIT. 

INDOMESTICABLE.  adj.  INDOMABLE. 

INDOMESTICAT,  DA.  adj.  Lo  que  està  sense 
domesticar.  Indomeslicado.  Indomitus. 

INDÒMIT,  A.adj.  Intractable,  indomable,  fer; 
SC  diu  dels  caballs  sense  domar.  Indómito.  Indo- 
mitus. II  Disolut,  desenfrenat.  Indómito.  EÍTrena- 
tns.  11  met.  Lo  que  està  sens,  ó  no's  vól  subjectar 
ni  corregir.  Indómito.  Indomitus. 

INDOTACIÓ.  f.  for.  Falta  de  dotació.  Indota- 
cion.  Indolatio,  nis. 

INDOTAT,  DA.  adj.  Lo  que  està  sense  dot.  In- 
dotado.  Indolatus. 

INDUBITABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  dubtar. 
Indubitable.  Indubitabilis. 

INDUBITABLEMENT.  adv.  m.  Certament, 
sense  poderse  dubtar.  Indubitablemenle.  Indubita- 
biliter. 

INDUBITADAMENT.  adv.  m.  Certament,  se- 
gurament, sens  dubte.  Indubiladamente.  Indubi- 
tatè. 

INDUBITAT,  DA.  adj.  Evident,  constant,  se- 
gur, cert.  Indubitado.  Indubitatus. 

INDUCCIÓ,  f.  Persuasió.  Induccion,  inducimien- 
to.  Induclio.  nis.  ||  ret.  Argument  en  lo  que  per  la 
enumeració  dels  particulars  s' infereix  la  propo- 
sició que  s'  ha  de  probar.  Induccion.  Epagoge,  es. 

INDUCTIU,  VA.  Lo  que  induheix  ó  té  virtut 
pera  induhir.  Inductiva.  Inducens,  suadens. 

INDUHIDOR,  A.  m.  y  f .  Qui  induheix.  Indui- 

IL•r.  Suassor,  is. 
klNDUHIMENT.  m.  INDUCCIÓ.  1. 

INDUHIR.  V.  a.  Persuadir,  incitar,  móurer. 
Inducir.  Excito,  incito,  as.  |1  Enredar  en  alguna 
cosa.  Inducir.  íncapistro,  as. 

INDUHIT,  DA.  p.  p.  Inducido.  Inductus. 

INDULGÈNCIA,  f.  Complacéncia,  sobrada  be- 
nignitat ó  dissimulació.  Indulgència.  Indulgentia, 
ae.  II  Facilitat  en  perdonar  culpas  ó  concedir  grà- 
cias.  Indulgència.  Indulgentia,  a?.  ||  Perdó  que  dó- 
na la  Iglésia  de  las  penas  dogudas  per  los  pecats. 
Indulgència.  Remissió,  nis,  indulgentia,  se. 


CATALÀ.  INE  25 

INDULGÈNCIA  PARCIAL.  La  que  sols  perdona  part. 
Indulgència  parcial.  Partialis  indulgentia.  l 

INDULGÈNCIA  PLENÀRIA.  Ls.  que  pcrdona  tota  la 
pena.  Indulgència  plenària.  Vlenarln  indulgentia, 
remissió. 

INDULGENT,  adj.  Benigne, condescendent,  fà- 
cil en  perdonar  y  dissimular.  Indulgente.  Indul- 
gens. 

INDULGENTMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
dulgent. Indulgentemente.  Indulgenler. 

INDULT,  m.  Privilegi,  gràcia,  concessió,  per- 
missió.  Indulto.  Indullum,  i.  |  Gràcia  en  que  'i 
Sumo  Pontííice  dispensa  en  lo  dret  comú.  Indul- 
to. Pontifícia,  pontifica  gratia.  ||  Perdó,  exempció 
graciosa  de  la  Uey  ó  altra  qualsevol  obligació.  In- 
dulto. Yenia,  ae. 

INDULTAR.  V.  a.  Perdonar,  donar  indult.  In- 
dultar. Parco,  ignosco,  is.  ||  Eximir  de  alguna  Uey 
ú  obligació.  Indultar.  A  lege  vel  oíficio  solvere. 

INDULTAT,  DA.  p.  p.  Indullado.  Immunitate 
donatus. 

INDULTARI.  m.  Qui  per  gràcia  pontifícia  po- 
dia concedir  beneficis  eclesiàsüchs.  Indultario.  Ec- 
clesiaslica  beneficia  per  pontificiam  concessionem 
conferens. 

INDÚSTRIA,  f.  Enginy,  manya,  destresa,  ha- 
bilitat. Indústria.  Indústria,  ae. 

DE  INDÚSTRIA,  m.  adv.  A  dretas,  de  propòsit.  In- 
dustriós amente,  de  indústria.  Consilio. 

DE  MA  PRÒPIA  INDÚSTRIA,  m.  adv.  Con  mi  pròpia 
indústria.  Meo  Marle. 

INDUSTRIAL,  adj.  Pertanyent  à  la  indústria. 
Industrial.  Artificiosus. 

INDUSTRIAR.  V.  a.  Ensenyar,  instruhir,  In- 
dustriar.  Instruo,  is. 

INDUSTRARISE.  V.  a.  ENGINYARSE. 

INDUSTRIÓS,  A.  adj.  Hàbil,  destre.  Indus- 
trioso.  Industrius.  ||  Ingeniós,  astut.  índuslrioso. 
Industriosus. 

INDUSTRIOSAMENT.  adv.  in.  Ab  indústria. 
Industriosamenle.  Industriosè.  1|  primorosament. 

INÈDIT,  A.  adj.  Escrit  no  publicat.  Inédilo. 
Ineditus. 

INEFABILITAT.  f.  Dificultat  de  explicar  ab 
propietat  una  cosa.  Inefabilidad.  Ineffabilitas,  atis. 

INEFABLE,  adj.  Inexplicable.  Inefable.  Ineffa- 
bilis. 

INEFABLEMENT.  adv.  m.  Sense  poderse  ex- 
plicar. Inefablemente.  Ineffabiliter. 

INEFICÀCIA,  f.  Falta  de  virtut  ó  activitat. 
Ineficàcia.  Imbecilitas,  atis.  ||  teol.  Ineficàcia.  Inef- 
ficacia,  aï. 

INEFICÀS.  adj.  Dèbil,  faltat  de  virtut  y  acti- 
vitat. Ineficaz.  Ineíficax,  ||  Inútil,  insignificant. /ne- 
ficaz.  Inutilis. 

INENARRABLE,  adj. INEXPLICABLE,  INEFABLE. 
INÉPGIA.  f.  INEPTITUT. 

INEPTAMENT.  adv.  m.  Sens  aptitut  ni  pro- 
porció. Ineptamenle.  Inepte. 


26 


INE 


DICCIONARI 


INF 


INEPTE,  A.  adj.  Inútil,  inhàbil.  Ineplo.  Inep- 
tus.  II  Ximple,  tonto.  Ineplo.  Ineptus,  insulsus. 

INEPTÍsSIM,  A.  adj.  sup.  Ineplisimo.  Ineptis- 
simus. 

INEPTITÜT.  f.  Falta  de  aptitut  ó  habilitat.  Inep- 
titud, inepcia.  Ineptitudo,  inis. 

INÈRCIA,  f.  Peresa,  droperia,  inacció.  Inèrcia. 
Inertia,  ae,  ||  fís.  Persistència  de  moviment  ó  quie- 
lut  que  té  un  cos  fins  que  una  causa  mès  enèrgica 
la  contraresta.  Inèrcia.  Inertia,  ae. 

INERME,  adj.  Desarmat.  Inerme.  Inerrais. 

INERRABLE.  adj.  Que  no  's  pót  errar.  Inerra- 
ble.  Inerrans. 

INERRANT.  adj.astron.  Fixo,  sense  moviment. 
Fijo,  inerranle.  Inerrabilis. 

INERT,  A.  adj.  Dessidiós,  mandra,  dropo.  Iner- 
te.  Iners,  ignavus.  ||  fís.  y  med.  quiet,  paralisat. 

INERUDIT,  A.  adj.  iNDocTE. 

INERUDITAMENT.  adv.  m.  indoctament. 

INESCRUTABILITAT.  f.  Impenetrabilitat  en 
lo  moral.  Inescrutabilidad,  impenelrabilidad.  Impe- 
netrabililas,  atis. 

INESCRUTABLE,  É  INESCUDRINYABLE. 
adj.  Lo  que  no's  pót  averiguar.  Inescrulable,  ines- 
cudrinable,  impenetrable.  Inescrutabilis. 

INESCUSABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  escusar 
ó  no  admet  disculpa.  Inexcusable.  Inexcusabilis.  || 
Forsós,  necessari,  inevitable.  Inescusable.  Inexcu- 
sabilis. 

INESGUSABLEMENT.  adv.  m.  Sèns  escusa. 
Inescusablemenie,  Necessariò. 

INESPERADAMENT,  adv.  m.  Sèns  esperar- 
se.  Inesperadamenle.  Anlè  expectatum. 

INESPERAT,  DA.  adj.  Lo  que  esdevé  sèns 
esperarse.  Inesperada.  Inesperatus. 

INESTIMABILITAT.  f.  Qualitat  de  inestima- 
ble. Inestimabilidad.  Inaestimabilitas,  atis. 

INESTIMABLE,  adj.  De  ninguna  estimació  ni 
valor.  Inestimable.  Inaestimabilis.  ||  Lo  que  exce- 
deix tota  estimació  ó  que  no's  pót  estimar  tant  com 
mereix.  Inestimable.  Inaestimabilis. 

INEVITABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  evitar. 
Inevitable.  Inevilabilis. 

INEVITABLEMENT,  adv.  m.  Sense  poderse 
evitar.  Inevitablemente,  inescusablemente.  Inevita- 
biliter.   . 

INEXACTE,  A.  adj.  Sèns  exactitut.  Inexacta. 
Imperfectus. 

ÏNEXACTITÜT.  f.  Falta  de  exactitut.  inexacti- 
tud. Curae,  diligentiaï  defectus.  U  Imperfecció. 
Inexactitud.  Imperfectio,  nis. 

INEXECUCIÓ.  f.  Falta  de  cumpliment  en  lo 
pactat.  Inabservancia.  Inobservantia,  ae. 

INEXISTÈNCIA,  f.  Falta  de  existència.  Altres 
la  prenen  per  la  existència  de  una  cosa  en  altra  ab 
Intima  unió.  Inexistència.  Inexislentia,  ae. 

INEXISTENT,  adj.  Lo  que  no  existeix.  Altres 
entenen  lo  que  existeix  en  altra  cosa.  Inexistenle. 
Inexistens. 


INEXORABLE,  adj.  Incapàs  de compadéixerse. 
Inexorable.  Adaraantinus. 

INEXPERIÈNCIA,  f.  Falta  de  experiència. 
Inexperiència.  Inexperienlia,  ae. 

INEXPERIMENTAT,  DA,  É  INEXPERT,  A. 
adj.  Qui  no  tè  experiència.  Inexperto.  Inexpertus. 

INEXPIABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  expiar. 
Inexpiable.  Inexpiabilis;  nullo  piaculo  eluendus. 

INEXPLICABLE,  adj .  Lo  que  no  's  pót  expli- 
car. Inex'plicable.  Inexplicabilis. 

INEXPUGNABLE,  adj.  Insuperable,  invenci- 
ble, inconquistable.  Inexpugnable.  Inexpugnabilis. 
|]  met.  Ferm,  constant,  impersuadible.  Inexpugna- 
ble, inconquistable.  Inexpugnabilis. 

INEXTENS,  A.  adj.  Lo  que  no  té  extensió. 
Inexlenso.  Inextensus. 

INEXTINGIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  extin- 
gir. Inexlinguible.  Inextinguibilis.  ||  Lo  que  es  de 
una  perpètua  ó  llarga  duració.  Inextinguible.  Per- 
petuus. 

INEXTRICABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  entén- 
drer  ni  posar  en  clar.  Inextricable,  indecifrable. 
Inextricabilis. 

INFACTIBLE.  adj.  Lo  que  no  pót  sèrfèt.  In- 
factible.  Quod  fieri  nequit. 

INFAEL.  adj.  ant.  infiel. 

INFAL-LIBILITAT.  f.  Impossibilitat  de  errar. 
Infalibilidad.  Infallibilitas,  atis. 

INFAL-LIBLE.  adj.  Lo  que  no  pót  enganyar  ni 
enganyarse,  y  sols  es  Dèu.  Infalible.  Certissimus. 
II  Indefeclible,  lo  que  no  pót  faltar.  Infalible,  in- 
defectible.  Indeficiens. 

INFAL•LIBLEMENT,  adv.  m.  Ab  infal-libili- 
lal,  Infaliblemenie.  Certissimè. 

INFAMACIÓ.  f.  La  acció  de  infamar.  Infama- 
cion.  Infamatio,  nis. 

INFAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  infama.  Infa- 
mador.  Obtrectator,  infamator,  is. 

INFAMAR.  V.  a.  Llevar  la  fama.  Disfamar, 
infamar.  Noto,  as. 

INFAMAT,  DA.  p.  p.  Infamada.  Infamatus. 

INFAMATORI,  A.  adj.  Lo  que  infama  ó  desa- 
credita. Infamatorio,  infamalivo,  disfamatorio.  In- 
famans. 

INFAME,  adj.  De  mala  fama  ó  reputació,  des- 
acreditat. Infame.  Infamis.  ||  Despreciable,  vil,  ig- 
nominiós.  Infame.  Infamis.  ||  Lo  que  infama.  Infa- 
me. Infamis. 

INFAMEMENT.  adv.  m.  Ab  infàmia.  Infame- 
mente.  Turpiter,  ignominiosè.  1|  Yilment.  Infame- 
mente,  vilmente.  Foedè. 

INFÀMIA,  f.  Deshonra,  ignomínia,  oprobi. 
Infàmia.  Infàmia,  ae.|l  Maldat,  vilesa.  Infàmia. 
Turpitudo,  inis.  ||  Paraula  afrontosa.  Infàmia.  Pro- 
brum,  i. 

PURGAR  LA  INFÀMIA,  fr.  for.  que  's  deya  del  reo 
còmplice  en  un  delicte,  que  havent  declarat  con- 
tra sòn  company,  no  era  tingut  per  testimoni  idó- 
neo,  per  estar  infamat  del  delicte,  y  posantlo  en 


INF  CATALÀ. 

lo  torraenl,  ratificant  allí  sa  declaració,  's  deya 
que  purgava  la  infàmia  y  quedava  sòlida  la  de- 
claració. Purgar  la  infàmia.  Infamiam  corapurga- 


re. 

INFÀNCIA,  f.  Edat  de  la  persona  fins  als  set 
anys.  infància.  Infanlia,  se.  ||  mel.  Lo  primer  es- 
tat ó  principi  de  qualsevol  cosa.  Infància.  Infan- 
tia,  íu. 

INFANDO,  A.  adj.  Indigne  de  dirse.  Infnndo. 
Infandus. 

INFANSÓ.  m.  Lo  noble  ó  hidalgo  exempt  de 
lot  servey.  fnfanzon.  Nobili  gènere  natus. 

INFAN80NIA.  f.  Qualitat  del  infansó.  Infan- 
conta.  Fngenui  viri  genus. 

INFANT,  m.  Noy  que  encara  no  sab  parlar. 
Infame.  Infans,  tis.  I  Qualsevol  dels  fills  del  rey  à 
excepció  del  primogènit.  Infante.  Regis  filius.  || 
FILL.  II  mil.  Soldat  de  à  peu.  Infante.  Pedes,  itis. 

INFANTS   Y   ORATS    DIUHEN  LAS  VERITATS,  ref.  Ad- 

verleix  que  la  veritat  se  troba  freqüentment  en 
las  personas  que  no  són  susceptibles  de  reflexió, 
de  artifici  ni  dissimulo.  Los  niiios  y  los  locos  dicen 
las  verdades.  El  puer  et  demens  verum  persaepius 
ajunt. 

l'  infant    Y    la    pasta   en    lo    JULIOL   SE  GLASSA. 

ref.  Denota  '1  cuydado  que  's  déu  tenir  en  ditas 
cosas  y  altras  naturalment  delicadas.  La  masa  y 
el  nino  en  verano  han  frio.  Mollia  molliter  sunt 
tractanda. 

l'  infant  y  'l  peix  en  la  aygua  creix.  ref.  Se 
diu  de  las  criaturas  de  bolquers,  per  lo  mòlt  que 
'Is  rentan,  ó  perquè  quasi  sempre  van  mullats  de 
orins.  Los  peces  y  los  nirios  en  las  aguas  son  creci- 
f/os.Parvulus  increscitmadidus  ceu  piscisin  unda. 

QÜÉ  FAN  LOS  infants  ?  LO  QUE  VEUHEN  FÉR  ALS 
GRANS.  ref.  l'  exemple  dels  majors  FA  BONS  Ó  MALS 
ALS  MENORS. 

INFANTA,  f.  Noya  fins  als  set  anys.  Infanta. 
Infans  foemina.  I  Filla  del  rey  ó  casada  ab  un  fill 
de  ell.  Infanta.  Regina  regis  filia. 

INFANTAMENT.  m.  ant.  part. 

INFANTAR.  V.  a.  anl.  concerir.  |1  ant.  parir. 

INFANTEA.  f.  ant.  infància. 

INFANT AT.  m.  Terreno  ó  rendas  que  s'apli- 
can  í'l  un  infant  pera  aliments.  Infantado.  Territo- 
rium  infantis. 

INFANTERIA,  f.  Soldats  de  à  peu.  Peonaje, 
infanteria.  Peditatus,  us. 

infanteria  de  línea.  La  que  formada  en  divi- 
sions, batallons  ó  de  altre  modo  combat  sempre 
unida,  y  conslituheix  en  las  accions  lo  principal 
cos  de  la  batalla.  Infanteria  de  linea.  Agmen,  inis. 

INFANTERIA  LLEUGERA.  La  que  fora  de  las  líncas 
fa  '1  servey  de  las  avansadas,  descubertas,  etc. 
combat  en  partidas  soltfls,  y  en  las  accions  s'  ocu- 
pa principalment  en  distràurer  al  enemich,  acos- 
sarlo  pels  flanchs,  fatigarlo,  y  perseguirlo  en  sas 
retiradas,  observar  sos  moviments,  y  cubrir  los 
del  propi  exèrcit.  Infanteria  lijera.  Yelites,  ura. 


INF  27 

INFANTESA,  f.  ant.  infAncia. 

INFANTE88A.  f.  ant,  infanta. 

INFANTICIDA,  m.  y  f.  Matador  de  infants. 
Infanticida.  Infanticida,  x. 

INFANTICIDI,  m.  Mort  violenta  de  un  infant. 
Infanlicidio.  Infanticidium,  ii. 

INFANTIL,  adj.  Cosa  de  infant  ó  de  la  infàn- 
cia. Infantil.  Ad  pueritiam  pertinens  ;  infanlilis. 

INFANTÓ.  m.  d.  Infanlito.  Infanlulus,  i. 

INFATIGABLE,  adj.  Incansable.  Infatigable. 
Indefessus. 

INFATIGABLEMENT,  adv.  m.  Incansable- 
ment. Infatigablemente.  Indefessè. 

INFATUACIÓ.  f.  Torpesa  de  la  rahó.  Infalua- 
cion.  Infatuatio,  nis. 

INFATUAR.  v.  a.  Entonlir.  Infatuar.  Infaluo, 
as. 

INFATUAT,  DA.  p.  p.  Infatuado.   Infalualus. 

INFAUST,  A.  adj.  Funest,  desgraciat.  Infaus- 
to.  Obscoenus. 

INFAUSTAMENT.  adv.  m.  Ab  desgràcia  ó  in- 
felicitat. Infaustamente,  azarosamente.  Infaustè. 

INFAUSTÍSSIM ,  A.  adj.  sup.  Infaustisimo. 
Infaustissimus. 

INFECCIÓ,  f.  Corrupció ,  contagi.  Infeccion. 
Infeclio,  corruptio,  nis.  ||  putrefacció. 

INFECCIONAR.  V.  a.  INFICIONAR. 

INFECCIONAT,  DA.  p.  p.  INFICIONAT. 

INFECTAR.  V.  a.  INFICIONAR. 

INFECTE,  A.  adj.  INFICIONAT. 

INFECÜNDITAT.  f.  Esterilitat.  Infecundidad. 
InfoDCundilas,  atis. 

INFECUNDO,  A.  adj.  Estèril.  Infecundo.  In- 
foecundus. 

INFEL.  m.  anl.  infiel. 

INFELICITAT,  f.  Desditxa,  desgràcia.  Infeli- 
cidad.  Infelicitas,  atis.  (]  Infortuni ,  la  causa  del 
qual  s'  ignora.  Infeliçidad.  Casus,  us. 

INFELIcissiM,  A.  adj.  sup.  Infelicisimo.  In- 
felicissimus. 

INFELÍS.  adj.  Desditxat.  Infeliz.  Calamitosus. 
II  Apocat.  Infeliz.  Sincerus.  ||  mesquí. 

INFELISMENT.  adv.  m.  Ab  infelicitat.  Infe- 
lizmente.  Infeliciter. 

INFERÀ.  m.  Sectari  de  una  de  las  41  seclas 
que  ha  produhit  lo  luteranisrae.  Inferano.  Infera- 
nus,  i. 

INFERÈNCIA,  f.  IL-LACIÓ,  CONSEQÜÈNCIA. 

INFERIOR,  adj.  Lo  que  està  en  lloch  mès  baix 
respecte  de  altra  cosa.  Inferior.  Inferior.  ||  Lo  que 
es  mènos  que  altra  cosa  en  quantitat  ó  qualitat. 
Inferior.  Inferior.  ||  Súbdit,  subjecte  à  altre.  Infe- 
rior. Subdilus,  inferior. 

INFERIORITAT,  f.  Qualitat  de  inferior.  Infe- 
rioridad.  Inferioris  status.  ||  Situació  de  una  cosa 
sola  de  altra.  Inferioridad.   Infernae  rei  collocatio. 

INFERIORMENT.  adv.  m.  De  modo  inferior. 
Inferiormente.  Ex  adversò. 

INFERIR.  V.  a.  Col•legir,  deduhir,  tràurercon- 


28 


INF 


DICCIONARI 


INF 


seqüéncias./H/enV.Infero,ers.  |  causar,  ocasionar. 

INFERIT,  DA.  adj.  causat,  fet. 

INFERN,  m.  Lloch  de  penas  eternas  pera  càs- 
tich  dels  condemnats.  Infierno.  Gehenna,  ae.  ||  Las 
penas  dels  condemnats.  Infierno,  penas  eternas, 
Damnatoriim  poenae.  ||  raet.  Discòrdia,  alborot,  y 
'1  lloch  ahont  n'  hi  ha.  Infierno.  Infernus,  i,  tu- 
multiis  ,  us.  II  Traball  insoporlable.  Reveniadero, 
infierno.  Infernus,  i ;  improbus  labor.  ||  En  algu- 
nas  ordes  religiosas  que  raenjan  de  peix  lo  refetor 
ahont  menjan  de  carn.  Infierno.  Monaslerii  locus 
carnibus  vescendis  destinatus.  ||  Subterrani  ahont 
càuhen  las  morcas  y  aygua  buUenta  ab  que  pro- 
Guran  fér  nadar  l' oli,  si  acàs  no  podia  per  causa 
del  fret.  Infierno,  chibo,  y  lobo  p.  Mur.  Absysus,  i. 
II  Lloch  mòlt  remot.  Infierno.  Remotus  locus.  || 
adj.  poét.  infernal. 

anar  al  infern,  fr.  Condemnarse  eternament. 
Condenarse  ;  ir  al  infierno.  Ad  inferos  detrahi. 

DE  MAL  AGRAHITS  h'  INFERN    n'  ESTA    PLE.    ref.   ab 

que  's  denota  que  la  ingratilut  es  lo  mès  aborri- 
ble  y  lo  mès  comú  de  tols  los  vicis.  De  desagrade- 
cidos  està  el  infierno  lleno.  Odibilis  ingratitudo. 

INFERNAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  infern. 
Infernal,  é  inferno,  infero  poét.  Infernus.  |  met. 
Mòlt  mal,  ó  perjudicial.  Infernal.  Exitialis.  1|  pi. 
Heretges  del  sigle  setze,  que  deyan  que  Jesucrist 
baixà  al  infern  dels  condemnats,  y  que  1'  atormen- 
tàren  com  à  ells.  Infernales.  Infernales,  ium. 

INFERNALMENT.  adv.  m.  Extremadament, 
desaforadament.  Infernalmente,  endemoniadamente. 
Diabolico  morè. 

INFERNET.  m.  Joch  de  noys  que  s'  executa 
fent  anar  un  palet  ab  lo  peu  coix  per  unas  rallas 
en  forma  de  laberinto,  pagant  quant  lo  peu  ó  pa- 
la* toca  las  rallas.  També  's  diu  à  cert  joch  de 
cartas.  Quiquilicoja,  inferndculo,  cozcojilla ,  coz- 
cojita,  fornúcula.  Puerorum  liidus  altero  pedesus- 
penso  concedentium. 

INFE8TACIÓ.  f.  La  acció  de  infestar.  Infesta- 
cion.  Yexatio,  infestalio,  nis. 

INFESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  infesta.  Infes- 
tador.  Infestator,  is. 

INFESTAR.  V.  a.  Assolar,  deslruhir  lo  país 
enemich.  Infestar.  Infesto,  infenso,  as ;  excursio- 
nibus  vexaré.  ||  inficionar. 

INFESTAT,  DA.  p.  p.  Infestado.  Infestus,  in- 
festatus. 

INFESTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  perjudicial. 
Danosisimo,  perniciosisimo.  Infestissimus. 

INFEUDACIÓ.  f.  ENFEUDACIÓ. 
INFEUDAR.  V.  a.  ENFEUDAR. 

INFIBULACIÓ.  f.  cir.  Juntar  ab  certa  espècie 
de  aneiletas  la  ferida  que  no  's  pót  cusir.  Infibula- 
cion.  Iníibulatio,  nis. 

INFICIONAR.  V.  a.  Corrómprer,  viciar,  con- 
tagiar. Inficionar,  infestar,  infectar.  Infecto,  as.  1| 
met.  Pervertir  ab  malas  doctrinas.  Inficionar,  in- 
festar, pervertir,  malear.  Yitio,  as. 


INFICIONAT,  DA.  p.  p.  Inficionado.  Yitiatus. 

INFIDEL,  adj.  iNFiEL. 

INFIDELITAT,  f.  Desllealtat,  falta  de  fideli- 
tat. Infidelidad,  infidencia.  Perfídia,  ai.  |1  Falta  de 
fé  catòlica.  Infidelidad.  Infedilitas,  atis. 

INFIDELMENT.  adv.  m.  ant.  infielment. 

INFIDENCIA.  f.  INFIDELITAT. 

INFIDENTjÉ  INFIEL.  adj.  Deslleal.  Infiel. 
Infidus.  II  Gentil,  pagà,  idòlatra.  Infiel.  Ethnicus. 
II  Dit  de  una  cosa  que  no  eslà  conforme  al  origi- 
nal. Infiel.  Falsus.  ||  Dit  de  la  lleugeresa  é  incons- 
tància  de  la  fortuna.  Infiel.  Volubilis.  ||  Dit  de  la 
memòria  mala.  Infiel.  Tenuis. 

INFIELMENT.  adv.  m.  Ab  infidelitat.  Desleal- 
mente,  infielmente,  Iraidoramente,  alraidoramente. 
Infideliter. 

INFIGURABLE.  adj.  Lo  que  no  pót  tenir  figu- 
ra corporal.  Infigurable.  Infigurabilis. 

INFILEMA.  m.  cir.  Foradet  que  deixa  l' ins- 
trument punxant  en  lo  cràneo.  Infilema.  Infile- 
ma,  se. 

INFILTRACIÓ,  f.  med.  La  acció  y  efecte  de 
infiltrar  é  infiltrarse.    Infiltracion.  Infiltratio,  nis. 

INFILTRAR.  V.  a.  é 

INFILTRARSE.  V.  r.  Calar,  penetrar  lo  líquit 
pels  porós  de  algun  cos.  Filtrar,  infiltrarse.  Per- 
meo,  as. 

ÍNFIMO ,  A.  adj.  Profundo,  fondo,  lo  mès  baix. 
infimo.  Infimus.  ||  Lo  últim,  lo  que  es  mòlt  inferior 
à  las  demés  cosas.  ínfimo.  Infimus.  |1  Lo  mès  vil,  y 
despreciable.  ínfimo.  Abjectus,  infimus,  vilis. 

INFINIDAMENT.  adv.  m.  infinitament. 

INFINIT,  A  Ó  DA.  adj.  Lo  que  no  té  fi.  Infi- 
nito.  Infinilus.  ||  Gran,  excessiu,  mòlt  números.  In- 
finito.  Infinilus,  innumerus.  ||  adv.  ra.  infinita- 
ment. 

AL  infinit,  m.  adv.  infinitament. 

PROCEHIR  EN  INFINIT,  fr.  PROCEHIR. 

INFINITAMENT,  adv.  m.  De  unmodo  infinit. 
Infinitamente,  infinita.  Infinitè. 

INFINITAT,  f.  Qualitat  de  infinit.  Infinidad. 
Infinitas,  alis.  ||  mültitut. 

INFINITÉSSIMA.  f.  Part  que's  considera  infi- 
nitament petita,  com  un  granet  de  arena  respecte 
de  una  montanya,  y  la  muntanya  respecte  de  tota 
la  terra;  pel  que  's  regula  à  cero.  Infinitésima.  In- 
finitessima,  £e. 

IFINITESSIMAL. adj.  Pertanyent  à  la  infinités- 
sima,  com:  càlcul  ò  sistema  infinitessimal.  Infini- 
lesimal.  Infinitessimalis. 

INFINITÍSSIM ,  A.  adj.  sup.  Infinitisimo.  In- 
finitissimus. 

INFINITIU,  m.  gram.  Lo  modo  del  verb  que 
no  denota  persona,  número  ni  temps  determinat. 
Infifiitivo.  Infinitivus  modus. 

INFIRMANT.  m.  ant.  malalt. 

INFIRMAR.  V.  a.  invalidar,  ànul-lar.  ||  debi- 
litar, ENMAGRIR. 

INFIRMAT.  m.  ant.  malalt. 


INF 


INFIRMER.  m.  ENKERMKR. 

HVriRMERIA.  f.  anl.  enfermebu. 
INFIRMITAT.  f.  ant.  malaltia. 
INFIRMO,  A.  adj.  ant.  malalt. 

INFLACIÓ,  f.  SUPÈRBIA,  VANITAT. 

INFLADURA.  f.  ant.  inflor. 

INFLAMABLE,  adj.  Fàcil  de  inflaniarse.  In- 
flamable. FlauinuE  concipiendaíaplus,  idoneus;  in- 
flamn)al)ilis. 

INFLAMACIÓ,  f.  Calor  preternalural,  com  tu- 
mor ó  inQoren  lo  cos  del  animal.  Inflamacion.  In- 
flammalio,  nis.  []  anl.  incendi.  |1  mel.  Enardiment, 
acalorament  de  las  passions.  Inflamacion.  Incales- 
centia,  íe.  \\  Obra  de  inflamar  ó  encéndrer,  alsant 
flamarada.  Inflamacion.  Inflammatio,  nis. 

INFLAMAR,  v.  a.ant.  incendiar.  ||  met.  Enar- 
dir,  acalorar  las  passions  y  afectes  del  animo.  In- 
flamar. Inflammo,  as. 

INFLAMARSE.  V.  r.  Incendiarse,  Injlamarse. 
Inflammari.  ||  mel.  Enardirse,  posarse  bermella  al- 
guna part  del  cos.  Inflamarse.  Inflammari.  H  met. 
Enforvorisarse.  Inflamarse.  Inflammari.  ||  Posarse 
alguna  cosa  de  color  de  flama.  Inflamarse.  Rubes- 
co,  is. 

INFLAMAT,  DA.  p.  p.  Inflamado.  Inflam- 
maliis. 

INFLAMATORI,  A.  adj.  Lo  que  causa  infla- 
mació. Inflamatorio.  Inflammans. 

INFLAMENT.  m.  inflor. 

INFLANT,  p.  a.  INFLATIU. 

INFLAR.  V.  a.  L'mplir  de  vent  alguna  cosa.  In- 
flar. Inflo,  as.  II  Desvanéixer,  ensuperbir,  umplir 
lo  cap  de  vent.  Hinchar,  inflar  ;  poner  hueco.  Su- 
perbio,  is.  ||  v.  n.  Umplir  la  boca  de  vent  abultant 
las  galtas.  Hinchar,  inflar  los  carrillos.  Buccam  in- 
flaré. 

INFLARSE.  v.  r.  Inflamarse  alguna  part  del 
cos.  nincliarse,  injlamarse.  Turgeo,  es.  ||  Embotirse 
'1  cos  de  algun  humor,  com  lo  dels  hidrépichs. 
Uincharse.  Turgeo,  es.  1|  met.  Ensuperbirsa.  lím- 
charse,  inflamarse.  Supeibio,  is.  l|  Alterarse  la 
mar.  etc.  Enlumecerse,  alborotarse,  Inflari.  ||  mel. 
Eiifadarse.  Embotijarse.  Pra;  ira  accendi. 

INFLAT,  DA.  p.  p.  Umplert  de  vent.  Inflada. 
Inflalus.  II  Ensuperbit,  desvanescut.  ninchado.  Tu- 
midus.  II  Enfadat,  colérich.  Embolijado  encoleriza- 
do.  Adccstatus.  ||  adj.  Dit  del  estil,  del  vers,  etc, 
retumbant,  campanut,  pompós.  Uinchado.  Tumi- 
dus,  altisonus. 

INFLATIU,  VA.  adj.  Lo  que  infla  ó  pót  inflar. 
Inflalivo.  Inflandi  virlule  polleiis. 

INFLEXIBILITAT.  f.  La  impossibilitat  ó  gran 
diflcullat  en  doblegarse.  Inflexibilidad.  Firmitas, 
atis.  II  met.  Constància,  ürmesa  de  animo.  Inflexi- 
bilidad. Couslanlia,  aj. 

INFLEXIBILITAT  DE  NiRvis.  Envarumienlo,  inflexi- 
bilidad de  nerviós.  Nervorum  lorpor,  rigiditas. 

INFLEXIBLE,  adj.  Lo  que  no's  pót  doblegar. 
Injlexible.  Inflexibilis.  ||  met.  Ferm,  constant,  ine- 

TOMO   II. 


CATALÀ.  LNF  29 

xorable.  Inflexible.  Obstinalus.  ||  També  's  diu  en 
bona  part,  com  en  bondat,  jusiícia,  etc.  hiegro, 
inflexible.  Inieger. 

INFLEXIBLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
flexible, ínflexiblemenle.  lligidè.  ||  met.  Ab  obstina- 
ció. Infli  x-iblemeníe .  Pertinaciler. 

INFLEXIÓ,  f.  La  acció  de  doblegar.  Inflexion. 
Yocis  flo\us.  II  gram.  Variació  en  la  declinació  ó 
conjugació.  Inflexion.  Inflexió,  nis. 

INFLIGTE.  adj.  S'  aplica  al  càslich  que  s^  im- 
posa à  algú.  InjUclo,  impiieslo.  Inflictus. 

INFLICTIU,  VA.  adj.  Lo  que  infligeix,  com 
càrrech  ó  pena.  Injliclivo.  Inflictivus. 

INFLOR,  f.  Entumiïnent,  tumor,  infladura,  in- 
flamació. Hinchazon,  inflazon,  injlacion.  Iiiflatio, 
nis.  II  met.  supèrbia.  ||  met.  Defecte  del  estil,  que 
consisteix  en  sér  pompós,  y  campanut.  Uinchazon. 
Tumor,  is. 

INFLUÈNCIA,  f.  La  obra  de  influir.  Influencia, 
influjo.  Influxus,  us.  ||  Yaliment,  autoritat,  persua- 
ció  en  la  criansa,  costums,  empenyos,  negocis,  etc. 
Influencia.  Influxus,  us,  auctoritas,  atis.  ||  Comuni- 
cació de  alguna  qualitat.  Influencia,  influjo.  In- 
fluenlia,  ee.  ||  Lo  poder  que  exerceixen  los  astres 
sobre  'Is  cossos  de  la  terra.  Influencia,  influjo.  As- 
trorum  influxus.  |1  La  gràcia  ó  inspiració  que  Dèu 
envia  interiorment  à  las  ànimas.  Inspiracion,  in- 
fluencia. Inspiralio,  nis. 

INFLUIR.  V.  a.  Causar  alguns  efectes  uns  cos- 
sos en  altres,  especialment  los  celestes  entre  sí  ma- 
teixos. Influir.  Influo  ,  is.  ||  met.  Intervenir  ,  per- 
suadir, ó  sér  causa  de  alguna  cosa.  Influir.  Influo, 
is.  II  met.  Inspirar,  comunicar  Dèu  algun  efecte  ó 
dò  de  la  gràcia.  Influir .  Inspiro,  as.  |1  inflüxó. 

INFLUÏT,  DA.  p.  p.  Influido.  Influxus. 

INFLUX  É  INFLüXO.  m.  L'  acte  y  efecte  de 
influir.  Influjo,  influencia.  Influxio,  nis.  ||  Interven- 
ció que  algú  té  en  un  negoci.  Influjo,  influencia. 
Influxio,  nis.  ||  Yaliment  que  algú  té  ab  altre.  In- 
flujo, influencia.  Gratia,  a;.  I  met.  La  gràcia  é  ins- 
piració que  Dèu  infundeix  en  las  ànimas.  Influjo, 
influencia.  Inspiralio,  nis.  ||  Impressió  que  causan 
los  cossos  celestes  los  uns  als  altres.  Influencia,  in- 
flujo. Affeclio,  nis. 

INFORCIAT.  m.  for.  La  segona  part  del  Di- 
gesl  ó  Pandeclas  de  Justinià.  Inforciado.  Inforlia- 
tum,  i. 

INFORMACIÓ,  m.  Obra  de  informar,  ó  infor- 
marse.  Informacion.  Informatio,  nis.  ||  for.  Las  di- 
ligéncias  jurídicas  pera  certificarse  de  algun  fet. 
Informacion,  informe.  Teslimonium,  ii.  ||  La  proba 
que  resulta  del  examen  de  testimonis,  documents, 
papers,  etc.  Informacion.  Inquisitio  judiciaria.  || 
ül.  Introducció  de  la  forma  en  la  matèria.  Informa- 
cion. Informatio,  nis.  ||  pi.  Probas  de  noblesa  6 
qualitats  de  algú.  ínformaciones.  Inquisiliones,  uin. 

INFORMADOR,  in.  ENFORMADOR. 

INFORMAL,  adj.  Lo  que  no  té  lormalitat. 
Informal.  Decentiam ,   decus   nou    observans.  || 

4 


n  INF 

Qui  no  cumpleix  la  paraula.  Informal,  Promissis 
non  slans. 

INFORMALITAT,  f.  La  qualitat  de  informal. 
Informalidad.  Formalitatis  defectus,  carenlia. 

INFORMANT,  m.  Qui  porta  la  comissió  pera 
fér  la  informació  de  noblesa.  Informante.  Inquisi- 
tor,  is. 

INFORMAR.  V.  a.  Instruhir  à  algú  del  estat 
de  alguna  cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  In- 
formar. Informo,  as.  1|  fil.  Donar  forma  à  la  matè- 
ria. Informar.  Informo,  animo.  as.  ||  for.  Perorar 
r  advocat  en  judici.  Informar.  Causara  dicere, 
oraré,  peroraré. 

INFORMAT,  DA.  p.  p.  Informado.  Infor- 
matus. 

INFORMATIU,  VA.  adj.  Lo  que  informa  ó  ser- 
veix pera  donar  notícia  de  alguna  cosa.  Informati- 
va. Edocens.  ||  fil.  Lo  que  dóna  forma  ó  sér  à  algu- 
na cosa.  Informativa.  Quod  animat;  animabilis. 

INFORME,  m.  Noticia,  instrucció.  Informe,  in- 
formacion.  Testimonium,  ii.  ||  for.  Relació  que  fa 
r  advocat  al  jutge  pera  que  sentencie.  Informe, 
informacion.  Informàtic,  nis.  |  adj.  Bast,  sense  for- 
ma ni  figura.  Informe.  Informis.  ||  Imperfet,  mal 
format,  sens  acabar.  Informe.  Imperfectus.  ||  Sense 
forma  ó  figura.  Informe.  IneíBgiatus.  1|  pi,  ant.  as- 
tron.  S'  aplicava  als  astres  escampats  per  vàrias 
parts,  de  modo  que  no  estavan  reduhils  à  constel- 
lació.  Informes.  Stellae  informes,  sporades. 

INFORMITAT.  f.  ant.  Deformitat,  imperfecció, 
estat  de  cosa  que  esta  sense  forma.  Informidad.  In- 
forraitas,  atis. 

INFORTIFICABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  for- 
tificar. Inforlificable.  Quod  muniri  nequit. 

INFORTIR.  V.  a.  ENFORTIR. 

INFORTUNA.  f.  astron.  Influxo  advers  y  des- 
graciat dels  astres.  Inforluna,  maleficencia.  Malefi- 
centia,  íe. 

INFORTÜNADAMENT.  adV.  m.  DESGRACIA- 
DAMENT. 

INFORTUNAT,  DA.  adj.  ant.  desgraciat,  des- 

VENTURAT. 

INFORTUNI,  m.  Desventura,  desgràcia.  Infor- 
tunio.  Infortunium,  ii. 

INFRACCIÓ.  Transgressió  de  la  lley,  pacte  ó 
tractat.  Infraccion.  Transgressió,  violatio,  infrac- 
tio,  nis. 

INFRACTOR,  m.  Transgressor  de  la  lley.  In- 
fractor. Yiolator,  is. 

INFRAGANTI.  adv.  m.  EN  FRAGANT. 

INFRALAPSARIS.  m.  pi.  Heretges  que  deyan 
que  Dèu  pera  fér  ostentació  de  sa  justícia,  així  que 
vejé  la  culpa  de  Adam,  condemnà  cert  número  de 
homes  sens  aténdrer  à  mèrit  ni  desmérit  personal» 
ni  donaries  auxilis  pera  salvarse.  Infralapsarios. 
Infralapsari,  orum. 

INFRAOCTAU,  VA.  adj.  Se  diu  de  qualsevol 
dels  dias  de  la  infraoclava.  Infraoclavo.  Quilibet 
dies  infraoctavam. 


DICCIONARI  INF 

INFRAOCTAVA.  f.  Los  sis  dias  entre  '1  pri- 
mer y  últim  de  la  octava  de  una  festivitat.  Infraoc- 
lava. Sex  dies  infraoctavam. 

INFRASCRIT,  A.  adj.  Lo  que  s' anomena  ó 
firma  al  peu  de  un  escrit.  Infrascripto,  infraescri- 
to.  Infrascriptus. 

INFREQÜÉNCIA.  f.  Poch  concurs.  Rareza,  po- 
ca concurrència.  Infrequentia,  aè,  raritas,  atis. 

INFREQÜENT,  adj.  No  freqüentat.  No  frecuen- 
tado.  Infroquens. 

INFREQÜENTMENT.  adv.  m.  Con  poca  fre- 
cuencia.  Infrequenter. 

INFRICCIÓ.  f.  ant.  infracció. 

INFRINGIR.  V.  a.  Traspassar  las  lleys.  Qxiehran- 
lar,  infringir.  Violo,  as.  ||  ant.  rómprer. 

INFRUCTUÓS,  A.  adj.  Lo  que  no  dóna  fruyt. 

Infructuosa,  infrugtfero,  infructlfero.  Infractuosus. 

[]  met. Inútil.  Infructuosa,  infructifera. lafruluosiis. 

INFRUCTUOSAMENT,  adv.  m.  Sense  fruyt. 
Infructuosamente.  Infrucluosè. 

INFRUCTUOSITAT.  f.  Qualitat  de  infructuós. 
Infructuosidad.  Infructuositas,  atis. 

ÍNFULAS.  f.  pi.  Turbant  ab  cintas  que  usavan 
los  sacerdots  y  las  Yestals,  y  ab  que  cubrian  també 
las  víctimas.  També  'Is  magistrals  romans  1'  usa- 
van per  insígnia  de  honor.  ínfulas.  ínfula;,  aruin. 
II  met.  Fumillos,  fums,  presumpció  ab  que  algú 
aparenta  major  graduació  de  la  que  té.  ínfulas.  In- 
fulae,  arum. 

INFUNDAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  té  fonament. 
Infundado.  Temerarius.  ||  for.  Mal  fundat.  Mal  fun- 
dada, infundado.  Infirmus,  futilis. 

INFUNDÍBILIFORME.  adj.  bot.  Se  diu  de  la 
flor  en  figura  de  embut.  Infundibilifarme.  Infandi- 
buli  formam  referens  flos. 

INFUNDIBLE.  adj.  lo  que  no  's  pót  fóndrer. 
Infundible.  Quod  liquefieri  non  potest. 

INFUNDIR.  V.  a.  Comunicar  interiorment,  ins- 
pirar. Infundir.  Irifundo,  is.  ||  Causar  algun  efecte; 
móurer  alguna  passió.  Infundir.  Infundo  is.  ||  ant. 
Ficar  algun  licor  en  algun  vas.  Infundir.  Infundo, 
is.  II  Introduir  una  cosa  en  altra,  com  la  ànima  en 
lo  cos.  Infundir.  Infundo,  is. 

INFUNDIT,  DA.  p.  p.  INFÚS. 

INFüRCIÓ.  f.  Lo  cens  que  's  pagava  al  senyor 
pel  terreno  de  las  casas.  Infurcion.  Vectigal  ob 
domorum  aream. 

INFÚS,  A.  p.  p.  irr.  y  adj.  Infundido,  infuso. 
Infusus. 

INFUSIÓ,  f.  Acció  de  infundir.  Infusion.  Infu- 
sió, nis.  II  La  permanència  de  un  simple  ó  medi- 
cament en  un  licor,  y  '1  ma<eix  licor  en  que  han 
estat  per  algun  temps  los  simples.  Infusion.  Dilu- 
tum,  i,  infusió,  nis.  ||  En  lo  baptisme,  la  acció  de 
tirar  la  aygua  sobre  la  criatura.  Infusion.  Infusió, 
nis.  I  met.  Dò  de  qualitats  naturals  ó  sobrenatu- 
rals. Infusio.n,  don.  Donum  supernaturale,  divina 
immisio. 

POSAR  EN  INFUSIÓ,  fr.  Posar  algun  simple  ó  me- 


ING 


CATALÀ. 


INH 


31 


dicament  en  un  licor  percert  temps.  Infundir,  poner 
ú  echaren  infusion.  In  liquoreïu  alit|uid  iinraiUere. 

INGENERABLE.  atij.  Lo  que  no  pót  sér  en- 
gendrat, íngenerable.  Quod  generari  non  potesl. 

INGENI.  ni.  Enteniment,  facultat  de  discórrer. 
Ingenio.  Ingenium,  ii.  1|  Talent  natural  de  algú, 
subtilesa,  manya,  indústria,  [iigenio.  Solertia,  te. 
|]  Habilitat,  capacitat,  ingenio.  Prudentia,  íc.  [j 
Subjecte  de  ingeni,  ó  enginyós,  ingenio.  Ingenio, 
indústria  proeditus.  ||  Instrument  ab  una  llengüela 
acerada  pera  retallar  los  papers  ó  llibres  que  s' 
han  de  enquadernar.  Ingenio.  Radula,  a;.  ||  Qual- 
sevol maquina  de  guerra.  Ingenio.  Machina  belli- 
ca.  II  Moll  en  que  s'  exprimeix  lo  such  de  la  canya 
dolsa,  pera  tràurer  lo  sucre.  Ingenio.  Machina  sac- 
charo  exprimendo.  []  Lo  talent  que  'sdescubreix  en 
algú.  Cantera,  genio,  ingenio,  talento,  cacúmen.  ín- 
doles, is.  II  poét.  Nümen  poélich.  Musa,  eslro,númen 
poélico.  Musa,  86. 

AGOTAR  l'  ingeni.  fr.  Discórrcr  en  alguna  matè- 
ria fins  à  no  poder  mès.  Agolar,  apurarel  ingenio. 
Ingenium  exhauriré. 

INGEIVIAR.  V.  a.  ENGINTAIl. 

INGENIAR8E.  V.  r.  ENGINYARSE. 

INGENIER.  m.  enginyer. 

INGENIÓS,  A.  adj.  enginyós.  ||  Se  diu  de  algu- 
na cosa  de  pensament,  etc.  fet  per  home  de  gran 
ingeni.  Ingenioso.  Ingeniosus,  tutus. 

INGENI08AMENT.  adv.  m.  Ab  ingeni.  Inge- 
Hiosamente.  Ingeniosè. 

INGÉNIT,  A.  adj.  No  engendrat.  Ingénilo.  In- 
genitus.  II  Connatural  y  com  nat  en  lo  subjecte. 
íngénito,  innato,  insito.  Ingenitus,  innatus,  conna- 
turalis. 

INGÈNUAMENT,  adv.  m.  Francament,  senzi- 
llament. Ingénuamente.  Apertè. 

ingenuïtat,  f.  Franquesa,  sinceritat.  ínge- 
ïmidad.  Ingenuitas,  atis.  ||  for.  Lo  mateix  que  lli- 
bertat, noblesa.  Ingenuidad.  Ingenuitas,  atis. 

INGÉNUO,  A.  adj.  Franch,  sincero.  Ingénuo. 
Sincerus.  ||  for.  Qui  ha  nat  llibre,  Ingénuo.  Inge- 
nuus,  liber. 

INGERIR8E.  V.  r,  Ficarse  en  negocis  de  altre. 
Meterse,  ingerirse.  Se  immiscere, 

INGLÉS,  A.  adj.  Natural  de  ó  lo  pertanyent  al 
regne  de  Inglaterra.  Inglés.  Anglicanus. 

INGLOSABLE.  adj .  Lo  que  no  's  pót  glosar. 
Jnglosable.  Glosa;  incapax, 

INGOBERNABLE.  adj.  Indócil.  Ingohemable. 
Indocilis,  indomitus. 

INGRA.  (mala)  Interjecció  de  sentiment  6  dis- 
gust, y  també  se  sól  dir:  mala  ingra  de  bet.  Voto  d 
quien?  voto  d  los  agenos  de  Dios?  mal  hdija  el  alma 
del  diahlo.  Dii  te  perdant. 

INGRADUABLE.  adj.  Lo  que  no 's  pót  gra- 
duar.//i(/raíÍMai/e.  Quod  gradibus  nequit  a;stimari. 

INGRAT,  A.  adj,  Desagrahil.  Desagradecido, 
ingralo.  Ingratus.  ||  raet.  Aspre,  desagradable,  des- 
apacible,  Ingrato.    Ingratus.  |  Inútil,  infructuós, 


com:  traball  ingrat,  terra  ingrata,  Ingralo.  Yanus, 

INGRATAMENT.  adv,  m,  Ab  ingratitut,  In- 
gratamenle.  Iiigiaté. 

INGRATÍSSIM,  A.  adj.  sup,  Ingratisimo.  In- 
gratissimus. 

INGRATITUT.  f.  Desagrahiraent,  despreci  dels 
beneficis.  Ingratitud.  Ingratitudo,  inis. 

INGREDIENT,  m.  Lo  que  entra  en  la  composi- 
ció de  altra  cosa.  Ingrediente.  Matèria  partiaria. 

INGRÉS,  m.  entrada,  principi,  comensament. 
|]  Lo  caudal  que  entra  en  poder  de  algú,  y  's  car- 
rega en  compte.  Ingreso.  Accepta  pecunia. 

INGRESSAR.  V.  n.  Entrar  una  persona  ó  cosa 
ahont  hi  ha  varis  indivíduos  de  la  mateixa  espècie, 
óen  lloch  destinat  pera  la  seva  custòdia.  Ingresar, 
entrar.  Ingredior,  eris,  |1  com, Entrar  en  caixa  óen 
poder  de  algú,  quantitat  que  's  carrega  en  compte. 
Ingresar,  entrar.  Pecunias  acceptaré. 

INGUINARI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  illa- 
da.  Inguinario.  Inguinalis. 

INGUSTABLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  gustar  per 
tenir  mòlt  mal  gust.  íngustahle.  Ingustabilis. 

INHÀBIL,  adj.  Inepte,  inútil.  Inhàbil.  Inhabí- 
lis.  II  Faltat  de  habilitat,  talent,  é  instrucció,  Inhà- 
hil.  Inhabilis. 

INHABILITACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  inha- 
bilitar, Inhabilitacion.  Ineptitudinis  declaratio. 

INHABILITAR.  V.  a.  Declarar  inhàbil.  Inha- 
bilitar. Ineptum  reddere. 

INHABILITAT,  f.  Ineptitut,  falta  de  habili- 
tat, Inhabilidad.  Ineptitudo,  inis.  ||  Obstacle,  im- 
pediment pera  la  obtenció  de  algun  càrrech.  Inha- 
bilidad. Ineptitudo,  inis.  ||  p,  p,  Inhabilitado.  In- 
habilis factus, 

INHÀBILMENT.  adv,  m.  Ineplamenl.  Inepla- 
menle.  Inepte. 

INHABITABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  habitar. 
Inhabitable.  Inhabitabilis, 

INHABITAR.  V,  a.  etc.  habitar. 

INHABITAT,  DA.  adj.  Desert,  no  habitat. 
Inhabilado.  Inhabilatus. 

INHERÉNCIA.  f,  fil.  La  unió  de  cosas  insepa- 
rables per  sa  naturalesa,  però  separables  mental- 
ment, com  r  accident  de  la  substància.  laheren- 
cia.  Inhícrentia,  se, 

INHERENT,  adj,  fil.  Unit,  que  sols  se  pót  se- 
parar mentalment,  com  V  accident  en  la  substàn- 
cia. Inherente.  Inha;rens. 

INHESIÓ.  f.  INHERÉNCIA,  ADHESIÓ. 

INHIBICIÓ,  f.  for.  Prohibició  judicial.  Inhibi- 
cion.  Interdictio,  inhibitio,  nis. 

INHIBIR.  V.  a.  for.  Impedir,  prohibir  per  au- 
toritat judicial.  Inhibir.  Inhibeo,  es.  ||  ant.  impe- 
dir, destorbar,  continuar. 

INHIBIT,  DA.  p.  p,  Inhibido.  Inhibitus, 

INHIBITORI,  A.  adj.  for.  Se  diu  del  despaig 
ó  decret  ab  que  s'  inhibeix.  Inhibitorio.  Inhibito^ 
riíB,  inhibenies  litterae. 

INHONEST,  A.  adj.  deshonest, 


LNJ 


DICCIONARI 


INM 


INHONESTAMENT.  adv.  m.  deshonestàment' 

INHOSPITALITAT.  f.  Falta  de  hospitalitat. 
Inhospitalidad.  Inhospitalitas,  atis. 

INHUMÀ,  NA.  adj.  Cruel,  desnaluralisat, 
faltat  de  humanitat.  Inhumana.  Ferreus,  inhuma- 
nus,  iniquus,  durus. 

INHUMANAMENT.  adv.  m.  Sense  humani- 
tat. Inhumanamente.  Inhumanè. 

INHüMANITAT.  f.  Crueltat,  inclemència, 
barbaritat.  Inhumanidad.  Sa;vitia,  se,  inhumani- 
tas,  immanitas,  atis. 

INICAMENT.  adv.  m.  injustament. 

INICH,  CA.  adj.  Malvat,  injust.  Inicuo.  Ini- 
quus, injustus. 

INICIACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  iniciar  ó  ini- 
ciarse.  Iniciacion.  Initiatio,  nis. 

INICIAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  principi.  Ini- 
cial. Initialis.  II  Se  diu  de  la  primera  lletra  de  un 
mot,  clàusula,  vers,  etc.  Inicial.  Grandior,  initia- 
lis. ||  pi.  Misteris  de  Ceres.  Iniciales.  Initialia, 
ium. 

INICIAR.  V.  a.  Instruhir  en  los  misteris, de 
Ceres  y  Bacó  ;  però  també  s'  aplica  als  de  qualse- 
vol altra  religió.  Iniciar.  Initio,  as.  ||  ordenar.  || 
for.  Comensar.  Iniciar.  Incipio,  is,  initio,  as. 

INICIARSE.  V.  r.  Rébrer  los  ordes  menors. 
Iniciarse.  Initiari.  |  Deixar  entrevcurer  algú óalgu- 
na  cosa  las  tendénciasque  té  desde  un  principi.  Ini- 
ciarse. Sese  initiari. 

INICIAT,  DA.  p.  p.  Iniciada.  Initiatus. 

INICIATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  de  prin- 
cipi. Inicialivo.  ínitians. 

INIMAGINABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  imagi- 
nar. Inimaginable.  Quod  concipi  non  potest. 

INIMITABLE,  adj.  Lo  que  no 's  pót  imitar. 
Inimitable.  Inimitabilis. 

ININTEL-LIGIBLE.  adj.  Lo  que  no  s  pót  en- 
téndrer.  Ininteligible.  Inintelligibilis. 

INÍQUAMENT.  adv.  m.  Cruelment,  injusta- 
ment. Inicuamente.  Iniquè. 

INIQUILAR.  V.  a.  ANIQUILAR. 

INIQUissiM,  A.  adj.  sup.  Iniquisimo.  Nequis- 
simus. 

INIQUITAT,  f.  Maldat,  injustícia,  pecat.  Ini- 
quidad.  Iniquitas,  atis,  injustitia,  se. 

INJECCÓI.  f.  Introducció  de  un  líquit  per  me- 
di de  una  xeringa  en  una  cavitat  natural  ó  preter- 
natural  del  cos.  Inyeccian.  Immissio,  nis. 

INJECIR  É  INJECTAR.  V.  a.  ant.  POSAR  LAS 
MANS  SOBRE.  ||  XERINGAR. 

INJECTAT,  DA.  adj.  med.  Lo  que  està  mòlt 
colorejal  en  roix,  pel  afluix  y  acumulació  conside- 
rable de  sanch  en  los  vasos  capilars  venosos.  In- 
yeclado.  Immitus. 

INJUNCCIÓ.  f.  MANAMENT. 

INJUNCT,  A.  adj.  MANAT,  REQUIRIT,  EXIGIT. 

INJUNGIR.  V.  a.  ant.  manar. 
INJÚRIA,  f.  Agravi,  afront,  improperi.  Inju- 
ria. Noxa,  injuria,  a;.  \\  Injustícia,  paraula  ó  fet 


contra  rahó.  Injuria.  Injuria,  se.  ||  Diossa  falsa  de 
la  antiguitat.  Injuria.  Injuria,  se. 

INJURIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  injuria.  Inju- 
riadar,  injurianle.  Conviciator,  is. 

INJURIAR.  V.  a.  Agraviar,  maltractar,  ofén- 
drer.  Injuriar.  Injuriari ;  y  apologo,  verbero,  as, 
si  es  de  paraula. 

INJURIARSE.  V.  r.  Agraviarse,  ferse  agravis 
uns  à  altres.  Injuriarse.  Mutuò  contumelias  intor- 
queri. 

INJURIAT,  DA.  p.  p.  Injuriado.  Injuviatus. 

INJURIÓS,  A.  adj.  INJURIADOR.  II  Lo  que  injú- 
ria. Injuriasa.  Injuriosus,  injurius. 

INJURIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  injúria.  Inju- 
nosamente.  Injuriosè. 

INJUST,  A.  adj.  Contrari  à  la  rahó  ó  justícia. 
Injusta.  Injustus. 

INJUSTAMENT,  adv.  m.  Ab  injustícia,  sense 
rahó.  Injustamente.  Injustè. 

injustícia,  f.  Acció  oposada  al  dret  ó  à  la 
justícia.  Injuslicia.  Injustitia,  ae. 

INJUSTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Injuslisimo.  In- 
justissimus. 

INLLEGIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  llegir,  per 
estar  mòlt  mal  formada  la  lletra,  etc.  Inlegible. 
Quod  legi  non  potest. 

INMACULADA.  f.  Se  diu  per  antonomàsia  à 
Maria  Santíssima  senyora  nostra  en  sa  concepció 
en  gràcia.  Inmaculada.  Immaculata,  ae. 

INMACULAT,  DA.  adj.  Net,  pur,  sense  mà- 
cula. Inmaculada.  Immaculatus. 

INMANEJABLE.  adj .  Lo  que  no  's  pót  mane- 
jar. Inmanejahle.  Intractabilis. 

INMANENT.  adj.  fil.  S'  aplica  à  la  acció  'I 
terme  de  la  qual  no  surt  de  la  causa  que  '1  produ- 
heix,  com  1'  acte  del  enteniment.  Inmanente.  In- 
manens  actio.  ||  adj.  Se  diu  de  las  accions  que  no 
passan  à  altre  subjecte,  y  en  la  teologia,  de  las 
accions  de  Déu  ad  intra,  com  contradistinctasde  las 
transeünts.  Inmanente.  Immanens.  ||  intransitiu. 

INMANENTMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
manent.  Inmanentemente.  Imraanenter. 

INMANITAT.  f.  CRUELTAT. 

INMARCESSIBLE  É INMARXITABLE.  adj. 
Incorruptible,  lo  que  no  s'  enmustia  ni  corromp. 
Inmarcesible.  Immarcesibilis  ;  tabem  non  patiens. 

INMATERIAL.  adj.  Lo  que  no  consta  de  ma- 
tèria. Inmaterial.  Immaterialis. 

INMATERIALITAT.  f.  Qualitat  de  lo  inma- 
terial. Inmalerialidad.  Immaterialitas,  atis. 

INMATRICULAR.  V.  a.  MATRICULAR. 

INMEDIACIÓ.  f.  Proximitat,  cercania,  conti- 
güitat. Inmediacion.  Proximitas,  atis. 

INMEDIADAMENT.  adv.  m.  inmediatament. 

INMEDIAT,  A.  adj.  Pròxim,  contíguo.  Inme- 
diato.  Proximus,  contiguus. 

ANAR  A  LAS  iNMEDiATAS.  fr.  Aprctar  à  algú,  ab 
lo  que  se  'i  deixa  sense  resposta.  Darle  à  una  por 
las  inmediatas.  Aliquem  urgere.  ||  Estar  pròxim  à 


INM 


CATÀLA. 


INM 


33 


I 


conseguir  alguna  cosa.  Ir  ú  los  alcances.  Penes 
rem,  propè  finein  esse. 

ARRIBAR  À  LAS  iNMEDiATAS.  fr.  Anibar  à  lo  més 

tret  de  la  disputa.  Llegar  à  las  inmediatas.  Ad 

Irema  devenire. 

INMEDIATAMENT.  adv.  m.  Ab  inmediació. 
Inmediatamenle.  Proximè.  ||  Luego,  al  instant.  In- 
medialamenle .  Immediatè. 

INMEMORABLEMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do  innienioiial.  Inmemorablemente,  inmemorialmen- 
te.  Inunemorabililer. 

INMEMORIAL.  adj.  Antich,  de  qual  principi 
no  bi  ba  memòria.  Inmemorial.  Immemorabilis.  || 
Usat  com  à  substantiu,  1'  estil,  ó  possessió  inme- 
morial. Inmemorial.  Immemorabilis. 

INMENS,  A.  adj  Infinit,  sense  mesura  ni  lí- 
mit, epitelo  de  Dèu  y  de  sos  atributs.  Inmenso. 
Immensus.  ||  Enorme,  gran,  difícil  de  araidarse,  ó 
contarse.  Inmenso.  Immensus.  ||  De  gran  extensió. 
Inmenso.  ínfinitus,  imraoderatus. 

INMENSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
mens.  Desmesuradamente,  inmensamente.  Infinitè, 
immensè,  immensúm. 

INMENSITAT.  f.  Multitut,  número,  extensió 
gran.  Inmensidad.  Immensitas ,  atis.  ||  Infinitat, 
atribut  de  sols  Dèu  infinit.  Inmensidad.  Immensi- 
tas, atis. 

INMENSURABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  ami- 
dar. Inmensurable.  ümnem  excedens. 

INMERITORI,  A.  adj.  Lo  que  no  té  mèrit. 
Inmeriíorio.  Merito  carens. 

INMERSIÓ.  f.  La  acció  ó  efecte  de  ficar  en  la 
aygua.  /jimerstow.  Immersió,  nis.  fl  Anlíguament  se 
deya  à  la  acció  de  ficar  al  aygua  al  que's  batejava. 

mersion.  Immersió,  nis. 

NIMIGIR.  V.  a.  MESCLAR,  BARREJAR. 

INMIGRACIÓ.  f.  Establiment  de  estrangers 
en  un  país  ;  es  lo  contrari  de  emigrar.  Inmigra- 
cion.  Immigralio,  nis. 

INMIGRAR.  V.  n.  Anar  à  eslablirse  en  un 
país.  Inmigrar.  Immigro,  as. 

INMINENT.  adj.  Prompte  à  succehir.  Inminen- 
le.  Imminens.  U  Lo  que  araenassa.  Inminente.  Im- 
minens. 

INMISCUIRSE.  V.  r.  ant.  mesclarse. 

INMISERIGÓRDIA.  f.  INHÜMANITAT. 
HVMISERIGORDIÓS,  A.  adj.  iNHüMÀ. 
INMISERICORDIOSAMENT.  adv.  m.  inhu- 

NAMENT. 

INMISSIÓ.  f.  Acció  de  apartar  ó  tirar  fora  al- 
guna cosa.  Emision.  Emissió,  nis.  ||  instal•lació. 

INMITIR.  V.  a.  INSTAL•LAR. 

INMÓBIL.  adj.  inmoble. 

INMOBILITAT.  f.  Incapacitat,  impotència  de 
móurerse.  Inmovilidad,  inmobilidad.  Immobilitas, 
atis. 

INMÒBILMENT.  adv.  m.  Sense  moviment. 
Sin  movimienlo,  eslablemenle.  Firiniler,  sine  motu. 

INMOBLE.  adj.  Lo  que  ao's  pót  móurer.  Inno- 


ble, inmóvil,  inmueble,  inmolo,  inmovible.  Deüxus. 
II  met.  Constant,  invariable  en  las  resolucions.  In- 
moble. Firmus,  inmolus,  constans,  inflexibilis. 

INM ODERACIÓ.  f.  Excès ,  desniasia.  Inmo- 
deracion.  Inmoderatio  ,  nis.  ||  Desvergonyiment 
en  lo  parlar.  Inmoderacion.  Maledicendi  lascivia. 

INMODERADAMENT.  adv.  m.  Sense  modera- 
ció. Inmoderudamenle.  Ininoderale.  |1  Ab  excés  y 
profusió.  Inmoderadamenle.  EíTusè ,  profusè,  in- 
modicè. 

INMODERAT ,  DA.  adj .  Lo  que  no  tè  modera- 
ció. Inmoderado.  Inmoderalus.  |1  excessiu. 

INMODEST,  A.  adj.  Qui  no  té  modèstia.  In- 
modeslo.  Immodeslus. 

INMODESTAMENT.  adv.  m.  Sense  modèstia. 
ínmodeslameale.  Immodestè. 

INMODÉSTIA.  f.  Falta  de  modèstia  y  recato. 
Inmodeslia.  Immodestia,  ae. 

INMOLACIÓ.  f.  Sacrifici  sangrent  de  una  víc- 
tima. Inmolacion.  Immolalio,  nis. 

INMOLACIÓ.  f.  Entre  'Is  romans  era  una  ce- 
remónia  que  consistia  en  espargir  sobre  1'  animal 
que  s'havia  de  sacrificar  y  especialment  en  sòn 
cap,  farina  barrejada  ab  sal :  à  esta  mescla  se  la 
anomenava  mola  salsa  ó  simplement  mola ,  de 
ahont  ve  esta  expressió.  Posteriorment  s'  anomenà 
inmolació  '1  sacrifici  ab  totas  sas  ceremónias.  In- 
molacion. Immolatio,  nis. 

INMOLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inmola.  Inmo- 
lador.  Immolator,  is. 

INMOLAR.  V.  a.  Sacrificar  degollant  una  vícti- 
ma./nmo/ar.  Immolo,  macto,  as.  ||  met.  sacrificar. 

INMOLAT,  DA.  p.  p.  Inmolado.  Immolatus. 

INMORTAL.  adj.  Lo  que  no  pót  morir.  Inmor- 
tal.  Immortalis.  [)  met.  S'  aplica  à  las  cosas  sense 
vida  que  ban  de  durar  mòlt  temps.  Inmortal.  Im- 
mortalis. 

INMORTALI8AR.  V.  a.  Perpetuar,  fèr  durar 
una  cosa  en  la  memòria  dels  homes.  Inmorlalizar, 
elernizar.  Nominis  memoriam  immortalitati  com- 
mendare. 

INMORTALISAT,  DA.  p.  p.  Inmortalizado. 
Immortalitati  adiequatus. 

INMORTALITAT.  f.  La  qualitat  de  inmortal. 
Inmorlalidad.  Immortalitas  ,  atis.  |1  eternitat.  || 
Duració  mòlt  llarga  de  alguna  cosa,  Inmorlalidad, 
perpeltiidad.  jEtcrnilas,  atis. 

INMORTALMENT.  adv.  m.  Pera  sempre,  /n- 
morlalmenle ,  perpetuamente.  Perpetuo.  j|  De  ua 
modo  inmortal.  Inmorlalmente.  Immortaliler. 

INMORTIFICACIÓ.  f.  Falta  de  mortificació. 
Inmortificacion.  Animi  sibi  blandimentis  immode- 
ratum  studium. 

INMORTIFICAT ,  DA.  adj.  Lo  que  no  està 
mortificat.  Inmortificado.  Cupidilatibus  suis  ad- 
dictus. 

INMOVIBLE  t  INMÓVIL.  adj.  inmoble. 

INMOVILITAT.  f.  INMOBILITAT. 

INMUNDÍGIA.  f.  Brutícia,  escombrarias.  /n- 


3i 


INN 


DICCIONARÏ 


INP 


mmdicia.  Sordes,  ium.  |1  baleig  ,  esporgauias.  |1 
tartrA.,  greixum. 

INMUNDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Inmundisimo. 
Sordidissimus. 

INMUNDO,  A.  adj.  Brut,  porch.  Inmundo.  Im- 
mundus.  |1  impur. 

INMUNE.  adj.  for,  Franch,  exempt,  privile- 
giat. Iiimune.  Immunis. 

IPíMülVlTAT.  f.  Exempció,  franquesa,  privile- 
gi. Inmunidad.  Immunitas,  atis.  ||  indult.  |1  Privi- 
legi de  algunas  iglésias  pera  que  no's  pugan  tràu- 
rer  de  ellas  los  reos,  ni  ser  castigats  ab  pena  cor- 
poral en  certs  cassos.  Inmunidad.  Asilia,  se. 

INMÜTABILITAT.  f.  Firmesa ,  constància. 
Inmutabilidad.  Incorarautabililas,  atis.  [j  Perpetuï- 
tat, estabilitat.  Inmutabilidad.   Inmutabililas,  atis. 

INMUTABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  mudar. 
lamutable,  inmudable.  Perpetuus,  irarautabilis. 

INMUTABLEMENT.  adv.  m.  Constantment. 
Inmutablemenle.  Immutabiliter. 

INMUTACIÓ.  f.  Alteració,  variació.  Inmuta- 
cion.  Immutatio,  mutatio,  nis. 

INMUTAR.  V.  a.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Alterar ,  variar.  Inmutar.  Muto,  as.  1|  Causar  al- 
teració en  lo  cos,  en  la  cara  ó  en  I'  animo.  Inmu- 
tar. Immuto,  altero,  as. 

INMÜTAT,  DA.  adj.  Inmulado.  Immuta  tus. 

INMUTATIU,VA.adj.Lo  que inmutat  óé  virtut 
de  inmutar.  Inmutalivo.  Immutandi  virtutepollens. 

INNAT,  A.  adj.  Ingónit,  connatural.  Innalo. 
Innalus,  ingenitus. 

INNAVEGABLE.  adj.  Se  diu  dels  paratges  del 
mar  ahont  no  's  pót  navegar  absolutament,  ó  sense 
perill  evident.  Innavegable.  Innavigabilis. 

INNOBLE,  adj.  Faltat  de  noblesa;  de  baix 
naixement.  Innoble.  Ignobilis. 

INNOCÈNCIA,  f.  Senzillesa,  candor.  Inocencia. 
Sinceritas,  atis.  l|  Bondat ,  probitat ,  integritat. 
Inocencia.  Innocentia ,  se.  ||  Puresa  de  animo, 
exempció  de  tota  culpa.  Inocencia.  Innocentia,  ae. 

INNOCÈNCIA  BAPTiSMAL.  Gràcia  comunicada  en  lo 
baptisme,  conservació  de  ella.  Inocencia  bautismal. 
Innocentia  baptismalis. 

INNOCENT,  adj.  Exempt  de  culpa.  Inocente. 
Innocens.  [|  Beneyt,  simple,  fàcil  de  sér  enganyat. 
Inocente.  Credulus.  H  Senzill,  càndido,  sense  malí- 
cia. Inocente.  Pius.  I  Noy  que  no  ha  arribat  à  la 
edat  de  la  discreció.  Inocente.  Innocens. 

INNOCENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Inocenlisimo. 
Innocentissimus. 

INNOCENTMENT.  adv.  m.  Sense  culpa.  Ino- 
centemenie.  Immerenter.  I  Sense  malícia.  Inocente- 
mente.  Innocenter. 

INNOMINAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  té  nom. 
Jnnominado.  Innominatus. 

INNOVACIÓ,  f.  La  acció  de  innovar,  Innova- 
cion.  Innovatio,  novatio,  nis. 

INNOVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  innova.  Innova- 
ior,  Novator,  is. 


INNOVAR.  V.  a.  renovar.  ||  Introduhir  nove- 
dats.  Innovar.  Innovo,  as.  \\  Reformar,  alterar  al- 
guna cosa  en  las  lleys.  Innovar.  Aliquid  in  legibus 
novare.  ||  for.  Actuar  en  la  causa  pendent  la  inhi- 
bició ó  apel-lació.  Innovar.  iXovo,  innovo,  as. 

INNOVAT,  DA.  p.  p.  Innovado.  Novatus,  in- 
novatus. 

INNUIR.  V.  a.  ant.  otorgar. 

INNUMERABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  contar, 
ó  determinar  sòn  número.  Innumerable.  Inexputa- 
bilis. 

INNUMERABLEMENT.  adv.  ni.  Sense  nú- 
mero. Innumerablemente.  Innumerabiliter. 

INNUPTA.  f.  Soltera,  no  casada.  Soltera,  inup- 
ta.  Innupta,  ». 

INOBEDIÉNCIA.  f.  Desobediència.  Inobedien- 
cia.  Inobedientia,  ae, 

INOBEDIENT,  A.  adj.  Desobedient.  Inohedien- 
le.  Inobediens. 

INOBEDIENTMENT.  adv.  m,  Ab  desobedièn- 
cia. Inobedieniemente,  Inobedienler. 

INOBSERVABLE.  adj .  Lo  que  no  pót  obser- 
varse.  Inobservabte.  Inobservabilis. 

INOBSERVÀNCIA.  f.  è 

INOBSERVAN8A.  f.  ant.  Falla  de  observàn- 
cia  à  las  lleys,  reglas,  ú  ordenansas.  Inobservan- 
cia.  Legis  contemptus. 

INOBSERVANT.  adj.  Qui  no  observa.  Inobser- 
vante.  Inobservans,  ||  desobedient, 

INOCULACIÓ.  f,  L'  acte  y  efecte  de  inocular. 
Inoculacion.  Inoculatio,  nis. 

INOCULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inocula.  Inocu- 
lacion. Inoculator,  is. 

INOCULAR.  V.  a.  med.  Empeltar  la  verola. 
Inocular.  Inoculo,  as. 

INOFENSIU,  VA.  adj,  Incapàs  de  ofèndrer. 
Inofensivo.  OÍTensionis  expers. 

INOFICIÓS,  A.  adj .  Qui  no  s'  agrada  de  fèr 
plers.  Inoficioso.  Inoíficiosus,  []  for.  Intempestiu, 
contra  las  lleys.  Inoficioso.  Inoíliciosus. 

INOFICIOSITAT.  f.  for.  Qualitat  ó  disposició 
poch  favorable  als  interessos  de  alguna  persona. 
Inoficiosidad.  Inoíüciosilas,  atis, 

INOÍT,  DA.  adj.  No  oít.  /naudifo,  Inauditus, 

INÓPIA.  f.  ant.  POBRESA. 

INOPINABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  imaginar 
ó  pensar.  Inopinable.  Inopinabilis. 

INOPINADAMENT,  adv.  m.  Impensadament. 
Inopinadamente .  Inopinatè, 

INOPINAT,  DA.  adj,  Improvís,  impensat,  re- 
pentí.  Inopinado.  Inopinatus. 

INOPORTÚ ,  NA.  adj.  Fora  de  temps.  Inopor- 
tuna, intempestiva.  Inoportunus, 

INOPORTUNAMENT.  adv,  m.  for.  De  un 
modo  inoportú.  Inoportunamente.  Inoportuna,  in- 
tempestivè. 

INORACIÓ.  f.  ant.  IGNORÀNCIA. 
INORDENAT,  DA.  adj,  ant.  DESORDENAT. 
INORGÀNICH,  CA.  adj.  Nom  que's  dóna  à 


IRE 


CATALÀ. 


INS 


35 


ots  los  cossos  que  no  tenen  vida  pròpia,  y  eslàn 
compostos  de  mol-léculas  similars  unidas,  com  las 
pars  integrantas  de  una  pedra,  de  un  metall,  etc. 
Inorgdniro.  Inorganicus. 

INPROMPTU,  E.  e\p.  llatina,  promptament. 

IN  PÚRIBÜS.  exp.  llatina,  fam.  Nú,  enterament 
pobre.  In  púribus.  In  puribus. 

INQUIET ,  A.  ad j .  Entremaliat.  Inquieto.  In- 
quietus.  [|  Desassossegat,  turbat.  Inquieto.  Anxius. 
II  Alborotador,  perturbador  de  la  pau.  Inquieto,  in- 
quietador.  Perturbalor.  ||  S'  aplica  a  las  cosas  ina- 
nimadas,  com:  nit  inquieta.  Inquieto.  Inquietus.  [| 
Caball  que  no  s' avé  ab  altres.  y?i(/Mí>ío.Irrequietus. 

INQUIETADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inquieta.  In- 
quielador.  Perturbalor,  is. 

INQüIETAMENT.  m.  ant.  inquietüt. 

INQUIETAR.  V.  a.  Molestar,  perlurbar  lo  sos- 
sego.  Inquietar.  Vexo,  as.  (1  Disputar  la  possessió. 
Inquietar.  Inquieto,  as.  |1  Conmóurer,  alterar.  In- 
quietar. Altero,  as.  [j  Enlremaliajar.  Inquietar.  In- 
quieto, as. 

INQUIETAT, D A.  p.  p.  Inquietada.  Inquietatus. 

INQUIETÜT.  f.  Desassossego,  falta  de  repòs. 
Inquietüt.  Inquieludo,  inis.  ||  Pena,  cuydado,  fatiga 
del  animo.  í«7MíeíM(í.  Cura,  ai.  []  alborot,  conmociò. 

INQUILINAT.  m.  for.  Dret  que  adquireix  lo 
llogater  en  la  casa  llogada.  InquiHnato.  Conducto- 
ris  in  domura  à  se  conductara  jus. 

INQUIRIR.  V.  a.  Averiguar,  esbrinar,  infor- 
marse.  Inquirir.  Inquiro,  is. 

INQUISICIÓ,  f.  La  acció  de  examinar,  ò  averi- 
guar. Inquisicion.  Inquisitio,  nis.  ||  Tribunal  eccle- 
siàstich  que  entén  en  causas  contra  la  fé.  Inquisi- 
cion. Ecclesiasticum  inquisitionis  tribunal.  ||  La 
casa  del  tribunal  de  la  inquisició.  Inquisicion.  Fi- 
dei  comitiis  habendis  domus. 

INQUISIDOR,  m.  Ministre ,  jutge  de  la  in- 
quisició. Inquisidor.  De  rebus  fidei  inquisitor.  [| 
Cada  un  dels  jutges  anomenats  en  Aragó  de  dos  en 
dos  anys  pera  castigar  los  delictes  dels  indivíduos 
de  la  xancilleria.  Inquisidor.  Inquisitor,  is. 

INQUISIDOR  APosTÓLicn.  L'  auomenal  pel  inqui- 
sidor general  pera  enténdrer  en  los  negocis  per- 
lanyents  à  la  inquisició.  Inquisidor  aposlólico.  Fi- 
dei inquisitor. 

INQUISIDOR  DE  ESTAT.  Cada  un  dels  tres  elegits  en 
Venècia  del  consell  dels  deu  pera  castigar  los  de- 
lictes de  estat.  Inquisidor  de  Estado.  Censor,  is. 

INQUISIDOR  GENERAL.  President  del  tribunal  de  la 
iquisició.  Inquisidor  general.  Supremus  inquisi- 
torura  senator. 

INQUISIDOR  ORDINARI.  Lo  bisbe  ó  qui  en  nom  seu 
assisteix  a  la  sentència  definitiva  en  las  causas 
contra  la  fé.  Inquisidor  ordinària.  Inquisitor  ordi- 
narius. 

INQUISITIU,  VA.  adj.  batxiller,  curiós. 

INRAHÓ.  f.  ant.  injustícia. 

INRAHONABLE.adj.  Oposatàla  rahóóqueva 
fora  de  eWdi.Desazonable,  trraciona/.  Irralionabilis. 


IREP08.  m.  ant.  desassossego. 

IN8À, NA.  adj.  ant.  Boig,loco.  /«.saíio.Insanus. 

IN8ACIABILITAT.  f.  Qualitat  de  insaciable. 
Insaciahilidad.  Insatietas,  atis.  ||  Ànsia,  desilj  ve- 
hement de  qualsevol  cosa.  Insaciabilidad,  anhelo 
ardiente.  Avidilas,  atis,  hiatus,  us. 

INSACIABLE,  adj.  Incapàs  de  saciarse.  Insa- 
ciable. Insalurabilis.  ||  També  's  diu  en  la  moral, 
com :  insaciable  de  alabanzas,  etc.  Insaciable.  Insa- 
tiabilis. 

INSACIABLEMENT.  adv.  m.  Ab  insaciabili- 
tat.  ínsaciablemenle.  Insaturabiliter. 

INSACULACIÓ.  f.  La  acció  de  insacular.  Insa- 
culacion.  Sortitio,  nis. 

INSACULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  insacula.  In- 
saculador.  Sortitor,  is. 

INSACULAR.  v.  a.  for.  Posar  dins  la  bossa  ó 
altra  cosa  'Is  noms  dels  que  s'  han  de  sortejar  pera 
empleos  ú  oficis  públichs.  Insacular.  Sortes  in  sac- 
culum  conjicere,  immitere. 

INSACULAT ,  DA.  p.  p.  Insaculada.  In  sac- 
cum  immissus,  conjeclus, 

INSANABLE.  adj.  ant.  incurable. 

INSCIENTMENT.  adv.  m.  Sèns  advertència. 
Inadvertidamente.  Inscienter,  imprudenter. 

INSCRIPCIÓ,  f.  Rètol,  títol,  lletrero.  Inscrip- 
cion.  Inscriplum,  i.  ||  Epigrama,  epitafi,  monu- 
ment públich  de  las  estàtuas,  sepuUuras,  etc.  Ins- 
cripcion.  Inscriptio,  nis,  1|  geom.  La  acció  de  ins- 
críurer  algun  triàngul,  etc,  dins  de  un  círcul.  Ins- 
cripcion.  Inscriptio,  nis, 

INSGRÍURER.  v.  a.  Escríurer,  grabar,  posar 

inscripcions  en  làpidas,  etc.  Inscribir.  Inscribo,  is, 

I  geom.  Formar  una  figura  dins  de  altra,  tocant 

los  ànguls  de  la  de  dins  en  la  de  fora.  Inscribir. 

Inscribo,  interscribo,  is. 

INSCRIT,  A.  p.  p.  Inscrita.  Inscriptus.  ||  adj. 
S'  aplica  al  àngul,  lovérticedel  qual  toca  à  lacir- 
cunferéncia.  Inscrita.  Inscriptus  ad  peripherium, 

INSCULPIR.  v.  a.  ant.  esculpir. 

INSECABLE.  adj.  Lo  que  no's  pòt  secar.  Inse- 
cable.  Inseccabilis. 

INSECTE,  m.  Petit  animal  dit  així  per  las  inci- 
sions y  entretalls  de  que's  compon  en  lloch  de 
membres,  quals  parts  separadas  encara  tenen  mo- 
viment. Insecto.  Insectum,  i, 

insecte  asquerós.  Los  que  fan  fasticb,  com  es- 
carabat ,  etc.  Sabandija.  Serpens,  tis. 

INSEGULAR.  V.  a.  y  derivats,  insacular. 

INSEGUIR.  V.  a.  ant.  seguir. 

INSEMIDACIÓ.  f.  med.  Un  dels  cinch  niodos 
de  trasplanlació  pera  la  curació  de  certas  malal- 
tias.  Inseminacion.  Inseminatio,  nis. 

INSENSADA.  f.  ant.  Demència,  locura.  De- 
menlacion,  demència,  locura.  Insania. 

INSENSADAMENT.  adv.  rn.  ant.  tontament, 

NÈCIAMENT. 

INSENSAT,  A.  adj.  Tonto,  beneyt,  qui  no  tè 
seny.  Fàtua,  insensata.  Stupidus. 


36  INS 

INSENSATESA,  f.  ïonteria,  necedat,  falla  de 
seny.  Insensatez,  insensibilidad,  estupidez.  Stolidi- 
tas,  alis. 

INSENSIBILITAT,  f.  Falla  ó  impediment  de 
la  facullal  sensitiva.  Insensibilidad.  Sopor,  is.  || 
met.  Duresa  de  cor.  Insensibilidad.  Durilas,  atis.  jj 

INSENSATESA. 

INSENSIBLE,  adj.  Lo  que  no  pót  sentirse.  In- 
sensible, imperceptible.  Insensibilis.  [|  Falta  de  fa- 
cultat sensitiva.  Insensible.  Insensibilis,  sensucap. 
(us.  II  met.  Cruel,  inhumà,  que  no  té  compassió. 
Insensible.  Durus. 

INSENSIBLEMENT.  adv.  m.  Poch  à  poch.  In- 
sensiblemenle.  Sensim.  ||  Ab  insensibilitat.  Insensi- 
blemente.  Insensibiliter, 

INSEPARABILITAT.  f.  Qualitat  de  insepara- 
ble. Inseparabilidad.  Inseparabilitas,  atis. 

INSEPARABLE,  adj,  Lo  que  no's  pót  separar. 
Inseparable.  Inseparabilis. 

INSEPARABLEMENT.  adv.  m.  Sense  separa- 
ció. Inseparablemente.  Inseparabiliter,  indivisim. 

INSERCIÓ,  f.  Introducció  de  una  cosa  en  altra. 
Insercion.  Insertio,  insitio,  nis. 

INSERIR.  V.  a.  ant.  e 

INSERTAR.  V.  a.  Enclóurer,  introduhir.  Inser- 
íar.  Insero,  is,  inserto,  as. 

INSERTAT,  DA.  p.  p.  Insertado,  inserto.  In- 
scrius. 

insídia,  f.  ant.  TRAHició. 

INSIDIADOR,  A.  m.  y  f.  insidiós. 

INSIDIAR.  V.  a.  Armar  trahició.  Insidiar.  Sub- 
sideo,  es,  insidior,  aris. 

INSIDIÓS,  A.  adj.  Qui  arma  llassos  ó  tahicions. 
Insidiosa,  insidiador.  Insidiosus.  ||  Lo  que's  fà  in- 
sidiant.  Insidiosa.  Insidiosè  adeptus. 

INSIDIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  trahició  ó  en- 
gany, ínsidiosamente.  Insidiosè. 

INSIGNE,  adj.  Notable,  cèlebre,  famós.  Insig- 
ne. Insignis,  insignitus.  ||  Singular.  Insigne.  Prae- 
cipuus. 

INSIGNEMENT.  adv.  m.  Notablement,  senya- 
ladament.  Insignemente.  Insigniter. 

insígnia,  f.  Senyal,  distintiu,  divisa  honro- 
sa. Insignia.  Ornamentum,  i.  ||  Pendó,  medalla  que 
serveix  de  dislinctiu  à  alguna  comunitat,  german- 
dat, confraria,  etc.  Insignia.  Yexillum,  i.  ||  Bande- 
ra ó  estandart  de  las  legions  romanas.  Insignia. 
Yexillum,  i.  |1  iron.  Infàmia.  Nata,  insignia.  Dede- 

CUS,  oris.  II  pi.   ARMAS,  BLASÓ. 

INSIGNIFICACIÓ.  f.  Carència  de  signiíicació. 
Insignificacion.  Nnlla  significatio. 

INSIGNIFICANT,  adj.  Lo  que  no  significares, 
ó  que  pót  mòlt  poch.  Insignificanie.  Non  significans; 
imbeciliis,  imbecillus,  inutilis. 

INSIGNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Insignisimo.  In- 
signissimus. 

INSINUACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  insinuar 
ó  insinuarse.  Insinuacion.  Insinuatio,  nis.  |1  for. 
La  acció  de  apuntar  en  lo  registre  algun  acte  ó  la 


DICCIONARI  mS 

presentació  de  un  instrument  públich  al  jutge 
competent  pera  que  interpose  sa  autoritat  y  decret 
judicial.  Insinuacion.  Documenti  exhibitio.  |]  Se- 
nyal ó  indici.  Insinuacion.  Insinuatio,  nis. 

INSINUACIÓ  DE  REY  TÉ  FORSA  DE  LLEY,  Ó  INSINUA- 
CIONS   SOBERaNAS    TENEN    FORSA    DE    MANDATOS.    ref. 

Denota  que  las  súplicas  ó  insinuacions  dels  pode- 
rosos són  manaments  encuberts  ó  disfrassats.  Rue- 
go  de  grande  fuerza  es  que  te  hace.  Yir  quicumque 
potens  te  rogat,  ille  juget. 

INSINUAR.  V.  a.  INTRODUHIR.  ||  ludicar,  apun- 
tar alguna  espècie.  Insinuar.  Indico,  as.  ||  Signifi- 
car alguna  cosa  ab  destresa  y  sagacitat.  Insinuar. 
Instillo,  as.  [|  for.  Fèr  la  manifestació  de  algun 
instrument  davant  lo  jutge  competent  pera  que 
interpose  en  ell  sa  autoritat.  Insinuar.  Indico,  as. 

INSINUARSE.  v.  r,  Introduhirse  suaument 
en  r  animo  dels  oyents.  Insinuarse.  Adrepo,  is, 
interconsilio,  as. 

INSINUAT,  DA.  p.  p.  Insinuado.  Insinuatus. 

INSIPIDESA.  f.  La  qualitat  de  insípit.  Insipi- 
dez.  Insulsitas,  atis. 

.  INSIPIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Insipidisimo.  Si- 
ne sensu  et  sapore  ;  insulsissimus. 

insípit,  DA.  adj.  Dessabrit,  dessaborit.  Insí- 
pida. Injucundus.  |  met.  Fret,  lo  que  no  té  espe- 
rit, gràcia,  ni  vivesa.  Insípida.  Infacetus. 

INSISTÈNCIA,  f.  ant.  porfia,  tenacitat,  ins- 
tància, INHERÉNCIA. 

INSISTIR.  V.  n.  Porfiar,  instar,  perseverar. 
Por  fiar,  insistir.  Insisto,  is. 

INSOCIABILITAT.  f.  Falta  de  sociabilitat. 
Insociabilidad.  Insociabilis  conditio,  natura. 

INSOCIABLE.  adj.  Intractable,  contrari  à  la 
societat.  Insaciable.  Insociabilis.  ||  Lo  que  no's  pót 
unir.  Insaciable.  Dissociabilis,  dissocialis. 

INSOCIABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
sociable.  Insociablemcnte.  Insociabili  modo. 

INSOLACIÓ,  f.  Mal  de  cap  causat  pel  sol.  In- 
solacion.  Insolatio ,  nis.  [|  quím.  Preparació  de 
fruytas,  etc.  assecadas  al  sol. /nso/acion.  Insolatio, 
nis. 

INSOLDABLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  soldar. 
Insoldablc.  Quod  ferruginari,  glutinari  nequit. 

INSOLÈNCIA,  f.  Atreviment,  descaro.  Inso- 
lència. Insolentia,  «. 

INSOLENT,  A.  adj.  Atrevit,  descarat.  Insalen- 
te.  Petulans. 

INSOLENTAR.  V.  a.  Fèr  insolent  y  atrevit  à 
algú.  També  s'  usa  com  recíproch.  Insolentar.  In- 
solentem  facere. 

INSOLENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Insolenlisimo. 
Insolentissimus. 

INSOLENTMENT.  adv.  m.  Ab  insolència.  In- 
solentemenle.  Procaciter. 

IN  SÓLIDUM.  adv.  for.  Yeu  llatina  ;  equival 
à  per  enter.  In  sólidurn.  In  solido. 

INSÒLIT,  A.  adj.  No  acostumat,  insòlita.  Inso- 
lilus. 


INS 


CATALÀ. 


INS 


37 


IN80LUBILITAT.  f.  INDISSOLI'BILITAT. 
INSOLUBLE,  adj.  INDISSOLUBLE. 

INSOLVÈNCIA,  f.  Impotència  de  pagar.  Insol- 
vència. Solvendi  impolenlia. 

INSOLVENT,  adj.  for.  Qui  no  pót  pagar,  In- 
solvente.  Solvendi  impotens. 

INSONDABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  sondejar. 
Insondable.  Quod  solidè  niensurari  nequit ;  inex- 
plorabilis.  ||  inet.  Impenetrable,  que  no  's  pót  sa- 
ber a  fondo.  Insondable.  Inextricabilis. 

INSOPORTABLE.  adj.  Insufrible.  Insoporta- 
ble.  Impatibilis. 

INSOPORTABLEMENT.  adv.  m.  De  un  rao- 
do  insoportable.  Insoporlablemenle.  Intoleranler. 

INSPECCIÓ,  f.  Examen,  regoneixement.  Ins- 
peccion.  Inspectio,  nis.  |  Càrrech  ó  cuydado  de  al- 
guna cosa.  Inspeccion.  Cura,  a;.  ||  La  oficina  del 
inspector.  Inspeccion.  Inspecloris  olficina. 

INSPECCIONAR.  \.  a,  Regonéixer ,  exami- 
nar, observar.  Inspeccionar.  Inspicio,  is,  expen- 
deo,  es. 

INSPECTOR,  m.  Oficial  militar  que  cuyda  de 
la  conservació  y  disciplina  de  las  tropas.  Inspec- 
tor. Inspector,  is.  ||  Qui  regoneix,  examina.  Ins- 
pector. Inspector,  examinator,  is. 

INSPIRACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  inspirar.  Ins- 
piracion.  Inspiratio,  nis.  []  Moviment  sobrenatura^l 
que  Dèu  comunica  à  las  criaturas.  Inspiracion. 
Afflatus,  us. 

INSPIRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inspira.  Inspi- 
rador, inspiranle.  Inspirator,  is. 

INSPIRAR,  v.  a.  Aconsellar,  insinuar,  estimu- 
lar, suggerir.  Inspirar.  Inspiro,  as.  H  met.  Il•lu- 
minar, móurer  Dèu  interiorment.  Inspirar.  Inspi- 
ro, as.  II  Animar,  infundir  valor.  Inspirar.  Inspi- 
ro, as. 

INSPIRAT,  DA.  p.  p.  Inspirada.  Inspiratus. 

INSPIRATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
inspirar.  Inspirativo.  Inspirandi  virlute  pollens, 
gaudens. 

INSTABILITAT.  f.  INCONSTÀNCIA. 

INSTABLE.  adj.  INCONSTANT. 

INSTALACIÓ.  f.  for.  L'  acte  de  instalar.  Ins- 
talacion.  Inauguratio,  nis. 

INSTALAR.  V.  a.  for.  Donar  ó  péndrer  pos- 
sessió. Instalar.  In  munus  introducere;  inauguro, 
as. 

INSTÀNCIA,  f.  PORFiA.  I  Súplica  ,  sol-licitut. 
Instància.  Expostulatio,  nis.  ||  Objecció,  impugna- 
ció à  la  resposta  de  un  argument.  Instància.  Ins- 
lantia,  íe,  objectio,  nis.  |  for.  Tota  classe  de  oposi- 
ció, plet,  ó  disputa.  Instància,  hica,  se,  actio,nis. 

ABSÓLDREB  DE  i.A  INSTÀNCIA,  fr.  for.  Absóldrer  al 
reo  de  la  acusació  ó  demanda  quant  no  hi  ha  mè- 
rits pera  declararlo  llibre,  ni  pera  condemnarlo. 
Absolver  de  la  instància.  Absolvere  reura  ab  ins- 
tantia. 

i  INSTÀNCIA,  m.  adv.  A  petició.  A  instància,  à 
pedimento.  Hortatu. 

TOMO   H. 


FÉR  INSTÀNCIA,  fr.  Instar  de  nou.  Uacer  instància. 
Ilerum  alque  iterum  instaré. 

SEGUIR  LA  INSTÀNCIA,  fr.  Seguir  judici  formal 
sobre  una  cosa  pel  terme  y  ab  las  solemnitats  es- 
tablertas  per  las  lleys.  Causar  instància.  Litem, 
judicium  inlendere. 

INSTANT,  p.  a.  Qui  insta.  Inslanie.  Inslans.  || 
m.  Moment,  la  part  mès  petita  del  temps.  Instan- 
te.  Momentum,  i. 

AL  INSTANT,  m.  adv.  Luego,  sense  dilació.  Al 
instante,  inslantàneamente.  Statim. 

APROFITAR  LOS  INSTANTS,  fr.  Ltüisar  lot  lo  temps, 
no  deixar  pèrdrer  un  moment.  Aprovechar  los  ins- 
tantes.  Uti  tempore. 

CADA  INSTANT,  loc.  Freqüentment.  Cada  instante. 
Frequenter. 

EN  UN  INSTANT.  Bievíssimament,  ab  mòlta  promp- 
titut.  Jïíi  un  instante,  en  dos  paleladas.  Temporis 
puncto. 

NO  DEIXAR  PASSAR  UN  INSTANT,  fr.  NO  DEIXAR  PA- 
RAR k  ALGÚ. 

PER  INSTANTS,  m.  adv.  Contínuament,  sèns  in- 
termissió.  Por  inslanles.  Assiduè. 

PER  UN  INSTANT,  loc.  Per  mòlt  poch  temps.  Por 
un  instante.  Pro  temporis  momento. 

INSTANTÀNEAMENT.  adv.  m.  AL  INSTANT. 

INSTANTÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  es  de  un  ins- 
tant. Instanlàneo.  Inslantaneus. 

INSTANTMENT.  adv.  m.  Ab  instància.  Ar- 
dientemenle,  instantemenle.  Instanter. 

INSTAR.  V.  a.  Fér  instància  ,  insistir.  Instar. 
Insto,  as.  II  Impugnar  la  solució  de  un  argument. 
Instar.  Insto,  as.  ||  Apretar,  urgir  à  la  execució  de 
alguna  cosa.  Instar.  Insto,  as.  ||  Donar  poch  temps, 
donar  pressa  la  execució  de  alguna  cosa.  Instar- 
Urgeo,  es. 

INSTAT,  DA.  p.  p.  Inslado.  Inslatus. 

INSTAURACIÓ,  f.  Renovació,  restabliment. 
Instauracion.  Instauralio,  nis. 

INSTAURADOR  ,  A.  m.  y  f.  Renovador.  Ins- 
taurador.  Instaurator,  is. 

INSTAURAR.  V.  a.  Renovar,  establir.  Instau- 
rar. Instauro,  as. 

INSTAURAT,  DA.  p.  p  Instaurado.  Instaura- 
tus. 

INSTAURATIU,  VA.  adj.  Lo  que  s' instaura  ó 
es  útil  perainstaurarse./rtsíaucatii'o.  Instaurativus. 

INSTIGACIÓ,  f.  Consell,  exhortació,  persuas- 
sió  eficas.  Sugestion,  insligacion.  Instigatio,  nis. 

INSTIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  instiga.  Insti- 
gador. Insligator,  is. 

INSTIGAMENT.  m.  ant.  instigació. 

INSTIGAR.  V.  a.  Incitar,  estimular.  Instigat. 
Instigo,  as. 

INSTIGAT,  DA.  p.  p.  Instigado.  Instigatus. 

INSTILACIÓ.  f.  ant.  destil•lació,  fluxió. 

INSTILAR.  V.  a.  DESTIL•LAR. 

INSTIL-LACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  instíl- 
lar.  Instilacion.  Instillatio,  nis. 


3«  INS  DICCIONARI 

INSTIL-LAR.  V.  a.  Llansar  poch  à  poch  ó  go- 
la à  gota  algun  licor  en  altra  cosa.  Insular.  Insti- 
Ho,  as.  II  met.  Infundir  insensiblemenl  en  l'animo 
alguna  cosa,  com  doctrina,  etc.  Insular.  Sensim 
immitere. 

INSTINCT.  m.  INSPIRACIÓ.  II  Inclinació,  movi- 
ment ab  que  la  naturalesa  ha  dotat  als  animals 
pera  gobernarse.  Inslinlo.  Instinctus,  us.  ||  Presen- 
timent  ó  moció  secreta  que  fa  obrar  al  home  natu- 
ralment. Instinlo.  Instinctus,  us. 

INSTITOR.  m.  ant.  for.  Comissionat  de  mer- 
cader. Inslilor,  factor.  Institor,  is. 

INSTITUCIÓ,  f.  Ordinació,  establiment,  fun- 
dació. Inslitucion.  Institutio,  nis.  \\  pi.  Col-lecció 
dels  principis  ó  reglas  de  un  art  ó  ciència.  Inslitu- 
ciones.  Instituliones,  um. 

INSTITUCIÓ  CANÒNICA.  La  col-lació  de  algun  bene- 
fici. Inslitucion  canònica.  Canònica  institutio. 

INSTITUCIÓ  CORPORAL.  La  posscssió  de  un  benefici 
ó  feudo.  Investidura,  inslitucion  corporal.  Corpora- 
lis  institutio. 

INSTITUCIÓ  DE  HEREU.  Nombrameut  de  hereu. 
Inslitucion  de  heredero.  HíBredis  institutio,  nuncu- 
patio. 

INSTITÜHIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  instiluheix. 
Instituidor.  Institutor,  is. 

INSTITCHIR.  V.  a.  Arreglar,  ordenar.  Insti- 
tuir. Incipio,  is.  II  Fundar.  Instituir.  Instituo  is. 

INSTITUHIT,  DA.  p.  p.  Instiluido.  Institulus. 

INSTITUT,  m.  Propòsit,  empresa,  intent.  Ins- 
litulo.  Institutum,  i.  ||  Establiment,  rógimen, regla, 
modo  de  vida.  Instiluto.  Institum,  i. 

INSTITUTA.  f.  Compendi  del  dret  civil  dels 
romans,  compost  de  orde  del  emperador  Justinià. 
Instituïa.  Justiniani  instituciones,  instituta. 

INSTRUCCIÓ,  f.  La  acció  de  instruhir.  Instruc- 
cion.  Instructio,  nis.  ||  Ensenyansa,  doctrina.  Ins- 
iruccion.  Disciplina,  ae.  ||  Advertència  que  's  dóna 
à  algú  pera  dirigirse.  Instruccion.  Mandatum,  i. 

INSTRUCTAS.  f,  pi.  instrucció,  advertència. 

INSTRUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  instruheix  ó 
serveix  pera  instruhir.  Inslructivo.  Ad  erudiendum 
idoneus. 

INSTRUCTIVAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
instructiu.  Instructivamente.  Apte  ad  erudiendum. 

INSTRUCTOR,  m.  y 

INSTRUHIDOR.  m.  ant.  Qui  instruheix.  Ins- 
tructor, lasiruclov,  is. 

INSTRUHIR.  v.a.  Educar,  ensenyar,  formar. 
Instruir.  Formo,  as.  |1  Informar,  donar  instruccions 
sobre  algun  negoci.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Instruir.  De  aliqua  re  praecepta  dare.  ||  Donar  una 
idea  ó  notícia.  Instruir.  Inficio,  is.  ||  for.  Formali- 
sar  un  procés  ó  expedient  conforme  à  las  reglas 
del  dret  y  pràcticas  esfablertas.  Instruir.  Ins- 
truo,  is. 

INSTRUHIT,  DA.  p.  p.  Instruido.  Instructus. 
II  adj.  Format  en,  ó  irabuhit  de  alguna  disciplina. 
Instruido.  Doctus. 


im 


INSTRUMENT,  m.  Ferramenta  pera  traballar. 
Instrumento.  Instrumentum,  i.  ||  Màquina  pera  fér 
alguna  cosa.  Instrumento.  Organum,  i.  ||  Paper  ó 
escriptura  que  fa  fé.  Instrumento.  Tabella,  ae.  || 
müs.  Màquina  que  produheix  só  armoniós.  Instru- 
mento. Musicum  organum.  ||  met.  Medi  ó  subjecte 
que  serveix  pera  executar  ó  concebir  alguna  cosa. 
Instrumento.  Instrumentum,  i.  ||  geom.  y  astron. 
Los  arreus  de  que  s' usan  pera  las  operacions  y  ob- 
servacions, com  són:  compàs,  regle,  quart  de  cír- 
cul,  etc.  Instrumento.  Instrumentum,  i. 

iMSTRUMENTS  DE  VENT.  Los  iustruments  músichs 
que  's  tocan  per  medi  del  ayre  respirat  ó  del  alè. 
Instrumento  de  viento.  Instrumentum  musicum 
pneumaticum. 

INSTRUMENTAL,  adj.  Pertanyent  al  instru- 
ment. Instrumental.  Organicus.  fl  for.  Pertanyent 
als  documents,  instruments  ó  escripturas  públicas. 
Instrumental.  Instrumentalis. 

INSTRUMENTALMENT.  adv.  m.  Com  ins- 
trument. Inslrumentalmente.  Instrumenti  instar. 

INSTRUMENTISTA,  m.  Músich  de  instru- 
ment. Instrumentista.  Organicus,  i,  y  psaltrius,  ii, 
fidicen,  inis,  si  es  de  corda;  y  Auletes,  se,  si  es  de 
vent.  II  Lo  fabricant  de  instruments  músichs.  Ins- 
trumentista. Musicorum  instrumentorum  artifex. 
r    INSTURMENT.  m.  instrument. 

INSUAU.  adj.  Aspre,  dessabrit,  desagradable. 
Insuave.  Insuavis. 

INSUAUMENT.  adv.  m.  Ab  desagrado.  Desa- 
gradablemente,  desapaciblemenle.  Insulsè. 

INSUBSISTÉNCIA.  f.  Falta  de  subsistència, 
inconslància.  Insubsistencia.  Inconstantia,  ae. 

INSUBSISTENT.  adj.  Inconstant,  poch  segur. 
Insubsistente.  Nullo  fundamento  nitens. 

INSUBSTANCIAL,  adj.  De  poca  ó  ninguna 
substància.  Insubstancial.  Futilis,  vanus. 

INSUFICIÈNCIA,  f.  Incapacitat,  ineptitut.  In- 
suficiència. Stultitia,  ae. 

INSUFICIENT,  adj.  Incapàs.  Insuficiente.  Stul- 
tus,  insufficiens.  ||  Lo  que  no  basta  pera  alguna  co- 
sa. Insuficiente.  InsuíQciens,  nou  suíQciens. 

INSUFICEINTMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
suficient. Insuficientemente.  Non  idoneè. 

INSUFRIBLE.  adj.  Lo  que  no  'spót  sufrir.  In- 
sufrible.  Intolerabilis. 

INSUFRIBLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
tolerable. Insufriblemente.  Intoleranter,  intolerabi- 
liter,  intolerandúm. 

INSUFRIMENT.  m.  ant.  IMPACIÈNCIA,  intole- 
rància. 

INSUFRIT,  DA.  adj,  ant.  impacient. 

ÍNSULA.  f.  ant.  isLA. 

INSULAR,  adj.  ISLENTO. 

INSULS,  A.  adj.  DESSABRIT,  INSUAU.  ||  met.  Frel, 
sense  gràcia  ni  vivesa. /nsw/so.  Insulsus,  infacetus, 
illepidus,  frigidus. 

IN8ULSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  insuls. 
Tnsulsament.  Insulsè. 


INT 


CATALÀ. 


INT 


IN8UL8EDAT.  f.  Qualitat  de  lo  insuls.  Insul- 

sez,  insipidez,  desabor.  Insulsilas. 

INSULT,  in.  é 

INSULTA,  f.  aiit.  Ofensa,  injúria  de  oiira  ó  pa- 
raula feta  en  públich.  Insulto.  Insuilalio,  nis.  ||  ac- 
cident, MALALTIA. 

INSULTAR.  Y.  a.  Oféndrer,  provocar,  fer  bur- 
la de  algú.  Insultar.  Insulto,  as. 

INSULTAT,  DA.  p.  p.  Insultada.  Insultalus. 

INSUPERABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  superar. 
Jnsupurahle.  Insuperabilis. 

INSUPERAT,  DA.  adj.  INVICTE. 

IN8UPURABLE.  adj.  Lo  que  no  'spót  supurar. 
Insuperable. Quoú  supurari  non  polest. 

INSURGENT,  adj.  Facciós,  sublevat,  rebelde. 
Insurgente.  Rebellis. 

INSURGIR.  V.  n.  AIXECARSE,  MÓÜRERSE,  OttlGI- 
NARSE. 

INSURRECCIÓ,  f.  Sublevació,  rebel•lió.  Le- 
vantamiento,  insurreccion.  Rebeilio,  nis ,  rebel- 
lium,  ii. 

INSURRECCIONAL.  adj.  Cosa  de  insurrecció. 

Insurreccional.  Rebellis. 

INTACTE,  A.  adj.  Enter,  no  local,  pur.  Inlac- 
lo.  Salvus.  II  Alió  de  que  no  s'  ha  traclal  ó  parlat. 
Intacto.  Intaclus. 

INTEGÉRRIM,  A.  adj.  sup.  Integérrimo.  Inte- 
gerriraus. 

INTEGRAL  É  INTEGRANT,  adj.  fil.  Dit  de 
las  parts  que  componen  un  tot,  à  diferència  de  las 
que  s'  anomenan  essencials,  sense  las  quals  no  pót 
subsistir  una  cosa.  Integral ,  iniegrante.  Integra- 
lis. 

íntegrament,  adv.  in.  Enterament.  Inte- 
gramenle,  integralmente.  íntegre,  intacte,  sincerè. 

INTEGRAR.  V.  a  Reunir  al  tot  las  parts  inte- 
grants. Integrar.  Totum  integrum  reddere.  1|  geom. 
Juntar  los  tots  que  diferencia  en  parts  infinilament 
pelitas  lo  càcul  diferencial.  Integrar.  Integro,  as. 

INTEGRITAT,  f.  Perfecció  de  una  cosa  que  no 
li  falta  res.  Enlereza,  inlegridad.  Integrilas,  alis.  || 
met.  Desinterès.  Inlegridad.  Integritas,  alis.  ||  Cas- 
tedat, puresa  de  las  verges.  Virginidad,  inlegridad. 
Integrilas,  alis. 

ÍNTEGRO,  A.  adj.  Enter,  cumplcrt,  perfet,  in- 
tegro. Perfectus.  |1  mel.  Recte,  just,  exacte,  desin- 
teressat, integro.  Integer. 

INTEL-LECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
enténdrer.  Inleleclivo.  Intelligens. 

INTEL-LECTO.  m.  Conjunt  de  facultats  intel- 
lecluals  enire  'Is  frenólechs.  Se  divideixen  en  dos 
classes:  inferior  ó  perceptiu  y  superior  ó  reflexiu. 
Lo  primer  compren  las  facultats  de  individualitat, 
configuració  ó  forma,  tamany  ó  extensió,  pes  ó  re- 
sistència, colorit,  localitat,  càlcul  numèrich,  orde, 
eventualitat  y  temps  ó  duració ;  '1  segon  la  com- 
paració y  la  casualitat  ó  lògica.  Intelecto.  Intel- 
lectus. 

iNTEL-LEGTo  ACTIU.  Facultat  intel-lectual  ques' 


apropia  las  espècies  y  descompon  las  ideas.  Inte- 
lecto activo.  Intellectus  activus. 

iNTEL-LECTo  PASSIU.  Facullat  inlel-leclual  que  reb 
las  espècies  transmesas  pels  objectes  exteriors.  In- 
telecto-pasivo.  Intellectus  pasivus. 

INTEL•LECTUAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  en- 
teniment. Inteleclual.   Inlellectualis,  ||  incoki'oral, 

ESPIRITUAL. 

INTEL•LECTUALMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
intel•lectual.  Inlelectiialmenie.  Per  inlellcctum. 

INTEL•LIGÈNCIA,  f.  Capacitat,  habililat,  co- 
neixement. Intcligencia,  inleleccion.  Intelligentia, 
X.  II  Coneixement,  pràctica  de  un  art.  Inleligencia. 
Intelligentia,  a;.  ||  Facultat  inlel-leclual.  Inleligen- 
cia. Intelligentia,  ae.  ||  Lo  sentit  de  una  expressió, 
frase  ó  sentència.  Inleligencia.  Acceplio,  nis.  j]  Cor- 
respondència, comers,  conveni,  tracte  secret.  Inle- 
ligencia. Consensus,  us.  ||  Substància  purament 
espiritual,  com  los  àngels.  Inleligencia.  Spiritus, 
us.  II  Concòrdia,  unió,  aceri.  Inleligencia.  Concòr- 
dia, ÍB. 

AB  LA  INTEL•LIGÈNCIA,  m.  adv.  Ab  la  condició. 
En  la  inleligencia,  en  el  concepto,  en  la  suposicion. 
Hoc  supposito. 

MALA  INTEL•LIGÈNCIA.  DESUNIÓ,  DISCÒRDIA,  DIS- 
SENSIÓ. 

.REMÉTRER  LA  BONA  INTEL-LIGÈNCIA.  fr.  AJUSTAR 
ALS  ENEMISTATS. 

INTEL-LIGENTj  A.  adj.  Docte,  sabi,  hàbil. 

Inieligenle,  inleligenciado.  lí\[d\igen&.  \\  Qui  està  do- 
tat de  facultat  inlel-lecliva.//Ue%eíiíe.  Intelligens. 

INTEL•LIGIBLE,  adj.  Lo  que  's  pót  ó  es  fàcil 
de  enlèndrer.  Inteligible.  Inlelligibilis.  ||  Lo  que  's 
percebeix  ab  los  sentits  exteriors.  Inteligible.  Cla- 
ms. II  fil.  Lo  que  sols  existeix  en  1'  enteniment. 
Inteligible.  Inlelligibilis. 

INTEL-LIGIBLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
intel-ligible.  Inieligiblemente.  Inlelligibiliter. 

INTEMPERADAMENT.  adv.  m.  Sense  lem- 
plansa.  Deslempladamente.  Inlemperanter,  imiuo- 
deralè,  intemperatè. 

INTEMPERÀNCIA.  f.  Deslemplansa,  inconti- 
nència, falta  de  moderació.  Intemper ancià.  Intem- 
pèries, ei.  II  f.  Us  inmoderat  dels  aliments  y  begu- 
das  que  causa  mòlt  comunmenl  indigestió,  cordiàl- 
gia,  flaluléncia,  diarrea,  rodaments  de  cap,  mi- 
granya y  à  vegadas  apoplegia.  Intemperancia.  In- 
temperanlia,  ae. 

INTEMPERAT,  DA.  adj.  Destemplat.  Inlem- 
perante.  intemperans. 

INTEMPÈRIE,  f.  Mala  disposició,  deslemplan- 
sa del  temps  ó  humors.  Intempèrie.  Intempèries,  ei. 

II  AL  HAS. 

INTEMPESTIU,  VA.  adj.  Fora  de  temps,  ino- 
portú. Inlempeslivo.  Inlempestivus. 

INTEMPESTIVAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
intempestiu.  Inlempeslivamenle.  Inteinpestivè. 

INTENCIÓ,  f.  Pensament,  propòsit,  animo,  de- 
signi. Inlencion.  Animus,  i. 


40 


INT 


DICCIONARI 


INT 


INTENCIÓ  ACTUAL.  Meficion  actual.  Intentio  ac- 
tualis. 

INTENCIÓ  HABITUAL.  IntencioTi  habüual.  Intenti- 
lio  habilualis. 

INTENCION  VIRTUAL.  lïitencion  virtual.  Intentio 
virtualis. 

ANAR  AB  SEGONA  INTENCIÓ  Ó  PORTAR  SEGONAS  IN- 
TENCIONS, fr.  Tenir  algun  fi  ocult  en  la  execució  de 
alguna  cosa.  Llevar  segunda  intencion.  Aliud  in- 
tendere, 

HOME  DE  SEGONA  INTENCIÓ,  fr.  Conéixer  la  malícia 
que  algú  porta.  Entender  la  musa.  Callere. 

PRIMERA  INTENCIÓ,  log.  Primera  intencion.  Prima 
intentio,  (]  expr.  fam.  ab  que's  dóna  à  enléndrer  lo 
modo  de  procehir  clar  y  sense  solapa.  Primera  in- 
tencion. Mens  pura,  sincera. 

SEGONA  INTENCIÓ,  f.  lóg.  La  que  extrau  1'  ente- 
niment, com :  genero,  espècie,  diferència,  etc.  Se- 
gunda intencion.  Secunda  intentio  lògica.  H  met. 
Designi  ocult  de  fér  mal.  Segunda  intencion.  In- 
tentio simulata.  |  esgrim.  Certa  treta  ó  modo  en 
que's  posa  en  execució.  Segunda  intencion.  Secun- 
da intentio. 

INTENCIONAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  in- 
tenció. Intencional.  Intentionalis. 

INTENCIONALMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
intencional.  Intencionalmente.  Intentionaliter. 

INTENCIONAT,  DA.  adj.  que  junt  ab  los  ad- 
verbis BEN,  ó  MAL,  etc,  s'  apMca  al  subjecte  de  bo- 
nàs ó  malas  intencions.  Inlencionado.  Afifeclus. 

INTENDÈNCIA,  f.  Direcció,  cuydado,  gobern 
de  alguna  cosa.  Intendència.  Cura,  íe.  |1  Empleo  lí 
ofici  del  intendent.  Intendència.  Praefeclura,  ie.  || 
Districte  de  sa  jurisdicció.  Intendència.  Pra;!oris 
provincià.  I  Lo  despaig  del  intendent.  Intendència. 
Praetoris  oíBcina. 

INTENDENT,  m.  Director  de  la  real  hisenda 
en  una  província.  També  se  sól  donar  aquest  títol 
à  alguns  empleats  superiors  de  reals  fàbricas  ó  al- 
tres empresas  que  van  à  compte  del  Erari.  Inten- 
denle.  Praefectus,  i. 

INTENDENT  DE  EXÈRCIT.  Qui  sobre  la  direcció  de 
la  real  hisenda  entén  en  la  distribució  dels  fondos 
del  exèrcit  en  la  capitania  general  que  li  corres- 
pon. Intendente  de  ejército.  ^Erarii  tribunus. 

INTENS,  A.  adj.  fís.  Aumentat.  Intenso,  inten- 
sivo.  Eíficax. 

INTENSAMENT,  adv.  m.  Ab  intensió.  Intensa- 
samente.  Intensè. 

INTENSIÓ  É  INTENSITAT,  f.  fís.  Grau  alt 
ó  grau  de  una  qualitat  física.  Intension.  Intensió, 
nis.  II  met.  activitat,  ardor,  eficàcia.  Intension.  In- 
tensió, nis. 

INTENSIU,  VA.  adj.  INTENS. 

INTENT,  m.  Intenció  ,  propòsit,  lenlativa,  de- 
signi. Mento.  Scopus,  i. 

DESTORBAR  ó  RÓMPRER  LOS  INTENTS,  fr.  met.  Im- 
pedir la  intenció  ó  designi.  Çortar  el  revesino.  In- 
terrompo, is. 


INTENTAR.  V.  a.  Empéndrer,  probar.  Inten- 
tar. Tento,  as.  1|  Preténdrer,  procurar.  Intentar- 
Pugno,  as.  II  for.  Proposar,  deduhir  en  judici.  In- 
tentar. Demonstro,  as. 

INTENTAT,  DA.  p.  p.  Intentado.  Tentatus. 

INTENTONA.  f.  Intent  de  boig  ó  temerari.  In- 
tentona.  Audax,  temerarium  conatum,  arrogans  in- 
tentio. 

INTERCADÉNCIA.  f.  Desigualtat  defectuosa 

en  la  conducta  ó  estil.  Inter  cadència.  Varietas,  alis. 

II  med.  Desigualtat  en  lo  pols.  Intercadencía.  Pul- 

sus  inequalitus.  ||  met.  Inconstància  en  los  afectes. 

Inter  cadència.  Inconslantia,  ae,  mutabililas,  atis. 

INTERCADENT.  adj.  Mudable,  inconstant,  de- 
sigual ;  se  diu  del  pols  y  dels  afectes  del  animo. 
Intercadente.  Yarius. 

INTERCADENTMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
intercadent.  Iniercadenlemente.  Defficienter. 

INTERCALACIÓ,  f.  Interposició,  col•locació 
de  una  cosa  en  altras.  Inter calacion.  Intercalatio, 
nis.  II  Los  tres  ó  quatre  punts  que's  posan  en  una 
cita  interrumpenl  lo  text,  en  senyal  de  lo  que  fal- 
ta, que  se  suposa  ú  omiteix  à  drelas.  Intercala- 
cion.  Reticentia,  se,  intercalatio,  nis. 

INTERCALAR.  V.  a.  Interposar,  col•locar  unas 
cosas  en  altras.  Intercalar.  Intercalo,  as.  1|  adj.  Lo 
que  s'  intercala.  Intercalar.  Intercalaris.  ||  S'  apli- 
ca à  la  composició  en  que's  repeteix  varias  vega- 
das  un  vers  ó  part  de  ell ;  y  també  al  mateix  vers. 
Intercalar.  Intercalaris,  intercalarius,  intercala- 
tus,  regius  j]  bigest. 

INTERCEDIR.  V.  n.  Interposarse,  mediar,  pre- 
gar pera  '1  perdó  de  altre.  Interceder.  Precor,  aris, 
intercedo,  is. 

INTERCEPTAR.  V.  a.  Impedir,  destorbar  lo 
curs  de  alguna  cosa.  Interceptar,  Intercipio,  is. 

INTERCEPTAT,  DA.  p.  p.  Interceptada.  In- 
terceplus. 

INTERCESSIÓ,  f.  Mediació,  prech.  Intercesion. 
Deprecatio,  nis. 

INTERCESSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  intercedeix. 
Mediador,  inlercesor,  abogado,  medianero.  Depraeca- 
tor,  is. 

INTERCLÒURER.  V.  n.  ant.  enclócrer. 

INTERCOLUMNI.  m.  Espay  entre  dos  colum- 
nas.  Inlercolunio.  Intercolumnium,  ii. 

INTERCOSTAL.  adj.  Lo  que  està  entre  lascos- 
tellas.  Inlercostal.  Intercostalis. 

INTERDICCIÓ.  f.  Prohibició.  Interdiccion.  In- 
terdictio,  nis.  ||  f.  for.  L'  estat  de  la  persona  que 
ha  estat  declarada  incapàs  dels  actes  de  la  vida 
civil,  à  la  que  se  li  nombra  un  curador  com  als 
menors.  Interdiccion.  Interdictio,  nis. 

INTERDICCIÓ  DE  FocH  Y  AYGüA.  for.  Entre  'Is  ro- 
mans  s'  anomenava  així  al  desterro,  à  que  desprès 
succehí  la  deportació.  Interdiccion  de  ftiego  y  agua. 
Interdictio. 

INTERDICTE.  m.  for.  La  acció  possessória,  això 
es,  la  que'ns  competeix  pera  demanar  en  judiçj 


INT 


CATALÀ. 


INT 


41 


mari  la  possessió  de  alguna  cosa  ó  dret.  Interdic- 
lo.  Interdictum. 

iNTERDicTE  RE  ADQUIRIR.  La  acció  quc  IÓ  per  ob- 
jecte adquirir  de  prompte  la  possessió  à  que  s'alega 
un  dret  evident,  com  succeheix  quant  los  fills  ó  pa- 
rents més  pròxims  de  un  difunt  que  tenen  dret  de 
heretarlo  per  testament  ó  ab-inteslat,  demanan  al 
jutgeque'lsposeen  possessió  pacíficadel  béns  heredi- 
taris./nterdifíodead^MtVír.Acquirendi  interdictum. 

iNTERDicTE  DE  RETENIR.  La  acció  que  té  per  ob- 
jecte retenir  ó  conservar  la  possessió  en  que  ja  un 
està  y  de  la  que  pretén  altre  despullarlo.  Inter- 
diclo  de  relener.  Retinendi  jus. 

iNTERDicTE  DE  RECOBRAR.  La  acció  que  correspon 
à  un  pera  reclamar  la  possessió  de  una  cosa  mo- 
ble ó  inmoble,  de  que  ha  estat  despullat  per  altre 
ó  pel  jutge,  sense  sér  citat  ni  oit.  Interdicto  de  re- 
cobrar ó  de  despojo.  Recuperandi  interdictum. 

iNTERDicTE  DE  OBRA  NOVA.  La  acció  del  que  es'ià 
en  dret  pera  fér  suspéndrer  qualsevol  obra  nova. 
Interdkio  de  obra  nueva.  Inopere  novo  interdictum. 

iNTERDicTE  DE  OBRA  VELLA.  La  acció  del  quc  cstà 
ab  dret  pera  fér  posar  reparo  à  la  obra  vella  ó  de- 
moliria. Interdicto  de  obra  vieja.  In  pristino  opere 
interdictum. 

INTERDUCA.  f.  ant.  Nom  que  donaren  los  an- 
tichs  romans  à  Juno  perquè  presidia  als  casaments, 
y  presentava  la  esposa  al  espòs.  Interduca.  Inter- 
duca,  36. 

INTERÈS,  m.  Profit,  ganància,  utilitat.  Interès. 
Lucrum,  i.  |1  Lo  preu  ó  estimació  de  alguna  cosa. 
Interès.  Yalor,  is.  |1  poét.  La  part  que  algú  pren  en 
los  afectes  de  un  poema.  Interès.  Animorum,  aflfec- 
luum  motio. 

INTERÈS  DOTAL.  foT.  Lo  que's  déu  à  la  dona  per 
haverli  entretingut  lo  dot.  Interusurio  dolal.  Inte- 
rusurium  dotale. 

INTERÈS  MERCANTIL.  L'  establert  à  V,y  à  vegadas 
al  Vj  per  cent  al  mes.  Interès  mercantil.  Mercantile 
foenus. 

l'  INTERÈS  À  ÜNA  PART  Y  LA  AMISTAT  k   UN  ALTRA. 

loc.  Denota  que  cada  hu  déu  disputar  sos  interessos 
ó  sòn  dret  sense  renyir.  Pleitear  y  comer  juntos. 
Aliud  est  lucrum,  aliud  amicitia. 

qui's  casa  per  interès    mosso    de    sa    MULLER  ES. 

ref.  Esplica  la  supèrbia  que  c.omunican  los  havers, 
principalment  en  las  donas.  En  casa  de  mujcr  rica, 
ella  manda  y  ella  grita  ;  en  casa  del  mezquino,  mas 
m,anda  la  mujer  que  el  marido.  Paupere  sub  tecto, 
(pemina  dat  jura  marito. 

'temr  interès,  fr.  interessarse. 
'^INTERESSADAMENT,  adv.   m.  Ab  interès. 
Inter esadamente.  Ad  mercedem  astrictè. 

INTERESSADÍSSIM ,  A.  adj.  sup.  Interesadi- 
simn.  Suis  coimnodis  suniniè  intenlus. 

INTERESSANT,  adj.  Profitós,  útil.  Inter esan- 
le.  Commodus,  utilis. 

INTERESSAR,  v.  a.  Empenyar,  fér  que  algú 
prenga  part  en  los  negocis  de  altres.  Interesar.  In 


m. 


rera  suam  aliquem  pellicere.  |1  poét.  Móurer  un 
poema  'Is  afectes  del  animo.  Interesar.  Animós, 
affeclus  inflammare.  i  Tenir  part  en  algun  negoci 
ó  còrners.  Interesar.  Ad  commodum  vel  ulililalis 
partem  admilti.  ||  Convenir,  sér  útil.  Interesar.  Lu- 
crifacio,  is. 

INTERESSARSE.  V.  r.  Empenyarse,  pendrer 
interès  per  alguna  cosa.  Interesarse.  Agi,  adjunge- 
re  se;  adsum,  es. 

INTERESSAT,  DA.  p.  p.  Interesado.  Alieno 
negotio  implicatus.  |1  adj.  Avaro,  qui's  deixa  domi- 
nar del  inierés.  Interesado.  Quaesiuosus;  quaisluí 
serviens. 

INTERES8ÉNCIA.  f.  Presència,  assistència 
personal.  Inieresencia.  PriEsentia,  '£. 

INTERESSENT.  adj.  Present,  assistent  perso- 
nalment. Interesente.  Assistens. 

INTERES8ER.  V.  U.  ant.  entrevenir. 

INTERFECTOR.  ni.  ant.  matador. 

INTERIM  Ó  INTERIN  É  INTERINAMENT, 
adv.  ra.  Entretant.  Mientras,  interin,  enlretaníu,  in- 
terinamente.  Interim,  intereà,  düm. 

INTERINITAT,  f.  Temps  en  que  s'  exerceix  un 
càrrech  en  lloch  de  altre  que  '1  té  en  propietat.  In- 
terinidad,  interin.  Substitutionis  tempus. 

INTERINO,  A.  adj.  Qui  exerceix  un  càrrech 
interinament.  Interina.  Yicarius. 

INTERIOR,  adj.  Lo  que  està  de  part  de  dins. 
Interior.  Inlerulus.  j]  m.  Animo ,  pensament.  In- 
terior. Animus,  i.  |1  met.  Lo  que  sols  se  sent  en 
la  ànima.  Interior.  Inlimus. 

INTERIORMENT,  adv.  m.  En  lo  interior.  En 
lo  interior,  interior mente.  Inlüs. 

INTERJECCIÓ,  f.  gram.  Part  indeclinable  de 
la  oració  que  explica  'Is  diferents  afectes  del  ani- 
mo. Interjeccion.  Interjeclio,  nis. 

INTERLÍNEA.  f.  Entre  estarapers  reglela  de 
metall  més  ó  mènos  prima,  que  's  posa  entre  ralla 
y  ralla,  pera  que  la  impressió  isca  més  clara.  In- 
terlinea.  Interlinea,  ae. 

INTERLINEACIÓ.  f.  Entreralla.  Enlrerenglo- 
nadura,  interlineacion.  Interlineatio,  nis ;  spatium 
inlerlineare. 

INTERLINEAL.  adj.  Entre  línea  y  línea.  In- 
ter lineal.  InlerVmearls.  11  S'aplica  especialment  à  la 
bíblia  que  té  las  líneas  alternadas  ab  las  de  la  tra- 
ducció. InlerVmeal.  Interjectaversibusinterprelatio. 

INTERLINEAR.  V.  a.  Escríurer  entre  ralla  y 
ralla.  Entrerenglonar,  interlinear.  Interscribo,  is. 
II  Entre  estampers  posar  las  inlerlíneas  entre  ra- 
lla y  ralla.  Interlinear.  Interlineo,  as. 

INTERLOBULAR.  adj.  anat.  Teixit  del  pul- 
mó. Interlobular .  Interlobularis. 

INTERLOCUCIÓ.  f.  for.  Judici,  sentència  pre- 
parativa  anterior  à  la  definitiva.  Interlocucion.  In- 
terlocutio,  nis.  |1  Interrupció  de  una  plàtica  per 
interposició  dealtra.  Interlocucion.  Interlocutio,  nis. 
II  Dialogo,  plàtica  alternada  entre  dos  ó  més  per-, 
sonas.  Interlocucion.  Interlocutio, sermociníítio, nis, 


42  INT  DIDCIONARI 

INTERLOCUTOR,  A.  m.  y  f.  Cada  una  de  las 
personas  que  parlan  en  un  dialogo.  Interlocutor. 
Interloqaens.  ||  Qui  parla  à  algü  ó  pórla  la  parau- 
la en  nora  de  altre.  Interlocutor.  Qui  proaliisapud 
aiiquos  verba  facit. 

IlVTERLOCUTORI,  A.  adj.  for.  Se  diu  del  au- 
to ó  sentència  que  's  pronuncia  àntes  de  la  defini- 
tiva. Inter locutorio.  Interlocutoria  sententia. 

INTERLOCUTÓRIAMENT.  adv.  m.  for.  De 
un  modo  interloculori.  Inter  locutor  iamente.  Inler- 
posita  sententia. 

INTERLUNI.  m.  astron.  Lo  temps  en  que  no  's 
véu  la  lluna  quant  eslà  en  conjuncció  ab  lo  sol. 
Interlunio.  Inlerlunium,  ii. 

INTERMEDI,  m.  Entretemps,  espay  de  temps 
que  passa  entre  dos  cosas  ó  eslacions.  Intermedio, 
intérvalo,  y  entretiempo  comunment  s'  aplica  à  la 
primavera  y  tardor.  Intervalluni,  i.  ||  poét.  La  di- 
versió ó  descans  que  s'  interposa  entre  acte  y  acte 
de  las  comédias,  tragédias,  etc.  Intermedio.  Dilu- 
dium,  ii.  II  adj.  Lo  que  eslà  en  raitj  de  altras  co- 
sas. Inlermdio.  Medius. 

INTERMEDIAR.  v.  n.  Estar  una  cosa  entre 
altias.  Inlermediar.  Interjaceo,  es. 

INTERMINABLE  É  INTERMINAT ,  DA. 
adj.  Lo  que  no  té  terme.  Interminable.  Intermina- 
bilis. 

INTERMISSIÓ.  f.  Interrupció,  cessassió.  In- 
termision,  interpolacion.  Intermissio,  nis. 

INTERMITÈNCIA,  f.  med.  Intermissio  de  un 
sintonia  ó  febra  que  para  y  torna.  Intermitència. 
Intermissio,  nis. 

INTERMITENT,  adj.  med.  Gosa  que  s'  inter- 
romp. Intermitenie.  Inlermissus.  ||  Dit  de  la  febra 
que  dóna  algun  repòs.  Intermitente.  Gessans  mor- 
bus. 

INTERN,  A.  adj.  Interior,  ocult.  Interno.  In- 
ternus. 

INTERNACIÓ.  f.  La  acció  de  internar  ó  inter- 
narse.  Internacion.  Penetratio,  nis. 

INTERNAR,  v.  a.  Penetrar,  ficar  dintre.  In- 
ternar. Penetro,  as. 

INTERNARSE.  V.  r.  Entrar  mòlt  en  dins.  /«- 
ternarse.  Introéo,  is.  [|  met.  Insinuarse  en  los  se- 
crets de  altres.  Internarse,  introducirse.  Introduci. 
II  Profundisar  en  alguna  matèria.  Internarse.  Pe- 
nitus  perspicere. 

INTERNAT,  DA.  p.  p.  Internado.  Introductus. 

INTERNUNCI.  m.  Interlocutor,  intérprete.  In- 
ternundo.  Internuntius,  ii.  ||  Ministre  del  papa  que 
fa  las  veus  denunci.  Internuncio.  Internuntius,  ii. 

INTERPEL-LACIÓ.  f.  Requeriment,  intima, 
citació  judicial.  Interpelacion.  Interpellatio,  nis. 

INTERPEL-LADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inlerpel- 
la.  Interpelante ,  inierpelador.  Apellator,  is. 

INTERPEL-LAR.  v.  a.  for.  Citar,  requirir. 
Interpelar.  Interpel•lo,  as.  1|  Instar  sobre  '1  cum- 
piiraent  de  algun  manament.  Interpelar.  Insto,  as, 
urgeo,  es. 


INT 

p.  p.  Interpelado.  In- 


INTERPEL-LAT,  DA. 

terpellatus,  arcessitus. 

INTERPOLACIÓ,  f.  Gol-locació  de  unas  cosas 
entre  altras.  Interpolacion,  interposicion.  Interpo- 
silio,  nis. 

INTERPOLADAMENT.  adv.  m.  Ab  interpo- 
lació. Inter poladamente,  interrumpidamente.  Per- 
mixlè. 

INTERPOLAR.  V.  a.  Barrejar,  col•locar  unas 
cosas  entre  altras.  Interpolar,  interponer.  Intermis- 
ceo,  es.  II  Entre  antiquaris  afegir,  mesclar  notas, 
adicions  y  cosas  novas  en  los  escrits  antichs.  In- 
terpolar. Interpolo,  as. 

INTERPOLAT,  DA.  p.  p.  Inlerpolado.  Inter- 
polalus. 

INTERPOSAR,  v.  a.  interpolar.  ||  met.  Em- 
penyar,  interessar,  posar  per  intercessor  ó  raedia- 
ner.  Interponer.  Deprecalorem  adhibere.  ||  Dir  algú 
sòn  parer.  Decir  su  dictúmen.  Senlenliam  dicere. 

INTERPOSARSE.  v.  r.  oposarse.  |]  Mediar. 
Interponerse.  Inlerponi. 

INTERPOSAT,  DA.  p.  p.  Interpueslo,  interya- 
centè.  Inlerposilus. 

INTERPOSICIÓ,  f.  Inlroducció  de  una  cosa 
entre  allras.  Interposicion.  Interpositio,  nis.  |  met. 
Intervenció  en  algun  negoci.  Interposicion.  Inter- 
jectio,  nis.  1|  Inlérval-lo,  espay  de  un  temps  à  al- 
tre. Interposicion.  ïemporis  intervallum.  |  oposi- 
ció. 

INTERPRETABLE,  adj .  Lo  que  's  pót  inter- 
pretar. Interpretable.  Iiilerpretabilis. 

INTERPRETACIÓ,  f.  La  accióde  interpretar. 
Interpretacion.  Elymologia,  ae. 

INTERPRETADOR,  m.  intérprete, 

INTERPRETAR,  v.  a.  Explicar  lo  sentit  de 
algun  aulor.  Interpretar.  Enodo,  as.  ||  Traduhir  de 
una  llengua  à  altra.  Interpretar.  Yerlo,  is.  ||  Àlri- 
buhir  una  acció  à  algun  fi  bo  ó  mal.  Interpretar. 
Rera  virtuti  vel  vitio  dare.  ||  Enténdrer  una  cosa 
en  diferent  sentit  del  que  's  diu.  Interpretar.  In- 
terpretor,  aris. 

INTERPRETAT,  DA.  p.  p.  Interpretada.  In- 
terpretatus. 

INTERPRETATIU  ,  VA.  adj .  Lo  que  serveix 
pera  interpretar.  Interpretativo.  Interpretativus, 
inlerpretans, 

INTERPRETATIVAMENT,  adv.  ra.  De  un 
modo  interpretatiu.  Interprelativamente.  Interpre- 
tatione  adhibita. 

INTÉRPRETE.  m.  y  f.  Qui  interpreta.  Intér- 
prete, interpretador,  faraute,  expositor,  interpre- 
tante.  Interpres,  etis.  ||  Lo  que  dóna  à  conèixer  los 
afectes  del  ànirao.  Intérprete.  Interpres,  etis. 

INTERPUNCCIÓ.  f.  ant.  puntuació. 

INTERREGNE,  in.  Lo  temps  que  està  un  reg- 
ne sense  rey.  Interregno.  Inlerregnum,  i. 

INTERROGACIÓ,  f.  Pregunta.  Interrogacion. 
Interrogatio,  nis.  ||  ortog.  Interrogant ,  nota  que 
expressa  la  pregunta  eo  1'  escrit,  interrogacion, 


INT 


CATALÀ. 


INT 


tM 


■I 


interrofiante.  Interrogalionis  noia.  ||  ret.  Figura  ab 
que  r  orador  pregunta,  no  per  rahó  de  dubte,  si- 
nó pera  declarar  ab  mès  vehemència  algun  afecte 
ó  passió,  ó  per  apretar  al  contrari.   Interrogacion. 

Íterrogatio,  nis. 
INTERROGACIONETA.  f.  d.  Pregunlilla,  tn- 
rogacioncilla.  Interrogaliuncula,  ae. 
INTERROGADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  interroga. 
Interrogador,  inlerroganle.  Interrogator,  perconta- 
lor,  is. 

INTERROGANT,  m.   interrogació.  2.  ||  p.  a. 

INTERROGADOR. 

INTERROGAR.  V.  a.  PREGUNTAR. 

INTERROGAT,  DA.  p.  p.  Inlerrogado.  Inler- 
rogatus. 

INTERROGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  pertany  a 
la  pregunta.  Interrogalivo,  inlerrogalorio.  Inleri'O- 
gativus. 

INTERROGATIVAMENT.  adv.  m.  A  modo 
de  pregunta,  [uterrogativamente.  Interrogalivè. 

INTERROGATORI,  A.  adj.  interrogatiu.  |{ 
m.  for.  Sèrie  de  pregunlas.  Inlerrogalorio.  Inter- 
rogatorium,  ii.  ||  for.  Examen  del  reo  ó  testimonis 
per  preguntas.  Inlerrogalorio.  Quaestio,  nis. 

INTERRÓMPRER.  V.  a  Destorbar.  Inlerrum- 
pir.  Interruinpo,  is.  ||  Suspèndrer,  no  proseguir. 
Inlerrumpir.  Cesso,  as. 

INTERROMPUDAMENT.  adv.  m.  Ab  inter- 
rupció. Interrumpidamenie,  por  intervalos.  Inter- 
ruptè,  inlercissè. 

INTERRUPCIÓ,  f.  Descans,  pausa,  disconti- 
nuació.  Inlerrupcion.  Interruplio,  nis.  1|  La  acció 
de  interrómprer  y  destorbar.  Inlerrupcion.  Inter- 
ruplio, nis.  II  ret.  reticència. 

SENSE  interrupció,  m.  adv.  contínuament. 

INTERSECARSE.  V.  r.  geom.  Tallarse,  en- 
creuarse  dos  líneas.  Intersecarse.  Tntersecari. 

INTERSECCIÓ,  f.  geom.  Encreuament  de  dos 
líneas.  Inlerseccion.  Intersectio,  nis. 

INTERSTICI.  m.  Espay,  distància  de  temps, 
determinat  per  las  lleys.  Lo  primer  que'Is  manà 
observar  fou  sant  Sírio.  Intersticio.  Interslicium, 
ii.  II  interval-lo. 

INTERU8URI.  m.  for.  l' interès  de  cert  temps. 
Inkrusurio.  Interusurium,  ii. 

iNTERUsuRi  DOTAL.  L' ínterés  que's  déuà  la  dona 
el  temps  que  se  li  ha  entretingut  lo  dot.  Inlerusu- 
rio  dotal.  Inferusurium  dotale. 

INTÉRVAL-LO.  m.  Distància,  espay  de  lloch 

temps.  Inlérvalo.  Inlervallum,  i.  ||  Espay  de  temps 
n  que  'Is  boigs  estan  en  sí.  Cíaro,  lúcida  inlérvalo. 
Phrenesis,  insaniae  intervallum.  ||  mús.  La  distàn- 
cia que  va  de  una  veu  à  altra.  Inlérvalo.  Interval- 
lum, i. 

INTERVENCIÓ,  f.  é 

INTERVENIÉNCIA.  f.  ant.  La  accióde  inter- 
venir. Inlervencion.  Interventio,  nis.  ||  for.  La  assis- 
tència del  nombrat  pel  jutge  6  superior  pera  co- 
nèixer en  algun  negoci.  Inlervencion.  Judicialis  in- 


terventio. II  com.  La  acció  de  oferirse  à  la  accepta- 
ció ó  pago  de  una  lletra  de  cambi  quant  no  la 
accepta  ó  no  la  paga  aquell  sobre  qui  està  lliurada. 
Inlervencion.  Interventio,  nis. 

INTERVENIR.  V.  n.  entrevenir. 

INTERVENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  entrevé.  In- 
tervenlor.  Interventor,  is. 

INTESTAT,  DA.  adj.  Qui  mor  sense  fer  testa- 
ment. Inleslado,  ab  inleslato.  Inlestatus. 

intestí,    na.    adj.    INTERIOR,    INTERN,  fl  mCl. 

Domèstich,  civil,  com:  guerra  intestina.  Iniesúno. 
Civilis,  inlestinus.  ||  m.  Tripa  que  fà  mòlts  volts  y 
serveix  pera  rèbrer  1'  aliment  quant  ix  del  ven- 
trell,  y  pera  expel-lir  los  excrements.  Comunment 
s'  usa  en  plural.  Inleslino.  Inteslinum,  i,  intera- 
nea,  orum.  ||  pi.  Las  tripas  del  animal.  Intestinos. 
Ililae,  arum. 

INTESTÍ  REGINETA.  aut.  BUDELL  CEGO. 

INTÉSTIA.  f.  Dret  que  competia  al  senyor  pera 
percibir  la  tercera  y  à  vegadas  la  segona  part  del 
feudo  en  las  herèncias  dels  vasalls  rustichs  y  enü- 
leutas,  morts  intestats.  Iniestia.  Intestia,  ae. 

ÍNTIM,  A.  adj.  Interior,  intern.  ínlimo.  Inti- 
mus.  II  Amich  de  tota  confiansa.  ínlimo.  Intimus- 

INTIMA  É  INTIMACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte 
de  intimar.  Inlima,  inlimacion.  Denuntialio,  nis. 

INTIMA  DE  GUERRA.  La  acció  de  demanar  satisfac- 
ció als  enemichs  dels  agravis  rebuts.  Intima  de 
guerra.  Clarigatio,  nis.  ||  Lo  dret  de  fér  presoner 
à  un  home  ó  qualsevol  altra  cosa  del  enemich,  per 
causa  del  dany  ó  injúria  rebuda.  Inlimacion.  Cla- 
rigatio, nis. 

ÍNTIMAMENT,  adv.  m.  Ab  intimitat.  ínlima- 
menle.  Familiarissimè,  ínlimè. 

INTIMAR,  v.  a.  Notiücar,  ordenar,  fèr  saber. 
Intimar.  Notifico,  intimo,  as. 

INTIMAT,  DA.  p.  p.  Inímado.  Intimatus. 

INTIMATORI,  A.  adj.  for.  Despaig  ab  que  s' 
intima  algun  decret  ü  orde.  Iniimalorio.  Intima- 
tionem  continens. 

INTIMIDAR.  V.  a.  Fér  por.  Intimidar;  paner 
miedo.  Terreo,  es. 

INTIMIDAT,  DA.  p.  p.  Intimidada .  Perterre- 
factus,  perterritus. 

INTIMITAT,  f.  Amistat  extrema.  Intimidad. 
Intima  amicitia. 

INTITULAR.  V.  a.  Posar  rètols  ó  inscripcions. 
Rolular,  intitular.  Prsenolo,  as.  ||  Posar  títol.  Titu- 
lar. Intitulo,  as. 

INTITULAT,  DA.  p.  p.  Intitulada.  Inscrip- 
lus. 

INTOLERABLE,  adj.  Insufrible,  insoporlable. 
ínlokrahle.  Intolerabilis. 

INTOLERABLEMENT.  adv.  m.  Intolerable- 
mente.  Intolerabiliter,  intoleranter. 

INTOLERÀNCIA,  f.  Impaciència,  falla  de  su- 
friment.  laiolerancia.  Intolerantia,  ae.  ||  teol.  Falta 
de  tolerància  eo  orde  à  la  religió,  sentiments,  etc. 
Intolerància.  Inloieraulia,  ae. 


44  INT  DICCIONARI 

INTOLERANT,  adj.  Qui  no  té  tolerància.  In- 
tolerante.  Intolerans. 

INTOLERANTISME.  ni.  Doctrina  de  intole- 
rància que  no  sufreix  altra  religió  que  la  seva.  />i- 
toleranlismo.  Intolerantismus,  i. 

INTRACTABLE,  adj.  Brusch,  insociable,  de 
mal  geni.  Intractable.  Asper. 

INTRA-MÜROS.  exp.  llatina.  Dins  de  una  po- 
blació. Intra-muros.  Intramuros. 

INTRANSITABLE,  adj.  Aspre,  fragós,  lloch 
per  ahont  no's  pót  transitar.  Intransitable.  Imper- 
vius,  confragosus. 

INTRANSITIU,  VA.  adj.  gram.  Se  diu  del 
verb  la  acció  del  qual  no  passa  à  altra  cosa.  Intran- 
sitivo,  neutró.  Intransilivus. 

INTRAN8ITIVAMENT.  adv.  m.  Intransiliva- 
mente.  Intransitivè. 

INTRANSMUTABLE.ad  j .  Lo  que  nos  pót  trans- 
mutar. Inlrasmutable.  Quod  transmutari  nequid. 

INTRAN8PARÉNCIA.  f.  Falta  de  trasparén  - 
eia.  Intrasparencia.  Opacitas,  atis. 

INTRANSPARENT.  adj.  Lo  que  no  es  transpa- 
rent. Intrasparenle.  Opacus. 

INTRÉPIDAMENT.  adv.  m.  Ab  intrepiditat. 
Intrépidamenle.  Impavidè. 

INTREPIDESA  É  INTREPIDITAT.  f.  Valen- 
tia, atreviment.  Intrepidez.  Audàcia,  ai,  animosi- 
tas,  atis. 

INTRÉPIT,  DA.  adj.  Animós,  valerós.  Intrèpi- 
da. Intrepidus,  strenuus.  ||  Arruixat,  temerari.  In- 
trépido,  arrojado.  Intrepidus.  |)  m.  pi.  Societat  de 
joves  galants  mòlt  anomenats  en  la  cort  de  Lluis  XIII 
de  Fransa.  Intrépidos.  Intrepidi,  orum. 

INTREVENIR.  V.  n.  entrevenir. 

INTRIGAR.  V.  n.  ant.  intrincar. 

INTRIGA,  f.  Màquina,  embolich.  Intriga.  Ma- 
chinatio,  nis,  y  ambitus,  us,  en  las  pretensions. 

INTRIGAR.  V.  a.  Embrollar,  maquinar.  Tra- 
mar, enredar,  é  intrigar  pres  del  francès  sense  ne- 
cesitat.  Machinor,  aris. 

INTRINCABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  intrincar. 
Intrincable.  Quod  intrincari  potest. 

INTRINCADAMENT.  adv.  m.  Confusament. 
Intrincadamente.  Intricatè. 

INTRINCAMENT.  m.  Embolich,  confusió.  /«.- 
trincacion,  inlrincamiento.  Implicatura,  intricatu- 
ra,  ae. 

INTRINCAR.  V.  a.  Embrollar,  enmaranyar.  In- 
trincar. Intrico,  as.  ||  met.  Confóndrer  los  pensa- 
ments ó  conceptes.  Intrincar.  Confundo,  is. 

INTRINCAT,  DA.  adj.  Revés,  difícil  de  en- 
téndrer.  Intrincado.  Intricatus. 

INTRINCH,  CA.  adj.  ant.  intrínsech. 

intrínsecament,  adv.  m.  Interiorment. 
Intrinsecamenie.  Intrinsecüs.  []  ül.  Essencialment. 
Jnlrinsecamente.  Intrinsecüs. 

intrínsech,  CA.  adj.  Interior,  intern. /n- 
trinseco.  Intrinsecüs.  |  ül.  substancial,  essencial. 
II  met.  íntim,  intimo,  familiar.  Intiraus.  ||  for.  iv- 


INT 

DiciAL.  |]  Lo  valor  ó  pes  de  la  moneda.  Intrinseco- 
Intrinsecüs.  H  ret.  S'  aplica  als  llochs  que  tenen 
las  probas  en  sí  mateixos.  Intrinseco.  Intrinsecüs, 
insitus,  infixus. 

sÉR  MÒLT  intrínsech.  fr.  Sér  mòlt  araich.  Ser 
muy  de  adentro.  Intima  uti  familiaritate. 

INTROBABLE.  adj.  fam.  Lo  que  no's  pót  tro- 
bar. Inhallable.  Quod  inveniri  nequit. 

INTRODUCCIÓ,  f.  La  acció  de  introduhir  ó  in- 
troduhirse.  Introduccion.  Introductio,  nis.  1|  Princi- 
pis, rudiments  de  qualsevol  art  ó  ciència.  Inlro- 
troduccion.  Isagoge ,  es.  []  Exordi,  principi ,  pre- 
paració. Introduccion.  Exordium,  ii.  ||  met.  Intimi- 
tat, entrada  ab  algú.  Introduccion.  Consuetedo,  in  is, 
familiaritas,  atis. 

INTRODUCTOR,  m.  Qui  introduheix.  Introduc- 
tor. Introducens. 

introductor  de  embaixadors.  La  persona  desti- 
nada en  algunas  corts  pera  acompanyar  als  embai- 
xadors y  ministres  estrangers  en  las  entradas  pú- 
blicas  y  altras  ceremónias.  Introductor  de  embafa- 
dores. Legatorum  admittendorum  minister. 

INTRODUHIR.  V.  a.  Ficar.  Introducir.  Immit- 
to,  is.  II  Ensenyar,  infundir  insensiblement  en  1' 
animo.  Introducir.  Instilo,  as.  ||  Admétrer,  usar. 
Introducir.  Introduco,  is.  ||  Fér  parlar  à  algú  en  un 
dialogo,  escrit  ó  cosa  semblant.  Introducir.  Intro- 
duco, is.  II  Facilitar,  proporcionar,  com  la  gràcia, 
la  amistat.  S'  usa  també  com  recíproch.  Introdu- 
cir. Concilio,  as. 

INTRODUHIR8E.  V.  r.  Ficarse  en  alguna  de- 
pendència, negoci,  etc.  Introducirse.  Se  immiscere. 
I  Procurarse  '1  tracte  ó  amistat  ab  algú.  Introdu- 
cirse. Alicujus  consuetudinem  sibi  compararé.  || 
fil.  Comunicarse  la  forma  à  la  matèria.  Recibirse, 
introducirse.  Introduci.  ||  ret.  insinuarse. 

INTRODUHIT,  DA.  p.  p.  Introducido.  Intro- 
ductus. 

INTRÓIT.  m.  Primera  antífona  que  diu  '1  sa- 
cerdot en  la  misa.  També  's  donava  aquest  nom  à 
las  antífonas  que's  diuhen  abans  dels  salms.  Intrói- 
to.  Introitus,  i. 

INTROSPECCIÓ,  m.  Examen  de  lo  interior  ó 
de  lo  més  recòndit  de  una  cosa.  Introspeccion.  In- 
trospectio,  nis. 

INTRÚS, A.  adj.  Ussurpador.  Intruso.  Intrusus, 
introductus,  invectus. 

INTRÜSAMENT.  adv.  m.  Per  intrusió.  Intru- 
samente.  Vi,  per  vim. 

INTRUSIÓ,  f.  usurpació. 

intuïció,  f.  teol.  Yisió  beatifica.  Intuicion.  || 
Coneixement  clar  y  directe  que  s' obté  ab  pochs  es- 
forsos  intel•lectuals.  Intuicion.  Intuitus,  us. 

intuïtiu,  va.  adj.  Pertanyent  à  la  intuició. 
Intuitivo.  Intuitivus. 

INTUÏTIVAMENT,  adv.  m.  Ab  intuició.  In- 
tuitivamenle.  Intuilivè. 

INTUMESCÉNCIA.  f.  ant.  inflor. 

INUNDACIÓ,  f.  Avinguda  de  ayguas  que  fan 


INY 


CATALÀ. 


INV 


4S 


eixir  de  mare  'Is  rius.  Inundacion.  Alluvies,  ei.  || 
met.  Munió,  raultitut  excesiva.  Inundacion.  Innu- 
nierabilis  multiludo,  copia. 

INUNDAR.  V.  r.  Exténdrerse,  escamparse  las 
ayguas  pels  camps.  Inundar.  Innalo,  as.  1|  Eixir  los 
rius  de  mare.  Inundar.  Inundo,  as.  1|  met.  Umplir 
un  país  de  gent  estrangera  ó  allras  cosas.  Inundar. 
Repleo,  es,  inundo,  as. 

INUNDAT,  DA.  p.  p.  Inundada.  Inundatus. 

INUSITAT,  DA.  adj.  Irregular,  no  usat.  Inusi- 
tada. Inusitatus. 

INÚTIL,  adj.  De  ningun  valor,  que  no  aprofita. 
Imilil.  Inutilis,  inforilis.  1|  va. 

INUTILISAR.  V.  a.  Fér  una  cosa  inservible. 
Inulilizar.  Inulilem  facere.  H  Reprimir,  tallar  los 
intents  de  algú.  Inulilizar.  Alicujus  conatus  in- 
fringere. 

INUTILI8AT,  DA.  p.  p.  Inulilizado.  Inutilis 
redditus,  faclus. 

INUTILITAT,  f.  Propietat  de  inútil.  Inulilidad. 
Inutilitas,  atis. 

INÚTILMENT,  adv.  m.  Sens  utilitat.  Iniílil- 
menfe.  Inutiliter. 

INVADIR.  V.  a.  Assaltar,  acométrer.  Invadir. 
Invadü,  is.  ||  usurpar. 

INVADIT,  DA.  p.  p.  Invadido.  Invasus. 

INVALIDACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  invali- 
dar. Invalidacion.  Rescisio,  nis. 

INVÀLIDAMENT.  adv.  m.  Sense  valor,  ni 
efecte.  Invdlidadamente.  Inaniter. 

INVALIDAR.  V.  a.  Anul-lar.  Invalidar.  Abro- 
go,  as,  rescindo,  is. 

INVALIDITAT.  f.  Aniquilamenl,  abrogació, 
nul-litat.  Invalidacion.  Rescisio,  nis. 

INVÀLIT,  DA.  adj.  Nul-lo.  Invalido.  Irrilus.  || 
Dit  del  soldat  estropejat,  malalt,  vell  que  no  pót 
servir.  Invàlida.  Infirmus,  invalidus. 

DONAR  LOS  iNVALiTS.  fr.  met.  fam.  jubilar. 

INVARIABILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  invaria- 
ble. Invariahilidad.  Immutabilitas,  atis. 

INVARIABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  variar. 
Invariable.  Immulabilis. 

INVARIABLEMENT,  adv.  m.  Sense  variació. 
Invariablemente.  Imrautabiliter. 

INVARIAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  s'  ha  variat. 
Invariado.  Stabilis. 

INVASIÓ,  f.  Embestida,  acometiment.  Invasion. 
Invasió,  nis.  j]  La  acció  de  apoderarse  à  la  forsa. 
Invasion.  Invasió,  nis. 

INVASIR.  V.  a.  IWADIR. 

INVASOR,  m.  Qui  invadeix.  Invasor.  Inva- 
sor, is. 

INVECTIVA.  f.  Discurs,  declamació  vehement 
ó  picant  contra  de  alguna  persona  ó  cosa.  Invecli- 
m.  Objurgatio,  nis. 

INVENCIBLE,  adj.  INVINCIBLE. 

INVENCIBLEMENT.  adv.  m.  ipívlnciblement. 

INVENCIÓ,  f.  L'actey  efecte  de  inventar.  Inven- 
cion.  Inventio,  nis.  [|  Engany,  patranya.  Invencion. 

TOMO  II 


Commentum,  i.  fl  Medi,  trassa.  Invencion.  Via,  aj. 
11  Troba.  Ilallazgo,  invencion.  Repertum,  i.  |]  La 
cosa  inventada.  Invecion.  Invenlum,  i.  [|  ret.  La 
primera  part  que  ensenya  à  discórrer  y  trobar  las 
rahons  pera  formar  un  discurs.  Invencion.  Inven- 
tio, nis.  II  pi.  Ficció  de  obsequi,  dolor  6  altra  cosa. 
Gataíumba.  Simulatio,  nis. 

INVENSUT,  DA.  adj.  ant.  INVICTE. 

INVENTAR.  V.  a.  Discórrer,  imaginar,  trobar, 
fér  una  cosa  de  nou.  Inventar.  Excogito,  as.  |  Fin- 
gir, discórrer  sense  fonament.  Inventar.  Fingo,  is. 

INVENTARI,  m.  Llista  dels  bens  é  hisenda. 
Inventario.  Inventarium,  ii. 

INVENTARIAR.  V.  a.  Péndrer  inventari.  In- 
ventariar. Inventarium,  commentarium  scribere. 

INVENTARIAT,  DA.  p.  p.  Inventariada.  In- 
dice  descriptus. 

INVENTAT,  DA.  p.  p.  Inventada.  Inventus. 

INVENTIU,  VA.  adj.  ant.  englnyós. 

INVENTIVA,  f.  Facilitat  en  inventar.  Inventi- 
va. Ingenium  ad  excogitandum. 

INVENTO,  m.  INVENCIÓ. 

INVENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  inventa.  Inventor, 
invencionero.  Inventor,  is.  \\  Erabustero,  trapacer. 
Inventor,  invencionero.  Fumivendulus,  i. 

INVEROSÍMIL.  adj.  Lo  que  no  té  apariéncia 
de  veritat.  Inverisimil,  inverasimil.  A  vero  abhor- 
rens. 

INVEROSIMILITUT.  f.  Falta  de  apariéncia  de 
veritat.  Inverisimilitud,  inverosimilitud.  Yeri  dissi- 
mililudo. 

INVERS,  A.  p.  p.  INVERTIT.  II  adj.  L'  estat  ac- 
tual ó  lley  de  las  variacions  de  una  cosa  que  s' 
aumenta  ó  disminueix,  à  mesura  que  altra  de  la 
qual  dependeix  ó  ab  la  que  's  compara  's  dismi- 
nueix ó  aumenta.  Inversa.  Inversus. 

INVERSIÓ,  f.  Alteració,  perturbació  del  orde 
de  las  cosas.  Inversion.  Inversió,  nis. 

INVERTIR.  V.  a.  Alterar,  trastornar,  cambiar 
r  orde  de  las  cosas.  Invertir.  Praepostero,  as.  || 
Aplicar,  emplear,  gastar  lo  diner.  Invertir.  Impea- 
do,  is. 

INVERTIT,  DA.  p.  p.  Invertida,  invirso.  In- 
versus. 

INVESTIDURA,  f.  Donació,  entrega  de  feudo. 
Envestidura,  investidura.  Dominii,  dignitatis  con- 
cessió. 

INVESTIGABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  investi- 
gar. Investigable.  Indagabilis. 

INVESTIGACIÓ,  f.  Averiguació,  examen.  In- 
vestigacion.  Investigatio,  nis. 

INVESTIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  investiga- 
Investigador.  Investigator,  ris. 

INVESTIGAR,  v.  a.  Inquirir,  examinar,  ave- 
riguar.  Investigar.  Investigo,  as. 

INVESTIGAT,  DA.  p.  p.  Investigada.  Invesli- 
galus. 

INVESTIR.  V.  a.  Conferir  un  soberà  un  feudo, 
dignitat,  etc.  ab  regoneixement  de  vasallatge.  En- 

6 


Í6 


INV 


DICCIONARI 


IRI 


vestir,  investir.  Dominium,  jus,  dignilatem  con- 
ferre. 

INVETERAMENT.  m.  Corroboració  causada 
per  vellesa.  Antigüedad,  larga  duracion,  vejez,  en- 
vejecimiento.  Inveleralio,  nis. 

INVETERARSE.  V.  r.  Envellirse.  Inveterarse. 
Senesco,  is.  ||  Durar,  permanéixer  per  mòlt  temps 
alguna  cosa.  Inveterarse.  Perduro,  as. 

INVETERAT,  DA.  p.  p.  Inveterado.  Invete- 
ralus. 

INVICTE,  A.  adj.  No  vensut.  Invicto.  Invictus. 

P  INVENCIBLE. 

INVICTÍS8IM,  A.  adj.  sup.  Invictisimo.  Invic- 
tissiraus. 

INVIGILAR.  V.  a.  VIGILAR,  OBSERVAR, 

INVINGIBLE.  adj.  Lo  que  no  's  pót  vèncer.  In- 
vencible. Invincibilis.  ||  invicte. 

INVINCIBLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo  in- 
vincible.  Invenciblemente.  Invincibiliter,  invicte. 

INVIOLABILITAT,  f.  Qualitat  de  inviolable. 
Inviolabilidad.  Inviolabilis  rei  natura,  conditio. 

INVIOLABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  ó  déu  vio- 
lar ó  profanar.  Inviolable.  Inviolabilis. 

INVIOLABLEMENT.  adv.  m.  Ab  inviolabili- 
tat. Inviolablemente.  Inviolabililer. 

INVIOLAT,  DA.  adj.  Enter,  il-lés,  no  profa- 
nat. Inviolado.  Inviolatus. 

INVISIBILITAT,  f.  Qualitat  de  invisible.  In- 
visibilidad.  Invisibililas,  alis. 

INVISIBLE,  adj.  Lo  que  no  pót  sér  vist.  Invi- 
sible. Invisibilis.  [|  m.  Nom  de  una  secta  de  protes- 
tants del  sigle  xvi  que  deyan  que  la  Iglesa  no  era 
visible.  Invisible.  Invisibilis. 

INVISIBLEMENT,  adv.  ra.  De  un  modo  invisi- 
ble. Invisiblemeníe.  Invisibiliter,  citrà  aspectum. 

INVITAR.  V.  a.  convidar, 

INVITATORI.  m.  La  anlífona  del  principi  de 
las  matines.  Invitatorio.  Invitatorium,  ii. 

INVOCACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  invocar.  Invo- 
cacion.  Invocatio,  nis.  |]  poét.  La  part  del  poema  en 
que  s' invoca  alguna  divinitat.  Invocacion.  Invoca- 
tio, nis.  II  Títol  de  algun  temple,  capella,  altar, 
etc.  pres  de  una  imatge  à  qui  's  dedica.  Advoca- 
cion.  Advocatio,  nis. 

INVOCAR.  V.  a.  Implorar,  demanar  auxili  ó 
socorro.  Invocar.  Invoco,  as. 

INVOCAT,  DA.  p.  p.  Invocado.  Invocatus. 

INVOCATORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  pera  in- 
vocar. Invocatorio.  Ad  invocandum  aptus. 

INVOLUNTARI,  A.  adj.  Forsat.  Involuntària. 
Invitüs. 

INVOLUNTÀRIAMENT,  adv.  m.  Sense  vo- 
luntat, ni  consentiment.  Involuntariamente.  In- 
vitüs. 

INVOLUNTARIETAT.  f.  Qualitat  de  involun- 
tari. Involmtariedad.  Arbitrii  vel  voluntatis  de- 
fectus. 

INVULNERABLE.  adj.  Lo  que  no  pót  sér  fe- 
rit. Invulnerable.  Invulnerabilis. 


INXA.  f.  ant.  EMPELT.  II  Llengüeta  en  los  ins- 
truments de  vent.  Estrangula.  Tuba?  insuíflandie 
lingula. 


IP. 


IPEGACUANA.  f.  Planta  de  que  ni  ha  tres  es- 
pècies ;  negra,  que  tè  las  fullas  semblants  à  las  de 
la  morella  roquera,  ab  una  nerviositat  al  mitj, 
molsudas  tovas  y  cubertas  de  un  borrissol  raspós; 
las  flors  en  ramellets  de  deu,  dotze  ó  quinze  pun- 
tas  de  cinch  fuUetas  blancas  y  cinch  fils  del  ma- 
teix color ;  las  tavellas  de  un  roig  obscur  y  plenas 
de  una  molsa  blanca;  llavors  puras,  groguencas  y 
de  figura  de  llàntia;  la  arrel  morena,  tortuosa  de 
diversos  modos  y  ab  anells  petits,  prominents,  des- 
iguals, y  arrugats;  sabor  acre  amarch.  Es  anlidi- 
sentèrica,  emètica,  pecloral,  tònica,  etc.  La  blanca 
y  grisa  tè  las  fullas  rodonas  y  dentadas,  y  sos 
efectes  són  mòlt  ménos  violents  que'ls  de  la  pre- 
cedent. Ipecacuana,  bejuquillo.  Psycotria  emelri- 
ca;  ipecacuana,  ai. 

IPSO  FACTO.  m.  adv.  Veu  llatina  que  signifi- 
ca pel  mateix  fet.  Ipso  facto.  Ipso  facto. 


IR. 


IR.  V.  n.  ant.  anar. 

IRA.  f.  Còlera,  ràbia,  furor.  Ira.  Ira,  ae.  |  met. 
Lo  càstich  executat  ó  amenassat.  Ira.  Ira,  ae.  || 
mit.  Diossa  à  qui  representan  reganyant  y  apre- 
tant  las  dents.  Ira.  Ira,  ae. 

LA  ira  trau  al  home  DE  JUDICI,  cxp.  Euseuya 
que  la  ira  ofusca  del  tot  la  rahó.  La  ira  es  locura 
el  liempo  que  dura.  Ira  horainera  in  transversum 
agit. 

IRACÚNDIA.  f.  Hàbit  viciós  y  propens  à  la 
ira.  Iracundia.  Iracundia,  ae. 

IRACUNDO,  A.  adj.  Propens  à  la  ira.  Iracun- 
do.  Iracundus.  [|  poét.  Alterat,  impetuós.  Se  diu 
dels  elements.  Iracundo.  Immittis,  trux,  furens. 

IRADAMENT,  adv.  m.  Ab  ira.  Airadamente. 
Iracundè. 

IRAR.  V.  a.  ENCOLERISAR. 

IRARSE.  V.  r.  ant.  ayrarse. 

IRASCIBLE,  adj.  Pertanyent  à  la  ira,  y  al  qui 
's  deixa  dominar  per  ella.  Irascible.  Irascibiiis, 
iracundiae  indulgens. 

IRASCIRSE.  V.  r.  ant.  atrarse,  encolerisar- 

SE. 

IRASCUT,  A.  adj.  'IRAT. 

IRAT,  DA.  adj.  Fallo,  enfadat,  indignat.  Aira- 
do.  Iratus. 

IRENA.  f.  Nom  de  dona.  Irene.  Irene,  es. 

IRENARCA.  ra.  Magistrat  romà  que  cuydava 
de  la  tranquilifat  pública.  Terreros  diu  que  alguns 
han  donat  dit  nom  à  Jesucrist.  Irenarca.  Irenar- 
cha,  ae. 

ÍRIS.  m.  ARCH  DE  SANT  MABTÍ.  1]  mct.  Pacifíca- 


IRR 


CATALÀ. 


IRR 


47 


dor.  y'm,  pacificador.  Iris,  is.  [j  anat.  Círcul  de  và- 
rios  colors  inmedial  à  la  nina  del  ull.  íris.  Iris, 
is.  II  mil.  Divinilat  fabulosa  filla  de  Taumante  y 
Electra,  missalgera  dels  déus.  íris.  Iris,  idis. 

IRLANDÈS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  que  per- 
tany ú  Irlanda.  Irlandès.  Hibernus. 

IRONIA,  f.  ret.  Tropo  ab  que  's  diu  lo  contra- 
ri de  lo  que  se  sent ;  y  's  coneix  ab  lo  to  de  la 
veu,  y  la  indignitat  del  subjecte  à  qui  s'  aplica. 
Ironia.  Ironia,  ai, 

IRÒNICAMENT,  adv.  m.  Àb  ironia.  Irónica- 
menle.  Ironicè. 

IRÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  ironia  y  lo 
que  la  conté.  Irónico.  Ironicus. 

IRÓS.  adj.  ant.  iracundo. 

IROSAMENT.  adv.  m.  ant.  iradament. 

IRRACIONAL,  adj.  Animal  que  careix  de  ra- 
hó.  Irracional.  Irrationalis.  |  Oposat  à  la  rahó  ó 
que  va  fora  de  ella.  Irracional.  Irrationabilis.  || 
arit.  y  geom.  Lo  que  no  pót  explicarse  ab  un  nú- 
mero cert,  ni  té  mida  coneguda.  Irraccional.  Irra- 
tionabilis. 

IRRACIONALITAT,  f.  Qualitat  del  animal 
que  careix  de  rahó.  Irracionalidad.  Irrationabili- 
tas,  atis. 

IRRACIONALMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
irracional.  Irracionalimnte.  Irrationaliter,  irralio- 
nabiliter. 

IRRAHONABLE.  adj.  desenrahonable. 

IRRECONCILIABLE,  adj.  Quí  no  admet  re- 
conciliació. Irreconciliable.  Inexorabilis. 

IRRECONCILIABLEMENT.  adv.  m.  De  un 
modo  irreconciliable.  Irreconciliablemenle.  Sine 
reconciliationis  spe. 

IRRECUPERABLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  re- 
cuperar. Irrecuperable.  Irrecuperabilis,  irredivi- 
vus. 

IRRECUSABLE.  adj.  Inevitable,  que  no  's  pót 
reusar.  Irrecusable,  inevitable.  Irrecusabilis,  ine- 
vitabilis,  inexcusabilis. 

IRREDIMIBLE.  adj.  Lo  que  no's  pót  redimir. 
Irredimible.  Quod  redimi  non  potest. 

IRREDUIBLE.  adj.  Incorretgible,  indomable. 
Irreducible.  Indomilus. 

IRREFORMABLE.  adj.  Lo  que  no  admet  re- 
forma. Irreformable.lnemeiïddih'úis,  irreformabilis. 

IRREFRAGABLE.  adj.  Indubitable,  que  no 
admet  refulació.  Irrefragable.  Irrefulabilis,  incon- 
cusus. 

IRREFRAGABLEMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do irrefragable.  Irrefragablemente.  Inconcussè. 

IRREGULAR,  adj.  Fora  de  regla.  Irregular. 
Irregularis.  II  Extraordinari,  poch  comú.  Irregu- 
lar. Exlrà  ordinem  posilus.  ||  Qui  té  irregularitat 
canònica.  Irregular.  Irregularis.  ||  ant.  Qui  des- 
precia  las  reglas.  Irregular.  Regularum  contemp- 
tor. 

IRREGULARITAT,  f.  Qualitat  de  irregular. 
Irregularidad.  Irregularitas ,  atis.  []  Impediment 


canónich  que  no  permet  rébrer  ni  exercitar  los 
ordes  ecclesiàsticbs.  Irregularidad.  Irregularitas, 
atis.  II  Inobservància,  despreci  de  las  Ueys.  Irre- 
gularidad. Defectus  ,  us ,  asymetria,  ae.  ||  gram. 

ANOMALIA. 

IRREGULARMENT,  adv.  m.  Fora  de  regla, 
sens  ó  contra  l' orde.  Irregularmente.  Incongruen- 
ter. 

IRRELIGIÓ.  f.  Impielat,  despreci  de  la  reli- 
gió. Irreligion,  irreligiosidad.  Irreligio,  nis,  im- 
pietas,  atis. 

IRRELIGIÓS,  A.  adj.  Impio,  faltat  de  religió. 
Irreligioso.  Irreligiosus. 

IRRELIGIOSAMENT.  adv.  m.  Impiament, 
sense  religió.  Irreligiosamente,  impiamente.  Irreli- 
giosè,  impiè. 

IRRELIGI08ITAT.  f.  IRRELIGIÓ. 

IRREMEDIABLE.  adj.  Lo  que  no  té  remey. 
Irremediable.  Irremediabilis. 

IRREMEDIABLEMENT.  adv.  m.  Sense  re- 
mey. Irremediablemenie.  Irremediabiliter ,  extra 
spem  remedii. 

IRREMISSIBLE,  adj.  Imperdonable.  Irremisi- 
ble.  Irremissibilis. 

IRREMISSIBLEMENT,  adv.  m.  Sense  remey 
ó  perdó.  Irremisiblemente.  Necessariò. 

IRREPARABLE,  adj.  Lo  que  no 's  pót  repa- 
rar. Irreparable.  Irreparabilis. 

IRREPARABLEMENT,  adv.  m.  Sense  cap 
medi  ni  àrbitre  pera  reparar  algun  dany.  Irrepa- 
rablemenle.  Sine  remedio. 

IRREPREHENSIBLE.  adj.  Qui  no  pót  sér  re- 
près. Irreprensible.  Irreprehensibilis,  irreprehen- 
sus. 

IRREPREHENSIBLEMENT.  adv.  m.  Sense 
culpa,  sense  motiu  de  reprehensió.  Irreprensible- 
mente.  Extra  culpam. 

IRRESISTIBLE,  adj.  Lo  que  no  's  pót  resistir. 
Irresislible.  Cui  resisti  non  potest. 

IRRESISTIBLEMENT,  adv.  m.  Sense  poder 
resistir.  Irresisliblemenle.  Absque  resistenlia. 

IRRESOLT,  A.  adj.  ant.  irresolut. 

IRRESOLUBLE,  adj.  Indeterminable.  Irreso- 
luble. Irresolubilis. 

IRRESOLUCIÓ.  f.  Indeterminació,  incerlitul 
del  enteniment.  Irresolucion.  Dubitalio,  nis. 

IRRESOLUT,  A.  adj.  Indeterminat.  Irresolu- 
to,  irresuello,  irresoluble.  Dubius. 

IRRESPIRABLE,  adj.  med.  Lo  que  no  es  pro- 
pi ó  no  serveix  para  la  respiració.  Irrespirable. 
Irrespirabilis. 

IRREVERÈNCIA,  f.  Falla  de  reverencia,  ó 
respecte.  Irreverència.  Irreverenlia,  íb. 

IRREVERENT,  adj.  Qui  falla  à  la  reverència 
ó  respecte.  Irreverenle.  Irreverens. 

IRREVERENTMENT.  adv.  m.  Sense  venera- 
ció, sense  respecte,  ó  reverència.  Irreverentemente. 
Irreverenter. 

IRREVOCABILITAT,  f.  Qualilat  de  irrevoca- 


48  ISL 

ble.  Irrevocal•llidad.  Irrevocabilis  rei  natura,  con- 
ditio ;  stabililas,  atis. 

IRREVOCABLE,  adj.  Lo  que  no 's  pót  revo- 
car. Irrevocable.  Irrevocabilis. 

IRREVOCABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
irrevocable.  Irrevocablemente.  Irrevocabiliter. 

IRRISIBLE,  adj.  Digne  de  burla  ó  despreci. 
Irrisible.  Deridendus. 

IRRISIÓ.  f.  Burla,  despreci.  Irrision.  Rhon- 
cus,  i. 

IRRISORI,  A.  adj.  Lo  que  provoca  à  burla. 
Irrisòria.  Irrisorius. 

IRRISÓRIAMENT.  adv.  m.  Per  modo  de  irri- 
siü.  Irrisoriamente.  Ludibrio,  per  deridiculum. 

ÍRRIT,  A,  É  irritat,  DA.  adj.  Nul-lo,  abo- 
lit, invàlit.  Irrito,  nulo.  Irritus. 

IRRITABILITAT,  f.  Propensió  à  irritarse. 
Irritabilidad.  Irritabililas,  atis. 

IRRITABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  irritar  ó  anul- 
lar.  Irritable.  Rescindi  valens.  ||  Qui  fàcilment  s' 
irrita  ó  encolerisa.  Irritable.  Irritabilis. 

IRRITACIÓ,  f.  La  acció  de  irritar  ó  irritarse. 
Irrilacion,  irritamiento.  Irritatio,  nis. 

IRRITADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Irriíadisimo. 
Yaldè  iratus. 

IRRITAMENT.  m.  IRRITACIÓ. 

IRRITANT,  p.  a.  Qui  irrita.  Irritante,  irrita- 
dor.  Irritator,  is. 

IRRITAR.  V.  a.  Exasperar.  Irritar.  Irrito,  as. 
II  ANUL•LAR.  (1  Excitar  vivament  la  ira.  Irritar,  en- 
crudecer,  enconar,  volar.  Irrito,  as. 

IRRITARSE.  V.  r.  Ayrarse,  enfadarse.  Irritar- 
se. Yehementer  irasci. 

IRRITAT,  DA.  p.  p.  Irritada.  Irritatus. 

IRROGAR.  V.  a.  OCASIONAR. 

IRRUIR.  V.  a.  ant.  embestir,  acométrer. 
IRRUPCIÓ,   f.  Acomesa  violenta.   Irrupcion. 
Excursus,  us,  irruptio,  nis. 

IS. 

tSABELLE.  adj.  ant.  Color  de  palla.  Melado, 
pajado,  pajiza.  Mel  i  nus. 

ISAGOGE.  f.  Introducció,  elements  de  qual- 
sevol art  ó  ciència.  Isagoge.  Isagoga,  íe,  isagoge, 
es. 

ISART.  m.  Cabra  salvatge.  Cahra  mantes,  sàr- 
ria. Rupicapra,  se. 

ISDIORIÀ,  NA.  adj.  Pertanyent  à  sant  Isido- 
ro.  Isidoriano.  Ad  sanctum  Isidorium  pertinens. 

ISLA.  f.  Terra  circuhida  de  mar.  Isla.  Insula, 
íB.  II  met.  Edifici  ó  conjunt  de  casas  circuhit  per 
totas  parts.  Manzana,  isla.  Insula,  se. 

ISLAR.  V.  a.  AISLAR. 

ISLAT,  DA.  p.  p.  AISLAT. 

ISL£ny,  A,  É  ISLENYO,  A.  adj.  Natural  de 
y  lo  pertanyent  à  la  isla.  hiena.  Insulanus,  insu- 
laris. 

ISLETA.  f.  d.  Isleta,  islica,  illa,  tia.  Parva  in- 
sula. 


DICCIONARI  ITI 

ISLOT.  m.  Isla  petita  y  despoblada.  Islole.  De- 
serta insula.  II  Roca  circuhida  de  mar.  Islate,  farà- 
llom,  farillon,  farellon.  Insula,  ae.  |  Terreno  cir- 
cuhit de  rocas.  Isleo.  Insula,  ae. 

ISMAELITAS.  adj.  Pobles  que  descendeixen 
de  Ismael,  fill  de  Abraham  y  de  Agar.  Ismaelitas, 
agarenas.  IsmaélitíB. 

ISÓCRONO.  adj.  S'  aplica  als  moviments  que 
's  fan  en  igual  temps.  Isócrono.  Isochronus. 

ISÓGONO.  adj.  geom.  Se  diu  de  las  figuras 
que  tenen  anguls  iguals.  Isógono.  Isogonus. 

ISOMERIA.  f.  alg.  Modo  de  separar  una  igua- 
lació dels  trencats,  reduhintlos  à  una  denomina- 
ció, y  multiplicant  cada  membre  de  la  equació  pel 
denominador  comú.  Isametria.  Isoraetria,  ae. 

ISOPERÍMETRO.  adj .  Figura  que  té  igual  la 
circunferéncia.  Isoperimetro.  Isoperimeter. 

ISOPLEURO.  adj.  geom.  Lo  mateix  que  triàn- 
gul  equilàtero.  Isopleura.  Isopleurus. 

ISÓSCELES.  adj.  geom.  Triàngul  que  sòls  té 
dos  costats  iguals.  Isósceles,  equicruro.  Isosceles. 

ISRAELITA,  adj.  Natural  de  ó  pertanyent  à  Is- 
rael. Israelita.  Israelita,  ae. 

ISRAELÍTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  Israel. 
Israelilica.  Israéliticus. 

IS8A.  nàut.  expr.  pera  issar.  Iza.  Attolle.  j]  met. 
expr.  pera  donar  pressa.  Alon,  vamos,  pranta.  Age. 

ISSAR.  v.  a.  nàut.  Atissar,  tirar  amunt  algun 
pes.  Izar.  Yelas  solvere. 

ISSAR  ALS  GOSSOS,  fr.  ABORDAR. 

ISTME.  m.  Llengua  de  terra  entre  dos  mars, 
que  junta  una  península  al  continent.  Islmo,  istmo. 
Isthmus,  i. 

ISTMIÓ.  m.  Espècie  de  collaret  que  usa  van  las 
donas  gregas  y  que  està  representat  en  certas  me- 
dallas.  Istmian.  Istmion,  nis. 


IX. 


ITALIÀ,  NA.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Itàlia.  Italiana.  Italus. 

ITÀLICH,  CA.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Itàlica  fundada  per  Escipió,  ahont  està  vuy  Santi- 
ponce.  Itàlica.  Italicus. 

ITEGA.  f.  Dona  que'l  Négus  de  Abissínia  ele- 
geix per  esposa.  Itega.  Itega,  ae. 

ítem.  Yeu  del  llatí  pera  distingir  los  capítols 
ó  apartats  del  escrit.  ítem,  mas,  tambien,  asimis- 
mo.  ítem,  etiam. 

ITERABLE.  adj.  Lo  que  es  capàs  de  repetirse. 
Iterable.  Iterabilis. 

ITERACIÓ.  f.  Repetició.  Ileracion.  Iteratio,  nis. 

ITERAR.  V.  a.  Repetir.  Ilerar.  Itero,  as. 

ITERAT,  DA.  p.  p.  Iterado.  Iteratus. 

ITERATIU ,  VA.  adj.  for.  Lo  que's  reitera.  He- 
ralivo.  Iteratus. 

ITIFALÓFOROS.  m.  pi.  Ministres  de  las  or- 
gias,  que  en  las  professons  ó  carreras  de  bacants 
anavan  disfressats  de  faunos,  imitant  à  las  perso- 


IVE 


CATALÀ. 


ÏVE 


49 


nas  ubriacas  y  cantant  himnes  bàquichs.  liifalófa- 
ros.  Itiphalophori. 

rriMBO.  m.  Dansa  y  canso  bàquicas.  Ilimbo. 
Itimbus,  i. 

rTINERARI.  adj.  Pertanyent  als  camins.  Ili- 
nerario.  Itinerarius.  [|  m.  Descripció  de  un  viatge, 
y  també  '1  lloch  dels  pobles  y  carreras  per  ahont 
s'  ha  de  viatjar.  Ilinerario.  Itinerariura,  ii. 

ITIRÍCIA.  f.  ICTERÍCIA. 


IV. 


IVA  MOSCADA.  Planta  que  té  la  cama  este- 
sa, un  peu  y  milj  de  llarga,  de  olor  de  almesch  y 
mòlt  diaforética.  Pinillo  almizdado.  Teucrium,  ii, 
iva,  a;. 

IVARSOSAMEIVT.  m,  RÀPIDAMENT  ,  LLEST A- 
MENT. 

IVERN.  m.  La  estació  mès  freda  del  any,  que's 


coniensa  en  22  de  desembre  y  acaba  en  21  de 
mars.  Invierno.  Bruraa,  aa. 

NI  IVERN  SENSE  CAPA,  NI  ESTIU  SENSE  CARABASSA. 

ref.  Denota  que  totas  las  cosas  tenen  sòn  temps.  Ni 
en  invierno  sin  capa,  ni  en  verano  sin  calabaza. 

Hybernum  per  iter,  pinguis  ne  paínula  desit, 

Neve  per  aislivam  plena  lagena  viam. 

IVERNADA.  f.  La  temporada  de  i  vern.  laver- 
nada.  Hiematio,  nis. 

IVERNADER.  m.  Lloch  cómodo  pera  pasar  1' 
ivern.  Invernàculo,  invernadero.  Ilibernacula,  a?. 
II  Lloch  pera  mantenir  en  regions  fredas  ó  trem- 
padas,  plantas  tropicals  ó  que  sols  viuhen  à  una 
temperatura  mòlt  alta.  Invernàculo,  invernadero. 
Hibernacula,  íe. 

IVERNAR.  V.  a.  Passar  V  ivern.  Invernar.  Hie- 
ino,  as. 

IVERNENGH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  ivern. 
Invemizo.  Hibernus. 


■>-^^' 


à^M 


50 


JAC 


DICCIONARI 


JAM 


J.  Desena  lletra  del  abecedari,  y  serveix  pera 
lo  mateix  que  la  i  consonant  del  llatins. 


JA. 

JA.  adv.  t.  pera  denotar  temps  passat,  Ya.  Jam. 
[|  Temps  present,  fent  relació  al  passat,  com :  ja  ho 
enteneu.  Ya.  Jam,  nunc.  ||  Denota  temps  venider, 
com :  ja'n  parlarem.  Ya.  Aliàs,  post.  I  Luego,  inme- 
diatement,  com:  ja  vinch.  Ya.  Jam.  ||  Conjuncció 
que  s'  usa  repetida  en  dos  ó  mès  oracions  ó  mem- 
bres, com:  JA  es  de  una  opinió,  ja  de  altra.  Ya.  Mo- 
dò,  modò;  aliàs,  aliàs.  ||  interj.  pera  denotar  que 
'ns  recordam  de  alguna  cosa.  Ya.  Jam,  jam.  ||  in- 
lerj.  de  despreci  ab  que  donam  à  enténdrer  que  no 
fem  cas  ó  no  crehem  loque'ns  diuhen.  Ya.  Yah.  ||  S' 
usa  pera  concedir  ó  apoyarlo  que'ns  diuhen,  com: 
JA  's  véu.  Ya,  es  claro.  Et  quidem.  ||  Indica  recor- 
darse  de  alguna  cosa.  Ya,  si.  Memini,  etiam.  |1  in- 
terj. de  despreci.  Ya.  Jam.  ||  Pera  concedir  ó  apo- 
yar.  Ya.  Jam.  []  partícula  supositiva.  Ya,  sea  asi. 
Concedo,  transeat. 

JA  QUE.  exp.  En  suposició.  Ya  que,  puesto  que, 
supueslo  que.  Quoniam. 

JACA.  f.  Arbre  de  la  índia,  mòlt  gran  y  gros, 
la  fulla  del  qual  es  de  un  pam,  de  vert  clar,  ab  un 
nirvi  gros  y  clar  pel  mitj ;  lo  fruyt  es  llarch  y  gros, 
y  tot  vert  osbcur.  Yaca.  Arbor  jaca. 

JÀCARA.  f.  Canso  pera  ballar.  Jàcara.  Balis- 
tea,  orum. 

JACCi.  m.  ant.  jacinto. 

JÀCERA ,  JÀCENA  Y  JÀSSENA.  f.  arq.  La 
viga  travessera  que  sosté  altres  menors.  Jdcera,  so- 
lera. Grandior  trabs. 

JACINT,  m.  ant.  y 

JACINTO.  m.  Pedra  preciosa  de  tres  espècies, 
una  de  color  de  taronja,  altra  de  girasol ,  y  altra 


de  poncem.  Jacinlo.  Hyacinthus,  i.  ||  Planta  de  ca- 
bessa,  que  fa  las  flors  purpúreas,  blavas  y  blancas. 
Jacinto.  Hyacinthus,  i.  |1  n.  p.Jacmío.  Hyacinthus. 

JACME.  m.  ant.  jauhe. 

JACO.  m.  Vestit  curt  de  tela  basta  de  pel  de 
cabra,  que  usavan  anlíguament  los  soldats.  Jaco. 
Saccus,  i.  [|  fam.  tunda,  pallissa. 

JACOBÍ,  m.  Sectari  de  Jacobo  que  negava  dos 
naturalesas  en  Jesucrist.  Jacobino,  jacobita.  Jaco- 
binus,  i. 

JACOBINISME.  m.  Secta  dels  jacobins.  Jaco- 
binismo.  Jacobinismus,  i. 

JACTÀNCIA.  f.  Vanitat,  vanaglòria.  Jaclancia. 
Glòria,  se. 

JACTANCIÓS,  A.adj.  Arrogant,  orgullós.  JaC' 
lancioso,  fanfarron.  Gloriosus,  jactabundus,  jac- 
tans. 

JACTARSE.  V.  r.  Vanagloriarse.  Jaelarse.  Jac- 
to,  as. 

JACULATORI,  A.  adj.  Breu  y  fervorós.  Jacu- 
laiorio.  Jaculatorius. 

JACULATÒRIA,  f.  Oració  breu  y  fervorosa. 
Jaculatòria.  Jaculatòria,  íe. 

JAENT.  m.  La  inclinació  que  prenen  las  cosas 
inmaterials.  Habito.  Forma,  aj. 

AGAFAR  ó  pÉNDRER  LO  JAENT.  fr.  Aplanarse,  po- 
sarse  ab  regla.  AmoWarse.  Ad  typum  reformaré. 

JAIR.  V.  n.  ant.  gaudir. 

JALÉ.  m.  ter.  y 

JALECO.  m.  Justillo,  armilla  sense  mànegas 
ni  faldas.  Chaleco.  Chlamydula,  ae. 

JALISCO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  la  província  de  Jalisco.  Jalisco.  Jalisyus. 

JAMAY.  adv.  t.  MAT. 

JÀMBICH,  CA.  adj.  poét.  Lo  que  pertany  al 
peu  jambo.  Jdmbico.  Jambicus. 

JAMBO.  m.  poét.  Peu  del  vers  llatí  de  una  sil* 
laba  breu  y  altra  llarga.  Jambo.  Jambus,  i. 


JAR 


CATALi 


JAY 


51 


JAMÉ.  m.  planla.  Jaimin  doble.  Jasminum  du- 
plex. 

JAMEQUIA.  f.  Veu  àrabe.  iglésu. 

JAMÉ8.  adv.  t.  MAY. 

JAMI8.  m.  Espècie  de  tela  de  colo  de  Llevant. 
James.  Tela  sic  dita.  1|  Estudi  de  Turquia  ahonl  s' 
ensenyan  las  lleys  del  Coran.  Jamis.  Schola,  ae. 

JAN.  n.  p.  corromput,  jüan. 

ES  UN  Bo.N  JAN.  exp.  Deuota  '1  geni  bo  y  senzill. 
Buen  Juan,  Juan  de  buena  alma.  Candidus. 

JANER.  m.  Lo  primer  mes  del  any.  Enero.  Ja- 
nuarius,  ii. 

NO  FA  BON  JANER  SI  NO  DEIXA  LAS  BASSAS  PLENAS. 
AYGUA  DE  JANER  UMPLE  BÒTAS  Y   GRANER. 

JANET.  n.  p.  de  home.  Juanilo.  Joannes,  is.  || 
m.  ant.  Caball  mès  petit  que 'Is  altres  però  més 
lleuger.  Jinele.  Parvus  sed  agilis  equus. 

JANÍSSERO.  m.  GENÍSSARO. 

JANOT.  m.  Apocat.  Juan  lanas.  Pusilanimis. 

JANSEIVISME.  m.  Doctrina  ó  secta  de  Janse- 
ni,  Jansenismo.  Jansenismus,  i. 

JANSENISTA.  in.  Qui  segueix  la  doctrina  de 
Janseni  bispede  Ipre.  Jansenista.  Jansenista,  se. 

JÀNTICAS.  f.  pi.  Festas  militars  que  'Is  mace- 
donis celebravan  en  lo  mes  jàntich  y  en  las  quals 
se  purificava  1'  exèrcit  fentlo  passar  entre  las  dos 
meytats  de  una  gossa  sacrificada.  Jdnticas.  Janti- 
cae,  arum. 

JÀNTICH.  m.  Mes  dels  macedonis  que  corres- 
ponia al  de  abril.  Jdnlico.  Janticus.  ||  adj.  Denomi- 
nació de  un  àcit  que  té  la  propietat  de  fér  precipi- 
tar móltas  sals  en  groch.  Jdnlico.  Janticus. 

JAPONÈS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
al  Japó  regne  del  Assia.  Japonès,  japonense,  japon. 
Japonius. 

JAQUÉ,  interj.  Fuig  de  aqui,  apariat.  Jaqué. 
Fuge,  apage.  ||  En  lo  joch  de  escachs,  veu  ab  que 
s'  avisa  al  rey  que  està  ferit,  pera  que  mude  de 
lloch  y  's  llibre  del  mate.  Jaqué;  jaqué  y  mate. 
Yox  qua  in  latrunculorum  ludo  regem  periculo  ob- 
noxium  esse  indicitur. 

JAQUÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
Jaca.  Jaqués.  Jaccensis. 

JAQUET.  m.  Joch  de  tàulas  que's  juga  ab  tres 
daus  en  lo  qual  se  van  passant  los  peons  al  entorn 
por  las  caselas  desocupadas,  y  qui  primer  las  pót 
arribar  al  extrem  contrari  y  las  trau,  guanya.  Cha- 
quete.  Fritillus,  i. 

JAQUETA,  f.  Vestidura  ab  mànegas  y  sense 
solapa  pera  abrich  del  pit.  Chaqueta.  Manicatus 
thorax.  j]  La  que  arriba  fins  als  genolls.  Jaqueta. 
Parachlarays,  idis. 

JAQUETETA.  f.  d.  Jaquetilla.  Parvus  thorax, 
brevesagulum. 

JAQUIR.  V.  a.  ant.  deixar,  llansar.  1|  ant.  pe- 
netrar. 

jaquit,  da.  p.  p.  deixat,  desamparat. 

jardí.  m.  Hort  de  recreo.  Verjel,  jardin.  Yi- 
ridiarum,  topiarium,  ii.  |1  Lloch  comú,  necessària 


en  las  embarcacions.  Jardin.  Lalrina,  sa.  ||  inet. 
Cosa  deliciosa  y  hermosaà  la  vista.  Jardin.  Decus, 
oris.  II  Cosa  de  diferents  colors.  Jardin.  Yariega- 
ta  res. 

JARDINATGE.  ni.  jardineria. 

JARDINER,  m.  Qui  cuida  algun  jardí.  Jardi- 
nero.  Topiarius,  ii. 

JARDINERIA,  f.  Art  de  Cultivar  los  jardins. 
Jardineria.  Topiaria,  ai. 

JARDINET.  m.  d.  Jardinito,  illo.  Hortulus,  i. 

JARGON.  m.  ant.  gerga. 

JARRO.  m.  GERRO. 

JAS.  m.  Llit  ó  altra  cosa  sobre  que's  dorm.  Ya- 
cija.  Lectum,  i.  ||  Paratje  ahont  solen  jàurer  los 
animals.  Cama.  Cubile,  is.  1|  Senyal  que  deixa  so- 
bre la  terra  lo  que  ha  estat  algun  temps  en  ella. 
Jacilla.  Vesligium,  ii.  j]  penca.  ||  exp.  fam.  S'  avi- 
sa à  algú  que  prenga  alguna  cosa.  Toma.  Accipe, 
cape. 

FÉR  LO  JAS.  fr.  met.  Disposar  las  cosas  industrio- 
sament  pera  conseguir  algun  fi.  Mullir.  Pararé  viam. 

JASMÍ.  m.  gessamí. 

JASÓ.  n.  p.  de  home.  Jason.  Jason,  is. 

JASPE.  m.  Pedra  preciosa  de  diferents  colors, 
que  admet  un  puliment  y  llustre  hermosíssim.  Jas- 
pe.  Jaspis,  idis. 

JASPEAR  Y  JASPEJAR.  V.  a.  Pintar  imitant 
los  colors  del  jaspe.  Jaspear.  Jaspideo  colore  al- 
linire. 

JASPE AT  Y  JASPE JAT,  DA.  p.  p.  y  adj. 
Jaspeado.  Variegatus. 

JASPI.  m.  JASPE. 
JASSA.  f.  MARXA. 

JASSAMÍ.  m.  gessamí. 
JÀSSENA.  f.  JACERA. 
JAT.  adv.  ENCARA.  II  JA. 

JATSESIA  Y  JATSIA.  conj.  ant.  Encara  que, 
no  obstant.  i\o  obslante,  aunque,  como  sea,  caso 
que.  Nihilominus. 

JATSIA  QUE.  exp.  Posat  que.  Ya  sea  que.  Posito 
quod. 

JAUFRE.  n.  p.  de  home.  jofre. 

JAUME.  n.  p.  de  home.  Santiago,  Jaime.  Ja- 
cobus,  i. 

JÀURER.  V.  n.  Estar  ajagut.  Yacer,  estar  echa- 
do.  Jaceo,  es.  ||  Fér  llit  per  malalt.  Hacer  cama. 
Decumbo,  is.  ||  met.  Estar  parada ,  en  vaga ,  sense 
curs  alguna  cosa.  Dormir;  estar  par alizado,  para- 
do,  en  calma.  Negotium  silere.  ||  Estar  algun  pes 
en  lo  fondo  del  mar.  Estar  en  el  fondo  del  mar.  In 
profundo  maris  jacere. 

JÀURERSE.  V.  r.  ajaurerse. 

JAUSENT.  adj.  ant.  oosós. 

JAUSIMENT.  m.  ant.  GOIG,  gaudiment. 

JAUSIR.  V.  a.  ant.  gaudir. 

JAVALÍ.  m.  PORCH  SENGLAR. 

JA  VANES.  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Java  isla  de  índias.  JavOy  javanés.  Ad  Javara  per- 
tinens. 


52 


JER 


JAY.  m.  JAYO, 

JAYA.  f.  Dona  vella,  Vieja,  abuela.  Anus,  us, 
vetula,  ae. 

JAYO.  m.  Home  vell.  Viejo,  abuelo,  anciano,  y 
jaqué  entre  'Is  alaibs.  Senex,  is,  velulus,  i. 


JE. 


JELASSIAN8.  m.  pi.  Bufons,  joglars  ó  gracio- 
sos  públichs.  Jelasianos.  Jelasiani,  orum. 

JENÀGIA.  f.  Quadrat  de  setze  íilas  sobre  setze 
fileras  en  la  falange  grega.  Jenagia.  Jenagia,  a;. 

JENELÀSIA.  f.  Lley  lacedeniónia  instituïda 
per  Licurgo,  que  prohibia  als  estrangers  residir 
en  lo  territori  de  la  república.  Jcnelasia.  Jenela- 
sia,  ae. 

JENODOQUI.  m.  Hospici,  lloch  en  que  's  do- 
nava gratúitament  hospitalitat  als  estrangers  que 
viatjavan.  Jenodoquio.  Jenodoquium,  ii. 

JENOGRAFIA.  f.  Coneixement,  estudi  de  las 
Uénguas  estrangeras.  Jenografia.  Jenografia,  íe. 

JENOGRÀFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  je- 
nografia. Jenogràlico.  Jenographicus,  i. 

JENÓGRAFO.  m.  Lo  qui  's  dedica  à  la  jeno- 
grafia. Jenógrafo.  Jenographus,  i. 

JENONS.  ra.  pi.  Griaturas  que  'Is  mahometans 
tenen  com  à  semidéus.  Jenones.  Jenoni,  orum. 

JERÀSIA.  f.  med.  Malaltia  dels  cabells  que  'Is 
posa  sechs,  Uanuts  y  polsosos.  No  regoneix  mès 
causa  que  la  falta  de  nutrició  de  la  bulba  dels  ca- 
bells à  conseqüència  de  la  sequedat  del  cúiis  pelós. 
Jerasia.  Jerasia,  ae. 

JERIF.  m.  Nom  de  dignitat  entre  'Is  moros, 
que's  dóna  per  la  noblesa.  Jerife.  Nobilitatis  inter 
mauros  cognomen. 

JERÓFORO.  m.  Nom  donat  als  sacerdots  egip- 
cis que  portavan  las  cosas  sagradas.  Jeróforo.  Je- 
roforus,  i. 

JEROFTÀLMIA.  f.  med.  Oftalmia  que  consis- 
teix en  una  forta  coissor,  picor  y  bermelló  dels 
ulls  però  sense  inflor  ni  llagrimeig.  Jeroflalmia. 
Jeroftalmia,  ai. 

JEROFTÀLMICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à 
la  jeroftalmia.  Jeroflàlmico.  Jeroftalmicus,  i. 

JEROPÀGIA.  f.  Abstinència  dels  primers  cris- 
tians que  durant  la  quaresma  no  menjavan  sinó 
pa  y  fruyta  seca.  Jeropagia.  Jeropagia,  ae.  ||  Gene- 
ro de  abstinència  practicada  pels  alletas  à  fi  y 
efecte  de  aumentar  las  forsas.  Jeropagia.  Jeropa- 
gia, a;.  11  med.  Us  exclusiu  de  aliments  sechs  y 
conservats.  Jeropagia.  Jeropagia,  ír. 

JER03ÓLIIVI  Y  JEROSOLIMITÀ,  NA.  adj. 
Natural  de  y  pertanyent  à  Jerusalem.  Jerosolimi- 
lano.  Hierosolimitanus. 

JEROTRÍBIA.  f.  med.  Fricció  seca  sobre  una 
part  malalta  pera  cridarhi  '1  calor  y  '1  moviment. 
Jerolribia.  Jerotribia,  ae. 

JERUSALEM,  f.  Ciutat  de  Palestina,  capital  de 


DICCIONARI  JIL 

Judea,  fundada  per  Meiquísedech.  Jerusalem.  Hie- 
rosolima,  ae. 

JERUSALEM,  JERUSALEM,  COM  MÈS  ANAM  MANCO  VA- 
LEM, ref.  ab  que's  manifesta  la  successiva  deterio- 
ració ó  empitjorament  de  alguna  cosa.  Martin, 
Martin,  cada  dia  mas  ruin ;  el  asnillo  de  Carracena 
que  mientras  mas  andaba,  mas  ruin  era;  el  asnillo 
de  san  Sadurnin,  cada  dia  mas  ruin.  Posterior  dies 
acerbior  priore. 

JESUATS.  m.  pi.  Nom  de  una  espècie  de  reli- 
giosos, qual  orde  s'  aprobà  per  Urbà  Y  l'any  1367. 
Portavan  túnica  blanca  y  barret  del  mateix  color 
y  seguian  la  regla  de  sant  Agustí.  Jesuatos.  Je- 
suati,  orum. 

JESUCRIST.  m.  Lo  fill  de  Dèu  fét  home.  Jesu- 
crislo.  Jesuschrislus,  i. 

JESUÍTA.  m.  Indivíduo  de  la  companyia  de 
Jesús.  Jesuïta.  Jesuila,  aï. 

JESUÍTICH,  ca.  adj .  Pertanyent  à  jesuítas  y 
à  sòn  orde.  Jesuitico.  Jesuiticus. 

JESUITISSA8.  f.  pi.  MONJASDE  LA  ENSENYANSA. 
JESSEMÍ.  m.  GESSAMÍ. 

JESÚS.  m.  Nom  venerable  y  dolcíssim  de  nos- 
tre Redemptor.  Jesús,  Salvador.  Jesús,  us.  [j  interj. 
de  admiració  y  espant.  Jesús.  Bone  Jesu ;  proh  Je- 
sús. [|  L'  abecedari  per  haverhi  una  creu  ó  Jesús 
pintat.  Christui.  Alphabelum,  i. 

EN  UN  DIR  JESÚS.  cxp.  Eu  uu  momcnl.  En  un  decir 
Jesws.  Temporis  punclo. 

ESTAR  EN  LO  JESÚS.  fr.  ESTAR  EN  l'  ABECÉ. 

FERNE  'l  bon  JESÚS.  fr.  Fcr  de  algú  tol  lo  que's 
vól,  ferlo  anar  y  venir  inútilment  en  orde  à  algun 
fi.  Traer  d  alguna  como  palillo  de  suplicaciones,  ó 
como  palillo  de  un  barquillero ;  llevar  à  alguno  al 
pilon.  Multis  et  variis  jussis  aliquem  exagitare,  vel 
circumducere. 

NO  SABER  LO  JESÚS.  fr.  NO  SABER  h'  ABECÉ. 

JEYA.  f.  Sols  s' usa  en  la  frase  tenir  bona  ó  ma- 
la JEYA,  y  significa  tenir  un  bon  ó  mal  dormir,  ó 
estar  quiet  ó  inquiet  en  lo  llit.  Ser  de  buena  ó  mala 
yacija.  Tranquillum  aut  inquietum  carpere  som- 
num. 

JHS.  Abreviatura  de  jesús. 


JI. 


JILOFÓRIAS.  f.  pi.  Festas  dels  juheus  en  las 
quals  se  portava  solemnement  llenya  al  temple 
pera  conservar  lo  foch  sagrat  que  devia  cremar 
sempre  en  1'  altar  dels  holocausles.  Jiloforias.  Ji- 
lophoriae,  arum. 

JILÓFORO.  m.  Cada  un  dels  sacerdots  juheus 
que  encenian  lo  foch  sagrat  y  que  tenian  cuydado 
de  conservarlo.  Jilóforo.  Jilophorus,  i. 

JILOGLÍFIA.  f.  Art  de  grabar  caràcters  en  la 
fusta.  Jiloglifia.  Jilogliphia,  ae. 

JILOGLÍFIGH,  ca.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
jiloglífia.  Jilogli^co.  Jilogliphicus,  i. 


II 


JOC 


CATALÀ. 


JOC 


53 


JILÓGLIFO.  m.  Lo  qai  graba  caràcters  en  la 
fusta.  Jilóglifo.  Jilogliphus,  i. 

JILOGRAFIA.  f.  Art  de  imprimir  ab  caràcters 
de  fusta  ó  ab  planxas  de  lo  mateix  en  que  estan 
lailadas  las  lletras  y  las  paraulas.  Jilografia.  Ji- 
lographia,  íb. 

JILOGRÀFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
jilograíia.  Jilogrúfico.  Jilographicus,  i. 

JILÓIDEO,  A.  adj.  Lo  que  se  sembla  à  la  fus- 
ta. Jilóideo.  Jiloideus,  i. 

JILOLITA.  f.  min.  Fusta  petrificada.  Jilolita. 
Jilolita,  ai.  II  Vegetal  fósil  en  que  la  carbonisació 
ha  estat  substiluida  per  una  substància  pétrea.  Ji- 
lolita. Jilolita,  aï. 

JILOLOGIA.  f.  Tractat  de  las  fustas.  Jilologia. 
Jilologia,  ic. 

JILÓMICE.  adj.  bot.  Que  creix  en  la  fusta. 
Jilómice.  Jilomicis,  i. 

JILÓPAL.  adj.  min.  Nom  que  's  dóna  à  las  fus- 
tas petriíicadas  de  la  naturalesa  de  la  sílice  resini- 
ta.  Jilópalo.  Jilopalus,  i. 

JILÓTOM,  A.  adj.  Se  diu  del  animal  que  talla 
la  fusta.  Jilótomo.  Jilotomus,  i. 

JILÓTROGO,  A.  adj .  Se  diu  del  animal  que 
penetra  la  fusta.  Jilòlrogo.  Jilotrogus,  i. 

JIPIJAPAi  f.  Palla  fina,  flexible,  y  de  llarga 
duració  de  que  's  teixeixen  barrets  y  cigarreras  en 
lo  Pení,  Xile  y  Uolivia.  Jipijapa.  Palea  sic  dicta. 

JISTARGA.  m.  Oficial  dels  gimnasis  grechs 
(jue  presidia  als  jistos.  Jistarca.  Jistarcha,  a;, 

JISTÀRQUIA.  f.  L'  empleo  de  jistarca.  Jistar- 
quia.  .íislarchia,  ic. 

jisTiCH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  jisto.  Jistico. 
Jisticus,  i. 

JISTO.  m.  Lloch  cubert  destinat  à  diversos  exer- 
cisis  gimnàstichs  entre 'Is  anlichs.  Jislo.  Jistum,  i. 

JKUXST.  Abreviatura  de  jesücuist. 

JO. 

JO.  pron.  La  primera  persona  del  singular.  Yo. 
Ego. 

Ó  JO  PODRÉ  POCH,  Ó  HE  DE  SURTIR  AB  LA  MEVA.  loC. 

prov.  Denota  la  resolució  de  algú  en  eixir  ab  un 
intent.  Ó  me  dards  la  yegua,  ó  te  mataré  el  polro. 
Vel  raihi  equam  dederis,  tibi  letho  vel  dabo  pul- 

m. 

PRIMER  JO,  DESPRÉS  JO,  Y  SEMPRE  JO.  ref.  que  re- 

en  als  ambiciosos  que  may  se  contentan.  Tres 
cosas  demando  à  Dios  si  Dics  me  las  diese,  el  telar, 
la  tela  y  la  que  leje.  Primum  mihi,  secundum  mihi, 
tertium  mihi. 

JOAN.  n.  p  de  home.  Juan.  Joannes,  is. 

FKR  1,0  JOAN  DE  TARRAGONA,  fr.  FÉR  L'  ORNI. 

JOCA.  f.  Joch  que  s*  executa  plantant  un  os,  ó 
un  tros  de  rajola  ó  pedra,  y  damunt  ó  derrera  un 
(juarto  de  cada  jugador,  los  quals  tiran  ab  un  pa- 
let  de  certa  distància  pera  ferlo  càurer,  y  guanya 
'1  que's  posa  mès  prop  dels  diners.  Tàngano,  tan- 

TOMO  II. 


H 


go.  Ludus  eujus  finis  est  contingere  melam.  ||  La 
pedra  que's  planta  en  dit  joch.  .Veia.  In  ludometa. 
ter.  JOCH.  2. 

sÉR  DE  LA  JOCA.  fr.  Sór  de  la  companyia  y  pan- 
dilla  de  altres.  Ser  de  la  pega.  Ejusdem  furfuws 
esse. 

JOCH.  m.  Exercici  de  recreo  ó  entreteniment 
honest.  Juego.  Ludus,  i,  lusio,  nis,  lusus,  us.  |1  Ca- 
da passada  que  fan  los  jugadors.  Juego.  Singuli  lu- 
sus. II  Lo  valor  de  las  cartas,  com:  tenir  bon  ó  mal 
JOCH.  Juego.  AptíB,  idoneaí  ad  vincendum  pagellae. 
II  Número  de  cosas  que  tenen  relació  entre  sí, 
com:  un  joch  de  llibres.  Juego.  Ordo,  inis.  ||  La 
disposició  ó  moviment  de  las  parts  de  alguna  mà- 
quina en  orde  à  alguna  operació.  Juego.  CoUu- 
dium,  ii.  II  Lo  lloch  ahont  se  juga.  Juego.  Ludus,  i. 
II  Qualsevol  acció  ó  paraula  de  entreteniment  ó 
diversió.  Juego.  Jocus,  i.  ||  simetria.  1|  pl.ant.  Fes- 
tas  públicas.  Juegos.  Ludi,  orum. 

jocH  DE  BASAS.  Aquell  en  que's  recullen  las  car- 
tas. Carteado.  Ludus  in  quo  singulis  sorlibus  cliar- 
ta  coUiguntur. 

joch  DE  CANA  Y  BÒLIT.  BÒLIT. 

JOCH  DE  CANYES  LLADRIOLADES.  aut.  Joch  de  Ca- 

nyas,  exercici  de  caballers.  Juego  de  caiias.  Can- 
nis  pugnantium  equestris  ludus. 

JOCH  DE  CARTAS.  Las  quaranta  vuyt,  dotze  de  ca- 
da coll.  Baraja.  Foliorum  lusoriorum  scapus. 

JOCH  DE  DEVANT.  En  lo  carrualge  de  quatre  rodas 
lo  conjunt  de  las  rodas  de  devant,  varas,  etc.  Jue- 
go delanlero.  Rhedse  anteriores  rotaí. 

JOCH  DE  DETRAS.  En  los  carruatges  de  quatre  ro- 
das lo  conjunt  de  las  dos  de  detràs,  fusell,  etc. 
Juego  trasero.  Rhedse  rotaï  posleriores. 

joCH  DE  ENViT.  AqucU  CU  que  à  mès  dels  tantos 
ordinaris,  s'  aventura  certa  quantitat  à  algun 
llans  ó  sort.  Juego  de  envite.  Ludus  sponsionis. 

JOCH  DE  MANS.  Las  accious  y  moviments  dels  que 
se  enjogassan.  Juego  de  manos.  Jocularis  rixa.  ||  La 
subtilesa  ab  que  en  los  entreteniments  se  burla  la 
vista  dels  espectadors.  Juego  de  manos,  ó  de  pasa 
pasa.  Praestigia,  ae. 

JOCH  DE  MANS,  JOCH  DE  viLLANS,  ref.  Dcnota  que 
dit  joch  es  impropi  de  la  gent  ben  criada.  Juego 
de  manos,  juego  de  villanos :  burlas  de  manos,  hur- 
las  de  iní/anos.BajuIi  se  pugnis  mutuò  consalutant. 

JOCU  DE  MARRANXAS.  OSSET. 

JOCH  DE  NOYS.  Diversió  pueril.  J«e(/o  de  niiios. 
Puerilis  actio. 

JOCH  DE  PASSA  PASSA  Ó  DE  MASSE  CORAL.  JOCH  DE 
MANS.  2. 

JOCU  DE  PENYORAs.  Espécie  de  joch  que  's  fà  de 
vàrias  maneras,  y  en  lo  (pial  cada  jugador  deixa 
à  cada  errada  alguna  prenda,  pera  obligarlo  des- 
près à  sufrir  algun  càstich  que  servesca  de  diver- 
sió als  demés.  Juego  de  prendas.  Ludus  pignerati- 
tius. 

JOCH  DE  PILOTA.  Espécic  dc  joch  entre  dos  ó  mès 
personas,  que  consisteix  en  tirar  de  unas  à  altras 

7 


54  JOC  DICCIONARI 

ó  à  alguna  paret  una  pilota  ab  la  ma  ó  pala.  Jm- 
go  de  pelola.  Pila?  ludus.  ||  La  casa  ó  siti  destinat 
pera  jugar  à  dil  joch.  Juego  de  pelota.  Sphaerisle- 
rium,  ii. 

JOCH  DE  SORT.  Lo  quB  dependeix  únicament  de 
la  sort,  y  no  de  la  habilitat  del  jugador.  Juego  de 
suerlc.  Alea,  ae. 

AL  BADOCH  MUDAULi  'l  joch.  ref.  Dòua  à  entén- 
drer  que  als  que  volen  parèixer  mòlt  instruhits 
perquè  parlan  mòlt  de  lo  que  saben  de  memòria, 
se  'Is  descubreix  sa  ignorància  mudantlos  de 
assumT^io.  Al  bobo  múdale  el  juego.  Extià  chorura 
canens  stultus  inscitiam  detegit  suam. 

AGUANTAR  LO  JOCH.  fr.  Pcrseverar  en  ell.  Hacer 
juego.  In  ludo  persistere. 

CASA  DE  JOCH.  Casu  de  juego,  juego  publico.  Alea- 
tòria domus. 

DINERS  FAN  AvuY  AL  MON  LO  JOCH.  ref.  Denota  que 
'Is  diners  es  lo  millor  medi  pera  alcansar  qualsevol 
cosa.  Àsno  con  oro  alcànzalo  todo.  Cuneta  aurum 
consequitur. 

DIR  ó  DONAR  LO  JOCH.  fr.  Yeuir  favorable.  Acudir, 
decir,  dar,  entrar  el  juego,  el  naipe,  los  dados  à  al- 
guno.  Faustam  sortem  experiri. 

ESTAR  PER  jocHS  ó  VOLER  jocHs.  fr.  Estar  alegre 
ó  de  gresca.  Tener  gana  de  juego,  de  retozo,  de 
rasco.  Jocum  appelere. 

FÉR  JOCH.  fr.  Continuar  qui  guanya  per  coni- 
plàurer  al  que  pert.  Hacer  juego.  Ludum  produce- 
re.  II  Concordar,  fér  simetria  dos  ó  mès  cosas  en- 
tre sí.  Hacer  juego,  jugar.  Convenio,  is. 

FÉR  JOCHS.  fr.  Provocar  à  rissa  à  algú  locantlo 
lleugerament.  Relozar.  Lascivio,  is. 

FÉR  MALS  JOCHS  A  ALGÚ.  fr.  MALTRACTAR. 

FÉRSE  JOCHS.  fr.  Férse  bulla  ab  algú  burlànlse- 
nhi.  Chancearse,  chulearse.  Cum  aliquo  jocari. 

GUANYAR  LO  JOCH.  fr.  Gauar  el  juego.  Sortem  lu- 
di  lucraré. 

GUANYAR  LO  JOCH  DE  ESCACHS.  Dar  jaquc  y  mate. 
Yinco,  is,  supero,  as. 

MANTENIR  LO  JOCH.  fr.  AGUANTAR  LO  JOCH. 

NO  ESTAR  PER  JOCHS.  fr.  Eslar  de  mal  humor.  No 
estar  para  fiestas ;  no  estar  la  Magdalena  para  ta- 
fetanes ;  no  eslar  gràcia  en  casa.  Gaudia  respuere. 

NO  FA  POCH  QUI  CALLA    Y    FA    SÒN    JOCH,    ref.   fam. 

Se  diu  del  qui  fa  sòn  negoci  ab  dissimulo.   Parece 
que  cae  y  se  agarra.  Sibi  consulit. 

sÉR  ó  PARÈIXER  JOCH.  loc.  aut.  Ser  ò  parecer  cosa 
de  juego.  Per  jocum  esse. 

TENIR  A  JOCH.  fr.  PÉNDRER  PER  BULLA, 

TENIR  MALS  JOCHS.  fr.  Tenir  malas  burlas.  Tener 
malas  cosquillas.  Asperum,  malè  palientem,  pro- 
num  ad  i  ram  esse, 

VA  'l  JOCH,  expr.  ab  que  s'  envida  tot  lo  joch, 
Juego  fuera.  Expono  ludum. 

VENIR  JOCH  Ó  BON  JOCH  A  ALGÚ.  fr.  DIB  LO  JOCH. 

vÉüUEtt  LO  JOCH  MAL  PARAT.  fr.  Couéixcr  lo  mal 
estat  de  algun  negoci.  Yer  el  juego  mal  parado. 
Malum  rei  exitum  cognoscere. 


JON 


JOCH,  CA.  adj.  Abaixat,  inclinat,  Gajo,  gacho, 
agachado.  Demissus.  ||  m,  L'  acte  de  ajocarse  las 
gallinas  y  demés  aucells,  Echadura.  Incubatio, 
nis. 

ANAR  k  jòcH.  fr.  AJOCARSE.  ||  fr.  fam.  Anar  à  dor- 
mir. Recogerse,  irse  à  acostar.  Dormitum,  dormien- 
dum  ire. 

ANAR  A  JÒCH  k   POSTA  DE  SOL  COM  LAS  GALLINAS. 

fr.  Anàrsen  al  llit  mòlt  aviat.  Acoslarse  con  las  ga- 
llinas. Luminibus  accensis  cubitura  ire. 

JOCÓS,  A.  adj,  Xistós,  graciós,  Jocoso.  Joco- 
sus. 

JOCOSAMENT.  adv,  m,  Ab  jocositat,  Jocosa- 
mente.  Jocosè,  festivè. 

JOGOSÉRIO,  A.  adj.  Mesclat  de  jocós  y  serio. 
Jocoserio.  Ex  serio  et  joculari  mixlus. 

JOCOSITAT,  f,  Xansa,  xiste,  donayre.  Jocosi- 
dad.  Jocus,  i, 

JOCUNDITAT.  f.  ALEGRIA,  PLER. 

JOEL,  JOELL  Y  JOYEL.  m,  JOYELL. 

JOFRE.  m.  n.  p.  de  home,  Gofredo,  Godofredo. 
Wifredus,  i. 

JOGHIS.  m.  pi.  Pobres  indis  que  's  dedican  à 
las  peniténcias  mès  exlraordinàrias  y  portan  üns 
al  absurdo  la  austeritat  de  la  vida  monacal.  Yiu- 
hen  de  caritat  que  demanan  en  las  plassas  y  en 
las  porlas  de  las  pagodas,  alguns  romanen  mesos 
enters  en  un  mateix  sili ;  no  s'  al'aylan  ,  ni  's  la- 
llan  las  unglas  ni  'Is  cabells,  però  així  que  ha 
passat  lo  temps  de  sa  promelensa  s'  entregan 
mòlts  als  plahers  mès  bruts  y  asquerosos.  Joghis. 
Joghes,  is. 

JOGLAR,  m.  juglar. 

JOGLARESCH,  A.  adj.  ant.  bufonesch. 

JOGLARIA.  f.  ant.  juglaria. 

JOGUILLÓS,  A.  adj,  enjogassat, 

JOGUINA,  f.  Monada,  joch  de  noys.  Juguele, 
reiozo.  Ludibrium,  ii.  ||  pi.  Cosetas  pera  enlreleni- 
ment  dels  noys.  Trebejos,  jugueles,  mirinaque. 
Crepundia,  orura.  I  Xansa,  burla.  Juguete.  Jocus,  i. 

JOHADA.  f.  ant.  mojada,  jornal  de  terra. 

JOHER.  m.  ant.  parcer. 

JOHI.  m.  ant.  goig. 

JOLI,  JOLI  VERT.  Joch.  OLLAS,  0LLAS  DE  VI 
BLANCH. 

JOLIU.  adj.  ALEGRE,  FESTIU. 

JONCADA.  f.  Medicament  de  mantega  de  vaca, 
del  blanch  dels  jonchs  y  altres  ingredients,  pera 
curar  lo  brom  de  las  cabalcaduras.  Juncada.  Jun- 
ceum  butyro  et  aliis  conditum  medicamentum. 

JONCAR.  m.  Paratge  de  jonchs.  Juncal,  jun- 
car,  junquera.  Juncetum,  scirpelum,  i, 

JONCH.  m.  Planta  que  's  cria  en  paratges 
mòlt  humits,  trau  mòlts  lluchs,  rodons,  Hexibles, 
per  dintre  flonjos,  rematan  en  punxa,  y  las  flors 
que  naixen  tres  ó  quatre  polsadas  mès  avall  són 
de  sis  fullas  en  forma  de  estrellas,  Junco.  Juncus, 
i,  II  Embarcació  petita  y  lleugera,  usada  en  la  ín- 
dia oriental.  Junco.  Cymba,  se. 


1^ 


JOR  CÀTAU. 

JOïïCH  DE  BOGA  ó  ESPADANYA.  Bohordo.  Typlia  , 


JONCH  DE  EGIPTE.  Planta  de  Egipte  y  Síria  sem- 
blant al  jonch  comú,  de  la  qual  los  antichs  feyan 
paper,  cordas,  velas  de  naas,  etc.  Papiro.  Papy- 
rum,  i. 

joNcn  DE  íjíDiAS.  Cada  renou  de  un  arbre  espinós 
de  la  índia  oriental,  que  serveix  de  bastó  ó  man- 
gala.  Junco  de  Indias  ó  indiano,  junquillo.  Indicus 
juncus. 

jONCH  MARÍ.  Lo  de  lluchs  macissos  y  las  flors  gro- 
gas.  Junco  marino.  Mariscus,  i. 

JÓNICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  Jónia  y  à 
sos  habitants.  Jónico,  jonio.  Jonicus.  ||  m.  S'  apli- 
ca à  un  dels  cinch  ordes  de  arquitectura,  en  lo 
qual  la  columna  té  divuyt  mòduls,  un  la  base,  y 
'1  capitell  adornat  de  quatre  grans  volulas,  y  té 
dotze  parts  de  las  divuyt  en  que  's  divideix  lo  mò- 
dul. Jónico.  Ordo  jonicus.  ||  Dit  dels  edificis  en 
que  s' observa  dit  orde.  Jónico.  Jonicum  edificium- 
II  m.  poét.  Peu  de  vers  llatí  de  dos  síl-labas  Uar- 
gas  y  dos  breus  lo  major,  y  dos  breus  y  dos  llar- 
gas  lo  menor.  Jónico.  Jonicus  versus. 

JONQUERA,  f.  Planta  dels  jonchs.  Junquera, 
iunco.  Juncus,  i. 

JONQUILLA.  f.  y 

JONQUILLO.  ra.  Flor  olorosa,  blanca  ó  groga 
que  naix  de  una  planta  semblant  à  la  del  narcís. 
Junquillo.  Juncus  flos. 

JONSA.  f.  CASTANYOLA.  1, 

JOQUER.  m.  Lloch  ahont  dormen  las  gallinas. 

Igallinero.  Gallinarium,  ii. 
■  ANAR  A  JOQUER.  fr.  ANAR  À  JÒCH. 
^•  JORDÀ.  m.  Constel•lació  septentrional  entre 
M  Lleó  y  la  Ossa  major,  ab  31  estrellas  de  segona 
fins  à  sexta  magnitut.  Jordan.  Jordan,  nis. 

JORIOL.  m.  JULIOL. 

JORN.  m.  DIA. 

JORN  CEUT  (a)  loc.  aut.  A  dia  fixo,  senyalat,  de- 
terminat. A  plazo  fijo.  Dies  constitutus, 

JORN  sÉR.  loc.  ant.  sér  de  dia. 

DE  JORN.  m.  adv.  Aviat,  de  hora.  Temprano. 
Maturò. 

JORNADA,  f.  Camí  que  regularment  se  pót 
fér  en  un  dia.  Jornada.  Diarium,  ii.  \\  mel.  Lo  ca- 
mí ó  viatge  que  's  fa  ó  s'  ha  de  fér.  Jornada.  Ili- 
neris  tempus.  ||  Expedició  militar.  Jornada.  Expe- 
ditio,  nis.  [j  Qualsevol  acte  ó  part  major  de  la 
comèdia  espanyola.  Jornada,  acto.  Scenicus  actus. 
II  Entre  estampers,  lo  que  regularment  pót  tirar 
la  prempsa  en  un  dia.  Jornada.  Diurnus  prseli  la- 
bor. II  JORNAL,  jl  TEMPS,  DIA. 

ASSIGNAR  JORNADA,  fr.  Senyalar  lo  dia.  Senalar 
el  dia.  Yadimonium  constituere. 

JORNAL,  m.  Soldada,  lo  que  guanya  un  tra- 
ballador  en  un  dia.  Jornal.  Diurnum,  i.  [|  La  feyna 
que  fa  '1  traballador  en  un  dia.  Jornal.  Labor 
diurnus.  U  Mojada ,  1'  espay  de  terra  que  's  pót 
llaurar  en  un  dia.  Yugada,  y  jovada,  juvada  pr. 


JOV  55 

Ar.  Jugerum,  i.  fl  pi.  ant.  Ceri  dret  ó  us.  Jomales. 
Jus  sic  dictus. 

JORNAL  DE  VILA.  Icr.  JOVA.  2. 

k  JORNAL,  m.  adv.  A  paga  diària  y  no  à  preu 
fél.  À  jornal.  Locatè. 

ANAR  A  TORNA  JORNALS,  fr.  Ajudarse  mútuament 
los  jornalers.  Pagar  la  peonada.  Yices  reddere. 

k  TORNA  JORNAL,  m.  adv.  Mútua  y  recíprocament. 
A  (ornapeon.  Yicissim. 

BON  JORNAL  HA  FÉT  Ó  GUANYAT.  loC.  BON  NAP  n'ha- 
VÉM  ARRANCAT. 

LO  JORNAL  DEL  MENESTRAL,  ENTRA  PER  LA  PORTA  Y 

SURT  PEL  FUMERAL.  Dcuota  que  traballanl  ningú  's 
fa  rich  y  que  sols  se  pót  passar.  La  ganancia  del 
Carretero  entra  por  la  puerla  y  sale  por  el  humero. 
Yictui  tantum  necessària  lucrari. 

JORNALER,  m.  Mercenari,  qui  Iraballa  per 
un  jornal.  Jornalero.  Mercenarius,  ii.  ||  adj.  Quo- 
tidià. Cotidiano,  diario.  Quotidianus.  ||  ant.  incons- 
tant. II  ant.  Incert,  vari,  com:  las  armas  són  jorna- 
LERAs;  só  es,  lo  combat  es  incert.  Incierto,  indeci- 
so.  Incertus. 

JORNALMENT.  adv.  m.  ant.  diàriament. 

JOSEP.  n.  p.  de  home.  José.  Josephus,  i. 

JOSÓS,  A.  adj.  ant.  jocós. 

JOTA.  f.  Nom  de  la  lletra  J.  Jota.  Jota.  1|  Fulil- 
la.  Àpice,  pizca,  jota.  Minimum,  i.  ||  Ball  usat  en 
algunas  parts  de  Espanya,  y  la  música  ab  que's 
balla.  Jota.  Hispaniíe  saltalionis  genus. 

JOU.  m.  Instrument  de  fusia  pera  junyir  los 
animals  en  la  arada  y  carro.  Yugo.  Jugum,  i.  |1  Lo 
vel  que's  posa  als  que  contrauhen  matrimoni.  Yu- 
go, velo.  Nuplialis  faseia.  |1  met.  Lo  mateix  matri- 
moni. Yugo.  Conjugiuni,  ii.  I  Lley,  subjecció,  tira- 
nia, es^lavilut.  Yugo.  Jugum,  i.  fl  Càrrega  ó  gra- 
vàmen.  Yúgo.  Jugum,  i.  ||  anl.  jogh.  ||  nàul.  Yugo. 
Jugum,  i. 

SACUDiR  LO  JOU.  fr.  met.  Deslliurarse  de  alguna 
pesada  subjecció.  Sjcudir  el  yugo.  Servilulis  ju- 
gum excutere. 

suBJECTARSE  AL  JOU.  fr.  mel.  Subjectarse  al  do- 
mini de  altre.  Sajelarse  al  yugo.  Jugum  subire. 

JOUAN.  n.  p.  JOAN. 

JOVA.  f.  Minyona.  Jmn.  Juvenis.  ||  Traball  a 
que  deuhen  acudir  tots  los  vehins  pera  ser  de  utili- 
tat comuna.  Ilicendera.  Communis  labor.  ||  f.  anl. 
Obligació  de  llaurar  ab  un  parell  de  bous  ó  mulas 
per  espay  de  un  dia.  Jjva.  Labor,  is.  |  ter.  noha. 

JOVAMENT.  adv.  m.  ant.  jivenilment. 

JOVE.  m.  y  f.  Qui  està  en  la  juventut,  y  també 
qui  té  ménos  anys  respecte  de  altre.  JJven.  Juve- 
nis. II  De  pochs  anys.  Nuevo,  jóven,  recienle.  Re- 
cens.  II  Nom  que  donaren  à  Júpiter  pera  manifes- 
tar que  Déu  raay  es  vell.  Jove.  Jupiler.  ||  m.  ant. 
Pagès  que  no  posseheix  borda  ni  manso.  Jóven. 
Juvenis. 

LO  JOVE  QUE  NO  TRABALLA,  QUANT  ES  VELL  DORM   À 

LA  PALLA.  ref.  Denota  que  en  la  juventut  s'  ha  de 
traballar  pera  tenir  alguna  cosa  en  la  vellesa.  El  jo 


S6 


Jül 


DICCIONARI 


JUD 


ven  que  no  trahaja,  cuando  es  viejo  duerme  enpaja. 
Senis  ut  quiescas,  juvenis  labora. 

FÉa  TORNAR  JOVE.  fr.  Donai"  ó  comunicar  certa 
robustesa  y  gallardia  própias  de  la  juventut.  Re- 
mozar.  Juvenem  reddere. 

TORNARSE  JOVE.  fr.  Adquirir  altra  vegada  la  for- 
talesa y  vigor  que's  tenia  en  la  juventut.  Rejuvene- 
cer,  remozar.  Juvenesco,  is. 

JOVENALLA,  f.  Juventut,  agregat  de  joves. 
Juventud.  Juventus,  ulis. 

JOVENCEL,  A.  adj.  JUVENIL. 

JOVEPíET,  A.  adj.  d.  Jovencillo,  ito,  illa,  ita. 
Juvenculus. 

JOVENIL.  adj.  ant.  juvenil. 

JOVENILMENT.  adv.  m.  JUVENILMENT. 

JOVENSEL,  A.  adj.  ant.  juvenil,  jove. 

JOVENT,  m.  jovenalla.  ||  juventut. 

JOVIAL,  adj.  Festiu,  alegre,  placenter,  diver- 
tit. Jovial.  Jucundus. 

JOVIALITAT.  f.  Alegria,  apacibilitat  de  geni. 
Jovialidad.  Jucunditas,  atis. 

JOYA.  f.  Prenda,  adorno  preciós  especialment 
pera  las  donas.  Joya.  Monile,  is.  |1  Sorlija,  premi  de 
la  victòria  en  los  jochs  públichs.  Joya,  brabio.  Bra- 
beium,  ei.  ||  met.  Qualsevol  cosa  hermosa  y  mòlt 
apreciable.  Joya.  Delitiosa,  lepidissima  res.  ||  ant. 
GOIG,  alegria.  II  pi.  Las  alhajas  y  vestits  que's  do- 
nan  à  las  donas  quant  se  casan.  Arras,joyas.  Mun- 
dum  muliebre.  ||  Las  que  dóna  '1  marit  à  la  mu- 
ller en  senyal  de  matrimoni.  Arras.  Arrha,  ae. 

ANAR  EN  JOVA.  loc.  ant.  Cundir  la  alegria,  ale- 
grarse,  regocijarse  lodos.  Oninia  jucundis  esse. 

GUANYAR  LA  JOYA.  fr.  Ei?íir  veucodor  en  los  jochs 
públichs.  Conseguir,  obtener,  alcanzar  el  premio. 
Propositum  praemium  consequi. 

QUI  ÀB  JOYAS  GASTA  'l  DOT,  DE  SA  MULLER  ES  JA- 

NOT.  ref.  Denota  qne  no's  déu  emplear  lo  diner  en 
cosas  que  sols  serveixen  de  fausto  y  vanitat.  Anillo 
en  el  dedo,  honra  sin  provecho.  Titulus  sine  re. 

JOYELL.  m.  ant.  joyeta. 

JOYELLER.  m.  ant.  joyer. 

JOYELLERIA.  f.  ant.  joyeria. 

JOYER.  m.  Qui  ven  joyas.  Joyero.  Nugivendus, 
i,  gemmarius,  ii. 

JOYERIA.  f.  La  botiga  ahont  se  venen  joyas. 
Joyeria.  Gemmati  operis  taberna. 

JOYETA.  f.  d.  Joyel,  joyuela.  Parvum  monile. 

JOYÓS,  A.  adj.  Alegre,  festiu.  Gozoso.  Laita- 
bundus. 


JU. 

JVANDONETA.  m.  Marit  que  contempla  ab 
excés  à  sa  muller.  Gurrumino.  Uxoris  maritus. 

JUANETE.  m.  nàut.  Cada  una  de  fes  velas  que 
van  sobre  la  gàbia  y  velatxo.  Juanele.  Parvum  in 
alto  navis  velum. 

JUAS.  adv.  ant.  promptament. 


JUBA.  f.  ant.  JUPA. 

JUBAR.  v.  a.  ant.  ajustar,  arrimar. 

JUBAT.  p.  p.  de  JUBAR. 

JUBET.  m.  Armadura  antígua,  vuy  desconegu- 
da. Juvele.  Ignota  quaedara  armalura. 

JUBILACIÓ,  f  Exempció  de  fatigas  ó  carrechs 
de  empleos  ab  retenció  dels  honors  y  utilitat.  Ju- 
bilacion.  Yacationis  donatio. 

JUBILAR,  v.  a.  Rellevar  del  càrrech  de  algun 
einpleo  ab  retenció  dels  honors  y  utilitat.  Jubilar. 
Emereor,  eris.  |  met.  Deixar  per  inútil  alguna  co- 
sa. Jubilar.  Dimitto,  depono,  is. 

JUBILARSE.  v.  r.  Conseguir  la  jubilació.  Ju- 
bilarse.  Emeritum  fieri. 

JUBILAT,  DA.  p.  p.  Jubilado.  Emeritus,  de- 
missus,  beneficiarius. 

JUBILEO.  m.  Solemnitat  ó  ceremónia  eccle- 
siàslica  pera  guanyar  la  indulgència  plenària  que'l 
papa  concedeix  extraordinàriament,  y  la  mateixa 
indulgència.  Jubileo.  Jubilaius,  ei.  1|  Festa  pública 
que  celebravan  los  israelitas  de  cnquanta  en  cin- 
quanta anys,  se  feya  remissió  de  la  servitut,  las 
heretats  tornavan  à  sos  antichs  possessors,  y  que- 
davan  llibres  los  esclaus.  Jubileo.  Quinquaginta 
annorum  spatium. 

JUBILEU  UNIVERSAL.  Lo  que's  celebra  en  Rema 
cada  vint  y  cinch  anys,  y  se  sól  concedir  per  but- 
lla en  iglésias  senyaladas  pera  tots  los  pobles  de 
la  cristiandat.  A?to  sanlo,  jubileo  universal.  Jubilaei 
annus. 

GUANYAR  LO  JUBILEO.  fr.  Fér  las  diligéncias  ne- 
cessàrias  pera  guanyarlo.  Ganar  el  jubileo.  Jubil»i 
indulgentiam  mereri. 

JUBILO,  ra.  Goig,  alegria.  Regocijo,  jubilo.  Ju- 
bilum,  i. 

JUGH,  CA.  adj.  ant.  judiciós. 

JÚCIA.  f.  ant.  Espècie  de  armilla  ab  mànegas 
que  portavan  las  donas  de  Orient  sobre  '1  vestit. 
Almilla.  Thorax,  i. 

JUCLA.  f.  Un  dels  set  senyals  que'ls  àrabes  po- 
san  sobre  sas  lletras  pera  suplir  las  vocals.  Jucla. 
Yocalium  vices  supplens  inter  arabes. 

JUCGLAR.  adj.  JUGLÀR. 

JUDÀICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  als  juheus. 
Judàico,  judio.  Judaicus. 

JUDAISAR.  V.  n.  Seguir  las  costums  ó  religió 
dels  juheus.  Judaizar.  Judaizo,  as. 

JUDAÍSME.  m.  Religió  dels  juheus.  Judaismo. 
Judaismus,  i. 

JÚDA8.  m.  L'  apòstol  que  vengué  à  Jesucrist. 
Júdas.  Judas,  ae.  ||  met.  Traydor,  alevós,  fals.  Jú- 
das.  Proditor,  is. 

JUDAYHAR.  V.  a.  JUDAISAR. 

JUDICAR.  V.  a.  Pensar,  créurer,  opinar.  Juz- 
gar.  Puto,  as.  ||  Perjudici,  discernir.  Juzgar.  Ju- 
dico, as.  I  Jutjar,  fér  ofici  de  jutge.  Juzgar.  Pro- 
nuntio,  as. 

JUDICAT ,  DA.  p.  p.  Judicado.  Judicatns. 

ESTAR  A  JUDICAT,  fr.  for.  Quedaf  obligat  à  oir  y 


ir 


JÜD 


consentir  la  sentència  que  s'  ha  de  donar.  Estar  ú 
Juzgado  y  sentenciado.  Judicio  stare. 

JUDICATURA,  f.  Ofici  de  jutge.  Judicatura. 
Judiciarium  niunus.  ||  La  jurisdicció  del  jutge.  Ju- 
dicalura.  Jurisdictio,  nis.  ||  for.  L'  exercici  de  jut- 
jar ó  judicar.  Judicatura.  Judicalio,  nis. 

JUDICI,  m.  Raiió,  facultat  del  anima  pera  ju- 
dicar. Juicio.  Judicium,  ii.  ||  Sana  rahó,  com  opo- 
sada à  la  bogeria  ó  deliri.  Juicio.  Sanilas,  atis.  |1 
Dictamen,  parer.  Juicio.  Sentenlia,  ae.  |  Tribunal 
ahont  se  judica.  Juicio.  Tribunal,  is.  H  conjectura. 
II  lóg.  Acte  del  enteniment,  que  combina  dos  ideas. 
Juicio.  Ratiocinium,  judicium,  ii.  ||  Seny,  cordu- 
ra,  pendéncia.  Juicio.  Sapienlia,  ai.  ||  for.  Examen 
de  una  causa  pera  donar  la  sentència.  Juicio.  Ju- 
dicium, ii.  I  ant,  PLET.  II  astr.  Lo  pronóslicb  que 
fan  los  astrólechs  dels  successos  del  any.  Juicio. 
Judicium,  ii.  II  ant.  for.  sentència. 

JUDICI  contenciós,  for.  Lo  que  se  segueix  davant 
lo  jutge  sobre  drets  ó  cosas  que  pledejan  entre  sí 
vàrias  parts  contràrias.  Juicio  contencioso.  Judicium 
contentiosum,  litigiosum. 

JUDICI  contradictori,  for.  Aquell  en  que's  dóna 
la  sentència  oídas  las  parts  contràrias.  Juicio  con- 
tradiclorio.  Judicium  contradictorium. 

judici  de  arbitres.  Lo  que  donan  los  àrbitres. 
Juicio  arbitral.  Arbilrale  judicium. 

judici  extraordinari,  for.  L'  en  que's  proceheix 
de  ofici  del  jutge  sens  acció  ni  acusació  verdadera 
y  que  si  la  hi  ha,  faltan  las  reglas  establertas  de 
dret  en  los  judicis  comuns.  Juicio  estraordinario. 
Exlrà  leges  ordinarias  judicium. 

JUDICI  final  ó  universal.  Lo  que  hi  haurà  à  la 
li  del  mon,  en  que  Dèu  ha  de  premiar  ó  castigar 
las  obras  de  cada  hu.  Juicio  final  ú  universal.  Uni- 
versale,  extremum  judicium. 

JUDICI  particular.  Lo  que  Dèu  fà  del  ànima 
quant  se  separa  del  cos.  Juicio  particular.  Particu- 
lare,  singulare  judicium. 

JUDICI  TEMERARI.  'L  quc  's  fà  sense  fonament. 
Juicio  temerario.  Judicium  temerarium,  sine  fun- 
damento. 

COMPARÈIXER  EN  JUDICI,  fr.  Comparèixer  algú  da- 
vant lo  jutge  à  proposar  sas  accions  y  drets.  Com- 
parecer  en  juicio.  Ad  vadimonium  venire. 

DEMANAR  EN  JUDICI,  fr.  for.  Deduhir  davant  lo 
jutge  la  acció  ó  dret  que  's  té,  ó  las  excepcions 
que  exclouen  la  acció  contrària.  Pedir  en  juicio. 
Agere  in  judicio  contra  reum. 

ESTAR  A  JUDICI  Y  PAGAR  LO  JUDICAT,  fr.  ESTAR  A 
JUDICAT. 

ESTAR  KN  SÒN  JUDICI  Ó  EN  TOT  SÒN  JUDICI,    ff.  Es- 

tar  en  sòn  clar  coneixement.  Estar  en  su  juicio. 
Mentis  compotem  esse. 

FÉR  PÉRDRER  LO  JUDICI,    Ó    TRÍURER  DE  JUDICI,  fr. 

Traslornarlo,  fèr  tornar  boig.  Volver  a  uno  el  jui- 
cio. Menlem  perlurbare. 

HAVER  PERDUT  LO  JUDICI,  fr.  Haverse  tornat  boig. 
Estar  (uera  de  juicio.  Insanio,  is.  jj  met.  Se  diu 


. CATALÀ.  JÜG  B7 

del  que  obra  ó  parla  desatinadament.  Estar  fuera 
de  juicio.  Insanio,  is. 

PÈRDRER  LO  JUDICI,  fr.  Tomarse  boig.  Volvérsele 
el  juicio  d  alguno.  Insanio,  is.  ||  S'  usa  pera  pon- 
derar la  estranyesa  que  causa  alguna  cosa.  Perder 
el  juicio.  Admiralionc  rapi. 

PER  JUSTOS  JUDICIS  DE  DÉU.  exp.  Per  decrets 
ocults  de  la  divina  justícia.  Por  justos  juicios  de 
Dios.  Justo  Dei  judicio. 

POCH  i  POCH  ANIRÀ  POSANT,  Ó  LI  FARAN  POSAR  JU- 
DICI, loc.  Denota  que  'is  traballs  y  contratemps 
desenganyan  y  fan  posar  judici.  Potros  cayendo,  y 
mozos  perdiendo,  van  asesando.  Per  lapsus  equuli 
sapiunt,  per  damna  juventus. 

POSAR  JUDICI,  fr.  Gomensar  à  tenir  enteniment. 
Asentar  el  juicio,  ajuiciar,  asesar.  Maluresco,  sa- 
pio,  is. 

SENSE  JUDICI,  exp.  Sense  discerniment.  Sin  jui- 
cio. Ineleganter. 

SÉR,  SEMBLAR  UN  JUDICI    Ó    UN    JUDICI    FINAL.  lOC. 

Denota  la  confusió  de  crits  ó  soroll  que  hi  ha  en 
algun  lloch.  Ser,  parecer  un  juicio.  Omnia  lumul- 
tu  misceri. 

suspÉNDRER  LO  JUDICI,  fr.  Absteuirse  del  assenso 
à  cerca  de  alguna  cosa.  Suspender  el  juicio.  Haïsito, 
as. 

JUDICIAL,  adj.  Pertanyent  al  judici,  jutge,  6 
justícia.  Judicial.  Judicialis.  ||  ret.  S' aplica  al  ge- 
nero del  discurs  en  que  's  defensa  ó  acusa  à  algun 
reo.  Judicial.  Judicialis. 

JUDICIALMENT,  adv.  m.  Per  medi  del  co- 
neixement judicial.  Judicialmente,  judicato.  Cog- 
nitionaliter.  ||  En  forma  judicial.  Judicialmente;  en 
juicio.  Juridicè. 

JUDICIARI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  judicià- 
ria.  Judiciario.  Judiciarius.  |1  Qui  la  professa.  Ju- 
diciario.  Judiciarius. 

JUDICIÀRIA.  f.  Astrologia  supersticiosa,  vana 
é  il-lícita.  Judiciaria.  Judiciaria,  superstitiosa  as- 
trologia. 

JUDICIÓS,  A.  adj.  Sensat,  prudent.  Juicioso. 
Sanus.  II  Lo  que  està  fèt  ab  judici.  Juicioso.  Consi- 
lio  factum. 

JUDICIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  judici.  Juicio- 
samejite.  Prudenter. 

JUHEU,  VA.  m.  y  f.  Natural  de  Judea.  Judio. 
Judieus,  ei.  1|  Gircuncidat ,  qui  observa  la  lley  de 
Moysès.  Judio.  Judaeus,  ei.  ||  met.  adj.  cruel,  in- 
humà. 

JUHEUHET.  m.  d.  Judihuelo.  Parvus  judaeus; 
judíei  filius. 

JUGADA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  jugar.  Jugada. 
Lusio,  nis.  II  met.  Acció  mala  é  inesperada  contra 
de  algú.  Jugada.  Traditio,  nis. 

mala  JUGADA.  La  mal  feta.  Jwgrarreta.  Inepta  lusio. 

JUGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  juga.  Jugador.  Lu- 
sor,  is.  II  Qui  sab  jugar  bè.  Jugador.  Dexter  in  lu- 
dendo.  ||  Qui  té  vici  de  jugar.  Jugador.  Ludo  de- 
ditus. 


58 


JUH 


DICCIONARI 


JÜN 


JUGADOR  DEL  PAPA.  met.  Qui  juga  mal.  Cliaman- 
llon.  Imperitus  lusor. 

JUGADOR  DE  MANS.  Lo  qui  fà  jochs  de  mans.  Ju- 
gador de  manos.  Praeslidigitor,  is. 

JUGULLÓS,  A.  adj.  anl.  enjogassat. 

JUGAR.  V.  a.  Diverlirse,  entrelenirse  en  algon 
joch.  Jugar.  Ludo,  is.  jl  Presentar  la  carta  en  la 
taula.  Jugar.  Chartam,  pagellam  jacere.  [|  Ferse 
jochs  uns  ab  altres.  Jugar.  lUudo,  is.  ||  Entrema- 
liajar,  inquietar.  Jugar,  travesear,  retozar.  Ludo, 
is.  [|  Manejar  ab  destresa  las  armas.  Jugar.  Di- 
gladior,  aris.  []  Posarse  en  moviment  alguna  mà- 
quina. Jugar.  Moveri.  ||  anar,  apostar.  ||  Traba- 
llar  ab  destresa  y  facilitat.  Jugar.  Faciliter  labora- 
ré. 

JUGAR  AGULLA,  ff.  aut.  FÉR  MITJA,  CUSIR. 

JUGAR  BÉ.  fr.  Sàr  bon  jugador.  Jugar  bien.  Scilè 
ludere. 

JUGAR  NET.  fr.  Jugar  sense  trampas.  Jugar  lim- 
pio.  Legitiraè  ludere. 

JUGARLA.  fr.  Enganyar,  deixar  burlat.  Pegaria, 
jugaria.  Ludo,  is. 

FÉR  JUGAR,  fr.  Donar  moviment  per  medi  de 
frontissas,  mollas  y  altres  ressorts.  Jugar.  É  lale- 
re  aut  alio  simili  excitaré. 

QUI  JUGA  NO  DORM.  rcf.  Avisa  que  quant  hi  ha 
perill  es  menester  estar  sempre  alerta.  Quien  tiene 
enemigos  no  duerma;  el  que  juega  no  duerma.  Non 
capiunt  ullos  hostilia  pectora  somnos. 

QUI  'S  POSA  k  JUGAR,  s'  EXPOSA  i  PÉRDRER  Ó  A  GUA- 
NYAR, ref.  ab  que  's  redargüeix  al  qui  's  queixa 
per  haverli  eixit  alguna  cosa  al  contrari  de  lo  que 
ell  esperava.  Quien  se  pone  à  jugar,  se  espone  à 
perder  ó  à  ganar.  Ludere  qui  gaudet,  vincit,  vel 
vincitur  ille. 

JUGARSE.  V.  r.  Pérdrer  en  lo  joch,  com:  N. 
s'  HA  JUGAT  tot  lo  que  tenia.  Jugar.  Ludo  perdere. 

II  ANAR,  APOSTAR.  H  V.  r.  met.  AVENTURAR. 

JUGLAR.  m.  músich.  ||  ant.  mestre  de  dansas. 
II  Truhà.  Truan,  juglar,  hufon.  Ludius,  ii.  |  adj. 
Lo  qui  acompanya  '1  ball  ab  la  flauta,  etc.  Juglar. 
Choraula,  se.  ||  alegre,  festiu. 

JUGLAR  DE  coRNAMUSA.  aut.  Lo  qui  toca  la  corna- 
rausa  ó  gayta.  Gaitero.  Ptriatlaricos,  ii. 

JUGLARESA.  f.  ant.  La  dona  que  canta  y  ba- 
lla bè.  Juglaresa.  Choraulistria,  ae. 

JUGLARIA.  f.  ant.  Acció  ó  modo  propi  dels 
jugiars.  Jugleria.  Joculatio,  nis. 

JUGLÀS.  m.  JUGLAR. 

JUGUESCA,  f.  POSTA. 

FÉR  UNA  JUGUESCA,  fr.  Jugarse  alguna  quantitat 
sobre  si  es  ó  no  es  alguna  cosa.  Hacer  una  apues- 
ta,  apostar.  Spondeo,  es. 

JUGUINA.  f.  JOGUINA. 

JUHICH.  adj.  ant.  judAich. 

JÜHI  Y  JUHY.  m.  ant.  judici.  ' 

JUHY  DE  PROHOMS.  Junta  de  vint  y  quatre  pro- 
homs del  Gran  Consell  de  Cent  pera  las  causas 
criminals  que  eran  del  coneixement  de  la  ciutat 


de  Barcelona.  Consejo  deprohomhres.  Consilium  vi- 
rium  proborum. 

DONAR  JUHY.  fr.  aut.  Fér  sentència.  Fallar.  Ju- 
dico, as. 

PER  JUHY.  m.  adv.  ant.  judicialment. 

JUIDOR.  m.  ant.  justador. 

JULEP.  m.  farm.  Aixarop.  Julepe,  jarope,  la- 
medor.  Zulapium,  ii. 

JULI.  m.  Moneda  que  passa  encara  en  Itàlia  y 
mès  particularment  en  Roma,  prengué  nom  del 
papa  Juli  II  y  val  com  à  cosa  de  un  ral  de  velló. 
Julio.  Julium,  ii.  II  Crit  dels  noys  en  1'  acte  de  la 
benedicció  dels  rams  lo  diumenge  de  Rams.  Ale- 
luya.  Alleluya.  ||  ter.  tunda,  palissa. 

JÚLIA.  n.  p.  de  d.  Julià.  Julià,  ae.  ||  Sobrenom 
de  la  ciutat  de  Barcelona.  Julià.  Julià,  ae. 

JULIANA,  f.  herba,  mata-frares. 

JULIESA.  f.  ant.  ALEGRIA,  JOVIALITAT. 

JULIOL,  m.  Lo  seté  mes  del  any.  Julio.  Julius, 
ii,  y  quinlilis,  is,  perquè  'Is  romans  comensavan 
r  any  per  Mars,  y  era  '1  quint. 

JULIOLA.  f.  Peix.  cabot. 

JULIU,  VA.  adj.  ant.  alegre,  festiu. 

JULIVERT,  m.  Herba  perenne  de  arrel  llar- 
ga, recta  y  blanca,  de  la  qual  naixen  sostingudas 
de  punxons  Uarchs,  las  fullas  divididas  en  tres 
brancas  dentadas  y  de  un  vert  obscur  ;  del  roitj 
de  las  fullas  naixen  las  camas  que  són  de  peu  y 
mitj  de  alsària,  y  en  la  cima  las  flors  petilas  y 
grogas  en  forma  de  parasol ;  llavor  petita  ,  ovala- 
da, xata  per  un  costat  y  estriada.  Despedeix  mòlta 
olor,  s'  usa  en  los  platillos,  y  es  medicinal.  Pere- 
jil.  Petrosellinum,  i. 

JULIVERT  bort.  Arsafroga.  Sium  angustifolium. 

julivert  de  calapat.  cicuta  major. 

ES  LO  JULIVERT  DE   TOTS    LOS   GÜISADOS.  lOC.  fam. 

Se  diu  de  aquells  que  's  troban  en  tolas  las  fun- 
cions, encara  que  sian  de  particulars.  No  hay  hoda 
sin  dona  toda.  Cunctarum  celebritatum  assecla . 

JULIVERTADA.  f.  Salsa  de  julivert.  Salsa  de 
perejil.  Moretum  ex  pelrosellino. 

JULL.  m.  Espècie  de  margall  que  's  cria  entre 
'Is  blats,  de  dos  ó  tres  peus  de  alt,  ab  una  espiga 
blanca  y  prima  ab  sis  ó  mès  grans  alternativament 
dels  dos  costats  de  la  cima  ,  menors  que  'Is  del 
blat  que  barrejat  ab  lo  blat  fan  la  farina  dolenta, 
y  emborratxa.  Joyo,  borrachuela,  cominillo.  Lo- 
lium,  ii. 

JULLÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  part  de  jull.  Parti- 
cipante  de  joyo.  Lolio  admixtus. 

JUMENT.  m.  ASE.  1.  2. 

JUNCAR.  m.  JONCAR. 

JUNCH.  m.  JONCH. 

JUNCCIÓ  Y  JUIVGIÓ.  f.  UNIÓ. 

JUNGTA.  f.  AUMENT.  II  f.  ant.  justa. 

JUNO.  m.  astrón.  Un  dels  planetas  nov?;ment 
descuberts.  Juno.  Juno,  nis.  ||  f.  mit.  Germana  y 
muller  de  Júpiler,  reyna  dels  Déus.  Juno.  Juno, 
nis. 


Jüll 


CATALÀ. 


JÜR 


59 


JUNSA.  f.  Planta,  castanyola.  1. 

JUNT.  m.  JuisTURA.  [|  p.  p.  anl.  arribat,  ajis- 
TAT.  II  adj.  Unit,  inmedial.  Junlo.  Junctus.  |  adv. 
ju.NTAMENT.  [|  picp.  ant.  Piop.  Cerctt,  junlo.  Juxlà. 
II  pi.  Plegats,  que  viuhen  en  un  mateix  edifici. 
Junlos.  Socii.  II  JUNTA.  II  Reunits.  Unidos,  d  una. 
üniversalim. 

ÉSSER  JUNT.  loc.  anl.  nàul.  apostar. 

JUNTA.  f.  Congrés,  concurrència  de  personas. 
Junta.  Congressus,  us.  1|  ant.  adició  ,  aüment.  || 
Torneig,  combat  à  caball.  Justa.  Ludicra  equilura 
pugna.  II  ant.  arribada.  1|  Cada  una  de  las  dos  su- 
perfícies laterals  de  la  pedra  (|ue  s'  ha  de  col•locar 
junt  à  altra.  Junta.  Quadrilateri  lapidis  superfí- 
cies. 

JUNTA.  f.  Auraenf,  afegidura.  ATiadidura,  au- 
menlo.  Addilio,  nis. 

À  JUNTA.  m.  ant.  juntament,  únicament. 

JUNTAMAR.  m.  port,  escala. 

JUNTAMENT,  m.  ant.  ajustament,  ajust.  || 
juntura.  II  adv.  m.  ünidamenl.  Junlamenle.  Junc- 
lim.  I  En  companyia.  Juntamente.  Unà. 

JUNTAR.  V.  a.  ajuntar. 

JUNTARSE.  V.  r.  Concórrer  vàrias  personas 
en  un  mateix  paratge.  Juntarse.  Congregari.  ||  Te- 
nir acte  carnal.  Juntarse.  Coire.  ||  ajuntabse. 

JUNTAT,  DA.  p.  p.  Juntado,  junlo.  Conjunc- 
tus,  consociatus. 

JUNTURA,  f.  Unió,  la  part  per  ahont  s'  unei- 
xen dos  ó  mès  cosas.  Juntura,  junta.  Commissura, 
ai,  coagmentalio,  nis. 

JUNY.  m.  Lo  sisè  mès  del  any.  Junio.  Junius, 
li. 

EN  LO  JUNY  LA  FALS  EN  PUNY.  pef.  Denota  que  en 
lo  mes  de  juny  se  déu  preparar  pera  segar.  Cuan- 
do  canta  la  abubiUa,  deja  el  buey  y  loma  la  gavi- 
lla.  Malurae  junio  falce  secantur  aristíe. 

JUNYER  Y  JUNYIER.  V.  a.  ant.  afegir, 
AJUNTAR.  11  V.  n.  ant.  justar. 

JUNYIDURA  f.  Y  JUNYIMENT.  m.  La  acció 
dejunyir.  Enyugamienlo,  unridura.  Boura  jugatio. 

JUNYIR.  V.  a.  Posar  lo  jou  als  animals.  Uncir. 
Jugo,  as.  II  ant.  juntar.  1|  Posar  à  la  rahó  ;  sub- 
jectar. Sujelar,  reducir.  Subjicio,  is.  ||  ant.  jus- 
ta. 

JUPA.  f.  Part  del  vestit,  del  coll  à  la  cintura, 
ab  quatre  faldons,  y  mànegas  ó  sens  ellas.  Chu- 
pa.  Sagulum  strictius. 

JUPETA.  f.  d.  Chupela,  chupilla,  ila.  Brevius 
sagulum. 

JUPETÍ.  m.  JUSTILLO,  ARMILLA. 

jtlPITER.  m.  Nom  de  planeta  y  de  fals  déu. 
Júpiter.  Jupiler.  jovis. 

JURA.  f.  JURAMENT.  II  V  acte  solemne  de  jurar 
obediència  à  un  príncep.  Jura.  Publicum  fidelita- 
tis  juramenlura. 

JURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  jura.  Jurador.  Ju- 
rator,  is.  I  Qui  tè  vici  de  jurar.  Jurador.  Juralor, 
is. 


JURAMENT,  m.  La  acció  de  jurar.  Juramen- 
lo,  jura.  Juramenlum,  sacramenlum,  i. 

JURAMENT  AssERTORi.  Lo  que  afirma.  Juramenlo 
aserlorio.  Assertorium  juramenlum. 

JURAMENT  coNMiNATORi.  Lo  que  ameuassa.  Ju- 
ramenlo conminalorio.  Juramenlum  comminalo- 
rium. 

JURAMENT  DE  CALÚMNIA,  for.  Lo  que  fau  las  parts 
al  principi  del  plet  de  no  procehir  ab  malícia. 
Juramenlo  de  calumnia.  CalumniiB  juramenlum. 

JURAMENT  DECISIU.  Lo  que  exigeix  una  part  à 
altra,  obligantse  à  passar  per  la  que  aquesta  jure. 
Juramenlo  decisòria.  Transactionis  juramenlum. 

JURAMENT  EXECRATORI    Ó    AB  EXECRACIÓ.  Malcdic- 

ció  que  's  tira  algú  à  sí  mateix,  pera  persuadir 
que  es  verilat  lo  que  jura.  Juramenlo  execratorio, 
ó  con  execracion.  Execratorium  juramenlum. 

JURAMENT  FALS.  Lo  que  's  fà  ab  mentida.  Jura- 
menlo falso.  Perjurium,  ii. 

JURAMENT  JUDICIAL.  Lo  que  pren  lo  jutge  de  ofici 
ó  pedimenl  de  la  T^ari.  Juramenlo  judicial.  Judi- 
ciale  juramenlum. 

JURAMENT  PROMissoRi.  Lo  ab  que  's  promet.  Ju- 
ramenlo promisorio.  Juramenlum  promissorium. 

JURAMENT  SUPLETORI,  fop.  Lo  que  demana  à  la 
part  à  falta  de  proba.  Juramenlo  svpletorio.  Sup- 
plelorium  juramenlum. 

AB  JURAMENT.  lu.  adv.  Con  juraníènlo.  Juratò; 
adhibito  juramenlo.  *  *♦.'»• 

AL  JURAMENT  IMPRUDENT,  NO  HI  ESTEM.  ref.  DeUO 

nota  que  no  's  déu  executar  lo  mal,  encara  que  s" 
haja  jurat.  Jura  mala  en  piedra  caiga ;  la  mano' 
cuerda  no  hace  lodo  lo  que  dice  la  lengua.  Yene- 
reum  volaticum  jusjurandym. 

JURAMENTS  DE  ENAMORAT  NO  'lS  CKÉU  TOT  UOME 

SENSAT,  Denota  que  la  passió  del  amor  fà  mentir 
mòlt.  Juras  de  que  ama  muger  no  se  han  de  creer. 
NuUi  crede  viro,  quanlumvis  juret,  amauli. 

PÉNDRER  DE  JURAMENT,  fr.  y 

JURAMENTAR.  V.  n.  Fér  jurar.  Juramenlar, 
lomar  juramenlo.  Juramenlo  obslringere. 
JURAMENTARSE.  Y.  r.  JURAR. 

JURAMENTAT,  DA.  p.  p.  Juramenlado.  Ju- 
ratus. 

JURAR.  V.  a.  Afirmar  ó  negar  posant  à  Deu 
per  teslimoni  de  la  veritat.  Jurar,  juramenlar  se, 
prestar  juramenlo.  Juro,  as.  ||  Tenir  vici  de  jurar. 
Jurar.  Dejcro,  as.  ||  Aclamar  al  príncep.  Jurar. 
Juramenlum  pra;stare  principi.  ||  En  1'  ingrés  de 
alguna  plassa  ó  empleo.  Jurar  plaza  ó  empleo.  Ju- 
ralum  munus  obire. 

JURAT,  DA.  p.  p.  Jurado.  Juratus.  1|  m.  En 
algunas  parís  dignitat  equivalent  à  regidor.  Jura- 
do, regidor.  Juralus.  ||  Tribunal  de  origen  inglès 
inlroduhit  ja  en  altras  nacions,  y  esta  encarregat 
de  declarar  y  determinar  lo  fet,  quedant  al  cuy- 
dado  dels  nwgistrals  la  designació  de  la  pena  que 
per  las  lleys  correspon  al  mateix.  També  s'  ano- 
mena així  cada  un  dels  indivíduos  que  componen 


60 


JÜR 


DICCIONARI 


JÜS 


dit  tribunal.  Jurado.  Tribunal  in  quo  factura  dis- 
cernitur. 

JURAT  EN  CAP.  En  la  corona  de  Aragó  era  'I  pri- 
mer dels  jurats  que  s'  elegia  dels  ciutadans  mès 
il•lustres  que  ja  bavian  estat  insaculats  en  altras 
bossas  de  jurats,  y  que  tenian  40  anys  cumplerts. 
Primer  jurado.  Decurionum  primus. 

JURCAR.  V.  n.  ant.  tardar,  detenirse.  ||  ant. 

AFANYARSE. 

JUREDICGIÓ.  f.  JURISDICCIÓ. 
jurídicament,  adv.  m.  En  forma  de  judici 
ó  dret.  Juridicamente.  Juridico  ritu.  ||  Ab  arreglo 
à  lo  disposat  per  las  Ileys.  Juridicamente.  Ex  jure, 
legitimo.  I  En  termes  propis  y  rigorosos  de  dret. 
Juridicamente.  Secundum  jus. 

JURÍDICH,  ca.  adj.  Lo  que  es  conforme  à  las 
Ileys.  Juridico.  Juridicus.  ||  Lo  que  pertany  al 
exercici  de  justícia.  Juridico.  Juridicus. 

JURISCONSULT.  m.  Doctor  en  Ileys.  Juris- 
consullo,  jurista,  jurisprudenle,  jurisperito.  Juris- 
consultus,  i. 

JURISDICCIÓ,  f.  Facultat,  poder,  autoritat  de 

administrar  justícia.  Jurisdiccion.  Jurisdictio,  nis. 

II  Senyoriu,  imperi,  domini.  Jurisdiccion.  Dilio, 

nis.  [|  Terme  de  un  poble  ó  província.  Jurisdiccion. 

Dilio,  jurisdictio,  nis. 

JURISDICCIÓ  ACUMULATIVA.  La  que  dóna  à  dos 
jutges  facultat  de  conèixer  dels  mateixos  negocis 
à  qui  primer  bi  es.  Jurisdiccion  acumulativa.  Cu- 
mulativa  jurisdictio. 

JURISDICCIÓ  DKLEGADA.  La.  que  algú  exerceix  ab 
comissió  de  altre.  Jurisdiccion  delegada.  Mandata 
jurisdictio. 

JURISDICCIÓ  FORSOSA.  for.  La  del  superior  ó  jutge 
en  orde  à  sos  súbdits.  Jurisdiccion  forzosa.  Juris- 
dictio necessària. 

JURISDICCIÓ  ORDINÀRIA.  La  que  per  dret  té  '1  su- 
perior en  los  súbdits.  Jurisdiccion  ordinària.  Ordi- 
nària jurisdictio. 

JURISDICCIÓ  PRIVATIVA.  La  quo  té  un  jutge  pera 
conèixer  de  un  negoci,  privant  als  altres  jutges 
de  conèixer  de  lo  mateix.  Jurisdiccion  privativa. 
Jurisdictio  privativa. 

JURISDICCIÓ    PRORROGADA    Ó    VOLUNTÀRIA.    La    que 

algú  exerceix  sobre  aquells  que  se  li  subjeclan 
voluntàriament.  Jurisdiccion  voluntària.  Voluntà- 
ria jurisdictio. 

DECLINAR  JURISDICCIÓ,  fr.  for.  Al-legar,  no  cor- 
respóndrer  la  demanda  al  jutge  devant  de  qui  s' 
ha  posat.  Declinar  jurisdiccion.  Fòrum  ejurare. 

JURISDICCIONAL,  adj.  Pertanyent  à  la  ju- 
risdicció. Jurisdiccional.  Jurisdictionalis. 

JURISPÉRIT.  m.  JURISCONSULT. 

JURISPRUDÈNCIA,  f.  Ciència  del  dret,  Ileys. 
Jurisprudència.  Jurisprudentia,  íe. 
JURISPRUDENT.  m.  JURISCONSULT. 
JURISTA,  m.  JURISCONSULT.  II  LLEGISTA. 

JURISTOL.  m.  Jurista  poch  entès.  Leguleyo. 
Leguleius,  i.  []  embaràs. 


JUS.  prep.  ant,  sota,  davall,  baix. 
EN  JUS.  m.  adv.  ant.  Cap  avall.  Hdcia  abajo. 
Deorsüm. 

JUSBARBA.  f.  ant.  bruch. 
JUSCLE.  m.  Peix.  ANXOVA. 

JUSQUIAMO.  m.  HERBA  DE  LA  MARE  DE  DÈU. 

JUSSÀ.  adj.  y 

JUSSÀ,  NA.  adj.  INFERIOR.  II  ÍNFIM. 

PARTIDA  JussANA.  loc.  ant.  Parlc  inferior  ó  de 
ahajo.  Pars  inferior. 

JUSSIÓ.  f.  ant.  MANAMENT. 

JUST,  A.  adj.  Conforme  à  justícia  y  rahó.  Jus- 
to.  Justuo.  II  Convenient,  digne,  degut.  Justo.  Dig- 
nus.  II  Qui  obra  segons  justícia.  Justo.  Justus.  [j 
Qui  viu  segons  la  Uey  de  Dèu.  Jusio.  Justus.  [|  Qui 
està  en  gràcia  de  Dèu.  Justo.  Justus.  1|  Apretat, 
estret.  Justo.  Arctus.  ||  Arreglat  à  la  mida.  Justo. 
Accomodatus.  ||  adv.  m.  Ab  la  deguda  proporció, 
sense  falta  ni  excés.  Al  justo.  .íEqualiter. 

JUST.  adv.  m.  Així  es.  Si,  es  ast,  cabal.  Sic 
est. 

JUST  ó  NO  JUST.  m.  adv.  Ab  rahó  ó  sens  ella.  En 
justos  ó  en  verenjuslos ;  con  razon  ó  sin  razon.  Jure 
vel  injuria. 

JUST  T  CABAL.  TOT  JUST. 

FÉR  VENIR  JUST.  fr.  AJUSTAR. 

LO  JUST  HO  PAGA  PEL  PECADOR,  Ó  PAGAR  JUSTOS  PER 

PECADORS,  fr.  Explica  que  alguns  solen  sufrir  la 
pena  de  la  culpa  que  altres  cometen.  Pagan  justos 
por  pecadores ;  arde  verde  por  seco ;  uno  come  la 
fruta  aceda  y  otro  liene  la  dentera.  Tibicen  vapu- 
lat  coquo  peccante. 

POSARSE  AL  JUST.  fr.  POSARSE  À  LA  RAHÓ. 

TOT  JUST.  m.  adv.  En  lo  temps  peremptori.  Apu- 
radamente.  Prorsús.  1|  Denota  hayerhi  poch  temps 
que  ha  succehit  alguna  cosa.  Ahora,  ahora;  ahora 
mismo.  Nunc.  ||  Precisament,  Cabalmente,  justa- 
mente.  Prorsús.  ||  Denota  que  no  sobra  ni  falta.  A 
plana  renglon.  Ad  amussim  ;  quantum  opus  fuit. 

JUSTA.  f.  Pelea  à  caball  ab  Uansa.  Justa. 
Equestris  pugna.  ||  met.  Joch  de  à  caball.  Justa. 
Eqüestre  ludicrum.  ||  met.  Certamen  literari.  Jus- 
ta. Certamen,  inis. 

JUSTA.  adv.  m.  just. 

JUSTACÓS.  m.  justillo. 

JUSTADOR.  m.  Qui  justa.  Juslador.  Hastà  pug- 
nans  eques. 

JUSTALLA.  f.  Reunió  de  gent,  multilut,  mu- 
nió. Golpe  de  gente,  tropel,  multitud,  muchedumbre, 
genlio.  Multitudo,  nis. 

JUSTAMEDISTAS.  m.  pi.  Sobrenoms  dels 
que  pertanyen  al  partit  moderat.  Juslamedislas. 
Jusfamedista,  orum. 

JUSTAMENT,  adv.  m.  Ab  justícia  y  rahó.  Jus- 
tamente.  Justè.  ||  Cabalment,  ni  mès  niménos./as- 
tamente ,  cabalmente.  jEquie  ac.  ||  Serveix  també 
pera  expressar  la  identitat  de  lloch  ó  temps  en  que 
succeheix  alguna  cosa.  Justamente.  Tum,  eò  loci. 

JUSTAR.  V.  n.  Pelear  en  las  justas.  Juslar. 


JÜS 


CATALÀ. 


JÜT 


61 


Equestribus  ludere  bastis.  ||  ant.  cullir  ,  haver, 

ABASTAR.  II  ant.    ADMINISTRAR    JUSTÍCIA.  ||  ailt.   AJUS- 
TAR, AJUNTAR.   II  ant.  ACUDIR,  REUNIRSE. 

JUSTAT.  ant.  adj.  junt.  3.  S.  8. 

I.  justícia,  f.  Virtut  que  consisteix  en  donar  à 
■Bda  hu  lo  que  li  pertany.  Juslicia.  Justitia,  ae.  || 
atribut  de  Dèu  pel  qual  arregla  tolas  las  cosas  en 
número,  pes  y  mesura.  Juslicia.  Justitia,  ai,  ||  La 
divina  disposició  ab  que  Dèu  castiga  las  culpas. 
Juslicia.  Justitia,  ie.  ||  Equitat,  probitat,  reclitut. 
/Msítcía.  Justitia, se.  ||  Virtut  cardinal  abque'nscon- 
formam  à  la  voluntat  y  justícia  de  Dèu.  Juslicia. 
Justitia,  ae.  [|  Lo  conjunt  de  lotas  las  virtuts  que 
fan  al  home  just.  Juslicia.  Justitia  ,  «.  ||  Rahó, 
dret,  Juslicia.  Justitia,  aï.  [|  Lo  que  es  just  y  rabo- 
nable.  Juslicia.  Justum,  i.  ||  Càstich  públich.  Jus- 
licia. Paena,  ae.  ||  Lo  tribunal  ó  ministre  que  exer- 
ceix la  justícia.  Juslicia.  Tribunal,  is;  justitiae  mi- 
nister.  ||  jurisdicció. 

JUSTÍCIA  conmutativa.  'S  diu  de  la  que  arregla 
la  igualtat  ó  proporció  que  déu  haverhi  entre  las 
cosas.  Juslicia  conmulaliva.  Justitia  commulati- 
va. 

JUSTÍCIA  INFERIOR,  ó  ÍNFIMA.  La  que  sols  pót  pén- 
drer.  Juslicia  inferior.  Prehensionis  jus. 

JUSTÍCIA  MITJANA.  La  que  sols  pót  castigar  ab 
mullas  y  presó.  Juslicia  mediana.  Carceris  et  mulc- 
taj  jus. 

JUSTÍCIA  ORDINÀRIA.  La  que  té  dret  de  conèixer 
en  primera  instància  en  lo  que  ocorre  en  sòn  dis- 
tricte. Juslicia  ordinària.  Ordinarius  judex. 

JUSTÍCIA  ORIGINAL.  La  gràcia  y  estat  de  innocèn- 
cia en  que  Dèu  crià  à  nostres  primers  pares.  Jusli- 
cia original.  Innocentia,  ae. 

JUSTÍCIA  SUPREMA.  La  quc  pót  castigar  ab  pena 
de  mort.  Juslicia  suprema.  Suprema  jurisdictio. 

ADMINISTRAR  JUSTÍCIA,  fr.  Se  díu  dels  jutges  que 
judican  sobre  ella,  ó  fan  que  s'  execute  lo  que  es 
just.  Xdministrar,  hacer  juslicia.  Judicium,  justi- 
liam  facere. 

ANAR  PER  JUSTÍCIA,  fr.  Acudír  al  jutge.  Ir  por 
juslicia,  pedir  juslicia.  Ad  judicem  vocare. 

DE  JUSTÍCIA,  m.  adv.  Degudament.  De  juslicia. 
Jure. 

DEMANAR  EN  JUSTÍCIA,  fr.  Reconvcnír,  citar  en 
justícia,  l'edir  en  juslicia.  Ad  judicium  aliquem  vo- 
care. 

DEMANAR  JUSTÍCIA,  fr.  ANAR  PER  JUSTÍCIA. 
FÉR    JUSTÍCIA,    fr.    ADMINISTRAR    JUSTÍCIA.  \\  AJUS- 
TICIAR. 

OIR  EN  JUSTÍCIA,  fr.  Admétrer  lo  jutge  y  seguir  la 
demanda  segons  los  termes  del  dret.  Oir  en  jusli- 
cia. Litem  admittere. 

RÉTRER  JUSTÍCIA,  fr.  ADMINISTRAR  JUSTÍCIA. 
TOTHOM  VÓL  LA   JUSTÍCIA    PERÒ    NO    PER  CASA  SEVA. 

ref.  Ensenya  que  tothom  desitja  que's  castiguen 
los  delictes,  però  no  quant  ell  es  culpat.  Juslicia, 
però  no  por  mi  casa.  Judicia  probo,  sed  in  me  exer- 
ceri  noio. 

TOMO  II. 


VIOLAR  LA  JUSTÍCIA,  violar  la  juslicia.  Jus  el'fas 
omne  delere. 

JU8TICIAR.  V.  a.  AJUSTICIAR,  SENTENCIAR. 

JUSTICIER ,  A.  adj .  Sever,  rigurós.  Justiciera. 
Severus.  ||  ant.  in.  botxí. 

JUSTIFICACIÓ,  f.  Disculpa,  descàrrech.  Jus- 
lificacion.  Justiticalio,  nis.  ||  Conformitat  ab  lo  just. 
Juslificacion.  Probitas,  atis.  ||  Santificació  del  home 
per  la  gràcia.  Juslificacion.  JusliQcatio,  nis.  ||  Pro- 
ba  convincent  de  alguna  cosa.  Juslificacion.  Argu- 
menlum,  i.  ||  comparació. 

JUSTIFICADAMENT,  adv.  m.  Ab  justiflcació. 
Juslificadamenie.  Recte.  ||  Ab  exactitut,  sense  dis- 
crepar. Justificadamente.  ^Equabiliter. 

JUSTIFICANT,  p.  a.  Qui  justifica.  Juslificanle, 
justificador.  Justificans. 

JUSTIFICAR,  v.  a.  Donar  Dèu  la  gràcia,  fér 
just  al  home.  Justificar.  Justifico,  as.  ||  Rectificar, 
fér  bona  alguna  operació.  Justificar.  ^Equum  red- 
dere.  ||  Probar  judicialment.  Justificar.  In  jure,  ju- 
dicio  probare.  ||  ajustar,  fér  venir  just.  ||  Entre 
estampers  igualar  las  rallas  de  una  plana.  Justifi- 
car. Versuum  Iqngitudinem  in  typis  aequare. 

JUSTIFIGARSE.  V.  r.  Disculparse.  Justificar- 
se.  Se  purgaré. 

JUSTIFICAT,  DA.  p.  p.  Justificada.  Justifi- 
catus. 

JUSTIFICATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera 
justificar.  Justificativa.  Refutatio,  nis. 

JUSTILLO.  m.  Armilla.  Juslillo.  Arctior  tòrax. 

JUSTIR.  V.  n.  ter.  xistar,  xillar. 

JUSTÍSSIM ,  A.  adj.  sup.  Juslisimo.  Justissi- 
mus,  arctissimus. 

JUSTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Juslisima- 
mcnle.  Justissimè. 

JUTGE.  m.  Qni  té  autoritat  pera  judicar.  Juez. 
Judex,  icis.  II  Expert,  qui  es  anomenat  pera  resól- 
drer  algun  dubte.  Juez.  Judex,  icis.  ||  En  las  uni- 
versitats qui  entén  en  las  causas  dels  que  tenen  for 
de  universitat.  Juez  del  csíurfio.  Academiac,  sco- 
lasticorum  judex,  |]  En  las  justas  püblicas  y  certà- 
mens literaris  lo  qui  està  senyalat  pera  cuydar  de 
que  s'  observen  las  lleys  imposadas  en  ells,  y  de 
distribuhir  los  premis.  Juez.  Judex,  icis. 

JUTGE  A  Quo.  Lo  de  qui  s'  apel-Ia  pera  devantdel 
superior.  Juez  d  quo.  A  quo  judex. 

JUTGE  AD  QüEM.  Lo  dcvaut  de  qui  s'  interposa  la 
apel-lació  de  altre  inferior.  Juez  ad  quem.  Ad 
quem  judex. 

JUTGE.  Lo  en  qui  's  comprometen  las  paris  pera 
ajustar  sas  diferéncias.  Juez  àrbilro.  Arbíler  judex. 

JUTGE  comissionat  ó  COMISSARI,  for.  Aqucll  que 
exerceix  jurisdicció  ordinària  percoinissió  de  altre 
que  la  té  segons  lo  prescrit  en  ella.  Juez  comisiona- 
do  ,  delegado.  Judex  delegalus  pro  privata  causa. 

JUTGE  COMPETENT.  Lo  quí  té  jurisdicció  pera  co- 
nèixer del  negoci  de  que's  tracta.  Juez  compelente. 
Competens  judex. 

JUTGE  CONSERVADOR.  L'  ccclesiàstich  que  defensa 

8 


62 


Jüï 


DICCIONARI 


JÜZ 


de  violénciàs  à  la  Iglésia  y  sos  ministres.  Juez 
conservador.  Injuriarum  ullor  judex. 

JUTGE  DE  APELS  Ó  DE  APEL-LACIONS.  JutgB  SUpedor 

ahont  s'  apel-lava  de  las  senléncias  dels  inferiors. 
Juez  de  alzada,de  apelaciones.  Recuperator,  is. 

JUTGE  DE  coMPETÉNCiAS.  Qualsevol  dels  dos  mi- 
nistres del  consell  de  Castilla  ó  de  altre  anomenat 
pel  rey  cada  any,  pera  decidir  los  punts  de  juris- 
dicció entre  algun  consell  y  '1  mateix  de  Castilla, 
ab  los  quals  concorren  altres  dos  ministres  del 
consell  que  forma  la  competència,  y  'Is  fiscals  dels 
dos.  Juez  de  competencias.  Pro  controversiis,  deju- 
risdictione  dirimendis  judex. 

JUTGE  DE  LO  CRIMINAL.  Qui  tracla  las  causas  cri- 
minals. Juez  de  lo  criminal,  ó  del  crimen.  Qusesitor, 
is,  capitalis  praetor. 

JUTGE  DE  ENQUESTA.  Ministre  togat  de  Aragó  que 
feya  inquisició  contra  'Is  ministres  de  justícia  de- 
linqüents y  contra  'Is  notaris  y  escribans  y  'Is  cas- 
tigava procehint  de  ofici  y  no  à  instància  de  part. 
Juez  de  encuesta.  Judex  qusesitor. 

JUTGE   DE  GREUGES  Ó  GRAVAMENTS.   LO  qui  tCUia  à 

son  càrrech  sempre  que  el  rey  celebrava  corts,  de 
conèixer  y  jutjar  sobre  'Is  dissentiments  que's  po- 
savan  pels  que  entravan  en  ditas  corts,  pretenent 
que  '1  rey  ó  sos  oficials  havian  procehit  en  algun 
cas  contra  las  lleys  y  llibertats,  y  decidir  si  la  per- 
sona era  gravada ;  y  sa  sentència  devia  sèr  acata- 
da y  executada  pel  rey  fins  contra  '1  rey  mateix  y 
esraenals  los  agravis.  Juez  de  agravios,  reparador 
de  agravios  ó  contrafueros.  Judex  reparandi  ofTen- 
sionis. 

JUTGE  DE  PAU.  Magistrat  encarregat  de  conèixer 
y  jutjar  sumàriament  determinats  assumptos.  Juez 
de  paz.  Judex  pascis. 

JUTGE    DE    PRIMERA    INSTÀNCIA  Ó    PEDANEO.  'L  dels 

pobles  que  tè  limitada  sa  jurisdicció,  y  la  exercita 
estant  de  peus.  Juez  peddneo.  Pedaneus,  pedarius, 
de  plano  pronuntians  judex. 


JUTGE  INCOMPETENT.  Lo  qui  üo  té  jurisdicció  en  lo 
negoci  de  que's  tracta.  Juez  incompetenle.  Judex 
incompetens. 

JUTGE  PESQUissADOR.  Lo  que's  destina  ó  envia 
pera  fèr  jurídicament  la  pesquissa  de  algun  delicte 
ó  reo.  Juez  pesqnisador.  Judex  qusesitor. 

JUTGE  SÜPREMO.  DÈÜ. 

JUTGE  DE  TAULA.  aut.  Oficial  Ordinari  ab  poder 
y  jurisdicció  de  conèixer  de  las  culpas  y  faltas  dels 
oficials  temporals.  Juez  de  tabla.  Tabularius  judex. 

CONVENIR  DAVANT  LO  JUTGE.  fr.  Citar  à  algú,  ferlo 
comparèixer  en  judici.  Bacer  comparecer  ante  el 
juez.  Ad  judicium  convenire. 

JUTJAMENT.  m.  JUDICATÓRIA.  II  ant.  for.  sen- 
tència. 

FÉB  JUTJAMENT.  fr.  y 

JUTJAR.  V.  a.  JUDICAR. 

JUVENAL.  m.  Planta,  blenera. 

JUVENIL,  adj.  Pertanyent  à  la  juventut.  Juve- 
nil. Juvenilis,  juvenalis. 

JÜVENILRIENT.  adj.  m.  A  manera  de  joves, 
A  manera  de  los  jóvenes.  Juveniliter. 

JÜVENT.  m.  Multitut  de  joves.  Juventud.  Ju- 
ventus,  utis. 

JUVENTUT.  f.  Edat  que  alguns  senyalan  dels 
23  anys  als  33,  y  altres  fins  als  35  y  altres  anya- 
deixen  à  la  edad  viril.  Juvenlud.  Juvenlus,  utis,  ju- 
venta,  adolescentia,  ae.  ||  jüvent.  1|  Acció  de  jove 
ó  poch  reflexionada.  Juvenlud.  Imprudentia,  ae.  || 
mit.  Divinitat  que  presidia  à  la  edad  juvenil.  Ju- 
ventud. Juventa,  se,  juventus,  utis. 

JUXTAPOSICIÓ,  f.  fil.  Lo  modo  de  aumentarse 
y  créixer  las  cosas  que  no  són  viventas,  en  contra- 
posició de  las  que  ho  són.  Justaposicion.  Juxtapo- 
sitio,  nis. 

JUYA.  f.  ant.  jüHEVA. 

JUYLÓS,  A.  adj.  JCLLÓS. 

JUZEU.  m.  ant.  juheu. 


KEP 


CATALÀ. 


KUT 


63 


K.  Onzena  lletra  déi  abecedari.  Es  presa  dels 
grechs,  y  sols  lé  us  en  algunes  veus  extrangeras; 
pus  en  sòn  lloch  usam  de  la  c  quant  fereix  à  la  a, 
0,  u  y  de  la  q  ab  la  u  líquida  quant  fereix  à  la  e, 
i.  Los  llatins  la  usa  van  tant  sols  en  algunas  diccions 
procedents  del  grech,  y  se'n  servian  pera  algunas 
abrevialuras  com :  calendas,  Cartago,  etc.  Així  ma- 
teix se  véu  dila  substitució  en  mòltas  de  sasmedallas 
y  diplomas,  com  també  en  las  monedas  de  mòlts 
reys  de  Inglaterra  anomenats  Càrlos;  y  es  lo  ca- 
ràcter de  la  moneda  fabricada  en  Burdeus.  Los  an- 
tichs  romans  la  marcavan  ab  un  ferro  bullent  en 
lo  front  dels  calumniadors.  Fou  nuraeral  y  valia 
250,  yab  una  ralleta  sobre,  250,000. 


» 


KA. 


KABADA.  Cert  vestit  militar  del  grechs  mo- 
derns. Kabada.  Kabbadium  sagura. 

KABESQUi.  m.  Moneda  de  coure  de  Pèrsia, 
que  val  poch  mès  de  un  quarto.  Kabesqui.  Moneta 
sic  dicia. 

KADEZALITA.  m.  Secta  mahometana  que  sols 
se  distingeix  de  la  comna  en  certas  ceremónias  que 
fa  en  los  difunts,  tals  que  sembla  provenir  de  un 
coneixement  confús  del  purgatori.  Kadezalita.  Ka- 
de  zalita,  ae. 

KALt.  m.  ALCALÍ. 

KARANE.  m.  Espècie  de  carruatge  tirat  per 
matxos  que  usavan  los  grechs.  Karane.  Karane. 

KARME8.  m.  C ARMES. 

KE. 

KÉRMES.  m.  CARMES. 

KEN.  Mida  de  Siam  de  cosa  de  mitja  cana.  Ken. 
Ken. 
KÉPIS.  ra.  Espècie  de  morrionet  sense  arma- 


dura que  comensaren  à  usar  las  tropas  francesas  en 
Àfrica  y  desprès  s' adoptà  en  vàrios  paíssos  de  Eu- 
ropa. Képi.  Kepis. 

KERAMIÀ.  m.  Sectari  y  secta  de  musulmans 
que  diuhen  ab  Keran  que  s'  ha  de  enléndrer  lite- 
ralment lo  que  diu  la  bestiesa  del  Alcora  dels  bras- 
sos,  ulls  y  orellas  de  Dèu.  Keramiano.  Keramia- 
nus,  i. 

KERANA.  f.  Trompeta  mòlt  llarga  que  usas  los 
persas.  Kerana.  Kerana,  ae. 


KI. 


KILO.  m.  Paraula  de  origen  grech,  que  repre- 
senta mil  y  's  junta,  anteposada,  ab  las  diferenlas 
unitats  del  sistema  métrich  ,  com  lo  metro ,  li- 
tro,  elc;  així  la  paraula  Kilómetro  representa  mil 
metros.  Kilo.  Kilo. 

KINESIA.  f.  Facultat  que  té  la  ànima  de  im- 
primir moviment  als  membres.  Kinesia.  Kinesia. 

KINESIMETRIA.  f.  Mida  del  moviment.  Ki- 
nesimelria.  Kinesimetria. 

KO. 

KODJA.  m.  Secretari  de  estat  en  Turquia  y  en 
los  estats  berberischs.  Kodja.  Kodja. 

KR. 

K.RÉUTZER.  m.  Moneda  de  Alemània  equiva- 
lent à  la  sexagéssima  part  de  un  florí.  Kréutzer.  Mo- 
neta sic  dicta. 

KU. 

KUTCBUT.  m.  med.  Nora  arabe  de  una  espè- 
cie de  melancolia  en  que  no  's  troba  bè  '1  malalt 


61  KYR 

en  lloch  y  passa  conlínuament  de  un  punt  à  altre. 
Kutuhul.  Morbus  arabicus. 

KY. 


DICCIONARI  KYR 

en  lo  principi  de  la  missa  abans  del  glòria.  Quiries, 
quirieleison.  Kyries,  kyrieleison. 

KYRIELEISON.  m.  KYRIES.  ||  fam.  Cant  dels 
enterres  y  oficis  de  difunts.  Quirieleison.  Kyrie- 
leison. 


KYRIES.  m.  pi.  Deprecació  que  's  fa  al  Senyor 


— '""^^M9-<^^" — 


LÀB 


CATALÀ. 


LAC 


6S 


L.  Dotzena  lletra  del  abecedari.  Sa  pronunciació 
es  èl,  arribant  la  llengua  al  paladar.  Algunas  ve- 
gadas  va  sola,  y  allras  doblada,  així  ho  seguim 
també  aquí,  doblanlla  solament  quant  se  pronun- 
cian  las  dos,  com:  llana,  ballar,  elc.  y  posantnesols 
una  quant  no  's  pronuncia  sinó  una,  com  facilitat, 
família,  elc.  En  las  raedallas  romanas  significava 
Lúcio.  Com  lletra  neutral  tenia  '1  valor  de  30  en- 
tre 'Is  grechs,  y  de  SO  entre  'Is  llatins  y  nosaltres: 
abunaralleta  sobre  equivalia  à  30,000.  La  L,  ini- 
cial de  Lacedemonis,  era  '1  distinctiu  que  porlava 
aquest  poble  en  sos  eslandarts. 

LA. 

LA.  adv.  11.  ant.  allí.  |  mús.  Sexta  veu  de  la 
escala.  La.  Sexta  musicalis  vox.  1|  Article  femení 
que  s'  anteposa  als  noms  apel•latius.  La.  Foemi- 
neus  articulus.  |  pron.  Acusatiu  del  singular  del 
pronom  personal  ella.  La.  lUam. 

LA,  LA,  LA.  Cansoneta  ab  que's  fa  dormir  las  cria- 
turas.  La,  la,  la ;  arrullo.  Lallus,  lallum,  i. 

LA  DONCHS.  adv.  t.  aut.  A  LAS  HORAS. 
LA   BACA.   f.   ROMASSA. 

LABARO.  m.  Bandera  militar  guarnida  rica- 
ment, que  portavan  en  la  campanya  'Is  empera- 
dors ab  alguna  empresa  seva,  y  desde  Constantino 
ab  la  xifra  ó  nom  de  Cristo.  Ldbaro,  y  càntabra  ó 
cdntabro  per  haverla  usada  primer  los  viscahins  de 
qui  la  prengué  Augusto  y  la  introduhí  en  los  exèr- 
cits romans.  Labarum,  i.  ||  La  xifra  del  nom  de 
Cristo  composta  de  la  X,  J,  y  P,  Rho  gregas  posa- 
das  en  dita  bandera.  Labaro.  Labarum,  i. 

LABERINTO.  m.  Lloch  de  diferents  carrerons 
disposats  de  manera  que  es  difícil  eixir  de  ells 
sens  una  guia.  Laberinto.  Labyrinthus,  i.  I  met. 
Cosa  confusa  y  embolicada.  Laberinto.  Labyrintus, 
i.  B  poét.  Composició  en  que  estan  col•locats  los 


versos  ó  diccions  de  modo  que  per  qualsevol  part 
que's  llegescan  tenen  sentit  y  cadència.  Laberinto. 
Labyrinthus,  i.  ||  anat.  La  segona  cavitat  de  la 
orella  dita  així  per  las  mòltas  voltas  y  revoltas, 
consta  de  tres  parts,  vestíbul  ó  entrada,  canals  se- 
micirculars,  y  la  tercera  caragol.  Laberinto.  La- 
byrinthus, i. 

LABI.    m.  LLABI. 

LÀBIL.  adj.  ant.  Lo  que  fàcilment  cau  ó  s' 
acaba.  Caedizo,  caduco,  perecedero.  Labilis,  fluxus, 
fragilis,  caducus. 

LABINT.  m.  ant.  laberinto. 

LABOR.  m.  ant.  traball. 

LABORAR,  v.  n.  ant.  traballar. 

laborar  in  extremis,  fr.  ant.  agonizar. 

LABORATORI,  m.  Oficina  en  que  's  fan  las 
operacions  químicas.  Labor atorio.  Chimica  oíTi- 
cína. 

LABORIÓS,  A.  adj.  Aplicat  al  traball.  Labo- 
rioso.  Laboriosus.  |  Penós,  de  mòlt  traball.  Labo- 
riosa, trabajoso.  Laboriosus. 

LABORIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  traball,  pe- 
nalitat, ó  dificultat.  Trabajosamente  ;  con  incomo- 
didad,  con  trabajo  ,  con  fatiga.  Laboriosè ,  opero- 
sè. 

LABORIOSITAT,  f.  Aplicació,  continuació  en 
lo  traball.  Laboriosidad.  Laboris  studium;  labori 
assiduitas. 

LABRAR.  V.  a.  ant.  pulir,  perfecionab.  y  gra- 

BAR. 

LABRAT,   DA.  p.  p.  PÜLIT,  PERFECCIONAT. 
LACAYO.  m.  ALACAYO. 

LACEDEMONI,  A.  adj.  Natural  de  y  perta- 
nyent à  Lacedemónia  ó  Esparla  ciutat  de  Grècia. 
Lacemon,  lacedemon,  lacedemonio,  espartano.  Lace- 
daemonius. 

LAGETÀ,  NA.  adj.  Natural  y  habitant  del  ter- 
ritori de  Cervera.  Lacetano.  Lacetanus. 


66  LAL  DICCIONARI 

LACOMÀNCIA.  f.  Endevinació  per  medi  dels 
daus.  Lacomancia.  Lacomantia,  se. 

LACÒNICAMENT,  adv.  m,  Corapendiosament, 
concisament,  breument.  Lacónicamente.  Breviter, 
laconicè. 

LACÒNICH,  CA.  adj.  Breu,  compendiés,  con- 
cís; s'  aplica  al  estil.  Lacónico.  Concisus,  laconi- 
cus. 

LAG0NI8ME.  m.  Concisió  del  estil  en  que  ab 
pocas  paraulas  se  diuhen  mòltas  cosas.  Laconismo. 
Laconismus,  i. 

LACRE.  m.  Pasta  feta  de  goma  llaça  y  altres 
combustibles  reduida  à  barretas  cilíndricas,  que 
ab  lo  foch  s'  estova  y  serveix  pera  clóurer  cartas 
y  posar  sellos.  Lacre.  Cera  obsignatoria. 

LACTÀNCIA,  f.  La  acció  de  mamar  y  '1  temps 
que 's  mama.  Lactància,  lactacion.  Lactatio,  nis, 
lacta  tus,  Qs. 

LACTICINA.  f.  Substància  que  s'  extrau  del 
surigot  y  's  compon  de  oxigeno,  hidrógeno  y  car- 
bono;  es  emolienla  y  analéptica  y  's  coneix  també 
per  sucre  de  llet.  Lacticina.  Lacticina. 

LACTICINI.  m.  La  llet  ó  menjar  compost  de 
ella.  Laciicinio.  Lac,  tis,  lactuarium  opus. 

LACTICINÓS,  A.  adj.  Se  diu  de  las  planfas 
que  tenen  un  guch  semblant  à  la  llet.  Lacticinoso. 
Lacticinosus. 

LACTIGINÓS,  A.  adj.  lacticinüs. 

LACTUARI.  m.  Tridesa,  extracte  de  ensiam. 
Lactuario,  tridàceo.  Tridax,  acis,  lactuarium,  ii. 

LADANO.  m.  Peix  del  riu  Pado  ó  Po  que  creix 
mòlt,  y  no  's  pót  tràurer  sinó  tirant  los  bous  ab 
corriolas  de  ferro.  Alilo.  Attilus,  i.  ||  Licor  gras  de 
la  estepa  que  's  despatxa  en  las  apotecarias  en  for- 
ma de  goma.  Lddano.  Ladanum,  i. 

LADELLA.  f.  LLADELLA. 

LADESINA.  exp.  De  la  mateixa.  De  la  misma. 
Ipsius. 
LADÍ,  NA.  adj.  LLÀDÍ. 

LADONER.  m.  LLADONER. 
LADRE.  m.  LLADRE. 

LADRONICI.  m.  lladronici. 
LAG08T.  ra.  ant.  morrut.  ||  ant.  y 

LAGOSTA.  f.    LLAGOSTA. 

.   LAGRIMEJAR.  v.  a.  ant.  llagrimejar. 

LAHONT.  adv.  ant.  En  quin  lloch.  En  la  cual; 
«n  donde.  Ubi. 

LAHOR.  m.  ant.  alabansa,  aprobació. 

LAICAL  Y  LAICH,  CA.  etc.  adj.  LAYCH. 

LAI88AR.  V.  a.  ant.  deixar. 

LAJENAR.  V.  n.  ant.  enagenar,  suspéndrer, 

ARREBATAR,  PASMAR,  EMBADALIR. 

LAJENAT,  dA.  p.  p.  de  LAJENAR. 

LALETAN8.  m.  pi.  Los  habitants  entre  Gero- 
na  y  Tarragona  y  també  tots  los  catalans.  Laleta- 
MS,  catalanes.  Laletani,  orum. 

LALTRER  Y  LALTRIER.  adv.  t.  ant.  Antes 
de  ahí.  Elotro  dia,  ante  ayer.  Nudius  terlius. 

LAMBROT.  m.  ant.  llabi. 


LAP 


LAMENTABLE,  adj.  Deplorable,  digne  de  sér 
lamentat.  Lamentable,  lamenloso,  deplorable.  La- 
crimabilis.  j]  llastimós,  trist. 

LAMENTACIÓ,  f.  Gemech,  lamento,  crit  de 
dolor.  Lamentacion,  lamento.  Lamentatio,  nis.  H 
Cada  una  de  las  parts  del  cant  lúgubre  de  Jere- 
mias.  Lamentacion ,  treno.  Lamentatio  ,  nis  ,  tre- 
nus,  i. 

LAMENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  's  lamenta. 
Lamentador.  Lamentator,  is. 

LAMENTAR.  Y.  a.  Plorar,  suspirar  ab  dolor. 
Lamentar.  Ploro,  as. 

LAMENTAR8E.  V.  r.  Queixarse.  Lamentarse, 
lamentar.  Lamentor,  aris. 

LAMENTO,  m.  LAMENTACIÓ. 

LÀMIA.  f.  Espècie  de  ca  ó  llop  marí  capàs  de 
tragarse  un  home.  Lamia,  tiburon,  perro  marino. 
Lamia,  ».  |]  Espècie  de  ballena  mòlt  voràs :  diuhen 
que  fou  de  esta  espècie  la  que  tragà  al  profeta  Jo- 
nàs  ;  las  dents  agudas,  y  'Is  argenters  las  fan  pas- 
sar per  Uénguas  de  serp  petrifieadas  en  Malta. 
Tiburon,  lamia.  Lamia,  se.  ||  Famosa  ramera  de 
Atenas  que  sonava  maravellosament  vàrios  instru- 
ments de  música,  y  'Is  atenienses  y  tebans  li  eri- 
giren altars.  Lamia.  Lamia,  se.  ||  Segons  los  an- 
tichs,  espècie  de  dimoni  ó  bruixot  que  en  forma 
de  dona  mòlt  hermosa  devorava  als  noys.  Lamia. 
Lamia,  se. 

LÀMINA,  f.  Fulla  ó  planxa  de  metall,  llarga, 
ampla  y  prima,  y  per  semblansa  's  diu  de  allras 
cosas  com:  estampa,  pintura,  etc.  Làmina.  Lami- 
na, aj.  II  La  que  en  las  bridas  cau  sobre  '1  front  de 
las  cabalcaduras.  Plancha.  Paropium,  ii. 

LAMINETA.  f.  d.  Laminita,  illa,  ica.  Lame- 
11a,  SB. 

LAMP.  m.  ant.  llamp. 

LAMPREA.  f.  Peix.  LLAMPREA. 

LANADA.  f.  OVELLA. 

LANCE.  m.  LLANS. 

LANCER.  m.  LLANGER. 

LANDGRAVE.  m.  Títol  de  honor  y  dignitat 
del  qual  usavan  alguns  grans  senyors  de  Alema- 
nya. Landgrave.  Landgravius,  ii. 

LANGADOCH.  m.  llénguadoch, 

LANG08TA.  f.  LLAGOSTA. 

LANGUIMENT.  m.  ant.  defalliment. 

LANGUIR.  V.  n.  DEFALLIR,  DESMAYAR. 

LAN8.  m.  ant.  inundació. 
LAN8EJAR.  V.  a.  ant.  llancejar. 
LAN8-GRAVE.  m.  landgrave. 
LAN8ADÍ8,  SA.  adj.  LLENSADÍS. 
LAN80L.  m.  ant.  llensol. 

LÀNTIA.  f.  LLÀNTIA. 

LANZA.  f.  ant.  llansa. 

LAOR.  f.  ALABANSA. 

LAPA.  f.  ant.  Tel,  capa,  crosta  en  los  Ifquits. 
Nata,  lupa.  Flos,  oris. 

LÀPIDA,  f.  Pedra  plana  que  conté  alguna  ins- 
cripció. Làpida.  Lapidea  tabula.  |j  La  que  's  posa 


LAT 


CATALÀ. 


LAU 


61 


®n  las  sepulturas.  Làpida,  laude.  Bibulus  lapis. 

LAPIDARI,  m.  llapidari. 

LAPISLÀ88ULI.  iii.  Pedra  preciosa  de  color 
blau  ah  diferents  matissos.  Lapislàznli.  Cyanus,  i, 

LAQUI.   ra.  anl.  dilació,  tardansa. 

LAQUIR.  V.  n.  allargar,  retardar. 

LARBA.  f.  Peix  de  mar  dels  plans  y  dels  que 
tenen  los  ulls  à  la  drela  y  la  cua  arrodonida,  es- 
catas  priraas  y  blancas,  lo  costat  dret  entre  pardo 
y  negrench  ab  algunas  tacas  de  color  de  taronja 
y  '1  costal  esquerra  blanch.  Platija,  acedia.  Pleu- 
recles  platessa. 

LARCH.  m.  ant.  llargària.  ||  adj.  llarch. 

LO  PUS  LARCH.  exp.  aut.  Mès  llarch  à  tol  allar- 
gar. A  todo  alargar,  d  lodo  tirar.  Ad  súmmum. 

LARGITAT.  f.  ant.  lliberalitat. 

LARGUE8A.  f.  llargüesa.  abcndíxcia. 

LARVA.  f.  Cuquel  quant  acaban  de  eixir  del 
ou.  Cresa,  larva.  Inseclorura  semen  ;  eruca,  ae. 

LAS,  SA.  adj.  ant.  abatut,  cansat,  fatigat.  || 
ni.  llas. 

LASARET.  m.  L'  hospital  ó  lloch  senyalat 
en  despoblat  ahont  se  puigan  los  suspitosos  de 
peste.  Lazarelo.  Xenodochium,  ii,  xenon,  is. 

LASGAR.  V.  a.  nàut.  Arriar,  afluixar  poch  à 
poch.  Lascar.  Sensiïn  laxaré. 

LASCIU,  VA.  adj.  Pertanyent  al  vici  de  la  las- 
cívia. Lascivo.  Lascivus. 

LASCÍVIA,  f.  Incontinència,  disolució.  Lascí- 
via. Lascívia,  ae,  y  cohircinalio,  nis,  la  del  boch. 

LASCIVIÓS,  A.  adj.  LASCIU. 

LASGIVIOSAMENT.   adv.    m.    Ab    lascívia. 
^iMsciíamenle.  Lascivè. 

Hp.ASSERPICI.  m.  Herba  medicinal  de  arrel 
^^ssa,  gruixuda,  plena  de  such  olorós,  que  trau 
una  cama  plena  de  solchs  y  nusos,  esponjosa  ;  las 
fullas  en  forma  de  alas  y  del  revés  guarnidas  de 
pels  aspres ;  las  flors  de  figura  de  rosa  formant 
parasol,  y  las  llavors  grans,  de  dos  en  dos  cada 
una  ab  quatre  alas,  la  arrel  cendrosa  per  de  fora, 
blanca  per  dins,  blana,  y  plena  de  such  aromà- 
lich.Es  diurética,  eslimulanta  y  eslomàtica.  Làser- 
picio.  Lasserpitium,  ii. 

LASSESA.  f.  ant.  CANSAci,  defalliment. 

LASSET,  A.  dim.  de  las. 

LASSiós,  A.  adj.  ant.  cansat,  fatigat. 

LA88ITUT.  f.  ant.  cansaci,  fatiga. 

LAT.  m.  ant.  costat. 

i  lats.  ra.  adv.  ant.  Al  costat.  Al  lado,  al  cos- 
tado.  Ad  latus. 

DONAR  LATS  A  LA  NAU.  fr.  anl.  Girar  la  embarca- 
ció de  costat  pera  regonéixerla,  y  netejaria  ó  com- 
póndrerla.  Dar  d  la  banda.  Navem  reficiendam  in- 
vertere. 

LATERAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  costat.  La- 
teral. Laleralis.  ||  Lo  que  està  al  costat  de  altra 
cosa.  Lateral.  Laleralis.  1|  Lo  que  no  ve  per  línea 
recta.  Lateral.  Laleralis. 

LATERANENSE.  adj.  Pertanyent  al  temple 


de  sant  Joan  de  Lelran.  Lateranense.  Laleranen- 
sis. 

LATERÓ.  m.  ant.  Cada  indivíduo  de  la  guàr- 
dia dels  prínceps.  Lateron.  Principis  custos. 

LATICLÀVIA.  f.  Vestit  talar  de  senador,  guar- 
nit ab  una  llenca  sobreposada  ab  certs  nusos  ó  bo- 
tons de  púrpura.  iMticlavia.  Laliclavia,  se,  lalus 
clavus. 

VESTIR  LA  LATICLÀVIA.  fr.  Entrar  en  lo  número 
dels  senadors.  Recibir  el  laliclavo  ,  ó  la  laliclavia  , 
hacerse  senador.  Inler  senatoresadscribi. 

LÀTIGO.  m.  Es  veu  castellana  y  massa  usada 
en  català,  però  sense  ninguna  necessitat,  fuet. 

LATITANT.  p.  a.  Qui  s'  amaga.  Latitanle.  La- 
titans. 

LATITAR.  V.  n.  ant.  amagarse. 

LATITUDINAL.  adj.  Lo  que  s'  exlén  à  lo  am- 
ple. Laliludinal.  In  latiludinem  palens. 

LATITUDINARI.  m.  tolerant. 

LATITUDINÀRIA.  f.  tolerantisme. 

LATITUT.  f.  Amplària.  Latitud.  Latitudo,  inis. 
II  Tota  la  extensió  de  ample  y  llarch  de  un  lerre- 
no  ó  espay.  Latitud.  Finis,  is,  latitudo,  inis.  ||  as- 
tron.  La  distància  desde  un  lloch  à  la  equinoccial 
contada  pels  graus  de  sòn  meridià.  Latitud.  Lati- 
tudo, inis.  I  La  distància  desde  la  eclíptica  à  qual- 
sevol punt  considerada  en  la  esfeca  envers  algun 
dels  pols.  Latitud.  Latitudo,  inis. 

LATO,  A.  adj.  Exlés,  düa'at.  Lato.  Lalus. 

LATÓMIA.  m.  ant.  Nom  que  donavan  los  ro- 
mans à  la  pedrera  ó  lloch  de  ahont  se  treya  la  pe- 
dra, y  que  servia  de  presó.  Latomia.  Latomia,  w. 

LATONA.  f.  mil.  Filla  de  Ceo  y  de  sa  germana 
Fébes,  mare  de  Apolo  y  de  Diana,  y  presidia  als 
parts  de  lots  los  animals.  Latona.  Latona,  se.  ||  En 
la  filosofia  hermètica  lo  mateix  que  terra.  Latona. 
Terra,  a;. 

LATRÉUTRICH,  CA.  adj.  Lo  sacrifici  que  s' 
ofereix  à  Déu  com  à  soberà  y  à  primer  ser,  y  així 
'1  sacrifici  de  la  missa  es  lalrèutrich.  Latréutrico. 
Latreutricus. 

LATRIA.  f.  teol.  Cuito  y  adoració  deguda  sols 
à  Dèu.  Latria.  La  tria,  ae. 

LATRUVA.  f.  anl.  comuna,  BASSA,  necesària. 

LATROCINI.  m.  lladronici. 

LAUDABLE.  adj.  Digne  de  alabansa.  Laudable. 
Laudabilis,  laudandus.  ||  Títol  de  honor  que  usan 
los  suissos.  Laudable.  Laudabilis. 

LAUDABLEMENT.  adv.  ra.  De  un  inodo  lau- 
dable. Laudablemenle.  Laudabiliter. 

LÀUOANO.  m.  Extracte  del  opi.  Lúudano.  Lau- 
danura,  i, 

LAUDATORI,  A.  adj.  Lo  que  alaba  ó  conté 
alabansa.  Laudatorio.  Laudativus. 

LAUDATÒRIA,  f.  ant.  panegÍrich. 

LAUDEMI.  ra.  lluísme. 

LÀUDES.  m.  Segona  part  del  ofici  diví  qoe  's 
diu  desprès  de  matines ;  antíguaraept  acabavan 
r  ofici  de  la  nit,  així  diu  Cassiano  que  'Is  anaco- 


68 


LAY 


DICCIONARI 


LEG 


retas  canlavan  de  nit  los  psalms  de  làudes.  Ldu- 
des.  Laudes. 

TOCAR  A  lAudes.  ff.  met.  fam.  alabar  t  alabar- 
se. 

LAUDOR.  f.  ant.  llauro. 

LAUGERAMEIVT.  adv.  m.  fàcilment. 

LAURAHÓ.  f.  ant.  LLAüRÓ. 

LÀUREA.  f.  Nom  de  una  falsa  deytat  que  s' 
adorà  per  algun  lemps  en  Catalunya.  Ltíitrea.  Lau- 
rea,  ae.  ||  Corona  de  llorer  que  'Is  grechs  donavan 
al  vencedor  en  lo  combat  ó  pelea,  y  'Is  romans 
als  que  havian  ajustat  ó  confirmat  la  pau  ab  los 
enemichs.  Làurea.  Laurea,  se. 

LAUREANDO.  m.  Qui  ha  de  rébrer  grau  de 
universitat.  Laureando.  Litteraria  laurea,  laureola 
donandus. 

LAURENTAL8.  f.  pi.  Festas  que  celebravan 
los  romans  à  23  de  Desembre,  en  honor  de  Acalàn- 
cia.  Laurentales.  Laurenlalia,  ium. 

LAUREOLA.  f.  Corona  de  llorer,  premi  de  las 
accions  heroicas  ó  que  portavan  los  sacerdots  gen- 
tils. Laureola.  Laurea,  laureola,  íe.  ||  Planta  de  pro- 
pietat mòlt  càlida  semblant  en  las  fullas  al  llorer, 
las  flors  petitas,  la  fruyta  semblant  al  ginebró.  Lau- 
reola, pervinca.  Isocinnamum,  i.  []  La  corona  ó  in- 
sígnia del  cap  de  las  imatges  dels  sants.  Diadema, 
laureola,  aurèola.  Aurèola,  laureola,  ae.  ||  teol.  Lo 
gallardó  particular  que  en  la  benaventuransa  cor- 
respon à  cada  eslat,  com :  la  dels  màrtirs,  de  las 
verges,  efc.  Aurèola,  laureola.  Laureola,  ae. 

LAUROCERASSO.  m.  llorer  real. 

LAUS.  f.  ant.  alabansa.  1|  ant.  aleluta. 

LAÜS  PALESA,  aut.  ACLAMACIÓ. 

LAUS  TOLEA.  exp.  ant.  Os  la  quiteis.  Eam  aufera- 
tis  à  vobis. 

LAUSANGIER.  m.  ant.  LLissoNGER,  adulador. 

LAUSAR.  v.  a.  ant.  alabar. 

LAU8ENGA.  f.  ant.  llissonja. 

LAUSENGADOR,  A.  m.  f.  y  ant.  LLissoNGER. 

LAU8ENGÀRIA.  f.  ant.  llissonja. 

LAUSENGIER,  A.  m.  f.  ant.  llissonger. 

LAUSIÀCH,  A.  adj.  Yeu  de  la  història  eccle- 
siàstica  que's  diu  del  monjo  que  vivia  en  la  laura, 
que  era  una  espècie  de  lloch  ab  caselas  en  cada 
una  de  las  quals  s'  ocomodavan  dos  monjos.  Lau- 
siaco.  Lausiacus. 

LAUSOR.  f.  ant.  LLAROR. 

LAVA.  f.  Lo  bany  ab  que  en  las  minas  se  ne- 
tejan  los  metalls  y  la  matèria  candent  y  liquidiíi- 
cada  que  llensan  los  volcans.  Lava.  Accensa  ex 
vulcano  matèria. 

LAVABO,  m.  Part  de  la  missa  en  que'l  sacer- 
dot se  renta  'Is  caps  dels  dits.  Lavabo,  lavatorio. 
Lavabo.  I  La  tauleta  en  que  estan  escritas  aquellas 
paraulas,  etc.  Lavabo.  Lavabo.  |1  La  pessa  de  tela 
ab  que  s'  aixuga  'Is  dits.  Cornijal,  lavabo.  Lavabo. 

LAVAMENT.  m.  ant.  ablusió  ,  netejament. 

RENTADA. 

LAVANDERA.f.  ant.  RENTADORA. 


LAVAR.  V.  a.  ant.  rentar. 

LAVATIVA.  f.  AJUDA,  servicial. 

LAVATORI.  m.  La  ceremónia  de  rentar  los 
peus  que's  fà  en  lo  dijous  sant.  Lavatorio.  Pedum 
lotio.  I  netejament,  rentada.  , 

LAVORS.  adv.  t.  ant.  llavors. 

LAXAMENT.  m.  relaxació. 

LAXAMENT  DE  VENTRE.  Debilitat,  flaqucsa.  Floje- 
dad,  laxacion,  laxamiento,  laxitud  de  vientre.  Yen- 
trisolutio. 

LAXANT,  p.  a.  LAXATiü. 

LAXAR.  V.  a.  Afluixar,  ablanir.  Laxar.  Laxo, 
as.  II  Dit  del  ventre.  Laxar.  Alvum  liquaré. 

LAXATIU,  VA.  adj.  Lo  que  laxa  ó  tè  virtut  de 
laxar.  Laxanle,  laxativo.  Laxans. 

LAXITUT.  f.  Fluixedat,  1'  acte  de  afluixar.  La- 
xitud, laxidad.  Laxitas,  atis. 

LAXO,  A.  adj.  Fluix,  sense  retensió.  Laxo.  La- 
xus,  II  teol.  Se  diu  del  moralista  de  mànega  ampla, 
y  de  sòn  sistema.  Laxo,  ancho.  Liberior. 

LAY.  adv.  t.  ant.  llavors.  ||  m.  Composició  po- 
límetra  en  la  que  '1  trobador  se  queixa  llastimosa- 
ment de  la  pèrdua  de  algun  objecte  amat.  Lay,  en- 
decha.  Noeniae.  ||  adv.  11.  allí.  ||  Sincopa  de  lo  hi. 
^e  lo.  Ei  vel  eiimjunlal  verb. 

DEixiR  DE  LAY.  exp.  aut.  De  salir  de  alli.  Indè 
exeundi. 

LAYA.  n.  p.  fam.  de  dona.  Eulàlia.  Eulàlia,  x. 

11  CASTA. 

LAYCAL.  adj.  Pertanyent  als  Uechs.  Laical.  Ad 
laicos  pertinens. 

LAYCAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  laycal. 
Laicamente.  Laico  ritu. 

LAYGH.  m.  LLECH.  II  adj.  LATCAL. 
LE. 

LE.  pron.  Lü.  II  Sincopa  de  lo  he. 

LEAL.  adj.  LLEGÍTIM. 

LEALÀ.  Veu  àrabe  usada  antíguament  en  Es- 
panya pera  significar  no,  no,  ó  no  vull.  Lealà.  Mi- 
nime  verò,  nolo. 

LEALTAT.  f.  etc.  llealtat. 

LEBRADA.  f.  ant.  llebrada. 

LEBRE.  f.  ant.  llebra. 

LEBRÍ,  NA.  adj.  ant.  Pertanyent  à  la  llebra. 
Lebruno.  Leporinus. 

LEBRÓS,  A.  adj.  ant.  leprós. 

LEBROSIA.  f.  ant.  LEPRA. 

LECONOMÀNCIA.  f .  Endevinació  que's  feya 
per  medi  de  un  plat  ó  vas  sumergit  en  aygua  ab 
pedras  preciosas,  vàrios  caràcters,  y  ab  cerlas  in- 
vocacions supersticiosas.  Leconomancia:  Lecono- 
mantia,  ae. 

LEGARD  Y  LEGARDIER.  m.  ant.  gelós. 

LEGGIONARI.  m.  Llibre  de  cor  que  conté  las 
Uissons  de  matines.  Leccionario.  Lectionum  liber; 

LEGH.  m.  ant.  llech.  .  : 

LEGTIGARI.  m.  ant.  Terme  de  litúrgia  y.dc 


LEG 


CATALÀ. 


LEM 


69 


iistória  eficfésiàstica  que  s'aplicava  als  que  dife- 
rian  lo  baptisme  quasi  fins  1'  article  de  la  mort. 
Gravatario,  cHnico,  leclicario.  Gravatarius,  ii. 

LEGTISTERNI.  m.  Cuito  que'ls  romans  tribu- 
tavan  a  sos  Déus,  oferintios  en  los  temples  una 
taula  de  menjar  ab  banch  al  entorn  en  que  col-lo- 
cavan  sas  eslatuas.  Leclislernio.  Lectislernium,  ii. 

LECTIU,  VA.  adj.  S'aplica  al  dia  destinat  pera 
laensenyansa.  Leciivo.  Docendo  deslinatus  dies. 

LECTOR,  m.  Qui  llegeix.  Leclor.  Lector,  is.  || 
En  las  comunitat  religiosas,  professor  de  filosofia  ó 
altra  facultat.  Lector.  Anagnostes,  es,  professor,  is. 
II  Clergue  que  pel  orde  que  ha  rebut  ensenyava  als 
catecúraens  y  neòfits  los  rudiments  de  la  religió 
catòlica.  Lector.  Catechista,  ae,  lector,  is. 

LECTORAL.  adj .  Canonicat  que  té  '1  càrrech 
de  explicar  la  sagrada  Escriptura.  Lectoral.  Leclo- 
ralis  canonicus. 

LECTORAT,  m.  Lo  segon  dels  ordes  menors  que 
aulorisa  pera  ensenyar  als  catecúraens  y  neòfits 
los  rudiments  de  la  religió  catòlica.  Lectorado.  Lec- 
toratus,  us. 

LECTUARI.  m.  blectüari. 

LECTURA,  f.  Llissó  y  la  acció  y  efecte  de  llegir. 
Lectura,  leccion,  leyenda.  Lectio,  nis.  ||  Lo  grau  de 
dolor.  Lectoria,  lectura.  Lectorius  munus.  ||  irap. 

CÍCERO. 

LEDAMENT.  adv.  D).  ALEGRAMENT. 

LEDESME,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  paret.  Segun 
ley.  Ad  legem. 

LEER.  m.  ant.  lloch,  temps,  ocasió. 

noNAR  LEER.  loc.  aut.  Dar  lugar.  Locum  dare. 

LEG,  A.  adj.  ant.  lleig. 

LEGACIÓ,  f.  Empleo  de  legat.  Legacia,  lega- 
cion.  Legatio,  nis.  ||  diputació,  embaixada. 

LEGAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  Uey.  Legal, 
legitimo.  Legitimus.  i|  plntüal,  exacte,  fiel. 

LEGALISACIÓ.  f.  Aulorisaciò,  certificació  de 
la  llegitimitat  de  algun  instrument.  Legalizacion. 
Instrumenti  ex  lege  facla  consignatio. 

LEGALISAR.  V.  a.  Certificar  de  la  llegitimitat 
de  un  instrument.  Legalizar.  Aucloritate  publica 
firmari. 

LEGALI8AT  ,  DA.  p.  p.  Legalizado.  Auclori- 
tate publica  roboratus. 

LEGALITAT,  f.  Conformitat  ab  la  Uey.  Lcga- 
lidad.  Legibus  cousenlanea  aequitas.  ||  puntuali- 
tat, EXACTITÜT. 

LEGALMENT,  adv.  m.  Conforme  à  la  lley.  Le- 
galmenle.  Ex  lege. 

LEGAT.  m.  Embaixador,  enviat,  comissionat. 
Legado.  Legatus,  i. 

LEGAT  À  LÀTERE.  'Ls  cardeuals  que  '1  papa  envia 
com  legats  à  las  corts  estrangeras,  los  quals  se  diu- 
hen  així  per  sér  los  consellers  ordinaris  del  papa. 
Legado  à  làtere.  A  latere  legatus. 

LEGEA.  f.  ant.  lletjesa. 

LEGENDA.  f.  LLEGENDA. 

LEGER.  v.  a.  ant.  llegir.  ||  anj.  ant.  lleuger. 
T0|10  II 


LEGESA.  f.  ant.  lletjesa. 

LEGIÓ.  f.  Cos  de  milícia  romana  e(|uivalenl  à 
regiment;  vé  del  verb  «  lego»  escullir;  en  temps 
de  Rómulo  cada  legió  's  componia  de  3,000  homes 
de  infanteria  y  100  caballs;  en  temps  dels  cónsuls 
de  4,000  homes  manats  per  un  cònsul  ó  tinent  ge- 
neral sèu;  desprès  tingué  mòlta  varietat,  però 
sempre  fou  la  part  mès  principal  del  exèrcit.  Le- 
gion.  Legió,  nis.  ||  Se  pren  indiferentment  per  un 
gran  número  de  personas  ó  esperits.  En  1'  evan- 
geli 's  llegeix  de  un  dimoni  que's  deya  legió  pels 
mòlts  companys  que  tenia.  Legion.  Legió,  nis. 

LEGIONARI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  legió. 
Legionario.  Legionarius.  ||  m.  Soldat  de  una  legió. 
Legionario.  Legionarius  miles. 

LEGIR.  V.  a.  ant.  llegir.  ||  ant.  cullir. 

LEGISLACIÓ,  f.  etC.  LLEGISLACIÓ. 
LEGÍTIM,  A.     dj.  etC.  LLEGÍTIM. 

LEGOSTA.  f.  ant.  llagosta. 

LEGRA.  f.  cir.  Instrument  ab  dos  talls  retorts 
per  la  punta  pera  descubrir  y  rascar  lo  cràneo. 
Legra.  Chirurgicum  bipenni  acie  retorta  scalprum. 

LEGRADURA.  f.  Acte  y  efecte  de  legrar.  Le- 
gracion,  legradura.  Ad  vivum  resecatio. 

LEGRAR.  V.  a.  cir.  Registrar,  netejar  lo  crà- 
neo ab  la  legra.  Legrar.  Ad  vivum  resecare. 

LEGRE.  adj.  ant.  alegre. 

LEGUDAMENT.  adv.  m.  legalment,  degü- 

DAMEMT. 

LEGUIÓ8,  A.  adj.  ant.  dessidió». 

LEGUT,  DA.  adj.  ant.  lícit. 

LEHER.  m.  ant.  lloch. 

LEIA.  adj.  ant.  lletja. 

LEIG.  adj.  ant.  il-lícit. 

LEIGAR.  v.  a.  ant.  deixar. 

LEIMA.  m.  mús.  Intérval-lo  segons  lo  sis- 
tema dels  antichs,  que  tenia  la  rahò  de  254  à  243 
que  aproximadament  es  de  19  à  18.  Leima.  Inter- 
vallum  musicum  proportionale. 

LEIXA.  f.  ant.  DEIXA.  II  f.  L'  acte  de  deixar  ó  la 
cosa  deixada.  Empréslito,  préstamo.  Mutuatio,  nis, 
mutuum,  i. 

LEIXKS  PIES.  ant.   MANDAS  PIAS. 

LEIXALMENT.  adv.  m.  ant.  llealment. 
LEIXAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  deixar  en- 
manllevat.  Prestacion.  Prtestatio,  solulio,  nis. 

LEIXAR.   V.  a.   DEIXAR. 

LEIXATO.  m.  ant.  deixat. 

LEIXIA.  f.  ant.  LLEIXIU. 

LELILÍ.  m.  Veu  dels  moros  quant  entran  en  al- 
guna batalla  ó  combat  invocant  à  sòn  fals  profeta. 
Lelili.  Pugnantium  maurorum  clamor. 

LELO,  A.  adj.  Ximple,  fàtuo.  Lelo.  Faluus,  stu- 
pidus. 

TORNARSE  LELO.  fr.  Tomarse  boig,  ximple.  Em- 
bobecerse.  Infatuari,  stupefieri. 

LEMA.  m.  Argument,  títol,  epígrafe,  lema  que 
preceheix  als  epigramas,  odas,  emblemas,  etc. 
Lema.  Lemma,  atis.  |  geom.  Proposició  pera  pro- 

U 


70 


LEP 


DICCIONARI 


LEÜ 


bar  ó  facilitar  la  intel•ligència  de  altras.  Lema. 
Lemnia,  alis. 

LEMBÀRIA.  f.  ant.  Tropa  que  peleava  en  los 
barcosque  s'  armavan  en  los  rius.  Lembaria.  Lera- 
barius,  ii. 

LEMBRAR8E.  V.  a.  ant.  recordause. 

LEMENÓS,  A.  adj.  ant.  llemenós. 

LEMOSi,  NA.  adj.  LLEMOSÍ. 

LENA.  f.  ant.  ALÉ,  RESPIRACIÓ. 

LENEGANT.  adj.    ant.  eellisquent.  H  p.   a. 

Reshalando.  Labendo. 

LENEGAR.  v.  n.  ant.  relliscar. 

LENGUEIR.  V.  n.  ant.  defallir. 

LENITAT.  f.  blanura,  suavitat. 

LENITlü,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  suavi- 
sar  ó  ablanir.  Lenilivo,  lenificalivo.  Remissivus.  \\ 
m.  Medicament  pera  mitigar  lo  dolor.  Lenilivo. 
Pharmacum,  lenimenlum,  i.  ||  met.  Medi  pera  mi- 
tigar r  animo  ó  aliviar  la  pena.  Lenilivo.  Animi 
lenimenlum. 

LENS.  m.  LLENS. 

LENTAMENT,  adv.  m.  Despay,  poch  à  poch. 
Lentamenle.  Lentè,  y  seriüs,  comparatiu,  y  perspis- 
sè,  perspissò  superlatiu. 

LENTE.  m.  ópt.  Yidre  rodó  de  multiplicar. 
Lenle.  Lens,  lis.  |1  ullera.  1.  3. 

LENTICULAR,  adj.  Semblant  ó  pertanyent  à 
la  llentia.  Lenticular.  Lenlicularis. 

LENTISCH.  m.  ant.  mata. 

LENTITÜT.  f.  Pausa,  lardansa,  calxassa,  fleu- 
ma.  Lentitud.  Tardilas,  atis,  lentiludo,  inis. 

LENTO,  A.  adj.  Tart,  peresós,  fleumàtich,  pau- 
sat, poch  vigorós  y  eficàs.  Lenlo.  Lenius,  lardus. 

LENY.  m.  ant.  Embarcació  de  gran  port,  sense 
rems,  y  pròpia  pera  viatges  llarchs;  los  hi  havia 
de  bandas,  ( los  de  una  cuberta)  menors,  grossos  y 
serizí7/s,  estos  últims  usavan  rems.  Lfwo.  Lignum, 
i.  II  poét.  Qualsevol  nau.  Leno.  Navis,  is,  lignum,  i. 

MALS  LENYS.  ant.  PIRATAS. 

LENYAM.  m.  ant.  Conjunt  defus'as.  Maderada, 
madera,  maderaje,  maderàmcn.  Lignorura  copia. 

LENZOL.  m.  anl.  llensol. 

LEONISTA8.  m.  pi.  Seda  que  s' al&à  en  Lió 
de  Fransa  pels  anys  1160.  Leonistas,  pobres  de 
León.  LugdunistiE,  arum. 

LEÓNTICH,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  una  festa 
antígua  en  que  'Is  gentils  adoravan  lo  sol,  al  qual 
representavan  en  un  cap  de  lleó  rodejat  de  raigs. 
Leóntico.  Leonticus. 

LEPRA.  f.  Espècie  de  ronya  ab  croslas  que  va 
consumint  las  carns  ab  frisansa.  Lepra.  Hiera, 
lepra,  ae. 

LEPRA  BLANCA.  Crostas,  tac»  blanca  en  lo  cutis. 
Lepra  blanca,  albazazo.  Marphea,  aï,  vililigo 
alba. 

LEPRÓS,  A.  adj.  Masell,  qui  pateix  lepra.  Le- 
proso.  Leprosus. 

LEPTITÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Leplis  ó  Lebeda en 
Berberia.  Lepliíano.  Leptitanus. 


LERDA.  f.  y 

LERDÓ.  m.  Tumor  en  los  genolls  de  las  cabal- 
caduras.  Lerda,  lerdon.  Tumor,  is. 

LERI  LERI.  A  punt  de  succehir  alguna  cosa. 
A  punlo;  casi  casi ;  en  tanganillas,  al  caer.  Proxi- 
mè,  propèadesse;  ferè  contingere. 

LÉRON.  exp.  Le  fueron.  Fuerunt  illi. 

LES,  A.  adj.  ant.  Danjat,  ferit.  Leso.  Laesus.  |1 
Ofès,  agraviat.  Leso  Laesus. 

LESBI,  A.  adj.  Pertanyent  à  Lésbos  vuy  Miti- 
lene.  Lèsbic.  Lesbius. 

LESCRINY.  m.  ant.  armari. 

LESIAR.  V.  a.  Malmétrer  algun  membre.  Li- 
siar.  Elido,  is.  ||  okéndreb,  perjudicar,  violar. 

LESIAT,  DA.  p.  p.  Lisiado.  Yiola'.us,  laesus; 
incommodo  aíTectus. 

LESIÓ.  f.  Dany  que  resulta  de  algun  cop  ó  fe- 
rida. Lesion.  Laísio,  nis.  jj  met.  Ofensa,  perjudici. 
Lesion.  Laesio,  nis.  \\  for.  Lo  dany  que  maliciosa- 
ment se  causa  en  las  vendas  per  no  ferlas  en  just 
preu.  Lesion.  Damnum,  i,  laisio,  nis,  fraus  dis. 

lesió  enorme.  Perjudici  per  engany  en  mès  ó 
ménos  de  la  meytat  del  just  preu.  Lesion  enorme. 
Laesio  enormis. 

lesió  enormíssima.  Perjudici  per  engany  en  mòlt 
mès  ó  ménos  de  la  mey'at  del  just  preu.  Lesion 
enormisima.  La?sio  enormíssima. 

LESNA.  f.  ALENA. 

LESNORDEST.  m.  Yent  entre  I'  est  y  nordesl. 
L'•snordesle.  Corus,  i.  I  La  part  situada  envers 
ahont  bufa  aquest  vent.  Lesnordesle.  Sub  corum  ja- 
cens  plaga. 

LESSUEST.  ra.  Yent  entre  lo  est  y  suest.  Lesit- 
esle.  EuroaíBnis  ventus. 

LEST,  A.  adj.  ant.  llest.  ||  llestat.  ||  escu- 
LLiT.  II  ant.  elegit.  ||  Aquel  es.  lUe  est.  |1  Pes  inglés 
de  4  lliuras  ó  dos  barrils.  Lesl.  Leslis,  is. 

LESTAR.  V.  a.  nàut.  Posar  llastre  à  las  embar- 
cacions. Lastrar.  Saburro,  as. 

LESTE.  m.  llevant,  solixent. 

LESTRE.  m.  ter.  joca. 

LETAL.  adj.  MORTAL. 

LETARGIA,  f.  Modorra,  ensopiment  profundo. 
Lelargo.  Lelargus,  i. 

LETEO,  A.  adj.  poét.  Pertanyent  al  riu  Lete  ó 
Leieo,  las  ayguas  del  qual  feyan  pérdrer  la  memò- 
ria de  las  cosas  passadas.  Leleo.  Lethaeus. 

LETÍCIA,  f.  ;int.  alegria. 

LETRA.  f.  ant.  lletra.  ||  ant.  carta. 

letres  deprecarias.  Carlas  suplicalorias.  Ad  de- 
precandum  epislolaí. 

LETXUGüINO,  A.  m.  y  f.  La  persona  extre- 
mada afectada  en  vestir  à  la  moda.  Lechuguino. 
Concinnus  homo. 

LEÜ.  adj.  ant.  leve.  ||  lleuger,  p  aviat,  promp- 
te. I  m.  ant.  freixura. 

CANYA  DELS  LEUS.  exp.  CANÓ  DE  Li  FREIXURA. 

TART  ó  LEu.  exp.  ant.  Tarde  ó  temprano.  Serò 
aut  citius. 


tf 


LIB 

LEÜCACANTA.  f.  Herba  la  arrel  de  la  qual  es 
com  la  de  la  jonsa,  y  mastegada  cura  '1  dolor  de 
dents.  Leuracania.  Leucaclianta,  ai. 

LEUCROGOTA.  f.  Fera  danyosissima  de  la  In- 
ia,  y  la  luès  velós  de  tolas.  Leucrocota,  leucrocu- 

.  Leucrocota,  leocrocola,  ae. 

LEUDA.    f.  LLEUDA. 

LEUDER.  m.  lleudatari. 

LEUGA.  f.  ant.  li.égua. 

LEUGERIA.  f.  ant.  lleugeresa. 

LEUMENT.  adv.  ni.  ant.  levamext. 

LEUTÓ.  m.  ant.  llautó. 

LEVAMENT.  m.  ant,  prohibició. 

LEV  ANT.  m.  ant.  llevant. 

LEVANTAMENT.  m.  Sublevació,  rebel•lió, 
sedició.  Levantamiento,  sublevacion.  Rebellium,  ü. 

LEVAR.  V.  a.  ant.  llevar.  |1  v.  r.  aixecarse.  1| 
amotlnarse,  süblevarse.  i  Dit  de  la  nau.  Alsar  las 
àncoras,  surtir  del  port.   Zarpar,  levarse.  Navem 
solvere, 

LEVAT,  DA.  p.  p.  yadj.  sublevat. 

LEVE.  adj.  Lleuger,  de  poch  pes.  Leve,  lijero. 
Levis.  []  Poch  important.  Leve.  Levis.  1|  venial. 

LEVEDAT.  f.  Qualitat  de  leve.  Levedad.  Levi- 
tas,  atis. 

LEVEIG.  m.    LLEVEIG. 

LEVEMENT.  adv.  m.  Lleugerament.  Levemen- 
te.  Leviter.  ||  venialment. 

LEVissiM,  A.  adj.  sup.  Levisimo.  Levissimus. 

LEVITA.  m.  Israelita  de  la  tribu  de  Levi  dedi- 
cat al  servey  del  temple.  Levila.  Levita,  ao.  |1  Mi- 
nistre del  temple  de  Déu  en  Jerusalem.  Levita.  Le- 
vila, a;.  II  Diaca.  Diàcono,  levila.  Diaconus,  i,  levi- 
la, íe.  I  Espècie  de  casaca  ab  faldons  raès  amples 
que  venen  fins  al  devant.  Levila.  Túnica  mairicata. 
II  pi.  Heretges  dels  primers  sigles  de  la  iglésia, 
rama  dels  Gnóslichs  y  Nicolaítas.  Levilas.  Levila?, 
aruin. 

LEVITAT.  f.  LEVEDAT. 

LEVÍTICH.  m.  Llibre  canónich  del  vell  testa- 
ment escrit  per  Moysès  sobre  las  ceremónias  de  la 
religiódelsjuheus.Leoíttco.  Leviticus.  ||  Gereraonial 
que  s'usa  en  alguna  funció.  Levitico.  Ceremonia- 
rum,  rithuum  ordo.  ||  adj.  Lo  que  pertany  als  levi- 
las. Levitico.  Leviticus.  |j  Lo  que  pertany  al  leví- 
lich.  Levitico.  Leviticus. 

LEVORAT.adj.  ant.  Traballal.  Ohrado,  iraha- 
jado.  Laboratus. 

LEXAR.  V.  a.  ant.  deixar. 

LEXIA.  f.  ant.  LLEIXIU. 

LEY.  f.  ESTAT,  CLASSE,  CONDICIÓ,  SORT. 

LEYS.  pron.  f.  ant.  Ella  es.  Illa  est. 


LI. 


LI.  ra.  ant.  lli.  |1  Cas  oblich  del  pronom  ell. 
Le.  Ille. 

LIBEL-LÀTIGH,  CA.  adj.  S' aplica  als  cris- 
tians que  pera  deslliurarse  de  las  persecucions,  Ire- 


CATALÀ.  LíG  71 

yan  cerliücals  de  haver  obehil  als  decrets  dels  em- 
peradors. Libelútico.  Libellaticus. 
LIBELISTA.  m.  satíricii. 
LIBEL-LO.  m.  La  certificació  que  presentavan 
los  libel-làtichs.  Libelo.  Libellus,   i.  |  for.  Petició, 
pediment,  memorial.  Libelo.  Supplex  libellus. 

LiBELLO  DE  REPUDI.  La  cscriptura  de  divorci  (|ue 
dirimia  '1  matrimoni  dels  juheus,  y  que  la  lley  de 
gràcia  no  admet.  Libelo  de  repudio.  Repudii  li- 
bellus. 

LIBERACIÓ.  f.  ant.  llibertat. 

LIBERAMENT.  adv.  m.  ant.  llibrement. 

LIBERTADOR.  ni.  llibertador. 

LÍBICH,  ca.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à  la 
Líbia  país  de  Àfrica.  Libico,  libio.  Libys,  libycus. 

LIBORI.  n.  p.  de  home.  Liborio.  Liborius. 

LIBRANSA.  f.  llibransa. 

LIBRE.  adj.  llibre. 

LIBÚRNICA.  f.  Bergantí,  corbeía.  Libúrnica. 
Liburnica,  ai. 

LICANTRÓPIA.  f.  Imaginació  vehement  de 
melancolia  que  causa  enagenació  de  sentits.  Lican- 
tropia.  Lupina  insania. 

LICEO.  m.  Escola  cèlebre  fabricada  per  Pisitra- 
to  ó  Perícies  fora  de  la  ciutat  de  Aténas  ahont  en- 
senyà Aristóteles  la  filosofia.  Liceo.  Liceu  in,  ei.  || 
Monlanya  de  Arcàdia.  Liceo.  Liceus ,  ei.  |  Aula,, 
lloch  de  ensenyansa  pública.  Gimnasio,  liceo.  Gym- 
nasiuni,  ii,  liceum,  ei. 

LÍCIT,  A.  adj.  Permès,  concedit.  Licilo.  Lici- 
tus.  II  Just.  Licilo.  Licitus.  II  Lo  que  es  de  la  lley  ó 
qualitat  manada.  Licilo.  Legi  consentaneus. 

LICITADOR,  A.  m.  y  f.  for.  Qui  puja  '1  preu 
de  altres  en  una  venda  ó  lloguer.  Licitador.  Lici- 
lator,  is. 

LÍCITAMENT,  adv.  m.  De  un  raodo  lícit.  Li- 
cilamenle.  Licité. 

LICNOMÀNCIA.  f. 
per  medi  de  una  llàntia, 
tia,  ae. 

LICOR.  m.  Gos  ílúyt  las  parts  del  qual  manan, 
rajan  ó  corren  fàcilment.  Licor.  Bracleamentum, 
i,  liquor,  is.  I  Beguda  espiritosa  destil-lada  per 
alainbí.  Licor,  liquor.  Destillalus  liquor. 

LICORÓS,  A.  adj.  Espiritós,  aromàtich  ,  se 
diu  del  vi.  Licoroso.  Generosus. 

LICTOR.  m.  Yerguer,  agusil  que  anava  davant 
los  magistrats  romans,  ab  una  destral  posada  en- 
tre un  feix  de  vergas.  Lictor.  Liclor,  is. 

LIEN.  adj.  ant.  leve. 

LIG.  m.  ant.  lley.  ||  ant.  Llegeis.  Lee.  Legit. 

LIGA.  ant.  Llegesca.  L?a.  Legat, 

LIGAMS  DE  SANT  PERE.  exp.  La  festivitat 
de  sant  Pere  ad  vincula.  Las  cadenas  de  san  Pedró. 
Festum  sancli  Petri  ad  vincula. 

LIGE.  m.  ant.  súbdit. 

LÍGNUM  CRÚCIS.  m.  Relíquia  de  la  creu  de 
Jesucrist.  I.ignum  cnkis.  Lignuni  crucis. 

LIGURÍ,  NA.  adj.  Cosa  de  la  Ligúria,  regió 


Endevinalla  supersticiosa 
Licnomancia.  Licnoman- 


1Í 


LIM 


DICCIONARI 


LIN 


de  Itàlia  en  los  Alpes  marítims  vuy  Genovesat.  Li- 
gurino,  genovès.  Ligur,  i. 

LÍJULA.  f.  LÚJULA. 

LILA.  f.  Roba  de  llana  que  tingué  principi  en 
Lila  ciutat  de  Flandes.  Lila.  Lila,  ic.  |1  Arbuslo  que 
crian  en  los  jardins  per  la  hermosura  de  sas  flors. 
Las  càpsulas  verdas  s'  usavan  en  los  intermitents. 
Lila,  aveílano  de  la  índia.  Syringa  vulgaris.  1|  n. 
p.  de  d.  sincopat  leonila. 

LILAINA.  f.  Veu  pera  cantar  sense  pronunciar 
paraula.  Nininana,  lilaina.  Fulilis  cantiuncula.  1| 
fam.  Bellaqueria,  treia.  Lilaila.  Tricae,  arum.  |1 
Joguina  de  noys.  Dije.  Crepundia,  brum. 

LILÍ.  m.  Instrument  de  música  dels  moro-.  Li- 
11.  Lili.  II  En  la  filosofia  hermètica  la  matèria  apta 
pera  tràurer  qualsevol  tint  excel-lent.  Lili.  Lili. 

LILUi.  m.  Crit  dels  moros  en  las  feslas.  Lilui. 
Festivus  maurorum  clamor. 

LIM.  m.  ant.  fancu. 

LIMENYO,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Lima  ciutat  principal  del  Perú.  Limeno.  Lima- 
nus. 

LIMINARS.  m.  pi.  mit.  Üèus  que  guardavan 
los  llindars  de  las  portas.  Liminares.  Liminares. 

LÍMIT.  m.  Terme  de  las  heretats,  regnes,  etc. 
Limite,  coiifin,  linea,  lindero.  Colliminium,    ii.  1| 
raet.  Lo  punt  ó  estat  de  las  cosas  del  qual  no's  pót 
eixir  sense  faltar  à  la  rahó.  iímt'íe.  Terminus,  i. 

POSAR  LÍMITS,  fr.  LIMITAR. 

LIMITACIÓ,  f.  Obra  de  limitar  alguna  cosa. 
Limitacion.  Terminatio,  nis.  ||  Coarlació.  Limila- 
cion.  Goarctatio,  nis. 

SENSE  LIMITACIÓ,  m.  adv.  for.  Cumplert,  cabal, 
ple.  Llenero.  Absolutus. 

LIMITADAMENT,  adv.  m.  Ab  limitació.  Li- 
miladamenle,  Prieünitè. 

LIMITAR.  V.  a.  Posar  límits  ó  termes  à  algun 
terreno.  Limitar,  alindar.  Finio,  is.  ||  Escassejar, 
donar  ab  limitació.  Limitar,  coartar.  Coarcto,as.  || 
met.  Cenyir,  abreviar,  coartar.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Limitar,  restringir,  ceTiir.  Restringo,  is. 

\  MODIFICAR. 

LIMITAT,  DA.  p.  p.  Limitada.  Definitus,  mo- 
dificalus. 

LIMÍTROFE.  adj.  Confinant,  fronterís.  Limi- 
trofe.  Finilimus. 

LIM08NA.  f.  ALMOTiXA. 

LIMOSNER.  ra.  almoyner. 

LIMPIAR.  Y.  a.  Netejar.  Limpiar.  Mundo,  as, 
lergeo,  es. 

LIMPIAT,  DA.  p.  p. Netejar,  iimpiado.  Tersus. 

LIMPIESA.  f.  Netedat,  curiositat,  asseo.  Lim- 
pieza.  Mundities,  ei.  [|  Integritat,  desinterès.  Lim- 
pieza.  Inlegritas,  atis.  1|  Claredat,  puresa  en  1'  es- 
til. Limpieza.  Limpiludo,  inis.  ||  Qualitat  de  no  te- 
nir rassa  de  moros,  juheus,  heretges,  niajusticiats. 
Limpieza  de  sangre.  Ingenuilas,  atis. 

LÍMPIO,  A.  adj.  Net.  Limpio.  Purus,  raundus. 
tl  Asseat,  curiós.  Limpio.  Elegans.  |]  Dit  del  estil 


elegant,  cuit,  y  no  redundant.  Limpio.  In  dicendo 
emunctus,  correctus. 

EX  LÍMPIO.  m.  adv.  Deduhits  los  gastos.  En  lim- 
pio. Nilidè.  II  En  substància.  En  limpio.  Ad  súm- 
mum. 

POSAR  EX  LÍMPIO.  fr.  met.  Aclarar,  desenredar. 
Liquidar;  paner  en  limpio.  Liquido,  as. 

LIMS.  m.  pi.  ant.  llims. 

LINÀTOE.  m.  Arbre  de  las  Indias  orientals, 
semblant  à  la  olivera,  encara  que  més  corpulent, 
ab  la  escorxa  plena  de  grop.s  y  de  color  fosch.  La 
seva  fusta  està  plena  de  velas  grogas  y  negras,  es 
mòltpesanta  y  lant  amarga  que  iguala  ó  excedeix 
al  cever,  y  cremada  despedeix  mòlta  fragància. 
Linàtoe,  alivastro  de  rodas.  Arbor  Linatoes. 

LIlVCE.  ra.  Espècie  de  llop  de  vista  mòlt  pers- 
picàs,  pell  roja,  clapada  de  vàrios  colors.  Lince, 
lobo  cerval.  Chaus,  i.  ||  mel.  Sagàs,  vivíssim.  Lince. 
Linceus. 

LINGURE.  m.  Pedra  preciosa  de  color  de  am- 
bre, que's  trau  de  la  orina  del  lince  congelada. 
Lincurio.  Lyncurium,  ii. 

LINDO,  A.  adj.  Herraós,  bonich.  Lindo.  Ve- 
nus! us. 

LÍNEA.  f.  Longitut  sens  altra  dimensió.  Linea. 
Linea,  íb.  ||  Llinatge,  rassa,  succesió  del  parentiu. 
Linea.  Ramus,  i.  jj  límit.  1.  ||  Una  de  las  dotze  parts 
en  que's  divideix  la  polzada.  Linea.  Linea,  a;.  |i 
met.  Classe,  espècie.  Linea.  Genus,  eris.  |  En  l' es- 
crit ó  imprès.  Renglon,  linea.  Linea,  ai.  |1  Ralla. 
Raya,  linea.  Linea,  se.  I  Cordó,  trinxera  pera  es- 
torbar  la  entrada  en  alguna  part.  Linea.  Ordo, 
inis. 

LÍNEA  aritmètica.  Cada  una  de  las  sen'^aladas 
en  la  panlómetra.  Linea  aritmètica.  iEqualium  par- 
tium  linea. 

LÍNEA  cordométrica.  geom.  Una  de  las  de  la  pan- 
tómetra  en  la  que  estan  senyaladas  las  cordas  de 
un  círcul  de  ràdio  igual  à  ella.  Linea  cordométrica 
ó  de  las  cuerdas.  Linea  quae  subtenlae  metiuntur. 

LÍNEA  CRÒNICA  Ó  HIPERBÓLICA  Ó  PARABÒLICA.  La  que 

rodeja  qualsevol  secció  cònica.  Linea  cònica.  Linea 
cònica. 

LÍNEA  cüRVA  ó  CORVADA.  La  quc  uo  cslà  eu  direc- 
ció recta.  Linea  curva.  Linea  curva. 

LÍNEA  DE  iNsiDÉNCiA.  La  que  cau  de  un  ràdio  ó 
cos  sobre  altre.  Linea  de  incidència.  Linea  inci- 
dentiíE. 

LÍNEA  DIAGONAL.  La  que  va  desde  un  àngul  de 
una  figura  reclilínea  al  àngul  oposat  passant  pel 
centro.  Linea  diagonal.  Linea  diagonalis. 

LÍNEA  EQuiNOCciAL.  L'  Equador.  Linea  equinaccial. 
Linea  aequinoclialis. 

LÍNEA  ESPIRAL.  La  que  forma  caragol.  Linea  espi- 
ral. Linea  spiralis. 

LÍNEA  HORisoNTAL.  La  que  està  paralela  al  hori- 
sont.  Linea  horizontal.  Linea  horizontalis. 

LÍNEA  MERiDiANA  ó  MERIDIONAL.  La  rccta  tirada 
desde  nort  à  sur  en  lo  pla  del  meridià,  y  de  altre 


LIN 


CATALÀ. 


LIR 


73 


pla  qualsevol  horisonial,  verücal  ó  inclinat.  Meri- 
diana,  Uneameridiana.  Linea  meridiana. 
^i  LÍNEA  OBLÍQUA  ó  iNCLixADA.  La  quc  s'  Inclina  à 
Hn  costal,  lAiiea  oblicua.  Inclinala,  obliqua  linea. 
HBxÍiNEa  paralela.  La  que  dista  de  altra  igualment 
B|b  tols  sos  punts.  Linea  paralela.  Linea  paralella. 

LÍNfe\  PERPENDICULAR.  La  que  puja  ó  cau  recla- 
ment  sobre  un  punt.  Linea  perpendicular.  Linea 
perpendicularis. 

LÍMEA  RECTA.  La  successió  de  pares  à  fills,  ó  de 
fills  à  pares.  Linea  recta.  Direclus  stirpium  ordo, 
recla  generis  series.  ||  La  que  té  tots  los  punts  en 
una  mateixa  direcció.  Linea  recla.  Rectum,  i. 

LÍNEA  SECANT.  La  que  divideix  una  superfície  ó 
pla  que  talla  algun  cos.  Secanie.  Secans. 

LÍNEA  TANGENT.  gcom.Laque  toca  la  circunferén- 
cia  de  un  círcul  per  la  part  convexa  precisament 
en  un  punt  y  sense  dividiria.  Linea  tangente.  Tan- 
gens  linea. 

LÍNEA  TRANSVERSAL.  La  successIó  lateral  6  de  cos" 
tat.  Linea  transwersaí.  Transversarius  stirpium  or- 
do. 

LÍNEA  VERTICAL.  La  que  cau  perpendicularment 
à  nostre  vértice  ó  cap,  so  es  la  que  va  de  zenit  à 
nadir.  Linea  vertical.  Yerticalis  linea. 

LÍNEA  VISUAL,  ópt.  La  líuea  ó  raig  que  s'  imagi- 
na desde  la  vista  al  objecte.  Linea  visual.  Lina  ra- 
díus  visualis. 

LÍNEAs  oBSiDioNALs  tí  OFENSiVAS.  Las  dc  circum- 
valació  y  conlravalació  que  per  sa  seguretat  forma 
r  exèrcit  que  silia  una  plassa.  Lineas  obsidionales , 
Obsidionales,  circumvallares  insul». 

TIRAR  LÍNEAS.  fr.  Péudier  la  mida.  Tirar  lineas. 
Lineas  ducere.  ||  met.  Discórrer  los  medis  pera  lo- 
grar  alguna  cosa.  Echar  ó  tirar  lineas.  Machinor, 
medilor,  aris. 

TIRAR  PER  LÍNEA  CURVA.  fr,  arli.  Tiiar  à  un  ob- 
jecte pera  tocarlo,  mès  ab  lo  moviment  que  por- 
ta al  càurer  la  bala  ó  bomba,  que  ab  lo  violent  ab 
que  ix  del  canó  ó  morter.  Tirar  por  linea  curva. 
Tormenti  bellici  jaclum  arcuatim  dirigere, 

TIRAR   PER    LÍNEA  RECTA  Ó  DE  PUNT  EN  BLANCH,  fr. 

arti.  Tirarà  un  objecte  que  està  à  tiro  de  canó,  mès 
que  insensiblement  baixe  la  bala  y  perda  la  linea 
recta.  Tirar  por  linea  recta  ó  de  punto  en  Manco- 
Jactum  recto  dirigere. 

LINEAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  linea  ó  està 
l'èl  ab  lineas.  Lineal.  Grammicus. 

tLINEAMENT.  m.  Delineació,  descripció,  di- 
ix.  Lineamienlo.  Lineamenlum,  i. 
LINEAR.  V.  a.  Tirar  lineas.  Linear.  Lineo,  as. 
II  adj.  bot.  Se  diu  de  las  fullas  llargas  y  estretas 
tant  de  un  cap  com  de  altre.  Linear.  Linearis, 
LINEETA.  f.  d.  Linea  corla.  Lineola,  ae. 
LINFA.  f.  Humor  aygiialit  del  cos.  Linfa.  Lym- 
plia,  ai. 

LINFÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  lin- 
fa. Linfàtico.  Lymphaticus, 
LINGOT,  m.  nàut.  Espècie  de  rajola  de  ferro 


colat,  ab  un  forat  en  un  de  sos  extrems  pera  ma- 
nejaria, y  serveix  pera  formar  la  estiva  de  un 
barco.  Lingote,  galdpago.  Ferreus  laler.  ||  m.  Bar- 
ra de  qualsevol  metall  principalment  de  or  ó  plata, 
Lingole.  Uudis  argenti  vel  auri,  etc,  massa. 

LINYA.    f.  LLINYA. 

LIONÉ8,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
Lió  ciutat  de  Fransa.  Leones.  Lugdunensis. 

LIQUEFACCIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  liquidar, 
Liguefuccion.  Liqualio,  nis, 

LÍQUEN  ISLÀNOICH.  Planta  que's  cria  en  las 
rocas  de  Filàndia,  Vosgos,  Alpes  y  Pirineus,  en 
Roncesvalles  y  Astúrias:  es  foliàcea,  seca,  dividi- 
da en  tiras  ramosas,  de  roig  obscur  en  sa  basa,  y 
rogench  ò  blanquinós  en  sa  part  superior;  gust 
amarch, raucilaginós ;  la  fructiücació  en  escudels  de 
color  purpúreo,  situada  oblíquament  en  la  vora  de 
la  fulla.  Liquen  islàndico.  Musli  islandici  herba. 

LIQUIDABLE,  adj.  Lo  que  's  pót  liquidar.  Li- 
cuable,  liquidable,  delicuescente,  liquefactible.  Li- 
quabilis. 

LIQUIDACIÓ,  f,  Fondició.  Liquidacion.  Liqua- 
tio,  nis,  II  Disolució.  Liquidacion.  Eliquatio,  nis.  |] 
Aclariment  de  comptes.   Liquidacion   de  cuenlas. 
Rationisaïstimalio. 

LIQUIDADOR,  m.  avaluador. 

LIQUIDAMBRE.  m.  Licor  rehinós  de  color 
groch  ros,  sabor  agre  y  olor  fragant,  que's  trau 
per  incisió  del  arbre  ocossol  de  Nova  Espanya. 
Liquiddmbar.  Liquidambarum,  i. 

LÍQUIDAMENT.  adv.  m.  Clara  y  manifesta- 
ment. Liquidamente.  Glarè,  aperlè. 

LIQUIDAR,  v.  a.  Derrelir,  fóndrer.  Liquidar. 
Liquo,  as.  II  met.  Aclarir,  desenredar.  Liqtddar. 
Explico,  as.  (I  Pérdrer  las  lletras  vocals  sòn  sonido 
ó  pronunciació,  com  la  u  en  guerra.  Liquidarse. 
Elidi.  I  Se  diu  de  la  1  y  la  r  quant  se  fan  líquidas. 
Liquidarse.  Li(|uesco,  is, 

LIQUIDAT,  DA.  p.  p.    Liquidado.  Liqualus. 

LIQUIDESA.  f.  Qualitat  de  lo  líquit.  Liquidez. 
Liquiditas,  atis. 

LIQUIFICACIÓ.  f.  ant.  LIQÜIDACÍÓ,  FONDICIÓ. 
LIQUIFICAR.  V.  a.  LIQUIDAR,   DERRITIR, 

líquit,  DA.  adj,  Flúit,  corrent.  Liquido.  Li- 
quidus.  II  met.  Clar,  manifest.  Liquido.  Clarus.  || 
S'  aplica  à  la  lletra  que  pert  un  poch  de  sòn  so  en 
la  pronunciació,  y  forma  un  sol  so  ab  la  de  ànies. 
Liquida.  Littera  liquida.  ||  met.  S'  aplica  à  la  su- 
ma que  resulta  de  la  comparació  del  càrrech  ab  la 
data.  Liquido.  Certus.  ||  fis.  S'  aplica  à  aquells 
flúits  que  mullan  y  s'  apegan  al  cossos  sumergits 
en  ells,  com  la  aygua,  la  llet,  à  diferència  dels 
meraments  flúits  que  no  s'  apegan,  com  1'  ayre  y 
'\s  metalls  derritils.  Liquido.  Liquidus, 

LIR.  m.ant.  lliri. 

LIRA.  f.  Llahut,  instrument  músich  de  cordas. 
Lira.  Lira,  ae.  ||  Constel•lació  septentrional  com- 
posta de  catorze  estrellas.  Lira.  Lyra,  íidicula,  ae. 
II  Composició  mètrica  acomodada  al  cant,  y  que 


74 


LIV 


DICCIONARI 


LOG 


consta  comunment  de  eslrofas  à  sis  versos  cada 
una.  Lira  Lyra,  se. 

LÍRICH,  ca.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  lira  ó 
poesia;  y  à  la  composició  pròpia  pera  sér  cantada 
Lirico.  Lyricus. 

LIRISME,  m.  La  cadència  ó  armonia  que  tenen 
algunas  composicions,  y  algunas  vegadas  es  un  vi- 
ci que  repugna  al  oído.  Lirismo.  Lyrismus,  i. 

LISONJA.  f.  LLISOXJA. 

LISSA.  f.  fort.  Espay  al  peu  de  la  muralla,  que 
impedeix  que  las  pedras  caygan  al  fosso.  Berma, 
lisera.  Intercapedo  plana  inter  murum,  fossamque. 

LISTO.  ( À  FE  DE  )  e\p.  fam.  Volo  d  lal.  Proh 
deum  fldem. 

LIT.  m.  ant.  llit. 

LITARGE  Y  LITARGIRI.  m.  Mescla  de 
plom,  terra  y  coure  que  llànsa  de  sí  la  plata  en  la 
fornal.  Litarge,  lüargirio.  Lithargyrum,  ii.  |1  Lo 
que  's  trau  del  or.  Lüargirio  de  oro.  Chrysisis,  is. 

LITE.  m.  ant.  plet. 

LITERAL,  adj.  Conforme  à  la  lletra  del  text. 
Literal.  Ad  litterara,  ad  verbum  expressus. 

LITERALMENT,  adv.  m.  Al  peu  de  la  lletra; 
segons  lo  sentit  literal.  Lileralmente.  Ad  litteram. 

LITERARI,  A.  adj.  Pertanyent  à  las  lletras, 
estudis  y  ciéncias.  Literària.  Lillerarius. 

LITERAT,  A.  adj.  Instruhit,  docte.  Lilerato. 
Litteratus. 

LITERATURA,  f.  Instrucció,  doctrina,  conei- 
xement de  las  lletras.  Literatura.  Litteratura,  x. 

LITGE.  m.  ant.  súbdit,  vassall. 

LITIGANT,  p.  a.  PLEDEJANT. 
LITIGAR.  V.  a.  PLEDEJAR. 

LITIGI,  m.  PLET. 

LITIGIÓS,  A.adj.  PLEDRGISTA. 

LITJAEZA.  f.  ant.  vassallatge,  homenatge. 

LITOFÓLIA.  f.  Suplici  de  lapidació  que  s' apli- 
cava als  adúlters.  LilofoUa.  Litofolia,  ». 

LITOGRAFIA,  f.  Descripció  de  las  pedras.  Li- 
tografia. Litographia,  se.  |1  Art  de  dibuixar  retra- 
ios,  paíssos,  elc.  sobre  una  pedra,  que  desprès  de 
preparada  serveix  de  motllo  pera  estampar,  y  surt 
lo  dibuixat  en  ella  semblant  à  làmina  tina.  Lito- 
grafia. Litographia,  ai. 

LITOGRAFIAR.  V.  a.  Dibuixar  en  pedra.  Li- 
tografiar. Lapidi  insculpere. 

LITOGRÀFICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
litografia.  Litogràfíco.  Ad  arlem  insculpendi  lapi- 
dis  pertinens. 

LITÓGRAFO.  m.  Lo  qui  per  ofici  graba  ó  di- 
buixa en  pedra.  Litógrafo.  Lapidi  inscuipens. 

LITÚRGIA,  f.  Forma,  rito  y  modo  de  celebrar 
los  oíicis  divins.  Lilurgia.  Lilhurgia,  aï. 

LITÚRGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  li- 
túrgia. Litúrgica.  Lilhurgicus. 

LIDRE.  f.  LLIURA.  II  adj.  llibre. 

LIVELL.  m.  OPüscuL.  11  m.  nivell. 

LÍVIDO,  A.  adj.  Amoratat,  de  mal  color.  Lívi- 
da. Plumbeus. 


LO. 


LO.  Article  del  genero  masculí.  El.  lUe.  ||  S' usa 
també  com  neutre  quant  se  junta  ab  los  noms  ad- 
jectius substantivals.  La.  ||  Cas  oblíquo  del  pronom 
ell.  Lo.  lUud. 

LOA.  f.  Preludi,  prólech  de  lascomédias  y  dra- 
mas.  Loa.  Prologus,  i.  |1  Llahor. 

LOACIÓ.  f.  ant.  ALABANSA. 

LOAR.  V.  a.  ant.  alabar, 

LOBET.  ra.  ant.  llobarret. 

LÒBULS,  m.  pi.  Cossos  de  grandària  bastant 
considerable  que  surten  los  primers  del  germen. 
Làbulos.  Lobuli,  orum. 

LOCAL.  adj.  Pertanyent  al  lloch.  Local.  Loca- 
lis.  II  y 

LOCALITAT,  f.  Lloch  fixo  que  ocupan  las  co- 
sas.  Localidad.  Locus,  i. 

LOCH.  m.  LLOCH. 

LOCIÓ.  f.  Rentada,  acció  y  efecte  de  rentar. 
Lacion.  Lotio,  nis. 

LOCO,  A.  adj.  boig. 

LOCTINENT.  m.ant.  Subdelegat,  substitut,  qui 
desempenya  '1  càrrech  de  altre,  Lugarteniente.  Le- 
gatus,  i,  vicarius,  ii. 

LOCUCIÓ,  f.  Estil,  raodo  de  parlar.  Locucion. 
Lingua ,  se.  |j  Expressió ,  frase.  Locucion.  Loculio , 
nis. 

LOGULAMENT.  m.  Esfoix  en  que  guardavan 
los  romans  sos  volúmens  formats  de  un  rotllo  de 
papiro.  Loculamento.  Loculamentum,  i. 

LOCUPLETAR.  v.  a.  ant.  Enriquir.  Enrique- 
cer.  Ditor,  aris. 

LOCURA.  f.  bojeria. 

LOCUTORI,  m.  Parlador  de  monjas.  Lacutorio. 
Ad  colloquia  in  monialibus  destinalus  locus. 

LOGARITME.  m.  arit.  Número  de  una  pro- 
gressió aritmètica  corresponent  à  altre  de  progres- 
sió geomètrica.  Logaritma.  Logarithmus,  i. 

LOGARÍTMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  als  lo- 
garitmes.  Logaritmica.  Logarithmicus. 

LÒGICA,  f.  Art  de  discórrer.  Lògica,  dialèctica. 
Lògica,  se. 

LÒGICA  NATURAL.  La  disposició  uatural  pera  dis- 
córrer. Lògica  natural.  Lògica  naturalis. 

LÒGICAMENT,  adv.  m.  Segons  las  reglas  de 
la  lògica.  Logicalmente  ,  lògicamenle.  Logicè. 

LÒGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  lògica. 
Lògica,  logical.  Logicus.  ||  m.  Qui  professa  la  lògi- 
ca. Lògica.  Logicus,  i. 

logística,  f.  Espècie  de  aritmètica  literal. 
Logística.  Logistica,  ai. 

LOGOGRIFO.  m.  Enigma  que  consisteix  en 
péndrer  en  diversos  signiflcals  las  diversas  parts 
de  una  paraula.  Logagrifo.  Scirpus,  i. 

LOGRAR.  V.  a.  Conseguir,  alcansar,  obtenir, 
iMgrar.  Impetro,  as.  ||  Gosar,  disfrutar.  Lograr. 
Possideo,  es.  |  Aprofilarse ;  com :  lograr  la  ocàs- 


i 


LOT 


ió.  Lograr.  Comparo,  as.  ||  Arribar  à  sa  perfecció 
alguna  cosa.  Lograr.  Perfici. 

LOGRAT,  DA.  p.  p.  Logrado.  Obtentus. 
I  LOGRAYR.  V.  a.  ant.  Agrahirlo.   Agradecerlo. 
braliain  habere. 

LOGRER.  IQ.  USUBER. 

LOGRO.  m.  GANANCU.  II  Consecució,  possessió 
de  lo  que's  desitja.  Logro.  Adeptio,  nis.  ||  usura. 

LOiSME.  m.  ants.  lluísme. 

LONGA.  f.  mús.  Nota  blanca  figurada  per  un 
quadro  y  una  cuela.  y  val  la  meytat  de  una  màxi- 
ma ó  (fuatre  compassos.  Longa.  Longa,  a;. 

LONGAMENT.  adv.  m.  Per  llarch  temps.  Por 
largo  liempo.  Ad  longura  tempus. 

TANT  LONGAMENT.  cxpr.  Tant  temps.  Tanlo  tiem- 
po.  Tantum  tempus. 

LONGÀNIM,  A.  adj. Magnànim,  constant.  Lon- 
gúnimo.  Magnanimus. 

LONGANIMITAT.  f.  Constància,  resignació 
en  las  adversitats.  Longanimidad.  Magnaniraitas, 
atis. 

LONGARDA.  n.  p.  de  dona.  Lugarda.  Lulh- 
gardis,  is. 

LONGIMETRIA.  f.  Part  de  la  geometria,  art 
de  amidar  las  lineas.  Longimelria.  Longimetria,  ae. 

LONGITUDINAL,  adj.  Pertanyent  à  la  longi- 
tut.  Ungiludinal .  Ad  longitudinera  pertinens. 

LONGITUDINALMENT.  adv.  m.  À  lo  llarch. 
Longiludinalmente.  Longitudinaliler. 

LONGITÜT.  f.  Llargària.  Longitud.  Longitudo, 
inis.  11  geom.  La  distància  de  un  lloch  respecte  al 
primer  meridià,  contada  per  graus  en  1'  Equador 
de  ponent  à  llevant.  Longitud.  Longitudo,  inis.  || 
arit.  La  distància  entre  dos  estrellas  presa  sobre 
la  eclíptica  de  ponent  à  llevant.  Longitud.  Longi- 
tudo, inis. 

LONGUEA  Y  LONGUESA.  f.  ant.  llargària, 

STANCIA. 

LONS.  expr.  ant.  nos  lo. 
LONTANAR.  V.  a.  ALLÜNTAR. 
LOP.  m.  LLOP. 

LOR.  adj.  ant.  Groch  que  tira  à  moreno.  Amu- 
lalado,  loro.  Fuscus,  lucidus. 

LORARI.  m.  Esclau  encarregat  entre  'Is  ro- 
mans de  castigar  als  demés  de  sa  classe.  Lorario. 
lOrarius,  i. 

LORENÉ8,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 

rena  província  de  Fransa.  Lorenés.  Lotharingus. 

LOREN8ANA.  f.  Drap  grosser  que's  fabrica  en 

alicia  eii  un  poble  de  aquest  nom.  Lorenzana. 

intea;  telai  crassioris  genus. 

LORIOT.  m.  Aucell.  oriol.  ||  Aucell  nocturno 

le  color  groch  que  habita  en  las  voras  del  mar  y 

els  rius.  Gàlgulo.  Altres  en  castellà  1'  anomenan. 

Grajo,  arrendajo.  Altres  Gayo,  y  altres  caradrio, 

lúrida,  tctero.  Galgulus,  i. 

LOSCH,  CA.  adj.  ant.  llisco. 

LORT.  m.  Tractament  entre  'Is  inglesos,  que 
equival  à  senyor.  Lord.  Honoris  nomenapud  anglos. 


CATALÀ. '  LÜN  im 

LOTERIA,  f.  Espècie  de  rifa  que's  fà  ab  rner- 
caderias,  bitllets,  diners  y  altras  cosas  ab  autori- 
tat pública.  Loteria.  Alea,  «.  ||  Joch  casolà  en  car- 
tons de  cinth  números  en  cada  ralla  que  s'  apun- 
tan  ó  senyalan  ab  llobins,  elc.  segons  los  corres- 
ponents de  las  bolas  que  un  jugador  trau  de  una 
bossa.  Loteria.  Aleatorius  ludus  domesticus.  ||  La 
casa  ahont  se  despatxan  los  bitllets  pera  la  loteria. 
Loteria.  Alea;  otDcina. 

LOTER.  m.  Administrador  de  loteria.  Lolero. 
Minislrans  aleam. 

LOTGE  Y  LOTJA.  f.  ant.  llotja. 


LU. 

LÚBRICH,  CA.  adj.  Propens  à  la  lujúria.  /m- 
púdico,  lubrico.  Impudicus. 

LUBRICITAT.  f.  Qualitat  de  lo  lúbrich.  Impu- 
dicicia,  lubricidad.  Impudicitia,  ae,  salacitas,  atis. 

LUCANO,  A.  adj.  Cosa  de  Lucània  província 
de  Nàpols  anomenada  també  Basilicata.  Lucano. 
Lucanus. 

LUCENSE.  adj.  Cosa  deLuca.  Lucense.  Lucensis. 

LUCIFERÍ,  NA.  adj.  Pertanyent  à  Llucifer.  Lu- 
ciferino.  Ad  Satan  perlinens. 

LUCRAR,  v.  a.  ant.  guanyar. 

LUCRATIU,  VA.  adj.  Gananciós.  Ganancioso, 
lucrativo.  Quaestuarius. 

LUCRATIVAIWENT.  adv.  m.  Gananciosament, 
ab  utilitat.  Fructuosamente.  Quaísluosè ,  fructuosè. 

LUCRECI,  A.  n.  p.  de  home  y  dona.  Litcrecio, 
Lucrecia.  Lucretius,  ii,  Lucretia,  a3. 

LUCRO.  m.  Guany,  ganància,  profit.  Lucro.  Lu- 
crum,  i. 

LUCRO  CESSANT,  for.  La  ganància  que  podian  pro- 
duhir  los  diners  en  lo  temps  que  han  estat  en  em- 
prèstit. Lucro  cesanle.  Cessans  lucrum. 

LUDA.  f.  Pell  adobada,  mòlt  suau,  y  baladina 
que  serveix  pera  guants,  etc.  Baldés.  Alula  ,  ae. 

LUDIBRI.  ra.  Escarni,  mofa.  Ludibrio.  Ludi- 
brium,  ii. 

LUEGO.  adv.  t.  yll.  Promptament.  Luego,  al 
punto.  Mox.  II  adv.  t.  De  aquí  à  un  poch.  Luego. 
Mox.  II  DESPRÈS.  II  conj.  Manifesta  la  conseqüència. 
Luego,  pues,  con  que,  asi.  Ergo. 

LUELLA.  f.  ant.  LLOSA. 

LUERNA  Y  LUERNERA.   f.  ant.  LLUERNA.  | 
CLÀRABOYA. 

LÚGUBRE,  adj.  Trist,  fúnebre,  lamentable. 
Lúgubre.  Lugubris. 

LÚGUBREMENT.  adv.  m.  Infelís,  desgracia- 
dament, de  un  modo  funest.  Funeslemente,  triste- 
mente,  melancólicamenle.  Lúgubre,  lugubriler. 

LUI.  pron.  ant.  ell. 

LÚJULA.  f.  Herba  de  tres  fullas  y  de  gust  agre. 
Acederilla,  aleluya,  aceitosa.  Acetosum  Irifolium; 
rumex,  icis. 

LULISME.  m.  Sistema  de  Bamon  LuU  consi^ 


m  Lus 

derat  per  alguns  com  una  mescla  de  retòrica  y  de 
càbala.  Lulismo.  Lulismus. 

LUMERA  Y  LUMIERA.  f.  ant.  Cos  lluminós, 
brillant.  Lumbrera.  Luminare ,  is.  ||  claraboya, 
i.LUERNi.  11  met.  La  persona  que  ab  sa  virtut  y  doc- 
trina il-lumina  à  altra.  Lumbrera.  Lumen,  inis. 

LUNAMENT.  m.  ant.  llunació. 

LÜNTANEZA.  f.  ant.  llunyària. 

LUNYADÀ,  NA.  aüj.  ant.  lluny,  distant.  U 

ant.  ESTRANGER,  FORASTER. 

LÜNYAR.  V.  a.  ant.  allunyar. 

LUPERGIS.  m.  pi.  mit.  Sacerdots  deldèu  Pan, 
]c)s  quals  durant  las  lupercals,  y  desprès  de  haver 
)iimolat  cabràs  à  sòn  ídol  corrian  nus  per  la  ciu- 
l-it  ab  uns  vits  de  pell  de  cabra  ab  los  que  pegavan 
a  tothom.  Las  donas  creyan  curarse  de  la  esterili- 
Lit  rebent  de  ells  alguns  cops.  Luperos.  Luceper- 
ti. 

LUPULÍ.  m.  Producte  de  la  secreció  dels  llú- 
üls.  Lupulino.  Lupulinum,  i. 

LUR.  pron.  llur. 

LUREA.  f.  ant.  llibrea. 

LUREGA.  f.  ant.  llibrea. 

LüSSÀ,  NA.  adj.  TIFANÓS  ,  FRONDÓS.  1]  BISARRO, 
(íALLART. 

LUSSANIA.  f.  ant.  ufana. 


DICCIONARI  LUY 

LÚSTRICH,  CA.  adj.  poét.  Pertanyent  al  lus- 

tro.  iiíslrico.  Lustricus. 

LUSTRO.  m.  L'  espay  de  cinch  anys.  Luslro. 
Lustrum  ,  i. 

LUSTRÓS,  A.   adj.  llustrós. 

LUTERÀ,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Lutero,  y 
'1  qui  professa  la  seva  secta.  Luterano.  Luteranus. 

LUTERANISME.  m.  La  secta  de  Lutero.  Luie- 
ranismo.  Luleri  secta,  schola.  ||  La  comunitat  ócos 
dels  sectaris  de  Lutero.  Luteranismo.  Luteranorum 
sodalilas,  coelus. 

LUXO.  m.  Excés,  vanitat,  superfluitat.  Lujo. 
Luxúria,  ae.  luxus,  us.  ||  Profusió,  prodigalitat. 
Lujo.  Luxus,  nepolatus,  us. 

LUXÓS,  A.  adj.  Ya,  pródich,  qui  gasta  luxo. 
Lujoso.  Luxui  deditus. 

LUXÚRIA,  f.  Disolució,  abandono  à  las  passions 
especialment  delacarn.  Lujuria,  /asctuta. Luxúria,  aï 

LUXURLAR.  v.  a.  Comélrer  lo  pecat  de  luxú- 
ria. Lujuriar.  Veneri  indulgere. 

LUXURIÓS,  A.  adj.  Lasciu,  donat  à  la  luxú- 
ria. Lujurioso,  impúdico,  salaz,  libidinoso,  inconti- 
nente.  Luxnriosus. 

LUXURI08AMENT.  adv.  m.  Ab  luxúria.  Im- 
púdicamente ,  lujuriosamente.  Luxuriosè. 

LUYTA.  f.  etc.  LLUYTi,  etc. 


-Í*3§M( 


LLAC 


CATALÀ. 


LLAD 


77 


u 


LL, Tretzena  lletra  del  alfabet,  doble  en  la  figu- 
ra y  senzilla  en  lo  valor,  per  lo  que  no  's  divideix 
al  íi  deia  ralla.  Li.  Li  littera. 

LLA. 
LLA.  adv.  11.  ALLÍ,  allí. 

LLABEIG.  m.  LLEBEIG. 

LLABERINT.  m.  ant.  laberinto. 

LLABI.  m.  La  part  de  la  boca  que  tapa  las 
dents.  Labio.  Labrum,  i,  ||  Yora.  1.  G. 

LLABI  FES.  Lo  llabi  partit  ó  dividit,  y  qui  '1  té 
així.  Labio  hendido,  partido.  Praecissus  labro. 

LLABI  GROS.  MOBRUT.  1. 

lleparse  'ls  llabis.  fr.  lleparsen  los  bigotis. 

NO  desplegar  los  llabis.  fr.  Callar,  no  proferir 
paraula.  Cerrar,  sellar,  no  despegar,  no  descoser  los 
lahios.  Obmutescere;  ne  mutire  quidem. 

LLÀBIA.  f.  fam.  Parola,  facúndia.  Labia.  Lo- 
quacitas,  atis. 

LLABIAT,  DA.  adj.  bot.  Se  diu  de  la  flor 
oberta  en  flgura  de  llabis  quedant  entera  per  la 
basa.  Labiado.  Labiatus. 

LLAGA.  f.  Nom  mòlt  genérich  que  pròpiament 
es  una  espècie  de  rehina  dura,  encarnada,  clara, 
ranspareni,  brévola,  que  ve  de  Malabar,  Yengala 
y  Perú;  'ls  indis  la  fan  de  uns  mosquits  que  agafan 
ab  vergellas,  y  també  's  trau  de  un  humor  encar- 
nat que  deixan  en  las  ramas  de  diversos  arbres 
unas  formigas  de  color  de  foch :  també  se  'n  fa  de 
artificial,  taca.  Laca,  ae.  |1  Color  roig  artificial  com- 
lost  de  colxinilla,  brasil  y  altres  ingredients.  Laca. 
urpurissura  gallicum.  ||  Betum  compost  de  seu, 
6  de  oli,  estopa,  cals,  polvos  de  vidre,  y  altres  in- 
gredients pera  calafatejar  las  naus,  unir  las  pessas 
de  las  canonadas,  etc.  Zulaque.  Bitumen,  inis. 

LLACH.  m.  Concavitat  profunda  sempre  plena 
dcaygua.  Lago.  Lacus,  us.  \\  llot. 
TOMO  II. 


LLACH  DELS  LLEONS.  LLAONERA. 

LLAGÓS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  llach.  Pan- 

lanoso,  lagxmoso.  Lacunossus.  j]  llotós,  fangós. 

LLAG8Ó.  m.  LLAXÓ. 

LLAGUNA.  f.  ant.  LLACH,  ESTANY. 

LLADELLA.  f.  CABRA.  t. 

LLADERN.  m.  Espècie  de  raboU  que  fà  las  fu- 
Uas  semblants  à  las  de  la  olivera,  mòltas  flors  pe- 
titas  y  blancas,  y  unas  tavelletas  com  las  del  sa- 
úch,  negras  y  sucosas  quant  estan  maduras.  la- 
dierno,  aladierno ,  aladierna ,  alalerno.  Alater- 
nus,  i. 

LLADt,  NA.  adj.  Sagàs,  viu,  astut.  Ladino. 
Yersutus. 

LLADÓ.  m.  Fruyt  del  lladoner.  Almeza.  Loti 
fructus. 

LLADONER.  m.  Arbre  de  30  peus  de  alsària, 
de  fusla  blanca,  forta  j  corretjosa  que  serveix  pe- 
ra fér  forcas,  lo  fruyt  petit,  rodó  y  mòlt  dols.  Al- 
mez,  alm'!zo,  loio.  Lotus,  i. 

LLADRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  lladra.  Ladra- 
dor.  Latrator,  is. 

LLADRAGUET.  m.  d.  lladreguet. 

LLADRAMENT.  m.  lladrit. 

LLADRAR.  V.  n.  Fér  lladrits  lo  gos.  Ladrar. 
Latro,  as.  1|  met.  amenassar. 

LLADRAYRE.  m.  lladrador. 

LLADRE,  m.  Qui  roba.  Ladron.  Lalio,  nis,  fur, 
is,  praedo,  nis,  prícdalor,  is,  clepla,  in.  ||  met.  La 
part  del  ble  que  cahentse  ó  decanlanlse  al  costal  de 
lasalxas,  etc.  las  derrileix.  Ladron.  Ellychnii  pars 
candelara  liquans.  |]  Entre  eslampers,  la  part  que 
queda  sens  imprimir  perquè  s' interposa  un  paper 
ó  altra  cosa.  Ladron.  Papiracea  partícula  typogra- 
phico  prailo  interposila. 

lladre  de  bestiar.  Cualrero.  Abigeus,  i,  abac- 
tor,  oris. 

lladre  de  camí  ral.  Qui  surt  à  robar  als  vialjans 

10 


•78 


LLAG 


DICCIONARI 


LLAG 


en  las  carreteras.  Salteador.  Grassator,  is. 

AVENIRSE  COM  LOS  LLADRES  EN  LA  FIRA.  lOC.  LLOPS 
AB  LLOPS  no'  S  MOSSEGAN. 

DE  LLADRE  A  LLADRO  NO  HI  HA  GRAN  DISTINCCIÓ.  FCf. 

Denota  que  dos  que  tractan  una  mateixa  cosa  són 
igualment  destres  y  astuts.  Enire  bobosanda  eljue- 
go.  Solers  uterque  lusos  neutrum  fallit. 

DE  LLADRE  A  LLADRO  QUARANTA  DIAS  DE  PERDÓ.  ref. 

Denota  que  no'ns  déu  causar  condol  de  que  roben 
als  lladres,  ó  que  à  algú  1'  escarmenten  ab  lo  que 
ell  intentava.  Quien  hurla  al  ladron,  cien  dias  gana 
de  perdon. '  Laqueus  laqueum  cepit.  Pellem  cani- 
nara  rodere  est  consentaneum. 

DELS  LLADRES  DE  CASA  FA  DE  MÒLT    MAL    GUARDAR. 

ref.  Denota  quant  perjudicial  es  tenir  gent  dolenta 
en  casa,  per  quant  fan  la  seva  sense  sér  reparats. 
No  hay  peor  mal  que  el  enemigo  de  casa  para  daiiar. 
Màxima  pernicies  censenda  domesticus  hostis. 

ENTRE    LLADRES  LA  CAPA    AL    COLL.  FCf.  ab  qUC  s' 

avisa  à  algú  que  visca  ab  cuydado  y  precaució 
pel  dany  que  amenassa.  Abre  el  ojo  que  asan 
carne;  abre  el  ojo.  Ca  ve,  latet  anguis  in  herba. 

ENTRE  LLADRES  NO  'S  PERT  RES.  loC.  fam.  S'  USa 

quant  una  cosa  que  's  creya  perduda  's  troba  en 
algun  lloch  retirat  quant  no  's  pensava  en  ella.  Lo 
que  no  hurtan  los  ladrones,  se  encuenlra  por  los  rin- 
cones.  Quod  nou  periit  tàndem  apparet. 

LO  LLADRE  !  iutcrj.  ter.  Haya  picaro-,  el  picarà. 
Yafer. 

PER  UN  LLADRE  PERDEN  CENT  EN  UN  HOSTAL,  ref. 

Denota  que  pagan  ó  se  sospita  de  mòlts  lo  mal  que 
ha  fét  un  sol.  Por  un  ladron  pierden  ciento  en  un 
meson.  Unius  culpa  frequenter  plectimur  omnes. 

LLADREGOT.  m.  d.  Qui  roba  ab  sutilesa.  La- 
dronzuelo,  gato,  r aleró,  ladroncillo,  corlabolsas, 
garduiío.  Clepo,  clepso,  nis. 

LLADREGUET  Y  LLADRET.  m.  dim.  La- 
droncillo, ilo.  Rapax,  acis. 

LLADRIOLA.  f.  GUARDIOLA.  ||  met.  Lo  diAer 
que  s'  estalvia.  Bolsa.  Pecunia,  ae. 

LLADRIT.  m.  La  veu  del  gos.  Ladrido,  ladra. 
Latratus,  us. 

LLADRO,  m.  Espècie  de  bomba  ab  un  canó 
corb  pera  tràurer  lo  líquit  de  algun  vas.  Sifon.  Si- 
pho,  nis.  II  met.  lladreguet, 

LLADRONÀS.m.aum.  Ladronazo.  Fmippiis,  i. 

LLADRONERA.  f.  Part  posterior  del  carruat- 
ge. Zaga.  Rhedae  postica  pars.  ||  Cau  de  lladres. 
Ladronera.  Latronum  spelunca,  receptaculum,  per- 
fugium. 

LLADRONET.  m.  d.  lladreguet. 

LLADRONIGI.  m.  Robatori.  Latrocinio,  ladro- 
nicio,  ladroneria.  La  rocinium,  ii. 

LLADROT.  m.  lladrecot. 

LLADRUNY.  m.  lladronici. 

LLADRUNYAR.  v.  a.  robar. 

LLAFISCÓS,  A.  adj.  ter.  llapíssós. 

LLAGA.  f.  Ferida,  úlcera.  Llaga.  Plaga,  se.  [j 
met.  Mal,  malaltia  del  ànima,  Llaga.  Animi  vul- 


nus.  II  La  nafra  que  fa  '1  bast,  sella,  etc.  à  la  ca- 
balcadura.  Maladura.  Petimen,  inis. 

LLAGA  PUDBiDA.  La  que  cria  cuchs.  Gusanera. 
Ulcus  vermiculosum. 

ESTAR  LA  LLAGA  FRESCA,  fr.  ENCARA  LA  SANCH  NE 
RAJA. 

RENOVAR  ó  REFRESCAR  LA  LLAGA.  ff.  mct.  Fér  me- 
mòria de  alguna  cosa  dolorosa.  Renovar  ó  refrescar 
la  llaga.  Dolorem  renovaré;  ulcus  tangere. 

LLAGANY.  m.  Faixa  de  núvols  que  apareix  en 
lo  cim  de  las  montanyas.  Ceja,  cejo.  Nubiura  su- 
percilium. 

LLAGANYA.  f.  Humor  dels  ulls  que's  pren  en 
los  llagriraals  y  en  las  pestanyas.  Lagana,  legana, 
pilana,  pitarra.  Lema,  gramia,  ae. 

LLAGANYÓS,  A.  adj.  Qui  té  llaganyas.  Lega- 
noso,  laganoso.  Gramiosus. 

LLAGAR.  V.  a.  Fér  llagas.  Llagar.  Exulcero, 
as.  II  Nafrar  la  sella  ó  bast  à  la  cabalcadura.  Matar. 
Exulcero,  as. 

LLAGAR.  m.  cub. 

LLAGARDAIX  Y  LLAGART.  m.  llangar- 
daix. 

LLAGA8TA.  f.  paparra.  ||  cabra.  2. 

AGAFARSE  COM  UNA  LLAGASTA.  fr.  Arrimarsc  à  al- 
guna persona  ab  pesadcsa,  y  moleslanlla.  Pegarse 
como  ladilla.  Instanti  molèstia  inhaírere. 

LLAGAT,  DA.  p.  p.  Llagado.  Exulceratus. 

LLAGOSTA,  f.  Insecte  mòltperjuducial  als  sem- 
brats, que  vola  y  salta  apoyantse  ab  las  potas  de 
detràs.  Langosta.  Locusta,  ai,  aeris,  idis.  D  Peix  en 
forma  de  cranch  de  dos  peus  de  llargària,  '1  cos 
ovalat  y  la  cua  mòlt  llarga  y  ampla,  la  part  ante- 
rior de  la  closca  guarnida  de  puas  y  dos  banyas 
mòlt  Uargas  en  la  part  anterior  del  cap.  Se  té  per 
menjar  sa  y  delicat.  Langosia.  Locusta,  ai,  cama- 
rus,  i.  H  Dit  del  que  ell  mateix  se  convida.  Pegole. 
Musca,  ae. 

LLAGOSTt.  m.  d.  de  llagosta  insecte.  Lagosli- 
lla,  sallamalas,  salton,  salta  pericos ;  caballela, 
langostino,  saltamontes.  p.  And.  langostüta.  Parva 
lacusta.  II  Peix,  espècie  de  cranch  més  petit  que  la 
llagosta.  Langostin,  langostino,  lagostin,  lagostino, 
camaron,  gàmbaro.  Parvus  càncer.  ||  Espècie  de 
llagosta  grossa  verda  y  que  no  causa  dany.  Langos- 
ton.  Locusta  grandior  innoxia. 

LLÀGRIMA,  f.  La  gota  de  humor  que  fluheix 
del  ull.  Lagrima.  Lacryma,  se.  ||  met.  Petita  porció 
de  qualsevol  líquit.  Lagrima.  Gutta,  ae.  ||  met.  La 
gota  de  humor  que  destil-Ian  las  parras  y  altres 
arbres  y  plantas.  Lagrima.  Mucor,  is. 

LLÀGRIMA  DE  HOLANDA.  Porció  de  Cristall  glassat 
en  la  aygua  en  figura  de  cornet  ab  cap  rodó  mòlt 
dur  que  trencant  la  punta  's  desfà  en  pols.  Lagrima 
de  Olanda,  de  Batavia.  Ratava,  prussica  lacryma. 

LLAGRiMAs  DE  cocoDRiLLO.  Las  fingidas.  Làgrimas 
de  cocodrilo,  ò  fingidas ;  en  cojera  de  perro  y  làgri- 
mas de  muger  no  hay  que  creer.  Cocodrili ,  mega- 
rensium  lacrymae. 


LLAM 


CATALÀ. 


LLAM 


79 


I 


CÀÜRER  LAS  llígrimas.  fi".  Saltar  dels  ulls  del 
qui  plora.  Sollarle,  sallàrsele  las  lagrimas.  Illicò 
icadere  lacrymas. 

í.   CAURER  LAS  LLAGRIMAS  CARA  AVALL.  fr.  Coner  lüS 

Idgrimas.  Manere  per  os  lacrymas. 

CONTENIR  LAS  LLAGRIMAS.  fr.  Absleuirse  de  plo- 
rar. Conlener  las  Mgrimas.  Temperaré  à  lacrymis. 

DERRAMAR  LLAGRLMAs.  fr.  Plorar  de  modo  que  las 
llagrimas  caygan  cara  avall.  Derramar,  echar  la- 
grimas. Fundere,  verlere  lacrymas. 

DESFERSE  Ó  FÓNDRERSE    EN    LLAgRIMAS.    fr.   PloraP 

copiosa  y  amargament.  Deshacerse  en  Idgrimas, 
anegarse  en  llanlo.  In  lacrymis  effundi. 

LO  QUE  NO'S  paga  AB  LLAGRIMAS,  SE  PAGA  AB  SOS- 
PIRS, exp.  fam.  lo  qüe  no's  paga  ab  diners,  se  pàga 

AB  DINADAS. 

plorar  LLAGRIMAS  DE  SANCH.  fr.  met.  Sentir  mòlt 
alguna  cosa.  Llorar  lagrimas  de  sangre,  ó  à  lúgri- 
ma  viva.  Yehementer  dolore ,  angi ;  dolore  pre- 
mi. 

LLAGRIMAL.  m.  L'  àngul  del  ull  envers  lo 
nas.  Lagrimal.  Hyrquius,  íi,  ||  adj.  Lo  que  pertany 
à  las  llagrimas.  Lacrimal.  Ad  lacrymas  pertinens. 

LLAGRIMA8SA.  f.  aum.  Lagrimon.  Grandior 
lacryma. 

LLAGRIMATORI,  A.  adj.  Yas  en  que'ls  an- 
tichs  recuUian  las  llagrimas  que  derramavan  pels 
difunts  y  guardavan  en  sas  mateixas  sepulturas, 
Lacrimalorio.  Lacrymis  excipiendis  vas. 

LLAGRIMEJANT.  p.  a.  Derramant  llagri- 
mas. Verliendo  lagrimas.  Lacrymans. 

LLAGRIMEJAR.  V.  n.  Derramar  llagrimas. 

grimar.  Lacrymo,  as. 

LLAGRIMETA.  f.  d.  Lagrimilla,  ita.  Lacry- 

ula,  a;. 

LLAGRIMÓS,  A.  adj.  Abundant  en  llagrimas. 

grimoso,  banado  en  lagrimas.  Lacrymosus.  (|  La- 
mentable, que  fa  plorar.  Lagrimoso,  lagrimable. 
Lacrymabundus.  |1  S'  aplica  als  arbres  ó  planlas 
que  deslil-lan  llagrimas.  Lagrimoso.  Lacrymosus. 
11  S'  aplica  als  ulls  tendres  y  humits  per  vici  de 
la  naturalesa  ó  per  eslar  pròxims  à  plorar  ó  per 
havor  plorat.  Lagrimoso.  Lacrymosus. 

LLAGRIMOSAMENT.  adv.  m.  Ab  llagrimas. 
Lamentablemente,  llorosamente ;  con  lagrimas.  La- 
(crymosè. 

LLAGUETA.  f.  d.  Llaguica,  illa,  ila.  lllcuscu- 

m,  i. 

LLAGUNA.  f.  LLACH,  ESTANT. 

LLAHOR.  f.  ant.  alabansa. 

LLAHUT.  m.  Instrument  músich  de  cordas  que 
's  toca  puntejant,  la  part  inferior  còncava,  compos- 
ta de  móllas  laulelasab  costellas.  Laud,  cliara.  Ci- 
thara,  lyra,  a*. 

LLAICAMENT.  adv.  m.  LAYCAMENT. 

LLAixi.  m.  Pedra  de  arracadas.  Piedra  de  ar- 
racadas.  In  aurum  petra. 
LLAIXI  VER.  m.  ant.  cubell. 
LLAMA.  f.  Roba  de  seda  y  or  ó  plata  en  que 


dits  metalls  no  passan  al  revés.  Reslano,  lama.  Se- 
ricura  auro  intextivfrt.  H  flama. 

LLAMADA.  (^  Tocli  de  labal  pera  reunir  la 
tropa.  Llamada.  Tympano  appellandis  mililibus 
datum  signum.  |j  mil.  Senyal  de  clarí  ò  tabal  pera 
demanar  parlament.  Llamada.  Colloquio  petendo 
signum.  II  Nota  ò  senyal  que  demana  atenció  par- 
ticular en  los  escrits.  Llamada.  Nota,  ae,  asteris- 
cus,  i. 

LL AMARADA,  f.  FLAMARADA. 

LLAMBART.  m.  Peix.  llacostí. 

LLAMBORDA,  f.  Llosa  quadrilonga  pera  lli- 
gar los  empedrats.  Adoquin,  sillarejo,  losa  de  ex- 
presion.  Sílex  quadrilongus.  1|  Filada  de  distíincia 
en  distància  en  los  rechs  pera  que  servesca  de  sen- 
yal als  que'ls  han  de  escurar.  Yenora.  Lapidum 
ordo. 

LLAMBREGADA,  f.  iMirada  viva  y  ràpida, 
fogosa,  encesa,  intencionada.  Mirada.  Inluilus,  us. 

LLAMBREGAR.  V.  a.  Mirar  ab  atenció  y  cu- 
riositat tot  lo  que  alcansa  la  vista.  Deshollinar 
Circumspicio,  is. 

LLAMBRICH.  m.  CLCH.  2. 

LLAMBRUSCA.  f.  Parra  borda.  Lahrusca,  par- 
riza, parron.  Labrusca,  ae,  y  labruscum,  i,  lo  rahiïn 
de  ella,  y  oenanlhe,  es,  la  flor. 

LLAMENTADORA.  f.  PLORACOSSOS. 

LLAMENTAR.  V.  a.  LAMENTAR. 

LLÀMINA.  f.  LÀMINA.  1. 

LLAMINER,  A.  adj.  llépol. 

LLAMINERA,  f.  La  abella  solta  que  s'  avansa 
à  las  demés  al  olor  de  la  pastura  que  li  agrada. 
Laminera.  Apis  liguriens. 

LLAMP.  m.  Exhalaciò  crassa,  nitrosa  y  sul- 
fúrica  que  s'  encén  en  1'  encontre  y  agitació  dels 
núvols  y  que  desprenentse  ab  violència  fa  un  gran 
ruido  y  causa  en  la  terra  efectes  extraordinaris. 
Rayo.  Fulmen,  inis.  ||  met.  Qualsevol  cosa  que  té 
gran  forsa  ò  eíicàcia  en  sa  acció.  Rago.  Fulmen, 
inis.  II  met.  Lo  qui  es  mòlt  viu  y  prompte  de  inge- 
ni,  y  s'  exten  al  que  en  altras  accions  té  proiiipti- 
tul  y  lleugeresa.  Rayo.  Instar  fulminis  agens.  ||  La 
persona  que  camina  sempre  ab  mulla  pressa  y  di- 
ligència. Tragaleguas.  Cursor  velocissimus. 

CAURER,  FERIR  Ó  TOCAR  LO  LLAMPEN  ALGUN  PARAT- 
GE, fr.  Exercir  lo  llamp  sa  violència  contra  algun 
objecte  terrestre.  Dar  elrayo  en  algun  paraje.  Tan- 
gere  fulmen. 

LLANSAR  LO  LLAMP.  fr.  Despediílo  'Is  núvols.  Ar- 
rojar,  vibrar  el  rayo.  Fulmen  vibraré. 

MAL  LLAMP  TE  FERESCA,  Ó    MATI.  ImprCCaciÓ.  Mal 

ano;  mal  rayo  te  parla.  Dii  te  pedant. 

LLAMPANT,  adj.  Lluhent,  resplandent,  rich, 
pulit,  brillant.  Brillanle,  ftimanle.  Perlucidus. 

LLAMPANYA.  f.  FIL  DE  empalomar. 

LLAMPARSE.  V.  r.  Lesiarse.  Malearse.  Laedi. 

LLAMPAT,  DA.  p.  p.  Maleado.  Laesus,  side- 
ratus. 

LLAMPECA.  f.  llampeua. 


80 


LLAN 


DICCIONARI 


LLAN 


LLAMPEGH.  m.  Meléoro  ígneo  que  regular- 
ment preceheix  al  tro.  Reldmpago.  Fulgetrura,  i. 
II  met.  LLAMP.  4. 

LLAMPEGAR.  V.  a.  Fér  Uampechs.  Relampa- 
guear.  Fulguror,  aris. 

LLAMPERA.  f.  CORDILL. 

LLAMPINYO.adj.ant.  barbamech. 

LLAMPREA.  f.  Peix  de  tres  à  quatre  peus  de 
llarch  y  dos  forats  en  lo  cap  pera  despedir  la  ay- 
gua  que  traga  quant  respira  per  set  forals  que  té 
en  fila  en  lo  principi  del  llom:  n'  hi  ha  de  mar  y 
de  riu.  Lamprea.  Pelromyzon,  is,  bedela,  a;. 

LLAMPREETA.  f.  d.  Lamprehuela,  lampreilla- 
Petromyzon  brachialis. 

LLAMPUGA.  f.  Peix  de  quatre  à  cinch  peus  de 
llarch:  encara  que  en  las  costas  de  Espanya  ape- 
nas  passa  de  dos;  dins  del  aygua  sembla  daurat,  y 
fora  de  ella  té  '1  llom  vert  ab  clapas  de  color  de 
taronja  y  '1  ventre  platejat,  una  aleta  del  llom  des- 
de  '1  miij  del  cap  fins  à  la  cua  es  groga  ab  una 
ralla  blava  en  la  basa,  la  de  la  cua  es  verda  y  las 
altras  enterament  grogas.  Lampuga,  antia.  Hippu- 
rus,  i,  anlhias,  a}.  ||  llamprea. 

LLÀMPUS.  interj.  de  sorpresa  ó  admiració. 
Fuego,  chispas.  Heu ! 

LLANA.  f.  Lo  pel  ó  velló  de  las  ovellas  y  mol- 
tons. Lana.  Lana,  ai.  1|  Lo  pel  semblant  al  de  la 
ovella:  com  lo  del  gos  de  aygua.  Lana.  Lana,  se. 

I  Planxa  de  ferro  ab  una  ansa  de  que  usan  los  mes- 
tres de  casas  pera  exténdrer  lo  guix  y  allisar  la 
paret.  Plana,  llana.  Trulla,  ae.  |1  Lo  borrissol  que's 
la  so!a  de  las  caixas,  telers,  etc.  Tamo.  Siius,  us. 

II  Lo  teixit  de  llana  y  '1  vestit  que  de  ell  se  fa.  La- 
na. Tela  seu  vestis  lanea.  ||  met.  ignorància,  ton- 

TERIA. 

LLANA  BRUTA.  La  sensc  rentar.  Lana  súcia,  ó  en 
puerco.  iEsjpum,  i. 

LLANA  CRUA.  La  que  està  neta  però  no  filada. 
Lana  cruda,  en  cerro.  Pura,  infecta,  cruda  lana. 

LLANA  DE  PORCELL.  TONEDÍS. 

LLANA  NETA.  met.  Lo  que's  dóna  ó  cobrar  sense 
traball,  càrrech,  pensió,  etc.  Limpio  de  polvo  y  pa- 
ja.  Res  pura. 

ANAR  PER  LLANA  Y  TORNAR  ESQUILAT,  rcf.  Deno- 
ta haver  perdut  ahont  se  pensava  guanyar.  Ir  por 
lana  y  volver  irasquilado.  Camellus  cornua  deside- 
rans  aures  perdidit. 

CARDAR  LA  LLANA,  fr,  Darli  la  última  carda.  Em- 
primar.  Lanam  cardi  nare. 

CARDAR  LA  LLANA  A  ALGÚ.  fr.  met.  DONAR  UNA  CAR- 
DA. II  Guanyarli  quantitat  considerable  en  lo  joch. 
Cardarle  la  lana.  Magnam  in  ludo  pecuniam  alicui 
demere. 

CARDAR  LAS  LLANAS  ó  PANYOS.  fr.  Frisarlos  ó  tràu- 
rerlos  lo  pel  suaument  ab  lo  cardot.  Cardar,  car- 
dizar.  Cannum  carmine  pecíere. 

L\  LLANA  NEGRA  NO  ADMET  TINT.  exp.  fam.  ab  que 

s'  explica  lo  difícil  que  es  corretgir  ó  millorar  lo 
mal  geni  ó  natural,  ó  excusar  ó  dissimular  las  ma- 


las  y  feas  accions.  Sohre  negro  no  hay  tintura.  Ní- 
ger color  à  nullo  extinguitur. 

MESCLAR  LA  LLANA  BONAABLADOLENTA.fr.  Concho- 

bar.  Infiraura  lana;  genus  cum  optimo  confundere. 

TENIR  MÒLTA  LLANA  EN  LO    CLATELL,   fr.   met.  Sér 

mòlt  tonto.  Tener  mucha  carne  en  las  cejas.  Summe 
hebetem  esse. 

TRAURER  LA    LLANA    Ó   ARRUGAS    DEL    CLATELL,  fr. 

met.  Instruhir,  fér  pérdrer  la  rudesa.  Desasnar, 
aguzar,  despavilar.  Stimulo,  as. 
•  LLANADA.  f.  Bastó  ab  un  tros  de  pell  de  mol- 
tó lligat  à  la  punta  ab  la  llana  en  la  part  de  fora, 
pera  netejar  y  refrescar  la  pessa  de  artilleria  des- 
près de  haverla  disparada;  en  la  marina 's  posa 
dita  pell  al  extrem  oposat  del  atacador.  Lanada. 
Rutabulum  lana  instruclum.  ||  ovella.  1|  nàut.  Ca- 
perol.  Capa.  Obturamentum,  i. 

LLANAMENT.  adv.  m.  senzillament. 

LLANCEJAR.  V.  n.  ant.  córrer  la  llansa.  | 

LLANSEJAR. 

LLANGER.  m.  Soldat  que  usa  de  la  llansa. 
Lancero.  Lancearius,  ii.  ||  Fabricant  de  llansas. 
Lancero.  Hastarum  artífex. 

LLANCETA.  f.  Instrument  mòlt  fi  de  acor  pera 
sangrar.  Lancela,  sangradera.  Sagitta,  ae,  phlebo- 
tomum,  i.  II  d.  Lanzuela,  lancilla.  Lanceola,ae. 

LLANDA.  f.  ant.  llauna. 

LLANESA.  f.  Senzillesa,  franquesa,  ingenui•' 
tat.  Llaneza.  Simplicilas,  atis.  H  Falta  de  atenció  y 
respecte.  Llaneza.  Inurbanilas,  atis.  ||  Agrado,  afa- 
bilitat.  Llaneza.  Affabilitas,  atis.  ||  Familiaritat. 
Llaneza.  Consuetudo,  inis. 

ALABO  LA  LLANESA.  loc.  Irou.  ab  quc  's,  (""''ica  à 
aquell  que  usa  de  familiaritat  y  llanesa  ab  las  per- 
sonas  à  qui  déu  tractar  ab  respecte  ó  atenció.  Ala- 
bo la  llaneza.  Ingenuè  factura  laudo. 

LLANGARDAIX,  m.  Animal  de  color  blanch 
per  sota,  y  bigarrat  de  vert,  groch  y  blau  per  so- 
bre; té  '1  cap  ovalat  y  sens  orellas,  ab  quatre  po- 
tas,  cua  aguda  y  pell  aspra.  Lagarlo.  Lacertus,  i. 
II  Peix  de  mar  semblant  al  de  terra  però  sense  po- 
tas.  Lagarto.  Saura,  se. 

LLANGONISSA.  f.  Budell  ple  de  carn  sense 
cóurer.  Longaniza.  Lucanica,  ae. 

LLANGOSTA.  f.  LLAGOSTA. 

LLANILLA.  f .  Roba  fina  de  llana.  Lanilla.  La- 
neai  tela;  genus. 

LLANO,  A.  adj.  senzill,  FRANCH,  llibre,  PLEBEU. 

LLANÓS,  A.  adj.  llanut. 
LLANS.  m.  ant.  Cas,  succés  repentí  ó  extraor- 
dinari.  Lance.  Fortuna,  ae.  ||  ant.   sageta.  |  ant. 

LLANSAMENT.  II  ÍMPETU,  EMBESTIDA,    ESCOMESA. 

LLANSA.  f.  Arma  ofensiva  composta  de  un  pal 
ab  una  punxa  de  ferro  al  cap,  regularment  à  modo 
de  ganiveta.  Lanza.  Lancea,  ae.  ||  En  lo  cotxo,  ga- 
leras,  etc.  la  barra  que  va  entre  mitj  de  las  cabal- 
caduras  pera  gobernarlas.  Tronco,  lanza.  Temo, 
nis.  II  Servey  en  diner  que  pagan  al  rey  los  grandes 
y  títols  de  Espanya.  Lanzas.  Loco  militum  vectígal. 


LLAN 


CATALÀ. 


LLAR 


81 


CALA.li  LA  LLANSA.  fr.  inet.  Dii'igií'la,  cnrislrarla. 
Calar,  enristrar  la  lanza,  pica,  elc.  Hastain  in  hos- 
tem  oslendere. 

CÓRRER  i,A  LLANSA.  fr.  ant.  JusUir.  Justar,  córrer 
lanzas.  Hasla  ludicrum  decurrere;  ludicris  haslis 
ex  equo  pugnaré. 

LLANSADA.  f.  Cop  de  llansa.  Lanzada.  Hastie 
icUis. 

LLANSADORA.  f.  Instrument  petit  de  boix  en 
forma  de  barqueta  en  mitj  del  qual  se  fica  '1  canó 
de  la  trama  pera  donar  l' ample  à  la  pessa.  Lanza- 
dera.  Scapus,  i,  radius,  ii. 

LLAN8AMENT.  ra.  La  acció  de  Uansar.  Laíi- 
zamienio.  Jaclus,  us,  jaculalio,  nis. 

LLANSAR.  m.  Lloch  de  posar  llansas.  Lancera. 
Hastarura  repositorium.  ||  v.  a.  Tirar  alguna  cosa. 
Lanzar.  Jacio,  is.  []  Difundir;  com:  llansar  fra- 
gància, resplandor.  Despedir,  difundir.  Emitto,  is. 
II  Fér  eixir  à  algú  de  alguna  part.  Lanzar.  Ejicio, 
is.  II  Vessar :  com  lo  vi  al  vuydarlo  en  un  vas. 
Derramar,  verier.  Eífundo,  is.  ||  Despedir  alguna 
cosa  algunas  parts  de  que  's  compon,  com  lo  foch 
espurnas.  Arrojar,  despedir.  Emitlo,  is.  j]  Tirar  lo 
inútil  ó  dolent.  Echar  à  mar,  arrojar.  Projicio,  is. 
II  Desperdiciar,  com:  llansar  la  hisenda.  Derra- 
mar, desperdiciar.  Profundo,  is.  ||  met.  Apartar  de 
sí  las  cosas  no  materials:  com  la  tristesa,  etc.  Des- 
pedir. Dimitto,  is.  II  Esténdrer  la  erada  pera  bà- 
trer.  Emparvar,  aparvar,  hacer  parva.  Messem  ad 
Irituram  aptare.  ||  for.  Despullar  de  la  possessió. 
Lanzar.  A  possessione  deturbare.  ||  Exposar  algu- 
na quantitat.  Aventurar,  arriesgar.  Fortuna?  discri- 
mini coramittere.  ||  Entre  estampers  col•locar  en  la 
prempsa  las  planas  del  molllo  de  tal  modo  que  's 
pugan  llegir  ab  ordre.  Imponer.  Litlerarura  labu- 
lam  typis  aptare.  ||  desterrar. 

LLANSAR  A  pÉRDRER.  fr.  Fér  malbé  alguna  cosa. 
Echar  d  perder.  Disperdo,  is.  ||  Perjudicar  à  algú, 
ocasionarli  gran  dany  espiritual  ó  temporal.  Per- 
der. Perdo,  is;  damnum  injicere. 

LLANSAR  DE  SÍ.  fr.  Tràuierse  del  devant.  Echar 
de  si,  quilarse  de  delante.  A  se  projicere. 

LO  QUE  DNS  LLANSAX,  ALTRES  UO  ARREPLEGAX   Ó 

APROFiTAN.  ref.  Ensenya  que  lo  que  per  uns  es  inú- 
til per  altres  es  útil.  Lo  que  uno  desecha  olro  lo  rue- 
ga.  Quod  alter  fastidit,  exoptat  alter. 

LLANSAR8E.  v.  r.  Acumétrer  impetuosament. 
Abalanzarse.  In  aliquem  involare.  |1  Tirarse,  dei- 
xarse  anar  de  alguna  part.  Arrojarse,  echarse.  Se 
projicere. 

LLANSARSE  DE  vÉURER.  ff.  Séf  mòIt  mauifesla  al- 
guna cosa.  Echarse  de  ver.  Patere. 

LLAN8AT,  DA.  p.  p.  Lanzado.  Projeclus. 

LLAN8EJAR.  v.  a.  ant.  Ferir  ab  llansa.  Lan- 
cear.  Lancino,  as. 

LLAN80L.  m.  llensol. 

LLANTERNA,  f.  Espècie  de  fanal.  Jinlerna. 
Laterna,  a;.  ||  Torra  alta  en  qual  punta  posan  llums 
pera  guiar  als  navegants.  Faro,  linierna.  Pharus,  i. 


LLANTERNA  MÀGICA,  Míiquina  de  òptica  que  per 
medi  de  vidres  representa  diferents  objectes.  Lin- 
ierna màgica.  Màgica  laterna. 

LLANTERNER.  m.  Qui  fà  llanternas.  Linler- 
nero.  Laternarum  opifex. 

LLANTERNÓ.  m.  arq.  La  mitja  taronja  que  té 
finestras.  Cúpula,  linierna.  Tholus,  i ,  hemisphaj- 
rium,  ii.  II  Lo  de  sobre  la  mitja  taronja.  Cupulino, 
lanterna,  linierna.  Tlioli  laterna.  ||  En  las  maqui- 
nas  es  una  roda  ab  vàrios  fusos  en  que  entran  las 
dents  de  altra.  Linierna,  y  piiion  en  los  rellotges. 
Yersatilis  rota;  genus.  ||  La  que  bi  ha  en  las 
prempsas  dels  estampers  y  en  allras  màquinas 
semblants.  Linierna.  Tholus  molaris. 

LLÀNTIA,  f.  Guarnició  de  plata,  llautó,  etc. 
en  forma  de  bacina  ab  capitell,  del  que  penja  per 
medi  de  cadenas,  y  en  mitj  se  colloca  un  vas  de 
vidre  que  s'  usa  en  las  casas  pera  tenir  llum  en  la 
escala.  Làmpara.  Lampas,  adis,  |1  fam.  Taca  de  oli. 
Lúmpara.  Macula,  íe. 

LLANTIER,  A.  m.  y  f .  Qui  cuyda  las  llàntias. 
Lamparero,  lamparisla.  Lampadis  instructur. 

LLANTIETA.  f.  d.  y 

LLANTIÓ.  m.  d.  Lamparilla.  Lucernula,  ae.  || 
ter.  Lo  vas  de  vidre  que  's  posa  dins  de  la  llàntia. 
Vaso.  Yas,  assis. 

LLANTIÓ8,  A.  adj.  LLRNTIÓS. 

LLANTO.  m.  Plors.  Llanto.  Ploratus,  us. 

LLANTRICA.  f.  ant.  Planta,  mata. 

LLANUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  llana.  Lanudo, 
lanar.  Lanosus.  ||  met.  Tonto.  Zoquele,zote.  Bardus. 

LLANXA,  f.  nàut.  Embarcació  pstita  de  rems. 
Lancha.  Cymba,  ae. 

LLANXADA.  f.  La  càrrega  que  porta  la  llanxa 
cada  vegada.  Lanchada.  Cymba;  onus. 

LLAPAS8A.  f.  SARDANA. 

LLAPIDARI  Y  LLAPIDAYRE.  m.  Qui  tra- 
balla  ó  tracta  en  pedras  preciosas.  Lapidària. 
Gemmarius,  ii. 

LLAPIDERA.  f.  Instrument  ab  llapis  pera  di- 
buixar. Lapicero.  Stilus  delineatorius.  ||  Pedrera 
de  llapis.  Lapizar.  Lapidicina,  lapicidina,  se. 

LLAPI8.  m.  Pedra  negra  que  serveix  pera  di- 
buixar. Làpiz.  Niger  lapis. 

LLAPIS  BERMELL.itípbeíicflrnaííOjr•oyo.Ruberlapis. 

LLAPIS8ÓS,  A.  adj.  Apegalós.  Pegajoso,  viz- 
coso,  pegadizo.  Glulinosus. 

LLAR.  m.  Lo  puesto  ahont  se  fà  '1  foch.  Uogar. 
Focus,  i,  lar,  is.  ||  m.  pi.  mit.  Déus  de  las  casas 
entre  'Is  antichs.  Lares.  Lares,  ium. 

LLARCH,  GA.  adj.  Prolongat.  Largo.  Longus. 
II  Dilatat,  de  mòlta  duració.  Largo.  Diuturnus.  || 
Lo  que  excedeix  à  la  mida  que  déu  tenir.  Largo. 
Excedens.  j]  Crescut.  Largo,  crecido.  Largificus.  || 
Espay  de  mòlta  extensió.  Largo.  Laxus,  produclus. 
II  S'  aplica  à  la  síl-laba  de  pronunciació  més  pau- 
sada. Largo.  Longus.  ||  met.  Lliberal,  generós.  Lar- 
go, liberal,  dadivoso.  MuniQcus.  ||  met.  Abundant. 
Largo.  Copiosus.  ||  m.  llargària,  longitüt. 


82 


LLAS 


DICCIONARI 


LLAS 


AL  LLARcn.  m.  adv.  Seguint  la  llargària  de  al- 
guna cosa.  A  lo  largo,  à  la  larga.  In  longum. 

CÍURER  k    LLARCH,  DE  LLARCH  Ó  TOT  LLARCH.  fr. 

Càurer  tot  estirat.  Caer  de  largo,  d  largo.  Porrectè 
in  solum  cadere. 

DE  LLARCH.  m.  adv.  Ab  hàbit  talar. /)e  largo.  Ta- 
lari  veste. 

DE  LLARCH  1  LLARCH.  m.  adv.  De  un  cap  al  altre, 
de  extrem  à  extrem.  De  largo  d  largo,  d  lo  largo; 
ó  de  barrem  d  barreno  en  las  bigas.  Quam  lon- 
gus  est. 

PASSAR  DE  LLARCH.  fr.  Pttsar  de  largo.  Pra?ter- 
gredi. 

PER  LLARCH.  lïi.  adv.  Llargament.  A  la  larga,  d 
lolargo.  Lafè,  diíTusè. 

SÉR  LLARCH,    SÉR    COSA  LLARGA.    loC.    Explica  Sér 

prolixo  algun  assumpto.  Ser  cuenlo  largo.  Longum 
esse  omnia  persequi. 

LLARDER.  adj.  S'  aplica  al  dijous  gras.  Lar- 
dero.  Dies  Jovis  lardis  notatus. 

LLARDÓ,  ra.  La  miquela  de  carn  que  queda 
del  sagí  fòs.  Chucharron.  Crusta  pinguedinis  tòr- 
rida. I  Los  lallets  de  cansalada  pera  enllardar. 
Mecha.  Laridi  lingula.  ||  Entre  eslampers  la  nota 
que  's  posa  al  marge  en  1'  original  óen  las  probas. 
Lardon.  Marginalis  additio.  I  La  taca  de  oli,  greix, 
etc.  Pringon.  Macula  ex  adipe,  oleo,  etc.  ||  met. 
Home  brut,  ple  de  tacas.  Pringon.  Sordidus. 

LLARDÓ8,  A.  adj.  Brut  de  llart.  Grasiento, 
lardoso,  pringoso,  mugriento.  Pinguis,  unctus  adipe. 

LLARGAMENT,  adv.  m.  Abundantment.  Lar- 
gamente.  Diffusè,  latè.  ||  lliberalment. 

LLARGÀRIA,  f.  Longilut,  extensió  de  un  ex- 
trem à  altre.  Largueza,  largura,  largo,  largor. 
Longitudo,  inis. 

LLARGARUT,  DA.  adj.  LLARCH. 

LLARGÀS,  SA.  adj.  aum.  Largon.  Longis- 
simus. 

LLARGÜESA.  f.  ant.  llarguesa.  ||  p.  u.  lli- 

BERALITAT. 

LLARGUESA.  f.  Lliberalitat.  Largueza.  Largi- 
tas,  atis. 

LLARGUET,  A.  adj.  d.  Larguico,  illo,  ito.  Lon- 
gulus. 

LLARGUissiM ,  A.  adj.  sup.  Larguisimo.  Lon- 
gissimus;  nimis  largus. 

LLART.  m.  Sagí  fos.  Lardo,  unto  ,  manleca, 
manteca  de  tocino.  Laridum,  i.  \\  cansalada. 

LLAS.  m.  La  baga  ó  floch  que's  fà  en  una  cinta, 
veta,  corda,  etc.  Lazo.  Laqueus,  ei.  [|  Linyol  pera 
agafar  aucells;  llassera.  Oncejcra,  lazo.  Laqueus, 
ei.  II  La  corda  de  íil  de  llautó  ab  una  baga  escorre- 
dora  que  serveix  pera  cassar  cunills,  assegurantla 
en  terra  ab  una  estaquela.  Lazo.  Laqueus,  ei.  || 
met.  Engany,  trampa.  Trampa,  lazo,  zancadilla. 
Laqueus,  ei.  ||  met.  Unió,  vincle.  Lazo.  Laqueus 
ei.  I  adj.  ant.  Avaro.  Cuiíado,  mezquino.  Avarus 

(I  FATIGAT,  CANSAT,  TRIST. 

LLAS  DE  DARDELL  ó  LLANSA.  La  corrclja  ab  que 


s'  assegurava  '1  dardell  pera  llansarlo  contra  V 
enemich.  Amiento.  Amenlum,  i. 

LLAS  ESCORREDOR.  Aqucll  quc's  dcsfà  ó  escorre 
fàcilment.  Lazo  corredizo  ó  escorredizo.  Laqueus 
lubricus. 

PARAR  LLAssos.  fr.  Posar  las  Irampas  pera  agafar 
aucells.  Armar  lazos.  Laqueos  capiendis  avibus 
aptare.  \\  met.  Yalerse  de  trampas  ó  medis  pera 
enganyar.  Armar  lazo,  trampa,  zancadilla.  Insi- 
dias  moliri. 

PARAR  UN  LLAS.  fr.  met.  Usar  de  alguna  treta  ó 
artiflci  pera  enganyar  à  algú.  Armar  el  lazo.  Insi- 
dior,  aris. 

LLASCIU ,  VA.  adj.  ant.  lasciu. 

LLASCiviA.  f.  ant.  lascívia. 

LLASCIVIÓS,  A.  adj.  ant.  lasciu. 

LLASGIVIOSAMENT.  adv.  m.  ant.  LASCIVIO- 
SAMENT. 

LLASSADA.  f.  ter.  llas.  1. 

LLASSAMENT.  m.  ant.  Cansaci,  fatiga,  defa- 
lliment. Lasilud.  Lassitudo,  inis. 

LLASSAR.  V.  a.  Lligar  ab  llas.  Enlazar.  Nec- 
to,  is. 

LLASSARSE.  V.  r.  ant.  cansarse. 

LLASSAT,  DA.  p.  p.  CANSAT,  FATIGAT. 

LLASSERA.  f.  llas.  2. 

LLÀSTIMA,  f.  Compassió,  pietat.  Làslima.  Mi- 
sericòrdia, X.  II  Objecte  que  mou  à  compassió.  Lús- 
tima.  Dolenda  res.  ||  Misèria,  traball,  pena.  Làsti- 
ma.  iErumna,  ae. 

[llàstima!  íqüina  llastimaI  expr.  de  compassió. 
Ldstima!  qué  Idatima!  ;0  dolendum  sanè. 

CONTAR  LLÀsTiMAs.  fr.  Referir,  exagerar  mals  ó 
desgràcias.  Llorar  Idslimas.  Apud  aliquera  de  .suis 
miseriis  deploraré. 

DE  LLÀSTIMA,  m.  adv.  De  compassió.  De  ldstima. 
Ex  miseratione. 

ES    LLÀSTIMA,  Ó    UNA    LLÀSTIMA.    loC.    ExpreSSa  '1 

sentiment  de  que  no  tinga  algú  lo  que  mereix.  Lds- 
tima es ;  la  mayor  ldstima  es.  Dolendum  est. 

FÉR,  CAUSAR  ó  DONAR  LLÀSTIMA,  fr,  Fér  compas- 
sió.  Dar  ldstima ;  lastimar.  Miserationem  movere. 
II  Explica  '1  sentiment  que  causa  '1  que's  raalogre 
alguna  cosa.  Dar  lasiima.  Dolorem  ciere. 

POSAR  FÉT  UNA  LLÀSTIMA,  fr.  Embrufar  à  algú.  Pa- 
ner d  uno  hecho  una  desdicha.  Sordibus,  spurcitia 
foedare. 

posARSE  FÉT  UNA  LLÀSTIMA,  loc.  Embi'ufarse  à  sí 
mateix.  Ponerse  hecho  una  desdicha ;  y  coger  una 
liebre  fam.  Deturpare. 

TENIR  LLÀSTIMA,  fr.  Dóldrerse  del  mal  de  algú. 
Compadecerse,  lastimarse.  Dolere. 

VENIR  AB  LLÀSTIMAS.  fr.  CONTAR  LLÀSTIMAS. 

LLASTIMAR.  V.  n.  fér  llàstima.  ||  v.  a.  Fér 
dany.  Lasiimar.  Laido,  is.  [|  v.  r.  Móurerse  à  com- 
passió. Tener  ldstima,  compadecerse,  lastimarse.  Do- 
leo,  es.  11  Ferse  dany.  Lastimarse.  Vulnerari ,  loe- 
di. 

LLA8TIMAT,  DA.  p.  p.  Lastimado.  Laesus. 


* 


LLAU 


CATALÀ. 


LLAV 


83 


LLASTIMÓS,  A.  adj.  Digne  de  llàstima.  Las- 
timoso.  Miserandus. 

LLASTIMOSAMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
llastimós.  Laslimosamenle.  Miserè. 

LLASTRE.  m.  Arena  peilragosa  (jue's  posa  en 
lo  fondo  de  la  nau  pera  donarli  firmesa  contra  'Is 
vents.  Lastre,  esliva,  zahorra.  Saburra,  a). 

CARREGAR  DE  LLASTRE,  FER  LLASTRE.  fr.  POSaP  llaS- 

Ire  en  lo  barco.  Laslrar.  Saburro,  as. 

LLATA.  f.  Pessa  de  fusia  estreta  que's  posa  de 
través  dels  cabirons  de  la  teulada.  Laia.  Brachtea, 
íB.  II  Llenca  de  espart ,  cànem  ,  etc,  en  forma  de 
trena.  Pleiía.  Pleclea,  ae,  slorea  fascia. 

LLATÍ.  m.  La  llengua  llatina.  Latin,  lalinidad. 
Latinitas,  atis.  ||  La  veu  llatina  que's  mescla  en  los 
romans.  Latin.  Latina  sententia.  ||  adj.  Qui  es  del 
Lacio  ó  pertany  à  ell,  als  llatins  ó  à  sa  llengua.  La- 
tino.  Latinus.  \\  Qui  sab  la  llengua  llatina;  s'  usa 
com  substantiu.  Lalino.  Lalinaï  linguie  peritus.  || 
Qui  estudia  la  gramàtica  llatina.  Lalino.  Latinila- 
tis  scholasticus.  |1  S'  aplica  à  la  iglésia  de  Occident 
y  à  lo  que  li  pertany.  Lalino.  Latinus.  |1  S'  aplica 
à  la  embarcació  de  vela  triangular  y  à  la  mateixa 
vela.  Lalino.  Latinus.  ||  adj.  Suau.  'Sdiu  de  lases- 
tisoras,  panjo  y  allras  cosas  que's  moulien  sobre 
un  punt  de  apojo.  Suave.  Suavis,  docilis. 

LLATINADA.  f.  Indirecta ,  proposició  usada 
pera  fór  ó  dir  cosa  distincta  de  lo  que  manifesta  à 
primera  vista.  Indirecla,  vareta,  pedrada.  Siraulata 
loquutio.  Ij  La  clàusula  de  llatí  dolent  y  macarró- 
nich.  Lalinajo.  Inelegans  latinitas. 

LLATINAMENT.  adv.  m.  À  manera  dels  lla- 
tins ó  en  sa  llengua.  Lalinamenle.  Latinè. 

LLATINISAR.  V.  a.  Donar  la  declinació  ó  in- 
flexió llatina  à  las  veus  de  altra  llengua.  Lalini- 
zar.  Aliena  verba  ad  lalinam  indolem  accoraoda- 
re. 

LLATINISME,  m.  Modo  peculiar  de  la  llengua 
llatina.  Latinismo.  Latina  loquutio,  latinus  idio- 
lismus. 

LLATINITAT,  f.  LLATÍ.  1. 

LLATUGA.  f.  LLETUGA. 

LLATZARÓS,  A.  adj.  ant.  masell. 

LLÀTZER,  n.  p.  de  home.  Ldzaro.  Lazarus,  i. 

POBRE  LLÀTZER,  exp.  mct.  Pobrc  miserable.  Ld- 
zaro. Pauper,  infelix. 

POSAR  COM  üN  LLÀTZER,  fr.  met.  Embrutar  à  algú 
ó  tractarlo  mal  de  paraulas.  Poner  de  oro  y  azul. 
Lulo,  sordibus  in(|uinare;  maledictis  impetere. 

LLATZERIA.  f.  ant.  misèria. 

LLATZERIAMENT.  m.  ant.  dany. 

LLATZERIAR.  V.  a.  danyar,  FERIR,  maltrac- 
tar. 

LLAUNA,  f.  Planxa  de  ferro  prima  de  color  de 
plaïa.  Iloja  de  Iaia  ó  de  Flandes.  Stannea  bractea. 
y  La  de  las  rodas  dels  cotxos,  carretas,  etc.  Llan- 
ta.  Bractea  ferrea.  []  Círcul  enter  de  ferro  que  vol- 
ta la  roda  del  carruatge.  Calce,  calzo.  Canthus,  i. 
d  Eyna  de  cuyna  à  modo  de  petita  greixonera  de 


llauna  que  serveix  pera  rustir  algunas  viandas. 
Grasera  de  hoja  de  Iaia.  Lanx  coíiuinaria  ex  ferrea 
bractea  confecta. 

LLAUNER.  m.  Qui  Iraballa  en  llaunas.  Ilojala- 
lero.  Braclearum  stagno  illilarum  artífex. 

LLAURADA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  llaurar.  Ara- 
dura,  reja.  Aratio,  nis.  ||  Obligació  que  tenian  los 
feudalaris  de  llaurar  la  terra  al  senyor  feudal. 
Arada.  Debitio  arationis.  ||  Goret.  Barbecho.  Yer- 
vactura,  i. 

DO\AR  LA  DARRERA  LLAURADA,  fr.  Girar  lo  gorel, 
ó  donar  la  darrera  remenada  à  la  terra.  Cohechar. 
Yervactum  iterare. 

LLAURADOR,  m.  Qui  llaura.  Labrador,  ara- 
dor.  Arator,  is.  1|  Pagès,  qui  cultiva  la  terra.  La- 
brador. Agrícola,  a?.  |1  Instrument  de  llauna  ó  llau- 
tó en  forma  de  canal  ab  que  ponen  los  grans  dels 
sachs  ó  senallas  pera  posaries  à  la  balansa  los  que 
venen  à  la  menuda.  Librador.  Instrumentum  li- 
brarum  mensorium. 

LLAURAMENT.  m.  LLAURADA. 

LLAURAN8A.  f.  ant.  Lo  cultiu  de  la  terra.  La- 
branza.  Agricultura,  x. 

LLAURAR.  V.  a.  Rómprer,  girar  la  terra  ab  la 
arada.  Arar,  labrar.  Aro,  as.  |1  mel.  ant.  manejar. 

LLAURAT,  DA.  p.  p.  Arado.  Aratus. 

LLAURO,  f.  LLAURADA.  ||  Lo  llocli  ó  terra  llau- 
rada. Arada.  Aratio,  nis. 

CAMP  DE  LLAURO.  Campo  de  labranza.  camp. 

LLAURO  DE  PA.  Ticrra  labor.  Arvum  ,  i. 

SEGONA  LLAURO.  La  acció  y  efecte  de  llaurar  la 
terra  que  ja  eslava  llaurada.  Binazon.  Repastina- 
tio,  nis. 

LLAUSANGER8.  m.  Adulador.  Lisonjero,  adu- 
lador. Assenlatorius,  ií,  assenlator,  is. 

LLAÜT.  ni.  Embarcació  pelita  de  figura  llarga 
y  estreta.  Laud.  Navícula,  se.  ||  llahlt. 

LLAUTÓ,  m.  Metall  artificial  groch  que  resulta 
de  la  mescla  del  coure  y  la  calainina.  Laton,  ala- 
lon,  azófar.  Orichalcum,  auricbalcum,  i. 

LLAVANDERA.  f.  ant.  bugadera. 

LLAVAR.  v.  a.  ant.  rentar. 

LLAVOR,  f.  Gra  que  fan  las  planlas,  Simienle, 
semilla.  Germen,  inis.  ||  Blat  y  ordi  que  's  tira  à  la 
terra  pera  sembrar.  Semillas.  Semen,  inis.  ||  mel. 
Qualsevol  cosa  que  es  causa  ü  origen  de  altra.  Se- 
milla, simienle.  Semen,  inis.  [)  pi.  Tota  grana  que 
no  es  blat  ni  ordi.  Semilla.  Semen,  inis. 

LLAVOR  DE  BÀLSAM.  Carpobúlsamo.  Carpobalsa- 
mum,  i. 

LLAVOR  DE  CEBA.   CEBOLLÍ.  1. 

LLAVOR  DE  COL.  Lo  gia  que  fan  las  cols  desprès 
de  floridas.  Colina.  Brassicum  semen. 

LLAVOR  DE  ESPINAC»,  mil.  Instrument  de  ferro  de 
tres  ó  quatra  puntas.  Abrojo.  Tribulus  ferreus. 

LLAVOR  DE  MELÓ,  PERAs,  POMAs ,  etc.  Pepita.  Se- 
men,  inis. 

LLAVOR  DE  NAPS.  Lo  gra  que  produheix  la  planta 
de  aquest  nom.  Nabina.  Napis  semen. 


84  LLEB  DICCIONARI 

LLAVOR  DE  RAVE.  Lo  gi*a  quB  fà  la  planta  de 
aquest  nom.  Rabanisa.  Rapina,  ae. 

NO  HI  QUEDARÀ  PER  LLAVOR,  fr.  Denota  que  algú 
ha  de  morir.  No  quedarà  para  simiente  de  ràbanos. 
Nequaquam  immortalifatem  induet. 

TRAURER  LA  LLAVOR  DEL  COTÓ.  fr.  Tràurer  la  pe- 
lussa  de  la  grana.  Alijar.  Gossy  pii  lanuginem  di- 
vellere. 

LLAVORADOR,  A.  adj.  ant.  explorador. 

LLAVORAR.  V.  a.  ant.  Traballar  alguna  pessa 
de  metall.  Labrar.  Elaboro,  as.  ||  ant.  llaurar. 

LLAVÓRA8.  adv.  t.  llavors. 

LLAVORETA.  f.  d.  Granula.  Parvum  semen. 

LLAVORS,  adv.  1.  A  las  horas.  Enlonces.  Tunc. 

LLAXÓ.  m  Planta  de  fullas  llaigas  y  retalla- 
das,  de  color  vert  clar,  ab  puntas  espinosas,  las 
flors  en  forma  de  clavellet,  de  color  groch.  Cerra- 
ja.  Sonchus,  i. 

LLAY.  adv.  ant.  allà. 

LLAYGH.  m.  làych. 


LLE. 
LLEAL.  adj.  Fidel.  Leal,  fiel.  Fidelis. 

NO  VIU  MÉS  LO  LLEAL  DE  LO  QUE  VÓL  LO  TRAYDOR. 

ref.  que  avisa  que  l' home  franch  y  de  bona  fe  està 
exposat  à  càurer  en  los  llassos  que  li  para  1'  ale- 
vós.  No  vive  mas  el  leal  que  cuanto  quiere  el  traïdor. 
Est  nihil  insidiis  vacaum,  quare  arie  cavendum. 
Quidquid  in  incautura  proditor  ille  parat. 

LLEALMENT.  adv.  m.  Ab  Ilealtat.  Lealmenle. 
Fideliler. 

LLEALTAT.  f.  Fidelitat,  honrades.  Lealtad.  Fi- 
delitas,  atis.  ||  L'  amor  y  gratitut  del  animals  en- 
vers r  home.  Fidelidad,  lealtad.  Fidelilas,  atis. 

LLEBA.  f.  Barra  de  ferro  pera  tancar  las  fi- 
nestras  y  portas  de  dos  pessas.  Falleba.  Ferreus 
vectis. 

LLEBEIG.  m.  Vent  del  Medilerràneo  y  sudoest 
en  1'  Occéano:  es  de  terra  entre  mitjdia  y  ponent. 
Abrego,  leveche,  sudoeste,  abrigo,  dfrico.  Carbas,  ae. 

LLEBETJADA.  f.  Cop  de  vent  Ilebeig.  Ràfaga 
de  sudoeste.  Africi  impelus. 

LLEBRA.  f.  Quadrúpedo  mòlt  conegut;  se  di- 
ferencia del  cunill  en  sór  doWé'mès  gros,  en  tenir 
lo  llom  de  color  bermell  obscur,  y  negra  la  punta 
de  las  orellas  que  són  majors.  Camina  à  salts  per 
tenir  las  potas  de  detràs  mòlt  mès  llargas  que  las 
de  davant,  no  viu  en  societat  ni  en  caus,  es  mòlt 
velós,  y  corre  donant  voltas  fins  que  's  pert  de  vis- 
ta. Liebre,  Lepus,  oris. 

LLEBRE  DE  ÍNDiAS.  Espécie  de  Ilebra  major  que 
las  de  Espanya.  Vizcacha.  Lepus  indicus. 

DE    AHONT    MÉNOS    SE  PENSA  SALTA  LA  LLEBRA.  ref. 

Denota  '1  succés  repentí  de  las  cosas  que  ménos  se 
espera  van.  Donde  menos  se  piensa,   ó  de  donde  no 
pensamos  salta  la  liebre.  Semper  tibi  pendeat  ba- 
rnús. 
PORMiK  COM  LAS  LLEBRAs.  fr.  Dormir  ab  precau- 


LLEG 

ció  y  cuydado  pera  no  deixarse  sorpéndrer  ni  en- 
ganyar. Dormir  con  los  ojos  abiertos.  Cautè  dormi- 
ré, dormitaré. 

LA  LLEBRA  ES  DE  QUI  LA  ALSA,  'l  CUNILL  DE  QUI 

l'  alcansa.  ref.  Ensenya  que  si  un  cassador  mala 
la  Ilebra  que  altra  ha  fét  alsar  la  déu  donar  al  qui 
la  ha  fét  alsar,  però  no  'Is  cunills.  La  liebre  es  de 
quien  la  levanta,  y  el  conejo  de  quien  lo  mata.  Quera 
letho  dederis,  tua  praeda  cuniculus  esto. 

LAS  LLEBRAS  NO  S'  AGAFAN  À  SÓ  DE  TABALS.  DeUOta 

que  pera  conseguir  algun  fi  no  se  han.de  péndrer 
medis  contraris  à  ell.  Quien  pdjaros  ha  de  tomar, 
no  ha  de  ojear  :  mas  vale  el  ruego  del  amigo,  que 
el  hierro  del  enemigo.  Passerem  ut  cap'.es,  sile. 

MÓURER  LA  LLEBRA.  fr.  met.  Móurcr  alguna  espé- 
cie, ó  donar  motiu  à  alguna  disputa,  pendéncia, 
etc.  Levantar  ò  alborotar  la  caza.  Litem,  rixam 
excitaré. 

SEGUIR  LA  LLEBRA.  fr.  met.  fam.  Continuar  ave- 
riguant  alguna  cosa  pels  indicis.  Seguir  la  liebre. 
Aliquid  ex  indiciis  investigaré. 

TAN  GRATA  LA    LLEBRA  QUE   MAL    JAU.    ref.   DenOta 

que'ls  homes  massa  curiosos  en  apurar  las  cosas, 
solen  trobar  cosas  nocivas  y  de  gran  pesar.  Mu' 
chas  veces  el  que  escarba,  lo  que  no  querria  halla. 
Si  nimis  curiosè  inquiras,  forlè  invenies  quod 
doleas. 

LLEBRADA.  f.  ant.  Salsa,  guisat  propi  pera  la 
Ilebra.  Junglada,  lebrada,  Leporinum  condimen- 
tum,  embamma,  atis. 

LLEBRAS8A.  f.  aum.  Lebron.  Lepus  magnus. 

LLEBRER,  m.  Gos  pera  cassar  Ilebras.  Lebrel. 
Yertagus,  i.  |1  adj.  S'  aplica  als  gossos  propis  pera 
cassar  Ilebras.  Lebrero.  Leporarius. 

LLEBRERA.  f.  La  femella  del  llebrer.  L''brcla. 
Yertagus  fcemina. 

LLEBRETA.  f.  d.  Liebraston,  líebratico,  illo, 
ito.  Lepusculus,  i.  ||  met.  La  jove  ó  depoch  temps. 
lebrato,  lebratillo.  Lepusculus,  i. 

LLEBROSIA.  f.  ant.  lepra. 

LLEGH.  m.  Religiós  que  no  té  opció  als  ordres 
sagrats.  Lfig^o.  Laicus,  i.  ||  adj.  Faltat  de  lletras  ó 
estudis.  Lego.  Illileratus,  indoctus.  |1  adj.  Lo  qui 
no  té  ordes  clericals.  Lego.  Laicus. 

LLECSÓ.  m.  ant.  llaxó. 

LLEDANIAS.  f.  pi.  lletanias. 

LLEDESME,  A.  adj.  ant.  llegítim. 

LLEFRE,  A.  adj.  Greixós,  llapissós.  Pringon, 
grasiento,  lechon.  Sordidus. 

LLEGA.  f.  Monja  professa  que  serveix  à  las  de- 
més ò  no  es  de  cor.  Lega.  Monialis  laica  famula- 
trix.  II  ant.  llegua. 

LLEGAGIA.  f.  ant.  embaixada. 

LLEGALITZAR.  V.  a.  ant.  legalizar,   omo- 

LOGAR. 

LLEGANY.  m.  LLAGANY. 
LLEGANYA.  f.  LLAGANYA. 

LLEGAR.  V.  a.  for.  Deixar  algun  llegat  en  tes- 
tament. Legar.  Lego,  as. 


m 


LLEG 


CATALÀ. 


LLEI 


85 


LLEGARDO  Y  LLEGARROT.  m.  Nom  que's 
dóna  per  despreci  als  donats  de  las  ordes  religio- 
sas.  Ilermanuco.  Fraterculus,  i. 

LLEGAT,  m.  for.  Deixa  que  's  fa  en  lo  testa- 
ment. Manda,  legado.  Legatum,  i.  1|  Cardenal  en- 
viat extraordinàriament  pel  Papa  prop  de  algun 
príncep  cristià.  Legado.  Pontiíicus  legatus. 

CADUCAR  LO  LLEGAT,  fp.  for.  No  tenir  efecte  per 
falta  de  la  persona  en  qui  debia  recaurer.  Caducar 
el  legado.  Legatum  caducum  fieri. 

LLEGATARI,  A.  m.  y  f.  La  persona  à  qui  's 
deixa  algun  llegat  en  testament.  Legatario.  Lega- 
tarius,  ii. 

LLEGENDA,  f.  Lo  que's  llegeix.  Leyenda.  Lec- 
tio,  nis.  II  Acte  y  efecte  de  llegir.  Lectura.  Lec- 
tio,  nis. 

LLEGIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  llegir.  Legihle. 
Legibilis. 

LLEGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  llegeix.  Lector. 
Lector,  is.  1|  adj.  llegible. 

LLEGIDORA,  f.  Cassa  pera  tràurer  1'  oli  de 
pica.  Taceta.  Olearium  vas. 

LLEGIÓ.  f.  ant.  legió. 

LLEGIR.  V.  a.  Enténdrer,  pronunciar  lo  es- 
crit. Leer.  Lego,  is.  |j  Ensenyar,  explicar  pública- 
ment. Leer.  Publicè  docere.  ||  Dir  en  públich  I' 
opositor  la  llissó  ó  discurs  que  ha  compost.  Leer. 
Recito,  as. 

LO  llegir  fa  PÉRDRER  l'  ESGRÍüRER.  fr.  QUI  MÒLT 
ABARCA  POCH  ESTRENY. 

LLEGISLAGIÓ.  f.  Lo  COS  ó  códich  de  las  lleys. 
Legislacion.  Corpus  juris.  1|  La  ciència  de  las  lleys. 
Legislacion.  Scientia  leges  faciendi. 

LLEGISLADOR.  m.  Qui  fa,  estableix  ó  pro- 
mulga lleys.  Legislador.  Legislator,  sanctor,  is, 
legifer,  i. 

LLEGI8LAR.  V,  a.  Establir,  donar  lleys.  Le- 
gislar. Leges  facere. 

LLEGISLATIU,  VA.  adj.  S'  aplica  al  dret  ó 
potestat  de  fer  lleys.  Legislalivo.  Leges  condendi 
potesta  gaudens.  |  S'  aplica  al  códich  de  lleys.  Le- 
gislativa. Ad  leges  pertinens. 

LLEGISL ATURA.  f.  Cos  llegislatiu  en  exerci- 
ci y  temps  de  sa  duració.  Legislatura.  Leges  con- 
dendi potestalem  habens  cailus. 

LLEGISTA.  m.  Professor  de  lleys.  Legista,  ju- 
rista. Jurisperiuis,  i.  |1  Estudiants  de  lleys.  Legis- 
Legulejus,  i. 

Ílegista  ignorant.  Lo  que's  té  per  llegista.  y 
sols  sab  las  leys  de  memòria.  Leguleyo.  Legicrepa, 
íe,  legulejus,  i. 

LLEGIT,  DA.  p.  p.  Leido.  Leclus.  [j  llegista. 

LLEGÍTIM.  A.  adj.  Conforme à  la  lley.  Legiíi- 
mo,  legal.  Legitimus.  [[  Cert,  verdader.  Legitimo. 
Legitimus.  ||  Se  diu  del  fill  procreat  de  matiimoni 
Uegítiin.  Legitimo.  Legitimus  natus  nuptiis. 

LLEGÍTIMA.  f.  Aquella  porció  que  per  dret 
competeix  en  la  herència  dels  ascendents  ó  descen- 
dents, als  fills  y  descendents  per  dret  natural,  y 

TOMO  II. 


als  pares  per  dret  positiu.  Y  encara  que  per  dret 
comú  es  diversa  segons  la  diversitat  y  número  de 
aquells  a  qui  correspon,  per  privilegi  especial  d© 
Catalunya  la  llegítima  així  dels  descendents  com 
dels  ascendents  sempre  es  la  quarta  part  de  la  he- 
rència deduhils  los  deutes  y  gastos  del  funeral,  la 
que's  divideix  per  parts  iguals  entre  tots  los  fills, 
encara  que  sian  més  de  quatre,  y  està  en  opció  del 
hereu  pagaria  ab  diners,  estimant  sòn  valor,  ó  ab 
propietat  inmoble;  y  quant  sobre  la  propietat  que 
's  consignarà  hi  hagués  discòrdia,  sia  à  arbitri  del 
jutge.  Mès  en  quant  à  la  quantitat,  s'  alen  al  temps 
de  la  mort,  y  en  quant  al  valor,  al  temps  del  pago. 
Mès  de  la  llegítima  no  pagada  y  encara  de  sòn  su- 
plement se  dehuen  los  fruyts  desde'l  dia  de  la  mort 
del  pare.  Legitima.  Legitima,  a;. 

LLEGITIMAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  llegi- 
timar.  Legitimacion.  Legitimatio,  nis;  y  filiorura 
spuriorum  in  ingenuos  traductio,  la  dels  fills. 

LLEGÍTIMAMENT.  adv.  m.  Conforme  à  las 
lleys.  Legitimamente.  Jure,  legitimo. 

LLEGITIMAR.  V.  a.  Fér  llegftim  lo  que  no  ho 
es.  Legitimar.  Legitimum,  validum  aliquid  quod 
irritum  est  reddere.  ||  Justificar  alguna  cosa  con- 
forme à  las  lleys.  Legitimar.  Secundüm  leges  ali- 
quid probare.  |1  Adoptar,  fér  llegílim  al  fill  que  no 
ho  es.  Legitimar.  Ingenui  jus  spurio  tribuere. 

LLEGÍTIM AT,  DA.  p.  p.  Legilimado.  Legiti- 
matus. 

LLEGITIMISTA.  m.  y  f.  Adicte  à  la  Uegitimi- 
tat.  Legitimista.  Legibus  addictus. 

LLEGITIMITAT.  f.  Qualitat  de  llegítim.  Le- 
gitimidad.  Cum  legibus  convenientia,  consensio, 
conformitas. 

LLEGOR.  m.  LAUS,  ALABANSA. 
LLEGOTEJAR.  V.  a.  ALABAR,  ADULAR. 

LLEGUA,  f.  Mida  dels  camins  diferenla  entre 
las  nacions;  la  espanyola  es  de  20,000  peus.  Le- 
gua.  Leuca,  se. 

DE  UNA  llegua  LLUNY.  loc.  k  grau  distàucia.  A 
legua ;  d  la  legua ;  d  leguas  ;  de  cien  leguas,  de  mu- 
chas  leguas,  de  media  legua.  Longè.  ||  Expressa  que 
alguna  cosa  s'  adverteix  desde  luego  fàcilment.  A 
legua.  Quamprimüm. 

PER  TOT  in  HA  CENT  LLÉGUAS  DE  MAL  CAMÍ.  loC. 

que  ensenya  que  en  qualsevol  cosa  que  s'  intente 
fér  s'  hi  troban  dificultats.  Por  do  qtiiera  hay  su 
legua  de  mal  camino  ;  tener  alguna  cosa  su  legua  ó 
pedazo  de  mal  camino.  Rem  difficilem,  nou  expedi- 
ta m  esse. 

LLEGUM,  m.  Nom  genérich  de  la  grana  que's 
cria  en  tavella.  Legumbre.  Legumen,  inis. 

LLEGUM  cuYTÒs.  loc.  faui.  Lo  quí  -tot  ho  vòl  fér 
depressa  y  no  té  paciència.  Impaciente.  Impatiens. 

LLEGUMS  SECHS.  pi.  Lo  gra  de  tavella  una  volia 
ja  assecat  à  punt  de  guardar.  Menestras.  Legumi- 
na,  sicca. 

LLEIGEA.  f.  ant.  fealdat. 

LLEIXA,  f.  escudeller. 

11 


$e 


LLEN 


LLEIXAR.  V.  a.  ant.  deixar. 

LLEIXIU,  ni.  Aygua  cuyta  ab  cendra  ó  altra 
cosa  tÍMiea.  Legia.  Lexivium,  ii. 

LLEIXIVER.  m.  cubell. 

LLÉMENA,  f.  L'  OU  ó  llavor  de  que's  crian  los 
polls.  Liendre.  Lens,  dis. 

TRAUREU  LAS  LLÉMENAS.  fr.  ESLLEMENAR. 

LLEMENCH,  CA.  adj.  Lo  qui  es  massa  delicat 
if  de  tol  fa  ascos.  EsquHimoso.  Fastidiosus. 

LLEMENER.  m.  Lloch  ahont  hi  ha  llémenas. 
Leudrero.  Lendium  locus.  [1  pinta  llemenera. 

LLEMENETA.  f.  d.  Liendrecija.  Lendiculus,  i. 

LLEMENÓS,  A.  adj.  Ple  de  llémenas.  Lendro- 
so.  Lendiginosus. 

LLEMÍ.  (devot  de  sant)  ioc.  fam.  llépol. 

LLEMINADURA.  f.  llepoleria, 

LLEMir^EJAR.  V.  n.  llepolejar. 

LLEMINER,  A.  adj.  llÉpol. 

LLEMINERIA.  f.  llepoleria. 

LLEMOSÍ,  m.  Província  de  Fransa.  Lemosin. 
Lemovicus.  \\  La  llengua  llcraosina.  Lemosin.  Le- 
movicenses  idioma.  ||  adj.  Lo  natural  de  y  pertan- 
yent à  dita  província.  Lemosin.  Lemovicensis. 

LLENCA,  f.  Tros  llarch  y  estret  de  paper, 
drap,  etc.  Tira,  lisla.  Fasciola,  x.  [j  llistó. 

llenca  de  cansalada.  Tallada  prima  del  gras 
del  porch.  Mecha.  Suillus  peniculus. 

LLENCA  DE  CUYRO    EN    LOS   CAIXONS.    La    que  's  SÓl 

clavar  en  los  cantons  de  cadacaixó  pera  assegurar 
que  no's  desolaven.  Precinta.  Coriacea  fasciola. 

LLENCA  DE  DRAP.  Ti'os  dc  drap  estret  y  llarch  que 
s'  esquinsa  del  restant.  Gira.  TeliE  segmen. 

LLENCA  DE  PERNIL.  Tallada  de  pernil  de  porch. 
Magra.  PerníE  porcinaï  frustrum. 

LLENCA  DE  TELA.  Tios  repuntat  qu>i's  posa  per 
collet  en  las  camisas.  Tirilla.  Indusii  coUaris 
ta^nia. 

LLENCA  DE  TERRA.  LLENGUA  DE  TERRA. 

LLENCER.  ra.  ant.  Qui  ven  telas.  Lencero.  Lin- 
tearius. 

LLENCERIA,  f.  ant.  Botiga  ó  magatzem  de  te- 
las. Lenceria.  Oíficina  lintearia. 

LLENSOLETS.  m.  d.  ant.  bolquers. 

LLENGARDAIX.  m.  ant.  llangardaix. 

LLENGOTAS.  (fér)  fr.  Burlarse  de  algúfentli 
posturas  ab  la  llengua.  Sacar  la  lengua.  LinguiB 
jactalione  aliquem  irridere. 

LLENGOTEJAR.  V.  n.  murmurar. 

LLENGOTER,  A.  adj.  Xarrayre,  desllenguat, 
mal  parlat.  Lenguaraz.  Pelulans,  loquax. 

LLENGUA,  f.  Principal  òrgan  del  gust  en  tots 
los  animals  y  de  la  paraula  en  1'  home.  Lengua. 
Lingua,  ai.  ||  Lo  conjunt  de  veus  ab  quí  s'  explica 
cada  nació.  Lengua.  Sermó,  nis.  ||  notícia. 

LLENGUA   BOVINA.    BUGLOSA,    BORRATXA.    Planta  de 

fullas  mitjanament  llargas,  aspras  al  lacto,  de  co- 
lor vertoscur,  rellulienlas,  inodoras  y  de  sabor  fat; 
las  flors  pelitas,  de  color  blau  ó  roig,  à  vegadas 
blancas;  cada  una  es  un  embut  en  forma  de  pabe- 


DICCIONARI  LLEN 

lló,  grogas,  que  circuheixen  la  major  part  de  la 
cama  per  la  extremitat  superior.  Lengua  bobina  ó 
de  buey,  buglosa.  Buglossum,  i. 

LLENGUA  DE  GABALL.  Herba  de  fullas  semblants  à 
la  llengua  del  caball.  Lengua  decataí/o.  Hippoglos- 
sum,  i. 

LLENGUA  DE  CABALL  TRAVAT,  fr,  mel.  Qui  parla  pal- 
pissot.  Lenguade  eslropajo,  de  bolo.  Blaesus,  balbus. 

LLENGUA  DE  CERVO.  MELSERA. 

LLENGUA  DE  ESCORPÍ.  Mala  lléngua,  murmurado- 
ra.  Lengua  de  escorpion,  de  alacran,  de  sierpe,  de 
vibora.  Maledicus. 

LLENGUA  DE  ESCORSÓ.  SERPENTINA. 

LLÉNGUA  DE  FOCH.  Cada  una  de  las  flamas  en  Ggu- 
ra  de  lléngua  que  devallaren  sobre  'Is  deixebles 
de  Jesucrisl  en  lo  dia  de  Pentecostes.  Lengua  de 
fuego.  Lingua  ignea  ,  flammea.  |  llengua  de  es- 
corpí. 

LLENGUA  DEL  AYGUA.  La  part  de  la  terra  que  toca 
al  aygua.  Lengua  del  agua;  ribera.  Ora,  ae,  crepi- 
do,  inis. 

LLENGUA  DE  SERP.  for.  Obia  Bxterior  davant  dels 
ànguls  ixents  del  camí  descubert.  Lengua  de  sier- 
pe. Propugnaculura  instar  serpenlinai  linguaí.  || 
Herba  de  fruyt  semblant  à  la  lléngua  de  la  serp. 
Lengua  de  sierpe.  Sagitta,  íb,  ophioglosson,  i. 

LLENGUA  DE  TERRA.  Lleuca  de  terra  que  entra  en 
lo  mar.  Lengua  de  lierra,  promontorio,  cabo.  Ter- 
rse  lingua. 

LLENGUA  MARE.  Aquella  de  la  qual  se  derivan  di- 
ferents dialectes.  Lengua  malriz.  Lingua  primo- 
genia. 

LLENGUA  MATERNA.  La  própia  de  la  terra  ahont 
se  naix.  Lengua  materna.  Palrius  sermó.. 

LLENGUA  MORTA.  La  que  ja  no's  parla  com  à  pró- 
pia y  natural  de  una  nació.  Lengua  muerla.  Lingua 
obsoleta. 

LLENGUA  SANTA.  La  lléugua  hebrca.  Lengua  santa. 
Haibraica  lingua. 

LLENGUA  VIVA.  La  quc's  parla  en  alguna  nació  ó 
província.  Lengua  viva.  Yulgaris  sermó. 

LLENGUA  VULGAR.  La  que's  parla  en  cada  país  ó 
nació.  Lengua  vulgar.  Patrius  sermó. 

LLÉNGUASBRONZEJADAS.  poét.  Campanas.  Lenguas 
bronceadas.  Linguae  aereíe. 

A  LA  LLENGUA  DEL  AYGUA.  À  la  vora  del  aygua. 
A  la  lengua  del  agua.  Ad  oram,  ad  ripam. 

BUSCAR  LA  LLÉNGUA.  fr.  Incitar  à  disputas,  provo- 
car renyinas  ó  rahons.  Buscar  la  lengua.  Ad  jur- 
gium  provocaré. 

ESCALFARSE  LA  LLÉNGUA.  fr.  met.  fam.  Parlar  llar- 
gament. Calentàrsele  d  uno  la  boca  ó  la  lengua. 
Loquendo  incalescere. 

FÉR  CALLAR  LAS  MALAS  LLÉNGUAs.  fr.  Desmentir 
algú  ab  bonàs  obras  als  murmuradors.  Dar  un  la- 
paboca.  Os  alicui  priecludere. 

FÉRSE  LLÉNGUAS.  fr.  Alabar  mòlt  alguna  cosa. 
Ilacerse  íeni/was.  Exquisilissimis  verbisaliquid  lau- 
dare,  praedicare. 


I[  LLEN 

*9ickT  L\  LLENGUA  AL  CUL.  loc.  fam.  pera  avisar 
als  noys  que  no  digan  ni  pregunten  lo  que  no  con- 
y(\  Corlapicos  y  callares.  Silete. 

FLUIX  DE  LLENGUA.  Qui  enraliona  ó  diu  tol  lo  que 
sab.  Flujo  de  pitlabras.  Yt'rborum  profluenlia. 

HAVER  LLENGUA.    loC.  anl.  TEXIR  NOTÍCIA. 

HAVER  LLENGUA  DE  LA  POSTA.  loc.  aul.  Tener  ÏIO- 
ticias  luego,  luego ;  por  la  posta,  à  loda  prisa.  Cilis. 
simè  notitiam  habere. 

LA  LLENGUA  MUDA  MAT  FOU  ABATUDA,  ref,  EN  BOCA 
TANCADA  elC. 

LLARcn  DE  LLENGUA,  mel.  Desvergonjit  en  lo 
parlar.  Largo  dj  lengua.  Procax,  loquax. 

LLIGAR  LA  LLENGUA,  fr.  Impedir  que  's  diga  al- 
guna cosa.  Alar  la  lengua.  Linguam  impediré. 

MALA  LLENGUA,  ftlurmurador  que  desacredita  sen- 
.se  fonament.  Deshonrabueuos.  Infamator,  is. 

MALAS  LLÉNGUAS.  Lo  comü  dels  murmuradops, 
Malas  lenguas.  Detractores.  1|  Lo  comú  de  la  gent; 
y  en  aquest  sentit  s'  usa  de  la  frase:  així  ho  di- 
huen  MALAS  lléngüas.  Malas  lenguas.  Fama,  ae,  ru- 
mor, is. 

MÒLTA  LLENGUA  Y  POCHs  FETS.  rcf.  Denola  que 
mès  fàcil  es  amenassar  que  executar,  ó  que  no  to- 
tas  las  amenassas  s'  efectuan.  Mas  son  los  amena- 
zados  que  los  acuchillados :  los  amenazados  comen 
pan.  Non  pauci  vanas  exercenl  minas.  1|  Reprèn 
als  que  prometen  fór  mòlta  cosa,  quant  no  hi  ha 
perill  ni  es  ocasió,  y  arribant  al  cas  s'  acobardei- 
xen  y  no  fan  res.  Antes  de  la  hora  gran  denuedo, 
venidos  al  punto  mucho  miedo.  Qui  re  secunda  for- 
tis  est;  dubia  fugax:  magna  cum  minaris  extricas 
nihil.  II  Denota  que'ls  que  són  cobarls  parlan  valen- 
üas  y  aparentan  valor.  El  mal  del  milano,  las  alas 
guebradas  y  el  pico  sano.  Expers  virtulis  jaclans 
gloriam. 

MossEGABSE  LA  LLENGUA,  fr.  Contenlrse  de  parlar 
callant  ab  voléncia  lo  que 's  tenia  ganas  de  dir. 
Morderse  la  lengua.  Linguam  fraenare. 

NO  TENIR  PELS  EN  LA  LLENGUA,    fr.    mct.   Dir  Seu- 

se  reparo  lo  que  se  sent.  No  tener  pelos,  ò  polilla, 
ó  pepita  en  la  lengua;  no  morderse  los  labios.  Aper- 
tè,  liberè,  audacter  loqni. 

NO  TENIR  SINÓ  LLENGUA,  fr,  ab  que  's  denota  que 
algú  fà  '1  valent  sols  de  paraula,  ó  parla  lo  que  no 
ha  de  executar.  Ser  todo  jarabe  de  pico.  Ulaterare. 

PASSAR  A  nu  PER  LLENGUA,  loc.  aut.  Mal  paHar  de 

algú.  PASSAR   PER  LLÉNGUAS. 

PASSAR  PER  LLÉNGÜAS.  fr.  met.  Murmurar.  Paner 
lengua  d  alguno ;  Iraerle  en  boca  ó  en  lenguas.  De- 
tracto,  as. 

PÉNDRER  LLENGUA,  fp.  met.  ant.  PÉNDRER  LLÉN- 
GUAS. 

PÉNDRER  LLÉNGÜAS.  fr.  Péndrer  veus,  informarse 
de  alguna  cosa.  Tomar  lengua,  voz  ó  senas.  Ex  ali- 
quo  percontari. 

PÉRDRER  A  ALGiJ  LA  LLENGUA,  fr.  Venir  dany  per 
parlar.  Perder  el  pico.  Loquacitale  sibi  ipsi  no- 
cere. 


CATALÀ.  LLEN  87 

QUANT  PARLO   LA   LLENGUA  MANEJO,  rcf.    ab  (jUe  s' 

expresa  aquell  que  sabent  s6r  cert  lo  que  diu,  li 
volen  refular  ó  desm.'nlir.  Cuando  los  mudos  ha- 
blan,  licenria  lienen  de  Dios.  Scio  quid  dicam. 

QUI  LLENGUA  HA  À  ROMA  VA,  Ó  QLI  TÉ  LLENGUA 

À  ROMA  VA.  ref.  Deno'.a  que  'I  qui  dub!a  ó  ignora, 
déu  preguntar  pera  l'acert.  Quini  lengua  ha,a  Ro- 
ma va.  Yiam  qui  nescit  ad  mare,  oporlet  amnem 
quererecomitem  sibi. 

SETZE  LLÉNGUAS,  Gran  enrahonador.  CAen  len- 
guas. Yerbosus. 

TENIR  ALGUNA  COSA  AL  CAP  DE  LA  LLENGUA,  fr.  VO- 

lerse  recordar  y  no  poder  dir  alguna  cosa.  Tener 
algo  en  el  pico  de  la  lengua.  Mitninisse  velle,  nec 
posse  dicere.  ||  Saber  bè,  dir  prompte  alguna  cosa. 
Tener  algo  en  el  pico  de  la  lengua.  In  promptu  ha- 
bere. 

TENIR  LA  LLENGUA  LLARGA,  fr.  Dir  lo  que  's  deu- 
ria callar.  Ser  largo  ds  lengua.  Iraprudenler  loqui. 

TENIR  LA  LLENGUA  MASSA  LLARGA,  fr.  mel.  Sér 

atrevit,  desvergonyil  en  lo  parlar.  Ser  suelio  de 
lengua.  Dissolulum  esse. 

TENIR  LLENGUA,  fr.  mct.  Se  diu  del  qui  tenint 
culpa  ó  motiu  de  callar,  encara  crida  y  vol  tenir 
rahó.  Gallear.  Minaciter  clamaré. 

TENIR  MÒLTA  LLENGUA,  fr.  SÍM' iiiòlt  parlador.  Te- 
ner mucha  lengua.  Loquacem  esse. 

LLENGUADO,  m.  Peix  de  un  peu  à  peu  y  mitj 
de  llarch,  mòlt  xalo,  que  té  '1  llom  en  un  costat, 
de  color  pardo,  y  '1  ventre  en  1'  oposat,  de  color 
blanch ;  dos  ulls  en  un  costat  del  cap  y  dos  llargas 
alelas  que  corren  de  la  cua  al  principi  del  cap,  y 
r  altre  fins  al  mateix  llabi.  La  carn  es  mòlt  osii- 
mada.  Lenguedo.  Solea,  x.  ||  Lo  de  superior  quali- 
tat per  tenir  la  carn  mes  molla,  sucosa  y  tendra, 
es  un  tant  mès  petit,  y  de  millor  gusl.  Acedia.  To;- 
nia;  as. 

LLENGUADOCH.  m.  Província  de  Fransa. 
Languadoc.  Gallia  gòtica. 

LLENGUATGE,   m.  IDIOMA.  |1  L'  estil  y  modo 
de  parlar  de  cada  hu.Lenguaje,  estilo.  Glossa,  le.  || 
En  lo  moral  las  senyals  mudas  y  que  donan  à  en- 
téndrer  alguna  cosa,  com:  lo  llenguatge  dels  ulls 
es  mòlt  expressiu.  Lenguaje.  Signum,  i. 

LLENGÜETA.  f.  d.  Lengüecilla,  lengüeta.  Lin- 
gula,  a;.  |1  gaugamelló.  ||  Lo  fi  ó  piu  de  la  balansa. 
Lengüeta,  lengua,  fiel.  Libramentum,  i.  ||  Instru- 
ment de  acer  posat  en  l' ingeni,  de  que  usan  los 
llibreters  pera  retallar  lo  paper.  Lengüeta.  Ferrea 
lingua.  II  mús.  Planxela  de  ineall,  etc.  movible 
que  solen  tenir  los  instruments  de  vent,  Lengüeta, 
pipa.  Lingula,  a;.  ||  Espi'cie  de  barrina  que'ls  cadi- 
rayres  y  fuslers  acomodan  al  mànech  del  belabar- 
quí  pera  fér  lo  forat  à  son  gust.  Lengüeta.  Terebra; 
genus.  II  Ferrel  que  en  l'ham,  àncora,  elc.  impe- 
deix la  eixida  de  ahont  s' introduheix.  Lengüeta. 
Uncus,  i.  II  arq.  ftiütllura  en  figura  de  llengua.  Len- 
güeta. Lingua,  ae. 

LLENGÜETERIA.    f.   Conjunt  dels  registres 


88 


LLEiN 


DICCIONARI 


LLEÓ 


del  orga  que  tenen  llengüeta.  Lengüeleria.  Organi- 
corura  canonum  series. 

LLENGUT,  DA.  adj.  Qui  parla  mòlt,  Hahlador, 
charlataii,   lenguaz,    lenguaraz.   Garrulus.  [|  des- 

LLENGUAT. 

LLENS.  m.  Tela  de  lli  ó  cànem.  Lienzo.  Lin- 
leura,  ei.  ||  Cortina  de  la  muralla,  que  es  lo  tros 
entre  baluart  y  baluart.  Cortina,  lienzo.  Muralis 
cortina.  ||  V  enfront  de  algun  edifici  y  qualsevol 
paret  de  un  àngul  à  altre.  Lienzo.  Paries  disten- 
tus. 

LLENS  BLANQUEJAT.  Lïenzo  curado.  Tela  dealbala. 

LLENS  CRU.  Lo  que  no  està  blanquejat.  Lienzo 
crudo.  Tela  lintea  cruda. 

LLENSA.  f.  Cordill  pera  pujar  recta  una  pa- 
ret. Tendel.  Ad  dirigendos  parietes  funiculus. 

LLEN80L.  ra.  Llens  que  serveix  en  lo  llit  pera 
abrich  inmediat  al  cos.  Sabana.  Sindon,  inis. 

LLExNsoL  REAL.  mil.  Màquina  bel-licosa,  elevada 
sobre  fuslas  de  vuyt  peus  de  altura,  deu  de  ampla, 
setze  de  llarch,  ab  cuberla  de  vigas  atravessadas  y 
de  vimels  pels  costals,  davall  de  la  qual  anavan 
cuberls  los  soldats  à  desbaralar  las  murallas  ene- 
migas.  Manlelele,  galeria.  Yinea,  ae. 

AGAFARSELI  i  ALGÚ  'l  LLENSOL  EN  LAS  ANCAS.  fr. 

Tenir  peresa  de  llevarse.  Pegarsele  à  alguno  las 
sàbanas.  Obpigriliara  lecto  teneri,  delinire. 

cuBRiR  AB  LLENSOLS.  fr.  Posarlos  demunt  de  algu- 
na cosa  ó  embolicaria  ab  ells  pera  taparia.  Ensa- 
banar.  Sindone  involvere,  tegere. 

pÉNDRER  LOS  LLENSOLS.  fr.  fam.  Deixar  sens  ells 
al  qui  'Is  tenia.  Desensabanar.  Sindone  aliquem 
nudare. 

LLENSOLET.  m.  d.  Sabanilla.  Parva  sindon. 

LLENTIA  Y  LLENTILLA,  f.  Planta  ben  cone- 
guda per  sòn  fruyt,  un  llegum  de  color  pardo,  pe- 
tit, xato,  rodó  convexo  per  las  dos  caras.  Lenteja. 
Lens,  lis.  I  Taca  en  la  cara  dita  així  per  la  figura. 
Peca,  lunar.  Lentigo,  inis. 

LLENTIA  DE  AYGUA.  Herba  que 's  cria  en  las  ay- 
guas  estancadas,  de  fuUas  com  lo  fruyt  de  la  llen- 
tia y  de  sa  part  inferior  penja  una  arrel  sumergi- 
da  en  la  aygua.  Lenteja  aquàtica  ó  de  agua  ó  de 
laguna.  Palustris  lens,  lenticula. 

LLENTIJA.  f.  ter.  llentia. 

LLENTIÓS  Y  LLENTILLÓS,  A.  adj.  Qui  es- 
tà clapat  de  Uenlias.  Pecoso.  Lentiginosus,  lenticu- 
losus,  lenticulatus. 

LLENTISCH.  m.  ant.  mata.  |1  y 

LLENTRISCEL.  m.  ant.  Arbre  mòlt  comú  en 
Espanya  que  fa  las  fuUas  composlas  de  quatre  pa- 
rells de  fuUelas  que  ixen  de  dos  en  dos  una  davant 
de  altra,  agafadas  à  un  tronquet  comú.  Produheix 
flors  mascles  y  femellas  sobre  de  una  mateixa 
branca,  y  aques'as  donan  un  fruyt  un  xich  carnós 
que  enclou  un  pinyol  ovalat  y  negre  quant  es  ma- 
dur. Lenlisco,  mata.  Lenliscus,  i. 

LLENY.  m.  ant.  leny. 

LLENYA,  f  •  Fusta  pera  cremar.  Lena.  Lignum, 


i.  II  exp.  fam.  que  usan  los  noys  pera  instar  à  algú 
que  pegue  à  altre.  Palo.  Fustis. 

afegir  llenya  al  foch.  fr.  met.  Fomentar  las  dis- 
córdias.  Echar,  paner  lena  al  [uego;  anadir  fuego 
al  fuego.  Ignem  igni  addere. 

DE  tota  llenya  FA  FEIX.  rcf.  Reprèn  la  codícia 
del  qui  tol  ho  arreplega,  per  poch  que  valga.  Salga 
pezósalga  rana  ú  la  capacha.  Omnia  coUigit. 

DONAR  LLENYA,  fr.  mel.  fam.  Pegar.  Cargar  de 
lena.  Fustigo,  as. 

ESTELLAR  LLENYA,  fr.  Partir  los  tions  en  vàrias 
estellas.  Partir  lena.  Ligna  scindere. 

TIRAR  LLENYA  AL  FOCU.  fr.  met.  AFEGIR  LLENYV 
AL  FOCH. 

LLENY ADER.  m.  Qui  fà  llenya.  Lenador.  Lig- 
narius,  ii.  ||  Qui  ven  ó  proveheix  de  llenya.  Lenero. 
Lignarius,  ii. 

LLENYADOR.  m.  LLENYaDER. 

LLENYAJU.  m.  Conjunt  de  fuslas.  Maderaje, 
maderdmen,  maderada.  Lignorum  copia. 

LLENYATER.  m.  llenyader. 

LLENYER.  m.  Lloch  ahont  se  posa  la  llenya. 
Lenero,  lenera.  Lignaria  cella,  apotheca. 

LLENYÓ8,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  part  dels  ar- 
bres dita  fusta.  Leüoso.  Ligneus. 

LLEÓ.  n.  p.  de  home.  León.  Leo ,  nis.  [1  Fe- 
ra natural  del  Àfrica  de  color  entre  groch  y 
roig,  de  tres  à  quatre  peus  de  alsària  y  set  ó  vuyt 
de  llarch,  lo  cap  gros,  las  dents  y  unglas  mòlt 
forlas,  la  cua  llarga  cuberla  de  pel  curt  y  termi- 
nada per  un  floch  de  cerdas,  lo  mascle  's  distin- 
geix per  una  llarga  metxa  que  li  cubreix  la  nuca  y 
'1  coll ;  es  lo  mès  fort  dels  quadrúpedos  dels  quals 
s'  alimenta,  y  noacometals  homes  sinó  à  falla  de 
animals;  es  generós,  regoneix  los  beneficis  y 's 
doma  fàcilment.  León.  Leo,  nis.  ||  Signe  boreal  lo 
quint  del  zodíach.  León.  Leo,  nis.  |  met.  Persona 
iracunda ,  fera.  León.  Saevus.  IJ  foca. 

BRAMAR  LO  LLEÓ  .  fr.  Rugir.  Rugio ,  is. 

posARSE  COM  UN  LLEÓ.  fr.  Resistir  ab  mòlt  em- 
penyo y  enfado,  irritarse  mòlt.  Ponerse  como  un 
leon.  Yaldè  irasci. 

LLEONA,  f.  Femella  del  lleó.  Leona.  LeíBna, 
ae  y  lea ,  ae,  los  poelas. 

FÉR  vÉüRER  LA  LLEONA,  fr.  Se  pondcra  la  resis- 
tència en  créurer  lo  mòlt  difícil  é  impossible.  Cla- 
vàrsela  à  uno  en  la  frente.  Credat  judaeus  Apella. 

LLEONART.  n.  p.  de  home.  Leonardo.  Leonar- 
dus,  i. 

LLEONER.  m.  Qui  cuyda  dels  lleons.  Leonero. 
Leonum  custos. 

LLEONERA.  f.  Gàbia  de  lleons.  Leonera,  lago 
de  leones.  Lacus  leonum. 

LLEONÈS,  A.  adj.  Natural  de  Leon.  Leones.  Le- 
gionensis. 

LLEONET.  m.  d.  Leoncillo, ico,  ito. Leunculus, i. 

lleoní,  na.  adj.  Propi  ó  pertanyent  al  lleó. 
Leonino.  Leoninus.  ||  S'  aplica  à  las  companyias  y 
contractes  en  que  tolas  las  ganàncias  són  pera  un 


■i 


LLEP 


CATALÀ. 


LLET 


89 


sócio  y  tolas  las  pérduas  pera  un  allre  ,  ó  pera  un 
sócio  part  deia  ganància  y  ninguna  en  la  pèrdua 
ó  bò  al  revés.  Leonino.  Leoninus.  ||  Se  diu  del  vers 
llatí  en  que  la  ünal  es  consonant  ab  sòn  inilj.  Leo- 
nino. Leoninus. 

LLEOPARDO.  m.  Quadrúpede  de  Àfrica  y  Assia 
rogench,  ab  clapas  negras  y  rodonas,  lo  cap  sem- 
blant al  de  un  gat,  dents  y  unglas  mòlt  forlas,  uns 
lo  fan  fill  de  pardo  y  lleona,  altres  de  lleó  y  pante- 
ra. Es  cruel  y  sanguinari.  Leopardo.  Ceopardus,  i. 

LLEPACRESTA8.  m.  Qui  va  adulant  ab  su- 
missió  à  altre  per  lo  que  espera  de  ell.  Lamedor. 
Assenlator,  is. 

LLEPADA,  f.  Fregada  abla  llengua.  iengiMeto- 
da ,  leiujiierada.  Linclus,  us.  |1  Acte  de  llepar.  La- 
medura,  lamerelada.  Linctus,  us. 

LLEPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  llepa.  Lamedor. 
Lambens. 

LLEPADUM.  m.  y 

LLEPADURA.  f.  Such  com  aixsrop.  Lamedor, 
eclegma.  Linctus,  i.  ||  met.  atractiu,  afalach. 

LLEPAFILS,  adj.  ESCRUPULÓS. 

LLEPALL08A.  f.  Au"ell  gros  com  la  calàn- 
dria ,  de  color  pardo  ab  vàrias  clapas  per  tol  lo  cos. 
Té  'Is  peus  curts  y  'Is  dits  com  los  del  lloro.  Es 
mòlt  gras  y  vola  poch;  posat  en  la  ma  tors  lo  coll. 
Torcecuello.  Torquilla  ,  ae. 

LLEPAMENT.  ra.  ant.  llepada.  1.  ||  anl.  met. 

ATRACTIU,  AFALACU. 

LLEPAPEDRAS.  m.  Peix.  llamprea, 
LLEPAPLATS.  m.  Glotó ,  lleminer.  Lamepla- 
los.  Catillo,  nis. 

LLEPAR,  v.  a.  Passar  lleugerament  la  llengua 
per  alguna  cosa.  Lamer.  Linguo  ,  is.  U  met.  Atràu- 
rer,  afalagar.  Popar.  Palpo,  as.  ||  met.  Fregar  lleu- 
gerament una  cosa  en  las  altras.  Rozar.  Leviter 
langere. 

ALGUNS  se  n'eNTRAN  LLEPANT  Y  SE  n'iXAN  MOSSE- 
GANT, ref.  que  manifiesta  que  'Is  qui  van  averi- 
guant  lo  que  no'ls  convé ,  acosluman  descubrir  lo 
que  no  voldrian.  Escarhò  el  gallo,  y  descubrió  el 
cuchillo  que  le  maíó. Incidit  in  cultrum  scalpit  dum 
slercora  gallus. 

QUI  LLEPA  MÉS   QUE  NO   SÓL ,  ó  't  TÉ  DE  MENESTER 

ó  trahirte  vól.  ref.  Denota  la  precaució  que  de- 
bem  tenir  ab  los  aduladors.  Quien  te  hace  (iestas 
que  no  suele  hacer,  ó  te  quiere  enganar  ó  le  ha  de 
menester.  Ab  assentatoribus  semper  cave. 

LLEPASSA.  f.  PANISSOLA.  j]  BARDANA.  ||  LLISTÓ. 

I_   LLEPAT,  DA.  p.  p.  Lamido.  Linctus. 
i.   LLEPISSÓ8,  A.  adj.  LLAPISSÓS,  YISCÓS. 
'    LLEPISSOSITAT.  f.  VISCOSITAT. 

LLEPO.  m.  ant.  llach,  llot. 

LLÉPOL.  adj.  Lleminer.  Gloton ,  goloso,  Ligu- 
ritor.  II  met.  desuonest. 

LLEPOLEJAR.  V.  a.  Gormandejar,  buscar  lle- 
polerias.  Gulosinear,  golosinar,golosmear,golus- 
mear,  golosear.  Ligurio,  is. 

LLEPOLERIA  Y  LLEPOLIA.  f.  Menjar  deli- 


cat. Golosina.  Cupedia,  orura.  |  Apetit,  costum, 
propensió  à  menjars  delicats.  Golosina ,  golosia. 
Ligurilio  ,  nis. 

LLEP0L08AMENT.  adv.  m.  Ab  Uemineria. 
Golosamente.  Gulosè. 

LLEPRA.  f.  LEPRA. 

LLEPRÓ8,  A.  adj.  LEPRÓS. 

LLE8GA.  f.  Tallada  de  cap  à  cap  del  pa  Reba- 
nada.  Plagula,  a;.  jj  tallada. 

LLESCAR.  V.  a.  Fér  Uescas.  Rebanar.  In  pla- 
gulas,  in  oíTelIas  secare. 

LLESCAT,  DA.  p.  p.  Rebanado.  In  plagulas  se- 
catus,  abscissus. 

LLESQUETA.  f.  d.  Rebanadilla,  ica,  ila.  Leve, 
exile  segmentum. 

LLEST,  A.  adj.  Actiu,  diligent,  escarrabillat, 
estordit,  expedit.  Listo.  Accuratus.  [[  Acabat,  con- 
clòs. Despachado,  acabado,  concluido.  Absolutus.  t| 
S'  aplica  à  la  fusta  recta.  Dòcil.  Mollis.  \\  Expedit 
en  la  execució  de  las  cosas.  Expedita,  despachado, 
liberal.  Celer. 

ANAR  llest.  fr.  Anar  diligent.  Andar  listo.  Fes- 
tino,  as. 

LLESTA,  f.  ant.  tria. 

LLEST AMENT.  adv.  m.  Ab  llestesa.  Listamen- 
te,  prontamente,  velozmente.  Celeriter.  J  Estordi- 
dament,  ab  vivesa.  Agilmente,  determinadamente, 
libremente.  Alacriter,  prompte,  expeditè. 

LLESTAR.  V.  a.  ant.  triar. 

LLESTAT,  DA.  V.  a.  ant.  triat. 

LLESTESA.  f.  y 

LLESTITUD.  f.  ant.  Estordiraent,  vivesa.  Acti- 
vidad,  gallardia.  Alacritas,  atis.  ||  Promptitud,  ve- 
locitat, lleugeresa.  Presteza,  prontitud,  velocidad, 
prisa.  Celerilas  atis. 

LLET.  f.  Licor  blanch  mòlt  substanciós  que  pre- 
para la  naturalesa  en  los  pits  de  las  mares  pera  ali- 
ment dels  fllls.  Leche.  Lac,  tis.  1|  Licor  de  algunas 
plantas  ó  llavors  semblant  à  la  llet.  Leche.  Humor 
lacti  similis.  ||  Lo  such  blanch  qu's  trau  de  algunas 
llavors  picantlas,  com  de  las  ametllas,  llavors  de 
meló  de  carabassa,  etc.  Leche  Succus  lacti  similis. 
II  Nom  que  ab  la  preposició  de  y  alguns  noms  de 
femellas  de  animals  vivíparos,  signiflca  que  las 
tals  femellas  se  tenen  per  aprofitarse  de  la  seva  llet. 
De  leche.  Lactifer.  ||  met.  La  primera  ensenyansa 
que's  dóna  à  algú.  Leche.  Lac  doctrinae. 

LLET  DE  ametllas.  Such  blauch  que's  fà  abellas. 
Leche  de  almendras.  Succus  ex  amigdalis  pistis. 

LLET  DE  GALLINA.  Herba  quc's  criaentre'ls  sem- 
brats de  flors  verdosas  per  fora  y  blancas  per  dins. 
Leche  de  gallina  ó  de  pdjaro.  Ornithogalum,  i. 

LLET  DELS  VELLS.  fam.  YÍ.  Lcchc  dc  los  viejos.  Yi- 
num,  i. 

LLHT  DE  POLLA.  AMETLLAT. 

LLET  DE  TERRA.  Terra  mòlt  suau,  blanca  y  absor- 
vent,  que  constituheix  la  base  de  la  sal  de  figuera, 
y  es  un  purgant  actiu.  Leche  de  tierra ;  magnèsia. 
Magnèsia ,  ae. 


^6 


LLET 


DICClOxNARI 


LLET 


LLET  PRIMERA.  CALOSTRE, 

LLET  VIRGINAL.  Licoi*  blatich  pera  hermosejar  la 
cara.  Leche  virginal.  Yirginale  lac. 

DE  LLET.  Dit  del  animal  que  mama,  Lechal;  ani- 
mal de  leche.  Laclens. 

LA  LLET  IX  DELS  MOSSOS,  NO  DELS  OSSOS.  ref.  Denola 
que  pera  tenir  llet  las  donas  que  crian,  han  de 
menjar  bè.  La  leche  sale  del  mueso,  no  del  hueso. 
Cibus,  non  os  producit  lac. 

MAMARHo  AB  LA  LLET.  fr.  met.  Apéndi'er  alguna 
cosa  desde  criatura.  Mamarlo  en  la  leche.  A  primis 
cunabulis. 

NO  MORIR   DE    LLET  DE    AMETLLAS.    fr.    fam.  Morir 

violentament:  y  així  's  diu  per  to  de  amenassa  ó 
de  pronóstich.  No  morir  veslido.  Extra  leclum  mori. 

VENIR  La  llet  als  LLABIS  Ó  ALS  MORROS.  loC.  fam. 

Tenir  poca  experiència.  Estar  con  la  leche  en  los  la- 
bios.  Inexpertum,  in  primordiisesse. 

LLETADA.  f.  Los  menuts  de  alguns  animals. 
Lechecillas.  Lactes,  ium. 

LLETANIA,  f.  Súplicas  que's  fan  à  Deu  invo- 
cant à  Maria  santíssima  y  als  Sants  per  orde  de  sos 
noms.  Lelania.  Litania,  ae.  ||  met.  fam.  Tirallonga, 
llista  de  mòltas  cosas.  Lelania,  retahila.  Longa  re- 
rum  series.  ||  pi.  Professons  que's  fan  ans  de  la 
Ascenció'^en  que's  canta  la  lletania  dels  sants,  ieta- 
nias  mayores.  Litania;,  arum. 

lletania  de  la  MARE  DE  DÉU.  Deprecació  que  se 
li  fa  per  sos  elogis  y  atributs.  Lelania  lauretana  ó 
de  la  Virgen.  Litania  lauretana. 

LLITARGIA.  f.  ant.  letargia. 

LLETER,  A.  adj.  Se  diu  dels  animals  quema- 
man.  Lechal,  lechar,  lechazo.  Lactens,  tis.  |j  Qui 
ven  llet.  Lechero.  Lactis  venditor.  []  anat.  S'  aplica 
als  conductos  per  ahont  passa  la  llet  üns  à  arribar 
al  mugró.  Lacifiero.  Lactifer. 

LLETERA,  f.  Herba  que  té  '1  such  semblant  à 
la  llet.  Lechetrezna,  yerba  de  la  leche,  tilimalo.  Lac- 
taria, ae.  II  Se  diu  de  la  mare  que  té  mòlta  llet.  Le- 
char, lechera.  Lactis  abundans. 

lletera  de  estany.  Planta  ramosa,  espècie  de 
eufórbia  que's  cria  en  los  ayguaraoUs.  Ésula.  Pa- 
lustre  emphorbium. 

LLETEROLA.  f.  Espècie  de  pelleringa  ó  mem- 
brana blanca  que  venen  los  carnicers,  y  es  lo  teixit 
dels  muscles  del  coll  dels  animals.  Musculós  del 
cuello.  Musculosus  collaris,  flexibilis,  inletlus. 

LLETG,  JA.  adj.  Disforme,  desagradable  à  la 
vista.  Feo.  Faedus.  j)  Desproporcionat,  faltat  de  si- 
metria. Feo.  Faedus.  ||  Lorrorós,  mal  format.  Feo. 
Monstruosus.  ||  met.  Deshonest,  indecent.  Feo,  tor- 
pe.  Turpis,  inhonestus. 

LLETGE8A.  f.  Desproporció,  deformi  lat,  falta 
de  arreglo  y  simetria.  Fealdad,  feeza.  Turpitudo, 
inis.  11  deshonestedat. 

LLETGET,  A.  adj.  d.  Algo  feo.  Turpiculus. 

LLETÓ,  NA.  adj.  Matxo  ó  mula  que  mama  ó 
poch  temps  que  està  desmamat.  Lechal,  lechar,  le- 
chazo. Lactens.  |  Aquella  part  dels  peixos  mascles 


en  que's  conté  una  substància  com  llet.  Llecheci- 
llas.  Piscis  lactea  pulpa.  1|  Las  glàndulas  que  tenen 
en  lo  coll  los  caps  de  bestiar.  Lechecicas,  illas. 
Glàndula;,  arum. 

LLETÓS,  A.adj.  S'aplica  à  las  planlas  y  fruyts 
que  tenen  un  such  blanch  que  sembla  llet.  Lechoso. 
Lacleus. 

LLETOVARIS.  m.  pi.  electuari.  H  m.  medi- 

CINAS. 

LLETRA,  f.  Nota  ó  caràcter  que  junt  ab  altres 
forma  vocables.  Leira.  Littera,  ae.  |  Lo  so  de  cada 
un  dels  caràcters  del  alfabet.  Leira.  Littera,  ae.  IJ 
La  forma  particular  de  escríurer  de  cada  hu,  de 
cada  nació  y  estudi.  Letra,  manos.  Littera,  ae.  1|  Lo 
sentit  gramatical  de  una  frase,  sentència  ó  discurs. 
Letra.  Obvius  verborum  sensus.  |1  mús.  Composició 
en  vers  que's  fà  pera  cantar.  Letra.  Mètrica  com- 
positio  ad  canlum.  1|  mús.  Las  expresions  ajusla- 
das  à  las  notas  pera  cantarse.  Leira.  Yersus,  car- 
men  cantui  accommodatum.  H  Instrument  de  plom 
mesclat  ab  antimoni  ab  una  lletra  à  la  punta  pera 
estampar.  Letra.  Typus,  i.  ||  La  veu  6  paraula  que 
explica  '1  cos  de  una  empresa.  Letra,  lema.  Ins- 
criptio,  nis.  |{  ant.  carta.  ||  Llibransa  que's  remet 
à  pagar  de  una  part  à  altra.  Letra,  ó  letra  de  cam- 
bio.  Syngraphum  nummularinm.  1|  cartell.  ||  pi. 
Ciéncias  y  erudició.  Lelras.  Littera ,  litterarum 
studia.  II  Orde,  despaig  ó  provisió.  Lelras.  Litlefa;, 
arum,  rescriptum,  i. 

lletra  bastarda  ó  cursiva.  La  de  estampa  sem- 
blant à  la  de  ma,  que  està  inclinada.  Leir abastar da, 
bastardilla ,  cursiva,  aldina.  Italici  characteres. 

lletra  canina.  La  r  per  la  forsa  ab  que's  pro- 
nuncia. Letra  canina.  Canina  littera. 

lletra  compacta  ó  espessa.  La  que  està  mòlt 
ajustada  y  té  '1  pal  curt  perquè  cabia  mòlta  matè- 
ria en  poch  espay.  Letra  compacta,  melida.  Pressa, 
infarta  littera. 

LLETRA  consonant.  La  quB  no  pót  pronunciarse 
sense  1'  auxili  de  una  vocal.  Letra  consonante.  Lit- 
tera consonans. 

LLETRA  de  DOS  PUNTS.  Entre  estampers  las  ma- 
júsculas  que  són  doble  mès  grossas  del  caràcter  à 
que  corresponen.  Titular.  Tilularis. 

LLETRA  DE  ESTIMACIÓ.  Letra  de  estimacion.  Msú- 
mationis  littera. 

LLETRA  DE  MA.  La  quc's  fà  ab  la  ploma.  Leira  de 
mano.  Manu  scripta  littera. 

LLETRA  DE   MOTLLO,  DE   IMPREMPTA    Ó   DE  ESTAMPA. 

La  impresa.  Letra  de  molde.  Typis  mandata  littera. 

LLETRA  DOMINICAL.  Eu  lo  cómputo  ccclesiàstich 
una  de  las  set  primeras  del  abecedari  ab  que  s' 
assenyalan  los  set  dias  de  la  setmana ,  y  cada  any 
es  la  que  correspon  al  primer  dia  de  ell.  Leira  do- 
minical. Littera  dominicalis. 

LLETRA  FLOREJADA  ó  FLORIDA.  La  majúscula  ab 
adornos.L  etra  florida.  Littera  capital  is  ornata. 

LLETRA  GRASSA.  La  quc  té  '1  pal  gruixut.  Letra  de 
pcilo  gordo.  Littera,  a;. 


LLET 


CATALÀ. 


LLEU 


«1 


LLETRA,  líquida,  gram.  La  que  algunas  vegadas 
pert  lo  so.  Letra  liquida.  Littera  liquida. 

LLETRA  LLIGADA.  La  que  csta  unida  per  medi  dels 
perfils.  Lelra  tirada.  Iternectaï  litti'ra}. 

LLETBA  MAJÚSCULA.  La  Capital  grossa  que  serveix 
pera  escriu rer  los  noms  propis  y  pera  coinensar 
capítol,  clàusula,  etc.  Letra  mayúscula.  Capitalis, 
inilialis  littera. 

LLETRA  MENUDA,  met.  Sagacitat,  astúcia.  Letra 
menuda,  sabiondez.  Callidilas,  atis. 

LLETRA  MINÚSCULA.  La  petita  y  regular  en  con- 
traposició deia  majúscula.  Letra  minúscula.  Litte- 
ra minúscula. 

LLETRA  MONiTÓRLA.  Carta  CU  que  s'  avisa  alguna 
cosa.  Letra  monitoria.  Littera  monitoria. 

LLETRA  MUDA.  La  cousonaut  que  no  necessita  vo- 
cal àntes  pera  pronunciarse.  Letra  muda.  Littera 
muta.  II  En  francès  s'  aplica  à  las  lletras  aspiradas 
é  que  quasi  no's  percebeixen.  Muda.  Muta  littera. 

LLETRA  NüMEBAL.  Las  quB  serviau  als  romans  en 
lloch  de  xifras.  Lelra  numeral.  Littera  numeralis. 

LLETRA  OBERTA.  Lo  Crèdit  à  favor  de  algú  sense  li- 
mitació de  quantitat.  Lelra  ahierla.  Illiraitatum 
syngraphum. 

LLETRA  PELADA.  La  igual  y  neta  sense  rasgos. 
Lelra  pelada.  Scriptura  inornata. 

LLETRA  PER  LLETRA,  m.  adv.  Paraula  per  parau- 
la. Letra  por  letra.  De  verbo  ad  verbum. 

LLETRA  VOCAL.  Cada  una  de  aquellas  que  totas 
solas  forraan  síl-laba.  Letra  vocal.  Littera  vocalis. 

LLETRAS  ciTATÓRiAS.  Despaig  ab  que's  cita.  Carta 
de  emplazamiento.  Citatoria,  dica. 

LLETRAS  DiviNAs  ó  SAGRADAs.  La  Sagrada  Escrip- 
tura. Letras  divinas.  Sacrie  litterae. 

LLETRAS  HUMANAS.  Icr.  HUMANITATS. 

LLETRAS  PATENTS.  Las  que's  dcspalxan  ab  lo  sello 
principal  delsoberà.  Lelras patentes.  Diploma,  alls. 

LLETRAS  REALS.  Lclras  rcalcs.  Regiae  litterae. 

LLETRAS  REMissóRiAs.  for.  Lo  dcspaig  que  s'  en- 
via de  un  jutge  à  altre.  Letras  remissorias.  Littera; 
remissoriae. 

ACCEPTAR  LLETRAS  DE  CAMBi.  fr.  com.  Regonéixer 
la  llegitimitat  de  ellas  y  carregar  ab  la  obligació 
de  pagarlas.  Aceptar  letras  de  cambio.  Mensaria 
syngrapha  in  se  suscipere  solvenda. 

k  LA  LLETRA,  m.  adv.  AL  PEU  DE  LA  LLETRA. 

i  LLETRA  VISTA.  m.  adv.  Luego  que's  presenta  la 
lletra  de  cambi.  À  letra  vista.  Statim. 

ENSENYAR  DE  LLETRA,  fr.  Ensenyar  de  llegir.  En- 
^enar  las  primeras  letras,  la  primera  educaeion.  Ali- 
quem  doscere  litteras. 

PRIMERAS  LLETRAS.  La  doctHna  é  instrucció  dé 
llegir  y  escríurer.  Primera  educaeion ;  primeras  le- 
tras. Prima  lillerarum  rudimenta. 

PROTESTAR  LLETRAS.  fr.  Requirír  en  presència  de 
notarial  qui  no  vól  pagar  las  lletras  de  cambi,  a 
fi  de  recobrar  1'  import  de  ellas,  y  'Is  danys  que's 
causen  del  qui  las  ha  donadas.  Protestar  letras. 
Syngrapham  inumulariam  reclamaré. 


SABER  DE  LLETRA,  ff.  Sabcr  de  llegir.  Saber  leer. 
Legerescire. 

SABER  MÒLTA  LLETRA,  fr.  Scr  mòlt  iuslruit.  Ser 
muy  leido.  Litleralum  esse. 

SENYALAR  LAS  LLETRAS.  fr.  Anarlas  tocant  ab  una 
palla  ó  cosa  semblant  pera  distingir  las  unas  de  las 
altras,  com  solen  ferho  'Is  mestres  pera  comensar- 
las  à  ensenyar  à  las  criaturas.  Seüalar  las  lelras. 
Slilo  litteras  signaré. 

TENIR  LLETRA    Ó    MÒLTA   LLETRA    MENUDA,   fr.    Sér 

mòlt  sagàs  ó  advertit,  Saber ,  tener  mucha  letra; 
saber  mucho  latin.  Callidissimum  esse. 

TENIR  LAS    LLETRAS    GROSSAS  Ó    MÒLT    GROSSAS.  ff. 

met.  Sér  mòlt  ignorant.   Tener  las  lelras  gordas. 
Rudi,  pinguique  Minerva  esse. 

LLETRASSA.  f.  aum.  Lelron.  Grandior  littera. 

LLETRAT,  m.  Docte.  Letrado.  Litleralus,  i.  |1 

ADVOCAT,  LLEGISTA. 

LLETREJAR.  V.  a.  ant.  confegir. 

LLETRERO.  m.  Rètol.  Lelrero.  Inscriplio,  nis. 

LLETRETA.  f.  d.  Lelrilla.  Minululo  littera. 

LLETRUT.  m.  fam.  LLETRAT.  II  adj.  Lo  qui  pre- 
sum de  sabi  y  parla  mòlt  sense  fonament.  Letrado. 
Erudilulus  insolens. 

LLETUGA.  f.  Mola  de  enciam.  Lechuga.  Laclu- 
ca,  a;. 

LLETUGUETA.  í.d.Lechuguilla.  Lacíuíïula,  aj. 

LLEU.  elc.  V.  imp.  ant.  ter.  vagar. 

LLEUDA.  f.  Tribut  mòlt  anlich  en  Catalunya 
especialment  lo  que's  paga  per  las  mercaderias. 
Lezda.  Vectigal  rerura  venaliura  generale. 

LLEUDA  real  ó  MITJANA.  Dret  que  percibian  dife- 
rents particulars  així  à  la  entrada  com  à  la  sortida 
de  certas  mercaderias.  Lezda  real  ó  mediana.  Re- 
giura  vectigal ,  is. 

LLEUDATARI  Y  LLEUDER.  m.  Cobrador  de 
lleuda.  Lezdero.  Yectigalis  cujusdam  exactor. 

LLEUGA.  f.  llegua. 

LLEUGER,  A.  adj.  De  poch  pes.  Lijero.  Levis. 
II  Àgil,  prompte,  velós.  Lijero.  Actuarius.  ||  De  po- 
ca importància.   Lijero.  Levis.  ||  met.  Inconstant, 
variable.  Lijero.  Yolaticus. 

i  LA  lleugera,  m.  adv.  Sens  aparato,  ab  mènos 
comoditat  y  companyia  de  la  que  correspon.  À  la 
lijera.  Expedilo  agmine. 

CRÉURER  DE  LLEUGER,  fr.  Créurer  fàcilmeut.  Creer 
de  lijero.  Leviler  credere. 

LLEUGERAMENT,  adv.  m.  Acceleradament. 
Lijeramente.  Celeriter.  ||  Suaument,  sense  vehe- 
mència. Lijeramenle.  Leviter.  ||  Per  damunt,  su- 
perficialment. Lijeramente,  por  encima,  de  paso. 
Levite.  II  Sense  reflexió,  temeràriament.  Lijera- 
mente. Leviter. 

LLEUGERESA,  f.  Qualitat  de  lleuger.  Lijereza. 
Levilas,alis.  ||  Prestesa,  agilitat.  Ligereza.  Yeloci- 
las,  atis.  II  mel.  Inconstància.  Lijereza.  Infirmitas, 
atis.  II  Falla  de  reflexió.  Lijereza.  Temerilas ,  atis. 

LLEUGERESA  DE  MANS.  Habilitat  pera  fèr  ab  expedi- 
ció y  primor  alguna  cosa  rara.  Sulileza  de  manos. 


wi 


LLEV 


DICCIONARI 


LLEY 


Dexteritas,  atis.  I  La  habilitat  del  lladregot.  Suti- 
leza  de  manos.  Agilitas,  atis. 

LLEUGERET,  A.  adj.  d.  Lijerillo.  Levius- 
culus. 

LLEUGERÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Lijerismo.  Ye- 
locissimus. 

LLEUMENT,  adv.  m.  ant.  lleugerament. 

LLEURA.  (tenir)  ter.  y 

LLÉURER.  V.  n.  Tener  tiempo,  tener  vagar,  oca- 
sioni, etc.  Vacaré. 

LLEUS.  m.  pi.  ant.  freixüra.  ||  adj.  ant.  lleu- 
ger. 

LLEVA.  f.  LLEBA ,  FALLEBA.  [|  Recluta  de  gent  de 
guerra.  Leva.  Delectus,  us. 

FÉR  LLEVAS.  fr.  Convocar  gent  pera  la  guerra. 
Hacer  levas;  levantar  tropas.  Horaines  conducere; 
delectum  facere. 

LLEVADA  (fér)  fr.  pujar,  muntar. 

LLEVADÍS,  SA.  adj.  Dit  del  pont  que  s' alsa  ó 
de  cosa  que's  pól  llevar.  Levadizo.  Yersalilis. 

castell  LLEVADÍS.  Aparalo  de  guerra  consis- 
tent en  un  castell  de  fusta,  cubert  de  cuyro  y 
tant  alt  com  las  murallas,  à  las  que  eslava  desti- 
nat à  acostarse  y  combàtrer,  asaltanlas  per  medi  de 
un  pont,  quant  era  arribada  la  hora,  pels  soldats 
que  '1  guarnian.  Castillo  portàtil.  Yersalilis  turris. 

LLEVADORA,  f.  y 

LLEVANERA.  f.  ant.  Dona  que  per  ofici  assis- 
teix als  parts.  Comadre,  cornadrona,  matrona,  par- 
tera.  Obstetrix,  assestrix,  icis. 

LLEV  ANS.  ra.  pi.  CLAMÀSTECHS. 

LLEVANT,  m.  La  part  del  horisont  per  ahont 
surt  lo  sol.  Levante.  Oriens,  tis.  |1  Lo  vent  que  ve 
de  llevant.  Levante,  euro,  solano,  volturno.  Eu- 
rus ,  i. 

LLEVANT  DE  TAULA.  POSTRES. 

LLEVANTÍ,  NA.  adj.  Lo  natural  y  pertanyent 
à  llevant.  Levantino,  levantisco.  Orientalis. 

LLEVAR.  V.  a.  Usurpar,  despossehir.  Quilar. 
Aufero,  ers.  ||  Tallar  algun  membre  del  cos.  Crotar, 
quilar,  amputar,  mutilar.  Amputo,  as.  []  perjudi- 
car. I  Privar,  impedir,  destorbar,  com:  llevar  la 
gana,  '1  dormir,  etc.  Quilar.  Privo,  as.  ||  Prohibir, 
vedar.  Quilar.  Prohibeo,  es.  |1  Péndrer  una  cosa  de 
entre  altras  6  del  lloch  en  que  estava.  Quilar.  Adi- 
mo,  is.  II  Desvanéixer.  Quilar.  Minuo,  is.  1|  Desem- 
penyar,  com:  llevar  un  cens,  un  tribut.  Redimir, 
quilar.  Redimo,  is.  ||  Lliurar,  com :  jo  us  llevaré 
totas  las  sospitas.  Quilar.  Evello ,  is.  ||  Derogar, 
abrogar  alguna  Uey,  sentència,  tribut.  Quilar.  De- 
rogo, as.  11  Suprimir  algun  empleo  ii  ofici.  Quilar. 
Funditus  toUere.  1|  Assistir  la  llevadora  als  parts. 
Partear.  Obstetrico,  as.  1|  Produhir  fruyt.  Dar,  ren- 
dir fruto.  Produco,  fructum  ferre.  ||.Dit  del  pa,  es- 
tufarse  ó  posarse  en  bon  estat  per  medi  de  la  fer- 
mentació. Venirse.  Fermentatione  perfici.  ||  Ajudar 
à  algú  à  eixir  del  llit  vestinllo  y  componentlo,  com 
se  fa  ab  las  criaturas.  Levantar.  É  lecto  toUere.  1| 
ant.ALSAR.  II  ant.  rentar.  ||  ant.TRÀuRER.  ||  aliviar. 


LLEVAR  AYGUA.  fr.  But.  nàut.  Haccr  aguada.  Aqua- 
rere. 

LLEVAR  DEL  MiTj.  fr.  Matar.  Quilar  del  medio.  É 
medio  tollere. 

LLEVAR  LO  DORMIR,  fr.  Fér  eslar  ansiós.  Quitar  e 
sueno.  Solicitudinem  inducere. 

LLEVAR  REM  ADÉS.  fr.  nàut.  ant,  Meter  remo  de  in. 
lento.  Mittere  remum  consulto. 

Aixó  no  lleva.  exp.  Això  no  impedeix.  Eso  no  qui- 
ta,  eso  no  impide  que.  Non  obstat  quin. 

FÉR  LLEVAR,  fr.  Fér  aixecar  del  llit.  Hacer  levan- 
tar de  la  cama.  Aliquem  excitaré. 

LLEVAR  VOLTA  A  LAS  PALOMERAS  loC.  uàut.  aut. 

Romper  los  juncos  à  las  velas,  desaferrar.  Nave  m 
solvere. 

LLEVARSE.  V.  r.  Eixir  del  llit.  Levantarse. 
Lectum  relinquere.  |1  met.  Recobrar,  convaléixer 
de  alguna  malaltia.  Levantarse.  Convaleo,  es.  |1  ant  • 
AixECARSE.  II  Apartarse.  Quilarse,  apartarse.  Abs- 
cedo,  is.  y  Fermentar  la  pasta.  Venirse.  Fermen- 
tesco,  is. 

LLEVARSE  DEMATÍ.  fr.  met.  Eixir  del  llit  à  la  ma_ 
tinada.  Madrugar,  matinear.  Primo  mane  è  lecto 
surgere.  ||  met.  Apressurarse ,  anticiparse  en  la 
execució  de  alguna  cosa.  Madrugar.  Praïvenio  ,  is- 

LLEVARSE  MÈs  DEMATÍ.  fr.  met.  Anticiparsc  mès 
que  un  altre.  Madrugar  mas.  Pra^ripere,  antever- 
tere. 

LLEVASSi.  m.  ter.  ayguat,  dabassall. 

LLEVAT,  DA.  p.  p.  Quilado  levantado.  Ablatus- 
II  m.  Creixent,  porció  de  pasta  agra  que  fa  fer- 
mentar la  pasterada.  Levadura,  [ermento.  Ferraen- 
tum,  i.  II  La  pprció  que's  reserva  pera  mesclar  ab 
la  pasterada  següent.  Recentadura.  Fermentum,  i. 
II  La  porció  de  pasta  que's  barreja  ab  la  nova  pera 
fér  pa.  Fermento.  Fermentum,  i. 

LLEVAT  DE  AIXÓ.  A  més  de  aixó.  A  mas  de  eso,  fuera 
de  eso.  Praetereà. 

POSAR  LLEVAT,  fr.  Mesclarlo  ab  la  pasta.  Recenlar. 
Fermento  farinam  imbuere.  ||  met.  Disposar  ó  pre- 
parar alguna  cosa  pera  algun  fi.  Perdigar.  PraeparO) 
as,  dispono,  is. 

TORNARSE  AGRE  'l  LLEVAT,  fr.  Corrómprerse  fins 
al  punt  de  fér  fils.  Ahilarse  la  levadura.  Acesco,  is. 

SENYERA  LLEVADA,  loc.  ant.  Bandera  flolante,  des- 
plegada, alzadaóenarbolada.Ex^^VicaLlum  vexillum. 

LLEVETG  m.  lleveig. 

LLEY.  f.  Edicte,  diploma,  pragmàtica  ,  patent- 
Ley.  Lex,  egis.  ||  Dret  que's  té  à  alguna  cosa.  Ley. 
Lex ,  egis.  ||  Estatut  que  mana  ó  prohibeix  alguna 
cosa  arreglat  al  dret  y  rahó  natural.  Ley.  Lex,  egis. 
II  Regla,  orde.  Ley.  Foedus,  eris.  ||  Fidelitat,  amor. 
Ley.  Amor,  is.  |j  La  qualitat,  pes  ó  mesura  dels 
generós.  Ley.  Lex,  egis.  ||  Estatut,  condició  de  al- 
gun acte  particular  ó  junta.  Ley.  Pactum,  i.  ||  Qua- 
litat deguda  en  los  metalls  y  moneda  desprès  de 
la  mescla  permesa.  Ley.  Lex,  egis.  ||  ter.  Sort, 
mena,  classe,  espècie.  Casta,  raza.  Genus,  eris.  || 
pi.  Lo  cos  del  dret  civil.  Leyes.  Leges,  um.  |  Lo 


ii 


LLEY  CATALÀ. 

manament  de  qualsevol  superior.  Ley.  Manda- 
tum,  i. 

LLEY  CIVIL.  La  que  imposa  '1  príncep  en  orde  al 
gobern  pübilch.  Ley  civil.  Lex  civilis. 

LLEY  DE  DÈu.  Lo  que'ns  mana  Dèu  per  las  sanlas 
Escripturas  ó  tradició  apostòlica.  Ley  de  Dios.  Lex 
divina. 

LLEY  DE  GRÀCIA,  EVANGÈLICA  Ó  NOVA.  La  qUe  Je- 

sucrist  establí  y  'ns  deixà  en  1'  Evangeli.  Ley  de 
gràcia,  evangèlica,  nueva  ó  cristiana.  Lex  evan- 
gèlica. 

LLEY  DE  LA  TRAMPA.  Embusteria,  engany.  Ley  de 
la  trampa.  Fraus,  dis. 

LLEY  DEL  EMBUT.  La  arbitrarietat  ab  que  una 
mateixa  rahó  s' aplica  à  cassos  contraris  segons  con- 
vé. La  ley  del  embudo.  Arbitraria  legis  applicalio. 

LLEY  EccLEsiisTicA.  La  que  imposa  '1  Papa  ó  al- 
gun jutge  sèu.  Ley  eclesiàstica.  Lex  ecclesiastica. 

LLEY  ESCRITA.  Los  preceptes  que  escrigué  Dèu  ab 
sòn  dit  en  las  laulas  que  donà  à  Moysés  en  la  mon- 
tanya  de  Sinaí.  Ley  escrita.  Scripta  lex. 

LLEY  HUMANA.  La  que  s'  imposan  los  homes.  Ley 
humana.  Lex  humana. 

LLEY  NATURAL  ó  ETERNA.  Lo  diclàmeu  dc  la  lahó 
que  prescriu  lo  que  ha  de  fér  ó  adraétrer.  Ley  na- 
hiral  ó  eterna.  Naturalis,  aeterna  lex. 

LLEY  VELLA  ó  DE  MOYSÉS.  Los  preceptes  y  ceremó- 
nias  que  Dèu  donà  per  medi  de  Moysés  als  juheus, 
Ley  vieja  ó  de  Moisès.  Vetusta  vel  mosaica  lex. 

A  DRETA  LLEY.  m.  adv.  Ab  perfecció,  segons  re- 
glas  del  art.A  toda  ley.  Omnimodò;  juxià  legem.  | 
Arreglat  à  lo  que  correspon  segons  justícia.  En  jus- 
tícia. Reclo  modo. 

i  LLEY  DE.  m,  adv.  A  us  y  costum  de,  A  fuer,  d 
fv.ero  de.  Morè,  juxta  mos.  |  loc.  que  seguida  de  al- 
guns noms,  com  caballer,  cristià,  home  de  bè  y 
alguns  altres,  serveix  pera  assegurar  la  veritat  de 
lo  que's  diu.  A  ley  de.  Meherculè. 

BAIXAR  DE  LLEY.  Se  diu  del  or  quant  se  li  dóna 
ménos  quilats,  y  de  la  plata  quant  ménos  diners 
dels  que  li  corresponen  segons  lley.  Bajar  de  ley. 
Aurum  vel  argentura  alterius  metalli  admixtione 
corrumpere. 

CARREGAR  LA  LLEY  Ó  TOTA  LA  LLEY  A  ALGÚ.  fr.  met. 

Tractar  ab  tol  rigor.  Echar  la  ley  ó  toda  la  ley  à 
alguno.  Summo  jure  cum  aliquo  agere. 

DONAR  ó  FÉR  LA  LLEY.  fr.  met.  Dominar,  obligar 
à  algú  à  lo  que's  vól.  Dar  la  ley.  Aliquem  ad  ali- 
qiiidcogere.  ||  Servir  de  modelo.  Dar  la  ley.  Exem- 
ple esse, 

DONAR  Ó  FÉR  LLEYS.  fr.  LLEGISLAR. 

FALTAR  i  LA  LLEY.  fr.  Obrar  contra  lo  previngut 
en  ella,  ó  fent  ó  deixant  de  fér.  Venir  contra  alguna 
ley.  Legem  infringere. 

FALTAT  DE  LLEY.  fr.  Dit  de  la  moneda  falsa  ó  que 
no  fà  '1  pes  que  déu.  Feble.  DetTiciens. 

FETA  LA  LLEY,  FETA  LA  TRAMPA,  fr.  fam.  ab  qUe's 

dóna  à  enténdrer  que  la  malícia  humana  fàcilment 
troba  medis  y  escusas  pera  aludir  un  manament 


LLIB  n 

tant  bon  punt  s'  ha  imposat.  IJecha  la  ley,  hecha  la 
hampa ;  ó  tras  la  ley  va  la  trampa.  Legis  assecla 
fraus. 

TENIR  MÈS  LLEYS  QUE  UN  BREVIARI,  fr.  fam.  Se  diu 

de  aquells  que  pera  tot  troban  medis  de  disputar  y 
sempre  volen  tenir  rahó,  may  las  acaban,  y  à  tot 
troban  resposta  y  contradicció.  Tenermas  leyesque 
un  doctor.  Lingiilaca  esse,  linguacissimus. 

VAN  LAS  LLEYS  CONFORME  VOLEN  LOS  REYS,  ref. 

Denota  que  'Is  poderosos  fàcilment  lastrencan,  in- 
terpretantlas  y  acomodantlas  à  sòn  gust.  Alld  van 
leyes  donde  qiiieren  reyes,  ó  do  quieren  reyes  alld 
van  leyes.  Totus  ad  imperium  regis  componilur 
orbis. 

LLI. 


TOMO  II. 


LLI.  m.  Planta  que  's  cria  en  llochs  humils,  té 
la  cama  prima,  rodona,  tova,  íins  à  quatre  pams  de 
alta;  las  fullas  en  lo  cap,  unas  floretas  blavas  molt 
vistosas,  y  serveix  pera  fér  roba,  etc.  Lino.  Linum, 
i.  II  Lo  fil  de  dita  planta.  Lino.  Filum  ex  lino;  li- 
num. i.  II  La  roba  de  dit  fil.  Lino.  Liiieuni  textum. 

AMARAR  LO  LLI.  fr.  Posarlo  dins  de  aygua  per  al- 
guns dias  pera  que  's  coga.  Enriar,  cocer.  3Iacera- 
re,  aqua  subripere  linum. 

LO  LLI  BEN  FILAT  DÓNA    DRAP  DOBLAT.     l'Cf.  Üteial. 

El  lino  aparado  da  lienzo  doblado.  Linum  solerler 
netum  texti  plurimum  dat. 

LLIBANT.  m.  Corda  grossa  de  espart.  Guinda- 
leza,  maroma.  Rudens,  tis. 

LLIBANTÓ.  m.  Llibantpriïn.  Guindaleta.  Trac- 
torius  funis. 

LLIBERAL,  adj.  Generós,  franch.  Liberal.  Li- 
beralis.  ||  S'  aplica  à  las  arts  própias  del  ingeni 
pera  distingirlas  de  las  mecànicas.  Liberal.  Libe- 
ralis. 

LLIBERAL  COM  UN  CERCA  POUS.  exp.  irón.  ab  que 
's  moteja  al  miserable  ó  mesquí.  Largo  como  un 
pelo  de  huevo  à  de  rata.  Prasparcus,  sordidus. 

LLIBEHALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Liberalisimo . 
Munificentissimus. 

LLIBERALÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Li- 
beraliíimamente.  Muniücentissimè. 

LLIBERALITAT.  f.  Llarguesa,  generositat.  Li- 
beralidad,  largueza.  Munificentia,  aj.  liberalilas, 
atis. 

LLIBERALMENT.  adv.  m.  Ab  generositat.  Li- 
beralmente,  generosammte.  Liberaliter. 

LLIBERT,  m.  Esclau  à  qui  s'  ha  donat  liber- 
tat.  Liberlo,  horro.  Libertus,  i.  ||  p.  p.  Liberlado. 
Liberalus.  ||  adj.  p.  u.  llibre. 

LLIBERTADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  lliberta. 
Liberlador,  librador.  Liberator,  is. 

LLIBERTAR,  v.  a.  Posar  en  llibertat.  Liber- 
tar.  Libero,  as.  ||  met.  Eximir  de  algun  deute, 
obligació,  etc.  Liberlar.  Eximo,  is,  libero,  as. 

LLIBERTAT,  DA.  p.  p.  Liberlado,  librado. 
Liberatus.  ||  f.  Llibre  alvedriu.  Libertad,  libre  al- 
vedrio.   Libertas,  atis.  ||  L'  estat  del  que  no  està 

12 


94 


LLIB 


DICCIONARI 


LLIB 


subjecte  a  altre.  Lihertad.  Libertas,  atis.  ||  Prero- 
gativa,  privilegi.  Liberlad.  Privilegium,  ii.  1|  Falta 
de  subjecció,  llicència  exorbitant.  Lihertad.  Licen- 
tia,  ie.  II  Facultat  de  dir  ó  fér  lo  que  no  s'  opose  à 
las  lleys.  Liberlad.  Libertas,  atis.  ||  Familiaritat, 
franquesa  en  lo  tracte.  Lihertad.  Familiaritas,  li- 
bertas, atis.  II  Facultat,  poder,  permís  pera  fér  al- 
guna cosa.  Lihertad.  Copia,  ai.  ||  Diossa  venerada 
pels  anlichs  grechs  y  romans;  se  representava  ab 
un  xusso  6  llansa  en  una  ma  y  un  sorabreret  ó  bo- 
neto  en  la  altra.  Lihertad.  Libertas,  atis.  ||  lliber- 
tinatge. II  L'  estat  de  las  personas  que  no  s'  han 
subjectat  à  un  altre;  aixi  's  diu  de  algú  que  no  's 
casa  pernopérdrer  la  llibertat.  Lihertad.  Libertas, 
atis.  II  La  desenfrenada  contravenció  a  las  lieys  y 
bonàs  cuslums.  Lihertad.  Nimia  licentia.  ||  Llicén. 
eia  exorbitant  que  algú  's  pren  parlant  ú  obrant  ab 
desenvoltura.  Lihertad.  Licentia,  ae.  ||  La  indepen- 
dència de  las  etiquetas.  Lihertad.  Licentia,  ai.  || 
Esfors  y  animo  pera  parlar  sens  empenyo.  Ravolu- 
cion,  soltura.  Animi  robur.  ||  Llicència  ó  permís 
para  fér  alguna  cosa.  Licencia.  Facultas,  atis,  li- 
centia, sa.  II  Soltura,  desahogo.  Anchura.  Licentia, 
ae,  immoderala  libertas. 

LLIBERTAT  DE  coNciÉNCiA.  Pcrmís  de  professar 
qualsevol  religió.  Lihertad  de  conciencia.  Cujuslibet 
religionis  libertas. 

ÀsAs  LLIBERTATS.  lu.  adv.  Sense  subjecció,  ab 
tota  comoditat.  A  sus  anchuras.  Liberè. 

DEIXAR  À  SAS  LLIBERTATS,  fr.  quc  s'  apüca  al  miu- 
yó  mal  criat  que  se  li  ha  deixat  fér  tol  lo  que  se  li 
haantoixat.  (Jonscníido. Nimisinduigentereducatus. 

DIR  QUATRE  LLIBERTATS,  fr.  luet.  Insultar  ab  pa- 
raulas.  Decir  muchas  lihertades.  Licentiosis,  proca- 
cibus  verbis  aliquem  petere. 

DONAT  LLIBERTAT  AL  ESCLAU,    fr.    Fcrlo  aiUO  de  SÍ 

mateix  renunciant  al  domini  que 's  tenia  damunt 
deeW.  Manumitir,  aforrar,  ahorrar.  Servum  ma- 
numittere. 

LA  LLIBERTAT  ES  VIDA.  loc.  Dcuota  quant  apre- 
ciable es  la  llibertat.  El  huey  suello  hien  se  lame;  la 
lihertad  no  tiene  precio.  Non  bene  pro  tolo  libertas 
venditur  auro. 

PÉNDRER  LA  LLIBERTAT,  fr.  Fér  independentment 
alguna  cosa  sense  demanar  la  llicència  que  per 
obligació  0  cortesia  's  necesita.  Tomarse  la  licen- 
cia. Petulanter  agere. 

LLIBERTÍ,  NA.  adj.  Qui  té  llibertinatge.  Li~ 
bertino.  Effrainatus.  ||  Lo  qui  està  mòlt  donat  à  las 
cosas  del  mon.  Profano,  roto.  Parcus  Deicultor.  || 
Lo  qui  obra  llicenciosament  ab  escàndol.  Desgar- 
rado.  Dissolulus.  ||  m.  Lo  üU  del  llibert.  Libertino. 
Libertinus,  i. 

LLIBERTINATGE,  m.  Modo  de  víurer  llicen- 
ciés. Libertinaje,  liberlad.  Licentia,  se.  ||  Falta  de 
religió.  Libertinaje.  Impietas,  atis. 

LLIBRANSA.  f.  Lletra,  orde  pera  que  's  pague 
la  quantitat  que  expressa.  Libramiento ,  libranza. 
Syngraphus,  i. 


DONAR  LLiBRANSAS.fr. Entregarlasordesde  pagar- 
Dar  lihranzas,  pagar.  Tesseiam  nummariam  dare. 

LLIBRAR.  V.    a.    DESLLIURAR.  ||  DONAR  LLIBRAN- 

SAS.  II  r.  DESLLIURARSE. 

LLIBRÀS.  m.  aum.  Librazo.  Ingens  liber. 

LLIBRE,  adj.  Qui  té  facultat  pera  obrar  ó  no 
obrar;  no  obligat.  Libre.  Liber.  ||  Qui  no  es  nat  es- 
clau. Lihre.  Liber.  |1  Qui  's  goberna  per  si  ma- 
teix ó  sens  dependència  de  altre.  Lihre.  Liber. 
II  Qui  no  està  pi-es.  Lihre.  Solulus.  ||  Insubordi- 
nat ,  llicenciós.  Lihre.  Licentiosus.  ||  Solt.  Lihre. 
Vagus.  II  Poch  modest,  atrevit,  desvergonyit.  Li- 
hre. Audax.  II  Salvo,  sense  perill.  Lihre.  Incolu- 
mis.  II  S'  aplica  al  vers  que  no  's  subjecta  à  conso- 
nància ni  assonància.  Lihre.  Legesoluti  numeri.  | 
Desembarassat,  no  impedit.  /,í6re, /'ranoo.  Expedi- 
tus.  II  Innocent.  Lihre.  Innoxius.  ||  Exempt,  dispen- 
sat, privilegiat.  Lihre.  Liber.  ||  Solter.  Lihre.  In- 
nuptus.  II  Qui  diu  ó  fà  lo  que  li  apar,  sense  reparar 
en  inconvenients,  com:  un  autor  es  mòlt  llibre  en 
sos  escrits.  Libre.  Audax,  licentiosus.  j]  m.  Volum, 
porció  de  plechs  de  paper  enquadernats.  Libro.  Li- 
ber, bri.  II  Una  de  las  parts  en  que 's  divideixen  las 
obras  escritas.  Lihro.  Liber,  bri.  ||  Obra  escrita. 
Libro.  Opusculum,  i.  volumen,  inis. 

LLIBRE  ALVEDRIU.  ALVEDRIU. 

LLIBRE  DE  ACTAS  Ó  VIDAS  DE  SANTS.  AqUCll  eU  qUC 

antíguament  las  catedrals  y  monastirs  tenian  re- 
copiladas  las  vidas  ó  fets  dels  sants.  Legendario. 
Sanctorum  acta  vitasque  continens  liber. 

LLIBRE  DE  CABALLERiAS.  Lo  que  conté  fcts  Hdí- 
culs  de  caballers  aventurers.  Libro  de  caballerias. 
Facinorum  commentitiorum  liber. 

LLIBRE  DE  CAIXA  ó  DE  COMPTES.  Lo  que  tenen  los 
mercaders  y  homes  de  negocis  pera  assentar  lo 
que  fian,  cobran  y  pagan.  Libro  de  caja.  Calenda- 
rium,  ii. 

LLIBRE  DE  COR.  Llibre  gran  regularment  ab  fu- 
llas  de  pergamí  y  ab  nota  pera  cantar  en  lo  cor. 
Lihro  de  coro.  Liber  choro  deserviens. 

LLIBRE  DE  DEVOCIONS.  DEVOCIONARI. 
LLIBRE  DE  LA  LLEY  DELS  JUHEUS.  TORÀ.    2. 

LLIBRE  DE  LA  VIDA.  met.  Lo  decret  de  la  predes- 
tinació. Libro  de  la  vida.  Liber  vitai. 

LLIBRE  DE  LLissoNS.  Lo  llibre  de  cor  que  conté  las 
llissons  de  matines.  Leccionario.  Lectionum  liber. 

LLIBRE  DE  MA.  MANUAL. 

LLIBRE  DE  MEMÒRIA.  Lo  eu  que  's  uóta  lo  que  con- 
vé tenir  present.  Lihro  de  memòria,  mamolrelo,  me- 
morial. Commentarium,  ii. 

LLIBRE  DE  MUSICA.  Lo  que  té  escfilas  las  solfas 
pera  tocar  y  cantar.  Lihro  de  música.  Musicus 
liber. 

LLIBRE  DE  NOBLESA.  NOBILIARI. 

LLIBRE  DE  ÓBITS.  Aquell  que  tenen  en  las  parró- 
quias  pera  notar  las  personas  que  moren.  Libro 
mortuòria,  de  fallecimiento.  Liber  in  quo  defuncto- 
torum  nòmina  scribuntur. 

LLIBRE  DE  QUARANTA  VUYT  FULLS.  fam.  LO  joch 


LLIB 


de  carlas.  Libro  de  las  cuarenta  y  ocho  hojas,  ba- 
raja.  Cliartarurn  depictarum  fasciculus. 

i.r.iBKK  i)K  REPARTIMENT.  Los  rcgislres  que  mana- 
ren formar  alguns  conquisladors,  ahont  conslas  la 
distribució  feta  à  sos  coiunililants  de  las  propietats 
dels  vensuls.  Libro  de  reparlimiento.  Liber  no- 
lans  pra'-diorura  partitionem  victoriim. 

LMBRE  i)ELS  TERsos.  L'  cn  que  '1  notari  dels  ter- 
sos  continuava  '1  nom  de  la  persona  obligada,  la 
(jui  llavors  passava  a  serho  principalment  del 
Fisch,  per  lo  qual  fins  havent  fél  cessió  de  bons 
podia  sér  apremiada  ab  presó.  Continuada  en  lo 
llibre  tota  escritura  ab  clàusula  guarentígia  era 
(|uant  passava  à  denominarse  escritura  de  Ters. 
Ijbro  de  los  lercios.  Liber  sic  dictus. 

i.i.iBRE  E.\  DOTZÈ.  Aquell  en  que  cada  fulla  es  una 
dotzena  part  del  full  de  paper.  Libro  en  dozavo. 
Yolumen  cujus  forma  duodecimam  chartae  papyra- 
cx  partem  icquat. 

LLIBRE  EN  FÓLio.  Aquell  eu  que  cada  fulla  es 
milj  full  de  paper.  Libro  en  folio.  Yolumen  cujus 
magnitudo  dimidio  chartae  aíqualis  est. 

LLIBRE  EN  OCTAU.  Aquell  eu  que  cada  fulla  es  la 
octava  part  del  full  de  paper.  Libro  en  octavo.  Yo- 
lumen cujus  singula  folia  octavam  charlse  papy- 
raceae  partem  aequant. 

LLiBhE  EN  QUART.  AqucU  en  que  cada  fulla  es  la 
quarta  part  del  full  de  paper.  Libro  en  cuarlo.  Yo- 
lumen plagulíB  quadranlem  aequans  magnitudine. 

LLIBRE  MESTRE.  Aquell  en  que  s'  apuntan  lasco- 
sas  mès  notables  de  una  comunitat.  Libro  maeslro, 
libro  de  becerro.  Gommentarius,  ii. 
,_•  LLIBRE  TANCAT  NO  FA  LLETRAT,  ref.  Denola  quc  de 
Up  serveixen  los  llibres  sinós'estudian.  Libro  cer- 
ndo  no  saca  lelrado.  Liber  ni  studeas  obslat. 

LLIBRE  VERT.  Aquell  en  que's  nolan  las  particu- 
laritats de  una  comunitat,  ciuiat,  etc.  Libro  verde 
y  també  lihro  de  ayunlamienlo  en  las  ciutats,  vi- 
las,  elc.  Ephemeris,  idis.  |  La  persona  aficionada 
à  averiguar  las  nolícias  que's  notan  en  lo  tal  lli- 
bre. Libro  verde.  Epliemeridura  amalor  vel  scriptor. 

CAPSAR  LOS  LLiBiïES.  fr.  Entre  llibreters  es  posar- 
los  capsadas.  Cabecear.  Exlremas  voluminis  tienias 
assuere,  firmaré. 

FICARSE  EN    LLIBRES    DE    CABALLEKIA.  fr.  mel.  Fi- 

carse  algú  en  lo  que  no  li  importa.  Meierse  en  li- 

os  de  caballeriíis.  Alienis  negoliis  se  ingerere. 

PARLAR  COM  UN  LLIBRE,  loc.  Parlar  mòlt  seguit  y 

.  Hablar  como  un  libro.  Eloquenter  loquere. 

LLIBREA.  f.  Uniforme  de  colxeros  y  lacayos. 
ibrea.  Yesliaria  tessera. 

TRÀURER  ó  POSAR  LLIBREA.  fr.  Férlosla  posar  en 
la  casa  que  no  la  gastavan.  Echar  librea.  Induere 
famulos  vestiaria  tessera. 

LLIBRELL.  m.  ant.  gibrell. 

LLIBREMENT.  m.  adv.  Francament.  Libre- 
menle.  Ingenuè,  liberè.  |]  Ab  llibertat.  Libremenle. 
Liberè.  1|  Sense  constrenyiment.  Libremenle.  Olio- 
sè,  liberè.  ||  Atrevidament.  Libremenle.  Audacter, 


CATALÀ.  LLIG  95 

II  Ab  desembràs.   Libremenle.  Expeditè. 


liberè. 

LLIBRER,  m.  llibreter. 

LLIBRERIA,  f.  biblioteca.  H  L'  armari  ó  pres- 
tatges en  que'ls  particulars  col-locan  Sos  llibres,  y 
'1  quarto  ahont  los  tenen.  Eslanles,  libreria.  Scri- 
nium,  i.  II  Botiga  de  llibres.  Libreria.  Libraria,  ae. 
II  Lo  conjunt  de  llibres  que  tenen  pera  sòn  us  las 
personas  particulars  ó  las  corporacions.  Biblioleca, 
libreria.  Biblioteca,  ae. 

LLIBRET,  ra.  d.  Librillo,  ilo,  librele,  librejo. 
Libellus,  i.  II  Porció  de  cerilla  en  forma  de  llibre. 
Librillo.  Cereus  libellus. 

LLIBRETA,  f.  Lo  conjunt  de  alguns  fulls  de 
paper  plegats  y  cusits  en  forma  de  llibre.  Librela, 
cvaderno,  cuadernilto.  Còdex,  icis. 

LLIBRETER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  ó  enquader- 
na llibres.  Librero.  Librarius,  ii,  bibliopola.  ae. 

LLIBRETERIA.  f.  Carrer  dels  llibreters.  Li- 
breleria.  Yicus  librarius.  []  llibreria.  3. 

LLIBRETET.  m.  d.  Librelillo.  Libellulus,  i. 

LLIBROT.  m.  Llibre  despreciable.  Librole,  li- 
bracho.  Vilis  et  obsolelus  còdex. 

LLICÈNCIA,  f.  Facultat,  permís.  Licencia,  per- 
miso,  facullad,  venia.  Licentia,  a;.  ||  Llibertat  im- 
moderada.  Licencia.  Licentia  nimia.  ||  Despaig, 
despedida  que's  dóna  als  soldats  que  han  cumplerl 
lo  servey.  Licencia.  Missió,  nis. 

llicència  poètica.  La  llibertat  que's  prenen  los 
poetas  pera  usar  frases,  figuras  ó  veus  no  admesas 
en  la  prosa.  Licencia  poélica.  Poelica  libertas ;  ve- 
nia, ai. 

LLICENCIAR.  V.  a.  Donar  llicència.  Licenciar. 
Dimiíto,  is.  11  Conferir  lo  grau  de  llicenciat  en  las 
universitats.  Licenciar.  In  ordinem,  in  classem,  in 
candidati  àlbum  adscribere. 

LLICENCIAT,  m.  Qui  ha  pres  la  llicenciatura 
en  alguna  universitat.  Licenciado.  Prolyta,  ae.  1|  p. 
p.  Licenciado.  Dimissus. 

LLICENCIATURA,  f.  Lo  grau  que  en  las  uni- 
versitats se  confereix  al  llicenciat  en  alguna  facul- 
tat pera  que  la  puga  ensenyar.  Licencia.  Doctoris, 
magistr:,  magisterii  titulus. 

LLICENCIÓS ,  A.  adj.  Llibre,  immoderat,  atre- 
vit, disolut.  Liceiicioso.  Licenciosus. 

LLICENCIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  massa  lli- 
berlaí.  Licenciosamenle.  L  center. 

LLÍCIT,  A.  adj.  LÍCIT. 

LLÍCÏTAMENT.  adv.  m.  lícitament. 

LLIGOR.  m.  LICOR. 

LLICSÓ.  m.  LLAXÓ. 

LLIDONER.  m.  lladoner. 

LLIGA.  f.  Confederació,  aliansa  pera  la  ofensiva 
y  defensiva.  Li(ja.  FoeJus,  eris.  ||  Porció  de  metall 
que's  mescla  ab  1'  or  y  plaïa.  Liga.  Auri,  argenti 
alieno  metallo  conciliala  densalio.  |1  lligacama. 

FÉR  LLIGA.  fr.  Confederarse,  unirse  pera  algun 
fi.  Ligarse,  confederarse,  coaliyarse.  Foedero,  as. 

FÉR  LLIGA  A  PART.  fr.  Foriiiar  ó  seguir  altre  par- 
tit. Uacer  corro  a  par le.  Àlias  sequi  parles. 


H  LLIG 

FÉR  LLIGA  DE  METALLS,  fr.  Mesclarlos  pera  ferne 
un  de  diferent.  Alear.  Melalla  commiscere. 

LLIGABOSGH.  f.  Mata  de  fui  las  oposadas  de 
dos  en  dos,  verdas  per  sobre  y  blanquinosas  per 
sota,  las  flors  de  un  blanch  que  tira  à  groch.  Ma- 
dreselva.  Periclynienus,  i. 

LLIGACAMA,  f.  Cinta  pera  assegurar  lasrait- 
jas  en  las  camas.  Liga,  cenojil,  senojil,  henojil.  Pe- 
riscelis,  idis. 

LLIGADA,  f,  Voltas  que  dóna  la  corda ,  ve- 
ta, etc.  Ligadura.  Ligatura,  ae.  1|  En  las  armas  de 
íoch.  ABRAssADERA.  ||  Baga,  anell  de  la  arada,  cer- 
colet  de  ferro  que  assegura  '1  camalimó  y  cameta 
de  la  arada.  Belorta.  Ferreus  aratri  annulus.  || 
arq.  Cada  una  de  las  pedras  que's  deixan  en  la  pa- 
ret pera  unirlas  ab  altras.  Dienle,  y  endeja,  adraja, 
agraja  si  caulien  perpendiculars,  com  en  las  bó- 
vedas.  Parietini  denticuli.  ||  Entre  estampers  las 
lletras  unidas:  com  ae,  fi,  fl,  etc,  Ligadas,  ligatu- 
ras.  Ligatae  lilter». 

FÉR  ó  DEIXAR  LLiGADAS.  fr.  arq.  Deixar  en  la  pa- 
ret algunas  pedras  de  tant  en  tant  pera  juntarlas 
ab  altra  obra.  Adenlellar.  Prominenles  làpides  re- 
linquere. 

LLIGADOR.  m.  tocador, 

LLIGADURA,  f.  La  acció  de  lligar.  Ligacion, 
ligadura,  atadura,  ligamiento.  Illigatio,  nis.  ||  en- 
VENADURA,  YENDATGE.  1|  mús.  L'  artifici  ab  que's 
lliga  la  dissonància  ab  la  consonància.  Ligadura. 
In  musicis  vinculum.  ||  La  envenadura  que  fan  als 
malalts  pera  ferlos  tornar  en  sí  dels  accidents. 
Garrote.  Contorta  fune  astrictio.  \\  Unió,  connexió 
de  una  cosa  ab  altra.  Ligadura,  ligamiento.  Nexus, 
us.  I  anat.  Corda  nervosa,  dura,  forta,  flexible, 
que  serveix  pera  lligar  las  parts  ó  niprabres  del 
cos  del  animal.  Ligamento.  Ligamen,  inis. 

LLIGALL,  ra.  Lo  conjunt  de  pessas  de  roba 
apuntat  ab  un  fil  pera  enlregarse  à  la  bugadera. 
Cosido ,  alado.  Suterna,  íe.  \\  Lo  feixet  de  paper. 
Legajo.  Chartarius  fasciculus. 

LLIGAM,  m.  Qualsevol  cosa  que  serveix  pera 
lligar.  Atadero,  ligadura.  Vinculum,  i, 

LLIGAM  DE  LAS  ABARCAs.  Lleuca  de  cuyro  que's 
fica  pels  ullets  de  las  abarcas  pera  assegurarlasbè. 
Zarria.  Calcei  corrigia. 

LLIGAM  DELS  socHs.  Lo  cordület  de  cànem  ab  lo 
qual  se  lligan.  Calzadera.  Funiculus  cannabinus 
aplandis  peronibus. 

LLIGAMENT,  m.  ant.  y 

LLIGANSA.  f.  ant.  lligadura. 

LLIGAR,  v.  a.  Juniar,  unir,  enllassar  una  cosa 
ab  altra.  Alar,  ligar.  Ligo,  as.  ||  met.  Impedir  lo 
moviment,  subjectar.  Ligar,  atar.  Colligo,  is.  |] 
Unir,  juniar  las  paris  de  un  discurs.  Alar.  Oratio- 
nis  filum  innectere.  |1  Péndrer  lo  pit  lascriaturas. 
Tomar  el  pecho.  Mammas  sugere.  ||  dir.  5.  ||  ant. 
Adornar  la  dona.  Perider.  Como,  as.  |1  ant.  Adornar 
lo  cap  de  la  dona.  Tocar.  Comam,  capud  ornaré. 


DIDCIONARI  LLIM 

II  Subjectar  los  fardos,  càrregas,  etc.  ab  cordas. 
Liar.  Ligo,  as.  |1  encortar. 

LLIGAR  ó  NO  lligar  AB  ALGÚ.  fr.  met.  Aveuirse  ó 
no  avenirseab  ell.  Hacer  ò  no  hacer  buenas  migas. 
Facilè  vel  difficilèconsociarii,  convenire. 

ni  lliga  ni  DESLLIGA,  rcf.  Se  diu  del  que  no  par- 
la ab  concert  ó  no  sap  dar  rahó  de  lo  que  està  à 
sòn  càrrech.  Ni  ala  ni  desala.  Non  ea  quae  dicit 
cohairent. 

QUI  BÈ  LLIGA  BÈ  DESLLIGA,  ref.  Dcuota  que'l  qui 
empren  ab  coneixement  un  negoci  àrduo  sabrà 
eixir  ab  facililat  de  ell.  Quien  bien  ata  bien  desala. 
Àrdua  aggressus,  ipse  sibi  extricandi  inveniel 
viam. 

LLIGAR8E.  V.  r.  met.  Obligarse.  Ligarse.  Cons- 

tringi.  II  TURBARSE.  II  FÉR  LLIGA. 

LLIGAS8A.  f.  ant.  Adorno,  compostura  del  ca- 
bell de  la  dona.  Tocado,  prendido.  Capitis,  capillo- 
rum  ornatus. 

LLIGAT,  DA.  p,  p.  Alada,  Hgado.  Yinctas.  || 
mús.  La  unió  de  dos  punts  sostenint  lo  valor  de 
ells,  y  anomenant  sols  lo  primer.  Ligado.  Musicus 
quidam  caràcter.  1|  met.  Obligat.  Sujelo  ,  ligado, 
alado.  Conslriclus.  ||  adj.  Travat,  pera  poch.  Alado. 
Praípeditus.  ||  Apassionat,  enamorat.  Caulivo,  en- 
redada. Amore  captus. 

LLIGO.  f.  ant.  AIXADA. 

LLIGONET.  m.  d.  ant.  aixadeta. 

LLIM.  m.  ant.  llòt. 

LLIMA.  f.  Instrument  de  acer  aspre  y  ferm 
pera  tallar  y  allisar  los  metalls.  Lima.  Lima,  se.  || 
La  rodona  y  aspra  de  que  se  serveixen  los  man- 
yans y  altres  oficis  pera  rebaixar  lo  mès  grosser. 
Limalon,  canto  redondo.  Lima,  se.  ||  La  suau  ó  fina 
pera  pulir.  Bastarda.  Lima  mollior.  ||  met.  Correc- 
ció. Lima.  Lima,  ae.  |  ter.  llimona. 

LLIMA  sorda.  La  que  està  cuberta  de  plom  y  fà 
poch  ó  ningun  ruido  quant  llima.  Lima  sorda  ò  dul- 
ce,  platalima.  Lima  plumbo  instrucla.  ||  met.  Lo 
temps  y  tol  lo  que  imperceptiblement  consum  al- 
guna cosa.  Lima  sorda.  Res  sensim  atterens.  ||  met. 
La  persona  que  fà  mal  à  altra  sens  estrèpit  y  ab 
molt  dissimulo.  Pólvora  sorda.  Malignus,  cavi- 
llator. 

LLIMACH.  m.  Espècie  de  caragol  sense  clos- 
ca. Babosa,  babaza.  Limax,  acis.  ||  llòt. 

LLIMADURA.  f.  L' acte  y  efecte  de  llimar.  Li- 
madura.  Limalio,  nis.  ||  pi.  Las  partículas  que  cau- 
hen  de  lo  que's  llima.  Limaduras,  limalla.  Scops, 
pis. 

LLIMAMENT.  m.  ant.  llimadüra, 

LLIMAR.  V.  a.  Traballar  ab  la  llima.  Limar. 
Limo,  as.  ||  met.  Pulir  ó  retocar  alguna  obra.  Li- 
mar. Elimo,  as. 

LLIMÀRIA8.  f.  pi.  llüminarias. 

LLIMAT,  DA.  p.  p.  Limado.  Limatus.  ||  adj. 
Lo  que  es  mòlt  pulit  y  mòlt  ben  acabat.  Limado, 
pulido.  Perpolitus. 

LLIMERA.  f.  nàut.  Obertura  sobre 'I  codastepei 


r  LLIN 

pas  del  cap  del  timó  y  joch  de  la  canya  encastada 
en  ell.  Ijmera,  fogonadura,   lemera.  Feneslella,  aï. 

LLIMETA.  f.  d.  I.ima  pequeha.   Limalula,  li- 

ula,  a). 

LLÍMIT.  m.  LÍMIT. 

LLIMÍTROFE.  adj.  ant.  lihítrofe. 

LLIMO.  m.  p.  u.  LLIMONA.  [|  Esperit  de  llimo- 
na. Esj)iritu  de  Hmon.  Mali  medici  defaïcalissimus 

SpirilUS.  (I  LLIMONÀDA. 

LLIMONA,  f.  Fiuyt  del  llimoner.  Limon,  limo. 
Maluni  citreum.  ||  Bleda  borda,  la  fulla  de  la  qual 
té  la  virtut  de  consolidar  y  secar  las  parts,  y  la 
llavor  picada,  cuyta  en  vi  y  beguda  deté  '1  fluix  de 
sanch.  iJmonio,  limonia.  Limonium,  ii.  |j  Los  bo- 
tànichs  ho  diuher.  à  una  planta,  las  flullas  de  la 
qual  llisas  y  suaus  ixen  de  las  arrels;  las  flors  es- 
tan escampadas  pels  brots,  quasi  sempre  inclina- 
das  envers  terra,  cada  una  ab  cinch  fullas  à  raodo 
de  clavell;  són  de  color  blau,  groch  ó  blanquinós. 
Las  fullas  y  arrels  són  astringents.  Limonio.  Limo- 
nium, ii.  II  TARONGLNA. 

LLIMONA  DOLSA,  EspécÍB  de  llimona  mès  petita  y 
rodona  que  las  demés  y  de  gust  dols.  Lima.  Malum 
medicinum  dulce. 

LLIMONÀDA.  f.  Beguda  de  such  de  llimona  ab 
aygua  y  sucre.  Limonada.  Ex  malo  medico  et  sac- 
caro  potus,  potio. 

LLIMONER,  m.  y 

LLIMONERA,  f.  Arbre  semblant  al  taronger 
del  qual  es  espècie;  fa  '1  fruyt  en  forma  oval  de 
un  groch  baix  quant  està  madur,  y  conté  un  such 
agre.  Limon,  limonero,  limero,  Urna.  Malus  citrea. 

LLIMONER  DOLS.  Lo  qui  fà  las  llimonas  dolsas.  Li- 
mero, Urna.  Malus  citrea. 

■■  LLIMONERAR.  m.  Lloch  plantat  de  llimoners, 
pwnonar.  Citrelum,  i. 

LLIMONETA.  f.  d.  Limoncillo.  Malura  citreum 
parvum. 

LLIMPIAR.  V.  a.  LIMPIAR. 

LLIMPIESA.  f.  LiMPiESA. 

LLÍMPIO,  A.  adj.  LÍMi•io. 

LLIMS.  m.  pi.  Lloch  ahont  estavan  las  ànimas 
dels  sants  pares  esperant  la  redempció.  Limbo.  Lira- 
bus  inferorum.  1|  Lloch  ahont  van  las  ànimas  dels 
infants  que  moren  sense  sér  batejats.  Limbo.  Lim- 

■|ns,  i. 
■  LLINÀLOE.  m.  ce  ver. 

LLINAR.  m.  Camp  de  lli.  Linar.  Lino  consitus 

■■ger;  linarium,  ii. 
V  LLINÀRIA.  f.  Uerba  medicinal  de  fullas  sem- 
blants à  las  del  lli,  y  las  flors  grogas  en  espiga  ab 
un  esparó  en  la  part  posterior.  Linaria.  Linaria,  d?,. 
LLINATGE.  m.Rassa,  generació,  família,  pros- 
sàpia.  Lmaje. Genus,eris,  família,».  U  genealogia. 
LLINATGE  HUMÀ.  'L  conjunt  dc  tots  los  homes. 
Linaje  humana.  Humanum  genus. 

DE  BON  LLINATGK  VÉ  NOSTRE  ASE  QUE  AB  LAS  DENTS 

SE  GRATA  'l  CUL.  ref.  Ab  qne's  ridiculisa  als  que's 
donan  mòlta  importància  y  ab  las  obras  mostran 


CATALÀ.  LLIR  W 

grosseria  y  mala  educació.  Annque  la  mona  se  vis- 
ta de  seda,  mona  se  queda.  Simia  semper  simia, 
eiiam  si  aurea  gestet  insígnia. 

FÉR  LLINATGE  À  PART.   fr.  FÉB  LLIGA  À  PART. 

LLINDA  Y  LLINDAR,  m.  La  fusia  travessera ó 
pedra  que  descansa  sobre  'Is  muntants  pera  formar 
la  portalada.  Linlel,  dinlel,  y  puenle,  cerco  cabecero 
pr.  Límen  ,  inis.  ||  Marxapeu  ,  pedrís  de  la  porta. 
Umbral.  Límen,  inis.  |  v.  n.  Afrontar ,  confinar. 
Lindar.  Confini'm,  conterminum,  contiguum  esse. 

LLINDERA.  f.  BIAIX. 

LLINET.  m.  ter.  y 

LLINOSA.  f.  Llavor  de  lli.  Linaza,  linueso,  gàr- 
gola. Lini  semen. 

LLINYA.  f.  LLINYOLA.  II  LLINYOL, 

LLINYOL.  m.  Pel  de  cuch  pera  pescar.  Sedal. 
Piscatoria  seta  ||  Fil  cru  empegat  ab  que  cusen  los 
sabaters.  Cabo.  Cheleuma,ae.  ||  Llas  pera  cassar  au- 
cells.  Oncejera.  Laqueus,  ei. 

LLINYOLA.  f.  Cordill  empapat  de  tint,  pera 
senyalar  la  fusta  ques'  ha  de  serrar.  Linea.  Amus- 
sis,  is,  linea,  ae. 

LLIQUIDAR  Y  LLIQUIFICAR.  v.  a.  ant.  LI- 
QUIDAR. 

LLÍQUIT,  DA.  adj.  ant.  líquit. 

LLIRI.  m.  Planta  de  cabessa ;  ni  h^  de  díferentas 
espècies.  Lirio.  Lilium,  ii. 

lliri  BLANCH.  Planta  perpètua:  de  la  arrel,  que 
es  una  cabessa,  surten  vàrias  fullas  llargas,  estre- 
tas  y  lluhentas;  la  cama  es  r.lta  y  al  cap  damunt  de 
ella  naixen  las  flors  que  són  grossas,  blancas  y 
mòlt  olorosas.  Se  cultiva  peraadorno  en  los  jardins, 
y  vulgarment  se  coneix  per  lliri  de  sant  Antoni. 
Azucena,  lirio  blanco.  Candidum  lilium. 

lliri  blau.  Planta  medicinal  que  té  las  arrels 
superficials,  las  fullas  llargas  cosa  de  dos  pams, 
amplas  de  dos  dits,  nerviosas  y  acabadas  en  pun- 
ta de  espasa.  Té  la  cama  dreta  y  rodona  ab  5  ó  6 
nusos,  que  cada  un  trau  una  fulla  mès  petita  entre 
la  qual  ixen  las  blancas  que  al  cap  damunt  tenen 
las  flors  de  sis  fullas  mòlt  grossas  y  hermosas  de 
color  mès  ó  ménos  blau,  ó  raatisadas  de  vàrios  co- 
lors. Lirio  cúrdeno.  Iris,  idís. 

lliri  bort  ó  pudent.  P  anta  de  un  peu  de  alsà- 
ria,  ab  las  fullas  que  naixen  apílotadas  desde  la 
arrel,  primas,  llïirgas  y  punxagudas,  del  milj  de 
las  quals  ix  la  cama  que  sosté  flors  semblants  à  las 
del  lliri  blau,  però  no  de  un  blau  que  tira  à  par- 
do,  y  à  la  nit  fan  un  gran  felor.  Lirio  hediondo; 
efemero.  Ephemerum,  i,  iris  fajlidissima. 

LLIRI  DE  AYGUA.  Planta  que's  cria  en  la  aygua. 
Las  fullas  naixen  apílotadas  desde  la  arrel,  tenen 
las  camas  mòlt  molsudas  y  són  moliíssím  grossas. 
De  entre  mítj  de  las  fullas  naix  un  altra  cama  que 
al  cap  damunt  brota  una  flor  grossa  y  blanca  en 
forma  de  paperina.  Bijo  derio.  Nymphaea,  ae. 

LLIRI  DELS  SEMBRATS.  Planta  quc  té  arrel  de  ca- 
bessa y  fullas  eslretas  y  cilíndricas ;  lo  tronch  quasi 
no  arriba  à  un  pam  de  llarch,  y  fà  una  multitut 


98 


LLIS 


DICCIONARI 


LLIS 


de  floretas  de  color  blau  fosch.  Baya.  Uyacinlhus 
racemosus. 

LLIRI  DE  MAR  ó  DE  PLATJA.  Planta  perpètua,  alia 
cosa  de  3  pams,  ab  fullas  llargas  y  estretas,  flors 
blancas  de  tres  fulletas  que  naixen  de  una  cabes- 
sa.  Amormio.  Pancratium  mariliínum. 

LLIRI  GROCH.  Planta  semblant  al  lliri  blau,  però 
que  fú  la  flor  groga.  Lirio  amarillo.  Liliuin  pal- 
lidum. 

LLIRI  MORAT.  Planta  de  cabessa  que  creix  sense 
cultiu  en  algunas  paris  de  Espanya  y  's  cultiva  pera 
adorno  en  los  jardins.  Sas  fullas  tenen  la  figura  de 
un  ferro  de  llansa,  y  estan  col-locadas  en  círcul 
tot  voltant  de  la  cama  qne  es  alta  de  3  ó  4  peus  ,  y 
acaban  en  una  porció  de  flors  caygudas ,  de  color 
morat  ab  tacas  negrencas.  Martagon.  Lilium  mar- 
tagon. 

LLIRI  ROIG  ó  BERMELL.  Lo  quB  té  las  floi's  de  un 
encarnat  viu.  Azucena  de  guergnesei ;  lirio  colora- 
do.  Flore  purpureo  narcissus. 

LLIRI  TIGRE.  LLIRI  BLAU. 

LLIRIMÀQUIA.  f.  Planta  que's  cria  regular- 
ment en  ayguamoUs;  vàrios  brots  drets,  peluts  y  ab 
mòlts  nusos;  las  fullas  són  llargas  y  punxagudas, 
cubertas  de  borró  per  part  de  sola,  y  per  damunt 
de  un  vert  groguench.  Fa  la  flor  groga  que  naix 
al  cim  dels  brots.  Sa  virtut  diuhen  sér  lanta,  que 
alborotanlsedosvadells  junyits,  aplicada  al  jou  'Is 
sossega  y  amansa.  Lirimaquia.  Lyrimachia,  ai. 

LLIRÓ.  m.  ant.  lladó. 

LLIS,  A.  adj.  Pla,  brunyit.  Liso.  Lsevis.  ||  Sen- 
se grops.  Liso.  Abnodalus. 
,        llis  y  ras.  m.  adv.  Clara  y  manifestament,  sens 
embuts  ni  solapas.  Rasamenie.  Planè,  apertè,  pa- 
lam,  candidè. 

LLISAMENT.  adv.  ra.  Rodonament,  ab  reso- 
lució. Redondamenle,  lisamenle.  Clarè. 

LLISCADA,  f.  La  acció  de  lliscar.  Reshalon, 
resbaladura,  resbalamienlo.  Lapsus  vestigium. 

DONAR  UNA  LLISCADA,  fr.  LLISCAR. 

LLISCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  llisca.  Resbalar, 
resbaladero.  Qui  labitur.  \\  adj.  Qualsevol  que  s' 
esmunyeix  fàcilment.  Resbaladizo.  Quod  (acilè  la- 
bitur. II  Lo  lloch  ahont  se  llisca.  Resbaladizo,  res- 
baladero. Lubricus  locus. 

LLISCAR.  V.  n.  Escórrerse  Ms  peus  per  no  tre- 
pitjar segur.  Resbalar,  deslizar,  irse  los  pies,  La- 
bor, eris.  II  Esmunyirse.  Resbalarse,  escurrirse,  des- 
lizarse.  Eiabor,  eris. 

LLISCÒS,  A.  adj.    LLISCADOR. 

LLISSA.  f.  Peix  de  mar  en  forma  de  llansado- 
ra,  aplanat  pels  costats,  cubert  de  escatas  grans, 
lo  cap  petit,  boca  gran,  llom  groguench,  lo  demés 
blanch  ,  las  aleias  petitas,  cendrosas  y  ralladas  de 
blau.  En  algunas  parts  creix  fins  à  dos  peus,  y  à  la 
primavera  entra  à  desovar  en  los  rius.  Sdbalo,  alo- 
sa, Irisa.  Alausa,  alosa,  aj. 

LLI8SAR.  V.  n.  ter.  relliscar. 

LLISSÓ.  f.  Lo  que  explica  '1  mestre  en  la  esco- 


la. Leccion.  Dictata,  orum.  1|  Lo  que  cada  vegada 
senyala  '1  mestre  à  sos  deixebles.  Leccion.  Pensum, 
i.  II  Lo  tros  de  Escriptura  ó  sants  Pares  al  fi  dècada 
nocturno  de  matines.  Leccion.  Leclio,  nis.  ||  Discurs 
del  opositor  en  sos  exercicis.  Leccion  ó  leccion  de 
puntos.  Dissertatio ,  leclio,  nis.  ||  Amonestació, 
exemple  que'ns  serveix  pera  conduhirnos  en  algun 
negoci.  Leccion.  Monitum,  i.  ||  Lo  conjunt  de  conei- 
xements leórichs  ó  pràctichsque  en  cada  una  de  las 
vegadas  dóna  als  deixebles  lo  mestre  de  alguna 
ciència,  art,  ofici  ó  habilitat.  Leccion.  Doctrina  sin- 
gulis  diebus  à  magistro  discipulis  tradila.  [j  lec- 
tura. 

DONAR  LLISSÓ.  fr.  Asscuyalarla  als  deixebles. 
Echar  leccion.  Pensum  discipulis  príEscribere,  des- 
cribere.  ||  Se  diu  del  deixeble  quant  lo  mestre  1 
instruheix.  Dar  ó  tomar  leccion.  Lectionem  audire. 
IJ  Se  diu  del  mestre  cada  vegada  que  instruheix  al 
deixeble.  Dar  leccion.  Doctrinam  discipulis  trade- 
re.  y  Se  diu  dels  noys  quant  recitan  lo  que'l  mes- 
tre 'Is  havia  assenyalat  pera  que  ho  estudiassen. 
Recitar  la  leccion.  Lectionem  memoriter  recitaré. 

PÉNDRER  LLISSÓ.  fr.  Execular  ab  lo  mestre  alguna 
habilitat  ó  art  que  s'  està  aprenent  pera  anarsen 
imposant.  Tomar  leccion.  Magistro  operam  dare.  || 
Entre  estudiants  es  escoltar  al  deixeble  que  la  re- 
cita ;  y  examinar  regularmenle  ab  lo  llibre  al  da- 
vant, si  la  sab  ó  no  de  memòria.  Tomar  la  leccion. 
Discipulum  pensum  à  magistro  adsignatum  recilan- 
lem  audire. 

PODER  DONAR  LLISSÓ.  fr.  PODER  LLEGIR  CÀTEDRA. 

LLISSONGEAR.  v.  a.  Adular,  afalagar,  atràu- 
rer.  Lisonjear.  Adulor,  aris.  I  met.  Deleylar,  agra- 
dar als  senlits.  Lisonjear.  Deleclo,  as. 

LLISSONGER,  A.  m.  y  f.  Adulador.  Lisonjero, 
adulador,  lisonjeador.  Palpo,  nis.  ||  met.  Lo  que 
agrada  y  dóna  gust,  com  la  música,  la  veu,  etc. 
Lisonjero.  Delectans,  oblectans. 

LLISONJA.  f.  Adulació,  afalech  afectat.  Lison- 
ja.  Adulatio,  nis,  blanditia,  íb. 

LLI8SOS.  ra.  pi.  Cada  un  dels  fils  ab  que'ls 
teixidors  divideixen  la  seda  ó  estam  pera  passar  la 
llansadora.  Lizos.  Licium,  ii. 

PASSAR  LLissos.  fr.  Guamir  lo  taler  ab  ells  pera 
que's  puga  teixir  la  mostra.  Enlizar.  Licia  addere. 

LLISTA,  f.  Llenca.  Lista.  Fasciola,  fascia,  íe.  || 
Via  en  las  telas.  Lista,  vareta,  gaya.  Diversi  colo- 
ris  plagula.  ||  Lo  paper  que  conté  'Is  noms  de  và- 
rias  personas  ó  cosas  y  1'  acte  de  anomenarlas  :  s' 
usa  més  comunment  en  la  milícia.  Lista.  Cathalo- 
güs,  i.  II  La  de  reos  que  se  sól  donar  en  los  tribu- 
nals al  jutge  pera  apuntar  lo  decret  à  fi  de  no  con- 
fóndrer  lascausas.  Decrelero,  nòmina.  Reorum  cen- 
sus.  II  Ralla  de  diferent  color  que's  troba  en  algu- 
nas malérias,  com  minerals,  fustas,  etc,  ydemos- 
Iran  diferent  qualitat.  Veta.  Vena,  a;. 

FÉR  LLisTAs  EN  LOS  TEIXITS,  fr.  Tcixir  roba  ab 
llistas  de  diferent  color.  Vareiear.  Yirgis  distin- 
guere. 


LLIT 


CATALÀ. 


LLIU 


99 


PASSAU  LLISTA,  fi'.  Cridar  per  sòn  nom  a  las  per- 
sonas  que'l  tenen  continuat  en  la  llista.  Pasar  lista. 
Noraine  proprio  appellare. 

POSAR  EN  LLISTA,  fr.  ALLISTAR. 
LLISTAMENT.  m.  ant.  ALLISTAMENT. 

LLISTAR.  V.  a.  ant.  allistar.  |1  ant.  triar. 
il  Adornar  alguna  cosa  ab  llislas  de  diferent  color. 
Gayar.  Yersicoloribus  fasciis  ornaré. 

LLISTAT,  DA.  adj.  Yiat.  lAsleado,  Uslado,  ra- 
yado,  largueado,  retado,  veteado.  Yariegatus.  |1  arq- 
Lo  que  té  faixas  ó  llislas.  Fajeado.  Fasciis  circum- 
seplus. 

LLISTELL.  ni.  arq.  filet. 

LLISTÓ,  m.  Llenca  de  fusta.  Lislon.  Tsenia  lig- 
nea.  |1  nàul.  La  llenca  de  fusta  que  guarneix  exte- 
riorment lo  costat  de  la  embarcació  per  la  part  su- 
perior y  per  la  flor  del  aygua.  Galon.  In  navigii 
latere  posita  lignea.  |  pi.  Lo  conjunt  de  mòltas 
llencas  de  fusta.  Lisloneria.  Fasciolarum  cumulus. 

LLISTÓ  DE  VIDRIERA.  La  lleuca  dc  fusta  ab  que  s' 
asseguran  las  vidrieras.  Manguela.  Lignea  fasciola. 

LLISURA.  f.  Igualtat  de  una  superfície.  Lisura. 
Levitas,  atis.  IJ  mel.  Veritat,  ingenuïtat,  senzillesa. 
Lisura,  candor.  Yeritas,  atis.  • 

LLIT.  ra.  Lo  que  serveix  pera  dormir.  Cama, 
lecho.  Lectura,  i.  1|  La  tela  que  cubreixal  feto.  Pa- 
res, secundina,  placenta,  parias.  Placenta,  a;.  ||  Las 
pots  y  bancbs  sobre  que  s'  extenen  los  matalassos- 
Cama.  Lecti  fulcra.  1|  Locortinalje  y  demés  ab  que 
s'  adorna  '1  llit.  Cama.  ecli  Lornamenlum.  ||  met. 
En  los  carros  lo  pla  ahont  se  col-loca  la  càrrega. 
Ucho,  cama.  Stratum,  solum,  i.  |1  met.  Entre  pica- 
pedrers es  la  superfície  ó  p'ade  una  pedra  damunt 
deia  qual  s'  ha  de  asentar  la  altra.  Lecho.  Lapidis 
plana  superfícies. 

LLIT  DE  MARINER.  Tros  de  drap  cru  que  se  sól 
penjar  per  las  quatre  puntas  y  serveix  en  las  em- 
barcacions pera  dormirhi.  Coi,  coy.  Lectulus  pen- 
silislinteus  nautarum. 

LLIT  DE  MORTS.  L'  instrumcnt  de  fusta  ab  que's 
portan  los  morts  al  cementiri.  Andas ,  féretro, 
huerco.  Ferelrum  ,  loculus,  i. 

LLIT  DE  POBRE.  Lo  mal  compost  y  ab  mala  ó  poca 
roba,  com  solen  usar  los  pagesos.  Camaslro.  Rus- 
licanum  lectura. 

LLIT  NUPCIAL.  Lo  quB  sefveix  als  nubis.  Tdlamo. 
Thalaraus,  i. 

ALSARSE  DEL  LLIT.  fr.  LLEVARSE. 

^■L  ANARSEN  ó  FiCARSE  AL  LLIT.  Auàrsenlii  pera  des- 
^■■insaró  dormir.  Acostaise,  recostarse.  Cubilumire. 
^B^Càurer  malalt.  Ponerse  en  cama.  Infirraari.    ^' 
^■»  ARMAR  LO  LLIT.  fr.  Pararlo.  Armar  la  cama.  Lec- 
tura struere. 

AssENTARSE  EN  LO  LLIT.  fr.  Posarsc  asseutat  lo  qui 
està  en  ell.  Incorporarse  en  la  cama.  Levare  corpus. 
FER  LLIT.  fr.  Estar  malalt,  llacer  cama.  In  lecto 
decumbere. 

FÉR  LO  LLIT.  fr.  Aparellarlo  sempre  que's  vól  dor- 
mir. Jlacer  la  cama.  Lectura  slernere.  11  Tràurer  las 


parteras  la  massa  que  tenen  en  lo  ventre  anome- 
nada llit.  Erhar  las  parias.  Secundas  cirundere. 

NO  se'n  va  al  LLIT  SENSE  SOPAR.  loc.  Deuola  quc  al- 
gú no  té  la  necessitat  que  demostra,  ^o  estàdescal- 
zo.  Non  inopia  laborat. 

PLEGAR  LO  LLIT.  fr.  Doblar  los  llensols  y  mata- 
las.<50S  desprès  de  alsar.se.  Levanfar,  doblar  la  cama. 
Lecti  instructuin  surgere. 

SALTAR  DEL  LLIT.  fr.  Llcvarse  luego  de  despert. 
Saltar  de  la  cama.  Lecto  slracto  desilire. 

SI    VOLS  ESTAR  BEN   SERVIT,   FESIE    TU    MATEIX    LO 

LLIT.  ref.  Denota  que  ningú  fà  las  cosas  com  l' in- 
teressat, ó  que  aquell  que  no  hi  té  interès  lasfàde 
qualsevol  modo,  iscan  bè  ó  mal.  Si  quietes  ser  bien 
servido,  sirvele  tu  mismo.  Yisne  probum  famulum? 
Ipsi  tibi  famuleris  oportet. 

TÓRNATEN  AL  LLIT  QUE  AIXÒ  ES  LA  LLUNA.  loC.  que's 

diu  del  qui  pensa  lograr  alguna  cosa  sèns  exposarse 
ó  sens  'Is  medis  proporcionats;  y  del  qui  và  mòlt 
equivocat  en  algun  assumpte.  Picar  de  vara  lar- 
(ja.  Non  sine. 

LLITARGE.  m.  litarge. 

LLITERA,  f.  Espècie  de  cadira  de  brassos  po- 
sada per  lo  regular  entre  dos  cabalcaduras  pera 
anar  ab  tota  comoditat.  Lilera.  Arcera,  ae.  ||  Llitet 
que's  porta  ab  barras  com  una  cadira  de  brassos 
cuberta  de  encerat  pera  conduhir  decentment  los 
malalts  al  hospital.  Camilla.  Arcera,  aï. 

LLITERER.  m.  Qui  cuyda  y  guia  la  llitera.  Li- 
terero.  Lecticarius,  ii. 

LLITET.  m.  d.  Camila,  t7/a. Lectulus, torulus, i. 

LLITOTXA.  f.  Coixí  que  ocupa  tota  la  amplària 
del  llit.  Larguero,  cabezal.  Cervical  longura. 

LLIURA,  f.  Pes  de  dotze  onsas  en  Catalunya  y 
en  algunas  altras  parts.  Libra.  Libra,  a;.  |1  Moneda 
imaginària  que  en  Catalunya  val  20  sous ,  en  Ya- 
lència  li  sous  tres  diners  y  tres  setens;  en  Aragó 
11  sous,  sis  diners  y  sis  setens;  en  Castella  lOvin- 
tidosos,  25  maravedissosy  cinch  setens,  etc.  Libra. 
Libra,  ;c.  \\  Contrapès,  pedra  mòlt  grossa  que's 
posa  al  cap  del  caragol  de  las  prerapsas  del  molí 
del  oli.  Libra,  filon.  Pondus,  eris. 

LLIURA  CARNiCERA.  La  de  36  ousas.  Libra  carni- 
cera.  Libra  triginta  et  sex  unciarum. 

LLIURA  ESTERLINA.  Moucda  imaginària  de  Ingla- 
terra  que  al  cambi  regular  val  93  rals  de  velló  y  81 
cèntims,  /iferaesícríma.  Anglorum  iraaginaria  libra. 

LLIURA  PRIMA.  La  de  dotze  onsas.  Libreia.  Libra 
duodecim  unciarura. 

FÉR  PORTAR  LA  LLIURA  À  ALGÍ.  fr.  fam.  BuHar- 
sen,  enganyarlo,  mallraclarlo  ò  pérdrerli  '1  res- 
pecte. Jugar  con  alguno  al  sanlo  macarró.  Ludibrio 
aliquem  accipere. 

PORTAR  LA  LLIURA,  fr.  Sér  1'  objcctc  de  la  con- 
versació ó  burla.  IJacer  el  gaslo.  Colloquiis,  ser- 
monibus  materiam  praïbere. 

vÉNDRER  k  LLiuRAS.  fr.  Yèndrcr  pesant  à  la  me- 
nuda, 6  à  pesadas  de  un  número  de  Uiuras.  Lihr(~ 
ar.  Per  libras  ponderando  vendere. 


100 


LLOC 


DICCIONARI 


LLOC 


LLIURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  lliura.  Librador. 
Libertador,  is,  vindex,  icis. 

LLIURAMENT,  m.  La  acció  de  lliurar.  Adjudi- 
cacion.  Addiclio,  nis.  ||  La  que  's  fa  en  los  encants. 
Adjudica cion.  Addiclio  auclionaria. 

LLIURAR.  V.  a.  Donar  una  cosa  al  que  ofereix 
mès  en  los  encants.  Librar.  Prsedam  ad  licitalio- 
nem  dividere.  ||  ant.  entregar.  ||   deslliurar.  j| 

ant.  II  ACOMÉTRER. 

LLIURE,  adj.  ter.  LLIBRE. 

LLIUREA.  f.  ant.  llibrea. 

LLIVELL.  m.  ant.  nivell. 

LLIVELLAR.  v.  a.  ant.  anivellar. 

LLIVIÀ,  NA.  adj.  VA,  inconstant.  ||  lasciu,  ln- 
continent. 

LLIVIANAMENT.  adv.  m.  ant.  lleugera- 
ment. 

lliviandat.  f.  lascívia,  incontinència.  || 
ant.  raet.  inconstància. 

LLO. 

LLOA.  f.  LOA. 

LLOABLE,  adj.  Digne  de  alabansa.  Loable.  Lau- 
dabilis. 

LLOABLEMENT.  adv.  m.  De  nn  niodo  lloable. 
Loablemente.  Laudabiliter. 

LLOACIÓ.  f.  APROBACIÓ. 

LLOADOR.  A.  ni.  y  f.  Qui  lloa.  Loador,  alaba- 
dor.  Laudator,  is. 

LLOAR.  v.  a.  Alabar.  Loar.  Laudo,  as.  ||  apro- 
bar. 

LLOAT,  DA.  p.  p.  Loado.  Laudaius. 

LLOBA.  f.  La  femella  del  llop.  Loba.  Lupa,  sr. 
11  Balandram,  sotana  ab  balona  y  oberta  del  da- 
vant. Loba.  Túnica  talaris. 

LLOBADA.  f.  Crestall  ó  llom  de  terra  que 's 
deixan  los  traballadors  por  no  haver  anat  dret  lo 
solch.  Cuchillo.  Rescultrosimilis. 

LLOBARRET.  m.  d.  Lobezno,  lobato.  Catulus 
lupinus,  lupulus,  i. 

LLOBARRO,  m.  Peix  de  uns  tres  peus  de 
llarch,  blau  pel  llom  y  blanch  ab  tacas  negras 
pel  ventre.  Lobarro,  lubarro,  sollo,  lobina.  Lu- 
pus,  i. 

LLOBÍ.  m.  Planta  que  creix  finsà  la  alsària  de 
dos  peus,  las  flors  grans  divididas  en  set  parts  cu- 
bertas  totas  de  borrissol,  blancas;  lo  fruyt  que  té 
^1  mateix  nom,  es  semblant  a  la  guixa,  però  mòlt 
amarch.  Altramuz,  chocho,  pitó.  Lupinus,  i.  ||  adj. 
Pertanyent  al  llop.  Lobuno,  lupino.  Lupinus. 

LLOBINADA.  f.  Conjunt  de  llobins.  Allramu- 
ces.  Lupini,  orurn. 

LLOGA.  f.  Gallina  que  cova.  Clueca,  llueca.Glo- 
citans  gallina.  ||  met.  Qui  oculta  i  furt.  Capa  de 
ladrones.  Celator,  is.  [1  met.  S'  aplica  à  la  fruyta 
passada  per  madura.  Papandujo,  modorra,  papan- 
duja.  Nimis  blandus,  moUis.  ||  ter.  cova. 

LLOCA  DE  LLADRES.  CAMADA,  COVA. 


POSAR  UNA  LLOCA.  fr.  Posar  OUS  à  una  gallina 
pera  que'Is  cove.  Echar  una  gallina.  Ova  incuban- 
da  galliucB  supponere. 

TENIR    BONA    MA    PERA  POSAR    LLOCAS.  fr.  EÍXÍrlÍ  à 

algü  bè  tot  lo  que  fa.  Nacer  ó  caer  de  pies.  Omnia 
é  sententia  evenire. 

TORNARSE    LLOCA  LA  GALLINA,    fr.  PonerSC  clueCU, 

allocarse,  enclocar,  encloquecer.  Oves  in  cubatio- 
nem  appetere.  ||  Se  diu  de  la  fruyta  quant  se  posa 
tova  y  muda  de  color  com  que  va  à  podrirse.  Mo- 
dorrarse.  Nimis  maturescere. 

LLOGADA,  f.  Los  polls  que  trau  de  una  vega- 
da la  lioca.  PoUada,  políazon.  PuUorum  turba.  || 
Lo  conjunt,  de  ous  que  cova  à  un  temps  la  gallina. 
Po/íaron.  Pullatio,  nis. 

LLOCH.  m.  Puesto,  siti,  paratge.  Lugar.  Locus? 
i.  Ij  Població.  Lugar.  Oppidum,  i.  1|  mei.  Temps, 
oportunitat,  ocasió.  Lugar.  Occasio,  nis.  |]  Causa, 
motiu;  com  :  ell  dóna  lloch  à  la  execució.  Lugar. 
Causa,  se.  ||  Puesto,  empleo.  Lugar.  Offlcium,  ii.  || 
Lo  siti  que  algú  ocupa.  Lugar.  Locus,  i.  ||  Text  ó 
autoritat  de  algun  escriptor.  Lugar.  Locus,  i.  ||  Lo 
districte  ó  espay  de  terra  que  correspon  à  una  po- 
blació. Termino.  Intrà  fines  tractus.  ||  La  part  de 
terreno  que  ocupa  un  cos.  Sitio,  puesto.  Locus,  i.  1| 
Lo  terreno  ó  punt  determinat  y  à  propòsit  pera  al- 
guna cosa.  Sitio.  Situs,  us. 

LLocH  COMÚ.  La  bassa  pera  exonerar  lo  ventre. 
Lugar  comun,  lelrina,  privada,  necesaria,  secreta, 
igriega.  Lalrina,  ae. 

LLOCH  DEL  SELLO.  Nota  que  's  posa  al  fi  de  alguns 
despaigs.  Lugar  del  sello.  Sigilli  locus. 

LLOCH,  LLOCH.  Ycu  de  quc  s'  usa  per  avisar  en 
llochs  de  concurrència  que  s'  aparten,  y  deixen  pas 
franch.  Plaza,  plaza;  lugar,  lugar,  paso.  Date 
locum. 

LLOCHS  COMUNS,  ret.  Fonts  dels  arguments.  Lu- 
gares  comunes.  Loci  communes. 

AL    LLOCn  DE    LA    GUINEU    QUI  Se'n  ALSA    JA    NO  HI 

sÉü.  ref.  Explica  que  qui  deixa  un  puesto  ó  em- 
pleo, quant  torna  '1  sól  trobar  ocupat  per  allre;  ó 
que  no  té  dret  à  demanar  lo  que  una  vegada  deixà. 
Quien  fué  à  Sevilla  perdió  su  silla.  Qui  a  loco  re- 
cessit,  sellam  amisit. 

CEDIR  LO  LLOCH  ó  PUESTO.  fr.  Permétrcr  à  un  al- 
tre que  ocupe  '1  lloch  que  ocupavam,  y  del  qual 
nos  separam  à  aquest  íi.  Dar  el  lugar.  Locum  ce- 
dere. 

CONFORTAR  LO  LLOCH.  loc.  aut.  Reforzar  el  punto. 
Muniré  presidium. 

DONAR  LLOCH.  fr.  Auarseu  de  algun  puesto.  Dar 
lugar;  marcharse.  Locum  relinquere.  ||  donar  peu. 

EIXIR  DE    LLOCH.    fr.  DISLOCARSE. 

EN  LLOCH.  m.  adv.  En  compte.  En  vez,  en  lugar. 
Pro.  II  Expressa  que  's  fà  lo  contrari  de  lo  que  deu- 
ria ferse.  En  vez  de,  en  lugar  de,  en  igual.  Yice, 
pro  eo  quod.  |  loc.  En  ninguna  part.  En  ningun 
lugar.  Nullibi. 

EN  PRIMER  LLOCH.  m.    adv.  PRIMERAMENT. 


LLOG 


CATALÀ. 


LLOM 


101 


EN  SEGON  LtOCH.  m.  adv.  SEGONAMENT. 

FÉR  EIXIR  DE  LLOCH.  ff.  Fór  apariar  la  gent  que 
eslà  apilolada,  pera  que  passe  algú  per  entre  mitj. 

Imacer  calle.  Confluentein  (urbana  dividere. 
m  FÉR  LLOCu.  fr.  Desembarassar  algun  puesto.  Ila- 
mr  lugar.  Locum  dare.  H  Desembarassar  algun  es- 
pay  pera  ferhi  cabrer  alguna  cosa.  Hacer  lugar. 
Locum  dare  vel  relinquere.  |1  donar  lloch.  |1  Apar- 
tar la  gent  pera  fér  pas.  Ilacer  calle,  hacer  plaza. 
Locum  expediré.  []  mel.  Morir.  Doblar  la  servillela. 
Mori. 

FERSE  ixocH  ó  FERSE  FÉR  LLOCU.  fr.  mel.  Ferso 
apreciar  ó  respectar  entre  altres.  Ilacerse  lugar. 
Se  dotibus  commendare. 

JO  AL  SEC  LLOCH...  loc.  Jo  fos  de  ell,  jo  ho  hagués 
de  fér.  Si  yo  estuviera  ó  me  hallara  en  su  pellejo... 
gi  in  ejus  loco  essera... 

■t  MUDAR  DE  LLOCH.  fr.  Variar  los  medis  pera  la 
consecució  de  alguna  cosa.  Mudar  de  hito  ó  de  ho- 
gar.  Sedem  mutare;  ex  loco  in  locum  demigrare. 
NO  DONAR  LLOCH.  fr.  No  permétrer.  No  dar  lugar. 
Nonferre;  non  pati. 

NO  HI  HA  LLOCH,  NO  TÉ  LLOCH.  loC.  for.  DeUOta 

que  no  's  pót  fér  lo  que  's  demana.  No  hay  lugar. 
Preci  nihil  est  relictum. 

NO  TROBARSE  EN  LLOCH.  fr.  ponderativa  que  s'usa 
pera  significar  que  alguna  cosa  no  's  troba  per  més 
que  s'  haja  buscat.  Ni  muerto  ni  viva.  Quod  nullo 
modo  invenitur. 

posAuvos  EN  LO  MEU  LLOCH.  exp.  Deuota  que  algú 
faria  lo  maleix  que  altre  posat  en  igual  cas.  Ponie 
en  mi  lugar.  Qui  ego  sum  esse  te. 

TRAURERSE  DE  SÒN  LLOCH.  fr.  DESLLORIGARSE. 

TROBARSE  EN  DOS  LLOCHS.  fr.  Estar  à  un  mateix 
temps  en  dos  paratges  diferents.  Bilocarse.  Duobus 
simul  dissitis  locis  adesse. 

LLOCOT.  (semblar  un)  exp.  fam.  Se  nota  als 
que  esiàn  engorronits  en  lo  foch  ó  en  casa.  Parecer 
que  embòlia  huevos.  Desidiosè  vivere ;  sòrdida  se- 
gnitia  degcre. 

LLOCTINÉNCIA.  f.  Càrrech  del  lloctinent. 
Legacia,  lugarlenencia.  Praifectura,  x. 

LLOCTINENT,  m.  Substitut,  qui  fa  las  veus 
de  altre.  Lugarieniente.  Legatus,  i. 

LLOCTLNENT   DE   BATLLE.  Subslitut  del  batlle.   Lu- 

garienienle  de  alcalde.  Prictoris  legalus. 

LLODRIGÓ.  ra.  Cunillet.  Gazapo,  gazapillo. 
Cuniculus  parvus. 

LLODRIGUERA.  f.  Cau  de  cunills.  Gazapera, 
madriguera.  Cuniculorum  fovea. 

■  L  LLOGADOR,  A.  m.  y  f.  LLOGATER. 
'  LLOGAR,  m.  ant.  lloch,  població.  ||  v.  a.  Do- 
nar alguna  cosa  per  certa  quantitat  pel  temps 
convingut.  Alquilar.  Loco,  as.  ||  Péndrerà  lloguer. 
Alquilar.  Conduco,  is.  |1  v.  r.  Ajustarse  à  traballar 
per  cert  preu.  Alquilarse.  Operara  suam  alicui 
lücare. 

LLOGARRÀS.  m.  aum.  Lugaron,  lugarote,  lu- 
garazo.  Magnus  pagus. 

TOMO  11 


LLOGARRENCH,  CA.  adj.  Natural  de  algun 
poble  petit  ó  pertanyent  à  ell.  Lugareíio.  Paganus, 
pagincola,  a;. 

LLOGARRET  Y  LLOGARRÓ.  m.  d.  Lugar- 
cillo,  ico,  ito,  lugarete,  lugarejo.  Pagus,  oppidu- 
lum,  i;  vicus  rusticus. 

LLOGARROT.  m.  Lloch  despreciable.  Al- 
deorrio,  aldeorro,  villorrio.  Despicabile  oppidu- 
lum,  pagus  exiguus.  ||  llogarras. 

LLOGAT,  DA.  p.  p.  Alquilado.  Localus.  [|  m, 
fam.  Qui's  lloga.  Alquilon.  Mercede  conductus.  || 
adj.  La  cosa  llogada.  Alquilado.  Conductitius,  lo- 
catus. 

LLOGATER,  A.  m.  y  f.  Qui  dóna  ó  concedeix 
à  lloguer.  Alquilador.  Locator,  is.  1|  Qui  pren  à  llo- 
guer. Alquilador,  é  inquilino  '1  de  las  casas*  Con- 
ductor; is,  inquilinus,  i.  |  estadant. 

DESPEDiR  AL  LLOGATER,  fr.  Avisarlo  de  que  no's 
vól  continuar  l' arrendament.  Desauciar  al  inqui- 
lino. Conduclorem  dejicere. 

LLÓGICA.  f.  LÒGICA. 

LLOGRE.  m.  ant.  usura. 

LLOGUER,  m.  Lo  preu  de  las  cosas  llogadas. 
Alquiler.  Conductum,  i.  D  Lo  salari  del  traballa- 
dor.  Alquiler.  Mercès,  edis.  ||  arrendament. 

LLOGUER  de  ALGUN  GRANER.  Lo  preu  que's  paga 
pera  usar  de  ell.  Camaraje.  Conductilis  granarii 
pretium  annuum. 

LLOGUER  DE  CASA  ó  DE  PIS.  Lo  quc's  paga  pera  ha- 
bitar en  algun  edifici,  pis  ó  posada.  Pisa.  Domici- 
lií mercès. 

LO  QUE  ES  DE  LLOGUER.  AlquiloH.  Locatitius. 

LLOISME.  ra.  LLUISME. 

LLOM.  m.  La  tercera  part  de  la  espinada  del 
animal  en  la  qual  hi  ha  cinch  vértebras  més  gros- 
sasque  las  allras.  Lomo.  Lumbus,  i,  ||  En  los  lli- 
bres la  esquena  ó  part  en  que's  posa  '1  rètol,  o- 
mo.  Dorsum,  i.  [|  Creslall  entre  solch  y  solch.  Lo- 
mo. Porca,  ae.  ||  esquena,  [j  La  regió  dels  ronyons, 
Lomo.  Lumbus,  i. 

LLOM  DE  PORCH.  La  cam  magra  de  la  regió  dels 
ronyons  de  ell,  quesól  guardarse  salada  pera  men- 
jaria desprès  de  temps.  Lomo.  Lumbus  porcinus. 

LLOMBARDA,  f.  Pessa  dt!  artilleria  de  varios 
calibres,  ab  la  qual  se  tiravan  pedras  de  un  pes 
extraordinari.  Lombarda.  Bellicum  tormentum  lon- 
gobardum. 

LLOMBARDEJAR.  v.  a.  Disparar  la  llombar- 
da. Lombardear.  Scloppeto  longobardo  oppugnare. 

LLOMBART,  DA.  adj.  Pertanyent  à  Llombar- 
dia part  de  Itàlia  la  capital  de  la  qual  era  Brésia  ó 
Bréscia.  Lombdrdico,  lombardo,  longobardo.  Longo- 
bardus, longobardicus. 

LLOMBRÍGOL.  m.  Melich ;  espècie  de  grop  de 
carn  que  hi  ha  en  lo  mitj  del  ventre.  Ombligo.  Um- 
bilicus,  i. 

LLOMbRÍGOL  DE  vÉNUs.  Planta  que  en  1'  ivern  de 
la  arrel  trau  unas  fuUas  à  modo  de  paperina,  que 
serveixen  pera  cremaduras  y  altres  usos  en  la  far- 

13 


102  LLOR 

màcia,  y  destruhidas  aqueslas  per  la  primavera 
naix  la  cama  ó  brot  llarhc  cosa  de  un  pam  y  milj 
que  sosté  las  flors  que  són  petitas  y  blancas.  Om- 
bligo  de  Venus.  Cothyledon,  is,  Veneris  umbilicus. 

LO  QUE  SEMBLA  UN  LLOMBRÍGOL,  OmhUgado.  Um- 
bilicalus. 

LLOMET. m.  d.  Lomito.  Lumbulus,  lumbollus,  i. 

LLOMILLO.  ra.  llom  de  poroh. 

LLONCH,  GA.  adj.  ant.  llarch. 

LLONDRO.  m.  Cerla  embarcació.  Londro.  Na- 
vis  genus.  ||  peresós,  pesat,  tonto. 

LLOIVGAMEIVT.  adv.  m.  ant.  llargament. 

LLONGANISSA,  f.  ant.  llangonissa. 

LLONGITUT.  f.  LONGITUT. 

LLONGUET.  m.  Pacomunallansadora.  ilfoííete, 
panecillo  ,  panecico.  Molliculus ,  mollectus  panis. 

LLONJA.  f.  ant.  llotja. 

LLONZA,  f.  Tallada  prima  de  carn.  Lonja,  lon- 
cha.  Longum  et  anguslum  carnis  segmenlum.  || 
En  la  carniceria  s'  anomena  així  cada  una  de  las 
costellas  curtas  que  per  davant  no's  juntan.  Costi- 
lla  falsa  però  quant  es  cuyta  's  diu  chulela.  Costa 
ex  inferioribus. 

LLOP.  m.  Quadrúpedo  voràs  semblant  al  gos 
de  presa.  Lobo.  Lupus,  i.  ||  n.  p.  de  home.  Lupo. 
Lupus,  i.  II  Peix  de  sis  polzadas  de  llarch,  cilín- 
drich,  quasi  de  igual  diàmetro  en  lola  sa  longilut, 
lo  llom  tira  à  pardo,  'Is  costats  grochs  ab  quatre 
sèries  de  clapas  pardas  y  '1  mateix  las  aletas;  lo 
cap  petit:  es  mòlt  comú  en  1'  Ebro  y  altres  rius. 
Lobo.  Cobius  tiBnea.  ||  met.  Mòlt  menjador.  Gomia, 
iragon.  Helluo,  nis.  ||  Una  de  las  constel•lacions. 
Lobo.  Lupus,  i. 

LLOPCERVER.  LINCE. 
LLOP  MARÍ.  FOCA. 

LLOPS  AB  LLOPS  NO's  MOSSEGAN.  ref.  CANS  AB  CANS 
NO's  MOSSEGAN. 

À  LLOP  DORMENT  NO  LI  ENTRA  RES  EN  DENT.  ref.  De- 

nota  que  no  es  la  fortuna  pera  'Is  descuydats.  À 
raposo  durmiente  no  h  amanece  la  gallina  en  elvien. 
tre.  Non  venit  in  moll  i  vivida  fama  toro. 

LO  QUE  PLAU  AL  LLOP,  PLAU  A  LA  LLOBA.  ref.  De- 
nota la  facilitat  ab  que  s' avenen  los  que  tenen  unas 
mateixas  costums.  Lo  que  la  loba  hace,  al  lobo  le 
place:  el  lobo  y  la  vulpeja  ambos  son  de  una  conse- 
ja.  Congregantur  cum  leonibus  vulpes. 

MENJAR  COM  UN  LLOP.  fr.  met.  Menjar  excesiva- 
ment,  devoiar.  Comer  como  un  descosido  6  como  un 
sahanon,  Helluari. 

QUI  DEL  LLOP  PARLA  PROP  LI  IX.  ref.  S'  usa  fami- 
liarment pera  dir  que  ha  arribat  aquell  de  qui's 
parla.  En  mentando  al  ruin  de  Roma  luego  asoma. 
Lupus  est  in  fabula. 

SEMPRE  VA  'l  llop  AL  DE  LAS  CALSAS  ESQÜINSADAS. 

ref.  Dóna  a  enténdrer  que'ls  mals  y  traballs  venen 
regularment  als  mes  dèbils.  No  salen  frieras  sinó 
ú  ruines  piernas;  agua  y  viento  sobre  la  casa  del 
viejo.  At  miseros  tristis  fortuna  tenaciler  urget. 
LLOR.  m.  ter.  llorer. 


DICCIONARI  LLO» 

LLOREDAR.  in.  Lloch  plantat  de  llorer.  Lawe- 
dal.  Daphnon,  is,  lauretum,  i. 

LLORER,  m.  Arbre  de  fullas  sempre  verdas, 
amplas,  llargas,  punxagudas,  verinosas  y  aromà- 
ticas,  y  fa  '1  fruyt  com  una  oliva.  Laurel.  Laurus, 
i,  laurea,  ae. 

LLORER  DE  ALEXANDRIA.  Planta  de  fullassemblauts 
à  las  del  galzerà ;  però  majors,  mès  tendras  y  blan- 
quinosas:  lo  fruyt,  que's  cria  en  milj  de  la  cara 
de  cada  fulla,  es  roig  y  del  tamany  de  un  ciuró. 
Laurel  alejandrino  ó  de  Alejandria.  Bonifacia,  ae, 
hipoglottion,  li. 

LLORER  REAL.  Arbre  petit,  de  fruyt  molsut  com 
la  cirera.  Laurocerazo,  laurel  real.  Laurocerasus,  i. 

DE  LLORER,  m.  adv.  Lo  que  pertany  à  ell.  Lauri- 
no,  Idureo.  Laurinus,  laureus. 

LLORICA.  f.  y 

LLORIGA.  f.  Cota  de  malla.  Loriga.  Lorica,  ae. 
II  Armadura  de  caball  pera  us  de  la  guerra.  Loriga. 
Lorica,  ae.  [|  llorigada.  2. 

LLORIGADA.  f.  Número  de  animals  que  nai- 
xen de  un  part.  Camada,  ventregada,  cachillada. 
Multiplex  foetus.  []  La  abundància  de  cosas  que  ve- 
nen lolas  plegadas.  Ventregada.  Caterva,  ae.  ||  Cèr- 
col de  ferro  en  i'  interior  del  botó  de  la  roda  dels 
carruatges.  Loriga.  Ferreus  annulus. 

LLORO.  m.  Papagall.  Papagayo,  loro.  Psitla- 
cus,  i,  psittace,  es. 

lloro  del  paraguay.  Espècie  de  papagall  vert 
clapat  degroch,  ab  lo  davant  del  cap  vermell  y  'Is 
costats  cendrosos  y  en  part  blaus.  En  las  alas  que 
també  són  verdas  té  algunas  plomas  blavas  clapa- 
das  de  bermell.  Paraguay.  Psitlacus  brasiliensis, 
^    LLORT,  DA.  adj.  ter.  brut,  descuydat. 

LLOS.  m.  Lo  tall  dels  inslrumenis  decer.  Boca- 
corte,  filo.  Os,  oris,  acies,  ei.  ||  La  porció  de  ferro 
ó  cer  que  s'  afegeix  à  las  rellas  de  la  arada,  etc. 
que  estan  gasladas.  Calce,  calzo.  Yomeris  cuspidi 
reficiendae  additum  ferrum. 

LLOSA.  f.  Pedra  plana  quadrilonga.  Losa,  las- 
Ira.  Quadratus  lapis.  ||  Trampa  pera  agafar  aucells, 
y  també  ratas.  Losa,  losilla,  losela,  lancha,  esplin' 
que.  Decipula,  ae. 
LLOSAR.  V.  a.  enllosar. 

LLOSAT,  DA.  p.  p.  ENLLOSAT. 
LLOSALLA.  f.  LLOSA.  2. 
LLOSELLA.  f.  d.  de  llosa,  lloseta. 

LLOSERA.  f.  PEDRERA. 

LLOSETA,  f.  d.  Loseta  ,  losilla.  Parvis  lapis 
quadratus. 
LLOSSA.  f.  Cullera  gran.  Cucharon.  Tudicula,  ae. 
LLOSSÀ,  NA.  adj.  ant.  ufanós,  frondós,  [j  bi- 

SARRO,  GALLART. 

LLOSSADA.  f.  Lo  que  cab  de  una  vegada  en  la 
llossa.  Cucharada.  Cochiearium,  ii.  ||  Refegiment 
que's  dóna  de  una  cosa.  Plus.  Cochiearium,  ii. 

LLOSSAL.  m.  ant.  Obligació  de  donar  al  senyor 
una  porció  de  blat  pera  aténdrer  à  la  compra  y 
manutenció  dels  útils  ó  eynas  pera  Iraballar  sas 


■r 


LLUC 

Brras.    Prestacion  feudal.  Yecligal.  |  anl.  boca. 

LLOSSAR.  V.  a.  Renovar  lo  tall  ó  punta  dels 
instruments  de  ferro.  £<•/íar  hocas,  aguzar.  ^o\& 
acie  armaré;  aciem  instauraré.  ||  mel.  examinar. 

LLOSTRE.  f.  ter.  vesi'ue,  fosgh. 

LLOT.  n).  Fanch.  Lodo,  lama.  Lulura,  i.  |  Lo 
que  deixan  las  ayguas  dels  rius.  IJgamo.  Limus, 
i.  ^  Lo  que's  fa  en  los  estanys,  safareigs,  elc.  Tar- 
quin,  verdin.  Linms,  i.  ||  met.  Brutícia  en  los  11a- 
big  y  llengua.  Sarró.  Linguae  S(|ualor. 

LLOT  CORROMPUT.  Aquell  que  es  tou  y  pudent. 
Cieno.  CiBnum,  i. 

LLOT  VERT.  iManIa  que's  cria  dins  del  aygua,  y 
's  compon  de  uns  fileis  mòlt  prims  sense  nusos,  y 
de  un  vert  fort  y  lluent.  Àjomanie.  Rivularis  con- 
ferva. 

LLOTJA,  f.  Lloch  abont  acostuman  à  juntarse 
'Is  mercaders  pera  tractar  de  sos  negocis.  Lonju, 
hoha.  Emporium,  ii,  longia,  ai.  I  Pórticb  davant 
dels  ediíicjs  sumptuosos.  Alrio,  lonja.  Porticus,  us. 

LLOTJETA.  f.  GLORIETA,  j]  d.  de  llotja.  Lonje- 
ta.  Parva  longia. 

LLOTÓS,  A.  adj.  Fangós.  Limoso.  Limosus. 

I.LOTOSITAT,  f.  ta  qualitat  de  llotós.  Limosi- 
dad.  Limositas,  alis. 

LLÓURER.  V.  n.  lléurer.  |1  voler. 

A  sÒN  LLÓURER.  À  su  alvedrio,  à  su  antojo,  d  su 
capricho.  Sui  juris  volunctas. 

LLOZO.  m.  CAP  gros. 

LLU. 


LLUBÍ.  ra.  llobí.  1. 

LLUCAR.  V.  a.  fam.  Guipar,  véurer  dissimula- 
dament, ó  ab  cuydado.  Atisbar,  coíumbrar,  ojear, 
amusgar,  y  alufrar  fam,  pr.  Ar.  Prospicio ;  oculos 
conjicere. 

LLUCAT,  p.  p.  Atishado.  Coospectus. 

LLUCER.  m.  ant.  Estrella  del  dia,  Lucero.  Lu- 
cifer,  i. 

LLUCH,  n,  p.  de  home.  Lucas.  Lucas,  se.  ||  re- 
nou. U  TiNO,  ACEBT.  ||  mel.  ingent  ,  vivesa. 

DONAR  ó  TENIR  LLUCH.  fr.  met.  Douar  mostras  é 
indicis,  Tener  traza;  darmueslra.  Indicaré. 

per  sant  LLDCH  MATARÀS  LO  PORCH  Y  LA  VEREMA  AL 

CUP.  ref.  fam.  Denota  que  per  aquest  temps  se  pót 
ja  matar  lo  porcb  y  que's  déu  bavér  veremat.  Por 
san  l.úcas  mala  lus  puercos,  y  tapa  tus  cubas.  Ut  sa- 
cra luxaderit  Lucjb,  sit  caidere  porcos  cura  libi, 
I  plenos  obdere  curacados. 

LLÚCIA,  n.  p.  de  dona.  Lucia.  Lucia,  ae. 

LLÚCIA,  n.  p.  de  bome,  Luciano.  Lucianus,  i. 

LLUCIAR.  V.  a.  LLOSAR. 

LLUCiAR  LAS  DENTS.  fr.  met.  Prcpaiaise  pera 
menjar.  Aguzar  los  dienies.  Praesenli  cibo  praipa- 
rari. 

LLUCIFER.  m.  Príncep  dels  dimonis.  Lucifer. 
Dffiïnoflum  prínceps,  |1  met,  Superbo,  maligne,  en- 
fadat. Lucifer.  Superbus,  maleflcus. 


CATALÀ.  lluí  103 

LLUCIFERÍ,  na.  adj.  Pertanyent  a  Llucifer. 
Lucifnino.  Ad  Satan  pertinens. 

LLIJDRIA.  f.  Quadrúpedo  anfibi  de  quatre  pams 
de  llarcb,  pardo  obscur,  de  cap  gran,  ulls  petits, 
cua  llarga,  y  'Is  dits  rebunits  ab  una  membrana. 
Nada  ab  més  facilitat  que  camina:  s'  alimenta  de 
peixos,  y  viu  à  la  vora  dels  rius  y  altres  depósits 
de  aygua  dolsa.  Nulra,  nulria.  Lulra,  a;.  ||  mel.  Se 
diu  de  la  dóna  viva,  aguda  y  prompta,  l'izpereia, 
sàtira.  Acer,  vivax  mulier. 

LLUENT,  A.  p.  a.  Lo  que  llu.  Lucienle,  relu- 
cienfe.  Fulgidus.  ||  clar  ,  pulit. 

FÉR  tornar  lluent,  fr.  Netejar,  posar  brillant. 
Lucir,  enlucir.  Purgo,  as. 

LLUENTÓ.  f.  Brillo,  resplandor  de  las  cosas 
brunyidas  ó  embarnissadas.  Brillantez  ,  lustre, 
brillo.  Nitor,  is, 

LLUER.  m,  Aucell  de  passada  que  baixa  de  las 
serras  en  octubre,  es  menor  que  un  canari ,  de  un 
verí  bermós,  y  la  corona  del  cap  negra  :  engabiat, 
lo  que's  logra  fàcilment  per  sór  pacíficb  y  manso, 
apenas  deixa  '1  caní  que's  bastant  agradable,  é 
imita  '1  dels  altres.  Lugano,  y  lujano.  ler.  Ligu- 
rinus,  i, 

LLUERNA,  f,  Claraboya.  Lumbrera.  Fenestella, 
a;.  11  Insecte  que  despedeix  de  nit  una  llum  moll 
clara.  Luciérnaga,  ÍMcerna,  nocíi/uca.  Cicindela,  a3. 
II  Peix  de  mar,  de  cap  gran,  lo  cos  rodó,  cónich, 
de  color  de  viola,  fosch  pel  llom,  blanquinós  pel 
ventre;  las  aletas  del  llom  dobladas;  y  Plínio 
diu  que  fa  llum  ab  la  llengua.  Lucerna.  Piscis  collu- 
cens, 

LLUERT.  m,  ler,  llangardaix. 

LLUERTER,  A.  adj.  S' aplica  à  laà  cabalcadu- 
ras.  PORUCH. 

LLUFA.  f.  Yentosilat  expel-Iida  sense  ruído, 
Follon,  zullon,  ventosidad.  Surda  veniosilatis  emis- 
sió. 11  Cua,  drapot  ó  cosa  semblant  que's  posa  ab 
una  agulla  als  vestits  dels  homes  ó  dònas  pera  bur- 
larse  de  ells,  Maza,  raho,  virote.  Cauda  à  tergo  ap- 
posita.  11  pi.  CATXüRROs.  ||  f.  fam.  puta. 

FÉR  llüfas  fr.  y 

LLUFAR.  v.  n.y 

LLUFARSE.  V.  r.  Llensar  alguna  venlosilat 
sense  ruído.  Follarse,  zullarse,  ventosear.  Venlris 
flatus  sine  strepitu  edere. 

LLUFRAR.  V.  a.  fam.  llucar. 

LLUICIÓ.  f.  lluisme. 

LLUIDÍSSIM,  A.  adj.  Lucidisimo.  Yaldè  lu- 
cidus. 

lluïment,  m.  Esplendor,  magnificència,  bri- 
llanlesa.  l.ucimiento,  resplandecimiento.  Magnificen- 
tia,aí.  11  resplandor. 

LLUIR.  V.  n.  Resplandir,  brillar,  despedir  llum 
de  sí.  Lucir,  relucir.  Luceo,  es.  1|  met.  Sobreixir, 
distingirse.  Lucir.  Emineo,  es.  |1  Manifestar  1'  ade. 
lantament,  riquesa,  ó  autoritat.  Lucir.  Emineo,  es. 
11  V.  r.  Quedar  bè  en  algun  a.ssumpto,  Lucir,  lu- 
cirse.  Eximium  se  probare. 


lOl 


LLUM 


DICCIONARI 


LLÜN 


LLUIR  ALGUNA  COSA  KN  l'ULL.  rcfr.  ant.  FÉR  MAL 
DE   ULLS. 

LLUIR  UN  CENS  ó  CENSAL.  fr.  Desempenyarlo.  Qui- 
tar  un  censo.  Redimo,  is. 

LLUISME.  m.  for.  Dret  que's  paga  al  senyor 
del  domini  directe  quants'  enagenan  las  possessions 
donadas  à  cens.  Laudemio.  Lauderaiura,  ii. 

lluït,  DA.  p.  p.  Lucido.  ||  adj.  Expléndit) 
magnífich,  graciós.  Lucido.  Splendidus,  magnifi- 
cus, 

LLUM.  f.  Resplandor,  claror,  lo  que  il-luniina 
Is  objectes.  Luz.  Lux,  cis.  ||  Candela,  llumenera  y 
qualsevol  llum  artificial  y  comunment  lo  gresol. 
Luz.  Làmpada,  ae.  |  mel.  Esplendor.  Luz.  Splen- 
dor,  is.  II  met.  La  guia  pera  enléndrer  ó  trobar  al- 
guna cosa.  II  Luz.  Lumen ,  inis.  ||  Coneixement- 
Luz.  Lumen,  inis.  ||  met.  Avís,  inspiració  Luz.  Lu- 
men, inis.  II  DIA.  II  pint.  Lo  punt  desde  ahont  s'  il- 
luminan  tots  los  objectes  pintats.  Luz.  Lumen, 
inis.  II  pi.  arq.  Finestras,  claraboyas,  y  tots  los  fo- 
rats per  ahont  entra  claror  en  un  ediflci.  Luces.  Fe- 
neslrae,  arum.  ||  lluminària. 

LLUM  DE  OLI.  Gresol.  Candil.  Lychmus  pensilis. 

LLUM  DE  RAHó.  'L  coneixement  que  tenim  de  las 
cosas  pel  discurs  natural  que'ns  distingeix  dels 
bruts.  Luz  de  la  razon.  Ratio,  nis. 

LLUM  PETITA.  Qualsevol  vas  ó  gresol  petit  que  s' 
hi  posa  oli  y  ble  pera  que  creme.  Candileja.  Yas- 
culum  olearium  alendo  lumini. 

LLUM  PRIMERA.  'L  resplandop  que  reb  inroedia- 
tament  del  cos  lluminós,  iw^  jjrímana.  Lux  pri- 
mària. 

LLUM  SEGONA.  'L  resplandor  que  resulta  de  la 
il•luminació  de  la  llum  primera.  Luz  secundaria  ó 
refleja.  Lux  secundaria. 

ALEGRAR  LAS  LLUMS.  fr.  Avivarlas,  ab  1'  alegra- 
dor  de  llums.  Alegrar  las  luces.  Luces  contorlo  pa- 
pyro  exculere. 

ALLÍ   ESTÍ   QUI    HO  VA   VÉURER,  Ó   QUI  FETA  LLUM. 

ref.  Explica  que  las  cosas  malas  se  procuran  fér 
ocultament,  pera  que  no's  pugan  descubrir.  Elcuar- 
to  falso  de  noche  pasa.  Mulla  nox  facinora  mala 
tegit. 

ALLÍ  ESTA  QUI  FETA  LLUM.  loc.  fam.  Dòna  à  enlén- 
drer que  lo  que  algú  diu  es  fals  ó  que  no's  pótave- 
riguar.  No  le  habeis  tenido  el pié  al  errar.  Non 
constat,  non  est  à  fide. 

APAGA  LLUMS.  Herba  que  naix  entre  'Is  blats,  la 
cama  es  llisa  y  prima  ,  la  flor  que  està  envers  la 
terra,  negra,  y  la  de  la  punta  de  un  blau  mòlt  viu, 
una  y  altra  rodona.  Matacandiles.  Arisarum,  i. 

DE  pocAs  LLUMS.  met.  De  poch  ingeni  ó  talent.  De 
cortos  alcances.  Exigui  ingenu, 

DONAR  k LLUM.  fr.  met.  Donar  à  la  estampa.  Sacar, 
dar  a  luz.  Librum  typis  mandare.  ||  parir. 

DONAR  LLUM.  fr.  Comunicarla  als  edificis.  Dar, 
comunicar  luz ;  alumbrar.  Lucem  praebere.  ||  met. 
Il-lustrar  1'  enteniment.  Dar  luz,  ilustrar  alum- 
brar. Mentem  ilustrare.  ||  met.  Donar  bon  exemple. 


Dar  luz,  dar  huen  ejemplo,  edificar.  Se  suosque  mo- 
res aliis  magnoperè  probare. 

EIXIR  A  LLUM.  fr.  Sér  produhida  alguna  cosa. 
Salir  à  luz.  In  lucem  prodire. 

FÉR  LLUM.  f.  Acompanyar  à  algú  en  alguna  ope- 
ració portant  la  llum  para  que  s'  hi  veja.  Alum- 
hrar.  Illumino,  as. 

PASSAR  LA  LLUM.  fr.  Penetrar  la  llum  per  algun 
cos  transparent.  Transparenlarse.  Translucere. 

PER  COMPTE  DE  DONAR  LLUM,  DÒNA  FUM.  ref.  Re- 
prèn al  que  en  lloch  de  donar  bon  exemple  '1  dò- 
na mal.  Sacar  humo  de  la  luz.  Fumum  ex  fulgore 
dare. 

SENSE  LLUM  NiNGij  UI  VÉU.  ref.  Deuota  lo  mòlt  que 
pót  r  interès.  Quieres  que  le  siga  el  can,  dale  cl  pan. 
Confer  tu  nummos  operans  sic  conferet  alter. 

SÉR  LA  LLUM  DELS  ULLS  DE  ALGÚ.  fr.  met.  S'  apli- 

ca  al  subjecte  mès  estimat.  Ser  la  niria  ò  la  lumbre 
de  sus  ojos  ;  ser  el  ojo  derecho  de  alguna;  querer  & 
alguna  coma  d  sus  ajos.  In  oculis  a liqüem  ferre. 

TRAURER  i  LLUM.  ÍV.  DONAR  A  LLUM. 

LLUMANEA.  m.  LLUM,  GRESOL. 

LLUMANERA  Ó  LLUMENERA,  f.  Espécie 
de  candelero  abun  ó  mès  brodis.  Velun.  Polimixus, 
lychnus,  i. 

LLUMANERADA.  f.  L'  oli  que  cab  de  una  ve- 
gada en  la  llumanera.  Candilada.  Oleum  quod 
lychnus  capit.  ||  Cop  de  llumanera.  Candt/a^o.Lycni 
ictus. 

LLUMENETA,  f.  LLUERNA.  2. 

LLUMENETAS.  f.  pi.  Las  gospiras  petitas  que 
quedan  quant  s'  apaga  un  paper.  Monjas.  Per  pa- 
pyrum  decursantesscinlillaí.  1|  pampallugas. 

LLUMENETAS  DE  SANT  TELM.  Las  que  apareixen  en 
la  cima  dels  arbres  de  las  embarcacions  en  las  tem- 
pestats, Càslar  y  Pólux ;  fuego  de  san  Telmo ;  hele- 
na.  Meteorus  igneus. 

LLUMINAR.  m.  Home  gran  en  virtut  y  doctri- 
na. Lumbrera.  Lumen,  inis, 

LLUMINÀRIA,  f.  Disposició  de  mòltas  llums 
ordenadas.  Iluminacion.  Illuminatio,  nis.  |  Lo  llum 
que  crema  nit  y  dia  davant  lo  santíssim  Sagrament. 
Luminaria.  Lampas  jugiter  lucens  in  templis.  ||  pi» 
Las  llums  que's  posan  en  los  balcons,  torres,  etc, 
en  celebritat  de  alguna  festa  pública,  Luminarias. 
Luminare,  is, 

MITJA  LLUMINÀRIA,  loc.  fam.  Curt  de  vista,  qui  hi 
véu  poch.  Cegarrita,cegato.  Strabo,  nis,  miops,  opis. 

LLUMINÓS,  A.  adj.  Clar,  brillant,  lluent.  Lu- 
minoso.  Luminosus. 

LLUNA.  f.  Lo  satél-lite  de  la  terra  à  la  que 
il•lumina  per  la  nit.  Luna.  Luna,  ae.  |1  L'efecte  que 
causa  la  lluna  en  los  boigs.  Luna.  Insania,  ae.  ||  Lo 
vidre  del  mirall.  Luna.  Lamina  cristal•lina.  ||  Cada 
una  de  las  golas  de  oli  ó  greix  quenadan  sobre  '1 
licor.  Ojo.  Jurea  luna.  ||  ter.  Pati  que  hi  ha  en  lo 
centro  del  edificis.  Luna.  Peryslilum,  i.  ||  quím.  Lo 
mateix  que  plata,  y  la  fan  passar  per  mòltagy  và- 
rias  operacions.  Lxina.  Argentum,  i. 


LLUN 


CATALÀ. 


LLÜS 


105 


"'-  iLUNA  CREIXENT,  La  lluna  desde  sa  conjuncció 
fins  que  fa  '1  ple.  Luna  crecienle.  Luna  crescens. 

i.LUNA  MENGCAM.  La  lluna  (losde  que  fa  '1  ple 
fins  à  sa  conjuncció.  Luna  menguante.  Luna  decres- 
cens. 

LLUNA  NOVA.  La  lluna  en  lo  temps  desa  conjunc- 
ció ab  lo  sol.  Luna  nueva;  novilunio.  Novilu- 
nium,  ii. 

LLUNA  PLENA.  Se  diu  quaut  se  véu  il•luminada 
tota  la  part  de  sòn  cos  que  mira  à  la  terra.  Luna 
llena,  luna  en  lleno,  plenilunio.  Pleniluniura,  ii. 

LLUNA  VELLA.  Quant  miova.  Luna  menguante. 
Deficiens  luna. 

DEIXAR  À  LA  LLUNA  DE  VALÈNCIA,  fr.  fam.  Burlar 
à  algú  en  lasesperansas  que  tenia.  Dejar  à  la  luna 
de  Valencià.  Spe  decipere. 

ESTAR  LA  LLUNA  EN  LO  PLE.  fr.  luet.  ab  que  's  sig- 
nifica que  algú  obra  com  un  boig  y  també  que  un 
boig  està  en  sòn  major  furor.  Estaria  luna  sobre  el 
horno.  Insania  laboraré. 

MITJA  LLUNA.  Trinxadora  en  forma  de  mitja  llu- 
na, y  també  s' aplica  à  altras  cosas  de  la  mateixa 
figura.  Media  luna.  Quod  lunatum  vel  cornicula- 
tum.  [j  for.  Fortificació,  lascarasdela  qual  nos  cu- 
bren.  Media  luna.  Lunatum  propugnaculum. 

QUEDARSE  A  LA  LLUNA  DE  VALÈNCIA,  fp,  met. 

Frustrarse  las  esperansas.  Quedarse  al  son  de  bue- 
nas  noches,  quedarse  à  la  luna  de  Valencià.  Inani 
spe  deludi. 

SEMBLAR  TALLAT  DE  MALA  LLUNA.  exp.  lUet.  DenO- 

ta  '1  mal  èxit  de  alguna  cosa  ó  1'  objecte  contrari 
à  lo  que  's  pretenia,  per  causa  de  nous  obstacles. 
Estar  hecho  en.  pecado.  Pravè  aliquid  factura  esse. 

TALLAT  DE  BONA  Ó  MALA  LLUNA.  loC.  S'  apHca  à  la 

fusta  que's  conserva  ó  malmet  segons  lo  temps  en 

Ijue  's  talla.  Corlado  de  buena  ó  de  mala  luna.  Luna 
■bservata  vel  inobservata  C£Esum  lignum. 
TENIR  LLUNAS.  fr.  fam.  Sentir  alguna  perlurba- 
ció  en  los  girants  de  la  lluna.  Tener  lunas.  Luna- 
ticum  esse. 

VÉURER  LA  LLUNA  EN  UN  COVE.  fr.  FER  VÉÜRER  LA 
LLEONA. 

LLUNACIÓ.  f.  Lo  curs  que  fa  la  lluna  en  un 
mes.  Lunarion.  Menstruus  lunae  cursus. 

LLUNAR.  m.  Taca,  senyal  natural  en  alguna 
part  del  cos.  Lunar.  Naevus,  i.  ||  adj.  Pertanyent  à 
la  lluna.  Lunar.  Lunaris. 

LLUNARI.  m.  Pronóstich,  calendari.  Lunario. 
Lunarium,  ii. 

LLUNÀTIGH,  CA.  adj.  Afectat  de  la  lluna.  Lu- 
ndlico.  Lunaticus. 

LLUNETA,  f.  arq.  Yuyt  que  's  fa  en  la  volta  ó 
büveda  pera  obrir  una  finestra.  Lunela,  luneto.  Lu- 
natus  fornix.  1|  En  los  tealros  los  sitis  inmediats  à 
las  taulas.  Luneta.  Lunata  sedes. 

LLUNY.  adj.  Apartat,  distant.  Lejano,  remoto. 
Longinquus.  |1  adv.  t.  11.  A  llarga  distància.  Léjos. 
Longè.  II  m.  La  vista  que  té  alguna  persona  ó  cosa 
mirada  de  alguna  distància;  y  així  's  diu:  aquesta 


cara  té  bon  lluny  ó  té  mal  lluny.  Léjos.  Prospec- 
tus,  aspeclus.  ||  pi.  pint.  Lo  punt  de  vista  que  té 
una  pintura  mirada  desde  certa  distància.  Lejos. 
Prospectus,  us.  I  Lo  que  està  pintat  en  dirainució. 
Léjos.  Perspectiva;  dislantia. 

BON  LLUNY.  pint.  Buen  léjos.  Conspectus  procul 
egregius. 

DE  LLUNY.  A  distància.  De  léjos,  desde  léjos. 
Eminús. 

DE    LLUNYAS   TERRAS   LLARGAS    MENTIDAS.  ref.  De- 

nota  que  se  solen  dir  mòltas  mentidas  parlant  de 
terras  que  estan  mòlt  lluny,  per  sér  difícil  1'  ave- 
riguarho.  A  luengas  vias,  luengas  mentiràs.  Fama 
ut  crescit  iens  sic  et  mendacia  crescunt. 

ESTAR  MÒLT  LLUNY.  fr.  mct.  ab  laqual  s'  expres- 
sa que  alguna  cosa  no  es  veritat.  Estar  muy  léjos, 
distar  mucho.  Procul  esse. 

POCH  A  POCH  ANIREM  LLUNY,  ref.  DE  GOTA  EN  GO- 
TA, etc. 

LLUNYAMENT.  m.  ant.  Extenció,  distàacía. 
Alongaml•lnto.  Productio,  nis. 

LLUNYAR.  v.  a.  ant.  allunyar. 

LLUNYAR8E.  V.  r.  ALLUNYARSE. 

LLUNYAT,  DA.  p.  p.  ALLUNYAT. 

LLUNYÀRIA.  f.  Distància.  Lejania.  Distan- 
cia, cB. 

LLUNYEJARSE.  V.  r.  ant,  allunyarse. 

LLÚPIA.  f.  Tumor  dur  y  glandulós.  Lupia,  lo- 
banillo.  Lupia,  ».  ||  La  del  cap.  Talparia,  topina- 
ria.  Tumor  quidain  in  capite,  ||  met.  Cuydado  que 
atormenta.  Pesar,  pesadumbre.  Dolor,  is,  molès- 
tia,  86. 

LLÚPOL.  m.  Planta  de  fullas  encontradas  y 
semblants  als  pàmpols  del  cep,  las  flors  quasi  ver- 
das.  S'  emplea  en  la  composició  de  la  cervesa,  y  li 
comunica  sòn  gustet  amarch,  Lúpulo,  hombrecillo. 
Salictarius  lupus,  lupulus,  i. 

LLUQUET.  ra.  Tros  de  caramuixa,  etc.  ensofrat 
pera  encéndrer  llum.  Pajuela,  sulfonete,  luquete. 
Sulfuratum,  i.  j]  Trosset  de  llimona  ó  taronja  que's 
tira  al  vi.  Luquete.  Cilrei  mall  vino  infusum  frus- 
tulura. 

LLUQUET  de  bribó.  Cordill  tot  ensofrat  que  també 
serveix  pera  encéndrer  llum,  Pajuela,  sulfonete, 
luquete.  Sulfuratus  funiculus. 

LLUR.  ter,  pron,  possessiu  igual  al  genitiu  de 
ELLS  ó  de  ELLAs.  Su,  sus.  Suus,  eorum,  illorum. 

LLUREA.   f.   ant.  LLIBREA. 

LLURIGADA.  f.  llorigada,  1,  y  2, 

LLURIGÓ.  m.  d.  llodrigó. 

LLURIGUERA.  f.  llodriguera. 

LLU8.  m.  Peix  de  alguns  dos  peus  de  llarch,  de 
color  negre  cendrós,  y  '1  ventre  blanch,  carn  blanca, 
mòlt  saludable  y  sabrosa.  Merluza,  pijota.  Asellus, 
merlus,  i.  ||  met.  fam.  tonto. 

LLUS  BARRUT.  Pcix  de  mar  que  creix  fins  à  cosa 
de  un  pam  y  mitj  de  llarch :  té  '1  cap  xalo,  tres  ale- 
tas  en  lo  llom,  una  barreta  en  la  barra  de  baix  y'l 
cos  transparent.  Faneca.  Asellus  barbatus. 


■^ 


106 


LLÜS 


DICCIONARI 


LjLÜY 


LLUSGO,  A.  adj.  Qui  mira  malamenl,  ó  no  hi 
véu  mòlt.  Cegajoso,  cegaloso,  cegarrita.  Lusciosus. 

LLU8GOSITAT.  f.  Malaltia  grave  ó  defecte  en 
la  vista.  Ceguera,  ofialmia.  Luscisio,  nis,  lippitu- 
do,  inis. 

LLUSSÀ,  NA.  adj.  Alegre,  trempat,  divertit. 
Retozon,  lozano.  Festivus.  ||  bürló,  insolent. 

LLUSTRAGIÓ.  f.  ant.  Purificació  per  medi 
dels  sacrificis.  Luslracion.  Lustratio,  nis. 

LLUSTRAL.  adj.  Pertanyent  à  la  llustració. 
Luslral.  Lustricus. 

LLUSTRE,  m.  Brillo  de  las  cosas  brunyidas. 
Lustre.  Nilor,  is.  |  met.  Glòria,  honor,  esplendor, 
noblesa.  lMS(r«.  Goria,  a?.  ||  Lo  brillo,  llisura  y 
aparell  que  queda  en  las  pessas  de  roba  per  haver- 
las  prempsadas.  Prensado.  Pannorum  expolitio 
praeli  ope. 

DONAR  LLUSTRE,  fr.  ENLLIT9TRAR. 


ENTRE  DOS  LLUSTRES,  m.  adv.  Al  ferstí  plar  d  al 
ferse  fosch.  £nlre  dos  luces.  In  crepusculo. 

pÉRDRER  LO  LLUSTRE,  fr.  Se  diu  de  las  robas 
quant  deixan  de  tenir  lo  brillo.  Chafarse.  Nitorem 
amraittere. 

LLUSTRÓSj  A.  adj.  Lo  que  té  llustre.  Lustroso. 
Nitidus,  lucidus. 

LLüSTROSAMENT.adv.  m.  Ab  lluiment.  Lus- 
irosampnte.  Splendidè,  lucidè. 

LLUXÚRIA.  f.  LUXiJRU. 

LLUXURIÓS,  A.  adj.  LUXURIÓS. 

LLUYTA.  f.  ant.  Pelea,  desafio.  Lucha.  Luc- 
ta,  ae. 

LLUYTADOR,  A.  m.  y  f.  aot.  Qui  llúyla.  Lu- 
chador.  Luctalor,  is. 

LLUYTAR.  v.  n.  ant.  Pelear,  desafiarse.  Lu- 
char,  pelear.  Lucler,  aris.  |  ant.  combItrer,  bre- 
gar. 


MA 


CATALÀ. 


lU 


107 


M.  Catorzena  lletra  del  abecedari,  y  la  onzena 
de  las  consonants.  Es  semivocal,  la  llabial  mès 
assenyalada,  perquè  sa  pronunciació  's  forma  fora 
de  la  boca  obrint  de  cop  los  llabis  aprelats;  y  corre 
clara  y  distinctament  ab  totas  las  vocals  sens  in- 
terrupció de  altras.  S'  ha  de  escríurer  en  llocb  de 
la  n  abans  de  b,  y  p.  Los  mecenis  portavan 
aquesta  lletra  en  sos  escuts  y  en  sos  estandarts  ó 
insígnias,  com  inicial  de  sòn  nom.  Com  lletra  nu- 
merat val  mil ;  y  anlíguament  posanthi  una  ralla 
sobre  valia  un  milió:  en  la  astronomia  y  altras 
ciéncias  semblants,  denota  '1  mitj  dia.  Es  abrevia- 
tura de  Magestat,  y  de  mestre  títol  de  religiosos, 
en  las  monedas  é  inscripcions  romanas  M  signiQca 
Marco  ó  Màrio:  MAM  Mamerco:  3IEM  Méranio.  En 
fastos  y  anals  MFGN,  significa  Marci  Filius  Gayne- 
pos.  Ms,  vól  dir  manuscrit. 

MA. 

MA.  f.  Part  del  bras  desde  la  munyeca  fins  al 
extrem  dels  dits.  Mano.  Manus,  us.  p  Lo  costat  ó 
part  dre!a  ó  esquerra  respecte  de  la  situació  de 
altra  cosa.  Mano,  lado.  Manus,  us.  ||  Entre  rellot- 
gers pessa  de  ferro  que  serveix  pera  detenir  pro- 
porcionadament  al  temps  la  roda  derencontre,  de 
modo  que  sens  ella  s'  acabaria  la  corda  de  30  ho- 
ras  V.  g.  en  un  minut.  Paletilla,  paleta.  Manus, 
us.  I  Capa  de  color  ó  barnís  que's  dóna  à  alguna 
cosa.itfano.Incrustatio,nis.  ||  PossessióactualjCom: 
la  carta  arribà  à  las  sevas  mans.  Mano.  Manus,  us. 
II  Lo  plech  de  23  fullas  de  paper,  que  es  la  vinte- 
na part  de  una  rayma.  Mano.  Scapus,  i.  ||  mús.  es- 
cala. II  Cada  vegada  que's  perfecciona  ó  corretgeix 
una  obra.  Mano.  Correclio,  nis,  manus,  us.  ||  Po- 
der, facultat,  àrbitre,  disposició.  Mano.  Potestas, 
atis.  II  met.  Indústria,  habilitat.  Mano.  Callidilas, 
ars,  lis.  II  Medi  ó  empenyo.  Mano.  Manus,  us.  1|  Fa- 


vor, valiment,  protecció.  Mana.  Auxilium,  patroci- 
niura,  ii.  II  Cada  donada  ó  passada.  Mano.  Integra 
lusio.  II  Lo  primer  en  orde  dels  que  Jugan.  Mano. 
Primus  in  ludo.  ||  La  persona  que  s'  encarrega  de 
alguna  cosa.  Mano.  Manus,  us.  ||  trompa  db  elb- 
FANT.  II  Sort,  classe,  com:  gent  de  baixa  ma.  Ralea, 
raza.  Genus,  eris.  ||  Ma  figurada  en  los  llibres  pera 
senyalar  alguna  cosa  notable.  Manecilla.  Manus, 
us.  II  Estil,  modo.  Mano.  Manus,  us,  stilus,  i.  || 
pron.  possessiu.  Mi,  mia.  Mea.  ||  Contracció  de  me 
HA.  II  Amo  posseedor,  com :  aquesta  heretat  ha  mu- 
dat de  MA.  Duem,  amo,  mano.  Herus,  dominus,  i. 
II  pi.  Traball  personal,  habilitat,  primor  de  una 
obra.  Manos.  Manus,  us.  ||  Traball  que's  paga  per 
la  obra  que  s'  ha  fét.  Manos,  hechuras.  Operai 
mercès. 

MA  AMA.  loC.  CAPA  CAP. 

MA  cosTKRA.  La  ma  de  paper  que's  posa  à  cada 
cap  de  la  rayma,  y  sól  sér  de  fulls  larals.  Mano 
costera.  Slruis  papyraceae  scapus  collateralis. 

MA  DE  JÚDAS.  met.  APAGALLUMS. 

MA  DE  MORTER.  La  massa  pera  picar  sal,  etc.  Ma- 
no, mano  del  aímirez  ó  mortero,  majadero,  maza. 
Pistillum,  i. 

MA  DE  SANTA  MARIA.  AGRIPALMA. 

MA  FORTA.  La  gent  armada  pera  fer  executar  lo 
que'l  julge  mana.  Mano  fuerle.  Armala  manus. 

MA  MESTRA  Ó  EXERCITADA.  'S  diu  dcl   qui  CS  hàbil 

y  exercitat  en  alguna  cosa.  Mano  ducha,  diestra, 
hàbil,  maeslra.  Manus  perita. 

MA  MORTA.  MANS  MORTAS.  ||  ant.  SERVITUT. 

MA  PER  MA.  m.  adv.  pera  explicar  que  dos  van 
agafats  per  la  ma.  Asidos  de  las  manos.  Apprehensa 
mutuò  manu. 

MA  SOBRE  MA.  Dcuota  que  algú  està  sense  fér  res. 
Mano  sobre  mano,  con  los  brazos  cruzados,  con  las 
manos  sobre  el  seno.  Manibus  sub  pallio. 

MA  TERCERA,  p.  U.  SEGRESTADOR. 


108 


MA 


DICCIONARI 


MA 


MANS  1  LA.  OBRA.  exp.  pera  animar  ó  incitar.  Ma- 
nos  d  la  obra.  Rem  incipite. 

MANS  GANXUDAS.  LLARCH  DE  UNGLAS. 

MANS  MORTAs.  Cada  una  de  las  personas  ó  corpo- 
racions en  las  quals  se  perpetua  'I  domini  de  las 
fincas,  perquè  no  poden  enagenarlas.  Ta  Is  són  las 
comunitats.  Manos  muertas.  Caducariae  legis  pe- 
remptoris clientes. 

MANS  SAL  VAS.  m.  adv.  met.  Sense  cap  perill,  sen- 
se '1  mès  mínim  risch,  ab  tota  seguretat.  À  man- 
salva,  ó  d  salva  mano,  &  manos  lavadas,  Absque 
discrimine,  tutè. 

AB  LA  MA  ESQUERRA.  UI.  adv.  Al  revés  de  com  de- 
via ferse.  À  zurdas.  Sinistra  raanu,  praeposterè. 

AB   LAS  DOS  MANS,  Ó  AB  TOTAS  MANS.    exp.  fam.  S' 

aplica  al  qui  en  un  negoci  de  interès  de  dos,  pro- 
cura tràurer  profit  de  tots  dos.  Con  ambas  manos, 
ó  dos  manos.  Uberrimè.  ||  met.  1  mans  besadas. 

AB  LAS  mans  al  CAP.  loc.  Ab  dany,  píirdua  ó  des- 
ayre  en  algun  negoci  ó  pretensió.  Con  las  manos  en 
la  cabeza,  infelizmenle.  Improsperè. 

AB  las  mans  PLEGADAS.  M\  SOBRE  MA. 

AB  LAS  MANS  vüYDAS.  m.  adv.  mel.  Ab  los  verbs 
anarsen,  tornarsen  y  altres  semblants  significa  no 
haver  logràt  lo  que's  pretenia.  Con  las  manos  va~ 
cias.  Fruslratis  votis. 

AB  MANS  GODiciosAS.  m.  adv.  Ab  presíesa.  Ansio- 
samente,  con  mano  avara.  Avidissimè. 

AGAFAR  PER  LA  MA.  fr.  quB  evprcssa  la  acció  de 
agafar  ab  la  ma  la  de  un  altre  à  fi  de  dirigirlo  ó 
sostenirlo  com  se  sól  en  las  criaturas.  Tomar  por  la 
mano.  Manum  manu  apprehendere. 

A  LA  MA  DE  DÉU.  cxp.  que  denota  la  determina- 
ció ab  que  s'  empren  alguna  cosa.  À  la  mano  de 
Dios.  Manus  operi  admoveamus. 

ALLARGAR  LA  MA.  fr.  Posarla  extesa  ó  plana.  Alar- 
gar,  tender  la  mano.  Protendo,  is.  1|  met.  Sér  cari- 
tatiu. Alargar  la  mano.  Alicui  subvenire. 

ALSAR  LA  MA.  fr.  mct.  Attienassar  ab  la  ma  alta. 
Alzar  ó  levanlar  la  mano.  Manu  minitare.  ||  met. 
ALSAR  LO  DIT.  ||  Deixar  lo  comensat.  Alzar  ó  levan- 
lar la  mano.  Ab  incepto  desislere. 

ALSAR  LAS  MANS  AL  CEL.  fr.  Suplicar  à  Dèu.  Le- 
vanlar las  manos  al  cielo.  Manus  ad  deos  tendere, 
ad  ccelum  levare. 

k  MA.  m.  adv.  A  punt.  A  la  mano.  Ad  manum,  in 
promptu.  (I  pi.  Prop.  À  mano,  d  la  mano.  Propè,ad 
manum.  ||  pi.  A  fuerza  de  brazos.  Summo  labore. 

A  MANS  BESADAS.  m.  adv.  Ab  mòlt  gust.  De  mil 
amores,  d  dos  manos.  Libentissimè. 

i  MANS  JUNTAs.  Ab  humilitat.  Se  diu  ab  los  verbs 
PREGAR,  DEMANAR  y  altrcs  semblants.  Con  el  mayor 
encarecimiento.  Per  precem. 

k  MANS  PLENAs.  m.  adv.  Abundantment.  A  manos 
llenas.  Plenis  manibus. 

ANAR  A  LA  MA.  fr.  met.  Impedir  que  algú  execu- 
le  alguna  cosa.  Ir  à  la  mano.  Coerceo,  cohibeo,  es. 

ANARSEN  A  LAS  MANS  DEL  LLOP.    fr.   met.   S'  aplica 

als  que  imprudentment  s'  exposan  à  algun  perill. 


El  dnsar  de  Cantipalo  que  salió  al  lobo  al  camino. 
Obvius  ecce  lupo  temerarius  agnus. 

ANAR  k  LA  MA.  fr.  met.  Conlenirse,  moderarse. 
Irse  d  la  mano.  Abstinere,  temperaré  sibi  in  ali- 
qua  vel  ab  aliqua  re. 

ANAR  DE  MA  EN  MA.  fr.  Passar  una  cosa  de  uns 
à  altres.  Andar  de  mano  en  mano.  Per  omnium  ma- 
nus volilare. 

ANARSEN  AB  LAS  MANS   AL    CAP.  fr.  mCt.   Eixir  CS- 

carmentat  ab  desayre.  Irse  con  las  manos  en  la  ca- 
beza. Improsperè,  adversè  evadere. 

ANARSEN  ENTRE  LAS  MANS.  fr.  Desaparéixcr  lo  que 
's  tenia.  Irse  de  enlre  las  manos.  Inopinato  abire. 

ANARSEN  DE  LA  MA.  fr.  Càurer  de  ella.  Caerse, 
deslizarse  de  la  mano.  E  manibus  excidere. 

ANARSENHi  LA  MA.  fr.  Excedirse  en  la  quantitat 
de  alguna  cosa  que's  dóna  ó  barreja  abalira;y 
així  quant  la  vianda  es  salada  diliem:  à  la  cuynera 
SB  n'  ui  ha  anat  la  ma.  írsele  d  una  de  la  mano. 
Modum  excedere. 

ARRIBAR  A  LAS  MANS.  fr.  met.  Renyir  à  cops.  Ve- 
nir, llegar  d  las  manos.  Pugnaré,  manus  conserere. 

CARREGAR  ó  APRETAR  LA  MA.  ír.  Rcp^ndrcr  ab 
molla  severitat.  Cargar,  apreiar  la  mano.  Acerbè 
arguere.  1|  Insistir  ab  emp^njo.  Cargar  la  mano. 
Inixè  insistiré.  ||  Tirar  massa  espicies  en  algun 
guisat.  Cargar  la  mano.  Immoderaiè  profundere. 
(I  Exedir  en  los  preus  ó  drets  deguts,  ó  defraudar 
aigunas  quaniiiats  ó  porcions.  Eincar,  meter  la 
uiia.  Preiio  defraudaré. 

CAüRER,  DONAR  EN  BONAS  MANS.  fr.  Ycnir  à  parar 
una  cosa  en  poder  de  un  home  de  bè.  Caer  en  bue- 
nas  manos.  In  integras  manus  incidere. 

.  CAÜRER  EN  MANS  DE  LA  JUSTÍCIA,  Ó  DELS  ENEMICHS. 

fr.  Ser  pres  per  la  justícia  ó  pels  enemichs.  Caer 
en  manos  ó  poder  de  la  juslicia  ó  de  los  enemigos. 
In  juslitiiB  vel  hostium  polesíalem  incidere. 

CLÓURER  ó  APRETAR  LA  MA.  fr.  Sér  mesquí.  Cerrar 
la  mano.  Praíparcum  esse. 

CÓRRER  PER  MA  DE  ALGÚ.  fr.  Eslar  algú  encarregat 
de  alguna  cosa.  Córrer  por  mano  ó  de  cuenta  de  al- 
guno.  Alicujus  fidei  negotium  concreditum  esse. 

CURT  DE  MANS.  Poch  cxpedit  cn  lo  traball.  Corlo 
de  manos.  Tardus. 

DAR  A  LA  MA.  fr.  Scrvir  ab  puntualitat  los  male- 
terials,  pera  que  'Is  traballadors  pugan  irabaliar 
contínuament  sense  móurerse  del  puesio.  Dar  à  la 
mano.  Abundè  minislrare. 

DAR  DE  MA.  fr.  iTiet.  Dcspreciar,  abandonar.  Dar 
de  mano.  Rejicio,  is. 

DE  GRAN  ó  BAIXA  MA.  De  alt  ó  baix  naixement.  De 
alta  ó  baja  clase,  suerie,  condicion,  eslado,  esfera. 
Nobile  aut  ignobile. 

DEIXAR   ANAR  Ó  CAURER   DE  LA  MA.    fr.  Afluixar  la 

ma  desprenentla  de  allò  que's  tenia  agafat.  Sollar. 
Dimitto,  is. 

DEIXAR  Ó  POSAR   EN  LA   MA  Ó  EN  LAS   MANS  DE  ALGÚ 

ALGUN  NEGOCI  ó  INTERÈS,  fr.  Confiai'lo  à  sòn  cuyda- 
do.  Poner,  dejar  alguna  cosa  en  manos  de  alguno; 


MA 


CATALÀ. 


MA 


losr 


i' 


i 


entregarse  en  brazos  de  otro.  Aliquid  aïicui  com- 
mendare,  commilere. 

DEIXAT  DE  I.A  MA  DE  DÈU.  loC.  Olvidat  dC  laS  obli- 

cions  de  cristià.  Dejado  de  la  mano  de  Dios.  In 
tia  praBcepg. 

DE  LA    UNA    MA  AL  ALTRA.  líl.  adv.  ExpHca  fo  ga- 

nancia  feia  en  breu  temps  per  haverse  venut  in- 
mediatament  lo  que  s'  havia  comprat.  Demà  mano 
d  oira.  Prima  traditione  veí  commutatione,  tempe- 
ris puncto. 

DE  LLARGA  MA.  ïü.  adv.  De  mòlt  temps  passat. 
Mucho  tiempo  ha.  Jara  pridem. 

DE  MA.  m.  adv.  Dit  quant  se  reb  una  cosa  inme- 
dialamenl  de  altre.  De  mano.  Ex  manu.  j]  S'  aplica 
SL  lo  que  està  fét  per  art.  A  mano.  Artificiosè. 

DE  MA  ARMADA.  UI.  adv.  Ab  tot  cmpenvo  y  reso- 

ció.  De  mano  armada.  Totís  viribus  inixè. 

DE  MA  EN  MA.  m.  adv.  De  uns  à  altres.  De  mano  en 
^úano.  De  manu  in  manum.  ||  Per  tradició.  De  mano 
en  mano.  Per  tradilionem. 

DE  MA  ó  MANS.  exp.  De  part  de  qui'ns  vé  alguna 
cosa.  De  manos.  Ev  alicujus  manibus. 

DE  MANS.  loc.  Del  poder.  De  manos.  Ex  poteslate. 

DE  MANS  Y  DE  PEUS.  m.  adV.  DE  FORT  Y  DE  FERM. 

DE  MA  Y  DE  PLOMA.  loc.  Se  diu  del  escrit  fét  de 
pròpia  mà.  De  la  mano  y  pluma.  Propria  mami. 

DE  PRIMERA  MA.  m.  adv.  De  primera  compra  ó 
venda.  De  primeramano.  Ex  prima  manu,  ex  fonte. 

DÉSCAHBEtíAR   LA  M\  SOBRE    DE    ALGÚ.    fr.  PegarÜ. 

Descargar  la  mano.  Piecto,  is. 

DESCLÓURERÓ  DESPLEGAR  LAS  MANS.  fr.  Estlrar  loS 

dits  que's  tenian  plegats.  Abrir  las  manos.  Digitos 
decossatos  aperire. 

DE  SEGONA  M\.  tü.  adv.  De  revenedor.  De  segunda 
mano.  Ex  à  propola. 

DESFERSE  ó  ESCAPARSE  ENTRE  MANS.  fr.    ab  la  qual 

se  pondera  la  facilitat  ab  que  alguna  cosa  s'  espat- 
lla ó  malmet.  Deshacerse  alguna  cosa  entre  las  ma- 
nos. Facilè  profund  i. 

DONAR  EN  MA.  fr.  Eutregar  en  própias  mans.  En- 
tregar,  poner  enpropias  manos.  Ipsi  tradere. 

DONAR  LA  MA.  fr.  Preferir  à  altre  pera  que  fassa  ó 
diga alguna  cosa.  Dar  la  primacia,  dar  mano.  Pri- 
raas  alicui  concedere.  ||  Ajudar,  amparar.  Dar  la 
mano;  poner  d  alguno  en  zancos.  Patrocinio  alicui. 

Esse.  II  AGAFAR  PERLA  MA.  U  CASARSE. 

DON'AR  LAS  MANS.  fr.  CONSENTIR.  ||  Rendirsc,  con- 
fessarse  vensut.  Dejarse  vèncer,  ceder  la  palma.  Ce- 
0,  is. 

DONAR  LA  ÚLTIMA  MA.  fr.  mct.  Perfcccionar  una 
ttbra.  Dar  Ict  última  mano,  pincelada  ó  retoque.  Opus 
iperficere. 

DONAR  MA  Y  PARAULA,  fr.  Explica  la  major  forsa 
de  una  promesa.  Dar  palabra  y  mano.  Fidem  obli- 
garé, obstringere.  ||  Donar  paraula  de  casament. 
Dar  palabra  y  mano.  Fulurus  nuptias  sponderi, 
stipulari. 

DONARSE  LAS  MANS.  fr.  Eucaixar.  Darsc  las  manos. 
Dexteram  dare.  ||  Anar  alguns  agafats  per  ellas. 

TOMO   II. 


Trabarse,  asirse  de  las  manos.  Manus  inserere.  J 
met.  que  s'  aplica  à  las  parts  de  un  tot  que  guar- 
dan  armonia  y  orde.  Darse  las  manos.  Conjungi.  || 
Tenir  algú  las  maleixas  qualitats  ó  sort  que  altre. 
Comunmentse  pren  en  mala  part.  Darse  las  manos. 
Ejusdem  furfuris  esse. 

DONAR  UNA  SOTA  MA.  fr.  fam.  Sobomar  ab  diuers. 
Untar  las  manos  ó  el  carro.  Pecunia  corrumpere. 

EN  BONÀS  MANS  ESTA   'l  PANDERO.  CXp.  DCOOla  ({Ue 

alguna  cosa  està  encarregada  à  algú  que  es  capàs 
pera  desempenyarla  bè.  Està  el  pandero  en  manos 
que  le  sabrdn  bien  tocar.  Proba  matèria  improbum 
incidit  artificera. 

ESCAPAR  DE  LA  MA.  fr.  Càurcr  de  ella  impensada- 
ment alguna  cosa.  Irse  de  la  mano.  É  manibus  exci- 
dere. 

ESCAPAR  LA  MA.  fr.  ANArSENHI  LA  MA. 

ESTAR  k  LAS  MANS.  fr.  Combàtreise ,  peíear.  Venir 
d  las  manos.  Adversi  exercilus  congredi. 

ESTAR  EN  BONAS  MANS.  fr.  Estar  alguna  cosa  en- 
carregada à  persona  capàs  y  de  confiansa.  Caer  en 
buenas  manos.  Dexteris  manibus  commissum  esse. 

ESTARSE  AB  LAS  MANS  À   LA    BUTXACA,  Ó  PLEGADAS, 

ó  LA  UNA  SOBRE  LA  ALTRA.  fr.  Estar  scnse  fér  res.  Es- 
tar mano  sobre  mano,  ó  con  las  manos  cruzadas  ò 
con  las  manos  en  el  seno.  Oliosum  esse,  ferias  agere. 

ESTAR  TOT  EN  LA  MA.  fr.  Estar  tot  à  punt.  Estar  d 
la  mano.  Propè  adesse. 

FÉR  ANAR  LAS  MANS.  fr.  Fér  movimcut  de  mans 
pera  acompanyar  las  paraulas.  Manolear.  Manum 
motu  aliquid  significaré.  ||  Traballar  depressa.  Me- 
near  las  manos,  los  pulgares,  las  munecas.  Drligen- 
ter  laboraré. 

FÉT  AB  LA  MA.  fr.  Fét  à  posla,  de  propòsit.  Hecho 
d  la  mano.  Ex  compacto. 

FICAR  LA  MA  AL  CANTER.  fr.  Tiàurcr  la  bolleta 
pera  la  sort.  Meler  la  mano  en  el  edntaro.  Sortein 
ejicere. 

GUANYAR  PER  MA.  fp.  met.  Auticiparse  à  altre  en 
fér  ò  lograr  alguna  cosa.  Ganar  por  la  mano.  Ali- 
quem  prjEvenire  tempore. 

HAVÉR  CAYGÜT  1  LAS  MANS  DEL  LLOP.  fr.  Ab  qUC  S 

expressa  que  alguna  cosa  ha  vingut  à  poder  de  qui 
no  la  deixarà  anar,  y  serà  difícil  recobraria.  Estar 
en  papo  de  buitre.  Yulturi  passerem  tradilum  esse. 

INJECIR  LAS  MANS.  fr.  POSAR  LAS  MANS  SOBRE. 

JUGAR  DE  MANS.  fr.  met.  yfam.  Enjogassarse  do- 
nanlse  cops  ab  las  mans  ó  aparenlantho.  S'  entén 
especialment  entre  homes  y  donas.  Jugar  de  manos. 
Lascivio ,  is. 

LA  MA  AL  PIT  Y  LA  CAMA  AL  LLIT.  Pefr.  LO  BRAS  AL 
PIT  Y  LA  CAMA  AL  LLIT 

LA  UNA  MA  RENTA  LA  ALTRA  Y  LAS  DOS  LA  CARA.  PCf. 

Denota  que  déu  sér  mútiio  '1  socorro.  La  una  mano 
lava  la  otra  y  las  dos  la  cara.  Manus  maHuin 
fricat. 

LAS  MANS  k   LA  FILOSA  Y    'lS  ULLS  À  LA  PORTA.  rcf. 

Reprèn  als  qui  fan  una  cosa  y  atenen  à  altra.  Quien 
mucho  mirapoco  hila.  Fojuiina  spectalrix  non  est 

14 


110  MA  DICCIONARI 

bene  seduïa  netrix.  Multum  oculos  versans ,  male 
versat  femina  fussum. 

LLANSAR  MA  DE  ALGUNA  COSA.  ff.  Yalérsen,  servir- 
sen.  Echar  mano.  Aliquo  uti. 

LLARCH  DE  MANS.  Qui  ab  poch  temps  fa  mòlta 
feyna.  Largo  de  manos.  Expedilus,  proniplus.  || 
met.  Peguisser,  qui  ofèn  ab  las  mans.  Largo  de 
manos.  Pugnis  factiosus.  ||  llarch  de  unglas. 

LLIGAR  DE  MANS.  fr.  Estfényer  las  mans  à  algú 
ab  una  lligadura.  Maniatar.  Manus  ligare.  |  Impe- 
dir à  algú  que  fassa  alguna  cosa.  Atar  las  manos. 
Cohibeo,  es. 

LLiGARSE  LAS  MANS.  fr.  Privarse  la  lliberlad  per 
alguna  promesa  ó  vot.  Atarse  las  manos.  Promissis 
ligari,  adstringi ;  voto  teneri,  obligari. 

LLISCAR  DE  LAS  MANS.  fr.  ANAKSEN  DE  LA  MA. 

MIRAR  LAS  MANS  k  ALGÚ.  fr.  Obscrvar  cuydadosa- 
ment  la  conducta  de  algú  en  los  negocis  que  ma- 
neja. Mirar  las  ó  d  las  manos,  no  perderlo  de  vista. 
Aliquem  sollicitus  observaré. 

MUDAR  DE  MA.  fr.  met.  Mudar  de  pueslo.  Mudar 
de  lugar.  Loca  mulare.  ||  Passar  un  negoci  de  una 
persona  à  altra.  Mudar  de  mano.  Negotium  inalium 
transferre.  |  Passar  una  propietat  à  altre  amo.  Mu- 
dar de  mano.  Prsedium  alterius  dilionis  fieri. 

NO  DEIXAR  DE  LA  MA.  fr.  Tenir  sempre  en  ella  al- 
guna cosa.  Ao  sollar  de  la  mano:  no  caérsele  à  al- 
guno  alguna  cosa  de  entre  las  manos.  Prae  manibus 
semper  habere. 

NO  DEIXAR  MA,  T  NO  DEIXARHO  DE  LA  MA,  Y  NO  DEI- 

XARNE  MA.  fr.  Continuar  alguna  cosa  ab  empenyo  y 
sens  interrupció.  No  dejarlo  de  la  mano.  Insistere 
operi. 

NO  PÉRDRER  MÉS  QUE  LAS  MANS.  expr.  jocosa  que 
s'  usa  quant  se  trenca  alguna  cosa,  la  matèria  de 
la  qual  es  de  poquíssim  ó  de  ningun  valor,  y  no's 
pót  compóndrer,  pera  significar  que's  va  pérdrer 
quant  hi  havia  que  pérdrer.  No  perder  mas  que  las 
hechuras.  Operis  pretium  conimittere. 

NO  SABER  ALGÚ  AHONT  TÉ  LA  MA  DRETA.  fr.  met. 

Sér  mòlt  ignorant.  No  saber  cual  es  su  mano  dere- 
cha,  ó  cuantas  son  cinco.  Omninó  ignarum  esse. 

NO  TENIR  PROU  MANS.  fr.  ludica  que  algú  no  tin- 
drà valor  de  executar  la  amenassa  que  fa.  No  ser 
hombre  para  alguna  cosa.  Expers  virlutis.  1)  Apres- 
surarse  massa  en  la  execució  de  alguna  cosa.  No 
darse  manos  à  una  cosa.  Anxiè  inniti. 

PARAR  LA  MA.  fr.  Allargaria  demanant  alguna 
cosa,  AÏargar  la  mano.  Manum  porrigere.  ||  met 
Admétrer  regalos  y  presents.  Abrir  las  manos.  Mu- 
neribus  capi ;  obnoxius  esse. 

PARLAR  PER  LAS  MANS.  fr.  Figurar  ab  ellas  las  lle- 
tras  del  abecedari  pera  enléndrerse.  Hablarporlas 
manos.  Digitis  mentem  exprimere. 

PASSAR  LA  MA  PER  LA  CARA.  fr.  Aveulatjar,  excedir 
à  algú  en  alguna  cosa.  Echar  el  pié  adelanie  d  al- 
guna ;  mojar  la  oreja;  poner  la  ceniza  en  la  frente. 
PríEcello,  is;  se priecurrere. 

PASSAR  LA  MA  PER  LA  ESQUENA,  fr.  Acariciar  ab 


MA 


dita  acció.  Pasarólraer  la  mano  por  el  cerro.  Blan- 
dior,  iris. 

PEGAR  AB  LA  MA  PLANA.  fr.  Pegar  de  manera  que 
oberta  la  ma  toque  '1  palmell  al  objecte  ahont  se 
pega.  Dar  con  la  mano  de  plano.  Volà  percutere. 

PÉNDRER  LA  MA.  fr.  Posarse  en  lo  millor  puesto. 
Tomar  la  mano,  sentarse  à  la  diestra.  Locura  sibi 
potiorem  vindicaré. 

PÉRDRER  MA.  fr.  Pérdrer  la  ocasió.  Perder  la  oca- 
sion.  Occasionem  amittere. 

PER  LA  MA.  m.  adv.  Fàcilment.  Por  la  mano,  fd- 
cilmenle.  Facilè,  faciliter. 

PER  MA.  m.  adv.  Per  medi,  per  interposició.  Por 
mano,  pormedio.  Per  alium. 

PER  SOTA  MA.  m.  adv.  Oculta  y  secretament.  Ba- 
jo  mano.  Clam,  occullè. 

PER  TERCERA  MA.  fp.  met.  Per  medi  de  altra  per- 
sona. Por  segunda  ó  tercera  mano.  Alterius  opera. 

PICAR  ó  BÀTRER  DE  MANS.  fr.  Douar  cops  ab  la  una 
ma  contra  '1  palmell  de  la  altra  ab  soroll,  com  sól 
ferse  en  senyal  de  aplauso.  Palmear,  palmotear, 
baiir  las  paímas.  Plaudo,  i». 

PLEGAR  LAS  MANS.  fr.  Juutarlas  en  ademan  de 
orar  ó  suplicar.  Poner  las  manos,  junlarlas.  Manus 
supplices  admovere,  jungere.  [)  Juntar  los  palmells 
doblegant  mútuament  los  dits  de  una  ma  per  entre 
mitj  dels  de  la  altra.  Ensorlijar  las  manos.  Manus 
inserere. 

PORTAR  LA  MA  BLANA.  fp.  DenotE  traclar  ab  suavi- 
tat y  moderació.  Llevar  la  mano  blanda.  Leniter 
agere. 

PORTAR  À  LAS  MANS   Ó  À  LAS  GARRAS  DEL    LLOP.  fv. 

met.  Posar  algú  en  perill  evident  de  pérdrer  la 
vida.  Llevar  al  maladero.  In  súmmum  discrimen 
alium  objicere. 

PORTAR  ENTRE  MANS.  fp.  mct.  Entéudrer  en  algu- 
na cosa.  Traer  entre  manos.  In,  prae  manibus  trac- 
taré, habere. 

PORTAR  PER  LA  MA.  fr.  Acompauyar à  algú  tenint- 
lo  ab  ella.  Llevar  de  la  mano.  Manu  apprehensa 
aliquem  ducere. 

POSAR  LA  MA  SOBRE  ALGÚ.  fp.  met.  Péndrerlo. 
Echar  mano  à  uno.  Capere  aliquem.  ||  met.  Casti- 
garlo.  Poner  la  mano  ó  las  manos  en  alguno.  Manus 
alicui  inferre. 

POSAR  Mv.  fr.  met.  Empéndrer  alguna  obra.  Po- 
ner mano  ó  las  manos  en  alguna  cosa.  Opus  ag- 
gredi. 

POSAR  MA  A  ALGUNA  COSA.  fr.  Agafaria.  Echar  ma- 
no ó  la  mano.  Manu  capere. 

posARNE  LAS  MANS  AL  FocH.  fr.  Assegurar  la  veri- 
tat y  certesa.  Poner  las  manos  en  el  fuego.  Rei  ve- 
ritatem  asseveraré. 

POSAR  ó  POSARHi  LA  MA.  fr.  met.  Correlgir  algun 
desorde  la  persona  autorisada.  Poner  la  mano.  Re- 
medium  adhibere.  |1  met.  Ajustar  als  desavinguts. 
Mediar,  meter  la  mano.  Intervenio,  is. 

POSARSE    EN    LAS    MANS  DE  ALGÚ.  fP.    met.  Eutre- 

garse  à  la  disposició  de  altres.  Ponerse,  dejarse  en 


■■ 


MA 


CATALÀ. 


MAC 


111 


lasmanos  de  alguno.  Alicujus  raanibus  se  Iradere. 

pos\RSE  LAS  MANS  ALS  PITS.  fr.  mct.  Exatiiinarsc 
ú  sí  mateix,  reflexionar.  Meter  la  mano  en  el  pecho 
ó  en  el  seno.  Secum  cogilare.  H  Examinar  algú  lo 
que  passa  en  sòn  interior  pera  judicar  dels  altres 
■jnslament.  Meter  la  mano  en  su  pecho.  Antequam 
alios  se  ipsum  judicaré. 

PRIMERA  MA.  Principí  de  alguna  cosa.  Primera 
mano.  Prima  manus.  ||  ciutadí  major. 

RENTARSEx  LAS  MANS.  fr.  met.  Justificai'se,  ferse 
estrany  de  algun  negoci  en  que  hi  ha  inconve- 
nient. Lavarse  las  manos.  Culpae  suspicionem  pur- 
garé, manus  lavare. 

SABER  ALGIJ  AHONT  TÉ  LA  MA  DRETA.  fr.  met.  Sa- 
ber sa  obligació.  No  ser  cojo  ni  manco;  no  mondar 
nisperos.  Dexteritale,  ingenio  pollere. 

SEGON  DE  MA,    Ó  SEGONA   MA.    'L  jUgador  qUC    86- 

gueix  desprès  del  que  lé  ma.  Trasmano.  Secun- 
dus  in  ludo. 

SENYARSE  DE  BONA  MA.  ff.  que  dòua  à  enténdrer 
que  algú  s'  ha  deslliurat  miraculosament  de  algun 
perill,  ó  ha  lograt  cosa  de  que  tenia  poca  esperan- 
sa.  Encomendarse  à  huen  santa.  Tutelarem  opti- 
mum  invocavisse. 

sÉR  DE  BAIXA  MA.  fr,  met.  Haver  nat  en  la  classe 
inferior  de  la  societat.  Ser  de  bajo  suelo,  haber  na- 
cido  en  las  malvas.  Obscuro  loco  natum  esse. 

SÉR  DE  MA  DE  MESTRE,  fr.  mel.  ab  que  s' expressa 
la  perfecció  ab  que  eslà  acabada  alguna  cosa.  Ser 
de  buena  mano.  Peritia  actum. 

SI  VE  A  LA  MA.  exp.  Si  's  preseuta  ocasió.  Si  à  la 
mano  viene.  Si  fortèaccidit, 

TENIR  A  LA  MA.  fr.  met.  Poder  disposar  de  algu- 
na cosa.  Tener  en  la  mano.  In  manu  habere. 

TENIR  BONA  MA.  fr.  met.  Tenir  aceri  ó  fortuna. 
Tener  buena  mano.  Felici  uti  dexlera;  sorte  polle- 
re. 

TENIR  BONAS  MANS.  fr.  met.  Sér  hàbil.  Tener  bue- 
nas  manos.  Dexteritatera  habere. 

TENIR  DE  SA  MA  A  ALGÚ.  fr.  Teuirlo  de  sa  part, 
serli  propici  ó  afavorirlo.  Tener  de  su  mano.  Patro- 
num  alicui  esse. 

TENIR  ENTRE  MANS.  fr.  met.  Cuydar  de  alguna 
cosa.  Traer  entre  manos.  In,  príe  manibus  tractaré, 
habere. 

TENIR  LA  MA  TRENCADA,  fr.  mct.  Deuota  la  destre- 
sa en  fér  alguna  cosa.  Tener  la  mano  suelta.  Agi- 
lem  in  operando  esse. 

TENIR  LAS  MANS  A  LA  FARINERA,  fr.  met.  TENIR  LA 
^ELLA  PEL  MANECH. 

TENIR  LAS  MANS  foradadas.  fr.  mct.  S6r  piódich 

malgastador.  Ser  un  manirolo.  Esse  nimis  muni- 
íicum. 

TENIR  MÀ.  fr.  Sér  lo  primer  en  orde  als  jugadors. 
Ser,  tener  mano ;  estar  d  la  mano.  Propè,  in  promp- 
tu,  praestò  esse.  |1  met.  Tenir  maneig  ó  poder  en 
alguna  dependència.  Tener  mano.  Potestatem  ha- 
bere. 

trAurer  de  ENTRE  MANS.  fr.  Péudrerli  à  algú  lo 


que  tenia  més  assegurat.  Sacar  de  entre  las  mmos. 
E  raanibus  eripere. 

TRENCAR  LA  MA.  fr.  met.  Exercilarse,  adquirir 
destresa  en  la  execució  de  alguna  cosa.  Sollar  la 
mano.  Dexterum  fieri. 

UNTAR  LAS  MANS  À  ALGÚ.  fr.  DONAR  LN  SOTA  MA. 

üNTARSE  LAS  MANS.  fr.  Robar  dissimuladament  ó 
deixarse  sobornar.  Ensuciarse  las  manos.  Subripe- 
re;  muneribus  acceptis  corrumpi,  foedari. 

VENIR  AB  LAS  MANS  NETAS.  fr.  met.  Pieténdrer  lo 
premi  sense  meréixerlo.  Venir,  ò  venirse  con  sus 
manos  lavadas.  Gratis,  sine  pulverepraemium  in- 
tendere. 

VENIR  i  LAS  MANS.  fr.  Lograrse  alguna  cosa  sen- 
se traball  y  per  ahont  raénos  se  pensava.  Venir  ó 
venirse  à  las  manos.  In  manus  incidere. 

VENIR  k   LAS  MANS    DE  ALGÚ    ALGUNA  COSA.  fr.  LO- 

grar  la  possessió  de  ella.  Llegar  ú  las  manos  de  al- 
guno alguna  cosa.  Ad  aliquemaliquid  prevenire. 

MACADURA,  f.  Contusió.  Contusion,  magulla- 
dura,  magullamiento,  machucadura.  Contusió,  sug- 
gillatio,  nis.  11  Taca  en  la  fruyla  per  algun  cop  ó 
cayguda.  Maca.  Laesio,  nis.  H  Per  extensió  qualse- 
vol taca  ó  cop.  Maca.  Macula,  ae.  H  mel.  Solapa, 
bellaqueria,  astúcia.  Maca.  Dolus,  i,  fraus,  dis. 

MAÇANA,  f.  Arma  ofensiva  dels  indis.  Maça- 
na. Indicum  telum. 

MACAR.  V.  a.  MAGULLAR. 

MACARI.  n.  p.  de  h.  Macario.  Macarius,  ii. 

MACARRÓ,  m.  Espècie  de  fideu  més  gros  que'l 
regular  y  vuyt  de  dins.  Macarron.  Tyrotarichus, 
artolaganus,  i.  H  Herba.  La  arrel  de  la  pastanaga. 

PASTANAGA. 

MACARRÓNEA.  f.  Composició  burlesca  ab 
paraulas  de  diferentas  llènguas  usadas  fora  de  la 
pròpia  significació.  Macarrònea.  Ludibrium,  ii. 

MACARRÓNICH,  CA.  adj.  S'  aplica  al  llen- 
guatge ridícul  y  xabacà.  Macarrónico.  Incultus 
sermó. 

MACARRONÓS,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  llana 
bruta  abans  de  rentarse.  Lana  en  puerco,  sucia. 
Succida,  esca,  aj. 

MACARRULLA.  f.  BALLARUGA. 

MACAT,  DA.  p.  p.  Macado.  Lívida  contnsione 
affectus. 

MACEDONI,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Macedònia  província  de  Grècia.  Macedon,  macedò- 
nia, macedónico.  Macedonius. 

MACER.  m.  PORRER. 

MACERACIÓ.  f.  V  acte  y  efecle  de  ablanir  ó 
móldrer.  Maceracion.  Maceratio,  nis.  H  Debilitat  del 
cos  per  la  penitència.  Maceracion.  Attenuatio,  nis, 

MACERAR.  V.  a.  Ablanir,  entendrir,  Macerar. 
Macero,  as.  1|  Mortificar  lo  cos  ab  penilèncias.  Ma- 
cerar. Castigo,  macero,  as.  1|  quím.  Preparar  las 
planlas  pera  que  ab  facilitat  solien  lo  such.  Mace- 
rar. Macero,  as. 

MACERAT,  DA.  p.  p.  Macerado.  Maceratus, 
depstus. 


magre. 


112  MAD 

MACIÀ.  n.  p.  de  home.  màtus. 
MAGIAR.  m.  macis. 
MAGILEIVT,  A.  adj.  Extenuat,  dèbil 
Macilenlo,  pilongo,  maganto.  Macilenlus. 

CACIP.  m.  Ve  del  llatí  «mancipium»  bastaix. 

d  CAMALICH.   11  fadrí  DE  TRABALL.  H  SOLTER. 
MACIP  DE  RIBERA.  BASTAIX. 

MÀGIS.  f.  Pell  exterior,  reticular  de  la  nou  nos- 
cada.  Mdcis,  masias.  Macis,  indecl. 

MAGÍS,  A.  adj.  Sólit.  Macizo.  Solidus. 

MACIS AMENT.  adv.  m.  Ab  solidesa  ó  ab  la 
qualitat  de  macis.  Macizamente.  Ffrniiter,  solidè. 

MAGISAR.  V.  a.  Posar  sólit,  ó  macis.  Solidar, 
macizar.  Solido,  as. 

MACISAT,  DA.  p.  p.  Jflacizado.  5olidatus. 

MACO,  A.  adj.  vulg.  La  persona  guapa,  ayro- 
sa,  ben  vestida.  3/ tjo,  achulado,  macareno.  Yenus- 
tus,  elegans. 

MAGaOCÉFAL03.  adj.  hist.  nat.  Nom  de  una 
tribu  de  cetàceos  per  tenir  lo  cap  mòlt  gros,  y  en- 
clou los  majors  animals  que  's  coneixen.  Macrocé- 
falos.  Macrocephalus,  i. 

MACTANTS.  m.  pi  Trossos  de  tela  ó  panyo  des- 
tinats al  vestit  dels  orientals.  Almaeia.  Yestisquon- 
dara  orienlalis. 

MÀCULA,  f.  TACA,  CL^PA.  II  En  lo  moral  desdo- 
ro,  ignomínia,  com:  macula  de  pecat.  Mancha, 
màcula.  Labes,  is.  |1  Las  parts  obscuras  que  s'  ob- 
serva en  lo  cos  del  sol  y  de  la  lluna.  Màcula  del 
sol  ó  de  la  luna.  Solis,  lunae  maculae. 

MACULAR.  V.  a.  Tacar.  Manchar.  Maculo,  as. 
B  ant.  Pintar,  fér  clapa.  Manchar.  Coloribus  dis- 
tinguere. 

MACULAT,  DA.  p.  p.  Manchado.  Maculatus.  |] 
adj.  Lo  que  té  clapas.  Manchado.  Maculis  vel  notis 
depictus.  II  Inficionat  pel  pecat.  Maculado.  Ma- 
culatus. 

MAGULATURA.  f.  Entre  estampers  es  una  fu- 
lla de  paper  que  posan  enlre  la  imatge  ó  làmina  y 
'1  panyo  que  serveix  pera  imprimiria.  Maculalura. 
Charta  typo  supposita.  ||  pi.  Papers  ab  que's  cubren 
altres  pera  que  no  s"  embruten.  Maculaturas.  Fo- 
lium  maculossura. 

MAGULETA.  f.  d.  Mancilla.  Labecula,  ae. 

MADA.  f.  ant.  amada. 

MAD ALENA.  n.  p.  de  dona.  magdalena. 

MADAMA.  f.  Dama,  senyora.  Madama.  Domi- 
na, a;. 

MADAMETA.  f.  d.  La  dona  jove  que  s'  adorna 
mòlt  y  presum  de  dama.  Madamisela  ,  maucmita. 
Juvenis  foemina. 

MADEIXA.  f.  Lo  fil,  llana,  etc.  tret  del  aspi 
ó  torn.  Madeja.  Spira,  maiaxa,  x.  \\  Cabell  que  cau 
a  metxas  ó  flochs.  Guedeja.  Cincinnus,  cirrus,  i. 

MADEIXA  RETORTA  DE  SEDA.  La  que  ja  està  en  dis- 
posició de  servir  pera  cusir.  Capillejo.  Retorlum 
sericum  assuendo  accomodalum. 

MADEIXA  SENSE  CAP  M  CENTENER.  La  que  BStà  IllÒlt 

embullada,  y  no  es  fàcil  de  devanar.  M::deja  sin 


DICCIONARI  MAD 

cuenda.  Filorum  convolutio  implicata.  1|  met.  Se 
diu  de  qualsevol  cosa  mòlt  enredada  y  complicada. 
Madeja  sin  cuenda.  Quid  inextricabile. 

MADEIXETA.  f.  d.  Madejuela,  madejela,  ma- 
dejilla,  ica,  ita.  Tenuis  mataxa. 

MADÍ.  n.  p.  de  home.  Emeterio.  Hemete- 
rius,  ii. 

MADÓ.  f.  sincopat,  y 

MADOIVA.  f.  ant.  Tractament  de  respecte  que 
's  donava  à  las  donas.  Seiiora.  Domina,  aï. 

MADRAL.  ra.  adj.  mare,  major. 

MADRASTRA.  í.  Dona  casada  ab  qui  té  fills 
de  altre  matrimoni.  Madrastra.  Noverca,  a3.  ||  hen- 

TA  BORDA. 

MADRÉPORA.  Planta  jnarina  ramosa,  estre- 
llada, acanalada,  etc.  Segons  alguns  n'  hi  ha  fins 
à  set  espècies  regulars  conegudas:  es  una  planta 
pedra  à  modo  del  coral  blanch;  també  sembla  que 
s'  han  trobat  madrèpoias  fora  de  la  mar.  Alguns 
diuhen  clavells  à  las  madrèporas :  madrépora  es 

10  mateix  que  de  mil  porós,  per  estar  plena  de  ells. 
Madrépora.  Madrépora,  ae. 

MADRIGAL,  m.  Composició  poètica  pastoril. 
Madrigal.  Pastorum  canlicum. 

MADRIGUERA.  f.  Cau  decunills.  Madriguera. 
Cavea,  se.  1|  mare  del  feto.  [I  met.  Cau  de  gent  do- 
lenta. Madriguera.  Spelunca,  ae. 

MADRILENYO,  A.  adj.  Lo  natural  de  y  lo 
pertanyent  à  Madrit,  vila  y  cort  de  Espanya.  Ma- 
drileno.  Matritensis. 

MADRILLA.  f.  BOGA. 

MADRINA.  f.  llevadora.  H  padrina.  H  La  cor- 
retja ó  corda  que  júnia  dos  mulas  ó  caballs  pera 
que  vajen  iguals.  Madrina.  Bijuges  connectens 
lorum. 

POSAR  A  LA  MADRINA.  fr.  Juntar  dos  animals  ab 
dita  corretja.  Amadrinar.  Jumenta  habenis  vincire. 

MADRONA.  f.  ant.  llevadora.  1|  n.  p.  de  do- 
na. Madrona.  Matrona,  ae. 

MADUIXA,  f.  Fruyt  de  la  maduixera.  Fresa. 
Fraga,  orum. 

MADUIXA  PERUANA.  Fruyta  semblant  à  la  madui- 
xa, però  mès  grossa,  raès  agre  y  ménos  fina.  Fre- 
spn.  Fraga  major. 

MADUIXAR.  m.  màduixerar. 

MADUIXERA.  f.  Planta  que  escampa  las  ca- 
mas  al  arrant  de  terra,  de  fruyt  petit,  sa,  suau,  y 
bermell  quant  es  madur.  Fresal.  Quinquefolium, 
ii,  fragaria,  ae. 

MÀDUIXERAR.  m.  Lloch  demaduixeras.  Fre- 
sal. Fragis  consitus  locus. 

MADUR,  A.  adj.  Assahonat.  Maduro.  Maturus. 

11  met.  De  edat  avansada.  Maduro.  JExis  maturus. 
11  met.  Prudent,  judiciós.  Maduro.  Maturus. 

AL  QUI  MENJA  LO  MADUR  FERLI  ROSEGAR  LO  DUR.  ref. 
QUI  MENJA  LA  CARN,  etC. 

cÀURER  DE  MADUR.  fr.  Sèr  decrèpit  per  la  mòlta 
edat.  Caerse  de  maduro.  Prae  longaeva  aetate  deji- 
cere. 


MAG 

MADURADOR.  lu.  Iloch  p>era  madurar  las 
fruytas.  Maduradero.  Maturandis  fructibu8  aplus 
locus. 

MADURAMENT.  m.  Acle  y  efecte  de  madu- 
rar y  niadurarse.  Maduracion.  Maturaiio,  nis.  |) 
adv.  m.  Ab  maduresa.  Maduramenie.  Malurè 

MADURAR.  V.  n.  Assahonarse  'Is  fruyis.  Ma- 
durar. Miiigo,  as.  jl  Cüurerse  1'  humor  en  los  lu- 
mors  y  mals  semblants.  Madurar.  Gommalaxo,  as. 
U  l»osar  seny  y  judici.  Madurar.  Ad  uialuri.alem 
pervenire.  ]|  mel.  Anar  disposant  los  medis  pi'ra  a.- 
gun  fi.  Madurar.  C(i)p;a  maturare.  |1  anl.  somóuker 

coMEjiSAii  A.  MAütJKAR.  ív.  IVndrer  ias  lruy>as  un 
pocb  de  color  ab  senyal  (le  tenir  promp.e  sahó. 
Hiílar.  Ma;urescere. 

MADURARSE.  v.  r.  met.  Facililarse  ab  medis 
conduhens  lo  logro  de  alguna  cosa.  Madurar.  Ma- 
luresco,  is. 

MADURAT,  DA.  p.  p.  Madurada.  Maluraius. 

II  ant.  SOMOGL'T. 

MADURATIU ,  VA.  adj.  Lo  que  madura.  Ma- 
duraiivo,  lenitivo.  Lenimeniura,  i. 

MADURESA,  f.  L'  estat  de  perfecció,  y  salió 
en  los  íruvis.  Madurez.  iMaturitas,  tempeslivitas, 
alis.  II  Gravedat,  judici,  prudència.  Madurez.  Cir- 
cumspectio,  nis,  maiuritas,  atis. 

AB  MADURESA,  m.  adV.  MADÜRAMENT.  2. 
MAESTRANSA.  f.  MESTRANSA. 

MAESTRE.  m.  ant.  m::stbe. 

MAESTRE  RACIONAL.  Ministre  real  que  té  la  rahó 
de  la  hisenda  de  cada  regne.  Maeslre  racional.  Re- 
gís quaestor. 

MAESTRESCUELA.  m.  ant.  MESTRESCOLA. 

MAESTRIE8.  f.  pi.  ant.  MALA8  MaMTAS,  PICAR- 
IHAS. 

MAFIT.  adj.  ant.  uarrit. 

MAGADA  Y  MAGADÍ8.  f.  EspécJe  de  lira 
que  usavan  los  grechs  y  tenia  segons  se  creu  vjnl 
cordas  afinadas  en  octava  de  dos  en  dos.  Magada, 
magadis.  Magas,  dis. 

MAGALL.  m.  cÀVECH.  ||  Instrument  de  pagès, 
que  per  una  part  \è  aixada  y  en  la  altra  escarpL'U. 
Legon.  Ligo,  nis.  Ij  adj.  ant,  Rústich.  Rúslico,  agres- 
te,  paleto,  palaíi,  zafio.  Rudis,  agreslis,  villali- 
cus. 

MAGALLA.  f.  Aixada  estreta.  Pico,  marra. 
Marra,  íc. 

MAGALLADA.  f.  Necedad,  bestiesa.  Tonteria, 
tosquedad,machada,  ruslicidad.  Stultura  factura.  || 
Cop  de  magall.  Legonazo.  Ligonis  ictus. 

MAGALLAMENT.  adv.  m.  ant,  rústicament. 

MAGALLARIA.  f,  macallada. 

MAGALLET.  m.  d.  Legoncillo.  Parvus  ligo. 

MAGALLÓ.  m.  Aixadela  pera  aixarcolar  ó  bir- 
bar.  Lscardillo,  almocafre,  sacho.  Sarculum,  i, 

MAGANYA.  f.  Aucell  mòlt  petit,  ab  diversitat 
de  colors,  por  davant  pardo,  per  sobra  tiraagroch; 
té  'Is  costats  blanquinosos,  y  las  cuixas  y  voras 
de  coll  rojas.  Saligaria.  Suligaria,  w. 


CATALÀ.  MAfi  11« 

MAGARRUFA8.  f.  pi.  Afalechs.  Caranlonas. 
carocas,  garalusas,  arrumacos,  zorroclocos.  Blan- 
ditia;,  aruni.  ||  Demostració  de  carinyo  feta  ab  as- 
túcia pera  enganyar  à  algú.  Marruüeria,  giianada. 
Calliditas,  atis.  |1  Festa  ó  gesto  que's  fa  à  alguna 
criatura  pera  que  riga.  Coguiío.  Gesticulus,  i. 

FÉR  MAGARRUFAS.  fr,  Fér  gcstos  y  feslas  en  de- 
mostració de  carin  jo.  ííacer  caranlonas,  lagotear, 
tocar,  relozar.  IJlandior,  iris. 

MAGAS8A.  f.  Herba  mòlt  semblant  al  fonoll. 
Magaza,  magarza.  Parthenium,  ii, 

MAGATZEM,  m.  Edifici  ahontse  guardan  ge- 
nerós per  major.  Almacen.  Conditorium,  ii.  1|  La 
botiga  ahonl  se  venen  en  gros  los  generós.  Lonja. 
Taberna  mercium. 

magatzem  de  LLANA.  'L  dcpósit  ahout  se  guarda 
la  llana.  Lanero.  Apolheca  lanaria. 

MAGATZEM  DE  SAL.  Lo  dcpósit  ahont  se  guarda. 
AlfoU.  Apotheca  salaria. 

MAGATZEM AR.  v.  a.  Posar  en  magatzem. 
Atmarenar.  Apotheca  condere. 

MAGATZEMAT,  DA.  p.  p.  Almacenado.  Apo- 
theca conditus. 

MAGDALENA,  n.  p.  de  dona.  Magdalena.  Mag- 
dalena, 33. 

SÉR  Ó  SEMBLAR  UNA    MAGDALENA,    fr.    met.    Plorar 

mòlt.  Ser  una  Magdalena.  Graves  edere  fletus. 

MAGDALEÓ.  m.  Roll  de  emplastre  que's  des- 
patxa à  porcions.  Magdaleon.  Magdalides,  «m. 

MAGENCA.  f.  ler.  xanguet. 

MAGENCAMENT.  m.  aixorbidura. 

MAGENCAR.  V.  a.  AixoRBiR.  j]  Entre  horteJaos 
aixarcolar  las  plantas  la  primera  vegada.  Desorti- 
jar.  Sarculo,  as,  y  la  segona  vegada.  Aparar.  Re- 

JCOlO,  as.  '1  ESMAGENCAR. 

MAGENCH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  mes  de 
maig.  De  mayo.  Ad  majum  pertinens. 

MAGESTAT.  f.  Títol,  tractament  que's  dóna  à 
Dèu,  als  reys  y  emperadors.  Majestad.  Majestas, 
atis.  II  Grandesa,  ostentació,  magnificència.  Majes- 
lad.  Majestas,  dignitas,  atis.  ||  Gravedat,  serietat, 
circunspecció.  Majeslad.  Gravitas,  at'.s.  |  mit.  Dios- 
sa  de  la  majestat.  Majeslad.  Majestas,  alis.  1|  Grave- 
dat, elevació  de  estil.  Majeslad.  Sermonis  augusta 
dignitas;  orationis  majestas. 

majestat  DIVINA.  Majesiad  divma.  Divitram  hu- 
raen. 

CRIM  de  lesa  MAGESTAT  DIVINA.  La  impiclat  y  la 
blasfèmia,  que  són  delictes  que  acometen,  enq«ant 
r  home  pót,  íi  Dèu  inmediatament,  ó  en  sí  mateix, 
Crimen  de  lesa  majeslad  divina.  Crimen  lajSíE  ma- 
jeslatis  divimc 

MAGESTUÓS,  A.  adj.  Magnífich,  sumptuós. 
Majesluoso,  majesloso.  Auguslus.  |j  Serio,  grave, 
respectable.  Majesluoso ,  majesloso.  Decorus ,  au- 
gust us. 

MAGE8TUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  magestat, 
Majesluosamente.  Augusta  cum  dignitate.  ||  Ab  gra- 
ve^lal,  y  grandesa.  Majesluosamenle.  Decorè.  |1  Ab 


114 


MAG 


DICCIONARI 


MAG 


■magnificència  y  ostentació.  Pomposamente.  Amplis- 
simè,  magnificè. 

MAGESTUOSITAT.  f.  Qualitat  de  magesluós. 
Majestuosidad.  Majeslas,  atis. 

magí.  ra.  fam.  srny,  caletro,  imaginació.  ||  n. 
p.  de  home.  Magin.  Maginus,  i. 

MÀGIA  Y  MÀGICA,  f.  Ciència,  art  ab  que's 
fan  cosas  admirables.  Màgia,  màgica.  Màgica,  es, 
màgia,  ae. 

mígica  artificial.  La  que  per  indústria  fa  cosas 
que  semblan  superiors  à  la  naturalesa  humana. 
Màgia  artificial.  Artiflcialis  màgia. 

MÀGICA  blanca  ó  NATURAL.  La  que  per  aplicació 
de  causas  naturals  obra  efectes  que  semblan  sobre- 
naturals. Màgia  blanca  ó  natural.  Naturalis  màgia. 

mIgica  NEGRA.  Art  supersticiós  que  s'  exerceix 
ab  invocació  del  dimoni,  segons  lo  vulgo,  pera 
obrar  cosas  admirables.  Màgica  negra.  Supersticio- 
sa, diabòlica  màgia. 

MÀGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  màgica. 
Màgico.  Magicus.  []  ra.  Qui  professa  la  màgica.  Mà- 
gica, mago.  Magicus,  i. 

MAGISTERI,  m.  Ofici  de  mestre.  Magisterio. 
Magisterium,  ii.  ||  Títol  ó  grau  de  mestre  que's  con- 
fereix en  alguna  facultat.  Magisterio.  Magisterium, 
ii.  II  Mestria,  dignitat  ó  grau  ds  mestre  en  las  re- 
ligions. Maestria.  Magisterium,  ii.  ||  Gravedat  afec- 
tada, presumpció.  Magisterio.  Magisterium,  ii. 

MAGI8TERIAL.  adj.  Pertanyent  al  magiste- 
ri. Magisterial.  Ad  magisterium  pertinens. 

MAGISTRAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  mestre. 
Magistral.  Magistralis.  [j  Canonicat  de  ofici,  '1  càr- 
rech  del  qual  es  predicar,  y  també  's  diu  del  que'l 
posseheix.  Magistral.  Magistralis  canonicalus. 

MAGISTRALMENT,  adv.  m.  Ab  to  de  mes- 
tre. Magistralmente,  con  maestria.  Pro  magistri  dig- 
nitate. 

MAGISTRAT,  m.  Persona  que  té  càrrech  pú- 
blich  en  lo  civil.   Magistrado.  Magistratus,  us.  |1 
Qualsevol  consell  ó  tribunal.  Magistrado.  Magistra- 
tus, us.  11  Dignitat  de  magistrat  ó  empleo  de  jutge. 
Magistrado.  Magistratus,  us, 

MAGISTRATURA,  f.  Gàrrech,  empleo  pú- 
blich  en  lo  civil.  Magistratura.  Magistratus,  us, 
magisterium,  ii. 

MAGNA.  m.  p.  U.  MANNÀ. 

MAGNÀNIM.  A.  adj.  De  gran  animo  y  cor. 

Magn  ànima .  Gen  erosu  s . 

iAaGNÀNIMAMENT.  adv.  m.  Ab  magnani- 
mitat. Magnànimamente.  Magno  animo,  animosè, 
fortiter,  viriiiter. 

MAGNANIMITAT,  f.  Grandesa  de  animo. 
Magnanimidad.  Magnanimilas,  atis. 

MAGNAT  Y  MAGNATE.  m.  Persona  princi- 
pal entre  altras.  Magnate.  Procer,  i. 

MAGNÈSIA,  f.  LLET  DE  TERRA. 

MAGNÈSIA  cALsiNADA.  Subslància  que  ben  calsi- 
nada  es  perfectament  blanca,  mòlt  lleugera,  solu- 
ble sens  efervescència  en  los  àcits,  suau  al  tacto, 


inodora,  insípida,  insoluble  en  aygua;  atrau  1' 
àcitcarbónich  del  ayre,  etc.  En  la  naturalesa  no's 
troba  sinó  en  estat  de  combinació  ab  los  àcits,  ó 
ab  alguns  óxits  metàl-lichs.  Magnèsia  calcinada, 
inglesa,  descarhonatada,  oxido  de  magnèsia.  Oxi- 
dum  magnesii. 

MAGNÉTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  iman. 
Magnélico.  Magneticus.  1|  Lo  que  té  virtut  de  atràu- 
rer.  Magnélico.  Magnètica  virtule  poUens. 

MAGNETISAR.  V.  a.  Comunicar  la  virtut 
magnètica.  Magnetizar,  imanar,  imantar.  Magnéli- 
cam  vim  infundere. 

MAGNETISME,  m.  Virtut  atractiva  del  iman. 
Magnetismo.  Magnètica  vis. 

MAGNETISME  ANIMAL.  Un  priucipi  especial  consi- 
derat com  r  origen  de  las  accions  orgànicas,  que 
existeixen  principalment  en  lo  sistema  nerviós,  y 
que  's  transmet  de  un  cos  viu  à  altre  pel  con- 
tacte ó  perla  simple  aproximació.  Magnetismo  ani- 
mal. Magnetismus  animalis. 

MAGNÍFICAMENT,  adv.  m.  Sumptuosament. 
Magnificamente.  Opulentè.  H  Ab  grandesa.  Grandio- 
samente,  magnificamente.  Magnificè,  ||  Esplèndida- 
ment. Magnificamente,  opiparamente.  Dapaticè,  lau- 
tè.  11  Ab  tot  r  adorno  ó  composlura  possible.  Se 
diu  de  las  donas.  Con  todos  sus  al  fileres ;  de  veinte  y 
cinco  alfileres.  Nimis  compte  et  ornatissime,  H  lli- 

BERALMENT. 

MAGNIFICAR.  V.  a.  ENSALSAR,  ALABAR,  LLOAR. 

MAGNIFICAT,  DA.  p.  p.  ensalsat,  alabat, 
NAGNÍFICAT.  m.  Càntich  de  Maria  Santíssi- 
ma, dit  així  per  comensar  per  aquesta  paraula. 
Magnificat.  Magnificat. 

TOCAR  Ó  RESPÓNDRER  A  MAGNÍFICAT.  fr.  PIXAR  FORA 
DEL  TEST, 

MAGNIFICÈNCIA,  f,  Sumptuosilat,  pompa, 
esplendidesa.  Magnificència.  Magnificentia,  pompa, 
ae;  y  auctoritas,  atis,  la  de  un  edifici. 

MAGNIFICENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Magnifi- 
centisimo.  Slagnificenlissimus. 

MAGNÍFICH,  ca.  adj.  Esplèndit,  rich,  sump- 
tuós,  pompós,  il-lustre.  Magnifico.  Luculentus.  || 
Títol  de  honor  de  las  personas  il•lustres.  Magnifi- 
co. Magnificus.  []  Lliberal,    generós.   Magnifico. 
Magnificus. 

MAGNITUT.  f.  Quantitat  conmensurable.  Mag-, 
nilud.  Magnitudo,  inis.  H  Grandària  ó  corpulència 
de  alguna  cosa.  Magnitud.  Magnitudo,  inis.  H  Gran- 
desa ó  excel•lència  de  alguna  cosa.  Magnitud. 
Magnitudo,  inis.  1|  Dimensió  de  una  estrella.  Mag- 
nitud. Magnitudo,  inis.  |1  Dimensió  dels  eclipses. 
Magnitud.  Magnitudo,  inis. 

MAGNITUT  CONMENSURABLE.  alg.  La  que  's  pót  ami- 
dar ab  tota  igualtat  ab  una  mida  comuna.  Magni- 
tud conmensurable.  Magnitudo  commensurabilis, 

MAGNITUT  IXCONMENSÜRABLE  Ó  IRRACIONAL,  La  que 

no's  pót  amidar  ab  tota  igujtltat  ó  ab  una  mida 
comú.  Magnitud  inconmensurable  ó  irracional.  Ir- 
rationalis,  incommensuràbilis  magnitudo. 


MAG 


CATALÀ. 


MAI 


115 


MAGNO,  A.  adj.  Gran.  Magno.  Magnus. 

MAGO.  ra.  MÀGicH.  2.  I  Enlre'ls  orientals  sabi, 
doctor,  filosop.  Mago.  Magus,  i.  ||  pi.  Per  antono- 
màsia ,  Ms  tres  reys  que  adoraren  à  Jesús  recent 
nat.  Magos.  Magi,  orum. 

MAGOLADURA.  f.  y 

MAGOLAMENT.   m.   MAGÜLAMENT. 

MAGOLAR.    V.  a.  MAGL'LAB. 

MAGRAMENT.  adv.  m.  Flacament.  Flaca- 
menie,  Idnguidamente.  Debiliter.  |1  Ab  escassesa,  ab 
poch  agasajo.  Friamente,  pobremente.  Frigidè. 

MAGRANA,  f.  Fruyt  de.pell  grossa  y  corret- 
josa  ab  una  espècie  de  corona,  y  plena  de  grans 
sucosos,  encesos,  y  agredolsos.  Granada.  Gra  na- 
tura, i.  11  La  del  gra  blanch,  té  1'  adjectiu,  Albar. 
Albinum;  la  del  gra  carmesí,  Ca/in.  Purpureum; 
la  del  gra  quadrat.  Zafari.  Apirinum;  la  del  gar 
llarch  y  agre.  Diente  deperro.  |1  met.  granada. 

TEL  QÜE  SEPARA  'lS  GRILLS  DE  LA  MAGRANA.  Àlgara, 

ielilla,  membrana.  Pellicula,  ae. 

MAGRANER,  m.  Arbre  de  uns  15  peus  deal- 
sària,  la  soca  tortuosa,  las  fullas  llargarudas  de 
dos  polzadas  y  mitja,  de  un  vert  Uuslrós,  las  flors 
com  unas  roselas  de  color  de  grana,  sens  olor  y  ab 
las  fulletas  plegadas.  Granado.  Púnica,  granala 
mal  us. 

MAGRANER  BORT.  Lo  sBns  empeltar  que  no  fa  las 
magranas  bonàs.  Granado  silvestre.  Malus  púnica 
silvestris. 

MAGRE,  A.  adj.  Flach,  sech.  Placo,  magro, 
maganto,  macilenlo,  enjulo,  amojamado.  Strigosus. 
II  La  carn  sense  greix.  Magra,  mòmia.  Pulpa,  ad. 
11  Fret,  sense  gràcia,  com :  discurs  magre.  Frio. 
Frigidus.  II  Pobre,  com:  dinar  magre.  Pobre.  Pa- 
rnm  lautus.  ||  S'  aplica  à  la  terra  crua  y  desubs- 
tanciada.  Arido,  seco.  Exile  solum. 

MAGRE  COM  UN  GAiG.  loc.  Dit  del  subjccte  mòlt 
magre.  Seco  coma  un  naipe ;  parece  que  le  han  chu- 
paL•,  ó  le  chupan  ó  esld  chupado  de  brujas.  Nimis 
gracilem  esse. 

ANAR  MAGRE.  fr.  met.  No  surtir  conforme  alguna 
cosa,  tenir  mòlt  poch  menjar.  Ir  mal.  Male  ac- 
cidere. 

FÉR  TORNAR  MAGRE.  fr.  FÓT  pórdrer  lo  greix  à  al- 
gú, Enmagrecer.  Macrum  reddere. 

TORNARSE  MAGRE.  fr.  ExtcHuarse  perdent  las 
carns  ó  la  humitat  del  cos.  Secarse,  enmagrecerse, 
enflaquecerse,  enjugarse.  Macresco,  is. 

MAGRE JAR.  V.  n.  flaquejar. 

MAGREJAT,  DA.  p.  p.  FLAQUEJAT. 

MAGRENTt,  NA.  adj.  Un  poch  magre.  Magri- 
co,  illo,  ilo.  Macilentus. 

MAGRESA.  f.  Qualitat  de  magre.  Magrura, 
flaqueza,  flacura.  Macies,  ei. 

MAGREZIR.  V.  a.  ant.  y 

MAGRIR.  V.  a.   ENMAGRIR. 

MAGRÍS8IM,  A.  Flaquisimo.  Macilentissimus. 
MAGRISTÓ.  dim.  de  magre.  |  escardalench. 
MAGRISTONET.  m.  d.  magristó. 


MAGROR.  f.  magresa. 

MAGUER.  adv.  ant.  encara. 

MAGUEY.  m.  atzabara. 

MAGULAMENT.  m.  Cansaci,  molèstia.  Moli- 
mienlo,  molienda.  Defatigatio,  nis.  ||  Contusió.  Ma- 
gulladura,  magullamienlo ,  conlusion.  suggilla- 
tio,  nis. 

MAGULAR.  V.  a.  Comprimir  violentament  un 
cos  causantli  contusió  y  no  ferida.  Magullar,  acar- 
denalar,  machucar.  Contundo,  is.  ||  met.  Fatigar, 
molestar.  Moler,  quebranlar,  revenlar,  apurar, 
abrumar ,marear ,  machacar,  gibar,  geringar,  brear, 
aburrir,  pudrir.  Attero,  is,  vexo,  as. 

MAGULAT,  DA.  p.  p.  MaguUado,  molido.  Sug- 
gillalus. 

MAHÓ.  m.  Toba,  rajola  mòlt  dobla.  Adobe,  la- 
drillo,  doble.  Later  duplex.  |]  Certa  roba  de  color  de 
ante.  Mahon.  GossypinjB  telae  genus. 

MAHOMETÀ,  NA.  adj.  Qui  professa  la  secta 
de  Mahoma.  Makometano.  Mahometanus. 

MAHOMETISME.  m.  Secta  de  Mahoma.  itía/io- 
metismo.  Mahomeiismus,  i. 

MAHONA.  f.  Embarcació  turca  de  transport. 
Mahona.  Oneraria  turcarum  navis. 

MAHONÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Mahó.  Mahonés.  Minoricensis. 

MAHON8.  m.  pi.  alanquins. 

MAJ.  m.  ant.  y 

MAIG.  m.  Tercer  mes  del  any  entre  'Is  romans 
y  quint  entre  nosaltres.  Mayo.  Majus  ,  i.  ||  Arbre 
adornat  de  cintas,  fruytas,  pollastres  y  altras  co- 
sas,  que  són  premi  del  qui  ho  pót  haver.  Cucaiia, 
mayo.  Majalis  arbor,  1|  Lo  blat  sembrat  en  testos  ó 
gerros  eubort  ab  una  espècie  de  glorieta  que's  po- 
san  per  adorno  en  lo  monument.  Pabellon,  mayo, 
primavera.  Monumenti  orna  tus.  I  met.  Primavera, 
cosa  vària  y  de  diferents  colors.  Primavera.  Yarie- 
tate  colorum  speciosa  res. 

FERSE  UN  maig,  UN  BON  MAIG.  ff.  mct.  Salisfcrsc 
bè  de  alguna  cosa,  com:  ferse  un  maig  de  llegir. 
Darse  una  panzada,  un  hartazgo.  Aliquosatiari. 

QUI  BON  MAIG  HA    DE  TENIR,    PRIMERENCH  COMENSA. 

ref.  Adverteix  que'l  que  no  té  judici  quant  es  jove, 
ab  dificultat  lo  tindrà  desprès  pera  adelantar  sos 
interesos  ó  conveniéncias.  Quien  ú  los  ireinla  no 
asesa,  no  comprarà  dehesa.  \\  de  xiquet  se  cria  'l 

ARBRE  DRET.  1]  AL  ENFORNAR  SE  FAN  LOS  PANS  GE- 
PERUTS. 

NO  UI  PÓT  HAVER  DOS  MAIGS  EN  UN  ANY.  ref.  DCUOta 

que  la  juventut  y  la  hermosura  passan  y  no  tor- 
nan.  No  hay  rosa  que  no  semarchitey  sienta  su  oca- 
so:  no  hay  dos  abriles  en  un  aiio.  Omnia  tempus 
habent. 

MAIMÓ,  NA.  adj.  La  persona  que  fà  cosas  ó 
accions  mòlt  poch  à  poch.  Pelma,pelmazo,  pachon, 
pesado.  Tard  us. 

MAINADA,  f.  FAMÍLIA. 
MAINELL.  m.  ESCUDELLER. 
MAIRE.  f.  ant.  MARE. 


116  MAJ 

MAIRINA.  f.  ant.  padrina. 

MAISÓ.  m.  ant.  Posada.  Meson,  descansadero. 
Caupona,  x. 

M AÍ8TRE.  in.  ant.  mestre. 

MAJESTAT,  f.  ant.  magestat. 

MAJOR.  m.  Superior,  principal,  cap.  Mayor. 
Prsefeclus,  us.  ||  Primer  oGcial  de  una  oficina.  Ma- 
yor. Primus,  i.  (I  Qui  té  la  edat  senyalada  per  las 
lleys  pera  eixir  de  tutela.  Mayor.  Major.  |1  ancià. 
II  PRIMOGÈNIT.  II  lóg.  La  primera  proposició  de  un 
sil•logisme.  Mayor.  Major ,  is.  ||  adj.  com.  Mès 
gran,  lo  que  excedeix  à  altra  cosa.  Mayor.  Major. 
d  nàut.  La  vela  principal  de  una  embarcació  que 
va  en  1'  arbre  mestre.  Mayor.  Velum  raajus.  |j  Lo 
que  avenlalja  à  una  altra  cosa  en  quantitat  ó  qua- 
litat. Mayor.  Major,  is.  [j  L'  oficial  que  en  los  cos- 
sos de  exèrcit  està  encarregat  del  detall.  Mayor. 
Legionis  instructor.  ||  m.  pi.  Antepassats,  avis.  |j 
Mayores,  antepasados,  abuelos,  padres,  ascendien- 
tes.  Majores,  ura.  1|  En  los  estudis  de  gramàtica,  la 
classe  en  que  s'  estudia  la  poesia  y  s'  exercitan  sos 
autors.  Mayores.  Suprema  intergi-ammalicosclasis* 

MAJOR  DE  BRIGADA.  Oficial  de  estat  major  de  cada 
COS.  Mayir  de  brigada;  sargento  mayor  de  brigada. 
Manus,  manipuli,  turm»  primus  instructor. 

MAJOR  DE  PLASSA.  OQcial  de  ella  encarregat  del 
detall  y  vigilància  de  la  exaclitut  del  servey,  y  de 
distribuhir  las  ordes  del  gobernador,  y  la  mana 
desprès  del  gobernador  y  tinent  de  rey.  Mayor, 
sargento  mayor  de  plaza.  k  militari  civitatis  gu- 
bernatore  secundus. 

MAJOR  de  regiment.  Tinent  coronel  encarregat 
del  exercici  é  interessos  del  regiment  y  de  donar 
sas  ordres  junt  ab  las  que  reb  del  coronel.  Mayor, 
sargento  mayor.  Campiductor,  is. 

MAJOR  GENERAL.  Oficial  general  del  exèrcit  que 
reb  las  ordes  del  general  en  cap  y  las  comunica  al 
exèrcit.  Mayor  general;  ge  fe  del  estado  mayor.  Yi- 
gilum  praefectus. 

ALSARSE  A  MAJORS,  fr.  Ensuperbirsc,  faltar  al  res- 
pecte degut  als  majors.  Levantarse  à  mayores;  en- 
golondrinarse ;  subirse  d  las  barbas.  Superbios  ef- 
ferri,  ex  toll  i. 

CAUSAS  MAJORS.  En  lo  dret  canónich  las  reserva- 
das  al  papa,  de  las  que  ell  sol  judica.  Causas  ma- 
yores. Causae  romanse  cúria;  reservatae. 

ES  COSA  MAJOR.  loc.  ab  que  s'  exagera  alguna  co- 
sa. Es  cosa  por  mayor.  Mirum,  rarura  quidera.  || 
Denota  sér  imponderable  alguna  cosa.  Es  mucho 
cuento.  Res  màxima,  sublimis  est. 

FÉRiAs  MAJORS.  Las  de  la  setmana  santa.  Férias 
mayores.  Feriíe  majores. 

PER  MAJOR.  m.  adv.  En  quantitat.  Por  mayor,  en 
grueso,  porjunto.  Coacervatim,  cumulatim.  1|  Su- 
mària ,  compendiosament ,  sens  especificar  cir- 
cunstàncias.  Por  mayor.  Summatim.  I  À  ull,  sense 
pes  ni  mesura.  À  ojo,  d  bulto,  d  ojo  de  cubero.  Nu- 
llo  pondere,  nec  mensura. 

MAJORAL,  m.  Capatàs  ó  qui  fa  de  cap  entre 


DICCIONARI  MAL 

pastors,  segadors,  y  altres  mossos  de  traball.  Ma- 
yoral,  manijero.  Prefectus,  i,  caput,  itis.  ||  Qui  go- 
berna  un  tir  de  mulas  y  té  à  sas  ordes  al  sagal  • 
Mayoral.  Rhedarius,  ii.  ||  Subjecte  autorisat  en  al- 
gunas  funcions  de  iglèsia.  Mayoral.  Praesul,  is, 
praefectus,  i.  ||  prohom.  ||  Qui  mala  bous,  anyells  y 
altre  bestiar.  Maiarife.  Lanius,  ii. 

MAJORAL  DE  UNA  LLAURADA.  Qui  cuyda  de  uua 
llaurada.  Cachican,  caporal.  Yellicus,  epitropus,  i. 

MAJORAL  mampostor.  L'  administrador  dels  hos- 
pitals de  sant  Llàtzer.  Mayoral  mampostor.  Xeno- 
dochii  praefectus. 

MAJORDOM,  m.  Administrador  que  cuyda 
del  gobern  económich  de  una  casa  ó  hisenda.  Ma- 
yordomo.  Sumptuarius,  ii,  oeconomus,  i.  ||  Lo  cap 
principal  de  palàcio.  Mayordomo.  Regius  oecono- 
naus.  [|  Oficial  que  s'  anomena  en  las  confrarias  y 
germandats  pera  la  satisfacció  dels  gastos,  cuydado 
y  gobern  de  las  funcions.  ||  ler.  Obrer.  Mayordo- 
mo. Minister,  tri.  ||  En  las  manufacturas,  qui  cuy- 
da y  vigila  sobre  'Is  traballadors.  Sobreslante,  vee- 
dor.  inspector,  is. 

MAJORDOM  DE  ESTAT.  En  la  casa  real  la  persona 
que  cuydava  del  servey  del  estat  de  caballers.  Ma- 
yordomo de  Estado.  Regius  minister,  praebilor. 

MAJORDOM  DE  PROPIS.  Qui  cuyda  dels  caudals  y  pro- 
pis de  algun  poble.  Mayordomo  de  propios.  Oppidi 
bonorum  administer. 

MAJOaOOMIA.  f.  Càrrech  ó  empleo  de  ma- 
jordom. Mayordomia.  jEdilitas,  alis,  oeconomia,  ae. 

MAJORDONA.  f.  Dona  del  majordom.  Mayor- 
dona.  Administri  uxor.  [|  Criada  major  en  la  casa 
dels  solters  y  ecclesiàstichs.  Ama,  casera.  Famu- 
larura  magistra. 

MAJORIA,  f.  Excel-léncia,  qualitat  de  major. 
Mayoria,  superioridad,  mayoridad.  Praeminentia,  ae. 
Major  edat.  Mayoria.  Potens  sui  regendi  aetas.  || 
Los  nobles.  Mayoria,  nobleza.  Nobilitas,  alis.  ||  Plu- 
ralitat de  vots.  Pluralidad  ,  mayoria.  Pluralitas, 
atis. 

MAJORMENT,  adv.  m.  Principalment.  Ma- 
yormente.  Praecipuè. 

MAJÚSCULA,  f.  La  lletra  gran  que  serveix 
pera  comensar  capítols,  noms  propis  y  cosas  nota- 
bles. Letra  mayúscu'a,  capital,  de  dos  puntos,  ver- 
sal.  Qnadrala,  capitalis  liltera. 

MAL ,  A.  adj.  Lo  que  no  té  la  bondat  ó  perfec- 
ció que  li  correspon.  Malo  y  mal  anteposat  al  subs- 
tantiu masculí.  Malus.  ||  Lo  que  es  perjudicial  à  la 
salut.  Malo.  Malus.  ||  Loque  s'oposaàla  rahóy  ala 
lley.  Malo.  Parvus.  ||  Pervers,  de  mala  vida  y  cos- 
tums..il/aío,  perverso,  maíyado.  JNequam.  ||  Inquiet, 
entremaliat.  Travieso,  malo,  inquieto,  enredador, 
mal  bicho,  diablo,  torbelíino,  bullebulle.  Irrequie- 
tus.  II  MALALT.  ||  PECADOR,  jj  Dificultós  ,  com :  vcrs 
MAL  de  enlèndrer.  Difícil,  malo,  dificuUoso,revesar 
do.  Di  íficilis.  H  m.  Dany,  desgràcia,  traball,  ofensa. 
Mal.  Malum,  i.  [j  Sensació  aflictiva  de  alguna  part 
del  cos,  com:  mal  de  cap,  clc.  üolor,  mal.  Dolor, 


MAL 


CATALi. 


MAL 


117 


is.  II  MALALTIA.  II  iHPERFECció.  ||  intcrj.  pcia  Tcpro- 
bar  alguna  cosa.  Malo.  Malura,  i.  ||  adv,  ra.  31ala- 
ment.  Mal,  maJamente.  Male,  perversè.  |  Ab  im- 
perfecció. Mal.  Perperàin.  ||  ra.  pi.  Indisposicions 
habituals  en  la  salut.  Achaques,  ajes.  Affecta,  ad- 
versa valetudo.  |1  La  ruina  y  destrucció  que  causa 
unaguerra.  Desolaciones,  males.  Solitudo,  inis,  vas- 

lilaS,  atis.  I  CENSALS. 

MALA  A.   loC.  ant,  CONTRA. 

MALA  A  sos  OBS.  loc.  aul.  Contra  sa  voluntat.  A 
pesar  suyo.  Invilè. 

MALA  GEPA  ó  MALA  CUCA.  exp.  Se  diu  del  home 
pervers  y  de  mal  geni.  Avieso,  malo,  mala  casta. 
l'erversus,  nequam. 

MALA  GRÍCIA.  exp.  OFENSA. 

MALA  PERA  Ti5.  exp.  de  araenassa.  No  le  iràs  ala- 
bando.  Non  impune  feres. 

MAL  AGÜANYAT    PERA    NOSALTRES,  NOSTRE  QUE  FOS. 

loc.  fam.  pera  denotar  que  alguna  cosa  es  mòlt  dig- 
na de  apreci.  Maldita  seas,  ave,  la  pluma,  que  no  la 
carne.  Maximè  placet. 

MAL  CADÜCH.  MAL  DE  SANT  PAU. 
MAL  CALT.  FEBRA. 

MAL  CAP.  exp.  Dit  del  home  viciós.  Mala  cabeza. 
Depravatus.  ||  Alborotat ,  que  obra  sense  judici. 
Mala  cabeza,  calavera.  Caput  insa  num. 

MAL  CüYT.  Mitj  cuyt.  Sancochado.  Leviler  coctus. 

MAL  DE  BARRETAs.  Contracció  espasmódica  de  ner- 
vis que  causa  la  inmovilitat  de  la  barra  de  baix. 
Trismo.  Trisraus,  i. 

MAL  DE  cAixALS.  La  SBusació  dolorosa  que  sentim 
en '1  encaix  dels  caixals,  y  que  sól  exténdrerse 
per  la  barra  quant  algun  dels  caixals  pateix  alguna 
malaltia.  Dolor  de  muelas.  Molarium  denlium 
dolor. 

MAL  DE  CAP.  mel.  Lo  que'l  molesta.  Quxbradero  de 
cabeza.  Animi   perturbalio.  |  met.  Pesar,  pena. 
Desazon,   disgusto,  pesadumbre.  Faslidium,   ii.  || 
met.  \'  objecte  del  cuydado  amorós.  Quebradero  de 
cabeza.  Cura  animi;  amoris  objeclura. 

MAL  DE  CAURER.  aul.  MAL  DE  SANT  PAD. 

MAL  DE  COLL.  Inflor  de  la  gola.  Garrolillo ,  an- 
(jina.  Angina,  ae. 

MAL  DE  COR.  Dolor  à  la  boca  del  venlrell.  Dolor  de 
estòmago.  In  storaachi  ore  dolor.  ||  Defalliment,  des- 
may.  Ahilo,  desfallecimiento,  desconsuelo.  Languor, 
deliquiura  ii.  1|  ciydados. 
AL  DE  COSTAT.  Malaltia  veheraent  que  causa  do- 
r  en  algun  costat  ab  mòlta  febra.  Dolor  de  costado. 
Pleuritis,  is. 

MAL  DE  ESPALMA.  PVSMO. 

MAL  DE  iLLADA.  Malaltia  en  que  per  nusarse  '1 
budell  saxoner  se  trau  per  la  boca  1'  excrement. 
Miserere,  cólkovoho.y oUülus,  ileus,  i. 

MAL  DE  MARE.   HISTÉRIGH. 

MAL  DE  MASELL  Ó  DE  SANT  LLÀTZER.  Lepra  dc  Color 

negrench,  causada  de  humors  rnelancólichs  y  fleu- 
màtichs.  Elefancia.  Elephantia,  íb. 

MAL  DE    MÒLTS,   CONORT  DE    POGHS.   ref.   qUB  HVisa 
TOMO  II. 


■1^ 

lor 


que  'I  raal  general  no  alivia  '1  de  cada  hu ,  però 
serveix  de  consol.  Mal  de  muchos,  consuelo  de  lon- 
los  ;  mal  ajeno  nopone  consuelo.  Non  aliena  meura 
solanlur  damna  dolorem. 

MAL  DE  ORINA.  'L  mal  quB  pateixen  los  que  no 
poden  orinar  per  retenció  ó  supressió.  Retencion. 
supresion  de  orina.  Urinic  retentio  aut  suppressio. 

MAL  DE  PEDRA.  Lo  mal  que's  pateix  per  la  forma- 
ció de  una  pedra  en  la  bufeta.  Mal  de  piedra- 
Lithiassis,  is. 

MAL  DE  RÀBIA.  Malaltia  contagiosa  que  pri.va  del 
sentit,  causa  furor  y  fa  aborrir  la  aygua.  Ràbia, 
mal  de  ràbia.  Hydrophobia,  ae. 

MAL  DE  RONYONS.  Inflamació  de  un  dels  dos 
ronyons,  que  causa  dolor  agut.  Nefritis,  dolor  de  ri. 
riones.  Nephritis,  is. 

MAL  DE  SANT  PAU.  Mal  caduch  que  cau  com  una 
gota  sobre  '1  cor.  Gota  coral,  epilèpsia,  mal  caduco, 
gota  caduca,  alferecia.  Epilèpsia,  ae. 

MAL  DE  SEMENT,  GAL-LICH. 

MAL  DE  SÒN  GRAT.  m.  ad.  A  PESAR  SEU. 

MAL  DE  TRIPAS.  TORSÓ. 

MAL  DE  ULLS.  loc.  mct.  Gana  ó  desilj  de  alguna 
cosa  que's  véu  ó  ha  vist.  Deseos.  Desiderium,  ii, 
appetitus,  us. 

MAL  DE  VENTRE.  Dolor  dc  tripas,  de  vientre.  Yer- 
minatio,  nis. 

MAL  ENCOMANADÍS.  Lo  que  s'  eucomana.  Malpega- 
dizo,  contagiosa.  Morbus  contagiosus. 

MAL  ENFORMATJAT.  Mal  gaoós.  Mal  guisado.  Fas- 
tidio,  taedio  affeclus. 

MAL  ENTECH.  Lo  que  està  mòlt  apoderat.  Mal  ar' 
raigado.  Radicatus  raorbus. 

MAL  ES  ACABARSE  'l  bè.  loc.  Denota  quant  sensi- 
ble es  r  acabarse  '1  bè.  Mal  es  el  acabarse  el  bien. 
Rera  cessaré  bonam  mala  res  tibi  semper  habetor. 

MAL  GAL-LICH.  GAL-LICH. 

MAL  HAJA.  MAL  ANY.  ||  Niugun.  Nínguno  ,maldilo. 
Nullus. 

MAL  LLEIG.  Crauch.  Càncer,  zaralan.  Càncer, 
eris. 

MAL  m'  anirà  Ó    mal    m'  HAURIA  ANAT.  fr.    Explica 

la  confiansa  que  algú  té  en  sà  indústria  ó  valiment 
pera  conseguir  alguna  cosa.  Mal  me  han  de  andar 
las  manos.  Assequar,  spero,  indústria  frelus. 

MAL  MENJADOR,  Y  MAL  MENJADOR  EN  LOS  PITS. 
CRANCH.  2. 

MAL  ó  BÈ.  exp.  que  signiGca  de  bona  ó  de  mala 
gana.  Mal  que  bien.  Mqao  sive  iniquo  animo. 

MAL  PER  MAL,  ó  MAL  QUE  MAL.  m.  adv.  ab  que'us 
expressam  quant  de  entre  dos  mals  escuUim  lo  me- 
nor. Mal  por  mal.  .Majore  inslante  malo,  minus  fe- 
rendum. 

MAL  QUE  us  PESE.  cxp.  A  pcsar  vostre.  Mal  con 
grado;  d  mal  de  vuestro  grado ;  mal  que  os  pese.  Yo' 
bis  invitis. 

MAL  SA.  Lo  que  es  danyós  à  la  salut.  Mal  sano,  in- 
salubre. Insalubris.  ||  malaltís. 

MAL   SOBRE  MAL   Y   PEÜRA    PER   CAPSAL.  ref.  qUC  S' 

15 


ÍÍ8 


MAL 


DICCIONARI 


MAL 


emplea  pera  signiOcar  que  tots  los  mals  venen  à 
algú  tots  plegats ;  y  també  que  vindrà  ocasió  en 
que's  pagaran  junts  tots  los  mals  ó  danys  que  s' 
hajan  fet.  Un  mal  sobre  olro  mal ,  todo  junto  eomo 
al  ferro  los  palos.  Adjunctum  malo  malum. 

MAL  soiNANT.  Fora  de  rahó.  Mal  sonanle.  Abso- 
nus,  absurdus. 

MAL  USAR  NO  PÓT  DURAR.  ref.  Dcno'a  que  qui  viu 
desordenadament  té  per  lo  comú  un  ü  desgraciat. 
Quien  mal  anda,  malacaba.  Mors  viiai  consen  anea. 

AB  LO  SÈÜ  MAL  VÓL  CONÈIXER  LO  DELS  ALTRES,  fef- 

Expressa  quant  propensos  som  à  sospiiar  dels  al- 
tres lo  mal  que  nosaltres  fem.  El  malo  siempre  pien- 
sa  engaiio;  piensa  el  ladron  (^ue  todos  son  de  sucondi- 
cion.  l'essimusquisque  de  Ciclens  pessimè  judica'. 

ACERTAUME  'l  MAL.  exp.  A  BODAS  ME  CONVIDAÜ. 

AL  MAL  DE  CAP  LO  MENJAR  LO  BAT.  ref.  Deno.a  que 
mòllas  vegadas  lo  menjar  fa  passar  lo  mal  de  cap. 
A  la  caheza  el  comer  la  endereza.  Capiíis  doior  eva- 
nuit  cibo. 

AMAL.  adv.  De  maia  gana.  Amalgrado.  Invitè. 

À  MALAS.  m.  adv.  enemigament, 

i  MAL  BORRÀS,  m.  adv.  Precipitadament,  sense 
orde.  Por  el  albarillo;  à  trompa  y  talega;  d  la  dia- 
bla.  Temeré. 

A  MAL  Y  A  BÈ   TOTHOM  HI  AFITJ.  FCf.    tcr.  qUe  nò  a 

la  exageració.  A  bien  y  à  mal  quintal  sobre  quinlal. 
Humana}  condilionis  propria  esl  exaggeratio. 

AL    MAL  DE  VENTRE  'l   CAGAR  LO  TREMPA,    ref.  Dtí- 

no!a  que  quant  fa  mal  lo  ventre  convé  evacuar,  ó 
expel-lir  los  flalos.  Cuando  le  dolieran  las  iripas 
hazlo  saber  alculo.  Alvum  si  dolel,  exoneraré  me- 
dium. 

AL  MAL  QUE  NO  HI  HA  RESISTÈNCIA,  'l  MILLOR  RE- 
MET ES  LA  PACIÈNCIA,  ref.  Aconsella  que  en  los  tra- 
balls  ó  infortunis  que  no's  poden  evitar  se  procuren 
medisdecenls  que'ls  fassan  lol-ieiables.  A  mal  dar  to- 
mar tabaco  ;  buen  corazon  quebranta  mala  ventura; 
paciència  y  barajar.  JEqim  mente  ferat  sortis  ludi- 
bria  lusor.  Curas  vel  mala  aliquo  levamine  tempe- 
raré. 

ANAR  DE  MAL  A  PITJOR,  fr.  fam.  Piljorar,  posarse 
mès  y  més  mal.  Ir  de  rocin  à  ruin,  y  de  mal  en 
peor.  Ab  equis  ad  asinos. 

ANAR  MAL.  fr.  Trobarse  en  mal  estat  algun  nego- 
ci. Ir  mal.  Male  procedere, 

AQUEIX  MAL  PERA  qui'm  VÓL  MAL.  loc.  Denota  que's 
voldria  fér  sufrir  algun  mal,  à  qui  'ns  ne  vól.  Mal 
haya  quien  mal  me  desea.  Si  quid  malitia  pirrhara. 

A  qui  NO't  PÓT  ALIVIAR,  NO  VULLAS  TÒS  MALS  COMU- 
NICAR, ref.  Ensenya  que  no  devem  comunicar  nos- 
tres mals  à  qui  no  ha  de  plànyerlos  ni  remediarlos. 
Llorar  ú  boca  cerrada,  y  no  dar  cuenta  d  quien  no  se 
le  da  nada ;  dices  tu  pena  à  quien  no  le  pena ,  qué- 
jaste  d  madre  ajena.  Lacrymare  juvat  quà  nuUa 
testimonia  quairis. 

BELL  MAL  se'n  fA.  exp.  Denota  que  no  es  estrany 
que  algú  logre  alguna  cosa  tenint  tots  los  medis  y 
recursos.  Linda  gràcia.  Nil  mirum. 


BÉ  viNGAS  MAL  SI  VÉNS  SOL.  ref.  Denota  que  es  mès 
fàcil  de  sufrir  un  mal  que  mòlts.  Bien  vengas  mal 
si  vienès  solo.  Felicem  hoc  malo  me,  nisi  alia  suc- 
cedant. 

DE  AQUEIX  MAL  NOS  HAGÜESSEN   DE    PLÀNYER,    loC. 

Denota  '1  desitj  de  que'ns  succehesca  la  cosa  de 
que's  parla,  Ojald.  Utinam,  faxit  Deus. 

DE  MALA  NATURA,  fr.  DE  MALA  CATADURA. 

DEL  MAL  LO  MÈNOS.  m.  adv.  que  aconsella  que  de 
dos  mals  s'  elegesca  '1  menor.  Del  mal  el  ménos. 
Mínima  de  malis. 

DE  QUALSEVOL  MAL.  HI.  adv.  Seuse  cuydado  ni  re- 
flexió, inconsideradament.  À  ladiabla,  dia  de  Dios 
es  Cristo.  Temeré. 

EN  GRAN  MAL  DÉU  AJUDA.  ref.  quc  scrvélx  pera  ani- 
mar la  esperansa  en  a'guna  desgràcia.  Dios  es  gran- 
de.  Magnus  Dominus. 

FAS  MAL,  ESPERA  ALTRE  TANT.  ref.  QUI  MAL  FA,  MAL 
TROBARÀ. 

FÉR  ALGUN  MiL  ó  MALIFETA,  fr.  Fér  alguna  tra- 
vessura,  incórrer  en  algun  descuyt  ó  cométrer  al- 
guna mala  acció.  Bncer  algun  mal  hecho  ó  recado. 
Rem  inolüciosam  agere. 

FÉR  MAL,  fr.  Obrar  perversament.  Hacer  mal.  Ma- 
le agere.  \\  Patir  dolor  en  alguna  part  del  cos,  Do- 
ler.  Doleo,  condoleo,  es.  {j  Danjar  ó  sér  nociva  al- 
guna cosa.  Hacer  mal.  Noceo,  es.  ||  Ferir,  maltrac- 
tar, com  la  pedra.  Laslimar,  mallratar.  Laedo ,  is. 

FÉR  MAL  ALS  ULLS  ó  i  LA  VISTA,  fr,  Expüca  '1  mal 
ó  dany  que  causa  à  la  vista  la  llum  mòlt  activa. 
Quebrar  los  ojos.  Oculos  feriré. 

FÉR  MAL  DE  COR  Ó  FERNE  MAL    LO  COR.  fr.   Estar  ab 

cuydado  y  recel.  Estar  en  espinas.  Confici  curis, 

FÉR  MAL  DE  ULLS,  fr.  ab  que  s'  explica  '1  desitj 
de  alguna  cosa  que  no's  pót  lograr.  Los  ojos  se  aba- 
lanzan,  los  pies  danzan,  las  manos  no  alcanzan. 
Accurè  exoptans  sed  fugit  ecce  bonuni. 

FÉR  MAL  ó  MALAMENT,  fr,  Executar  malament  al- 
guna cosa,  Hacer  mal.  Inordinatè ,  inepte  aliquid 
agere. 

FÈR  MÈS  MAL  QUE  UNA  PEDREGADA  Ó  QUE  LA  PEDRA- 

fr.  Ocasionar  algú  molts  danys  y  perjudicis.  Hacer 
mas  mal  que  la  langosta.  Prae  locustis  infeslum 
esse. 

FÉRSE  MAL.  fr.  Rébrer  algun  dany,  contusió  ó  fe 
rida  en  alguna  part  del  cos  sense  rébrerlo  de  altra 
persona.  Bacerse  dano,  lastimarse.  Laedi. 

LO  MAL  DE  LAS  RATAS  LO  FAN  LAS  UNAS  Y  'l  PAGAN 
LAS  ALTRAS,  ref,  PAGAR  JUSTOS  PER  PECADORS. 

LO  MAL  DELS  ALTRES  FA  DE  BON  PASSAR,  ref.  DeUO- 

ta  '1  poch  cuydado  ab  que  se  solen  mirar  los  nego- 
cis de  altres.  Cuidado  ó  mal  ajeno  de  pelo  cuelga  > 
poco  os  duelenD.  Jimeno,  eslocadas  en  cuerpo  ajeno' 
Aliena  negligenter  curantur, 

LO  MAL  ES.  loc.  Exprcssa  que  hi  ha  de  mal,  di- 
fícil ó  impertinent  en  algun  assumpto.  Lo  malo  es. 
Hoc  inest  mali. 

LO  MAL  VE  A  QUINTARS  Ó  ARROBAS  Y  SE  'n  VA  i  UN- 

SAS,  ref.  Denota  que  fàcilment  se  pren  mal,  però 


I 


MAL 


CATALÀ. 


MAL 


119 


costa  mòlt  de  remedíarse.  El  mal  entra  d  brazadas, 
y  sale  à  pulgaradas:  los  males  entran  por  arrobas, 
y  salen  por  adarmes.  Leatè  abeunt  gravissiïna  su- 
binlrantia  incomiuoda. 

LO   POCH    M\L    ESPANTA,    V  'l    MÒLT    AMANSA.     PCf. 

Denota  que  al  principi  de  algun  mal  patim  mòlt 
per  apiehensió,  y  quant  s'  agrava  quedam  abatuts 
y  sense  forsas;  y  també  que  'Is  contratemps  quant 
són  lleugers,  no  fan  més  que  causar  alguna  per- 
turbació,  però  (juant  sòa  grans  ensenyan  y  corre- 
geixen. Poca  duno  espanta,  y  muclio  amansa.  Parvo 
terremur,  maximo  corrigimur  damno. 

MÒLTS  DELS  MALS  SÓN  RESULTATS  DELS  ABUSOS  PER- 
PETRATS, ref.  Denota  que  mòltas  vegadas  los  mals 
presents  provenen  de  desordes  passats.  De  aquelles 
polvos  vienen  estos  lodos.  Hinc  belli  initium. 

NO  DIGAS  MAL  DE  TA  MARE,  QUE  ES  AFRONTAR  A  TON 

PARE.  ref.  Denota  que  qui  diu  mal  dels  sèus,  se 
desacredita  à  sí  mateix.  No  digas  mal  de  tu  madre, 
que  es  afrenlar  d  tu  padre.  Parce  matrera  culparé. 

NO  FA  MAL  SINO  AL  PA  QUE  MENJA.  loC.  fam.  DeOOta 

que  algú  es  pacífich,  ben  intencionat.  No  hace  mal 
d  un  galó.  NuUi  nocet. 

NO  HI   HA  MAL    QUE  DURÉ   CENT    ANYS    NI  COS  QUE'l 

puGA  RESISTIR,  ref.  pera  denotar  las  vicisituts  y 
consolarnos  en  las  adversitats.  No  hay  bien  que  du- 
ré, ni  mal  que  no  acabe:  súfrase  quien  penas  liene, 
que  liempo  iras  tiempo  viene.  Cassura  omnia  extant. 

NO  HI  HA  MAL  QUE  PER  BÈ  NO  VINGA.  TCf.  qUe  avisa 

que  no  debem  acusar  la  Providència  perquè  hi  ha 
mals,  pus  tots  s'  encaminan  à  un  bè.  Al  maseix 
temps  serveix  de  consol  en  una  desgràcia,  perquè 
acompanya  ah  la  esperansa  del  bè.  No  hay  mal  que 
por  bien  no  venga;  lo  que  lAos  da,  llevarse  ha;  que- 

Íéme  el  ple,  quizd  por  bien.  Conciliant  hommes 
Bla. 
NO  HI  PENDRA  MAL  NINGÚ.  exp.  fam.  Deuota  que 
no  pendrà  peu  algun   pendéncia.  No  córrer  sangre. 
Citrà  sanguinem  pugnabitur. 

NO  LI  DÓNA  CAP  MAL  DE  CAP.  fr.  No  V  inmuta,  no 
li  fa  res.  No  le  dafrio  ni  calentura.  Nil  eum  cora- 
movet. 

no't  fara  mal.  loc.  pera  denotar  que  algú  no  lo- 
grara  lo  que  demana  ó  desitja.  No  te  lamerds  en 
ese  espejo.  Oleum  et  operam  perdis. 

PARAR  EN  MAL.  fr.  Tenir  un  resultat  danyós  ó  fa- 
tal. Parar  en  mal.  Infrucluosum  exitum  habere. 

PARLAR  MAL  DE  ALGÚ.  fr.  Murmuiarlo  ó  calum- 
iarlo.  Hahlar  mal  de  alguno.  Alicui  detrahere  ho- 

rem. 

PÉNDRER  MAL.  fr.  Rébrer  alguu  dany  en  la  perso- 
na. Recibir  algun  dano.  Laedi. 

PER  AQUEIX  MAL,  exp.  Tant  de  bo.  Oja/«.  ülinam. 

POCH  MAL  Y  BEN  PLANGUT.  ref.  Se  diu  de  aquells 
que  al  mès  leve  motiu  manifestan  grans  incomodi- 
tats. Poco  mal  y  bien  quejado.  Exiguum  amplificas 
quíBstu  graviore  dolorem. 

POSAR  EN  MAL.  fr.  Fomentar  discórdias.  Poner, 
meter  en  mal.  Discórdias  seminare. 


lí 


POSAR  MAL  À  ALGÚ.  fr.  Maltractarlo.  Malparar- 
mallratar  d  uno.  Aliquem  plagis  malè  mulctare. 

posARSE  MAL  AB  ALGÚ.  fr.  Pérdrer  la  estimació  ó 
amistat.  Malquistarse.  Iniïnicitiassibialicujuscon- 
citaré. 

QUANT  VOLDRÀS  DIB  MAL  DE  ALGÚ,  MIRA  PRIMER  QUI 
ETS  TÚ.  ref.  ANS  NO  't  BURLES,  etC. 

QUI  CANTA  SOS  MALS  ESPANTA,  fof.  Ensènya  que 
per  aliviar  los  mals  ó  afliccions  convé  buscar  al- 
guna diversió.  Quien  canta  sus  males  espanta.  Car- 
mina  levant  curas. 

QUI  DIU  MAL  EN  TA  AUSÉNCIA, TEMOR  TÉ  DE  TA  PRE- 
SÈNCIA, ref.  AL  REY  DE  DETRÀS  LI  FAN  BANYAS. 

QUI  ES  MAL  PERA  MAL  FÉR,  ATXAQUES  NO  HA  ME- 
NESTER, ref.  Denota  que  qui  està  acostumat  à  fér 
mal  ab  poch  motiu  'n  té  prou.  El  malo  para  mal 
hacer,  achaques  no  ha  menester.  Improbus  labor 
saepè  etiara  sine  mercede  paratur. 

QUI  MAL  CERCA,  FREST  LO  TROBA,  Y  QUI  MAL  CERCA 

Y  MAL  TROBA,  DÉU  LI  ENDBESSA.  ref.  Euseuya  que 
pera  no  sufrir  mals,  es  menester  no  buscar  los  pe- 
rills. Justa  es  el  mal  que  viene,  si  le  busca  el  que  le 
liene.  Jure  venit  daranum  cuivis  sua  damna  pe- 
tenti. 

QUI  MAL  FA,   MAL    PENSA.  ref.  AB  LO   SÈU  MAL,  CtC. 

QUI  MAL  FA,  MAL  TROBARÀ,  ref.  Dcnota  que  regu- 
larment se  sòl  experimentar  lo  mateix  mal  que  ha 
fét  à  un  altre.  Haces  mal,  espera  olro  tal;  quien 
abrojos  siembra,  espinas  coge ;  quien  d  hierro  ma- 
ta, d  hierro  muere.  Ab  alio  expectes,  alteri  quod 
feceris. 

QUI  MAL  TÈ  Y  MAL  SE  DÓNA,  SÓN  DOS  MALS.  ref. 
CONTRA  'l  mal  QUE  NO  UI  HA,  elC. 

QUI  TÉ  MAL,  LO  TRAU  A  VENAL.  ref.  Dòua  à  eutén- 
drer  que  la  bona  ó  mala  disposició  de  la  salut  se 
manifesta  en  la  cara.  El  bien  ó  el  mal  en  la  cara 
sal.  Morbus  sive  salus  ipso  bene  proditur  ore. 

QUI  TÉ  MALS  DE  CAP  QUE  Se'lS  PASSE.  lOC.  QUI  TÉ 
CÜCBS  QUE  PELE  FULLA. 

sÉRMAL  VELL.  fr.  Tenir  de  mòlt  temps  algun  de- 
fecte. Tenerlo  de  viejo.  A  puero  habere. 

si't  fa  mal  lo  cap,  untat  lo  CUL  AB  OLI.  Fcf.  ab 
que  's  denota  la  desproporció  de  a!guns  medis  pe- 
ra conseguir  lo  ü  que  's  desitja.  A  Marina  le  duele 
el  lobillo,  y  sdnanle  el  colodrilo.  Dolente  talo  occi- 
put  mederi,  egregia  curalio. 

TENIR  LA  MALA.  fr.  Estar  de  mal  humor.  Estar  de 
mala;  no  estar  la  Magdalena  para  tafetanes.  Paruin 
affabilem  esse. 

TENIR  MAL  DE  COR.  fr.  Defallirse  per  debilitat  ó 
flaquesa  de  ventrell.  Ahilarse.  Deficere. 

TENIR  MAL  DE  MARE.  fr.  que  à  lués  del  sentit  recte 
signiQca  tenir  las  criaturas  massa  afició  à  las  ma- 
res. Tener  mal  de  madre.  Matrem  immodicè  doa- 
mare. 

VENIR  ó  ANAR  MALA.  loc.  aut.  Eu  mala  hora.  En 
mal  hora.  In  malam  crucem. 

MALA.  f.  Correu  ordinari  de  Fransa.  Mala. 
Gallicus  tabellarius. 


120  MAL 

MALABAR,  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
la  cosla  de  dit  nom.  Malabar.  Malabaricus. 

MALABUA.  f.  ant.  ma.lgra. 

MALACOSTUMAR.  V.  a.  Acostumar  algú  à 
certs  desordres  que  no  se  li  deurian  permétrer. 
Malacoslumbrar,  malear,  viciar,  perder.  Gorrumpo, 
is.  vitio,  as. 

MALACOSTUMAT,  DA.  p.  p.  yadj.  Malave- 
sal.  Malacoslumbrado.  Male  raoratus. 

MALAFETA.  f.  maldat. 

MALAFORTÜIVAT ,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té 
fortuna.  Desafortiuuido.  Infortunalus. 

MALAGANA.  f.  Molèstia  ó  inquietut  interior, 
mala  disposició  en  la  salut.  Desazon,  desabrimiento, 
displicència.  Angor,  is,  faslidium,  ii.  |1  ter. basca. 

MALAGRADÓS,  A.  adj.  Qui  es  aspre  de  ge- 
ni, poch  carinjós.  Desabrido,  dspero,  desamoroso, 
arisco,  desconcersabte.  Insuavis,  durus,  injucundus. 

MALAGUENYO,  A.  adj.  Js'atural  de  y  lo  per- 
tanyent à  Màlaga,  ciulal  y  port  de  mar  de  Andalu- 
sia. Malagueno.  Malacilanus. 

MALAGUETA.  f .  Fruyta  semblant  à  la  de  la 
murtra,  y  serveix  de  espócias.  Malaguela.  Odori- 
feri  myrti  fruclus. 

MALALT,  A.  adj.  Fallat  de  salut.  Enfermo, 
malo,  dolienle.  ^Egrolus. 

CARREGARSE  'l  MALALT,  fr.  Aumeutàrseli  la  fe- 
bra  ó  entrarli  nova  accesió.  Recargar  la  calenlura. 
Augeri  febrim  aut  novam  accedere. 

CAURER  MALALT,  fr,  Sér  atacat  de  alguna  malal- 
tia. Enfermar,  caer  enfèrmo ,  en  cama;  adolecer; 
lorcer  la  caheza.  jEgroto,  as. 

COMBREGAR  AL  MALALT,  fr.  Douarli  la  comunió 
per  viàtich.  Viaiicar,  sacramenlar.  Sacram  sy- 
naxim  infirmo  ministrare. 

ENsopiRSE  'l  MALALT,  fr.  Adormeccrse .  Torpes- 
co,  is. 

ESPATLLARSE  'l  MALALT,  fr.  Agravàrseli  la  malal- 
tia. Empeorar,  ponerse  peor.  Morbum  ingravescere, 

ESTAR  AL  BAIX  LO  MALALT,  fr.  Eslar  mòlt  mal. 
Agonizar,  estar  en  la  agonia.  In  extrema  lucla  ver- 
sar!. 

FÉR  LO  MALALT,  fr.  Fingir  malallia  pera  escaparse 
de  algun  llans.  Hacer  la  encorvada,  encojarse.  De- 
missionem,  morbum  flngere,  simularé, 

PÓT  ALLARGAR  LO  MALALT,  PERÒ  AL  ÚLTIM  LA  FARÀ. 

exp.  S'aplica  al  malalt  que  desprès  de  haver  fét 
vàrios  remeys,  mor.  Nadar,  nadar  y  à  la  orilla 
ahogar.  Toto  devorato  bove  in  cauda  dèficit. 

SI  'x\  vóLS  SE  DIU  ALS  MALALTS,  loc.  fam.  Denota 
que  algú  si  ofereix  alguna  cosa  es  per  cumplimenl. 
A  los  muertos  se  dice  si  quieren.  Dic  visne  extinto? 
dicendum  est  accipe  vivo, 

TORNAR  A  PURGAR  LO  MALALT,  fr.  Donarli  segona 
purga.  Repurgar  al  enfermo.  Potionem  medicem 
iterare. 

MALALTAGAR.  v.  n.  ant.  enmalaltirse. 

MALALTIA,  f.  Doléncia,  indisposició  dels  hu- 
mors del  cos.  Enfermedad,  mal,  doléncia,  morbo. 


DICCIONARI  MAL 

iEgrotatio  ,  nis.  1|  met.  Qualsevol  vici  ó  mania, 
Enfermedad.  Damnum,  i,  pernicies,  ei. 

MALALTIA  HABITUAL.  Lo  mal  que  ja  s'  ha  fét  quasi 
continuo.  Alifafe.  Invaletudo,  inis. 

MALALTIA  LLARGA,  PARENTA  DE  LA  MORT,  FCf.  De- 
nota que  comunment  las  malallias  llargas  acahan 
matant  lo  malalt.  Doléncia  larga,  y  muerte  encima; 
enfermedad  larga,  muerte  al  cabo.  ^gritudo  pro- 
lixa  landem  mortem  aCfert. 

CONTRAURER  ALGUNA  MALALTIA,  fr.  CAURER  MALALT. 

EMBESTiR  LA  MALALTIA,  fr.  Agravarse  depressa. 
Acometer  la  enfermedad.  Instaré,  urgere. 

EMPENYARSE  LA  MALALTIA,  fr.  Posarsc  de  perill. 
Empenarse  la  enfermedad.  Aggravare. 

EN  MALALTIA  Y  PRESÓ  C0NE1XERÍS  TON  COMPANYÓ. 

ref.  Denota  que  en  los  Iraballs  se  coneixen  los  ver- 
daders  amichs.  En  el  peligro  se  conoce  el  amigo; 
yo  me  mori,  y  vi  quien  me  lloro.  Aniicus  certus  in 
re  incerta  cernitur. 

MALALTIA  Y  PRESÓ  NO  ADOBAN  À  CAP  BRIVÓ.  ref.  DÒna 

à  enténdrer  que  'Is  qui  per  sa  naturalesa  són  tra- 
vesses y  dolents,  ab  dificultat  los  reduheix  à  la 
rahó  '1  temps  y  la  disciplina.  Duro  de  cocer  y  peor 
de  comer.  Quod  natura  cruduin,  nec  tempore  nec 
disciplina  maturescet. 
MALALTIR.  v.  n.  enmalaltirse, 
malaltís,  sa.  adj.  Qui  gasta  poca  salut.  En- 
fermizo,  valetudinario,  canijo,  enclenque.  Valeludi- 
narius.  ||  Lo  mal  sa,  que  ocasiona  malaltias.  En- 
fermizo,  morboso,  mal  sano.  Infectus,  nocivus. 

MALAMENT,  adv,  m.  Malvada ,  maliciosa- 
ment. Malamente,  mal.  Improbè,  improbiter.  |  Al 
revés  de  lo  que  es  degut.  Malamente,  torcidamente . 
Perversè,  sinistre.  |  Maliciosament.  Malamente.  Ne- 
quiter,  malè. 

CÓRRER  MALAMENT  ÀB  ALGÚ.  fr,  POSARSE  MAL  AB 


ALGÚ, 

PER  MALAMENT  QUE  VAJA.  loc.  Per  mal  quc  SUC- 
cehesca.  Por  mal  que  suceda,  à  turbio  córrer.  Ut 
cuneta  malè  procedant. 

MALANY.  m.  desgrícia,  infortuni.  ||  interj. 
imprecatória.  Mal  ano.  Malum, 

MALAQUITA.  f.  Pedra  preciosa  de  color  vert 
de  malva.  Malaquita,  malaquiles.  Malachites,  ae. 

MALÀSCIA.  f.  Depravació  del  gust  ab  desitj 
mès  ó  ménos  vehement  de  menjar  subsiàncias  ex- 
tranyas  y  diferents  de  las  alimenlàrias.  Malascia. 
Malascia,  ae. 

MALASTRUCH ,  CA.  adj.  ant.  Infelís,  mal- 
avenlurat.  Desaslrado«,  desvenlurado.  Infortunalus. 

MALAUT,  A.  adj.  ant.  malalt, 

MALAVEJAR.  V.  n,  ant.  Estar  malalt.  Eslar 
enfermo.  iEgroto,  as. 

MALA  VENTURA,  f.  Desgràcia,  infortuni.  Des- 
ventura, malaventura.  Infelicitas,  calamilas,  atis. 

MALAVENTURAT,  DA.  adj.  Desgraciat,  des- 
venturat.  Malaventurado.  Infortunalus,  calaraito- 
sus,  infelix. 

MALAVE8AR,  Y.  a.  MALACOSTUMAR. 


MAL 


CATAU. 


MAL 


12Í 


MALAVESAT,  DA.  adj.  malacostumat. 
MALA  VINGUT,  DA.  adj.  Desavingut.  Mal- 
avenido,  desavenido.  Animo  discors,  difücilis. 
MALAVIRAT,  DA.  adj.  malaventiírat. 
eMALAVOLÉNCIA  Y MALEVOLEN8A.  f.  MV- 

irOl.ÉNCIA. 

'malbarATADAMENT.  adv.  m.  .\b  desper- 
dici.  Desperdiciadamcnle .  Profusè. 

MALBARATADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  malmet 
los  béns  ó  diner.  Malbaratador,  derrochador,  disi- 
pador,  prodigo,  despar ramader,  desperdiciador,  des- 
perdiciado.  Disipator,  is. 

MALBARATAMENT,  m.  Destrucció  de  la  hi- 
senda óa  tia  cosa  sens  utilitat,  üesperdicio,  dilapi- 
dacion.  Dilapidalio,  nis. 

MALBARATAR.  V.  a.  Malmétrer  los  béns  ó 
diners.  Malbaratar,  disipar,  derrochar,  desparra- 
mar,  abrasar,  desperdiciar,  dilapidar,  agotar,  der- 
retir,  deslrozar,  aojar,  aniquilar,  descomponer,  que- 
mar;echard  mal;  tirarà  lacalle;  echar  por  la 
ventana.  Dilapido,  dissipo,  as. 

MALBARATAT ,  DA.  p.  p.  Malbaralado .  Dis- 
sipatus. 

MALBÉ,  (fér)  fr.  malbaratar. 

FERSE  MALBÉ.  fr.  Deteriorar  mòlt  la  pròpia  salut 
6  hisenda.  Aniquilarse.  Deteriorem  fieri. 

MALGAHENT,  A.  adj.  ant.  perjudicat. 

MALCARAT,  DA.  adj.  Qui  té  la  cara  mòlt 
lletja,  estranya  ó  desfigurada.  Rostro  feo,  caranta- 
maula,  malcarada.  Os  nocturnum. 

MALCASAR.  V.  a.  Casar  à  disgust,  s'  usa  com 
recíproch.  Malcasar,  malcasarss.  Enubo,  is. 

MALCA8AT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Matasado. 
Enuplus;  à  cònjuge  abhorrens. 

MALCOMPOST,  A.  adj.  mal  endressat. 

MALCONTEXT,  A.  adj.  Disgustat,  difícil  de 
contenlar.  Malconiento,  descontento,  querelloso,  que- 
jicoso,  escolimoso,  vidrioso,  mal  contenladizo,  Quae- 
rulus.  I  Inquiet,  perturbador  de  la  Iranquilitat  pú- 
blica. Malcontento.  Seditiosus. 

MALCORÀTGE8.  m.  pt.  Planta  de  un  peu  de 
alsària,  cantelluda,  nusosa,  llisa,  de  un  verí  que 
lira  à  groch;  del  encontre  de  las  fullas,  que  són 
ovaladas  y  dentadas,  naixen  unas  flors  mòlt  peti- 
tas,  sent  en  unas  plantas  totas  raasculinas  y  en  al- 
tras  tolas  femeninas;  s'  emplea  com  un  dels  vege- 
tals més  emolients.  Mercurial ,  malcoraje ,  ortiga 
nuerla.  Mercurialis  annua,  parthenium,  ii. 

MALGREMAT.  m.  ter.  Brasa  fumosa.  Tizo. 
Carbó,  semi  ustus. 

MALGRIAT,  DA.  adj.  Faltat  de  criansa ó  edu- 
cació. Makriado,  descartés ,  grosero.  Male  educatus. 
MALDAR.  V.  a.  Barallarse,  renyir.  Pugnar, 
bregar,  patullar.  Contendo,  is.  ||  ter.  barallar,  re- 

PÉNDRER,  RENYAR. 

MALDAT,  f.  Crim,  delicte.  Maldad.  Malum,  i. 
II  La  qualitat  ó  vici  queconstiluheix  una  cosa  ma- 
la. Maldad,  malícia.  Pravilas,  atis.  H  vilesa.  ||  p. 

p.  ter.  RENYAT. 


ES  DOBLADA  LA    MALDAT  QÜE    S    FA    EN    SENYAL    DE 

AMISTAT,  ref.  Reprèn  als  lissonjers  y  enganyosos, 
que  donan  a  enténdrer  que  favoreixen  à  algú,  li 
fan  notable  perjudici  descubrint  per  altra  part  sas 
faltas.  Reniego  del  amigo  que  cubre  con  las  alas  y 
muerde  con  el  pico;  halagar  con  la  cola  y  morder 
con  la  boca.  Perealamicus  qui  dum  àgil  laedit. 

MALDENTAT,  DA.  adj.Lo  qui  té  lasdentscla- 
rasy  desiguals. /íc/(/rtcío. Discrimina  denliumhabens. 

MALDICGIÓ.  f.  ant.  maledicció. 

MALDIENT.  adj.  ant.  Maldiciente.  Maledicus. 
II  m.  y  f.  Lo  qui  murmura  y  diu  mal  dels  altres. 
Maldecidor.  Detractor,  is,  mordax,  cis. 

MALDIR.  V.  a.  MALEQIR. 

MALDRIGAR.  v.  a.  ant.  magular. 

MALEA.  f.  ant.  malícia.  ||  ant.  malesa. 

MALEABILITAT.  f.  Propietat  que  tenen  certs 
metalls  de  extcndrerse  à  cops  de  martell  sense 
rómprerse  ni  pérdrer  sa  consistència  ó  sa  tenaci- 
tat, y  conservar  desprès  la  forma  que  la  percussió 
'Is  ha  fét  pcndrer.  Maleabilidad.  Malleo  procuden- 
di  facultas. 

MALEABLE.  adj.  Se  diu  del  metall  que  gosa 
de  maleabiiitat,  com  es  l' or,  la  plata,  '1  ferro,  etc. 
Maleable.  Quod  malleo  procudi  potesl. 

MALEGÓ.  m.  Terraplé.  Malécon.  Yallum,  i,ag- 
ger,  is. 

MALEDIGGIÓ.  f.  Imprecació,  execració.  Mal- 
dicion.  Maledictio,  nis. 

MALEDIGÉNGIA.  f.  Murmuració.  Maledicèn- 
cia. Obtreclalio,  nis. 

MALEFIGÉNGIA.  f.  Malifeta.  Maleficencia.  Fa- 
cinus,  oris. 

MALÉFIGH,  CA.  adj.  Danyós.  Maléfico.  Male- 

fiCUS.  II  m.  BRUIXOT. 

MALEFICI,  m.  Bruixeria  pera  fér  mal  y  '1  ma- 
teix mal.  Maleficio.  Maleficium,  ii,  fascinum,  i, 
facinatio,  nis.  ||  ant.  maldat. 

MALEFICIADOR ,  A.  m.  y  f.  Encantador, 
bruixot.  Maleficiador.  Maleficiator,  is. 

MALEFIGIAR.  v.  a. Embruixar.  Maleficiar.  Fas- 
cino, as.  II  Causar  dany.  iíaíe^ctar.Damnuminferre. 

MALEHIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  maleheix.  Mal- 
dicienie,  maldecidor.  Maledicus,  i. 

MALEHIMENT.  m.  ant.  maledicció. 

MALEHIR.  V.  a.  Tirar  malediccions,  Maldecir. 
Maledico,  is.  ||  Entregar  à  la  ira  dels  déus.  Malde- 
cir. IríB  deorum  consecrare. 

MALEHIT,  DA.  p.  p.  Maldecido,  maldita.  Ma- 
ledictus.  II  adj.  Pervers,  de  malas  inclinacions  y 
costums.  Maldito.  Improbus.  |]  Condemnat  y  casti- 
gat per  la  divina  justícia.  Maldito.  Malediclus.  || 
Execrable,  detestable.  Maldito,  maldecido.  Execra- 

bilis.  U  NINfiTJ,  MALVIATGE. 

COM  SI  l'  HAGUESSEN  MALEBIT  Ó  SEMBLA  QUEl'  HAN 

MALEHIT.  loc.  Dcnotaqueà  algú  tot  li  succeheix  in- 
felísment.  Pareceque  le  ha  caidola  maldicion.  Quasi 
diris  devotus  csset. 
MALEMPLEAR.  V.  r.  Emplear  los  cà^údals  eh 


If2 


MAL 


DICCIONARI 


MAL 


usos  diferents  de  aquells  à  que  estan  destinats. 
Malversar.  Non  ex  fide  versaré. 

MALEMPOLI.  m.  ant.  xerrameca. 

MALENANSA.  m.  ant.  Malandanza.  Calami- 
tas,  infortunium. 

MALENCOLIA.  f.  etc.  melancolia. 

MALENDRÉS.  m.  Falta  de  arreglo  y  netedat. 
Desalmo,  desatavio,  desaseo.  Inelegantia,  se,  incon- 
cinnitas,  atis.  []  Lo  quarto  destinat  pera  desar  los 
mob'es  que  no  serveixen.  Trastera.  Scrutorura  vel 
utensilium  repositorium. 

MALENDRESSAR.  v.  a.  Destruhir,  descom- 
póndrer,  ó  trastornar  1'  arreglo  y  netedat  de  algu- 
na habitació.  Desasear,  desalinar.  ínconcinnum 
reddere. 

MALENDRE8SAT,  DA.  adj.  Malfardat,  mal- 
composl.  Düsalinado,  desaseado,  desgalichado,  des- 
garbado,  monton,  fargallon,  y  manlillon  pr.  Mur. 
Incompositus. 

MALENDRÍ.  ra.  ant.  Lladre  de  camí  ral.  Ma- 
landrin,  salleador  de  caminos.  Grassator,  insidia- 
lor,  is.  11  Pervers,  maligne.  Bellaco,  malandrin.  Ma- 
leficus,  i. 

MALENTÉNDRER.  V.  a.  Oir  ab  equivocació  lo 
que's  diu.  Trasoir,  enlreoir.  Anditionis  errore  de- 
cipi.  U  Equivocar,  errar  los  conceptes  ó  ideas.  Tra- 
sonar.  Somnio,  as ;  aliquid  perperam  concipere. 

MALENTÈS,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  cosa  no 
considerada  ó  conceptuada  conforme  es.  Malenten- 
dido.  Aliler  ac  se  habel  apprehensus.  |  Qui  malicio- 
sament interpreta  las  cosas  que  ha  eniós  bè.  Tai- 
mado,  malkioso,  zorro,  malenlendedor.  Yersatus. 
11  p.  p.  Trasoido,  entreoido.  Auditionis  errore  de- 
cep tus. 

MALESA,  f.  Bosch,  espècie  de  brossa  y  matas. 
Maleza,  rebollar,  matorral.  Dumetum,  i.  1|  maldat. 

LLEVAR  ÜNA  MALESA,  fr.  ant.  ALLEVAR. 

PLE  üE  MALESAS.  adj.  Se  diu  dels  terrenos  ó  mon- 
tanyas  pobiadas  de  arbustos  espessos.  Fragoso.  Fra- 
gosus. 

MALESTRUGH,  CA.  adj.  malastruch. 

MALESTATGER,  A.  adj.  Inquiet,  entrema- 
liat. Aüieso,  zarandillo,  argadillo.  Irrequietus. 

MALET.  m.  d.  Malico,  illo,  ito.  Leve  malum. 

MALETA,  f.  Bossa  regularment  de  cuyro  pera 
portar  roba  quant  se  va  de  camí.  Maleta,  halija. 
Hippopera,  ae.  H  La  bossa  tancada  ab  clau  en  la  qual 
los  correus  portan  las  cartas.  Algunas  vegadas  se 
pren  pel  correu  mateix.  Balija.  Tabellarii  vidulum. 

maleta  petita.  La  que  no  es  tant  llarga  com  la 
regular.  Maletica,  maletilla,  maleiita.  Parva  hip- 
popera. 

FÉR  LA  maleta,  fr.  Preparar  lo  necesari  pera  viat- 
jar. Hacer  la  maleta.  Yiaticum  pararé. 

SAQUEJAR  LA  MALETA,  fr.  Péudrer  à  algú  lo  que 
porta  en  la  maleta.  Desbalijar.  Bulgae  recòndita  de- 
ripere. 

MALETA88A.  f.  aum.  Maleton,  balijon.  Gran- 
dior  hippopera. 


MALETER,  m.  Qui  fà  melatas.  Maletero.  Hip- 
poperarum  artifex. 

MALETÓ.  m.  aum.  maletassa. 

MALEUTIR.  V.  n.  ant.  enmalaltirse. 

MALÈVOL,  adj.  Qui  té  mala  voluntat.  Malèvo- 
la. SIalevolus. 

MALEVOLÈNCIA.  f.  Odi,  mala  voluntat.  Male- 
vokncia.  Malevolentia,  »,  odium,  ii. 

MALE  VOLENT,  adj.  MALÈVOL. 

MALEYT,  A.  adj.  ant.  malehit.  |  aficionat. 

H  RABIÓS. 

MALFACTOR,  m.  Malvat.  Malhechor ,  malva- 
da. Malefactor,  is. 

MALFARDAT,  MALFARGAT ,  Y  MAL- 
FAR JAT,  DA.  adj .  malendressat. 

MALFAT.  adj.  desgracia. 

MALFAYTOR.  adj.  ant.  malfactor. 

MALFERIR.  V.  a.  Ferir  gravement.  Malherir. 
Gravitersauciare,  vulneraré. 

MALFERIT,  DA.  adj.  Qui  ha  rebut  una  feri- 
da gra  ve.  Mal  herido.  Graviter  sauciatus,  saucius. 

MALFEYT,  A.  adj.  malganós.  |  estrafet,  con- 
trafet. II  malefici,  i  malifeta. 

MALFEYTA.  f.  ant.  malafeta. 

MALFEYTOR,  A.  m.  ant.  malfactor. 

MALFULL.  m.  ter.  estisoreta. 

MALGANÓS,  A.  adj.  Mal  humorat.  Desazana- 
do,  displicenle,  desabrido,  mal  humorado,  y  mal 
guisado.  fam.  Asper. 

ESTAR  MALGANÓS.  fr.  No  estar  de  gresca,  de  filis. 
Na  estar  de  gràcia  ó  para  gracias.  A  rabili  corripi; 
faslidio  aíïïci. 

MALGASTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  emplea  ma- 
lament los  caudals  gaslanllosab  cosas  perjudicials, 
al  ménos  no  útils.  Malgastador,  malbaralador,  des- 
pendedor,  gastador,  prodigo,  derrochador,  maniroto. 
Dissipator,  dilapidator,  is. 

MALGASTAR,  v.  a.  Dissipar,  consumir  los 
béns,  la  hisenda.  Malgastar,  malbaratar,  malrotar, 
malversar,  disipar,  derrochar,  prodigar,  perder.  La- 
cero, as. 

MALGASTAT,  DA.  p.  p.  Malgastada.  Dilapi- 
datus. 

MALGENI.  m.  Lo  qui  es  aspre  y  dur  de  condi- 
ció. Mal  genio,  vinagrasa.  Asper,  durus. 

MALGIRBAR.  V.  a.  Fér  alguna  cosa  depressa 
y  malament.  Frangallar.  Incuriosò  rem  agere. 

MALGIRBAT,  DA.  adj.  malendressat. 

MALGRÀ.  Tumor  punxagut  ab  inflamació  y 
dolor.  Carbunclo.  Anjhracosis,  cosis,  is. 

MALGRACIÓS,  A.  adj.  ant.  De  geni  aspre. 
Arisco.  Durus. 

MALGRACIOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
malgraciós.  Asperamente.  Duré. 

MALGRAT  (de  )  m.  adv.  A  la  forsa,  de  mala 
gana.  Mal  de  su  grada.  Invitús. 

MALGUANY.  m.  ant.  Manifestació  de  un  pesar 
ó  disgust ;  s'  usa  com  adv.  Enharamala.  Abi  in  ma- 
lam  rem. 


MAL 


CATALÀ. 


MAL 


123 


MALHUMORAT,  DA.  adj.  3Ialganós.  Malhu- 
morada, desamorado  ,  dispUcente  ,  desazonado.  Mo- 
rosus. 

MALÍGCIA.  f-  ter.  MALÍCIA. 

MÀLICH.  ra.  Líquit,  pardo  rojench,  volàtil,  ín- 
crislallisable,  mòltdisoluble  en  aygua,  per  lo  sul- 
fúrich  y  susceptible  de  formar  sals.  Mdlico.  Mali- 
ciim,  i.         « 

malícia,  f.  Qualitat  moral  que  conslituheix 
una  cosa  mala.  Malícia.  MàVi^ia,  x.  |  Obstinació, 
perversitat  del  que  peca  expressament  pera  fór 
mal.  Malícia  Malitia,{E.  ||  Segona  inienció,  cautela 
ó  sutilesa  pera  enganyar.  Malícia.  Yersutia,  íe.  |1 
Perversitat,  malignitat,  jtfaíícta.  Nequitia,  se.  |1  Re- 
cel, suspita.  Malícia.  Suspicio,  suspicatio,  nis.  || 
Interpretació  mal  intencionada.  Malícia.  Maligna 
interpretatio.  ||  La  qualitat  que  fa  una  cosa  perju- 
dicial ó  danyosa,  com:  la  llaga  porta  malícia.  Malí- 
cia. Malignilas,  atis.  [j  Travessura  dels  noys  y  co- 
neixement que  tenen  del  mal.  Malícia,  picardia. 
Aslus,  us,  callidilas,  atis.  |]  Quimera,  tírria.  Ojeri- 
za,  enemiga.  Simultas ,  atis.  ||  Inclinació  al  mal. 
Malícia.  Maütia,  se. 

AB  MALÍCIA,  m.  adv.  MALICIOSAMENT. 

pÉNDRER  MALÍCIA,  fr.  .\yrarse,  enfadarse.  Encole- 
rizarse,  embolijarse,  monlar  en  còlera ,  tomar  còle- 
ra. Irasci. 

SENSE  MALÍCIA,  m.  adv.  De  bona  fé,  ab  tota  sen- 
zillesa. Sencillamen:e,  ingénuamenle,  à  la  buena  de 
Dios,  inocentemenle,  sín  malícia,  sin  doblez.  Simpli- 
citer.  II  Sens  advertència.  Impensadamente  ,  inad- 
vertídamente,  sin  malícia.  Inculpalè.  |1  teol.  mate- 
niALMENT.  |]  irón.  maliciosament. 

MALICIADA.  f.  Excés  de  malícia.  Ira ,  furor. 
Ira,  aï,  furor,  is. 

PÉN0RER  UNA  MALICIADA.  fr.  Enfadarsc  de  mala 
manera.  Monlarse  en  còlera;  enfurecerse,  exasperar- 
se,  escandecerse,  irritarse,  bramar ;  subírse  ú  las  bo- 
vedíllas;  echar  espumarajos ;  pelarse  las  barbas  ; 
reveslirsele  el  diablo.  Yehementer  irasci. 

MALIGIAR.  v.  a.  Presumir,  suspitar.  Maliciar, 
recelar,  barruntar,  remuscar.  Credo,  is.  |1  Interpre- 
tar ab  malícia.  Tomar  alguna  cosa  por  donde  que- 
ma.  Aliquid  in  malam  partem  accipere. 

MALICIÓS  j  A.  adj.  Maligne,  mal  intencionat, 
propens  à  obrar  mal.  Malicioso.  Malitiosus,  malig- 
nus,  fallax.  ||  Astut.  Malicioso,  doble,  escatimoso. 
Malus.  II  Tol  lo  que  conté  malícia.  Malicioso.  Mali- 
tiosus. I  Qui  es  inclinat  à  suspitar  y  desconflar. 
Suspicaz.  Suspicax. 

MALICIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  engany  y  ma- 
lícia. Malíciosamenle ;  de  mala.  Insidiosè.  ||  Ab  as- 
túcia ó  solapa.  Maiiciosamente.  Callidè,  caulè.  |j 
Depravadament.  Maiiciosamente.  Pravè. 

MALICIOSET,  A.  adj.  d.  Maliciosillo,  ito,  ico. 
Callidulus. 

MALICÓ.  m.  d.  de  mal.  Achaquillo,  ito  ,  male- 
cillo.  Corporis  levia  imbecillitas, 

MALIFET.  m.  ant.  y 


MALIFETA,  f.  y 

MALIFICI.  m.  ant.  maldat.  1|  malefici. 

FÉa  ALfiUNA  MALIFETA,  fr.  FÉR  ALGUN  MAL. 

MALIGNAMENT.  adv.  m.  Ab  malignitat.  Ma- 
lignamenle.  Maligne. 

MALIGNANT.adj.  Danjós,  viciós  Malignanle. 
Yitians. 

MALIGNE,  A.  adj.  Mal  intencionat,  pervers, 
it/aííjíio.  Malignus.  II  Perjudicial,  nociu.  Maligno. 
Malignus.  ||  Se  diu  de  las  malaltias  graves,  que 
à  pesar  de  sér  benignas  en  la  apariéncia  ,  ler- 
minan  mòltas  vegades  en  la  mort.  Maligno.  Le- 
thalis. 

MALIGNITAT,  f.  Enveja,  malevoléncia.  Malig- 
nidad.  Malignilas,  atis.  ||  Inclinació  à  pensar  y  fér 
mal.  Malignidad.  Malignilas,  atis.  ||  Qualitat  que 
conslituheix  danyosas  las  cosas.  Malignidad.  Maü- 
tia, 86. 

MALINTENCIONAT,  DA.  adj.  Lo  qui  té  ma- 
tas intencions.  Malintencionado,  solapado,  marrajo. 
Yersutus,  malignus. 

MALÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Malisima- 
menle.  Pessimè. 

MALÍVOL.  adj.  MALÈVOL. 

MALL.  m.  Joch  que  s' executa  ab  botxas  impel- 
linllas  ab  unas  massas.  Mallo.  Tudicularis  majoris 
globi  ludus,  II  L'  instrument  ó  massa  pera  jugarlo. 
Mallo.  Tudicula,  ae.  ||  Martell  gros  pera  forjar  lo 
ferro.  .Vac/to,ymazo  nàut.Ingensmalleus,  ||  malla. 
II  Espècie  de  martell  gros  y  pesant  que  serveix  als 
picapedrers  y  mestres  de  casas  pera  rómprer  pe- 
dra. Almadana,  marra.  Malleus  grandior. 

MALL  de  cap  y  PENA.  lustrument  de  picapedrers 
ab  dos  fullas  una  de  aixa  y  altra  de  destral.  Alco- 
tana.  Ascia,  ae. 

UNA  EN  LO  MALL  Y  UNA  ALTRE  EN  LA  ENCLUSA,  fr. 

mel.  y  fam.  ab  lacual  se  nota  als  que  parlan  mòlt 
y  quasi  sempre  fora  del  cas.  Dar  una  en  el  clavo  y 
cien  en  la  herradura.  Semel  sapere,  centies  desi- 
pere. 

MALLA.  f.  Cada  foral  entre  nus  y  nus  en  los 
filats  y  cosas  semblants.  Malla,  ojo.  Macula,  plaga, 
a;.  II  Cada  anell  de  las  cadenas.  Eslabon.  Fibula,  ae. 
II  Moneda  ([ue  val  mitj  diner.  Medio  dinero.  Obo- 
lus,  i.  I  COTA  DE  MALLA.  ||  En  los  jochs  de  noys,  val 
la  meytal  de  cada  unitat  que  jugan;  y  aixi  'Is  que 
jugan  à  balas,  si  's  jugan  una  bala  cada  dos  vega- 
das  de  guanyar,  dihuen  malla  à  lo  que  guanyan 
una  vegada.  Medio.  Dimidium,  ii. 

FÉR  MALLAs.  Coustrubír  teixit  de  mallas.  Mallar, 
hacer  malla.  Hamis  conlexere. 

REFER  LAS  MALLAS.  fr.  Coiopóndrer  ó  adobar  las 
mallas  espatlladas  de  un  teixit.  Remellar.  Annulos 
reficere. 

MALLADADE  PASTORS.  Pleta,  paratje  ahont 
se  recullen  los  pastors  y  bestiar.  Majada,  redil, 
apero.  Magalia,  ium. 

MALLARENGA.  adj.  f.  xartayra,  baladrera, 

MALLARENGA  XICA.  f.  Aucell  de  Espanya , 


IM  MAL  DIGGIONARI 

lé  r  esquena  de  color  de  plom,  lo  ventre  cendrós, 
las  alas  y  cua  negras,  lo  cant  semblant  al  martell 
del  ferrer:  anuncia  pluja.  Herreruelo.  Turdi  spe- 
cies. 

MAL-LOGRAR.  V.  a.  Pérdrer,  no  aprofitar. 
Malograr.  Perdo,  is.  [|  Espatllar,  deslruhir,  fér  mal- 
bé. Malograr;  echar  d  perder.  Disperdo,  is.  |  v.  r. 
Frustrarse  lo  que's  pretén  ó  desitja ;  se  diu  co- 
munment  dels  joves  que  tenen  una  mort  prematu- 
ra. Malograrse.  Perdo,  pereo,  is. 

MAL-LOGRAT,  DA.  adj.  Espatllat,  llansat  à 
pérdrer,  perdut  abans  de  temps.  Malogrado.  Im- 
maluro  fato  perdilus. 

MAL-LOGRO.  m.  Acte  y  efecte  de  mal-lograr 
y  mal-lograrse.  Malogro,  malogramienlo.  Perdi- 
tio,  nis. 

MALLOL,  A.  m.  y  f.  Vinya  novella.  Majuelo. 
Novellelum,  i.  ||  Sarment  pera  plantar.  Estaca,  re- 
nuevo,  majuelo.  Malleolus,  i. 

mallorquí,  na.  adj.  Cosa  de  Mallorca,  isla 
de  Espanya  en  lo  Mediterrani.  Mallorquin.  Majori- 
censis. 

MALMAJOR.  m.  diable,  mal  esperit. 

MALMANAT,  DA.  adj.  Desmandal.  Malman- 
dado,  desmandado.  Jussà  negligens,  iBgrò  pareus. 

MALMENAR.  V.  a.  ant.  MALTRACTAR. 

MALMENAT,  DA.  adj.  maltractat,  mal- 
parat. 

MALMElVJAT,  DA.  adj.  Poch  alimentat.  Mal- 
comido.  Parvo  cibo  nutritus. 

MALMÈS,  A.  p.  p.  Malbaratada,  malparada, 
gastada,  danado.  Malèaffectus,  laísus. 

MALMETACIÓ.  f.  Dissipació,  desperdici.  Mal- 
barato,  desperdicio.  Dissipatio,  nis. 

MÀLMETEDOR,  A.  m.  y  f.  malbaratador. 

MALMÉTRER.  V.  a.  malbaratar.  1|  Espatllar, 
arruïnar,  desUustrar,  llansar  à  pérdrer.  Maltra- 
tar;  echar  d  perder.  Depravo,  as.  ||  Maltraclar,  le- 
siar  à  algú.  Lastimar.  Laïdo,  is.  ||  Pegar  mòlt  à  al- 
gú. Malparar.  Aliquem  malè  mulclare.  ||  raet.  Cor- 
rómprer,  pervertir.  Maíear,  y  malmeier.  p.  Ar. 
Corrumpo,  is.  ||  v.  r.  Llansarse  à  pérdrer  los  li- 
cors, conservas  y  viandas,  etc.  Pasarse,  malearse, 
danarse,  gastarse,  picarse,  echarse  à  perder.  Depra- 
vari.  II  Llastimarse  '1  cos  per  algun  cop.  Lisiarse, 
lastimarse.  Laidi. 

MALMIRAR.  V.  a.   ULLPÉNDRER. 

MALMIRAT,  DA.  adj.  ant.  desate.xt,  impru- 
dent. 

MALORDENAT,  DA.  adj.  DESORDENAT. 

MALPACIENT,  A.  adj.  ant.  malsufert. 

MALPARAR.  V.  a.  Malmétrer  à  cops,  maltrac- 
tar. Malparar.  Perdo,  is. 

MALPARAT,  DA.  adj.  Malposat,  malmès. 
Malparada.  Perditus. 

MALP ÀRIDA.  f.  La  dona  que  fa  poch  que  ha 
malparit.  Malparida.  Abortum  passa  mulier. 

MALPARIR.  V.  a.  Parir  abans  de  temps.  Mal- 
parir,  abortar.  Aborlo,  as. 


MAL 

MALPARLAT,  DA.  adj.  Desvergonyit  en  lo 
parlar.  Malhablada.  Convitiator. 

MALPART.  m.  Gastament,  part  abans  del 
temps.  Malparla,  aborta.  Aborlio,  nis. 

MALPÉNDRER.  V.  a.  Péndrer  las  cosas  en 
mala  part  ó  en  mal  sentit.  Tomar  d  mal.  In  ma- 
lam  parlem  accipere. 

MALPENSAT,  DA.  adj.  MALICÍÓS. 

MALPLACENT,  A.  adj.  MALGRACIÓS. 

MALPLAGENTMENT.  adv.  m.  malgraciosa- 

MENT. 

MALPOSAT,  DA.  adj.  Dit  del  que  ha  rebut  al- 
guna injúria  ó  dany.  Malparada.  Malè  mulclalus. 

MALPRÉS,  A.  p.  p.  Tomada  d  mal.  Malè  ac- 
ceptus . 

MALQUIST,  A.  adv.  Malvolgut.  Malquisla,  mal 
vista.  Odiosus. 

MALQUISTAR.  V.  a.  Posar  mal  à  una  perso- 
na ab  alira.  Malquistar.  Discordiasserere. 

MALQUISTARSE.  V.  r.  Posarse  mal  ab  algú. 
Malquistarse.  Odium  alienum  sibi  adciscere. 

MALQUIST AT,DA.  p.  p.  Malquistado.  Invisus. 

MALRUBINS.  m.  pi.  Herba  que  's  cria  en  pa- 
ralges  seciïs;  es  de  dos  pi'us  de  aisària,  ab  las  ca- 
luas  cuberias  de  borra  blanca,  quadradas,  fullas 
rodonas,  escabrosas  y  de  un  vertciar,  las  flors  pe- 
tilas  y  blancas.  Marrubio.  Marrubium,  prasium,  ii. 

MALSATISFET,  A.  adj.  malcontent. 

MALSONANT,  adj.  Lo  que  sona  mal.  Sól  apli- 
carse  à  la  docirina  que  ofèn  à  las  orellas  piadosas. 
Malsanante.  Absurdus. 

MALSUFERT,  A.  adj.  Lo  que  no  sab  sufrir. 
Malsufrida.  Malè  patiens. 

MALTÈS,  A.  adj.  Cosa  de  Malta,  ciutat  capital 
de  la  isla  del  mateix  nom  en  lo  Mediterrani,  entre 
Sicília  y  Àfrica.  Maltès.   Meiiteus,  melilensis. 

MALTHUSSIÀ,  NA.  adj.  Lo  qui  com  Malthus 
creu  que  es  menester  posar  obs  aclesal  aumentde 
població  per  créixer  ésla  en  progressió  geomètri- 
ca, méntres  los  medis  de  subsistència  segueixen 
sols  una  progressió  aritmètica.  Mallhusiano,  mal- 
thusino.  Malthusinus,  i. 

MALTRACTAMENT,  m.  maltracte. 

MALTRACTAR.  V.  a.  Castigar,  injuriar,  in- 
sultar. Mahratar,  ullrajar,  injuriar,  ajar.  In  ali- 
quem saivire.  |)  Malmétrer,  espatllar,  fèr  malbé. 
Maltralar.  Quallo,  is.  |1  Prorrómprer  en  dicteris. 
Saltar  la  bramana.  Convilia  jactare. 

MALTRACTARSE.  V.  r.  malmétrerse,  lesiar- 
SE.  II  Dirse  mútuament  pàraulas  ofensivas.  Apita- 
narse  Rixari, jurgari. 

MALTRACTE.  m.  La  acció  y  efecte  de  mal- 
traclar. Maltratamien'.o ,  malirato.  Yexatio,  atrec- 
tatio,  nis. 

MALTRER.  V.  a.  ant.  malmétrer. 

MALTRET.  m.  ant.  menoscabament.  ||  ant.  tra- 
ball,  misèria. 

MALUCH,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à  las 
islas  Malucas.  Maluco.  Ad  malucas  pertinens. 


MAL 


CATALÀ. 


MAiM 


125 


MALURA,  f.  Epidèmia.  Conslelacion,  epidèmia. 
Epideniia,  ae.  []  ter.  llaga. 

MALVA.  f.  Herba  ben  coneguda,  las  fui  las  de 
la  qual  són  mòlt  bonàs  pera  ablanir  los  tumors  ó 
inflamacions.  Malva.  Malva,  x. 

MALVA  BORDA.  !MALVÍ. 

MALVA  DE  OLOR.  Espócie  de  malva  de  un  olor 
mòlt  agradable.  Muha  de  olor.  Malva  odorifera. 

MALVA  MAJOR.  Malva  silvestre.  Malva  mayor,  ofi- 
cinaí  ó  silvestre.  Malva  vulgaris. 

MALVA  VERA.  Espócie  ds  malva  de  fullas  entre 
anguladas  y  sinuosas,  de  vert  clar,  inodoras  y  de 
sabor  musilaginós;  las  flors  de  hermós  color  de 
rosa  purpúreo,  de  figura  de  campana,  à  vegadas 
senzillas,  àvegadas  dobles,  y  gosan  de  propietats 
iguals  à  las  fullas  que  són  dulcificanls,  emolients? 
pectorals,  etc.  Malva  real,  ó  rósea,  ó  alcea  rósea. 
Malva  rosea. 

FÉB  MALVAS.  fr.  met.  Sér  enterrat.  Ilacer  bodo- 
ques.  Obiisse;  terra  humatumesse. 

MALVADAMENT.  adv.  ra.  kh  maldat.  Malva- 
damente.  Nequiter. 

MALYAR.  m.  Lloch  plantat  de  malvas.  Malvar. 
Malvis  abundans  ager. 

MALVASIA,  f.  Casta  de  vinya  que  transporla- 
ren  de  la  isla  de  Xio  'Is  catalans  qnant  tornaren 
de  la  guerra  de  las  crusadas.  Malvasia.  Chia,  cre- 
tica  uva.  U  Lo  vi  de  dit  rahim.  Malvasia.  Cretieum, 
arvisium  vinum. 

MALVAT,  DA.  adj.  Pervers,  dolent.  Malvado. 
Nefarius. 

MALVAVISCH.  m,  ant.  malví. 

MALVENTÜRAT,  DA.  adj.  ant.  MALAVEN- 
TÜRAT. 

MALVER.  V.  n.  ant.  Fér  malbé,  malmétrer, 
espatllar.  Malear.  Perdere,  corrumpere.  \\  per- 
vertir. 

MALVERSACIÓ,  f.  Mala  inversió  de  caudals- 
Malversacion.  Mala  pecuniarura  adminislratio. 

MALVERSAR.  V.  a.  Empiear  mal  lo  diner. 
Malversar.  Male  pecuniam  administraré. 

MALVESGH.  ni.  Planta  que  fà  las  camas  com 
de  dos  peus  de  allas,  acanaladas,  las  fullas  punle- 
jadas,  las  flors  en  pom,  purpúreas,  y  divididas  en 
sis  p  iris  y  la  llavor  llargaruda.  Velcra,  dcnlelaria. 
Dentaria,  dentellaria,  ai. 

MALVESIA.  f.  MALVASIA. 

MALVESTAT,  f.  ant.  maldat. 

MAL  vi.  m.  Planta  que  fà  una  cama  de  dos  peus 
de  alt;  las  fullas  rodonas  y  peludas,  y  las  flors 
mòlt  semblants  à  las  de  la  malva.  La  seva  arrel  es 
mòlt  medicinal.  Malvavisco.  .\Icea,  allhea,  se. 

MAL  VIATGE,  m.  ó  adv.  Ningú,  res  ó  gens: 
com :  MALViATGE  '1  benefici  que  'ns  ba  quedat.  Mal- 
dilo;  mal  haija.  Nec  unus  quidem  superat.  ||  Espè- 
cie de  imprecació.  Malhatja ;  Mal  ano;  maldilo, 
pcrezca.  Pereat.  ||  Tant  de  bo.  Ojalú.  Ulinam.  ||  in- 
terj.  afirmativa,  com:  mvlviatge  si  diu  veritat. 
Por  üios,  pofvida;  vive  Dios,  Mal  ano ;  volo  à  lal. 

TOMO  II. 


Meherculè.  |1  inierj.  de  amenassa.  Jurdrsele  d  algu- 
no,  déjalo,  voto  à  los  ajenos  de  Dios,  voto  d  quien; 
para  eslas,  no  le  irds  alahando.  Uaud  impune 
abibis. 

MALVIATGE  LA  ANIMA    Ó  'l  TESTAMENT  DE   JÚDAS,  ó 

LAS  BANvvs  DE  piLAT.  loc.  usada Únicament pcra  ma- 
nifestar lo  disgust  ó  sentiment  que  'nscausa  alguna 
cosa.  l'ese  ó  pese  d  tal;  mal  haya  el  alma  del  dia- 
blo ;  yab  mòlta  moderació,  pecador  de  ml;  vúlga- 
me  Dios.  Proh  Deus! 

MALVIATGE  COM  n'  oa  QUEDAT  UN.  cxp.  pcia  de- 
notar lo  desitj  del  extermini  de  nostres  contraris, 
ó  de  altras  cosas  que  no'ns  acomodan.  Mal  hayan 
los  que  han  quedadn;  asi  no  hubiese  quedado  ningu- 
no;  siento,  làstima  que  haya  quedado  ninguno.  Ac- 
tura  esset  de  illis. 

MALVIATGE  SI  HO  ENTENCH.  loc.  pera  dcuotar  que 
no  s'  enien  alguna  cosa.  Lleve  el  demonio  lo  que  yo 
entiendo  en  esle  lio.  Nil  capio. 

MALVIATGE  SI  'l  TRAU.  loc.  Dit  CU  lo  joch  dcnota 
que  's  perdrà.  Ya  se  lo  llevarà  el  diablo;  yo  chino 
si  lo  saca,  ú  pagar  de  mi  dinero.  Fidejussorem 
adstare. 

MALViscOS.  m.  ant.  malví. 

MALVIST,  A.  adj.  MALQÜIST. 

MALVOLÉNCIA  Y  MALVOLENSA.  f.  ant. 

MALEVOLÉNCIA. 

MALVOLENT,  A.  adj.  MALÈVOL. 

MALVOLER.  V.  a.  Yoler  mal.  Malquerer.  Odio 
habere;  malè  velle. 

FERSE  MALVOLER,  fr.  Fersc  aborrir.  Malquistarse. 
Alienum  odium  in  se  conciscere. 

MALVOLGUT,  DA.  adj.  Aborrit.  Malquisto. 
Odiosus,  invisus,  pessimè  animatus. 

MAMA.  f.  Nom  que  las  criaturas  donan  à  sa 
mare.  Mama.  Mater,  tris.  |1  mamella. 

MAMÀ.  f.  Yeu  ab  que  'Is  noys  y  alguns  majors 
anoinenan  à  la  mare,  y  alguns  gendres  y  noras  à 
sas  sogras.  Mamà.  Mararaa,  ae. 

MAMADA.  f.  La  temporada  que  maman  las 
criaturas.  Mamada.  Lactant ia,  se.  ||  Cada  vegada 
que  maman.  Mamada.  Lactalus,  us. 

MAMADOR,  A.  m.  y  f.  La  criatura  que  mama 
mòlt  ó  més  temps  de  lo  regular.  Mamoa.  Diu,  mul- 
lumque  lacteus.  |1  Qui  mama  ab  mòlta  afició.  Ma- 
moso.  Avidè  lactens,  lactitans. 

MAMADORA.  f.  Instrument  pera  descarregar 
los  pits  de  las  donas.  Mamadera.  Foemineis  mam- 
mis  lacte  levandis  vas. 

MAMAR.  v.  a.  Tràurer  xuclant  la  llet  del  pit. 
Mamar.  Lacto,  as.  []  morrejar.  |  Gosar,  com  :  se 
MAMA  una  bona  renda.  Disfrutar ,  lener ,  comer. 
Fruor,  eris. 

MAMAR  Y  plorar,  fr.  Reprèn  als  que's  queixan 
dels  beneficis  rebuts  perquè  no  són  majors.  Mamar 
y  grunir.  Vel  quo  frueris  inhias. 

MAMARSEHO.  fr.  mel.  Créurer  ab  sobrada  facili- 
tat. Tragdrselo;  creerse  de  lijero.  Nimium  faciliter, 
temeré  credere. 

IC 


126 


MAM 


DICCIONARI 


MAN 


MAMARSELÀS  FRESCAS,  fp.  Yíurcr  sense  ningun 
ouydado  de  lo  que  pót  succehir.  Beber  fresco.  Nihil 
limere. 

MAMÀRSELi  1  ALGÚ  LO  QüE  TÉ.  fr.  met.  Sostràu- 
rerho  ab  art  y  manya,  Chuparle,  pelarle,  desplu- 
marle,  lamer  la  poza.  Emungo,  is. 

MAMARSE  'l  DIT.  fr.  irón.  Dit  del  que  fa  '1  des- 
entès. Mamarse  el  dedo.  Stultiliam  simularé. 

MAMAT  AQUEIXA,  exp.  que  s'  usa  quant  à  algú  se 
li  pega  algun  cop  ó  se  li  fa  alguna  acció  que  la 
senia,  pera  donar  à  enténdier  que  la  mereixia  ó 
que  s' executa  ab  acert.  Tómale  esa;  sórbete  ese  hue- 
vo.  Sorbite,  ovum  sume. 

DONAR  MAMAR.  fr.  Col-locar  lo  mugró  del  pit  à  la 
boca  de  la  criatura  pera  que  xucle  la  llet.  Ama- 
mantar,  dar  de  mamar;  dar  el pecho;  y  atetar,  dar 
la  teta,  s'  aplica  comunment  als  irracionals.  Pue- 
rum  ad  ubera  admovere ;  lacto  as. 

MAMARRATXADA.  f.  Acció  desconcertada. 
Mamarrachada.  Absona  actio. 

MAMARRATXO.  m.  Figura  ridícula.  Mamar- 
racho.  Inconcinna  figura. 

MAMELLA,  f.  Part  del  cos  del  animal  ahont 
acut  la  llet;  en  las  donas  per  mès  honestedat  se 
diu  pit.  Teta,  mama,  y  pecho  en  las  donas,  y  ma- 
milla,  diuhen  los  anatómichs  à  la  part  principal 
sense  contar  lo  mugró,  y  tetilla,  la  del  home.  Mam. 
ma,  £e,  uber,  is. 

DONAR  la  mamella,  fr.  DONAR  MAMAR. 

DONÀÜLI,  Ó  PREN  LA   MAMELLA,    fr.    UlCt.  ab  que's 

reprèn  al  que  mostra  massa  gelosia  envers  sa  ma- 
re, y  fa  cosas  de  noys.  Mamar  una  teta.  Mammam 
velle  suggere. 

MAMELLADA.  f.  MAMADA.  1. 

MAMELLASSA.  f.  aum,  Tetaza.  Ingens  uber. 

MAMELLETA.  f.  d.  Tetilla.  Mamilla,  mam- 
mula,  ai. 

MAMELLUT,  DA.  adj .  La  persona  que  té  grans 
mamellas.  Tetudo,  teton.  Mammosus. 

MAMELUCH.  m.  Lo  ton  to  ó  neci.  Mameluco, 
í'ote,  gofo,  zolocho,  mama  callos.  Habes  ,  etis. 

MAMET.  n.  p.  deh.  Mamete.  Mames,  i. 

MAMEY.  m.  Arbre  de  Amèrica  mòlt  corpulent, 
ab  fullas  ovaladas ,  llisas  y  lluentas.  Fa  un  fruyt 
quasi  rodó,  carnós  y  de  gust  de  préssech.  Mamey. 
Americana  mammea. 

MAMÍFEROS.  m.  pi.  Classe  de  animals  verte- 
brats y  de  sanch  calenta,  que  pareixen  los  fills 
vius,  y  tenen  mamellas  pera  alimentaries.  Mam'r 
feros.  Mammalia. 

MAMILIÀRIA.  f.  Entre  'is  anticbs  la  armadu- 
ra ó  pessa  de  ella  que  defensava  '1  pit.  Mamiliaria- 
Mamiliaria,  ae. 

MAMILOGIA.  f.  Part  de  la  zoologia,  que  té 
per  objecte  1'  estudi  dels  mamíferos.  Mamilogia- 
Mamilogia,  aï. 

MAMOLA.  f .  Certa  manera  de  posar  la  ma  sota 
la  barba  de  un  altre  com  pera  acariciarloó  burlarse 


de  ell.  Se  sólfér  comunment  en  los  noys.  Mamola. 
Menti  per  jocum  attrectatio. 

MAMPARA,  f.  Porta  regularment  de  tela  so- 
breposada à  altra  principal.  Mampara,  anlepuerta. 
Protyrum,  i. 

MAMPESADA.  f.  FOLLET,  PESADILLA. 

MAMPOSTERIA.  f.  Obra  de  pedra  y  cals. 
Mamposleria.  Cajmenticia  fabrica. 

MAN  SUA.  (À)  loc.  ant.  En  su  presencia.  In 
conspectu  suo. 

MANACORT.  rn.  Instrument,  espècie  de  cla- 
vicímbol  petit,  ab  quaranta  nou  ó  cinquanta  teclas 
y  setanta  cordas  col-locadas  en  cincli  pontets,  y 
desde  la  primera  fins  à  la  última  va  baixant  à  pro- 
porció. Manacordio,  manicordio.  Monachordum,  i. 

MANADA,  f.  Porció  de  béstias.  Manada,  halo, 
halajo.  Grex,  gis.  ||  Porció  de  herba  que's  pót  aga- 
far ab  la  ma.  Manada,  manojo.  Manipulus,  i.  []  Ma- 
noll  de  espigas  que  fan  las  espigoladoras.  Moraga. 
Spicarum  manipulus.  1|  met.  Reunió  de  gent  des- 
preciable  en  salínea,  com:  manada  depícaros.  Ha- 
lo, halajo,  gavilla,  calerva,  manada.  Coetus,  con- 
ventus,  us.  |1  Porció  de  porchs  y  altras  béstias.  Pia- 
ra.  Grex,  gis. 

MANADET.  m.  d.  Manojillo,  ito,  ico,  mano- 
juelo,  hacecillo,  mana.  Manuciolum,  fasciculus,  i. 

MANAJAR.  V.  a.  MANEJAR. 

MANALE.  f.  Pedra  de  mòlta  fé  entre  'Is  ro- 
mans pera  fèr  plóurer  en  temps  de  sequedat,  pas- 
sejanlla  pels  carrers  fentla  rodar.  Manale.  Manale. 

MANAMENT,  m.  Orde,  precepte,  encàrrech, 
comissió.  Mandamiento,  mandato,  órden,  precepto, 
mandado.  Imperium,  ii.  |1  Intimació.  Mandamiento. 
Nuncius,  ii.  II  Cada  un  dels  preceptes  del  decàlogo 
y  de  la  Iglésia.  Mandamiento.  Mandatura,  praecep- 
lum,  i.  I  for.  Despatj  del  jutge.  Mandamiento,  man- 
dato. Decretum,  jussum,  i.  []  edicte.  |]  pi.  fam.  Los 
cinch  dits  com:  li  ha  aplicat  los  cinch  manaments. 
Mandamimlos.  Digitti,  orum. 

MANANCIAL.  m.  Naixement  de  las  ayguas. 
Manantial,  fontanar,fontanal.  Sc•dlnr\go,'mis.  \\  veu 
DE  AYGüA.  II  met.  Origen,  principi  de  alguna  cosa. 
Mananlial.  Origo,  inis.  1|  adj.  S' aplica  al  aygua 
que  mana.  Mananlial,  manadero,  mananíe.  Manans. 

MANANCIAL  DE  AYGUA  CALENTA.  LaS  foutS  mine- 
rals ahont  la  aygua  raja  naturalment  calenta.  Bur- 
ga,  termas.  Thermae,  arum. 

MANANCIAL  DE  RIU.  'L  caudal  dc  aygua  que  dóna 
corrent  à  un  riu.  Venaje.  Fluminis  caput. 

MANAR.  V.  a.  Ordenar,  decretar,  donar  ordes. 
Èlandar.  Dicto,  as.  ||  Regir,  gobernar.  Mandar.  Im- 
pero, as.  II  V.  r.  Córrer,  surtir,  rajar,  brollar  lo  li- 
cor. Manar.  Jlano,  as.  ||  acompanyar.  ||  Disposar  lo 
testament.  Mandar,  legar,  testar.  Mando,  lego,  as. 
II  Disposar  de  alguna  cosa  com  à  duenyo  de  ella, 
exercir  sobre  de  alguna  cosa  la  autoritat  de  amo. 
Senorear.  Dominor,  imperor,  aris. 

MANASSA.  f.  aum.  de  ma.  Manaza.  Grandior 
manus. 


MAN 


CATALÀ. 


MAN 


127 


pei 

i 


MANAT,  DA.  p.  p.  Mandado.  Pracceptus,  im- 
peralus.  ||  Fluit.  Manado.  Deííluxus.  I  adj.    obe- 

ENT.  II  m.  MANADA.  ||  MANOLL. 

MANAT  DE  CABELLS.  La  Cabellera  ó  un  floch  de 

a.  Mala,  mechon.  Caesaries,  ei. 

MANAT  DE  CERDAs.  Popció  dc  ellas  lligadas  per 
algun  us.  Cerdàmen.  Cetarum  fasciculus. 

MANAT  DE  PALLA.  Porció  de  palla  pera  fér  llum 
com  si  fòs  un  aixa.  Hacho.  Fasciculus,  i. 

MANATÍ.  m.  Celàceo  de  uns  quinze  peus  de 
llarcli,  ab  la  cua  aovada,  oblonga  y  'Is  membres 
anteriors  guarnits  de  unglas  de  las  que  se  serveix 
pera  nadar  y  arrossegar  se  per  la  ribera,  y  portar 
sòn  fill.  Manati,  lamanlin.  Manatus,  us. 

MANCAMENT,  m.  falta. 

MANCAR.  V.  n.  faltar. 

MANCEBA.  f.  AMIGA,  concubina. 

MANCH,  CA.  adj.  ant.  y 
MANCO,  A.  adj.  Qui  es  faltat  de  alguna  ma  6 
bras,  ó  no  pót  ferne  us.  Manco,  zopo.  Francus.  || 

adv.  MÉNOS.  11  FALTAT. 

FÉR  LO  MANCO.  fr.  Aparentar  ó  fér  véurer  algú 
que  es  manco.  Manquear.  Mancam  manura  simularé. 

FÉR  MANCO  A  ALGü.  fr.  Fcrirlo  de  manera  que  se 
li  prive  '1  us  de  la  ma.  S'  usa  també  com  à  recí- 
proch.  Mancar.  Mancum  facere. 

FÉRSE  MANCO.  fr.  Mostrar  que  no's  té  expedit  1' 
us  de  las  mans.  Manquear.  Mancam  manura  osten- 
tí ere. 

NO  RES  MANCO.  m.  adv.  ant.  no  res  menys. 

MANCOMUNACIÓ.  f.  Unió.  Mancomunidad, 
asociacion.  Conspiratio,  communio,  nis. 

MANCOMCNADAMENT.  adv.  m.  En  unió  ó 
conveni  de  dos  ó  més  personas.  Moncomunadamen- 
m;  de  mancomun.  Communi  sententia,  consensu. 
■  MANCOMUNAR.  V.  a.  Unir  dos  ó  mes  perso- 
nas sas  forsas  ó  cabals.  Mancomunar .  In  commune 
conferre.  ||  v.  r.  Associarse,  unirse  dos  ó  mès  per- 
sonas pera  algun  fi.  Mancomunarse,  asociarse,  aliar- 
se;  ir  acordes ,  unànimes;  hacerse,  irse  de  manga. 
Conspiro,  as. 

MANCOMUNAT,  DA.  p.  p.  Mancomunada. 
Conspiratus. 

MANCÚ8.  m.  ant.  Moneda  de  or  morisca  que 
corria  en  Espanya  y  en  1137  valia  SO  sous.  Man- 
cuso.  Monela  sic  dicta. 

MANDA.  f.  DEIXA,  LLEGAT. 

MANDADO.  m.  recado,  missatge.  |1  orde,  1.  9. 

MANDARÍ.  m.  Gobernador  entre  'Is  xi'nos. 
Mandarin.  Priefectus,  us. 

MANDATARI,  m.  Encarregat,  comissionat. 
Mundalario.  .Mandalarius,  ii, 

MANDATO.  m.  manament,  orde.  ||  Ceremónia 
ecclesiàstica  que  consisteix  en  rentar  los  peus  à 
dotze  personas  en  lo  dijous  sant  à  imitació  de  Je- 
sucrist.  Mandalo.  Mandalum,  i.  ||  Lo  sermó  que's 
predica  per  dit  motiu.  Mandato.  Mandalum,  i. 

mandíbula,  f.  BARRA.  5. 

MANDO.  m.  Imperi,  càrrech  de  alguna  cosa. 


Mando,  gobierno,  y  limon.  met.  Gnbernalio,  nis.  || 
Poder,  autoritat,  superioritat.  3ían<io.  Imperiuin, 
ii.  II  Gobern,  régimen  de  alguna  cosa,  com  de  un 
exèrcit,  de  una  plassa.  Mando,  comando.  Guber- 
natio,  nis. 

MANDO  MILITAR.  La  autoritat  dels  oficials  supe- 
riors en  r  exèrcit.  Baston,  mando.  Imperium,  ii. 

MANDÓ.  adj.  Qui  mana  mès  de  lo  que  li  per- 
tany. Mandon.  Imperiosus.  ||  imperiós.  ||  m.  La  per- 
sona que  sens  ofici  determinat  està  à  punt  de  fér  lo 
que  se  li  mana,  y  especialment  portar  recados. 
Mandadero.  Famulus  à  mandatis. 

MANDONGUILLA.  f.  Vianda  en  forma  de  pi- 
lota petita  que  sól  ferse  de  peix,  ó  de  carn  trinxa- 
da,  ab  espécias  y  ous.  Albóndiga,  almóndiga,  al- 
mondiguilla.  Offa,  ae. 

MANDRA,  adj.  Peresós.  Follon,  haron,  hara- 
gan,  holgazan,  pollron,  guillote,  pelafustan,  zan- 
guango.  Otiosus.  ||  f.  peresa. 

FÉR  LO  MANDRA,  fr.  Passar  la  vida  sense  traballar 
per  peresa  y  oci.  Haragonear,  holgazanear,  zanga- 
near,  perezear.  Olior,  aris. 

MANDRÀGORA.  f.  Herba  medicinal,  lo  fruyt 
de  la  qual  es  com  una  goma  petita,  però  de  olor 
pudent  com    las  fullas.  Mandrdgora.  Mandrago- 
ra,  ae. 
MANDRAMENT.  adv.  m.  ant.  peresosament. 
MANDRARIA.  f.  PERESA. 
MANDRE.  f.  MANDRA. 
MANDRERIA.  f.  PERESA. 
MANDRET.  m.  Guant  de  ferro,  armadura  an- 
tígua  de  la  ma.  Guante,  guanielete,  manopla.  Fer- 
rea  chirotheca. 

MANDRIL.  m.  Monomólt  semblant  al  home,  y 
mòlt  impúdich,  à  quals  circunstàncias  déu  lo  nora 
que  es  compost  de  «man»  en  ingléshomeyde  «dril» 
antígua  paraula  cella  que  significa  llibertí.  Man- 
dril.  Simius,  ii. 
MANDRÓ.  m.  FONA. 

MANDRONER  Y  MANDRONÉS.  m.  Tirador 
de  fona.  Hondero,  fundibulario.  Funditor,  is. 

MANDUCA.  f.  fam.  Lo  sustento  que's  pren  al 
mitj  dia.  Comida.  Cibus,  i. 
MANDUCAR.  V.  a.  fam.  MENJAR. 
MÀNECH.  m.  La  part  ó  cap  de  un  instrument 
per  ahonts'  agafa  pera  usar  de  ell.  Mango,  cabo. 
Manubrium,  ii.  ||  Lo  de  las  destrals,  aixadas  y 
semblants.  Aslil,  mango.  Manubrium,  ii,  aslile,  is. 
I  Lo  de  la  ferramenta  dels  artistas,  com  del  enfor- 
mador.  Macela,  empunadura,  puiio.  Manubrium, 
ii.  II  ESTEVA.  II  Lo  tros  dels  gavinets  que  sosté  la  fu- 
lla, y  's  compon  dedos  meytals  juniadas  de  dalt  à 
baix.  Cacha.  Capulus,  i.  ||  Lo  ferro  ahont  està  cla- 
vat lo  ferro  de  la  llansa.  Asta.  Hasta,  ae. 

MÀNECH  DE  escombra.  'L  basió  ó  canya  de  uns  sis 
pams  de  llarch,  que  al  cap  davall  té  clavada  la  es- 
combra. Palo  de  escoba.  Palus  scopae  inductus. 

MÈS  PUJA  'l  MANECH  QUE  LA  PAELLA.  l'Cf.  MÈS  PUJA 
'l  FARCIMENT  Qüe'l   GALL. 


128 


MAN 


DICCIONARI 


MAN 


MANEFLA.  m.   ENTREMALIAT- 

MÀNEGA,  f.  La  part  del  vestit  que  cubre  '1 
bras.  Manga.  Manica,  a;.  1|  Pessa  de  panyo  que 
penja  desde'l  muscle  en  los  balandrams.  Manga- 
Pendens  manica.  1|  Metóoro,  porció  de  aygua,  que 
atreia  pels  vapors  de  la  atmosfera  s'  alsa  en  la 
mar  en  forma  de  cono.  Manga,  bomba,  sifon,  vórli- 
ce  aéreo.  Aquai  turbo.  ||  Petita  partida  de  tropa- 
Manga.  Manipulus,  i.  ||  Espècie  de  paperina  de  ro- 
ba pera  colar  licors.  Manga,  capillo.  Liquoribus  co" 
landis  cucullus.  ||  Bufeta  de  un  canonet  à  la  boca 
pera  donar  servicials.  Mangueta.  Clister,  eris.  1|  Ar- 
madura antígua.  Manga.  Manica,  ae.  \\  nàut.  Ins- 
trument de  roba  alquitranada  en  forma  de  mànega 
pera  tràurer  la  ajgua  de  las  embarcacions.  Man- 
guera.  SIupea  manica  picata.  ||  Lo  tros  del  fusell 
del  carruatje  ahont  entra  y  volta  la  roda.  Manga. 
RolïB  axis. 

MANEGA  DE  coHETs.  La  roda  plana  de  cohets  que 
lot  rodant  los  va  despedint.  Girúndula.  Ignitus  ar- 
te  factus  vèrtex. 

SÉR  DE,  Ó  TENIR  LA  MANEGA  AMPLA.  fr.  Sér  pOCh  CS- 

crupulós.  Se  diu  comunment  dels  confessors  fàcils 
en  absóldrer.  Ser  de  ó  lener  manga  ancha ;  lener 
buenasó  grandes  absohederas.  Nimisfacilem,  blan- 
dum  esse. 

MANEGADOR.  m.  Qui  té  ofici  de  fér  y  posar 
los  agafadors  à  las  eynas  del  camp,  com  aixadas  y 
altras.  Cabero.  Manubriorum  artifex. 

MANEGAR.  V.  a.  enmanegar. 

MANEGARLA.  fr.  DONARLA,  PEGARLA. 

MANEGASSA.  f.  aum.  Mangote.  Amplior  el 
longior  manica. 

MANEGAT,  DA.  adj.  ENMANEGAT. 

MANEGUÍ,  m.  ter.  mangot.  ||  manguito. 

MANEIG,  m.  L'  us  de  las  mans,  tocament.  Ma. 
nejo.  Traclatio,  nis.  1|  Gobern,  direcció.  Manejo, 
Administralio,  nis.  1|  Moviment  descompassat  de  las 
mans  pera  major  expressió  de  las  paraulas  y  afec- 
les.  Manolco,  manoleado,  desgaire.  Mannum  molus 
intempestivi.  []  ret.  acció.  1|  Moviment  de  admiració 
en  cosa  que  no  s'  ho  val.  Pasmarota,  pasmarotada- 
Rei  vulgaris  ridícula  miratio. 

MANEJABLE,  adj.  Fàcil  de  manejar.  Maneja- 
ble. Tractabilis.  ||  Lo  que's  pót  portar  ab  facilitat. 
Manejable.  Ductilis. 

MANEJAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  palpar  6 
tocar.  Manoseo.  Aürectatio,  contrectatio,    nis.  || 
maneig. 

MANEJAR.  V.  a.  Passar  alguna  cosa  per  las 
mans.  Manejar,  manosear.  Trac  o,  verso,  as.  1|  met. 
Gobernar,  dirigir.  Manejar.  Duco,  is.  \  Fér  las  di- 
ligéncias  pera  alguna  pretensió.  Manejar,  agenciar; 
córrer  con;  eniender  en.  Administro,  as.  i  v.  r.  Ad- 
quirir forsa  y  agilitat  los  impedils.  Manejarse, 
mandarse.  Membrorum  motum  acquirere.  ||  Discul- 
parse  de  algun  càrrech  per  sa  molla  activifat  y 
destresa.  Manejarse,  entenderse,  condudrse  bien.  Se 
recte  Iraclare.  H  Obrar  ab  Irassa  y  manya.  Amanar- 


ae.  Ingeniosè  agere.  j|  Posarse  en  moviment  una 
multi tut  ó  concurs  de  gent  ó  de  animals.  Hormi- 
gucar,  gusanear.  Formico,  as,  scateo,  es. 

MANEL.  n.  p.  de  h.  Manuel.  Emmanuel. 

MANELET.  d.  de  manel. 

MANER,  A.  adj.  ter.  manso. 

MANERA,  f.  Modo  ó  forma.  Manera.  Modus ,  i. 
II  Geni,  com:  que  li  diràs  à  un  home  de  aquesta  ma- 
nera. Manera,  genio,  caràcter.  Genus,  eris.  \\  Des- 
tresa, habilitat ,  com:  té  manera  pera  víurer  sense 
traballar.  Mana.  Ars,  tis.  |1  pint.  Modo,  caràcter 
que'l  pintor  ó  escultor  dóna  à  sas  obras.  Manera. 
Stilus,  i.  II  ret.  V  estil  que  domina  en  cada  autor. 
Manera.  Stilus,  i.  I  Los  modals  y  port  de  alguna 
persona.  Se  sol  usaren  plural.  Manera.  Urbanilas, 
atis.  II  Lo  modo  de  parlar  ó  traclarse  en  lo  tracte  de 
la  gent.  Termino.  Modus,  i,  ratio,  nis. 

À  MANERA  Ó  À  LA   MANERA.  loC.    A  CSlUo,  Segutl  la 

moda .  Morè. 

DE  AQUESTA  MANEEA.  m.  adv.  De  aquest  modo. 
De  aquesta  manera.  Hujuscemodi. 

DE  ALTRA  MANERA,  m.  adv.  üiversameüt.  De  otra 
manera.  Secús. 

DE    ALTRA  MANERA   ME    Ó   LI   LLUIRIA  'l    PEL.    BXp. 

Explica  que  en  altras  circunstànciasdistinclas  tin- 
dria millor  sort  ó  fortuna.  Otro  gallo  me  ò  le  can- 
tarà. Aliler  feliciüseveniret. 

DE  CAP  MANERA,  adv.  de  negació  absoluta.  Denin- 
guna  manera,  de  ningun  modo,  nequaquam.  Minimè, 
minimògenlium. 

DE  MANERA,  m.  adv.  quc  adverteix  que  lo  que's 
diu  després  de  ell,  es  la  manera  de  sér,  ó  férse  la 
cosa  de  que's  parla.  De  manera,  de  modo,  de  suerte, 
por  manera,  de  forma.  Ilà. 

DE  MANERA  QUE.  m.  adv.  De  modo  que.  Demane. 
ra  que.  Ita  quod;  ila  ut. 

DE  MALA  MANERA,  ffi.  adv.  Malament.  De  mala  ma- 
nera. Inepto  modo. 

DE  NINGÜNA  MANERA,  m.  adv.  DE  CAP  MANERA. 

DE  QUALSEVOL  MANERA,  m.  adv.  Indiferentment, 
sense  distincció.  De  cualquier  modo,  promiscuamen- 
íe.  Promiscuè. 

DE  TOTAS  MANERAS.  m,  adv.  Baix  qualsevol  aspec- 
te que's  mire  alguna  cosa.  A  todas  luces.  Quomo- 
documque. 

EN  GRAN  MANERA,  m.  adv.  Sumameut.  En  gran 
manera.  Cumprimúm. 

MAL  Y  DE  MALA  MANERA,  m.  adv.  Mólt  malament. 
Malo  y  de  mala  manera.  Male  et  malo  modo. 

NO  ES  PER  LO  QUE  VAL  SINÓ  PER  LA  MANERA,  ref. 

que  denota  que  algú  segueix  ab  empenyo  algun 
plet  ó  negoci,  no  lant  per  la  utilitat  que  li  pótpro- 
duhir,  com  per  punt.  Ao  es  por  el  huevo  ,  sinó  por 
elfuero.  Non  ut  prossit,  sed  ut  valeat. 

POSAR  DE  MALA  MANERA,  fr.  MALPARAR. 

SI  t'  no  TINCH  DE  TORNAR  A  DIR,  t'  HO  DIRÉ  DE  AL- 
TRA MANERA,  loc.  fam.  ab  que  's  sól  respóndrer  al 
qui  no's  dóna  per  entès,  ó  no  fà  cas  de  lo  que  se  li 
diu.  ^Lo  he  dedecir  cantando  «recando?  Audistine? 


MAN 


CATALÀ. 


MAN 


129 


hlANES.  m.  pi.  niít.  Las  soinbras,  las  aninias 
dels  difunls.  Manes.  Manes,  ium. 

MANESCAL,  m.  Qui  per  oGci  cura  lasbéstias. 
Albéiiar,  veterinario.  Velerinarius,  ii. 

MANESCALIA.  f.  Art  de  curar  las  béstias.  Al- 
beileria,  veierinaria.  Mulomedicina,  veterinària,  aj. 

MANESCH,  CA.  adj.  manuai,. 

MANETA,  t'.  Cilindro  de  pedra  pera  móldrer  lo 
cacau.  Mano.  Pilum,  i.  ||  Altre  cilindro  més  prim 
pera  refinar  la  pasla  de  la  xocolata.  Refmadera.  Ci- 
lindrala  et  oblonga  lapis.  \\  Barreta  do  ferro  ab  un 
botó  à  cada  cap  pera  aprelar  ó  afluixar  los  caragols 
dels  manyans.  Desvolvedor.  Laxandis  vel  conslrin- 
gendis  verliculis  raanubrium.  1|  Barra  que  surt  de  lo 
alt  del  rodet  ó  mola  del  molí  del  oli,  del  arbre  de 
la  lahona,  etc,  ahont  s'  enganxa  1'  orraeitj  de  la 
cabalcadura  pera  tirar  y  móldrer.  Mayal.  Temo, 
nis.  II  Forat  al  cap  de  la  esleva,  xarracb,  etc,  pera 
agafar  lo  ab  la  ma.  Manija.  Manubrium,  ii.  ||  La 
agulla  dels  rellotges  que  senyala  las  horas.  Manoi 
manecilla,  saela,  saelilla.  Acus  horarum  index.  || 
met.  fam.  Reprehensió.  Carda,  rodada,  feipa.  Re- 
prehensio,  nis.  ||  d.  de  ma.  Manuela,  manecilla, 
ica,  ila.  Manicula,  m. 

DONAR  ó  PASSAR  UNA  MANETA,  fr.  met.  Donar  una 
forta  reprehensió.  Dar  una  mano,  una  buena  mano, 
unmandoble ,  jabon,  una  felpa,  peluca,  calada.  Acri- 
ter  objurgare. 

FÉR  MANETAS  i  LA  PADRINA,  loc.  fam.  Póndrer  à 
besamans.  Tomar  de  mil  amor  es.  Libentissimò  red- 
dere. 

MANGANELL.  m.  ant.  Enginy  ó  arma  de  ba- 
tir.  Mangano.  Tormentaria  bellica  arma. 

MANGANESA  Y  MANGANETA.  f.  Metall 
trencadís  que's  troba  combinat  ab  1'  oxigeno.  Man- 
ganesa.  Calybeum  magnesium. 

MANGANILLA.  f.  ter.  Filat  en  forma  de  pa- 
perina que's  posa  en  los  nius  dels  pardals  pera 
agafar  los  vells.  Capillo,  alabandina.  Cassis,  is.  || 
II  Treta,  sutilesa  de  mans.  Manganilla.  Tequa,  «, 
pnestigium,  ii. 

MANGARA.  f.  almangra. 

MANGERIA.  f.  amt.  despesa. 

MANGLE.  m.  Arbre  de  índia  mòlt  alt  y  gros 
de  fulla  semblant  à  la  perera.  Mangle.  Rhizophora 
mangle. 

MANGOT.  in.  Espècie  de  guant  sense  dits  que 
cubreix  desde  la  munyeca  fins  al  colze.  Milon. 
Bracchialis  manica. 

MANGOTXO.  m.  ter.  La  mànega  desasseada 
y  que  cau  sobre  la  ma.  Mangajarro.  Inconcinna  et 
jusio  longior  manica. 

MANGRA.  I.  AI.MANGRA. 

PINTAR  DE  MANGRA.  fr.  AI.MANGRAR. 

MANGUAL.  m.  anl.  Instrument  compost  de 
mànech  de  mitja  cana  de  llarch  ab  un  anell  en  una 
punta  de  la  que  penjavan  tres  cadenelas  ab  unas 
bolas  de  ferro  als  extrems,  ab  lo  que's  feria  ju- 
ganllo  com  un  fuhef.  Mangual.  Cactus,  us. 


MANGUITER.  m.  Fabricant  de  manguitos  y 
allras  cosas  de  pell.  Manguilero.  Pellicarum  rerum 
artífex. 

MANGUITO.  m.  Mànega  de  pell,  oberta  pels 
dos  caps  pera  abrigar  las  mans.  Manguílo.  Manul- 
cus,  i.  II  Milja  mànega  pelila  de  que  solen  usar  las 
donas.  Manguilo.  Brevis  manica.  i|  Rodanxa  de  es- 
part que  tapa  '1  boló  de  las  rodas  dels  carros.  Bo- 
cin, hocil.  Spartea  armilla.  ||  Cèrcol  de  ferro  ab  que 
s'  abrassa  y  assegura  '1  botó  de  la  roda  del  carro. 
Cincho,  guardacantones.  Ferreus  circulus. 

MANIA.  f.  Extravagància,  tema,  capritxo.  Ma- 
nia. Insania,  £e.  ||  Desitj,  afecte  desordenat  de  al- 
guna cosa.  Mania.  Libido,  inis.  ||  Locura  que's  fixa 
en  un  sol  objecte.  Mania.  Insania,  a;.  ||  mif.  Dios- 
sa  mare  dels  llars.  Mania.  Mania,  ai. 

MANIÀTICH,  CA.  adj.  Boig,  qui  té  manias. 
Manidlico,  maniaco,  caprichoso,  leslarudo.  Insanus, 
amens,  fanalicus. 

MANICOMI,  m.  BOJERiA.  6. 

MANICOR.  m.  manacort. 

MANIFASSEJAR.  V.  a.  Manejar  arbitrària- 
ment alguna  cosa.  Escudillar,  manejar,  tijerelear, 
manipular,  mangonear,  montanlear.  Pro  arbitrio 
slatuere.  ||  Ficarse,  mesclarse  sense  necessitat  en 
los  negocis.  Cucharciear,  meier  su  cucharada.  Alie- 
nis rebus  se  invocalura  immiscere.  |]  putinejar. 

MANIFASSER ,  A.  m.  y  f.  Entremaliat,  bulli- 
ciós y  de  poch  profit.  Mequelrefe,  enlremelido,  za- 
randillo,  manipulante,  argadillo,  y  manifacero  p 
Mur.  Ardelio,  nis.  ||  ter.  marmessor. 

MANIFASSERIA.  f.  Acció  de  manifassejar. 
Oficiosidad,  quijoteria,  enlremetimiento.  Oíliciosi- 
tas,  atis. 

MANIFEST,  A.  p.  p.  ir.  Manifestat.  |1  adj. 
Patent,  descubert  à  tot  lo  mon.  Manifiesto.  Promp- 
tus.  II  Clar,  evident,  conegut,  declarat,  notori.  Ma- 
nifiesto. Evidens.  ||  m.  Escrit  ab  que's  justifica  pú- 
blicament alguna  cosa.  Manifieslo.  Apologia ,  ae, 
apologelicus,  i. 

posar  de  manifest,  fr.  Presentar  alguna  cosa  al 
públich.  l'oner  de  manifieslo;  exponer  al  publico; 
manifeslar.  Expono,  as. 

MANIFESTACIÓ,  f.  Declaració,  oslenlació  ú 
ostensió  de  alguna  cosa.  Manifeslacion.  Manifesla- 
tio,  expositio,  nis. 

MANIFEST  ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  manifesta, 
declara  ó  fà  vcurer.  Manifeslador.  Manifeslator,  is. 

MANIFESTAMENT,  adv.  m.  Clara,  patent 
evidentment.  Manilieslamcnte.  Manifeslé. 

MANIFESTAR.  V.  a.  Declarar,  fér  véurer, 
descubrir.  Manifeslar.  Manifesto,  as.  ||  Presentar, 
Produhir,  fér  parèixer.  Manifestar.  Prodo ,  is.  || 
Indicar.   Manifestar.   Indicium  facere.  ||  for.  De- 
duhir,  exposar  1'  actor  ó  dret  en  judici.  Demandar. 

Postulo,  as.   II  ACUSAR. 

MANIFESTAT,  DA.  p.  p.  Manifieslo,  mani- 
feslado.  Ma  ni  festa  tus. 

MÀNIGA,  f.   MANEGA. 


130 


MAN 


DICCIONARI 


MAN 


MANIGOT.  m.  MAXGOT.  II  mangotxo.  11  Mànega 
massa  llarga  y  ampla.  Mangote.  Amplioret  longior 
mani  ca. 

MANIGRAFIA.  f.  Tractat  sobre  la  enagenació 
mental.  Manigrafia.  Manigrapliia,  ae. 

MANIGÜETA.  f.  naut.  Tot  tros  ó  cap  de  fusta 
escayrat  y  un  poch  corb  que  serveix  pera  assegu- 
rar las  escotas,  cops,  elc.  Maniguela.  Parva  manica. 

MANILLA,  f.  Adorno  de  pedras  preciosas  que 
portan  las  donas  en  las  munyecas.  Manilla,  braza- 
leie.  Amilla,  ai.  H  Anell  de  ferro  que's  posa  en  las 
munyecas  dels  presos.  Manilla,  esposa.  Manicaí, 
arum.  ||  Joch  de  cartas  que  comunment  se  juga  en- 
tre quatre  repartint  tot  lo  joch.  Cada  donada  hi  ha 
un  coll  trunfo  que  es  lo  de  la  última  carta.  'Ls 
nous  que  també  's  diuhen  manilla  són  los  majors, 
cada  un  de  sòn  coll.  Malilla.  Quidam  charlarum 
ludus.  II  En  lo  truch  de  espaseta  '1  set  de  espasas  y 
oros.  Mata.  Superiores  in  ludo  malarrata  dicto, 
charta;  septem  aureis  aut  ensibus  distincta.  ||  En 
alguns  jochs  de  cartas  la  segona  superior.  Malilla, 
mala.  Pagella  secunda. 

MANILLA  BARROTADA.  La  eu  que  cada  hu  juga  per 
sí  y  comunment  se  juga  entre  tres.  Malilla  alboro- 
tada.  Ludus  chartarum  sic  dictus. 

MANILLA  DE  RECTOR  Y  VICARI.  La  quc's  juga  entre 
dos,  posadas  las  cartas  en  pilas  de  quatre  en  qua- 
tre y  sempre  descuberta  la  de  damunt  en  cada  pi- 
la. Malilla  de  dos.  Pagellarum  ludus  sic  dictus. 

MANILLA  DE  TUMBAGA.  Adomo  de  metall  llis  ab 
pedras,  etc.  que  solen  portar  las  donas  en  las  mun- 
yecas. Tumhagon,  brazalele  de  tumbaga.  Ex  ori- 
chalco  armilla. 

MANIOBRA. f.  Obra  de  mans.  Maniobra.  Opus, 
eris.  11  met.  Indústria  y  modo  de  manejar  un  ne- 
goci. Maniobra,  Indústria,  ce,  directio,  nis.  ||  nàut. 
Art  de  manejar  las  embarcacions.  Maniobra.  Navi- 
gia  regendi  ars.  ||  nàut.  Lo  modo  de  operar  à  bor- 
do, '1  traball  dels  mariners.  Maniobra,  maniobras. 
Opus  ministerium  naulicum.  |1  Lo  conjunt  de  tots 
los  caps  y  aparells  de  una  embarcació  y  '1  de  qual- 
sevol pal  ó  verga  de  ella,  y  '1  dels  que  actuan  en 
una  operació.  J)>fa)Mo6ra.  Navisarmaraenta.  ||  Qual- 
sevol de  las  evolucions  que  executa  una  esquadra 
ó  divisió.  Maniobra.  Evolutio,  nis.  I  mil.  Evolució 
de  la  tropa.  Maniobra.  Militum  motus.  ||  nàut.  La 
operació  ab  y^  ue's  dóna  à  las  naus  las  posicions,  y 
moviments  de  que  són  capassas  per  medi  del  ti- 
mó, etc. ,  així  la  capa,  la  virada  ,  1'  arbolar  una 
nau,  etc,  són  maniobras.  Maniobras.  Ad  navim  re- 
gendam  príestita  opera. 

MANIOBRA  ALTA.  uàut.  La  que  necessita  la  acció 
de  la  gent  en  lo  alt  dels  pals.  Maniobra  alia,  ma- 
niobras por  alio.  Per  allum  navis  nauticum  minis- 
terium. 

MANIOBRA  BAIXA.  nàut.  La  que's  pót  executar  des- 
de  la  cuberta  ó  sense  que'ls  mariners  pujen  als 
pals.  Maniobra  baja.  Ex  contignatione  praestitum 
ministerium. 


MANIOBRA  CORRENT,  uàut.  Los  caps  que  estan  en 
joch  pel  maneig  de  tot  1'  aparell.  Cabos  de  labor  ó 
maniobra  corrienle.  Navis  armènia. 

MANIOBRA  DE  FERM.  uàut.  Tota  la  que  serveix 
pera  la  subjecció  dels  pals,  con  són  estays,  oben- 
ques,  etc.  Jarciamuerta  ó  defirme.  Ad  mala  firman- 
da  ministerium. 

AVANSAR  LAS  MANIOBRAS.  fr.  nàut.  Prcvenirse  ma- 
niobrant ab  la  anticipació  necessària,  en  las  inme- 
diacions  de  terra,  baix,  etc.  y  quant  se  navega  en 
companyia  de  altras  naus,  pera  evitar  las  averias 
que  podria  causar  una  obra  precipitada.  Adelanlar 
las  maniobras.  Ministerium  nauticum  ad  maturare. 

MANIOBRAR.  V.  a.  Traballar  ab  las  mans. 
Maniobrar.  Machinor,  aris.  ||  nàut.  Executar  algu- 
na maniobra.  Maniobrar.  Navem  regere.  ||  Donarà 
la  nàu  tots  los  moviments  y  direccions  de  que  es 
capàs  segons  convé  y  requireixen  las  circunstàn- 
cias.  Maniobrar.  Nauticos  funes  versaré. 

MANIOBRAR  INDEPENDENTMENT,  fr.  Obrar  Separa- 
dament algun  buch  sense  subjecció  à  las  manio- 
bras generals  de  la  esquadra  ó  divisió  à  que  per- 
tany. Maniobrar  independienle  ó  con  independència. 
Saparatim  operaré. 

MANIOBRER.  m.  Qui  sab  y  exercita  la  ma- 
niobra de  las  embarcacions.  Maniobrisla.  Navium 
regendarum  peritus. 

MANIOPLA.  f.  ant.  manopla. 

MANIPLE  Y  MANÍPUL.  m,  Adomo  sagrat 
que  pórla  '1  sacerdot  en  lo  bras  esquerre  sobre  de 
la  alba  quant  diu  missa.  Manipulo.  Manipulus,  i. 

MANIPULACIÓ,  f.  Modo  de  obrar,  manipula- 
cion,  operacion.  Operandi  modus.  ||  met.  Maneig  en 
los  negocis.  Manipulacion.  Directio,  nis. 

MANIPULANT,  m.  manifasser. 

MANIPULAR,  v.  a.  manifassejar. 

MANÍPULO.  m.  MANIPLE. 

MANIQUEISME,  m.  Secta  dels  maniqueus. 
Maniqueismo.  Manichaeismus,  i. 

MANIQUEO  Y  MANIQUEU.  m.  Heretge  que 
segueix  la  doctrina  del  heresiarca  Manes.  Mani- 
queo.  Manichaeus,  sei. 

maniquí,  m.  pint.  Figura  ó  estàtua  artificial 
inraoble  pera  acomodaria  del  modo  que  vól  lo  pin- 
tor y  estudiar  los  ropatges  y  posturas.  Maniquí. 
Yersatile  simulacrum. 

MANLEVAR.v.  a.  ant,  enmanllevar. 

MANLEUTA.  m.  ant.  emprèstit. 

MANLLEU,  m.  La  acció  de  enmanllevar.  Pres- 
lacion.  Coramodalum,  muluum,  i.  ||  La  mateixa 
cosa  enmanllevada.  Préslamo;  empréstilo.  Commo- 
datum,  i. 

DEIXAR  ó  DONARÀ  MANLLEU,  fr.  Fiar,  donar  algu- 
na cosa  per  temps  ab  obligació  de  tornar.  Prestar. 
Commodo,  as. 

DEMANAR  A  MANLLEU,  fr.  ENMANLLEVAR. 

PÉNDRER  À  MANLLEU,  fr.  Tomar  preslado.  Mutuo 
sumere;  abaliquo  mutuari. 
MANLLEUTA.  f.  fiansa. 


r 


MAN 


CATALÀ. 


MAN 


131 


MANLLEUTAR.  Y.  a.  ant.  afiansar. 
MANLLEVADÍS.  A.  adj.  Postís,  sobreposat, 
agi•eí,'al.  l'oslizo.  Adscililius.  ||  enmanllevat.  ||  Lo 
iBe  's  pot  cninaiillevar.  Piesladizo.  3Iuluatilius. 
MANLLEVAR.  V.  a.  enmanllevar. 
MANNÀ.  f.  Substància  gomosa,  de  sucre,  de 
una  espècie  de  freixe  de  Sicília  y  Caiabria;  s'  usa 
com  medicina  purgant.  Mana.  Mannà,  aj. 

MANNÀ.  m.  Rosada  ab  que  Déu  alimentà  al 
poble  de  Israel  en  lo  desert.  Manà.  Mannà,  ai.  || 
Espècie  de  papabenet  mòlt  pelit.  manà.  Granula 
minuta  saccharo  formata.  |  S'  aplica  figuradament 
als  aliments  del  ànima.  Mana.  Animae  pabulum. 

BAIXAR  LO  MANNÀ.  fr.  Kebrer  socorro  repetit.  Ve- 
nir el  cuervo.  Corvi  adventu  crebrum  auxiliumre- 
cipeie. 
MANO,  A.  m.  ler.  germà.  ||  aítüt,  droga.  2. 
MANOBRE,  m.  Lo  jornaler  que  ajuda  als  mes- 
tres de  casas  en  tot  allò  que  no  necessita  art, 
com  :  portar  rajolas,  morter,  elc.  Peon  de  albanil. 
Mercenarius,  operarius,  ii. 

MANOLL.  m.  MANADA.  2.  II  L'  agregat  de  ar- 
rels de  certs  jonchs  que  usan  los  teixidors  de  lli 
pera  allisar  los  fils  del  urdit,  y  tràurer  las  desi- 
gualtats. Empesador.  Ex  estirporum  radicibus  raa- 
nipulus. 

FÉR  MANOLLs.  fr.  Repartir  herba,  lli,  ó  altra  cosa 
semblant  en  porcions  que  's  pugan  agafar  ab  la 
ma.  Amanojar,  hacer  manojos.  In  fasciculos  con- 
gerere. 

MANOPALA.  f.  p.  u.  y 
MANOPLA.  f.  La  pessa  de  armadura  ab  que  's 
cubria  la  ma.  Manopla,  guantelete.  Ferrea  chiro- 
theca  manus.  ||  Espècie  de  fuhetque  usan  los  cotxe- 
ros.  Manopla.  Aurigae  flagellum, 

MANÓ8,  A.  adj.  Lo  que  's  fàcil  de  manejar. 
Manuable,  manejable,  manual.  Manualis. 
MAN08ET,  A.  d.  Manejable.  Manualis. 
MANOSSEJAR.    V.  a.   Tocar  mòlt  repetida- 
ment alguna  cosa  ó  grapejarla.  Manosear,  sobajar, 
sobar.  Atrecto,  as. 

MANOTADA.  f.  Lo  cop  donat  ab  la  ma.  Mano- 
lada,  manotazo,  manoton,  guantada.  Ictus  manu 
impactus. 

MANQUERA.  f.  La  falla,  inutilitat  ó  defecte 
en  la  ma  ó  bras.  Manquedad,  manquera.  Manus  mu- 
tilatio. 
MANSAMENT.  adv.  m.  Ab  mansuetut.  Mansa- 
nie.  Mansuelè,  leviler. 

MANSIÓ,  f.  Detenció  ó  parada  en  alguna  part. 
Wünsion,  estado.  Mansió,  nis.  j]  domicili. 

FÉR  MANSIÓ,  fr.  Detenirse  en  alguna  part,  Hacer 
mansion.  Alicubi  morari. 

MAN8IONARI,  A.  adj.  S'  aplica  al  ecclesiàs- 
lich  que  viu  dins  del  clàustro.  Mansionario.  Yilam 
in  sacris  aidibus  egens. 

MANStssiM,  A.  adj.  sup.  Mansisimo,  mansue- 
tis'mo.  Mitissimus.  ||  En  los  irracionals,  mansas. 
MANSO,  A.  adj.   Suau;  tractable,  apacible, 


lE 


benigne,  Manso.  Mansuetus.  ||  Animal  domesticat. 
Manso,  duendo.  Cicuratus,  ||  met.  Sossegat.  Man- 
so. Quietus.  II  Qui  no  ofèn.  Manso.  Blandus.  ||  m. 
ESQUELLER.  |1  Dit  dels  animals  que  no  són  braus, 
Manso.  Mansuetus.  ||  m.  Los  béns  de  la  primera 
fundació  de  una  iglésia.  Manso.  Patriuionia  paro- 
chis  adsignata. 

MANSOS  MORTS.  Los  arruínats  ó  derruils.  Mansos 
muertos.  Durusis, 

POSAR  A  ALGÚ    MANSO  COM    UN    ANYELL,  fr,  fam.  SC 

diu  del  que  estant  mòlt  obstinat,  se  1'  ha  reduhità 
la  rahó  ó  à  lo  que  altres  li  han  persuadit.  Paner 
mas  blando  que  una  breva.  Paccatura  aliquem  red- 
deré. 

MANSUET,  A.  adj.  MANSO. 

MANSUETUT.  f.  Duisura,  benignitat,  suavi- 
vilat  en  lo  tracte  y  costums.  Mansedumbre,  afabili- 
dad,  agrado  ,  benignidad,  suavidad.  Clementia,  ae. 

MANT.  m.  ant.  grande,  prócer,  magnate.  || 
adj.  ant.  gran.  1|  ant.  pi.  molt. 

MANTA.  f.  FLASSADA.  ||  La  que  's  posa  à  las  ca- 
balcaduras,  y  també  la  que  usan  en  algunas  parts 
los  homes  en  lloch  de  capa  pera  abrigarse.  Manta. 
Dorsuale  stragulum.  ||  Defensa  formada  de  taulons, 
ó  vigas,  pera  cubrirse  'Is  soldats  que  van  à  esca- 
lar ó  arruiaaruna  muralla.  Mania,  mantelete.  Plu- 
teus,  ei.  II  Lo  drap  ab  que  's  tapa  la  sella  del  ca- 
ball.  Telliz.  Ephippii,  tegumentum.  ||  Cubertura  de 
las  ancas  dels  caballs.  Gualdrapa,  mantilla.  Ephip- 
pii stragulum.  ||  Acció  de  mantejar.  Manleamienlo. 
Alicujus  in  altum  sagulo  distentojactatio, 

A  MANTA.  m.  adv.  Adojo,  ab  mòlta  abundància. 
A  manta  ;  à  manta  de  Dios.  Abundè. 

DONAR  LA  MANTA.  fr.  Tirar  en  alt  à  algú  posat  en 
una  manta  sostinguda  per  quatre,  un  en  cada  pun- 
ta. Dar  una  manta;  mantear.  Aliquem  disten  to  sa- 
go  impositum  in  sublimè  jactare. 

TAPAR  ó  cuBRiR  AB  LA  MANTA.  loc.  Enuantur.  Dor- 
suali  stragulo  cooperire, 

MANTAYRE.  m.  manter. 

MANTEGA,  f.  La  substància  crassa  de  la  llet. 
Manteca.  Butyrum,  i,  ||  llart,  greix.  ||  La  substàn- 
cia grassa  de  alguns  fruyts,  com  del  cacau,  etc. 
Manteca.  Pinguedo,  inis.  |  fam,  mentida. 

MANTEGA  DE  AssAR.  La  que's  tràu  de  la  flor  del 
taronjer  ó  llimoner.  Manteca  de  azahar.  Butyrum 
citranguli. 

MANTEGA  DE  ANTIMONI,  Sal  sóIida,  espessa,untosa, 
blanca,  y  al  ayre  's  torna  groga  semitransparent, 
deliquescent,  inodora.  Es  un  càustich  mòlt  enér- 
gich.  Manteca  ó  cloruro  de  antimonio,  muriato  so- 
breoxigenado  de  antimonio.  Chloruretum,  butyrum 
antimonii;  causticum  antimoniale. 

COM  UNA  MANTEGA,  exp.  Deuota  que  algun  menjar 
està  ben  assahonat,  tendre,  sabrós.  Coma  una  leche. 
Suavis.  r 

MANTEGADA.  f.  Panellet  amassat  ab  mante- 
ga. Mantecado,  almojabana.  Libum,  i;  butiracea 
placenta. 


132 


MAN 


DICCIONARI 


MAN 


MANTEGAYRE.  m.  Qui  ven  mantega.  Mante- 
quero.  Butyri  vendilor. 
MANTEGÓS,  A.  adj.  Lo  que  lé  mòlta  mantega 

y  lo  que  li  sembla.  Manlecoso,  y  adiposo  anal.  Pin- 
guis.  II  S'  aplica  à  aquella  part  de  la  llet  de  que  's 
fa  la  mantega  y  formatge.  Caseoso.  Cassearius. 

MANTEGUERA.  f.  Olla  en  que  's  fà  la  mante- 
ga. Mantcquera.  Bulyro  conficiendo  cadiscus.  |]  La 
plata  ó  vas  ah  que  se  serveix  à  la  taula  la  mantega. 
Mantequcra.  Vas  servi  endo  butyro. 

MANTEGUILLA.  f.  Pastilla  de  mantega  de  va- 
ca ab  sucre.  Mantequilla.  Butyri  pastyllus  saccha- 
ro  mixtus. 

MANTEJAMENT.  m.  manta.  6. 

MANTEJAR.  V.  a.  donar  la  manta. 

MANTEL.  m.  MANTÓ. 

MANTELERIA.  f.  Conjunt  de  estovallas  y  for- 
quillas.  Manleleria.  Maparem  copia. 

MANTELETA.  f.  Yeslidura  dels  bisbes  per 
sobre  '1  roquet.  Manielele.  Ad  genua  demissa  tú- 
nica. 

MANTELL,  m.  MANTÓ. 

mantell  de  la  mare  de  dèü.  Herba  de  camas 
grossas,  vuydas,  peludas,  allas  de  peu  y  mitj,  ab 
algunas  fullas  petilas,  estrelas,  punxagudas,  que 
cauhen  abans  de  nàixer  las  fullas  radicals;  aiiues- 
tas  són  grans,  amplas,  quasi  rodonas,  un  poch 
dentadas,  verl-obscuras  per  sobre,  sostingudas  per 
un  peciolo  gros,  rodó,  molsut  y  sobre  peu  y  mitj 
de  llarch.  Es  espectorant,  incisiva,  sudoríüca  y  tò- 
nica. Sombrerera.  Petasites,  es. 

MANTELLEGAR.  V.  a.  mantejar. 

MANTELLER.  m.  Lo  sastre  que  fà  mantos, 
capas,  etc.  Saslre  que  hace  mantos.  Pallio,  nis. 

MANTELLET.  m.  anl.  Arma  antígua  debatir. 
Mantelete.  Militaris  machinae  pulvere  pyrio  referte 
obturamentum. 

MANTELLINA,  f.  Roba  de  bayeta,  seda,  etc. 
ab  que  las  donas  se  cubren  lo  cap  y  part  del  cos. 
Maniilla,  mantellina.  Muliebre  velum.  ||  abrigall. 

passejar  la  mantellina,  fr.  Gastar  lo  temps  en 
visitas  inútils.  Andar  de  cotarro  en  cotarro.  Yagari. 

taparse  ó  embossarse  ab  la  mantellina,  fr.  Re- 
volvcrse  en  la  mantilla.  Velamina  sese  advolvere. 

MANTELLINETA.  í.  í\.  Mantilleja.  Muliebre 
amiculum  parvum. 

MANTÉNDRER.  V.  a.  ant.  mantenir. 

MANTENEDOR.  m.  ant.  mantenidor. 

MANTENENT.  (de  ó  en)  m.  adv.  ant.  Ab  tota 
la  forsa  de  las  mans.  A  mantenieníe.  Tolis  viribus, 
utraque  manu.  [|  luego. 

MANTENER.  V.  a.  ant,  mantenir,  prosseguir. 

MANTENIDOR,  m.  Lo  principal  en  los  tor- 
neigs y  altres  jochs  públichs.  Mantenedor.  Primus 
in  ludo  equestri  propugnator. 

MANTENIMENT,  m.  Sustento,  menjar,  ali- 
ment. Mantenimieiito,  alimento,  sustento.  Alimonia, 
se.  II  Provisió  de  víurers.  Vivyres,  mantenimienlo, 
provision.  Annonse  instructus. 


MANTENIR.  V.  a.  Sustentar,  donar  manteni- 
ment. Alimentar,  mantener.  Sustento,  as.  ||  Conti- 
nuar, prosseguir  lo  comensat.  Mantener.  Sustineo, 
es.  II  Conservar,  donar  permanència.  JV/aníener.  Con- 
servo, as.  II  Sostenir,  impedir  que's  torsa  ó  cayga 
alguna  cosa.  Sostener,  mantener.  Sustineo,  es.  | 
Defensar  una  opinió,  sistema,  etc.  Defender,  man- 
tener, sustentar.  Defendo,  is.  ||  Amparar  à  algú  en 
la  possessió.  Mantener,  amparar.  Possessionem  tue- 
ri.  II  Sér  lo  principal  en  una  justa  ó  torneig.  Man- 
tener. Primas  partes  agere.  ||  retenir. 

MANTENIRSE.  V.  r.  Perseverar  en  algun 
Uoch  sense  mudarse.  Mantenerse.  Permaneo,  es.  || 
Perseverar  sense  novedal  ó  mudansa  en  algun  es- 
tat ó  empleo.  Mantenerse.  Permaneo,  es. 

MANTER.  m.  Qui  fabrica  manlas  ó  las  ven. 
Mantero.  Stragularius  textor. 

MANTEU.  m.  Capa  llarga  sense  valona  que 
portan  los  ecclesiàslichs  sobre  la  sotana.  Manteo. 
Pallium,  ii.  II  ant.  Vestidura  de  bayeta ó  panjo  que 
las  donas  usavan  de  la  cintura  en  avall,  solapada 
per  davant.  Manteo.  Foemina  túnica. 

DEIXAR  LO  MANTEU  Ó  'LS  MANTEUS.  fr.  PENJAR  LOS 
HÀBITS. 

MANTEÜISTA.  m.  Qui  ab  hàbils  clericals  as- 
sisteix als  estudis  públichs.  Manieisla.  Lycaii  alum- 
nus. 

MANTI.  m.  ant.  empunyadura.  ||  Lo  de  la  ara- 
da. ESTEVA. 

MANTINENT,  DE  MANTINENT.  m.  adv. 
DE  Ó  EN  MANTENENT ;  LUEGO. 

MANTINGUT,  DA.  p.  p.  Manlenido.  Conten- 
tus,  conservatus. 

MANTÓ.  m.  Vel  à  modo  de  mantellina  que  por- 
tan las  donas.  Mantó.  Rica,  íb.  ||  La  capa  que  usan 
algunas  nacions,  y  la  que  portan  los  religiosos  da- 
munt la  túnica.  Mantó.  Pallium,  ii.  Ij  Lo  que  usan 
los  emperadors,  reys,  y  prínceps  soberans.  Mantó. 
Trabea,  se.  ||  Lo  que  portan  en  lo  capítol  los  caba- 
llers  de  las  ordes  militars.  Mantó  capitular.  Eqües- 
tre pallium.  I  Lo  que  portan  las  donas  en  senyal 
de  dol.  Mantó  de  humo.  Serica  nebula.  ||  La  roba 
talar  que  usan  en  alguns  col-legis  damunt  de  la 
qual  se  porta  conaunmenl  la  beca.  Mantó.  Toga,  ic. 
II  Vestidura  talar  pròpia  y  privativa  dels  caba- 
llers,  per  la  qual  se  distingian  dels  que  no  ho 
eran  y  devian]  portaria  sempre.  Manio  caballeroso. 
Paludamenlum,  i. 

MANTÓ  A  LA  MORISCA.  Espécic  dc  mauto  que  s' 
usava  en  Espanya  à  imitació  de  la  capa  dels  mo- 
ros. Capellar.  Pallis  arabici  genus. 

MANTÓ  DUCAL.  La  vcrdadera  cota  de  armas  de 
caballer.  Manlo  ducal.  Militarium  pallium. 

FÉR  Ó  PORTAR  MANTÓ  Ò  ÀRGUENTS  LOS  AÜGELLS.  fr. 

met.  Estar  arrupits  y  esterrufats  per  estar  malalts 
ó  tristos.  Enmantarse  ò  estar  enmanlados  los  pàja- 
ros.  Aves  viribus  deflcere. 

MANTORNADA.  f.  La  segona  llaurada  que's 


MAN 


CATALÀ. 


MAQ 


133 


dóna  à  la  terra  que  s'  ha  llaurat  ó  fét  guret.  Bina- 
zon.  Rcpastinatio,  nis. 

MANTORNAR.  V.  a.  Llaurar  la  terra  segona 
vegada.  Binar,  arrejacar,  aricar.  Repaslino,  as. 

MANTÓS,  A.  adj.  Se  diu  de  la  gallina  quant 
torna  lloca.  mantut.  ||  met.  arrupit  ,  aclaperat, 

TRIST,    INGRAT. 

MANTUÀ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  per!an- 
yent  à  5Iàntua  ciutat  de  Llombardia  sobre  '1  riu 
Minci,  y  pàtria  de  Virgili.  Entre  'Is  poelas  regu- 
larment r  usan  per  anomenar  à  Virgili.  Manluano. 
Mantuanus. 

MAlVTUT,  DA.  adj.  Lo  poll  ó  aucell  que  fa 
mantó.  Mantudo.  Coopertus. 

MANUAL,  adj.  Lo  que  cab  en  la  ma  y  's  pót 
manejar  fàcilment.  Manual.  Manualis.  P  Fàcil  de 
executar.  Manual,  casero.  Tractabilis.  ||  Lo  que  s' 
executa  ab  las  mans.  Manual.  Manufactus.  I  Lo  que 
's  pót  portar  fàcilment  de  una  part  à  altra.  Manual. 
Tractabilis.  ||  m.  Llibre  en  que's  compren  lo  raès 
substancial  de  alguna  matèria.  Manual.  Manualis 
liber.  [1  Llibre  que  conté  'Is  ritus  de  la  administra- 
ció de  Sagraments,  Manual.  Enchiridion,  ii,  ma- 
nnale,  is.  j]  Llibre  en  que'ls  homes  de  negocis  po- 
san  las  partidas  de  càrrech  ó  data  pera  passarlas 
desprès  al  llibre  major.  Manual.  Commenlarium, 

ii.  II  ENQUIRIDIOX. 

MANUCH.  m.  ant.  bocí,  tros. 

MANÜCOR.  m.  MANACOR. 

MANCELLA.  f.  Saraaler,  palanca.  Palanca, 
mangual.  Palangaí,  arum.  ||  La  barra  del  timó  de 
la  nau.  Cana,  manuella.  Ansa  gubernaculi. 

MANUFACTURA. f.  Mans, artifici  de  una  obra. 
Manufaclura.  Manufactura,  i.  |1  Lo  salari  ó  preu  de 
e'ia.  Manufactura.  .Manupretium,  ii. 

MANUMISSIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  manumitir. 
Manumision.  Manumissio,  nis, 

MANUMISSOR.  m.  Qui  dóna  llibertat  à  un  es- 
clau. Mammiíir.  Manumitto,  is. 

MANUMITIT,  DA.  p.  p.  Manumiso,  manumi- 
tido.  Manumissus. 

MANUSCRIT,  A.  adj.  Escrit  de  ma.  Slanuscri- 
to.  Manuscriptus.  ||  m.  Lo  pergamí,  paper,  etc,  es- 
crit de  ma.  Manuscrito.  Còdex,  icis. 

MANUTENCIÓ,  f.  y 

MANUTENÉNCIA.  f.  for.  ant.  Acte  y  efecte  de 
mantenir  y  mantenirse.  Manulencion.  Conservatio, 
nis.  11  Aliment.  Manulencion,  alimento.  Viclus,  us. 
II  for.  Conservació,  amparo,  protecció.  Manulen- 
cion. Tutela,  a;. 

MANXA.  f.  Instrument  de  pell  que  arreplega 
'1  vent  pera  despedirlo  ab  mès  fúria.  Fuelle,y  bar- 
quin,  barquinera  '1  dels  ferrers.  FoUis,  is.  ||  La  cu- 
berta  dels  cotxos,  birlotxos  que's  plega  en  flgura  de 
manxa.  Fuelle.  Umbella,  ae, 

MANXADOR,  A.  m.  Qui  manxa  en  la  orga. 
Enlonador.  Flator,  is. 

MANXAR.  V.  a.  Fér  vent  ab  la  manxa.  Afollar, 
soplar,  follar.  Follibus  suíQare.  |  Arreplegar  y  fér 

TOMO  41 


lo  vent  ab  las  manxas  del  orga.  Entonar.  Folles 
organorum  at  tollere,  inflaré,  1|  mel.  Fomentar  dis- 
córdias.  Echar,  poner  lena  ó  aceile  al  fuego;  anadir 
fupgo  al  fuego;  alizar,  revolv:r  el  halo.  Oleum  ca- 
mino addere. 

MANXEGO,  A.  adj.  Cosa  deia  Manxa  provín- 
cia de  Espanya.  MuncUego.  Conteslanus,  laciensis. 

MANXIULA.  f.  Pegat  de  canlàridas  ó  altra  cosa 
que  alsa  bombollas,  Vejigatoriu,  canlàrida.  Causti- 

CUS,  i.  11  BRIÓXIA. 

MANXOL.  m.  MANCO, 

MANY,  A.  adj.  ant.  gran, 

MANYA.  f.  Indústria,  habilitat,  destresa,  tras- 
sa.  Mana.  Solertia,  aï.  1|  Artifici ,  sagacitat.  Arhi- 
trio,  mana,  astúcia,  artèria,  solercia.  Calliditas, 
atis,  11  Costum,  ressabi.  Mana.  Pravus  mos. 

donarse  manya.  fr.  Enginyarse.  Darse  maïia, 
ingeniarse,  bandearse.  Diligentiam  adhibere. 

VALERSE  ALGÚ  DE  SAS  MANYAS,  fr.  Valcrso  de  lota 
sa  indústria  y  habilitat  pera  negociar  y  conseguir 
alguna  cosa.  Uacer  sus  habilidades.  Suas  arces  et 
dexteritalem  adhibere. 

MANYÀ.  m.  Serraller,  qui  fà  panys,  etc.  Cer- 
ra] era.  Ferrarius,  ii. 

FÉR  DE  manyA.  loc,  Traballap  en  dit  ofici.  Cerra- 
jear.  Fabri  ferrarii  artem  exercere. 

MANYACH,  CA.  adj.  3Ianso,  moix,  falaguer. 
Mego.  Placidus.  I  astut,  sagas. 

MANYAGADURA  Y  MANYAGARIA.  f.  Afa- 
lech.  Mimo.  Blandities,  ei.  H  Artifici  carinyós  pera 
enganyar.  Raposeria,  zorreria.  Vulpina  assenta- 
tio. 

MANYETA.  f.  d.  La  manya  ab  astúcia  y  bella- 
queria.  Manuela.  Techna,  se.  jj  fam.  Persona  astu- 
ta y  cautelosa.  Manuelas.  Callidus,  sagax, 

MANYO,  A.  adj.  MANYACH. 

FÉR  LO  MANYO.  fr.  Fingir,  afectar  humililal  ó  mo- 
deració. Hacer  la  gala,  ò  la  gala  ensogada,  ó  la  gala 
muerta,  hacer  la  encorvada.  Humilitatem,  modes- 
liem  simularé.  H  Fér  lo  desentès,  Hacer  el  pnndo, 
elmemo.  Tarditalem  aíTeclare. 

MANYOCH.  m.  Porció  de  fils,  cabells,  etc.  se- 
parada de  las  altras.  Mechon,  pegujon,  cadejo.  Floc- 
cus,  i,  y  villus,  i,  lo  de  pels. 

MANYÓS,  A.  adj.  Enginyós,  industriós.  Mano- 
so,  manero.  Industrius,  solers.  1|  Artificiós,  fét  ab 
art  y  manya,  Manoso.  Artificiosus.  H  enganyós.  || 
Sagàs,  astut.  Manero.  Sagax.  1|  Qui  té  manya  pera 
lograr  las  cosas  ab  poch  traball  ó  à  costa  dels  al- 
tres. Cucanero.  Solers,  sagax.  1|  Qui  usa  de  artifici 
ó  cautela.  Artificioso.  Callidus. 

MANZUCAR.  V.  a.  ant.  menjar, 

MAPA.  f.  Dibuix  en  que's  representa  la  situa- 
ció de  diferents  sitis,  llochs  ó  terrenos.  Mapa,  car- 
ia. Tabula  geographica.  |1  met.  Lo  mès  estimat  en 
sa  línea.  Mapa,  nata.  Flos,  oris. 

MA-PONYA  Ó  MA-PÜNYA.  ant.  Mi  deber  ó 
posibilidad.  Facullas  mea. 

MAQUIAVÉLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  las 

17 


134 


MAQ 


DICCIONARI 


MAR 


màximas  de  Nicolau  Maquiavelo.  Maquiavélico.  Ma- 
quiavelicus. 

MAQUIAVELISME.  m.  Sistema  de  Maquiave- 
lo, tocant  à  la  política  y  art  de  regnar,  que  des- 
truheix  la  rahó,  infama  1'  enteniment,  es  contrari 
al  mateix  interès  en  que  idolatra,  y  destruheix 
las  mateixas  reglas  que  dóna.  Maquiavelismo .  Ma- 
chiavelismus,  i. 

MAQÜIAVELISTA.  m.  Qui  segueix  las  màxi- 
mas de  Maquiavelo,  que  es  lo  mateix  que  destruhi- 
dor  de  la  societat  humana.  Maquiavelista.  Machia- 
veli  sectator, 

MÀQUILA.  f.  ter.  QUARTA. 

MÀQUINA,  f.  Instrument,  ingeni,  invenció  per 
medi  de  la  qual  se  fa  alguna  cosa.  Màquina.  Ma- 
china,  ai.  \\  Agregat  de  parts  que  componen  un  tot. 
Màquina.  Machina,aB.  [)  met.  Multitut,  abundància 
de  alguna  cosa.  Màquina,  multitud,  cúmulo,  infini- 
dad,  sin  número,  diluvio,  y  amanta.  fam.  Copia,  x, 
multitudo,  inis.  |1  met.  Trassa,  projecte.  Màquina. 
Machinalio,  nis.  U  Edifici  gran  y  sumptuós.  Màqui- 
na, fieza,  octava  mar avilla.  Celsum,  sumptuosum 
aediücium.  |  Artifici  pera  representar  algun  fet. 
Màquina.  Machina,  ae.  1|  poét.  Acció  ó  modo  de  ac- 
cionar en  que'ls  poetas  introduheixen  algun  poder 
sobrehumà  pera  desfer  los  enredos  de  especial  di- 
ficultat. Maquina.  Machina  poètica.  ||  mil.  Cada  un 
dels  artificis  en  las  operacions  de  guerra  especial- 
ment en  la  artilleria.  Màquina.  Librilia,  orura. 

MAQUINA  DE  MOVIMENT.  La  que  té  en  sí  'I  principi 
de  moviment  en  lo  rellolje.  Autómala,  autómaio. 
Aulomaton,  i. 

MAQüLXA  HIDRÀULICA.  La  quc  serveix  pera  con- 
duhir  y  elevar  las  ayguas.  Màquina  hidràulica.  Hy- 
draula,  se. 

PER  MAQUINA.  lu.  adv.  Sense  reflexió,  alborotada- 
raent.  Por  màquina;  à  topa  tolondro,  d  tontas  y  à 
locas.  Inconsullè. 

MAQUINACIÓ,  f.  Trassa,  manya,  projecte, 
artifici  regularment  per  mal  fi.  Maquinacion.  Ma- 
chinatio,  nis. 

MAQUINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  maquina.  Ma- 
quinador,  maquinante.  Machinator,  is.  I  Inventor, 
autor.  Maquinador.  Machinator,  is. 

MAQUINAL,  adj.  Mecànich,  pertanyent  à  la 
màquina.  Maquinal.  Machinarius.  H  m.  ant.  Espè- 
cie de  roba  de  vestir.  iüíagwmaL  Quoddam  pallium. 

MAQUINALMENT,  adv.  m.  A  modo  de  mà- 
quina. Maquinalmente.  Machinali  morè. 

MAQUINAMENT.  m.  maquinació. 

MAQUINAR.  V.  a.  Trassar,  disposar,  inventar 
ingeniosament.  Maquinar.  Machinor,  aris.  []  Inven- 
tar, discórrer  ab  intensió  cosas  novàs.  Maquinar. 
Commolior,  iris.  |  Procurar  enganyar  ó  arruinar  à 
algú.  Tramar,  maquinar,  urdir,  proyectar.  tvanúis, 
perniciei  causas  texere. 

MAQUINÀRIA,  f.  Art  de  fabricar  màquinas. 
Maquinaria.  Machinaria,  ai.  |1  mecànica. 

MAQUINAYRE.  m.  maquinista. 


MAQUINETA,  f.  d.  Maquinila.  Machinola ,  se. 

MAQUINISTA,  m.  Enginyer,  inventor  de  mà- 
quinas. Maquinista.  Machinarius,  ii. 

MAQUINOSAMENT.  adv.  m.  ARTIFICIOSA- 
MENT. 

MAR.  amb.  Conjunt  ó  gran  massa  de  ayguas 
que  rodeja  la  terra  en  una  extensió  de  sa  superfí- 
cie mòlt  major  que  la  que  ocupan  sos  continents  ó 
islas;  y  pera  facilitar  la  intel-ligéncia  de  las  des- 
cripcions geogràfica  è  hidrogràfica  's  considera  di- 
vidit en  algunas  parts  ab  lo  nom  queaquestas  ocu- 
pan en  lo  globo,  com  atlàntich,  mediterrani,  pací- 
fich,  etc,  y  en  general  pren  lo  de  la  costa  ,  país  ó 
regne  de  que  banya  las  voras.  Mar,  y  en  la  poesia 
sal,  salada,  talis,  anfitrite,  vado,  Neptuno,  campos 
de  Neptuno,  etc.  Mare,  is,  pontus,  i.  ||  met.  Abun- 
dància de  alguna  cosa  ó  cosa  incomprehensible, 
com:  un  mar  de  llàgrimas.  Mar.  Copia,  ai.  ||  Se  diu 
dels  grans  estanys,  com  lo  mar  mort.  Mar.  Mare, 
is.  11  La  agitació  mateixa  del  mar  ó  conjunt  de  sas 
olas  causadas  pel  vent ,  y  mès  la  elevació  de 
aquesta  y  de  cada  una  de  ellas.  Mar,  marejada, 
oleaje,  olaje.  Maris  aestuatio. 

MAR  ADRiATiCH.  Lo  golfo  de  Yenécia.  Mar  adrià- 
tico  ó  golfo  de  Venècia.  Adrià,  ae. 

MAR  ALBORüTAT.  Se  diu  quant  fà  grans  onadas  ab 
la  forsa  del  vent  ó  de  la  tempestat.  Mar  alto,  alte- 
rado,  tempestuoso,  embravecido,  enfurecido,  hincha- 
do.  Tumultuosum,  iratum  mare. 

MAR  ATLANTicn  ú  OCCIDENTAL.  Lo  que  està  cutre 
las  costas  occidentals  de  Europa  y  Àfrica  y  círculs 
polars.  Mar  atlàntioo,  austral.  Atlanticum  mare. 

MAR  bIltich.  Part  del  occcano  septentrional. 
Mar  bàltico.  Seythicum  mare. 

MAR  BERMELL.  Lo  golfo  de  Aràbia.  Mar  rojo,  gol- 
fo aràbigo  ó  de  Meca.  ErythríEum,  idumaeum,  ru- 
brum  mare. 

MAR  BLANCH.  Golfo  dcI  occéauo.  Mar  blanco,  de 
Laponia.  Mare  àlbum. 

MAR  BONANSA  Ó  EN  CALMA,  Ó  DE  DONAS,  Ó  BONA  MAR. 

exp.  que  denota  la  tranquililat  més  ó  mènos  abso- 
luta ó  perfecta  del  mar,  per  efecte  de  la  calma. 
Mar  bonanza,  en  calma,  en  leche  ó  de  leche,  navega- 
ble, tranquilo.  Tranquillum  mare. 

MAR  britanich.  Part  del  occeano  occidental.  Mar 
britànica.  Britanicum  mare. 

MAR  CARPAci.  Part  del  mediterràneo.  Mar  carpa- 
cio,  de  escarpanle.  Carpathium  mare. 

MAR  CASPI.  Gran  estany  entre  la  Geòrgia,  la  Pèr- 
sia, la  gran  Tartària  y  la  Moscóvia.  Mar  caspio  ó  de 
Sala.  Caspium  mare. 

MAR  DE  ÀFRICA.  Part  del  mediterràneo.  Mar  de 
Àfrica.  Africura  mare. 

MAR  DE  ALEMANYA.  Part  del  occéauo  septentrio- 
nal. Mar  de  Alemania,  delnorte.  Germanicum  mare. 

MAR  DE  AZAN.  Part  del  occéano  etiópich.  Mar  de 
Azan.  Azanium  mare. 

MAR  DE  AYGUA.  cxp.  que  pondcra  una  gran  quan- 
titat de  aygua,  que'l  vent  fà  entrar  impetuosa- 


Kfh 


i 


si 

i 


MAR  CATALÀ. 

enl  en  alguna  part.  Itio  ó  mar  de  agua.  Flumen 
aquarum. 

MAR  DE  BATALLA,  nàut.  Lo  paratje  ahont  comba- 

n  ó  han  combatut  dos  esquadras.  Mar  de  batalla. 

re  ubi  pncliantur  naves. 

MAR  DK  BRONZE.  Gian  vas  del  temple  de  Salomó. 
Mar  de  hronce.  Tusum  mare. 

MAR  DE  CÀNDIA  ó  DE  CRETA.  Part  dcl  meditenú- 
neo.  Mar  de  Càndia  ó  de  Creia.  Creticum  mare. 

MAR  DE  CANTÀBRIA.  Part  del  occéauo  occidental. 
Mar  de  Cantàbria  ó  cantàbrico.  Cantabricum  mare. 

MAR  DE  ESCÒCIA.  L'  occt'auo  calidónich.  Mar  de 
Escòcia.  Pigrum,  caledoniura  mare. 

MAR  DE  ESPANYA.  La  part  del  mediterràneo  si- 
tuada en  las  costas  de  Espanya.  Mar  de  Espaiia. 
Ibericum  mare. 

MAR  DE  FONDO  ó  DE  LLEVA.  La  agitació  de  las  ay- 
guas  en  alta  mar  que  fa  una  gran  maró,  la  qual  ve 
à  rómprerse  en  las  costas.  Mar  de  fondo  ó  de  leva. 
iEsluans  mare. 

MAR  DE  GRÈCIA.  Part  del  maregeo  en  lo  mediter- 
ràneo. Mar  de  Grècia.  GríBCum,  jonium  mare. 

MAR  DE  GUINEA.  Part  del  occéano  occidental.  Mar 
de  Guinea.  Hesperium  mare. 

MAR  DE  LAS  ÍNDiAS.  Part  del  occéano  oriental. 
Mar  indico,  ó  de  las  Indias,  occéano  reunido.  Indi- 
cum  mare. 

MAR  DELIURA.  aut.  ALTA  MAR. 

MAR  DE  míndria  ó  mírtos.  Pari  del  arxipélacb. 
Mar  de  Mandria,  de  Mirtos.  Myrtoum  mare. 

MAR  DE  POPA.  'S  diu  quant  ve  '1  vent  de  popa. 
Mar  de  fopa.  Secunda  vela. 

MAR  DE  SICÍLIA.  Part  del  mediterràueo.  Mar  de 
Sicilià.  Siculura  mare. 

MAR  DE  SÍRIA.  Part  del  mediterràneo.  Mar  de  Si- 
a.  Syriacum,  syrium  mare. 

MAR  DE  tiberíades.  Gran  estany  de  Judà.  Mar  de 
Tiheriade,  lago  de  Genesareth,  ó  mar  de  Galilea.  Ga- 
lilese  mare. 

MAR  DE  ToscANA.  Part  del  mediterràneo.  Mar  de 
Toscana,  lirreno.  Inferum,  tyrrhenum  mare. 

MAR  DE  XIPRE.  Pari  del  mediterràneo.  Mar  de  Chi- 
•pre.  Cyprium  mare. 

MAR  EGEO  ó  ARXIPÉLACB.  Part  del  mediterràneo 
entre Assia,  Macedònia,  y  Grècia.  Maregeo,  ó  archi- 
piélago.  jEgeum,  i. 

MAR  GLACIAL.  Part  del  occéano  septentrional.  Mar 
qlacial.  Congelatum,  pigrum  mare. 

PMAR  GRAN.  OCCÉANO.  |]  met.  GOLFO. 
MAR  JÒNicH.  Part  del  mediterràneo.  Mar  jonio. 
Jonium  mare. 

MAR  MAJOR.  ant.  Marnegro.  Nigrum  mare. 

MAR  MEDITERRÀNEO  ò  MARMARA.  L'  que  cstà  entre 
Europa  y  Assia.  Mar  mediterràneo.  Mediterraneum, 
nostrum  mare. 

MAR  MORT.  L'  estany  Asfallite  en  Palestina.  Mar 
muerto.  Mortuum  salis ;  asfallites  mare. 

MAR  NEGRE.  Ponto.  Mar  negro  ò  mayor.  Melapon- 
tus,  i. 


MAR  135 

MAR  OCCÉANO.  La  major  extensió  de  aygua.  Océa- 
no.  Occeanus,  i. 

MARPACÍFicH  ó  DEL  suR.  Mar  boi'cal.  Mar  pacifico 
ó  del  sur.  Mare  boreale. 

ALTA  MAR.  La  part  del  mar  lluny  de  la  terra. 
Alta  mar,  mar  alta.  Altum,  i. 

ANAR  PER  LA  MAR  Ò  CÓRRER  LAS  MARS.  loC.  Nave- 
gar comunment  sense  destino  üxo  com  fan  los  cor- 
saris. Córrer  el  mar.  Transfreto,  as. 

ANAR  EN  SANCH  LA  MAR  PER  CAUSA  DEL  FORT  VENT  ó 

TEMPORAL,  etc.  ff.  aut.  Estar  muy  alborotado  el 
mar.  Irrequietum  mare. 

COM  MES  MAR  MÈs  VELA.  Tcf.  quc'ns  anima  à  vèn- 
cer las  dificultats.  Cuando  mas  mar  mas  vela;  à  mas 
moros  mas  ganancia.  Quo  major  est  praeda  major 
est  quaïstus. 

DE  SA  MAR.  loc.  ant.  De  aquesta  part  del  mar. 
Citramar,  de  aquesta  parle  del  mar.  Citrà  mare. 

DE  LA  MAR  LO  BON  PEIXÓ  Y  DE   LA  TERRA  'l   MOLTÓ. 

ref.  Denota  las  bonas  qualitats  de  ditas  cosas.  De 
la  mar  el  mero  y  de  la  tierra  el  carnero.  Ex  mari 
merula,  ex  terra  sapit  àries. 

DELLÀ  MAR.  loC.  ant.  ULTRAMAR. 

ESTAR    FÉT    UNA    MAR    DE    ATGUA,    fr.  Estar    mÒlt 

suat.  Estar  hecho  una  agua,  ó  un  pollo,  ó  una  sopa 
de  agua.  Sudore  madere. 

ESTAR  LO    MAR    COM    UNA    BASSA    DE    OLI.  fr.  Eslar 

mòlt  sossegat.  Estar  la  mar  en  leche,  en  calma,  en 
bonanza,  pacifico,  tranquilo;  aceite.  Tranquillura 
esse  mare. 

ESTAR  LO  MAR    MÒLT  ALBOROTAT.  fr.   Se  diu  quaut 

està  mòlt  furiós  per  causa  de  las  grans  onadas  ab 
la  forsa  del  vent  ó  de  la  tempestat.  Estar  el  mar 
por  las  nubes,  alto.  Mare  esse  iralum. 

FERSE  k  LA  MAR.  fr.  Apartarse  de  la  costa  ficantse 
mes  endins.  Largarse,  hacerse,  echarse,  melerse  à 
la  mar.  Dare  veta  ventis. 

LA  MAR  QUANT  MÈS  TÉ,  MÈS  BRAMA.  ref.  DeUOtü 

quant  insaciable  es  la  codícia,  pus  com  mès  se  té, 
mès  se  desitja  contant  sobre  lo  que  's  té.  Quien 
mas  tiene,  masquiere.  Majora  cupimus  quo  majora 
veniunt. 

NAVEGAR  AB  LA  MAR.  fr.  Seguir  ab  la  embarcació 
la  direcció  que  porta  la  mar.  Navegar  con  la  mar. 
Maris  cursuin  sequi. 

PASSAR  LA  MAR.  Navegar  à  algun  clima  remot. 
Pasar  la  mar  ó  el  charco.  Transfreto,  as. 

pÉRDRER  LA  MAR.  loc.  uàut.  ant.  Quedar  vencido  en 
combaté  naval.  In  mare  vinclus. 

PLENA  MAR.  L'  estat  de  la  maró  en  S'í  major  al- 
tura al  acabar  la  creixent.  Plea  mar,  plena  mar, 
aguas  llenas,  cabeza  de  agua.  Mslus  maris. 

PUJAR  LA  MAR.  fr.  Trobarsc  en  sòn  moviment  de 
pujada  ó  creixent  en  lo  fluxo.  Subir,  crecer  la  ma- 
rea  ó  la  mar.  Marea  sestuari. 

RIBA  MAR.  loc.  ant.  A  la  vora  del  mar.  vora  mar. 

RÒMPRER  LA  MAR.  fr.  Dcsfcrse  las  onadas  ab  es* 
cuma  contra  las  rocas.  Quehrar  el  mar  ó  las  olas. 
iEquora  spumare. 


136 


MAR 


DICCIOxNARl 


MAR 


TIRAR  ATGüA  AL  MAR.  fr.  met.  Donar  à  qui  té 
abundància  y  no  ho  necessita.  Llevar  lena  al  monle; 
echar  agua  en  el  mar.  Aquam  in  mari  fundere 

voRA-MAR.  loc.  Orillas  del  mar,  à  la  orilla  del 
mar.  Ore  maris. 

MARAGH,  GA.  adj.  ant.  amarch. 

MARAGAT,  DA.  adj.  Natural  de  y  lo  perta- 
nyent à  la  Maragateria.  3Iaragato.  Asturicus. 

MARAGDA,  f.  ant.  esmeralda. 

MARANYA.  f.  Enredo,  embrolla.  Maraíia,  es- 
tralagema,  trampa,  maula,  engano,  cancamusa. 
Commenlum,  i.  1|  Agudesa.  Marana  iravesura,  Ira- 
moya.  Mentis  solertia.  \\  La  abundància  de  brossa, 
arbustos  y  espinas.  Marana.  Dumetura,  i. 

MARAQUINCA.  f.  OSSET. 

MARASME,  m.  Extrem,  últim  grau  de  ma- 
gresa  per  efecte  de  enfermetat  llarga  ó  pertinàs. 
Marasino.  Macies  extrema,  semuna. 

MARASSA.  aum.  de  mare. 

MARASTRA.  f.  ant.  MADRASTRA. 
MARASTRE.  f.  MENTA  BORDA. 

MARAVEDÍS.  m.  Moneda  antígua  espanyola 
que  unas  vegadas  s'  ha  entès  per  moneda  efec- 
tiva y  altras  per  una  quantitat  de  diner.  Ha  tingut 
diferents  valors  segons  la  estimació  del  march  de 
plata,  y  la  qualitat  del  metall;  perquè  ni  hagué  de 
or,  de  plata  y  de  aram.  Actualment  34  maravedis- 
sos  componen  un  ral  de  velló.  Maravedi.  Jloraba- 
linus,  i. 

FINS    AL    ÚLTIM    MARWEDÍS.      loC.    DeUOta    qUC  s' 

obliga  à  algú  à  pagar  tot  lo  que  déu.  llasta  el  ulti- 
mo cuadranie.  Usque  ad  ultimum  quadrantcm. 

MARA VELLA.  f.  Prodigi,  succés  extrany.  Ma- 
ravilla.  Prodigium,  ii.  \\  Admiració.  Maravilla.Mi- 
rum,  i.  II  met.  Bondat  notable,  especial,  ú  objecte 
que  ho  té,  com :  aquest  noy  es  una  maravella.  Pro- 
digio,  maravilla,  encanto,  portento.  Mira;  speciosa 
res.  II  Herba  oíicinal  que  renova  las  flors  cada  mes. 
Maravilla;  flores  de  muerio.  Calendula,  se.  ||  Herba 
que  produheix  flors  blavas  viadas  de  raigs  roi^s, 
de  figura  de  campaneta,  y  las  camas  que  fàcilment 
•'  enredan.  Maravilla.  Hederaceus  convolvulus. 

i  LAS  MIL  MARAVELLAs.  m.  adv.  Primorosament.  A 
las  mil  maravillas ;  exquisitamente.  Mirè,  miriücè. 

PER  MARAVELLA.  m.  adv.  Per  una  gran  casualitat; 
pocas  vegadas.  Por  maravilla;  rarisima  vez.  Rarò. 

MARAVELLARSE.  v.  ,r.  Admirarse.  Maravi- 
llarse,  asomhrarse,  encantarse,  estremecerse,  pas- 
marse.  Miror,  aris.  |j  espantarse. 

NO  ES  DE  MARAVELLAR.  loc.  No  68  cxtrany.  No  es 
estrano,  no  hay  que  maravillarse.  Nil  mirandum. 

MARAVELLAT,  DA.  p.  p.  Maravillado.  Ad- 
miratus.  ||  adj.  espantat,  atònit. 

MARAVELLÓs,  A.  adj.  Admirable.  Maravi- 
lloso,  prodigiosa,  asomhroso,  pasmoso.  Mirus. 

MARAVELLOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
adnïirable.  Maravillosamente,  portentosamente,  pro- 
digiosamente.  Mirè. 

BIARBRAT,  DA.  adj.  jaspejat. 


MARBRE,  m.  Pedra  de  cals,  llustrosa,  de  un 
gra  mòlt  fi,  sòlida,  que  admet  puliment;  té  totas 
las  varietats  del  color  blanch,  y  passa  algunas  ve- 
gadas al  gris.  Màrmol,  y  brocatel  lo  jaspejat  de  và- 
ries colors,  y  Alaqueca,  alaqueques  lo  clapat  de  co- 
lor de  sanch  que  's  troba  en  la  Amèrica  en  trossos 
petits.  Marmor,  is. 

MARBRENGH,  CA.  adj.  Lo  que  es  de  marbre 
ó  té  sas  qualitats.  Marmóreo,  marmoroso,  marmo- 
lem.  Marmoreus. 
MARCA.  f.  Nota  ó  senyal.  Marca.  Tessera,  ai. 

|]  L'  instrument  ab  que  's  marca.  Marca.  Nota,  ae. 

ï  Província,  departament,  com:  marca  deAncona. 
Marca.  Provincià,  aï.  |  La  mida  certa  quedeu  tenir 
qualsevol  cosa.  Marca.  Mensura,  a;.  ||  cicatrís.  || 
Lo  senyal  que  's  fà  ab  un  ferro  bullent  à  las  espai- 
llas  dels  malfactors.  Marca.  Stigma,  atis.  1|  Senyal 
que  's  fà  al  bestiar.  Pegunta.  Pecudibus  pice  indi- 
tum  signum.  1|  sello.  \\  Lo  senyal  que  una  cosa 
deixa  en  altra  apretantla.  Impresion.  Impressió, 

nis.  II  SELLADURA. 

DE  MARCA  ó  DE  MARCA  MAJOR.  lu.  adv.  Excessiu  en 
sa  línea.  De  mas  de  marca  ó  de  marca  mayor.  So- 
lilo  major. 

MUDAR  LA  MARCA.  fr.  Posar  en  una  cosa  una  se- 
nyal nova  en  lloch  de  la  que  tenia,  à  fi  de  feria 
desconeguda.  Trasenalar.  Signa  transmutaré. 

POSAR  LA  MARCA.  fr.  MARCAR. 

MARCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  màrca.  Marcador- 
Signator,  is.  H  Mida  de  llarch,  ample  y  gros  que 
han  de  tenir  las  fustas  pera  sér  de  Uey.  Marco.  Lig- 
narium  (juadrum. 

MARCAR.  V.  a.  Imprimir,  posar  la  marca. 
Marcar,  y  marchamar  si  es  en  los  fardos  de  co- 
mers.  Signo,  as.  []  Advertir  alguna  cosa  notable  en 
algú.  Marcar,  notar.  Noto,  as.  ||  Posar  senyal  ó 
marca  en  alguna  cosa  à  fi  de  que's  dislingesca  de 
las  altras.  Marcar.  Signo,  as.  ||  assenyalar.  |1  no- 
tar. II  Exercir  lo  contrast  en  las  alhajas  de  or  y 
plata.  Contrastar.  Aurum  et  argentum  publica  auc- 
toritate  aestimare  et  sigillare.  ||  empegar.  3.  ||  Fér 
una  senyal  ab  un  ferro  bullent  en  los  delinqüents, 
esclaus,  etc.  Herrar,  ferretear.  Stigmata  inurere.  |1 

FITAR. 

MARCAT,  DA.  p.  p'.  Marcado.  Nofalus. 

MARCEL,  m.  ant.  n.  p.  de  home.  Marcelo.  Mar- 
cellus,  i. 

MARGELINA.  f.  Plat  ab  un  raotllo  de  xícara 
en  lo  mitj,  pera  que  aquesta  no's  gire.  Macerina,  y 
mancerina  ant.  per  haverla  inventada  '1  marqués 
de  Mancera,  segons  Terreros.  Patina  cavo  dis- 
tincta. 

MARCH.  m.  n.  p.  de  home.  Marcos.  Marcus,  i. 
II  Pes  de  mitja  lliura  castellana  ó  vuyt  unsas. 
Marco.  Selibra,  sí.  ||  Lo  bastiment  de  las  alcobas, 
finestras,  etc.  Marco.  Margo,  inis.  1|  En  los  qua- 
dres, miralls,  etc.  guarnició.  I  Moneda  de  dit  nom. 
Lo  de  plata  pura  en  U57  valia  44  sous  barcelone- 
ses. En  1285  fou  declarada  la  Uey  de  la  moneda 


MAR 


CATALi 


MAR 


137 


i^arcélona  à  "72  diners  de  plaïa  ütia  cada  march 
de  bona  plata.  Marco.  Marcus,  i. 

MARCIAL,  ad j .  Lo  que  pertany  à  la  guerra  y  à 
Marle.  Marcial.  Marlius. 

MARCIT,  DA.  adj.  MÚSTlCH. 

MARE.  f.  La  femella  que  ha  parit.  Madre.  Ge- 
nilrix,  icis,  mater,  Iris.  I  Títol  de  reverència  en- 
tre las  religiosas.  Madre.  Mater,  tris.  I|  La  dona  que 
en  los  hospitals  ó  altras  casas  de  recullimcnt  té  tol 
logohernóparldeell.  Madre.  Mater,  tris.  |1  La  dona 
que  ampara  y  procura  la  prosperitat  dels  racio- 
nals, y  per  extensió  tolas  las  cosas  del  genero  fe- 
mení de  que  s'  experimentan  beneficis,  com:  Cata- 
lunya es  MAEE  de  la  indústria.  Madre.  Mater,  tris. 
II  Causa  principal  y  origen  de  alguna  cosa,  y  '1 
millor  medi  pera  sa  inlel-ligéncia  ó  logro  de  algu- 
na cosa,  com:  la  experiència  es  make  del  desen- 
gany. Madre.  Mater,  tris.  H  L'  espay  que  ocupa  '1 
curs  regular  de  un  riu.  Madre,  lecho,  dlveo.  Al- 
veus,  i.  II  La  part  en  que  's  concebeix  yaliraenla  '1 
felo.  Madre,  matriz,  úlero.  üterus,  i.  ||  Parlant  de 
clavagueras,  céquias,  etc.  la  major  ahont  van  à 
parar  altras.  Madre.  Mater,  tris.  ||  La  abella  mes- 
tra que  en  cada  buch  es  una,  y  basta  pera  mès  de 
1000  mascles.  Aheja  maesa  ó  maeslra.  Mellifica 
apis  foemina.  ||  La  abella  que  ab  lo  brunzit  denota 
que  vól  eixir  del  buch  per  aixambrar  en  altra  part. 
Enjambradera.  Apum  novus  rex.  |1  pi.  Lo  solatge 
del  vi,  vinagre  y  alguns  altres  licors.  Madre,  poso, 
vinaza,  hez,  asienlo,  suelo,  fondillon,  y  solera  pr. 
And.  Matrix,  icis. 

MARE  DE  mv  DE  LA  O.  Fesfa  de  la  expectació  de 
Nostra  Senyora,  que  's  celebra  en  Espanya  '1  dia  18 
de  desembre.  Nueslra  Seíiora  de  la  0,  ó  de  la  expec- 
tacion.  Expectationis  feslum. 

MARE  DE  LAS  DiDAS.  La  que  té  per  ofici  buscar  di- 
àas.  Acomodadora  de  amas.  Nulrices  infanlibus  qua;- 
rens  foemina. 

MARE  DEL  BOSCH.  Herba.  LLIGABOSGH. 

MARE  ESTURDiDA  CRIA  LA  FILLA  TULLiDA.  ref.  En- 
senya que  no  deuhen  sér  las  mares  tan  traballado- 
ras  que  no  deixen  res  per  fér  à  sas  fillas.  Madre  ar- 
dida  hace  la  hija  tullida.  SoUicitae  matris  fit  deses 
nata  labore. 

MARE,  PERE  'm  TOCA,  TOCAM,  PERE,  ARA  QUE  LA  MA- 
RE NO  HO  VÉU.  ref.  ab  que  's  reprèn  al  noys  que  re- 
nyint ab  altres  sense  voler  cedir,  se  queixan.  Pica- 
me,  Pedró,  que  picarte  quiero.  Obstinatio  obsistis 
obstinatior. 

MARE    PIADOSA,    CRIA    LA    FILLA    MELINDROSA.    ref. 

Denota  que  la  excessiva  pietat  y  condescendència 
dels  superiors  sól  sér  mòlt  perjudicial  als  súbdits, 
perquè  es  causa  que  's  tornen  ociosos,  etc.  Madre 
piadosa,  cria  hija  merdosa  ó  medrosa,  ó  madre  pia, 
dario  cria.  Blanda  nirais  genitrix  caris  est  noxia 
natis. 

coNTARHo  A  LA  MARE.  loc.  fam.  Deuota  que  no's 
creu  lo  que  algú  diu.  Conlúrselo  à  la  madre,  d  la 
tia.  Credat  Judaeus  appella. 


EIXIR  DE  MARE  'ls  RIUS.  fr.  Surtir  las  ayguas  de 
sòn  curs  regular.  Salir  de  madre.  Flumen  exun- 
dare. 

EixiRSE  DE  MARE.  fr.  mel.  Excedir  de  lo  acostu- 
mat. Salir  de  madre,  de  juicio.  Modum  excedere. 
II  Enfadarse  mòlt  fins  à  parlar  ú  obrar  fora  de 
rahó.  Perder  los  eslribos,  salir  de  sus  casillas.  Men- 
te  evagare. 

ENCARA  'm  VOLDRIAU  FÉR  CRÉüRER  QUE  LA  MARE  DE 
DÈÜ  'S  DIU  JOANA.  loC.  fam.  FÉR  VÉURER  LA  LLEONA. 

FÉR  EIXIR  DE  MARE.  fr.  met.  Causar  gran  inquie- 
tut.  Sacar  de  madre,  ó  de  sus  casillas,  exasperar, 
amoslazar.  Alicui  stomachum  inovere;  aliquem 
exacerbaré. 

GRAN  MARE  Ó  MARE  COMUNA.  TERRA. 

LA  MARE  PASTA.  loc.  ab  que's  nota  al  qui  diu  un 
despropòsit  ó  pregunta  importuna.  Si  pregunlais 
por  berzas,  mi  padre  liene  un  garbanzal.  Extra  cho- 
rum  canis, 

NO  ES  AQUEIXA  LA  MARE  DELS  OUS.  fr.  S'  usa  quant 
algú  fa  alguna  cosa  aparentant  diversa  causa  de  la 
que  realment  lo  mou.  No  es  esa  la  madre  del  corde- 
ro :  ó  esa  es  la  madre  del  cordero.  irón.  At,  at?  hoc 
illud  est. 

PIA  MARE.  anat.  Membrana  subtil  que  enclou  lot 
lo  cervell.  Pia  maler,  pia  madre.  Pia  mater. 

QUANT  LA  MARE  NO  HI  ES  JO  SALTO  Y  BALLO.  rcf. 

Denota  la  falta  que  fa  '1  cap  de  una  casa  ó  comuni- 
tat, per  la  llibertat  que's  prenen  los  dependents  de 
eWa.Holgad,  gallinas,  que  el  galloestú  envendimias: 
cuando  en  casa  no  esta  el  galó,  se  esliende  el  ralo. 
Tota  impune  domo  mus  fele  absente  vagatur. 

QUI  NO  VÓL  CRÉURER  A  LA  BONA  MARE,  HA  DE  CRÉÜ- 
RER i  LA  MALA    MADRASTRA,    Ó  A    LA    PELL  DE  CABRA. 

ref.  Denota  que'ls  que  no  fan  cas  de  las  advertén- 
cias  dels  que'ls  estiman,  experimentan  mals  resul- 
tats. Quien  no  cree  en  buena  madre,  creera  en  mala 
madrastra.  Qui  lenitate  abutitur  supplicio  coer- 
cetur. 

SEMBLARSE  ALGÚ  À  SA  MARE.  fr.  Tcuir  fisonomias 
ó  costums  com  ella.  Madrear.  Matrem  referre. 

MAREA.  f.  Lo  íluxo  y  refluxo  del  mar.  Marea. 
Maris  aíslus  atque  recessus.  ||  La  part  de  la  vora 
del  mar  que  s'  ocupa  ab  lo  fluxo  ó  plena  mar.  Ma- 
rea. Littus,  oris. 

MAREIG,  m.  y 

MAREJAMENT.  m.  ant.  L'  acte  y  efecte  de 
raarejarse.  Mareo,  mareamiento.  Nàusea,  ae.  ||  met. 
Molèstia,  enfado.  Mareo.  Taedium,  ii. 

MAREJAR.  V.  a.  ter.  Molestar,  enfadar.  Ma- 
rcar. Stomachor,  aris. 

MAREJARSE.  V.  r.  Regirarse,  provocar  à  vò- 
mit lo  moviment  de  las  naus  ó  carruatges.  Marear- 
se.  Nauseo,  as.  jj  aveuiarse. 

MARE-MÀGNUM.  exp.  llat.  pera  denotar 
abundància  ó  grandesa  de  alguna  cosa.  Mare-màg- 
num.  Mare-magnum. 

MARENGE.  m.  Aucell  blavench  que  esta  quasi 
sempre  en  los  arbres,  y  's  manté  dels  insectes  que 


138 


MAR 


DICCIONARI 


MAR 


hi  troba.  També  menja  llavor  de  cànem  y  nous, 
quals  forada  ab  lo  bech  que'l  té  mòlt  punxagut. 
Paro  cerúleo.  Parus  caeruleus. 

MAREPERLA.  f.  Peix  dit  així  per  las  perlas 
que  cria  en  la  closca.  Madreperla.  Margarilifera,  ae. 

SEMBLANT  À  MAREPERLA.  fr.  Lo  quc  té  un  color 
que  imita  al  de  la  mareperla.  Anacarado.  Necchari 
similis. 

MARESMA,  f.  Terreno  baix  que  s'  inunda  ab 
las  ayguas  del  mar  ó  riu.  Marisma,  jEtuaria,  orum. 

MARETA.  f.  d.  Madrecilla,  ica,  ita.  3Ialercula, 
se.  II  fam.  La  mare  que  estima  massa  à  sos  fills. 
Madrona,  madraza.  Nimis  indulgensmaler.  |j  Prin- 
cipi de  maró.  Manta.  Sensim  in  mare  increbres- 
cens  venlus. 

MÀRFAGA  Ó  MÀRFEGA.  f .  Espécie  de  sach 
gran  ab  forat  en  lo  milj  ,  que  ple  de  palla,  es- 
part, etc.  serveix  de  matalàs.  Jergon,  y  mdrfega, 
mdrregaT^r.  Ar.  y  marregotnpr.Kw'].  Slraminea 
culcitra  tormento  plena.  |1  met.  Persona  grossa,  pe- 
sada y  tosca.  Jergon.  Nimis  crassus. 

MARFANA.  f.  adj.  ter.  ximpla. 

MARFIL,  m.  Substància  de  que  conslan  las  dos 
dents  incisivas  de  la  barra  superior  del  elefant. 
Marfil.  Ebur,  oris. 

COSA  DE  MARFIL.  Lo  que's  fà  de  ell  6  li  pertany. 
Marfileno,  ebúrneo.  Eburneus. 

MARFIT,  A.  adj.  ant.  pres,  robat.  |  adj.  ter. 

MÍSTICH,  PANSIT. 

MARFITARSE.  V.  n.  ter.  ENMOSTIGARSE,  PAN- 
SIRSE. 

MÀRFUGA.  f.  Pigota  ó  verola  en  lo  bestiar. 
Morrina,  epidèmia,  consielacion.  Mortalis  et  conta- 
giosa inflrmilas.  |1  epidèmia. 

MARFULL.  m.  VIBURNO. 

MARFUNDIRSE.  V,  r.  Aflaquirse,  pérdrer  las 
carns.  Eslenuarse ,  deshacerse.  Macresco ,  maces- 
00,  is. 

MARFUNDIMENT.  m.  DESGANA. 

MARFUNDIR.  V.  a.  ant.  constipar. 

MARFÚS,  A.  p.  p.  ant.  constipat.  U  adj.  Ex- 
tenuat, regularment  per  causa  de  fam.  Transido- 
Summe  languidus. 

MARGA.  f.  Terra  blanca  à  modo  de  greda  pera 
adobar  la  terra.  Marga.  Marga,  ae. 

MARGALL.  m.  Herba  com  à  jull  perniciosa  als 
sembrats.  Vallico.  Lolium,  ii. 

MARGALLÓ  Y  MARGALLON  Ò  MARGA- 
LLON8.  m.  Palma  borda.  Margallon,  palmito.  Hu- 
milis  chamaerops.  y  Lo  cor  de  dita  planta  entre  las 
palraas  y  las  arrels  que  es  de  unas  quatre  polzadas 
de  llarch,  y  conté  una  substància  cilíndrica,  blan- 
ca, y  bona  pera  menjar.  Palmilo.  Chamseropis  me- 
dula. 

MARGARIDA,  n.  p.  de  dona.  Margarita.  Mar- 
garitta,  se. 

MARGARIDETA,  MARGARIDOYA  Y 
MARGARIDU88A.  f.  Herba  perenne  de  ílors 
blancas  ó  encarnadas  que  naixen  inmediatament 


de  la  arrel :  se  cultiva  en  los  jardins.  Maya,  Mar- 
garita, hellis,  bellorita.  Bellis,  idis. 

MARGARITA,  f.  ant.  perla. 

LA  CIÈNCIA  margarita.  Aíxí  s'  anomeuava  en  los 
sigles  mitjans  la  filosofia.  Ciència  margarita.  Phi- 
losophia,  ae. 

MARGE.  m.  Paret  regularment  de  pedra  seca 
pera  detenir  la  terra  en  las  heretats.  Mola,  ribazo. 
Crepido,  margo,  inis.  |  Tanca  de  terra  apilotada 
pera  impedir  lo  pas  à  alguna  heretat.  Valia,  va- 
llado.  Vallum,  i.  ||  ribas.  ||  L'  extrem  de  un  camp 
mès  alt  que  la  part  de  fora  pera  que  no  entren  las 
ayguas.  Mola.  Margo,  inis.  1|  Espay  que  queda  sens 
escríurer  en  los  dos  costals  del  paper.  Màrgen.  Mar- 
go, inis.  II  Ocasió,  motiu.  Pié,  màrgen,  ocasion,  mo- 
tivo. Ansa,  ae,  occasio,  nis. 

DONAR  marge.  fr.  met.  Donar  ocasió  ó  motiu.  Dar 
màrgen  ó  pié.  Ansam  praibere. 

FÉB  marges,  fr.  Circuhir  ó  tancar  ab  marge  las 
terras.  Vallar,  valladear.  Yallo  muniré. 

FÉR  Ó  DEIXAR  MARGE  AL  PAPER  QUE  S'  ESCRIÜ  Ó  IM- 
PRIMEIX. Deixar  blanch  en  la  vora  de  un  imprès  Ó 
manuscrit.  Margenar,  marginar.  Spatium  papiro  ad 
notas  apponendas  relinquere. 

NOTAR  AL  MARGE.  fr.  Apuutar  alguna  cosa  à  la 
vora  del  escrit.  Margenar,  marginar.  Notam  mar- 
gini scribere. 

MARGINAL,  adj.  Lo  que  està  en  lo  marge  6  li 
pertany.  Marginal.  Marginalis. 

marí,  na.  adj.  Lo  que  es  de  la  mar  ó  li  per- 
tany. Marino.  Marinus. 

MARIA,  f .  Nom  dulcíssim  de  la  Mare  de  Dèu  y 
Senyora  nostra.  Maria.  Maria,  Deipara,  ae. 

MARIA  SOLA.  'L  ciri  blanch  que's  posa  en  lo  mès 
alt  del  candelero  triangular  en  los  fàsols.  Maria. 
Maria,  ae.  ||  Lo  mateix  candelero.  Tenehrario.  Tene- 
brarium,  ii. 

AVE  MARIA.  Oració  ab  que  1'  arcàngel  sant  Ga- 
briel saludà  à  Maria  Santíssima.  Ave  Maria.  Ave 
Maria.  \\  Expressió  pera  saludar  quant  s'  entra  en  al- 
gun paratge.  Ave  Maria.  Dec  gratias. 

QUANTES    MENESTER    MARIA,  VINGA    MARIA',  QUANT 

NO  ES  MENESTER  MARIA,  FORA  MARIA.  ref.  Denota  que 
regularment  sols  estimam  à  las  personas  quant  las 
necessitam.  Ama  sois,  ama  mientrasel  nina  mama, 
desde  que  no  mama  ni  ama  ni  nada  ;  entretanto  que 
cria  amamos  el  ama,  en  pusando  el  provecho,  luego 
ohidada.  Saepè  alienos  dum  illis  egemus,  aisti- 
mamus. 

SANTA  BONA  MARIA.  loc.  ab  quc's  dòua  à  enten- 
drer  que  algú  's  conforma  ab  lo  que  succeheii 
ó  's  diu.  Cristo  con  lodos  ,  sanlas  pascuas.  Bene 
sit. 

MARIAGNA.  n.  p.  de  d.  MARIANA. 

MARIAGNETA.  f.  dim.  de  MARIANA. 

MARÍ  AL.  adj.  MARIANO. 

marialluïsa,  f.  Planta  medicinal  de  olor 
mòlt  aromàtich  de  cidra,  dita  així  per  haver  estat 
dedicada  à  la  reyna  Maria  Lluisa  esposa  de  Car- 


I 


MAR 

los  lY.  Maria  luisa,  yerba  de  la  princesa.  Aloysia 
citrodora. 

MARIANO,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  Maria 
Santíssima.  Marial,  AMríano.  AdMariamperlinens; 
luarianus.  ||  n.  p.  de  home  y  de  dona.  Mariano. 
Marianiis,  i. 

'MARIDABLE.  adj.  S'  aplica  à  la  vida  y  unió 
que  hi  deu  haver  entre  marit  y  muller  ó  lo  que'ls 
correspon.  Maridable.  Maritalis,  conjugalis. 

MARIDABLEMENT.  adv.  m.  Àb  unió  Ó  afec- 
te maridable.  Maridablemente.  Conjugaliter,  con- 
jugum  morè. 

MARIDADA.  adj.  anl.  casada. 

MARIDAR,  v,  a.  ant.  Casar  à  la  dona.  Casar. 
Marito,  as. 

MARIDAT,  DA.  adj.  CASAT. 

MARIDATGE,  m.  Unió  dels  casats.  Maridaje, 
enlace.  Conjugium,  ii.  ||  met.  Conformitat  y  unió 
de  las  cosas  entre  sí,  com  la  parra  y  1'  arbre.  Ma- 
ridaje. Conformatio,  nis.  H  m.  Dret  pels  gastos  del 
matrimoni  del  príncep  que  s'  exigia  en  Aragó  y 
Catalunya  à  tots  los  vehins.  Maridage.  Principis 
conjugium  vecligal. 

MARIDET.  m.  BRASERET. 

MARIETA,  m.  Home  de  poch  esperit.  Mandi- 
lon;  de  poquito.  Iners,  ertis.  ||  Lo  cobart  y  afemi- 
nat.  Marica,  maricon.  Ignavus.  1|  f.  pi.  Herba  sem- 
blant à  la  canya,  que  produheix  unas  boletas  mòlt 
duras que  serveixen  peragrans  de  rosari.  Làgrimas 
de  David,  de  Joh.  Lithorpesmon,  i.  1|  panarola. 

MARIETA,  d.  de  MARIA. 

MARINA,  f.  Costa  de  mar.  Marina.  Litlus,  oris. 

I|  MARINERIA. 
m  MARINA,  MARINA.  loC.  aut.  COSTA,  COSTA. 

■  MARINADA,  f.  Yent  apacible  de  la  part  del 
Bar.  Marea.  Placidus  ventus.  1|  Lo  vent  de  mar  un 
poch  mès  fort.  Marero.  Marinus  ventus.  ||  Cert  gui- 
sat de  la  marina.  Marinada  Erabamma  nauticum. 

MARINATGE.  m.  ant.  marineria. 

MARINER,  m.  Qui  serveix  en  las  maniobras  de 
las  embarcacions.  Marinera,  marino.  Nauta,  ae. 

gitar  mariner  de  nau.  fr.  Despedir  un  marinera. 
üimitto,  is. 

QUANT  LO  MARINER  SERA  DE    SÍ  MATEIX.  loC.  Quant 

lo  mariner  va  per  sòn  compte.  Cuando  el  marinera 
vapor  cuenta pròpia.  Ex  pròpia  ratione  navigare. 

MARINERIA,  f.  Professió  y  exercici  del  mar. 
marineria,  marinaje,  marina.  Embaenatica,  ae.  [] 
Bonjunt  de  mariners.  Marineria,  marinaje.  Nauta- 
rura  turba. 

MARINESCH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  mariner, 
Marinesco.  Nauticus. 

MARINXA,  f.  Convit  ab  bulla  y  regositj.  Gira, 
zahora.  Convivium,  ii. 

MARIPOSA.  f.   XINXA.  II  PAPALLÓ. 

MARISCAL  DE  CAMP.  Oficial  del  exèrcit  de 
un  grau  inferior  al  tinent  general.  Mariscal  de  cam- 
po. Castrorum  praefectus. 

MARI8GALAT.  m.  Dignitat,  empleo  de  maris- 


CATALÀ.  MAR  139 

cal.  Mariscalato,  mariscalia.  Munus  praefecli  cas- 
trorum. 
MARISCH  Y  MARISCO.  m.  Peix  petit  tancat 

dins  la  petxina.  Marisco.  Marina  concha,  cochlea, 
MARIT.  m.  Home  casat  respecte  à  la  dona.  Ma- 
rido. Yir,  maritus,  i. 

MARIT  Y  MOLLA  CABEN  DINS  DE  UNA  OLLA.  ref.  qUB 

s' aplica  als  que  estan  ben  avinguts,  per  tenir  unas 
mateixas  costums.  Lo  que  la  loba  hace  al  loho  'le 
place.  Quod  lupa  curaque  facit ,  lupus  id  probat 
omne  maritus. 

AL  MARIT  AMARLO  COM  AMICH,  Y  TÉMERLO  COM  ENE- 

MicH.  ref.  Denota  1'  amor  y  respecte  que  déu  tenir 
la  muller  al  marit.  Al  marido  amarle  como  amigo, 
y  temerle  como  enemiga.  Quaique  virum  conjux  ut 
amicum  dilige  fidum. 

BON  MARIT,  LA  MULLER  SANA.  loC.  Denota  qUB  811  lo 

bon  port  de  la  dona  's  coneix  la  estimació  que  li  té 
sòn  marit.  A  la  mujer  y  àla  vina  el  hombre  la  hace 
garrida.  Hominis  tractatio  conjugis  in  facie  consig- 
natur. 

DE   MARITS  Y   DE  MULLERS  CADA  DIA  'n  PASSAN  PELS 

CARRERS,  ref.  Denota  que  als  pares  causa  mès 
sentiment  la  mort  dels  fills,  que  als  casats  la  de  un 
dels  dos.  Donde  hay  hijos,  ni  parienles  ni  amigos. 
Filiorum  amor  anteponendus.  * 

ESTAR  COM  A  MARIT  Y  MULLER,  fr.  met.  Avcnirso 
dos.  Hacer  buenas migas;  no  tener  ni  un  si  niun  no. 
Facilè  consociari.  • 

marítim,  A.  adj.  Lo  que  es  del  mar,  està  prop 
de  ell,  ó  li  pertany.  Marilimo.  Maritiraus,  acquo- 
reus. 

MAR J AL.  m.  Tros  de  terra  y  sa  mida.  Marjal. 
Terra;  mensura  quaedam.  \\  Prat  moll.  Marjal. 
Coenosus  locus.  |]  ter.  prat. 

MARLET.  m.  Torreta  de  las  que  coronan  las 
murallas  antíguas,  Almena.  Pinna,  ae.  ||  barlet.  [| 
Lo  bech  del  morter.  Pico.  Rostrum,  i.  ||  m.  Cada 
un  dels  trossos  de  rajola,  pedra,  etc,  que's  posan 
en  lo  fogó  sota  la  olla,  pera  que  aquesta  quede  ben 
assentada,  y  puga  respirar  lo  foch.  Seso.  Ollea  co- 
quendaí  fulcrum. 

MARLOTA.  f.  Vestidura  morisca  à  modo  de 
Vaquero.  Mariola.  Maurorum  vestis,  araiculum. 

MARMANYER,  A.  m.  y  f.  Revenedor,  qui  ven 
à  la  menuda.  Regaton,  regatera,  y  zabarceda.  p. 
Ast.  s'  aplica  à  la  dona.  Propola,  se.  ||  verdulera. 

MARMESSOR.  m.  Qui  fa  cumplir  ó  cumple  '1 
testament.  Albacea,  testamentària.  Testament]  ad- 
minister. 

MARMES80RIA.  Càrrech  del  marmessor. 
Albaccazgo,  testamentària.  Testamenli  curatoris 
munus. 

MARMITA,  f.  Eyna  de  metall  ab  tapa,  pera 
cóurer  ó  portar  menjar.  Marmita.  Patella,  ae. 

MARMITÓ.  m.  FREGO. 

MARMO.  Espècie  de  peix  de  mar.  Marmo.  Mor- 
rayra,  se. 

MÀRMOL.  m.  MARBBE. 


140 


MAR 


MARMOLEIVCH,  CA.  adj    MARBRENCH. 
MARMOLISTA.  m.  Qui  traballa  en  raàrmol. 
Marmolista.  Marmorarius,  ü. 

MARMÓREO,  A.  adj.  MARBRENCH. 

MARMOTA,  f.  Espècie  de  rata  dels  Alpes,  de 
un  poch  més  de  un  para  de  alsària,  parda  pel 
llom  y  blanquinosa  pel  ventre;  s'  alimenta  rose- 
gant vegelals  y  's  domestica  fàcilment.  Marmota. 
Marmota,  ae. 

DORMIR  COM  Ó  MÉS  QUE  UNA   MARMOTA,  fr.    Dormir 

mòlt  y  dé  continuo.  Dormir  como  un  liron.  Somno 
sopitum  esse. 

MARÓ.  f.  Moviment  de  las  onas  sense  borras- 
ca.  Marea,  marejada.  íEsIus  maris.  1|  fluix  y  re- 
FLüixDEL  MAR.  ||  Alborot,  renyinas,  dispulas.  Tre- 
molina.  Tremor,  is. 

MAROMA.  f.  CORDA,  RE.ST. 
MAROR.  f.  MARÓ. 
MAROTA.  f.  MARE  BIGOTERA. 

MARQUÉS,  m.  Títol  de  honor  que's  concedeix 
al  senyor  que  poseheix  un  territori  erigit  en  mar- 
quesat, y  antíguament  se  donava  als  gobernadors 
de  alguna  ciutat  de  la  frontera.  Marqués.  Marchio, 
nis. 

MARQUESA,  f.  Muller  ó  viuda  del  marqués,  ó 
la  que  per  sí  gosa  de  dit  títol.  Marquesa.  iMarchio- 
nissa,  ai.  ||  Pedra  mineral,  combinació  del  sofre  ab 
lo  metall.  Marquesila,  margajila,  marquesa.  Pyri- 
tes,  ae. 

MARQUESAT,  m.  Dignitat  y  territori  del  mar- 
qués. Marquesado.  Marchionatus. 

MARQUESETA.  f.  d.  Marquesila.  Adolescens 
marchionissa. 

MARQUESOT.  m.  aum.  Marqués  despreciable. 
Marquesote.  Despicabilis  marchio. 

MARRA.  f.  La  senyal  que's  posa  ahont  arri- 
ba la  pilota.  Chaza.  Repulsse  et  detentae  pilai  no- 
ta. 

MARRA.  m.  Moltó  no  sanat.  Morueco.  Yetulus, 
admisarius  àries.  1|  ariete.  ||  ploravre. 

MARRADA,  f.  Torta,  volta.  Rodeo,  marrada, 
vuelta.  Dispendium,  ii.  ||  errada. 

FÉR  MARRADA,  fr.  Errar,  fér  volta.  Rodear,  hacer 
rodeo,  marrar.  Circumeo,  is. 

MARRAIXA.  f.  Eyna  de  posar  aygua  ab  dos 
ansas  y  broch  foradat  com  la  regadora.  Almarraja, 
almarraza.  Hydria  irrigua. 

MARRANXA.  f.  Os  del  taló  del  animal  Carni- 
col,  laba.  Astragalus,  talus,  i. 

JOCH  de    la  MARRANXA.  OSSET. 
MARRÀQUIA.  f.  TRISTESA. 

MARRAR.  v.  a.  ant.  amarrar. 

MÀRRAS  (l'  any  de'n)  Mòlt  temps  atràs.  El 
ano  de  mdrras,  de  cuarenta,  de  Maricastana.  Ante 
acto  tempore;  tunc  temperis,  illo  tempore. 

RECORDARSE   DEL  TEMPS   DE   MÀRRAS.    fr.    Sér  Una 

cosa  mòlt  vella  ó  antígua.  Acordar  se  del  liempo  de 
Mdrras,  del  rey  que  rabió,  de  Maricastana.  Anti- 
quissimum  esse. 


DICCIONARI  MAR 

MARRIMENT.  m.  ant.  DESMAY,  TRISTESA.  I 
ant.  ALTERACIÓ,  ESPANT. 

MARRINXA.  f.  MARINXA. 

MARRIQUINCA  Ó  MARRAQUINCA.  f.  ant. 
MARRANXA. 

MARRIT,  DA.  adj.  Capficat,  trist.  Desmarrido, 
marrido.  Moeslus.  ||  ant.  espantat. 

MARRO.  m.  Joch  de  noys  que  consisteix  en  un 
quadro  dividit  ab  altres  quatre  ab  lineas  tiradas  de 
un  costat  à  altre  pel  centro,  y  anyadidas  las  dia- 
gonals de  un  àngul  à  altre;  's  juga  ab  pedretas 
que  tenintse  en  qualsevol  de  las  lineas  rectas  se 
guanya,  y  la  habilitat  està  en  impedirho  interpo- 
lant los  tantos  contraris.  Tres  en  raya;  castro.  Pue- 
rorura  ludus  lineis  transversis  in  quadrum  dispo- 
sitis. 

MARRÓ.  m.  mil.  Pessa  de  metall  en  que  eslàa 
escrilas  las  horas  en  que's  fan  las  rondas.  Marron. 
Tesseraí  genus. 

marroquí,  m.  Pell  de  cabra  adobada  ab  ga- 
las  y  tota  pell  deMarruecos.  Marroquí.  Corium  su- 
bactum  marocarium.  |]  adj.  Natural  de  y  lo  per- 
tanyent à  Marruecos.  Marroquí,  marroquin.  Maro- 
chius,  marocarius. 

MARRUCAR.  V.  n.  Cantar  lo  colora.  Arrullar, 
Columbas  quairulu  canlu  blandiri. 

MARS.  m.  Tercer  mes  del  any.  Marzo.  Marlius, 

ii.  II  MARSO. 

MARS  GiBELiNS.  Pells  de  la  marta.  Martas  ceheli- 
nas  ó  cehellinas.  Martes  zibelinae. 

MARS  MARSOT  mata  l'  ANYELL,  l'  ANYELLOT  Y  LA 

VELLA  À  LA  VORA  DEL  FocH.  ref.  Dcnota  la  incons- 
tància  de  aquest  mes,  lo  perjudicial  que  solen  sér 
los  temporals  y  frets  en  ell.  Si  marzo  vuelve  dera- 
bo,  ni  de  ja  -pastor  ensamarrado ,  ni  cordero  encen- 
cerrado.  Martio  torvo  herbíe  et  pecora  rigent. 

MARSAL,  adj.  ant.  Pertanyent  al  mes  de  mars. 
Marzal.  Marlius.  ||  n.  p.  de  h.  Marcial.  Marlial,  is. 

MARSAPÀ.  m.  Pasia  de  ametllas,  sucre  y  al- 
tras  cosas.  Marzapan.  Marcipanis,  is. 

MARSAPANER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  marsapans. 
Pastelero.  Crustularius,  ii. 

MARSELLÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  per- 
tanyent à  Marsella,  ciutat  de  Fransa  en  Provensa. 
Marsellés.  Massilianus. 

MARSIR.  V.  n.  enmostigar. 

MARSO.  m.  En  lo  joch  de  carlas,  lo  número  de 
tantos  que  pren  cada  jugador  pera  saber  lo  que 
guanya  ó  pert.  Dote.  Calculorum  pra^fixus  in  ludo 
numerus. 

DONAR  MARSO.  fr.  Se  diu  de  la  dona  que  dóna 
xasco  al  sèu  pretendent.  Nopeinarse  para  él.  Haud 
illi  adservari. 

MART.  m.  MARTE,  2.  ||  m.  Moneda  corrent  en 
Alemània  y  Egipte  ab  lo  nom  de  ciersento,  de  que 
30  feyan  un  ducat  venecià.  Mardo.  Moneta  sic  dic- 
ta. 

MARTA.  f.  Espècie  de  mustela  roja  y  de  color 
de  castanya.  Marta.  Martes,  is.  1|  n.  p.  de  dona. 


PI 
MAR 

Maria.  Marlha,  ai.  ||  pi.  Las  pells  dedi'a  muslela. 
Marta.  Martis  pellis. 

MARTAFALLAR.  V.  a.  ant.  matxacar. 

MARTE.  111.  \jii  dels  sc»t  planetas.  Marle.  Mars, 
tis.  II  mil.  Déu  de  la  guerra.  Marte.  Mars,  Mavors, 

lis.  II  MARTA. 

MARTELL,  m.  Instrument  de  una  porra  de 
ferro  ab  manech  de  fusta  pera  afirmar  y  clavar  los 
claus.  MarlUlo.  3Ialleus,  marculus,  i. 

MARTELL  PERA  ADOBAR  CLAUS.  Porrilla.  Braccha- 
tus  malleus. 

DE  MARTELL,  m.  adv.  S'  apHca  als  metalls  tra- 
ballals  à  pich  de  martell.   De  martillo.  3Iaileatus. 

PICAR  AB  LO  MVRTELL.  fr.   MARTELLEJAR. 

MARTELLADA,  f.  Cop  de  martell.  Martillada. 
Mallei  iclus. 

MARTELLEJAR,  V.  a.  Donar  cops  ab  lo  mar- 
tell. Marlillar.  Malleo  tundere. 

MARTELLEJAR  FERRO  FRET.  fr.  BATRER  Ó  PICAR  EN 
FERRO   FRET. 

MARTELLET.  m.  d.  Marlillilo.  Maleolus,  i.  || 
instrument  pera  lemplar  los  salteris,manacors,  elc. 
Templador,  martillo,  llave,  afinador.  Malleus,  i. 

MARTÍ.  n.  p.  de  home.  Martin.  Marlinus,  i. 

MARTI  PESCADOR,  m.  Espècie  de  aucells 
(]ue  tenen  quatre  polzadas  de  llarch ,  bèch  negre, 
prim  y  llarch;  lo  llom  girasolat  de  blau ,  verí  y  ne- 
gre, ab  una  ralla  moll  hermosa  de  blau  al  mitj ;  lo 
ventre  y  'Is  costals  del  coll  y  bèch  de  un  color  ber- 
m«ill.  Viuen  en  las  riberasde  mar  ó  riu,  y  s'  ali- 
menta de  la  pesca,  à  lo  cual  déu  lo  sèu  nom.  Mar- 
tin pescador,  alcion.  Alcedo,  inis.  Alcyon,  onis. 

MARTINET,  m.  Massa  moguda  per  la  aygua 
pera  bàlrer  alguns  metalls  y  altras  cosas,  com  pa- 
per, panyo,  etc.  Martinele,  maijeto,  mazo  de  balaa. 
Ponderosior  malleus.  ||  Màquina  de  fusta  pera  cla- 
var estacas  en  lo  mar  y  rius.  Martinete,  maza,  ma- 
za  de  frà(jm.  Fisluca,  se.  ||  En  los  pianos,  mana- 
cors,  etc.  cada  una  de  las  massetas  que  mogudas 
per  las  leclas  fan  sonar  las  cordas.  Martinete.  Pin- 
nula,  «.  II  d.  de  martí.  ||  roquerol. 

MARTIIVIÀ.  n.  p.  de  h.  Martiniuno.  Martinianus. 

MARTIOBÀRBUL.  m.  Arma  usada  entre  'Is 
romans  y  bisantins,  era  una  espècie  de  massa  de 
plom.  Martiobdrbulo.  Marliobarbulus,  i. 

MÀRTIR,  ra.  Qui  ab  la  seva  sanch  dona  testi- 
moni de  la  fe  de  Jesucrist.  Màrtir.  Marlyr,  is.  1| 
mel.  Qui  pateix  traballs  ab  resignació  y  cons- 
tància. Múflir.  Angore,  molesliis  vexalus. 

MARTIRI,  m.  Mort,  torment  patit  per  la  fé  de 
Jesucrist.  Marlirio.  Marlyrium,  ii.  [|  mel.  Traball 
llarch  y  penós.  Martirio.  Molèstia,  aj. 

PASSAR  MARTIRI,  fr.  mel.  Patir  alguns  traballs, 
misérias,  ó  mals  de  alguna  duració.  l'asar  criijia. 
Malorum  lempestatem  suslinere. 

PATIR  MARTIRI,  fr.  Sufrirlo  en  defensa  de  la  fé. 
Vadecer  martirio.  Pro  fide  calholica  cruciari. 

MARTIRIÀ.  n.  p.  de  de  h.  Marlirian.  Marti- 
rianus. 


TOMO  II. 


CATALÀ.  MAS  141 

MARTIRISAR.  V.  a.  Atormenlar ,  fér  morir 
per  la  fe  de  Jesucrist.  Marliriznr.  Crucio,  a§.  1| 
mel.  Afligir,  importunar,  atormenlar.  Martirizar. 
Crucio,  as. 

MARTIROLOGI.  m.  Calaloch  dels  màrtirs,  y 
per  evlensió  de  lots  los  Sanis  coneguts.  Martirolo- 
gio.  Marlyrologium,  ii. 

MARTRE.  m.  ant.  màrtir. 

MARTS.  m.  pi.  anl.  martas. 

MARVEDÍS.  m.  MARAVEDÍS. 

MARXA.  f.  Acte  y  efecte  de  marxari  Marcha. 
Iter,  eris,  giadus,  us.  ||  mil.  Sonada  que's  toca  pera 
que  comense  à  marxar  la  tropa.  Marcha.  Militaré 
gradiendi  signum.  ||  En  lo  joch  de  pilota  senyal  que 
's  posa  en  la  ralla  aboni  se  para  la  pilota.  Chaza. 
Meta,  signum  ubi  pila  sistit.  1|  pi.  calcas. 

DOBLAR  LAS  MARXAS.  fr.  Fér  en  un  dia  dos  jorna- 
das.  Doblar  las  marchas;  d  marchas  dobles.  Longis 
itineribus  incedere. 

MARXADOR.  m.  Qui  senyala  las  marxas  en  lo 
joch  de  pilota.  Chazador,  marcador,  tanleador.  Me- 
tator,  is. 

MARXANT  DE  PAQUET. MARXANTÓ. 

SI  VOLS  ENGANYAR  AL  MARXANT,  PÜSALI    LA  GANAN- 

ciA  PER  DAVANT.  l'cf.  Repreu  la  massa  ànsia  ab  que 
's  desitjan  algunas  cosas.  La  codicia  rompé  el  saco! 
el  codicioso  y  el  tramposo  presto  se  conciertan.  Ca- 
mellus  cornua  desideians,  aures  eliam  perdidit. 

MARXANTÓ.  m.  Marxant  que  va  à  véndrerab 
lo  paquet.  Buhonero,  gorgonero.  Circitor,  is. 

MARXAPEU.  m.  LLINDAR. 

MARXAR,  v.  n.  Anar,  caminar,  dirigirse  à  al- 
guna pari.  Morchar.  Contendo,  incedo,  is.  ||  mil. 
Anar  la  tropa  ab  ordeycompàs.  Marchar.  Incedo,  is. 

MARXITABLE.  adj.  Lo  que's  pót  marxitar. 
Marchitable.  Languedini  obnoxius. 

MARXITAMENT.  m.  ant.  Falta  de  ufana  y  vi- 
gor. Marchitez.  Languedo  ,  inis.  1|  mel.  ant.  Taca 
ignominiosa.  Mancha,  borron,  lizon.  Labes,  is. 

MARXITAR.  V.  a.  anl.  enmüstigar.  ||  mel.  Fér 
desmerèixer  la  reputació,  glòria,  etc.  Marchitar, 
manchar,  ajar,  amancillar.  Famam  macularé. 

MARXITAT,  DA.  adj.  mlstich. 

MAS.  m.  Porció  de  mercaderias  lligadas  ab  nia- 
noll;  com:  mas  de  plomas,  fil,  elc.  Mazo.  Manipu- 
lus,  i.  II  Casa  de  camp  ab  la  hisenda  y  demés  cor- 
responent per  la  geni  que  la  cuyda.  Granja,  alque- 
ria,  y  masia  p.  Ar.  y  maseria,  mas,  masada  en  al- 
gunas altras  parts.  Villa,  ic.  ||  ant.  sinó. 

SEMBLAR  UN  MAS  ROBAT.  exp.  Se  diu  de  la  casa 
sense  mobles.  Parecer  un  hospital  robada.  Vacua, 
deserta  domus. 

MASADA.  f.  ler.  mas.  2. 

MÀSCARA,  f.  Taca  feta  ab  fum  ,  tinta ,  sut- 
ja, etc.  Tiznon,  tizne.  Fuliginosa  macula. 

MÀSCARA,  f.  Disfressa.  Màscara.  Larva,  per- 
sona tràgica.  1|  Lo  vestit  pera  disfressaise.  Disfraz, 
màscara.  Personala,  larvata  vestis.  ||  pi.  y 

MASCARADA,   f.  Lo  conjunt  de  ellas  en  un 

18 


142  MAS  DIDCIONARI 

ballo  sarau.  Mascarada.  Personalorum  ludicrura. 

NO  PODER  VÉÜRER  A  ALGÚ   EN  MÀSCARA,  fr.  Tenirlo 

mòlt  aborrit.  No  poder  ver  d  uno  ni  pintado.  Odio 
aliquem  prosequi. 

MASCARAR.  V.  a.  ENMASCARAR. 

MASCARASSA.  f.  aum.  Mascaron.  Larva  de- 
formis. 

MASCARÓ,  m.  ORB. 

MASCLAR.  V.  n.  ter.  Arrimarse  'I  mascle  à  la 
femella  ó  vice-versa.  anar  mogut  ó  eixit. 

MASCLE,  m.  Animal  del  sexo  masculí.  Macho. 
Mas  aris,  masculis,  i.  [j  La  pessa  que  ficada  en  altra 
forma  algun  instrument,  com  la  de  la  aixeta.  Ma- 
cho. Masculapars.  |)  Petita  pessa  de  ferro  ab  sòn  pol- 
vorí pera  fér  salva  en  las  festivitats.  Morlcrele.  Sul- 
phureum  mortariolum.  ||  La  planta  que  fecundisa 
à  las  de  sa  espècie.  Macho.  Masculus,  i, 

MASCLET.  m.  Moteta  de  pel  en  mitj  de  la  bar- 
ba. Perilla,  pera.  Barbae  floccus. 

MASCULÍ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  mascle. 
Masculina.  Masculus.  [|  met.  Dit  de  las  expressions 
ó  estil  de  mòlta  energia.  Masculina.  3Iasculinus. 

MASEGA.f.  ENREDO,  CONFUSIÓ,  EMBULL.  ||  BULLA. 

MASELL,  A.  adj.  Leprós.  Leproso,  elefanciaco, 
y  lazarino  pr.  And.  Elephantiacus,  leprosus. 

MASIA.  f.  MAS.  2. 

MASMORRA.  f.  Presó  subterrànea.  Mazmorra. 
Ergastulum,  i. 

MASOVER.  m.Quicuyda  de  algun  mas.  Coíono, 
y  masadero  pr.Colonus,  villicus,'i.  ||  ter.  llogater. 

MASSA.  f.  Instrument  regularment  de  fusta  fét 
à  raodo  de  martell  pera  picar.  Mazo,  maza.  Tudes, 
itis.  [|  La  porra  del  masser.  Maza.  Clava,  se.  |  mar- 
tinet. 1.  II  Qualsevol  cosa  en  ple  ó  per  enter,  com: 
MASSA  de  lasanch,  la  hisenda  en  massa.  3Iasa.  Sum- 
ma, cE.  II  met.  Porció  de  or,  plaïa  ó  altre  metall 
fos.  Masa.  Massa,  íb.  ||  La  concurrència  ó  conjunt 
de  mòltas  cosas.  Masa.  Congeries,  ei.  ||  pasta.  ||  Lo 
toldoótendadelscarros.ííUo/cíacío.Tympanuraji.  || 
adv.  Sobrat.  Demasiado,  sobrado.  Mimis,  niraium. 

PICAR  AB  MASSA.  fr.  Dooar  cops  ab  ella  contra  al- 
gun tió,  etc.  Macear.  Malleo,  tundere. 

qui'n  fa  massa  TAMBÉ  n'  ES.  loc.  ab  que's  dóna  à 
enténdrer  que's  dèu  fugir  dels  extrems.  Tanio  es  lo 
de  mas  como  lo  de  menos.  In  medio  consistit  virlus. 

MASSADA.  f.  Cop  de  massa.  Mczada.  Clavae, 
fistucaí  ictus. 

MASSAM.  m.  abundància. 

MASSANA.  f.  ter.  poma. 

MASSER.  m.  Porrer.  Macero.  Claviger,  i. 

MASSERÉS.  m.  magatzem. 

MASSETA.  f.  d.  Masilla,  ita.  Parva  clava. 

MASSIA.  f.  macis. 

MASSICOT.  m.  LiTARGE.  11  Pasta  de  barrella. 
Mazacole.  Ex  cali  succus. 

massís,  A.  adj.  Mòlt  dur,  sólit.  Macizo.  Sò- 
lid us,  firmus. 

MASSÓ.  m.  Massa  pera  picar  guix.  Guitarra. 
TudeSj  itis.  II  PA  DE  CA. 


MAT 


MASSONAR.  V.  a.  PICONAR. 

MASSONERIA.  f.  arq.  Fàbrica  de  cals  y  pedra 
picada.  Mazoneria.  Opus  quadralis  lapidibus  ex- 
tructum. 

MASSORCA.  f.  Cerro  de  estopa.  Copa.  Globus, 
pensum,  i. 

MASSOTER.  m.  MATOSSER. 

MÀSTECH.  m.  Goma  ó  rehina  que  destil-la  la 
mala.  Almdciga,  almdstiga.  Mastiche,  mastice,  es. 

MASTEGADOR,  A.  ra.  Qui  mastega.  Masca- 
dor.  Masticator,  is. 

MASTEGADURA.  f.  y 

MASTEGAMEiVT.  m.  La  acció  de  mastegar. 
Mascadura.  Masticatio,  nis. 

MASTEGAR.  V.  a.  Desmenussar  la  vianda  ab 
la  dentadura.  Mascar.  Mastico,  contrunco,  as.  || 
met.  RUMIAR. 

MASTEGAT,  DA,  p.  p.  Mascado.  Masticatus, 
mansus. 

DONARLi  MASTEGAT,  fr.  Explicar  menuda  y  clara- 
ment alguna  cosa.  Dar selo  mascado,  decir  deleirea- 
do;  deleirear.  Clarè  apertèque  exponere. 

MASTÍ.  m.  Gos  gros  que  portan  los  ramats  pera 
defensarse  dels  llops.  Maslin.  Molosus,  i,  lycisca,;E. 

MASTICACIÓ.  f.  Mastegament,  acció  de  mas- 
tegar, si  es  de  dividir  y  desmenussar  los  aliments. 
Maslicacion,  masticadura.  Masticatio,  nis. 

MASTIGATORI,  A.  adj.  Nom  qus's  dóna  à 
certs  medicaments  propis  pera  excitar  la  secre- 
ció de  la  saliva  ó  pera  calmar  algunas  irritacions 
de  las  parts  interiors  de  la  boca.  .tfasítcaíorio.  Mas- 
ticando  aptus. 

MÀSTIL.  m.  p.  u.  Arbre  de  nau.  Mdslil.  Ma- 
lus,  arbor,  is. 

MAT.  adj.  MATE.  2. 

MATA.  f.  Planta  ó  arbuslo  petit.  Mala.  Frutex, 
icis.  II  Arbusto  particular  de  fullas  compostas  de 
quatre  parells  de  fullelas,  que  surten  de  dos  en  dos 
una  davant  de  altra  agarradas  à  un  mateix  mànech, 
y  rematan  en  dos  sens  impar:  las  flors  mascles  y 
femellas  sobre  '1  mateix  tronch,  y  aqueslas  tenen 
lo  fruyt  un  poch  molsut.  Leniisco,  mata.  Lentiscus» 

SChinUS,  i.  II  MOTA. 

MATA  vera.  Arbre  de  uns  dèu  peus  de  altura  del 
brot  y  tronch  del  qual  mana'l  màslech.  Las  fullas  se 
componen  de  allras  mes  petitas,  disposadas  en  dos 
filas;  las  flors  naixen  en  cua,  y  '1  fruyt  conté  una 
substància  rehinosa.  Alfónsigo.  Pistacium  verum. 

LAS  MATAS  TENEN  ULLS  Y  LAS  PARETS  AURELLAS. 

ref.  Denota  la  precaució  ab  que  's  deuhen  dir  las 
cosas  que  volen  tenir  secretas.  Monles  ven,  paredes 
oyen.  Yerbaauditparies,oculalaac  arbusia  cernunt. 

MATACÀ.  m.  Composició  verinosa  pera  matar 
als  gossos.  Zaraza,  matacan.  Yenefica  oíFa.  [|  pan- 
tera. 

MATACÓCAS.  m.  fam.  Tonto,  torpe.  Zampa- 
tortas.  Stupidus. 

MATADOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  dóna  mort.  Mata- 
dor. Inlerfector,  is.  |  jornaler,  preufeyter. 


■■ 


MAT 


CATALÀ. 


MAT 


143 


MATADURA.  f.  Llaga,  ferida  de  las  béstias- 
Maladura.  lleus,  eris.  ||  nafra. 

MATAFALUGA.  f.  Planta  de  un  peu  de  alsà- 
ria,  fnllas  rodonas  y  parlidas  ab  ramels,  las  flors 
pelilas  en  forma  de  parasol,  y  las  llavors  són  uns 
granels  moll  petits  de  gust  agradable.  Anis,  mata- 
lahuga,  malalahuva.  Adisum,  anicetum,  i. 

MATAFALUGA  ENSUCRADA.  ANÍS,  CONFITS. 
MATAFRET.  m.  GUARDAFRET. 

MATALAP8.  m.  ter.  matalàs. 

MATALÀS,  m.  Espi^cie  de  coixí  que  ocupa  tot 
lo  llarch  y  ample  del  llit.  Colchon  y  plumon,  plu- 
mara  lo  de  ploma.  Culcita,  culcitra,  aï. 

MATALASSER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  matalassos. 
Co/c/iowero.  Culcitrarius,  ii. 

MATALASSET.  m.  d.  ColchoncUo,  illo,  ito. 
Culcilella,  culcitula,  ae. 

MATALOT.  m.  Lo  mosso  dels  hostals  que's 
cuyda  de  las  cabalcaduras.  Mozo  de  paja  y  cebada. 
Stabularius  famulus. 

MATAMEIVT.  m.  Traball,  incomoditat,  afany 
grave.  Fatiga,  matadero,  molienda,  molimienlo, 
marlirio.  Improbus  labor,  gravis  molèstia. 

ES  UN  MATAMENT.  exp.  Deuofa  que  es  penosa  é  in- 
sufrible  alguna  cosa.  Es  una  muerle.  Instar  mor- 
tis  est. 

MAT  ANSA.  f.  Carniceria,  mortandat.  Malan- 
za  y  malacia  pr.  Ar.  Jugulatio,  nis.  |1  La  acció  de 
matar  los  tocinos.  Malanza.  Suina  cíedes.  []  La  tem- 
porada en  que's  matan.  San  Marlin.  Sancti  Marti- 
ni festivitati  proximè  antecedentes  et  subsequen- 
tes  dies. 

MATAPOLL.  m.  Mala  ramosa  de  mès  de  un 
peu  de  alt,  de  fullas  sempre  verdas,  semblants  à 
las  del  lli,  mòlt  peladas  y  apegalosas,  flors  pelilas 
y  blanquinosas,  forman  com  una  panolla  que  cria 
unas  tavellas  encarnadas  y  quasi  rodonas;  la  pell 
es  un  càuslich.  Torvisco.  Tymelaía,  chamelsea ,  íe. 

MATAR.  V.  a.  Donar  mort,  llevar  la  vida.  Ma- 
tar. Neco,  eneco,  as.  1|  met.  Molestar,  atormentar  à 
algú.  Moler.  Fatigo,  as.  |1  Fér  una  jugada  superior 
en  qualsevol  joch.  Ganar,  y  comer  en  las  damas. 
Yinco,  is,  supero,  as. 

À  MATA  DEGOLLA,  exp.  Sensc  perdonar,  A  degüe- 
llo,  à  cuchillo.  Ad  interneclionem. 

MATARSE.  v.  r.  Llevarse  la  vida.  Matarse. 
Se  absolvere.  H  met.  Fér  vivas  diligéncias  pera  con- 
seguir  alguna  cosa.  Matarse,  kacerse  ariicos,  desha- 
cerse,  exhaíarse,  desvivirse,  descriarse,  derretirse, 
finarse,  despizcarse.  Summa  ope  in  aliquid  nili.  || 
Congoixarse  per  no  poder  conseguir  algun  intent. 
Apurarse,  matarse,  acabarse,  consumirse,  abatirse. 
Cruciari. 

MATA8ANS.  m.  Nom  que  's  dóna  als  mals 
metges,  y  especialment  als  curanderos.  Matasanos. 
Ignarus  medicus. 

MATAVELLAS.  m.  àritjols. 

MATE.  m.  Nora  que  donan  en  Amèrica  à  la  de- 
cocció  de  plantas  estomacals  y  's  pren  ab  sucre 


com  lo  té.  Male.  Herbarura  decoclio.  []  adj.  Se  diu 
deloró  altre  metall  no  brunyil.  Ma:e.  Impolilum 
metallum. 

MATEIX,  A.  pron.  S'  atribuheix  à  una  cosa 
única  encara  que  sembla  diversa,  que  's  regoneix 
sér  aquella  que  s'  ha  visi  ó  de  que  s'  ha  oít  par- 
lar; com :  aqueix  vestit  es  lo  mateix  ab  que  va  sur- 
tir  diumenge.  Mismo.  Ipse.  [j  Semblant,  igual, 
com  :  aqueix  bastó  es  lo  mateix  que'l  que  jo  tinch. 
Mismo.  ídem.  ||  S'  usa  pera  donar  mès  forsa  à  la 
expressió,  com  :  jo  mateix.  Mismo.  Ipsemet. 

MATEMÀTIGAS.  f.  pi.  Ciència  que  tracta  de  la 
quantitat  mesurable.  Malemdlicas.  Mathemalica,  «. 

MATEMÀTICAMENT,  adv.  m.  Conforme  a 
las  reglas  de  las  malemàticas.  Matemàticamente. 
Mathemaücè. 

MATEMÀTICH,  CA.  m.  Qui  professa  las  ma- 
terna licas.  Matemdiico.  Mathemalicus,  i.  1|  adj.  Lo 
que  pertany  à  las  malemàticas.  ^/aíenuííiVo.  Mathe- 
malicus. 

MATÈRIA,  f.  La  substància  corporal.  Matèria. 
Matèria,  ae.  ||  Lo  material  de  que  's  compon  alguna 
obra.  Matèria.  3Ialeria,  ae.  ||  Poslerma,  sanch  cor- 
rompuda. Pus,  matèria.  Pus,  uris.  |1  Assumpte,  ar- 
gument, tema.  Matèria.  Argumentum,  i.  |  En  los 
sagraments  aquella  cosa  ó  acció  física  que  s'aplica 
per  las  paraulas.  Matèria.  Matèria,  ae.  U  fil.  La 
substància  capàs  de  tota  espècie  de  formas.  Matè- 
ria. Matèria,  ae.  ||  Motiu,  causa,  ocasió  pera  tractar 
de  alguna  cosa.  Matèria.  Campus,  i.  ||  En  las  uni- 
versitats ó  col•legis  lo  tractat  de  cada  curs,  com: 
matèria  mèdica.  Matèria.  Argumentum,  i.  |1  ter. 

CARTIPÀS. 

matèria  COLORANT.  Pars  components  dels  ani- 
mals, dels  vegetals  ó  dels  minerals,  que  tenen  la 
propietat  de  tenyir  las  substàncias  que  las  conte- 
nen, ó  ab  las  que  's  posan  ab  contacte  per  obra  de 
la  naturalesa  ó  pel  art.  La  sanch,  la  bilis,  elc.  te- 
nen una  matèria  colorant.  Matèria  colorante.  Ma- 
tèria tingens. 

MATÈRIA  EXTRACTivA.  Nom  que  's  dòna  à  totas  las 
substàncias  que  disol  la  aygua  per  medi  de  la  ma- 
ceració,  de  la  infusió  y  deladecocció  dels  vegetals 
y  animals.  Matèria  exlractiva.  3Ialeria  exlractiva. 

MATÈRIA  MÈDICA.  Part  de  la  medicina  que  tracta 
del  coneixement  dels  medicaments,  de  sa  acció  en 
la  economia  animal,  y  del  modo  deadrainistrarlos. 
Matèria  mèdica.  Matèria  medica. 

MATÈRIA  PARVA.  Quantitat  petita  de  alguna  cosa; 
s'  aplica  al  aliment  que  's  permet  en  los  matins  de 
dejuni.  Matèria  parva.  Matèria  parva. 

MATÈRIA    PRÒXIMA    DEL   SAGRAMENT.    La    aCCiÓ    ab 

que  s'  aplica  la  matèria  remota  à  la  forma ;  com  la 
ablució  en  lo  baptisme,  la  unció  en  la  confirmació, 
elc.  Malcria  pròxima  del  sacramento.  Pròxima  sa- 
cramenti  matèria. 

MATÈRIA  REMOTA  DEL  SAGRAMENT.  La  físIca  ó  mo- 
ralment sensible  que  s' aplica  à  la  forma  per  medi 
de  la  acció;  com  lo  crisma  en  la  confirmació,  y  la 


144 


MAT 


DICCIONARI 


MAT 


aygua  en  lo  baptisme.  Matèria  remota  del  sacra- 
mento.  Remota  sacramenti  matèria. 

MATERIAL,  m.  Ingredient.  Mulerial.  Parliaria 
matèria.  ||  Qualsevol  de  las  matérias  que  serveixen 
pera  una  obra.  Material.  Matèria,  ae.  j  adj.  Lo  que 
consta  de  malcria  en  contraposició  à  la  forma.  Ma- 
terial. Materialis.  |1  Lo  que  pertany  à  la  matèria. 
Material.  Materiarius.  ||  Grosser,  sens  agudesa  ni 
discreció.  Material.  Rudis,  stupidus. 

MATERIALISME,  m.  Error  de  'Is  que  no  ad- 
meten mès  substància  que  la  malória  y  per  con- 
següent negan  la  inniortalilat  del  ànima.  Materia- 
lismo.  Animae  immortalitalem  inficienlium  error. 

MATERIALISTA,  m.  Sectari  del  materialis- 
me. Materialista.  Animae  immorlalitateni  inficians, 

MATERIALITAT,  f.  La  qualitat  de  la  matèria. 
Materialidad.  Materiaí  natura.  ||  La  superfluitat  ó 
apariéncia  de  las  cosas  ó  lo  so  de  las  paraulas.  Ma- 
terialidad. Extima  rerum  facies.  |1  leol.  Lo  ser  fí- 
sich  ó  substància  material  de  las  accions  executa- 
das  ab  ignorància  inculpable  ó  falla  de  coneixe- 
ment que  las  havia  de  consti'.ubir  bonàs  ó  maias 
moralment.  iV«teria/i(ía</.Materialitas,alis.  ||  Gros- 
seria,  falta  de  subtilesa  ó  discreció.  Materialidad. 
Rusticitas,  ruditas,  atis. 

MATERIALMENT,  adv.  Segons,  conforme  à 
la  matèria.  Malerialmente.  Materiaíiler.  ||  Ab  mate- 
rialitat, grosserament.   Materialmente.  Ruditer.  || 
Sense  la  advertència  qne  constituheix  las  accions 
bonàs  ó  malas.  Materialmente.  Materiaíiler. 

MATERN,  A,  Y  MATERNAL,  adj.  materno. 

MATERNALMENT.  adv.  m.  Ab  afecte  de  ma- 
re. Maiernalmeate.  Maternè. 

MATERNITAT,  f.  L'  estat,  la  qualitat  de  ma- 
re. Maternidad.  3Ialernitas,  atis. 

MATERNO,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  mare. 
Maierno,  maternal.  Maternus. 

MATEU.  n.  p.  de  home.  Mateo.  Matthseus,  aii. 

MATEÜHET.  d.  de  mateu. 

MATÍ.  m.  Desde  punta  de  dia  fins  à  mitj  dia. 
Mariana.  Manè,  ind.;  matulinum,  i.  1|  Lo  temps 
desde  la  una  de  la  nit  fins  à  las  dotze  del  dia.  Ma- 
naria. A  media  node  usque  ad  meridiem  tempus. 

DE  MATÍ.  m.  adv.  En  las  primeras  horas  del  dia. 
De  maüana  ,  de  madrugada.  Diluculò. 

DE  BON  MATÍ.  m.  adv.  Por  la  mananica.  Yaldè  di- 
luculò. 

MATINADA,  f.  La  entrada  del  dia.  Madrugada. 
Matutinum  tempus.  |j  Ans  de  pantà  de  dia.  Madru- 
gon.  Alelucana  surrectio. 

MATINAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  matí.  Matu- 
tinal,  matulino.  Matutinus. 

MATINAR  Y  MATINEJAR.  v.  n.  Llevarse 
de  matí.  Madrugar,  maüanear.  Primo  mane  surge- 
re.  II  met.  Anticiparse  à  fér  alguna  cosa.  Madru- 
gar. Anleeo,  is. 

MATINER,  A.  m.  y  f.  Qui  matlneja.  Madru- 
gador.  Anlelucanus,  pervigil  homo. 

GRAN   MATIXKR.   MATINERAS. 


SÉR  MATIXER.   fr.  MATINEJAR. 

MATINERAS.  SA.  m.  y  f.  aum.  Qui  s'  acos- 
tuma à  llevarse  mòlt  de  matí.  Madrugon.  Anlelu- 
canus. 

MATINERAS.  f.  pi.  Lo  llevarse  mòlt  de  matí. 
Madrugon.  Antelucana  surrectio. 

MATINES,  m.  pi.  La  primera  de  las  horas  ca- 
nónicas.  Mailines.  Matutinum,  i. 

MATINET.  m.  d.  De  bon  matí.  Mananica,  ita. 
Primo  mane. 

matís.  m.  La  unió  de  diversos  colors  raesclats 
ab  proporció.  Matiz.  Tonus,  i. 

MATISAR,  v.  a.  Pintar  de  diferents  colors  ab 
proporció  agradable  à  la  vista.  Malizar.  Coloribus 
imaginem  il•lustraré.  ||  v.  r.  Matizane.  Coloribus 
distingui. 

MATISAT,  DA.  p.  p.  Pintat  de  diferenís  co- 
lors barrejats  ab  proporció.  Pintado,  matizado, 
disciplinado.  Coloribus  distinctus. 

MATÓ.  m.  Recuyt,  brescat,  coagulació  de  la 
llet,  que's  fa  coentla  y  separant  lo  xerigot,  mediant 
la  herba  col.  Requeson,  naleron,  y  nazula  pr.  Con- 
creti lactis  massa. 

MATONER,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  fa  ó  ven  matons. 
Requesonero.  Qui  lactis  coagulationem  perficit  aut 
vendit. 

MATONET.  m.  d.  Rcquesoncillo .  Concreti  lac- 
tis masula. 

MATORRANGA.  f.  Ramera  despreciable.  Coi- 
ma,  pellforra,  manfla,  ramera.  Meretrix,  icis. 

MATOSSER,  A.  m.  y  f.  Qui  traballa  tosca- 
ment.  Chapucero,  charanguero,  chafallon.  Rudis 
artifex.  1|  adj.  Obra  mal  feta.  Chapuceria,  chapuce- 
ro, zoquetudo,  mazorral.  Impolitum,  rude  opus. 

MATRACA.  f.  Rurla  que's  fa  culpant  à  algú  de 
algun  fet.  Matraca.  Scomma,  tis.  ||  m.  Qui  dóna 
matraca.  Matraquista.  Jocator,  is.  |1  met.  L'  home 
molest,  pesat  y  enfadós.  Matraquista,  mazo,  maza- 
cote.  Molestus.  |  pi.  Tenebras;  instrument  de  fusta 
abarmellasó  massas  que  fà  un  ruido  desagradable, 
y  serveix  en  Uoch  de  campanas  en  la  setmana 
santa.  Carraca,  matraca.  Lignem  crepitaculum. 

DONAR  MATRACA.  fr.  Rurlarse  de  algú,  importu- 
nar. Matraquear,  dar  matraca.  In  aliquem  jocari. 

MATRÀLIAS  Ó  MATRALES.  Festas  cele- 
bradas  en  Roma  al  11  de  juny  en  honor  de  Malula 
en  la  que  s'  identificava  à  Juno  gelosa  dels  amors 
de  Racó  ab  una  esclava,  única  que  s'  admetia  à  la 
fesla  però  à  la  que  's  despedia  desprès  de  haverla 
bofetejada.  Las  senyoras  prenian  los  fills  de  sas 
germanas  y  oferian  en  sacrifici  una  coca  de  fari- 
na, mel  y  oli.  Malralias,  matrales.  Matrales,  ium. 

MATRAQÜEJADOR,  A.  m.  y  f.   matraca.  2. 

MATRAQUEJAR.  V.  a.  DONAR  MATRACA. 

MATRÀS.  m.  Espècie  de  vas  que  usan  los  apo- 
tecaris. Matraz.  Yas,  is.  jj  Part  de  la  ballesta.  Ta- 
hlero.  Ballisloe  librator  canaliculus. 

MATRESILVA.  f.  lligabosch. 

MATRIGÀRIA.  f.  Planta  que  creix  fins  à  uns 


MAT 


CATALÀ. 


MAT 


145 


tres  pams;  sasflors naixen  enramets  enlascimas  de 
las  brancas,  com  las  de  la  camamilia,  soslingudas 
per  calis  escalosos,  ab  lo  centro  groch  y  la  circun- 
feréncia  blanca,  de  olor  fort,  desagradable  y  de 
sabor  amarch.  Són  anliespasmódicas,  emenagogas, 
estomàticas  y  febrífugas.  Contenen  un  oli  essencial 
de  color  blau.  La  aygua  y  alcohol  disolen  sos  prin- 
cipis adius.  Matricaria.  Malricaría,  se. 

MATRICIDA.  m.  y  f.  Qui  mata  à  sa  mare.  Ma- 
hkida.  3Iatricida,  a;. 

MATRICIDI.  m.  Crímen  de  donar  mort  à  sa 
mare.  iVaíríctcíío.  Matricidium,  ii. 

matrícula  Y  matriculació,  f.  Llista 
Isomendalura,  matricula.  Matricula,  x.  \\  CertiQca* 
que's  dóna  als  estudiants  de  haver  cumplerl.  Cer- 
tificado,  malricula.  Tabula,  aa.  \\  ant.  matrís. 

MATRICULADOR.  ra.  Qui  malricula.  Matri- 
culador.  Nomenclàtor,  is. 

MATRICULAR.  V.  a.  Empadronar,  allistar  en 
lo  llibre  de  matrícula.  Malrkular.  In  syüabiim  re- 
digere.  ||  v.  r.  Presentarse  y  allistarse.  Registrar- 
se,  matricularse.  Nomen  malriculíE  dare. 

MATRICULAT ,  DA.  p.  p.  Matriculada.  Cen- 
sus,  adscriptus. 

MATRIMONI,  m.  Contracte  entre  marit  y  mu- 
ller. Casamienlo,  matrimonio.  Matrimonium,  con- 
nubium,  ii.  ||  fam.  Lo  marit  y  la  muller.  Matrimo- 
nio. Cònjuges,  um, 

MATRIMONI  CLANDESTÍ.  'L  que's  fà  sBose  la  presén- 
cia  del  pàrroco  ni  testimonis.  Matrimonio  clandes- 
tina. Matrimonium  clandestinum, 

MATRIMONI  CONSUMAT.  L'  en  que  s'  han  pagat  lo 
dèbit  per  primera  vegada.  Matrimonio  consumada. 
Matrimonium  consummatum. 

MATRIMONI  DE  coNciÉNci\.  AquelI  que  's  celebra 
faltant  àlas  lleys  del  país,  y  subsisteix  com  à  sa- 
grament ,  mès  no  fà  família  hàbil  pels  efectes 
civils.  Matrimonio  de  conciencia.  Conscientià,  reli- 
gione  tantum  contractum  matrimonium. 

MATRIMONI  RATO.  'L  llegítim  que  no  ha  arribat  à 
sérconsumat. Ttfaínmomora'o.  Matrimonium  ratum. 
CONSTANT  LO  MATRIMONI,  log.  Durant  lo  matrimo- 
ni. Duranle,  constante  el  malrimonio.  Stante,  ma- 
nente  matrimonio. 

CONSUMAR  LO  MATRIMONI,  fr.  Tenir  los  llegítima- 
ment  casats  lo  primer  acte  en  que's  paga  '1  dèbit 
conjugal.  Consumar  el  malrimonio.  Matrimonium 
consummare. 

coNTuÀüRER  MATRIMONI,  fr.  Celebrar  lo  contracte 
matrimonial.  Contraer  matrimonio.  Matrimonio 
jungi. 

DIRIMIR  LO  MATRIMONI,  fi',  üesfcrlo.  Dirimir  clma- 
trimnnio.  Matrimonium  dirimere,  disolvere. 

MATRIMONIAL,  adj.  Pertanyent  al  matrimo- 
ni. Matrimonial.  Matrimonialis. 

MATRÍS.  f.  Iglèsia  principal.  Malriz,  metròpo- 
li. Metròpolis,  is.  [1  Protocol  de  alguna  escriptura. 
Matriz,  protocolo,  registro.  Archetypura  scriptum. 
II  En  la  fundició  de  lletras,  es  una  pessa  de  cóu- 


rer  en  que's  grava  ab  lo  punxo  la  lletra  que  està 
figurada  en  ell.  Matriz.  Protypus,  i.  ||  anat.  mare. 
II  adj.  S'  aplica  a  algunas  cosas  que  són  principals 
ó  primeras  en  sa  classe.  Malriz.  Caput,  itis. 

M.4TRITEN8E.  adj.  MADRILENYO. 

MATRONA.  f.  Mare  de  família,  dóna  noble. 
Mairona.  Malrona,  ae.  ||  llevadora.  |]  ||  pi.  Las  sen- 
yoras  de  primera  distincció.  Matronas.  Matron» 
optimates. 

MATRONAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  matro- 
na.  Matronal.  Jlatronalis. 

MATRONASSA.  f.  aum.  La  dona  corpulenta 
y  circunspecia.  Matronaza.  Gravis  matrona. 

MATURITAT.  f.  ant.  maduresa. 

MATUSSER,  A.  adj.  xapusser,  putiner. 

MATÜTA.  m.  fam.  Frau,  contrabando.  Matuíe, 
Portorii  fraudatio  :  per  fraudem  inlromissa  mercès. 
II  Lo  genero  que  entra  de  frau.  Matute.  Mercès 
fraudulenter  insectae. 

MATüTER ,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  entra  ó  ven  ge- 
nerós de  frau.  Malulero.  Prohibitarum  mercium 
inductor  vel  venditor. 

MATüTXÍ.  m.  ant.  Qui  va  disfrassat  ridícula- 
ment. Matachin.  Salvatorius  mimus. 

MATXACA.  m.  met.  Enfadós,  importú.  Ma- 
chaca,  machacon,  mazacoie,  maza,  postema,  que- 
branlahuesos.  Plumbeus. 

MATXACAR.  V.  a.  met.  Importunar  ab  la  re- 
petició de  una  cosa.  Machacar,  machucar,  parrear, 
quebranlar,  reveníar.  Jloleslo,  as. 

MATXACAT,  DA.p.  p.  Machacado.  Moleslatus. 

MATXADA.  f.  Paraula  ó  acció  nécia.  Barrica- 
da, machada,  patochada.  Stultitia,  ae. 

MATXET,  m.  d.  Machuelo.  Pusillus. 

MATXETE.  m.  Ganivet  gros,  ménos  queia  es- 
pasa, y  major  que  la  daga  y  punyal.  Machele.  Cul- 
ler grandior. 

MATXINA.  f.  En  los  arsenals  y  ports  màquina 
que  serveix  pera  posar  y  tràurer  los  arbres  en  las 
embarcacions,  y  també  pera  carregar  y  descarre- 
gar pesos  grossos.  Machina.  Machina  ad  malos  na- 
vibus  aptandos.  ||  ant.  maquina. 

MATXO.  m.  Animal  produhit  de  ase  ab  eugaó 
al  contrari,  ^/ar/ío,  mulo.  Mulus,  imus  ,  i.  ||  adj. 
met.  Neci,  tonto.  Brulo,  macho,  bèstia,  majadero, 
tonlazo.  Bardus,  fatuus. 

matxo  de  pas.  Lo  qui  està  destinat  à  caminar 
portant  algú  à  caball.  Macho  ó  mula  de  paso.  Mulus 
gradarius. 

NO  se  sab  de  qui  són  los  matxos  fins  que  'l  tra- 
giner es  mort.  ref.  en  lo  cul  del  sach,  etc. 
NO  siGUESMATxo.  fr.  ter.  A^o  seas nefto.Neslultum. 
MATXOCANT.  m.  Arrel  blanca  de  Nova  Es- 
panya que  s'  usa  com  à  purgant.  Mechoacan.  Cat- 
hartica  radix  mechoacanna. 

MATXUCADA.  f.  L'  acte  y  efecte  de  malxucar. 
Ajamienlo.  Contrectalio,  nis. 

MATXUCADURA.  f.  Contusió.  Machmaàura, 
machucamienlo.  Contusió,  nis. 


146  MAU 

MATXUCAMENT.  m.  m^txucada. 

MATXUGAR.  V.  a.  Macar,  magullar.  Machu- 
car.  Gontundo,  is.  ||  Desllustrar ,  rebregar  entre 
mans  ó  de  altra  manera  alguna  pessa  de  roba  ó 
cosa  semblant,  fent  que  deixe  de  sér  llisa  y  ben 
aparellada.  Ajar ,  deslucir ,  apanuscar.  Attrecto, 
as. 

MATXÜCAT,  DA.  p.  p.  Machucado.  Contusus. 

II  S'  aplica  à  la  pessa  de  roba  que  rebregada  ó 

aprelada  ab  las  mans  ha  deixat  de  sér  llisa  y  ben 

aparellada.  Ajado,  apanuscado,  lacio.  Attrectatus. 

MATZEM.  m.  ant.  magatzem. 

MATZINAS.  f.  pi.  Qualsevol  substància  ó  ma- 
tèria que  presa  en  poquíssima  quantitat  trastorna 
tant  la  màquina  animal  que  quasi  sempre  pro- 
duheix  efectes  mortals.  Venem,  lósigo,  yerbas.  Ye- 
nenum,  i.  ||  met.  Lo  que  es  gravement  perjudicial 
al  cosó  à  la  ànima.  Venem.  Yenenum,  i. 

DONAR  MATZINAS.  fr.  ENMATZINAB. 

pocAS  MATZINAS  NO  MATAN.  ref.  Deuota  que  las  co- 
sas  danyosas  en  poca  quantitat  no  solen  danyar. 
S'  usa  també  en  sentit  moral.  Pocoveneno  no  mata. 
Parvum  veneni  non  nocet. 

MATZÓ.  f.  ant.  FACTORIA. 

MAULA.  f.  Engany,  Maula.  Fraus,  dis.  ||  Arti- 
fici ab  que's  vól  enganyar  à  algú.  Cancamusa, 
maula,  carlanca.  Dolus,  i.  ||  Fingiment  de  algun 
mal  ó  impediment  pera  no  traballar.  Zanguango. 
Morbi  simulatio.  ||  Artifici  ó  trampa  pera  tràurer 
à  algú  lo  que  no  està  obligat  à  donar.  Socalina. 
Subdola  exactio.  ||  L'  astut ,  enganyós,  artificiós. 
Galopin,  zanguango,  culebron,  carlancon.  Callidus. 
II  Trampós,  malpagador.  Tramposa,  maula,  maule- 
ro.  Inficiator,  is,  infidus  debitor. 

BONA  MAULA.  loc.  Se  diu  dc  la  persona  astuta  y 
taymada.  Buena  maula.  Callidus. 

CONÈIXER  Ó  ENTÉNDRER  LA  MAULA.  fr.  Cooéixer  laS 

segonas  intencions.  Enlender  la  musa,  la  cancamu- 
sa. Alicujus  astus  callere. 

MAULAR.  V.  n.  miolar. 

MAURADA.  f.  La  acció  y  efecte  de  maurar. 
Soba,  sobado,  sobajadura,  sobajamienlo.  Attrecta- 
lio,  nis. 

MAURADOR.  m.  Lo  taulell  ahont  amassan  la 
pasta  'Is  fideuhers.  Tablero.  Tabulatum,  i. 

MAURAR.  V.  a.  Amassar  la  pasta  en  lo  mau- 
rador  ab  una  barra  clavada  ab  frontissas,  sobre  la 
qual  va  assentat  qui  maura.  Bregar.  Massam  subi- 
gere.  ||  Apretar  entre  'Is  dits  alguna  cosa  pera  abla- 
nida ó  desferla.  Estrujar.  Premo,  is.  ||  Oprimir  al- 
guna cosa  repetidament  y  ab  violència  pera  posaria 
blana  ó  suau.  Sobar.  Macero,  as.  1|  Pastar,  amassar. 
Benir,  sobar,  sobajar.  Massam  subigere. 

MAURICI,  n.  p.  de  h.  Mauricio.  Mauricius,  ii. 

MAURINA  Y  MAURITANO,  A.  adj.  Lo  que 
es  de  ó  pertany  à  Mauritània,  regió  de  Àfrica. 
Maurilano.  Maurus. 

MAUSEOL  Y  MAUSOLEU,  m.  Monument, 
sepulcre  magnífich.  Mausoleo,  mauseolo. Eeroum,  i. 


DICCIONARI  ME 

MAXÍM,  A.  adj.  sup.  Lo  mès  gran  en  sa  espè- 
cie. Sumo,  mdximo.  Maximus. 

MÀXIMA,  f.  Regla,  principi,  axioma.  Màxima. 
Axioma,  tis.  ||  Apotegma,  sentència,  ditxo  graciós. 
Màxima.  Sententia,  se.  1|  mús.  La  nota  ó  punt  de 
mès  valor  y  que  val  dos  longas.  Màxima.  Màxima 
nota.  II  Intenció,  designe,  principi  adoplatdeobrar. 
Màxima.  Gonsilium,  i  i,  propositum,  i. 

MÀXIMAMENT  Y  MÀXIME.  adv.  m.  Prin- 
cipalment, en  primer  lloch.  Màximamente,màxime. 
Maximè. 

MÀXIMO,  A.  adj.  míxim. 

MAXIIVA.  f.  fam.  Dent  en  las  crialuras.  Diente. 
Dens,  tis. 

MAXON.  m.  ant  müjol. 

MAY.  adv.  t.  En  ningun  temps.  Nunca.  Num- 
quam.  ||  Alguna  vegada.  Alguna  vez.  Aliquandò.  || 
m.  mall. 

MAY  PER  MAY.  m.  adv.  Se  li  anyadeix  la  ven  per 
MAY,  pera  donar  mès  eficàcia  y  energia  à  la  nega- 
ció. Jamàs,  nunca,  en  ningun  liempo,  jamàs  porja- 
màs.  JNunquam  omninò. 

MAY  QUE.  loc.  Equival  à  baldament  que  no;  com: 
MAY  QUE  hagués  vingut.  Ojalú  jamàs;  oj ala  que  no. 
Utinan  non.  ||  interj.  que  serveix  pera  manifestar 
la  indiferència  ab  que's  mira  alguna  cosa.  Mas  que 
no.  Vel,  etiara  si.  ||  si  per  cas. 

CASI  MAY.  m.  adv.  Mòlt  rara  vegada.  Casi  nunca, 
por  maravilla.  Rarò. 

NI  MAY  QUE.  exp.  Equival  à  tant  se  me'n  dóna. 
Mas  que  no.  0  nunquam  ;  vel  non. 

SI  MAY  per  MAY.  loc.  condicional.  Si  alguna  vez; 
si  en  algun  liempo,  ú  ocupacion;  si  diese  la  casua- 
lidiid.  Si  aliquandò. 

MAYE.  m.  ant.  blat  de  moro. 

MAYMÉS.  adv.  t.  MAY  per  may. 

MAYMIA.  f.  ant.  Mi  senora,  mis  amores.  Deli- 
cium  meum,  delicise  meae. 

MAYMÒ,  NA.  adj.  Catxassut.  Pachon,  pelma- 
zo,  posma.  Lentus  morosus. 

MAYMONDÍ  DE  OR.  Moneda  que  valia  dos 
rals  castellans  y  dos  diners  valencians  de  sòn 
temps.  Maimondi.  Moneta  sic  dicta. 

MAYNADA.  f.  estol,  vol,  ramadà.  1|  família. 
II  Companyia  de  gent  de  armas  que  servia  baix  lo 
mando  del  rey,  richomeócaballer  principal.  Com- 
pania,  meznada ,  mesnada.  Militum  cohors. 

MAYNELL.  m.  Las  divisions  del  escudeller  ó 
armaris  pera  posar  plats,  gots,  etc.  Anaquel,  anden, 
vasar.  Pluteum,  ei.  ||  prestatge. 

MAYOL.  m.  mallol. 

MAYSÓ.  m.  ant.  casa,  alberch,  mansió.  ||  ant. 
gasa  de  comers,  factoria. 

MAZELL.  m.  ant.  masell. 

MAZMORRA.  f.  MASMORRA. 

ME. 

ME.  Cas  irregular  del  pronom  jo.  Me.  Me  vel 
raihi. 


I 


MED 


CATALÀ. 


MED 


147 


MEALA  Ó  MEALLA.  f.  Moneda  antfgua  de 
Castella  que  valia  una  malla.  Meaja.  Mina,  ai. 

MEGA.  m.  Mesquita  dels  moros.  Meca.  Me- 
cha,  <B. 

MECANERIA.  f.  Escassesa,  cicateria,  avarícia. 
Mezquiniad.  Sòrdida  parcimonia.  |  Misèria,  pobre- 
za,  cosa  poca.  Mezquindad.  Misèria,  «. 

MECÀNICA,  f.  Part  de  las  malemàticas  mixtas 
que  tracta  del  nioviaient.  Mecànica,  maquinaria. 
Mechanica,  se.  ||  Cosa  despreciable,  ruína.  Mecàni- 
ca. Parvi,  nihili,  despicabilis  res.  ||  Acció  indeco- 
rosa,  vil.  Mecànica.  Sòrdida  actio.  |1  La  policia  in- 
terior y  '1  maneig  per  menut  dels  interessos  y  efec- 
tes dels  soldats.  Mecànica.  Indecorum  factum. 

MECÀNICAMENT,  adv.  m.  Piàcticament.  Me- 
cànicamenle.  Sordidè. 

MECÀNICH,  CA.  adj.  Lo  que  s' executa  ab  las 
mans.  Mecànica.  Mechanicus.  ||  Escàs,  cicatero. 
Mezquino,menguado,  transido,  agarrado.  Sordidus. 
II  Pertanyent  als  oficis  y  obras  menestrals.  Mecà- 
nica. Mechanicus.  ||  Baix,  indecorós,  despreciable. 
Mecànica.  Abjectus.  ||  adj.  Lo  que  té  relació  ab  la 
mecànica.  S'  aplica  particularment  aquest  epíteto 
als  cossos  irritants  que  no  obran  químicament  així 
'Is  instruments  punxants,  etc,  són  irritants  mecà- 
nichs.  Mecànica.  Mecanicus. 

MECANISME,  m.  Estructura,  artifici.  Meca- 
nisma.  Structura,  ae. 

MECENAS,  m.  met.  Sujecte  poderós  protector 
dels  literals.  Mecenas.  McBcenas,  alis. 

MECONI.  m.  CARBONADA.  |  Such  dc  cascall.  Me- 
conio.  Meconium,  ii. 

MEDALLA,  f.  Pessa  de  metall  ab  alguna  figu- 
ra, símbol  ó  emblema.  Medalla.  Numisma,  alis.  || 
Pessa  rodona  de  màrmol,  metall  ó  fusta  que  té  gra- 
bada  alguna  figura  de  mitj  relleu.  Medalla.  Ana- 
glylum,  i.  II  Lo  trosset  de  metall  que  té  la  imatge 
de  Maria  santíssima,  de  algun  sant,  ó  de  algun  mis- 
teri de  la  religió.  Medalla.  Sacrum  numisma. 

MEDALLA  GRAN.  La  que  té  gra  bada  alguna  imatge, 
y  sóIen  portaria  per  adorno  en  lo  pit  las  pagesas. 
l'alena.  Monilis  genus. 

MEDALLÓ,  m.  aum.  Medallon.  Anaglypha,  ac, 

MEDI.  m.  Àrbitre,  modo.  necurso,medio,  arhi- 
Irio,  vado,  derroiero.  Arbitrium,  ii.  ||  Diligéncias 
que's  practican  pera  lograr  algun  fi.  Traza.  medio. 
Via,  a;.  ||  Lo  camí  ó  método  que  s'  adopta  en  algun 

Iegoci  ó  dependència.  Expediente,  medio.  Modus, 
[II  Obra,  virtut  ó  poder.  Obra,  medio.  Opus,  eris. 
\  Alió  de  que  algú  's  val  pera  lograr  alguna  cosa. 
Resorle.  Ratio,  nis.  1|  Conducto  pel  qual  una  cosa 
's  comunica  ab  altra.  Órgano.  Duclus,  us.  ||  Auxi- 
li. Medio.  Inslrumentum,  i.  1|  La  part  que  dista 
igualment  dels  extrems.  Medio.  3Iedium,  ii.  ||  Mo- 
deració entre  'Is  extrems.  Medio.  Modus  i.  ||  Ter- 
me ab  que  s'  uneixen  ó  comparan  los  dos  extrems 
delsilogisme.  Medio.  Medium,  ii.  []  pl. havers.  ||  m. 
Nom  que's  dóna  à  tol  cos  sólit ,  líquit  ó  flúit  elàs- 
tich,  en  l' interior  del  qual  poden  penetrar  altres 


subslàncias,  y  móurerse  ab  mès  ó  ménos  llibertat; 
així  '1  vidre,  la  ajgua  y  V  ayre  són  uns  medis.  Me- 
dio. Medium,  ii. 

MEDI  TERME.  Aquell  àrbitre  prudent  y  proporcio- 
nal que  se  segueix  pera  resóldrer  algun  duble  ó 
compóndrer  alguna  desavenéncia.  Medio  termino, 
termino  medio.  Modus,  i,  ratio,  nis. 

FALTA  DE  MEDIS.  fr.  Pobresa.  Falta,  cortedad  de 
medios.  Egestas,  alis. 

FALTAT  DE  MEDIS.  Pobrc.  Atrüsado,  corto  de  me- 
dios. Egenus,  inops. 

pÉNDRER  LO  MEDI  ó  'ls  MEDIS.  fr.  Resóldreisc  ó 
aprofitarse  y  practicar  lo  convenient  pera  lograr 
alguna  cosa.  Tomar  el  medio  ó  los  medios.  Yiam, 
modum  eligere. 

PER  MEDI  DE  ALTRE.  m.  adv.  Havenlhl  alguna  co- 
sa entre  mitj.  Por  medio  de  otro,  mediatameníe. 
Mediatè. 

POSAR  LOS  MEDIS.  fr.  Adoptar  y  practicar  lo  que's 
judica  convenient  pera  lograr  alguna  cosa.  Poner 
los  medios.  Facere  quod  oportet. 

MEDÍ.  n.  p.  de  h.  Medin.  3Iedinus,  i. 

MEDIÀ,  NA. adj.  Lo  queté'l  mitj  entre  dos  co- 
sas.  Mediano.  Med'ius.  ||  Moderat.  itfediano.Modicus. 

MEDIACIÓ,  f.  Interposició,  reconciliació,  em- 
penyo. Mediacion.  Interpositio,  nis.  ||  intercessió. 

MEDIADOR,  A.  m.  y  f.  medianer. 

MEDIANAMENT.  adv.  m.  Tal  qual.  Mediana- 
mente.  Mediocriler. 

MEDIANER,  A.  m.  y  f.  Intercessor.  Mediane- 
ro,  mediador,  abogado.  Deprecator,  is. 

MEDIANIA.  f.  Templansa,  moderació.  Media- 
nia,  medianidad.  Mediocritas,  alis.  ||  Estat  regular 
del  animo,  de  la  condició  y  fortuna.  Mediania,  me- 
diocridad.  Modèstia,  ae,  mediocritas,  atis. 

MEDIANT.  adv.  Respecte,  en  atenció  à.  Me- 
dianle,  respeto,  en  atencion  à :  en  vista,  por  razou 
de.  Gratia,  operà.  ||  p.  a.  Ajudant.  Medianle.  Aus- 
pice;  annuenlealiquo. 

MEDIAR.  V.  n.  Estar  una  cosa  enlre  altras. 
Mediar.  Inlerjaceo,  es.  ||  Intercedir,  inlerposarse. 
Inlerponerse,  mediar,  intervenir,  terciar,promediar. 
Intervenio,  is.  [|  Arribar  à  la  meytal  de  alguna  co- 
sa verdadera  ó  figuradament.  Mediar.  Medium  at- 
tingere. 

MEDIAT,  A.  adj.  Cosa  unida  à  altra  per  algun 
intermedi,  com  1'  avi  y  nèt  per  medi  del  pare  de 
aquest,  lo  subjecte  y  predicat  per  medi  del  verb. 
Mediato.  Mediatus. 

MEDIATAnlENT.  adv.  11.  y  t.  Ab  mediació  ó 
intermedi,  per  medi  de  altre.  Mediatameníe.  Me- 
diatè. 

MEDIATOR.  m.  Joch  semblant  al  del  home 
que's  juga  comunment  entre  sí.  Mediator.  Charta- 
rum  ludus  sic  diclus. 

MEDICAMENT,  m.  Qualsevol  remey  extern  ó 
intern  que  s' aplica  al  malalt  pera  ferli  recobrar  la 
salut.  Medicina,  medicamento ,  remedio,  fàrmaco. 
Medela,  ae. 


148 


MEG 


DICCIONARI 


MEL 


MEDICAR.  V.  a.  MEDICINAR. 

MEDICAT,  DA.  p.  p.  Medicado.  Medicalus. 

MÉDICH.  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  medi- 
cina. Medico.  Medicus. 

MEDICINA,  f.  La  ciència  de  curar  las  malal- 
tias  de  las  personas.  Medicina.  Medina,  ai.  \\  medi- 
cament. 

MEDICINABLE.  adj.  Curable,  lo  que  es  capàs 
de  medicina.  Medicinable,  medicable.  Sanabilis. 

MEDICINAL,  adj.  Lo  que  té  virtut  de  curar. 
Medicinal.  Medicinalis. 

MEDICINAR.  V.  a.  Curar,  aplicar  medicinas. 
Medicinar ,  medicar.  Medico,  as. 

MEDICINAT,  DA.  p.  p.  Medicinado,  medicado. 
Medicalus. 

MEDICIÓ.  f.  Mida,  la  acció  de  amidar.  Medi- 
cion.  Mensio,  nis. 

MEDIMNA.  f.  Mesura  grega  pera  líquits  y  co- 
sassecas.  Medimno.  Medimnus,  i. 

MEDIOCRAMENT.  adv.  m.  medianament. 

MEDIOCRE,  adj.  MEDÚ. 

MEDIOCRITAT,  f.  MEDIA.MA, 

MEDIR.  V.  a.  AMIDAR. 

MEDITABUNDO,  A.adj.  Pensatiu.  Cogilabun- 
du,  medilahundo.  Cogitabundus,  medilabundus. 

MEDITACIÓ,  f.  Atenció,  diligència,  es'udi. 
Meditaciun.  Cura,  ai.  ||  Reflexió,  consideració.  Con- 
templacion,  medilacion.  Conlemplatio,  nis.  H  Escrit 
sobre  la  consideració  de  algun  misteri  ó  punt  mo- 
ral. Medilacion.  Meditatio,  nis. 

MEDITAR.  V.  a.  Pensar,  considerar,  reflexio- 
nar. Meditar.  Meditor,  aris.  1)  Contemplar  algun 
misteri,  fér  oració.  Meditar.  Divina  contemplari.  |1 

met.   ESPECULAR. 

MEDITAT,  DA.  p.  p.  Medilado.  MediUilus. 

MEDITATIU,  VA.  adj.  meditabundo.  I  Ditdels 
verbs  que  explican,  no  1'  acte,  sinó  '1  desitj.  Me- 
ditativa. Meditativus. 

MEDITERRÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  està  entre 
dos  terras.  Mediterrdneo.  Mediterraneus. 

MEDO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
la  Média  regió  del  Assia.  Medo.  Medus. 

MEDRA.  f.  Progrés.  Progreso,  medra,  aumento, 
mejora,  adelantamienio .  Incrementum,  i. 

MEDRAR.  V.  n.  Progressar,  créixer,  auraen- 
[ar.Medrar.  Cresco,  is.  [)  met.  Millorar  de  fortuna. 
Medrar,  mejorar.  Melioro,  as. 

MEDRAT,  DA.  p.  p.  Medrado.  Melioratus, 
auctus. 

MEDRÓS,  A.  adj.  Poruch.  Medroso.  Meticu- 
losus. 

MEGADUCAT.  m.  Lo  títol  de  megaduch  abús 
dels  distinctius  de  verga,  capell,  senyera  y  sagell 
propis.  Megaducado,  generalato.  Suprema  militiae 
prefectura. 

MEGADUCH.  m.  Príncep  senyor  de  lots  los 
soldats  del  imperi  grech  y  de  tota  la  marina. 
Generalisimo  de  mar  y  lierra,  megaduque.  Supre- 
mus  militiai  dux. 


MEILLORAR.  V.  a.  ant.  millorar. 

MEJICÀ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Méjico,  imperi  de  la  Amèrica  septentrional.  Me- 
jicano.  Mexicanus. 

MEL.  f.  Licor  espès,  groch,  dols,  que  forma n 
lasabellas  de  la  substància  de  las  flors.  Miel.  Mel, 
is.  II  met.  Qualsevol  cosa  mòlt  dòlsa.  Miel.  Mel,  is. 
II  En  los  ingenis  de  sucre  es  aquella  substància 
que  cau  de  las  canyas  al  temps  de  móldrerlas.  Miel, 
miel  nueva,  miel  de  canas.  Sacchari  mel. 

MEL  RossAT.  Aixarop  de  mel  y  such  de  rosa.  Miel 
rssada,  rodomel.  Mel  rosaceum. 

MEL  SILVESTRE.  En  las  ludias  es  una  mel  que  fan 
unas  vespas  negras  del  tamany  de  las  moscas,  y 
surt  mòlt  fosca.  Miel  silvestre.  Ericeum,  ei. 

MEL  VERGE.  La  primera  que  Iraballa  cada  aixam 
ó  la  que  naturalment  fluheix  de  las  brescas.  Miel 
virgen.  Primum  cujuslibet  examinis  mel. 

DÒLS  COM  UNA  MEL.  loc.  ab  que's  pondera  la  dol- 
sura  de  alguna  cosa.  Es  un  almibar.  Melle  dul- 
cior. 

ES  MEL  Y  MATÓ.  exp.  Denota  la  exceléncia  de  al- 
guna cosa  particularment  de  menjar,  que  sent  de 
sí  bona,  se  li  afegeix  altra  que  la  millora.  Eso  es 
miel  sobre  hojuelas.  Deliciis  scitamenta  superad- 
dere. 

FÉR  MEL.  fr.  Se  diu  de  las  abellas  quant  la  tràu- 
hen  de  las  flors  y  la  depositan  en  las  casetas  de  la 
cera.  Melificar.  Mellifico,  as. 

NO  ES  LA  MEL  PERA    LA  BOCA  DEL  ASE.  ref.  Reprèn 

als  que  escullen  lo  mès  dolent  entre  lo  que  se  'Is 
presenta,  despreciant  lo  millor.  No  es  ó  no  se  hizo 
la  miel  para  la  boca  del  asno.  Asinus  ad  liram. 

POSAR  LA  MEL  EN  LA  BOCA   Y  NO  ÜEIXARLA    MENJAR. 

ref.  Contra  aquells  que  posan  à  la  vista  '1  premi,  y 
en  arribant  la  ocasió  no  '1  donan.  Metióle  en  la 
huerta,  y  no  te  dió  de  la  [ruta  de  ella,  Praemiura 
obligat  quin  praistet. 

MELACOTÓ.  m.  Préssech  de  superior  qualitat. 
Melocolon.  Chrysomelum,  i.  |  y 

MELACOTONER.  m.  L'  arbre  que  fa  melaco- 
tons.  Melocoton.  Coggygria,  ae. 

MELANGOLIA.  f.  Ln  dels  humors  del  cos  que 
fa  pérdrer  lo  seny.  Melancolia,  atrabiUs,  bilis  ne- 
gra. Melancholia,  ai.  |1  Tristesa  causada  pel  hu- 
mor melancólich.  Melancolia.  Moeror,  is. 

MELANCÓLICAMENT.  adv.  m.  Tristament. 
Melancòlicamcnle.  Tristem  in  raodum. 

MELANCÓLICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
melancolia.  Melancólico.  Melancholicus.  1|  Trist. 
Melancólico.  Melancholicus. 

MELANCOLISAR.  v.  a.  Entristir.  També  s'usa 
com  recíproch.  Melancolizar.  Aliquem  moerore  af- 
ücere. 

.  MELANCOLISAT,  DA.  p.  p.  Melancolizado. 
Tristitia  affeclus. 

MELASSA.  f.  Lo  solatge  de  la  mel.  Melaza,  me- 
lojia.  Mellis  feces.  ||  La  segona  mel  que  's  trau  de 
la  canya  dolsa.  Remiel.  Secundum  ex  mellita  canna 


ü 


MEL 


tractum  mel.  |  Lo  solatge  del  sucre  desprès  de 
la  segona  fàbrica.  Melote.  Sacchari  faex.  |  Beguda 
fermenlada  del  such  de  las  canyas  de  sucre,  de 
gust  entre  dols  yagre,  mòlt  sabrós;  emborratxa 
prenentne  ab  e.vcós.  Guarapo.  Duicacida  polio. 

MELAT,  DA.  adj.  De  color  de  mel.  Melado. 
Mellinus. 

MELCIÓ.  n,  p.  de  h.  Melchor.  Melchior,  is. 

MELER.  ra.  Qui  tracta  ab  mel.  Melero.  Mella- 
rius,  ii.  |]  Lo  Uoch  de  guardar  la  mel.  Melero.  Mel- 
larium,  ii. 

MELET.  Peix.  LLVMPÜGA. 

MELGA.  f.  y 

MELGÓ.  m.  Planta  que  té  la  arrel  llarga  y 
gruixuda,  'Is  brots  de  dos  peus  de  alt,  rodons, 
drets,  bastant  grossos,  consistents,  robustos,  ra- 
mosos  particularment  en  los  cims ;  ab  mòllas  fullas 
posadas  de  tres  en  tres  com  lo  trébol,  que  tenen 
las  voras  com  una  serreta ;  las  flors  de  color  de 
viola  purpúrea  sostingudas  per  calis  dentals.  Lo 
fruyt  es  una  tavella  torta  en  forma  espiral  que  con- 
té grans  en  figura  de  ronyó,  grochs,  de  una  línea 
de  llarch.  Es  temperant,  diurética:  serveix  de  nu- 
driment  à  las  béstias  y  aumenla  la  llet  à  las  vacas. 
Melga.  Medicago  saliva. 

MELICH.  m.    llombrígol. 

LLIGAR  LO  MELICH.  fr.  quc  ademés  del  sentit  rec- 
te, metafòricament  se  diu  de  la  persona  que  té 
guanyada  à  altra  la  voluntat.  Haberle  corlado  el 
omhligo.  Graticum  alterius  sibi  conciliaré. 

MELICOTÓ.  ter.  MELACOTÓ. 

MELILOT.  m.  trébol. 

IlMELINDRET.  m.  d.  MELINDRO.  2. 
ImelindRO.  m.  Bescuytmòlt  fi.  Bizcocho,  nie- 
Undre.  Dulciarius  panis.  ||  Delicadesa,  aferainació. 
tindré.  Delicalulum  faslidium. 

ÉR    MELINDROS,    fr.  FÉR  LO  MELINDROS. 

MELINDROS,  A.  adj.  Persona  mòlt  delicada. 
üeníjoso,  melindroso,  denguero,  melindrero.  Deli- 
catulus. 

FÉR  LO  MELINDROS,  fr.  Afectar  delicadesa.  Melin- 
drear,  melindrizar,  hacer  melindres^  Delicatè  fasti- 
dire. 

MELIORAR.  V.  a.  ant.  millorar. 

MÉLIS.  m.  TEA. 

MELLA.  (fér)  fr.  Fér  impressió.  Hacer  mella. 
Commovere. 

MEL-LÍFLUO,  A.  adj.  Lo  que  té  ó  participa  de 
las  propietats  de  la  mel.  Melijíuo,  melificado.  Mel- 
lifluus.  II  met.  Dols,  suau  en  lo  tracte  ó  esplicació. 
MeU(luo,meloso,  melodiosa.  Mellifluus. 

MELLORAR.  V.  a.  ant.  millorar. 

MELLORASÓ.  f.  ant.  millora,  medra. 

MELMELADA,  f.  Conserva  de  codony.  Merme- 
lada.  Cydoniacum,  i. 

MELÓ.  m.  Lo  fruyt  de  la  melonera.  Es  gros, 

mès  ó  ménos  ovalat,  té  la  escorxa  llisa  ó  rallada,  y 

'1  color  vert  ó  blanch  ó  clapat  de  tots  dos.  Té  la 

carn  dolsa,  tova,  aygualida,  de  color  vert  ó  blanch 

TOMO  II. 


w 


CATALÀ.  MEM  149 

ó  bermell.  Las  llavors  que  conté  són  petitas,  pla- 
nas, ovaladas  y  blancas.  Melon.  Pepo,  melo,  nis. 

MELÓ  DE  MORO.  tcr.  CÍNDRIA. 

LO    MELÓ   Y    CASAMENT  HAN   DE    SÉR    ACERTAMENT. 

ref.  Denota  quo  es  mòlt  contingent  la  bondat  en 
ditas  cosas,  ó  bè  que  no's  poden  conèixer  fins  ha- 
verse  experimentat.  El  melon  y  el  casamienlo  ha  de 
ser  acertamiento ;  el  melon  y  la  muger  malos  son  de 
conocer.  Sponsa,  pepoque  bonus  faust»  sunt  ma- 
nera sortis. 

MELODIA,  f.  Suavitat  que  resulta  de  la  armo- 
nia.  Melodia.  Melus,  melós,  i.  ||  Dolsura,  suavitat 
en  lo  parlar.  Melodia.  Melus,  melós.  ||  f.  mús.  La 
part  que  tracta  del  temps  relativament  al  cant,  y  de 
la  elecció  y  número  dels  sons  ab  que  en  cada  com- 
posició s'  han  de  formar  las  clàusulas  musicals. 
Melodia.  Melodia,  aï. 

MELODIÓS,  A.  adj.  mel-lífluo. 

MELODRAMA,  f.  Dialogo  en  música.  Melo- 
drama. Jlelodrama,  atis. 

MELONAR.  m.  Lloch  plantat  de  melons.  Melo- 
nar.  Melopeponumarea. 

MELONER.  m.  y 

MELONERA.  f.  Planta  que  fà  mòlt  pocas  ar- 
rels y  mòlts  brots  rastrers,  que  s'  extenen  à  divuyt 
ó  vint  pams  de  distància.  Sas  fullas  són  rodonas, 
y  estan  partidas  à  trossos  rodonenchs.  Las  flors  són 
grogas.  Se  creu  indígena  de  Pèrsia.  Melon.  Pepo, 
melo,  nis. 

MELONET.  m.  d.  3Ielonete,  m,elon,cillo,  ilo.  Par- 
vus  pepo. 

MELÓS,  A.  adj.  Suau,  dols,  s'  aplica  al  dis- 
curs y  modo  de  dir.  Meloso.  Dulcis.  ||  mel-lífluo. 

MELOSITAT.  f.  Dulsura,  suavitat.  Melosidad, 
melodia.  Dulcedo,  inis. 

MELSA.  f.  Part  del  cos  del  animal  situada  en 
r  hipocóndrich  esquerre  entre  '1  diafragma,  las 
costellas  falsas  y  ventrell.  Bazo,  y  jmjarilta  la  del 
tocino  y  altres  animals.  Splen,  lien,  is.  ||  Ampolla 
plana.  Limela.  Laguncula,  íe. 

MELSERA.  f.  Herba  medicinal,  té  las  fullas 
llargas,  dentadas,  ab  las  llavors  en  lo  revés  con- 
tingudas  en  una  espècie  de  grans.  Lengua  de  cier- 
vo,  cerval  ó  cervina.  Cervina  lingua. 

MEMBRANA,  f.  Pell  prima  ó  túnica  à  modo 
de  pergamí.  Membrana.  Membrana,  ai.  ||  anat.  Tela 
ó  túnica  de  fibras  flexibles.  Membrana.  Membra- 
na, ae. 

MEMBRANA  piTüiTÀRiA.  anat.  Lo  tcl  que  cubre  la 
part  interior  del  nas,  y  en  la  que's  produheix  lo 
sentit  del  olfato  y  separa  de  allí  'Is  mochs.  Mem- 
brana pituilaria.  Membrana  pituilaria. 

MEMBRANÓS,  A.  adj.  Cubert  de  membranas. 
Membranoso.  Membraneus. 

MEMBRANSA.  f.  ant.  regort,  memòria,  menció. 

MEMBRANT.  loc.  ant.  Recórdaten,  pénsahi- 
Ten'presenle,  acuérdale.  Memento. 

MEMBRAR.  V.  a.  ant.  Anomenar,  fér  menció- 
Mencionar,  mentar,  membrar.  Memini. 

19 


150 


MEM 


DICCIONARI 


MEM 


MEMBRARSE.  V.  r.  ant.  recordarse. 

MEMBRE,  m.  Cada  part  del  cos  del  animal  que 
serveix  pera  algun  us.  Miemhro.  Membrum  ,  i.  || 
Cada  part  que  concorre  à  la  composició  de  algun 
cos  moral,  col-legi,  ciutat,  etc.  Miemhro.  Membrum, 
i.  II  ret.  La  part  essencial  de  un  período.  Miemhro. 
Membrum.  i.  ||  arq.  Cada  part  principal  del  edifici 
ó  de  un  orde  de  arquitectura.  Miemhro,  Membrum, 
i.  II  La  part  del  animal  que  serveix  pera  la  gene- 
ració. Yerga.  Genilale  membrum,  ||  colon.  ||  La 
part  del  home  que  serveix  pera  la  generació.  Pu- 
dendo,  pene,  miemhro  viril.  Yeretrum,  i. 

MEMBRE  DE  IGUALACIÓ,  alg.  Cada  una  de  las  quan- 
titats que  eslàn  en  una  y  altra  part  del  coteig. 
Miemhro  de  igualacion.  Membrum  aíquationis. 

MEMBRK  PODRIT,  met.  Subjecte  dolent  y  perjudi- 
cial à  la  societat.  Miemhro  podrido.  Putridum  mem- 
brum. 

MEMBRE  viHiL.  Lo  de  la  generació.  Miemhro  viril 
ó  de  la  generacion ,  y  pene  anat.  Natura,  ae. 

MEMBRES  PRINCIPALS.  Los  del  COS  que  són  abso- 
lutament necessaris  pera  víurer,  com :  lo  cos,  lo 
cap,  etc.  Miemhros  principales.  Praïcipua  membra- 

MEMBRET.  m.  La  ralleta  que  sól  posarse  al 
marge  dels  oficis  expressant  lo  nom  de  qui  1'  envia 
ó  de  la  persona  à  qui's  dirigeix.  Memhrete.  Missile 
scriptum. 

MEMBRILLER.  m.  ant.  coDONYER. 

MEMBRILLO.  m.  ant.  codony. 

MEMBRUT,  DA.  adj.  Qui  té  grans  membres. 
Bohusto,  memhrudo,  fornido.  Artuosus. 

MEMENTOS.  m.  pi.  La  part  del  cànon  de  la 
missa  en  que  s' ofereix  lo  sacrifici  per  vius  y  morts- 
jtfemewtos.  Memento;  pro  vivis  et  defunctis  miss» 
oblatio. 

FÉR  sos  MEMENTOS.  fr.  met.  Discórrer  ab  particu- 
lar atenció.  Hacer  sus  mementos.  Meditari. 

MEMNÓNIDAS.  f.  pi.  mit.  Aucells  que  fingian 
fills  de  las  cendras  de  Memnon,  y  que  tots  los  anys 
anavan  de  Etiòpia  à  Troya,  estavan  dos  dias  girats 
envers  lo  sepulcre,  al  tercer  dia  's  maltractavan 
mòlt  y  's  ferian;  y  de  cinch  en  cinch  anys  volfa- 
van  lo  palàcio  de  Etiòpia.  Menonia,  meinnónidas. 
Memnonides,  um. 

MEMORABLE,  adj.  Digne  de  memòria.  Memo- 
rahle,  memorando.  Memorandus. 

MEMORÀNDUM,  m.  Nota  diplomàtica  que 
conté  la  exposició  sumària  del  estat  de  una  qües- 
tió ó  la  justificació  de  la  conducta  observada  per 
un  gobern  ó  dels  actes  que  n'  han  estat  la  conse- 
qüència. Memoràndum.  Memoràndum. 

MEMÒRIA,  f.  Una  de  las  tres  poténcias  del 
ànima,  que  conserva  y  recorda  lo  passat.  Memòria. 
Memòria,  ae.  ||  Fama ,  glòria ,  aplauso.  Memòria. 
Fama,  ae.  H  Monument  pera  la  posteritat.  Memòria, 
monumenlo.  Monumenlum,  i.  |]  Obra  pia  ó  aniver- 
sari que  funda  algú  pera  conservar  sòn  recort.  Me- 
mòria. Anniversarium,  ii.  ||  disertació.  [|  Relació  ó 
apunlacions  de  alguns  fets  particulars  que  s'  es- 


criuhen  pera  il-lustrar  la  història.  Memòria.  Nota, 
ae.  II  Testimoni,  prenda  de  amistat.  Memòria.  Tes- 
timonium,  ii.  ||  Escrit  simple  quefà  part  de  un  tes- 
tament. Memòria.  Simplex  testamenti  additio.  || 
Alguns  retórichs  la  fan  part  de  la  retòrica,  y  són 
las  reglas  pera  ajudar  la  memòria.  Memòria.  Me- 
mòria, ai.  II  pi.  Los  recados  de  cortesia  que  s'  en- 
vian  alsausents.  Memorias.  Salutis  missió. 

MEMÒRIA  DE  GALL.  Qui'n  té  poca.  Mcmorta  degallo 
ó  de  grillo.  Memòria  fragilis. 

MEMÒRIA  LOCAL  ó  ARTIFICIAL.  Facilitat  artificiosa 
en  recordarse  de  las  imatges  impresas  en  la  me- 
mòria ó  represenladas  en  lo  paper.  Memòria  local 
ó  arlifial.  Artificialis,  localis  memòria. 

ANARSENÓ  FUGIR  ALGUNA  COSA  DE  LA    MEMÒRIA,  fr. 

Olvidarse  de  ella.  Borrar,  horrarse,  huirse,  irse, 
caerse  alguna  cosa  de  la  memòria.  É  memòria  ex- 
cidere. 

BORRAR  DE  LA  MEMÒRIA,  fr.  Olvidar  alguna  cosa 
enterament.  Cancelar,  horrar  de  la  memòria.  Obli- 
vione  delere. 

CONSERVAR    LA  MEMÒRIA  DE    ALGUNA   COSA.  fr.  Re- 

cordarse  de  ella.  Conservar  la  memòria  de  alguna 
cosa.  In  memòria  habere,  memòria  tenere. 

cultivar  LA  MEMÒRIA,  fr.  Exercilar  dita  potéucia. 
Cultivar  la  memòria.  Memoriam  excolere. 

DE  MEMÒRIA,  m.  adv.  Ab  r  us,  exercici  de  ella, 

com:  apéndrer  DE  memòria.  De  memòria.  Jlemoriter. 

II  mel.  Boca  per  amunt:  s'  usa  ab  los  verbs  dormir, 

ESTAR,  ciüRER.  De  mcmoria ;  hoca  arriha.  Supino, 

resupino  ore. 

DE  RECOLENDA  MEMÒRIA,  m.  adv.  De  Fecort  etern. 
De  honrosa,  de  eierna,  de  feliz  memòria.  De  reco- 
lenda  memòria. 

DONAR  DE  memòria,  fr.  DECORAR.  2.  3. 
DIR  DE  MEMÒRIA,  fr.  RECITAR. 

EixiRSE  DE  LA  MEMÒRIA,  fr.  Olvidarse  de  allò  en 
que's  devia  pensar.  Pasarse.  É  memòria  abire.  || 

ANARSEN  DE  LA  MEMÒRIA. 

FÉR  MEMÒRIA,  fr.  Fér  recordar,  Hacer  memòria, 
traer  ú  la  memòria.  Memoriam  excitaré.  ||  Recor- 
darse. Hacer  memòria,  iraer  à  la  memòria,  memo- 
rar.  Recordari.  ||  Recordarse  de  algun  ausent  par- 
lant de  ell.  Hacer  memòria.  Memoriam  excitaré  vel 
suscitaré.  II  Procurarse  recordar  de  alguna  cosa. 
Traer  à  la  memòria,  recordarse,  memorar.  Recorda- 
ri. II  Coniar  alguna  cosa  recordantla.  Conmemorar. 
Commemoro,  as. 

FÉR  VENIR  A  LA  MEMÒRIA,  fr.  FÉR  MEMÒRIA.  1, 

FLACH  DE  MEMÒRIA.  'L  qui  s'  olvida  fàcümeut  de 
las  cosas.  Flaco  de  memòria.  Memòria  labilis. 

pÉRDRER  LA  MEMÒRIA,  fr.  No  recordarse.  Perder  la 
memòria  ó  los  memoriales.  Memoriam ,  ex  animo 
admittere. 

TENIR  EN  MEMÒRIA,  fr.  Tenir  present  à  algú  pera 
protegirlo.  Tener  en  memòria.  Memorem  esse. 

QUI  VÓL  MENTIR,  GRAN  MEMÒRIA  HA  DE  TENIR.  ref. 
l'  HOME    QUE  VÓL  MENTIR,  ETC. 

RECÓRRER  LA  MEMÒRIA,  fr,  Féf  peflexíó  pera  re- 


MEN 


CATALÀ. 


MEN 


151 


0 

cïe 


cordarse  de  lo  que  passa.  Recórrer  la  memòria.  Me- 
mòria aliquid  repelere. 

REFRESCAR  LA  MEMÒRIA,  ff.  Féf  prescnl  lo  quB  càu- 
sa  senliment.  Refrescar,  renovar  la  llaga.  Menio- 
m  reficere. 

BENOVAR  LA  MEMÒRIA,  fr.  Fér  rBCorl  de  las  espé- 
ïes  ja  passadas.  Renovar  la  memòria.  In  memoriani 
revocaré. 

sÉa  DE  MÒLTA  ò  DE  GRAN  MEMÒRIA,  fr.  Tenir  faci- 
litat en  recordarse  de  las  cosas.  Ser  memorioso ,  un 
memorion.  Memòria  vigere. 

TENIR  MEMÒRIA,  fr.  Recordarse.  Tener  memòria. 
Memòria  frui. 

MEMORIAL,  ra.  Escrit  en  que's  demana  algun 
favor  expressant  los  mèrits  ò  rahò  en  que's  funda. 
Memorial.  Supplex  libellus.  ||  memòria,  monument. 
II  Llista,  llibre  en  que  s'  apunta  alguna  cosa.  Me- 
morial. Commenlarius,  ii. 

memorial  ajustat,  fr.  Apuntaciò  de  lot  lo  fét  de 

un  plet  ò  causa.  Memorial  ajuslado.  Litis  summa. 

PRESENTAR  UN  MEMORIAL,  fr.  Entregarlo  à  qui  l' ha 

de  decretar.  Presentar  un  memorial.  Supplicem  li- 

bellum  porrigere. 

RESPÒNDRER  AL  MEMORIAL,  fr.  Decrelarlo.  Respon- 
der,  decretar  un  memorial.  Libellum  supplicem  no- 
taré, subnotare. 

MEMORIALISTA,  m.  Qui  per  ofici  s'  ocupa 
en  fér  memorials.  Memorialista.  Supplicium  libel- 
lorum  scriptor. 

MEMORIASSA.  f.  aum.  Memorion.  Valida,  fir- 
ma memòria. 

MENA.  f.  La  veta  del  mineral  y  '1  mateix  mi- 
neral. Mena,  vena.  Metalli  vena.  |  La  capa  dels  me- 
talls en  r  interior  de  la  terra.  Vena,  mena,  veta. 
Vena,  ae.  ||  Sort,  classe,  espècie.  Casta,  clase,  es- 
pècie, raza,  ralea,  calaria.  Species,  ei.  P  tristesa. 
MENA  de  PLOM.  Lo  ploHi  tal  com  ix  de  la  mina  y 
fét  polvos  de  que  usan  los  gerrers  pera  embarnis- 
sar  la  terrissa.  Alcohol,  cohol.  Galena,  aj. 

LA  MENA  se'n  perda.  loc.  imprecalória  ab  que's 
desitja  que  alguna  cosa  s'  acabe  enterament.  Ya  se 
perdiese  la  raza.  Utinam  nihil  superesset. 

MALA  mena,  loc.  S'  apHca  al  home  pervers  y  de 
mal  geni.  Avieso,  malo.  Perversus. 

MENAR.  V.  a.  Conduhir,  guiar.  Guiar,  llevar, 
conducir.  Duco,  conduco  ,  is.  |]  Cuydar  las  ter- 
ras,  etc.  Manejar,  llevar,  cuidar.  Curo,  as.  ||  Portar 
lo  camí  à  algun  paratge.  Llevar,  guiar.  Duco,  is.  [j 
nt.  remenar.  II  Fér  donar  voltas  à  la  roda  pera 
lar  corda.  Menar.  Convolvo,  is.  ||  enviar. 
MENAR  i  execució.  St.  Posar  en  execució.  Poner 
r  obra.  Fungor,  eris. 
MENAR  A  MORT  É  i  PERDICIÓ,  loc.  ant.  Scmhrar  la 
muerte  y  el  esterminio.  Morleque  ruina  spargere. 

MENAR  ALGUNA  CAUSA.  ff.  for.  aul.  PORTAR  UNA 
CAUSA. 

MENAR  ATGUA.  fr.  aut.  Conduhirla  per  alguna  ca- 
nal ó  conducto.  Conducir  el  agua.  Aquam  ducere. 

MENAR  LO  compàs,  ff.  PORTAR  LO  COMPAs. 


I 


MEN\R  PEL  RONSAL,  BUIDA,  elc.  fr.  Llcvar^del 
cahestro,  del  diestro,  de  las  riendas.  Capistro  du- 
cere. 

MENAR  RESPECTE,  POR,  clc.  Obellir,  temerà  algú. 
Tener  respeto,  miedo,  etc.  Yereor,  eris,  metuo,  is. 

MENARSE.  V.  r.  p.  u.  Manejarse  alguna  part 
del  cos.  Bullir,  menearse.  Moveri.  ||  ant.  Seguir  una 
causa  ò  plet.  Seguirse,  acluarse.  Causam  agi.  ||  Por- 
làrsen.  Llevarse,  llevarseconsigo.  Seciíin  ferre,  du- 
cere. 

MENASSA.  f.  elc.  amenassa. 

MENCIÓ,  f.  Recort,  memòria.  Conmemoracion, 
mencion.  Mentio,  nis. 

FÉR  MENCIÓ,  fr.  Anomenaralguna  persona  ó  cosa, 
recordaria  conlanlla  ò  parlantne  verbalment  ò  per 
escrit.  Hacer  mencion,  meniar.  Memoro,  as. 

MENCIONAR,  v.  a.  Referir,  anomenar,  contar 
alguna  cosa.  Mencionar,  hacer  mencion.  Alicujus 
vel  dealiquo  menlionem  facere. 

MENCIONAT,  DA.  p.  p.  Mencionada.  Comme- 
raoratus,  memoratus. 

MENDICAMENT.  m.  ant.  mendicitat. 

MENDICANT,  adj.  Pobre  que  capta.  Mendigo, 
mendigante.  Mendicus.  ||  Orde  religiós  que  per  sòn 
institut  demana  caritat,  y  'Is  que  gosan  de  sas  im- 
munitats, y  també  1'  individuodeells.  Mendicante. 
Mendicantium  religiosus  ordo.  ||  Qui  demana  ab 
freqüència  ó  imporlunilat.  Pedigüeno,  pedidor,  pe- 
digon.  Eíllagilalor,  is.  ||  Captant.  Mendigando,  con 
mendiguez.  Mendicè,  raendicilús. 

MENDICAR.  V.  a.  Captar,  demanar  caritat  de 
porta  en  porta.  Pordiosear,  mendigar.  Mendico,  as. 

MÈS  VAL  MENDICAR,  QUE  EN  LA  FORCA  GAMBEJAR.  l'Cf. 

Denota  que  més  val  passar  la  vida  ab  pobresa, 
que  no  véurerse  en  un  afront.  Mas  vale  pedir  y 
mendigar,  que  en  la  horca  pernear.  Prajstat  pauper- 
tas  quam  lignum  ire  sub  atrum. 

MENDICITAT,  f.  Pobresa  que  obliga  à  dema- 
nar caritat.  Mendiguez,  mendicidad,  misèria.  Men- 
dicilas,  atis.  [j  L'  acte  y  efecte  de  mendicar.  Mendi- 
cacion,  mendiguez,  mendicidad.  Mendicatio,  nis. 

MENDIGAR.  v.  a.  mendicar. 

MENEJAR.  v.  a.  Móurer,  sorollar.i¥fïiear.  Agi- 
to, as.  II  Dirigir  algun  negoci.  Manejar,  menear,  di- 
rigir. Tracto,  as.  ||  Remenar,  fér  anar  de  una  part 
à  altra.  Sacudir,  menear ,  mover.  Caput  nulare, 
quatere. 

manejar  LAS  CAMAS.  fr.  Caminar  depressa.  Me- 
near las  tabas ;  andar  lijero.  Celeriter  incedere.  || 
Gronxarlas.  Mecerlas.  Moto,  as. 

MENEJARSE.  V.  r.  Donarse  pressa  y  diligèn- 
cia en  fér  alguna  cosa.  Manejarse.  Se  movere.  || 
Fér  diligéncias  pera  conseguir  alguna  cosa.  Me- 
nearse, manejarse,  bandearse,  vadearse.  Slago,  is. 

MENER.  m.  ant.  esqueller.  |  mena.  2. 

MENE8CAL.  m.  manescal. 

MENESÓ.  m.  SOMATEN. 

MENESTER,  m. Lo necessari.  iVmesíer.  Neces- 
sarium,  ii.  ||  Que  fér,  ministeri.  Menester.  Oíficium, 


152 


MEN 


DICCIONARI 


MEN 


ininisteriura,  ii.  ||  p.  u.  La  falta  ó  necessitat  de  al- 
guna cosa.  Menester.  Necessilas,  atis.  ||  pi.  p.  u.  Ne- 
cessitats corporals. .Venesteres. Corporis  necessitates. 
FÉR  MENESTER,  fr.  Sér  neccssari,  ó  tenirne  neces- 
sitat. Ser  necesario,  ó  tener  necesidad  de  ello.  Ne- 
cessarium  esse;  oportere. 

HAVER  MENESTER  Ó  DE  MENESTER,  fr.  NECESSITAR. 

HAvÉRSEno  TOT  BEN  MENESTER,  fp.  Denota  que  són 
necessàrias  mòltas  diligéncias  pera  lograr  alguna 
cosa.  Es  menester  la  cruz  y  los  ciriales.  Pluribus 
est  opus. 

LO  MENESTER  FA  FÉR.  ref.  ab  que's  pondera  quant 
aviva  ó  incita  al  traball  y  à  la  diligència  la  neces- 
sitat de  adquirir  lo  necessari  pera  conservaria  vi- 
da. La  necesidad  hace  ú  la  vieja  trotar.  Necessitas 
hominem  acuit. 

SÉR  MENESTER,  fr.  Sér  precís  ó  necessari.  Ser  me- 
nester. Opus  esse.  11  NECESSITAR. 

SI  ES  MENESTER,  exp.  Si  mòlt  convé.  Si  es  menes- 
ter, si  es  necesario.  Si  opus  est. 

TENIR  DE  MENESTER,  fr.  NECESSITAR. 

TENIR  SÓN  MEjíESTER.  fr.  Tcuir  pera  víurer  ab  de- 
cència. Tener  lo  necesario ;  estar  bien.  Adesse  alicui 
quod  vivat  vel  ad  victum  necessària. 

TOT  t'  ho  has  ben  MENESTER,  fr.  fam.  ab  que's 
denota  que  algú  està  lant  escàs  de  béns  que  no  pót 
sobrarli  res.  No  arriendo  tus  escamochos.  Residua 
lua  non  emam. 

MENESTERÓ.  m.  fam.  Lo  necesari  en  matèria 
de  aliments.  Menester.  Yictui  necessària. 

MENESTERÓS,  A.  adj.  Pobre,  necessitat.  J/e- 
nesteroso.  Egenus. 

MENESTRAL,  A.  m.  y  f.  Qui  professa  un 
art  raecànich.  Menestral.  Opifex,  artifex,  icis.  |j  m. 
Nom  donat  en  temps  de  Carlomagno  y  en  la  època 
de  la  caballeria  als  que  componian  las  melodias 
dels  cants  de!s  trovadors.  Eran  mòlt  venerats  en- 
tre 'Is  escandinaves,  y  perderen  tota  consideració 
à  últims  del  sigle  XVI;  en  1397  la  reina  Isabel 
manà  que  se  'Is  tractés  com  vagabundes.  Meneslra- 
les.  Compositor  musicus. 

MENESTRAL  HONRAT.  Lo  qui  posseix,  bóus  de  for- 
tuna. Menestral  honrado.  Opifex  pecuniosus. 

MENESTRIL.  m.  ministril. 

MENEIG.  m.  La  acció  de  menejar  ó  menejarse, 
Meneo.  Motus,  us,  agitatio,  nis. 

MENGANO.  m.  Nom  indelermiíiat  de  subjec- 
te. Mengano.  Quidam. 

MÉNGUA.  f.  Falta.  Mengua,  menoscaho,  mella. 
Deteclus,  us.  \\  met.  Descrèdit.  Desdoro,  mengua. 
Dedecus,  oris. 

LOS  SABIS  TENEN  A  MÉNGUA  FÉR  SERVIR  MASSA  LA 
LLENGUA,  ref.  LO  POCH  PARLAR  ES  SABIESA. 

MENGUANT.  m.  minvant,  minya. 
MENISCAP.  m.  ant.  menyscap. 
MENJA.  f.  y 

MENJADA,  f.  Cada  vegada  que  acosturaara 
menjar.  Comida.  Lo  castellà  s'  entén  regularment 
del  dinar.  Prandium,  ii. 


MENJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  menja  mòlt.  Tra- 
gon,  comedor,  comilon,  buena  tijera;  de  buencomer. 
Helluo,  nis.  |1  Qui  menja.  Comedor.  Edens,  tis.  | 
Pessa  destinada  pera  menjar.  Comedor,  comedero. 
Triclinium,  ii.  |1  Calaixet  ahont  menjan  los  aucells 
en  la  gàbia,  y  també  1'  en  que  menjan  los  demés 
animals.  Comedero.  Escarium  vas. 

MENJADORA,  f.  Pessebre,  lloch  ahont  donan 
menjar  à  las  béslias.  Pesebre.  Praísepium  ,  ii. 

MENJAMENT.  m.  La  acció  de  menjar.  Comi~ 
da,  manducacion.  Manducatio,  nis. 

MENJANSA.  f.  fam.  Bestiar,  polls.  Ganado ; 
comezon  de  piojos.  Pediculorum  abundantia. 

MENJAR,  m.  Vianda,  tot  lo  que's  pót  menjar. 
Comida,  manjar,  vianda.  Esca,  ae,  cibus,  i.  |  Ali- 
ment que's  dóna  al  aucells  de  cassa.  Gorga.  Acci- 
pitrum  pabulum.  H  Lo  que's  dóna  de  una  vegada 
als  aucells.  Pasto.  Cibus,  i,  victus,  us.  1|  Lo  del  bes- 
tiar. Pasto.  Pabulum,  i.  1|  v.  a.  Mastegar,  trinxar 
r  aliment  en  la  boca  y  passarloal  ventrell.  Comer, 
manducar.  Manduco,  as.  U  Consumir,  com  lo  remey 
corrosiu  la  carn.  Comer,  corroer.  Cavo,  as,  corro- 
do,  is.  II  Gastar,  consumir  alguna  cosa  sòlida  ab  lo 
us  y  maneig  de  ella.  Comer,  consumir,  gastar.  Cor- 
rodo,  is.  11  Gastar,  consumir  los  béns.  Comer.  Dissi- 
po, dilapido,  as.  1|  En  lo  joch  de  escachs,  damas, 
etc,  guanyar  una  pessa  al  contrari.  Comer,  matar. 
Supero,  as.  |  Suprimir  vocals  en  la  pronunciació. 
Comer,  comerse.  Elido,  is.  1|  Disfrular,  gosar  alguna 
renda.  Comer.  Fruor,  eris.  |  Gastar  poch  à  poch  lo 
riu  ó  bumitat  las  riberas  ó  tàpias.  Derrubiar.  Sen- 
sim  deterere.  1|  Disminuhir  ó  fér  malbé  alguna  co- 
sa 'Is  animals,  com  las  ratas  ab  las  dents.  Roer, 
morder.  Rodo,  is.  1|  Esmolar  ó  disminuhir  alguna 
cosa  dura  à  forsa  de  fregar.  Gastar,  rozar.  Rodo, 
erado,  is. 

MENJAR  DE  BALLES.  Cert  US  ó  dret  antich.  Uso  ó 
derecJio  antiguo.  Jus  sic  dictus. 

MENJaU  DELS  DÉUS.    AMBROSIA. 

MENJAR  DE  PEIX.  Lo  quc's  pót  menjar  en  dia  de 
peix.  Comida  de  pescado.  Cibus  quo  vesci  fas  est 
diebus  quibus  carnes  interdictse  sunt. 

MENJAR  DE  UEYS.  SALSITJA. 

MENJAR  INDIGEST.  Lo  que  costa  de  pahir.  Pelma- 
zo.  Indigestus  cibus. 

AB  LO  MENJAR  A  LA  BOCA.  fr.  AB  LO  BOCÍ  À  LA  BO- 
CA. 

FÉR  DISGUSTAT  LO   MENJAR,  fr.  Llcvarli  'I  gUSt,  lo 

bon  sabor.  Desazonar.  Insipidum,  insulsum  red- 
dere. 

NO  HI  HA  MÈs  BON  MENJAR  gUE  l'  APETIT,  ref.  De- 
nota que  qui  té  bon  apetit  menja  sense  reparar  en 
delicadesas.  Salsa  de  san  Bernardo.  Optimum  con- 
dimentum  fames. 

MENJAR  A  TENTi  POTENTi.  fr.  Menjar  fins  à  no  po- 
der més.  Comer  à  tente  bonele.  Phagum  esse. 

MENJAR  MÈs  QÜE  UN  MAL  VIU.  ff.  MENJAR  COM  UN 
LLOP. 

MENJAR  MÒLT.  fr.  ATRACAR.  2 


I 


MEN 


^ 


MENJAR   MÒLT    Y    PAHIR  BÈ    NO    PÓT   SÈU 
MÒLT  ABRASSA,  POCH  ESTRENY. 

MENJAR  PER  ESMORSAR  ,    DINAR  ,    SOPAR  ,  V.  g.  UNA 

PERDIU,  fr.  Almorzar ,  comer,  merendar,  cenar  una 
^gperdiz.  Pro  jentaculo ,  piandio ,  merenda ,  coena 
Berdícera  edere. 

MENJAR  VIU,  MENJAR  TOT  VIU  A  ALGÚ.  fr.  luel.  Dt'- 

nola  la  molèstia  que  causan  alguns  animals  ycosas 
que  pican.  Comer  vivo  ú  alguno.  Aliquem  acriler 
pungere. 

AL  QUI  MENJA  LO  MADUR  ,  FERLI  ROSEGAR  LO  DUR. 
ref.  QUI  MENJA  LA  CARN  CtC. 

BO  PERA  MENJAR.  Lo  quB  86  sól  menjar.  Comcdcro. 
Edibilis.  edulis. 

GüANYARSE  'l  MENJAR,  fr.  Guanyàrscl  Iraballant 
en  algun  ofici  ó  ministeri]  Ganar  de  comer.  Labore 
aut  indústria  sibi  viclum  parari. 

lo  menjar  Y  'l  GRATAR  TOT  ES  COMENSAR.  ref.  que 

s' usa  pera  animar  à  algú  que  comense  à  fér  alguna 
cosa à que  té  repugnància.  Elcomer  y  el  rascar  todo  es 
empezar.  Dimidium  operis,  qui  bene  coepit,  habet. 
MENJA  QUE  DEVORA,  loc.  fam.  ab  que's  pondera  lo 
mòlt  que  algú  menja.  No  come  que  engulle.  Eda- 
cissimus  est. 

QUI  MENJA  SENSE  TRABALLAR  ,  SI  NO  ES  RICH    HA    DE 

ROBAR.  ref.  literal.  Quien  come  sin  lrabajar,sinoes 
rico  ha  de  robar.  Nisi  sis  dives  in  sudore  vesceris 
panem. 

NO  MENJAR  PER  HAVÉR  MENJAT  ,    NO  ES   PECAT.    ref. 

que  dóna  à  enténdrer  que  no  sentim  no  menjar  à 

las  horas  de  costum  per  haver  menjat  abans.   No 

comer  por  haber  comido  ,  no  hay  nada  perdido  ;  ó 

^jar  de  comer  por  haber  comido  no  es  pecado.  Non 

pcelus  est  coentE  coenalum,  parcere  ventrem. 

*'   QUI  BÈ  MENJA,  BÈ  TRABALLA.  icf.  Enseuya  que'ls 

traballadors  pera  que  cumplan  bè  han  de  estar 

ben  alimentats.  Conpan  y  vino  se  anda  el  camino  : 

quien  hien  bebè  y  bien  come  ,  buen  cagajon  pone  ; 

quiere  que  os  diga,  quien  no  come  no  costriba.  Fero- 

ciam  satietas  parit. 

QUI  BÈ   MENJA   Y  BÈ   BEU  ,   ELL  FA  MÒLT  BÈ  LO  QUE 

DÉU,  ref.  Denota  que  estam  obligats  à  alimentar- 
nos  pera  allargar  la  vida  tol  lo  temps  que  pugam. 
Quien  bien  come  y  bien  bebè,  hace  lo  que  debe.  Quis- 
quis  edit  potatque  bene,  is  bene  debita  praeslat. 

SENSE  MENJAR  NO'S  PÓT  TRABALLAR.  TCf.  QUIBÈ  MEN- 
JA, BÈ  TRABALLA. 

MENJARBLANCH.  m.  Composició  de  llet, 
sucre  y  farina  de  arròs.  Manjar  blanco.  Leucop- 
hagum,  i. 

MENJARET.  m.  d.  Comidilla.  Escula.  ||  met. 
fam.  Lo  gust  y  complacéncia  especial  que  té  algú 
en  cosas  de  sòn  geni  ó  inclinació ;  y  així  dihem  : 
es  lo  sèu  MENJARET.  Comidilla.  Yoluplas,  atis. 

MENJARIES,  m.  pi.  ant.  comestibles. 

MENJAR8E.  v.  r.  Gastarse,  consumirse  poch 
à  poch  los  sólits  :  com  metall,  pedra,  etc.  Escomet- 
se,  gastarse.  Consummi,  [exedi.  ||  Disfrutar  de  al- 
guna renda.  Comer.  Fruí. 


CATALÀ.  MEN  153 

ref.    QUI  MENJARSE  i  ALGIJ  Ó  MENJÀRSEL  TOT  VIU.  fr.  Exce- 

dirlo,  avansarlo  en  qualsevol  línea.  Sorbérsele  d 
alguno.  Aliquem  facili  negotio  superaré. 

MENJARSE  'ls  FETGES,  fr.  mel.  Tenir  discòrdias. 
Comerse  unos  d  olros.  In  perpetua  discòrdia  vive- 
re.  II  Denota  la  crueltat  y  ràbia  ab  que  algú  desitja 
venjarse  de  altre.  Querer,  comer  ú  uno  los  higados. 
In  aliquem  furere. 

MENJAT,  DA.  p.  p.  Comido.  Estus. 

MENJivOL.  adj.  S'  aplica  als  aliments  suaus 
y  gustosos.  De  buen  comer.  Edulis,  edilis. 

MEN  JUSSÀ.  f.  fam.  Abundància  de  menjars 
ab  pa.  Condumio.  Cibaria,  orum.  ||  menjament. 

MENLÓ.  m.  ant.  meló. 

MENOLA.  f.  Peix.  ANXOVA. 

MENOLOGI.  m.  Calendari  dels  grechs  dividit 
en  dotze  parts  pels  mesos  del  any.  Menologio. 
Menologium,  ii. 

MENOR.  adj.  comp.  Inferior,  mès  petit,  lo  que 
té  ménos  cos  y  extensió.  Menor.  Minor.  ||  m.  Pupil- 
lo,  ó  fill  de  família  que  no  té  vint  y  cinch  anys  yno 
pót  per  sí  administrar  sa  hisenda.  Menor.  Pupillus, 
i.  I  lóg.  La  segona  proposició  de  un  silogisme. 
Menor.  Lemma,  alis.  ||  mús.  S'  aplica  al  tó,  la  ter- 
cera del  qual  es  menor.  Menor.  Tonum  et  semi- 
tonum  continentes  notae.  |  mús.  S'  aplica  à  la  ter- 
cera composta  de  un  tó  y  un  semitó.  Menor.  To- 
num et  semitonum  continens  concentus.  1|  mús.  L' 
interval-lo  que  un  tó  menor  té  de  ménos  que  '1 
major  de  sa  espècie.  A/enor.Modimusicidifferentia. 
II  Religiós  del  orde  desant  Francesch  per  la  humi- 
litat de  sa  religió.  Menor.  Minor  fraler.  1|  pi.  Los 
ordes  de  tonsura  y  graus.  Menores.  Minores  ordines. 

menor  edat.  La  del  que  no  ha  entrat  en  la  ju- 
ventut.  Menor  edad  ,  ninez.  Infantiae  et  puberta- 
tis  aetas. 

clergues  menors.  Orde  de  clergues  regulars 
fundat  per  Joan  Agustí  Adorno,  caballer  genovès, 
quel'  instituhí  en  Nàpols  l' any  1388  juntab  Agus- 
tí y 'I  beatoFrancisco  Caracciolo.  Clérigos  meno- 
res. Regularium  clericorum  minorum  ordo. 

ordenat  de  menors.  Qui  sols  té  algunas  ó  totas 
las  ordes  menors.  Clérigo  de  menores.  Minoribus 
ordinibus  initiatus. 

per  menor.  m.  adv.  A  la  menuda.  Por  msnor. 
Minutira.  |j  per  pessas  menudas. 

MENORETA.  f.  Mínima.  2. 

menorquí,  na.  adj.  Natural  de  y  lo  per- 
tanyent à  Menorca,  isla  del  Mediterràneo.  Menor- 
quin.  Minoricensis. 

MÉNOS.  adv.  comp.  Expressa  la  falla  de  una 
cosa  pera  igualaria  à  altra.  Ménos.  Minús.  ||  A  ex- 
cepció, fora  de.  Ménos.  Praeler, 

A  LO  MÉNOS.  m.  adv.  Denota  que  quant  se  nega 
una  cosa,  se'n  concedesca  altra,  i  lo  ménos,  al  mé- 
nos, por  lo  ménos.  Saltem. 

À  LO  MÉNOS,  A  LO  MÉNQs,  MÉNOS.  m.  adv.  Per  la 
part  mès  baixa.  Al  ó  par  el  menorele,  ó  d  lo  ménos 
ópor  lo  ménos.  Ad  miaus. 


1B4  MEN 

i  LO  MÉNOS,  ó  PER  LO  MÉNOS.  m.  adv.  Denola  lo 
necessari  absolutament  per  algun  fi.  Cuando  mé- 
nos.  Ad  minus. 

ANAR  A  MÉJíOS.  fr.  ESTAR  AL  BAIX. 

MÒLT  MÉNOS.  loc.  Denola  major  dificultat  ó  re- 
pugnància en  una  cosa  que  en  altra.  Mucho  ménos. 
Multo  minoris. 

NI  MÈs  NI  MÉNOS.  m.  adv.  Just ,  cabalment.  Ni 
mas  ni  ménos.  Justo  quidera. 

POCH  MÈs  ó  MÉNOS.  m.  adv.  A  poca  diferencia. 
Poco  mas  ó  ménos.  Pius  minusve. 

TORNAR  A  MÉNOS.  fr.  Disminuhir  alguna  cosa. 
Minorar,  venir  à  menos.  Minui.  |1  Decàurer  de  sòn 
estat.  Venir  ú  menos.  Rem  minui ;  in  deterius 
ruere. 

MENOSCABAMENT.  m.  ant.  Detriment ,  de- 
terioració. Menoscabo.  Detrimentum,  i. 

MENOSCABAR.  V.  a.  Disminuhir  ó  causar  de- 
triment à  alguna  cosa.  Menoscabar.  Iraminuo,  is. 

MENOSCABO.  m.  menoscabament. 

MENOSPRECI.  m.  menyspreu. 

MENOSPRECIAR.  etc.  V.  a.  MENYSPREAR. 

MENS.  adv.  MÉNOS.  11  SENSE. 

ME1VSA.  V.  a.  ant.  amenassa. 

MEIVSATGER.  m.  ant.  ENVIAT. 

MENSÓNGIA.  f.  ant,  MENTIDA. 

MEN80NGUE.  f.  ant.  MENTIDA.  ||  adv.  fal- 
sament. 

MENSTRUACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  mens- 
truar.  Menstruacion.  Menslrualis  purgalio.  |1  La 
ganch  supèrflua  que  cada  mes  evacuan  las  donas 
naturalment.  Ménstruo ,  menstruacion.  Menstrua, 
orum.  I  La  evacuació  de  sanch  que  naturalment 
tenen  las  donas  cada  mes.  Menstruacion,  ménstruo, 
Purgatio  menstrual  is. 

MENSTRUAL,  adj.  Pertanyent  à  la  menstrua- 
ció. Menstrual,  ménstruo.  Menstruus  ,  menstrualis. 

MENSTRUALMENT.  adv.  m.  Ab  evacuació 
menstrual.  Menstrualmente.  Menstrualiter. 

MENSTRUAR.  V.  n.  Patir  la  evacuació  mens- 
trual,  tenir  la  regla  las  donas.  Menstruar.  Méns- 
truo, as. 

MÉNSTRUO.  m.  MENSTRUACIÓ.  ||  adj.  mens- 
trual. 11  m.  Líquits  que  tenen  la  propietat  de  di- 
sóldrer  una  substància  més  ó  ménos  sòlida  pera 
extràurer  alguns  principis.  MftstrMO.Menstruum,  i. 

MENSTRUOSA.  f.  Dona  que  té  la  regla.  Mens- 
truosa,  menslruante.  Menstruans. 

MENSUAL,  adj.  Lo  que  es  de  un  mes,  de  cada 
mes,  de  tots  los  mesos.  Mensual,  ménstruo.  Mens- 
truatus. 

MENSUALITAT,  f .  Lo  salari  de  cada  mes  que's 
dóna  per  la  ensenyansa,  ó  per  algun  servey  ó  em- 
pleo.  Mensualidad,  fension.  Minervale,  is. 

MENSUALMENT,  adv.  m.  Per  mesos ,  cada 
mes.  Mensualmenie.  Menstrualiter. 

MENT.  m.  ant.  enteniment. 

MENTA.  f.  Herba  olorosa,  de  sabor  picant,  las 
camas  quadradas  ,  de  tres  peus  de  alt ,  de  fullas 


DICCIONARI  MEN 

ovaladas  y  dentadas  per  la  vora,  las  flors  arregla- 
das  en  anells  ,  olor  fort,  agradable  y  sabor  acre. 
Menta,  yerba  buena.  Mentha, ae. 

MENTA  BORDA.  Herba  de  camas  de  un  peu  de  al- 
sària  cubertas  de  borra,  com  també  las  fullas  que 
són  rodonas,  arrugadas  y  serradas  per  sòn  marge, 
las  flors  pelitas,  blavas  y  naixen  en  espigas  ,  tota 
la  planta  llansa  olor  agradable.  Mastranzo  ,  men- 
taslro,  mastranto,  yerba  buena  silvestre.  Menlhas- 
trum,  i. 

MENTA  CRESPA  ó  ROMANA.  Herba  de  fullas  mès  ó 
ménos  retalladas  ,  de  sabor  agre ,  la  flor  en  forma 
de  creu ,  lo  fruyt  es  una  tavella  plena  de  llavors 
mès  ó  ménos  rodonas.  Sombrio.  Sisymbrium  ,  ii, 
stephanos  aphrodites. 

MENTA  piPERiNA.  Planta  oriunda,  de  Inglaterrade 
gust  de  pebre,  de  camas  dretas,  de  un  à  dos  peus 
de  alsària,  ramosas,  quadradas,  peludas,  plenas  de 
fullas  ovals,  dentadas,  ab  pecíolo,  de  vert  obscur, 
flors  violadas,  de  espiga  curta  y  mòlt  apretada,  à 
la  extremitat  dels  rams,  petilas,  fils  mès  curts  que 
la  corda,  olor  fort  canforat  y  agradable,  y  sabor 
aromàtich  calent:  mastegada  imprimeixen  la  boca 
una  sensació  ardenta  que  luego  's  torna  freda.  Conté 
en  gran  abundància  un  oli  essencial  groguench, 
en  lo  qual  se  troba  alcanfor,  un  poch  de  resina  y 
estractiu.  Sos  principis  actius  són  solubles  en  ay- 
guay  alcohol.  Es  antistérica,  cefàlica,  estomàtica, 
pectoral  y  resolutiva.  Yerba  buena  de  sabor  de  pi- 
mienta.  Mentha  piperina. 

MENTAL,  adj.  Pertanyent  al  enteniment.  Men- 
tal. Menlalis. 

MENTALMENT,  adv.  m.  Sols  ab  lo  pensa- 
ment. Menlalmente.  Mente. 

PREGAR  A  DÉU  MENTALMENT,    fr.    Fcrli  algUUa  SÚ- 

plica  sols  ab  lo  pensament.  Orar  mentalmente.  Si- 
lentio  Deum  precari. 

MENTAR.  V.  a.  FÉR  menció. 

MENTE.  m.  Intel•ligència,  enteniment,  esperit. 
Mente.  Mens,  tis.  |1  Intenció,  voluntat.  Mente.  Mens, 
tis. 

MENTIDA,  f.  Falsedat,  embusteria.  Mentirà. 
Mendaciura,  ii.  H  Error,  falla  de  correcció  en  1'  es- 
crit. Mentirà.  Menda,  ae.  I  pi.  Las  que's  dihuen  fin- 
gint valentias  ó  cosas  extraordinàrias.  Bernardinas- 
Falsa  jactatio. 

MENTIDA  JOCOSA.  La  que's  diu  per  diversió.  Men- 
tirà jocosa  ó  por  diversion.  Nuga,  se. 

MENTIDA  OFICIOSA.  La  quc's  diu  pera  conscguir  al- 
guna cosa.  Mentirà  oficiosa,  para  conseguir  alga. 
Oíficiossum  mendacium. 

ABUNA  MENTIDA  VÓL  SABÉR  LA  VERITAT.  loC.  Fingir 

lo  que  no  se  sap,  pera  que  ho  declare  un  altre  que 
n'  està  enterat.  Decir  mentirà  para  sacar  verdad. 
Mendacio  veritatem  expiscari. 

ATRAPAR  EN  MENTIDA,  fr.  Descubrir  ó  verificar 
que  algú  ha  mentit.  Coger  en  mentirà.  Mendacera 
aliquem  deprehendere. 

DIR  MENTIDA,  fr.  MENTIR. 


I 


i" 


MEN 

ES  MENTIDA,  exp.  Rcconvé  à  algú  que  ha  faltat  à 
la  veritat.  Mentis.  Mentiris. 

MENTIDER,  A.  adj.  Embustero,  qui  està  acos- 
tumat à  mentir.  Embustero,  menliroso.  Mendax.  \\ 
rEnganyós,  fals.  Menliroso.  Yanus. 
|i  FÉR  QUEDAR  MENTIDER,  fr.  Fér  lo  contrari  de  que 
'algú  diu  que  altre  fà  ó  acostuma  à  fér.  Sacar  menli- 
roso. \l\quem  falsa  loquuluin  fuisse factis  ostendere. 

LO  MENTIDER  CONEGUT  NO  MEREIX    SIA  CREGUT,  rcf- 

l'  home  QUE  VÓL  MENTIR,  GRAN  MEMÒRIA  HA  DE  TENIR. 

I      LO   MENTIDER  NO  ES  CREGUT  DE    LAS  VERITATS,  ref. 

Denota  que  un  mentider  may  es  cregut.  Quiensiem- 
fre  me  mienle,  nunca  me  engana.  Mendax  semper 
fide  caret. 

MÉS  AVIAT   ES  ATRAPAT  UN  MENTIDER  QUE  UN  COIX. 

ref.  l'  home  que  vól  mentir  gran  memòria  ha  de 

TENIR. 

MENTIDERAMENT.    adv.   m.    Ab   mentida. 

Falsamenle  ,  menlirosamente.  Mendosè  ,  ementitè. 
mendaciter. 

MENTIDERÀS,  A.  adj.  aum.  Menlirosisimo. 
Yaldè  mendax. 

MENTIDERET,  A.  m.  y  f.  d.  Embusteruelo , 
mentider uelo.  Lcvis  mendax. 

MENTIDETA.  f.  d.  Meníirica ,  illa ,  ita.  Mea- 
daciolum,  mendaciumculum,  i. 

MENTIR,  v.  n.  Dir  lo  contrari  de  lo  que's  creu 
ó  sent.  Mentir.  Mentior,  iris.  |1  Enganyar.  Menlir. 
Nugor,  tricor,  aris.  ||  Fingir,  mudar,  disfressar  una 
cosa.  Mentir.  Alicuirei  alteriusspecimera  praebere. 

MENTIR  A  TRENCACOLL.  fr.  Mentir  à  cada  paraula. 
Mentir  sin  suelo.  Singulis  propè  verbis  mentiri. 

MENTIR  PEL  COLL.  fr.  Mentir  ab  descaro.  Menlir 
por  la  barba  ó  por  la  milad  de  la  barba.  Impuden- 
ter,  procaciter  mentiri. 

MENTO.  m.  ant.  barba. 

MENTRE  Ó  MÉNTRES.  adv.  t.  Durant  lo 
temps  de  alguna  cosa.  Mientras;  en  tanto;  entre 
tanta  que.  Quod.  H  ab  tal  que,  sols. 

MENTRETANT  Ó  MENTRESTANT,  m.  adv. 
Entre  tant.  Mientras  tanto;  mientras  tanto  que; 
mientras  que.  Düm. 

MENUDA,  f.  Menudeo.  Iteratio,  nis. 

MENUDALL.  m.  Rebles.  Broma,  cascajo,  cas- 
cole,  ripio.  lludus,  eris. 

UMPLiR  DE  MENUDALL.  fr.  arq.  Se  diu  quant  se  po- 
sa menudall  en  algun  vuyt  pera  umplirlo.  Enri- 
piar.  Rudus  intrudere. 

MENUDAMENT.  adv.  m.  En  ò  per  parts  me- 

udas,  per  menor.  Menudamente,  con  dislincion. 

inuté.  II  Escrupulosament.  Menudamente.  Scru- 
ipulatim.  H  Ab  suma  menudéncia.  Menudamente. 
Perexiguè. 

MENUDÀRIE8.  f.  pi.  menudéncias. 

MENUDÉNCIA.  f.  La  petitesa  de  alguna  cosa. 
pequenez,  menudéncia.  Exililas,  atis.  ||  friolera.  || 
pi.  Lo  conjunt  de  cosas  menudas  y  dependents  de 
altras,  ò  que  las  acompanyan  com  ménos  princi- 
pals. Zarandajas,  Analecta,  orum.  jj  menuts.  1.  || 


CATALÀ.  MEN  185 

pi.  Cosas  de  poch  apreci  estimació.  Menudéncias, 
minucias.  Minutise,  tricae,  arum.  ||  Los  menuts  del 
cap  de  bestiar.  Menudéncias,  mcnudos,  despojos  y 
menuceles.  pr.  Ar.  Minutal,  is. 

MENUDERIA8.  f.  pi.  MENUDÉNCIAS. 

MENUDET,  A.  adj.  d.  Menudilo.  Minutulus. 

MENUDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Menudisimo.  Mi- 
nutissimus. 

MENUT,  DA.  adj.  Petit,  xich.  Menudo.  Minu- 
tus.  II  Tènue,  petit,  despreciable,  de  poca  conside- 
ració. Menudo.  Minulalis.  1|  Subjecte  petit,  prim, 
de  poch  cos.  Menudo.  Exiguus.  ||  ra.  diner.  H  ardit. 
I  pi.  Las  tripas  ó  budells  dels  aucells.  Menudillos, 
menudos,  despojos.  Gigeri-d,  orum.  |1  pi. Las  entran- 
yas  dels  bous,  anyels,  etc.  Asaduras,  molleja,  me- 
nudos, menudillos,  despojos.  Gigeria,  orum.  \\  pi. 
Las  monedas  de  aram  que  regularment  se  portan 
en  la  butxaca.  Menudos.  Minuti  terei  nummi. 

À  LA  MENUDA,  m.  adv.  En  las  compras  y  vendas 
per  parts  mòlt  menudas.  Por  menudo,  por  menor, 
à  la  menuda,  en  detall.  Minutatim. 

i  MENUT.  m.  adv.  Mòltas  vegadas,  repetidament, 
ab  continuació.  À  menudo.  Crebrò.  ||  y 

PER  MENUT.  m.  adv.  MENUDAMENT. 

PLÓüRER  MENUT.  fr.  Càurep  gotas  tant  menudas 
que  casi  no's  coneixen.  Cerner,  molliznar,  molliz- 
near.  Minutatim  pluere. 

MENUTA.  f.  ant,  minuta. 

MENUTAR.  h.  a.  ant.  minütar. 

MENYAR.  v.  a.  ant.  menjar. 

MENYS.  adv.  MÉNOS.  11  prep.  ant.  Sense.  Sin. 
Absque,  sine. 

MENYS  DE  par.  m.  adv.  ant.  Sens  igual.  Sin  igual. 
Cui  non  est  par. 

EN  MENYS.  m.  adv.  En  descrèdit.  En  mengua. 
Cum  dedecus. 

NO  RES  MENYS.  m.  adv.  ant.  No  ménos.  Nada  mé- 
nos. Minimè.  ||  an' .  Això  mateix.  Asimismo.  Qui- 
dem,  revera. 

EOBA  MENYS  NE  NÓLiT.  loc.  aut.  uàut.  GéncTos  sin 
flele.  Sine  naulum  mercatura. 

MENYSCABAR.  v.  a.  ant.  Fér  malbé.  Me- 
noscabar.  Dispeido,  is. 

MENYSCABARSE.  V.  r.  ant.  MALMÉTREBSE, 
FÉRSE  MALBÍ5. 

MENYSCABAT,  DA.  p.  p.  ant.  Menoscabado. 
Imminutus,  disperditus. 

MENYSCAP  Y  MENYSCAPTE.  m.  ant.  Dany, 
detriment.  .Uenosrafto.  Fractura,  ae,  deti  imentum,  i. 

MENYSPREABLE,  adj.  Digne  de  despreci. 
Despreciable,  menospreciable.  Contemnendus,  asper- 
nendus,  rejiciendus. 

MENYSPREADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  despre- 
cia  ò  no  fa  cas  de  alguna  cosa.  Menospreciador. 
Contemptor,  is. 

MENYSPREANT,  A.  adj.  MENYSPREADOR. 

MENYSPREAR.  V.  a.  No  estimar,  no  fér  cas. 
Menospreciar.  Consperno,  is.  ||  Despreciar.  Menos- 
preciar,  despreciar.  GontemnOj  sperno,  despicio,  is. 


156 


MER 


DICCIONARI 


MER 


MENYSPREAT,  DA.  p.  p.  Menospreciudo. 
Contemptus. 

MENYSPRESABLE.  adj.  ant.  menyspreable. 

MENY8PRE8ADOR ,  A.  m.  y  f.  ant.  menys- 
preador. 

MENYSPRESAR.  V  a.  ant.  menysprear. 

MENYSPRESAT,  DA.  p.  p.  ant.  menyspreat. 

MENYSPREU,  m.  Poch  apreci.  Menosprecio. 
Descipientia,  ae.  ||  despreci. 

MEONI,  A.  adj.  Pertanyent  àMeónia  província 
del  Assia  menor.  Meunio.  Moeonius. 

MER ,  A.  adj.  Pur,  sense  mescla.  Mero.  Meius. 

MER  y  mitj  imperi,  ff.  for.  Mero  y  mislo  imperio. 
Mepum  el  mixtura  imperium. 

MERAGDE.  f.  ant.  esmeralda. 

MERAMENT,  adv.  m.  Purament,  sense  mes- 
cla. Meramente.  Merè. 

MERCADAL,  m.  mercat,  rifa. 

MERCADEJAR.  V.  n.  Negociar,  traficar.  Mer- 
cadear,  comerciar.  Mercaturam  facere.  ||  concertar. 
II  regatejar. 

MERCADER,  A.  m.  y  f.  Marxant,  negociant, 
traficant,  m.  Baix  de  esta  denominació  s'  entenia 
ja  '1  duenyo  de  las  mercaderias,  ja  'I  cargador 
tant  si  eran  sevas  com  no,  ja  '1  flelador  total  ó  par- 
cial, ja  '1  fyctor  ó  sobre  càrrech,  ja  '1  comanador 
quant  seguia  '1  viatge.  Mercader,  mercanle.  Pro- 
pola. 

MERCADERIA,  f.  Tot  genero  que  's  compra  ó 
ven.  Mercaderia,  mer caduria,  mercancia.  Mercatura, 
8B.  II  ant.  coMERs.  II  ter.  L'  empleo  y  càrrech  de 
mercader.  Mercaderia.  Mercatura,  £e.  ||  met.  fam. 
La  substància  que  's  trau  de  las  necessàrias  pera 
adobar  los  camps.  Inmundicia.  Immunditia,  ae. 

MERCAL.  m.  moneda  de  velló  espanyola  del 
temps  de  sant  Fernando.  Mercal.  Mercal,  is. 

MERCANT  Y  MERCANTIL,  adj.  Lo  que  es 
de  ó  pertany  al  comers  y  tràfich.  Mercantil,  mer- 
canle. Mercalorius. 

MERCANTILMENT.  m.  adv.  Segons  1'  us, 
forma  ü  ordenansas  de  comers,  Mercanlilmente. 
Mercatoriè. 

MERCANTÍVOL.  adj.  ant.  mercantil. 

MERCANTiVOLMENT.  adv.  m.  MERCANTIL- 
MENT. 

MERCAT,  m.  Ptassa  ahont  se  ven.  Mercado. 
Fòrum,  i.  |  Fira,  concurs  de  mercaders.  Mercado. 
Mercatus,  us.  ||  preu. 

k  MILLOR  MERCAT,  fp.  Mòlt  barato.  Mas  barato. 
Yiliori  pretio. 

ANAR  À  BON  MERCAT,  fr.  Vcndrerse  barato.  Ven- 
derse  barato.  Minori  pretio  vendi. 

BON  MERCAT.  Barato.  Precio  cómodo.  Gommodum 
precium. 

FÉR   GRAN  MERCAT  DE  NÓHT.    fr.    Ajusiar  lo  flet  à 

baix  preu.  Hacer  gran  mercado  de  pte.  Ajustar  ó 
vender  el  fleleà  bajo  precio.  Naulium  lucraré. 

LO  QUE 'S  GUANYA  EN  MÒLTS  MERCATS,  SE  PERT  EN 

üNi  FIRA.  ref.  Denota  qué  s'  ha  de  tenir  mòlt  cuy- 


dado  ab  lo  que  costa  de  guanyar,  perquè  's  pót 
pérdrer  en  un  moment.  Una  hora  suele  quitar  lo 
que  en  mil  anos  se  gana.  Labitur  exiguo,  quod  par- 
tura  est  tempore  longo. 

QUI  VA  MÒLT  ALS  MERCATS,  SI  ES  PAGÈS  NO  TÉ  DU- 
CATS, ref.  Denota  que  '1  lu\o  tira  à  pérdrer  als 
pagesos.  Labrador  de  capa  negra  poco  medra.  Ab- 
seníe  domino  res  malè  geritur. 

SEMBLA  'l  MERCAT  DE  CALAF.  loC.  DeUOla  la  mòl- 
ta bulla  y  confusió  que  hi  ha  en  algun  Iloch.  Pare- 
ce  carniceria.  Tabernam  carnariara  refert. 

TANT  FEYAN  BON  MERCAT,  loc.  ant.  Tan  bucn  mer- 
cado hacian  ó  à  tan  bajo  ó  buen  precio  compraban, 
ó  d  tan  alto  vendian.  Sic  lucrabanlur. 

MERCÈ.  f.  Benefici,  favor,  gràcia.  Merced.  Mer- 
cès, edis.  II  Títol  de  cortesia.  Merced.  Mercès,  edis. 
II  Voluntat,  discreció,  àrbitre,  com:  està  à  mercè 
de  altre.  Merced.  Arbitrium,  ii.  U  Orde  religiós, 
real  y  militar,  instituhit  per  don  Jaume  '1  Conquis- 
tador; té  per  institut  la  redempció  de  cautius. 
Merced.  Mercedis  ordo.  |1  n.  p.  de  d.  Mercedes. 

FÉR  MERCÉ  ó  MERCÈS,  fr.  AFAVORIR.  ||  irón.  Trac- 
tar mal.  Hacer  uno  la  merced.  Alicui  oflicere. 

GRANS  MERCÈS,  cxp.  de  agrahimcnt.  Muchas  gra- 
cias,  muchas  mercedes.  Gralias  ago  et  habeo. 

PÉNDRER  À  MERCÉ.  loC.  ant.  PERDONAR,  INDULTAR. 

MERCENARI,  adj.  Religiós  de  la  Mercé.  Mer- 
cenària. Mercenarius  religiosus.  ||  m.  jornaler.  || 
S'  aplica  à  la  tropa  que  serveix  en  la  guerra  à  un 
príncep  estrany  per  un  cert  estipendi.  Mercenària. 
Mercenarius,  ii. 

MERCENEGAR.  V.  n.  ant.  Tenir  misericòr- 
dia. Tener  piedad.  Misereri. 

MERCENETA.  d.  de  MERCÉ. 

MERCENER,  A.  adj.  ant.  misericordiós.  ||  mes- 
quí, ESCAS. 

MERCER.  m.  Marxanló.  Mercero,  b'/honcro, 
mercachifle.  Minutae  mercis  propola.  |  v.  n.  ant. 
merèixer. 

MERCERIA  Y  MERCÈS,  f.  Quincalleria ;  co- 
mers de  cosas  de  poch  valor.  Merceria.  Mercimo- 
nium,  ii. 

MERCORELLA.  f.    MALCORATGES. 

MERCURI,  m.  Lo  planeta  mès  prop  del  sol. 
Mercurio.  Jlercurius,  ii.  ||  mit.  Fill  de  Júpiter  y  de 
Maya,  missatger  y  correu  dels  déus;  era  dèu  de  la 
eloqüència,  del  comers  y  dels  lladres.  Mercurio. 
Mercurius,  ii.  ||  argent  viu. 

MERCURIAL.  adj.  ant.  Pertanyent  à  Jlercuri. 
Mercurial.  Mercurialis.  |1  malcoratges. 

MERDA.  f.  L'  excrement  humà.  Nierda^  zulla. 
Merda,  ae.  ||  Brutícia,  porqueria.  Mierda.  Merda,  ae. 
II  L'  excrement  dels  animals.  Estiércol.  Stercus, 
oris. 

merda  de  diable.  Goma  pudenta.  Asaféíida.  Sil- 
phion,  is. 

merda  de  las  orellas.  Humor  espès  que  's  fa  en 
los  forats  de  ellas.  Cera  de  los  oidos.  Auriuin  ex- 
crementura. 


MER 


CATALÀ. 


MES 


157 


HWERM  TRETA  ALGÚ  I.A  MEaDA   DEI,  CLL.  fi',  fam. 

Reprèn  la  ingratilut  de  algú  que  V  han  cuyclaldvs- 
de  pelil.  naberlc  quitüdo  d  uno  los  mocos.  InfantiíB 
aliciijuscuram  suscepisse. 

I.A  MERDA  COM  MKS  SE  REMENA  MKS  PUT.  ref.  Deno- 
ta que  dels  mals  ó  desgracías  passadas  val  mès  no 
pai•Iarne,  perquè  sempre 's  renova  '1  dolor  ó  sen- 
timent. Vale  mus  no  meneallo ;  resfriadas  duclen  mas 
las  llagas.  Acrius  id  pungil  vuinus  quodcumque 
refrixit, 

QUI  NO    MENJA    MERDA    NO  EST.V  GRAS.  rof.   Dcnota 

que  pera  nudrirse  bè  no  s'  ha  de  sér  delicat  ni  es- 
crupulós en  lo  menjar.  Mierda  y  horrura  todo  es 
gordura;  mierda  que  no  aliogu  lodo  engorda.  Pro- 
linús  injecto  pinguescunt  siercorc  culta. 

MERDEGADA.  f.  TARTRA    DE  BÓTA.  ||  y 

MERDERADA.  f.  oagarada. 

MERDÓS,  A.  adj.  Brut  de  merda.  Merdoso. 
Sordihus  inquinatus. 

MEREIXEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  mereix.  Mere- 
cedor,  mereciente,  Dignus. 

MEREIXEMENT.  m.  MiílRIT. 

MEREIXENT,  p.  a.  MEREIXEDOR. 

MERÈIXER.  V.  a.  Ferse,  sér  digne.  Merccer. 
Mereo,  es.  |1  Lograr.  Merecer.  Oblineo,  es.  ||  Valer. 
Merecer.  Mereo,  valeo,  es.  ||  Fór  mèrits,  bonàs 
obras.  Merecer.  Benemereor,  eris.  ||  m.  mèrit. 

MERENGA,  f.  Dols  de  claras  de  ou  mesclat  ab 
sucre.  Mncngue.  Dulciarium,  ii. 

MEREIVGE.  m.  Aucell.  marenge. 

MERER.  V.  a.  ant.  merèixer. 

MERESCUT,  DA.  p.  p.  Merecido.  Mer  i  tus.  [] 
m.  La  pena  ó  castich  que  's  creu  corresponent  à 
algú.  Merecido.  Pcena  debila  vel  merila. 

MERÍ,  IVA.  adj.  S'  aplica  al  bestiar  qUe  passa 
de  una  part  à  altra  mudant  de  pasturas,  y  passant 
r  ivern  en  Extremadura  y  1'  esliu  en  la  monianya. 
La  llana  del  ma'eix  bestiar  se  diu  merina.  Merino. 
Mcrinum  pecus.  ||  Lo  qui  cuyda  de  dit  bestiar.  Me- 
rino. Gregum  praífectus.  ||  Jutge  que  posava  '1  rey 
en  algun  territori  ab  ampla  jurisdicció.  Merino. 
Exiguye  regionis  prajfectus. 

MERIDIÀ,  m.  Círcul  màxim  de  la  esfera  ce- 
leste, que  passa  pels  pols  del  mon  y  pel  zenit  y 
nadir  de  algun  punt  de  la  ferra  aí)  que  's  refereix. 
Meridiano.  Meridianus,  i.  |  adj.  Pertanyent  al  mitj 
dia.  Meridiano.  .Meridianus. 

primer  meridià.  'L  que  arbitràriament  se  pren 
com  à  principi  pera  contar  los  graus  de  longitut 
geogràfica  en  que  està  qualsevol  lloch  de  la  terra. 
Meridiano  primero.  Primus  meridianus. 

MERIDIANA.  f.  Linea  recla  tirada  de  nort  à 
sur  en  lo  pla  del  meridià.  Meridiana  linea.  Meri- 
diana  linea. 

MERIDIONAL,  adj.  Pertanyent  al  mitj  dia. 
Meridional,  meridiano.  Meridianus,  australis. 

MERINDAT.  f.  Territori  en  que  té  jurisdicció 
algun  julge.  Merindad.  Merini  praïfectura,  ditio. 

MÈRIT.   m.  Acció  digna  de  premi  ó  càstich. 

TOMO  II. 


Mérilo,  merecimienlo.  Merilum,  promeritum,  i.  || 
Excel•lència,  bondat  de  una  obra.  Mérilo.  Meri- 
tum.  i. 

mèrit  de  condigne.  teol.  Lo  mereixement  de  las 
bonàs  obras  sobrenaturals  cxerciladas  per  (|tii  es'à 
en  gràcia  de  Déu.  Mérilo  de  condigno.  3Ieritum  de 
condigno. 

mèrit  de  cóngruo.  teol.  Mereixement  de  ditas 
obras  exerciladas  per  qui  està  en  pecat  mortal,  ab 
que  logra  'Is  auxilis  de  Déu  pera  eixir  de  tant  mal 
estat.  Mérilo  de  cóngruo.  Meritum  de  congruo. 

mèrits  del  procés.  Lo  conjunt  de  probas  y  ra- 
hons  que  de  ell  resultan  y  serveixen  al  jutge  pera 
donar  sa  sentencia.  Mérilos  del  proceso.  Processus 
acta  et  probationes. 

AB  MÈRIT.  m.  adv.  De  una  manera  digne,  y  per 
haver  merescut.  Meritoriamente.  3Ieritoriè. 

EN  MÈRITS,  m.  adv.  En  rahó.  En  razon,  en  vista, 
en  mérilos.  His  datis. 

SENSE  MÈRIT.  m.  adv.  Sense  rahó,  sense  sér  me- 
rescut. Inmérilameníe.  Immeritò. 

MERITAMENT.  adv.  m.  Ab  rahó  y  justícia. 
Merilameníe,  merecidamente.  Meritò,  jure. 

MERITAR.  V.  a.  ant.  merèixer. 

MERITÍSSIM,  A.  adj.  Meritisimo.  Meritis- 
simus. 

MERITORI,  A.  adj.  Digne  de  premi  6  càstich. 
Merilorio.  Meritorius.  ||  Qui  està  traballant  en  una 
oQcina  sense  sou  y  fent  mèrits  pera  lograr  una 
plassa  efectiva.  Entrelenido,  merilorio.  Muneris  spe 
deserviens. 

MERITORI AMENT.  adv.  m.  De  un  modo  me- 
ri'ori.  Mcritoriamenle.  Meritò. 

MERLA.  f.  Aucell  de  cinch  à  sis  polzadas  de 
llarch;  lo  mascle  es  negre  ab  lo  bech  groch,  la  fe- 
mella depardo  obscur,  ab  lo  pitbermellench,  cla- 
pada de  negre,  '1  bech  pardo  obscur,  s'  amansa 
fàcilment,  y  aprèn  qualsevol  cant.  Mirlo,  merla. 
Merula,  a;.  \\  Peix.  Mirlo,  zorzal  marino.  Merulus, 
merlus,  i. 

MERLOT.  m.  Lo  mascle  de  la  merla.  Mirlo. 
Merula  mas. 

MERLUSSA.  f.  Peix.  llus. 

MERMA.  f.  Minva,  méngua.  Merma.  Intertri- 
tura,  .'E,  inlertrimentum,  i. 

MERMAR.  v.  n.  Minvar.  Mermar.  Decies- 
co,  is. 

MERMAT,  DA.  p.  p.  Mermado.  Diminulus. 

MERONER,  A.  adj.  benèfic». 

MES.  m.  Cada  una  de  las  dotze  parts  del  any. 
Mes.  Mensis,  is.  Cada  un  consta  dels  dias  que  ex- 
pressa aquesta  quarlela: 

Dias  trenta  hi  ha  en  setembre, 
En  abril,  novembre  y  juny, 
Vint  y  vuyt  en  lo  febrer 
Y  en  los  demés  trenta  y  un. 
II  Número  de  dias  consecutius  que  corren  desde 
un  dia  senyalat  en  un  mes,  fins  à  altre  de  igual 
feixa  en  lo  següent.  Mes.  Mensis,  is.  [1  regla.  6.  [| 

20 


158 


MES 


DICCIONARI 


MES 


MESADA.  1.  II  p.  p.  de  métrer.  Melido.  Intromissus. 
II  ant.  Lo  mateix  que  mias;  com:  mes  penas.  Mis. 
Meae.  |]  ant.  Contracció  de  me  es. 

MES  ANOMALÍsTicH,  Lo  tcmps  quc  tarda  la  lluna 
desdesòn  apogeo  fins  que  torna  à  serhi.  Mes  ano- 
malislico.  Mensis  anomalisticus. 

MES  CORRENT.  Lo  prcsent.  Mes  corriente.  Mensis 
vertens. 

MES  DE  REY.  Cada  un  dels  mesos  en  los  quals  to- 
ca al  rey  la  presentació  dels  beneficis  y  prebendas 
eclesiàsticas  que  abans  tocava  à  la  dataria  roma- 
na. Mes  del  rey,  mes  aposlólico.  Mensis  apostolicus. 

MES  ENTRANT.  Lo  mes  que  seguirà  al  corrent. 
Mes  que  viene.  Mensis  sequens. 

AIXÓ  SERA  PEL  SEGAR  DEL  MES  DE  MAIG.  fr.  LA 
SETMANA  DELS  TRES  DIJOUS. 

SI  PLOU  MÒLT  EN  MES  DE  AGOST,   NO  GASTES  DINERS 

EN  MOST.  ref.  Denota  que  si  plou  mòlt  en  dit  mes 
se  sól  malmétrer  lo  vi.  Cuando  lloviere  en  agosto, no 
eches  tu  dinero  en  mosto.  Cum  pluet  augusto,  num- 
mos  ne  impendilo  musto. 

MÈS.  conj.  adv.  Ab  que  s'  oposa  1'  extrem  de 
la  oració  al  altre  moderantli  '1  sentit  ó  deslruhintlo. 
Mas,  però,  Sed,  verum.  ||  conj.  comp.  que  denota  V 
excés.  Mas.  Magis,  plus.  ||  adv.  pera  explicar  quan- 
titat determinada  que  s'  anyadeix.  Mas.  Plus,  am- 
pliíis.  II  ADEMÉs.  II  Pitjor,  com:  lo  que  més  es  que 
no's  pót  justificar.  Mas,  peor.  Pejus.  1|  Abans,  com: 
Míis  es  agrabiraent  que  paga.  Mas,  anies.  Potius 
quam.  |1  També  equival  à  y,  com:  més  perquè  he  de 
pagar  lo  que  no  dech.  Mas.  Autem,  enim.  ||  Pre- 
guntant óadmirantse  equival  à  per  ventura,  v.  g. 
MÈS  si  hauran  vingut.  Mas.  Numquid,  ecquid.  || 
ÍTEM.  11  Ab  la  partícula  que,  s'  usa  com  interjec- 
ció pera  denotar  la  indiferència  ab  que's  mira  que 
succehesca  ò  no  alguna  cosa:  així  dihem :  F.  ha 
marxat,  mès  que  no  torne.  Mas  que.  Yel  etiam.  || 
Ab  lo  verb  havér  é  interogant,  s'  usa  per  afirmar 
lo  modo  ab  que's  discorre  en  alguna  dificultat  pro- 
posada; V.  g.  hi  ha  MÈS  que  pagarli?  #as.  Quid 
nisi  restat. 

MÈS  A   MÈS  Ó  DE   MÈS  A  MÈS,  m.  adv.    MAJORMENT, 

PRINCIPALMENT.  1|  m.  adv.  fam.  que  s'  usa  pera  sig- 
nificar r  aument  de  alguna  cosa,  com:  es  pobre  y 
MÈS  1  MÈS  baldat.  De  mas  d  mas.  Proetereà,  insuper. 

MÈS  QUE  MÈS.  m.  adv.  Mas  aun,  mas  que  mas. 
Plus  plusque. 

MÈS  Y  MÈS.  adv.  ab  que's  denota  un  aument  pro- 
gressiu y  continuat.  Mas  y  mas.  Plus  et  ampliús. 

À  LO  MÈS,  1  LO  MÈS  MÈS.  m.  adv.  A  totallargar.  i  lo 
mas;  d  lo  mas  mas,  à  lodo tirar.  Ad,  ut  súmmum. 

A  MÈS.  m.  adv.  que  s'  expressa  lo  que  s'  afegeix 
à  alguna  cosa.  A  mas.  à  demas.  Insuper. 

k  MÈS  TARDAR,  loc.  A  mas  tardar.  Quse  longior. 

COM  MÈS  HI  SÓN  MÈS  MAL  VA.  loc.  Deuola  que'u  las 
cosas  de  ingeni  y  de  gust  no  convé  que  entrevin- 
gan  mòlts.  Muchasmaeslras  cohondan  la  novia:  mu- 
ch's  componedores  descomponen  la  novia.  SíEpe  no- 
vam  ornatrix  deformat  plurima  nuptam. 


NI  MÈS  NI  MÉNOS.  m.  adv.  Exacta,  cabalment.  Ni 
mas  nimenos.  Ne  quid  plus,  minusve.  |  Entera- 
ment semblant.  Pintiparado.  Ipsissimus. 

POCH  MÈS  ó  MÉNOS.  m.  adv.  A  poca  diferència. 
Poco  mas  ó  menos.  Plus  minusve. 

SENSE  MÈS  NI  MÈS.  m.  adv.  Sense  motiu.  Sin  mas 
ni  mas  ;  sin  mas  acd  ni  mas  alld.  Temeré,  incon- 
sullò, 

MESA.  f.  Taula  que  serveix  pera  jugar  al  villar. 
Mesa,  mesa  de  trucos.  Trudiculorum  tabula.  1|  Joch 
de  mesa.  Billar,  juego  de  trucos.  Trudicularius  lu- 
dus.  II  Taula  ó  pueslo  sobre  que's  diu  missa.  Mesa 
de  altar.  Mensa,  ae.  1|  Cada  partida  en  lo  joch  de 
villar,  y  '1  tanto  que's  paga  per  cada  una.  Mesa. 
Mensa,  ae. 

MESA  DE  GUARNICIÓ,  nàul.  Rcunió  de  alguns 
taulons  per  sas  voras  asseguradas  ab  pesos  en 
los  costats,  desde  devant  de  cada  arbre  envers 
popa,  pera  subjectar  en  ella  y  fér  obrir  major  àn- 
gul  à  la  obecandura  corresponent.  Mesa  de  guarní- 
cion. 

MESADA.  f.  Lo  salari  de  un  mes.  Mesada,mes. 
Menstrua  mercès.  ||  mes.  2.  ||  ant.  regla.  6. 

MESADER.  m.  Fadrí  de  traball  que  s'  ajusta 
per  mesos  menjant  en  casa  del  amo.  Mesero.  Mens- 
truus  operarius. 

MESCLA,  f.  Barreja,  incorporació  de  una  cosa 
ab  altra.  Mezcla,  mezcladura,  mezclamiento,  mislu- 
ra,  miscelànea.  Coordinalio,  admixtio,  nis.  ||  La 
contextura  de  diferents  colors  en  los  vestits.  Mezcla. 
Yersicolor  textura.  |1  ant.  pelea. 

MESCLABLE.  adj.  Lo  que's  pót  mezclar.  Mis- 
cihle.  Qiiod  misceri  potest. 

MESCLADAMENT.  adv.  m.  Tot  barrejat.  Mez- 
cladamente.  Permixtè.  ||  confusament,  indistincta- 

MENT. 

MEZCLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  mescla.  Mezcla- 
dor.  Miscens,  permixtor,  is. 

MESCLADURA.  f.  y 

MESGLAMENT.  m.  MESCLA. 

MESCLAR.  V.  a.  Barrejar.  Mezclar,  misturar. 
Misceo,  permisceo,  es.  ||  Barrejar,  juntar,  incorpo- 
rar una  cosa  ab  altra  confonentlas.  Misturar.  Mis- 
ceo, es,  II  Barrejar  una  cosa  entre  mitj  de  altras, 
Entretejer.  Intersero,  is.  Ij  Barrejar  una  ó  més  co- 
sas ab  algun  líquit  fins  à  formar  una  pasta  mès  ó 
ménos  dura.  Confingir.  Confingo,  is.  1|  v,  r,  Barre- 
jarse.  Envolverse,  mezclar  se.  Permisceri.  1|  Ficarse, 
entremezclarse  en  algun  negoci.  Mezclarse,  meler- 
se,  entrar.  Se  inmiscere. 

MESCLAT,  DA.  p.  p.  Mezclado.  Permixtus.  || 
Barrejat.  Barajado.  Confusus.  |  saquejat. 

MESCLETA.  f.  Roba  de  mescla,  Mezclilla.  Yer- 
sicolor textura. 

MESDIENT.  m.  Qui  dóna  major  preu  en  las 
vendas,  arrendaments,  elc.  Mayor  postor.  Pretii 
auctor  in  licilatione. 

MESENTERI.  m.  anat.  messenteri. 

MESENTÉRICA.  adj.  ant  messentériga. 


¥ 


MES 


CATALÀ. 


MES 


159 


MESER.  V.  a.  ant.  posar. 
MESESTRIA.  f.  ant.  mestria. 

MESES.  f.  pi.  SEMBRATS. 

MESEY.  pron.  ant.  mathx. 

MESOBRAQUI.  adj.  poét.  CaliOcació  de  un 
peu  composi  de  cinch  sílabas,  quatre  llargasyuna 
breu  col-locada  en  mitj  de  aquellas.  Mesobraquio. 
Mesobraquiurn,  ii, 

MESONJA.  f.  ant.  mentida. 

MESQUÍ,  ni.  Pobre,  necessitat.  Mezqmno.  Mí- 
ser, raendicus,  i.  ||  Escàs,  coquí.  Avaro,  mezquino, 
escaso,  menguado,  parco,  escatimoso,  escasero,  ma- 
nicorto,  delenido,  guardoso,  prieto,  piojoso,  eslrerd- 
do,  apretado.  Sordidus.  \\  apocat. 

MESQUINAMENT.adv.  m.  Escassament.  Mez- 
quinamente.  Sordidè,  praeparcè. 

MESQUINERIA  Y  MESQUINDAT.  f.  y 

MESQUINESA,  f.  ant.  Misèria,  escassesa.  Mez- 
quindad,  misèria,  cicaleria,  piojeria.  Mendicitas, 
egestas  ,  atis.  ||  Avarícia  ,  cicateria  ,  coquineria. 
Mezquindad.  Sòrdida  parcimonia. 

MESQUINEJAR.  V.  a.  Porlarse  ab  raesquine- 
ria.  Cicatear,  miserear.  Sordidè  se  gerere. 

MESQUITA,  f.  Temple  dels  mahometans.  Mez- 
quita.  Mahometanorum  fanum,  delubrum. 

MESSA.  f.  ant.  GARBERA. 

MESSALINA.  f.  Dona  de  costums  dissolutas. 
Mesalina.  Mesalina,  íb. 

ME88ENTERI.  m.  anat.  Tel  ple  de  greix  y  en- 
treleixil  de  nirvis,  venas,  artérias  y  glàndulas,  al 
qual  estan  units  los  budells.  Enlresijo,  mesenlerio. 
Mesenterium,  ii. 

MESSENTÉRICA.  adj.  anat.  S'  aplica  à  cada 
una  de  las  venas  que  baixan  del  fetje  al  messenteri 
per  medi  de  la  vena  porta.  Meseraica,  miseraica. 
Weseraicic  vena;. 

MESSER.  v.  a.  ant.  posar. 

MESSES.  f.  pi.  SEMBRATS. 

A  MESSES.  m.  adv.  ant.  A  la  cullita.  Por  la  miés, 
ú  la  cosecha.  Ad  messem. 

ME8SIAS.  m.  Enviat,  s'  aplica  à  Jesucrist. 
Mesias.  Missus,  legalus,  i. 

MESSIÓ.  f.  ant.  Gasto.  Costa,  coste,  costo,  mi- 
sion,  gasto.  Expensa,  se.  ||  ant.  aposta,  juguesca. 

A  MESSIÓ  SUA.  m.  adv.  ant.  A  costa  seva.  A  sus  ex- 
pensas,  por  su  cuenla.  Sumptibus,  expensis. 

desfer  las  messions.  fr.  ant.  Pagar  los  gastos. 
Pagar  los  gastos.  Expensis  solvere. 

posar  messions.  fr.  ant.  apostar. 

donar  diners  a  MESSIÓ.  fr.  ant.  Donar  diners 
pera  '1  gastos.  Dar  para  el  gasto.  Impendere. 

MESSIONEJAR.  v.  a.  gastar. 

MESTA.  f.  Conjunt  de  pastors  ó  amos  de  bestiar 
que  cuydan  de  comprar,  véndrer,  y  del  gobern 
econóraich  de  ells.  Mesta.  Pecuària,  íe. 

LO  QUE  PERTANY  A  LA  MESTA.  Mesteüo.  Pecuarius. 

MESTALL.  m.  Mescla  de  blat.  Mezcladizo.  Fru- 
mentum  mixlum  variis  granis. 

MÜSTER.  m.  y 


MESTIER.  m.  ant.  menester. 

VÉU  mester  ó  mestier.  fr.  fér  menester. 

MESTRA,  f.  La  dona  que  ensenya.  Maestra,  pre- 
ceptora. Magistra,  a!.  1|  Muller  del  mestre.  Maeslra. 
Magislri  uxor.  ||  La  religiosa  que  cuyda  de  las  no- 
vícias.  Maestra.  Magistra,  x. 

MESTRAL,  adj.  S'  aplica  al  vent  que  bufa  en- 
tre ponent  y  tremuntana.  Maestrat,  nordovesle,  no- 
roesle  ó  nor-oveste.  Caurus,  corus. 

MESTRANSA.  f.  Orde  de  cabal lers,  1'  institut 
dels  quals  es  exercitarse  en  lo  maneig  de  caballs. 
il/oesír«n2:a.Quidamequestrisordo.  ||  Obradorahont 
se  traballan  los  materials  pera  las  naus.  Maes- 
Iranza.  Navalium  armamentorum  oíficina. 

MESTRANSA  DE  ARTILLERIA.  Lo  conjuut  de  treballa- 
dors que  fabrican  y  componen  los  arreus  y  màqui- 
nas  de  artilleria.  Maestranza  de  artilleria.  Milita- 
rium  machinarum  opificum  socielas.  |1  L'  obrador 
ahont  se  traballan  las  màquinas  de  artilleria.  Maes- 
tranza de  artilleria.  Militariíim  inachinarium"  offi- 
cina. 

MESTRANT.  m,  Indivíduo  de  la  mestransa. 
Maeslrante.  Ordinisequeslris  sodalis. 

MESTRASGO.  m.  La  dignitat  de  mestre  de 
qualsevol  orde  militar.  Maestrazgo.  Equestris  or- 
dinis  praefectura.  ||  Lo  territori  de  la  jurisdicció 
del  mestre.  Maestrazgo.  Equestris  ordinis  praefecli 
ditio. 

MESTRAT.  m.  ant.  mestria. 

MESTRATGE,  m.  Empleo  dels  traballs  del 
mestre  en  algun  art  ú  oQci.  Maestria  ,  magisterio. 
Perifia,  ae,  magislerium,  i, 

MESTRE,  A.  adj.  Obra  que  pót  servir  de 
exemple  ó  modelo.  Maeslro.  Magisler,  tri.  ||  m. 
Pràctich,  intel•ligent  eu  alguna  matèria  Maestro. 
Experlus.  ||  Qui  està  aprobat  en  algun  ofici  mecà- 
nich.  Maestro.  Opifex,  icis.  1|  Qui  lè  '[  grau  major 
en  filosofia.  Maestro,  maeslro  en  arles.  Artium  ma- 
gister.  [|  Subjecte  à  qui's  confereix  un  magisteri. 
Maeslro.  Magister  ,  tri.  I  Lo  superior  en  las  ordes 
militars.  Maeslre.  Magister,  tri.  ||  Qui  educa  'Is 
minyons  de  una  casa  particular.  Preceptor, maestro 
ayo,  pedagoga.  Pedagogus  ,  i.  ||  Entre  religiosos 
títol  de  gran  condecoració  que's  dóna  à  algun  de 
sos  indivíduos.  Maestro.  Magister,  tri.  ||  Lo  qui  va 
per  las  casas  à  donar  Uissons.  Leccionista,  pedante. 
Magister  qui  privatim  docet.  ||  adj.  mestral. 

MESTRE  aliborum  ó  fanguet.  Inquict ,  enlrama- 
liat.  Zarandillo.  Ardelio,  nis. 

mestre  de  aixa.  Qui  traballa  en  las  fàbricas  de 
naus.  Carpintero  de  ribera.  Faber  naval  is. 

mestre  de  aygua.  Qui  entra  en  obras  de  aygua. 
Aguanon,  maeslro  de  aguas  Ilydraulicus. 

mestre  de  capella.  Director  deorquesta.  Maestro 
de  capilla.  Chorolates,  is. 

MESTRE  DE  CASAS.  Lo  qui  tiaballa  en  la  construc- 
ció de  edificis  fent  paret  y  lo  demés  semblant.  Al- 
banil,  maestro  de  obras.  Caementarius,  ii. 

MESTRE  DE  CEREMÓNÍAS.  Qui  adverteix  las  cere- 


160 


MES 


DICCIONARI 


MES 


mónias  que's  deuhen  usar  segons  regla  dels  cere- 
monials  yusos  aulorisats.  Maeslro  de  ceremonias. 
Rituum  raagister.  ||  met.  ceremonier. 

MESTRE  DE  COTXES.  Quí'ls  fabrica.  Maeslro  de  co- 
ches.  Bigarius,  carpenlarius,  ii. 

MESTRE  DE  DANSAS.  BASTONER.  ||  QuÍ    té    pcr    ofici 

ensenyar  de  ballar.  Maeslro  de  baile.  Saltalor,  is. 

MESTRE  DE  ESGRIMA.  Qul  ensenya  de  esgrimar. 
Maeslro  de  esgrima  ó  de  armas.  Lanisía,  ai, 

MESTRE  DE  ESPERIT.  DJrector  de  la  conciéncia  de 
alguna  persona.  Direclor,  maeslro  espirilual.  Spi- 
ritualis  director. 

MESTRE  DE  FORESTA.  Oficial  real  destinat  pera  las 
guardas  y  prohibicions  dels  boschs  y  cassa.fores- 
tal.  Foreslalis. 

MESTRE  DE  GUAYTA.  CAP  DE  GÜAYTES. 

MESTRE  DEL  SACRO  PALÀcio.  Empleat  del  palàcio 
del  papa  encarregat  de  examinar  los  llibres  que  s' 
han  de  publicar.  Maeslro  del  sacra  palacio.  Sacri 
palatii  magister. 

MESTRE  DE  LLATINITAT.  Lo  quc  cnsenya  gramàtica 
llatina.  Maeslro  de  lalinidad.  Latina;  linguaï  pra;- 
cep'.or. 

MESTRE  DE  MINYONS  Ó  DE  PRIMERAS  LLETRAS.  LO  qui 

ensenya  de  llegir,  escríurer  y  contar.  Maeslro  de 
escuela ,  de  primeras  lelras  ,  de  ninos.  Ludimagis- 
ter,  tri. 

MESTRE  DE  NOVICIS.  Director  dels  novicis  en  las 
religions. iífoesíro  de  novicios.  Noviciorum  magister. 

MESTRE  DE  OBRAS.  En  los  ediücis  lo  que  es  intel- 
ligenl  que  cuyda  del  traball ,  materials  y  bondat 
de  la  obra.  Sobrestanle,  aparejador,  obrajero.  Ope- 
ri praefeclus. 

MESTRE  DE  PORTS.  L'  oficial  del  patrimoni  real 
que  cuidava  de  la  guarda  y  defensa ,  y  dels  passos 
y  eixidas  dels  ports. 

MESTRE  DE  POSTAS.  Lo  qui  té  à  sòu  càrrech  ó  en 
sa  casa  'Is  caballs  per  las  postas.  Maeslro  de  pos- 
tas.  Yeredorum  praifeclus. 

MESTRE  DE  REGLAS  Y  PRECEPTES.  La  pei'sona  que 
dóna  reglas  y  preceptes.  Preceplisla.  Praiceptor,  is. 

MESTRE  DE  SALA.  Dispenser  ,  criat  major  que  en 
la  taula  dels  senyors  tastava  y  repartia  '1  menjar. 
Maeslresala.  Mensarius,  ii. 

MESTRE  DE  SILENCI.  'L  ministre  destinat  pera 
cuydar  del  silenci  ó  quietut  de  la  casa  ó  temple. 
Silenciero,  silenciario,  celador.  Silentiarius,  ii. 

MESTRE  DE  TRASSAR  EDIFICIS,  ant.  ARQUITECTE. 

MESTRE  JUSTICIER.  SupcrioF  de  justícia.  Maeslro 
jusliciero,  juez  supremo.  Superior  judex. 

MESTRE  poRTOLA.  Lo  qui  cuidava  del  port  ó  de  la 
marina.  Comandanle  de  marina.  Prefectus  mari- 
timus. 

MESTRE  RACIONAL.  Lo  ministre  real  que  en  Aragó 
y  Catalunya  tenia  à  són  càrrech  lo  compte  y  rahó 
de  la  hisenda.  Coniador  mayor,  racional.  Rationa- 
lis,  supremus  quajstor. 

NINGÚ  NAIX  MESTRE  DEL  VENTRE  DE  SA  MARE.  ref. 
LA  PRACTICA  TRAU  MESTRE. 


PASSARSE  MESTRE,  fr.  Sufrir  '1  examen  y  obtenir 
la  aprobació  en  algun  ofici.  Recibirse  maeslro.  In 
aliqua  arte  approbatione  donari.  ||  fam.  met.  Atre- 
virse  à  fér  alguna  cosa  sens  aulorisació ,  encara 
que  presumintla.  Adelaniarse.  Per  seagere. 

QUI  AB  BON  MESTRE   ESTA  ,  APÉNDRER    DÉü.    DcnOla 

10  que  influheix  en  los  inferiors  V  exemple  dels 
majors.  Al  cabo  de  un  ano,  liene  el  mozolas  manas 
desuamo.  Post  annum  famulus  mores  perdiscet 
heriles. 

SENSE  MESTRE,  fr.  ab  que's  denota  que  algú  es 
mòlt  hàbil  y  destre  en  al^juna  cosa.  Ser  dieslro. 
Peritissimum  esse. 

MESTRESCOLA.  m.  Dignilat  en  algunas  Igle- 
sias catedrals  que  tenia  à  sòn  càrrech  la  ensen- 
5  ansa  de  las  cióncias  ecclesiàslicas.  Maeslrescuela, 
maeslreescuela.  Scholae  praïfeclus.  ||  En  algunas 
universila'.s  es  lo  canceller.  Cancelario,  maeslres- 
cuela. Cancellarius,  ii. 

MESTRESCOLIA.  f.  La  dignitat  de  meslresco- 
la.  MaeslrescoUa.  GymnasiarchjB  munus. 

MESTRESSA,  f.  Dona  que  es  cap  ó  duenya  de 
una  casa.  Ama,  duena.  Ilera,  x.  \\  La  dona  de  qual- 
sevol mestre  de  un  ofici.  Maeslra.  Opificis  uxor.  || 

MAJORDONA. 

MESTRESSA  DE  CLAUS.  La  Criada  encarregada  de 
las  claus  y  economia  de  la  casa.  Ama  de  llaves.  Rei 
domesliciB  curalrix. 

MESTRIA,  f.  Dignilat  ó  grau  de  mestre  entre 
religiosos.  Maeslria.  Magislerium ,  ii.  ||  Grau  de 
mestre  en  los  oficis.  Maeslria.  Magistri  titulus.  |) 
La  obra  que  fan  en  qualilat  de  examen  los  que's 
passan  mestres  en  algun  ofici.  Obra  maeslra.  Ma- 
gistrale  opus.  1|  met.  ,Qualsevol  cosa  feta  ab  mòlt 
cuydado  y  artifici.  Obra  maeslra.  Opus  eximium. 

11  L'  encàrrech  de  educar  é  instruhir  als  minyons. 
Pedagogia.  Pedagogi  munus.  ||  L'  art  y  destresa 
en  ensenyar  ó  executar  alguna  cosa.  Maeslria.  Pe- 
rilla, ae. 

MESTURAR.  v.  a.  ant.  mesclar. 

MESURA,  f.  Cantitat  discreta ,  separada  ó  lí- 
quida. Instrument  pera  mesurar.  Mesura ,  medida. 
Mensura,  ai.  |  moderació.  |j  Plan ,  càlcul.  Medida. 
Dispcsitio,  nis.  l|  Regla,  proporció,  correspondèn- 
cia de  una  cosa  ab  altra.  Medida.  Modus  ,  i.  ||  L' 
acte  y  efecte  de  mesurar.  Medida ,  medicion.  Men- 
sio,  nis. 

MESURA  de  oli.  La  casa  ahont  se  ven.  Aceileria. 
Olearia  taberna. 

A  MESURA,  m.  adv.  Ab  conformitat.  A  proporcion, 
d  medida ,  al  paso  que.  Ut. 

ENTRE  POCH  Y  MASSA  LA  MESURA  PASSA.  ref.    ACOU- 

sella  que's  déu  evitar  los  estrems.  Tanlo  es  lo  de- 
més como  lo  de  ménos  ;  lanto  se  peca  por  caria  de 
mas  como  por  corla  de  ménos  ;  ni  lan  calvo  que  se  le 
vean  lossesos.Ke  quid  nimis;  inter  extrema  me- 
dium. 

TANT  S'  UMPLE  LA  MESURA  QUE  PER  ELLA    MATEIXA 

s  RAU.  fr.  met.  Denota  que  tant  s'  incomoda  à  al. 


WL 


MET 


que  arriba  àpérdrer  la  paciència.  Apretar  has- 
ta  que  salle  la  cuerda.  Nimiúm  obslringere,  pre- 
meré. 

MESURABLE,  adj.  Lo  que  pól  mesurarse. 
Censurable.  Mensurabilis. 

MESURADAMENT.  adv.  m.  Poch  à  poch, 
ab  lino.  Mcsurudamente.  Modeslè. 

MESURADOR,  A.  ni.  y  f.  Qui  mesura.  Medi- 
dor,  mensurudor.  Mensor,  is. 

MESURAMENT.  m.  MESURA.  3. 

MESURAR.  V.  a.  Examinar  la  magnitut  ó  ex- 
tensió de  alguna  cosa.  Medir  ,  mensurar.  Mensu- 
ro,  as. 

MESURAT,  DA.  p.  p.  Medido.  Mensus  ,  men- 
suralus.  [1  adj.  pausat,  modest,  circunspecte. 

MESURO,  m.  PicoTÍ. 

METAFÍSICA,  f.  Part  de  la  filosofia  qne  tracta 
dels  primers  principis  de  nostres  coneixements,  de 
las  ideas  universals  y  dels  sers  espirituals.  Meta- 
física. Melaphysica,  ae.  |1  Lo  modo  de  discórrer  ab 
mòlta  sutilesa.  Melafisica.  Subtililas,  atis. 

METAFÍSICH  ,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
metafísica.  Meiafisico.  M«!aphysicus.  ||  Mòlt  difi- 
cultós, quasi  increíb!e  é  impracticable.  Meiafisico. 
Metaphysicus.  1|  m.  Qui  sab  de  metafísica  y  discor- 
re ab  mòlta  sutilesa.  Meiafisico.  Metaphysicus,  i. 

METÀFORA,  f.  ret.  Tropo  en  que  à  una  cosa  se 
li  dóna  '1  significat  de  altra  per  alguna  serablansa 
que  hi  ha  entre  las  dos.  Mrlàfora.  Metaphora,  ae. 

METAFÒRICAMENT,  adv.  m.  Per  ó  ab  me- 
tàfora. Translativamenle ,  metafóricamenle.  Melap- 
horicè. 

METAFÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  me- 
tàfora. Melafórico.  Metaphoricus. 

METAFORISAR.  V.  a.  Usar  metàforas.  Mela- 
forizar.  Melaphoras  adhibere. 

METAGOGE.  f.  Figura  retòrica  per  la  que  s' 
acomoda n  à  las  cosas  inaniraadas  las  propietats  de 
Ilas  animadas.  Metagoge.  Metagoge,  es. 
'  METALÉPSIS.  f.  Figura  retòrica  per  la  que 
's  posa  r  antecedent  pel  consegüent  y  al  re- 
vés :  alguns  la  reduheixen  à  la  metonímia.  Meta- 
lépsis.  Metalepsis,  is. 

METALL,  m.  ^om  genérich  de  diferents  mi- 
nerals que  són  durs,  compactes,  brillants  y  mòlt 
pesats,  com  ferro,  plata,  or.  Metal.  Metallum,  i.  H 

LLAUTÓ. 

METALL  DE  VEU.  Lo  sonído  de  ella.  Metal,  timbre 
de  la  voz.  Yocis  tonus,  sonus. 
BATREa  METALLS,  fr.  Traballar  or,  plata,  ó  altie 

IÉuelall  reduhintlo  à  fullas  ó  planvas.  Batir  hoja. 
TBracteo,  as. 

REFINAR  LOS  METALLS,  fr.  Purificarlos  en  lo  gre- 
sol.  A^nar  los  metales.  Metalla  ad  purum  exco- 
quere. 

METÀL-LICH.  CA.  adj.  Lo  que  es  de  metall 
6  li  pertany.  Metàlico.  Metallicus.  j)  Lo  diner  en  mo- 
neda sonant,  à  diferència  del  paper  moneda.  Me- 
tàlico. Numerata  pecunia. 


CATALÀ.  MET  161 

METALOGRAFIA.  f.  Ciència  que  té  per  ob- 
jecte la  descripció  y  coneixement  dels  metalls.  Me- 
talografia.  Metallograpbia,  x. 

METALÚRGIA.  f.  Ciència  de  beneficiar  los 
metalls.  Melalurgia.  Metallaria  scienlia. 

METALÚRGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
meíalúrgia.  Meialúrgico.  Ad  metallariain  scientiam 
pertinens. 

METAMÓRFOSA.  f.  METAMORFOSIS. 

METAMORFOSAR.  V.   a.  ant.   TRANSFORMAR. 

METAMORFOSIS,  f.  Transformació,  mudansa 
de  forma.  Metamorfosi,  metamorfosis,  metamòrfose. 
Metamorphosis,  is. 

METANEA.  f.  ret.  Figura,  correcció. 

METAPLASME.  f.  gram.  Transposició  de  las 
parts  de  la  oració  per  r;jhó  de  la  elegància,  etc.  Ui- 
pérbaton,  metaplasnio.  Metaplasmus,  i.  1|  gram.  Su- 
pressió, adició  ó  cambi  de  rilguna  lletra  ó  síl-laba; 
com :  silba  per  síl-laba,  Mavorte  per  Marte.  Mela- 
platm,o.  Metaplasmus,  i. 

METÀSTASIS.  f.  med.  Transposició  de  la  ma- 
tèria morbosa,  que  deixa  à  una  part  y  acomet  à  una 
altra.  Melústasis.  Metastasis,  is. 

METÀTESIS.  f.  gram.  Inver-dó  del  orde  de  las 
Uetras.  Meidlesis.  Melathesis,  is. 

METECH.  m.  Foraster  establert  en  Alénas  que 
gosava  de  tols  los  privilegis  de  ciutadà.  3Ieteco.  Me- 
tecus,  i. 

METEMPSicosiS.  f.  Transmigració  de  las 
ànimas.  Metempsicosis.  Metei.psichosis,  is. 

METEÓRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  als  metèo- 
ros.  Meieòrico.  Meteoricus. 

METEORISTA.  m.  Intel•ligent  en  los  metèo- 
ros.  Meieoril•lla.  Meteorologus,  i. 

METÉORO.  m.  Cos  ó  fenómeno  engendrat  eu 
r  ayre,  com:  la  pluja,  pedra,  otc.  Meléoro.  Meteo- 
rus,  i. 

METEOROLOGIA,  f.  Ciència  que  tracta  dels 
metèoroí-',  ii/eíeoro/o^i'a.  Meteorologia,  le. 

METEOROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
meteorologia  ó  als  metèoros.  Meteorològico.  Meteo- 
rologicus. 

METEIX.  pron.  person.  mateix. 

METEY.  pron.  ant.  mateix. 
METGE.  m.  Professor  de  medicitja  ó  qui  està 
autorisat  pera  curar  las  malallias  inlernas.  Medico. 
Medicus,  i. 

METGE  DE  APEL-LACió.  Aqucll  quc  Bs  cpídat  per 
consulta  en  cassos  graves.  Medico  de  apelacion.  Me- 
dicus in  gravi  periculo  consultus. 

METGE  ESPIRITUAL.  Direclor  de  la  c«ncién€ia.  Me- 
dico espiritual.  Medicus  spiritualis, 

DE    METGE,  POETA  Y  BOIG  TOTS    NB    TENIU  DN  PO.H. 

ref.  qne  reprèn  als  que  volen  aplicar  remeys sense 
sér  metges,  fèr  ver.sos  sens  haverne  après,  etc.  De 
medico,  poeia  y  loco  todos  lenemos  un  pocn.  Sus  do- 
cet.  II  Dona  à  enlèndrer  que  1'  obrar  imprudent- 
ment es  mòlt  comú.  Si  la  locura  fuese  dolores,  en 
cada  casa  habria  voces.  Stultitiam  nerao  fugit. 


162 


MET 


DICCIONARI 


MIA 


METGESSA,  f.  Muller  del  metge.  Doctora.  Me- 
dici  uxor. 
METGIA.  f.  ant.  medicina. 
METJAR.  V.  a.  ant.  medicinar. 
METÓDICAMENT.  adv.  m.  Ab  método.  Metó- 
dicamente.  Methodicè. 

METÓDICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  método. 
Melódico.  Melhodicus. 

METODISTA.  Qui  prescriu  lo  método  de  fér 
alguna  cosa.  Metodista.  Methodi  raagister ,  prai- 
ceptor. 

MÉTODO.  m.  Art,  modo,  orde.  Método.  Metho- 
dus,  i.  I  Modo  de  víurer.  Método.  Yitse  institutura. 
II  fil.  L'  orde  que  se  segueix  en  las  ciéncias.  Méto- 
do. Melhodus,  i. 

MÉTODO  ANALÍTicn.  L'  orde  de  buscar  la  veritat  y 
ensenyaria  per  medi  del  anàlisis.  Método  analilico- 
Methodus  analytici. 

MÉTODO  siNTÉTicH.  L'  orde  de  buscar  la  veritat- 
y  ensenyaria  per  medi  de  la  síntesis.  Método  sinté- 
tico.  Methodus  syntetica. 

metonímia,  f.  ret.  Tropo,  quant  se  pren  la 
causa  pel  efecte,  l' inventor  per  la  cosa  inventada, 
'1  continent  per  la  cosa  continguda,  '1  protector 
per  la  cosa  protegida,  ó  al  contrari.  Metonimia.  Me- 
tonymia,  ae. 

METOPA.  f.  Espay  que  hi  ha  entre  Iriglifo  y 
triglifo  en  lo  fris  dórich.  Metopa.  Metopa,  ai. 
METOPOMÀNCIA.  f.  METOPOSCÓPIA, 
METOPOSCÓPIA.  f.  Art  de  endevinar  lo  que 
ha  de  succehir  à  una  persona  examinantli  las  lí- 
neas  de  la  cara.  Meloposcopia.  Meloposcopia,  íe. 

METRALLA,  f.  La  munició  menuda  ab  que's 
carregan  las  pessas  de  artilleria.  Metralla.  Ferrea 
fragmenta  bellicis  tormentis  instruendis. 
METRE.  m.  ant.  3Ii  amo,  mi  seïior.  Dominemi. 
MÉTRER.  v.  a.  ant.  posar,  col-i.ocar,  ficau. 
METRE R  EN  BELL.  fr.  aut.  Posar  en  clar.  Poner  en 
limpio.  Apertum  reddere. 
MÉTRERSE.  V.  r.  posarse. 
METRETA.  f.  Mesura  grega  de  líquils  de  tres 
arrobas.  Metreta.  Metreta,  se. 

MÉTRIGAMENT.  adv.  m.  Ab  metro  ó  ab  las 
reglas  de  ell.  Métricamente.  Metricè. 

MÉTRICH ,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  metro. 
Métrico.  Metricus. 

METRO.  m.  Vers.  Verso,  metro.  Metrum,  i.  [j 
La  distribució  de  las  síl-labas  ó  peus  en  lo  vers. 
Metro.  Metrum,  i.  ||  arit.  Mida  y  base  del  sistema 
decimal  Es  la  deumillonéssima  part  del  pol  nort  al 
equador,  val  uns  cinch  pams  y  dos  polzadas.  Metro, 
Metrum,  i. 

METROMANIA.  f.  La  mania  de  fér  versos. 
Metromania.  Metromania,  ae. 

METRÒPOLI,  m.  Ciutat  capital  de  província 

6  regne.  Capital,  metròpoli,  matriz.  Metròpolis,  is. 

II  Iglésia  ahont  resideix  V  arquebisbe.  Metròpoli. 

Metropolità  ecclesia. 

METROPOLITÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à 


la  metròpoli  ó  al  arquebisbat.  Metropolitana .  Me- 
tropolilanus,  metropolità. 

METXA.  f.  Pessa  que  entra  en  un  forat  de  al- 
tra. Almilla,  espiga.  Spiculum,  i.  ||  Corda  prepa- 
rada ab  combustibles  pera  calar  foch  à  las  pessas 
de  artilleria,  minas,  etc.  Mecha.  Ignita  restis.  || 
BLE.  II  La  cordeta  ó  ble  que's  porta  en  la  butxaca 
dins  de  un  canonet  pera  picar  foch  y  encéndrer  lo 
cigarro.  3Iecha.  Ellychnium,  ii. 

METXER.  m.  blenera. 

METZINAR.  V.  a.  ant.  enmatzinar. 

METZINER.  m.  ant.  bruixot.  ||  adj.HEcniCERO, 

ENVENENADOR. 

METZINES,  f.  pi.  BRUIXERIAS.  ||  VERÍ.  ||  MAT- 
ZINAS. 

MEU,  VA.  pron.  possessiu  de  la  primera  per- 
sona, que  significa  lo  que  es  propi  ó  pertany  à 
ella.  Mio.  Meus.  ||  Paraula  que  imita  la  veu  del 
gat.  Mio,  miau.  Ogganilus,  us.  ||  pron.  possessiu 
que  com  I'  article  sposa  davant  dels  substantius. 
Mi.  Meus.  II  m.  Herba,  espuela  de  caballer. 

ES  MÒLT  MEU.  exp.  Deuola  la  amistat  de  algú  ab 
altre.  £s  muy  mio.  Mihi  conjunctissimus  est;  ex 
intimis  meis  est. 

MEUCA.  f.  Aucell  semblant  al  ànech  encara 
que  major  de  cos  y  de  coll  mès  curt:  es  cendrós, 
los  ulls  blaus,  bech  groch  y  un  poch  bermell ,  y 
las  potas  de  color  de  palla.  Viu  à  la  vora  del  mar, 
y  s'  alimenta  de  peixos.  Meauca.  Larus  fuscus.  || 
Planta  semblant  al  blat  de  moro,  encara  que  no  fa 
panollas:  conté  la  llavor,  que  es  semblant  al  mill, 
en  un  espigó  que  té  en  la  cima;  serveix  pera  ali- 
mentar als  bous.  En  València  's  diu  daxa.  Alcun- 
dta, ada^a. Pa nicum, i.  ||  melga.  I  ter. fanoca,puta. 
MEYLLOR  Ó  MEYLOR.  adj.  comp.  MILLOR. 
MEYNADER  Y  MAYNADER.   m.  Capità  de 
maynada.  Meznadero.  Dux,  cis. 
MEYTADAT,  DA.  adj.    ant.  partit,  dividit, 
drap  MEYTADAT.  Tela  partida  en  dos  colors.  Par- 
tido  en  dos  colores.  Divisa  tela. 
MEYTADELLA.  f.  Mesura,  porró. 
MEYTAT.  f.  Una  de  las  dos  parts  en  que's  di- 
videix un  tot.  Mitad.  Dimidium,  ii. 

1  LA  MEYTAT.  m.  adv.  En  lo  lloch  que  dista  igual- 
ment del  dos  extrems.  En  medio,  à  milat.  In  medio. 
LA  MEYTAT  Y  ALTRE  TANT.  loc.  "que  s'  usa  pera 
excusarse  de  respòndrer  à  una  pregunta,  especial- 
ment parlant  de  quantitat  ò  número.  La  mitad  y 
otro  tanto.  Dimidium,  cum  dimidio. 

PER  MEYTAT.  m.  adv.  Pormilad.  Dimidiaex  parte. 
PER  MEYTATS.  m.  adv.  Per  parts  iguals.  Mitad  y 
mitad.  iEquis  partibus. 

MI. 

MI.  Cas  irregular  del  pronom  jo.  Mi.  Mi,  mei, 
me.  II  f.  raus.  Tercera  nota  y  veu  de  la  escala.  Mi. 
Tertia  hexachordi  vox. 

A  LA  MI  RE.  Signe  músich  compost  de  la  lletra  i 
y  de  las  notas:  la,  mi,  be.  A  ía  mi  re.  A  la  rai  re. 


i 


MIG 


CATALÀ. 


MID 


163 


Pl• 


MIA.  Veu  femenina  del  pronom  meu.  Mia.  Mea. 

MIÀ,  NA.  adj.  ant.  mitjà. 
I»     MIASMA.  m.  Exhalació,  vapor  maligne.  Mias. 
mna.  Miasnia,  a;. 

MIASMÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  als 
niiasmas,  ó  es  produhit  per  ells.  Miasmdlico.  Mias- 
maliciis. 

MICA.  f.  Pclila  porció.  Brizna,  migaja.  Mica, 
ae.  II  Quasi  res.  Pizca,  miqaja.  Penè  nihil.  H  molla. 
3.  4.  I  La  porció  pelita  de  alguna  cosa  grossa  que 
's  pót  dividir.  Migajada.  Pars  minima.  1|  Quantitat 
curta  y  escasa:  v.  g.  una  mica  de  pa,  de  aygua,  etc. 
Poco.  Parura.  ||  Quantitat  mòlt  menuda  de  aygua, 
com  las  gotetas  que  cauhen  quant  plou  menut.  Go- 
la, chispa.  Gutta,  ss.  \\  met.  Part  pelita  de  alguna 
osa  no  material.  Migaja.  Mica,  as. 

MICA  MÍÍS,  MICA  MÉNOS.  POCH  MÈS,   POCH  MÉNOS. 

i  MicAs  Y  DE  MICA  EN  MICA.  m.  adv.  Exprcssa 
que  alguna  cosa  's  distribuheix  de  poch  en  poch. 
À  pistos.  Per  rainutas  partes.  |1  De  poch  en  poch 
temps.  Àmigajadas.  Minutim. 

DE  MICA  Ei\  MICA  s'  UMPLE  LA  PICA.  ref.  DE  GOTA 
EN  GOTA,  etc. 

FÉR  MiCAS,  MIL  MICAS  ó  MICAS  Y  BOCINS,  fr.  Engru- 
nar una  cosa,  trencaria  en  parts  mòlt  menudas. 
Hacer  anicos,  pizcas,  gigole.  In  frusta  secare. 

MÒLTAS  MICAS  FAN  UN  TROS.  fr.  MÒLTAS  CANDELAS 
FAN  ÜN  CIRI  PASCUAL. 

UNA  MICA  AL  COR  SE  FICA.  ref.  Advcrteix  que  no  's 
deuhen  despreciar  las  cosas  per  mòlt  petitas  ó  de 
poca  entitat.  Mas  vale  algo  que  nada.  Saltem  ali- 
quid  eligendum  prie  nihilo. 

UNA  MICA  MICA.  m.  adv.  Porció  mòlt  menuda. 

na  migajuela.  Minutissima  partícula. 

MICO.  m.  Mona  mascle  ab  cua,  ab  la  qual  se 
penja  en  los  arbres.  Mono,  mico.  Cercopithecus,  i. 

MICROCOSMOS,  m.  Jlont  petit;  se  diu  així  al 
home  per  tenir  tota  la  exel-léncia  de  la  naturalesa. 
Microcosmos.  Microcosmos. 

MICROCÓSTICH,  CA.  adj.  Se  diu  deun  ins- 
trument y  de  qualsevol  cosa  que  serveix  pera  au- 
raentar  la  veu  y  '1  so.  Microcóslico,  micrófono.  Mi- 
crophonum,  i. 

MICROGRAFIA.  Descripció  de  las  parts  y 
propietats  dels  objectes  que  no  's  poden  véurer 
sense  la  ajuda  del  microscopi.  Micrografia.  Micro- 
graphia,  íc. 

MICROLOGIA.  f.  Ànsia  ó  cuydado  de  cosas 
petitas  ó  ridículas.  Micrologia.  Micrologia,  se. 

MICRÓMEGO.  m.  Instrument  de  geometria 
be  (|uinze  graus,  pera  amidar  terras.  Micròmego. 
Oicromegon,  i. 

MICRÓMETRO.  m.  astron.  Ullera  que  serveix 
pera  amidar  los  diàmetros  dels  astres  y  las  distàn- 
cias  que  no  excedeixen  de  un  grau  ó  de  grau  y 
mitj:  n'  hi  ha  de  simple  que  inventà  M.  Kirch  en 
1667,  y  compost  que  inventà  y  publicà  M.  Auzout 
l'any  1693.  .UiVrómeíro.  Micrometruin,  i. 

MICROSCOPI   Ó  MICRÓSCOPO.  m.  Ullera 


que  presenta  'Is  objectes  mòltíssim  raès  grossos  de 
lo  que  són.  Microscópio.  Microscopium,  ii. 

MICROSCOPI  SOLAR.  Instrumcut  compost  de  un  mi- 
rall que  reb  y  reflecteix  los  raigs  del  sol,  y  de  un 
canó  ab  un  vidre  de  ullera  davant  del  qual  se  col- 
loca  r  objecte,  y  aquest  se  presenta  com  pintat  y 
mòltíssim  gros  en  la  paret  ó  tela  que  està  à  la  pa- 
ret contrària.  Per  això  '1  quarto  ha  de  estar  ben 
fosch.  sMicroscópio  solar.  Microscopium  solare. 

MIDA.  f.  L' instrument  per  amidar  la  quantitat 
contínua  ó  que  's  medeix  per  extensió,  laliíul  y 
profunditat.  Jtfcdtda.Mensura,  ai.  fl  Lo  ample,  Uarch 
y  gruixut  que  han  de  tenir  las  fustas  pera  sér  de 
lley.  Marco.  Lignarium  quadrum.  \\  punter.  1.  |1 
L' instrument  que  serveix  pera  amidar  las  terras. 
Marco.  Medimnus,  i.  |  La  averiguació  que  'Is  geó- 
metras  fan  de  las  alturas.  Allismelria.  Altitudinis 
dimensió.  1|  Cinta  ó  tafetà  benehit  ab  lo  nom  de  al- 
guna imatge.  Esladal,  medida.  Benedicta  vitta.  H 
met.  Cordura,  prudència,  modo.  Medida.  Modus,  i. 
[|  Modelo  pera  fér  segons  ell  alguna  cosa.  Medida. 
Amussis,  is.  II  Regla,  proporció,  correspondència 
de  una  cosa  ab  altra.  Medida.  Modus,  i. 

AB  MIDA.  m.  adv.  Ab  moderació,  sens  excés.  Ta- 
sadamenle,  medidameete.  Moderatè,  ad  mensuram. 

A  LA  MIDA  DEL  GUST.  m.  adv.  Arreglat  à  la  volun- 
tat y  desilj.  A  sabor.  Ad  placitum. 

À  LA  MIDA  DE  VOSTRES  DESITJS.  CXp.  SegOUS  lo  de- 

sitj  ó  gust  de  algú.  A  medida  de  lu  deseo  de  tu  pa- 
ladar. Peroptatò. 

À  MIDA  DE  SÒN  PALADAR.  loC.  met.  À  GUST  DE  TON 
PALADAR. 

PASSAR  DE  MIDA.  fr.  Propassarse,  arribar  als  ter- 
mes de  la  desatenció  ó  descortesia,  ó  excedirse  en 
qualsevol  línea.  Pasar  de  raya,  llegar  à  lo  vedado. 
Metas  transgredí.  ||  met.  Sér  excessiu.  Ser  dema- 
siado,  ser  excesivo,  ser  descomedido.  Iramodicum 
esse. 

pÉNDRER  LA  MIDA.  fv.  PéndrcF  las  dimensions  del 
cos  de  una  persona  pera  fér  un  vestit,  etc.  Tomar 
la  medida.  Mensuram  notaré.  ||  Fér  cabal  judici  de 
un  subjecte.  Tomar  à  alguno  las  medidas.  Aliquera 
altè  callere. 

PÉNDRER  LA  MIDA  DE  LA  ESQUENA,  fr.  fam.  Basto- 
nejar. Medir  las  costillas.  Dorsum  fustibus  tun- 
dere. 

PÉNDRER  LAS  MiDAS.  fr.  Fomiar  sos  plans,  adop- 
tar los  medis  pera  lograr  alguna  cosa.  Tomar  sus 
medidas ;  echar  el  carlahon.  Gonsilium  pro  re  ac 
tempore  capere. 

SENSE  MIDA,  Ó  FORA  MIDA  Ó  FORA  LE  MIDA.  m.  adv. 

Lo  que  es  excessiu  en  s3L,linea..\Descomedido.  Immo- 
dicus.  II  Excessivament,  sense  moderació.  Desco- 
medidamenle.  Immoderatè,  ultra  modum. 

MIDADOR,  A.  m.  y  f.  amidador. 

MIDAMENT.  m.  ant.  mesura.  S. 

MIDAR.  V.  a.  ant.  amidar. 

MIDÓ.  m.  Substància  blanca  que  s'  extrau  per 
medi  del  aygua  freda  del  blat  y  altres  llavors  y 


íú 


MIL 


DICCIONARI 


MiL 


arrels,  serveix  pera  donar  llustre  y  fér  tenir  tiessa 
la  roba,  y  altres  usos.  Almidon,  fécula.  Amylum,  i. 

MIDONER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  midó.  Almidonero. 
Aníj'li  opifex, 

MIETA.  m.  Home  encongit  ó  de  poch  esperit. 
Mandilon,  ave  fria,  marica,  maricon,  menguado, 
terneron,  mandria,  embecado,  torncjon,  embeco.  Ig- 
navus. 

MIG,  A.  adj.  ant.  mitja.  |1  mitj. 

MIGENSANT.  m.  adv.  ant.  mediant. 

MIGEIVSER,  A.  m.  y  f.  ant.  mediàner. 

MIGERAMENT.  adv.  ra.  ant.  medianament, 

MIGRANYA,  f.  Mal  de  cap  mòlt  fort  que  fa  ve- 
nir grans  ànsias  de  vomitar.  Jaqueca,  hemicrànea. 
Heterocrania,  m. 

MIGRARSE.  V.  r.  Aixiquirse,  arrugarse.  Re- 
venirsc.  Conlrahi.  |1  Anyorarse,  estar  trist  en  algun 
lloch.A^o  hallarse.  Malèse  habere.  I  frisarse. 

MIJÀ,  NA.  adj.  medi.  [1  adj.  ant.  mitja.  [|  m. 

XAVO. 

MIJANIA.  f.  Lo  mitj,  la  meylat.  Medio,  media- 
nia,  mitad.  Dimidium.  ||  ant.  centro  de  batalla. 

MITJANSANT.  p.  a.  Medianero.  Media'or,  is. 

MIJANSAR.  V.  n.  ant.  mediar. 

MIJAN3ER,  A.  adj.  medianer. 

MIJANT.  ant.  A  mcdiados.  com:  mijant  abril, 
d  mediados  de  abril.  In  dimidio. 

MIL.  adj.  Número  cardinal  que  conté  deu  ve- 
gadas  cent  unitats.  Mil.  Mille.  ||  Número  ó  quanti- 
tat gran  indeflnida:  com:  fa  mil  mudansas.  Mil. 
Mille.  [|  m.  mill.  |1  pi.  La  quantitat  de  milenars 
en  qualsevol  línea.  Millaradas,  millares,  miles. 
Multa  milliaria.  |1  adj.  ant.  millor. 

mil  fullas.  milenrama. 

À  mils.  m.  adv.  Expressió  exageraliva  pera  sig- 
nificar número  considerable.  À  millaradas,  à  mi- 
llares. Millies. 

parlar  de  ó  contar  a  mils.  fr.  Exagerar  los  béns 
ó  rendas.  Echar  millaradas.  Divitias  exageraré. 

MILÀ.  m.  Aucell  de  rapinya,  espócie  de  espar- 
ver. Milano.  Milvus,  i.  |1  Peix.  bellugo. 

MILANAR.  m.  miller. 

À  MILANARS.  m.  adv.  A  MILS. 

MILANÈS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
àMilan.  Milanès.  Mediolanensis. 

MILAR.  ra.  Figura  numeral  que  denomina  '1 
número  de  mil.  Millar.  Milliarii  character  nume- 
ralis. 

MILENAR.  m.  miller. 

CONTAR  A  MILENARS.  fr.  PARLAR  DE  MILS. 

MILENRAMA.  f.  Planta  de  camas  de  la  alsà- 
ria  de  dos  peus;  fullas  llargas  y  estretas,  menu- 
dament  talladas  en  faixas ;  las  flors  que  naixen  en 
lo  cap  dels  rams  són  petitas,  blancas  ó  encarnadas, 
y  forman  ramellets  espessos  y  enterament  plans. 
Se  cultiva  en  los  jardins.  Milenrama,  milhojas, 
milefolio,  allarcina.  Mylliophilum ,  i,  raillefo- 
^ium,  ii. 

MILER.  m.  ant.  viller. 


MÍLIA.  f.  ant.  MIL. 

milícia,  f.  Art  de  la  guerra.  Milícia.  Mililia, 
a;.  II  La  tropa.  Milicia.  Militia,  se.  1|  Nom  que  's  dó- 
na als  coros  dels  àngels.  Milicia.  Militia  coelestis.  || 
pi.  Cossos  formats  de  vehins  de  algun  país  ó  ciu- 
tat, ürbanos,  milicias.  Copiae  urbanae. 

milícia,  na.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  milí- 
cia. En  la  terminació  masculina  s'  usa  com  à 
substantiu  pera  significar  lo  qui  està  allistat  en 
algun  cos  de  milicias.  Miliciano.  Miles  urbanus. 

MILIÓ.  m.  Lo  número  que  enclou  deu  vegadas 
cent  mil.  Cuento,  millon.  Decies  centena  millia. 

MILIONARI,  A.  adj.  Home  de  milions,  mòlt 
rich.  Millonario.  Pecuniosus. 

MILITANT,  p.  a.  S'  aplica  à  la  iglésia  ó  con- 
gregació dels  íiels  units  al  papa  com  à  són  cap. 
Mililante.  Militans  eccclesia. 

MILITAR,  m.  Soldat,  qui  professa  la  milícia. 
Militar.  Miles,  itis.  H  adj.  Pertanyent  à  la  milícia  ó 
al  soldat.  Militar.  Stratioticus.  |1  v.  n.  Servir  en  la 
milícia.  Militar.  Milito,  as.  ||  met.  Concórrer  en 
qualsevol  cosa  alguna  rahó  ó  circunstància  parti- 
cular. Militar.  Milito,  as. 

LO   MILITAR  A  LA  GUERRA  Y   'l  PAGÈS  A  LA   TERRA. 

ref.  Ensenya  que  cada  hu  's  déu  emplesír  en  sòn 
ofici.  Cada  uno  d  su  labor;  cada  lobo  por  su  senda. 
Suum  quisque  munuscuret. 

MILITARMENT,  adv.  m.  Segons  us  y  lleys 
de  la  milícia.  Mililarmente.  Militariler;  militari 
modo. 

MILL.  m.  Planta  de  dos  peus  de  alsària,  fullas 
llargas,  estretas,  punxagudas  y  que  per  sa  base 
afiansan  la  cama;  las  flors  petitas  y  naixen  al  ex- 
trem de  aquesta  formant  espigó,  y  'I  fruyt  peti 
que  té  '1  mateix  nora,  es  aliment  de  aucells,  lasca- 
raas  y  fullas  del  bestiar.  Mijo,  borona.  Miliura,  ii. 

MILL  ÀFRICA  ó  FRANCÉS.  Espécie  de  gram  origi- 
nari de  Indias.  Fa  mòlts  brots  semblants  al  de  la 
canya,  plens  de  una  substància  un  pochdolsa.  Los 
grans  del  fruyt  són  mòlt  mès  grossos  que  la  llavor 
de  cànem,  un  poch  rojenchs,  blanquinosos,  ógrochs. 
Zahina.  Sorghum,  i. 

MiLLBORT.  Planta  de  llavor  mòlt  dura:  'Is  apote- 
caris la  anomenan  Milium  solis,  abunda  en  la  raon- 
tanya  Soler.  Lilospermo;  mijo  del  sol  ó  solana.  Ly- 
thosperraum,  i. 

MILLA.  f.  Mida  de  camins  que  conté  rail  passas. 
Milla.  Milliarium,  ii.  |1  Lo  pilar  ó  raotllo  que  mar- 
ca la  milla.  Milla.  Milliarius  lapis. 

MILLARES,  A.  adj.  ant.  Era  una  moneda  de 
plata  corrent  en  Alexandria  y  en  tots  los  ports  y 
estats  raahometans.  À  principis  del  sigle  xiv,  20 
feyan  una  onsa  de  plata,  y  sa  correspondència  va- 
riava segons  la  lliga.  D.  Jaume  I  de  Aragó  'n  feya 
encunyar  en  la  Seca  de  Montpeller.  En  Barcelona 
4  diners  feyan  un  millares.  Millares.  Milliaren- 
sis. 

MIL-LENARI.  m.  Espay  de  mil  anys.  Milena- 
rio,  Mille  annorum  spatium.  ||  pi.  Heretges  que  en- 


MIL 


CATALÀ. 


MIN 


165 


nyavan  que  viurian  mil  anys  desprès  de  la  re- 
surrecció. Milenarios.  ChiliusIíE,  arum. 
Pr    MILLER.  m.  Conjunt  de  cosas  que  componen 
■o  número  de  mil.  Millar.  Millenarium,  ii.  |1  milàr. 
CONTAR  A  MILLERS.  ff.  PARLAR  DE  MILS. 

MIL-LÉS8IM,  A.  num.  ord.  Lo  que  compren 
y  completa  '1  número  de  mil.  Milésimo.  Milles- 
simus. 

MILLOR,  adj.  comp.  Lo  que  es  superior  y  ex- 
cedeix à  altra  cosa.  Mejor.  Melior.  H  Mès  profitós  ó 
ventatjós.  Mejor.  Salior.  1|  adv.  ra.  Ab  mès  utilitat 
y  profit.  Mejor.  Saliüs.  ||  Ab  mès  bondat  y  reclitut. 
Mejor.  Melius.  ||  primer,  antes. 

K.L  MILLOR,  m.  adv.  En  ocasió  mòlt  oportuna.  À 
lo  mejor.  Ampla  oportunitate. 

■h-  ANAR  MILLOR,  DE  MILLOR  Ó  PER  MILLOR,  fr.  Anar 
recobrant  la  salut.  Mejorar  de  salud.  Meliüs  se 
habere. 

DE  ALLÓ  MILLOR,  m.  adv.  Al  cas,  à  propòsit,  ade- 
quadament. De  molde,  de  perilla.  Recte,  perfecte. 
II  Bè,  perfectament.  A  las  mil  maravillas ;  à  mara- 
villa.  Mirè,  egregiè. 

DE  LO  MILLOR,  6  DE  LO  MILLOR  DE  L\  POST.  m.  adV. 

Denota  la  superior  qualitat  de  alguna  cosa.  De  lo 
mejor.  Quod  nihil  sit  melius. 

QUANT  MILLOR,  exp.  que  denota  preferència. 
Cuanto  mejor.  Quanto  melius. 

TRIAR  LO  MILLOR  PERA  SÍ.  fr.  Quedarse  ab  lo  mès 
bo  ó  deixar  lo  ménos  bo  entre  mòltas  cosas.  Esco- 
ger  como  enlre  peras.  Sibi  poliora  seligere. 

MILLORA,  f.  Medi-a,  adeiantaraenl,  aument. 
Mejora,  mejoria.  Incremenlum,  i.  ||  Disminució  de 
la  malaltia.  Mejoria.  Firmior  corporis  habitus.  || 
Aument  de  béns.  Mejora  de  fortuna.  Favorabilior 
fortuna.  ||  La  porció  del  ters  ó  del  quint  ó  de  to!s 
dos,  qus  segons  las  lleys  caslellanas,  lo  pare  ó  la 

■fcnare  deixan  à  algun  ó  alguns  dels  fills  à  mès  de 
'la  llegUima,  ab  clàusula  especial  en  lo  testament. 
Mejora.  Melioratio,  nis.  ||  Lo  recurs  al  superior, 
fundant  la  queixa  ó  agravi  de  la  providència  del 
inferior  apel-lada.  Mejora.  Appellalionis  libellus 
ad  superiorem.  \\  Se  distingeix  de  la  qualrena  en 
que  aquesta  es  1'  aument  de  la  quarla  part  del  preu 
ofert,  y  la  millora  es  qualsevol  aument  de  preu- 

^^^tPuja.  In  licilalionibus  pretii  augmentum. 

^m  •■'    ANAR  PER  ó  DE  MILLORA,  fr.  Anar  recobrant  la  sa- 

^M  lut.  Mejorar.  Mel  i  ús  se  habere. 

^1      MILLORAMENT,  m.  ant.  L'  acte  y  efecte  de 

^H   niilloiar.  .VcjorHjnícnto.  In  cremen  !uni,  i.  ||  millora. 

^M       MILLORANT,  m.  ant.  convalescent. 

^M       MILLORAR,  v.  a.  Aumenlar,  adelantar,  fér 

^"'  passar  una  cosa  à  millor  estat.  Mejorar.  Melioro, 
as.  11  Passar  à  millor  fortuna.  Mejorar  de  fortuna. 
Favorabiliori  fortuna  uti.  U  Fér  tornar  bona  alguna 
cosa  que  no  ho  era.  Embonar.  Bonum  reddere.  || 
ADOBAR.  11  Deixar  en  lo  testament  alguna  millora 
als  fills  segons  lo  dret  castellà.  Mejorar.  Filio  ali- 
quid  príBcipuè  legare  vel  praïlegare.  ||  tràurer  de 

DITA. 

TOMO  II. 


MILLORAR8E.  v.  r.  Posarse  en  eslat  ó  grau 
ventatjós  al  de  àntes.  Mejorarse.  Melioresco,  is.  H 
Parlant  del  temps  significa  posarse  mès  benigne. 
Mejorarse.  Benignam  fieri  tempestatem.  ||  anar  mi- 
llor. 

MILLORIA.  f.  ant.  millora.  1.2. 

PER  MILLORIA,  MA  CASA  DEIXARIA,  ref.  que  denota 
la  inclinació  y  desilj  que  tenim  de  millorar  de 
fortuna.  Por  mejoria,  mi  casadejaria.  ^dibus  ipse 
meas  mutem  melioribus  aedes. 

MILLS.  adj.  y  adv.  ant.  millor. 

MILOGA.  f.  ter.  grua.  4. 

MILORT.  m.  Títol  de  las  personas  de  distinc- 
cióy  qualitat  en  Inglaterra.  Milor.  Dynasta,  íb. 

MILOTXA.  f.  ter.  grua.  4. 

MILS.  adv.  m.  MILLOR.  H  mès. 

MILS  VIST.  loc.  Mès  ben  opinat.  Mas  bien  visto  ú 
opinado.  Majori  aístimatione  habi'.us. 

MIMA.  f.  La  dona  que  en  los  entreactes  de  las 
comédias  de  la  antigüetat,  entretenia  al  poble  ab 
gestos  y  ademans  ridículs  é  indecents.  Mima.  Mi- 
ma, ae. 

MINA.  f.  Lliura  y  moneda  romana  y  grega, 
aquesta  pesava  y  valia  cent  drachmas  àticas ,  y 
aquella  noranta  sis.  Mina.  Mina,  ae.  1|  Conduclo  ar- 
tificial subterràneo  pera  guiar  regularment  lasay- 
guas.  Mina.  Cuniculus,  i.  1|  Artifici,  fossu  subter- 
ràneo atacat  de  pólvora  pera  volar  las  fortificacions. 
Mina.  Cuniculus,  i.  IJ  Paratge  de  ahont  se  tràuhen 
metalls  ó  mineral.  Mina.  Fodina,  ai.  H  La  en  que's 
crian  los  metalls.  Mina,  minera.  Metallum,  i.  |] 
ant.  FISONOMIA  ,  FACCIÓ ,  SEMBLANT.  ||  fam,  Giao 
quantitat  de  diners.  Mina.  Fodina,  se. 

MINA  DE  OR.  Ofici,  empleo  ó  negoci  de  que's  trau 
mòlta  utilitat  ab  poch  traball.  Mina.  Lucrativura 
negotium. 

BONA  MINA  Y  DOLENT  JOCH.  ref.  ant.  Odi  encubert 
ab  senyal  de  amistat.  Reniego  del  amigo  que  cubre 
con  sus  alas  y  muerde  con  el  pico.  Sub  aniico  vultu, 
iniraicus  animus. 

MINADOR.  m.  Qui  traballa  en  las  minas  de 
metall.  Minadero,  minador.  Metallarius,  ii.  |1  Qui 
fa  minas  en  la  guerra.  Zapador,  minador.  Cunicu- 
larius,  i.  11  Qui  mina.  Minador.  Fossor,  is.  1|  Lo  qui 
té  per  ofici  tiaballar  en  fér  minas  ó  altras  cosas 
subterràneas.  Cuevero.  Fossor,  is. 

MINAIX,  A.  m.  ter,  badellet. 

MINAR.  V.  a.  Cavar,  obrir  camí  per  sota  ter- 
ra. Minar.  Cuniculos  agere.  1|  Fér  mina  pera  volar 
una  fortalesa.  Minar.  Cuniculum  in  arcem  agere. 

11  met.  Procurar  indagar  alguna  cosa  ab  diligén- 
cias  exquisitas.  Minar.  Exploro,  as.  p  debilitar, 
MINATJE.  m.  ter.  missatje, 
MINAYRE.  m.  minador. 
MINER.  m.  ant.  mina. 

MINERAL,  adj.  Pertanyent  à  la  mina.  Minah 
mineral.  Cunicularis.  ||  m.  Qualsevol  cos  sólil  y 
fixo  que  s'  engendra  en  la  terra  de  las  exhalacions 
y  vapors  de  ella,  com :  lo  sofre,  plom,  elc.  Mineral. 

21 


166  MIN  DIDCIONARI 

Metallum,  i.  fl  met.  Principi,  origen,  fonament  de 
algun  bè,  utilitat  ó  fruyt  abundant.  Mineral.  Fo- 
dina,  ae.  ||  Mina  de  metalls  ó  pedras  preciosas.  Mi- 
neral, mina,  minero.  Fodina,  ae. 

MINERALISAR.  V.  a.  quím.  Reduhir  lo  metall 
à  la  forma  de  mineral.  Mineralizar.  Metallumper- 
polire. 

MINERALOGIA,  f.  Ciència  que  tracta  de  mi- 
nerals. Mineralogia.  Mineralogia,  se. 

MINERALÓGIGH ,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
mineralogia.  Miner alógico.  Ad  raineralogiara  per- 
tinens. 

MINER ALOGI8TA.  m.  Professor  de  minera- 
logia. Mineralogisla.  Mineralogiae  professor. 

MINERIA,  f.  Art  de  traballar  y  construir  mi- 
nas, y  'Is  indivíduos  que  formancos  peraenténdrer 
en  quant  toca  à  las  minas.  Mineria.  Metàl•lica  ars. 

MINERVA.  f.  mit.  Diossa  de  las  ciéncias  y  de 
la  guerra.  Minerva,  Palas.  Minerva,  ae. 

MINESTRA.  f.  Certa  espècie  de  guisat  fét  de 
diferenlas  verduras  ó  llegums.  Meneslra.  Minulal, 

is.  II  MENJAR.  1. 

MINGO.  n.  p.  deh.  Síncope  de  Domingo.  Min- 
Çjo,  dominguilo.  Dominiculus,  i.  ||  m.  La  bola  que  en 
lo  joch  de  billar  se  col-Ioca  en  lo  punt  y  may  es  fe- 
rida pel  laco  en  las  mesas  ó  partidas  ordinàrias  de 
dos  jugadors.  Mingo.  In  lutrunculorum  eburneum 
ludo  sphaera  quaedam. 

MINI.  m.  ExÉRCOL.  |]  Óxit  bermell  de  plom 
que  's  troba  en  capas  primas  y  polsosas  ;  lo  que  es 
artificial  s'  obté  per  la  calcinació  del  plom  en  un 
forn.  S'  emplea  en  pintura  y  en  mòltas  medicinas. 
Minio,  oxido  de  plomo.  Minium,  ii. 

MINIATURA,  f.  Pintura  sobre  vitela ,  però 
executat  lo  clar  y  oscur  puntejat  y  no  estès.  Minia- 
tura. Suhl'úiss\m»Tpk[\ira.  II  Objecte  petit  ytraballat 
mòlt  fi.  Miniatura.  Delicatum  opus. 

PINTAR  DE  jfiNiATüRA.  fr.  Pintar  sobre  una  super- 
fície fina  y  delicada,  feta  ab  colors  deixatats  ab  ay- 
gua  de  goma.  Miniar.  Subtilibus  punctis  pingere. 

mínim,  A.  adj.  sup.  Lo  que  tè  '1  últim  grau 
de  disminució  comparat  ab  altra  cosa  de  sa  espè- 
cie. ^/ínímo.  Minimus.  ||  m.  y  f.  Religiós  ó  religio- 
sa del  orde  de  sant  Francisco  de  Paula.  Minimo. 
Minimorum  ordinis  fraler  vel  soror. 

mínima,  f.  mús.  Nota  que  tè  la  meytat  del 
valor  de  la  semibreu.J/íninia.  Musica  noia  sicdicla. 

MINISTERI,  m.  Ofici,  càrrech,  ocupació.  Mi- 
nisterio.  Ministerium,  ii.  ||  L'  empleo  de  ministre. 
Ministerio.  Ministerium,  ii.  ||  Lo  temps  que  dura  1' 
empleo  de  un  ministre.  Ministerio.  Ministerium? 
ii.  II  Gobern  de  estat  en  los  negocis  de  un  regne  ó 
república.  Ministerio.  3Iinisterium,  ii. 

MINISTERIAL,  adj.  Pertanyental  ministeri, al 
gobern  de  un  estat  ó  à  qualsevol  dels  ministeris  de 
sòn  despaig.  Ministerial.  Ad  ministerium  pertinens. 

MINI8TERIALMENT.  adv.  m.  Ab  ministeri, 
ab  facultat  y  ofici  del  ministre.  Ministerialmente. 
Ministerii  potestate. 


MIN 


MINISTRAR.  V.  a.  ant.  servir. 

MINISTRE,  m.  JUTGE.  l|  servent,  criat,  mosso. 
II  Secretari  del  despaig  universal  de  un  estat.  Mi- 
nistro,  secretano  del  despaclio,  ó  del  despacho  uni- 
versal. Publicae  rei  administrator.  1|  En  la  religió 
de  la  santíssima  Trinitat  lo  prelat  ordinari  dècada 
convent.  Ministro.  Minister,  tri.  []  agusil. 

MINISTRE  DE  CAPA  Y  ESPASA.  En  los  tribuuals  reals 
es  lo  conseller  que  no  es  lletrat,  y  no  tè  vot  en  los 
negocis  de  justícia  sinó  en  los  de  gobern  ó  consul- 
tius. Corbata,  ministro  decapayespada.  Nonlitte- 
ratusjudex,  magistralus. 

MINISTRE  GENERAL.  Lo  general  de  la  religió  de 
santFrancesjh.JÜ/intsírogíeneraí.Ministergeneralis. 

PRIMER  MINISTRE.  Primer  secretari  del  rey  ó  pri- 
mer encarregat  del  gobern  del  estat.  Primer  minis- 
tro. Minister  secundus  à  rege. 

MINISTRIL.  m.  Instrument  músich  de  ayre; 
com  una  flaula,  baixo,  etc.  Ministril.  Fistula,  ae.  || 
Lo  ministre  inferior  de  poca  autoritat  ó  respecte 
que  s'  ocupa  en  los  mès  baixos  ministeris.  Minis- 
tril. Apparilor,  is. 

MINORACIÓ.  f.  Disminució.  Minoracion.Mino- 
ratio,  nis. 

MINORAR.  V.  a.  Disminuhir,  redubir  à  mé- 
nos.  S'  usa  també  com  à  recíproch.  Minorar.  Mi- 
noro, as. 

MINORAT,  DA.  p.  p.  Minorado.  Wiiioraiüs. 

MINORATIU,  VA.  adj.  Lo  que  minora  y  té 

virtut  de  minorar.  S'  usa  també  com  à  substantiu 

en  la  terminació  masculina.  Minorativo.  Minuens. 

II  med.  Lo  que  té  virtut  de  purgar  lleugerament. 

Minorativo.  Levepurgans. 

MINORISTA,  m.  Qui  està  ordenat  de  menors. 
Clérigo  de  menores.  Minoribus  ordinibus  initialus. 

MINORITAT.  f .  Menor  edat.  Minoridad,  menor 
edad.  Minor  aetas. 

MINOTAURO.  m.  Mónstruo  fabulós,  per  la  part 
superior  home  y  per  la  inferior  bou;  nasqué  de 
Passife  muller  de  W\aos.Minotauro.  Minolaurus,  i. 

MINOVA.  f.  Malaltia  ó  inflor  de  las  glàndulas 
causada  regularment  pel  humor  fret.  Seca,  lam- 
paron.  Scrofula,  ai. 

MINUA.  f.  ant.  y 

MINUAMENT.  m.  ant.  y 

MINUANSA.  f.  ant.  minva,  disminució,  falta, 

ESCASSESA. 

MINUAR.  v.  a.  ant.  minvar. 

MINÚCIA,  f.  Menudéncia,  friolera,  cosa  de 
poch  valor  y  entitat.  Minúcia.  5Iinutia,  ae. 

MINUCIÓS,  A.  adj.  Exacte,  massa  difús.  Mi- 
nucioso.  Redundans. 

MINUE.  adj.  ant.  curt,  diminut. 

MINUET,  m.  mús.  Composició  de  compàs  ter- 
nari  pera  ballar,  y  ball  francès  entre  dos.  Minué, 
TnmMeíe.  Sallatorius,  ii. 

MINÚSCULA,  f.  La  lletra  petita  y  regular  en 
contraposició  deia  gran  dita  majúscula.  Minúscula. 
Minúscula,  ae. 


I 
I 


^  MIN  CATALÀ. 

MINUT.  m.  La  seixantena  part  de  un  grau  de 
cfrtul  y  de  la  hora.  Horària,  minulo.  Minulum  ,  i. 
II  Moment.  Momento,  minulo.  Minulum,  i. 
[  MINUT  SEGON.  La  seixanlena  part  de  un  minut 
primer,  y  així  dels  demés,  dividint  cada  segon  en 
cada  tercer.  Minulo  segundo,  lercero,  etc.  Temporis 
raomenla. 

MINUTA,  f.  Borrador,  apunlament.   Mimla. 
Scriplurae  summa. 

FÉR  MINUTAS.  fr.  y 

MINUTAR.  V.  a.  Formar  la  minuta  ó  borrador. 
!  Compendiar,  minular.  Compendifacio,  is.  ||  imagi- 

=  NAR,  INTENTAR. 

MINUTAT,  DA.  p.  p.  Minulado.  Corapendi- 
faclus. 

í     MINUTERA,  f. LaaguUa  del  rellolje  que  senya- 
[  la  'Is  minuts.  Minutera.  Index,  icis. 

•  MINVA.  f.  Disminució.  Mengua,  merma.  Dimi- 
nutio,  nis. 

MINVADA,  f.  Punt  embegut  en  altre  pera  es- 
trènyer la  mitja.  Menguado.  Decrementum,  i.  ||  La 
minva  de  lasayguas.  Menguanle.  Decrementum,  i. 
II  MINVA.  II  pl.Lospunísqueseembeuhen  peracon- 
clóurer  lo  peu  de  la  mitja.  Seguidos.  Tibiarium  de- 
crementum. 

FÉR  MINVADA,  fr.  MINVAR. 

MINVAMENT.  m.  MINVA. 

MINVANT,  m.  MINVADA.  2.  I  Decrement  de  la 
lluna.  Mengaaníe.  Lunse  senium.  |1  m.  ant.  Lomen- 
guant  del  mar  en  retorn  de  las  creixents.  Men- 
guanle del  mar.  Recessus  maris. 

MINVAR.  V.  a.  Disminuhir,  reduhir  à  ménos. 
Disminuir,  minorar,  menoscabar.  Minoro,  as.  ||  Fér 
minvadas  en  la  mitja.  Menguar.  Decresco,  is.  || 
V.  n.  Anarse  disminuhint  alguna  cosa.  Menguar, 
mermar.  Decedo,  is.  ||  ant.  v.  a.  Escassejar  à  algú 
alguna  cosa.  Regaiear,  escatimar.  Minuo,  is.  ||  ant. 

ESTALVIAR. 

NO  MiNYARHi  RES.  fr.  aut.  Fór  à  tot  gasto  una  co- 
sa. iYo  perdonar  gasto.  Prodigè  impendere. 
MINVAT,  DA.  p.  p.  Menguado.  Diminutus.  || 

m.  MINVADA.  1. 

MINVE.  adj.  ant.  curt,  diminut. 

MINYÓ.  m.  Noy  dels  set  fins  als  catorze  anys. 
Muchacho.  Puer,  i.  ||  mosso  de  la  esquadra.  ||  fadrí. 

LO  minyó  quant  pert  sòn  pare,  allünyaulo  de  sa 
mare.  ref.  Avisa  la  falta  que  fa  '1  pare  pera  la  bona 
criansa  de  sos  fills.  Padre  no  luvisle,  madre  no  le- 
misle,  hijo  maldespereciste,  6  diahlo  lo  hicisle.  Pa- 
Irecarens,  malri  non  obediens,filiusperditissimus. 

MINYONA.  f.Noya  fins  als  catorze  anys.  Mucha- 
ha.  Puella,  ae.  []  Fadrina ,  no  casada.  Doncella, 
moza.  Puella,  ae.  [j  criada. 

MINYONADA.f.  ant.  noyada. 

MINYONERIA.  f.  Cosa  de  poca  importància. 
Nineria.  Quisquiliaí,  arum.  ||  Cosa  ó  joch  de  min- 
yons. Nineria.  Neniaï,  arum;  pueriles  ludi. 

•  MINYONE8A.  f.  Estat  y  propietat  de  minyó. 
iíuchachez.  Puerililas,  atis. 


MIR  167 

MINYONET,  A.  m.  y  í.  d.  Mocilo,  muchachilo. 
Pusillus,  i,  pusio,  nis. 

MIOL.  m.  Veu  del  gat.  Maulío,  maullido,  mai- 
do.  Felinus  clamor. 

MIOLADOR,  A.  m.  y  f.  Gat  que  miola  mòlt. 
Maullador,  mnyador.  Clamosus  felis. 

MIOLAR.  V.  n.  Formar  y  produhir  lo  gat  lo  na- 
tural de  la  seva  veu.  Maullar,  mayar,  miar.  Felem 
clamaré. 

MIOPE.  m.  Curi  de  vista.  Miope.  Myops,  opis. 

MIQUEL,  n.  p.  de  home.  Miguel.  Michael,  is. 

MIQUEL,  MIQUEL,  NO  TENS  ABELLAS  ï  VENS  MEL.  rcf. 
NO  TÉ  VINYA  Y  VEN  RAHIMS. 

AHONT  VA  MIQUEL?  AHONT  HI  DA  MEL.  rcf.  deuola 

quant  natural  es  la  inclinació  de  acudir  cada  hu 
allí  ahont  creu  trobar  sòn  profit  ó  utilitat.  Ilaya 
cebo  en  elpalomar  que  palomas  no  faltaran  :  pedro 
porqué  aliza?  por  gozar  de  la  ceniza.  Esca  sit  in 
tectis,  venienl  ad  tecta  columbaï. 

MIQUELA.  n.  p.  de  dona.  Micaela.  Michaela,  ae. 

MIQUELDÀRCOS.  m.  Rahim  de  gra  crescut, 
pell  dura,  bo  pera  guardar ;  y  també  '1  cep  que'l 
produheix.  Lairen.  Uvae  gen  us. 

MIQUELET.  m.  Fuseller  de  montanya  en  Cata- 
lunya. Miquelete,  fusilero  de  montana.  Monianus 
miles.  II  d.  de  miquel. 

MIQUETA.  f.  d.  Migajica,  illa,  ila,  migajuela. 
Minuta  mica.  ||  m.  y  f.  met.  encongit. 

A  MiQUETAs.  lu.  adv.  Ab  escassesa  y  misèria,  poch 
àpoch.  A  jjtsíos.  Minutatim,  paulatim. 

MIR.  m.  Empleo  entre'ls  turchs.  Mir.  Inter  tur- 
cos  munus. 

MIRA.  f.  Respecte,  atenció.  Mira.  Respectus, 
us.  II  met.  Intenció,  reparo,  advertència  en  la  exe- 
cució de  alguna  cosa.  Mira.  Scopus,  i. 

ESTAR  A  LA  MIRA.  fr.  Obscivar,  estar  al  cuydado 
de  alguna  cosa.  Estar  d  la  mira.  Aliquid  attentè 
speclare. 

POSAR  LA  MIRA.  fr.  Fèr  los  medis  pera  conseguir 
alguna  cosa.  loner  la  mira.  Cuilibet  rei  animum 
adjicere.  |1  Usat  com  à  interjecció.  Ve  ahi,  ve  aqui, 
ahi  tienes.  Ecce,  en,  eccum,  hem. 

MIRABOLANT.  m.  Fruyt  de  una  polzada  de 
llarch,  ovalat,  molsut  ab  pinyol  y  ametlla;  s'  usa 
com  purgant,  y  se'n  coneixen  cinch  varietats  dilas 
en  castellà  belérico,  chébulo,  cilaino,  émblico,  indi- 
co. Mirabolano.  Mirabolanus,  i. 

MIRACLE,  m.  Prodigi,  obra  superior  al  orde 
natural.  Milagro.  Miraculum,  i.  ||  Succés  ó  cosa 
extraordinària,  maravellosa.  Milagro.  Miraculum, 

i.  II  PRESENTALLA. 

FÉR  MIRACLES,  fr.  met.  Fèr  mòlt  mès  de  lo  que 
comunment  se  pót  en  qualsevol  espècie  de  indús- 
tria ó  habilitat.  Bacer  milagros,  prodigiós.  Miracu- 
la  edere.  ||  met.  Executar  alguna  acció  bona,  supe- 
rior ó  de  un  modo  mès  excel•lent  de  lo  que  de  algú 
s'  esperava.  Ilacer  milagros.  Mirificè  operari. 

LO  MIRACLE  DE  MAHOMA  POSARSE  AL  SOL  Y  TROBARSE 

EN  LA  soMBRA.  ref.  ab  que's  fà  burla  dels  que  fan 


m 


MIR 


DICCIONARI 


MIR 


una  cosa  secrela  y  raisleriosa  quant  ja  tothom  la 
sab.  Adivino  de  Marchena,  que  al  sol  pueslo  el  asm 
à  la  somhra  queda :  ^  adivino  de  Yalderas,  cuando 
corren  los  canales  que  se  mojan  las  carreras?  Quíe 
patent,  vaticinor. 

PER  MIRACLE,  m.  adv.  Pocas  vegadas.  Pormila- 
gro,  por  maravilla.  Rarò. 

que's  fassa  lo  miracle  y  que'l  fassa  'l  diable. 
ref.  Denota  que  sols  se  puga  lograr  la  cosa  no's  mi- 
ran  los  medis.  Venga  en  buen  hora  quiennos  ayude. 
Yeniat  hospes  quisquis  profuturus  est. 

víüRER  de  miracle,  fr.  Denota  que  algú  s'  ha 
deslliurat  ó  ha  eixit  de  un  gran  risch  ó  perill  de  la 
vida.  FnuV  de  r>n7rt(/ro.Miraculosè,Dei  auxilio  vivere. 

MIRACULÓS,  A.  adj.  Lo  que's  fa  per  miracle. 
Milagroso,  miraculoso.  Miraculorum  patrator. 

MIRACULOSAMENT,  adv.  m.  Fora  del  orde 
natural.  Miroculosamen:e ,  milagrosamente.  Divini- 
tïis.  II  Admirable,  maravellosament.  Milagrosa- 
mente. Mirè. 

MIRADA,  f.  Visla,  la  acció  de  mirar.  Mirada, 
miradura,  ojeada,  visla.  Aspectio,  nis. 

AB  UNA  MIRADA,  m.  adv.  Denola  la  facilitat  en 
apéndrer  à  regonéixer  alguna  cosa.  A  media  visla. 
Primo  aspectu. 

DONAR  UNA  MIRADA,  fr.  Registrar  lleugerament 
abla  vista.  Dar  una  ojeada.  Oculiscursira  lustrare. 

MALA  MIRADA,  uied.  3íalaltia  dels  ulls  que  fa  mi- 
rar guerxo.  Eslramhosidad,  estrabismo.  Oculorum 
distortio. 

MIRADOR,  m.  Qui  mira.  Mirador.  Propiciens. 
y  Lloch  alt  desde  ahont  se  mira.  Mirador,  mirade- 
To,  descubridero,  vista,  vistillas.  Specula  ,  ae.  ||  Cu- 
riós, qui  mira  ab  curiositat.  Miron.  Curiosus.  || 
Certa  espècie  de  galeria  ó  corredor  desde  ahont  se 
véu  mòlta  terra.  També  s'  anomenan  així  certs 
balcons  cuberts  ab  sa  tauleta  y  voltats  de  vidrie- 
ras,  que  sól  haverhi  en  las  casas  pera  mirar  à  fo- 
ra sens  exposarse  à  las  incleméncias  del  temps. 
Mirador.  Specula,  ae. 

MIRADURA.  f.  ant.  mirada. 

MIRALL,  m.  Cristall  que  té  una  capa  de  ar- 
gentviu  per  la  part  posterior :  ni  ha  també  de  acer 
brunyit  y  tenen  lo  mateix  efecte.  Espejo.  Specu- 
lum,  i.  II  met.  Lo  quepól  fér  evidència  de  alguna 
cosa  ó  pót  servir  pera  arreglar  sas  accions.  Espe- 
jo. Speculum,  i. 

MIRALL  arrasador.  Mirall  cóncavo  de  super- 
fície mòlt  brunyida,  per  medi  de  la  qual  los 
raigs  del  sol  reflecteixen,  reunint  sa  activitat  de 
modo  que  en  lo  punt  anomenat  foco  abrasa  qualse- 
vol cos  que  se  li  presenta.  Espejo  uslorio.  Specu- 
lum urens. 

CLAR,  NET  Ó  LLÜHENT  COM  UN  MIRALL.  loC.  Se  diu 

pera  ponderar  que  alguna  cosa  es  mòlt  clara  neta 
ó  lluhenta.  Limpia  como  un  espejo.  Perspicuus,  ni- 
Ifdus,  dilucidus. 

COMPOST  DE  MIRALLS.  Espejado.  Speculis  iostruc- 
luSj  similis. 


MiRARSE  AL  MIRALL,  fr.  Examinar  en  lo  mirall  la 
imatge  de  la  pròpia  persona.  Espejarse,  mirarse 
al  espejo.  Speculum  consulere. 

QUE  FARÀ  'lcego  AB  LO  MIRALL?  rcf.quc  reprèn  als 
que  volen  enténdrer  en  lo  que  no  es  de  sa  professió. 
Zapatero  à  tus  zapatos.  Quid  coeco  cum  speculo? 

MIRALLER.  Qui  fa  ó  ven  miralls.  Espejero. 
Speculorum  artifex. 

MIRALLET.  m.  d.  Espejuelo,  espejillo,  ico,  ilo. 
Specillum,  i. 

MIRAMBELL,  m.  Plania  que  té  la  figura  de 
un  xiprer,  fullas  y  flors  mòlt  menudas  y  de  un  vert 
clar ;  en  los  jardins  se  cultiva  pera  adorno.  Peran- 
ton,  mirabel,  pinillo.  Cypariscuias,  ai.  ||  Flor.  Mira- 
bel.  Flos  multifolius  auratus. 

MIRAMENT,  m.  Atenció,  mira,  respecte.  Jlít- 
ramienlo,  mira.  Observantia,  ae. 

SENSE  MIRAMENT,  m.  adv.  Seusc  respecte,  ni  aten- 
ció. Sin  miramiento,  sinescepcion.  Nulla  habita  ra- 
tione. 

MIRANDA,  f.  MIRADOR.  2.  y  4. 

MIRAR.  V.  a.  Fixar  la  vista  en  un  objecte.  Mi- 
rar. Speclo,  as.  p_  Apreciar,  fér  cas  de  alguna  cosa. 
Mirar.  Atlendo,  is.  |j  met.  Considerar  ab  cuydado 
alguna  cosa.  Mirar.  Speculari.  1|  Estar  situada  una 
cosa  davant  de  allra.  Mirar.  Respicio  ,  is.  1|  Inqui- 
rir,  regonéixer,  averiguar.  Mirar.  Speculor,  aris. 
II  Observar  las  accions  de  algú.  Mirar.  Observo, 
as.  II  Regonéixer  ,  escorcollar.  Registrar  ,  escudri- 
üar.  Perscrulor,  aris.  H  Respectar  y  aléndrer  à  al- 
gú. Mirar.  Attendo,  is.  |  Tenir  per  objecte  ó  fi  al- 
guna cosa  en  lo  que  s'  executa,  com  cada  hu  mira 
per  sòn  profit.  Mirar.  Curo,  as. 

MIRAR  A  ALGÚ  AB  DESPRECI  Ó  AB  ENFADO,  fr.   Mirar 

sobre  hombro,  ó  con  malos  ojos.  Despecto,  as. 

MIRAR  DE  AMAGAT,  fr.  Mirar  ab  dissimulo.  Mirar 
de  lado  ódemedio  lado.  Furtim,  obliquè  intueri. 

MIRAR  PER  ALCÚ  Ó  PER  ALGUNA  COSA.  fr.  CUydar, 

protegir,  amparar,  procurar  lo  bè  ó  la  utilitat  de 
alguna  persona.  Mirar  por  alguno  ó  por  alguna  co- 
sa. Alicui  consulere. 

MIRAR  PER  SOBRE.  fr.  No  posar  mòlt  cuydado  en 
alguna  cosa.  Mirar  por  encima  ,  de  paso  ,  ligera- 
mente.  Per  transennam  aspicere. 

MIRAR  PRIM.  fr.  ab  que's  nota  al  qui  en  tot  troba 
dificultat ,  y  s'  enreda  en  qualsevol  cosa  ,  ó  al  que 
pren  motiu  de  cosas  fútils  pera  enfadarse  ó  fér  re- 
pugnància. Tropezar  en  un  garbanzo.  In  paleam 
offendere. 

MIRAR  Y  CALLAR,  fr.  Denota  que'l  silenci  es  mòlt 
estimat.  Oir,  ver  y  callar.  Yide  et  tace. 

MIRA  LO  QUE  FAS  ó  LO  QUE  VAS  i  FÉR.  ref.  Adver- 
teix que  no'ns  fiquem  en  las  cosas  sense  mirar  bè  lo 
fi  que  poden  tenir.  Mira  que  atès  que  desatès.  Ca- 
ve  ne  nodo  gordiano. 

MÍRAM  Y  NO'm  toques,  Ó  MÒLT  MIRAR  Y  POGH  TOCAR. 

ref.  Denota  que  alguna  cosa  es  delicada.  Mirame  y 
no  me  toques;  el  licenciado  vidriera.  ^oU  me  tangere, 

HIRE  COM  PARLA,  Ó  LO  QUS  PAJU,^,  Ó  AB  QVÍ  PAELA. 


ip 


MIR 


CATALÀ. 


MIS 


169 


loc.  ab  que  's  adverteix  à  algú  's  reporte  ab  lo 
parlar.  Mire  como  habla,  ó  lo  que  habla,  ó  con  quien 
habla.  Comiter  loqueris. 

MÒLTS  LO  MIBIN  Y  POCHS  LO   CONEIXEN.  TCf.  DenOla 

que  nos  deuhen  judicar  las  cosas  pels  senyals 
exteriors,  y  que  no  tots  tenen  las  prendas  corres- 
ponents a  la  excel•lència  de  sòn  ser.  No  son  hom- 
bres  todos  los  que  mean  en  la  pared.  Mentem  honii- 
nis,  non  frontera  suscipe. 

NO  UI  flA  MÉS  QUE  MIRAR.  loc.  Deuota  la  mòlta  per- 
fecció de  alguna  cosa.  No  hay  mas  que  abrir  los 
ojo$  y  mirar.  Mirandum  numeris  omnibusabsolu- 
lum  esse. 

NO  MIRAR  PRIM.  fr.  No  sér  delicat.  No  lenerpelillo 
en  la  lengua  :  no  andar  en  lilulillos.  Expedita  lin- 
gua  gaudere. 

NO  TENS  QUE  MIRAR.  loc.  Deuota  quB  no's  trobarà 
cap  falta  en  alguna  cosa.  No  hay  que  darlevuellas. 
Non  est  quod  circumspicias. 

QUI  ENDAVANT  NO  MIRA  ENDARRERA  cAü.  rcf.  Avisa 

quant  convenient  es  premeditar  y  prevenir  las 
contingéncias  que  poden  tenir  las  cosas  abans  de 
empéndrerlas.  Quien  adelanie  no  mira,  Iras  se  que- 
da. 3Iajora  perdis,  parva  ni  servaveris. 

SI  MIRAS  TANT  PRIM  A  MITJA  EDAT  JA  NO  HI  VEURÀS. 

ref.  Ensenya  que  s'  ha  de  evitar  la  mòlta  curiosi- 
tat en  averiguar  las  cosas  agenas  ,  per  las  malas 
conseqüéncias  que  té.  Quien  las  cosas  mucho  apu- 
ra,  no  liene  vida  segura.  Aliena  inquirere  pericu- 
losum. 

TANT  S'  HI  HA  VOLGUT  MIRAR  QUE  AL  ÚLTIM  HO  UA 

CAGAT.  ref.  Denota  que'ls  impertinents  solen  llansar 
à  pcrdrer  las  cosas  per  perfeccionarlas  y  apurarlas 
mès  de  lo  que  convé.  Tanlo  enlornó  que  trastorno. 
Nequid  niïnis. 

MiRARSE  AB  ALGij.  fr.  met.  Cuydar  de  ell  ab  mòlt 
carinyo.  Mirarse  en  alguno.  Aliquem  taraquam 
seipsura  oílicio,  araore  prosequi. 

MIRARSE  À  si  MATEIX  Ó  MIRARSE  DE  CAP  i  PEUS.    fr. 

fam.  S'  usa  pera  denotar  que  cada  persona  déu 
examinar  sos  defectes  abans  de  repéndrer  als  al- 
tres. Darse  una  vuelta.  Semel  consideraré. 

MIRARSE  EN  ALGUNA  COSA.  fr.  Examinar  bè  las  cir- 
cunslàncias  abans  de  resóldrerlas.  Mirarse  en  ello. 
Prespicio,  is.  U  Executaria  ab  particular  cuydado  y 
esmero.  Mirarse.  Aliquid  diligentissime  perficere. 

MIRARSE,  ESTARSE  MIRANT,  fr.  Repreu  la  inacció 
ddque  véu  algun  desorde,  y  podent  y  debent  evi- 
tarlo  no  1'  evita.  Eslarse  mirando.  Praesentia  mala 
culpabililer  tollerare, 

MIRÀRSEHO,  Ó  MIRÍRSEHO  AB  AFICIÓ  Ó  AB  ÜNA  AFICIÓ. 

fr.  enfàtica  que  denota  la  atenció  ab  que's  mira 
una  cosa  que's  desitja  tenir.  Echar  el  ojo  ó  tanlo 
ojo.  Avidis  oculis  intueri. 

MIRARSE  'ls  UNS  AB  LOS  ALTRES,  ff.  Quedar  sor- 
presos.  Mirarse  unos  à  olros.  Sese  mutuo  inspicere. 

MIBAT,  DA.  adj.  Circumspecte.  Mirado.  Cir- 
cumspectus,  ||  p.  p.  Mirado.  Spectatus. 

MIRINYACH.  m.  Espècie  de  faldillas  entercas 


qne  porlan  sota  de  las  altras  ó  del  vestit  las  donas 
peraabultar  ó  estufar  las  faldas.  Mirinaque.  Sub- 
tilis  lacinia.  l|  futesa. 

MIRLAT,  DA.  adj.  Qui  s'  entona  ó  afecta  gra- 
vedat  y  senyoriu.  Mirlado.  Ad  severitatem  com- 
positus. 

MIRRA.  f.  Goma  apreciable  que  destil-la  1' 
arbre  del  mateix  nom  que's  cria  en  mòltas  parts  de 
la  Aràbia.  Mirra.  Myrrha,  a?,  myrra,  ae. 

MIRRA  líquida.  'L  mateix  licor  gomós  quant  ix 
dels  arbres  nous  que  dònan  la  mirra  ordinària. 
Mirra  liquida.  Myrrha  liquida. 

MIRRAT,  DA.  adj .  Compost ,  perfumat ,  mes- 
clat ab  mirra.  Mirrado.  Myrrhalus. 

MIRUA.  f.  ant.  y 

MIRUAMENT.  m.  ant.  minva,  DISMINUCIÓ. 

MIRUAR.  V.  n.  ant.  minvar. 

MISCEL-LÀNEA.  f.  Mescla,  barreja.  Misctlú- 
nea.  Miscellanea,ae. 

MISERABILITAT.  f.  misèria. 

MISERABLE,  adj.  Infelís.  Miserable,  misero. 
Miser.  II  Avaro,  cicatero.  Mserat/e.  Sòrdid  us.  H  ant. 
vil.  II  Lo  que  es  de  poch  valor.  Miserable.  |  Lo  mol- 
tíssim  pobre.  Indigente,  pobreton,  miserable.  Yaldò 
egenus. 

MISERABLEMENT,  adv.  m.  Infelísmenl.  ilft- 
serablemente.  Miserè.  1|  Escassament.  Miserabkmen- 
le.  Parcè. 

MISERAGIÓ.  f.  MISERICÒRDIA. 

MISERERE.  ro.  Funció  en  que's  canta  '1  mi- 
serere.  Miserere.  Miserere.  |{  fam.  pallissa,  jj  med. 
Lo  cólich  vólvulo  que  consisteix  en  nusarse  'is  bu- 
dells de  manera,  que  obligan  à  tràurer  1'  excre- 
ment per  la  boca.  Miserere.  Yolvulus,  i. 

MISÈRIA,  f.  Desgràcia,  pena.  Misèria,  laceria. 
iErumna,  a3.  ||  Pobresa,  falla  de  medis.  Misèria. 
Misèria,  ae.  \\  Poquedat,  escassesa.  Misèria.  Tenui- 
tas,  aiis.  II  3Iesquindat,  tacanyeria.  Misèria.  Tena- 
citas,  atis. 

ANAR  AB  MISÈRIA,  fr.  PoFlarse  ó  gastar  ab  extre- 
mada tacanyeria.  Miserear.  Se  avarè  ac  sordidè 
ge rere. 

CONTAR  MisÉRiAS,  fr.  Ponderat  los  traballs  ó  mi- 
sérias  que  's  pateixen,  ò  fingirlos  pera  móurer  à 
compassió,  Hacer  la  guaya.  Quaeri,  plangere. 

EIXIR  DE  MISÈRIA,  fr.  Millorar  de  fortuna  desprès 
de  traballs  y  misérias.  Salir  de  capa  de  raja.  \i- 
lem  vestem  deponere. 

MENJAíisE  A  ALGÜ  LA  MISÈRIA,  fr.  Eslar  mòlt  pobre 
y  necessitat.  Comerse  de  misèria;  no  tenermas  que 
la  capa  en  el  hombro.  In  summa  egeslate  versari. 

TRAURER  DE  MISÈRIA,  fr.  Millorar  la  posició  ó  for- 
tuna de  algú  que  estava  miserable.  Despiojar. 
Egeslale  aliquem  liberare. 

MISERICÒRDIA,  f.  Compassió,  pietat.  Mise- 
ricòrdia. Misericòrdia,  ae.  ||  mit.  Diossa  venerada 
en  Aténas.  Misericòrdia.  Misericòrdia,  33. 

MISERICORDIÓS,  A.  adj.  Piadós,  compassiu. 
Miser ieordioso.  MisericorB. 


no 


MIS 


DICCIONARI 


MIS 


MISERIGORDIOSAMENT.  adv.  m.  Clement, 
piadosament.  Misencordiosamenle,  Misericordiler. 

MISERICORDIOSissIM,  A.adj.  sup.  Miseri- 
cordiosisimo.  Misericordiosissimus. 

MISSA.  f.  Sacrifici  incruhent  de  la  lley  de  grà- 
cia, en  que  baix  las  espècies  sagramentals  de  pa  y 
vi  s'  ofereix  al  Pare  Etern  lo  cos  de  Jesucrist  en- 
memòria  de  sa  passió,  acció  de  gràcias  y  regonei- 
xement  de  sasabiduria.  Sant  Alexandro  Romà  féu 
posaren  la  missa  aygua  al  vi;  sant  Sixio  I,  manà 
'1  trisagi  del  sanctus;  sant  Telesforo  Grech  ana- 
coreta '1  Glòria  in  excelsis;  sant  Gelasi  las  ora- 
cions; y  sant  Sergi  I,  posà  I'  Agnus  Dei.  Misa. 
Missa,  C  II  L'  orde  del  presbilerat.  Misa,  presbite- 
rado,  sacerdocio.  Presbyteralus,  us. 

MISSA  BAIXA  ó  RESADA.  La  cn  quB  DO  's  canla.  Mi- 
sa rezada  ó  privada.  Privata  missa. 

MISSA  CANTADA  ó  SOLEMNE.  La  quc  's  Celebra  ab 
cant  y  solemnitat.  Misa  cantada,  solemne.  Solemne 
sacrum. 

MISSA  CANTANT.  MISSACANTANT. 

MISSA  CONVENTUAL.  La  Hiissa  major  que  's  diu  en 
los  convents.  Misa  eonventual.  Solemne  sacrum. 

MISSA  DE  cos  PRESENT.  La  que 's  diu  estant  lo  cos 
del  difunt  en  la  iglésia.  Misa  de  cuerpo  presenle. 
Piaculareexposilo  cadavere  sacrum. 

MISSA  DE  DIFUNTS,  DE  MORTS  Ó  DE  RÈQUIEM.  La  que 

s'  ofereix  per  ells.  Misa  de  difuntos,  de  rèquiem. 
Piaculare  mortuale  sacrum. 

MISSA  DEL  GALL.  La  que  's  diu  à  las  dotze  de  la 
nit  de  Nadal;  s'  anomena  així  per  ser  la  hora  en 
que  sól  cantar  lo  gall.  Misa  del  gallo.  In  navitatis 
Domini  media  node  solemnis  missa. 

MISSA  DE  PARTERA.  La  que  's  diu  à  la  dóna  la  pri- 
mera vegada  desprès  del  part.  Misa  de  parida. 
Missa  in  muliéris  puriQcatione. 

MISSA  MAJOR  ó  PARROQUIAL.  Ofici.  Misa  mayor, 
parroquial,  conventual.  Conventuale  sacrum. 

MISSA  NOVA.  La  primera  que  diu  lo  nou  sacerdot. 
Misa  nueva.  Primum  à  novo  sacerdote  celebratum 
sacrum. 

MISSA  SECA.  La  que  's  diu  sense  consagrar.  Misa 
en  seco.  Absque  consecratione  sacrum. 

MISSA  voTivA.  La  que  no  sent  pròpia  del  dia  's 
pót  dir  en  certs  dias  per  vot.  Misa  voliva.  Missa 
voliva. 
I  AjüDAft  LA  MISSA.  ír.  Scrvir  y  respóndrer  al  sa- 
cerdot que  la  diu.  Servir  la  misa,  ayudar  à  misa. 
Sacerdote  rem  divinara  facienli  minislrare,  adesse. 

ARRIBAR  i  MisSAS  DiTAS.  fr.  Arribar  tart  à  alguna 
funció.  Llegar  à  las  aceitunas,  d  los  postres  ó  al  ite 
missa  est  ó  à  los  anises;  tarde  piache,  à  la  últim,a 
sardina  de  la  banasta.  Tardè,  re  propè  perfecta  ad- 
ventare,  venire,  adesse. 

CANTAR  MISSA.  fr.  Celebrar  la  primera  '1  nou  sa* 
cerdot.  Cantar  misa.  Primüm  sacrum  celebraré.  || 
Acompanyar  ab  lo  cant  alguna  missa.  Cantar  la 
misa.  Missam  canere. 

DE  MISSA  DE  ONZE.  S' apllca  al  capellà  ó  fcare  que 


no  es  de  carrera.  Pilancero.  Quotidiani  stipendii 
largione  victitans  clericus,  fraler. 

DIR  MISSA.  fr.  Celebrar  lo  sacerdot  lo  sacrifici  in- 
cruhent de  la  lley  de  gràcia.  Decir  misa.  Sacrum 
facere. 

JA  PÓT  ANAR  À  MISSA  SENSE  ROSARIS,  fr.  met.  fam. 
ab  que  's  dóna  à  enténdrer  que  algú  té  baslanta 
indústria  pera  manejarse  per  sí  mateix  sens  ajuda 
de  altre.  Poder  nadar  sin  calabazas,  ó  no  necesilar 
calabazas  para  nadar.  Industriosum  esse. 

NI  LA  MISSA  NI  CIVADA  DESTORBAN  LLARGA  JORNADA. 

ref.  ab  que  s'  avisa  que  '1  cumpliment  de  la  obli- 
gació ó  prudent  devoció  may  es  impediment  pera 
lograr  lo  que  justament  s'  intenta.  Por  oir  misa  y 
dar  cebada,  nunca  se  perdió  la  jornada.  Manè  rei 
vel  adesse  sacrae,  ponere  mulis  hordea,  susceptum 
non  remoratur  iter. 

NO  FUNDARÀ  CAP  MISSA  DE  ONZE.  loC.  fam.  NO  prOS- 

perarà.  No  fundarà  casa  con  azulejos.  Non  domum 
laterculis  tessellatis  exstruet. 

PRIMER  SÓN  LOS  DE  MISSA.  loc.  Rcprcu  al  quc  s' 
adelanla  ó  's  prefereix  en  alguna  acció  ó  elecció  à 
altre  de  major  edat.  Yo  naci  primera,  el  que  anles 
nace,  anles  pace.  Primero  es  el  altar  mayor  y  luego 
los  colaterales.  Prior  suni  aitate.  Ad  latus  oppositis 
prínceps  magis  ara  colalur. 

MISSACANTANT.  m.  Clergue  que  està  orde- 
nat de  tots  los  ordes  y  diu  la  primera  missa.  Mi- 
sacantano.  Neomystes,  ae. 

MISSAL,  m.  Llibre  que  conté  T  orde  y  modo 
de  celebrar  missa.  Misal.  Missale,  is. 

MISSANTROPIA.    f.   Geni  del  missàntropo. 
Misantropia.  Hominura  comercia  fugienlis  natura. 
II  Humor  desapacible  ó  aversió  al  tracte  y  genero 
humà.  Misantropia.  Misanthropia,  se. 

MISSÀNTROPO.  ra.  Qui  aburreix  y  fuig  del 
tracte  de  las  gents.  Misdnlropo.  Hominum  comercia 
fugiens. 

MISSATGE,  m.  Nunci,  porter,  saig.  Pregonero. 
Praeco,  nis.  1|  y 

MISSATGER,  m.  ant.  Enviat,  portador  de  no- 
vas.  Enviado,  me?isajero.  Nuntius,  ii.  ||  correu.  1. 

MISSATGERIA  Y  MISSATGIA.  f.  Embaixa- 
da,  nova.  Mcnsaje.  Nuntius,  ii.  1|  comissió. 

MÍSSER.  m.  ant.  Títol  antich  en  Aragó.  Micer. 
Dominus,  i.  |1  batxiller.  1. 

MÍSSER  seba.  fam.  Qui  parla  mòlt  y  fora  de  pro- 
pòsit. Bachiller,  perejil,  doctor.  Garrulus. 

MISSERERIA.  f.  MANIFASSERIA,  BATXILLERIA, 
CURIOSITAT. 

MISSEROT.    BATXILLER,  CURIÓS,  MANIFASSER. 

MISSIÓ,  f.  L'  acley  efecte  de  enviar.  Mision. 
Missió,  nis.  II  Surtida,  peregrinació  de  varons  apos- 
tòlichs  à  predicar  1'  Evangeli.  Mission.  Apostòlica, 
sacra  concionatorum  excursió.  ||  Sermó  fervorós 
que  fan  los  missionistas.  Mision.  Moralis,  spiritua- 
lis  concio.  II  La  província  ó  país  en  que  predican 
los  misionistas.  Mision.  Apostolici  concionatoris 
provincià. 


fflS 


K 

"ÜIISSIONER  Y  MISSIONI8TA.  m.  Predicador 
de  missions.  Misionero,  misionario.  Aposlolicus 
concionalor. 

MI8SIU,  VA.  adj.  S'  aplica  à  la  caria  6  bitllet 
que  s'  envia  a  algú.  Misivo.  Missivus.  j]  Lo  que  's 
p6t  enviar.  Misivo.  Missilitius. 

MISSOGÍNIA.  f.  Aversió  à  las  donas.  Misogí- 
nia. Misoginia,  se. 

MISTELA.  f.  Beguda  de  ayguardent,  aygua, 
sucre  y  canyella.  Mislela.  Liquorum  mixtura. 

MISTERI,  m.  Secret  incomprehensible  de  las 
veritats  reveladas  en  la  Uey  de  gràcia.  Misterio. 
Mysterium,  ii.  |1  Secret,  cosa  oculta.  Arcano,  mis- 
terio. Mysterium,  ii.  ||  Qualsevol  cosa  difícil  de  com- 
péndrer.  Misterio.  Jlysterium,  ii.  1|  Qualsevol  dels 
succesos  més  notables  de  la  passió  de  Jesucrist. 
Paso.  Traclus  passionis  Jesuchristi.  |1  La  imatge 
que  en  hs  professons  de  la  setmana  santa  repre- 
senta algun  succés  de  la  passió  de  Jesucrist.  Paso. 
Chrisli  patienlis  simulacrum.  U  ministeri.  ||  pi.  Los 
secrets  dels  prínceps  y  negocis  de  mòlta  entitat 
que  per  algun  recel  se  tenen  ocults.  Misteriós. 
Mysteria,  orum, 

ANAR  ó  VENIR  AB  MISTERIS,  fr.  No  dir  clar  lo  que's 
diu  ó  fa,  sinó  buscar  expressions  enfàticas  y  ro- 
deigs.  Garabatear.  Circumeo,  is;  non  recta  via  pro- 
cedere. 

FÉR  MISTERI,  fr.  Exagerar  las  cosas  ab  paraulas 
obscuras.  nacer  mislerio.  Arcana  vendilare. 

FÉR  MISTERIS,  fr.  No  voler  manifestar  ni  descu- 
brir  alguna  cosa.  Hacer  misteriós.  Yana  pro  miris 
venditare. 

NO  SÉR  SENSE  MISTERI  Ó  NO  HI  HA  SANT  SENSE  J«IS- 
TEIU.  fr.  TÉ  MISTERI. 

PARLAR  AB  MISTERI,  fr.  Parlar  ab  cautela  y  re- 
serva, ó  afectar  obscuritat  en  lo  que's  diu ,  à  fi  de 
donar  que  discórrer  als  altres.  Hablar  de  misterio. 
Mysteriosè  loqui. 

TÉ  MISTERI,  fr.  Denota  que  alguna  cosa  té  un 
motiu  ocult  pera  sér.  No  se  hace  esto  sin  misterio. 
Non  temeré,  non  sine  causa  fit. 

MISTERIÓS,  A.  adj.  Lo  que  conté  misteri. 
Mislerioso.  Mysleriosus.  I  Lo  qui  fa  misteris,  y  dó- 
na à  enténdrer  que  hi  ha  secrets  ó  cosas  recóndi- 
tas  allí  ahont  no  hi  són.  Mislerioso.  iEnigmaticus. 

MISTERIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  misteri,  de 
secret  ó  de  amagat,  Misleriosamente,  mislicamente. 
Mysteriosè. 

mística,  f.  Part  de  la  teologia  que  tracta  de 
la  vida  espiritual  y  contemplativa.  Mística.  Mys- 
tica,  SR. 

MiSTICAMENT.  adv.  m.  Figuradament ,  de 
un  modo  misteriós.  Mislicamente.  Mysticè.  ||  espiri- 
tualment. 

MÍSTICH,  ca.  adj.  Lo  que  enclou  misteri. 
Mistico,  mislerioso.  Myslicus.  I  Pertanyent  à  la  mís- 
tica. Mislico.  3Iyslicus. 

MISTIOIVAMENT.  m.  ant.  mescla. 

MISTIONAR.  V.  a.  ant.  mesclar. 


CATALÀ. 


MIT 


171 


MISTO.  m.  MixTO. 

MISTURA.  f.  ant.  MESCLA,  MIXTURA. 

MISTURAR.  v.  a.  mesclar. 

MITA.  m.  Repartiment  per  sort  entre  indians 
pera  Iràurer  los  vehins  que  deuhen  emplearse  en 
los  traballs  públichs.  Mita.  Sortita  indorum  ad  la- 
bores distributio. 

MITÀ  EN  camí.  loc.  ter.  MiTJ  camí. 

MITAT.  f.  MEYTAT.  jl  MEDI,  Ó  MITJ. 

MITAYO.  m.  índia  sortejat  pera  '1  traball.  Mi- 
tayo.  Sortitus  ad  labores  indus. 

MITENA.  f.  Espècie  de  guant  sense  dits.  Mito%. 
Bracchialis  manica. 

MITIGACIÓ,  f.  y  * 

míticament,  m.  ant.  Calma,  moderació. 
Miiigacion.  Lenimentum,  i. 

MITIGANT,  adj.  Lo  que  té  virtut  de  mitigar. 
Miliçjaiivo,  mitigatorio.  Miligativus,  mitigatorius. 

MITIGAR.  V.  a.  Suavisar,  aplacar,  moderar  la 
ira,  rigor,  etc.  Mitigar.  Mitigo,  as.  ||  Suavisar, 
amansir.  Mitigar.  Milifico,  as.  ||  v,  r.  Miligarse. 
Mitigari. 

MITIGAT,  DA.  p.  p.  Miligado.  Miligatus,  mi- 
tificalus. 

MITJ.  m.  La  part  distant  igualment  dels  ex- 
trems. Medio.  Medium,  ii.  ||  meytat.  D  Centro.  Me- 
dio.  Medium  ,  ii.  ||  medi.  ||  mitjania.  [)  adj.  Lo  que 
conté  la  meytat  de  qualsevol  cosa.  Medio.  Medius, 
ii.  I  Intermedi ,  lo  que  està  en  mitj.  Medio.  Me- 
dius, ii.  (j  Lo  que  no  està  acabat ,  com:  mitj  cuyt. 
Medio.  Semi. 

mitj  agafar,  fr.  No  agafar  del  tot.  Entrecoger. 
Non  bene  arripere. 

mitj  DIA.  La  hora  en  que  'I  sol  està  en  lo  punt 
mès  alt  de  sa  elevació.  Mediodia.  Meridianum,  i.  || 
Punt  del  horisonl  que  ve  dret  mirant  à  la  part  de 
ahont  vé  '1  sol  al  temps  de  mitj  dia.  Mediodia. 
Australis  regió.  ||  Vent  que  ve  de  dit  punt.  Medio- 
dia, sud.  Auster,  tri,  noius,  i.  ||  mitjdiada. 

al  mitj.  m.  adv.  Igualment  distant  dels  extrems. 
En  medio.  In  medio. 

A  mitj.  m.  adv.  Dit  del  mes  etc.  A  mediados  de. 
Mediò. 

A  MiTJAS.  m.  adv.  Per  meytat,  tant  1'  un  com  1' 
allro.  A  medias,  d  medio,  por  milad.  Mediè. 

BELL  mitj.  loc.  Lo  puut  en  que  la  cosa  dividida 
resulta  bè  per  meytat.  Promedio.  Medium,  dimi- 
dium,  ii. 

clóurer  ó  enclóürer  al  mitj.  irón.  Tenir  rode- 
jat à  algú  de  manera  que  ab  dificultat  puga  esca- 
parse.  Entrecoger,  coger  en  medio.  Iniercapio,  is. 

EN  mitj.  m.  adv.  En  lloch  igualment  distant 
dels  extrems  ó  entre  dos  cosas.  En  medio.  In  medio. 

ENTRE  mitj.  m.  adv.  Entre  allras  cosas  ó  barre- 
jat aballras  cosas.  Entre.  Inter. 

ESTAR  de  PER  MITJ.  fr.  Intercedir  pera  avenir  ó 
conciliar  à  dos  que  dispulan  ó  's  barallan.  Estar 
de  por  medio,  mediar.  Intercedo,  is. 

FÉR  MITJ  DIA.  fr.  FÉR  MITJDIADA. 


172 


MIT 


DICCIONARI 


MIT 


POSAR  EN  MiTJ.  ff.  Col-Iocar  entre  dos  cosas,  Co- 
geren  medio.  Medium  siatuere. 

posARSE  DE  PER  MITJ.  fp.  Intcrposarse.  Meter&e  en 
medio,  ó  de  por  medio.  Interpello,  as. 

RÓMPRER  PER  MITJ.  fr.  met.  Póndrer  alguna  re- 
solució ó  medi  extraordinari  pera  eixir  de  alguna 
dificultat  sense  diria.  Echarpor  en  medio.  Lubricam 
viam  audacter  arripere. 

TOCARHi  DE  MIT4 1  MITJ.  fr.  Acerlar  alguna  cosa, 
emlevinar  lo  punt  de  la  dificultat.  Dar  en  elchiste. 
Scopum  allingere. 

TRAURER  DEL  MITJ.  fr.  Apartar  à  algú  matanlo, 
allunyantlo  ó  fentlo  marxar.  Quitar  de  en  medio. 
Tollere  de  medio. 

MITJA.  f.  Calsat  de  fil,  seda,  cotó,  llana,  etc. 
pera  cubrir  la  cama.  Calceta,  media.  Caliga,  ae. 

MITJA  COM  UN  SACH.  loc.  La  que  es  mòlt  ampla 
y  no  ajusta  bè.  Butifarra.  Amplum  tibiale. 

MITJÀ.  m.  Terreno  que  està  entre  la  cabessa- 
da  y  '1  fondal.  Medianil.  Inter  eminentiorem  et 
profundiorem  agri  partem  locus. 

MITJACANYA.  f.  arq.  Motllura  còncava  '1 
perfil  de  la  qual  es  per  lo  regular  un  semicircul 
ó  un  poch  ménos.  Mediacana,  bocel,  nacela.  Cana- 
liculus,  i.  H  Llistó  de  fusia  ab  algunas  motlluras 
llisas,  dauradas,  ópintadas,  ab  lo  qual  se  guarnei- 
xen las  voras  dels  tapissos  de  las  salas,  frisos,  elc. 
Mediacana.  Lignea  larea  canaliculata.  |1  Entre  fus- 
ters motllura  en  forma  de  una  canya  partida  de 
Uarch.  Escòcia  ,  mediacana.  Ligum  canaliculatum. 

MITJALERA.  f.  ter.  Mesura  de  vi  de  que  dos 
fan  un  botigoy.  porró,  meytadella. 

MITJALLANA.  f.  Espècie  de  roba  ab  la  trama 
de  llana  y  1'  urdit  de  fil.  Mediopano.  Tela  lanea 
hirsuta. 

MITJALLUNA.  f.  Trinxadora.  Tajadera,  media 
Ima.  Lunatus  culter. 

MITJANA,  f.  Carn  entre  las  costellas  y  bes- 
coU.  Mediana.  Inter  coUum  et  costascaro.  |  Arbre 
de  la  nau  envers  la  popa.  Mesana,  àrhol  de  mesa- 
na.  Puppis,  artemonis  malus.  |1  nàut.  La  velaque's 
posa  en  1'  arbre  de  popa  ó  del  mateix  nom.  Mesa- 
na. Epidromas,  i.  H  En  lo  joch  de  billar  es  lo  taco 
ínitjà,  que  apoyat  en  lo  taco  regular  serveix  pera 
jugar  y  ferir  la  bola  que  està  lluny  de  la  vora.  Me- 
diana. Trudiculus  medius. 
^  MITJANIA.  f.  ant.  Mediocritat  del  animo.  Me- 
diania,  mediocridad.  Mediocritas,  atis.  U  Templan- 
sa,  moderació  fugint  dels  extrems.  Mediania.  Me- 
diocritas, a'is. 

MITJANSANT.  p.  a.  ant.  medianer.  1|  adv. 
ant.  mediant. 

MITJAN8AR.  v.  n.  ant.  mediar,  intercedir. 

MITJANSER,  A.  m.  y  f.  Lo  que  té  '1  mitj  entre 
'Igrany'l petit. Mediano.Mediocris.  |]  ant. medianer. 
MITJANTS.  m.  pi.  Casells  pera  tenir  los  grans. 
Atajadizo.  Interclusum  spatium. 

MITJATARONJA.  f.  La  cúpula  deun  edifici, 
Media  naranja,  cúpula.  Tholus,  i. 


MITJBAST,  A.  adj.  Lo  que  no  es  del  tot  ordi- 
nari Entreordinario.  Medius  inter  exquisituni  vul- 
gare. 

MITJDIADA.  f.  Dormida  desprès  de  dioar. 
Siesta.  Pomeridiana  quies. 

FÉR  mitjdiada.  fr.  Dormir  desprès  de  haver  di- 
nat. Dormir  la  siesta.  Meridior,  aris.  ||  Delurarse 
en  algun  lloch  à  dinar  lo  qui  va  de  camí.  Hacer 
medio  dia.  Ad  meridiem  in  itinere  subsistere. 

MITJDOBLE.  adj.  S'  aplica  als  góneros  que 
no  són  dobles  ni  senzills.  Enlredoble.  Medius  inter 
tenuem  et  compactum. 

MITJEN8AR.  V.  n.  ant.  mediar,  intercedir. 

MITJER.  m.  Qui  cuyda  la  terra  à  mitjas.  Me- 
diero.  Dimidia  sortis  comes.  1|  Fabricant  de  mitjas. 
CalceterOy  mediero.  Tibialium  factor.  \\  adj.  Lo  que 
es  comú  à  dos  possessions  contíguas.  Medianero. 
Communis. 

MITJFt,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  una  qualitat 
mitjana  entrefiybast.  ^níre^no. Mediocriter  tenuis. 

MITJÓ.  m.  Espècie  de  mitja  que  sols  arriba 
fins  à  mitja  cama.  Calcetin.  Tibiale,  is. 

MITJOBRIR.  V.  a.  Deixar  no  ben  oberta  alguna 
porta,  finestra,  etc.  Entreabrir.  Semi  aperlum  re- 
linquere. 

MITJORN.  m.  mitj  dia. 

MITJPANYO.  m.  Teixit  de  llana  semblant  al 
panyo;  però  mès  prim  y  de  ménos  durada.  Medio 
pano.  Tela  lanea  quaedam. 

MITJPARTIR.v.a.  Partir  pel  mitj  alguna  cosa. 
Partir  por  medio.  Medium,  per  medium  dividere. 

MITJPARTIT.  m.  ter.  Espècie  de  coca. 

MITJTEMPS.  m.  Lo  temps  de  primavera  y 
tardo  que  es  entre  I'  estiu  y  I'  ivern.  Entreliempo. 
Yer  et  antumnus. 

MITO.  m.  Paraula  grega  que  significa  fàbula  y 
es  una  espècie  de  exposició  senzilla  de  una  idea , 
creència,  succés,  tradició,  etc;  y  també  la  història 
fictícia  deun  dèu,  semidéu,  héroe,  etc. itftto.  Mithos, i. 

MITOLOGIA,  f.  Història  dels  déus  fabulosos  y 
héroesde  la  gentilitat.  Mitologia.  Mythologia,  ae. 

MITOLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  mi- 
tologia. Mitológico.  Mythologicus.  |1  y 

MITOLOGI8TA.  m.  Qui  sab  ó  escriu  mitolo- 
gia. Milologisla,  mitólogo.  Mythologite  peritus;  my- 
thologiam  scribens. 

MITRA.  f.  Ornament  que  portan  en  lo  cap  los 
arquebisbes  y  bisbes  per  insígnia  de  sa  dignitat. 
Mitra.  ínfula  sacra.  \\  La  dignitat  del  arquebisbe  ó 
bisbe.  Mitra.  Episcopalis  dignitas.  j]  Territori  de 
sa  jurisdicció.  Mitra.  Episcopalis  ditio.  H  Turbant 
usat  entre  'Is  Lidis,  Siris,  Frigis,  Alarbs,  Persas, 
Egipcis  y  Grechs,  y  entre  Ms  romans  lo  de  las  donas 
estrangeras,  de  las  rameras  y  homes  afeminals. 
Mil'ra.  Mitra,  oe. 

MITRAR.  v.  n.  ant.  fam.  Obtenir  un  bisbat. 
OUspar,  mitrar.  Episcopatum  assequi. 

MITRAT,  DA.  p.  p.  ant.  Milrado.  Mitra  orna- 
lus,  velatus.  H  adj.  S'  aplica  al  qui   té  pr»»Uegi 


» 


MOB 

pera  portar  mitra  en  las  funcions  públicas.  Mitra- 
do.  Mitralus. 

M ITRIDAT.  m.  Contraverí  compost  de  opi,  ví- 
boias,  agàrich  y  altras  cosas.  Mitridato.  Mithrida- 
ticia  antidotus. 

MITTA.  f.  Moneda  de  que  en  Brujas  24  feyan 
un  ducat  y  8  esterlins.  Milla.  Monela  sic  dicta. 

MIX.  m.  Gat,  y  la  veu  ab  que's  crida.  Miz,  mi- 
cho,  mizo.  Felis,  is,  elurus,  catus,  i.  |1  Yeu  ab  que 
s'  esquiva  '1  gat.  7Aipe.  Apage  felis.  ||  raet.  bor- 
ratxo. 

TENIR    LO  MIX    Ó  ESTAR  MIX.    fr.    lUet.  fam.   ESTAR 
AT. 

MIXA.  f.  La  gala.  Miza,  micha.  Felis  foemina. 

MIXTIFORI.  ra.  Yeu  llatina,  delictes  de  que 
pót  enténdrer  lo  tribunal  ecclasiàstich  y  civil. 
Mistifori.  Mixti  fori  deliclum,  crimen. 

MIXTILÍNEO,  A.  adj.  Compost  de  línea  recta 
y  curva.  MisiUineo.  Mixtilineus. 

MIXTIÓ,  f.  Mescla,  acte  y  efecte  de  mesclar. 
Mislion,  mescla.  Mixtió,  nis. 

MIXTO,  A.  adj.  Mesclat.  Misto.  Mixlus.  I  m. 
Compost  de  diferents  elements.  Misto.  Mixlus,  us. 

MIXTURA,  f.  Mescla,  barreja.  Mislura.  Mixtu- 
ra, x. 

MIXTURAR.  V.  a.  MESCLAR,  BARREJAR, 
MIXTURAT,  DA.  p.  p.  MESCLAT. 


MO. 

MO.  ant.  Contracció  de  me  ho. 

MOABITA8.  m.  pi.  Pobles  de  Orient.  Moahi- 
ías.  iMoabita;,  arum.  [j  Natural  de  Moab  ciutat  de 
Aràbia.  Moabitas.  Areopolitani,  orum. 

MOAP.  m.  Habitants  de  la  Numídia  originaris 
de  la  Aràbia  felis,  poble  que  prengué  est  nom  que 
significa  congregat  pel  servey  de  Déu.  Moabos,  mo- 
rabilos,  morahitas,  moabitas,  lamplunis.  Moabit». 

MOARÉ.  m.  Roba  de  seda  de  mòlt  cos,  que  fa 
ayguas  y  es  de  factura  y  nom  francesos.  Moaré.  Se- 
rica  tela. 

MOATRAYRE.  m.  ant.  ENGANYADOR. 

MOATRE.  m.  ant.  engany. 

MÒBIL.  adj.  ant.  movible,  j]  m.  moble.  ||  motor. 

PRIMER  MÒBIL.  Lo  primer  motor  que  causa  una 

cosa.  Primer  móvil.  Auctor,  is.  I  aslron.  La  esfera 

superior  que's  considera  mès  alta  que'l  firmament 

^^  y  se'n  porta  ab  sí  las  demés  inferiors  en  moviment 

^■kue  conclou  cada  24  horas.  Primer  móvil.  Primum 

^Hmobile. 

^Ut_  MOBILITAT,  f.  Potència,  facilitat  à  mòurerse. 
^||Í3/ot}t{tc(ac(.  Mobilitas,  atis.  |  inco.nstíncia,  lleuge- 
^^Iresa. 

^W     MOBLAR.  V.  a.  Guarnir  de  mobles,  parar  casa. 
^^  Alhajar,  amueblar,  moblar.  Domum  supellectilibus 
ornaré. 

MOBLAR  À  ALGÚ.  fr.  UlCt.  ARMAR,  PROVEHIR. 

MOBLE.  adj.  ant.  movible.  ||  m.  Alhaja,  trasto. 
Trasto,  mueble,  alhaja.  Supellex,  ctilis.  |  m.  pi. 
La  col-Iecciò  de  cosas  de  us  domésticb  que's  poden 

TOMO  II 


CATALi.  MOC  173 

mudar  de  una  part  à  altra.  Efecloí,  menaje.  Supe- 
llex, ctilis. 

MOCA.  f.  Yentresca.  Vientre,  bandullo,  mandon- 
go,  y  ventrecha  la  dels  peixos.  Yenter,  Iris. 

TRÀURER  LA  MOCA.  fr.  mcl.  Fatigarse  mòlt  pera 
conseguir  alguna  cosa.  Echar  los  higados.  Yehe- 
menter  contendere.  ||  Yomilar  mòlt.  Echar  lasasa- 
duras,  las  Iripas,  las  entranas.  Yiscera  vomita  eji- 
cere. 

MOCADA.  f.  MOCA.  II  V  acte  de  mocarse  una 
vegada.  Sonadera.  Narium  emunctio. 

MOCADER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  las  botifarras  y 
arregla  la  moca.  Mondonguero.  Botularius,  ii. 

MOCADOR,  m.  Drap  pera  mocar  ó  mocarse  y 
aixugar  la  suor.  Sonadero,  panuelo,  mocador,  sona- 
dor,mocadero,  sudadero.  Muccinium,  ii.  ||  Lo  que's 
posan  las  donas  en  lo  cap  ó  coll.  Panuelo.  Capi- 
tium,  ii.  II  Lo  que  lligat  al  coll  serveix  pera  soste- 
nir lo  bras  que  bi  ha  mal.  Cabestrillo.  Fascia,  ae. 
[|  Lo  tros  de  tela  que's  posa  à  la  cara  dels  morts. 
Sudario.  Sudarium,  ii. 

MOCADOR  DE  BUTXACA.  MOCADOR.  1. 

MOCADOR  DEL  CAP.  Lo  que  porlau  las  donas  en  lo 
cap  pera  preservarlo  de  la  inclemència.  Serenero. 
Capitis  velamen. 

MOCADORAS.  f.  Estisoras  pera  mocar  la  llum. 
Despabiladeras,  molletes.  Forcipulae,  arum. 

MOCADORET.  m.  d.  Panizuelo.  Sudario- 
rum,  i. 

MOCALLOSA.  m.  Aucell  gros  com  la  calàn- 
dria,  pardo,  ab  vàrias  tacas  per  tot  lo  cos.  Té  'Is 
peus  curts,  y  'Is  dits  com  los  del  papagall.  Torce- 
cuello.  Torquilla,  ae. 

MOCAR.  V.  a.  Netejar  lo  nas  ab  lo  mocador. 
Limpiar  las  narices.  Emungo ,  is.  ||  Tallar  lo  cara- 
mell  del  llum.  Despabilar,  espabilar.  Lucernam 
emungere.  |1  v.  r.  Sonarse.  Nares  emungere. 

no'm  moco  AB  MITJA  MÀNEGA,  exp.  Dcnola  quc  la 
cosa  de  que's  tracta  ó  parla  es  mòlt  estimable.  Ahi 
que  es  moco  de  pavo.  Magni  pretii,  momenti  res. 

NO  MOCARSE  AB  MITJA  MANEGA,  fr.  Gastar  mòlt  y 
sense  reparo.  No  haber  pariente  pobre.  Prodigura 
esse. 

NO  SE  SAB  MOCAR.  fr.  met.  Denota  la  ignorància 
de  algú.  No  sabé  quitarse  los  mocos.  Nec  àdhuc 
emungere  nares  scit. 

MOCAT,  DA.  p.  p.  Dit  del  llum.  Despabilado. 
Emunctus. 

DEIXAR  MOCAT.  fr.  met.  Deixar  burlat.  Jlaber  ju- 
gado  con  alguno  al  sanlo  mozarro.  Alicujus  spem 
frustraré. 

QUEDARSE  MOCAT.  fr.  No  lograr  lo  que's  pretén. 
Quedarse  al  son  de  huenas  noches.  Concepta  spe  frus- 
trari. 

MOCH.  m.  Excrement  que  surt  del  nas.  Moco. 
Myxa,  ai.  H  Qualsevol  matèria  apegalosa.  Moco. 
Muccus,  i.  II  Caramell  del  llum,  Pàbilo,  moco,  seia, 
pavesa.  Muccus,  i.  ||  mocós.  ||  Lo  que  càu  del  nas. 
Mocarro.  Muccus  pendens.  |1  Carnositat  que  lé  so- 

22 


174  MOD  DICCIONARI 

bre  '1  bcch  logalldindi.  Moco  depavo.  Pavonis  co- 
nus  pendens. 

CLAVAR  üN  MOCH.  ff.  met.  fam.  Donar  un  sufochó 
un  gran  desayre  à  qui'l  mereix.  Dar  una  bofetadaó 
un  bochorno.  Aliquem  despicere. 

MOCIÓ.  f.  Moviment,  agitació.  Mocion.  Motio, 
nis.  II  Inspiració  de  Dèu  en  la  ànima.  Mocion.  Ani- 
mi motio.  II  INSTÀNCIA. 

MOCORRO.  m.  anl.  mugró. 

MOGÓS,  A.  adj.  Qui  té  mochs.  Mocoso.  Mucco- 
sus.  II  Poch  advertit,  de  poca  experiència.  Mocoso, 
mocosuelo,  chuchumeco,  mmeco,  monuelo.  Puerulus. 

MODA.  f.  Usansa;  regularment  se  pren  per  lo 
introduhit  de  nou  en  los  modos  de  vestir.  Moda. 
Yestis  mos.  |]  modo,  manera. 

A  MA,  A  TA,  A  SA  MODA.  UI.  adv.  que  significa  se- 
gons lo  costum  meu,  teu  ó  sèu.  A  mi,  à  tu,  à  su 
modo.  Meo,  tuo,  suo  morè. 

LAS  MODAS  SÒN  LA  PERDICIÓ  DE  LAS  CASAS  Ó  FAN  ALS 

RiCHS  POBRES,  ref.  que  reprèn  la  profanilat  en  las 
modas,  y  aconsella  que  s'  use  dels  generós  de  mès 
duració.  Si  quieres  ser  rico,  calza  de  vaca  y  visle 
defino.  Ex  luxu  agestas. 

SEGUIR  LA  MODA.  fr.  Acomodarsc  à  lo  que  s'  esti- 
la. Estar  en  las  modas.  Recepto  morè  vivere. 

MODAL.  adj.  Lo  que  enclou  modo.  Modal.  Mo- 
dum  continens.  ||  pi.  Modos,  lo  modo  de  las  accions 
externas.  Modales.  Modus,  i. 

MODELAR.  V.  a.  Fér  modelos.  Modelar.  Plas- 
mo, as. 

MODELO,  ra.  Exemplar,  planta  de  una  obra. 
Diseno,  modelo.  Norma,  a;.  |1  met.  Exemple  en  las 
obras  de  ingeni,  y  accions  morals.  Modelo.  Norma, 
a?. 

MODELO  NATURAL.  L' home  ó  doua  nus  que  servei- 
xen pera  '1  estudi  del  dibuix.  Modelo  vivo.  Yivum 
exemplar. 

FÉR  ALGUN  MODELO,  fr.  MODELAR. 

MODENÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Módena.  Modenés.  Muttinensis. 

MODERACIÓ,  f.  Modo  ,  templansa ,  mesura, 
modèstia,  parcimónia.  Moderacion.  Continentia,  se. 

AB  MODERACIÓ.  lu.  adv.  y 

MODERADAMENT,  adv.  m.  Modestament,  ab 
templansa.  Moderadamente.  Moderatè. 

MODERADÍSSIM,  A.adj.  sup.  Moderadisimo . 
Yaldè  modicus  vel  temperatus. 

MODERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  modera.  Mode- 
rador. Moderator,  is. 

MODERANT,  adj.  Lo  que  modera.  Moderativo, 
moderaíorio.  Modum  slatuens. 

MODERAR.  V.  a.  Temperar,  dirigir,  gobernar. 
Moderar.  Modero,  as.  ||  Aplacar,  assossegar.  3Iode- 
rar.  Emoderor,  aris.  ||  Arreglar  las  accions  y  cosas 
à  la  moderació  y  templansa.  Moderar.  Modero,  as. 
II  Reduhir,  abaixar  lo  preu.  Moderar.  Ad  modicum 
redigere.  ||  v.  r.  Contenirse  en  las  accions  ó  pas- 
sions, evitant  los  excessos,  Moderarse.  Modum  sibi 
príBSCribere;  se  contineri. 


MOD 

MODERAT,  DA.  p.  p.  Modcrado.  Moderatus.  || 
adj.  Lo  que  guarda  un  medi  enire  'Is  extrems.  Mo- 
dcrado. Mediocris. 

MODERN,  A.  adj .  Nou,  fresch.  Moderno.  Novus. 

MODERNAMENT,  adv.  m.  Novament ,  poch 
temps  lia.  Modernamente.  Recenter. 

MODERNS,  m.  pi.  VENIDERS,  ESDEVENIDORS. 

MODEST,  A.  adj.  Moderat.  Modesio.  Modeslus. 
II  Recalat  en  lo  mirar.  Modesio.  Modeslus.  |  Ho- 
nest, decent,  recalat  en  las  accions  ó  paraulas.  Mo- 
desio. Modestus. 

MODESTAMENT,  adv.  m.  Ab  modèstia,  com- 
postura,  moderació  y  templansa.  Modestamente.  Mo- 
des tè. 

MODÈSTIA,  f.  Templansa,  honestedat,  mode- 
ració, arreglo.  3íodesiia.  Modèstia,  ae.  ||  Decència, 
recalo  en  las  paraulas  yaccions.  Modèstia.  Modès- 
tia, ffi. 

MODESTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Modestisimo.  Mo- 
deslissimus. 

MODESTissiMAMENT.adv.  m.  sup.  Ab  gran 
modèstia.  Modcslisimamenle ,  muy  modestamente. 
3Iodestissimè. 

MODI.  m.  Mesura  antígua  romana,  de  fruytas  y 
cosas  secas,  menor  que  la  quarta  part  de  una  fane- 
ga.  Modio.  Modium,  ii. 

MÓDICAMENT.  adv.  m.  ant.  moderadament. 

II  MEDIANAMENT. 

MÓDICH,  CA.  adj.  Poch,  poca  cosa.  Mòdica. 
Modicus. 

MODIFICACIÓ,  f.  Limitació ,  temperament, 
restricció.  Modipcacion.  Moderatio,nis.  ||  Reducció 
de  las  cosas  à  sos  termes  deguts.  Modificacion.  Mo- 
dificatio,  nis.  ||  fil.  Modo  ab  que  estan  combinadas 
las  parts  de  alguna  substància  material  y  que  la 
constituheix  en  sòn  ser.  Modificacion.  Modificatio, 
nis. 

MODIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  modifica.  Mo- 
dificativo,  modificador.  Modificator,  is. 

MODIFICANT,  adj.  Lo  que  modifica.  Modifica- 
íivo.  Modificandi  virtute  pollens.  ||  gram.  S'  aplica 
à  la  paraula  que  determina'l  sentit  de  altra.  Mo- 
dificativo.  Modificativus. 

MODIFICAR.  V.  a.  Reformar,  moderar,  tem- 
perar, limitar,  restrényer.  Modificar.  Modifico,  as. 
II  Reduhir  las  cosas  à  sos  termes  deguts.  Modifi- 
car. Modifico,  as. 

MODIFICAT ,  DA.  p.  p.  Modificado .  mdií- 
catus . 

MODISME,  m.  Modo  particular  de  parlar  pri- 
vatiu de  una  llengua,  que  s'  aparta  de  las  reglas 
de  la  gramàtica.  Modisme.  Idiotismus,  i. 

MODISTA,  m.  y  f.  Qui  segueix  las  modas  ó  las 
inventa  ó  té  botiga  deellas.  iü/odtsía.  Novorum  mo- 
dorum,  novilatis  studiosus. 

MODO.  m.  Orde,  determinació  de  las  cosas  à 
cert  eslat  y  ser.  Modo,  manera.  Forma,  se.  ||  Mode- 
ració en  las  accions  ó  paraulas.  Modo.  Temperan- 
tia,  X.  I  Forma  y  us  particular  de  fér  alguna  cosa . 


I 


MOD  CATALÀ. 

odo.  Modus,  i.  II  grani.  En  la  conjugació  del  verb 
la  diferència  peraesplicar  la  diversitat  de  temps  y 
afectes.  Modo.  Modus,  i.  ||  pi.  Urbanitat,  cortesia, 
Modo.  Modus,  i.  II  mús.  Diferencia  en  la  postura 
perfecta,  ó  en  la  formació  de  la  escala  de  un  to  se- 
gons la  tercera  que  porta.  Modo.   Modus  musicus. 

MODO  DE  PKNSAa.  Lo  dictamen,  judici,  opinió,  ó 
parer.  Senlhnienlo,  sentir.  Judicium,  ii. 

MODO  POTENCIAL,  graui.  Lo  que  enclou  los  temps 
que  signiücan  las  cosas  que  poden  sér,  à  diferència 
de  las  que  són  ó  foren.  Modo  potencial.  Modus  po- 
tentialis. 

AB  MODO.  m.  adv.  Modestament,  ab  regla,  ab  mo- 
deració. Itegladamente.  Parcé. 

AL  MODO.  m.  adv.  Semblantment,  imitant.  A  mo- 
do, d  manera  de,  à  fuer  de.  Instar,  ad  modum, 
modo. 

DE  MODO.  m.  adv.  de  manera. 

DE  MODO  QUE,  DEL  MATEIX  MODO  QUE.  loc.  ExpreSSa 

la  total  conformitat  de  una  cosa  ab  altra  ó  ab  1' 
estat  que  antes  tenia.  Segun  y  como,  del  mismo  mo- 
do. Prout. 

DE  TOTS  MODOs.  m.  adv.  Sia  com  se  vulla.  De  to- 
dos  modos.  Oranifariam. 

DE  UN  MODO  BAIX  ó  INDECENT,  m.  adv.  Ab  baixe- 
sa,  indecentment,  sense  Uuhiment  ni  estimació. 
Oscuramenle.  Obscurè. 

DONAR  MODO.  fr.  Suggerir  lo  medi  pera  alguna 
cosa.  Dar  traza.  Suggero,  is. 

HI  HA  MÒLTS  MODOS  DE  MATAR  PÜSSAS.  fr.  lUet.  ab 

que  s'  explica  la  varietat  de  genis  y  modos  parti- 
culars que  cada  hu  té  pera  discórrer  ó  executar  al- 
guna cosa.  Cadauno  liene  sumodo  de  matar  puig  as. 
Suum  cuique  ingenium. 

PARLAR  AB  MODO.  fr.  Parlar  sense  excedirse,  ans 
bè  ab  moderació,  prudència  y  cortesia.  Hablar 
bien  criado.  Comiter  aliquem  compellare. 

SENSE  MODOS  NI  CRIANSA.  ni.  adv.  ludecenlmeat, 
sense  cortesia.  Indecenlemenle ,  puercamente.  Inde- 
center. 

SENSE  MODOS  NI  VERGONYA,  m.  adV.  DESVERGONYI- 
DAMENT. 

MODOLÓ.  m.  ant.  garbera. 

MODORRA.  f.  Ensopiment.  Letargia,  modorra. 
Catochus,  i.  II  Aturdiment  que  per  incendi  ó  abun- 
dància de  sanch  esdevé  à  las  ovellas.  Modorra. 
Ovium  stupor. 

MODÓRRIA.  f.  ant.  MODORRA.  ||  ant.  boberia, 

TONTERIA. 

MODORRO,  A.  adj.  ant.  fàtüo,  tonto.  ||  ra. 
ant.  modorra. 

MODULACIÓ,  f.  raus.  Arraonia,  suavitat  del 
cant.  Modulo,  modulacion.  Modulatio,  nis.  ||  Varie- 
tat, mutació  de  to,  seguint  certas  notas  agradables 
al  oído.  Modulacion.  Modulatio,  nis.  Ij  Lo  modo  de 
variar  la  veu  pera  cantar  ab  suavitat  y  afinament. 
Modulo.  Modulatus,  us. 

MODULAR.  V.  n.  mús.  Cantar  ab  dolsura,  sua- 
vitat y  armonia.  Modular.  Modulor,  aris. 


MOI  175 

MODULO,  m.  La  mesura  y  distribució  de  las 
varietats  y  diferéncias  de  la  veu.  Modulo.  Modulus, 
i.  II  arq.  Mida  que  s'  usa  en  la  arquitectura  pera 
las  proporcions  de  sos  cossos,  y  es  sempre  '1  se- 
rai-diàmetro  de  la  part  inferior  de  la  columna.  J/ó- 
dulo.  Modulus,  i. 

MOECA.  f.  Gest  ó  postura  que's  fa  ab  la  cara 
ó  cos  pera  fèr  festas  ó  burlarse  de  algú.  Figureria, 
mueca,  momo,  ciquiricala.  Gesticulatio,  nis. 

FÉR  MOECAs.  fr.  Fèrgcstos  ó  visalges.  Uacermue- 
cas,  gestos.  Latrum  projicere, 

MOFA.  f.  Burla,  raatraca,  irrisió,  escarni.  Mo- 
fa, mofadura.  Sanna,  m. 

MOFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  mofa.  Burlon,  mo- 
fador.  Sannio,  nis. 

MOFAR.  v.  a.  y 

MOFARSE.  V.  r.  Fèr  mofa.  Mofar.  Sanno,  as. 

MOFAT,  DA.  p.  p.  Mofado.  Irrisus. 

MOFETA,  f.  burleta. 

MOFRO.  m.  Animal  bort  procreat  de  altres  dos 
dediferenta  espècie.  Musmon.  Musimon,  musmon,  is. 

MOGOBELL.  m.  ant.  Premi,  1'  interès  que's 
cobra  pera  pagar  las  llelras  decambi.  Camhio.  Foe- 
neraria  pecuniai  permufatio. 

MOGOL.  m.  Idioma  que's  parlava  en  I'  antich 
imperi  del  Mogol.  Es  sonoro,  no  té  generós  ni  ar- 
ticles y  sa  pronunciació  difereix  mòlt  de  la  orto- 
grafia. Té  una  literatura  bastant  rica  y  un  alfabet 
que  s'  escriu  en  columnas  verticals  de  esquerra  à 
dreta.  Mogol.  Mogol,  is. 

MOGURÓ.  m.  ant.  mugró.  ||  ant.  cua.  8.  ||  col- 
gat. 

MOGUT,  DA.  p.  p.  iMovido.  Motus. 

MOHATRA.  f.  Compra  fingida,  ó  quant  se  ven 
tenint  previngut  qui  compre  allò  mateix  a  niènos 
preu,  ó  quant  se  dóna  à  preu  mòlt  alt  pera  tornaho 
à  comprar  à  preu  baix.  Mohatra.  In  venditione 
versura. 

FÉR  mohatras.  fr.  Fér  compras  fingidas  de  aquest 
nom.  Mohatrar.  Yersuras  in  venditione  facere. 

MOHATRAYRE  Y  MOHATRISTA.  m.  Qui 
fa  mohatras.  Mohatrero,  mohatron.  Yersutus  foene- 
rator. 

MOHÍ,  na.  adj.  S'  aplica  al  matxo  ó  mula  fill 
de  caball  y  burra.  Mohino.  Burdus,  i.  ||  S'  aplica  à 
las  cabalcaduias  de  morro  negre.  Mohino.  Rostro 
niger.  j]  enfadat. 

MOILLER.  f.  ant.  muller. 

MOIR.  v.  n.  morir. 

MOIX,  A.  adj.  Cap  baix,  trist.  Cabizbajo.  Te- 
Iricus,  tristis.  ||  m.  y  f.  mix. 

MOIXAMA.  f.  Tunjina  salada.  Mojama.  Thyn- 
nina  caro  salila. 

MOIXELL.  in.  Cerro  de  llana  à  punt  de  filarse, 
Copo,  cerro.  Merges,  itis. 

MOIXER.  m.  Veu  àrabe.  delmer. 

MOIXERIF.  m.  ant.  almoixerif. 

MOIXET,    MOIXET.  m.  adv.  ter.  pleret, 

ANAR  À  PLERET. 


176  MOL 

MOlxi.  m.  Borra,  pel  abans  de  afeytarse  la 
primera  vegada.  Bozo,  vello.  Lanugo,  inis. 

MOIXIGANGA.  f.  Festa  pública  que's  fa  ab 
concurs  de  vàrias  personas.  Mojiganga.  Larvata 
pompa.  II  Festa  de  personas  disfrassadas  ab  figuras, 
regularment  al-legóricas,  que  sól  ferse  en  obsequi 
de  alguna  persona  real.  Màscara  real.  Larvatorum 
festiva  pompa.  ||  pi.  Obsequis  fingits.  Gatalumhas. 
Affectus  simulatio. 

MOIXÓ.  m.  AUCELL.  II  met.  Astut,  estornell. 

MOIXONAR.  V.  a.  ter.  póndrer. 

Qui  s'  ocupa  en  cassar,  criar 
Pajarero.  Passerum  venditor 


MOIXONER.  m 

y  véndrer  aucells. 


vel  auceps. 

MOIXONET.  m. 
MOIXONOT.  m 


d.  AÜCELLET. 

V  aucell  gros,  lleig,  ó  desco- 
negut, que  no  se  li  sab  lo  nom.  Pajarraco,  ^ajar- 
ruco,  avechucho.  Ignotus  passer. 

MOIXUMA.  f.  MOIXAMA. 

MOJADA.  f.  Lo  tros  de  terra  que  poden  llaurar 
un  parell  de  bous  en  un  dia  y  conté  43  canas  en 
quadro  ó  sian  2,023  canas  quadradas. 

MOLA.  f.  Pedra  de  molí  perafér  farina.  Rueda, 
muela.  Mola,  se.  ||  Pedra  de  esmolar.  Muela.  Cos, 
cotis.  I  Quantitat  de  aygua  que  basta  pera  que  mol- 
ga  un  molí.  Muela.  Ad  molam  necessària  aqua.  || 
Coll,  tussal,  turó  artificial.  Cerro,  pena ,  penon, 
muela.  Tumulus,  i.  ||  Carn  informe  que  s'  engen- 
dra en  lo  ventre  de  la  donaab  apariéncias  de  pren- 
yat. Mola.  Mola,  ae.  ||  Pedra  comuntment  de  mar- 
bre ab  que'ls  pintors  molen  los  colors  y  'Is  apote- 
caris algunas  drogas.  Moleta.  Mola,  ai.  \\  molí. 

MOLA  ALTA  ó  CORREDORA.  La  que  està  damunt  en 
lo  molí  fariner,  y  es  la  que  roda  pera  móldrer. 
Corredera.  Mola  superior  versatilis. 

MOLA  DE  GENT.  Gran  concurs.  Muela  de  gente,  re- 
remolino,  turbion.  Caterva,  ae. 

MOLA  DE  PEIX.  Bol.  CarduïM,  cardúmen.  Piscium 
examen. 

MOLA  DE  TAHONA,  La  què  per  estar  tan  gastada 
serveix  en  la  tahona  damunt  de  altra  mola  que  no 
es  tan  gastada,  à  fi  de  que  ab  lo  pes  de  totas  dos  se 
puga  móldrer  bè.  Faldon.  Mola  attrita. 

MOLA  DE  TRULL.  Rodet.  Galga,  volandera.  Tra- 
pes,  etis ;  mola  olearia. 

MOLA  NEGRA.  La  dels  molius  que  es  de  pedra  ne- 
gra. Bornera.  Mola  negra. 

MOLA  SOTANA.  La  pedra  rodona  que  en  los  molins 
de  farina  està  sota  de  la  mola  alta.  Solera.  Mola 
inferior. 

i  MOLAS.  m.  adv.  En  abundància.  Copiosamente. 
Copiosè. 

ENTRE  MOLAS  NO  t'  HI  POS,  PERQUÈ  MOLEN  FINS  AL 

os.  ref.  que  aconsella  no  's  prenga  part  en  los  dis- 
turbis entre  parents,  perquè  estos  fàcilment  se 
componen,  y  desprès  se  pert  la  amistat  ab  unsy 
altres.  Entre  padres  y  hermanos  no  melas  tus  ma- 
nes. Sanguine  junctorura  noli  componere  lites. 

SE  MENJARIA  MOLAS  DE    MOLÍ.  loC.    que  CXplica  la 


DICCIONARI  MOL 

facilitat,  ànsia  ó  apetit  de  menjar.  Comer  sobre  th 
cabeza  de  un  tinoso.  Avidissime  cibum  appetere. 

MOLADA.  f.  La  quantitat  que  's  mol  de  una 
vegada.  Molienda,  molada.  Molitura,  ai. 

MOLAR.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  mola  ó  es  bo 
pera  móldrer.  Molar.  Molaris,  molendinarius. 

MÓLDRER.  V.  a.  Reduhir  à  pols,  xafar  ab  la 
mola.  Moler.  Molo,  is.  ||  Mastegar.  Moler,  mascar, 
maslicar.  Mando,  is.  ||  Molestar,  importunar.  Mo- 
ler, hacer  moler  el  ajo  ó  del  ajo  ó  con  el  ajo.  Fati- 
go, as.  11  Cansar,  fatigar  materialment.  Moler,  que- 
brantar.  Fatigo,  as. 

ARRIBAR  Y  MÓLDRER.  fr.  met.  fàm.  Explica  la  bre- 
vedat  ab  que  's  logra  alguna  cosa.  Llegar  y  besar 
el  santó .  Brevi  rem  conficere,  expediré. 

MOLE.  m.  ter.  motllo. 

MOLEDURAS.  f.  pi.  MOLTURA. 

MOLEJA.  f.  ant.  ventrell. 

MOLER.  m.  Qui  fa  ó  ven  molas  de  molí,  y  al- 
tras  pedras  de  fàbrica.  Pedrero,  molero,  cantero. 
Molarum  artífex. 

MOLERA.  f.  Peix  petit  y  blanch,  que  diuben 
sér  de  vàrios  colors  en  la  primavera.  Fice,  fico,  fu- 
ca,  y  pavo,  merlo  segons  los  romans.  Phycis,  idis. 

MOLEST,  A.  adj.  Enfadós,  pesat.  Molesto,  mO'• 
lestador.  Molestus. 

FÉRSE  MOLEST,  fr.  Arribar  à  enfadar  ó  incomodar 
ab  impertinéncias.  Aporrarse.  Molestum  esse.  |1 

MOLESTAR. 

MOLESTACIÓ.  f.  MOLÈSTIA,  FATIGA. 

MOLESTADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Mokstadisi- 
mo.  Gravi  molèstia  affectus. 

MOLESTAMENT,  adv.  m.  Ab  molèstia  ó  im- 
pertinència. Molestamenle.  Molestè. 

MOLESTAR.  V.  a.  Enfadar,  importunar.  Mo- 
lestar. Molesto,  as. 

MOLESTAT,  DA.  p.  p.  MoleslaL•.  Molestatus, 
quassatus,  vexatus. 

MOLÈSTIA,  f.  Traball,  incomoditat.  Molèstia. 
Molèstia,  ae.  1|  Enfado,  inquietut.  Molèstia.  Molès- 
tia, ae. 

MOLESTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Molestisimo.  Mo- 
lestissimus. 

MOLETA.  f.  d.  Moleta.  Parvamola.  ||  mola.  6. 

molí.  m.  Màquina  pera  móldrer.  Molino.  Pis- 
tinum,  i.  II  Màquina  pera  escalfar  ó  aprimar  vio- 
lentament alguna  cosa,  com  la  de  paper,  moneda, 
elc.  Molino.  Trapetum,  i.  1|  met.  fam.  La  boca.  Mo- 
lino. Os,  oris. 

MOLÍ  DE  AYGUA.  'L  fariner  mogut  per  la  forsa  del 
aygua.  Molino  de  agua,  acena.  Hydromylae,  arum. 

MOLÍ  DE  OLI.  L'  en  que  's  molen  las  olivas.  Al- 
mazara,  molino  de  aceite.  Moletrina  olearia. 

MOLÍ  DE  SANCH.  Lo  que  '1  fà  anar  un  animal.  Mo- 
lino de  sangre  ó  de  bèstia;  atahona,  tahona.  Pistri- 
num,  i.  II  met.  Traball  gran  ó  lo  que  '1  causa.  Mo- 
lienda, reventadero,  matadero,  perrera,  moledura. 
Molèstia,  ae. 

MOLÍ  DE  SUCRE.  INGENI.   7. 


m 


MOL  CATALÀ. 

MOLÍ  DE  VENT.  Lo  quc  vü  pcr  medi  del  vent.  Mo- 
itno  de  vienlo.  Alala  mola.  |1  Yarela  ab  dos  velelas 
de  paper  encontradas  en  los  extrems,  que  posada 
regularment  al  cap  de  una  canya  dóna  voltas  ab  1' 
ayre  que  pren  corrent.  Rchilandera.  Coinposila  ad 
venti  ludibrium  virga.  ||  pi.  Molineria.  Moletrina- 
rium  series. 

MOLÍ  DRAPER.  BATAN. 

MOLÍ  FARINER  ó  DE  BLAT.  Lo  que  uiol  lo  gra  y  fa 
farina.  Molino  harinero.  Molelrina  farinaria. 

MOLÍ  PAPERER.  Lo  quc  trínxa  'is  draps  pera  fér 
paper.  Papelero.  Molendinum  drapetum. 

NO  ME  LA  PORTARÀS  AL  MOLÍ.  ejp.  Amenassa  que 
algú  pagarà  '1  mal  que  ha  fét.  No  te  iràs  alabando. 
on  impunitus  abibis. 

'  QUANT  ÜN  MOLÍ  NO  MOL  ARRI  AL  ALTRE.  loC.  À  LA  AL- 
E  PORTA,  QUE  AQUEST  NO  s'  OBRE. 
QUI  PIMER  ARRIBA  EN  LO  MOLÍ,  AQUELL  MOL,  SI  AIXÍ 

'l  MOLINER  HO  vÓL.  ref.  Deuota  que  '1  raès  diligent 
logra  lo  que  se  sol-licita.  El  que  primero  llega,  ese 
lacalza.  Qui  prior  accedit  praída  prior  ipsepotitur. 

MOLIBDElVA.  f.  Metall  de  color  gris,  clar, 
que  tira  à  roig,  blanch,  crasy  que  embruta  al  to- 
carlo.  Molibdena.  Molybdaenum,  i, 

MOLIMENT.  m.  Fatiga,  traball  gran.  3Ioli- 
miento,  molienda.  Defatigatio,  nis. 

MOLINA.,  f.  ter.  molí. 

MOLINADA.  f.  ant.  terregada.  ||  ant.  pinyo- 

LADA. 

IMEOLINARSE.  V.  r.  abatanab. 

MOLINER,  A.  ra.  y  f.  Qui  cuyda  del  molí. 
Molinero.  Molendinarius,  ii.  1|  adj.  Pertanyent  al 
molí.  Molinero.  Molendarius,  pistrinarius. 

MOLINET,  ra.  Espècie  de  porra  ab  un  mànech 
pera  desfer  ó  bàtrer  la  xocolata  en  la  xocolatera. 
Molinillo.  Crenatus  globulus.  U  nàut.  Pal  de  vuyt 
carasab  forals  per  abont  se  fican  barras  pera  recu- 
Uir  las  gúmeras.  Molinele.  Striatum  lignum.  ||  d. 
de  molí.  Molinete.  Parvum  pistrinum. 

MOLINET  DE  MA.  'L  que  's  fà  anar  ab  la  ma.  Molino 
de  mano,  de  hrazo.  Pistrinulum,  i. 

MOLL.  A.  adj.  Bla,  tou.  Blando,  muelle.  MoUis. 
Fluix,  qui  té  pocas  forsas.  Flojo.  Mollis.  |  volup- 
tuós. I  m.  Lo  que  hi  ha  dins  dels  ossos.  Tuélano, 
meollo,  médula.  Medulla,  se.  ||  La  molla  de  las 
nous,  ametllas.  Meollo.  Nucleus,  ei.  ||  Llengua  de 
terra  artificial  pera  buscar  fons  las  embarcacions 
prop  del  port.  Muelle.  Servaculum,  i.  |1  Roget,  peix 
de  unas  deu  ó  dotze  polzadas  de  llarch,  encarnat, 
ab  algunas  clapas  ó  vias  grogas ;  passa  per  un  dels 
peixos  mès  delicats.  Salmoneie.  Rubellio,  nis.  || 
ant.  motllo.  H  pi.  armoll.  |1  Instrument  de  ferro 
compost  de  dos  fullas  com  las  estisoras,  però  de 
punlas  romàs,  que  unidas  ab  un  clauhet,  serveixen 
pera  agafar  lo  foch.  Tenazas.  Fòrceps,  ipis. 

MOLL  DE  LA  BARRA  DEL  poRCH.  Carrillada.  Porci- 
na) maxillae  medulla. 

TRAURER  LO  MOLL  DELS  OSSOS.  fr.  Desmeollar.  Me- 
duUam  extrahere. 


MOL  177 

MOLLA.  f.  Pessa  de  cer  (jue  comprimida  es 
causa  de  algun  moviment.  Muelle,  y  pitezna  la  de 
las  trampas  de  agafar  guineus.  Automatum,  occul- 
ta  vis.  II  La  substància  tendra  de  las  cosas  per  es- 
tar cuberlas  de  crosta,  ó  closca.  Meollo.  3Iedulla, 
íe.  I  La  part  del  pa  sense  crosta.  Migajon,  miga. 
Medulla  panis.  |1  La  part  mès  menuda  de  pa  que 
sól  saltar  al  temps  de  partirse  ó  tallarse.  Miga,  mi- 
gaja.  Panis  mica.  ||  met.  La  porció  petita  de  qual- 
sevol cosa.  Miga,  migaja,  miaja,  repunta,  brizna, 
pizca.  Mica,  ae.  ||  Pessa  de  ferro  que  en  los  panys 
serveix  pera  facilitar  lo  moviment  de  la  clau.  Ga- 
cheta.  Automaton,  i. 

MOLLAMENT.  adv.  m.  Suaument,  delicada- 
ment. Muellemenle.  Molliter.  ||  Fluixament.  Floja- 
menle.  Pigrè.  H  afeminadament,  voluptuosament. 

MOLLAR.  adj.  S'aplica  à  la  fruyta  fàcil  de  par- 
tirse. Mollar.  Mollis.  ||  Lo  que  pertany  al  moll.  Me- 
dular.  Medullaris. 

MOLLASSO.  m.  ter.  PRÉSSECS  gabaig. 

MOL-LÉCULA.  f.  Cada  una  de  las  parts  mòlt 
petitas  é  invisibles  que  componen  los  cossos.  Mo- 
lècula. Subtilior  pars. 

MOL-LECULAR.  adj.  Pertanyent  à  las  mol-lé- 
culas.  Molecular.  Ad  molltculas  pertinens. 

MOLLENA.  f.  ter.  mulladura. 

MÒLLERA,  f.  La  part  mès  alta  del  cap.  Mòlle- 
ra. Sinciput,  itis.  II  La  part  del  cap  del  animal 
ahont  està  tancat  lo  cervell.  Sesera.  Cerebrum,  i. 

sÉR  DUR  DE  MÒLLERA,  fr  Sér  tenàs,  perfidiós.  Ser 
duro  de  mòllera.  Pertinacem  esse.  |1  Sér  rudo.  Ser 
duro  de  mòllera.  Rudem,  hebetem  esse. 

MOLLE8A.  f.  BLANURA,  tendror.  U  fluixedat. 

MOLLET,  A.  adj.  Blandujo.  Submollis.  i|  m. 
Cap  de  ase,  juliola,  peix  de  mar  y  de  riu  de  un 
peu  y  mitj  de  llarch.  Mujol,  mujil,  y  altres  trilla, 
sando,  céfalo,  róbalo,  caíezudo,  y  no  varia  ménos 
lo  llatí.  Mugil,  is.  II  m.  ant.  Panellet  delicat.  Molle- 
te.  Mollis  panis. 

MOLLETA.  f.  Engruneta  de  pa.  31igajuela. 
Minuta  mica. 

estar  criat  algú  ab  molletas  de  pa.  fr.  mel. 
Estar  criat  ab  regalos.  Tener,  meter,  llevar,  estar 
criada  entre  algodones.  MoUius  enutritum  esse. 

MOLLÍGIA.  f.  Blanura,  suavitat.  Molicie.  MoUi- 
ties,  ei.  II  Pecat  lorpe  contra  la  naturalesa.  Molicie. 
Mollities,  ei. 

MOLLIFIGACIÓ.  f.  Acte  y  efecte  de  mollificar. 
Molificacion.  Molliücalio,  nis. 

MOLLIFICANT.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  mo- 
llificar. Molificativo,  molitivo.  Mollificandi  virtute 
pollens. 

MOLLIFICAR.  V.  a.  Ablanir,  suavisar.  Molifi- 
car.  Mol  li  fico,  as. 

MOLLIFICAT,  DA.  p.  p.  Molificado.  Mollilus, 
emoUitus. 

MOLLIR.  V.  a.  ABLANIR,  ESTOVAR. 

MOLLÓ.  m.  LÍMIT,  TERME.  ||  Ti'os  de  una  espè- 
cie de  boU  tendre  y  poch  cuyt,  fét  de  pasta  comuna 


178 


MOL 


DICCIONARI 


MON 


ó  fina.  Mollete,  molledo.  Panis  grumus.  ||  Munt  de  al- 
guna cosa.  Monton,  y  muela  lo  de  fem.  Cumulus,  i. 

MOLLONAR.  V.  a.  ant.  fitar. 

MOLÓ.  m.  Intiumentdels  impressors  pera  mól- 
drer  la  tinta  en  lo  tinter.  Molela.  Instrumentum 
quo  typographi  atramentum  terunt.  |  En  la  fàbrica 
de  cristalls,  es  un  caixó  compost  de  pedras  y  altras 
cosaspera  allisarlos  y  pulirlos.  Molela.  Instrumen- 
tum quo  crystalla  poliuntur.  []  Meló. 

MOLÓS.  m.  poét.  Peu  de  la  poesia  llatina  que 
consta  de  tres  síl-labas  llargas.  Moloso.  Mollosus,  i. 

MOLREDURAS.  f.  pi.  MOLTüRA. 

MÓLRER.  V.  a.  ant.  móldrer. 

MOLSA.  f.  La  part  comestible  ó  molla  de  las 
fruytas.  Carne.  Pulpa,  ae.  |1  Floridura  que'scria  en 
los  puestos  que  no  hi  toca  '1  sol.  Moho,  musgo,  mus- 
co.  Museus,  i.  [|  ter.  rullol. 

MOLSUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  molsa.  Carnoso. 
Carnulentus,  pulposus. 

MOLT,  A.  p.  p.  Molido.  Molitus. 

ESTAR  MOLT  DE  Ó  TENIR  MOLTS  LOS  OSSOS.    fr.  Eslar 

mòlt  fatigat.  Estar  molido  como  alhena  ó  estar  he- 
cho  una  alhena.  Tanquam  rubigo  fractus. 

MÒLT,  A.  adj.  Excessiu  en  qualitat  ó  quantitat. 
Mucho.  Multus.  [)  adv.  Sumament,  en  gran  manera. 
Mucho.  Multo.  [1  3Iassa,  excés.  Mucfw.  Immoderatè. 
II  Paraula  que  en  los  tractaments  significa  un  poch 
ménos  que  '1  superlatiu,  v.  g.  mòlt  il-lustre,  sig- 
nifica ménos  que  il•lustríssim.  Muy.  Admodum.  || 
Paraula  que  usada  ab  negació  significa  lo  mateix 
que  poch:  així  dihem,  no  es  mòlt  sabi,  per  signi- 
ficar que  es  poch  sabi.  Muy.  Parúm. 

MÒLT  ménos.  exp.  ab  que's  nega  alguna  cosa  en 
comparació  de  altra;  y  així  's  diu :  mòlt  ménos  fa- 
ré això  que  allò.  Mucho  ménos.  Multo  minüs. 

mòlt,  mòlt.  m.  adv.  En  gran  manera.  Muy  mu- 
cho. Maximoperè. 

mòlt  bè  va.  Ioc.  irón.  Expressa  que  no  va  com 
déu  anar.  Bueno  va  el  oleo;  bueno  anda  el  ajo;  bue- 
na  va  la  danza.  Heuquam  bene  geruntur  omnial 

DE  MÒLT.  m.  adv.  Denota  que  dista  mòlt  de  igua- 
lar una  cosa  à  altra.  De  mucho.  Magna  ex  parle. 

ES  mòlt  meu.  Ioc.  Denota  la  gran  amistat  de  algú 
ab  altre.  Es  muy  mio.  Est  mihi  conjunctissimus. 

QUANT  MÒLT.  m.  adv.  Quant  més.  A  lo  mas,  cuando 
mucho,  cuando  mas.  Ad  súmmum,  ut  maximum. 

QUÉ  MÒLT.  ra.  adv.  Qué  mucho.  Quid  mirum. 

Qüi  PÓT  LO  MÒLT,  PÓT  LO  POCH.  ref.  Quicn  puede  lo 
mas,  puede  lo  ménos.  Qui  superat  majora ,  minora 
superabit. 

MOLTA.  f.  La  acció  de  móldrer.  Molienda,  mo- 
ledura.  Molitura,  ee.  ||  La  porció  que's  mol  de  una 
vegada.  Molienda.  Molitura,  ae.  ||  L'  acte  de  mól- 
drer. Molimienio.  .Molitura,  ai. 

MOLTissiM,  A.  adj.  Muchisimo.  Plurimus. 

MOLTÓ.  m.  Lo  mascle  de  la  ovella  castrat. 
Carnero.  Àries,  etis.  y  Màquina  de  guerra,  ariete. 

MOLTÓ  BLANQUí.  ter.  Lo  quc  té  la  pell  blanca.  Car- 
nero blanco.  Àries  albus. 


MOLTÓ  ESQUELLER.  Lo  que  sefveix  de  guia  als 
altres.  Manso.  Yervex  sectarius. 

QUI  sen'  IX  DEL  MOLTÓ,  sen'  IX  DE  LA  RAHÓ.  ref.  De- 
nota quant  bó  es  lo  moltó.  De  la  lierra  el  carnero; 
ave  por  ave,  el  carnero,  si  volase.  Inter  aves  prín- 
ceps àries,  si  sumpseril  alas. 

MOLTONADA.  f.  Ramat  de  moltons.  Carnera- 
da.  Arietum  grex. 

MOLTONIA  Y  MOLTONÍINA.  f.  Pell  de  mol- 
tó. '/Ailea,  zaleo,  zamarra.  Arietina  pellis. 

MOLTURA.  f.  Lo  dret  que's  paga  al  moliner. 
Maquila,  y  mollura  p.  Ar.  Molitoris  mercès  ex  fa- 
rina. 

MOLTURAR.  V.  n.  Cobrar  la  moltura.  Maqui- 
lar.  Ex  moltura  stipendium  exigere. 

MOM.m.  Momo,  sainete,  /arsa.  Comocdia,fabula. 

MOMA.  f.  fam.  Diners.  Mosca,  monises,  moga, 
morula,  pluma,  lana,  hucha,  pecunia.  Pccunia,  aj. 

BONA  MOMA.  exp.  met.  fam.  Judici,  prudència. 
Seso.  Mens,  tis. 

MOMENT,  ra.  Instant,  it/omewío.  Momenlum,  i. 
II  Importància,  entitat.  Momenlo,  monta.  Momen- 
lum,  i.  II  Aquella  forsa,  peso  violència  que  adíjui- 
reixen  los  cossos  al  móurerse  naturalment  envers 
lo  centro.  Momento.  Momentum,  i. 

AL  MOMENT,  ni.  adv.  Sense  dilació.  Al  momenlo. 
Actutüm. 

PER  MOMENTS.  111.  adv.  Coulínuament.  Por  mo- 
mentos.  Singulis  momentis. 

MOMENTÀNEAMENT.  adv.  ni.  Brevíssiraa- 
nient.  Momenlóneamenle .  Momentaneè. 

MOMENTÀNEO,  A.  adj.  Mòlt  breu.  Momenlà- 
neo.  Momentaneus.  ||  Lo  que  s'  executa  lot  seguit, 
sense  dilació.  Momentdneo.  Momentaneus. 

MÒMIA.  f.  Cos  antíguament  embalsamat  que's 
portava  de  Egipte  y  s'  ensenyava  en  los  gabinets 
dels  curiosus.  Mòmia.  Mumonia,  ae. 

MOMO.  m.  ant.  Truà.  Momo.  Mimus,  i. 

MÒN.  pron.  poss.  Meu.  Mio.  Meus. 

MON.  m.  Univers,  lo  conjunt  de  tot  lo  criat. 
Mundo.  Mundus,  i.  |  La  universalitat  de  las  cosas. 
Mundo.  Rerum  universitas.  ||  La  esfera  terrestre. 
Mundo.  Orbis  terrarum.  |1  La  bola  que  posan  en  la 
ma  del  Jesuset  ó  als  peus  del  Salvador  y  de  la  Ver- 
ge Maria.  Mundo.  Sphoerula,  ae.  ||  Mullitut  y  abun- 
dància de  una  cosa.  Mundo.  Mundus,  i.  ||  Propensió 
à  víurer  seguint  las  nostras  passions  y  delícias  del 
mon.  Mundo.  Mundus,  i. 

ANAR  LO  MON  AL  REVÉS.  fr.  Estar  las  cosas  tras- 
tornadas.  Andar  ó  estar  el  mundo  al  revés.  Susque- 
deque  agi,  verli. 

ANAR  PEL  MON.  fr.  Caminar  niòltas  tcrras  sense 
fér  mansió  en  algunas  ó  sense  motiu  determinat. 
Rodar  mundo,  rodar  por  el  mundo,  córrer  el  mundo. 
Peragro,  as. 

ANARSEN  DEL  MON.  fr.  Sér  mòlt  vell.  Tener  unpié 
à  la  sepultura.  Non  longè  abesse  à  sepulcro. 

AQUEST  MON  ES  UN  VALL  DE  LLÀGRIMAS.  loC.  prOV. 

que  indica  que  en  aquest  mon  no  podem  estar  sense 


MON 

penas  y  Iraballs.  Desde  que  naci  lloré,  y  cada  dia 
nace  porque.  Fletibus,  in  lucem  vix  editus,  ora  ri- 
avi. 

DAVANT  DE  TOT  LO  MON.  loc.  Públicament.  Delante 

todo  el  mundo.  Coràm. 

DESDE  que'i.  mon  ES  MON.  loc.  ab  qutí's  denota  la 
anligüetatde  alguna  cosa  ó  la  continuació  en  la  exe- 
cució de  ella.  Desde  que  el  mundo  es  mundo.  Ab 
orbecondito. 

EN   AQUEST    MON     Y   EN    l'    ALTRE.    loC.    ExpPCSSa 

que's  condemna  ó  's  perdona  absolutament  alguna 
cosa.  Para  aqui  y  para  delanle  de  Dios.  Et  nunc  et 
in  jeternum. 

FÉR  MON  NOU.  fi".  lutrodubir  algun  nou  us.  Ilacer 
nuevo  uso.  Novara  consuetudinem  inveliere. 

l'  ALTRE  MON.  La  altra  vida.  £1  olro  mundo,  la 
otra  vida.  Alter  mundus. 

LO  MON  NO  FOU  FÉT  EN  üN  DIA.  rcf.  Expressa  que 
las  cosas  que  demanan  temps,  no's  poden  fér  ab 
mòlta  brevedat.  No  se  ganó  Zamora  en  una  hora. 
Temporis  baud  uno  fabricanlur  magna  momento. 

morirpera'l  MON.fr.Aparlarsedeellenterament, 
renunciant  als  bens  yals  gustos.  Morir  al  mundo. 
Mundo  omninò  renunciaré,  valedicere. 

NO  cabrer  en  lo  mon.  fr.  Tenir  molta  arrogància. 
No  caber  en  este  mundo.  Supèrbia  turgere. 

NO  sÉR  de  aquest  MON.  fr.  Víurer  abstret  de  las 
cosas  mundanas.  No  ser  de  esle  mundo.  Ümninò  à 
mundo  abstractum  esse. 

PER  TOT  lo  del  MON  Ó  PER  QUANT  HI  DA  EN  LO  MON. 

loc.  Denota  la  resolució  de  no  fér  alguna  cosa,  no 
obstant  qualsevol  paga  ó  conveniència.  Por  todos 
los  haheres  del  mundo.  Etiam  si  omnia  pro  pretio 
tribuerentur. 

POSAR  AL  MON.  fr.  Se  diu  de  Dèu  ó  dels  pares ,  y 
significa  donar  existència  en  aquest  mon.  Ecliar  al 
mundo.  Procreare. 

RODA  'l  mon  t  tórnaten  AL  BORN.  rcf.  Significa 
sér  inútil  buscar  las  cosas  fora  de  sòn  lloch.  Al 
mar  por  sal.  Si  quis  forlè  salem  quíerit  adito  sa- 
lum. 

RODAR  MON.  fr.  Caminar  mòltas  terras,  sense  fér 
mansió  en  ninguna,ósensemotiudeterminat.iíoíiar 
mundo  ò  por  el  mundo.  Peragrare. 

SÉR  PRIMER  EN  LO  MON.  fr.  Dcuota  la  preferència 
que's  déu  al  de  major  edat.  Haber  nacido  primero. 

Sraicedere  aefate. 
hoT  LO  MON  ó  UN  MON.  Denola  gran  quantitat. 
'sle  mundo  y  el  otro.  Màxima  summa,  quantitas. 
TRAURERDELMON.fr. MATAR.  ||  Dcnola  queunacosa 

Itt  mòlt  mala,  Echar  del  mundo.  Pessinuim  esse. 
'  VÉURER  Mo\.  fr.  Viatjar  per  diferentas  terras  ó 
paissos.  Ver  mundo.  Per  varias  regiones  vagari. 

VENIR  AL  MON.  fr.  met.  Tenir  poca  experiència. 
Nacer,  venir  ni  mundo.  Nascor,  eris. 

MONA.  f.  Animal  de  quatre  pams  de  alsària, 
cubert  de  pel  cendrós,  las  ancas  peladas  y  arruga- 
das,  la  cara  borisontal,  té  quatre  potas  ab  dits  sem- 
blants al  del  home,  y  tant  en  la  figura  com  en  las 


CATALÀ.  MON  n9 

accions  es  lo  més  semblant  a  la  persona.  Mona. 
Simia,  íe.  ||  Qui  fa  las  cosas  pera  imitar  à  altre. 
Mona.  Simius,  ii.  |  Coca  ab  ous  durs,  sencers  y 
cuyts  ab  ella.  Homaza,  y  mona  p.  València  y  Múr. 
Ovis  ornatus  panis. 

COSA  DE  MONAs.  Lo  que  es  propi  de  ellas  ó  fa  sos 
gestos  y  visatges.  Monero.  Simiae  proprius  vel  si- 
milis. 

PENSAR  EN  LA  MONA  DE  PASQUA,  fr.  fam.  tcr.  Estar 
distret.  Mirar  ó  pensar  en  las  musaranas.  Menle  di- 
vagari . 

QUEDARSE  FÉT  UNA  MONA.  fr.  Quedai'se  burlat, 
avergonyit.  Qucdarse  hecho  un  mono.  Pudore  suf- 
fundi. 

TORNARSE  MONA.  fr.  fam.  Retractarse,  desdirse. 
No  lener  palabra.  Promissis  non  stare. 

MONACAL,  adj.  Pertanyent  als  monjos.  Mona- 
cal. Monachalis. 

MONACAT.  m.  Estat  è  institut  dels  monjos, 
Monacato.  Jlonacatus,  us. 

MONADA,  f.  Moneria,  gesto.  Monada.  Mimus> 
i.  II  Las  posturas  ó  moviments  alegres  del  que  està 
enjogassat.  Relozo,  relozadura.  Exultatio,  nis. 

FÉR  MONADAs.  fr.  Saltar,  brincar  y  fér  posturas 
en  senyal  de  carinyo  à  alguna  persona.  Relozar; 
hacer  muecas.  Lascivio,  is. 

MONARCA,  m.  Rey,  soberà,  príncep.  Monar- 
ca. Monarcha,  sa. 

MONARQUIA,  f.  Forma  de  gobern  en  que  ma- 
na un  sol.  Monarquia.  Monarchia,  aa.  \\  Lo  regne  en 
que  mana  un  sol.  Monarquia.  Monarchia,  ai. 

MONÀRQUICHjCA.  adj.  Pertanyent  al  mo- 
narca y  à  la  monarquia.  Mondrquico.  Monarchi- 
cus. 

MONA8TERIAL.  adj.  Pertanyent  al  monastir. 
Monasterial.  Ad  monaslerium  pertinens. 

MONA8TERIANS.  m.  pi.  Heretges  del  sigle 
selzé  que  inventà  Joan  de  Leyden  sastre  de  ofici, 
unit  à  Joan  Mateu  de  ofici  torner  que's  fèu  com  cap 
dels  anabaplistas:  Men  unster  cometeren  execra- 
bles  profanacions.  Monasterianos.  Monasteriani, 
orum. 

MONÀSTICAMENT.  adv.  m.  Segons  reglas 
monàsticas.  Manàslicamenle.  Monasticè. 


MONASTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  monjo 

y  àsòn  estat.  Monàstica.  Monasticus. 

MONASTIR.  m.  Convent,  casa  de  religió.  Mo- 
naslerio.  Monaslerium,  ii. 

MONDÀ,  NA.  adj.  mundà. 

MONDANAMENT.  adv.  m.  MUNDANAMENT.    * 

MONDONGO.  m.  Moca,  tripas  y  budells.  Mon- 
dongo.  Interanea,  orum. 

MONDONGUILLA.  f.  MANDONGÜILLA. 

MONEDA,  f.  Pessa  de  metall,  or,  ó  plata  en- 
cunyada ab  las  armas  de  algun  príncep,  estat,  ó 
república,  que  li  donan  curs  y  valor  pera  facilitar 
lo  comers,  y  servir  de  preu  à  las  mercaderias.  Mo- 
neda. Moneta,  £6.  |J  fam.  Diner.  Dinero,  moneda. 
Nummus,  i. 


180  MON  DICCIONARI 

MOXEDA  CANTELLUDA.  La  que  DO  es  rodona.  Mone- 
da Cortada  ó  en  barras.  Rudis  monela, 

MONKDA  CORRENT.  La  quc  està  en  us  y  es  de  Iley. 
Moneda  corriente.  Moneta  communis, 

MONEDA  DE  TERN.  Moucda  de  temo,  barcelonesa. 
Moneta  barchinonensis. 

MONEDA  FALSA.  La  que  es  de  un  metall  no  de  Uey. 
Moneda  falsa.  Moneta  adulterina. 

MONEDA  FLACA  ó  DE  VELLÓ.  La  de  coure.  Moneda 
de  vellon.  Mvea.  moneta. 

MONEDA  INFERIOR.  La  del  metall  ménos  estimat. 
Cascajo.  Infimi  aeris  moneta. 

BATRER  ó  FÉR  MONEDA,  fr.  Fabricaria.  Monedar, 
monedear,  amonedar ;  balir,  labrar,  acunar  moneda. 
Monetam  cudere.  |  met.  Arreplegar  diners.  Juntar 
dinero.  Pecunias  congerere. 

PAGAR  AB  LA  MATEIXA  MONEDA,  fr.  met.  Tractar  à 
algú  com  ell  ha  tractat.  Pagar  con  la  misma  mone- 
da. Par  pari  refer  re. 

PASSAR  Ó  NO  PASSAR  LA  MONEDA,  fr.  Estar  Ó  UO  es- 

tar  en  us,  sér  ó  no  sér  rebuda  en  lo  comers.  Cór- 
rer ó  no  córrer  la  moneda.  Monetam  usitatam  esse 
vel  non,  usu  receptam  vel  non. 

MONEDATGE.  m.  Dret  que's  paga  per  la  fà- 
brica de  la  moneda.  Monedaje.  Ex  monetis  vecti- 
gal.  II  Tribut  de  dotze  diners  per  lliura  sobre  is 
bens  é  inmobles  en  Catalunya  y  Aragó.  Monedaje. 
Yectigal,  is.  |1  ra.  Espècie  de  contribució  que's  re- 
bia en  rahó  de  las  personas. 

MONEDER,  m.  Qui  fa  moneda.  Monedero.  Mo- 
netarius,  ii. 

MONERIA.  f.  MONADA.  II  Cosa  de  poca  impor- 
tància. Moneria.  Parvi  momenti,  futilis  res. 

MONETA.  f.  Criatura  graciosa  y  bufona.  Moni- 
lla,  mano,  mona.  Scitus  puer,  scita  puella.  ||  d.  de 
mona.  Monilla.  Simiacula,  ae. 

MONETARI,  m.  Col-lecció  de  monedas  y  me- 
dallas  de  diversos  temps  y  llochs.  Monelario.  Mone- 
tarium,  ii.  fl  Lo  conjunt  de  prestatges,  calaixets  ó 
fustas  ahont  estan  arregladas  las  monedas  y  meda- 
llas.  Monelario.  Monetarium,  ii.  1|  Lo  quarto  ó  sala 
ahont  se  guardan  los  armaris,  prestatges  ó  calaixos 
en  que's  tenen  arregladas  las  monedas  y  medallas. 
Monelario.  Monetarium,  ii. 

MONFt.  m.  Nom  que's  donava  à  certs  moros 
bandolers  y  que  de  ells  passà  als  espanyols.  Monfi. 
Latra  maurus. 

MONGA.  f.  ant.  monja. 

MONGAL.  m.  Habito  monacal.  Yestis  mona- 
chalis. 

MONGE.  m.  ant.  monjo. 

MONGER.  m.  Qui  compra,  y  porta  'Is  reca- 
dos  de  las  monjas.  Demandadero.  Monialium  fa- 
mulus. 

MONGETA,  f.  Fasol,  llegum  mòlt  conegut.  Ju- 
dia,  habichuela,  alubia.  Phasellus,  i.  H  d.  de  mon- 
ja. Monjila.  Yirgo  Deo  sacra.  ||  zool.  Caragol  petit 
y  blanch. caragol  ET. 

MONGETA  RENEGA.  Fasols  grossos  quc  88  sembrau 


MON 

comunment  quant  los  altres,  y  se  solen  menjar  re- 
gularment en  vert.  Judios,  judiones.  Phaseolus,  i. 

MONGÍ,  na.  adj.  S' aplica  à  certa  casta  de  co- 
lom. Mongin,  mongil.  Cupolata  palumba. 

MONGIA.  f.  Prebenda  ó  plassa  de  monjo  en  un 
monastir.  Mongia.  Monachale  emolumentum. 

MONGIL.  m.  Hàbit  de  monja.  Mongil.  Monia- 
lis  vestis.  II  Mantó,  vestit  de  dol.  Mongil.  Luctuo- 
sa3  foeminae  vestis. 

MONGIU.  m.  L'  estat  y  professió  del  monacal. 
Monaquismo.  Monachismus,  i.  I)  L'  estat  de  monjo. 
Monjio.  Monachatus,  us. 

MONICIÓ.  f.  AMONESTACIÓ. 

MONIMENT.  m.  monument. 

MONIPODI.  m.  Conveni,  contracte  pera  mal 
fi.  Monipodio.  Monipodium,  ii. 

MONITORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  ó  es  propi 
pera  amonestar.  Monilorio,  monitorial.  Monitorius. 
II  m.  Despaig  del  tribunal  ecclesiàstich  pera  obli- 
gar à  comparèixer  judicialment  à  algú.  Moniloria. 
3Ionitoriae  litterse. 

MONJA.  f.  Religiosa  en  alguna  de  las  ordes 
aprobadas  per  la  Iglésia.  Monja.  Monacha,  ae.  ||  La 
que  acompanya  als  homes  que  entran  en  lo  con- 
vent pera  que's  guarde  la  deguda  decència.  Guar- 
da. In  monacharum  caenobiis  claustri  custos.  ||  pi. 
Nom  que  donan  los  minyons  à  aquellas  espurnas 
petitas  quant  creman  un  paper,  y  que's  van  apa- 
gant poch  à  poch.  Monjas.  Per  papyrum  decursan- 
tes  scintillae. 

MONJA  DE  SANT  AGUSTÍ,  DOS  CAPS  EN   UN  COIXÍ.  ref. 

Denota  que  alguna  dona  desitja  casarse.  Monja  de 
la  Trinidad  calzada,  dos  cabezas  en  una  alinoha- 
da. 

MONJAS  DE  la  ensenyansa.  Monjas  que  guardan  la 
regla  de  sant  Ignasi  y  s'  ocupan  en  la  ensenyansa. 
Monjas,  religiosas  de  la  ensenanza.  Jesuiticae  mo- 
niales. 

MONJO.  ra.  Solitari,  anacoreta,  y  també  s'ano- 
menan  així  'Is  religiosos  de  las  ordes  monacals. 
Monje.  Monachus,  i. 

TOT  MONJO  Ó   TOT  CANONGE.    loC.  Ó  tot  Ó  genS.    Ó 

bien  monge  ó  bien  calonje,  ó  canonje.  Alia  vita  alia 
dicta. 

MONJOYES.  f.  ant.  molló.  3. 

MONO,  A.  adj.  Bufó,  graciós,  moneta.  Mono. 
Politus. 

MONOCOTILEDONS.  m.  pi.  bot.  Nom  que's 
dóna  à  las  plantas,  la  llavor  de  las  quals  té  un  sol 
cotiledon,  com  V  ordi,  '1  blat,  etc.  Monocotiledones. 
Monocotiledones,  um. 

MONOGRAFIA,  f.  Descripció  de  un  sol  gene- 
ro ó  ds  una  sola  espècie  de  animals,  vegetals,  etc. 
Se  diu  per  extensió  de  las  descripcions  própias  de 
altras  ciéncias,  com :  la  història,  la  geografia,  la 
medicina,  etc.  Monografia.  Monographia,  ae. 

MONOGRAMA,  f.  Xifra  de  una  ó  mòltas  lle- 
tras  que  significa  algun  nora.  Monograma.  Mono- 
gramma,  atis. 


■r  Mc 


dr 

i 


i 


MON 

MONOLOGO,  in.  Soliloqui,  drama  que  repre- 
senla  un  sol  actor.  Monologo.  Monologum,  i. 

MONOMANIA,  f.  Mania  que  concentra  '1  pen- 
sament en  un  sol  objecte.  Monomania.  Monoma- 
nia, X. 

MONOMÀQUIA.  f.  Desafio  singular  de  un  à 
un.  Voíiomof/ï/iíí.  Inter  duos  duellum,  certamen. 

MONOPODI  Y  MONOPOLI,  m.  Compra  de 
mercaderias  pera  estancarlas  y  véndrerlas  à  preu 
cert.  Monopolio.  Monopolium  ,  ii.  ||  Conveni  entre 
mercaders  de  véndrer  à  preu  determinat.  Monofo- 
lio.  Monopolium,  ii. 

MONOPOLISAR.  V.  a.  Exercir  lo  monopoli. 
Monopolizar.  Monopolium  fungi.  ||  met.  Abrogarse 
drets  y  facultats,  etc.  3Ionopolizar.  Jura  sibi  abro- 

re. 

MONOPOLISTA,  m.  Qui  executa 'Is  monopo- 
is.  Monopolista.  Dardanarius,  ii. 

M0N08IL-LÀBICH,  CA.  adj.  La  composició 
en  que  lotas  las  paraulas  són  de  una  sola  síi-laba. 
Monosilàbico.  Monosyllabicus. 

MONOSÍL-LABO,  A.  adj.  De  una  sola  síl-laba. 
Monosilabo.  Monosyllabus. 

MONÓSTROFE.  f.  Canso  y  composició  poètica 
de  una  sola  estrofa.  Monóslrofe.  Monostropbe,  es. 

MONOT.  m.  Mona  mascle.  Mano.  Simius,  i  i.  || 
Home  que  fà  gestos  ó  figuras.  Mano,  mona.  Simius, 

ii.  11  MIX,  BORRATXO. 

MONOTONIA,  f.  Uniformitat  fastidiosa.  Mono- 
tonia. Monotonia,  se. 

MONÓTONO,  A.  adj.  Lo  que  té  uniformitat  fas- 
tidiosa en  lo  so  ó  en  la  veu.  Monólono.  Monotonus. 
MONSELINA.  f.  anl.  mussolina. 
MONSENYER.  m.  anl.  y 
MONSENYOR,  ra.  ïílol  de  dignitat  y  de  honor 
que's  dóna  en  Itàlia  als  prelats  ecclesiàstichs,  y  en 
Fransaal  Detfí.  Monsenor.  Dominus  meus. 

MONSIEUR.  m.  Yeu  francesa  que  equival  à 
senyor.  Monsieur.  Dominus,  i. 

MONSÓ.  ra.  nàut.  Yent  periódicb  que  bufa  al- 
guns mesos  de  una  part  y  'Is  mès  de  la  oposada. 
Monzon.  Firmus  pro  tempore  ventus. 

MONSONEGUER,  A.  adj.  aot.  MENTIDER. 
MONSTRA.  f.  Alarrfe.  Copiarum  recensió. 
MÓNSTRUO.  m.  Producció  contra  1'  orde  na- 
tural. iVónstrwo.  Monstrum,  i.  II  met.  Excessivament 
gran  ó  extraordinari.  Mónstruo.  Monslrum,  i.  1|  La 
persona  ó  cosa  mòlt  lletja.  Mónstruo.  Monstrum,  i- 
l      MONSTRUÓS,  A.  adj.  Lo  que  es  fora  del  orde 
f  natural.  Monstruosa.  Monstruosus.  H  Excessivament 
gran.  Monstruoso.  Monstruosus.  H  Loque  produheix 
monstruós.  Monstruoso.  Monstriler. 

MONSTRUOSAMENT.  adv.  m.  Fora  del  orde 
natural.  Monslruosamente.  Monstruosè. 

MONSTRUOSITAT,  f.  Desorde  grave  en  la 
naturalesa.  Monstruosidad.  Monstrum ,  i.  1|  Suma 
fealdat  ó  desproporció  tant  en  lo  físich  com  en  lo 
moral.  Monstruosidad.  Monstrum,  i. 

MONT.  m.  MONTANYA.  U  BOSCU. 
TOMO  II. 


CATALÀ.  MON  181 

MONTANT.  m.  Espasa  ampla  ab  que'ls  mestres 
de  esgrima  separan  las  batallas  en  lojoch.  Mon- 
lante.  Praevalida  macha;ra.  ||  Artifici  de  pólvora 
que  encès  representa  una  monianya.  Montanie.  In 
formam  praívalidae  machairai  ígnis, 

MONTANYA.  f.  l'art  de  terra  mòlt  empinada 
sobre  'I  pla.  Monte,  y  monluna  sols  s'  aplica  al 
conjunt  ó  cordillera  de  montanyas.  Móns,  tis.  [[ 
met.  poét.  Onada  mòlt  gran.  Monte,  monlana.  Móns 
aquarura.     ,. 

MONTANYA  DE  ROCA.  La  penya  gran,  ó  la  montanya 
de  penyas.  Penon.  Alta  rupes. 

MONTAiNYAS  DE  ARENA.  Las  montanyelas  de  arena 
que  forman  las  ayguas  del  mar  seguidas  en  forma 
de  cordillera.  Dunas.  Arenai  tumuli. 

DE  AI,LÍ  DE  LAS  MONTANYAS.  ÜLTRAMONTÀ. 
DESSA  DE    LAS  MONTANYAS.  CISMONTA. 

PASSAR  LAS  MONTANYAS.  fr.  Auar  dc  uu  coslat  al 
altre  de  las  montanyas.  Tramonlar,  irasmonlar, 
transmontar.  Mon  tes  transcendere. 

TIRAR  A  MONTANYA.  exp.  fam.  peia  burlarsedels 
que  's  xuclan  lo  moch.  Ser  sorbeton.  Mucos  nari- 
bus  resorbere. 

MONTANYÉS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  ú  la 
montanya.  Montaiiés,  monlesino.  MÒntanus.  1|  Qui 
habita  en  las  montanyas  ó  es  íill  de  allí.  Montanés. 
Monticola,  íb.  ||  Lo  que  viu  ó  's  cria  en  las  monta- 
nyas. Monlés.  Silvestris. 

MONTANYETA.  f.  d.  Montanela,  monlanuela, 
montecillo,  ico,  ito.  Tumulus,  monticulus,  i,  collis, 
is. 

MONTANYOLA.  f.  d.  MONTANYETA. 

MANTANYÒS,  A.  adj.  Terreno  de  montanyas. 
Montanoso,  montuoso,  montano.  Montuosus. 

MONTATGE.  m.  Tribut  que  pagan  los  bestiars 
pel  trànsit  de  un  territori  à  altre.  Montazgo.  Pro 
gregum  transmeatione  vectigal.  ||  Lo  congost  ó  ter- 
ra per  las  montanyas  Montes.  Silvestris. 

COBRAR  LO  MONTATGE.  fr.  Cobrar  lo  dret  ó  tribut 
que  paga  '1  bestiar  pera  passar  de  un  territori  à  al- 
tre. Montazgar.  Pro  gregum  transmeatione  vectigal 
exigere. 

MONTER.  m.  Cassador  de  feras.  Montero.  Ve- 
nator, is. 

MONTERA.  f.  Casquet  rodó  ab  una  volta  cay- 
guda  al  entorn  pera  tapar  las  orellas  y  front.  Mon- 
tera.  Pileus,  i.  j]  met.  Cresta  de  plomas.  Copete. 
Crista,  ae. 

MONTERÍ.  m.  Fercstech.  falcó  monterí. 

MONTERIA.  f.  Cassà  de  feras.  Monieria,  caza 
magor.  Yenatio,  nis.  ||  L'  art  de  cassar.  Monieria. 
Yenatoria  ars.  H  Botiga  de  monteras.  Monieria.  Pi- 
leorum  olíicina. 

MONTÉS,  A.  adj.  MONTANYÉS. 

MONTEYA.  f.  Art  que  ensenya  à  tallar  las  pe- 

dias  pera  formar  tota  espècie  de  archs  y  bóvedas, 
de  modo  que  se  sostingan  unas  ab  altras.  Monteo. 
Scenographia,  ic.  ||  arq.  La  volia  del  arch  per  la 
part  conve.xa.  Monlea.  Arcus  convexitas.  ||  La  des- 

23 


182  MOR 

cripció  ó  planta  de  alguna  obra  de  arquitectura. 
Montea.  Scenographia,  ae. 

MONTÓ.  m.  Munt,  pila.  Monton.  Acervus,  i.  || 
Agregat,  multitut.  Monton.  Acervus,  i. 

À  MONTONS.  m.  adv.  Abundantment.  A  moniones. 
Acervatim. 

MONTSERRAT,  n.  p.  de  d.  y  també  de  h. 
Monserraie.  Montserras,  tis. 

MONTURA.  f.  Ormeigs  ó  guarniments  del  ca- 
ball.  Montura.  Phalerae,  ai.  ||  pi.  cabalcadura. 

MONUMENT,  m.  Obra  pública  en  memòria  de 
las  personas  y  cosas  passadas.  Monmnenlo.  Monu- 
mentum,  i.  1|  Sepulcre.  Monumenlo.  Monimenlura, 
i.  II  L'  aparalo  que's  forma  en  las  iglesias  en  que 
esià  la  urna  en  la  qual  se  col-loca  i  Santíssim  en 
lo  dia  del  dijous  sant.  Monumenlo.  Monumenlum, 
i.  II  pi.  Las  pessas  de  història  de  successos  passats. 
Monumenlo.  Monumenia,  orum. 

MONYO.  m.  Lo  cabell  lligat  en  la  cima  del  cap. 
Moiio.  Tutulus,  i.  II  met.  Cresta  de  plomas  en  los 
aucells.  Moiio,  copete,  penachura,  penacho.  Crisia, 
ae. 

DEL  MONYO  FINS  ALS  TAPiNS.  m.  adv.  Enterament. 
De  pies  à  cabeza.  A  vertice  ad  lalos  imos. 

MOQUEJAR.  V.  n.  Llansar  mochs.  Moquear. 
Muccos  emittere. 

MOQUETA,  f.  La  gota  ó  moch  líquit  que  cau 
del  nas.  Moquila.  Pituila  è  naso  pendens. 

MOQUETAS. f.  pi.  ter.  mocadoras. 

MÓRA.  f.  DILACIÓ,  TARDANSA.  []  f.  Fruytdelamo- 
rera.  Mora.  Morum,  i.  1|  Lo  fruyt  del  esbarzer  ò  ro- 
maguera.  Zarzamora.  Rubi  morum. 

MORABATÍ.  m.  Moneda  anlígua  de  Espanya 
que  alguns  diuhen  que  era  lo  mateix  que'l  mara- 
vedís,  y  segons  Capmany  en  1275  y  1283  valia  10 
sous  6  diners,  y  en  lo  formulari  de  las  sinodals  de 
'Yich  se  troba  que  valia  13  sous  4  diners.  En  lo  dia 
en  Barcelona  9  sous.  Morabalin,  marabotin  ó  mar- 
motin.  Marabotinus,  i. 

MORABIT.  m.  Hermilà  entre  mahometans.  Mo- 
rabilo.  Morabilus,  i. 

MORADA,  f.  HABITACIÓ,  DOMICILI. 

MORADOR,  A.  m.  y  f.  habitant,  vehí. 

MORADUIX.  m.  Herba  perenne  que's  cultiva 
en  los  jardins  per  sòn  olor  agradable ;  té  vàriasca- 
mas  guarnidas  de  fullas  petitas,  espessas  y  cuber- 
tas  de  borra,  flors  petitas  y  de  color  de  púrpura. 
Almoraduj,  mejorana,  mayorana,  sampsuco,  alma- 
saco,  almaraco,  y  sóndalo  entre  jardiners.  Amara- 
chus,  sampsuchus,  i. 

MORADUIX  BASTART.  aut.  ORENGA. 
MORA  GAS.  f.  pi.  MURRONS. 

MORAL.  f.  Ciència  que  tracta  de  las  accions 
humanas  en  orde  à  lo  lícit  é  il-lícit.  Moral,  élica. 
Moralis,  is.  ||  adj.  Pertanyent  als  costums  ó  à  la 
moral.  Moral.  Moralis. 

MORALISAR.  V.  a.  Aplicar,  referir,  explicar 
alguna  cosa  relativament  als  bons  costums.  Mora- 
lizar.  Ad  mores  aliquid  traducere. 


DICCIONARI  MOR 

MORALISTA,  m.  Professor  ó  escriptor  de  mo- 
ral. Moralista.  Scienliae  moralis  scriptor,  professor, 
sludiosus. 

MORALITAT,  f.  Qualitat,  condició  dels  bons 
costums.  Moralidad.  Moralilas,  atis.  ||  Interpretació 
moral,  aplicació  de  algun  apólogo  ò  paràbola.  Mo- 
ralidad, moraleja.  Afl'abulatio,  nis.  ||  Màxima  ó  doc- 
trina pertanyent  als  bons  costums.  Moralidad.  Do- 
cumenlum  morale. 

MORALLAVERA.  f.  morellavera. 

MORALMENT,  adv.  m.  Segons  las  reglas  de 
moral.  Moralmenie.  Moraliter.  ||  Regularment,  se- 
gons lo  comú  sentir.  Moralmenie.  Probabiliter. 

MORANT.  adj.  anl.  habitant. 

MORAR.  v.  n.  habitar,  viurer. 

MORAT,  DA.  adj.  Color  entre  roig  y  negre. 
Morado,  y  moracho  si  tira  més  à  negre.  Yiolaceus. 
II  Cert  color  de  móra  artificial  que's  fa  de  herbas  y 
tintura,  y  es  bo  pera  la  pintura,  irchilla.  Yiolaceus 
color. 

MORATILLA.  f.  Baga  ab  botó  ó  sens  ell ,  que 
cusida  à  la  vora  del  vestit  serveix  pera  cordarlo  ó 
pera  adorno.  Alamar.  Palagium,  ii.  ||  pi.  presillas. 

MORATÒRIA,  f.  Espera,  concessió  de  temps 
pera  pago  de  deutes.  Moraioria.  Temporis  prorro- 
gatio. 

MORB.  m.  ant.  mal,  malaltia. 

MORBÓS,  A.  adj.  ant.  malaltís,  mal  sa. 

MORCA  Y  MORCADA.  f.  Solatje  del  oli.  Al- 
pechin,  amurca ,  morga  ,  murga  ,  jàmila  ,  borra. 
Amurca,  le.  ||  Lo  pòsit  de  algun  licor.  Hez.  Fex,  cis. 

MORCAYRE.  m.  Qui  tracla  en  morcas  ó  qui 
en  los  molins  de  oli  renta  '1  pinyol  de  la  oliva. 
Cagarrache.  Servus  lavando  nucleo  in  molendinis 
oleareis. 

MORDACITAT.  f.  Acrimonia,  aspresa.  Morda- 
cidad.  Acrimonia,  íb.  ||  Qualitat  acre,  corrosiva. 
Mordacidad.  3Iordacitas,  atis.  ||  met.  Murmuració. 
Mordacidad.  Mordacitas,  atis. 

MORDANT.m.  Entre  estampers  instruments  de 
una  canyela  ó  reglela  de  ferro  ó  de  fusta  oberta  de 
Uarch  à  llarch  pera  subjectar  V  original  y  senyalar 
la  ralla  ahont  arriba  la  composició.  Mordanle.  Ty- 
pographica  tabella. 

MORDÀS,  SA.  adj.  Aspre,  agre,  picant.  Mor- 
daz.  Mordax.  1|  Murmurador,  maldihent,  satírich. 
Mordaz.  Maledicus.  ||  mossegador. 

MORDASSA.  f.  Mos,  instrument  que's  posa  à  la 
boca  pera  impedir  lo  parlar,  y  à  las  cabalcaduras 
al  morro  pera  subjectarlas.Jtíorda^a.  Fòrceps,  ipis. 
II  pi.  ter.  moll.  10. 

POSAR  UNA  MORDASSA.  fr.  Contenir  la  llengua  per 
medi  de  una  mordassa.  Lnmordazar,  poner  morda- 
za.  Linguam  frajno  cohibere. 

MORDENT,  m.  Substància  ab  que's  prepara  lo 
que  s'  ha  de  tenyir  pera  que  retinga  '1  color.  Mor- 
dienle.  Retinax,  acis. 

MORDICANT.  adj.  Lo  que  mossega,  pica,  ó 
punxa.  Mordieante.  Mordicans. 


I 


^  MOR 

MORDRE  Ó  MÓRDRER.  V.  a.  anl.  mossegar. 
MORDUT,DA.  adj.  anl.  mossegat. 
MORDCJIX.  m.  moiiadiix. 
MORELLAROQUERA.  f.  Herba  apegalosa  de 
un  peu  y  niilj  ú  dos  de  alta,  de  camas  herbosas, 
rectas,  cilíndricas,  vellosas,  rogencas;  fullas  ovals, 
vellosas,  aspras,  que  s'  apegan  fàcilment  à  la  roba, 
inodora,  de  sabor  herbós  un  poch  salat,  y  la  aman 
mòlt  los  caragols.  Es  diurética,  emolienl  y  refri- 
gerant. Parieiaria,  canaroya.  Parietaria,  ae. 

MORELLAVERA.  f.  Herba  semblant  à  la  alfà- 
brega: s'emplea  pera  enciam.  Yerba  mora;solano. 
Bellonaria,  ae. 

MORENA,  f.  Peix  cilíndrich  de  color  roig  obs- 
cur ab  clapas  de  un  groch  bermós,  del  milj  del 
Hora  li  suri  una  aleta  estreta  que  li  volta  y  arriba 
fins  al  ano;  à  la  arrencada  del  cap  té  à  un  costat  y 
altre  forats  rodons  pL'r  ahont  Uansa  la  aygua  que's 
beu  pera  respirar.  Morena,  morena,  marlina.  Mu- 
rena,  ae.  ||  pi.  Malaltia  en  lo  cul  que  prové  de  la 
inflor  de  las  venas  bemorroidals.  Almorranas,  he- 
morroides. Haemorrois,  idis. 

MORElVET,  A.  adj.  Morenillo,  ito,  ico.  Subni- 
ger,  nigellus. 
MORENILLO.  m.  ter.  molinet.  1. 
MORENO,  A.  adj.  Obscur,  que  tira  à  negre. 
Moreno.  Baliolus.  ||  L'  home  que  té  la  pell  de  aquest 
color.  Moreno.  Fuscus.  I  Se  diu  del  home  negre  à  fi 
de  suavisar  aquest  adjectiu  que  es  lo  corresponent. 
Moreno.  iEthiops,  pis. 
MORENA  VESTIDA  DE  BLANCH.  Dit  de  la  dooa  more- 
a  quant  se  vesteix  de  blanch.  Mosca  en  leche.  Fus- 
ca  niulier  albis  indumentis  orna'.a, 
MORER.  m.  anl.  y 

MORERA,  f.  .\rbre  de  uns  vint  peus  de  alt, 
fullas  en  forma  de  cor  retalladas  pel  entorn,  y  ser- 
veixen de  aliment  als  cuchs  de  seda;  '1  fruyt  ova- 
lat, blanch,  de  unas  quatre  líneas  y  de  gust  dols. 
Morera;  y  moral  se  diu  à  la  que  fà  las  mòras  ne- 
gras,  las  fullas  mès  baslas,  y  no's  pela  ó  muny  lant 
fàcilment  com  la  de  la  morera,  ni  es  tant  fina  la 
seda  dels  cuchs  que  la  menjan.  Morus  alba  aut 
nigra. 

MORERAR.  m.  Lloch  plantat  de  moreras.  Mo- 
reral.  Moris  consitus  locus. 

MORERIA,  f.  Província,  terra  de  moros.  Mo- 
reria. Maurorum  provincià.  ||  Lo  barri  destinat  en 
algun  poble  pera  habitació  dels  moros.  Moreria. 
Maurorum  vicus.  ^ 

MOREROLA.  f.  ter.  cullereta. 
MORESCH.  m.  ter.  blat  de  moro. 
MORET.  m.  d.  Morillo.  Puer  maurus. 
MORFEO.  m.  mit.  Fill  del  somni  y  de  la  nit. 
Morfeo.  Morpheus,  ei. 

MORFINA,  f.  Substància  alcalina  de  naturale- 
sa vegeto-animal,  formada  per  consegüent  de  hi- 
drógeno ,  de  carbono,  de  asoe  y  de  oxigeno,  'Is 
caràcters  delsquals  en  estat  de  puresa  absoluta  són: 
lo  sér  sólil  cristallisable  en  closcas,  transparent, 


CATALÀ.  MOR  183 

sense  color,  quasi  insoluble  en  la  aygua,  y  soluble 
en  r  éler  y  en  1'  esperit  de  vi,  als  quals  dóna  ab 
las  propietats  alcalinas  un  sabor  mòlt  amarch. 
Quant  se  la  exposa  al  foch  se  fon  com  la  cera,  y  s' 
inflama  ab  lo  conlacle  del  ayre;  combinada  ab  los 
àcits,  forma  sals  neutras  mès  ó  ménos  venenosas; 
en  aygua  té  poca  activitat.  Morfina.  Morphina,  ae. 
MORGÓ.  m.  anl.  capficat,  colgat. 
MORGONAL.  m.  nàut.  La  punta  de  las  ver- 
gas.  l'enol.  Naulici  pali  exlremum. 
MORGONAR.  v.  n.  ant.  fér  colgats. 
MORIBUNDO,  A.  adj.  Qui  està  en  la  agonia 
de  la  mort.  Moribunda.  Moribundus. 

MORIGERACIÓ.  f.  Moderació  en  los  costums 
y  inodo  de  vida.  Morigeracion.  Morigeralio,  nis.  || 
complacéncia,  condescendència. 

MORIGERAR.  V.  a.  Moderar  los  afectes,  cos- 
tums, etc.  Morigerar.  Morigero,  as.  [1  Conlempori- 
sar,  complàurer.  Morigerar.  Morigero,  as. 

MORIR.  v.  n.  Espirar,  acabar  la  vida.  Morir, 
morirse.  Morior,  is.  ||  Acabar  qualsevol  cosa,  enca- 
ra que  no  sia  vivent.  Morir.  Finio,  is.  ||  Se  diu  dels 
arbres  y  plantas  quant  perden  la  acció  vegetal. 
Morir.  Mori.  |j  v.  n.  desmayar. 

MORIR  civilment,  fr.  Estar  privat  de  tols  los  oficis 
de  la  societat  civil.  Morir  civilmenie.  Mori  sueculo. 
MORIRSE.  V.  r.  MORIR.  11  Dit  del  foch.  apagar- 
se.  II  Sentir  vivament  algun  afecte  ó  passió;  com: 
MORiusE  de  fam,  de  fret,  de  tristesa.  Morirse,  pere- 
cer.  Fame,  inedia,  etc.  confici,  solvi. 

A  MORIR  ó  víüRER.  loc.  Dcnota  que  algú  's  deter- 
mina à  empéndrer  alguna  cosa  mòlt  perillosí",  en- 
cara que  li  cosle  la  vida,  ó  que  vejenlse  aborrit  lo 
malalt  pren  qualsevol  remey.  À  muerte  ú  d  vida. 
Vel  vivat,  vel  moriatur. 

MORIRSE  DE  CALOR.  fr.  Frcirse,  morirse  de  calor. 
Prae  nimio  aestu  terreri. 

MORÍRSR  de  ríürer.  fr.  Sentir  una  violenta  pas- 
sió de  ríurer.  Perecer,  morir,  revenlarse,  descoyun- 
tarse  de  risa.  Risu  solvi. 

MORIRSE  PER  ALGÚ.  fr.  Amarlo  en  extrem.  Morir- 
se  por  alguno.  Aliquem  deperire. 

MORIRSE  PER  ALGUNA  COSA,  fr.  Desitjaria  ab  ànsia. 
Morirse,  finarse  por  alguna  cosa.  Aliquid  deside- 
rio  appelere. 

QUI  NO  s'  HA  DE  MORIR  TOT  HO  PASSA.  rcf.  ab  que's 
dóna  à  enléndrer  que  quant  las  cosas  han  de  suc- 
cehir  ab  felicitat,  poch  ó  res  imporlan  los  emba- 
rassos  y  estorbs  que  s'  oposan  al  sèu  logro.  Al  en- 
fermo  que  es  de  vida,  elagua  le  es  medicina;  caballo 
que  ha  de  ir  à  la  guerra,  ni  le  come  el  lobo,  ni  le 
aborla  la  yegua.  ^Egroto,  quem  vila  raanet,  vel 
lirapha  miídeiur. 

MORISCH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  als  mo- 
ros. Morisco.  3Iaurus.  ||  pi.  Los  moros  que  queda- 
ren batejats  en  Espanya.  Moriscos.  Maurissi,  orum. 
MORISMA.  f.  Seda  de  moros.  Morisma.  Mau- 
rorum secta.  II  Muliilul  de  moros.  Morisma.  Mau^ 
rorum  mulliludo. 


184 


MOR 


DICCIONARI 


MOR 


MORM.  m.  BROM. 

MORMA.  f.  REVÉS. 

MORMUR.  m.  burgit,  borboll. 

MORO.  m.  Natural  de  Mauritània  província  de 
Àfrica.  Moro.  Maurus,  i. 

MORO  DE  PAU.  En  Àfrica  'I  qui  promet  vasallatje 
al  rey.  Moro  de  paz.  Paccatus  maurus.  ||  met.  Per- 
sona de  disposicions  pacíficas  de  la  qual  no's  pót 
témer  ni  recelarse.  Moro  de  paz.  Maurus  pacificus. 

MOROS  v\.\,  MOROS  VENEN.  loc.  met.  al)  que's  dóna 
à  enténdrer  que  si  algú  no  està  borra'xo  li  falta 
poch.  Moros  van ,  moros  vienen.  Fermè  ebrium 
esse. 

MOROS  Y  CRISTIANS.  Fcsla  púbüca  que's  feya  ves- 
tiníse  alguns  de  moros,  y  fingint  batalla  ab  los 
cristians.  Moros  y  crisüanos.  Maurorum  cum  chris- 
tianis  pugnas  imilans  ludicrum. 

À  MORO  MOIIT  GRAN  LLANSADA.  rcf.  EN  ARBRE  CAY- 
GUT,  TOTHOM  HI  FA  LLENYA. 

COM  MÈS  MOROS  MÈS  GANÀNCIA.  rcf.  COM  MÈS  MAR, 
MES  VELA. 

DONARSE  AL  MORO.  fr.  met.  fam.  Exasperarse.  Dar- 
se  à  perros,  al  diablo,  ú  las  furias,  por  las  esqui- 
nas,  por  las  paredes.  Premo,  is. 

GDARDAU  NO  SIA  MON  PARE  MORO,  JO  MORO.  ref.  anat. 

que  noia  al  vici  de  corretgir  las  faltas  en  los  de- 
més y  no  en  nosaltres  mateixos.  Todos  ven  la  paja 
en  el  ojo  del  vecino  y  nadie  ve  la  viga  en  el  suyo. 
Yidet  festuculam  in  oculo  fratris  sui ,  et  trabem  in 
oculo  suo  non  videt. 

NO  MATAN  CAP  MORO  QUE's    DIGA  JOAN.    loC.  DeUOta 

que  la  cosa  de  que's  parla  no  es  superior  y  tot 
just  pót  passar.  No  mala,  no  le  sobra  nada.  Non 
superat. 

sÉR  PRES  DE  MOROS.  fr.  Estar  alguna  cosa  en  po- 
der de  qui  no  la  soltarà,  ó  serà  difícil  recobraria. 
Estar  en  papo  de  buylre.  Yulluri  passerem  traditum 
esse. 

MOROGUL.  ra.  ter.  Espècie  de  bolet.  Hongo. 
Jungus  ,  i.  * 

MORÓS,  A.  adj.  Tardà,  patxorra.  Moroso.  Mo- 
rosus. 

MOROSITAT,  f.  Tardansa,  dilació.  Morosidad. 
Morosiias,  alis. 

MORRA.  f.  Joch  vulgar  entre  dos  en  que  s'  al- 
san  alguns  dits  de  ia  ma  y  guanya  qui  endevina 
quants,  àntes  de  vóurerho.  Morra,  morro.  Digilo- 
rum  micalio. 

MORRÀ.  ant.  Morirà.  Morietur. 

MORRADA.  f.  Caparrada.  Morruda,  mochada, 
topada,  morocada,  topelada.  Arielatio,  nis. 

PEGAR  MORRADA.  fr.  Pegar  cop  de  morro.  Hocicar. 
Rosíro  incidere. 

MORRAL,  m,  Civader  que's  penja  al  morro  de 
las  cabalcaduras  pera  donarlas  menjar  quant  ca- 
minan.  Morral.  Fiscus,  i.  ||  L'  en  forma  de  filat 
que  usan  los  cassadors.  Escarcela,  quilma,  morral. 
Pera,  ai.  \\  Lo  saquet  6  sarró  en  que  '1  soldat  porta 
'1  menjar  ó  altres  cosas.  Morral.  Pera,  a;. 


FICAT  EN  LO  MORRAL.  Lo  que  cslà  desat  dins  del 
saquet  de  aquet  nom.  Trojado.  Manlica  condilus. 

MORRALER,  A.  adj.  Qui  no  té  criansa,  poca 
vergonya.  Arrabalero,  y  rorralera,  arrabalera  la 
dona.  Incomis,  procax. 

MORRALET.  m.  d.  Pequeiio  morral.  Sacculus 
cibandis  equis.  |1  bos. 

MORRALLAS.  f.  pi.  Compost  de  cordas  ó  cor- 
re'jas  que  s'  acomoda  al  cap  de  la  cabalcadura 
pera  giraria.  Cabezada.  Capisirum,  i.  1|  bos. 

MORRALLER.  m.  cabestrer. 

MORRATXA.  f.  Yas  de  vidre  clos,  rodejat  de 
bronchs  pera  espargir  aygua.  Aliaarraja,  almar- 
raza.  Vitrea  hydria  irrigua. 

MORREJAR.  V,  n.  Mamar  sense  gana,  prenent 
y  deixant  lo  pit.  Mamujar,  mamullar.  JEgré  lacta- 
ré. II  Beurer  agafant  lo  broch  ab  los  llabis  com  qui 
mama.  Mamujar,  mamullar.  Fastidiosè  os  rostro 
figere. 

MORRET.  m.  d.  Hociquillo,  morrillo.  Roste- 
llum,  i. 

MORRIÓ,  m.  Armadura  pel  cap  en  forma  de 
casco.  Morrion.  Crisla,  ae. 

MORRITORT.  m.  Herba  picant  y  agradable 
que's  cultiva  en  los  jardins  pera  enciam.  Masluer- 
zo.  Maslurlium,  ii. 

MORRITORT  DE  AYGÜA.  ant.  CRÉIXENS. 
MORRITORT  DE  ÍNDIAS.  Plaula.  CAPCTXINA. 

MORRITORT  SALVATJE.  Lo  quc's  cria  naturalment 
en  lo  camp.  Masluerzo  silvestre.  Lapidium,  ii. 

MORRO.  m.  Los  llabis  de  las  béstias.  Hocico. 
Rostrum,  i.  II  Lo  llabi  abultat  de  la  persona.  Morro, 
jeia,  hocico.  Prominenslabrum.  ||  La  voraabullada 
de  alguns  mals.  Labio.  Labrum,  i. 

MORRO  DE  PORCH.  Jeia.  Suiuum, porcinum rostrum. 

AL  MORRO.  m.  adv.  fam.  aün  pas. 

CAURER  DE  MORROS,  fr.  fam.  Tocar  de  cara  al  càu- 
rer.  Abocinar,  dar,  caer  de  hocicos,  de  bruces.  In 
vultum  cadere. 

FÉR  MORROS  Ò  FÉR  UN  PAM  DE  MORROS,  fr.  fam. 

Mostrar  enfado.  Estar  con  tanta  jeta.  Subirascor, 
eris. 

MORROS    Y  MALA   CARA   TRAUHEN  LA  GENT  DE  CASA. 

ref.  Denota  que'ls  que  tenen  mal  modo  fan  fugir  à 
la  gent.  Eumo  y  mala  cara  sacan  la  gente  de  casa. 
Et  parit  os  triste  ut  fumus  fastidia  cunctis. 

MORROFÉS,  A.  adj.  llabifés. 

MORRONS.  m.  pi.  Anagalls,  pich  de  gallina: 
planta  de  la  qual  n'  hi  ha  mòllas  espècies:  té  mòl- 
tas  rametas  mòlt  primas,  rodonas,  plenas  de  nusos 
y  ajassadas  per  terra;  las  fulletas  petitas,  oblon- 
gas,  y  oposadas  de  dos  en  dos  al  extrem  de  lasca- 
mas;  las  flors  petitas  y  rogencas;  lo  fruyt  mem- 
branes y  ple  de  llavors  petitas  rodonas,  que  tiran  à 
rojas  ó  pardas;  la  arrel  llarga,  senzilla,  blanca, 
del  tamany  del  dit,  fibrosa,  aperitiva,  salivatória; 
entra  en  algunas  composicions.  Sos  polvos  són 
contra  la  epilèpsia.  Moruges  ómuruges.  Alguns  en 
castellà  'n  diuhen  Pimpinela,  altres  Anagalida,  al- 


MOR 


CATALÀ. 


MOR 


185 


I 


es  Alsina,  y  altres  Meliquia.  Alsine  media,  mor- 
sns  gallina. 
MORRUT,  DA.  adj.  Lo  que  ti>  morros.  Hocicu- 

mo,  morruda,  bezudo.  Rostratus.  1|  Corch  del  blat. 

morgojo,  calandria,  gamaria.  Cnrculio,  nis. 

i  MORT,  A.  p.  p.  Muerto.  Mortuus.  (I  p.  p.  de 
matar.  Matado.  Necatus.  ||  S'  aplica  à  la  bala,  pi- 
lota, etc,  quant  ha  perdut  part  de  sa  forsa  ó  im- 
puls. Cansada.  Remissa.  ||  m.  Cadàver  humà. 
Muerto.  Mortuus,  i.  |1  Difunt.  Difunlo,  muerto.  De- 
functus,  i.  II  Lo  que  té  apariéncias  de  mort  ó  està  à 
punt  de  morir.  Mortal,  üt  mortuus  vel  morti  pro- 
ximus.  II  f.  HOMICIDI.  II  Lo  ti  de  la  vida.  Muerte. 
Mors,  tis.  II  La  calavera  de  bulto  ó  pintada.  Muerte. 
Ossea  hominis  mortui  compages. 

MORT  AI.EVOSA.  ASSESSLNAT. 

MORT  CIVIL.  Esclavitut ,  destciTO,  vida  penosa. 
Muerte  civil.  Mors  civilis. 

MORT  JO,    'lS  demés    QÜE'S  COMPONGAN,    T  MORT  JO 

MORT  TOTHOM,  ref.  S'  aplica  al  qui  únicament  atén 
à  sòn  negoci,  mirant  ab  absoluta  indiferència  1' 
interès  dels  altres.  Despues  de  Maria  casada,  tengan 
las  otras  malas  hadas ;  guien  viniere  detrds,  cierre 
lapuerta.  Meraortuo  terra  misceatur  incendio. 

MORT  NATURAL.  La  que  vé  per  accident  ó  malaltia 
sense  altra  causa.  Muerte  natural.  Simplex,  natu- 
raiis  mors. 

MORT  PER  MORT.  m.  adv.  Denota  '1  risch  ó  perill 
de  alguna  medicina  que  s'  aplica  en  cas  desespe- 
rat. A  muerte  ó  ú  vida.  Ad  vitse  discrimen.  ||  met. 
S' usa  pera  demostrar  lo  risch  ó  perill  de  qualsevol 
cosa  que  s'  ha  determinat  intentar  ó  executar  dub- 
tant de  la  eficàcia  del  medi  que  s'  elegeix.  A 
muerte  ó  ú  vida.  Ad  ultimum  vitae  discrimen. 

MORT  REPENTiNA  ó  süBTADA.  La  que  ve  impensa- 
dament. Muerte  repentina.  Subita,  subitanea,  stre- 
nua  mors. 

MORT  VIOLENTA.  La  que  s'  executa  llevant  la  vida 
à  un  altre  abarma,  matzinas,  etc.  Muerte  violenta. 
Funus,  eris. 

AB  LA  MORT  A  LA  GOLA.  m.  adv.  En  gran  perill. 
Con  el  agua  ò  cuchillo  à  la  garganta;  con  el  credo  en 
la  boca.  In  summo  discrimine,  inter  sacrum  et  sa- 
xum. 

A  LAS  TRES  MORT  0  PRES.  loc.  Deuota  que  en  algun 
assumpto  en  que  hi  haja  pera  triar  ó  's  done  àescu- 
llir,  passat  de  la  tercera  vegada  ja  no  hi  ha  remey. 
A  las  tres  va  lavencida.  Nihil  est  tertium. 

ANAR  A  CERCAR  LA  MORT.  fr.  met.  Caminar  mòlt 
poch  à  poch.  Irse  muriendo.  Lentissimè  procedere. 

APRÈS  MORT.  Despues  de  la  muerte.  Post  mortem. 

DE  MALA  MORT.  exp.  Significa  la  poca  ó  ninguna 
bondat  de  alguna  cosa.  De  paja,  de  chicha  y  nabo, 
de  mala  muerte.  Parvi  momenti  res. 

DESPRÈS  DE  MORT  ,  NI  VIANDA  NI  HORT.  ref.  qUC 

aconsella  posar  remey  als  mals  en  temps  oportú. 
Para  el  mal  que  hoy  acaba,  no  es  remedio  el  de  ma- 
íiana.  Serò  sapiunt  phryges. 

DESPRÈS  QUE  FOU  MORT  PASQÜAI,  LI  PORTAREN  l' 


ORINAL,  ref.  QUANT  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN. 

DIU  LO  MORT  AL  DEGOLLAT,  QUI  T'  HA  TANT  MAL  APA- 
RELLAT, ref.  Se  diu  al  que  nóia  'Is  defectes  dels  al- 
tres teninllos  iguals  ó  majors.  Espantóse  la  muerte 
de  la  degollada.  Festucam  in  allerius  oculo  vides, 
trabem  in  tuo  non  vides. 

ENTRE  MORTS  Y  FERITS  CAP.  loc.  Dcnola  que's  fan 
mòllas  amenassas  y  pocas  arriban  à  efecluarse. 
Los  amenazados  comen  pau;  mas  son  los  amenaza- 
dos  que  los  acucliillados.  Facilè  minanlur  multi, 
parcius  minas  exequunlur. 

ES  UNA  MORT.  loc.  Expressa  lo  penós  é  insufrible 
de  alguna  cosa.  Es  una  muerte.  Instar  morlis  est. 

FÉR  LO  MORT.  fr.  Fingir  sér  mort.  Ilacer  la  mor- 
tecita.  Morlem  simularé. 

FÉR  UNA  MORT  COM  UN  POLL.  fr.  met.  Morir  abgran 
sossego.  Quedarse  como  un  pajarilo.  Placilum  obi- 
tum  subire. 

FINS  À  LA  MORT.  loc.  Denota  la  resolució  y  cons- 
tància. Hasta  la  muerte.  Usque  ad  morlem. 

LA  MORT  ES  UN  DESENGANY  DE  LA  VIDA.  l'ef.  DenOlE 

que  la  consideració  de  la  mort  es  un  gran  medi 
pera  arreglar  nostras  accions  y  víurer  cristiana- 
ment. Los  muertos  abrcn  los  ojos  ú  los  que  viven. 
üt  verum  cernant  vivi,  dant  luce  carentes. 

LA  MORT  MAY  TÉ  CULPA.  loc.  Dcnota  que  may  fal- 
tan  disculpas  ó  pretexts  pera  qualsevol  succés  des- 
graciat. Muerte  no  venga  que  achaque  no  tenga. 
Mortis  causas  prcetendere. 

MAQUINAR  LA  MORT  DE  ALGÚ.  fr.  Procurarla  oculta 
y  artificiosament.  Maquinar  la  muerte  de  alguno. 
Mortem  machinari. 

MALA  MORT  FASSAS.  fr.  Maldito  seas.  Dii  te  per- 
deant. 

MENJEM  V  BEGAM  QUE  À  LA   MORT  JA  HI  ARRIBAREM. 

loc.  fam.  Aconsella  que  procurem  alegrarnos,  y  no 
anticiparnos  lo  mal  temps.  Al  bien  buscallo,  y  al 
mal  esperallo.  Quaïre  bonum,  fortisque  malura  op- 
periare  futurum. 

MÈs  MORT  QUE  viü.  loc.  Denota  r  espant  de  algú. 
Mas  muerto  que  vivo.  Slupore  correptus. 

MÉTRER  LA  MORT  AL  VENTRE,  loc.  ant.  Alcmorizar 
de  muerte.  Terrere. 

NI  'lS  MORTS  NI  'lS  AÜSENTS  TENEN  AMICHS  NI  PA- 
RENTS, ref.  Denota  lo  mòlt  que  la  auséncia  entibia 
la  amistat.  A  muertos  y  a  idos  no  hay  mas  amigos. 
Tepet  in  remotes  benevolentia. 

NI  MORT  NI  VIU.  exp.  MÈS  MORT  QUE  VIU. 
Ó  MORT  Ó  VIU.  loc.  MORT  PER  MORT. 

pÉNDRER  MORT.  loc.  aut.  Recibirmuerte.  Pereo,  is. 

PER  MÍ  COM  SI  FOS  MORT.  loc.  Denota  que  s'  ha  ol- 
vidat  enterament  à  algú  ó  no's  fà  cas  de  ell.  Le 
cufnto  con  los  muertos.  Ac  si  mortuus  esset. 

QUANT  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN,  ref.  Denota  quc 
alguna  cosa  s'  ha  fét  desprès  de  passada  la  ocasió 
en  que's  necessitava.  Despues  de  vendimias  cuéva- 
nos ;  la  casa  de  quemada  acudir  con  el  agua  ;  el  asno 
muerto  lacebada  al  robo:  la  liebre  liuida  palos  ú  la 
cama.  Posi  bellum  auxilium. 


186 


MOR 


DICCIONARI 


MOS 


QUEDAR  MORT    Y  QUEDARSE    MORT  Y  FRET.  fi'.  MOl'ir 

de  repente.  Quedarse  muerto.  Subita  morte  corripi. 
II  mel.  Sorpéndrerse,  assuslarse  sumament.  Que- 
darse muer  lo,  yerto.  Obstupescere. 

QUI  LA.  MORT  DE  ALTRE  ESPERA,  ES  LA  SEVA  LA  PRI- 
MERA, ref.  Denola  que  qui  desitja  la  mort  de  altre 
per  sòn  propi  interès,  sól  quedar  burlat,  que  mor 
ell  primer.  Quienmuerle  agena  dcsea,  la  suya  se  lle- 
ga, khev'ms  mortera  opianti  suacuiquepropinquat. 

TOCAR  A  MORTS.  fp.  Tocar  las  campanas  en  senyal 
de  haverse  mort  algú  ó  de  celebrarse  algunas  exé- 
quias.  Doblar ,  ó  doblar  las  campanas ,  tocar  à 
muerlos.  Feralia  cimbalis  nuntiare. 

TORNAR  ALGÚ  DE  MORT  À  VIDA.  fr.  Tràurerlo  del 
susto,  e-spant,  sorpresa,  cuydado  ó  por  que  '1  te- 
nia alurdit.  Volver  uno  el  alma  al  cuerpo.  Reficere 
aliquem. 

VAL  MES  UN  DE  MORT  QUE  MÒLTS  DE  FERITS,  ref. 

Denota  que  havem  de  permélrer  un  mal  menor 
pera  estalviar  un  altre  major.  Del  mal  el  menos. 
Minimum  de  raalis. 

MORTAL,  adj.  Subjecte  à  la  mort.  Mortal.  Mor- 
talis.  I  Lo  que  pót  ocasionar  la  mort  corporal  ó  es- 
piritual. Mortal,  morlifero,  leial.  Lethalis.  ||  Qui  té 
apariéncias  de  ó  està  pròxim  à  morir.  Mortal.  Mor- 
liler.  II  Lo  que  dura  toia  la  vida,  com:  ira,  odi  mor- 
tal. Implacable,  mortal.  Capiíalis. 

MORTALDAT,  f.  Multi lut  de  morts.  Mortan- 
dad.  Strages,  is. 

MORTALITAT,  f.  Eslal,  (yjndició  y  naturale- 
sa de  mortal.  Mortalidad.  Mortalilas,  alis.  U  mor- 
taldat. 

MORTALLA,  f.  Vestidura  ab  que  s'  embolica 
'1  cadàver.  Moríaja.  Fúnebre  ,  emortuale  involu- 
crum,  amiculum. 

AIXÒ  HO    DEIXARÀ  AB  LA  MORTALLA,  ref.  Advertcix 

que  sols  la  mort  podrà  curar  lo  vici  de  que's  par- 
la. Eso  lo  apartarà  ó  acabarà  la  pala  ó  el  azadon. 
Morte  finietur. 

MORTALMENT,  adv.  m.  De  mort,  ab  condi- 
ció mortal.  Mortalmente.  Letha  iter. 

MORTEDAT.  f.  ant.  mortaldat. 

MORTER,  m.  Instrument  rodó  y  vuyt  de  pe- 
dra, coure,  fusta  ó  altra  matèria  à  propòsit  pera 
picarbi  sal,  etc.  Almirez,  mortero.  Sagana,  ae.  || 
ARGAMASSA.  |  Pessa  de  pedra  porosa,  rodona  yvuy- 
da  que  serveix  pera  colarhi  la  aygua  à  fi  de  purifi- 
caria. Mortero.  Mortariura,  ii.  ||  nàut.  Instrument 
de  fusta  que  serveix  pera  tràurer  aygua  ab  la  bom- 
ba. Té  '1  cul  pla,  y  se  li  fà  un  forat  à  fi  de  que  des- 
pedesca  la  aygua.  Mortero.  Morlarium  naulicum.  || 
Pessa  de  artilleria  en  figura  de  morter  pera  dispa- 
rar bombas  y  balas  grossas.  Mortero.  Calapulta- 
rium  morlarium. 

morter  clar.  reuradà. 

MORTERADA.  f.  Lo  que  's  píca  de  una  vega- 
da en  lo  morter.  Morterada.  Moretum,  i.  ||  La  por- 
ció de  metralla  que  llansa  de  una  vegada  '1  mor- 
ter, Morterada.  Bellici  mortarii  jactus. 


MORTERET.  m.  d.  Mortertielo,morterico,  illo, 
ito.  Mortariolum,  i,  ||  Lo  de  artilleria.  Mortereíe. 
Mortariolum,  i. 

MORTEROL.  m.  MORTERADA. 

MORTÍFERO,  A.  adj.  Lo  que  causa  ó  pót  cau- 
sar la  mort.  Mortal,  mortífera.  Mortiferus. 

MORTIFICACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  mortificar 
y  mortificarse.   Martificacion.    Mortificatio  nis.  || 
Aflicció,  disgust,  molèstia.  Mortificacion.  Mortifica- 
tio, nis.  II  Virtut  que  ensenya  à  moderar  las  pas- 
sions. Mortificacion.  Mortificatio,  nis. 

MORTIFICAR.  V.  a.  Disminuhir  lo  vigor  y 
activitat  natural  de  alguna  part  del  cos.  Mortificar. 
Mortifico,  as.  ||  Refrenar,  reprimir  las  passions. 
Mortificar.  Mortifico,  as.  ||  Afligir,  causar  molèstia. 
Mortificar.  Mortifico,  as.  ||  v.  r.  Privarse  del  piaher, 
gust  ò  inclinació  natural.  Mortificarse.  Cum  genio 
belligerare. 

MORTIFICAT,  DA.  p.  p.  Morlificado.  Mortifi- 
catus. 

MORTUORI,  m.  enterro,  funeral.  ||  adj.  Per- 
tanyent als  ador  nos,  aparato  y  accessoris  del  smorts. 
Mortiiorio.  Morlualis,  mortuarius. 

MORÚ,  NA.  adj.  Pertanyent  à  Mauritània  y  als 
moros.  Mor  uno.  Ma  u  rus. 

MOS.m.  MÜRDASSA.  II  MOSSEGADA.  ||  LOS  CapSÒbo- 

lons  del  fre.  Copas.  Externa  lupati capità.  ||  La  part 
dielfrequeentraenlabocadelacabalcadura.Jïocrtrfo. 
Lupatum,  i.  II  pi.pron.poss.sincop.Ms.Mei.  |  bos. 

MOSÀICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  Moysés. 
Mosdico.  Ad  Moisem  pertinens.  ||  S'  aplica  à  la  obra 
de  pedras  de  diferents  colors.  Mosàico,  taraceado 
de  taracea.  Mosaicus.  ||  S'  aplica  à  la  columna  que 
té  '1  fust  à  modo  de  caragol.  Mosàico.  Musiva,  mo- 
saica  columna. 

MOSÀRABE.  adj.  S'  aplica  al  cristià  que  vis- 
qué entre  'Is  moros  de  Espanya,  y  al  ofici  y  missa 
que  usaren  à  las  horas,  que  encara  's  conserva  en 
una  capella  de  la  catedral  de  Toledo.  Mozdrabe, 
muzàrabe.  Inter  mauros  degens  cristianus. 

MOSCA.  f.  Insecte  de  tres  líneas  de  llarch,  lo 
cos  negre  y  cubert  de  pel  ab  unas  ralletas  en  la 
part  anterior,  lo  cap  gros  y  armat  de  una  trompa 
pera  xuclar  los  líquits,  té  sis  potas  y  dos  alas  di- 
vergents. Mosca.  Musca,  se.  |1  espia.  |1  Bocinet  rodó 
de  tafetà  negre  que  's  posa  en  la  cara  pera  realsar- 
se  la  blancor.  Mosca.  Fucus  muscarius.  ||  Aucell  un 
poch  major  qHeunaavespa,'l  bech  negre y  prim  com 
una  agulla,  es  de  dos  ó  tres  espècies  é  indígeno  de 
Amèrica.  Mosca.  Musca,  se.  |  mostalla.  ||  fam.  mo- 
MA.  II  met.  Home  pesat,  y  molest.  Mosca,  moscar- 
don;  mosca  de  otono.  Molestus. 

mosgaI  interj.  de  que  s'  usa  pera  queixarseó  ex- 
tranyaralgunacosaquepíca  ymolésta  iMosca!  [Vahl 

MOSCA  BALBA.  met.  S'  apüca  al  subjecte  que  fent 
lo  desentès  fà  la  seva.  Mosca  muerta;  gata  ensoga- 
da.  Subdole  pacatus. 

MOSCA  BOVINA.  La  que  s'  alimenta  de  carn  morta. 
Moscarda,  moscardon,  tàbano.  Tabanus,  i. 


MOS 


^m^  MOSCA  DE  ASE.  Espócic  de  mosca  de  cos  xato,  mòlt 
dur,  bigarrat  de  grocli  y  pardo  lluslrós,  las  alas 
transparents  y  en  forma  de  creu,  lo  cap  petit;  s' 
agarra  mòlt,  y  s'  alimenta  de  la  sanch  de  las  cabal- 
caduras.  Mosca  de  mulo  ó  de  burro.  Mulio,  nis. 

MOSCA  DE  CA.  Herba.  Mosca  de  ferro.  Cynomya , 
te. 

MOSCA  SABALLONERA.  Mosca  dos  líneas  mès  llar- 
ga que  la  comú  que  cria  saballons.  Moscon.  Cra- 
bro,  nis. 

MoscAs  BLANCAS.  fam.  Borrelloos  de  neu.  Moscas 
blancas.  Nivei  üocci. 

cÀURER  COM  A  MOSCAS.  fr.  fam.  ab  que  's  dóna  à 
enténdrer  haver  succehit  alguna  gran  mortandat. 
Caer  ó  morir  como  d  chinches.  Acervatim,  calerva- 
tim  occumbere,  inlerire. 

COM  A  MOSCAS.  loc.  Ab  mòlta  abundància.  Como 
agua.  AquiE  instar  uberius. 

COSA  DE  MOSCAS.  Lo  que  pertany  ala  mosca.  Mos- 
quit, mosquino.  Muscae  proprius. 

ESQUIVAR  ó  VENTAR  LAS  MOSCAS.  fr.  Ferlas  fugir. 
Amoscar,  mosquear,  aventar  las  moscas.  Muscas 
abigere. 

ESTAR  TOT  MOSCAS.fr.  fam.  Estar  enfadat,  sol-lícil, 
apesarat.  Andar  con  mosca,  tener  mosca.  Iracundia 
ferri. 

LLIGA  ó  CASSAMOSCAS.  met.  Qui  s'  entreté  en  co- 
sas  inútils.  Caza  moscas.  Inania  aucupans. 

NO  SENTIRSE  l;NA  MOSCA.  fr.  NO  OÍRSE  UN  PIU. 
PICAR  LA  MOSCA.  fr.  PUJAR  LA  MOSCA  AL  NAS. 

PUJAR  LA  MOSCA  AL  NAS.  fr.  fam.  Enfadarse.  Amos- 
lazarse,  subirse  la  mosiaza  à  las  narices,  amoscar- 
se.  Irascor,  eris. 

TOTAS  LAS  MOSCAS  TENEN  TOS  Y  'lS  MOSQUITS  PRE- 
NEN TABACO.  loc.  fam.  TOTS  LOS  GATS  elc. 

VENTARSE  Ó  SACUDIRSE  LAS   MOSCAS.  fr.   mct.    ReS- 

póndrer  à  las  inveclivas  ó  paraulas  picants.  Mos- 
quearse,  sacudirse  las  moscas,  las  pulgas.  Muscas 
depellere,  nosce. 

MOSCADA.  f.  NOU  MOSCADA. 

MOSCAT  Y  MOSCATELL.  m.  Rahim  blanch 
ó  roig  de  gra  llis  y  gust  mòlt  dols;  y  també  s'apli- 
ca al  cep  y  beguda  que  's  la  de  ell.  Moscalel.  Apia- 
rius,  i. 

BON  MOSCATELL.  ïaymat,  lacany.  Moscon.  Subdo- 
lus,  imporlunus. 

MOSCA YÓ.  m.  ant.  taba. 

MOSCOVITA,  apj.  Natural  de  Moscóvia  país  de 
Europa.  Moscovita.  Moscovita,  ai.  ||  y 

MOSCOVÍTICH,  ca.  adj.  Pertanyent  à  Moscó- 
via y  à  sos  naturals.  Moscovüico.  Ad  Moscoviam 
pertinens. 

MOSIR.  V.  n.  ant.  uovellarse.  |1  florirse.  1. 

MOSQUER.  m.  Feix  de  herba  ó  cosa  semblant 
pera  agafar  moscas.  JVos^Mero.  Muscarium,  ii.  []  Ai- 
xam  de  moscas.  Enjambre  de  moscas.  Muscarum 
agmen.  \\  Ventall  pera  esquivar  las  moscas.  Mos- 
quero,  moscador,  mosqueador.  Muscarium,  ii. 

MOSQUEROLA.  adj.  Pera  de  mòlt  bon  gust, 


CATALÀ.  MOS  187 

petita,  rojeta  y  xata.  Mosquerula,  moscatel,  almiz- 
cleiia.  Pira  myrapia. 

MOSQUET.  m.  Escopeta  mòlt  mès  llarga  que 
las  regulars,  y  s'  afirmava  ab  una  forqueta.  Mos- 
quele.  Scloppelum  majus. 

MOSQUETA.  f.  Flor  blanca  de  esbarzer.  Mos- 
queia.  Rosa  alba.  |1  espia,  acusador,  fiscal,  [j  mos- 
querola.  11  dimi.  de  mosca,  Mosquita,  illa.  Muscu- 
la,  e. 

MOSQUET ADA.  f.  Tir  ó  cop  de  mosquet.  Mos- 
quelazo.  3Iajoris  scloppeli  explosió. 

mosquetada  de  pa,  elc.  Joch.  pilans. 

MOSQUETER,  m.  Soldat  que  usava  '1  mosquet. 
Mosquetero.  Majoris  scloppeti  miles.  H  En  los  tea- 
tres, es  1'  espectador  que  véu  la  comèdia  desde'l 
pati.  Mosquetero.  In  scenarum  atrio  com<ediam  spe- 
culans. 

MOSQUETERIA.  f.  Tropa  de  mosqueters.  Mos- 
queteria.  Scloppetariorum  majorum  turma.  H  L'art 
de  manejar  los  mosquets.  Mosqueieria.  Ars  cata- 
pultaria. 11  Lo  conjunt  dels  que  concorren  à  véurer 
la  comèdia  en  lo  pati.  Mosqueieria.  In  comaedorum 
atrio  adstantes. 

MOSQUIT,  m.  Insecte  mès  petit  que  la  mosca, 
ab  sis  caraas  mòlt  Uargas,  la  seva  picada  fa  butllo- 
fas.  Mosquito,  cinife.  Culex,  icis.  |  met.  Mòlt  be- 
bedor  de  vi.  Mosquito.  Tabernse  vinariíE  fraequen- 
lalor.  U  ter.  mosqueta.  5. 

mosquit  de  trompa.  Espècie  de  mosquit  ab  trom- 
pa mès  grossa  que'l  comú.  Zenzalo,  mosquito  zan- 
cudo  óde  trompetilla.  Culex,  icis. 

mosquit  petit.  Espècie  de  mosquit  que  's  dife- 
rencia del  comú  per  sér  mès  petit  y  de  color  ber- 
mellench.  ('agactiin,  cagarena.  Culex  ciliaris. 

MOSQUITERA,  f.  Pabelló  de  glassa  que  pren 
tot  lo  llit  pera  que  no  entren  los  mosquits.  Mosqui- 
tero,  mosquitera.  Conopeum,  i. 

MOSSA.  f.  ter.  OSCA.  11  Fusta  ab  una  osca  al 
raitj  en  que  'Is  fusters  asseguran  las  pessas  pera 
traballarlas  ab  la  aixa.  Picadero.  Tignuin  crena 
inslructum.  H  Lo  vuyt  per  ahont  s'  uneixen  dos  fus- 
tas  ó  taulas.  Enclavadura.  Scalpíura,  ai. 

MÒSSA.  f.  Criada,  serventa.  Moza.  Serva,  «.  H 
Lo  peu  de  ferro  pera  sostenir  la  paella  ó  ast.  A.sní7/o, 
amico.  Axiculus,  axilus,  i.  ||  La  última  passada  en 
lo  joch  decartas.  Moza.  Postremalusio.  |1  ter.  noya. 

i  LA    MÒSSA    DE    LA   ROSSA  TÍRALI    COSSA.    JOCh  dC 

noys  formant  rodona  agafats  per  las  mans,  donant 
voltas  y  tirant  cossas  al  que  paga  que  's  queda  fo- 
ra, finsà  agafarne  altre  que  ocupa  '1  sèu  lloch.  Coz 
que  le  dió  Periquillo  aljarro;  ande  la  rueda'y  coz 
con  ella.  Vertalor  in  girura  rota,  calcesque  undique 
jaciat. 

MOSSADA.  f.  ter.  MOSSEGADA. 

MOSSARDÓ  Y  MOS8ARDÀ8.  m.  aum.  Home 
ben  plantat.  Moceion,  mozardon,  mozallon,  zagal. 
Adolescens  robustus. 

MOSSECH.  m.  ter.  y 

MOSSEGADA,  f.  L'  acte  de  mossegar.  Mordis- 


m  MOS 

eo,  mordiscon,  bocado,  mordedura, 


DICCIONARI 


MOS 


mordimienlo. 
Morsus,  us.  II  Senyal  que's  queda  en  lo  que's  mos- 
sega. DenleÚada,  colmillada,  colmillazo.  Morsus, 
us.  II  La  que's  dóna  ab  violència,  l'arascada,  tena- 
zada.  Morsus,  us.  ||  Ferida  feta  mossegant.  Bocado, 
viordedura.  Morsus,  us.  |  Lo  tros  que's  trau  mosse- 
gant. Mordisco,  mordiscon,  bocado.  Morsus,  us. 

MOSSEGADA  DE  MALDmENT  NO  TÉ  REMEY.  ref.  Ensen- 
ya que  es  menor  mal  lo  ferir,  que  desacreditar  y 
afrontar.  Sanan  cuchilladas,  mas  no  malas  pala- 
bras.  Ensis  curanlur  vulnera  non  verbora  linguae. 

MOSSEGADA  DEL  DIABLE.  Espécie  de  escabiosa.  Es- 
cabiosa  mordida ,  mordisco  del  diablo.  Escabiosa 
succisa. 

A  MossEGADAS.  m.  adv.  ab  que  s'  expressa  '1  mo- 
do  de  ferir,  rómprer  ó  maltractar  alguna  cosa  ab 
las  dents.  A  mordiscos ,  à  denlelladas.  Morsica- 
tim. 

DONAR  UNA  MOSSEGADA,  ff.  MossBgar  uua  Vegada. 
Dar  un  mordisco,  un  mordiscon,  una  denlellada. 
Mordere. 

MOSSEGADETA.  f.  d.  Bocadillo.  Buccella,  ae.~ 

MOSSEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  mossega.  Mor- 
dedor.  Mordens,  tis.  ||  ant.  mordas. 

MOSSEGADURA.  f.  ant.  mossegada. 

MOSSEGAR.  V.  a.  Agafar  ab  las  dents,  clavar- 
las  en  alguna  cosa.  Morder,  y  tarascar,  larazar, 
alarazar,  adentellar,  dentellear,  quant  se  fa  ab  vio- 
lència. Mordeo,  es.  |  met.  murmurar.  |  Agafar  una 
cosa  à  altra  fent  presa  en  ella.  Morder.  Mordeo, 
es.  I  met.  Tràurer  algun  proüt  ó  interès,  üincar  el 
dienie.  Aliquid  subripere.  ||  v.  r.  Clavarselas  dents 
un  mateix.  Morderse.  Sese  mordere.  ||  üonarse  mos- 
segadas  mútuament,  un  à  altre.  Remorderse.  Re- 
mordeo,  es. 

mossegar  fluix.  fr.  Agafar  ab  las  denls  lleugera- 
ment, sense  clavarlas.  Mordiscar.  Morsicatim  ap- 
prehendere. 

MOSSEJAR.  v.  a.  Desmandarse  en  travessuras 
deshoneslas.  Mocear.  Lascivio ,  is.  \\  Fér  accions 
própias  dels  joves.  Mocear.  Juvenor,  aris. 

IVIOSSENYER.  m.  ant.  monsenyor. 

MOS8ER.  m.  S'  aplica  al  home  donat  à  la  lu- 
xúria y  tracte  de  las  donas.  Mocero.  Mulierosus. 

MOSSET.  m.  FADRINET.  1|  Lo  xicot  que  serveix 
als  pagesos  pera  portar  recados  als  traballadors 
del  camp.  Mochil.  Operariorum  famulus. 

MOSSETA.  f.  d.  Noya  de  poca  edat.  Mocila. 
Puellula,  se. 

MOSSO,  m.  Criat.  Criada,  mozo.  Famulus,  i.  || 
Jove  de  poca  edat.  Mozo.  Imberbis.  ||  Fadrí,  sol- 
ter, Mozo.  Caelebs,  ibis.  1|  Lo  que  renta  la  pinyola- 
da.  Cagarracho.  Molendinarius  servus.  ||  Tropa 
lleugera  pera  perseguir  als  lladres  y  guardar  los 
boschs  reals.  Miiion.  Expeditus  miles.  \\  Puntal  que 
soslé  las  barras  del  carro  quant  se  para.  JPeon,  pié. 
Pes,  dis. 

mosso  de  k  PEU.  Lo  criat  que  solent  portar  los 
que  van  de  camí  à  caball,  y  acostuma  à  córrer  da- 


vant de  la  cabalcadura  y  cuyda  de  ella.  Mozo  de 
espuela,  espoUsta,  peon.  Pedissequus. 

MOSSO  de  cuyna.  'L  que  serveix  al  cuyner  fent  lo 
mès  baix  y  mecànich  de  la  cuyna.  Marmiton,  pin- 
che,  sollastre.  Coquinarius  calo. 

MOSSO  de  estable.  'L  qui  està  encarregat  de  sòn 
cuydado.  Muleto,  mulatero,  mozo  de  mulas.  Mulio, 
nis. 

LO  MOSSO  QUANT  ES  PAGAT,  SEMPRE  TÉ  'l  BRAS  TREN- 
CAT, ref.  MÚSICH  PAGAT  NO  FA  BON  SO. 

QUI  TÉ  MOSSOS  Y  NO'LS  VÉU,  SE  FA  POBRE  Y  NO  s'  HO 

CRÉü.  ref.  Denota  que  en  las  obras  à  que  no  assis- 
teix l' amo,  se  sól  gastar  lo  diner  inútilment,  Obrc- 
ros  d  no  ver,  dineros  à  perder ;  hacienda  lu  amo  te 
vea;  Dios  te  dé  ovejas  é  hijospara  ellas.  Ovium  nul- 
lus  usus  si  pastor  absit. 

MOST.  m.  Lo  vi  abans  de  bullir.  Moslo.  Mus- 
tum,  i,  y  potropum,  i,  '1  vi  que  deslil-la  la  vere- 
ma abans  de  trepitjaria. 

MOST  ESPÉs.  Lo  such  dels  rahims  forts  y  Uepis- 
sosos.  Moslazo.  Mustum  valens. 

RAJAR  LO  MOST.  fr.  Rajar  lo  such  dels  rahims. 
Moslcar.  Mustum  luere. 

TIRAR  MOST  AL  VI.  fr.  Barrejar  lo  most  ab  lo  vi 
vell.  Remoslar,mostear.  Mustum  veleri  vino  miscere. 

MOSTA.  f.  ALMOSTA. 

MOSTALLA  Y  MOSTASSA,  f.  Herba  de  flors 
petitas  que  tenen  quatre  fullelas  posadas  en  creu 
mòlt  eslrelas  de  baix,  lo  calis  mòlt  obert:  fa  'Igra 
petit,  rodó  y  picant.  Moslaza,  moslazo.  Sinapi,  in- 
decl.  sinape,  is.  jj  Planta  que  fà  '1  tronch  llis  y  ab 
ramas,  creix  fins  à  prop  de  cinch  pams,  poblada 
de  fullas  grossas,  retalladas  de  la  vora  y  un  poch 
aspras.  Las  flors  que  naixen  al  cims  dels  brots  són 
petitas  y  grogas.  Lo  fruyt  es  una  tavella  petita  que 
conté  mòltas  llavors.  Moslazo.  Sinapi  nigra.  y  La 
llavor  dé  la  mateixa  planta.  Moslaza.  Sinapi.  1|  Sal- 
sa que's  fà  de  la  llavor  del  mateix  nom,  picada  y 
deixatada  ab  raollas  de  pa,  vinagre  y  un  poch  de 
mel  ó  sucre.  Moslaza.  Sinapinum  salsamentum.  || 
Perdigons  mòlt  petits.  Moslacilla,  moslaza.  Minutaí 
piluliB  p  lumbeae. 

PUJAR  LA  MOSTASSA  AL  NAS,  fr.  PUJAR  LA  MOSCA  AL 
NAS. 

MOSTASSA,  ra.  y 

MOSTASSAF.  m.  ant.  Qui  cuyda  dels  pesos  y 
mesuras.  Almolacea,  fiel.  iEdilis,  is,  plebejus,  i. 

MOSTASSARIA.  f.  Gàrrech  del  mostassa.  Al- 
molacenazgo,  almotazania.  iEdilitas,  atis. 

MOSTATXO,  m.  Pel  sobre  '1  Uabi  superior, 
Bigole,  moslacho.  Mystax,  cis,  \\  La  taca  que  queda 
en  lo  llabi  desprès  de  haver  begut  ó  menjat,  Boce- 
ra,  moslacho.  Cibi  aut  petus  in  labris  reliquia. 

MOSTATXONI.  m.  Pasta  de  niarsapà  disposa- 
da en  trossos  dediferenta  figura.  Moslachon.  Mus- 
taceum,  i. 

MOSTATXDT,  DA.  adj.  Lo  qui  tè  bons  mos- 
tatxos, Abigolado,  moslachoso,  amostachado.  Mu«ta- 
ceis  insignis. 


I 


■I 


I 


MOT 

MOSTELLA.  f.  müstela. 

M08TILL0.  m.  ter,  rahimàt. 

MOSTRA,  f.  Porció  de  mercaderia  pera  fér  co- 
nèixer sa  qualitat.  Mueslra.  Rei  venialis  specimen. 
II  Dissenyo,  patró,  modelo.  Dechado,  mueslra,  mo- 
delo. Exeraplum,  i.  |1  En  los  estudis  de  escríurer. 
EXEMPLE.  II  La  acció  de  mostrar.  Mueslra.  Monstra- 
lio,  nis.  y  Lo  dibuix  de  las  robas.  Dibujo.  Delinea- 
tio,  nis.  II  Lo  cap  de  pessa  en  las  telas,  panyos. 
Mueslra,  pizuelos.  Panni  extremum.  |1  met.  Testi- 
moni, proba,  senyal,  indici.  Mueslra,  prueha.  Spe- 
cimen, inis.  II  Manifestació  de  las  mercaderias  en  las 
porta?  de  las  botigas.  Mueslra.  Insigne,  is.  |  fat- 
xenda, ALARDE,  OSTENTACIÓ.  ||  ant.  mil.  LLISTA,  RE- 
VISTA. II  La  flor  de  las  oliveras  y  vinyas.  Cierna. 
Stamen,  inis.  ||  mil.  Paga  dels  soldats.  Sueldo.  Sti- 
pendium,  ii.  ||  La  detenció  que  fa  '1  gos  quant  véu 
la  cassa.  Mueslra.  Aucupii  signum. 

MOSTRA  DE  .SOSTRE,  arq.  Traball  ómotlluras  que's 
fa  en  lo  sostre.  Arteson.  Laquearium,  ii. 

DONAR  MOSTRA  ó  MOSTRAS.  fr.  ludicar.  Dar  mues- 
tras.  Indico,  as. 

FÉR  MOSTRA,  fr.  Fér  ostentació.  Hacer  alarde,  os- 
tenlacioii.  Ostento,  as.  |  Fér  acció,  fér  semblant. 
Amargar;  hacer  ademan.  Indicaré. 

MOSTRABLE.  adj.  Lo  que's  pót  mostrar.  Mos- 
trahle.  Mostrabilis. 

MOSTRADOR,  m.  Qui  raóstra,  Moslrador.  De- 
moslrator,  is.  I  Lo  taulell  que  hi  ha  en  las  botigas 
pera  ensenyar  los  generós  als  compradors.  Mostra- 
dor. Mercatoris  mensa  in  qua  mercès  prostant.  || 
La  fusta  ó  tela  que  sól  haverhi  en  las  portas  de  las 
botigas,  en  la  qual  estan  pintats  alguns  generós  ó 
algun  lletrero  que  indica  lo  que  allí  's  ven,  Mues- 
lra. Specimen,  inis. 

MOSTRAJADOR.  m.  ant.  brodador. 

MOSTRAMENT.  m.  ant.  MOSTRA.  4. 

MOSTRAR.  V.  a.  Manifestar,  indicar,  assenya- 
lar, descubrir,  fér  véurer.  Mostrar.  Monslro,  as.  || 
Instruhir,  ensenyar.  Doclrinar,  adoctrinar,  ensenar. 
Edoceo ,  es.  l|  "met.  Fingir ,  dissimular.  Mostrar. 
Convinco,  is..||  Donar  à  enténdrer  ab  las  accions 
alguna  qualitat  del  animo,  com :  mostrar  valor,  etc. 
Mostrar.  Ostendo,  is. 

MOSTRAR  LAS  DENTS,  CAixALS,  ETC.  fr.  met.  Mani- 
festar resistència.  Mostrar  el  estuche,  los  dientes. 
Alicujus  conatibus  resistere. 

MOSTRARSE.  v.  r.  Portarse  com  correspon  à 
sòn  ofici,  dignitat  ó  qualitat.  Moslrarse.  Se  praibe- 
re.  II  Donar  à  conèixer,  com :  mostrarse  amich, 
enfadat,  etc.  Mostrarse.  Sese  ostendere. 

MOSTRAT,  DA.  Mostrado.  Monslratus. 
M08TRENCH,  CA.  adj.  Lo  que  perno  tenir 
amo  conegut  s'  aplica  al  príncep.  Moslrenco.  In- 
certi  domini  bona. 

MOT.  m.  Vocable,  terme,  dicció.    Vocahlo.  Yo- 
cabulum,  i.  |  motiu,  ditxo. 
AGAFAR  AL  MOT.  fr.  Fér  prcuda  de  ell  pera  obligar 

TOMO  II. 


CATALÀ.  MOT  189 

à  algú  à  que  cumpla  la  paraula.  Coger  d  alguno  la 
palabra.  Yerbo  aliquem  obligaré. 

PÉNÜRER  LO  MOT.  fr.  PÉNDRER  LA  PARAULA. 

MOTA.  f.  Conjunt  de  espigas,  fillols  ó  flors  que 
naixen  de  una  mateixa  part.  Macolla.  Manipulus,  i. 
II  CAPITAL.  1.  2.  II  com.  y  mar.  Quantitat  de  diner 
que  entra  en  lo  fondo  particular  destinat  à  la  com- 
pra de  generós  pera  comerciar  ó  à  la  manutenció 
dels  associats  en  cas  de  no  trobar  carregament. 
Mola.  Sors,  lis.  ||  Pilot,  escamot,  quadrilla  de  gent. 
Pelolon,  grupo.  Turba,  calerva,  globus,  manus.  H 

met.  CAPDELL,  MONYOCU,  PILOT. 

FERSE  UNA  MOTA.  fr.  Juntarsc  en  pelolon,  agru- 
parse,  concenlrarse,  pegarse  unos  à  olros.  Cumu- 
lo,  as. 

MOTEIG.  m.  ant.  motiu. 

MOTEJADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  moteja.  Apoda- 
dor,  motejador.  Derissor,  is. 

MOTEJAMENT.  m.  ant.  motiu. 

MOTEJAR.  V.  a.  Posar  motius.  Apodar,. mote- 
jar, poner  apodos.  Cavillor,  aris.  ||  ant.  Censurar 
las  accions.  Motejar.  Scoramatibus  aliquem  figere, 
appelere. 

MOTEJAYRE.  m.  motejador. 

MOTET.  m.  Breu  composició  música  pera  can- 
canlaren  las  iglésias.  Moleie.  Breveeanticum. 

motí.  m.  Avalot,  revoltació.  Tumulto,  motin, 
amolinamiento,  revuelta.  Sedilio,  nis. 

deixar  lo  motí.  fr.  Apartarse  ó  separarse  de  ell. 
Desamolinarse,  dejar  el  molin.  Seditionem  dese- 
rere. 

MOTILÓ,  NA.  adj.  Pelat,  sense  cabells.  Pelon, 
molilon.  Altonsus.  ||  met.  fam.  Dit  del  frare  llech. 
Motilon.  Laicus,  i. 

MOTIU.  m.  Causa,  rahó,  impuls,  pretext.  Mo- 
tivo. Causa,  86.  I  Dicleri,  nom  irrisori  que  's  dóna 
à  algú.  Apodo,  moie,  mal  nombre.  Jocosum  cogno- 
mentum.  ||  adj.  Lo  que  mou  ó  té  virtut  de  móurer. 
Motivo.  Motivus. 

DIR  PER  motiu.  fr.  Aplicar  à  algú  un  nom  per 
burla.  Llamar  por  mal  nombre.  Irrisorio  noinine 
aliquem  salutare. 

dir  un  motiu.  fr.  motejar.  1. 

DONAR  MOTIU.  fr.  Donar  ocasió.  Dar  asa,  pié,  oca- 
sion.  Ansam  príebere. 

PÉNDRER  MOTIU.  fr.  Valerse  de  alguna  ocasió  ó 
pretext.  Tomar  asa.  Ansam,  occasionem  arripere- 

MOTIVAR.  V.  a.  Causar,  donar  motiu.  Moti- 
var. Causam,  ansam  praïbere.  ||  Donar  la  causa  ó 
rahó  perquè  s'  ha  fét  alguna  cosa.  Motivar.  Cau  . 
sam  aíferre. 

MOTIVAT,  DA.  p.  p.  Motivado.  Causatus. 

MOTLLAR.  V.  a.  ant.  enmotllar. 

MOTLLAT,  DA.  adj.  ant.  prempsat. 

MOTLLO.  m.  Patró,  modelo.  Molde.  Typus,  i' 
forma,  se.  ||  Entre  estampers  conjunt  de  lletras 
disposadas  pera  imprimir.  Forma,  molde.  Liltera- 
rum  tabula.  ||  Caixa  pera  fér  tàpias.  Tapial.  Asse- 
rum  ad  parietes  ducendos  forma.  ||  Instrument  de 

24 


190 


MOV 


DICCIONARI 


MOV 


fusta  pera  fér  revoltons  ó  tramadas.  Galàpago.  Lig- 
nea  testudo.  |1  Instrument  de  ferro  pera  arrodonir 
las  formas.  Formon.  Spherinum  scalprum.  ||  Lo  de 
fusta  pera  fér  rajolas,  Gradilla.  Lateríbus  fingendis 
forma.  H  Lo  que  serveix  pera  fér  bolas  de  barro. 
Bodoquera,  turquesa.  Fictilium  pilarum  typus.  || 
Lo  de  fér  moneda,  ó  encunyar  metalls.  CuTio,  iro- 
quel.  Monetarium  sigillum. 

MOTLLURA.  f.  Traball  artificiós  que  hermo- 
seja  las  obras  de  arquitectura.  Moldura.  Coelatura, 
se.  II  La  de  las  portas  y  finestras.  Alaire.  Torus,  i. 

FÉR  MOTLLURAS.  fr.  Fér  adornos  de  relleu.  Mol- 
durar,  moldear,  y  atairar  si  es  en  las  portas.  Coelo, 
as ;  toros  eíDngere. 

MOTOR.  m.  Qui  mou.  Motor,  movedor.  Mo- 
tor, is. 

MOTRÍS.  adj.  Lo  que  mou.  iío(n'2;.Motrix,  icis. 

MOTü-PROPI.  m.  adv.  llat.  De  pròpia  vo- 
luntat. Motupropio.  Motu  proprio. 

MOTXIGANGA.  f.  MOixiGANGA. 

MOTXILLA,  f.  Espècie  de  maleta  ab  que  'Is 
soldats  portan  la  roba  y  provisió.  Mochila.  Bul- 
ga,  ae. 

MOTXILLER,  A.  adj.  Qui  porta  las  motxillas 
en  r  exèrcit.  Mochilero.  Calo,  nis, 

MOTXO,  A.  adj.  Animal  que  havent  de  tenir 
banyas  no  'n  té.  Mocho.  Mutilus.  ||  mústich,  trist, 

CAPFICAT. 

MÓURER.  V.  a.  Manejar,  donar  moviment,  fér 
que  un  cos  passe  de  un  lloch  à  altre.  Mover.  Mo- 
veo,  es.  II  Manejar  sorollar.  Mover.  Agito,  as.  || 
Conmóurer,  incitar,  alterar.  Mover.  Cito,  as.  || 
Causar,  ocasionar,  com :  móürer  à  pietat.  Mover. 
Excito,  as.  II  Donar  principi  à  una  cosa,  com:  mou- 
reu guerra,  Mover.  Moveo,  es.  [|  Inspirar,  persua- 
dir. Mover.  Moveo,  es. 

MÓURER  LAS  CAMAS.  fr.  ANAR  DEPRESSA,  APRETAR 
LO  PAS. 

MÒURERSE.  V.  r.  Moverse.  Sese  movere.  || 
Comensar  a  fér  algun  moviment,  com  succeheix 
quant  tornan  en  sí  'Is  que  han  tingut  alguna  bas- 
ca, etc.  Bullir.  Excieri.  ||  Sorollarse.  Tambalearse. 
Nuto,  as.  II  Anar  à  fér  alguna  cosa  ab  prestesa. 
Despacharse,  meneame.  Festino,  as.  ||  Usar  expedi- 
tainent  de  sos  membres:  y  així  's  diu  que  1'  impe- 
dit no  pót  MÓCRERSE.  Mandarse.  Membris  expeditè 
uti.  II  REBEL-LARSE.  ||  Commóurerse,  excitarse.  Mo- 
verse. Moveri.  ||  Dit  del  vent,  tempestat,  etc.  Le- 
vanlarse.  Cieri.  ||  ant.  conmóürebse. 

MOüTE.  Yeu  ab  que  s'  excita  à  algú  pera  que  ca- 
mine.  Aprieta,  menéate.  Accelera,  age,  propera. 

NO'S  MOU,  NI  'S    MANEJA.  loC.  NO  MOU  PEU  NI  CAMA. 

MOVEDÍ8,  SA.  adj.  Fàcil  de  móurerse.  Move- 
dizo.  Mobilis.  II  Lo  que  's  pót  ó  es  fàcil  de  móurer 
ó  's  mou  ab  freqüència.  Movedizo.  Jlobilis.  U  In- 
quiet. Bullicioso.  Irrequietus. 

MOVENT,  m.  ant.  moble. 

MOVIBLE,  adj.  Lo  que  's  pót  móurer.  Movible, 
móvil.  Mobilis.  ||  Miliciano  ó  nacional  que  cobra 


sou  y  ha  de  surtir  à  campanya  sempre  que  se  li 
mana.  Movible.  Stipendiariusmiles. 

MÓVIL.  adj.  MOVIBLE.  II  m.  motor. 

PRIMER  móvil.  Primer  motor  ó  causa  de  alguna 
cosa.  Primer  móvil.  Autor,  is.  |1  Esfera  que's  con- 
siderava superior,  y  que  moventse  contínuament 
de  llevant  à  ponent  donava  una  volta  entera  en  24 
horas  y  se  'n  portava  las  altras.  Primer  móvil.  Pri- 
mum  mobile. 

MOVILISACIÓ.  f.  mil.  La  acció  de  posar  en 
moviment  à  las  tropas.  Movilizacion.  Castrorura 
motus. 

MOVILISAR.  v.  a.  mil.  Posar  en  moviment  à 
las  tropas.  Movilizar.  Mobilito,  as. 

MOVILITAT.  f.  Potència,  facilitat  de  móurer- 
se. Movilidad.  Mobilitas,  atis. 

MOVIMENT,  m.  La  acció  de  móurer  ó  móu- 
rerse. Movimiento.  Motus,  us.  1|  Alteració,  conmo- 
ció,  inquietut,  avalot.  Movimiento.  Motus,  us.  ||  ím- 
petu de  alguna  passió.  Kovimienlo.  Motus,  us.  || 
La  major  ó  menor  velocitat  de  la  veu.  Movimiento. 
Musicarum  vocum  mutatio.  ||  Sacudiment,  moció 
violenta.  3Iovimiento,  sacudimiento  Quassatio,  nis. 
II  Facilitat  de  móurerse  una  cosa  en  vàrias  direc- 
cions. II  astron.  L'  acte  de  móurerse  'Is  astres. 
Rapto,  movimiento.  Motus,  us.  ||  pi.  Senyals  exte- 
riors de  algun  afecte,  que  's  fan  movent  alguna 
part  del  cos.  Ademanes.  Gestus,  us. 

MOVIMENT  ACCELERAT.  Aquell  eu  que  la  velocitat 
va  aumentant.  Movimiento  acelerado.  Motus  acce- 
leratus. 

MOVIMENT  DE  CAP.  La  acció  y  efecte  de  móurer  lo 
cap  à  un  costat  y  altre  ó  sovint  endavant.  Cabeceo. 
Mutatio,  nis. 

MOVIMENT  DE  COS.  Ayre  ó  modo  de  portar  lo  cos 
caminant.  Meneo.  Motus,  us. 

MOVIMENT  DE  LA  CARA.  GESTO. 

MOVIMENT  DE  MANS.  La  acció  y  efecte  de  móurer 
las  mans  pera  donar  mès  forsa  à  las  paraulas,  ó 
pera  demostrar  algun  afecte  del  animo.  Manoleo. 
Manura  jactatio. 

MOVIMENT  DE  TREPiDACió.  astróu.  Lo  que  fan  las 
estrellas  de  orient  à  ponent  y  de  mitj  dia  al  sep- 
tentrió  com  si  tremolassen.  Movimiento  de  trepida- 
cion.  Trepidationis  motus. 

MOVIMENT  IGUAL.  Aqucll  ab  que  '1  cos  en  temps 
iguals  corre  espays  iguals.  Movimiento  igual  ó 
ecuable.  .íEqualis  motus. 

MOVIMENT  MixTo.  'L  que  resulta  de  dos  ó  mès 
impulsos  que  impel•leixen  al  movible  per  diferents 
líneas.  Movimiento  mixto.  Mistus  motus. 

MOVIMENT  NATURAL,  esgr.  Lo  de  dalt  à  baix.  Mo- 
vimiento natural.  Naluralis  motus.  ||  astron.  Lo 
dels  planetas  y  estrellas  fixas  de  ponent  à  llevant. 
Movimiento  propio  ó  natural.  Naturalis  siderum 
motus. 

MOVIMENT  PROGRESSIU.  Lo  que  fà  anar  endavant. 
Movimiento  progresivo.  Motus  progressionis  etli- 
ciens. 


p 


li  ^^^ 

'•  ■  MOVIMENT  RETARDAT.  Lo  que  va  disHiinuhinl.  Mo- 
vimienlo  relardado.  Molus  tegnis. 

I.       MOVIMENT  UNIFORME  ACCELERAT.  EspÒcic   papticu- 

Ipar  del  variat  en  que  la  velocilal  creix  proporcio- 
nalment al  temps;  ó  bé  que  es  produliil  per  una 
forsa  acceleratris  conslant,  so  es,  que  obra  sempre 
sobre '1  raóvil,  y  que  té  sempre  la  mateixa  direc- 
ció y  la  maieixa  intensitat.  Movimienlo  uniforme 
acelerado.  Molus  uniformis  acceleraius. 

MOVIMENT  VARIAT.  En  general  es  lo  reclilíneo  ó 
curvilíneo  en  que  la  velocitat  muda  cada  ins'ant. 
Movimienlo  variada.  Mo'us  varia'.us. 

DE  sÒN  PROPI  MOVIMENT,  m.  adv.  De  sa  pròpia  vo- 
lun'.at,  Espontàneamenie,  de  su  propio  motivo.  Ul- 
trò. 

PFÉR  MOVIMENT  DE  MANS.  fr.  3Ióurerlas  piM'a  donar 
forsa  à  las  paraulas.  Manolear.  iManus  movere. 

PRIMER  MOVIMENT.  L'  ímpetu  voluutari  que  dóna 
de  repenl  una  passió  abans  de  donar  Uosh  à  la  ra- 
bó.  Primer  movimienlo,  primer  pronlo.  Primus  ani- 
mi motus. 
MOYA,  NA.  adj.  ant.  mitja. 
MOYANA.  f.  Las  brossas  que  hi  ba  enlre  la 
llana.  Mola.  Flocculus,  i. 

MU. 


Mü.m.  La  veu  delbou.J»ÍM,  mugido Mug'úns,  us. 

MUCETA.  f.  ARMUSSA. 

MUGiLAGINÓS,  A.  adj.  Espés,  viscós.  Maci- 
laginoso.  Vis•osus. 

MUCÍLAGO.  m.  Licor  esps  y  vistós  que  s' 
extrau  de  las  arrels,  fruylas  y  llavors  per  medi  de 
la  decooció.  Macilago.  31ucilago,  inis. 

MUGÓS,  A.  adj.  Lo  qu'^  té  humor  esp'S.  Maco- 
so,  iiscoso.  Mu-osus.  II  MOCÓS. 

MUGOSITAT.  f.  Malcria  espessa,  glulinosa, 
apegalosa  que  fluheix  dels  conduclos ,  cavitats  y 
òrgans  que  's  comuaican  al  exterior  per  obeluras 
qual  pell  està  foradada.  Mucosidad,  mocosidad,  vis- 
cosidad.  Mucosiías,  alis. 

MUDA.  f.  La  axió  de  mudar,  ò  mudarse.  Mu- 
da. 3Iuiatio,  nis.  I  MUDADA.  II  Lo  temps  de  mudar 
la  ploma  'is  auiíells.  Muda.  Exuviae,  arum.  I  lletra 
MUDA.  II  Lo  pas  de  un  to  de  veu  à  altre  que  solen 
fér  los  noys  regularment  quant  entran  en  la  puber- 
tat. Muda.  VoL'is  mulalio.  ||  La  acció  y  efecte  de 
Irasmudar  ó  Irasposar.  Traspuesla.  Translalio,  nis. 

MUDA  de  casa.  Mudansa  de  habitació.  Mudanza. 
É  domo  in  domuin  migralio. 

MUDABLE,  adj.  Lleuger,  inconstant,  variable. 
Mudable.  Temporarius.  ||  Lo  que's  pót  mudar  de 
un  lloch  à  altre.  Mudable.  Mutabilis,  versabilis. 

MUDADA,  f.  La  roba  blanca  que  's  muda  de 
una  vegada.  Muda.  Linlea  veslisrautaloria.  ||  En  la 
cria  de  la  seda,  es  la  porció  de  cuchs  que  de  una 
vegada  's  rnúda  deuncanyísàaltre.  Levada.  Bom- 
bycum  ex  uno  in  alium  locum  translata  pars. 

MUDAMENT.  adv.  m.  Ab silenci,  callant,  sen- 


CATALÀ.  MUr,  191 

se  dir  paraula.  Mudamnile.  Silenler.  ||  m.  ant.  mu- 
dansa, MUTACIÓ,  MUDA. 

MUDANSA.  f.  Alteració  essencial  ó  transfor- 
mació de  una  cosa  en  altra.  Mudanza.  Mutatio,  nis, 
II  Inconstància,  varietat,  lleugeresa  del  animo. 
Mudanza.  ínconslantia,  x..  \\  Variació  del  estat  de 
las  cosas.  Mudanza.  Mulalio,  nis.  ||  Moviment  dife- 
rent en  los  balls.  Mudanza.  Sallationis,  saltatoria 
mulatio. 

FÉR  MUDANSA.  fr.  Parlant  del  temps  significa  va- 
riarse  la  atmosfera  posanlse  borrascosa,  Revoher- 
se,  descomponerse  el  liempo.  Mulor,  aris. 

MUDAR.  V.  a.  Variar,  alterar,  canibiar.  Mudar. 
Muto,  as.  I  Transformar  convertir  en  altra  cosa. 
Mudar.  Mulo,  as.  |]  Donar  ó  p'•ndrer  altre  ser.  Mu- 
dar. Muto,  as.  II  Deixar  una  cosa  que  's  tenia  per 
ahra.  Mudar.  Commuto,  as.  ||  Apartarà  algú  de  un 
lloch  ó  empíeo.  R-mover,  mudar.  Removeo,  es.  || 
Pérdrer  los  aucells  la  ploma,  y  tràurerne  de  nova. 
Mudar,  estar  de  muda.  Deploinisco,  is.  ||  Tràurer 
la  braga  bruta  à  las  criaturas  y  posarne  de  neta. 
Enlremeter.  Mundos  panniculos  pueris  immiltere. 
II  En  lo  moral  variar,  com:  mudar  de  dictamen, 
de  parer.  Mudar.  Vario,  as. 

qui  massa  muda  no  té  que  düga.  ref.  pedra  mo- 
vedissa,  etc. 

MUDARSE.  V.  r.  Anàrsen  à  víurer  en  altra 
part.  Mudarse,  m,udar  casa.  Sedem,  locum,  domi- 
cilium  mutare.  ||  Deixar  la  roba  que  's  portava  y 
posàrsen  altre.  Mudarse.  Veslem,  indusium  mutare. 
II  Variar  de  opinió.  Mudarse,  mudar.  In  diversum 
transire.  ||  Camb•ar  lo  geni,  costum,  mododevida. 
Trocarse,  mudarse.  Mu'ari.  ||  fam.  Anàrsen  de  al- 
gun paratge  ò  conversació.  Irse,  mudarse,  mar- 
char.  Abeo,  is. 

MUDÀRSELHI  A  ALGl)  'l  COLOR.  fr.  AuàrSCU  lo  COlOT 

natural  per  algun  accident  repantí.  Dsmudarsele  ú 
alguna  ei  color.  Vultum  immulari. 

MUDAT,  DA.  p.  p.  Mudada.  Mutatus. 

MUDEA.  f.  ant.  y 

MUDESA,  f.  Impediment,  privació  de  la  facul- 
tat de  parlar.  Mudez.  Vocis  privalio,  impediraen- 
tum. 

MUDOLÓ.  m.  Munt.  Monlon.  Acervus,  i. 

MUE  Ó  MUER.  m.  Tela  de  seda  que  la  ayguas. 
Mué,  muer.  Serica  tela  undulala. 

MUECA.  f.  Monada,  postura.  Mueca.  Gesticula- 

liO,  nis.  II  MOECA. 

MUFLA.  f.  Cuberla  de  fanch  rodona  y  vuyd  a 
ab  forals  pera  cubrir  los  fornels  de  la  farga.  Mufla. 
Testaceum  foci  operculum. 

MUGERIL.  adj.  ant.  afeminat.  1|  Propi  de  ó 
pertanyent  à  la  dona.  Mugeril,  mugeriego.  Mu- 
liebris. 

MUGIR.  V.  n.  Bramar  lo  bou.  Mugir.  Mugio, 
immuhio,  is. 

MUGIT.  m.  La  veu  del  bou.  Mugido,  mu.  Mu- 
gilus,  us. 

MUGOaÓ.  in.  ant.  y 


192 


MUL 


DICCIONARI 


MUL 


MUGRÓ.  m.  La  punta  de  la  mamella.  Pezon. 
Papilia,  X. 

MUGRONERA.  f.  Pessa  rodona  de  plom,  es- 
tany ó  vidre  ab  que  las  donas  se  fan  los  mugrons. 
Pezonera.  Plumbea  papillarum  forma. 

MUIXARNONS.  m.  pi.  Bolets  mòlt  petits  que's 
posan  en  los  guisados.  Setas.  Fungus,  i. 

MUIXELLS.  m.  nàut.  Cordetas  de  filet  en  for- 
ma de  trena,  sobre  una  cana  de  llargas,  pera  sub- 
jectar lo  cable  al  virador  sempre  que  's  vira  al  ca- 
bresiant,  pera  apagar  una  vela,  irincar  la  canya 
del  timó,  etc.  Baderna,  y  mojel  quant  s' aplica  al 
cable.  Funiculi  ex  filamentis. 

MUJADA.  m.  Cabot,  cap  de  ase;  peix  de  mar 
y  de  riu  com  de  peu  y  milj  de  Uarcb,  de  carn 
mòlt  estimada.  Mujol,  mugil,  budion,  matajudio. 

Mugil,  is.   II  MOJADA. 

MUJOL.  m.  MUJADA.  II  m.  Peix  que  creix  fins  à 
la  llargària  de  prop  de  tres  pams;  cos  casi  rodó; 
llom  que  tira  à  pardo,  ab  dos  aleias,  la  meylal  su- 
perior dels  costals  del  mateix  color,  ab  cinch  ó  sis 
ratllas  mès  foscas  posadas  de  llarch  y  lo  restant 
del  cos  platejat.  Sa  carn  es  mòlt  estimada.  Mujol, 
mnjin,  malajudio,   budion.  Mugil  sephalus. 

MUL.  m.  ant.  matxo. 

MULA.  f.  La  femella  del  raalxo,  y  es  estèril 
com  ell.  Mula.  Mula,  ae.  j]  Tumor  gàl-lich.  Incor- 
dio.  Inguinus  tumor. 

MULA  DE  PAS.  La  domada  per  anarhi  à  caball. 
Mula  de  paso.  Mulus  gradarius. 

BONICU    FERMAR  DE    MULA,    Y    LA    FERMAVA  PER  LA 

CUA.  ref.  pera  burlarse  del  qui  fa  ó  diu  qualsevol 
cosa  fora  de  propòsit.  Hermoso  alar  de  rocin,  y 
atúbale  por  la  cola.  Inopportunè  facere  vel  loqui. 

SI  VOLS  MULA  SENSE  VICI,  VES  A  PEU.  ref.  que  en- 
senya que  's  deuben  tolerar  y  dissimular  alguns 
defectes  en  las  cosas  que  per  sa  naturalesa  no  po- 
den sér  enterament  perfecias.  Quien  quisiere  espa- 
da  sin  vuelta,  ande  sin  ella;  quien  quisiere  mula  sin 
tacha,àndese  d  pié.  Nihil  estab  omni  parle  beatum. 

MULADAR.  m.  FEMER. 

MULAM.   m.  MULETADA. 

MULAR.  adj.  Pertanyent  al  matxo  6  mula.  Mu- 
lar.  Mulinus.  |  m.  Peix  de  mar  de  color  blau.  Glau- 
ca, muleta,  ter.  cigena.  Glaucus,  i. 

MULASSA.  f.  ter.  cucafera.  ||  Guarniment  de 
fusta  que  cuberta  ab  lo  drap  de  morts  se  posa  en  lo 
raitj  de  la  iglésia  pera  figurar  la  caixa  del  difunt 
quant  se  li  fan  las  exéquias.  Tumba.  Arca  sepul- 
cralis. 

MULAT,  A.  adj.  MULATO.  U  m.  3Iatxo  que  no  té 
un  any.  Muleio.  Anniculus  mulus. 

MULATA,  f.  ter.  La  mula  que  no  té  un  any. 
Maleta.  Mula  annicula. 

MULATER.  m.  Mosso  de  mulas  ó  averias.  Mu- 
lalero,  muletero,  mulero,  cabanil.  Mulio,  nis. 

MULATO,  A.  adj.  Lo  fill  de  pare  blanch  y  ma- 
re negra  ó   à   la  inversa.  Mulato.  Hibridus. 

MULETA. f.p.u. CROSSA.  U  YentrelI,pap.Cttajar. 


Ventriculus,  i.  H  d.  de  mela.Jtfwíeta. Mula  annicula. 

MULETADA.  f.  Conjunt  de  mulats  y  mulatas. 
Muletada.  Armentum,  i. 

MULETILLA.  f.  La  porció  petita  que  's  pren 
de  algun  desengrexant  entre  menjada  y  menjada,  y 
r  objecte  que  coadjuva  en  petit  à  mantenir  un  as- 
sumpte ó  empresa.  Muletilla,  muleta,  tente  enpie. 
Refectio,  nis. 

MULLA.  f.  Carn  dè  bestiar  que  penja  sens  estar 
aferrada  à  cap  os.   Falda.  Soluta,  separata  caro. 

MULLADA,  f.  La  acció  de  mullar  ó  mullarse 
alguna  cosa.  Mojada.  Madefactio,  nis.  \\  La  porció 
de  alguna  cosa  que  's  mulla  de  una  vegada.  Mo- 
jada. Quantilas  madefacta. 

MULLADER,  m.  Clot,  toll  de  fanch  y  aygua. 
Regajal,  charco.  Lacus,  us. 

MULLADINA.  f.  MULLADURA. 

MULLADURA.  f.  Acte  y  efecte  de  mullar.  Mo- 
jadura.  Madefactio,  nis. 

MULLAMENT.  m.  MULLADURA. 

MULLAR.  V.  a.  Empapar,  xopar  alguna  cosa 
ab  algun  licor.  Mojar.  Madeo,  es.  ||  banyar.  H  Hu- 
mitejar repetidas  vegadas  alguna  cosa  ab  esponja 
ó  panyo  empapat  de  aygua  ó  de  altre  líquit  sense 
fregaria.  Chapoíear.  Madefacio,  is. 

MULLARSE.  v.  r.  Tirarse  per  sobre  alguna 
cosa  líquida.  Mojarse.  3Iadefacere.  |)  Rébrer  la  mu- 
lladura.  Mojarse.  Madefieri.  |]  Rébrer  la  pluja  ó  al- 
tra humitat  de  manera  que  la  aygua  penetre.  Ca- 
larse.  Aqua  penitüs  flui. 

MULLAT,  DA.  p.  p.  Mojado.  Madefactus. 

MULLER,  m.  La  dona  ab  respecte  à  sòn  marit. 
Mujer.  Uxor,  is. 

MULLER  que  no  MENJA  AB  VOS,  DESPRJiS  MENJA  MÈS 

QUE  DOS.  ref.  ab  que  's  nota  als  que  fan  véurer  que 
no  menjan,  y  detràs  ó  en  ausóncia  s' atipan  de  re- 
quisits. Quien  no  come  d  la  mesa,  à  sus  solas  se  re- 
tesa.  Qui  vulgo  non  est,  clam  lautis  utitur  escis. 

TOTHOM  CASTIGA  LA  MALA  MULLER,  MÉNOS  LO  QÜI  LA 

TÉ.  ref.  Denota  que  tolbom  vól  que's  castiguen  los 
delictes,  però  no  quant  ells  són  culpats.  Justícia, 
mas  no  por  mi  casa.  Adsit  ubique  Themis,  nostris 
procul  aedibus  adsit. 

MULLERAR.  V.  a.  ant.  Donar  muller,  casar  al 
home.  Casar.  Dare  in  uxorem. 

MULTA.  f.  Pena  pecuniària.  Multa.  Multa,  SB. 

MULTAR.  V.  a.  Imposar  multa.  Multar.  Mulcto, 
as.  II  Exigir  à  algú  la  multa  per  haver  entrat  sòn 
bestiar  en  lloch  vedat.  Multar.  Mulcto,  as. 

MULTIFORME,  adj.  Lo  que  té  vàrias  formas 
ó  figuras.  Multiforme.  Multiformis. 

MULTILÀTERO,  A.  adj.  De  mòlts  costals. 
Multilàtero.  Multilaterus. 

MULTIMAMA.  f.  Nom  que's  dóna  à  las  feme- 
Uas  que  tenen  mòltas  mamellas;  la  truja,  la  gos- 
sa, etc,  estan  en  aquest  cas.  Multimama.  Multima- 
ma,  ae. 

MULTIPLICABLE.  adj.  Lo  que's  pót  multipli- 
car. Multiplicable.  Multiplicabilis. 


MÜN 


CATALÀ. 


MÜN 


193 


MULTIPLICACIÓ,  f.  Àument  dels  indivlcluos 

de  una  espècie.  Mulliplicacion.  Mulliplicatio,  nis. 

II  arit.  Producte  de  dos  números  un  per  altre  y  '1 

modo  y  regla  de  multiplicar.  Mulliplicacion,  multi- 

■L•lico.  Multiplicatio,  nis. 
r  MüLTIPLlCADAMENT.  adv.  m.  Per  multi- 
plicació, Mulliplicadamenle.  Multiplicando.  ||  res- 
pectivament. 

MULTIPLICADOR,  m.  Qui  multiplica.  Mulli- 
plicador.  Mulliplicator,  is.  ||  arit.  Lo  número  per 
qui  s' ha  de  multiplicar  alguna  quantitat.  Multipli- 
cador. Mulliplicator,  is. 

MULTIPLICAMENT.  m.  MULTIPLICACIÓ. 

MULTIPLICANDO.  m.  Lo  número  que  s'  ha 
de  multiplicar  per  altre.  Mulliplicando.  Multipli- 
candus,  i. 

MULTIPLICAR.  V.  a.  Aumenlar  los  indivíduos 
de  una  espècie.  Multiplicar.  Multiplico,  as.  ||  arit. 
Péndrer  un  número  tantas  vegadasquantas  unitats 
té  altre  per  qui's  multiplica.  Multiplicar.  Multipli- 
co, as. 

MULTIPLICARSE.  V.  r.  Aumenlarse.  Multi- 
plicarse.  Miiltiplicari. 

MULTIPLICAT,  DA.  p.  p.  Mulliplicado .  Mul- 
tiplicatus. 

MULTÍPLICE.  adj.  De  mòltas  maneras  ó  mo- 
dos.  Multiplice.  Multimodus.  1|  arit  y  geom.  Lo  tot 
ó  número  respecte  à  su  part  alíquola,  com  trenta 
respecte  de  sis,  perquè  sis  per  cinch  són  trenta. 
Multiplice.  Multiplex. 

MULTIPLICITAT,  f.  Abundància  ó  muUilut 
excessiva  en  número.  Multiplicidad.  Multiplicitas, 
atis. 

MÚLTIPLO.  m.  Nom  que's  dóna  à  la  quantitat 
que  conté  à  una  altra  exactament  cert  número  de 
vegadas.  Múlttplo,  múltijile.  Multiplus,  multiplex. 

MULTITUT.  f.  Abundància,  gran  número,  con- 
curs. Multitud,  muchedumbre,  montantada.  Multitu- 
do,  inis,  y  turma,  ae,  la  de  personas. 

MUNDÀ.  f.  La  acció  de  netejar.  Limpia,  monda. 
Mundatio,  nis.  ||  n.  p.  de  d.  síncope  de  ramona. 

MUNDETA.  d.  de  RAMONA. 

MUNDÀ,  NA.  adj.  y 

MUNDANAL.  adj.  ant.  Cosa  del  mon.  Munda- 
no,  mundanal.  Mundanus.  |j  Donat  à  las  cosas  del 
mon.  Mundano.  Mundanus. 

MUNDANAMENT.  adv.  ra.  Ah  propensió  à  las 
vanitats  mundanas.  Mundanamente .  Propensa  in 
vitae  oblectaraenta  sludio. 

MUNDAR.  V.  a.  NETEJAR. 

MUNICIÓ,  f.  La  càrrega  de  las  armas  de  foch. 
Municion.  Scloppeti  instructus.  [j  pi.  Los  manteni- 
ments ó  quevíurers  de  un  exèrcit.  Municiones  de 
boca.  Annona,  ;b.  ||  Armas,  màquinas  y  tot  lo  que 
necessita  un  exèrcit.  Municiones.  Bellicus  appara- 

lUS.  (1  PROTECCIÓ,  FORSA,  AUTORITAT, 

sÉR  DE  MUNICIÓ,  fr.  fam.  ab  que's  denota  que  al- 
guna cosa  s'  ha  fét  depressa  y  malament.  Ser  de 
municion.  Ruditer,  festinanter  factum  esse. 


MUNICIONAR.  V.  a.  Provehir  de  municions- 
Municionar.  Munió,  is. 

MUNICIPAL,  adj.  Lo  que  es  de  Ó  pertany  al 
municipi.  Municipal.  Municipalis.  ||  y 

MUNICIPALITAT,  f.  Ajuntament  ó  consell. 
Municipalidad.  Munipalitas,  atis. 

MUNÍCIPE.  m.  Ciutadà  natural  de  un  munici- 
pi. Municipe.  Municeps,  ipis. 

MUNICIPI,  m.  Ciutat  que's  goberna  per  sas 
lleys  y  costums.  Entre  'Is  Romans  gosava  del  for  de 
la  llibertad  de  Roma.  Municipio.  Municiptum,  ii.  || 
pi.  En  la  antigüetat  romana,  las  colónias  y  ciutats 
confederadas.iV/MíiíCt;)tos.Municipia,  orura,  |  ajun- 
tament. 1. 

MUNIFICÈNCIA.  Lliberalifat,  generositat.  Mu- 
nificència. Munificentia,  se. 

MUNÍFICH,  ca.  adj.  Espléndit,  generós,  lli- 
beral. Munifico.  Muniücus. 

MUNIÓ.  f.  Multitut,  quantitat  gran.  Diluvio, 
parva,  nubada,  numerosidad,  tropa,  hatajo.  Copia, 
aï.  II  Multitut  de  gent  ó  cosas  que's  mouhen.  Hormi- 
guero,  hervidero  y  (jenlio  s' aplica  à  la  gent.  Aílluen- 
tia,  ae. 

MUNIR.  V.   a.  FORTIFICAR.  ||  PROVEHIR. 

MUNIT,  DA.  p.  p.  ant.  fortificat,  provehit, 

EQUIPAT,  abastat. 

MUNT.  m.  Pila  de  cosas  unas  sobre  altras. 
Monlon.  Strues,  is.  ||  Agregat,  multitut  de  cosas, 
Monton.  Turba,  ai.  [j  Puig  ó  montanya  que  termina 
en  punta.  Pico,  picacho.  Picus,  i.  ||  Junía,  pilot  de 
gent  posada  en  rodona.  Monton.  Glomerar^en,  inis. 
I  met.  La  persona  raalfardada.  Monlo  .  spurcitiae 
acervus.  ||  ant.  mont.  ||  Montanyeta  de  terra,  Mo- 
rón. Monticulus,  i, 

MUNT  DE  FEIXOS,  La  poi'ció  de  feixos  posats  uns 
damunt  de  altres  ó  apilotals.  Hacina.  Fasciculorum 
strues, 

MUNT  DE  LLENYA,  Pila  de  ella.  Tinada.  Lignorura 
strues. 

MUNT  DE  PEDRAS.  Pila  de  ellas  que  se  sól  posar 
en  los  camps  y  en  las  voras  dels  camins,  Majano. 
Lapidum  tumulus, 

DE  MUNT.  MONTANTÓS,  SERRAHÍ. 

EN  UN  MUNT.  m.  adv.  De  cop,  tot  plegat.  De  mon- 
ton, en  monton.  Acervatim. 

MUNTA.  f.  Aucell  que's  posa  de  manifest  pera 
atràurer  als  altres.  Reclamo,  anagaza.  Illex  avis. 

MUNTADA,  f.  PUJADA,  COSTA.  II  La  acció  y  efec- 
te de  muntar  la  artilleria.  Montaje.  Tormentorura 
bellicorum  plaustra.  ||  Lo  fusiam  de  las  pessas  de 
artilleria.  Montaje.  Tormenlorum  bellicorum  plaus- 
tra. 

MUNTADOR,  m.  Pedrís  ó  altra  cosa  pera  pu- 
jar à  cavall  ab  mès  facilitat.  Montador,  montadero. 
Pòdium  ad  facilius  in  equum  ascendendura. 

MUNTAMENT.  m.  ant.  Acte  y  efecte  de  pujar. 
Subida.  Ascensió,  nis. 

MUNTANT,  m.  Fust  que's  posa  en  lo  costat 
del  bastiment  de  las  finestras,  etc.  Gamba,  piema. 


194 


MUR 


DIDCIONARI 


MUR 


lignei  marginis  in  fenestris  laterale  tigillum.  \\ 
Cada  iin  dels  dos  pals  que  subjectan  la  biga  del 
trull.  CaJamon,  guiadera.  Axis,  is. 

MUNTAR.  V.  a.  PUJAR.  II  V.  n.  Posarse,  pujar 
sobre  alguna  cosa.  Montar.  Ascendo,  is.  ||  impor- 
tar, pujar  una  quantitat  à  certa  suma.  Monlar. 
Summara  esse.  ||  ter.  untar. 

MUNTAR  A  CABALL.  fr.  Moïitar  ú  caballo.  Equum, 
in  equum  ascendere. 

MUNTAT,  DA.  p.  p.  Montado.  In  equo  sedens. 

MUNTANYA,  f.  montanya. 

MUNTET.  m.  d.  pileta. 

MUNYECA.  f.  Inió  de  la  ma  ab  lo  bras,  com- 
posta de  vuyt  ossos  petits.  Muneca.  Carpus,  i.  || 
Drap  ab  que  s'  embolica  algun  ingredient  ó  medi- 
cina. Muneca.  Parvum  involucrum  medicamento 
confectum.  ||  Drap  ab  carbó  mòlt  dins,  pera  passar- 
lo  per  sobre  dels  dibuixos.  Cisquero.  Linteum,  i.  || 

NINA. 

JUGAR  LAS  MUNTECAs.  fr.  Fér  anar  la  ma  à  una 
part  y  altra  pera  adquirir  agilitat  en  la  esgrima. 
Munequear.  Carpum  hic  illúc  verlere. 

MUNYEQüETA.  f.  La  munyeca  ab  que's  re- 
fresca la  boca  dels  malalts.  Hisopillo,  guisopillo. 
Refrigeratorius  panniculus. 

MUNYEYRA.  f.  Ball  usat  pels  natural  de  Galí- 
cia. Muneira.  Saltationis  qusedam. 

MUNYIDOR,  m.  Qui  muny.  Ordenador.  Emul- 
gens. 

MUNYIDORA,  f.  Olla,  vas  pera  rébrer  la  llet 
quant  se  muny.  Ordenadero,  tarro,  colodra.  Mulc- 
tra,  86. 

MUNYIMENT.  m.  La  acció  de  munyir.  Orde- 
namiento.  Mulclrum,  i. 

MUNYIR.  V.  a.  Esprémer  las  mamellas  pera 
Iràurerne  la  llet.  Ordenar.  Mulgeo,  es.  ||  Cullir  ab 
las  mans  las  olivas  sense  bàtrerlas.  Ordenar.  Oleas 
ex  arbore  stringere. 

MUNYIT,  DA.  p.  p.  Ordenada.  Mulsus. 

MUNYOCH.  m.  EMBULL,  CAPDELL  ,  EMBOLICH, 
PILOT. 

MUNYONS.  m.  pi.  Cada  un  dels  eixs  del  canó. 

Munon.  Axis,  is. 

MUR.  m.  ant.  muralla,  paret.  ||  ant.  rata. 

MURADÀ.  f.  Costat  interior  de  la  embarcació. 
Àmurada,  murada.  Inlerius  navislatus.  ||  muralla. 

FÉR  AYGUA  PER  MURADAS.  loc.  aut.  uàut.  Hacer 
agua  por  los  coslados.  Navim  aquam  interioribus 
lateribus  accipere. 

MURAGAS.  f.  pi.  MÜRRONS. 

MURAL.  adj.  Pertanyent  à  la  muralla.  Mural. 
Muralis. 

MURALLA,  f.  Fàbrica  de  parets  doblas  que 
tanca  una  plassa.  Muralla,  muro.  Murus,  i.  ||  Tan- 
ca de  paret,  tàpia,  etc.  Muro.  Paries,  etis. 

bAtrer  las  murallas.  fr.  Disparar  contra  ellas 
la  artilleria  à  fi  de  destruhirlas.  Batir  las  mura- 
llas. Tormentis  moenia  quatere. 

DINS  DE  LAS  MüRALLAS,  m.  adv.  En  r  espay  que 


queda  tancat  ó  circuhil  per  las  murallas.  Intramu- 
ros.  Intra  muros. 

FORA  DE  LAS  MURALLAS.  m.  adv.  Fora  de  la  pobla- 
ció  ó  lloch  tancat  ó  murallat.  Exlramuros.  Extra- 
muros. 

MURALLAR.  V.  a.  Cenyir  de  murallas.  Murar. 
Moenibus  sepire.  \\  Fér  paret  tot  voltant  de  algun 
hort,  vinya,  etc.  Murar.  Muro  circumdaré. 

MURALLAT,  DA.  p.  p.  Murado.  Moenibus  sep- 
tus,  cinctus. 

MURALLETA.  f.  Ampit.  Preiil,  anlepecho.  Lo- 
rica,  íE. 

MURANY.  m.  mustela. 

MURAR.  V.  a.  ant.  murallar. 

MURAT,  DA.  p.  p.  MURALLAT. 

MURGA.  f.  Solatje  que  fa  1'  oli  ú  oliva.  Alpe- 
chin,  amurca.  Amurca,  ae.  ||  ant.  Pósit,  mares.  Hez. 
Faex,  cis.  II  MORCA. 

MURCADA.  f.  ant.  murca. 

MURCAROLS.  m.  pi.  malcoratjes. 

MURENA.  f.  peix.  MORENA. 

MURET.  m.  MURALLETA.  |  Muralleta.  Pretil. 
Lorica  seu  fulcimentum  saxeum. 

MÚRGULA.  f.  Espócie  de  bolet  que's  fà  en  las 
vinyas;  té  la  forma  de  una  pinya.  Cagarria,  cres- 
pilla.  Bolelus,  i. 

MURIACH.  m.  ratapinyada,  ratpenat. 

MURIAT  DE  MERCURI.  Sólit  blanch,  insípit, 
insoluble  en  la  aygua;  calentat  se  volalilisa,  y  for- 
ma cristalls  que  són  prismas  letràedros,  terminals 
per  piràmides  de  quatre  caras;  se  torna  groch,  y 
acaba  per  ennegrirse  quant  s'  exposa  per  mòlt 
temps  à  la  llum.  Muriato  de  Mercurio,  hidrocloralo 
de  Mercurio,  cloruro  de  Mercurio.  Chlorurelum  mu- 
rias  Mercurii. 

MURIAT  DE  OR  Y  SOSA.  m.  Es  uua  combiua- 
ció  triple  que  no  existeix  en  la  naturalesa.  'S 
presenta  en  forma  de  cristalls  prismàlichs,  qua- 
drangulars y  prolongats,  deliqüescents,  de  un  groch 
hermós:  serveix  pera  '1  mal  de  ulls,  inflamacions, 
poagre,  reuma,  oftalmias  crónicas  y  brians  sifilí- 
tichs.  Cloruro  ò  muriato  de  oro  y  sosa.  Chloruretum 
muriasauriet  sodii. 

MURIÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  ha  estat  en  sal- 
morra, ó  adobat  ó  amanit  ab  ella.  Muriàiico.  Mu- 
riaticus. 

MURMULL  Y  MURMUR.  m.  murmuri.  ||  MUR- 
MURAMENT.  [j  Lo  movimeut  suau  del  ayre,  aygua, 
fullas  dels  arbres,  etc.  Murmúreo,  murmurio,  mur- 
mullo,  susurro.  Susurrus,  i.  ||  y 

MURMURACIÓ,  f.  Conversa  secreta  en  perju- 
dici de  algü.  Murmuracion,  murmullo.  Obmurmu- 
ralio,  nis.  ||  Acció  de  murmurar  ó  fér  ruído  sort. 
Murmuracion.  Murmuratio,  nis. 

MURMURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  parla  mal  en 
descrèdit  dels  ausents.  Murmurador,  juzgamundos, 
malsin.  Murmurator,  is.  ||  Qui  parla  entre  dents. 
Murmurador.  Murmurator,  is. 

MURMURAMENT.  m.  Ruído  confus.  Murmu- 


p 


MUS 


iüo,  mormullo.  Murmur,  is.  |]  Ruído  sort  ó  confús 
dels  qne  parlan  baix.  Murmullo,  mormullo.  Admur- 
niuralio,  nis. 
MURMURAR.  V.  a.  Censurar,  parlar  mal  y  ab 

■  descrèdit  de  altre  estant  ausent.  Murmurar.  Mur- 
■pouro,  as.  ||  Parlar  ab  baixa  veu.  Susurrar,  mur- 
'jTíurar.  Murmuro,  as.  |  Rondinar,  parlar  entre 
dents  per  algun  enfado  ó  dispüccncia.  Murmurar, 
murmujear,  grunir,  rezongar,  refunfuhar,  rezar. 
Murmuro,  as.  ||  Fér  rumor  la  ajgua  corrent.  Mar- 
murar.  Murmuro,  as. 

MURMURARSE.  V.  r.  Comensarse  à  dir  ó  di- 
vulgarse  alguna  cosa  secre'a.  Susurrarse,  rugirse. 
Susurrar  i. 

MURMURI,  ni.  Brugit  del  aygua,  arbres,  etc. 
Murmullo.  .Murmur,  is. 

MURO.  m.  Adorno  fet  à  manera  de  flor  mòlt 
gran.  Floron.  Voluta  florom  referens.  [)  b!as.  Ador- 
no a  manera  de  ílor  que's  posa  en  lo  círcul  de  al- 
gunas  coronas.  Floron.  ürnatus  gentilitius  florem 
referens. 

MURRI,  A.  adj.  Bribó,  pícaro,  de  mal  víurer. 
Ganforro.galfarro,  gal  farron, picaran. Gvassalov, is. 

MÚRRIA.  f.  Espècie  de  tristesa  ó  mal  humor 
ab  carregament  de  cap  que  obliga  à  anar  ab  lo  cap 
baix  y  meiancólich.  Murria.  Prolundus  mceror.  || 
Enuig  ó  malícia  lleugera  y  de  poca  durada.  Fan- 
furrina.  Ira,  se. 

MURRISÀ  YMURRITORT.  m.  MORRITORT. 

MURRONS.  m,  pi.  mohrons. 

MURTRA,  f.  Arbust  olorós  y  sempre  vert,  la 
fulla  semblant  à  la  del  boix  però  no  tant  llustrosa. 

■  ^rrayan,  mirto,  murla.  Myrtus,  i, 
m  COSA  DE  MURTRA.  Lo  quc  es  de  murtra  ó  participa 
de  sas  qualitats  ó  virtuts.  Mirtino.  Myrteus. 

MURTERA.  f.  Murtra  borda.  Murlilla,  murlina. 
Oxymyrsine,  is. 

MURTRÓ.  m.  Fruyt  de  la  murtra.  Murlon, 
murla.  Myrlea  bacca. 

MURULLA.  f.  SARDINETA,  PEIXET. 

MUS.  n.  p.  de  home.  Mudo.  Mucius,  ii. 

MUSA.  f.  Deydat  que'ls  poelas  fingian  presidir 
à  la  poesia  y  à  lo'as  las  arts  lliberals:  eran  nou 
principals  que  las  feyan  fiUas  de  Júpiter  y  de  la 
memòria.  Musa.  Musa,  ai.  ||  Númen,  ingeni  poé- 
tich.  Musa.  Musa,  ae.  [|  armissa. 

■       ENTÉ.NDRER  LA  MUSA.  fr.  CONÈIXER  LA  MAULA. 
I    PICAR  LA  MUSA.  fr.  PICAR  LA  VENA. 
MUSCH,  CA.  adj.  Pardo,  obscur.  Musco,  amus- 
co.  Caslaneus. 

MUSCLE,  in.  Part  alta  de  la  espatlla  del  home 
ahont  comensan  los  brassos.  Hombro.  Humerus,  i. 
II  anat.  Part  del  cos  animal  composta  de  übras 
carnosas,  nerviosas,  tendons,  nirvis,  artérias  y 
vasos  linfàtichs,  y  de  una  membrana  externa  que 
ho  cubre  tot,  es  I'  inmediat  instrument  del  movi- 
ment. Músculo,  murec)7ío.  Musculus,  i. 

APLICAR  LO  MUSCLE,  fr.  mct.  fam.  Traballar  ab 
atlivitat,  ajudar  ó  conlribuhir  al  logro  de  algun  fi. 


CATALÀ.  MÜS  195 

irrímar  cí/íomtro.  Yehemenler,  omni  conatu  in- 
cumbere. 
MUSCLEJAR.  V.  n.  Arrupir  los  muscles.  En- 

cogersede  homhros,  encoger  los  liombros,concomerse . 
Humeros  contrahere. 

MUSCLERA.  f.  Refors  que's  posa  en  la  camisa 
en  la  part  que  correspon  al  muscle.  Hombrillo.  Su- 
bucuke  hunieris  assuta  bractea.  ||  Pessa  de  la  ar- 
madura antigua  que  cubria  '1  muscle.  Hombrera. 
llumeiale,  is. 

MUSCLO,  m.  Espècie  de  petxina  més  ampla 
que  alta,  un  poch  llustrosa,  varia  mòlt  en  los  co- 
lors, y  '1  peix  que  conté  es  comestible.  Almeja, 
chirla.  Mululus,  i.  ||  anat.  muscle. 

MUSCO,  A.  adj.  MUSCH. 

MUSCULAR,  adj.  Lo  que  pertany  als  muscles. 
Muscular.  Ad  musculós  pertinens. 

MÚSCULO.  m.  ant.  anat.  muscle. 

MUSCLOS,  A.  adj.  Guarnit  de  muscles.  Muscu- 
loso.  Musculosus. 

MUSEO.  m.  Acadèmia  de  cièncias  y  arts.  Mu- 
sco. Musaïum,  ei.  ||  monetari.  ||  ant.  rebost, 

MÚSICA,  f.  Ciència  físico-ma'emàtica  que  trac- 
ta dels  sons  armónichs.  Música.  Musica,  ai.  |1  L'  art 
de  cantar.  Música.  Musica  ae.  ||  Concert,  consonàn- 
cia de  veus é  instruments.  Música.  Musicae  sympho- 
niae  concentus.  [j  Companyia  de  músichs.  Música, 
Symphoniaci,  orura.  [j  Composició  musical ,  y  '1 
paper  en  que  està  escrita.  Música.  Musicaí  compo- 
sitiones.  ||  Per  antífrasis  lo  soroll  dissonant.  Músi- 
ca. Dissonantia,  ai.  ||  Agregat  de  papers  en  que  es- 
tan escritas  las  composicions  musicals.  Música. 
Scriptura  musica. 

MIJSICA  DE  PEUS,  MANS   ó  BASTONS,  LO  SOroll  qUc's 

fà  à  compàs  ab  alguna  de  aquestas  cosas.  Toqueado. 
Sonus  ad  numerum  editus. 

MÚSICA  LI  FAS,  TU  NO  LA  HAURÀS,  rcf.  Dcnoía  qUB 
regularment  los  que  passan  mès  mal  temps  per 
haver  una  dona,  no  la  logran.  Sania  Olalla  en  Bar- 
celona quien  se  la  hace  no  se  la  logra.  Non  lira  vin- 
citur  mulier. 

AQUESTA  ES  UNA  ALTRA  MÚSICA,  loc.  mel.  ab  quc's 
denota  la  inconnexió  de  alguna  espècie  ab  lo  que 
s'  estava  dihent.  Ese  es  olro  cantar.  Alia  res  est. 

FÉR  UNA  MiísiCA.  fr.  Obscquiar  à  algú  tocant  de- 
vant  de  ell  ó  de  sa  casa  algun  concert  de  instru- 
ments ó  veus.  Dar  música.  Musicisconcentibus  ali- 
eni obsequi. 

MUSICAL  YMÚSICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à 
la  música.  Musico,  musical.  Musicus.  ||  Pertanyent 
al  càntich  y  al  metro  ó  vers.  Musico.  Melicus.  ||  m. 
Qui  sab  y  exerceix  1'  art  de  la  música.  Musico.  Mu- 
sicus, i,  y  chordacista,  ae,  cithancdus,  i,  lyricen, 
üdicen,  inis,  lo  de  instrument  de  cordas;  y  cho- 
raula,  choraules,  oe,  lo  de  flauta  ú  oboè,  y  libicen, 
tubicen,  inis,  lo  de  trompeta. 

MúsicH  PAGAT  NO  FA  BON  SO.  ref.  Deuota  que  no 
convé  pagar  adelantat  lo  traball  que  s'  ha  de  fér. 
À  dineros  pagados,  brazos  quebrados;  obra  pagada, 


196 


MUS 


DICCIONARI 


MYL 


hrazo  cortado.  Cessat  opus,  fuerit  si  mercès  ante 
soluta. 

DE  MÚSICH,  PINTOR   Y  BOIG  CADA.  Hü  'n  TÉ  UN  POCH. 

ref.  DE  METJE,  etc. 

MUSSAMENT.  m.  AMUSSAMENT, 

MUSSAR.  V.  a.   AMUSSAR. 

MUSSETA.  f.  ARMUSSA,  ALMUSSA,  MÜCETA. 

MUSSÍLAGO.  m.  MUGÍLAGO. 

MUSSOL,  m.  Aucell  nocturno,  tiesso  de  cos,  lo 
cap  tirat  en  detràs,  la  cara  rodona,  lo  bech  reven- 
xinat,  ulls  grossos  y  rodons;  de  tant  estranya  figu- 
ra que  basta  pera  agafar  aucells.  Mochuelo.  Asio, 
nis.  II  Gra  que  naixen  la  pestanya  del  ull.  Orzuelo. 
Ordeolus,  i.  ||  met.  Qui  fa  mòltas  posturas  y  en 
qualsevol  cosa  s'  encanta.  Mochuelo.  Irrequietus.  || 
fam.  Trist,  melancólich.  Lechuzo,  saturnino.  Tris- 
tis. 

MUSSOL  BANYUT.  Espécic  dc  mussol  dit  així  per 
formar  sas  plomas  del  cap  dos  banyas  en  los  cos- 
tats. Torillo,  huharrillo,  huharro,  buho  cornudo. 
Aluco,  nis. 

SI  sò  Mu.**?  L,  NO  sò  SOL.  fef.  que  sól  dir  algú  pera 
consol  mai  entès  de  sos  dols,  perquè  altres  tenen 
los  mateixos.  Mal  de  muchos,  gozo  es.  Solatium  est 
miseris  socios  habere  penates. 

MUSSOLINA.  f.  Tela  de  cotó  mòlt  fina.  Muse- 
lina.  Gossipina  tela  tenuissima. 

MOSSÜLMAN.  m.  Nom  que's  dóna  als  maho- 
metans y  significa  verdader  creyent.  Musulman. 
Yerè  credens. 

MüSTATXONI.  m.  Bescuytet  en  forma  de  dos 
ànguls  aguts  units  ú  oposats.  Bizcochito.  Dulcina- 
rius  panis. 

MUSTELA.  f.  Animal  mòlt  esturdit  semblant  à 
la  rata,  mès  prim  y  de  color  roig ;  mata  la  rata  y 
altres  animals,  y  perjudica  à  la  cria  dels  aucells. 
Comadreja.  Mustela,  ae.  ||  Peix  sens  escata ,  de  uns 
cinch  peus  de  llarch ;  té  la  boca  col•locada  en  la 
part  inferior  del  cap,  de  modo  que  pera  usar  de 
ella  s'  ha  de  posar  boca  pera  amunt.  Mustela.  Squa- 
lus  mustelus.  [|  ter.  sanchtrahit. 

ES  UNA  MUSTELA.  loc.  mct.  Se  diu  de  la  persona 
mòlt  viva  y  esturdida.  Es  una  chispa.  Yividus,  so- 
lers  est. 

MUSTI,A.  adj.  Melancólich,  trist.  Mmsíío.  Lan- 
guidus.  II  Marxitat.  Mustio.  Languidus. 

MUSTÍ.  m.  GOS  DE  REMAT.  ||  Doctor  de  las  Ueys 
dels  mahometans.  Musti.  Mahometanus  sacerdos. 


MÚSTIAMENT.  adv.  m.  Tristament.  Musíia- 
mente.  Moestè. 

MÚ8TICH,  GA.  adj.  Flach,  decaygut.  Mustio, 
lànguido,  marchito,  lacio,  veriondo.  Marcidus. 

TORNARSE  MÚSTICH.  fr.  MUSTIGARSE. 

MUSTIESA.  f.  Falta  de  ufana  y  vigor.  Marchi- 
tez.  Languedo,  inis. 

MUSTIGARSE.  V.  r.  Pérdrer  las  plantas  ó 
flors  sòn  vigor  y  ufana.  Marchitarse,  alaciarse. 
Marcidum  fieri. 

MUSTIU,  VA.  adj.  anl.  mústich. 

MUT,  DA.  adj.  Qui  té  impediment  en  l' órgano 
de  la  veu.  Mudo.  Mutus.  ||  met.  Silenciós,  callat. 
Mudo.  Taciturnus. 

cent  anys  ha  que  ES  MORT  LO  MUT  Y  ENCARA  'l  CUL 

LI  PUT.  ref.  que  denota  que  las  malas  accions  te- 
nen SOS  resultats  tart  ó  dejorn.  Antano  muriò  el 
mulo,  y  ogaüo  le  huele  el  culo ;  aniario  me  mordió  el 
sapo,  y  ogano  se  me  hinchó  elpapo.  Frustra  prsete- 
ritarum  injuriarum  memòria  revocatur. 

QUEDARSE  MUT.  fr.  No  parlar,  no  saber  que  res- 
póndrer.  Enmudecer.  Obmutesco,  is. 

sÉR  MUT.  fr.  Se  diu  del  qui  calla  sobradament 
en  i;na  conversació.    Estar  de  muda.  Sileo,    es. 

Tot  NARSE  MUT.  fr.  Pérdrer  la  paraula.  Enmude- 
cer. Mutesco,  is. 

MUTABILITAT,  f.  Inconstància,  lleugeresa. 
Mutahilidad,  volubilidad.  Inconslantia,  se. 

MUTACIÓ,  f.  Mudansa,  variació.  Mutacion. 
Mutatio,  nis.  ||  mudansa. 

MUTILACIÓ,  f.  y 

MUTILAMENT.  m.  ant.  Separació  de  un 
membre  vivent  del  cos.  Mulilacion.  Mutilació,  nis. 

MUTILAR.  V.  a.  Tallar,  separar  algun  mem- 
bre vivent.  Mutilar.  Mutilo,  as. 

MUTILAT,  DA.  p.  p.  Mutilado.  Mutilatus. 

MUTUAL,  adj.  ant.  mútüo. 

MUTUALMENT  Y  MÚTUAMENT,  adv.  m. 
Recíprocament.  Mutuamente, reciprocamenie.Müiuò. 

MÚTUO,  A,  adj.  Recíproch,  igual  en  la  corres- 
pondència. Múluo,  mutual.  Mutuus.  |j  m.  for.  Con- 
tracte en  que  's  torna  la  mateixa  quantitat  que  's 
pren,  sens  interès.  Mútuo.  Mutuum,  i. 

MUYAR.  V.  a.  ant.  mullar. 

MUYLER.  f.  ant.  muller. 

MUYRA.  ant.  Temps  irregular  del  verb  morir. 
Muera.  Moriatur. 

MYLS.  adj.  ant.  millor. 


NAC 


CATALÀ. 


NAD 


197 


N.  Quinzena  lletra  del  abecedari:  's  pronuncia 
ÈN.  Sola  ab  un  punt  supleix  lo  nom  que  no  se  sab 
ó  que  's  vól  dir.  En  los  raapas  y  escrits  de  marina 
significa '1  Nort:  N.  0.  Noroest:  N.  N.  0.  Nort,  no- 
roestvN.  N.  E.  Nort,  nordest.  Enire 'Is  antichs 
fou  numerat  y  valia  900,  y  ab  una  ratUeta  sobre, 
9000.  En  las  medallas,  é  ins'cripcions  significa 
Numerio,  nom  propi;  y  N.  N.,  nominals. 


to 


NA. 


I 


NA.  f.  ant.  DONYA. 

NABATEU,  VA.  adj.  Lo  natural  de  ó  pertan- 
yent à  Nabatea  regió  de  la  Aràbia  deserta.  Nabaleo. 
Nabathaeus. 

NABLA.  f.  Instrument  músich  à  modo  de  sal- 
teri.  Nabla.  Naula,  aa. 

NABOT.  m.  NEBOT. 

NÀCAR.  m.  y 

NÀCARA.   f.  NACRE. 

NACARAT,  DA.  adj.  Lo  que  es  de  un  color 
semblant  al  nacre.  Anacarado.  Conchae  colore  prae- 
•ditus. 

INACIANCENO,  A.  Natural  de  y   lo  pertan- 
ent  à  la  ciutat  de  Nacianzo.  Nacianceno.  Nacian- 
enus. 
NACIÓ.  f.  Gent,  col•lecció  de  habitants  de  un 
país,  província  ó  regne.  Nacion.  Natio,  nis.  [|  En 
sentit  vulgar,  significa  qualsevol  estranger.   Na- 
cimi.  Advena,  íb. 

NACIÓ  BATEJADA.  CRISTIANISME. 

NACIONAL,  adj.  Pertanyent  à  la  nació.  Nacio- 
nal. Gentititius. 

NACIONALITAT,  f.  Afecte  particular,  ó  pro- 
pietat de  alguna  nació.  Nacionalidad.  Patrius  af- 
fectus, 

NACRE.  m.  La  conxa  ó  closca  en  que  's  cria  la 

TOMO  II. 


perla.   Madreperla,  nàcar.  Margaritifera  concha, 
callum  margaritae.  |]  ant.  corn  marí. 

DE  COLOR  DE  NACRE.  NüCarado.  RoSeUS.  II  NACARAT. 

NADADOR.  m.  Qui  nada.  Nadador.  Natator, 
is.  II  Lloch  en  que  s'  acostuma  à  nadar.  Nadadero, 
nalatorio.  Natatoria,  ce. 

NADADOR  DE  DINS  DE  LA  AYGUA.  BUSSO. 

NADAL.  m.  Festivitat  de  la  nativitat  de  Crislo. 
Navidad.  Jesuchristi  natalis. 

DE  NADAL  A  SANT  ESTEVE,  loc.  Deuota  que  alguna 
cosa  té  mòlt  poca  consistència  ó  durarà  mòlt  poch. 
Como  cuchara  de  pan;  à  lumbre  de  pajas;  durar  de 
misa  d  visperas.  Quod  possit,  duret. 

NADAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  nadar.  Nadó. 
Natatus,  us. 

NADAR.  V.  n.  Anar  per  sobre  la  aygua  'Is  ani- 
mals. Nadar.  Nato,  as.  |  Anar  qualsevol  cosa  sobre 
la  aygua  ó  altre  licor.  Nadar.  Supernato,  as.  || 
Anar  un  licor  sobre  de  altre.  Nadar.  Nato,  as.  || 
Anar  per  dins  de  la  aygua,  com  fan  los  bussos. 
Somormujar,  somorfjujar,  buccar.  ürinor,  aris.  || 
met.  Abundar  en  alguna  cosa.  Nadar.  Superabun- 
do,  as.  I  V.  n.  Se  diu  del  caball  que  anant  al  ga- 
lop alsa  massa  'Is  membres  anteriors.  Nadar.  Na- 
to, as. 

TOT  NADANT.  111.  adv.  ab  que  s'  explica  la  acció 
de  nadar.  A  nadó.  Natalu. 

NADELA.  f.  ARANYA.  2. 

NADELLA.  f.  Insecte,  cabra.  2. 

NADILLA.  f.  Pessa  de  ferro  ab  dos  cuas  de 
oreneta  sobre  la  qual  descansa  la  mola  volant  en 
los  molins  fariners.  Anadilla,  nabija.  Subscus 
ferrea . 

NADILLER.  m.  Encaix  en  la  mola  pera  soste- 
nir la  nadilla.  Anadillero,  nabijero.  Ad  subscudem 
ferream  fulciendam  linea. 

NADIR.  m.  astron.  Punt  de  la  esfera  celeste  da- 
vall de  nostres  peus,  oposat  al  zenit.  Nadir.  Nadir. 


198 


JNAI 


DICCIONARI 


NAP 


NADIU,  VA.  adj.  ant.  Natural,  fill  de  alguna 
pari.  Natural.  Naluralis. 

NAFIL.  m.  ant.  Instrument  músich  de  vent. 
ATiafil.  Fistula,  ae. 

NÀFORA.  f.  ter.  CÍNIA. 

NAFRA.  f.  Llaga  en  las  béstias,  regularment 
en  las  cabalcaduras  per  haverlas  fregat  1'  ensella- 
ment.  Natadura.  Petiraen,  inis.  ||  ant.  ferida.  || 

ant.  LLAGA. 

PLÉ  DE  NAFRAS.  Se  diu  dc  las  cabalcaduras  que 
per  flacas  y  vellas,  ó  per  mòlt  traballar  estan  to- 
tas  de  escorxaduras  ó  nafras.  Carorioso.  Ulcerosus. 

TOCARLl  LA  NAFRA.  fr.  TOCARLI  AL  VIU. 

NAFRAR.  V.  a.  Llagar  à  una  bèstia  per  fre- 

garli  r  ensellament.  Matar.  Laedo,  is.  ||  ant.  ferir. 

11  ant.  LLAGAR.  II  V.  r.  Se  diu  de  la  cabalcadura 

que  se  li  fan  nafras  pel  fregar  del  bast,  sella  ó 

altre  cos  dur.  Matarse.  Lsedi. 

NAFRAT,  DA.  p.  p.  Herido,  llagado.  Exulce- 
ratus. 

NAFTA.  f.  Betum  oliós,  nitrós,  inflamable,  que 
's  troba  surant  per  la  aygua  en  vàrias  parts  del 
antich  y  nou  continent.  Nafta.  Naphta,  ae. 

NAIP.  m.  ant.  carta.  3. 

NAIXEDOR,  A.  m.  y  f.  póstumo. 

NAIXEDURA.  f.  Posterma  que  's  cria  junt  à  la 
ungla.  Panadizo,  panarizo.  Reduvia,  ae. 

NAIXEMENT,  m.  L'  acte  y  efecte  de  nàixer. 
Nacimienlo.  Nascentia,  ae.  ||  Per  antonomàsia  lo  de 
nostre  Senyor  Jesucrist.  Nacimiento.  Natalis,  is.  H 
Origen,  descendència.  Nacimiento.  Initia,  orum.  1| 
Condició,  classe,  sanch,  família,  casa.  Nacimiento. 
Ortus,  us.  II  Lloch  ahont  algú  ha  nat.  Nacimiento. 
Natalis  locus.  1|  Origen,  principi  ó  causa  de  alguna 
cosa.  Nacimiento.  Principium,  ii.  ||  La  surtida  de  un 
astre  sobre  '1  propi  horisont.  Nacimiento.  Ortus, 
us.  II  L'  acte  de  eixir  de  la  terra  'Is  sembrats  ó 
plantas  y  de  aquestas  las  flors  ó  fruyts.  Nacimien- 
to. Germinatio,  nis. 

NAIXEMENT  PREMATUR.  Lo  que  's  verifica  àntes 
del  terme  comú  ú  ordinari  de  la  naturalesa.  Na- 
cimiento precoz.  Nascentia  praematura. 

NAIXEMENT  TARDA.  'L  que  's  vorifica  desprès  del 
terme  comú  ú  ordinari  de  la  naturalesa.  Nacimien- 
to tardio.  Tarda  nascentia. 

NAIXENSA.  f.  NAIXEMENT.  II  ant.  NAIXEDURA. 

NÀIXER.  V.  n.  Surtir  à  llum  del  ventre  de  la 
mare  '1  üU.  Nacer.  Nascor,  eris.  ||  Brotar,  apun- 
tar, surtir  las  plantas  damunt  terra.  Despuntar, 
nacer.  Germino,  as.  ||  Criarse,  produhirse  alguna 
cosa  en  alguna  part.  Nacer.  Innascor,  eris.  ||  Eixií 
lo  borrissol,  pel  ó  ploma  en  lo  cos  del  animal.  Na- 
cer. Pronascor,  eris.  ||  raet,  Comensar  à  véurer  en 
r  horisont  algun  astre.  Nacer.  Nascor,  eris.  ||  met. 
Tenir  principi  una  cosa  de  altra.  Nacer.  Orior, 
iris.  II  met.  Inferirse  una  cosa  de  altra.  Nacer.  In- 
fero,  ers.  ||  met.  Eixir,  tenir  principi  las  fonts  ó 
rius  en  cert  lloch.  Nacer.  Profluo,  is.  |  met.  Co- 
mensar una  cosa  de  altra,  eixir  de  ella,  com;  nài- 


xer un  segon  orde  de  arquitectura  de  un  primer. 
Nacer.  Exurgo,  is.  ||  Yenir,  descendir,  originarse. 
Nacer.  Mano,  as.  ||  Provenir,  descendir  de  alguna 
família  ó  llinatge.  Nacer.  Nascor,  eris.  ||  Surtir, 
aparèixer  de  nou.  Nacer.  Provenio,  is.  ||  Deixarse 
vèurer  ó  sobrevenir  repentinament  alguna  cosa 
que  estava  oculta  ó  s' ignorava,  ó  no  s'  esperava. 
Nacer.  Apareo,  es. 

NÀIXER  AB  LA  FLOR  EN  LO  CUL.  fr.  fam.  Sér  ditxós 
ó  afortunat.  Nacer  de  pies.  Omnia  prosperè  alicui 
evenire. 

NÀIXER  EN  ALGUN  DIA  ú  HORA.  fr.  met.  Havcrse 
lliurat  de  algun  gran  perill.  Nacer  en  algun  dia  ú 
hora.  Hunc  diem  verè  natalem  alicui  appellare 
posse. 

QUI  HO  TÉ  AL  NÍIXEE  MAY  HO  DEIXA.  TCf.  GENI  T 
FIGURA  FINS  À  LA  SEPULTURA. 

QUI  PRIMER  NAIX  PRIMER  PEIX.  rcf.  Deuota  que  'Is 
fills  primogènits  arreplegan  la  hisenda,  y  'Is  se- 
gons se  quedan  sense  tenir  que  menjar.  Quien  an- 
tes  nace,  antes  pace.  Prioris  melior  est  conditio. 

NAIXIMENT.  m.  ant.  Fill  petit  ó  de  llet  del 
animal.  Cria.  Pullus,  i.  |1  ant.  met.  Origen,  princi- 
pi. Nacimiento.  Origo,  inis. 

NALGUES.  f.  pi.  Ancas.  Nalgas.  Clunes,  ium. 

NAM A.  f.  GOLOSINA,  LLAMINERIA. 

NAN.  m.  ant.  No  res.  Nada.  Nihil.  H  ant.  nano. 

NANA.  f.  ant.  MARE. 

NANET,  A.  adj.  d.  Enanico,  illo,  ito.  Yaldèna- 
nus. 

NANO,  A.  adj.  Qui  es  mòlt  petit  en  estatura. 
Enano.  Pusillus.  1|  met.  Mòlt  petit  en  sa  línea.  Ena- 
no.  Pusillus.  II  met.  poch,  insignificant. 

NANQUINS.  m.  pi.  mahó. 

NANS.  adv.  anl.  abans. 

NANSA.  f.  ansa.  II  Còp  pera  pescar.  Bulron, 
nansa,  buitron,  buitrino.  Nassa,  ae. 

NAP.  m.  Planta  de  dos  peus  de  alt,  de  arrel  en 
forma  de  fus,  blanca  y  en  algunas  castas  groga  ó 
parda,  y  's  coneix  també  ab  lo  mateix  nom:  se 
menja  cuyta,  y  pera  aquest  fi  's  cultiva.  Nabu.  Ra- 
pa, ae.  II  Lo  que's  deixa  pera  llavor.  Bunio.  Bismas, 
adis.  II  met.  Home  petit  y  gras.  Recoquin,regordete. 
Crassus,  brevisque  homo.  |  Conjunt  de  naps.  Na- 
beria.  Naporum  congeries.  ||  vulg.  Napoleon,  mo- 
neda. Napleon.  Napoleon,  is. 

NAP  BORT.   REPUNXÓ. 

nap  rodó.  Certa  espècie  de  napsmès rodons  que'ls 
comuns.  Rapo.  Rapa,  ae. 

ARA  PER  NAPS  ARA  PER  COLS.  loc.  Dcnota  quc  may 
estam  ab  satisl acció.  En  verano  jior  calor,  y  en 
invierno  por  el  frio  nunca  falta  achaque  al  vivo. 
Urimur  aestu,  offlciunt  nebulae,  frigus  et  aura  no- 
cent. 

BON  NAP,  Ó  BON  NAP  'n  HAVEM  ARRANCAT.  loC.  Dc- 

nola  la  admiració  ó  disgust  que  causa  alguna  co- 
sa. Fuego;  chispas ;  bueno  anda  el  ajo ;  hemos  he- 
cho  buena  hacienda;  buena  va  la  danza.  Heul  Pa- 
pai! 


NAR 


É. 


I       COSA  DE  NiPS.  Lo  que  es  propi  de  ells  ó  's  fa  de 
íells.  Nabal,  nabar.  Naparius. 
MAY  SE  SAP  SI   ES  GROS  LO  NAP,  FINS  QÜE  HA  DESCU- 
Jbert  lo  cap.  ref.  no  se  sab  de  qüi  són  los  matxos, 
biNS  que  l'  ARRIERO  ES  MORT. 
m    NO  valer  un  nap  torrat,  fr.  met.  ab  que's  des- 
precia  à  algun  subjecte.  No  vale  sus  orejas  llenas  de 
agua.  Cribrum  est  ad  aquam  exhauriendum. 

PELAR  COM  UN  NAP.  íl".  faill.  PELAR.  8. 

sÉB  UN  NAP.  fr.  met.  Sér  mòlt  pelit  de  estatura. 
No  salir  del  sueío.  Pusilla  statura  esse. 

SI  vos  DIUUEN   NAPS,    RESPONEU   COLS.  loC.    DCUOta 

que  lo  que's  diu  ó  respon  no  veacomodat  al  assurap- 

10  de  ques  tracta.  Como  por  los  cerros  de  Úbeda. 
Toto  ccelo  aberrare,  dislare;  abs  replane  esse. 

TANT  SE    me'n  DONAN   NAPS  COM    COLS.  loC.  DeUOta 

que  à  algú  tant  se  li'n  dóna  de  un  raodo  cora  de  un 
altre.  Tanlo  ó  lo  mismo  se  me  da  asi  que  asd,  ú  asi 
que  asado,  ó  no  se  me  da  asi  que  asado.  Nihil  alti- 
net  sic. 

NAPAR.  ra.  Terreno  plantat  de  naps.  Nabal, 
nabar.  Napina,  ae. 

NAPEAS.  f.  pi.  Ninfas  de  las  monlanyas  y  bos- 
cos. Napeas.  Napeae,  arum. 

NAPET.  m.  d.  Nabillo.  Napus  exilis. 

NAPOLEON.  m.  Moneda  francesa  de  cinch 
franchs  y  en  Espanya  de  dinou  rals.  Napoleon. 
Monela  sic  dicta. 

NAPOLlTÀjNA. ad j. Natural  dey  lo  pertanyent 
à  Nàpols  ciutat  de  Itàlia.  Napolilano.  Napolitanus. 

NAPRÉS.  adv.  ant.  desprès.  |1  ant.  Asi  le  acae- 
ció.  Sic  illi  evenit. 

NAQUEIX.  ra.  adv.  ant.  Igualment,  també.  Si 
íambien.  Pariter. 

NAQUÍS,  SA.  adj.ant.  cort.  diminut. 

NARBONÉS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  Narbona 
y  à  la  Gàlia  narbonesa.  Narbonés,  narbonense.  Nar- 
bonicus. 

narcís,  n.  p.  de  home.  Narciso.  Narcissus,  i. 

11  Flor  blanca  y  roja  per  dins,  espècie  de  lliri.  JVar- 
ciso.  Narcissus,  i.  l|  mit.  Jove  que  enamorat  de  sa 
guapesa  en  una  font,  fou  convertit  en  la  flor  mar- 
cís. Narciso.  Narcissus,  i. 

NARCISO  Ó  NARCISSO.  m.  NARCÍS.  2. 

NARCÓTICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
Éldormir  ó  entorpir.  Narcólico.  Narcoticus. 
^    NARCOTISME.  m.  Efectes  produhits  pels•ve- 
nenos  narcólichs.  Narcolismo.  Narcotismus,  i. 

NARDO.  m.  Planta  de  jardí  de  flors  blancas  y 
olorosas.  Nardo.  Nardus,  i. 

LO  QüE  pertany  AL  NARDO.  Nardino.  Nardinus. 

NARET.  m.  fam.  revés,  cop,  plantofada. 

NARIL8  ó  NARIS8ES.  m.  pi.  ant.  Forats  del 
nas.  Narices,  venlanas.  Nares,  ium. 

NARÍS.  m.  ant.  nas. 

NARONJA.  f.  Toronja  de  pell  dobla  plena  de 
grops.  Toronja,  zamboa.  Citreum,  ei. 

NARONJER.  m.  Arbre  que  produheix  las  na- 
ronjas.  Toronjo.  Citrea  raalus. 


CATALÀ. 


NAS 


199 


NARRACIÓ,  f.  Relació,  exposició,  la  acció  de 
contar  alguna  cosa.  Narracion,  narrativa.  Narratio, 
nis.  II  rel.  Declaració  ó  exposició  de  un  fét  ab  to- 
tas  sas  circunstàncias  per  la  comprehensió  del  as- 
sumpto.  Narracion.  Narratio,  nis. 

NARRACIONETA.  f.  d,  Cuenlecico,  illo,  nar- 
racion breve.  Narratiuncula,  ai. 

NARRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  conla,  refereix, 
narra.  Narrador.  Narrator,  is. 

NARRAR.  V.  a.  Contar,  referir.  Narrar,  espo- 
ner.  Narro,  as. 

NARRATIVA,  f.  narració.  1.  ||  Xarraliva,  ha- 
bilitat, destresa,  en  referir  las  cosas.  Narrativa. 
Narrandi  facultas. 

NARRATORI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  narra- 
ció ó  à  lo  que  la  inclou.  Narratorio,  narrativo. 
Narralivus. 

NAS.  m.  Órgano  del  olfalo  y  de  la  respiració, 
que  també  serveix  pera  purgar  lo  cervell.  Mriz. 
Nasum,  i. 

NAS  AGüiLENCH.  Lo  quc  cs  cn  forma  de  bech  de 
àguila.  Naj'iz  aguilena.  Aquilinus  nasus. 

NAS  ARRUFAT.  Lo  que  es  alt  de  la  punta.  Nam 
arregazada.  Resimse  nares. 

NAS  DE  LLÜMANERA.  aut.  BROCH. 

NAS  DE  TABACO.  'L  qui  pi'cn  mòlt  tabaco  de  pòls. 
Tabacoso.  Tabaci  pulvere  nimis  utens. 

NAS  GROS.  Lo  qui  té  '1  nas  raès  gros  de  lo  regu- 
lar, ^arigon,  narigudo.  Nasulus. 

NAS  PLA,  XAFAT,  xATO,  ó  ROM.  Lo  uas  quasi  pla 
que  no  cobreix  com  lo  regular.  Namc/mía,  rema- 
chada,  roma.  Obtusae,  simae  nares,  depressus  nasus. 

ARRUFAR  LO  NAS.  fr.  mct.  Repuguar  alguna  cosa. 
Tòrcer  las  narices.  Renuo,  is. 

ESCARBOTARSE  'l  NAS.  fr.  Putincjarse  'Is  forats 
del  nas  ab  los  dits.  Hacer  pelolillas.  Nares  inurba- 
nè  digilis  extergere. 

FICAR  LO  NAS  PER  TOTS  LOS  CULS.  fp.  fam.  FicarsB 
en  lot.  Meter  el  hocico  en  todo,  ó  con  sus  once  de 
oveja.  Omnibus  se  inserere. 

LLEVAR  ó  TALLAR  LO  NAS.  fr.  Dcsnarigar.  Nares 
amputaré. 

NO  HI  HA  QUE  FIAR  DE  QUI  TINGA  NAS  EN  LA  CARA. 

loc.  Adverteix  la  poca  fidelitat  que  hi  ha  en  la 
gent. //oy  dia  no  hay  que  fiar;  fiar  de  Dios  sobre 
buenaprenda.  Nemo  est  cui  commitere,  credere,  fi- 
dem  dare. 

QUI  TÉ  BON  NAS,  TÉ  BON  DETRAS.  exp.  fam.  ab  que 
se  sól  motejar  al  qui  té  'I  nas  gros.  La  buena  por- 
tada honra  la  casa.  Honesta  facies  hominem  com- 
mendat. 

SENTIR  DK  NAS.  fr.  Percibir  olor  de  alguna  cosa. 
Dar  à  uno  en  la  nariz  alguna  cosa.  Redoleo,  es. 

SENTIRSE  DE  NAS  Ó  DE  CAP  DE  NAS.  fr.  met.  PreSU- 

mir,  endevinar  algú  lo  que  altre  vól  executar.  Dar 
en  la  nariz;  oler,  husmear.  Redoleo,  es. 

TENIR  NAS  DE  GOS  PERDIGUER,  fr.  met.  Pressentlf 
alguna  cosa.  Tener  largas  narices,  ó  narices  de 
perro  perdiguera.  Praevidere;  longè  redolere. 


DICCIONARI 

Deixarse  véurer.  Aso 


2iOO  NAT 

TRAURER  LO  NAS.  fr.  fam 
mar.  Sese  ostendere. 

XAFAR  Ó  REVENTAR  LO  NAS  EN  SANCH.  fr.  que  USaO 

los  noys,  y  equival  à  férse  surlir  sanch  del  nas 
quant  van  à  cops  de  punys.  Hacer  la  mostaza.  É 
naribus  sanguinem  pugnis  extrahere. 

XAFARSE  'l  NAS.  fr.  Malmetrérscl  ab  algun  cop. 
Hacerse  las  narices.  Nares  offensare. 

NASARENO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertan- 
yent à  Nazaret  ciutat  de  Galilea.  Nazarem,  nazd- 
reo.  Nazarenus. 

NASART.  m.  ün  dels  registres  del  orga  com- 
post de  flautas  comunas  ò  punxagudas  pels  dos 
extrems  y  de  major  diàmetro  que'l  regular ;  sa 
composició  es  de  unísono,  terceras,  quinlas  y  ocla- 
vas  formant  unasuavíssima  armonia.  Nasardo.  Or- 
ganicorum  ordinum  regula  sic  dicta. 

NASCUT,  DA.  p.  p.  fam.  irr.  nat. 

NASSAL.  adj.  Pertanyent  al  nas.  Nasal.  Ad 
nasum  pertinens. 

NASSARI.  n.  p.  de  home.  Nazàrio.  Naza- 
rius,  ii. 

NAS8ET.  m.  d.  ISarigueta,  nariguilla.  Nasutu- 
la,  ai, 

NASSUT ,  DA.  adj .  Qui  té  gran  nas.  Narigon, 
^nason,  narigudo.  Nasutus. 

NAT,  DA.  p.  p.  Mcido.  Natus.  |]  adj.  Propi,  à 
propòsit.  Nacido.  Natus.  1|  Tots  los  homes  passats y 
presents.  Nacidos.  Nali,  orum. 

REN  ó  MAL  NAT.  Dc  uoblc  ó  baix  naixamcut.  Bien 
ó  mal  nacido.  Claro  vel  obscuro  sanguine  natus. 

HE  NAT  POHRE  T  'm  TROHO  VESTIT,  ENCARA  HE  AD- 
QUIRIT, ref.  Denota  que  pera  consolarnos,  cada  hu 
déu  conformarse  ab  la  seva  sort.  Pobre  naci,  pobre 
me  hallo,  ni  pierdo  ni  gano.  Dominus  dedit,  'Dorai- 
nus  abstulit,  sit  nomen  Domini  benedictum. 

NATA.  f.  Flor  de  la  llet.  Crema,  nata.  Cremor, 
is.  II  met.  Lo  mès  principal  y  estimat  en  qualsevol 
Ifnea.  Flor,  nata.  Flor,  ris.  ||  Cop  donat  al  clatell 
ab  lo  palmell  de  la  ma.  Pescozonada,  pescozon.  Co- 
lapus,  i. 

TRAURER  LA  NATA.  fr.  Separar  de  la  llet  la  flor  ó 
part  mès  substanciosa.  Desnatar.  Spumam  adi- 
mere. 

NATAL.  adj.  Pertanyent  al  naixement.  Natal. 
Natal  is. 

NATALICI ,  A.  adj.  Pertanyent  al  naixement. 
y  à  las  festas  que's  fan  en  ell.  Natalicio.  Natalitius. 

NATETA.  f.  d.  de  nata.  1.  Natilla.  Butyrum 
lactis  exiguum.  II  d.  de  nata.  3.  Lijero  pescozon. 
Suavis  percussió. 

NATILLA.  f.  CREMA. 

NATIU,  VA.  adj.  Lo  qui  naix  naturalment.  Na- 
tivo,  natural.  Nativus.  |1  Lo  que  pertany  al  naixe- 
ment. Nativo.  Nativus. 

NATIVITAT,  f.  Lo  dia  del  naixement.  Nativi- 
dad,  nacimiento.  Natale,  is. 

NATJADA.  f.  Pallissa  de  assots.  Azote,  paliza. 
Yerberatio,  nis. 


NAT 

Assotar.  Azotar,  zurrar.  Yer- 


NATJAft.  V.  a. 

bero,  as. 

NATO,  A.  adj.  Unit  à  altra  cosa  com  à  depen- 
dència de  ella.  Anejo,  nalo.  Annexus. 

NATSARI.  m.  ant.  nassari. 

NATURA,  m.  naturalesa.  ||  mús.  Una  de  las 
tres  propietats  de  la  música  entre  las  de  bequadro 
y  bemoll.  Natura.  Musícíe  natura.  |  ant.  llinatge, 
prosapia.  11  ant. Qualitat,  propietat.  iYaíwra/eza.  Na- 
tura, ae.  II  ant.  classe,  sort,  espècie.  |  Sexo,  parts 
genitals  dels  animals.  Natura,  naturaleza.  Natu- 
ra, se. 

DE  MALA  NATURA,  loc.  aut.  De  mala  catadura. 
Pravi  aspecti. 

NATURAL,  adj.  Pertanyent  à  la  naturalesa, 
conforme  al  geni  ó  propietat  de  lascosas.  Natural. 
Naturalis.  l|  Fill  de  algun  poble  ó  regne.  Natural. 
Naturalis.  ||  Ingénuo  en  sòn  modo  de  procehir.  Na- 
tural. Ingenuus.  ||  Sense  artifici.  Natural.  Natura- 
lis. II  Lo  que  imiía  à  la  naturalesa  ab  propietat. 
Natural.  Naturalis.  ||  Lo  que  es  regular  y  succe- 
heix  comunment.  Natural.  Naturalis.  I  Lo  que's 
produheix  ab  solas  las  forsas  de  la  naturalesa.  Na- 
tural. Naturalis.  ||  natiu.  1.  1|  S'  aplica  als  senyors 
de  vassalls,  ó  als  que  per  sòn  Uinaige  tenian  dretà 
la  senyoria  encara  que  no  fossen  de  la  terra.  Na- 
tural. Naturalis.  |j  m.  Geni,  índole,  inclinació  prò- 
pia de  cada  hu.  Natural.  Natura,  ae.  ||  Complexió. 
Natural.  Natura,  ae.  [j  pàtria. 

AL  NATURAL,  m.  adv.  Sèns  art,  sense  composició. 
Al  natural.  Naturaliter. 

BON  ó  MAL  NATURAL.  Bona  ó  mala  complexió.  Bien 
ò  mal  complexionado.  Bene  vel  malè  constitutus. 

copiar  DEL  NATURAL,  ff.  Se  diu  dcls  piutors  ó 
escultors  que  traballan  servintlos  de  modelo  la  na- 
turalesa. Copiar  del  natural.  Ad  vivum  pingere. 

POCH  NATURAL,  AMANERAT. 

NATURALESA,  f.  Lo  propi  ser  de  cada  cosa. 
Naturaleza.  Natura,  ae.  ||  L'  agregat,  orde  y  dispo- 
sició de  totas  las  entitats  que  componen  1'  univers. 
Naturaleza.  Natura,  ae.  ||  Lo  principi  universal  de 
totas  las  operacionsesponlàneas  è  independents  del 
artifici.  Naturaleza.  Natura,  aï.  ||  med.  Lo  principi 
intrínsech  que  regeix,  goberna  y  causa  tots  los  mo- 
ximents  naturals  y  funcions  del  cos.  Naturaleza. 
Natura,  ae.  ||  Temperament  de  qualitats  en  lo  cos 
del•animal,  com :  naturalesa  seca,  freda,  etc.  Na- 
turaleza. Natura,  ae.  ||  La  virtut,  qualitat  ó  propie- 
tat de  las  cúsas.  Naturaleza.  Yis,  is.  ||  La  qualitat, 
orde  y  disposició  dels  negocis  y  dependéncias.  Na- 
turaleza. Natura,  ae.  ||  Origen  de  algú  en  la  part 
ahont  ha  nat.  Naturaleza.  Natura,  ae.  |  Forsa  ó  ac- 
tivitat natural.  Naturaleza.  Natura,  a;.  ||  Qualitat 
à  sèr  tingut  per  natural  de  un  poble,  Naturaleza. 
Natura,  ae.  |  Privilegi  que  obté  un  estranger  pera 
gosar  dels  drets  propis  dels  naturals.  Naturaleza, 
naturalizacion.  Givis  privilegií  donatio.  ||  pint.  y 
escult.  Qualsevol  de  las  cosas  que  presenta  la  na- 
turalesa. Naturaleza.  Quaelibet  naturalis  res.  |  na- 


NAU 


CATALÀ. 


NAV 


201 


JRALITAT.  p  ant.  Dependència  feudal  y  drets  feu- 
dals sobre  personas  y  cosas.  Naluraleza.  Natura,  le. 

NATURALI8AR.  V.  a.  Admétrer  com  natural 
al  estranger,  concedirli  '1  privilegi  de  gosar  los 
drets  que  gosan  los  naturals  del  país.  Naluralizar. 
Municipem  facere. 

NATURALISAT,  DA.  p.  p.  Natwalizado.  Ci- 
vitale  donatus. 

NATURALÍSSIM ,  A.  adj.  sup.  Naturalisimo. 
Yaldè  naturalis. 

NATURALISTA,  m.  Qui  coneix,  descriu  y 
examina  las  cosas  naturals.  Naturalista.  Naturalis 
historiae  doctus. 

NATURALITAT,  f.  Origen  que  algií  té  en  al- 
guna ciutat  ó  regne  y  '1  dret  que  per  ell  s'  adqui- 
reix de  gosar  los  privilegis  propis  dels  naturals. 
Naturalidad.  Civitatis  jus.  ||  Ingenuïtat,  senzillesa, 
dolsura  en  lo  tracte  y  modo  de  procehir.  Natura- 
lidad. Ingenuitas,  atis.  |1  Conformitat  de  las  cosas 
ab  las  lleys  ordinàrias  y  comunas.  Naturalidad. 
Naturae  legibus  conformitas. 

NATURALMENT,  adv.  m.  Segons  la  natura- 
lesa. Naturalmente.  Naturaliter.  []  Ab  senzillesa. 
Naturalmenle.  Geminè.  [j  Sens  art.  Naturalmente. 
Ad  naturam,  secundum  naturam.  ||  De  un  modo  na- 
tural ó  que  no  excedeix  la  forsa  de  la  naturalesa. 
Naturalmente.  Naturaliter. 

NAU.  f.  Embarcació,  barca.  La  mès  gran  de  la 
família  de  las  galeras  que  sols  se  movia  pel  vent  y 
la  vela.  Alguns  de  sos  derivatius  admelian  a  vega- 
das  lo  rem.  Nave,  nao,  bajel,  barco.  Carina,  íb.  1| 
En  los  edificis  es  un  canó  seguit  de  bóveda,  com 
la  de  la  iglésia.  Nave.  Pronaum,  i. 

Ni,ü  DE  LA  IGLÉSIA  Ó  DE  PERE,  met.  Col-lsCCiÓ  dels 

fiels  baix  lo  gobern  del  Sumo  Pontífex.  Nave.  Ec- 
clesiíB  navis. 

NAD  ESTANTA.  aut.  La  reparada  pera  que  no  fas- 
se  ayguas.  Nave  estanca.  Ferruminala  navis. 

ANAR  LA  NAü  EN  TERRA.  fr.  Dar  al  través,  varar. 
Navem  in  scopulis  haerere. 

DONAR  LATS  A  LA  NAU.  loc.  aut.  nàut.  Dar  la  ban- 
da la  nave.  Navem  inclinaré. 

EIXIR  DE  LA  NAU.  fr.  Deixar  de  manaria.  Salir  del 
mando  de  la  nave.  Navi  renunciaré. 

EN  NAU.  loc.  ant.  nàut.  À  bordo. 

FLKTAR  UNA  NAU  À  sÒN  COMPTE,  fr.  Fktar  una  nave 

IAsu  riesgo,  por  su  cuenta. Per  aversionem  conduce- 
k  navem. 

LEVAR  LA  NAU.  loC.  ant.  nàut.  SARPAR. 

soRRAR  LA  NAU.  fr.  Laslrar.  Saburro,  as. 

SPATXAR  ó  ESPATXAR  LA  NAU.  fr.  aut.  Habilitaria 
peraT viatge.  Aviar,  habilitar.  Paro,  as. 

TIRAR  LA  NAU.  loc.  ant.  nàut.  Sacar  en  tierra  la 
nave,  vararla.  Navim  in  terra  trahere. 

NAU£TA.  f.  d.  NAÜHETA. 

NAUFRAGH.  m.  ant.  naufragi. 
NAUFRAGANT,  p.  a.  Qui  naufraga.  Naufra- 
gante.  Naufragans.  ||  adj,  naufrago, 

NAUFRAGAR,  v.  n,  Anàrsen  a  fons,  pérdrerse 


la  embarcació,  A'au/ra^'ar.  Naufrago,  as.  fl  met.  Eixir 
mal  de  alguna  empresa  ó  negoci.  Naufragar.  Rem 
suam  in  desporalis  el  profligalis  habere, 

NAUFRAGI,  m.  Acció  de  anàrsen  à  fons  una 
embarcació.  Naufragio.  Naufragium,  ii.  1|  met.  Pèr- 
dua, desgràcia,  desastre  gran.  Naufragio.  Infortu- 
nium,  ii. 

NAUFRAGO,  A.  adj.  Qui  ha  patit  naufragi. 
Nàufraga.  Naufragus.  ||  S'  aplica  als  peixos  mons- 
truosos que  fan  naufragar  las  embarcacions.  Nau- 
frago. Naufragus.  fl  Llansat  ó  escupit  del  mar.  Nau- 
frago. Ejectus. 

NAUFRAICH.  m,  ant.  naufragi. 

NAUGEAR.  V.  n.  ant.  navegar. 

NAUGER.  adj.  ant.  navegant. 

NAUHETA.  f,  d.  Navecilla,  ita,  ica.  Navicula, 

se,  II  BARQUILLA,  2, 

NAUMÀQUIA.  f.  Festa,  pelea,  batalla  fingida 
de  naus,  Naumaquia.  Naumachia,  ae,  ||  Lo  Uoch 
destinat  pera'l  combat  fingit  de  embarcacions.  Nau- 
maquia. Naumachia,  ae. 

NAU8GOPI.  ra.  Instrument  per  medi  del  qual 
poden  distingirse  las  embarcacions  à  gran  distàn- 
cia. Nauscopio.  Nauscopius,  ii, 

NAUT,  A.  adj.  ant,  nou, 

NÀUTICA,  f.  Ciència  y  art  de  navegar.  Nàuti- 
ca. Nàutica  ars, 

NÀUTICH,  A.  adj.  Naval,  pertanyent  à  la  nàu-* 
tica  ó  marina.  Nàutico.  Nauticus,  * 

NAUTODICE.  m.  Títol  de  certs  magistrats  su- 
balterns de  Aténas  encarregats  de  terminar  las  di- 
feréncias  entre  naviers  y  marins,  Nautodice.  Nan- 
todices. 

NAUXER.  m.  ant.  Capità  de  barco,  Capitan,  co- 
mandante  de  nave.  Navarchus,  i, 

NAVAGETA.  f,  d,  Navajilla,  ica,  ita,  nava- 
juela.  Parva  novacula, 

NAVAJA.  f.  Ganivet  que's  tanca,  de  punta  ro- 
ma pera  afeytar.  Navaja.  Scalptorium,  ii.  H  ter. 
ganivet. 

NAVAJA  estreta.  La  que  es  mès  carta  y  té  la  fu- 
lla mès  estreta  que  las  regulars,  Verduguillo.  Scalp- 
torium minus. 

NAVAL.  adj.  Pertanyent  à  las  naus,  al  mar,  à 
la  marina,  à  la  navegació.  Naval.  Classicus.  ||  m. 
pLTela  de  lli  no  mòlt  fina.  Mories,  laval.  Tela  li- 
nea  sic  dicta. 

NAVARRÉS,  A.  adj.  ant.  y 

NAVARRO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Navarra  regne  de  Espanya.  Navarro.  Yasconicus. 

NAVEGABLE,  adj.  Lo  que's  pót  navegar,  que 
pórla  naus.  Navegable.  Naviger,  navigabilis. 

NAVEGACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  navegar.  Na- 
vegacion.  Navigatio,  nis.  ||  Lo  temps  que  dura  un 
viatge  per  la  aygua.  Navegacion.  Navis  actionis 
tem  pus. 

NAVEGADOR ,  A.  m.  y  f,  y 

NAVEGANT,  p,  a.  Qui  navega,  Naveganle,  na- 
vegador,  nanta.  Nauta,  se. 


102 


NEC 


DICCIONARI 


NEF 


NAVEGAR.  V.  n.  Fér  viatge  6  viatjar  per  mar. 
Navegar.  Navigo,  as.  |1  met.  Anar  de  unas  terras  à 
altras  tractant  y  comerciejant.  Navegar.  Undique 
quoquoversüs  ire. 

NAVETA,  f.  BARQÜILLA.  2. 

NAVICULARI.  m.  Armador  ó  capità  de  em- 
barcació mercant  entre  'Is  romans.  Naviculario. 
Navicularius,  ii. 

NAVILI,  m.  ant.  y 

NAVIO.  m.  VAIXELL. 

NAVIXELLA.  f.  d.  ant.  vaixellet. 

NAYA.  f.  ant.  CORREDOR.  2. 

NÀYADES.  f.  pi.  mit.  Ninfas  dels  rius  y  de  las 
fonts.  Ndyades.  Naias,  nais,  idis. 

NE. 

NE.  ant.  NI.  II  ant.  en.  ||  ant.  conj.  y.  |  Se 
pren  com  a  pronom.  De  el,  de  ella,  de  ello.  Ex  eo, 
ea,  eo. 

NEBODER,  A.  m.  y  f.  RENEBOT. 

NEBOT,  DA.  m.  y  f.  Fill  ó  filla  del  germà  ó 
germana.  Sobrino,  népote.  Sobrinus,  i. 

NECEDAT.  f.  Tonteria.  Majaderia,  necedad  es- 
tupidez,  boberia.  Inscitia,  ae.  ||  Imprudència,  ler- 
quedat,  perfídia.  Necedad.  Imprudentia,  ae  ||  Ditxo 
6  fét  fora  de  rahó.  Badajada,  necedad.  Ineplia,  se. 

NECESSARI,  A.  adj.  Precís,  indispensable. 
Necesario.  Necessarius.  ||  Lo  que  es  menester  y  's 
necessita  pera  alguna  operació  ó  peralograr  algun 
fi.  Necesario.  Necessarius.  [|  fil.  Lo  que  's  la  com 
obligat  de  altra  cosa,  com  à  oposat  à  lo  voluntari. 
Necesario.  Necessarius.  I  fil.  S'  aplica  à  las  causas 
que  obran  sense  llibertat  per  determinació  de  sa 
naturalesa.  Necesario.  Necessarius.  ||  for.  ant.  S' 
aplicava  al  hereu  instituhit  quant  era  esclau  del 
lestador.  Necesario.  Necessarius. 

NECESSÀRIA,  f.  Comuna,  bassa,  secreta.  Le- 
trina,  necessària,  secreta,  lugar  comun,  privada, 
igriega,  escusado.  Latrina,  aj.  ||  garita,  galeria. 

ESCURAR  N0CESSARIAS.  fr.  Tràurer  la  inmundícia 
depositada  en  ellas.  Limpiar  lelrinas.  Exsterco- 
ro,  as. 

NECESSÀRIAMENT,  adv.  m.  Per  necesitat  ó 
precisió.  Necesariamenle.  Necessariè,  necessariò. 

NECESSARIÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Necesarisimo. 
Maximè  necessarius. 

NECESSITADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Necesitadl- 
simo.  Summe  indigens. 

NECESSITAR.  V.  a.  Forsar,  obligar,  precisar. 
Necesilar.  Cogo,  is.  [1  v.  a.  yn.Havér  menester, 
tenir  falla  de  alguna  cosa.  Necesilar.  Indigeo,  es. 

NECESSITAT,  DA.  p.  p.  Necesilado.  Coactus. 
II  La  forsa  natural  de  las  cosas  que  las  obliga  à 
obrar  inevitablement.  Necesidad.  Necessitas,  atis. 
II  ant.  Precisió,  obligació  indispensable.  Necesi- 
dad. Necessitudo,  inis.  |1  Pobresa,  misèria.  Necesi- 
dad. Inopia,  ae.  |1  Perill  en  que  's  necessita,  que 
exigeix  prompte  auxili,  ivecesídatí.  Periculum,  i.  | 


La  falta  que  fa  alguna  cosa  pera  executar  ó  conse- 
guir  lo  que  's  desitja.  Necesidad.  Necessitas,  atis.  || 
Qualsevol  de  las  evacuacions  corporals.  Necesi- 
dad, ú  necesidad  de  la  naturaleza.  ürgenlis  alvei 
necessitas.  [j  La  falla  continuada  de  aliment  que 
fà  defallirse ;  y  en  aquest  sentit  se  diu:  càurer 
de  NECESSITAT.  Ncccsidad.  Yiclus  inopia  summa  vel 
indigenlia.  \\  mit.  Diossa  falsa  à  qui  tot  obehia.  Ne- 
cesidad, hado,  destino.  Necessitas,  atis. 

NECESSITAT  COMUNA.  Icol.  La  CU  que  una  persona 
V.  g.  pót  passar  encara  que  ab  traball.  Necesidad 
comun.  Necessitas  communis. 

NECESSITAT  DE  MEDIS.  teol.  La  precisió  absoluta 
de  una  cosa  sense  la  qual  no's  pótconseguir  la  sal- 
vació. Necesidad  de  medio.  Necessitas  medii. 

NECESSITAT  DE  PRECEPTE,  teol.  Aquella  en  que 
posa  alguna  lley  que  obliga.  Necesidad  de  preceplo. 
Necessitas  praecepti. 

NECESSITAT  EXTREMA.  L'  estat  CU  que  algú  perdrà 
la  vida  sinó  ix  de  ell,  ó  no  s'  acut  ab  1'  auxili.  A'e- 
cesidad  extrema.  Necessitas  gravis. 

ESTAR  EN  EXTREMA  NECESSITAT,  fr.  ARRIBAR  AL  EX- 
TREM. 

FÉR  DE  LA  NECESSITAT  VIRTUT,  fr.  Fér  algú  de 
bona  gana  lo  que  no's  pót  evitar.  Hacer  de  la  nece- 
sidad virtud.  Necessitatem  versam  in  volunlaiem. 

LA  NECESSITAT  NO  TÉ  LLEY.  TCf.  Explica  qUC'l  qUe 

té  urgent  necessitat,  se  creu  dispensat  de  las  lleys 
y  obligacions  comunas.  La  necesidad  carece  de  ley. 
Necessilas  nulla  lege  tenetur ;  necessitas  caret  lege. 

NECH.  adj.  ant.  ocult,  amagat. 

NECI,  A.  Tonlo,  ignorant,  fàluo,  ximple.  Necia. 
Slulius.  II  S'  aplica  à  las  paraulas  ú  obras  fora  de 
rahó,  com:  pregunta,  acció  nécia,  Necio.  Ineptus. 
II  Lo  fallat  de  rahó.  Necio.  Stolidus. 

NÈCIAMENT,  adv.  m.  Tontament.  Neciamenle, 
Insipienler,  inepte,  absurdè,  fatuè,  slolidè. 

NECROLOGIA.  f.  Notícia,  llista  de  morts.  Ne- 
crologia.  Mortuorum  nota. 

NECROLÓGICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  ne- 
urologia. Necrològica.  Ad  mortuorum  cafalogura 
perlinens. 

NECROSCÓPIA.  f.  Examen  del  cadàver  pera 
descubrir  lo  lloch  de  las  malaltias,  la  alteració 
dels  òrgans  y  la  causa  de  la  mort.  Necroscopia.  Ca- 
daveris  inspectio. 

NÉCTAR.  m.  mit.  Beguda  suavíssima  é  imagi- 
nària del  Deus.  Néctar.  Nedar,  is.  ||  Per  analogia  's 
diu  de  qualsevol  licor  mòlt  suau  y  agradable.  Néc- 
tar. Nectar,  is. 

NEDEJAR.  V.  a.  NETEJAR. 

NEDESA.  f.  ant.  netedat,  puresa. 

NEDEU,  A.  adj.  ant.  net. 

NEFANDO,  A.  adj.  Indigne,  torpe,  de  que  no's 
pót  parlar  sèns  empaix.  Nefando.  Nefandum. 

NEFASTO,  A.  adj.  S'  aplica  als  dias  que  entre 
'Is  romans  no  's  podian  tractar  los  negocis  públichs 
y  estavan  tancats  los  tribunals.  Nejasto.  Nefas- 
tus. 


NEG 

NEFRÍTICH,  ca.  adj.  Dolor  causat  de  pedias 

ó  arena  en  los  ronyons.  Nefritico.  Nephrilicus. 

NEFROGRAFIA.  f.  Descripció  anatòmica  dels 
ronyons.  íSefrografia.  Nefrographia,  a;. 

NEGABLE.  adj.  Lo  quc's  pót  negar.  Negable. 
Quod  negari  polest. 

NEGACIÓ,  f.  La  acció  de  negar.  Negacion,  ne- 
gativa. Negatio,  nis.  ||  Privació,  carència  de  alguna 
cosa,  Negacion.  Negatio,  nis.  ||  La  partícula  nega- 
tiva. Negacion.  Negativa- partícula. 

NEGADA,  f.  La  acció  de  negarse  ú  ofegarse. 
Àhogamiento.  Suffocatio,  nis. 

NEGADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  Qui  nega.  Nega- 
dor.  Inficiator,  is. 

NEGAMENT.  m.  ant.  inundació. 

NEGANT,  adv.  m.  negativament. 

NEGAR.  V.  a.  No  convenir  à  lo  que  altre  diu, 
donarho  per  fals.  Negar.  Nego,  as.  |1  Dir  que  no, 
no  concedir  lo  que  's  demana.  Negar.  Denego,  as. 
II  No  confessar  un  delicte.  Negar.  Nego  as.  |  Ye- 
dar,  prohibir,  destorbar.  Negar.  Yeto,  as.  U  Refu- 
sar, desdenyar  alguna  cosa,  no  regonéixeria  com  à 
pròpia.  Negar.  Nego,  as.  |1  Ocultar,  dissimular. 
Negar.  Nego,  as.  ||  Ofegar  ab  aygua.  Ahogar.  Suf- 
foco,  as.  II  INUNDAR.  |1  Fallar,  no  correspóndrer  a  la 
obligació  que  imposan  alguns  títols;  com:  negar 
la  obediència  al  príncep.  Negar.  Nego,  as.  |1  v.  r. 
Escusarse.  Negarse.  Recusari,  renui.  |1  No  admé- 
trer  algú  al  qui  '1  busca.  Negarse.  Se  alicui  negaré- 
II  ofegarse. 

negarse  así  mateix,  fr.  met.  Subjectarse  en  tol 
al  Evangeli.  Negarse  à  si  mismo.  Se  ipsum  abne- 
gare. 

NEGAT,  DA.  p.  p.  Negado.  Negalus.  1|  curt.  6. 
1.  8.  9. 

NEGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  nega.  Negante,  ne- 
galivo.  Negans,  negativus. 

NEGATIVA,  f.  NEGACIÓ. 

NEGATIVAMENT,  adv.  m.  Ab  negació.  Nega- 
tivamenle.  Negat  i  vè. 

NEGLIGÈNCIA,  f.  Descuyt,  omissió,  falta  de 
exactitut.  Negligència.  Negligentia,  ae.  ||  peresa. 

NEGLIGENT,  A.  adj.  Descuydat.  Negligente. 
Negligens.  ||  peresós. 

■  NEGLIGENTMENT.  adv.  m.  Ab  negligència. 
Wfíeglinentemenle.  Negligenter.  ||  peresosament. 
■  NEGOCI,  m.  Terme  genérich  que  se  substitu- 
iieix  p  'Is  termes  propis  y  particulars  de  cada  cosa. 
Negoci).  Negotium,  ií.  ||  Dependència,  pretensió, 
agénci'i.  Negocio.  Negotium,  ii.  |1  Ocupació,  as- 
umpto,  empleo.  Negocio.  Negotium,  ii.  |  Utilitat, 
nterés,  producto  de  allò  en  que  's  tracta.  Negocio. 
Lucrum,  i.  |1  negociació.  I  La  ganància  y  utilitat 
que  's  tiau  de  alguna  cosa.  Granjeria.  Lucrum,  i. 
negoci  de  mala  digestió.  'L  que  es  dificultós  de 
compóndrer.  Negocio  de  mala  digestion.  Res  dif- 
flcilis. 

ANAR  calent  ó  FORT  ALGUN  NEGOCI,  fr.  Tractarse 
ab  activitat.  Bullir  algun  negocio,  ürgeri  negotium. 


CATALi.  NEG  203 

ANAR  PER  sos  NEGOCIS,  fr.  Córrer  de  una  part  à 
altra  fent  diligéncias.  Traginar.  Ultrò  citroque 
perambulare. 

Bi5  VA  'l  NEGOCI.  Bxp.  fam.  Eslar  al  segur,  fora 
de  perill.  En  salvo  està  el  que  repica.  Res  est  in 
vado. 

CÓRRER  LO  NEGOCI  Ó  'lS  NEGOCIS,  fr.  Tcuir  SÒU 

curs.  Córrer  los  negocios.  Negotia  expediré.  H  Ila- 
verhi  mòlta  activitat  de  comers.  Negociarse.  Ne- 
gotiari. 

DETENIR  LO  NEGOCI,  fr.  Posai'li  dcstorbs.  Emplas- 
tar  un  negocio.  Moras  nectere. 

ENTRAR  EN  UN  NEGOCI,  fr.  Péndrcrhi  part,  encar- 
regàrsen.  Entrar  en  un  negocio.  Negotium  in  se 
suscipere. 

ESTAR  PLE  ò  CARREGAT  DE  NEGOCIS,  fr.  Trobarse 
mòlt  ocupat  ab  multitut  de  cosas  que  aténdrer.  Es- 
tar rodeado  de  negocios.  Negotiis  circumquaque 
teneri. 

ESTAR  SOBRE  ALGUN  NEGOCI,  fr.  Aclívarlo  ab  eficà- 
cia. Estar  sobre  un  negocio.  Instaré. 

EVACUAR  UN  NEGOCI,  fr.  EVACUAR.  2. 

FÉR  sòN  NEGOCI,  fr.  Disposar  y  gobernar  alguna 
cosa  de  manera  que  resulte  en  profit  de  qui  la  ma- 
neja. Hacer  su  negocio,  su  agosto.  Rebus  suís  con- 
sulere. 

MANEJAR  LOS  NEGOCIS,  fr.  Dírígirlos  ab  destresa  y 
de  manera  ques'  encaminen  al  fi.  Negociar.  Nego- 
tia gerere. 

NEGOCIABLE,  adj.  S'  aplica  als  géneros  ab 
que's  negocia.  Comerciable.  Mercabilis. 

NEGOCIACIÓ,  f.  Comers,  tràfech.  Negociacion, 
negocio.  Negotiatio,  nis.  1|  Jlaneig  polítich  de  las 
dependéncias  y  pretensions.  Negociacion.  Procu- 
ratio,  nis. 

NEGOCIADOR,  A.  m.  y  f.  negociant.  ||  me- 

DIANER. 

NEGOCIANT,  p.  a.  Comerciant,  traficant.  Ne~ 
gociante,  negociador.  Negotialor,  is.- 

NEGOCIANT  DE  LLANA.  Qui  trafica  ab  ella.  Lanero. 
Lanarius,  ii. 

NEGOCIAR  Y  NEGOCIEJAR.  V.  n.  Comer- 
ciar, traficar.  Negociar.  Negotior,  aris.  ||  Manejar 
públicament  las  dependéncias  ó  pretensions.  Nego- 
ciar. Negotia  gerere.  ||  Ajustar  lo  traspàs,  cessió  ó 
endós  de  algun  vale  ó  lletra  de  cambi,  arreglant 
los  interessos  que  s'  han  de  pagar  segons  estil.  iVe- 
gociar.  Negotium  facere. 

NEGOCIET.  ra.  d.  Negozuelo.  Negotiolum,  i. 

NEGOCIOS,  A.  adj.  Aplicat,  diligent ycuyda- 
dós  de  sos  negocis.  Negocioso.  Negotiosus. 

NEGRAL.  adj.  NEGRENCH. 

NEGRAT,  DA.p.p.  ant.  ENNEGRIT,  ENMASCABAT. 

NEGRE,  A.  adj.  S'  aplica  al  cos  opach  y  porós 
que  reb  la  llum  y  no  la  reflexa.  Negro.  Níger.  ||  Lo 
que  no  té  la  blancura  que  li  correspon.  Negro.  Ní- 
ger. II  Obscur,  tenebrós.  Negro.  Níger,  gri.  ||  Home 
ó  dona  de  dit  color.  Negro.  Niger. 

NEGREJAMENT.  m.  aut.  negrob. 


iOi 


NEN 


DICCIONARI 


NES 


NEGREJAR.  V.  n.  Aparèixer  negra  una  cosa. 
Negrear.  Nigresco,  is.  |  v.  a.  ennegrir. 

NEGRENCH,  CA.  adj.  Lo  que  tiraà  negre.  Ne- 
gruzco,  negral,  acijado.  Subniger. 

NEGRET  Y  NEGRILLO,  A.  m.  y  f.  d.  Negri- 
llo.  Nigellus,  i. 

NEGRÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Negrisimo.  Nigerri- 
mus. 

NEGROMÀNCIA.  f.  ant.  NIGROMANGIA. 
NEGROMÀNTICH,  CA.  adj.  ant.  nigromIn- 
TICH. 

NEGROR,  f.  Qualitat  que  constituheix  las  co- 

sas  negras.  Negror,  negrura.  Nigrities,  ei.  ||  Foscor 
que  sól  precehir  à  las  tempestats.  Cerrazon.  Ca- 
ligo,  inis.  II  OBSCURITAT.  ||  L'  acte  de  ennegrir.  En- 
negrecimienlo.  Nigrificandi  actus. 

NEGRURA.  f.  ant.  negror. 

NEGÚ,  NA.  adj.  ant.  ningú. 

NEGUIT,  m.  Mal  humor,  impaciència,  displi- 
cència. Desazon,  desabrimienlo.  Aílictio,  nis.  ||  Dis- 
gust ó  inquietut  interior  que  causa  '\  desitj  de  una 
cosa  méntres  no  's  logra.  Comezon,  quemazon.  An- 
xietas,  atis.  ||  Inquietut  per  alguna  viva  picor  ó  al- 
tra molèstia  corporal.  Concomio  ,  concomezon,  con- 
comimiento.  Prurientisinquieludo.  ||  Lo  viu  inquiet 
desilj  de  fér  alguna  cosa.  Rabanillo,  prurilo.  Im- 
moderatacupiditas. 

NEGUITEJAR.  V.  r.  Apesarar,  disgustar.  Des- 
azonar,  despechar,  desahrir,  apesarar,  angustiar. 
Maerore  quempiam  aílicere.  ||  v.  r.  Consumirse,  es- 
tar impacient.  Desazonarse,  destrizarse,  concomer- 
se,  pudrirse,  deshacerse ;  hacerse  trizas.  Curà  angi, 
premi. 

NEGUITEJAT,  DA.  p.  p.  Destrizado.  Curà 
presus. 

NEGUITÓS ,  A.  adj.  Malfet,  malganós.  Desazo- 
nado.  Morosus. 

NEGUITOSAMENT.  adv.  m.  Ab  neguit.  Des- 
apacib Iemen le ,* tfas tidiosamen te,  desasosegadamente . 
Morosè. 

NEGUN,  A.  adj.  ant.  ningün. 

NEL.  loc.  ant.  Ni  le.  Mec  ei  aut  eum. 

NELL.  loc.  ant.  En  el.  In  illo. 

NEM.  loc.  ant.  Ni  me.  Nec  mihi  ó  me. 

NEMEU,  A.  adj.  Pertanyent  à  Nemea  ciutat  del 
Poloponès,  y  al  bosch  en  que  Hèrcules  matà  al  hor- 
rorós lleó.  Nemeo.  Nemeus. 

NÉMINE  DISCREPANTE.  m.  adv.  llat.  Ab 
tots  los  vots.  Némine  discrepante.  Neraine  discre- 
panle. 

NEN,  A.  m.  y  f.  Noy  ó  noya  petits.  Rorro,  nene, 
pàrvulo.  Infantulus,  i.  i|  Xixell,  fàcil  desér  engan- 
yat. Mololilo,  motolotico.  Inexpertus.  ||  met.  L'  in- 
nocenty  senzill.  Tortolico,  illo,  ilo,pollilo.  Candidus. 

nen  den  cisas.  Minyó  gran  que  té  propietats  de 
noy.  Nino  de  la  rollona.  Centum  annorum  puer. 

NINGÚ ,  NA.  m.  y  f.  ant.  ningú. 

NENS.  loc.  ant.  Ni  nos.  Nec  nobis  vel  nos. 

NENÚFAR,  m.  escudet.  3. 


NEO,  A.  adj.  NOU. 

NEOCATÓLICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al 

neocatolicisme.  Neocalólico.  Neocatholicus. 

NEOCATOLICISME.  m.  Espècie  de  filosofia 
cristiana  introduhida  per  alguns  moders  escritors 
y  polítichs.  Neocatolicismo.  Neocatholicismus. 

NEÒFIT,  m.  Recent  convertit  à  la  verdadera 
religió.  Neófilo.  Neophytus,  i. 

NEOMÉNIA.  f.  Primer  dia  de  la  lluna.  Neome- 
nia,  novilunio.  Neomenia,  se. 

NEONOMI.  adj.  Indivíduo  de  una  secta  cris- 
tiana que  no  adraitia  1'  Antich  Testament  y  no  re- 
goneixia  mès  que  1'  Evangeli.  Neonomio.  Neono- 
mius,  i. 

NEPREN.  loc.  ant.  Així  succeheix.  Asi  acaece. 
Ita  accidit. 

NEPTA.  f.  Planta  de  Espanya  de  fuUas  en  figu- 
ra de  cor,  cubertas  pel  revés  de  una  borra  blanca. 
Nebada,  nébada.  Mellissa  nepeta. 

NEPTÚ.  m.  mit.  Dèu  de  las  ayguas.  Neptuno. 
Neptunus,  i. 

NEQUiCIA.  f.  ant.  MALDAT. 

NEREIDAS.  f.  pi.  Ninfas  del  mar,  que  las  pinta- 
van  mitj  dona  y  milj  peix.  Nereidas.  Nereides,  um. 

NERO.  m.  Peix  de  dos  peus  de  llarch,  de  cos 
quasi  oval,  un  poch  xato,  groguench  pel  llom  y 
blanch  pel  ventre,  '1  cap  groguench :  sa  carn  se  té 
per  una  de  las  mès  delicadas.  Nero.  Perca,  ae. 

NERONIÀ,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Neró,  sisè 
emperador  de  Roma,  mónstruo  de  torpesa  y  cruel- 
tat. Neroniano.  Neraseus ,  neronianus.  ||  S'  aplica 
à  la  sangria  que  repeteix  mòltas  vegadas  en  un  dia 
y  en  un  mateix  animal.  Neroniana,nerónica.  Eodem 
in  die  credum  phlebotomum. 

NERVI.  m.  y  derivats,  nirvi. 

NERVi,  NA.  adj.  Que  s'  aplicava  à  tota  subs- 
tància medicamentosa,  que  aplicada  al  exterior  té 
la  propietat  de  confortar  lo  sistema  nerviós.  Ner- 
vino.  Nervinus. 

NERVOMOTILITAT.  f.  Propietat  en  virtut  de 
la  qual  los  nirvis  són  modificats  per  las  impres- 
sions y  transmiteixen  las  modificacions  al  cervell. 
Nervomolilidad.  Propietas  qua  nervi  modificantur. 

NERVOMOTOR.  m.  Agent  sug»eptible  de  mo- 
dificar un  nirvi  de  modo  que  sa  modificació  sia 
transmesa  al  cervell.  Nervomolor.  Agens  propieta- 
te  nervium  modificandi  gaudens. 

NESGIÉNCIA.  f.  Ignorància,  necedat.  Nescien- 
cia.  Inscitia,  ai. 

NESCIENT.  adj.  Ignorant.  Nescienle.  Inscius, 
nesciens. 

NESPLA.  f.  Fruyt  rodó,  molsut,  remata  ab  una 
espècie  de  corona,  revestit  de  una  pell  groguenca 
y  aspra,  però  quant  es  madura  blana,  parda  y  dol- 
sa  ;  comunment  madura  fora  del  arbre  en  paratges, 
ombrívols.  Nispola,  néspera,  nispero.  Mespilura,  i. 

NE8PLER.  m.  y 

NESPLERA.  f.  Arbre  de  uns  dotze  peus  de  alt, 
la  soca  tortuosa,  però  cuberta  de  fullas  en  figura, 


i 


I 


NET 

de  llansa,  duras  y  pel  revés  cuberlas  de  borra  blan- 
ca, las  flors  blancas,  grans  y  solitàrias.  Nispero. 
Mespilus,  i. 

NE8T,  A.  loc.  ant.  En  este,  en  esla.  In  hoc,  inhac. 

NÈT,  A.  m.  y  f.  Fill  de  fill  ó  filla  del  avi.  Me- 
to.  Nepos,  olis.  II  Descendent  de  alguna  línea  en  la 
tercera,  quarta  y  demés  generacions.  Nieto.  Ne- 
pos, tis. 

NET,  A.  adj.  Límpio,  pur.  Limpio,  neto,  puro. 
Mundus.  II  Lo  que  resulta  líquit  ó  sense  taras.  .Ycto. 
Purus.  H  adv.  netament. 

NET  COM  üNA  PATEN.v.  loc.  fam.  Llis,  mòll  net, 
Mondo;  como  el  pelo  de  la  masa.  Limpidus. 

NET  Y  CLAR.  m.  adv.  Ab  toia  claredat,  sense  nin- 
gun  reparo  ni  mirament.  En,  buen  romance,  redon- 
do,  en  puridad.  Liquidè. 

EN  NET.  m.  adv.  ab  que  s'  explica  '1  valor  fixo 
que  queda  de  alguna  cosa  desconlats  los  gaslos. 
En  limpio.  Deduclis  impensis. 

FÉB  NET,  fr.  Acabar  tol  lo  que  algú  té.  Hacer  flux; 
dar  finiquilo.  Omnia  dissiparé.  ||  fr.  Acabar  una  co- 
sa; regularment  se  diu  en  lo  joch,  Qaedarse  à  es- 
padas.  Pecunia  exui. 

JUGAR  NET,  ír.  mel.  No  fér  trampas.  Jugar  lim- 
pio. íntegre  procedere. 

POSAR  EN  NET.  fr.  Copiar  lo  que  estava  en  borra- 
dor.  Poner  en  limpio.  Transcribo,  is.  jj  mel.  Acla- 
rar  algun  negoci.  Poner  en  limpio.  Liquido,  as. 

QUEDAR  NET  Y  ESCURAT,  fr.  met.  Qucdar  sense  di- 
ners. Quedar  limpio.  Nullam  alicui  pecuniam  reli- 
quam  esse. 

TRAURER  EN  NET.  fr.  Dedulur  la  substància  ó  con- 
seqüència clara  de  alguna  cosa.  Sacar  en  limpio. 
Deduco,  is.  ||  fr.  posar  en  net. 

NETAMENT,  adv.  m.  Sense  ningun  reparo,  ab 
resolució.  Redondamenle,  resuellamente.  Aperlè. 

NETEDAT,  f.  Curiositat,  lirapiesa.  Limpieza, 
aseo,  tersura.  Mundilia,  ai. 

NETEJA  Y  NETEJADA,  f.  NETEJAMENT.  ||  La 
operació  que'sfaen  las  minas  pera  separar  dels  me- 
talls las  raalériasbarrejadas.  Lava,  lave.  Lotio,nis. 

NETEJADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  neteja.  Lim- 
piador.  Mundator,  is. 

NETEJAMENT.  m.  ant,  L'  acle  y  efecte  de 
netejar.  Limpia,  limpiadura,  limpiamienlo.  Purga- 
lio,  nis. 

NETEJAR.  V.  a.  Limpiar,  Limpiar.  Mundo,  as. 
II  met.  Fér  fugir  de  alguna  part  als  que  són  per- 
judicials en  ella,  com:  lo  camí  de  lladres,  la  mar 
de  corsaris.  Limpiar.  Purgo,  as,  |  rentar,  ||  puri- 
ficar. P  Tràurer  à  alguna  cosa  las  ba*  rejas.  Lim- 
piar. Purgo,  as.  II  Parlant  de  las  canonadas  y  con- 
ductes de  aygua  es  ficarhi  un  manat  de  romague- 
ras  fenllas  anar  amunt  y  avall  pera  que  arranquen 
la  brutícia.  Zarcear.  Ruheis  virgis  aquaíductus  pur- 
garé. II  Tràurer  la  brutícia  de  las  pedras  precio- 
sas  y  alhajas  de  or  y  plata,  y  ferlas  tornar  bonicas 
per  medi  de  un  pinzellet  de  cerdas.  Sedear.  Supe- 
llectilia  cetaceà  scopulà  detergere. 

TOMO   II. 


205 


CATALÀ.  NEU 

NETEJAR  PER  SOBRE.  fr.  Tràurer  la  brutícia  de  al- 
guna cosa  mòlt  lleugerament  sense  deixaria  ben 
neta.  Deslavar,  deslavazar.  Eluo,  is, 

NETEJAT,  DA.  p.  p.  Limpiado.  Tersus. 

NETET.  A.  m.  y  f,  d.  Nielecillo,  ico,  iio,  nete- 
zuelo.  Nepolulus,  i, 

NEU.  f.  Vapor  que's  glàssa  en  la  atmosfera,  y 
cau  en  borrallons  menuts  y  esponjosos,  Meve.  Nix, 
nivis.  II  pi.  Temporada  en  que  neva  mòlt.  Nieves. 
Ni  ves,  ium. 

FÉRSE  DE  NEU.  fr.  FÓNDRERSE.  4. 

PENSAR  LAS  NEUS  DE  ANTANY,  SI  CAURAN  ENGUANY. 

fr.  mel.  ab  que's  reprèn  à  algú  que  no  està  ab  lo 
que's  diu.  Pensar  en  las  musaranas.  Alia  agere, 

TORNARSE  DE  NEU,  fr,  met.  Fóudrerse,  no  trobarse 
alguna  cosa  per  haverla  perduda  ó  robada,  Oscure- 
cerse,  hacersenoche,  volar.  Abdi. 

NEULA.  f.  Canó  de  pasta  fina  y  prima  à  mane- 
ra de  las  hóstias.  Barquillo,  suplicacion.  Placenia 
circumvoluta.  ||  ant.  boyra,  broma.  |  Rovell  del 
blat.  Anublo,  tizon,  niebla.  Rubigo,  inis. 

ESPETAR  neula.  fr.  fam.  Tenir  gana,  Esiar  ú 
diente.  Incaenatum  esse. 

NEULAR.  V.  a.  Tacar  los  blats  de  rovell.  Ali- 
zonar.  Segelibus  rubiginem  importaré,  ferre. 

NEULARSE.  V.  r.  Migrarse.  Revenirse.  Con- 
trahi.  II  Rovellarse  'Is  blats.  Anublarse,  alizonarse, 
anublarse.  Marcesco,  is.  ||  met.  Mal-Iograrse,  frus- 
trarse  alguna  petició,  Anublarse.  Evanesco,  is.  | 

ter.  ENMOSTIGARSE. 

NEULAT,  DA.  p.  p.  Anublado.  Adustus.  ||  adj. 

MIGRAT. 

NEULELLA.  f,  Tendrum  que  termina  la  part 
inferior  del  eslernon,  y  correspon  à  la  boca  del 
ventrell :  sesól  relaxar  fent  forsa  óencadarnantse, 
y  ab  lo  temps  s'  ossifica.  Paleta,  paletilla,  mucro- 
nata.  Stomachi  cartilago. 

cÀuftER  LA  NEULELLA.  fr.  Afluixarse,  Caerse  la  pa- 
letilla. Stomachi  carliiaginem  relaxaré, 

NEULER,  m.  Qui  fà  ó  ven  neiilas.  Barquillero. 
Cruslularius,  ii,  ||  pi.  Molllo  pera  fér  neulas.  Bar- 
quillero. Ferreus  ad  laganos  efformandos  lypus. 

NEUMA.  f.  ret.  Período  de  àmbit  mòlt  llarch  y 
de  mòlts  membres.  Espiritu,  neuma.  Neuma,  tis. 

NEUMÀTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  ayre, 
iS'eumdlico.  Pneumalicus.  ||  Lo  que  obra  ó  's  mou 
per  medi  del  ayre,  Neumàtico.  Pneumaticus. 

NEUMÀTICA.  f.  Part  de  la  física  que  tracta 
del  pes,  de  la  elasticitat  y  en  general  de  tolas  las 
propietats  mecànicas  que  caiaclerisan  à  las  subs- 
làncias  aeriformes.  XeimcUica.  Pneumàtica,  ai, 

NEUMATÓSIS.  f,  Malatias  produhidas  per  la 
presència  de  gasos,  sia  qual  se  vulla  la  part  del 
cos  en  que  s'  hajan  extés  aíiuesfos  flúits  elàstichs. 
Neumatósis.  Pneumatosis,  is. 

NEUMAOGRFIA.  f.  Part  de  la  anatomia,  1' 
objecte  de  la  quaes  la  del  scripció  dels  pulmons. 
IS eumoijr afili.  Pneumographia,  ai. 

NEUROBALÍSTICA.  f.  >om  ab  que's  designa 

26 


206  NI 

tota  la  maquinària  anlígua  de  guerra  per  trasmi- 
tirse  las  forcas  per  medi  de  cordas  y  nervis.  iVew- 
rohalislica.  Neuroballistica,  se. 

NEÜRÓBATA.  adj.  Baylarí  de  corda,  entre  'Is 
romans.  Neuróbata.  Neurobata,  x. 

NEUROGRAFIA.  Part  de 'la  anatomia  que 
tracta  dels  nirvis.  Xeurografia.  Neurographia,  se. 

NEUROSPASTOS.  m.  pi.  Espècie  de  figuretas 
que's  portavan  en  las  feslas  de  Bacó  en  Grècia  y 
qual  falo  tenia  moviment.  Era  l'atribut  de  Príapo. 
Neurospaslos.  Neurospasti. 

NEÜROTÓMIA.  f.  Part  de  la  anatomia  pràcti- 
ca, que  té  per  objecte  la  dissecació  dels  nirvis. 
^curotomia.  Neurotomia,  ae. 

NEUTRAL,  adj.  Indiferent,  que  no  s' inclina  à 
un  partit  ni  à  altre.  Neutral,  neutró.  Neuter. 

sÉR  NEUTRAL,  fr.  No  póndrer  partit.  Ser  nedral. 
In  neutris  parlibus  esse. 

NEUTRALISACIÓ.  f.  quím.  Operació  que  con- 
sisteix en  anyadir  la  suficient  quantitat  de  àcit  à 
un  àlcali  ó  à  una  sal  alcalina,  pera  que  fongan  las 
propietats  alcalinas  y  recíprocament;  en  aquest 
cas  resulta  una  sal  neutra.  Neutralizacion.  Neutra- 
lisatio,  nis. 

NEUTRALISAR.  v.  a.  y  niès  comunment  com 
r.  Desvirtuarse  recíprocament  dos  subsiàncias 
mescladas.  N eulralkar se.  Irv'úum,  neutrum  fieri. 

NEUTRALITAT,  f.  Indiferència,  indetermina- 
ció. Neuiralidad.  Neuter  animus. 

NEUTRALMENT.  adv.  m.  Indiferentment. 
Neutralmente.  Neutraliter. 

NEUTRE,  adj.  NEUTRAL.  11  adj.  gram.  S'  aplica 
al  nom  que  no  es  masculí  ni  femení,  y  al  verb  que 
no  es  actiu  ni  passiu.  Neutró.  Neutrum,  i.  U  tonto. 
adj.  Nom  que's  dóna  à  las  sals  que  no  són  àcidas  ni 
alcalinas.  Neutró.  Neuter. 

NEVADA,  f.  La  neu  que  càu  de  una  vegada  so- 
bre la  terra.  Nevada,  nevasca,  nevisca.  Ningor,  is- 

NEVAR.  V.  n.  Càurer  neu.  Nevar.  Ningo,  is. 

NEVAT,  DA.  adj.  Blanch  com  la  neu.  Nevado. 
Candidus,  niveus. 

NEVATER.  ra.  Qui  ven  neu.  Nevero.  Nivis  ven- 
ditor. 

NEVÓS,  A.  adj.  Cubert  de  neu.  També  's  diu 
del  temps  que  està  disposat  pera  nevar.  Nevoso, 
nevado.  Ningidus. 

NEXOS.  m.  pi.  Plebeus  de  Roma  que  no  podent 
pagar  à  sos  acrehedors  quedavan  esclaus  de  estos. 
Esta  servitut  fou  suprimida  per  una  lley  del  any 
de  Roma  429.  Nexos.  Nexi. 

NG. 
NGAULAR.  Y.  a.  ant.  maular. 


NI. 


NI.  partícula  ab  que's  negan  los  extrems.  Ni 
Nec.  11  conj.  que  nega  absolutament  alguna  cosa 
Ni.  Nec,  neque.  I  Lo  mateix  que;  ó  ó  y. 


DICCIONARI  NIG 

NI  MÈs  NI  MÉNOS.  m.  adv.  Exactament,  cabal 
ment.  Ni  mas  ni  menos.  Non  magis  aut  minus. 

NIADA.  f.  N1ARADA. 

NIADOR.  m.  ter.  ponedor. 

NIAL.  m.  COVAROT.  II  NIU. 

NIAR.  V.  a.  Fér  niu.  Anidar.  Nidifico,  as.  || 
met.  fam.  habitar.  I  met.  fam.  acullir.  fl  v.  a.  ter. 

COVAR. 

NIARADA.  f.  Niuada.  Aicíada.  PuUities,  ei. 

NICASI.  n.  p.  de  home.  Nicasio.  Nicasius. 

NICENO,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  àNi- 
cea  ciu'at  de  Bilínia.  Niceno.  Nicenus. 

NICI,  A.  adj.  ant.  neci. 

NIGOCIANA.  f.  Planta  de  fullas  amplas,  ma- 
jors que  las  de  la  énula,  ovals, |assentadas,  vellosas, 
un  poch  punxagudas,  nirviosas,  de  color  vert-pàlit, 
apegalosas,  ó  glutinosas  al  tacto,  de  color  fort  y 
sabor  ajre,  aromàtich.  Las  fullas  del  comers,  són 
secas  y  han  patit  un  grau  de  fermentació  quecam- 
bia  fins  àcerl  punt  sa  naturalesa:  són  color  en 
aquest  cas  es  de  un  moreno  mès  ó  ménos  pujat,  són 
olor  aromàtich  penetrant,  y  són  sabor  mòlt  acre. 
Lo  tabaco  s'  aromatisa  ab  la  llavor  fonka.  Las  flors 
que  són  blancas  ó  bermellas  las  fa  à  rahims  en  fi- 
gura de  embut,  es  emética,  irritant,  narcótica, 
vulneraria.  'L  fruyt  es  una  capsela  ovoydea  de  dos 
ventallas,  que  conté  unas  llavors  mòlt  petitas,  ro- 
jencas,  y  de  virtuts  semblants  à  la  planta.  Nicocia- 
na.  Nicotiana,  se. 

NICOLAU,  n.  p.  de  home.  Nicolàs.  Nicolaus,  i. 

NICOMEDIENSE.  adj.  Natural  de  Nicomédia 
ciutat  del  Assia  en  la  Natólia.  Nicomediense.  Nico- 
mediensis. 

NIELLA.  f.  Herba  que's  cria  enlre'ls  blats,  fà 
la  cama  de  uns  quatre  peus  de  llarch,  vuyda, 
cuberta  de  pel  aspre,  lo  mateix  que  las  fullas 
que  són  Uargas,  estrelas  y  punxagudas.  Las  flors 
se  componen  de  cinch  fuUetas  bermellas  encara  que 
algunas  són  blancas.  Las  llavors  són  escayradas, 
negras  ó  grogas,  de  olor  aromàtich,  de  sabor  pi- 
cant, tancadas  dins  de  capselas  membranosas 
comprimidas  y  divididas  en  celdelas.  Neguilla, 
ajenuz.  Nigella,  ae. 

NIELLAR.  V.  a.  ant.  cinzellar. 

NIELLAT,  DA.  p.  p.  ant.  cinzellàt. 

NIEN.  f.  ant.  Res.  Nada.  Nihil. 

NIERÓ.  m.  ter.  niu,  covador.  2, 

NIGRETA.  f.  Espècie  de  ànech  que  viu  en  la 
vora  del  mar,  lo  mascle  es  negre,  la  femella  parda, 
y  'Is  dos  tenen  lo  bech  clapat  de  negre  y  bermell. 
Negreta.  Anafusca. 

NIGROMÀNCIA.  f.  Endevinació  pels  cadà- 
vers é  invocació  de  las  ànimas.  Nigromancia.  Ne- 
cromantia,  va.  \\  La  acció  executada  pel  art  del 
mateix  nom.  Nigromancia .  Necromanlia,  se. 

NIGROMÀNTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
nigromancia.  Nigromàntico.  Necromanlicus.  |  m. 
Qui  la  exercita.  Nigromàntico,  nigromante.  Necro- 
manlicus, i. 


NIN 


CATALÀ. 


NIS 


20T 


I 


NÍGUA.  f.  Insecte  nalural  do  Amórica.  Es  de 
ménos  de  milja  línea  de  llarch  y  moll  semblant  à 
la  piissa,  de  la  qual  se  diferencia  en  tenir  blanca 
la  part  posterior  de  sòn  cos,  y  la  boca  armada  de 
una  trompa  tan  llarga  com  tot  ell,  ab  la  qual  se  fica 
en  los  peus  de  las  personas  ahont  depositasos  ous, 
los  quals  avivanlse  inmediatament  causan  vivís- 
sims  dolors,  y  mòllas  vegadas  la  mort.  Nigua.  Pu- 
lex  penetrans. 

NIM.  m.  Espi'cie  de  panyo  que's  feya  en  lo  Lan- 
guedoch.  Mm.  Panneus  genus. 

NIMAUSDÓ.  loc.  ant.  Os  doy  mi  alma.  Trado 
vobis  animam  nieam. 
NÍMIAMENT.  adv.  ra.  Excessivament,  massa. 
iNimiamenle.  Nimis. 

I    NIMIETAT.  f.  Excés,  desraasia.  Nimiedad.  Ni- 
|linietas,  aiis. 

f     NÍMIO,  A.  adj.  Excessiu,  desmasial.  Nimio. 
Nimius.  II  DELICAT.  2.  y  3.  ||  minuciós,  escrupulós. 

NIN,  A.  m.  y  f.  MINYÓ,  FADRÍ. 

NINA.  f.  Figura  de  dona  ab  que  s'  entretenen 
las  criaturas.  Muneca.  Pupula,  ae.  ||  Forat  del  ull 
per  ahont  passan  los  raigs  de  la  llum,  y  fent  re- 
fracció  ab  1'  humor  crislallí  forman  ó  pinlan  los 
objectes.  Nina,  ninela,  pupila.  Pupula,  ae.  ||  met. 
Lo  mès  estimat.  Niiias  de  los  ojos.  Yelut  oculorum 
pupillse. 

COM  LA  NINA  DEL  ULL.  loc.  ab  que's  pondera  1' 
apreci  que's  fà  de  una  cosa,  ó  '1  carinyo  ó  cuyda- 
do  ab  que's  tracta.  Como  los  ojos  de  la  cara.  Oculis 
carior. 

sÉR  LA  NINA  DELS  sÈus  ULLS.  fr.  mct.  Exagera  lo 
mòlt  que  s'  estima  à  algú.  Ser  la  niüa  ó  lumhre,  ó 

■  Ja  luz  de  sus  ojos.  Pluris  quam  oculos  facere. 
P    TOCAR  A    ALGÚ  EN  LA    NINA   DEL    ULL.   fr.    mCt.  ab 
^e's  pondera  '1  sentiment  que  té  del  dany  que  su- 
freix  lo  que  s'  estima  mòlt.  Tocar  en  la  lumhre  ó  en 
las  nirids  de  los  ojos.  Oculos  feriré. 

NINFA.  f.  mit.  Deylat  fabulosa  dels  boscos,  ay- 
guas,  elc.  Ninfa.  Nympha,  ae.  ||  L'  insecte  quant 
ha  viscut  en  forma  de  oruga  y  's  tanca  dins  de 
una  pcllela  mès  ó  ménos  gruixuda,  vivint  allí  sense 
moviment  fins  que  ix  en  forma  de  papallona.  Nin- 
fa. Nympha  pupa.  ||  met.  Dona  jove  y  hermosa. 
IJtlinfa.  Nimpha,  ae. 
i  NINGÚ.  m.  Negació  absoluta  de  alguna  perso- 
ma.  Ninguno,  nadie.  Nemo,  inis,  nullus. 
i  NINGUN,  A.  adj.  Nega  absolutament  alguna 
■osa.  Ninguno,  ningun.  Nullus. 
"  NINOT.  m.  Figura  de  home  petita  feta  de  fus- 
ta, pasla,  etc.  Muneco.  Ilomunculi  eíBclio.  |1  Lodis- 
fressal  ridículament  pera  divertir  als  altres  ab  ges- 
tos y  rauecas.  Moharrache,  moharracho.  Mormoly- 
chia,  ae.  ||  Qualsevol  figura  ridícula  mal  composta. 
Moharrache,  moharracho.  Ridícula  hominiseíDitio. 
II  La  figura  de  home  armat  plena  de  palla  ó  altre 
cosa  semblant.  Bausan.  Hominis  armati  species.  || 
Bobo,  ximple  y  neci.  Bausan.  Stupidus.  ||  Fígureta 
de  pasta  6  de  altra  matèria  vestida y  adornada  que 


's  mou  per  medi  de  un  ül  ó  de  altre  artifici.  Tiie- 
re.  Simulacra  parva  scenica.  ||  met.  fam.  La  perso- 
na de  figura  ridícula,  ó  petita  ó  presumida.  Tiiere, 
muneco,  mocosuelo,  chuchumeco,  calandrajo.  Ridi- 
culus  homo.  II  La  persona  de  figura  petita  y  des- 
preciable.  Figurillo,  yancuajo,  renacuajo,  zarrapi- 
zon.  Homunculus. 

NINOV.  f.  ant.  Contracció  de  Nil  nova  pera  sig- 
nificar las  primeras  horas  del  any  nou.  Noche  hue- 
na.  Prima  anni  nox.  ||  nadal. 

NINOVA.  f.  ant.  MiNOVA. 

NINOY.  m.  CAPDANY.  II  narcís.  2. 

NINXO.  ra.  Yolla,  sepultura  ahont  se  deposilan 
los  cadàvers  ab  separació.  Nirho.  Loculus,  i.  || 
Concavilat  formada  artificiosament  en  la  fàbrica 
pera  col•locar  en  el'a  alguna  osiàtua.  Nicho.  Lo- 
culus cavus  in  pariele. 

NÍPIS.  m.  Espècie  de  tela  que's  fabrica  en  las 
islas  filipinas  y  en  Madagascar  ab  lo  fil  extret  del 
cor  de  la  planta  anomenada  nipa  y  que  conserva 
sempre  un  color  de  palla.  Nipis.  Nipis  tela. 

NIRVI.  m.  Part  orgànica  del  cos  del  animal  que 
uneix  y  lliga  las  altras  parts  del  cos,  y  serveix 
pera'ls  moviments  de  ella.  Nervio.  Nervus,  i.  [j  met. 
La  part  mès  ferma  y  poderosa  de  qualsevol  cosa. 
Nervio.  Nervus,  í.  |1  La  eficàcia  y  vigor  de  la  rahó. 
Nervio.  Nervus,  i.  U  Lo  filet  que  corre  de  llarch  à 
llarch  en  las  fullas  de  las  plantas  pel  revés,  mès 
elevat  que  la  superfície  de  ellas.  Nervio.  Nervus,  i. 

NIRVI  DE  BOU.  Yit  de  bou.  Corhacho.  Sculica,  ae. 

NIRVI  DE  LA  CUA  DELS  GATS.  Lo  que  tcuen  los  gals 
en  lo  cap  davall  de  la  cua,  y  se'ls  sól  tràurer  à  fi 
de  que  crescan.  Rain.  Subtilis  nervus  in  cauda 
felis. 

NIRVI  óPTicn.  Qualsevol  de  aquells  per  medi  dels 
quals  la  vista  reb  las  esp'ícies.  Nervio  aplico.  Ner- 
vus opticus. 

AB  NIRVI,  m.  adv.  Ab  vigor,  eficàcia  y  activitat. 
Nervosamenle.  Nervosè. 

ENCONGIR  LOS  NiRVis.  Arrousarlos.  Convulsar.  Con- 
trahi. 

ENTORPiRSE  'ls  nirvis.  Qucdar  tiessos  per  excés 
de  fret.  Arrecirse.  Rigere. 

TORNARSEN  LOS  NIRVIS.  fr.  Arrousarse.  Conlraerse 
los  nerviós.  Conlralii. 

NIRVIET.  m.  d.  Nervezuelo,  nervecico.  Nervu- 
lus,  i. 

NIRVIÓS,  A.  adj.  Ple  de  nirvis.  Nerviosa,  ner- 
voso,  nervudo.  Nervosus.  ||  met.  Fort,  robust.  Ner- 
voso,  nervioso.  Nervosus.  ||  S'  aplica  al  discurs,  ex- 
pressió ó  paraula  que  conté  rahons  mòlt  fortas  y 
convincents.  Nervioso.  Nervosus. 

NIRVIOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  vigor  y  activi- 
tat. Nervosamenle.  Nervosè. 

NIRVIOSITAT.  f.  Robustesa,  eficàcia.  Nervo- 
sidad,  nerviosidad.  Nervositas,  atis. 

NISART.  m.  ant.  Espècie  de  corab  mercant  de 
vela  que  servia  pera  viatges  llarchs.  Nisardo.  Nl- 
sardus,  i. 


208 


NIT 


DIGGIOMRI 


NIÜ 


NISSAGA,  f.  fam.  Casta,  mena.  Ralea,  casta, 
raza.  Genus,  eris. 

NISSANDRO.  ra.  ant.  Certa  clase  de  embarca- 
ció. Nisandro.  Kavis  genus. 

NISSAR.  adj.  NICENO. 

NIT.  f.  La'^part  del  dia  natural  en  que  està  '1 
sol  davall  del  nostre  horisont,  Noche.  Nox,  elis. 

NIT  CLARA.  La  en  que  no  hi  ha  núvols,  Noche  cla- 
ra. Clara,  serena  nox. 

Nir  DE  NADAL.  La  en  que  va  nàixer  Jesús.  Noche 
buena.  IS'ativitatis  Domini  nox. 

NIT  EN  CLAR.  La  que's  passa  sense  dormir.  Noche 
toledana.  Nox  insomnis. 

NIT  T  DIA.  m.  adv.  ab  que  s'  expressa  la  conti- 
nuació y  aplicació  ab  que's  fa  alguna  cosa  sense 
parar  gens.  Noche  y  dia.  Node  dieque. 

À  ENTRADA  DE  NIT.  m.  adv.  Al  comeusar  la  nit.  À 
boca  de  noche,  a  primera  noche.  Prioribus  noctis  le- 
nebris. 

AHÍ  A  LA  NIT  Y  A  LA  NIT   PASSADA,    m.  adv.  En    lo 

dia  anterior  desprès  de  havérse  fét  nit.  A  noche, 
ayer  noche.  Hesterna  nocle. 

BONA  NIT.  exp.  Salutació  familiar  que  s'  usa  en 
la  nit.  Baenas  noches.  Placidam  tibi  noctem  ap- 
precor. 

BONA  NIT  Y  BONA  HORA.  cxp.  que's  diu  quant  al- 
guna  cosa  s'  ha  perdut  ó  desperdiciat.  Oruga  le 
dió,  volo  golondrino,  a  Dios  obispo.  Evanuit. 

BONA  ó  MALA  NIT.  loc.  que  à  mès  del  sentit  recte 
signiQca  la  nit  que  s' ha  passat  en  cosas  agradables, 
ó  en  molestas  y  desagradables.  Buena  ó  mala  no- 
che. Plàcida  nox  vel  adversa. 

COM  DE  LA  NIT  AL  DU.  loc.  Modo  de  parlar  ab  que 
's  manifesta  la  gran  diferència  que  hi  ha  de  una 
cosa  à  altre.  Como  de  lo  vivo  d  lo  pintado.  Totocce- 
lo  distans. 

DEMÀ  À  LA  NIT.  HI.  adv.  En  la  nit  del  dia  inme- 
diat  següent.  Manana  por  la  noche.  Grastina  nocte. 

DE  NIT  TOTS  LOS  GATS  SÓN  PARDOS.  loC.  fam.  Expli- 

ca  que  ab  la  obscuritat  de  la  nit  es  fàcil  dissimu- 
lar las  fallas  de  lo  que's  ven  ó  comercia.  De  noche 
todos  los  gatos  son  pardos.  Nox  tenebris  vitia  omnia 
tegit. 

FÉR  NIT.  fr.  Passar  la  nit  en  alguna  part.  Hacer 
noche.  Pernocto,  as. 

FERSE  DE  NIT.  fp.  Eufosquirsc.  Anochecer,  hacerse 
noche.  Yesperasco,  is. 

FERSE  NEGRA  NIT.  fr.  Faltar  la  llum  del  dia.  Ano- 
checer, cerrar  la  noche,  hacerse  de  noche.  Noctes- 
co,  is. 

LO  QUE  DE   NIT  SE    FA  DE  DIA  's   VÉU.    ref.  ReprCD 

al  qui  obra  mal  fiant  en  la  obscuritat  de  la  nit, 
avisantlo  que  la  llum  del  dia  descubrirà  sos  de- 
fectes. Lo  que  de  noche  se  hace,  à  la  manana  apare- 
ce.  Nocle  laboratum  detegit  alma  dies. 

MALA  NIT  Y  PARIR  MossA,  ref.  Dcuota  tenir  mal 
èxit  algun  negoci  ó  pretensió  desprès  de  mòlt  tra- 
ball.  Mala  noche  y  parir  hija.  Totam  noctem  labo- 
raré exiguo  proventu. 


MÉS  LLEIG  QUE  LA  NIT.  loc.  fam.  Se  diu  de  la  per- 
sona mòlt  fea.  Feo  como  el  coco  ó  como  un  demonio. 
Turpior  Yulcano. 

MITJA  NIT.  La  hora  en  que  '1  sol  està  mès  distant 
de  nostre  horisont.  Media  noche.  Noctis  medium. 

QUI  SOPA  MASSA  À  LA  NIT,  NO  DORM  SOSSEGAT  AL 
LLIT.  ref.  QUI  SOPA  MASSA,  SOMIA  MÒLT. 

NÍTOLS.  ra.  pi.  fam.  Las  glàndulas  de  sola  la 
barba.  Parótídas.  Parotis,  idis. 

NITRAL.  m.  Lo  paratge  mineral  ahont  se  con- 
gela '1  nitre.  Nitral.  Nitraria,  ae. 

NITRAT,  m.  Nom  gener ich  que's  dóna  à  las 
sals  per  la  combinació  del  àcit  nílrich  ab  una  basa 
acidificable.  La  major  part  de  aquestas  sals  exis- 
teix formada  en  la  naturalesa ;  altra  's  fabrica  pel 
or.  En  general  són  solubles  en  la  aygua,  y  's  cris- 
talisan  pel  refredament;  sòn  sabor  es  fresch,  pi- 
cant, acre,  y  encara  càustich ;  tractats  à  un  calor 
mès  ó  ménos  elevat  pel  àcit  sulfúrich  despedeix  en 
vapors  blanchs  y  àcit  nítrich.  Nitralo.  Nitras,  atis. 

NITRAT  ÀCIT  DE  MERCURI.  Líquit  blanch  que's  tor- 
na vert  per  la  acció  de  la  llum,  mòlt  denso,  inodo- 
ro,  de  sabor  metàl-lich,  y  càustich  mòlt  viu:  té 
propietats  estimulants,  y  s'  usa  contra  'Is  brians 
corrosius,  y  úlceras  cancerosas  de  la  pell,  elc.  A't- 
irato  dcido  de  mercurio  ó  deutro  nilrato  de  mercu- 
rio  liquido.  Nitras  mercurii  acidus,  deutro  nitras 
mercurii. 

NITRAT  DE  MORFINA.  Una  espécie  de  sal  mòlt  so- 
luble y  mòlt  amarga.  Nitralo  de  morfina.  Nitras 
morphina;. 

NITRE.  m.  Sal  mineral  de  blanch  gris,  trans- 
parenta y  dura,  es  de  gran  us  en  la  farmàcia  y  arts, 
y  '1  principal  ingredient  en  la  pólvora :  té  '1  nom 
de  la  montanya  Nitra  que  es  ahont  se  fà.  Nitro.  Ni- 
trum,  i. 

NITRERIA.  f.  Lo  paratge  ahont  se  recull  óbe- 
neflcia  '1  nitre.  Nitreria.  Nitraria,  ae. 

NÍTRICH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  nitre.  Mtri- 
co.  Nitricus. 

NITRÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  en  sí  nitre  ó  sas 
propietats.  Nitroso.  Nitrosus. 

NITXO.  m.  aut.  NiNxo. 

NIÜ.  m.  La  caseta  artificiosa  en  que  'Is  aucells 
fan  las  crias.  Nidal,  nido.  Nidus,  i.  ||  Lo  dels  insec- 
tes y  altres  animalons.  Nido.  Nidus,  i.  |  met.  Lloch 
ahont  sól  acudir  algú.  Guarida,  manida,  nido.  Man- 
sió, nis  11  Paratge  ahont  se  recull  gent  de  mala  con- 
ducta. Gorrionera,  nido,  nidal.  Sceleratorum  cubi- 
le.  II  Lo  paratge  ahont  algú  s'  acull  ó  guarda  algu- 
na cosa  que  vól  tenir  oculta.  Nidal.  Nidus,  i. 

DEIXAR  LO  NIU.  fr.  Sc  diu  dcls  aucells  que  1' 
abandonan  quant  han  acabat  de  criar.  Desanidar. 
Nidum  deserere. 

EN  LOS  NIUS  QUE  SÓN  DE  ANTANY  NO  HI  HA  MOIXONETS 

ENGUANY,  ref.  Adverteix  que  no's  déu  deixar  pas- 
sar la  ocasió  per  la  dificultat  que  hi  ha  de  trobaria 
quant  se  busca.  £w  los  nidos  de  antaiio  no  hay  pújaros 
ogano.  Hic  veteres  annos  vacuos  videt  alite  nidos. 


t 


NO 


FÍR  NIU  DE  TOTA  BROSSA,  fr.  mct.  Aprofitaiho  tot. 
Hacer  à  pluma  y  à  pelo.  Nihil  respuere. 

FÉR  NIU  ó  'l  niu  los  aucells.  ff.  Conslruhir  la  ca- 
seta ó  jas  ahonl  han  de  criar.  Nidificar,  hacernido. 
Nidiüco,  as. 

TRÀURER  UN  NIU.  fr.  AFOLLAR.  4. 
NIUADA.  f.  NIARADA. 

NIUERADA.  f.  Garrinada,  '1  part  del  animal 
que  dóna  a  llum  mòlts  fills.  Cachillada.  Foetuum 
copiosa  emissió. 

NIVELL,  m.  Instrument  pera  examinar  si  un 
pla  esta  verdaderament  horisonlal.  Nivel.  Libella, 
ae.  II  La  igualtat  del  terreno  ó  pla  sens  inclinació. 
NiveL  Planum,  i.  ||  raet.  La  suma  igualtat  en  qual- 
sevol línea  ó  espècie.  Nivel.  Libella,  íb. 
■k  NIVELL  DE  AYGUA.  Cilindro  en  que  esta  enclosa 
nia  aygua  ab  dos  bolas  de  vidre  que  s'  alsan  sobre 
'Is  costats,  y  corre  la  aygua  al  un  quant  se  desni- 
vella. Nivel  de  agua.  Ex  aqua  libella. 

NIVELL  DE  AYRE.  Gilindio  dc  vidre  quasi  ple  de 
aygua  y  tapat  hermèticament  per  las  dos  puntas, 
que  col•locat  à  nivell  en  lo  pla  queda  1'  ayre  en  lo 
milj,  inclinanlse  à  la  part  ahont  se  troba  la  des- 
ignaltat  de  ell.  Nivel  de  aire.  Ex  aére  libella. 

A  NIVELL,  m.  adv.  Ab  tota  igualtat  al  horisont 
pla.  A  nivel.  Ad  libellam.  Ij  Ab  igualtat  recta  pel 
Uarch  ó  en  ülas.  A  nivel.  Ad  amussim. 

PÉRDRER  LO  NIVELL,  fr.  Soparai'se  alguna  cosa  de 
la  rectilut  ó  direcció  que  li  correspon.  Desmentir. 
Non  benèconvenire. 

NIVELLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  nivella.  Nivela- 
lador.  Librator,  is. 

NIVELLAMENT.  m.  Obra.  Nivelacion,  nivela- 
mento.  Libramen,  inis. 
HI    NIVELLAR.  V.  a.  ANIVELLAR.  ||  met.  Observar 
H^uallat  ó  equitat  en  lo  que  s'  executa.   Nivelar. 
Hvrependo,  is. 

"'  NO. 


1^ 


NO.  adv.  negatiu.  No.  Non.  1|  Unintli  un  verby 
la  partícula  res  s'  usa  peia  donar  mès  forsa  y  efi- 
càcia à  la  negació;  y  així  's  diu:  no  val  res,  no  hi 
fa  RES.  No.  Nihil  omninò. 

NO?  Usat  pera  preguntar.  No  ?  Nonne? 

NO  míjs.  m.  adv.  May  mès.  No  mas,  nunca  mas. 
Absit  ut  amplius.  [|  Prou,  bastant.  No  mas,  nada 

as.  Nihil  ampliús. 

NO  OBSTANT,  m.  adv.  Sense  que  servesca  de  des- 
torb. No  obstanle;  con  todo,  sin  embargo.  Tamen. 

NO  QUE  NO. expr.  TA ,  YA. 

NO  RÉS.  m.  adv.  Nega  '1  ser  ó  la  existència  de  al- 
guna cosa.  iVada.  Nihil.  ||  Poch  ó  mòltpoch.  No  na- 
da, no  nadilld.  Nonnihil. 

NO  RES  MENYS.  exp.  ant.  Exagera  alguna  cosa  que 
convé  à  altra  de  que  no  's  pensava.  No  menos,  na- 
da menos.  Nec  minüs  quam,  nihilo  minús. 

NO  SÉ  QUE.  exp.  Denota  que  's  troba  alguna  grà- 
cia ó  atractiu  en  las  cosas  que  no  se  sab  explicar. 
No  sé  qne.  Quid  expeclabile  inexplicabileque. 


CATALÀ.  NOC  209 

NO  sia!  inierj.  ant.  no! 

NO  Y  MÉS  NO.  Negació  repetida  de  alguna  cosa  que 
expressa  la  insistència  en  lo  negar.  Nones.  Iterum 
non. 

QUE  NO?  ó  DONCHS  NO?loc.  Coutradiu  lo  dubte 
6  sentir  contrari  sobre  la  opinió  en  que  s'  està. 
Pues  no?  Ne  igitur. 

NOA.  f.  ant.  NOVA,  NOTÍCIA. 

NOBILIARI,  m.  Llibre  que  tracta  de  la  noblesa 
de  las  familias.  Nobiliario.  Nobiliarium,  ii. 

NOBILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Nobilisimo.  Nobi- 
lissimus. 

NOBLE.  adj.  Il-lustre,  conegut  per  sa  sanch. 
Noble.  Nobilis.  1|  Principal,  excel-lent,  ventatjós  en 
qualsevol  línea.  N.oble.  Excellens.  ||  Singular,  ó 
particular  en  sa  espècie.  Noble.  Generosus.  H  Títol 
de  honor  que  donà  '1  rey  desde  1'  any  1390.  Noble. 
Nobilis.  II  Honrós,  estimable.  Noble.  Ingenuus.  || 
m.  com.  La  persona  que  per  sa  sanch  y  llinatge  es 
de  una  classe  distingida  ó  il-lustre.  Hidalgo,  Uijo- 
dalgo.  Generosus,  i.  ||  met.  Se  diu  de  la  persona 
de  animo  generós  y  de  lo  que  li  pertany.  Noble, 
hidalgo.  Generosus.  ||  met.  S'  aplica  à  las  cosas  fe- 
tas  ab  gràcia,  lluhiment  y  ostentació.  Lucido,  es- 
plèndida. Splendidus. 

NOBLE  DE  TOTS  QUATRE  QUARTOS.    loC.  LO  que  té  'Is 

quatre  avis  de  part  de  pare  y  mare  nobles.  Noble 
de  todos  cualro  costados.  Ex  utrisque  tam  paternis 
quam  maternisavis  nobilis. 

FÉR  FÉR  LO  NOBLE.  fr.  Fèr  quo  algú  's  tracte  y  's 
porte  com  à  caballer.  Acaballerar.  Nobilium  mori- 
bus  aliquem  instruere. 

NOBLEA.  f.  ant.  noblesa. 

NOBLEMENT.  adv.  m.  Generosa,  famosa,  11- 
lustremenl.  Noblemenle.  Nobiliter.  ||  Ab  urbanitat  y 
noblesa  com  convé  à  una  persona  ben  nada.  Noble- 
menle. Nobiliter. 

NOBLESA,  f.  Llustre,  esplendor,  excel-léncia, 
dignitat,  claredat  de  sanch.  Nobleza.  Splendor,  is. 
II  Antigüetat  de  una  casa.  Nobleza.  Claritas,  atis. 
U  Fama,  estimació,  reputació.  Nobleza.  Claritas, 
atis.  11  Lo  conjunt  de  nobles,  sa  classe  y  condició. 
Nobleza.  Nobilitas,  atis.  H  Excel•lència,  primor  ó 
avantatge  de  una  cosa  entre  las  demés  de  sa  espè- 
cie. Nobleza.  Excellentia,  ae.  H  met.  Generositat  y 
grandesa  de  animo.  Hidalguia,  nobleza  de  corazon. 
Magnanimilas,  atis.  ||  met.  Lo  lluhiment  y  ostenta- 
ció ab  que  es  fa  alguna  cosa.  Luslre,esclarecimiento. 
Splendor,  is. 

NOBLESA  DE  COR.  NOBLESA.  6. 

NOBLIA.  f.  ant.  noblesa. 

CARTA  Ó   PATENT    DE    NOBLIA.     loC.    aut.    Privilogl 

de  noblesa.  Titulo,  privilegio  de  nobleza.  Nobilitas, 
atis. 

NOBLIT.  ant.  En  olvit.  En  olvido.  In  oblivione. 

NOCES.  f.  pi.  NÚPCIAS. 

NOCH.  m.  Balan.  Noque,  balan.  Maquina  ful- 
lonis. 

NOCIBLE.  adj.  NOCIU. 


ítO 


NOG 


DICCIONARI 


NOM 


NOCIÓ.  f.  teol.  Coneixement,  intel•ligència, 
idea  que 's  forma  de  alguna  cosa  per  la  espècie 
que  dóna  al  enteniment.  S'  usa  pera  explicar  lo 
misteri  de  la  santíssima  Trinitat  y  la  dislincció  de 
personas.  Nocion.  Notio,  nis.  [j  Sentit,  accepció  de 
alguna  paraula  ó  veu  per  lo  coneixement  que  's  té 
de  són  significat.  Nocion.  Notio,  nis.  |I  coneixe- 
ment. 

NOCIONAL,  adj.  teol.  Lo  pertanyent  à  la  no- 
ció. Nocional.  Ad  nolionem  pertinens. 

NOCIR.  Y.  a.  ant.  danyar. 

NOCIU,  VA.  adj.  Danyós,  perniciós,  perjudi- 
cial. Nociva.  Nocivus. 

NOCIVAMENT.  adv.  m.  DANYOSAMENT. 

NOCTAMBULACIÓ.  f.  Lo  somni  ú  operacions 
del  noctàmbulo.  Noctamhulacion.  Noctambulatio, 
nis. 

NOCTÀMBULO.  m.  Lo  qui  camina  ó  fa  dor- 
mint lo  que  comunment  s' executa  estant  despert. 
Noclúmbulo.  Noctambulus,  i. 

NOCTURLABI.  m.  astron.  Instrument  pera 
observar  à  qualsevol  hora  de  la  nit  lo  que  la  estre- 
lla polar  s'  alsa  sobre  del  pol,  ó  lo  que  baixa, 
etc.  y  la  mateixa  altura  del  pol.  Nocturlahio.  Noc- 
lurlabium,  ii. 

NOCTURNAL.  adj.  ant.  nocturno. 

NOCTURNALMENT.  adv.  m.  Per  la  nit  Por  la 
noche,  nocturna Imente.  Nociu. 

NOCTURNO,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  nit.  Noc- 
turno, noclurnal.  Nocturnus.  H  m.  Una  de  las  tres 
parts  en  que  's  divideixen  las  matines,  que  consta 
de  cert  número  de  salms  y  tres  llissons.  Nocturna. 
Nocturnum,  i.  |1  mit.  Dèu  de  la  nit.  Noclurno.  Noc- 
turnus,  i.  II  Nom  que  donan  los  astrònoms  al  arch 
de  círcul  en  que  '1  sol  camina  per  la  nit.  Noclurno. 
Noclurnus  arcus.  [1  Nom  que  donan  al  planeta  Ve- 
nus quant  surt  per  la  tarde.  Noclurno,  véspero. 
Nocturnus,  i,  ]]  melancólich,  trist.  |1  Se  diu  dels 
a  ucells  que  volan  ó  caminan  per  la  nit,  com  la  oli- 
va, mussol,  etc.  Noclurno.  Nocturnus. 

NODACIÓ.  f.  cir.  Impediment  ó  tumor  en  los 
nirvis.  Nodacion.  Nodus,  i. 

NODRIDOR.  m.  ant.  didot. 

NODRIMENT.  m.  ant.  nudriment. 

NODRIR,  v.  a.  ant.  nüdrir,  mantenir,  criar.  || 

EDUCAR. 

NODRISSA.  f,  ant.  dida. 

NODRIT,  DA.  p.  p.  ant.  nudrit. 

NODRISSO.  m.  Porch  desmamat.  Lechan,  co- 
chinillo.  Porcellus,  i. 

NODRiz.  m.  ant.  Lo  marit  de  la  dida.  didot. 

NOECIANA.  f.  Secta  dels  heretges  Noecians, 
deixebles  de  Noto,  'Is  quals  no  distingian  perso- 
nas en  Dèu.  Noeciana.  Noeciana,  se. 

NOEMA.  f.  ret.  énfasis. 

NOEMBRE.  m.  novembre. 

NOES.  f.  pi.  NOTÍCIAS,  NOVAS. 

NOGA.  f.  ter.  Nou  grossa.  Nuez  gruesa.  Nux 
grandior. 


NOGADA.  f.  Salsa  de  nous.  Nogada.  Nucenm 
vel  ex  nucibus  moretum. 

NOGUER,  m.  y 

NOGUERA,  f.  Arbre  de  uns  setanta  peus  de 
alt,  de  mòlta  copa  ó  bógit,  ben  cubert  de  fullas  de 
un  peu  de  llarch,  que  's  componen  de  altras  ova- 
ladas  y  col-locadas  de  dos  en  dos  en  los  costals  de 
un  punxo  comú;  las  flors  petitas,  lo  fruy  es  la 
nou;  la  fusta  es  mòlt  pesada,  dura,  de  hermós  co- 
lor obscur,  y  apreciable,  la  escorxa  es  bona  pera 
adobar  pells.  La  sombra  es  danyosa  y  perilla  dor- 
mir en  ella.  Nogal,  noguera.  Jugians,  dis. 

DE  COLOR  DE  NOGUERA.  Dc  color  pardo  obscur. 
Noguer ado.  Nuceus  color. 

NOGUERADA.  f.  y 

NOGUERAR.  m.  Lloch  plantat  de  noguers. 
Noguer  al.  Nucetum,  i, 

NOHIBLE.  adj.  ant.  nociu,  danyós. 

NOLICIÓ.  f.  teol.  Acte  de  la  voluntat  ab  que 
no  "s  vól  alguna  cosa.  Nolicion.  Nolitio,  nis. 

NOLIEIG  Y  NOLIEJAMENT.  m.  ant.  La 
acció  de  noliejar.  Fleiamenlo.  Navisconductio. 

NOLIEJAR   Y   NOLISAR.    V.    a.   ant.  nàut. 

FLETAR. 

NOLIMETÀNGERE.  m.  Espècie  de  cranch  in- 
curable. Nolimelúngere.  Nolimetangere. 

NÓLIT.  m.  Preu  que  's  paga  pel  transport  6 
tragí  y  arrendament  de  la  nau.  Flele.  Yectura,  se. 

MENYS  DE  NÓLIT.  loc.  ant.  Seuse  nólit.  Sin  jleie. 
Absque  naulo. 

NOM.  m.  Paraula  ab  que  's  coneix  alguna  per- 
sona ó  cosa  y  's  distingeix  de  altra.  Nombre.  No- 
men ,  inis.  j]  Títol  pel  qual  es  coneguda  una  per- 
sona ó  cosa,  com :  li  pols  donar  lo  nom  de  pare. 
Nombre.  Nomen,  inis.  ||  Fama,  reputació,  crèdit. 
Nombre,  nombradia.  Nomen,  inis.  [|  Autoritat,  po- 
der ó  virtut  ab  que  's  fa  alguna  cosa  per  altre. 
Nombre.  Nomen,  inis.  ||  gram.  La  primera  part  de 
la  oració  que  's  declina  per  casos,  té  genero  y  no 
significa  temps.  Nombre.  Nomen,  inis.  ||  rail.  Sant 
y  senya  secreta  que  's  dóna  en  la'nit  pera  regonèi- 
xer  los  amichs.  Nombre.  Tesseraria  vox. 

nom  DE  CASA.  'L  que  es  comú  à  tota  una  família. 
Apellido.  Cognomen,  inis. 

NOM  DE  FONTS.  Lo  quo  's  posa  al  temps  de  batejar 
à  la  criatura.  Nombre  de  pila.  Prsenoraen,  inis. 

ANARSEN  EN  NOM  DE  DÈU.  fr.  ANARSEN  A  LA  PAU 
DE  DÈU. 

COM  HAVEU  NOM?  loc.  Com  VOS  dihcu.  Cómo  os  lla- 
mais?  cudl  es  su  nombre ?  Quod  tibi  nomen  est? 

DiRSE  'l  nom  del  porch.  fr.  Maltractarse  de  pa- 
raula. Decirse  el  nombre  de  las  (ieslas  ó  de  las  pas- 
cuas.  Dicteriis  se  muluo  proscindere. 

EN  nom.  loc.  En  virtut  ó  ab  autoritat  y  poder  de 
algú.  En  nombre;  de  par  te.  Nomine. 

EN  NOM  DE.  m.  adv.  S'  usa  pera  implorar  auxili 
y  favor.  En  el  nombre.  In  nomine. 

MUDAR  ó  CAMBiAR  LO  NOM.  fr.  Fingirlo.  Mudar, 
fingir  el  nombre,  trasnombrar.  Nomen  novare. 


■^^'       NOM 

^1^  NO  SABER  1.0  NOM  MUSA.  fr.  faiu.  Sér  mòIl  igno- 
rant. No  saber  las  declinaciones.  Suramè  inscium 
■^sse. 
P  PRIMER  SE  PERDRIA  'l  MEU  NOM.  loc.  Denola  la  re- 
lolució  de  fér  alguna  cosa.  A'o  me  llamaria  como  me 
llamo.  Nomen  amitterem. 

TENIR  NOM.  fr.  Sór  mòlt  coneguda  ó  famosa  algu- 
na cosa.  Ser  muy  nombrado.  Celebrem  esse. 

TEMR  NOM  ó  PER  NOM.  fr.  Dirse,  anomenarse.  Lla- 
marse.  Vocari. 

NÓMADE.  adj.  Errant,  qui  no  té  domicili  fixo. 
yómade,  nòmada.  Yagus. 

NOMBRA.  f.  Llisla  de  números  que  s'  usa  en 
los  estudis  pera  apéndrer  de  conlar.  Tabla.  Tabula 
pylhagorica. 
NOMBRAR.  V.  a.  ant.  numerar,  contar,  nomi- 

NAR, ELEGIR. 

NOMBRAT,  DA.  adj.  ant.  numeral. 

NOMBRADA  PECINIA.  m.    adv.  DINER  CONTANT. 

NOMBRE,  m.  ant.  número. 

NOMENADA  MENT.  adv.  m.  ant.  expressa- 
ment. 

NOMENADOR,  A.  adj.  Lo  que  s'  ha  de  ano- 
menar. Lo  que  se  ha  de  nomòrar.  Nominandus. 

NOMENAR.  V.  a.  ANOMENAR. 

NOMENARSE.  V.  r.  anomenarse. 

NOMENAT,  DA.  p.  p.  ANOMENAT. 

NOMENCLATURA,  f.  Nòmina,  llista  de  noms. 
Xomenclalma.  Nomenclatura,  íe.  []  Conjunt  de  veus 
técnicas  ó  própias  de  una  facullal.  Nomenclatura. 
iNomenclalura,  a;. 

NÒMINA,  f.  Llisla,  catàloch.  Nòmina.  Calhalo- 
gus,  i. 

NOMINACIÓ,  f.  La  acció  de  anomenar  ó  cridar 
per  sòn  nom.  Nominacion,  nombramienlo.  Nomina- 
lio,  nis.  II  Elecció  de  personas  pera  algun  càrrech  ó 
empleo.  Nombramienlo,  nominacion.  Nominalio, 
nis. 

FÉR  NOMINACIÓ,  fr.  NOMBRAR,  NOMINAR,  ELEGIR. 

NOMINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  anomena  ó  posa 
nom.  Nominador.  Nuncupalor,  is.  ||  Qui  anomena 
ó  té  dret  de  anomenar  pera  algun  emp'.eó.  Nomi- 
nador. Norainator,  is. 

NOMINAL,  adj.  Pertanyent  al  nom.  Nominal. 
Nominalis.  ||  S' aplica  als  Qlosops  del  sigle  onze  que 
fundaren  la  universitat  de  Leipsik  y  sa  doctrina  en 
i  significació  dels  noms.  .Yomt'na/.  Xominalis.  |  pi. 

5las  en  que's  posava  '1  nom  als  noys.  Nomina- 
ts.  Nominalia,  um.  ||  adj.  gram.  Se  diu  del  adjec- 
tiu que's  deriva  de  un  substantiu,  com  celestial  de 
cel.  Nominal.  Nominalis. 

NOMINAR.  V.  a.  ANOMENAR,  ELEGIR. 

NOMINAT.  adj.  Lo  que  té  nom  especial,  con- 
tracte NOMINAT. 

NOMINATIU,  m.  gram.  Lo  primer  cas  de  la 
declinació.  Nominalivo.  Nominativus ,  i.  ||  pi.  Se 
diu  de  lasdeclinacion  dels  noms.  Nominaiivos.  No- 
minum  declinationes. 

NOMÓDICE.  m.  Cada  un  dels  jutges  encarre- 


CATALÀ.  NOR  211 

gats  en  Grècia  de  designar  à  las  personas  que  ha- 
vian  merescut  sér  coronadas  en  los  jochs  sagrats. 
Nomódice.  Nomodicis. 

NONA.  f.  La  última  de  las  horas  menors  en  lo 
reso  ecclesicístich.  Nona.  Nona  hora.  ||  Una  de  las 
horas  en  que  dividian  los  romans  lo  dia,  y  corres- 
ponia a  las  tres  de  la  larde.  Nona.  Hora  nona.  || 
mit.  Una  de  las  parcas.  Nona.  Nona,  ae.  ||  pi.  La  se- 
gona part  del  mes  entre'Is  romans,  que  corresponia 
al  dia  set  en  mars,  maig,  juliol  y  octubre,  y  al 
cinch  en  los  demés.  Nonas.  Nonae,  arum. 

FÉR  NONA,  NON  ó  NON  NON.  fr.  Doi'mir  las  crialu- 
ras.  Hacer  el  mu.  Somnum  capere. 

NONAGENARI,  A.  adj.  Qui  té  noranta  anys. 
Nonagenario.  Nonagenarius. 

NONAGÉ8SIM,  A.  num.  ord.  Lo  que  està  1' 
últim  de  nou  desenas.  Nonagésimo.  Nonagesimus. 

NONAGONAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  número 
de  nou.  Nonagonal.  Nonagonus. 

NONÀGONO.  m.  geom.  Figura  de  nou  costals. 
Eneúgono  nonàgono.  Eneagonus,  i. 

NONAT,  DA.  adj.  S'  aplica  al  qui  no  ha  nat 
naturalment,  sinó  que  1  han  tret  del  ventre  de  sa 
mare.  Nonato.  Non  nalus. 

NON  PLUS  ULTRA.  exp.  llat.  usada  com  à 
masculí  pera  exajerar  las  cosas  puig  significa  no 
NI  HI  HA  UN  ALTRE.  iYoïi  plus  ultra.  Nou  plus  ultra. 

NOPAL.  m.  FIGUERA  DE  MORO, 

NORA.  f.  La  muller  del  fill.  Nuera.  Nurus,  us. 
II  ant.  cÍNiA. 

LA  CURIOSA  DE  MA  NORA.  loc.  que  leprcn  als  que 
fan  véurer  que  sòn  mòlt  nets,  y  sòn  los  mès  bruts. 
La  relimpia  de  Uorcajo,  que  lavaba  las  palas  al 
asno.  Iramundi  quidem. 

NORABONA.  f.  ENHORABONA. 

NORAMALA.  f.  enuoramala. 

NORANTA,  adj.  Numeral  cardinal  que  resulta 
de  nou  repetit  deu  vegadas.  Novenia.  Nonaginta. 

NORDEST.  m.  nàut.  Yent  entre  '1  nort  y  l' est. 
Nord ,  nordesle.  Csecias ,  a;.  |  Lo  punt  del  hori- 
sont  que  eslà  entre  '1  nort  y  1'  orient.  Nordesle. 
Horizonlis  punclum  inter  septentrionem  et  orien- 
tem aïquè  distans. 

NORDESTAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  nordesl. 
Nordeslal.  Ad  cicciam  perlinens. 

NORESMENYS.  m.  adv.  ADEMÉs. 

NORMA.  f.  Regla,  qualsevol  cosa  que  serveix 
pera  gobernarse  en  la  execució  de  alguna  cosa. 
Pauta,  norma.  Regula,  a,  exempler,  is. 

NORMAL,  adj.  REGULAR.  II  Dit  de  la  línea  per- 
pendicular. Normal.  Perpendicularis.  ||  adj.  Lo 
que  es  ó  està  ajustat  y  conforme  à  regla.  Normal, 
regular.  Normalis. 

NORNORDE8T.  m.  Lo  vent  que  ve  de  entre  '1 
nort  y  'I  nordest.  Nordeste.  Medius  subaquilo.  || 
nàut.  Lo  punt  del  horisont  que  disla  igualment  en- 
tre '1  nort  y  '1  nordest.  .\ornordeste.  Horizonlis 
punclum  à  scptentrione  orientem  versus  viginli 
duobus  gradibus  cum  Iriginta  minutis  distans. 


212 


NOT 


DICCIONARI 


NOT 


NORT.  m.  Pol  àrtich  ó  septentrional.  Norle. 
Septentrio,  nis.  1|  Primer  punt  del  horisont  desde 
ahont  comensa  la  numeració.  Norte.  Septentrio, 
nis.  II  La  part  septentrional  de  la  esfera  y  las  ter- 
ras  situadas  en  ella.  Norle.  Septentrionalis  regió. 
II  Tramontana,  vent  que  bufa  de  aquella  part;  un 
dels  quatre  principals  en  que's  divideix  la  rosa 
nàutica.  Norle,  aquilon.  Boreas,  x.  \\  La  estrella 
mès  inmediala  al  pol.  Norle,  eslrella  polar  ó  de 
Mercurio.  Polus,  i.  ||  raet.  Direcció,  guia.  Norle. 
Dux,  ois. 

POSAR  LO  NORT.  fr.  nàut.  Aténdrer  à  la  estrella 
així  dita  ó  al  pol  per  la  direcció  del  vialje.  Nor- 
lear.  Polarem  stellam  attendere. 

NORTNORüEST.  m.  nàut.  Lo  vent  que  ve  de 
entre  '1  nort  y  1'  noruest.  Nornoruesle.  Yentas  inter 
caurum  et  boream. 

NORUEST.  m.  Vent  entre  nort  y  ponent.  Nor- 
wesíe.  Caurus,  i. 

NORUESTAR.  V.  n.  nàut.  Declinar  óaparlarse 
la  brüixula  magnètica  del  Nort  ó  septentrio  vers  1' 
oest  ó  ponent.  Nordeslar.  Yersura  boream  acus  nàu- 
tica declinari. 

NOS.  pron.  personal.  S'  usa  pera  denotar  auto- 
ritat. Nos.  Nos.  I!  Nosaltres.  Nosolros.  Nos.  ||  anl. 
No  se.  Non. 

NOSA.  f.  Embaràs,  estorb.  Embarazo,  eslorbo. 
Impedimentum,  i.  ||  ant.  enuig. 

FÉRNOSA.  fr.  Embarassar.  Estorbar,  embarazar, 
embarf/ar,  servir  de  eslorbo.  Impedio,  is. 

NOSALTRES,  pron.  p:'rsonal.  Denota  plurali- 
tat de  personas  inclosa  la  ijue  parla.  Nosolros.  Nos; 
la  terminació  nostrum  del  genitiu  del  plural  sols 
s'  aplica  als  numerals,  partitius,  comparatius  y 
superlatius,  y  nogtri  à  tot  lo  demés  que  demana 
genitiu. 

NOSELLA.  f.  NEüLELLA. 

NOSOGRAFIA.  f.  Descripció  de  las  malaltias. 
Nosografia.  Nosographia,  ae. 

NOSOMÀNTIGA.  f.  Modo  de  curar  per  encan- 
tament ó  bruixeria.  Nosomanlica.  Nosomantica,  ai. 

NOSTOLOGIA.  f.  Nom  que's  dóna  à  la  part  de 
la  patologia  que  tracta  de  la  classificació  y  diferèn- 
cia de  las  malaltias.  Nosologia.  Nosologia,  sa. 

NOSTRAMO.  m.  La  persona  encarregada  dels 
guarniments  y  arreus  en  los  barcos.  Nueslro  amo; 
nueslramo.  Herus  noster.  ||  Jesucrist  sagramentat. 
Nueslro  senor.  Dorainus  noster. 

NOSTRAT,  DA.  pront.  ant.  y 

NOSTRE,  A.  y 

NOSTRA  DONA.  f.  ant.  La  mare  de  Dèu. 
Nueslra  Senora.  Maler  Dei. 

NOSTRO,  Ó  NOSTRON.  pront.  ant.  Lo  que'ns 
pertany.  Nueslro.  Noster.  ||  Qui  es  del  partit  ó  pro- 
fessió del  qui  parla.  Ntiestro,  de  los  nuestros.  Nos- 
tras,  aih. 

NOTA.  f.  Senyal.  Noia,  sena,  marca.  Signum, 
i.  II  Apunlació  de  algunas  espècies.  Noia,  apunla- 
mienio,  upunie.  Nota,  «e.  H  La  dels  marges  dels  lli- 


bres. Apostilla.  Nota,  ae.  ||  Observació,  reparo.  No- 
ta. Observatio,    nis.  |  Censura,  reparo  de  las  ac- 
cions de  altre.  Nota,  animadversion.  Nota,  ae.  || 
Tatxa,  defecte  grave.  Nota.  Nota,  se.  ||  müs.  Solfa, 
'Is  caràcters  de  la  música.  Nota.  Musicae  nota. 

NOTABILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Notabilisimo. 
Yaldè  notabilis. 

NOTABILÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Nota- 
bilisimamente.  Yaldè  notabililer. 

NOTABLE,  adj.  Considerable,  gran,  excessiu 
en  sa  línea.  Notable.  Maximus.  |1  Reparable ,  digne 
de  correcció.  Notable.  Notandus.  ||  Considerable, 
digne  de  atenció  y  cuydado.  Notable.  Prospicuus. 

NOTABLEMENT,  adv.  m.  Insignement.  Nota- 
blemente.  Insignilè.  ||  Ab  nota,  reparablemenl.  No- 
tablemente.  Notabiliter. 

NOTACIÓ,   f.  ant,  NOTA,  OBSERVACIÓ. 

NOTADAMENT.  adv.  m.  Especial,  senyalada, 
particularment.  Principalmenle.  Maximè. 
NOTADOR.  m.  OBSERVADOR.  ||  Censor  injust. 

Nolador.  Notator,  is. 

NOTAMENT.  m.  ant.  nota  ,  observació. 

NOTAR.  V.  a.  Senyalar,  marcar.  Notar.  Nolo, 
as.  II  Reparar,  observar,  advertir.  Notar.  Nolo,  as. 
II  Fér  alguna  apuntació.  Notar,  apuntar.  Subsig- 
no,  as.  II  Posar  notas  en  los  escrits.  Notar.  Annoto, 
as.  II  Censurar,  reparar  en  las  accions  de  altre.  No- 
tar. Noto,  as.  II  Tatxar  de  infàmia,  causar  descrè- 
dit. Notar.  Infamiaí  noia  afficere. 

NOTARI,  m.  Escriba  públich.  Escribano,  no- 
tario.  Notarius ,  ii.  [|  actuari.  ||  de  tauiell.  ac- 
tuari. 

NOTARIA,  f.  Ofici  de  notari.  Escribania,  nota- 
ria. Nolarii  munus.  ||  L'  estudi  ú  oficina  de  notari. 
Notaria,  escribania.  Notaria  oílicina. 

NOTARIAT,  m.  Títol  ó  nombrament  de  no'ari. 
Noiariato.  Nolarii  titulus. 

NOTAT,  DA.  p.  p.  Notado.  Nolatus. 

notícia,  f.  Noció,  coneixement,  ciència.  No- 
ticia. Notilia,  ae.  ||  Novedat,  avís.  Noticia  Notitia, 
86.  II  Espècie  de  algun  art  ó  ciència  que  fà  docte  ó 
erudit.  Noticia.  Doctrina,  ae.  |1  Judici  de  alguna 
cosa  que  encara  no  s'  ba  averiguat  bè.  Noticia. 
Indicium,  ii.  I  La  memòria  confusa  de  alguna  cosa 
que  s'  ha  sabut.  Noticia,  espècie  remota.  Reraola 
species. 

aficionat  à  notícias.  Lo  qui  sempre  parla  de  no- 
vedats  y  las  busca  en  papers  públichs.  Gacetista. 
Epherimendum  jaclator. 

ara  ESLA  PRIMERA  NOTÍCIA,  exp.  Dcnola  la  nove- 
dat que  causa  alguna  cosa  que's  diu  y  de  que  no's 
tenia  notícia.  Ahora  lo  oigo.  Nunc  primüra  haec 
àudio. 

LAS  MALAS  NOTÍCIAS  LO  VENT  LAS  PORTA.  ref.  DCUO- 

ta  que  quasi  sempre  se  sab  promp  e  una  mala  no- 
tícia. Lo  malo  viene  volando.  Infausta  semper  vo- 
lant. 

LAS  MALAS   NOTÍCIAS  SEMPRE   SÓN  CERTAS.  ref.  EU- 

senya  quant  mès  exposats  estam  à  las  desgràcias 


NOU 


CATALÀ. 


NOV 


213 


n 


que  à  las  felicilats ;  pues  aqueslas  quasi  sempre  's 
dosvaneixen,  y  las  altras  se  verifican.  Las  malas 
nuevas  siempre  son  cierías.  Erravit  numquam  qui 
nova  nioesta  tulit. 

PLE  DE  NOTÍciAS.  Sabí,  erudit.  Nolicioso.  Eru- 
ditus. 

PORTAR  NOTÍCIAS.  fr.  PORTAR  NOVAS. 
POSAR  E\  NOTÍCIA,  fp.  NOTICIAR. 

RÉBRER  LA  PRIMERA  NOTÍCIA,  fp  Saber  per  prirae- 

Íra  vegada  alguna  cosa.  Desayunarse.  Primíim  sci- 
f  re. 

vÉNDRER  UNA  NOTÍCIA,  fr.  Comunicaila.  Yender 
una  noticia  nueva.  Rem  novam  vendere. 

NOTICIAR.  V.  a.  Avisar,  fer  saber.  JS'oticiar, 
notificar,  dar  noticia,  poner  en  noticia.  Significo, 
J  nuntio,  notifico,  as. 

NOTICIAT,  DA.  p.  p.  Noticiado.  Nunliatus. 

NOTICIER,  A.  adj.  Lo  qui  dóna  6  comunica 
nolícias.  Noticiero.  Nuntiatior,  oris. 

NOTICIÓS,  A.  adj.  Qui  té  notícia.  Noticioso. 
Erudilus,  perilus. 

NOTIFICACIÓ,  f.  for.  La  acció  de  fér  saber  ju- 
rídicament. Noii(icacion.  Jurídica  notificatio. 

NOTIFICAR.  V.  a.  NOTICIAR.  I  for.  Fér  saber 
jurídicament,  ^'otificar.  Notifico,  as. 

NOTIFICAT,  DA,  p.  p.  Notificado.  Notificatus. 

NOTORI,  A.  adj.  Públich,  sabut  de  tots.  Nolo- 
rio,  noto.  Nolus. 

NOTÒRIAMENT,  adv.  m.  Manifestament,  ab 
publicitat.  JSotoriamente.  Notoriè. 

NOTORIETAT,  f.  Pública  notícia, coneixement 
lar  de  las  cosas.  Notoriedad.  Noforietas,  atis. 

NOTORIETAT  DE  DRET.  for.  La  pública  uotícía  que 
resulta  de  la  sentència  de  un  crim.  Notoriedad  de 
derecho.  Juri»  notorietas. 

NOTORIETAT  DE  FÉT.  for.  La  pública  notícia  que's 
té  pel  mateix  delicte  coraés.  Notoriedad  de  hecho. 
Facti  notorietas. 

NOTRIR.  V.  a.  NUDRIR. 

NOTXER.  m.  ant.  contramestre. 
NOU,  VA.  adj.  Fresch,  recent,  flamant,  mo- 
dern. Nuevo.  Novus.  ||  Lo  que  s'  óu  ó  véu  la  prinie- 
mera  vegada.  Nuevo.  Novus.  1|  Distinct,  diferent  de 
lo  que  abans  hi  havia  ó  's  tenia  conceptuat.  Nuevo. 
Novus.  II  Renovat,  reiterat.  Nuevo.  Refectus.  \\  Lo 
ue  s'  afegeix  à  altra  cosa  que  hi  havia  àntes.  Nue. 
0.  Novus.  II  Poch  intel•ligent.  Inexperlo,  nuevo. 
ovus.  II  No  acostumat.  Nuevo.  Insolens.  ||  L'  arri- 
at de  poch  ;'i  algun  lloch;  y  així  dihem  :  fulano  hi 
es  noü  en  Rarcelona.  Nuevo.  Novitius.  ||  Seguint  à 
la  preposició  de  ,  en  mòltas  frases  equival  à  nove- 
dal;  y  així  dihem:  qué  hi  ha  de  nou?  qué  té  de  nou? 
íuem.  Novum.  [|  num.  card.  Lo  número  compost 
de  nou  unitats.  Nueve.  Novem  indecl.  ||  m.  La  xifra 
ab  que  s'expressa  dit  número.  Nueve.  Novem.  ||  En 
algunas  expressions  significa  novè,  com:  llibre 
NOU,  pàrrafo  nou.  Nueve,  noveno.  Nonus.  ||  La  carta 
que  té  nou  senyals.  Nueve.  Novem  notis  distincta 
charta.  ||  f.  Fruyt  del  noguer  compost  de  una  clos- 

TOMO  i] 


ca  verda  fibrosa,  dura  y  primparada,  que  conte  un 
cos  oval,  de  una  polzada  de  llarch,  dur,  escabrós, 
compost  de  dos  meyfats  que  contenen  la  part  co- 
mestible, que  es  blana  y  cavernosa,  cuberla  de  un 
tel  pardo;  's  trau  de  ella  oli  que  serveix  en  la  me- 
dicina, y  la  closca  s' emplea  pera  adobar  y  tenyir. 
Nuez.  Caryon,  ii.  ||  Lo  fruyt  de  altres  arbres  que  té 
figura  semblant  al  fruyt  del  noguer,  encara  que 
sense  grills  y  ab  esclofolla  ménos  dura.  Nuez.  Ju- 
glans,  dis.  ||  ant.  Sincopa  de  no  ho.  No  lo.  Nou 
illud. 

nou  de  la  ballesta.  Es  un  os  que  hi  ha  en  la 
fusta  ahont  se  prepara  la  corda.  Sól  ferse  de  un 
os  que  tenen  las  daynas  y  cervos  en  lo  cim  del  cap 
en  lo  naixement  de  las  banyas.  Nuez  de  la  ballesta. 
Hallistaí  fibula. 

NOU  DEL  COLL.  Part  superior  de  la  traqniartéria 
per  ahont  passa  la  veu.  Nuez  de  la  garganla;  la- 
rinje.  Frumen,  inis. 

NOU  DE  XIPRER,  etc.  Fruyt  à  manera  de  pinya 
petita.  Pinuela,  gúlbalo,  nuez,  agalla,  piiia  de  ci- 
prés.  Galbulus,  i. 

NOU  MoscADA.  Fruyt  ovalat  de  nou  líneas  de 
llarch,  cubert  de  una  membrana  fibrosa  coneguda 
ab  lo  nom  de  Màcis,  y  es  sumament  dur,  de  olor 
agradable,  de  gust  aromàtich  y  picant :  té  us  en  la 
farmàcia,  y  es  bo  pera  amaniment.  Nuez  mozcada  ó 
de  espècia.  Aromàtica  nux. 

COM  MÈS   PETITA  ES  LA   NOÜ,  MÍiS  SOROLL    Ó    REMOR 

MOU.  ref.  Denota  que  las  personas  inútils  solen 
sér  las  mès  perjudicials.  La  mas  ruin  oveja  se  en- 
suciaen  la  colodra.  Yilior  síepe  ovis  totam  infes- 
tat gregem. 

DE  NOU.  m.  adv.  Novament.  De  nuevo.  Noviter. 

ES  MÈS  LO  SOROLL  QUE  LAS  NOUS.  loc.  Dcuota  que 
alguna  cosa  que  apar  gran  ó  de  cuydado,  té  poca 
substància  ó  's  déu  despreciar.  Mas  es  el  ruido  que 
las  nueces.  Parturient  montes,  nascetur  ridiculus 
mus. 

FÉR  COM  QUI  LI  VE  DE  NOU.  fr.  Aparentar  que  no 
se  sabia  alguna  cosa.  Uacerse  de  nuevas.  Notum 
quasi  inauditum  admirari. 

FINS  i  LA  NOU  DEL  COLL.  loc.  mct.  Deuola  que  algú 
està  mòlt  enredat  en  algun  negoci  ó  matèria,  de 
modo  que  li  sia  mòlt  difícil  desembarassàrsen  ó 
ó  eixirne  bè.  Basta  las  Irenzas  hasta  las  cachas. 
Usque  ad  imum. 

MENs  PER  LA  NOU  DEL  COLL.  exp.  vulg.  Recouvéde 
mentider  à  algú  de  lo  que  assegura.  JUenlis.  Men- 
liris. 

NOUCENTS,TA8.  adj.  num.  Lo  número  cent 
repetit  nou  vegadas.  Novecienlos,  nuevecientos.  Non- 
genti. 

NOUHETA.  f.  d.  Nuececilla.  Nucula,  a;. 

NouiiETA  DE  TORN.  Rodeta  petita  pera  devanar  en 
ell  la  seda  ó  fil  de  or  y  plata.  Carrele.  Trochlea,  m. 

NÓURER.  V.  a.  anl.  danyar,  pi.rjui)ICar. 

NOVA.  f.  Missatge,  novedat,  notícia,  avís.  Nue- 
va. Nuncius,  ii.  II  La  notícia  qne's  dóna  à  algú  de 

27 


21  i 


NOV 


DICCIONARI 


NOY 


alguna  acció  ó  ditxo  de  altre  que  pót  causar  dis- 
córdias  ó  dissensions.  Chisme.  Maledicentia,  ae.  H 

AVÍS.  1. 

PORTA  NOVAS.  m.  NOVATXER. 

PORTAR  NOYAS.  fr.  Pfocurar  à  inlroduhir  discòr- 
dia entre  las  personas,  contant  de  unas  à  altres  lo 
que's  deuria  callar.  Chismear;  Iraer  y  llevar  chis- 
mes.  Susurrationes  ultrò  citròque  deferre. 

NOVACIÓ.  f.  INNOVACIÓ.  II  RENOVACIÓ. 

NOVADOR,  A.  m.  y  f.  innovador.  U  Inventor 
de  novedats  especialment  en  matèria  de  doctrina. 
Novador.  Novator,  is. 

NOVAL.  adj.  S'  aplica  à  las  terras  que's  culti- 
van  de  nou  y  à  sos  fruyls.  Noval.  Novalis. 

NOVAMENT,  adv.  m.  Ter  la  primera  vegada. 
Nuevamente;  de  nuevo.  Novè.  U  modernament.  ||  de 

NOÜ. 

NOVATXER.  m.  Portanovas.  Chismoso.  Susur- 
ro,  nis. 

NOVÈ,  NA.  adj.  Lo  que  conté  '1  número  nou, 
y  lo  que'l  completa.  Noveno,  nono.  Nonus.  ||  ra.  Una 
de  las  nou  parts  en  que's  divideix  lo  conjunt  dels 
delmes.  Noveno.  Nona  decimarum  pars. 

NOVEDAT.  f.  Estat  de  las  cosas  novament  fe- 
tas,  discorregudas,  novament  oidas  ó  vistas.  Nove- 
dad.  Novilas,  alis.  ||  Mudansas  de  las  cosas.  Nove- 
dad.  Novitas,  atis.  ||  met.  Estranyesa  ó  admiració 
que  causan  las  cosas  may  vislas  ni  oidas,  Novedad. 
Novitas,  atis.  ||  Fét  ó  notícia  fresca.  Novedad.  No- 
vitas, atis.  II  IMPRESSIÓ.  5.  6. 

FÉR  novedat.  fr.  Mudar  V  estat  ó  us  que's  seguia 
en  alguna  cosa.  Hacer  novedad;  dar  ó  hacer  choz. 
Novum  vel  exoticum  videre.  ||  fér  impressió. 

NO  VELA.  f.  novel-la. 

NO  VELER,  A.  adj.  Amich  de  novedals.  Nove- 
lero.  Musca ,  aï. 

NOVELERIA.  f.  Narració  de  novel-las.  Novele- 
ria.  Fabularum  narratio.  ||  Afició  à  novedats.  No~ 
veleria.  Novitatum  sludium. 

NOVELL,  A.  adj.  Nou,  recent.  Nuevo.  Novus. 
II  Nou,  principiant,  sens  experiència.  Novel.  Tiro, 
nis.  II  PRiMERENCH.  ||  UI.  aut.  Nova.  Nueva.  Nun- 
cius,  ii.  II  adj.  Dit  del  falcó.  Niego.  Recens  fal- 
co. 

DE  NOVELL  Y  DE  NOVELL  MODO.  m.  adv.  aut.  Nova- 
ment.  De  nuevo.  Noviler,  denuò. 

NOVEL-LA.  f.  Història  íingida.  Novela.  Fabella, 
se.  II  Ficció,  mentida.  Novela.  Fabula,  ae.  ||  ant.  No- 
tícia, nova.  Nueva.  Nuncius,  ii.  ||  Qualsevol  de  las 
lleys  novas  dels  emperadors  que  foren  anyadidas 
y  publicadas  desprès  del  códich  de  Justinià.  Nove- 
la. Justiniani  novellae  constilutiones. 

ESCRÍURER  NOVEL-LAS.  fr.  Compóndrcr  las  hislo- 
rietas  fabulosas  ó  cuenlos  de  aquest  nom.  Novelar. 
Fabellas  consulto  componere. 

NOVELLAMENT.  adv.  m.  ant.  NOVAMENT. 

NOVELLAR.  v.  a.  ant.  Recullir  nolícias. 

NOVELLETAT.  f.  ant.  innovació. 

NOVEMBRE,  m.  Nové  mes  en  lo  reglament  an- 


tich  del  any  romà,  y  onzè  avuy  en  dia.  Noviembre- 
November,  is. 

AL  NOVEMBRE  QÜI  NO  HA  SEMBRAT  QUE  NO  SEMBRE, 

ref.  Denota  que  s'  aprofite  la  ocasió  de  sembrar  al 
mès  tardar  pel  novembre.  Por  san  Franciscà  se 
siembra  el  trigo,  la  vieja  que  lo  decia  ya  sembrada 
lo  tenia;  por  san  Cebrian,  siembra  el  albardan ; por 
todos  Santos,  siembra  trigo  y  coge  cardos :  por  san 
Simón,  siembra  varon,  por  todos  los  Santos  con  am- 
basmanos.  Mense  tuo,  Cypriane,  serit  malesanus 
agrestis. 

NOVENA,  f.  Espay  de  nou  dias  dedicats  al  cui- 
to de  Dèu  ó  de  sos  Sants.  Novena,  novenario.  No- 
vendiale,  is.  ||  Los  nou  dias  que  s'  emplean  pera 
'is  difunts.  Novenario,  novena.  Preces,  suffragia.  || 
Lo  llibret  que  conté  las  oracions  que's  fan  à  Dèu  y 
als  Sants  en  los  nou  dias  que  especialment  se  de- 
dican  à  sòn  cuito.  iVoDcna.  Liber  novendialium  pre 
cum.  II  Lo  conjunt  dels  sermons  que's  predican  en 
los  nou  dias  dedicats  especialment  al  cuito  de  Dèu. 
Novenario.  Novendiale  sacrum. 

NOVENARI.  m.  novena.  1|  adj.  nové. 

NOVENDIAL.  adj.  S'  aplica  à  cada  un  dels 
dias  de  una  novena  celebrada  pera  'Is  difunts.  No- 
vendial.  Novendialis. 

NOVEN8À,  NA.  adj.  Principiant  en  alguna 
art,  facultat,  etc.  Novalo,  novicio.  Tiro,  nis. 

NOVES.  f.  pi.    NOTÍCIAS,  AVISOS. 

NOVEYTAMENT.  adv.  m.  ant.  novament. 

NOVI,  A.  m.  y  f.  nuvi. 

NOVIATJE.  m.  nuviatje. 

NOVICI,  A.  adj.  novensA.  ||  No  avesat.  Novicio. 
Alicui  rei  novus.  ||  No  fét  als  usos  y  costums,  fàcil 
de  sér  enganyat  Novicio.  Hospes,  itis.  ||  m.  y  f.  Qui 
entra  de  nou  en  una  religió.  Novicio.  Novitius,  ii, 

NOVICI  FÉT.  Lo  novici  ja  gran  de  mòlta  edat.  No- 
viciole.  Novitius  grandis. 

NOVICIAT.  m.  Temps  destinat  en  las  religions 
pera  examinar  la  vocació  dels  novicis,  é  instruhir- 
los  en  r  exercici  de  las  reglas.  Noviciado.  Tiroci- 
niura,  ii.  II  Casa  ó  quarto  ahont  habitan  los  novi- 
cis. Noviciado.  Novitiorum  domicilium.  |i  met.  Lo 
primer  temps  en  que  s'  apien  alguna  facultat  ó  s' 
exercita  alguna  cosa.  Noviciado.  Tirocinium,  ii. 

NOVILUNI,  m.  Lluna  nova,  conjuncció  de  la 
lluna.  Novilunio.  Novilunium,  ii. 

NOVILLA.  f.  La  vaca  desde  la  edat  de  tres  anys 
fins  à  sis.  Novilla.  Yitula,  ae. 

NOVILLADA.  f.  Junta,  festa  de  novillos.  Novi- 
llada.  Juvencorum  ludus, 

NOVILLO.  m.  Lo  bou  de  tres  anys  fins  à  sis. 
Novillo.  Juvencus,  i. 

NOVILLO  DE  DOS  ANYS.  Lo  toro  ò  bou  jove  no  do- 
mat que  té  dos  anys  fins  à  cumplir  los  tres.  Utrera. 
Juvencus  bimus, 

NÓVIO,  A.  ter.  NUVI. 

NOVissiM,  A.  adj.  sup.  Novisimo.  Yaldè  no- 
vus vel  recens.  ||  m.  pi.  Las  quatre  derrerias  del 
home.  Novisimos.  Hominis  novissima. 


NU 


CATALÀ. 


NUA 


2i5 


NOVITAT.  f.  ant.  NovBDAT.  II  ant.  innovació. 
NOVITXER.  m.  ant.  Amich  de  novedals.  iVoüe- 
lero.  Musca,  se. 
NOXA.  f.  ant.  DANY. 

■  NOY,  A.  m.  y  f.  Qui  no  ha  arribat  à  set  anys. 
■JVtno,  chico,  muchacho,  chiquirrüin,  chiquirrilico, 
i  ,  'xhiqtiiiico.  Puer,  i.  ||  met.  Qui  lé  poca  experiència, 
ú  obra  ab  poca  reflexió  y  advertència.  Nino. 
Puer,  i. 

NOY  DE   MAMÀS.  NOY    DE  MAMELLAS.  [j  mel.  Qui  ab 

sòn  tracte  y  modo  de  procehir  tó  cosas  de  noy. 
Mamon.  Àdhuc  lactens.  I  met.  fam.  Qui  es  inferior 
à  altre  ab  mòlta  diferència.  Nino  de  teta.  Pueru- 
lus,  i. 
NOY  DE  MAMELLA.  'L  qui  mama.  Nino  de  tela.  In- 

ILlens,  tis. 
w  NOY  PLORADOR  Y  RABiETA.  'L  noy  que  plora  mòlt 
igrs'  irrita  fàcilment.  Bejin.  Puer  in  irara  praeceps. 
f  CONÈIXER  A  ALGÚ  DESDE  NOY.  fr.  Conéixerlo  desde 
mòlt  criatura.  Conocerà  uno  desde  su  cuna.  Ab  in- 
cunabulis  aliquem  noscere. 

COSA  DE  NOY.  Lo  quc  es  propi  de  las  criaturas  ó 
s' hi  sembla.  Amuchachado,  infantil.  Puerilis. 

DESDE  NOY.  m.  adv.  Desde  sa  primera  edat.  Desie 
nirio,  desde  la  infància,  desde  sus  primeros  anos.  A 
leneris  unguiculis. 

FINS  BO  SABEN  LOS  NOYS  QUE  MAMAN.  fr.  ab  que's 

nota  à  algú  que  ignora  ó  dubta  lo  que  es  notori  à 
tothom.  Hasta  los  ninos  lo  saben.  Yel  pueris  pers- 
picuuraest. 

NO  ES  CAP  NOY.  loc.  Denota  que  algú  té  mès  edat 
de  la  que's  conceptua  ó  mostra  tenir.  Ya  no  es  ni- 
no. iEtatem  habet. 

NO'n  faria  Ó  NO'n  DIRIA  MÈS  ÜN  NOY  DE  MAMAS.  lOC. 

fam.  Pondera  la  gran  dissonància  que  causa  alguna 
acció  ó  expressió.  No  lo  híciera,  ó  no  lo  dijera,  ó«o 
dijera  mas  paleta.  Nec  homo  planè  rusticus. 

NOYADA.  f.  Fet,  ditxo  propi  dels  noys.  Mucha- 
chada,  ninada,  muhacheria,  muchachez,  nineria, 
puerilidad,  inocenlada,  trasleria.  Puerile  gestum. 

FÉR  NOYADAS.  ff.  y 

NOYEJAR.  v.  n.  Fér  accions  de  noys.  Mucha- 
chear,  ninear.  Puerum  agere. 
NOYERIA.  f.  ler.  noyada. 
NOYESA.  f.  ant.  Infància.  Infància.  Infantia, 

■Lffi.  1]  noyada. 
f     NOYET,  A.  m.  y  f.  d.  Infanlico,  illo,  ito,  chi- 
fuit»,  ehicuelo.  Infantulus,  i. 

NT. 

NTRENYORAR.  v.  n.  ant.  anyorarse. 

NU. 

Nü,  A.  adj.  Sens  vestit,  en  pel.  Desnudo.  Nu- 
dus.  II  Despullat,  mal  vestit.  Desnudo.  Minüs  bene 
vestilos.  II  Despullat,  faltat  de  alguna  cosa  inma- 
terial  ó  que  adorna;  com:  nu  de  mèrits.  Desnudo. 


Nudus.  II  desenvaynat.  \\  met.  Patent,  clar,  sense 
doblesa,  com:  veritat  nua.  Desnudo.  Nudus.  ||  m.  Lli- 
gadura. Nudo.  Nodus,  i.  ||  Lo  sobreposat  pera  que 
destorbe  '\  pas  del  fil  ó  corda  per  alguna  part. 
Trancahilo.  Fili  nodus  superposilus.  ||  La  part  dels 
arbres  y  planlas  per  ahont  brofan,  que  sempre  es 
mès  dur  que  lo  restant.  Nudo.  Articulatio,  nis.  || 
En  algunas  plantas  y  arrels  aquella  part  que  exce- 
deix à  la  superfície  y  per  ahont  apar  que  estan  uni- 
das  las  parts  de  que's  compon,  com  las  canyas,  etc. 
Nudo.  Nodus,  i.  ||  La  junta  ó  articulació  del  dits. 
Artejo,  nudo,  nudillo.  Digitorum  nodus.  [j  En  al- 
guns animals,  la  unió  dels  ossos,  com:  lo  nu  de  la 
cua,  espinada,  etc.  Juntura,  nudo.  Nodus,  i.  1|  Prin- 
cipal dificullad  ó  dubte  en  algunas  matérias.  Nudo. 
Nodus,  i.  II  Unió  del  matrimoni.  Lazo,  nudo,  vin- 
culo. Yinculum,  i.  ||  ant.  En  la  composició  dramà- 
tica ó  èpica  la  disposició  y  artifici  dels  successos 
que  fan  dificultosa  la  eixida  ó  desenllàs  de  la  ac- 
ció. Enredo,  enlace,  trama.  Nodus,  i. 

NU  EN  LO  COLL.  Impediment  que  priva  de  passar 
la  vianda,  parlar,  y  à  vegadas  respirar.  Nudo  en  la 
gíar</anía.  Nodus,  obslaculumspirilus.  ||  met.  Aflic- 
ció, congoixa  que  priva  'I  parlar.  Nvdo  en  la  gar- 
ganta.  Yocis  obstaculum. 

NU  corredor.  Lo  que  s'  afluixa.  Nudo  corredizo, 
escurridizo.  Fluens  nodus. 

NU  DE  TEIXIDOR.  Lo  quc's  fà  junlaut  dos  caps  y 
formant  ab  ells  dos  llassos  encontrats,  y  apretant- 
los  de  manera  que  no's  poden  desfer.  Nudo  de  leje- 
dor.  Nodus  texlorius. 

NU  Y  CRU.  Lo  que  eslà  sol  sense  cosa  accessòria 
que  li  done  major  estimació.  Seco,  à  secas.  Solus. 

FÉR  UN  NU.  Dar  un  nudo.  Nodo  nectere. 

FERLi  UN  Nü  A  LA  CUA.  fr.  fam.  Manifesta  que 
algú  no  conseguirà  lo  que  pretén.  Por  seliemhre 
calahazas.  Nequaquam  id  assequeris. 

FESLi  UN  NU  À  LA  CUA.  fr.  fam.  Denota  escaparse 
à  algú  alguna  cosa  de  la  que  tenia  gran  esperansa. 
Voló  golondrino.  É  manibus  effugit. 

NO  est!  nu.  loc.  No  li  falta  lo  necessari.  No  esld 
desnudo.  Satis  superque  abundat. 

TOT  NU.  loc.  En  pel.  En  cueros;  en  cueros  vivos; 
enpelola.  Omninò  nudus. 

NUADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  nua.  Ahudador.  Inno- 
dans,  tis. 

NUAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  nuar.  Am- 
dadura.  Nodi  astrictio.  1|  nu.  8.  ||  adv.  m.  Simple- 
ment, clarament.  Desnudamenie,  nudamewte.  Aperlè, 
ingenuè,  simpliciter,  candidè. 

NUAR.  V.  a.  Lligar,  fér  nusos.  Anudar,  anu- 
dar.  Nodo,  as. 

QUI  BÈ  NIJA,  BÈ  DESNUA.  ref.  QUI  BÈ  LLIGA,  BÈ  DES- 
LLIGA. 

QUI  NO  NUA,  ÜN  PUNT  PERT.  fcf.  Deuota  quc  qui 
vól  abreviar  las  obras  mès  de  lo  regular,  pel  ma- 
teix fèt  las  retarda.  Quien  noda  nudo,pierde  punio. 
Antequam  instituas,  fundamentum  mille. 

NUARSE.  v.  r.  Ferse  un  nu.  Aüudarse.  Nodari. 


216 


NÜH 


DICCIONARI 


NÜM 


II  Turbarse,  alurarse,  no  poder  parlar  en  conver- 
sació. Tarbarse,  cortarse,  alragantarse.  Haerere 
tarnquam  ad  saxum.  H  ennuagarse. 

NUAT,  DA.  p.  p.  Anudado,  anudado.  Nodalus. 
II  met.  Despullat  de  medis  ó  comoditats.  Desnudo. 
Ab  omnibus  copiis  destilu'.us. 

NÚBIL.  adj.  ant.  casador. 

NUC.  m.  ant.  nu.  H  noü  fruyt. 

NUCA.  f.  La  part  superior  de  la  espinada.  Co- 
lodrillo,  nuca,  cogole,  cerviz.  Occipilium,  ii. 

NUCTORLABI.  m.  Instrument  que  s' usava  en 
lo  antich  pera  conèixer  la  hora  durant  la  nit,  me- 
dint  la  aliura  de  la  estrella  del  nort  ab  relació  al 
pol.  Nuclorlabio.  Nuclorlabius,  i. 

NUDITAT.  f.  Falta  de  vestit,  naesa.  Desnudez. 
Nuditas,  atis. 

NUDÓS,  A.  adj.  ant.  Lo  que  té  nusos.  Nudoso. 
Nodosus. 

NUDRICIÓ.  f.  ant.  Operació  ab  que  la  natura- 
lesa aciua  r  aliment,  lo  distribuheix  à  las  parts 
del  cos,  y  '1  converteix  en  subsiància  pròpia  de 
cada  una.  Nutricion.  Nutritium,  ii. 

NUDRIDOR.  m.  Qui  nudreix.  Sustentador,  el 
que  nutre.  Nutrilor,  is.  1|  didot. 

NUDRIDORA.  f.  DiDv.  y  La  terra  pera  nudrir 
à  tothom.  Madre  comun.  Altrix,  icis, 

NUDRIMENT.  m.  Substància  dels  aliments 
que  serveixen  à  la  nudrició.  Alimento,  nulrimiento. 
Nutrirnentum,  i.  |1  L'  acte  y  efecte  de  nudrir.  Nu- 
trimento.  Nufritio,  nis.  |1  past.  |  La  subsiància  que 
nudreix  als  arbres.  Nutrimento.  Nulrimenlum,  i.  1| 
met.  La  matèria  ó  causa  del  aument,  activitat  ó 
forsa  de  alguna  cosa,  com :  xudriment  del  enteni- 
ment. PXbulo,  nutrimenlo.  Nutrimentum,  i.  |1  ins- 
trucció, ENSENYANSA.  ||  met.  Fomcut,  lo  que  ser- 
veix pera  donar  activitat  als  agents,  com  la  llenya 
al  foch.  Pasto.  Pabulum,  i. 

NUDRIR.  V.  a.  Alimentar,  criar,  mantenir.  A'm- 
Irir.  Nutrico,  as.  ||  engreixar.  H  Alimentar  la  ay- 
gua  à  las  plantas.  Nutrir.  Nutrio,  is,  ||  met.  edu- 
car, INSTRUIR.  11  met.  Auraenlar,  donar  novas  for- 
sas,  especialment  en  lo  moral.  Nutrir.  Nutrio,  is. 
II  V.  n.  digerir,  cóurer,  pahir. 

NUDRIRSE.  V.  r.  Alimentarse.  Ali. 

NUDRÍS.  m.  PORCELL.  II  Qui  es  nudrit  ó  alimen- 
tat.  Nudrido,   alimenlado,  nutrido.  Nutrilus,  i.  || 
met.  Criat,  educat  desde  petjt  per  algú.  Alumno. 
Alumnus,  i. 

NUDRISSA.  f.  La  que  es  nudrida  ó  educada. 
Alumna,  educanda.  Alumna,  ai.  ||  f.  ant.  dida. 

NUDRISSOT.  m.  Porcell  avansat.  Lechon,  co- 
chinillo.  Porcellus,  i. 

NUDRiTjDA.  p.p.  Alimentat.  iYM6Írííío.Nulritus• 

NUDRITIU,  VA.  adj.  NUTRITIU. 

NUEJA.  f.  ant.  enveja. 

NUET,  A.  adj.  ter.  tot  nu. 

NUHU.  m.  NU.  II  Lo  botó  corredor  que  ajusta 
per  sota  la  barba  '1  cordó  dels  sombreros.  Bolon. 
Offendix,  icis. 


NUIG.  m.  ant.  enuig. 

NUJAR.  V.  n.  ant.  enüjar. 

NUL  Y  NULL,  A.  pron.  ant.  ningün.  ||  adj.  ant. 

NUL-LO.  II  ALGUN. 

NULL  TEMPS.  m.  adv.  En  ningun  tiempo.  Num- 
quam. 

NUL-LAMENT.  adv.  m.  Invàlidament.  Invali- 
damente,  nulamenle.  Invalidè. 

NUL-LE,  A.  adj .   NUL-LO. 

NUL•LITAT,  f.  Invalidilat,  la  qualitat  de  nul- 
lo.  Nulidad.  Irritae  rei  natura.  |  Tatxa,  falta  que 
disminuheix  la  estimació  de  las  cosas.  Nulidad. 
yitium,  ii. 

NUL•LO,  A.  adj.  Invàlit,  de  ningun  valor  ó  for- 
sa. Nulo,  invalido.  Nullus. 

NUMANTÍ,  NA.  adj.  Natural  de  y  pertanyent 
àNumància.  Numaniino.  Numantinus. 

NÚMEN.  m.  Divinitat,  deylat  entre  'Is  gentils. 
Númen,  Numen,  inis.  fl  Ingeni  especial  pera  fér 
alguna  cosa^  com:  númen  poélich.  Númen.  Numen, 
inis. 

NUMERABLE.  adj.  Lo  que 's  pót  contar  per 
números.  Numerable.  Numerabilis, 

NUMERACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  numerar. 
Numeracion.  Numeratio,  nis.  1|  La  primera  part  de 
la  aritmètica  que  ensenya  à  llegir  y  escríurer  las 
quantitats.  Numeracion.  Numeratio,  nis. 

NUMERADOa.  m.  arit.  Lo  número  que  quant 
s'  expressa  un  trencat  se  posa  en  la  part  superior, 
y  determina  '1  número  de  parts  que  's  pren  del 
que  està  en  la  part  inferior  en  que  's  suposa  dividit 
r  enter.  Numerador.  Numerator,  is. 

NUMERAL.  adj.  Lo  que  es  propi  ó  pertanyent 
al  número.  Nurneral.  Numeralis. 

NUMERAR.  V.  a.  Contar  pel  orde  dels  nú- 
meros. Numerar.  Numero,  as.  ||  Foliar,  posar  nú- 
meros en  las  fuUas  dels  llibres.  Foliar,  numerar. 
Números  aponere. 

NUMERARI,  A.  adj.  numeral. 

NUMERAT,  DA.  p.  p.  Numerada.  Numeratus. 

NUMÈRICAMENT,  adv.  Individualment,  Nu~ 
méricamenle.  Numericè. 

NUMÉRICHj  CA.  adj.  En  las  escolas  lo  que 
determina  ó  diferencia  un  indivíduo  de  altre.  JYm- 
mérico.  Numericus.  |  Lo  que  s'  executa  ab  núme- 
ros. Numèrica.  Numericus. 

NÚMERO,  m.  Quantitat  discreta  ó  col-lecció 
de  unitats:  segons  dita  definició  de  Euclides  la 
unitat  no  es  número:  Stevin  diu  que  es  lo  que  ex- 
plica la  quantitat  de  cada  cosa,  y  sembla  mès  con- 
forme al  comú  modo  de  parlar,  perquè  's  diu :  del 
número  un  finsà  cent,  ó  qui  té  'I  número  un,  no 
obstant  los  aritmétichs  segueixen  à  Euclides.  iVú- 
mero.  Nuraerus,  i.  ||  Xifra.  Número.  Arithmus,  i.  || 
S'  anomena  impròpiament  la  unitat  per  sér  prin- 
cipi y  fonament  dels  números.  Número.  Numerus, 
i,  II  Multitut  indeterminada.  Número.  Copia,  ai.  || 
Quantitat  determinada  de  personas  en  algun  em- 
pleo  ó  cos,  com:  notari,  académich  de  número. 


I^^t         NUM 

H||\rtímero.  Namcrus,  i.  ||  La  determinada  mesura 
^^proporcional  ó  cadència  que  fa  armoniosos  los  pe- 
ríodes de  música,  poesia  y  retòrica.  Número.  Nu- 
merus,  i.  ||  gram.  Lo  raodo  de  signiQcar  pera  dis- 
tingir un  dedosó  raès.  Número.  Numerus,  i.  ||  Mul- 
titut  de  cosas  determinadas  ó  de  particular  quali- 
tat. Número.  Numerus,  i.  ||  pi.  Un  delscinch  llibres 
sagrats  que  compongué  Moysés:  en  ells  se  referei- 
xen los  exercicis  de  la  religió  de  la  tribu  de  Levi, 
y  '1  càstich  de  la  desobediència  dels  Israelilas. 
Números.  Numeri,  orura 

NÚMERO  COMPOST.  A  quoU  quB  's  produheix  per  la 
multiplicació  de  altre  número  a  mès  de  la  unitat. 
Número  compuesto.  Numerus  composilus. 

NÍMERo  cÚBicu.  Lo  quB  's  produhcix  per  la  mul- 
tiplicació desí  mateix  repetida  dos  vegadas,  cora: 
vuit  ix  de  dos  per  dos  y  de  dos  per  quatre.  Núme- 
ro cúbico.  Numerus  cubicus. 

NÚMERO  DE  ou.  Espay  de  nou  anys.  Número  àureo 
ó  cicló  decemnovenal.  Aureus  numerus. 

NÚMERO  iMPAR  ó  SENAR.  Lo  que  uo's  pót  dividir 
per  mey  tat  sense  trencat.  Número  impar.  Impar  nu- 
merus. 

NÚMERO  PAR.  Lo  que  's  pót  dividir  per  meylat 
sense  trencat.  Número  par.  Par  numerus. 

NÚMERO  QUADRAT.  Lo  que  produhcix  la  multipli- 
cació de  un  número  per  sí  mateix,  com  lo  9  de  3 
per  3.  Número  Cuadrado.  Dinumis,  is. 

NÚMEROS  DENOMINATS.  Los  que  uumeran  cosas  de 
diferentas  espècies,  com :  lliuras,  sous  y  diners. 
Números  denominados.  Denominati  numeri. 

NÚMEROS  PROPORCIONALS.  Los  que  sóu  terme  de 
dos  rahons  semblants,  com  vuyt  ab  quatre;  així 
sisab  tres.  Números  proporcionales.  Proporlionales 
numeri. 

COMPLETAR  Ó  CUMPLIR  LO  NÚMERO.  fv.Lknar  cl  UÚ- 

mero.  Numerum  complere. 

TÉR  NÚMERO,  fr.  Sór  subjecte  de  importància. 
Ilacer  papel;  ser  homlre  de  categoria.  Expectabilem 
esse.  II  Denota  que  alguna  cosa  sols  serveix  per 
aumentar  los  de  sa  espècie.  Hacer  número.  Nume- 
rum augere. 

GRAN  NÚMERO.  Multitut.  Gruti,  hucn  número.  Bo- 
na pars. 

SENSE  NÚMERO.  Multitut  innumerable.  Sinnúmero. 

gens  numerus. 

NÚMEROS,  A.  adj.  Lo  que  inclou  gran  número 

multitut,  Numeroso.  Numerosas.  ||  armoniós. 

NUMEROSAMENT.  adv,  m.  En  gran  número. 

umerosamente.  Numerè,  innumerè;  ingenti  copia, 

NUMEROSissiM,  A.  adj.  sup.  Numerosisimo. 
Numerosissimus. 

NUMEROSITAT.  f.  Munió,  multitut  numero- 
sa.  Numerosidad.  Numerositas,  atis. 

NUMÍDICH,  ca.  adj.  Natural  de  y  lo  pertan- 
yent a  Namídia  regió  mediterrànea  del  Àfrica  en 
los  conüns  de  la  Líbia  interior  yde  la  Mauritània. 
Numida,  numidico.  Numidianus. 

NUMISMÀTICA,  f.  Ciència  que  tracta  del  co- 


IF 


CATALÀ.  NUV  217 

neixeraent  de  las  monedas  ymedallas  anlíguas.  Am- 
mismàtica.  Numismàtica,  ai. 

NUMISMÀTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
numismàtica.  Numismdlico.  Numismaticus.  ||  m. 
professor  de  numismàtica.  iVumísmaíico.Numisma- 
lis  studiosus. 

NUNCA.  adv.  t.  anl.  May,  jamay.  Nunca,  ja- 
màs.  Numquam,  haudquaquam. 

NUNCI.  m.  Embaixador  del  Papa.  Nuncio.  Pon- 
tificius  nuíicius.  II  Pregoner,  missatjer,  corredor  de 
coll.  Pregonero.  Praeco,  nis.  [j  Exprés,  enviat,  qui 
porta  notícia  ó  avís.  Mensajero.  Nuncius,  ii. 

NUNCIAR.  v.  n.  ant.  anunciar. 

NUNCIATURA.  f.  Lo  càrrech  ó  dignitat  de 
nunci  del  Papa.  Nunciatura.  PontiGcii  legati  mu- 
nus.  II  Lo  tribunal  del  nunci  per  certas  causas 
ecclesiàsticas.  Nuncialura.  Pontiticii  legati  tribu- 
nal. 

NUNCIO  Y  NUNCIÜ.  m.  NUNCI. 

NUNCüPATIU.  m,  y  f.  Lo  testament  que  no's 
reduheix  à  escriptura,  sinó  que  de  paraula  s' ano- 
mena hereu  en  presència  de  cinch  testimonis. 
Nuncupalivo.  Nuncupativus. 

NÜNCUPATORI,  A.  adj.  Escrit  ab  que's  dedi- 
ca alguna  obra,  ó  s'  anomena  hereu  ó  s'  confereix 
algun  empleo.  Nuncupatorio.  Nuncupatorius. 

NUNDINAL.  adj.  Nom  que  donavan  los  romans 
à  cada  una  de  las  vuyt  primeras  lletras  del  alfa- 
bet que  s'aplicavan  à  tots  los  dias  del  any  ab  ordre 
consecutiu;  perquè  desprès  de  vuyt  dias  de  traball 
anavanà  las  üras  ó  mercats,  que  ells  deyan  «nun- 
dinae.»  Nundinal.  Nundinalis. 

NUNQUE.  adv.  ant.  mat. 

NUÓS,  A.  adj.  NUDÓs. 

NUPCIAL,  adj.  Lo  pertanyent  à  las  núpcias. 
Nupcial.  Nuptialis. 

NÚPCIAS.  f.  pi.  BODA,  ESPOSALLAS. 

coNvoLAR  À  SEGONAs  NÚPCIAS.  fr.  Pasur  d  scgundüs 
nupcias.  Ad  secundas  nuptias  convolare. 

NUPCIAYAR.  v.  n,  ant.  Casarse  la  mty'er.Nu- 
bo,  is. 

NUS.  m.  NU.  II  GROP. 

NUSET.  m.  d.  Nudillo,  ito.  Nodulus,  i.  I  adj. 

TOT  NU. 

NÚTRIA.  f.  LLÚDRIA. 
NUTRIGI,  A.  adj.  NUTRITIU. 
NUTRICIÓ,  f.  NUDRICIÓ. 

NUTRITIU,  VA.  adj.  Lo  que  nudreix.  iVuínít- 

vo,  mitrimenlal,  nutrició.  Nutritivus. 

NUU.  m.  NU.  6.  II  ant.  núvol. 

NUVI.  m.  Lo  home  casat  de  nou.  Novio.  Spon- 
sus,  i.  II  met.  NOVICI,  novensa. 

NÚVIA.  f.  Dona  casada  de  nou.  Novia.  Nova 
nupla. 

NUVIATJE.  m.  Lo  que's  dóna  à  la  dona  à  mès 
del  dot.  Ajuar.  Supellex,  ctilis. 

NÚVOL.  m.  Los  vapors  de  la  atmosfera  que 
condensats  en  1'  ayre  tapan  lo  sol.  Nuhe.  Nubes, 
is.  II  Conjunt  de  cosas  que  obscureixen  1'  ayre  ó 


218  NUV 

tapan  lo  sol  à  modo  del  núvols.  Nuhe.  Nubes,  is.  1| 
met.  Qualsevol  cosa  que  enfosqueix  à  allra,  com: 
NíJvoL  del  enteniment.  i\ube.  Nubes,  is.  ||  met. 
Aquell  tel  blanch  que  sól  formarse  dins  del  ull  é 
impedeix  la  vista.  Nube.  Oculi  nubecula.  H  Entre 
llapidaris  la  laca  ó  sombra  que  obscureix  lo  brillo 
de  las  pedras  preciosas.  Nube.  Macula  nebulosa; 
opacilas,  atis.  \\  adj.  nuvolós. 

NÚVOL  DE  ESTIU.  Nuvolada  ó  núvol  tempestuós. 
Nube  de  verano.  Nimbus,  i.  ||  met.  La  espècie  rui- 
4osa  originada  de  ira  y  que  passa  prest.  Nube  de 
verano.  Nimbus,  i. 

EST  All  NÚVOL.  fr.  Estar  la  atmosfera  carregada 
de  ells.  Estar  nubludo.  Coelum  nubibus  obductum 
esse. 

PtJJAR  Ó  ALSAR  FINS  ALS  NÚVOLS,  fr.  POSAR  SOBRE 
lASESTRELLAS. 

NUVOLADA,  f.  Se  pren  regularment  pel  nú- 
vol que  amenassa  tempestat.  Nublado,  nublo.  Nim- 
bus, i.  I  met.  Espècie  que  amenassa  algun  perill  ó 
turbació  de  animo.  Nublado.  Nimbus,  i. 

DESCARREGAR  LA  NUVOLADA,  fr.  met.  Desahogarse 
contra  de  algú.  Descargar  el  nublado.  Iràs  eraovere. 

NUVOLÀS.  m.  aum.  Núvol  gran  separat  de  la- 
tres.  Nubarron.  Vagans  nubilura. 


DICCIONARI 

NUVOLET.  ra. 


NYO 

d.  Nubecica,  illa,  ita.  Nubecula. 


NUVOLÓS,  A.  adj.  Cubert  de  núvols.  Nublado, 
nubloso,  nubiloso,  nublo.  Nubilus. 
NUYC  YNUYLL.  m.  ningú. 
NUY8.  m.  ant.  enuig. 
NUYT.  f.  NIT. 
NUYTADA.  f.  ant.  NIT. 

NY. 

NYANYO.  m.  Banya,  bony.  Chichon,  iolondro. 
Tubsrculum,  i. 

NYAU,  NYAU.  gatamaula,  gatamixa. 

NYIGH,  NYAGH.  (estar)  fr.  estar  COM  LO  GAT 
t'l  gos. 

NYIGUI,  NYOGUI.  (sér  cosa  de)  fr.  Sér  cosa 
de  poquíssima  importància.  Ser  cosa  de  chicha  y 
nabo.  Rera  futilem  esse. 

NYINYÀS.  f.  pi.  Enginy  pera  pescar.  Rei.  Re- 
té, is. 

NYNYOL.  m.  LLíNTOL. 

NYONYA.  f.  Enfado,  disgust  ó  tristesa.  Nona. 
Slomachus,  i.  |1  fam.  peresa,  galbana. 


g^ 


OBC 


CATALÀ. 


OBE 


219 


O.  Setzena  lletra  del  alfabet  y  quarta  entre  las 
vocals,  antíguament  tant  entre  los  romans,  com  en- 
tre catalans  se  confonia  mòltas  vegadas  ab  la  u  : 
com  CÒNSOL,  en  lloch  de  cónsul:  era  numeral  y 
valia  11,  y  ab  una  ralleta  sobre  11000;  en  los  ma- 
pas  y  cartas  de  navegar  significa  oest  ó  ponent;  y 
en  la  rosa  nàutica  'I  rumbo  y  '1  punt  cardinal 
magnétich  del  mateix  nom;  en  la  música  temps 
perfet,  y  entre  'Is  irlandesos  posada  abans  del 
apellido  es  senyal  de  casa  principal  ó  il-lustre,  y 
sols  la  pót  usar  lo  primogènit;  en  las  llelras  de 
cambi  posada  en  esta  forma  ©/.  vol  dir  orde,  y  de 
aquest  altre  modo  c/o.  vol  dir,  caria  orde.  l|  conj. 
disjuncliva  que's  converteix  en  ú  pera  evitar  caco- 

■ípnia  quant  lo  mot  següent  comensa  en  ó.  Ó.  Aut, 
piut.  II  interj.  Denota  algun  afecte  ó  passió  del 
Siimo  com  de  exclamació,  com:  ó  bon  Dèul  0.  Oh! 
prohl  II  De  admiració,  com:  ó  qué  bo!  0!  Oh!  proh! 
II  De  alegria,  com:  ó  qué  ben  fél!  0.  Oh.  ||  De  do- 
lor, com:  ó  miserable  de  mi!  0/  0!  oh!  ||  De  escarni 
ó  de  burla  per  ironia,  com:  ó  qué  hermós!  0.  Oh. 
II  S'  usa  mòllas  vegadas  pera  expressar  lo  desitj, 
com:  ó  si  vingués.  0.  Ulinam.  ||  Article  que  denota 
'1  vocatiu,  com:  ó  gran  Rey.  0.  0.  |  interj.  S'  usa 
pera  cridar  à  algú.  Ola.  Heus,  heu.  ||  si.  ||  zero.  [j 

IÉrcol  ó  figura  rodona,  0.  0. 
OA.  interj.  ter.  Ola! 
OÀ8I8.  m.  Terra  ab  vegetació  al  mitj  de  un  de- 
irt.  Oasis.  Oasis,  is.  ||  met.  Lloch  de  descans  des- 
rès  de  mòltas  penas  ó  cansaci.  Oasis.  Solatium,  ii. 
f 


OB. 


OBACH.  adj.  Ombrívol.  Sombrio,  opaco,  umbrio. 
Opacus. 

OBCECACIÓ,  f.  Ceguera,  obstinació.  Obceca- 
cion.  Induralio,  nis. 

OBCECAR.  V.  a.  Ofuscar,  cegar.  Obcecar.  Ob- 
caeco,  as. 


OBDURACIÒ.  f.  Obstinació,  duresa  de  cor. 
Obduracion,  obcecacion,  obstinacion.  Induratio,  nis. 

OBEDIÈNCIA,  f.  Subjecció  à  la  voluntad  y 
preceptes  de  altre.  Obediència,  obedecimienlo.  Obe- 
dientia,  ae.  |]  La  acció  de  obehir.  Obediència,  obe- 
decimienlo. Obedientia,  se.  1|  Lo  precepte  del  supe- 
rior especialment  en  las  religions.  Obediència.  Obe- 
dientia, 05.  II  En  las  religions,  1'  empleo  ú  oficina 
que'ls  superiors  encarregan  à  sos  súbdits.  Obedièn- 
cia. Praeceptum,  i.  ||  Entre'ls  mateixos,  permís  que 
dóna  un  superior  al  súbdit  pera  anar  à  predicar,  ó 
la  assignació  de  ofici  pera  altre  convent  ó  pera  fér 
algun  viatje.  Obediència,  licencia.  Progressionis  vel 
assignationis  teslimonium.  ||  Lo  superior  en  la  es- 
cola de  Cristo.  Obediència.  Scholae  Christi  praeses. 
II  met.  La  docilitat  ab  que  las  béstias  é  insensibles 
se  subjectan  à  la  ensenyansa  ó  al  art.  Obediència. 
Flexibilitas,  atis. 

OBEDIÈNCIA  CEGA.  La  que  s'  exerceix  sense  mirar 
las  rahons  ó  notícias  del  que  mana.  Obediència  cie- 
ga.  Caeca  obedientia. 

A  LA  OBEDIÈNCIA.  Bxp.  Dcnota  la  cortesia  ab  que 
algú  se  somet  à  altre.  A  la  obediència.  Jubeas. 

DONAK  LA  OBEDIÈNCIA,  fr.  Subjectaise  à  algú. 
Prestar,  dar  la  obediència.  Alicujus  poteslati  vel 
imperi 0  se  dare. 

OBEDIENCIAL.  adj.  Pertanyent  a  la  obedièn- 
cia. Obediencial.  Obedientialis. 

OBEDIENT,  p.  a.  Qui  obeheix.  Obedientc,  su- 
miso.  Obediens.  ||  puntual.  ||  m.  Se  deya  en  la  mi- 
lícia al  que  estava  à  las  ordes  de  March  Aureli. 
Obedienle,  obedecedor.  Obtemperans,  tis. 

OBEDIENTÍS8IM,  A.  adj.  ObedienUsimo .  Obe 
dientissimus ,  obsequcntissimus. 

OBEDIENTMENT.  adv.  m.  Ab  obediència. 
Obedientemente.  Obedienter. 

OBEHIR.  V.  n.  Subjeciarse,  fér  ta  voluntat  de 
altre.  Obedecer.  Obedio,  is.  D  met.  Reduhir  al  fi 


220 


OBI 


DIDCIONARI 


OBL 


que's  Yól  los  metalls  y  altras  cosas  inanimadas. 
Ceder,  obedecer.  Pareo,  es.  ||  parir,  digerir.  ||  Cedir 
alguns  animals  ab  docilitat  al  régimen  que  se'ls  po- 
sa, com  lo  caball  al  fre.  Ohedecer.  Obedio,  is.  ||  En 
lo  espiritual  y  moral  cedir,  com:  las  passions  deu- 
hen  OBEHiR  à  la  rahó.  Ohedecer.  Obedio,  is. 

MÈs  VAL  OBSHiR  QOE  SACRIFICAR,  fr.  presa  de  la 
sagrada  Escriptura ;  ensenya  la  obligació  que'.s  té 
de  obeliir  en  primer  lloch  lo  precepte  del  superior. 
Mas  vale  ohedecer  que  sacrificar.  Melius  est  obedire 
quam  sacrificaré. 

OBEHIT,  DA.  p.  p.  ohedecido.  Obtemperalus. 

OBELISGO.  m.  Pedra  traballada  en  forma  de 
piràmide.  Ohelisco,  ohelo.  Obeliscus,  i. 

OBENCADURA.  f.  nàut.  Conjunt  de  obenques. 
Ohencadura.  Rudentes,  ium. 

OBENCHYOBENQUE.m.  nàut.  Cada  un  dels 
caps  ó  cordas  que  's  lligan  al  cap  del  pal  ó  gargan- 
ta  sobre  'Is  bahos,  y  baixan  à  las  mesas  de  guarni- 
ció, y  's  fican  en  las  vigotas  de  las  cadenas.  Ohen- 
que.  Navis  rudentes. 

OBERT,  A.  p.  p.  irr.  Ahierlo.  Apertus.  ||  adj. 
Lo  que  no  està  murallat.  Ahierlo.  Munimine  ca- 
rens.  ||  Dit  del  peix  estripat  ab  ferro  pera  salarlo, 
ó  adobarlo.  Escalada.  Piscis  per  ven  Irem  ferro  in 

cisSUS.  II  DESEMBARASSAT,  ESI'AYÓS,  RAS.  ||  met.  IN- 
GÉNIO,   FRANCH. 

À  FORSA  OBERTA.  UI.  adv.  A  caiup  ras,  à  cos  des- 
cubert.  A  campo  ahierlo,  sin  valia.  Aperto  campo. 

GUERRA  OBERTA.  Enemistad  declarada.  Apertum 
bellum. 

MiTj  OBERT.  Enlreahierto.  Parum,  semiapertum. 

OBERTAMENT.  adv.  m.  Ingènuament,  fran- 
cament. Ahierlamente.  Apertè. 

OBERTURA,  f.  La  acció  de  obrir.  Xherlura, 
abrimienlo .  Apertio,  nis.  H  cbivilla.  ||  Lo  primer 
que's  troba  al  obrir  un  llibre.  Ahertura.  Apertio, 
nis.  II  Pas,  camí,  medi  per  alguna  cosa.  Entrada, 
llave,  medio.  Ostium,  ii.  [|  Ocasió,  proporció.  Oca- 
sion.  Ratio,  nis.  1|  Forat  ó  finestra  en  las  parets. 
Clarahoya,  tragaluz.  Fenestra,  ae.  ||  met.  Desemba- 
ràs,  franquesa,  Uanesa  en  lo  geni  ó  tracte.  Aher- 
tura. Apertus  animus.  ||  Lo  mateix  que  llum  ó  es- 
pay  de  una  finestra,  balcó.  Luz.  Lux,  cis.  [j  L'  acte 
solemne  ab  que's  dóna  principi  à  alguna  funció 
pública,  com:  obertura  de  estudis,  etc.  Ahertura, 
apertura.  Initium  solemne.  ||  nàut.  manega. 

OBERTURA  DE  TESTAMENT,  for.  Acte  jurídich  de 
obrir  lo  testament  clos.  Ahertura  de  testamento.  Ta- 
bularum  apertura. 

OBÈS,  SA.  adj.  Gras,  ple  de  carns.  Oheso.  Obe- 
sus. 

OBESSITAT.  f.  Grossària.  Obesidad.  Obesitas, 
atis. 

OBEYR.  V.  n.  obehir. 

ÓBIGE.  m.  p.  U.  IMPEDIMENT,  OBSTACLE  EMBARÀS, 
DESTORB. 

OBICIÓ.  f.  ant.  OBJECCIÓ. 
OBIGIR.  V.  a.  ant.  objectar. 


ÓBIT.  m.  Mort.  3Iuerte.  Mors,  lis.  ||  Certificació 
de  la  mort  de  algú.  Fe  de  entierro  ó  de  fallecimien- 
to.  Mortis  testimonium.  H  oubi. 

OBJECCIÓ,  f.  y 

OBJECTA,  f.  ant.  Rèplica,  instància,  argument 
en  contrari.  Ohjecion.  Objeclio,  nis. 

OBJECTAR.  V.  a.  Oposar,  replicar,  refutar. 
Ohjeiar.  Objicio,  is.  [|  Retràurer,  donar  en  cara  à 
algú  alguna  cosa.  Echar  en  cara,  retraer.  Denuò  ob- 
jicere.  ||  Usat  com  verb  passiu,  sorpéndrerse.  ||  v. 

r.  OCÓRRER. 

OBJECTAT,  DA.  p.  p.  Ohjelado.  Objectus. 

OBJECTATORI,  A.  adj.  OBJECTIU. 

OBJECTE,  m.  Lo  que  's  percebeix  ab  algun 
dels  sentits.  Objeto.  Objectum,  i.  |]  Lo  terme  ó  fi 
dels  actes  de  las  poténcias.  Objeto.  Objectum,  i.  1| 
Lo  fi,  blanch  ó  intent  à  que  's  dirigeix  alguna  co- 
sa. Blanco,  ohjelo.  Scopus,  i.  ||  La  matèria  ó  sub- 
jecte de  alguna  ciència.  Objelo.  Objectum,  i.  ||  ant. 

OBJECCIÓ. 

OBJECTE  DE  ATRIBUCIÓ.  V  Últim  fi  que  s'  intenta 
ó  ahont  se  dirigeixen  tots  les  actes.  Ohjeto  de  atri- 
bucion.  Attributionis  objectum. 

OBJECTE  FORMAL.  Lo  fi  de  una  ciència  ó  facultat, 
com:  la  sanitat  de  la  medicina.  Ohjelo  formal.  Ob- 
jectum formale. 

OBJECTE  MATERIAL.  Lo  subjecte  ó  matèria  de  una 
ciència  ó  facultat,  com  la  malaltia  ho  es  de  la  me- 
dicina. Ohjelo  material.  Objectum  materiale. 

FÉR  BONiCH  OBJECTE,  fr.  Fèr  bona  planta.  Tener 
buen  aspeclo.  Praeclarius  sub  aspectum  cadere. 

OBJECTIU,  VA.  adj.  Pertanyent  al  objecte. 
Ohjelivo.  Objectivus. 

OBJECTIVAMENT,  adv.  m.  En  quant  al  ob- 
jecte. Ohjelivamente.  Objectivè. 

OBJICIR.  V.  a.  Tatxar,  acusar,  acriminar.  Oh- 
jeiar, dar  en  roslro.  Objecto,  as. 

OBJURGAR.  V.  a.  INFORMAR. INJURIAR,  REPÉN- 
DRER. 

OBLACIÓ.  f.  Oferta.  Ohlacion.  Oblatio,  nis. 

OBLADA.  f.  Peix  quasi  rodó,  de  uns  dos  peus 
de  llarch,  sumament  xalo,  la  part  inferior  blan- 
ca y  la  superior  clapada  de  blau  y  groch,  ple  de 
grops  ó  petilas  puas  duras  semblants  à  ossels  en 
aquesta  part,  lè  dos  ulls  grossos,  lo  cap  petit,  lo 
njorro  superior  mès  llarch  qne  l' inferior,  las  ale- 
lasdel  llom  y  ventre  tan  llargas  com  tol  lo  cos  y  la 
de  la  cua  rodona.  Rodahallo,  melanuro,  ojo  negra. 
Rhombus,  melanurus,  i. 

OBLATA.  f.  La  porció  de  diner  que's  dóna  pera 
'1  gasto  de  la  cera,  vi,  etc.  pera  dir  missas.  Obla- 
la.  Oblata  pro  missae  ministerio  pecunia.  ||  Oferto- 
ri,  la  hòstia  sobre  la  patena,  y  '1  vi  dins  lo  càlzer 
abans  de  estar  consagrats.  Oblata.  Oblata  hòstia. 

OBLEA.  f.  Pa  de  hóstias  pera  clóurer  carlas. 
Oblea.  Obelias,  ae.  ||  neula.  ||  Orelleta,  espècie  de 
bunyol.  Oreja  de  ahad.  Laganum,  i. 

OBLICAMENT.  adv.  lli.  OBLÍQüAMENT.  II  mel. 

INDIRECTAMENT, 


OBL 


CATALÀ. 


OBR 


221 


k 


OBLICH,  CA.  adj.  OBLÍQUO.  II  mel.  indirecte. 
OBLIDANSA.   f.  ant.  OLViT. 

OBLIDAR.  V.  a.  elC.   OLVIDAR. 

OBLIER.  m.  Ofici  en  palàcio  que  provehia  de 
irtieulas  y  tauletas  à  las  personas  reals.  Oblier,  oble- 
mro.  Crustularius,  ii. 

OBLIGACIÓ,  f.  Vincle,  deber,  precisió.  Ohli- 
garion.  Ollicium,  ii.  ||  Correspondència  que 's  déu 
manifestar  als  beneficis  rebuts.  Obligacion.  Devo- 
tio,  nis.  II  Escriptura  que  obliga  à  cuniplir  algun 
pacte.  Obligacion.  Caulio  chirographica  ||  Ofici, 
carrech,  lo  deber  per  rahó  de  ministeri.  Obliga- 
cion. Officiuu),  ii.  II  FERMANSA.  ||  Contracle  que  fà 
alguna  ciutat  ó  vila  ab  la  persona  que  promet 
provehirla  de  carn,  sabó,  locino,  etc.  Obliga- 
cion. Annonie,  provisionis  obligatio.  ||  pi.  Las 
prendas  que  déu  conservar  1'  home  pera  sér  esti- 
mat y  respectat.  Obligaciones.  Partes,  ium,  honoris 
jura.  II  La  familia  que  cada  hu  déu  mantenir.  Obli- 
gaciones. Familiar,  parentum  cura. 

OBLIGACIÓ  CIVIL.  La  que  consta  en  lo  for  judicial, 
encara  que  no  conste  per  escrit.  Obligacion  civil. 
Civilis  obligatio. 

OBLIGACIÓ  NATURAL.  La  quB  pi'ové  de  contracte  no 
admès  en  lo  dret  civil,  y  per  lo  tant  no  causa  ac- 
ció en  lo  for  judicial.  Obligacion  natural.  Naturalis 
obligatio. 

PRIMER  ES  LA  OBLIGACIÓ  QUE    LA  DEVOCIÓ,    rcf.  De- 

no'a  que  la  principal  ocupació  déu  sér  en  lo  que'ns 
pertany  sense  disliàurernos  en  cosas  extranyas. 
,  Primero  es  la  obligacion  que  la  devocion.  Praistat 
anusunum  exequi,quam  aliisoperibus  intendere. 
OBLIGADÍSSIM,   A.  adj.  sup.  Obligadisimo. 
Yaldé  adstriclus. 
OBLIGADOR,  A.  m.  y  f.  y 
OBLIGANT,  p.  a.  Lo  que  inclina  la  voluntat. 
§pbliganle.  Alliciens, 

■  OBLIGAR.  V.  a.  Precisar,  forsar.  Obligar.  Obli- 
go, as.  11  Guanyarse  la  voluntat.  Obligar.  Obstrin- 
go,  is.  II  Empeny.ir,  posar  en  precisió.  Obligar. 
Alligo,  as. 

OBLIGARSE.  V.  r.  Compromet rerse,  ferse  res- 
ponsable de  alguna  cosa.  Responder,  obligarse,  sa- 
lir  gnrante.  Iiilercedo,  is. 

OBLIGAT,   DA.    p.  p.  Obligado.  Obligatus.  1| 
dj.  Subjecte.  Sujelo,  obligado,  adiclo.  Addiclus.  1| 
.  Qui  té  obligació  de  donar  1'  abast  de  carn  ó  ai- 
res  articles  à  algun    poble,    cbligado.  Macelli 
ponsor. 

OBLIGATORI,  A.  adj.  Lo  que  obliga  y  preci- 
a  à  cumplirse.  Obligalorio,  obligalivo.  Obligato- 
rius. 

OBLÍQUAMENT.  adv.  m.  Torlament,  al  tra- 
vés, de  costat.  Oblkuamente.  Obli(|uè,  obliquum. 

OBLIQUÀNGUL.  m.  Se  diu  del  triàngul  que 
no  es  rectàngul.  Oblicudngulo.  Obliquangulus,  i. 

OBLIQÜITAT.  f.  Torta,  inclinació,  direcció  al 
través.  Oblicuidad.  Obliquilas,  atis. 

OBLÍQUO,  A.  adj.  Tort,  inclinat.   Obllcuo.  Li- 

TOMO  II. 


mus.  II  Inclinat,  atravessat.  Oblicuo,  sesgado.  Obli- 
quust.  II  S'  aplica  à  la  línea  ó  pla  que  cau  sobre  al 
re  y  no  forman  àngul  recte.  Oblicuo.  Obliquus.  |1 

met.  INDIRECTE. 

OBLIT.  m.  oLViT. 

GUARDA  QUE  NO  t'  OBLIT.  loc.  aut.  Acuérdalc,  ten 
presenle.  Memento. 

OBLITERACIÓ.  f.  Estat  de  un  conducte  6  de 
un  vas,  las  parets  del  qual  confrauben  una  adhe- 
rència ó  s'  aproximan  de  tal  modo  que  sa  cavitat 
s'  estreny  mòlt  ó  desapareix  enterament.  Oblitera- 
cion.  Oblileratio,  nis. 

OBLIVIÓ.  f.  ant.  OLViT. 

OBLONGO,  A.  adj.  Prolongat.  Prolongada, 
oblongo.  Oblongus. 

OBMÉS,  A.  p.  p.  OMÈS. 

OBMÉTRER.  V.  a.  ant.  omitir. 

OBMISSIÓ.  f  ant.  OMISSIÓ. 

OBOÈ.  m.  mús.  Instrument  de  vent  mòlt  sem- 
blant al  baixo.  Obiíé,  oboè;  lo  plural  castellà's 
troba  oboès  ú  oboeses.  Lituus  musicus.  ||  Qui  toca 
dit  instrument.  Obué,  oboè.  Tibicen,  inis. 

ÓBOL.  m.  Moneda  ínfima  entre  grechs ,  que 
equival  à  sis  maravedissos  de  Castella,  úbolo.  Obo- 
lus,  i.  II  farm.  Mitj  escrúpol  ó  dotze  grans.  Úbolo. 
Sesquiobolus,  i. 

OBOYA.  f.  ter.  OVELLA, 

OBRA.  f.  Qualsevol  cosa  produhida  per  algun 
agent.  obra.  Opus,  eris.  H  Operació.  Obra.  Opera, 
86.  II  Lo  .  escrits  de  algun  autor.  Obra.  Scriptura, 
íE.  II  Fàbrica,  edifici  que's  và  fent.  Obra.  Fabrica, 
ae.  II  Manufactura,  traball  de  un  artífice.  Obraje, 
obra.  OÍDcina,  ae,  opificium,  ii.  1|  Feyna,  traball. 
Trabajo,  obra.  Opus,  eris.  |i  Medi,  virtut,  poder, 
com  :  per  obra  del  Esperit  Sant.  Obra.  Opera  , 
a>,  virtus,  utis.  |1  Lo  mòlt  traball  que  costa  ó  '1 
mòlt  temps  que's  tarda  en  alguna  cosa.  Obra.  La- 
bor, is.  II  La  quantitat,  magnitut  ó  distància  quant 
se  determina  à  poch  mès  ó  ménos,  com  :  es  obra 
de  un  mes.  Obra.  Circiter.  1|  Lo  lloch  ahont  se  Ira- 
balla.  Obra.  Opus,  eris.  I  Qualsevol  acció  moral 
que  s'  encamina  al  profit  del  ànima.  Obra.  Opus, 
eris.  11  Lo  fondo  de  la  Iglésia  destinat  à  la  conser- 
vació y  gastos  precisos  de  ella.  Fàbrica,  obra,  ca- 
pilla.  Yectigal  ab  ecclesia  imposilum.  y  Los  mate- 
rials pera  alguna  fàbrica,  com:  traginar  la  obra. 
Maleriales.  Matèria,  se.  1|  Fets,  hassanyas.  Bechos, 
obras.  Res  geslae.  I  jornal,  müjada.  |1  f.  ant.  poét. 
Composició  en  vers.  Poesia,  verso.   Poesis.  |1  ter. 

PISA. 

OBRA  ben  acabada.  Obra  primorosa.  Opus  mira 
arte  structum. 

OBRA  CORONADA,  fort.  Una  de  las  obras  exteriors 
que  consta  de  dos  raitjs  baluarts  y  un  enter  units 
ab  dos  cortinas.  Obra  coronada.  Coronatum  opus, 

OBRA  de  misericòrdia.  Cada  un  de  aquell  actes 
ab  que  se  socorre  à  las  necessitats  espiritualment  ó 
corporalment.  Obra  de  misericòrdia.  Pietatis,  mise- 
ricordiae  opera. 


in 


OM 


DICCIONARI 


OBR 


OBitA  DE  ROMANS.  La  quc  cósta  mòlt  traball  y  temps 
y  es  perfecta  y  sòlida.  Obra  de  romanos.  Magnifi- 
cum  opus. 

OBRA  MORTA.  En  la  moral,  la  bona  en  sí,  però  que 
per  esfar  en  pecat  mortal  lo  qui  la  fa,  no  es  meri- 
tòria de  la  vida  eterna.  Obra  muerta.  Emortua 
opera.  ||  nàut.  La  partdelbarco  compresa  al  delinea 
del  àygua  fins  à  la  vora  superior.  Obra  muerta.  Na- 
vis  Aiaterialio•à  lymphis  resiliens. 

OBRA  PIA.  Establiment  piadós  pera  '1  cuito  de 
Deu  ò  exercici  de  la  caritat  ab  lo  pròxim.  Obra  pia. 
Opera  pia.  1|  met.  fam.  Qualsevol  cosa  en  que's 
troba  utilitat.  Obra  pia.  Lucrabilis  res. 

OBRAS  FORANAS  DEL  CASTELL.  Cert  tHbut  ó  dret 
senyorial. O&ra  exterior.  Exteriores  operae. 

OBRAS  PüBLiCAs.  Las  que's  fan  pera  utilitat  del 
públich  de  orde  del  gobern.  obras  públicas.  Opera 
publica. 

OBRA  VIVA.  La  part  del  barco  que  va  dins  del  ay- 
gua.  obra  viva,  fondo.  Navis  materiatio  mersa  mare, 
[1  teol.  La  que  's  fa  en  gràcia  de  Dèu.  Obra  viva. 
Opera  viva. 

A  LA  obra's  véu.  loC.  CADA  Hü  ES  FILL  DE  SAS  OBRAS. 

AMPARAR  LA  OBRA.  fr.  No  deixaria  coutinuar.  Em- 
bargar la  obra.  Opus  interdicere. 

BONA  OBRA.  Socorro  oportú,  favor.  Baena  obra. 
Beneficium,  ii. 

BONAS  OBRAS.  Tot  lo  que's  fa  ab  bon  fi.  Buenas 
obras.  Opera  bona. 

DONAR  OBRA.  fr.  Dedicarsc  ó  emplearse  en  algun 
traball.  Dar  obra.  Dare  operam.  [j  donar  feyna. 

EN  LAS  OBRAS  Y  EN  LA  FE  's  CONEIX  Qül  AMOR  TE 

TÉ.  ref.  Denota  que '1  millor  modo  de  mostrar  amor 
y  voluntat  es  fent  beneficis.  Obras  son  amores  que 
no  buenas  razones;  el  amor  y  la  fé  en  las  obras  se 
ve.  Hoc  non  fit  verbis. 

FÉR  ALGUNA  OBRA  FALSA.  fr.  Fulsear  alguna  obra. 
Contra  artis  praicepta  slruere. 

FÉR  BONA  OBRA.  fr.  Afavorir.  Hacer  buena  obra. 
Adjutorio  vel  auxilio  esse. 

FÉR  MALA  OBRA.  fr.  Dcstorbar,  impedir.  Hacer 
mala  obra  ó  aire.  Ollicio,  is. 

LA  OBRA  DE  LA  SEU.  loc.  met.  fam.  Se  diu  de  qual- 
sevol obra  que  tarda  mòlt  à  concluhirse.  La  obra 
del  Escorial;  obra  de  romanos  ó  romana;  la  vida 
perdurable.  Prolongum  vel  ferè  seternum  opus. 

LA  OBRA  LLOA  AL  MESTRE.  loC.  ant.  i  LA  OBRA's  VÉU. 

NI  OBRA  BONA  NI  PARAULA  DOLENTA.  loC.  met.  Re- 
pten als  que  ofereixen  mòlt  y  no  cumplen  res.  Ni 
obra  bucnn,  ni  palabra  mala.  Dat  verba  bona  ultrò 
fada;  at  non  consona  verbis. 

PER  OBRA.  m.  adv.  En  execució.  Por  obra.  Operà. 

POSAR  EN  ó  PER  OBRA.  fr.  Posar  en  execució.  Po- 
ner  ó  meter  en  ópor  obra.  Ad  opus  venire. 

OBRADA.  f.  TENDA,  MAGATZEM. 

OBRADOR,  m.  Taulell  ú  oficina  en  que  traba- 
llan  los  menestrals.  Taller,  obrador.  OfBcina,  se.  || 
Lo  del  gener.  Alfareria,  alfar.  Figlina,  ae.  ||  Ope- 
rari, qui  obra.  Obrador,  operario.  Operarius,  ii. 


OBRANT,  m.  ant.  traballador. 

OBRAR.  V.  a.  Traballar,  fér  alguna  cosa  no 
material.  Obrar.  Ad  praxim  ledigere.  ||  valer.  |1 
V.  n.  Fér  efectiva  alguna  cosa,  com :  la  medici- 
na, etc.  Obrar,  operar.  Effeclum  habere.  ||  ant.  tra- 
ballar. II  Exonerar  lo  ventre.  Obrar.  Yenlrem  exo- 
neraré, d  Procehir,  portarse.  Portarse,  obrar.  Ago, 
is.  II  Donar  forma  à  alguna  matèria  reduhinlla  al 
estat  convenient  pera  '1  servey  à  que  se  la  destina. 
Labrar,  laborar.  Maleriam  operi  aptare. 

obrar  bé.  fr.  Fér  bonàs  obras.  Obrar  bien,  hacer 
buenas  obras.  Bene  se  gerere. 

OBRAT ,  DA.  p.  p.  Obrado.  Operatus. 

OBRATGE.ra.  ant.  OBRA.  ||  ant.  Traball  que  ser- 
veix de  adorno,  com  las  mollluras  en  una  pessa  de 
plata,  la  bi  odadura  en  un  vestit.  Labor.  Cíelalura,  ae. 

OBREPCIÓ.  f.  Falsa  narració  de  un  fét  que  s' 
al-lega  davant  lo  superior  pera  lograr  alguna  grà- 
cia ó  favor.  Obrepcion.  Obreplio,  nis. 

OBREPTICI,  A.  adj.  for.  Lo  que's  pretén  ólo- 
gra  ab  obrepciò.  Obrepiicio.  Obreptilius. 

OBRER.  m.  Qui  cuyda  de  la  fàbrica  de  alguna 
iglésia,  queenalgunas  catedrals  es  dignitat.  Obre- 
ro.  Fabricae  praefedus.  ||  Qui  fà  alguna  obra.  Obre- 
ro,  obrador.  Operarius,  ii.  1|  Mestre  de  casas.  Alba- 
nil.  Faber  ca;mentarius.  ||  ant.  Traballador,  jorna- 
ler. Obrero.  Operarius,  ii.  1|  Qui  cuyda  de  mante- 
nir de  provisions  la  ciutat.  Obligada,  .^dilis. 

OBRER  de   terra.  ant.  GERRER. 

OBRER  DE  VILA.  ant.  MESTRE  DE  CASAS. 

OBRERIA,  f.  Càrrech  de  obrer.  Obreria.  Ope- 
rarii  inunus.  ||  La  renda  destinada  pera  la  fàbrica 
de  la  iglésia,  '1  cuydado  de  ella  y  la  oficina  pera 
dit  despaig.  Obreria.  Ad  fabricam  redditus. 

OBRETA.  f.  d.  Obrecica ,  illa ,  ila.  Opuscu- 
lum,  i.  II  ler.  fira,  fireta.  2. 

OBRIDOR.  m.  Qui  obre.  Abridor.  Reserator, 
is.  II  GRABADOR.  [j  Se  diu  del  préssech  que  s'  obre 
per  si  mateix.  Abridero.  Persicura,  i. 

OBRIMENT.  m.  ant.  obertura. 

OBRIR.  v.  a.  Descubrir  ó  fér  patent  lo  que  està 
tancat.  Abrir.  Aperio,  is.  ||  Ròmprer  ab  violència, 
com:  obrir  lo  cap.  Abrir.  Divido,  is.  f  Destapar. 
Abrir,  destapar.  Relaxo,  as.  |1  Foradar,  fér  obertu- 
ra en  una  paret,  envà,  etc.  Abrir.  Perforo,  as.  || 
Badar,  esquerdar,  partir.  Abrir,  hender ,  rajar. 
Findo,  is.  11  Desclóurer,  separar  una  cosa  de  altra, 
com  la  ma.  Abrir.  Resi^^no,  as.  ||  grabar.  ||  Estén- 
drer,  desplegar,  com:  obrir  un  pergamí.  Abrir.. 
Distendo,as.  ||  esclatar.  ||  Donar  principi  à  alguna 
funció óactepúblich.A&rir.Inauguror, aris.  ||  Tren- 
car, sollevar,  llaurar  la  terra  per  primera  vegada. 
Abrir;  dar  la  primera  reja  ó  vuelta.  Terram  pros- 
cindere.  ||  Anunciar,  publicar,  proposar  al  públich 
algun  emprèstit  ó  suscripció.  Abrir.  Suscripliones 
subaliquopignoreapparare.  ||  Donar  llibertat  al  que 
estava  tancat  ó  detingut.  Desencerrar.  Recludo,  is. 
II  nàut.  Tenir  la  nau  sa  amplària.  Tener  de  manga. 
Amplitudinem  habere. 


OBS 


CATALÀ. 


OBS 


223 


i»; 


OBRIRSE.  V.  r.  Fendrcrse,  clivillarse,  badar- 
se.  Ahrirse,  henderse,  quebrajarse,  resqmhrajarse. 
Findi.  II  Dil  del  lemps.  ai.sarse.  [j  Comunicarse , 
confiar  sòn  secret  à  un  altre.  i4/;nrse.Animuin  os- 
lendere.  ||  Esléndrerse  ,  desplegarse  las  llavors, 
planlas,  fullas,  otc.  Desarrollarse,  disenmllarse. 
Explicari.  ||  Parlant  de  flors,  es  desplegarse  ó  eixir 
de  las  poncellas.  Desabolonar.  Erumpo,  is. 

OBRIULL8.  in.  abiuulls.  |]  Instrnnient  de  plata 
óaltre  metall  en  figura  del  abriulls  natural.  Solian 
usarlo  'Is  deixuplinats,  posanllo  en  1'  assot  pera 
ferirse  las  espatllas.  Abrojos.  Tribulus  ex  melallo- 

OBS.  m.  ant.  ops.  ||  poder,  facultat,  abündan" 

CIA.  II  UTILITAT,    SEBVEY,    PROFIT.  ||  NECESSITAT,    UR- 
GÈNCIA. II  GASTO,  EXPENSA,  ||  GUST,  PLAER, 

Ai.s  OBS.  m.  adv.  ant.  En  lo  cas  de  necessitat, 
quantes  menester.  En  la  necesidad,  cuando  es  me- 
nester. Cum  opus  est. 

À  OBS.  ra. adv.  ant.  àgastos  t  despesas.  ||  À  utili- 
tat, en  benefici.  £n6ene^cio.  In  conimodura.  II  i  gust. 

a  sos  OBS.  m.  adv.  À  sòn  àrbitre  y  disposició.  A 
su  arbilrio  y  disposicion.  Pro  suo  arbitrio. 

À  tots  OBS.  m.  adv.  À  la  mida  del  seu  gust.  A 
pedir  de  boca.  Peroptatò. 

FÉR  LOS  OBS.  fr.  Fér  ó  pagar  lo  gasto.  Hacer  el 
gasto,  lacosta.  Ad  alicujus  victum  de  sua  expendere. 

HAVER  OBS.  fr.  ant.  Necesilar.  Egeo,  es. 

sÉR  OBS.  fr.  ant.  Convenir.  Ser  menester.  Opus 
esse. 

OBSCENAMENT.  adv.  m.  Ab  obscenitat.  Des- 
honeslamenle,  obscenamenle,  Obscenè,  turpiter. 

OBSCENITAT,  f.  Impuresa,  torpesa,  lascívia. 
Obscenidad.  Obscenitas,  alis. 

OBSCENO ,  A.  adj.  Torpe,  impur.  Obscena.  Obs- 
cenus. 

OBSCUR,  A.  adj.  Foscb,  que  no  té  llum  ó  cla- 
ror. Oscuro.  Obscurus.  ||  De  color  fosch  quasi  ne- 
gre, obscura,  oscuro.  Subniger.  |1  Color  que  està 
més  carregat,  com :  blau  obsour.  Oscura.  Obscij- 
rus.  II  pint.  La  part  ahont  se  representan  las  som- 
bras.  Oscura.  Obscurus.  ||  met.  Confús,  intrincat, 
difícil,  enigmàlich.  Oscura.  Obscurus.  ||  Fosch,  te- 
nebrós. Tenebrosa,  oscura.  Obscurus,  scotinus,  ni- 
grans,  ater.  ||  raet.  S'  aplica  al  llinatge  baix  y  vil. 
Uumilde,  obscura.  Obscurus,  confusus. 

ANAR  À  OBSCURAS.  fr.  ANAR  À  LAS  FOSCAS. 

OBSCITRAIR.  V.  a.  ant.  obscurir. 
OB8CURAMEIVT.  adv.  m.  Ab  obscuritat.  Os- 
uramenle.  Obscurè.  ||  Confusament ,  embrollada- 
ent.  Oscuramente.  Tectè.  1|  met.  Vilment,  ab  bai- 
yesa.  Oscuramente.  Obscurè.  1|  m.  obscuritat. 
OBSCURAR.  V.  a.  obscurir. 
OBSCURARSE.  V.  r.  obscurirse.  y  ant.  desapa- 

RÉIXKU. 

OBSCURAT,  DA.  p.  p,  OBSCURIT. 
OBSCUREDAT.  f.  OBSCURITAT. 

OB8CURET,  A.  adj.  d.  Alga  oscuro.  Subobs- 
curus. 
OBSCURIMENT,  m.  La  acció  de  obscurir  y 


obscurirse.  Oscurecimienlo,  oscuridad.  Obumbratiu, 
nis. 

OBSCURIR.  V.  a.  Privar  la  llum  y  claredat. 
Oscurecer.  Obscuro,  as.  ||  met.  Desllustrar  lo  mrril 
ó  reputació  de  algú.  Manchar,  oscurecer,  afear. 
Alicujus  luminibus  obslrudere.  ||  Vèncer  ó  superar 
en  mèrits  ;'i  altre.  Eclipsar,  oscurecer.  Praïslo,  as.  || 
met.  Ofuscar  la  llum  de  la  rahó.  Oscurecer.  Oratio- 
nem  obcaecare.  [j  pint.  Donar  mòlt»  sombra  à  lo 
que's  pinta.  Oscurecer.  Umbro,  as.  ||  v.  r.  Enfos- 
quirse.  Oscurecerse.  Obscurari,  obnubilari. 

OBSCURÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Oscurisimo.  Obs- 
curissimus,  valdè  obscurus. 

OBSCURIT,  DA.  p.  p.  Oscurecida.  Obscura  tus. 

OBSCURITAT,  f.  Fos(iuedal,  fosca.  Oscuridad. 
Obscurilas,  alis.  ||  Falta  de  llum  y  coneixement. 
Oscuridad.  Obscuritas,  atis.  ||  Espessura,  ombrívol, 
com  la  dels  boscos.  Oscuridad.  Densilas,  alis.  || 
met.  Confusió  del  estil,  falla  de  explicació.  Oscuri- 
dad. Obscurilas,  alis.  ||  met.  Humilitat  y  baixesa 
de  ahont  proceheix  alguna  cosa.  Bajeza,  oscuri- 
dad. Obscurilas,  atis.  l|  met.  La  dificultat  del  sen- 
tit ó  intel-ligéncia  de  lo  que's  diu  ó  proposa,  com 
en  los  enigmas  y  misteris.  Oscuridad.  Caligo,  inis. 

OBSEQÜENT.  adj.  Sumls.  Obsecuenle.  Obse- 
quens. 

OBSEQÜENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Obsecuenti- 
simo.  Obsequentissimus. 

OBSEQUI,  m.  Servey,sumissió,  rendiment,  con- 
descendència. Obsequio.  Obsequium,  ii.  ||  Lo  que's 
fa  en  benefici  de  algun  amich.  Servicio,  obsequia.  Ob- 
sequium, ii.  II  L'  aplauso  ó  celebritat  que's  dóna  à 
algú  ó  à  alguna  cosa.  Honor,  obsequio.  Laus,  dis.  || 
Los  festeigs  ab  que's  fa  honor  ó  dóna  gust  y  aplau- 
so à  algú.  Festejo,  obsequio,  festeo.  Obsequium  ii. 

RÉTRER  OBSEQUIS,  fr.  OBSEQUIAR. 

OBSEQUIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  obsequia.  Ob- 
sequianle,  obsequiador.  Obsequens,  lis. 

OBSEQUIAR.  V.  a.  Rendir  obsequis,  complàu- 
rer,  servir.  Obsequiar.  Alicui  obsequi.  ||  Fèr  algu- 
na cosa  en  favor,  benefici  ó  utilitat  de  alguna  per- 
sona. Servir,  obsequiar.  Obsequor,  eris. 

OBSEQUIAT,  DA.  p.  p.  Obsequiado.  Obse- 
quulus. 

OBSEQUIÓS,  A.  adj.  Cortés,  complahent.  Ob- 
sequioso.  Obsequiosus. 

OBSEQUIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  reverència 
y  cortesia.  Obsequiosamente.  OÍDciosè. 

OBSERVACIÓ,  f.  Reparo,  nota,  reflexió.  Ob- 
servacion.  Observatio,  nis.  ||  ant.  observància.  ||  L' 
acte  y  efecte  de  observar  y  la  cosa  observ,ida.  Ob- 
servacian.  Observatio,  nis.  ||  Cumpliment  de  algu- 
na lley,  orde  ó  precepte.  Observacion.  Observanlia, 
ae.  II  pi.  Reparos  ó  notasfelas  en  algun  escrit.  Ano- 
taciones,  observaciones.  Observatio,  nis. 

estar  en  observació,  fr.  Mirar  atentament  alguna 
cosa  esperant  lo  moment  de  observar  algun  fèt  ó 
circunstància.  Estar  de  observacion,  de  acecho.Cau- 
lè  alleridere. 


IM 


OBS 


DICCIONARI 


OBV 


OBSERVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  noia  y  repara 
tot  lo  que  véu  y  ou.  Notador,  observador.  Specula- 
tor,  is.  II  Exacte  én  lo  cumpliment  de  las  lleys  y 
preceptes.  Observador.  Observator,  is.  ||  Qui  per 
medi  de  instruments  y  art  observa  '1  moviment 
dels  astres.  Observador.  Astrorum  speculator.  [| 
adj.  Lo  que's  déu  observar.  Que  dehe  observarse. 
Servandus,  observandus. 

OBSERVÀNCIA.  f.  Cumpliment  exacte  y  pun- 
tual. Observancia.  Observantia,  s£.  \\  Reverència, 
honor,  acatament  als  majors.  Observancia.  Obser- 
vantia, ic.  II  L'  antich  estat  de  las  religions  à  dis- 
tincció  de  la  reforma.  Observancia.  Religiosa  ob- 
servantia. II  Constitució  així  dita.  Observancia.  Ob- 
servantia, se. 

AB  OBSERVANCIA.  m.  adv.  Ab  exactitut,  cumpli- 
ment. Observantemenle .  Observanter. 

POSAR  EN  OBSERVANCIA.  fr.  Fér  que  s'  observe  ab 
rigor  lo  que's  mana.  Poner  en  observancia.  Ad  ob- 
servanliara  accuratam  cogere. 

REGULAR  OBSERVANCIA.  En  algunas  religions  es  la 
observancia  de  la  regla  tal  com  estava  al  temps  de 
admétrerse  algunas  reformas.  Regular  observancia. 
Regularis  observantia, 

OBSERVAN8A.  f.  ant.  observancia. 

OBSERVANT,  p.  a.  observante.  Observans.  U 
m.  Religiós  de  la  observancia  de  sant  Francesch. 
Observante.  Observans,  tis. 

OBSERVANTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ohservanli- 
simo.  Observantissimus. 

OBSERVAR,  v.  a.  Notar,  reparar,  estar  à  la 
mira.  Observar.  Servo,  as.  ||  Guardar,  cumplir 
exactament  lo  que's  mana.  Observar.  Observo,  as. 
II  astron.  Especular  los  moviments  dels  astres,  y 
calcular  sobre  ells.  Observar.  Speculari  agtra. 

OBSERVARSE.  Y.  r.  Mirarse  un  à  altre.  Ob- 
servarse. Servar  i,  observari. 

OBSERVAT,  DA.  p.  p.  Observado.  Observatus. 

OBSERVATORI,  m.  Lloch  alt  y  à  propòsit 
pera  observar  especialment  los  astres.  Observato- 
rio.  Observatoria  specula. 

OBSÉS,  A.  adj.  Qui  està  atormenfatde  esperits 
malignes  que'l  rodejan.  Obseso.  Obsessus. 

OBSESSIÓ,  f.  Assistència  dels  esperits  malig- 
nes al  rededor  de  algú.  Obsesion.  Obsessió,  nis. 

OBSIDIANA.  f.  Epiteto  que's  donava  à  una 
pedra  negra  y  resplandent  que  servia  de  mirall; 
però  ja  no's  tióba.  Ofcsírfiajía.  Obsidiana,  a?. 

OBSIDIONAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  siti  de 
una  plassa.  Obsidional.  Obsidionalis. 

OBSTACLE,  m.  Destorb,  oposició,  embaràs, 
impediment.  Obslúculo,  óbice,  traba,  tropiezo. 
Obex,  icis. 

OBSTANT,  p.  a.  Obstante.  Obstans. 

EN  NO  RES  OBSTANT,  loc.  No  opouiéndosc.  NoH  obs- 
tans. 

NO  OBSTANT,  m.  adv.  Sense  que  servesca  de  im- 
pediment, de  obstacle.  No  obslante,  sin  embargo, 
con  todo,  à  pesar  de  eso.  Tamen. 


OBSTAR.  v.  a.  Destorbar,  impedir,  embaras- 
sar. Obsiar.  Obsto,  as.  ||  impers.  Oposarse,  sér 
contraria  una  cosa  à  altra.  Obstar.  Obsto,  as. 

OBSTAT,  DA.  p.  p.  Obslado.  Obstitus. 

OBSTETRÍCIA,  f.  Art  ó  ciència  dels  parts. 
Obstetricia.  Obstrelicium,  ii. 

OBSTINACIÓ,  f.  Tossuneria,  terquedat,  Obsti- 
nacion.  Pertinaç ia,  aj. 

OBSTINADAMENT,  adv.  m.  Perfidiosament. 
Obslinadamente.  Obstinatè. 

OBSTINADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Obstinadisimo. 
Pertinacissimus. 

OBSTINARSE.  V.  r.  Persistir,  manlenirse  en 
sòn  tema.  Oí/símarse.  Obstino,  as. 

OBSTINAT,  DA.  p.  p.  Obslinado  Obstinatus. 
II  adj.  Períidiós,  tossut,  obslinado.  Obstinatus. 

OBSTRUCCIÓ,  f.  med.  Opilació,  impediment 
causat  per  los  humors  en  lo  cos  del  animal.  Obs~ 
Iruccion.  Obstructio,  nis. 

OBSTRUCTIU,  VA.  adj .  Lo  que  causa  obs- 
truccions. Obstruclivo.  Obstruens. 

OBSTRUHIR.  V.  a.  med.  Tapar  los  humors  las 
vias  del  cos  del  animal.  Obstruir.  Obstruo,  is.  || 
V.  r.  Taparse,  embussarse  algun  forat,  etc.  Obs- 
Iruirse.  Obstrui. 

OBSTRUHIT,  DA.  p.  p.  Ohslruido.  Obductus. 
II  m.  Lo  subjecte  que  pateix  obstruccions.  Obslrui- 
do.  Obstructus. 

OBTAT.  m.  ant.  desitj. 

OBTÉ.  m.  ant.  Óbit,  mort.  Muerle.  Obitus,  us. 

OBTEMPERANT.  p.  a.  Obtemperante.  Obtem- 
perans. 

OBTEMPERAR.  V.  a.  OBEHIR,  SÜBJECTARSE. 
OBTEMPERAT,  DA.  p.  p.  OBEHIT. 
OBTENCIÓ,  f.  y 

OBTENIMENT.  m.  ant.  Consecució.  Obtencion. 
Obtentio,  nis. 

OBTENIR.  V.  a.  Alcansar,  lograr,  Obtener.  Ob- 
tineo,  es.  ||  Tenir,  observar,  possehir.  Obtener.  Ob- 
tento,  as. 

OBTENTO.  m.  Renda  ecclesiàstica.  Obtenlo. 
Obtentus,  us. 

OBTÉS,  A.  p.  p.  irreg.  obtingut. 

OBTINENT.  p.  a.  Qui  obté.  Obteniente.  Obti- 
nens. 

OBTINGUT,  DA.  p.  p.  Oblenido.  Obtentus. 

OBTÚS,  A.  adj.  Rom,  despuntat.  Obtuso.  Obtu- 
sus.  II  geom.  Àngul  que  té  mès  de  la  quarta  part 
de  un  círcul.  Obtuso.  Obtusus.  ||  met.  Qui  té  lo 
enteniment  poch  agut,  grosser,  tardà.  Obtuso.  Ob- 
tusus. 

OBTUSÀNGUL.  adj.  geom.  S'  aplica  al  triàn- 
gul  ó  altra  figura  que  té  un  àngul  obtús.  Obtusdn- 
gulo.  Obtusangulus,  i. 

OBÚS.  m.  art.  Espècie  de  morter  llarch  de  set 
à  nou  polzadas  de  diàmetro  pera  tirar  granadas, 
etc.  Obws.  Bellicum  tormentum. 

OBVENCIÓ.f.  Profit  casual.  Obvencion.  Obven- 
tio,  nis. 


OCA 


CATALÀ. 


OCA 


225 


01 


» 


OBVENIR.  V.  n.  Tocar  per  casualitat,  6  sort. 
Caber  como  en  suerte.  Obvenio,  is. 

OBVENTICI,  A.  adj.  for.  Casual.  Obvenlicio, 
forlnilo,  accidental.  Obventitius. 

OBVIAR.  V.  a.  Evitar,  fugir,  apariar  lo  que 
ót  sér  contrari.  Obviar.  Obvio,  as.  |1  Destorbar, 
oposarse.  Obviar,  obstar.  Obslo,  as. 

OBVIAT,   DA.  p.  p.  Obviado.  Obviatus. 

OBVINENT.  p.  a.  Perleneciente.  Obveniens. 

OBVIO,  A.  adj.  Lo  que's  presenta  davant  los 
ulls.  Obvio.  Obvius.  |  mel.  Clar,  sense  diflcultat. 
Obvio.  Obvius. 


OC. 


OC.  adv.  ant.  hoc. 

OCA.  f.  Espècie  de  ànech  com  de  tres  pams  de 
llarch,  bech  con  vexo,  obtús  y  corb  per  la  basa, 
cos  cendrós  per  sobre  ygroch  per  sota,  '1  coll  esti- 
rat, lo  carpó  blanch,  potas  encarnadas,  unglas  ne- 
gras,  y  cloqueja  mòlt.  Ganso,  dnsar,  oca.  Anser,  is. 
II  Joch  que  consisteix  en  un  mapa  ovalat  que  té  63 
casetas  pujant  desde'l  número  1,  y  totas  las  que  fan 
nou  tenen  pintada  una  oca,  y  en  allras  casetas  hi 
ha  pintadas  altras  figuras,  com  són:  un  pont,  un 
pòu,  la  mort  y  altras.  Se  juga  ab  daus,  y  'Is  punts 
que's  fan  se  van  contant  en  las  casetas,  y  cada  hu 
assenyala  son  camí  ab  un  tanto  que  posa  à  la  caseta 
ahont  ha  arribat.  Pera  guanyar  es  precís  arribar 
just  al  número  63.  Los  inconvenients  y  reglas  del 
joch  solen  estar  escrits  en  lo  mitj  del  mapa.  Oca. 
Ludussicdictusexanseredepicto.  ||  Arrel  de  Araé- 

■  rica  semblant  à  la  castanya  que  serveix  en  lloch 
■de  blat  de  moro.  Los  americans  també  la  anome- 
■  nan  caví.  Oca.  Oxalis  oca. 

OCÀS.  m.  Occident,  ponent,  la  part  del  hori- 
sonl  per  ahont  s'  ocultan  los  astres.  Ocaso,  occiden- 
te,  poniente.  Occidens,  tis.  ||  mel.  mort.  f. 

OCASIÓ,  f.  Oportunitat  de  temps.  Ocasion.  Oc- 
casio,  nis.  ||  Causa  ó  motiu  pera  que  's  fà-alguna 
cosa.  Ocasion.  Causa,  ae.  ||  Perill  ó  exposició.  Oca- 
sion, riesgo.  Periculum,  i. 

OCASIÓ  CRÍTICA.  Lo  cas  ó  punt  del  qual  dependeix 

la  decisió  de  alguna  cosa.  Lance.   Discrimen,  inis. 

OCASIÓ  OPORTUXA.  La  que  presenta  facilitat  pera 

fér  ó  intentar  alguna  cosa.  Ocasion  oportuna,  res- 

Iquicio.  Adilus,  us. 
m  OCASIÓ  PRÒXIMA,  teol.  Aquella  en  que  posat  algú 
«empre  ó  quasi  sempre  cim  en  la  culpa.  Ocasion 
mfróxima.  Occasio  pròxima. 
I  OCASIÓ  REMOTA,  leol.  La  que  de  sí  no  induheix  à 
f  pecat,  ó  que  quasi  resisteix.  Ocasion  remota.  Re- 
mota occasio 

A  BONA  OCASIÓ,  m.  adv.  A  temps  oportú.  A  buena 
hora,  d  tiempo,  à  buena  ocasion.  Tempore. 

AGAFAR  LA  OCASIÓ  PELS  CABELLS,  fr.  Aprofitaria, 
no  deixaria  passar.  Cojer,  tomar,  asir  la  ocasion 
por  los  cabellos,  por  el  copete,  por  la  melena.  Tem- 
pus  el  occasionem  arripere. 


A  LA  PRIMERA  OCASIÓ,  m.  adv.  À  la  primera  oca- 
sion. Ubi  primum  occasfo  detur. 

A  OCASIÓ  VOSTRA,  m.  adv.  Per  vostre  respecte, 
per  la  vostra  cara.  Por  alencion  ú  vosotros;  por 
vuestro  respeio.  Tua  causa. 

DONAR  OCASIÓ,  fr.  Douar  motiu.  Dar  lugar,  oca- 
sion, motivo,  pié,  màrgen.  Sinere ;  ansam  praibere. 

EN  ALTRA  OCASIÓ,  m.  adv.  En  altre  temps.  En  otra 
ocasion,  enotro  tiempo,  otravez.  Aliàs. 

ESPIAR  LA  OCASIÓ,  fr.  Eslar  atent  y  vigilant  pera 
aprofitar  totas  las  circunslàncias  que  poden  sér  fa- 
vorables pera 'I  logro  de  alguna  cosa.  Noperderoca- 
sion.  Imminere  in  occasionem. 

LA  OCASIÓ  FÀ  'l  LLADRE,  ref.  Denota  que  mòltas 
vegadas  la  oportunitat  fa  fér  cosas  malas  en  que 
no  's  pensava.  La  ocasion  hace  el  ladron;  en  arca 
abierta  el  justa  peca.  Duice  pomum  dum  abest 
custos. 

LLEVA  LA  OCASIÓ,  Y  LLEVARÀS  LO  PECAT,  Y  QUI 

APARTA  LA  OCASIÓ,  APARTA  'l  PECAT.  ref.  Aconsella 
fugir  del  perills  pera  evitar  los  danys.  Quien  quita 
la  ocasion  quita  el  pecado  ò  el  peligro.  Si  fumuin 
vilare  cupis,  reslinguito  flammam. 

NO  pÉRDRER  OCASIÓ,  fr.  Estar  atent  y  ab  vigilància 
pera  aprofitar  totas  las  circunslàncias  y  oportuni- 
tats favorables  que  pugan  presentarse  pera  lograr 
lo  que  's  desitja.  No  perder  ocasion.  Tempore,  op- 
porlunitale  uti. 

PÉNDRER  ó  BUSCAR  OCASIÓ,  fr.  Buscap  motiu  pera 
fér  alguna  cosa.  Tomar  ocasion.  Causara,  ansam  ar- 
ripere. 

PER  OCASIÓ,  m.  adv.  Por  causa,  por  respeio.  Ob, 
propter  causam. 

POSAR  EN  OCASIÓ,  fr.  Posar  en  perill.  Poner  en 
ocasion,  en  riesgo  ó  peligro.  In  discrimen  provoca- 
care.  |  rel.  Buscar  lo  perill.  Ponerse  en  ocasion. 
Periculum  quaerere. 

VENIR  EN  BONA  OCASIÓ,  fr.  Arribar  t-u  lo  temps  de 
la  oportunitat.  Venir  en  buena  coyuntura;  llegar  à 
tiempo.  Suo,  opporluno  tempore  venire. 

OCASIONADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ocasionadl- 
simo.  Yaldè  provoca ns. 

OCASIOIVADOR,  A.  m.  y  f.  Causador,  qui  dó- 
na motiu.  Ocasionador.  Causam  praebens. 

OCASIONAL,  adj.  Lo  que  dóna  ocasió  ó  motiu. 
Ocasional.  Ansam  praíbens.  |1  Lo  que  sobrevé  per 
alguna  ocasió  ó  accident.  Ocasional.  Eventualis. 

OCASIONALMENT,  adv.  m.  Casualment.  Oca- 
casionalmente,  casualmente.  Fortè. 

OCASIONAR,  v.  a.  Sér  causa,  donar  ocasió  ó 
motiu.  Ocasionar,  causar.  Efíic'w,  is.  ||  Causar.  Oca- 
sionar, (icarrear.  Parió,  is.  ||  Provocar,  móurer, 
excitar.  Ocasionar.  Provoco,  as.  |  Exposar,  posar 
en  perill.  Ocasionar.  Periculum  inferre;  in  discri- 
men adducere. 

OCASIONAT,  DA.  p.  p.  Ocasionada.  EíTectus. 
|]  adj.  Provocatiu,  molest.  Ocasionada.  Provocans. 

OCASIONETA.  f.  d.  Ocasioncilla.  Occasiuncu- 
la,  ae. 


III 


OCÍ  DICCIONARI 

Lo  qui  guarda  ocàs.  Ansarero 


OCT 


OGATER. 

Anserarius. 

OCCASIÓ.  f.  OCASIÓ. 

OGCEANIA.  f.  La  quinta  pirt  del  raòn,  que  es 
una  gran  leunió  de  islas  al  sudoest  del  Àssia,  eslà 
situada  entre  los  3í."  N.  y  36."  S.  de  lalitut,  y  en- 
tre 'Is  96."  E.  y  103."  0.  de  longilul  al  meridià  de 
Madrit;  la  rodejan  lo  gran  occéano  per  loN.  y  E., 
1'  occéano  índich  pel  S.  y  lo  mar  de  la  Xina  pel  0. 
Oceania.  Quinta  mundi  pars;  Occeania,  a;. 

OCCÉANO.  m.  mar  gran  que  rodeja  tota  la  ter- 
ra. Océano.  Occeanus,  i.  ||  S'  usa  pera  exagerar  la 
grandesa  é  immensitat  de  alguna  cosa.  Océano.  Oc- 
ceanus, i.  II  mit.  Dèu  fill  del  cel  y  de  la  terra,  y 
segons  altres  del  cel  y  Yesta:  donàrenli  à  Tetisper 
muller,  y  per  fills  als  rius  y  fonts  y  à  las  Occeàni- 
das  Clio  y  Béroe.  Océano.  Occeanus,  i. 

OCCIDENT,  m.  La  part  del  horisont  en  que's 
pon  lo  sol  y  demés  astres.  Occidente.  Occidens,  tis. 
I  La  part  de  la  terra  ahont  respecte  de  nosaltres 
se  pon  lo  sol.  Occidenle.  Occidentalis  plaga. 

OCCIDENTAL,  adj .  y 

OCCIDUO,  A.  adj.  ant.  Pertanyent  al  occident. 
Occidental,  occiduo.  Occidentalis. 

OCCIPITAL.  adj.  Las  parts  del  clatell  oposadas 
al  front.  Occipital.  Occipitalis.  ||  m.  L'  os  del  cap 
que  forma  '1  clatell.  Occipital.  Occipitalis,  is. 

OCCIPUCI.  ra.  La  part  superior  del  cap  per 
ahont  se  junta  ab  las  vértebras  del  coll.  Occipucio. 
Occiput,  itis. 

OCCIR.  V.  a.  ant.  matar. 

OCCIT,  DA.  p.  p.  ant.  Mort.  Muerlo.  Occisus. 

OCCtURE.  V.  a.  ant.  matar. 

OCCÓRRER.  V.  n.  OCÓRRER. 

OCELL  Y  OCEYL.  m.  ant.  augell. 

OCH.  adv.  ant.  floch. 

FINS  ALS  ocHS.  m.  adv.  Denota  la  intenció  y  ve- 
hemència de  algun  efecte.  Hasta  los  higados,  hasla 
las  aras.  üsque  ad  aras. 

OCI.  m.  Descans,  cessació  del  traball.  Ocio. 
Olium ,  ii.  II  Diversió,  distracció  ,  recreo.  Ocio. 
Oíium,  ii.  II  Deixament,  inacció.  Ocio.  Olium,  ii. 

DONARSE  AL  OCI.  fr.  Abaudonafse  à  la  vida  de  no 
fér  res  útil,  ocupantse  sols  en  vicis.  Eniregarse  ó 
darse  al  ocio.  Olio  se  Iradere. 

OCIAR.  V.  a.  Distràurer,  divertir.  Ociar.  Di- 
verto,  is. 

OCIÓSj  A.  adj.  Desocupat,  qui  esta  en  vaga. 
Ociosa.  Otiosus.  H  Negligent,  deixat,  peresós.  Ocio- 
sa. Cessator.  ||  Yagamundo,  que  's  corromp  en  la 
ociositat.  Ociosa.  Otiosus.  ||  Lo  que  no  aprofita. 
Ociosa.  Otiosus.  ||  Lo  que  no  té  us  ó  exercici  en  las 
cosas  que'l  deuhen  tenir.  Ociosa.  Otiosus. 

OCIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  ociositat.  Ociosa- 
mente.  Otiosè.  I  Per  demés,  en  va,  sense  fruyt  ni 
profit.  Ociasamenie.  Inutiliter.  |1  Ab  atenció  y  pau- 
sa. Alenlamenle.  Atlentè. 

OCIOSITAT,  f.  Yagamunderia,  vici  de  gastar 
lo  temps  inútilment.  Ociosidad.  Desídia,  íe.  j]  Lo 


efecte  de  oci,  com  són  paraulas  ociosas,  jochs  y 
altras  diversions.  Ociosidad.  Yerba  vel  facta  otio- 
sa. 

LA  OCIOSITAT  ES  MARE  DE  TOTS  LOS  VICIS.  ref.  En- 
senya quant  convenient  es  víurer  ocupat  pera  no 
contràurer  vicis.  La  ociosidad  es  madre  de  todos  los 
viciós;  eslòyme  en  mi  lecho,  y  el  diablo  llévame  de  te- 
cho  en  lecho.  Criminis  est  maler,  vitii  est  ignavia 
nutrix. 

OCIR.  V.  a.  ant.  matar. 

ocis,  A,  Y  OCIT,  DA.  p.  p.  ant.  MORT. 

OCiURE.  V.  a.  ant.  matar. 

OCORREGUT,  DA.  p.  p.  Ocurrido.  Faclus,  af- 
fectus. 

OCORRENT,  p.  a.  ocurrent. 

OCÓRRER.  V.  n.  Prevenir,  eixir  al  encontre, 
anticiparse.  Ocurrir.  Occurro,  is.  |1  Esdevenir,  suc- 
cehir  casualment.  Ocurrir.  Expeto,  is.  |1  En  lo  reso 
ecclesiàstich  escàurer,  esdevenir  en  un  mateix  dia 
una  festa  ab  altra  de  major  ó  menor  classe.  Ocurrir. 
Occurro,  is.  ||  Yenir,  acudir  de  repent  una  espècie 
à  la  imaginació.  Ocurrir.  Succurro,  is.  |1  oposarse. 

OCOSSOAL.  m.  Serp  de  Méjich;  té  '1  cap  de 
escorsó  y  'I  ventre  blanch.  Ocozaal.  Ocozoalus  ser- 
pens. 

OCOSSOL.  m.  Arbre  de  nova  Espanya  de  vint 
à  trenta  peus  de  alt,  y  de  que's  trau  'I  liquidam- 
bre.  Ocazol.  Ocozolus  arbor. 

OCRA.  m.  Terra  groga  que's  trau  de  las  minas 
de  or  y  plata,  y  serveix  pera  pintar.  Ocre.  Ocra,  se. 

OCTÀEDRO.  m.  geora.  Un  dels  cinch  cossos 
regulars  que  consta  de  vuyt  triànguls  equilàteros. 
Oclúedra.  Octaédrum,  i. 

OCTAGONAL.  adj.  Pertanyent  al  octàgono. 
Octaganal.  Ad  octangulum  pertinens. 

OCTÀGONO,  A.  adj.  Lo  que  té  vuyt  caras  ó 
costats.  Octàgono,  oclógono.  Octangulus. 

OCTANTE.  m.  astron.  Instrument  pera  pén- 
drer  la  altura  del  sol  y  altras  observacions.  Oclan- 
te.  Octans,  tis. 

OCTAU.  m.  Cada  una  de  las  vuyt  parts  en  que 
's  suposa  dividit  un  tot.  Octava.  Octava  pars.  ||  adj. 
Lo  que  cumple  '1  número  de  vuyt.  Octava.  Octavus. 

EN  OCTAU.  m.  adv.  Entre  estampers  se  diu  del 
llibre  del  tamany  de  una  octava  part  de  full.  En 
octava.  Yolu  '  en  in  octavo. 

OCTAVA,  f.  vuYTADA.  II  poét.  Estrofa  de  vuyt 
versos  de  onze  síl-labas,  dels  quals  consonan  pri- 
mer, tercer  y  quint,  segon,  quart  y  sisè,  setè  y  oc- 
tau. Octava.  Octo  versibus  constans  rythmus.  || 
mús.  La  veu  que  completa  '1  diapasson.  Octava. 
Diapason,is.  |1  Lo  llibret  que  conté  '1  reso  dels  vuyt 
dias  de  alguna  festivitat,  com:  la  octava  de  Corpus, 
etc.  Octava.  Preces  canonicse  in  octava. 

OCTAVA  PRIVILEGIADA.  Eu  lo  rcso  ecclesiàstich  la 
que  no  dóna  lloch  al  reso  de  altre  sant.  Octava  cer- 
rada.  Octava  privilegiata. 

CAP  DE  OCTAVA.  1/  Últim  dia  de  ella.  Caha  de  oc- 
tava. Ultimus,  octavus  dies. 


OCÜ 


CATALÀ. 


ODO 


íïl 


ooTAVAs.  fr.  mús.  Formar  octavas  ó  diapas- 
sons.  Ociavar.  Diapasonesaptè  eCronnare. 

OCTAVAMENT.  adv,  m.  En  oclau  Iloch  ó  ve- 
gada. l>nr  In  octava  vez.  Octavíim,  oc(avò. 

OCT AVARI.  m.  La  festa  que's  fa  en  los  vnyt 
dias  de  la  vuylada.  Octavario.  Oclo  dierutn  cele- 
brilas. 

OCTAVi.  ni.  Instrument  músich  de  ayre,  de 
la  figura  de  una  flauta,  encara  que  petit  y  de  so- 
nidos  més  aguts  que  esta.  Oclavin.  Parva  tibia. 

OCTIL.  m.  astron.  Aspecte  de  dos  planetas  que 
dislan  un  de  altre  la  octava  part  del  zodlach,  6 
quaranta  cinch  graus.  Oclil.  Octilis. 

OCTOGENARI,  A.  adj.  Qui  té  vuytanta  anys. 

■  jOctogenario,  ochenton.  Octogenarius. 
i    OGTOGENTÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  cumple  '1 
número  de  vuit  cents.  Oclogésimo.  Octogeniesimus. 
OCTOGÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  té  vuitanta  ó 
cumple  dit  número.  Oclogésimo.  Octogesimus. 
OCTÓGONO,  A.  adj.  octAgono. 
OCTOSÍL-LABO ,  A.  adj.  Lo  que  consta  de 
vuytsíl-labas.  Octosilabo,oclosildbico.  Octosillabus. 
OCTUBRE,  m.  Lo  desè  més  del  any,  y  entre 
'Is  anlichs  romans  lo  viiyté  de  ahonl  prengué  '1 
nom.  Of íuòre.  October,.bris. 

ÓCTUPLO,  A.  adj.  arit.  Lo  que  es  à  altra  co- 
sa, com  número,  etc.  vuyt  à  un,  y  així  vuytanta  es 
óctuplü  de  deu.  Óctuplo.  Octuplus. 

OCULAR,  adj.  Pertanyent  als  ulls.  Ocular.  Ocu- 
laris. 

OGULARMENT.  adv.  m.  Ab  los  ulls.  Ocular- 
mente.  Ipsis  oculis. 

OCULISTA,  m.  Facultatiu  que's  dedica  à  cu- 
rar ulls.  Oculista.  Ophthalmicus,  i,  ocularius,  ii. 
OCULT,  A.  adj.  Amagat,  retirat,  desat.  Oculto. 
Occultus.  II  Secret ,   encubert,  reservat ,  excusat. 
Oculto.  Occultus. 

OCULTACIÓ,  f.  Reserva,  subslracció  pera  Iràu- 
ler  alguna  cosa  de  la  vista.  Ocultacion.  Occultatio, 
nis.  II  L'  acte  y  efecte  de  amagar  y  amagarse.  Ocul- 
lacion.  Occultatio,  nis.  ||  Lo  silenci  ab  que's  calla 
alguna  cosa  que  es  certa,  y  se  sab  y  debia  dirse. 
Ocultacion.  Occultatio,  nis. 

OCULTADAMENT.  adv.  m.  ocültament, 
OCULTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  oculta.  Encubri- 
dor,  ocullador.  Absconditor,  is. 
HL  OCÜLTAMENT.  adv.  m.  Ab  secret.  Encubier- 
^M  miente,   orultamente.  Clam.  ||  Kncuberfament,  de 
^M  cuit.  Ocullamente,  escondidamente.  Obscurè. 
^M    OCULTAR.  V,  a.  Amagar.  Celar,  ocultar,  encu- 
^M  rir.  Occulto,  as.  ||  Dissimular,  callar  lo  que  's  deu- 
^H  ia  dir.  Ocultar,  reservar.  Celo,  as. 
^H  OCULTAT,  DA.  p.  p.  Ocullado.  Occultatus.  || 
^^dj.  Encubert,  ocult,  amagat.  Ocultada,  oculto,  en- 
cubierto.  Occultatus. 

OCUPACIÓ,  f.  Assumplo,  negoci  en  que  algú 
s'  ocupa.  Ocupacion.  Occnpalio,  nis.  ||  Traball, 
cuydado  que  impedeix  ocupar  lo  temps  en  altra 
cosa.  Ocupacion.  Negolium,  ii.  ||  rel.  prolépsis.  |) 


La  acció  de  ocupar  ó  péndrer  alguna  cosa.  Ocupa- 
cion. Occupatio,  nis. 

OCUPAR.  V.  a.  Apoderarse,  péndrer  possessió. 
Tomar,  ocupar,  coger.  Occupo,  as.  ||  Distraurer, 
entretenir  ab  rahons.  Ocupar.  Dislendo,  is.  ||  Ob- 
tenir, gosar,  estar  empleat.  Ocupar.  Fungor,  eris. 
II  Umplir  algun  Uoch  ó  espay.  Llenar,  ocupar.  Re- 
pleo,  es.  II  Habitar.  Ocupar.  Habito,  as.  ||  Tenir  en- 
tretingut à  algú.  Ocupar.  Delineo,  es.  ||  Donar  fey- 
na,  emplearen  algun  treball.  Ocupar.  Operam, 
negolium  alicui  commillere.  ||  Destorbar,  emba- 
rassar. Ocupar.  Occupo,  as.  ||  usurpar  []  met.  Por- 
tarsen  la  atenció.  Ocupar.  Occupo,  as. 

OCUPAR8E.  V.  r.  Emplearse  en  alguna  cosa. 
Ocuparse.  In  aliquid  vel  alicui  incumbere.  ||  ennü- 
VOI.ARSE.  II  Posar  la  atenció  en  alguna  cosa  ó  nego- 
ci. Ocuparse.  Curam  vel  animum  adhibere. 

OCUPAT,  DA.  p.  p.  Ocupado.  Occupatus. 

OCUPATIÜ,  VA.  adj.  Lo  que  es  ocupado  por 
otros.  Occupalorius. 

OCURRÈNCIA,  f.  Encontre,  casualitat.  Ocur- 
rència. Casus,  eventus,  us.  ||  Repent,  espècie  que 
acut  en  la  imaginació.  Ocurrència.  Cogilalum,  i.  || 
Conjuntura,  ocasió.  Ocurrència,  ocasion,  coyuntura. 
Occasio,  nis. 

OCURRENT,  p.  a.  Lo  que  ocorre.  Ocurrenle. 
Obvius. 

OCURRIR.  V.  n.  OCÓRRER. 

OD. 

ODA.  f.  Himne,  cànticb,  canso  dels  anlichs. 
Oda.  Oda,  ai.  ||  Tol  poema  destinat  pera  cantarse 
ab  algun  instrument.  Oda.  Ode,  es. 

ODI.  m.  Aborriment,  aversió,  mala  voluntat. 
Odio.  Odium,  ii.  ||  La  Posició  y  discòrdia  natural 
entre  sí  mateixas.  Discòrdia ,  odio.  Discrepan- 
tia,  ae. 

ODI  DE  ABOMINACIÓ,  teol.  Aborriment  al  pecat 
sens  aborrir  al  pecador.  Odio  de  abominacion.  Abo- 
minalionis  odium. 

ODI  MORTAL.  Implacable.  Odio  mortal.  Hoslile 
odium. 

ODIAR.  V.  a.  ABORRIR.  II  v.  r.  Tenirse  odi  mú- 
tuament. Ahorrecerse,  odiarse.  Se  mutuò  odisse. 

ODIAT,  DA.  p.  p.  ABORRIT.  II  adj.  ODIÓS. 
ODIBLE.  adj.  ABORRIBLE. 

ODIÓS,  A.  adj.  Fastigós,  aborrible,  digne  de 
aborriment.  Odioso.  Odiosus. 

ODIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  odi  ó  de  un  modo 
odiós.  Odiosamenie.  Odiosè. 

ODIOSissiM,  A.  adj.  sup.  Odiosisimo.  Valdè 
odiosus. 

ODIOSITAT.  f.  ant.  odi. 

ODO.  m.  ant   oda. 

ODONTÀLGIA.  f.  Dolor  de  dents.  Odontdlgia. 
Denlium  dolor. 

ODONTÀLGICH,  CA.  adj.  Lo  que  es  propi  pe- 
ra calmar  lo  dolor  de  las  dents.  Odontdlgico.  Odon" 
tal  gicus. 


228 


OFE 


ODONTEGÉNIA.  f.  Part  de  la  anatomia  y  fi- 
siologia que  tracta  de  la  formació  de  las  dents. 
Odontogenia.  Odontogenia,  se. 

ODONTOGRAFIA.  f.  Descripció  de  las  dents. 
Odonlografia.  (^'lontographia,  ai. 

ODOR.  m.  ant.  Olor. 

ODORAR.  V.  a.  ant,  olorar. 

ODORÍFERO,  A.  adj.  Olorós.  Odorifero.  Odo- 
rifer. 

ODORÍFICH,  ca.  adj.  Lo  que  produheix  olor. 
Odorifico.  Odorificus. 

ODOROSCÓPIA.  f.  Procehiment  per  lo  qual  se 
coneixen  fins  a  cert  punt  las  emanacions  volàtils 
que  ixen  de  la  major  part  dels  cossos.  Odontosco- 
pia.  Odontoscopia,  ai. 

ODR£.  m.  Bòt  de  posar  vi,  oli,  etc.  Odre. 
Úter,  is. 

ODRINA.  Pell  de  bou  cusida  en  forma  de  bot. 
Odrina.  Culeus,  ei. 

OE. 

OEST.  m.  Yent  de  ponent.  Oesle.  Zephyrus,  i. 

OE8TNOROE8T.  m.  Yent  entre  1'  est  y  nor- 
oest.  Oesnorueste.  Chaurozepliyrus,  i.  \\  Lo  punt  del 
horisont  que  està  perfectament  entremitj  del  oest 
y  del  noruest.  Oesnorueste.  Horizontis  punclum  à 
septentrione  et  punclo  medio  inler  septentrionem 
et  occidentem  ajqualiter  dislans. 

OESTSUDUEST.  m.  Vent  entre  oest  y  suduest. 
Oessudoesie.  Libozephyrus,  i.  [|  Lo  punt  del  hori- 
sont que  està  en  mitj  del  oest  y  suduest.  Oesudo- 
este.  Horizontis  punctum  ab  occidente  versus  aus- 
Iralem  plagam  viginti  duobus  gradibus  dislans. 

OF. 


OFEGH  Y  OFEGAMENT,  m.  Sufocament, 
impediment  de  la  respiració.  Ahognio,  ahoga- 
miento.  Anhelus  spiritus.  ||  Acte  y  efecte  de  ofegar 
y  ofegarse.  Ahogamienlo.  SuíFocatio,  nis.  \\  met. 
ant.  Apagament  de  odi,  guerra,  etc.  Exlincion. 
Belli,  odii,  etc.  extinclio. 

OFEGAR.  V.  a.  Matar  privant  la  respiració. 
Ahogar.  Oífoco,  as.  1|  Sumergir  en  la  aygua,  ne- 
gar. Anegar,  ahogar.  Inundo,  as.  |  met.  Apagar, 
extingir,  sufocar  odis,  etc.  Ahogar,  apagar,  exlin- 
guir,  sufocar.  Reprirao,  is.  |1  met.  Oprimir,  congoi- 
xar,  fatigar,  com  lo  calor,  cansament,  etc.  Ahogar. 
Premo,  is.  |1  Cóurer  alguna  vianda  ab  foch  suau, 
sens  aygua  en  una  olla  ben  tapada  pera  que  's 
prenga  bè  del  llart,  oli,  vi,  vinagre,  etc.  ab  que  s' 
assahona.  Rehogar,  reahogar,  estofar,  ahogar.  Suf- 
foco,  as.  II  Apagar,  oprimir.  Se  diu  principalment 
del  fum  ó  foch,  quant  se  li  impedeix  la  comunica- 
ció ab  r  ayre.  Sufocar.  Extinguo,  is.  |1  v.  r.  Fal- 
lar, pérdrer  la  respiració.  Ahogarse.  Suffocari.  || 
Trobarse  en  alguna  estretó  de  gent  sentint  mòlt 
calor.  Ahogarse  de  gente.  Multitudine  urgere.  |1  en- 

NDAGABSE. 


DICCIONARI  OFE 

OFEGARSE  LA  NAU.  fr.  ant.  NAUFRAGAR. 

OFEGAT,  DA.  p.  p.  Ahogado.  Suífocatus.  (]  Se 
diu  del  lloch  estret  ó  que  no  té  ventil-lació.  Aho- 
gado. ArClUS.  II  m.  ESTUFAT. 

ESTAR  ó  vÉURERSE  OFEGAT,  fr.  Estar  Oprimit  de 
negocis  ó  cuydados.  Estar  ó  verse  ahogado.  Gravi- 
bus  curis  oppresum,  gravatum  esse. 

OFÉNDRER.  v.  a.  Danyar,  fér  mal  físicament. 
Ofender.  Offendo,  is.  |1  Injuriar,  ultrajar.  Ofender, 
injuriar.  Otfendo,  is.  ||  Causar  displicència,  fàs- 
tich,  ó  enfado.  Ofender,  fastidiar.  Fastidio,  is.  || 
Parlant  de  Dèu.  pecar.  ||  tropessar,  ensopegar. 

OFÉNDRERSE.  V.  r.  Agraviarse,  picarse,  en- 
fadarse,  resentirse.  Picarse,  ofenderse,  resentirse- 
Slomachari, 

OFENEDOR.  m.  OFENSOR. 

OFENENT,  p.  a.  OFENSOR.  ||  ant.  Gerundi.  Ofen- 
diendn.  OfTendendo. 

OFENSA,  f.  Injúria,  agravi ,  disgust,  dany , 
perjudici.  Ofensa  ,  ofension.  Oífensio  ,  nis.  ||  Cul- 
pa, delicte,  pecat.  Pecado  ,  ofensa.  Oífensa,  ae. 
II  La  acció  de  embestiral  enemich.  Ofensa.  Invec- 
tio,  nis. 

OFENSA  DE  DÈü.  L'  actc  de  trencar  ó  faltar  à  sos 
manaments.  Ofensa  de  Dios.  OSensa,  ae. 

OFENSANZA.  f.  ant.  OFENSA. 

OFENSIU,  VA.  adj.  Lo  que  ofen  ó  pót  ofén- 
drer.  Ofensiva.  Offensivus. 

OFENSIVA,  f.  La  manera  de  renyir  ó  combà- 
trer  que  no  s'  atura  à  defensarse,  sinó  que  empren 
contra  del  enemich  pera  oféndrerlo.  Ofensiva.  Oí- 
fensio, nis. 

PÉNDRER  LA  OFENSIVA,  fr.  Prepararse  pera  acomé- 
trer.  Tomar  la  ofensiva.  Impeto,  is. 

OFENSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ofen.  Ofensor,  ofen- 
dedor.  Offensor,  is. 

OFERENAS.  f.  pi.  Cosas  de  menjar.  Que  carner. 
Cibus. 

OFERIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ofereix,  ofrecedor, 
ofei^enle.  Offerens,  lis. 

OFERIMENT,  m.  Oferta,  perfertà,  promesa. 
Promesa,  ofrecimienlo,  oferia.  Pollicitum,  i.  1|  La 
acció  de  oferir.  Ofrecimienlo.  Oblatio,  nis. 

OFERINA.  f.  ter.  oferta. 

OFERIR.  V.  a.  Prométrer.  Ofrecer.  Obligo,  as. 
11  Presentar,  donar  voluntàriament.  Ofrecer.  Oífe- 
ro,  ers.  Ij  Posar  alguna  cosa  voluntàriament  à  la 
disposició  de  algú.  Brindar.  Oífero,  ers.  ||  Dedicar 
dons  ó  sacrificis  à  Dèu  en  senyal  de  rendiment  y 
adoració,  ó  per  algun  benefici  rebut.  Ofrendar. 
Oífero,  ers.  H  Posar  de  manifest.  Ofrecer.  Exhibeo, 
es.  II  Presentar,  proposar  algun  pacte  ó  condició. 
Ofrecer.  Conditionem  ferre.  ||  Dedicar  à  Dèu  ó  als 
sants  las  obras  bonàs.  Ofrecer,  consagrar.  Devoto, 
as.  II  Donar  alguna  almoyna  dedicantla  à  Dèu  en  la 
missa  ó  altras  funcions  ecclesiàsticas.  Ofrecer, 
ofrendar.  Oífero,  ers.  1|  met.  fam.  Entrar  à  béurer 
en  la  taberna.  Ofrecer,  visitar  la  taherna.  Taber- 
nam  vinariam  visere. 


OFI 


OFERIR8E.  V.  r.  Ocórrer,  sobrevenir.  Ofrecer- 
se.  Accido,  is.  ||  Venir  impensadament  alguna  cosa 
en  la  imaginació.  Ofrecerse,  ocurrir.  In  menlem 
venire;  occurrere  menti.  |1  Entregarse  voluntària- 
ment a  la  disposició  de  altre.  Ofrecerse.  Se  perhi- 
bere.  ||  Convenir  ó  sér  necessària  alguna  cosa. 
ofrecerse.  Opus  esse. 

OFERT,  A.  p.  p.  Ofrecido.  Oblatus. 

OFERTA. .f.  Promesa.  Oferta,  promesa,  ofreci- 
mienio.  Pollicitum,  i.  ||  Lo  pa,  vi  y  altras  cosas 
que  porlan  los  fiels  à  las  iglésias  per  sufragi  dels 
difunts.  Ofrenda,  ohlada.  Inferiae,  arura.  |  Do  con- 
sagrat à  Dèu  y  als  sanis.  Ofrenda.  Oblatio,  nis.  || 
Lo  que's  presenta  al  sacerdot  en  lo  ofertori  de  la 
missa.  Ofrenda.  Inter  sacra  sacerdoti  oblatum  mu- 
nus.  II  Certa  espècie  de  sacrifici  que  feyan  los  an- 
tichs  oferint  una  cosa  rodona.  OUacion.  Oblatio,  y 
popanum,  fertum,  ó  ferctum,  la  coca.  ||  ajuda,  so- 
corro, FAVOR.  II  Aquell  diner  que  's  dóna  al  sacer- 
dot pobre  quant  diu  la  primera  missa,  per  lo  qual 
lo  padrí  convida  à  sos  coneguts.  Ofrenda.  Oblatio, 
nis. 

OFERTORI.  m.  V  acte  de  oferir.  Oferlorio.  Of- 
fertorium,  ii.  fl  La  part  de  la  missa  en  que'l  sacer- 
dot abans  de  consagrar  ofereix  à  Dèu  la  hòstia  y'l 
vi.  Oferlorio.  Oífertorium,  ii.  ||  Antífona  que  diu  lo 
sacerdot  abans  de  oferir  la  hòstia  y  '1  vi.  Oferlorio. 
Offerlorium,  ii.  1|  oferta.  2. 

OFÈS,  A.  p.  p.  Ofendido.  Offensus.  ||  adj.  mal- 

CONTENT. 

OFFEN8ANZA.  f.  ant,  ofensa. 

OFFERIDOR.  m.  ant.  OFERiDoa. 

OFFICIER.  m.  ant.  oficial. 

OFICI.  ra.  Càrrech,  empleo,  ministeri.  Oficio. 
Oíficium,  ii.  II  Ocupació,  incumbéncia.  Oficio.  Pen- 
.sum,  i.  II  Dret  de  propietat  en  alguns  empleos,  com 
lo  de  procurador,  etc.  Oficio.  Oííicii  proprietas.  || 
Servey,  favor.  Oficio.  Gratia,  ae.  ||  Lo  exercici  en 
que  s' emplea  1' arlífice,  com:  fuster,  etc.  Oficio. 
OÍBciura,  ii.  II  La  operació  ó  funció  de  qualsevol 
cosa,  com:  lo  ofici  del  rellotge  es  assenyalar  las 
horas.  Oficio.  OfQcium,  ii.  ||  Lo  reso  divi  per  sér 
obligació  de  tots  los  dias.  Oficio.  OíBcium,  ii.  || 
MISSA  MAJOR.  II  Escrit  Bu  que  's  comunica  alguna 
orde.  Oficio.  OÍBcinalis  syngrapha.  ||  pi.  Funcions 
solemnes  locanls  al  altar  y  al  cor.  Oficiós.  Ofücia, 
m. 

ofici  DE  DIFUNTS.  Lo  reso  que  la  Iglésia  té  des- 
tinat pera  pregar  pels  difunts,  en  lo  qual  no's  diu 
lo  glòria  patri.  Se  compon  solament  de  vespres, 
matines,  y  laudes.  Oficio  de  difunlos.  Defunctorum 
officium.  II  La  missa  de  rèquiem  que  's  celebra  can- 
tada. Misa  cantada  ó  de  rèquiem  ó  de  difunlos.  Sa- 
crum  solemne  pro  defunctis. 

OFICI  DE  MESTRE  DE  CASAS.  L' art  de  edificar  casas 
y  altres  edificis,  y  adobarlos.  AlbanHeria.  Ars  cíb- 
raentaria. 

OFICI  mecínich.  Lo  dels  menestrals.  O^cio  mecd- 
nico,  servil.  Mercenarium  munus. 

TOMO  II. 


w 


CATALÀ.  OFI  í$$ 

OFICI  PARVO  menoret.  Lo  reso  de  la  Mare  de  Dèu, 
se  diferencia  del  diví  en  que  'Is  matines  no  tenen 
mès  que  un  noclurno.  Oficio  parvo.  Beata;  Mariae 
sacra tum  oíficium. 

OFICI  REAL.  Lo  que  es  de  denominació  del  rey. 
Oficio  real.  Regiae  collationis  munus. 

OFICI  servil.  OFICI  MECANICH. 

BONS  OFICIS.  Beneficis,  favors.  Buenos  oficiós.  Of- 
ficia,  orum. 

CADA  HU  DE  sÒN  OFÍci.  ref.  ab  que  's  reprèn  als 
que  's  fican  à  parlar  de  lo  que  no  entenen,  ó  à  fér 
cosas  que  no  són  del  sèu  art.  La  misa  digala  el  cu- 
ra ;  cada  piedra  en  su  agujero ;  zapalero  ú  tu  zapa- 
to;  bunolero  a  tus  hunuelos;  mal  puede  juzgar  del 
arle,  quien  de  él  no  tiene  parte.  Tractenl  fabrilia 
fabri. 

CELEBRAR  LOS  DIVINS  OFICIS,  fr.  Celebrar  lo  sant 
sacrifici  de  la  Missa  y  cantar  las  horas  canónicas  lo 
cor  segons  lo  ritu  de  la  Iglésia.  Celebrar.  Divina 
ofificia  celebraré. 

CÓRRER  l'  OFICI.  fr.  Haverhi  feyna  ó  que  traba- 
llar.  Córrer  el  oficio.  Operam  opificibus  adesse. 

DE  OFICI.  m.  adv.  Ab  formalitat  sobre  1'  ofici  ó 
càrrech.  De  oficio.  Ex  officio. 

FÉR  BONS  OFICIS,  fr.  Practlcar  diligéncias,  donar 
bons  informes  de  algú  pera  posarlo  bè  y  acredi- 
tarlo.  Hacer  buenos  oficiós.  Bene  de  aliquo  praedi- 
care. 

FÉR  OFICIS  DE  PARE.  fr.  PorlarsB  mòlt  bè  algú. 
Hacer  las  veces  de  padre.  Pietatem  penè  palernam 
prestaré. 

FÉR  sÒH  OFICI.  fr.  Fér  sòn  deber.  Cumplir  su  obli- 
gacion,  hacer  su  oficio.  Munus  vel  munere  fungi. 

l'  OFICI  DEL  BURGÈS  MENJAR,  BÉURER  Y  NO  FÉR  RES. 

ref.  contra'ls  vagamundos.  Bordonycalabaza,  vida 
holgada.  Baculum  et  cucurbitam  erronum  instru- 
menta. 

NO  TENIR  OFICI  NI  BENEFICI,  fr.  fam.  S'  aplica  als 
vagamundos.  Sin oficio  ni  beneficio;  ó  no  tener  oficio 
ni  beneficio.  Yivere  ingenio;  vitam  omni  arte  aut 
munere  expertum  agere. 

PASSAR  ó  ENVIAR  OFICIS,  fr.  Escríurer  carlas  sobre 
certs  objectes,  y  fér  diligéncias  pera  adelantar  al 
guna  dependència.  Pasar  oficiós.  OCBcia  interpo- 
nere. 

pÉNDRERHO  PER  OFICI.  fr.  AcostumarsB  à  alguna 
cosa,  feria  ab  freqüència.  Tomarlo  por  oficio.  Ex 
morè  cogere. 

pÉNDKER  ó  APÉNDRER  BON  OFICI.  fr.  Dedicarse  à 
cosa  úlil  ó  còmoda.  Aprender  buen  oficio.  Musicam 
vitam  agere. 

pÉNDRER  OFICI.  fr.  Se  diu  dels  minyons  quant 
determinan  1'  ofici  que  volen  tenir,  y  's  posan  per 
aprenents.  Tomar  oficio.  Artem  inchoare. 

FER  SÒN    OFICI  Ò    PER  RAHÓ  DE   SÒN  OFICI.    m.  adV. 

Per  obligació.  De  oficio.  Ab,  de,  ex  oficio. 

QUI  TÉ  OFICI  TÉ  BENEFICI,  ref.  Denota  qne  es  im- 
possible conseguir  utilitat  sense  traball.  Quien  ha 
oficio,  ha  beneficio ;  quien  tiene  arte,  va  por  todapar- 


230  OFI  DICCIONARI 

te.   Ars  operosa  refert  prsecunctis  utile  semper. 
SANT  OFICI.  Lo  tribunal  de  la  inquisició.  Santo 
oficio.  Inquisitionis  sanc(um  tribunal. 

SÈiXS  OFICI  NI  BENEFICI.  loC.  NO  TENIR  OFICI. 

OFICIAL,  m.  Qui  traballa  en  algun  ofici.  Ofi- 
cial. Artifex,  icis.  ||  Julge  de  la  cort  ecclesiàstica. 
Oficial.  Yicarius  generalis.  \\  mil.  Lo  soldat  de  al- 
feres en  amunt.  Oficial.  Castrensis  praífeclus.  []  Qui 
té  plassa  ab  sou  en  alguna  secretaria.  Oficial.  Re- 
gius  minister  officialis.  ||  pi.  Los  que  tenen  càrrech 
en  alguna  comunitat  ó  confraria.  Oficiales.  Sodali- 
tii  magistralus.  1|  Los  que  tenen  càrrech  en  la  re- 
pública. Oficiales.  Reipublicai  ministri.  I  adj.  Lo 
que  es  de  ofici  y  nó  particular,  com:  paper  oficial. 
Oficial,  de  oficio.  OíQcialis. 

oficial  de  libransas.  Aquell  que  en  la  secretaria 
està  encarregat  de  despatxarlas.  Librancisla.  Num- 
marius  tesseras  expediens. 

bon  ó  gran  oficial,  oficialàs. 

sÉR  BON  oficial,  expr.  ab  la  qual  s'  explica  la 
habilitat  ó  intel-ligóncia  de  algú  en  qualsevol  ma- 
tèria. Ser  huen  oficial,  üexterura  arlificera  esse. 

oficials  reals.  Certs  ministres  de  capa  y  espasa 
que  té  '1  rey  de  Espanya  en  diferents  llochs  de  las 
índias,  los  quals  forman  tribunal,  y  cuydan  del 
compte  y  rahó  dels  caudals  que  té  'I  rey  en  sas  cai- 
xas.  Oficiales  reales.  Fiduciarii  ministri. 

OFICIALÀS.  m.  aum.  Qui  es  mòlt  destre  en  al- 
gun ofici.  Oficicialazo.  Dexter,  slrenuus  artifex. 

OFICIALERIA  Y  OFICIALITAT,  f.  Conjunt 
de  oficials  de  un  exèrcit.  Oficialidad.  Castrensium 
praefectorura  coelus. 

OFICIALET.  m.  d.  Oficialejo,  oficialillo.  Arti- 
fex Yulgaris. 

OFICIALIA.  f.  Empleo  de  oficial  de  secretaria. 
Oficiatia.  Secretarii  oíBcialis  munus. 

OFICIANT,  p.  a.  Oficiante.  Rei  ministrans. 

OFICIAR.  V.  a.  Ajudarà  la  celebració  dels  ofi- 
cis divins.  Oficiar.  Rei  sacrae  cooperari,  minislra- 
re.  II  Celebrar  los  oficis  divins.  Oficiar.  Rei  sacr» 
prseesse. 

OFICIER.  m.  OFICIAL. 

OFICINA,  f.  Obrador,  paratge  ahont  se  traba- 
lla. Oficina,  obrador,  taller.  OÍBcina,  ae.  ||  Lo  pa- 
ratge destinat  pera'l  traball  de  alguna  secretaria, 
contaduria,  etc.  Oficina.  Scriptoria  vel  quajstoria 
oíficina.  II  met.  Lo  lloch  ahont  se  forja  ó  disposa 
alguna  cosa  no  material,  com:  lo-  sèu  cap  es  una 
oficina  de  maldats.  Oficina.  Oíficina,  ae.  ||  pi.  Los 
baixos  de  las  casas.  0/ícmas.  Domeslicae  otíicinae. 

OFICINAL.  adj.  met.  S'  aplica  à  las  medici- 
nas,  la  composició  de  las  quals  està  ja  indicada  en 
las  farmacopeas,  y  's  troban  sempre  apunt  de  des- 
patxar. Oficinal,  de  hotica.  OfBciíialis. 

OFICINISTA,  m.  Empleat  en  qualsevol  ofici- 
na. Oficinista,  oficial.  Regius  minister  officialis. 

OFICIÓS,  A.  adj.  Servidor.  Oficioso,  obsequio- 
so,  comedido.  Oíficiosus.  ||  Cuidadós,  aplicat,  sol- 
lícit.  Oficioso,  hacendoso.  Oíficiosus.  t|  Pres  en  mala 


OHI 

part ,  qui  aparenta  serveys.  Oficioso.  OflSciosus. 

OFICIOSAMENT,  adv.  m.  Oficiosamenle.  Offi- 
ciosè. 

OFICIOSITAT.  f.  Diligència ;  aplicació  al  tra- 
ball. Oficiosidad.  Oíficiositas,  atis.  ||  Diligència  y 
cuydado  en  los  oficis  de  amistat.  Oficiosidad.  Oífi- 
ciositas, atis.  II  Pres  en  mala  part  sól  aplicarse,  en- 
cara que  impròpiament,  al  excessiu  desitj  de  apa- 
rentar serveys  ó  exagerarlos.  Oficiosidad.  Oíficiosi- 
tas, alis. 

ÓFITAS.  m,  pi.  Heretges  del  sigle  segon,  que 
adoraren  la  serp  que  enganyà  à  Eva,  com  à  prin- 
cipi y  pare  de  las  cièncias.  Ófilas,  serpentinos.  Ofi- 
tes,  um. 

OFERENAS.  f.  pi.  Cosas  en  menjar.  Quecomer. 
Cibus. 

OFRENA,  f.  presentalla. 

OFTÀLGIA.  f.  Dolor  del  ull  que  's  verifica  en 
la  major  part  de  las  malaltias  de  aquest  órgano 
acompanyadas  de  inflamació.  Oftalgia.  Ophtal- 
gia,  X. 

OFTALMI.  m.  Pedra  fabulosa  que  feya  invisi- 
ble al  portador  de  ella.  Oftalmio.  Ophtalmius,  i. 

OFTÀLMIA.  f.  med.  Malaltia,  inflamació  dels 
ulls.  Oftalmia.  Ophtalmia,  a;. 

OFTÀLMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  oftal- 
mia. Ofidlmico.  Ophthalmicus.  ||  m.  oculista. 

OFTALMOGRAFIA.  f.  anat.  Tractat  de  la  es- 
tructura dels  ulls,  del  us  de  sas  parts  y  principis 
de  la  visió.  Oftalmografia.  Ophtalmographia,  ae. 

OFTALMOSCÓPIA.  f.  Part  de  la  fisonomia  que 
considera  'Is  ulls  de  la  persona  pera  conjecturar 
sòn  temperament,  humor  y  costums.  Oftalmosco- 
fia.  Ophthalmoscopia,  ae. 

OFÜSCACIÓ.  f.  ofüscament. 

OFüSCADAMENT.  adj.  Ab  ofuscació.  Ofusca- 
damenle.  Otfuscate. 

OFÜSCAMENT.  m.  Turbació  de  la  vista.  Ofus- 
cacion,  ofuscamiento.  Tenebratio,  nis.  ||  met.  Tur- 
bació, obscuritat  de  la  rahó,  confusió  de  ideas. 
Ofuscacion  ,  ofuscamiento  ,  alucinamiento  .  Mentis 
obscuratio,  caligatio,  caecitas. 

OFUSCAR.  V.  a.  Obscurir,  perlurbar,  embro- 
llar.  Ofuscar.  Oífusco,  as.  P  Obscurir,  fér  sombra. 
Ofuscar.  Obumbro,  as.  1]  met.  Al-lucinar,  obscurir 
la  rahó.  Ofuscar.  Caliginem  menti  oífundere. 

OFUSCAT,  DA.  p.  p.  Ofuscado.  Oífuscatus. 

OFUSQÜIR.  V.  a.  OFUSCAR.  []  Obscurir,  confón- 
drer  la  realitat  y  veritat  de  las  cosas.  Oscureeer. 
Prestingo,  is. 

OFÜSQÜIT,  DA.  p.  p.  OFUSCAT. 
OH. 


OH.  interj.  o. 

OHIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  ohir.  Oible.  Audi- 
bilis. 

OHÍDAS.  (de)  ra.  adv.  Per  ditxo.  De  ó  por  oi- 
das.  Auditu. 


OLA  CATALÀ 

OHÍDO.  m.  Sentit  de  ohír.  Oido.  Auditio,  nis, 
auditus,  us.  I  La  orella.  Oido.  Aurícula,  ae.  |)  Dis- 
posició en  la  orella  pera  formar  un  recte  judici  so- 
bre 'Is  sons.  Oido.  Auris  acula. 

ARRIBAR  A  ODÍDOS  Ó  ALS  OflÍDOS  DE   ALGÚ.  fr.  Venir 

en  notícia  de  algú  alguna  cosa.  Llegar  à  oidos  ó  d 
sus  oidos.  Ad  aures  pervenire. 

DIR  AL  OHÍDO.  fr.  Eablar  al  oido.  In  auremaliquid 
alicui  diccre.  , 

DONAR  OHÍDOS.  fr.  Escoltar,  aléndrer  algú  lo  qu\ 
altre  li  diu.  Dar  oidos,  dar  orejas.  Aures  alicujus 
sermoni  adhibere. 

TENIR  Bov  OHÍDO.  ff.  Ohír  ab  perfccció  exqulsida. 
Ttiier  buen  oido.  Acuti  auditus  esse. 

TENIR  OHÍDO.  fr.  Discemir  ab  facilitat  las  conso- 
nàncias  y  dissonàncias.  Tener  oido.  Solerti  auditu 
gaudere. 

OHIDOR.  m.  OTENT.  II  Ministre  togat.  Oidor. 
Consiliarius,  ii. 

OHIDOR  DE  COMPTES.  Qui  fà  y  pórta  'Is  comptes. 
Contador.  Rationarius,  ii. 

OHIDORIA.  f.  Empleoy  dignitat  de  ohidor.  Oi- 
doria.  Regii  consiliarii  munus. 

OHIHO!  Veu  ó  cant  dels  mariners  quant  sar- 
pan  ó  fan  altra  semblant  fatiga.  Ohiho.  Quidara 
clamor. 

ohír.  v.a.Percebir,  enténdrerab  1'  órgano  del 
ohído.  Sentir,  oir.  Audio,  is.  ||  Escoltar,  rébrer  lo 
so  de  las  veus.  Oir.  Ausculto,  as.  j]  Atcndrer,  pres- 
tar ohídos.  OiV.  Audio,  is.  |1  Assistir  à  la  explicació 
dol  mestre.  Oir.  Audio,  is.  |1  Haver  sentiment  de  se- 
cret. Seiilir  de  secrelo.  Ex  oculto  dolere. 

OHÍR  MISSA.  fr.  Assistir  y  estar  present  à  ella.  Oir 
misa.  Sacro  adesse. 

OHÍE,  vÉURER  Y  CALLAR,  fr.  Adverteix  que  no'ns 
devem  interessar  en  lo  que  no'ns  toca,  ni  parlar 
quant  no'ns  demanan  consell.  Oir,  ver  y  callar.  Au- 
di, vide,  et  tace. 

OHÍR,  VÉURERYGALLAIl,  FORTAS  COSAS  SÓN  DE  OBRiR. 

ref.  Denota  '1  cuydado  que's  déu  posar  en  aquestas 
tres  cosas,  perquè  cósla  mòlta  dificultat  y  repug- 
nància observarlas.  Oir,  ver  y  callar,  récias  cosas 
son  de  obrar.  Audi,  vide,  tace,  sic  fruere  pace. 
OHIT,  DA.  p.  p.  Oido.  Auditus. 


OLI 


231 


OI. 


OIALA.  interj.  Ojalà.  Ulinam. 

OIR.  V.  a.  OHÍR. 

OIYER.  m.  Casa  de  la  col•lecta  del  deline  entre 
turchs.  Casa  dezmera.  Decumana  domus. 


OJAR.  V.  a. 
OJAT8.  loc. 


OJ. 

ant.  ESCOLTAR. 

ant.  Oigan.  Oid.  Audite. 
OL. 


GLA.  interj.  Serveix  pera  cridar  à  altre.  Ola. 


Heus.  II  Denota  admiració.  Olal  Prohl  fl  De  apro- 
bar.  ola.  Euge.  ||  Reduplicada  serveix  pera  ame- 
nassar.  Ola,  ola.  Cave,  cave.  ||  ona. 

OLDRE.  V.  a.  ant.  olorar. 

OLFACTO.  m.  ant.  y 

OLFAT  Y  OLFATO.  m.  Lo  sentit,  la  facultat 
de  olorar.  Olfaio.  Olfactus,  us.  ||  La  acció  de  olo- 
rar. Olfato.  Olfactus,  us. 

COSA  DE  OLFATO.  Olfatorxo.  Ad  olfactum  perti- 
nens. 

OLI.  m.  Licor  gras,  suau  al  tacto,  inflamable, 
que  s'  extrau  de  alguns  vegetals  y  animals,  espe- 
cialment lo  de  las  olivas.  Aeeite,  oleo.  Oleura,  ei. 

II  CRISMA. 
OLI  DE  ABET,  TREMENTINA. 

OLI  DE  AMETLLAS  AMARGAS.  Aceile  de  almendras 
amargas.  Melopium,  ii. 

OLI    DE    AMETLLAS  DOLSAS.    LO    SUCh    UUtÓS    que'S 

trau  de  ellas.  Aceile  de  almendras  dulces.  Amygda- 
lium,  i. 

OLI  DE  ANET.  Lo  such  que  s'  extrau  de  dita  plan- 
ta. Aceile  de  eneldo.  Oleum  anelhi, 

OM  DE  APARici.  Lo  de  olivas  mesclat  ab  vàrias 
drogas  medicinals.  S' anomena  així  per  baverlo  in- 
ventat lo  doctor  Aparici.  Aceile  de  aparició.  Oleum 
aparici. 

OLI  DE  BALENA.  Lo  such  que  fà  '1  greix  de  la  ba- 
lena fos.  Ballenar.  Oleum  cselaceum. 

OLI  DE  BALSAMiLLAs.  Certa  preparació  del  oli  co- 
mú que  ha  tingut  en  infusió  per  un  cert  temps  lo 
fruyt  dit  balsamilla.  Aceile  de  balsamino.  Oleum 
geranii. 

OLI  DE  BASSAS  ó  EMBOTXAT.  Lo  que's  tràu  de  las 
morcas  en  lasbassas  ahont  se  recull.  Aceile  de  ho- 
juela.  Ex  amurca  oleum. 

OLI  DE  CADELLS.  Decocció  dc  cadells  acabats  de 
nàixer.  Se  fà  fenllos  bullir  en  oli  comú.  Aceile  de 
cachorro.  Oleum  catellorum. 

OLI  DE  CÀNEM.  OLI  DE  LLINOSA. 

OLI  DE  CASCALLS.  Lo  such  que  s'  extrau  de  las 
llavors  del  cascall  expremudas.  Acetíe  de  simiente 
de  adormideras.  Oleum  seminis  papaveris  albi. 

OLI  DE  CEDRO.  Lo  que  s'  extrau  del  cedro,  que 
preserva  de  lasarnas.  Aceile  de  cedro.  Cedroeleum, 
ei. 

OLI  DE  cüCHS.  Decocció  dels  cuchs  de  terra  en 
oli.  Aceile  de  lombrices.  Oleum  lumbricorum. 

OLI  DE  DONZELL.  Infusió  dcls  bi'ots  tendrcs  de 
donzell  en  oli  comú.  Aceile  de  ajenjos.  Oleum  ab- 
sinthii. 

OLI  DE  ESCORPINS.  Digestió  dels  escorpins  vius  on 
oli  comú.  Aceile  de  escorpiones.  Oleum  scorpio- 
num. 

OLI  DE  FETJE  DE  RACALLA.  Lo  que  s'  exti'au  dcl 
fetje  de  dit  peix  exposat  al  ardor  del  sol.  Aceile  del 
higado  de  bacalao.  Oleum  jecoris  aselli. 

OLI  DE  GiNEBRE.  Destil-lació  de  la  fusta  del  arbre 
dit  ginebre.  Miera;  aceile  de  enebro.  Oleum  juni- 
peri. 


ou 


DICCIONARI 


OLI 


OLI  DE  GiNEBRONS.  Destil-lació  dels  ginebrons. 
Aceite  de  bayas  de  enebro.  Oleam  baccanam  juni- 
peri. 

OLI  DE  GRANA  ó  DE  RisiNi.  Lo  que's  fà  de  la  llavor 
de  la  figuera  infernal.  Aceite  de  grana  ó  de  ricinio, 
ó  depalmacrisli.  Cicinum,  i. 

OLI  DE  LLiNosA.  Lo  quc's  fà  de  la  llavor  del  lli. 
Aceite  de  arder  ó  de  linaza.  Seminis  lini  oleum. 

OLI  DE  LLIRIS.  Decocció  en  oli  de  grana  ó  fullas 
ó  flor  de  lliri  blanch.  Aceite  de  azucenas  ó  lirios. 
Liriorura  alborum  oleum. 

OLI  DE  MiRABOLANTS.  Accite  de  ïiiirabolanos.  Oleum 
balaneum. 

OLI  DE  MURTRA.  Decocció  de  granas  ó  fullas  ó 
flors  de  murtra  en  oli  comú.  Aceite  de  mieto  ó  de 
arrayan.  Oleum  myrteum. 

OLI  DE  NOUS.  Such  de  las  nous  espremudas. 
Aceite  de  nueces.  Oleum  nuscum. 

OLI  DE  OLIVA  TOT  MAL  ESQUIVA,  ref.  Denota  los 
bons  efectes  de  dit  oli  en  mòlts  mals.  Úniaíe  con 
aceite,  sinó  sanares,  quedaràs  reluciente.  Unge  oleo 
corpus,  si  non  valet,  inde,  nitebit. 

OLI  DE  PEGA.  Aceite  de  pez.  Oleum  picinum. 

OLI  DE  PEIX.  Lo  such  que  fà  '1  greix  dels  peixos 
quant  se  fon,  Aceite  de  pescado.  Oleum  pisca- 
rium. 

OLI  DE  ROSAS  ó  ROSAT.  Decocció  de  rosas.  Aceite  de 
rosasó  rosado.  Rosaceum,  ei, 

OLI  DE  viDRiOL.  L'  àcit  sulfúrich.  Aceite  de  vilrio- 
lo,  àcido  sulfúrico .  Sulphuricura  acidura.  \ 

OLI  GRAS  ó  TÈRBOL.  L'  oli  espés.  Acciton.  Oleum 
vilius. 

OLI  SAGRAT.  CRISMA, 

OLI  VERGE.  Lo  que's  trau  de  la  oliva  sense  auxili 
de  aygua  calenta.  Aceite  virgen.  Primae  sorlis 
oleum. 

OLI  YERT.  Lo  fét  de  olivas  verdas.  Onfacino. 
Oraphasinus,  i. 

OLI,    VI  Y    AMICH,  ES  MILLOR  COM   MÉS   ANTICH.  ref. 

Se  pren  literalment.  Acetíe,  vinoy  amigo,  antiguo.  Ut 
vinum  atque  oleum,  veterera  tibi  quaerito  amicum. 

OLI  VOLÀTIL  DE  TREMENTiNA.  Lo  que's  tiàu  de  la 
trementina;  es  mòlt  líquit,  trasparent,  de  sabor 
acre,  de  olor  viu  y  penetrant,  poch  soluble  en  ay- 
gua, soluble  en  alcohol  y  èter.  Aceite  volàtil  de  tre- 
mentina. Oleum  volatile  lerebinthinaí. 

AL  OLI.  m.  adv.  Se  diu  de  la  pintura  preparada 
ab  algun  oli.  Alóleo.  Coloribus  oleo  conditis. 

FALTAT  DE  OLI,  Alló  quo  uo  té  lot  1'  oli  quo  neces- 
sita ó  que  deuria  tenir.  Desaceilado.  Oleo  non  satis 
abundans. 

FÉR  OLI.  fr.  fam.  traürer  sardinas  del  barril. 

JA  pots  dir  oli  t'  hi  ha  caygut.  fr.  Haverli  suc- 
cehit  à  algú  alguna  desgràcia  irremediable.  Oruga 
le  dió.  Erosus  evanuit, 

JA  HA  begut  oli.  exp.  raet.  fam.  S'  usa  quant  se 
ha  perdut  ó  desperdiciat  alguna  cosa.  Voló;  oruga 
le  dió.  Periit. 

QÜI  oli  maneja  Ó  mesura,  las  MANS  se'n  UNTA. 


ref.  Ensenya  que'ls  que  manejan  dependéncias  ó 
interessos  agens  solen  aprofitarse  mès  del  just, 
Quien  aceite  mesura,  las  manos  se  unta.  Aliena  trac- 
tans  magna  saepe  parte  potitur.  1|  Indica  la  dificul- 
tat de  evitar  la  falta  ó  culpa  qui  tracta  ab  cosas 
perillosas.  Quien  anda  entre  la  miel,  algo  se  lepega. 
Qui  picem  tetigeril  inquinabitur. 

SAB  MÈS  QUE  OLI  DE  BAssAs.  loc.  fam.  que's  diu 
del  home  sagàs,  astut  é  ingeniós.  Sabé  mas  que  la 
zorra.  Seiem  et  fabam  proponit. 

SANTS  OLIS.  CRISMA. 

SÉR  LO  MATEIX  QUE   POSAR  OLI  EN  UN  LLUM.  SC  diu 

particularment  en  los  mals  que  milloran  per  la 
aplicació  de  algun  remey  particular.  Ser  mano  de 
santó.  E  caelo  delapsus. 

TIRAR  OLI  i  LA  LLANA.  fr.  Tirar  en  ella  la  quan- 
titat de  oli  ab  que's  prepara  pera  cardaria.  Encon- 
rear.  Oléo  lanam  carminationi  aplare. 

tríurer  l'  oli  DELS  PANYOS.  fr.  Netejarlo  del 
greix  pera  ficarlos  en  lo  batan.  Desbruar.  Panni 
crassitudinem  detergere. 

OLIADA.  f.  Bassa  de  oli.  Aceitada.  Oleum  suf- 
fusum.  I  Abundància,  cuUila  de  oli.  Aceitada, 
oleada.  Olivina,  ae. 

OLIAMENT.  m.  Untura,  unció,  obra  de  untar 
ab  oli.  Untamiento,  untadura,  untura  de  aceite.  Olia- 
ria  inunctio. 

OLIAR.  V.  a.  Untar  ab  oli.  Aceitar.  Oleo  unge- 
re,  perfundere. 

OLIA8SA.  f.  V  aygua  que  sobra  desprès  que 
s'  ha  tret  1'  oli  en  los  molins.  Oleaza.  Aquosa 
amurca. 

OLIAT,  DA.  p.  p.  Aceitado.  Oleo  perfusus. 

OLIAYRE.  m.  Qui  ven  oli.  Aceitero.  Olia- 
rius,  ii.  II  Qui  es  mòlt  aficionat  al  oli.  Aceitero. 
Olearius,  ii, 

ÒLIBA.  f.  Aucell  de  rapinya  de  un  peu  de 
Uarch,  blanquinós  ó  rojench,  ab  clapas  pardas,  las 
plomas  tant  suaus  que  no  fà  ruido  quant  vola;  de 
dia  s'  oculta  perquè  1'  ofèn  la  llum,  y  de  nit  vola 
entorn  dels  edificis  grans  en  busca  dels  aucells  que 
s'  hi  recullen ;  li  agrada  mòlt  1'  oli :  sòn  cant  es 
monótono,  lúgubre  y  desagradable.  Lechuza.  Noc- 
tua,  ae. 

SOL  COM  UNA  ÒLIBA.  loc.  fam.  So  diu  del  que  no 
té  parents  ni  compays.  Solo  como  el  espàrrago.  Ab 
oranibus  sejunctus,  segregatus. 

OLÍBANO.  ra.  ant.  encens. 

OLIER.  ra.  Lo  que  serveix  pera  tenir  oli.  Acei- 
tero. Lecytus  corneus.  ||  oliayre. 

OLIERA.  f.  cETRiLL.  II  La  capseta  ó  vas  ahont 
se  guardan  los  sants  olis.  oliera.  Vas  sacro  oleo 
servando  deserviens. 

OLIGARQUIA,  f.  Gobern  de  pochs.  Oligarquia. 
Oligarchia,  ae. 

OLIGÀRQUICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
oligarquia.  Oligàrquico.  Oligarchicus. 

OLIMPÍADA,  f.  Lo  espay  de  quatre  anys  que 
passavan  de  uns  jochsolímpichsà  altres.  Olimpia- 


OLI 


CATALÀ. 


OLL 


288 


p 


da.  Olimpias,  adis.  |1  La  festa  ó  jochs  que's  feyan 
cada  quatre  anys  en  la  ciutat  de  Olírapia.  Olimpia- 
de,  juegos  oUmpicos.  Olimpias,  adis. 

OLÍMPICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  laOlímpia, 
à  la  olimpíada  y  à  la  montanya  Olimpo.  Olimpico. 
Olimpicus. 
OLIMPO.  m.  poét.  Cel.  Olimpo.  Olimpus,  i. 
OLIÓ8,  A.  adj.  Lo  que  conté  algun  oli  ó  crassi- 
tut  semblant  à  ell,  Aceiloso,  oleoso,  oleaginoso,  olea- 
rio.  Oleosus. 

OLIVA.  f.  Fruyt  de  la  olivera.  Àceiiuna,  oliva. 
Olea,  Si.  II  Lo  fruyt  del  llorer.  Baya  de  laurel.  Lau- 
ri  baccha.  |  murtró. 

OLIVA  BORDA.  Lo  fruyt  de  la  olivera  borda.  Ace- 
buchina.  Oleastri  fructus. 

OLIVA  CAYGUDA.  La  oliva  que  cau  del  arbre  sens 
madurar.  Agracejo.  Oliva  immalura. 

OLIVA  DE  cuQuiLLO.  La  rodoua.  Aceiluna  manza- 
nilla  ó  redonda.  Rotunda  oliva. 

OLIVA  jüDAYCA.  Espécie  de  oliva  bona  pera  fér 
oli,  però  no  pera  menjar.  Oliva ,  aceiluna  ercal  ó 
judiega.  Orchis,  is,  Orchitis,  itis. 

OLIVA  LLARGA.  La  que  té  la  figura  llargaruda. 
Aceiluna  luenga  ó  lechin.  Radius,  ii,  radiolus,  i. 

OLIVA  NEGRA.  La  que  té  un  color  morat  que  tira 
à  negre.  Aceiluna  moracha.  Olea  subviolacea. 

OLIVA  SABATERA.  La  que  posada  en  adob  pert  lo 
gust  y  color,  y  pren  lo  de  pell  adobada.  Aceiluna 
zapatera.  Yilis  olea. 

OLIVA  sEviLLENCA  ó  SEVILLANA.  La  que  és  mès. 
grossa  que  las  comunas  ,  anomenada  així  per  sér 
mòlt  grossas  las  de  Sevilla.  Aceiluna  gorda.  Oliva 
crassa. 

OLIVA,  UNA  ES  OR,  DOS  PLATA  Y  LA  TERCERA  MATA. 

ref.  Denota  que  las  olivas  bonas  són  mòlt  gustosas, 
però  que  no  se'n  deuhen  menjar  mòltas,  per  sér  de 
mala  digestió.  Aceiluna,  una  es  oro,  dos  plata,  y  la 
tercera  mata.  Una  duaive  juvant  oleae  ,  dat  tertia 
lethum. 

cuLLiR  LAS  oLivAs  AB  LA  MA.  fr.  Ordenar.  Oleas 
ex  arbore  decerpere. 

OLIVAR,  m.  OLIVERAR. 

OLIVARDA.  f.  Herba  de  fullas  de  figura  de 
llansa,  dentadas  per  la  vora,  ab  pels  acompanyats 
de  glàndulas  que  las  fan  apegalosas ,  las  flors  gro- 
gas;  la  usan  en  decocció  pera  xuclar  los  membres 
fluixos  de  las  béstias.  Olivarda,  yerba  para  los  mos- 
quiíos.  Enogeron  viscosum.  ||  Espécie  de  aligot 
■  petit  que  té  'I  cos  groch  verdós.  Olivarda.  Accipiter 
pigargus. 

OLIVARSE.  V.  r.  Alsarse  butllofasen  lo  paper 
haverse  refredad  la  pasta.  Olivarse ,  escalfarse. 
Panem  anipulüs  fcedari. 

OLIVAT,  DA.  p.  p.  Olivado ,  escalf ado.Vànis 
ampullis  foedatus. 

OLIVAYRE.  m.  Venedor  de  olivas.  Aceilunero. 
Olearum  venditor. 

OLIVEDA,  f.  anl.  OLIVERAR. 

OLIVERA,  f.  Arbre  de  la  alsària  de  vinl  peus, 


conserva  tot  1'  any  las  fullas  que  són  estretas  ,  de 
un  vert  clar,  y  blanquinosas  per  lo  revés,  las  flors 
blancas,  fruyt  ovalat  més  ó  mènos  gros  segons  las 
diversas  castas  que  hi  ha  de  dit  arbre.  Oliva,  acei- 
tuno.  Olea,  <b. 

OLIVERA  BORDA.  La  que's  cria  en  los  boscos ,  que 
fa  '1  fruyt  petit  y  amarch.  Acebuche,  oleaslro.  Ole- 
aster,  tri. 

OLIVERADA.  f.  y 

OLIVERAR,  m.  Lloch  plantat  de  oliveras.  Oli- 
var. Olivarium,  ii.  ||  Lo  de  oliveras  bordas.  Acebu- 
chal.  Oleastris  consitus  ager. 

OLIVETA.  f.  d.  Oliva  pequena.  Parva  oliva. 

OLLA.  f.  Vas  rodó  regularment  de  terra  y  ab 
dos  ansas  pera  cóurer  lo  menjar.  Olla.  Olla ,  ai.  || 
Menjar  compost  de  carn,  ciurons  ó  monjeias  y  ver- 
dura. Olla,  puchero,  menestra ,  cocido.  Olla,  ae.  |1 
Gorch  ,  pou  ,  toll  en  lo  mar  ó  rius  que  fa  remolins. 
Olla,  remolino,  vordgine.  Gurges,  itis. 

OLLA  DE  AYGUARDENT.  Alambí  gran  de  coure  pera 
fér  ayguardent.  CaWera,  alambique.  Spirilus  vini 
ambyc.  |1  Se  pren  també  per  la  mateixa  fàbrica. 
Fàbrica  de  aguardiente.  Spirilus  vini  fabrica. 

OLLA  PODRIDA.  Lo  cuyual  compost  de  més  ingre- 
dients que'is  regulars.  |1  met.  Discurs  ó  escrit  ple 
de  espècies  inconnexas  y  produhidas  sens  orde. 
Cajon  de  sastre ,  cuezo  ,  fàrrago  ,  centon.  Farrago, 
inis. 

OLLA  TRENCADA  ,  Y  OLLAS  ,  OLLAS  DE  VI  BLANCH. 

Joch  en  que  'Is  noys  formant  un  rotllo  ,  y  agafats 
de  las  mans  sepegan  culadas.  A  las  ollas  de  Miguel. 
Puerilis  ludus. 

NOS  FA  BONA  OLLA  AB  AYGÜA  SOLA.  réf.  DCUOta  qUe 

pera  que  una  cosa  sia  bona,  ha  de  tenir  tot  lo  con- 
venient. No  hay  buena  olla  con  agua  sola.  Ex  nihilo 
nil  fit. 

POSAR    LA   OLLA    GRAN    DINS    LA    XICA.   fr.  EXCédir 

extraordinàriament  de  lo  acostumat  ó  regular  ,  ó 
bè  haverhi  una  gran  festa,  buUa,  elc.  Salir  de  ma- 
dre,  echar  el  resto,  echar  el  bodegon  por  la  ventana, 
arderse  el  castanar.  Modum  excedere. 

SÉR  DE  LA  OLLA.  fr.  Dcnota  que  algú  entra  en  la 
companyia  de  altres  viciosos  y  dolents.  Ser  de  la 
pega  ó  de  la  pandilla.  Ejusdem  furfuris  esse.  || 
fam.  Sér  aficionat  à  quella  cosa  de  que's  parla. 
Ser  alguno  lentado  de  la  hoja.  Aliqua  re  captum, 
allectum  esse. 

TIRAR  À  ALGÚ    UNA    OLLA    DE    AYGUA   CALENTA,    fr. 

met.  fam.  Deixarlo  suspès ,  cortat.  Echarle  à  uno 
un  jarro  de  agua.  Iinpetum  alicujus  inesperatè 
frangere. 

OLLADA.  f.  Lo  que  cab  de  una  vegada  en  la 
olla.  Ollada.  Quod  olla  capit. 

OLLAM.  m.  Conjunt  de  ollas.  Olleria.  Ollarum 
cumulus. 

OLLER.  m.  Qui  fa  ó  ven  ollas.  Ollero.  Figu- 
lus,  i. 

CADA  OLLER  ALABA  SA  OLLA  ,  Y  MÈS  SI  LA  PORTA 

ESQUERDADA.  lef.  qué  çusenya  que's  déu  desconfiar 


234 


OLT 


DICCIONARI 


OMI 


del  qui  alaba  sas  própias  cosas  ,  y  mès  qaant  las 
vól  fér  valer.  Cada  ollero  su  olla  alaba  ,  y  mas  si 
la  trae  quebrada ;  cada  ollero  alaba  su  puchero ,  ó 
cada  buhonero  alaba  sus  agujas ,  ó  cada  una  sus 
agujetas.  Quisque  sua  laudat. 

OLLERIA,  f.  Fàbrica  de  ollas.  Olleria.  Ollaris 
laberna. 

OLLETA.  f.  d.  Ollica,  ita,  illa,  olluela.  OUula, 
ae. 

OLM.  m.  Arbre  fins  à  la  altura  de  trenta  peus, 
la  soca  recta  ,  las  fullas  en  figura  de  cor  ,  de  un 
hermós  vert;  fa  las  flors  y  fruyt  en  petitas  cande- 
letas  ó  rahimets  que  cauhen  al  brotar  la  fulla  ,  la 
fusta  forta ,  sòlida  y  fàcil  de  treballar.  Olmo,  úla- 
mo,  negrilla.  Ulmus,  i. 

OLM  BLANCH,  ALBA. 

LLAVOR  DEL  OLM.  Simienle ,  grana  del  olmo.  Sa- 
mera,  ae. 

OLMAR.  m.  OLMEOA. 

OLMEDA  Y  OLMERA.  f.  Llocb  plantat  de 
olms.  Olmeda,  olmedo,  negj'illera.  Ulmetum,  i. 

OLOR.  m.  La  sensació  que  percibeix  lo  nas. 
Olor.  Odor,  is.  ||  met.  Suspita  en  cosa  oculta  ó  que 
ha  de  succehir.  Olor.  Olor,  is.  ||  met.  Bon  nom, 
fama,  reputació.  Olor.  Opinió,  nis.  |1  pi.  Perfums 
olorosos.  Olores,  perfumes,  aromas.  Odoramentum, 
i. 

DOiNAR,  FÉR  ó  LLANSAR  OLOR.  fr.  Despedir  fragàn- 
cia las  flors  ,  etc.  Oler,  dar,  despedir  olor,  echar, 
despedir  fragància.  Oleo,  es. 

MAL  OLOR.  Lo  desagradable.  Mal  olor,  fetor, 
hedor.  Foetor,  is. 

NO  FÉR  BON  OLOR.  fr.  met.  Sér  perillós.  Ser  peli- 
groso  ó  sospechoso.  In  suspicionem  inducere. 

SENTIRNE  OLOR.  fr.  met.  OLORAR.  2. 

OLORADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  olora.  Oledor. 
Olens,  lis. 

OLORAR.  V.  a.  Percibir  ab  lo  olfato.  Oler.  Odo- 
ror,  aris.  ||  Anar  rastrejant  alguna  cosa  per  medi 
del  olfato.  Husmear ,  oliscar .  Olere,  investigaré.  || 
met.  Inquirir  ab  curiositat  y  diligència  lo  que 
passa.  Oler.  Inquiro  ,  is.  |  met.  Percibir  ,  conèixer 
alguna  cosa  oculta.  Oler,  husmear.  Subodoro,  as. 

OLORAR  SOVINT,  fr.  Acostarse  ab  freqüència  algu- 
na cosa  al  nas  pera  sentirne  1'  olor.  Olfatear,  olis- 
car. Odorari. 

OLORAT,  DA.  p.  p.  Olido.  Odoratus. 

OLORET.  m.  d.  y 

OLORETA.  f.  d.  Olorcillo.  Tenuis ,  remissus 
odor. 

OLORÓS.  adj.  Fragant,  lo  que  té  olor.  Oloroso, 
odorifero,  oledero.  Odoriferus. 

OLOROSissiM,  A.  adj.  sup.  Olorosisimo.  Yal- 
dè  odorus. 

OLRE.  V.  a.  ant.  olorar. 

OL8.  Contracció  de  ó  los. 

OLTRA.  prep.  ant.  A  mes.  A  mas,  ademús.  Ll- 
trà.  11  ant.  A  excepció.  Fuera.  Extra ,  excepto.  |1  a 

PESAR,  ENCARA  QUE,  |  ULTRA. 


PASSAR  TOT  DE  OLTRA.  loc.  ant.  Pasar  de  parte  d 
parte.  Transgredí  plenè. 

OLTRAMAR.  m.  ant.  ultramar. 

OLVIDADÍs,  sa.  adj.  Qui  olvida  ó  s'  olvida. 
Olvidadizo.  Obliviscens.  1|  Qui  fàcilment  s'  olvida 
ó  pert  prest  la  memòria.  Olvidadizo.  Obliviosus. 

OLVIDAR.  V.  a.  Pèrdrer  de  la  memòria  alguna 
cosa.  Olvidar ;  echar  en  ,  dar  al  ohido.  Obliviscor, 
eris.  II  Deixar  lo  carinyo  que  antes  se  tenia  à  algú. 
Olvidar.  Obliviscor,  eris.  ||  Deixar  de  saber  de  me- 
mòria lo  que  se  sabia.  Desaprender.  Oblivisci. 

OLVIDARSE.  V.  r.  Desmemoriarse ,  escaparse 
de  la  memòria.  Olvidarse,  trascordarse.  Memoriam 
abjicere. 

OLYIDAT,  DA.  p.  p.  Olvidado.  Oblitus.  \  adj. 
Qui  fàcilment  se  olvida.  Olvidado,  olvidadizo.  Im- 
memor. 

NO  TENIR  OLViDAT.  fr.  Tenir  present  alguna  cosa. 
A'o  lener  en  olvido.  Alicujus  non  esse  immemorem. 

TENIR  oLViDAT.  loc.  ab  que's  denota  que  alguna 
cosa  se  sab  ja  mòlt  temps  ha.  Tenerlo  olvidado.  Diu 
notura  esse. 

OLVIT.  m.  Falta,  cessació  de  la  memòria.  Olvi- 
do. Oblivium  ,  ii.  II  Cessació  del  carinyo.  Olvido. 
Oblivio,  nis.  II  Se  diu  impròpiament  del  descuyt. 
Descuido,  olvido.  Incúria,  ae. 

POSAR  Ó  SEPULTAR    EN  OLVIT,  T  POSAR  EN  LO  LLIBRE 

DEL  OLVIT.  fr.  Olvidar  alguna  cosa  pera  sempre. 
Enterrar  en  el  olvido,  echar  al  ó  en  olvido;  sepultar 
en  el  olvido.  Oblivioni  tradere,  mandare. 

OLVIT8.  ant.  Temps  del  verb  olvidar:  com 
no  OLViTS  la  jui  final.  Olvides.  Oblivisceris. 

OM. 

OM.  m.  OLM. 

OMBRA.  f.  SOMERA. 

OMBRADÍS,  sa. adj.  ant.  ombrívol. 

OMBRARSE.  v.  r.  obscurirse. 

ombrat,  DA.  adj.  assombrat,  espantat. 

OMRREJAMENT.  m.  pinl.  sombra. 

OMBREJAR.  V.  a.  pint.  sombrejar. 

OMBRETA.  f.  d.  Sombrita,  illa.   l'mbella,  le. 

OMBRIL  Y  OMRRÍYOL.  adj.  Lo  que  fà  som- 
bra. Sombrio,  sombroso.  Umbrans.  H  Tenebrós,  cu- 
bert  de  sombra.  Sombno,  umbrio,  opaco.  Nubilus. 

OMEGA.  f.  La  0  llarga  delsgrechs,  última  lle- 
tra de  sòn  abecedari.  Omega.  Omega,  ae. 

OMENT.  m.  anat.  Tela  de  las  tripas.  Omento, 
redano.  Omentura,  i. 

OMENTAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  oment. 
Omenlal.  Ad  omentum  pertinens. 

OMER.  m.  Certa  mesura  dels  hebreus.  Omer. 
Mensura  sic  dicta. 

OMÈS,  A.  p.  p.  irr.  de  omitir.  Omitido,  omiso. 
Omissus. 

OMÉTRER.  V.  a.  OMITIR. 
OMEY.  in.  ant.  homicidi. 

ÓMICRON.  f.  La  0  breu  dels  grechs,  quinzena 
lletra  de  sòn  abecedari.  Ómicron.  Omicron. 


ONA 


CATALÀ. 


OINE 


235 


i 


OMINÓS,  A.  adj.  Funest.  Azaroso,  ominoso. 
Om  i  nos  us. 

omís,  8A.  adj.  Descuydat ,  deixat.  Omiso. 
Omissus. 

OMISSIÓ,  f.  Obra  de  oraitir.  Omision.  Omissió, 
nis.  II  Descuyt,  deixament,  negligència.  Omision. 
Omissió,  nis. 

OMITIR.  V.  a.  Deixar  de  fér  las  cosas.  Omitir- 
Supersedeo,  es.  ||  Callar,  passar  per  alt,  en  silen- 
ci. Omitir.  Omilto,  is.  ||  En  las  escolas  prescindir 
de  la  verilal  ó  falsedat  de  una  proposició  que  no 
fa  al  cas  pera  la  conclusió.  Omitir.  Omitto,  is. 

OMITIT,  DA.  p.  p.  OMÈS. 

OMNtFAGO  Y  OMNÍVORO.  adj.  Nom  ques' 
aplica  als  animals  que  poden  alimenlarse  de  tota 
espècie  de  aliments.  Omnivoro.  Omnivorus. 

OMNÍMODO.  adj.  Absolut,  que  ho  abrassa  y 
compren  tot.  Omnimodo.  Omnimodus. 

OMNIPOTÉNCIA.  f.  Poder  absolut,  infinit: 
atribut  únicament  de  Deu.  Omnipotencia.  Omnipo- 
tentia,  ae. 

OMNIPOTENT,  adj.  Tot  poderós;  Dèu  que  tot 
ho  pot.  Omnipolenie,  todopoderoso.  Omnipotens, 

OMNIPOTENTMENT.  adv.  m.  Ab  omnipo- 
tencia. Omnipolentemente.  Omnipotenter. 

OMNIPRESÈNCIA,  f.  Facultat  de  estar  en  to- 
tas  parts  à  un  mateix  temps.  Omnipresència.  Omni- 
pra3>entia. 

OMNIPRESENT,  m.  Lo  qui  està  present  en 
en  totas  paris.  Oín/iípresejiíe.Omnipraesens. 

OMNIPROGRÉS.  m.  Lo  progrés  aplicat  à  tot, 
Omniprogreso.  Omniprogressio. 

OMNISANTOR.  m.  tots  sants. 

OMNISCI,  A.  adj.  Qui  tot  ho  sab;  únicament 
convé  à  Dèu.  Omniscio.  Omnia  sciens.  ||  Home  sabi 
en  móllas  matérias.  Omniscio.  Mulla  sciens. 

OMNISCIÈNCIA,  f.  Lo  coneixement  infinit  ó  de 
totas  las  cosas,  que  sols  Dèu  posseheix.  Omnisciència. 

OMOFORI.  m.  Espècie  de  mantó  que  usavan 
antíguament  los  bisbes  pera  representar  al  bon 
pastor  y  que  sols  se  Ireyan  durant  I'  Evangeli.  Omo- 
forio.  Omophorium,  ii. 

OMOLOGAR.  V.  a.  etc.  legalisar. 

OMPLIR.  V.  a.  UMPLIR.  II  CÜMPLIR, 

0:/IPLERT,  A.  p.  p.  irr.  umplert. 

ON. 

ON.  adv.  ant,  ahont.  ||  ant.  Serveix  pera  infe- 
rir. De  donde,  por  lo  que.  Unde,  ex  quo.  |  Lo  ma- 
teix queó  NE. 

on  se  vól.  m.  adv.  ant.  Ahont  se  vulla.  Do  quie- 
ra,  donde  quiera.  Ubicumque. 

ONA.  f.  Moviment,  agitació  de  la  aygua.  Ola, 
onda.  Unda,  ae.  |1  Per  serablansa  's  diu  del  movi- 
ment semblant  al  del  aygua,  com  lo  dels  blats  mo- 
guts pel  vent.  Onda.  Unda,  ae.  ||  met.  Jloviraent  y 
reverberació  de  la  llum.  Onda.  Unda,  ae. 

EN  ONAs.  m.  adv.  À  semblansa  de  las  onas.  À  se- 
mejanza  de  las  ondes.  Undanter,  undatim. 


ONADA.  í'.  Ona  gran.  oleada.  Fluctus,  us.  || 
Moviment  de  mòlta  gent  en  algun  lloch.  oleada. 
Fluctus,  us.  II  S'aplica  al  bull  ó  gall  que  fa  la  aygua 
quant  bull.  Hervor.  Unda,a;.  U  met.  Erapentas,  mo- 
viment de  gent.  Onda.  Unda,  ae.  ||  met.  Rampell, 
moviment,  agitació  del  animo.  Onda.  Unda,  ae.  || 
pi.  La  successió  continuada  de  una  onada  desprès 
de  altra.  Olaje,  oleaje.  Fluctus,  us. 

ONADA  FORTA.  La  que  porta  mòlta  fúria,  ó  s'  alsa 
mès  que  las  altras.  Oleada  fuerte.  Fluctus,  us. 

ONADAs  que's  ROMPEN.  Las  quc  en  lo  mar  vénen 
una  detràs  de  altra  y  fan  escuma.  Cachones.  Fluc- 
tus fracti. 

ONAGRA.  f.  Màquina  antígua  de  guerra  para 
llansar  pedras.  Gnagra.  Onagra,  ae. 

ONAGRE.  m.  Ase  salvatge  que  té  '1  pel  de  un 
hermós  gris,  à  vegadas  ab  un  viso  blavench,  y  al- 
tras ab  un  poch  de  roig;  en  lo  Hora  té  una  llista 
negra,  y  altra  del  mateix  color  alravessa  la  creu 
y  baixa  à  las  espatllas ;  sa  cua  es  perfectament  sem- 
blant à  la  del  ase,  però  las  orelias  mès  cur  as  y 
ménos  amplas.  Correab  increïble  lleugeresa;  may 
s'  ha  pogut  domar  cap  de  ells,  y  vant  junls  en  ra- 
madas  de  mòlts  mils.  Onagro.  Onager,  ri. 

ONCLE.  m.  Germà  dels  pares.  Tio.  Pairuus,  i, 
y  avunculus,  i,  lo  de  la  mare. 

ONCLE  VALENCIÀ.  Cosí  germà  del  pares.  Tio  sc- 
gmido.  Pairuus  avunculus  magnus. 

ONCLET.  m.  d.  ONCLE.  [|  Tractament  dels  vells 
ó  concos.  Tio.  Pairuus,  i. 

ONDA.  f.  Los  plechs  que  quedan  en  las  cosas 
que  han  estat  dobladas,  com  cabell,  vestit  ab  on- 
DAS.  Onda.  In  modura  fluctus  plicalura.  ||  ona.  || 
interj.  Ola,  oiga.  0,  oh,  heus. 

FÉR  ONDAS.  fr.  ONDEJAR.  4.  ||  Adomar  alguna  pes- 
sa  de  roba  ab  plechs  que  tenen  aquest  nom.  On- 
dear.  Plicaturis  in  modum  undarum  ornaré. 

ONDEJADOR,  A.  m.  y  f.  y 

ONDEJANT.  p.  a.  Lo  que  fà  onas.  Ondeante. 
Undabundus. 

ONDEJAR.  V.  n.  Fér,  alsar  onas  la  aygua.  On- 
dear.  Undo,  as.  |1  Fluctuar,  sèr  agitada  alguna  cosa 
per  las  ayguas.  Ondear.  Undis  fluctuaré,  agitari. 
I  Móurerse  lo  que  està  en  1'  ayre.  Ondearse.  Hàc 
illac  in  aére  se  movere.  1|  Formar  ondas  los  do- 
blechs  de  alguna  cosa.  Ondear.  Plicaturas  undarum 
instar  eíTormare. 

ONDEJAT,  DA.  adj.  S'  aplica  à  lo  que  està 
fét  en  ondas.  Ondeado.  Undatus.  ||  p.  p.  Ondeado. 
Undatus. 

ONDÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  onas,  ó  's  mou  fent- 
ne.  Vndoso.  Undosus. 

ONEIROMÀNCIA.  f.  Art  de  endevinar  per  me- 
di dels  somnis  interpretantlos.  Oneiromancia.  Onei- 
romanlia,  m. 

ONEJAR.  V.  n.  ONDEJAR. 

ONERÓS,  A.  adj.  for.  Lo  que  té  ó  enclou  gra- 
vàmen.  Oneroso.  Onerosus.  ||  Pesat ,  gravós,  mo- 
lest, enfadós.  Oneroso.  Onerosus. 


186  OPA  DICCIONARI 

ONIQUEL.  f.  La  pedra  àgata  que  es  blanca  cla- 
pada de  negre.  Ónice,  óniche,  ónique,  ónix,  óniz. 
Alabastriles,  onichytes,  ae. 

ONIROSCÓPIA.  OXEIROMÀNCIA. 

ONOMÀNGIA.  f.  Art  de  endevinar  la  bona  ó 
mala  ventura  pel  nom.  Onomancia.  Onomantia,  se. 

ONOMÀSTICH,  CA.  adj.  Lo  que's  compon  de 
noms.  Oiiomàslico.  Onomasticus. 

ONOMATOPEYA.  f.  ret.  Figura  que's  comet 
quant  s'  invenlan  noms  pera  las  cosas  que  no'n  te- 
nen ó  '1  tenen  impropi.  Onomalopeya.  Ònomalope- 
ja,  86. 

0]>iORÓS,  A.  adj.  HONRós. 

ONOSMÀ.  f.  Planta  no  rara  en  Ilochs  pedrago- 
sos  de  algunas  províncias  de  Espanya,  de  la  alsà- 
ria  de  raitj  peu;  fullas  en  figura  de  ferro  de  llan- 
sa,  las  flors  com  una  campana  de  un  hermós  groch; 
tota  la  planta  esta  erissada  de  pals  aspres,  y  la  ar- 
rel que  es  roja  s'  emplea  en  algunas  parts  pera 
tenyir.  Onosma.  Onosma  echioides. 

ON8A.  f.  ossà.  [|  UNSA.  II  Constel-lació  boreal. 
Osa.  Arclos,  arctus,  i. 

ONSA  MAJOR.  Constel-lació  composta  de  56  estre- 
llasmòlt  notables,  set  de  ellass'  anomenan  lo  car- 
ro. Osa  mayor,  carro.  Ursa  biseptenlrio  major. 

OJíSA  MENOR.  Constel-lació  boreal  composta  de 
vint  estrellas,  set  de  ellas  mòlt  notables  que's 
diuhen  en  castellà  Cinosura  y  carro  menor;  Osa 
menor.  Cynossura,  ae. 

ONSET.  ra.  d.  de  onso.  Osesno.  Ursulus. 

ONSO.  m.  òs. 

ONTA.  f.  ant.  VERGONYA. 

ONTOLOGIA,  f.  La  part  de  la  metafísica  que 
tracta  del  ser  en  general.  Ontologia.  Ontologia,  ae. 

ONZE.  m.  Número  compost  de  desena  y  un.  On- 
ce.  Undecim.  |1  onzè.  1.  [1  La  xifra  composta  de  dos 
uns,  y  val  lo  mateix  que  deu  y  un.  Once.  Nota  un- 
decima. 

ESTAR  À  LAS  ONZE.  fr.  Estar  alguna  cosa  mal  po- 
sada. Estar  à  las  once.  Obtortum  esse. 

FÉR  LAS  ONZE.  fr.  Péndrer  algun  bocí  ó  béurer 
entre  onze  y  dotze  del  dematí.  Hacer  las  once.  Jen- 
tare  hora  undecima  matutina. 

ONZÈ,  NA.  adj.  Lo  número  que  cumple  onze. 
Onceno.  Undecimus.  ||  m.  Trentí,  moneda  de  or^que 
valia  trenta  rals  y  també  valgué  trenta  tres.  Once- 
no. Nummus  aureus  qui  triginta  drachmie  permu- 
ta tur. 

l'  onzé  no  destorbaràs,  loc.  fam.  ab  que's  dóna 
à  enténdrer,  com  si  s'  afegia  un  manament  als  de 
la  lley  de  Dèu,  quant  importú  es  fér  mala  obra  ó 
destorbar  à  algú  que  fassa  lo  que  té  que  fér.  El  on- 
ceno no  estorbar,  Laborioso  homini  impedimento 
ne  sis. 


OPI 

Opaca,  funesto,  aciago.  Te- 


OP. 

OPAGH,  CA.  adj.  Obscur,  ombrívol.  Opaco. 
Opacus.  II  Lo  que  impideix  lo  pas  à  la  llum  à  dife- 
feréncia  del  diàfano.  Opaco.  Opacus.  ||  met.  Trist, 


melancólich,  funest, 
tricus. 

OPACITAT,  f.  Qualitat  de  lo  que  es  opach, 
Opacidad.  Opacilas,  atis. 

OPACO,  A.  adj.  ant.  opach. 

ÓPALO.  m.  Pedra  de  color  blanch,  dura,  pesa- 
da, llustrosa  y  trencadissa;  n'  hi  ha  també  de  verda 
y  roja,  que  s' emplea  en  adornos.  úpalo.  Opalus 
silex.  II  Pedra  preciosa  de  Xipre,  de  Aràbia  y  de 
Egipte  tant  particular,  que  té  en  sí  tots  los  colors 
y  brillos  de  las  pedras  mès  ricas.  ópalo.  Opalus, 
panchrus,  i.  ||  Altra  espècie,  de  color  de  llet,  que  té 
joch  de  colors  vert  esmeralda,  groch,  blau,  etc. 
Ópalo  noble,  piedra  iris.  Silex  opalus  nobilis. 

OPCIÓ.  f.  Facultat  de  optar  ó  elegir,  y  la  ma- 
teixa elecció.  Opcion.  Obtio,  nis. 

ÒPERA.  f.  Representació  teatral  ab  música. 
òpera.  Melodrama,  ae.  ||  Lo  drama  qu.»  la  conté. 
Opera.  Melodrama,  ae. 

OPERABLE,  adj.  Factible,  lo  que  pót  obrarsa. 
Operahle.  Operabilis. 

OPERACIÓ,  f.  La  acció  de  obrar.  Operacion. 
Operalio,  nis.  ||  Efecte  de  obrar,  com  los  remeys 
han  fét  bona  operació.  Operacion.  Operatio,  nis.  || 
OBRA,  VIRTUT.  ||  cir.  La  acció  de  tallar,  obrir  ó  se- 
parar alguna  part  del  cos  per  medi  de  instruments. 
Operacion.  Chirurgica  operatio.  ||  f.  pi.  Las  accions 
ú  obras  bonàs  ó  malas.  Operaciones.  Actiones,  ope- 
rationes,  um.  ||  lóg.  Las  accions  del  enteniment. 
Operaciones.  Operationes,  um. 

OPERACIÓ  CESSAREA.  cir.  La  acció  de  obrir  una 
dona  que  està  en  cinta  pera  tràureli  la  criatura  per 
un  costat.   Operacion  cesúrea.  Operatio  cesariana. 

OPERAR.  V.  a.  cir.  Fér  operacions  de  cirur- 
gia. Operar.  Operor,  aris.  [|  v.  n.  Produhir  alguna 
cosa  r  efecte  à  que's  destina,  com  fan  las  medici- 
nas.  Operar.  Operor,  aris. 

OPERARI,  m.  Traballador,  jornaler.  Operaria. 
Operarius,  ii.  ||  Lo  religiós  destinat  pera  cuydar  y 
assistir  malalts.  Operaria.  Operarius,  ii. 

OPERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  obra  y  fa  són 
efecte.  Operativo.  Operativus. 

OPI.  m.  Such  de  cascalls;  es  lo  millor  narcó- 
tich.  Opio.  Meconio  mixtum. 

OPIAT,  DA.  adj.  Compost  ab  opi.  Opiado, 
opiato.  Meconio  mixtum. 

OPIATA.  f.  Medicament  compost  de  opi  y  al- 
tres simples.  Opiata.  Meconio  mixta  medicina.  [] 

CONFECCIÓ. 

OPILACIÓ.  f.  y 

OPILAMENT.  m.  Obstrucció,  embaràs  en  las 
vias  per  ahont  passan  los  humors.  Opilacion,  y  bo- 
cera  si  es  en  la  melsa.  Opilatio,  nis. 

OPILAR.  V.  a.  Obstruhir,  tancar,  tapar  las  vias 
per  ahont  passan  los  humors  y  esperits  del  cos. 
Opilar.  Obstruo,  is. 

OPILAT,  DA.  p.  p.  Opilado.  Obstructus. 

OPILATIU,  VA.  adj.  Lo  que  opila  ó  pót  opilar. 
Opilativo,  obslructivo.  Stipticus. 


BróPi 


OPO  CATALÀ 

ÓPIM,A.  adj.  Fèrtil,  rich,  abundós,  ópimo. 
Opimus. 
OPINABLE,  adj.  Lo  que  consisteix  en  la  opi- 

Ilpió,  que  no  esta  demostrat.  Opinable.  Opinabiiis. 
"  OPINAR.  V.  a.  Formar,  tenir  opinió.  Opinar. 
Opinor,  adopinor,  aris.  |1  v.  n.  Pensar,  discórrer, 
judicar  ab  probabilitat.  Opinar.  Opino,  as.  \\  Donar 
lo  seu  vot,  dir  sa  opinió  ó  parer.  Opinar.  Cen- 
seo,  es. 

OPINAT,  DA.  p.  p.  Opinado.  Opinalus. 

OPINIÓ,  f.  Parer,  dictamen,  judici.  Opinion. 
Conjectura,  ae.  1|  Dogma,  secta,  partit.  Dogma,  opi- 
nion. Haïresis,  is.  ||  Fama  ó  concepte  que's  forma  de 
algú.  Opinion.  Opinió,  nis. 

ANAR  EN  OPINIONS,  fr.  Posarse  en  dubte  '1  crèdit 
ó  estimació  de  algú.  Andar  en  opiniones.  Existima- 
lionem,  periculum  dubium  subire. 

ARRIMAT  A  SA  OPINIÓ,  loc.  Qui  la  segueix  ab  tena- 
citat. Asido,  aferrado  à  su  opinion.  Judicii  nimium 
tenax. 

CONTRA  SA  OPINIÓ,  m.  adv.  IMPENSADAMENT. 

FÉR  ó  TENIR  OPINIÓ,  fr.  Sér  home  de  autoritat. 
Hacer  opinion.  Opinionera  facere. 

TENIR  A  ALGÚ  EN  BONA  Ó  MALA   OPINIÓ,  fr.  Judicar 

bè  ó  mal  de  ell.  Tener  buena  ó  mala  opinion  de  al- 
guna. Benèaut  malè  de  aliquo  existimare. 

OPINIONÀTICH,  CA.  adj.  ant.  Qui  té  poch 
judici.  Casquivano,  lijero  de  cascos;  de  poca  peso  ó 
juicio.  Venlosum  caput.  \\  maniatich.  ||  variable. 

OPINIONETA.  f.  d.  Opinioncilla,  ita.  Tenuis 
opinió. 

OPINIÓ8,  A.  adj.  Qui  abunda  en  opinions. 
Opinador.  Opiniosus. 

OPÍPARO,  A.  adj.  Abundant,  espléndit;  se 
diu  del  convits.  Opiparo.  Lautus. 

OPOPONACH.ra.Substànciagomo-resinosaque 
subministra  la  pastanaga  opoponach,  planta  del 
Orient  que  's  cria  també  en  algunas  parts  de  Es- 
panya. 'S  presenta  en  llàgrimas  irregulars,  angu- 
losas,  trencadissas,  de  color  rojench  en  1'  exterior, 
y  groch  jaspeat  de  roig  en  l'interior,  de  sabor  acre 
y  araarch,  y  de  olor  mòlt  fort  semblant  à  la  mirra. 
Opoponaco.  Opoponax,  acis. 

OPORTÚ,  NA.  adj.  Convenient,  à  propòsit- 
Oportuna.  Maturus. 

OPORTUNAMENT,  adv.  m.  Oporlmamente . 
Opporlunè. 

OPORTUNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Oportunisimo. 
Yaldè  opportunus. 

OPORTUNITAT,  f.  Sahó,  conjunctura,  ocasió. 
Oporlunidad.  Opporlunilas,  atis. 

OPOSADAMENT.  adv.  m.  Ab  oposició  y  con- 
trarietat. Opvestamente.  Ex  adversò. 

OPOSADOR.  m.  y 

OPOSANT,  p.  a.  y  ra.  opositor. 

OPOSAR.  V.  a.  Posar  una  cosa  contra  altra  pe- 
ra impedir  són  efecte.  Oponer.  Obsto,  as.  |1  Objec- 
tar, proposar  alguna  rahó  contra  lo  que  altre  diu. 
Oponer.  Oppono,  is.  |  v.  r.  Sér  una  cosa  contrària 

TOMO  I] 


OPR  •  m 

ó  repugnant  à  altra.  Oponerse.  Repugno,  as.  ||  Re- 
sistir, fér  punta  ó  contra  a  algú.  ||  Oponerse.  Obsis- 
to,  is.  II  Resistir,  contradir.  Oponerse.  Objicio,  is. 
II  Sol•licitar,  preléndrer,  fér  oposició  à  algun  etn- 
pleo  ó  dignitat.  Oponerse.  Promunerevel  dignitate 
contendere. 

OPOSAT,  DA.  p.  p.  Opuesto.  Oppositus.  ||  adj. 
Contrari,  enemich.  Opueslo.  Adversarius.  ||  Situat 
al  enfront  de  alguna  cosa.  Opuesto.  Apud,  contra 
positus. 

OPOSICIÓ,  f.  Situació  oposada.  Oposicion.  Op- 
posilio,  nis.  II  Destorb,  embaràs,  obstacle.  Oposi- 
cion. Oppositio,  nis.  II  Contrarietat,  repugnància  de 
una  cosa  ab  altra.  Oposicion.  Repugnantia,  «,  op- 
positio, nis.  II  Objecció,  contradicció  à  la  rahó  con- 
trària. Oposicion,  opugnacion.  Oppugnatio,  nis.  || 
Resistència  contra  la  forsa.  Oposicion,  opugnacion. 
Obluctatio,  nis.  ||  Concurs  de  pretendents  ú  oposi- 
tors à  alguna  càtedra  ó  dignitat.  Oposicion.  Calhe- 
drae  petitio.  ||  astron.  L'  aspecte  que's  considera 
entre  dos  planetas  quant  distan  entre  sí  180  graus. 
Oposicion.  Astrorum  oppositio.  ||  for.  Procehiment  ó 
acció  contra  'Is  interessos  de  altre.  Oposicion.  In- 
tercessió,  nis.  II  ret.  antítesis. 

LLEGIR  DE  OPOSICIÓ,  fr.  Dir  la  composició  en  l'acle 
literari  de  concurs  en  pretensió  de  alguna  càtedra 
ó  prebenda.  Leer  de  oposicion.  Pro  oppositione  le- 
gere. 

OPÓSIT.  m.  La  part  oposada  à  altra.  Frente. 
Frons,  tis.  |1  oposat. 

AL  OPÓSIT.  m.  adv.  En  front.  En  frente.  Adver- 
sús.  II  Al  encontre.  Alencuentro,  al  opòsito.  Ad  op- 
positum. 

OPOSITOR,  m.  Pretendent  à  alguna  càtedra, 
etc.  en  concurs  de  altres.  Opositor.  Candidatus,  i, 
competilor,  is.  ||  Qui  s'  oposa  à  altre  en  qualsevol 
matèria.  Opositor.  Adversarius,  ii,  oppositor,  is. 

OPRÉMER.  V.  a.  OPRIMIR. 

OPREMIT,  OPREMUT  Y  OPRÉS,  A.  p.  p. 
OPRIMIT. 

OPRESSIÓ,  f.  Compressió,  subjecció,  apreto. 
Opresion.  Oppressio,  nis.  ||  Violència  ó  maltracte 
que  's  fà  à  algú.  Opresion.  Yis,  is,  oppressio,  nis.  || 
Misèria,  calamitat,  necessitat.  Opresion.  Egestas, 
atis,  «rumna,  a&. 

OPRESSIÓ  DE  COR.  Ofech.  Opresion  de  pecho,  aho- 
guio.  Suffocatio,  nis. 

TRAURER  DE  LA  OPRESSIÓ,  fr.  Deslliurar  de  ella  à 
qui  estava  oprimit.  Desoprimir.  Opressione  solvere. 

OPRE8SIONETA.  f.  d.  Opressió  lleugera. 
Opresioncilla,  leve  opresion.  Oppressiuncula,  ae. 

OPRESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  oprimeix  ó  té  vir- 
tut de  oprimir.  Opresim.  Opprimens. 

OPRESSIVAMENT.adv.  m.  Ab  opressió.  Opre- 
sivamenle,  con  opresion.  Presè. 

OPRESSOR,  m.  Qui  oprimeix.  Opresor,  opri- 
midor.  Oppressor,  is. 

OPRIMIDOR.  m.  OPRESSOR. 

OPRIMIR.  V.  a.  Apretar,  comprimir,  subjectar 

30 


238  OPU  DICCIONARI 

ab  violència.  Oprimir.  Oppiimo,  is.  ||  Angusliar, 
afligir,  agoviar.  Agoviar,  oprimir.  Opprimo,  is.  || 
Carregar,  agoviar.  Agoviar,  oprimir,  cargar.  Op- 
primo, is.  II  SOBRECARREGAR,  ATROPELLAR. 

OPRIMIT,  DA.  p.  p.  Oprimida,  opreso.  Op- 
pressus.  ||  adj.  Estret,  que  ab  dificultat  se  pót  móu- 
rer.  Premioso,  aprelado.  Gompressus. 

OBROBI.  m.  Ignomínia,  afront.  Oprobio.  In- 
fàmia, ae. 

OPROBIAR.  V.  a.  AFRONTAR. 

OPROBIÓS,  A.  adj.  Lo  que  càusa  oprobi.  Opro- 
biosa. Opprobiosus. 

OPS.  m.  pi.  anl.  menester,  necessitat,  urgèn- 
cia, EXPENSA,  GASTO.  ||  SATISFACCIÓ,  GUST,  PLAHER. 

k  OPS.  loc.  ant.  Per  1'  us  ó  servey,  en  benefici,  à 
favor.  Para,  à  favor,  en  beneficio,  en  ulilidad.  In 
commodum.  |]  i  gastos  y  despesas.  A  expensas.  Ex- 
pensis. 

ALS  OPS.  m.  adv.  ant.  Quant  se  necessita.  En  la 
necesidad,  cuando  es  menester.  Cum  opus  est. 

A  sos  OPS.  m.  adv.  A  sa  voluntat.  A  su  arbitrio  y 
disposicion.  Pro  suo  arbitrio. 

A  TOTS  ops.  ra.  adv.  a  tot  cost. 

FÉR  OPS  ó  tots  los  OP.-»,  fr.  Pagar,  fér  lo  gasto. 
Coslear,  hacer  la  costa.  De  suo  expendere,  solvere. 

HAVER  OPS.  fr.  ant.  Necessitar.  Tener  menester, 
necesitar.  Opus  esse. 

sÉR  OPS.  fr.  ant.  Ser  menester.  Opus  esse. 

OPTÀLMIA.  f.  oftalmia. 

OPTAR.  v.a.  Triar,  escullin.  Optar, elegir. Oç\o, 
as.  II  Acceptar,  adquirir,  entrar  en  possessióde  al- 
guna cosa  à  que 's  té  dret.  Optar.  Ex  ordine  assequi. 

OPTAT,  DA.  p.  p.  Oplado.  Optatus. 

OPTATIU,  VA.  adj.  desitjable.  ||  gram.  Modo 
de  conjugar  los  verbs  per  quals  temps  s'  expressa 
'1  desilj  de  alguna  cosa.  Optativa.  Opfativus. 

ÒPTICA,  f.  Tractat  del  órgano  y  modo  de  la 
visió  y  dels  raigs  visuals.  Òptica.  Òptica,  ae. 

ÓPTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  òptica. 
Òptica.  Opticus.  II  Professor  de  òptica.  Òptica.  Opti- 
cus  professor.  ||  Se  diu  dels  nirvis  que  serveixen 
pera  la  visió.  Òptica.  Opticus. 

ÒPTIM,  A. adj.  Mòltíssim  bo.  Òptima.  Optimus. 

OPTIMISME,  m.  Secta,  espècie  de  materialis- 
me. Optimismo.  Optimismus,  i. 

OPTIMISTA,  m.  Qui  seguix  1'  optimisme.  Op- 
timista. Optimista,  ae. 

OPTINGüT,  DA.  p.  p.  OBTINGUT. 

OPTÜMNAR.  V.  n.  ant.  Sér  lo  temps  del  op- 
tumne  ó  tardor,  ó  estar  passant  dita  temporada. 
Olonar.  Autumno,  as. 

OPTUMNE.  m.  ant.  tardor. 

OPTÜMNITAT.  f.  La  temporada  del  optumne. 
Otoriada.  Aulumnitas,  atis. 

OPUGNACIÒ.  f.  Oposició  ab  forsa  y  violència. 
Opugnacion.  Oppugnatio,  nis.  |  ant.  impugnació. 

OPUGNADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  oposició  ab 
forsa  y  violència.  Opugnador.  Oppugnator,  is.  || 
opositor,  contrari. 


OR 

OPUGNAR.  V.  a.  Vèncer  ab  forsa  y  violència. 
Opugnar.  Oppugno,  as.  ||  ant.  impugnar. 

OPULÈNCIA,  f.  Riquesa,  abundància  de  béns. 
Opulència.  Opulentia,  ae. 

OPULENT,  A.  adj.  Rich,  poderós.  Opulenta. 
Opulentus. 

OPULENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Opiilentisimo » 
Opulentissimus. 

OPULENTMENT.  adv.  m.  De  un  modo  opu- 
lent. Opulentemenle .  Opulenter. 

OPÚSCOL  YOPÚSCUL.  m.  opij^culo. 

OPUSCULET.  m.  d.Obreta,  tractat  petit.  Opus- 
culillo.  Opusculum,  i. 

OPÚSCULO.  m.  Escrit,  obra  curta  y  compen- 
diosa.  Opúsculo.  Opusculum,  i. 


OQ. 


OQUA.  f.  ant.  OCA. 


OR. 


OR.  m.  Metall  groch,  lo  més  brillant,  dúctil, 

pesat  y  exquisit  de  tots  los  coneguts.  Oro.  Aurum, 
i.  II  met.  Riquesas,  tresors.  Ora.  Aurum,  i.  ||  met. 
Color  ros,  especialment  lo  dels  cabells.  Oro.  Au- 
reus,  fulvus  color.  []  Las  joyas  y  adornos  richs  de 
las  donas.  Joyas.  Supellectilia,  ium.  ||  adv.  1.  ant. 
ara. 

OR  BATUT.  Lo  que  posat  entre  fuUas  de  pergamí 
ó  de  tripas  de  vaca  mòlt  prímas  à  cops  de  martell 
se  subtilisa,  y  queda  de  tal  modo  que  1'  alè  lo  fa 
fugir:  serveix  pera  daurar.  Ora  &a(ído.  Bracleale 
aurum. 

OR  BERBERÍ.  Làmina  de  llautó  mòlt  batuda  y  pri- 
ma com  un  paper.  Oropel.  Aurichaicum,  i.  ||  met. 
Cosas  de  poch  valor.  Oropel.  Futililas,  atis. 

OR  BLANCH.  Lo  mesclat  ab  plata.  Oro  blanca.  Elec- 
trum,  i. 

OR  BRüNYiT.  La  dauradura  sobre  pessas  de  fusta 
llisa  ó  ab  1'  aparell  de  cola,  guix  y  bolarmini.  Oro 
brunido.  Politum,  laevatura  aurum. 

OR  DE  CANAL.  Lo  quc  uo  està  traballat  ó  del  modo 
que's  trau  de  las  minas.  Oro  en  barras.  Canali- 
tium,  informe  aurum. 

OR  DE  coNXA.  Lo  quc  usan  per  escríurer  ab  lle- 
tras  de  or.  Ora  de  cancha.  Aurum  dissolutum. 

OR  DE  coPELLA.  Lo  purificat  al  foch.  Oro  de  copela 
ó  de  Tibbar.  Excotum  aurum. 

OR  DE  LA  VORA  DEL  RECH.  OR  FALS. 

OR  DE  MARTELL.  Lo  que  està  traballat  à  pich  de 
martell.  Oro  de  martilla.  Malleatum  aurum. 

OR  EN  MASSA  Ó  EN  PASTA.  BARRA  DE  OR. 
OR  EN  PALLAS.  PALLA  DE  OR. 

OR  FALS.  Lo  que  no  es  de  lley.  Oro  falsa,  guanin. 
Falsum  aurum. 

OR  FILAT.  Lo  tirat  en  fil.  Oro  hilado  ó  en  hilos. 
Tractile  aurum. 

OR  FI  ó  PUR.  Lo  que  no  té  barreja  y  es  pujat  de 
quilats.  Oro  obrizo.  Aurum  obrizum. 


wm 


ORA 


CATALÀ. 


ORA 


239 


tt 


OR  FOS.  Or  derretit.  Orofundido  ó  calcinada.  Au- 
rumcalcinatum. 

OR  MATE.  Or  verdós  que  s'  usa  en  la  pintura, 
que  queda  desigual  y  no  està  brunyit.  Oro  mate. 
Obscurum  aurum. 

OR  MOLT.  Lo  que's  mol  en  panys  ab  mel  y  s' acla- 
reix ab  aygua  pera  realsar  las  il•luminacions  y  mi- 
niaturas.  Oro  molido.  Molitum  aurum. 

OR  PICAT.    PANY,  5. 

OR  POTABLE.  Preparació  líquida  del  or  que  feyan 
losalquimislas  pera  poderse  bóurer,  y  creyan  sér 
mòlt  bo  pera  algun  mals.  Oro  potable.  Aurum  pota- 

bile.  (I  niNER  CONTANT. 

OR  VERGE.  Or  com  ix  de  la  mina  sens  haver  su- 
fert  lo  foch.  Oro  virgen.  Aurum  igni  non  exposi- 
tum. 

FERSE  DE  OR.  fr.  met.  Adquirir  mòltas  riquesas. 
Bacerse  de  oro.  Dilesco,  is. 

GASTAR  MÒLT  EN  OR  BERBERÍ.  fr.  met.  Osteular  va- 
nitat y  fausto  sens  tenir  possibles.  Gastar  mucho 
oropel.  Ostentamina  jactare. 

NO  ES  TOT  OR  LO  QUE  LLU.  ref.  Dcuota  que  la  apa- 
riéncia  mòllas  vegadas  enganya  à  qui  no  examina 
bè  las  cosas.  No  es  lodo  oro  lo  que  reluce;  ralones, 
arriba,  que  todo  lo  Manco  no  es  tiarina;  no  son  hom- 
bres  lodos  los  que  mean  en  la  pared.  Polipi  caput. 

PBOMÉTRER  MONTANYAS  DE  OR.  fr.  Promélrer  mòlt. 
l'rometer  monles  de  oro,  prometer  el  oro  y  el  moro. 
Multa  polliceri. 

SE  LI  PÓT  FIAR  OR  BATUT.  loc.  Denola  la  mòlta  fi- 
delitat de  algú.  Se  le  pudiera  fiar  oro  molido.  Au- 
rum quomodo  libet  ipsi  credi  potest. 

ORA.  f.  ant.  Extrem,  vora.  Orilla,  borde.  Ora, 
ae.  II  mit.  Deessa  de  la  juveniut.  Ora.  Ora,  ae. 

ORACIÓ,  f.  Discurs,  arenga,  plàtica,  sermó. 
Oracion.  Oratio,  nis.  ||  Pregària  à  Dèu.  Oracion. 
Oratio,  nis.  |1  gram.  Composició  de  paraulas  pera 
expressar  un  pensament.  Oracion.  Oratio,  nis.  ||  L' 
oremus  en  la  missa  y  reso  ecciesiàstich.  Oracion. 
Oratio,  nis.  ||  La  primera  part  de  la  doctrina  cris- 
tiana, que  compren  lo  pare  nostre,  credo,  ave  Ma- 
ria, etc.  Oracion.  Calechesis  orationes.  \\  Lo  toch  de 
campana  del  dematí,  mitj  dia  y  vespre  ab  que's 
dóna  senyal  pera  saludar  à  Maria  Santíssima  ab 
tres  aveMarias.  Oracion.  Oratio,  nis.  ||  Proposició, 
enunciació  en  que  s' afirma  ó  's  nega.  Oracion,  pro- 
posicion.  Enuntiatio,  nis.  I  mil.  Cert  toch  particu- 
lar de  música  à  entrada  de  fosch.  Oracion.  Pro  sa- 
lutatione  angèlica  músic»  signum. 

ORACIÓ  DE  ABANDONO.  Aquella  en  que  la  ànima  ho 
abandona  tot  per  Dèu.  Oracion  de  abandono.  Oratio 
qua  anima  pro  Deo  deserit  omnia. 

ORACIÓ  DE  SILENCI.  Aquclla  en  que  totas  las  po- 
tencia» quedan  com  Uigadas  y  suspesas  en  Dèu. 
Oracion  ds  silencio.  Oratio  silentii. 

ORACIÓ  DE  SIMPLE  ATENCIÓ.  La  que  mira  al  Cria- 
dor ab  un  afecte  senzill  y  amorós.  Oracion  de  sim- 
ple alencion.  Siraplex  oratio. 

ORACIÓ  DOMINICAL  Ó  DEL  PARE  NOSTRE.  Se  diu  alxí 


per  haverla  ensenyat  Crisfo.  Oracion  dominical ; 
padrenueslro.  Dominicalis  oratio. 

ORACIÓ  JACULATÒRIA.  JACULATÒRIA. 

ORACIÓ  MENTAL.  Elcvació  de  la  ànima  à  Dèu.  Ora- 
cion mental.  Menlalis  oratio. 

ORACIÓ  PASSIVA.  Aquella  en  que  posantse  davant 
de  Dèu  per  medi  de  un  acte  de  fe,  sols  s'  alen  à 
conéixerlo  y  amarlo,  y  queda  la  ànima  com  absor- 
ta y  plena  de  Dèu,  sense  que  per  això  deixe  ella  de 
obrar.  Oracion  pasiva,  de  reposo,  de  quietud,  de 
union,  ó  de  paz  perfecta.  Quielis  vel  perfecta  ora- 
tio. 

ORACIÓ  PERFORSA  NO  PLAU  A  DÉU.  loc.  que  leprcn 
al  miserable  que  fà  '1  benefici  de  mala  gana.  La 
zarza  da  el  fruto  espirando  y  el  ruin  llorando.  Pec- 
catores  Deus  non  exaudit. 

ORACIÓ  SOLTERA.  PROSA. 

ORACIÓ  VOCAL.  Deprecació  à  Dèu  ab  paraulas. 
Oracion  vocal.  Yocalis  oratio. 

A  TOCH  DE  ORACIÓ,  m.  adv.  De  bon  dematí  ó  à  en- 
trada de  fosch.  A  las  oraciones,  ó  d  loque  de  las 
ovaciones.  Cum  pulsatur  ses  sacrum  pro  angèlica 
salulatione. 

DIR  LA  ORACIÓ,  fr.  Resar  las  tres  ave  Marias  pera 
saludar  à  Maria  Santíssima  quant  la  campana  fà 
senyal.  Rezar  el  ave  Maria.  Trinam  angelicam  sa- 
lutationem  repetere,  recitaré. 

FÉR  ORACIÓ,  fr.  Elevar  la  consideració  à  Dèu  de- 
manantli  gràcias  y  mercès.  Hacer  oracion;  orar. 
Oro,  as. 

TOCAR  LA  ORACIÓ,  fr.  Asseuyalarla  ab  la  campana. 
Dar  las  oraciones .  Nolis  angelicam  salutationem  re- 
cordaré. 

TRENCAR  Ó    RÒMPRER    LAS  ORACIONS,  fr.  luterrÓm- 

prer  la  plàtica  ab  impertinéncias.  Romper  las  ora- 
ciones. Impertinenter  orationem  rumpere. 

ORACIONAL.  adj.  Llibre  de  oracions.  Oracio- 
nal.  Liber  precum. 

ORAGIONER.  m.  ant.  Samayre,  qui  va  depor- 
ta en  porta  dihent  oracions.  Oracionero.  Ostiatim 
orationes  recitans.  [j  ant.  Entregat  à  la  oració.  Da- 
do  à  la  oracion.  Orationi  addictus. 

ORAGIONETA.  f.  d.  Oracioncilla,  oraciúncula. 
Oratiuncula,  te. 

ORACLE  Y  ORÀCULO.  m.  Entre  cristians  las 
paraulas  de  Dèu,  dels  profelas,  de  la  Escriptura  y 
respostas  infal•libles  y  divinas.  Ordculo.Ormvilmn, 
i.  II  La  resposta  ambigua  y  obscura  que  donavan 
los  dimonis  als  pobles  ó  per  medi  dels  ídols  ó  dels 
sacerdots,  que  també  la  sabian  fingir;  alguns afir- 
man  que  eran  tots  fingits,  y  que  no  hi  hagué  lals 
respostas.  Oràculo.  Oraculum,  i.  ||  L' ídol  que  con- 
sultavan  los  gentils,  y  també  '1  llochahont  hoexc- 
cutavan.  Oràculo.  Oraculum,  i.  ||  Lo  Summo  Pontí• 
fice  quant  defineix  ó  resol  com  à  tal.  Oràculo.  Ora- 
culum, i.  II  La  persona  à  qui  tots  escoltam  ab  res- 
pecte per  sa  mòlta  sabiduria,  y  també  sas  paraulas 
sentenciosas  y  decissivas.  Oràculo.  Oraculum,  i. 

ORADA.  f.  Peix  de  més  de  dos  pams  de  llarclo 


240  ORB  DICCIONARI 

de  figura  oval;  té  una  clapa  daurada  entre  'Is  ulls, 
altra  negra  en  la  cua,  '1  llom  entre  negre  y  bla- 
vench,  y  'Is  costats  platejats.  Dorado,  dorada,  do- 
radiUa,  orada.  Aurata,  ae. 

ORADOR,  A.  m.  y  f.  Predicador,  qui  arenga 
en  públich.  Orador.  Orator,  is. 

LO  MILLOR  ORADOR  ES  LO  QUl'S  PERSUADEIX  A  SÍ  MA- 
TEIX, ref.  que  s'  entén  literalment.  Àquel  es  buen 
orador  que  asi  persuade  la  razon.  Si  vis  me  flere, 
dolendum  est  primuin  ipsi  tibi. 

ORADURA.  f.  BOGERIA,  LOCüRA.  j]  ant.  La  ma- 
nia que  dóna  en  anar  de  nit  y  à  quatre  grapas. 
Mania  lupina.  Lycanthropia,  ae. 

ORAL.  adj.  Nom  de  una  espècie  de  vel  que  's 
posa  'I  Papa  en  lo  cap,  doblantlo  sobre  las  espal- 
llas  y  pit.  Oral.  Orarium,  ii.  ||  poét.  Lo  que  per- 
tany à  la  boca.  Oral.  Ad  os  expeclans. 
ORANOLA.  f.  ant.  oreneta. 
ORAR.  V.  a.   Perorar,   dir  en  públich  alguna 
oració  retòrica.  Orar.  Oro,  as.  ]]  Pregar  àDèu  óals 
sants.  Orar.  Oro,  as. 
ORARI.  m.  ant.  estola. 
ORAT.  m.  Boig.  Orale.  Demens,  tis. 
ORATGE,  m.  L'  eslat  de  la  atmosfera.  Tiempo. 
Tempeslas,  atis.  |1  ayre.  H  Mal  temps.  Oraje.  Rígi- 
da tempeslas.  |1  m.  Yent  de  terra,  terral. 

ORATORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  oratò- 
ria ú  oració  retòrica.  Oralorio.  Oratorius.  j|  m.  Ca- 
pella, lloch  retirat  pera  fér  oració.  Oralorio.  Ora- 
torium,  ii.  II  Composició  dramàtica  pera  canlarse 
en  algunas  festas  de  la  Iglésia.  Oralorio.  Pro  eccle- 
siis  cantus.  ||  La  congregació  de  capellans  fundada 
per  sant  Felip  Neri.  Oralorio.  Sacra  oratorii  con- 
gregatio.  \\  Pregadèu,  recolzador  pera  estar  en  ora- 
ció. Oralorio.  Torus,  i,  reclinatorium,  ii.  i|  Enlre'ls 
gentils  lo  lloch  que  tenian  destinat  en  cada  casa 
pera  adorar  als  Déus  llars.  Larario.  Lararium,  ii. 
ORATÒRIA,  f.  Retòrica,  art  que  enseya  à  fér 
discursos,  oracions  retóricas  tant  per  escrit  com 
pera  dir  al  públich.  Orwíoria.  Oratòria,  le. 

ORATÓRIAMENT.  adv.  m.  Ab  estil  oratori. 
Oraloriamenle.  Oraloriè. 

ORB.  m.  ant.  orbe.  ||  cego.  H  ant.  orfa.  |  Mas- 
caró, malaltia  en  que  la  substància  farinosa  del 
blat,  etc.  se  converteix  en  una  polsela  negra.  Ti- 
zon,  anuhlo,  quemadura,  labaco.  Rubigo,  inis. 

TORNARSE  ORB.  fr.  Contràurcr  los  grans  la  malal- 
tia de  aquest  nom.  Arroyarse.  Aduri. 

FORMA  ORBA.  arquit.  Espècie  de motUura  enforma 
de  mitja  canya.  Bocel.  Canalitiae  elaboratio  formae. 
ORBAL.  m.  herba,  orqual. 
ORBAR.  v.  a.  ant.  privar,  despullar. 
ORBE.  m.  Pròpiament  es  1'  espay  que  ocupa  'i 
mon;  y  també  's  sól  péndrer  per  aquest.  Orbe.  Or- 
bis,  is.  II  Círcul,  rodona,  circumferència.  Orbe.  Or- 
bis,  is.  II  La  esfera  celeste  ó  terrestre.  Orbe.  Sphse- 
ra,  ai.  |  astron.  Qualsevol  de  las  esferas  particu- 
lars en  que  's  suposa  col•locat  cada  un  dels  plane- 
las.  Orbe.  Planetae  orbis. 


ORD 

ORBECINA.  f.  Aucell,  espècie  de  pastorel•la 
mòlt  petita  ab  lo  bech  curt,  mòlt  gros  y  punxagut, 
de  cua  mòlt  llarga:  canta  bè  y  fà  mòlts  ous.  l'aro. 
Pa  rus,  i. 

ORBETAT.  f.  ant.  CEGÜERA. 

ORBICULAR.  adj.  Rodó,  circular.  Orbicular. 
Orbicularis. 

ÒRBITA,  f.  astron.  Línea  quasi  circular  que 
descriu  un  planeta  al  entorn  del  sol,  ó  un  satélite 
al  entorn  de  un  planeta.  Órbiía.  Òrbita,  ae. 

ORCi,  NA.  adj.  poét.  Lo  que  pertany  à  la  mort, 
al  infern,  à  la  obscuritat.  Orcino.  Orcinus. 

ORGOTOMIA.  f.  Amputació  dels  testículs.  Or- 
colomia.  Orcotomia,  ae. 

ORDE.  amb.  Col•locació,  distribució,  disposi- 
ció. Órden.  Ordo,  inis.  ||  Concert  y  bona  disposició 
de  las  cosas.  órden.  Ordo,  inis.  ||  Regla,  modo, 
métodoen  fér  las  cosas.  órden.  Modus,  i.  ||  Sèrie  y 
successió  de  cosas,  órden.  Series,  ei.  ||  Relació, 
respecte  de  una  cosa  ab  altra.  Órden.  Ordo,  inis.  || 
Lo  sisè  sagrament  de  la  Iglésia.  órden.  Ordinis  sa- 
cramentum.  ||  Manament,  precepte.  Órden.  Impe- 
ratum,  i.  [|  La  religió  aprobada.  Órden.  Ordo  reli- 
giosus.  II  Qualsevol  providència  ó  carta  de  ofici 
dels  superiors  als  inferiors  ó  dependents.  Órden. 
Ordo,  inis.  |1  pi.  Los  set  graus  del  sagrament  del 
orde,  que  són  :  ostiari,  lector,  exorcista,  acòlit, 
subdiaca,  diaca,  y  sacerdot,  ordenes.  Ordines,  um. 
II  arq.  La  col•locació  de  mòltas  parts  anomenadas 
mollluras,  del  conjunt  de  las  quals  se  forma  un 
tot  que  serveix  pera  adorno  y  utilitat  dels  edificis. 
Tres  són  los  ordes  principals,  Jónich,Dòrich,  y  Co- 
rinti, y  dos  que  són  modificació  de  aquells,  lo  Tos- 
ca y  compost,  órden  de  arquiteclura.  Archilectoni- 
cus  ordo.  II  m.  En  història  natural  s' anomena  així 
la  reunió  de  un  cert  número  de  generós,  que  te- 
nen un  ò  mès  caràcters  uniformes  y  comuns  à  tots, 
establerts  arbitràriament  pels  autors  dels  siste- 
mas,  y  à  las  dels  ordes  que's  troban  en  lo  mateix 
cas.  órden.  Ordo,  inis. 

orde  compost.  Lo  que  's  compon  en  lo  seu  capi- 
tell del  Jónich  y  Corinti.  Órden  compueslo.  Compo- 
situs  ordo. 

ORDE  corinti.  Lo  que  té  la  columna  alta  de  10 
diàmetros  y  en  son  capitell  dos  filas  de  fuUas  de 
acanto,  de  olivera,  etc.  y  8  volutas  que  sostenen 
sòn  dauóabach.  órden  c or intio.  Corinthiusordo. 

ORDE  DELS  ALEMANYS.  Órden  Tcutònico.  Teuthoni- 
ca  ordo. 

ORDE  DE  BATALLA.  La  formació  de  un  cos  de  tropa 
ab  mòlt  enfront  y  poch  fondo,  pera  poder  fér  mès 
foch.  Órden  de  batalla.  Instructa  acies. 

ORDE  DE  CABALLERIA.  Dignitat  y  títol  de  honor  que 
ab  vàrias  ceremònias  se  donava  als  nobles  y  esfor- 
sats  pera  defensar  ab  las  armas  la  religió,  al  rey, 
la  pàtria,  als  agraviats  y  meneslerosos.  Órden  de 
caballeria.  Ecuestris  ordo. 

ORDE  DEL  císTER.  La  de  sant  Bernat  fundada  per 
sant  Robert,  sant  Alberich  y  sant  Esteve:  es  anti- 


m 


ORD 

Quíssiraa,  y  que  sant  Esteve  abat  del  Císler  diuhen 
envià  12  religiosos  à  Claraval  y  feu  abat  de  ells  a 
sant  Bernat.  Órden  del  Cisler.  Cisterciensis  ordo. 

ORDE  DEi,  SAM  SEPULCRE.  Orde  de  canonges  re- 
llmilars  y  allras  dos  de  caballers.  órden  del  sanlo 
iBepukro.  Ordo  sancli  sepulcri. 

ORDE  DEL  Tisó  DE  OR.  Orde  de  caballeria  institui- 
da  per  Felip  lo  Bo,  duch  de  Borgonya.  órden  del 
toison  de  oro.  Ordo  militaris  à  vellere  aureo  no- 
raen  sortitus. 

ORDE  DE  PARADA,  mil.  La  formació  com  en  orde 
de  batalla,  però  ab  las  banderas  y  oflcials  cosa  de 
Ires  passos  més  endavant,  órden  de  parada.  Expli- 
cala  acies. 

.    ORDE  DÓRicH.  arq.  Lo  que  té  sa  columna  alta  de 
Ip  diàmetros.  Órden  dórico.  Doricus  ordo. 

ORDE  jóNicH.  Lo  que  té  sa  columna  alta  de  9  dià- 
metros ab  4  volutas  en  son  capitell.  Lo  jónich  mo- 
dern dit  també  de  escamolsi  té  8  volutas  en  sòn 
capitell.  Órden  jónico.  Jonicus  ordo. 

ORDE  MILITAR.  Qualsevol  de  las  de  caballers  fun- 
dadas  en  diferents  temps  y  reglas,  pera  fér  guerra 
als  inflels;  cada  una  té  una  insígnia  que  la  distin- 
geix, lals  com  la  de  Càrios  II[  y  las  quatre  reli- 
gions de  Santiago,  Calatrava,  Alcànlara  y  Montesa. 
Caballeria,  órden  militar.  Equislris  ordo. 

ORDES  MAJORS.  La  epístola,  evangeli  y  missa.  Or- 
denes maijores.  Majores  ordines. 

ORDES  MENORS.  L'  osliari,  leclor,  exorcista  y  acò- 
lit. Ordenes  menores.  Ordines  minores. 

ABORDE.  m.  adv.  Ordenadament.  En  órden.  Or- 
dinatim,  ordinatè;  ex  ordine. 

AL  ORDE  ò  A  LAS  ORDES.  exp.  dc  cortesia  ab  que 
algú  s'  ofereix  à  la  disposició  de  altre.  A  la  órden  ó 
d  las  ordenes.  Jube,  jussa  vestra  praeslolor. 

coNCELL  DE  ORDES.  Tribunal  supremo  que  's  com- 
pon de  un  president  y  vàrios  caballers  de  las  ordes 
militars;  se  fundà  1'  any  1489.  Consejo  de  ordenes. 
Senalus  regius  pro  ordinibus  militaribus  vel  eques- 
tribus. 

DONAR  ORDE.  fr.  Prescríuier  lo  modo  pera  conse- 
guir  ó  fér  alguna  cosa.  Dar  órden.  Prajscribo , 
is. 

DONAR  ORDES.  fr.  Conferir  los  ordes  ecclesiàs- 
ichs.  Dar  ordenes,  ordenar.  Ordino,  as;  ordines 

cros  conferre. 

EN  ORDE.  m.  adv.  En  quant.  En  órden,  en  ruan- 
to,  respecto  de.  Quoad. 

L ESTAR  EN  ORDE  ò  posM  EN  ORDE.  fr.  Sér  alguna 
sa  lo  que  déu  sér,  ò  estar  conforme  à  rahò.  Estar 
en  órden.  Rationi  consonum  esse. 

FORA  DE  ORDE.  m.  adv.  Desordenadament.  Sin  ór- 
den, sin  irastes.  Inordinatè. 

PKR  ORDE.  m.  adv.  l'er  manament  ó  disposició. 
Por  órden.  Jussu. 

PER  ORDE  li  PER  SÒN  ORDE.  m.  adv.  Succcssiva- 
menl.  Por  órden,  por  su  órden.  Ordinatim. 

POSAR  EN  ORDE.  fr.  ORDENAR. 

POSAR  ORDE.  fr.  Esmenar,  corregir  los  abusos,  re- 


CATALÀ.  ORD  Ui 

duhir  à  metodo  y  regla.  Poner  en  órden.  In  reclum 
ordinem  redigere. 

SENS  ORDE  NI  CONCERT,  m.  adv.  Sétts  regla.  Sin 
órden  ni  concierto.  Confusè. 

üN  DESORDE  PORTA  UN  ORDE.  loc.  Deuota  que  allà 
ahont  hi  ha  un  gran  desarreglo,  aqueix  mateix 
porta  r  arreglo.  El  mucho  desórden  trae  mucho  ór- 
den. Maximus  à  nullo  persaepè  nascitur  ordo. 

ORDENACIÓ,  f.  Arreglo,  orde,  disposició.  Or- 
denacion.  Dispositio,  ordinatio,  nis. 

ORDENADAMENT,  adv.  m.  Ab  orde.  Ordena- 
damente.  Ordinatè. 

ORDENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ordena.  Orde- 
nador. Ordinator,  is. 

ORDENAMENT,  m.  ant.  Estatut,  ordinació, 
lley,  pragmàtica.  Ordenamienlo,  ordenacion,  orde- 
nanza.  Constilutio,  nis.  1|  ant.  disposició. 

ORDENANDO.  m.  Qui  và  à  rébrer  ordes  sa- 
grats. Ordenando,  ordenanle.  Sacris  ordinibus  ini- 
tiandus. 

ORDENAN8A.  f.  Mandato,  disposició,  precep- 
te. Ordenanza,  ordenacion.  Imperatum,  i.  H  Lo  sol- 
dat que  està  prompte  pera  las  ordes  y  avisos.  Or- 
denanza. Paratus  ad  jussa  miles.  H  Lley  ó  estatut 
que's  mana  observar  principalment  per  la  direcció 
y  gobern  de  algun  ram.  Ordenanza.  Statulum,  i. 

ORDENANT,  p.  a.  ORDENADOR. 

ORDENAR,  v.  a.  Posar  en  orde.  Ordenar.  Or- 
dino, as ;  in  ordinem  redigere.  (|  Prevenir,  manar. 
Ordenar.  Praecipio,  is.  \\  Decretar,  disposar,  esta- 
blir. Ordenar.  Statuo,  is.  |1  Encaminar,  dirigir  à 
algun  fi.  Ordenar.  Dirigo,  is,  ordino,  as.  ||  recep- 
tar. II  Conferir  à  algú  'Is  ordes  sagrats.  Ordenar; 
dar  ordenes.  Ordino,  as;  ordines  conferre. 

ORDENARSE.  V.  r.  Péndrer  ordes  sagrats.  Or- 
denarse.  Sacris  initiari. 

ORDENAT,  DA.  p.  p.  Ordenado.  Ordinatus. 

ORDENATIU,  VA.  adj.  Pertanyent  al  orde  ú 
ordenació.  Ordenativo.  Ad  ordinationem  pertinens, 

ORDI.  m.  Planta  anyal  semblant  al  blat,  lo  gra, 
que  té  '1  mateix  nora,  mès  llarch,  cubertde  un  boll 
aspre  que  no  solta ;  serveix  pera  aliment  de  las 
béslias,  y  la  farina  es  mòlt  inferior.  Cebada.  Or- 
deum,  ei. 

ordi  PALMELL.  Lo  quc  uò  mès  té  dos  renglas  de 
grans.  Cebada  ladilla.  Ordeum  dislichon. 

ORDIAT.  m.  ant.  Aygua  de  ordi.  Hordiale,  li- 
sana.  Tisana,  ce. 

ORDINACIÓ.  f.  Estatut,  ordenansa.  Ordenanza, 
Ordenamienlo,  ordenacion,  y  ordinacion  pr.  Ar.  Or- 
dinatio, nis.  II  ant.  manament. 

k  VOSTRA  ordinació  PREST  Ó  APARELLAT.  lOC.   anl. 

Soy  de  V.  con  la  mas  distinguida  consideracion,  elc. 
.lube,  jussa  vestra  prajstolor. 

ORDINAL,  adj.  gram.  S'  aplica  als  noms  que 
senyalan  1'  orde  y  col-locació  de  las  cosas.  Ordi- 
nal. Ordinalis. 

ORDINARI,  A.  adj.  Regular,  freqüent.  Ordi" 
nario.  Ordinarius.  ||  civil.  |1  Baix,  vulgar,  de  poca 


242  ORE 

estimació.  Ordinario.  Ordinarius.  |1  m.  Gasto  dia- 
ri. Ordinario.  Diarius,  quolidianus.  |1  Lo  vicari  ec- 
clesiàstich  y  jutge  de  primera  instància.  Ordina- 
rio. Ordinarius,  ii.  ||  Lo  carreter  ó  traginer  que  va 
freqüentment  de  una  part  à  altra  determinada.  Or- 
dinario. Ordinarius  mulio. 

DE  ORDINARI,  m.  adv.  ORDINÀRIAMENT. 

LO  MÈs  ORDINARI.  Lo  mas  vil  y  soez.  Abjectissi- 
raura,  pervulgare. 

ORDINÀRIAMENT,  adv.  m.  Comunment,  re- 
gularment. Ordinariamenle.  Gommuniter.  []  Baixa- 
ment,  grosserament.  Ordinariamenle.  Impolitè. 

ORDINATA.  f.  Pediment  de  subslanciació.  Pe- 
dimento.  Litis  ordinatio. 

ORDIR.  V.  a.  URDiR. 

ORDONADAMENT.  adv.  m.  ant.  ordenada- 
ment. 

ORDONAMENT.  m.  ant.  ordinació. 

ORDONANT.  p.  a.  ORDENADOR. 

ORDONAR.  V.  r.  ant.  ordenar. 

ORDRE.  m.  orde. 

ORÉADES.  f.  pi.  mit.  Ninfas  dels  boscos  y 
raontanyas.  Oréades.  Oreades,  ura, 

OREIG.  m.  Ayre  suau.  Aura,  oreo.  Aura,  ae. 

OREJAR.  V.  a.  Exposar  al  ayre.  Orear.  Ad  au- 
ra exponere. 

OREJARSE.  V.  r.  Péndrer  l'ayre.  Orearse.  Li- 
beriori  aura  frui. 

OREJAT,  DA.  p.  p.  Oreado.  Yentilatus. 

ORELLA,  f.  anat.  Tendrum  cubert  de  cutis  en 
cada  part  del  cap,  per  ahonl  entra  '1  so  al  ohído. 
Oreja.  Auricula,  ae,  auris,  is.  ||  Corretjeta  que  ix 
en  cada  costat  de  la  sabata  pera  ajustaria  el  em- 
penya  del  peu,  per  medi  de  un  botó,  civella,  etc. 
Oreja,  majuela.  Ansula,  ae.  (1  En  las  espardenyas 
las  ansetas  à  modo  de  presillas,  perahont  se  passa 
la  vela  pera  ajuslarlas  al  peu.  Oreja.  Ansa,  ae.  j]  L' 
ohído  ó  laacciódeohir.  Oreja,  ot'do.  Auditus,  us.  I 
mel.  adulador.  ||  pi.  met.  Espècie  de  aletas  al  cos- 
lat  ó  cap  de  alguns  instruments  ó  altras  cosas,  com 
en  lo  martell,  fletxa,  etc.  Orejas.  Ansa,  ae.  ||  Abrich 
pera  defensa  de  las  orellas.  Orejas.  Aurium  tegu- 
inentum.  I  orelló.  ||  En  las  planlas  las  dos  pri- 
meras  fullas  que  Iràuhen.  Orejas,  y  tijeras  quant 
són  grans.  Folia  auriculata.  |  En  lo  blasó  dos  pun- 
tas  à  modo  de  orellas  que  hi  ha  en  las  petxinas 
grossas,  com  se  véu  en  la  de  sant  Jaume,  etc.  Ore- 
jas. Marginulae,  arum.  |  Nom  que  donan  los  natu- 
ralistas  à  las  dos  puntas  à  modo  de  orellas,  per 
ahont  s'  uneixen  las  petxinas  bivalvas  entre  sí. 
Orejas.  Orae,  arum. 

orella  de  júdas.  Espècie  de  agàrich  cóncavo, 
rugós,  en  forma  de  orella  y  de  color  obscur  que's 
fa  en  los  saúchs.  Oreja  de  Júdas.  Auricula  Judae, 
fungus  sambucci. 

orella  de  llebra.  Planta  semblant  à  la  orel^  de 
la  llebra.  Oreja  de  liebre.  Bupleuron,  i.  ||  Herba  de 
Espanya,  alta  de  tres  peus,  amarga,  de  fullas  es- 
tretas,  y  flors  grogas  col-locadas  en  forma  de  pa- 


DICCIONARI  ORE 

rassol,  y  tota  ella  es  amarga.  Amarguera.  LulescenS 
bupleurum. 

ORELLA  DE  MONJO.  Planta  de  fullas  rodonas,  entre 
figura  de  cogulla  y  abroquelladas,  entre  asserra- 
das  y  dentadas,  allernas,  grossas,  plenas  de  such, 
tendras,  sostingudas  per  peciolos  llarchs,  inodoras, 
y  de  sabor  fort.  Són  detersivas,  resolulivas  y  tem- 
perants.  Sombrerillos,  oreja  de  abad  ó  demonje,  om- 
bliguera,  ombligo  de  Venus.  Umbilicus  Veneris. 

ORELLA  DE  òs.  Flor  y  planta,  las  fullas  de  la  qual 
naixen  desde  la  arrel,  y  són  grans,  grossas  y  lli- 
sas,  y  del  centro  de  ellas  naix  una  cama  cilíndri- 
ca, y  al  extrem  en  forma  de  ramellet  las  flors  que 
tenen  figura  de  embut,  de  color  encarnat  obscur  ó 
grogas,  y  de  olor  mòlt  fragant  y  suau.  Es  de  las 
primeras  que  floreixen  en  la  primavera.  Oreja  de 
oso.  Prima  ursi  auricula. 

ORELLA  DE  RATA.  Plaula  de  arrel  mòlt  fibrosa,  las 
camas  cilíndricas,  las  fullas  Uargas  y  estretas,  las 
flors  petilas  y  blancas.  Oreja  de  raton,  alsine  media, 
yerba  pajarera,  pica  gallina.  Morsus  gallinie.  ||  Pe- 
losella,  planta  que's  diferencia  de  la  anterior  en 
sèr  un  poch  major  y  en  tenir  las  fullas  reunidas 
per  sa  basa.  Es  anliherpàlica,  astringent  y  vulne- 
raria. Oreja  de  raton,  pelosilla,  ^elocilla.  Hiera- 
ciumpylosella,  auricula  muris. 

ORELLAS  DE  LLEBRA.  Se  diu  de  las  que  són  Uar- 
gas, y  que  naturalment  estan  mòlt  próximas  una 
à  altra.  Orejas  de  liebre.  Leporis  auriculae. 

ORELLAS  DE  PORCH.  Se  diu  quaut  naixen  horison- 
lalraent  en  las  paris  laterals  del  cap.  Orejas  de  cer- 
do.  Suis  auriculae. 

ABAIXAR  LAS  ORELLAS.  fc.  Humiliai'se,  cedir,  ca- 
llar encara  que  reprengan.  Bajar  las  orejas.  Aures, 
faces  submiltere. 

A  CAU  DE  ORELLA,  fr.  quc  s'  usa  ab  lo  verb  par- 
lar, y  denota  enrahonar  de  secret.  Orejear,  cuchi- 
chear.  Massilo,  as. 

ADRESSAR  LAS  ORELLAS.  fr.  Posarlas  drclas  alguns 
irracionals.  Aguzar,  desencapotar  las  orejas.  Aures 
arrigere. 

ARRIBAR  ALGUNA  COSA  À  LAS  ORELLAS  Ó  ALS  OHÍDOS  DE 

ALGÚ.  fr.  Yenir  en  notícia  de  ell,  ferse  sabedor  de 
alguna  cosa.  Llegar  à  oidos,  ó  à  sus  oidos.  Ad  aures 
pervenire. 

BUFAR  k  LA  ORELLA,  fr.  met.  Balxillercjar,  portar 
novas.  Soplar  al  oido.  Ad  aurem  insusurrare. 

DUR  DE  ORELLA.  Un  poch  sòrt.  Duro  de  oreja.  Sur-, 
descens. 

ENTRAR  PER  UNA  ORELLA   Y  SURTIB    PER    LA  ALTRA. 

fr.  No  fèr  cas  ó  apreci  de  lo  que  à  algú  li  diuhen, 
despreciar  los  avisos.  Entrar  ó  entrarse  alguna  cosa 
por  un  oido  y  salir  por  otro.  Surdo  canere. 

ESCALFAR  LAS  ORELLAS.  fr.  Repéndrcr  severa- 
ment. Calentar  las  orejas.  Acriler  objurgare. 

ESTAR  AB    LAS    ORELLAS    OBERTAS.  fr.    ESCollar   ab 

mòlta  atenció.  Estar  con  las  orejas  tan  largas.  In- 
tentis auribus  esse. 
ESTAR  k  LA  ORELLA,  fr.  met.  Insistir  mòlt  en  al- 


■I. 


ORE 


r 


I 


na  prelensió,  6  inspirar  loque'sfà,  s'escriu,  etc. 
Estar  d  la  oreja.  Insisto,  is. 

ESTIRAR  i,A  OREij.v  AL  fiAT.  fr.  Jugar  à  las  carlas. 
Mirarse  las  unas,  tirar  las  orejas  ú  la  oreja.  Car- 
lam  pictam  vellicare. 

FÉR  ORELLAS  DE  MARXANT  Ó  DE  MERCADER,  fr.  niet. 

No  voler  ohir  lo  que's  diu.  Hacer  ó  tener  oidos  de  mer- 
cader. Surdas  aures  alicui  praebere. 

jüNYiR  LAS  ORELLAS.  fr.  Se  diu  de  las  béslias 
quant  las  posan  estiradas  sobre  del  coll,  en  senya^ 
de  voler  mossegar,  tirar  cossas,  etc.  Amusgar.  Ju- 
menta  dimissis  minari. 

LLEVAR  ó  TALLAR  LAS  ORELLAS.  fr.  Desorejar.  Au- 
res computaré. 

PARAR  LAS  ORELLAS.  fr.  Escoltar  ab  atenció.  Apli- 
car eloido,  abrir  los  oidos.  Aures  applicare.  |  Créu- 
rer  lo  que  altre  diu,  ó  escoltarho  ab  gust  y  apreci* 
Dar  oidos.  Aures  príebere. 

REBAJAR  Ó  MDLLAR  LAS  ORELLAS.  fr.  YéuCCr  à  al- 
gú, Majar  ó  mojar  la  oreja  d  alguno.  Aurem  made" 
facere  in  signum  vicloriiE. 

RÓMPRER  Ó  TRENCAR  LAS    ORELLAS.   fr.    MolCStar  ab 

paraulas.  AíwrdiV  losoidos.  Auribus  molesliam  afferre 

SACUDIR  Ó  SACÜDIRSE  LAS  ORELLAS.  fr.  SC  diu  de 

las  béstias  quant  se  las  espolsan.  Orejear.  Aures 
excutere. 

TAPARSE  LAS  ORELLAS.  fr.  Denota  la  repugnància 
ab  i]ue  s'  óu  alguna  cosa.  Taparse  losoidos.  Aures 
obturaré. 

TENIR  BONA  ORELLA,  fr.  Tenir  bon  oído  pera  la 
música,  etc.  Tener  buen  oido  ú  oreja.  Arguto  audi- 
tu  pollere. 

TENIR  LA  ORELLA  DE  ALGÚ.  fr.  met.  TENIR  A  ALGÍ 
EN  LA  BUTXACA. 

TENIR  LAS  ORELLAS  À  ADOBAR,  fr.  mct.  ab  que's 
epren  à  algú  quant  no  óu  lo  que  se  li  diu.  Tener 
'S  oidos  dados  d  adobar.  Yelclamorera  non  audire. 

VENIR  À  LAS  ORELLAS.  fr.  ARRIBAR  ALS  OHÍDOS. 
VÉÜRERSE  LAS  ORELLAS.  fr.  TRAURER  FAVAS  DE  OLLA. 

xicLAR  A  LA  ORELLA  DE  ALGÚ.  fr.  mct.  Sugerir  à 
altre  alguna  espècie  contínua  y  fortament.  Ladrar 
al  oido  ó  d  la  oreja.  In  aurem  obgannire. 

XIULAR  LAS  ORELLAS.  fr.  Percibir  un  soroll  agut 
en  los  ohídos  per  causa  dealguna indisposició.  Zum- 
òflr,  zurrir,  sonar  los  oidos.  Tinnire. 

ORELLADA.  f.  Estirada  de  orellas.  Orejon,  ti- 

Íon  de  orejas.  Auriculae  vellicatio. 
ORELLANA.  f.  La  molsa  del  préssech  assecada 
1  solo  al  ayre.  Orejon.  Siccala  cbrysomella. 
ORELLAR.  v.  n.  ant.  Móurer  las  orellas  l'ani- 
mal sacudintlas.  Orejear.  Aures  excutere. 
ORELLA88A.  f.  aum.  Orejaza.  Auris  grandior. 
ORELLERA,  f.  ter.  orelló. 
ORELLETA.  f.  d.  Orejeta,  ica,  illa,  ita.  Orici- 
11a,  X.  y  orelló.  II  ant.  alas.  S. 

ORELLÓ.  m.  Cada  un  dels  dos  tascons  de  fusta 
ó  de  ferro  en  forma  dealetas  que  ixen  en  fora  de 
un  y  altre  costat  del  dental  de  la  arada  pera  obrir 
lo  solch.  Orejera.  Aratri  ansula. 


CATALÀ.  ORG  243 

ORELLUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  orellas.  Orejudo. 
Auriculatus.  [j  La  persona  ó  animal  de  grans  ore- 
llas. Orejudo.  Auritulus. 

ORENELLA.  f.  ant.  y 

ORENETA,  f.  AucoU  de  sis  polzadas  dellarch, 
lo  bech  pelit,  negre,  moll,  un  poch  corb  y  depri- 
mit, lo  front  y  barba  vermells,  lo  cos  negre,  bla- 
vench,  llustrós  per  sobre,  y  blanch  per  sota ;  li 
agradan  mòlt  las  abellas  que  agafa  al  vol;  y  quant 
està  per  plóurer,  que  n'hi  ha  pocas  en  l' ayre,  baixa 
à  buscarlas  envers  la  terra,  y  d'  aquí  vé  I'  error 
de  que  per  sí  senyalan  la  pluja:  vénen  per  la  pri- 
mavera y  se'n  van  per  la  tardor.  Golondrina,  y  (jo- 
londrino  lo  mascle.  Hirundo,  inis. 

ORENETA  NOVELLA.  Nada  de  poch  temps.  Golondri- 
nico,  illo,  ilo.  Parvus  hirundo. 

UNA  ORONETA  NO  FA  ESTIU.  l'ef.  Denota  que  un 
exemplar  no  fà  regla.  Una  golondrina  no  hace  ve- 
rano.  Unus  vir  nullus  vir. 

ORENGA,  f.  Planta  mòlt  comuna  de  camas  de 
dos  à  tres  peus  de  llarch,  peludas  y  nuosas;  fullas 
petitas  y  ovaladas  que  naixen  oposadas  en  los  nu- 
sos, y  en  las  cimas  de  las  brancas ;  las  flors  pelifas 
y  rojas.  Orégano.  Origanum,  i. 

ORENOLA.  f.  ant.  oreneta. 

ORFÀ  Ú  ORFE,  NA.  m.  y  f.  La  persona  de 
menor  edat  que  li  faltan  lo  pare  y  mare  ó  algú  dels 
dos.  Huérfano.  ÍJrbus,  i.  |  Lo  noy  sens  pares  que's 
recull  en  algun  establiment  públich  à  fi  decriarlo 
y  educarlo  fins  à  la  edat  de  donarli  ofici.  Doctrino. 
Pupillus,  i. 

ORFANDAT,  ORFANITAT  Y  OHFENDAT. 
f.  Falla  dels  pares,  y  també  la  del  pare  sol.  Orfan- 
dad.  Orbitas,  atis.  ||  met.  La  falta  de  la  persona 
que  pót  ajudar  ó  afavorir.  Orfandad.  Orbitas,  atis. 

ORFEÓ.  m.  niit.  Fill  de  Apolo  y  de  la  musa 
Calíope,  natural  de  Tràcia,  un  dels  primers  poefas 
y  cèlebre  músich.  Orfeó.  Orpheus,  i. 

ORFIL.  m.  Pessa  del  joch  de  escachs  ó  aixedrés, 
que  imita  l'elefant.  Alfil,  arfil.  Elephansin  lalrun- 
culorum  ludo. 

ORGA.  f.  Instrument  músich,  neumàtich,  com- 
post de  diferents  canons  de  estany,  fusta,  etc,  or- 
denat en  varios  registres,  que  llevan  ó  donan  la 
veu,  quant  ab  lo  teclat  se'ls  obren  ó  tancan  los  fo- 
rats, per  ahont  entra  '1  vent  que  forma  '1  so,  y  se 
li  dóna  ab  manxas;  es  mòlt  conegut  per  1'  us  que 
té  en  las  iglèsias.  Órgano.  Organum,  i.  ||  Màquina 
pera  refredar  vi  ó  aygua,  composta  de  dos  ó  tres 
canons  que's  comunican  entre  sí;  remata  per  un 
cap  ab  una  punta  estreta,  y  per  1'  altre  ab  un  bro- 
cal ample,  y  salta  per  la  part  estreta  la  mateixa 
porció  que  se  li  tira  per  lo  brocal,  estant  antes 
plens  los  canons.  Òrgano.  Ad  vinum  refrigerandum 
contortus  tubus.  ||  órgano. 

orga  de  caldas,  loc.  fam.  Se  diu  per  qualsevol 
cosa  desigual.  Los  órganos  de  Móstoles.  Quod  in  co- 
Uocatione  inaequale  organum  refert. 

orga  de  gats.  loc.  fam.  Desconcert,  dissonància 


ORG 


DICCIONARI 


ORI 


en  las  veus  6  instruments.  Música  ratonera,  òrgano 
de  Mosteles.  Dissona  musica. 

ORGA  DE  RAHONS.  ENRAHONADOR. 

ORGA  PORTÀTIL.  La- orga  à  manera  de  caixeta  que 
pót  fàcilment  trasladarse  de  una  part  a  altra  sense 
desferla.  Realejo.  Organum  manuale. 

MANXAR  LA  ORGA.  fr.  Donarli  vent  per  medi  de 
las  manxas.  Entonar.  Follibus  inflaré. 

NQ  ESTAR  AFINADA    Ó  TREMPADA  LA  ORGA.    fr.  met. 

Indica  que  algú  no  està  de  bon  humor.  No  estar 
templada  la  guitarra ;  no  està  la  Magdalena  para 
tafetanes.  Injucundo  animo  esse. 

TREMPAT  COM  UN  ORGA.  fr.  fam.  Tenir  ben  arre- 
glats los  humors.  Estar  como  un  reloj.  Congruenter, 
recte  se  habere. 

ÒRGAN.  m.  ORGA,  ÓRGANO. 

ORGANER.  m.  Qui  fà  y  compon  orgas.  Orga- 
nero.  Organarius,  ii. 

ORGANET.  m.  d.  Orgànica,  illo,  ito.  Organi- 
cum  compendium. 

ORGÀNICH,  CA.  adj.  Lo  que  té  consonància 
y  armonia.  Armónico,  organico.  Orgànicus.  ||  S' 
aplica  al  cos  y  à  sas  parts  que  consta n  dels  órganos 
necessaris.  Orgànica.  Orgànicus.  ||  adj.  Lo  que  per- 
tany als  órganos,  y  així  's  diu  elements  organichs. 
Orgànica.  Orgànicus. 

ORGANI8ACIÓ.  f.  Composició,  orde,  arreglo, 
correspondència  de  las  parts  der  cos  del  animal 
entre  sí.  Organizacion. Orgànica  partium  structura. 
II  met.  arreglo,  orde. 

ORGANISAR.  v.  a.  Formar  un  cos  ab  tots  los 
membres  y  órganos.  Organizar.  Corpus  formaré. 
I  met.  arreglar,  ordenar. 

ORGANISAT,  DA.  p.  p.  Organizada.  Organis 
instructus.  ||  arreglat.  ||  m.  Lo  natural,  heterogé- 
neo  y  viu  que  creix  per  intus-suscepció,  compost 
de  órganos  ó  parts  diverses  unas  de  altras,  en  sa 
forma,  extruclura,  consistència,  posició  necessària 
y  acció,  però  enllassadas  totas  entre  sí  pera  cons- 
tituhirlo  y  concórrer  à  un  mateix  resultat  que  es  lo 
manteniment  de  la  vida,  tals  són  los  animals  y  'Is 
vegetals.  Organizada.  Organis  instructus. 

ORGANISTA,  amb.  Qui  toca  la  orga  per  ofici. 
Organista.  Psaltes,  se,  orgànicus,  i.  1|  ant.  organer. 

ÓRGANO.  m.  Qualsevol  dels  conductos  del 
cos  del  animal.  Órgano.  Organum,  i.  ||  met.  Medi, 
conducto  per  ahont  se  comunica  una  cosa.  Órgano. 
Organum,  i. 

ÓRGANO  DE  la  VEU.  Lo  souido  dc  ella.  órgano  de 
la  vaz.  Yocis  tonus. 

órganos  dels  sentits.  Las  parts  del  cos  ahont  se 
impressionan,  ó  que  serveixen  pera  que  s'  execu- 
ten, órganos  de  los  sentidos.  Sensuura  instrumenta. 

ORGANOGRAFIA.  f.  Part  de  la  botànica  que 
examina  y  descriu  la  extructura  dels  órganos  de 
lasplantas.  Organografia.  Organographia,  ae. 

ORGANOLOGIA.  f.  Part  de  la  anatomia  que 
tracta  dels  órganos,  Organohgia.  Organologia,  ae. 

ORGAOILL.  m.  ant.  orgull. 


ORGUE.  m.  ORGA. 

ORGULL,  m.  Supèrbia,  presumpció,  vanitat. 
Orgullo.  Supèrbia,  se.  j|  met.  Ijfana  en  las  plantas. 
Lozania.  Luxúries,  ei.  ||  met.  En  los  animals  vive- 
sa y  promptitut  de  moviments.  Orgullo,  brio.  Ro- 
bur,  is, 

APLACAR  ó  FÉR  ARAiXAR  l'  ORGULL,  fr.  Humiliar, 
abàtrer.  Bajar  los  hrios,  hacer  bnjar  la  cola  d  al- 
guna, humiliar,  desendiasar.  Animós  frangere. 

ORGULLIR.  v.a.y  r.  ant.  ensüperbir,  ensuper- 
birse. 

ORGULLÓS,  A.  adj.  Presumit,  inflat,  superbo, 
altiu.  Orgullosa.  Superbus.  ||  Ufanós,  dit  de  las 
plantas.  Lozano.  Foliosus.  ||  Dit  dels  animals,  viu, 
prompte,  lleuger.  Brioso,  vigorosa.  Robustus. 

ORGULLOSAMENT,  adv.  m.  Ab  orgull.  Or- 
gullosamente .  Superbè. 

0RICT0GN08IA.  f.  Part  de  la  mineralogia  que 
tracta  dels  minerals  considerats  en  sí  mateixos,  y 
de  sa  classificació.  Oriclognosia.  Mineralogise  pars 
sic  dida. 

ORIENT,  m.  La  part  del  horisont  per  ahont 
naixen  los  astres.  Oriente,  levante.  Ortus,  us.  ||  Lo 
primer  dels  quatre  punts  cardinals  en  que's  divi- 
deix la  esfera.  Oriente.  Oriens,  tis.  ||  La  part  de  la 
terra  que  càu  envers  ahont  ix  lo  sol.  Oriente.  Soli- 
fera  plaga.  ||  Llevant,  vent  que  bufa  de  dita  part. 
Levante,  oriente.  Subsolanus  ventus.  (|  Lo  naixe- 
ment de  alguna  cosa.  Oriente.  Oriens,  tis.  [|  Lo  co- 
lor blanch  y  brillant  de  las  perlas  que  las  fà  mès 
estiinadas.  Oriente.  Oriens  in  unionibus. 

ORIENTAL,  adj.  Pertanyent  al  orient,  lo  que's 
mira  ó  vé  de  ell.  Oriental.  Orienlalis.  ||  S'  aplica  als 
planetas  quant  ixen  per  lo  matí  abans  de  eixir  lo 
sol.  Orieníaí.  Orientalis  planeta.  ||  Epíletoque'lsas- 
trólechs  donan  al  primer  quadrant  del  tema  celes- 
te. Oriental.  Oriental  is. 

ORIENTAR.  V.  a.  nàut.  Disposar  1'  aparell  ó 
las  velas,  ó  qualsevol  deaquestas,  convenientment, 
pera  que'l  vent  pegue  en  ellas  per  la  cara  de  po- 
pa y  en  1'  àngul  mès  ventatjós,  segons  las  circuns- 
tàncias  ó  la  posició  en  que's  navega.  Orientar.  Na- 
vis  armamenta  ventis  aptare.  ||  Determinar  y  mar- 
car en  un  pla  la  direcció  de  la  meridiana,  pera 
conèixer  la  situació  relativa  de  totas  sas  parts,  ab 
respecte  als  quatre  punts  cardinals.  Orientar.  Me- 
ridianse  directionem  designaré,  notaré. 

ORIENTARSE.  V.  r.  nàut.  Imposarse  de  la  si- 
tuació pròpia  y  de  la  dels  objectes  presents  ab  re- 
lació al  punts  cardinals.  Orientarse.  Locum  explo- 
raré ad  navera  prudenter  dirigendam.  1|  En  las  co- 
sas  morals  enlerarse,  reflexionar  pera  saber  lo 
que's  fà.  Orientarse.  Circumspicio,  is. 

ORIFANY  Y  ORIFICI,  m.  Forat,  obertura. 
Orificio.  Orificium,  ii.  ||  anat.  La  obertura  de  certs 
conductos  ó  cossos  y  mès  comunment  la  del  cès. 
Orificio.  Orificium,  ii. 

ORIFLAMA.  m.  Antich  pendó  francès  propi 
del  monaslir  de  S.  Denis ;  era  de  color  vermell  par- 


J 


ORI 


CATALÀ. 


ORN 


245 


i 

■■so 


il  pel  mitj  y  sostingut  per  una  asta  de  metall  dau- 
rat coronada  per  una  llansa  prima.  Oriflama.  Ye- 
illum  auriflammae. 

ORÍGEN.    m.   Principi,   causa,   font.  Origen. 
rigo,  inis.  I  Motiu,  ocasió.  Origen.  Origo,  inis.  || 
naixement  ó  pàtria.  A'acmiento,  origen.  Natalis 
locus.  II  La  ascendència  ó  família.   Origen.  Origo, 

inis.  II  ETIMOLOGIA. 

trAurer  ORÍGEN.  fr.  Originarse.  Traer  su  origen, 
originarsp.  Originem  ducere. 

ORIGENIAN8.  m.  pi.  Heretges  infames  y  des- 
honestos  que  excedian  en  horrors  als  Gnóstichs. 
Origenianos.  Origeniani,  orum. 

ORIGENISME.  m.  Secta  dels  errors  deOríge- 
nes.  Origenismo.  Origenianorum  secta. 

ORIGENISTA8.  m.  pi.  Sectaris  dels  errors  de 
Orígenes.  Origenistas.  Origeniani,  orum. 

ORIGINAL,  adj.  Pertanyent  al  origen.  Origi- 
val.  Originalis.  i|  m.  Patró  ,  exemplar,  modelo. 
Original.  Exemplum,  i.  ||  Lo  que  es  primer  ó  nou 
de  lo  qual  se  trauhen  cópias.  Original.  Archely- 
pus,  i.  I  S'  aplica  als  códichs  manuscrits.  Origi- 
nal. Archetypus,  i. 

SABERSE  ALGUNA  COSA  PER  BON  ORIGINAL,  fr.  SABER 
ALGUNA  COSA   PER  BONA  TINTA. 

ORIGINALITAT,  f.  Caràcter  de  lo  que  es  ori- 
ginal. Originalidad.  Originalis character. 

ORIGINALMENT,  adv.  m.  Radicalment.  Ori- 
ginalmenle.  Radiciliïs. 

ORIGINAR.  V.  a.  Causar,  sér  principi  y  ori- 
gen de  alguna  cosa.  Originar.  Causo,  as,  etücio, 
is.  II  V.  r.  Provenir,  traurer  son  origen,  dimanar. 
Originarse.  Orior,  is, 

ORIGINARI,  A.  adj.   Oriundo,  lo  que  pórla 

origen  de  altra  cosa.  Originario,  oriundo.  Oriun- 

_dus.  II  Qui  té  sa  família  ú  origen  en  algun  lloch 

■eterminat.  Originaria,  oriundo.  Oriundus. 

■    ORIGINÀRIAMENT,  adv.  m.Per  origen.  Ort- 

ginabnente,  originariamenie.  Ab  origine,  radiciliïs. 

ORIGINAT,  DA.  p.  p.  Originada.  Orlus. 

ORINA.  f.  Pixats,  humor  ò  xerigol  de  la  sanch 
que  's  cola  pels  ronyons  à  la  bufa,  y  s'  expel•leix 
per  la  via  menor.  Orina,  orines,  meados.  Lolium, 
ii.  II  Lo  conducto  ó  membre  (jue  serveix  pera  ori- 
nar. Orina.  Via  orinalis. 

ORINA  CLARA,  FIGAS  AL  METGE.  l'Cf.  ludica  que  qui 

osa  bona  salut,  no  necessita  metge.  iWcar  claroy 
r  una  higa  al  medico;  orina  de  oro,  el  fraile  al 
ro.  A  puro  pura  fluit  aqua.  ||  Denola  que  qui  no 

;  faltas  pót  parlar  ab  llibertat.  Mearclaro,  y  dar 

UI  lligo  al  boiicario.  Mejere  dum  liquidum  fas  est, 

ppede  medenli. 
ORINADOR.  m.   Lloch  pera  orinar.  Meadcro. 

inctorium,  ii. 

ORINAL,  m.  Gibrellela,  eyna  pera  recullir  la 
orina.  Orinal.  Matula,  le. 

ORINAL  DEL  CEL.  iiiet.  fam.  Lloch  ahont  hi  plou 
mòlt.  Orinal  del  cielo.  Pluviosa  plaga. 

ORINALDETERRAÓDE  TERRISSA. /'OtrO. MatulaQctilis. 
TOMO    II. 


ORINAL  DE  VIDRE.  Espócie  dc  cauü  tapat  de  un 
cap  pera  orinar  los  malais  per  no  haverse  de  alsar 
del  llit.  Orinal  de  vidrio.  Matclla  vitrea. 

ORINAL  PLA.  Aquell  CU  quc  'Is  malalts  fan  sas 
necessitats  sens  alsarse.  Silleta,  sillita.  Plana  ma- 
tula. 

ORINALET.  m.  d.  Jarrillo.  .Matula,  a;. 

ORINAR.  V.  a.  Exonerar  la  bufa  de  la  orina. 
Mear,  orinar.  Urino,  as. 

ORINARI,  A.  adj.  Cosa  dc  la  orina.  Urinario. 
Urinalis. 

ORINAT,  DA.  p.  p.  Meado,  orinado.  Mincius. 

ORINQUE.  m.  nàut.  Corda  que  's  posa  per  fia- 
dor en  la  àncora.  Orinque.  Rudens,  tis. 

ORINS.  m.  pi.  ORINA.  1, 

ORIOL.  m.  Aucell  de  unas  vuyt  polzadas  de 
llarch,  lo  bech  encarnat,  lo  cos  clapat  de  groch, 
vert  y  negre,  las  alas  y  cua  negras  ab  las  extre- 
mitats dauradas;  passa  pel  mès  bonich  del  nostre 
pais.  Oropéndola,  oriol.  Galbula,  «. 

ORION.  m.  Constel•lació  composta  de  38  estre- 
llas.  Orion.  Orion,  is. 

ORIPELL,  m.  OR  berberí. 

ORISSONT.  m.  horisont. 

ORIUNDO,  A.  adj.  ORIGINARI. 
ORJAL.  m.  CANYA  DEL  TIMÓ. 

ORLA.  f.  Vora,  ribet.  Orla,  orilla.  Ora,  ai.  || 
nàut.  Los  fusts  que  van   per  fora  del  costat  de  la 
nau,  desde  popa  à  proa  pera  refors  del  empostissat. 
Cinla.  Navis  transversa  ligna. 

ORLADOR.  m.  Qui  fà  orlas  Orlador.  Limbora- 
rius,  ii. 

ORLAR.  v.  a.  Adornar  un  vestit  ó  altra  cosa 
ab  guarnicions  à  la  vora.  Orlar.  Oram  plumare. 

ORLÓ.  m.  arq.  plinto.  ||  Instrument  músich  de 
boca  en  forma  de  gayata.  Orlo.  Tibia  incurva.  || 
Un  dels  registres  del  orga.  Orlo.  Organi  sicdiclus 
raodus. 

ORMEIG,  m.  TRASSA  ,  ENGINY.  ||  pi.  lustru- 
ments  de  algun  art  ú  ofici.  Aperos,  úiiles,  arreos, 
enseres,  perlrechos,  utensilios,  aparejos.  Apparatus 
ad  opus  exequendum.  ||  Aparells  de  una  nan.  Apa- 
rejo,  jarcia.  Navis  armamenia  funalia.  1|  Los  ins- 
truments de  pescar.  Jarcia.  Armamenta  piscaloria. 
II  Los  guarniments  del  caball.  Monlura.  Phalaiia, 
ip..  II  Cada  un  dels  arreus  de  pagès.  Arreo,  apero. 
Instrumenlum  fundi.  1|  eyna.  ||  Las  eynas  de  picar 
Yescas.  Utiles,  aplae  ad  ignem  accendendum  res.  || 
Lo  conjunt  de  cosas  necessàrias  pera  certas  opera- 
cions; així  dihem:  los  ormeigs  de  estudiar,  etc.  Re- 
cados,  perlrechos.  Necessarium  ii. 

ORMEJAR.  V.  a.  ARMAR,  EQUIPAR,  PROVEHIR.  || 
nàut.  APARELLAR.  [I  AMARRAR. 

ORMEJAT,  DA.  p.  p.  Aparejado.  Apparatus. 

ORNAMENT,  m.  Adorno.  Ornamento.  Ornatus, 
us.  II  rel.  ORNATO.  II  met.  Llustre,  honra  de  alguna 
família,  e!c.  Lustre.  Splendor,  is.  ||  guarniment.  || 
pi.  Vosliduras  sagradas.    Ornamenlos,  paramenlos. 
Sacerdotalia  ornamenta. 

31 


UQ 


ORQ 


DICCIONARI 


ORT 


ORNAR.  V.  a.  ant.  adornar. 

ORNAT,  DA.  p.  p.  Adormdo.  Ornalus. 

ORNATO.  ïü.  Adorno,  coraposlura.  Ornalo, 
adorno,  ornamento,  atavio.  Ornamentum,  i.  |j  ret. 
La  pompa  del  llenguatge  figurat.  Ornalo,  exorna- 
cion;  flores,  colores  de  retòrica.  Pigmentuni,  i. 

ORNI.  (fér  lo)  fr.  Fér  lo  desentès.  Hacerse  me- 
mo.  Ignorantiam  simularé. 

ORNÍTIAS.  m.  Nom  que  donavan  los  romans 
al  vent  que  bufa  per  las  calendas  de  mars  en  la 
època  en  que  vénen  las  orenetas.  Orniíias.  Orni- 
tiae,  arum. 

ORNITOLOGIA,  f.  La  part  de  història  natural 
que  tracta  del  aucells.  Ornitologia.  Ornitologia,  ae. 

ORÓ.  m.  Graner  de  canyas,  estoras  ó  cosas 
semblants.  Oron.  Ex  testis  arundinum  segmentis 
horreum.  ||  ant.  cofí. 

ORONEL  Ú  ORONELL.  m.  ant.  y 

ORONETA.  f.  ORENETA. 

OROPENDA.  f.  ant.  ORIOL. 

ÓR08.  m.  pi.  En  lo  joch  de  cartas  un  dels  qua- 
tre colls  representat  ab  monedas  de  or.  Oros.  Lu- 
soria  pagella  aurei  coloris  monetis  depicla. 

ÓROS  SON  TRüNFos.  fr.  Denota  lo  Uiòlt  que  pót  1' 
interès.  Oros  son  iriunfos.  Et  genus  et  forma  regi- 
na  pecunia  donat. 

ANAR  DE  ÓROS.  fr.  met.  Càurer  alguna  cosa.  Caer. 
Corruere. 

ORPHA.  m.  orfí. 

ORPIMENT.  m.  Espècie  de  arsènich  que's 
Iróba  en  las  minas  de  or  y  plata.  Oropimenle.  Au- 
ripigmentum,  i.  []  Espècie  de  arsènich  de  un  her- 
raós  color  groch  mès  ó  menos  pujat,  pesant,  mòlt 
tou  y  suau,  fa  trossos,  ab  que  forman  peiitas  figu- 
ras  regulars  de  diferentascaras.  Pres  interiorment 
causa  rodaments  de  cap,  ardor,  dolors  vius,  infla- 
mació, y  finalment  la  mort.  Se  gasta  principal- 
ment pera  pintar  al  oli ;  però  es  fét  artificialment. 
Oropimenle.  Risigallum  flavum. 

ORPIMENT  VERMELL.  Espècie  de  arsènich  de  color 
roig  que  's  troba  en  las  minas.  Sandaraca.  San- 
daraca,  ae. 

ORPIMENT  GROCH.  ORPIMENT.  1. 

ORQUAL.  m.  Planta  de  camas  quadradas,  y 
fullas  com  las  del  plantatge;  fou  trobada  per  Gli- 
meno  rey  de  Arcàdia,  y  es  bona  pera  las  morenas. 
Climeno.  Clymenum,  i. 

ORQUESOGRAFIA.  f.  Art  de  la  descripció  de 
la  dansa  arreglada  à  las  notas  de  música.  Orqueso- 
grafia.  Orchesographia,  ae. 

ORQUE8TA.  f.  Conjunt  de  músichs  que  sonan 
y  cantan.  Orquesla.  Musicorura  ccBtus.  [|  La  part 
mès  baixa  del  tealro  ahont  los  grechs  tenian  los 
balls  y  ahont  entre 'Is  romans  se  sentavan  los  se- 
nadors. Orquesla.  Orchestra,  ae. 

ORQOIA.  adj.  f.  ter.  Epiteto  de  una  lley  sump- 
tuària  que  prescribia  'I  número  dels  convidats  que 
podia  haverhi  en  un  festí  y  manava  que  estès  ober- 
ta la  porta  de  la  casa.  Orquia.  Orchia,  aï. 


ORRI.  m.  ant.  Lo  filet  ò  cinta  honrosa  de  dins 
r  escut  de  armas,  separada  de  sos  extrems  altre- 
tant  com  lè  de  ampla.  Orla.  Lymbus,  i*  ||  La  taula 
ó  post  à  propòsit  pera  fér  formatges.  Quesera.  Cas- 
sare,  is. 

ANAR  EN  ORRI.  fr.  Estar  mal  conduhida  ò  cuy- 
dada  alguna  cosa.  Rodar,  rotar.  Abjeclum  es- 
se. 

EN  ORRI.  A  voltas,  de  un  costat  à  altre.  Al  estri- 
cote,  al  relorlero.  In  gyrum,  abjecte.  ||  Parlant  de 
cosas  petitas,  à  bulto,  sens  orde,  número  ni  mesu- 
ra. A  granel.  Acervatim. 

FÉR  ANAR  EN  ORRI.  fr.  Fèr  l'odar  ò  anar  de  una 
part  à  altra.  Traer  al  eslricole  ó  al  relorlero.  In 
omnera  partem  versaré. 

ORRIPILACIÓ.  f.  med.  Extremitut,  tremolor 
extraordinari.  Orripilacion.  Tremor,  is. 

ORRIPILAR.  V.  a.  mèd.  Extremèixerse.  Orri- 
pilar,  eslremecerse.  Contremisco,  is. 

ORRUPTE.adv.  m.ant.  envà.  ||  ant.  derepent, 

DE  IMPROVÍS. 

ORSA.  f.  nàul.  Tauló  ovalat  encara  que  mès  es- 
tret que'l  inferior  en  1'  extrem  superior,  pel  qual 
gira  verticalmente  sobre  un  gran  pern  clavat  en  lo 
costat  en  cada  portalò,  y  serveix  pera  contenir  la 
deriva,  deixant  càurer  lo  de  sotavent.  Orza  de  de- 
riva. Nàutica  tabula  ovi  formam  referens.  ||  La  ac- 
ció y  obra  de  orsar.  Orza,  orzada.  Sinistrorsum  na- 
vigandi  aclio. 

ORSA  A  POPA.  nàut.  Cap  en  <|ue's  porta  envers  po- 
pa lo  car  de  la  entena,  quant  se  navega  ah  vent 
llarch  ò  quant  ha  de  cambiarse  la  veia.  Orza  à po- 
pa. Rudens  sic  diclus. 

À  ORSA.  m.  adv.  nàut.  Posant  la  proa  envers  ahont 
vé  'l'vent  perquè  sòl  tombar  ò  anar  de  tort  quant 
se  navega  així.  A  orza.  Inflexè. 

ORSAR.  V.  n.  nàut.  Donar  la  proa  al  vent  na- 
vegant de  borina.  Orzar,  pellizcar  el  viento,  ir  alo, 
ó  à  orza.  Sinistrorsum  navigare. 

ORT.  m.  y  derivats,  hort. 

ORTIGA,  f.  Planta  de  camas  quadradas,  ties- 
sas,  vuydas,  cubertas  de  pels  picants,  ramosas,  d  < 
tres  peus  de  alt  guarnidas  de  fullas  oposadas,  cor- 
diformes,  dentadas,  ab  pels  picants  que  exercitan 
en  la  pell  una  sensació  de  cremadura.  Algunasve- 
gadas  sas  ramas  són  rojas  y  's  diu  ortiga  roja.  Or- 
tiga, cania.  Cania,  ae. 

sÉR  COM  UNA  ORTIGA,  fr.  Sèr  aspre  de  condició. 
Ser  como  unas  orligas.  Asperae,  pungenlis  urentisve 
naturae  se  praebere. 

ORTODOXO,A.  adj.  Católich,  qui  sent  bè  y 
sanament  sobre  la  fè.  Oriodoxo.  Ortodoxus.  ||  S' 
aplica  à  las  proposicions  decididas  per  la  Iglésia. 
Ortodoxa.  Ortodoxus. 

ORTOGRAFIA,  f.  Art  de  escríurer  correcta- 
ment y  ab  la  deguda  puntuació  pera  llegir  ab  sen- 
tit. Ortografia.  Orthographia,  ai. 

ORTOGRÀFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  or- 
tografia. Orlógrafo,  Orlhographus. 


■^^P         os  CATAU. 

H'     ORTOLOGIA.  f.  Art  de  pronunciar  bè.  Orlolo- 
gia.  Orlhologia,  05. 

ORUGA.  f.  ERUGA. 

ORVIETA.  f.  ant.  Antídoto  ó  conlraverí  que 
rengué  'I  nom  de  qui'l  compongué.  Orvietano.  Or- 
ietanuin,  i. 

ORXATA,  f.  Beguda  de  llet  de  ametllas,  llavors 
de  meló,  elc.  mesclada  ab  aygua  y  sucre.  Orchala. 
Emulsió,  nis.  ||  La  beguda  composta  solament  de 
llet  de  ametllas,  sucre  y  aygua.  Almendrado.  Amyg- 
dalina  potio.  U  emclsió. 


I 


i 


OS. 


os.  pron.  personal,  vos.  |  m.  La  part  sòlida  y 
mès  dura  del  cos  del  animal.  Hueso.  Os,  ossis.  || 
PINYOL.  I)  La  part  ahonl  balla  1'  os  ballador  del 
anca.  Aceiàbulo.  Acelabulum,  i. 

os  BALLADOR.  Lo  de  las  junlas  del  cos,  com  del 
genoll,  anca,  muscle.  Cimeca.  Co\a,  ae. 

os  BERTRA.v.  Lo  del  soldavall  de  la  espinada. 
Hueso  sacro.  Os  sacrura.  |  met.  fam.  droper:a,  man- 
dra. 

os  DE  cípiA.  Tros  dur  y  blanch,  que  tenen  lascí- 
pias,  y  serveix  als  argenters  pera  fér  motllos,  gre- 
sols  y  altres  usos.  Jibion,  jibia.  Sepium,  sipium,  ii. 

os  DE  LA  ALEGRIA.  CASSOLETA.  4. 

os  DE  LA  CUIXA.  Lo  quc  té  r  animal  pera  fér  joch 
en  la  anca.  Babada,  y  fèmur  anat.  Fèmur,  oris. 

os  DE  L\  ESPINADA.  Cada  un  dels  que  la  forman. 
Vèrtebra.  Vertebra,  aï. 

os  DELS  ULLS.  Matèria  detràs  de  la  túnica  córnea 
que  algunas  vegadas  sembla  una  ungla,  y  cubre  1' 
iris,  altras  tota  li  nina  impedint  la  vista.  ^t/)o;)ton. 
Hypopyom. 

■Et    os  SACRO.  os  BERTRAN, 
r    ESTAR  MILT   DE,  Ó  TENIR  MOLTS  LOS  OSSOS.  fr.  Eslar 

mòlt  fatigat.  Estar  molido  como  alheiia,  ó  eslar  he- 
cho  una  alkena.  Tamquam  rubigo  fractus. 

MÒLDRER  LOS  OSSOS.  fr.  met.  Instar  ab  imperti- 
nència, Moler.  ürgeo,  es. 

NO  DEIXAR  OS  SENCER,  fr.  Havér  pegat  mòlt  a  al- 
gú. No  dejar  hueso  sano.  Ossa  conterere. 

I  NO  s'  HI  TRENCARÀ  CAP  OS.  loc.  met.  Deuota  que  no 
jbs  mòlta  la  fatiga  que  s'  ha  de  fér  pera  executar 
■Iguna  cosa.  No  se  deslomard.  Haud  oneri  succum. 
ft  NO  TENIR  os  SENCER  Ó  CAP  OS  SENCER,  fr.  met.  Que- 
■ar  mòlt  cansat  de  algun  traball.  Estar  molido  como 
■ina  alhena,  ó  hecho  una  aihena.  Labore  fractum 
Rsse. 

NO  TENIR  SINÓ  OSSOS,  fr,  Estar  mòlt  magre.  Estar 
en  los  huesos,  estar  ó  quedarse  en  la  espina.  \ix  os- 
sibus  hferere. 

ROSEGAR  ó  MALEHiR  LOS  OSSOS.  fr.  Murmurar,  des- 
cnbrir  los  defectes.  No  dejar  ó  uno  hueso  sano.  De- 
lí ahere. 
SACH  DE  ossos.  Qui  uo  té  sinó  la  pell  y  la  ossa. 


ÒSS  247 

Costal  de  huesos.  Pelle  et  ossibus  tantüni  constans. 

TP.NiR  ó  GASTAR  OS.  fr.  met.  fam.  No  tenir  ganas 
de  traballar  ó  de  fér  alguna  cosa.  Tener  galbana. 
Disidia  laboraré. 

ÒS.  m.  Animal  quadrúpedo,  ferós,  pelut,  de  co- 
lor pardo  oscur,  los  ulls  petits,  las  camas  y  cuyxas 
mòlt  grossas  y  fortas,  las  potas  de  davant  estan  en 
disposició  de  poderse  tancar  com  las  mans  del  home; 
quant  són  petits  se  domestican  fàcilment.  Oso.  Ur- 
sus,  i. 

òs  BLANCH.  Se  distingeix  en  sér  major  y  entera- 
ment blanch ;  habita  en  los  paisos  marítims  del  nort, 
y  es  cruel,  ferós  y  sanguinari ;  s'  alimenta  de  pei- 
xos, y  devora  al  home.  Oso  blanca.  Ursus  arctos. 

FÉR  l'  òs.  fr.  FÉR  LO  DROPO. 
OSAR.  V.  n.  GOSAR,   ATREVIRSE. 

OSÀNICH,  CA.  adj.  Propi  pera  purificar  1' 
alé.  Ozdnico.  Osanicus,  i. 

05BERCH.  m.  ant.  corassa. 

OSCA.  f.  Mossa,  esquerda,  esberla  en  lo  tall 
dels  instruments.  Mella.  Decurlalio,  nis,  glabre- 
tuin,  i.  II  Regala  espiral  en  la  punta  del  fus  pe- 
ra enganxar  lo  fil.  Hueca.  Fusi  surculus.  1|  Ciutat 
de  Aragó  famosa  per  sa  universitat  literària.  Hues- 
ca.  Osca,  ae. 

OSCAR.  V.  a.  Fér  oscas.  Mellar.  Decurto,  as. 

OSCAT ,  DA.  p.  p.  Mdlado.  Decurlalus. 

OSCENSE.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à  Osca. 
Oscense.  Oscensis. 

ÒSCH,  CA.  adj.  TOSCH. 

OSCIL•LACIÓ,  f.  Lo  moviment  que  va  y  vé, 
com  lo  de  una  péndola.  Oscilacion.  Oscillatio,  nis. 

OSCIL•LAR.  V.  n.  Móurerse  una  cosa  que  es- 
tà penjada,  com  una  péndola.  Oscilar.  Oscillo, 
as. 

OSCIL-LATORI,  A.  adj.  S' aplica  al  moviment 
de  oscil-lació.  Oscilatorio.  Oscilatorius, 

ÓSCULO.  m.  PATÓ. 

ÓSSA.  f.  La  famella  del  òs.  Ow.  Ursa,  ae.  |1  Cons- 
tel-lació.  ONSA, 

OSSA.  f.  OSSAMENTA. 

NO  TENIR  SINÓ  LA  OSSA.  fr.  Es'ar  summament  flach. 
No  tener  mas  que  la  armazon.  Yix  ossibus  haere- 
re. 

OSSALL.  m.  d.  ter.  osset.  2. 

OSSAMENTA.  f.  Carcanada,  los  purs  ossos,  es- 
queleto.  Osambre,  osamenla.  Ossa,  orum. 

OSSERA,  f.  Fossar.  Osar,  osario,  oscro,  ceinen- 
letio.  Ossaria,  ae.  |1  ossamenta. 

OSSET.  m.  d.  de  os.  fímesecico,  huesecito.  Ossi- 
Cülum,  i.  II  d.  de  òs,  animal.  O^esno.  Ursie  catellus. 
II  Joch  en  que's  tira  1'  osset  del  genoll  del  mol- 
tó, etc.  en  alt,  fins  que  queda  dret  en  terra,  y  se- 
gons de  quina  part  cau,  pert  ó  guanya.  Taba,  car- 
nicol.  Tali  ludus.  ||  pi.  os  de  la  espinada.  |1  gan- 

YILS. 

OSSIFICACIÓ.  f.  Per  aquesta  denominació  s' 
enien  una  alle'ació  dels  teixits,  per  lo  qual  los  só- 
lits  orgànichs  adquireixen  accidentalment  la  dnre- 


2i« 


OST 


DICCIONARI 


sa,  compactibilitat  y  demés  propietats  físicas  dels 
ossos.  Osificacion.  In  os  conversió. 

OSSIFICARSE.  V.  r.  Convertirse  en  os.  Oosifi- 
carse.  Os  fieri. 

OSSivORO,  A.  adj.  Lo  que  menja  'Is  ossos  ó 
destruheix  sa  consistència.  Osivoro.  Ossa  rodens. 

OSSÜT,  DA.  adj.  Qui  té  mòlt  os.  Osudo.  Ossi- 
bus  pollens. 

OST.  m.  ant.  host. 

OSTA.  m.  naut.  ant.  oeste. 

OSTAGA.  f.  nàut.  Cap  de  un  gruix  proporcio- 
nat que  fa  I'  oQci  de  un  amant  de  aparell  en  las 
drissas  de  algunas  velas,  com  las  de  gàbia,  elc.  Os- 
taga,  fuslaga,  usiaga.  Trochlea  quaidam  nàutica. 

OSTAL.  m.  uosTAL. 

OSTARDA.  f.  AVUTARDA. 

OSTEGÉNIA.  f.  Part  de  la  fisiologia  que  tracta 
de  la  generació  dels  ossos,  de  sòn  raodo  de  nutri- 
ció, y  per  consegüent  de  sòn  increment,  Oslegenia. 
Ostegenia,  ai. 

OSTENSIBLE,  adj.  Lo  que  pót  demostrarse. 
Ostensible.  Quod  ostendi  potest. 

OSTENSIÓ.  f.  Manifestació.  Ostension.  Osten- 
sio,  nis. 

FÉft  OSTENSIÓ.  fr.  MANIFESTAR. 

OSTENSIU,  VA.  adj.  Lo  que  mostra  ó  mani- 
festa. Ostensivo.  Ostendens. 

OSTENTACIÓ,  f.  Manifestació,  mostra  de  lo 
que  es  digne  de  véurerse.  Oslentacion,  vanidad. 
Jactaniia,  ae,  venditalio,  nis.  ||  Pompa,  aparato.  Os- 
teniacion.  Ostentatio,  nis. 

OSTENTAR.  V.  a.  Mostrar,  manifestar,  parar 
alguna  cosa  pera  que  sia  vista.  Ostentar.  Ostento, 
manifesto,  as,  ||  v,  n.  Jactarse.  vanagloriarse.  Os- 
tentar. Yendito,  as. 

OSTENTAT,  DA.  p.  p.  Oslentado.  Oslenta- 
tus. 

OSTENTATIü ,  VA.  adj.  Qui  fa  ostentació.  Os- 
tenlalivo.  Ostentans. 

OSTENTÓS,  A.  adj.  Sumptuós,  magnífich.  Os- 
leníoso.  Ostentosus. 

OSTEOGRAFIA.  f.  Part  de  la  anatomia  que 
tracta  de  la  descripció  dels  ossos.  Osteografia.  Os- 
teographia,  se. 

OSTEOLOGIA.  f.  Part  de  la  anatomia  que  trac- 
ta dels  ossos.  Osteolo(jia.  Osleologia,  ae. 

OSTEOTOMIA.  f.  Part  de  la  anatomia  pràctica 
que  té  per  objecte  la  dissecció  dels  ossos.  Osteos- 
tomia.  Osteolomia,  ai. 

ÒSTIA.  f.  OSTRA.  II  HÒSTIA. 

OSTIARI.  m.  Qui  té  potestat,  en  virtut  del  or- 
de menor  que  se  li  ba  donat,  de  admétrer  en  lo  sa- 
grament de  la  Eucaristia  als  dignes,  y  excluhir  als 
indignes,  Ostiario.  Ostiarius,  ii. 

OSTIARIAT.  m.  Lo  primer  dels  ordes  menors. 
órdende  ostiario.  Ostiarius,  ii. 

OSTILLA.  f.  ant.  moble,  etna. 

OSTOL.  m.  ant.  estol. 

OSTRA.  f.  Closca  ó  petxina  que  conté  ó  enclou 


Oü 

Ostra,  ostro,  ostron.  Os- 


un  marisco  mòlt  estimat, 
trea,  ae,  ostreum,  ei, 

OSTRACISME,  m.  Desterro  de  deu  anys  en- 
Ire'ls  alenienses,  per  ferse  algú  suspitós  al  poble 
ab  són  poder  y  crèdit.  Ostracismo.  Ostracismus,  i. 

OSTRACOLOGIA.  f.  Història  de  las  petxinas. 
Ostracologia.  Ostracologia,  ae. 

OSTRAL.  m.  Lloch  ahont  se  crian  y  ponen  las 
oslras.  Ostral,  oslrera.  Ostrearia,  ai,  oslrearium,  ii. 

OSTREA.  f.  OSTRA. 

OSTRERA.  f.  OSTRAL. 

OSTRÍFER,  A.  adj.  poèt.  Lo  que  cria  ostras. 
Ostrifero.  Oslrosus,  ostrifer. 

OSTROGODO,  A.  adj.  Natural  deylo  pertan- 
yent à  la  Gòcia  oriental.  Osírof/odo.  Ad Ostrogolhiam 
pertinens. 


OT. 


Otal- 


OTALGIA.  f.  Dolor  del  ohido.  Otalgia. 
gia,  íB. 

OTÀLGICHS.  m.  pi.  Remeys  que  servian  pera 
calmar  los  dolors  dels  ohidos.  Otúlgicos.  Otalgici. 

OTOGRAFIA.  f.  Part  de  la  anatomia  que  fà  la 
descripció  de  la  orella.  Oiografia.  Otographia,  ae. 

OTOLOGIA.  f.  Tractat  de  la  orella.  Olologia. 
Otologia,  ae. 

OTOLOMIA.  f.  Part  de  la  anatomia  pràctica 
que  ensenya  '1  modo  de  dissecar  y  preparar  la 
orella.  Ololomia.  Otolomia,  ae. 

OTOMÀ,  NA.  adj.  S'  aplica  al  imperi  y  des- 
cendència dels  emperadors  turchsab  relació  à  Oto- 
man  sòn  primer  emperador.  Otomano.  Ad  turcos 
pertinens. 

OTORGADOR,  A.  adj.  Cosa  que's  pót  ó  s'  ha 
de  olorgar.  Oiorgadero.  Concedendus.  ||  m,  y  f.  Lo 
qui  olorga.  Olorgador,  otorgante.  Concedens  ,  tis, 

OTORGADOR  DE  PODERS.  Lo  qui  constituheix  à  un 
altre  apoderat  sèu.  Poderdante.  Poteslalem  alteri 
conferens. 

OTORGAMENT.  m.  La  acció  de  otorgar  una 
escriptura,  Otorgamiento.  Obsignatio,  nis.  |  Con- 
sentiment, permís.  Otorgamiento.  Concessió,  per- 
missio,  nis, 

OTORGANT.  m.    y  f.  OTORGADOR. 

OTORGAR.  V.  a.  Consentir,  condescendir,  con- 
cedir. Olorgar.  Consentio,  is.  ||  for.  Prométrer  ab 
autoritat  pública  '1  cumpliment  de  alguna  cosa, 
Olorgar.  Celebro,  auctoro,  obsigno,  confirmo,  as, 

OTORGAR  EN  REY,  loc,  aut,  Reconocer  por  rey.  Re- 
ge  fateri ,  confirmaré, 

OTORG4,T,  DA.  p.  p.  Otorgado.  Concessus, 

OU. 

Oü.  interj,  pera  cridar  à  algú,  Ola,  oyes.  O, 
oh,  [|  ant.  Serveix  també  pera  respóndrer,  Ola. 
Heus.  II  ra.  Cos  de  figura  mès  ó  ménos  esfèrica  que 
ponen  las  famellas  dels  aucells,  insectes,  peixos  y 
rèptils.  Huevo.  Ovum,  i. 


Oü 


CATALÀ. 


OVA 


249 


ou  BLA.N.  OU  PERA  BÉURER. 

OU  CLAR,  Ó    SÉPiS  GRELL,  Ó  ATGÜAFOLL.  HueVO  hxie- 

■  ^0.  Uypeneniia,  se. 
P    ou  COVAROT.  COVAROT. 
'    Oü  COVAT.  Lo  que  està  pollat,  ó  ha  estat  algun 
temps  en  part  calenta.  Buevo  empoUado.  Silens 
ovum. 

ou  DE  GRANOTA.  L'  cmbiió  dc  ella.  Girino.  Ranae 
foetus. 
ou  DEL  AUCELL.  Posturo.  Ovum,  i. 
ou  DEL  DIA.  Lo  post  del  dia  mateix.  Huewfresco. 
Apala  ova,  recens  ovum. 

ou  DE  NIU,  VUYT  Ó  PONEDOR.  COVAROT,  NIAL. 

OU  DE  PEIX.  Pilot  de  ouhets  dins  del  peix,  que 
mòlt  units  uns  ab  altres  forman  una  espècie  de  pas- 

■Ufi.  Es  menjar  mòlt  delicat.  Hueva.  Piscíum  ovicula. 
t  ou  DUR.  Lo  cuyt  ab  la  closca  en  aygua,  bullint 
fins  à  coagular  enterament  la  clara  y  rovell.  Huevo 
duro.  Ovumaqua  coctum  el  induratum. 

ou  ESCUMAT.  Lo  cuyt  sense  closca.  Huevo  cocido 
en  agua.  Ovum  extra  lextam  lixivium,  extra  pula- 
men  elixum. 

ou  ESTANTÍs  ó  VELL.  AqucU  que  per  tenir  mòlt 
temps  ha  coraensat  ja  quasi  à  corrómprerse.  Huevo 
aiiejo.  Ovum  pridem  editum. 

ou  FERRAT  ó  FREGIT.  Lo  fregit  sèns  bàtrerlo  abans. 
Huevo  friío  ó  eslrellado.  Frictum  ovum. 

ou  FRESCn  ü  RECENT.  OU  DEL  DIA. 

Oü  MENAT  ó  REMENAT.  Lo  que's  remena  pera  que 
nos  lligue.  Huevo  revuello.  Comminulum  ovum. 

ou  NANO.  L'  últim  que  pon  la  gallina,  es  mòlt 
petit,  estèril  y  per  lo  comú  sens  rovell.  Huevo  cen- 
tenino.  Ovum  centeninum. 

ou  PERA  BÉURER.  Lo  cuyt  cn  aygua  bullenia  ab 
la  closca.  Huevo  cocido,  blando,  pasado  por  agua, 
en  cdscara,  y  en  agua.  p.  Ar.  Tremulum,  molle, 
sorbile  ovum. 

Oü  POLLAT.  OD  COVAT. 

Oü  SÈNS  CLOSCA.  Lo  que  no  ha  tingut  temps  de 
formàrseli.  Huevo  en  algarn  ó  en  fàrfara,  sin  cds- 
cara. Praeinmalurum,  text»  expers  ovum. 

Oü  SENSE  ROVELL.  OU  CLAR. 

ous  AB  TRUYTA.  Los  OUS  debatuts  y  fregits  à  la 
paella  deixant  que  s'  amassen.  Huevos  en  tortüla. 
Ovorum  íntrita  in  sartagine  cocla. 

ous  FILATS.  Composició  do  ous  y  sucre  que  forma 
la  figura  de  fils.  Huevos  hilados.  Ovorum  vitelli 
saccharo  conditi. 

■I  ABORRiR  LOS  OUS.  fr.  Dosistir  algú  de  la  obra  co- 
pnensada,  si  li  van  escudrinyant  mòlt,  com  fa  la 
gallina  que  deixa  'Is  ous  si'ls  hi  tocan  massa.  Aòor- 
recer  los  huevos.  Ova  abhori  ere,         ** 

BEDTE  AQUEIX  Oü  MENTRES  QUE  l'  ALTRE  's  COÜ. 
loC.  PELA  AQUEST  PRÉSSECH. 

CACAREJAR,  CACAREJAR,  Y  NO  FÉR  CAP  OU.  fr.  fam. 

Prométrer  mòlt  y  no  donar  res.  Cacarear  y  no  pa- 
ner huevo.  Magna  frustrà  promittere, 

DEL  ou  AL  sou,  DEL  SOU  AL  BOU,  Y  DEL  BOU  i  LA 

FORCA.  ref.  Denota  que'ls  lladres  comensao  per 


poch  y  acaban  per  mòlt.  Ladroncillo  de  agujeia 
despues  pasa  à  barjuleia.  Qui  modo  jam  ligulam, 
loculum  cras  auferl  ipse. 

ESTAR  PLE  COM  UN  Oü.  fr.  Se  diu  del  lloch  ahont 
hi  ha  tanta  gent  que  no  n'  hi  cap  més.  Eslar  de 
hole  en  bote.  Omninò  repíetum  esse. 

FÉR  l'  ou.  fr.  Póndrerlo.  Poner  el  huevo.  Ovum 
emilterp. 

FÉR  ous  LOS  AUCELLS,  INSECTES,  etc.  fr.  Aovar.  Ova 
edere. 

FÉR  ous  LOS  PEIXOS,  fr.  Dcsovar.  Ova  parere, 
edere. 

SENSE  TRENCAR  OÜS  NO's  FAN  TRUYTAS.  lOC.  ab  qUC 

s'  explica  que  sèns  traball  no's  pót  conseguir  en 
poch  temps  lo  que's  vól.  Ao  hay  atajo  sin  trabajo. 
Nulla  vialori  facile  compendia  fiunt;  quo  brevior 
via,  eo  fit  laboriosior. 

TENIR  SEMPRE  OUS  ó  coLOMiNS.  fr.  met.  Estar  sem- 
pre ab  un  mal  ó  altre,  ó alguna  cosa  que'ns  incomo- 
da. El  hisopo  del  herrero  cuando  en  el  agua  cuando 
en  el  fuego ;  que  por  la  pera,  que  por  la  manzana, 
mi  hija  nunca  està  sana.  Multa  circumveniunt  in- 
commoda. 

UN  ou  Y  ENCARA  COVAT.  lef.  Deuota  que  qui  con- 
fiava ab  mòltas  cosas  bonàs  ó  útils,  no  n'  ha  arre- 
plegat sinó  una,  y  aquesta  encara  mala  ó  inútil. 
Un  huevo  y  ese  huero.  Ovum  unicum  idque  infce- 
cundum. 

Oü,  Oü.  Yeus  ab  que's  forma  una  espècie  de 
canso  pera  fèr  dormir  las  criaturas.  Ro,  ro,  ro. 
Cantus  somno  infantulis  inducendo. 

FÉR  ou  ou,  A  LA  OÜ  Oü.  fr.   FÉR  NONA. 

OÜBI.  m.  GABADAL.  1|  Bací  pera  donar  menjar 
als  porchs.  Gamella,  dornajo,  dornillo.  Al  veus,  i, 
gabatha,  ae. 

OüHERA.  f.  Menut  dels  aucells  ahont  estan  los 
ous.  Huevera,  overa,  orario.  Ovariura,  ii.  ||  Petit 
vas  à  manera  de  càlzer,  de  plata,  pisa  ó  altra  ma- 
tèria, en  lo  qual  s' hi  posa  1'  ou  pera  bèurer.  Hue- 
vera. Vas  fabrefactum  ovis  comedendis. 

OüHET.  m.  d.  Huevecico,  illo,  ito,  ovecico.  Par- 
vum  ovum.  [|  Clotet  rodóque  fan  los  noys  en  terra, 
pera  tirar  ó  ficar  en  ell  la  pilota  ó  algunas  mone- 
das.  Bote,  boche,  uneta.  Scrobiculus,  i. 

OüRE.  V.  a.  ant.  ohir. 

OUS.  loc.  ant.  0  os.  Aut,  vel  vos,  vobis, 

ov. 

OVACIÓ,  f.  Triunfo  menor  que's  concedia  en 
Roma  als  que  guanyavan  petitas  victórias.  Ovacion. 
Ovatio,  nis. 

OVAL.  adj.  Lo  que  té  figura  de  ou.  Oval,  ova- 
lada, ovado.  Ovatus,  ovalis. 

OVALAR,  v.  a.  Donar  à  una  cosa  la  forma  de 
ovalo.  Ovalar.  In  ovi  formam  effingere. 

OVALAT,  DA.  adj.  oval. 

OVALO.  m.  Figura  plana  en  forma  de  ou.  óualo. 
Ovata  figura.  []  Adorno  en  las  calapultas  de  las  co- 
lumnas  jónicas  y  dóricas.  ovalo.  Echinus,  i. 


156 


OVE 


DICCIONARI 


OXI 


OVANT.  p.  a.  Triunfant.  Ovanle.  Ovans. 

OVAT,  DA.  adj.  OVAL. 

OVARI.  m.  anat.  La  ouhera  de  las  donas.  Ova- 
rio.  Ovaiia,  orum. 

OVELLA,  f.  La  femella  del  moltó.  Oveja.  Ovis, 
is.  II  pi.  raet.  Los  fiels  que  estan  en  lo  gremi  de  la 
Iglésia,  y  singularment  los  que  estan  al  cuydado 
de  cada  bisbe  sòn  pastor  espiritual.  Ovejas.  Oves. 

OVELLA  DE  MÒLTS  LO  LLOP  SK  LA  MENJA.  ref.  Deno- 
ta que  lo  que  està  encarregat  à  mòlts,  ningú  ho 
cuyda.  Asno  de  machos  lohos  le  comen;  oveja  de 
muchos  lobos  se  la  comen ;  lo  mas  encomendado  lleva 
ei  gíaío.  Gomraunis  multis  asinus  fit  prseda  lupo- 
rum. 

OVELLA  PATARRELLA  A  CENT  ANYS  SEMBLA  NOVELLA, 
ref.  DONA  NANA  Y  PATARRELLA,  etC. 

OVELLA  QUE  BELA,  PERT  BOCÍ.  ref.  Denola  que'l 
que  's  disirau  de  sòn  intent,  s'  alrassa  ó  pert  en  lo 
principal.  Oveja  que  bala,  bocado  pierde.  Balalu 
dulcem  inlermillitovicula  pastura. 

OVELLA  QL'E  ESTÀ  FARTA,  DE  LA  CUA  FA  MANTA.  ref. 

que  reprèn  als  polirons  y  acomodats,  als  qui  qual- 
sevol excés  causa  novedat.  Oueja  haria  de  su  rabo 
se  espatlla.  Quodque  onus  insueiis  grave. 

OVELLA  RONYOSA    EMBRUTA  'l  RAMAT.     ref.    DcnOla 

que  en  las  comunitats  y  repúblicas  los  indignes 
solen  ser  los  mès  queixosos  y  mes  inquiets.  Elpuer- 
co  sarnoso  revuelve  la  pocilga.  Indigni  s«pe  quae- 
relas  movent. 

OVELLA  xoRCA.  La  que  no  pareix.  Oveja  machor- 
ra.  S  erilis,  exorchia  ovis. 

OVELLAS  CONTADAS  LO  LLOP  SE  LAS  MENJA,  Y  OVE- 
LLAS  SENSE  PASTOR  LO  LLOP  SE  LAS  MENJA.  ref.  Deno- 
ta que  per  mès  que's  procure  guardar  alguna  cosa, 
no  sempre  's  logra  sa  seguretat.  De  lo  contado  come 
el  lobo,  y  anda  gordo.  Non  curat  numerum  ovium 
lupus. 

OVELLAS  TONTAS  PER  AHONT  PASSA  UNA  PASSAN  TO- 

TAS.  ref.  Denota  '1  poder  que  tenen  1'  exemple  y 
mala  companyia.  Ovejas  bohas  por  do  va  una  van 
todas.  Agmen  oves  stolidum,  quà  ruit  una,  ruunt; 
cura  sancto  sanctus  eris,  cum  perverso  perverteris. 

OVELLAS  Y  ABELLAS  EN  TAS  DEVESAS.  ref.  Dcnota 

que's  lingan  aquestas  dos  cosas  en  terras  própias, 
perquè  en  las  agenas  portan  poch  profit.  Ovejas  y 
abejas  en  lus  dehesas.  Apes  et  oves  tu  is  in  terris 
curabis. 

CADA  OVELLA  AB  SA  PARELLA,  ref.  Deuota  que  cada 
hu  déu  acompanyarse  ab  los  de  igual  esfera  ó  clas- 
se. Cada  oveja  con  supareja.  iEqualis  aequali  gau- 
det;  aequalem  uxorem  ducito;  pares  cura  paribus 
facilimè  congregantur. 

COSA  DE  OVELLAS.  Ovcjuno.  Ovinus. 

PETITA  OVELLA  CADA  ANY  ES  ANYELLA.  ref.  DONA  NA- 
NA Y  PATARRELLA,  ETC. 

QUi's  FA  OVELLA,  LO  LLOP  se'l  MENJA.  ref.  Deuota 
que  à  vegadas  lo  sér  massa  bo  es  perjudicial.  Ha- 
ceos  miel,  y  comeros  han  moscas.  Melleus  esse  cave; 
data  muscis  esca  peribis. 


QUI  TÉ  OVELLAS,  TÉ  PELLS.  ref.  Denola  que  qui 
està  à  la  utilitat,  també  està  exposat  al  dany.  Quien 
tiene  ovejas,  tiene  pellejas.  Sunt  ovium  cuicumque 
greges  non  vellera  desunt. 

OVELLETA.  f.  d.  Ovejuela,  ovejica,  illa,  ita. 
Ovicula,  ae. 

ÓVELO.  m.  ÓVALO. 

OVEST.  m.  OEST. 

OVEYLA.  f.  ant.  ovella. 

oví  Y  ÓVIT.  m.  Menjadora  pera  'Is  tocinos 
feta  de  un  tronch  vuydat.  Artesa,  dornajo,  domi- 
llo.  Alveus,  i. 

OVIDUGTE.  m.  Conducte  tortuós  que  baixa 
desde  l' ovari  fins  al  ces  en  los  aucells  y  altres  ani- 
mals ovíparos.  L'  us  de  aquest  conducte  es  rébrer 
r  ou  format  en  part  en  1'  ovari,  conlribuhir  à  la 
formació  de  sa  closca  y  donarli  eixida  pel  ces. 
Oviduclo.  Oviductus,  us. 

OVÍLIA.  f.  Plassa  tancada  ab  una  barrera  ahont 
se  junlavan  las  tribus  per  sòn  orde  (en  lo  Camp 
de  Roma)  pera  oonar  sòn  vot  en  los  comicis.  Ovi- 
lia.  Ovilia,  se. 

OVÍPARO.  m.  S' aplica  als  animals  que  ponen 
ous.  Oviparo.  Oviparus,  i. 

OVIRAR.  V.  a.  Yéurer  confusament.  Divisar, 
columbrar,  brujulear,  vislumbrar.  Dispicio.  discer- 
no,  is. 

OVIRARSE.  V.  r,  Véurerse  confusament.  Divi- 
sarse,  brujulearse,  enlrelucir,  enlreparecerse,  vis- 
lumbrarse.  Dubiè  videri. 

OVOVIVÍPAROSÚOVIVÍPAROS.m. Animals 
los  ous  dels  quals  se  trencan  dins  del  ventre  de  la 
femella  y  '1  feto  ix  viu,  com  en  1'  escorsó.  Ovivipa- 
ros.  Oviviperi,  orum. 

OVULO.  m.  ÓVALO. 

ox. 

OXALATS.  ra.  Sals  compostas  de  una  basa  y 
de  àcit  oxàlich.  Oxalatos.  Oxalata,  orum. 

OXÀLICH.  m.  Àcit  crislallisat  en  prismas 
llarchs,  transparents,  soluble  en  aygua,  inodoro, 
de  sabor  mòlt  àcit:  s' emplea  en  la  medicina  en 
forma  de  tauletas  ditas  contra  la  set.  Oxàlico.  Aci- 
dum  oxalicum. 

OXIMEL.  m.  Aixarop  de  mel  y  vinagre.  Oji- 
mel,  ojimiel.  Oximeli,  indecl. 

OXER.  m.  ant.  ügier. 

OXIDACIÓ,  f.  Combinació  del  oxigeno  ab  un 
cos  combustible  ó  compost,  que's  verifica  ab  len- 
titut  y  sense  desprendiment  sensible  de  calor  ni  de 
llum.  Oxidacion.  Oxidatio,  nis. 

OXIDAR.  V.  a.  Posar  en  oxidació.  Oxidar.  Oxi- 
do, as. 

OXIDO.  m.  quím.  Combinació  del  oxigeno  ab 
altra  substància  sens  arribar  al  estat  de  àcit.  Oxi- 
geno. Oxidum,  i. 

OXIDO  DE  ALÚMINA.  Es  blanch,  suau  al 
tacto;  s'  apega  à  la  llengua,  y  no  té  acció  sobre  'I 
gas  oxigeno,  1'  ayre  y  'Is  combustibles.  S'  extrau 


OXÏ 


CATALÀ. 


OYE 


281 


de  la  sal  coneguda  ab  lo  nom  de  alums.  Óxido  de 
aluminio  ó  de  alúmina.  Oxidum  aluminaï. 

I..  óxiDO  DE  ANTIMONI.  Es  sólil,  de  un  roig  more- 
ft),  lleuger  y  pelut;  I'  ayre  li  lleva  '1  color  y  'I 
transforma  en  subhidro-sulfal  sulfurat,  es  insoluble 
en  aygua ;  los  hidro-sulfals  de  polasa  y  de  sosa  lo 
disolen  bè  en  calent  y  mòlt  poch  en  fret.  S'  obté 
bullint  per  espay  de  mitja  hora  una  part  de  sulfuro 
de  antimoni  polverisat,  vint  y  dos  parts  y  raifja  de 
sub-carbonat  de  sosa  cristall isat,  y  doscentas  cin- 
quanta parts  de  aygua.  Es  expeclorant,  sudoríQch, 
diurétich  y  lleugerament  purgant,  óxido  de  anti- 
monio,  hidrosulfurado  oscuro,  hidrosulfato  de  anti- 
monio.  Stibii  oxidum. 

ÓXIDO  NEGRE  DE  FERRO.  Es  negre ;  pót  fóndrer- 
se;  no's  descompon  à  una  temperatura  elevada 
que's  pót  atràurer  pel  iman.  Està  compost  de  cent 
parts  de  metall  y  trenta  vuyt  de  oxigeno ;  es  mòlt 
comú  en  la  naturalesa  y  's  troba  las  raès  vegadas 
pur.  Se  fa  artificialment  deixant  las  llimaduras  de 
ferro  per  mòlt  temps  en  aygua  tèbia,  y  remanatlas 
de  quant  en  quant  ab  una  espàtula.  Es  lónich,  ape- 
ritiu y  astringent.  Óxido  negro  de  hierro,  deulóxido 
dehierro,  etiope  marcial.  Oxidum  nigrum  martiale. 

óxiDO  ROIG  DE  MERCURI.  Es  groch,  quaut  cslà  mòIt 
dividit  ó  humit,  roig  y  algunas  vegadas  en  esca- 
tas  brillants,  cristallinas,  quant  ho  està  mòlt  poch; 
sens  acció  sobre  1'  oxigeno  y  '1  ayre,  abandona  fà- 
cilment sòn  oxigeno  à  la  major  part  dels  cossos  com- 
bustibles à  una  temperatura  poch  elevada ;  los  fà 
mòllas  vegadas  cremarse  ab  llum,  donant  lloch  à 
diversos  productes  desconeguts  en  la  naturalesa. 
S'  obté  aquest  óxido  posant  lo  nitrat  de  mercuri  à 
un  calor  pròxim  al  roig  oscur,  en  un  matràs:  1' 
àcit  nítrich  se  descompon  y  se  transforma  en  gas 


oxigeno  y  en  gas  àcit  nitrós  que,  no  podent  sér  re- 
tingut pel  óxido  de  mercuri,  's  desprèn,  y  aquest 
al  contrari,  convertit  en  deulóxido,  suposant  que  no 
ho  fou  en  un  principi,  queda  en  lo  vas  en  forma  de 
unas  escatas,  de  un  color  violat  oscur,  que  pel  re- 
fredament se  torna  de  un  roig  groch.  Quant  ja  no's 
desprèn  més  gas  àcit  nitrós,  se  trau  1'  aparalo  del 
foch,  se  deixa  refredar,  y  's  conserva  V  óxit  en  va- 
sos tapats.  Se  compon  de  cent  parts  de  metall,  y 
vuyt  de  oxigeno,  óxido  roja  de  Mercurio,  deulóxido 
de  Mercurio,  precipitada  roja.  Oxidum  rubrum  Mer- 
curii. 

OXIGENAR,  v.  a.  quím.  Combinar  1'  oxigeno 
ab  alguna  substància.  Oxigenar.  Oxigeno  aliquod 
corpus  conjungere. 

OXÍGENO,  m.  quím.  Substància  simple  en  for- 
ma de  ayre,  essencial  à  la  respiració,  incombusti- 
ble ;  un  dels  principis  conslituyents  del  ayre,  de  la 
aygua,  de  mòlts  àcits,  y  de  una  mullitut  de  altias 
cosas.  Oxigeno.  Oxigenum,  i. 

OXIHAFIA.  f.  med.  DesarroUo  excessiu  del 
taclo.  Oxihafia.  Oxihaphia,  ae. 

ÓXIT.  m.  ÓXIDO. 

OY. 

OY.  ra.  ant.  |1  hoy.  |]  odi.  1|  interj.  que  denota  en- 
fado, y  sols  serveix  peraamenassar.  Ah  ay.  Ah.  [| 
SI.  II  inter.  De  dolor  quant  se  reb  mal  Ay,  oy.  Yoe. 

FÈR  OYS.  fr.  FASTIGUEJAR. 

OYDÀ.  exp.  En  fin.  üemúm.  ||  Se  diu  quant  al- 
gú està  content  de  lo  poch  que  té  ó  li  ban  donat. 
Mgo  es,  algo  vale,  vale  mas  algo  que  nada.  Id  ali- 
quid  aliquid  est.  1|  f.  ant.  avís,  notícia.  ||  ola. 

OYR.  V.  a.  y  derivats,  ohír. 

OYENT.  p.  a.  Qui  óu.  Oyente.  Audiens. 


?I^L> 


282 


PA 


DICCIONARI 


PA 


s 


P.  Dissetena  llelra  de  nostre  alfabet  y  tretzena 
de  las  consonats ;  se  troba  en  combinació  ab  tolas 
las  vocals  y  ab  interposició  de  la  1  y  r.  Es  muda 
perquè  lo  sèu  so  's  forma  fora  de  la  boca,  obrint 
de  cop  los  llabis  després  de  tenirlos  aprelals.  Tota 
sola  serveix  de  abieviatura  y  significa  Pare,  y  do- 
blada Pares.  Anííguaraent  era  numeral  y  valia  400 
y  abuna  ralla  400,000. 

PA. 

PA.  ra.  Cada  porció  de  diferent  pes  y  tamany 
separada  de  la  pasta  de  la  farina.  Pan.  Panis,  is.  || 
La  farina  amassada  y  cuyta  al  foch.  Pan.  Panis,  is. 
II  Matèria  del  sagrament  de  la  Eucaristia.  Pan.  Pa- 
nis, is.  II  Massa  de  qualsevol  cosa  que  no's  fa  de  lla- 
vors, en  figura  de  pa,  com :  pa  de  figas,  etc.  Pan. 
Massa  in  modum  panis  efformata.  I  La  fulla  de  fari- 
na cuyta  ab  los  hostiers,  de  la  qual  se  fan  las  hós- 
lias.  Pan.  Bractea  panis.  ||  raet.  los  medis  de  sub- 
sistència, com :  se  sab  guanyar  lo  pa.  Pan.  Yictus, 
us.  II  mel.  Lo  sustento,  com :  lo  nostre  pa  de  cada 
dia.  Pan.  Yictus,  us.  ||  Pasta  delicada  composta  ab 
mantega  y  oli.  Pan.  Massa  butyro  vel  oleo  condita. 
D  mit.  Dèu  dels  pastors.  Pan.  Pan  ,  anos.  ||  En 
sentit  moral  y  místich  se  pren  pel  sustento  del 
ànima.  Pan.  Animi  pabulum.  * 

PA  aixüt.  ter.  pa  sol. 

PA  ALÍs.  ant.  sense  llevat. 

PA  BENEYT.  Lo  que's  beneheix  en  la  missa  major, 
y  's  reparteix  al  poble.  Pan  bendito.  Antidotum,  i. 

PA  BESCDYTAT.  Lo  cuyt  dos  vegadas.  Pan  bizcocha- 
do,  recocido  ó  vuello  d  cocer.  Panis  biscoctus. 

PA  BLA.  ter.  PA  TOU. 

PA  BLANCH.  Lo  que  es  de  bona  farina.  Pan  hlan- 
co,  de  flor,  (loreado,  candeal.  Candidus,  primarius, 
similagineus  panis. 

PA  DE  BARREJA.  Lo  fét  de  farina  de  vàrios  grans 
y  llavors.  Mistura.  Panis  mistus. 


PA  DE  BODAS.  Lo  bou  tractc  que  fa  '1  marit  à  la 
muller,  y  aquesta  à  aquell  al  principi  de  casats. 
Pan  de  la  boda.  Repotia,  orum. 

PA  DE  BRESCAS.  Cos  espoujós  ab  vàrias  case- 
tas  en  que  las  abellas  posan  la  mel.  Panal.  Fa- 
vus,  i. 

PA  DE  CA  ó  DE  GOSSOS.  Lo  mòlt  moreno  que's  sól 
donar  als  gossos.  Pan  de  ferro,  perruna.  Furfura- 
ceus  panis.  l|  Cert  dret  antich.  Pan  de  perro.  Jus 
quoddam. 

PA  DE  CASA.  Lo  que's  pasta  pera  '1  consum  de  una 
casa.  Pancasero.  Cibarius,  ii;  secundarius,  secun- 
dus  panis. 

PA  DE  CERA.  'L  tros  dc  cera  no  tra ballada  que  es- 
tà fét  en  figura  de  pa.  Pan  de  cera.  Cerae  massa. 

PA  DE  FIGA.  Pan  de  higos.  Ficis  panis. 

PA  DE  FLECA.  Lo  que's  ven,  ó  està  pera  véndrer- 
se.  Pan  de  venia.  Panis  venalis. 

PA  DE  FORMENT. PA  BLANCH. 
PA  DE   GALERAS.  GALETA. 

PA  DE  GALGo.  Lo  fet  de  farina  mòlt  passada  que 
ix  moreno.  Morena.  Panis  subniger. 

PA  DEL  DIA.  Lo  pa  en  lo  mateix  dia  que  s'  hacuyl. 
Pan  fresco,  reciente,  tierno.  Recens  panis. 

PA  DE  MIJANS.  PA  DE  PRIMS. 

PA  DE  MUNICIÓ.  Lo  de  farina  sense  passar  que's 
dóna  als  soldats.  Pan  de  municion.  Autopiros,  i; 
panis  ater. 

PA  DE  OR  ó  PLATA.  Pany  ó  fulla  mòlt  prima  que 
fan  à  cops  de  martell  los  batifuUers.  Pan  de  oro. 
Bracteola,  se. 

PA  DE  poRGH.  Planta ;  de  sa  arrel,  que  es  grossa, 
esfèrica  y  molsuda,  naixen  sostingudas  de  llarchs 
tronquets  vàrias  fuUas  rodonas  y  de  un  vert  obs- 
cur ab  dapas  blancas  per  damunt,  y  per  davall 
rogench;  del  mitj  de  ella  naixen  lluchs  llarchs  ab 
flors  petitas,  blancas  ó  de  vermell  ó  blau,  y  estan 
inclinadas  envers  terra :  las  fnllas  picadas  servei- 


PA 


CATALÀ. 


p;^ 


25à 


n  pera  resóldrer  tumors,  Pan  porcina,  pan  por- 
cina, y  artdnita  entre  apotecaris.  Cyclaminum,  cy- 
claininos,  i. 

PA  DE  PRIMS.  Lo  de  la  flor  del  sagó.  Pan  bazo. 

■JPanis  furfureus. 
j|!  PA  DE  PROPOSICIÓ.  'L  que  se  oferia  'Is  dissaples  en 
"a  lley  aniígua,  y  's  posava  en  lo  tabernacle:  eran 
dotze  en  memòria  de  las  dotze  tribus ;  se  cohian  en 
vasos  expressos,  y  sols  podian  menjarlo  'Is  sacer- 
dots y  'Is  levilas.  Pan  de  proposicion.  Proposilio- 
nis  panis. 

PA  DE  PCJA.  Lo  que's  paga  pera  cóurerlo.  Pan 
de  poya.  In  decoclionis  precium  collatus  panis. 

PA  DE  RABOSA,  ter.  Fillola  dels  bargallons.  Uijue- 
la.  Semen,  inis. 

PA  DE  ROS.  PA  DE  PRIMS. 

PA  DE  SAGÓ.  'L  que  's  fa  pastant  sagó  en  lloch  de 
farina.  Moyana ;  pan  de  somas,  ó  de  afrecho.  Furfu- 
reus panis. 

PA  OE  SUCRE.    BOLADO. 

PA  DR  YüCA.  'L  de  la  arrel  de  la  yuca.  Pan  de 
yuca.  lucciB  panis. 

PA  DüB.  Lo  sech.  Pan  duro  ó  seco.  Induratus  pa- 
nis. 

PA  EN  OLI.  ter.  Cocas  ab  oli. 

PA  FLORIT.  Aquell  que,  ó  per  la  humitat,  ó 
pel  mòlt  temps  que  eslà  fet  se  li  ha  format  una  es- 
pècie de  molsa  que  sól  sér  blanca,  però  à  vegadas 
té  part  de  blau  y  de  groch.  Pan  mohoso.  Mucidus 
panis. 

PA  LLEVAT.  Lo  que  eslà  en  disposició  ó  à  punt  de 
portarlo  al  forn.  Pan  leudo,  fermenlado,  ó  con  leva- 
dura.  Fermentatus  panis. 

PA  MITJA.  'L  pa  de  qualitat  entre  'I  blanch  y'l 

■Jfloreno.  Pan  de  mediana.  Secundarius  panis. 
■  PA  MORENO.  'L  de  inferior  qualitat.  Pan  moreno  ó 
ae  mozos.  Panis  inferior. 

PA  oLivAT.  Lo  que  trau  butllofas  en  la  crosta 
per  cóurerse  ab  massa  ardor.  Pan  olivado,  escalfa- 
da. Panis  ampullatus. 

PA  PA,  VI  VI.  exp.  Ab  ingenuïtat  y  franquesa. 
El  pan  pan  y  el  vino  vino.  Apertè, 

PA  PER  PA,  VI  PER  VI.  m.  adv.  Clar  y  català,  sen- 
se rodeos.  Pan  por  pan,  vino  por  vino.  Ficus  ficus, 
ligonem  ligonem  nominat. 

I  PA  RALLAT.  Lo  desmenussat  en  la  ralladora.  Pan 
líado.  Panis  particulie  friattc.  |  Escudella  que's 
de  dit  pa.  Panelela,  panatela.  Panarium  pul- 
entum. 
PA  RECÜYT,  PA  BESCUYTAT. 
PA  SECH,  PA  DUR. 
PA  SENSE  LLEVAT.  Lo  que  's  ha  fél  pastant  la  fa- 
na  ab  aygua,  sense  posarhi  llevat.  Pan  àcimo, 
nceíio,  sin  levadura.  Panis  azimus. 
PA  SOCARRAT.  Lo  tios  de  pa  massa  torrat  ó  que 's 
comensa  à  cremar.  Churrusco,  zurrusco.  Frustum 
panis  nimis  torrefactum. 

PA  SOL,  PA  TOT  SOL.  loc.  Pa  sèus  altra  vianda.  Pan 
seco  ó  à  secas.  Panis  solus. 

TOMO  II. 


PA  TOU.  PA  DEL  DIA. 

PA  Y  AYGUA.  Penitència  (jue's  dóna  en  las  comu- 
nitats, y  que  fan  los  fiels  per  dejuni,  pan  y  ogva. 
Panis  at  aqua  pro  cibo. 

AB  LO  PA  k   LAS  ALFORJAS  Ó  i  LAS  MANS  SE  MORIRIA 

DE  FAM.  ref.  Denota  que  algú  no  sap  aprofitar  la 
ocasió.  Se  le  hiela  el  pan  en  el  horno.  Occidit  ei  sol 
cum  àdhuc  esset  dies. 

ACABARSE    'l    PA   DE    LAS   BODAS.    exp.    mct.    fam. 

Succehir  los  disgustos  à  las  satisfaccions.  Acahar- 
se  el  pan  de  las  bodas.  Voluntates  abire. 

k  FALTA  DE  PA  BONAS  SON  COCAS.  ref.  Significa  que 
qui  no  té  res,  quant  Jogra  alguna  cosa,  per  poch 
que  sia,  déu  estar  content.  A  falla  de  pan  buenas  son 
lortas.  Absintsi  carnes,  tharica  contentus  abibis. 

AL  ENFORNAR  SE  FAN  LOS  PANS  GEPERUTS,    ref.  qUC 

avisa  '1  cuydado  que  s'  ha  de  tenir  quant  se  co- 
mensan  las  cosas,  si  's  vól  que  iscan  ben  fetas.  Ai 
enhornar  se  tuerce  el  pan:  al  enhornar  se  liacen  los 
panes  tuertos.  Principiïs  obsta,  serò  medicina  pa- 
ralur,  tum  mala  per  longas  invallueremoras. 

A  PA  ó  VI.  Joch  que  s'  executa  tirant  al  ayre  una 
pedra  plana  escupida  ó  mullada  de  una  part  quees 
lo  vi,  y  la  aixuta  'I  pa,  y  guanya  '1  qui  ha  dema- 
nat la  part  que  queda  sobre,  quant  ha  caygut  en 
terra.  Pan  ó  vino.  Sors  pro  ludo. 

COM  UN  PA  DE  NEU.  m,  adv.  Pondera  lo  freda  que 
es  alguna  cosa.  Como  uncaràmbano.  Nivefrigidior. 

DEL  PA  DE  MÒN  COMPARE  BON  TROS  À  MÓN  FILLOL. 

ref.  Denota  que  dels  béns  dels  altres  solem  ser 
mòlt  lliberals,  encara  que  siam  escassos  en  donar 
los  nostres.  De  lo  que  nada  me  cuesta  llénese  la  ces- 
ta;  del  pan  de  mi  compadre  gran  zalico  d  mi  ahija- 
do;  de  piel  ajena  larga  correa.  De  alieno  corio  la- 
tum  lorum. 

DE  PA  T  RAVE.  exp.  fam.  De  poca  entitat.  De  chi- 
cha  y  nabo.  Nullius  momenti. 

DE  QUIN  PA  FA  ROSEGONS,  exp.  fam.  ab  que  's  re- 
convé  al  qui  despreciaó  desdenya  alguna  cosa  dig- 
na de  apreci  y  estimació.  Porqueria  son  sopas.  Me- 
liore  fastidis. 

DONAR    LO   PA   k    DESENFORNAR    A  MITJAS.    fr.  met. 

Proporcionar  à  algú  'Is  medis  de  prosperar.  Hacer 
el  caldo  gordo  ó  la  olla  gorda.  Alicujus  utilitatem 
augere. 

DONAR  PA  Y  PERAS.  fr.  Donar  un  cop  à  algú  sense 
ferli  mòlt  mal.  Darú  alguno  dos  con  que  beba,y 
tres  con  que  coma,  ó  paraperas.  Cola ph is  punire. 

ENCARA  DURA  'l  PA  DE  LAS  BODAS.  exp.  met.  fam. 

Denota  que  al  principi  no  se  sent  la  carga  del  ma- 
trimoni y  dels  cmpleos.  Aun  ahora  se  come  el  pan 
de  la  boda.  Recens  nuptiarum  est  gaudium  hacte- 
nus  optatos  priEstanl  connubia  panes. 

LO  PA  DE  CASA  NO  SATISFÀ,  ref.  qiic  adverteix  que 
las  cosas  própias  no  satisfan,  ans  solen  causar  fàs- 
tich.  Ninguno  se  embriaga  del  vino  de  casa.  Aliena 
nobis  potiora  videnlur. 

LO    PA   ULLAT  Y 'l    FORMATGE  SERRAT.    loC.  Denota 

que  pera  ser  bo  '1  pa,  déu  fer  ulls  y  '1  formatge  no. 

32 


tu 


PA 


DICCIONARI 


PAB 


Pan  con  ojos  y  queso  sin  ellos.  Panis  spongiosus,  ca- 
seus  autem  non  pumisus. 

MAL  AGUANYAT  PA  QUE  MENJA.  cxp.  S'apHca  al  que 
es  vagamundo.  Pan  jteriido.  Yagus,  errabundus. 

MENJAR  LO  PA  DE  ALGl}  Ó  EN  ALGUNA  CASA.  fr.  Sér 

doraéstich  ó  mantingut  per  algú.  Comer  el  pan  de 
alguno.  Alieno  pane  vesci. 

MENJAR    LO   PA   DEL  ASE,    Ó    LO    PA    MORT,  Ó    SENSE 

CONTAR,  fr.  Víurer  à  costa  de  altres.  Comer  de  mo- 
gollon.  Aliena  vivere  quadra. 

MENJAR  LO  PA  FINS  A  LAS  CROSTAS.  fr.  met.  Sér  al- 
gana  persona  adulta  y  valerse  per  sí  mateixa  sen- 
se la  ajuda  de  altra.  Comer  pan  con  corteza.  Sibi 
sufBcere. 

MÈS  VAL  PA  AIXÜT  AB  AMOR,  QUE  GALLINAS  AB  RU- 
MOR, ref.  que  ensenya  que  quant  no  hi  ha  amor  en- 
tre casats  ó  altras  personas  serveix  de  poch  la  ri- 
quesa y  '1  regalo;  com  al  contrari  's  sufreix  bè  la 
pobresa  quan  hi  ha  amor.  Mas  vale  vaca  en  paz, 
que  pollos  en  agraz:  mas  vale  pan  con  amor  que  ga- 
llina con  dolor.  Melior  est  bucella  sicca  cum  gau- 
dio,  quam  domus  plena  victis  cum  jurgio. 

NO  HAVERHi  PA  PARTIT,  fr.  Expressa  la  amistat 
y  confiansa  que  hi  ha  entre  alguns.  Ao  haber  pan 
partido;  morder  en  un  confite.  Intima  familiaritate 
conjungi. 

NO  MENJAR  PA  ALGUNA  COSA.  fr.  No  cosfar  res  lo 
tenirla.  No  comer  pan  alguna  cosa.  Impendiura  nu- 
llum  afferre. 

NO  PER  TÚ  SINÓ  PEL  PA  REMENA    LA  CUA  'l  CA.  ref. 

Ensenya  que  generalment  los  afalechs  y  obsequis 
mès  se  fan  per  interès  que  per  amor.  Menea  la  cola 
el  can,  no  por  ti,  sinó  por  el  pan.  SíBpiüs  blandi- 
tiarura  utilitas  quam  amor  causa  est. 

NO  TENIR  UN  PA  A  LA  POST,  loc.  fam.  Estar  suraa- 
ment  pobre.  No  lener  sobre  que  Dios  le  llueva.  Sum- 
me pauperem,  inopera  esse. 

NO  VOLER  A  ALGÚ  NI  EN  PA  NI  EN  SAL.  fr.  NO  PODER 
VÉURER  A  ALGÚ  EN  PINTURA. 

NOSTRE  PA  DE  CADA  DIA.  exp.  Lo  acostumat.  Lo 
acostumbrado.  Assuefactum. 

PAGAR  LO  PA.  fr.  met.  Quedarhi  escarmentat  en 
alguna  cosa,  haverhi  mort.  Pagar  con  la  vida.  Ca- 
pite  solvere. 

PER  MÒLT  PA  MAY  MAL  ANY.  ref.  Denota  quel  mul- 
tiplicar las  diligéncias  pera  '1  logro  de  alguna  co- 
sa, sempre  fa  al  cas  encara  que  semble  que  sobra. 
Pormuchopan  nunca  mal  ano.  Duabus  niti  ancho- 
ris  bonura  est, 

PROMÉTREBMÈS  PA  QUE  FORMATGE,  fr.  fam.  PrOmé- 

trer  gran  recompensa,  crescuts  interessos,  y  no 
cumplir  res.  Prometer  montes  de  oro.  Montes  aureos 
polliceri. 

QUANT  TENIM  PA  'nS  FALTA  COCA  Ó  VI.  loC.  Denola 

que  may  estem  bè  en  aquest  mòn,  y  que  quant  te- 
nim una  cosa  nos  ne  fa  falla  una  altra.  En  esle  mun- 
do  mezquino,  cuando  hay  para  pan  no  hay  para  vi- 
no.  Alterum  con  ingit,  allerum  negatur.  Nullus  est 
qui  in  omnibus  sitfelix. 


QUI  NO  TÉ  PA  MÒLTAS  se'n  PENSA.  ref.  Denota  que 
la  necessitat  fa  rumiar  mòlt  al  home.  Mas  discurre 
un  hambriento  que  cien  lelrados.  Ingenu  vires  co- 
git  intendere  egestas. 

QUI  NO  TÉ  PA  QUE  NO  cRiE  CA.  ref.  Ensenya  que 
tothom  déu  arreglarse  à  sas  rendas,  y  no  contràu- 
rer  empenyos  indeguts  per  gastos  excessius,  A 
quienno  le  sobra  el  pan,  que  no  crie  can:  quien  no 
tiene  pan,  que  no  crie  can.  Te  ipsura  non  habens, 
canes  alis. 

QUI  TÉ  PA  SECH  QUE  FASSE  SOPAS  Y  QUI  TÉ  PA  TOU 

QUE  FASSE  ROSTAS,  ref.  Deuota  la  indiferència  y  poch 
cuydado  que  algú  té  en  los  asuntos  ó  penas  de  al- 
tre. Con  su  pan  se  lo  coma.  A  quien  Dios  se  la  diere 
San  Pedró  se  la  bendiga.  Pro  se  quisque  nitetur. 

REPARTiRSE  COM  A  PA  BENEYT,  fr,  DistHbuhir  en 
proporcions  mòlt  pelitas,  Reparlirse  com  pan  ben- 
dilo.  Minutatim  distribuí. 

SÉR  MÈS  VELL  que'l  MAL  PA.  fr.  fam.  ab  que  's  de- 
nola que  alguna  cosa  ja  es  antígua.  Ser  mas  viejo 
que  la  sarna  ó  que  el  repelon  ó  que  préstame  un 
cuarto.  Scabie  anliquiorem  esse. 

SÉR  PA  Y  MEL.  fr.  met.  Sér  una  cosa  mòlt  tolera- 
ble respecte  de  altra.  Ser  lortas  y  pan  pintada.  Le- 
via  híec  sunt,  majora  videbis. 

si  TENS  PA  SECH,  FESTE  SOPAS ;  Sl  NO  TENS  PA, 

NINGÚ  te'n  DONARÀ,  lef,  Acousella  no  con6ar  en  lo 
socoro  de  altres,  A  son  de  parientes,  busca  queme- 
riendes.  Mendico  ne  parentes  quidem  amici  sunt. 

TENIR  PA.  fr.  fam.  Haber  rebut  algun  mal  de 
mòlta  consideració  ó  difícil  de  remediar.  Tener  ó 
llevar  que  lamer  ó  que  rascar.  Damnum  idquegra- 
vissimum  periclilari. 

TENR  PA  AL  ULL.  fr.  met.  TENÍa  PEGA  ALS  ULLS. 

FAARCIÓ.  f.  ant.  partició. 

PABELLÓ.  m.  Tenda  de  campanya,  Pabellon. 
Tentorium,  ii.  ||  Sobrecel,  espècie  de  cortinatge 
que  termina  per  dalt  en  punta,  y  serveix  per  los 
llits  y  per  adorno  de  tronos,  etc.  Pabellon.  Cono- 
paeum,  aei*  ||  Bandera  gran  ab  las  armas  del  regne, 
que  porla  la  nau  que  mana  alguna  escuadra.  Pa- 
bellon. Navale  vexillum.  1|  met.  Emparrat,  glorieta 
y  cosas  semblants.  Pabellon.  In  tentorii  formam 
arcualae,  camerata)  frondes.  ||  pi.  Habitacions  que 
hi  ha  en  las  forlalesas  y  plassas  de  armas  pels  ofi- 
cials. Pabellones.  In  arcibus  prtefeclorum  tentoria. 
II  Contribució  que  's  paga  en  algunas  ciutats  pera 
que  sian  exempts  de  allotjar  tropas  per  las  casas. 
Pabellones.  Tribulum  propter  hospitii  immunilalem. 

PABELLÓ  REAL  ó  DEL  PRÍNCEP.  Pübellonreal. hugiis- 
tale,  is;  regium  tentorium. 

PABORDE.  m.  Prepósit  de  alguna  comunitat. 
Paborde.  Ecciesiastici  sodalitii  praeposilus.  ||  En  la 
iglesia  metropolitana  yen  la  universitat  de  Valèn- 
cia es  un  lílol  de  honor  que  s  dóna  à  alguns  cate- 
diàtichs  de  teologia,  cànons  ó  dret  civil,  que  tenen 
cadira  en  lo  chor  després  dels  canonges,  y  porlan 
hàbits  de  tals.  Paborde.  Theologiae  vel  juris  publi- 
cus  professor  hoc  titulo  honoratus. 


^■f  percíl 


PAC  CATALÀ 

PABORDIA.  f.  Dignitat  de  paborde,  '1  drel  de 
f  percibir  los  fiuyts  de  dita  dignitat  y  '1  territori  en 
que'ls  percibeix.  Pabordia.  Prieposilura,  ee;  eccle- 
siastica)  prieposituríE  ditio. 

PABORDRE.  m.  paborde, 

PÀBULO.  111.  Menjar,  aliment.  Pàhulo.  Pabu- 
luin,  i.  II  met.  Sustento,  manteniment  de  las  cosas 
inmaterials.  l'dhulo.  Pabulum,  i. 

PACAQÜI.  ter.  cap  aquí. 

PACCIÓ.  f.  ant.  conveni,  pacte. 

PACCIONAR.  V.  a.  ant.  pactar,  convenir. 

PACH.  Primera  persona  del  present  de  indica- 
tiu del  verb  pagar.  Pago.  Solvo. 

PAGIÀ.  n.  p.  de  home.  Paciano.  Pacianus,  i. 

PACIÈNCIA,  f.  Virtut  que  ensenya  à  sufrir. 
Paciència.  Patientia,  ».  ||  Sufrimenl,  constància, 
tolerància.  Paciència.  Patientia,  ae.  ||  Espera, 
aguant,  sossego.  Paciència.  Expectatio,  nis.  ||  Len- 
titut,  tardansa,  patxorra.  Paciència.  Mora,  ae.  [| 
interj.  Serveix  pera  exhortar  à  la  conformitat  en 
lostraballs.  Paciència.  Patientiamhabeas.  ||  Planta. 

PARADELLA. 

PACIÈNCIA  NON  GRÜNYATIS,  DIGÜÉ   'l  GAT  i  LA  RATA. 

loc.  fam.  PACIÈNCIA.  S. 

AB   PACIÈNCIA   'S  GUANYA  'l  CEL,   Ó  PREN  PACIÈNCIA 

Y  GUANYARÀS  LO  CEL.  exp.  Exhorta  à  no  atropellar 
las  diligéncias  ab  massa  vivesa  y  desitjs  de  conse- 
guirlas.  Con  -paciència  se  gana  el  cielo.  Prudenler 
cunctando  dillicilia  perficiuntur. 

APURAR  Ó  FÉB  PÈRDRER,  Ó  PROBAR,  Ó  TENTAR  LA  PA- 
CIÈNCIA, f.  Fér  sufrir  mòlt.  Apurar,  gastar  lapacien- 
cia,  tenlar  de  ó  la  paciència.  Patientiam  rumpere. 

ARMARSE  Ó  CARREGARSE  DE  PACIÈNCIA,  fr.  Disposar- 

16  ó  resóldrersepera  sufrir  ab  sossego  alguna  mo- 
lèstia. Armarsede  paciència.  Patientia  praïmuniri. 

COI\QÜINAR,Ó  XERINGAR  LA  PACIÈNCIA,  fr.  InCOmO- 

dar  ab  moléstias  ó  impertinéncias.  Majar,  jorobar. 
Molèstia  aíDcere. 

PÉVDRER  AB  PACIÈNCIA,  fr.  Sufrif  ab  conformitat  ó 
resignació.  Llevar  con  paciència.  Patienter  ferre. 

PÉNDRER  PACIÈNCIA,  fr.  Sufrir  ab  paciència.  Tener 
ó  prestar  paciència.  Patienter  ferre. 

PÈRDRER  LA  PACIÈNCIA,  fr.  No  podep  sufrif  mès. 
Perder  ía  paciència.  Aliquid  moleslè,  segrè,  iniquo 

I  animo  ferre. 
s     VÓL  PACIÈNCIA,  exp.  AB  PACIÈNCIA  's  GUANYA  'l  CEL. 
'    PACIEN8A.  f.  ant.  paciència. 
'    PACIENT,  A.  adj.  Qui  sufre  ab  paciència.  Pa- 
tienie,  sufrido.  Paliens.  ||  fil.  Lo  que  reb  ó  pateix 
la  acció  del  agent.  Pacienle,  recipiente.  Patiens. 

PACIENTÍ8SIM,  A.  adj.  sup.  Pacíenítsimo. pa- 
tientissimus. 

PACIENTisSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Pa- 
cientisitndmpnte.  Patienlissimè. 

PACIENTMENT,  adv.  m.  Ab  paciència.  Pa- 
cienlemenle ,  sufridamenle.  Patienter. 

PACIFICACIÓ,  f.  Reconciliació,  1'  acte  de  pa- 
cificar.  Pacificacion.  Pacificatio,   nis.  ||  ant.  paü, 

QÜIETUT. 


» 


PAD  2155 

PACIFICADOR,  A.  in.  y  f.  Qui  pacifica.  Paci- 
ficador. Pacificator,  is. 

pacíficament,  adv.  m.  Ab  pau  y  quietut. 
Pacificamenle .  Pacificè. 

PACIFICAR.  V.  a.  Posar  pau  entre  desavin- 
guts. Pacificar.  Pacifico,  as.  ||  mel.  Apaciguar,  sos- 
segar.  Pacilicur.  Paco,  as.  ||  v,  n.  Tractar  de  fér 
paus,  demanantlas  ó  desiljantlas.  Pacificar.  Condi- 
tiones  pacis  tractaré. 

PACIFICAT,  DA.  p.  p.  Pacificada.  Pacatus, 

FACÍFICH,  ca.  adj.  Quiet,  sossegat,  amichde 
pau,/'uci^ro.  Pacificus.  ||  Lo  que  no  té  oposició,  con- 
tradicció ó  alleracióen  sòn  estat. /'ací/i'co.  Pacificus. 

PACOTILLA,  f.  Porció  de  genero  que  algun 
particular  envia  al  comers  de  Amèrica.  Pacotilla. 
Tènue  commercium. 

PACTAR.  V.  a.  Ajustar,  estipular,  fér  pactes  y 
condicions.  Pactar,  paccionar.  Pango,  is,  paciscor, 

eris.  II  CAPITULAR. 

PACTAT,  DA.p.p.i>acíaíío,j)accíonacío.Pactu8. 

PACTE.  m.  Ajust,  conveni,  tracte.  Pacto.  Pac- 
tum,  i.  II  Conveni  ab  lo  dimoni  pera  lograr  alguna 
cosa,  com  creuhen  los  ignorants.  Pacto.  Cum  dae- 
mone  pactum.  ||  Condició,  requisit  que's  posa  en 
algun  contracte.  Pacto.  Conditio,  nis. 

AB  PACTE  Y  CONDICIÓ.  111.  adv.  Con  la  precisa  con- 
dicion.  Ea  sub  conditione. 

APARTAusE  DEL  PACTE.  fr.  No  voler  cslar  à  lo  pac- 
tat. Salirse.  A  pacto  discedere. 

DONARSE  A  PACTES,  fr.  Cedir  algú  de  sòn  empen- 
yo ü  opinió,  convenint  à  transigir.  Darse  a  partido. 
Cedere. 

PACTEJAR.  V.  a.  PACTAR. 

PACTEJAT,  DA.  p.  p.  PACTAT. 

PACTIONAR.  \.  a.  PACTAR. 

PADALLÀS.  m.  ter.  test. 

PADÀS.  m.  Tros  de  roba.  Pedazo.  Cenlo,  nis. 
I  Tros  de  roba  cusit  à  altra  de  vella.  Remiendo. 
Sarcimen,  inis.  |  Adob  ó  reméndo  que's  fa  en 
qualsevol  cosa.  Remiendo.  Superadditum  quid.  || 
RETALL.  II  pi.  Los  ti'ossos  de  vestit  ó  roba  dolenta 
que  penjan.  Harapos,  andrajos,  calandrajos,  aram- 
beles,  arrapiezos,  pringajos.  Discissus,  obsolet  us 
pannus. 

PADÀS  DE  BURRO.  loC.  fam.  TROS  DE  ASE. 

FÈR  PADASsos.  fr.  Fér  trossos.  Hacer  pedazos,  gi- 
ronès. Lacero,  as. 

POSAR  UN  PADAS.  fr.  Cusir  un  tros  de  roba  à  la  ve- 
lla pera  compóndrerla.  Echar  un  remiendo.  Lace- 
rae  vesti  pannum  assuere. 

PADASSAR.  V.  a.  APADASSAR. 

PADAS8ET.  m.  d.  Pedazuelo.  Pannulus,  i. 

TiiAURER  LOS  PADASSETS  AL  SOL.  fr.  met.  Fér  pre- 
sents los  defectes  de  algú.  Sacar  los  Irapos  al  sol. 
Alicujus  defectus  patefacere. 

PADAS80T.  m.  Padàs  vell.  Andrajo,  trapo, 
Irapajo,  calandrajo.  Pannus  lacer. 

PADELLÀ8.  m.  ter.  test. 

PADRASTRE,  m.  Lo  casalab  dona  que  té  fills 


256  PAG 

d'  altre  marit.  Padraslro.  Yitricus,  i.  1|  Enemich, 
repol  prop  de  las  unglas.  Padraslro,  respingon.  Re- 
duvia,  {B.  II  met.  Destorb,  obstacle.  Padraslro.  Obs- 
taculum,  i. 

padrí.  m.  Qui  té  la  criatura  quant  la  batejan. 
Padrino,  padre  de  pila.  Luslricus  pater.  |1  Lo  de 
confirmació.  Padrino.  Confirmationi  adoptivus  pa- 
ter. II  Qui  assisteix  y  acompanya  à  altre  en  algun 
acte  literari  ó  funció  pública,  com  en  la  consagra- 
ció de  bisbes,  en  la  celebració  de  la  primera  mis- 
sa, etc.  Padrino.  Palronus,  i.  j]  Protector  en  las 
justas,  torneigs  y  desafíos.  l'adrino.  Patronus,  pa- 
tromachus,  i.  ||  met.  Afavoridor,  protector.  Padri- 
no. Protector,  is. 

PADRINA,  f.  La  dona  que  té  la  criatura  en  lo 
baptisme  y  confirmació.  Madrina,  padrina.  Lustra- 
lis  mater.  ||  La  de  la  boda.  Padrina.  Pronuba,  íb.  || 
ter.  AVIA.  II  La  dona  que  protegeix  à  alguna  perso- 
na en  sas  pretensions.  Madrina,  padrina.  Patro- 
na, se. 

PADRINATGE,  m.  L'  acte  de  assistir  lo  padrí 
al  baptisme.  iJadrínaí^o.  Patrocinium,  ii.  [|  Lo  títol 
ó  càrrech  de  padrí.  Padrinazgo.  Palroni  ollicium. 

PADRINEJAR.  V.  a.  Fér  de  padrí.  Apadri- 
nar. Patrocinor,  aris. 

PADRÓ.  m.  Columna  ó  piràmide  de  pedra  ab 
alguna  inscripció  pera  perpètua  y  pública  memò- 
ria. Padrón.  Gippus,  i.  ||  ant.  Nom  que  donava  1' 
esclau  al  qui  li  bavia  donat  llibertat.  Palron.  Pa- 
tronus, i.  5  La  llista  que's  fa  en  los  pobles  pera  sa- 
ber los  noms  y  número  de  vehins.  Padrón.  Givium 
census.  |  Llista  dels  contribuyents  y  de  las  contri- 
bucions. Cabezon.  Tributoruni  recensió. 

PADRU8CADA.  f.  pedregada. 

PADUÀ,  NA.  adj.  Natural* de,  y  lo  pertanyent 
à  Pàdua.  Paduano.  Patavinus. 

PAELLA,  f.  Eyna  de  ferro  ó  aram  rodona  ab  lo 
sol  pla,  ab  alguna  disminució  en  la  part  inferior  y 
un  mànech  llarch  pera  poder  fregir  sens  cremar- 
se.  Sarlen.  Sartago,  inis. 

PAELLA  DE  MAR.  Peix,  caragol  de  mar  ovalat,  xa- 
lo, aprimat  y  quasi  pla  per  un  de  sos  extrems,  y 
per  r  oposat  més  alt  y  armat  de  un  llabi,  en  la 
vora  del  qual  hi  té  una  sèrie  de  forals.  Oreja  ma- 
rina. Haliotis,  is,  auris  marina. 

QLI  TÉ  LA  PAELLA  PEL  MÀNECH,  FA  ANAR  l'  OH  ALLÀ 

AHON'T  YÓL.  ref.  Ensenya  que  algunas  vegadas  los 
respectes  de  amistat  ó  parentiu  fan  tòrcer  la  justí- 
cia. Quien  padre  liene  alcalde,  seguro  va  à  juirAo; 
quien  liene  alforjas  y  asno,  cuando  quiere  va  al  mer- 
cado.  Justitiam  amicitia  frangit. 

TENIR  LA  PAELLA  PEL  MANECH.  fr.  met.  Tenir  lo 
principal  maneig  y  autoritat  en  qualsevol  depen- 
dència ó  negoci.  Tener  el  cucharon  ó  la  sarlen  por 
elmango;  lener  el  limon.  Clavum  tenere. 

XIULAR  LA  PAELLA,  fr.  Fér  ruido  alguna  cosa,  com 
lo  locino,  etc.  quant  se  fregeix  ó  cou  en  la  paella. 
Chillar,  chirriar  la  sarlen.  Strideo,  es. 

PAELLADA.  f.  Lo  que  cab  en  una  paella.  Sar- 


DICCIONARI  PAE 

lenada.  Frixura,  se.  ||  Conjunt  de  cosas  fregidas  à  la 
paella.  Frilada,  frilura,  frilo.  Frixura,  i. 

PAELLADA  DE  CERVELLS.  Conjuut  de  ells  fregits  en 
la  paella.  Sesada.  Cerebri  medulla  frixa. 

PAELLA8SA.  f.  aum.  Sarlenaza.  Sartago  gran- 
dior. 

PAELLETA.  f.  d.Sarleneja,  sarlenica,  illa,  ita, 
padilla.  Sartaguncula,  se. 

PAER.  m.  REGIDOR.  II  Pacificador.  Paciario.  Pa- 
cifer,  i,  paciarius,  ii. 

PALFÓ.  m.  Lo  cel  ras  de  la  corona  de  la  corni- 
sa. Sofilo,  paflon.  Lacunar,  is. 

PAGA.  f.  La  acció  de  pagar.  Paga,  pago,  paga- 
mienlo,  solucion,  salisfaccion.  Solutio,  nis.  ||  Cor- 
respondència al  amor  ó  benefici.  Paga.  Solutio,  nis- 
II  Estipendi,  salari.  Paga.  Stipendium,  ii,  mercès, 
edis.  II  Satisfacció  de  la  culpa  ó  delicte.  Paga.  Poe- 
nae  satisfaclio.  ||  La  quantitat  ab  que's  paga.  Paga, 
pago.  Soluta  res.  ||  Recompensa,  premi.  Pago.  Mer- 
cès, edis. 

PAGA  ADELANTADA.  La  part  del  salari  ó  sou  que's 
dóna  anticipadament  à  algú  à  compte  de  lo  que 
acreditarà,  6  que  ja  se  li  déu.  Socorro.  Pecuniae  sol- 
vendae  pars  soluta. 

PAGA  MORTA.  La  que  no's  cobra.  Paga  muerta.  Sti- 
pendia  intermissa. 

PAGA  Y  SENYAL,  loc.  La  alhaja  ó  diners  que  s'  en- 
Iregan  per  seguretat  de  algun  contracte.  Senal,  pren- 
da.  Arrha,  ae. 

cÀüRER  LA  PAGA.  fr.  Arribar  lo  temps  en  que  déu 
pagarse.  Caer,  vèncer  la  paga.  Yenire. 

DONAR  ó  DEIXAR  PAGA  Y  SENYAL,  fr.  Adelautar  una 
part  del  preu  en  proba  de  que's  mantindrà  en  lo 
tracte,  y  sinóhopert.  Dar  senal.  Arrham  dare. 

EN  PAGA.  ra.  adv.  En  satisfacció.  En  pago,  en  re- 
compensa. Retributionis  causa. 

FÉR  PAGA  DE  ALGUNA  PERSONA  Ó  COSA.  fr.  Coutar  ab 

ella  per  algun  fi.  Conlar  con  alguna  persona  ó  cosa. 
Alicui  fideri. 

JA  se'n  ha  PORTAT  Ó  JA  TÉ  LA  PAGA  Ó  LA  SEVA  PAGJl. 

exp.  Denota  que  algú  ja  ha  sufert  la  pena  de  alguna 
falta.  Ya  lleva  sumerecido;  à  cada  puerco  le  viene 
su  san  Manin.  Malefacti  poenas  tulit. 

pÉRDRER  PAGA  Y  SENYAL,  fr.  Acceptar  ó  couseguír 
alguna  alhaja  ó  quantitat  pera  seguretat  de  algun 
contracte.  Prender.  Pignus  accipere. 

QUI  SERVEIX,  PAGA  MEREIX,  ref.  Deuota  que  àcada 
hu  se  li  déu  pagar  sòn  traball.  Harlo  pide  quien 
sirve:  el  ahad  de  lo  que  canla  yanla.  Qui  bene  ser- 
vit hero,  vel  mutu  praemia  poscit. 

TOTAS  LAS  PAGASNO  CAÜHEN  PER  SAN  JOAN,  ALGUNAS 
NE  CAUHEH  PER  NADAL  Ó  ENTRE  ANY.  ref.  DeUOta  que 

encara  que  no's  pague  luego  '1  mal  que  s'  ha  cau- 
sat, ja  vé  la  ocasió  en  que's  paga.  Algun  dia  me  la 
pagaràs.  Quandocumque  mihi  poenas  dabis. 

vÉuRER  LA  PAGA  AL  ULL.  fr.  ExpHca  la  facilitat  ab 
que  s'  executan  las  cosas  y  's  fà  'i  traball  quant  hi 
ha  seguretat  de  la  prompta  recompensa.  Ver  la  paga 
al  ojo.  Spe  pròxima  frui. 


PAG 


CATALÀ. 


PAG 


25T 


PAGÀ,  NA.  m.  y  f.  Infiel,  idòlatra,  gentil.  Pa- 
gana. Idolatra,  fe.  ||  adj.  Lo  que  pertany  al  paganis- 
rae  y  al.s  pagans.  Pagana.  Paganus.  ||  fam.  pa- 
gant. 

I  IMPAGABLE,  adj.  Lo  que's  déu  6  pót  pagar.  Pa- 
ptóí'ro.  Solvendus, 

PAGADOR,  A.  adj.  Lo  que's  déu  pagarà  cert 
temps  y  ab  cerlas  circunslancias.  Pagadero.  Sol- 
vendus. I)  m.  y  f.  Qui  paga  ó  déu  pagar.  Pagador. 
Solutor,  is.  II  m.  La  persona  destinada  pera  pagar 
en  r  exèrcit.  Pagador  de  soldados.  Castrensium  pen- 
sionum  raensarius. 

AL  BON  PAGADOR  NO  LI  DOLEN  PRENDAS.  ref.  DÒna  à 

enléndrer  que  qui  vól  cumplir  ab  lo  que  déu,  no  té 
reparo  en  donar  qualsevol  seguretat  que  se  li  de- 
raane.  Al  buen  pagador  no  le  dueleii  prendas.  Bouíb 
fidei  debitor  facilè  pignus  offert. 

DE  MAL  PAGADOR  GRA  ó  PALLA.  ref.  Denota  que's 
déu  péndrer  lo  que's  pol  per  no  pérdrerhotot.  La 
mala  paga  siquiera  en  paja:  del  mal  pagador  aun- 
que  sea  en  paja.  Ex  malo  nomine  debitum  quoqura- 
que  raodo  accipere  oportet. 

LO  BON  PAGADOR  DE  LO  DELS  ALTRES  ES  SENYOR,  ref. 

Aconsella  la  puntualitat  en  la  paga,  pus  aixi  's 
trobarà  lo  que's  necessite  una  altra  ocassió.  El  buen 
pagador  es  seiior  de  lo  ageno.  Beneficia  plura  acci- 
pit,  qui  scit  reddere. 

MAL  PAGADOR.  La  pcrsoua  que  no  sòl  pagar  fàcil- 
ment ni  puntualment  lo  que  déu.  Mal  pagador,  ma- 
la paga,  maula.  Malum  nomen. 

PAGADURIA.  f.  La  casa,  siti  ó  lloch  públich 
ahont  se  paga.  Pagaduria.  Oflicina  solvendo  depu- 

||ta. 
p  PAGAMASTRA.  f.  ter.  emplastre. 

PAGAMENT,  m.  Paga.  Pagamenlo,  paga.  So- 
lutio,  nis.  II  Terme,  temps  en  que  algú  ha  de  pagar 
lo  que  déu.  Pension,  paga,  pago,  pagamento.  Pen- 
sió, nis.  II  pli  Tributs,  impósits.  Pechos.  Tributum, 
'  i.  II  m.  satisfacció. 

PAGANISME.  m.  Gentilisme,  conjunt  de  gen- 
tils ó  pagans.  Paganismo.  Etlinici,  orum.  ||  La  pro- 
fessió supersticiosa  dels  pagans.  Paganismo.  Paga- 
nitas,  atis. 

PAGANT,  p.  a.  Qui  paga.  Pagador,  y  pagana 
fam.  Solvens. 

PAGAR.  v.  a.  Satisfer  lo  que's  déu.  Pagar. 
Penso,  as.  ||  Causar  drets  los  generós  que  s'  intro- 
duheixen.  Pagar.  Yecligalia  praistare.  ||  Complàu- 
rer,  agradar,  satisfer,  donar  gust.  Pagar.  Placeo, 
es.  U  Correspóndrer  al  afecte,  estimació  ó  benefici. 
Pagar.  Remunero,  as.  [j  Satisfer  lo  delicte  ab  la 
pena.  Pagar.  Penas  dare.  ||  Coslarli  mòlt  à  algú 
conseguir  alguna  cosa.  Pagar.  Poenas  solvere.  ||  Sa- 
tisfer los  premis  y  salaris.  Pagar.  Solvo,  is.  ||  pe- 
gar, donar  cops. 

pagar  anticipadament  ó  adelantat.  fr.  bestrAü- 
rer. 

PAGAR  DE  CONTAT  ó  ENcoNTiNENT.  fr.  No  quedar  à 
déurer,  sinó  entregar  la  quantitat  tot  seguit  de 


contreta  la  obligació.  Pagar  de  contado  ó  ú  dtnero 
coniante.  Represento,  as. 

PAGARUO  PELS  ALTRES,  fr.  Sufrir  la  pena  ò  càs- 
tich  del  mal  que  altre  ha  fét  ú  ocasionat.  Pagar  el 
palo.  Alienam  culpam  luere. 

PAGARLA  CARA  Ó  AL  DOBLE,  Ó  PAGARHO  AL  DOBLE,  Ó 

PAGARLA  PER  LA  SETENA,  fr.  Resultar  dany  conside- 
rable de  la  execució  ó  intent.  Salir  caro.  Caro  sta- 
re.  I  Pagar  ab  pena  ó  càstich  excessiu  à  la  culpa. 
Pagar  con  las  selenas,  pagar  al  doble  ó  doblada.  Sep- 
tuplò  poenam  subire. 

JO  PAGO.  exp.  S'  usa  pera  assegurar  y  ponderar 
que  alguna  cosa  es  certa.  À  pagar  de  mis  dineros. 
Fidejussor  adstabo. 

MÉS  VAL  PAGAR  QUE  PREGAR,  fr.  Mas  vale  pagar 
que  rogar.  Malo  emere,  quara  rogare. 

QUI  LA  FA,  QUE  LA  PAGUE.  loc.  Quien  lalhace,que 
talpague.  Qui  peccavit,  pgenas  luet. 

QUI  NO  PAGA  DE  CONTAT,  BEN  MIRAT  PAGA  ALTRE 

TANT.  ref.  Explica  que  qui  compra  al  fiat  paga  las 
cosas  més  caras  pel  temps  que  tarda  en  pagar.  Com- 
prar ú  Crédito  es  pagar  dos  veces ;  quien  compra  al 
fiado,  paga  doblada.  Quisquis  emitcredità  pecunià, 
duplo  pluris  solvit. 

QUI  PAGA  LO  QüE  DÉU,  TOT  LO  QUE  RESTA  ES  SÈU. 

ref.  Aconsella  la  puntualitat  en  pagar  los  deutes, 
pera  deslliurarse  de  las  moléslias  y  cuydados  que 
ocasionan.  Paga  lo  que  debes,  sanaràs  del  mal  que 
lienes:  paga  lo  que  debes,  sabràs  lo  que  lienes.  Debi- 
ta  qui  solvit,  curas  repel•lit  edaces. 

TU  ME  LA  PAGARÀS,  loc.  ab  que  s'  amenassa  à  al- 
gú. Tú  me  la  pagaràs:  tú  vendràs  al  pagadero.  Mihi 
poenas  dabis. 

PAGARÉ,  m.  Paper  de  obligació  pera  alguna 
quantitat.  Pagaré.  Debiti  syngrapha,  rescriptum. 

PAGARSE.  v.  r.  Estar  satisfet  de  sí  mateix. 
Pagarse.  Sibimetarridere. 

PAGAT,  DA.  p.  p.  Pagada.  Solutus.  ||  adj.  Con- 
tent, satisfet,  üfano ,  pagada.  Placidus;  gaudio 
exultans. 

PAGAT  DE  sí  MATEIX.  loC.  PRESUMIT. 

TANT  PAGAT,  TANT  SERVIT,  loc.  S'  usa  pera  deno- 
tar lo  curt  producte  de  algun  ofici  ó  empleo.  Co- 
mido  par  servida.  Yictui  tantúm  necessària  lucrari. 

PAGELL.  ra.  Peix  ovalat,  comprimit,  de  un  her- 
mós  color  de  carn  que  desde'l  llom  s'  aclara  fins  à 
terminar  en  lo  ventre  en  platejat;  las  aletas  del 
llom  y  cua  de  un  hermós  encarnat,  lo  mateix  lo 
cap;  la  carn  comestible  bastant  estimada.  Pajel, 
besuguete,  breca,  breque.  Erythinus,  i. 

ESTUFA  PAGELL  QUE'l  OLI  VA   CART.   loC.  mct.    qUe 

s  diu  de  las  donas  que  estufan  las  faldillas,  arre- 
pleglant  ayre  y  sentantse  de  repent.  Hacer  pampa. 
Vestem  inflaré.  I  Fér  vana  ostentació  de  alguna 
cosa.  Hacer  pompa.  Inaniter  ostentaré,  jactare. 

PAGÈS.  m.  Qui  cultiva  la  terra.  Labrador,  agri- 
cultor. Agrícola,  £E.  II  Qui  té  hisenda  al  camp  y  la 
cultiva  de  sòn  compte.  Labrador.  Arator,  is.  ||  Rús- 
tich,  qui  viu  al  camp.  Labriego.  Rusticanus  home 


258 


PAG 


DICCIONARI 


PAI 


II  Qui  viu  en  aldea.  Labrador.  Rusticus,  i.  ||  Ins- 
trument compost  de  una  perxa  dreta  ab  un  peu, 
pera  penjar  lo  llum.  Candelero.  Perlica  pede  fun- 
data  pro  lychno  sustinenda.  ||  adj.  pagesesch. 

PAGÈS  DE  CAPA  NEGRA,  POCH  MEDRA.  ref.  DeUOla 

que  lo  que  pert  als  pagesos  es  lo  luxo.  Labrador  de 
capa  negra  poco  medra.  Manica;  nitenles  hairedita- 
tem  absumunl. 

PAGÈS  DE  REMEXSA,  y  en  lo  autich  de  uehemensa. 
Així  s'  anomenà  als  que  podriam  dir  mussàrabes 
catalans  ó  gent  del  camp  que's  quedaren  desprès 
de  la  invasió  morisca  vivint  entre  'Is  vencedors  y 
subjectes  à  ells,  per  despreci  de  lo  qual  foren  à  la 
reconquista  durament  avassailats,  encara  que  no  de 
un  modo  arbitrari  sinó  segons  lley.  Payeses  de  re- 
menza.  Pagenses  redemptionis  y  de  rediraentia, 
en  llatí  bàrbaro. 

A  PAGÉS  ENREDERIT  CAP  ANYADA  LI  ES  BONA  Ó  CAP 

cuLLiTA  LI  VE  BÈ.  lef.  S' aplicaals  que  tenen  deutes 
pels  perjudicis  que'ls  causan,  com  succeheix  als 
pagesos  que'ls  prenen  la  cullita.  nombre  adeudado 
cada  ano  apedreado.  Grandine  laesa  delet  sua  debi- 
torarvaquotannis. 

AIXÍ  ESTA  'l  pagès  KNTRE  DOS  ADVOCATS  COM  LO  PA- 

GELL  ENTRE  DOS  GATS.  ref.  Advcrteix  que  s"  eviten 
quant  se  pugan  las  disputas,  plets  y  dissensions, 
pels  costs  y  gaslos  que  portan  en  sí ,  fins  al  qui 
logra  son  intent.  L•l  vencido  veucido  y  el  vencedor 
perdido ;  asi  està  el  labrador  enire  dos  abogados,  co- 
mo  el  pagel  entre  dos  galos.  Yictoris  exhaustis  viri- 
bus,  victo  aiqualis. 

LO  PAGÈS  A  la  TERRA  Y  'l  MILITAR  A  LA  GUERRA, 
ref.  CADA  HU  DE  SON  OFICI, 

LO  PAGÉS  SEMPRE  HA  DE  ESTAR  PROP  DELS  QÜE  FA 
TREBALLAR,  ref.  QUI  TÈ  MCSSOS,  etC. 

PAGESA,  f.  La  dona  que  cultiva  la  terra,  y  la 
muller  del  pagès.  Labradora.  Agrària  foemina. 

PAGESESCH,  CA.  adj.  ant.  Propi  de  ó  pertan- 
yent al  pagès.  Labradoresco.  Rusticus,  rusticanus, 
colonarius. 

PAGESET.  m.  d.  Labradorcillo,  co,  to.  Parvus 
agricola.  ||  Qui  ab  poch  caudal  cultiva  pera  sí  al- 
gunasterras.  Lahrantin.  Tennis  fortunaí  agricola. 
PAGESIA,  f.  Casa  de  camp  pera  'Is  pagesos. 
Alqueria;  casa  de  labrador.  Villa,  ae.  ||  ant.  rusti- 
citat. 
PAGESivOL.  adj.  ant.  pagesesch. 
PÀGINA,  f.  Plana,  cara  de  la  fulla  de  algun  lli- 
bre. Pàgina.  Pagina,  ae. 

PAGINACIÓ,  f.  La  acció  de  paginar.  Pagina- 

cion.  Paginatio,  nis.  |j  Sèrie  de  números  de  laspà- 

ginas  deunllibre./'agímacton.Foliorum  numeratio. 

PAGINAR.  V.  a.  y  r.  Numerar  las  pàginas  de 

un  llibre.  Paginar,  foliar.  Paginas  enumeraré. 

PAGO.  m.  Entrega  del  diner  que's  déu.  Pago. 
Solutio,  nis.  II  Recompensa,  premi.  Pago.  Remune- 
ratio,  nis.  ||  Contribució,  tribut.  Pago,  tributo,  al- 
eabala.  Tribulum,  i.  ||  Aucell  natural  del  país  de 
la  índia  oriental,  un  dels  mès  hermosos  per  la  di- 


versitat de  colors;  tè  la  cua  de  dos  peus  de  Uarch, 
verda  ab  visos  de  color  de  or  y  blau,  ab  una  clapa 
vola  en  los  extrems,  composta  de  círculs  concén- 
trichs,  pardos,  blaus  y  daurats,  y  en  mitj  una  cla- 
pa de  blau  de  safir  ab  visos  de  vert  de  esmeralda  j 
sobre  '1  cap  tè  un  monyo  ó  plomall  de  plomas  ver- 
das  ab  visos  de  or:  la  femella  es  un  poch  mès  pe- 
tita, de  color  cendrós  ab  visos  verts  en  lo  coll,  y 
no  tè  cua.  Pavon ;  pavo  real.  Pavus,  i,  pavo,  nis. 

II  ant.  GALLDINDI. 

DONAR  LO  PAGO,  fr.  irou.  Correspóndrer  mala- 
ment als  beneficis  ó  serveys  rebuts.  Dar  el  pago. 
Perperam  retribuere. 

EN  PAGO.  in.  adv.  En  satisfacció,  descompte  ó 
recompensa.  En  pago.  Solutionis  vel  relributionis 
causa. 

envanit  com  un  PAGO.  cxp.  fam.  que  s'  aplica  al 
qui  presumint  que  val  mès  que  altres,  desdenya  sa 
companyia.  Engreido  como  gallo  de  cortijo.  Fasto- 
sus,  elatione  inOatus. 

PAGODA.  f.  Temple  dels  ídols  entre'ls  indis 
del  orient,  y  solen  anomenar  així  al  sacerdot  de  ell 
y  al  ídol.  Pagada.  Delubrum,  i. 

PAGUAR.  V.  a.  y  derivats,  pagar;  2. 

PAHER.  m.  Nom  de  cada  un  dels  quatre  repre- 
sentants que  en  temps  del  rey  D.  Jaume  componian 
lo  magistrat  municipal  de  Barcelona.  Irenarca.  Ire- 
narcha,  m.  \\  cónsul,  conseller,  jurat.  2. 

PAHIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  pahir.  Digerible. 
Quod  digeri  potest.  ||  apacible. 

PAHIMENT.  m.  ant.  paviment.  ||  digestió. 

PAHIR.  V.  a.  Digerir.  Digerir,  gastar,  descocer, 
actuar.  Despumo,  as.  ||  raet.  Sufrir,  tolerar.  Dige- 
rir, llevar.  Tolero,  as, 

no  poder  pahir  à  algú,  fr.  met.  Tenirli  aversió. 
No  poder  tragar  ú  alguno.  Aversor,  aris. 

tot  ho  PAHEix,  loc.  met.  Denota  que  algú  de  res 
s' immuta,  ó  tot  ho  pren  ab  calxasa.  Todo  lo  con- 
vierte  en  substància.  Nihil  eum  commovet. 

PAHIT,  DA.  p.  p.  Digerido.  Excoctus. 

PAHÓ. m.  ant.  peó. 

PAHONADA.  f.  ant.  Conjunt  de  gent  dea  peu 
ó  de  peons.  Peones,  infanteria.  Pedestres. 

PAHOR.  f.  ant.  POR. 

PAHORUCH,  CA.  adj.  poruch, 

PAIRÀ.  ra.  nàut.  Una  de  las  espècies  de  capa 
que  poden  ferse;  y  consisteix  en  brassejar  lasgà- 
bias  pera  barlovent,  de  manera  que  prengan  vent 
per  la  cara  de  proa,  y  arriar  un  poch  las  escotas 
majors;  y  la  maniobra  se  expressa  ab  la  frase  de 
fér  y  posarse  al  pairà,  pairo.  Solutis  velis  cuneta tio. 

PAIRAR.  V.  n.  nàut.  Posarse  ó  estar  al  pairà- 
Pairar,  pairear-.  Solutis  velis  cunctari, 

PAIRÍ.  m.  ant.  padrí. 

PAÍS.  m.  Terra,  terreno,  regió.  Pots.  Regió, 
nis.  II  pint.  La  pintura  que  representa  vilas,  llochs, 
casas  de  camp,  etc.  Pais,  paisaje,  terrazo.  Topia, 
se.  II  Tela  ó  paper  pintat  que  posan  en  los  vanos. 
Làmina.  In  flabellis  pictura.  ||  També  's  pren  per 


PAL 


CATALÀ. 


PAL 


259 


'a  gent  que  habita  en  un  pais,  com  sèr  amat  del 
PAÍS.  Pais.  Indigenae,  arum. 

PAÍS  NATAL.  Pàtria,  lloch  de  la  naixensa.  Pàtria, 
pais  nalal,  lierra.  Pàtria,  aj, 

ML'DAR  DE  PAÍS.  fr.  Passar  ú  viurer  de  un  pais  à 
altre.  Mudar  de  j)ais,  ó  de  suelo.  Soluni  mutare. 

PAISÀ,  NA.  adj.  Qui  es  de  un  mateix  pais  ó 
pàtria  que  altre.  Paisano.  Conterraneus.  [j  Qui  no 
es  militar.  Paisano.  Incola,  ai.  |)  Afable,  y  que  no 
usa  de  sa  autoritat  ab  los  altres.  Llann.  Facilis. 

PAISANATGE.  m.   Los  paisans  à  diferència 
dels  militars.   Paisanaje,  paisanos.  Cives,  ium.  || 
Gentde  un  mateix  pais.  Paisanaje.  Territorii  incola;. 

PAISATGE,  m.  Tros  de  país  en  la  pintura. 
Paisà je.  Topia,  £E. 

PAIXAR.  V.  n.  ant.  pastorar,  menjar. 

PAIXIMEIVT.  m.  ant.  past,  pastura,  menjar. 

PAL.  m.  Barra,  bastó  llarch  y  gros.  Palo.  Pa- 

luS,    i.  [1  PUNTAL,  ASPRA.  ||  met.    ESTAFERM.  ||  Costell 

ahont  posan  los  criminosos  à  la  vergonya,  ó  'Is 
membres  de  algun  sentenciat  per  escarment.  Rollo, 
picota,  palo.  Atra  columna  vel  crux.  ||  La  línea 
que  puja  ó  baixa  mès  quel  cos  de  la  lletra  y  la 
tanca,  com  la  d,  p,  etc.  Palo.  Litterse  procidenlia. 

I  nàut.  AUBRE. 

POSAR  EN  UN  PAL  Ó  COSTELL.  fr.  PENJAR.  1.  j]  POSAR 
À  LA  VERGONYA. 

PALA.  f.  Instrument  de  una  fulla  plana  de  fus- 
ta ó  ferro  ab  un  mànech  llarch,  pera  palejar  lo 
blat,  ficar  lo  pa  al  forn,  etc.  Pala.  Pala,  se.  |  En- 
tre estampers  la  part  llevadissa  de  la  galera.  Vo- 
landera.  Tabella,  ae.  ||  En  lo  joch  de  piiola  '1  tros 
de  post  com  de  dos  lercias,  ab  un  mànech  que's  và 
aixamplant  à  proporció,  üns  à  terminar  la  pala  en 
una  espècie  de  semicírcul:  se  forra  de  pergamí  aga- 
fat ab  cola,  pera  que  'Is  cops  no  la  fassen  malbé. 
Pala.  Pala  lusoria.  ||  En  lo  joch  de  la  argolla  un 
instrument  de  fusia  de  una  colzada  de  llarch,  un 
poch  cóncavo  y  acanalat,  ab  son  tall  en  la  punta, 
y  un  mànech  curt.  Pala.  Palmula  lusoria.  |]  En  las 
sabatas  la  part  de  sobre.  Empella,pala.  Extimum 
calcei  obstragulum.  |1  La  part  ampla  del  rem.  Pa- 
la. Tonsa,  se.  ||  L'  ample  y  pla  de  las  dents.  Pala. 
Brochitas,  atis.  ||  visera.  ||  met.  Astúcia,  artiman- 
ya.  Pala.  Solertia,  ae.  j|  picador.  8.  |1  cassoleta.  4. 

II  Entre  llapidaris  la  part  del  metall  ahont  se  en- 
caslan  las  pedras.  Pala.  Funda,  va.  \\  La  de  reme- 
nar lo  foch  en  la  llar.  Paleta.  Rudicula,  a;.  [|  pale- 
ta. 2.  II  Pessa  de  la  montera  que  abaixantla  tapa 
la  cara.  Papahigo.  Cucullus,  i.  j|  Fulla  ampla  de 
ferro  acerada  ab  tall,  de  que  usan  los  destralers  de 
tropa,  pera  remenar  terra  y  altres  usos.  Zapa.  Pala 
füssoria.  II  raqueta.  l|  En  la  litúrgia  aniígua  era 
una  espècie  de  capa  ó  cuberta  de  seda,  ab  que  ha- 
vent lo  sacerdot  posat  tol  lo  necessari  en  1'  altar, 
bo  cubria  tot.  Pala.  Palla,  ai. 

rÉR  LA  PALA.  fr.  mel.  Enganyar  ab  dissimulo  y 
manya.  Meter  la  pala,  hacer  la  mamola  ó  la  zala. 
Versutè  circumvenire. 


PARAR  LA  PALA.  ff.  En  lo  joch  de  pilota  posaria 
ferma  pera  rébrer  la  pilota,  y  que  ella  mateixa  re- 
boté per  sòn  impuls.  Hacer  pala.  Pal»  ictum  fir- 
raiter  accipere. 

tenir  LA  PALA  FORADADA,  fr.  Sèr  mal  jugador  de 
pilota.  Agnjerearse  la  pala,  ó  estar  agujereada  la 
pala.  Esse  indoctum  pilai. 

PALACI.  m.  PALACio. 

PALACIÀ,  NA.  adj.  PLASEN,  falaguer,  tracta- 

BLE,  FESTIU. 

PALACIEGO.  A.  adj.  Qui  serveix  en  palàcioy 
observa  sòn  estil.  Palaciego.  Aulicus. 

PALACIO.  m.  Casa  real.  Palacio.  Palatium,  ii, 
a;des  regia.  ||  Casas  grans  de  senyors  en  alguns 
llochs,  y  també  las  casas  hermosas  y  cómodas  de 
alguns  particulars.  Palacio.  Yenusta  domus.  ||  Casa 
del  senyor  bisbe  ó  arquebisbe.  Ohispalia,  palacio 
episcopal  ú  ohispal.  Màes  episcopalis. 

palício  DE  LA  ELOQÜÈNCIA.  Títol  de  uu  llibre  de 
retòrica  que  arreglaren  los  jesuitas  de  Mogunt.  Pa- 
lacio de  la  elocuencia.  Eloquenti»  palatium. 

PALACIO  ENCANTAT.  Se  diu  familiarment  de  la  ca- 
sa gran  que  no  s'  habita  ó  es  habitada  de  pochs. 
Palacio  encanlado.  Domus  priEStigiala. 

PALADA.  f.  Lo  que  cab  en  una  pala.  Palada. 
Quod  pala  colligi  potest.  [|  Cop  de  pala.  Palazo.  Ic- 
tus  palse.  I  Cada  cop  que's  dóna  al  aygua  ab  la  pa- 
la del  rem.  Palada.  Remigli  impulsus. 

A  PALADAS.  m.  adv.  Ab  mòlta  abundància, 
com:  venir  los  diners  1  paladas.  A  carretadas.  Co- 
piosa,  aflluenter. 

PALADAR,  m.  La  part  superior  de  la  boca,  que 
càu  sobre  la  llengua.  ía/adar.  Palatum,  i.  ||  met.  Lo 
sabor  y  gust  que's  percebeix  del  menjar,  paladar. 
Sapor,  is.  I  pi.  Espècie  de  favas  ó  bultos  que  ixen 
en  la  boca  als  caballs.  Paladares.  Tumores  palatí. 

PALADEJARSE.  v.  r.  Agafar  lo  gust  de  algu- 
na cosa  poch  à  poch,  com  saborejantse  en  ella.  Sa- 
borearse,  paladearse,  regodearse.  Aliquid  ligurire. 

PALADÍ,  m.  Héroe  caballer  valerós  que  volun- 
tàriament en  la  guerra  's  distingeix  per  sas  ha- 
sanyas.  Paladin.  Heros,  ois. 

PALADIAL.  adj.  S' aplica  à  la  consonant  que's 
pronuncia  en  lo  mitj  de  la  boca,  aproximant  la 
llengua  al  paladar.  Paladial.  In  niedio  ore  expres- 
sa litlera. 

PALADILLA.  f.  TINYA,  ALOPÉCIA. 

PALADINAMENT.  adv.  m.  Clara  y  pública- 
ment. Paladinamente.  Apertè. 

PALAFANGA.  f.  FANGA.  ||  f.  PALANCA. 

PALAFANGAR.  f.  FANGAR. 

PALAFRÉ.  m.  Caball  manso  en  que  cabalga- 
van  las  damas  en  las  funcions  públicas.  Palafren. 
Phaleratus  equus.  ||  Lo  caball  en  que  cabalga'l  criat 
quant  acompanya  à  sòn  amo.  Palafren.  Equus  fa- 
mulo  deserviens. 

PALAFRENER.  m.  Criat  que  acompanya  à  sòn 
amo,  ó  que  porta  '1  caball  del  fre.  Palafrenero.  Hi- 
pocomus,  i,  agaso,  nis. 


260        PAL 


DICCIONARI 


PAL 


PALAFRENER  MAJOR.  Lo  segon  eti  las  caballerissas 
reals,  que  té  per  lo  fre  al  caball  en  que  puja  '1 
rey.  Palofrenero  mayor.  Equi  regii  ductor. 

PALAMALL.  m.  Joch  semblant  al  que  s'ano- 
mena MALL,  y  alguns  lo  prenen  per  aqueix  mateix. 
Palamallo.  SphiEristerium  malleare. 

PALAMENTA.  f.  Conjunt  de  rems  de  una  nau. 
Palamenla.  Remi,  orum. 

ESTAR   BAIX  Ó  SOTA  LA  PALAMENTA.  fr.  met.    Eslar 

subjecte  algú  à  que  fassen  de  ell  lo  que  vullan. 
Eslar  debajo  de  la  palamenta.  Alieni  juris  esse. 

PALANCA,  f.  Barra,  pal  de  fusta  ó  ferro  pera 
alsar  ab  facilitat  cosas  de  mòlt  pes.  Palanca.  Scutu- 
la,  ae.  ||  Biga  que's  posa  de  part  à  part  de  riu  pera 
passar.  Puente  de  palo.  Ponticulus  ligneus.  [|  La 
composta  de  dosfusls,  un  dret  y  altre  corb  units, 
que  s'  usa  en  las  lahonas.  Bayal.  Yeclis,  is.  || 
nàut.  Pót  considerarse  aplicable  à  qualsevol  agent 
material  que  contribubeix  à  qualsevol  moviment. 
Palanca.  Yectis,  is.  ||  nàut.  botador.  ||  Corda  gros- 
sa que  passa  per  una  corriola  que  està  en  la  punta 
de  la  vela,  y  per  altra  cusida  en  lo  ters  de  la  ver- 
ga pera  issarla.  Palanca.  Yectis,  is.  |)  met.  Protec- 
ció. Apoyo.  Palrocinium,  ii,  castellum,  i. 

POSAR  PALANCAS.  fr.  Col-locarlas  en  lo  punt  de 
apoyo  pera  alsar  cosas  de  mòlt  pes.Apalancar.  Yec- 
tes  supponere. 

PALANGANA.  f.  Gibrella  pera  rentarse  las 
mans.  Aijofaina,  palancana,  palangana.  Malluvia, 
ae,  pelvis,  is. 

PALANGÓ.  ra.  La  plaïa  que  tenen  en  lo  con- 
trast, pera  comprobar  la  que  hi  porlan  à  marcar. 
Parragon.  Argentum  puríssimum. 

PALANGRE,  m.  Corda  de  cànem  de  tres,  qua- 
tre ó  cinch  líneas  de  gruixària,  de  la  qual  penjan 
de  tant  en  tant  altras  cordelas  ab  hams  en  sos  ex- 
trems pera  agafar  congres  y  peixos  grossos.  Aquest 
art  se  cala  principalment  en  paratges  mòlt  fondos 
en  que  nos  pót  usar  dels  filats,  y  eslà  sostingut  per 
dos  suros  que  nadan.  Espincl,  palangre.  Funis  pis- 
catorius. 

PALANGRÓ.  m.  En  lo  dialecte  dels  pescadors 
de  llevant  es  diminutiu  de  palangre.  Palangron. 
Funiculus  píscalorius. 

PALANGRERO.  m.  palangre. 

PALANQUEJAR.  V.  n.  mel.  No  determinarse, 
titubejar.  Tilubear,  vacilar.  Yacillo,  as. 

PALANQUi.  m.  nàut.  Corda,  lo  cap  de  la  qual 
se  fica  en  lo  ters  de  la  vela  major  y  trinquet  pera 
issar.  Palanquin.  Ad  vela  levanda  rudens. 

palatí,  m.  Nom  que's  donava  als  que  tenian 
ofici  principal  en  palàcio;  en  Alemanya  es  títol  de 
dignitat,  que  correspon  al  de  capità  general.  Pala- 
tino.  Palalinus  prínceps.  ||  adj.  Cosa  del  palàcio  ó 
dels  palaciegos.  Palaiino.  Aulicus,  palalinus. 

PALATINA.  f.  Adorno  à  modo  de  corba'a  que 
porlavan  las  donas  al  coll  en  T  ivern.  Palaiina. 
Fascia  palatina. 

PALATINAT.  m.  Dignitat  y  territori  dels  pa- 


latins  de  Alemanya.  Palalinado.  Dignitas,  ditio  pa- 
latí norum. 

PALATGE.  m.  ant.  pillatge.  [|  paleig, 

PALATÍS.  m.  Palenque. 

PALATRECA.  m.  y  f.  Astut,  enganyador.  Em- 
hrollon,  embrollador,  cachivache,  zascandil.  Cavil- 
lalor,  is. 

PALAU.  m.  PALACIQ. 

palau  de  llebras.  ant.  llas. 

PALGO.  m.  Tablado  ahont  se  col-loca  la  gent 
pera  véurer  alguna  funció.  Ara  s'  anomenan  així 
'Is  aposentos  ab  barana  en  los  teatros  y  plassas  de 
toros.  Palco.  Parvura  tabulatum  ludis  speclandis 
deserviens. 

PALEIG.  m.  Obra  de  palejar  lo  blat,  etc.  Des- 
pajo.  Purgat io,  nis. 

PALEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  traballa  ab  pala 
ó  usa  de  ella.  Paleador.  Pala  laborans. 

PALEJAR.  V.  a.  Ventar  lo  blat  ab  la  pala.  Apa- 
lear,  palear,  traspalar,  despajar.  Batillo  niessem 
frumentum  agitaré. 

PALEJAT,  DA.  p.  p.  Traspalado.  Batillo  agi- 
tatus. 

PALENCH.  m.  Estacada,  clos  ó  tancat  de  fus- 
ta. Palenque.  Repallum,  i. 

PALENTÍ,  na.  adj.  Natural  de,  y  lo  pertan- 
yent à  Palència  ciulat  del  regne  de  León  en  Espan- 
ya. Palentino.  Palentinus. 

PALEOGRAFIA,  f.  Art  de  llegir  los  escrits 
antichs.  Paleografia.  Paleographia,  se. 

PALEÓGRAFO.  m.  Qui  sab  la  paleografia. 
Paleógrafo.  Paleographus,  i. 

PALER,  A.  m.  y  f.  Qui  paleja  en  lo  forn.  for- 
ner. 

PALÈS,  A.  adj.  PATENT,    manifest,  PÚBLICH. 

À  ó  EN  PALÉs.  m.  adv.  ant.  y 

PALESAMENT,  adv.  m.  Sens  empaig,  públi- 
cament. Abierlamenie,  públicamente,  en  publico,  pa- 
ladinamenie.  Palàm. 

PALESTij  NA.  adj.  Cosa  de  Palestina,  terra 
santa,  un  dels  mòlts  noms  de  la  Síria.  Palestino. 
Paleslinus. 

PALESTRA,  f.  Lo  lloch  ahonl  se  lluyta  ó  desa- 
fia. Palestra.  Palestra,  x.  ||-Lloch  ahont  se  disputa. 
Palestra.  Palestra  ,  ae.  |1  Teatro  ó  lloch  públich 
ahonl  s'  exercitan  los  ingenis  en  la  disputa  y  ar- 
gumentació. Palestra.  Palestra,  íe.  ||  Entre  poelas 
es  lo  mateix  combat.  Lucha ,  palestra.  Palestra  , 
ae. 

PALET.  m.  Pedra  llisa  y  pelada  que  regular- 
ment se  troba  en  las  rieras.  Guija,  guijarro,  pela- 
dilla.  Glarea,  ae.  ||  Pedra  rodona  y  mòlt  llisa.  Gor- 
ron,  morro,  morrillo.  Rotundus,  non  asper  silex, 
lapis.  II  Cada  una  de  las  pedras  llisas,  rodonencas 
y  llargarudas  que's  troban  en  los  rius,  rieras  y 
torrents.  Rollo.  Silex,  icis.  ||  Joch  <]ue  s'  executa 
tirant  ab  un  palet  à  dret  senyal.  Tejo,  hilo.  Disci 
ludus.  II  Pedra  plana  pera  jugar  à  dit  joch.  Tejo, 
tejuelo.  Discus,  i.  ||  Trosset  de  test  arrodonit  pera 


PAL 


» 


jugar  a  certs  jochs.  Tejuelo.  Testae  rolundum  frag- 
nien. 

EMPEDRAR  DE  PAi.ETS.  fr.  EnguijanaT.  Lapillis 
slernerc. 

PALETA,  f.  (1.  l'aletilla,  paleta.  Parva  pala.  || 
La  del  l)raser.  Badil,  badila.  Rudicula  ,  te.  ||  ter. 
Llossa  pera  repartir  la  vianda.  Paleta.  Ferrea  ru- 
dicula. II  pint.  Tauleta  ovalada  ó  quadrada  ab  un 
forat  en  1'  extrem,  en  que'ls  pintors  tenen  col-lo- 
cals  per  orde  'Is  colors.  Tahloza,  paleta.  Tabella 
pictorura.  [j  Planxa  de  ferro  en  forma  de  fulla  de 
eura  ab  que  traballan  los  mestres  de  casas.  Lla- 
na, paleta,  plana,  palustre.  Trulla,  íe.  ||  ra.  mestre 

DE  CASAS.  " 

PALETADA.  f.  La  porció  de  material  que  cab 
en  una  paleta.  Paletada.  Trulla  plena. 

NO  DONAR  PALETADA  EN  UNA  OBRA.  fr.  Estar  para- 
da. No  dar  pellada.  Ab  opere  vacaré, 

PALETET.  m.  d.  Guijarrillo.  Glareola,  se,  la- 
pillus,  i. 

PALETETA.  f.  d.  Paletilla.  Parva  pala. 

PALI.  m.  ant.  capa.  ||  ant.  talam. 

PALIA.  f.  Bocí  de  tela  blanca  quadrada  ab  que 
's  cubreix  lo  càlzer,  pera  que  no  hi  cayga  res  du- 
rant la  missa.  Hijuela,  palia.  Palla,  ae. 

PALIACIÓ.  f.  Dissimulo,  pretext.  Paliacion. 
Paliatio,  nis. 

PALIADAMENT.  adv.  m.  Ab  dissimulo.  Pa- 
liadamenle.  Dissimulatira. 

PALIAR.  V.  a.  Dissimular,  encubrir.  l'aliar, 
pretestar.  Pallio,  vello,  as. 

PALIAT,  DA.  p.  p.  Paliado.  Paliatus. 

PALIATIU,  VA.  adj.  Se  diu  dels  remeys  que 
s'  aplican  à  las  malallias  incurables.  Paliativo, 
paliatorio,  paleativo.  Leniens,  pallians  medica- 
mentum.  ||  Capàs  de  encubrir,  dissimular  ó  pre- 
textar. Paliatorio.  Palliandi  virtute  poUens.  ||  m. 
Pretex  ó  excusa  pera  encubrir  ó  dissimular.  Palia- 
tivo, paliacion.  Paliatio,  nis. 

PALICA.  f.  fam.  llengua. 

PALIDESA.  f.  Grogor  en  la  cara  de  la  perso- 
na. Amarillez,  palidez,  palor.  Pallor,  is.  ||  Debili- 
tat que  resulta  del  dejuni.  Palidez.  Jejunium,  ii. 

PÀLIDO,  A.  adj.  Groch,  descolorit.  Amarillo, 
pilido.  Pallidus. 

PALIDÓNIA.  f.  PALINÓDIA. 

PALIERA.  f.  Lloch  ahont  se  guardan  los  pà- 
lits.  Frontalera.  Theca,  se.  ||  Lo  march  y  guarnició 
del  pàlits.  Frontalera.  Frontalis  lacinise. 

PALILLERA.  f.  Bossela  ó  encaix  ahont  s'  asse- 
gura '1  palillo.  Palillera.  Ad  tibialia  texenda  laci- 
nia. 

PALILLO.  m.  Canó  pera  fér  miija.  Palillo.  Ba- 
cillus  ad  caligas  texendas.  ||  ant.  escuradents.  || 
Ploma,  etc.  pera  tocar  lo  salteri  ó  altre  instrument 
y  i  pal  de  la  ploma  de  cer.  Palillo.  Calamus,  i. 

PALILÓGIA.  f.  ret.  Figura  quant  la  dicció  que 
acaba  una  sentència  es  inicial  de  la  següent.  Pali- 
logia.  Palilogia,  se. 

TOMO  II. 


CATALÀ.  PAL  261 

PALINÓDIA.  f.  Retractació  de  tot  lo  que  s'  ha 

dit  ó  f(H.  Palinodia.  Palinodia,  se. 

cantar  la  PALINÓDIA.  fr.  Rctractarse.  Cantar  la 
palinodia.  Canere  palinodiam. 

PÀLIO.  m.  Insígnia  de  arquebisbe  que  consis- 
teix en  una  faixa  ab  vàrias  creus  blancas.  Palio. 
Pallium,  ii. 

PÀLIS.  m.  pAlit. 

PALI8SA.  f.  Bastonadas,  garrotadas.  Pahza; 
jabon  de  Palència.  Fustuarium,  ii. 

DONAR  UNA  PALissA.  fr.  Donar  bastonadas.  Tundir 
à  palos,  dar  una  tunda.  Fustigo,  verbero,  as. 

PALISSADA.  f.  ant.  pallissada. 

PÀLIT.  m.  Adorno  del  davant  de  la  mesa  de 
altar.  Frontal.  Frontis  altaris  ornamenlum.  |1  ant. 

talam.  y  adj.  PALIDO. 

PALITOCH.  m.  Pal  petit  y  tosch.  Paliioque,pa- 
lilroque.  Rudis,  parvusque  sudes. 

PALITROCAS.  m.  y  f.  Se  diu  del  subjecte  des- 
preciat  de  sí,  peresós,  mal  acondicionat.  Zopo,  zo- 
quele,  churrigurri,  zàmpalo.  Hebes,  etis. 

PALL.  m.  ant.  pal. 

PALLA.  f.  La  cama  del  blat  y  altres  grans  seca 
y  separada  de  la  espiga.  Paja.  Palea,  se.  []  Lo  que 
queda  desprès  de  la  batuda,  i^a/a.  Palea,  se.  ||  met- 
Qualsevol  cosa  lleugera,  de  poca  entitat  ó  consis- 
tència. Paja.  Inanis,  levis  res.  [|  met.  Lo  inútil  ó 
rebuig  en  qualsevol  matèria,  à  distincció  de  1'  es- 
cuUit.  Paja.  Rejectanea,  orum.  |1  Qualsevol  brossa 
ó  aresta  petita  de  herba,  etc.  Paja.  Stupula,  se.  [] 
La  de  ordi  à  mitj  bàtrer.  Pelaza.  Leviter  detrita 
pallea. 

PALLA  DE  CAMELL.  Certa  espécic  de  jonch  olorós 
y  medicinal.  Esquinante,  esquinanto,  paja  de  Meca. 
OíBcinalis  juncus. 

PALLA  DE  LLIT.  La  que  serveix  de  llit.  Paja  de  la 
cama.  Stramen,  inis. 

PALLA  DE  OR  ó  PLATA.  Barreta  de  or  ó  plata  en 
brut.  Riel.  Strigilis,  is. 

PALLA  DE  sÉGOL.  Centcnaza.  Secalis  palea.  [j  met. 

EMPALL. 

PALLA  LLARGA.  La  de  sègol  que  se  separa  de  la 
espiga  sense  bàtrerlo.  Bdlago,  paja  larga.  Stipula 
pallea.  ||  pallanga. 

PALLA  VELLA.  GANANCIA. 

BATRER  PER  LA  PALLA.  fr.  Traballar  sense  profit. 
Trabajar  de  ò  en  valde.  Laterem  lavare;  operam 
perdere. 

DORMIR  A  LA  PALLA.  fr.  Sér  descuydat.  Dormirse 
en  las  pajas.  Dessidiosum,  seguem  esse. 

NO  HAVER  DONAT  MAY  PALLA  NI    CIVADA  i  ALGÚ  PER 

FALTA  DE  MORRAL,  fr.  fam.  ab  que's  denota  no  conèi- 
xer à  algú  ó  no  haver  tingut  tracte  ab  ell.  No  ha- 
berle  echado  ú  uno  paja  ni  cebada.  Haud  nosse.  |] 
Reprèn  à  qui  gasta  massa  llibertat.  ^Enqué  bodegon 
hemos  comido  juntos?  ^Undenam  tibi  mecum  tanta 
familiaritas? 

NO  ESTROPESSAR  EN  PALLAS.  ff.  met.  fam.  No  fér 
cas  de  cosas  leves,  no  embarassarse  en  cosas  de 


33 


262 


PAL 


DICCIONARI 


PAL 


poca  substància.  Sin  mirar,  reparar,  tropezar,  pa- 
rarse  en  pelillos.  Flocos  nihili  facere. 

NO  PESAR  UNA  PALLA.  fr.  met.  Sép  cosa  de  poca 
importància.  No  pesar  una  paja.  Nullius  ponderis 
esse. 

POSAR  PALLA  A  LA  ESQUELLA,  fr.  met.  Fér  Callar  à 
algú  en  la  conversació,  deixantlo  sense  saber  que 
respóndrer.  Alarugar ;  cerrar,  tapar  la  boca;poner 
un  lapabocas.  Mutum,  elinguem  aliquem  reddere. 

TOT  ES  PALLA.  fr.  loc.  fam,  contra  aquell  que  par- 
la mòlt  y  sense  substància  ni  fonament.  Todo  eso 
es  paja.  Meraesunt  nugse. 

uMPLiR  DE  PALLA.  fr.  met.  Introduhir  cosas  de 
poca  substància  entre  las  importants,  Meter  ripio. 
Infarcire  verba. 

VÉÜRER  UNA  PALLA  EN  LOS  ULLS  DELS  ALTRES,  Y  NO 
VÉURER  UNA  BIGA  EN  LOS  SEUS,  Ó  VÉURER  UNA  PALLA 
DAMUNT  DELS  ALTRES  Y  NO  VÉURER  UNA  BIGA  DAMUNT 

sÈu.  ref.  Explica  ab  quanta  facilitat  se  reparan  los 
defectes  dels  altres  y  's  descuydan  los  de  cadahu. 
Ver  la  paja  en  el  ojo  ajeno,  y  no  ver  la  biga  en  el 
suyo.  Yidet  festuculam  in  oculo  fratris  sui,  et  tra- 
bem  in  oculo  suo  non  videt. 

FALLADA,  f.  Decocció  de  palla  y  sagó  que's 
dóna  à  las  cabalcaduras  pera  engreixarlas.  Paja- 
da.  Paleatum  pulmentarium. 

PALLANGA.  m.  fam.  Perxa,  persona  alta  y 
prima.  Varal,  paja  larga,  perigallo,  langarulo,  ta- 
garote,  gambalua,  gansaron.  Homo  procerus,  pro- 
longus. 

sÉR  UN  PALLANGA.  fr.  fam.  Sér  mòlt  alt  y  prim. 
Ser  mas  largo  que  mayo.  Perlongum  gracilemque 
esse. 

PÀL-LAS.  f.  rait.  MINERVA. 

PALLASSO,  m.  Graciós  entre  volatins.  Arle- 
quin,  payaso.  Mimus  ridiculus. 

PALLATER.  m.  robaveller.  ||  Qui  trafica  ab 
palla.  Pajero.  Asportatorpaleie.  ||  paller.  [|  regató. 

PALLER,  ra.  Munt  de  palla  sostingut  per  un  pal 
en  lo  centro.  Almear,  almiar;  niarà.  Palearium,  ii. 

II  pallissa.  II  REGATÓ.  ||  ROBAVELLAYRE. 

PALLERA.  f.  S'  aplica  à  la  forca  que  serveix 
pera  girar  la  palla.  Pajera  Furca  pallearia. 

PALLERIA.  f.  Botiga  ó  parada  de  robaveller. 
Ropavejeria,  roperia.  Scrutarium,  ii.  ||  L'  art  ú  ofi- 
ci de  paller.  Ropavejeria.  Scrutarium  vestium  ars. 

PALLETA,  f.  d.  Pajuela,  pajilla,  ica,  ita.  Mi- 
nuta palea.  ||  brusca.  ||  ant.  lluquet.  ||  pi.  Joch  de 
sort.  Pajas.  Paleae,  arum. 

PALLETA  DE  OR.  Grauet  de  or  que's  troba  en  las 
minas,  etc.  Grano.  Auri  brachteola. 

PALLETA  ENVESCADA.  VERGA  DE  VESCH. 

FÉR  Ó  TRÀURER  Ó  JUGAR  A  PALLETAS.  fr.  Fér  SOrtS 

sobre  alguna  cosa,  amagant  tantas  pallas  desiguals 
quants  són  los  jugadors,  y  guanya  qui  trau  la  mès 
llarga.  Echar  pajas.  Stipulis  sortem  quaerere. 

POSAR  ó  TENIR  PALLETA  A  ALGÚ.  fr.  fam.  Teuirli 
quimera.  Tener  hipo,  ojeriza,  tirria,  enemiga.  In- 
fensum  alicui  esse. 


TIREM  1  PALLETAS?  leC.  DONARSE  LAS  MANS. 

PALLIA.  f.  ant.  Vestits  que  distribuhian  los 
prínceps  à  sos  magnats.  Pallio.  Pallium. 

PALLIFORROS.  m,  pi.  perifollos, 

PALLISSA,  f,  Lloch  abont  se  guarda  la  palla. 
Pajar.  Palearium,  ii.  ||  Lloch  al  costat  del  estable, 
pera  tenir  la  palla  à  ma,  Pajar,  pajera.  Palearium, 
ii,  Ij  met,  PALisA,  II  Lloch  ó  depósit  de  herba  seca. 
Henil.  Foenile,  is, 

PALLI8SADA.  f.  Estacada.  Estacada,  empali- 
zada.  Vallum,  i. 

PALLÓ.  m.  PALLOLA. 

PALLOFA.  f.  etc.  PELLOFA. 

PALLOFASSA.  f.  ter.  brosa. 

PALLOL.  m.  payol. 

PALLOLA.  f.  La  quantitat  de  or  ó  plata  afina- 
da que  resulta  del  ensaig,  ab  la  que  s'  averigua  de 
quina  lley  es.  Palíon.  Aurum  vel  argentum  pur- 
galum. 

PALLÓS,  A.  adj.  Lo  que  es  de  palla  ó  ne  té 
mòlta.  Pajoso.  Palearius. 

PALLOSETA.  f.  pelloseta. 

PALLOT.  m.  La  palla  despreciada  que's  posaà 
pudrir.  Suelos,  pajuzo  y  pajuz,  p.  Ar.  Rejectanea 
palea. 

PALLUCAR.  V.  a.  Aprofitar  las  micas  com  fan 
las  gallinas  buscant.  Pellizcar.  Subripio,  is. 

PALLITGH.  m.  La  primera  palla  que's  trau  de 
la  batuda.  Paja.  Palea,  ae. 

PALLÚ8.  m.  Lo  rebuig  ó  lo  que  queda  de  la 
palla  llarga.  Pajaza.  Stranem  paleatum.  ||  tonto, 
ganàpia, 

PALM.  ra,  PAM. 

PALMA,  f .  Rara  del  palraer  compost  de  fullas 
de  un  peu  de  Uaich  col-locadas  al  costat:  s'  usa 
en  la  festivitat  del  diumenge  de  rams.  Palma.  Pal- 
raa,  se.  \\  Cada  una  de  las  fullas  de  que's  compon 
dit  rara.  Palma.  Palma,  ae.  ||  palmell.  [|  palmer, 
palmera,  II  La  part  del  casco  de  la  bèstia  desde  la 
segona  tapa  fins  à  la  quarta.  Palma.  Equi  ungulae 
pars.  II  Insignia  del  triunfo,  de  la  victòria  y  del 
martiri.  Palma.  Palma,  ae.  ||  La  mateixa  victòria  ó 
triunfo.  Palma.  Palma,  ai.  ||  f.  pala.  6. 

PALMA-CRisTi.  Planta  de  sis  peus  de  alsària,  gros- 
sa, llenyosa,  vuyda,  plena  de  rams  per  la  part  su- 
perior, y  cuberta  de  una  pols  blanca  que  apar  fa- 
rina. Palma-Cristi,  y  ricino  vulgar.  Palma-Cristi, 
ricinus  vulgaris. 

ALCANSAR  LA  PALMA.  fr.  Lograr  lo  primer  lloch. 
Aleanzar  la  palma.  Primus  palmam  agere. 

DONAR  LA  PALMA.  fr.  Coufessar  per  superior  à  al- 
gú. Dar  la  palma  ó  la  bandera.  Cedere  alicui ;  lo- 
cura  dare. 

PORTAR  EN  PALMAs.  fr.  met.  Complàurcr,  donar 
gust  à  algú.  Llevar  ó  traer  en  palmas.  Alicui  omni- 
nò  indulgere. 

PORTARSE  'n  la  PALMA.  fr.  Meréixer  V  aplauso  ge- 
neral, aventatjar.  Llevarse  la  palma  ó  lo  mejor.  Cae- 
terispraestare;  palmam  ferre;bravium  adipisci. 


i 


É 


PAL  CATALÀ. 

PALMADA.  f.  Cop  donat  ab  lo  palmell  de  la 
ma.  Palmada.  Alapa,  ae.  |I  pi.  Picament  de  mans. 
Palmadas,palmoteo.  Imbrex,  icis;  manuura  plausus. 

DONAR  PALMADA.  fr.  ant.  nàut.  Símbol  de  compro- 
mís de  fidelitat  del  mariner  à  sòn  capità  equiva- 
lent à  escriptura  pública.  Dar  palmada,  comprome- 
terse,  ajustarse.  Fidem  praestare. 

PALMAR,  m.  PALMERAR.  ||  Lo  que  pertany  al 
pam  y  à  la  palma.  Palmar,  palmario.  Palmaris.  || 
S'  aplica  à  la  paret  mitjera.  Medianera.  Communis. 

I)  V.  a.  APAMAR. 

PALMARI,  A.  adj.Clar,  evident,  manifest. 
Palmario.  eridente,  obvio,  palente.  Obvius. 

PALMÀ8.  m.  Instrument  format  del  cap  de  la 
carda  ó  la  mateixa  carda,  pera  tràurer  suaument  lo 
pel  al  panyo.  Palmar.  Di'psacus,  i. 

PALMATE JADOR  Ó  PALME JADOR.  m .  En- 
tre estampers  tros  de  fusta  quadrada  de  quatre  dits 
de  ample  y  un  de  gruix  ab  que  s' iguaian  las  lletras 
de  motllo,  posantlo  sobre  de  ellas,  y  picant  suau 
ab  un  martell.  Tamborikte.  Typographica  tabula 
aequare. 

PALMATEJAR  Ó  PALMEJAR.  v.  a.  Entre 
estampers  posar  iguals  las  lletras  del  motllo  ab  lo 
palmejador.  Tamborilear.  Typos  ictibus  aíquare. 

PALMATÓRIA.  f.  Candelero  ab  mànech.  Bu- 
jia,  palmatoria.  Manuale  candelabrum.  |  ant.  Her- 
ba. CANYAFERA. 

PALMEJAT,  DA.  adj.  S'  aplica  als  peus  dels 
aucells,  com  ocàs,  ànechs,  etc.  que  tenen  los  dits 
units  ab  una  membrana.  Palmeado.  Digitis  pellica 
conjunctio.  ||  f.  bot.  Nom  que's  dóna  à  la  fulla  que 
's  divideix  en  vàrias  rallas  divergents  lins  lo  mitj 
ó  un  poch  mès  avall,  com  la  de  la  passionera  bla- 
va. Palmeada,  palmiforme.  Palmiformis. 

PALMELL,  m.  L'  interior  de  la  ma  desde  la 
munyeca  fins  als  dits.  Palma.  Vola,  palma,  ae,  hir 
indecl. 

COM  AB  LO  PALMELL  DE  LA  MA.  m.  adv.  Fàcilmeut. 
Como  por  la  palma  de  la  mano.  Facilè. 

UNTAR  LO  PALMELL  DE  LA  MA.  fr.  met.  Douar  di- 

nerspera  móurer  à  fér  alguna  cosa.  Untar;  untar 
el  carro  ó  las  manos.  Muneribus  delinire;  pecunia 
demulcere. 

PALMER.  m.  Lo  qui  per  vol,  devoció  ó  peni- 
tencia visitava  'Is  llochs  sants  de  la  Palestina.  Pal- 
mero.  Pius  locorum  Palestinse  sanctorom  peregri- 
nus.  II  y 

PALMERA,  f.  Arbre  del  Àssia  y  Àfrica,  culti- 
vat en  vàrias  parts  de  Espanya,  de  uns  quaranta 
peus  de  alt,  de  flors  blancas  que  naixen  en  la  ar- 
rancada de  las  fuUas,  y  detràs  de  ellas  en  las  fe- 
mellas  naix  lo  fruyt  dit  dàtil;  produheix  las  flors 
femellas  en  diferent  cama  que  las  mascles,  y  no 
pi'oduheixen  fruyt  si  no  hi  ha  à  certa  distància  un 
arbre  de  flors  mascles  ó  no  li  lligan  las  flors  mas- 
cles, que  's  cullen  en  enfiladas  pera  dit  efecte. 
Palma,  palmera.  Palma,  ae.  ||  Qui  cuyda  de  las 
palmas.  Palmera.  Palmarura  curator. 


PAL  263 

PALMERAR.  ms  Lloch  plantat  de  palmeras. 
Palmar.  Palmelum,  i,  palmar,  is. 

PALMETA.  f.  d.  lalmila.  Palmula,  ae.  ||  Féru- 
la ;  paleta  ab  forats  ab  que'ls  mestres  castigan  als 
noys  en  lo  palmell  de  la  ma.  Férul•i,  palmeta,  pal- 
matoria. Ferula,  ae.  ||  y 

PALMETADA.  f.  Cop  donat  ab  la  palmeta. 
Palmeta.  Ferulae  ictus.  |1  L'acle  de  picar  ab  lo  pal- 
mell de  las  mans,  com  sól  ferse  per  aplaudir.  Co- 
queta, palmoteo.  Manuum  plausus. 

PALMÍPEDO,  A.  adj.  Se  diu  del  aucell  que 
nada  com  1'  ànecli.  Palmipcdo.  Palmipedus. 

PALMIRENO.  m.  Herba,  roldó,  sumach. 

PALMOTEJAR.  V,  n.  Picar  de  mans  per  re- 
gosilj  ó  aplauso.  Palmitaar,  palmear.  Manibus 
plaudere. 

PALMOTEJAT,  DA.  p.  p.  Palmeado.  Mani- 
bus plausus. 

PALOMA.  f.  Aucell.  COLOM.  II  nàut.  Dos  gassas 
que  passan  per  la  verga,  ahont  se  fan  fermas  las 
ostagas  pera  issar.  Paloma  del  recamento  mayor  y 
trinquete.  Funes  nautici  quidara.  ||  f.  Tros  de  lli- 
bant  que  passan  los  corders  de  cap  à  cap  del  fil 
pera  ferli  càurer  las  areslas  y  pulirlo.  Pulidor. 
Funis  filo  laevigando. 

BLANCH  COM  UNA  PALOMA.  loC.  BLANCH  COM  UNA  TO- 
PA DE    NEU. 

FINS  LAS  PALOMAS  TENEN  FEL.  rcf.  DCUOta  qUC  UUa 

persona  per  quieta  y  mansa  que  sia,  disgusta  tam- 
bé algunas  vegadas.  Cada  pajariío  tiene  su  huja- 
dilo:  cada  pajarilla  tiene  su  higadilla:  cada  pa ja- 
rillo  tiene  su  higadillo.  Eliam  capillus  habet  um- 
bram  suara;  formicse  suae  bilis  inest. 

PALOMADURAS.  f.  pi.  nàut.  Las  costuras 
que  's  fan  de  la  vela  ab  relingas  de  distància.  Pa- 
lomaduras.  Yeli  suturae. 

PALOMAR,  adj.  FIL  DE  EMPALOMAR.  ||  m.  ant. 

GABIER. 

PALOMBO.  m.  Peix  de  mar.  Paslinaca,frigon. 
Pasti naca,  le. 
PALOMER.  m.  ant.  mariner.  . 
PALOMERA.  f.  nàut.  ant.  vela. 

ESTAR  LA  NAU  AB  LAS  PALOMERES  LLARGUES,  fr. 

nàut.  ant.  Estar  la  nave  con  las  velas  enjuncadas. 
Tensa  vela  esse. 

PALOMÍ.  m.  ant.  colomí. 

PALOMIDA.  f.  Peix  semblant  à  la  tunyina,  y 
té  la  cua  partida.  Palomo,  palomida,  palomela. 
Piscis  thynuo  similis. 

PALO  SANTO.  m.  Arbre  que  's  cria  en  la  Ja- 
mayca,  y  pertany  à  la  família  de  las  rutàceas. 
Gaayaco,  palo  sanlo.  Guayacuin  ollicinale. 

PALOT.  m.  La  línea  grossa  per  la  qual  se  co- 
mensa  à  ensenyar  de  escríurer.  Palote.  Linea  lit- 
terarum  rudior. 

PALP.  m.  L'  acte  de  palpar.  Tiento,  palpadura, 
palpamienlo.  Tactus,  attaclus,  us,  tactio,  attiecla- 

lio,  nis.  II  TACTO. 

PALPABLE,  adj.  Lo  que  's  pót  palpar.  Palpa- 


264  PAL  DICCIONARI 

ble.  Attrectabilis,  palpabilis.  |  Clar,  patent.  Palpa- 
ble; palmario.  Manifestus. 

PALPABLEMENT.  adv.  m.  Clara,  patent- 
ment.  Palpablemente.  Manifestè. 

PALPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  palpa.  Manosea- 
dor,  palpador,  palpateador.  Palpator,  is. 

PALPAMENT.  m.  PALP. 

PALPAR.  V.  a.  Tocar  ab  las  mans.  Palpar, 
Palpo,  as.  II  Examinar  alguna  cosa  tocantla.  Tentar. 
Tactu  experiri.  [|  Tantejar,  anar  à  las  palpentas,  à 
las  foscas.  Tentar,  palpar,  andar  d  tientas.  Palpo, 
as.  II  met.  Véurer  ó  conèixer  clar.  Palpar.  Eviden- 
ter  cognoscere. 

PALPAT,  DA.  p.p.  Tenlado,palpado.fdi\}^ai[\is. 

PALPAYRE.  m.  Qui  palpa  ó  es  aficionat  à  pal- 
par. Manilargo.  Palpo,  nis. 

PALPEBRA  Ó  PAUPERA.  f.  La  pell  guarni- 
da de  pel  que  tapa  1'  ull  y  s' obra  y  tanca.  Pdrpado. 
Palpebra.  jl  pestanya. 

PALPENTAS.  (a  las)  m.  adv.  Palpant,  sense 
llum.  A  tienias,  à  ó  por  el  tiento.  Tactu. 

anar  i.LAS  PALPENTAS.  fr.  Obrar  sense  coneixe- 
ment de  la  cosa  ó  à  bulto.  Andar  d  tientas.  Incertis 
raanibus  palparé. 

PALPÏS.  m.  Tros  de  carn  sens  os,  tendrum  ni 
nirvi.  Pulpa.  Pulpa,  ae.  ||  La  tallada  de  carn  de  la 
part  que  es  mès  forta.  Pulpeia.  Fruslulum  car- 
neura.  ||  La  part  carnosa  y  rodona  de  algun  mem- 
bre, regularment  en  los  brahons,  muscles,  etc. 
Molledo.  Pars  carnosa  membrorum  corporis. 

PALPITACIÓ,  f.  y 

PALPITAMENT.  m.  Baliment,  agitació  del 
cor  y  de  las  arterias.  Palpitacion,  pulsacion.  Pal- 
pitatio,  nis.  II  Moviment  involuntari  y  trèmul  de 
algunas  parts  del  cos.  Latido,  palpitacion.  Palpi- 
talio,  nis. 

PALPITANT.  adj.  Lo  que  palpita.  Palpitante. 
Palpitans. 

PALPITAR.  V.  n.  Tremolar,  móurerse  contí- 
nuament. Palpilar.  Palpilo,  as.  ||  Agilarse  alguna 
part  del  cos  interiorment  ab  moviment  trémulo  é 
involuntari.  Palpitar.  Palpito,  as.  ||  Aumenlarse  la 
palpitació  natural  del  cos  per  algun  afecte  del  ani- 
mo. Latir,  palpilar.  Palpito,  as. 

PALPOTEJAR.  Y.  n.  Anar  à  las  palpentas.  Ir 
a  tientas.  Palpo ,  as. 

PALTRIGADA.   f.    TREPITJADA. 

PALTRIGAMENT.  m.  trepitjament. 
PALTRIGAR.  V.  a.  trepitjar.  ||  esgrunar,  es- 

MICAR,  ESBOCINAR. 

PALUDAMENT.  m.  Yestit  militar  que  usavan 
los  romans.  Paíwcíamenío.  Paludamentum,  i. 

PALUIXELL.  m.  ant.  Tela.  Tela.  Tela  sic 
dicta. 

PALUMBO.  m.  Peix,  espècie  de  ostra,  de  tres 
polzadas  de  llarch  y  mès  de  dos  y  mitja  de  am- 
ple, las  closcas  iguals  y  ralladas,  sens  ulls  ni  po- 
tas,  las  escalas  agudas  y  alsadas,  y  en  lo  ventre 
té  una  espècie  de  canonet.  Glauca.  Glaucus,  i. 


PAM 

PALURDO.  m.  Terme  de  despreci  que 's  d'u 
de  un  rústich  ó  grosser.  Palurdo.  Palurdus,  i. 

PALÜT.  m.  PELUT.  2. 

PAM.  m.  La  distància  que  hi  ha  desde  la  punta 
del  dit  pólzer  fins  à  la  del  petit,  oberta  la  ma,  y 
també  la  octava  part  de  la  cana.  Palmó.  Palmus,  i. 
II  Joch  en  que  tirant  unas  monedas  contra  una  pa- 
ret, guanya  qui  acerta  à  fèr  anar  la  seva  un  pam 
prop  de  la  del  altre.  Palmó.  Ludus  ad  mensuram 
palmi.  II  fam.  pamet. 

PAM  CURT.  Mida  de  pam  escàs.  Palmito.  Palmus 
pa reus. 

PAM  DE  TERRA.  Petit  espay  de  ella.  Palmó  de  tier- 
ra.  Terrae  brevissimus  tractus. 

PAM  NE  VAL  CANA.  exp.  Explica  '1  valor  y  esti- 
mació de  algunas  cosas,  acorapanyantlas  ab  altres 
majors,  però  menos  estimables.  Mas  vale  onza  que 
libra,  ó  mas  vale  onza  de  sangre,  que  libra  de  amis- 
tad.  Sat  si  bonum  est ;  praevalet  uncia  pro  pondo. 

AB  UN  PAM  DE  LLENGUA,  loc.  Manifesta  la  ànsia  ó 
afany  ab  que  's  fa  alguna  cosa.  Con  un  palmó  de 
lengua,  ó  con  la  lengua  de  un  palmó,  ó  con  un  pal~ 
mo  de  lengua  fuera.  Anxiè. 

AB  UN  PAM  DE  ORELLAS.  ff.  met.  Ab  mòlla  atenció. 
Con  las  orejas  tan  largas.  Arrectis  auribus. 

AMIDAR  A  PAMS.  fr.  que  à  mès  del  sentit  recte 
significa  tenir  ben  examinada  y  coneguda  alguna 
cosa.  Medir  à  palmos.  Apprimè  perpendere. 

ANAR  i  PAMS.  exp.  Assegurarse,  saber  bè  una 
cosa.  Medir  à  palmos.  Perspicere,  animadvertere; 
cautè  procedere. 

DEIXAR  AB  UN  PAM  DE  NAS.  fr.  Explica  que  algú 
ha  quedat  burlat  en  alguna  pretensió  que  creya 
segura.  Dejar  con  tantas  ó  con  un  palmó  de  narices. 
Spe  fraudare. 

FÉR  UNÓ  ESTAR  AB  UN  PAM  DE  ORELLAS.  fr.ESCOllar 

ab  mòlta  atenció.  Abrir  tanto  oido.  Aures  arrigere. 
FÉR  UN  PAM  DE  MORROS,  fr.  fam.  Manifestar  enfa- 
do y  resentiment  ab  la  cara.  Estar  con  tanta  jeta. 
Torva  facie  iram  ostendere. 

GUANYAR  DE  PAM  EN  PAM  Ó  PAM  PER  PAM.  fr. 

Guanyar  ab  mòlta  dificultat  lo  terreno  que  's  dis- 
puta. Ganar  à  palmos  ó  palmó  d  palmó.  Per  palmos, 
pedetentim,  lentè  acquirere. 

NO  TENIR  PAM  NI  QUART.  fr.  met.  NO  TENIR  CAP  NI 
CENTENER.  |1  NO  TENIR  PART  NI  QUART. 

OBRIR  UN  PAM  DE  ULLS.  fr.  met.  Eslar  algú  ad- 
vertit, ab  cuydado  y  vigilància  pera  que  no'l  en- 
ganyen. Abrir  elojo,  eslar  ojo  avizor,  despabilar  ó 
despabilarse  los  ojos.  Intentura  esse. 

POSAR  UN  PAM  DE  GREIX.  fr.  met.  Complàurerse 
mòlt  en  alguna  cosa.  Regodearse,  deleitarse;  banar- 
se  en  agua  rosada.  Oblector,  delector,  aris. 

PARLEM  A  PAMS.  loc.  ab  que  's  prevé  que  es  me- 
nester explicarse  clar,  y  dir  sòn  parer  ó  intenció 
clarament  sobre  la  matèria  de  que  's  tracta.  Hable- 
mos  claro.  Apertè  agamus. 

QÜEDARSEAB  UN  PAM  DE  BOCA.  fr.  QUEDAR  FÉT  UN 
BABAU. 


PAM 


CATALÀ. 


PAN 


265 


TENia  AMIDAT  DE  PAM    EN  PAM.  fr.  TENIR  APAMAT. 

TENIR  TRES  PAMS  DE  BARBA.  fr.  met.  Sér  Vella  la 
notícia  que  's  conta.  Tener  muleias  ó  lantas  barbas. 
Jam  invaluisse. 

TRAURER  UN  PAM  DE  LLENGUA,  fp.  Afanjaise  exces- 
sivamenl  en  la  execució  de  alguna  cosa.  Sacar 
una  cuarta  de  lengua.  Lingua  aliena  dicere. 

PAMACARI.  m.  Atleta  que  combatia  en  los 
jochs  gimnàslichs.  Pamacario.  Pammacharius. 

PAMAR.    V.  a.  APAMAR. 

PAMEMA.  f.  Cosa  de  poca  entitat  à  que  s'  ha 
volguí  donar  impor.ància.  Pamema.  Futilis  res. 

PAIUET.  m.  d.  fam.  Lacarà  hermosa  de  alguna 
persona.  Palmó,  palmiío.  Os,  oris,  facies,  ei. 

PAMPA.  f.  PÀMPOL.  II  Soroll  qne's  fa  pegant  ab 
la  ma  tancada  en  la  barba.  Sopapo.  Alapa,  ee. 

PAMPALLUGAS.  f.  pi.  Llumeneias  dels  ulls, 
que  privan  lo  distingir  los  objectes.  Telaranas  en 
los  ojos.  Oculorum  caligo. 

FÉR  PAMPALLUGAS.  fr.  Fér  sombra  algú,  posantse 
devanl  del  llum  y  moventse.  Hacer  sombrajos.  Va- 
ga umbra  lucem  obiegere. 

FÉR  PAMPALLUGAS  LOS  ULLS,  Y  TENIR  PAMPALLUGAS 

EN  LOS  ULLS.  fr.  mel.  Turbarse  la  vista.  Hacer  los 
ojos  telaranas.  Caligare. 

PAMPANA.  m.  fam.  orat,  tonto.  ||  Yeu  jocosa 
que  s'  usa  familiarment  pera  significar  una  gran 
dignitat  ó  autoritat  imaginària.  Archipàmpano.  Jo- 
cularis  dignitalis,  commentilium  nomen. 

PAMPARRUANA.  m.  perdut,  vagamundo. 

FÉR  LA  PAMPARRUANA.  fr.  Yagamundejar.  Haraga- 
near,  holgazanear.  Otior,  aris. 

tocarse  la  PAMPARRUANA.  fr.  fam.  Estar  ociós  lo 
qui  té  que  fór.  Estar  ó  eslarse  mano  sobre  mano. 
Ferias  agere. 

PAMPINELLA.  f.  Planta  de  camas  de  un  peu 
y  mitj  de  llarch,  altas,  rojenjas,  cantalludas,  ra- 
mosas  y  vestidas  de  fui  las  compostas  de  altras  ro- 
donas  y  dentadas  pel  marge;  en  lo  cim  naixen 
las  flors  pelitas  y  à  poms;  lo  fruyt  quadrat  y  pun- 
xagut,  y  las  llavors  petitas,  llargas,  de  color  pardo, 
amargas  y  olorosas:  las  fullassón  medicinals,  y  s' 
usan  per  enciam,  y  'Is  grops  de  las  arrels  servei- 
xen pera  tenyir  de  roig.  Pimpinela.  Bipennella,  ad. 

PAMPLINA.  f.  Cosa  frívola,  inútil.  Pamplina, 
pampringada.  Futilis  res. 

PAMPLONÉS,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertan- 
yent à  la  ciutat  de  Pampalona,  capital  del  regne  de 
Navarra.  Pamplonés.  Pampelonensis. 

PÀMPOL,  m.  La  fulla  de  la  parra  ó  cep.  Pàm- 
pana,  púmpano.  Parapinus,  i.  ||  Planxa  de  llautó  ó 
de  coure,  que's  posa  en  la  verga  de  las  llumeneras 
pera  que  no  danye  '1  llum.  Volante,  pantalla,  üm- 
bella  lucernis.  1|  pampolatje. 

AL  CAURER  LOS  PÀMPOLS,  fr.  AL  CAURER  LA  FULLA. 

PLE  DE  PÀMPOLS.  Pampanoso.  Pampinosus. 

PAMPOLATGE.  m.  Abundància  de  pàmpols. 
Pampanaje.  Copia  parapinorum.  ||  mel.  Fullaraca, 
adorno  excessiu  en  lo  exterior  de  las  cosas  de  poca 


entitat  ó  conseqüència.  Pampanaje.  Superfluus  or- 
natus. 

PAMPOLINA.  f.  Tela  mòlt  prima  ab  pichs  y 
filagarsas,  y  ab  mescla  de  llana,  seda  ó  herba.  Pa- 
pelina.  Sublilissima  tela. 

PÀMULA.  f.  PROPÒSIT,  RESOLUCIÓ. 

PAN.  m.  PA. 

PAN  PORCiN.  m.  ant.  Herba,  pa  de  porch. 

PANA.  f.   PANNA. 

PANACEA,  f.  Nom  que  donan  los  apotecaris  à 
algunas  medicinas  que  s'  administran  en  polvos  ó 
píndolas  per  tenir  eficàcia  pera  vàrios  mals.  Pana- 
cea. Panacea,  ae. 

PANADA.  f.  EMPANADA. 

BONA  PANADA  Y  MALA  PRÀTIGA,  PLAHER  Y  BÉ  ES  RÓM- 

PRERLA.  refr.  Que  fà  véurer  la  ventatja  de  apariar 
las  mala.s  costums  ó  pràcticas.  A  la  mala  coslumbre 
quebrarle  la  pierna.  Cacoethes  non  spernere  ca  ve. 
PANADELLA.  f.  planta,  paradella. 

PANADER,  A.  m.  y  f.  FLEQUER. 
PANADERIA.  f.  FLECA,  PASTIM. 

PANADETA.  f.  d.  PasieUllo,  pasielüo,  paste 
lejo.  Arlocreasminutum. 

PANADÍS.  m.  Naixedura,  rodadits.  Panadizu, 
panarizo.  Reduvia,  se. 

PANAGAL.  m.  peix.  serra. 

PANAL.  m.  BRESCAS. 

PANALLET.  m.  d.  panellet.  ||  padrastre,  re- 
pèl. II  BORREGO. 

PANALLÓ.  m.  ter.  panellet.  ||  ler.  empanada. 

PANALS.  m.  pi.  ter.  cenill. 

PANARDADA.  f.  Cop  de  panart.  Alfanjazo. 
Acinace  illalum  vulnus. 

PANAROLA.  f.  Insecte,  colxinilla,  marieta, 
pastoreta,  baconet,  cuca  de  la  Mare  de  Dèu.  Cochi- 
nilla,  puerca,  cucaracha,  porquela.  Blatta,  aj.  ||  In- 
secte semblant  al  grill.  Curiana,  corredera,  cuca- 
racha. Forcellio,  nis. 

PANARRA.  adj .  fam.  Gran  menjador  de  pa.  Pa- 
niego, comedor  de pan.l'anis vorator, edax.  ||  met. Ne- 
ci, rudo.  Sandio,  panarra,  bolonio,  zafio,  mamaca- 
llos,  zambombo,  porro,  zamacuco,  zamarro.  Bardus. 

PANARRADA.  f.  Necedat.  Sandez,  pampirola- 
da,  panderada.  Ineptiae,  arum. 

PANART.  m.  Alfange,  cimitarra.  Cimilarru, 
alfanje.  Acinaces,  is. 

PANÀS,  SA.  adj.  fam.  panarra,  neci. 

PANAT,  DA.  adj.  Panado.  Panosus. 

AYGUA  PANADA.  Ayguaab  una  crosleladepa  torrat. 
Àguapanada.  Aqua  panosa. 

PANÀTICA.  f.  Provisió  de  pa.  Panàtica.  Em- 
bola,  ai;  panis  copia. 

PANATXO.  m.  pandatxo. 

PANGRACI.  m.  poet.  Yers  compost  de  dos  tro- 
(jueos  y  una  síl-laba  mès.  Pancracio.  Pancras. 

PANCRÀS.  n.  p.  de  home.  Pancracio.  Pancra- 
tius,  ii. 

PÀNCREAS,  m.  anat.  Cos  glandulós  en  la  part 
inferior  del  ventrell,  ahont  s'  engendra  'I  such 


266 


PAN 


DICCIONARI 


PAN 


pancreàtich,  y  per  un  conducto  que  surt  d'  ell  va 
al  budell  primer.  Pàncreas.  Pàncreas,  atis. 

PANCREÀTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  al 
pàncreas.  Pancrdtico,  pancreàlivo.  Pancreaticus. 

PANDATXERA.  f.  Vanitat,  presumpció.  Pe- 
nachera,  penacho.  Elatio,  nis,  1|  cimera. 

PANDATXO.  m.  Plomall  ó  altre  adorno  so- 
bre'l  cap.  Penacho.  Crista,  ae.  ||  Cada  una  de  las 
Uencas  llargas  de  paper  que'ls  noys  posan  à  cada 
costat  de  las  gruas  per  adorno.  Gallardete.  Aplaus- 
tra  papyracea  in  volatilibus  cometis.  ||  met.  pan- 

DATXERA. 

PANDECOSTA.  f.  ant.  pentecostes. 

PANDECTAS.  f.  pi.  Recopilació  del  dret  civil 
que'l  emperador  Justinià  posà  en  los  cinquanta  lli- 
bres del  digest.  Pandectas.  Pandeclae,  arum. 

PANDÉMIA.  f.  Malaltia  que  ataca  à  tots  los 
animals  de  un  poble.  Pandemia.  Pestis  omnibus 
populi  animalibus  communis. 

PANDERET.  m.  d./'onderefe.Tympanum  minus. 

PANDERO.  ra.  tamborí.  ||  Instrument  format 
de  un  riscle  cubert  de  pell  à  modo  de  un  sedàs, 
que  adornat  ab  cascabells,  castanyolas,  etc,  sesól 
usar  en  los  balls  de  las  aldeas.  Pandero,  adufe, 
andullo.  Tympanum,  i.  ||  m.  Se  diu  de  la  persona 
que'l  toca.  Panderetero.  Tympanites,  is. 

EN  BONÀS  MANS  ESTÍ  'l  PANDERO.  refr.  Denota  la 
confiansa  en  la  capacitat  de  algú.  EsM  el  pandero  en 
manos  que  lo  sabran  bien  tocar.  Non  inepte  agit. 

PANDILLA.  f.  Gavella,  bando,  complot.  Pan- 
dilla.  Fàctic,  nis. 

SÉR  DE  LA  PANDILLA.  fr.  Pertànyer  à  la  lliga  ó 
reunió  de  gent  que  forman  la  pandilla.  Ser  de  la 
pega.  Ejusdem  furfuris  esse. 

PANEDÍS.  m.  NAIXEDÜRA. 

PANEDÓ.  m.  ter.  panada. 

PANDO,  A.  adj.  ríeso.  Ereclus. 

PANEGÍRICH.  m.  Oració  retòrica  en  alabansa 
de  algú.  Panegirico.  Panegiricus,   i.  |1  Alabansa, 
elogi.  Panegirico.  Encomium,  ii,  panegyris,  is.  |J 
adj.  Pertanyent  à  la  oració  panegírica.  Panegirico. 
Panegiricus. 

PANEGIRISTA.  m.  Qui  íà  ó  recita  panegí- 
richs.  Panegirista.  Panegirista,  ae.  U  met.  Lo  qui 
alaba  à  algú  en  conversa  particular.  Panegirista. 
Prseco,  nis. 

PANELL.  m.  Llansa  de  ferro  ò  bandera  pera 
senyalar  los  vents.  Veleta.  Ventorum  index.  ||  Lo 
de  figura  de  home  ó  altre  animal,  etc.  Giralda. 
Statua  ventorum  index.  |  batiport. 

PANELLET,  m.  d.  de  pa.  Panecico,  illa,  ito. 
Pastillus,  i.  (I  Lleminadura  à  modo  de  panet  mòlt 
petit  pastat  ab  ous,  sucre  y  altres  ingredients,  Bo- 
llo.  Pastillus  ovis  et  saccharo  subactus.  ||  Llemina- 
dura mòlt  delicada  y  feta  de  sucre  sol  que  imita  la 
figura  de  un  panet  mòlt  petit.  Periquillo.  Bellaria 
parva  et  levis  ex  saccharo. 

PANER.  m.  Cove,  cistell,  canastra.  Canasto. 
Galatus,  is. 


PANERA,  f.  Cove  6  cèrcol  entreteixit  de  corda 
pera  tenir  lo  pa.  Cesta,  panera.  Panariolum,  i.  || 
CISTELLA.  II  Espècie  de  cistell  pla  menos  ample  de 
boca  que'l  paner.  Canasta.  Canistrum,  i. 

PANERADA.  f.  Lo  que  cab  en  una  panera. 
Cestada,  canastada.  Quod  corbis  capit. 

PANERET.  m.  d.  Canastillo,  canastilla.  Canas- 
tellus,  i.  II  Lo  en  que  las  donas  tenen  la  feyna.  Ta- 
baque.  Fiscella,  ae. 

FÉR  LO  PANERET.  fp.  Preveuir  la  roba  pera  la  cria- 
tura que  ha  de  nàixer.  Hacer  canastilla.  Infantiles 
panniculos  pararé. 

PANÉ8.  m.  y  adj.  nàut.  Popel,  qui  cuyda  de  la 
popa  ò  cosa  pertanyent  à  ella.  Popel,  oficial  de  po- 
pa. Puppis  praefeclus,  puppeum. 

PANE8CAL.  m.  ant.  nàut.  Barcos  pera  trans- 
portar víurers  ó  pa.  Panescal.  Naviscommeatuum. 

PANFIL.  m.  ant.  Barco  inmediatament  inferior 
primer  à  la  drómona  y  després  del  sigle  XIY  à  la 
galera.  Panfilo.  Navissic  dicta. 

PANICER.  m.  ant.  panader.  1|  panarra. 

PÀNICH.  adj.  Sens  fonament,  terror  panich. 

PANÍS.  m.  Planta  que  apenas  se  distingeix  del 
mill  sinó  en  que  té'l  gra  mes  petit  y  en  espiga,  y 
lo  mill  en  ramellet.  Panizo,  canota,  mijo  grande. 
Panicum,  i.  ||  ter.  blat  de  moro. 

PANISSA.  f.  ABANINO. 

PANISSER.  m.  PANARRA.   1. 

PANISSOLA.     f.    PANÍS.    II    SABONETAS.    ||    PaUÍS 

borl,  herba  que  fà  una  espiga  plena  de  uns  com  à 
fils  aspres  ab  que  s'  agarra  fàcilment  à  la  roba. 
Amor  de  hortelano  ;  filàntropos,  adacilla.  Philan- 
tropos,  i. 

PANNA.  f.  Penca,  tros  pla  y  regularment 
Uarch :  com  panna  de  glas,  de  suro,  etc.  Témpano, 
pana,  panes.  Tympanum  i.  ||  Tela  de  cotó  semblant 
al  vellut.  Pana,  felpa.  Pannus  villosus. 

PANÓ.  m.  PENDÓ. 

PANOLLA  Y  PANOTXA.  f.  Espiga  del  blat  de 
moro.  Mazorca,  panocha,  panoja.  Pamila,  ae. 

PANORAMA,  m.  Gran  quadro  circular  dispost 
de  tal  modo  que  1'  espectador  col•locat  en  lo  centro 
véu  los  objectes  representats  com  se  veurian  si 
desde  una  altura  descubrís  tota  una  gran  y  vistosa 
eslensió  de  terreno.  Panorama.  Panoramma.  || 
Gran  y  vistosa  estensió  de  terreno.  Panorama.  Pa- 
noramma, tis. 

PANQÜET.  m.  ant.  panescal. 

PANSA.  f.Rahimescaldatab  lleixiu  ysecatalsol. 
Pasa.  Astaphis,  idis,  uva  passa.  ||  Crosteta  de  mal 
que  sòl  eixir  als  llabis.  Escupidura,  pupa,  escu- 
petina.  Papula,  ae.  ||  Espècie  de  afeyt  que  usavan 
las  donas,  y  tenia  aquest  nom  perquè  's  feya  ab 
dits  rahims.  Pesa.  Fucus  uvis  passis  confectus. 

PANSIMENT.  m.  enmustehiment. 

PANSIR.  V.  a.  Secar  alguna  cosa  al  sol.  Pasar. 
Solé  exsiccare.  ||  v.  r.  Tornarse  pansit.  Acorcharse, 
pasarse.  Solé  exsiccari.  ||  met.  Arrugarse  la  cara. 
Àvellanarse,  arrugarse.  Exaresco,  siccesco  is.  || 


PAN 


CATALÀ. 


PAN 


261 


I 


I 


met.  APLAQDiESE.  fi  Assecaisc,  ariugarse  las  fiuy- 
tas,  y  à  imitació  de  ellas  altras  cosas.  Pasarse. 
Masceresco,  is. 
PANSIT,  DA.  p.  p.  Pasado.  Marcidus.  |  adj. 

MÚSTICn,  ARRUGAT. 

PANTAIX.  m.  PANTEIX. 
PANTÀIXER.  V.  n.  PANTEIXAR. 

PANTALON,  m.  Calsas  llargas  que  arriban 
fins  als  peus.  Pantalon  ó  panlalones.  Bacca;,  arum. 

PANTAN  Y  PANTANO.  m.  Lloch  ó  siti  ahont 
s'  arreplegar!  lasayguas,  formant  un  estany  fangós. 
Trampal,  pantano.  Lacus,  us.  ||  Dificultat,  obsta- 
cle, impediment  gros.  /'aíiíano.  Obstaculum,  i. 

PANTANÓ8,  A.  adj.  Lloch  que  abunda  de 
pantanos.  Lagunoso,  pantanoso,  palustre,paludoso. 
Paludosus. 

PANTEIX,  m.  Fatich.  Resuello,  resoplido,  re- 
soplo.  Anhelitus,  us. 

PANTEIXAR.  V.  n.  Respirar  ab  violència  per 
cansanci.  Hipar,  resollar.  Anhelo,  as. 

PANTEON.  m.  Magnífich  temple  de  Roma  de- 
dicat à  Júpiter  venjador  per  Agripa,  gendre  de  Au- 
gusto:  vuy  se  diu  santa  Maria  la  Rotunda.  Panieon. 
Pantheon,  i.  |1  Bóveda  rodona  y  magnífica  perade- 
positar  los  cossos  dels  prínceps  en  urnas  precio- 
sas.  Panteon.  Pantheon,  i.  \\  Urna  de  pedra  precio- 
sa ahont  solen  enterrar  personas  distingidas.  Lu- 
cillo.  Urna  sepulchralis. 

PANTERA,  f.  Ossa;  animal  fer  y  mòlt  lleuger. 
Pantera.  Panthera,  se. 

PANTOFA  Y  PANTOFLA.  f.  Xinella.  Pan- 
tu{lo,  chinela.  Crepida,  solea,  ae. 

PANTÓFIL.  adj.  Amich  de  tot.  Pantófilo.  Pan- 
tophilus. 

PANTÓMETRA.  f.  Compàs  de  proporció  com- 
post de  dos  reglas  de  metall  unidas  de  modo  que 
pugan  obrirse  à  manera  de  compàs:  desde  sòn  eix 
se  tiran  diferents  líneas  reclas  en  una  mateixa  di- 
recció en  una  y  altra  regla,  y  serveix  pera  trobar 
las  proporcions  que  's  necesitan  buscar  en  altras 
líneas.  Panlómelra.  Pantoraetra,  ae. 

PANTOMIMA,  f.  Representació  per  üguras  y 
gestos  sens  parlar.  Pantomima.  Pantomima,  se. 

PANTOMIMER.  m.  PANTOMIMO. 

PANTOMÍMICH,  ca.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
pantomima  y  al  qui  la  representa.  Paniomimico. 
Pantomimicus. 

PANTOMIMO.  m.  Qui  representa  panlomi- 
mas.  Pantomimo.  Pantomimus,  i. 

PANTOMINA.  etC.  f.  PANTOMIMA. 

PANTORRILLA.  f.  Yentrell  de  la  cama.  Mo- 
lledo,  pantorriUa.  Sura,  ai. 

PANTORRILLERA.  f.  Mitja  que  's  posa  sota 
pera  abultar  las  pantorrillas.  Pantorrillera.  Ad  su- 
rae  specie  augendam  tibiale. 

PANTORRILLUT,  DA.  adj.  Qui  té  las  pan- 
torrillas mòlt  grossas.  Pantorrilludo.  Prominentes 
saras  habens. 

PANXA.  f.  Ventre.  Barriga,  panza.  Alvus,  i.  || 


La  part  rodona  del  milj  de  qualsevol  cos,  que  so- 
breix  de  ell,  com  la  de  las  gerras,  cantis,  ollas, 
etc.  Barriga,  panza,  tripa.  Venter,  iris.  1|  La  part 
de  la  superfície  que  ha  perdut  sa  reclitut  é  ix  en 
fora.  /'anra.  Alveus,  i.  ||  La  partdelafilosaahont  se 
posa  la  encerrosada.  Rocadero.  Colus,  rhombus,  i. 

PANXA  CONTENTA.  L'  home  de  mòlta  catxassa, 
amich  de  la  comoditat,  y  que  sent  poch  las  cosas. 
Torreznero,  panza  en  glòria.  Homo  nirais  placidus. 

PANXA  DE  cüCHs.  fam.  Lo  qui  la  té  mòlt  abultada. 
Tripon,  tripudo.  Yentrosus. 

PANXA  PLENA  FA  BULLÍCIA,  rcf.  ExpHca  la  elcgria 
del  qui  logra  lo  que  ha  de  menester,  y  està  satisfet 
en  lo  que  desitja.  Canta  Marta  despues  de  harta,  ó 
bien  canta  Marta  despues  de  harta.  Cura  bene  pota- 
vi,  cantus  et  carmina  fundo. 

FÉR  PANXA  ALGUNA  COSA.  fr.  Surtir  en  fora,  apar- 
larse  de  la  superfície  recta.  Combarse,  pandear; 
hacer  comba  ó  barriga.  Incurvari,  pandi. 

FÉRSE'n  UNA  PANXA.  fr.  FÉRSE'n  UN    PANXÓ. 

LA  PANXA  NO  vÓL  NovAs.  fr.  Dcuota  que  sense 
menjar  no  's  pót  víurer.  El  vientre  ayuno  no  oye  à 
ninguno.  Absqiie  cibo  nullus  vivere  quivit  homo. 

PORTAR  PANXA  PER  AMUNT.  fr.  fam.  Portar  à  en- 
terrar. Sacar  los  pies  adelante.  In  sepulchrum  de- 
ferre. 

PosARSE  DE  PANXA  AL  SOL.  fr.  Descuydar,  deixar 
ó  abandonar  la  sol-licitut  de  alguna  cosa.  Tenderse 
ú  la  bartola.  Abjicio,  is. 

ÚMPLAM  LA  PANXA  Y  DÍGASME  MORO.  loC.  fam. 
AFARTAM  BÈ,  etC. 

tJMPLiR  LA  PANXA.  fr.  Fecuudar  lo  mascle  à  la 
femella.  Llenar  la  barriga,  emprenar.  Fceminam 
foecundare. 

PANXADA.  f.  Cop  donat  ab  la  panxa.  Panza- 
da.  Yentris  ictus.  ||  Fart,  tip.  Panzada.  Ingurgi ta- 
lió, nis. 

PANXARRA.  f.  PANXASSA. 

PANXARRÓ.  m.  PANXUT. 

PANXASSA.  f.  Panxa  grossa.  Barrigon,  pan- 
cho.  Venter  pergrandis. 

PANXETA.  f.  d.  Barriguilla.  Ventriculus,  i. 

PANXÓ.  ra.  PANXASSA.  II  FART,  TIP. 

férse'n  un  panxó.  fr.  Pondera  lo  mòlt  que  algú 
menja  de  alguna  cosa.  Darse  una  panzada,  hacerse 
un  harlazgo.  Oppleri. 

PANXAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  la  panxa  mòlt 
grossa.  Barrigudo,  panzudo,  tripudo,  tripon,  ven- 
troso,  ventrudo,  panzon.  Ventrosus.  ||  m.  y  f.  Qui 
té  mòlta  panxa.  Panzon.  Ventre  obesus. 

PANY.  m.  Planxa  de  ferro  ó  altre  metall  sobre 
la  qual  se  afiansan  diversas  pessas,  que  serveixen 
pera  tancar  y  obrir  portas,  etc.  Cerraja.  Serà,  ae. 
II  Enfront,  paret  de  un  edifici.  Lienzo  de  pared, 
jaslial,  hastial.  Parielis  distensió.  Ij  Falda  de  ro- 
ba, com  de  la  capa,  etc.  Canto.  Liraus,  us.  ||  Faldó 
de  la  camisa.  Paíial.  Pendens  subuculae  pars.  {| 
Fulla  de  or,  etc.  Pon.  Bracteola  aurea,  jj  corti- 
na. 2.  |1  Part  mòlt  priacipal  de  las  armas  de  foch 


268  PAP  DICCIONARI 

que  serveix  pera  dispararlas.  Llave.  Scloppeti  cla- 
vis. II  Tanca  solta  ficada  en  una  caixa  de  ferro  ah 
un  mànech  que  s'  encaixa  en  las  armellas  de  la 
maleta,  etc.  que  's  tanca  ab  ell.  Candado.  Serà,  ae- 
II  En  los  molins  de  farina  bastidor  ab  sa  comporta 
de  bronze,  que  dóna  pas  al  aygua  que  fa  móurer  lo 
rodet.  Compuerta  de  bronce  Mnea  cataracta.  ||  for- 
rellat. II  ant.  PIGA,  TACA. 

PANY  DE  MOLLA  ó  DE  COP.  Lo  que  tanca  depressa  ó 
ab  cop.  Golpe,  peslillo  de  (jolpe.  Impulsu  claudens 
pessulus. 

PANYEJAR.  V.  n.  Se  diu  de  las  robas  que  sem- 
blan  al  panyo.  Tener  honores  de  pam,  tirar  à  pa- 
na. Similem  panno  esse. 

PANYET.  m.  d.  de  pany.  Cerradurilla,  ita. 
Minutum  claustrum.  ||  d.  de  panyo.  Panito,  pam 
endebleó  jlojo.  Panniculus,  i. 

PANYO.  m.  Tela  de  llana.  Pano.  Pannus,  i.  || 
Lo  carmesí  no  tant  fi  com  la  grana.  Entrapada. 
Inferior  pannus  purpureus,  |1  pi.  Bragas,  calsotets. 
Panetes.  Subligaculum,  i,  femoralia.  iuna. 

PANYO  DEL  BUF.  Panyo  que  's  fabrica  en  Segòvia. 
Limiste,  forte.  Laneus  pannus. 

LO  QUE  SOBRA  ES  PANYO.  loc.  uict.  Indica  que  no 
hi  ha  escassesa  de  alguna  cosa.  Hay  ó  sohra  tela 
de  que  corlar.  Matèria  suppetit.  ||  met.  Denota  lo 
mòlt  que  hi  ha  de  una  matèria  de  que  's  pót  dispo- 
sar. Hay  mucho  pano  de  que  cortar.  Superabundat 
matèria. 

NO  sÉR  PANYO  DE  LA  sèva  BOTIGA,  fr.  Sév  uu  pla- 
giari ó  referir  com  à  cosa  pròpia  lo  que  no  ho  es. 
Ser  un  plagiaria.  Plagiarium  esse. 

PANYOL.  m.  nàul.  Qualsevol  dels  reparti- 
ments en  la  bodega  y  pont  de  la  nau,  ahont  se  posa 
la  galeta,  pólvora,  etc.  Panol.  Navis  penarium. 

PANYOLER.  m.  Mariner  encarregat  dels  apa- 
rells, etc,  en  los  panyols.  Panolero.  Navis  pena- 
riorum  curator. 

PAÓ.  f.  ter.  POR,  II  ant.  peó. 

PAONADA.  f.    ant.  INFANTERIA,  GENT  DE  À  PEU. 

PAONER,  A.  adj.  S'  aplica  al  aucell  que  té  'Is 
peus  guarnits  de  plomas.  Paticalzado.  Plumipes, 
edis. 

PAOR.  f.  ant.  POR. 

PAORUCH,  GA.  adj.  poruch. 

PAP.  m.  Part  carnosa  entre  la  barba  y  coll  del 
animal :  se  diu  particularment  lo  dels  aucells,  que 
es  com  una  bosseta  ahont  deposi  tan  lo  menjar, 
Buche,  cuajar,  papa.  Gultur,  is.  ||  guiher.  ||  met. 
Lo  ventre  dels  racionals.  Buche.  Stomachus ,  i.  || 
met.  Pit,  lo  interior  del  home.  Pecha.  Cor,  dis, 
animus,  i. 

FICAR  AL  PAP.  fr.  Menjar.  Hacer  el  buche.  Edo,  is. 

NO  SE  LI  FLORIRÀ  RES  EX  LO  PAP.  fr.  met.  fam.  ab. 
que's  nota  à  aquell  que  no  sab  guardar  un  secret, 
y  diu  fins  lo  que  no  deuria  dir.  No  hacérsele  à  al- 
guna poslema  alguna  cosa.  Plenum  rimarum  esse. 

TENIR  ALGÚ  Ò  QÜEDARLI  ALGUNA  ALTRA  COSA  EN  LO 

PAP.  fr.  met.  No  dir  tot  lo  que  se  sab  ó  se  sent.  Que- 


PAP 


dar  alga  ú  otra  casa  en  el  esíóma^o. Aliquid  celaré. 

TENIRNE  UNA  EN  LO  PAP  Y  ALTRA  EN  LO  SACH.  ref. 

pensarsen  una  y  fér  ó  dirne  altra.  Decir  una  y  pen- 
sar otra.  Dicere  aliud,  aliud  agere. 

TRÀURER  DEL  PAP.  h.  met.  Fér  dir  tot  lo  que  al- 
tre sap.  Sacar  el  buche  d  otra,  hacerle  desembuchar. 
Ad  secreta  propalanda  inducere. 

UMPLiR  LO  PAP.  fr.  met.  Menjar  mòlt.  Embuchar; 
llenar  el  buche.  Ingurgitare  se  cibo;  ventrem  da- 
pibus  infarcire. 

UMPLIR  LO  PAP  Y  'l  sach.  ref.  Reprèn  al  qui  no's 
contenta  ab  lo  que  li  donan,  y  demana  mès  pera 
altra  ocasió:  se  diu  dels  convidats.  Una  en  el  papo 
y  otra  en  el  saco.  Aliud  sibi  in  sorte  sumit,  aliud 
ultra  sortem, 

vuYDAR  LO  PAP.  fr,  met.  Dir  tant  quant  se  sab  ó 
's  té  callat,  Desembuchar.  Secreta  aperire, 

PAPA.  m.  Summo  Pontífice,  Sant  pare.  Papa. 
Papa,  ae.  ||  pi.  paparotas. 

PAPÀ.  m.  Veu  queusan  lascriaturas  quant  co- 
mensan  à  parlar,  pera  cridar  à  son  pare.  Papà. 
Pater,  tris 

PAPABENET.  m.  Anís  mòlt  petit  de  diferents 
colors.  Grajea.  Sacchari  conditi  granula. 

PAPADINERS.  m.  Pretext  pera  adquirir  di- 
ners. Papadineros.  AcquirendapecuniaípraBtextus. 

PAPAFIGAS.  m.  Aucell  de  unas  cinch  polza- 
das  de  llarch,  pardo  del  llom,  y  hlanch  del  ventre, 
las  alas  negras  ab  clapas  blancas,  la  cua  entera- 
ment negra:  s'  alimenta  de  insectes  y  fruytas,  es- 
pecialment de  figas.  Becafigo,  papaf.go,  papahigo, 
pirafiga,  ficédula.  Ficedula,  se. 

PAPAFIGÓ.  m.  PAPAFIGAS.  II  ant.  Espècie  de 
caperutxa  que  guarda  la  cara  de  la  intempèrie  dei- 
xant los  ulls  llibres,  Papahiqo.  Cucullus,  i. 

PAPAGALL  Ó  PAPAGAY.  m,  lloro.  ||  Flor, 
espècie  de  tulipa  de  color  semblant  al  del  papa- 
gall,  y  també  lasfullas.  Papagallo.  Versicolor  flos. 

PARLAR  COM  LO  PAPAGALL.  fr.  Dir  alguuas  cosas 
bonàs  y  discretas  sens  inteligéncia  ni  coneixement. 
Hahlar  camo  el  papagallo.  Temeré  instar  psittaci 
loqui. 

PAP  AL.  adj.  Lo  pertanyent  al  Papa.  Papat. 
Pontificius,  papalis. 

PAPALINA.  f.  Roba.  pampolina. 

PAP  ALLÒ.  m.  y 

PAPALLONA,  f.  Insecte  que  té  quatre  alas 
compostas  de  una  espècie  de  escata,  que  al  tocar- 
las  se  torna  com  à  pols,  y  s' agafa  en  los  dits :  n'  hi 
ha  de  diferents  espècies  y  colors;  la  major  part,  vo- 
lan  en  las  horas  de  mès  calor,  però  n'  hi  ha  que  sols 
se  deixan  vèurer  al  entrant  à  la  nit  y  voltan  la 
llum  artificial.   Maripasa,  palomita.  Pyrausta,  ae, 

II  ant.  PABELLÒ  DE  NIT. 

PAPALMENT.  adv.  m,  Ab  autoritat  y  poder 
papal;  com  à  papa,  Papalmenle.  Ad  instar  ponti- 
ficis, 

PAPAMOSCAS  Y  PAP  ANAT  AS.  m.  Ximple, 
tonto,  que  qualsevol  cosa  creu.  Papanatas,  papa- 


PAP 


CATALÀ 


PAP 


269 


moscas,  y  pafahueiws  p.  And.  Slolidus,  bardus, 

PAPAORELLAS.  m.  estisoreta. 

PAPAR.  V.  a.  Menjar  cosas  lovas  que  no  ne- 
cessilan  mastegarse.  Papar.  Pappo,  as.  1|  Fér  poch 
cas  de  las  cosas.  l'apar.  Gontenino,  despicio,  is. 

PAPAROTAS.  f.  pi.  Sopas  tovas  que's  donan 
à  las  criaturas.  Papilla,  papa.  Alhara,  pappa,  pul- 
licula,  ífi. 

DONAR  PAPAROTAS.  fi".  Posai'  mel,  etc.  a  la  boca 
de  las  criaturas,  pera  que  s'  aficionen  à  mamar 
sense  repugnància.  Paladear.  Infantes  recentesna- 
ti  palalum  melle  mulcere.  1|  met.  Enganyar  ab  as- 
túcia y  cautela.  Dar  papilla.  Os  alicui  sublinire. 

PAPARRA,  f.  Insecte  sens  alas,  ab  sis  potas, 
ab  que  s'  agafa  fortament  à  la  pell  dels  animals. 
Garrapata.  Ridivius,  ii.  j]  Herba  medicinal,  espècie 
de  espuela,  ab  las  fullas  de  sola  grans,  amplas  y 
semblants  à  las  de  la  figuera  infernal ;  las  flors 
blavas,  y  las  llavors  grossas,  triangulars,  arruga- 
das,  amargas  y  càusticas  :  los  polvos  de  ellas  ma- 
tan  y  fan  fugir  als  polls.  Yerba  piojera  ó  piojenla, 
albarraz,  piluiíaria,  pàsula  montana.  Staphisagria, 
ae;  pedicularis  herba. 

PAPARRA  DE  CA.  PAPARRA.  1. 

AGAFARSE  COM  UNA  PAPARRA,  fr.  mel.  Arrlmarseà 
una  persona  ab  pesadesa  y  molèstia.  Pegarse  como 
ladilla.  Moleslè  aliquem  premeré. 

TENIR  PAPARRAS  ALS  ULLS.  ref.  TENIR  PEGA  ALS 
ULLS. 

PAPARRUTXA.  f.  Butllofa,  mentida.  Papar- 
rucha.  Mendacium,  ii. 

PAPÀS.  m.  Nom  que'ls  moros  donan  als  sacer- 
dots cristians,  y  'Is  cristians  pel  mateix  anomenan 
aixís  als  que'ls  moros  tenen  per  sacerdots.  Papaz. 
Sacerdos,  olis. 

PAPAT.  m.  La  dignitat  de  Papa  y'l  temps  que 
dura.  Papado,  papazgo.  Papatus,  pontificalus,  us. 
II  p.  p.  Papado.  Pappatus. 

PAPATERRA.  m.  Cuch,  animal  de  cosa  de  un 
pam  de  liarch,  cilíndrich,  de  color  de  castanya, 
moll,  sens  ossos,  ni  peus,  ni  altres  órganos  exte- 
riors que  la  obertura  de  la  boca,  y  altres  tres  à 
cada  costat,  que  són  los  de  la  respiració  :  viu  ocult 
sota  terra  en  paratges  humits,  y  pót  propagarse  ta- 
llanllo  en  dos  ó  mès  trossos.  Lombriz.  Lumbri- 
cus,  i. 
PAP  AU.  m.  PAPO. 
PAPAURELLAS.  m.  estisoreta. 
PAPAVERÀCEAS.  f.  bot.  Família  de  plantas 
dicotiledóneas,  las  arrels  de  las  quals  són  Gbrosas, 
las  camas  pel  comú  herbàceas,  ramosas  y  ab  fullas 
senzillas,  alternas,  mès  ó  ménos  talladas ;  las  flors 
solilàrias,  terminals,  en  ramellel  ó  panotxa ;  '1  ca- 
lis quasi  sempre  de  dos  fulletas  caducas,  la  corola 
regular,  generalment  de  quatre  pètalos  arrugals 
abans  de  obrirse,  blanca,  roja,  groga  ó  morada; 
fruyt  capsular,  de  una  caseta ,  y  i  n  general  de 
mòltas  llavors,  clara  molsuda  y  oliosa;  cotiledons 
plans  per  un  costat  y  convéxos  per  altre.  Lo  such 

TOMO  II. 


lletós  de  mòltas  plantas  de  aquesta  família,  que  es 
gomós,  rehinós,  acre,  amarch  y  pudent,  es  suma- 
mentnarcótich.  /'apauerítceas.  Papaveraceaï,  arum. 

PAPELETA.  f.  Bitllet,  paper  de  avís,  ó  en  qu« 
's  nota  alguna  cosa.  Papeleta.  Schedula,  íb. 

PAPELLÓ.  m.  PAPALLÓ.  ||  ant.  pabelló. 

PAPER.  m.  Teleta  blanca  feta  de  draps  apla- 
nats  k  cops  fins  à  reduhirlos  à  un  licor  com  llet: 
serveix  pera  escríurer  y  estampar.  Papel.  Charta, 
ae,  papyrus,  i.  ||  Tarjeta  pera  poder  entrar  en  algun 
lloch  de  diversió.  Boleiin.  Tessera,  le.  ||  Escrit  que 
's  posa  en  algun  paratge  públich  pera  fèr  saber  al- 
guna cosa.  Carlel,  rólulo.  Parapegma,  program- 
ma,  atis.  ||  Discurs  escrit  ó  imprès.  Papel.  Libe- 
llus,  i,  parvus  còdex.  |1  Personatge  en  lo  teatro. 
Papel.  Persona,  ae.  ||  La  part  de  la  comèdia  que's 
dóna  à  cada  actor  pera  que  la  estudie.  Papel.  Co- 
mediai  pars  recitanda.  ||  esquela.  |1  Lo  que  conté 
en  sí  alguna  cosa  ó  que  hi  està  embolicada,  com: 
paper  de  agullas,  etc.  Papel.  Involucrum  papyra- 
ceum.  II  met.  Lo  subjecte  que  té  representació  en 
qualsevol  línea.  Papel.  Munus  vel  partes  agens.  || 
Lo  regularment  de  estrassa  que's  posa  entre  full  y 
full  del  escrit,  pera  que  no  s'  esborren  las  lletras. 
Teleía.  Segmentum  papyri  bibuli.  |  pi.  gestos,  fi- 

GÜRAS,  MONADAS. 

PAPER  AMONEDAT.  Lo  quc  tè  valor  com  la  moneda. 
Papel  monada.  Papyrus  pro  moneta. 

PAPER  BLANCH.  Lo  que  no  està  escrit.  Papel  Man- 
co. Charta  pura. 

PAPER  DE  ESTRASSA.  Lo  bast,  de  colop  obscur,  yen 
que  no's  pót  escríurer.  Papel  de  estraza  ó  anafea. 
Emporetica  charta. 

PAPER  DE  MARCA  ó  FORMA  MAJOR.  Lo  dc  major  llar- 
gària, amplària  y  gruix.  Papel  de  marca  mayor. 
MacrocoUum,  i. 

PAPER  DE  MARQUiLLA.  Lo  mitjà  entre  '1  de  marca 
major  y  '1  comú.  Papel  de  marquilla.  Medianae  for- 
mae  charta. 

PAPER  DE  PLATA.  Se  diu  de  la  quantitat  de  diner 
embolicada  ab  paper,  que  consta  de  40  duros  ó  75 
lliuras  catalanas.  Papel  de  plata.  Quadraginta  mo- 
netarum  argentearum  pondus  unciae. 

PAPER  EN  DRET.  Informe  que  fan  del  plet  los  ad- 
vocats en  defensa  de  la  sua  part.  Papel  en  dereclw. 
Jurídica  allegatio. 

PAPER  FLORET.  Lo  dc  primera  classe.  Papel  (lore- 
te.  Notai  primiE  charta. 

PAPER  MITJA.  PAPER  DE  MARQUILLA. 

PAPER  MULLAT.  Lo  quc  cs  de  poca  importància  ó 
proba  poch:  se  diu  també  de  tot  lo  que  es  inútil.  Pa- 
pel mojado.  Inutile  scriptum. 

PAPER  QUE  FON.  Papel  quc  cala.  Bibula  atramen- 
tum  Iransmilens  charta. 

PAPER  SELLAT.  Lo  que  està  senyalat  ab  las  armas 
del  rey,  y  serveix  pera  autorisar  los  instrumens  le- 
gals y  jurídichs.  Papel  sellado.  Regió  signo  distinc- 
ta  charta. 

PAPER  VOLANT.  Escrlt  curt  y  breu  que  s'  espar- 

34 


270  PAP 

geix  pel  públich  fàcilment.  Hoja,  papel  volante.  Li- 
bellus,  i. 

CANTEN  PAPERS   Y  MENTEN  BARBAS.   ref.  AdverteJX 

sér  ociós  gastar  paraulas,  quant  hi  ha  instruments 
pera  probar  lo  que's  diu.  Hal•len  cartas  y  mienlan 
barbas,  ó  callen  barbasy  hablen  cartas.  Ad  scripla 
provocor;  conticeantlinguae  verum,  cum  scripla  lo- 
quantur. 

EMBRUTAR  PAPER.  fr.  Escríurer  mòlt  sense  subs- 
tància ni  proQt.  Manchar,  embarrar  papel.  Inepte 
scribere. 

FÉR  LO  PAPER.  fr.  Fingir  bè  alguna  cosa,  ó  repre- 
sentar à  altre  al  viu.  Hacer  papel  ò  el  papel  de  olro. 
Alicujus  personam  agere;  aliquem  referre. 

FÉR  MIL  PAPERS,  fr.  mct.  No  tenir  constància.  Ha- 
cer mil  papeles.  Ventosum  esse. 

FÉR  PAPER.  fr.  raet.  Fér  figura,  tenir  representa- 
ció. Hacer  papel ;  papelear.  Spectabilem  esse. 

FÉR  TOTS  LOS  PAPERS  DEL  AUCA.  Adherirse,  per  in- 
terès ó  adulació,  à  totas  opinions.  Farolear.  Vento- 
sum esse. 

PORTAR  BONS  PAPERS  Ó  BEN  ARREGLATS  LOS  PAPERS. 

fr.  Tenir  bons  documents,  rahó  ó  fonament.  Tener 
buenos  papeles.  Apta  instrumenta  habere. 

PORTAR  LOS  PAPERS  MULLATS,  Ó   MALS  PAPERS,  Ó  NO 

PORTAR  BONS  PAPERS,  fr.  No  portar  los  documents  ne- 
cessaris pera  conseguir  alguna  cosa.  Traer  ó  venir 
con  malas  cartas:  traer  los  papeles  mojados.  Ad  rem 
non  pertinentia  scripta  afferre.  ||  met.  Donar  notí- 
ciasfalsas  ó  sense  fonament.  Traer  los  papeles  mo- 
jados. Nugas  narraré. 

POSAR  PAPERS  PELS  CANTONS,  fr.  üonar  avís  al  pú- 
blich per  dits  papers.  Fijar  carleles,cedulones.  Edic- 
ta  foribus  aíBgere. 

REGIRAR,   MIRAR  Ó  REMENAR  PAPERS,  fr.  BUSCar  en 

ells  alguna  notícia  ó  espècie  que's  tlesitja  saber. 
Revòlver  papeles;  papelear.  Scripta  evolvere. 

PAPERADA.  f.  Abundància  de  paper  escrit. 
Papelera.  Chartarum  descriptarum  copia.  |  Con- 
junt de  papers  esbarriats  y  regularment  inútils. 
Papeleria.  Inordinala  chartarum  descriptarum  mul- 

titudO.  II  PATRACOL. 

PAPERAM.  m.  PAPERADA.  2. 

PAPERÀS.  m.  aum.  Papelon.  Magna  charta. 

PAPEREJAR.  v.  n.  Remenar  papers.  Papelear. 
Scripta  evolvere. 

PAPERER,  m.  Qui  fabrica  ó  ven  paper.  Papelero. 
Chartarius,  ii,  chartoprates,  se.  [|  home  dedoscaras. 

PAPERERA,  f.  MORRUT.  2. 

PAPERET.  m.  d.  Papelillo.  Charta  minuta. 

FÉR  MIL  PAPERETS,  fr.  FÉR  MIL  PAPERS. 

PAPERINA,  f.  Paper  caragolat  en  figura  de 
cono.  Cucurucho,  alcatraz.  Papiraceus  cucullus.  [| 

PAPER  DE  PLATA. 

PAPERI8TA.  m.  Versat  en  lo  maneig  de  pa- 
pers. Papelista.  Scriptorum  libellorum  peritus.  H 

met.  HOME  DE  DOS  CARAS. 

PAPEROT.  m.  Escrit  despreciable  é  inútil.  Pa- 
pelon, papelote,papelucho.  Inutile  scriptum. 


DICCIONARI  PAR 

FÉR  LO  PAPEROT.  fr.  FÉR  LO  PAPER. 

PAPISSOT.  m.  Qui  arrossega  la  llengua  pera 
pronunciar  la  s  y  la  c.  Ceceoso.  S  et  c  litteras  vi- 
tiosè  pronuntiare. 

PAPISTA,  m.  Nom  que  donan  los  heretges  als 
quiobeheixen  al  Papa.  Papista.  Catholicus,  i. 

PAPO.  m.  Fantasma  que  figura  pera  fér  po  à 
las  crialuras.  Coco.  Larva,  nenia,  x.  \\  pap. 

PAPü.  m.  PAPO.  1. 

PAPÜLL.  (fér  lo)  loc.  fam.  Tenir  lo  vici  de 
tancar  y  obrir  tot  sovint  las  palpebrasó  pauperas. 
Parpadear ,  pestanear.  Palpebro,  as. 

PAPüT,  DA.  adj.  Qui  té  gran  pap.  Papudo. 
Gutturosus. 

PAQUEBOT.  m.  Embarcació  pera  portar  los 
correus.  Paquebol.  Tabellaria  navis. 

PAQUET,  m.  Fardo,  farcell.  Paquete.  Sarcinu- 
la,  ai.  II  PLECH. 

PAQUETAYRE.  m.  Marxantó,  marxant  de  pa- 
quet. Gorgotero.  buhonero.  Minorum  rerum  ven- 
ditor. 

PAR.  m.  Títol  de  dignitat  en  Fransa,  que's  donà 
anlíguamenl  à  sols  dolze  senyors  y  desprès  à  al- 
tres mòlts.  Par.  Par,  is.  |  adj.  ant.  igdal.  H  arit. 
Lo  número  que's  pót  partir  sense  trencat.  Par.  Nu- 
merus  par.  ||  ant.  Persona  del  verb  parèixer.  Pa- 
rece.  Videtur.  ||  Persona  del  verb  parar.  Para.  Mo- 
ralur. 

par  ó  senar.  Joch.  A  parells  ó  senars. 

A  LA  par.  m.  adv.  Entre  homes  de  negocis,  sense 
guany  ni  pèrdua.  A  la  par.  Sine  lucro  ex  alteru- 
tra  parte.  ||  Igualment,  sense  distincció.  À  la  par. 
iEqualiler,  pariter,  ex  aequo. 

ANAR  À  LA  PAR.  fr.  Fér  companyia  ab  altre  en  lo 
joch  ó  comers.  Ir  à  la  par.  Communi  lucro  vel  jac- 
tura  ludum  vel  mercaturam  agere. 

DE    PAR   EN    PAR.    m.    adv.  DE  BAT   À  BAT.  ||  ScUSe 

impediment  ni  embaràs.  De  par  en  par.  Patenle.  1| 

DE  PART  A  PART. 

JUGAR  A  PARS  Ó  SENARS,  fr.  À  PARELLS  Ó  SENARS. 

SENSE  PAR.  m.  adv.  Sens  igual,  Sinpar.  Sineso- 
cio. 

PARABÉ.  m.  Congratulació,  enhorabona.  Pa- 
rabien.  Gralulatio,  nis. 

PARÀBOLA,  f.  Narració  de  alguna  cosa  fingi- 
da, de  que's  trau  alguna  instrucció  per  compara- 
ció ó  semblansa.  Paràbola.  Paràbola,  se.  |  geom. 
Figura  curvilínea  que  proceheix  de  una  secció  cò- 
nica, lo  diàmelro  de  la  qual  es  paralelo  al  costat 
del  triàngul  que  passa  pel  eix  del  cono.  Paràbola. 
Paràbola,  se. 

PARABÓLICH ,  CA.  acj.  Lo  que  conté  alguna 
instrucció  baix  de  alguna  paràbola  geomètrica.  Pa- 
rabólico.  Parabolicus. 

PARABOLISTA.  m.  Qui  usa  de  paràbolas  ó 
ficcions.  Parabolano.  Parabolis  loquens. 

PARABOST.  m.  Oficial  que  durant  la  campan- 
ya cuyda  de  perseguir  als  malsfactors,  de  casti- 
garlos,  de  la  observància  dels  bandos  y  ordes  del 


PAR 


GATALA, 


PAR 


271 


general,  y  de  tot  lo  pertanyent  à  la  bona  policia 
dels  quevíurers.  Pre&osíc.  Lictorura  mlitarium  prse- 
feclus  in  castris. 

PARÀCLIT.  m.  Consolador ;  nom  que'sdòna  al 
Esperit  Sant.  Pardcleto,  paràdito.  Paraclitus,  i. 

PARACRONISME.  m.  Computació  errada  dels 
temps,  posposant  los  succesos  al  temps  que  han 
succehit.  Paracronismo.  Parachronismus,  i. 

PARADA,  f.  Detenció,  la  acció  de  parar  en  al- 
^un  Uoch.  Parada.  Mora,  ae.  fl  Suspensió,  pausa, 
especialment  en  la  música.  Parada.  Pausa,  ae.  |1 
Los  caballs  que's  mudan  en  una  jornada.  Parada. 
I,a\iorps  v(>redi.  [)  mil.  Formació  de  las  tropas. 
Muesira,  parada.  Militarisdecursio.  |1  Còpia  de  nú- 
volscondensats  enl'ayre.  Cargazon.  Nubium  densi- 
tas.  [1  La  porció  de  mercaderias  que  s'ensenya  pera 
regont'ixer  sa  qualitat.  Mueslra.  Mercium  exposi- 
lio.  11  ant.  Ostentació,  pompa,  aparato,  Ostentacion. 
Oslenlatio,  nis.  U  Aguayt.  Acecho.  Observatio,  nis. 
Detenció  que  fà  '1  gos  en  aguayt  de  la  cassa.  Mues- 
lra. Aucupi  signum.  H  Detenció  repenlina  de  lalle- 
bra  pera  deixar  passar  al  gos,  y  tornar  atràs.  Ca- 
lada. Repenlinus  fugientis  leporis  retrocessus.  1| 
ter.  FEIXA.  11  pi.  Detenció  que  fà  '1  clero  pera  cantar 
las  absoltas  als  difunts.  Posas.  Ad  piaculares  pre- 
ces  pro  defuncto  canendis  stationes. 

DISCURS  ü  ORACIÓ  DE  PARADA.  Discurso  adomado, 
oraciondemasiado  compuesla.  Lasciva  oratio. 

FÉR  PARADA,  fr.  Detcuirse  en  algun  lloch.  Hacer 
delencion.  Manere. 

FÉR  PARADA  DE  SAs  RiQUESAS.  fr.  Feme  osteulació. 
Exponer,  ostentar  sus  riquezas.  Divilias  ostentaré. 

PARADELLA  BORDA.  f.  Herba  perenne,  la 
arrel  de  la  qual  es  parda  per  fora  y  groga  per  dins, 
y  serveix  en  la  medicina :  las  fullas  inferiors  són 
Uargas  y  punxagudas,  la  cama  nusosa  de  quatre  ó 
mès  peus  de  alt,  roja  y  poblada  de  fullas  mès  pe- 
titas;  las  flors  las  trau  en  las  ramas  en  forma  de 
anells.  Romaza.  Rumex,  icis,  ripolapatum,  i. 

PARADELLA  HORTENSE.  f.  AMOR  DE  HOR- 
TOLÀ. 

PARADERO.  m.  Lloch  ahont  se  para  ó  ahont  se 
va  a  parar.  Paradero.  Terminus,  i,  finis,  is. 

PARADETA.  f.  d.  Poca  detenció.  Par  adeia,  pa- 
radilla.  Brevis  cunctatio. 

PARADIGMA,  in.  Exemple,  exemplar.  Para- 
digma. Paradigma,  tis. 

PARADÍS,  m.  Hort  ameníssim  ahont  Dèu  posà 
à  nostre  primer  pare  Adam,  luego  de  haverlo  criat. 
Paraiso.  Paradysus,  i.  |  La  glòria  dels  benaventu- 
rats, lo  cel.  Paraiso.  Paradysus  ccelestis.  H  Felici- 
tat eterna.  Bienaventuranza  eterna.  .^Eterna  beato- 
rum  felicitas.  H  met.  Lloch  ameno  y  deliciós.  Pa- 
raiso. Paradysus,  i. 

PARADÍS  HAJA.  loc.  aut.  DÈU  LO  TINGA  EN  LO  CEL. 

GRA  DEL  PARADÍS.  Herba  de  cama  prima  y  de  và- 
rias  rametas  que  tenen  dins  uns  grans  del  tamany 
de  un  pinyó,  cendrosos,  olorosos  y  agres.  Carda- 
momo,  grana  delparaiso.  Cardamomum,  i. 


PARADOR,  m.  APARADOR.  II  Qui's  para;  se  diu 
regularment  dels  caballs.  Parador.  Gradum  scite 
sistens  equus.  \\  Tinell,  lleixa  ó  escudeller  ahont 
està  'I  vidre,  etc.  Aparador.  Hyaloiheca,  ae. 

PARADOXA  Ó  PARADOXE.  f.  Sentència  ex- 
traordinària oposada  à  la  opinió  comú.  l'aradoja. 
Paradoxum,  i. 

PARADÓXICH,  CA.  adj.  Lo  que  inclou  para- 
doxas  óqui  usa  de  ellas.  Paradójico.  Paradoxicus. 

PARAFARNAL  Ó  PARAFERNAL.  adj.  Se 
diu  dels  béns  que  corresponen  à  la  dona  casada, 
per  successió  ó  de  allre  modo,  fora  del  dot.  Para- 
[ernal.  Parapherna,  orum. 

PARÀFRASA.  f.  ant.  paràfrasis. 

FARAFRASADOR ,  A.  m.  y  f.  ant.  Qui  ex- 
plica ó  interpreta  alguna  cosa  ab  paràfrasis.  Para- 
fraste.  Paraplirastes,  ae. 

PARAFRASAR.  V.  a.  ant.  y 

PARAFRASEJAR.  V.  a.  Explicar  de  diversos 
modos  una  sentència.  Parafrasear.  Paraphrasim 
edliire. 

PARAFRASEJAT,  DA.  p.  p.  Parafraseado. 
Pleniüs  explicatus. 

PARÀFRASIS,  f.  Explicació  de  una  sentencia 
ócosa  per  mès  ex'ens  y  de  diversos  modos.  Parà- 
frasis. Paraphrasis,  is. 

PARAFRÀSTIGAMENT.  adv.  m.  Ab  parà- 
frasis. Parafrústicamenle.  Paraphraslicè,  per  para- 
phrasim. 

PARAFRÀSTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  inclou  pa- 
ràfrasis ó  li  es  propi.  Parafrúslico.  Paraphraslicus. 

PARAGOGE.  f.  gram.  Addició  de  una  lletra  ó 
sílaba  al  fi  de  la  paraula.  Paragoge.  Paragoge,  es. 

PARAGÓGICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
paragoge.  Paragógico.  Paragogicus. 

PARÀGRAF  Y  PARÀGRAFO.  m.  Divisió  de 
un  capítol  que's  noia  ab  aquesta  senyal  §.  Parú- 
grafo,  pàrrafo.  Paragraphus,  i.  |  Lo  senyal  ó  ca- 
ràcter que  denota  la  divisió.  Pàrrafo,  paràgrafo. 
Paragraphus,  i.  H  La  divisió  que's  fà  en  lo  que  s' 
escriu  comensant  nova  ralla.  Aparie.  Paragra- 
phus, i. 

PARALÀCTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  pa- 
ralaxe.  Paralàctico.  Paralactious. 

PARÀLASIS.  f.  PARALÍSIA. 

PARALAXE  Ó  PARALÀXI8.  f.  astron.  Dife- 
rència entre  '1  lloch  verdader  y  1'  aparent  de  un 
astre.  Paralaxe,  paraldxis.  Parallage,  es. 

PARALELIPÍpedo.  m.  geom.  Figura  sòlida 
de  sis  plans  paralelógramos,  dels  que  cada  dos 
oposats  són  iguals  y  paralelos.  Paralelipipedo . 
Parallelepipedum,  i. 

PARALELISME.  m.  geom.  La  propietat  que 
constituheix  las  líneas  ó  plans  paralelos,  ó  la  con- 
tinuada igualtat  de  distàncias  entre  ells.  Parale- 
lismo.  Parallelismus,  i. 

PARALELO.  ni.  Cüteig  ó  comparació  entre  dos 
cosas. /'araíe/o.  Parallelum,  i  H  adj.  geom.  Lo  que 
està  col•locat  en  total  igualtat  de  distància  à  altra 


272 


PAR 


DICCIONARI 


PAR 


cosa  de  sa  espècie.  Paralelo.  Parallelus.  ||  Corres- 
ponent, semblant.  Paralelo.  Parallelus. 

cÍRCULS  PARALELOS.  Los  quc  distan  igualment  en 
^ota  la  circunferéncia.  Circulosparalelos.  Paralleli 
circuli. 

PARALELÓGRAMO.  m.  geom.  Figura  de 
quatre  costats,  del  quals  cada  dos  oposats  són  pa- 
ralelos.  Paralelógramo.  Parallelogramum,  i.  ||  adj. 
Fét,  disposat  en  figura  de  paralelógramo.  Parale- 
lógramo. Paralielogramus. 

PARALIPÒMENON.  m.  Un  dels  llibres  de  la 
Bíblia  que  conté  cosas  historials.  Paralipómenon. 
Paralipomenon  indecl. 

PARALIS  Y  PARÀLISIS,  f.  ant.  y 

PARALÍSIA.  f.  Tulidura;  malaltia  en  que's 
relaxan  los  nirvis,  perdent  sòn  vigor,  moviment  y 
sensació.  Paràlisis,  perlesia.  Paralysis,  i. 

PARALITIGARSE.  V.  r.  tulirse. 

PARALITICAT,  DA.  p.  p.  TULIT.  |1  adj.y 

PARALÍTIGH,  ca.  adj.  Impedit,  tocat  deia 
paralísia.  Paralitico,  paraliíicado.  Paralyticus,  pa- 
ralysi  aífectus. 

PARALLOFA.  f.  ter.  pellofa. 

PARALOGISAR.  V.  a.  Persuadir  ab  sofismas  ó 
discursos  enganyosos.  Paralogizar.  Sophismatibus 
suadere,  uti. 

PARALOGISAT,  DA.  p.  p.  Paralogizado.  So- 
phismatibus suasus. 

PARALOGISME.  m.  Discurs  fal-Iàs  apoyat  en 
rahons  aparents.   Paralogismo.  Paralogisraus,  i. 

PARAMENT,  m.  Adorno.  Paramento.  Orna- 
raentum,  i.  |1  tapisseria. 

PARAMENT  DE  CASA.  Los  moblcs  y  trastos  de  us 
comú  de  la  casa,  que  's  mudan  fàcilment  de  una 
part  à  altra.  Ajuar,  menaje  de  casa.  Supellex, 
ctilis. 

PARAMENT  DE  cüYNA.  Conjunt  de  eynas  necessà- 
rias  pera  '1  servey  de  la  cuyna.  Bateria  de  cocina. 
Coquinaria  vasa. 

PARAMENT  DE  PEDESTAL.  Lo  pedestal  considerat 
sens  adornos  y  molUuras  de  dalt  y  de  baix.  Neto. 
Stilobates  nudus. 

PARAMENT  DE  TAULA.  Lo  servey.  Paramento  de 
mesa.  MensíE  apparatus  instructus. 

PARAMENTS  DE  ALTAR  Ó  SACERDOTALS.   ORNAMENTS. 

PARÀMETRO.  m.  geom.  Línea  invariable 
que  entra  en  la  equació  ó  formació  de  una  curva. 
Pardmetro.  Parametrum,  i. 

PARAMIJAL  Y  PARAMITJAL.  m.  nàut. 
Los  taulons  dels  costats  de  la  nau  desde  popa  à 
proa,  que  serveixen  de  refors  al  empostissat.  Cin- 
ta de  la  nave.  Transversa  ligna  navis  latera  fir- 
mantia. 

PARANGONA.  f.  Entre  eslampers  lo  grau  de 
lletra  entre  'I  gran  cànon,  petit  cànon  y  missal. 
Parangona.  ïypographicus  caràcter  sic  dictus. 

PARANGONAR.  v.  a.  Comparar.  Parangonar. 
Duo  inter  se  compararé. 

PARANÍNFICH,  CA.  adj.  arq.  Orde  que  usa 


de  ninfas  en  Uoch  de  columnas.  Paraninfo.  Para- 
nimphycus. 

PARANINFO.  m.  Padrí  de  las  bodas.  Para- 
ninfo. Paranymphus,  i.  ||  Qui  anuncia  alguna  feli- 
citat. Paraninfo.  Paranymphus,  i. 

PARANOMÀSIA.  f.  ret.  Figura  quant  s'  usa 
deparaulas  semblants  en  las  sil-labas,  però  de 
diversa  significació.  Paranomasia.  Annominatio, 
nis. 

PARANÓMIA.  f.  Delicte  que  consistia  entre'ls 
grechs  en  fér  una  proposició  contrària  à  las  Ueys 
de  la  república  y  sens  observar  las  formas  pres- 
critas.  Paranomia.  Paranomia,  se. 

PARANQUIL.  m.  palanqui. 

PARANY,  m.  Trampa  pera  agafar  aucells  y  al- 
tres animals.  Armadijo,  armadija.  Decipula,  <e.  || 
Lo  punt  preparat  pera  esperar  la  cassa.  Paranza. 
Ad  venandum  slalio.  ||  met.  Trampa  pera  engan- 
yar, seduhir  ó  fer  càurer.  Zancadilla,  zalagarda, 
lazo.  Supplanlatio,  nis. 

POSAR  ALGUN  PARANY,  fp.  met.  Yalerse  de  alguna 
trampa  pera  fér  càurer  à  algú  de  algun  empleo. 
Armar  una  zancadilla.   Frauda  circumvenire.  [| 
Guarnir  una  trampa  pera  agafar  aucells.  Ponerun 
armadijo.  Decipulam  struere. 

PARANYER,  A.  m.  y  f.  Qui  cassa  ab  parany. 
Parancero.  Yenalor,  is. 

PARAPETARSE.  V.  r.  Posarse  en  Uoch  de- 
fensat y  àcubert  del  enem ich.  ^arrearse.  Se  mu- 
niré. 

PARAPETO,  m.  fort.  Fortificació,  terraplé  en- 
vers la  campanya  pera  estar  los  soldats  à  cubert. 
Parapeto.  Peribulus,  i.  1|  ampit. 

PARAPIENO.  m.  Peu  de  vers  compost  de  un 
jambo  y  un  Iribràqueo.  Parapieno.  Parapienus. 

PARAPLUJA.  m.  paraygua. 

PARAR.  V.  a.  disposar.  II  Detenir  lo  moviment 
ó  acció.  Parar.  Impedio,  is.  ||  Adornar,  com:  pa- 
rar casa.  Paramentar.  Orno,  as.  ||  Extendrer  la  ma 
ó  un  pany  de  la  roba,  pera  péndrerer  alguna  cosa. 
Aparar.  Ad  aliquid  accipiendum  protendere.  || 
Tractar  mal  de  paraula  ú  obra.  Malparar,  parar. 
Male  mulctare.  ||  süspéndrer,  pasmar.  ||  obrir  bo- 
tiga. II  v.  n.  Detenirse.  Pararse.  Sisto,  is.  ||  En  los 
jochs  de  envit  y  altres  senyalar  la  quantitat  que 
se  exposa.  Parar,  poner.  Spondeo,  es.  ||  Reduhirse, 
convertirse  una  cosa  en  altra.  Parar.  Yenio,  is.  || 
Cessar  en  lo  moviment  ó  acció.  Parar.  Sisto,  con- 
sisto,  is.  II  Arribar  al  terme  ó  fi.  Parar.  Yenio,  is. 
II  Recàurer  en  lo  domini  de  algú.  Parar.  Yenio, 
is.  II  Mostrar  los  gossos  la  cassa.  Parar,  mostrar.  Sus- 
pensione  indicaré.  ||  sufrir,  aguantar.  [|  m.  Joch 
de  cartas  en  que  lo  qui  '1  pórla  trau  una  carta  pera 
sí  y  altras  pera  'Is  jugadors,  y  guanya  aquell  la 
carta  del  qual  ix  primer.  Parar.  Aleatorius  ludus. 

PARAR  AMENT.  fr.  PARAR  MENT. 

PARAR  EN  BÉ.  fr.  Tcuir  bon  fi  ó  cxit.  Parar  en 
bien.  Bene  cedere. 

PARAR  MAL. fr.  MALPARAR. 


PAR 


CATALÀ. 


PAR 


273 


ANAR  k  PARAR.  fp.  Dirigirse  à  algun  fi  ó  terme. 
Ir  d  parar.  In  hoc  vel  illud  tendere. 

NO  DEIXAR  PARAR  i  ALGll  UN  INSTANT,  fp.  OCUparlO 

|e  continuo.  No  dejar  d  iino  senlar  el  pié  en  el  sue- 

.  Jugiter  aliquera  labori  addicere. 

NO  PARAR.  fr.  No  desistir  de  algun  intent,  pre- 
tensió, etc.  No  parar.  Satagere. 

NO  PODER  PARAR.  fr.  No  eslar  may  quiet.  No  po- 
der parar.  Perinquietum  esse. 

SENS  PARAR.  loc.  Sèns  interrupció  ó  detenció. 
Sin  parar.  Nulla  inlerposila  mora. 

PARAR8E.  V.  r.  Detenirse,  aturarse.  Pararse. 
Consto,  as,  immoror,  aris.  ||  Deixar  de  continuar 
un  discurs.  Quedarse,  pararse.  Haereo,  es.  ||  mel. 
Detenirse,  suspéndrerse  en  la  resolució  de  alguna 
cosa  per  algun  dubte  ó  reparo.  Pararse.  Híereo,  es, 
rauto,  as.  II  Mudar  de  color,  quedarse  parat  per 
algun  accident  que   sobrevé.  Pararse.  Ha?reo,  es. 

II  ADORNARSE,  ATAVIARSE,   PULIRSE.  ||  Se   diu   de   laS 

femellas  de  alguns  animals  quant  tenen  propensió 
al  cóilo.  Andar  salidas  ó  calientes.  Catulio,  is. 

PARARSE  TOT  CURT  ó  TOT  PLEGAT,  fr.  Pararse  de 
pronto.  Repentè  subsistere, 

PARASCEVE.  m.  Preparació ;  se  pren  pel  di- 
vendres sant ,  que  era  la  preparació  de  la  Pas- 
qua segons  lo  ritu  judàich.  Parasceve.  Parasceve , 
es. 

PARA8ELENE.  f.  meteor.  Imatge  de  la  lluna 
que 's  representa  en  algun  núvol.  Paraselene.  ?à- 
raselena,  se. 

PARASISME.  m.  Accident  perillós  quasi  mor- 
tal, en  que's  pert  lo  sentit  per  llarch  temps.  Pa- 
rasismo,  paroxisme.  Superpositio,  nis,  paroxys- 
mos,  i. 

PARASISMAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  parasis- 
me.  Parasismal.  Paroxysmalis. 

PARÀSIT,  A.  adj.  Se  diu  de  la  planta  que 
naix  espontaneament  sobre  altra  vegetal  viu  ó 
mort,  com  la  cuscuta  oficinal.  Pardsilo.  Parasi- 
tus.  II  Se  diu  dels  animals  que  s'  allotjan  en  lo  cos 
de  altres  pera  víurer  à  sas  expensas.  Paràsito.  Pa- 
rasitus.  H  m.  pi.  Orde  de  insectes,  los  caràcters 
dels  quals  són:  sis  peus,  sense  alas,  ulls  llisos, 
boca  quasi  anterior,  que  consisteix  en  un  xuclador 
retràctil  ó  en  una  obertura  situada  entre  'Is  llabis, 
ab  dos  mandíbulasen  forma  de  ganxo,  com  lo  poll. 
Pardsitos.  Parasite,  orura. 

PARASOL.  ra.  Espècie  de  paraygua  pera  fér 
soinbra.  Quiíasol,  guardasol,  parasol.  Umbella,  ae, 
umbraculum,  i. 

PARASTALGE  Ó  PARASTATGE.  m.  pres- 
tatge. 

PARASTRE.  m.  PADRASTRE. 

PARAT,  DA.  p.  p.  Parado.  Impedilus.  ||  adj. 
ENCiiGiT.  II  ADORNAT.  ||  Armat.  Armado.  Lentatus.  || 

met.  ATURAT. 

DEIXAR  PARAT.  fr.  Dcixar  admirat,  suspès,  üejar 
parado,  alónilo.  Ad  sluporem  aliquem  adigere. 
PARATGE,   m.  Part,  Uoch,  estància.  Paraje. 


Locus,  i.  II  Estat  ó  disposició  de  alguna  cosa.  Para- 
je. Status,  us.  II  ant.  llinatge. 

PARATITLA.  f.  Compendi,  sumari  dels  títols. 
Pamítí/íi.  Paratitla,  orum. 

PARAULA,  f.  Veu  articulada  ó  dicció  signifi- 
cativa; es  pròpia  sols  de  la  persona.  Palabra.  Yer- 
bum,  i,  vox,  cis.  ||  Locució,  acció  de  parlar.  Ualtla, 
palabra.  Locutio,  nis.  1|  mús.  lletra.  ||  Seguretat, 
fermesa.  Palabra.  Data  fides.  ||  Promesa,  oferta. 
Palabra.  Promissum,  i.  ||  leol.  Lo  Fill  unigénil  del 
Pare,  lo  Fill  de  Dèu.  Verbo,  palabra.  Yerbum,  i.  |) 
mil.  Orde,  com  :  passe  la  paraula.  Palabra.  Man- 
datum,  verbum,  i. 

PARAULA  DE  CASAMENT  Ó   DE    MATRIMONI.    La  qUC 's 

dóna  recíprocament  de  coniiàurerlo  y  s'  accepta, 
per  la  qual  quedan  obligats  al  cumpliment  los 
que  la  donan.  Palabra  de  matrimonio.  Matrimoni  i 
sponsio. 

PARAULA  DE  DÈU.  L'  evangeli,  la  escriptura,  los 
sermons  y  doctrina  dels  predicadors  evangélichs. 
Palabra  de  Diosó  divina.  Dei  verbutn. 

PARAULA  DE  REY.  loc.  Pondcra  la  seguretat  y  fer- 
mesa de  la  paraula  que's  dóna  ú  oferta  que's  fa. 
Palabra  de  rey.  Conslans,  certa  fides. 

PARAULA  OCIOSA.  La  que  no  té  fi  determinat,  y  's 
diu  per  diversió  y  passatemps.  S'  enlen  la  ménos 
decent.  Palabra  ociosa.  Otiosum,  turpe  verbum. 

PARAULA  PER  PARAULA,  m.  adv.  Enterament,  y  ab 
distincció;  sens  omitir  veu  alguna,  en  lo  que's 
diu,  escriu  ó  traslada.  Palabra  por  palabra.  Ad 
verbum. 

PARAULA  PESADA.  La  injuriosa  ó  que  ofèn.  Pala- 
bra pesada.  Verba  graviora  offensionis  plena. 

PARAULA  PICANT.  La  quc  morlifica  y  causa  res- 
sentiment al  qui  's  diu.  Palabra picanie,  palabrila. 
Saevidictum,  aculeus,  i. 

PARAULA  PRENYADA.  La  que  cuclou  mès  sentit  del 
que  manifesta.  Palabra  preuada.  Dubium  vel  mi- 
nax  verbum. 

PARAULAS  BONiCAS.  Palah'tts  dulces,  blündas,  ca- 
rinosas.  Mulsa  dicta. 

PARAULAS  EN  l'  ayre.  Las  inútíls  ó  vanas.  Pala- 
bras  al  aire.  ínania  verba. 

PARAULAS  fingidas.  Las  que  encubren  altra  cosa 
de  lo  que  explican,  fingint  la  intenció  ó  I'  animo. 
Palabras  fingidas.  Dolosa  verba. 

PARAULAS  FORMALS.  Las  matcixas  que  algú  ha  dit 
ó  que's  troban  en  algun  escrit.  Palabras  fortnales. 
Ipsa  verba. 

PARAULAS  manyagas.  Las  dítas  ab  suavitat.  Pala- 
bras mansas.  Mulsa  verba. 

PARAULAS  VANAS.  PARAULAS  EN  l'  AYRE. 

PARAULAS  Y  PLOMAS  LO  VENT  SE  LAS  NE  PORTA  TOTAS, 
Ó  LAS  PARAULAS  LO  VENT  SE  LAS  NE  PORTA.  l'Cf.  Deno- 
ta '1  poch  cas  que's  déu  fór  de  las  paiaulas  que's 
donan,  per  la  facilitat  ab  que's  trencan  ó  no's  cum- 
plen.  Palabras  y  plumas  el  viento  ó  el  aire  se  las  lle- 
va, ínania  venti  verba  feiunt. 

AB  MITJA  PARAULA,  m.  adv.  Poodera  la  eficàcia  dt^ 


274  PAR  DICCIONARI 

persuadir  ó  per  Ja  amistat  ó  per  la  autoritat  que's 
té  ab  altre.  A  media  palabra.  Vix  labris  apertis. 

AB  pocAs  ó  BREUS  PARAULAS.  lu.  adv.  CoDcisament. 
Conpocas  palabras.  Paucis  verbis;  uno  verbo. 

A  LA  PRIMERA  PARAULA,  m.  adv.  Explica  que  algú 
ha  entès  à  altre  ja  al  comensar  à  explicarse.  À  la 
primera  palabra.  Ex  primo  verbo.  ||  A  la  primera 
manifestació  del  preu  en  que  algú  vól  véndrer  al- 
guna cosa.  A  la  primera  palabra.  Primo  verbo. 

A  PARAULAS  NÉCIAS  Ó  TONTAS  ORELLAS  SORDAS.  ref. 

Denota  que  las  cosas  s'  han  de  péndrer  segons  qui 
las  diu,  no  fent  cas  de  qui  parla  sense  rahó.  A  pa- 
labras locas  orejas  sordas.  Ad  convicia  surdus. 

BONA  PARAULA,  anl.  Oració  que's  dejaà  la  des- 
pedida  principalment  dels  marins;  així  's  deya:  la 
bona  paraula,  à  la  bona  paraula,  y  també  à  la  hora 
de  bona  paraula.  La  buena palabra.  Oratio  naviga- 
lorura  abeuntium  salutanda. 

BOXAs  PARAULAS.  loc.  DPHOta  que  algú  no's  nega 
à  fér  lo  que  se  li  demana,  però  no  ho  fa.  Buenas 
palabras.  Bona  verba. 

BONÀS  PARAULAS  Y  DOLENTS  FÉTS.  ref.  NI  OBRA  BO- 
NA, etc, 

CADA  PARAULA  DOS  MENTiDAs.  fr.  Se  diu  del  mòlt 
mentider.  Miente  mas  que  deparle,  ó  que  habla  ó 
queda  por  Dios.  Singulis  verbis  mentilur. 

CADA  PARAULA   ME  eS  ÜNA  PUNYALADA.  loC.    Denota 

lo  sensibles  que  són  algunas  paraulas.  Cada  pala- 
bra es  una  lanzada.  Mihi  odiosum  atque  intolera- 
bile  verbum. 

CAPGIRAR  LAS  PARAULAS.  fr.  Donarlis  altre  sentit 
del  que  pròpiament  tenen,  ó  de  aquell  en  que's 
diuhen  naturalment.  Tòrcer,  trocar  ó  mudar  las  pa- 
labras. Yerborum  senientiam  invertere. 

cuLLiR  LAS  PARAULAS.  fr.  Notar  algú  las  que  al- 
tre diu  per  ser  imprópias  ó  per  lo  que  li  pót  impor- 
tar. Coger  las  palabras.  Yerba  alterius  diligenter 
notaré. 

cuMPLiR  LA  PARAULA,  fr.  No  faltar  à  lo  que  s'  ha 
promès.  Cumplir  la  palabra .  Promissa  tenere. 

CURT  DE  PARAULAS.  expr.  Fallat  de  paraulas  ó  que 
no  li  acuden  pera  explicarse.  Cario.  Yerborum 
egenus. 

DEIXAR  A  ALGÚ  AB  LA  PARAULA  EN  LA  BOCA   Ó  SENSE 

PARAULA,  fr.  Doixarlo  sense  saber  que  respóndrer. 
Alarugar,  atragantar  à  alguna.  Mutum  aliquem  red- 
dere. 

DEIXAR  AB  LA  PARAULA  EN  LA  BOCA.  fr.  Girar  laS 

espalllas  à  algú  sens  escoltar  lo  que  diu.  Dejar  d 
alguna  can  la  palabra  en  la  boca.  Intercepto  verbo 
adire. 

DEMANAR  PARAULA,  fr.  aut.  Demanar  llicència 
pera  parlar.  Pedir  licencia,  permiso,  palabra.  Ye- 
niam ,  facultatem  petere. 

DE  PARAULA,  m.  adv.  De  boca,  en  contraposició 
de  per  escrit.  De  palabra,  d  baca,  de  viva  voz,  ver- 
balmente.  Yerbis;  verborum  ope.  ||  de  part  mia. 

DE  PARAULA  EN  PARAULA,  m.  adv.  De  uua  irahó  ó 
ditxo  en  altra;  s'  usa  pera  explicar  que  ab  ellas  se 


PAR 

Và  encenent  una  disputa.  De  palabra  en  palabra. 
Sensim. 

DESMANDARSE  DE  PARAULAS.  fr.  Parlar  mòlt  y  sen- 
se consideració.  Desmandarse  en  palabras;  irse  de 
boca,  ó  irsele  d  alguna  la  boca.  Temeré  loqui ;  lo- 
quendo  irasci. 

DONAR  BONAs  PARAULAS.  fr.  Mantenir  laesperansa 
de  algú  ab  rahons.  Dar  buenas  palabras.  Alicui  ver- 
bis de  re  aliqua  spei  ostendere. 

DONAR  PARAULA,  fr,  ant.  Donar  llicència.  Darper- 
miso.  Yeniam,  facultatem  dare  ||  y 

DONAR  SA  PARAULA,  fr.  Obligarse  ab  ella  à  cum- 
plir algnna  oferta  ò  promesa.  Dar  palabra  ósu  pa- 
labra. Fidem  dare. 

EMPENYAR  LA  PARAULA,  fr.  Promótrer  formalment 
baix  sa  paraula.  Empenar  la  palabra.  Fidem  inter- 
ponere. 

ENTRETENIR  AB  PARAULAS.  fr.  Fér  esperar,  no 
cumplir.  Entretener  can  palabras.  Yerbis  ducere, 
ductare. 

EN  UNA,  DOS  ÒEN  POCAS  PARAULAS.  m.  adv.  Breu- 
ment. En  una,  das  ò  en  pocas  palabras.  Uno,  duo- 
bus,  paucis  verbis. 

ESCAPARSE  UNA  PARAULA,  fr.  Dir  inadvertidament 
lo  que  no  es  del  cas,  ó  que  convenia  callar.  Irse  n 
escaparse  una  palabra.  Yerbum  temeré  decidere, 

ESTALVIAR  ó  AFoiiRAR  PARAULAS.  fr.  No  allargarse 
en  una  conversació.  Ahorrar  palabras.  Yerba  mit- 
tere. 

FALTAR  PARAULAS.  fr.  Pondera  la  excel-léncia  ó 
grandesa  de  alguna  cosa,  y  que  no's  pót  explicar 
ni  alabar  dignament.  Faltar  palabras.  Yerba  de- 
ficere. 

FALTAT  DE  PARAULAS.  fr.  CURT  DE  PARAULAS. 

FÉR  BONA  SA  PARAULA,  fr.  Pi'ométrer  cumplirla. 
Promeler  cumplir  supalabra.  Polliceri  sepraestatu- 
rum  quod  spondit. 

FÉR  PARAULA,  fr.  PARLAR. 

HOME  DE  PARAULA.  Qui  la  guarda.  Hombre  de  su 
palabra.  Homo  integrsefidei. 

LA  MEVA  RARAULA  ES  Ó  VAL  UN  ACTE.  loC,  ASSegUra 

lo  que's  promet.  Mi  palabra  es  prenda  de  ora.  Fides 
mea  auro  pretiosior  est. 

LA  MILLOR  PARAULA  ES  LA  QUE  ESTÀ  PER  DIR.  ref. 
POCH  PARLAR  ES  SABIESA. 

LA  PARAULA  QUE  HA  SÜRTIT  DE  LA  BOCA,  NO  PÓT  TOR- 
NAR ATRÀs.  ref.  Denota  la  reflexió  y  cautela  que's 
déu  tenir  en  proferir  las  paraulas  especialment  las 
que  poden  ferir:  perquè  una  vegada  ditas  no  po- 
den tornar  atràs.  Palabra  y  piedra  suelia  no  tiene 
vuelta;  palabra  de  boca  piedra  de  honda.  Nescit 
vox  missa  revertè. 

LAS  BONAS  PARAULAS  FAN  MENJAR  ALS  MALALTS.  lef. 

Denota  que  las  bonas  rahons  ò  reflexions  regular- 
ment tot  ho  arreglan.  Cuales  palabras  te  dicen,  tal 
carazan  te  ponen.  Animus  in  auribus  habitat. 

LLEVAR   LA  PARAULA  DE  LA   BOCA.   fr.  met.  Aotici- 

parse  à  dir  lo  que  altre  tenia  intenció.  Coger,  qui- 
tar  la  palabra  de  la  baca.  Sermonem  occupare. 


PAR 


CATALÀ. 


PAR 


215 


N» 


MANCAR  Ó  FALTAR  A  LA  PARAULA,  ff.  NO  CUmpÜlla. 

Fallar  à  la  palahra.  Fidem  niutaie. 

MASTEGAR    Ó    MENJARSE    LAS    PAUAULAS.  fr.  Tarta- 

mudejar,  pronunciar  mal.  Mascar,  musitur,  mamu- 
jar,  mamellar;  comerse  las  palahras  ó  silabas.  Bal- 
butio,  is. 

MiTJAs  PARAULAs.  loc.  Expücació  enfàUca  ó  no 
cabal  de  algun  concepte,  ó  las  que's  pronuncian 
entre  denls.  Medias  palahras.  Dimidiata  verba. 

NO  DIR  Ó  NO  PARLAIl  PARAULA  :  Ó  SENSE  DIR  Ó  PAR- 
LAR PARAULA,  fr.  Callar  ó  guardar  silenci,  ó  no  re- 
pugnar ni  contradir  à  lo  que's  proposa  ó  demana. 
No  decir  ó  no  hablar,  ó  sin  decir  ó  habíar  palabra. 
Obmuslescere. 

NO  DIU  PARAULA  QUE  NO  MENTA,  Ó  MENT  À  CADA  PA- 
RAULA, loc.  CADA  PARAULA,  elC. 

NO  HI  HA  PARAULA  BEN  DITA,  QUE  NO  SIA  MAL  COM- 
PRESA ò  ENTESA,  ref.  Reprèn  als  maliciosos  y  mal 
intencionats,  que  pel  regular  interprelan  malament 
lo  que's  diu  sense  malícia  ó  ab  bona  intenció.  No 
hay  palabra  mal  dicha,  si  no  fuese  mal  cnlendida. 
Yerba,  nisi  invertas,  nuUa  sinistra  forent. 

NO  SABERSE  TRAURER  LAS  PARAULAS  DE  LA  BOCA.  fr. 

No  saber  parlar  per  causa  de  encogiraent,  espanto 
pera  tartamudejar.  Heldrsele  à  alguno  las  palabras. 
Balbutio,  is. 

NO  sÉR  MÈs  QUE  PARAULAS.  fr.  Deuota  que  en  algu- 
na disputa  ó  altercat  no  hi  ha  hagut  cosa  de  cuy- 
dado,  atenció  ó  sentiment.  No  ser  mas  quepalabras. 
Non  ullrà  verba  certare. 

NO  TENIR  PARAULA  ó  LA  PARAULA,  fr.  Faltar  à  ella, 
no  guardaria.  No  lener  palabra.  Datam  fidem  fa- 
llere. 

NO  TENIR  PARAULAS.  fr.  No  expHcarse  en  alguna 
matèria  ó  per  sufriment  ó  per  ignorància.  No  tener 
palahras,  ó  no  lener  palabras  hechas.  Verba  alicui 
deesse. 

PASSAR  Ó  ENTRETENIR  AB  PARAULAS  Ó  AB  BONAS  PA- 
RAULAS. fr.  Entretenir  à  algú  ab  oferlas  ó  prome- 
sas  sens  arribar  al  cumpliment  de  lo  que  's  pre- 
tén. Traer  en  palabras.  Promissis  deludere, 

FÉR  PARAULA. loC.  ant.  ARENGAR. 

pÈNDRER  LA  PARAULA,  fr.  Parlar  primer  ó  prosse- 
guir la  conversació  que  altre  ha  deixat.  Tomar  la 
palahra.  Sermonem  arripere.  ||  Acceptar  la  pro- 
mesa pera  reconvenir  al  que  la  dóna,  si  falta  à 
ella.  Tomar  ó  coger  d  uno  la  palabra.  Fidem  da- 
fclam  accipere. 

^     PÉNDRER  PARAULA,  fr.  aut.   Touar  licencia.  Ye- 
niam  sumere. 

PÉRDRER  LA  PARAULA,  fr.  Quedar  sèus  poder  par- 
lar per  alguna  malaltia.  Perder  el  habla.  Yoce  pri- 
var! I  met.  No  saber  que  dir.  Perder  el  habla.  Ob- 
mutescere. 

PESAR  LAS  PARAULAS.  fr.  met.  Reflexionailas  ab 
atenció.  Pesar  las  palabras.  Yerba  appendere,  mo- 
derari. 

QUEDAR  BÈ  AB  BONAS  PARAULAS.  ref.  Aconsella 
que  qui  no  dóna  lo  que  li  demanan,  se  excuse  ab 


bonas  paraulas.  Miel  en  la  boca,  y  guarda  la  bolsa. 
Yerba  suavia  fac  nummos  qui  dare  recusas. 

RETIRARLAPARAULA.fr.  TORNAR  LA  PARAULA  ATRAS. 

SOBRE  LA  PARAULA,  m.  adv.  Sens  altra  seguretat 
que  la  paraula  que  's  dóna  de  fér  alguna  cosa. 
Sobre  su  palabra.  Fide  sua. 

SOLTA  LAS  PARAULAS  COM  LOS  ASES  LOS  PETS.  loC. 

prov.  que  reprèn  al  que  diu  las  cosas  sens  atén- 
drer  si  poden  sér  perjudicials  ó  no.  Hablar  sin 
pensar,  es  tirar  sin  encarar.  Non  inedilala  loqui 
caeco  est  jocularitpr  arcu. 

TENIR  MiiS  PARAULAS    QUE    UN    BREVIARi'.    fr.    lUCt. 

Parlar  mès  de  lo  que  es  regular.  Tener  mucho  pico. 
Nimis  loqui. 

TENIR    PARAULAS  Ó  QUATRE    PARAULAS.  fr.  Renyir. 

Tener  palabras  ;  trabarse  de  palabras.  Yerbis  cum 
aliquis  contendere. 

TORNAR  LA  PARAULA,  fr.  Recobiar  1'  us  de  la 
veu.  Recobrar  el  habla.  Yoce  expediri. 

TORNAR  LA  PARAULA  ATRAS.  fr.  Desdirse.  Volverse 
alrds.  Dictis  non  stare. 

TRACTAR  MAL  DE  PARAULAS.  fr.  lujuriar  ab  algun 
ditxo  ó  veu  sensible.  Tralar  mal  de  palabra.  Con- 
viciis  aliquem  onerare. 

TRENCAR  LA  PARAULA,  fr.  MANCAR  Ó  FALTAR  i  LA 
PARAULA. 

UNA  PARAULA,  loc.  S' usa  pera  cridar  à  algú  pe- 
ra conversar  apart.  Palabras,  una  palabra.  Pau- 
cis  te  volo. 

vÉNDRER  PARAULAS.  fr.  met.  Enganyar  ó  tenir 
entretingut  à  algú  ab  ellas.  Vender  palabras.  Yer- 
ba dare. 

PARAULADA.  f.  Ditxo  dissonant,  indecent  y 
gravement  sensible.  Palabra,  remogué,  tarascada. 
Convitium,  ii. 

PARAULETA.  f.  d.  Palabrila,  ica,  illa.  Yocu- 
la,  ai.  II  Paraula  sensible  ó  que  porta  mòlta  ànima 
ó  significació  ó  alusió  amagada.  Palabrila.  Yer- 
bum  aculeatum. 

PARAULISTA.  m.  ant.  Xarrayre,  qui  parla 
mòlt,  ofereix  sens  reparo  y  no  cumple  res.  Pala- 
brisla,  palabrero.  Garrulus,  i. 

PARAYGüA.  m.  Espècie  de  girasol  pera  guar- 
dar de  la  pluja.  Paraguas.  Umbella,  ae. 

QUANT  PLOU  MÒLT  NO  VALEN  PARAYGUAS.  lOC.  prOV. 

Denota  que  quant  són  mòltas  las  desgràcias  no  si 
pót  donar  cobro.  Agua  sobre  agua,  no  vale  sayo  ni 
capa.  Non  segulum  crebro,  non  paenula  sutficit 
imbri. 

PARAYRE.  m.  Oficial,  mestre  que  carda 'Is 
panyos  à  la  perxa.  Pelaire.  Carrainarius,  is. 

PARAYRERIA.  f.  Ofici  de  parayre.  Pelairia. 
Carminatoris  officium. 

PARBOST.  m.  prebost. 

PARCA.  f.  Destino,  sort,  fat.  Parca.  Parca,  íe. 
II  poét.  Yeu  ab  que  's  significa  la  mort.  Parca. 
Parca,  se. 

PARGAMENT.  adv.  m.  Escassament,  ab  mo- 
deració. Parcamente.  Parcè. 


276  PAR  DICCIONARI 

PARCER.  m.  Compaijy  ab  altre  en  algun 
tracte.  Aparrero.  Socius,  ii.  ||  Lo  qui  cultiva  algu- 
na heretat  donant  pari  dels  fruyts  al  amo,  y  que- 
dant parlperaell.  Aparcero,  colom,  granjero,  quin- 
tero.  Particeps,  ipis. 

PARCERIA.  f.  Tracte  dels  que  van  a  la  part 
en  algun  negoci.  Aparceria.  Conseciatio,  nis. 

PARCIAL,  adj.  Lo  pertanyent  à  la  part  de  al- 
gun tot.  Parcial.  Ad  partempertinens.  ||  Partidari, 
qui  segueix  lo  partit  de  altre.  Parcial.  Factiosus. 
II  Amich,  afecte.  Parcial.  Cliens,  tis. 

PARCIALITARI,  A.  adj.  ant.    parcial.  ||  ma- 

NIATICn,  BOIG. 

PARCIALITAT,  f.  Partit,  facció.  Parcialidad. 
Factio,  nis.  ||  Amistat ,  familiaritat.  Parcialidad. 
Amicitia ,  ae.  ||  bando  ,  lliga.  ||  Passió  del  animo 
que  impedeix  la  reclitut  dels  judicis.  Parcialidad. 
Animi  prseoccupatio. 

PARCIALMENT,  adv.  m.  En  quant  à  alguna 
part  ó  tots.  Parcialmente.  Factiosè.  |  Ab  inclinació 
amistosa  à  alguna  part.  Parcialmente.  Studio,  co- 
miter. 

PARCIÓ.  f.  partició. 

PARCO.  m.  Paper  de  perdó  en  las  escolas. 
Parce,  parco.  Impunitatis  schedula.  |  adj.  Econó- 
mich,  moderat  en  l' us  de  las  cosas.  Parco.  Accinc- 
tus,  parcus.  ||  Moderat  en  lo  menjar  y  béurer.  So- 
irio,  parco.  Sobrius. 

PARDAL,  m.  Aucell  mòlt  comú,  que  té  las 
plomas  pardas,  variadas  ab  algunas  clapas  y  plo- 
metas  negras,  lo  bech  recte  y  curt ;  lo  mascle  té 
en  lo  coll  sota  del  bech  una  clapa  negra  :  la  feme- 
lla es  un  poch  mès  petita,  de  color  mès  clar  y  cap 
mès  estret.  Gorrion,  pardal,  pardillo.  Passer,  is.  || 
met.  Astut.  Pdjaro.  Callidus. 

PARDAL  ROQUER  ó  TORROGA.  Lo  de  verdissa.  Gor- 
rion silvestre.  Passer  monlanus. 

JA  HAN  FUGIT  LOS  PARDALS  DEL  Mü.    ff.    met.    ab 

que  's  denota  que  ha  passat  la  ocasió  de  conseguir 
alguna  cosa.  En  los  nidos  de  antano  no  hay  pàjaros 
ogario.  Hic  veteres  annus  vacuos  videt  alile  nidos. 

MATAR  DOS  PARDALS  DE  UN  TRET,  DE  UN  TIR  Ó  DE 
UNA  PEDRADA,  fp.  AB  UNA  VIA,  ETC. 

MÈS  VAL  UN  PARDAL  EN  LA  MA  QUE  UNA  PERDIU  EN 

l'  ayre,  ó  QUE  DOS  VEURE LS  VOLAR.  ref.  Deuota 
que  no  aventurem  lo  bè  ó  conveniència  que  gosara 
per  la  esperansa  de  altre  que  se  'ns  figura  major. 
Mas  vale  pdjaro  en  mano  que  buitre  volando  ;  por 
el  alabado  dejé  el  conocido,  y  vime  arrepentido.  Me- 
lior  est  tuta  pax,  quam  sperata  victorià. 

PARDALET.  m.  d.  Pajarillo ,  ito.  Passercu- 
lus,  i. 

TENIR  PARDALETS  AL  CAP.  fr.  met.  Bojejar.  Se 
diu  principalment  de  las  donas  coquetas.  Ser  un 
cascabel.  Inani  capite  esse. 

PARDEJAR.  V.  n.  Ressaltar  lo  color  pardo. 
Pardear.  Fuscum  apparere. 

PARDENCH,  A.  adj.  Lo  que  té  un  color  que 
lira  à  pardo.  Ahurelado.  Burrus. 


PAR 

PARDO,  A.  adj.  Color  que  resulta  de  la  mes- 
cla de  blanch  y  negre.  Pardo.  Fuscus.  ||  m.  Lo 
mascle  de  la  ossa  ó  pantera.  Pardo.  Panihera,  ae. 

PARDÓS,  A.  adj.  De  pardo  clar.  Pardusco. 
Subfuscus. 

PARE.  m.  Qui  engendra  ó  procrea  à  altre.  Pa- 
dre.  Pater,  tris,  parens,  entis,  genitor,  is.  ||  La 
primera  persona  de  la  Santíssima  Trinitat.  Padre. 
Pater,  tris.  ||  Autor  de  qualsevol  obia.  Padre.  Pa- 
ter, tris.  II  Lo  mascle  de  bestiar  destinat  pera  la 
procreació.  Padre.  Admissarius  mas.  ||  Tílol  del 
principal  de  alguna  descendència.  Padre.  Pater, 
tris.  II  Qui  afavoreix  ó  fa  ofici  de  pare  envers  algú. 
Padre.  Pater,  tris.  ||  Qui  en  temps  antich  fou  cèle- 
bre en  alguna  ciència  ó  facultat.  Padre.  Pater, 
Iris.  II  Lo  religiós  sacerdot  y  lo  ancià  en  senyal  de 
veneració  y  respecte.  Padre.  Pater,  Iris.  |  Nom 
que  's  dóna  als  prelats,  sants ,  mestres  y  doctors 
de  la  iglésia.  Padre.  Pater,  tris.  ||  Qualsevol  dels 
que  han  concorregut  à  un  concili.  Padre.  Pater, 
Iris.  II  pi.  Lo  pare  y  la  mare.  Padres.  Parentes, 
tum.  I  Los  avis  y  ascendents.  Padres.  Proavi, 
orum.  II  Los  indivíduos  de  alguna  religió  ó  con- 
gregació. Padres.  Patres,  um. 

PARE  ADOPTIU.  Quí  ha  adoplat  fill  de  altre  par- 
ticipantli  Is  drels  de  propi.  Padre  adoplivo  ó  por 
adopcion.  Adoptator. 

PARE  CONDESCENDENT  Ó  INDULGENT.  LO  qui  demOS- 

tra  massa  carinyo  als  fills  y  no  'Is  corretgeix  com 
déu.  Padrazo,  padron.  Pater  nimis  indulgens. 

PARE  coNSCRiPTE.  Lo  scnador  entre  'Is  romans. 
Padre  conscrípio.  Gonscriplus  pater. 

PARE  DE  ANiMAS.  PàiToco.  Pudrc  dc  almas.  Paro- 
chus,  i. 

PARE  DE  FAMÍLiAs.  Cap  de  casa,  tant  que  tinga 
fills  com  nó.  Padre  de  familia.  Pater  familias. 

PARE  DE  LA  PÀTRIA.  Qui  ha  fet  particulars  ser- 
veys  per  sa  pàtria.  Padre  de  la  pàtria.  Pater  pa- 
Irise. 

PARE  DELS  BOIGS.  111.  Qui  cuyda  de  ells.  Loquero. 
Amenlium  custos. 

PARE  DE  POBRES.  Qui  'Is  assistcix.  Padre  de  po- 
bres. Pater  pauperum. 

PARE  DE  PROVÍNCIA.  Qui  lia  eslat  provincial  en 
alguna  religió.  Padre  de  provincià.  Pater  provin- 
ciae. 

PARE  ESPIRITUAL.  Lo  confessor  que  cuyda  y  di- 
rigeix r  esperit  y  conciència  del  penitent.  Padre 
espiritual.  Conscienciae  rector  ;  spiritualis  pater. 

PARE  NOSTRE.  La  oració  dominical.  Padre  nues- 
tro.  Dominica  oratio.  ||  Glòria,  gra  gros  que's  posa 
cada  deu  en  los  rosaris,  pera  senyal  de  que  s'  ha 
de  dir  lo  pare  nostre.  Padre  nuestro,  diez  de  rosa- 
rio.  Grandior  in  rosarioglobulus. 

PARE  PUTATIU.  Qui  es  tingut  y  reputat  per  pare. 
Padre  putativo.  Putativus  pater. 

PARE  SANT  ó  SANT  PARE.  Lo  Papa.  Padre  santa. 
Papa,  ae. 

PARES  DE  LA  IGLÉSIA.  Los  altres  ecclesiàstichs 


PAR 


CATALÀ. 


PAR 


277 


I 


n 


dels  12  primers  sigles  que  han  conservat  las  tra- 
dicions de  la  igli'sia  ;  y  'Is  doctors  de  la  iíjlésia 
grega  y  llatina  que  escriguóron  sobre  'Is  misteris 
y  doctrina  de  la  religió.  Santos  padres  de  laiglesia. 
Ecclesia;  pa  tres. 

PARES  DEL  DESERT.  Los  anacorelas.  Padres  del 
yermo.  Eremicolaí  patres. 

k    PARE    GTJARDADOR    FILL    DISSIPADOR.   ref.  DenOla 

que  freqüentment  succeheix  a  un  pare  avaro  un  Gil 
pródich.  Àpadre  endurador  hijo  gastador;  à  padre 
ganador  hijo  despendedor.  Qua3  pater  accuraulat, 
dispergit  prodigus  híeres. 

k  Qüi  ES  PARE  bAstali  MARE.  ref.  Reprèn  al  que 
tenint  pochs  uk'm•íIs  se  queixa  del  poch  premi.  À 
quien  es  pad'e  hdstale  madre.  Dat  indignis  venia 
columbis. 

DE  PARE  SANT  LO  FILL  DIABLE,  ref.  Deuota  que  no 
sempre  aprofita  la  bona  criansa  dels  fills,  si  són  de 
mal  natural.  Be  padre  santó,  hijo  diablo.  Bono  ex 
parente  natus  pessimus. 

DIR  sí  PARE.  fr.  fam.  Estar  alguna  dona  en  apti- 
titut  de  casarse.  Estar  de  saca.  Nuptiis  aptam  esse 
vel  pa  rata  m. 

ENTRE  PARES  Y  GERMANS  NO  VÜLLAS  FICAR  LAS  MANS. 

ref.  Denota  que  no's  prenga  part  en  los  disturbis 
dels  parents,  perquè  aquestos  fàcilment  se  compo- 
nen,-y  desprès  se  pert  la  amistat  ab  uns  y  ab  al- 
tres. Entre  padres  y  hermanos  no  metas  tus  manos. 
Ne  ad  propinquorum  rixas  accedas,  si  amicitiam 
optas  conservaré. 

LO  PARE  GUANYA  'l  RAL  Y  'l  FILL  LO  GASTA  MAL.  ref. 

Denota  que  lo  que  alguns  juntan  ab  traball,  sos 
hereus  solen  dissiparho  en  breu  temps.  Nuestros 
padres  d  pulgadas,  y  nosotros  d  hrazadas.  Absu- 
mit  natus  genitor  qufe  congerit  aera. 

LO  PARE  NO  ES  NAT  Y  'l  FILL  SALTA  PEL  TERRAT,  ref. 

Reprèn  als  qui  disposan  anficiparlamenl  de  las  co- 
sas  de  que  no  tenen  seguretat.  Hijo  no  tenemos,  y 
nombre  le  ponemos.  Nec  peperit  capra,  et  nunc  ha?- 
dus  ludit  in  agris. 

NO  LA  PERDONA  i  sÒN  PARE.  loc.  fam.  S'  aplica  à  la 
persona  que  sols  atén  à  sòn  interès,  y  al  qui  diu  li- 
brementsòn  parer  sense  guardar  respecte  à  ningú. 
No  ahorrarse  con  nadie  ó  no  ahorrarse  con  su  padre, 
ò  no  ahorrarse  con  nadie  ni  con  su  padre.  Nulli  par- 
cere  nec  patri  quidem. 

NOSTRES  PRIMERS  PARES.  Adau  y  Eva  de  qui  des- 
cendeixen tots  los  homes.  Nuestros  primeros  padres. 
Primi  parentes. 

QUI  TÉ  'l  PARE  BATLLE,  SEGUR  Vi  A  VERBAL,  fr.  QUI 
TELA  PAELLA,  etC. 

SABERHo  COM  LO  PARE  NOSTRE,  fr.  fam.  Poder  refe- 
rir alguna  cosa  ab  puntualitat.  Saberlocomo  el  Ave 
Maria.  Adarausim  aliquid  memoriter  recitaré. 

SEMBLAR  A  SÒN  PARE.  fr.  Semblarli  en  las  faccions 
ó  costums.  Padrear;  sermuy  hijo  de  su  padre.  Pa- 
trem  facie  indole,  moribus  referre. 

SI  'l  pare  es  músich,  lo  fill  es  ballador  ;  ó  'l 

PARE  JÜGLAR  T  'l  FILL  TIMBALER.  Dcnota  que  'Is  fills 


solen  tenir  lo  mateix  geni  y  costums  dels  pares. 
Por  do  salta  la  cabra,  salta  la  que  mama;  cabra  por 
viüa,  cuallamadre  tal  hija.  Quà  capra  cumque  sa- 
lit,  matrissalit  iemulai  h;c(lu.s. 

sobre  pare  NO  HI  HA  COMPARE,  ref.  AMOR  DE  PA- 
RE, etc. 

TENIR  LO  PARE  BATLLE,  ref.  Contar  eu  qualsevol 
sol-licitul  ab  un  decidit  protector.  Tener  el  padre 
alcalde.  Judicem  co.;natum,  amicum  habere. 

TROBAR  PARE  Y  MARE.  fr.  luet.  Dcnola  que  algú 
troba  qui'l  afavoreix  y  cuyda  com  ho  podria n  ha- 
ver fét  sos  pares.  Ballar  padre  y  madre.  Optimum 
pafronum  nancisci. 

UN  PARE  PERA  CENT  FILLS  Y  NÓ  CENT  FILLS  PERA   UN 

PARE.  ref.  Denota  '1  verdader  y  segur  amor  dels  pa- 
res pf>ls  fills,  y  la  ingratilut  j'bque  aquestos  solen 
correspóndrer.  Un  padre  para  cien  hijos  y  nó  cien  hi- 
jos  para  un  padr".  Centenaj  proli"  genitor  vel  pros- 
picit  unus. 

PAREDAMENT.  m.  La  acció  de  paredar.  Em- 
paredamienlo.  Inclusió,  nis. 

PAREDAR.  V.  a.  Tancar  entre  quatre  parets. 
Emparednr.  Inira  parietes  claudere.  ||  Tapar  abpa- 
red  alguna  porta  ó  finestra  ó  altia  obertura.  Cegar, 
tabicar,  tancar.  Obturo,  aí^. 

PAREDASSA.  f.  aum.  Se  diu  de  la  que  queda 
en  peu  en  las  ruinas  de  un  edifici.  Paredon.  Parie- 
tina,  «. 

PAREDAT,DA.  p.  p.  Emparedado.  Parietibus 
dausus.  II  Dit  de  la  porta,  finestra,  etc.  Cegado,  ta- 
bicado.  Occiussus. 

PAREDER  Y  PAREDOR.  adj.  MESTRE  DE  CA- 
SAS. 

PAREDETA.  f.  d.  Paredilla.  Paries  humilis. 

PAREGUT,  DA.  p.  p.  semblant. 

BEN  PAREGUT,  exp.  Bonich  de  cara,  de  bona  fiso- 
nomia. Bien  parecido.  Formosus. 

PARÈIXER.  V.  n.  semblar,  aparèixer.  ||  com- 
parèixer. 

k  mon  parèixer,  loc.  Al  meu  modo  de  enténdrer. 
A  mi  ver.  Meo  judicio. 

PER  BEN  PARÈIXER,  loc.  Por  cl  bienparccer.  Ne  ulla 
ofensio  detur. 

PARELL,  m.  Conjunt  de  dos  cosas  de  una  ma- 
teixa espècie.  Par.  Par.  is.  ||  Dos  bous  ó  animals 
dejòu.  Yunta,  par.  Sugum,  i. 

k  PARELLS,  m.  adv.  De  dos  en  dos.  À  pares.  Bini. 

A  PARELLS ó  SENARS,  m.  adv.  Sort  tenint  en  la  ma 
closa  en  número  de  qualsevol  cosa,  y  preguntant  à 
altre  si  es  número  par  ó  senar.  Si  no  ho  acerta  pert, 
y  si  ho  acerta  guanya.  À  pares  ó  nones.  Par  impar. 

POSAR,  fèr  venir  a  PARELLS,  fr.  Fór  que  \inga  de 
dos  en  dos.  Parear.  Binàries  facere. 

POSARSE  k  PARELLS,  fr.  POSARSE  DE  DOS  EN  DOS. 

QUIN  parell!  dèü  ne  ha  endressada  una  casa.  loc. 
Dóna  à  enténdrer  que  'Is  que  són  semblants  en  las 
inclinacions  y  costums  se  huscan  uns  als  altres;  y 
comunment  s'  aplica  als  dolents.  Dios  los  cria  y 
ellos  se  juntan.  Crobyi  jugum. 

35 


flÈ 


PAft 


DICCIONARI 


PAR 


PARELLA,  f.  JOVA.  U  Conjunt  de  dos  cosas  sem. 
blanls.  Pareja.  Par,  is. 

TORNAR  LA  PARELLA,  fr.  RESCABALARSE. 

PARELLÓ.  m.  perelló. 

PARENSA.  f.  ant.  apariéncia.  fl  presència. 

PARENSA  FINGIDA.  EXTERIORITAT. 

GRAN  PARENSA  Y  POCHS  FETS.  TCf .  MÒLTA  FRESA  T  PO" 
CA  ENDRESSA. 

PARENSER.  adj.  ant.  peresós.  1|  Ben  paregut. 
Bien  parecido .  Decorus  facie. 

PARÉNESIS.  f.  EXORTACIÓ. 

PARENÉTICH,  CA.  adj.  Exhorta tori.  Parené- 
tico.  Pareneticus. 

PARENT,  A.  adj.  Ascendent,  descendent  y 
col-Iateral  de  una  família  per  consanguinitat  ó  afi- 
nitat. Pariente.  Consanguineus.  \\  semhlant,  con- 
SEMBLANT.  ||  pi.  ant.  ANTEPAssATS.  j]  Lo  pare  y  ma- 
re. Padres.  Parentes,  ura. 

PARENT  PER  CASAMENT.  AFÍ. 

ESTAR  BÈ  AB  SOS  PARENTS,  fr.  ESTAR  BÈ  AB  SOS 
AMICHS. 

NO  TENIR  PARENT  NI  AMicH.  fr.  Expressa  quc  algú 
no's  condol  del  mal  dels  altres.  No  lener  prójimo, 
Proximo  nec  minimüin  consulere. 

NO  TINDRÀS  PARENT  MILLOR  QUE  UN  AMICH  QUE  TINGA 
AMOR.  ref.  MÈS  VAL  UN  BON  AMICH  QUE  CENT  PARENTS. 

sÉR  PROP  PARENTS,  fr.  Tocür  de  cerca.  Pròxima 
cognatione  conjungi. 

PARENTELA,  f.  Conjunt  de  tots  los  parents. 
Parentela.  Consanguinilas,  atis.  |)  parentiu. 

PARÈNTESIS,  m.ort.  Lo  pensamentó  idea  que 
s' interposa  en  un  período  inlerrumpint  sòn  sen- 
tit, però  no  raudantlo.  Parèntesis.  Parenthesis,  is, 
U  Signe  ortogràfich  de  aquesta  figura  ( )  que  conté 
lo  interposat  en  un  período,  y  denota  que  s'  ha  de 
pronunciar  en  veu  mès  baixa.  Parèntesis.  Paren- 
thesis, is.  11  ret.  RETICÈNCIA.  II  raet.  Breu  suspensió 
encara  que  no  sia  en  lo  llenguatge.  Parèntesis.  Pa- 
renthesis, is. 

ENTRE  parèntesis.  UI.  adv.  Interposant  alguna 
cosa.  Entre  ó  por  parèntesis.  Per  parenthesim. 

PARENTIU.  m.  Vincle,  conexiò  per  consangui- 
nitat ò  afinitat.  Parentesco,  parentela.  Necessitudo, 
inis.  II  PARENTELA.  [|  Uniòóenllassament delascosas 
entre  sí.  Parentesco.  Yinculum,  i,  conjunctio,  nis. 

PARENTIU  ESPIRITUAL .  Lo  que's  COU trau  en  los  sagra- 
ments. Parentesco  espiritual.  Spiritualis  cognalio. 

CONTRAURER  PARENTIU.  cxp.  Obtenir  ab  altre  afi- 
nitat espiritual  ó  legal.  Emparentar,  contraer  pa- 
rentesco. Afinitate  conjungi. 

PARER.  m.  Dictamen,  vot,  opinió.   Parecer. 
Sententia,  se.  ||  intenció,  propòsit  ,  resolució.  || 
CONSELL,  CONSENTIMENT.  1|  Sugestió  ò  inspIraclò  que 
inclina  persuadint.  Parecer.  Sententia,  ae.  ||  v.  n. 

PARÈIXER. 

i  BON  PARER.  m.  adv.  Denota  que  algú  obra  ab 
respecte  à  lo  que  poden  dir  de  ell  y  nó  segons  sa 
inclinació  ó  geni.  Por  el  bien  parecer.  Ut  aliorum 
offensio  vitetur. 


A  MON  PARER.  m.  adv.  A  MON  PARÉIXEB. 
DONAR  PARER.  fr.  DONAR  CONSELL. 

ESTAR  SEMPRE  EN  SÒN  PARER.  fr.  No  voler  mudar 
de  dictamen.  Estar  en  su  parecer,  en  sus  trece.  In 
sententia  manere. 

PARET.  m.  Fàbrica  alsada  à  plora,  del  gruix y 
alsària  corresponent  pera  tancar  los  edificis  y  sos- 
tenir los  sostres  y  cubertas.  Pared.  Murus,  i,  pa- 
ries, etis.  II  met.  Tanca  de  murtra,  boix,  etc,  ab 
que's  tancan  y  guardan  los  quadres  dels  jardins. 
Pared,  Seto.  Septura,  i.  |  pi.  met.  La  casa  pròpia  de 
cada  hu.  Paredes.  Domus,  us. 

PARET  A  CALS  Y  ARENA.  Parcd  dc  cal  y  canto.  Goe- 
mentarius  paries. 

PARET  DE  CANTELL.  ENVÀ. 

PARET  DE  CAP  Y  TRAVÉS.  La  CU  quo  ^Is  mahous  se 
col-locan  los  uns  atravesats  al  cap  dels  altres.  Pared 
àsoga  j/ asía.  Invicem  transversis  lateribus  paries. 

PARET  AL  MiTj.  m.  adv.  Denota  que  sols  per  una 
paret  se  separa  una  casa  de  altra.  Pared  en  medio. 
Paries  intergerinus  ||  met.  Denota  la  in  mediació  y 
cercania  de  alguna  cosa.  Pared  en  medio.  Aliquo 
interjecto  contiguus. 

PARET  A  TALÚs  ó  ATALüssADA.  La  que  se  cleva  en 
disminució,  ò  que  es  mès  dobla  per  la  part  infe- 
rior que  per  la  superior.  Pared  escarpada.  Declivis 
murus. 

PARET  DE  PEDRA  DE  TALL.  Parcd  de  piedra  lahra- 
da.  Quadrati  saxi  murus. 

PARET  DE  PEDRA  PICADA,  sïlleria.  Paries  ex  lapidi- 
bus  quadris. 

PARET  DE  PEDRA  SECA.  Albarada.  Horma,  pedriza; 
pared  depiedras  en  seco.  Maceria,  ae. 

PARET  DE  RAJOLA.  Pared  de  ladrillo.  Murus  late- 
ritius. 

PARET  DE  RAJOLA  Ó  DE  MAHÓ  DE  PLA.   Citarà,  íoW- 

con.  Unius  lateris  crassitudine  paries. 

PARET  DE  TAPIA.   TÀPIA. 

PARET  MESTRA  ó  PRINCIPAL.  Qualsevol  dc  las  prin- 
cipals y  mès  grossas  que  sostenen  un  edifici.  Pa- 
red maestra.  Solidus  ,  priraarius,  prínceps  paries. 

PARET  MiTJERA  ó  MITJANA.  La  que  es  comuna  à  dos 
casas.  Pared  medianera,  de  medianeria.  Intergeri- 
nus, coramunis  paries. 

PARET  SECA.  PARET  DE  PEDRA  SECA. 

PARET  VELLA  ó  ENDERROCADA.  Pared  vic ja  ó  ques* 
desmorona.  Parietina,  ae. 

PARETS  HI  VEÜHEN  Y  MATAS  OUHEN.  ref.  LAS  MATAS 
TENEN  ULLS,  CtC. 

ARRiMARSE  À  LAS  PARETS,  fr.  Estar  borratxo.  Ar- 
rimarse  à  las  paredes;  hacer  el  arrimon.  Yino  ma- 
dere. 

DEIXAR  CAIXALS  EN  LA  PARET.  fr.  Dcixar  las  pe- 
dras  ò  rajolas  sobreixint  pera  continuaria.  Adente- 
llar.  Prominentes  làpides  relinquere. 

DONARSE  DE  CAP  Ó  PEGAR  LO  CAP  PER  LAS  PARETS. 

fr.  met.  Explica  lo  gran  enfado  de  algú.  Darse  con- 
tra la  pared.  In  parietem  impetere.  ||  Apurarse, 
íaligarse  sens  acertar  en  lo  que  's  desitja.  Darse 


PAR 


por  las  paredes,  ó  esquinas  ó  contra  las  esquinas. 
Inutiliter  defaligari;  operam  perdere. 

ENTRE  QUA.TRE  PARETS,  m.  adv.  Denota  la  soledat 
y  retiro  en  que  està  algú.  Entre  cuatro  paredes.  In- 
tra  parie»es. 

HERB4  DE  LAS  PARETS,  MORELLA  ROQUERA. 

SALTAR  LA  PARET  ó  PER  LAS  PARETS,  fr.  ESCaparSC 

ó  fugir.  Saltar  por  las  paredes.  Parietes  ad  inse- 
quenles  effugiendos  superaré. 

PARETA8SA.  m.  aum.  paredassa. 

PARHÉLIO.  m.  Espècie  de  metéoro  que  con- 
sisteix en  un  sol  aparent  que  's  manifesta  prop  del 
verdader,  per  la  reflexió  de  sa  llum  en  lo  núvol, 
V  sptiioín  sòn  moviment.  Parelia,  pareixo;  parhe- 
lio.  Parelion,  ii. 

PARIA.  f.  parell,  parella,  i  companyia,  TRAC- 
TE. II  IGUALTAT.  II  ant.  Temps  del  verb  parer.  Pa- 
recia.  Yidebatur. 

PÀRIA.  m.  Home  de  la  ínfima  casta  entre  'Is 
indios;  y  per  extensió  s'  diu  dels  desgraciats  ó  es- 
claus que  no  poseheixen  res.  Paria.  Imfimus  ple- 
bis.  II  f.  plu.  y 

PARIATGE.  m.  Tribut  que  paga  un  príncep  à 
altre  en  regoneixement  de  superioritat.  Parias. 
Regis  tributum  superiori  principi  subjectje  ditio- 
nis  gratia  dignitalum.  ||  Tribut  del  tant  per  cent 
que  paga  '1  comerspera  mantenir  sos  establiments. 
Pariaje.  Yectigal,  is. 

NO  HAVER  pària  DE  FEMBRA.  fr.  aut.  No  tocar 
mu^er.  S.A  foeminam  non  accedere. 

PARÍCIA.  f.  ant.  EPIFANIA. 

PARIDA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  parir.  Paridu- 
dura,  parlo.  Partus,  us. 

PARIDORA.  f.  Dona  fèrtil  y  fecunda.  Paride- 
ra.  Foecunda  foemina. 

PARIETAL.  adj.  anat.  S'  aplica  à  cada  un  dels 
ossos  situats  en  las  parts  mitja  y  lateral  del  cap, 
y  que  són  las  majors  entre  las  que  forman  lo  crà- 
neo.  Parietal.  Parietalia  ossa. 

PARIFIGAR.  V.  a.  Probar,  apoyar  ab  alguna 
paritat  ó  exemple.  Parificar.  Paritale,  similitudine 
probare. 

PARIFICAT,  DA.  p.  p.  Parificado.  Paritate 
probatus. 

PARIGÜELA.  f.  Civera,  bayart.  Parihuela. 
Gestalorium,  ii. 

PARIMENT.  m.  ant.  part. 
PARIÓ, NA.  adj.  Igual,  semblant.  Parejo,coin- 
panero.  ^Equus.  ||  company,  companyó. 

PARIR.  v.  a.  Donar  à  llum  en  temps  oportú  la 
femella  lo  que  tenia  concebut  en  lo  ventre.  Parir. 
Genero,  foelo,  as.  |1  póndrer.  ||  met.  Sentir  los  pares 
los  traballs  dels  fills,  com :  tal  mare  ha  parit 
raòllas  vegadas  als  fills.  Parir.  Parió,  is.  1|  Explicar 
bè  y  ab  acert  lo  concepte  del  enteniment.  Parir. 
Apte  disserere.  |1  v.  n.  met.  Eixir  à  llum  ó  al  pú- 
blich  lo  que  estava  ocult  ó  ignorat.  Parir.  Aliquid 
occultum  in  lucem  prodire. 
estar  per  parir  ó  en  ous  oe  parir.  fr.  Estar  ó 


CATALÀ.  PAR  219 

andar  endiasde  partr.  Parfum  appropinquare. 

PARI8IENGH,  CA,  Y  PARI8IEN8E.  adj. 
Natural  de  y  lo  pertanyent  a  París  ciutat  capital 
de  Fransa.  Parisiense.  Lutelianus. 

PARIT,  DA.  p.  p.  Parido.  Genitus. 

PARITAT,  f.  Igualtat,  comparació  de  una  cosa 
ab  altra.  Paridad.  Paritas,  atis. 

CÓRRER  LA  PARITAT,  fr.  Haver  la  igualtat  y  pro- 
porció corresponent  en  las  cosas  que's  comparan. 
Córrer  la  paridad  ó  la  comparacion.  ^qualilatem 
res  habere. 

PARLA.  f.  PARLERIA,  VERBOSITAT. 

PARLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pària  mòlt.  Par- 
lador, parlante,  parlon,  parlero,  hablador,  hablis- 
ta,  parlanchin.  Garrulus,  i.  ||  Llochahont  las  mon- 
jas  reben  las  visitas.  Locutorio,  parlalorio,  libra- 
torio.  Ad  coUoquia  in  monialibus  deslinalus  locus. 

parlador  de  pau.  ra.  Missatger  de  pau.  Mensa- 
gero  de  paz.  Pacis  tractator. 

PARLAMENT,  m.  Discurs,  arenga.  Parlamen- 
to. Oratio,  sermó,  nis.  ||  enr\honament,  col•loqui. 

II  PARLERIA.  II  TRACTE  ,     CAPITULACIÓ.  ||  En    algunas 

nacions  tribunal  ahont  se  resolen  negocis  impor- 
tans.  Parlamento.  Congressus,  senatus,  us.  [j  La 
acció  de  parlamentar  ó  capitular.  Parlamento.  Con- 
fabulatio,  nis.  ||  parlament,  m.  Corts  celebradas 
per  cada  un  dels  estats  en  la  confederació  catala- 
na-aragonesa  en  sa  capital  respectiva,  pera  un  ob- 
jecte especial.  Parlamento,  cortès  generales  de  Ara- 
gón, Calaluna,  etc.  Congressus  Aragonius,  etc. 

PARLAMENTA,  f.  fam.  Parleria,  verbositat. 
Lahia,  parola,  parleria,  parla,  parladuria.  Gar- 
rulitas,  loquacitas,  atis. 

PARLAMENT  AL.  adj.  Pertanyent  al  parla- 
ment óal  tribunal.  Parlamentario.  Senatorius. 

PARLAMENTAR.  V.  n.  Enrahonar,  conver- 
sar. Parlamentar.  Colloquor,  eris;  sermonem  age- 
re.  y  Tenir  parlament,  tractar  de  capitulació.  Par- 
lamentar. De  conditionibus  agere. 

PARLAMENTARI,  A.  adj.  Lo  qui  serveix 
pera  parlamentar.  Parlamentario.  Ad  colloquium 
vel  coUegium  spectans.  ||  m.  Individuo  de  algun 
parlament.  Parlamentario.  Senator,  is.  ||  ant.  mis- 
satger, ENVIAT,  parlamentari. 

PARLAMENTARISME,  m.  Doctrina  dels 
amants  de  las  pràcticas  y  fórmulas  parlamentàrias* 
Parlamentarismo. 

PARLAMENTAT,  DA.  p.  p.  Parlamentado. 
Collocutus. 

PARLANT,  p.  a.Qui  parla.  Parlante.  Loquax. 

PARLAR.  V.  a.  Articular,  proferir  paraulas» 
Hablar.  Loquor,  eris.  ||  enrahonar,  conversar.  |j 
ORÀ.R,  perorar,  i  Tractar  de  alguna  cosa,  negociar. 
Hablar,  tratar.  Negotior,  aris.  ||  Avisar,  amones- 
tar, advertir,  fér  enténdrer  la  rahó.  Hablar.  Ani- 
raadverto,  is.  j]  Intercedir,  empenyarse  à  favor  de 
algú.  Hablar.  Rogo,  as.  ||  Comensar  à  enrahonar 
principalment  las  criaturas.  Hablar.  Os  in  verba 
solvi.  I  Expressarse,  dir  absolutament,  com:  par- 


280 


PAR 


DICCIONARI 


PAR 


LAR  besUesas.  Hablar.  Loquor.  eris.  jj  Imitar  los 
aucells  la  veu  liiiniana.  Hablar,  parlar.  Garrio,  is. 
II  Dit  de  alguna  imatge  mòlt  perfecta.  Estar  ha- 
blando.  Signa  spirare.  ||  m.  Lo  to  de  la  ven  de  la 
persona.  ^«6/a.  Yocissonus. 

PARLAE  AB  AFECTACIÓ,  fr.  EchoT  corladHlos.  Ni- 
mium  excultis  verbis  proloqui. 

PARLAR  AB  DÈu.  lY.  Oiar,  fcr  oració.  Orar,  ha- 
blar con  Dios.  Oro,  as. 

PARLAR  AB   LLEiNOÜA  DF    PLATA.     fr.  Sol-!ÍCÍ!ar  al- 

guna  cosa  per  medi  de  diners  ó  regalos.  Hablar 
con  lengua  de  plaïa.  Donis  delinire. 

PARLAR  AB   MISTERI  Ó   AB    PARAULAS    CUBERTAS.  fr. 

Hablar  de  mislerio.  Arcanis  verbis  loqui. 

PARLARÀ  BULTO.  fr.  Parlar  sens  reQexió  ni  certe- 
sa. Hablar  d  bullo,  à  tienlo.  In  incertum  loqui. 

PARLAR  À  LA  ÀNIMA.  fr.  Parlar  ab  claredat  y  ve- 
ritat, sens  afalagament.  Hablar  al  alma.  Aperlè,  e.\ 
animo  lo  lui. 

PARLAR  À  LA  ORELLA,  fr.  Cuchichear,  Hablar  al 
oido.  Musito,  consusurro,  as. 

PARLAR  AL  CAS.  fr.  Hablar  al  caso.  Apte,  ad  rem 
loqui. 

PARLAR  AL  DETRÀs.  fr.  Dir  coulra  de  algú  en  au- 
s?ncia  lo  que  no  se  li  diria  cara  à  cara.  Hablar 
por  las  espaldas.  Absentem  carpere. 

?ARLAR  ALT  ó  AB  VEü  ALTA.  fr.  Hablar  üllo,  rccio. 
Clarè  el  apertè  loqui.  |  met.  Parlar  ab  expressions 
animosas,  ab  lo  llenguatge  de  las  passions.  Hablar 
alio,  recio.  Confidenter  loqui. 

PARLAR  ALTAMENT  DE  SÍ.  fr.  Alabarse.  Alabarse, 
echar  fanfarronadas.  Elatius  de  se  loqui. 

PARLAR  APRESSURADAMENT  Ó  ATROPELLADAMENT.  fr. 
PARLAR  DEPRESSA. 

PARLAR  BAIX,  À  POCU  À  POCH,  Ó  À  PLERET.  Hablar 

bajo,  quedo,  paso.  Submissavoce  loqui. 

PARL.AR  BÉ.  fr,  Explicarse  ab  elegància.  Hablar 
bien.  Polilè,  casligalè  loqui. 

PARLAR  CLARÓ  CLARAMENT,  fr.  Dir  obcrlameut  lo 
que  se  sent.  Hablar  claro,  enpuridad.  Apertè  loqui. 

PARLAR  DEPRESSA.  fr.  Hiblar  de prícsa ,  de  hilvan, 
à  borbotones.  Yerba  verbis  accumulare. 

PARLAR  DESBARATADAMENT  Ó  SENS  TO  NI  SO.  fr.  Ha- 
blar d  lontas  y  à  locas,  hablar  disparates,  despo- 
tricar.  Effutio,  is. 

»  PARLAR  DE  sÒN  CAP.  fr.  Parlar  sens  coneixement 
y  sols  per  lo  que  ofereix  la  imaginació.  ÍTaft/ar  de 
memòria,  de  cabeza.  Temeré,  inconsultò  loqüí. 

PARLAR  GRAS.  fr.  met.  Dir  paraulas  indecents. 
Hablar  sucio.  Obscenè,  turpiter  loqui. 

PARLAR  LA  COSA  PER  SÍ  MATEIX,  fr.  Sér  mòlt  evi- 
dent allò  de  que  's  trac'a.  Hablar,  estarlo  diciendo 
la  mismacosa.  Rem  ipsam  loqui. 

PARLAR  MÒLT  Y  NO  DIR  RES.  fp.  Gaslar  mòltas  pa- 
raulas sense  substància  ó  sense  dir  lo  que  fà  al 
cas.  Hablar  mucho  y  decir  nada.  Loquacito,  as. 

PARLAR  PER  DEMÉS.  fr.  Pailar  en  va,  inútilment, 
sense  sér  menester.  Hablar  por  demds.  Siiperfluè 
loqui. 


PARLAR  PELS  CÓLZERS.  fr.  XARRAR  PELS  CÓLZERS. 

PARLAR  PER  PARLAR,  fp.  Dir  alguua  cosa  sense  fo- 
nament ni  substància,  y  sense  venir  al  cas.  Hablar 
por  hablar.  Nugaa,  inania  garrire. 

PARLAR  SENSE  DiscoNTiNUACió.  fp.  Habldrselo  íodo. 
Indesinenter  verba  fundere. 

PARLAR  SENSE  TOCAR  EN  LLOCH.  fr.  PARLAR  DESBA- 
RATADAMENT. 

CADA  Hü  PARLA  COM  QUI  ES.  fr.  Dcnoía  que  regu- 
larment algú  se  explica  segons  sòn  naixement  y 
criansa.  Cada  uno  habla  como  quien  es.  Qualisvir, 
talis  oratio. 

DEIXAR  À  ALGÚ  SENSE  PARLAR,  fr.  DEIXAR  À  ALGÚ 
SENSE  PARAULA  EN  LA  BOCA. 

ES  PARLAR  DEMÉS.  loc.  Es  parlar  inútilment  ó  en 
va.  Es  hablar  por  demàs.  Frustrà,  vanè  loqui. 

estarse'n  PARLANT,  loc.  Traclarse  actualment  de 
alguna  cosa.  Eslar  en  habla.  De  hoc  agi. 

FÉR  PARLAR,  fr.  Precisar  à  algú  à  respóndreró  à 
!o  que  per  un  respecte  ó  alire  motiu  volia  callar. 
Hacer  hablar.  Ad  loquendum  cogere.  [|  Tocar  ab 
perfecció  algun  instrument.  Hacer  hablar.  Summa 
dexteri'ale  instrumenta  musica  pulsare. 

FÉR  PARLAR  DE  SÍ  Ó  AL  MON.  fp.  DONAR  QUE  PARLAR. 

MIREU  QUI  PARLA.  exp.  ab  que's  nota  à  algú  del 
mateix  defecte  de  que  ell  parla  contra  altre.  Mira 
quien  habla.  Yerbis  convicere. 

MÒLT  PARLAR  MOU,    MÒLT  GRATAR  COU.  TCf.  DenOia 

que  à  còpia  de  paraulas  regularment  se  surt  ab  lo 
ques  's  pretenia.  Mucho  hablar  empece,  mucho  ras- 
car escwece.Nocet  el  nimium  s  abere,  etnimis  loqui. 

MÒLT  PARLAR  Y  POCH  OBRAR.  ref.  Dcuota  que'ls  dis- 
crets no  execuian  tot  lo  que  diuhen,  perquè  no  tot 
convé.  La  mano  cuerda  no  hace  lodo  lo  que  dice  la 
lengua.  Quidquid  lingua  sonat,  sapiens  non  dexle- 
ra  prais'at. 

NO  me'n  parle.  exp.  Significa  la  repugnància  de 
que's  fassa -menció  de  algú.  No  me  lo  nombre.  Nec 
nominelur. 

no'm  fassas  parlar,  exp.  S'  usa  quant  algú  obli- 
ga à  altre  à  dir  cosas  de  sentiment  contra  '1  mateix 
que  obliga.  No  me  saques  la  lengua  apasear.  Non 
ad  convicia  me  provoces. 

NO  PARLAR,  fr.  Se  diu  del  que  ha  perdut  la  pa- 
raula per  algun  accident,  ó  per  eslar  pròxim  à  la 
mort.  Eslar  sin  habla.  Linguaï  usum  non  retinere. 

NO  se'n  parle  més.  loc.  Demana  que  s' olvide  al- 
guna cosa.  No  se  hable  mas  en  ello.  De  hac  re  nullus 
ultra  sit  sermó.  ||  S'  usa  quant  se  dona  una  cosa 
per  feta  y  ajustada.  No  se  hable  mas  en  ello.  Satis 
jam  diclum. 

parlem  CLAR.  loc.  ANEM  CLARS. 

POCH  PARLAR  ES  sABiESA.  ref.  Dcno'a  r  avantatge 
y  bons  efectes  que  produheix  lo  callar,  y  'Is  fatals 
que  trau  lo  contrari.  Al  buen  callar  llaman  Sancho. 
Silenlii  tutum  prsemium;  sapiens  est  qui  laccre 
novit;  non  impelam  lingua. 

POCH  PARLAR  Y  MÒLT  OBRAR.  ref.  Euseuja  quc  peia 
negociejar  bè  s'  ha  de  parlar  poch  y  obrar  ab  di- 


PAR 


CATALÀ. 


PAR 


281 


I 


ligéncia.  Callar  y  obrar  por  la  tierra  ypor  lamar. 
Parcendum  verbis,  in  rebus  agendis  operam  et  di- 
ligentiain  adhibeto. 

QUI  MÒLT  PARLA  MÒLT  MENT.   FCf.  Denola  lo  inCOfl- 

venienl  del  massa  parlar.  Quien  mucho  habla,  mu- 
cho  yerra.  Culpanlur  mullum,  qui  garrala  mulla 
loquuntur. 

PARLARSE.  V.  r.  Dirse.  Hablarse.  Serraonem 
esse.  tl  Trac  arse  algun  conveni  ó  altre  assumplo. 
Eslar  en  habla.  De  aliquo  agi. 

NO  PARLARSE  AB  ALGÚ.  fr.  Tenir  algun  resenti- 
ment  ab  ell.  Negar,  quitar  el  habla;  no  hablarse. 
Yerba  alicui  negaré. 

PARLAT,  DA.  p.  p,  Hablado.  Loquutus. 

MAL  PARLAT.  MAL  DIT. 

sÉR  BEN  PARLAT,  fr.  Parlar  ab  cortesia  y  criansa. 
Hablar  bien.  Comiler  loqui. 

PARLER,  A.  m.  yf.  ant.  Enrahonador.  Habla- 
dor,  parlcro.  Loquax,  acis.  ||  adj.  parlador.  ||  ant. 

ORADOR. 

PARLERIA.  f.  Yerbosilai,  xarrativa.  Labia, 
parleria.  Loquacilas,  garrulilas,  atis.  |  ant.  lo- 
cució. 

BONA  PARLERIA.  an  1.  ORATÒRIA. 

PARMA.  m.  Petit  escut  de  que  fejan  us  los 
gladiadors  entre  'Is  romans.  Parma.  Parma,  íc. 

PARMESÀ,  NA.  adj.  Na'ural  de  y  lo  pertan- 
yent à  Parma  ciutat  de  Normand ia.  Parmesano. 
Parmensis. 

PARMÓDOL.  ra.  permódol, 

PARNÀS.  m.  mit.  Monlanya  ahont  liabilan  las 
musas.  Parnaso.  Parnasuií,  i. 

PARÓGHIA.  f.  ant.  parròquia. 

PARÒDIA,  f.  Iraifaciò  burlesca  en  vers  de  al- 
guna obra  seria  literària.  Paròdia.  Parodia,  íb. 

PARÓDICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  paròdia. 
Parúdico.  Ad  parodiam  perlinens. 

PAROL.  ni.  PEROL. 

PAROLA.  f.  PAHLERIA,  VERBOSITAT.  ||  PARAULA. 

PÀROLI.  ra.  En  los  jochs  la  sort  en  que  no  's 
cobra  lo  guanyat  pera  cobrar  triplicat  si  's  guan- 
ya segona  vegada.  Pdroli.  Duplicala  sponsio. 

PARONOMÀSIA.  f.  ret.  Consisteix  en  posar 
en  la  oració  paraulas  de  un  mateix  ó  semblant  so, 
ó  que  sols  S3  dif  rencian  en  una  síl-laba  ó  lletra. 
Paronomasia.  Agnominalio,  nis,  paronomasia,  íe. 

PARÓQUIA.  f.  PAitRÓQUiA. 

PARÓTIDA  Y  PARÓTIGA.  f.  Tumor  preter- 
nalural  en  lasglàndulas  del  mateix  nom  que  estan 
sota  la  orella.  Parótida.  Parotis,  idis.  ||  pi.  Infla- 
mació de  coll  en  lo  bestiar.  Paróiidus.  Parolis, 
idis.  il  anat.  Glàndula  mòlt  grossa  que  esta  delràs 
de  la  orella,  1'  ofici  de  la  qual  es  separar  la  saliva 
(jue  ve  à  la  boca  per  medi  dejs  conductos  salivars. 
Parólida.  Parotis,  idis. 

PAROXISMA.  m.  parasisme. 

PAROXI8MAL.  adj.  parasismal. 

PARPAL.  m.  Palanca,  barra  de  ferro  pera  al- 
sapremar.  Barra,  palanca.  Vedis,  is. 


PARPAL  DE  FUSTA.  Palanca  de  fusta  rodona  de  un 
cap  y  quadrada  ò  plana  del  altre,  que  serveix  pe- 
ra'1  maneig  de  la  artilleria.  Espeque.  Lignea  vec- 
tis. 

PARPALÀ8.  En  los  molins  de  farina  barra  de 
ferro  ab  sa  pala  pera  alsar  la  mola.  Espeque.  Yec- 
tis,  is. 

PARPALER.  m.  Qui  traballa  ab  parpal.  Pa- 
lanquero.  Vecliarius,  ii. 

PARPALET.  m.  d.  Palanqueia.  Virgula  ferrea. 

PARPELLA8.  f.  pi.  Pàrpados.  Palpcbra;. 

PARPELLEJAR.  V.  n.  resplandir. 

PARPELLEJANT,  A.  p.  p.  resplandent. 

PARPELLOL.  m.  ant.  papalló. 

PARPILLEJAR.  parpellejar. 

PARQUE.in.Campóbosch  tancat  ab  paret.  Par- 
que.  Locus  sepius.  Lo  siti  ahont  sii  col-!otan.  ||  mil. 
los  víurers  y  municions  de  guerra.  Parque.  Armis, 
commestibusque  in  castris  collocandis  locus. 

parque  de  artilleria.  Lo  paratge  ahont  se  reu- 
neixen las  pessas  y  màquinas  de  artilleria.  Par- 
que de  arlilleria.  Tormenlis  bellicis,  resque  tor- 
raen'ariai  instrumentis  servandis  locus. 

PARRA.  f.  Lo  cep  que  s' alsa  artificialment. 
Parra.  Pergulana,  ae. 

PARRA  BORDA.  Llambrusca.  Parriza,  parron,  vid 
silvestre,  agracera.  Silves'ris  vilis. 

COM  HI  HA  PARRAS.  loc.  fam.  Assegura  ia  veritat 
de  alguna  cosa,  evitant  lo  jurament.  Como  hay  vi- 
nas.  Geriò  quidem. 

PARRA.  Temps  del  verb  parèixer.  Parecerd. 
Yidebiíur.  y  Del  verb  comparèixer.  Comparecera. 
Comparebit. 

PARRACH.   m.   ter.  padas,  pellingot.  |f  ler, 

PAGÈS. 

PARRAF.  m..y 

PÀRRAFO.  m.  PARÀGRAF. 

PARRAL.  m.  Emparrat,  parra  ó  parras  soslln- 
gudas  ab  qualsevol  artifici.  Emparrado,  parraL 
Pergula,  ae. 

PARRELL.  m.  Guix  en  que  s'hi  sól  mesclar 
vi.  Yeso.  Gypsus,  i.  |  ter.  guix  blanch. 

PARRELLA.  f.  ant.   GRAELLA. 

PARRERA.  m.  Home  de  geni  pausat  y  Qeumà- 
tich.  Posma,  pachon.  Morosus. 

PARRETA.  f.  d.  Parra  pelila.  Parrilla.  Parva 
vitis. 

PARRICIDA,  m.  Qui  mata  à  sòn  pare  ò  mare; 
y  també  als  que  sòn  tinguts  per  lals  ó  à  algú  de 
sos  parents. Parncjcía.  Parricida,  a?. 

PARRICIDI,  m.  Mort  violenta  que  algú  dònaà 
son  pare  ò  mare  ò  à  algun  parent.  Parricidio.  Par- 
ricidium,  ii. 

PARRÓ.  m.  Pagcs  ganader.  Labrador  ganade- 
ro.  Pecuarius  agrícola. 

PARRÓCHIA.  f.  etc.  parròquia  elc. 

PÀRROCO.  m.  Rector  de  la  parròquia.  Pdrro- 
co,  cura  pdrroco.  Parochus,  i. 

PARRÒQUIA,  f,  Iglésía  ahunt  $'  {(dwinislran 


282 


PAR 


DICCIONARI 


PAR 


los  sagraments.  Parròquia;  iglesia  parroquial.  Pa- 
rochia,  paraecia,  se.  ||  La  jurisdicció  del  pàrroco, 
sòn  districte  y  la  unió  ab  sos  parroquians.  Parrò- 
quia. Parochia,  ee.  jl  raet.  Lloch  ahont  algú  acut  à 
menjar  ó  se  li  dóna  ab  freqüència.  Pesebre.  Mensu- 
ra,  ae.  ||  Lo  clero  destinat  à  la  administració  de 
una  parròquia,  com  à  la  professo  de  Corpus  hi  van 
lotas  las  PARRÓQUiAS.  Parròquia.  Parochialis  sacer- 
dotum  ccBlus. 

cuMPLia  LA  ó  AB  LA  PARRÒQUIA,  fr.  Confessar  y 
combregar  per  Pasqua  florida.  Cumplir  con  la  par- 
ròquia. Ecclesise  prajcepto  deeucharistia  accipien- 
da  satisfacere. 

SEPARARSE  DE  LA  PARRÒQUIA,  fr.  Deixar  de  per- 
tànyer à  alguna  parròquia  determinada.  Desapar- 
roquiar,  desaparroquiarse.  É  parochia  sejungi. 

PARRÒQUIA,  NA.  adj.  Qui  pertany  à  deter- 
minada parròquia.  Parroquiano.  Parcecus,  paro- 
quianus.  ||  Qui  acostuma  comprar  en  una  mateixa 
botiga,  ò  's  vól  servir  de  un  mateix  oficial  ó  artis- 
ta. Parroquiano.  Assuelus  emptor.  |]  met.  Qui  fre- 
qüenta una  casa  y  concorre  à  ella.  Domestico.  Do- 
raesticus. 

FÈR  PARROQUIANS,  fr.  APARROQUIANAR. 

sosTRAURER  PARROQUIANS,  fr.  Fér  que'ls  parro- 
quians deixen  de  comprar  à  la  botiga  que  solian. 
Desaparroquiar.  Emptores  tabernis  assuetos  sub- 
ducere. 

PARROQUIAL,  adj.  Cosa  de  la  parròquia.  Par- 
roquial. Parochialis.  |1  m.  curat,  parroco.  ||  par- 
ròquia. 1. 

PARROQUIALITAT.  f.  La  assignació  ó  per- 
tenénciaà  determinada  parròquia.  Parròquia lidad. 
Ad  paraeciam  assignalio. 

PARROT.  m.  Espècie  de  soldat  destinat  à  zelar 
y  perseguir  lo  frau.  Ministro  del  resguardo.  Pro- 
hibitas  mercès  cuslodiendi  curator. 

PARRUGA.  f.  etC.   PERRUCA. 
PARRUZ.  f.  ant.  PARRA  BORDA. 

PARSER.  m.  Qui  pren  ò  arrenda  la  terra  à 
parts,  com  al  ters,  quart,  etc.  Parcero.  Ad  partes 
negotiator. 

PARSIMÒNIA,  f.  Economia,  moderació,  arre- 
glo en  lo  gastar.  Parsimònia.  Parsimònia,  a;.  j|  Cir- 
cumspecció, templansa.  Parsimònia.  Circumspec- 
lio,  nis. 

PART.  m.  L'  acte  de  parir.  Parlo.  Partus,  us. 
H  Lo  feto  eixit  à  llum.  Par  to,  cria,  prole.  Foetus, 
us.  H  mét.  Qualsevol  producció  física.  Parto.  Pro- 
ductio,  nis.  II  La  producció  del  enteniment  ó  inge- 
ni,  y  qualsevol  de  sos  conceptes  declarats  y  donats 
à  llum.  Parlo.  Animi  foetus.  ||  Qualsevol  cosa  es- 
pecial que  pót  succehir.  Parto.  Imminens  eventus. 
II  f.  Tros,  porció,  membre  de  un  tot.  Parle.  Pars, 
lis.  D  Quantitat  especial  de  algun  agregat  números. 
Parle.  Pars,  tis.  fl  Lloch,  siti,  paratge.  Parle.  Lo- 
cus,  i.  I  Banda,  costat.  Parle,  lado,  mano.  Latus, 
eris.  I  La  porció  que  's  dóna  à  algú  en  los  reparti- 
Ijaents.  Paru,  Pars,  tis.  \\  Tractat  ^  divisió  gran 


que  compren  à  altras  menors.  Parle.  Pars,  tis.  | 
La  persona  que  té  interès  ó  influxo.  Parle.  Perso- 
na, ae.  II  Cada  una  de  dos  ó  mès  cosas  oposadas 
entre  sí,  com  :  dos  opinions,  dos  exèrcits.  Parte. 
Pars,  tis.  I  for.  Pledejant.  Litiganie,  parle.  Pars, 
tis.  II  Usat  ab  la  proposició  i  y  'Is  pronoms  aques- 
ta y  AQUELLA,  significa  lo  temps  present,  ó  la  èpo- 
ca de  que  's  parla,  com :  de  dos  anys  a  aquesta 
PART.  Parle.  Abhinc.  ||  La  persona  à  qui  algú  s' 
inclina  en  disputas  ò  rinyas.  Parte.  Partes,  tium. 
II  Lo  córaich  y  '1  paper  que  representa.  Parle. 
Pars,  tis, histrió,  nis.  1|  m.  Avís,  correu.  Paríe.  Tabe- 
llarius,  ii.  I  f.  Partit, parcialitat, facció. Paríe,  par- 
tida. Factio,  nis.  ||  Espay  ò  tros,  com:  part  del  dia. 
Parle.  Pars,  tis.  1|  Lo  dret  que  's  té  en  alguna  cosa 
en  que  també  n'  hi  tenen  altres,  com:  lenir  part 
en  una  casa,  etc.  Parte.  Pars,  tis.  ||  Lo  sentit  ò  in- 
terpretació que  's  dóna  à  las  cosas,  com:  ho  ha  en- 
tès à  la  mala  part.  Parle.  Pars,  tis.  1|  També  's  diu 
en  las  cosas  espirituals  ó  morals,  com:  tenir  part 
en  lo  regne  del  cel.  Parte.  Pars,  tis.  ||  Usat  com 
adverbi  serveix  pera  dislribuhir  en  la  oració  los 
extrems  de  ella.  Parle.  Partim.  ||  pi.  Los  òrgans 
de  la  generació.  Parles.  Natura,  ae,  naturale,  is.  1| 
Prendas  naturals.  Partes,  prendas.  Dotes,  um.  1| 
PART.  m.  ant.  par,  igual,  semblant. 

DAR  PART   A    LA    NÜTT.    loC.  aut.    PüSttr  la  UOcL• , 

pernoctar,  dormir.  Pernocto,  as. 

PART  ENTREVESSAT  ò  REVÉS.  Part  Iraballós  ó  que 
no  ve  bè.  Parte  revesado;  disloquia.  Partus  diffl- 
cilis. 

ANAR  DE  PART.  fr.  Trobarse  en  1'  acte  ó  en  lo 
temps  immediat  de  parir.  Estar  de  parlo.  Partu- 
rio,  is. 

BON  PART.  L'  acte  de  parir  felisment.  Buen  ò  fe- 
liz  parto  ó  alumhramiento.  Secundus  partus. 

VENIR  BÍ5  LO  PART.  fr.  Yeuir  natural.  Venir  el 
parlo  derecho.  Feliciler  parturire. 

PART  ALiQUANTA.  arit.  y  geom.  La  que  no  es 
mida  cabal  de  un  lot,  com  2  respecte  de  9.  Parle 
alicuanla.  Pars  aliquanla. 

PART  ALÍQUOTA.  geom.  arit.  La  que  es  mida  ca- 
bal de  sòn  tol,  com  2  respecte  de  8.  Parle  alicuo- 
ta.  Pars  aliquota. 

PART  Assó  ó  DE  Assó.  m.  adv.  ant.  A  mesdeassó. 
A  parle  deeso,  d  mas  de  eso.  Praeterea,  praeter  id. 

PART  CONTRARIA  ó  ADVERSA.  La  oposada.  Parte 
contraria.  Contraria  pars. 

PART  DE  LA  oFAció.  Cada  uua  de  las  veus  que  po- 
den entrar  en  la  formació  de  ella.  Parle  de  la  ora- 
cion.  Orationis]tars. 

PART  DE  PORTI  NA.  astról.  Cert  punt  del  cel  que 
dista  del  ascendent  lan  com  la  lluna  del  sol.  Parte 
de  fortuna.  Fortunae  pars. 

PART  DE  ROSARI.  Cada  una  de  ellas,  que  consta 
de  cinch  denas.  Parte.  Rosarii  pars. 

PART  ESSENCIAL.  La  quc  cs  indispensable  pera  la 
existència  de  un  lot.  Parte  esencial.  Essentialis 
pars. 


PAR 


CATALÀ. 


PAR 


ÍÈ% 


PART  INFERIOR.  Parlant  del  home  se  enlen  lo  cos 
ab  lotas  sas  poléncias  activas  y  passivas.  Parie  in- 
ferior. Inferior  pars. 

PART  INTEGRAL  Ó  INTEGRANT.  La  qUB  COnsUtuheix 

la  Integritat,  y  encara  que  falte  no  falta  lo  com- 
post. Parte  integral  ó  inlegrante.  Rei  integritati 
conveniens  pars. 

PART  ó  PARTIDA.  loc.  Quantitat  que 's  junta  ab 
allras.  Parte,  algnna  parte.  Aliqua  pars. 

PART  PER  PART.  m.  adv.  Distinctament,  sense 
deixar  res.  Parte  por  parte.  Singulatim. 

PART  POSTERIOR.  La  darrera  de  qualsevol  cosa. 
Parte  posterior.  Pars  posterior. 

PART  SUPERIOR.  La  ànima  racional  en  contrapo- 
sició del  cos.  Parte  superior.  Superior  pars. 

PART  TOCANT.  La  que  està  al  costat  de  altra.  Jun- 
to.  Juxtà. 

PARTS    DEL  MÒN    Ó  DE   LA  TERRA.    LaS  cinch    divi- 

sions  que  han  fét  los  geógrafos  de  la  esfera  terres- 
tre ab  los  noms  de  Europa,  Àfrica,  Àssia,  Amèri- 
ca, y  Occeania.  Partes  del  mundo.  Mundi  plagfe. 

PARTS  GENITALS  ó  vERGONYosAs.  Las  de  la  genera- 
ció. Parles  genitales.  Genitale,  is. 

PARTS  VITALS.  Las  principals  pera  víurer;  com: 
lo  cor,  cervell,  etc.  Partes  vita/es.  Vitalia,  um. 

A  LA  ALTRA  PART.  m.  adv.  A  la  part  oposada  de 
ahont  un  està.  AcuUú.  Illic. 

ANAR  A  LA  PART.  fr.  Tcnirla  juntament  ab  altres 
en  algun  comers,  herència,  elc.  Entrar,  ir  d  la 
parte.  Participem  fieri. 

A  PART.  m.  adv.  Separadament,  ab  dislincció, 
A  parte.  Separatim. 

A  PARTS  IGUALS,  m.  adv.  Repartir  una  cosa  en- 
tre vàrios,  sense  que  un  tinga  mès  que  altre.  À 
parles  iguales,  ^qualibus  partibus. 

À  TOTAS  PARTS.  m.  adv.  A  todas  partes.  Quoquo- 
versüs. 

A  üNA  Y  ALTRA  PART.  UI.  adv.  A  una  y  otra  parte. 
Utròque. 

Aixó  ES  À  PART  ó  COSA  A  PART.  loc.  Deuota  que  al- 
guna cosa  es  distincta  de  lo  que's  tracta.  Eso  es 
aparte.  Diversum,  aliud  est. 

CRIDAR  À  PART.  fr.  Cridar  à  algú  pera  parlarli  en 
secret.  Llamar  à  parte.  Seorsura  ab  aliis  quera- 
piam  ad  se  vocare. 

DE  RONA  PART.  m.  adv.  De  bon  conducto,  cert. 
De  buena  parte.  A  bono  aut  locuplete  auctore. 

DE  CADA  PART.  De  Cada  parte.  ündiquè. 

DEIXAR  A  PART.  fr.  Prescindir  de  alguna  cosa, 
no  contar  ab  ella,  separaria  de  lo  que's  tracta. 
Dejar  à  parte.  Millere. 

DE  LA  PART  CONTRARIA,  m.  adv.  Dc  la  parte  con- 
traria ú  opuesta.  Ev  adverso. 

DE  LA   UNA  PART   A  LA  ALTRA.    loC.  De  Un  COSlat  Ó 

extrem  al  altre  oposat.  De  parte  d  parte.  Trans- 
versim. 

DE  PART.  m.  adv.  En  nom.  De  parte.  Nomine, 
verbis  alicujus.  U  envers. 

DK  PART  A  PART.  m.  adv.  DK  LA  UNA  PART  k  LA  AL- 


TRA. U  De  una  persona  ó  de  un  partit  h  altre.  De 
parte  d  parte.  Hinc. 

DE  PART  DE  ALLÀ.  loc.  Dc  la  Otra  parte,  de  la 
parte  de  alld.  Traus. 

DE  PART  DE  ARRERA.  loc.  met.  Eu  auséncia  de 
algú.  A  espaldas  de  alguno.  A  tergo. 

DE  PART  DE  NIT.  loc.  De  portc  de  noche.  Nociu. 

DE  PART  DE  PARE,  etc.  De  purtc  de  padre.  Ex  pa- 
rent is  linea. 

DE  PART  DE  SA.  loc.  Dc  csta  parte ;  de  la  parte  de 
acd.  Gis. 

DE  PART  MiA.  De  mi  parte.  Meo  nomine. 

DE  TOTAS  PARTS.  m.  adv.  Dc  todas  partes.  Ündi- 
què. 

DE  UNA  PART  A  ALTRA,  ó  DE  LA  UNA  PART  A  LA  ALTRA, 
m.  adv.  DE  PART  A  PART.  2. 

DE  UNA  PART  Y  ALTRA.  m.  adv.  De  una  y  otra 
parte.  Utrinsecús. 

DONAR  PART.  fr.  Fér  saber,  donar  noticia.  Dar 
parte.  Nunciare.  |1  Fér  participant  à  algú  de  algu- 
na cosa,  donàrnehi.  Dar  parte.  De  aliqua  re  alicui 
impertiri. 

EN  PART.  m.  adv.  En  parte.  Ex  parte. 

EN  PART  SEGURA,  m.  adv.  Eu  lloch  segur.  En  se- 
guro.  Tutò. 

FÉR  LA  PART.  fr.  Obrar,  executar  alguna  cosa  per 
algú  ó  en  sòn  nom  interessanlse  pera  que  ho  con- 
seguesca.  Hacer  las  partes.  Parles  alicujus,  vel 
pro  alio  agere  |]  Distribuhir  la  vianda.  Echar. 
Cibos  distribuere. 

FÉR   PART.    fr.     DAR.  \\  DONAR    PART.     1.  |1  PÓndrCr 

part.  Tomar  parte.  Participem  fieri. 

FÉR  ó  POSAR  DE  SA  PART.  fr.  Apücar  algú  los  me- 
dis que  pót  pera  lograr  alguna  cosa.  Hacer  ó  po- 
ner  de  su  parte.  Quantum  in  aliquo  est  facere. 

FÉR  PARTS.  fr.  Dividir  una  cosa  repartinlla  en- 
tre vàrios  ó  pera  diferents  usos.  Hacer  rajas.  Di- 

Vido,   is.  II  FÉR  LA  PART.  2. 

FERSE  PART.  fr.  Declararse  per  algun  partit,  opi- 
nió, elc.  Hacerse  parte,  declararse.  Nomen  edere. 

GiRARSE  DE  ÜNA  PART  A  ALTRA.  fr.  Móurerse  de  uU 
costal  à  altre.  Revolverse.  Húc,  illüc  se  convertere. 

LAS  PARTS.  pi.  Se  diu  per  decoro  quant  s'  entén 
las  genitals.  Las  partes  las  vergüenzas.  Genitale,  is. 

ME  LA  PAGARÀ  ENCARA  QUE  VAJA  À  LA  ALTRA  PART 

DEL  MÒN.  exp.  hiperbólica  ab  que  se  assegura  ven- 
jarse  de  algú  encara  que  prenga  los  medis  mès  ex- 
quisits pera  oculiarse.  Aunque  se  suba  al  cielo  ó  d 
las  nubes.  Etiamsi  nubes  aut  ccelum  conscendat. 

NO  TENIRHI  PART    NI  QUART,  Ó  ART  NI  PART.    fr.  NO 

tenir  interès  ó  intervenció  en  alguna  cosa.  No  te- 
ner  arte  ni  parte.  Nullalenüs  inleresse. 

PASSAR  DE  PART  À  PART.  fr.  Tiaspassar  alguna  co- 
sa. Pasar,  atravesar  de  parte  d  parte.  Trajicio,  is. 

pÉNDRER  A  LA  MALA  PART.  fr.  Interpretar  en  mal 
sentit  alguna  cosa.  Echarlo  todo  d  mano  izquierda; 
echar  d  mal  ó  d  mala  parte.  In  malam  parlem  ac- 
cipere. 

PÉNDRER  Ó  TIRARHO  1  LA  BONA  PART.  fr.  luterpre» 


284  PAR  DICCIONARI 

taren  bon  sentit.  Echar  d  buenaparle;  lomarlo  en 
buenaparte.  JEqui  bonique  consulere. 

PBR  LA  MAJOR  PART.  loc.  En  lo  nQajor  número.  Por  la 
mayor  parte.  Magna,  majore  ex  parte.  ||  Comun- 
raent.  Por  la  mayor  parle,  por  lo  comwíi.Plurimúm. 

PER  MA  PART.  01.  üdv.  Por  mi  parte  ó  de  mi  parle; 
en  cuanlo  d  mi;  por  mi.  Pro  eo  quod  ad  me  spectal. 

PER  PARTS.  m.  adv.  Ab  dislincció.  Por  parles, 
parles  en  parles.  Partim. 

PER  TOTAs  PARTS.  m.  adv.  Por  todas  parles,  por 
una  y  olra  parle.  Ex  omni  parte. 

POSAR  A  ó  DE  PART.  fr.  Separar.  Poner  aparle. 
Segregaré. 

QUANT  HAURÉ  FÉT  PARTS,  QUEDARÉ  SENSE  RES.  fr. 

Denota  que  encara  que  una  cosa  sia  abundant, 
quant  s'  han  fét  mòltas  parts  queda  poch.  Repar- 
tióse  la  mar  é  hizose  sal ;  la  mar  que  se  parte,  ar- 
royos  se  hace.  Eisi  abundat,  non  habeam. 

QUI  Fi  LA  PART  Y  SE  ENGANYA,  SANT  PERE  LO  EN- 
SENYA, ref.  pera  denotar  que  à  qui  li  donan  à  triar 
alguna  cosa,  sempre  pren  la  millor  part.  Parle  Ni- 
colds.  para  si  lo  mas.  Precipuam  é  dapibus  scindit 
sibi  Pacticus  offam. 

SABER  ALGUNA  COSA  DE  BONA  PART.  fr.  Saberho  dC 

cert.  Saber  alguna  cosa  por  ó  de  btiena  parle  ó  tinta 
óde  baen  original  ó  conduclo.  Ex  cerlo  vel  appro- 
bato  auclore  aliquid  scire. 

TENIR  DE  SA  PART.  fr.  Tenir  à  algú  en  sòn  favor. 
Tener  de  su  parle.  Pro  se  habere. 

TENIR  6  sÉR  PART.  fr.  Tenir  acció  de  alguna  co- 
sa, autoritat  pera  executaria.  Tener  ó  ser  parle. 
Participem  sive  auctorem  esse. 

TENIR  PART.  fr.  Tocarli  àalgú  alguna  cosa.  Tener 
parle,  participar.  Parlem  assumere. 

TIRAR  CADA  HU  PER  SA  PART.  fr.  Seguir  cada  hu 
diferent  destino  ú  opinió.  Echar  cada  mo  por  su 
parte.  Aliam  sequi  viam. 

TIRAR  PER  ALTRA  PART.  fr.  uiet.  Mudar  de  medis. 
Tomar  olro  rumho.  Alio  cursum  dirigere. 

TIRARHO  TOT  A  LA  MALA  PART.  fr.  PÉNDRER  1  LA 
MALA  PART. 

PARTE.  m.  Avis,  notícia  que  se  envia  à  modo 
de  correu.  Parle.  Tabellarius,  ii. 

PARTENSA.  f.  ant.  partida.  |1  ant.  despedida. 

PARTERA.  f.  Se  diu  de  la  famella  que  hi  ha 
poch  temps  que  ha  parit.  Parida.  Puerpera,  ae. 

PARTERATGE.  m.  Lo  temps  que  la  dona  fa 
llit  per  motiu  del  part.  Sobreparto,  tiempo  del  par- 
lo. Puerperium,  ii. 

PARTEREJAR.  V.  n.  Anar  ó  estar  de  part. 
Ir  ó  estar  de  parlo.  Parturio,  is. 

PARTERIR.  V.  n.  Patir  algun  dany  ó  molèstia 
que  reduheix  al  últim  extrem.  Perecer.  Pereo,Ís. 

[]  IMPACIENTAR. 

PARTEROT.  ra.  fam.  S'  usa  en  la  frase:  féb 
LOPARTEROT.  Fingirse  malalt.  Hacer  el  pando  ó  la 
de  rengo;  empollar  huevos.  Desidiosè  vivere.  ||  L' 
home  que  fa  de  llevadora.  Comadron,  partero.  Obs- 
treticalor,  is, 


PAR 

PARTETA.  f.  d.  Partecilla.  Particula,  k. 

PARTIBLE.  adj.  Lo  que  pót  ó  déu  parlirse. 
Partible.  Divisibilis. 

PARTICIÓ,  f.  Repartiment,  distribució,  divi- 
sió. Parlicion,  parlija,  partimiento.  Partilio,nis.  |] 
Divisió  de  termes  ó  confins.  Linde.  Confinium,  ii. 
II  arit.  Divisió.  Partició.  Divisió,  partitio,  nis. 

PARTICIONER.  ni.  Participant. 

partícip,  m.  gram.  Part  de  la  oració  que 
pren  la  significació  del  verb  y  la  declinació  del 
nom,  y  concorda  com  1'  adjectiu.  Parlicipio.  Par- 
ticipium,  ii.  II  adj.  participant. 

participació,  f.  Obra  de  participar.  Parii- 
cipacion.  Parlicipa'tio,  nis. 

PARTICIPANT,  adj.  Qui  participa  ó  entra  à 
la  part  en  alguna  cosa.  Participante,  participe, 
partinonero.  Particeps. 

PARTICIPAR.  V.  a.  Tenir  part  en  alguna  co- 
sa. Participar.  Participo,  as.  ||  Rébrer  una  cosa  de 
altra,  feria  com  à  pròpia  ó  com  part  que  li  toca. 
Participar.  Parlem  assumere.  [j  Donar  part,  fér  sa- 
ber. Participar.  Nuntio,  as. 

PARTICIPAT,  DA.p.  p.  Participado.  Partici- 
patus. 

PARTICIPIAL.  adj.  Pertanyent  al  partícip. 
Panicipial.  Participialis. 

partícula,  f.  Parteta.  Particula.  Partícula, 
ae.  II  gram.  Part  indeclinable  de  la  oració.  Particu- 
la. Particula,  se. 

PARTICULAR,  adj.  Peculiar,  propi.  Particu- 
lar. Particularis.  ||  Especial,  singular,  extraordi- 
nari. Particular.  Mirabilis.  ||  Singular  ó  indivíduo 
com  contraposat  al  universal.  Particular.  Singula- 
ris.  P  Qui  no  té  empleo  ó  títol  que'ldistingesca  dels 
demés.  Particular.  Privatus.  j|  m.  Algun  punt  de 
matèria  de  que's  tracta.  Particular.  Argumentum, 
i.  II  adv.  particularment. 

EN  particular,  m.  adv.  Distincta,  separada,  es- 
pecialment. En  particular,  par ticularmente.  Sigil- 
iatim,  particulatim.  ||  A  solas.  En  particular.  No- 
minalim,  privatim. 

PARTICULARISAR.  v.  a.  Expressar  ab  tolas 
sas  circunsfàncias  y  particularitats.   Particulari- 
xar.  Nominatim,  singulariter  aliquid  designaré.  || 
Fér  dislincció  particular  de  alguna  persona.  Par- 
ticularizar.  Singulariter  aliquem  accipere. 

PARTICULARISARSE.  v.  r.  Singularisarse, 
distingirse  en  alguna  cosa.  Particularizarse.  In 
aliquo  excellere. 

PARTICULARISAT,  DA.p.  p.  Particulariza- 
do.  Nominatim  designatus. 

PARTICULARÍS8IM,  A.  adj.  sup,  Particula- 
risimo.  Valdè  singularis. 

PARTICULARÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup. 
Particularisimamente.  Maximè. 

PARTICULARITAT,  f.  Singularitat,  especia- 
litat, circunslància  particular.  Parlicularidad.  Sin- 
gularitas,  atis.  ||  Dislincció  en  lo  carinyo  ó  tracte. 
Parlicularidad.  Familiaritas,  atis. 


PAR 


CATALÀ. 


PAR 


285 


PARTICULARMENT,  adv.  m.  Singular  ó  es- 
pecialment. Particularmenle.  Specialira.  ||  Ab  in- 
dividualilat  y  distincció.  Particularmenle.  Sigilla- 
lim,  particulalim. 

PARTIDA,  f.  Surlida,  marxa,  la  acciódeanar- 
sen  de  alguna  part,  Parlida.  Profectio,  nis.  j]  part. 
I  La  quantitat  determinada  que  en  los  connptes  se 
junia  ab  altras.  Parlida.  Nomen,  inis.  ||  Porció  de- 
terminada de  qualsevol  espècie,  com :  partida  de 
sucre.  Parlida.  Quantilas,  atis,  portio,  nis.  |1  Nú- 
mero de  punts  que  's  determina  pera  guanyar  lo 
joch.  Partida.  Conventus,  us.  \\  La  travessa  de  di- 
ners ó  tanlos  que  's  posa  en  lo  joch.  Parlida.  Prae- 
cipua  in  ludo  sponsio.  ||  Lo  número  de  jugadors 
que  enlran  en  lo  joch.  Pàriida.  In  ludo  concerta- 
tores.  II  Companyia  de  algunas  personas  ó  soldats. 
Partida.  Manipulus,  i.  ||  Suma,  quantitat  de  di- 
ners. Suma,  partida.  Pecunise  vis.  H  pi.  Las  bonàs 
prendas  de  alguna  persona.  Partidas,  parles.  Do- 
tes, um. 

ESTAR  DE  PARTIDA,  fr.  Estar  à  punt  de  marxar. 
Estar  de  marcha,  de  partida.  Discedendum  modò 
esse. 

MALA  ó  BONA  PARTIDA,  loc.  Nola  '1  modo  de  por- 
larse,  6  procehir.  Mala  ó  btiena  parlida.  Proba  aut 
improba  aclio. 

MENJARSE  LA  PARTIDA,  fr.  mct.  Penetrar,  compén- 
drer  lo  motiu,  rahóó  secret  de  alguna  cosa.  Calar. 
Callere. 

PARTIDAMENT.  adv.  m.  Separadament,  ab 
divisió.  Partidamenle.  Divisim. 

PARTIDARI,  m.  Qui  segueix  lo  partit  ó  facció 
de  altre.  Partidària.  Seclator ,  is. 

PARTIDOR,  ra.  Qui  reparteix.  Partidor.  Par- 
titor,  is.  11  Instrument  ab  que  las  donas  se  partei- 
xen lo  cabell.  Partidor.  Acus  ad  capillos  dividen- 
dos.  II  arit.  divisor.  1]  Forat  ó  finestra  per  ahont  se 
passa  lo  menjar  desde  la  cuyna  al  refectori.  Par- 
tidor, pitanceria.  Fenestra  ex  qua  dapes  distribu- 
untur. 

PARTIMENT.  m.  PARTICIÓ. 

PARTIÓ,  f.  ant.  partició. 

PARTIR.  V.  a.  Dividir  en  parts.  Partir.  Seco, 
as.  II  Obrir  ó  trencar  la  closca  ó  pinyol  de  algunas 
fruytas.  Partir.  Frango,  confringo,  is.  U  Rómprer? 
desfer  la  unió  de  una  cosa  ab  altra,  com ;  partir  lo 
cap.  Partir.  Rumpo,  is.  I  Repartir,  distribuir. 
Partir.  Distribuo,  is.  1|  Fér  participant  à  altre  ó  al- 
tres de  alguna  cosa.  Partir.  Partior,  iris,  commu- 
nico,  as.  I  DESPARTiR,  SEPARAR,  |  Dividir,  obrir  una 
cosa,  com:  partir  una  post.  Partir,  hender.  Findo, 
is.  I  arit.  Buscar  un  tercer  número  que  conti nga 
tantas  vegadas  la  unitat,  quantas  lo  número  que  's 
parteix  enclou  I'  altre  per  qual  se  parteix.  Partir. 
Divido,  is.  11  ant.  apartar.  Ï  v.  n.  Marxar,  anàr- 
sen,  eixir  de  algun  lloch.  Partir,  ponerse  en  cami- 
no, levantar  el  campo.  Meo,  demigro,  as.  ||  ant.  di- 
sÓLDRER,  parlant  de  una  reunió  de  gent. 

PARTIR  DE  LLEUGER,  fp.  Obrar  SBUsc  peQexió.  Par- 

TOHO  II. 


tir  de  lijero,  de  carrera.  Temeré,  inconsultò  rem 
aggredi. 

PARTIR  EN  CANAL.  fr.  Partir  de  daltà  baix.  Àhrir, 
partir  en  canal.  Sursúm  deorsúiu  parliri. 

PARTIR  LO  CAMÍ.  fr.  Elegir  un  paratge  intermedi 
ahont  poden  concórrer  dos  à  tractar  alguna  cosa  ab 
conveniència  de  un  y  altre.  Partir  el  camino.  In 
medio  itinere  convenire. 

PARTIR  PER  ENTER.  fr.  Porlàrsen  algú  tot  lo  que 
hi  ha  que  partir.  Partir  por  entera .  Omnia  sibi  as- 
sumere. 

PARTIR  LES  GALEEs  PER  ESCALA,  ff.  ant.  oàut.  Or- 
denar las  galeras  en  batalla.  Classes  bello  pararé. 

PARTIRSE.  v.  r.  Obrirse,  dividirse.  Henderse, 
partirse.  Findi.  1|  ant.  apartarse,  separarse.  |1  Di- 
vidirse en  opinions  ó  parcialitats.  Partirse.  In  di- 
versas  sententias  aut  parles  scindi,  |1  ant.  disper- 

SARSE. 

PARTISA.  m.  partidari. 

PARTIT ,  DA.  p.  p.  Partida.  Partilus.  I  m. 
Parcialitat  ó  col-ligació  entre 'Is  que  segueixen  una 
Uiateixa  opinió  ó  interès.  Partida.  Factio,  nis.  || 
Conjunt  de  personas  que  segueixen  y  defensan  una 
mateixa  facció  ó  sentència.  Partida.  Sectarii,  orum, 
nostrates,  ium.  1|  Conveniència,  avantatge.  Partida. 
Commodum,  i.  |1  Districte  ó  territori  subjecte  à  al- 
guna jurisdicció.  Partida.  Plaga,  ai.  |  Conjunt  de 
companys  que  juga'n  uns  contra  altres.  Partida.  In 
ludo  concerlatores.  |1  Amparo,  favor  ó  protecció  de 
mòlts  envers  algú.  Parlida.  Favor,  is.  |  Medi  apte  y 
proporcionat  pera  conseguir  alguna  cosa  en  la 
precisió  de  executaria.  Partida.  Medium,  ii.  1| 
Tracte,  conveni,  concert,  pacte.  Partida.  Paclum, 
i.  11  PARTIDA.  11  Lo  territori  en  que  '1  metge  ó  cirur- 
già tenen  obligació  de  assistir  als  malalts.  Partida. 
Municipium  cui  per  conventionera  raedicus  assis- 
tere  debet.  1|  ofici,  empleo,  servey.  1|  causa,  sort, 

INTERÈS,  fl  ant.  BORDELL.  H  aut,  PUNT,  CAS. 

PARTIT,  m.  bot.  Nom  pera  expressar  que  un 
òrgan  çstà  dividit  en  tiras  que  passan  de  la  mey- 
tat  de  sa  longitut,  afegint  lo  advei-bi  profundament 
quant  ho  estan  fins  prop  de  la  basa.  Parlida.  Par- 
titus.  li  Divisió  dels  metalls  que's  troban  en  la  ve- 
ta entre  'Is  socios  subjectes  à  las  contractas  que 
forman  ab  los  operaris.  Parlida.  Divisus. 

DONARSE  À  PARTIT,  fr.  uiet.  Cedir  algú  de  són  em- 
penyo ú  opinió.  Darse  à  partida.  Manus  dare. 

FÉR  ó  FORMAR  PARTIT,  fr.  SoI-licilar  à  altres,  reu- 
niries à  sòn  partit.  Formar  parlido.  Socios  sibi 
allicere. 

pÉNDRER  PARTIT,  fr.  iiiil.  Allistarse  en  un  exèr- 
cit. Tomar  parlido ,  sentar  plaza.  Militia;  nomen 
dare.  |1  Resóldrerse,  delerminarse  lo  qui  estava 
duplós.  Tomar  parlida.  Consilium  capere. 

SÉR  DEL  PARTIT  DE  QUI  GUANYA.  loC.  Se  aplica  als 

que  estan  promptes  à  seguir  al  qui  està  en  prospe- 
ritat, y  à  fugir  del  qui  està  caygut.  Andar  d  viva 
quien  vence.  Yiclori  adhaerere. 
TRAMAR  UN  MAL  PARTIT,  ff.  Procurar  la  perdició 

36 


ts« 


PAS 


DICCIONARI 


PAS 


de  algú.  Urdir  una  trama  contra  alguna.  Perni- 
ciem,  malura  alicui  raoliri,  machinari. 

TRAUíiER  PARTIT,  fr.  Tràurcr  profit  ó  ventatja  de 
alguna  cosa.  Sacar  poríido.  [Profectum  aducere, 
capere. 

VENIR  i  PARTIT  AB  ALGÚ.  ff.  aut.  Darse  à  alguno 
d  partida,  entregarse,  capitular.  Yoluntatem  remit- 
tere. 

PARTITIU,  VA.  adj.  gram.  Lo  que  pót  partir- 
se  ó  dividirse.  Partitivo.   Divisioni   obnoxius.  [) 
gram.  Se  aplica  al  nom  que  significa  partició.  Par- 
titivo. Partilivum  nomen. 

PARTRE.  V.  a,  ant.  apartar. 

PARUCH,  GA.  adj.  porüch. 

PARVA.  f.  Curta  porció  de  aliment  que  's  pren 
per  lo  matí  en  los  dias  de  dejuni.  Parva,parvidad. 
Parvitas,  atis.  [|  Misèria,  poquedat.  Parvedad,  par- 
vidad.  Parvitas,  atis. 

PARVEN8A.  (fér)  fr.  ant.  perdonar. 

PAR  VEDAT.  f.  PARVA.  2. 

PÀRVüLO.  adj.  Petit,  criatura,  nen,  Pàrvulo. 
Parvulus,  i. 

PAS.  m.  L'  espay  que  caminant  queda  de  un 
peu  al  altre.  Paso.  Passus,  us.  ||  Cas  ó  succés  no- 
table. Lance,  pasa.  Casus,  us.  [)  Lo  lloch  ó  siti  per 
ahont  se  passa  de  una  part  à  altra.  Paso.  Transi- 
tus,  us.  I  Modo  de  caminar,  com :  portar  bon  pas. 
Marcha,  pasa,  modo  de  andar.  Gradus,  gressus,  us. 
II  Qualsevol  dels  successos  mès  notables  de  la  pas- 
sió de  Cristo.  Paso.  Quaelibet  Jesuchristi  passio- 
nis  tractus.  fl  La  acció  de  passar.  Paso.  Transi- 
tio,  nis.  II  MORT.  II  La  trepitjada  que  queda  impre- 
sa en  la  terra  caminant.  Huella,  pasa.  Yestigium, 
ii.  I  Misteri  que  's  porta  en  la  professo  de  la  set- 
mana santa.  Paso.  Jesuchristi  patientis  simula- 
crum.  11  Passatge  de  alguna  relació  ó  història  en 
un  llibre.  Pasa.  Locus,  i;  libri  verba.  ||  Permís 
6  llicència  pera  passar  sens  destorb.  Paso.  Tran- 
seundi  facultas.  ||  Escaló,  grahó.  Pasa.  Gradus, 
us.  H  La  diligència  que  's  practica  pera  conse- 
guir  algun  fi.  Paso.  Diligentia,  ae,  oíDcium,  ii.  || 
Dressera.  Pasadiza.  Secreta  compendií  via.  |1  met. 
Qualsevol  medi  que  serveix  pera  passar  de  una 
cosa  à  altra.  Pasadiza.  Transitus,  us.  |j  La  facultat 
que  dóna  '1  concell  sobre  butllas,  breus,  etc.  Pa- 
so. Ad  usum  facultas.  ||  entrada.  ||  pont,  passera, 
PALANCA.  II  passa.  3.  ||  mtís.  Cada  figura  qne'sfà 
tocant  ó  ballant.  Pasa.  Musices  pasu.  ||  tranzit.  || 
met.  Progrés  en  cosas  de  virluf,  ingeni,  etc.  Pasa. 
Gressus,  gradus,  us.  ||  Ascenso.  Pasa.  Progressió, 
nis.  U  adv.  ant.  certament.  ||  Partícula  que  unida  à 
la  negació  no,  aumenla  sa  expresió.  No  cierto;  no, 
por  cierta.  Haud  quidem.  ||  pi.  met.  Modo  de  vida 
de  algú.  Pasos.  Yitae  ratio. 

PAS  1  PAS.  m.  adv.  Poch  à  poch.  Paso  d  pasa. 
Pedetentim. 

PAS  apressurat.  Lo  modo  de  anar  depressa.  Por- 
tante.  Praepes  gressus. 

PAS  DK  comèdia.  Paso  de  comèdia.  Comaedise  mo- 


dus.  I  met.  Pas  exlrany  ó  que  fa  ríurer.  Paso  de 
comèdia.  Quod  risum  movet  casus. 

PAS  de  la  porta.  Llindar.  Umbral,  pasa  de  la 
puerla.  Limen,  inis. 

pas  eclesiastich.  Carrera  ecclesiàstica.  Carrera 
eclesiàstica.  Ecclesiàstica  profesio. 

PAS  estret  de  riu.  Congost  de  riu  entre  dos 
monlanyas.  Hocina.  Angustiae,  arum. 

PAS  ferm.  Resignació,  esperit.  Valar,  paso  firme. 
Fidens  animus. 

PAS  GEOMÉTRicH.  Espécie  de  mida  que  consta  de 
peus  geomèlrichs.  Paso  geomètrica.  Geometricus 
passus. 

PAS  PERILLÓS.  Trance.  Discrimen,  inis. 

PAS  SECRET,  fort.  Porta' escusada  per  sota  del  ter- 
raplé  al  fosso  pera  comunicarse  ab  la  plassa  à  cubert 
dels  fochs  enemichs.  Surlida.  Exitus  occultus. 

i  AQUEST  PAS.  m.  adv.  De  aquest  modo.  A  ese 
pasa.  Modum  ad  hunc. 

A  BON  PAS.  m.  adv.  Depressa.  A  huen  paso,  ace- 
leradamente.  Celeri  gressu. 

i  CADA  PAS.  m.  adv.  Freqüentment,  à  menut. 
A  cada  pasa,  ó  triquete.  Passi m. 

k  GRAN  Ó  LLARCH  PAS,  Ó  i  CADA  PAS.  m.   adV.  De- 

pressa.  A  pasa  larga.  Presso,  pleno  gradu. 

ALLARGAR  LO  PAS.  fr.  Apressurarsc.  Alargar  el 
pasa.  Propero,  as. 

AL  PAS.  m.  adv.  Al  modo,  à  imitació,  com.  Al 
pasa.  Sicuti,  ut. 

AL  PAS  QUE.  m.  adv.  Al  mateix  temps.  Al  paso 
que.  Cum. 

ANABA  PAS  DE  CONVIDAT,  m.  adv.  Mòlt  depressa. 
Llevar  pasos  de  convidada,  parecer  que  ha  comido 
cazuela.  Stomachi  laboraré  videri. 

CAMINAR  A  PAS  DE  TORTUGA  ó  DE  BOU.  fr.  Caminar 
ab  mòlta  pausa.  Caminar  ú  paso  de  tortuga  ó  de 
buey.  Lento  gradu  procedere. 

A  PAS.  m.  adv.  Al  encontre.  Al  paso.  Obiter. 

i  PAS  DE  BOU.  m.  adv.  Despay,  ab  catxassa.  Al 
paso  del  buey.  Lento  gradu. 

i  PAS  NATURAL,  SEGUIT  Ó  REGULAR,  m.  adv.  A  pa- 

so  natural  ó  regular.  Naturali  incessu. 

i  PAS  TIRAT.  m.  adv.  k  bon  pas,  i  LLARCH  PAS. 

i  PETIT  PAS.  m.  adv.  A  carta  paso.  Presso  gradu. 

A  pocHs  PASSOS,  m.  adv.  Apoca  distància,  ab  curta 
ó petita  diligència.  Apacas pasos.  Exiguointervallo. 

APRETAR  LO  PAS.  fr.  Caminar  depressa.  Aprelar, 
avivar  el  paso.  Gressum  acceleraré. 

BON  PAS.  Moviment  cómodo  de  las  nmlas  y  ca- 
balls  tenint  sols  una  pota  en  1'  ayre.  Andadura, 
paso,  porlante.  Temperatus  jumentorum  gressus. 

CEDIR  LO  PAS.  fr.  Donar  lo  puesto  mès  honrós. 
Ceder  el  paso.  Alicui  decedere,  cedere,  concedere. 

CONTAR  LOS  PASOS  k  ALGÚ.  fr.  met.  Observar, 
averiguar  tot  lo  que  fa.  Contar  los  pasos  d  alguno 
Allerius  facta  attentè  investigaré. 

DE  PAS.  m.  adv.  de  passada.  ||  casualment. 

DE  UN  MAL  PAS  SURTIRNK  PROMPTE,  Ó  MAL   PAS  PAS- 

SARLO  DEPRESSA.  ref,  Dcuota  que  com  mès  apressu- 


PAS  CATALÀ. 

rarém  las  dificultats,  inconvenients  ó  mals  que 
han  de  passar  per  nosaltres,  raès  prompte  disfru- 
taréra  de  la  tranquililatque  'ns  privan.  Al  mal  ca- 
mino darle  priesa;  qtiien  ha  de  besar  al  perro  en  el 
culo,  hésele  luego.  Celerilas  .in  malis  òptima. 

DISPUTAR  LO  PAS.  fr.  Disputar  lo  pueslo  raès  hon- 
rés. Disputar  el  pa$o.  De  honoratiore  loco  conten- 
dere. 

DOBLAR  LO  PAS.  ff.  Caminar  mòlt  mès  depressa 
de  lo  que's  caminava.  Doblar  el  paso.  Gradus 
acuere. 

DONAR  UN  PAR.  fr.  Avausar  algun  assurapto  ó  pre- 
tensió. Dar  un  paso.  Negotium  acceleraré. 

EIXIR  i  PAS.  fr.  Surtir  al  encontre.  Salir  al  ca- 
mino, al  encuentro.  Obviam  ire.  ||  met.  Anticiparse 
à  altre  en  lo  que  intenta  dir  ó  executar.  Salir  al 
encuentro.  Prceoccupare,  occurrere. 

EixiRSE  DE  SON  PAS.  fr.  mel.  Excedirse.  Salir  de 
supaso.  Supra  morem  agere;  morera  excedere. 

FALS  PAS.  Lo  que  no  s'  apoya  degudaraent.  Paso 
falsa.  Yestigiura  falsum. 

LO  MÈS  MAL  PAS  ES   LO  DE    LA   PORTA.    ref.  DeUOta 

que  la  major  dificultat  de  las  cosas  consisteix  en 
principiarlas.  El  salir  de  la  posada  es  la  mayor 
jornada.  Porta  itineri  longissima  est. 

MAL  PAS.  Lo  perillós.  Mal  paso.  Impeditus. 

NO  DONAR  PAS.  fp.  No  pasar  avant  alguna  depen- 
dència. No  pasar  adelante.  Minimé  negotium  agi. 

NO  DONAR  ó  NO  fér  tjn  PAS.  fr.  No  fér  diligéncias 
pera  conseguir  alguna  cosa.  No  dar  paso;  no  dar 
pie  ni  patada.  Nihil  agere. 

NO  PAS.  m.  adv.  No  por  cierto.  Minimè  quidera. 

NO  PODER  DONAR  UN  PAS.  fr.  Estap  impedit.  No 
poder  dar  un  paso.  Merabrorum  irapedimenlo  ir- 
retiri. 

OBRIR  PAS.  fr.  OBRIR  CAMÍ. 

OBRiRSE  PAS.  fr.  Vèncer  las  dificultats  pera  pros- 
seguir alguna  cosa.  Abrirse,  hacerse  paso.  Yiam 
sibi  patefacere. 

pÉNDRERLOs  PASSOS  ó  TOTS  LOS  PASSOS,  fp.  Impedir 
tota  eixida  de  algun  lloch.  Cojer,  tomar  los  pasos. 
Yiarum  additus  occupare. 

PER  sos  PASSOS  coNTATS.  ra.  adv.  Per  son  orde  ó 
curs  regular.  Por  sus  pasos  conlados.  Ordinatim. 

SEGUIR  LOS  PASOS  DE  ALGÚ.  fp.  Observarlo.  Seguir 
los  pasos  ó  las  huellas  à  alguno.  Alicujus  facta  spe- 
culari.  11  Imitarlo.  Seguir  los  pasos  ó  las  huellas  de 
alguno.  Yestigiis  alicujus  insistere. 

TAPAR  ó  TANCAR  LOS  PASOS.  fp.  Privar  dc  eixir  ó 
entrar  en  algun  lloch.  Cerrar  el  paso.  Yiam,  adi- 
tum  intercludere.  \\  Impedir  la  prosecuciò  de  al- 
gun negoci.  Cerrar  el  paso.  Obsto,  as. 

tríürer  DE  PAS.  fr.  Fér  marxar  diferent  de  lo 
acostumat.  Sacar  de  su  paso.  Gogere  ultra  moduin 
progredi. 

PA8GA.  f.  PASQUA. 

PA8CASI.  D.  p.  de  home.  Pascasio.  Pascha- 
síus,  ii. 

PASCÉFICH,  CA.  adj.  pacífics. 


PAS 


287 


PASCENTAR.  V.  a.  PASTURAR. 
PÀ8CUA.  f.  PASQUA. 
PA8M.  m.  PASMO. 

PA8MAR.  V.  a.  Espantar,  causar  terror.  Pus- 
mar.  Stupeo,  es.  ||  Causar  gran  admiració.  Pas- 
mar.  Stupeo,  es. 

PA8MAR8E.  V.  r.  Pérdrer  los  sentits  per  lo 
mal  de  pasmo.  Pasmarse.  Viriura  motus,  sensus 
defici.  11  Aturdirse,  quedarse  suspès,  admirat.  Pas- 
marse. Stupeo,  es. 

PA8MAT,  DA.  p.  p.  Pasmado.  Stupefactus, 
obslupefactus.  |  adj.  Atònit,  alurdit,  parat.  Pas- 
mado. Stupefactus. 

PA8III.  m.  Contracció,  arronsament  de  nirvis. 
Pasmo.  Spasraus,  i,  spasma,  tis.  1|  Adrairació  gran 
y  lo  que  la  causa.  Pasmo.  Slupor,  is.  H  boca. 

PASMÓ8,  A.  adj.  Lo  que  causa  gran  admiració 
ópasrao.  Pasmoso.  Mirus. 

PA8M08AMENT.  adv.  ra.  De  un  raodo  pas- 
mòs  y  admirable.  Pasmosamentc.  Mirè,  rairandura 
in  modum. 

PÀ8QUA.  f.  La  festa  mès  solemne  dels  hebreus 
que  celebravan  à  la  meytat  de  la  lluna  de  mars, 
en  memòria  de  la  llibertat  de  la  captivitat  de 
Egipte.  Pascua.  Pascha,  ae  vel  atis.  I  En  la  iglèsia 
catòlica  la  festa  de  la  resurrecció  de  nostre  Sen- 
yor, que  se  celebra  '1  diumenge  inmediat  després 
del  dia  catorze  de  la  lluna  de  mars.  Pascua.  Pas- 
cha, se.  I  met.  Se  diuhen  aixis  qualsevols  tres  dias 
de  festa  junts.  Pascua.  Tridum  festivura.  |1  pi.  Las 
festas  de  Nadal  fins  als  Reys  inclusive.  Pascuas. 
Pascha,  ae. 

PASQUA  DEL   ESPERIT  SANT,  Ó  GRANADA.  LO  dia  CÍn- 

quanté  després  de  la  pasqua  de  resurrecció  en  la 
monlanya  de  Sinaí.  Pentecostes,  pascua  del  Espi- 
ritu  santó.  Pentecostes,  es. 

PASQUA  FLORIDA.  La  de  resurrecció.  Pascua  de 
flores  ó  florida.  Resurreclionis  pascha. 

DONAR  LAS  BONAs  PASQüAS.  fr.  Dir  algú  à  altre 
que  las  hi  desitja  bonas.  Dar  las  pascuas.  Pas- 
chales  festas  faustas  alicui  precari. 

ESTAR    CONTENT   Ò   ALEGRE  COM   UNAS  PÀSQUAS.  fp. 

Estar  mòlt  jovial.  Estar  com  una  pascua.  La;tum, 
hilarera  esse. 

SANTAs  PASQUAS.  cxp.  Deuola  que  algú  's  con- 
forma ab  lo  que's  fa  ò  esdevé.  Sanlas  pascuas.  Be- 
ne sit. 

PA8QUAL.  adj.  Pertanyent  à  la  pasqua.  Pas- 
cual. Paschalis. 

PA8QUÍ.  m.  Paper  que  's  fixa  en  ptíblich  ab 
expressions  satíricas  contra  '1  gobern  ó  alguna 
persona  constituïda  en  dignitat.  Pasquin.  Epithe- 
sis,  is ;  maledicum  programma. 

FÉR  PASQUINS,  fr.  Satirizar,  pasquinar.  Satiricis 
dicteriis  aliquem  singulare. 

PA8QUINADA.  f.  Ditxo  agut y  satírich  que's 
fa  públich.  Pasquinada.  In  vulgum  editum  dicle- 
rium. 
■  PASSA.  f.  Introducció  de  una  malaltia  epidc- 


288 


PAS 


DICCIONARI 


PAS 


mica.  Constelacion.  Contagiosusmorbus.  |  Lo  tràa- 
zit  dels  aucells  de  una  regió  à  altra.  Pasa.  Transi- 
tus,  us.  I  Mesura,  mida  de  un  pas,  Paso.  Passus, 
gradus,  us.  [|  ocasió,  opoaTUMTAT.  \\  nàul.  Corda 
pera  tirar  las  velas.  Meollar,  pasadera.  Rudens, 
tis. 

PASSA,  PASSA.  Joch  eu  que  ab  subtilesa  y  lleuge- 
resa se  enganya  la  vista  dels  espectadors,  fent 
véurer  lo  que  no  es  en  realitat.  Pasa;  maese  coral; 
juego  de  manos  ó  de  pasa  pasa.  PríEstigiae,  arum. 

PASSABLE.  adj.  passador. 

PASSABLEMENT,  adv.  m.  Medianament.  Pa- 
saderamenle.  Tolerabiliter,  mediocriter. 

PASSACÓLIGA.  ant.  cólica. 

PASSACORREU.  m.  Fusta  que  tenen  los  sas- 
tres pera  planxar.  Pala  de  aplanchar.  Ad  lintea 
Iseviganda  fustis. 

PASSADA,  f.  Acció  de  passar,  trànzit  de  una 
part  à  altra.  Pasada.  Transitus,  us.  |1  En  los  jochs, 
lo  mateix  que  partida.  Pasada,  partida.  Integra- 
lusio.  [1  En  lo  joch,  volta  en  que's  jugan  las  cartas 
que  s'  han  donat  en  una  vegada.  Mano.  Lusio, 
nis.  d  Cada  un  dels  plats  que  serveixen  à  taula. 
Plató.  Ferculum,  i.  ||  Cada  línea  de  punts  que  's  fa 
en  la  mitja.  Pasada.  Caligarum  circumtextura.  || 
pi.  Diversitat  de  sons  que  produheixen  los  aucells 
cantant.  Gorgeos.  Murmur,  is. 

A  TOTAS  passadas.  fr.  Resolutivament,  decidida- 
ment sense  reparar  en  res.  A  todo  trance.  Audac- 
ter, 

DE  PASSADA,  m.  adv.  De  camí,  al  mateix  temps. 
Depaso,  de  camino.  Per  viam,  obiter. 

FÉR  UNA  PASSADA,  fr.  Jugarla.  Echar  una  mano. 
Lusionem  integraré. 

LLOCH  DE  MÒLTA  PASSADA.  Pucsto  eu  que  hi  passa 
mòlta  gent.  Pasaje.  Transitus,  us. 

passadís,  m.  Corredor  estret  pera  passar  de 
una  part  de  casa  à  altra.  Pasillo.  Traclus  angustus. 
11  Pas  estret  que  en  las  casas  ó  carrers  serveix 
pera  anar  de  una  part  à  altra  fent  dressera.  Pasa- 
dizo.  Transitus  pervius.  |1  mel.  Qualsevol  altre  me- 
di que  serveix  pera  passar  de  una  cosa  à  altra, 
Pasadizo.  Transitus,  us. 

passador,  A.  adj.  Tolerable,  loque'spól 
passar  ó  sufrir.  Llevadero,  pasadero.  Ferendus, 
mediocris.  |1  Medianament  bo,  que  no  es  del  tot 
mal.  Pasadero.  Medius,  mediocris.  1|  Lo  que  no  es 
per  durar  mòlt.  Transitorio.  Labilis.  1|  m.  Qui  pas- 
sa alguna  cosa  de  una  part  à  altra.  Pasador.  Trans- 
portalor,  is.  I  passant.  ||  Espècie  de  agulla  de  me- 
tall ó  de  altra  matèria  ab  lo  cos  gros  que  usan  las 
donas  pera  passar  cordons  y  vetas  per  las  veynas. 
Pasador.  Slilus,  i.  \\  Espècie  de  balda  pera  tancar 
portas,  finestras,  etc.  Pasador.  Pessulus,  i.  ||  Que 
passa  farina.  Cernedor.  Pollinator,  is.  IJ  Certa  es- 
pècie de  sageta  ó  fletxa  mòlt  aguda  que's  dispara 
ab  ballesta.  Pasador.  Tragula,  ae.  I  Lo  barquer  en 
los  rius.  Barquera.  Navicularius,  ii, 

PASSADORA,  f.  GARBELI^. 


PASSAGIM.  m.  Joch  de  noys  en  que  lo  qui 
para  's  posa  ab  lo  cap  inclinat  ó  posant  las  mans 
en  los  genolls,  y  'Is  altres  li  saltan  per  sobre,  dei- 
xantli  una  prenda  y  cada  hu  torna  à  péndrer  la 
seva:  si  fà  càurer  la  dels  altres  para.  Daba  la 
mula.  Quidam  saltationis  ludus. 

PASSAGINIANS.  m.  pi.  heretges  llombarts 
del  sigle  xii  que  's  circuncidavan  y  sostenian  que 
J.  C.  no  era  mès  que  la  primera  y  més  pura  cria- 
tura. Pasaginianos.  Pasajinianes, 

PASSAMÀ.  m.  Rivet,  galó,  trena  de  or,  plata, 
seda,  etc.  pera  guarnir  y  adornar  los  vestits  y  al- 
tras  cosas  per  la  vora.  Pasamano.  Texatilis  taenia, 
vita.  11  La  vora  de  las  baranas,  balcons,  etc.  Mai- 
nel,  pasamano.  Lorica,  ai.  \\  Renglera  de  gent  que's 
fà  pera  passar  los  materials  de  ma  en  ma  fins  à  las 
obras  y  altres  traballs.  Hormiguillo.  Hominum  se- 
ries. 11  nàut.  Cada  una  de  las  fustas  que  se  assegu- 
ran  en  los  ferros  dels  costats  de  la  nau  per  la  part 
exterior  dels  filats,  en  que's  fan  los  matalassets 
pera  guardarse  de  la  fuselleria.  Batayola.  Trabe- 
culae  in  navis  lateribus  suffultai. 

PASSAMANER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  passamans, 
perxer,  Pasamanero.  Tajniarum  textor,  opifex.  H 
Qui  fa  cordons.  Cordonero.  Restiarius,  ii. 

PASAMANERIA.  f.  Botiga  de  passamaner. 
Pasamaneria.  Limbonaria  taberna.  |  La  obra  ó  fà- 
brica de  passamans.  Cordoneria,pasamaneria.  Tae- 
niarum  textura. 

PASSA -MASSE- CORAL.  m.  Joch.  PASSA, 
PASSA. 

PASSAMENT.  m.  Sèrie  ó  tirada  de  mòlts  anys. 
Siglo.  Sseculum,  i.  I  La  renda  ó  producto  suficient 
pera  víurer,  Pasada,  pasadia.  Yitae  necessària.  H 

ant.  TRANZlT,  TRANSCURS,  MORT. 

TENIR  UN  BON  PASSAMENT.  fr.  Tenir  cumplidament 
lo  necessari  pera  víurer.  Tener  una  buena  pasada, 
ó  pasadia.  AÍIluere  alicui  necessària  ad  victura. 

UN    BON    PASSAMENT  Ó  UN  PASSAMENT  HONRAT.  loC. 

Explica  que  algú  té  una  suficient  miljania  pera  sa 
manutenció.  Un  buen  pasar.  Yitae  commoditas, 

PASSANT,  p.  a.  Qui  passa.  Pasante.  Tran- 
siens.  II  m.  Qui  explica  la  llissó  à  altre  y  ajuda  al 
mestre.  Pasante.  Proscholus,  i.  |1  Lo  professor  ab 
qui  van  à  estudiar  los  que  estan  pera  examinarse. 
Pasante.  Auditor,  is. 

PASSANT  Y  ADORANT,  expr.  que  s' usa  pera  donar  à 
enténdrer  lo  poch  producto  de  algun  ofici  ó  em- 
pleo.  Coniido  por  servido;  jornal  de  obrero,  entra 
por  la  puerla  y  sale  por  el  hornero ;  pié  con  bola. 
Yictui  tantum  necessària  lucrari. 

PASSANTE.  m.  passant.  2.  3. 

PASANTIA.  f.  Lo  exercici  del  passant  y  '1 
temps  que  dura.  Pasantia.  Magisterii  tyrocinium. 
11  L' acte  de  passarse  mestre  en  algiïn  ofici  ó  fa- 
cultat. Pasantia.  Periculum,  i. 

PASSAPASSA.  m.  Joch.  passa,  passa, 

JUGADOR  DE  PASSAPASSA.  Titirítero,  tUerero.  Príes- 
ligiator,  is. 


PAS 


CATALÀ. 


PAS 


289 


PASSAPORT,  m.  Llicència,  despaig  pera  pas- 
sar ab  seguretat  de  una  part  à  altra.  Pasaporte. 
Commeandi  poteslatem  testantes  lilterse.  |1  Llicèn- 
cia que 's  dóna  als  militars  pera  viatjar,  y  pera 
que  se'ls  assistesca  ab  allotjament  y  bagatge.  Pa- 
saporte. Conmiealus,  us.  |1  Llicència  franca,  lli- 
bertat de  fèr  alguna  cosa.  Pasaporte.  Facultas,  atis. 

DOtíAR  PASSAPORT  A  ALGÚ.  fr.  mct.  Dcspedirlo, 
donarli  comiat.  Despedir.  Dimitto,  is. 

PA88APUNT.  m.  Lo  punt  llarch  sobre  que  's 
forman  los  traus  ó  altre  treball.  Pasillo.  Proten- 
sum  acus  punctura. 

PASSAR.  V.  a.  Portar  alguna  cosa  de  un  lloch 
à  altre.  Pasar.  Transporto,  as.  ||  Admètrerse  una 
cosa  com  à  certa.  Pasar.  Fero,  ers.  |  Socórrer  à 
algú  ab  alguna  quantitat  pera  mantenirse.  Acudir. 
Elargior,  iris.  |1  Mudar  à  algú  de  una  clase  ó  em- 
pleo  à  altre.  Pasar.  Eveho,  is  |  Arribar  mès  enllà 
del  terme  senyalat.  Pasar.  Prsetereo,  is.  ||  Traves- 
sar, penetrar.  Pasar.  Transfigo,  is.  ||  Inlroduhir  ó 
Iràurer  sense  registre  generós  prohibits.  Pasar, 
entrar  ó  meler  por  alio.  Occultè,  subdoiè  transve- 
here.  |1  Ficar  una  cosa  per  lo  estret  ó  forat  de  al- 
tra, com  lo  íil  per  la  agulla.  Pasar.  Inlroduco,  is. 

I  coLAK.  11  ENGüLLiR.  I  Preseutar  al  consell  ó  altre 
tribunal  lo  despaig,  privilegi,  elc.  pera  sa  corrobo- 
ració. Pasar.  Proferre,  exhibere  ut  ralum  sit.  1| 
ENTRETENIR.  1|  Explicar  privadament  ó  ensenyar  al- 
guna facultat  ó  ciència.  Pasar.  Privatira  docere.  | 
Anàrsen  de  una  part  à  altra  de  un  riu,  monianya, 
etc.  Pasar.  Transeo,  is.  ||  v.  n.  Cambiarse,  com: 
PASSAR  la  febre  à  síncope.  Pasar.  Transmulor, 
aris.  11  Cessar,  acabarse,  com:  passar  la  ira,  elc. 
Pasar.  Desino,  inlereo,  is.  1|  Anar  de  passada  à  al- 
gun lloch  dislincl  del  que  s'  intenta  anar.  Pasar. 
Transeo,  is.  1|  Comunicarse  de  uns  a  altres  alguna 
cosa.  Pasar.  Serpo,  is.  [1  Comunicarse  las  cosas 
immaterials,  com  la  »eu,  notícia,  etc.  Pasar.  Dif- 
fundo,  transeo,  is.  I  Durar,  com :  aquest  vestit  pól 
PASSAR  tol  r  estiu.  Pasar.  Permaneo,  es.  j]  Anàrsen 
lo  licor  de  alguna  eyna.  Rezumarse,  recalarse, 
transpirarse.  Kílluo,  is.  ||  Acoslaise 'Is  espays  de 
temps  fins  al  seu  fi  ó  terme.  Pasar.  Praetereo,  is.  H 
Pujar  de  una  classe  inferior  à  altra  superior  en  los 
estudis.  Pasar.  Gradum  facere  in  scholis.  ||  En- 
viar, com:  PASSAR  un  recado,  un  paper,  etc.  Pasar. 
Mitto,  is.  II  Esdevenir,  succehir.  Pasar.  Accido,  is. 

II  Excedir  en  número,  quantitat  ó  qualitat.  Pasar. 
Excedo,  is.  ||  Fèr  son  curs  las  cosas,  com  los  anys, 
etc.  Pasar.  Transeo,  is.  \\  Llegir  los  qui  aprenen. 
Pasar.  Percurro,  is.  1|  Móurer  lleugerament  una 
cosa  sobre  altra  pera  allisarla,  netejaria,  etc,  com 
lo  respall  per  la  roba.  Pasar.  Leviter  aliquid  su- 
pra aliud  ducere.  |1  No  donarse  per  eni('s,  dissi- 
mular alguna  cosa.  Pasar.  Fero,  ers.  ||  No  posar 
reparo  ó  censura  en  alguna  cosa.  Pasar.  Permilto, 
is.  H  Ocórrer  à  la  imaginació  alguna  cosa,  com: 
PASSAR  per  lo  cap  ó  enteniment.  Pasar.  In  mentem 
venire.  H  Sér  corrent  alguna  moneda,  pasar.  Mo- 


netam  usu  valere.  H  Tolerai ,  sufrir.  Pasar.  Fero» 
ers.  II  Yíurer,  tenir  salut,  convenièncias.  Pasar. 
Yitam  agere.  ||  Anar  à  alguna  part.  Pasar.  Tran- 
seo, is.  11  Córrer  las  cosas  de  una  part  à  altra. 
Pasar.  Eo,  pergo,  is.  |  Caminar  per  algun  lloch. 
Pasar.  Itcr  facere;  pra-tereo,  is.  1|  Pèrdrer  sa  sabó, 
comensar  à  corrómprerse  la  fruyia  ó  altres  comes- 
tibles. Modorrarse,  pasarse.  Perdo,  is.  I  Ocupar 
successivament  los  vàrios  pueslos  de  una  carrera, 
com:  PASSAR  per  soldat,  cabo,  sargento,  etc.  Pasar. 
Gradum  facere.  H  Slt  tingut  ó  repulal,  com :  pas- 
sar per  hàbil,  discret,  etc.  Pasar.  Haberi,  numera- 
ri. 11  Tranferirse  las  cosas  de  una  persona  al  altra, 
com:  PASAR  la  herència  del  un  germà  al  altre.  Pasar. 
Yenio,  is.  I  Cedir  lo  llocb,  assento  ó  pas,  convidant 
al  que 's  vól  tenir  tal  atenció.  Pasar.  Prseeo,  is: 
superius  ascendere.  ||  Valer,  tenir  preu  las  merca- 
derias.  També  s'usa  com  recíproch.  Pasar.  iEsti- 
mari.  1|  Admètrerse,  aprobarse  alguna  opinió  ó  fét, 
Pasar.  Ferri,  haberi,  1|  Estudiar,  imposarse  en 
alguna  facultat  ó  ciència.  Pasar.  Studeo,  es;  lil- 
teris  operam  dare.  i|  No  envidar  en  lo  joch.  Pa- 
sar. Ludo  vel  sponsioni  cedere.  H  En  lo  joch  de 
cartas  y  altres  excedir  lo  número  de  tanios  que  s' 
ha  pactat.  Pasar.  Numerum  excedere  in  ludo.  || 
Precehir,  portar  avantatge.  Pasar.  Praecedo,  is.  1| 

DESVANÉIXERSE. 

PASSAR  A  MATA  DEGOi-LA.  fp.  Matar.  Se  diu  quant 
se  entra  per  assalt  en  alguna  plassa.  Pasar  6  cu- 
chillo.  Oblero,  is. 

PASSAR  AVANT  ó  ENDAVANT,  fr.  Prosscguir.  Conti- 
nuar, pasar,  llevar  adelanle.  Procedo,  is.  |1  Anti- 
ciparse  à  altre  lo  qui  estava  darrera.  Coger  la  de- 
laniera.  Prifiverlo,  is.  \\  Caminar  ocórrer  mès  que 
altre  deixanllo  endarrera.  Adelanlar.  PríEverto,  is. 
II  Excedirà  algú.  Adelamarsc,  echar  la  pierna  en- 
cima.  Pnccello,  is.  I  mel.  Seguir  tractant  de  una 
cosa  desprès  de  altre.  Pasar.  Ad  aliam  rem  sermo- 
nera  convertere.  H  met.  Proseguir  sòn  intent  ó  re- 
solució à  pesar  dels  obstacles.  Rempujar.  Constan- 
ter  exsequi. 

PASSAR  DE  ESTA  VIDA.  loC.  ant.  MORIR. 

PASSAR  DE  LLARCH.  fr.  No  deteuirsc  en  algun  pa- 
ratge. Pasar  de  largo.  Pnetereo,  is.  H  Omitir  part 
de  lo  que  s'  està  fent.  pasar  de  largo,  poi  alto. 
Praitermitto,  is. 

PASSARHo  MILLOR,  fr.  Pasarlo  mejor.  Melius  res 
habere. 

PASSAR  PER  ALT.  fp.  Callar,  omitir,  deixar.  Pasar 
por  alio.  Omitto,  is. 

PASSAR  ó  PASSAiiSE  PER  ALT.  fp.  Olvidarse.  Pasar- 
se. Memòria  excidere;  prseterlabor,  eris. 

PASSAR  TOT  DE  OLTRA.  loC.  ant.  PASSAR  DE  PART  k 
PART. 

ANAR  PASSANT,  fr.  Ir  pasaudo.  Tempus  fallere. 

AQUEIXA  NO  PASSA.  loc.  Dcnola  que  no's  creu  ni 
aproba  alguna  cosa.  Esano  me  entra.  Non  est  mel 
slomacho.  ||  Explica  que  algú  pondera  mòlt  lo  que 
diu,  6  ment.  .Viren  sies/jarda.  Mendaciumspectate. 


290  PAS  DICCIONARI 

CRIDAR  LO  PASSATGE,  fr.  ant.  nàut.  Convocar  para 
la  espedicion.  In  expedilionem  convocaré. 

COM  HO  PASSAü,  exp.  que  s'  usa  pera  preguntar 
à  algú  com  se  troba.  Como  os  va.  Quid  agilur? 

ORDENAR  PASSATGE  SOBRE.  fr.  aut.  Dtsponer  mar- 
char  conira.  Praeparare  ad  incendendum  aliquem 
adversum. 

NO  PODER  PAssARSE.  fr.  No  poder  abstenirse  de  fér 
alguna  cosa.  No  poder  esiar.  NuUam  horam  alicui 
ab  aliquo  vacuam  esse.  \\  No  tenir  que  víurer.  iVe- 
cesitar.  Egeo,  jndigeo,  es. 

PASSÀRSELA.  fr.  TENIR  UN  BON  PASSAMENT. 

passírse'w.  fr.  PASARSE.  1.  II  Deglutir  la  vianda  ó 
béurer.  fasar,  tragar.  Deglutio,  is.  |)  Fluixejar,  no 
detenirse  ó  eixirse'n  de  ahont  estava  ficada  alguna 
cosa.  Pasarse.  Elabi. 

QUANT  NE  PASSAN  FAN  DE  BON  AGAFAR.  Pef.  DCnota 

que  's  deuhen  aprofitar  las  ocasions  per  temor  de 
que  passadas  no  tornen.  Cuando  te  dieren  lavaqui- 
lla,  acudc  ó  corre  con  lasoguilla;  cuando  te  dieren 
el  anillo,  pon  el  dediílo;  al  buen  dia  àbrele  lapuer- 
la.  Occasioni  instandum. 

PASSARÀ,  f.  Àucell  negre  ab  pícbs  blancbs, 
que  va  mòlt  per  las  teuladas.  pàssera. 

PASSARÀ  SOLITÀRIA.  GAVINA.  2. 

PA88ARELL.  m.  Aucell  de  llom  cendrós,  lo 
cap,  alas  y  cua  negras  ab  una  clapa  blanca  sobre'l 
carpó  y  altra  en  las  remeras  exteriors;  lo  mascle 
té  '1  pit  encarnat,  se  domestica  ab  facilitat  y  aprèn 
lo  cant  dels  altres  aucells.  Pardillo,  pajarel.  Lo- 
xia,  se. 

BABERHI  PASSARELLS.  fr.  met.  HABERHI  LLADRES. 
TENIR  LOS  PASSARELLS  AL  CAP.  CXp.  met.  TENIR 
CASCABELLS  AL  CAP. 

PASSARSE.  V.  r.  Subjeclarse  al  examen  de 
alguna  facultat  pera  poder  exerciria.  Pasarse, 
Examen  subire.  |  passar.  39.  fl  Acabarse,  deixar 
de  sér.  Pasarse.  Finio,  is.  ||  Pérdrerse  en  algunas 
cosas  la  opinió,  crèdit,  etc.  pasarse.  Deperdi.  I 
Excedir  en  alguna  qualitat  ó  propietat.  Pasarse. 
Modum  excedere.  []  vessar,  anarse'n.  |1  Passar,  no 
tenir  necessitat.  Pasar.  Yitam  decenter  agere.  |j 
Deixar  algú  '1  partit  que  seguia  y  seguir  lo  con- 
trari. Pasarse,  volver  la  casaca  à  mudar  de  casaca. 
Ad  hostes  transire.  [1  Entregarse,  allistarse  en  al- 
gun partit.  Pasarse.  Àlias  partes  sequi. 

PASSAT,  DA.  p.  p.  Pasado.  Actus.  fl  adj.  Con- 
cluido,  pasado.  Exactus.  H  Aplacat,  apagat,  refre- 
dat, parlant  de  la  concupiscència.  Aplacado.  Seda- 
lus.  ï  EXTENUAT,  FLACH.  |  Cousumit,  dolent,  ranci, 
fét  malbé.  Pasado.  Fracidus.  ||  Lo  que  s'  ha  tornat 
dolent  de  massa  madur.  Papandujo.  Nimis  bian- 
dus.  II  m.  pi.  ANTEPASSATS.  ||  m.  adv.  A  excepció, 
fora,  com :  passat  de  això  no  se  li  darà  mes.  Fue- 
ra.  Praeter. 

PASSAT  DEMÀ.  Lo  dia  scgüent  al  de  demà.  Despues 
demanana;  pasado  mariana.  ?erendiè',  post  diem 
crastinum. 
LO  PA3SAT,  PASSAT,  loc.  Exhorta  à  olvidar  los 


PAS 


motius  de  queixa  que  tè  algú  contra  de  altre.  Lo 
pasado,  pasado.  Prseteritorum  nulla  in  posterum 
memòria  vel  mentio  fiat.  Echar  pelillos  d  la  mar. 
Anteactis  remiseis  amicitiam  firmaré. 

PER  LO  PASSAT,  m.  adv.  De  lo  pasado.  Ex  praete- 
rito. 

PASSATEMPS,  m.  Entreteniment,  recreo,  di- 
vertiment. Pasatiempo,  deporte,  recreacion,  floreo. 
Obleclamentura,  i. 

PASSATGE,  m.  Clàusula,  lloch  notable  de  al- 
gun escrit.  Paso,  pasaje.  Locus,  i.  1|  Lloch  per 
ahont  se  passa.  Pasaje.  Transitus,  us.  ||  Camí, 
trànzit;  la  acció  de  passar,  Pasaje,  paso.  Transi- 
tus, transjectus,  us.  ||  Dret  que  's  paga  pera  passar 
per  algun  paratge.  Pasaje,  porlazgo.  Yectigal,  is. 
II  PAS.  1.  II  TRANSPORT.  ||  Lo  tracte  que  's  fà  à  algú, 
com:  fér  bon  ó  mal  passatge.  Pasaje.  Acceptio, 
nis.  II  mús.  Mutació  de  una  veu  ó  toà  altre.  Pasaje. 
Yocis  modulatio. 

PASSATGER,  A.  adj.  Transitori.  Pasajero. 
Fugax.  II  S'  aplica  à  qualsevol  cosa  que  's  deté 
poch,  com :  pensaments  passatgers.  Pasajero. 
Transitorius.  ||  Viatjant,  caminant.  Pasajero.  Pere- 
grinus,  i.  II  Qui  va  per  mar.  Pasajero.  Vector,  is. 

PASSATJANT.  m.  passatjer. 

PASSATÚ.  m.  Cop  petit  ó  clatellada  donada 
depressa.  Pasagonzaío.  Levis  iclus. 

PASSAVOLANT.  La  acció  feta  lleugerament, 
ab  bre vedat y  sense  reparo.  Pasavolante,  Levis  aclio. 

PASSE.  m.  PASSAPORT.  II  Permís  que  dóna  algun 
tribunal  ó  superior  pera  que  s'  use  de  un  privile- 
gi, llicència  ó  gràcia.  Pase.  Venia,  ae. 

PASSE  régio.  Pase  regió.  Regium  execuatur. 

PASSEGAR.  V.  n.  PASSEJAR. 

PASSEIG,  m.  y 

PASSEJ.-m.  ant.  La  acció  de  passejar  ó  passe- 
jarse.  Paseo.  Ambulatio,  nis.  ||  Lloch  regularment 
voltat  de  arbrers  pera  passejarse.  Paseo,  paseador. 
Ambulacrum,  i.  ||  Lo  curs  ó  camí  que  fan  los  sen- 
tenciats. Paseo.  Supplicii  pompa.  |1  La  eixida  ó 
pompa  ab  acompanyament  que  's  fà  en  obsequi  de 
algú.  Paseo.  Pompa  solemnis.  ||  passejada. 

PASSEIG  cüRT.  Lo  quc  dura  poca  estona.  Pavona- 
da.  Animi  relaxio. 

PASSEJADA,  f.  Lo  acte  de  passejar.  Comun- 
ment  se  entén  per  1'  acte  de  anar  à  alguns  Uochs 
de  fora  ab  objecte  de  diversió,  y  nó  de  negocis. 
Paseo,  viajata.  Brevis  peregrinalio. 

PASSEJADOR.  m.  Qui  passeja.  Paseador,  pa- 
seante.  Deambulator,  is.  ||  pi.  caminadors.  [|  adj. 
Lo  criat  ó  la  criada  destinada  à  passejar  alguna 
criatura.  Ninero.  Servus,  i. 

PASSEJADOR.  m.  passeig. 

PASSEJAR,  v.  a.  Portar  ó  tràurer  à  passeig. 
Pasear.  Deambulatum  perducere.  |  v.  n.  Anar  poch 
à  poch.  Pasear.  Ambulo,  as.  [|  Caminar  sols  pera 
fér  exercici  y  recrearse.  Pasearse.  Delecto,  as. 

PASSEJARSE.  V.  r.  Caminar  per  exercici  y 
recreo,  pasear,  pasearse.  Ambulo,  deambulo,  as. 


PAS 


CATAU. 


PAS 


291 


h 


I  No  trobar  algú  feyna  de  son  ofici,  Pasearse.  Ya- 
cari,  otiari. 

PASSEJAT,  DA.  p.  p.  Paseado.  Deambula- 
tus. 

PAS8ERA.  f.  Pas,  palanca,  pedra  pera  passar 
un  riu  ó  torrent.  Pasadera,  fasadero,  y  galli- 
puente.  p.  Ar.  Lapis  ad  rivulos  trajiciendos  ap- 
tatus. 

FÉR  PAssERAS  DE  ALGUN  Li.ocH.  fr.  met.  Frcqüen- 
tarlo  niòlt.  Frecuenlar  un  lugar.  Locum  freqüen- 
taré. 

PÀ88ERA.  f.  Aucell  de  unas  viiyt  polzadas  de 
llarch,  de  color  pardo  obscur,  ab  unas  clapas  blan- 
cas:  ama  la  soledad,  fà  niu  en  edificis  arruïnats, 
y  té  '1  cant  dols  agradable.  Pdjaro  solitario.  Soli- 
tarius  turdus. 

PASSET.  m.  Petit  pas.  Pasillo,  pasito.  Brevis 
passus. 

PASSI.  m.  y 

PÀSSIA.  f.  pissio. 

PASSIBILITAT.  f.  Actitut,  possibilitat  per 
patir.  Pa^sibilidad.  Passibililas,  atis. 

PASSIBLE.  adj.  Lo  que  pót  patir.  Pasible.  Pas- 
sivus. 

PA8SIEGO,  A.  adj.  Natural  de  Pas  en  la  mon- 
tanya  de  Santander  y  lo  que  pertany  à  ella.  Pasie- 
go.  Ad  oppidum  Pas  pertinens. 

PÀSSIO.  m.  Cada  part  del  evangeli  que  des- 
criu la  passió  de  Cristo.  Pasion.  Passió,  nis. 

PASSIÓ,  f.  L'  acte  de  patir.  Pasion.  Passió, 
nis,  II  méd.  Afecció  ó  dolor  en  alguna  part  del  cos- 
Pasion.  Affectio,  nis.  [j  Afecte,  moviment,  perlur- 
bació  del  animo,  Pasion.  Passió,  nis.  ||  Afició  ve- 
hement à  alguna  cosa,  com  a  la  pintura,  cassa, 
etc,  Pasion.  Studium,  ii.  |  Per  antonomàsia,  'Is 
tormontsy  mort  que  patí  Jesucrist,  Pasion.  Jesu. 
christi  supplicia,  tormenta.  ||  passió.  ||  Sobrada  in- 
clinació à  una  persona.  Pasion.  Amor,  is,  studium, 
ii.  II  fil.  La  recepció  de  la  forma  en  la  matèria.  Pa- 
sion. Passió ,  nis.  I  Sermó  sobre  'Is  torments  y 
mort  de  Jescurist  que  's  predica  lo  dijous  y  diven- 
dres sant.  Pasion.  De  Jesucristi  passione  concio. 

II  Flor  de  la  passionera.  Granadilla,  pasion,  flor  de 
la  pasion.  Flos,  oris. 

PASSIÓ  DB  ANIMO.  Pena,  aflicció.  Pasion.  Passió, 
nis. 

PASSIÓ  DOMINANT.  La  del  apetit  de  concupiscèn- 
cia. Pasion  dominante.  Cupiditas,  atis, 

PASSIÓ  DE  RÍüRER,  mèd.  Couvulsió  y  contracció 
dels  muscles  de  la  cara,  de  que  resulta  un  gesto, 
com  quant  se  riu.  Risa  sardónica,  pasion  de  risa. 
Risus  sardonicus, 

AB  PASSIÓ,  m,  adv.  Apasionadament.  Con  pasion. 
Ardentiori  studio. 

PASSIONER.  m.  Lo  sacerdot  destinat  pera  la 
assistència  espiritual  dels  malalts.  Pasionero.  Sa- 
cerdos  aegrotantibus  assistens. 

PASSIONERA.  f.  Planta  indígena  de  Amèrica 
y  cultivada  per  adorno  en  no&tres  jardins,  las  ca- 


mas,  de  uns  seixanta  peus  de  llarch,  s'  enredan  ab 

10  que  troban;  las  fullas  rodonas  partidasen  cinch 
païts,  las  flors  grans,  rodonas,  planas  y  de  un  her- 
mos  blau.  Pasionaria  ,  pasiflora,  granadilla,  yer- 
ba  de  la  pasion.  Passiflora  caerulea. 

PASSIONI8TA.  m.  Qui  canta  la  passió  en  la 
semana  santa.  Pasionero,  pasionista.  Passionem  in 
in  ecclesia  canens. 

PASSIU,  VA.  adj.  Qui  reb  la  acció  de  un 
agent.  Pasivo.  Passivus.  I|  gram.  S'aplica  à  la.s  pa- 
raulas  que  significan  passió.  Pasivç.  Passivus,  || 
for.  Se  aplica  als  judicis  ab  relació  al  reo  ó  persona 
demanada.  Pasivo.  Passivus.  ||  m.  Lo  que  consti- 
tuheix  la  passibilitat  de  alguna  cosa,  com  lo  passiu 
de  un  verb.  Pasivo.  Passivus. 

PASSIVA,  f.  gram.  Veu  del  verb.  Pasiva;  voz 
pasiva.  Pasiva  vox, 

FÉR  LA  ORACIÓ  PER  PASSIVA,  fr.  Fér  ó  succshir  una 
cosa  al  revés.  Hacer  la  oracion  por  pasiva.  Yice 
versa  accidere. 

PASSIVAMENT,  adv,  m.  Sens  acció,  ab  la 
sola  capacitat  de  rébrer  ó  de  patir.  Pasivamenie. 
Passi  vè. 

PASSO,  m,  PAS 

CONTAR  LOS  PASSOS,  fr,  CAMINAR  A  PAS  DE  BOU. 

FÉR  PASSOS,  fr.  Posar  tots  los  medis  pera  conse- 
guir  algun  fi,  Hacer  sus  diligencias.  Industriam  ad- 
hibere,  ||  Posar  los  medis  necessaris  pera  la  conse- 
cució de  alguna  sol-licitut,  Diligenciar.  Negotia 
curaré, 

DE  PASSO,  m.  adv.  De  sobre,  lleugerament.  De 
paso.  Obiter,  perfunctoriè.  ||  Sens  detenció.  Al  Pa- 
so, depaso.  Transeunter.  ||  de  passada. 

PASSOL.  m.  Lo  principi  ó  fonament  del  llensy 
vuyt  de  mòlts  fils,  en  los  quals  y  en  cada  un  se 
nua  cada  fil  dels  del  urdit  de  lo  que  's  va  à  teixir. 
Pezuelo.  Floccus,  i. 

PAST.  m.  Menjar,  nutriment.  Pasto.  Cibus,  i, 
vidus,  us.  I  PASTURA,  fl  mot.  Lo  que  serveix  de  nu- 
triment y  recreo  al  enteniment.  Pasto.  Anima- 
rum  pabulum,  ||  Doctrina,  ensenyansa  que  's  dóna 
alsfiels.  Pasto  espiritual.  Pabulum,  i,  ||  La  matèria 
que  serveix  à  la  activitat  dels  agents,  com  la  llen- 
ya al  foch,  Pàbulo.  Fomentum,  pabulum,  i. 

PASTA.  f.  La  farina  incorporada  ab  aygua  pera 
fèr  pa,  fideus,  etc.  Masa,  pasta.  Ex  farina  massa. 
II  Fanch  que  traballan  los  gerrers.  Barro.  Lutum, 
i.  11  Unió  de  mòltas  cosas  que  s'  han  molt  ó  picat 
juntas.  Pasta.  Massa,  ae.  fl  Las  cubertas  dels  llibres 
que  's  fan  de  cartrons  cuberts  de  pells  brunyidas 
y  jaspejadas.  Pasta.  Perpolitum  libri  tegumentum. 

11  Lo  material  de  que  's  compon  alguna  obra.  Matè- 
ria. Matèria,  sr.  []  pi.  Mescla  de  guix  blanch  y  ay- 
guacuyt  pera  tapar  los  forats  y  escletxas  de  alguna 
cosa  que  s' ha  de  pintar.  Plaste.  Massa  plàstica,  fl 
pi.  PASTETAs.  II  Se  diu  dels  bescuyts  ó  altre  pa  deli- 
cat pera  pèndrer  xocolata.  Pastas.  Dulciarius  pa- 
nis. 

PASTA  DB  A6NU8.  Àgnus  Det.  Agnus  Dei. 


%n 


PAS 


DICCIONARI 


PAS 


PASTA  DE  LLEVANT.  COCA  DE  LLEVANT. 

PASTA  DE  XOCOLATA.  Pasttt  dechocolatc.  Cocholati 
massa. 

BONA  PASTA.  mct.  Boti  natural  ó  geni.  Buena  pas- 
ta ó  masa.  Pacifica,  bona  Índoles. 

TAPAR  AB  PASTA  'lS  FORATS  Ó  VUYTS  DE  LAS  COSAS 

QUE  s'  HAN  DE  PINTAR.  Plastccer.  MassE  plàstica  ob- 
turaré. 

PASTADOR,  m.  Qui  pasta.  Amasador.  Pistor, 
is.  II  Lo  lloch  ahont  se  pasta.  Panaderia.  Pistrina, 
se.  I  La  taula  sobra  la  qual  los  forners  amassan  la 
pasta.  Hinlero.  Magis,  idis. 

PASTADORA,  f.  Dona  que  pasta.  Amasadora- 
Pistrix,  icis. 

PASTADURA.  f.  PASTAMENT. 

PASTA    LLUNA.   f.  SANT  DE  PASTA  LLUNA. 

PASTAMENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
pastar.  Amasadura.  Pistura,  ae. 

PASTANAGA,  f.  Planta  medicinal,  la  arrel  de 
la  qual  es  comestible;  trau  mòltascamas,  ab  fullas 
menudament  retalladas;  las  flors  naixen  en  figura 
de  parasol,  blancas  y  la  del  mitj  purpúrea.  Zana- 
horia.  Pastinaca,  se. 

PASTANAGA  BORDA  ó  SALVATJE.  Especie  de  pasta- 
naga que  naix  sens  cultiu.  Carlota.  Pastinaca  er- 
ràtica, 

PASTANAGA  CONFITADA,  Azanoriale,  azanahoriate, 
zanahoriale.  Melle  aut  saccharo  condita  pastinaca. 

PASTANAGA  DE  TABAco.  Tros  de  tabaco  lligat  mòlt 
estret  que  té  la  figura  de  una  pastanaga.  Itollo  de 
tahaco.  Tabaci  massa. 

PASTANYA.  f.  PESTANYA. 

PASTANYEJAR.  V.  n.  pestanyejar. 

PASTAR.  V.  a.  Fór,  traballar  la  pasta.  Amasar. 
Massam  conficere,  subigere.  |j  mel.  Disposar  bè  las 
cosas  pera  '1  logro  de  lo  que  s'  intenta.  Amasar. 
Res  apte  príeparare.  ||  Traballar  la  pasta  pera  fér 
pa.  Amasar.  Massam,  farinam  subigere. 

PASTARADA.  f.  pasterada. 

PASTARETA.  f.  Insecte,  pastereta. 

PASTAS.  f.  pi.  Yidres  colorats,  destinats  à 
imitar  las  pedras  preciosas.  Paslas.  Dèpictum  vi- 
treum, 

PASTAT,  DA.  p.  p.  Amasado.  Depsitus. 

sÉR  tot  pastat  a  ALTRE.  fr.  que  significa  sem- 
blarse  ab  gran  similitut  à  altre  no  sols  de  la  apa- 
riéncia  exterior,  sinó  també  en  lo  geni  y  opera- 
cions. No  quilar  pinta.  Similliraum  esse. 

TENIR  BEN  PASTAT,  Ó  TENIRH0  TOT  BEN  PASTAT,  fr. 

met.  Tener  bien  pueslas  las  bolas.  Optimis  auxiliïs 
instructum  esse  ad  aliquid  consecuendum. 

PASTECA.  f.  naut.  Gorriola  grossa  pera  dife- 
rents usos.  Pasteca.  Nàutica  trochlea. 

PASTELL.  m.  pasta  de  farina  ab  mamtega,  dins 
de  la  qual  s'  hi  posa  carn  picada,  peix  ó  altra  co- 
sa, y  desprès  se  cubre  ab  altra  pasta  mes  delicada, 
y  's  cou  al  forn.  Paslel.  Artocreas,  atis.  [j  Herba  de 
such  blau,  y  se  usa  pera  tenyir  del  mateix  color, 
Teduhintla  antes  à  una  espècie  de  pasta.  Glasto, 


pastel.  Isatis,  is.  jj  Pasta  que  's  fa  de  las  fullas  del 
pastell  que  serveix  pera  tenyir  de  blau.  Pastel. 
Glasti  massa.  ||  Entre  estainpers,  conjunt  de  lletrat 
de  diversas  classes  descompostas  y  barrejadas. 
Paslel.  Typorum  confusus  acervus.  ||  Entre  estam- 
pers,  lo  defecte  que  ocasiona  la  massa  tinta,  ó  sér 
massa  espessa.  Pastel.  Ex  nimio  atramentum  vi- 
tium.  II  PANADA.  II  PASTELL.  ||  aut.  Panellet,  pa  pe- 
tit, Panecillo,  ito.  Pastellus,  i, 

PASTELLET.  m.  Pestell,  Taravilla,  pestillo. 
Obex,  is.  II  d.  Pastelillo,  iio.  Artocreas exiguura. 

PASTENAGA.  f.  PASTANAGA. 

PASTERA,  f.  Eyna  quadrilonga  de  fusta,  los 
quatre  costats  de  la  qual  estan  obliquament  dispo- 
sats: serveix  pera  pastar.  Artesa,  amasadera.  Mac- 
tra,  86.  I  Fusta  vuydada  com  un  oubi  qne  serveix 
de  embarcació.  Artesa.  Linter,  tris.  1|  cubell.  || 
fam.  Ninxo  en  que  's  col-loca  alguna  imatge.  Nicho. 
Ad  imaginem  collocandam  loculus. 

trobar  ó  tenir  bona  pastera,  fr.  fam.  Trobar  ó 
tenir  algú  ahont  anar  à  menjar.  Ballar  ó  tener  buen 
pesehre.  Hospitis  generosi  mensa  frequenter  uti. 

PASTERADA.  f.  La  porció  de  farina  que  's 
pasta  de  una  vegada.  Cochura,  amasijo.  Massa, 
pistura,  ae.  |1  La  porció  decals  y  arena  que  's  pasta 
de  una  vegada.  Amasijo,  pilada.  Calcis,  caementi 
massa.  ||  met.  Conveni  entre  mòlts  regularment  per 
cosa  mala.  Amasijo,  paslel,  enlruchada.  Coitio,  nis. 

PASTERETA.  f.  COTXINILLA,  baconet,  panaro- 

LA.  II  d.  de  pastera.  Arlesiíla.  Alveolus,  i.  ||  Caixó 
de  fusta  en  que  's  reb  la  aygua  en  la  cínia.  Arlesi- 
íla. Ligneus  anlliae  canalis.  |1  Eyna  petita  de  fusta 
que  serveix  de  escupidora.  Dornilllo ,  dornajo. 
Mactrae  gen  us.  ||  gaveta. 

PASTEROL.  m.  Eixida  de  budell.  Hèrnia. 
Hèrnia,  se. 

PASTES,  f.  pi.  y 

PASTETAS.  f.  pi.  Pasta  clara  de  midó  ó  farina 
y  aygua  buUida  fins  al  punt  de  poder  apegar  y 
unir  una  cosa  ab  altra,  Engrudo.  Glutinum,  i.  ||  Las 
sopas  massa  buUidas  y  espessas.  Pegole.  Grassa, 
glutinosaque  offa.  [|  met,  fanch, 

agafar  ab  PASTETAS.  fr.  Engrudar,  pegar  con  en- 
grudo. Conglutino,  as.  [|  agafar  ab  saliva  dejuna. 

PASTILLA,  f.  Petita  massa  ó  coqueta  de  và- 
rias  maneras  é  ingredients.  Pastilla.  Pastillus, 
trochiscus,  i.  ||  tauleta  de  sugre. 

pastilla  de  olor  pera  perfumar.  Pastilla  de  olor. 
Odorarius  pastillus. 

PASTILLA  de  xocolata.  PRESA  DE  XOCOLATA. 

GASTAR  PASTiLLAS  DE  SUCRE.  fr.  met.  Se  diu  del 
qui  parla  suavementy  ofereix  mòlt  cumplint  poch. 
Gastar  pastillas  de  boca.  Blanditerloqui;  largèpro- 
mittere. 

PASTILLETA.  f.  d.  Pastelilla.  Parvus  pastil- 
lus. 

PA8TIM.  m.  Fleca,  casa  en  que  's  fa  '1  pa.  Pa- 
naderia. Panarium,  ii.  ||  ant.  pastament. 

PASTÍS,  m.  PASTELL.  1.  il  met.  La  persona  mòlt 


HBÉo 


PAS 


CATALÀ. 


PAt 


293 


tità  y  grassa.  Emhote,  pastel.  Brevis  et  crassus 
orno. 

PA8TIS8À8.  ra.  auin.  Pastelon.  Grandius  ar- 
tocreas. 

PASTISSER,  m.  Qui  fà  y  ven  pasfells  ó  pastis- 
sos, l'astelero.  Artocopus,  i.  |I  ter.  Forner. 

PASTISSERIA,  f.  La  botiga  del  pastisser.  Pas- 
teleria.  Pisloria  taberna.  j]  Conjunt  de  pastells  ó 
pastissos.  Pasieleria.  Pistoriae  dapes.  ||  L'  art  de 
fer  pastells.  Pasieleria.  Ars  pistoria. 

PASTISSET,  m.  d.  Paslelillo,  ito.  Parvum  ar- 
tücreas.  ||  gxbolet. 

PASTITXO.      m.     EMPASTIFAMENT,    PORQUERIA, 
FANCH,  PASTETAS.  |  DOLENT,  MAL  FÉT. 
PA8TIU.  ni.  PASTURA. 

PASTOFORI.  ra.  La  habitació  dels  sumos  sa- 
cerdots de  la  gentilitat  en  los  temples.  Sobre  sa 
significació  hi  ha  mòlta  varietat,  dihenl  uns  que 
era  la  habitació  dels  sacerdots  destinats  a  portar 
los  tabernacles  de  las  imatges,  y  altres  pera'ls  que 
guardavan  lo  temple ,  etc.  Pastoforio.  Pastopho- 
rium,  ii. 

PASTOR,  m.  Qui  guarda,  cria  ó  pastura  bes- 
tiar. Pastor.  Pecuarius,  ii.  ||  n.p.  de  home.  Pastor. 
Pastor,  is,  11  Lo  prelat  ecclesiàstich  ó  qualsevol 
altre  pàrrocoque  tè  súbdits.  Pastor.  Ecclesiasticus 
antistes. 

PASTOR  DE  REMAT.  Mauadero.  Pecuarius  pastor. 

AHÍ  PASTOR,  AVUY  SENYOR,  ref.  Denota  la  repenli- 
na  millora  de  fortuna.  Ayervaquero,  hoy  Caballero. 
Subita  sortis  commutatione  de  pastore  eques. 

BON  PASTOR.  Atribut  que  's  dóna  à  Jesucrist.  Buen 
pastor.  Jesuscristus ;  Bonus  pastor. 

LO  BON  PASTOR  TON   LAS  OVELLAS,    NÓ  LAS  ESCORXA. 

ref.  Denota  qne  las  cosas  s'  han  de  tractar  de  ma- 
nera que  se"n  traga  profit,  y  noque's  llansen  à  pér- 
drer.  Basta  esquilar  sin  desollar.  Boni  pastoris  est 
tondere  pecus  non  deglubere. 

PASTORA,  f.  La  dona  que  guarda,  guia  y  pas- 
tura '1  bestiar.  Pastora.  Mulier  pecoris  custos. 

DIVINA  PASTORA.  Atribut  que's  dona  à  Maria  San- 
tíssima. Divina  pastora.  MalerDei. 

LA  PRIMERA  PASTORA,  LA  SEGONA  SENYORA,  ref.  En- 
senya que  'Is  que  's  casan  dos  vegadas  solen  trac- 
tar millor  à  la  segona  muller  que  à  la  primera.  La 
primera  muger  escoba,  la  segunda  senora.  Prima 
tori  consors  serva,  est  regina  secunda. 

PASTORADA.  f.  Mullitut  ó  conjunt  de  pastors. 
Pastorada.  Pastorum  coetus.  |1  Prat  artificial  que  's 
rega  cada  dia  y  serveix  pera  engreixar  als  lletons. 
fradera,  herrrnal,  apacentadero.  Pratum,  i. 

PASTORAL,  adj.  Lo  pertanyen  als  pastors  es- 
pecialment als  prelats  ecclesiastichs.  Pastoral.  Pas- 
toralis,  episcopalis.  ||  La  carta  ó  escrit  ab  que  un 
prelat  ecclesiàstich  exhorta  à  sos  súbdits.  Pastoral. 
Pastoral  is,  episcopalis  epístola. 

PASTORALMENT,  adv.  m.  Al  estil  dels  pas- 
tors. Pastoralmente.  Pastorum  morè. 

PASTOREL•LA,  f.  Composició  y  cant  senzill  y 

TOMO  II. 


alegre  com  lo  que  usan  los  pastors.  Paslorela.  Bu- 
colicum  carmen.  ||  Aucell,  cuerela,  enganya  pas- 
tors. Aguzanieve,  pizpita,  nevatilla,  motolita,  mo- 
tacila ;  pajarita  de  las  nieves,  andario,  pizpitillo. 
Motacilla,  ;c. 

PASTORET,  m.  d.  Pastorcillo,  ito,  ico.  pastor, 
is.  11  pi.  Binya,  pendéncia  entre  una  família.  Danza 
de  espadas,  moros  y  cristianos.  Jurgium,  ii.  H  Be- 
presentació  dramàtica  de  la  adoració  dels  pastors 
en  lo  naixement  de  Jesús.  Paslorcillos.  In  nativi- 
tale  Domini  de  adoratione  pastorum  repraisenta- 
tio. 

ALS  PASTORETS  SELS  APAREIX  LA  MARE  DE  DÈU.  ref. 

Denota  que  à  alguns  sens  fér  diligència  'Is  ve  la 
fortuna,  sense  saber  com  ni  per  ahont,  A  los  bobos 
se  les  aparece  la  Madre  de  Dios.  Segnis  síepè  venit 
fortuna  benigno. 

HAVERUí  PASTonETs.  met.  fam.  Haverhi  rinyas  y 
disputas  en  alguna  comunitat  ó  família.  Andar  la 
pazpor  el  coro.  Dissidias  grassari,  serpere. 

PASTORETA.    f.    Aucell.   pastorel•la.  1|  ter. 

PANAROLA. 

PASTORIA.  f.  Ofici  ó  exercici  de  pastor.  Pas- 
toria,  pastoreo.  Pastoritium  munus. 

PASTORIL.  adj.  Lo  pertanyent  als  pastors. 
Pastoril,pastoricio, pastoral,  yasloralisjpastoritius. 

PASTORILMENT.  adv.  m.  Al  US  ó  estil  dels 
pastors  de  bestiar.  P astor ilmente,  pastoralmente. 
Pastorum  morè. 

PASTÓS,  A.  adj.  Tou,  bla,  mantegós,  moll. 
Pastoso.  Tener,  mollis.  H  pint.  Pintat  ab  bona  pasta 
de  color.  Pastoso.  Bene  illitus.  |1  met.  dòcil. 

PASTURA,  f.  Past  ó  aliment  del  bestiar.  Pas- 
tura, pasto.  Pastio,  depastio,  nis.  H  pi.  herbatge. 
II  Acte  de  menar  lo  bestiar  à  pasturar.  Pastoreo, 
pasto,  apacenlamiento,  pacedura.  Munus  pastori- 
tium. II  V  acte  de  pasturar  la  herba  viva.  Apacen- 
tamiento,  pacedura,  pasto.  Pascendi  actus. 

PASTURA  COMUNA.  Empriu,  paratge  de  past  comú. 
Pasturaje,  pastura.  Pascuurn,  i. 

PASTüRAMENT.  m.  ant.  Acció  de  pasturar. 
Apacentamiento.  Pastio,  nis. 

PASTURAR.  V.  n.  Menjar  lo  bestiar  la  pastura 
dels  camps.  Pacer,  pastar.  Pasco,  is.  |1  v.  a.  Portar 
lo  bestiar  al  camp  pera  menjar.  Pastar,  pacer,  pas- 
torear,  herbajar,  apacentar.  Pasco,  is 

PASTURAR  EN  BONA  PART.  fr.  met.  fam.  Denota  que 
algú  ha  tingut  bon  aliment  mòlt  temps  per  lo  que 
s'  ha  engreixat.  Estar  en  montanera.  Pascuis  pin- 
guescere. 

PASTURAT,  DA.  p.  p.  Apacentado,  pastado. 
Pastus. 

PASTURATGE,  m.  PASTURA  COMUNA. 
PATA.  f.  POTA. 

PATA  DE  CABRA  ó  DE  GALL.  met.  Espécic  estranya  y 
fora  del  cas.  Pata  de  cabra  ó  degallo,  empatadera. 
OfiFendiculum  imprevisum. 

PATÀ,  NA.  adj.  Grosser,  rústich.  Patan.  Rus- 
licus. 

37 


^94  PAT 

PATAGA.  f.  fam.  Moneda  de  coure  que  val  2 
quartos.  Parpalla,  parpallota,  parpasola,  pataca. 
As  duplex.  II  ler.  patata. 

PATACADA.  í.  Cop  ab  la  ma  plana.  Palmada. 
Palmaj  iclus.  fl  met.  Cop  de  política,  diligència  con- 
tra algú.  Porrazo,  fuego,  fuego  graneado.  Yehe- 
mens  percussió. 

PATACADETA.  f.^d.  Pahnadilla,  ila.  Levis 
eolaphus. 

PATACAJAR.  V.  a.  Copejar  ab  la  ma  plana. 
Azolar,  palmear.  Palmis  verberare. 

PATACAJAT,  DA.  p.  p.  Azolado,  palmeado. 
Yerberatus. 

PATACH.  m.  cop,  sotrach. 

PATACÓ.  m.  ant.  Moneda  de  plata  de  pes  de 
una  onsa  y  retallada  ab  estisoras.  Palacon.  Num- 
raus  argenteus  unciae  ponderis. 

PATACOT,  A.adj.  Taujà.  Patavo,  palau,  zole, 
botar ate.Behes.  1|  Qui  fa  una  cosa  sens  art.  Amola- 
dor.  Bardus,  ruslicus. 

PATADA.  f.  Cossa,  cop  de  peu  ab  la  planta  de 
ell.  Palada.  Pedis  ictus.  ||  Trepitjada  que  queda 
impresa  del  peu  del  animal.  Huella,  palada,  pisa- 
da.  Pedis  vestigium. 

PATAFI.  m.  Remendo  ó  adob  mal  executat. 
Pegole.  Opus  indignum.  |1  pegat,  emplaste. 

PATAFLAST.  m.  Yeu  ab  que  's  denota  '1  cop  y 
soroll  que  fa  alguna  cosa  cabent.  Zaparrada,  ha- 
quelazo,  baiacazo,  zaparrazo.  Frager,  is. 

PATAGRÓ8,  A.  adj.  Qui  té  '1  peu  gros,  Palon. 
Pansa,  íe. 

PATAMPLIM,  PATAMPLAM.  exp.  que  s' 
usa  pera  explicar  que  alguna  cosa  balandreja  fent 
soroll.  Dingodango,  dingolondango. 

PATARATA.  f.  Friolera,  cosa  de  poca  entitat, 
ridícula,  despreciable.  Palarala.  Coramentuni,  i. 

PATARRA.  f.  fam.  Mentida,  patranya.  Gaza- 
pa,  patrana,  pajarola,  pajarolada,  moyana.  Men- 
dacium,  ii. 

PATARRÀ8.  ra.  nàut.  Corda  grossa  fermada 
en  lo  coll  del  pal  dit  corona,  pera  ajudarli  quant  la 
nau  cau  de  carena.  Patarrazo.  Funis  quidani  nau- 
licus. 

PATART.  m.  barbinada.  ||  met.  fam.  patarra. 

PATATA,  f.  Lo  fruyt  de  las  arrels  de  la  patate- 
ra;  es  rodó,  un  poch  xato,  de  dos  à  tres  polzadas 
de  diàmetro,  cubert  de  una  pelleta  blanquinosa, 
groguenca,  ó  rogenca  segons  las  castas,  y  lo  mateix 
la  molsa;  cuyta  es  mòlt  farinosa,  sana  y  nutritiva. 
Balata,  patata.  Batataï  bulbus. 

PATATERA.  f.  Planta  ramosa  de  un  à  dos  peus 
de  alta;  las  fullas  en  figura  de  cor  ;  la  flor  de  cam- 
paneta, gran  y  de  color  encarnat  y  blanca.  Batata, 
patata.  Batata,  ae. 

PATATETA.  f.  Balatin.  Batatae  bulbus. 

PATATtrs.  m.  Accident.  Palatús.  Leve  animi 
deliquiíim. 

PATATXO.  m.  Nau  que  antiguament  era  de 
guerra,  y  's  destinava  pera  '1  servey  dels  buchs 


DICCIONARI  PAT 

majors  en  las  esquadras,  pera  portar  notícias,  re- 
gonéixer  las  costas  y  guardar  las  entradas  dels 
ports.  Palache,  patajo,  paiaje.  Liburnica,  ae. 

PATEJAMENT.  m.  Picament  de  peus.  Patea- 
mienlo,  paieadura,pataleo.  Pedum  slrepitus. 

PATEJAR.  V.  a.  Donar  patadas.  Paiear.  Explo- 
do,  supplodo,  is.  j]  V.  n.  Trepitjar  repetidament 
alguna  cosa  xafantla  ó  maltraclantla.  Pisolear. 
Conculco,  recalco,  as.  ||  met.  Picar  de  peus,  inco- 
modarse  per  haber  resultat  mal  alguna  cosa.  Pa- 
tear.  Pedibus  prae  ira  solum  quatere. 

PATELLEJAR.  V.  n.  fatejab. 

PATENA.  f.  Platet  de  or,  plata  6  altre  metall 
daurat,  que  's  posa  sobre  del  càlzer.  Patena.  Pate- 
na,  patella,  ae.  ||  Medalla  gran  y  rodona  de  alguna 
imatge  esculpida,  que  's  posan  al  pit  las  pagesas. 
Patena.  Monialis  genus. 

PATENT,  A.  adj.  Públic,  manifest,  visible. 
Patenie.  Patens.  ||  Clar,  obvio,  fàcilment  percepti- 
ble. Palente.  Apertus. 

estar  nostre  amo  patent,  fr.  Estar  de  manifest 
Jesucrist  sacramentat.  Estar  Nuestro  Seiior  expues- 
to.  Dominum  nostrum  Jesum-cbristum  expositum 
esse. 

PATENTA,  f.  Títol,  despaig  real  pera  gosar 
de  algun  empleo.  Patenle.  Codicillus,  i.  ||  La  cèdu- 
la ó  despaig  que  donan  los  superiors  dels  ordres 
religiosos  à  sos  súbdits  pera  mudar  de  convent,  ó 
anar  à  alguna  part.  Patenle.  Patentes  corameatus 
lilterae.  ||  Contribució  que  fan  pagar  per  estil  als 
que  entran  de  nou  en  algun  empleo.  Patenle.  Isa- 
goges  solutio.  11  ant.  lletras  patknts. 

PATENTAMENT.  adv.  m.  patentment. 

PATENTÉSSIM,  A.  adj.  sup.  Patenlisimo.  Pa- 
tentissimus. 

PATENTMENT.  adv.  m.  Evidentment,  visible- 
ment. Paleniemenle.  Apertè. 

PÀTERA.  f.  Yas  ample  de  boca,  y  poch  fondo 
de  que  s'  usava  en  los  sacrificis  antichs.  PdUra. 
Patera,  ae. 

PATERNAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  pare.  Pa- 
ternal, paterno.  Paternus. 

PATERNALMENT,  adv.  m.  Ab  afecte  de  pare. 
Paternalmenle.  Patriè. 

PATERNIDAD.  f.  La  qualitat  de  pare.  Pa- 
ternidad.  Paternilas  ,  atis.  1|  Tractament  que  's 
dóna  à  certs  religiosos.  Paternidad.  Paternilas, 
atis. 

PATERNO,    A.  adj.  PATERNAL. 

PATÈTICAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  paté- 
tich.  Patélicamenle.  Patheticè. 

PATÉTICH,  CA.  adj.  Afectuós,  apte  pera  móu- 
rer  las  passions.  Palélico.  Patheticus. 

PATGE.  m.  Criat  que  acompanya  à  sòn  amo 
en  funcions  decents.  Paje.  Honorarius  assecla.  || 
Criat  de  peu.  Paje.  Pedisequus,  i. 

patge  de  armas.  Qui  porta  las  armas  de  sòn 
amo.  Paje  de  armas.  Armiger,  i. 

patge  »e  cambra.  Criat  que  serveix  dins  de  la 


PAT 


CATALÀ 


PAT 


295 


I 

m 


cambra  de  sòn  amo,  y  té  alguna  particular  esti- 
mació. Paje  de  càmara.  Minister  cubicularius. 

PATGET.  m.  d.  Pajecko.  illo,  ito.  Puerulus 
minister. 

PATI.  ra.  Espay  gran  en  los  edificis  ,  rodejat 
de  paret,  descubert  ó  al  ras,  y  que  té  la  entrada  à 
pla  terreno.  Serveix  comunmenl  pera  deixar  pas  à 
ía  llum  y  pera  esbarjo;  ysi  eslA  en  lo  centro  del 
edifici  en  castellà  's  diu  absóiutamonl  patioópalio 
principal,  y  palio  segundo  de  luces  si  està  en  las 
parts  foranas  ó  posteriors.  Irapluvium,  ii.  ||  Sol, 
terreno  pera  edificar.  Suelo,  solar.  Solum,  i.  ||  En 
los  '''a'ros,  la  part  enire  las  llunelas  y  la  entrada. 
Vaiio.  Inferior  itiealri  areaí  pars.  ||  Lo  paratge  obert 
que  hi  ha  en  los  tribunals  y  universitats.  Palio. 
rea,  ae.  ||  ajüst,  pacte.  ||  En  las  iglésias  y  palà- 
cios.  Atrio.  Alrium,  ii,  porticus,  i.  1|  ant.  pacte.  || 
ant.  PARTIT. 

vÉSTEN  AL  PATI  DEL  OS.  exp.  fam.  ab  que  's  des- 
pedeix  à  algú  ó  per  despreci  ó  per  no  volerlo  atén- 
drer.  Veie  al  rallo.  Abi  in  malaracrucem. 

patí.  m.  Esp:>ciede  sabalas  ó  chinelas  ab  cor- 
retjas  y  sota  una  espècie  de  quilla  de  metall  que 
termina  per  davant  ab  una  com  à  proa  caragolada 
pera  tallar  millor  lo  glas  per  sobre  del  qual  ser- 
veixen pera  córrer.  Palin.  Cothurni  species. 

patíbul,  m.  Suplici.  Paiibulo.  Palibulus,  pa- 
libulum,  i. 

PATIBULARI,  A.  adj.  Lo  referent  al  patíbul. 
Palibulario.  Patibularius. 

PATIET.  m.  d.  Patio,  patin,  palinejo,patinillo. 
Impluvium,  ii. 

PATILLA.  f.  Porció  de  pel  que  's  deixa  créixer 
desde'ls  polsos  fins  à  la  barba.  Paiilla.  Barbse  su- 
perior pars  auriculaí  pròxima. 

PATINADOR,  A.  adj.  Qui  patina.  Patinador. 

PATINAR.  V.  a.  Córrer  ab  patins  per  sobre  del 
ayguaglassada.  Patinar.  Cothurnispergelucurrere 

PATIR.  V.  n.  Penar,  tolerar,  sufrir  ab  resigna- 
ció. Padecer.  Patior,  eris.  ||  Sentir  los  agravis,  in- 
júrias  ópesars.  Padecer.  Sustineo,  es,  fero,  ers.  1| 
Tenir,  estar  possehit  de  alguna  cosa,  com  engany, 
elc.  Padecer.  Patior,  eris.  |1  mel.  Estar  exposadas 
à  algun  dany  las  cosas  insensibles.  Padecer.  Patior, 
eris,  premo,  is.  []  Tenir  algun  mal  habitual,  com: 
migranya,  etc.  Adqlecer,  padecer.  ^grolo,  as.  \\ 
Tenir  suma  pobresa,  estar  faltat  de  lo  necessari. 
Perecer.  Pereo,  is. 

PATIT,  DA.  p.  p.  Padecido.  Passus. 

PATÓ.  m.  Bes,  besada.  Beso.  Osculum,  i. 

PATOF.    m.   BAOADA. 

PATOLL.  m.  Abundància,  muUitut.  Parva, 
pesle,  mdquina.  Copia,  íb. 

PATOLLA.  m.  y  f.  embeleco,  trapacer. 

PATOLLAR.  V.  n.  Enganyar  ab  artificis.  Em- 
belecar,  picolear.  Decipio,  deludo,  is.  U  maldar.  1| 
Copejar  ab  los  peus  lo  fanch  ò  aygua  fangosa.  Pa- 
tullar.  Pedibus  ludum  quatere.  H  Fér  alguna  cosa 
sens  regla  niart.  Apatuscar.  Inconcinnèdeproperare. 


PATOLLAT,  DA.  p.  p.  Embelecado.  Deceptus. 

PATOLLEJAR.  V,    n.  PATOLLAR. 

PATOLOGIA,  f.  Part  deia  medicina  que  tracta 
de  la  naturalesa  de  las  malaltias.  Patologia.  Patho- 
logia,  ae. 

PATOLÓGICH,lCA.'adj.íPertanyent  à  la  pato- 
logia. Palotógico.  Palhologicus. 

PATONEJAR.  V.  a.  Besar,  fér  palonsà  menut. 
Bcsurar.  Deosculor,  aris. 

PATONER,  A.  m.  y  f.  fam.  Qui  patoneja.  Be- 
sucador.  Basiator,  is,  suavio,  nis. 

PATONET.  m.  d.  Besilo.  Basiolum,  i. 

PATOT.  A.  adj.  PATACOT,  DESGAYRAT,  PATOTXO. 
II  TOSCH,  r.ROSSER. 

PATOTA.  f.  En  lo  joch  de  carlas,  trampa  que 
consisteix  en  barrejarlas  y  disposarlas  de  tal  mo- 
do,  que'l  que  las  dóna  se  queda  ab  las  millors  ó 
las  dóna  al  sèu  company.  Pastel.  Fraus,  dolus  in 
dispositione  chartarum. 

FÉR  LA  PATOTA.  fr.  Convenirse  pera  obrar  contra 
de  algú,  especialment  en  lo  joch.  Ir  al  molino. 
Fraudem  moliri. 

PATOTXADA.  f.  Disbarat,  despropòsit,  mat- 
xada.  Machada,palochada.  Slultiloquium,  ii,  falui- 
tas,  alis. 

PATOTXO,  A.  adj.  Tonto,  grosser.  Zoquetei 
Hebes,  tis.  \\  Dit  de  la  cosa  malossera,  malfela.  Zo- 
quetudo,  chabacano.  Impolilus,  rudis. 

PATRANOSTRER.  m.  ant.  Qui  fa  rosaris.  Ro- 
sariero.  Rosariorum  opifex. 
PATOYA.  f.  ter.  xanguet. 
PATRACOL,  m.  PROTOCOL.  I  Paperot  escrit  des- 
preciable.  Papelon.  Longum,  prolixuro  scriptum. 
PATRANYA.  f.  Rondalla,  patarra,  mentida. 
Patrana.  Commentum,  i. 
PATRASTRE.  m.  ant.  padrastre. 
PATRES  NOSTRES,  m.  ROSARIS. 
PATRI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  pàtria.  Pà- 
tria. Patri  us. 

PÀTRIA,  f.  País,  llochahont  algú  naix.  Pàtria. 
Pàtria,  ae,  j]  Lloch  propi  de  qualsevol  cosa.  Pàtria. 
Pàtria,  ae. 

LA  PÀTRIA  DEL  sABi  ES  LO  MÒN.  fr.Deuota  que  qui's 
fa  càrrech  de  las  circunstàncias,  li  es  indiferent 
víurer  en  un  pais  ó  en  altre.  Al  huen  varon  tierras 
ajenas  su  pàtria  le  son.  übicumque  bene,  hoinini 
est  pàtria. 

LA  PÀTRIA  SEMPRE  TIRA.  loc.  Dcoola  quc  en  qual- 
sevol lloch  per  bè  que  s'  estiga,  sempre  es  preferit 
allà  ahont  s'  ha  nat.  La  tierra  do  me  criaré  démela 
Dias  por  madre.  Terra  mihi  nutrix  vera  pro  matre 
colatur. 

PATRIARCA,  m.  Cap  de  una  numerosa  des- 
cendència. Patriarca.  Patriarcha,  aï.  H  Títol  de  dig- 
nitat dels  bisbes  de  algunas  iglésias  principals, 
com  lo  de  Alexandria,  Antioquia.  Patriarca.  Pa- 
triarcha, ae.  I  Títol  de  dignitat  concedit  per  lo  papa 
à  alguns  prelats  sens  jurisdicció  6  ab  ella.  Pa- 
triarca. Patriarcha,  ae.  j|  Qualsevol  dels  fundadors 


296 


PAT 


DICCIONARI 


PAT 


de  las  religions.  Patriarca.  Patriarcha,  ae. 

COM  üN  PATRIARCA,  exp.  Ponndera  las  comoditats 
de  algú.  Como  un  palriarca.  Coramodara  vilam 
agiTC. 

PATRIARCAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  patriar- 
ca. Patriarcal.  Patriarchalis. 

PATRIARCAT,  m.  Dignitat  de  Patriarca.  Pa- 
iriarcado.  Patriarchatus,  us.  ||  Lo  territori  ó  juris- 
dicció del  Patriarca.  Palriarcado.  Patriarchaeditio. 
II  Lo  temps  que  s'  obté  la  dignitat  de  patriarca. 
Palriarcado.  Patriarchatus  tempus. 

PATRICI,  A.  adj.  Natural  de  algun  poble.  Pa- 
tricio.  Palricius,  ii.  [|  m.  Pare  de  la  pàtria,  nom  dels 
primers  senadors  romans  establert  per  Rómulo, 
Patricio.  Patricius,  ii.  ||  Cada  un  dels  descendents 
dels  primers  senadors  de  Roma  que  formavan  la 
noblesa  romana.  Patricio.  Patricius,  ii.  j]  Qui  obte- 
nia la  dignitat  de  patrici.  Patricio.  Palricius,  ii.  | 
Lo  pertanyent  als  patricis  y  à  la  pàtria.  Patricio. 
Patricius. 

patrícia,  na.  adj.  Sectari  del  heretge  Patri, 
ei  y  lo  pertanyent  à  sa  secta  que  comensà  en  lo  si- 
gle  tercer  de  la  Iglésia:  deyan  que  la  carn  era  obra 
del  diable,  y  axí  li  tenian  tant  horror,  que  alguns 
se  matavan  ells  mateixos.  Pairiciano.  Patricianus. 

PATRICIAT.  m.  Dignitat  y  condició  de  patri- 
ci, de  noble.  Patriciado.  Patriciatus,  us. 

PATRICIDA.  m.  Qui  mata  à  sòn  pare.  Palrici- 
da.  Patricida,  a;. 

PATRICÓ.  m.  La  quarta  part  de  una  meytadella 
6  porró.  Petricon.  Quarta  fideliae  pars. 

PATRIMONI,  ra.  Los  béns  heretats  dels  pares- 
Patrimonio.  Patrimonium,  ii.  [j  Hisenda.  Patrimo- 
nio.  Substantia,  ae.  ||  Los  béns  profans  adquirits  per 
qualsevol  títol.  Patrimonio.  Patrimonium,  ii.  ||  Los 
bens  propis  espiritualisats  pera  que  algú  puga  or- 
denarse.  Patrimonio.  Patrimontum,  ii. 

PATRIMONI  REAL.  Los  bèns  de  la  corona.  Patrimo- 
nio real.  Regium  patrimonium. 

FÉR  PATRIMONI  k   UN  ECCLESIÀSTIGH.    fr.  SubjCClar 

una  porció  de  bèns  pera  cóngrua  de  algun  orde- 
nando.  Constituir  patrimonio.  Patrimonium  eccle- 
siasticum  constituere. 

PATRIMONIAL,  adj.  Pertanyent  al  patrimoni. 
Patrimonial.  Patrimonialis.  |  Lo  que  pertany  à  algú 
per  rahó  de  sa  pàtria  ó  pare.  Patrimonial.  Patrimo- 
nialis. 

PATRIMONIALITAT.  f.  Dret  que  algú  té  per 
natural  y  originari  de  algun  pais  pera  obtenir  al- 
guna cosa,  Patrimonialidad.  Origo,  inis. 

PATRIMONI AT.  m.   HISENDAT. 

PÀTRIO,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  pàtria.  Pa- 
trio.  Patrius.  ||  Lo  pertanyent  al  pare.  Patrio,  pa- 
terno,  paternal.  Paternus. 

PATRIOTA,  m.  Qui  té  ampr  à  la  pàtria  y  pro- 
cura per  lo  bè  de  ella.  Patriota.  Patriae  fidus.  fl 
Paysà  de  una  mateixa  pàtria.  Compatriota.  Conci- 
vis,  is,  coeterraneus,  i. 

PATRIÓTIGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  pà- 


tria y  al  patriota.  Patriòtico.  Ad  patriae  amorem 
pertiuens. 

PATRIOTISME,  m.  Amor  à  la  pàtria.  Patrio- 
tismo.  Patrius  amor. 

PATRÓ.  m.  Protector,  defensor,  advocat.  Pa- 
Iron,  patrono.  Patronus,  i.  ||  Lo  Sant  titular  de  al- 
guna iglésia  ó  de  la  devoció  de  algú.  Patron.  Pa- 
tronus, i.  II  L'  amo  de  la  casa  en  que  altre  se  allot- 
ja. Patron.  Hospes,  itis.  i|  Qui  tè  dret  de  patronat  en 
alguna  cosa.  Patron.  Patronus,  i.  ||  Modelo,  mostra, 
pauta.  Dechado,  patron.  Archetypum,  i,  exemplar, 
is.  II  Qui  lé  '1  càrrech  y  mando  de  una  embarcació. 
Patron.  Nauclerus,  i,  navicularius,  ii.  ||  Lo  dibuix 
de  fér  puntas.  Prendido,  picado,  patron.  Exemplar 
punctibus  distinctum.  ||  amo,  senyor.  ||  met.  Mo- 
delo devirtuls  ó  vicis.  Modelo,  patron.  Exemplar, 
is. 

PATRÓ  ÀRANTA  EMHARCA,  EMBARCA,  T  ELL  SE  QUEDA 

EN  TERRA.  ref.  Jcoutra  'Is  que  persuadeixen  à  altres 
lo  que  ells  no  fan.  No  entra  úmisa  la  campana,  y  d 
todos  llama.  Noia  sacris  quamvis  absens  vocat  ad 
sacra  plebem. 

NO    PODER    PÉNDRER    PATRÓ   DE  ALGUNA   PERSONA   Ó 

COSA.  fr.  No  guardar  orde  ni  concert.  No  lener  ò  no 
podérsele  tomar  aladero.  Ordinem  aut  ligamen  non 
servaré. 

PATROCINAR,  v.  a.  Defensar,  protegir,  ara- 
parar,  afavorir.  Patrocinar,  proteger,  favorecer. 
Protego,  is. 

PATROCINAT,  DA.  p.  p.  Patrocinada.  Pro- 
tectus. 

PATROCINI,  m.  Amparo,  protecció,  auxili. 
Patrocinio,  tutela,  escudo,  encomienda.  Patrocinium, 
ii,  tutela,  ae.  ||  Festivitat  de  Maria  Santíssima,  con- 
cedida à  la  iglésia  de  Espanya  per  lo  papa  Alexan- 
dre YII  y  extesaà  tota  la  cristiandat  per  Benet  VIU: 
se  celebra  en  una  de  las  domínicas  de  novembre. 
Patrocinio.   aliocinium  B.  M.  Y. 

PATROCINI  DE  SAN  JosEPH.  Títol  que's  dòna  à  una 
festa  del  patriarca  sant  Joseph  celebrada  ab  auto- 
ritat de  la  Santa  Sede  per  los  carmelitas  descalsos 
desde  '1  principi  de  sa  refoiina,  extesa  per  la  sa" 
grada  Congregació  de  ritos  en  I'  any  1700  à  la  or- 
de de  sant  Agustí,  y  propagada  desprès  per  quasi 
tota  la  cristiandad:  se  celebra  comunmenl  desprès 
de  la  tercera  dominica  de  Pasqua  de  resurrecció. 
Patrocinio  de  sanJosé.  Festum  patrocinii  sancti  Jo- 
sepbi. 

PATRONA,  f.  La  mestressa  de  la  casa  en  que  se 
allotja  '1  soldat.  Patrona.  Hospita,  ae.  ||  La  galera 
que  en  una  esquadra  segueix  en  dignitat  à  la  ca- 
pitana. Patrona.  Triremis  sic  dicta. 

PATRONAT,  m.  Lo  dret  de  presentar  pera  'Is 
beneficis  ecclesiàstichs.  Patronalo ,  patronazgo. 
Patronalus,  us.  ||  Fundació  de  una  obra  pia.  Patró- 
nato.  Patronatus,  us. 

PATRONAT  LAYCH.  Yiucle  fuudat  en  lo  gravàraen 
de  alguna  obra  pia.  Patronato  de  legos.  Laicorum 
patronatus. 


PAU 


CATALÀ. 


PAU 


297 


I 


I 


PATRONAT  REAL.  Lo  drel  quc  lé  'I  rey  de  presen- 
tar subjectes  idóneos  pera  la  provisió  de  pessas 
ecciesiàsticas.  l'atronato  real.  Regius  palrona- 
tus. 

PATRONEJAR.  V.  a.  Fér  de  patró  en  algun 
barco.  Patronear.  Navarchi  munus  explere. 

PATRONEJAT,  DA.  p.  p.  lalroncado.  Gu- 
bernata  navis. 

PATRONÍMICH,  ca.  adj.  Nom  format  del  pa- 
re ó  altre  ascendent,  y  signilica  fill,  net,  ó  altre 
descendent.  Patronimico.  Patronimicus.  j|  L'  ape- 
llido  que  anliguament  se  donava  en  Espanya  als 
fills,  format  del  nom  de  sos  pares,  com  de  Sancho 
Sanchez ;  de  Pedró,  Pérez;  y  de  Fernando,  Fer- 
nandez.  Patronimico.  Patronimicun)  nomen. 

PATRULLA,  f.  Lo  número  de  quatre  ó  cinch 
soldats  ab  lo  cabo  pera  rondar  y  evitar  desordes. 
Ronda,  patrulla.  Excubitus,  us;  excubiae, arum. 

ANAR  DE  PATRULLA,  fr.  Rondar  la  tropa  en  pa- 
Irullas.  Rondar,  patrullar.  Excubias  agere. 

PATRULLADOR.  m.  Qui  và  de  patrulla.  Ron- 
dador.  Circuitor,  is. 

PATRULLAR,  v.  n.  anar  de  patrulla. 

PATULEYA.  Petita  partida  de  cossos  franchs, 
sense  formar  part  de  cap  batalló.  Paluleya.  Rusti- 
corura  militum  agregatio. 

PATXOCA,  yolümen. 

PATXORRA.  m.  V  home  de  geni  pausat  y  fle- 
màtich.  Pachon,  flemàíico,  tardon,  jlcmudo,  moroso, 
pesado,  p&nfilo,  pachorrudo,  porron,  sapo,  pehnazo. 
Morosus,  lenlus.  |  f.  Tardansa,  pesadesa,  fleuma, 
lentitut.  Sorna,  pachorra,  posma,  (lema,  remanso- 
Mora,  se,  lentíludo,  inis. 

GASTAR  PATXORRA.  fr.  Procehir  de  espay.  Se  diu 
freqüentment  del  qui  s'altera  poch.  Gastar  {lema. 
lentum  esse. 

PATZ.  f.  ant.  PAU. 

PAU.  n.  p.  de  home.  Pablo.  Paulus,  i.  ||  f- 
Do  del  Esperit  Sant  que  posa  en  1'  animo  la  Iran- 
quililat  y  sossego.  Paz.  Pax,  cis.  |1  La  virtut  que 
inclina  à  la  tranquiiitat  y  sossego.  Paz.  Pax,  cis. 
II  Concòrdia,  bona  correspondència  especialment 
en  las  famílias.  Paz,  tranquilidad,  pacificacion.  Pa- 
cificatio,  nis,  pax,  cis.  \\  Pública  tranquiiitat  y 
quietut  dels  regnes  com  oposada  à  la  guerra.  Paz- 
Pax,  cis.  11  L'  ajust  ó  conveni  entre'ls  prínceps  des- 
près de  una  guerra.  Paz.  Pax,  cis.  H  Geni  pacffich 
y  sossegat.  Paz.  Quieta,  plàcida  índoles.  ||  La  relí- 
quia ó  imatge  que  's  dóna  à  besar  en  la  missa  abans 
de  consumir.  Porlapaz,  poz.  Pax,  cis,  sacra  relí- 
quia. II  La  ceremónia  en  que  '1  celebrant  besa  la 
patena,  abrassa  al  diaca  y  aquest  al  subdiaca,  y  's 
dóna  à  besar  la  pau.  Paz.  Osculum,  i,  pax,  cis.  |1 
La  igualtat  en  lo  joch  quant  ningú  guanya  ni  pert. 
Paz.  In  ludo  concorditas,  parilitas.  H  iguallat  en 
los  comptes  pagat  Talcans.  Paz.  Ralio,  nis.  H  Cor- 
respondència, retorn  en  las  paraulas  ó  accions. 
Paz.  Injuria;  retorsió.  ||  perdó.  ||  mil.  Divinitat 
del's  anticbs  que  tenia  un  temple  en  Roma.  Paz. 


Pax,  cis.  fl  inlerj.  S'  usa  pera  aquielar  als  que's 
barallan.  Paz.  Heus,  heu  pax. 

PAU  ocTAViANA.  Gran  tranquiiitat,  persemblansa 
de  la  que  gosava  '1  raòn  en  la  encarnació  del  fill 
de  Dèu  en  temps  del  emperador  Augusto  Oclavià. 
Paz  Octaviana.  Magna  tranquillilas. 

PAU  T  TREVA.  Paz  y  tregua.  Pax  et  induciae. 

AB  TOTA  PAU  T  QUIETUD,  loc.  Cou  la  maxjor  tran- 
quilidad; con  loda  cachaza.  Quíeto  animo. 

anarse'n  a  la  pau  de  dèu.  fr.  Jrseen  hora  buena, 
à  la  paz  de  Dios.  Abire  in  malam  crucem. 

descansar  en  pau.  fr.  Salvarse.  Descansar  en  paz. 
Eterna  beatitudine  perfníj. 

en  sana  pau.  ra.  adv.  Tranquilament.  En  sana 
paz.  Quielè. 

ESTAR  EN  PAU.  fr.  Denota  'I  dany  que  algú  reb  en 
lo  mateix  cas  de  ferlo  à  altre.  Estocada  por  corna- 
da;  estar  en  paz ;  pata  es  la  traviesa.  i£quam  sor- 
tem  sustulimus. 

FÉR  LA  PAU.  Avenirse  'Is  que  estan  en  discòrdia. 
Hacer  las  paces.  Foedus  inire. 

péndrer  PAU.  fr.  met.  fam. Besar  lo  trascro.  Besar 
el  culo.  Basiare  culum. 

POSAR  EN  PAU.  fr.  Mediar  entre  'Is  que  dispulan 
ó  's  barallan,  apaciguarlos.  Meter  ó  poner  paz  ó  en 
paz.  Rixam  sedare. 

SANT  PAU.  exp.  s' usa  quant  altre  estornuda,  es 
lo  mateix  que  valgat  dèu.  Vdlgale  Dios.  Dominus 
tccum ;  adsit  tibi  Deus. 

TORNAR  EN  PAU.  fr.  FÍR  LA  PAU. 

VENIR  DE  PAU.  fr.  Venir  de  ò  cn  paz.  Pacato  ani- 
mo, pacificum  venire. 

víuRER  EN  PAU.  fr.  Vívít,  cslarenpaz.  Yitam  pa- 
catam  legere. 

TEN  PAUS  AB  LO  BISBE.  m.  adv.  CtísIo  coh  todos. 
Dominus  obmnibuscum. 

PAUBERTATZ.  f.  ant.  pobresa. 

PAUCH.  adv.  POCH. 

PAUL.  m.  ant.  pau.  ||  seminarista. 

PAULA.  f.  Nom  de  dona.  Paula.  Paula,  se. 

PAULÍ.  m.  Nom  de  home.  Paulina.  Paulínus,  i. 

PAUPAR.  V.  a.  palpar. 

À  PAUPONS.  loc.  À  LASPALPENTaS. 

PAUPERIA.  f.  ant.  EscASSESA,  misèria. 

PAURA.  f.  ant.  Gran  por.  Pavor,  pavura.  Fa- 
vor, is. 

PAURUCH,  GA.  adj.  ant.  poruch. 

PAUSA.  f.  Suspensió  ó  interrupció  de  movi- 
ment, acció  ó  exercici.  Pausa.  Pausa,  se,  cessatio, 
nis.  II  Lentitut,  tardansa.  Pausa.  Tardilas,  atis, 
cunctatio,  nis.  I  Sossego,  quietut.  Pausa.  Quies, 
tis.  11  mús.  Breu  intèrval-lo  en  que  se  suspèn  la 
veu.  Pausa.  Diapsalma,  is,  inlervallum,i.  |1  mús. Lo 
signe  que  expressa  la  pausa.  Pausa.  Intervallum,  i. 

FÉR  PAUSA.  f.  Cessar  lo  moviment,  exercici  6  ac- 
ció. Pausar.  Pauso,  as. 

PAUSADAMENT,  adv.  m.  Ab  tardansa  ó  pau- 
sa. Pausado,  pausadamente,  detenidamente,  mansa- 
menie.  Lentè,  pausillatim. 


298  PAV 

PAU8AR.  V.  n.  fér  pausa. 

PAUSAT,  DA.  p.  p.  fausado.  Pausatus.  ||  adj 


Moderat,  sossegat  que  obra  ab  lentitut,  Pausado. 
Lentus,  placitus.  |  Qui  parla  mòUdespay.  Pausado. 
Lentus,  lardus.  ||  fleumatich,  sorna. 

PAUTA.  f.  Taula  ab  que  's  ralla  'I  paper  pera 
apéndrer  de  escríurer.  Paula.  Scriptionis  ductaria 
norma.  ||  Instrument  de  llauna  ab  un  mànech  que 
serveix  pera  pautar  lo  paper  en  que  s'  hi  ha  de  es- 
críurer solfa.  Pauta.  Ad  lineas  musicas  obsignan- 
das  norma,  fl  Qualsevol  regla  ó  instrument  que  ser- 
veix pera  gobernarse  en  la  execució  de  alguna  co- 
sa. Pauta.  Regula,  ae,  exemplar,  is.  ||  raet.  Modelo 
que  serveix  de  exemplar  pera  la  rectitut  de  las  ac- 
cions. Dechado,  pauta,  modelo.  Regula,  ai. 

PAUTADOR.  m.  Qui  paula.  Pautador.  Linea- 
rum  in  charla  ductor.  ||  Qui  fa  pautas.  Pautador. 
Regularum,  tabellarum  artífex. 

PAUTAR.  V.  a.  Senyalar  en  lo  paper  las  rallas 
de  la  paula.  Reglar,  pautar.  Chartam  ad  rectam 
scriptionem  ductaria  norma  obsignare.  ||  mús.  Sen- 
yalar en  lo  paper  las  rallas  necessàrias  pera  es- 
críurer las  notas.  Pauíar.  Lineas  musicas  obsignare. 
|l  met.  Donar  reglas,  dirigir.  Pautar.  Dirigo,  is. 

PAUTAT,  DA.  p.  p.  Pautada.  Ductaria  norma 
obsignalus  ad  reclam  scriptionem.  ||  m.  Las  rallas 
formadas  ab  la  pauta  y  senyaladas  ab  lo  plom  en 
lo  paper.  Renglonadura.  Linearum  fidiculis  obsig- 
natio. 

PA  VA.  f.    POLI.A  DE  índia. 

PA  VANA.  f.  Dansa  espanyola  grave,  seria  y  de 
moviments  pausats.  Pavana.  Grave  tripudium.  || 
met.  Home  de  poch  seny.  burinot. 

TOCAR  LA  PAVANA.  fr.  met.  Maltractar,  assotar  à 
algú.  Tocar  la  pavana,  el  hulla.  Caedere,  plagis 
contunderc. 

PAVELLÓ,  m.  PABELLÓ. 

PA  VENT.  m.  ant.  temerós. 

PA  VENTAR.  V.  a.  ant.  tèmkr,  atemorisar. 

PAVÈS.  m.  y 

PAVESINA.  f.  Escut  ó  rodella  llarga  que  cu- 
breix  quasi  tot  lo  cos.  Pavès.  Oblonga  parma.  ||  pa- 

VET.  2. 

PA  VESSADA,  f.  Porció  de  soldats  armats  ab 
pavessos.  Empavesada.  Seclarii,  orum ;  scutata 
phalanx. 

PA  VET.  m.  PEBET.  (I  La  brutícia  que  '1  suor  ó 
altra  cosa  greixosa  deixa  en  la  roba.  Grasa,  mu- 
y re, pringue.  Sordes,  mm.  \\  Per  antífrasis  qualsevol 
cosa  de  mal  olor.  Pehete.  Fsetidum  suífimen. 

PA  VETERÀ,  f.  PEBETERA. 

PÀVIDO,  A.  adj.  Temerós,  poruch.  Pàvido. 
Pavidus. 

PAVIMENT,  m.  Pis,  sol,  solar.  Pavimento, 
suelo,  piso,  solar,  huello.  Pavimentura,  solum,  i. 

PAVIMENTAR,  v.  a.  Fer  paviments.  Solar. 
Pavimento,  as. 

PAVIOTA.  f.  Aucell.  GAVINA,  PÀSSEBA. 

PAVO.  m.  GKih  d'indi. 


DICCIONARI  PEB 

PAVÓ.  m.  Constel•lació  celeste  que  està  prop 
del  polo  antàrtich.  Pauoíi.  Pavo  celestis. 

PAVOR.  m.  Temor,  espant.  Pavor,  pavura.  Pa- 
vor,  is. 

PAVORDE.  m.  PABORDE. 
PAVORDIA.    f.    PABORDIA. 

PAVORÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  pavor.  Pavo- 
roso.  Timidus. 

PAVOROSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  pa- 
vorós.  Pavorasamente .  Pavidè. 

PAXORRA.  m.  y  f.  patxorra. 

PAYER.  m.  PAER. 

PAYLA.  t.ant.  PALLA. 

PAYMENTAR.  V.  a.  PAVIMENTAR. 

PAYO,  A.  adj.  Rústich,  ximple,  agrest.  Payo. 
Rusticus. 

PAYOL.  m.  pósiT.  II  Munt  de  blat  en  la  platja. 
Panera,  granerospúblicos.  Sempronia,  orum. 

PAYOLA.  f.  fam.  Rarret  gran.  Gravion.  Am- 
plum  galerum. 

PAYR.  V.  n.  PAHiR. 

PAYRA.  f.  nàut.  paira. 

PAYRAL.  adj.  S'  aplica  à  la  casa  de  ahont  se  té 
r  origen.  Palerno.  Paternus. 

PAYRAR.  V.  n.  nàut.  pairar. 

PAYRARSE.  V.  r.  Deslliurarse,  escaparse  de 
algun  traball,  fatiga,  etc.  Escaparse.  Evado,  is,  li- 
beror,  aris. 

PAYRE.  m.  ant.  pare. 

PAYROT.  m.  Enfado,  torment.  Mohina.  Sto- 
raachus,  i. 

PAYS.  m.  PAÍS. 

PAYTAR.  V.  n.  ant.  Pechar.  Tributum  solvere 


PE. 

PE.  (a).  m.  adv,  ant.  i  ped. 

PEADA.    f.   PETJADA,  PITJADA. 

VENIR  À  LAS  PEADES.  loc.  ant.  SEGUIR  LAS 

PETJADAS. 

PEADE.  f.  ant.  EMPANADA. 

PEAL.  m.  Peuch.  Escarpin,  peal.  Udo,  nis. 

PEANYA.  f.  Tablado  baix  que  hi  ha  davant  del 
altar  arrimat  à  ell.  Peana,  peana.  Altaris  suppe- 
daneum.  [j  Rase  ó  pedestal  sobre  que  descansa  una 
imalje.  Peana,  peana,  supeddneo.  Suppedaneum. 

PEATGi:.  ri.  Tribut,  dret  que's  paga  per  en- 
trar ó  traurcr  iiercadcrías  ó  passar  bestiar  per  al- 
guna part.  Peaje.  l'ori orium,  pedagium,  ii. 

PEBET.  m.  Composició  de  polvos  aromàtichs. 
que  encesa  llansa  un  fum  mòlt  fragant.  Pebete. 
SuíTimentum,  i. 

PEBETERA.  f.  Candelero  ó  altra  cosa  ahont  se 
posa  à  cremar  lo  pebet.  Pebelero,  perfumador,  per- 
fumadero,  poma.  Suffimenti  vas. 

PEBRADA.  f.  Salsa  feta  ab  pebre.  Pebrada, 
pebre.  Erabamma  piperinum. 

PEBRAR.  V.  a.  ant.  empebrar. 

PEBRÀ8.  m.  aum.  pebrotas. 

PEBRE.  ra.  Fruyt  que  consta  de  unsgranelsdc 


PEV 


lorrojehch,  y  seclis  de  color  parilo,  obscurs  ó 
1  y  arrugals,  són  aromàlichs,  agres,  ardents, 
couhents  y  s'  empleaii  principalnieint  per  espécias. 
'i»tnitenía.  Piper,  is.  ||  ler.  pebrotera. 

PEBRE  BLANCH.  Lo  que  desprès  de  haverse  posat 
à  remullar  ab  aygua  de  mar,  ba  perdut  la  pell  y  es 
de  color  quasi  bianch.  Pimienta  blanca.  Àlbum, 
decorlicalum  piper. 

PEBRE  BETEL.  Àrbust  del  que  en  las  índias  s' 
eraplean  las  fullas  pera  preparar  un  masticalori 
del  mateix  nom,  mòlt  usat  entre  'Is  islenyos  de 
aquella  part  del  globo;  produheix  uns  fruyts 
amarchs,  càustichs,  y  moll  olorosos.  Pimcntero  be- 
tel.  Piper  betel. 

PEBRE  BORT.  Espécía  aromàlica  y  picant  com  lo 
pebre.  Jenjibre.  Pipiritis,  idis. 

PEBRE  cuBEBA.  Arbust  que  creix  en  Java  y  en  la 
^isla  de  Fransa,  produheix  un  fruyt  quasi  rodó,  ar- 
rugat, pardós,  de  olor  aromàtich,  de  sabor  calent, 
acre,  y  picant.  Pimentero  cubeba.  Piper  cubeba.  || 
Lo  fruyt  de  dit  arbust.  Cubebos,  pimienta  con  cola. 
Piper  cubeba. 

PEBRE  DE  ATGUA.  Herba  que  creix  en  llochs  hu- 
mits. Esleba.  Hydropiper,  i. 

PEBRE  DE  LAS  ÍNDIAS.  Pebrot  petit  y  encarnat  que 
pica  mòlt  y  sól  tenir  la  figura  de  guinda.  Guindilla, 
pimiento  de  las  índias.  Indici  piperis  genus. 

PEBRE  FOLL  DE  ESPANYA.  PEBRE  BORT. 

PEBRE  JAMAiCH.  Arbre  de  Amèrica,  produheix  un 
fruyt  globulós,  sech,  arrugat,  negrench,  calent  y 
picant,  mòlt  estimulant  y  enérgich,  qus  s'  usa  en 
los  condiments.  Pimienta  de  Tabasco,  malaquela. 
Mirtus  pimenia,  piper  jamaicense. 

PEBRE  LLARCH.  Fruyt  de  una  espècie  de  pebrer, 
que's  distingeix  del  comú  en  tenir  las  fullas  mès 
llargas.  Pimienta  larga.  Longum  piper, 

PEBRE  NEGRE.   PEBRE.  1. 

PEBRE  ROIG  ó  VERMELL.  Pebrot  Vermell  reduhit  à 
polvos  que  serveix  de  amaniment  à  las  viandas. 
Pimenlon.  Siliquastri  pulvis. 

GASTAR  MÒLT  PEBRE.  fr.  mcl.  Deuota  que  algú  es 
satírich.  Morder.  Detrectare. 

PICAR  ó  SABER  A  PEBRE.  fr.  met.  Sér  mòlt  alt  lo 
preu  d'  alguna  cosa.  Tener  mucha  pimienta.  Mer- 
cem  magni  esse. 

PEBRER.  m.  Arbust  de  arrel  fibrosa  y  negra, 
y  diferents  camas  que  creixen  desde  ella  nuosas, 
rodonas,  Uenyosas,  verdas  y  plenas  de  ramas,  las 
fullas  ovaladas,  duras,  crassas  y  de  un  vert  obs- 
cur; las  flors  petilas,  y  '1  fruyt  es  la  espècia  pe- 
bre, pimentero,  pimienío,  pimenton.  Nigrum  piper. 

PEBRERA.  f.  Vas  pera  tenir  lo  pebre.  Pimen- 
tero. Piperis  vasculum.  \\  pebrotera. 

PEBRET.  m.  Aucell  de  més  de  mitj  peu  de 
llarch,  de  color  negre  clar,  y  las  potas  rojas;  en  lo 
cap  té  una  cresteta  de  plomas  caygudas  en  detràs. 
Ave  fria;  frailecico.  Pyrrhulla,  ae.  ^  d.  pebrotet. 

PEBRINA.  f.  ter.  y 

PEBROT,  m.  Tavella  molsuda  y.buyda,  mès  ó 


CATALÀ.  PEV  299 

menos  gran,  rodona  y  quadrada  ó  en  forma  de 
banyela,  llisrj  \  que  conté  en  lo  centro  vàrias  lla- 
vors, rodonas,  planas  y  de  color  groch.  Abans  de 
madurar  es  verda,  y  desprès  vermella,  de  gust 
mès  ó  menos  couhent  ó  enterament  dols.  Pimiento. 
Siliquastrum,  capsicum,  i.  ||  pebrotera. 

PEBROT  VERMELL. PEBRE  ROIG. 

PEBROT  DOLS  ó  DE  MOLSA.  Pebi'ot  de  Yaléucia  que 
no  cou.  Pimienío.  Dulce  siliquastrum. 

PEBROT  LLARCU  Ó  COUUENT.  BITXO  3. 

PEBROTAR.  m.  pebroterar. 
PEBROTÀS.  m .  aum.  Pimenton.  Magiiura  sili- 
quastrum. 

PEBROTER,  m.  y 

PEBROTERA,  f.  Planta  anyal  indígena  de 
Amèrica,  y  en  Europa  n'  hi  ha  de  diferents  espè- 
cies que's  distingeixen  per  lo  fruyt:  té  la  cama  nu- 
sosa  de  dos  à  tres  peus  de  alsària,  y  plena  de 
brancas;  las  fullas  ovaladas  y  de  un  vert  eixit;  las 
flors  petitas  y  blancas;  y  té  per  fruyt  lo  pebrot. 
Pimiento.  Annuum  capsicum. 

PEBROTERAR.  m.  La  part  de  terra  plantada 
de  pebrots.  Pimenlal.  Siliquastris  sata  terra. 

PEGABLE.  adj.  Qui  es  capàs  de  pecar;  y  també 
s'  aplica  à  la  matèria.  Pecable,  pecador.  Peccandi 
capax. 

PECADOR,  m.  Qui  peca.  Pecador.  Peccator,  is. 
II  met.  Qui  absolutament  falta  a  qualsevol  ';osa  que 
debia  executar.  Pecador.  Peccator,  is.  1|  adj.  Qual- 
sevol indivíduo  de  la  naturalesa  humana  com  sub- 
jecte al  pecat  ó  que  pót  pecar.  Pecador.  Peccalo 
obnoxius. 

PECADOR  DE  MARCA  MAJOR.  IMPIO. 

PECADORA,  f.  La  dona  que  peca.  Pecadora. 
Peccatrix,  icis.  I  La  dona  pública  ó  de  mala  vida. 
Pecadora.  Jleretrix,  icis. 

ANAR  À  FER  LA  PECADORA,  fr.  met.  fam.  Anar  à 
confessarse.  Confesar.  Fateor,  eris. 

PECADORÀS.  m.  aum.  Pecadorazo.  Scelera- 
lus,  facinerosus,  gravium  noxarum  reus. 

PECAMINÓS,  A.  adj.  Exposat  à  pecat.  Peca- 
minoso.  Peccato  obnoxius. 

PECANT,  p.a.  S'aplica  en  la  medicina  al  humor 
que  predomina  en  las  malaltias.  Pecanle.  Yitiosus. 

PECAR.  v.  n.  Faltar  à  la  Uey  de  Dèu.  Pecar. 
Pecco,  as.  U  Faltar  ó  excedir  en  qualsevol  cosa. 
Pecar.  Pecco,  as.  |1  Fallar  absolutament  à  qualsevol 
obligació,  y  à  lo  que  es  degut  y  just.  Pecar.  Pecco, 
as,delinquo,  is.  ||  ant.  errar. 

PECAR  MÈS  DE  BOIG  QÜE  NO  PER  MALÍCIA,  fr.  GaUSar 

mal  ó  dany  per  no  prevèurer  los  resultats  de  las 
cosas.  Pecar  mas  de  ignorante  que  de  malicioso.  Per 
imprudentiam  potius  quam  malitiosè  sperare. 

NO  PECAR   PER   IGNORÀNCIA  Ó  NO  PECAR  DE  BOIG  SINÓ 

PER  MALÍCIA,  fr.  Fér  dany  maliciosament.  No  pecar 
de  ignorància.  Haud  ignarum  peccare. 

NO  PECAR  TRETA.  fr.  aut.  iYo  errar  tiro.  Minime 
scopum  aberrare. 

PECAT,  DA.  p.  p.  Pecado.  Peccatus.  ||  m.  Fal- 


800 


PEC 


DICCIONARI 


PÈC 


ta,  culpa,  delicte,  acció  mala.  Pecado.  Culpa,  no- 
xa,  a;.  U  Fall  i  de  lo  que  es  just  y  degut.  Pecado. 
Peccatum,  i.  ||  Falla  ó  excés  en  qualsevol  línea. 
Pecado.  Excessus,  us,  peccatum,  i.  ||  vergonyas.  1| 
Mala  paraula.  Pecado.  Peccatum,  i.  1|  inler.  ant,  Mal- 
haya,  pecado,  malpecado,  daiio.  Meherculel  pereat! 

PECAT  ACTUAL.  L'  acle  ab  que  1'  home  peca  ac- 
tualment. Pecado  actual.  Actuale  peccatum. 

PECAT  AMAGAT  ES  MiTJ  PERDONAT,  ref.  Dcnola  que 
agrava  mòlt  la  falta  1'  escàndol  que  causa  sa  pu- 
blicitat. Ya  que  no  seas  casto,  sé  cauto.  Si  non  cas- 
tum,  cautus  esto. 

PECAT  HABITUAL.  L'  acle  continuat  ó  la  costura  de 
pecar  sens  esmenarse  ó  arrepentirse.  Pecado  habi' 
tual.  Habituale  peccatum. 

PECAT  MORTAL.  La  culpa  quc  priva  al  home  de  la 
vida  espiritual  de  la  gràcia  y  '1  fà  enemich  de 
Dèu,  y  digne  de  la  pena  eterna.  Pecado  mortal. 
Grave,  capilale,  lethale  peccatum. 

PECAT  NEFANDo.  Lo  de  sodomia  per  sa  torpesa. 
Pecado  nefando,  ó  contra  naturaleza.  Nefandum, 
contra  naturam  peccatum. 

PECAT  ORIGINAL.  Aquell  Bu  quB  es  concebut  lo 
home  per  descendir  de  Adam.  Pecado  original.  Ori- 
ginale  peccatum.  |1  met.  La  desgràcia  de  que  par- 
ticipa algú  per  la  relació  que  té  ah  altra  persona  ó 
abalgun  COS.  Pecado  original.  Originale  peccatum. 

PECAT  VENIAL.  Lo  que  levement  s'  oposa  à  la  lley 
de  Dèu.  Pecado  venial.  Levis,  venialis  noxa. 

PECAT  DE  SODOMIA.  PeCAT  NEFANDO. 

ESTAR  EN  PECAT.  fr.  Havcr  pecat.  Estar  en  peca- 
do. Peccato  maculalum  esse.  |)  met.  Surtir  mal  al- 
guna cosa.  Estar  hecho  en  pecado.  Pravè  aliquid 
factura  esse,  contingisse. 

LLKTJ  COM  UN  PECAT.  exp.  Pondcra  ser  mòlt  lletja 
alguna  persona.  Feo  como  un  cuco,  coma  la  muerte; 
ser  ó  parecer  un  coco,  mas  feo  que  la  noche.  Summe 
deformis;  loritheo  deformior;scarabeonigrior;  atrei 
oculi. 

LO  PECAT  FÍ  forat.  l'ef.  ESTAR  EN  PECAT.  2. 

PER  Mòs  PECATS,  loc.  Expressa  la  causa  de  haver 
succehit  alguna  cosa  com  à  càstich  dels  pecats.  Por 
mis  pecados,  por  negros  de  mis  pecados.  In  peccato- 
rura  poenam. 

SER  MÈS  NEGRE  QÜE  UN  PECAT.  exp.  LLETJ  COM  UN 
PECAT. 

fcES  PECAT  LO  DIR  MENTiDAS»?  cxp.  ab  que's  dòna 
à  entèndrer  que's  presura  algun  engany  en  lo  qui 
tracta  cora  exhortantlo  à  que  no  ho  executa.  La  ver- 
dad  es  hija  de  Dios.  Yerilas  à  Deo  orla  est. 

PECATÀ8.  m.  aura.  Pecadazo.  Magna  noxa. 

PECATET.  m.  d.  Pecadillo.  Levis  culpa,  error. 

PECGADOR.  m.  pecador. 

PEGGUNIA.  f.  etc.  PECUNiA. 

PECEJ/iR.  v.  a.  ant.  Trossejar.  Despedazar; 
hacer  pedazos.  In  frusta  secare,  dividere. 

PECEJAT,  DA.  p.  p.  Fet  trossos.  Despedaza- 
do,  destrozado.  In  frasta  secatus,  divisus. 

PEGH.  adj.  ant.  simple,  neci. 


PEGIGH.  m.  PESSICH. 

PEGIOLADA8.  f.  bot.  Nom  qne's  dóna  à  las' 
fiiUas  soslingudas  per  peciolos  com  en  la  perera. 
Pecioladas.  Petiolalus. 

PEGIOLAR.  adj.  bot.  En  los  vegetals  se  dòna 
aquesta  denominació  à  tots  los  órganos  que  naixen 
sobre  '1  peciolo.  Peciolar.  Petiolaris. 

PEGIOLO.  m.  Divisió  de  la  cama  que  sosté  la 
porció  plana  ó  làmina  de  la  fulla.  Si  es  de  una 
pessa  's  diu  senzill;  si  de  mòltas  unidas  per  arti- 
culacions, ramós.  En  las  fullas  compostas  se  dòna 
lo  nom  de  comú  al  que  sosté  totas  las  fulletas,  de 
parcial  ó  cada  un  dels  rams  articulats  ab  lo  que 
porta  mòltas  fulletas,  y  finalment  lo  de  peciolet  6 
peciolo  propi  al  que  sosté  cada  fulleta.  Peciolo.  Pe- 
tiolus,  i. 

PÉCORA.  f.  Cap  de  bestiar  de  llana.  Pécora. 
Pecus,  oris.  \\  met.  tonto,  bèstia,  neci. 

PEGOREA.  f.  Lo  robo  ó  saqneix  que  surten  à 
fér  los  soldats  esbarriats  del  quartel  ó  de  la  tropa. 
Pecorea.  Militura  praïdatio. 

PEGTORAL.  m.  La  creu  que  per  insígnia  por- 
tan  al  pit  los  prelats.  Pectoral.  Pectorale,  is.  |1  ra- 
cional. II  Corassa.  Coraza.  Pectorale,  is,  lorica,  ífi. 
[|  adj.  Pertanyent  al  pit.  Pectoral.  Pectoralis.  || 
Profitós  al  pit.  Pectoral.  Pectori  commodus,  utilis. 

PEGULAT.  ra.  Furt  dels  diners  del  príncep. 
Peculado.  Peculatio,  nis.  |  for.  Furt  de  caudals  del 
Erari  fét  per  personas  que  intervenen  en  ells.  Pe- 
culado. Peculatio,  nis. 

PEGULI.  m.  Lo  cabal  que'l  pare  ó  senyor  per- 
met à  sòn  fill  ó  criat  pera  sòn  us  y  comers.  Peculio, 
pegujal,  pegujar.  Peculium,  ii. 

PECDLI  ADVENTICI.  BENS    ADVENTICIS. 
PECÜLI    CASTRENSE    Ó   QUASI    CASTRENSE,  BÉNS  CAS- 
TRENSES Ó  QUASI  CASTRENSES. 

PECÜLI  PROFECTICI.  BÈNS  PROFECTICIS. 

PEGULIAR.  adj.  Particular,  propi.  Peculiar, 
privalivo,  propio,  particular.  Proprius. 

PEGULIARMENT.  adv.  m.  Especialment,  prò- 
piament. Peculiarmenle.  Propriè,  peculiariter. 

PEGUNIA.  f.  fam.  Diners,  moneda.  Pecunia. 
Numerala  pecunia. 

PECUNIAR  Y  PEGÜNIARI,  A.  adj.  Pertan- 
yent al  diner.  Pecuniario.  Pecuniarius. 

PEGUNIARIAMENT.  adv.  ra.  En  diner  efec- 
tiu ó  comptant.  Pecuniariamente.  Sonante  pecunia* 

PEGUNiÓS,  A.  adj.  ant.  adinerat, 

PEDA.  f.  Veu  ó  crit  dels  pescadors  de  Tortosa 
que  equival  à  tornemhi.  Peda.  Repedo. 

PEDAGOGH  Y  PEDAGOT.  m.  Ayo,  mestre 
que  cuyda  y  dirigeix  al  noy.  Pedagogo.  Psedagogus, 
i,  puerorum  institutor.  |1  met.  Qui  và  sempre  ab 
altre,  y  '1  porta  ahont  vól,  ó  li  diu  lo  que  ha  de 
fér.  Pedagogo.  Paedagogus,  i. 

PEDÀNEO.  adj.  Jutge  de  llochs  curts,  ó  que  té 
limitada  jurisdicció.  Peddneo.  Pedaneus. 

PEDANT  Y  PEDANTE.  m.  Quis  précia  de  sa- 
bi.  Pedante.  Psedagogus,  i. 


PED 


CATALÀ. 


PED 


301 


PEDANTÀ8.  m.  aum.  Pedanlon.  Sciolus,  i. 
PED  ANTE  JAR.  V.  n.  Preciarse  de  sabi  sens 
sevho.  Pedanlear.  Iiianiler  erutlilionem  vendiíare. 
PEDANTERIA,  f.  Afectació  de  sabiduiia.  l'e- 

I^íanteria.  Fulilis  literatura, 
f    PEDANTE8CH,  CA.  adj.  Pertanyent  als  pe- 
dants, à  sòn  estil  y  modo  de  parlar.  Pedantesco.  Ad 
sciolos  pertinens. 

PEDANTET^  A.  in.  y  f.  d.  Pedantuelo.  Scio- 
lus, i. 

PEDARQUIA.  fr.  Gobern  dels  negres .  Pedar- 
quia.  Nigrorum  imperium. 

PEDÀS.  ni.  PA  DAS. 

PEDESTAL  Y  PEDRESTAL.   m.  Peu  de   la 
columna.    Pedestal.    Slylobala,   stylobates,    ai.  |1 
PEAisYA.  II  Lo  peu  de  las  eslàluas.  Pedestal,  peana. 
Acroteria,  orum,  ||  met.  Lo  fonament  en  que  s'  as- 
segura alguna  cosa.  Pedestal.  Fundamentum,  i. 

PEDESTRE,  adj.  S'  aplica  al  qui  va  à  péu.  Pe- 
destre. Pedestris. 

PEDICURO.  m.  Qui  cura  ó  talla  las  dun'cias, 
ulls  de  poll,  y  demés  excrecéncias  dels  peus.  Pcdi- 
curo.  Pedicurator. 

PEDILUVI.  m.  Bany  de  peus.  Inmerció  de  las 
extremitats  durant  un  temps  determinat  en  la  ay- 
gua  natural,  ó  carregada  de  medicaments.  Pedilu- 
vio.  Pediluvium,  ii. 

PEDIMENT.  m.  PETICIÓ. 

PEDÓ  Y  PEDON.  m.  ant.  peó.  1|  mil.  infant. 

PEDRA.  f.  Compost  compacte,  y  mès  ó  mcnos 
dur,  de  terra,  sals,  y  à  vegadas  de  subtàncias  me- 
tàl-licas  que  li  donan  color;  n'  hi  ha  de  diferents 
espècies.  Pedra.  Petra,  ae.  ||  La  matèria  dura  y 
unida  que's  cria  en  lo  cos  humà  particularment  en 
los  ronyons,  y  sól  causar  la  malaltia  anomenada 
mal  de  pedra.  Calculo,  piedra.  Calculus,  i.  |  Cala- 
marsa grossa  ó  gruixuda.  Granko,  piedra.  Grando, 
inis.  D  met.  La  duresa  en  las  cosas.  Piedra.  Duri" 
ties,  ei.  11  La  que's  posa  en  lo  pany  de  las  armas 
de  foch  à  ti  de  que  encenga  la  pólvora  de  la  casso- 
leta.  Piedra,  pedernal,  piedra  de  lumbre.  Silex,  icis, 
vivus  lapis.  11  LÀPIDA.  II  Lo  tros  pla,  prim,  de  la  ma- 
tèria dura  composta  de  terra,  sals  ó  metalls,  que 
la  naturalesa  cria  aixi  mateix  com  si  ja  fos  traba- 
llat.  Lancha,  laja.  Lamina  lapidea.  1|  Lo  tros  qua- 
drilongo  que  serveix  pera  lligar  los  empedrats. 
Adoquin,  sillarejo.  Silex  quadratus  annecto  pavi- 
mento lapidibus  strato.  1|  La  que  passa  de  part  à 
part  de  la  paret.  Perpiaüo.  Diatonus  lapis.  ||  pi. 
Los  tantosen  lo  joch.  Piedras.  Calculi,  orum. 

PEDRA  AFINADORA  Ó  AFILADORA.  AFILADORA. 

PEDRA  ARENiscÀ.  Espècie  de  pedra  esponjosa  y 
y  blana  de  poch  pes.  Toha.  Tofus,  tophus,  i. 

PEDRA  ARMÈNIA.  Piedra  armènia.  Lapis  arraenius. 

PEDRA  DE  CALs,  ó  CAi.AR.  Aquella  dc  que's  fa  la 
cals.  Piedra  caliza.  Calcareus  lapis. 

PEDRA  CLARA  COM  VIDRE.  Piedra  crislulina.  Lapis 
specularis. 

PEDRA  CÀUSTICA.  POTASSA  CADSTICA. 
TOMO  II 


PEDRA  DE  ANELL,  Piedra  de  anillo.  Annularius  la- 
pis; gemma,  íb. 

PEDRA  DE  COLOR  DE  FERRO.  Múrmol  basüllo  del  co- 
lor y  dureza  del  hierro.  Basa! tes,  a;. 

PEDRA  DE  FOOII  Ó  DE  ULL  DE   SERP.  La  de  COlor  CCU" 

drós  un  tant  obscur,  y  à  vegadas  roig,  ab  clapas 
negras.  Piedra  berroquena,  granito.  Nigris  maculis 
variatus  lapis. 

PEDRA  DE  GALL.  La  quc's  sól  tiübar  en  lo  ventrell 
ó  fetge  del  gall.  Piedra  cristalina,  de  gallo.  Aleclo- 
ria,  se. 

PEDRA  DEL  ÀGUILA.  Mineral  de  ferro  de  tres  à 
quatre  polzadas  de  llarch,  buyt  de  dins,  y  que 
conté  una  porció  del  mateix  metall  que's  mou. 
Piedra  del  àguila.  JEú\es,  ae,  ó  itis. 

PEDRA  DEL  LLAMP.  Piedra  del  rayo;  ceraunia.  Ce- 
raunia,  ai. 

PEDRA  DE  LA  QUAL  SE  FA  h'  COURE.  La  groga  y  blan- 
quinosa  que  fonentla  ab  lo  coure  lo  auraenta  un 
ters  y  '1  puleix:  ab  qualsevol  altre  metall  se  eva" 
pora,  y  sola  ab  lo  foch  se  reduheix  à  cendra.  Ca- 
lamina;  piedra  calaminosa.  Cadmia,  se,  calcitis,  is. 

PEDRA  DE  MÓLDRER.  MOLA  DE  MOLÍ. 

PEDRA  DE  MÓLDRER  COLOR.  Molcta,  quc  cs  la  pedra 
ab  que's  molen  ò  baten,  ó  la  que  va  sobre  la  pedra 
de  ffióldrer  ó  inferior,  que  es  una  llosa  gran.  pie- 
dra para  batir  colores.  Pimentarii  trilus  cos,  coli- 
cula. 

PEDRA  DE    TALL.     PEDRA  PICADA.  1|  La  qUC   eS   apta 

pera  sér  picada.  Piedra  franca;  fàcil  de  labrarse. 
Docilis,  tractabilis  lapis. 

PEDRA  DE  TOCH.  La  Bu  quc  SC  cxamina  la  lley  dels 
metalls.  Piedra  de  toque.  Coticula,  obrussa,  ae, 
obrysum,  i,  index,  icis.  |1  Tot  lo  que  conclou  pera 
conèixer  la  bondat  ó  malícia  de  alguna  cosa.  To- 
que. Punclum,  momentum,  i,  caput,  itis. 

PEDRA  DE  XOCOLATA.  La  sobre  que's  mol  ó  traballa 
la  xocolata.  Silleia.  Lapis  indicis  amygdalis  conte- 
rendis. 

PEDRA  ESMOL ADORA   Ó  DE  ESMOLAR.  La  que  SCrvelx 

pera  afinar  lo  tall  de  la  navaja,  gavinet,  etc.  Pie- 
dra de  amolar;  amoladera.  Cos,  otis. 

PEDRA  FALSA.  La  quc  passa  per  preciosa  y  no  ho 
es.  Piedra  falsa.  Gemma  adulterina. 

PEDRA  FILOSOFAL.  La  matèria  ab  que  alguns  al- 
quimistas  pretenen  fér  or  artificialment.  Piedra  filo- 
sofal. Lapis  filosoficus. 

PEDRA  FOGUERA.  La  ab  que's  pica  foch.  Pedernal. 
Pyrites,  aj,  silex,  icis.  1|  met.  La  summa  duresa  en 
qualsevol  espècie.  Pedernal.  Summa  durities. 

PEDRA  FUNDAMENTAL.  La  primera  que's  posa  en 
los  edificis.  Piedra  fundamental.  Primus  funda- 
menti  lapis.  |1  mel.  Tot  lo  que  es  principi  y  origen 
de  ahont  dimana  altra  cosa.  Piedra  fundamental. 
Principium,  ii,  fundamentum,  i. 

PEDRA  RERMELLA  AB  CLAPAS  BLANCAS.  PÓRFIDO. 
PEDRA  IMAN.  IMAN. 

PEDRA  INFERNAL.  Coiiipost  de  plata  fosa  ab  àcil 
nítrich  de  color  pardo  obscur  y  s'  usa  en  la  cirur- 

38 


302 


PED 


DICCIONARI 


PED 


gia  pera  cremar  y  destruir  las  carns  supérfluas. 
Piedra  infernal.  Infernalis  lapis. 

PEDB^  LLINOSà,    DE  FILS  Ó  BLANERA..  AMIANTO. 

PEDRA.  MARQüESiTA.  Combinació  del  sofre  ab  un 
metall.  Marquesila,  pirila.  Pyrites,  ae. 

PEDRA  MORTA.  Piedra  muerla.  Morluus,  emortuse 
mollitiae  lapis. 

PEDRA  MOVEDISSA  MAY   POSA  MOLSA   Ó  NO  TÉ  MOLSA. 

ref.  contra'ls  que  no 's  mantenen  constans  en  lo 
que  emprenen.  Piedra  movediza  nunca  moho  la  co- 
bija;  planta  muchas  veces  traspuesla,  ni  crece  ni 
medra.  Saxura  volutura  non  obducitur  musco. 

PEDRA  PERA  BRüNYiR  LO  OR.  Piedro  de  Samos.  Sa- 
mus  lapis. 

PEDRA  PICADA.  La  traballada  pera  posaria  en 
qualsevol  part.  Piedra  íaftrada.  Quadrarius,sectus, 
angularis,  politus  lapis. 

PEDRA  PRECIOSA.  La  que  es  dura,  transparent  y 
brillant.  Piedra  preciosa.  Gemma,  bacca,  ae;  gem- 
mus  lapis. 

PEDRA  REBLE.  REBLE. 

PEDRA  SERPENTINA.  SERPENTINA. 

PEDRA  SOFRE.  SOFRE.  . 

PEDRA  TOSCA.  Pedra  esponjosa,  blanca ylleugera. 
Toba.  Tofus,  i.  |  Pedra  esponjosa  ó  porosa,  opaca, 
dura,  brévola  y  tant  lleugera  que  's  manté  sobre  la 
aygua.  Piedra  pomez,  esponjosa.  famex,  icis;  bi- 
vulus  lapis. 

PEDRA  VIVA.  La  que  no  ha  estat  arrancada  de  la 
pedrera  ó  lloch  ahont  la  cria  la  naturalesa.  Piedra 
viva.  Yivus  lapis. 

PEDRASDE  GINYS.  Pedras  pera  tirar  ab  los  ingenis. 
Piedras  para  los  ingenios.  In  catapultarum  petrae. 

AB  UNA  PEDRA  Ó  TRET  MATAR  DOS  PARDALS,  ref.  AB 
UNA  VIA  DOS  MANDATOS. 

NO  POSARSe'n  cap  pedra  al  FETGE.  loC.  fam.  TENIR 
UN  FETGE  COM  UNA  RAJADA. 

CADA  PEDRA  EN  SON  FORAT.  loc.  fam.  Denota  que 
las  personas  ni  las  cosas  no's  deuhen  tràurer  del 
lloch  que  is  correspon.  Bien  estd  cada  piedra  en  su 
agujero.  In  pròpia  pelle  quiescere. 

COSA  DE  PEDRA.  Laptdeo,  lapidoso.  Lapideus. 

DEIXAR  FET  DE  PEDRA.  fp.  uiet.  Deixar  à  algú  fret, 
confóndrerlo  ab  algun  ditxo.  Echar  un  jarro  de 
agua.  Stupefactum  relinquere. 

DORMIR  COM  UNA  PEDRA.  fr.  DORMIR  COM  UN  SOCH. 

IGUALAR  LA  PEDRA.  fr.  Posar  iguals  las  pedras 
picadas  desprès  de  col-locadas  ó  assentadas  en 
sòn  lloch.  Retundir.  Lapidem  aedificio  inipositum 
aequare. 

jüNTAR  LA  PEDRA.  fr.  Posar  las  pedras  ben  ajus- 
tadas  unas  ab  altras  à  íi  de  que  la  obra  no  tinga 
buyts  y  quede  ben  sòlida.  Alizonar.  Làpides  inter 
se  connectere. 

LA  PEDRA  FORA  DE  LA  MA  NO  SAB  AHONT  vl.  ref.  qUC 

avisa  lo  mòlt  cuydado  que  ^'  ha  de  tenir  en  tirar 
pedras,  per  la  mòlta  facilitat  de  fér  algun  dany 
sense  intenció.  Palabra  y  piedra  suelta  no  liene 
vwlia.  Cseco  ímpetu  curril  lapis. 


NO    DEIXAR  Ó    NO  QUEDAR   PEDRA    SOBRE    PEDRA.  fr. 

Denota  que  algun  ediGci  ha  quedat  enterament  ar- 
ruïnat, deslruhit  ó  assolat.  No  dejar  ó  no  quedar 
piedra  sobre  piedra.  Fundilús  evertere. 

FÉR  PLORAR  LAS  PEDRAS.  fr.  met.  Móurer  à  llàsti- 
ma ó  à  compasió,  penetrar  de  dolor  à  altre.  Atra- 
vesar,  partir  el  corazon.  Misericordiam  alterius  mo- 
vere. 

POSAR  LA  PRIMERA  PEDRA.  fr.  Principiar  alguna 
cosa.  Echar  ó  poner  la  primera  piedra.  Rei  funda- 
menlum  jacere. 

QUEDAR  FÉT  DE  PEDRA.  fr.  met.  lumutarse  grave- 
ment  de  alguna  espècie  que's  véu  ó  se  óu.  Quedarse 
sin  pulsos.  Exanimari. 

QUI  CALLA  PEDRAS  APANYA,  ref.  S'  apHca  al  qui 
en  alguna  conversació  observa,  sens  parlar,  lo 
que  's  diu,  pera  valerse'n  à  sòn  temps.  Quien  calla, 
piedras  aparia.  Non  omnibus  dormio. 

sÉR  PEDRA  DE  ESCÀNDOL,  fr.  mct.  Ser  motiu  de  al- 
guna dissensió,  disturbi,  pendéncia,  etc.  Ser  la 
piedra  de  escdndalo.  Offensionis  lapidem,  scandali 
petram  esse. 

NO  SABERHO  LAS  PEDRAS.  fr.  Deuola  que  una  cosa 
se  ha  executat  mòlt  secretament.  No  saberlo  ó  sen- 
tirlo  la  lierra.  Clam,  clamculüm,  occultè,  silenter 
aliquid  facere. 

A  PEDRA  SECA.  fr.  i  COPS  DE  PEDRA. 

TAPIAR  k  PKDRA  Y  À  MORTER,  fr.  met.  ab  quc  's 
dóna  à  enténdrer  que  una  cosa  's  tanca  tan  fort 
que  no  's  pol  rómprer.  Tapiar  d  piedra  y  d  lodo. 
Omninó,  firmiter  claudere. 

TIRAR   LA    PEDRA   Y   AMAGAR    LA    MA.    fr.    met.  Fér 

dany  à  algú  ocultant  que  se  li  fa.  Tirar  lapiedray 
esconder  la  mano.  Furtim  nocere. 

TRAUREU  LAS  PEDRAS.  fr.  Netejar  de  pedras  algun 
camp  ó  altra  cosa.  Descantar.  Lapidibus  purgaré. 

TROBAR  LA  PEDRA  FILOSOFAL,  fr.  met.  Descubrir  un 
modo  ocult  de  adquirir  cabal  ó  ferse  rich.  Encon- 
trar  ó  hallar  la  piedra  filosofal.  Lapidem  philosophi- 
cum  invenire. 

PEDRADA,  f.  La  acció  de  tirar  la  pedra,  ó  diri- 
giria à  alguna  part.  Pedrada.  Lapidatio,  nis.  ||  Cop 
de  pedra,  ó  lo  senyal  que  deixa.  Pedrada.  Lapidis 
ictus.  I  met.  Ditxo,  expressió  picant.  Pedrada.  Ca-' 
villum,  i.  [1  interj.  Denota  que  algú  mereix  càslich. 
Pedrada,  pedradas.  Lapidibus  tundaris.  []  pi.  Com- 
bat de  noys  tiranlse  pedras.  Pedrea.  Lapidatio, 
nis. 

PEDRADA    EN    CAP    DE   ALTRE    NO    DOL.  rcf.    DeUOta 

que  is  mals  deis  altres  se  senten  mòlt  menos  que 
is  propis,  ó  que  cada  hu  mira  per  sòn  interès  sens 
importarli  res  lo  deis  altres.  Mal  ajeno  de  pelo 
cuelga ;  poco  os  duelen,  don  Jimeno,  eslocadas  en  cuer- 
pa  ageno.  Nil  tibi,  Quincte,  dolent  alieno  in  corpo- 
re  plagse. 

FÉR  PEDRADAS.  fr.  Tenir  los  noys  combat  tirantse 
pedras.  Hacer,  tener  pedrea.  Lapidatione  pueros 
pugnaré. 

PEDRAGADA.  f.  pedregada. 


PED 


CATAU. 


PEG 


B03 


PEDRAGÓS,  A.  adj.  pedregós. 

PEDRAL.  m.  pedregal. 

PEDRAPIQUER.  iii.  picapedrer. 

PEDRASSA.  m.  auni.  Chinazo.  Magnus  lapis. 

PEDREGADA,  f.  Pedra,  calamarsa  grossa  en 
abundància,  y  1'  acle  en  que  cau.  Pedrisca,  pedris- 
co,  piedra.  Àlrox  grandinis  nimbus. 

DESPRÈS  de  CAYGUDA  LA  PEDREGADA  TOCAN  A.  TEMPS. 

ref.  Reprèn  la  necedad  de  voler  aplicar  reraey  à 
las  cosas,  passada  la  ocasió  ó  quant  no  es  temps. 
El  conejo  ido,  el  consejo  venido;  despues  de  muerlo 
l'ascual,  trajéronie  el  orinal;  al  asno  muerlo  la  ce- 
bada  al  rabo ;  despues  de  vendimias  cuébanos.  Pra;- 
poslerum  auxiliura;  post  bellum  auxilium;  serò 
sapiunl  phiges. 

LA  PEDREGADA  NO  SE  'n  PORTA  ANYADA,  PERÒ  POBRE 

DEL  DE  AQUELL  k  QUI  ATRAPA,  ref.  Denota  que  no's 
pert  la  cullita  en  tota  una  província  per  pedregar 
en  algun  terme;  però  quedan  perduts  los  amos  de 
las  terras  ahont  descarrega  la  pedregada.  No  hay 
mal  ano  por  piedra,  mas  guay  de  aqueld  quien  acier- 
ta.  Grandine  totius  non  opes  intercedit  anni,  at  vae 
ruricola;  quem  petit  illa  viro. 

PEDREGAL  Y  PEDREGAM.  m.  PEDRUS- 
CALL.  2. 

PEDREGAR,  v.  a.  y  n.  apedregar.  ||  m.  ant. 

PEDRÜSCALL. 

PEDREGÓS,  A.  adj.  Ple  de  pedras.  Pedregosa, 
penascoso,  guijoso,  guijarroso,  guijarreno,  pelroso, 
pélreo.  Lapidosus,  saxosus. 

PEDREGUERÓ.  m.  pedruscall. 

PEDRENY.  m.  ventrell. 

PEDRENYAL.  m.  Escopeta  petita,  espècie  de 
trabuch.  Pedrenal.  Brevior  catapulta. 

PEDRENY  ALADA.  f.  Tret  de  pedrenyal.  Tiro 
de  pedrenal.  Brevioris  calapultíB  tractus. 

PEDRENYALER.  m.  Qui  fà  pedrenyals.  ar- 
mer. 

PEDRER,  m.  Pessa  petita  de  artilleria  pera 
metralla.  Pedrera.  Beliicum  torraentum  minus.  | 
Pessa  de  artilleria  un  poch  menor  que  'i  falconel, 
que  usan  las  embarcacions.  Esmeril,  pedrero,  pi- 
jole.  Tormentum  beliicum  mediocre.  |1  Qui  servia 
ab  fona  en  lo  exèrcit.  Hondero,  pedrero.  Fundibu- 

■  lus,  i.  II  Lo  ventrell  dels  aucells.  J/o//eja.  Avium 
B.ventriculus.  ||  pedrenyal. 
,  ■  PEDRERA. 'f.  Lo  lloch  de  abont  se  tràuhen  las 
pedras.  Cantera,  pedrera,  pedriza.  Lapidicina,  saxi- 
fodina,  x.  \\  Lo  lloch  de  aboni  se  trauhen  las  pedras 
naturalment  planas,  anomenadas  Uosas.  Lanchar. 
LapidiciníE  genus. 

PEDRERIA,  f.  Conjunt  de  pedras  preciosas. 
Pedreria.  Prtliosi  lapilli, 

PEDRETA,  f.  d.  Piedrezuela,  piedrecilla,  ica, 
tia,  pcdrezuela,  china.  Lapillus,  i.  ||  La  que's  fica 
en  la  sabata  y  fà  mal  al  peu.  Escrúpulo.  Scrupus, 
i.  II  La  que  usavan  los  antichs  pera  ajustar  sos 
comptes.  Calculo.  Calculus,  i.  ||  pi.  Joch  que  exe- 
cutan  las  noyas  tirant  una  pedra  al  ayre  pera  re- 


plegar las  quatre  que  quedan.  Pilas,  pila,  pitos, 
piedras,  chinas.  Ludus  lapidibus  puellarum. 

ARRIBAR  1  LAS  TRES  PEDRETAS.  fr.  Trobarse  en 
gran  perill.  Ver  las  orejas  al  lobo.  Summo  in  dis- 
crimine  versari.  |1  Arribar  un  negoci  al  cas  raès 
apural.  Llegar  d  las  dagas.  In  arclo  rem  esse. 

QUI  TIRA    PEDRETAS,    TIRA   AMORETAS.    ref.    Dcnota 

que  entre  dos  que  se  esliman,  desprès  de  unas  ren- 
yinas  solen  estimarse  mès.  Las  rinas  de  los  amanies 
son  finezas  del  amor.  Amantium  ira;  amoris  integra- 
tio  est. 

PEDRÍS,  m.  Siti  de  rajola,  pedra,  etc.  en  for- 
ma de  banch  pera  senlarse.  Asienio,poyo.  Pòdium, 
ii.  II  Brancal,  marxapeu,  pedra  travesseraó  llindar 
inferior  pera  formar  la  portalada.  Umbral,  lindar. 
Limen,  inis.  ||  espona. 

PEDROL.  m.  pedregüejió. 

PEDRUSCADA.  f.  PEDREGADA. 

PEDRUSCALL.  m.  Conjunt  de  pedrefas  que  's 
desprenen  de  las  rocas,  ó  de  las  que  saltan  al  pi- 
car las  pedras.  Rocalla,  ripio,  cascajo,  casquijo, 
guijo.  Glarea,  ae.  1|  Jlultitut  de  pedras  petitas  en  al- 
guna part,  com  en  los  camps.  Pedriza,  pedrizal, 
pedregal.  Saxetum,  saxosus  locus.  • 

PEDUNGULAR.  adj .  bot.  Se  diu  quant  los  ór- 
ganos  naixen  del  pedúnculo,  com  los  filets  en  los 
sarments.  Peduncular.  Peduncularis. 

PEDÜNCULAT,  DA.  adj.  bot.  Nom  que's  dóna 
à  la  flor  que  te  pedúnculo,  com  en  la  herba  donze- 
lla. Pedunculado.  Pedunculatus. 

PEDÚNCULO.  m.  Los  bolànichs  donan  aquest 
nom  à  la  camela  que  soslé  la  flor,  lo  qual  no  sent 
mès  que  una  divisió  de  la  cama  tè  sa  mateixa  or- 
ganisació,  y  serveix  pera  conduhir  à  la  flor  la  ma- 
tèria nutritiva.  Pedúnculo.  Pedunculus,  i. 

PEGA.  f.  Such  resi  nos  que's  trau  per  incisió 
del  pi  mélis,  desprès  de  cuyt  ab  poch  foch  y  es- 
pessit. Es  lluhent,  trencadís,  lleuger,  y  mès  ó  me- 
nos  negre.  Pez.  Pix,  icis. 

PEGA  BLANCA  Ó  DE  BORGONYA.  ES  lo  galipot  fOS   eu 

aygua  y  filtrat,  pera  retràurerne  la  part  impura. 
Pez  de  Borgona,  pez  blanca.  Pix  burgundica,  alba. 

PEGA  DE  SABATER.  Mescla  de  pega  y  cera  ab  que'is 
sabaters  enceran  lo  fil.  Cerole.  Cerapicia,  ae. 

PEGA  GREGA.  Resíduo  de  la  destil•lació  de  la  tre- 
mentina  que  se  li  ha  extret  oli  volàtil  y  tira  à  roja. 
Los  músichs  la  usan  pera  empegar  los  pels  del  ar- 
quet del  violi,  etc.  Pez  griega.  Resina,  colofo- 
nia,  ae. 

SABER  i  LA  PEGA.  fr.  Tenir  ressabis  de  mala  edu- 
cació. Saber  à  la  pega.  Majorum  morè  redolere. 

TENIR  PEGA  ALS  ULLS.  fr.  met.  No  advertir  lo  que's 
tè  à  la  vista.  Tener  lelaranas  en  losojos.  Caligare. 

PEGADA,  f.  Se  diu  del  conjunt  de  cops  que 
donan  à  algú  de  una  vegada  ó  de  carrera.  Tunda, 
paliza.  Yerberatio,  nis. 

PEGADÀS.  m.  aura.  Pegat  gros.  Parchazo. 
Magnum  pittacium, 

PEGADELLA.  f.  Las  croslas  del  cap  ab  qu 


SOI  PEG  DICCIONARI 

naixen  las  criaturas.  Coslra  de  leche.  Crusta  lac- 
tea. 

PEGADET.  m.  d.  Pegadillo.  Parvum  emplas- 
trum. 

PEGADOR.  m.  Qui  pega  ó  dóna  cops.  Zurra- 
dor.  Castiga tor,  is. 

PEGALÓS,  A.    adj.  EMPEGUNTAT.  ||  APEGADÍS.  || 

S'  aplica  al  subjecte  que  s' arrima  à  altre  pera  en- 
ganyarlo.  Pegadizo.  Parasiticus,  molestè  adhae- 
rens. 

PEGALLÓS,  A.  adj.  ant.  EMPEGUNTAT. 

PEGAMENT,  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de  em- 
peguntar.  Empcgadura.  Picatio,  nis.  ||  ant.  L'  efec- 
te de  encolar.  Encoladura.  Glutinatio,  nis.  \\  ant. 
SOLDADURA.  II  L'  acció  de  pegar  ferint.  Zurra,  pa- 
liza.  Verberatio,   nis.  ||  adv.  m.  ant.  tontament, 

NECIAMExNT. 

PEGAR.  V.  a.  Castigar  donant  cops.  Pegar, 
verberar,  dar.  Yerbero,  as,  tundo,  is.  ||  v.  n.  Donar 
una  cosa  contra  altra,  cora  la  pedra  à  la  paret. 
Dar.  Incido,  impingo,  is.  ||  Donar,  cora  pegar  un 
sotrach,  una  empenta.  Dar.  Do,  as.  ||  Ensopegar, 
donar  contra  alguna  cosa  ab  violència.  Dar,  pegar. 
Illido,  is.  II  Tirar  ab  violència  una  cosa  contra  de 
altra.  Pegar.  Illido,  impingo,  is.  ||  Yenir  de  nou, 
acoraétrer  algun  accident  ó  cosa  semblant.  Pegar. 
Invado,  is.  1|  apegar.  ||  met.  Dir  ó  fèr  alguna  cosa 
que  fereix  ó  morUfica.  Pegar.  Lacesso,  is. 

PEGAR  EN  VA.  fr.  met.  No  lograr  lo  fi  à  que's  diri- 
gia una  acció  ó  ditxo.  Dar  en  vacio,  en  vago.  Spe 
deludi,  frustrari. 

PEGAR  EN  VA   Ó  At  ATRE,  Ó  EN  FALS.   fr.  DOUar  al- 

gun  cop  al  ayre  ó  en  cosa  vuyda.  Dar  en  vano.  Ic- 
lum  erraré. 

PEGAR  FOCH,  fr.  CALAR  FOCH. 

PEGAR,  PEGARLA.  fr.  Coutinuar  ab  insistència  à 
fèr  alguna  cosa.  Dar,  daria.  Insisto,  is.  |  Insistiren 
alguna  cosa;  empenyarse  tenasment  en  volerla. 
Dar,  daria.  Insisto,  is. 

PEGARLA.  fr.  Faltar  algú  enterament  à  la  confian- 
sa que's  feyade  ell.  Pegaria  de  puno. Fidem  fallere, 

PEGARSE  AL  FRONT.  fr.  Darse  en  la  frente.  Fron- 
tera feriré. 

PEGARSELAS.  fr.  Coutrapuutarse  dientse  paraulas 
picants.  Darse  de  las  astas.  Verbis  rixari. 

PEGARSE  UNA  GORRA.  lutroduhirse  algú  à  raenjar 
en  una  casa  sens  sér  convidat.  Pegotear.  Parasci- 
tor,  aris. 

PEGÀS.  m.  mit.  Caball  ab  alas  que  fingiren  los 
poetas  haber  fèt  nàixer  ab  una  cossa  la  font  del 
parnàs.  Pegaso.  Pegasus,  i. 

PEGÀSSEO,  A.  adj.  poét.  Lo  pertanyent  al  Pe- 
gàs.  Pegdseo.  Pegasejus. 

PEGAT.  m.  Emplastre,  tros  de  drap,  cuy- 
ro,  etc,  que  en  una  part  té  algun  ungüent,  bàl- 
sam, etc,  y  se  aplica  à  algun  mal.  Parche,  pegado. 
Pittacium,  ii. 

LO  mateix  que  un  PEGAT  EN  UN  BANCH.  loC.  met. 

Se  diu  quant  una  cosa  està  ó  cau  mal  à  qui  se  la 


PEG 

posa.  Le  esld  ó  le  sienta  como  à  la  burra  las  arra- 
cadas.  Illo  congruit  taraquara  asinae  inaures. 

PEGATER.  ra.  Qui  tè  per  ofici  tràurer  y  fabri- 
car pega  ó  tractar  en  ella.  Peguero.  Picis  extrac- 
tor, venditor. 

PEGORELLA.  f.  Peix.  Mustela.  Galea,  ae,  se- 
cunda mustela. 

PEGOT.  m.  EMPEGAMENT.  I  fam,  SABATER.  ||  BUT- 
RAOH. 

PÉGUA.  f.  PEGA. 

PEGUEA.  f.  ant.  necedat,  tontería,  igno- 
rància. 

PEGUESA.  f.  ant.  tinta.  |  peguea. 

PEGUISSER,  A.  ra.  y  f.  PEGADOR. 

PEGUNTA.  f.  ant.  pega. 

PERUCH.  m.  PEÚCH.  II  ter.  adj,  poruch. 

PEIG.  m.  ant.  Pis,  sol,  paviment.  Pavimento. 
Pavimentum,  i.  ||  fam.  not,  minyonet. 

PEIX.  m.  Nom  que's  dóna  à  tols  los  animals 
que  sols  poden  víurer  dins  del  aygua.Pez,  pescado- 
Piscis,  is.  II  met.  Astut,  sagàs,  industriós.  Peje.  As- 
tutus.  II  raet.  La  cosa  que  s'  adquireix  ab  utilitat 
y  profit,  però  ab  traball.  Pez.  Coraraodura,  i, 

PEIX  DE  MAR.  Pescado,  pez  de  mar.  Marinus  pis- 
cis. 

PEIX  DE  QUATRE  PEUS  QUE  SURT  A  PASTURAR  À  TER- 
RA. Pez  mujer;  pejemuller,  vaca  marina.  Cordula, 
ae,  cordulus,  i. 

TEix  DE  RIU.  Pescado,  pez  de  rio.  Fluvialis,  flu- 
viatilis  piscis. 

PEIX  SALAT.  Pescado  saludo  ó  salpresado.  Salsa- 
mentum,  i, 

PEIX  FA  MALA  PEIX.  ref.  QUÍ  ES  TON  ENEMICH?  LO 
DEL  TEU  OFICI. 

AGAFAR  PEIX.  fr.  met.  Lograr,  conseguir  lo  que's 
pretenia.  Pescar.  Assequor,  consequor,  eris. 

BON  ó  BRAU  PEIX,  Explica  la  subtilesa  ó  astúcia  de 
algú.  Buena,  brava  ó  linda  pesca.  Lepidè. 

COM  LO  PEIX  EN  LA  AYGüA,  exp.  Dcuota  las  como- 
ditats de  algú.  Como  un  patriarca.  Commodam  vi- 
tam  agere. 

FÉR  DONAR  LO  PEIX  A  SOU.  fr.  POSAR  LAS  PERAS  A 
QUARTO. 

À  DOS,  TRES,  etc,  VA  'l  PEIX.  loc.  Deuota  que  en 
alguns  jochs  de  cartas ,  trunfan  dos,  tres,  etc. 
Triunfar  dos,  tres,  etc.  Duos,  tres,  etc.  Triunpha- 
lera  chartam  ludere. 

GREIX  DE  PEIX.  Grastt  de  pescado.  Piscarius,  pis- 
caria  adeps. 

LO  PEIX,  ARRÓS,  T  PEBROT  DEMANAN  LO  VI  BEN  FORT, 
Ó  LO  PEIX,  ARRÒS  Y  MELÓ  VOLEN  LO  VI  FALLO.  ref.  De- 

nola  qua  sobre  ditas  cosas  convé  béurer  vi,  y  que 
la  aygua  sol  fér  mal.  El  arroz,  el  pez  y  el  pepino 
nacen  en  agua,  y  mueren  en  vino.  Post  oryzam,  pis- 
cem,  cucuraerera  sumito  vinum. 

LO    PEIX  PERA  qui'l  MEREIX  Y  LA  CUA  Ó  ESPINA  PEL 

GAT.  ref.  Ensenya  que'l  prerai  se  feu  per  lo  mè- 
rit y  à  ell  se  déu  donar.  El  pece  para  guien  lo  me- 
rece.  Debita  snntmeriti,  et  bis  snntmunera  danda. 


^■k  in   PF.i 


PEL 


I 


LO    PEIX  QUE    BUSCA    l'    HÀM,  BUsCA  SÒN    MAL.  lef. 

Denota  que  nos  déu  deixar  enganyar  de  la  apa- 
riéncia  de  las  cosas,  ó  de  alguna  conveniència 
aparent  en  que  sól  ocullarse  algun  dany.  El  pez 
que  busca  el  anzuelo,  busca  su  duelo.  Ilamuin  qui 
captat,  captat  sua  funera  piscis. 

LOS  PEIXOS  GRANS  Ó  GROSSOS  SE  MENJAN  ALS  PETITS. 

ref.  Denota  que'ls  inferiors  han  de  callar  per  los 
superiors,  perquè  sempre  quedarian  mal.  Los  peces 
grandes  se  comen  à  los  pequenos.  Deveniunt  mag- 
nii  pisces  saepe  esca  minores. 

QUI  VOL  PEIX  QUE's  MÜLLE  Ó  SE  HA  DE  MULLAR  LO 
CUL,  Ó  QUI  PEIX  VOL  MENJAR,  LA  CUA  SE  HA  DE  ESTIRAR- 

ref.  Denota  que  pera  lograr  lo  que's  desitja,  es  me- 
nester traball  y  diligència.  No  se  pescan  iruchas  à 
hragas  enjutas;  bragas  duchas  comen  iruchas;  quien 
peces  quiere  comer  mojarse  es  menester.  DilBcilia 
quae  pulchra;  lutum  nisi  tundatur  non    filurceus. 

PEIXADA.  f.  Lo  menjar  en  que  hi  ha  mòlt 
peix.  Abundància  depescado.  Piscium  copia. 

PEIXADOR.  m.  ant.  pescador. 

PEIXEMENT.  m.  p.  U.  PASTURA,  NÜDBIMENT, 
ALIMENT. 

PÉIXER.  V.  a.  ant.  pasturar,  nudrir,  alimen- 
tar. II  V.  r.  ant.  arrepentirse.  ||  v.  r.  ant.  met. 

ALIHENTARSE. 

NO  AB  QUI  NEIXES  SINÓ  AB  QUI  PEixEs.  ref.  Deuota 
que'l  tracte  y  comunicació  pot  més  que  la  criansa 
y  llinatge  en  orde  als  costums.  No  con  quien  naces, 
sinó  con  quien  paces.  Exerces  pariter  sociae  com- 
mercia  linguae. 

SABER  PÉIXERSE,  ff.   met.  SABERSE    COMPÓNDRER, 

PEIXERA,  f.  Rech  que  pren  la  aygua  de  algun 
riu.  Cacera,  caz,  cauce.  Incile,  is.  |  ant.  Lloch 
ahont  se  pesca.  Pesquera.  Piscaria,  ae. 

PEIXET,  m.  d.  Pececillo,  Pescadillo,  Piscicu- 
lus,  i. 

TIRA  PEIXET,  exp.  Sopla!  Papsel 

PEIXÓ.  ra.  PEIX. 

PEIXOPALO.  m.  Pez  palo.  Morhua,  se. 

PEIXOS.  Cops  que's  donan  en  lo  joch  de  aquest 
nom  sobre  lo  exterior  de  la  ma  ab  lo  dit  índice  y 
lo  dit  mitg  units.  Sardinelas.  Digitorum  ictus  su- 
pra alterius  manum. 

PEJADA.  f.  ant.  piTJORA. 

PEJOR.  adj.  PITJOR. 

PEJORAMENT.  m.  ant.  pitjora. 

PEJORAR.  V.  a.  y  n.  ant.  pitjorar. 

PEJORÍA.  f.  ant.  PITJORA. 

PEL.  m.  Lo  fil  prim  que  surt  per  los  porós  del 
cos  del  animal.  Pelo.  Pilus,  i.  ||  Lo  cabell.  Pelo. 
Capilli,  orum.  ||  Pelussa  de  las  fruytas.  Pelo,  peíu- 
sa.  Lanugu,  inis.  ||  Qualsevol  fil  de  seda  ó  llana. 
Pelo.  Filum,  pilus,  i.  |  Lo  filet  que  se  separa  del 
tremp  de  la  ploma  y  f;'i  formar  mal  las  lletras. 
Repelo,  pelo.  Calami  ramentum.  ||  Borrissol  del 
panyo.  Pelo.  Pexa  panni  lanugo.  ||  Los  brins  de  las 
berbas  de  fulla  estreta.  Filamenio.  Capillamentum, 
i.  II  met.  Qualsevol  cosa  de  poca  importància.  Pelo. 


CATALÀ.  PEL  305 

Floccus,  pilus,  i.  y  mel.  Causa  ó  motiu  mòlt  leve- 
Pelo.  Pilus,  i.  II  Qualitat,  mostra,  forma,  com  aquell 
panyo  tè  bon  pel.  Pelo,  pelaje.  Veslis  modus.  [] 
met.  Taujà.  Palurdo,  patan.  Rusticus. 

PEL  A  pel.  m.  adv.  ant.  pel  per  avall. 

pel  aspre  y  kústich.  Cerdà.  Seta,  se. 

pel  de  ayre.  alé  de  ayre. 

PEL  DE  CABRA.  Espécie  de  tela  de  llana  y  pel  de 
cabra  à  manera  del  (jue  diuhen  pel  de  camell.  Pel- 
defebre.  Ex  lana  capillisque  caprinis  tela. 

PEL  DE  CAMELL.  Roba  fina  teixida  del  pel  del  ca- 
mell. Camelolede  pelo.  Ek  pilis  cameli  textura. 

PEL  DE  cucH.  Fil  à  manera  de  corda  de  guitarra 
en  que's  lliga  1'  ham.  Sedal,  hijuela,  tanza.  Pisca- 
ria seta. 

PEL  DE  CüNiLL,  Concjuna.  Cuniculis  pilus. 

PEL  DE  LA  BARBA.  Barba.  Barba,  se. 

PEL    DE    LAS   CELLAS    DELS   ULLS.    Ceja.     SuperCÍ- 

lium,  ii. 

PEL  DE  LAS  PESTANYAS  de'lsulls.  PestaTiü.  Palpe- 
bra,  SB. 

PEL  DE  PORCH.  Ccrdü.  Seia,  se. 

PEL  DELGAT.  PEL  MOIXÍ. 

PEL  DEL  NAS.  Pelo  dc  la  nariz.  Yibrissse,  arum. 

PEL  MOIX  Ó  MOIXÍ.  MOIXÍ. 

PEL  ó  CABELL  PROPI.  Lo  uatural  à  diferència  del 
postís  ó  perruca.  Pelo  propio.  Coma,  se,  caesaries, 
ei. 

PEL  PER  AMUNT.  A  REPÈL. 

PEL  PER  AVALL.  m.  adv.  Pclo  abajo.  Juxta  pili 
porrectionem. 

PEL  PER  PEL.  m.  adv.  Sense  fér  tornas  en  las  ba- 
ratas  y  cambis.  Pelo  por  pelo;  pelo  d  pelo.  Pilura 
pro  piló. 

PEL  RAS.  Pelo  raso.  ^quus  pilus. 

PEL  ROIG.  Pelorojo.  Rubrus  pilus. 

PEL  ROIG  NO'T  FASSE  GOIG.  ref,  HOME  ROIG  NO't  FASSB 
GOIG. 

PEL  RUCARDo.  Los  cabells  curts  que  surten  en  lo 
clatell.  Tolanos.  Inoccipite  pilli  brevioris. 

PELS  T  SENYALS,  exp.  Significa  las  circuntàncias 
particulars  de  las  cosas  per  las  quals  se  vé  en  co- 
neixement de  ellas.  Pelosy  seiiales.  Peculiaria  sig- 
na, indicia. 

BESTIAR  DE  PEL.  BESTIAR  CABRIÜ. 

CASSA  DE  PEL.  Cttza  de  pelo.  Yillosa  prseda. 

CAYGUDA  DE  PEL.  PELADILLA. 

CAURER  LO  PEL.  fr.  Caer  el  pelo.  Pilnm  decidere. 

CONTRA  PEL.  m.  adV.  A  REPÈL. 

CURT  DE  PEL.  Peli  corto.  Capillis  brevibus  homo, 

DEIXAR  EN  PEL.  fr.  PELAR.  5.  |1  DESPULLAR. 

EN  PEL.  m.  adv.  En  las  cabalcaduras  sense  'Is 
arreus  ó  guarniments.  En  pelo.  Nudè  absque  orna- 
tu,  II  NU.  II  met.  Sense  'Is  adherents  que  ordinària- 
ment solen  acompanyar.  Enpelo.  Nudè,  sine  comi- 
tantibus  rebus. 

LLUIR  LO  PEL.  fr.  Estar  grassas  las  cabalcaduras. 
Relucirelpelo.  Prse  pinguedine  nitere.  ||  met.  Véu- 
rerse  en  algú  lo  que  li  aprofita,  6  '1  profit  que  Iràu 


306 


PEL 


DICCIONARI 


PEL 


de  alguna  cosa.  Lucirse  à  alguno  alguna  cosa.  Pro- 
desse. 

NO  FALTAR  UN  PEL  DE  cüNiLL.  fr.  met.  Scnse  fal- 
tar la  mès  mínima  circunslància.  Sin  fallar  un  àpi- 
ce  ó  sin  fallar  chichota.  Quin  desit  minima  pars. 

NO  TENIR  PEL  DE  BARBA.  fi'.  Sép  Hiòlt  jove.  No  apun- 
taríeu unoeí  bozo.  Imberbem  esse. 

NO  TENIR  PELS  EN  LA  LLENGUA,  fr.  met.  Dir  sense 
reparo  lo  que  se  sent,  parlar  ab  massa  llibertat. 
No  íener  pelos,  polilla  ó  pepila  en  la  lengua ;  no  mor- 
derse  los  làbios.  Aperlè,  liberè,  audacter  loqui. 

NO  TOCAR  UN  PEL  DE  LA  ROBA.  fr.  No  fér  dany  ó 
agravi  àalgú.  No  locar  el  pelo  de  la  ropa.  In  nuUo 
laidere. 

pÉRDRER  LO  PEL.  fr.  Perder  el  pelo.  Glabrere. 

POSAR  ÓTRAURER  PEL.  fr.  PeUchar.  Piló,  as. 

REPARAR  EN  UN  PEL.  fr.  Yàldrersc  de  algun  pre- 
text lleuger.  Agarrarse  de  un  pelo.  Offendiculum 
quserere. 

NO  TENIR  CAP  PEL  DE  TONTo.  fr.  Sér  alguua  perso- 
na mòlt  intelligent  y  experimentada  en  lo  que  li 
toca.  No  ser  cojo  ni  manco,  no  lener  pelo  de  tonto. 
Dexteritate  poilere. 

TENIR  PELS.  fr.  met.  Tenir  dificultat  la  execució 
de  alguna  cosa.  Tener  pelos  ó  unas  ó  muchos  embra- 
cijos.  Intricatum,  inextricabilem  esse. 

TROBAR  PELS  ALS  OUS,  fr.  Buscar  motius  frívols 
pera  desaprobar  alguna  cosa.  Buscar  el  pelo  al  hue- 
vo.  Ex  piló  rixo  ansam  sumere. 

PELA.  f.  PELL.  2.  I  PESSETA. 

PELAGANYAS.  m.  met.  Perdulari.  Pelafustan, 
pelagallos,  pelagatos,  sacapelolas.  Yagus,  pannosus 
homo. 

PELAGH.  m.  ant.  Groch.  l|  ant.  mar. 

PELADA,  f.  Esgarranxada;  trencament  deia 
pell  en  alguna  part  del  cos.  Araíio,  rasguno,  aru- 
no.  Cutis  evulsio.  U  fam.  magallada,  tonteria. 

PELADILLA.  f.  Tinya,  cayguda  de  pel.  Pela- 
dera,  alopecia,  pelona,  pelambrera,  pelonia.  Alope- 
cia,  ae. 

PELADURA.  f.  La  obra  de  pelar  alguna  cosa. 
Peladura.  Depilatio,  deglabratio,  nis.  1|  met.  clapa. 
y  PELADA.  II  pi.  Rascaduras.  Raeduras.  Ramenta, 
orum.  U  La  pell  que's  trau  de  la  fruyta  pelantla. 
Mondaduras.  Exuvííb,  arum. 

PELAGI.  n.  p.  de  home.  Pelagio.  Pelagius,  ii. 

PELANDRE.  m.  PELANGRE. 

PELAR.  V.  a.  Arrancar,  llevar,  tallar  lo  pel. 
Pelar.  Piló,  depilo,  as.  H  Llevar  la  pell  6  escorsa. 
Pelar.  Putamen,  corticulas  detrahere.  I  Sér  mòlt 
calenta  la  aygua.  Pelar.  Aquam  nimis  ferventem 
esse.  Ij  Fér  un  fret  mòlt  fort.  Pelar.  Frigore  rigere. 
I  Tallar  los  cabells  arran  del  cap.  l'elar,  raer  la 
caleza.  Caput  radere.  1|  met.  Llevar  abart,  engany 
ó  violència  'Is  béns  de  altre.  Pelar.  Aliquera  de- 
nudare.  |1  mel.  Guanyar  tots  los  diners  à  algú  en  lo 
joch.  Pelar,  descanonar,  mondar.  Pecunià  aliquem 
exuere. 

PELAR  A  PBL  T  REPÈL  6  i  NÍ.VÀJÀ.  fr.  Pelat  d  HO- 


vaja,  àraizde  lapiel.  Strictim  attondere. 

PELAR  FABAS.  fr.  Tràurer  la  pell  inmediata  de  las 
fabas.  Pelar  habas.  Fabas  folliculo  nudare. 

qui  mès  NE  PELA  MÈS  NE  MENJA.  fr.  fam.  Aprofi- 
tarse  ó  servirse  de  alguna  cosa  agena  com  si  fos 
pròpia,  sense  pensar  en  restituiria  ó  pagaria.  Car- 
ne  y  sangre  de  alguna  cosa.  Rem  aliquam  in  propios 
usus  convertere. 

PELARSE.  V.  a.  Càurerlo  pel.  Pe/arse.  Capillos 
defluere.  ||  Càurer  la  pell.  Pelarse.  Deglabrari.  || 
Càurer  la  pell  dels  cepsy  altras  plantas,  per  estar 
cremadas  del  sol.  /'e/arse.  Solé  glabrescere. 

PELARSELAs.  fr.  Dcnota  que  algú  apeteix  ó  exe- 
cuta alguna  cosa  ab  vehemència,  activitat  ó  eficà- 
cia. Pelàrselas.  Anxiè  vel  instanter  aliquid  prose- 
qui  vel  appetere. 

PELARSE  LAS  BARBAs.  fr.  met.  Manifestar  la  ira  y 
enfado  en  las  accions.  Peíarse  las  barbas.  Prseira- 
cundia  et  indignatione  excruciari. 

PELAT,  DA.  p.  p.  Pelado.  Deglabratus.  ||  adj. 
Sense  pell  ó  escorsa.  Mondado,  despelado,  descorte- 
zado.  Deglabratus.  |1  Sense  pel.  Pelado.  Glaber.  || 
met.  La  montanya,  roca  ó  camps  sense  brossa  ó  ar- 
bres y  herbas.  Pelado.  Glaber.  1|  met.  pobre,  mise- 
rable. II  m.  PELADA. 

DEIXAR  PELAT.  fr.  mct.  Deixar  à  algú  sense  res, 
portàrselin  tot.  Dejar  en  cueros.  Omnibus  spoliare. 

PELAYA.  f.  Peix  de  mar  semblant  al  llengua- 
do, del  qual  se  diferència  en  sér  un  poch  mès  ro- 
dó, y  tenir  la  carn  mès  blanca  y  sucosa.  Acedia, 
plalija,  suela,  plaluja.  Solea,  aï. 

PELBLANCH,  A.  adj.  Qui  té  '1  pel  blancb. 
Peliblanco.  Albo  piló  comatus. 

PELEA.  f.  Batalla,  comba^t.  Lid,  pelea.  Pugna, 
ae,  praelium,  ii.  ||  La  baralla  que  à  vegadas  es  en- 
tre dos  que  se  agafan  y  procuran  tirarse  à  terra. 
Lucha.  Lucta,  ae.  ||  Renyina  entre  particulars.  Pe- 
lea. Rixa,  ae.  ||  Combat  entre  bestias.  Rina,  pelea. 
Pugna,  ae.  ||  met.  Cuydado  y  diligència  que's  posa 
en  vèncer  los  apetits  y  passions.  Pelea.  Conflictus, 
us,  pugna,  ae.  ||  met.  Afany,  fatiga,  traball  en  la 
execució  de  alguna  cosa.  Pelea.  Contentio,  nis. 

PELEADOR.  m.  p.  u.  Qui  pelea.  Pekador,  pe- 
leanle.  Praeliator,  certator,  is. 

PELEAR.  V.  n.  Combàtrer  ab  armas.  Patallar, 
pelear,  lidiar.  Pugno,  praelio,  dimico,  as.  ||  Renyir, 
barallarse  sens  armas.  Coniender,  pelear,  lachar. 
Rixor,  aris,  contendo,  is.  |  met.  Combàtrer  entre 
sí  ú  oposarse  unas  cosas  à  altras,  com:  los  elements. 
Luchar,  pelear.  Pugno,  as,  contendo,  is.  ||  Resistir, 
traballar  pera  vèncer  Iss  passions.  Pelear.  Pugno, 
as,  innitor,  eris.  |1  Afanyarse,  traballar  pera  conse- 
guir,  vèncer  ó  subjectar  alguna  cosa.  Pelear.  Pug- 
no, as.  II  Lluytar  las  bestias  entre  sí.  Luchar,  pe- 
lear. Luctor,  aris. 

PELEAT,  DA.  p.  p.  Peleado.  Pugnatus. 

PELECH.  m.  ant.  gorch. 

pelegrí,    na.    adj.    PEREGRÍ,  t  PASATGKB.    | 

ant.  nàut.  pasitgee. 


PEL 


CATALÀ. 


PEL 


307 


PELEGRINAR,  v.  n    etc.  peregrinar. 

PELENDENGA8.  f.  pi.  Adorno  de  donas,  Pe- 
rendengues.  Inauips,  iura. 

PELEGRINA,  f.  petxina. 

PELES.  loc.  anl.  Por  las.  Propter. 

PELET.  ra.  d.  Pelico,  illo,  ito.  Brevis  el  mollis 
pilus. 

PELFA.  f.  Teixit  de  seda,  cotó,  etc,  que  té  pel 
per  r  endret;  y  quant  lo  pel  es  llarch  com  de  initj 
dit,  se  diu  pelfa  llarga.  Felpa.  Yillosum,  hirsutum 
textura.  II  met.  Fart  de  bastonadas  ó  reprehensió 
aspra.  Fe/pa.  Castigat io,  nis. 

DONAR  UNA  PELFA.  fr.  fa  i.  Bastonejar  ó  donar 
una  reprehensió  forta  à  algú.  Dar  una  felpa.  Plagis 
aliquein  mullaré,  commitigare,  accipere. 

PELFÓ.  m.  Espècie  de  roba  de  mocador.  Afel- 
pado.  Hirsutum. 

PELIAGUT,  DA.  adj.  que  s'aplica  à  la  cosa 
mòlt  difícil  de  enléndrer  ó  resóldrer  Peliagudo. 
DiíBcilis,  anceps. 

PELÍCANO.  m.  Aucell  de  aygua  gros  com  lo 
cisne,  però  ab  las  camas  mes  curtas.  Es  blanch  y 
ab  lo  temps  se  torna  roig.  Sola  del  bech  tè  un  saf- 
ró  ahont  deposita  '1  peix  que  agafa  pera  menjarlo 
desprès  ab  coraodilat.  La  moda  de  obrir  aquest 
sarró  pera  donar  menjar  à  sos  pollets,  ha  donat 
Uoch  à  la  fàbula,  que  obre  son  pit  ab  lo  bech  pera 
alimentaries  ab  sa  sanch.  Segons  diuhen  alguns 
autors  també  hi  ha  pelícanos  que  viuhen  en  desert 
y  s'  alimentan  de  serps  y  altres  rèptils.  Pelicano. 
Plalalea,  platea,  ae,  pelicanus,  onocrolalus,  i.  ||  adj. 
S' aplica  à  la  persona  que  lé  '1  cabell  gris  ó  blanch. 
Pelicano.  Canus. 

PELICERIA.  f.  PELLERIA. 

PELITRE.  m.  Planta  indígena  de  Àfrica  y  As- 
sia;  las  camas  terminan  en  una  flor  gran  y  her- 
raosa,  blanca  per  sobre  y  de  color  de  púrpura  per 
sota;  sa  arrel  es  agre,  fa  salivejar  mòlt,  y  s'emplea 
en  la  medicina.  Pelilre.  Byrethrum,  i. 

PELL.  f.  Lo  teixit  exterior  del  cos  del  animal. 
Piel,  pellejo.  Spolium,  ii.  jj  La  separada  del  cos  ó 
del  animal  escorxat.  Pelleja.  Pellis  is.  ||  La  part  que 
cubreix  las  fruylas.  Corteza,  piel.  Gortex,  icis.  || 
La  crosta  exterior  de  las  fruylas,  com  magranas, 
taronjas,  etc.  Corteza.  Cortex,  icis.  ||  Pellofa  prima 
de  rahim  y  semblant.  Hollejo.  Siliqua,  follicula,  se. 
II  La  pellofa  ab  que  estan  cubertas  immediatament 
algunas  fruylas  y  llegums,  com  :  amelllas,  castan- 
yas,  pèsols,  etc.  Camisa,  hollejo.  Cuticula,  mem- 
branula,  ae.  1]  membrana.  ||  met.  La  espècie  de  tel 
que  cubeix  algun  muscle  ó  part  del  cos.  Tegumen- 
to.  Tegumentum,  i.  ||  pi.  pellerincas. 

PELL  ADOBADA.  Picl  compueUa,  adobada.  Concin- 
nata  pellis. 

PELL  CRUA.  La  que  no  es!à  adobada  ó  assahona- 
da.  Piel  cruda.  Corium  crudum. 

PELL  DE  ANYELL.  La  cuberla  que  's  trau  dels  an- 
yells escorxantlos.  Corderuna;  corderina.  Agnina 
pellis. 


PELL  DE  CABRA.  Picl  de  cabra.  Diphthera,  sí.  H 

fam.  TAMBOR. 

PELL  DE  CAMüSA.  Picl  dc  gamuza.  Rupicaprse  co- 
rium, tergus. 

PELL  DE  cERvo  ó  DE  DAYNA.  La  que  SC  cxten  pera 
dar  menjar  als  gossos  de  cassa.  Piel  de  ciervo  ó  de 
gamo.  Nebris,  idis. 

PELL  DE  ESCAT.  La  cuberta  que  's  trau  del  peix 
anomenat  escat.  Lija.  Squali  corsum. 

PELL  DE  GAT  MARTE.  Maria.  Martis  pellis. 

PELL  DE  GARRÍ  ROSTIT.  Corezuelo.  PorccUi  pellis. 

PELL  DEL  MEMBRE.    PREPÜCI. 

PELL  DE  NONAT.  Lo  del  anyell  nat  abans  de  temps. 

Aborto.  Agni  abortivi  pellis. 

PELL  MORTA.  CBYRO. 

PELL  QÜE    ENGENDRA  LS  CABELLS  EN  LO  CAP.  Pm- 

cràneo.  Pericranium,  ii. 

PELL  QÜE  PENJA  DEL  COLL  DELS  BOUS.  SOTABARBA. 

PELL  VIVA.  Piel  viva.  Cutis,  is. 

PELLS  Ó  TELAS  DE  DESSOTA  LAS  COSTELLAS.  Pieks 

bajo  lascoslillas.  Hypocondria,  orum. 

DE  LA  SEVA  PELL  SE  FARAN  LAS  TIRETAS.  ref.  De- 

nota  que  mòltas  vegadas  qui  fà  un  mal,  ell  mateix 
lo  paga.  Delcuero  salen  lascorreas;  lodo  saldrd  del 
cubeto;  de  sus  cames  come.  Ex  se  fingit  aranea. 

cuBRiR  ó  FORUAR  DE  PELLS.  fr.  Empellejar.  Pelli- 
bus  cooperire. 

DEIXAR  ó  DEixARHi  LA  PELL.  fr.  fam.  Morir.  Dar  la 
piel;  pagar  con  el  pellejo ;  dar  ò  dejar  el  pellejo.  Yi- 
tam  amittere. 

DEIXAR  SENSE  PELL.  fr.  LLEVAR  LA  PELL. 

FÉR  POSAR  PELL  i.  LAS  LLAGAS.  fr.  Eticorar,  cicalri- 
zar,  encorecer.  Corum  producere. 

LLEVAR  LA  PELL.  fr.  Escorxar.  Deshollar.  Excorio, 
decorio,  as.  ||  Castigar  fins  à  malmétrer  la  pell. 
Quitar  el  pellejo.  Pellem  verberibus  detrahere.  1| 
Llevarli,  portàrsenhi  à  algú  lo  que  té  ab  art  y  suti- 
lesa.  Quitar  el  pellejo,  deshollar.  Bonis  exuere,  spo- 
liare.  [j  met.  Fér  pagar  lo  venedor  las  cosas  mòlt 
caras.  Z)es/toí/flr.  Ultra  debitumpretium  ab  emptore 
exigere.  ||  S'  usa  pera  amenassar  un  gran  càstich. 
Quitar  el  pellejo.  Pellem  alicui  detrahere,  auferre. 

LLEVAR  LA  PELL  DEL  CUL.  fr.  fam.  Assotar.  Quitar 
el  culo  d  azotes.  Severè  verberare. 

NO  CABRER  ENLAPELL.fr.  fam.  Lluhirli  lo  pel, estar 
mòlt  gras.  No  caber  en  el  pellejo.  Pinguedine  pel- 
lem disrumpi.  ||  Estar  mòlt  alegre  ó  content.  No 
caber  de  gozo,  de  contenta  en  el  pellejo.  Impotenti 
laetitia  eíferri. 

NO  TENIR  SINO  LA  PELL  Ó  LA  PELL  Y  LO  OS.  fr.  Eslar 

mòlt  flach  ó  magre.  No  lener  mas  qw  el  pellejo.  Yal- 
dè  macidum  esse. 

NO  VOLDRIA  SÉR  DE  LA    SEVA  PELL.  loC.  NO  VOldria 

troba rme  en  lo  seu  estat.  No  quisiera  hallarme  ò  es- 
lar en  su  pellejo.  Yices  suas  agere  nollem. 

POSAR  PELL.  PELLAR. 

SÉR  DE  LA   PELL   DEL    DIABLE  Ó  DE  SATANÀS,  fr.  Sér 

inquiet,  endiastrat.  Ser  de  lapiel  dcldiablo.  Turbu- 
lenlum,  versipellera  esse. 


308 


PEL 


DICCIONARI 


PEL 


PELLA.  f.  Pessa  de  alguna  cosa  enmotllada  ó 
caragolada.  Pella.  Tela;  globus. 

PELLAM.  m.  Conjunt  de  pells.  PelUjeria.  Co- 
rium  copia. 

PELLAT,  DA.  p.  p.  Encorado,  encorecido.  Cute 
indutus. 

PELLAYRE.  m.  y 

PELLER.  m.  Qui  adoba  y  ven  pells.  Pellejero, 
felelero.  Coriarius,  ii. 

PELLERIA.  f.  Botiga  ó  carrer  ahont  se  adoban 
ó  venen  pells.  Pellejeria,  'peleleria.  Coriaria  ta- 
berna. 

PELLERINGA.  f.  Carn  flaca  que  no  té  mès  que 
la  pell.  Piltrafa,  piltraca,  'pelleja.  Carnea  pellicu- 
la.  11  pi.  Pell  cayguda  en  la  cara  ó  altra  part  dels 
que  per  vellesa  ó  altra  causa  se  han  enmagrit.  Pe- 
llejas.  Defluenspellis.  H  pellingot. 

PELLETA.  f.  d.  Pell  prima.  Pelicula,  pellejina. 
Pellicula,  a;.  |1  tel. 

PELLICÀ.  m.  ant.  pelícino. 

PELLICER,  ni.  ant.  peller. 

PELLICERIA.  f.  PELLERU. 

PELLINGO,  PELLINGOT  Y  PELLINGOY. 

m.  Bocí  dolent  de  roba  que  penja  de  un  vestit  vell. 
Earapo,  calandrajo,  gualdrapa,  andrajo,  colgajo, 
arrapiezo.  Detrita  vestís. 

PELLISSA,  f.  ant.  samarra. 

PELLISSER.  ra.  peller. 

PELLÓ.  m.  La  closca  ó  esclofoUa  de  la  nou, 
castanya,  ametlla,  elc.  Cascarà.  Cortex,  icis. 

PELLOFA,  f.  La  Pell  prima  de  las  fruylas  y 
llegums.  Cascarilla,  holleja,  camisa.  Pellicula,  a;, 
folliculus,  i.  11  La  del  rahim  expreraut.  Orujo.  Yi- 
nacea,  se. 

PELLOFÍ.  ra.  Moneda  de  poch  valor.  Ardile. 
Teruncius,  ii. 

PELLOSETA.  f.  pelleta,  tel. 

PELLUCAR.  V.  a.  Péndrer  una  petita  part  de 
alguna  cosa  de  menjar.  Pellizcar,  picar.  Cibum 
vellicare.  H  raet.  Lograr  alguna  part  de  alguna  co- 
sa. Sacar  raja.  Aliquam  partem  accipere. 

PELÓS,  A.  adj.  p.  u.  Lo  que  té  pel.  Peloso. 

PiloSUS.  II  PELUT. 

PELOSSELLA.  f.  ORELLA  DE  RATA. 

PELOT.  m.  ant.  Vestit  talar  de  pells.  Pellon. 
Toga  pellicia. 

PELRÀS.  adj.  S' aplica  à  la  roba  que  li  ha  cay- 
gut  lo  pel.  Pelo  raso.  Depilis. 

PELS.  Contracció  de  per  los.  Por  los.  Per 
quos. 

PELS.  m.  pi.  bot.  Nom  que  's  dóna  à  uns  fila- 
ments  més  ó  menos  blanchs,  llarchs  y  flexibles, 
semblants  als  pels  dels  animals,  que  naixen  de  la 
epidermis  y  cubren  la  superfície  de  varias  plantas, 
las  quals  estan  compostas  de  una  ó  mès  caretas, 
que  sobreixan  al  teixit,  y  destinats  à  preservar  los 
organos  de  la  acció  forta  dels  fregaments  de  la  in- 
tempèrie del  ayre,  del  calor  y  fret  exessius,  y  del 
çlçsinasiat  influxo  de  la  llum  solar;  serviul  al  ma- 


teix temps  mòlts  de  ells  de  conductos  excretoris. 
Pelos.  Pili,  orum. 

PELS  ALENATS.  Los  quc  van  disminuhint  de  gros 
finsà  rematar  en  punta  afilada,  com  en  varias  bor- 
ratxas.  Pelos  alesnados.  Pili  subulam  referentes. 

PELS  ARTICULATS.  Los  que  estàu  interromputs  per 
anells  que  indican  envan  tsransversals,  que'ls  di- 
videixen interiorment  en  varias  casetas.  Pelos  ar- 
ticulados.  Pili  articulati. 

PELS  ESTRELLATS.  Los  quc  eixiut  de  un  punt  des- 
de  la  basa,  s'  obran  y  aparlan  formant  estrellas, 
com  en  lo  vert  dels  camps.  Pelos  estrellados.  Stel- 
lati  pili. 

PELS    LINFATICHS  Ó  FILIFORMES  Y  SENS  GLÍNDÜLAS. 

Los  destinats  al  parèixer  à  multiplicar  las  superfí- 
cies evaporatórias,  los  quals  són  ó  senzills,  si  no  's 
divideixen  tenitit  la  forma  cilíndrica,  cònica  ó  en 
massa;  ó  ramosos  si  portan  divisions  per  las  quals 
reben  vàrios  noms  segons  sas  diversas  disposicions, 
Pelos  linfàticos;  pelos  (iliformes  y  sin  gldndulas. 
Pili  liraphalici,  filiformes. 

PELS  EXCRETORIS.  Los  que  estan  situats  sobre  una 
glàndula,  serveixen  de  conducte  excretori,  com  en 
lasorligas.   Pelos  excretorios.  Excretorii  pili. 

PELTRE.  m.  Estany  mesclat  ab  plom.  Peltre. 
Plumbo  admixtum  stagnum. 

PELUSSA.  f.  Pel  suau  y  curt  de  algunas  fruy- 
tasó  plantas.  Pelusa.  Pappus,  i,  lanugo,  inis.  U  Lo 
borrissolque  cau  de  las  robas./'e/itsa.  Lanugo,  inis. 

PELUSSETA.  f.  d.  Borrissol.  Vellocillo.  Lanu- 
go, inis. 

PELVIÀ,  NA.  adj.  Lo  que  té  relació  ab  la  pel- 
vis. Pelviano.  Ad  pelvium  referens. 

PELVIS,  f.  Obertura  ó  excavació  mès  ó  menos 
profunda  que  pót  contenir  y  conservar  un  líquit 
qualsevol.  Los  anatómichs  dònan  aquest  nom  à  cer- 
tas  parts  del  cos,  que  per  sa  forma  ó  per  sa  dispo- 
sició semblan  à  propòsit  per  allotjar  y  contenir  aixi 
fluits  com  parts  sòlidas.  Primerament  se  diu  pelvis 
la  part  del  tronch  que  termina  posteriorment  lo  ab- 
domen, y  es  una  gran  cavitat  vuyda,  irregular, 
oberta  anterior  y  posteriorment,  que  conté  una 
part  dels  intestins  dels  órganos  orinaris  y  geni- 
tals, y  serveix  al  mateix  temps  de  punt  de  apoyoà 
la  articulació  dels  membres  posteriors,  à  la  radi- 
cació dels  muscles  y  à  la  execució  dels  moviments. 
La  pelvis  està  situada  obliquament  de  devant  atràs, 
y  de  dalt  à  baix ;  s'  articula  Íntimament  per  la 
part  anterior  ab  la  última  vèrtebra  del  llom,  pos- 
teriorment ab  la  espinada  é  inferiorment  ab  los 
ossos  de  la  cuixa.  Se  compon  de  quare  ossos,  que 
son :  lo  sacro,  que  forma  sa  part  superior,  lo  ileo, 
que  constiluheix  las  laterals,  y  lo  isquio  y  pubis, 
que  la  tancan  per  la  part  inferior.  Aquestos  ossos 
se  tocan  y  arliculan  per  alguns  punts  de  sa  super- 
fície, y  estan  sostinguts  per  un  gran  número  de 
manats  fibrosos.  En  segon  lloch,  se  diu  pelvis  re- 
nal la  cavitat  membranosa  situada  en  lo  interior 
del  ronyó,  en  la  que  's  deposita  y  conté  la  orina 


p 

^l     seg 


PEN 

segregada  ,  fins  que  ix  pel  urater.  Pelvis.  Pel- 
vis, is. 

PELUT,  DA.  adj.  Lo  que  té  mòlt  pel.  Peludo. 
Setosus,  pilosus.  [)  m.  Eslora  de  fils  Uarchs.  Pelu- 
do. Longis  spartis  textum  lapelum. 

PENA.  f.  Lo  càstich  que's  dóna  per  alguna  fal- 
la ó  delicte,  ó  que  s'  imposa  pera'l  qui  falta  à  al- 
guna lley  ó  precepte.  Pena.  Noxa,  poena,  ae.  ||  Sen- 
timent, congoixa,  disgust,  afflicció,  pesar.  Pena. 
Malum,  i,  poena,  se.  ||  Dificultat,  traball.  Pena. 
DiíDcultas,  atis.  [)  multa.  ||  Dolor,  torment  corpo- 
ral. Pena.  Dolor,  is.  ||  Usat  com  adverbi  es  lo  ma- 
teix que  baix  pena.  Pena,  so  pena.  Sub  poena.  || 
nàut.  La  pessa  mès  prima  de  las  dos  de  que's  com- 
pon la  antena.  Pena.  Yirgte  extreraitas. 

PKNA  CORPORAL.  Pena  corporal.  Corporalis  poena. 

PENA  DE  CORT.  Cert  dret  antich.  Pena  de  corle.Yec- 
tigal,  is. 

PENA  DE  DANT.  La  privació  eterna  de  la  vista  de 
Dèu  en  la  altra  vida.  Pena  de  dano.  Damni  in  in- 
ferís poena. 

PENA  DE  LA  VIDA,  Ó  DE  MORT,  Ó  CAPITAL,  t  ORDINÍ- 

RiA.  Sér  condemnat  à  mort.  Pena  ordinària,  capi- 
tal, demuerle.  Capitalis  poena. 

PENA  DE  SENTIT.  Lo  torment  que  dóna  '1  foch  als 
condemnats.  Pena  desenlido.  Sensus  poena,  crucia- 
tus,  us. 

PENA  DE  TALIÓ.  La  de  tant  per  tant.  Pena  del  ta- 
lion.  Talió,  nis. 

PENA  PECUNiARLA.  ííiiha.  Pena  pccuniaria.  Mul- 
ta, ae. 

PENAs  ETERNAsó  iNFiNiTAS.  Las  que  pateixen  los 
condemnats  en  la  altra  vida.  Penas  eternas.  Sempi- 
terni  cruciatus. 

Ab  MÒLTA  PENA  Ó  AB  TOT  AS  LAS  PENAS  DEL  MON.  m. 

adv.  Ab  gran  dificultat  ó  traball.  A  duras  penas. 
Duré. 

k  LAS  PENAS  püNYALADAS.  loc.  Aconsella  que  en 
los  traballs  que  no's  poden  evitar  se  busquen  me- 
dis decents  que'Isfassan  mès  tolerables.  A  maldar 
tomar  tabaco;  à  las  penas  punaladas.  Curas  aliquo 
levamine  temperaré. 

À  PENAS.  m.  adv.  apenas. 

BAIX  PENA.  m.  adv.  l'ena,  so  pena.  Sub  poena. 

DONAR  PENA.  fr.  Causar  dany  ó  aflicció.  Dar  pena. 
Molestiam  afferre 

Ev  PENA.  m.  adv.  Per  càstich.  En  pena.  Poena. 

ESTAR  EN  PENA.  fr.  Estar  mal  situat,  no  estar  ab 
la  comoditat  corresponent.  £tar  en  pena  liicom- 
raodum  experire. 

FÉR  PAGAR  LA  PENA.  fr.  Obligar  à  pagar.  Bacer 
pagar  la  pena.  Aliquem  poena  atlicere. 

FÉR  PENA.  fr.  Causar  pena.  Dar  pena.  Molestiam 
affere. 

LAS  PE.NAS  NO  MATAN,  PERÒ  ACABAN.  TCf.  Denotfl  lo 

mòlt  que  acaban  los  sentiments.  Duelos  me  hicie- 
ron  negra,  que  yo  blanca  me  era.  Animi  aegritudi- 
nes  corpus  macerant. 
NO  TÉ  PENA  NI  GLÒRIA,  loc.  Dcnota  la  insensibili- 

u. 


CATALÀ.  PEN  30« 

tat  ab  que  algii  veu  ú  6u  las  cosas.  Ni  pena  mgiío- 
ria.  Nulla  sollicitudine  laborans. 

PÉNDRER  LA  PENA.  fr.  Encarregarse,  cuydar  de 
fér  ó  conseguir  alguna  cosa.  Tomarse  el  trabajo. 
Allaboro,  elaboro,  as. 

PÉNDRER  PENA  PER  ALGÚ.  fr.  Trabttjar  por  alguna. 
Pro  aliquo  laboraré. 

PÉRDRER  LA  PEVA  ff.  Traballar  Bu  va.  Sembrar  en 
la  arena.  Frustrà  laboraré. 

TRÀURER  DE  PENA.  fr.  Deslliurar  de  penas,  llevar- 
las.  Despenar,  sacar  de  pena.  Poenis  eximere. 

PENADAMENT.  adv.  m.  ant.  penosament. 

PENADELLA.  f.  PACIÈNCIA. 

PENAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  pena  ó  la  en- 
clou. Penal.  Poenarius,  poenalis. 

PENALITAT,  f.  Aflicció,  incomoditat,  molès- 
tia, traball.  Penalidad.  jErumna,  ae. 

PENALMENT,  adv.  m.  penosament. 

PENAR.  V.  n.  Patir,  sufrir  algun  dolor  ó  pena, 
Penar.  Angor,  eris.  |  Patir  las  penas  deia  altra  vi- 
daen  lo  purgatori  ó  en  l' infern.  Penar.  Alterius  vitae 
poenas,tormenta  sustinere.  ||  Agonisarmòlt  temps. 
Penar.  In  angore  persistere.  ||  Desitjar  ab  ànsia 
alguna  cosa.  Penar.  Alicujus  rei  desiderio  premi. 

PENAT,  DA.  adj.  Penós,  ple  de  penas.  Pena- 
do.  Acerbus.  1|  Ab  pena ;  s'  aplica  à  la  eyna  de 
broch  estret  que  raja  poch.  Penado.  Tardus,  diffi- 

Cilis.  II  m.  pi.  PENATS. 

PENATS,  m.  pi.  mit.  Deus  doméstichs  de  ca- 
da família.  Lares,  penates.  Penates,  ium. 

PENATXO.  m.  ant.  Monyo  dels  aucells.  Pena- 
cho,  penachera.  Coma,  ae.  padatxo. 

PENCA.  f.  La  fulla  del  cart  ó  altra  planta  sem- 
blant. Penca.  Folium  cardu  vel  similis.  [j  Lo  tros  de 
sola  ó  baqueta  ab  queassotan  als  delinqüents,  /'en- 
ça. Lictoris  flagrum,  lorum.  ||  Fulla  de  cansalada. 
Témpano,  /loja.  Suilli  corporis  pars  dimidia  trunca. 
H  Tiosllarclï  de  ceba,  pebrot, eic.  Casco. Crusta,ae. 

PENCA  DE  GLAS.  PANNA.  1. 

COP  DE  PENCA.  Pencazo.  Lori  ictus. 

FÉRSE  DE  PENCAS.  fr.  No  cousentir  fàcilment  à  lo 
que'arjlemana,  rehusar  lo  mateix  que's  desitja.  Ha- 
cerse  de  pencas.  Affectarc,  resistere. 

PENDATXO.  m.  PANDATXO. 

PENDÉNCIA.  f.  Controvèrsia,  altercat,  rinya. 
Pendencia.  Ri\a,  ae. 

AMiCH  i  HOME  DE  PENDÉNCiAs.  Busca  rahons.  Qili- 
merisla,  pendenciero.  Rixosus,  contentiosus,  rixa- 
tor ;  in  rixas  proclivis. 

TENIR  PKNDÉNCiAS.  fr.  Rcnyir,  baiallarse.  P^i. 
denciar.  Rixor,  aris. 

UNA  PEr,DÉNCIA  BEN  RENYIDA  n'  ESCüSA  MÒLTAS.  rof. 

Dóna  à  enténdrer  que  de  una  pendóncia  mòlt  ren- 
yida, sól  originarse  una  ferma  ari..-.at.  Rinaócucs- 
tion  de  por  san  Juan,  paz  para  lodo  el  ano.  Quíe 
modo  pugnarunt.  jungunt  sua  rostra  columbae. 

PENDENT,  p.  a.  Pendiente.  Pendens.  ||  adj.  In- 
decís, indelermina*,  sense  resóldrerse.  Pendiente, 
péndulo.  11  Lo  que  fa  6  esta  en  devallada,  baixada. 

39 


310  PEN  DICCIONARI 

Pendiente.  Declivis.  1|  m.  Davallada,  baixada.  Pen- 
diente.  Glivus,  i,  declivitas,  atis. 

PENDENT  DE  UN  FIL.  Explica  '1  temoF,  sobresalt  ó 
dubte  qiie's  paleix  en  orde  al  succés  de  alguna  co- 
sa. Pendienlede  un  hilo.  É  filo  pendens. 

PENDENTS  DE  MEDICINA.  Trossos  de  pasla  en  que 
entran  vàrios  ingredients.  Trocisco.  Eclignia,  tis, 

FÉR  PENDENT,  fr,  Fér  davallada.  Hacer  declivio; 
venir  en  declivio.  In  declivio  vergere. 

PENDÓ.  va.  Bandera,  estandart  petit  de  guer- 
ra. Pendon.  Signum,  vexillum,  i.  ||  Banderas  que 
van  davant  en  las  professons.  Pendon.  Signum,  i.  || 
met.  Malfargat.  Zarrapastroso.  Inconcinnus.  [1  pi. 
arq.  Motlluras  sota  la  cornisa  ó  sobre  la  columna. 
Aslràgalo.  Aslragalus,  i. 

PÈNDOL,  m.  nàut.  Operació  que  consisteix  en 
carregar  pes  sobre  una  barca  ó  costat  de  la  nau, 
pera  que  s'  incline  y  descubra  '1  fondo  del  costal 
oposat,  pera  netejarlo.  Pèndol.  Ad  navigii  latus  de- 
tergendum  nàutica  operatio. 

PÉNDOLA.  f.  Instrument  que  consta  de  un  pes 
penjant  de  una  verguela  de  ferro  que  per  medi  de 
sas  oscil•lacions  regula  'Is  moviments  del  rellotge, 
y  serveix  pera  altres  usos.  Péndola.  Yibratile  pen- 
dulum. 

PENDONER  Y  PENDONISTA.  m.  Qui  porta 
'1  pendó.  Portaestandarle.  Signiter,  i. 

PÉNDRE  Y  PÉNDRER.  V.  a.  Agafar  ab  la 
ma.  Tomar,  coger,prender,  asir.  Sumo,  insumo,  is. 
II  Agafar  à  algú,  aetenirlo,  porlarlo  pres.  Coger, 
prender.  \inc\o,  is.  U  Agafar  algun  instrument  pera 
obrar  ab  ell,  com:  la  ploma,  la  serra  etc.  Tomar. 
Hoc  vel  illud  operi  incumbendo  capere.  ||  Férse, 
probar  algun  remey  ó  medicina.  Tomar.  Sumo,  is. 
II  Menjar,  ó  béurer,  com:  péndreb  xocolata,  cafè. 
Tomar,  echar.  Cibum,  potum  capere.  ||  Apoderar- 
se  per  forsa  de  una  embarcació  enemiga.  Apresar. 
Prsedor,  aris ;  piraticam  excercere.  ||  Ocupar  certa 
porció  de  espay  ó  districte,  com:  la  vinya  la  mey- 
tat  del  tossal;  lo  dolor  de  tot  lo  bras.  Coger.  ^Equor, 
aris,  impleo,  es.  |1  Comprar,  com :  péndrer  carn, 
pa.  Tomar.  Emo,  is;  pretio  sumere.  [|  Desitjar  que 
succehesca  ó  's  verifique  alguna  cosa,  com:  pen- 
dria  de  boca  gana  que  vingués.  Tomar.  Yolo,  is, 
opto,  as.  II  Diiigirse  per  alguna  part,  com:  pénürer 
la  dreta.  Tomar,  echar.  Hàc,  illàc  viamart-ipere.  || 
Elegir,  adoptar,  com:  péndreb  company.  Tomar. 
Capio,  assumo,  is.  1|  Empéndrer  alguna  dependèn- 
cia ó  negoci,  com:  péndrer  per  sí  tal  negoci,  etc. 
Tomar.  Sibi  assumere.  ||  Enlèndrer,  interpretar  en 
determinat  sentit  lo  dubtós  ú  obscur.  Tomar.  Ac- 
cipio,  is.  I  Imitar  1'  estil  y  cos  um  de  algú,  com: 
HA  prés  lo  meu  modo  de  parlar.  Tomar.  Refero, 
ers.  II  Portàrsen  alguna  cosa  de  algú.  Quilar,  to- 
mar. Surripio,  is.  I)  Rébrer,  acceptar,  com :  pén- 
drer  lo  que  li  donan.  Tomar.  Recipio,  sumo,  is.  |j 
Rébrer  en  algun  modo  ó  forma,  com:  péndrek  ale- 
grament. Tomar.  Accipio,  is.  ||  Ocupar,  apoderarse 
de  alguna  ciutat  ó  fortalesa.  Tomar.  Capio,  is,  ex- 


PEN 

pugno,  as.  I  Tenir,  sostenir,  com:  lo  gafet  pren  la 
roba.  Sostener.  Fulcio,  is.  |  Tenir  à  algú  en  con- 
cepte de  alguna  cosa.  Tomar.  Accipio,  is.  ||  Apli- 
carse  à  algun  empleo  ú  ofici.  Tomar.  Munus  occu- 
pare,  exercere.  ||  Percibir,  agafarli  à  algú  espanto 
altra  espècie.  Apoderarse,  tomar.  Incesso,  capio, 
is.  II  Rébrer  en  si  los  efectes  de  algunas  cosas, 
com:  PÉNDRER  tristesa.  Tomar.  Percipio,  is;  aliquo 
afücere.  ||  Atrapar  à  algú  en  algun  delicte.  Coger. 
Aliquem  lenere.  ||  Trobar,  com :  no  sé  ahont  pén- 
DRER  diners.  Ballar.  Invenio,  reperio,  is.  ||  Guan- 
yar la  basa,  etc.  en  lo  joch.  Tomar,  ganar.  Char- 
tas  lusorias  sibi  apponere.  y  En  lo  joch  de  damas 
guanyar  una  pessa.  Comer.  Scrupum  auferre.  | 
Ocupar,  tancar  los  passos  ó  camins.  Tomar.  Yias 
intercludere.  ||  Junt  ab  alguns  noms  es  lo  mateix 
que  lo  que  significan  los  verbs  à  que  corresponen, 
com:  PÉNDRER  à  manlleu,  enmanllevar.  Tomar.  Su- 
mo, is.  II  Detenir  à  algú  pera  obsequiarlo.  J'render. 
Teneo,  es,  ||  culpar,  atribuhir,  ||  coagular.  ||  Co- 
mensar  à  exercitar  la  seva  virtut  alguna  cosa,  com 
lo  íoch;  comunicarse.  prender.  Corripio,  invado, 
is.  II  V.  n.  Arreglar  las  pianlas.  Encepar,  prender, 
asir,  arraigar.  Comprehendo,  is.  ||  ter.  mirar,  re- 
parar, TENIR.  II  ant.  REciBiR.  ||  aul.  empéndrer. 

PÉNDRER  A  BÈ.  fr.  Couvenir,  consentir  en  alguna 
cosa,  permélrerla.  Llevar  à  bien.  Probare,  ferre. 

PÉNDRER  AB  PATXORRA.  fr.  PÉNDRER  A  POCH  k  POCH. 

PÉNDRER  ALGUNA  COSA.  fr.  Carregàrscla ,  com: 
PÉNDRER  sota  '1  bras.  Cargarcon  algo.  Suffero,  ers. 

PÉNDRER  AL  COLL.  fr.  Carrcgarse  alguna  cosa  à 
las  espaiilas.  Cargar.  Humeris  aliquid  lollere. 

PÉNDRER  A  PART. fr.  APARTAR. 

PÉNDRER  À  PATÍ.  loc.  aul.  Tomar  d  parlido.  Manu 
capere. 

PÉNDRERSE  A  REM.  ff.  nàut.  aut.  Apclar  à  los  re- 
mos  para  la  fuga,  huir.  Fugere. 

PÉNDRER  À  soLAS.  fr.  Parlar  à  algú  sèns  haverhi 
testimonis.  Emprender  à  solas.  Aliquem  seducere. 

PÉNDRER  COMIAT.  loC.  ant.  DESPEDIRSB. 
PÉNDRER  COMPTES,  fr.  PÉNDRER  LO  COMPTE. 
PÉNDRER  DE  GRAT.  fp.  POSAR  AFICIÓ. 

PÉNDRER  DE  MEMÒRIA,  fr.  Apéudrer  de  memòria. 
Aprcnder  de  memòria.  Memoriae  commendare. 

PÉNDRER  EXPERIÈNCIA,    fr.  PÉNDRER  EXEMPLE. 

PÉNDRER  ó  PÉNDREN  FASTicH.  fr.  Disgustarsc  de 
alguna  cosa.  Faslidiar,  hastiar.  Nauseam  afferre. 

PÉNDRER  FARRiTJA.  fr.  Tomar  acero.  Uli  tinctura 
mar  tis. 

PÉNDRER  FIGURA  Ó  TRASSA.  fr.  CONTRAFER. 

PÉNDRER  GARDA.  fr.  aut.  Aténdrer,  mirar,  tenir 
comple.  Atender,  tener  cuenta.  Yiüere,  cavere. 

PÉNDRER   GUST  EN  ALGUNA  COSA.  fr.  GuSiaHa.   T0~ 

mar  el  guslo  en  alguna  cosa.  Deleciari. 

PÉNDRER  LA  CESTA.  fr.  FÉR  MITJDIADA. 

PÉNDRER  LAS  ARMAs.  fr.  Fomiarso  pera  fèr  los 
honors  à  qui  tocan.  Tomar  las  armas.  Militaria  ob- 
sequia alicui  tribuere. 

PÉNDRER  LAS  DE  viLLADiEfio.  fr.  AusentarsB  im- 


PEN 


CATAU. 


PEN 


311 


pensadaraent,  fugir.  Tomar  las  de  Vüladiego,  el 
pendinge.  Fugam  capere. 

PÉNORER  LI.0C11.  fr.  Procuparse  un  siti  cómodo 
pera  véurer  alguna  funció.  Cojer  lugar.  Locum  oc- 
cupare. 

pÉNDRER  LO  COMPTE,  ff  Examinar  lo  que  algú  dó- 
na ó  presenta.  Tomar  cuenlas.  Reddilam  ralionem 
exploraré. 

PÉNDRER  MALAMENT  ó  A  MAL.  fr.  Enfadarse  per 
alguna  cosa.  Llevar  ú  mal  ó  con  enfado.  Indigne, 
segrè  ferre. 

PÉNDRER  MULLER,  fr.  CASARSE. 

pÉNDRER  PARER.  fr.  Tonuir  parecer.  In  consilium 
advocaré. 

PÉNDRER  PER  BURLA.  fr.  Echar  à  chanza,  à  zum- 
ba.  Perjocum  aliquid  reputare. 

PÉNDRER  PER  FORSA.  fr.  Fcrse  amo  ab  violència. 
Tomar  por  fuerza.  Yi  lollere. 

PÉNDRER  PEB  FORT.  fr.  Empéndrcr  alguna  cosa 
ab  eficàcia  y  empenyo.  Tomar  à  pechos.  Summa 
coatenlione  suscipere. 

PÉNDRER  UNA  OBRA.  fr.  Empéudrerla.  Tomar  una 
obra.  Opus  faciendum  conducere. 

NO  PÉNDRER  EN  LA  BOCA.  fr.  No  havcr  parlat.  No 
haber  dicho  ni  malo  ni  bueuo,  ó  esta  boca  es  mia. 
Siluisse;  palienter  lulisse. 

PÉNDRERSE  EN  GUERRA,  fr.  ant.  Armar,  móurer 
guerra.  Mover  guerra.  DebeUare. 

PREN  AIXÒ  PER  ARA.  exp.  PELA  AQUEIX  PRÉSSECH. 
NO  SABER  A  QUE  PÉNDRERSENE,    loC.  ant.  No   Sttbcr 

à  donde  salvarse,  no  saber  que  hacerse,  à  que  deler- 
minarse.  Indubium  esse. 

PÉNDRER  SOBRE  Hü.  loc.  ant.  Tomar  à  su  cargo. 
Assumere,  sibi  recipere. 

QUI  PREN,  SÓN  COR  VEN.  ref.  Dcnota  lo  obligats 
que  estam  als  beneficis.  Echar  à  alguno  una  ese. 
Beneficiïs  aliquem  devincire. 

PÉNDRER  TERRA.  fr.  ABORDAR. 

TORNAR  A  PÉNDRER  LO  FIL.  fr.  Continuar  la  conver- 
sa que  's  tenia.  Tomar  de  nuevo  el  hilo.  latermissum 
sermonem  prosequi. 

PÉNDRERSE.  v.  r.  Coagularse  algun  líquit. 
Cnajarse  condensarse.  Concresco,  is. 

PÉNDRERSE  FocH.  fr.  Calarse,  comunicarse.  Pren- 
derse.  Ignem  invadere,  corripere;  aliquid  ignem 
concipere. 

PÉNDRERSE   LA    LLICÈNCIA,     LO  PERMÍS,  etC.  fr.  Fér 

alguna  cosa  sèns  demanarne.  Tomarse  la  licencia, 
permiso,  etc.  Licentiam  sibi  sumere. 

PÉNDRERSELA  AB  ALGÚ.  fr.  Haverlas,  renyir  ab 
algú.  Tomarse ,  habersélas  con  alguno.  Cum  aliquo 
rixari,  jurgari. 

PÉNDULA.  f.  PÉNDOLA. 

PENEDENZA.  f.  ant.  PENITÈNCIA. 

PENEDIDA,  f.  ARREPENTIDA. 

PENEDIMENT,  m.  ant.  arrepentiment. 

PENEDIRSE.  V.  r.  arrepentirse.  |I  Saber  mal 
à  algú  lo  haver  fél  alguna  cosa.  Tener  pesar,  pesarle 
d  una.  Poenitero. 


PENEDIT,  DA.  p.  p.  arrepentit. 

PENELL.  in.  PANELL. 

PENES  VAYRES.  n.  pi.  Penós  veros.  Polles  va- 
rie. 

PENETENSA.  f.  ant.  penitència. 

PENETRABILITAT.  f.  Capacitat  de  sér  un 
cos  penetrat  per  altre.  Penetrabilidad.  Penetrabili- 
las,  atis. 

PENETRABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  penetrar  ó 
traspassar.  Peneirable.  Penelrabilis.  ||  inet.  Intel- 
ligible.  Penelrable.  Inlelligibilis. 

PENETRACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  penetrar 
ó  traspassar.  Penetracion.  Penetralio,  nis.  ||  Conei- 
xement, intel-ligéncia  cabal.  Peneiracion.  Perspi- 
cienlia,  se,  cognitio,  nis.  |]  Agudesa,  perspicàcia  de 
ingeni.  Penetracion.  Calliditas,  atis,  ingenu  acumen. 

PENETRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  penetra  ós'  in- 
trodulieix  en  lo  interior.  Peneirador.  Penelrator, 
is.  I)  Qui  penetra,  entén.  Penetrador.  Intelligens, 
penelrans,  tis. 

PENETRAMENT.  m.  ant.  penetració, 

PENETRANT,  p.  a.  Lo  que  penetra  Penelrante. 
Pénetrans.  |1  adj.  Que  passa  en  lo  interior:  se  diu 
de  la  ferida  fonda.  Penelrante.  Pénetrans,  altum 
vulnus. 

PENETRAR.  V.  a.  Introduhirse  una  cosa  en 
altra,  penetrar.  Penetro,  as,  persido,  is.  ||  Introdu- 
hirse en  algun  espay,  encara  que  hi  haja  dificul- 
tat. Penetrar.  Permeo,  penetro,  as.  ||  Traspassar, 
passar  de  una  part  à  altra  de  algun  cos.  Penetrar. 
Penetro,  as,  pervado,  is.  ||  Sentir  ab  violència, 
com:  lofret,  los  crits,  etc.  Penetrar.  Penetro,  as.  |1 
Causar  un  viu  sentiment  en  lo  interior.  Penetrar. 
Animum  vehementer  atficere.  ||  met.  Compéndrer 
lo  interior  de  algú  ó  alguna  cosa  dificultosa.  Pene- 
trar. Calleo,  es,  cognosco,  is.  ||  v.  r.  fis.  Ocupar 
dos  cossos  un  mateix  lloch.   Penetrarse.  Penetrari. 

PENETRAT,  DA.  p.  p.  Peneirudo.  Penetralus. 

PENETRATlü,  VA.  adj.  Lo  que  penetra  ó  té 
virtut  de  penetrar.  Penetrativo.  Pénetrans. 

PENEYAR.  v.  a.  ant.  penjar. 

PENIBLE.  adj.  ant.  penós. 

PENIBLEMENT.  adv.  m.  PE.NOSAMENT. 

PENICALT.  m.  Planta  anyal,  las  fullas  de  la 
qual  inmediatas  à  la  arrel  abrassan  la  cama,  de  la 
qual  surten  altras  vàrias,  formant  copa,  y  que  ter- 
minan  en  un  botó  ab  punxasà  manera  deestrellas. 
Cardo  corredor  ó  estelada.  Centumcapila,  ae.  [|  dra- 

GONÀRIA. 

PENIDENT.  gerund.  Arrepentiéndose.  Peni- 
lendo. 

PENIFORME.  adj.  En  forma  de  ploma.  Parau- 
la que  usan  los  analómichs  pera  designar  un  mus- 
cle, las  fibrasdel  qual  carnosas  se  lligan  de  cada 
costat  à  un  tendó  comú,  com  los  pels  de  la  ploma 
en  són  canó.  Peniforme.  Pennaí  formam  referens. 

PENÍNSULA,  f.  Terra  rodejada  de  aygua  y  sols 
per  una  part  unida  ab  la  terra  ferma.  Península, 
penisla,  peiiiscola.  Peninsala,  se. 


312 


PEN 


PENIRSE.  V.  r.  ant.  penedirse. 

PENIT,  A.  p.  p.  ARREPENTiT.  I  TcDips  del  vei'b 
penirse.  Me  pesa.  Poenilel  me. 

PENITÈNCIA,  f.  Dolor  y  arrepentimentcle  ha- 
ver fet  mal.  Penitencia.  Pceniludo ,  inis.  ||  Yirlut 
que  inclina  à  la  morliflcació.  Penitencia.  Poeniten- 
tia,  a;,  pcenitudo,  inis.  ||  Sagrament  en  que  per  la 
absolució  's  perdonan  los  pecats  comesos  desprès 
del  bapli-:me.  Penitencia.  PcenileniiíE  sacramen- 
tum.  II  La  pena  que  imposa'l  confessor  pera  saiis- 
facció  del  pecal.  l'enileucia.  Noxíe,  culpae  poena.  || 
La  pena  ó  mul  a  que  s'  imposa  à  iilgú  per  lo  que 
ha  execu'.ai,  encara  que  no  sia  culpa  moral.  Peni- 
tencia. Pcena,  x.  ||  Penitent,  la  persona  (|ue  en  las 
professons  de  setmana  sania  y  pregàrias  públicas 
anava  vestida  de  túnica  fent  penitència.  Penitente. 
Culíu,  habiluve  poenilentiam  agens. 

PENITÈNCIA  PÚBLICA.  La  que  senjalan  los  sagrats 
cànons  al  que  ha  comes  ceris  delictes.  Penitencia 
pública.  Publica  poeniïentia. 

crMPLiR  LA  PENITÈNCIA,  fr.  Practicar  aquells  ac- 
tes de  devoció  ó  de  mortiQcació  imposats  pel  con- 
fessor en  satisfacció  dels  pecats.  Cumplir  la  pe- 
nitencia. Poenales  actus  poenitenti  in  confesionesa- 
craraenlali  imposilosadimplere. 

PÉNDRER  PENITÈNCIA.  CONFESSAR.  4. 

PENITENCIAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  peni- 
tència ó  la  enclou.  Penitencial.  Poenitentialis. 

PENITENCIAR.  V.  a.  Imposar  penitència.  Pe- 
nitenciar. Publicà  penilentià  aliquera  mullaré. 

PENITENCIARIA,  f.  Tribunal  ecciesiàstich 
en  Roma  pera  despatxar  las  dispensas  perlanyents 
à  matérias  de  conciència.  Penitenciaria.  Piationum 
tribunal  ecciesiasticum. 

PENITENCIAT,  DA.  p.  p.  Penitenciado.  Pu- 
blica poenitenlia  multalus.  [|  adj.  Lo  castigat  per  la 
inquisició.  També  s'  usa  com  à  substantiu.  Peni- 
tenciado. Abecclesiastico  judice  poena  multatus. 

PENITENCIER.  m.  Lo  sacerdot  ó  capellania 
^ue  té  obligació  de  confessionari.  Penitenciar io.  Poe- 
iitentiarius,  ii.  ||  Lo  cardenal  president  de  la  pe- 
liteiciaria  de  Roma.  enPitenciario.  Summus  poe- 
jjitentiari^s. 

PENITENCIERIA.  f.  PENITENCIARIA.  11  La  dig- 
nitat, ofici  ó  càrrech  de  penitencier.  Penitencieria. 
Poenitentiarii  munus. 

PENITENT,  A.  adj.  Lo  que  demostra  ó  enclou 
penitència.  Penitente.  Poenilentiam  indicans.  ||  m. 
y  f.  Qui  fà  penitència.  Penitente.  Delicti,  delicto- 
rum  poenitens.  1|  La  persona  que  's  confessa  sagra- 
mentalment  ab  algun  sacerdot.  Penitente.  Poeni- 
tens, tis.  II  PENITÈNCIA. 

LO  PENITENT  NO  DIU  RES  Y  'l  PARE  MARCH  Ó  'l  BÜTXÍ 

s'  ESCANYA,  ref.  S'  aplica  al  qui  s'  apura  per  ne- 
gocis de  altres,  mès  que  '1  mateix  interessat.  No 
suda  el  ahorcado  y  suda  el  teatino.  Dolorem  patiens 
premit,  oíficionis  obstrepit  fautor. 

PENITENTissiM,  A.  adj.  sup.  Penilentisimo . 
Yalè  poeuitens. 


DICCIONARI  PEN 

PENJADÍS,  sa.  adj.  ant.  pendent. 

PENJADOR,  m.  Lo  ganxo,  clau  ó  altre  ins- 
trument que  serveix  pera  penjar.  Colgadero.  ün- 
cus,  i, 

PENJADURA.    f.  ant.  y 

PENJAMENT,  m.  ant.  La  acció  de  penjarse. 
Suspension.  Suspendium,  ii.  ||  fam.  Dicteri,  parau- 
la de  amenassa  ó  enfado.  Pestes.  Probrum,  i,  con- 
vicium,  ii. 

PENJANT,  p.  a.  Lo  que  penja  ó  està  penjat. 
Colgante,  pendiente,  suspenso.  Pendens,  dependens, 
prücpendens.  ||  Lo  que  s'  es;à  tractant.  Pendiente. 
Pendens,  tis.  ||  pi.  La  cadenela  ó  cosa  semblant 
que  sól  poriarse  penjada  en  lo  rello'ge  de  butxaca. 
Cadenillus.  Calcenula;,  arum. 

PENJAR.  V.  a.  Donar  mort  en  la  forca  à  algun 
criminós.  Ahorcar.  Laqueo,  as,  cruce  suspendere. 
II  Posar  alguna  cosa  pendent  de  altra  sens  tocarà 
terra.  Colgar,  suspender.  Propendo,  appendo,  is.  || 
Adornar  ab  lapicerias,  posarlas.  Colgar,  pender. 
Pendeo,  es.  [|  Càurer  de  un  costat  lo  que  deuria  es- 
tar equilibrat,  com  lo  pes  de  una  càrrega.  Cabé-- 
cear.  Inclinor,  aris,  propendeo,  es.  |  ant.  met.  Es- 
tar suspès  ó  sens  delerminarse,  ni  decidirse  algun 
negoci.  Pender,  estar  pendiente.  Pendeo,  es. 

FÉR  PENJAR,  fr.  met.  fam.  Irritar  sumament  à 
algú,  insistint  en  dir  ó  fér  cosas  que  11  són  desa- 
gradables. Dar  cordelejo.  Scommata  in  aliquem 
jacere. 

PENJAROBA.  m.  Llistó  de  fuslaab  raitjas  llu- 
nas  ó  estacas  peia  penjar  roba.  Percha.  Perlica,  ae. 

PENJARELLA.    f.    PENJAMENT.  11  PELLINGOT.  Q 

PENJOY.  II  PENJOLL. 

PENJARSE.  V.  r.  Matarse  algú  ell  mateix  ab 

dogal.  Ahorcarse.  Suspendio  se  necare.  [j  met.  Irri- 
tarse  excessivament.  Ahorcarse.  Fureo,  es,  fremo, 
is. 

PENJAT,  DA.  p.  p.  Ahorcado,  colgado.  Sus- 
pensus,  cruci  aííixus.  |  adj.  pendent,  penjant. 

PENJAT.  Execració  ab  que's  desitja  algun  mal. 
Pésete,pesiatal.  Dii  teperdant. 

PENJAT  SIA  TAL  BARATO,  exp.  fam.  S' usa  pera  ne- 
gar alguna  cosa  que  s'  ha  donat  per  certa.  No  hay 
tales  carneros.  Commenfura  canis. 

ESTAR  PENJAT  i  LA  ORELLA,  fr.  met.  Sc  dJu  del 
qui  sempre  està  ab  altre  sèns  apartarse  de  ell,  ni 
donar  lloch  à  que  se  li  parle  reservadament;  y 
també  del  qui  està  instant  y  porfiant  sobre  alguna 
pretensió.  Estar  d  las  orejas.  Aures  jugiler  susur- 
rare. 

NO  S'  HA  de  parlar  DE  DOGAL  EN  LA  CASA  DEL  PEN- 
JAT, ref.  Denota  que  à  qui  tè  algun  mal  ó  pesar  no 
se'n  hi  ha  de  parlar  ó  fèr  memòria,  perquè  prou 
pena  té.  En  casa  del  ahorcado  no  se  ha  de  mentar 
la  soga.  Quae  dolent  ea,  molesiura  est  conlingere. 

NO  SUA  'l  PENJAT  Y  SUA  QUI  l'  EXHORTA,  ref.  LO 
PENITENT,  etC. 

sÉR  PENJAT,  fr.  Ser  ahorcado.  Litteram  longam 
facere. 


■f    PI 


PEN 


I 


ceí 


PENJOLL  O  PENJOY.  m.  Lo  pom  de  algunas 
fruylas  apinjadas,  com  ciieras,  etc.  Gajo.  Ramiis, 
racemus,  i.  ||  Pom  de  raliims  peiijanls  en  un  tíl. 
Colgaj  K  Pensiliíim  uvarura  funiculus  [j  pellingot. 

(]  pi.  PENJANT.  3. 
PENNA.  f.  PELL. 
PENNADA.  f.  PATADA. 

PENO  Y  PENOL.  m.  nauf.  La  punfa  dels  pals 
de  las  enienas.  Penol,  penol.  Naulici  pali  exlre- 
mum. 

PENON.  m.  ant.  peó. 

PENÓS.  A.  adj.  Traballós,  lo  que  dóna  mólt 
que  (év,  ó  té  mòlia  diücullal.  Penoso.  Laboriosus. 

PENOSAMENT,  adv.  m.  Ab  pena  y  traball. 
Penosamente.  Aceibè. 

PENOSissiM,  A.  adj.  sup.  Penosisimo.  Acer- 
bissimus. 

PENRE  Y  PÉNRER.  V.  a.  ant.  péndrer. 

PENS.  f.  pi.  Pensamienlos.  Cogilationes,  ura.  || 
Persona  del  verb  pensar,  Pienso.  Cogito.  |  ant. 

PINSO. 

PENSA.  f.  pensament,  Animo,  intenció. 

PENSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pensa  ó  reflexiona. 
Pensador.  Cogitans,  tis. 

PENSAMENT,  m.  Facultat  6  potència  imagi- 
nativa. Pensamienlo.  Mens,  tis.  j)  L'  acte  del  ente- 
niment ab  que's  pensa,  considera  ó  imagina  algu- 
na cosa.  Pensamienlo.  Cogitatio,  nis.  1|  Intent,  ani- 
mo, projecte,  designe.  Pensamienlo.  Ammus,  i.  || 
Espècie  concebuda  ó  formada  en  ell.  Pensamienlo. 
Species  imaginata.  |1  Sentència,  parer,  judici.  Pen- 
samienlo. Dictamen,  inis,  sensus,  us.  |1  cüydado, 
soL-LiciTüD,  ÀNSIA,  [j  Flor,  espècie  de  viola  que  té 
-Is  tres  colors  que  són  distinctius  de  la  religió  de 
la  Santíssima  Trinilat.  Trinilaria,  pense,  pensier. 
Yiola  tricolor  flammea. 

ENDEVINAR  LO  PENSAMENT,  fr.  Eudcvinar  lo  que 
altre  pensa.  Leer,  beber,  adivinar  los  pensamienlos. 
Alicujus  prudentiam  assequi. 

EN  UN  pensament,  m.  adv.  Ab  suma  prompti- 
lut.  En  un  pensamienlo,  en  un  inslanie.  Citissimè. 

FÉR  PENSAMENT,  fr.  Fér  discursos.  Formar  dis- 
cursos, discursar.  Ratiocinor,  aris. 

FÉR  PENSAMENT  ó  'l  PENSAMENT,  fr.  Intentar.  Ha- 
eer  animo.  Intendere. 

R  üs  MATEIX  PENSAMENT,  fr.  Peusar  dos  ó  mòlts 
Jo  mateix,  sens  havèrseho  comunicat.  Encontrarse 

n  los  pensamienlos.  Casu  consentiré. 

NI  PER  PENSAMENT,  exp.  Deuoti  que  està  mòlt 
•distant  de  executarse,  verificar.'^e,  ó  volerse  alguna 
cosa.  Ni  por  pensamienlo,  ni  por  suem;  ni  por  pien- 
so. Ne  cogitatione  quidem. 

NO  PASSAR  PEL  PENSAMENT,  fr.  No  pensai'se  en 
alguna  cosa.  No  pasar  por  el  pensamienlo.  Haud  in 
mentem  venire. 

PENSAR.  V.  a.  Considerar,  imaginar,  meditar, 
discórrer.  Pensar.  Pulo,  cogilo,  as.  |1  Opinar,  for- 
mar judici.  Pensar.  Suspicor,  aris,  credo,  is.  i|  Ma- 
(juinar,  meditar.  Pensar.  Incogito,  as.  ||  Reflexió- 


CATALÀ.  PEN  313 

nar,  examinar  ab  cuydado.  Pensar.  Considero,  as, 
perpendeo,  os.  I  Inlenlar,  formar  animo  de  fer  al- 
guna cosa.  Pensar.  Intendo,  decerno,  is,  delibero, 
as.  Donar  lo  pens  à  las  b-stias.  Pensar.  Pasco,  is. 

I  ant.  DONAR  COMPTE,  j]  EXTERMINAR.  |1  ESTIMAR,  VO- 
LER. II  ant.  r.  clidausk,  cürarse. 

PENSAR  DE  VENIR,  DE  FÉR,  elc.  loc.  ant.  Dclermi- 
narse  d  venir,  à  hacer,  etc.  Descernere  ui  facere, 
etc. 

PENSARHi  ó  PENSARSEHi.  fr.  Reflexionar  ab  espay 
pera  pendrer  resolució.  Verse  en  ello.  Introspicere. 

i  NO  PENSAR,  m.  adv.  INADVERTIDAMENT. 

CADA  QUAL  TÉ  SÒN  MODO  DE  PENSAR.  lOC.  Cada 

maesiriUo  liene  su  librillo.  Unusquisque  in  suo  sen- 
su  abundat. 

QUI  uo  HAVIA  DE  pensar!  exp.  S'  usa  en  los  suc- 
cessos impensats.  Quien  tal  pensarà!  quien  tal  dis- 
currieral  quien  lo  dijera!  Quis  crederet  unquaml 

SENS  pensar  ó  sèns  pensarho.  m.  adv.  De  impro- 
vís.  Sin  pensar.  Improvisè. 

PENSARSE.  V.  r.  Persuadirse,  imaginarse. 
Creerse.  Puto,  as. 

PENSARSENE.  V.  r.  Recelarse  de  algo.  Aliqui 
vereri. 

PENSAT,  DA.  p.  p.  Pensado.  Excogilalus. 

TENiRLA  pensada,  fr.  Tenir  disposada  ó  tramada 
de  àntes  ab  dissimulo  y  art  la  execució  de  alguna 
cosa.  Llevaria  hecha.  Rem  prsemeditatem  exe- 
qui. 

PENSATIÜ,  VA.  adj.  Distret,  embelessat,  qui 
medita  ab  atenció.  Pensaiivo.  Cogilabundus.  I  fam. 
Dit  de  las  bèstias.  Pensaiivo.  Cogilabundus. 

PENSER.  m.  ant.  y 

PENSES,  m.  pi.  ant.  pensament. 

PENSIÓ,  f.  Càrrega  anual  que  perpètua  ó  tem- 
poralment s'  imposa  à  alguna  cosa.  Pension. 
Onus,  eris,  census,  us,  cànon,  is.  ||  La  quantitat 
anual  que'l  rey  senjala  per  gràcia  particular. 
Pension.  Pensió,  nis.  ||  Despesa,  preu  pactat  pera 
1'  aliment  ó  estada  de  casa.  Pension.  Pactum,  pre- 
tium.  II  met.  Traball,  pena  ó  cuydado  que  es  com 
conseqüència  de  lo  que's  té  ó  posseheix.  Pension. 
Pensum,  i,  onus,  eris.  ||  Dret  de  cobrar  certa  por- 
ció de  fruyls  sobre  rendas  ó  prebendas  ecclesiàsti- 
cas.  Pension.  Census,  us.  [|  Ajuda  de  cost,  sou  ó 
mercè  pecuniària  que's  dóna  al  qui  ha  servit  ó  al 
qui  se  li  ha  esperansat  de  donarli  algun  acomodo. 
Pension.  Pensió,  nis. 

PENSIÓ  HANcÀRiA.  La  que's  carregava  en  Roma 
sobre  prebendas  ecciesiàsticas,  y  s'  assegurava  en 
lo  banch.  Pension  bancària.  Constitulus  ifl  domo 
argentaria  census. 

PENSIÓ  DE   VIDA.  VIOLARI. 

víuRER  ó  ESTAR  A  PENSIÓ,  fr.  Yíurer  ó  estar  à  des- 
p;'sa.  Vivir  à  pension  ó  d  costa.  Empta  vesci  men- 
sa. 

PENSIONAR.  V.  a.  Imposar  alguna  pensió  ó 
gravàmen.  Pensionar.  Pensionem  imponere. 

PENSIONARI.  m.  Qui  paga  alguna  pensió.- 


31i 


PEN 


DICCIONARI 


PEO 


Pensionaria.  Pensionarius,  ii.  ||  Qui  en  los  col-legis 
ó  altra  part  paga  certa  pensió  per  sos  aliments  y 
ensenyansa.  Pensionista,  p?nsionario.  Alumnus,  i. 

PENSIONAT,  DA.  p.  p.  Pensionado.  Onere 
gravatus.  ||  adj.  La  persona  que  té  ó  cobra  alguna 
pensió.  Pmsionado.  Pensionem  percipiens. 

PENSIONISTA,  m.  Qui  té  dret  à  percibir  ó 
cobrar  alguna  pensió.  Pensionista.  Qui  pensiona 
gaudet. 

PEN8IU,  VA.  adj.  ant.  pensatiü. 

PENTA.  Paraula  grega  que  significa  cinch  y 
entra  en  la  formació  de  mòltas  paraulas  técnicas, 
Penta.  Penta. 

PENTAFILA.  f.  bot.  Fulla  composta  de  cinch 
fullelas,  com  la  cinchenrama.  Penlafila.  Pentaphy- 
lon,  i. 

PENTAGONAL,  adj.  Cosa  de  pentàgono  6  que 
té  relació  ab  ell.  l'entagonal.  Pentagonalis. 

PENTÀGONO.  ra.  géom.  Figura  terminada  per 
cinch  costats  6  líneas  rectas.  Pentàgono.  Penlago- 
nus,  i. 

PENTAGRAMA,  m.  mús.  Las  cinch  líneas 
paralelas  en  que  s'  escriuhen  las  solfas.  Pentagra- 
ma. Pentagramma,  ae. 

PENTÀMETRO.  m.  Yers  llatí  que  consta  de 
cinch  peus,  los  primers  dàctils  ó  espondeus,  lo  ter- 
cer espondeu,  y  'I  quart  y  quint  anapesto.  Pentà- 
metro.  Pentameter,  tri. 

PENTAPÉTALA.  f.  Corola  que  consta  de  cinch 
pétalos,  com  la  de  la  maduixa.  Pentapéiala.  Pen- 
tapetalus,  i. 

PENTATEDCO.  m.  La  part  de  la  Bíblia  que 
compren  los  cinch  primers  llibres  del  vell  testa- 
ment. Peniaíeuco.  Pentatheucus,  pentatheucum,  i. 

PENTECOSTES,  m.  y 

PENTECOSTE  Y  PENTECOSTES,  m.  ant. 
Lo  dia  cinquanta  desprès  de  la  Pasqua  de  resur- 
recció, en  que  succehí  la  vinguda  del  Esperit  Sant, 
y  en  que'ls  juheus  celebravan  festa  en  memòria  de 
la  Uey  que  Dèu  donà  en  la  montanya  de  Sinaí.  Pen- 
tecostes. Pentecoste.  es. 

PENTINADA,  f.  La  acció  de  pentinar  ó  penti- 
narse.  Peinada,  peinadura.  Crinium  discriminatio. 

PENTINADOR,  A.  Qui  pentina  '1  cabell.  Pei- 

nador.  Pexor,  is.  ||  m.  Plech  ó  drap  que's  posa  al  coll 

pera  pentinarse  ó  afeilarse.  Peinador.  Involucre,  is. 

I  Qui  té  per  ofici  pentinar  lli  ó  cànem.  Raslrilla- 

dor.  Linum,  cannabim  carminans,  pectens. 

PENTINAMENT.  m.  pentinada. 

PENTINAR.  V.  a.  Compóndrer  lo  pel.  Peinar. 
PectinOj'as,  como,  pecto,  is.  ||  Netejar,  iràurer  las 
risclas  y  estopa  al  cànem  ó  lli.  Rastrillar.  Linum, 
cannabura  carminare.  ||  met.  Maltractar,  castigar 
à  algú.  Escarmenar.  Mulclo,  as. 

PENTINAR  l'  estil.  fr.  met.  Elevarloab  eloqüèn- 
cia y  cultura.  Peinar  el  estilo.  Modum  dicendi  con- 
cinnarp. 

NO  PENTINARSE  PER  ALGÚ.  fr.  fam.  Negar  à  algú 
alguna  dona  en  matrimoni,  ó  dir  en  alguna  conver- 


sació que  no's  casarà  ab  ella.  No  peinarse  paraal- 
guno.  Haud  illi  adservari. 

PENTINAT,  DA.  p.  p.  Peinado.  Pectinatus.  fl 
adj.  Qui  imila  à  lasdonas  en  losadornos.  Peinado. 
Coinptus.  I  m.  Adorno  y  compostura  del  pel.  Pei- 
nado. Crinium  ornalus. 

PENTINER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  ven  pintas. 
Peinero.  Peclinarius,  ii. 

PENTINERIA.  f.  Botiga  ahont  se  fan  ó  venen 
pintas.  Peineria.  Taberna  iibi  peclinens  venduntur. 

PENTINILL.  m.  ant.  petiml. 

PENÚLTIM,  A.  adj.  Inraediat  àntes  del  úl- 
tim. PeuúUiïno.  Penullimus. 

PENÚRIA,  f.  Falta,  carestia,  indigència  espe- 
cialment de  manteniments.  Penúria.  Penúria,  indi- 
geniia,  inopia,  ae.  |1  Penalitat,  molèstia.  Trabajo, 
pena,  penalidad.  Labor,  is. 

penúria  extrema.  Extrema  necesidad.  Summa 
necessitas. 

PENXA.  f.  ant.  panxa. 

PENYA.  f.  Roca,  pedra  gran.  Pena.  Rupes,  is, 
saxum,  i.  I  met.  Embaràs,  dificultat.  Escollo.  Difii- 
cultas,  atis.  U  La  sumitat  de  ella.  Peria,  penasco. 
Crepido,  inis. 

LLOCH  ple  de  penyas.  Pemscal.  Saxetum,  i,  pe- 
trosus  locus. 

PENYAR.  V.  a.  ant.  penjar, 

PÉNYERSE.  V.  r.  ant.  fingirse. 

PENYORA,  f.  La  alhaja  que's  dóna  per  segure- 
tat de  algun  deute  ó  contracte.  Prenda.  Signum,  i. 
I  met.  Qualsevol  cosa  no  material  que  serveix  pera 
seguretat  y  fermesa  de  alguna  cosa.  Prenda.  Pig- 
nus,  oris. 

DONAR  PENYORA,  ff.  Donap  fiausa.  Darprerída.  Pig- 
nus  dare. 

DONAR  PER  PENYORA,  ff.  Dar  cn  prenda,  empenar. 
Dare,  tradere  pignori. 

PÉNDRER  PENYORA  ó  PER  PENYORA,  fp.  Retenir  algu- 
na  alhaja  per  seguretat  de  algun  crèdit.  Bacer 
prenda,  tomar  en  prenda.  Rem  pignoris  loco  reti- 
nere. 

portírsen  penyora,  fr.  péndrer  penyora. 

PENYORADOR,  A.  m.  y  f.  £/  que  recibe  pren- 
da por  una  deuda.  Pignorator,  is. 

PENYORAMENT.  m.  La  acció  de  penyorar  ó 
péndrer  penyoras.  Empeno.  Pignoratio,  nis.  []  Pena 
pecuniària.  Multa.  Multa,  ae. 

FÉR  UN  PENYORAMENT.  fr.  y 

PENYORAR.  V.  a.  Castigar  ab  pena  pecunià- 
ria. Multar.  3Iulto,  as.  ||  ant.  emparar.  |]  ant.  pén- 
drer PENYORA. 

PENYORAT,  DA.  p.  p.  Multada.  Multatus.  fl 
emparat. 

PEÓ.  m.  Jornaler  que  traballa  en  cosas  que  no 
volen  habilitat.  Peon.  Mercenarius,  operarius,  ii.  || 
ant.  Qui  camina  à  peu.  Peon.  Pedes,  itis.  ||  Soldat 
de  peu.  Peon,  infanle.  Pedes,  itis,  pedester,  tris.  [j 
Pessa  del  joch  de  escachs,  damas,  etc.  Peon.  Latrun- 
culus,  i. 


■m 


PER 


ON.  m.  Pen  de  vers  llatí  de  una  síl-Iaba  llar- 
ga y  tres  breus.  Peon.  Pajon,  is. 

PEONAR.  V.  n.  Viatjar  a  peu.  Andaràpié.  Am- 
bulo,  deambulo,  as. 

'  PEONIA.  f.  Planta  de  arrel  composta  de  vàrias 
cabessas,  y  las  camascilíndricasdedos  à  tres  peus 
de  altas  y  rojencas ;  las  fullas grans  y  compostas  de 
altras  ovaladas  de  vtrt  obscur,  Uuenlas  per  sobre, 
y  peludas  per  sola  ;  las  flors  en  la  extremitat  de 
las  camas  ;  són  grans  y  de  mòltas  fullas  de  un  her- 
mós  color  carmesí :  '1  fruyt  de  figura  de  una  ban- 
ya, y  las  flors  y  llavors  s'  usan  mòlt  en  la  farmà- 
cia. Peonia.  Peonia,  a;,  glycyside,  es. 

PEPÍ.  ra.  ant.  cogombre. 

PEPIDA.  f.  Malaltia  que  surt  en  la  llengua  de 
las  gallinas;  es  un  tumorel  que  no  las  deixa  can- 
tar. Pepila.  Pituita,  ae. 

PER.  prep.  causal  ó  final.  Por.  Propter,  per.  [] 
prep.  Lo  mateix  que  ab,  com :  per  orde  del  met- 
ge. Por  Ex,  per.  ||  S'  usa  pera  expressar  la  paga 
ó  recompensa,  com:  per  sos  serveys.  Por.  Pro.  |]  S' 
anteposa  al  ablatiu  agent  quant  se  parla  en  pas- 
siva. Por.  Ab,  per.  |1  Ab  los  noms  de  temps  serveix 
pera  determinar,  com:  per  sant  Joant,  per  Nadal. 
Por.  Ad,  in,  per.  |)  Denota  la  propietat,  possessió  ó 
exercici  actual  de  alguna  cosa,  com :  rébrer  per 
muller.  Por.  In.  [|  S'  usa  pera  notar  permissió  ó  es- 
torb,  com:  no's  feu  per  amolarse.  Por.  Per,  ex.  [j 
Junt  ab  los  noms  de  lloch  determina  '1  trànsit,  com: 
passar  per  Saragossa.  Por.  Per.  ||  S'  usa  pera  de- 
uotar  lo  medi  de  executar  alguna  cosa,  com:  per 
ell  ho  he  alcansat.  Por.  Per.  ||  Denota  'I  modo  de 

ecutar  alguna  cosa,  com  :  per  forsa.  Por.  Per,  ex. 

S'  usa  pera  denotar  la  barata  ó  venda.  Por.  Pro. 
||  A  favor,  en  defensa,  com:  per  ell  perdria  la  vida. 
'or.  Pro.  II  En  lloch  de.  Por,  en  vez  de.  Pro.  ||  So- 
re  respecte  de,  en  orde  à.  Por.  Pro,  in,  quod.  || 
0  mateix  que  sense  ;  com :  assó  està  per  pulir.  for. 
Nondum.  ||  S'  usa  en  lloch  de  la  preposició  a  y  dels 
verbs  portar  y  buscar,  com  :  anar  per  llenya.  Por. 
Ad.  II  Junt  ab  1'  infinitiu  de  alguns  verbs,  es  lo  ma- 
teix que  pera,  com :  per  evitar  los  dolors.  Por,  pa- 
ra, m,  ne.  11  Junt  ab  1'  infinitiu  de  alguns  verbs, 
indica  la  acció  futura  de  ells,  com:  està  per  arri- 
bar lo  correu.  Por.  Futurum,  est.  ||  S'  usa  en  las 
composicions  de  nom  y  verb,  com :  PERdurable, 
'ERdona.  II  Lo  mateix  que  encara  ó  encara  que, 

m  :  per  mès  docte  que  sia.  Por.  Quamvis,  quam- 
quam.  ||  Lo  mateix  que  al,  com:  per  lo  contra- 
ri. Al,  por.  Contra ;  é  contrario.  ||  S'  usa  pera  de- 
notar part,  com  :  un  per  altre.  Uno  por  olro.  Per. 
11  Lo  mateix  que  atenent,  considerant  las  circuns- 
tàncias,  com:  per  un  romà  era  ell  mòlt  docte.  Por. 
Ut.  II  Lo  mateix  que  en,  com:  per  lo  mateix  temps. 
£n.  In.  II  Lo  mateix  que  com:  v.  g.  per  tal  sia  pu- 
nit. Como.  Ut. 

per  avant.  m.  adv.  En  lo  temps  venider.  En 
adelante.  In  posterum. 

PER  Aixó.  m.  adv.  Explica  la  causa  ó  motiu.  Por 


CATALÀ.  PER  315 

eso.  Proptereà.  ||  Expressa  la  poca  consideració  6 
apreci  que's  mereix  alguna  cosa  per  fà'.il  é  inútil, 
com:  per  aixó  qualsevol  es  bo.  Para  eso.  Ad  hoc. 

PER  AHONTSE  VULLA.  m.  Por  donde  quiera.  Qua- 
qumque. 

PER  LO  QUE.  m.  adv.  Expressa  'I  motiu  en  forsa 
del  qual  se  fà  ó  's  determina  alguna  cosa.  Por  lo 
que,  por  lo  cual.  Quare,  quapropter.  ||  Usat  pera  ex- 
pressar lo  que  déu  practicarse  per  algun  fi.  Para 
lo  que.  Ad  quod. 

PER  MÈS  QUE  PER  MÒLT  QUE.  m.  adv.  Por  TROS  quC, 

por  mucho  que.  Quamvis;  etsi  maximè. 

PER  si  ó  PER  NÓ.  m.  adv.  Por  si  ó  por  nó.  In  omni 
eventu. 

PER  so.  m.  adv.  m.  Con  objeío.  Ad,  ut,  quod.  H 
Por  eso.  Idcirco,  ideo. 

PER  so  COM.  m.  adv.  ant.  Porque.  Quia. 

PER  SO  QUE.  ra.  adv.  PERQUÈ 

PEP.  Contracció  de  josep. 

PERA.  prep.  Denota  '1  dret  de  possessió  ó  ad- 
quisició de  algú,  pera  mi,  pera  tú.  Por  ml,  etc.  Mi- 
hi,  tibi.  II  En  orde  ó  à  fi.  Para.  Ad,  ut.  1|  Envers  ó 
denotant  lo  temps,  com:  pera  la  tardor.  Para.  Ad, 
ut.  II  Envers  ó denotant  lo  lloch,  com:  ves  pera  po- 
nent. Para.  Ad,  in.  1|  Lo  mateix  que  ab,  com  :  es  un 
ingrat  pera  ó  ab  Dèu.  Para,  con.  In,  erga.  ||  S'  usa 
determinant  alguna  espècie  entre  altras  ó  alribu- 
hintla  à  subjecte  determinant,  com:  Pere  es  bó  pe- 
ra soldat.  Para.  Ad.  U  Lo  mateix  que  i.  À.  \\  Sig- 
nifica '1  respecte  ó  relació  de  una  cosa  ab  altra: 
v.  g.  poch  r  alabanPERA  lo  que  mereix.  Para.  Pro. 
II  PER.  II  Junt  ab  alguns  noms  supleix  lo  verb  com- 
prar, com:  donar  pera  carn.  Para.  Ut.  Ij  Serveix  pe- 
ra comparar  una  cosa  ab  altra,  com:  ^quí  sòu  vos 
pera  mi?  Para,  con.  Ergà,  respeclu.  |1  f.  Lo  fruyt 
de  la  perera,  mèsóménos  rodó,  comesiible;  conté 
unas  llavors  ovaladas,  xatas  y  negras.  Pera.  Py- 
rum,  i.  11  Masclet,  floquet  de  pel  que's  deixa  créi- 
xer en  la  barba.  Pera.  Barb*  pars  menti  apicem 
tegens.  ||  ant.  pedra. 

PERA  que.  m.  adv.  Para  que.  UI. 

pera  bergamota.  Espi'cie  de  pera  mòlt  sucosa, 
dita  així  per  haverse  portat  de  Bérgamo  en  Llom- 
bardia. Bergamoia,  pera  bergamola.  Pirum  bergo- 
minum. 

PERA  BORDA.  PERELLÓ. 

PERA  CAMosiNA  ó  CAMOSA.  Espécie  de  pera  que  té 
las  propietats  semblants  à  la  poma  camosa.  Camue- 
sa.  Baiiicum  malum. 

PERASERMENYA  Y  CERMENYA.  Espócie  dc  pera  pe- 
tita, aromàtica,  sabrosa,  y  primerenca.  Pera  cer- 
mena.  Pyrum  odoriferum. 

PERA  coLORADA.  Pera  cobrada.  Yenereum,  colo- 
ratum  pyrum. 

PERA  DEL  COLL  GROS.  Pera  del  cmllo  grande.  Am- 
pullaceum  pyrum. 

PERA  DEL  bon  cRisTii.  Espécie  de  pera  raólt gros- 
sa. Pera  de  buen  cristiana.  Mammosura,  boncrestia- 
num  pyrum. 


316 


PER 


DICCIONARI 


PER 


PERA  DE    COLOR  HE  OBRA  DE   TERRA.  Pera   de  ColOT 

de  harro  cocido.  Signinutn  lestaceum  pyrum. 

PERA  DE  LACDA  MÒLT  LLARGA.  Pera  de  la  colü  lar- 
ga.  Dolabellianum  pyrum. 

PERA  DE  OLOR  DE  ANET.  Pera  de  olor  de  eneldo. 
Pyrum  anelhinum. 

PERA  LLARGA.  Pera  larga.  Cucurbitinum  pyrum. 

PERA  LLARGA  DE  MÒLT  süGH.  Pera  larga  y  jugosa. 
Pirum  falernum. 

PERA   MOSCATELLA,    MOSCATELLANA  Y   MOSQÜEROLA. 

Moscaruela,  peramoscalel.  Pirum  apianum,  odora- 
rium,  moschatum. 
PERA  PRIMERENCA.  Pera  temprana.  Pirum  príBCox. 

PERA  QUE  TÉ  DURÍCIAS  COM  SI  FOSSEX  PEItRAS.   PCra 

dura  como  una  piedra.  Lapidosum  pirum. 

PERA  REAL.  Pera  real.  Pirum  rei;ium. 

PERA  RODONA.  Pera  redonda.  Pirum  pompejanum, 
mamossum. 

PERA  TARDANA.  PERELLÓ. 

-  PERA  TARDANA  que's  GUARDA.  Peruélano  de  reserva. 
Pirum  amerinum. 

CONFITURA  DE  PERAS.  La  confilura  que's  fà  de  la 
pera  rallada.  Perada.  Salgama  ex  piro  fricato  el 
saccharocondila. 

DONAR  PER  PERAS  ó  PA  T  PERAS.  fr.  fam.  Ameuassa 
castigar  ó  maltractar  à  algú.  Dar  d  alguno  dos  con 
que  beba  y  tres  con  que  coma;  dar  para  peras.  Cas- 
tigo, as. 

FÉa  DONAR  LAS  PERAS  À  QUARTO.  fr.  Obligar  à  algú 
à  executar  6  concedir  lo  que  no  volia.  Poner  las 
peras  d  cuarlo  ó  docho.  Rationesabaliquoexigere. 

LA  PERA  Y  LA  DONA  LA  QUE  CALLA  ES  BONA.  rcf. 

•Recomana  '1  silenci  à  las  donas.  La  pera  y  la  don- 
cella  la  que  calla  es  buena;  ó  la  mujery  la  pera  la 
que  calla  es  buena.  Mulierem  ornat  sileiitium. 

POSAR  LAS  PERAS  A  QUATRE,  fr.  mel.  FÉR  DONAR  LAS 
PERAS  A  QUARTO. 

PERA,  PRÉSSECH  Y  MALÓ  VOLEN  LO  VI  FALLO.  ref.  LO 
ARRÒS,  PEIX  Y  PEBROT,  etC. 

QUI  DIU  MAL  DE  LA  PERA,  AQUEIX  LA  VÓL.  ref.  QUI 
DIU  MAL  DEL  ASE,  etC. 

PEBASÓ  Y  PERADASÓ.  m.  adv.  Por  eso. 
Quamobrem,  quapiopler. 
PERAL.  m.  ant.  perera,  []  Paraél.  Illi. 

PERALLÓ.  ra.  PERELLÓ. 

PERALLONER.  m.  perera  borda. 
PERAMOR.  m.  adv.  Por  causa.  Ob,  propter. 
PERASSA.  f.  aum.  Peraza.  Pirum  insertum. 
PE51AVENTÜRA.  m.  adv.  per  ventura. 

PERAYRE.  m.  PARAYRE. 

PERAYRERIA.  f.  parayreria. 

PERBULLIR.  V.  a.  Cóurer  alguna  cosa  en  lo 
foch  només  que  ab  aygua.  Cocer.  Coquo,  is. 

PERBULLIT,  DA.  p.  p.  Coc'iL•.  Coctus. 

PERCÀS.  m.  adv.  Lo  mateix  que  per  cas  6  per 
Acis.  Poracaso.  Fortè.  j]  ant.  robo,  botí,  despullas. 

PERCAS8AR.  V.  a.  alcansar,  conseguir,  bus- 

XAR.  II  robar,  pillar,   SAQUEJAR.  (]  V.  3.   ant.  IMAGI- 
NAR. [1  ocasionar.  J  FÉR  mal. 


PERCAS8ERIA8.  f.  pi.    DESPULLAS,  ROBATORIS. 

PERCEBIR.  V.  a.  Róbrer,  recullir,  entregarse 
en  alguna  cosa.  Percibir.  Percipio,  accipio,  is.  [] 
Enténdrer,  compéndrer,  conèixer.  Percibir.  Perci- 
pio, cognosco,  is.  II  Sentir,  rébrer  per  algun  sentit 
las  espècies  ó  impressions  del  objecte.  Percibir. 
Percipio,  is. 

PERCEBIT,  DA.  p.  p.  Percibido.  Perceptus.  || 
adj.  piiEPARAT,  amanit. 

PERGÉBRER.  V.  a.  ant.  peucebir. 

PERCEBUT,  DA.  p.  p.  ant.  percebit. 

PERCEPCIÓ,  f.  Intel•ligència,  1'  acte  de  per- 
ceb v.  Perceprion.  Perceplio,  nis. 

PERCEPTIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  compéndrer 
ó  percebir.  Perceptible.  Comprehensibilis. 

PERCEPTIU,  VA.  adj.  Loque  té  virtut  de  per- 
cebir. i'ercepiivo.  Percipiendi  vi  praeditus. 

PERCH.  m.  coci. 

PERCIBO.  m.  La  acció  y  efecte  de  percibir  6 
rébrer.  Percibo.  Acceptio,  perceptio,  nis. 

PERCUCIENT.  adj.  Lo  que  fereix.  Percuciente. 
Perculicns. 

PERCUSSIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  del  encontre 
violent  de  una  cosa  ab  altra.  Percusion.  Percussió, 
nis. 

PERCÜSSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fereix.  Percusor. 
Percussor,  is. 

PERDEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pert  ó  pateix  al- 
guna pèrdua.  Perdedor.  Amittens,  is. 

PÉRDER.  V.  a.  ant.  pérdrer. 

PERDÍCIA.  f.  ant.  y 

PERDICIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  pérdrer  ó 
pèrdrerse.  Perdicion.  Perditio,  nis.  []  Ruina,  dany 
grave  temporal  ó  espiritual.  Perdicion.  Exilium,  ii, 
pernicies,  ei.  |1  La  passió  desenfrenada  de  amor. 
Perdicion.  Amoris  aestus.  1|  Per  antonomàsia,  la 
condemnació  eterna.  Perdicion.  JFJevm  damnatio. 

11  La  causa  ó  subjecte  que  ocasiona  algun  dany. 
Perdicion.  Damni  occasio. 

PERDICION ALMENT.  adv.  m.  miserable- 
ment. 

PERDIGANA  Ó  PERDIGANYA.  f.  Perdiu 
novella.  Perdigon  yperdigana.  p.  Ar.  Perdicis  pu- 
llus. 

PERDIGAR.  V.  a.  ENSAJORNAR. 

PERDIGAYNETA.  f.  d.  Perdigoncico,  illo,  ito. 
Perdicis  pullus  júnior. 

PERDIGÓ,  m.  Cada  un  dels  grans  de  plom  que 
en  la  munició  menuda  serveix  pera  carregar  las 
escopetas.  Perdigon.  Plumbeus  globus.  |1  ant.  per- 
diguer. 

TENIR  UN  PERDIGÓ  A   LA  ALA  Ó  EN  LA  ALA.  fr.    mel. 

Tenir  un  principi  de  borratxera.  Tener  unos  peli- 
líos.  Semiebrium  esse. 

TIRAR  PERDIGONS,  fp.  mel.  Salpicar  ab  gotas  de 
saliva  al  subjecte  ab  qui's  parla.  Tirar  perdig ones. 
In  loquendosalivEeguttulis  audienlem  aspergere. 

PERDIGOT.  m.  La  perdiu  mascle  que  serveix 
de  reclam.  Perdigon.  Perdix  mas  alliciens. 


PER 


CATALÀ. 


PER 


317 


ROIG  COM  UN  PEBDiGOT.  loc.  Mòlt  encés  de  cara. 
Difunto  de  taherna.  Rubido  vullu  ebrium  referens. 

PERDIGUER,  A.  adj.  S'  aplica  al  animal  que 
cassa  perdius.  Perdiguero.  Perdicum  auceps. 

PERDIGUERA,  f.  pèrdua.  |{  hkrba  de  las  set 

SA.NGRIAS. 

PERDIMENT.  m.  anl.  PERDICIÓ,  PÈRDUA. 

PERDÍTIA  Y  PERDITIÓ.  f.  arit.  PERDICIÓ. 

PERDIU,  f.  Aucell  qiie's  cria  en  gran  número 
en  tolas  las  províncias  de  Espanya,  de  bech,  ca- 
mas  y  peus  encarnats,  tot  lo  cos  clapat  de  roig, 
negre  y  blanch,  ménos  lo  pit  que  es  cendrós  ab 
una  faixa  circular  de  color  negre:  vola  poch  y  sens 
elevarse;  's  manlé  de  llavors,  y  té  la  carn  mòlt 
substanciosa,  sana  y  agradable.  Perdiz.  Perdix, 

icis.  II  FREIXURA, 

PERDIU  BLANCA.  EspécIe  de  perdiu  que's  diferen- 
cia en  sér  de  color  cendrós  ab  la  cua  blanca  y  las 
alas  negras,  las  camas  y  polas  cendrosas,  cubertas 
de  plomas.  Perdiz  blanca.  Lagopus  perdix, 

PERDIU  DEL  COLL  BLANCH,  ler.  FREIXURA. 

CANTAR  LA  PERDIU,  fr.  Cuchicheur.  Cacabo,  as. 

PERDIUHETA.  f.  Perdiganya.  Perdigon.  Jú- 
nior perdix. 

PERDÓ.  in.  Remissió  del  deute,  injúria,  pena 
6  altra  cosa.  Pndon.  Venia,  íb.  [)  Indulgència,  re- 
missió de  culpa,  falta  ó  pecat.  Perdon.  Venia,  in- 
dulgenlia.  se. 

PERDÓ  GENERAL.  AMNISTIA. 

AB  PERDÓ.  m.  adv.  Ab  llicencia.  Con  perdon. 
Venia. 

PARLANT  AB  PERDÓ.  fr.  HaMando  con  perdon;  con 
perdon  de  losoyenles.  Honos  sit  auribus. 

PERDONABLE,  adj.  Lo  que  es  digne  de  per- 
dó. Perdonable.  Ignoscibilis,  venialis;  venia  dig- 
nus. 

PERDONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  perdona  y  re- 
met. Perdonador.  Remissor,  is. 

PERDON AMENT.  m.  ant.  y 

PERDONANSA.  f.  ant.  perdó. 

FÉR  PERDONANSA.  fr.  Concedir  lo  perdó.  Conceder 
perdon;  perdonar.  Veniam  dare. 

PERDONAR.  V.  a.  Remétrer,  condonar  lo  deu- 
te, injúria  ó  altra  cosa.  Perdonar.  Dono,  condono, 
as.  II  Deixar  de  compéndrer  à  algú  en  lo  que's  déu 
executar;  no  obligarlo  à  cumplirho.  Perdonar.  Ex- 
cipio,  remitlo,  is.  ||  Omélrer,  refusar,  estalviar, 
excusarse  de  fér  alguna  cosa,  com:  no  perdonar  di- 
ligència, gastos,  etc.  Perdonarse.  Omillo,  is. 

COM  NOSALTRES  PERDONAM.  exp.  Deuota  que  ningú 
's  déu  distingir  dels  demès.  Como  nosolws  perdo- 
damos;  lodos  somos  hijos  de  Adan.  Omnes  aequales 
sumus. 

NO  LA  PERDONA;  NO  LA  PERDONA  À  NINGÚ,  Ó  À  SÒN 

PARE.  loc.  Expressa  que  algú  diu  librement  sòn 
sentit,  ò  mira  sòn  proQt  sens  atenció  à  ningú.  No 
se  ahorra  con  nadie:  no  se  ahorra  con  su  padre;  no 
se  ahorra  con  nadie  ni  con  su  padre.  Nulli  parcit. 

PERDONAUME  AQUESTA,    QUE  DEMÀ  US   NE   FARÉ  UNA 
TOMO  II. 


DE  MÉS  CRESPA,  ref.  pera  significar  que  aquell 
que'ns  demana  perdó  de  algun  agravi,  '1  coneixem 
en  disposició  de  no  esmenarse.  Un  agravio  consen- 
tida, otrovenido.  Sicpè  offensa  recens  offenscB  acce- 
dit inultaï. 

PERDONE.  exp.  S'  usa  pera  despedir  als  pobres 
àqui  no's  fa  caritat,  perdone.  Parce.  ||  S'  usa  pera 
demanar  llicència  de  dir  ó  fér  alguna  cosa  ó  de 
excusarse  de  feria,  en  que's  podria  tenir  reparo  si 
no's  demanava  permís.  Perdone.  Sine  quaïso. 

PERDONAT,  DA.  p.  p.  Perdonada.  Parsus,  ig- 
nolus,  condonatus. 

PÉRDRER.  V.  a.  Deixar  de  tenir  alguna  cosa 
que  'spossehia.  Perder.  Perdo,  amitto,  is.  1|  Caréi- 
xer  de  algun  subjecte  ab  qui  ànles  se  tenia  tracte, 
amistat,  etc.  ó  de  sas  con\eniéncias,  utilitat,  etc. 
com  :  PÉRDRER  un  amich,  sos  bons  concells,  etc. 
Perder.  Perdo,  is.  [|  No  trobar  alguna  cosa  que  's 
tenia  ó  que  estava  à  la  vista.  Perder.  Aniitlo,  is. 
II  Ocasionar  dany,  ruína  espiritual  ó  temporal. 
Perder.  Perdo,  is ;  damnum  inferre.  [|  Sentir  algun 
danyo  detriment,  ó  no  experimentar  la  utilitat  ó 
conveniència  que  podia  esperarse.  Perder.  Dam- 
num expeiiri.  ||  Faltar,  deixar  de  tenir  alguna  cosa 
alguna  part  integral  ó  accidental  ó  alguna  circuns- 
tància  que  àntes  tenia,  com:  pérdrer  un  bras,  lo 
color.  Perder.  Amitto,  is.  ||  Anar  fallant  lo  color  ó 
llustre  que  alguna  cosa  tenia.  Vaciar.  Colorem, 
nitorera  evanescere.  ||  Decàurer  algú  del  concepte 
ó  estimació  en  que  era  tingut,  com  :  pérdrer  mòlt 
ab  sòn  principal  lo  subaltern.  Perder.  Decido,  is. 
11  Apostar,  com:  ^que  vols  pérdrer?  Perder. In  sor- 
tem  exponere.  ||  Faltar  las  cosas  no  materials,  com: 
la  habilitat,  lo  coneixement,  al  subjecte  que 'Is  te- 
nia. Perder.  Amitto,  is.  jj  Faltarli  à  algú  l'us  ó 
exercici  de  algun  sentit  ó  potència,  com:  pérdrer 
la  vista,  la  memòria.  Perder.  Amitto,  is.  H  Guanyar 
r  enemich  una  plassa,  batalla,  etc.  Perder.  Supe- 
rari,  capi  ab  hoste  urbem,  classem,  etc.  U  Destru- 
hir,  desperdiciar,  fér  malbé.  Perder.  Dilapido,  dis- 
sipo, as.  II  Ab  alguns  noms  es  faltar  à  la  obligació 
de  lo  quesignifican,  ó  fér  alguna  cosa  en  contrari, 
com:  PÉRDRER  lo  respecte,  la  cortesia,  etc.  Perder. 
Nudo,  as,  exuo,  is. 

PÉRDRER  A  GRATCIENT,  fr.  Perder  à  sabiendas, 
adrede.  Sciens  et  volens  amittere. 

PÉRDRER  DE  SÒN  DRET.  fr.  Ccdcr  de  su  derecho. 
Jure  suo  decedere. 

PÉRDRER  LO  PLOR.  fr.  Agafar  espauma  à  la  criatu- 
ra per  no  poder  rómprer  lo  plor.  Encanarse.  Slu- 
peo,  es. 

PÉRDRER  LA  OCASIÓ,  fr.  Deixar  passar  lo  temps 
favorable  pera  fér  ó  alcansar  alguna  cosa.  Perder 
la  ocasion  ó  el  lance.  Tempus  amittere. 

PÉRDRER  LAS  MANS.  fr.  Pérdicr  lo  traball.  Perder 
las  hechuras.  Manus  prelium  detrimenlum  fieri. 

AHONT  PERDERES  LA  CAPA,  ALLÍ  LA  BUSCA.  lef. 

Aconsella  que  no  's  déu  desanimar,  quant  hi  ha 
alguna  pèrdua  en  lo  caudal  ó  altre  negoci  pera  no 

40 


318  PER  DICCIONARI 

prosseguir  buscant  alli  la  fortuna.  Donde  perdisle  la 
capa,  ahi  la  cala.  Ea,  noli  desistere. 

i  VEGADAS    MÉS  VAL    PÉRDRER    QUE  GUANYAR,  exp. 

Tal  vez  el  perder  es  gnnar.  Praestat  quaniloque 
damnum,  quam  lucrum  facere. 

FÉR  PÉRDRER  1  ALGÚ.  fr.  LLENSAR  i  PÉRDRER.  2. 

FÉR  PÉRDRER  LA  PACIÈNCIA,  fr.  Incomodar  à  algú. 
Gastar,  apurar  la  paciència.  Alicujus  palientiàabuti. 

PÉRDRERSE.  V.  r.  Esgarriarse,  errar  lo  camí. 
Perderse.  Aberro,  as.  1|  No  trobar  camí  ó  eixida  en 
un  bosch,  laberinto,  etc.  Perderse.  Omni  via,  aut 
ratione  exeundiabaliquo  loco  destituí.  ||  met.  Con- 
fóndrerse,  conturbarse.  Perderse.  Abstraho,  is.  || 
met.  Entregarse  als  vicis.  Perderse.  A  se  vera  mo- 
rum  disciplina  desciscere.  ||  Fugir  ó  esborrarse  de 
la  memòria  alguna  espècie.  Perderse,  y  quedarse 
s'  aplica  regularment  als  predicadors.  Memòria  la- 
bi ;  é  memòria  excidere.  ||  No  percibirse  alguna 
cosa  pel  sentit  de  que  es  objecte.  Perderse.  Fu- 
gio,  is.  [1  Espatllarse,  malmétrerse  del  tot.  Perderse. 
Vitiari,  corrumpi.  ||  nàut.  Naufragar,  anarsen  à 
fons.  Perderse,  irse  à  piqué.  Naufragium  facere.  [I 
No  aprofitar  alguna  cosa  que  podia  sér  útil,  ferne 
mal  us.  Perderse.  Deperdi.  I  Deixar  ab  lo  temps  de 
tenir  us  ó  estimació  lascosas.  Perderse.  Aboleri.  || 
Malmétrerse,  pudrirse.  Gaslarse,  podrirse.  Corrum- 
pi. []  Ocultarse  las  ayguas  sola  terra.  Perderse. 
Abscondo,  is.  I  Posarse  à  perill  de  la  vida  ó  de  su- 
frir  un  greu  dany.  Perderse.  Capitis  aut  famae  pe- 
riculum  subire.  ||  Amar  mòlt  ò  ab  cega  aficiò  algu- 
na cosa,  morirse  per  ella.  Perderse,  perecerse.kmdi- 
re,  deperire.  ||  Patir  algun  gran  dany  ó  ruína  es- 
piritual ò  corporal.  Perderse.  Jacturam  facere. 

PÉRDRERSE   PER    ALGÚ  ALGUNA  COSA.  fr.  NO  Verifi- 

carse  per  deixar  de  cumplir  lo  que  devia  ò  li  to- 
cava. Quedar  por  uno  ó  quebrar  por  alguno.  Oíflcio 
deesse;  per  aliquem  slare. 

PÈRDUA,  f.  Dany,  detriment,  rinya,  destruc- 
ció, perjudici.  Pérdida.  Jactura,  ae.  ||  L'  acte  y 
efecte  de  pérdrer.  Pérdida.  Amissio,  perdilio,  nis. 
H  La  cosa  perduda.  Pérdida.  Amissa  res. 

ANAR  A  pÉRDüAs  Y  A  GANÀNCiAS.  fr.  Exposar  algu- 
na quantitat  tenint  part  en  lo  dany  ó  ulililal  que 
resulte.  Ir,  estar  à  pérdidas  y  à  ganancias.  Dubiam 
in  coiitracluum  socielalibus  aleam  subire. 

PEKDüDAMENT.  adv.  m.  Ab  excés,  abando- 
no; inconsideradamenl.  Perdidamente.  Perdilò. 

PERDUOESA.  f.  DEIXAMENT,   PERESA. 

PERDUDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Perdidlsimo.  Per- 
dilissimus, 

PERDULARI,  m.  Descuydat  en  lo  tocant  à  sos 
interessos  ó  persona.  Perdulario.  Sua  non  cu- 
rans. 

SÉR  UN  pERPULARi.  fr.  Explica  la  massa  franque- 
sa ó  lliberalitat  de  algú.  Ser  un  perdido.  Prodigum 
esse. 

PERDURABLE  adj.  De  mòlta  dura.  Perdura- 
hle.  Diuturnus.  ||  Perpetuo,  que  dura  sempre.  Per- 
durable. .íEternus,  perpetuus. 


PER 


PERDURABLEMENT.  adv.  m.  Eternament. 
Perdurablemente.  Perenniter. 

PERDURAR.  V.  a.  PERPETUAR. 

PERDUT,  DA.  adj.  PERDULARI.  II  Vagarro,  qui 
no  s'  aplica  al  traball.  Pan  perdido.  Otiosus,  malè 
feriatus.  ||  Lo  que  no  porta  destino  determinat, 
com:  bala  perduda.  Perdido.  Yagus.  ||  p.  p.  Perdi- 
do. Perdiluo. 

ESTicH  PERDUT,  loc.  Estoy  pcrdido.  Perii;  aclum 
est  de  me. 

LO  PERDUT,  PERDUT,  loc.  A  lo  hccho  ïio  hoy  reme- 
dio.  Conclaraatum  est. 

PERDUT  PER  PERDUT.  Bxp.  Fér  una  proba  arrisca- 
da en  una  cosa  que  no  s'  bi  troba  remey.  Ajuego 
perdido,  cabé  le  digo.  Extrema  tentanda  ubi  despe- 
rala  res  est. 

PERE.  n.  p.  de  home.  Pedró.  Petrus,  i.  1|  f.  ant. 

PEDRA. 

A  QUI   TRIA  Y  S'  ENGANYA,    SANT   PERE    l'  ESCANYA. 

ref.  Denola  que  qui  tria  ó  distribuheix  alguna  cosa 
à  la  qual  ell  hi  té  dret,  se  queda  ab  la  part  millor. 
Parte  Nicolàs  para  si  lo  mas.  Praecipuam  é  dapibus 
scindit  sibi  Ponticus  otfain. 

PAGANT  SANT  PERE  CANTA.  ref.  PAGANT  AL  BUTXÍ 
FAN  ROBA. 

CASAT,  PERE,  QUE  MAL  ANY  T'  ESPERA,  rcf.  que  en- 

senja  quant  graves  són  los  cuydadosdel  matrimo- 
ni. Molinillo,  Casado  te  veas  que  asi  rabeas.  Frae- 
natur  mulier,  libra  vincla,  viro. 

TANT  BO  ES  PERE  COM  BERENGUERE  Ó  COM  QUI  LI 

VA  DARRERA,  ref.  Dcnola  que  hi  ha  igual  motiu  de 
desconfiar  de  un  y  allre  de  dos.  Tan  bueno  es  pedra 
como  su  companero.  Talis  est  hera  qualis  pedise- 
qua. 

TANT  LI  DONARÀS  A  PERE  QUE  LI  UAURÀS  DE  ANAR 

DARRERE,  fr.  Enseuya  que  no  debem  donar  tant  que 
desprès  nos  fassa  falta.  Tanlo  daràs  que  pobre  que- 
rds ;  da,  ten,  y  haras  bien.  Largiciones  prudentia 
regat. 

PERE.  m.  ter.  ve.ntuell. 

PEREGRÍ,  NA.  m.  y  f.  Qui  viatja  en  ter- 
ras  exlranjas,  lluny  de  sa  pàtria.  Peregrino.  Pe- 
regrinus,  i.  ||  adj.  met.  Raro,  particular,  pocas  ve- 
gadas  vist.  Peregrino.  Peregrinus.  |1  Qui  per  devo- 
ció va  à  visitar  algun  santuari  abesclavina  y  bor- 
dó. Peregrino.  Peregrinus,  i.  1|  n.  p.  de  home.  Pc- 
legrin.  Peregrinus,  i.  ||  ant.  passatjer. 

PEREGRINACIÓ,  f.  La  acció  de  peregrinar. 
Peregrinacion ,  peregrinaje.  PeregrinatiO;  nis.  [| 
Yialje  à  algun  santuari  per  devoció  ó  per  vot.  Pe- 
regrinacion, romeria,  romeraje,  peregrinaje.  Pia 
aul  voliva  peregrinatio. 

PEREGkilNAMENT.  adv.  m.  Primorosaruent. 
Peregrinamente.  Peregrinè. 

PEREGRINANT,  p.  a.  Peregrinante.  Peregri- 
n..j. 

PEREGRINAR.  V.  n.  Viatjar  per  terras  ex- 
Iranyas.  Peregrinar.  Peregrinor,  aris;  exleras  re- 
giones  lustrare.  H  Fér  romeria  à  algun  santuari. 


PER 


CATALÀ. 


PER 


319 


Peregrinar.  Longinquuni  ilor  in  locum  pium  susci- 
pere.  ||  mol.  Estar  en  aquesla  vida  en  que  's  cami- 
na à  la  pàtria  celestial.  Peregrinar.  l'eregrinor, 
aris. 

PEREGRINATGE.  ni.  ant.  peregrinació. 

PERÉIXER.  V.  n.  Acabar,  deixar  de  sér.  Pere- 
cer.  Pereo,  is.  ||  Perterir,  patir.  Perecer.  Pereo,  is, 
palior,  eris. 

PERELLÓ,  m.  Porció  de  sancli  glassada  oomun- 
ment  en  las  evlremilals  del  cos.  Sabanon,  y  espo- 
lon  ó  friera  lo  que  naix  en  lo  taló.  Pernio,  nis, 
perniunculus,  i.  |1  Fruyldel  perelloner.  Peruélano. 
Piraslri  fruclus. 

PERELLONER.  m.  ant.  perera  borda. 

PEREMPTORI,  A.  adj.  Terminant,  precís. 
Perenlorio.  Peremplorius.  ||  Lo  últim  que's  conce- 
deix ó  determina  en  qualsevol  línea.  Perenlorio. 
Peremplorius. 

PEREMPTORI AMENT.  adv.  m.  Ab  terme 
peremptori.  Pcrentoriamenle,  precisamenle.  Peremp- 
toriè. 

PERENNAL.  adj.  ant.  perenne. 

PERENNALMENT.  adv.  m.  Contínuament, 
sens  intermissió.  Perennalmenle,  perennemente.  Pe- 
renniter,  perenne. 

PERENNE,  adj.  Continuo,  incessant.  Perene, 
perennal,  perenne.  Perennis.  ||  adj.  bot.  Lo  que  viu 
mès  de  dos  anys,  com  la  farigola,  etc.  Perenne. 
Perennis.  |1  pi.  Nom  que's  dóna  à  las  fuUas  que 
permaneixen  en  lo  vegetal  mès  de  un  any.  Percnes, 
persistenles,  siempre  verdes.  Perennes. 

PERENNITAT,  f.  Perpetuüat,  continuació  in- 
cessable.  Perennidad.  Perennitas,  atis. 

PEREÓS,  A.  adj.  peresós. 

PEREQUACIÓ.  f.    IGUALAMENT. 

PEREQUACIÓ  INTERNACIONAL.  Igualdat  ó  llibertat 
absoluta  de  comers  entre  las  nacions  que  volen  los 
libre-cambistas.  Perecuacion  internacional.  Pere- 
quatiointernationalis. 

PERER. m. y 

PERERA,  f.  Arbre  alt,  ben  poblat  de  fullas  de 
un  vert  clar,  y  de  fusta  blanca  de  übra  fina  y  mòlt 
útil  pera  obras  de  escultura  y  adorno.  Peral.  Pirus 
communis. 

PERERA  BERGAMOTA.  Espécic  dc  perera  dita  aixís 

per  haverse   portat   de  Bérgam  en    Llombardia. 

Bergamolo,  bergamote.  Pirus  uleona. 

^_£    PERERA  BORDA.  Espécic  de  perera  mès  petita  que 

^^llas  altras.  Sòn  fruyt  es  entre  ovalat  y  cónich,  y  as- 

■v^^      príssim.  Peruélano,  guadapero,  peral  silvestre,  pi- 

ruélano.  Pirastrum,  tri. 

PERERA  CERMENYA.  Espécie  de  perera  de  fullas 
de  figura  de  cor  peludas  del  revés,  lo  fruyt  pelut 
mòlt  aromàtich  y  gustós,  y  madura  als  últims  de 
la  primavera.  Cermetio.  Pirus  pra^cox. 

PERERAL  Y  PERERAR.  m.  Lloch  de  pere- 
ras.  Peralera.  Locus  piris  consilus. 

PERERÓS,  A.  adj.  PERESÓS. 

PERESA,  ra.  Negligència,  tedi,  descuyt  en  fér 


las  cosas  à  que  estam  obligats :  es  un  dels  pecats 
capitals.  í'ereza.  Desidia,  pigritia,  x.  ||  Dificultat 
de  aixecarse  del  llit.  Pereza.  Pigritia,  x,  membra 
levandi  desidia.  [j  Mandraria,  Quixedat  en  fér  las 
cosas.  Pereza,  desidia,  galbana.  Segnilies,  ei,  igna- 
via,  ae. 

PERESA  ES  MARE  DE  LA  POBRESA,  pcf.  que  enscnya 
que  'I  traball  y  diligència  de  las  conveniéncias  se 
perden  y  raal-logran  ab  la  peresa  y  ociositat. 
Hombre  senlado,  ni  capuz  tendido  ni  camison  cu- 
rado.  Non  venit  in  molli  vivida  fama  toro. 

PERESA  VOLS  S0PAS?SÍ.  FESTEN.    NON  VULL.  ref.  ab 

que's  reprèn  al  qui  per  descuyt  ó  negligència  deixa 
ó  pert  allò  que  li  convé.  Pereza  quieres  sopas?Maes- 
ire  Juan,  quereis  beber?  antes  me  hareisplacer.  Dad 
acà  un  maravedis;  muchas  gracias  que  ya  bebi.  Ila- 
nè  dcsidiosè  jaces? 

NO  PÉRDHERSE  PER  PERESA,  met.  Denota  que  en  al- 
guna cosa  s'  han  fet  totas  las  diligéncias  possibles. 
No  quedar  por  corla  ni  por  mal  echada.  Nihil  inten- 
tatum  relinquere;  nullum  deesse  conalum. 

TENIR  PERESA,  fv.  Diferir,  retardar  alguna  cosa 
per  fluixedat,  negligència  ó  inacció.  Perecear,  em- 
perezar.  Cunclor,  aris. 

PERESCUT,  DA.  p.  p.  ant.  Perecido.  Perdilus. 

PERESÓS,  A.  adj.  Qui  tè  peresa.  Perezoso,  de- 
sidioso,  ahobachonado,  pigro,  jlojo,  culoso.  Seguis, 
piger,  ignavus.  H  Mandra,  tardà,  pesat  tn  lo  movi- 
ment ó  acció.  Perezoso.  Dormitans, 

LO    PERESÓS  TOT    TEMPS   ES  MENESTERÓS;    Y  MAY  LO 

PERESÓS  TINDRÀ  PA  NI  VI  PERA  DEMÀ.  ref.  Deuola  quc 
la  peresa  es  causa  de  la  necessitat  en  mòltas  per- 
sonas.  El  perezoso  siempre  es  menesieroso.  Quisquis 
tardusagit,  vitam  traducit  egentem. 

PERESOSAMENT.  adv.  m.  Ab  lentitut,  tar- 
dansa,  fluixedat  ó  peresa.  Perezosamenle.  Ignavè, 
pigrè. 

PERETA.  f.  d.  Perilla.  Pirula,  aj.  ||  Borla  en 
figura  de  pera  que's  posava  en  los  mocadors.  Peri- 
lla. Ornalus  piri  formam  referens.  1|  masclet. 

PERFECCIÓ,  f.  Grau  de  bondat  à  que  pót  ar- 
ribar una  cosa  eu'sa  línea.  Perfeccion.  Perfectio, 
nis.  11  Complement.  Complemento,  perfeccion.  Sum- 
ma se.  II  Gràcia,  hermosura,  prenda  especial  de 
alguna  persona.  Perfeccion.  Perfectio,  nis,  dos,  tis. 
II  Acabament,  conclusió  de  alguna  cosa.  Perfec- 
cion. Perfectio,  nis.  ||  Virtut  en  sumo  grau.  Per- 
feccion. Perfecta,  cumulala  virius. 

A  LA  PERFECCIÓ,  m.  adV.  PERFECTAMENT. 

PERFECCIONAR.  V.  a.  Acabar,  conclóurer 
enterament  alguna  obra.  Perfeccionar.  Maturo,  as. 

PERFECCIONAT,  DA.  p.  p.  Perfeccionada. 
Exactus. 

PERFECTAMENT,  adv.  m.  Mollíssim  bé, 
cumplidament.  l'erfectamente.  Perfecte. 

PERFECTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  PerfecHsimo. 
Perfectissimus. 

PERFECTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Per- 
fectisimamente.  Perfectissimè. 


320  PER 

PERFECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  dóna  ó  pót  do- 
nar perfeció.  Perfeclivo.  Perficiendi  vi  praeditus. 

PERFER.  Temps  sincopat  de  preferir.  Preft,ere. 
Praefert. 

PERFERIR.  V.  a.  Brindar,  oferir  alguna  cosa. 
Ofrecer.  Offero,  ers.  1|  v.  r.  Oferirse  à  fér  alguna 
cosa.  Ofrecerse.  Seseultrò  offerre. 

PERFERIT,  DA,  Y  PERFERT,  A.  p.  p.  Ofre- 
cido.  Oblatus. 

PERFERTA.  f.  Oferia,  promesa.  Ofrecimiento, 
envüe.  Oinciosa  oblatio. 

MÓLTAS  PERFERTAS  T  POCAS  OFERTAS.  ref.  Moteja  al 

qui  promet  mòlt  y  es  curt  en  cumplir  lo  que  ha 
promès.  Manda  polro,  y  da  pocas.  Alybantis  hospi- 
tis  niunera;  multa  promittit,  sed  nihil  praïstat. 

pÉNDRER  LA  PERFERTA.  fr.  Admctrer  lo  que's  dóna 
ú  ofereix.  Àceptar  el  envite.  Accipio,  is. 

PERFET,  A.  adj.  Acabat,  cumplert  en  sa  línea. 
Perfeclo.  Absolutus,  maturatus,  emussitatus.  ||  Qui 
té  r  alt  grau  de  virtut  cristiana.  Perfeclo.  Perfec- 
tus.  II  Hermós,  pulit,  ben  format.  Perfeclo.  Pul- 
cherrimus;  egregia  forma  pollens.  |1  Mòlt  hàbil  ó 
destre  en  alguna  facultat  ó  art.  Perfecta.  Eximius^ 
graphicus.  ||  Lo  que  té  '1  major  grau  de  excel•lèn- 
cia ó  bondat  en  sa  línea.  Perfeclo.  Eximius,  praes- 
tans.  II  gram.  S'  aplica  als  temps  que  defineixen  y 
perfectament  significan  1'  eslat  absolut  de  las  co- 
sas.  Perfeclo.  Perfectum  tempus. 

PERFETAMENT.  adv.  m.  PERFECTAMENT, 

PERFEYT,  A.  adj.  ant.  perfet. 

PERFIGIONAR.  V.  a.    PERFECCIONAR. 
PERFICIONAT,  DA.  p.  p.  PERFECCIONAT. 

PERFÍDIA,  f.  Desllealtat,  trahició,  infidelitat. 
Perf.dia.  Perfídia,  ae,  infidelilas,  atis.  1|  porfia. 

LA  perfídia  mata  LA  CASSÀ.  Fcf.  Euseuya  que  pera 
lograr  las  cosas  difícils  se  necessita  constància. 
Porfia  mala  Ja  caza,  porfia  mala  venado,  y  anya- 
deixen:  <]ue  no  halleslero  osado.  Assídua  stilla  sa- 
xum  excabat. 

perfídia JAR  Ó  PERFIDIEJAR.  V.  n.  POR- 


PERFIDIANT.  adv.  m.  Ab  perfídia.  Porfiada- 
mente.  Certatim,  instanter. 

PERFIDIAR.  V.  n.  porfiar. 

PERFIDIÓS,  A.  adj.  Terch,  tossut,  pertinàs, 
obstinat.  Porfiado.  Obfirmatus,  refractarius.  ||  En  lo 
bo.  constant.  II  En  lo  mal.  obstinat,  pertinas. 

PERFIDIOSAMENT.  adj.  m.  Obstinadament, 
ab  calor  y  tenacitat.  Porfiadamenie.  Constanter, 
perfractè. 

PERFIDIOSÍSSIM,  A.  adj.  sup,  Porfiadisimo. 
Yaldè  pervicax. 

PERFIDIOSÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Por- 
fiadisimamenle.  Obstinatissimè,  pervicacissimè. 

PÉRFIDO,  A.  adj .  DesUeal ,  infiel  ó  traidor. 
Pérfido.  Perfidus. 

PERFIL,  m,  pint.  Lo  últim  de  la  figura  que's 
compren  ab  un  fil  imaginari  dins  del  qual  se  conté 
lot  lo  deraès.  Per^l,  perfiladura.  Extrema  figurse, 


DICCIONARI  PER 

imaginis  linea.  |  Contorn.  Perfil.  Ambitus,  circui- 
tus,  us.  II  Lo  rasgo  ab  que  rematan  las  Uetras.  Per- 
ill. Litterae  àpex.  ||  arq.  La  delineació  de  la  super- 
fície de  qualsevol  cos  segons  sa  latitut  y  alsària. 
Perfil.  Orlhographia,  se.  ||  ribet.  \\  Lo  contorn  ó  fi- 
gura del  cos  posat  enterament  de  costat.  Perfil. 
Obliqua  corporis  positio.  ||  pint.  La  delineació  de 
las  parts  la  figura  conlingudas  en  lo  contorn.  Di- 
lorno.  Interior  deiineatio. 

PERFIL  oBLiCH.  Lo  que  s'  erigeix  sobre  plans  in- 
clinats ó  's  termina  en  lo  mateix,  com  succeheix 
en  las  escalas.  Perfil  ohlicuo.  Obliqua  sciographia. 

PERFIL  RECTE.  arq.  Lo  que  s'  erigeix  sobre  plans 
horisontals,  y  's  termina  en  ells  formant  ànguls 
rectes.  Perfil  recio.  Orthographia,  se. 

MiTj  PERFIL,  pint.  La  postura  del  cos  que  no  està 
enterament  de  costat.  Medio  perfil.  Semiobliqua 
corporis  positio. 

PERFIL AMENT.  m.  La  acció  de  perfilar.  Per- 
filadura. Deiineatio,  nis. 

PERFILAR,  v.  a.  Delinear  una  figura,  donar 
lo  perfil.  Perfilar.  Rem  perpolire,  lineare,  delinea- 
ré. II  Dibuixar  una  apuntació  ó  una  petita  idea  de 
alguna  cosa.  Rasgunar,  rescmar,  esquiciar,  recor- 
lar.  Lineamenta  definiré. 

PERFILAT,  DA.  p.  p.  Perfilado.  Delineatus.  1| 
adj.  Se  diu  del  nas  perfet  y  ben  format,  per  anar 
en  proporcionada  disminució,  y  també  de  la  cara 
aprimada  y  llarga  en  proporció.  Perfilado.  Yenus- 
tus,  aplè  efformatus. 

PERFUM,  m.  Aroma,  matèria  odorífera  que 
posada  al  foch  llansa  un  olor  fragant,  Per/itme, 
sahumadura.  Ungüentum,  suílimenlum,  i.  ||  L'  olor 
y  fum  que  llansan.  Perfume,  sahumerio,  sahumo. 
Suífimentum,  i,  suíBius,  us.  ||  met.  Qualsevol  ma- 
tèria que  llansa  algun  olor  bo  ó  mal,  y  '1  mateix 
olor.  rerfume.  Suílimenlum,  i. 

PERFüMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  perfuma. 
Sahumador,  perfumador.  SuíBtor,  is.  ||  ant.  Qui  fa  ó 
ven  perfums.  Perfumador,  sahumador,  perfumero, 
perfumisla.  Pigmentorum  artífex,  venditor.  1|  Vas 
en  que's  posan  al  foch  los  perfums.  Perfumador. 
Sufflmentorum  vas. 

PERFUMAMENT.  ra.  La  acció  y  efecte  de  per- 
fumar. Sahumadura,  sahumería.  Suífitio,  nis. 

PERFUMAR,  v.  a.  Comunicar  bons  olors  ab 
perfums.  Perfumar,  sahumar.  Suflio,  is,  suffimen- 
to,  as.  II  met.  Despedir,  escampar  qualsevol  olor 
bo  ó  mal.  Perfumar.  Odorem  diffundere. 

PERFUMAT,  DA.  p.  p.  Perfumada,  sahuma- 
do.  Suffitus,  odoratus. 

PERFUMERIA,  f.  La  casa  ó  botiga  ahont  se 
fan  ó  venen  perfums.  Perfumeria.  SuíBraentorura 
oíficina,  taberna. 

PERFUNCTORl,  A.  adj.  Leve,  que  fa  poca 
impressió  en  T  animo.  Per/Míicíorio.  Perfunctorius, 
defunctorius. 

PERFUNCTÓRIAMENT.  adv.  m.  De  pas,  ab 
lleugeresa,  per  alt.  Perfunctoriamente.  Perfunctoriè. 


PER 


CATALÀ. 


PER 


321 


I 


PERFUNT,  DA.  aïlj.  BAIX,  PROFUNDO,  RECÒNDIT, 

iJltim. 

pergamí,  m.  La  pell  del  moltó,  la  qual,  tre- 
ta la  llana  y  adobada,  serveix  pera  escríurer,  cu- 
brir  llibres,  elc.  Pergamino.  Membrana,  x. 

PERGAMINER.  m.  Qui  traballa  ó  tracta  en 
pergamins.  Pergaminero.  Membranorura  opifex, 
venditor, 

PERGIRAR.  V.  a.  Tornar  à  girar  alguna  cosa 
6  mudaria  de  Uoch.  Revòlver,  iraquear.  Revol- 
vo,  is. 

PERGIRAT,  DA.  p.  p.  Revuello.  Revolutus. 

PERHOM.  m.  L'  expert  que's  posa  pera  ava- 
luar y  medir  las  terras.  Agrimensor,  apeador.  apre- 
ciador,  lasndor.  Decempedalor,  agrimensor,  is.  | 
Sincopa.  Por  mi.  3Iihi. 

PERHORRESCÉNCIA.  f.  HORROR,  ESGARRIFA- 
MENT. 

PERHORRESCENT.  adj.  ant.  HORRORÓS. 
PERHORRÉSCER.  V,  a.  ant.  HoiiRoaisAR,  es- 
garrifar. 

PERIAMBO.  m.  Peu  de  vers  llatí  que  consta 
de  un  troqueu  y  un  Iribaqui.  Periambo.  Periam- 
bus.  i. 

PERIATGE.  m.  Dret  pertanyent  à  la  Real  Jun- 
ta de  còrners  del  principal  de  Caalunya,  y  consis- 
teix en  la  exacció  del  2  y,  per  cent  sobre  '1  valor 
de  tols  los  fruyts,  generós  y  efectes  que  s'  iniro- 
duheixen  per  mar  ó  per  terra  en  Catalunya,  tant 
del  regne,  Amèrica  é  islas  adjacents,  com  del  es- 
tranger, ménos  en  los  declarats  libres  en  la  Ins- 
trucció de  1829.  Periaje.  Yecligal  sic  dictum. 

PERICARDI.  m.  anat.  Bossa  membranosa  que 
cubre  '1  cor.  Pericardio.  Pericardium,  ii,  cordis 
càpsula. 

PERICARPI.  m.  bot.  Es  la  part  exterior  del 
fruyt  que  tanca  y  protegeix  las  llavors  que  trau 
quant  maduran,  ó  lo  que  es  lo  mateix,  tol  lo  que  en 
lo  fruyt  no  es  la  llavor.  Lo  pericarpi  's  compon  de 
tres  parts  sobreposadas  més  ó  rai^nos  visibles  que 
es  r  epericarpi  ó  pe. I  del  pericarpi,  part  membra- 
nosa que  rodeja  y  cubre  'I  fruyt,  lo  sarcocarpi  ó 
molsa  del  fruyt,  porció  mès  ó  ménos  molsuda  que 
està  davall  del  epicarpi,  y  I'  endocarpi  ó  pell  inte- 
rior del  fruyt,  que  es  la  membrana  de  consistència 
vària,  que  forma  las  casetas.  Perioarpio.  Pericar- 
pium,  ii. 

perícia,  f.  Intel-ligéncia,  pràctica,  habilitat 
en  alguna  cosa.  Perieia.  Perilla,  íb. 

PERICIAL,  adj.  Lo  que  pertany  als  perits.  Pe- 
ricial. Ad  peritispsrtinens. 

PERICLITANT.  p.  a.  Qui  perilla.  El  que  peli- 
gra.  Periclilans,  tis. 

PERICLITAR.  v.  n.  aiil.  perillar. 
PERICO.  m.  Papagall  de  unas  vuytpolzadasde 
llarch,  ab  lo  bech  y  las  potas  bermellas,  la  esque- 
na entre  blava  y  groga  y  las  alas  blavas.  Perico. 
Psittacus  parvus. 
PERICOT.  m.  En  lo  joch,  lo  caball  de  bastos; 


perquè  val  lo  que  qualsevol  altra  carta,    pericom 
Periro.  Charta  lusoria  indiferenler  applicabilis. 

PERICRÀIVEO.  m.  anal.  Membrana  que  cubre 
'Icràneo.  Pericràneo.  Pericraneum,  i. 

PERICULOSAMENT.  adv.  ni.  ant.  perillosa- 
ment. 

PERIECHS.  m.  pi.  geog.  Los  que  viuhen  en 
punl  diametralment  oposats  de  un  mateix  paral- 
lelo  de  latilut,  y  de  consegüent  tenen  à  un  temps 
las  inaieixas  estacions,  sent  raiija  nit  pera  uns, 
quant  es  milj  dia  pera  'Is  altres.  Periecos.  Perieci,  • 
orum. 

PERIFÈRIA,  f.  Circunferència:  'sdiucoraun- 
menl  de  la  del  círcul.  Perifèria.  Peripheria,  ae. 

PERIFOLLOS.  m.  pi.  Adornos  vistosos  que 
usan  las  donas.  Perifollos,  munequeria,  gasleria^ 
perejil.  Speciosi  ornalus. 

PERIFRASA.  f.  ant.  perífrasis. 
PERIFRASAR    Y    PERIFRASEJAR.    V.    a. 
Usar  de  perífrasis.  Perifrasear.  Perifrasi,  circum- 
loculione  uti. 

PERÍFRASIS.  f.  ret.  Circunloqui,  rodeig  de 
paraulas  pera  expressar  lo  que's  podria  dir  mès 
breu  y  precisament.  Perifrasi,  perífrasis,  circun- 
locucion.  Perífrasis,  is. 

PERIGALL.  m.  nàut.  Aparell  ab  que's  manté 
suspensa  alguiia  cosa,  pera  millor  disposició  al  us 
à  que  està  destinada.  Perigallo.  Sustenlaculum,  i. 
PERIGEO.  m.  asiron.  Lo  punl  en  que  un  pla- 
neta 's  troba  ab  sa  ói  hita  mès  pròxima  à  la  terra 
en  contraposició  delapogeo.  Pcrigeo.  Perigeum,  ei, 
aixis  Ínfima. 

PERIHELI.  m.  astron.  Lo  punt  en  que  un  pla- 
neta està  mès  pròxim  al  sol.  Perihelio.  Períhe* 
lium,  ii. 

PERILL,  m.  Exposició  ó  contingència  de  algun 
dany  ó  pèrdua.  Riesgo,  peíigro.  Periculum,  i,  dis- 
crimen,  inis.  [j  Contingència  de  noconseguirse  óde 
experimentar  algun  dany  espiritual  ó  moral.  Peíi- 
gro. Periculum,  i,  discrimen,  inis. 

ANAR  ó  CÓRRER  PERILL,  fr.  Estar  exposat.  Carreró 
tener  peligro.  In  discrimine  versari.  ||  met.  Sér 
mòlt  contingent  à  que  succehesca  alguna  cosa  no 
favorable.  Córrer  peligro.  In  lubrico  esse. 

A  PERILL  ÓEN  PERILL,  m.  adv.  Eu  conlíngéncía  ó 
exposició.  À  piqué,  d  riesgo,  en  balanza,  en  peligro. 
In  discrimen. 

i  PERILL  PROMPTE  REMET  cuTTAT.  ref.  Eusenya  que 
en  las  cosas  perillosas  s'  ha  de  procehir  ab  deten- 
ció, y  en  las  que  demanen  remey  ab  activitat.  Al 
peligro  con  tiento,  y  al  remedio  con  tiempo.  Certa- 
men non  accipit  excusationes. 

DEspREciAR  LOS  PERILLS,  fr.  Disposarse  à  resistir- 
los.  Arroslrar  los  peligros.  Pericula  tentare. 

EN  GRAN  PERILL,  m.  adv.  En  perill  quasi  inevita- 
ble. En  gran  peligro.  In  apertum  disciraen. 

ESTAR  DE  PERILL,  fr.  Se  díu  del  que  està  mòlt  ma- 
lalt. Estar  muy  de  peligro,  eslar  en  estremo  peligro. 
A  periculo  abesse. 


322 


PER 


DICCIONARI 


PER 


POSAREN  PEaiLL.  fr.  OCASIONA.R.  ||  ARRISCAR. 
Qül'SPOSAEN   PERILL  DE  CÀURER,  APaR    TÉ    GANAS 

DE  JÀURER.  ref.  Denota  que  qui  busca  '1  perill  no  es 
estrany  cayga  en  ell.  Quien  en  una  picdra  dos  veces 
Iropieza,  no  es  maravilla  que  se  qulebre  la  cabeza. 
Ad  lapidem  incautus  qui  bis  oíTendit  eumdeni. 
Nil  niirum  est,  frangal  si  capiit  ille  sibi. 

SENSE  PERILL,  in.  adv.  En  seguretat,  en  salvo.  Sin 
peligro.  Tuiò;  extra  pfM'iculi  aleam. 

PERILLA,  f.  nàul.  La  cima  de  un  pal  que  fa 
com  un  carrel.  Perella.  Àpex,  icis. 

PERILLAR.  V.  n.  Estar  en  perill  de  pi'rdrer  la 
vida,  béns,  elc.  Pdigrar.  Periclitor,  aris.  |1  Estar 
en  perill  de  pérdrérse,  mal-Iograrse  ó  no  conse- 
guirse  alguna  cosa.  Peligrar.  In  discrimen  venire. 
II  Estar  en  perill  ó  contingència  de  experimentar 
algun  perjudici  ó  de  patir  algun  dany  corporal 
ó  moral.  Peligrar.  Periculum  inminere. 

PERILLÓS,  A.  adj.  Arriscat,  exposat,  aventu- 
rat, dubtós.  Peligroso.  Lubricus,  periculosus.  ||  S' 
aplica  à  la  persona  de  geni  turbulent.  Peligroso. 
Periculo  obnoxius. 

PERILLOSAMENT,  adv.  m.  Ab  perill.  Peli- 
grosamenle,  con  feligro.  Periculosè,  lubricè. 

PERILLOStSSIM ,  A.  adj.  sup.  Peligrosisimo . 
Yaldè  periculosus. 

PERIL-LUSTRE.  adj.  ant.  Mòlt  il-luslre.  Pe- 
riíustre,  muy  ilaslre.  Perillustris. 

PERIMENT.  ra.  ant.  L'  acte  de  pérdrérse.  Pe- 
recimienlo.  Inleritus,  us. 

PERÍNGLIT,  A.  adj.  Heróich,  ínclil  en  sumo 
grau.  Perlnclito.  Perinclitus. 

PERINEAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  Perineo.  Pe- 
rineal.  Perinealis. 

PERINEO.  m.  Espay  net  de  pels  que  s'  exten 
desde  '1  ces  flns  à  las  parts  sexuals  del  matxo,  y 
desde  '1  cesà  las  mainellas  de  la  euga.  Esla  llimi- 
lat  lateralment  per  la  part  posterior  de  lasancas  y 
cuixas.  Perineo.  Perineum,  ei.  ||  m.  anat.  Espay  del 
cos  humà  à  raodo  de  canal  desde  1'  orifici  finsà  las 
parts  naturals.  Perineo.  Interfoemineum,  ei. 

PERINEUMONIA.  f.  Inflamació  dels  pulmons. 
Verineomonia,  pulmonia.  Peripneomonia,  ai. 

PERINEOMÓNICH,  CA.  adj.  met.  Lo  que 
pertany  als  pulmons.  Perineumónico,  pulmoniaco. 
Peripneumonicus. 

PERÍODA.  f.  ant.  PERÍODO,  CLÀUSULA. 

PERIÒDICAMENT,  adv.  m.  Ab  cert  período. 
Periódicanienie.  Slaiis  temporibus. 

PERIÓDICH,  CA.  adj.  Perianyent  al  período. 
Periódico.  Periodicus.  i|  m.  Obra  ó  paper  que's  pu- 
blica en  certs  dias  ó  per  temps  determinat.  Perió- 
dico. Periodicus  libellus.  [|  Lo  que  torna  à  cert 
temps  fixo  ó  determinat.  Periódico.  Periodicus.  | 
ret.  Se  diu  de  un  discurs  números  y  compost  de 
períodos  justos.  Periódico.  Dictio  numerosa  et  cir- 
cumpscripia. 

PERIODICITAT,  m.  Propensió  que  s'  observa 
en  mòlts  moviments  del  organisme,  ó  voltas,  ó  re- 


peticions arregladas,  y  à  pre.ïenlarseen  épocas  dc- 
terminadasó  irregulars,  sense  conèixer  la  cau^a  de 
això,  ni  saberho  explicar.  Periodicidad,  Periodo 
propensió. 

PERIODISTA,  m.  y  f.  Qui  fà  periódichs.  Pe- 
riodista. Periodici  scripti  auctor. 

PERÍODO.  m.  Cert  y  determinat  número  de 
anys,  mesos,  etc,  en  que  la  cosa  torna  al  mateix 
punt  ó  estat.  Periodo.  Periodus,  i.  |1  L'  espay  de 
temps  que  enclou  tota  la  duració  de  una  cosa.  Pe- 
riodo. Periodus,  i.  ||  La  clàusula  entera  y  perfecta 
de  una  oració,  circuhit  armoniós  de  paraulas  en 
que  s'  e\pressa  un  pensament.  Periodo.  Periodus,  i. 
[|  cronol.  Espay  de  lemps  respecte  del  qual  se  con- 
tan  y  calculan  los  anys,  com :  período  Julià,  de  Me- 
ton,  etc.  Periodo,  cicló.  Periodus,  ciclus,  i.  [|  as.- 
tron.  Lo  temps  en  que  qualsevol  estrella  ó  planeta 
fà  sa  revolució  entera  ó  torna  al  mateix  punt  del 
cel.  Periodo.  Periodus,  i,  clàusula,  ae.  ||  met.  Lo 
temps  que  dura  la  febra  desde  sa  pujada  fins  à  sa 
remissió.  Periodo.  Periodus,  i.  ||  mús.  Contrapunt. 
Conlrapunlo,  periodo.  Concentus,  us.  ||  Lo  punt  mès 
alt  ahont  pót  arribar  una  cosa.  Apogeo,  zenit,  cum- 
bre,  colmo.  Culmen,  nis.  ||  arit.  Cada  porció  de  sis 
en  sis  guarismes,  que  són  los  que's  necessilan  pera 
formar  lo  milió,  y  's  divideix  per  medi  de  una  co- 
ma en  dos  membres  de  tres  guarismes  cada  un. 
Periodo,  dignidad.  Periodus,  i. 

PERIOSTI.  ra.  Membrana  que  cubre  ó  rodeja 
'Is  ossos.  Periostio.  Periostion,  ii. 

PERIPATÉTICH,  CA.  adj.  Qui  seguiex  la  fi- 
losofia de  Aristóteles,  y  lo  perianyent  à  ella.  Peri- 
patético.  Peripateticus.  ||  fam.  Ridícul,  estravagant 
en  sòn  modo  de  pensar.  Peripatético.  Exoticus,  ri- 
diculus. 

PERIPATO.  m.  Sistema  de  Aristóteles.  Perípa- 
lo.  Arislotelis  doctrina. 

PERIPÈCIA,  f.  poét.  Mudansa  gran  y  repenti- 
na  de  un  estat  à  altre  en  los  personatges  del  dra- 
ma. Peripècia.  Peripetia,  se.  ||  Aventura  de  un  ca- 
baller  andant,  acció  temerària.  Peripècia.  Temeri- 
tas,  atis. 

PERIPLE,  m.  nàut.  Navegació  al  rodedor  de  al- 
gun mar  ó  de  algunascostas.  Periplo.  Periplus,  i. 

PERÍPTERO.  adj.  En  1' antich  s'  aplicava  al 
temple  que  tenia  sis  columnas  en  I'  enfront,  sis  à 
la  espatlla  y  onzeà  cada  costat,  tant  distants  eutre 
sí  com  de  las  parets  de  la  nau,  ab  la  qual  se  forma- 
va un  passeig  al  entorn  del  temple.  Periplero,  pe- 
riplerio.  Peripteros,  on,  i. 

PERIR.  V.  n.  ant.  Pérdrérse.  Perecer.  Pereo, 
is. 

PERISCIFISME.  m,  cir.  Incisió  al  rodedor  del 
cràneo,  y  's  fà  en  aquells  que  pateixen  mòlt  de 
fluxióals  ulls.  Pericifismo.  Periscyphismus,  i. 

PERISCIS.  m.  pi.  Los  habitants  de  las  zonas 
fredas  als  quals  va  rodejant  la  sombra  per  tots  los 
punts  del  horisont  un  ó  mès  dias  enters.  Periscios. 
Periscii,  Grum. 


PER 


m 


PERISCiSTOLE.  m.  med.  Pausa  entre  dos  pol. 
zadas  ó  '1  moviment  de  císlole  ó  de  contracció,  y  '1 
e  diàstole  ó  de  dilatació.  l'eriscislole.  Pericisto- 

s,  is. 

PERISOLOGIA.  f.  ret.  Mullitut  de  paraulas 
snpi'il]ua.s.  Redundància,  per isologia.  Sermó  súper, 
vacaneus. 

PERISTAFILÍ.  m.  cir.  Nom  dels  quatre  mus- 
cles del  gargamelló.  Peristalilino.  Peristafilin- 
us,  i. 

PERISTÀLTICHjCA.adj.med.S'aplicaal  mo- 
viment de  contracció  ó  compressió  que  fan  los  bu- 
dells pera  expel•lir  los  excrements.  Peristúltico- 
Peris'.alticus. 

PERISTIL.  m.  Edifici  sostingut  per  dins  ab  co- 
luranasal  entorn  queforman  una  galeria.  Perisiilo. 
Peristjlium,  ii,  peristyium,  i. 

PERÍSTOLE.  f.  anat.  y  mcd.  Facultat  compres- 
siva  do  las  fibras  animals,  y  moviment  perislàltich 
dels  budells.  Periaiole.  Perisíoles,  se. 

PERIT,  DA.  p.  p.  ant.  Perecido.  Perdi  tus. 

PERIT,  A.  adj.  Sabi,  docte,  pràctich,  expert. 
Pcrilo.  Peritus. 

PÉRITAMENT.  adv.  m.  Ab  perícia.  Docla- 
menle,  con  perícia  ó  maeslria.  Peritè. 

PERITÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Periíisimo.  Peritis- 
siraus. 

PERITONEAL.  adj.  Lo  que  té  relació  ab  lo 
peritoneo.  Periíoneal.  Peritonealis. 

PERITÓNEO.  m.  anat.  Tela  del  ventre.  Pcri- 
lóneo.  Periíoneus,  ei. 

PERJUDICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  perjudica. 
erjudicador,  perjudicanle.  Pnejudicans. 

PERJUDICAR.  V.  a.  Danyar,  causar  perjudi- 
ci. També  s'  usa  com  recíprocü.  Perjudicar,  dam- 
nificar. Praejudico,  incommodo,  as,  noceo,  es. 

PERJUDICAT,  DA.  p.  p.  Perjudicada.  Praeju- 
dicalus. 

PERJUDICI,  m.  Dany,  pèrdua,  detriment  que's 
reb  ó  causa.  Perjuicio.  Damnum,  delrimeníum,  i. 

PERJUDICIAL,  adj.  Danyós,  lo  que  causa  per- 
judici. Perjudicial.  31alignus,  incommodus  ||  lor. 
S'  aplica  à  la  acció  ó  excepció  que  àn.es  de  tol  se 
déu  examinar.  Perjudicial.  Piaijudicialis. 

PERJUDICIALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Perjudi- 
cialisimo.  Valde  noxius. 

PERJUDICIALMENT.  m.  adv.  Ab  perjudici. 
l'erjudicialmenle.  Damnosè. 

PERJUÍ.  m.  anl.  i>ebjld:ci. 

PERJUR,  A.  adj.  y 

PERJURADOR.  m.  Qui  jura  fals  ó  trenca  ma- 
liciosament lo  jurament  que  ha  fet.  Perjuro,  perju- 
rador.  Perjurator,  is.  I  adj.  Pertanyent  à  perjuri. 
Perjuro.  Perjurus. 

PERJURAR.  V.  n.  Jurar  fals,  sér  perjur.  Per- 
jurar, jvrar  falsa.  Perjuro,  pejero,  as.  \\  Jurar  mòlt 
ó  per  vici  ó  pera  anyadirfursa  al  jurament.  Perju- 
rar. Pejero,  as. 

PERJURAR8E.  V.  r.  Faltar  à  la  fe  promesa  en 


CATALÀ.  PER  32? 

lo  jurament.  Perjurarse.  Fidem  jurejurando  firma- 
tam  fallere. 

PERJURAT,  DA.  p.  Perjurado.  Pejeralus. 

PERJURI,  m.  Jurament  fals.  Perjurio,  perjuro. 
Perjnrium,  ii,  adjuralio,  nis. 

PERJUY.  m.  ant.  perjuri, 

PERLA.  f.  Concreció  que's  forma  en  lo  interior 
de  la  closca  de  la  mareperla;  es  de  color  blanch, 
brillant,  gris,  ab  reflexos  platejats  de  vàrios  co- 
lors; serveix  pera  adorno.  Perla.  Bacca,  margarita, 
gemma,  ».  |1  Espècie  de  broma  de  matèria  grossa 
que's  forma  en  los  ulls  entre  las  túnicas  üvea  y 
córnea.  Granizo.  In  oculis  nubis  instar  maculai; 
suffussio,  nis.  [I  met.  Cosa  exquisida  ó  preciosa. 
Perla.  Margarita  preiiosa.  |1  met.  Ornament,  esplen- 
dor, com:  aquest  jove  es  la  perla  del  col-Iegi. 
Lumbrera,  esplendor.  Splendor,  is,  lumen,  inis.  || 

pi.  poèt.  DENTS. 

PERLA  cantelluda;  La  concreció  de  la  mareperla 
que  no  es  rodona.  Barrveca.  Lnio  angularís. 

DE  PERLAs.  m.  adv.  Perfectament;  mòlt  al  cas. 
De  perlas.  Ad  amussim. 

PERLAR.  V.  n.  ant.  parlar. 

PERLASIA.  f.  PERLESIA. 

PERLÀTICH,  CA.  adj.  ant.  paralítich. 

PERLESIA.  f.  Resolució,  relaxació  dels  nirvis 
en  que  perden  son  vigor,  moviment  y  sensació. 
Perlesia,  paràlisis.  Paralysis,  eos  ó  is. 

PERLETA.  f.  d.  Perlezuela,  perlica,  illa,  ila. 
Minor  margarita. 

PERLLONGAR.  V.  a.  nàul.  Anar  navegant  per 
una  costa  de  llarch  à  liarch.  Perlongar,  prolongar. 
In  longum  navigare. 

PERLONGAR.  v.  a.  ant.  Dilatar.  Prolongar. 
Produco,  is. 

PERLONGAT,  DA.  p.  p.  ant.  Prolongada.  Pro 
ductus. 

PERMANÉIXER.  v.  n.  Perseverar,  continuar, 
persistir,  mantenirse  en  sa  opinió.  Permanecer. 
Permaneo,  es.  j|  Quedarse,  detenirse.  Permanecer. 
Sum,  es.  1]  Eslarse  llarch  temps.  Permanecer.  Per- 
sideo,  es. 

PERMANÈNCIA,  f.  Estabilitat,  inmutabililat, 
perseverància,  constància,  duració  ferma.  Perma- 
nència, permansion.  Permansio,  nis. 

PERMANENT,  adj.  Eslable,  inmutable,  cons- 
tant, lo  que  permaneix.  Permanenle,  permaneciente. 
Firmus,  íixus. 

PERMANE3CUT,  DA.  p.  p.  Permanecido.  Per- 
mansus. 

PERMENOR.  m.  Reunió  de  circunsUincias  me- 
nudasy particulars.  Pormenor.  Minutarura  qualita- 
tum  copia. 

PERMÈS,  A.  p.  p.  de  permétrer.  Permilido. 
Permissus.  |1  Lícit.  Permilido.  Licilus. 

PERMETEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  permet  ó  con- 
sent. Permilidnr,permisor,  Permissor,  is.  \\  Quisu- 
freix,  tolera,  diis'mu'a.  Permiíidor.  Permissor,  is, 

PERMETIMENT.  m.  anl.  permís, 


324  PER 

PERMETRE  Y  PERMÉTRER.  V.  a.  Sufrir  ó 
tolerar  alguna  cosa,  no  oposarse  à  ella.  Permilir. 
PermittOjis,  patior,  eris.  ||  Donar  lloch  ólemps pera 
lo  q.B€'^  déu  executar,  y  's  diu  de  cosas  que  no 
dependeixen  del  propi  arbitri,  com:  ma  edat  no'm 
PERMET  portar  las  arrr  as.  rermilir.  Fero,  ers,  sinó, 
is.  II  No  impedir  lo  que's  podria  y  deuria,  l'ermilir. 
Permitlo,  is.  ||  teol.  Concórrer  físicament  à  la  ope- 
ració de  alguna  cosa,  encara  que  mala,  sens  volun- 
tat, amor  ó  desitj  de  ella,  com:  bèu  permet  lo  pe- 
cat, l'ermilir.  Permilto,  is.  [|  En  las  escolas  y  en  la 
oratòria  concedir  alguna  cosa  com  si  fos  verdade- 
ra,  ó  per  no  fér  al  cas  de  la  qüestió,  ó  per  sa  fócil 
solució  ó  solta.  Permitir.  Pei  milto,  is. 

PERMÍS,  m.  Llicència,  consentiment,  facultat. 
Permiso.  Yenia,  copia,  ae. 

AB  sÒN  PERMÍS,  exp.  que  s'  usa  pera  donar  satis- 
facció, ó  per  cortesia  de  lo  que's  va  à  fér.  Con  su 
licencia  ú  permiso.  Pace  tua. 

DONAR  PERMÍS,  fr.  Douar  lo  consentiment  ó  lli- 
cència pera  fér  alguna  cosa.  Dar  permiso,  dar  li- 
cencia. Copiam  praestare. 

PÉNDRER  LO  PERMÍS,  fr.  Fér  alguoa  cosa  sens  de- 
manar la  llicència  ó  facultat  que  's  necessita  ó  que 
demana  la  urbanitat.  Tomarse  la  licencia.  Licen- 
tiam  sibi  sumere. 

PERMISSIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  permètrer. 
Permisible,  permitidero.  Permitti  valens. 

PERMISSIÓ.  f.  La  acció  de  permètrer.  Permi- 
sion.  Permissio,  nis.  ||  permís.  ||  ret.  concessió. 

PERMISSIU,  VA.  adj.  Lo  que  enclou  permís. 
Permisivo.  Rei  faciendae  facultate,  polestate  ins- 
truclus. 

PERMISSIVAMENT.  adv.  Ab  permissió  tàci- 
ta. Permisivamenle.  Tacito  concensu. 

PERMITENT.  p.  a.  Qui  permet.  Permitenie. 
Permittens. 

PERMITIDOR,  A.  m.  y  f.  permetedor. 

PERMIXTIÓ.  f.  Barreja.  Permistion,  mezcla. 
Permixtio,  nis. 

PERMÓDOL.  m.  Pedra  ó  fusta  que  surt  de  la 
paret  pera  sostenir  quadrats,  vigas  y  altras  cosas. 
Can,  modillon,  jabalcon,  canecillo,  y  almojaya.  an'. 
Mutulus,  i,  telamon,  is.  ||  Pessa  composta  de  tres 
fustas  col-locadas  en  triàngul  pera  sostenir  prestat- 
ges. Palomilla.  Abacus,  i.  H  Pessa  de  ferro  que  surt 
de  la  paret  sobre  que  se  sostenen  los  balcons.  Car- 
tela.  Mensula,  ae.  \\  esparó. 

PERMODOLET.  m.  d.  Permódol  petit.  Caneci- 
llo. Mutulus,  i. 

PERMUTA,  f.  Cambi,  barata,  Trueque,  permu- 
ta, permulacion.  Permutatio,  nis.  |1  En  los  beneficis 
ecclesiàstichs  es  la  resignació  ó  renúncia  que  dos 
fan  de  sos  beneficis  en  mans  del  ordinari  eccle- 
siàstich,  ab  súplica  recíproca  pera  que  's  done  li- 
brement  lo  benefici  del  un  al  altre.  Permuta.  Per- 
mutatio, nis.  II  En  la  moral  se  diu  dels  cors,  vo- 
luntats, elc.  quant  s'  observa  diferent  modo  de 
procehir.  Permuta.  Commutatio,  nis. 


DICCIONARI  PER 

PERMUTABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  permutar- 
Permutable  .  Permutabilis. 

PERMUTACIÓ,  f.  permuta.  ||  ret.  Figura  ab 
que  se  significa  una  cosa  y  se'n  sent  altra.  Permu- 
lacion. Permutatio,  nis.  ||  pi.  arit.  Espècie  de  com- 
binacions en  que  no  sols  s'  atén  al  número  de  ter- 
mes que's  comparan,  sinó  també  à  la  diferència 
que  resulta  del  lloch  en  que  's  col-locan.  Permuta- 
ciones.  Permulaliones,  um. 

PERMUTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  permuta.  Per- 
mulador.  Permutans,  tis. 

PERMUTAR.  V.  a.  Baratar,  cambiar.  Permu- 
tar. Peimuto,  as.  ||  geom.  Alternar.  Permutar.  Per- 
muto, as. 

PERMUTAT, DA.p.  p.  Permuífldo.  Permutatus. 

PERN.  m.  Clau  rodó  y  gran  de  cabota  quasi 
rodona.  Perno.  Rotundus  clavus.  ||  Clavilla  de  fer- 
ro, l'erno.  Cnodax,  acis.  ||  La  cua  de  la  romana. 
Regla.  Regula,  ai.  ||  torn.  ||  met.  poderós,  valedor, 
ARRIMO,  empenyo.  ||  Espécíe  de  mitj  golfo  ó  clau 
ganxut  sens  punta  que  usan  los  fusters  pera  posar 
y  tràurer  fàcilment  las  porlas.  Perno.  Incus,  i. 

CLAVAR  AB  PERNS.  fr.  Empcmar.  üncis  muniré. 

tenir  uns  bons  perns.  fr.  met.  Tenir  en  sòn  fa- 
vor als  que  manan  ó  poden  valer.  Tener  buenas 
amarras  ó  buenas  aldabas;  agarrarse  de  buenas  al- 
dabas.  Firmis  uti  pricsidiis. 

PERNA.  f.  ant.  PERNIL.  II  CAMA. 

PERNAS  EN   l'  ATRE    Ó  PERA  AMUNT.  m.  adv.  PtttaS 

arriba.  Pedibus  sursura  sublatis. 

PERNAS  DE  CARN  SALADA.  Cert  dret  antich.  Antigua 
alcabala.  Vectigal. 

ESTIRAR  LA  PERNA.  fr.  fam.  Douarse  bon  temps, 
posarse  à  dormir  ó  descansar.  Tender  la  raspa.  In 
longum  cubare;  se  proslernere. 

PERNABÀTRER.    V.   a.   vèncer,  abítrer.  || 

PARTERIR,  IMPACIENTAR. 

PERNADA,  f.  Camada,  gambada.  Pernada. 
Cruris  iclus,  calcitratus.  ||  Multilut  ó  provisió  de 
perns.  Pernerio.  Uncorum  copia.  U  y  perna.  La 
quarta  pari  del  mas.  ||  Casa  constiluida  en  alodi 
de  algúab  motiu  de  habitar  en  ella  encara  que  sia 
mòlt  petita  la  porció  de  terra  en  que  està  fundada. 
II  ter.  Certa  porció  de  quarleras  de  grans  dedife- 
rentas  qualitats,  y  la  meytat  de  la  qual  se  diu: 
mitja  pernada.  Pernada.  Varia  granorum  quantas. 

PERNET.  m.  d.  Pernele.  Parvus  uncus. 

PERNETA.  f.  d.  Perneta.  Cruricula,  ae. 

PERNICIÓS,  A.  adj.  Perjudicial,  funest,  fatal, 
nociu.  Pernicioso.  Pernitiosus,  exitiosus. 

PERNICIOSAMENT.  adv.  m.  Perjudicial- 
ment.  Perniciosomente.  Perniciosè. 

PERNICIOSissiM,  A.  adj.  sup.  Perniciosisi- 
mo.  Yalde  perniciosus  vel  exitialis. 

PERNIL,  m.  Anca  y  cuixa  del  animal;  se  diu 
especialment  de  la  del  porch.  Jamon,  pernil,  nal- 
gada,  lunada.  Perna,  ae,  petaso,  nis. 

PERNIL  RANCI.  Lo  que  comensa  à  passarse.  Pernil 
rancio,  jamon  rancio.  Dubius  petaso. 


Hi       pf 


PER  CATALÀ 

PERNILET.  ni.  d.  Pernil  petit.  Jamoncio,  illo, 
Uo;pernUiUo.  Petasunculus,  i. 

PERNOCTAR.  V.  n.  Passar  la  nit.  Pernoctar. 
Pernocto,  as,  y  abnocto,  as,  parsarla  fora  de  casa. 

II  VETLLAR. 

PERNOLIAR.  V.  a.  ant. 

PERNULIAR.  V,  n.  ant.  extiiemdncíar. 
PERÒ.  conj.  adversativa,  que  regularment  des- 
truhéix  ó  disminuheix  lo  que  s'  ha  dit  àntes.  Però. 
Sed,  verum,  verumtamen.  |1  Usat  com  à  substantiu 
significa  defecte,  com  :  fulano  no  té  però.  Pera.  \\- 
tium,  ii,  defectus,  us.  ||  Obstacle,  impediment. 
Però.  Obex,  icis.  ||  No  obstant,  encara.  Però,  no 
obslante,  lodavia.  Attaraen. 

PEHÓ  SI  NO.  m.  adv.  De  altra  manera.  Pera  si  no, 
de  olra  suerie.  Alitersecus. 

PEROL.  m.  Yas  de  metall  mòlt  obert  de  boca  y 
en  figura  de  mitja  esfera.  Perol.  Nasiterna,  ai.  || 
Espècie  de  caldera  fonda  pera  donar  los  banys  à 
las  obras  de  cera.  Banador.  Haenum,  quo  cerarii 
utuntur.  H  Eyna  de  fusta  ó  cuyro  pera  replegar  la 
aygua  en  las  embarcacions.  Balde.  Silula,  se. 

PEROLER.  m.  calderer. 

PEROLET.  m.  d.  l'erolillo.  Parva  nasiterna. 

PEROIVCLE,  m.  ant.  Tio. 

PERORACIÓ.  f.  Recopilació,  compendi,  última 
part  de  la  oració  en  que  1'  orador  mou  los  afectes. 
Peroracion.  Peroratio,  nis.  ||  Obra  de  perorar.  Pe- 
roracion.  Concio,  nis.  ||  Discurs,  oració  retòrica. 
Peroracion.  Concio,  nis. 

PERORAR.  V.  n.  Conclóurer  la  oració  recopi- 
lant totas  las  rahons  que  s'  han  tret  pera  proba. 
erorar.  Peroro,  as.  |1  Demanar  eficasment,  ab  ins- 

ncia.  Orar,  perorar.  Enixè  rogare,  oraré. 

PERORROSCÉNTIA.  f.  ant.  nORROR. 

PERÓS,  A.  adj.  ant.  peresós. 

PEROSIA.  f.  ter.  PERESA. 

PERPAL.   m.  PARPAL. 

PERPENDÍCUL.  m.  Lo  que  cau  à  plora.  Per- 
pendiculo.  Perpendiculum,  i.  ||  plom.  4.  5. 

PERPENDICULAR,  adj.  geom.  Se  diu  de  la 
Hnea  ó  pla  que  cau  sobre  altre  sèns  inclinarseà 
una  part  ni  altra.  Perpendicular.  Perpendicula- 
re,  is. 

I     PERPENDICULARMENT,    adv.     m.    Recta- 
Inent,  de  daltà  baix.  Perpendicularmente.  perpen- 
Idiculariter. 
'    PERPETRACIÓ.  f.  V  acte  de  cométrer  algun 
crim.  Perpelracion.  Perpetratio,  nis. 
'    PERPETRADOR,  A.   m.  y  f.  Agressor,  qui 
feomet  algun  delicte.  Perpetrador.  Perpetrator,  is. 
PERPETRAR.  V.  a.  Cométrer  algun  delicte  ó 
fcrim.   Perpetrar.  Crimen  perpetraré. 

PERPETRAT,  DA.  p.  p.  Perpeirado.  Perpe- 
tratus. 

PERPETUÀ,  m.  Certa  tela  de  llana  de  mòlta 
duració.  Perpctuan.  Telai  laneaí  genus. 

PERPÈTUA,  f.  SEMPRE  VIVA. 

PERPETUACIÓ,  f.  La  acció  de  perpetuar  al- 
TOMO   II. 


PER  325 

guna  cosa.  Perpetuacion.  Perpeluatio,  nis. 
PERPETUAL.  adj.  ant.  perpetuo. 
PERPETUALMENT.  adv.  m.  y 

PERPÈTUAMENT,  adv.  m.  Sempre,  sèns  in- 
termissiò.  PerpHuamente.  Perpetuo. 

PERPETUAR,  v.  a.  Fér  perpètua  ó  mòlt  dura- 
ble alguna  cosa.  Perpetuar.  Perpetuo,  perenno,  a.í. 

PERPETUAT,  DA.  p.  p.  Perpetuado.  Perpe- 
luatus,  perennis. 

PERPETUINA.  f.  Flor.  sempreviva. 

PERPETUISAR.  v.  a.  perpetuar. 

perpetuïtat,  f.  Duració  sèns  fi;  y  's  pren 
també  per  duració  mòlt  llarga  ó  incessant.  Perpe- 
tuidad.  Sempilernilas,  perpeluilas,  alis. 

PERPETUO,  A.  adj.  ant.  Lo  que  dura  sempre 
ó  per  llarch  temps.  Perpetuo.  Perpèluus,  aelernus, 
sempiternus.  ||  Continuo,  no  inlerruiiiput.  Perpe- 
tuo. Perpèluus,  assiduus.  |1  Se  diu  de  lo  que  diira 
tota  la  vida  de  una  persona.  Perpetuo.  Peipetuns. 
II  Se  diu  de  lo  que  succeheix  mòllas  vegadas,  com: 
disputas  PEUPÉTUAS,  elc.  Perpetuo.  Perpèluus. 

E.N  PEftPETüü.  m.  adv.  ant.  perpètuament. 

PERPLEIX.  adj.  ant.  perplexo. 

PERPLEXAMENT.  adv.  m.  Ab  perplexitat. 
Perplejamente.  Perplexabililer. 

PERPLEXITAT,  adv.  m.  Dubte,  irresolució. 
Perpkjidad.  Ilesilantia,  ae,  hitsilalio,  nis.  j|  ànsia. 

INQÜIETUT. 

PERPLEXO,  A.  adj.  Dub'.ós,  incert,  irresolut. 
Perplejo.  Coniusus,  perplexus. 

PERPRE  Y  PERPERA.  f.  iMoneda  bisantína 
de  or  bo  y  brillant  equivalent  à  \\(ie  niarch,  que 
valia  10  sous  barcelonesos.  Perpera.  Monela  sic 
dicta. 

PERPUNT.  m.  Encolxat,  pessa  de  la  armadura 
anlígua,  ó  cota  forrada  de  colo.  Perpunte.  Thoiax 
gossypio  farlus. 

PERQUANT.  adv.  Per  la  rahó  de  que.  Porque, 
por  cuanlo.  E tenim,  enim. 

PERQUÈ,  conj.  causal.  Porque.  Quoniam,  quia. 
II  Usat  com  substantiu,  causa,  rahó,  motiu.  Por- 
que. Causa,  ae. 

SÈNS  QUE,  NI  perquè,  m.  adv.  Sèns  causa,  sèns 
fonament,  per  res.  Sin  porque  ni  para  que.  De  ni- 
bilo;  sine  causa. 

PERQUIRIR.  V.  a.  ant.  inquirir,  investigar. 

PERQUISICIÓ,  f.  PESQUISSA. 
PERQUISICIÓ  CURIOSA.  CURIOSITAT. 

PERRO,  A.  adj.  Nom  de  oprobi.  Perro.  Ca- 
nis. 

PERROQUET.  m.  MASTIL. 

PERRUCA,  f.  Cabellera  postissa.  Peluca.  Adop- 
tiva, subdiíitia  coma.  ||  La  persona  que  gasta  per- 
ruca. Peluca.  Ciesarialus  homo.  |1  fam.  La  rcpre- 
hensió  del  superior  à  algun  de  sos  súbdits.  Peluca. 
Objurgatio,  nis. 

PERRUCA  DE  POLLS.  POLLÓS. 

MITJA  PERRUCA.  La  senzilla  y  lleugera  en  sòn  pen- 
tinat. Peluquin.  Parvum  capillainentum. 


DICCIONARI 

Pelucon.  Magna  coma 


tu  PER 

PERRUGASSA.  f.  aum 

adoptiva. 

PERRUCAYRE  Y  PERRUQUER ,  A.  ID.  y  f. 

Qui  per  ofici  pentina,  fa  ó  ven  perrucas.  Peluque- 
ro.  Ciniflo,  nis. 

PERRUQUETA.  f.  d.  Peluquilla,  ita,  peluquin. 
Parva  coma  adscititia. 

PERSA.  m.  y  f.  Natural  de  Pèrsia  regne  del  As- 
sia.  Persa,  perso,  persiano.  Persa,  ae. 

PER8AGÜENT.  ant.  seguit. 

PER8CRUTAR.  V.  a.  ant.  ESQÜADRINTAR, 

PERSECUCIÓ,  f.  L'  acte  de  perseguir.  Persecu- 
cion,  perseguimiento.  Persecutio,  inseclatio,  nis.  |I 
Los  traballs  y  nioléstias  del  cos  y  del  ànima.  Per- 
secucion.  Vexatio,  nis.  (|  L' odi  ab  que  'Is  tirans  per- 
seguian  als  cristians  en  los  primers  sigles  de  la 
Iglésia.  Persecucion.  Ecciesiae  persecutio. 

PERSECUTADOR ,  A.  m.  y  f.  ant.  persegui- 
dor, 

PERSECUTAR.  V.  a.  ant.  PERSEGUIR. 

PER8EGUTOR.  m.   V.  PERSEGUIDOR. 

PER8EGA.  f.  Peix  de  mar  y  de  riu  de  color 
blanch  y  escatas  finas.  Perca,  perga.  Perca,  ae. 

PERSEGUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  persegueix. 
Perseguidor.  Perseculor,  is. 

PERSEGUIMENT.  m.  persecució. 

PERSEGUIR.  V.  a.  Seguir  al  qui  fuig.  Perse- 
guir, hostigar,  ejecutar,  asenderear,  dar  tras  uno, 
seguir.  Persequor,  eris.  U  Buscar  à  algú  en  lolas 
pars  ab  freqüència  è  impertinència.  Perseguir.  In- 
sequor,  eris.  (|  Molestar,  donar  mal  temps  à  algú. 
Perseguir.  Vexo,  exagito,  as.  [)  Dit  de  la  cassa,  Mon- 
tear.  Feras  insequi. 

PERSEGUIRSE.  V.  r.  Buscar  ocasions  pera 
danyarse  mútuament  los  que  estan  enemistats.  Per- 
seguirse.  Persequor,  eris. 

PERSEGUIT,  DA.  p.  p.  Perseguida.  Perse- 
culus. 

PERSEMBLANTMENT.  adv.  m.  Mòlt  sem- 
blantment. Muy  semejantemente.  Persimiliter. 

PERSEO.  m.  Una  de  las  vint  y  dos  conslel-.'i- 
cions  celestes  ditas  boreals,  que  consta  de  vint  y 
sisestreüas.  Perseo.  Perseus,  ei. 

PERSET.  m.  ant.  Grana  de  que's  feyan  mantas 
y  califas  y  que  venia  de  Pèrsia.  Grana.  Pannus  coc- 
cinens. 

PERSET  VERMKIX.  m.  ant.  PERSIANA.   2.  []  GRAVA. 

PERSEVANT.  m.  Oficial  de  arraas,  segons  la 
orde  ò  regla  de  caballeria  inferior  al  faraute,  y 
aquest  al  rey  de  armas,  y  té  '1  mateix  ofici  en  sos 
casos,  l'ersevanle.  Feciaiis,  is. 

PER8EVERÀNCIA.  f.  y 

PERSEVERANSA.  f.  ant.  Constància,  perma- 
nència, continuació.  Perseverancia.  Perseverantia, 
ae.  y  Duració  permanent  ó  continua  de  alguna  cosa. 
perseverancia.  Duratio,  nis. 

perseveríncia  FINAL.  Coustància  en  la  virtut  y 
en  mantenir  la  gràcia  fins  à  la  mort.  Perseverancia 
final.  Perseverantia  finalis. 


PER 

a.  Qui  persevera.  Perse- 


PERSEVERANT.  p. 

ranle.  Remanens. 

PERSEVERAR.  V.  n.  Mantenirse,  sèr  ferm  y 
constant.  Perseverar.  Persevero,  perilo,  as.  |1  Per- 
manéixer,  durar  per  mòlt  temps.  Perseverar.  Du- 
ro, as.  II  V.  a.  permanéixer. 

PERSEVERAT],  DA.  p.  p.  Perseverado.  Per- 
severatus. 

PERSIANA,  f.  Espècie  de  gelosia  formada  de 
llistonets  atravessats  horisontalment,  de  modo  que 
entre  V  ayre  y  no  '1  sol.  Persiana.  Horisontalis  tran- 
senna.  |]  Certa  tela  que  venia  de  Pèrsia.  Persiana, 
Persica  tela. 

A  LA  persiana,  m.  adv.  .\I  us  de  Pèrsia.  À  la  per- 
siana. Persico  morè. 

PERSIGNAR.  V.  a.  Administrar  lo  baptisme 
en  cas  de  necessitat  sense  las  cereraónias  prescri- 
tas.  Echar  agua.  Urgente  necessitate  baplizare. 

PERSIGNARSE.  V.  r.  Fèr  tres  creus  ab  lo  dit 
pólzer  de  la  ma  dreia,  una  en  lo  front^  altra  en  la 
boca  y  alti  a  en  lo  pit.  Persignarse.  Sanctae  crucis 
signum  se  muniré.  ||  met.  Admirarse,  extranyar  al- 
guna cosa.  Persignarse.  Crucis  signo  admiralionem 
ostendere. 

PERSIGNAT,  DA.  p.  p.  Persignado.  Crucis 
signo  munilus. 

PERSINYAR.  V.  a.  PERSIGNAR. 

PERSIÓ.  in.  Depósit  que's  fà  en  las  canonadas 
pera  ploraejar  la  aygua  y  pera  netejarlos  quant  s' 
enibossan.  Arcon,  purificador.  Puriticator,  is. 

PERSISTÈNCIA,  f.  Permanència  ,  fermesa, 
constància.  Persistència.  Constantia,  perseveran- 
tia, ai. 

PERSISTENT,  adj.  Conslant,  qui  persisteix. 
Persislenle.  Persislens. 

PERSISTIR.  V.  n.  Mantenirse  ferm.  Persistir. 
Persisio,  is.  ||  Perseverar,  durar  mòlt  temps.  Per- 
sistir. Duro,  as,  permaneo,  es. 

PERSONA,  f.  Individuo  de  la  naturalesa  hu- 
mana. Persona.  Persona,  ae.  ||  Qualsevol  home  ó 
dona  '1  nom  del  qual  s'  ignora  ó  no  's  vól  dir.  Per- 
sona. Quidam,  quaídam.  [j  La  disposició  ó  figura 
del  cos.  Persona.  Corporis  forma.  ||  personatge.  || 
L'  home  distingit  en  la  repulilica.  Persona.  Opti- 
mas,  alis,  vir  nobilis.  ||  L'  home  de  capacitat,  de 
disposició  y  prudència.  Persona.  Magnis  animi  do- 
tibus  insignilus  homo.  |1  teol.  Se  diu  del  Pare,  del 
Fill  y  del  Esperit  Sant  que  són  tres  distintas  ab  una 
mateixa  essència.  Persona.  Triniíaiis  persona.  || 
gram.  Qualsevol  nom  ó  pronom  ab  que  concorda  'I 
verb.  Persona.  Persona,  ae.  ||  Actor,  interlocutor  en 
las  comèdias.  Persona,  personaje.  Persona,  ae. 

PERSONA  DECENT.  L' home  ó  dona  de  bona  conduc- 
ta. Persona  decenie.  Liberalis,  ingenuus  vir. 

PERSONA  iNTERPósiTA.  cxp.  Hat.  for.  Qui  fà  una 
cosa  en  lloch  de  altra.  Persona  inierpósila.  Persona 
interposita. 

LA  PERSONA  QUE  MÒLT  MUDA,  SEMPRE  LA  VEURÀS 
PERDUDA,  ref.  PEDRA  MOVEDISSA,  elC. 


PER 


CATALÀ. 


PER 


327 


LI  PERSONA  QCE   MOLT  RÍU,   NO  TÉ    'l  DISCURS  MÒLT 

viD.  ref.  Denota  que  '1  riurer  sense  motiu  es  pro- 
pietat de  tontos.  El  que  rie  demasiado,  es  hombre 
foco  avispado.  Risus  stultitiae  signum. 

LA  PERSONA  QUE  TÉ  CRIA,  SEMPRE  GUANYA  NIT  Y  DIA. 

ref.  Denota  que'l  hesliar  dóna  mòlt  produclo  à 
8òn  amo.  Quien  cria,  oro  hila.  Qui  pascit  greges, 
net  vellera  phryxi. 

PAGAR  DE  SA  PERSONA,  fp.  Trobapse  en  alguna  ac- 
ció ó  altpa  cosa.  Hallarse  presente;  presenciar.  Ad- 
sum,  es. 

PERSONAL,  adj.  Peptanyent  k  la  persona.  Per- 
sonal. Personalis.  ||  ra.  Talla,  tpibuts  que  pagan  en 
algunas  papts  los  caps  de  casa,  y  són  del  estat  gene- 
neral.  Personal.  Personale  tribulum. 

PERS01VALISAR8E.  V.  r.  Mostrarse  part  en 
algun  negoci.  Personalizarse.  Jus  pelere. 

PERSONALITAT,  f.  La  individualitat,  dife- 
rència que  conslituheix  la  dislincció  de  peisonas. 
personalidad.  Pepsonalitas,  al  is. 

PERSONALMENT,  adv.  ir<.  En  ppópia  perso- 
na, pep  sí  mateix.  Personalmenie,  en  persona,  por 
si  mismo,por  su  persona.  Pepsonaliler. 

PERSONAT.  m.  Beneflci  ecciesiàstich  fundat 
ab  sols  lo  ti  de  pepmulaplo  ab  altres  verdaderamenl 
ecciesiàstichs,  pera  evitar  la  simonia.  Personado. 
Personatus,  us.  ||  En  algunas  parts,  prerogativas 
que  algú  té  en  la  iglésia  sense  jurisdicció  ni  ofici, 
però  ab  renda  y  cadira  en  lo  cor.  Personado.  Per- 
sonatus, us.  11  Dignitat  ecclesiàslica  sense  jurisdic- 
ció ni  ofici.  Personado.  Personatus  dignitas.  fl  La 
persona  que  té  aquesta  prerogativa.  Personado.  Pep- 
sonalus  homo. 

PERSONATGE,  m.  Subjecte  de  dislincció,  de 
prendas.  Personaje.  Clarus,  insignis  vir.  U  Persona 
disfressada  pera  representar  en  la  comèdia.  Perso- 
naje. Persona,  ae.  |]  Estranger,  no  conegut  ó  que  va 
de  incògnit.  Personaje.  Persona,  ae. 

PERSONEJAR.  v.  n.  Portarse  com  à  persona. 
Portarse  coma  à  persona.  Mores  personarum  agere. 

PERSONER.  m.  Síndich.  Personero.  Ppocupa- 
lor,  is.  H  Paplicipans,  inlepessat  ab  altpes.  Pariici- 
pe,  cointeresado,  accionista.  Particeps,  ipis. 

PERSONERIA.  f.  Procura,  comissió.  Persone- 

Iria.  Mandatum,  i. 
PERSONETA.  f.  d.  Personilla.  Homunlio,  nis. 
•  PERSPECTIU,  m.  Qui  professa  la  perspectiva. 
'ferspeclivn.  Perspectivae  artis  professor. 
PERSPECTIVA,  f.  Ciència  que  ensenya  à  de- 
•linear  los  objectes  en  una  superfície.  Perspectiva. 
'Perspectiva,  ae.  |1  Obra  executada  segons  1'  art  de 
■  la  perspectiva.  Perspectiva.  Oplicè  disposilum  opus. 
I>  y  Tot  r  objecte  de  la  vista  en  la  major  disiància, 
P  especialment  quant  esameno  y  deleytable.  perspec- 
"  tiva.  Prospectus,  us.  |  La  apariéncia  y  falsa  repre- 
sentació de  las  cosas.  Perspectiva.  Apparens  pros- 
pectus. 

PER8PIGACIÓ.  f.  y. 

PERSPICACITAT.  f.  ant.  Agudesa  y  penetra- 


ció de  la  vista.  Perspicàcia,  perspicaeidad.  Oculo- 
rum,  visus  perspicàcia.  ||  Agudesa,  vivesa,  ingeni, 
talent,  perspicàcia,  perspicaeidad,  sulileza,  sulili- 
dad,  penetracion,  viveza.  Perspicàcia,  ae. 

PERSPICÀS.adj.  Agut,  penetrant;  se  diu  de  la 
vista  y  dels  ulls.  Perspicaz.  Lincius,  perspicax.  (j 
Agut  de  ingeni. /'ers^jtcoz,  DtDo,  penetrador,  lince, 
sutil.  Oculeus,  pepspicax. 

PERSPIGUITAT.  f.  Claredat,  Uimpiesa,  Ipans- 
papéncia.  Perspicuidud.  Perspicuitas,  alis.  |1  Clare- 
dat en  la  explicació,  expressió  y  Uimpiesa  de  estil- 
Perspicuidad.  Orationis  elegantia.  |  Claredat,  evi- 
dentia.  Perspicuidad.  Evidenlia,  a;. 

PERSPicUO,  A.  adj.  Clar,  transparent.  Perspt- 
cuo.  Perspicuus.  H  raet.  S' aplica  al  subjecte  que  s' 
explica  ab  brevedad  y  ab  eslil  clar  é  intel-ligible. 
Perspicuo.  Perspicuus. 

PERSPIRABLE.  adj.  TRANSPIRABLE. 

PERSUADIR,  v.  a.  Obligar  ab  rahons  à  algú  à 
fér  ó  créurer  alguna  cosa.  Persuadir,  imbuir,  incli- 
nar, mover,  calequizar.  Cohortor,  aris. 

PERSUADIRSE.  v.  r.  Formar  judici ;  créurer 
alguna  cosa  en  forsa  de  algun  motiu  ó  rahó.  Ver- 
suadirse,  juzgar,  creer.  Credo,  is. 

PERSUADIT,  DA.  p.  p.  Persuadido.  Suasus. 

PERSUASIBLE.  adj.  Probable,  lo  que's  pót  per* 
suadir.  Persuasible.  Persuasibilis,  persuadibilis. 

PERSUASIBLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
persuasible.  De  un  modo  persuasible.  Persuasibilem 
in  modum. 

PERSUASIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  persuadir. 
Persuasion,  inducimiento ,  sugeslion.  Suadela,  ae, 
suatio,  nis.  1|  Lo  judici  ó  concepte  que's  forma  en 
virtut  de  algun  fonament.  Persuasion.  Judiciura, 
ii,  opinió,  nis.  y  Oració  del  genero  deliberatiu  prò- 
pia para  persuadir.  Persuasion.  Suasoria,  ae. 

PERSUASIU,  VA.  adj.  Lo  que  es  eficàs  pera 
persuadir.  Persuasivo.  Suadens. 

PERSUASIVA,  f.  Eloqüència,  eficàcia,  destre- 
sa en  persuadip.  Persuasiva.  Eloquentia,  ae. 

PERTANENT.  p.  a.  PERTANYENT. 

PERTANGUT,  DA.  p.  p.  Perlenecido.  Spectalus. 

PERTANT.  adv.  ab  que's  conclóuhen  los  escrits 
ó  pediments,  y  significa  atenent  à  lo  referit,  per  las 
rahons  expresadas  y  per  lo  demés  que's  funda  y  re- 
presenta. Por  tanto.  Ideo. 

PERTANYENT,  p.  a.  Perleneciente.  Spectans. 

PERTÀNYER.  V.  n.  Sér  alguna  cosa  pròpia  de 
algú  ódéurerseli  de  dret.  Petienecer,  corresponder, 
tocar,  competer,  respectar,  respetar,  concernir.  Per- 
tineo,  es.  U  Tocar,  sér  del  càrrech,  ministeri  ú  obli- 
gació de  algú.  Pertenecer.  Attineo,  pertineo,  es.  I 
Referirse,  fér  relació  una  cosa  à  altra,  ó  sér  part 
integral  de  ella.  pertenecer.  Perlinet. 

PERTÀNYERSE.  V.  r.  Convenirse,  correspóa- 
drerse,  déurerse  alguna  cosa.  Deberse,  corresponder, 
convenir.  Opus  esse,  congruere. 

PÉRTICA.  f.  Regle  de  cincb  peus  de  llarcb  pe^ 
ra  amidar  edificis.  Pérlica,  Quincupedal,  is. 


328  PER 

PERTINACI.  adj.  PERTINAS. 

PERTINÀCIA.  f.  Tema,  tossuderia,  obstinació. 
Perlinacia,  tenacidad,  prolervia,  prolervidad.  Perti- 
nacia,  ae. 

PERTINÀS.'^dj.  Obstinat,  terch,  tossut.  Perli- 
naz,  lenaz,  prolervo.  Captiosus,  cerebrosus,  cervi- 
cosus. 

PERTINA8MENT.  adv.  m.  Obstinadament,  ab 
pertinacia.  Perlinazmente.  Tenaciter,  previcaciler. 

PERTINÈNCIA,  f.  La  acció  ó  dret  de  algú  à  la 
propietat  de  alguna  cosa.  Pertenencia.  Actio,  nis.  1| 
Lo  que  es  accessori  ó  consegüent  al  principal.  Per- 
tenencia. Appendix,  icis,  accessio,  nis.  ||  L'  espay 
que  toca  à  algú  per  jurisdicció  ó  propietat.  Perte- 
nencia. Quod  ad  aliqueni  perlinet. 

PERTINENT,  adj.  Lo  que  pertany  à  alguna  co- 
sa. Pertcnecinilc.  Allinens,  pertinens.  j]  Lo  que  ve 
al  cas  ó  à  propòsit.  Perienecienle.  Pertinens. 

PERTINENTMENT,  adv.  m.  Oportunament, 
al  cas.  Pertincnteniente,  oporlunamenle.  Opportunè. 

PERTIR.  V.  n.  ant.  partir. 

PERTISANA.  f.  ARMA  BLANCA. 

PERTOCAR.  V.  n.  tocar,  pertànyer. 

PERTOCAT,  DA.  p.  p.  pertangut. 

PERTRER.  m.  ant.  Aparell,  arreus,  ormeigs. 
Perirechos.  Instrumenia,  orura.  []  municions. 

PERTURBABLE.  adj.  Lo  que s  pót  perturbar. 
Perlurbable.  Perturbari  valens. 

PERTURBAGIÓ.  f.  Trastorn,  confusió,  desor- 
de,  alteració  del  estat  de  quielut.  Perturhacion.  Ru- 
tuba,  s£,  perfurbatio,  nis.  (|  Espant,  susto.  Perlurba- 
cion.  Exanimatio,  nis.  |1  Agilació,  moviment  impe- 
tuós del  iiamo.  Perlurbacion.  Fiuctus,  us.  ||  Laacció 
y  efecte  de  perlurbarse.  Turbacion.  Haisitatio,  nis. 

PERTüRBADAMENT.adv.  UI.  Ab  perturba- 
ció  ó  desorde.  Pcrturbadamenle.  Inordinatè,  pertur- 
batí». 

PERTURBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  causa  pertur- 
bacióó  desorde.  Perlurbador.  Turbalor,  is. 

PERTURBAR.  V.  a.  Turbar,  conlurbar,  alte- 
rar Torde  y  quietut  de  las  cosas.  Perturbar.  Tur- 
bo, perturbo,  as.  |  Impedir  1'  orde  del  discurs. 
Perturbar.  Sermonem  perturbare.  I  Confóndrer  à 
algú  de  manera  que  no  acerteà  dir  ó  à  fér  lo  que 
volia.  Perturbar.  Turbo,  as.  1|  destorbar,  [j  v.  r. 
Turbarse.  Perlurbari.  ||  turbarse. 

PERTORBAT,  DA.  p.  p.  Turbado,  perturbado- 
Turba  tus,  per  turba  tus. 

PERTURBATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pe- 
ra perturbar.  Turbaíivo.  Turbans, 

PERÚ.  (valer  ün)  fr.  VALER  UNA  ÍDIA. 

PERUÀ,  NA.  adj.  Del  Perú.  Peruano,  perulero- 
Peruvianus. 

PERVENIR,  v.  n.  ant.  arribar.  |  Derivarse, 
origínarse.  Venir,  nacer.  Orior,  iris.  |j  Passar  lo  do- 
mini 6  us  de  alguna  cosa  de  un  à  altre.  Venir, caer. 
Advenio,  nis. 

i    PERVERS,  A.  adj.  Maligne,  depravat.  Perver- 
ço.  Perversus.  . 


DICCIONARI  PES 

PERVERSAMENT.  adv.  ra.  Perversamenle. 
Perversè,  pravè,  depravatè. 

PERVERSIÓ,  f.  Corrupció  de  costums.  Perver- 
sion,  pervertimienlo.  Perversió,  depravatio,  nis. 

PERVERSITAT,  f.  Malícia,  malignitat.  Perver- 
sidad.  Perversilas,  atis. 

PERVERTIDOR,  A.  m.  y  f.  Seductor,  qui  per- 
verteix. Perverlidor.  Seductor,  is,  perversor,  is. 

PERVERTIR,  v.  a.  Turbar,  perturbar,  trastor- 
nar. Pervertir.  Perturbo,  as.  |1  Corrómprer,  sedu- 
hir,  donar  mals  consells.  Pervertir.  Perverto,  is. 

PERVERTIT  DA.  p.  p.  Pervertida.  Deprava- 
tus. 

PERVINGUT,  DA.  p.  p.  Venido.  Adventus. 

PERXA.  f.  Barra  ó  bastó  llaruh  y  prim.  Pcrcha. 
Pertica,  ae.  ||  Barra  ahont  penjan  los  panyos  pera 
perxarlos.  Percha.  Pertica,  ae.  ||  Barra  pera  girar 
los  draps  en  lo  tint.  Percha.  Pertica,  ae.  |1  Barra  pe- 
ra móurer  la  nau.  Varenga,  percha.  Pertica  nàuti- 
ca. II  Barra  ab  ganxo  pera  penjar  aucells  y  arreus 
de  cuina.  Espetera.  Sinthesis,  is.  ||  Las  barras ahont 
los  sabaters  posan  las  formas.  Percha.  Pertica,  ae, 
II  Fusta  ó  ferro  en  que'ls  barbers  penjan  la  bacina 
à  la  porta.  Percha.  Pertica,  a;.  ||  Vela.  Cinta.  Vitta, 
zona,  ae.  ||  met.  La  persona  alta  y  prima.  Perigallo, 
cirial.  Procera  et  gracilis  persona.  ||  crossa.  La  del 
ingeni.  Pertica.  Pertica. 

PERXADA.  f.  ler.  Plantada  de  arbres  prims y 
alts.  Planíacion.  Plantalio,  nis. 

PERXAR.  V.  a.  Penjar  lo  panyo  estès  de  costat 
y  passarli  las  cardas.  Perchar.  Transversim  pan- 
num  appendere. 

PERXAT,  DA.  p.  p.  Perchado.  Pannus  trans- 
versim appensus. 

PERXELL.  ra.  ASPRA. 

PERXER.  m.  Qui  fa  ó  ven  ciulas  ó  galons.  Cin- 
(cro.  Zonai'uin  artífex. 

PES.  m.  Gravedat  natural  pròpia  de  tots  los  cos- 
sos. Peso.  Pondus,  eris.  [j  Gravedat  determinada  de 
un  cos,  que  's  troba  que'l  té,  óper  lley  lo  deu  tenir. 
Peso.  Pondus  sancituin,  certum.  j|  Importància,  en- 
titat de  alguna  cosa.  Peso.  Pondus,  eris,  momen- 
tum,  i.  II  La  forsa  y  eficàcia  de  las  cosas  no  mate- 
rials, com  rahó  de  gran  pes.  l'eso.  Pondus,  eris, 
vis,  is.  II  Carregament  ó  abundància  de  humors  en 
alguna  part  del  cos.  Peso,  pesadez.  Gravilas,  atis. 
II  Instrument  pera  pesar.  Peso.  Trutina,  slalera,  ae. 
11  Pesanlor.  Pesadez,  peso.  Gravilas,  ponderositas, 
atis.  II  Lo  paratge  ahont  s'  pesa.  Peso.  Publica  tru- 
tina. II  La  cosa  grave  ab  que  s'  equilibra  ó  subjecta 
altra,  així  pera  tenir  plana  ó  aprelada  alguna  cosa  's 
diu  que  s'  hi  posa  un  pes.  Peso.  Pondus,  eris.  || 
Contrapès,  la  pessa  regularment  de  ferro  de  deter- 
minat pes,  que  serveix  posada  en  la  balansa,  etc. 
pera  pesar.  Pesa,  pesga.  Libra,  ae,  pondus,  eris.  f| 
Pessa  de  determinat  pes  que  dóna  moviment  à  al- 
guns rellotges,  ó  serveix  de  contrapès  pera  pujar  y 
baixar  algunas  cosas.  Pesa.  Pendulum,  i.  ||  mel. 
Càrrega,  gravàraen  que  algú  té  à  son  cuydado.  Pe- 


PES 


CATALÀ. 


PES 


329 


i 


so.  Munus,  onus,  eris.  |]  inet.  moléstu.  |  Conlrapcis 
del  vollejador.  Contrapeso.  Haller,  is. 

PES  DEL  REY.  Inslrumenl  com  unas  balansas.  Pe- 
so. Libra,  se. 

PES  IGUAL.  EQUILIBRI,  CONTRAPÈS. 

AB  PES  T  MESURA,  m.  adv.  Con  peso  y  medida.  Ex 
rationisamussi. 

À  PES.  m.  adv.  A  peso.  Pondere. 

A  PES  DE  DINER  Y  OR.  in.  adv.  À  peso  de  dinero  y 
oro.  Auro  contra,  magno. 

1  PES  DE  OR.  met.  A  un  gran  preu.  Apeso  de  oro. 
Hagno  prelio. 

/  PES  DE  OR,  DE  PLATA.  m.  adv.  Donant  en  preu 
lant  or  ó  plaïa  com  pesa  lo  que  s  compra.  A;)eso  de 
oro,  de  plata.  Pro  auro  contra,  loto  auro. 

A  PES  VIU.  m.  adv.  Se  diu  quant  se  cómpran  los 
tocinos  pesantlos  vius.  En  vivo.  Suibus  vivis  ap- 
pensis. 

CAURER  DE  sÒN  PES.  fr.  met.  fam.  Sér  una  cosa 
mòlt  certa  y  verdera.  Caerse  de  supeso.  Rem  cer- 
tam  et  constanlem  esse. 

DE  PES.  m.  adv.  Ab  lo  pes  cabal.  De  peso.  Statuti 
ponderis. 

DE  SÒN  PROPI  PES.  ra.  adv.  Naturalment.  De  su  pe- 
so. Naturali  pondere. 

EN  PES.  ra.  adv.  Enterament,  del  tot.  En  peso. 
Omninò,penitü.  |)  Al ayre.£n;)eso.E  terra elevalus. 

MiTJAS  DE  PES.  Las  de  seda  que  tenen  un  pes  de- 
terminat per  lley.  Medias  de  peso.  Caiigse  sericee 
statuti  ponderis. 

pÉNDRER  A  PES.  fr.  Pi'obar,  examinar  la  gravedat 
de  alguna  cosa  ab  la  ma.  Tomar  ú  peso.  Rei  pon- 
dus  perlenlare. 

PÉNDRER  PES.  fr.  Aumeutar,  créixer.  Aumenlar, 
crecer.  Ingravesco,  is. 

PORTAR  EN  PES.  fr.  mel.  Sufrir  algú  tot  lo  pes, 
cuydado  y  Iraball  de  alguna  cosa.  Llevar  la  carga; 
llevar  en  peso.  Onus  habere.  ||  Portar  alguna  cosa 
en  1'  ayre,  sens  que  toque  en  altra  pera  descansar. 
Llevar  en  peso  ó  en  el  aire.  Quidquam  suspensum 
portaré. 

NO  FÉR  LO  PÉS.  fr.  NO  SERHl  TOT. 

TINT  n'  HI  HA  Y  BON  PES.  exp.  NO  HI  HA  MÈS 
CERA,  elc. 

PESABLE.  adj.  Lo  que'spót  pesar.  Ponderable. 
Ponderabilis. 

PESADA,  f.  La  quantitat  que's  pesa  de  una  ve- 
gada. Peso,  pesada.  Singulis  vicibus  ponderantia. 

PESADAMENT,  adv.  m.  Ab  pena,  ab  molès- 
tia, de  mala  gana.  Pesadamente.  JEgrè,  gravatè,  im- 
porlunè.  y  Gravement,  ab  pes  ó  gravedat.  Pesada- 
mente. Graviler.  ||  Tardanient,  ab  massa  lenlitut. 
Pesadamente.  Lentè,  tardè.  |1  Gravement,  ab  excés 
y  desmasia.  Pesadamente.  Graviter.  ||  Molestament. 
Pesadamente.  Molestè. 

PESADESA.  f.  La  qualitat  de  pesat,  pesadez. 
Ponderositas,  alis.  ||  La  gravedat  dels  cossos.  Gra- 
vedad,  pesadez.  Gravitas,  atis.  |  Impertinència  del 
geni  molest  ó  enfadós.  Pesadez,  prolijidad.  Moro- 


silas,  atis.  ||  Carregament  y  torpesa  del  cap  ó  dels 
sentits  per  causa  de  la  son.  Somnolència,  pesadez, 
cargazon.  Somnolentia,  ae.  ||  Carregament  del 
temps.  Cargazon,  pesadez.  Gravitas,  atis.  (j  Molès- 
tia, traball,  fatiga.  Pesadez.  Molèstia,  ae. 

PESADILLA.  f.  Opressió  de  cor,  somni  pesat. 
Pesadilta.  Incubus,  i. 

PESADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Pesadisimo.  Gra- 
vissimus. 

PESADÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Pesadisi- 
mamenie.  Gravissimè. 

PESADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pesa.  Pesador.  Pon- 
deralor,  is. 

PESADOR  DE  MONEDA.  Loqui  eu  las  casas  de  mone- 
da te  l'ofici  de  pesar  los  metalls  abans  y  després  de 
encunyarlos.i?rt/«Jiíario,  balancero.  Libripens,  dis. 

PESADUMBRE.  f.  PESAR. 

PESAL.  m.  ant.  pes  de  balansa. 

PÉSAM  Y  PÉSAME.  m.  Condoléncia,  senti- 
ment que  algú  té  en  la  aQicció  de  altre.  Pésame.  Ex 
alieno  luclu  dolor. 

DONAR  LO  PÉSAME.  fr.  Manifestar  à  algú  que'ns 
condolem  y  1'  acompanjam  en  sas  afliccions.  Dur 
el  pésame.  Dolorem  alicui  ex  ejus  fato  teslari. 

PESANT,  A.  adj.  Grave.  de  mòlt  pes.  Pesado. 
Ponderosus. 

PESANTOR.  f.  PESADESA.  1.  2. 

PESAR.  m.  Sentiment,  dolor  interior.  Pesar. 
Dolor,  angor,  is.  |  Pena,  arrepentiment  del  mal 
comès.  Pesar.  Poenilenlia,  <e.  \\  Pena,  disgust,  aQic- 
ció que  causa  alguna  adversitat  ó  succés  desgra- 
ciat. Desazon,  pesadumhre,  sinsabor.  ^Erumna,  ae. 

II  Oprobi,  íàslich,  motiu  de  sentiment  que's  dóna 
à  algú.  Pesar.  Ignomínia,  ae.  ||  v.  n.  Tenir  pes. 
Pesar.  Pendo,  is.  ||  Tenir  estimació  ó  valor,  sér 
digna  de  apreci  alguna  cosa.  Pesar.  Magni  haberi. 

II  Arrepenlirse,  dóldrerse,  causar  dolor  ó  senti- 
ment à  algú  algnna  cosa.  Pesar.  Aliquem  poenite- 
re.  II  Desagradarli  à  algú  alguna  cosa,  saberli  greu. 
Pesar.  Displiceo,  es.  ||  met.  Fér  forsa  en  V  animo 
alguna  cosa.  resar.  Praipondero,  as.  U  v.  a.  Exa- 
minar lo  pes.  Pesar.  Pondero,  penso,  as.  ||  met. 
Reflexionar,  considerar  ab  atenció.  Pesar.  Perpen- 
do,  is;  mente  versaré. 

PESAR  UNA  COSA  MÉS  DE  UNA  PART  QUE  DE  ALTRA. 

Romanear.  Praepondero,  as. 

À  PESAR.  m.  adv.  No  obstant.  A  pesar.  Etiam.  || 
Contra  la  voluntat  ó  gust  de  algú.  A  pesar.  Invitè, 
vel  invitús. 

À  PESAR  sÈu.  loc.  Expressa  que's  farà  alguna  co- 
sa, no  obstant  que  altre  hi  repugne  6  no  ho  vnlla. 
Mal  que  lepese,  mal  de  sugrado.  Yelif,  nolit. 

ENCARA  QUE  MAL  LI  PESE  i  ALGÚ.  loC.  i  PESAR  SÈü. 

PESARÓS,  A.  adj.  Apesarat,  sentit.  Apesadum- 
brado,  pesaroso.  Dolore,  angore  affeclus. 

PESAT,  DA.  p.  p.  Pesado.  Libralus,  pensus.  J 
a8j.  Molest,  impertinent,  enfadós.  Pesado.  Moles- 
tus,  ater.  |1  Ofensiu,  sensible.  Pesado.  Acerbus, 
gravis.  B  Pesant,  lo  que  té  pes.  Pesado.  Sarcino- 


330 


PES 


DICCIONARI 


PES 


sura,  ponderans.  y  Dur,  aspre,  insufrible.  Pesado. 
Molesttis.  II  Tardà  en  lo  moviment.  Pesado.  Tardus, 
lentus.  I  Carregat  de  humors.  Pesado.  Gravatus.  || 
raet.  Dur  en  corapéndrer  las  cosas.  Tardo,  maja- 
gramas.  Tardus,  hebes.  ||  L'  home  mòlt  gras  ó 
gros.  Obeso,  pesada.  Obesus. 

PESCA.  f.  La  acció  de  pescar.  Pesqueria,  pesca. 
Piscatura,  ae.  |  Lo  mateix  peix  pescat.  Pesca.  Pis- 
catus,  us.  11  L' ofici  y  art  de  pescar.  Pesca.  Piscan- 
di  ars. 

PESCA  FRESCA.  Pescodo  fresco.  Recens  piscatus. 

PESCA  SALADA.  Lo  pclx  quB  SC  sala  pera  guardar- 
lo.  Pescado  salado  ó  salpresado.  Salsamenlum,  i. 

PESCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pésca  ó  té  ofici  de 
pescar.  Pescador.  Piscator,  is.  ||  met.  papa. 

PESUDOR  DE  Canya  pert  més  qie  no  gianyà;  y 

PESCADOR  DE  CANYA  Y  MOLINER  DE  VENT  NO  NECESSI- 
TAN    NOTARI   PERA    FÉR    TESTAMENT,    ref.    qUC's    diu 

contra  'Is  que  per  no  traballar  buscan  exercici  de 
poch  Iraball  y  poca  utilitat.  Pescador  de  caiia  mas 
come  que  gana.  Piscatrix  domino  victum  malè  prae- 
bet  arundo.  1|  Denota  que'ls  medis  de  poca  utilitat 
y  eficàcia  sols  acarrean  sentiments,  pescador  de 
anzuelo  à  su  casa  va  con  duelo.  Piscator  tenui  vic- 
tum qui  qua^ritat  hamo, 

In  sua  ssepè  dolens  tecta  redire  solet. 
PESCADOR  DE  HAM.  PescadoT  cott  anzuclo.  Hamio- 
ta,  ae. 

PESCADOR  DE    IN  PEIX,  PESCADOR  ES.  fef.  ACOUSOla 

al  qui  ab  diligència  alcansa  alguna  petita  part  de 
lo  que  sol-licila.  Pescador  que  pesca  un  pez,  pesca- 
dor es. Qui  captat  piscem,piscem  celebrabiturinde. 

PE8CADORALL.  m.  Aucell  de  unas  quatre 
polzadas  de  llarch,  lo  Hom  de  color  barrejat  de 
blau,  vert  y  negre;  '1  ventre  y  costals  encarnats. 
Habita  en  la  vora  del  mar  y  rius,  y  s'  alimenta  de 
peixos.  íspida,  martin  pescador.  Hispida  alcedo; 
fluviatilis,  is. 

PESCANT  Ó  PESCANTE.  m.  V  assento  des- 
de  ahont  lo  cotxero  goberna  'Is  caballs  ó  mulas. 
pescante.  Aurigae  in  rhaeda  sedile. 

PESCAR,  v.  a.  Agafar  peixos.  Pescar.  Piscor, 
aris;  piscatui  operam  dare.  ||  met.  Cullir,  agafar, 
péndrer  alguna  cosa.  Pescar.  Capio,  is.  1|  Agafar  à 
algú  en  las  paraulas  ó  en  los  fets  quant  ménos  s' 
ho  pensava,  i'escor,  Intercludo,  is.  ||  Descubrir  ab 
treta  'Is  intents  de  algú.  Coger,  pescudar.  Capio, 
is  I  Agafar,  tràurer  alguna  cosa  de  dins  del  ay- 
gua.  Pescar.  Piscor,  aris.  y  met.  Lograr,  conseguir 
alguna  pretensió.  Pescar.  Adipiscor,  eris. 

PESCAR  AB  CERCAPOUS.  fr.  Garfcar.  Uncos  jacere. 

PESCAR  A  LA  ENCESA,  fr.  Pescar  ab  teas.  Pescar 
con  candelero.  Candelabro  piscari. 

PESCAR  A  LA  FRESCA,  fr.  Estar  sens  cuydado  ó  so- 
bresalt de  lo  que  pólsuccehir.  Beher  fresco.  De  ni- 
hilo  vereri. 

PESCAR  EN  AYGUA  TÈRBOLA,  fp.  Féf  SÒn  UegOCi  ab 

dany  de  altre.  Pescar  en  agua  lurVxa.  Lucrum  ex 
alieno  damno  quserere. 


pescarà!  inlerj.  Càspital  soplal  chispasl  fue~ 
go!  Heus! 

PESCAT,  DA.  p.  p.  Pescado.  Piscatus. 

PESCATER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  peix.  Pescade- 
ro.  Piscarius. 

PESCATER  DE  PEIX  SALAT.  TÜNYINER. 

PESCATER  DE  PLATJA,  ployero.  Piscium  venditor. 
PESCATERIA.  t.  Llocb  ahont  se  ven  lo  peix. 
Pescaderia.  Piscaria,  ae. 

SEMBLAR  LA  PESCATERIA.  fr.  SEMBLA  'l  MERCAT  DE 
CALAF. 

PESCA YRE.  m.  PESCADOR. 

PESIGUAR.  v.  a.  ant.  pessigar. 

PÈSOL.  m.  Llegum  de  figura  rodona  que's  cria 
en  unas  tavellelas  verdas.  Guisante,  pèsol,  bisalto, 
y  chichara  p.  And.  Pisuin,  ervum,  i. 

PÈSOL  DE  OLOR.  Flor.  Galbana,  guisante  de  olor. 
Pisi  genus. 

PÈSOL  QUADRAT.  Espécic  de  pèsols  que  participan 
de  la  qualitat  de  las  guixas.  Afaca,  almorla,  cicer- 
cha.  Aphaca,  íb. 

PÈSOL  TiRABECH.  Espécie  dc  pésolssuaus,  tendres, 
y  que  regularment  se  menjan  ab  la  tavella.  Gui- 
sante mollar,  tirabeque.  Molle  pisum. 

PESQUERA,  f.  Lloch  ahont  se  pesca.  Pesquera, 
pesqueria.  Piscaria  ora,  regió.  \\  pesca.  1. 

PESQUERELL.  m.  Peix  petit  de  riu,  que  té  la 
esquena  verda  y  'I  pit  blanch.  Jïreca,  breque.  Al- 
burnus,  i. 

PESQUERIA.  f.  ant.  pesca.  1. 

PESQUISSA.f.  Perquisició,  informació  que's  fà 
de  alguna  cosa.  Pesquisa.  Inquisitio,  indagatio,nis. 

PESQUISSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  pesquis- 
sa.  Pesquisador.  Indagator,  pesquisitor,  is.  |]  ant. 

PREB0ST. 

PESQUISSAR.  V.  a.  Esbrinar,  indagar,  averi- 
guar.  Pesquisar.  Exploro,  indago,  as. 

PESSA.  f.  Tros  ó  part  de  un  tot  natural  ó  arti- 
ficial. Pieza.  Pars,  tis.  y  Qualsevol  espécie  y  tall 
de  moneda,  com  :  pessa  de  dos,  de  quatre.  Pieza. 
Nuramus,  i.  y  Moble  ó  alhaja,  com:  pessa  de  plata, 
de  or.  Pieza.  Supellex,  ctilis.  y  Padàs,  remendo. 
Pieza.  Segraen,  inis.  y  Divisió,  part  de  unaïosa. 
Pieza.  Cubiculum,  i.  y  Qualsevol  obra  de  algun 
art.  Pieza.  Arlefactum,  opus.  y  Qualsevol  cosa  no- 
table per  sa  grandesa  y  hermosura.  Pieza.  Exi- 
mia, res.  y  La  porció  de  algun  teixit  que's  fabrica 
en  una  vegada  en  lo  teler.  Pieza.  Tela,  ae.  y  Entre 
cassadors,  qualsevol  aucell  ó  animal  de  cassa.  Pie- 
za. Praeda  venatoria.  y  Lo  canó  de  artilleria.  Pie- 
za. Tormentum  bellicum.  y  Truhà  ó  bufó;  y  així 
's  diu  per  ironia:  bona  pessa.  Pieza,  pedazo.  Pla- 
ga, pagina,  ae.  y  En  lo  joch  de  damas,  jaquet,  etc, 
cada  peó.  i»teza.  Latrunculus,  i.  y  En  lo  joch  dees- 
cachs.  Trebejo.  Latrunculi,  orum.  y  En  lo  teatre, 
drama.  Pieza.  Drama,  ae.  \\  ant.  distancia  ,  tros, 

RATO. 

MÈS  AIXERIT  QÜE  UN  PÈSOL.  fr.  ESTAR  TREMPAT  COM 
l'NA  ORGA,  etc. 


PES 


CATALÀ. 


PES 


331 


Kn 


I 


PESSA.  loc.  ant.  Al  cap  de  on  rato.  Al 
cabo  de  ralo.  Posi  tol  temperis. 

PESSA  DE  AUTOS.  fop.  Conjunl  de  papers  cusits 
pertanyents  à  una  causa.  Pieza  de  autos.  Acta, 
orutn. 

PESSA  DE  exímen.  Lh  que's  fa  fér  al  artífice  en  1' 
examen  pera  mestre.  Pieza  de  exdnien.  Opus  affa- 
brè  factura. 

PESSA  PER  PESSA.  m.  adv.  Part  per  part,  exacta- 
ment. Pieza  por  pieza.  Sigillalim. 

BONA  PESSA.  exp.  irón.  Denota  que  algú  es  mòlt 
astut,  beilaco  ó  dolent.  Buena,  gentil  pieza,  finca, 
hipoteca;  linda  cana  de  pescar.  PríEclarum  ca- 
put. 

JUGAR  BÉ  LA  PESSA  fr.  Manejar  algun  negoci  que 
vól  destresa  ó  sagacitat.  Jugar  el  lance.  Rem  diíB- 
cilem  expediré,  agere. 

ANAR  PER  SAS  PEssAS.  fr.  Obrar  sense  subjecció, 
ab  llibertat.  Andar  àsusanchuras,  andarsesinayo. 
Licente  vivere. 

JUGAR  UNA  PESSA.  fr.  mel.  Enganyar  ab  artófrau- 
duléncia.  Jugar  una  pieza.  Alicui  vel  aliquera  il- 
ludere. 

MóüRER  UNA  PESSA.  fr.  Citar  alguna  espècie,  to- 
car algun  asuraplo.  Tocar  la  pieza.  Sermonem  de 
re  aliqua  movere. 

PER  PESsAS  MENUDAS.  m.  adv.  Menudanienl.  Por 
menudo.  Minutalira. 

QDEDARSE  DE  UNA  PESSA  Ó  FÉT  UNA  PESSA.  fr.  Sor- 

péndrerse,   pasmarse,  maravellarse.  Quedarse  de 
una  pieza  ó  hecho  una  pieza.  Stupore  corripi. 

QUINA  PESSA,  SI  FOS  DE  OR.  e\p.  Denota  tenir  algú 
bona  capacitat,  però  que  la  emplea  malament.  Es 
comounoro  paiitas  y  todn;  buena  maula,  buena  fin- 
ca, ó  buena  hipoteca,  buena,  brava,  linda  cana  de 
pescar.  Scitus  quidem,  versipellis  est. 

TExiR  MALA  PESS\  AL  TELER.  fr.  Regonéixer  lo 
perill  ò  apuro  en  qne's  troba  algú;  ó  la  pórdua  que 
pateix  alguna  cosa.  Ver  el  pleiio  malparada.  Mala 
merx  esl  ergo. 

UNA  PESSA  'n  tinch  AL  TELER.  Jocli  de  noys  que's 
fa  prenent  un  de  ells  algunas  cintas  juntas  per  un 
exlrein,  y  cada  un  dels  altres  una  pel  exlrem  con- 
trari, y  'I  qui  las  té  tolas  mana  à  qui  vól,  que  tire  ò 
afluixe,  de  modo  que  ha  do  fér  lo  contrari  de  lo  que 
se  li  mana,  y  sinó  paga.  Tira  y  ajloja.  Tende,  re- 
mitte. 

PESSEBRE,  m.  Menjadora  de  las  cabalcaduras. 
Pesebre.  Praesepe,  is,  prfBsepia,  ai.  |  Representació 
del  naixement  de  Nostre  Senyor  Jesucrisl.  Naci- 
mienlo.  Natalis  Domini  artificiosa  represeniatio. 

PES8EBRÓ.  m.  Paviment  de  la  caixa  dels  cot- 
xe». Pesebron.  Pilenti  tabulafum. 

PESSETA,  f.  Moneda  de  plata  que  val  set  sous 
y  sis  diners.  Peseta.  Didrachmura  argenleum.  I  d. 
Porció  petita.  Pecezuela.  Partícula,  ae. 

UNA  pesseta  COLÜMNARIA  NO  ES  BONA  PERA  TOTS.  ref. 

Denota  que  en  una  mateixa  cosa  no's  pót  aconten- 
tar à  tothom.  Dos  amigos  de  una  bolsa  el  uno  can- 


ta el  otro  Hora.  Quse  aliis  grata  sunt,  aliis  sunt  in- 
jucunda. 

PESSICH.  m.  La  acció  y  efecte  de  pessigar.  Pe- 
llizco.  Yellicatio,  nis,  vellicatus,  us.  H  Senyal  que 
's  fa  al  pa  abans  de  ficarlo  al  forn  pera  conéixerlo. 
Pcllizco.  Yelicalio,  nis.  U  La  porció  de  alguna  cosa 
que's  pren  en  lo  cap  dels  dits.  Pellizco,  repelon. 
Pars  carptim  accepta. 

PEssicH  DE  MONJA.  Certa  confitura  mòlt  delicada. 
Pellizco  de  monja.  Bellaria,  orum. 

A  PESsicHs.  m.  adv.  À  pellizcos.  Yellicalim. 

PESSIGADA.  f.  PESsicn. 

PESSIGAR,  v.  a.  Agafar  la  carn  ó  pell  ab  lo 
dit  índicey  pólzer.  ó  de  un  modo  semblat  Pelliz- 
car,  rcpizcar.  Vellico,  as.  ||  Pcndrer  alguna  cosa 
comestible  en  petita  quantitat.  Pellizcar.  Subripio, 

is.  Q  PILLAR,  ROBAR. 

PESSIGAT,  DA.  p.  p.  Pellizcado.  Vellicatus. 

PESSIGOLLAS  Y  PESSIGOLAS.  f.  Sensació 
del  cos  lleugerament  tocat,  qne  excita  '1  ríurer. 
Cosquillas.  Titillalio,  nis,  tilillatus,  us. 

FÉR  PESSIGOLLAS.  fp.  Hacer  cosquillas.  Titillo,  as. 
[|  mel.  Despertar  lo  desilj  y  curiositat.  Hacer  cos- 
quillas. Desideriura,  curiosilateni  excitaré. 

TENIR  PESSIGOLLAS.  fr.  Sér  mòll  sensible  à  ellas. 
Ser  cosquilloso.  Titillationein  ajgrè  ferre. 

PÈSSIM,  A.  adj.  sup.  Pésimo.  Pessimus. 

PÈSSIMAMENT,  adv.  m.  Pésimamente.  Pessi- 
raè,  leterrimè. 

PE8SOGAS.  f.  pi.  ler.  pessigollas. 

PESSOL.  m.  Lo  principi  y  fonament  dels  Hens 
y  vuyts  de  mòlts  fils,  en  los  quals  y  en  cada  un  se 
va  nuhant  cada  fil  del  urdil  de  la  lela  que  s'  ha  do 
teixir.  Pezuelo,  pizuelo.  Floccus,  i. 

PESTA.  f.  Malaltia  contagiosa,  epidèmia.  Peste. 
Pesiileniia,  «,  pestis,  is.  ||  Qualsevol  malaltia  que 
causa  mortaldat,  encara  que  no  sia  contagiosa. 
Peslc.  Pcstilentia,  ae,  pernicies,  ei.  |1  La  cosa  mala 
ó  de  mala  qualitat  en  sa  línea,  que  pót  causar  ó 
causa  dany  grave.  Peaie.  Pestis,  is,  pernicies,  ei. 
II  met.  La  corrupció  de  costums.  Peste.  Jlorum 
corruinptio,  pestis,  is.  |1  Execració  ó  paraula  de 
enuig,  peste.  Probrum,  i,  convicium,  ii. 

PESTA  que't  toch.  Intcrjecció  de  admiració  ó  es- 
tranyesa. Cdspita!  Huil 

cóM  PESTA.  exp.  de  extranyesa.  Còmo  diantre. 
Quid  ila. 

DIR  PESTAS.  fr.  Prorómprr  een  expressions  de  ira. 
Echar  pestes.  Convicia  congerere. 

PESTANYA,  f.  Lo  pel  que  serveix  de  adorno  y 
defensa  als  ulls,  y  que  guarneix  la  pell  exterior 
que  Ms  cubreix  y  s'  obre  y  tanca,  ó  sia  la  palpebra 
ó  paupera.  Pestana.  Cilium,  i.  1|  f.  pi.  bot.  Nom 
que's  dóna  als  pels  paralelos  que  ixen  de  la  vora 
de  las  fullas  ó  de  altres  órganos  plans.  Pestaiias. 
Palpebrae,  arum. 

CREMARSE  LAS  PESTANTAS.  fr.  mct.  fam.  Estudiar 
mòlt.  Quemarse  las  cejas.  Multum  studere. 

LLEVAR   LAS  PESTANTAS.  fr.  Tallarlas  ó  arran- 


Í32  PES  DICCIONARI 

carlas.  Despestanar.   Palpebras  avelere. 

PESTANYEJAR.  V.  n.  Móurer  las  pestanyas. 
Pestanear.  Cilica  agitaie;  niclo,  as. 

PE8TAR.  V.  a.  ant.  pastar. 

PESTAYA.  f.  ant.  pestanya. 

PESTELSECH.  interj.  admirativa.  Fuego,  so- 
j)la,  chispas.  Papae,  eu. 

PESTELL.  m.  Pessa  de  ferro  ab  sa  molla  pera 
tancar  las  portas  de  part  de  dins.  Pestillo.  Pessu- 
lus,  i.  II  ter.Baldonet  de  fusta.  rarauí//a.Obex,  icis. 

PE8TENERIA.  f.  ant.  pastisseria. 

PESTETA.  f.  ter.  bitxo. 

PESTÍFERO,  A.  adj.  Lo  que  pót  causar  gran 
•■dany  ó  pesta.  Pestifero,  pestilencial,  peslüenie.  Pes- 
ifer,  perniciosus. 

PESTILÈNCIA,  f.  PESTA. 

PESTILENCIAL  Y  PESTILENT,  adj.  PESTÍ- 
FERO. 

PESTILENCIALMENT.  adv.  m.  De  un  modo- 
perniciós.  Pesliferamenle,  peslilencialmcnie.  Pesti- 
ferè. 

PESTILENTtSSIM,  A.  adj.  sub.  Peslilentisi- 
mo.  Pestilenlissimus. 

PET.  m.  Soroll  gran  que  fa  alguna  cosa  al  róm- 
prerse  ú  obrirse.  íistallido,  esiallo.  Crepilns,  us, 
fragor,  is,  1|  Lo  ruído  que  fan  las  armas  de  foch  y 
semblants  al  dispararse.  Estampido.  Fragor,  is.  1| 
Lo  soroll  que  fà  la  fusta,  xurriacas,  fona,  fuhel,  elc. 
Chasquido.  Stridor,  is.  1|  Lo  soroll  que  fa  '1  cohet, 
piula,  etc,  al  encéndrerse.  Traque.  Strepilus,  us. 
U  Lo  que  resulta  dels  fochs  artificials.  Truenn,  íra- 
quido.  Strepitus,  us.  ||  Lo  que  fan  las  junluras  dels 
ossos  per  algun  moviment  extraordinari  ó  violent. 
Caslanetazo.  Ossiuin  crepilus.  |  esclafit.  ||  L'  es- 
clafit que  fà  la  castanya  ó  aglà  quant  se  revenia  en 
lo  foch.  Caslaíielazo.  Crepilus,  us.  ||  Ventositat  des- 
pedida  ab  ruído.  Pedo,  cuesco.  Alvi  crepilus. 

PET  DE  DONA  RICA.  Herba.  DDLCAMARA. 

PKT  DE  LLOP.  Bolet  com  à  tabaco  de  pols.  Bejin, 
pedo  de  lobo.  Pecica,  pecita,  ae. 

PKT  VICIAT,  exp.  fam.  Noy  mimat,  à  qui  se'l  com- 
plau en  tot.  Gachon.  Delitiis  nutrilus. 

DESPRÈS  QUE  HA  FÉT  LO  PET,  ESTRENY  LO  CÜL.  ref. 

que  nota  al  que  ab  adulació  ó  llisonja  vól  curar  lo 
grave  dany  que  àntes  havia  fet  contra  'I  mateix  sub- 
jecte. Quebrósteme  la  cabeza,  y  ahora  me  untas  el 
casco.  Altera  caduceura,  alleramhaslam. 

DE  UN  PET  rk.  CENT  esquerdas.  cxp.  Repreu  als 
que  ponderan  los  defectes  dels  altres.  Hacer  de  una 
pulga  un  elefante  ó  un  camello.  Arcem  ex  cloacafa- 
cere. 

FÉR  UN  PET  COM  ON  aglí.  fr,  Rebeutarse.  Dar  un 
estallido.  Stridere. 

NO  HI  faríscap  PET.  loc.  faui.  ab  que  's  prevé  à 
algú  que  no  lograrà  lo  que  intenta  ó  pretén.  No  te 
verds  en  ese  espejo.  Frustrà  laboras. 

QUANT  LO  PET  ES  FORA,  NO  ES  HORA  DE  ESTRÈNYER 
LO  CUL.  fr.  QUANT  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN. 

PETADOR.  m.  Paper  doblegat,  de  modo  que 


PES 

sacudintlo  ab  forsa  se  solta  la  part  que  estava  do- 
blegada, y  fà  un  esclafit.  Tronera.  Plicata  papirus 
lonilruum  decussa  fortiter  edens.  ||  Canódesaúch, 
roldó  etc.  que  posant  dins  uns  taps  de  paper,  y 
aprelanllosab  un  baslonet,  surten  causant  en  1'  ay- 
re  algun  ruído.  Taco,  tirabola,  Lusoria  fislula  pue- 
rilis  ad  glohulos  explodendos. 

PETALISME.  m.  Espí^cie  de  desterro  de  cinch 
anys,  usat  entre  'Is  siracussans,  y  dit  així  de  las 
fullasdel  pétalo  en  ques'  escrivian  los  noms  dels 
que  havian  de  sér  desterrats.  Peialismo.  Pelalis- 
raus,  i. 

PÉTALO.  m.  La  fulla  de  la  flor.  Pétalo.  Peta- 
lum,  i. 

PETAMENT.  m.  La  acció  de  cruixir  las  denls 
de  dalt  conlra  las  de  baix  per  causa  de  fret,  etc. 
Rechinamiento,  dentera.  Dentium stridor. 

PETANER.  m.  Qui's  peta  ab  freqüència.  Pe- 
dorrero,  pidorro.  Frequenler  pcdens. 

PETAR.  v.  n.  Fér  ruído  algunas  cosas  tocantse 
parlintse  ú  obrintse.  Estallar.  Cum  crepitu  hisce- 
re.  II  Fér  esclafir  los  fuhets,  fonas,  elc.  Restallar. 
Slrideo,  es.  ||  Reventarse  alguna  cosa  ab  eslruen- 
do.  Restallar.  Crepito,  as.  |  Cruixir  la  fusta  per  mo- 
tiu de  sequedat  ó  mudansa  de  temps.  Chasqueor. 
Strideo,  es.  ||  Róniprerse.  Romperse.  Scindi.  i|  lam. 
MORIR.  II  mel.  Expel-lir,  Iràurer  à  algú  de  algun 
Uoch.  Echar.  Amando,  as,  rejicio,  is.  ||  Rómprerse 

10  que  estava  oprimil  ó  tivant,  com  una  corda  de 
guitarra,  elc.  Saltar.  Dirrumpi.  ||  v.  r.  Fér  vento- 
sitats.  Keníospar,  pcersc.  Crepito, as,  pedo,  is.  |1  fam. 

ACOMODAR,  CONVE.NIR,  AGRADAR. 

FÉR  PETAR.  fr.  Tirar,  llansar.  Arrojar,  tirar.  Ja- 
cio,  is.  II  Trencar,  com  lo  vent  una  branca  de  un 
arbre.  Roinper,  quebrar.  Frago,    is,  ||  fér  cruixir. 

11  FÉR  PETAR  A  TERRA. 

FÉR  PETAR  LA  CLACA.  fr.  loc.  fam.  Enrahonaf 
mòlt  y  sens  inlermissió.  Garlar,  Irapear.  Garrire. 

FERSE  PETAR.  fr.  Menjar  ó  béurer.  Zamparse, 
echar  al  coleto.  Edo,  is. 

MÉS  VAL  PETAR  QUE   REVENTAR.    rcf.  ab  quc's  dis- 

culpa  sollar  alguna  flaiuléncia,  que  del  contrari 
podia  causar  un  estrèpit  à  la  salut.  Mas  vale  dar 
buen  irueno,  que  dinero  àmaese  Pedró.  Dulcius  tot 
medicum  crepitu  donaré  sonoro,  quam  medici  cu- 
pidas  aere  sonante  manus. 

PETARRER.  m.  petaner. 

PETARRERA.  f.  La  freqüència  ó  mullilut  de 
pets  ó  ventositals.  Pedorrera.  Peditusassiduus. 

PETART.  m.  mil.  Morleret  queafiansat  de  una 
planxa  de  bronze  se  subjecta  desprès  de  carregat 
à  la  porta  de  una  plassa,  y  se  li  pega  foch  pera  fér 
la  saltar  ab  la  explosió.  Petardo.  Pylocíastrum,  i. 

bítrer  ablo  PETART.  fr.  Bàtrer  alguna  porta  ab 
petarls.  Petardear.  Pylocrastris  qualere. 

PETÀS.  m.  Sombrero  de  alas  amplas  que  usa- 
van  losgreohs  y  romans  encara  que  sols  de  viatge. 
Calígula '1  permití  en  los  espectacles  públichs  pera 
resguart  del  sol.  Petaso.  Petasum,  i. 


PET  CATALÀ 

PETAUBO.  m.  Espècie  de  roda  posada  sobre 
un  eix  en  qne  's  columpiavan  dos  homes  en  l'ayre. 
Petauro.  Petaurus.  |  Màquina  de  que  se  servian  los 
pelaurislaspera  elevarse  en  r  ayre.  Pelauro.  Pe- 
taurus. 

PETAYRE.  m.  petaner. 

PETEJADOR.  m.  PETAYRE. 

PETEJAR.  V.  n.  y. 

PETEJARSE.  V.  r.  PETAR. 

PETELLEJAR.  V.  n.  petar,  esclafir,  fé» 
Rüiuo 

PETARRELL.  (fér  lo)  fr.  Fér  los  noys  demos- 
tracions de  posarse  à  plorar,  llacer  puclicrilos.  Fle- 
lura  cieri. 

PETGE.  ni.  Peu,  basa  sobre  que's  manté  alguna 
cosa,  com  la  de  la  taula,  cadira,  etc.  Pié.  Fulcrum, 
i.  II  met.  Apoyo,  fonament  de  alguna  cosa.  Eslriho. 
Fultura,  ai,  suslentaculum,  i.  1|  pi.  mel.  Lascamas. 
Piernas.  Crura,  um. 

NO  DEIXAR  DE  PETGE,  NO  DEIXAR  MAT  DE  PETGE.  fr. 

No  aparlarse  de  algú,  seguirlo  per  tot.  No  dejar  à 
un>>.  Alicui  semper  adesse. 

PETIAT,  DA.  adj.  ant.  banch  petiat.  Màquina 
militar  sola  de  la  que's  portava  1'  ariele.  Cuberta 
del  ariele.  Banco pinjado.  Arietis  tegmen. 

PETICIÓ,  f.  Demanda,  i'  acte  y  efecte  de  de- 
manar. Peticion.  Pelitio,  nis,  petilus,  us.  ||  Súplica, 
prech.  lelicion.  Oralum,  posiulatum,  i.  ||  for.  L' 
escrit  ab  que's  demana  jurídicament  davant  lo  jut- 
ge.' Pelicion.  Petitio,  nis.  ||  pretensió.  |  pi.  Las  set 
demandas  que's  fan  à  Deu  en  lo  pare  nostre.  Peiicio- 
nes.  Petitiones,  um. 

PETIMETRE.  m.  Qui  viu  y  vesteix  delicada- 
ment, fent  vanitat  de  or,  riquesa  y  noblesa.  Peli- 
melre.  Tiossulus,  i,  Irossula,  ae. 

PETINIL  Ó  PENTINIL.  m.  ant.  La  part  infe- 
rior del  ventre.  Empeine.  Imus  venter. 

PETIT,  A.  adj.  Xich,  menut  de  cos  ó  curt  de  ex- 
tensió. Pequeno.  Parvus.- 1|  Noy  de  poca  edat.  Pe- 
quem. Parvulus,  pusillus.  ||  met.  Curt,  fallat,  que 
no  sia  corpóreo,  com  un  petit  talent.  Pequerw.  Mo- 
dicus,  parvus.  ||  met.  Baix,  abatut,  humil,  com 
contraposat  al  poderós.  Pequeno.  Abjectus,  demis- 
sus.  II  met.  De  poca  consideració.  Tènue,  flaco.  Te- 
nnis, futilis.  II  ültim  en  alguna  classe,  menut.  || 
Parlant  de  la  veu,  vista,  etc.  flach,  dèbil.  1|  adv. 
Unpoco.  Parum.  ||  pi.  Los  aucells  de  niu.  Pollue- 
los,  pequenuelos.  Pulluli,  orum. 

EN  PETIT.  m.  adv.  En  pequeno.  Exiguè. 

PETITAMENT.  adv.  m.  Xicament,  de  un  mo- 
do  curt  y  limitat.  Bcqueuamenle.  Exiguè. 

PETITCÀNON.  m.  Grau  de  lletra  menor  que'l 
de  cànon,  y  major  que  la  de  missal.  Pelicanon,  pe- 
tit-canon.  Characlerura  typographicorum  genus. 

PETITESA,  f.  La  poca  ó  curta  extensió  de  cos 
Pequenez.  Parvitas,  exiguitas,  alis.  ||  met.  La  cur- 
tedad  de  alguna  cosa  encara  que  no  sia  corpórea. 
Pequenez.  Exiguitas,  parvitas,  atis,  ||  La  poca  edat. 
P^uínez,  parvulez.  Puerorum  aelas,  |1  Curledat, 

TOMO  II 


PET  333 

poquedat  de  esperit.  Coriedad.  Ingenu  tenuitas. 

PETITET,  A.  adj.  d.  Pequeüilo,  pequenuelu. 
Parvulus. 

PETITÍ88IM,  A.  ad.  adj.  sup.  Pequenisirno. 
Minimus. 

PETITÓ,  NA.  adj.  d.  petitet. 

PETITONET,  A.  adj.  Tamanito.  Parvulus, 
tanlillus,  exiguus. 

PETITORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  pe- 
tició ó  la  conté.  Peliíorio.  Ad  petitionem  altinens. 

PETITOT,  A.  adj.  Apodo  del  home  ó  dona  de 

cos  petit.   RABASSCT. 

PETJADA,  f.  Rastre,  senyal  que  deixa  lo  peu. 
Pisada,  huella.  Peda,  ai,  vestigium,  ii.  [j  pitjada. 

PETJADA  DE  PAGÈS  NO    FA  MAL   À  RES.   lef.    DeUOta 

que  qui  entén  las  cosasque  maneja,  evita  fàcilment 
mòlts  errors  que  comet  lo  que  las  fa  sens  coneixe- 
ment. Los  pies  del  horlelano  no  echan  à  perder  la 
hueria.  Domini  vestigia  agro  non  nocent. 

BESAR  Ó  SEGUIR  LAS  PETJADAS.  fr.  BESAR  LAS  PIT- 
JADAS. 

PETO.  m.  Armadura  del  pit.  Pelo.  Thorax, 
acis. 

PETÓ.  m.  PATó. 

PETOTA  Y  PETOTADA.  f.  PATOTA,  trampa. 

PETOYA.  f.  XANGUET. 

PETRARQUI8TA.  m.  Lo  que  pertany  al  Pe- 
trarca  ó  à  sa  escola.  Pelrarquisla.  Petrarchae,  dis- 
cipulus. 

PETRIFICACIÓ.  f.  Transformació  en  pedra. 
Pelri[i(acion.  In  lapidem  conversió. 

PETRIFICANT,  adj.  Lo  que  té  virtut  pera  pe- 
trificar. Pelrilko.  Lapidiscendi,  in  lapidem  conver- 
lendi  virtute  poUens. 

PETRIFICAR.  V.  a.  Convertir  en  pedra,  en- 
durir com  pedra.  Petrificar.  In  lapidem  mutaii. 

PETRIFICARSE.  v.  r.  Convertir  en  pedra. 
Pelrificarse.  Lapidesco,  is. 

PETRIFICAT,  DA.  D.  p.  Petrificado.  In  lapi- 
dem mulalus. 

PETROLI,  m.  Oli  mineral  y  subtil  de  vàrios  co- 
lors, y  de  un  olor  betuminós  mòlt  pujat.  Pelróleo. 
Pe'ioleum,  ei. 

PETRONILLA.  n.  p.  de  dona.  Pelronila.  Pe- 
tronilla,  iv. 

PETRUS  IN  CUNCTI8.  loc.  Qui's  fica  ahont  no 
lidemanan.  Enlremelido ;  Peirus  in  cunclis.  Arde- 
lio,  nis. 

PETULÀNCIA,  f.  Insolència,  descaro,  atrevi- 
ment. Petulància.  Pelulantia,  immodestia,  ae. 

PETULANT,  adj.  Atrevit,  insolent,  descarat. 
Pelulanle.  Lascivus,  pelulans. 

PETXAR.  V.  a.  Pagar  tribut  ó  petxo.  Pechar. 
Yectigal,  tributum  solvere. 

PETXAT,  DA.  p.  p.  Pechado.  Solutum  vecli- 
gal. 

PETXELL.  m.  pitxell. 

PETXERA.  f.  Lo  tros  de  drap  ó  tela  que's  posa 
al  pit  pera  cubrirlo.  Pechera.  Pecloris  tegumen- 

42 


334 


PEU 


DICCIONARI 


luní.  II  Guarnició  de  tela  fina  en  la  obertura  del  pit 
de  las  oamisas.  S'  usa  en  pi.  Chorrera,  pechera, 
guirindola.  Anterior  subucuhe  ornalus.  ||  Coixí  que 
porlan  ai  pit  las  mulas  de  carro.  Pechera.  Pecíoris 
junienlorum  tegumenium;  coriaceum  peclorale. 

PETXINA,  f.  Closca  de  peix.  Marisco,  pechina. 
Concha  marina.  I  La  que  solen  portar  los  peregrins 
en  laesclavina  y  soinbrero.  Concha,  pechina.  Con- 
cha peregrinoruin.  ||  Peix  serabiant  à  la  peca,  y  en 
lo  cap  del  qual  se  troban  algunas  pedretas.  Chan- 
íia. Hirlula,  ae. 

PETXO.  m.  Tribut,  tatxa,  càrrech,  contribució. 
Pecha,  pecho.  Tribulum.  i,  vectigal,  is. 

PEU.  m.  Part  integral  del  animal,  que  està  col- 
locada  en  la  extremitat  inferior  del  cos,  y  li  ser- 
veix de  basa  pera  mantenirse  y  móurerse.  Pié. 
Pes,  edis.  ||  La  part  de  algunas  cosas  oposada  à  la 
principal,  com:  pels  del  llit.  Pi^.  Ima  pars.  i|  La 
part  principal  sobre  que 'sl'órma  alguna  cosa,  com: 
PEU  de  llibreria,  de  exèrcit,  pié.  Parstundamenta- 
lis.  II  Lo  ültim  dels  escrits,  com:  lo  ped  de  la  car- 
ta. Pié.  íraa  codicis  cera,  ünis,  i.  ||  Es.at,  us,  estil, 
com:  las  cosas  eslàn  en  aquest  peu.  Pié.  Modus, 
methodus,  i.  ||  La  basa  que  sosté  alguna  cosa.  Pié. 
Pes,  edis.  ||  La  part  inferior  de  alguna  cosa  sobre 
que  està  la  demés.  Pié.  Basis,  is,  radix,  icis.  ||  Lo 
tronch  dels  arbres  y  planias.  Pié.  Truncus,  i.  ||  En 
la  poesia  llatina  qualsevol  de  las  parts  de  que 's 
compon  y  ab  que  's  medeix  lo  vers.  í'ié.  Pes,  edis. 
D  RENOU,  PLANSó.  |1  En  la  poesia  castellana  es  lo 
vers;  yaixí  's  diu  que's  dóna  un  peu  pera  glosar. 
Pié.  Pes,  dis.  II  Entre  tiníorers,  es  lo  color  diferent 
que  's  dóna  primer,  pera  que  '1  segon  sia  més  per- 
manent y  perfet.  Pié.  Color  prim  us  indibus  telis 
altero  postea  tingendis.  ||  cama  del  compàs.  ||  Mesu- 
ra ó  mida  que  compren  la  sexta  part  de  una  cana. 
Pié.  Pes,  edis.  j]  Ocasió  que  's  pren  ó  que's  dóna 
pera  dir  ó  fér  alguna  cosa.  Pié.  Ansa,  x.  ||  En  las 
béslias.  POTA.  II  Lo  vaixell,  pinya  ó  allra  cosa  en 
que  eslriban  las  flors  en  las  floreras.  Macela.  Vas 
ad  florum  fasciculoscollocandos.  1|  falda.  4.  ||  met. 
Entre  comediants  la  última  paraula  que  diu  1'  un 
pera  de;xar  parlar  al  altre.  Pié.  Ultima,  prseceden- 
tis  versüs  vox.  ||  met.  Tot  lo  que  serveix  de  princi- 
pi y  com  escala  pera  conseguir  ó  pujar  à  altra  co- 
sa. Pié.  Ansa,  a;.  ||  Lo  munt  rodó  de  rahiras  que's 
prempsa  de  una  vegada.  Pié.  Yinaceus  pes.  I  Los 
cofins  ab  las  olivas  que  's  posan  cada  vegada  pera 
prempsar.  Nogué,  pié,  pisa,  viga.  Fiscinarum 
strues.  II  SOCA.  1.  ||  L'  últim  en  orde  dels  jugadors, 
à  diferència  del  primer  que's  diu  ma.  Zaga,  pié. 
Postremus.  ||  m.  nàut.  Cada  una  de  laspessas  que 
s'  enden'.an  ó  enmetxan  ab  los  arbres  majors  dels 
buchs  grans  pera  formar  són  compeient  gruix  y 
llarch.  Contramecha,  j)ié.  Pes,  dis.  1|  peanya.  []  pet- 
ge. II  Lo  pilot  decoíins  plens  de  olivasque's  posan 
davall  de  la  viga  pera  tràurer  l'oli.  Encapachadu- 
ra.  Fiscinarum  oleis  plenarum  cumulus.  ||  En  las 
mitjas  y  botas  es  la  part  que  tapa  del  turmell  en 


PEU 


valia.  Pic,peal.  Pars  pedes  tegens.  ||  pi.  Las  potas 
del  cap  del  bestiar,  desprès  de  talladas  ó  separa- 
das  de  ell.  Manos.  Pedes,  um. 

PEU  A  TERRA.  m.  adv.  S'usa  pera  manar  à  algú 
que  baixe  de  caball  ó  desembarque.  Pié  à  tierra. 
Terram  cape. 

PEU  ATRÀs  ó  ENDETRÀs.  m.  adv.  La  pèrdua,  de- 
tenció de  alguna  cosa.  Piéalràs.  Retrorsüm. 

PEU  COIXET.  À  PEU  COIX. 

PEU  DE  ALTAR.  Los  emolumonts  que  's  donan  als 
ministres  de  la  iglèsia  per  las  funcions  que  exer- 
ceixen. Pié  de  altar.  Allaris  emolumenta.  ||  met. 
Aquells  profits  que  algú  va  disfrutant  de  altre,  à 
mès  de  la  renda  fixa  pera  mantenirse.  Pié  de  altar. 
Proventus,  us. 

PEU  DE  AMicn.  nàut.  La  corda  que  soslé  la  ser- 
viola.  Pié  de  amigo,  estribo.  Fulcrura,  i. 

PEU  DE  ANECH  ó  DE  OCA.  Planta  de  cosa  de  un  peu 
ó  peu  y  mitj  de  alta,  ramosa ;  las  fullas  de  la  figura 
del  peu  de  ànech ;  las  flors  en  ramellet :  la  llavor 
rodona,  xala,  petita  y  negra.  Pié  de  dnade  ó  de  gan- 
so. Chenopus,  odis. 

PEU  DE  ARBRE.  SOCA.  ||  nàut.  La  part  inferior  dèl 
arbre  inmediat  à  las  cubertas.  Pié  de  úrbol  ó  de 
palo.  Mali  inferior  pars. 

PEU  DE  BOU.  BARBA  DE  AARON. 
PEU  DE  CABALL.  POTA  DE  CABALL. 

PEU  DE  CABRA.  Instrumeut.  peu  de  porch.  ||  peu 
DUET.  II  Se  diu  de  cert  empelt  de  figura  obliqua. 
Pié  de  cabra.  Obliqua?  figuríE  insitum.  ||  nàut.  Pa- 
lanque'.a  de  ferro  que  reraaia  en  orellas  de  mar- 
tell. Pié  de  cabra.  Vectis  ferreus. 

PEU  de  colom.  Planta,  borratxa. 

PEU  DE  CORB.  Herba  medicinal  mòlt  semblant  al 
plantatge  mènos  en  las  fullas  que  són  llargas,  es- 
tretas,  dentadas,  y  que  s'  exlenen  circularment  so- 
bre la  terra  à  manera  de  estrella.  Eslrellamat ,  yer- 
ba  estrella.  Coronopifolia  planlago. 

PEU  DE  GALL.  Llaus  CU  lo  joch  de  damas,  que's  fa 
quant  Tun  té  tres  damas  y  la  carrera  del  mitj,  y 
r  altre  una;  y  '1  que  'n  té  tres  se  posa  de  modo 
que  sens  que  'I  contrari  ho  puga  remediar  pert  la 
dama  abans  de  las  dotze  jugadas.  Pié  de  gallo. 
Scruporum  seu  trunculorum  dispositio  pedis  galli 
similitudinem  referens.  ||  Treta,  astúcia.  Pala  de 
gallo.  Artus,  us.  ||  En  loscotxos  la  armadura  de  dos 
ferros  iguals  sobre 'I  tauló  que  cau  damunt  del  eix, 
dels  que  penjan  las  corretjas  ó  sopandas.  Pié  de 
gallo.  Furcatum  in  rhedis  fulcrum.  ||  nàut.  La  fi- 
gura que  forman  certas  escletxas  que  s'  encreuhan 
en  lo  cor  de  alguns  arbres.  Pié  de  gallo.  Galli  pes. 

À  PEU  de  gall.  m.  adv.  ab  que  'Is  fusters  desig- 
nan  lo  particular  de  clava rl'  emposlissat  exterior, 
clavant  tres  claus  en  forma  de  triàngul  en  lo.siti 
que  correspon  à  cada  quaderna.  A  pié  de  gallo. 
Pedis  galli  formam  referens . 

PEU  DE  GAT.  Planta  vivas  que's  cria  en  Aragó,  Ca- 
talunya y  altres  parts  de  Espanya.  La  arrel  es  ras- 
trera,  y  de  la  cua  ixen  vàrios  brots  entesos,  plens 


I 


PEU 

de  fullas,  y  per  lo  comú  ab  arreletas  que  s'  agar- 
ran  à  la  terra  ;  enlre  aquestos  ix  una  cama  senzilla 
y  cuberla  de  borra  blanca,  com  los  brots  y  I'  re- 
vés de  las  fullas;  aqueslas  són  senladas,  espargidas 
y  enteríssimas;  las  radicals  en  forma  de  espàtula 
y  las  de  la  cama  linears  ò  llanseoladas;  són  blan- 
cas,  de  color  de  rosa  ó  purpúreas.  Tota  la  planta 
es  corroborant,  emolient,  duicificant  y  pectoral. 
Pté  de  galó.  Singenesia  poligàmia  supèrflua. 

PEU  DEL  AST.  MOSSÀ  2. 

PEü  DEL  coDASTE.  L'  cxtrem  inferior  de  aquesta 
pessa,  que  descansa  en  la  quilla,  y  en  I'  encontre 
del  qual  va  formada  la  espiga,  que  encaixa  la  ma- 
teixa. Pié  de  codaste.  In  extremo  carinaï  pars  in- 
ferior. 

PEÜ  DE  LLEBRA.  Espécie  de  trébol  que  's  fa  en  los 
paratges  arenosos;  lé  'I  tronch  dret,  de  un  peu  de 
alt,  prim,  mòlt  lamós,  y  ple  de  pel  blanch,  lo  ma- 
teix que  las  fullas  que  són  petilas  y  punxagudas, 
las  flors  són  encarnadas,  petitas,  peludas  y  suaus, 
y  forman  una  espiga  ovalada  blanquinosa.  S'  em- 
plea  pera  restrényer  lo  ventre,  soldar  las  feridas  y 
altras  malaltias  anàlogas,  Pié  de  íteòre.  Arvense 
trifolium.  II  Espécie  de  trébol  que  's  fà  en  los  horts, 
Pic  de  libre,  lagopos.  Lagopus,  odis. 

PEU  DE  LLEÓ.  Uerba  de  fullas  semblants  à  la  mal- 
va, encara  que  mès  fortas,  y  per  las  voras  com  las 
del  cascall,  y  estenentlas  sembla  cada  una  una  es- 
trella. Pié  de  leon,  estela,  eslelaria,  estrellada,  al- 
quimila.  Leontopon,  ae,  bubonium,  ii; 

PEU  DE  LLIT.  Los  pelges  que  sostenen  lo  llit.  Pi- 
lar, pié,  columna  de  cama.  Clinopus,  odis. 

PEU  DE  LLOP.  POTA  DE  LLOP. 

PEU  DE  LLUMANERA.  Espécic  de  plat  que  tenen  las 
llumaneras  en  sa  basa.  l•lalo.  Lychni  aerei  rolundus 
pes. 

PEU  DE  PARET.    ESPARÓ. 

PEU  DE  PINYA.  Lo  còrb  y  contrafet;  y  també  la 
persona  que 'I  té.  Pié  Iruncado.  Pes  in  obtusum 
coaclus.  II  fam.  Sardà.  Monlaiiés,  sardesco.  Sarden- 
sis. 

PEU  DE  PORCH.  Instrument  de  ferro  que  per  un  ex- 
trem remata  en  punla  y  per  l' altre  fà  dos  orellas 
com  las  dels  martell.  Pié  de  cabra.  Yectis  ferreus. 

PEU  DE  RATA.  CINCDENRAMA. 

PEU  DE  RODA.  uàut.  La  pessa  corva  en  que  remata 
la  quilla  per  la  part  de  proa,  y  dels  quals  brassos 
r  un  enmelxa  ab  la  mateixa  quilla,  y  1'  altre  ab  la 
roda.  Pié  de  roda.  Rotae  pes. 

PEU  DE  SERP.  PLANTATGE  CORONAT. 
PEU  DE  VADELLA.  POTA  DE  VADELLA. 

PEU  DRET.  Puntal  pera  sostenir  alguna  cosa.  Pié 
derecho,  pnste,  jamba,  puntal.  Tibicen,  inis,  fulci- 
mentun),  i.  ||  verge.  1. 

PEU  FORÇAT.  Lo  de  alguns  animals  que  tenen  se- 
paradas  las  unglas,  com  los  bous,  etc.  Pié  hendido, 
bisulco,  patihendido.  Bifidus,  bisulcus  pes. 

PEU  FORSAT.  poét.  Sediuquaul  senyalan  la  con- 
sonant que  s'  ha  de  seguir  en  una  composició.  Pié 


CATALÀ.  PEU  335 

forzado;  rimas  forzadas.  Extrema  rythmica. 

PEU  GEOMÉTRiCH.  Lo  pcu  romà  antich  que  14  ab 
lo  de  Castella  la  proporció  com  1000  à  923.  Piégeo- 
mélrico.  Pes  geometricus. 

PEU  NEGRE.  Nom  que  's  dóna  à  una  casta  de  gos- 
sos. Melampo.  Melampus,  odis. 

PEU  TRioT.  Herba  que  's  cria  en  los  paratges  hu- 
mits, la  fulla  semblant  à  la  de  la  menta.  Cincoen- 
rama.  Chamexilon,  chamaezelon,  is. 

PEU  TRIST.  CINCüENRAMA. 

PEUS  DE  DAVANT.  Los  que  teucn  los  animals  qua- 
drúpedes, itíanos.  Pedes,  um. 

PEUS  DEL  AMO,  FEMS  A  LA  TERRA.  ref.  Significa 
quant  importa  la  presència  del  amo  pera  que  vajan 
bè  y  s'  avansen  sas  cosas.  El  pié  del  dueno  es- 
liércolpara  la  heredad  ó  pafa  la  heredad  es  esliér- 
col.  Oculi  el  vestigia  domini  res  agro  saluberrimse. 

PEUS  EN  l'  ayre.  m.  adv.  Denota  que  algú  està 
de  cap  en  terra,  y  peus  en  I'  ayre.  Patas  arriba. 
Sublatis  pedibus. 

AB  BON  PEU.  m.  adv.  Ab  felicitat.  En  ó  con  buen 
pié.  Faustis  avibus. 

ALLARGAR  LQ  PEU.  fr.  Tiiar  lo  peu  endavant  es- 
tirantlo  ab  la  cama.  Alargar,  tender  el  pié.  Pedem 
protendere. 

AL  PEU  DE.  m.  adv.  Prop,  cerca,  quasi.  Al  pié  d«. 
Propè,  ferè.  ||  A  las  inmediacions.  Al  pié  de.  Jux- 

tà.  II  mel.  AL  PEU  DE  LA  COSTA. 

AL  PEU  DE  LA  COSTA.  m.  adv.  met.  Al  principi  de 
una  empresa  ó  dificultat.  Al  pié  de  la  cuesla.  Initio 
operis  incepti. 

AL  PEU  DE  LA  LLETRA,  m.  adv.  Literalment,  se- 
gons la  significació  natural  de  las  paraulas.  A  la 
letra,  literalmenle.  Secundüm  obvium  verborum 
sensum.  ||  Enterament,  sens  variar,  afegir,  ni  lle- 
var res,  com:  copiar  una  carta  al  peu  de  la  lle- 
tra. A  la  letra;  letra  por  letra;  al  pié  de  la  letra. 
Ad  verbum,  ipsis  verbis.  |  met  Puntualment,  exac- 
tament, sens  amplificació  ni  restricció,  com:  ob- 
servar, cumplir  una  cosa  al  peu  de  la  lletra.  A 
la  letra,  al  pié  de  la  letra.  Ad  amussira,  exacte. 

ALS  peus  de  V.  fr.  Expressió  de  cortesia.  A  los 
pies  de  V.  Tu  is  pedibus  abjectus. 

ANAR  AB  PEUS  DE  PLOM.  fr.  Procehir  ab  tino  y  re- 
flexió. Ir,  andar  d  paso  de  buey  ó  con  pies  de  plo- 
mo. Cautè  procedere. 

ANAR  AB  UN  PEU.  fr.  Fér  las  cosas  ab  diligència  y 
depressa.  Andar  en  unpiédebajo  del  brazo.  Celeri- 
ter  agere. 

ANAR  i  PEU.  fr.  Caminar  algú  sens  cabalcadura 
ni  carruatge.  Ir  ó  andar  d  pié,  d  talon.  Peditem 
i  re. 

ANAR  BUSCANT  TRES  PEUS  AL  GAT,  Y  ELL  NE  TÉ  QUA- 
TRE, fr.  met.  Buscar  ocasion  de  rinya.  Ir  buscando 
cinco  pies  al  galó,  y  él  ticne  cuatro,  buscar  tres  ó 
siete  pies  al  gato,  ó  cinco  al  carnero.  Fortunam  pro- 
vocaré; diverticula  flexionesque  qua?rere. 

ANABSEN  LO  PEÜ.  fr.  Lliscar.  Resbalar,  deslizarse 
ó  tV.se  el  pié.  Labi. 


336 


PEU 


DICCIONARI 


PEÜ 


k  PEÜ.  m.  adv.  Explica  '1  modo  de  caminar  ab 
sos  propis  peus.  A  fié,  à  peon,  à  peonza.  Pedibus. 

APEU  AixuT.  m.  adv.  Sens  mullarse.  A  pié  enjw 
lo.  Sicco  pede  vestigio.  ||  met.  Sens  fatiga  ni  tra- 
ball.  A  pié  enjiUo.  Absque  ullo  labore. 

A  PEU  COIX.  ra.  adv.  Joch  que  s'  executa  cami- 
nant sols  ab  un  peu.  A  la  pala  coja;  à  coj  cojita, 
d  lacozcojita.  Altero  etato  pede:  ascoliasmus. 

k  PEU  DE  OBRA.  m.  adv.  Promptament.  Al  pié  de 
la  ohra.  Slatim. 

A  PEU  DESCALS.  m.  adv.  Sens  calsar.  Con  el  pié 
desnudo,  d  pié  descalzo.  Mero  pede. 

Ipeu  febm.  m.  adv.  A  mès  del  sentit  recte,  que 
equival  à  sens  aparlarse  del  siti  qne  s'  ocupava, 
significa  fermament,  constantment,  ab  seguretat. 
Apié  (irme.  Slabiliter. 

A  peu  pla.  m.  adv.  Sens  escalas.  A  pié  llano. 
Plano  gressu,  vestigio.  1|  met.  Igualment.  A  pié 
llano.  NuUo  negotio. 

A  PEUS  JUNTS.  m.  adv.  Denota  '1  modo  de  saltar 
sens  adelantar  mès  1'  un  peu  que'l  altre.  A  piéjun- 
lillas.  Junctis  pedibus. 

ARROSSEGAR  LOS  PEUS.  fr.  Deuota  que  algú  es  ja 
mòlt  vell.  Arrastrar  los  pies.  Pedibus  senio  tra- 
here. 

A  sos  PEUS.  adv.  ALS   PEUS  DE  V. 

ASSEGURAR  LOS  PEUS.  fr.  Trepitjar  segur.  Asenlar 
ó  senlar  el  pié,  pisar  seguro.  Pede  cerlo  humum 
signaré;  pedem  figere.  ||  fr.  met.  anar  ab  peus  de 

PLOM. 

ballar  ab  un  PEÜ.  fr.  Estar  mòlt  content.  No  ca- 
ber en  el  pellejo.  Gaudio  exullare, 

BESAR  LOS  PEUS.  exp.  de  paraula  ó  per  escrit 
que's  fa  en  senyal  de  rendiment  à  las  personas  de 
alta  gerarquia,  com:  lo  rey,  '1  papa  y  per  extensió 
à  altres  personas  de  respecte.  Besar  los  pies.  In  ob- 
sequií signum  faces  summittere. 

BON  PEU  Y  BONA  ORELLA  SENYAL  DE  BONA  BÈSTIA. 

ref.  queà  mès  del  sentit  literal  alaba  à  las  perso- 
nas de  ditas  qualitats.  Buen  pié  y  buena  oreja  serial 
de  buena  bèstia.  Magna  pecus,  magnis  patet  auri- 
bus  et  pede  magno. 

CAüRER  DE  PEUS  COM  LOS  GATS.  fr.  mct.  fam.  Te- 
nir felicitat  en  lo  que  altres  tindrian  desgràcia. 
Caer  de  pies.  In  difficili  negotio  rem  bene  cedere. 

de  peu.  En  lo  joch  decartas  se  diu  de  la  surtida, 
y  així  's  diu:  lo  sis  de  oros,  etc.  de  peu.  Salida  de 
pié.  Exitus,  us.  II  Se  diu  del  soldat  que  no  usa  ca- 
vall. De  d  pié.  Pedilatus,  us.  1|  m.  adv.  ab  que's 
denota  que  alguna  obra  s'  ha  fét  enterament  nova. 
De  raiz,  desde  los  cimienlos.  A  fundamentis. 

DONAR  LO  PEÜ  Y  PÉNDRER  LA  MA.  fr.  Reprèn  als 
que's  propassan,  prenenlse  mòlta  mès  llibertat  de 
la  que  se'ls  permet.  Dar  el  pié  y  tomarse  la  mano. 
Nimiam  licentiam  sibi  assumere. 

DONAR  PEU.  fr.  Donar  ocasió  ó  motiu  pera  dir  ó 
fér  alguna  cosa.  Dar  pié.  Ansam,  occasionem  prse- 
bere. 

DONAR  TANTS  PEUS.  fr.  Senyalar  lo  terreno  que  ha 


de  ocupar  nn  edifici  ó  una  fàbrica,  Dar  lantos  pies 
d  una  fàbrica.  JEdiüc'ú  aream  designaré. 

EN  LO  MATEIX  PEU  ME  calso.  loc.  met.  fam.  Deno- 
ta que  algú  's  troba  en  las  maleixas  circunslàncias 
que  altre.  En  el  mismo  caso  me  halto;  dame  la  ma- 
no. Eadem  patior;  in  eodem  luto  adhsereo. 

EN  ó  DE  PEUS.  m.  adv.  Dret,  apoya^  sobreMs  peus. 
En  pié,  en  pino,  de  pies.  Pedibus.  ||  Promptament. 
En  seguida.  Prolinus. 

ENTRAR  EN  UN  BON  PEU.  fr.  Comensar  alguna  cosa 
ab  felicitat.  Entrar  con  el  pié  derecho  ó  con  buenpié. 
Feliciter  aliquid  aggredi. 

ENTRE  PEUS.  m.  adv.  que  denota  que  algú  va 
prop  de  altre  fentli  nosa.  Entre  pies.  Inter  pedes. 

ESTAR  AB  LO  PEÜ  Ó  AB  UN  PEÜ  AL  ESTREB.  fr.  Es- 
tar pròxim  à  empéndrer  algun  viatge.  Estar  con  el 
pié  en  el  estribo,  tener  el  pié  en  el  estribo.  In  pros- 
cinclu  esse. 

ESTAR  EN  PEU.  fr.  met.  Durar,  permanéixer,  exis- 
tir. Estar  en  pié.  Persislo,  is. 

ESTAR  AB  UN  PEU  EN  l'  ayre.  fr.  fam.  No  estar 
fixo  en  cap  lloch,  ó  eslar  prompte  à  marchar.  Estar 
con  un  pié  en  el  aire.  Incerto  et  parum  stabili  gres- 
su consislere. 

estar    ENTRE    'lS    PEUS   DELS    CAVALLS,    fr.    Estar 

mòlt  abatut  y  despreciat.  Estar  d  los  pies  de  los 
caballos.  Abjiclum  et  dcspeclum  esse. 

ESTAR   SEMPRE    AB  LO   PEU   ALT    Ó    EN    l'   AYRE.  fr. 

met.  Estar  sempre  amanit  y  à  punt  pera  cumplir. 
Eslar  en  unpié  como  grulla.  Alicui  rei  summo  stu- 
dio  invigilare. 

FÉR    ANAR   ENTRE   PEUS,    Ó    PORTAR    SOTA    PEU.   fr. 

met.  Tractar  algúab  despreci  ó  superioritat.  Traer 
ó  tener  debajo  de  los  pies.  Conculcare. 

FÉR  PEU  FERM.  fr.  met.  Mantenirse  constant.  Ha- 
cerpié.  Firmo  gradu  sistere. 

FÉR  TENIR  PEU  À  ROTLLO,  fr.  met.  Conteuir  en  los 
límits  deguts.  Tener  d  raya;  hacer  estar  d  raya. 
Cohibere;  inlra  metas  continere. 

FICAR  LO  PEU.  fr.  Introduhirse  en  alguna  cosa. 
Melerelpié.  Se  introducere. 

FICAR  ó  TENIR  UN  PEU  DINS.  fr.  Denota  que  algú 
ha  comensat  à  trobar  jas  ó  sahó  pera  lograr  sa  pre- 
tensió. Meler  un  pié  ó  tener  un  pié  denlro.  Pro- 
gredi. 

GiRARSE  ó  TÓRCERSE  LO  PEU.  fr.  Llastimarse  los 
nir .  is  per  haverse  tort  en  algun  moviment  violent, 
Torcerse,  recalcarse  el  pié.  Pedem  luxari. 

LLANSARSE   Ó  TIRARSE  ALS  PEUS  DE  ALGÚ.  fr.  Dema- 

narli  ab  sumissió  alguna  cosa.  Echarseà  los  pies  de 
alguno.  Ad  alicujus  pedes  provolvi. 

LLiscARSE  'l  PEU.  fr.  Tropessar  en  lo  discurs 
sens  saber  com  eixirne.  Perderse,  atascarse.  Rei 
expediendae  rationem  non  invenire. 

LOS  PEUS  DEL  HORTELÍ  NO  PERJUDICAN  AL  HORT.  ref. 

Denota  que'l  que  entén  las  cosas  que  maneja,  evita 
fàcilment  los  errors,  que  comet  qui  no  las  enlen. 
El  que  ó  quien  las  sabé  lastane;los  pies  delhortelano 
no  echan  dperderla  hueria.  Tractent fabrilia  fabri. 


PEU 


CATALÀ. 


PEU 


337 


ca  I 

i 


MALMÉTRERSE  DELS  PEUS  ó  'ls  peüs.  fr.  Mallrac- 
tàrsels  per  massa  caminar.  Despearse.  Pedibus  ni- 
mio  itinere  laboraré. 

nàixer  i)e  peus.  fr.  met.  Significa  la  felicitat  que 
algú  Ió  en  lo  que  fa  ó  pretén.  Nacer  de  pies.  Secua- 
dis,  faust  is  avi  bus  nasci. 

NO  MóüRER  PEÜ  NI  CAMA.  fr.  Dcuota  que  algú  no 
tt'  moviment.  No  se  menea.  Non  se  movet. 

NO  DEIXARSE    POSAR    LO  PEÜ    AL    COLL.   fr.    mot.  y 

fam.  No  deixarse  dominar,  ni  voler  estar  subjecte 
a  altre.  No  dejarse  ensillar.  Dominalum  alterius 
respicere. 

NO  MÓÜRER  üN  PEÜ.  fr.  met.  No  fér  diligència  al- 
guna en  algun  negoci.  No  dar  pié  ni  palada.  Rem 
omninòomitlere. 

NO  PODERSE  TENIR  EN  PEÜS.  fr.  Expressa  la  debi- 
litat de  algú  per  malaltia  ó  cansament.  No  poderse 
tener  en  pié.  Pedibus  dilBculter  stare. 

NO  POSAR  LOS  PEUS  EN  ALGUNA  PART.  fr.  No  anarlii 
absolutament.  No  atravesar  los  umbrales.  Pedes  in 
alicujus  limina  haud  inferre. 

NO  SABER  AHONT  POSAR  LO  PEÜ.  fr.  No  véurcrahont 
se  posa  'I  peu.  No  saber  dondeponer  los  pies.  Yes- 
tigia  ubi  imprimerenon  videre.  ||  Estar  mòlt  estret 
en  alguna  part  pel  demasiat  concurs.  No  caber 
de  pies.  Prsehominum  copia  urgeri. 

PÉNDHER  PEU.  fr.  RadicarsB,  fortificarse  alguna 
cosa.  Tomar  pié.  Radico,  as;  vires  sumere.  |  Vàl- 
drerse  de  alguna  cosa;  péndrer  ocasió  y  pretext  de 
ella.  Tomar  pié.  Occasionem,  causam  arripere. 

PICAR  DE  PEUS,  ó  BATRER  DE  PEUS.  fr.  Douar  pata- 
das  en  terra  per  enfado  ó  pesar.  Palalear.  Terram 
pedibus  qualere. 

PODERHI  PUJAR  DE  PEUS.  fr.  Séus  reparar  en  in- 
convenients. A  ojos  cerrados.  Clausis  oculis. 

POSAR  A  sos  PEÜS.  fr.  Teuirse  algú  per  superior 
a  tothora.  Poner  à  sus  pies.  Prse  se  neminem  pu- 
tare. 

POSAR  ENTRE  PEÜS.  fr.  FÉR  ANAR  ENTRE  PEÜS. 

POSAR  LO  PEÜ  AL  COLL  ó  DESOBRE.  fr.  Humiliar, 
subjectar  à  algú.  Poner  el  pié  sobre  el  pescuezo.  Sub- 
jicio,  is. 

POSAR  LO  PEÜ  PLA,  fr.  met.  Obrar  ab  prudència. 
Asentar  el  pié.  Maturè  oper  iri. 

POSAR  LO  PEU  PLAÓ  FERM.  fr.  Posarlo  bè  quant  se 
camina.  Asenlar  el  pié.  Pedem  figere.  |]  met.  anar 

ET.  1. 

POSAR  PEÜ  A  TERRA.  fr.  Baixar  de  caball.  Echar 
ié  à  tierra.  Ex  equo  curruve  desilire. 

posARSE  DE  PEÜS.  fp.  Alsarsc.  Ponerse  en  pié.  Eri- 
gere  se  in  pedes. 

QUANT  À  PEU,  QUANT  CAMINANT,  loc.  fam.  ab  que 
algú  denota  haver  fét  à  peu  lot  lo  viatge  de  que's 
parla.  Un  rato  d  pié,  olro  andando.  Pedibus. 

QUEDAR  EN  PEU  LA  DIFICULTAT,  fr.  Dcnota  que  sub- 
sisteix ó  que  no  s'  ha  vensut.  Quedar  ó  quedarse  en 
-pié  la  dificuUad.  Diílicultalem  permanere,  subsis- 
tere. 

QUI  ESTA  EN  PEÜ  DRET  MiRE  NOCAYGA.  fr.  Ensenya 


'1  cuydado  que's  déu  tenir  en  la  prosperitat  per  lo 
inconstant  que  es.  El  que  eslà  enpiémire  no  caiga. 
Qui  stat,  videat  ne  cadat. 
QUI  vA  A  PEU.  Pedestre.  Pedéstris. 

SABER  DE  QUIN   PEU  's  DÓL  Ó  COIXEJA,   fr.  Couéixer 

los  vicis  de  algú,  ó  tenir  notícia  de  lo  que  intenta. 
Saber  de  que  pié  cojea.  Quo  vitio  claudicet  aliquis 
scire. 

SENSE  MÓÜRER  UN  PEÜ.  loc.  Sense  traball  ó  fati- 
ga. Àpié  quedo.  Nul  la  opera  aut  labore. 

SENS  TOCAR  DE  PEUS  A  TERRA.  fr.  Pcudera  la  lleu- 
geresa ó  velocitat  ab  que's  corre.  No  poner  los  pies 
en  elsuelo ;  ir  envolandas.  Aura  velocior,  pernici- 
ter  currere. 

SET  PEÜS  DE  TERRA.  exp.  La  scpultura.  Sielepiés 
de  tierra.  Sepulcrum,  i. 

TENIR  LO  PEÜ  AL  COLL.  loc.  fam.  Subjectar  àalgú 
ó  estar  pera  vèncer  alguna  dificultat.  Tener  el  pié 
encimaó  sobre  el  pescuezo.  Subjicio,  is. 

TENIR  LO  PEU  AL  ESTREB.  fr.  met.  Estar  disposat 
pera  alguna  cosa.  Estar  con  el  pié  en  el  eslribo ;  estar 
con  las  espuelasó  tener  las  espuel•is  calzadas.  Para- 
tum  esse. 

TENIR  LOS  PEUS  COM  ÜN  GLAS,  COM  «N  PA  DE  NEU; 
SEMBLAR    LOS  PEÜS  UN    PA  DE   NEU.  fr.  TCUirloS  mÒlt 

'  frets.  Tener  los  pies  como  un  caràmbano.  Rigere  pe- 
dibus prae  nimio  frigore. 

TENiE  UN  PEÜ  À  LA  FOSSA.  fr.  Estif  próxiíu  à  la 
mort.  Tener  un  pié  ó  estar  con  un  pié  en  la  sepultura 
ò  en  la  huesa.  Non  longè  abesse  a  sepulcro. 

TENIR  EN  PEUS.  fr.  aut.  MANTENIR,  SOSTENIR. 

TROBAR  PEÜ.  fr.  Denota  que  algú  que  entra  en  al- 
gun riu  ó  Uoch,  troba  fondo  per  assentar  los  peus, 
sèns  necessitat  de  nadar.  Hacer  pié.  Intra  flumen 
ingredientum  stare.  |i  met.  Se  diu  del  qui  va  ab 
seguretat,  ó  s'  afirma  en  alguna  espècie  ó  intent. 
Hacer  pié.  Firmo  gradu  sisteie. 

TORNAR  LO  PEU  ARRERA  Ó  ATRAS.  fr.  NO  COUtinUar 

lo  camí  ó  en  lo  propòsit  qae's  seguia.  Volver  pié 
atrús.  Pedem  referre. 

tríürer  los  peus.  fr,  Retirarse  poch  à  poch  sen- 
se girarse  c^e  espatlla.  Sacar  pies.  Sensim  sese  re- 
cipere. 

TRAURERSE  \  PEÜ  DE  LLOCH.  GIRARSE  'l  PEU. 

ÜN  PEÜ  DETRAs  DE  ALTRE.  m.  adv.  Scrvelx  pera 
despedir  algú  dientli  festivament  lo  modo  de  ca- 
minar. Unpié  trasolro.  Alterno  pede,  pedatim. 

PEUADA.  f.  Senyal  que  deixa  'I  peu.  Pisada, 
huella.  Peda,  se. 

PEUCEDÀ  MEDICINAL,  m.  Herba  perpètua 
de  arrel  medicinal,  llarga,  gruixuda,  peluda,  ne- 
gra de  fora,  de  dins  blanquinosa,  y  sucosa;  tè  las 
fullas  majors  que  las  del  fonoll;  lo  tronch  vuyt,  ra- 
llat y  ramós;  las  flors  grogas  en  forma  de  girasol, 
y  de  gust  picant  y  amarch.  Servalo,  ervalo,  yerba 
de  Túnez.  Peucedanum,  i. 

PEÚCH.  m.  Tela  ò  altre  Hens  de  la  mida  del 
peu  ab  que's  cubre  y  calsa  davall  la  mitja.  Escar- 
pin.  Udo,  in  is. 


i-. 


338  PIA 

PEUET.  m.  d.  Piecicillo,  ilo,  piecezuelo,  pece- 
zuelo.  Peiiiculus,  pedulus,  i. 

PEUGRÓS,  SA.  in.  y  f.  Qui  té  'Is  peus  en  des- 
masia  grossos.  Palon  Pedibus  deformis. 

PEÚLLA.  f.  La  pola  ó  la  ungla  del  porch  y  de- 
més animals  de  la  pota  partida.  Pesuno,  una,  pe- 
zuna,  zapatilla,  carnicol.  Talus,  astragalus,  i. 

PEUTERRÓS,  A.  m.  y  f.  S' aplica  al  borae  rús- 
lich.  Pisaierrones,  deslripaterrones,  pinchauvas.  Rus- 
ticus,  agrestis. 

PEYA.  f.  PESSA. 

PEYRA.  f.  ant.  PEDRA. 
PI. 

PI.  m.  Arbre  raòll  comú  en  los  terrenos  escabro- 
sos y  montanyosos  de  quasi  toia  la  Europa;  té'ls 
tronchs  ó  ramas  mès  ó  mcnos  carregats  de  rehina; 
las  fullas  sumament  estretas,  duras,  punxagudas  y 
que  duran  tot  l' ivern ;  lo  fruyt  se  coneix  ab  lo  nom 
de  pinya  ;  la  fusta  es  de  us  general  en  la  cons- 
trucció de  naus,  edificis  y  altras  obras.  Pino.  Pi- 
nus,  i,  vel,  us. 

PI  ABET.  ABET. 
PI  BO.  PI  MÉLIS. 

PI  BORT.  Varietat  del  pi  negre,  que's  diferencia 
en  sér  mès  petit,  en  tenir  la  soca  torta,  las  fullas 
curtasy  'as  pinyas  petilas.  Pino  silvestre,  pinastro, 
pincarrasco,  pincarrasca,  rodem.  Pinaster,  tri. 

PI  DE  LA  TREMENTiNA.  Casta  de  pi  que  fa  las  fullas 
à  manadets  y  cauhen  fàcilment;  las  pinyas  petitas, 
ovaladas  y  de  fora  semblan  escatas,  quasi  raora- 
das,  y  de  sa  soca  especialment  se  trau  la  tremen- 
tina  que  diuhen  de  Venècia.  La  fusta  es  excel-lent 
pera  edificis  exposats  à  la  intempèrie.  Larce,  pino 
àlece.  Larix,  icis. 

PI  MÉLIS.  Espècie  de  pi  bastarl  que  sols  se  dife- 
rencia en  que  produheix  las  fullas  mès  curtas  y 
punxagudas,  y  las  pinyas  mès  llargas,  las  quals 
naixen  en  la  extremitat  dels  rams.  Picea,  pino  bal- 
sain,  pino  àlhar.  Picea,  se. 

PI  NEGRE.  Espècie  de  pi  del  qual  se  trau  princi- 
palment la  trementina.  Pino  negral,  aznacho.  Sil- 
vestris  pinus;  pinaster,  tri.  [j  ant.  pi  mélis. 

PI  vÈRT.  Lo  que  tè  las  pinyas  grossas  y  duras,  de 
las  quals  se  tràuhen  los  pinyons.  Pino  doncel.  Pi- 
nus horteiisis. 

PIA.  f.  DEVOTA.  II  Bona  opinió  y  concepte,  com: 
no  tenir  la  pia  à  alguna  persona.  Buena  opinion. 
Grata  opinió.  I  adj.  f.  Sobrenom  de  Barcelona.  Pia. 
Pia. 

PIADORA.  f.  BRESCAT. 

PIADÓS,  A.  adj.  Benigne,  misericordiós.  Pia- 
doso.  Pius,  misericors.  |  Lo  que  mou  à  pietat  y 
compassió.  Piadosa.  Pius.  |j  devot.  1.  2.  [j  rahona- 
ble,  moderat. 

PIADOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  piadós. 
Piadosamenle.  Piè.  ||  Piament,  religiosament.  Reli- 
giosamenle,  piamente.  Piè,  religiosè.  [|  fam.  Fér  à 


DICCIONARI  PIC 

algú  favor  de  créurerlo  quant  pót  duptarse  de  lo 
que  diu.  Piadosomente.  Piè. 

PIADOSÍSSIIVI,A.  adj.  sup.  Piadosisimo.  Piis- 
simus. 

PIÀLIAS.  f.  pi.  Festas  ó  combats  que  inslituhí 
Antonino  Pio  en  memòria  de  Adriano.  Pialias.  Pia- 
lia,  eusebia,  orum. 

PIAMÀTER.  f.  Membrana  mòlt  subtil  que  cu- 
bre  inmediatament  lo  cervell.  Pia  maler,  pia  ma- 
drc.  Pia  maler. 

PIAMENT.  adv.  m.  Segons  la  pietat  ycreència 
cristiana,  sense  la  obligació  de  la  fé.  Piamenle.  Piè. 

II  PIADOSAMENT. 

PIAMARE.  f.  ant.  pia  mater. 

PïAMONTÉS,  A.  adj.  Lo  natural  de  y  lo  per- 
tanyent al  Piamont ,  país  de  Itàlia.  Piamontano. 
piamonlés,  Pedemontanus. 

PIANESCH,  CA.  adj.  ant.  pla,  senzill,  na- 
tural, INTEL-LIGIBLE. 

PIANISTA,  m.  Tocador  de  piano.  Pianista.  In 
instrumcnlum  quondam  musicum  instructus. 

PIANO.  ra.  F0RTEPIAN0. 

PIANO,  PIANO.  Veu  purament  italiana  admesa  en 
lo  català  y  castellà,  pera  denotar  lo  modo  de  anar 
poch  à  poch.  Pian  piano,  ó  piano  piano,  àpaso  len- 
to.  Pedetentim,  lento  gradu.  ||  mús.  Indica  '1  modo 
de  tocar  suaument,  poch  à  poch.  Piano,  piano.  Pe- 
detetentim. 

PIANO  DE  CÜA,  DE  TAULA  Y  RECTE  Ó  VERTICAL.  Dife- 

rèncias  del  piano  segons  la  disposició  exterior  y  la 
de  las  cor 'as.  Piano  de  cola,  de  mesa  ó  Cuadrado,  y 
recto  ó  vertical.  Varietas  quondam  rausici  instru- 
menti. 

PIBET.  m.  ABET. 

PIGA.  f.  Pessa  regularment  de  pedra,  còncava 
y  fonda  pera  rébrer  aygua  ó  altre  líquit.  Pila.  La- 
brum,  i,  pila,  se.  1|  La  que  serveix  pera  posar  aygua 
beneyta  en  las  iglésias.  Pila.  Amula,  se.  [|  ant. 
FONTS  BAPTisMALs.  ||  Espécie  de  llansa  llarga  de  que 
usava  la  infanteria.  Pica.  Lancea,  basta,  ae.  ||  Vas 
fondo,  regularment  de  pedra,  ahont  càu  la  aygua 
de  las  fonts.  Taza,  pilon,  tazon.  Ingens  labrum, 
cràter,  is.  ||  En  los  molins  de  paper  pessa  fonda 
ahont  mullan  los  draps  esquinsats  pera  ferne  '1  pa- 
per. Pudridor,  pudridero,  pila.  Labrum,  ubi  lin- 
teum  ad  papyrum  elaborandum  maceratur.  ||  trü- 
LLOLA.  II  Vas  fondo  ahont  se  trepitjan  los  rahims. 
Gamellon,  pila.  Uvis  conculcandis  vas.  ||  En  lo  ba- 
tan  pessa  de  fusta  socavada,  en  que  col-locan  los 
panyos  pera  balanarlos  y  netejarlos  del  oli,  etc. 
Pila.  Conca  lignea.  ||  ter.  oví. 

PICADA,  f.  Punxada,  ferida  leve  que's  fa  ab 
instrument  de  punta.  Picadura.  Punctura,  se,  punc- 
tum,  i.  II  La  punxada  que  deixa  la  punta  de  la  llan- 
ceta  ó  algun  animal,  aucell  ó  insecte.  Picadura. 
Morsus,  us.  II  La  que  fà  algun  insecte  ó  animal  ve- 
rinós. Mordedura.  Morsus,  us.  ||  Lo  cop  que's  dóna 
ó  '1  mal  ó  ferida  que's  fà  picant.  Picada.  Punctum, 
i,  punctio,  nis.  ||  Lo  cop  fort  que  dóna  V  aucell  ab 


PIC 


10  bech,  picant.  ]>icolada,]ncoluzo.  Rostri,  iclus.  || 
La  acció  de  picar.  Picadura.  Punctio,  fodicalio,  nis. 

II  Nafra  ó  senyal  que  deixa  la  picada.  l'icazo.  Yul- 

nus,  eris,  picatrix,  icis.  ||  raet.  Dilxo  ó  paraula  sen- 

ible  y  picant.   Diclerio.  Dicterium,  ii.  ||  Picament 

de  pinyons,  amelllas,  alls,  etc,  en  un  morter. 

Salsa.  Condimenlum,  i. 

PICADA  DE  NOUS.  Salsa  de  nous  y  espécias.  Nega- 
da. Conditura  nucea. 

PICADA  DE  PDSSA.  'L  seuyal  bermell  que  deixa  la 
pussa  quant  ha  picat.  SarpuUido,  picadura  depul- 
ga.  Rubens  macula  é  pulisis  uiorsu. 

PIGADEJAR.  V.  a.  Escaramusear,  escaramu- 
zar.  Yelilari. 

PIGADER.  m.  ant.  Escaramuza.  Equitum  veli- 
talio. 

FÉR  PICADERS.  loC.  aut.  PIGADEJAR. 

PICADILLO.  m.  Guisado  de  carn  Irinxada.  Pi- 
cadillo,  gigole.  Minutal,  is.  ||  Xasco,  broma  pera 
evitar  a  algú  a  que  fassa  ó  diga  alguna  cosa.  Picon. 
Cavillalio,  nis.  |1  Ressentiment  causat  per  alguna 
disputa.  /^i^MC.  Exacerbatio,  nis. 

ESTAR  ó  VENIR  DE  PICADILLO.  fr.  Se  diu  do  algú 
que  mostra  sòn  sentiment  esperant  ocasió  de  po- 
derlo  declarar.  Estar  ó  venir  depicadillo.  Yuitu 
dolorem  praeferre.  [|  Denota  estar  conlrapuntal  y 
enfadat  ab  algú,  y  no  voler  desistir  de  sòn  empen- 
yo. Poncrse  de  punlillas,  de  apuesla;  estar  ó  ponerse 
de  cuerno  con  alguno.  Adversari. 

PIGADÍS.  m.  PEDRÜSCALL.  |  MORTER.  ARGAMAS- 
SA. II  Polvos  de  rajola  Ladrillo  molido.  Laleris  pul- 
vis.  II  adj.  Qui  fàcilment  s'  ofèn  de  lo  que  li  diu- 
hen.  Cosqvilloso.  Asper. 

PIGADOR.  m.  Lloch  ahontse  doman  y  ensen- 
yan  los  caballs.  Picadero.  Equaria  palestra.  ||  Qui 
doma  y  adestra  'Is  caballs.  Picador.  Equiso,   nis. 

11  PICAPEDRER.  II  TRINXANT.  ||  PICAPORTA.  ||  Torcjador 

de  caball.  Picador.  Taurorum  agitator.  ||  esclafa- 
dor. II  Pala  de  fusta  ab  que  las  donas  pican  la  roba. 
Moza,  criada,  jabon  de  Palència.  Fustuaria  pala.  || 
Nom  que  donan  los  torners  à  un  tros  de  fusta 
aliont  asseguran  las  pessas  pera  desbastarlas  ab  la 
aixa.  Picador.  Tignum  crsena  instructum.  |1  bati- 

FLLLER. 

PICADURA.  f.  PICADA.  4.  6.  II  Los  lallels  que's 
fan  en  los  vestits  ó  calsat  per  conveniència.  Pica- 
dura. Scissura,  ae.  fl  Lo  labaco  picat.  Picadura.  In- 
Irilum  tabacum. 

PIGAFLORS.  m.  Aucellet  de  Amèrica  del  ta- 
many  de  una  nou;  sòn  coll  es  curt,  lo  cap  propor- 
cionat, ulls  alegres,  bech  llarch,  prim  y  0,  blanch 
én  lo  principi  y  negre  en  la  punta;  alas  llargas  y 
menudas,  lo  color  pardo  brunyit,  lo  pit  de  un  vert 
brillant  jib  "visos  daurat,  la  cua  ab  pocas  plomas  y 
llargas  com  tres  vegadas  sòn  cos:  nia  en  los  arbres 
y  xucla  las  flors  ab  tanta  delicadesa  que  no  las  mal- 
tracta. Al  principi  del  ivérn  se  qyeda  ab  lo  bech 
clavat  en  alguna  flor,  y  's  va  assecant,  de  modo 
que  sembla  estar  mort  lot  l'ivern,  fins  que  la  pri- 


catíU.  pic 

mavera  ó  sòn  calor  li  torna  la   vida. 


339 

ChupajloreSf 

picaflores,  chupamiel,  chuparomero,  rabilargo,  li- 
sonjero,  pdjaroresucilado.  Avis  sic  dida. 
PIGALCA.  f.  CALCA. 

PIGA-MA.  m.  MA  DE  MORTER. 

PIGAMENT.  m.  La  obra  de  picar.  Picadura. 
Fodicatio,  nis.  ||  esclafament. 

picament  de  mans.  Palmateo,  aplauso.  Plausus 
manuum. 

picament  de  PEUS.  Patüleo.  Pedum  strepitus. 

PIGAMOSGAS.  m.  Aucell  petit  que  diuhen 
que  cria  'Is  fills  de  altres,  y  persegueix  à  las  mos- 
cas.  Curruca.  Guaruca,  aj. 

PIGANT.  p.  a.  Lo  que  pica  ó  cou.  Picante. 
Pungens.  acer.  ||  m.  Lo  que  punxa  ó  té  punxas. 
Punzante.  Pungens.  ||  La  acrimónia  de  algunas  co- 
sas,  com  del  pebrot,  elc.  Picante.  Acrimónia,  ae, 
acerbilas,  atis.  |]  adj.  met.  Ofensiu,  com:  paraula 
picant.  Picante.  Mordax.  |  bot.  Se  diu  de  la  cama 
y  fulla  que  està  poblada  de  pels  fins,  oberts  en  la 
punta  y  un  poch  órtichs,  los  cuals  al  picar  llansan 
un  humor  que  causa  frisansa,  com  en  la  ortiga  me- 
nor. Picante.  Pungens,  tis. 

PIGANTOR.  m.  picor.  ||  picant.  3. 

PIGANTORETA.  f.  d.  PICORETA. 

PIGANYO.  ra.  ant.  pícaro. 

PIGAPEDRA  Y  PIGAPEDRER.  m.  Qui  tra- 
balla  las  pedras.  Cantero, picapedrero.  Lapicida,  ai, 
lalomus,  i. 

PIGAPLETS.  m.  pledejador.  |  embustero. 

PIGAPOLL.  m.  Herba,  picn  de  gallina.  ||  Es- 
pècie derahim  blanch  primi-rench,  de  pellofa  mòlt 
tendra  y  prima,  mòlt  gustós  y  suau  al  paladar. 
També  n'  hi  ha  de  negre.  Albilla.  Priecox  uva 
alba. 

PICAPORT.  m.  y. 

PICAPOKTA.  f.  Espècie  de  baldó  de  ferro  cla- 
vat horisontalmenten  la  porta,  en  la  que  se  sosté 
ab  una  baga  dins  la  qual  se  mou  tot  lo  necessari, 
y  encaixa  de  cop  en  un  ferreten  forma  de  nas,  dit 
caputxí  que  està  clavat  en  lo  bastiment.  Picaporte. 
Cadivus  pessulus;  posticus  àpex. 

PIGAPORTAS.  m.  Anella  ó  altra  cosa  pera  tru- 
car la  porta.  Llamador,  aldaba.  Pessulus,  i.  ||  Po- 
bre que  demana  caritat  de  porta  en  porta.  Pordio- 
sero.  3Iendicus,  i.  ||  mel.  Qualsevol  persona  mal- 
veslida  y  espellifada.  Despilfarrado,  zarrapastro- 
so.  Pannosus. 

PIGAR.  v.  a.  Punxar,  ferir  ab  instrument  de 
punxa.  Picar,  punzar.  Fodico,  as,  fodio,  is.  1|  Mos- 
segar los  aucells  y  alguns  insectes.  Morder,  picar. 
Mordeo,  es,  pungo,  is.  ||  Córrer  algun  vent ;  com 
PICA  la  tramontana.  Picar.  Fio,  as.  |1  Picolar,  trin- 
xar alguna  cosa.  Picar.  Minutatim  concidere.  [| 
Xafar,  csmicar  à  cops,  com  la  sal  en  lo  morter,  elc. 
Machacar,  majar.  Pinso,  as,  conlundo,  is.  ||  Mos- 
segar lo  peix  r  esquer  del  ham.  Picar.  Escam 
piscem  appetere.  1|  Causar  picor  ó  pruílja.  Picar. 
Prurito  afiicere.  ||  Sér  alguna  cosa  desagradable  al 


340 


PIC 


DICCIONARI 


PIC 


paladar  per  sa  qualitat  ardent.  Iiaspar,  picar. 
Mordico,  as,  mordeo,  es.  ||  Donar  cops  ab  verga  ó 
bastó.  Varear.  Yirga  percutere.  |  Detenir  lo  pica- 
dor al  toro  ab  la  vara.  Picar.  Taurum  basta  deli- 
ré. II  Adestrarun  caball,  ensenyarlo.  Picar.  Equum 
agitaré.  ||  Donar  cops  ab  alguna  massa,  martell  etc. 
Golpear.  Percutio,  is.  ||  Foradar  ab  la  punta  de  la 
agulla  ó  altre  instrument.  Picar.  Foraminibusdis- 
linguere.  ||  Fér  picaduras  en  lo  vestit  ó  calsat.  Pi- 
car. Scindo,  is,  interpunctionibus  fodere.  ||  Mosse- 
gar la  pussa  deixant  senyal  en  lo  cos.  Sarpullir. 
Pulicem  morsibus  corpus  macularé.  ||  Mossegar  los 
aucells,  péndrerse  '1  menjar.  Picar.  Rostro  feriré, 
pavire.  (|  móldrer.  ||  Róraprer  los  aucells  ab  lobech 
alguna  cosa,  com  la  closca  del  ou  quant  està  pera 
eixir  lo  poll.  Apilonar.  Rostro  feriré.  ||  trinxar.  || 
Menjar  un  rahim  de  gra  en  gra.  Picar.  Racemum 
per  grana  excerpere,  ||  Se  diu  de  las  cosas  que  te- 
nen un  preu  mòlt  alt.  picar.  Carè  emi.  |1  met.  Pun- 
xar, estimular,  móurer  pera  fér  alguna  cosa.  Picar. 
Slimulo,  as.  ||  Comensarà  obrar,  tenir  efecte  algu- 
na cosa,  com:  picar  lo  sol,  lo  fiel.  Picar.  Incipio, 
is.  II  Motejar,  oféndrer  ab  paraulas  ó  accions.  Pi- 
car. Scommatibus,  dicteriis  aliquem  adstringere. 

(I  Tastar,  menjar  un  poch  de  lotas  las  viandas  pe- 
ra piobarlas.  Picar.  Cibum  delibare,  ||  met.  Se 
diu  del  qui  presum  de  possehir  alguna  ciència  ó 
art.  Picar.  Aliquam  scientiamaut  facullalemjacta- 
re.  II  Anardepressa;  aprelarlopas  qui  va  à  caball. 
Picnr.  Equum  calcaribus  incilari.  ||  mil.  Seguir  al 
enemich  quant  fuig.  Picar.  Hoslem  persequi.  || 
Trucar  à  la  porta.  Llamar.  Fores,  januam,  ostium 
pulsare.  I  Parlant  del  or  y  plata,  bàtrerlo.  Baiir. 
Batuo,  is.  II  Pitjar  ab  massó  ó  cosa  semblant  la  ter- 
ra. Apisonar.  Paviculacomprimere.  ||  Entre  enqua- 
dernadors, copejar  ab  una  massa  de  ferro  los  lli- 
bres que  han  de  encuadernarse,  pera  que  prengan 
bon  jahent.  Macear.  Libros  malleo  comprimere.  || 
Traballar  la  pedra.  Labrar,  picar.  Lapidem  operi 
aplare;  lapidem  poliré.  [|  met.  Coraensar  à  concór- 
rer compradors.  Picar.  Emptorura  frequenliam 
incipere.  ||  Posar  sellos  de  plom  à  la  roba.  Emplo- 
mar,  plomar.  Plumbo,  as.  ||  pint.  calcar.  ||  Causar 
coissó.  Escocer,  picar.  Prurio,  is.  ||  Sér  picant  ó 
cohent  algun  menjar.  Picar,  morder,  mordicar, 
raspar.  Mordico,  as.  ||  pruhir.  ||  v.  r.  Ressentirse 
de  alguna  paraula  ó  acció.  Picarse,  senlirse,  agra- 
viarse,  congojarse.  Sthomachari;  graviteraccipere. 

II  Preciarse,  jaclarse  de  alguna  qualitat  ó  habili- 
tat. Picarse.  Jactari,  gloriari.  ||  Arnarse  la  roba  de 
llana.  Picarse.  Exedi,  fodicari.  ||  Ferse  lacas  com 
picadas  de  pussa  en  los  plechs  de  la  roba  blanca, 
per  haverla  plegada  ab  humitat.  Apulgararse.  Mi- 
nutissimis  maculis  turpari.  ||  Corcarse  los  graus. 
Agorgarse ,  gorgojarse.  Gurgulione  corrodi.  |1  En 
los  molins  fariners  posar  aspi  à  la  mola,  picant 
suaument  ab  la  escoda,  ó  ferhi  los  regarons  ab  lo 
tallant.  Picar.  Incutio,  is. 
PICAR  PER  ALT.  fr,  met.  Denota  que  algú  se  glò- 


ria massa  de  las  quantitats  ó  parts  que  té,  óque 
preien  aiguna  cosa  mòlt  exquisita  y  elevada,  desi- 
sigual  à  sos  mèrits  y  qualitats.  Picar  mas  alto,  ó 
muy  alio,  poner  los  punios  muy  altos.  Alta  petere, 
optaré. 

PICA  QüE  RÀBIA.  fr.  Deuota  que  alguna  cosa  es 
mòlt  cohenta  ó  picanta.  Pica  que  ràbia.  Pruímor- 
deo,  es. 

PÍCARAMENT.  adv.  m.  Ab  picardia.  Picara- 
mente.  Nequiter. 

PIGARDA.  f.  PICAROL. 

PICARDIA,  f.  Rergantada,  villania,  acció  ma- 
la. Picardia.  Calumnia,  nequitia,  ai.  ||  Acció  des- 
honesla.  Picardia.  Impudicilia,  aj.  ||  Dolenteria, 
astúcia,  dissimulo  en  lo  dir  ó  fér.  Picardia.  Ne- 
quitia, iXi. 

FÉR  picARDiAS.  fr.  Dir  ó  executar  picardias.  Pi- 
cardear,  hacer  picardias.  Pergraecari. 

PIGARDIETA.  f.  d.  Picardigiiela,  malizuela. 
Puerilis  alacrilas. 

PIGARDO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Picardia,  província  de  Fransa.  Picardo.  Belgi- 
cus. 

PIGARESGH,  GA.  adj.  Cosade  pícaros.  Pica- 
resco.  Scurrilis. 

PIGARIA.  f.  PICARDIA. 

PÍGARO,  A.  adj.  Bergant,  brivó,  dolent.  Pica- 
ro.  Fraudulentus,  furcifer.  ||  Bellaco,  solapat,  tra- 
passer.  Picarà.  Callidus,  versutus.  ||  Bél-litre,es- 
pallifat,  mal  vestit.  Zarrapaslroso.  Pannosus. 

PIGAROL.  m.  Cascabell  gros,  que's  posa  al  coll 
dels  animals.  Esquila.  Tintinnabulum,  i.  ||  met.  La 
llengua;  com:  tenir  bon  picarol.  Lengua.  Lingua, 
se.  II  met.  Qui  parla  mòlt  ab  impertinència  y  nece- 
dat.  Lenguaz,   habludor,  hablanchin.  Loquax. 

TENIR  BON  picarol,  fr.  Parlar  mòlt.  Tener  buen 
pico.  Loquacem  esse. 

PIGARSE.  V.  r.  Se  diu  del  cavall  que  s'  albo- 
rota  y  cansa  quan  vèu  la  euga.  Picarse.  Catulire 
penaré  agitari. 

PIGART.  m.  PICARDO. 

PIGASSAL.  m.  ter.  ma  de  morter. 

PIGASSA.  f.  aum.  Pilon.  Ingens  labrurà.  [|  ter. 

DESTRAL. 

PIGAT,  DA.  p.  p.  Picado.  \\  Dit  de  la  sal.  Mo- 
lido.  Molitus.  U  adj.  Lo  blat  y  altres  grans  que  ha 
rosegat  algun  insecte.  Gorgojoso.  Gurguliosus.  || 
Dit  dels  ous  quant  està  per  eixir  lo  poll.  Apitona- 
do.  Punctus.  U  Dit  de  la  roba  per  adorno.  Picado. 
Scissus.  II  Dit  del  dibuix  ó  patró  foradat  ab  agulla. 
Picado.  Fodicatus.  ||  Dit  de  la  plata  ó  altre  metall. 
Balido.  Malleatus.  ||  pi.  fam.  diners.  ||  m.  Se  diu 
del  caball  que  per  haver  conegut  alguna  euga  li 
queda  '1  vici  de  renillar  quant  vèu  altres  cavalls, 
eugas  ó  mulas,  's  encén,  y  allarga  la  verga,  y  en- 
cara 's  dirigeix  à  ella  ab  favor  desobedient  al  ca- 
baller.  Picado.  Catulitus. 

D0NARSE  PER  PICAT.  fr.  Mostrarse  ressentit.  Darse 
porofendido.  Offensionem  verbis  exprimere. 


PIC 


PICATATXA8.  ni.  Imperlinenl,  qui  en  tot  16 
que  dir.  Impertinenle.  Molestus. 
PIGH.  m.  Punt  que's  fa  ab  la  ploma,  pinzell, 

elc.  Punle.  Punctum,  i.  []  cop.  ||  Cop  que's  dóna 
trucant  à  la  porta.  Aldabada.  Foriuin  pulsalio.  [| 
Lo  senyal  à  manera  de  piga  que  tenen  algunas  co- 
sas.  Pinta.  Macula  íc.  ||  La  punia  del  sorahrero 
apuntat.  Pico.  Roslrum,  i,  acumen,  inis.  ||  mel.  La 
facúndia  en  lo  parlar.  Pico.  Facundia,  ae.  |  bech.  || 
PICADA.  II  anl.  FIBLÓ.  2.  II  Lo  forat  que's  fa  ab  la 
agulla,  punxo  en  lo  pergamí,  paper,  elc.  l'icadura. 
Punctura,  íc.  |  Lo  que  resulta  de  dos  cosas  sólidas, 
com:  PicH  de  campana.  Golpe.   Ictus,  us.  ||  avís, 

SENYAL.  11  ler.  VEGADA.  ||  PUNT,  INSTANT. 

picu  DE  GALLINA.  Herba;  picapoU,  espècie  decor- 
reljola.  Anagdlide.  Anagalis,  idis. 

PICH  DEL  GALL  EN  l'  OU.  Piga  coiu  de  sancb  en  lo 
blanch  del  ou  de  gallina.  Galladura.  Germen,  inis. 

PICH  DEL  SOL.  La  part  del  dia  en  que  '1  sol  pica 
ab  mès  forsa.  Resislero  del  sol.  Solis  aistus. 

PICH  DE  VEROLA.  'L  seuyal  que  la  verola  deixa  en 
la  pell.  Hoyo.  Lacuna,  x. 

k  PICH.  m.  adv.  A  punt,  à  perill.  A piqué.  In  dis- 
crimine. 

À  PICH  DE  MARTELL,  m.  adv.  Denota  que  alguna 
cosa  esta  feta  picant  ab  lo  martell.  A  golpe  de  mar- 
tillo.  Mallei  ictu.  ||  S'  aplica  al  metalls  traballals  à 
cop  de  martell.  A  marliUo.  Malleatus. 

DE  UN  PICH.  m.  adv.  De  una  vegada.  De  una  vez. 
Semel. 

DONAR  picHS  À  LA  PORTA.  loc.  Picar,  douar  cops. 
Dar  aldabadas,  llamar.  Pulsare  fores. 

PICO.  m.  Discòrdia,  disgust  ocasionat  de  algu- 
na disputa.  Piqué.  Offensio,  exacerbalio,  nis.  || 
Trencat,  respecte  de  quantitat  entera  ó  principal. 
Pico.  Miuulio  residua. 

ANAR  DE  PICO.  fr.  ESTAR  DE  PICADILLO. 

ANARSEN  A  PICO.  fr.  Naufiagar  la  embarcació.  Ir- 
se  d  piqué,  zozohvar,  afondar.  Naufragium  pati. 

TIRAR  i  PICO.  fr.  naut.  Fér  enfonzar  ó  sumergirà 
altre  buch.  Echar  d  fondo,  ú  piqué,  ú  perder;  colar 
à  fondo,  à  ojo.  Sumergo,  deniergo,  is;  navem  de- 
primere. 

PICÓ.  m.  Instrument  de  fusta  gros  y  pesat,  am- 
ple de  baix  que  puja  en  diminució,  y  en  la  pari  su- 
perior se  li  posa  un  manech  de  mitja  cana  de  alt; 
serveix  pera  aprelar  la  terra,  pedras,  etc.  Pison. 
Tudes,  ilis. 

PICOLA.  f.  Escoda  petita  de  que  usan  los  mes- 
tres de  casas.  PiqueiUla.  Parvi  ligonis  genus. 

PICOLAR.  V.  a.  Trinxar  la  carn.  Picar.  Minu- 
lim  conQcere. 

PICOLAT,  DA.  p.  p.  Picado.  Minulim  concisus. 

PICONA.  f.  QUERA.  2. 

PICONAR.  V.  a.  Apretar  ab  lo  picó.  Apisonar. 
Coiequo,  as. 

PICONAT,  DA.  p.  p.  Apisonado.  Coaequalus. 

PICOR.  f.  Pruítja,  coissó,  frisansa.  Comezon, 
picazon,  prurilo.  Prurigo,  inis.  prurilus,  us.  ||  Sa- 

ÍI. 


CATALÀ.  PIF  341 

bor  ó  gust  picant  que  tenen  algunas  cosas.  Picanie. 
Acrimonia,  ae.  ||  mel.  Disgust,  neguit.  Picazon. 
Ira,  molèstia,  ae. 

DONAR  ó  FÉR  PICOR.  fr.  Douar  prullja.  Dar  pica- 
zon. Prurio,  is.  ||  picar. 

PICÓREA.  f.  Robo  dels  soldats  en  camp  ene- 
mich.  Pecórea.  Populatio  ,  nis.  ||  Diversió  que's 
pren  eixint  al  camp.  Pecórea.  Divagalio,  nis. 

FÉR  picóREA.  fr.  Devastar  los  camps  delenemich. 
raíar,  pcforcar.Hoslilesagrospopulare,depopulare. 

PICORETA.  f.  d.  Prurilo.  Prurigo,  inis. 

PICÓREYA.  f.  PICÓREA. 

PICOS8ADA.  f.  DINERAL. 

PICOT.  ra.  AllCell.  PIGOT.  II  MAGALL. 

PICOTA,  f.  sAYAL,  SARGiL.  ||  Forca  de  pedra  pe- 
ra exposar  los  caps  dels  sentenciats.  Picota.  Lapi- 
dea  furca  ad  capità  niorte  mulclali  exponenda. 

PICOTADA.  f.  Picada,  becarrada,  cop  de  bech. 
Picolada,  picotazo.  Roslri  ictus. 

PICOTEJAR.  V.  a.  Picar,  donar  picadas  ab  lo 
bech.  Picotear,  picar.  Roslro  feriré,  pavire.  ||  mel. 
Oféndrer  ab  paraulas.  Picar.  Dicteriis  perstringe- 
re.  II  V.  r.  Renyir  entre  sí,  dientse  paraulas  pi- 
cants. Picolearse.  Rixari  verbis. 

PICOTEJAT,  DA.  p.  p.  Picoteado.  Roslro  ictus. 

PICOTÍ.  m.  Mesura  de  grans,  y  es  la  quarta 
part  de  un  quarta.  Picolin.  Quadrans,  lis. 

PICOTILLA.  m.  Porció  de  mercaderias,  que 
algun  particular  no  comerciant  porta  à  jndias  per 
sòn  despaig.  Ancheta.  Tènue  commercium.  p  Porció 
de  genero  que's  permet  à  un  particular  quant  s' 
embarca.  Pacotilla.  Tènue  commercium.  ||  ant.  Por- 
ció de  mercaderias  que'ls  mariners  y  oficials  po- 
dian  embarcar  de  sòn  compte  sens  pagar  nólil  fins 
lo  valor  de  sòn  salari  en  aquell  viatge.  Pacotilla. 
Tènue  commercium. 

PICURIAN8.  m.  pi.  Sequaces  de  Epicuro.  Epi- 
cúreos.  Epicurei,  orum. 

PICDRUS.  m.  ant.  Epicuro  filosop  eslóich.  Epi- 
curo. Epicurus,  i. 

PIDO.  m.  mel.  fam.  demanda, 

.lUGAR  A  PIDO.  fr.  met.  fam.  demanar. 

PIDOLADOR,  A.   m.  y  f.  pidolayre. 

PIDOLAR.   V.    a.  DEMANAR,  MENDICAR. 

PIDOLAYRE.  m.  Qui  demana  mòlt  y  contí- 
nuament. Pedidor,  pedigon,  pedigüeíio,  pidon.  Pe- 
lax,  acis. 

PIEN80.  m.  PINSO. 

PIÉRIDES.  f.  pi.  mil.  Las  nou  fillas  de  Piero, 
que  havent  desafiat  à  las  musas  à  cantar,  y  vensu- 
das,  per  dictamen  de  las  ninfas  foren  convertidas 
en  garsas.  Piérides.  Pierides,  um. 

PIETAT,  f.  Yiilut  que  mou  a  servir  y  honrar  à 
Dèu,  als  pares  y  à  la  pàtria.  Piedad.  Pietas,  alis.  || 
Llàstima,  conmiseració.  Piedad.  Clementia,  mise- 
ricòrdia, 33.  I  Los  actes  de  dita  virtut.  Piedad.  Pie- 
tas, alis. 

PIFANO.  m.  ter.  blat  de  moro. 

PÍFANO.  m.  PiFRE. 

43 


342 


PIG 


DICCIONARI 


pífia,  (anírsen  k  la)  fr.  Malmótrerse,  mal-lo- 
grarse  alguna  cosa.  Llevàrselo  la  trampa.  Operam 
et  imperium  perdi.  1|  f.  Cop  en  fals  que's  dóna  ab 
lo  laco  en  la  bola  en  lo  joch  de  billar  y  truchs. 
Pifia.  Debilis  iclus.  ||  Qualsevol  cop  en  fals  que  al- 
gú dóna,  falta  ó  equivocació  que  cometo  erro  ridí- 
cul, etc.  Pifia.  Gravis  error. 

FÉR  PÍFIA.  fr.  met.  Error  en  lo  que  no  's  deuria, 
donar  un  cop  en  fals.  Hacer  pifia.  Erraré. 

PIFRE.  m.  Instrument  militar  que  serveix  en 
la  infanteria  acompanyat  ab  lo  tambor.  Es  una  pe- 
tita flauta  de  mòlt  sonora  y  aguda  veu,  que's  toca 
atravessada.  Plfano,  pifaro.  Bellica,  militaris  üs- 
lula.  p  Qui  toca  dit  instrument.  Pifano,  pifaro.  Fis- 
lulator,  is. 

PIGA.  f.  Taca  petita  que  sól  surtir  en  lo  cutis 
especialment  de  la  cara.  Peca,  Pinta.  Macula,  len- 
licula,  8B.  U  Taca  natural  en  qualsevol  part  del  cos. 
Lunar.  Naevus,  i. 

SENYALAR  piGAs.  fr.  Uaverhi  perill  de  succehir 
algun  mal.  Traer  vigilia.  Periculum  imminere. 

PIGALLAT,  DA.  adj .  ler.  matinat. 

PIGALLO.  m.  Noy  ó  noya  que  acompanya  al 
cego.  Deslron,  lazarillo,  gomecillo.  Caeci  ductor. 

PIGALLÓ8,A.adj.  y 

PIGARDÓ8,  A.  adj.  ant.  y 

PIGAT,  DA.  adj.  Qui  té  pigas.  Pecoso.  Lenli- 
ginosus.  11  VEROLÓs.  11  Lo  que  es  de  un  color  barre- 
jat de  pichs  ó  laquelas.  Graneado,  pintojo.  Maculis 
distinctus. 

PIGER.  m.  Eyna  de  tarrissa  6  metall  ab  una 
ansa.  Jarro.  Urceus,  caveus,  i. 

PIGMEU,  A.  adj.  Nano,  de  baixa  estatura. 
pigmeo.  Pigmeus. 

PIGNORACIÓ.  f.  ant.   EMPENYORAMENT. 

PIGNORATICI.  adj.  far.  hipotecat,  empenyat. 
II  Lo  que  inclou  ó  's  refereix  à  prenda  ó  hipoteca. 
Pignoraticio.  Pignoratitius. 

PIGNÓ9TICH.  adj  raed.  Propi  pera  conden- 
sar y  refrescar  los  humors.  Pignóstico.  Pignosti- 
cus. 

PIGOT.  ra.  Aucell  de  unas  vuyl  polzadas  de 
llarch,  clapat  de  negre  y  blanch,  ménos  la  nuca  y 
la  part  inferior  deia  cua,  que  són  de  color  encar- 
nat. S'  alimenta  de  insectes  que  trau  de  entre  la 
pell  dels  arbres  ab  lo  bech.  Picamaderos,  pico.  Pi- 
cus  major. 

piGOT  DE  MARS.  AuccU  de  unas  sis  polzadas  de 
llarch,  negre  ab  tacas  blancas  y  una  de  vermella 
en  lo  coraensament  de  la  cua,  y  un  monyo  vermell 
en  lo  cap.  S'  alimenta  del  insectes  dels  fems.  Pica- 
puerco.  Picus  medius. 

piGOT  MENOR.  Aucell  de  sis  polzadas  de  llarch, 
clapat  de  blanch  y  negre,  ab  lo  comensament  de  la 
cua  cendrós,  y  'i  cim  del  llom  rogench.  S' alimen- 
ta dels  insectes  que's  crian  en  los  arbres.  Pipo.  Pi- 
pus  minor. 

PIGOTA.  f.  VEROLA.  II  Berrugueta,  granet  que 
fan  las  fuUas  de  algunas  plantas.  Yerdvguillo.  Tu- 


PIL 

Yerola  en  lo  bestiar.  Morrina.  In  pe- 


berculus,  i. 
cudilnis  variola. 

PIGOTÓ8,  A.  adj.  Yerolós.  Virolenlo.  Papulis 
laborans. 

PIGRE.  adj.  Peresós.  Pigre.  Piger. 

PIGRÍCIA.  f.  p.u.  Peresa.  Pií/ncía.Pigritia,  x. 

PIGüETA.  f.  d.  Pinlilla.  Levis  macula. 

PliSSIM,  A.  adj.  sub.  Piisimo.  Piissimus. 

PIJORAR.  v.  n.  y  derivats,  pitjorar. 

PILA.  f.  Munt.  Monton,  pila.  Cumulus,  acer- 
vus,  i.  II  Agregat,  multitul  de  cosas.  Monton.  Tur- 
ba, ai,  cumulus,  i.  I  ant.  pica.  |1  pilar.  I  mel.  Tot 
lo  que  per  sa  abundància  es  difícil  de  contar.  Mon- 
ton. Cumulus,  i.  II  PILA.  f.  ter.  Entre  caibonayres la 
del  carbó  pera  cremar.  Vila.  Cumulus. 

PILA  DE  BATEJAR,  ant.  FONTS  BAPTISMALS. 
PILA  DE  DERBA.  GARBA. 
PILA  DE  LLENYA. CLAPER. 

PILA  DE  TERRA.  Monton  dc  ticrra.  Grumus,  i. 

i  piLAS.  m.  adv.  A  pilots,  à  munts.  A  granel,  d 
montonei.  Acervatim,  cumulatim. 

ULL  DE  PILA.  Entre  carbonayres  lo  forat  del  mitj 
de  la  pila  del  carbó  ó  llenya  pera  ferlo.  Ojo  de  pila. 
Cratera. 

PILAR.  m.  Columna  de  pedra  ó  allra  matèria 
semblant.  Pilar.  Columna,  püa,  íc.  I  Cos  sólil  de 
una  pessa,  llarch  y  rodó.  Pilar.  Cilindrus,  i.  1|  Co- 
lumna arrimada  à  una  paret  pera  afirmaria.  Pilar, 
contracoluna,  apoyo.  Anteris,  idis.  1|  Cilindro  de 
pedra ahonl  se  posan  los  caps  dels  ajusliciats  ó  'Is 
reos  à  la  vergonja.  Picota.  Gapilalis  cippus.  1|  pal. 
II  met.  L'  home  ferm  y  constant  en  sostenir  una 
cosa.  Roca.  Rupes,  is.  H  pilastra.  ||  peu  de  llit.  || 
pi.  .loch  de  noys  posantse  quatre  ó  més  de  espatllas 
als  pilars,  recons  ó  altres  lloehs  .senyalats,  de  nio- 
doque  s' ocupan  tots,  quedant  un  noy  sens  puesto; 
tots  los  que'n  tenen  passan  promíscuaraent  de  uns 
à  altres,  y  1'  empenyo  del  qui  està  sens  puesto  es 
arribar  al  pilar  abans  que'l  qui'l  va  à  péndrer,  y 
paga  quedanlse  al  milj  lo  qui  no  troba  puesto. 
Arrepasaie  acd,  compadre;  las  cuatro  esquinas.  Lu- 
dus  puerorum  quo  locum  vacuum  unusquisque 
occupare  inlendil.  H  guardarodas.  ||  m.  min.  L'  es- 
pay  de  dos  ó  tres  camas  del  cos  de  la  veta,  que's 
deixa  de  metalls  entre  pou  y  pou.  Pilar.  Metalli 
vena;  spatium. 

PILARET.  m.  d.  Pilarejo.  Columella,  ae. 

PILASTRA,  f.  Pilar  ó  columna  quadrada.  Pi- 
lastra. Parastatica,  parastata,  a;.  ||  Cada  una  de 
las  que'ls  grechs  posa  van  en  los  ànguls  de  las  fal- 
xadas  de  un  genero  de  temples.  Anta.  Pila,  aï.  || 
Lo  pilar  que  en  las  columnatas  sól  posarse  à  més 
deia  dolumna  y  arrimat  à  ella,  damunt  del  qual 
carrega  inmediatament  I'  arch,  Paràslade.  Paras- 
tades,  is. 

PILASTRASSA.  f.  aum.  Pilaslron.  Magna  co- 
lumna. 

PILA8TRETA.  f.  d.  Pilaslrilla.  Quadrata  co- 
lumella. 


PIL 


CATALÀ. 


PIL 


343 


I 


I 


PILA8TRO.  m.  PILASTRA. 

PILATER.  ni.  Balaner  que  assisteix  a  la  pila  ó 
nocli  pera  enfortir  los  panyos.  Pilatero.  Tundens 
in  foionio.  ||  Lo  qui  cuyda  de  las  pilas  en  los  mo- 
lins de  paper.  Pilaleio.  Pilarum  curator. 

PÍLEO.  m.  Espècie  de  sombrero  ó  gorra  queen- 
Ire'ls  roraans  portavan  los  homes  libres  y  que  po- 
savan  als  esclaus  en  senyal  de  llibertat  quant  la  lo- 
gravan.  Pileo.  Pileus,  ei.  I  capello.  1. 

PILETA.  f.  d.  Muntel.  Montoncillo.  Parvus 
acervus. 

PILEUTO.  m.  Espècie  de  coixes  ab  dos  rodas 
que  usavan  las  damas  romanas.  Pileulo.  Pileulus 
de  pilus,  perquè  eslava  cubert  de  pells  ab  llana. 

PILLA.  f.  P1LI.ATJE. 

PILLADA.  f.  Acció  vil,  pròpia  de  un  pillo.  Pi- 
llada.  Nequitia,».  ||  brivonada.  ||  Acció  y  efecte  de 
pillar.  Tiro.  Furlum,  i.  1|  Robo  fét  ab  astúcia  y 
dissimulo.  Sonsaca,  sonsacamieft/o. Càlida  extorsió. 

PILLAR.  V.  a.  Robar,  saquejar.  Pillar.  Prae- 
do,  as. 

PILLARDÀ8.  m.  Qui  es  gran  y  gros.  Mozon, 
moceton.  Procerus  ac  torosos  adolescens.  ||  gent 

DE  ARMAS.  II  MOSSO  DE  ESCüADRA. 

PILLART.  m.  piLLARDAS.  I  ant.  Sirvent  que  à 
més  del  patge  seguia  al  cabal ler  en  las  balallas  y 
cuidava  de  recullir  las  despullas  dels  vensuts. 
Sirvienle.  Famulus,  i. 

PILLAT,  DA  p.  p.  Pillado.  Praedatus. 

PILLATGE,  ra.  Robo,  la  acció  de  pillar.  Pilla- 
je.  PríBda,  ae. 

PILLO,  A.  adj.  fam.  Brivó,  pfcaro,  bergant. 
Pillo.  Yafer,  vi  lis. 

PILMA.  f.  BISMA,  CATAPLASMA. 

PILÓ.  m.  Tros  de  fusta  gros  ahont  se  talla  la 
carn.  Tajon,  lajo,  lajadero.  Stipes,  itis.  ||  Lo  con- 
trapès deia  romana.  |]  Pilon.  Equipondium.  ii.  |] 
ter.  socH.  2.  H  Pessa  de  fusta  quadrada  ab  un  vuyt 
en  lo  mitj  que  serveix  als  sabaters  pera  amotllar 
la  sola.  Huei'o.  Ligneura  sutoribus  deserviens  ca- 
vum.  II  Pa  de  sucre  pres  y  amotUat  en  flgura  qua- 
si cònica.  Pilon.  Sacchari  conus.  H  Lo  de  sucre  que 
en  los  ingenis  ó  fàbricas  se  fa  del  such  de  la  canya 
mès  puriQcat.  Calile.  Conus  sacchareus  purior.  || 
La  pila  de  verema  trepitjada  que's  posa  sobre  ^1 
banch  de  la  prerapsa  pera  exprémerla.  Pié,  pilon. 
Acervus,  i.  ||  Cada  una  de  las  pessas  de  fusta  en  fl- 
gura paralelógrama,  que's  posa  sobre  la  cubertora, 
sobre  la  qual  carrega  la  guia,  y  sobre  aquesta  '1 
caragol  pera  prempsar  la  verema.  Pilon.  Tignura 
ad  vendemiam  in  prajlo  premendam.  ||  patíbul. 

DO.NAR  EN  MITJ  DEL  PILÓ.  fr.  aut.  Dav  CU  el  blanco, 
en  el  hito,  en  el  quid,  en  el  punto,  en  el  chisle,  elc. 
Scopum  attingere. 

PILONÀS.  m.  aura.  Tajon.  Grandior  palus  la- 
nionius. 

PILOT.  m.  Patró  que  goberna  una  nau.  Piloto. 
Navis  gubernator.  [|  piloteta.  H  La  matèria  que  re- 
gularment s' uneix  en  figura  rodona,  com:  pilot  de 


cera.  Pelolon.  Congeries,  ei.  H  munt,  pila.  1|  Esca- 
mot. Peloton.  Turba,  aj.  ||  Porció  de  cabells  embu- 
llats.  Pelolon.  Pilorum  globus.  H  Multitut  de  cosas 
sens  orde.  Monlon,  hacina,  acervo.  Acervus,  i,  || 
ant.  GUIA. 

PILOT  DE  PALLA.  Munt  dc  palla  sencera  que's 
guarda  pera  las  béslias  en  ivern.  fíalagar.  Foeni 

StrueS.  II  SEBRA.9. 

PILOTA,  f.  Bola  de  llana  ó  altra  cosa  aprelada 
ab  Ql  y  forrada  de  cuyroó  altra  cosa,  y  serveix  pe- 
ra jugar.  Pelota.  Pila.ie.  |  La  bala  ab  que's  carre- 
gan  las  escopetas  y  allras  armas  de  foch.  Pelola. 
Globus  tormenlarius.  ||  Lo  joch  que's  fa  ab  la  pilola. 
Pelota.  Sphaeromacbia,  aj.  y  La  que's  fa  de  pa,  carn 
trinxada  y  altres  ingredients.  Pelota.  Offa,  aï.  ||  pi. 
Entre  estampers.  balas. 

PILOTA  DE  COURE.  Círcul  dc  ferro,  bronze  ó  fusta, 
y  regularment  de  pedra  de  la  figura  de  un  plat,  ab 
que  "Is  joves  romans  exeicitavan  sasforsas,  tirant- 
lo  ab  una  corretja  al  ayre,  ó  à  llarga  disiancia, 
voltant  lo  bràs  com  en  lo  mandró,  pera  donarli 
major  impuls;  guanyava  'I  qui'l  feya  anar  més 
prop  del  terme  senyalat.  Disco.  Discus,  i. 

PILOTA  GENOBiscA.  Pilo'a  petita  y  dura  ab  que  ju- 
gavan  los  romans  posats  en  triàngul,  tirànlsela  de 
un  à  altre.  Pelota  triagonal.  Pila  triagonalis. 

PILOTA  DE  VENT.  La  que's  fa  de  una  bufa  plena  de 
ayre.  Pelola  de  viento.  Folliculus,  i,  follis,  is. 

ANÀRSEN  TOT    EN  PILOTAS    Y    MARXADORS.  fi',    mel, 

Anàrsen  tota  la  utilitat  de  alguna  cosa  en  los  gas- 
tos  pera  conseguirla.  Irse  en  pelotas  y  juzgados. 
Quidquid  lucri  sperabatur  expensis  absumi. 

FÉR  ANAR  COM  UNA  PILOTA  Y  JUGAR  A  PILOTA  AB  AL- 
GÚ, fr.  mel.  Ferlo  anar  y  venir  inútilment,  portar- 
lo  enganyat.  Jugar  d  la  pelota;  traer  d  alguno  co- 
mo  palillo  de  suplicaciones  ó  de  barquillero  ;  llevar 
d  alguno  al  pilon,  Iraer  al  pelolero.  Alicui,  ali- 
quem,  in  aliquem,  inaliquo  morosis  verbis  illu- 
dere. 

NO  TOCAR  PILOTA,  fr.  No  acerlar  en  res  de  lo  que's 
tracta.  No  dar  palolada.  Prorsus  aberrare. 

PENJAR  LA  PILOTA,  fr.  Fcrla  quedar  jugant  en  al- 
gun balcó,  teulada,  etc.  Calar  la  pelota.  V'ÚAm  in 
tectis  jacere. 

TORNAR  LA  PILOTA  i  JOCH.  fr.  Impugnar,  rebàtrer 
las  rahons  de  altre.  Voher  ó  rechazar  la  pelola;  te- 
ner  quien  se  las  mulla ;  encontrar  Sancho  con  su  ro- 
cin.  Fabulus  in  fannium  incidit. 

PILOTADA,  f.  Cop  de  pilola.  Pelolazo.  Pila?, 
icUis. 

PILOTELLAR.  V.  n.  PILOTEJAR. 

PILOTAM.  m.  Conjunt  de  pilolas.  Pelo'eiia. 
Pilarum  copia. 

PILOTAS8A.  f.  aum.  Pelolon.  Magna  pila. 

PILOTATGE.  m.  Ofici,  ciència  ò  art  del  pilot. 
Pilolaje.  Navarchi  ars.  ||  Dret  en  alguns  ports  óen- 
Iradas  de  rius  ahont  se  necessitan  los  pràclichs pe- 
ra seguretat.  Pilolaje.  Portoriigenus. 

PILOTEJAR.  v.  n.  Jugarà  pilota  per  diverli- 


344 


PIN 


DICCIONARI 


PIN 


ment.  PUotear,  jugar  d  las  honicas.  Ullrò  citròque 
pilam  liberè  jacere.  |1  v.  r.  met.  Altercar,  renyir 
dos  ó  més  personas  entre  sí.  Peloiearse.  Conlende- 
re,  rixari. 

PILOTER.  ni.  Qui  té  per  ofici  fér  pilolas.  Pelo- 
tero.  Pilaruraartifex.  I  escarabat  merder. 

PILOTET.  f.  d.  Pelolilla.  Globuius,  i. 

PILOTETA.  f.  d.  Pelolica,  illa,  ila.  Pilula, 
sphairula,  «. 

pilotí,  m.  Jove  que's  dedica  à  la  carrera  del 
pilotatge,  y  serveix  en  los  vaixells  de  guerra  com 
ajudant  dels  pilots.  Pilotin.  Navarchus  tiro. 

PILOTILLA.  f.  MANDONGUILLA. 

PIMENTERA.  f.  pebrera. 
PIMENTÓ.  m.  PEBROT. 
PIMENTONAR.  m.  lerr.  pebboterar. 
PIMENTONERA.  f.  pebrotera. 
PIMENTONET.  m.  d.  pebrotet. 
PIMPARAT,  DA.  adj.  primparat. 
PIMPINELLA  Y  PIMPINILLA.  f.  PAMPINEL- 
LA. 

PIMPOLL.  m.  anl.  Brot,  Uuch,  grífol.  Pimpo- 
Uo.  Pullulus,  i. 

PINACLE.  m.  Cúpula,  la  part  superior  y  raès 
alta  de  algun  temple  ó  edifici  magnífich.  Pinàculo. 
Pinaculum,  i.  ||  arquit.  Dosserel  sens  cúpula.  Z)ose- 
lete.  I  tabernacle. 

PINAL  Y  PINAR.  m.  PINEDA. 

PIlVATELL.  m.  d.  de  pi.  Pínilo.  Parva  pinus. 

H  PINENCH. 
PINCES  Y  PINCET AS.  f.  pi.  PINSAS. 

PINGO.  m.  Embarcació  de  càrrech,  las  dimen- 
sions de  la  qual  s' engrandeixen  raès  en  la  bodega, 
pera  que  hi  capian  mès  generós.  Pingüe.  Onera- 
rius  lembus. 

PÍNDOLA,  f.  Bolela  composta  de  vàrios  medi- 
caments. Pildora.  Pilula,  <E,  scatapolium,  ii.  ||  met. 
Mala  nova,  pesar.  Pildora.  Infauslus,  molesius  nun- 
tius. 

PINEDA,  f.  Pinar,  bosch  de  pins.  Pinal,  pinar. 
Pineium,  i. 

PINENCH.  m.  Bolet  que's  cria  prop  dels  pins. 
Mlcealo.  Fungus,  i. 

PINGELL..m.  Herba  ramosa,  las  fullas  de  la 
qual  són  à  manera  de  cor,  la  flor  groga,  y  la  cama 
de  dos  peus  de  alfa.  Cari,  hipérico,  corazoncillo. 
Corium  hipericon. 

PINGÜE.  adj.  Gras,  greixós.  Pingüe.  Pingue- 
dineus,  pinguis.  ||  Abundant,  fèrtil.  Pingüe.  Pin- 
guis. 

PÍNGÜEMENT.  adv.  m.  abundantment. 

PINSÀ.  m.  Aucell  de  quatre  à  cinch  polzadas. 
de  llarch  y  mòlt  comú  en  tota  Europa;  té  las  alas 
negras  ab  las  plomas  llargas  ribelejadas  de  blanch, 
lo  llom  pardo,  '1  ventre  blanch,  lo  cap  y  coll  cla- 
pats de  roig,  las  potas  negras,  lo  llom  en  lo  mas- 
cle rojench,  y  en  la  femella  blanch;  s' alimenta  de 
inseeles  y  canta  especialment  en  los  dematins. 
Pittzm.  CaeJebs  fringilla. 


NO  MENJAR  PER  UN  PINSÀ.  loc.  Sér  mòlt  poch  men- 
jador. No  come  mas  que  w»  gorrion.  Penè  quod  vix 
aviculae  sufficit,  edit. 

PINSAS.  f.  pi.  Instrument  de  ferro  à  modo  de 
unas  estanalletas  suaus,  de  que  se  serveixen  los 
cirurgians  pera  posar  y  tràurer  las  desfilas  y  al- 
tras  cosas ;  y  també  s' usa  de  ellas  pera  agarrar  co- 
sas  raenudas,  y  pera  netejar  la  llana.  Pinzas.  Yul- 
sella,  se. 

PINSETAS.  f.  pi.  PINSAS. 

PINSO.  m.  Porció  de  gra  que's  dóna  à  las  ca- 
balcaduras.  Pienso.  Pabulum,  i.  P  pi.  fam.  Picats, 
diners.  Pecunia.  Pecunia,  ae. 

PINSOT.  m.  nàut.  Lo  pal  del  timó.  Pinzole.  Na- 
vis  gubernaculo  afïïvus  palus. 

PINTA.  f.  Instrument  de  fusta,  marfil,  elc.  com- 
post de  mòltas  puas  espessas  ab  que's  neteja  y  com- 
pon lo  cabell.  Peine.  Pecten,  inis.  U  La  arquejada 
que  usan  las  donas  pera  assegurar  lo  pentinat,  yà 
vegadas  pera  adorno.  Peinela.  Pectens  incurvus.  I 
senyal  que  tenen  las  cartas  en  los  extrems  ànles  de 
descubrirlas ;  las  de  oros  tenen  una  ralla,  las  co- 
pas  dos,  las  espasas  tres,  y  'Is  bastos  quatre.  Pin- 
ta. Piclt-c  charlaïsignnm.  [|  pinte.  I  porró.  |1  Tacaó 
clapa  en  la  pells  dels  animals.  Pinta.  Macula,  a;.  || 
Mesura  de  Fransa.  Pinta.  Semicongius,  ii.  \\  met. 
La  senyal  ó  mostra  exterior  ab  que's  coneix  la  qua- 
litat de  las  cosas.  Pinta,  Signum,  i,  species,  ei. 

pinta  DE  VÉNÜS.  AGUILÀ  DE  PASTOR. 

PINTA  LLEMENERA.  La  de  puas  fiuas  y  espessas  pera 
tràurer  las  Uémenas.  Lendrera.  Spissior  pecten. 

CONÈIXER  PER  LA  PINTA.  fr.  Concixer  per  algun 
senyal.  Sacar  por  lapinla.  É  signo  dignoscere.  |  En 
alguns  jochs  de  cartas  enganyar  per  haver  vist  la 
pinta  que  vé  delràs  de  una  altra  trahenlne  una  sen- 
se descubrir  aquella.  Traspinlar.  Chartam  signo 
conjectalam  fallere. 

SOBRE  PINTA.  111.  adv.  Per  damunt  del  cabell, 
sens  afonar  mòlt :  se  diu  quant  se  talla.  Sobre  pei- 
ne. Supra  pecten.  U  met.  Lleugerament,  sens  espe- 
cial reflexió  y  cuydado.  Sobre  peine.  Perfunctoriò. 

PINTABARRETS.  m.  fam.  Home  de  poca  im- 
portància. Chisgavavis.  Homuncio,  ardelio. 

PINTACILA.  f.  CADARNERA. 

PINTADOR.  m.  En  las  fàbricas  de  indianas 
qui  estampa  'Is  dibuixos  en  las  robas.  Pintador,  fa- 
bricanle  de  eslampados,  estampador.  Telara  colori- 
bus  variegans. 

PINTADURA.  f.  APEYT. 

PINTAMONAS.  m.  Pintor  de  poca  habilitat. 
Pintamonas.  Ridiculus  pictor. 

PINTANAR.  v.  a.  ant.  Compóndrer,  assear. 
Alinar,  ataviar,  asear.  Como,  is.  (|  ant.  pentinar. 

PINTAR.  V.  a.  Representar,  figurar  ab  colors 
y  líneas  las  cosas.  Pintar.  Simulo,  as.  ||  Donar  un 
sol  colora  alguna  cosa,  com:  à  una  porta,  etc.  Dar 
de  color;  pintar.  Coloro,  as.  I  met.  Descríurer  de 
paraula  ó  per  escrit.  Pintar.  Depingo,  is.  [j  met. 
Imaginar  à  sòn  arbitri,  fingir  en  la  imaginació  à 


a 


PIN 


CATALÀ. 


PIN 


345 


aii 

i 


ida  de  sòn  gust,  pintar.  Pro  suo  arbitrio  imagi- 
nari, fingere.  1|  Ponderar,  exagerar.  Pínírtr.  Ampli- 
fico, as.  II  Comensar  à  mostrarse  la  qualitat  bona  6 
mala  de  alguna  cosa.  Pintar.  Signum,  specimen 

re.  I  AFEiTAR.  II  Posar  coloret  a  la  cara.  També  s' 
com  recíproch.  Arrebolar.  Fuco,  as.  |  Posar  à 
alguna  cosa  del  color  roig  dels  núvols  ferits  pels 
raigs  del  sol.  Arrebolar.  Purpurisso  tingere.  ||  Es- 
tampar los  dibuixos  en  las  rodas  per  medi  dels 
motllos.  Estampar.  Impressis  coloribus  variegare. 
II  V.  n.  Posar  las  plomas  los  aucells.  Emplumecer, 
emplumar.  Plumo,  as,  plumesco,  is.  ||  Comensar  à 
madurar  los  rahims.  Embarar,  pintar.  Maturesco, 
is.  II  Anar,  presentarse  bè  ó  mal.  Ir,  presentarse, 
pintar;  dar  senal,  tener  buen  ó  mal  aspecto.  Bene 
aut  malè  se  habere. 

PINTAR  AB  FERRO  CALENT,  fr.  Pintar  al  encausto. 
Encaustico  veruculo  pingere. 

PINTAR  AL  FRESCH.  fr.  Pintar  una  paret  luego  de 
acabarse  de  arrebossar.  Pintar  al  fresca.  Tectorio 
udo  colores  induere. 

PINTAR  AL  NATURAL,  fr.  Pintar  scgous  la  naturale- 
sa. Pintar  al' natural.  Aliquid  ad  naturara  aptare. 

PINTAR  AL  OLI.  fr.  Pintar  ab  olis  dessecants.  Pin- 
tar al  òleo  ó  al  ólio.  Oleario  pigmentum,  oleariis 
coloribus  pingere. 

PINTAR  COM  VOLER.  fr.  ExpHca  que  algú  sense  fo- 
namen,  ni  fermesa  s'  adula  '1  gust,  persuadintse 
de  que  alguna  cosa  tindrà  1'  efecte  que  ell  se  figura 
y  li  convé.  Pmlar  como  querer.  Adplacitum  depin- 
gere. 

SEGONS  COM  PINTE  Ó  COM  PINTARÀ,  exp.  fam.  Expli- 

que  en  algunas  cosas  debem  esperar  lo  que  suc- 

hirà  pera  arreglar  nostra  conducta.  Conforme 

re  el  dado.  Ad  lerapus  consilium  capiam. 

PINTAT,  DA.  p.  p.  Pinlado.  Pictus.  |1  consem- 
BLANT.  I  Lo  que  naturalment  està  matisat  de  vàrios 
colors.  Pintada.  Yersicolor.  ||  pi.  Robas  pintadas. 
Estampados,pintados.  Teïsa  depicla;. 

AL  Miís  PINTAT,  loc.  Significa  lo  mateix  que  al 
mès  sabi,  prudent  ó  esperimentat.  Al  mas  pintada. 
Excellentiori,  pra;stanliori. 

encara  qüe  fos  PINTAT,  exp.  Denota  la  vivesa  de 
alguna  cosa.  Aunque  fuese  pintada.  Yivis  coloribus 
ixpressus. 

VENIR ó  clüRER  PINTAT,  fr.  met.  Adaptaise,  venir 

òlt  bò.  Venir  pintada.  Aptissimè  quadraré. 

PINTE.  m.  Instrument  compost  de  puas  pera 
pentinar  ó  rastellar  lo  cànem.  Rastrillo.  Pra;num, 
i.  11  Carda,  palraàs  de  cardar  llana.  Peine.  Ferreus, 
hamatus  pecten.  ||  Instrument  llarch  de  fusta  ab 
puas  de  canya  ó  cer  que's  posa  en  la  caixa,  y  l' usan 
los  teixidors  pera  aprefar  lo  teixit  à  cada  passada 
de  llansadora.  Peine.  Pecten,  inis.  ||  llissos.  ||  pin- 
ta, 1.  2,  I  Instrument  en  los  telers  de  Hens.  Canal. 
Pecten  inis. 

PINTOR,  m.  Qui  professa  ó  exercita  1'  art  de  la 
pintura.  Pintor.  Piclor,  is. 

PINTOR  AL  FBESCB.  lo  qui  particularment  se  de- 


dica à  pintar  las  parets  acabadas  de  arrebossar. 
Fresquista.  Recentis  albari,  parietum  pictor. 

PINTOR  OE  MINIATURA.  Qui's  dedica  principalment 
à  pintar  de  miniatura.  Miniaturista.  Delicatis  punc- 
lis  picluram  exarans. 

PINTOR    DE  TREMP    Ó    DE    TREMPA.    'L    qui  píuta  al 

tremp.  Templista.  Qui  glutinosa  pictura  depingit. 

PINTORE8CH,  CA.  adj.  S'  aplica  à  las  cosas 
que  presentan  una  imatge  bisarra  y  digna  de  sér 
pintada.  Pintoresca,  pictòrica.  Pictoricus. 

PINTURA,  f.  Art  lliberal  que  imita  las  propor- 
cions de  la  naturalesa.  Pintura.  Pictura,  ae.  ||  Lo 
quadro,  tauló  ó  làmina  pintada,  l'intura.  Pictura, 
tabula,  ae.  ||  Lo  color  ó  material  ab  que's  pinta.  Co- 
lor. Pigmentum,  i.  ||  La  descripció  ó  narració  de 
alguna  cosa  de  paraula  ó  per  escrit.  Pintura.  Des- 
criptio,  nis. 

PINTURA  AL  FRESCH.  La  feta  ab  sola  aygua  y  'Is 
colors  ab  la  virtut  atractiva  del  estuch  frescb  que 
cubre  la  superfície  ahont  se  pinta.  Pintura  al  fres- 
ca. Súper  recens  albarium  pictura. 

PINTURA  AL  OLI.  La  feta  ab  olis  ressecanlsab  unió, 
fermesa  y  hermosura  sobie  qualsevol  matèria. 
Pintura  al  òleo  ó  al  ólio.  Olearia  pictura. 

PINTURA  AL  TREMP  ó  TREMPA.  La  que's  fà  ab  los 
colors  liquidats  ab  ayguacuyt,  goma  ó  cosa  sem- 
blant. Pintura  al  temple.  Glulinis  ope  peracta  pic- 
tura. 

PINTURA  BRODADA.  La  que  imita  la  naturalesa  ab 
sedàs  de  vàrios  colors,  mediant  la  agulla  sobre  su- 
perfície teixida.  Pintura  bordada.  Phrygionio  opere 
pictura. 

PINTURA  DE  AYGUADA.  La  que 's  fà  sobre  Hens 
blanch  y  prim,  mullantla  pel  revés  ab  aygua  natu- 
ral, y  sens  mès  blanch  que'l  de  la  superfície.  Pin- 
tura de  aguazo,  ó  aguada.  Aquatilis  pictura. 

PINTURA  DE  VÉNÜS.  herba,  agulla  de  PASTOR. 

PINTURA  EN  MINIATURA.  Piutnra  sobre  vitela,  imi- 
tant lo  clar  y  obscur  ab  punts  y  no  extés.  Pintura 
en  miniatura.  Pictura  miniata. 

PINTURA  IL•LUMINADA.  La  que  té  tots  los  colors 
corresponents.  Pintura  iluminada.  Yariis  coloribus 
distincta  pictura. 

PINTURA  PLANA.  La  que  no  té  adornos.  Pintura 
llana.  Plana  ac  jacens  pictura;  nullius  eminenlis 
ductus  pictura. 

PINTURA  ridícula.  CARICATURA. 

NO  PODER  VÉÜRER  A  ALGÚ  EN  PINTURA,  fi*.  Aborrirlo 

de  raodo  que  ofèn  lo  véurerlo  ú  oirlo.  A^o  poder  ver 
d  una  pintado.  Odio  aliquem  prosequi. 

SÉR  UNA  PINTURA,  fr.  met.  Se  diu  en  alabansa  de 
una  cara  bonica.  Ser  un  serafin.  Perpulchrum  esse. 

PÍNULA.  f.  Pessa  elevada  sobre  la  dioplra  ab 
un  foradet  pera  dirigir  la  vista.  Pinula.  Pinnu- 
la,  X. 

PINXO.  m.  fam.  guapo,  matamoros. 

PINYA.  f.  Lo  fruyl  del  pi,  en  forma  de  xiprer 
que  conté  la  llavor  dita  pinyó.  Pina.  Zamia,  pinea, 
fe.  |]  nàut.  Espècie  de  nus  teixit  que  's  fà  en  1'  ex- 


346 


PIN 


DICCIONARI 


PIQ 


trem  de  un  cap  ab  sos  cordons,  pera  assegura rlo 
peraquesla  pari  en  forat,  argolla,  elc.  lli  ha  pinya 
senzilla,  doble,  de  acollador,  de  capó,  elc.  l'ina. 
Inlexus  nodus.  [|  fam.  com  de  puny. 

PINYA  DE  iNDiAS.  Planta  anyal  de  uns  Ires  peus 
de  alt,  de  fullas  llargas  y  espinosas,  que  acaban 
ab  punta  forta;  las  flors  violadas;  fruyt  semblant 
al  del  pi,  molsut  y  groguencb,  y  quant  està  madur 
fa  bon  olor  y  es  mòlt  gustós:  té  '1  mateix  nom  de 
la  planta.  Anana,  ananas.  Ananas,  íb. 

AGAFAR  Ó  TENIR  LA  PINYA.  fr.  fam.  AGAFAR  LO  GAT. 

PINYATELL.  m.  pinench. 

PINYÓ.  m.  La  llavor  del  pi;  es  un  gra  blanch, 
cubert  de  una  pellela  rogenca  tancat  en  una  esclo- 
folla  dura.  Pinon.  Pinearum  nucleus.  ||  pi.  fam. 
-  Diner.  Monises,  mosca,  moga.  Pecunia,  ai. 

PARTiRSE  ON  pinyó.  fr.  Sér  mòll  amichs.  Nohaber 
pan  parlido ;  morder  en  un  confile.  Intima  familia- 
ritateconjungi. 

VÓL  PINYONS  pelats,  Ó  NO  VÓL  SINÓ  PINYONS  PE- 
LATS, loc.  mel.  Denota  que  algú  vól  las  convenién- 
cias  sens  traball.  Eso  quiere  la  mona  piïioncilos 
mondados.  Interiora  nucis  delersaque  simis  op- 
tat. 

PINYOL,  m.  La  part  interior  y  mès  compacta 
de  algunas  fruytas  ahont  està  la  llavor.  Hueso, 
cuesco.  Nucleus,  lignum,  i.  |1  met.  ullal,  caixal  ó 
dent.  i  La  pedra  introduhida  per  descuyt  en  la 
rajola  ó  teula  que  's  converteix  en  cals  al  cóurerse. 
Caliche.  Lateri  immistus  calculus. 

REGANYAR  LO  PINYOL,  fr.  met.  Resistir  oposant  la 
forsa  à  la  violència.  Mostrar  colmillos,  el  estuche. 
Yim  vi  repellere.  ||  fr.  met.  familiaríssima.  Amos- 
Irar  lo  cul  per  algun  forat  de  la  roba.  Amoslrar, 
ensenar  el  culo.  Culum  detrita  veste  ostendere.  || 
Renyar.  Regaiiar.  Delitigo,  as. 

tríurer  LO  PINYOL  DEL  COTÓ.  fr.  Apartaria  brossa 
de  la  llavor.  Alijar,  despepilar.  Gossypii  lanugi- 
nem  à  semine  divellere. 

PINYOLA  Ó  PINYOLADA.  fr.  Lo  que  queda 
de  las  olivas  desprès  de  mollas  y  prempsadas.  Ho- 
juela,  terron,  horujo,  y  bonijo  p.  And.  1/  cospillo, 
samsa,  p.  Ar.  Detritum  oleae  os.  1|  Lo  pinyol  molt 
que's  trau  net  de  las  bassas  de  oli,  que  posat  à  as- 
secar es  mòlt  estimat  pera'ls  brasers,  elc,  perquè  fa 
mòlt  bon  caliu,  y  no  despedeix  fum.  Herraj,  erraj. 
Contritum  oleae  et  in  carbonem,  redactum  os. 

PINYOLET.  m.  d.  Htieseciío,  ico,  illo.  Parvus 
micleus. 

PINYONADA.  f.  Menjada  de  pinyons,  ó  salsa 
ab  ells.  Pinonate.  Nuclei  pineae  salsamenlum. 

PINYONET.  m.  d.  Pinoncillo.  Parvus  pineus, 
nucleus. 

PINZELL,  m.  La  ploma  de  escríurer  ab  uns 
pels  fins  subjectes  ab  lo  canó  pera  assentar  suau  y 
lleugerament  los  colors.  Pincel.  Peniculus,  peni- 
cillus,  i.  II  nàut.  Pal  llarch  ab  una  escombreta  pera 
donar  quitrà  als  costats  y  pals  de  la  nau.  Pincel. 
Nauticus  peniculus.  |1  Escombreta  de  pel  lligada 


à  un  pal  ó  canya  pera  emblanquinar.  Brochon.  Pe- 
nicillum,  i.  II  BURÍ.  |1  Se  prL'n  pel  mateix  pintor. 
Pincel.  Pictor,  is.  ||  Escombreta  de  cerdas  lligadas 
al  extrem  de  un  bastonet.  Sedera.  Setarum  peni- 
cillus. 

PINZELLADA,  f.  Rasgo  de  pinzell.  Pincelada. 
Penicilli  duclus.  ||  Cop  donat  à  algú  ab  lo  pinzell. 
Pincelazo.  Penicilli  ictus. 

DONAR  LA  ÚLTIMA  PINZELLADA,  fr.  met.  DONAR  LA 
ÚLTIMA  MA. 

PINZELLÀ8.  m.  aum.  Pincelote.  Major  peni- 
culus. 

PINZELLET.  m.  d.  Pincelillo.  Parvus  penicu- 
lus. 

PIO,  A.  adj.  Piàdós,  devot,  religiós.  Pio.  Reli- 
giosus,  pius.  II  Benigne,  misericordiós,  compassiu. 
Pio.  Clemens,  pius.  |1  S'  aplica  als  caballs,  burrus, 
canaris  y  altres  animals  clapats  de  diferents  colors. 
Pio.  Maculosus.  ||  m.  n.  p.  de  home.  Pio.  Pius,  ii. 

PIPA.  f.  Bóta,  carretell  pera  posar  licors.  Pipa. 
Dolium  cadus.  ||  Instrument  pera  fumar,  compost 
de  una  cassoleta  en  que  's  posa  '1  tabaco  y  foch,  y 
un  foradet  interior  en  lo  qual  s'  encaixa  un  cano- 
net,  per  medi  del  qual  lo  fumador  xucla  '1  fura 
del  tabaco.  Pipa.  Siphon,  is,  syrinx,  gis.  ||  Pisa  fina 
y  lluslrosa.  Loza.  Yilreo  operimento  linita  vasa. 

UMPLiR  LA  PIPA.  fr.  met.  fam.  Enfadar,  irritar. 
Hacer  suhir  la  moslaza  ú  las  narices.  Irritaré,  exa- 
cerbaré. 

PIPADA.  f.  La  porció  de  tabaco  que  cap  en  la 
pipa,  y  's  fuma  de  una  vegada.  Fumarada.  Tabacci 
porció  fumaria. 

NO  VALER  üNA  PIPADA  DE  TABACO.  fr.  Se  dcsprecia 
una  cosa  per  inútil  ó  de  ningnn  valor.  No  valer  un 
piló;  ser  cosa  de  ménos  valer.  Nihili  aestimandum 
esse. 

PIPAR.  V.  n.  Fumar  ab  pipa.  Pipar.  Tabacci 
fumum  excipere. 

PIPAROT.  m.  Cop  que  's  dóna  al  nas.  Papiroie. 
Talitrum,  i. 

PIPELLAS.  f.  ter.  Palpebres.  Pàrpados.  Pal- 
pebra. 

PIPIÀ.  m.  Guisat  de  moltó,  gallina,  galldindi, 
tocino  gras  y  ametllas  picadas:  s'  assahona  ab  pe- 
bre picat  y  espécias  finas ;  s' usa  en  Indias.  Pipian. 
Indicum  ex  amygdalis  pinsis  carnibus  el  lardo  con- 
dimentum. 

PIPIDA.  f.  PEPIDA. 

PIPIRIGALL.  m.  Planta  que  trau  de  la  arrel 
vàrios  brins  de  uns  tres  pams  de  llarch,  que  s'  al- 
san  poch,  y  estan  vestits  de  fullas  llargas  compos- 
tas  de  altras  petilas  ovaladas.  Fà  las  flors  bermellas 
y  en  espiga,  y'l  fruyt  està  tot  cubert  de  espi nas. 
Serveix  pera  aliment  del  bestiar.  Pipirigallo,  es- 
parceta.  Hedisarum  onobrychis. 

PIQUÉ.  m.  PERILL. 

ANARSEN  A  PIQUÉ.  fr.  aut.  ANARSEN  k  PICO. 

PIQUER,  m.  Soldat  armat  ab  pica.  Piquero.  Do- 
ryphorus,  bastatus,  i. 


PIR 

PIQUET,  m.  mil.  Cert  número  de  soldats  que 
Iràuhen  de  las  companyias,  y  estan  provinguts  per 
si  s'  ofereix  alguna  operació.  Piquete.  Militum  ma- 
nipulus,  manus.  ||  estaca,  puntal. 

BPIQÜETA.   f.  d.  Pica  petita  pera  posar  aygua 
noyta.  Pileta,  pilica.  Lustralis  aquae  labelluni. 
PIQÜETE.  m.  PUNTILLA. 
PIRA.  f.   Foguera  pera  cremar  los  cadàvers. 
Pira.  Pyra,  íb. 

PIRÀGUAS.  f.  pi.  herba,  vidalba. 

PIRÀMIDA.  f.  pirímide. 

PIRAMIDAL,  adj.  Qualsevol  cosa  feta  en  figu- 
de  piràmide.  Piramidal.  Pyramidatus,  pyramidalis. 

PIRAMIDALMENT.  adv.  m.  En  forma  de  pi- 
ràmide. Piramidalmenle.  Pyramidis  instar. 

PIRÀMIDE,  f.  geom.  Un  cos  políedro  que  té 
per  basa  un  polígono  qualsevol,  y  sas  caras  laterals 
són  triànguls  que  tenen  un  vérlice  comú  anomenat 
cúspide,  y  segons  lo  número  dels  costats  de  la  ba- 
sa se  anomena  triangular,  quadrangular,  pentago- 
nal, poligonal.  Piràmide.  Pyramis,  idis.  |1  La  pedra 
piramidal  posada  en  lo  cim  de  un  edifici.  Faslial. 
Fastigium,  ii. 

PIRÀMIDE  CÒNICA.  'L  couo  per  las  emblansa  que  té 
ab  la  piràmide.  Piràmide  cònica.  Cònica  pyramis. 

PIRÀMIDE  IRREGULAR.  Aquella  cn  que  no  's  verifi- 
can  las  circunstàncias  de  la  regular.  Piràmide  ir- 
regular. Irregularis  pyramis. 

PIRÀMIDE  ÒPTICA.  La  comprcsa  dels  raigs  óplichs 
principals,  que  té  per  basa  al  objecte,  y  per  punta 
al  centro  de  qualsevol  dels  ulls.  Piràmide  oplica. 
Òptica  pyramys. 

PIRÀMIDE  REGULAR.  La  que  té  per  basa  un  polígo- 
no regular,  y  la  recta,  que  uneix  sa  cúspide  ab  lo 
centro  de  la  basa,  es  perpendicular  à  la  mateixa 
basa.  Piràmide  regular.  Regularis  pyramis. 

PIRÀMIDE  SEPULCRAL.  La  suiuptuosa  que  serveix 
de  sepultura,  com  són  las  de  Ménfis  que  entre'ls 
egipcis  eran  símbol ,  la  basa  del  principi  de  la  vi- 
da, y  la  punta  de  la  mort.  Piràmide,  piràmis,  pira, 
mausoleo.  Pyramis,  idis. 

PIRAMISTA.  f.  Espècie  de  papallona  suma- 
raent  inclinada  à  llansarse  alfoch.  Piramisla.  Py- 
ramista,  ai. 

PIRAMISAR.  v,  II.  poét.  Agonisar  de  amor 
com  r  hermós  Piramo  de  la  fàbula.  Piramizar. 

■toiore  instar  Pirami  mori. 
PpIRÀRSELA.  fr.  fam.  Fugir,  escaparse.  Tomar 
las  de  villadiego,  y  pinàrsela  entre  gitanos.  Terga 

■jertere. 
■PIRATA,  ra.  Corsari,  lladre  de  mar.. Piraía. 
nrata,  ai;  marilimus  praido.  ||  niet.  Cruel,  inhu- 
mà. Pirata.  Sa;vi  ingenu  homo. 

PIRATEJAR.  V.  n.  Robar  per  mar.  Piraleur. 
Praidor,  aris;  piraticam  exercere. 

PIRATERIA,  f .  L'  ofici  de  pirata  y  '1  robo  que 
fa.  Pirateria.  Piratica,  ae. 

PIRÀTICH,  CA.  adj.  Cosa  de  pirateria.  Pirà- 
(tco.  Piraticus. 


CATALÀ.  PIS  347 

PIRAUSTA.  f.  Insecte  un  poch  més  gros  (jue 
una  mosca,  ab  alas  y  quatre  peus,  que  naix  y  viu 
en  lo  foch,  y  si  s'aparta  de  ell  mor.  Pirausla,  pi- 
ragon.  Pyrausia,  íb. 

PIRETOLOGIA.  f.  med.  Tractat  de febras  Pi- 
retologia.  Pyretologia,  aj. 

PIRETRO.  m.  Herba  que  crema,  y  pica  la  llen- 
gua. Pirelro,  yerba  salival.  Pyrelhrum,  i. 

PIRIFORME.  adj.  En  figura  de  pera.  Piri- 
forme.  Pyriformis,  is. 

PIRINAIGH,  CA.  adj.  Cosa  dels  Pirineus,  mon- 
tanyas  que  separan  la  Espanya  de  la  Fransa.  Pi- 
renaica. Pyronaeus. 

PIRITA  Y  PIRÍTES.  f.  Certa  pedra  ígnea,  ó 
espècie  de  pedra  de  foch  mòlt  dura.  Pirites.  Pyri- 
tes,  ai.  II  Pedra  ó  mineral  que's  troba  en  tota  espè- 
cie de  minas;  y  així  pren  lo  nom  crissila  la  de  or; 
argirita  la  de  plata;  siderila  la  de  ferro;  calcita  la 
de  coure;  molibdita  la  de  plom;  però  generalment 
se  pren  per  la  marquesa.  2.  Pintes.  Pyrilis,  is.  I 
Altra  pedra  preciosa,  negra  y  que  frotada  crema. 
Pirile.  Pyritis,  is. 

PIROBALtSTICH.  adj.  Lo  que  llansa  [  rojectils 
per  medi  del  foch.  Pirobalislico.  Pirobalit    cus,  i, 

PIROBOLÀRIA.  f.  Part  de  la  estàtica  ne  con- 
sidera '1  modo  de  llansar  los  fochs  artific  Is.  Pi- 
robolaria.  Pyrobolaria,  ae. 

PIROFILACI.  m.  Caverna  de  foch  en  las  en- 
tranyas  de  la  terra,  de  la  qual  resultan  los  vol- 
cans. Piro^lacio.  Subterraneum  ignis  receptacu- 
lum. 

PIRÓFORO.  m.  Certa  composició  que  s' infla- 
ma al  contacte  del  ayre.  Piróforo.  Mixtura  quae 
aeri  expòsita  exardescit. 

PIROMÀNCIA.  f.  Art  de  endivinar  pel  foch. 
Piromancia.  Pyromantia,  ae,  ignispicium,  ii. 

PIROMÀNTICH,  CA.  adj .  Qui  professa  la  pi- 
romancia. Piromàntico.  Py roman ticus. 

PIRÓMETRO.  m.  Instrument  pera  amidar  los 
diferents  graus  del  foch  y  sos  efectes.  Pirómetro. 
Pyromelrus,  i. 

PIRONÓMIA.  f.  Ciència  que  ensenya  à  arre- 
glar lo  foch  en  las  operacions  de  la  química.  Piro- 
nomia.  Pyronomia,  ae. 

PIROPO.  m.  Espècie  de  pedra  preciosa  traspa- 
rent  y  de  color  de  foch.  Piropo. [VYro\)um,  i. 

PIR08TÀTIGA.  f.  Part  de  la  estàtica  que  é 
per  objecte  '1  foch.  Piroslàtica.  Piroslhalica,  ae. 

PIROTÈCNIA,  f.  Art  que  tracta  de  tota  espècie 
de  invencions  de  foch.  Pirotècnia.  Pyrolechnia,  se. 

PIRRIQUI.  m.  Peu  de  vers  llatí  compost  de 
dos  síl-labas  breus.  Pirriquio.  Pyrrhichius,  ii. 

PIRRÓNIGH,  CA.  adj.  S'  aplica  al  filosop  que 
fà  professió  de  dubtar  de  tot.  Escèptica,  pirrónico. 
Sceplicus,  pirronichus. 

PIRRONISME.  in.  La  doctrina  dels  pirrónichs. 
Esceplicismo,  pirronismo.  Scepticorum  secta. 

PIR8.  adv.  comp.  pitjor,  ménos. 

PIS.  m.  Qualsevol  dels  alls  de  una  casa.  Piso, 


348 


PIS 


DICCIONARI 


PIT 


alto.  Contignatio,  nis,  tabulutum,  i.  ||  Sol,  pavi- 
ment, lo  lerreno  que's  trepitja.  Piso,  huello.  So- 
lum,  pavimenlum,  i. 

PISA.  f.  Terrissa,  fina,  regularment  blanca.  Lo- 
za.  Yitreo  operiraento  limita  vasa.  |1  fam.  Diners. 
Monises,  mosca,  maga,  lana,  morusa.  Pecunia,  se. 

PISANA.  f.  Roba  primerament  de  fil,  y  des- 
près també  de  cotó,  y  s'  anomena  així  perquè  la 
primera  vingué  de  Pisa.  Pisana,  Pisana,  se. 

PI8AR.  V.  a.  ant.  trepitjar. 

PISCA.  f.  Mica,  engruna.  Pizca.  Mica,  se,  hi- 
llum,  i. 

PISCAR.  V.  a.  PESCAR,  CONSEGDIR. 

PISCINA,  f.  Safareig,  viver  de  peixos.  Piscina. 
Piscinella,  x.  []  pi.  Banys  abont  solen  rentarse  'Is 
lurcbs  abans  de  oferir  sacrificis.  Piscinas.  Lava- 
crum,  i. 

MÓURER  PISCINAS.  fr.  Excitar  qüestions  y  espècies 
lal  vegada  perjudicials  ü  olvidadas.  Remover  los 
caldos.  Conlentiones  excitaré. 

pisciS.  m.  Dolzé  signe  del  zodíach  y  sisè  dels 
australs  en  que  entra  '1  sol  prop  dels  18  de  febrer. 
piscis.  Pisces,  ium;  coelestis  nodus. 

PISÓ.  m.  Picó  aprimat  per  la  part  inferior  ab 
que  s' aprela  la  terra  de  que's  fan  las  tàpias.  Cos- 
tal, pison.  Pavicula,  fistuca,  ai. 

PISPAR.  V.  a.  fam.  Pèndrer,  pillar.  Sonsacar. 
Callidè  eripere.  ||  atrapar,  agarrar.  ||  v.  n.  Férse 
pròpia  alguna  cosa.  Apropiarse.  In  rem  suam  con- 
vertere. 

PISPAT,  DA.  p.  p.  Sonsacado.  Callidè  excep- 
tus. 

PISSARRA,  f.  Mineral  mòlt  abundant  negròs, 
opach,  mòlt  poch  lluhent,  mitjanament  dur,  no 
mòlt  pesat  y  un  pocb  fret  al  tacto;  s'  emplea  prin- 
cipalment en  lloch  de  teulas  en  las  teuladas.  Pi- 
zarra.  Ardusia,  se.  1|  Entre  estudiants  la  taula,  en- 
cerat,  elc,  pera  fér  figuras,  escrivinllas  ab  guix. 
Pizarra.  Abacus,  i. 

STJRTiR  i  LA  PISSARRA,  fr.  Fér  CU  ella  ab  lo  guix 
las  figuras  necessàrias  pera  las  demostracions  ma- 
lemàticas,  etc.  Salir  à  la  pbarra.  In  abaco  caleu- 
los  exercere. 

PISSOGAS.  f.  pi.  ter.  pessioollas. 

vÉR  pissoGAs  LOS  PEUS  QUANT  s'  adoumen.  Hormi- 
gucar.  Formico,  as. 

PISTATXO,  m.  Fruyt  ó  nou  del  festuch  ó  ma- 
tavera.  Pislacho,  alfóncigo.  Pistacium,  ii. 

PISTILO.  m.  bot.  L'  órgano  femení  de  la  flor, 
situat  generalment  en  lo  centro  de  ella  descansant 
sobre'ls  receptacle,  lo  cual  conté  'Is  ouhels  de  las 
llavors,  y  reb  lopolvet  que  ha  de  fecundaries.  Or- 
dinàriament se  compon  de  tres  parts  que  son:  1' 
ovari,  r  estil  y  1'  estigma,  que  falla  algunas  vega- 
das.  Pislilo.  Pistilum,  i. 

PISTÓ.  m.  Didalel  de  coure  en  lo  fondo  del 
(jual  hi  ha  un  poch  de  pólvora  fulminant  y  que  en- 
caixat en  r  oído  de  las  armas  de  foch  es  ferit  pel 
disparador  ó  gatillo  à  voluntat,  comunicant  lo  foch 


à  la  carga  que  està  en  lo  canó.  Pislon.  Càpsula,  a;. 
II  maq.  Èmbol  de  la  bomba  en  las  màquinas  de  va- 
por. Pislon,  embolode  la  bomba.  Embolum. 

PISTOLA,  f.  Arma  de  foch  de  las  mès  curtas 
que's  pót  disparar  fàcilment  ab  una  sola  ma  per 
tenir  la  culata  torta.  Pistola.  Brevis  catapulta.  1| 
La  que's  pót  portar  en  la  butxaca.  Cachorro,  ca- 
chorrillo;  pistola  de  faltriquera,  pislolela.  Brevissi- 
ma  catapulta.  1|  Las  que  portan  los  soldats  de  caball 
en  r  arsó  de  la  cella.  Pistola  de  arzon.  catapulta 
in  ephippio  pendens.  [1  Brocada  llarga  que's  deixa 
en  los  ceps.  Perchon.  Palmes  príesidarius. 

POSAR  Ó  AMORRAR  UNA  PISTOLA  ALS  PITS.  fr.  POSAR 
UN  PUNYAL  ALS  PITS. 

PISTOLADA.  f.  Cop  ó  tir  de  pistola.  Pisloleta- 
zo.  Brevis  scloppeli  explosió. 

PISTOLERA,  f.  Cada  una  de  las  bossas  del  ar- 
só de  la  sella  en  las  quals  se  portan  las  pistolas. 
Pistolera.  Catapultai  minoris  techa. 

PISTOLET.  m.  Instrument  à  modo  de  pistola 
pera  tràurer  foch.  Pistolete,  pistola.  Maquina  ad 
excitandum  ignem  ex  silice. 

PISTOLETA.  f.  d.  Pistolela.  Brevissima  cata- 
pulta. 

PISTOLETADA.  f.  PISTOLADA. 

PISTONERA.  f.  Caixeta  ó  bossa  abont  col- 
locan  los  pistons  los  cassadors  ó  'Is  soldats  pera 
servirse  de  ells  ab  mès  comoditat.  Pislonera.  Cap- 
sularia,  ae. 

PIT.  m.  Part  anterior  dels  animal  del  coll  fins 
al  venlrell.  Pecho.  Peclus,  oris.  |1  La  part  interior 
de  ell,  com:  tenir  mal  de  pit.  Pecho.  Puirao,  nis, 
praBCordia,  orum.  ||  Per  mès  honestedat  se  diu  de 
la  mamella  de  la  dona.  Pecho.  Mamma,  ae.  ||  La 
molsa  que  tenen  los  aucells  sota  del  coll  dividida 
per  la  barca.  Pechuga.  Avis  peclus.  ||  En  la  perso- 
na la  cavitat  del  cos  inferior  al  coll.  Seno.  Sinus, 
us.  II  ESTERNON.  1|  met.  Confiansa,  estimació  ó  agra- 
do. Pecho.  Fides,  ei.  [j  met.  Constància,  valor,  ani- 
mo, esfors.  pecho.  Yirtus,  utis.  ||  met.  La  qualitat 
de  la  veu  ó  forsa  de  ella  pera  cantar,  predicar,  etc. 
Pecho.  Yocis  tonus.  [j  met.  L'  interior  de  la  perso- 
na, sòn  animo  ó  intenció.  l'echo.  Animus,  i,  meus, 
tis.  II  met.  La  fiel  observància  del  secret.  Fidelidad. 
Fides,  ei.  ||  met.  post.  8. 

pits  avall.  ra.  adv.  Sens  fér  ceremónias,  se  diu 
del  menjar  ó  béurer.  A  pechos.  Anxiè,  abundè. 

PITS  PER  terra.  m.  adv.  Humilment.  Pecho  por 
licrra.  Humillimè,  suramissè. 

ANAR  PITS  per   TERRA.  fr.  GATEJAR.  1. 

APiT$  DESCUBERTS.  ni.  adv.  Sèns  armas  defensi- 
vas,  sèns  ningun  resguarl.  A  pecho  descubierto. 
Inermi  pectore. 

CRIAR  ALS  PITS.  fr.  mct.  Inslruhir,  donar  educa- 
ció à  algú  ó  tenirlo  mòlt  conegut.  Criar  d  los  pe- 
chos. Ab  incunabulis,  novissime,  fovisse. 

DAVANT  DE  PIT.  Espécio  de  corassa  pera  defen.>>a 
del  pit.  Pechera.  Frontalia  ferrea. 

DESCARNAR  LO  PIT.  fr.  Tiàuier  la  carn  del  pit  de 


PIT 


I 


I 


algun  aucell.  Despechugar.  Avi  pectus  auferre. 

DEScüBRiB  sÒN  PIT  ó  'l  séü  PIT  A  ALGÚ.  fr.  Mani- 
feslarli  '1  sèu  interior,  declararli  sòn  secret.  Des- 
cubrir,  abrir  su  pecho,  abrirse,  declarar  su  corazon 
ó  su  pecho,  fiar  supecho,  desabrochar  el pecho.  Inti- 
ma cordis  alicui  aperire. 

DONAR  1,0  PIT.  fr.  Donar  mamar.  Dar  el  pecho. 
Ubera  infanti  praebere. 

FÉB  PITS  Y  LLONZAS.  fr.    FÉB  CÓFIS  T  MOFIS. 

ENTRE  PIT  Y  ESPATLLAS.  m.  adv.  En  lo  ventiell. 
Entre  pecho  y  espalda.  In  ventrem,  in  stomacho. 

PÉNDRER  LO  PIT.  fr.  Agafar  lo  mugró  ab  la  bo- 
ca pera  mamar.  Tomar  el  pecho.  Mammam  suggere. 

POSARSEHi  DE  PIT.  fr.  met.  Empí'ndrer  alguna  co- 
sa ab  mòlt  empenyo  y  activitat.  Echarse  ó  tomar  à 
pecho.  Summa  contentione  aliquid  suscipere. 

TENIR  PITS  AVALL.  fr.  Presumir  una  cosa.  Tener 
tragado,  no  venir  de  nuevo.  Sibi  per  manum  ha- 
bere. 

TENIR  POCH  PIT.  fr.  met.  Sér  covarl.  Ser  gallina, 
eobarde.  Exiguo,  pusillo,  parvo  animo  esse.  ||  mel. 
Tenir  la  veu  dèbil  ó  flaca.  Teuer  poca  voz.  Alicui 
vocem  deficere. 

TIRAR  LOS  PITS.  fr.  Mamat.  Mammas  exsugere. 

TrAuRERÓ  LLEVAR  LO  PIT  A  LA  CRIATURA,  fr.  DES- 
MAMAR. 

PITA.  f.  La  quarta  part  de  un  diner.  Pxtis,  pitó. 
Denarioli  quadrans.  \\  adzavara.  j]  Lo  fil  de  la  ad- 
zavara.  Pita,hilo  de píía.  Agava;  americana;  filum. 

PITAGÓRIGH,  CA.  adj.  Cosa  de  Pitàgoras 
natural  de  Siamos  que  fou  lo  primer  à  qui's  donà 
'1  nora  de  filosop.  Pilogórico.  Pythagoreus,  pylha- 
goricus.  I  m,  pi.  Deixebles  de  Pitàgoras.  Pitagóri- 
cos.  Pythagorei,  orum. 

PITANSA.  f.  Tota  vianda  que  no  es  pa  ni  vi. 
Pitanza.  Esca,  aï.  [|  La  racció  que's  dóna  cada  dia 
en  diners  ó  en  menjar.  Pitanza.  Diarium  obsomium, 
stipendium.  I  fam.  Lo  preu  ó  eslipendi  que's  dona 
per  alguna  cosa.  Pitanza.  Stipendium,  ii.  1|  La  po- 
sada de  carn,  cansalada,  ciurons  ó  mongetas  y  ver- 
dura. Olla.  Olla,  a;. 

piTANSA  DOBLE.  Lo  estiaoidiuari  qm  se  sól  donar 
en  algunas  comunitats  en  dias  clàssicbs.  Dupla. 
Ferculum  extraordinarium. 

PITANSER.  m.  Repartidor  de  pitansas.  Pitan- 
cero.  Obsonator,  is,  stipendii  diarii  distributor.  |] 
Entre  bernardos  y  algunas  altras  religions,  lo  ma- 
jordom ó  refeloner.  Pilancero.  .íEconoraus,  i. 

PITANSERIA.  f.  PARTIDOR.  3. 

PITÀ8.  m.  aum.  Lo  pit  gran  y  ample;  's  pren 
regularment  pel  de  fortalesa  y  valor.  Pechazo. 
Magnanimitas,  alis. 

PITET.  m.  r.  Pechico,  illo,  ilo,  pechuelo.  Peclus- 
culuin,  i.  II  Drap  que's  posa  en  lo  pit  de  las  criatu- 
ras  pera  que  no  s'  embruten,  l'abadero,  pechero. 
Pectoris  tegumentura.  j]  y 

PITILLO.  m.  Tela  tallada  en  Iriàngul  que  ser- 
veix à  las  donas  de  adorno  en  lo  pit.  Pitillo.  Trian- 
gularis  pectofis  ornalus. 

TOMO  II. 


CATALÀ.  PIT  949 

PÍTIMA.  f.  EPÍTIMA. 

PITIMINI.  m.  Primor,  delicadesa,  subtilesa  de 
alguna  cosa.  Filili.  Eleganlia,  ae. 

PITJA.  f.  Puntal  ó  altra  cosa  pera  sostenir. 
Puntal.  Fulcimentum  ,  i.  p  massó,  pitjador.  ||  ant* 

PITJADA. 

PITJADA.  f.  Senyal  que  deixa  en  terra  '1  peu. 
Pisada,  huella.  Peda,  a;,  vesligium,  ii.  \\  Apretada. 
Apreton.  Pressura,  ae.  ||  Empenta.  Empujon.  Impul- 

SUS,  us.  II  TREPITJADA. 

BESAR  LAS  piTJADAs  DE  ALGÚ.  fr.  met.  Denola  la 
veneració  y  reverència  que's  té  à  algú.  Besar  la 
tierra  que  otro  pisà.  Alterius  vestigia  revereri. 

SEGUIR  LAS  PITJADAS  DE  ALGÚ.  fr.  mel.  Imitarlü. 
Seguir  las  pisadas  de  algtino.  Alicujus  vestigiis  in- 
sistere. 

PITJADAAtENT.  adv.  m.  apretadament. 

PITJADOR.  m.  Pitja,  massó,  picó.  Pison.  Tu- 
des,  iiis.  II  Qui  pitja.  Pisador.  Calcator,  is. 

PITJAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  pitjar. 
Pisadura.  Calcatio,  conculcatio,  nis. 

PITJAR.  V.  a.  Estivar,  apretar.  Recalcar,  apre- 
tar,  ajustar.  Stipo,  as.  ||  Apretar.  Apretar.  Premo, 
is.  II  Empènyer.  Empujar.  Impello,  is.  ||  ant.  tre- 
pitjar. II  picoNAR.  II  Estribar ,  descansar  una  cosa 
sobre  altra.  Castigar,  estribar,  apoyarse,  descansar. 
Nili. 

PITJAT,  p.  p.  de  PITJAR.  II  ant.  subjecte. 

PITJO.  m.  ant.  picó. 

PITJOL  Y  PIGJOL.  m.  Moneda  florentina  que 
era  la  mès  menuda.  Pitjol.  Minuta. 

PITJOR,  adj.  comp.  De  inferior  qualitat  que 
altra  cosa.  Peor.  Pejor.  |]  adj.  comp.  Mès  malament. 
Peor.  Pejus. 

PITJOR  ESTÀ  que  no  ESTAVA,  fr.  Deuota  que  algu- 
na cosa  s'  ha  posat  de  mès  mala  qnalital,  ó  en  mès 
mal  estat  del  que  estava.  Peor  estd  que  no  eslaba. 
In  delerius  processit. 

PITJOR  QUE  PITJOR,  m.  adv.  S'  usa  quant  se  posa 
remey  ó  medi  que  fà  la  cosa  de  pitjor  qualitat.  Un 
ruinido,  otro  venido;  peor  que  peor.  Qiiod  pejus  et 
delerius  est. 

ESTAR  PITJOR,  fr.  Trobarse  en  mès  mal  estat.  Es- 
tar peor.  In  pejori  versari  slatu. 

POSARSE  PITJOR,  fr.  PITJORARSE. 

SEMPRE  ni  HA  UN  PITJOR,  exp.  peia  aconsolar  à  al- 
gú en  lo  que's  queixa,  recordantli  que  encara  hi  ha 
qui's  troba  mès  mal,  ó  que  comparativament  enca- 
ra es  ditxós.  Siempre  hay  un  peor.  Non  ad  súmmum 
pervenlum  est. 

PITJORA.  f.  Aumenl  de  dany  ó  mal.  Empeora- 
miento,  peoria.  Detrimentum  est. 

PITJORAMENT.  m.  anl.  pitjora.  ||  ant.  De- 
terioiamenl.  Desmedro,  menoscabo.  Detrimen- 
tum, i. 

PITJORAR.  V.  n.  Anar  de  mal  à  pitjor.  També 
s'  usa  com  recíproch.  Empeorar.  .^gresco,  is;  in 
pejus  ruere.  ||  v.  a.  Posar  de  pitjor  qualitat.  Em- 
peorar. Pejorera  reddere. 


U 


360 


PIT  DICCIONARI 

DA.  p.  p.  Empeorado.  In  pejus 


PITJORAT, 

versus, 

PITÓ.  m.  piFRE. 

NO  SE  me'n  dóna  un  pito.  fr.  fam.  Denota  '1  des- 
preci  que's  fa  de  alguna  cosa.  No  se  me  dà  un  piló; 
no  se  me  dà  dos  chilas.  Nihili  facio. 

NO  TOCA.R  PITO.  fi',  fam.  No  intervenir,  no  tenir 
part  en  alguna  cosa.  No  tocar  pito.  NuUam  in  re 
parlem  habere. 

NO  VALER  UN  PITO.  fr.  fam.  met.  ab  que's  despre- 
cia  alguna  cosa  que  es  inútil  ó  de  ningun  valor* 
No  taler  un  pito  ó  una  chita.  Nihil  aestimandum 
esse. 

QUIN  PITO  TOCA?  exp.  fam.  quina  tecla  toca? 

PITOF.  m.  fam.  borratxo. 

PITONISSA,  f.  Sacerdotissa  de  Apolo  que  en  lo 
temple  de  Délfos  donava  sos  oracles  sentada  en  la 
trípode.  Pítoíiisa.Pythia,  ae.  |]  Altra  sacerdotissa  de 
Apolo  Pitio.  l'itonisa.  Pythonissa,  se.  ||  Encantado- 
ra, fatillera.  S' usa  en  la  traducció  de  alguns  llochs 
de  la  Sagrada  Escriptura,  com  la  que  fèu  aparèi- 
xer à  Saul  la  ànima  ó  sombra  de  Samuel,  que  li 
profetisà  sa  mort.  Pilonisa.  Pythonissa,  íe. 

PITONISME.  m.  Lo  comers  ab  lo  dimoni  ó  la 
acció  y  tracte  de  las  pitonissas.  Pitonismo.  Pytho- 
nismus,  i. 

PITOTA.  f.  fam.  Menjar.  Comilona,  comilotona. 
Perpotatio,  nis. 

BONA  PITOTA.  loc.  fam.  Menjar  y  béurer  abun- 
dant ab  festa,  alegria  y  regositj.  Gaudeamus.  Gau- 
deamus, 

PITRADA.  f.  Cop  fort  que's  dóna  ab  la  ma  al 
pit  de  altre,  y  la  cayguda  de  pit.  Pechugon.  Pecto- 
ri  impactus  ictus.  ||  met.  fam.  Reprehensió  forta. 
Reprimenda,  rodada,  repasada,  sofrenada,  latiga- 
zo.  Aeris  increpatio. 

PITRAL.  m.  Corretja  del  ensel lament  que  pas- 
sa pel  pit  de  las  béstias.  Petral,  pretal,  antepecho. 
Antilena,  se.  I  Xarpa  pera  portar  penjada  la  cara- 
bassa, elc.  Charpa.  Balteus,  i. 

PITRALADA.  f.  PITRADA.  |]  Lo  que  cau  entre  la 
pitrera  y  la  camisa.  Seno.  Sinus,  us. 

PITRERA,  f.  La  part  exterior  del  pit,  la  sina. 
Pechuga,  pcchera.  Pectus,  oris.  [[  Vaqueta  forrada 
de  córdoba  y  plena  de  borra,  posada  en  lo  pit  de 
las  cabalcaduras  pera  que  tiren  sense  danyarse. 
Pechera.  Pectoris  tegumentum;  coriaceum  pecto- 
rale. 

PITRÓS.  m.  Aucell  del  pit  roig  y  bech  moll,  un 
poch  mès  petit  que'l  pinsà.  Clóris.  Chloreus,  i. 

PITüITA.  f.  Humor  fleumàtich  com  à  mocbs. 
Piiúita.  Piluila,  se. 

PITUITÓS,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  piiúifa.  Pi- 
tuiloso.  Pituitosus. 

PITXELL.  m.  Yas  alt  y  rodó,  pel  regular  de 
estany  ab  tapa,  ab  golfos  en  la  punta  del  ansa.  Pi- 
chel.  SIagneus  urceus,  urceolus.  ||  porró.  3.  4.  || 
Gerro  pera  posar  flors.  Macela,  florero.  Florigeum 
vascalum.  B  m-  copa,  cInter. 


PIX 

d.  Pichelete,  pichelillo,  jarri- 


PITXELLET.  m. 

co,  illo,  ilo.  Parvus  urceus. 

PiTXER.  ra.  ant.  pitxell.  |1  m.  ant.  coper. 

PIU.  m.  La  punta  de  algun  ferro  ab  que  s'  as- 
segura altre.  Espigon,  espiga.  Spiculum,  i,  cuspis, 
idis.  II  Llengüeta  de  las  romanas  y  semblant.  Len- 
güela,  fiel.  Examen,  inis.  [j  Pessa  de  ferro,  espècie 
de  agulla  que  uneix  las  pessas  de  las  frontis- 
sas,  etc,  servintlos  de  eix  pt'ra  sòn  moviment  Es- 
piga, pasador.  Spiculum,  pessulus,  i. 

PIU,  PIU.  La  véu  que  forman  los  pollets  y  altres 
aucells.  Pio,  pio.  Piatus,  us. 

NO  DIR  PID.  fr.  NO  PIULAR. 

NO  oÍRSE  UN  PIU.  fr.  Haver  un  profundo  silenci. 
No  oirse  una  mosca  ó  mosquito.  Altum  silentium 
esse. 

PIULA,  f.  Composició  de  pólvora  y  paper  ab 
tres  ó  quatre  dobles  pera  pegar  altres  tants  pets  ó 
trons.  Tronera.  Papyraceus  globulus  nitrato  pulve- 
re  oppletus. 

PIULADA.  f.  La  veu  y  modo  de  piular.  Piada. 
piatus,  us. 

PIULADOR.  m.  Qui  piula :  s' usa  en  los  aucells 
de  cassa.  l'iador.  Pipifilor,  is. 

PIULAMENT.  ra.  piulada. 

PIULAR.  V.  n.  Formar  los  pollets  y  aucells  cer- 
ta veu  de  poca  duració.  Piar,  pipiar.  Pipilo,  as, 
pipio,  is.  I  Fèr  sentir  sa  veu  lo  milà,  pardal,  etc. 
Piar.  Piopio,  is. 

NO  PODER  PIULAR,  fr.  Se  diu  de  las  personas  quant 
enregulladas  apénas  poden  parlar,  ni  soltar  la  veu. 
No  poder  ganir.  ^grè  vocem  emittere.  ||  met.  pera 
denotar  que  algú  deuria  callar  en  las  circunstàn- 
cias  y  matèria  de  que's  tracta.  Mira  quien  habla. 
Silentium  imponere. 

NO  PIULAR,  fr.  met.  Callar.  No  chislar,  no  reso- 
llar.  Ne  quidem  mutire. 

PIULAYRE.  m.  piulador. 

PIULET.  m.  Lo  piu  dels  aucells  petits.  Pio,  pia. 
da.  piatus,  us.  ||  Lo  agut  y  desapacible  de  la  veu. 
Chillido.  Pactussonus. 

PIX.  f.  Veu  ab  que  las  criaturas  expressan  las 
ganas  de  pixar.  Mea.  Urina,  ae. 

PIXADA,  f.  ant.  piXARADA. 

PIXADOR.  m.  Lloch  pera  pixar.  Meadero.  Lo- 
cus  urinatorius.  |]  Qui  pixa  mòlt  sovint.  Meon.  Mic- 
turiens.  ||  ler.  orinal. 

PIXAFREDA.  m.  Apocat,  pusil-lànime.  Ave- 
fria,  ablanda  brevas,  pendejo.  Timidus,  iners. 

PIXALLIT.  m.  Planta  perenne  que's  cria  en 
abundància  en  los  prats  y  llochs  incults,  de  la  que 
s'  usan  las  fuUas  y  la  arrel.  De  aquesta  planta  se'n 
extrau  una  resina  verda,  matèria  dolsa,  nitrat  de 
potassa  de  cals.  Amargon,  diente  de  leon  oficinal. 
Leontodon  taraxacum:  taraxacum  dens  leonis. 

PIXALLITS.  m.  Qui  se  sól  pixar  en  lo  llit. 
Meon.  Mingens  lectura. 

PIXANER.  ra.  PIXADOR.  2. 

PIXAR.  V.   n.  ORINAR. 


PLA 


CATALÀ. 


PLA 


351 


■I     ^ 

■■-  Mict 

t 


pixARSE  DE  RÍüRER.  fp.  Ríuper  moltíssim.  Caerse 
de  risa.  Risu  corruere. 

QUI    PIXA  CLAR    NO    NECESSITA    METGE.   ref.    Indica 

que  qui  està  innocent  pót  parlar  ab  Iota  claredat. 
Mear  claro  y  dar  una  higa  al  bolicario.  Mejere  dum 
liquidum  fas  est,  oppede  medenti. 

Qül's  LLEVA  DEMATÍ  PIXA  AHONT  VÓL.ref.  QUl'S  LLE" 
VA  DEMATÍ  TÉ  TEMPS,  CtC. 

PIXARADA.  f.  La  porció  de  orina  que's  trau 
de  una  vegada.  Meada.  Urina,  se.  1|  Lo  lloch  que 
mulla  ó  '1  senyal  que  deixan  en  terra  'Is  orins. 
Meada.  Mictus,  us. 

PIXARADETA.  f.  d.  Meadita.  Exigua  urina. 

PIXARELLAS.  f.  pl,  Lo  vi  prempsat  de  ínfima 
qualitat.  Aguapié,  aguachirle,  torcedura.  Lora,  aj.  [] 
met.  Qualsevol  licor  de  poca  fortalesa  ó  substància. 
Aguachirle.  Vilis  liquor. 

PIXAT,  DA.  p.  p.  Meado.  Mictus.  |1  m.  pl. 
Orins.  Meados,  orines.  Urina,  ae,  lotiura,  ii. 

ASSOLIR  Ó   ATRAPAR  AR   LOS   PIXATS  AL  VENTRE,  fr. 

Sorpéndrerà  algú,  trobarlo  fent  alguna  cosa.  Co- 
ger  d  uno  las  manos  ó  con  las  manos  en  la  masa. 
Rel  peragendae  intentum  corripere. 

PIXA  VAGANT,  m.  ter.  Vagamundo,  sens  ofici 
ni  benefici.  Correnlon,  golondrino,  corrillero,  azo- 
lacalles,  polizon,  cerero,  placero.  Erro,  nis,  cir- 
culalor,  is. 

PIXAYRE.  m.  PixADOR.  2. 

PIXERA.  f.  Ganas  de  orinar.  Gana  de  mear.  Ad 
mingendum  naturalis  impulsatio. 

PIXO.  m.  fam.  memhre  viril. 

PIXOTA8.  f.  peix.  LLüs. 

PIXUM.  m.  fam.  Mulladina  de  pixats.  Meada. 
Mictus. 


PL. 


I 


PLA.  m.  Camp,  terreno  sens  alts  ni  baixos. 
Llano,  ílanura.  ^Equum,  apertum,  i,  planiludo, 
inis.  I  Lo  terreno  ó  paviment  en  que  eslà  algun 
edifici,  l•lan,  plano.  Solum,  i.  [|  La  terra  plana  en 
lo  cim  de  las  montanyas  ó  alturas.  Mesa.  Planilies, 
ei.  II  Lo  punt  de  la  mitja  que  no's  minva  ni  creix, 
sinó  que's  fa  segons  1'  orde  regular.  Llano.  Nodus 
in  tibialium  textura  coramunis.  ||  plan.  1.  ||  La  des- 
cripció ó  exposició  que's  fa  de  alguna  cosa  notanl- 
si  sas  parts,  1'  orde  que  guarda,  etc,  com:  lo  pla 
de  un  sermó.  Plan.  Expositio,  descriptio,  nis.  || 
adv.  ra.  Certament.  Cierlamente.  Planè.  ||  adj.  Llis, 
igual,  sens  prominéncia  ni  fondo.  Llano,  plano. 
Planus,  planidus.  [j  aplanat,  [j  met.  Fàcil,  corrent, 
que  no  té  embaràs  ni  dificultat.  Llano.  Planus,  fa- 
cilis.  II  Descubert,  patent.  Llano.  Planus,  patens.  || 
Expressió  pera  afirmar  ab  mès  forsa,  com:  ell  pla 
ha  lograt  lo  que  prelenia.  Cierto,  cierlamenle.  Qui- 
dem.  II  Expressió  usada  irònicament  pera  negar  lo 
que  altre  assegura.  Si  cierto,  siporcierlo.  Cerlè 
quidera.  t|  ant.  realzab,  així  's  deya  en  pla  en  llen- 


guatge vulgar.  II  ant.   Lo  fons  de  la  nau.  ||  ant. 
tranquil,  quiet,  sossegat. 

PLA  w..  loc.  ir.  Buena  la  hemos  hecho,  medradçs 
estamos,  eslamos  lucidos.  Erravimus.  ||  no. 

PLA  gkométrich.  Superfície  plana  paralela  al  ho- 
risont,  en  que's  pinlan  los  objectes  reduhits  à  me- 
nor magnilut.  Plano  geomélrico.  Geomelricura  pla- 
nam. 

PLA  horisontal.  Superfícic  plana,  que  passant 
per  la  vista  es  perpendicular  al  pla  óptich,  y  pa- 
ralela al  borisont.  Plano  horizantal.  Horizontale 
planum. 

PLA  INCLINAT.  Lo  quB  fórma  ànguls  oblíquos  ab 
la  superfície  de  la  terra.  Plano  inclinado.  Inclina- 
tum  planum. 

PLA  ÓPTICH.  Superfície  transparent  que's  col- 
loca  entre  la  visla  y  1'  objecte.  Plano  ópiico;  la- 
bla.  Opticum  planum. 

PLA  PARALELO.  'L  que  comparat  ab  altre  sempre 
dislan  igualment,  y  may  se  poden  concórrer.  Plano 
paralelo.  Paralelum  planum. 

PLA  VERTICAL.  Superfícic  plana  perpendicular  al 
horisont  y  al  pla  geométrich.  Plano  vertical.  Yerli- 
cale  planum. 

ASSENTAR  OPOSAR  DE  PLA.  fr.  Posar  alguua  cosa 
de  modo  que  descanse  per  la  part  mès  plana.  Po- 
ner  de  plano.  In  planum  locare. 

BEN  PLA.  loc.  Ben  cert.  Por  cierlo,  muy  bien.  Op- 
timè. 

CANT  PLA.  Canto  llano.  Gregorianus  canlus. 

cÀURER  DE  PLA  ó  TOT  PLA.  fr.  Càurcr  de  llarch  à 
Ilarcb.  Caer  de  plano.  Plenè,  prorsüs  cadere. 

DE  PLA.  m.  adv.  Enterament,  clara  y  manifesta- 
ment. Llenamente,  de  plano.  Apertè,  manifeslè.  I 
for.  Excusant  móltas  formalitats  judicials.  De  pla- 
no. De  plano. 

DONAR  ó  PEGAR  DE  PLA.  Pegar  ab  lo  ample  de  algun 
instrument  de  tall,  ó  ab  la  ma  oberta.  Dar  de  pla- 
no. Ex  plano  feriré. 

LES  REND  s  PLANES,  fr.  aut.  Tan  solamente  las 
riendas.  Solé  babenae. 

PARLAR  PLA.  loC.  aut.  DONARSE  k  ENTÉNDRER,  FER- 
SE  ENTÉNDRER. 

PLACA.  f.  Moneda  de  sis  ó  set  diners  y  malla  ó 

dos  asos  y  milj,  que  corregué  anlíguamenl  en  Es- 
panya. Placa.  Sexlertius,  ií.  ||  La  insígnia  ó  vene- 
ra de  alguna  de  las  ordes  reals,  que's  pórla  broda- 
da en  lo  vestit,  Placa.  Regiarum  ordinum  insíg- 
nia. 

PLACAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  aplacar. 
Aplacamiento.  Placalio,  nis. 

PLAGAR.  V.  a.  APLACAR, 

PLACENTA.  f.  bot.  Nom  que's  dóna  à  la  part 
interna  del  pericarpi,  à  la  qual  estan  íntimament 
unidas  las  llavors,  ja  inmedialament,  ó  ja  per  me- 
di del  cordó  umbilical,  i  lacenta.  Seminum  recep- 
taculura, 

PLACENTER,  A.  adj.  Alegre,  festiu.  Placen- 
tero,  risuefio,  jovial.  Festivus. 


352 


PLA 


DICCIONARI 


PLA 


PLACENTARI.  m.  Nom  que's  dóna  al  conjunt 
6  reunió  de  mòllas  placentas,  ó  lo  que  es  lo  mateix 
à  aquella  part  del  endocarpi  ahont  estan  agafadas 
las  llavors,  composta  essencialment  dels  vasos  con- 
ductors de  la  fecundació  y  de  la  nutrició.  Placen- 
tario.  Placentarium,  ii. 

PLACENTÍ,  na.  adj.  Natural  de,  y  pertanyent 
à  Plasséncia  ciutat  de  Itàlia,  Placentino,  placencia- 
no.  Placentinus. 

PLAGER,  A.  adj.  PÚBLiCH.  \\  Lo  que  pertany  à 
la  plassa,  ó  es  propi  de  ella.  Placero.  Ad  plateam 
pertinens. 

PLACERAMENT.  adv.  m.  PI^BLICAMENT. 

PLÀCET.  Veu  llatina  ab  que  s'  aproba  alguna 
cosa.  Que  me  place.  Yolupè  est. 

PLACÉVOL,  A.  adj.  AGRADABLE.  ||  COMPLAHENT. 

PLACH.  loc.  ant.  Me  plau.  Plàceme,  me  gusta. 
Placet,  probo. 

PLACIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Placidisimo.  Pla- 
cidissimus. 

PLÀCIDO,  A.  adj.  Quiet,  assossegat,  tranquil. 
Plàcido.  Placidus. 

PLAENTMENT.  adv.  m.  ant.  plasentment. 

PLAER.  m.  PLER. 

FES  PLAER  E  NO  GUARDATS  A  QUI.  refr.  ant.  FÈS  BÈ 
T  NO  MIRES  À  QUI. 

PLAE8ENTAYAR.  V.  n.  ant.  plIurer. 

PLAFÓ.  m.  arq.  Lo  pla  inferior  del  resultat  de 
la  corona  de  la  cornisa.  Pla  fon,  paflon.  Lacunar, 
laquear,  is.  ||  ra.  Molllura  en  las  finestras  y  altras 
porlas.  Ataire,  enlrepano.  Torus,  i. 

PLAGA.  f.  Calamitat  gran  que  Dèu  envia  per 
càstich,  com:  pesta,  fam,  elc.  Plaga.  Plaga,  ae,  da- 
des, is.  II  ant.  NAFRA,  LLAGA.  j|  met.  Abundància  de 
alguna  cosa  nociva.  Plaga.  Copia  nocens.  ||  m. 
Truhà,  divertit.  Chocarrero,  truhan,  mojarrillo,  bu- 
fon.  Jocator,  nugalor,  is,  scurra,  x.  ||  Qui  obra  in- 
consideradaraent.  Bobo,  sandio,  loco.  Stultus. 

FÉR  LO  PLAGA.  fr.  Fér  lo  boig,  lo  truhà.  Truha- 
near,  bufonearse.  Ludionem  agere.  ||  Fér  bulla,  di- 
vertirse  ab  estrèpit.  Loquear.  Feriari. 

PLAGAMENT.  adv.  m.  De  una  manera  tonia. 
Tontamente,  néciamenle,  locamenle.  Stultè,  inepte. 

PLAGAR.  v.  a.  ant.  ferir,  nafrar,  llagar. 

PLAGARIA  Y  PLAGASITAT.  f.  Disbarat, 
tonteria,  necedat.  Boberia,  locura,  sandez,  desati- 
no.  Ineptia,  insania,  ae.  ||  Truhaneria,  Chocarreria, 
truhaneria,  bufonada.  Scurrililas,  atis. 

DIR  plagasitats.  fr.  Dir  disbarats.  Hablar  nece- 
dades,  disparales,  desatinos.  Stultè  loqui.  ||  Dir 
truhanerias.  Chocarrear.  Nugas  effutire. 

FÉR  PLAGASITATS.  fr.  Obrar  tontament.  Desatinar, 
hacer  disparales  ó  desatinos.  Inepte  agere.  ||  Fér 
truhanerias.  Hacer  bufonadas,  truhanerias.  Ludio- 
nem agere. 

PLAGA88A.  m.  aura.  Subjecte  mòlt  tonlo.  Bo- 
halicon,  bobon,  bobazo.  Stultissimus. 

PLAGAT,  DA.  p.  p.  LLAGAT,  FERIT,  NAFRAT. 

PLAGE.  f.  ant.  PLATJA. 


PLAGIA  ra.  Robo,  apropiació  de  conceptes,  lli- 
bres ó  tractats  agens.  Plagio,  plagialo.  Litterariura 
furtum. 

PLAGIARI,  A.  adj.  Qui  furta  'Is  conceptes  de 
altre.  Plagiaria.  Plagiariusj  ii,  plagiator,  is.  Lo 
llatí  's  pren  especialment  pels  que  cautivan  ho- 
mes, y  venen  al  que  es  llibre  per  esclau. 

PLAGIAT,  m.  plagi. 

PLAGUEJAR.  V.  n.  fér  lo  plaga. 

PLAGUETA.  m.  d.  Bobillo,  ilo.  Stultulus,  i, 

PLAGUT,  DA.  p.  p.  Plàcido.  Placitus.  H  p.  p. 
Dignado.  Dignatus. 

PLAHENT.adj.  plasent. 

PLAHENTMENT.  adv.  m.  plasentment. 

PLAHER.  m.  PLER. 

A  MOS  BONS  PLAHERs.  m.  adv.  A  mon  gust.  ^1  mi 
gusto,  d  mi  voluntad.  Prout  mihi  placet. 

k  PLAHER.  m.  adv.  Ab  comoditat,  sens  molèstia. 
Còmodamente,  gustosamente.  Commodè.  ||  m.  adv. 

POCH  A  POCH.  II  A  PLER. 

EN  PLAHER.  m.  adv.  En  bona  armonia.  En  buena 
armonia,  à  placer,  amigablemente.  Amicè. 

PLAHIBLE.  adj.  ant.  plausible. 

PLAIT.  m.  Gran  capa  de  llana  ab  quadros  de 
colors  que  'Is  montanyesos  de  Escòcia  portan  cara- 
golada  y  lligada,  al  muscle  esquerra.  Plaid.  Pal- 
lium,  ii. 

PLAJA.  f.  ant.  platja. 

PLAN.  m.  Dissenyo,  modelo  ó  descripció  de  al- 
guna plassa,  etc,  marcada  en  lo  paper.  Plano,  lla- 
no.  Delineatio,  nis.  ||  Extracte,  escrit  en  que  per 
menors'  apunta  alguna  cosa.  Plan.  Synopsis,  is.  || 
Descripció,  llista  de  noms  ó  partidas  que's  fa  de 
algun  exercici,  rendas  ó  cosas  semblants.  Plan. 
Descriptio,  nis.  ||  projecte. 

arreglar  sòn  plan.  fr.  Disposar  alguna  obra  de 
ingeni,  ab  lo  método  y  circunslàncias  que  requi- 
reix,  y  així  's  diu  :  Homero  arregla  sòn  plan  ab 
mòlt  judici.  Arreglar  su  plan.  Apte  moliri. 

fér  lo  PLAN.fr.  geom.  Descríurer,  representar 
una  plassa,  ciutat,  etc.  ab  totas  sas  midas.  Levan- 
tar  el  plan.  Urbis,  etc,  iconographiam  delinearé. 

tirar  sos  PLANS.  fr.  Fér  sos  comptes,  examinar 
en  qualsevol  negoci  ó  dependència  lo  que  hi  ha  en 
pro  y  en  contra,  pera  véurer  quinas  midas  s'  han 
de  péndrer,  Echar  ó  ajustar  uno  sus  cuentas.  Ali- 
quid  secum  excogitare. 

tirar  UN  PLAN. fr.  PROJECTAR. 

PLANA,  f.  Entre  fusters,  espècie  de  ribot  ab 
un  travesser  per  allisar  la  fusta.  Plana.  Duplici 
manubrio  instructa  runcina.  \\  Instrument  ab  que 
'Is  mestres  de  casas  allisan  los  emblancats.  Llana, 
plana,  trulla.  Trulla,  ae.  ||  Pàgina  de  un  paper  ó 
llibre. L/ana,  pàgina,  plana.  Pàgina,  ae.  ||  En  los 
estudis  lo  que  escriuhen  pera  apèndrer  los  noysen 
una  cara  del  full  del  paper.  Plana.  Pagina  à  pueris 
descripta.  ||  Lo  camp  ó  terreno  pla.  Plana,  llanura, 
llanada,  planada.  Campus,  i,  planities,  ei.  |  Ter- 
reno dilatat,  fèrtil  ypla,  com:  la  plana  de  Yich 


PLA 

fl,  Planities,  ei,  campus,  i. 


CATALÀ. 


AIXA.  H  Qualsevol 
instrument  ah  que  s'  aplana  la  terra.  Aplanadera. 
Yolgium,  li. 

PLANA  MAJOR.  mil.  Conjunl  dels  primers  oficials 
de  un  regiment;  coronel,  tinent  coronel,  sargento 
major,  ajudant  capità,  cirurgià  y  tambor  major. 
Plana  mayor,  primera  plana.  Syllabus  primus  in 
legione;  prafecli,  orum. 

ESTAR  EN  LA  PRIMERA  PLANA  Ó  EN  LA  PLANA  DEL 

JEsiJs.  fr.  met.  Estar  en  lo  bell  principi  de  alguna 
c^sa.  Estar  en  el  Crislus.  In  primordiis  versari. 

NO  SABER  LA  PLANA  DEL  jEstís.  fr.  met.  Sér  mòlt 
ignorant.  Po  saber  el  Crislus.  In  summa  ignoratio- 
ne  versari. 

PLANADA,  f.  Pla,  planura.  Llanada,  llanura. 
Planities,  ei. 

PLANAMENT,  adv.  m.  Igualment,  de  igual 
planura  ó  superfície.  Igualmenie.  ^qualiter,  «què. 

II  SENZILLAMENT,  j]  m.  PARCAMENT,  ESTRETAMENT, 
MODESTAMENT.  ||  CLARAMENT. 

PLANCH.  loc.  Yo  lloro.  Ploro,  fleo. 
PLANEJADURA8.  f.  pi.  TAFETANS. 

PLANEJAR.  V.  a.  Ailisar  la  fusta  ab  plana  ó 
ribot.  Acepillar.  Runcina  laevigare.  H  aplanar.  || 
Igualar  ab  una  post  la  terra  desprès  de  llaurada  ó 
cavada.  Tablear.  Complano,  as.  ||  Entre  ferrers  y 
manyans,  reduhir  las  barras  de  ferro  à  una  figura 
plana.  Tablear.  In  bracleas  ferrum  confingere.  | 
pint.  Lmplir  ab  i'  aparell  las  desigualtats  de  una  su- 
perfície pera  poderla  pintar.  Emplaslecer.  iEquo,as. 

PLANELL.  m.  ter.  Lo  ras  ó  esquena  del  gani- 
vet. Recazo,  lomo.  Postica  cultri  pars. 

PLANER,  A.  adj.  Lo  que  es  pla  ó  planeja.  Lla- 
no.  Planus. 

PLANERAMENT,  adv.  m.  ant.  PLENA,  CUMPLI- 
DAMENT, 

PLANET,  A.  adj.  d.  L•lanico,  illa,  iio,  llanica, 
illa,  iia.  Brevis  planus.  ||  m.  planeta. 

PLANETA,  m.  Qualsevol  de  las  raassas  enor- 
mes que  en  figura  de  globo  ó  esfera  giran  al  rede- 
dor  del  sol,  y  reben  la  llum  de  ell.  Atenent  à  sas 
circunslàncias  relativas  se  denominan  planetas 
primaris  y  secundaris  ó  satc-l-liles,  y  respecte  à  sos 
moviments  qualsevol  dels  primaris  vist  desde  la 
terra  s'  anomena  directe,  estacionari  ó  retrógado. 
Planeta.  Planeta,  planetes,  ae.  ||  L'  astre  que's  dei- 
xa véurer  sobre  1'  horisont  al  temps  del  naixement 
de  algú.  Boróscopo.  Horoscopus,  i.  ||  Casulla  que  té 
roès  curta  la  fulla  de  davant,  y  passa  poch  de  la 
cintura.  Planeta.  Planeta,  ae.  |  met.  fam.  Sort,  des- 
tino. Estrella.  Falum,  i.  jj  !er.  ribot.  |1  Persona  de 
poch  alcans.  Bobillo.  Slultulus. 

tenir  bona  planeta,  fr.  Sér  felís  ó  afortunat.  Cam- 
par por  su  estrella.  Forlunatum  esse. 

PLANETARI,  A.  adj.  Cosa  de  planetas,  y  es- 
pecialment s'aplica  al  sistema  del  mon.  Planetà- 
ria. Planetarius. 

PLANGA.  f.  Àliga  que  viu  prop  dels  estanys. 
Planga.  Planga,  a;. 


PLA  sr)3 

p.  p.  Planido.  Lamentatus. 


PLANGUT,  DA. 
PLANIGI.  m.  y 

PLANÍCIA.  f.  PLA,  PLANA,  PLANURA. 

PLANIMETRIA.  f.  planometria. 

PLANISFERI,  m.  Representació  dels  dos  he- 
misferis del  globo  terrestre  sobre  una  superfície 
plana..  Planisferio,  mapa  mundi.  Planisphaerium, 

ii.  II  ASTROLABI. 

PLANISFERI  CELESTE.  L' que  representa  en  un  pla 
la  bóveda  del  cel  ab  la  situació  respectiva  de  las 
estrellas  y  sas  constel•lacions.  Planisferio  celeste. 
Planispherium  celeste. 

PLANOMETRIA.  f.  geom.  Part  de  la  geome- 
tria que  tracta  de  la  mida  dels  plans  ó  de  las  su- 
perfícies. Planometria.  Planometria,  planimetria,  ae. 
PLANSÓ.  m.  Arbre  petit  que  's  trasplanta. 
Planlon.  Stolo,  nis;  arboris  puUus,  germen.  |j  Lo 
rebrot  que  ix  en  la  soca  del  arbres.  Renuevo,  pim- 
pollo.  Germen,  inis.  U  La  taula  ó  tenda  del  planter. 
Almajara,  almàciga,  semiltero.  Seminarium,  ii.  1| 
met.  Lo  fill  ó  filla.  Pimpollo.  Filius,  ii. 

PLANSÓ  BORT  AB  ARRELS,  Plttnton.  Arbor  silvestris 
insitiva. 

BRAU  PLANSÓ.  exp.  fam.  Explica  la  robustesa  ó 
bona  disposició  de  algun  jove.  Bravo  troncho  de 
mozo ;  pimpollo.  Yalens  elegansque  juvenis. 

PLANT.  m.  Plor.  Llanto,  lloro.  Planctus,  plo- 
ratus,  us.  ||  lamentació.  ||  p.  p.  Llorado.  Fletus. 

FÉR  lo  PLANT.  fr.  Lamentarse  ab  plors  ó  veus 
dolorosas.  Planir.  Plango,  is. 

PLANTA,  f.  Nom  genérich  que  compren  tota 
classe  de  arbres,  arbusts,  herbas  y  llegums.  Planta. 
Planta,  ae.  ||  La  sola  del  peu.  Planta.  Planta,  ae, 
solum,  i.  I  La  deguda  correspondència  de  las  parts 
del  cos  humà. PÍanía.  Corporis  dispositio.  U  Lo  pros- 
pecte ó  idea  que's  fà  pera  formar  algun  edifici. 
Planta,  plan.  Iconographia,  ae,  delinealio,  nis.  || 
Entre  espardenyers  y  sabaters,  la  paït  mes  ampla 
de  la  sola.  Planta.  Laxior  solae  pars.  ||  La  part  de 
alguna  cosa  que  's  posa  à  la  vista.  Fachada.  Facies, 
ei.  |]  arq.  dau.  I  La  figura  dels  fonaments  de  un 
edifici  sobre  'i  terreno,  ó  la  que  forman  las  parets 
en  los  diferents  pisos.  Planta,  ^dificii  vestigium. 
II  La  grandària  ó  presència  abultada  de  alguna 
persona.  Planta.  Conspeclus,  us.  ||  Cosa  que  repre- 
senta mòlt,  y  en  realitat  no  es  res.  Planta.  Jacta- 
lio,  venditalio,  nis.  ||  Lo  projecte  ó  ideà  pera  asse- 
gurar r  acert  y  consecució  de  alguna  cosa.  Planta. 
Pi'íevia  dispositio.  ||  met.  Jove  que  s'  encarrega  al 
cuydado  de  algun  mestre.  Planta.  Surcullus  te- 
nellus.  II  La  artificiosa  pintura  dels  peus  pera  ba- 
llar, etc.  Planta.  Pedum  dispositio.  ||  Entre  campa- 
ners, lo  círcul  inferior  de  la  campana ,  '1  metall 
del  qual  se  va  aprimant  fins  al  remat  de  la  mateixa 
campana.  Planta.  Pes,  dis.  H  petjada.  ||  Cert  rahim 
blanch  mòlt  dols.  Planta.  Planta,  ae. 

planta  ANIMAL.  Producció  del  mar,  que  deixa  en 
dupte  si  es  animal  ó  planta  marina.  Planta  animal, 
zoófiío.  Zoophites,  ae. 


354 


VLk 


DICCIONARI 


PLA 


PLANTA  DE  CABESSA.  'S  (liu  de  aquella  que  las 
sevas  arrels  forman  una  espècie  de  cabessa.  Cebo- 
lludo.  Ceparia  planla. 

PLANTA  SOVINT  TRASPLANTADA,  NO  POSA  ARRELS,  fr. 
PEDRA  MOVEDISSA  NO  POSA  MOLSA. 

PLANTA  vERTiciLOSA.  bol.  La  quc  fà  la  flor  cara- 
golada,  com  los  mahubins,  etc.  Planta  verticUo- 
$a.  Yerticillala  planla. 

PLANTAS  ESPiNOSAS.  Totas  las  que  tenen  punxas. 
Artos.  Spinosae  planlae. 

FÉR  PLANTA,  fr.  Tenir  alguna  cosa  bona  disposi- 
ció, simetria,  etc.  Parecer  hien.  Cratum,  bellum 
referre  aspectum. 

FÉR  PLANTAS.  fr.  GALANTEJAR. 
POSAR  EN    PLANTA,  fr.  PLANTIFICAR. 

RETALLAR  LAS  PLANTAS.  fr.  Iguaiarlas  ab  las  esti- 
soras.  Alusar.  Detondeo,  es. 

PLANTACIÓ,  f.  ant.  y 

PLANTADA,  f.  La  acció  de  plantar.  Plantacion, 
flanlio,  planta.  Plantalio,  consitio,  nis.  \\  Lo  lloch 
ahont  se  han  plantat  arbres  ó  altras  plantas.  l•lan- 
tio,  planlanal.  Consitura,  pagina,  ai. 

PLANTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  planla.  Plantador. 
Plantator,  consitor,  is.  ||  Estaca  que  usan  loshorte- 
lans  pera  plantar.  Plantador,  hocino.  Sarculum,  i. 

PLANTAFORMA.  f.  PLATAFORMA. 
PLANTAMENT.  m.  PLANTADA.  1. 

PLANTAR.  V.  a.  Clavar,  Qcar  en  terra  alguna 
cosa,  posaria  dreta.  Plantar.  Statuo,  erigo,  is,  || 
Introduhir  en  la  terra  algun  arbre  ó  planla.  Plan- 
tar. Planto,  as,  defodio,  is.  ||  Col•locar,  situar  una 
cosa  en  lo  lloch  que  déu  estar.  Plantar.  Statuo,  is. 
(1  Sembrar  llavors  ócabessas  de  algunas  plantas. 
Plantar,  sembrar.  Sero,  obsero,  is.  ||  mel.  Pegar, 
flocar  ó  sacudir  algun  cop.   Plantar,  cascar,  sacu- 
dir,  plantificar.  Impingo,  is.  i|  met.  En   lo  espiri- 
tual, fundar,  establir,  com:  S.  Francisco  Xavier 
plantà  la  fé  en   las  Indias.  Plantar.  Planto,  as.  || 
Posar  à  algú  en  alguna  part ,    com :  plantar  à 
la  presó.  Plantar.  Colloco ,  as.  |1  Assegurar ,  fér 
ferma  alguna  cosa  en  algun  paratge,  com  un  bal- 
có ,  bastiment,  etc,  Asentar.  Figo ,  is.  ||  Clavar, 
fixar,    com:  plantar  una    estaca.    Plantar.   Fi- 
go, is.  II  Abandonar,  deixar  burlat.  Plantar.  Dese- 
ro,  fallo,  is.  II  ARMAR.  3.  II  Apegar,  com  :  plantar. 
una  estampa.  Fijar,  pegar.  Aíligo,  is.  1|  v.  r.  Estar- 
se  ab  peu  ferm  en  algun  lloch.  Plantarse.  Stare,  in 
aliquo  loco  hserere.  ||  Arribar,  presentarse  en  al- 
gun lloch.  com:   plantarse  ab  dos  dias  à  Tortosa. 
Plantarse.  Advento,  as.  ||  Aturarse,  detenirse.  Plan- 
tarse, pararse.  Sisto,  is.  ||  establirse.  ||  Parar,  po- 
sar casa,  botiga,  etc.  Poner.  Slabilio,  is.  ||  En  al- 
guns jochs  de  cartas  no  voler  mès  que  las  que  's 
tenen.  Plantarse.  Satis  chartarum  pagellarura  ha- 
bere.  ||  Parlant  de  la  edat  ó  dels  anys  dir  algú  que 
'n  té  ménos  dels  que  lé.  Plantarse.  Annorum  nume- 
rum  ponderaré. 

PLANTAT,  DA.  p.  p.  Plantada.  Fixus. 

BEN  PLANTAT,  exp. BRAU  PLANSÓ. 


PLANTATGE.  m.  Planla  mòlt  comuna,  que  lé 
la  cama  sobre  un  peu  de  alta  y  verda;  las  fullas 
Uargas,  ovaladas,  ab  st-t  nirvis  en  cada  una,  sos- 
tinguidas  per  pecíolosque  s'extenen  per  terra,  de 
sabor  un  poch  eslíptich ;  las  flors  moll  petitas  y  en 
espigas;  las  llavors,  que's  contenen  dins  de  una 
capseta  ab  dos  divisions  ,  són  ovals  ú  oblongas  y 
astringents ,  com  també  las  fullas.  Llanten  ,  plan- 
taina,  lengua  de  cordero,  arta.  Plantago,  inis. 

PLANTATGE  CORONAT,  Angelcls,  peu  dc  scrp ;  her- 
ba, las  fullas  de  la  qual  surten  de  la  arrel,  llargas, 
estrelas  ó  linears,  denladas,  nirviosas,  de  gust  as- 
tringent:  se  presentan  en  figura  de  banyelas  de 
cérvol.  Sónaperitivas,  diuréticas,  y  's  menjan  per 
enciam.  Estrellamar,  ciaga.  Plantago  coronopus, 
stellamaris, 

PLANTATGE  DE   ATGUA  Ó  DE    FULLA  GROSSA.   Planta 

perenne  de  cosa  de  peu  y  mitj  de  alta;  solament 
fà  dos  fullas  col-locadas  al  milj  de  la  cama,  opo- 
sadas,  amplas,  nirviosas,  semblants  à  las  del  plan- 
latge  comú;  flors  à  pomets,  petitas  y  de  color 
blanch  groguench.  Es  consolidant  y  vulneraria. 
Alisma,  damasiano,  damasonio,  azúmbar,  Ikon,  al- 
mea,  ofris  cavado.  Plantago  aquàtica,  ophris,  bifo- 
lia  vel  ovala, 

PLANTATGE  DE  CA.  PUSSERA. 

PLANTATGE  MENOR.  Lo  que  té  las  fullas  mès  peti- 
tas que'l  comú,  tendras  y  llisas,  ab  cinch  nirvis  y 
la  cama  inclinada  à  terra.  Lancéola,  llantenmenor, 
Carmel.  Lancéola,  se,  plantago,  inis, 

PLANTEIX.  m.  PANTEIX. 

PLANTEIXAR.  V.  n.  panteixar. 

PLANTEJAR.  V.  n.  ant.  Festejar,  obsequiar. 
Galantear.  Obsequor,  eris. 

PLANTER,  m.  La  taula  ahont  estan  las  llavors 
nadas  ó  las  plantas  petitas  pera  trasplantarlas. 
Planlel,  almóciga,  semillero,  almajara,  plantario. 
Seminarium,  ii. 

PLANTER  DE  CEBA.  CEBOLLÍ, 

PLANTER  DE  COL,  Las  cols  petitas  pera  trasplan- 
tarlas. Colino.  Tenera  brassica. 

PLANTER  DE  ENCIAM  DE  LLETUGA.  LechuguinO.  LaC- 

tuculae,  arura. 

PLANTER  DE  PORRO.  'L  porro  tendre  pera  tras- 
plantarlo.  Porrino.  Porrina,  se. 

PLANTETA.  f.  d.  Plantilla,  ica,  ita,  planleci- 
ca.  Tenera  planta.  |1  picapoll, 

PLANTIFADA  Ó  PLANTIFARADA.  f.  fam. 
Cagarada.  Cagada,  privada.  Oletum,  i. 

PLANTIFICACIÓ.  f.  La  acció  de  plantificar  ó 
posar  en  planta.  Planlificacion,  plantacion,  planta. 
Executio,  nis. 

PLANTIFICAR.  V.  a  Posar  en  planta.  Plantifi- 
car, plantar.  Perfidio,  is.  1|  Plantar,  col-locar  al- 
guna cosa  en  paratge  que  no  déu  estar.  Plantar. 
Statuo,  is.  II  met.  Cascar,  pegar,  flocar.  Plantificar, 
plantar.  Impingo,  is. 

PLANTIFICAT,  DA.  p.  p.  Plantificado ,  Per- 
feclus. 


PLA 


CATALÀ. 


PLA 


355 


PLANTILLA,  f.  La  primera  sola  sobre  que's 
forma  la  sabata,  y  també  la  solela  de  luda,  que 
desprès  de  feta  la  sabata,  apegan  ab  pastetas  a  la 
pari  interior  de  la  sola.  Plantilla.  Calcei  solum ; 
prima  solea.  [|  La  regla  que  tenen  los  picapedrers, 
que'ls  serveix  de  mida  pera  picar  y  traballar  la  pe- 
dra. Planliíía.  Norma,  w,  archelypum,  i.  |  motllo. 
II  soLETA.  1.  y  arq.  Motllo,  patró  pera  las  molilu- 
ras  de  cornisa.  Terraja,  larraja.  Forma  coroniE  in 
edificiis  fingenda. 

POSAR  PLANTiLLAs.  fr.  Cosíp  planlillas  à  las  mit- 
jas  ó  sabatas.  Planlillar.  Calceis,  caligis  soleas  as- 
suere. 

PLANTIU,  VA.  adj.  S'  aplica  à  la  terra  ó  lloch 
que  es!à  plantat  ó  's  pót  plantar.  Planiio.  Planli- 
ger. 

PLANTO,  m.  Lo  soldat  que  està  de  centinella. 
lanion.  Milesstationarius.  |]  Lo  qui  està  dret  y  de- 
ingut  en  algun  lloch  determinat.  Planton,  posle. 
latarius,  ii. 

E.STAR  DE  PLANTO,  fp.  fam.  Denola  que  algú  està 

rat  y  fixo  en  alguna  part  mòlt  temps.  Estar  de 
lanton.  Diu  in  aliquo  loco  stare.  ||  Eslar  esperant 
algú  que  falta  à  la  cita.  Llevar  poste.  Statarium 
ermanere.  ||  estar  de  centinella. 

FÉR  estar  de  planto,  fr,  Fér  esperar  y  faltar  al 
loch  de  la  cita.  Dar  ó  hacer  llevar  posle.  Moram 
inferre. 

PLANTOFA.  f.  Xinel-la,  sabata  sens  orellas  ni 
taló.  Paniuflo.  Crepida,  solea,  ae.  ||  Dií  de  lasdonas, 
grossa,  pesada,  faba,  parada.  Pandorga.  Ignava 
mulier. 

PLANTOFADA.  f.  Cop  de  p'anlofa.  Pantufla- 
zo.  Crepidae  ictus.  ||  Cop  donalab  la  ma,  ó  ab  algu- 
na cosa  tova.  Pantuflazo,  papirolada.  Iclus,  us.  H 

PATACADA. 

PLANTOFER.  m.  Qui  traballa  y  ven  planlofas. 
Zapatero  de  pantuflos.  Crepidarius,ü. 

PLANURA,  f.  Camp,  terrenopla.  Llanura,  lla- 
nada,  planada.  Planities,  ei.  |1  La  qualitat  de  la  su- 
perfície de  alguna  cosa.  Llanura,  visura.  Plani- 
ties, ei. 

PLANXA,  f.  Tros  de  metall  pla  y  prim.  Plan- 
cha.  Lamina,  crusla,  se.  []  Instrument  de  ferro  de 
cosa  de  un  dit  de  gruix  y  una.ansadel  mateix  me- 
tall per  la  part  superior,  y  per  la  part  inferior  ace- 
rada y  raòll  llisa  pera  planxar  la  roba,  y  'Is  sas- 
tres pera  aplanar  cossuras,  etc.  Plancha.  Mvea  la- 
mina ad  lintea  perpolienda.  ||  lamina. 

planxa  rodona.  La  grossa  de  figura  circular  de 
vàrias  midas  y  de  diferents  metalls.  Tejo.  Lamella 
melallica. 

COBRIR  AB  planxas  DE  METALL,  fr.  Planchear.  La- 
minis tegere. 

GUARNIT  DE  PLANXAS.  Lo  que  té  unidas  planxas  de 
metall.  Laminado.  Laminis  instructus. 

PLANXADORA,  f.  Dona  que  té  per  ofici  plan- 
xar. Aplanchadora,  planchadora.  Mulier  lamina 
ferrea  linlea  complanans. 


PLANXAR.  V.  a.  Passar  la  planxa  calenta  so- 
bre la  roba  blanca  estant  un  poch  humida,  fins  que 
queda  aixuta  y  lUsa.  Aplanchar,  planchar.  Lamina 
callidissima  linlea  nitidare. 

PLANXAT,  DA.  p.  p.  Aplanchado,  planchado. 
Lamina  ferrta  complanatus. 

PLANXASSA.  f.  aum.  l'ianchon.  Lamina  am- 
plior. 

PLANXETA.  f.  Instrument  georaélrich  que's 
compon  de  un  pla  y  una  alidada  ab  dos  dioplras 
en  los  extrems;  y  serveix  pera  amidar  distàncias 
ó  alturas  y  alsar  plans.  Plancheia.  Instrumentum 
quoddam  geometricum.  ||  f.  d.  Planchuela,  planchi- 
ca,  ita.  Lamella,  ?e. 

PLANY.  m.  anl.  plant. 

PLANY AMENT.  m.  ALARIT,  PLANT. 

PLÀNYDRES.  V.  r.  ant.  Dóldrerse.  Dolerse. 
Doleo,  es,  indolesco,  is. 

PLÀNYER,  v.  a.  ant.  Plorar,  lamentarse.  Pla- 
nir.  Plango,  is.  ||  v.  n.  Tenir  llàstima.  Laslimarse, 
dolerse.  Misereor,  eris.  ||  Escassejar,  regatejar.  Re- 
gatear.  Parcè  praíbere.  y  Excusar  à  algú  algun  tra- 
ball,  fatiga,  incomoditat,  etc.  A/iorrar.  Alicui  par- 
cere.  ||  anyorar. 

sÉR  DE  PLÀNYER,  fr.  Séf  algú  digne  de  compas- 
sió. Ser  digno  de  compasion,  de  làstima.  Miseren- 
dum  esse  alicujus. 

PLÀNYERSE.  V.  r.  Buscar  la  pròpia  comodi- 
tat, fugint  de  tot  lo  que  pót  incomodar.  Ahorrarse, 
perdonarse.  Sibi  parcere.  (1  ant.  Queixarse.  lamen- 
tarse, gemegar.  Lamentarse,  quejarse,  dolerse.  Do- 
leo, indoleo,  es.  y  plorar. 

PLANYIDORA.  f.  PLORADORA. 

PLANYIMENT.  m.  ant.  Cant  fúnebre.  Eiide- 
cha.  Nenise,  arum. 

PLAPA.  f.  ant.  CLAPÀ,  TACA. 

PLAPAR.  v.  a.  ant.  clapar,  tacar. 

PLAQUÉ.  m.  Metall  cubert  de  una  planxa  su- 
mament  prima  de  or  ò  plata.  Plagué.  Metallum  au- 
ro  argentove  velatum. 

PLAQUEJADOR,  A.  lu.  f.  Qui  plaqueja.  Pla- 
queador.  Auro  vel  argento  velans  metallum. 

PLAQUEJAR.  V.  a.  Cubrir  los  metalls  ab  fina 
planxa  de  or  ó  plata  mes  ó  ménos  prima  segons  los 
usos.  Plaquear,  dar  plagué.  3Ielallà  auro  aut  ar- 
gento velaré,  superficialiter'cooperire. 

PLAQUi.  m.  Espècie. de  cola  composla  de  unas 
mànegas  amplas  y  rodonas  :  se  diferenciava  de  la 
cola  de  malla  en  sér  mès  estreta./'/açwtn.  Armatu- 
ricgenus. 

PLA8ENT.  adj.  Agradable,  gustós,  ben  vist. 
Placienie.  Placidus.  y  ant.  falaguer.  ||  ant.  deli- 
cat, SUAU. 

PLASENTÍSSIM,'  A.  adj.  sup.  Gustosisimo. 
Yaldè  placidus. 

PLA8ENTMENT.  adv.  m.  ant.  Agradablement, 
alegrement.  Agradablemente,  'gustosaniente,  placen- 
teramente.  Placidè. 

PLA80.  m.  PLASSO. 


356 


PLA 


DICCIONARI 


PLA 


PLAS8A.  f.  Lloch  espayós  dins  de  las  pobla- 
cions. Plaza.  Platea,  ae,  fòrum,  i.  ||  Lo  lloch  ahont 
se  venen  los  comestibles  y  altras  cosas.  Plaza.  Fò- 
rum, i,  empforium,  ii.  ||  Fortalesa.  Plaza.  Arx,  cis. 
I  OQci,  erapleo.  Plaza.  Munus,  eris.  |  Lloch,  pa- 
ratge. 5títo,  puesto,  lugar.  Locus,  i.  1|  Lloch  espa- 
yós regularment  rodó  ab  comoditat  pera  vcurer 
funcions  públicas,  com  :  plassa  de  toros,  etc.  Pla- 
za, circo.  Circus,  i.  1|  interj.  pera  fér  lloch.  Plaza, 
plaza;  lugar,  lugar.  Date  locum.  \\  V  allistament 
ques  fa  en  los  llibres  del  rey,  al  que  voluntàriament 
se  presenta  pera  servir  de  soldat.  Plaza.  Dantis 
militiaenomen  subscriptio.  ||  met.  Se  pren  per  la 
fama,  opinió,  com:  passar  plassa  de  valent.  Plaza. 
Opinió,  nis,  nomen,  inis.  H  Veu  que  s'  usa  pera  de- 
manar als  circunstants  que  declaren  desapassio- 
nadament  lo  dubte  en  algun  llans  dificultós  en  que 
no  s'  avenen  los  jugadors.  Suerle  y  verdad.  Sorlis 
verum  sincere  aperiatur. 

PLASSA  ALTA.  Fortificació  superior  al  terraplé. 
Plaza  alta,  Caballero.  Bellicorum  tormentorum 
vallata  sedes' superior. 

PLASSA  BAIXA.  Bateria  que's  possa  en  un  flanch  ó 
costat  retirat.  Plaza  baja.  Yallata  sedes  inferior. 

PLASSA  DE  ARMAS.  Lloch  ó  ciulal  fortificada.  Plaza 
de  armas.  Castra,  orum.  1|  Lloch  destinat  pera  las 
municions,  armas  y  màquinas  de  guerra.  Plaza  de 
armas.  Oppidum  belli  sedes. 

PLASSA  DE  BOUS.  ter.  PLASSA  DE  TOROS. 

PLASSA  DE  coMERs.  La  població  en  que  se'n  fa 
mòlt.  Plaza  de  comercio.  Civitas  mercatoribus  abun. 
dans. 

PLASSA  DE  TOROS.  La  en  que's  toreja.  Plaza  de  to- 
ros, caso.  Arena,  ubi  tauri  agitantur. 

PLASSA  IRREGULAR,  fort.  La  quc  HO  tó  iguals  los 
costats,  anguls  y  baluarts.  Plaza  irregular.  Locus 
irregularis. 

PLASSA  MORTA.  mil.  La  que  està  sense  soldats,  lo 
sou  dels  quals  percebeix  lo  capità.  Plaza  mueria. 
Nomine  tantum  miles  pro  quo  dux  stipendium  ac- 
cipit. 

PLASSA,  QUE  'l  REY  HO  MANA.  loc.  fam.  quc  usan 
los  noys  en  certs  jochs  pera  tenir  temps  de  escapar- 
se.  Plaza.  Date  locnm. 

PLASSA  regular,  fort.  La  que  té  iguals  tots  los 
costats,  ànguls,  baluarts  y  demés  parts  de  defen- 
sa. Plaza  regular.  Locus  regularis. 

PLASSA  VIVA.  mil.  La  del  soldat  que  encara  que 
no  estiga  present  se'l  conta  com  si  hi  fos.  Plaza 
viva.  Miles  etiam  per  absentiam  stipendarius. 

PLASSA  VOLANT.  Soldat  quc  suposa  '1  capità  sols 
pera  bs  revistas.  Plaza  volanle.  Miles  suppositi- 
tius. 

AssENTARpLAssA.fr.  mil.  Fersc  soldat  voluntà- 
riament, Sentar,  asentar  plaza.  Dare  noraen  rai- 
liliae. 

COSA  DE  PLASSA.  l•lacero.  Publicus. 

DAR  PLASSA  AL  PELEGRÍ,  fr.  Senyalar  lo  lloch 
ahont  s'  ha  de  posar  lo  passatger.  Dar  silio  al  pa- 


sajero.  Yectori  locum  designaré. 

DEMANAR  PLASSA.  fr.  En  lo  joch  de  pilota,  pre- 
guntar als  que  miran  si  la  jugada  s'  ha  fét  segons 
lley.  Pedir.  Speclatores  appellare. 

DESGUARNiR  UNA  PLASSA.  fr.  mil.  Tiàureise  la 
guarnició.  Desguarnecer  una  plaza.  Praesidio  nu- 
dare. 

EIXIR  A  LA  PLASSA.  fr.  Publicaise  alguna  cosa 
oculta.  Salir  à  plaza.  In  fòrum  palam  edi. 

EVACUAR  LA  PLASSA.  fr.  mil.  Deixar  un  punt  for- 
tificat. Evacuar  la  plaza.  Praesidia  extrahere. 

FÉR  PLASSA.  fr.  Fér  lloch  desembarassant  algun 
puesto  per  violència  ó  mandalo.  Hacer  plaza.  Lo- 
cus expediré.  \\  Exposar  las  mercaderias  y  comes- 
tibles en  las  plassas  de  mercat  pera  véndrerlas.  Ha- 
cer plaza.  In  foro  res  vendendas  exponere. 

PASSAR  PLASSA.  fr.  Sér  una  persona  ó  cosa  repu- 
tada  per  lo  que  no  es  en  realitat.  Pasar  plaza.  Re* 
putari,  haberi. 

PODER  VÉNDRER  AL  MITJ  DE  LA  PLASSA.  fr.  Poder 

obrar  algú  ab  llibertat,  sense  por  de  que'l  pugan 
avergonyir.  Poder  ir  con  la  cara  descubierla.  Esse 
liberum  et  ingenuum. 

SOCÓRRER  LA  PLASSA.  fr.  Intioduhir  comestibles  ú 
homes  à  la  plassa  sitiada.  Socórrer  la  plaza.  Oppi- 
doobsesso  oppitulari. 

TENIR  PER  PORTAR  i  PLASSA.  fr.  Tenir  sobras  de 
alguna  cosa.  Tener  para  dar  y  vender.  Aliqua  re 
affluere. 

TRAURER  À  PLASSA.  fr.  met.  Publicar  alguna  cosa 
oculta.  Sacar  d  plaza  ó  d  la  plaza;  echarcn  ó  d  la 
plaza.  Palam  facere;  in  vulgus  edere. 

PLASSENSIÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Plassénsia. 
Placenciano,  placenlin.  Plascentinus. 

PLAS8ETA.  f.  d.  Plazuela,  placeta,  ica,  illa^ 
ila.  Platea,  àrea,  x. 

PLAS80.  m.  Termini,  dia,  temps  fixo  que  se 
senyala  pera  respóndrcr  ó  satisfer.  Plazo.  Dies 
praestitus. 

CÓRRER  LO  PLASso.  fr.  Anar  seguint  lo  temps  con- 
cedit pera  alguna  cosa.  Córrer  elplazo.  Prxfinitum 
tempus  verti,  volvi. 

suNYALAR  PLASso.  fr.  Determinar  lo  dia  en  que 
s'  ha  de  fér  algun  pago,  etc.  Poner,  senalar  plazo. 
Diem  pncfinire. 

PLASTRE.  m.  Pasta  de  alguna  cosa  tova  ó  flon- 
ja. Plasta.  Plasma,  atis. 

PLAT.  m.  Yas  baix  y  rodó  ab  una  concavilalal 
mitj  y  una  vora  al  entorn:  s'  usa  pera  servir  las 
viandas  en  la  taula,  etc.  l'ialo.  Lanx,  icis,  catinus, 
i.  11  La  vianda  ó  menjar  que's  serveix  en  los  plats. 
Plató.  Ferculum,  i,  dapes,  is.  I  La  quantitat  de 
vianda  que  cab  en  ell,  com:  un  plat  de  mongelas. 
Plató.  Quantum  cibi  catinus  capit.  1|  Lo  que  penja 
del  fil  de  las  balansas.  Balanza.  Lanx,  cis.  ||  Ofer- 
ta, com:  fér  plat  de  alguna  cosa.  Oferta.  Oblatio, 
nis,  promissum,  i.  \\  cabàs.  2.  jl  fam.  Llesca  del  pa 
sobre  la  qual  se  posa  la  vianda.  Plató.  Quadra  pa- 
nicea.  |]  adj.  ant.  pla. 


PLA 


CATALÀ. 


PLA 


357 


r  rt-AT  DE  AYOUA  M\NS.  PALANGASA. 

PLAT  ELÉCTRicii.  Disco  de  vidre  que  fónna  part 
le  la  màquina  eléclrica  qiie's  frega  entre  dos  coxi- 
lels  pera  desenrotllar  la  electricitat.  I•lato  eléclrico. 

itinus  electricus. 

PLAT  FONDO  ó  SOPER.  Lo  fondo  en  que's  menja  la 
Bscudella.  Plató  hondo,  sopero.  Gabafa,.  se. 

PLAT  PLA.  'L  raénos  fondo  que'i  soper  pera  raen- 
ir  en  ell  la  olla,  elc.  Trinchero.  Patina,  a>.. 

COM  SI  MAT  HAGUÉS,  Ó  SEMBLA  QUE  MAY  H\  TRENCAT 

Up  PLAT.  loc.  S'aplica  al  qui  aparentant  senzillesa 
inocéncia,  encubre  '1  talent  ó  malícia  que  no's 
Breya  en  ell.  Parece  que  no  enlurbia  el  agtia.  Sub- 
|olum,  vafrum  esse. 
DONAR  AL  PLAT.  fr.  met.  Cedir  à  la  forsa  de  la 
ihó,  à  la  major  habilitat,  etc.  Darse.  Cedere. 
FÉR  LO  PLAT.  fr.  En  la  taula  es  donar  à  algú  la 
)rció  de  vianda,  trahentia  del  plat  comú  y  po- 
mtlaen  losèu.  Servir.  Minislro,  as. 
MENJAR  AB  DOS  PLATS.  fr.  met.  que's  diu  del  qui 
)l-licita  ó  espera  dos  ó  mès  conveniéncias  pera 
ígrar  lo  que  mès  aviat  puga.  Tener  el  pié  en  dos 
tapatos.  Duplice  spe  frui. 

MENJAR  TOTS  EN  UN  PLAT.  fr.  met.  SiM'  mòlt  amichs. 
forder  en  un  confiíe.  Intima  farailiaritate  conjungi. 

MIRAR  AL  PLAT  Y  À  LAS  TALLADAS.  rcf.  que  explica 

is  diversas  intencions  à  un  temps,  l'n  ojo  à  una 
fosa  y  olro  à  olra;  ó  un  ojo  d  la  sarlen  y  olro  ú  la 
|fafa.  L'num  facere,  et  alterum  non  omittere. 

QUEDAR  AL  PLAT  LOS  TANTOS  6  LA  QUANTITAT  QUE  s' 

lA  CASAT  EN  ALGUN  JOGH.  Senlarsc.  Sponsionem  in 
ludo  remanere. 
RENTAR  LOS  PLATS.  fr.  Fregar.  Catinos  lavare. 
PLATA.  f.  Pla  gran.  Puente.  Discus,  i,  s'era, 
.  11  Metall  blanch,  hermós  y  de  un  llu-itre  mòlt 
nu:  té  en  lo  preciós  lo  primer  lloch  desprès  del  or 
per  la  solidesa,  ductililat  y  hermosura.  'S  troba 
algunas  vegagas  pur  en  las  enlranyas  de  la  terra, 
\  es  lo  mès  estimat  pera  encastar  pedras  preciosas> 
pera  alhajas,  moneda  y  altres  usos.  Plaïa.  Argen- 
tum,  i.  II  Cerla  roba.  llama.  1|  Un  dels  metalls  de 
que  s'  usa  en  lo  blasó.  Plaïa.  Argenlum,  i.  U  fam. 
Diner.  Moneda.  Nummi,  orum,  pecunia,  ai.  1|  Las 
obras,  alhajas,  etc,  felas  de  aquest  metall.  Plaïa. 
Argentea  opiücia. 

I»     PLATA  CREMADA.  Creno.  Argentum  concremalum. 
P    PLATA  EN  BARRAS,  ó  EN  MASSA.  Plula  en  barras,  en 
brulo,  eu  masa.  Rude,  infructum,  informe  argen- 
lum. 

PLATA  FILADA.  La  reduhida  à  fils.  Plaïa  hilada. 
Traclum,  netum,  in  fila  reduclum  argenlum. 

PLATA  MiTJvNA.  Plat  de  figura  rodona  ú  oblonga, 
major  que'l  regular  y  menor  que  la  plaïa.  Flamen- 
quilla,  tarina.  Discus,  i. 

PLATA  OBRADA.  La  Iraballada  ó  reduhida  à  eynas 
0  alhajas.  Plata  labrada.  Ccelatum  aut  elaboratura 
argentum. 

PLATA  PURIFICADA.  Aquella  de  que  se  n'  han  tret 
totas  las  partículasestranyas.  Plata  acendrada,  pu- 

TOMO  II. 


ra,  de  copela.  Pusfulatum,  puslulosura,  obryzuni 
argentum. 

PLATA  SECA.  'L  mineral  de  plata  que  en  la  amal- 
gamació  no's  junta  ab  1'  argent  viu.  Plaïa  seca.  Ar- 
gentaria hydrargiro  non  adh;erens. 

COM  UNA  PLATA.  m.  adv.  Límpiament,  hermosa- 
ment.  Como  una  plata.  Nitidè,  venuslè. 

EN  BONA  ó  PURA  PLATA.  m.  adv.  mct.  Breument, 
sense  rodeigs.  En  plata.  Brevissimo,  aperfoque  ser- 
mone.  ||  En  subslància,  en  resolució.  En  plata,  en 
resumen.  Summalim. 

MITJ  EN  PLATA  Y  MITJ  EN  QÜARTOS.  loC.  S'  apIlca  à 

las  cosas  inconformes  é  incompletas.  En  calzas  y 
jubon.  Imperfecte. 

PLATAFORMA,  f.  Espècie  de  fortificació  so- 
bre terraplé,  la  muralla  ó  cortina,  à  diferència  del 
caballer  que's  posa  en  los  baluarts.  Plataforma. 
Propugnacu'um,  i.  I  nàul.  Fila  de  posts  que's  po- 
san  en  las  naus  pera  las  bateriasde  canó,  quant  lo 
pont  de  la  nau  té  mitjana  y  rodonesa.  Plataforma. 
Calastroma,  alis.  |  Cosa  de  pura  apaiiéncia.  Plata- 
forma. Apparientia,  «.  1|  m.  adv.  Se  diu  de  una 
cosa  que  sols  serveix  de  formalitat  ó  de  cumpli- 
ment.  Plataforma.  Pro  forma.  |1  Plassela  de  davant 
de  un  temple  ó  de  altre  edifici  gran.  Porticó,  àirio. 
Propylaïum,  aei,  pòdium,  ii.  H  Maquina  que  serveix 
pera  construir  las  pessas  de  melall  dels  rellotges 
y  allresarlefaclos.  Plataforma.  Ins'.rumenli  genus. 

PLATANAR.  m.  Lloch  poblat  de  plàtanos. 
Plalanal,  platanar.  Plalanetum,  i. 

PLÀTANO.  m.  Arbre  de  Amèrica  y  Assia,  de 
arrel  rodona,  grossa  y  plana,  de  fibras  que  produ- 
heixen  novas  plantas;  la  soca  rodona,  rect-i,  de 
un  peu  de  diàmelro,  y  de  dotze  à  quinze  de  alsà- 
ria;  de  vàrias  fuUas  enveynadas  unas  en  allras, 
terminadas  par  la  part  superior  en  una  tira  de  sis 
à  vuyt  peus  de  llarch  sobre  mitj  de  ample,  xalas 
per  lapunia  de  un  vert  clar,  clapadas  de  blanch; 
formant  una  copa  en  la  part  superior  de  la  soca; 
las  flors  bermellencas  y  olorosas  forman  un  rahim 
deahont  ix  lo  fruyt  que  ve  à  sèr  com  las  esbargí- 
nias,  però  de  un  color  groch  quant  eslà  madur.  La 
planta  mor  luego  que  produheix  lo  fruyt,  però  ja 
eslà  reemplassada  per  allras  que  han  brotat  de  la 
seva  arrel.  Pldtano.  Plalanus,  i.  1]  Lo  fruyt  de  la 
mateixa  planta.  Plalano.  Musce  sapientum  fruclus. 
11  Arbre  del  Assia  que  creix  fins  à  quaranta  peus, 
desoéa  recta,  rodona;  pell  correljosa,  blanca  y  la 
muda:  lè  las  ramas  en  la  part  alta  y  s'  exlenen 
com  las  de  la  noguera;  lasfullas  grans,  fortas,  or- 
biculars  y  de  un  vert  clar;  ama  la  vora  del  aygua 
corrent,  y  es  apreciable  per  sa  frondosital,  fus- 
ta blanca  y  lleugera.  Pldtano.  Plalanus  orien- 
talis. 

PLÀTARA.f.  PLATA.  1. 

PLATÀS.  m.  aum.  l'iatazo.  Grandior  discus. 

PLATEJADA,  f.  ARGENTINA. 

PLATEJADOR,  A.  ni,  y  f.  Qui  plateja.  Platea- 
dor.  Argenta lor,  is. 

45 


358  PLA.  DICCIONARI 

PLATEJAR.  V.  a.  Cobrir,  donarbany  de  pla- 
ta. Platear.  Deargento,  inargento,  as 


PLE 


PLATEJAT,  DA.  p.  p.  Plateado.  Inargenta- 
tiis.  H  m.  L' acte  y  efecte  de  platejar  y  la  mateixa 
cosa  platejada.  Plaleadura.  Argentatio,  nis. 

PLATER.  m.  argenter.  ||  Qui  lé  càrrech  de 
guardar  la  plata.  Plalero.  Argentarius,  ii. 

PLATERÀ8.  m,  aum.  platas. 

PLATERET.  m.  d.  pi.ATET.  U  Lo  quB  serveix 
pera  captar.  Bacineia.  Platella  eleemosynis  exci- 
piendis.  |]  menjaret.  |1  Espècie  de  planxa  rodona  de 
llautó  que  ferinlla  ab  altra  serveix  en  la  música. 
Platillo.  Catillus,  i. 

PLATET.  m.  d.  Platillo,  ito,  ico.  Catillus,  ca- 
tillulus,  i. 

PLATETA.  f.  d.  PLATET. 

PLÀTICA.  f.  Col•loqui,  conferència,  conversa- 
ció. Plàlica.  Dialogus,  i,  colloquium,  ii.  [j  Sermó, 
prèdica.  Plàlica.  Sermó,  concio,  nis.  ||  practica. 

PLATICAR.  V.  a.  Parlar,  conversar  ab  algú. 
Plalicar.  Colloquor,  eris;  sermones  cura  aliquo 
conferre.  I  practicar. 

PLATICAT,  DA.  p.  p.  Plalicado.  Sermoni  ex- 
positus. 

PLATIFIGAR.  V.  a.  Convertir  en  plaïa.  Plali- 
ficar.  In  argentum  transraulare. 

PLATILLA.  f.  Llens  prim  y  poch  fi.  Platilla, 
boradillo.  Tènue  linteura. 

PLATILLO.  m.  La  carn  cuyta  acompanyada  de 
de  allras  cosas,  que  se  sól  tràurer  desprès  de  la 
olla.  Guisado,  platillo.  Cibus  ex  carne  herbisque. 

11  PLATET. 

PLATIlVA.  f.  Metall  de  color  blanch  que  tira  à 
gris  de  ferro,  y  brunyit  al  negre;  es  lo  mès  pesat 
dels  raelalls.  Plalina,platino.  Platinum,  i. 

PLATISSADA.  f.  La  massa  ó  pasta  de  alguna 
cosa  espessa  y  tova,  com  fanch,  elc.  Plasta.  Plas- 
ma, lis. 

PLATJA,  f.  Ribera  de  mar  ó  rius  grans  forma- 
da en  superfície  quasi  plana,  que  per  lo  regular 
es  mal  fondejador  pera  'Is  barcos.  Playa.  Ora,  acta, 
ripa,  ai. 

PLATJA  GRAN.  PUyazo,  playoti.  Magnum  litus. 

PLATÓNICAMENT.adv.  m.  Decentment,  sens 
mal  ü.  Platònic amenie.  Uonestè. 

PLATÓNIGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  es- 
cola ó  filosofia  de  Platon.  Plaiónico.  Platonicus.  1| 
S'  aplica  al  amor  honest.  Platónico.  Platonicus. 

PLATOT.  m.  Guisado  mat  fét.  Guisoie.  Rusti- 
cum  condimenlum. 

PLATUSSA.  f.  peix.  PELAYA. 

PLATXÉRIA.  f.  Bullícia,  alegria.  Atgazara. 
Laililia,». 

ESTAR  DE  PLATXÉRIA.  fr.  ESTAR  DE  GRESCA. 

PLÀURER.  v.  imp.  Agradar,  donar  gust.  Pla- 
cer,  agradar,  gustar.  Alicui  gratura  esse;  placeo, 
es. 

PLÀURER  AL  ULL.  loc.  aul.  Cucv  611  gracia,  en 
ojo.  Gratum  et  amabilem  esse. 


LO  NOU  PLAU  T  LO  VELL  SATISFÀ,  pef.  Denota  la 
inclinació  que  tenim  à  la  novedat.  Lo  nuevo  apla- 
ce,  lo  viejo  salisface;  lo  novel  lodo  es  bel.  Arrident 
nova  cuneta  quidem,  sed  prisca  probantur :  quaï 
nova  cuneta  vides,  haic  omnia  bella  videnlur. 

PLÀURERSE.  V.  r.  Complàurerse,  deleytarse 
en  alguna  cosa.  Comjj/acerse,  deleitarse.  Gaudeo, 
es,  laitor,  aris.  ||  Agradarseàsí  mateix.  Compla- 
cerse.  Sese  valdè  amaré. 

PLAUSIBILITAT.  f.  Qualitat  que  constilubeix 
una  cosa  pïausible.  Plausibilidad.  Ad  plausura 
jus. 

PLAUSIBLE,  adj.  Agradable,  digne  de  aplau- 
so.  Plausible.  Plausibilis. 

PLAUSIBLEMENT,  adv.  m.  Alegrement,  ab 
aplauso.  Plausiblemente.  Plausibiliter,  cum  plau- 
su. 

PLAVIR8E.  V.  r.  ant.  Servirse,  valerse  de  al- 
guna cosa.  Prevaler  se,  valerse.  Ulor,  eris. 

PLAYAR.  V.  a.  ant.  llogar. 

PLE,  NA.  adj.  Lo  que  està  ocupat  ó  farcit  de 
altra  cosa.  Lleno,  pleno.  Fartus,  eflfartus.  Jl  replé. 
II  Sabi,  y  així  's  diu:  home  ple.  U  Lleno,  sabio.  Doc- 
trina refertus.  |  Enter,  sonoro,  com:  veu  plena. 
Lleno.  Plenus.  H  enfadat  ,  enujat.  P  Abundant. 
Lleno.  Fartus,  plenus.  |1  Prenyat.  Lleno.  Gravida- 
lus,  gravidus.  H  Pla,  ras,  obert,  com:  campanya 
plena.  Raso.  Apertus.  [1  arsolut.  ||  m.  Oposició 
diametral  de  la  lluna  ab  lo  sol.  Plenilunio.  Plenilu 
nium,  ii,  luna;  plenitudo.  fl  Lo  total  de  alguna  co- 
sa, com:  ple  del  orga.  Lleno.  Complementum,  i, 
plenitudo,  inis. 

PLE  DE  la  lluna.  PLE.   10. 

AL  PLE  DEL  SOL.  m.  adv.  Al  temps  en  que'l  sol 
està  en  sòn  major  rigor.  Al  resislero  del  sol.  Solis 

ÍBStU. 

DE  PLE.  m.  adv.  Del  tot.  De  lleno.  Plenè. 

DE  PLE  À  PLE.  m.  adv.  Enterament;  de  mitj  à 
mitj.  De  lleno  à  lleno.  Oraninò. 

FÉR  LO  PLE  LA  LLUNA.  fr.  Lknar  la  luna.  Lu- 
na? cornua  coire. 

PLEBÀ.  m.  Pàrroco  ó  curat ;  antíguamenl  era 
dignitat  en  las  catedrals.  Plebano.  Parochus,  i. 

PLEBE.  f.  Yulgo,  menut  poble,  gent  baixa.  Ple- 
be.  Plebecula,  ;c,  vulgus,  i. 

PLEBEU  Y  PLEBEYO,  A.  adj.  Lo  que  es  del 
poble  ó  li  pertany.  Se  pren  regularment  pel 
subjecte  que  no  es  noble.  Plebeyo.  Plebejus. 

PLEBISCIT,  in.  Lley  que  posava  '1  tribuno 
dels  romans,  primerament  obligava  à  la  plebe  y 
luego  à  lot  lo  poble.  Plebiscito.  Plebiscitum,  i. 

PLECH.  m.  Arruga  que's  fà  en  la  roba  perare- 
cullirla  y  cenyiria.  Pliegue,  pliego,  doblez,  dobla- 
dnra.  Plica,  ruga,  le.  |  Lo  senyal  ó  sech  que  re- 
sulta en  la  roba  ó  cosa  semblant  per  haverse  ple- 
gat ó  doblegat.  Dobladura,  doblez,  pliegue.  Plica- 
tura,  cC.  I  La  pes.^a  de  paper  que's  fabrica  de  una 
vegada  en  lo  motllo.  Pliego.  Charta,  philyra,  a;.  i| 
Conjunt  de  cartas  einbolicadas  tancadas  ab  un  pa- 


PLE 


CATALÀ. 


PLE 


359 


I 


per.  Pliego.  Lilteranim  fasciculus.  1|  emboi.icii, 
FARCELL.  II  QUADERN.  ||  Tovallola,  ó  allrc  drap  que's 
posa  al  coll  pera  afeylar,  y  tallar  lo  cabell,  l'eina- 
dor.  Involucre,  is.  ||  m.  Lo  memorial  ó  paper  de 
condicions  que  presenlan  los  arrendadors,  elc.  pe- 
ra entrar  en  algun  arrendament  ó  negoci.  Pliego. 
Pactorum  libellus. 

SOTA  PLEcn.  ni.  adv.  Baix  plech.  Dehajo  pliego. 
Sub  fasciculo. 

PLECTRE.   m.  mús.  Arch  pera  tocar  instru- 
ments músicbs  de  corda.  Pleclro.  Plectrum,  i.  | 
met.  Poesia.  Plectro.  Plectrum,  i. 

PLEDEGISTA,  PLEDEJADOR  Y  PLEDE- 
JANT, m.  Qui  pledeja  ó  es  amant  de  plets.  Plei- 
leador,  pleilisla,  pleileanie,  picapleiios.  Liligalor, 
is. 

PLEDEJAR.  V.  a.  Disputar  judicialment  ab  al- 
Ire.  Pleiiear.  Litigo,  as;  judicio,  lite  cum  aliquo 
certare.  ||  altercar. 

PLEDEJAT,  DA.  p.  p.  Pleiteado.  Litigatus. 

PLEDEJAYRE  Y  PLEDEJISTA.   m.  plede- 

GISTA. 

PLEDEYAR.  V.  a.  PLEDEJAR. 
PLEGA.  f.  APLEGA. 

PLEGABLE,  adj.  Lo  que's  pót  plegar  ó  do- 
blegar, plegable,  pegadizo.  Plicatilis. 

PLEGADÍS,  8A.  adj.  PLEGABLE. 

PLEGADOR.  m.  L' instrument,  paper,  etc.  ab 
que's  plega.  Plegador.  Ad  plicandum  instrumen- 
lum.  II  En  r  art  de  seda  la  fusta  grossa  y  rodona 
ahont  se  plega  la  tela  que  s'  ha  de  teixir.  Plega- 
dor. Convolvenda?  tela;  cylindrus.  ||  Lo  pal  rodó  en 
que'ls  teixidors  de  lli  erabolican  la  tela.  Enjullo. 
Rotundum  lignum.  |1  plegadora.  ||  Qui  plega.  Ple- 
gador. Structor,  is.  ||  ant.  aplegador.  Lo  de  olivas. 
Àrriscador.  Olivarum  collector. 

PLEGADORA.  f.  Fusteta  prima  ab  tall  per  dos 
costats,  y  ab  que'ls  llibreters  plegan  los  papers. 
Plegadera.  Bibliopolae  ad  plicandum  inslrumen- 
tura. 

PLEGADURA.  f.  y 
PLEGAMANS,  m.  pregadeu.  2. 
PLEGAMENT,  m.  ant.  Acte  y  efecte  de  ple- 
gar. Plegadura.  Plicatura,  ae. 

PLEGAR.  V.  a.  Doblegar,  fér  plechs  de  alguna 
roba  ó  cosa  semblant.  Plegar.  Plico,  as.  ||  Carago- 
lar, enrotllar.  Encanular,  arrollar.  Complico,  as. 
I  Posar  lo  teixidor  alguna  pessa  en  lo  plegador. 
Plegar.  Telam  cylindro  convolvere.  ||  Doblegar  ab 
igualtat  las  fullas  dels  llibres  pera  enquadernar- 
ies. Plegar,  Librorum  folia  apte  plicare.  [j  ant. 
aplegar.  II  Péndrer,  cullir  alguna  cosa  de  terra. 
Coger.  Capio,  is.  (|  desocupar,  desembarassar.  || 
V.  n.  Deixar,  suspéndrer  1'  estudi  ó  altre  treball 
pera  descansar  per  temps  determinat.  Alzar,  dar 
punto.  Labori  finem  imponere.  [j  En  las  universi- 
tats fér  feriats  al  fi  del  curs.  Cerrar  las  aulas,  dar 
punto.  Sludiorura  vacaliones  indicere.  1)  En  los  tri- 
bunals, cessar,  suspéndrer  lo  traball.  Dar  punto; 


cerrar.  A  judiciis  cessaré.  1|  mil.  Recullir  los  far- 
dos,  maletas  y  provisions  pera  marxah  Levaniarel 
campo;  recoger  el  hagaje.  Convasso,  as. 

PLEGARIA,  f.  PUEG.Urv. 

PLEGARSE.  v.  r.  Doblegarse.  'S  diu  de  la  por- 
ta, biombo,  elc.  Dohlarse.  Plicari.  U  Reduhir  los 
instruments  de  algun  ofici  à  menor  extensió,  fent 
venir  una  part  sobre  del  altra,  com  los  pams  dels 
mestres  de  casas,  fusters,  etc.  Recogerse.  Compli- 
cari,  colligi. 

PLEGAT,  DA.  p.  p.Dohlado,  plegada.  Plicilus. 
II  adv.  Junt,  unidament,  en  un  mateix  temps. 
Junlo.  Si  mul,  unà. 

cÀURER  TOT  PLEGAT,  fr.  Se  diu  dels  edificis.  Caer 
d  plomo,  venirse  abajo.  Corruere.  U  Dit  de  las  per- 
sonas.  Dar  consigo  en  el  suelo,  dar  el  cuerpo  en  lier- 
ra.  Cado,  is. 

TOT  PLEGAT,  m.  adv.  De  una  vegada.  Por  junlo; 
de  por  junlo.  Simül,  coacervalim.  |1  Repcnlina- 
ment.  De  golpe.  De  repentè. 

TOTS  plegats,  loc.  Ab  unànime  consentiment. 
De  mancomun,  mancomunadamenle,  todos  d  una. 
Una  oninium  vox  est;  communi  consensu. 

PLÉIADA8.  f.  pi.  CABRELLAS. 

PLEIXELL.  m.  ant.  Aspra  que's  posa  als  ceps. 
Rodrigon.  Ridica,  a-,  pedamentum,  i, 

PLEIXELLAR.  v.  a.  ant.  Posar  aspras  als 
ceps.  Rodrigar.  Pedo,  as. 

PLEN.  m.  ant.  ple.  1|  adj.  ant.  ple. 

PLENAMENT,  adv.  m.  Cumplidament,  ente- 
rament. Plenamente.  Plenè.  ||  Abundantment.  Lle- 
namenle.  Abundè. 

PLENARI,  A.  adj.  Cumplert,  ple,  enter.  Ple- 
nario.  Exactus. 

PLENÀRIAMENT.  adv.  m.  y 

PLENERAMENT.  adv.  m.  ant.  PLENAMENT. 

PLENILUNI,  m.  ple.  10. 

PLENIPOTÉNCIA.  f.  Potestat  plena,  sens  li- 
mitació. Plenipolencia.  Plena  potestas. 

PLENIPOTENCIARI,  m.  Ministre,  erabaixa- 
dor  ó  persona  que'ls  soberans  envian  à  las  corts  de 
altres,  ab  amples  poders.  Plenipolenciario.  Plena, 
oranimoda  facultat  -,  potestate  instructus  legatus. 

PLENÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Plenisimo.  Plenissi- 
mus. 

PLENÍ88IMAMENT.  adv.  m.  sup.  Plenisima- 
mente.  Amplissimè,  plenissimè. 

PLENITUT.  f.  Lo  complement  de  alguna  cosa. 
Plenitud.  Plenitudo,  inis.  [j  Abundància  ó  excés  de 
algun  humor.  Plenitud.  Superabundantia,  x,  pleni- 
tudo, inis. 

PLENITUT  DE  VENTRELL.  Excés  de  alimcnl  en  lo 
ventrell.  Replecion,  cargazon  de  estómago.  Reple- 
tio,  nis. 

PLEONASME,  ra.  ret.  Figura  que's  comel 
quant  s'  anyadeix  ó  acumula  alguna  paraula  que 
no  es  necessària  en  la  oració.  Pleonasmo.  Pleonas- 
mus,  i. 

PLER.  m.  Gust,  Voluntat,  contento.  Placer.  L»' 


360 


PLE 


DICCIONARI 


PLE 


lilia,  ae,  deleclamenlura,  i.  jj  servey,  mercè,  amis- 
tat. 

PLER  AB  CUA,  loc.  Expressa  las  raòltas  moléstias 
que  s'  acompanyan  ab  los  plers.  Por  un  placer  mil 
dolores.  Quod  juvat  exiguum  est,  plus  esl  quod  lae- 
dit. 

i  PLER.  m.  adv,  A  PLERET. 

A  TOT  PLER.  m.  adv.  Ab  lot  gust  y  satisfacció.  A 
placer.  Placidè. 

DE  MON  PLER  VE  sòN  DOLOR.  fcf.  que  eusenya  que 
no  totas  las  cosas  convenen  à  tots.  En  lo  que  Sancho 
sana,  Domingo  adolece.  Nom  oranibus  omnia  pro- 
sunt. 

DOXARSE  VINT  Y  UN  PLER.  fi",  fam.  Divertirse,  re- 
crearse  per  algun  temps.  Darse  un  verde  con  dos 
azules.  Dare  se  oblectamentis. 

FÉU   PLERS  À  BÉSTIAS    Y    ÜS    T1RARÍN  COSSAS.    ref. 

Explica  que  Ms  beneficis  féts  als  ingrats  los  servei- 
xen de  armas  pera  pagar  ab  mal  lo  be.  Cria  cuer- 
vos  y  le  sacaran  los  ojos,  Luporum  catulos  ale;  pa- 
bula  da  corvis,  dement  tibi  lumina  corvi. 

qui's  LLOGA,  SÒN  PLER  VEN.  Fef.  QUI  LLOGA 'L  CUL, 

etc. 

SI  ESTAR  MAL  VOLS  A  TON  PLER,  VES  PER  MAR  Ó  PREN 

MULLER,  ref.  Denota  que  qui  estiga  ociós  tindrà 
mòlt  que  ocuparse  en  qualsevol  de  dilas  cosas. 
Quien  no  luviere  que  hacer,  ai-me  navio  ó  lome  mu- 
jer.  Qui  vacat,  aut  navim  paret  aut  connubia  jun- 
gat. 

PLERET,  (i)  m.  adv,  À  poch  à  poch.  Despacio, 
paso,  fasilo,  quedo,  quedilo,  quieto.  Pedelentim, 
quietè. 

ANAR  i  PLERET,  fr.  Anar  sens  fér  soroll.  Ir  ó  an- 
dar  chilicallando.  Tacilè  incedere. 

PLET.  m.  Disputa,  contienda,  diferència,  de- 
manda, causa  judicial.  Pleilo,  liligio.  Controvèrsia, 
causa,  ae.  ||  Disputa,  batalla  que's  determina  per 
las  armas.  Pleilo.  Certamen,  inis,  contentio,  nis.  || 
Baralla,  disputa,  renyina.  Pleilo.  Rixa'  ae,  jurgium, 
ii.  11  Lo  procés,  papers  ó  autos  de  una  causa.  Pleilo. 
Causaeacta. 

PLET  CIVIL.  Aquell  en  que's  pledeja  sobre  una 
possessió  ó  altra  cosa  no  criminal.  Pleilo  civil.  Re- 
cuperatoria,  civilis  lis. 

PLET  CRIMINAL.  Lo  que  tracla  de  la  averiguació  y 
càstich  de  algun  crim,  culpa  ó  delicte.  Pleilo  crimi- 
nal. Causa  criminalis. 

PLET  DE  ACREHEDORS.  Lo  plet  que  aquestos  tenen 
entre  sí  peracobrarse  dels  béns  del  deutor  que  fèu 
concurs.  Pleilo  de  acreedores.  Creditorum  lis;  agi- 
lata  inter  creditores  causa. 

PLET  Y  HOMENATGE.  HOMENATGE. 

ANAR  EN  PLETS.  fr.  Pledejar.  Pleilear,  andar,  cór- 
rer en  pleitos.  Litigo,  as;  judicio  cura  aliquo  agere. 

ARMAR  UN  PLET.  fr.  Móurerlo.  Armar  un  pleilo. 
Litem  movere. 

BN  PLKT  CLAR  NO  s'  HA   DE  MENESTER  ADVOCAT,  EN 

DUBTÓS  NI  UN  NI  DOS.  ref.  Denota  que  la  justícia  y  la 
rahó  no  necessitan  defensor.  En  pkito  claro  no  se 


ha  de  menester  lelrado;  en  oscuro  no  hay  ninguno. 
Litibus  hic  mos  est:  nullo  lis  clara  patrono 
Indiget;  obscurae  nemo  patronus  adest, 

GUANYAR  LO  PLET.  fr.  Ganar  el  pleilo.  Lilera  obti. 
nere. 

LO  MÈS  MAL  DE  UN  PLET  ES  QUE  DE  UN  NE  NAIXEN 

CENT.  ref.  Denota  'Is  mals  resultats  que  s'  origi- 
nan  dels  plets.  Lo  peor  del  pleilo  es  que  de  uno  na- 
cen  cienlo.  Súmmum  in  lite  malum,  quod  ab  una 
mille  creantur. 

PORTAR  MAL  PLET.  fr.  mel.  No  tenir  rahó  en  lo 
que's  pretén,  ni  proporció  ó  medis  pera  conseguir. 
ho.  Tener  mal  pleilo.  Frustrà  aliquid  assequi  posse 
sperare. 

POSAR  BN  PLET.  fr.  met.  Oposarse  y  contradir  ab 
ardor  y  eficàcia  sens  tenir  rahó  ó  jusl  motiu.  Poner 
ú  pleilo.  Con  tro  versa  ri. 

vÉURER  LO  PLET.  fr.  Férsc  relació  de  ell,  parlant 
las  parts  ó  sos  advocats.  Ver  el  pleilo.  Litis  instru- 
menta inspicere. 

VÉURER  LO  PLET  MAL  PARAT.  fr.  met.  Regonéixer 
lorisch,  perill  ó  apuro  en  que's  troba  algú,  ó  la 
deterioració  ó  pèrdua  que  pateix  alguna  cosa.  Ver 
el  pleilo  mal  parado.  Rei  periculum  aut  detrimen- 
tum  agnoscere. 

PLETA.  f.  Aplech  de  gent  baixa.  Rancho,  hato. 
Conlubernium,  ii,  conventus,  us.  1|  Lloch  ó  clos 
ahont  se  recull  lo  bestiar.  Redil,  majada,  apero. 
Magalia,  um;  locuspecuarius.  H  Aplech  de  gitanos. 
Aduar.  Errantium  ^giplorum  statio. 

PLETA  DE  PASTORS.  Pastorada,  '1  conjunt  de  ells. 
Pastoria.  Paslorum  ccetus. 

PLÉTOR4.  f.  med.  Plenitut  de  sanch.  Plétora. 
Plethora,  ae. 

PLÉTORA  SIMPLE.  La  quc  proceheix  sols  de  pleni- 
tat  de  sanch.  Plétora  simple.  Plethora  simplex. 

PLÉTORA  COMPOSTA.  La  que  ademés  de  la  plenitut 
de  la  sanch,  suposa  una  espessor  acre  y  viscosa  de 
la  mateixa  sanch.  Plétora  compuesta.  Composita 
plethora. 

PLETORIA.  f.  PLÉTORA. 

PLETÓRICH,  CA.  adj.  med.  Qui  abunda  de 
humors,  especialment  de  sanch.  Pleiórico.  Pletori- 
cus. 

PLÉTORIS.  m.  Plenitut  dels  quatre  humors. 
Pléloris,  replecion.  Plethoriasis,  is. 

PLEURA,  f.  anat.  Membrana  doble  que  cubre 
interiorment  la  cavitat  del  pit.  Ni  ha  dos  que  for- 
man  com  dos  bossas  sens  comunicació  entre  sí, 
dins  de  las  quals  estan  situats  los  pulmons,  cada  un 
en  la  seva.  Pleura.  Pleura,  ae. 

PLEURE8IA.  f.  y 

PLÉURESIS.  f.  ant.  Mal  de  costal,  inflamació 
de  la  pleura.  Pleuresia  Pleuritis,  pleurisis,  idis. 

PLEURÍTICH,  ca.  adj.  Qui  lé  dolor  de  cos- 
tat, l'ieurllico.  Pleuriticus. 

PLEVIRSE.  V.  r.  ant.  apoderabse,  prevíl- 

DRERSE. 

PLÉYADAS.  f.  pi.  mit.  Set  fillas  de  Atlant  y 


PLO 

'4e  ia  ninfa  Pleone,  trasladadas  al  cel,  las  quals  s' 
anoraenan  vulgarment  las  cabrellas.  Pléyapas  ó 

léadas  allànlidas.  Pleyadps,  um.  ||  aslron.  Seles- 

ellas  davant  lo  genoll  del  signe  Tauró.  Pléadas, 
irgilias.  Yergilise,  arum. 

PLEYT.  ra.  PLET. 

PLICA.  f.  for.  Plech  seliat  en  que  's  conté  tes- 
tament, sentència  ó  vol  pera  publicarse  à  sòn 
temps.  Plica.  Obsignalum  scriptum.  ||  méd.  Malal- 
tia en  que  surt  la  sanch  per  la  exiremilal  ó  punta 
del  pel,  y  à  la  que  eslau  mòlt  exposals  lospolacos. 
Plica,  ó  plica  polaca.  Plica  polonica. 

PLINTO.  ra.  Orla  de  columna.  Plinlo,  zoco, 
orlo,  laiasiro.  Piinthus,  i. 

PLOGUDA,  f.  PLüJà. 

PLOGUT,  DA.  p.  p.  Llovido.  Pluilus. 

PLOM.,  m.  Metall  de  color  gris  que  tira  un  poch 

blau :  es  dels  mès  pesats,  ménos  dúctil  y  sono- 
ro,  blau  y  mòlt  poch  brillant.  Plomo.  Plumbura, 
molybdos,  i.  ||  Lo  pes  peraaveriguar  la  fondària  del 
aygua.  Sonda,  plomada.  Bolis,  is,  idis;  calapirates, 
vd.  II  La  direcció  perpendicular,  plomo.  Ad  perpen- 
diculum  aequalitas.  ||  Nivell  ab  que  'Is  mestres  de 
casas  regoneixen  la  igualtat  de  una  paret  ó  altra 
obra;  consisteix  en  una  possa  de  plom  lligada  en 
un  cordill.  Plomada,  plomo.  Plumbum  perpendicu- 
lum;  cathelus,  i.  1|  Per  sinécdoque,  's  pren  per  las 
balas  de  fusell.  Plomo.  Plumbeus  glòbul  us.  ||  Espè- 
cie de  sello.  Plomo.  Plumbeum  sigillum.  ||  met. 
Qualsevol  tros  de  plom  que  's  posa  en  balansas, 
filats,  etc.  Plomo.  Plumbi  frustrum  quodlibet.  || 
La  ploma  ó  barreta  de  plom  que  serveix  pera  reglar 

senyalar.  Plomada,  plomo.  Plunibala,  ai.  ||  Pallo- 

,  suplent  de  moneda  ab  que  pagan  en  las  parró- 
quias  ó  catedrals,  etc.  als  residents.  Plomo.  Loco 
monetae  plumbum.  ||  pi.  Contrapès  ó  barra  de  vol- 
tejador.  Contrapeso.  Halter,  is.  |1  m.  Llisteta  de 
plom  en  que  posan,  y  ab  que  ajustan  los  vidres  en 
las  finestras.  Varillas,  verga.  Plumbei  virga  ad  vi- 
trasuslen  tanda. 

PLOM  BLANCH.  ESTANY. 

PLOM  VOLANT,  arq.  Pessa  de  plom,  que  lligada  à 

una  corda  serveix  als  meslrts  de  obras  y  altres  ar- 

tífices  pera  regoneixer  la  igualtat  de  una  paret  ó 

altra  obra.  Plomada.  Perpendiculum  plumbeum. 

À  PLOM.  m.  adv.  Perpendicularment.  A  plomo.  Ad 

rpendiculum.  |  Tot  plegat.  De  golpe.  Repentè, 

ilò. 

CAURKR  A  PLOM.  fr.  Càurcr  una  cosa  perpendicu- 

rment.  Caer  d  plomo.  Ad  perpendiculum  cade- 

ESTAR  FORA  DE  PLOM  Ó  PÉRDRER  LO  PLOM.  ff.  DeCan- 

rse,  pérdrei  1'  equilibri  ó  línea  perpendicular 
una  paret.  Desdecir,  desplomarse.  A  libramenlo  de- 
ficere. 

FÉR  PÉRDRER  LO  PLOM.  Fér  pérdrcr  la  línea  per- 
pendicular à  la  paret  ó  edifici.  Desplomar.  A  per- 
pendiculo  divertere. 

PESAT  COM  UN  PLOU.  loc.  met.  Home  pesat  y  mo- 


CATALÀ.  PLO  361 

lest  en  sa  conversació  y  accions.  Arrendador  del 
plomo.  Gravis  molestus  hoino. 

SOLDAR,  CtBRIR,  Ó  ASSEGURAR  AB  PLOM.  fr,  Emplo- 

mar.  Plumbo,  as. 

PLOMA.  f.  Cada  una  de  las  pessas  que  cubren 
lo  cos  dels  aucellels.  Pluma.  Pluma,  ai.  ||  Cada 
una  de  las  Ilargas  que  tenen  en  las  alas  los  au- 
cells.  Remera.  Remex,  igis.  1|  Cada  una  de  las  Ilar- 
gas de  la  cua  dels  aucells,  que'ls  donan  direcció 
pera  volar,  rímoníra.  Rectrices  plumai.  y  Cada  una 
de  las  plomas  noconsolidadas  que  extrau  la  sanch 
dels  aucells.  C/iM/)«n,  pluma  en  sang  re.  Pluma,  ae. 
II  Lo  conjunt  de  las  que  cubren  1' aucell.  Plumaje, 
plumeria,  plumazon.  Pluma,  aï.  |j  La  que's  posa  al 
sombrero  per  adorno.  Làligo,  pluma.  Galeri  crista. 
II  met.  Qualsevol  cosa  que  produheix  efectes  sem- 
blants als  de  la  ploma,  com:  ab  la  ploma  de  aquest 
rem,  en  lo  paper  de  las  ayguas,  deixaré  ton  nom  , 
imprès.  Pluma.  Calamus,  i.  ||  L'  instrumeul  ab 
que  s'  escriu,  que  regularment  es  ploma  de  aucell. 
Pluma.  Penna,  ae,  calamus,  i.  [j  flauta.  ||  mel.  Lo 
modo  ó  estil  de  escríurer.  Pluma.  Scribendi  dexte- 
ritas.  II  met.  L'  escriptor.  Pluma.  Scriptor,  is.  || 
pi.  Espolsador  de  ploma.  Plumero.  Plumaria  sco- 
pula. 

PLOMA  DE  AYGUA.  Mesura  de  aygua  que  suri  de 
un  canó  de  la  mida  de  una  ploma.  Pluma,  garbanzo 
de  agua.  Fluens  per  tubum  ad  plumae  magniludi- 
nem  aqua. 

PLOMA  DE  CAP  DE  ALA.  met.  Subjecle  recomenda- 
ble  per  sòn  caràcter,  qualitat  y  oircunstàncias. 
Hombre  de  categoria  ó  de  gran  categoria.  Summae 
laudis  et  dignitatis  vir. 

PLOMA  VIVA.  La  que's  tr.ju  dels  aucells  vius,  y 
serveix  pera  umplir  coixins,  matalassos,  etc.  Plu- 
ma viva.  Pluma  ex  ave  vivente  evulsa. 

BONA  PLOMA.  met.  Qui  escr'mhè.  Buena  pluma. 
Yenuslè  scribens. 

DEIXAR  CÓRRER  LA  PLOMA.  fr.  mcl.  Exténdrersc 
massa  en  la  matèria  que's  va  tractant  per  escrit. 
Dejar  córrer  la  pluma.  Longius  orationem  protra- 
here. 

GENT  DE  PLOMA.  La  que  té  per  exercici  escríurer, 
regularment  se  pren  pels  notaris.  Gente  de  pluma. 
Scribai,  arum. 

GUARNIR  DE  PLOMAS.  fr.  Posaplas  CH  alguua  cosa, 
ja  sia  pera  adorno,  com  en  los  sombreros;  ja  pera 
que  vole,  com  en  sajeta,  ó  pera  afront,  com  se  feya 
en  altre  temps  en  las  arcabolas.  Emplumar.  Plumis 
instruere. 

portar  LA  PLOMA  A  ALGÚ.  fr.  met.  Sér  sòo  escri- 
bent.  Llevar  la  pluma  d  alguna.  Alterius  dicta 
Iranscribere. 

POSAR  GROS  LA  PLOMA.  fr.  met.  SÉR  DE  LA  PRIMERA 
VOLADA. 

POSAR  LA  PLOMA.  fr.  Senyalar  las  lletras  ab  la 
tinta  que  deixa.  Dar  tinta.  Pennam  atramentum 
reddere. 

POSAR  ótríürer  PLOMA.  ff.  Criar  ploma  'Is  aucells. 


362 


PLO 


Echar  pluma,  emplumecer,  emplamar.  Plumesco,  is. 

SÉR  DE  LA  PRIMERA  PLOMA.  ff.  met.  SÉR  DE  LA  PRI- 
MERA VOLADA. 

TREMPAR  LA  PLOMA.  fr.  Posarla  de  modo  que  ser- 
vesca  pera  escríurer.  Corlar,  lajar  la  pluma.  Apta- 
recalamura  ad  scribendum. 

PLOMADA,  f.  La  porció  de  tinta  que  cab  en  la 
ploma.  Plumada.  Intinctura  atramenti.  |  La  acció 
de  escríurer  un  poch,  ó  fér  alguna  ralla  6  lletra. 
Plumada.  Calarai  ductus.  |1  plom.  2.  4. 

PLOMALL,  m.  Adorno  de  ploraas  que  's  posa 
regularment  en  lo  sombrero,  morrió,  etc.  Plumaje, 
plumero,  penacho.  Crista,  «.  ||  Las  plomas  que  s' 
elevan  sobre  '1  cap  de  alguns  aucells.  Mono,  airon, 
Plumea  crista.  ||  refilando.  (|  La  fletxa  ó  bandereta 
que 'Is  torejadors  clavan  als  bous.  Banderilla.  Spi- 
culum,  i,  I  CASTELLET.  2.  R  pi.  Lo  conjnnt  de  ells. 
Plumajeria.  Crislarum  copia. 

GUARNIR  PE  PLUMALLs.  fr,  Adomar  ab  ells.  Em- 
plumajar.  Cristis  ornaré. 

PLOMALLER.  m.  Fabricant  ó  venedor  de  plo- 
malls. Plumajero.  Cristarura  opifex. 

PLOMAR.  V.  a.  Llevar  la  ploma  als  aucells. 
Desplumar,  pelar,  quilar  la  pluma.  Deplumo,  as.  || 
Marcar,  sellar  ab  plora.  També  s'  usa  com  recí- 
proch.  Plumar.  Plumbo  signaré.  ||  met.  Guanyar  à 
algú  tots  los  diners  en  lo  joch.  Descanonar,  pelar. 
Aliquem  pecunia  spoliare. 

PLOMAT,  DA.  p.  p.  Desplumado,  pelado.  De- 
plumatus.  11  Marcat ,  sellat  ab  plom.  Plomado. 
Plumbo  signatus. 

PLOMATGE,  m.  PLOMA.  5.  |1  plomall. 

PLOMBAR.  V.  a.  ant.  plomar.  2. 

PLOMEJAR.  V.  a.  pint.  Formar,  delinear  ab 
llapis  ó  ploma  pera  sombrejar  un  dibuix.  Plumear. 
Lineas  adumbrare. 

PLOMEJAT.  m.  pint.  Conjunt  de  rallas  sem- 
blants à  las  que  's  fan  ab  la  ploma,  y  que  solen  usar 
alguns  en  la  miniatura.  Plumeado.  Linearum  se- 
ries tabulis  adumbrandis. 

PLOMER.  m.  Traballador  ó  fabricant  de  cosas 
de  plom.  Plomero.  Plumbarius,  ii, 

PLOMERO.  m.  PLOMAS.  II  La  ploma  fina  y  en 
forma  de  seda  que  tenen  los  aucells  pera  cubrir  lo 
vuyt  que  deixan  las  plomas.  Plumon,  plumion,  plu- 
mazo,  flojel.  Avium  plumula  lanuginis  instar. 

PLOMETA.  f.  d.  Plumilla,  ica,  ila.  Plumula,  se. 

PLOMISSOL.  m.  La  borra  dels  aucells  entre 
las  plomas  pera  cubrir  los  vuyts  que  aqueslas  dei- 
xan. plumon,  plumion,  flojel,  pelo.  Lanugo,  inis. 

PLOMISTA.  m.  Gent  de  ploma :  's  diu  dels  no- 
taris y  demés  que  entenen  en  plets  y  negocis.  Plo- 
mista,  gente  de  pluma.  Scriba,  ».  [|  met.  embüste- 

RO,  TRAPASSER,  EMBROLLA. 

PLOMÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  ploma  6  mòlta 
ploma.  Plumoso,  plomizo,  plomoso.  Plumbeus.  (| 
adj.  Lo  qui  per  sa  excesiva  familiaritat,  carícias  y 
afalachs  se  fa  fastigós.  Sobon,  plomoso.  Fastidiose, 
j^landiens. 


DICCIONARI  PLO 

PLOR.  m.  La  acció  de  plorar.  Lloro,  llanto. 
Fletus,  ploralus,  us.  1|  Lo  de  las  criaturas.  Yagido. 
Yagilus,  us.  I  pi.  Llanto,  lloros.  Planclus,  us. 

ARRANCAR  LO  PLOR.  fr.  Sollat,  romper  el  llanto.  In 
flelum  prorumpere. 

PÉRDRRR  LO  PLOR  fr.  No  podcr  plorar  las  criatu- 
ras per  mòlta  ràbia.  Encanarse.  Obstupesco,  is. 

PLORACOSSOS.  f.  PLORADORA. 

PLORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  plora  mòlt  fàcil- 
ment. Lloron.  Lacrymosus. 

PLORADORA.  f.  Dona  llogada  pera  plorar  en 
los  en  terròs.  Endechera,  plaíiidera,  lloradora.  Prae- 
fica,  36.  II  La  acció  de  plorar,  com:  té  la  ploradora  . 
Lloro.  Ploralus,  us. 

PLORALLA.  f.  PLOR. 

PLORAMIGA8.  m.  Qui  freqüentment  llamenta 
y  plora  sos  infortunis.  Lloraduelos.  Plorabundus. 

PLORAMORT8.  m.  PLORADORA.  1. 

PLORANERA,  f.  PLORADORA.  2. 

PLORAR.  V.  n.  Derramar  llàgrimas.  Llorar. 
Ploro,  as;  edere  fleius.  U  met.  Afectar  pobressa, 
misèria.  Llorar.  Paupertaiem  praedicare.  |  Deetil- 
lar  humor  alguns  arbres  ó  planlas.  Llorar,  sudar. 
Stillo,  sudo,  as.  ||  Queixarse  algú  de  las  desgràcias 
que  pateix.  Llorar,  quejarse.  Doleo,  es. 

PLORAR  AMARGAMENT,  Ó  COM  UNA  CRIATURA,  ó  COM 
ÜNA  MAGDALENA,  fr.  DESFERSE  EN  LLÀGRIMA». 

ELL  s'  HO  PLORARÀ,  loc.  Deuola  lo  que  algú  tindrà 
que  sufrir  per  sa  pròpia  elecció  contra  '1  dictamen 
de  altres.  No  lloraré  yo  sus  lúgriïnas.  Ipse  luet. 

QUI  NO  PLORA,  NO  MAMA.  exp.  BOCA  QIE  NO  PARLA, 
DÈD  NO  LA  6U. 

PLORAT,  DA.  p.  p.  Llorado.  Fletus. 
PLORAYRE.  m.  PLORADOR.  ||  Qui  sempre  's  la- 
menta. Gaacharo.  Ejulalor,  is. 

PLORERA.  f.  PLORADORA.  2. 

PLORICÓ,  m.  La  acció  de  gemegar  plorant.  Plo- 
riqueo,  gimoieo,  guaya,  puchero.  Gemitus,  us. 

FÉR  LO  PLORICÓ,  fr.  FÉR  LO  PETARRELL.  ||  Pouderar 
excessivament  lo  que's  pateix  pera  móurer  à  com- 
passió. Hacer  la  guaya.  Planctum  agere. 

PLORIQUEJAR,  y.  n.  Gemegar,  fér  com  qui 
plora.  Ploriquear,  gimotear,  hacer  la  guaya.  Inge- 
raisco,  is. 

PLORÓS,  A.  adj.  Llagrimós.  Lloroso,  lagrimo- 
so.  Lacrymosus.  |1  Trist,  que  excita  à  plorar,  Lloro- 
so. Maestus. 

PLOROSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  plorós. 
Llorosamente.  Flebiliter,  lacrimosè. 

PLÓURER.  V.  n.  Càurer  aygua  dels  núvols. 
L•lover.  Pluo,  is;  pluit,  ebat.  ||  met.  Yenir  sobre  al- 
gú abundància  de  alguna  cosa,  com  traballs,  etc. 
Llover.  Copiosè  affluere. 

PLÓURER  MENUT.  fr.  PLOVISQUEJAR. 

PLÓURER  SOBRE  MULLAT,  fr.  Yeuir  traballs  sobre 
traballs.  Llover  sobre  mojado;  todo  junto  como  al 
perro  los  palos;  ya  escampa  y  Uovian  guijarros. 
Damnum  damno  accumulare. 

Aixó  HO  FÀ  QUE  NO  PLOU.  fr.  iróo.  y  fanj.  S'  usa 


PLU 


quant  algú  fà  alguna  cosa,  pretextant  diversa  cau- 
sa de  la  que  realment  lo  mou.  Esaes  la  madre  del 
cordero,  ó  no  es  esa  la  madre  del  cordero.  All  at!  hoc 
est  illud. 

PLOVISCAR.  V.  n.  plovisquejar. 

PLOVISCO  y  PLOVISQUEIG.  m.  Plujeta  à 
gotas  menudas.  Llovizna.  Tenu\s  pluvia. 

PLOVI8QUEJAR.  V.  n.  Plóurerà  gotas  menu- 
das. Chispear,  cener,  molliznar,  molliznear.  Sti- 
lo,  as. 

PLOVITG.  m.  ant.  plovisqüeio, 

PLUINEJAR.  V.   n.  PLOVISQÜEJAR. 

PLUJA.  f.  La  aygua  que  cau  dels  núvols.  Llu- 
vta.  Pluvia,  ae,  nimbus,  i.  j]  met.  Continuació  y  cò- 
pia de  alguna  cosa,  cora  :  pluja,  de  pedras,  de  tra- 
balls,  etc.  Lluvia.  Copia,  ai. 

PLUJA  DE  ESTIU.  La  forta  y  que  dura  mòlt  poch 
temps.  Lluvia  de  verano.  Nimbus,  i. 

PLUJA  DE   ESTIU  T  FLOR  DE    BAGASSA,  AVIAT    PASSA. 

tef.  Denota  que  la  hermosura  de  las  rameras  dura 
poch,  aludint  à  la  pluja  de  estiu.  A  la  ramera  y  d 
lalechuga,una  temporada  le  dura.  Scorti  pulcrilu- 
do  cilius  perit. 

PLUJA  DE  JANER,  ÜMPLE  BÒTAS  Y  GRANER,  fcf.  AYGÜA 
DE  JANER,  elC. 

COM  k  PLUJA  MENUDA,  loc.  fam.  Ah  mòlta  abun- 
dància. Como  agua.  Uberrimè. 

PLUJETA.  f.  d.  PLOVISQUEIG. 

PLUJÓS,  A.  adj.  Abundant  de  plujas,  que  las 
porta  ó  las  causa.  Üuvioso,  pluvioso.  Imbricus,  plu- 
viosus. 

PLUMA.  f.  PLOMA. 
PLUMAR.  v.  a.  PLOMAR. 

PLUMBAGINA.  f.  Planta  com  de  dos  peus  de 
alta,  la  cama  vuyda,  las  fullas  semblant  à  las  del 
melocotó  ó  à  las  del  sàlzer,  y  comunment  en  lo 
niiij  té  una  clapa  negra  ó  de  color  de  plom;  las  flors 
purpúieas  y  à  vegadas  en  raraellet ;  la  llavor  ova- 
lada, punxaguda,  xata  y  negra,  la  arrel  grossa, 
Obrosa,  llarga,  molsuda,  y  de  gust  cremat.  Aques- 
ta planta  's  divideix  en  vàrias  espècies.  Plumbaji- 
na.  Plumbago,  inis. 

PLUMBAT,  DA.  adj.  PLOMAT. 

PLUMISSOL.  m.  PLOMISSOL. 

PLURAL,  adj. gram. En  los  noms,  verbs, etc.  lo 
número  que  parla  de  mès  de  un.  Plural.  Pluralis. 

PLURALITAT,  f.  Majoria,  major  número,  Plu- 
ralidad.  Pluralilas,  atis. 

À  PLURALITAT  DE  VOTS.  iTi.  adv.  Pel  major  nú- 
mero de  vots.  A  pluralidad  de  votos.  Majori  suffra- 
giorum  numero. 

PLURESIA.  f.  ant.  PLEÜRESIA. 

PLURÍTICH,  ca.  adj.  ant.  pleurítich. 

PLUS.  adv.  ant.  Yéu  llatina.  Mès.  Mas.  Plus. 

PLUS  ultra.  Divisa  de  Carlos  V  pera  mostrar 
desprès  de  la  conquista  de  Túnes,  que  havia  fél 
mès  que  Hèrcules,  qui  no  passà  1'  estret  que  Car- 
los Y  passà  pera  anar  al  Àfrica ;  de  modo  que  la 
divisa  de  Hèrcules  eran  dos  monianyas  figuradas 


CATALÀ.  POB  363 

ab  dos  columnas,  y  aquestas  paraulas  non  plus  ul 
tra;  y  Càrlos  se  trau  lo  non.  Plus  ultra.  Plus  ul- 
tra. 

sÉR  lo  non  plus  ultra.  fr.  fam.  pera  denotar  la 
preeminència  ó  superioritat  de  alguna  cosa  en  sa 
classe.  Ser  el  non  plus  ultra.  Praí  omnibos  erai- 
nere. 

PLUTEO.  ni.  PRESTATGE. 

PLUTÓ.  m.  poét.  Infern.  Pluton,  bdratro,  averno, 
tàrlaro.  Tarlarus,  i. 

PLÚVIA.  f.  ant.  PLUJA. 

PLUVIAL,  adj.  S'  aplica  al  aygua  que  càu  dels 
núvols.  Pluvial.  Pluvialis.  1|  m.  La  capa  del  cor. 
Pluvial.  Pluviale  pallíum  sacrum. 


PN. 
PNEUMÀTICH,  CA.  adj.  neumàticb. 
PO. 

PO.  f.  POR.  11  n.  p.  fam.  Josep.  José.  Joseph. 

POA.  f.  nàut.  Corda  que's  posa  y  fixa  en  una  y 
altra  part  de  las  velas  en  las  relingas.  Poa,  coba, 
pesa.  Nauticus,  rudens. 

POAGRA.  f.  Gola,  malaltia  que  causa  inflor  y 
dolors  aguts  en  las  junturas  dels  extrems  del  cos, 
impedint  lo  moviment.  Gota,  podagra.  Podagra,  x. 

POAGRÓS ,  A.  adj.  Qui  pateix  poagra.  Gotoso. 
Podagricus. 

POAL.  ra.  Galleda,  vas  pera  tràurer  aygua  de 
un  pou.  Poza/.  Modiolus  acceptorius.  y  Lo  canti  que 
té  un  sol  forat  gran  sota  la  ansa.  Càniaro,  cantarà. 
Cantharus,  i. 

POAR.  v.  a.  Tràurer  aygua  del  pou.  Sacar  agua 
del  pozo.  Haurireaquam  é  puteo. 

POATAYRE  Y  POATER.  m.  pohater. 

POATONS.  m.  pi.  valls. 

POBERTAT.  f.  PUBERTAT. 

POBLA.  f.  població,  poble. 

POBLACIÓ,  f.  La  acció  de  poblar  algun  lloch. 
Pohlacion,  populacion.  Incolarum  deductio.  1]  Ciu- 
tat, vila  ó  lloch  poblat  de  gent.  Poblacion, poblada, 
pueblo.  Oppidum,  i,  civilas,  atis.  1|  Lo  número  de 
vehinsque  la  componen.  Poblacion.  Incolíe,  arum. 

POBLACIÓ  NOVA.  COLÒNIA. 

FORA  DE  LA  POBLACIÓ.  loC.  S'  aplica  à  lo  (jUB  cstà 

prop  de  una  població.  Suburbano.  Suburbanus. 

POBLADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Pobladisimo.  In- 
colis  frequens. 

POBLADOR,  m.  Qui  pobla.  Poblador.  Urbiuiu, 
coloniarum  conditor. 

POBLAMENT,  m.  ant.  població. 

POBLAR,  v.  a.  Fundar  alguna  població,  reunir 
en  ella  habitants.  Poblar.  Urbem,  oppidum  consli- 
tuere.  |1  Umplir,  ocupar,  com:  poblar  un  galliner. 
Poblar.  Impleo,  es.  |1  Procrear,  propagar  mòlt.  Po- 
blar. Abundè  procreare.  1|  v.  r.  Tràurer  fulla  'Is 
arbres.  Poblarse.  Arbores  germinaré.  |  ant.  Fèrse 
vehí.  Àvecindarse.  Inter  cives  adscribere.  adnurae- 
rare. 


Ui 


POB 


DICCIONARI 


POB 


POBLÀ8.  m.  aum.  l'ablacion.  Populus  major. 

POBLAT,  DA.  p.  p.  Poblada.  Oppidiim  fre- 
quentatura.  1|  adj  anl.  Habitant,  vehí,  domiciliat  en 
alguna  població.  Morador,  habitante,  vecinó.  I«co- 
cola,  se.  II  m.  població.  2. 

POBLE.  m.  Lolloch,  ciutat,  vila,  població.  Pue- 
blo.  Oppidum,  i.  ||  La  gent  que  habita.  PuebJo.  Po- 
pulus, i.  I  La  gent  comuna  y  ordinària  de  alguna 
població.  Pueblo,  populacho,  poblazo,  poblacho. 
Plebs,  bis,  II  Població  petita  à  diferència  de  la  ciu- 
tat y  vila.  Lugar,  pueblo.  Populus,  i. 

POBLE  BAIX  Ó  MENUT.  POBLE.  3. 

POBLE  DE    QUATRE  CaSAS  Ó  DE  MALA   MORT.  LO  petit 

é  insignificant.    Pueblo  corto,  villaje,  villorio,  al- 
deorrio.  Oppidulum,  i. 

POBLE  FORTIFICAT.  PLASSA  DE  ARMAS. 

POBLET,  ra.  d.  Pueblecico,  illo,  ilo;  pueblezue- 
lo.  Oppidulum,  i. 

PÓBLICH,  CA.  adj.  ant.  públich. 

POBRÀS.  adj.  aum.  Qui  es  mòlt  pobre.  Pobre- 
loii.  Pauperrimus. 

POBRE.  adj.  Necessitat,  fallat  de  lo  necessari; 
menesterós.  Pobre.  Pauper,  egenus.  ||  Qui  demana 
caritat  de  porta  en  porta.  Mendigo,  pobre;  pordiose- 
ro.  Ejectus,  mendicus,  pauper.  |  Escàs,  com  :  la 
llengua  F.  es  pobre  de  veus.  Pobre.  Inops.  ||  Inútil, 
de  poch  valor.  Pobre.  iMiser,  tenuis.  j]  Infelís,  des- 
ditxat.  Pobre.  Infelix.  ||  Fret,  magre,  curt,  escàs, 
com:  festa,  dinar  pobre.  Pobre.  Egens,  inops. 

POBRE  AL  MITJ  DE  LAS  RIQÜESAS.  AVABO. 

POBRE  DE  ESPERIT.  Qui  uo  té  desilj  ni  afició  à  las 
riquesas.  Pobre  de  espirilu.  Spirilu  pauper.  ||  Pus- 
silànim.  Pobre  de  espirilu.  Pusillanimis. 

POBRE  DE  MÍ.  Espècie  de  interjecció  ab  que  s'  es- 
plica  la  estranyesa  ó  sentiment  en  lo  que  s'  exe- 
cuta, 's  véu,  s'  óu,  ó  succeheix.  Pobre  de  mi,  ay 
de  mi  1  Yae  mi  raisero! 

POBRE  DE  SOLEMNITAT.  Qui  pateix  lotal  necessital 
y  pobresa  per  la  que's  véu  obligat  à  demanar  cari- 
tat. Pobre  de  solemnidad.  Egentissimus,  extrema 
necessitate  laborans. 

POBRE  HOME.  Subjccte  inútil,  de  poca  habilitat  ó 
expedició.  Pobrete.  31isellus. 

poBftE  iMP0RTi5  DE  DOS  TRÀü  Hu.  pcf.  Proba  que  no 
hi  ha  res  millor  que  la  constància  pera  lograr  lo 
([ue's  desitja.  Pobre  imporluno  saca  mendnigo.  Pul- 
sate,  pulsate,  el  aperielur  vobis:  petite  et  accipie- 
tis. 

POBRE  PELAT.  Qui  HO  té  medis  ni  caudals.  Pelon. 
Pauper. 

POBRE  VERGONYANT,  La  persoua  que  per  sa  quali- 
tat y  obligacions  no  pót  demanar  caritat  de  porta 
en  porta,  y  ho  fà  de  modo  que  sia  ab  lo  major  se- 
cret possible.  /'o6rc  vergonzanle.  Mendicus  quem 
mendicaré  pudet. 

POBRE  VOLUNTARI.  Qui  voluulàriament  s'  enagena 
de  lot  lo  que  posseheix,  com  fan  los  religiossos  ab 
lo  vot  de  pobresa.  Pobre  volunlario.  Yoluntarius 
pauper. 


POBRE  Y  suPERBO.  loc.  Qui  tenint  necessitat  de 
auxili,  procura  ocultaria  no  admetentlo,  óqui  no's 
contenta  ab  lo  que  li  donau  ó  ab  lo  favor  que  li  fan 
vehentse  mereixedor  de  més.  Pobre  y  soberbio. 
Pauper  superbiens.  * 

AL  POBRE  'l  SOL  se'l  MENJA.  lef.  Denota  que  al 
pobre  ningú  V  escolta ;  abans  bè  tothom  lo  mal- 
tracta. Al  pobre  el  sol  se  lo  come.  Nullus  pauperi 
adesl. 

ESTVR  Miis  POBRE  QUE  UNA  RATA.  fr.  fam.  Eslar 
mòlt  pobre,  no  tenir  res.  No  lener  sobre  que  Dios 
le  llueva,  ó  tras  que  parar;  ó  como  Ires  con  un  za- 
palo,  ó  estar  mas  pobre  que  Job.  Codro  pauperio- 
rum  esse. 

NO  ESTAN  BÉ  DOS  POBRES  EN  UNA  PORTA.    DeUOta   '1 

destorb  que's  causan  recíprocament  los  vàrios  pre- 
tendents à  una  mateixa  ocupació  ó  empleo.  No  es- 
tan bien  dos  pobres  d  una  puerla.  Eidem  adslantes 
oslio  muluò  sibi  oíliciunl  pauperes. 

PARLA  AL  POBRE  AB  AMOR  NO  LI  FASSAS  DESHONOR, 
ref.  LA  POBRESA  NO  ES  VILESA. 

NÓS  PÓT  SÉR  PObRE  PER  CAP  DINER.  lOO.  faUl.  DeUO- 

ta  que  tols  los  gravàmens  y  mals  solen  recàurer  so- 
bre del  pobre,  sens  que  se  li  mire  cap  atenció.  La 
cdrcel  y  la  cuaresma  para  los  pobres  es  hecha.  Pau- 
peribus  carcer  et  quadragessiraa  nata  est. 

SI  ETS  POBRE,  SEMPRE  SERAS  POBRE.  ref.   DeUOÍa  lo 

difícil  que  es  al  qui  esià  faltat  de  medis,  lo  millo- 
rar de  fortuna.  Pobreza  nunca  alza  cabeza.  In  hòr- 
rida vita  nongignitur  maleíieium. 

VAL  MÉS  SÉR  POBRE  HONRAT,  QUE  RICH  DESBARATAT. 

ref.  Exhorta  que  no  debem  obrar  contra  la  virtut, 
per  més  que'ns  aprete  la  necessilat.  Comer  arena, 
anles  que  comer  vileza.  Priús  mori  quam  peccare. 

POBREA.  f.  ant.  pobresa. 

POBREJANT.  m.  ant.  pobre. 

POBREJAR.  V.  n.  Fér  lo  pobre,  afectar  pobre- 
sa. Llorar  pobreza.  Paupertatem  verbis  exageraré. 
II  .\nar  à  ménos,  fallar  poch  à  poch  las  comodi- 
tats. Escasear.  Mi  nuo,  is.  ||  Curlejar,  anar  magre 
alguna  cosa,  fallarli  '1  degut  complement.  Esca- 
sear. Deficio,  is. 

POBRELLET,  A.  adj.  d.  ant.  pobret. 

POBREMENT.  adv.  m.  De  un  modo  pobre  y 
humil.  Pobremenle.  Miserè,  tenuiter.  ||  Mesquina- 
ment,  ab  escassesa.  Pobremenle,  escasumenie.  An- 
gustè,  miserè.  ||  Rústicament,  de  un  modo  grosser. 
Inurbanamenie.  Inurbanè.  ||  Fredament,  sens  art, 
sens  gràcia.  Friamenle.  Ineplè. 

POBRESA,  f.  Escassesa,  necessilat,  indigència. 
Pobreza.  Paupertas,  alis.  |  Falta,  carestia.  Pobre- 
za. Inopia,  a;,  eges'.as,  alis.  ||  Renúncia  voluniària 
dels  béns,  com  la  que  fan  los  religiosos.  Pobreza. 
Pauperlas,  alis.  ||  Lo  conjunt  de  alhajas  ó  mobles 
de  poch  \alor.  Pobreza.  Tenuis  supellex.  y  mil. 
Diossa  mare  de  la  indústria  y  de  las  arts.  Pobreza. 
Paupertas,  alis.  |1  Poquedat  de  animo,  curtedad  de 
altras  prendas  morals.  Pobreza.  Pusillanirailas, 
alis. 


POC 


CATALÀ 


POC 


3^5 


iKV.SK  DE  ESPERIT.  Pusil-latiiniilal.  l'obreza  de 
limo  ó  de  espiritu.  Pusillanimilas,  alis.  |  Virtut. 
hbreza  de  espiritu.  l'auperlas  spirilus. 

POBRESA  DE  ESTIL.  ret.  IJaixpsa,  debilitat  del  es- 
íl.  Pobreza  de  estilo.  Stili  infirmitas, 
i,A  POBRESA  NO  ES  VILESA.  lef.  Eiisenja  (|ue  ningú 
?u  avergonyirse  de  sér  pobre,  y  reprèn  al  mateix 
ips  als  qui  desprecian  als  pobres,  especialment 
són  amichsó  parents,  l'obreza  no  es  vileza.  Pau- 
ïrtas  homini  consenda  ui  decus  adsit. 
POBRESSALLA.  f.  Mullilut  de  pobres.  Pohie- 
Ua,  pobreteria.  Mendicorum  copia. 
POBRET,  A.  adj.  d.  Pobrecillo,  ilo.  Paupercu- 
is.  II  Miserable,  abatut.  Pobrete,  pobrelillo.  Misel- 
is.  II  Subjecte  inútil  y  de  poch  esperit.  Pobrete, 
tobrelUlo.  Misellus. 

POBRETS  Y  ALEGRETS.  e\p.  fam.  ExpHca  que  se 
gent  poch  la  pobresa,  quant  hi  ha  alguna  diversió 
motiu  de  alegria.  Pobrete  però  alegrete.  Etsi  pau- 
>.r  hilaris  tamen. 
POBRETA.  f.  La  ramera  ó  dona  de  mala  vida. 
fPobrela.  Meretrix,  icis. 

POBRETALLA.  f.  POBRESSALLA.  * 

POBRETAT.  f.  ant  pobresa. 

POBRETERIA.  f.  POBRESSALLA. 

POBRETÓ.  m.  Qui  no  té  lo  que  correspon  al 
ni  estat.  Pobreton.  Pauperriraus. 
POBRICH,  CA.  adj.  d.  ler.  pobret. 
POBRÍ8SIM,  A.  adj.  sup.  Pobrisimo.  Pauper- 
riraus. 

POCA.  f.  MICA. 

pocASY  ENCARA  'n  caühen.  loc.  Quc  s'  aplica  al 
|ui  té  poch,  y  aixóab  traball  ó  risch.  Poca  lana  y 
hsa  en  zarzas.  E  mullis  paleis  parum  fructum  col- 
íigni. 

POCAMENT.  adv,  m.    \b  poquedat.   Escasa- 

mte.  Parcé. 

POCH,  CA.  adj.  Escàs,  curt,  limitat  en  quanti- 
[lal  ó  (lualitat.  Poco.  Paucns,  paulus.  (j  ant.  Petit, 
tich.  Pequem,  poco,  cario.  Curlus  exiguus.  |  adv. 
rEn  poca  quantitat.  Poco.  Parúm. 

POCH  i  POCH.  m.  adv.  À  poch  a  poch.  ||  Ab  suavi- 
tat, com:  fregar  poch  a  poch  una  llaga.  Poco  d  poco, 
can  juido,  con  suavidad.  Leniler. 

POCH  k  POCH  ANIREM  LLUNT.  ref.  DE  GOTA  EN  GO- 
í  TA,'  etc. 

POCH  HA  ó  POCH  ABANS,  iH.  adv.  No  ha  mòU.  l'OCO 
\ha.  Nuper. 

POCH  HI  FA  QÜE  SIA   FEO,  SOLS  TÉ  PUGA  TRACTAR  BÍi. 
ref.  l'  HOME  SIA  DE  RABASSA,  CtC. 
POCH  HI  HA  i  DALT. POCA  XÜLLA. 

POCH  ME  FA,  Pücu  LI  Fv.  loc.  Dcnota  que  à  algú 
10  se  li'n  dóna  res  de  alguna  cosa.  Eso  no  me  hace, 
eso  no  le  hace.  Parum  curo,  curat. 

POCH  PERA  TÚ.  m.  adv.  Denota  ([ue  algú  Iraballa- 
rà  pera  '1  profit  de  altre.  Trabaja  el  asno  para  su 
amo;  el  burro  del  aceitero.  Asinus  eris,  portans  mys 
leria;  vos  non  vobis  vellere  fertis  oves. 

POCH  SA  POCH  LLA.  UI,  adv.  POCH  MÉS  Ó  MÉNOS. 
TOMO  II 


POCH  SOVINT,  m.  adv.  Pocas  vegadas.  Itaras  ópo- 
cas  veces.  Rarò,  pauciès. 

POCH  Y  BO.  Denota  que  una  cosa  no  es  en  abun- 
dància, però  que  fa  gran  servey.  Poco  però  bueno. 
Non  multa,  sed  opportuna. 

POCA  COSA.  Subjecte  dèbil  en  las  forsas  del  cos 
ó  del  animo.  Poquilo;  poquita  cosa,  corta  pala. 
Yaldè  exiguus,  debilis. 

ALGUN  POCH.  m.  adv.  Algun  tant,  cora  un  poch 
apesarat.  Un  poco,  un  lanto.  Parúm. 

A  POCH.  m.  adv.  per  poch,  tantost. 

A  POCH  À  POCH.  Espi'cie  de  interjecció  per  adver- 
tir à  algú  que  no's  precipite  en  obras  ó  paraulas. 
Poco  d  poco.  Heu!  sta.  ||  Sens  fér  rumor.  Poco  apo- 
co; qnedo,  quedito,  despacilo.  Silentio.  ||  Expressa 
la  lentitud  y  pausa  ab  que's  camina.  Paso  d  paso; 
paso  ante  paso.  Pedetcntim.  ||  Lentament,  pausada- 
ment. Pocò  d  poco.  Pauxillatim.  ||  Espècie  de  in- 
terjecció pera  detenir  à  algú  en  lo  que  diu,  ó  per 
adverlirli  alguna  cosa.  Paso,  paso  de  ahi.  Vide. 

A  POCH  A  poqüet.  m.  adv.  Sens  fér  rumor.  Les- 
pacito,  quedo,  quedito.  Pedelentim. 

ARRIBAR  A  POCH.  fr.  Séf  curt  de  talent,  de  ingeni 
limitat.  Alcanzdrsele  poco,  ó  no  alcanzdrsele  mas  d 
alguno.  Parúm  callere. 

del  POCH  POCH,  DEL  MÒLT  NO  RES.  ref.  Sc  diu  pcr 
aquells  que  en  mitjana  fortuna  pareixen  liberals, 
y  en  fentse  rich  són  avaros;  y  que  en  qualsevol 
fortuna  contrària  ó  favorable  es  menester  víurerab 
igualtat.  De  lo  poco  poco  y  de  lo  mucho  riada.  Mune- 
ra  pauca  dabit  cui  forsan  pauca  facullas;  illicò  si 
locuples  munera  nuUa  dabit. 

DE  POCH  EN  POCH.  m.  adv.  En  pelilas  quantitats. 
Poco  d  poco.  Particulatini,  per  particulas. 

DONÀRSENHi  POCH.  fr.  No  feme  cas.  Ddrsele  poco. 
Parvi  facere. 

ESPANTARSE   Ó  QUEIXABSE  DE  POCH.  fr.    faui.   ApU- 

rarse  y  aíligirse  ab  poca  causa.  Ahogarse  en  poca 
agua.  Levibus  succumbere  malis. 

GOSA  DEL    TEL  POCH,    MÉNTBES  BLSCA   MÍíS  LO   BOIG. 

ref.  Denota  que  es  temeritat  no  aprofitar  ó  exposar 
lo  poch  que  algú  té  pera  voler  lograr  més.  Goza 
de  tu  poco,  mienlras  busca  mas  el  loco.  Ltere  lu  par- 
vo,  deniens  majorasequatur. 

MÉS  VAL  POCH  Y  BO.  QCE  MÒI.T  Y  DOLENT,  lel.  liU'- 

ral.  Mas  valen  dos  bocados  de  vaca,  que  sicle  de  pa- 
tata. Parum  optin) i  quam  mullum  delerioribus 
praístat, 

MÒLTS  POCHS  FAN  liN  MÒLT.  l'of.  MÒLTAS  CANDELE- 
TAS,  elc. 

NO  ES  POCH  NI  GAYRE.  Anlífiasis  pera  ponderar 
alguna  cosa  que  rdu^-d  estranyesa,  óque  no's  pen- 
sava tant  gran.  No  es  nada,  ahi  es  nada,  ahi  que  no 
es  nada.  Quasi  nihil  esset. 

PER  POCH.  m.  adv.  Quasi,  à  poch,  tantost.  Por  po- 
co. Parum  abfuit. 

POCHS  Y  MAL  AVINGUTS,  loc.  literal.  Tres  vecinos  y 
mal  avenidos.  Pauci  el  animis  disjuncti. 

QIU  A  POCH    EStA  AVESAT,    DE    POCH  SE    CONTENTA. 

i6 


366 


POD 


DICCIONARI 


POD 


■  ref.  Denota  que'l  pobre  ab  poca  cosa  's  contenta,  y 
li  apar  tenir  mòlt.  Del  pobre  la  bolsa  conpoco  reho- 
sa.  Aphyarum  honos. 

TENIR  EN  POCH.  ff.  Fér  poch  cas  de  alguna  perso- 
na ó  cosa.  Tener  en  poco.  Parvi  pendere. 

TOT  i  POCH  A  POCH.  m.  adv.  POCH  À  POCH. 

UN  POCH,  loc.  Un  xich.  Algo.  Aliquid. 

UN  POCH  MASSA.  m.  adv.  Passar  de  la  mida.  De- 
masiado,  demasiadamenle.  Nimis,  plasasquo;  extra 
modum. 

VENÍRSENHI  k  POCH.  fr.  FALTARSEN  POCH. 

POCIÓ.  f.  Beguda.  Pocion.  Polio,  nis. 

POCIORITAT.  f.  POQUEDAT. 

PODA.  f.  La  obra  de  podar,  l'oda.  Tonsura,  ae, 
putatio,  frondatio,  nis.  ||  Lo  temps  en  que  s'  acos- 
tuma podar.  Podazon,  poda.  Putationis  lerapus. 

PODADA.  f.  PODA.  1. 

PODADA8.  f.  pi.  Pert  us  ódret  antich.  Podas. 
Tonsurai. 

PODADOR.  m.  Qui  poda.  Podador.  Putator, 
frondator,  is. 

PODADORA.  f.  Instrument  acerat  que  forma 
una  espècie  de  creu,  per  una  part  acerada  y  per  la 
altra  un  escarpell.  Podadera.  Scirpicula,  ae,  falx, 
ois. 

POD  AGRA.  f.  ant.  poagra. 

PODALL.  ra.  Podadora  sens  escarpell,  pera  es- 
porgar los  arbres.  l'odon.  Scirpiculae  genus. 

PODAR.  V.  a.  Esporgar,  tallar  las  ramas  su- 
pérfluas  dels  arbres,  principalment  dels  ceps.  Po- 
dar. Puto,  exputo,  apputo,  as.  ||  met.  Mutilar,  ta- 
llar algun  menbre.  Mutilar.  Mutilo,  admulilo,  as. 

SI  MON  AMO  'm  poda  DE  JANER,  Y  'm  LLAURA  DE  FE- 
BRER, VERGONYA  'm  SERÀ    SI  NO  LI  UNPLO    'l  CELLER. 

re.  Aconsella  podar  las  vinyas  y  arbres  tart  ppia 

que  no's  glassen ,  y  sembrar  primerench  pera  que 

naixca  ab  las  primeras  plujas  de  la  tardor.  Poda 

tardio  y  siembra  temprano,  si  errares  un  aiío,  acer- 

tards  cualro.  Yites  seró  pula  sulcis  ciló  semina 

manda: 

Yix  de  quinqué  annis  irrilus  unus  erit. 

PODÉ.  adv.  fam.  Pót  sér,  tal  vegada.  Tal  vez; 
acaso,  por  ventura.  Fortè,  forlassè. 

PODENT,  p.  a.  ant.  Poderós,  rich,  hisendat- 
Pudiente.  Opulentus. 

PODER.  ra.  Facultat,  forsa,  capacitat  pera  fér 
alguna  cosa.  Poder.  Virlus,  tis,  manus,  us.  ||  Domi- 
ni, imperi,  jurisdicció.  Poder.  Iinperium,  ii,  juris- 
diclio,  nis.  II  MuUitut,  com:  poder  de  gent,  de  ve- 
gadas,  etc.  Multitud.  Multifudo,  inis.  ||  Abundàn- 
cia, com:  hi  ha  un  poder  de  verdura.  Pesle.  Supe- 
rabundantia,  se.  ||  Possessió  actual  ó  custòdia  de 
alguna  cosa.  Poder.  Custodia,  ae.  I  Las  forsas  mili- 
tars de  algun  soberà.  Poder.  Yires,  ium.  ||  Rique- 
sas,  béns,  com:  home  de  mòlt  poder.  Poderio.  Bo- 
na, orura;  opes,  um.  H  Instrument  ab  que  algú  dó- 
na facultat  à  altre  pera  que  represento  sa  persona. 
S'  usa  en  pi.  Poder.  Jurídica  facultatis  transmissió. 
d  Disposició,  àrbitre.  Poder.  Poteslas,  atis.  []  Lli- 


bertat, llicència,  permís.  Poder.  Yenia,  copia,  ae; 
facultas,  atis.  \\  esfors,  empenyo.  ||  ufana,  vigor> 
ORGULL.  II  pi.  Las  facultats,  béns,  rendas  que  algú 
té.  Poúbles.  Facullates,  vires,  um.  1|  v.  a.  Tenir 
potestat,  facultat  pera  fèr  alguna  cosa,  sér  capàs 
de  feria.  Poder.  Possum,  valeo,  polleo,  es.  |  Tenir 
domini,  autoritat.  Poder.  Dignitate,  auctoritate  va- 
lere.  ||  Tenir  forsa  y  activitat  pera  obrar,  resistir  ó 
sufrir.  Poder.  Yaleo,  es.  ||  Excitar  à  algú  à  que 
fassa  ó  deixe  de  fèr  alguna  cosa,  com:  vos  podriaü 
dir  això.  Poder.  Possum,  tes  ||  geom.  Yaler  ó  pro- 
duhir.  Poder.  Yaleo,  es.  ||  imp.  Sér  possible  ó  con- 
tingent que  succehesca  alguna  cosa.  Poder.  Fieri 
posse. 

poder  de  dèu.  interj.  Serveix  pera  exagerar  al- 
guna cosa  de  que's  parla,  com;  donant  à  entèndrer 
que  representan  lo  poder  de  Déu  al  executarlas  per 
sa  grandesa.  Poder  de  Dios.  Proh  Deus! 

poder  més.  fr.  Prevaléixer,  vèncer.  Poder  mas, 
Praeposse,  plus  valere. 

PODER  MÒLT.  fr.  Tenir  mòlt  influxo  ó  vaiimenl. 
Porfermuc/to.  Piaepolleo,  es. 

PODER  VÉNDRER  À  ALCtó  Y  NO  ADONÀRSEN.  fr.  VÉN- 
DRER  A  ALGIJ  DEU  MIL  VEGADAS.  etC. 

A  MÉS  NO  PODER  Ó  FINS  NO  PODER  MÉS.  adV.  lU.  For- 

sotaraent.  Amas  no  poder,  hasta  mas  no  poder.  In- 
vitè,  coacté,  quanlum  fieri  possit.  [j  En  quant  se 
pót.  A  mas  no  poder.  Quantum  quis  potest. 

i  PODER  DE.  m.  adv.  A  forsa  de  ó  à  repetició  de 
actes.  A  poder  de.  \i. 

cóM  PÓT  SÉR?  exp.  Denota  la  estranyesa  ó  admi- 
ració de  alguna  cosa.  Cómo  puede  ser?  Qui  potest? 

DE  PODER  A  PODER.  lu.  adv.  Deuota  que  alguna 
cosa  s'  ha  disputat  ab  tota  eficàcia  y  forsas.  De 
poder  ú  poder.  Summis  ulrinque  viribus. 

EN  PODER.  Al  arbitri  ó  discreció  de.  En  poder.  Pe- 
nes. 

EN  SÓN  PODER.  En  la  seva  ma.  En  su  poder.  In  sua 
potestaie,  penes  se. 

EN  VOSTRE  PODER  ESTA.  loc.  Depeudeix  de  vos.  En 
vuestro  poder  ó  en  vuestra  mano  està.  Penes  te  est; 
tibi  integrum  est. 

FÉR  TOT  UN  PODER.  fr.  Fér  tot  lo  que's  pót  ó  un 
esfors.  Hacer  un  poder.  Magnoperè  niti. 

LO  PODER  APODERA,  lof.  DINER  FA   DINER. 

N0P0DERMEN0s.fr.  Sér  necessari  ó  precís.  íYo 
poder  menos.  Non  posse  quin. 

NO  PODER  MÉS.  fr.  ExpHca  la  precisió  de  executar 
alguna  cosa.  No  poder  mas.  Necessitate  compelli. 

NO  PODERNE  EIXIR.  fr.  No  podcr  reduhir  à  algú  à 
obrar  com  dèu.  No  poder  hacer  carrera  con  alguno. 
Frustrà  aliquem  in  bonam  frugem  persuadere. 

NO  PODER  PAHIR  Ó  NO  PODERSE  VÉURER.  fr.  met.  NO 

poder  sufrir  ó  tolerar  alguna  cosa.  No  poder  llevar, 
ó  tragar,  ó  digerir.  Ferré  non  posse. 

NO   PODERSE   ENTÈNDRER  AB  ALGlí.  fr.  UlCt.  NO  pO- 

derlo  reduhir  à  la  rahó,  no  poder  contenirlo.  No 
poder  averiguar  con  alguno.  Aliquem  haud  posse 
rationiobjicere. 


POD 


CATALÀ. 


POL 


367 


I 


HSR  MEHKJAR.  fr.  Tenir  mòlts  negocis  ó  un 
lemps.  A'apodírse  rorfíflr.  Mnltissimul  intentum  esse. 

;     NO  PODEn  SÉR  DE   MÉVOS.  fi".  NO  PODER  MÉNOS. 

^  NO  PODERSE  VAi.ER.  fr.  No  poiler  móurerse  ómóu- 
•er  algun  membre.  No  pnderse  menear,  no  poder 
enear.  Se  movere  aul  aliquod  membrum  agitaré 
on  possc. 

NOPÓT  SÉR  ó  No's  PÓT.  loc.  Es  cosa  iuipossible,  no 

i  ha  medi.  Po  se  puede,  no  puede  ser  ó  es  imposible, 

hay  arhiirio.  Non  polesl. 

PER  1.0  QUE  PÓT  SÉR.  fr.  Equival  a  lo  mateix  per 

lo  que  suorehesca  ó  per  lo  que  pól  succehir.  Por  lo 

que  truene  ópor  lo  que  puede  tronar.  Quidquid  ac- 

cideril. 

PER  MI  NO  PUCn  Y  PER  MAS  VEHINAS  FILO,  Y   QUI   NO 

PÓT  LO  POCH,  MA.vco  PODRÀ  LO  MÒLT.  ref.  S'  apHca  als 
qui  demanan,  favor  per  una  persona  diferent  no 
teninllo  pera  sí.  Para  mi  no  puedo  y  devanaré  para 
mi  suegro;  tu  que  no  puedes,  llévame  d  cueslas.  Ca- 
prara  portaré  non  possum,  et  imponis  bovem. 

PLE  PODER  ó  AMPLES  PODERS.  Plena  facultat  ó  ju- 
risdicció que  algií  té  pera  donar  ó  executar  alguna 
cosa.  Poder pleno,  plenipotencia.  Plenura  summum- 
que  jus. 

PÓT  SÉR,  Ó  BE  PÓT  SÉR,  Ó  TOT  PÓT  SÉR,  Ó  TOT  ES  COSA 

QUE  PÓT  SÉR,  loc.  Pót  succehir.  Bien  puede  ser.  Po- 
tesl. 

QUI  NO  PÓT  BENEHIR  NO  PÓT  MALEHIR.  loC.  ab  qUC's 

desprecian  las  malediccions.  Quien  no  puede  bende- 
cir  no  puede  maldecir.  Inanis  imprecalio. 

Qii  NO  PÓT  CAMINAR,  QUE  coRRA.  lef.  Se  diu  quaut 
se  mana  lo  que  es  difícil  à  qui  no  pót  lo  fàcil.  Quien 
nopueda  andar  que  corra.  Poplite  quid  tardo  gra- 
Idientem  currere  cogis? 

SI  NO  POTS  FÉR  LO  QUE  VÜLLAS,  FES  LO  QUE  PÜGAS. 

ef.  Denota  que  cada  hu  s'  ha  de  contentar  en  allò 
|ue  pót  haver  y  res  mès.  Si  no  puedes  lo  que  quie- 
ts, haz  lo  que  puedes.  Si  avem  non  ponis,  asinum 
gas. 
PODERIO.  m.  Mòlt  poder.  Poderio.  Potentia, 
ae,  potestas,  atis.  H  Senyorio,  imperi,  domini.  Po- 
derio. Ditio,  nis,  dignitas,  atis.  1|  Potestat,  facultat, 
jurisdicció.  Poderio.  Auctoritas,  atis.  |  Hisendas? 
riquesas.  Poderio.  Bona,  orum. 

PODERÓS,  A.  adj.  Qui  té  poder.  Poderosa.  Po- 
lens.  II  Rich,  acomodat.  Poderoso.  Opulentus,  co- 
piosus.  II  Gran,  excel•lent,  magníQch  en  sa  línea. 
'/•oderoso.  Praepotens.  ||  Gallart,  gras,  ple  de  carns. 
Repleto,  relleno.  Obesus.  ||  Eficàs,  actiu,  com:  re- 
iney  poderós.  Poderoso.  Validus. 

TOT  poderós,  omnipotent. 

PODEROSAMENT,  adv.  m.  Forta,  vigorosa- 
ment. Poderosamenie.  Yalidè. 

PODEROSissiM,  A.  adj.  sup.  Poderosisimo . 
Potentissimus. 

PODEROSissiMAMENT.  adv.  m,  sup.  Pode- 
Tosisimamente .  Potentissimè. 

PODRIMANER.  m.  PASTITXO. 

PODRIR.  V.  a.  T  SOS  derivats,  püdrir. 


POEMA.  f.  Composició  poètica,  obra  de  poe-' 
sia.  Poema.  Poema,  al  is. 

POÉMA  HERÓICH.  EPOPEYA. 

POESIA,  f.  Imitació  de  la  naturalesa  en  lo  uni- 
versal 0  en  lo  particular,  feta  comunment  en  veis 
pera  la  ulilitat  y  agrado,  ó  per  las  dos  cosas  al  ma- 
teix temps.  Poesia.  Poésis.  is.  ||  Art  de  fér  compo- 
sicions en  vers.  Poesia,  prosòdia.  Poésis,  is,  poe- 
tice,  es.  II  Obra  feta  ó  escrita  en  vers.  Poesia.  Poé- 
sis, is,  versus,  us.  ||  Lo  joch  y  vivesa  de  las  imat- 
ges de  la  poesia.  Estro,  poesia.  (ÏJ.strum,  i.  ||  Obra 
en  prosa  ahont  se  troba  1'  artifici,  joch,  adornos  y 
llenguatge  poótich,  com:  L'  home  felís,  I).  Quijo- 
le,  etc.  Poesia.  Poésis,  is.  ||  pi.  Las  obras  dels  poe- 
tas,  així  'sdiu:  las  poesias  de  Garcia,  de  Mora- 
tin,  e(c.  Poesias.  Poémaia,  um. 

POESIA  DE  BOSCATGE  Ó  PASTORIL.  ÉGLOGA. 

POETA.  m.  Qui  imita  a  la  naturalesa  en  vers. 
Poeta.  Poé'a,  ae. 

POETA  cóMicu.  Qui  escriu  comédias.  Poeía  cómi- 
co.  Coraoediographs,  i. 

POETA  DE  NYIGULNYOGUI  Ó  DE  RACÓ.  PoeíaStrO.  Poe- 

tilla,  íE. 

POETA  DRAMATiCH.  üraïiiaturgo.  Dramatographus.  i. 

POETA  HERÓICH,  Qui  compon  obras  heróicas  en 
vers.  Poeta  heróico.  Yates,  poeta  heroicus, 

POETA  POBilE  NO  FA  BON  VERS.   ref.  AL  POBRE  'l.  SOL 

se'l  menja, 

POETÀ8.  m.  aum.  Poeta  famós.  Poeton.  Exce- 
llens  poéla. 

POETESSA,  f.  ant.  POETlSA. 

POÈTICA,  f.  L'  art  de  la  poesia.  Poètica.  Poè- 
tica, a;. 

POÈTICAMENT,  adv.  m.  Al  us  dels  poetas. 
Poéiicameníe.  Poétioè. 

POÉTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  poesia  óal 
poeta.  Poéiico.  Poécus. 

POETISA.  f.  La  dona  que  fa  versos.  Poelisa. 
Poélria,  poélrida,  ae. 

POETISAR.  V.  n.  Fér  ó  compóndrer  versos. 
Poetizar.  Poétor,  aris. 

POF.  m.  Lo  ruido  que  fa  un  cos  al  càurer.  Pum, 
puf,  paf.  Fragor,  is. 

POGRA8  8ÈR.  loc.  ant.  Podriase  hacer.  Fieri 
posset. 

POGUT,  DA.  p.  p.  Podido. 

POHATER.  m.  Qui  fà  pous.  Pocero.  Puela- 
rius,  ii. 

POIXANSA.  f.  ant.  Pujanza.  Potentia,  se. 

POL.  m.  Qualsevol  dels  dos  estrems  de  la  ter- 
ra. Polo.  Polus,  i,  axis,  is.  1|  met.  Alió  en  que  es- 
treba  y  serveix  de  pollaguera  à  altra  cosa.  Polo- 
Fundamenium,  i. 

POLA.  f.  ant.  platja. 

POLACO,  A.  adj.  Cosa  de  Polònia.  Polaco.  Po- 
lonicus. 

POLAR.  adj.  Lo  que  pertany  als  pols.  Polar- 
Polaris. 

POLAYNA.  f.  Adorno  que's  sobreposa  al  pany 


868 


POL 


DICCIONARI 


POL 


•de  las  caiüisas  y  cainisolas,  albas,  roquets,  elc. 
Yuelta.  Pendens  manica  plicata.  1|  Botí,  calsó  que 
té  un  guarda  pols  qup  cubre  la  saba'a.  Bolin,  po- 
la'ina.  Lanea  tibialia. 

GASTAR  MÒLTA  POLAYNA.  fi".  FATXENDEJAR. 

POLEMÀRQUIA.  f.  La  ocupació  del  general  de 
exèrcit.  Pokmarquia.  Polemarchia,  a;. 

POLÈMICA,  f.  Art  quo  ensenya  'Is  ardits  de 
pjndrer  ó  defensar  una  plassa.  Polèmica.  Polèmi- 
ca, «.  II  La  teologia  dogmàtica.  Polèmica.  Theolo- 
gia  polèmica.  II  Disputa  literària,  crilicantse  'Is 
autors  mútuament.  Polèmica.  Lilterarium  certa- 
men. 

POLÉMICH,  A.  adj.  Cosa  de  la  polèmica,  com: 
qüestió  POLÈMICA.  Polèmica.  Contenliosus. 

POLEMNIANS.  m,  pi.  Heretges  que  deyan  que 
s'  havia  fet  una  mescla  del  Verby  de  la  carn.  Po- 
lemnianos.  Polemniani,  orum. 

PÓLEN.  m.  Polvos  ó  polsim  de  las  flors.  Púlen. 
Fiorum  pulvis  minutíssimus. 

POLIANTEA.  f.  Col-lecció,  arreplcch  de  nolí- 
cias.  Polianiea.  Polyanthea,  a;. 

POLIARQUIA.  f.  Gobern  de  mòlts.  Poliarquia. 
Poliarchia,  ai. 

POLIÀRQUIGH,  CA  adj.  Pertanyent  à  la  po- 
liarquia. Poliarquico.  Poliarchicus. 

POLICIA,  f.  Lo  modo  de  regir  bè  una  repúbli- 
ca, ciutat,  etc.  Poliria.  Política,  policia,  ai.  ||  ur- 
banitat, BONA  CRIANSA.  ||  ELEGÀNCIA,  NETEDAT,  CU- 
RIOSITAT. 

POLIGRE8TA.  f.  farm.  Lo  (|ue  serveix  pera 
mòlts  usos.  Policresla.  Policresta,  se.  |  Se  diu  de 
una  sal  que  ix  per  parts  iguals  de  salitre  y  sofre, 
posats  aquestos  dos  simples  en  un  gresol  bullent; 
y  també  's  diu  de  mòltas  espècies  de  píldoras.  Po- 
licresta. Policresla,  ae. 

POLIDAMENT.  adv.  m.  pulidament. 

POLIDESA,  f.   PÜUDESA.  II  ELEGÀNCIA. 

POLIEDRO.  m.  Qualsevol  figura  sòlida  que 
consta  de  mòllas  superfícies.  Poliedro.  Polyhe- 
drum,  i. 

POLÍGALA.  f.  Herba  medicinal  mòlt  petita, 
que's  cria  ea  terrenos  campestres  elevats;  la  arrel 
es  prima,  dura,  blanquinosa,  amarga;  lascaraetas 
de  milj  peu,  de  un  vert  rogench,  las  flors  blavas  ó 
violadas,  lo  fruyl  xato  ab  llavors  Uargas.  Cuyla 
serveix  pera'l  dolor  de  costat  y  altrasmalaltias  de 
pit.  PoUgala.  Polygala,  ai. 

POLIGÀMIA,  f.  L'  estat  del  home  casat  ab 
mòllas  donas  à  un  mateix  temps  ó  successivament, 
y  també  's  diu  de  las  donas  respecte  dels  homes. 
Poligàmia.  Polygamia,  ae. 

POLIGAMITAS  Ó  POLIGAMISTAS.  m.  pi. 
Heretges  que  deyan  sér  lícita  la  pluralitat  de  mu- 
llers à  un  temps.  PoUgamitas.  Polygamithae,  arum. 

POLÍGAMO  ,  A.  m.  y  f.  Marit  de  mòltas  do- 
nas à  un  temps  ó  successivament,  ó  muller  de 
mòlts  marits  à  un  temps  ó  successivament.  Poliga- 
pio.  Polygamus,  i.  .rí..j,,>^. 


POLIGARQUIA.  f.  poliarquia. 

POLIGLOTA,  f.  La  Bíblia  impresa  en  vàrias 
llénguas,  com:  la  poliglota  de  Arias  Moniano,  la 
Complutense,  etc.  Poliglota.  Polyglota.  ae.  |  Ceri 
aucell  de  Indias  que  cania  ab  mòlta  diversitat  y 
suavitat.  Poliglota.  Polyglota,  se. 

POLIGLOTO,  A.  adj.  Lo  que  eslà  escrit  en 
vàrias  llénguas,  ó  qui  las  sab.  Poligloto.  Diversis 
idiomatibus  scriplus,  poUens. 

POLIGONIAS.  f.  pi.  Se  deya  de  certas  torras 
porladas  sobre  rodas  pera  combàtrer  las  ciutats. 
Poligonias.  Polygonia  turris. 

POLÍGONO.  m.  geom.  Figura  plana  que  té  mès 
de  quatre  costats.  PoUgono.  Polygonus,  i.  1|  adj.  Lo 
que  està  en  forma  de  polígono  ó  té  alguna  relació 
principal  ab  ell.  PoUgono.  Polygonius. 

polígono  EXTERIOR,  fort.  Lo  que's  fói  ma  tirant  lí- 
neas  rectas  de  punta  à  punta  de  tots  los  baluarts  de 
la  plassa.  PoUgono  exterior.  Polygonus  exterior. 

polígono  INTERIOR,  fort.  La  figura  composta  de  las 
líneas  que  forman  las  cortinas  y  semigolas.  PoUgo- 
no interior.  Polygonus  interior. 

POLIGRAFIA.  f.  L'  art  de  escríurer  per  modos 
ocults  que  encubren  1'  escrit.  Poligrafia.  Polygra- 
phia,  ae. 

POLÍGRAFO.  m.  Qui's  dedica  à  la  poligrafia. 
PoUgrafo.  Polygraphus. 

POLIJA.  f.  POLITJA. 

POLILLA.  f.  anl.  arna.  ||  met.  Lo  que  destru- 
heix  insensibleraeni  alguna  cosa.  Polilla.  Quod  sen- 
sira  nocef. 

POLIMENT,  ra.  PULIMENT. 

POLÍMNIA.  f.  Musa  que  presideix  à  la  oratò- 
ria. Polimnia.  Polymnia,  ae. 

POLIN  CAVALIN.  anl.  Caball  jove.  Caballojó- 
ven.  Equus  pullus. 

POLIOL.  m.  Herba  medicinal  de  camas  quadra- 
das  y  cuberla  de  borrissol;  las  fullas  rodonas  sem- 
blants à  las  del  moraduix,  encara  que  mès  blanas 
y  morenas;  las  flors  à  modo  de  anells,  blavas  ó  pur- 
púreas  y  algunas  vegadas  blancas.  La  famella  té 
las  fullas  Uargas  y  eslrelas,  las  camas  rodonas  y 
bermellas.  Polen,  golio,  zamarrilla.  Pulegium,  ii. 

PÓLIPO.  m.  med.  Carnot  que's  cria  regular- 
ment dins  del  nas.  Pólipo.  Polypus,  i. 

POLIPODI.  m.  Herba  dita  així  del  grech  per  la 
abundància  de  arrels  que  trau  à  manera  de  peus; 
las  fullas  semblants  à  las  de  la  falguera.  Naix  en 
las  socas  dels  arbres  vells  ó  sobre  las  pedras  cu- 
berlas  de  molsa,  y  serveix  contra  las  obstruccions 
de  las  enlranyas,  escorbutins,  hipocondria,  etc.  Po- 
lipodio.  Polipodium,  ii. 

POLIR.  Y.  a.  POLIR. 

PÒLISSA,  m.  Yale,  llibransa,  instrument  pera 
cobrar  algun  diner.  Póliza.  Numraaria  tessera.  || 
Paper  que  conté  la  nota  de  alguna  cosa  que  algú 
reb  ó  déu  rébrer.  Póliza.  Ralio,  nis.  ||  lletra  de 
cAMBi.  |]  met.  Flica,  subjecte  ociós  y  sense  destino. 
Polizon,  gazapo,  periUan,  tuno.  Yafei'. 


POL 


CATALÀ. 


POL 


S69 


POLISSÍL-LABO.  aïlj.  de  mòltas  sil-labas.  Po- 
lisUabo.  Polysillabus. 

POLISSÍNDETON.  f.  ret.  Figura  que  consis- 
teix en  posar  uiòltas  conjunccions  en  la  oració.  Po- 
Ilisindeton.  Polysyndülon,  i. 
POLIT.  ra.  Aucell  de  color  pardo  ó  de  color  de 
Ilebra,  'I  bech   mòlt  llarch  y  arquejat,  Ires  dits  ó 
bnglasen  cada  peu  y  un  al  garró  tots  separats,  Za- 
rapilo  real.  Arcuala,  ai. 
.  POLITÉCNICH,  CA.  adj.  Lo  que  abrassa  mòl- 
tes ciénciasó  arts.  Politécnico.  Polytechnicus. 
POLITEÍSME.  m.  Pluralitat  de  Déus.  La  rahó 
natural  basta  pera  conèixer  la  falsedat  del  poli- 
leísme.  Poliíeismo.  Polytheismus,  i. 

política,  f.  Gobern,  administració  de  la  re- 
pública, del  estat.  Poliíica.  Policia,  £e,  politice, 
es.  il  Cortesia,  urbanitat  y  bona  criansa.  roHlíca. 
l'rbanitas,  comitas,  atis.  ||  Bona  economia  de  cada 
hu,  en  ordeà  sa  família  y  negocis  particulars.  Po- 
lilica.  QEconomia,  ae. 

políticament,  adv.  m.  Segons  reglas  de 
política.  PoUlicamente.  Givililer,  politice.  j]  Acomo- 
danlse  à  las  ocasions.  PoUlicamente.  Politice. 

POLÍTICH,  ca.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  polí- 
tica, al  gobern  del  estat.  P.iliíico.  Politicus.  ||  Ver- 
sat en  lo  gobern  del  estat.  Polilico.  Reipublicae 
perilus.  II  Urbà,  cortès.  Polilico.  Urbanus,  comis. 
POLÍTRICH.  m.  berba.  falsia.. 
POLITXA.  f,  nàut.  Roda  macisa  en  los  ler- 
nals,  etc.  Rodaja,  roldana.  Ròtula,  se. 

POLITXINEL-LA  ,  POLITXINEL-LI  Y 
PRDTXINEL-LI.  m.  Mimo,  Sallimbanco,  Salla- 
^^ancos,  Chiquiíicuatro.  Miraus,  i. 

POLL.  m.  La  cria  ó  producció  que  surt  del  ou 

els  aucells,  com  lo  de  la  gallina.  Pollo.  Pullus,  i. 

0  del  àguila.   Aguilucho.  Aquilae  pullus;  lo  de 

nech.  Anadino.  Anadis,  pullus;   lo  de  cigonya. 

g'omno.Ciconiae  pullus;  lo  de  gall  dindi.  Pavi- 

llo.  Meleagradis  pullus;  lo  de  garsa.  Picazo.  Pi- 

puUus;  lo  de  oca.  Ansarino.  Anseris  pullus.  i| 

cria  de  las  abellas.   Pollo,  empolladura.  Apum 

boles.  II  Insecte  sense  alas  de  una  línea  y  mitja  de 

arch,  de  color  cendrós  obscur,  de  substància mès 

ra  si  habita  en  lo  cap,  y  mès  blan  y  de  color 

asi  blancb  si  habita  en  lo  cos.  Piojo.  Pediculus, 

dicinus,  i.  II  Insecte  que  crian  los  aucells,  dife- 

nts  del  comuns  en  lo  lamany  y  figura.    Piojo. 

vium  pediculus.  |  lladella.  ||  Arbre,  '1  tronch  y 

Has  del  qual  són  de  color  blancb,  la  fusta  mòlt 

Beugera,  y  dura  mòlt  davall  del  aygua  sens  cor- 

mprerse.  Chopo.  Alnus,  i.  ||  pi.  pollada.  ||  met. 

ISÉRIA,  POBRESA. 

POLLS  DE  ASTOR.  Cert  dretantich.  Pollos  de  azor. 
us  quondara. 

POLL  DE  BOÜ.  PAPARRA. 

POLL  DA  COSTURA  ó  ENCOMANADÍS,  luet.  La  persona 
importuna  y  molesta  que  non's  podem  tràurerde 
sobre.  Piojo  pegadizo,  machaca,  sobon.  pegote.  Im- 
porlunus. 


POLL  DE  MAR.  lusecte  de  unas  deu  polzadas  de 
llarch,  compost  de  nou  articulacions  cubertas  de 
una  crosta  dura,  de  las  quals  la  de  un  extrem 
compon  lo  cap,  la  del  altre  la  cua,  y  las  restants, 
que  conslitubeixen  lo  cos  eslàn  armadas  cada  una 
de  dos  canias.  S'alimenta  de  aquàtils,  als  quals  s' 
agafa  fortament.  Piojo  de  mar.  Onis,  i. 

POLL  MALALTÍS.  Lo  di'bil  y  malalt  que  no  medra. 
Galpilo.  Pullus  hyemalis. 

POLL  -MULLAT,  fr.  mCt.  XOP. 

POLL  RESisciTAT,  PÍCA  MÍis  QUE  CAP.  ref.  Reprèn  al 
qui  havent  estat  elevat  à  algun  empleo,  no's  recor- 
da dels  de  sa  antiga  esfera,  y  reprèn  los  defectes 
que  ell  cometia  y  devia  dissimular.  Ao  se  acuerda 
el  cura  de  cuando  fué  sacrislan;  vióse  el  villano  en 
bragas  de  cerro  y  el  fierro  que  fierro;  ò  vióse  elper- 
ro  en  bragas  de  fierro  y  no  conoció  à  su  companero; 
cuando  el  villano  esta  en  el  mulo,  ni  conoce  à  Dios  n  i 
al  mundo  ;  contra  peon  hecho  dama  no  para  piezo 
en  tabla.  Status  mutant  mores. 

POLL  ROS.  BRANXET. 

MATAR  UN  POLL  ó  'ls  POLLS.  fr.  fam.  Pegar  à  al- 
gú al  cap.  Cascar  ó  machacar  las  liendres.  Caput 
perculere. 

MIRAR  ó  TRAüRER  LOS  POLLS.  Buscarlos  pera  ma- 
tarlos.  Despiojar.  Pediculos  venari. 

MORIR  COM  UN  POLL.  fr.  met.  FÉR  UNA  MORT  COM  UN 
POLL. 

PER  UN  POLL  No's  PERT  LA  LLOGA.  ref.  Denota  que 
quant  mòlts  estan  empenyats  en  alguna  cosa  no's 
déu  abandonar  per  mès  que  un  desistesca.  Por  un 
fraile  no  se  pierde  un  convento ;  uno  y  ninguno  todo 
es  uno.  Unus  homo  et  nullus  numero  censetur 
eodem. 

POLLS  AB  POLLS  FAN  LLÉMENAS.  ref.  Deuota  que 
pera  millorar  algú  de  fortuna  no  déu  péndrer  per 
company  à  altre  que  sia  tant  miserable  com  ell. 
Piojos  con  piojos  no  liacen  sinó  liendres  ;  la  misèria 
cria  misèria.  Paupertas  paupertatem  parit. 

POLLA.  f.  Gallina  jove.  Po/ía.  Gallinula,  pul- 
lastra,  ai.  ||  En  lo  joch  lo  que's  posa  ó  aposta.  Po- 
lla. Ludisponsio. 

POLLA  DE  AYGUA.  Aucell  mòlt  comú  en  Espanya, 
de  un  peu  de  llarch,  ab  lo  llom  negre,  'ls  costats 
cendrosos,  lo  ventre  roig,  las  alas  pardo-obscuras, 
la  cua  negra  clapada  de  blanch,  y  las  potas  rojen- 
cas;  habita  en  los  paratges  de  ayguas,  vola  poch  y 
ab  las  polas  penjant.  Gallina  de  rio,  polla  de  agua, 
fulica,  gallinela.  Gallus  aqualicus. 

POLLA  DE  ÍNDiAS  ó  DINDI.  Pavtt.  Pullaslia  indica» 

POLLA  ROSSA.  BRANXET.  |  mct.  fam.  La  minyona 
bonica.  Polla.  Decora,  elegans  puella. 

POLLACO.  m.  ant.  sombreràs. 

POLLACRA.  f.  Embarcació  de  vela  llatina 
usada  en  lo  Mediterràneo.  Polacra.  Onerariie  navis 
genus. 

POLLADA.  f.  Conjunt  de  polls.  Pollada.  Pul- 
lorura  turba. 

POLLAGÓ.  m.  Branqueta  de  arbre  que  regu- 


nitf  POL  DICCIONARI 

larment  se  cubre  de  vesch  pera  cassar  aucells. 
Gajo.  Ramus,  i.  1|  Lo  corn,  pua  ó  punxa  de  lasfor- 
cas  palleras,  etc.  Cuemo.  Coriiu,  u. 

POLLAGUERA.  f.  Eix  sobre  del  qual  descan- 
san  y  's  mouhen  lasporlas.  Quicio,  guicial.  Cardo, 
inis,  axis,  is.  ||  En  lascanipanas  lo  piu,  apoyoó  le- 
nidor.  Eje.  Axis,  is.  ||  raet.  Lo  que  serveix  de  apoyo 


POL 


y  sosteniment  à  altra  cosa.  Quicio.  Cardo,  inis, 
axis,  is. 

TRÍURER  DE  poi.LAGUERA.  fr.  met.  Tràurep  las 
cosas  de  sòn  centro  6  de  sòn  natural  curs  ó  estat. 
Sacar  de  quicio.  Rerum  stalum  innovaré. 

TRAURER  POLLS.  fr.  Netejar  de  ells.  Espulgar, 
despiojar.  Pediculos  expiscare. 

süRTiR  DE  POLLAGUERA.  fr.  luet.  Procehir  algú 
sens  regla  en  sas  operacions.  Salir  de  compàs. 
Modum  excedere.  ||  Excedirse  del  modo  acostumat 
y  conforme  al  geni,  condició  ó  estat  especialment 
per  ímpetu  de  alguna  passió.  Salir  de  sus  casillas. 
Exardescere. 

POLLALLA.  f.  VIRAM. 

POLLAM.  m.  POLLADA. 

POLLANCA  Y  POLLANCRE,  m.  Arbre.  AL- 
BA, POLL.  II  f.  ALBA  NEGRA. 

POLLANGREDA.  f.  Lloch  poblat  de  pollan- 
cres. Chopada.  Alnorum  copia. 

POLLANCH.  m.  En  los  arbres,  ceps,  etc,  llucb, 
brot,  grífol  que  ix  en  la  soca  ó  en  mitj  de  las  ra- 
mas  principals  que'ls  xucla  la  substància  y  regu- 
larment no  fa  fruyt.  Chupon.  Turunculus,  i. 

POLLAR8E.  V.  r.  Corcarse,  arnarse  '1  blat,  la 
roba,  etc.  Picarse.  Exidi  tinea,  teredine.  ||  Criarse 
'1  poll  en  los  ous.  EmpoUarse.  Ova  incubando  fo- 
veri.  II  met.  tornarse  aygua  poll. 

POLLASTRE,  m.  Poll  de  gallina  ja  gros.  Po- 
llo, poUastro.  Pullaste,  tri.  ||  m.  mel.  truhà. 

POLLASTRE  DE  JANER  CADA  PLOMA  VAL  UN  DINER. 

ref.  Denota  que'ls  pollastres  en  dit  mes  van  mòlt 
cars,  per  havernhi  pochs:  Pollo  de  enero,  pluma  à 
dinero.  Quod  numerat  plumas  totidem  venialis  est 
asses;  Jané,  luo  pullus  mense  valere  solel. 

POLLASTRER.  m.POLLATAYRE.  II  Lo  lloch  ópa- 
ratje  ahont  se  crian  los  pollastres.  PoUero.  Pulla- 
rium,  ii. 

POLLASTRET.  m.  d.  Polluelo,  pollilo.  Pulu- 
lus,  i. 

POLLAT,  DA.  p.  p.  Empollado.  Incubalus.  | 

CORCAT,  ARNAT,  TINTAT. 

POLLAT AYRE  Y  POLLATER.  m.  Gallinay- 
re,  qui  negocia  ab  viram.  Gallinera,  pollero.  Avia- 
rius,  ii. 

POLLEGADA.  f.  ant.  Certa  mida.  polzada. 

POLLEN,  m.  La  pols  que  alsa  la  farina  ó  '1 
gra  quant  se  mol.  Harija.  Pulvisculus,  i. 

POLLER.  ra.  gallina yre. 

POLLERA.  f.  Lloch  ahont  se  crian  polls,  re- 
gularment es  una  espècie  de  cove  de  vímechs  es- 
tret de  dalt  y  ample  de  baix.  Pollera.  Pnllis  alen- 
dis  locus,  II  Artifici  de  vímechs  en  figura  de  cam- 


pana, ahont  fican  las  criaturas,  pera  que  sens 
perill  de  càurer,  s'  exerciten  à  caminar.  Anda 
niiio,  pollera.  Ad  puerorum  gressus  firmandos 
cista. 

POLLET,  m.  d.  Lo  que  ix  del  ou  del  aucell. 
Polluelo,  pollico,  ilo.  Pullulus,  i.  ||  d.  de  poll 
insecte.  Piojuelo.  Pediculus,  i. 

COM  UN  POLLET.  loC.  FÉR  UNA  MORT  COM  UN  POLL. 

POLLETA.  f.  d.  Pollica,  polluela,  ita.  Pullula,  86. 

pollí.  m.  Ase  ó  burro  jove.  Pollino.  Asellus, 
assellulus,  i.  ||  Lo  burro  que  mama.  Buche.  Asini- 
nus  pullulus.  II  met.  noy. 

QUI  no  TRABALLA  quant  ES  pollí,  ha  DE  TRABALLAR 
QUANT  ES  ROCÍ.  ref.  LO  JOVE  QUE  NO  TRABALLA,  etC. 

POLLINA,  f.  Burra,  somera.  Pollina.  Asina,  ae. 

POLLINADA.  f.  Conjunt  de  dos  ó  mès  pollins. 
Barricada.  Asinorura  grex. 

POLLINAR.  V.  a.  Parir  la  somera.  Parir  la 
burra.  Asinam  foelum  edere. 

POLLINET.  m.  d.  Pollineja.  Pullus  asininus. 

POLLÓ8,  A.  adj.  Ple  de  polls.  Piojoso.  Pedi- 
culosus.  II  met.  Miserable,  mesquí.  Piojoso.  Miser. 

POL-LÜCIÓ.  f.  Derramament  del  semen  volun- 
tari óen  somni.  Polucion.  Pollutio,  inquinatio,  nis. 
II  Profanació  de  un  temple  ó  lloch  sagrat.  Polucion. 
Pollutio,  nis. 

POL-LUIR8E.  V.  r.  GORRÓMPRERSE. 

POL-LUIT,  DA  Y  POL-LUT,  A.  adj.  Brnt,  in- 

mundo.  Polalo.  Pollutus. 

POLM.  m.  Peix.  POP . 

POLO.  m,  POL. 

POLOGRAFIA.  f.  Descripció  del  cel.  Pologra- 
fia.  Poiographia,  ae. 

POLONÈS,  A.  adj.  POLACO. 

POLP.  m.  Peix.  pop. 

POLPA.  f.  Molsa.  Pulpa.  Medulla,  aï. 

POLS.  amb.  La  part  mès  menuda,  y  desfeta  de 
terra  mòlt  seca,  que  ab  qualsevol  moviment  s'  alsa 
en  r  ayre.  Polvo.  Pulvis,  eris.  ||  Las  parts  subtilís- 
simas  à  que's  reduheixen  ó  en  qne  's  resol  algun 
sólit,  com  :  pòls  de  tabaco,  etc.  Polvo.  Pulvis,  pul- 
ver,  eris.  I  polsagüera.  ||  pollen.  1|  m.  Part  del 
cap.  entre  1'  ull  y  la  orella.  Sien.  Crotaphus,  i, 
tempus,  oris.  fl  Moviment  de  la  artèria.  Pulso.  Pul- 
sus,  us,  saliens  artèria.  ||  Petita  porció  de  alguna 
cosa  polverisada  que  's  pren  ab  1'  extrem  dels 
dits  pólzer  é  índice,  com :  tabaco,  etc.  Polvo,  pul- 
garada.  Pugillus,  i.  ||  La  part  demunyeca  ahont  se 
sent  lo  moviment  deia  artèria.  Pulso.  Carpus,  i.  || 
met.  Tino,  cuydadoen  alguna  dependència.  Pulso. 
Cura,  diligentia,  ae.  |]  Seguretat,  fermesa  en  lama. 
Pulso.  Manus  vigor,  1|  pólzer.  |  polzada.  |  pol  vos. 
II  m.  pi.  Esperits  vitals.  Espirilus  vitales.  Spiritus 
vitales. 

PÒLS  ASSOSSEGAT.  Sc  diu  quaut  esta  quiet,  ferm, 
en  sòn  estat  natural.  Pulso  sentado,  sosegado.  Quie- 
tus,  placidus  pulsus. 

PÒLS  de  cartas.  polvos. 

PÒLS  db  olor.  polvos  de  perruquer. 


?0L 


CATALÀ. 


POL 


371 


PÒLS  MENUDA.  POLSINA. 

ANAR  LO  PÒLS.  ff.  Móuicrse  al)  violència.  Lalir  el 

Ipulso.  Pulsare. 
A  PÒLS.  m.  atlv.  Expressa  ques'  alsa  alguna  cosa 
fent  forsa  solament  ab  la  munyeca.  A  pulso.  Sus- 
pendente  brachio. 
(  ALSAR  i  ALGÚ  DEL  PÒLS  DE  LA  TERRA.  ff.  Iliet. 
^Tràurerà  algú  de  misèria,  donantli  alguna  digni- 
tat ó  empleo.  Levanlar  del  polvo  ó  del  polvo  de  la 
lierra;  poner  en  zancos.  Erigere,  é  loco  humili 
evehere. 

ALSARÓ  FÉR  MÓURER  PÒLS.  fr.  que  à  mès  del  sen- 
tit recte,  significa  donar  causa  à  que  hi  haja  dissen- 
sions. Levanlar  polvoreda,  levanlar  ò  mover  una 
I  cantera.  Turbas  excitaré. 
-  APAGAR  LA  PÒLS.  fr.  met.  Regar  allí  ahont  hi  ha 
bols  pera  que  no  s'  alse.  Matar  el  polvo.  Pulverem 
ledare. 
DE  AQUELLA  PÒLS  VENEN  AQUESTOS  FANCHs.  ref.  De- 
nota quc  mòlts  mals  que 's  pateixen  provenen  dels 
desordes  comesos  anteriorment.  De  aquellos  polvos 
vienen  estos  lodos.  Uinc  belli  inilium. 

ESCAMPAR  LA  PÒLS.  fr.  Espargir  alguna  cosa  feta 
pols.  Espolvorear,  espolvorizar.  Pulvero,  as. 

NAT  DEL  PÒLS   DE  LA  TERRA.    loC.  DCUOta  qUe  algÚ 

ha  tingut  baixos  principis.  Nacido  en  las  malvas. 
TerríB  filius;  é  quercubus  ortus. 

pÉNDRER  LO  POLS.  fr.   POLSAR.  |1  met.  Tanlcjar, 
examinar  la  disposició  ó  estat  de  algun  negoci  pera 
gobernarse  en  ell.  Tomar  el  pulso.  Rei  statura  ex- 
ploraré. II  y 
PESAR  A  PÒLS.  fr.  Examinar  lo  pes  de  una  cosa, 
steninlla  en  T  ayre  ab  la  ma.  Tomar  ú  pulso. 
cm  manu  suspendere. 

QUEDAR  sÈNs  PÒLS.  fr.  mel.  Pasmarse,  inmularse 
;ravcment  per  la  novedal  (jue  causa  alguna  cosa. 
<uedarse  sinpulsos.  Exanimari. 

QUI  NO  VÓL  POLS  QUE  NO  VAJA  A  LA  ERA.  ref.  COU- 

'Is  que  's  queixan  desprès  de  haver  buscat  lo 
ny  voluntàriament.  Quien  no  quiera  ver  làstimas 
vaya  d  la  guerra.  Vulnera  qui  respuil,   belluni 
lUfugiat. 

SACUDIR  LA  PÒLS  DELS  PEUS  Ó  DE  LAS  SABATAS.  fr. 

et,  Apartarse  de  algun  lloch  digne  de  càstich  ó 
borriment.  Sacudir  el  polvo  de  los  pies  ó  de  los  za- 

los.  Pulverem  é  pedibus  exculere. 

TENIR  BON  PÒLS.  fr.   met.  Tenir  acert  en  alguna 

sa.  Tener  buen  pulso  ó  lino.  In  aliquo  esse  feli- 
em. 

TENIR    LO    PÒLS  NATURAL,    ASSOSSEGAT  Ó  CORRENT. 

Se  diu  quant  està  en  sòn  moviment  regular.  Es- 
r  d  pulso  en  caja.  Arteriam  aequabiliter  pulsare. 

TRÀUBER   LA   PÒLS  DE    ALGUNA   COSA.   fr.    Quilar  el 

'polvo.  Pulverem  exculere. 

TRAUEER  LA  PÒLS  DE  LA  ESQUENA,  fr.  met.  Pegar. 
Sacudir  el  polvo.  Yerbero,  fustigo,  as. 

TRAURER  PÒLS  DE  SOTA  LA  AYGÜA.  fr.  TRÀURER 
SANCH  DE  UN  COS  MORT. 

UMPLiRSE  DE  PÒLS.  fr.  Rébrcrlo  '1  panyo  ó  altra 


roba.  Enlraparse.  Pulvere  inquinari. 

POLSADA,  f.  Mida  de  la  dotzena  part  de  un 
peu.  Pulgada,pulgarada.?oï\icis mensmdi]  uncia, 

ÍB.  II  PÒLS.  7. 

POLSADA  DE  TABACO.  Polvo,  pulgarada,  toma,  lo~ 
m,ada  de  labaco.  Tabacci  pugillus. 

POL8ADETA.  f.  d.  Polvico,  illa,  ito.  Pulvis- 
culus,  i. 

POLSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  polsa.  Pulsador, 
pulsanle.  Pulsans. 

POLSAGUERA.  f.  La  pòls  que  hi  ha  ó  s'  alsa 
de  la  terra.  Polvareda,  nube  de  polvo.  Nimbus,  i; 
pulverea  nubes.  |j  met.  altercat,  debat,  qüestió. 

ALSAR  POLSAGUERA.  fr.  ALSAR  PÒLS. 

POLSAMENT.  m.  polsació. 

POLSAR.  V.  a.  Péndrer  lo  pòls  al  malalt.  Pul- 
sar,  tomar  el  pulso.  Salientis  veuíe  molum  experi- 
ri.  II  Péndrer  tabaco.  Tomar  un  polvo.  Tabacci  pul- 
verem naribus  trahere. 

POLSEJAR.  V.  n.  móurer,  alsar  pòls.  ||  Pén- 
drer tabaco  mòlt  sovint.  Monudear  el  polvo .  Tabac- 
ci pulverem  frequenter  accipere.  j]  Midar  à  polza- 
das.   Apulgarar.  Pollice  nietiri.  ||  Fér  forsa  ab 

10  dit  pólzer.  Apulgarar.  Pollice  in  aliquid  incum- 
bere, 

POLSERA,  f.  Sorrera,  arenera.  Salvadera.  Pul- 
veris  pyxis.  j]  Lo  cabell  que  càu  sobre  'Is  polsos. 
Pulsera,  aladar,  garceta.  Temporum  capilli  pen- 
duli. 

POLSET.  ra.  d.  La  petita  porció  de  alguna  co- 
sa  reduhida  à  pòls.  Polvillo,  ito.  Pulvisculus,  i. 

POLSIM,  m.  ler.  cua.  8. 

POLSINA,  f.  d.  Polvillo,  harina.  Pulviscu- 
lus, i. 

POLSÓS,  A.  adj.  Gubert  de  pòls.  Pohoroso, 
polvorieulo.  Pulvereus. 

POLTRO.  m.  potro. 

POLTRÓ,  NA.  adj.  Dropo,  mandra.  Follon, 
pollron.  Segnis,  desidiosus.  ||  cübart,  gallina,  po- 
rüch.  II  Lo  que  serveix  pera  mòlta  comoditat  y  des- 
cans del  cos,  com:  cadira  poltrona.  Pollron.  Desi- 
diain  fovens. 

POLTRONAMENT.  adv.  m.  Ab  pollroneria. 
Holgazantimenie,  jlojametUe.  Segniter,  ignaviler. 

POLTRONERIA.  f.  Empoltroniment ,  vaga- 
munderia,  droperia.  Pollroneria.  Desidia,  ignavia, 

se.  II  COBARDIA. 

POLTRUCH.  in.  Persona  petita  y  moll  grassa. 

Pastel,  embole,  morcon,  hobachon,  jergon,   talego, 
moslrenco.  Brevis  obesusque  homo. 

POLVERISAR.  V.  a.  POLVORISAR. 

POLVERISAT,  DA.   adj.   Reduhil  à  polvos. 
Puloerizado.  Pul  vera  tus. 
POLVO.  m.  Lo  labaco  moll.  Polvo.  Pulvis  eris. 

11  pi.  La  arena  de  la  sorrera  pera  assecar  los  es- 
crits. Arenilla,  polvos.  Arenula,  ííí. 

POLVOS  DE  JUAN  DE  VIGO.  Óxido  que  's  troba  en 
Idria  y  Friol,  però  quasi  sempre  es  producte  del 
art;  està  composi  de  oxigeno  8  p.,  metall  100  p. 


rit 


POM 


DICCIONARI 


POM 


etc,  se  presenta  en  massas  formadas  en  pelilas 
escalas  brillants,  de  color  groch  que  lira  à  taronja, 
inodoras,  de  sabor  càustich  y  melàl-lich,  solubles 
en  aygua.  Oxido  rojo  demercurio,  deutóxido  de  mer- 
curio,  precipilado  rojo,  polvos  de  Vigo,  polvos  d? 
Juanes.  Deutoxidusmercurii. 

TIR4R  POLVOS.  EMPOLVAIl. 

PÓLVORA,  f.  Composició  de  sofre  salitre  y  car- 
bó. Pólvora.  Pyrius,  ignariuspulvis.  |1  mel.  Lo  mal 
geni  de  algú  que  s'  enfada  fàcilment.  Pólvora.  Im- 
mitte,  ad  iram  proclive  ingeniura.  ||  met.  Vivesa, 
activitat  y  vehemència  de  alguna  cosa.  Vólvora. 
Ardor,  is.  ||  pi.  polvos. 

PÓLVORA  SORDA.  La  que  sens  fer  ruido  fa  '1  mateix 
efecte  que  la  ordinària.  Pólvora  sorda.  Nitratus 
pulvis  surdus.  \\  met.  Lo  subjecte  que  danya  à  altre 
ab  dissimulo.  Pólvora  sorda.  Cavillus,  i. 

sÉR  UNA  PÓLVORA,  loc.  Hiet.  Dcuota  '1  geni  colé- 
rich  de  algú.  Ser  un  alquilran.  ó  una  pólvora.  Su- 
bitò  exardescere. 

fíASTAR  PÓLVORA  EN  SALVA.  fr.  met.  Posar  medis 
inútils  y  fora  de  temps  pera  algun  fi.  Gastar  la  pól- 
vora en  salva.  Vana  sequi. 

POLVORAMENT.  m.  ant.  empolsamknt. 

POLVORAR.  V.  a.  ant.  empols4r. 

POLVORER.  m.  Fabricant  de  pólvora,  l'olvo- 
risla.  Sulphurali  pulveris  artífex. 

POLVORÍ,  m.  Foguerí,  foradet  que  tenen  los 
canons  de  las  armas  de  foch,  per  lo  qual  se  comu- 
nica aquest  à  la  càrrega.  Fogon,  oido.  Igni  immit- 
lendoforaraen.  [[  ant.  Pólvora  reduhida  à  pols  pera 
encebar  las  armas  de  foch.  Polvorin.  Pulvis  py- 
rius minutior. 

SÉR  UN  polvorí,  loc.  met,  sér  una  pólvora. 

POLVORISABLE.  adj.  Lo  que's  pót  reduhir  à 
pèls.  Polverizable,  pulverizable.  ínpulverem  rede- 
gi  valens. 

POLVORISACIÓ.  f.  Reducció  à  pols.  Polvori- 
zacion,  pulverizacion,  triluracion.  In  pulverem  re- 
ductio. 

POLVORISAR.  V,  a.  Reduhir  à  pols.  Polvori- 
zar,  pulverizar,  pulvificar,  triturar.  In  pulverem 
redigere;  pulvero,  as. 

POLZADA,  f.  POLSADA,  1. 

PÓLZER.  m.  Dit  gros  deia  ma  ó  peu.  pulgar, 
police.  PoUex,  ícis.  j]  polzada, 

POM.  m.  La  bola,  cresta,  etc,  que's  posa  per 
adorno  en  la  barana,  cadira,  etc,  Manzanilla.  Ex- 
tremum  rotundum,  |1  Lo  que  té  figura  de  pera.  Pe- 
rilla. Pirula,  ie.  |1  L'  extrem  ó  remato  de  la  guarni- 
ció de  la  espasa  que  està  sobre  del  puny.  Pomo. 
Capulus,  i.  II  Ram  de  flors.  Ramillete,  mazo  de  flo- 
res, y  pomo  p.  Mur.  Florum  fasciculus.  (|  Lo  flocb 
de  fruyta,  com:  ponias,  cireras,  etc.  Gajo,  pomo. 
Scapus,  i.  II  En  T  arsó  de  la  sella  '1  ferro  rodó  que 
hi  ha  per  agarrarse.  Pomo.  Globus,  aíneus.  [j  Vas 
de  vidre  pera  tenir  y  conservar  ungüents  ó  licors 
de  olor.  Pomo.  Vitreum  pomuni.  ||  pok,  [j  Floch,  ma- 
nat de  espigas,  etc,  que  ixen  de  una  mateixa  ar- 


rel. Macolla,  mala.  Caulorura  ex  eadem  radice  nia 
nipulus.  I  Manadet  de  cinlas,  plomas,  etc,  Mazo. 
Manipulus,  i.  |1  Guarnició  ó  empunyadura  del  bastó 
ó  raangala.  Puno.  Capulus,  í. 

POM  POM.  Lo  ruído  repetit  dels  cops.  Tris-lras, 
tras,  tras,  zas,  zas.  Iterala  percussió. 

COM  UN  POM  DE  FLORS.  loC.  COM  UN  POM  DE  OR. 

COM  UN  POM  DE  OR.  m.  adv.  Explica  la  bona  dis- 
posició y  hermosura  de  algú.  Como  un  pino  de  oro, 
como  mil  flores.  Pulcherrimus. 

POMA.  f.  Fruyt  rodó  de  pell  prima  y  llisa,  re- 
gularment de  color  groch  y  encarnat.  Ni  ha  de  di- 
ferentascaslas.  Manzana,  poma.  Pomum,  nialum,  i. 

POMA  BOSCANA.  Jabí.  Malum  silvestre. 

POMA  CAMOSA.  Classe  de  aqueix  fruyt,  de  olor  y 
sabor  mòlt  suau  y  agradable  que  s'  usa  en  la  me- 
dicina. Manzana  camuesa.  Malum  baïticum, 

POMA  ROQUETA,  Manzana  esperiega  ò  de  la  reina. 
Mall  aciduli  genus. 

POMADA,  f.  Composició  de  vàrios  ingredients, 
dels  quals  se  forma  com  una  espècie  de  mantega 
pera  fér  unturas.  Pomada.  Myromelymum,  i ;  me- 
linum  unguentura.  ||  La  de  llarl  y  aromalisada  ab 
planlas  oloro.sas.  Blandurilla.  Fucus,  i. 

POMELL.  m.  ant.  pom. 

POMER.  m.  y 

POMERA,  f.  Arbre  que  produheix  las  pomas. 
Manzano,  manzanal.  Malus,  i. 

POMERA  camosa  ó  camosina.  Espécie  de  pomera,  '1 
fruyt  de  la  qual  té  un  olor  y  gust  mòlt  suau  y  agra- 
dable. Camueso.  Pyrus  malus. 

POMERA  DEL  PARADÍS.  Canya  grossa  de  laslndias, 
alta  de  dotze  à  quinze  peus,  verda,  clara,  esponjo- 
sa  pel  interior,  y  plena  de  certa  aygua  que  ix  de 
una  ceba  de  la  figura  de  una  pera  ab  mòlias  arre- 
letas  biancas  que  la  afirman  à  la  terra  ;  las  fullas 
en  lo  alldel  tronch  de  quatre  à  vuyt  peus  de  llarga, 
ria,  y  com  de  unas  quinze  polzadas  de  amplària; 
las  flors  de  uns  tres  dits  de  llargas,  de  color  blanch 
groguench  y  de  olor  suau:  '1  fruyt  ix  en  la  ciraa  à 
modo  de  ramellet,  gros  com  lo  bras,  de  dotze  pol- 
zadas de  llarch,  y  un  poch  corb  de  la  extremitat. 
En  algunas  parts  ülan  la  escorsa  de  dit  arbre.  Zfít- 
nano,  manzano  delparaiso,  higuera  de  Adan.  Musa 
arbor, 

POMERAL.  m,  ant,  y 

POMERAR.  ra.  Lloch  plantat  de  pomeras.  Man- 
zanal, manzanar,  pomar.  Pomarium,  i. 

POMERETA.  f.  d.  Manzanillo.  Malus  parva. 

POMET.  m.  d.  Pomilo.  Parvum,  pomum.  ||  ra- 
mellet. 

POMETA.  f.  d.  Manzanilla,  ila.  Parvum  ma- 
lum, 

POMÍFER,  A.  m.  ant.  poét.  Lo[que  produheix 
fruyt.  Fruclifero,  pomifero.  Pomifer. 

POMPA.  f.  Aparato,  esplendor,  ostentació.  Rum- 
ho,  pompa,  tren.  Pompa,  x,  splendor,  is.  ||  L' aconi- 
panyament  sumptuós  que's  fà  en  alguna  funció 
alegre  ó  fúnebre.  Pompa.  Solemnís  pompa. 


PON 


CATALÀ. 


PON 


373 


FÉR  POMPA.  fr.  Fér  vana  ostentació.  Uacer pompa. 
Ostento,  as. 

POMPÓ.  ra.  Espècie  de  bola  cuberta  de  soda, 
estam,  etc,  ab  un  tros  de  ülferropera  asseguiarse 
a  la  ei  ma  del  morrió.  Pompon.  Crista,  se. 

POMPÓS,  A.  adj.  MagníQch,  ostentós,  mages- 
tuós.  Pomposa.  Pomposus. 

POMPOSAMENT,  adv.  m.  Ab  pompa.  Pompo- 
samenle.  Speciosè. 

PONADOR.  m.  PONEDOR. 

PONCELL.  ra.  FiDRÍ. 

PONCELLA.  f.  Donzella.  Doncella.  Virgo,  in  is. 

y  Lo  nus  ó  tumor  en  que'e  forma  la  flor  en  las 

plantas.  Bolon,  capullo.  Gemma,  íe,  calyx,  icis.  || 

flor  de  la  rosa  abans  de  obrirse.  Capullo,  pimpollo. 

Calyx,  icis, 

PONCELLETA.  f.  d.  Boloncito.  Parva  gemma. 

PONCELLATGE.  m.  anl.  virginitat. 

POIVCEM.  m.  Fruy  semblant  à  la  llimona,  y 
comunment  major.  Cidra.  Cilreum,  i. 

PONCEM  CONFITAT.  Acitroii.  Cilrum  saccharo  con- 
ditum. 

PONCEMER.  m.  Arbre  sempre  vert,  las  fulla^ 
y  flors  semblants  a  las  del  llimoner,  y  té  per  fruyt 
lo  poncem.  Cidron,  cidral.  Gilrus,  i. 

PONCEMENAR.  m.  Lloch  plantat  de  ponce- 
iners.  Cidral.  Cilretum,  i. 

PONCIL.  m.  Espècie  de  poncemeragre.  Ponci, 
poncil,  limonza,  'poncidre.  Medici  mali  species. 

PONDERABLE,  adj.  Lo  que  es  digne  de  pon- 
deració. Ponderable.  Exaggeratione  dignus.  1|  Pesa- 
ble.  Ponderable.  Ponderabilis. 

PONDERACIÓ,  f.  Exageració ,  encariment. 
Ponderacion.  Amplificatio,  nis.  ||  Atenció,  conside- 
ració, pesy  cuydado  ab  que's  diu  ó  fa  alguna  cosa. 
Ponderacion.  Cura,  ae. 

PONDERADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  pondera  ó  exa- 
gera. Ponderador.  Exaggerator,  is. 

PONDERAR.  V.  a.  AmpliQcar,  exageiar.  Pon- 
derar. Exaggcro,  as.  ||  Meditar,  considerar.  Ponde- 
rar. Pondero,  as. 

PONDERAT ,  DA.  p.  p.  Ponderada.  Exagge- 
ratus. 

PONDERATIU,  VA.  adj.  Qui  pondera  ó  exa- 
gera. Ponderaiivo.  Amplificutor,  ampliQcans,  exag- 
gerans. 

PONDERÓS,  A.  adj.  ant.  pesat,  pesant. 

PÓNDRER.  V.  a.  Fér  los  ous  los  aucells.  Aovar, 
poner.  Ova  parere.  |  Posar  las  abellas  lo  poll.  Cao- 
char.  Semen  apes  edere. 

DEIXAR  DE  PÓNDKER.  fr.  Se  diu  de  la  gallina  que 
para  de  póndrer.  Pesponerse.  Aves  infcecundas  fieri. 

TOTASLi  PONEN.  loc.  Pondera  la  fortuna  de  algú 
ó  que  tot  li  ix  com  vól.  La  perra  leparird  lechones; 
lenersogade  ahorcado;  quien  està  en  ventura  hasta 
la  hormiga  le  ayuda.  Gygis  habere  annulum,  vir- 
gulam  divinam. 

PÓNDRER8E.  v.  r.  Ocultarse  '1  sol  y  demés  as- 
tres. Trasponerse,  ponerse.  Occidere. 

TOMO   II. 


NO  SÉR  BO  PERA  PÓNDRER  NI  PERA  COVAR.  fr.  No  SÓr 

bo  pera  res.  No  ser  para  sí/íç  ni  para  albarda.  Om- 
ninò  ineptnm  esse. 

PONEDOR,  m.  Lo  lloch  aliont  las  gallinas  y  al- 
tres aucells  fan  los  ous.  Ponedor,  nidal.  Nidus,  i.  || 
covAROT.  II  Qui  pon.  Ponedor.  Ponens. 

PONEDORA,  adj.  Se  diu  de  la  gallina  que  co- 
mensa  a  póndrer.  Ponedora.  Ova  pariens. 

PONENT,  m.  Occident;  la  part  del  liori.sonl  per 
ahont  se  pon  lo  sol.  Occidente,  ponienle,  ocaso.  Occi- 
dens,  tis,  occasus,  us.  |]  Lo  vent  que  vé  de  ponent. 
Ponienle,  oesle.  Occidens  ventus.  |  Prelat  que  fa 
de  relator  en  la  Kola  romana.  Ponenle.  Litis  expla- 
nalor.  ||  Magistrat  ab  lo  nom  de  ministre  ponent 
se  nombra  per  torn  entre  'is  que  componen  cada 
sala  en  las  Audiéncias  ab  exclusió  del  president  y 
té  '1  càrrech  de  informar,  examinar,  presidir  y 
autorisar  certas  diligéncias,  així  com  redactar  las 
senléncias  y  llegirlas  en  sessió  pública  al  tribunal. 
Ponenle,  minisíro  ponenle.  Ponentis  minister. 

PONET.  m.  d.  de  Po.  Pepiío.  Josephus. 

PONICIÓ.  f.  ant.  cÀSTicH. 

PONIR.  v.  a.  ant.  castigar. 

PONS.  n.  p.  de  home.  Poncio.  Pontius,  ii.  D  ant. 
espüdrements. 

ponsella.  f.  poncella. 

ponsellatge.  m.  poncell atge. 

PONSEM.  m.  PONCEM. 
PONSÍ.  m.  ter.  y 
PONSIM.  m.  ter.  poncem. 

PONSILLER.  m.  PONCEMER. 

PONSONYA.  f.  VERÍ. 

PONSONYÓS,  A.  adj.  VERINÓS. 

PONSONYOSisSIM ,  A.  adj.  sup.  PonzorLOsi- 
simo.  Valdé  virulenlus. 

PONT.  m.  Fàbrica  de  pedra  ó  fusta  que's  cons- 
truheix  y  forma  sobre  'Is  rius,  fossos  y  altres  silis 
pera  poder  passarlos.  Puente.  Pons,  lis.  ||  La  mà- 
quina que's  fórina  sobre  barcos  ó  bots  ab  taulons 
sobre,  pera  passarlos  rius.  Puente.  Pons,  supra  co- 
ria  vel  cimbas  jactus.  ||  Qualsevol  dels  sostres  de 
una  nau.  Puente.  Navis  tabulum.  p  L'  espay  entre 
la  cubt'rla  principal  de  la  bodega  y  la  cuberta  in- 
mediata.  Ahjamiento.  Locus  quo  naviganlium  ce- 
Uulae  construuntur.  ||  palanca.  |1  pontet.  2.  ||  pel- 
vis. 

pont  de  calafat,  nàut.  La  unió  que's  forma  de 
unas  fustas  y  taulons  que's  mantenen  sobre  la  ay- 
gua  ab  bòlas  vuydas,  y  serveix  pera  traballar  los 
calafats  quant  la  nau  està  de  carena.  Plancha  de 
agua.  Ralis,  is. 

pont  dels  ases.  met.  fam.  Aquella  grave  dificul- 
tat que's  troba  en  alguna  facultat  ó  altra  cosa,  que 
desmaya  pera  passar  en  davant.  Se  diu  regular- 
ment del  «quis  vel  qui»  en  la  gramàtica.  Puente  de 
los  asnos.  DifTicultas  quaj  segrè  superatur. 

pont  llevadís.  Lo  que  pót  alsarse,  com  lo  dels 
fossos  dels  castells.  Puente  levadizo.  Sambuca,  ae. 

FÉR  LO  PONT  DE  PLATA.  fr.  mct.  Facilitar,  trobar 

47 


374 


POP 


DICCIONARI 


POQ 


planas  las  cosas  en  que  algú  troba  dificultat,  pera 
empenyarlo  en  algun  assumplo.  Hacer  lapuente  de 
plata.  Rem  facilem  reddere. 

FÉR  PONT  ó  POSAR  ALGUN  PONT.  fp.  Fabricarlo. 
Pontear.  Pontem  inslruere. 

FÉR  LO  TONTO  PER  NO  PAGAR  LO  PONT.  ff.  met.  FÉR 
LO  TONTO  PER  NO  ANAR,  elC. 

PONTARRÓ.  m.  d.  PONTET. 

PONTATGE.  m.  Lo  dret  que's  paga  de  passar 
un  pont.  Ponlaje,  pontazgo.  Poniaticuin ,  i. 

PONTER.  m.  Qui  reb  lo  dret  del  ponfalge. 
Pontero.  Pontis  administer. 

PONTET,  m.  d.  Pueniecillo,  ito,  ico,  puenteci- 
Ua,  puentezuela.  Ponticulus,  i.  1|  En  la  guitarra  y 
altres  instruments  un  Uislonet  que's  posa  en  lo 
mès  inferior  ab  vàrios  foradets,  ahont  se  lligan  y  s' 
asseguran  las  camas  per  un  extrem;  y  en  altras, 
com  lo  violí,  r  arquet  (lue's  posa  pera  alsar  las 
cordas.  Puente,  puentecilla.  Yarula,  ae,  conlerio- 
lus,  i. 

PONTIFICAL,  adj.  Pertanyent  al  Ponlífice. 
Pontifical,  ponlificio.  Ponlificius.  ||  m.  Los  orna- 
ments que  serveixen  al  bisbe  en  la  celebració. 
Pontifical.  Pontificalia  ornamenta.  |  Llibre  que  con- 
té las  ceremónias  pontifícias  y  episcopals.  Pontifi- 
cal. Ponlificia,  orum. 

PONTIFICALMENT.  adv.  m.  Segons  los  es- 
tils dels  bisbes  y  ponlífices.  l'ontificalmente.  Ponli- 
ficio, pontificali  morè. 

PONTIFICAT,  m.  Dignitat  de  ponlífice.  Ponti- 
ficado.  Pontiücatus,  us.  ||  Lo  temps  en  que'l  Ponlí- 
fice obté  tal  dignitat,  ó  un  bisbe  regeix  sas  Igle- 
sias. Pontificado.  Pontificatus,  us. 

PONTIFICAT  DE  PAPA.  La  dignitat  de  papa  y  '1 
temps  que  dura.  Papado.  Papalus,  ponlificatus, 
us. 

OBTENIR  ALGUN  PONTIFICAT.  Sér  poulífice,  obtcnir 
aquesta  dignitat.  Pontificar.  Pontificam  dignitalem 
oblinere. 

PONTÍFICE.  m.  Bisbe  ó  arquebisbe.  Ponlífice. 
Pontífex,  icis.  I  Lo  papa.  Ponlífice;  ponlifice  sumo  ó 
romano.  Summus  pontífex. 

Pontifici,  a.  adj.  pontifical. 

PONTÓ.  m.y 

PONTONA.  f.  Barca  xala  pera  passar  los  rius  ó 

constrnhir  ponts,  y  en  los  ports  pera  netejar  lo 
fons  ab  1'  auxili  de  algunas  maquinas.  Ponton. 
Ponlo,  nis. 

PONXS  Y  PONYS.  m.  Beguda  composta  de 
ayguardent,  llimona  y  sucre.  Ponche.  Ex  aqua, 
saccharo  et  vi  no  igne  evaporato  potio. 

POP.  m.  Peix  de  mar  que  té  vuyl  camas  gros- 
sas  que  acaban  en  punta  ab  una  espècie  de  bocas 
repartidas  per  ellas  ab  que  s'  agarra  à  las  rocas,  y 
ab  ellas  camina  y  nada;  pórla  en  la  boca  lo  que  ha 
de  menjar.  Té  en  lo  llom  una  espècie  de  canal  per 
ahont  llansa  la  aygua.  Pulpo,  pólipo.  Polypus,  i.  || 
fam.  Home  gros  y  pesat  ó  embarassat  en  sas  ac- 
cions. Sapo.  Tumidus,  lardus. 


assahonar  ó  posar  com  ün  pop.  fr.  fam.  Maltrac- 
tar à  cops.  Poner  como  un  pulpo;  zurrar,  lundir. 
Yerbeio,  as. 

QUI  PESCA  POPS.  Pulpero.  Polyporum  piscator. 

POPA.  f.  La  part  principal  de  la  nau  ahont  està 
'1  timó.  Popa.  Puppis,  is.  ||  pi.  fam.  paparotas. 

la  popa  PRIMERA,  fr.  ant.  nàut.  De  popa  6  por  la 
popa,  ò  la  popa  delante,  així  's  deya:  «amenar  les 
galees  presas  per  la  popa  primera  y  las  senyeras 
rocegant.» 

vEMiisE  EN  POPA.  fr.  aut.  nàut,  Gohernarse  en  po- 
pa. In  puppam  regere. 

POPAR.    V.  n.  MAMAR. 

POPOT.  m.  Espècie  de  palla  deia  qual  en  Nova 
Espanya  'n  fan  escombras.  Popole.  Indica  palea. 

POPULACIÓ.  f.  POiii.ACió. 

POPULAR,  adj.  Plebeyo.  Popular,  comunero. 
Popularis.  II  Se  diu  de  la  nialallia,  etc,  que  s'  ex- 
teny  propaga  pel  poble.  Popular.  Epidèmia,  ae. 

POPULARITAT,  f.  La  aceptació  que  algú  té 
en  lo  poble  y  '1  conjunt  de  prendas  ab  que  se'l  fà 
de  la  seva  part.  Popularidad.  Popularitas,  atis. 

POPULARMENT,  adv.  in.  Segons  1'  us  ó  pa- 
rer del  poble.  Popularmente.  Popuiariter. 

POPULAT,  DA.  adj.  Establert,  avehinat.  Ave- 
cindado.  Inter  cives  scriptus. 

POPULATGE  Y  POPULATXO.  m.  Poble 
baix.  Populacho,  populazo,  'poblacho,  poblazo,  ple- 
be  Ínfima.  Plebecula,  ae. 

POPULEON.  m.  Ungüent  que's  compon  prin- 
cipalment dels  borrons  delsalbas,  de  manlega  de 
porch,  cascall,  mandràgoras  y  altres  simples.  Po- 
puleon.  Populeumunguentum. 

POPULÓS,  A.  adj.  Mòlt  poblat,  abundant  de 
gtí\[.  Popúloso.  Populosus;  incolarum  frequens. 

POPULOSiSSIM,  A.  adj.  sup.  Populosisinw. 
Incolfs  valdè  frequens. 

POPUT.  m.  PUPUT. 

POQUEA.  f.  ant.  y 

POQUEDAT.  f.  Curtedat,  petitesa,  poca  cosa. 
Poquedad,  pequenez,  parvidad,  parvedad,  nimiedad. 
Paucilas,  parvitas,  atis.  ||  es;assesa,  misèria,  f 
met.  Cobardia,  pussil-lanimital,  falla  de  esperit. 
Poquedad.  Pusillanimitas,  atis.  |1  f.  insuficiència, 
petitesa,  infantesa. 

POQUESA.  f.  ant.  poquedat.  ||  f.  juventut,  in- 
fància. 11  escassesa  de  béns,  etc. 

POQUET,  A.  adj.  d.  Poquito,  illo.  Pauculus.  || 
Dèbil  en  forsas  de  cos  ó  animo.  Poquito.  Valdè  exi- 
guus.  11  m.  Poca  cosa,  com:  un  poquet  de  pa.  Po- 
quito,illo.  Pauxillum,i.  H  adv.  m.  y  ter.  En  curta 
quantitat,  en  poch  temps.  Poquito.  Parúm,  tanti- 
llúm.  I  d.  ant.  petit. 

POQUET  i  POQUET.  m.  adv.  Ab  interval-los.  Po- 
quito d  poco,  despacilo.  Lentè.  1|  A  pleret,  ab  gran 
atento,  sens  fèr  ruido.  Pasito,  quedito.  Pedefen- 
tim. 

POQUET  y  ÀSSOVINTET  FÍ  'l  VI  PROFITOSET.  FCfr. 
POCH  k  POCH  ANIREM  LLUNY. 


I 


POR 

CN  POQLET  DE  CADA  COSA.  Fof.  Denota  quc  corivó 
variar  las  cosas,  pera  que  no  cansen.  Entre  col  y 
col  lechuga.  CaüVibns  alternis  lacluca  intcrsita  ri- 
det. 

POQUissiM,  A.  adj.  sup.  Poqnisimo.  Paulu- 
lus.  II  adv.  ni.  y  ler.  Poquisimo.  Perparüm,  per- 
parvulum. 

POR.  f.  Temor.  Miedo,  temor,  limidez,  recelo, 
recelamienlo.  Metus,  us,  formido,  inis.  ||  susto,  es- 

r.LAV.  TERROR.  ||  FANTASME,  ESPANTALI, ,  ESPECTRE. 

AB  POR.  ra.  adv.  Ab  temor,  ab  recel.  Con  temor, 
con  miedo,  temerosamenle,  medrosamente.  Formido- 
losò,  timidè. 

AL  Qüi  MAI,  víü,  LA  POR  LI  SEGUEIX,  ref.  Dcnola 
que  al  home  de  mala  vida  li  està  sempre  acusant 
la  conciéncia  y  que  tem  contínuament  lo  càslich 
que  mereix.  Al  que  mal  vive  el  miedo  le  sigue.  En 
pavet  à  nullo,  tactus  forraidine  culpae, 
Sons  miser:  est  quando  non  timor,  ille  timet. 

AQII  'S  MOR  DEPOR,  LI  FAN  LA  SEPULTURA  DE  CA- 
GALLONS.    ref.  QUI  NO  s'  ARRISCA,  etC. 

CAGARSE  DE  POR.  fr.  met.  fam.  ab  que's  pondera 
'1  gran  temor  que  algú  té,  Ciscarse  de  miedo.  Prae 
limore  turbari. 

FÉR  POR.  fr.  Espantar,  fér  fugir.  Ahuyenlar,  es- 
pantar, intimidar,  alurdir,  aventar.  Terrefaciendo 
fugare.  ||  Consternar,  horrorisar.  Causar  espanto. 
Terreo,  es.  1|  Atemorisar,  amenassar.  Poner  miedo. 
Melum  incutore.  ||  Causar  recel,  suspila,  temor. 
Dar  miedo.  Melum  injicere.  |1  Atemorisar  a  lascria- 
turas  proposanllos  alguna  cosa  capas  de  espanlar- 
las.  Poner  miedo.  Terreo,  es.  1|  met.  Pondera  1' 
excés  de  alguna  cosa  en  sa  línea  com:  fa  por  lo  vi 
que's  cull.  Ser  unjuicio.  Extremum  attingere. 

FÉR  POR  k  LA  CASSA,  fr.  Espantaria,  remóurerla 
pera  poderli  tirar  ab  inès  seguretat.  Remontar.  Abi- 
go,  is. 

FÉR  POR,  ó  sÉR  COSA  QUE  FA  POR.  fr.  Causar  alguna 
cosa  gran  admiració  persa  irregularitat.  Asombrar, 
pasmar;  ser  cosa  que  asombra,  que  pasma.  Miríim 
essc. 

LA  POR  GUARDA  LA  VINYA.  ref.  ExplícH  que'l  temor 
del  càstich  sól  sér  eficàs  remey  pera  mantenir  als 
homes  en  sa  obligació  y  evitar  los  delictes.  Miedo 
guarda  viüa;  miedo  guarda  vina  que  no  vinadero. 
Plus  à  maloprohibet  timor  quam  lex. 

LA  POR  m'  ho  FA  DIR.  loc.  pera  donar  a  enténdrer 
lo  recel  de  que  alguna  cosa  no  surte  com  se  desit- 
ja. El  miedo  me  lo  hace  decir;  por  miedo  lo  digo.  Me- 
tus instat. 

MÒLTA  POR  Y  POCA  VERGONYA,  Ó  TENIR  MÈS  POR  QUE 

VERGONYA,  fr.  al)  que's  reprèn  al  qui  tem  mòlt  lo 
càstich,  y  no  repara  en  cométrer  lo  delicte  que'l 
mereix.  Mucho  miedo  y  poca  vergüenza.  Non  pudor 
in  facie,  metus  est  in  corde  flagel  li. 

MORiRSE  DE  POR.  fr.  Exagera  '1  gran  temor  que's 
pateix  per  algun  recel  de  cosa  adversa,  ó  per  sér 
lo  subjecte  pussil-lànirae.  Morirse  de  miedo.  Terro- 
reexanimari. 


CiTALÀ.  POR  375 

NO  TiNGAü  POR.  loc.  que  ademés  del  sentit  recte, 
assegura  que  no  succehirà  alguna  cosa.  No  hayaó 
no  hayas  miedo.  Ne  verearis. 

QUANT  MÉS  POR  TÉ  'l  CA,  MÈS  LLADRA.  TCÍ.  MKS 
LLADRA  'l  ca  QUANT  POR   HA. 

SENS  POR  VENEN  LOS  HOSTES,  ref.  AHONT  MÉNOS  SE 
PENSA  S'  ALSA  LA  LLEBRA. 

TENIR  POR.  fr.  Delenirse  '1  cavall,  mula,  elc, 
mostrant  temor.  Recelarse.  Timeo,  es. 

TREMOLAR  DE  POR.  fr.  Tcnime  mòlta.  Tener  mucho 
miedo.  Reformido,as. 

PORCA.  f.  La  femella  del  porch.  Puerca,  mar- 
rana. Porca,  ;m.  ||  met.  Dona  bruta,  Puerca.  Por- 
ca, ae, 

PORCA,  f,  anl,  Crestal!  entre  solch  y  solch,  Ca- 
ballete.  Porca,  a;.  1|  Solch  pera  senyalar  los  espays 
ahont  s'  ha  de  tirar  la  llavor.  Amelga.  Seminalio- 
nem  dirigens  sulculus.  ||  Espay  entre  dos  solchs 
pera  sembrar  ab  igualtat.  Amelga,  almanta,  mielga. 
Inter  sulcos  spatium. 

PORCADA.  f.  PORQUERIA. 

PORCAMElVT.  adv.  m,  Brutaraenl,  de  un  mo- 
do  porch.  Puercamente.  Lotiolenlè,  spurcè.  ||  met, 
Grosserament.  Puercamente.  Ruslicè. 

PORGAR.  V.  a,  Fér  pòrcas,  Amelgar,  sulcar, 
surcar.  Imporco,  as, 

PORCARIA.  f.  PORQUERIA. 

PORCÀS.  ra.  aum,  Cerdazo.  Ingens  sus. 

PORCASSÀS,  SA.  adj,  PORCH.  BRUT. 

PORCATER.  m.  Guardià  de  porchs.  Porqueri- 
zo,  porquera.  Subulcus,  i.  |]  Qui  tracta  en  porchs. 
Negocianle  de  puercos.  Snarius  negolialor. 

PORCELL,  m.  Garrí.  Cochinillo,  porquezuelo, 
porcino  y  porcel.  p.  Mur.  Porcinus,  porculus,  i.  |j 
Peix.  ESTURIÓ,  II  Peig  besüch, 

PORCELL  de  llet.  Lcclion,  porcino,  gorrin,  gorri- 
no.  Porcellus  lactants, 

PORCELLADA.  f.  Ramat  de  porcells  de  un 
mateix  part.  Lechigada ,  camada.  Porcae  foelus 
multiplex. 

PORCELLANA,  f,  Pisa  fina  de  la  Xina,  Porce- 
llana. Porcellana,  x.  \\  S'  aplica  àuna  espècie  de 
pedra  que's  cria  en  lo  regne  de  Nàpols,  Pucelana. 
Murra,  te.  \\  pi.  Tumor  dur  que's  forma  per  la  obs- 
trucció de  las  glàndulas  del  coll,  Lamparones,  hu- 
mores  frios.  Slrumse,  arum. 

PORCELL AR.  v  a.  Parir  la  truja  'Is  porcells. 
Parir  la  puerca.  Porcam  foelum  edere, 

PORCELLET.  m.  d.  Lechoncillo,  cochinillo,  co- 
rozuelo.  Porcellus  lactans, 

PORCH.  m.  Animal  doméstich,  ínmundo,  que 
s'  engreixa  pera  servir  de  manteniment;  té  la  carn 
mòlt  útil  y  gustosa.  Cerdo,  puerco,  cochino.  Sus, 
uis,  porcus,  i.  II  met.  Brut  en  lo  menjar  y  vestir, 
Cochino,  lechon.  Spurcus,  i.  ||  Peix  semblant  al 
porch.  Puerco marino.  Marinus  porcus.  ||  adj,  mel. 
Brut.  Puerco,  inmnndo,  roüoso,  sórdido,  asquero- 
so,  sucio,  soez,  cochambroso,  ensuciador.  Spurcus. 

PORCH  ÀNTAT  ó  BNGaBTOXÀT.  Lo  que  s'  engrcíxa 


376 


POR 


DICCIONARI 


POR 


pera  qiie's  mantinga  tendre  y  gustós.  Cebon,  ceba- 
do.  Sagina,  ae,  porcus  saginatus. 

poRCu  CRESPÍ  ó  ESPÍ.  Quadrúpcdo  semblant  al 
erissó  de  uns  dos  peus  de  llarch,  cubert  de  unas 
puas  de  dos  à  Hes  polzadas  ab  llistas  negras  y 
blancas.  Puerco  espin,  puerco  espino.  Hystrix,  cis. 

PORCH  FIAT  TOT  l'  ANY  GRUNY.  fcf.  Expllca  la  pena 
quedonan  los  deulesper  la  conlínua  molèstia  dels 
acreliedors.  Puerco  fiadogrune  lodo  el  ario;  cochino 
fiado  buen  invierno  y  mal  verano.  Dum  solvenda 
manent,  fuerant  qua3  credila  mordax,  Non  sinit 
hisce  fruí  solvendi  cura  quielè. 

PORCH  MASELL.  EspL!CÍe  de  porch  que  apónas  té 
sentits.  Sorayo.  Sus  leprosus. 

PORCH  SANAT.  Puerco  cttslrado.  Majalis,  is. 

poRCii  sENGi-AR  ó  SINGLAR.  Quadrúpedo  mòlt  co- 
mú en  vàrias  parts  de  Espanja,  de  uns  tres  peus 
de  alt,  rallat  de  blanch  y  negre  quant  es  jove  y  de 
cendrós  obscur  quant  es  gros  ;  las  orellas  erlas, 
lascerdas  aspras  y  erissadas;  los  ullals  inferiors 
corbs  y  prolongats  fora  de  la  boca;  '1  morro  llarch, 
rodó,  ab  los  extrems  arremangals  :  de  ell  prove- 
nen los  porchs  doraèslichs.  Jabali ;  puerco  moMés  ó 
salmje.  Aper,  pri. 

poRcu  SENGLAR  DE  LLET.  Lo  petll  quc  cucara  ma- 
ma, Cochaslro.  Apri  catulus. 

CANTAR  LO  PORCU.  fp.  fam.  Si'T  tart.  Ser  tarde. 
Yesperum  esse. 

DE  POaCH  Y  DE  SE\YOR   SE  n'hA  DE  VENIR  DE  MENA. 

ref.  Ensenya  qne  de  homes  de  obscura  qualitat  no's 
poden  esperar  obras  ni  accions  nobles.  De  rabo  de 
puerco  nunca  buen  viroie.  Mali  corvi  malum  ovura. 

DiRSE  'l  nom  DEL  poRCH.  fr.  Injuriarse  mútua- 
ment abparaulas.  Decirse  losnombres  de  laspascuas 
ò  de  las  fieslas ;  decir  el  sueno  y  la  sollura.  Dicte- 
riis  etopprobiis  mutuò  se  proscindere. 

ESTAR  AJASSAT  COM  üN  PORCH.  fr.  Eslar  ajagul  ben 
estirat :  dormir  en  terra  ósèns  llit.  Hacer  la  rosca 
del  galçjo.  Ubivis  cubare. 

ESTAR  COM  LO  PORCH  EN  LA  ESTACA,  fr.  met.  Dis- 

frular  de  totas  las  conveniéncias.  Estar  como  ruin 
puerco.  Omnibus  vitae  commodis  frui. 

EIXIR  LO  PORCH  MASELL.  fr.  SÜRTIR  LO  TRET  PER  LA 
CULATA. TORNARSE  AYGUA  POLL. 

FARTARSE  COM  ÜN  PORCH.  fr.  FARTARSE. 

LLEVARSE  QUANT  LO  PORCH  CANTA.  fr.  LlcvarS» 

molt  tart.  Levanlarse  à  las  lantas.  Serò  é  lecto  sur- 
gere. 

LO  PORCH  MÈS  RUei  MENJA  'l  MILLOR  AGLÀ.  ref. 
ESDEVÉ  LA  HONRA,  CtC, 

NO  ES  TANT  LO  PORCH  COM  LO  PORCATER.  ref.  Denota 
que  '1  major  en  edat  déu  sér  preferit  à  altre  en  al- 
guna cosa.  Primera  es  el  altar  mayor  y  luego  los  co- 
laterales.  Ad  latus  appositis  prínceps  magis  ara 
colaíur. 

TORNARSE  'l  PORCH  TRUJA.  ref.  TORNARSE  AYGUA 
tOLL. 

ÜN  PORCH  GROS  NE  PORTA  UN  ALTRE  AL  COS.  fcf. 
KÈS  CAGA  UN  BOU,  elC. 


PORCIÓ,  f.  La  part  ó  quantitat  petita  que's  pren 
de  allra  major.  Porcion.  Porlio,  nis.  \\  En  algunas 
Iglesias  la  part  que's  dóna  pera  'Is  aliments.  Ra- 
cion,  porcion.  Porlio,  nis.  |  Part  igual.  Parte  igual. 
iEqua  porlio.  ||  pitansa,  racqó. 

PORCIÓ  cóNGRüA.  La  que's  dóna  al  ecclesiàstich 
que  té  cura  de  ànimas,  y  no  percebeix  los  delmes 
per  estar  units  à  alguna  comunitat  ó  dignitat,  ó  per 
estar  secularisals.  Porcion  congrua.  Proveritus  ec- 
clesiastico  vivo  congruens. 

poftció  MENSAL.  La  que  davan  los  romans  al  es- 
clau cada  mes.  Porcion  mensual.  Demensura,  i. 

PORCIONER.  m.  Qui  té  dretà  alguna  porció. 
Porcionista.  Portionarius,  ii.  \\  En  la  catedral  de 
Yich  s'  anomenan  així  'is  prebendats  que  tenen 
racció  en  la  catedral.  Racionero.  Ecclesise  portio- 
narius. 

PORCIONETA.  f.  d.  Porcioncica,  illa,  ila. 
Portiuncula,  se. 

PORCIONISTA.  f.  PENSIONISTA. 

PORCIÚNCULA.  f.  Indulgència  que's  guanya 
en  las  iglésias  del  orde  desant  Francesch  en  lo  dia 
dos  de  agost:  se  diu  així  perquè  sa  primera  conces- 
sió fou  en  lo  convent  de  Nostra  Senyora  dels  Àn- 
gels en  Porciúncula.  Porciúncula.  JubiliEUS  por- 
tiuncula. 

PORFIA.  f.  Contienda,  disputa  obstinada.  Por- 
fia.  Contenlatio,  certatio,  nis.  ||  Tema,  terquedat. 
Porfia.  Pervicacia,  pertinacia,  au.  \\  Repetició  con- 
tinuada de  alguna  cosa.  Porfia.  ínslanlia,  pertina- 
cia, a;.  II  Imporlunitat  pera  lograr  alguna  cosa. 
Porfia.  Molèstia,  ae. 

A  PORFIA.  m.  adv.  Qui  mès  pót,  à  competència. 
A  porfia.  Certalim. 

LA  PORFIAMATA  LA  GASSA.  ref.  LA  PERFÍDIA  MATA  LA 

CASSA. 

PORFIADAMENT.  adv,  m.  Obstinadament. 

Porfiadamente  ,  lenazmente  ,  obstinadamente .  Ins- 
tanler. 

PORFIADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Porfiadisimo. 
Pertinacissimus. 

PORFIADtSSIMAAlEIVT.  adv.  m.  sup.  Por- 
(iadisimamente.  Obstinatissimè. 

PORFIAR.  V.  n.  Dispular,  altercar  obstinada- 
ment. Porfiar.  Certo,  pugno,  as.  \\  Insistir,  conti- 
nuar repentinament  alguna  cosa.  Porfiar.  Insisto, 
is.  H  Importunar  fér  instància.  Porfiar.  Insto,  as. 

PORFIAR,  MÈS  NO  APOSTAR,  ref,  Enscuja  que  de 
dos  mals  s'  evite  'i  major.  Porfiar,  mas  no  apostar. 
Tu  potius  verbis  ,  quovis  quam  pignore  certes. 

PORFIAT,  DA.  p.  p.  Porfiado.  Obstinatus.  || 

adj.  PERFIDIÓS,  OBSTINAT, 

PÓRFIDO.  m,  y 

PÓRFIR.  m.  aut.  Espècie  de  màrraol  compost 
de  una  massa  de  naturalesa  de  pedra  foguera  y  de 
creslalls  de  altres  minerals:  es  de  diferentas  varie- 
tats; però  "1  més  conegut  es  roig  obscur  ab  mòltas 
clapas  blancas  y  rodonas.  Pórfido.  Porphyrites,  ae; 
porphyreum  marmor. 


POR 


CATALÀ. 


POR 


377 


lí 


PORGA.  f.  ant.  PURGA. 
PORGADOR.  m.  ant.  garbell. 
PORGADURA.  f.  y 

PORGAMEÍVT.  in.  ant.  gabbellament.  H  pi. 
Lo  desperdici  dels  gj-ans  garbellals.  Acribadura, 
aechadura,  granzas,  siielos.  Aciis,  eris,  purgamen- 
ta,  orum. 

PORGAR.  V.  a.  ant.  garbellar. 

PORGARIES,  f.  p!.  ant.  baleigs. 

PORGATORI.  m.  ant.  purgatori. 

PORGUÈRES.  f.  pi.  ant.  esporguerias. 

PORJE.  m.  ant.  poaxo. 

PORO.  m.  Foradel  imperceptible  del  cos  per 
ahont  s'  exhalaii  y  absorveixen  los  humors  y  va- 
pors. Poro.  Porus,  i. 

PORÓ.  adv.  ant.  però. 

PORÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  porós.  Poroso.  Po- 
rosus. 

POROSITAT,  f.  Conjnnt  dels  porós  del  cos. 
Porosidad.  Porosilas,  alis. 

PORQUER,  m.  porcater. 

FÉR  LAS  PORQUERAS  GRASAS.  fr.  DE  QUIN  PA  FA  RO- 
SEGONS. 

PORQUERIA,  f.  Brutícia,  inmundícia.  Por- 
queria. Spurcilia,  impurilia,  a;.  J  Acció  indecenla 
ó  porca.  Cochinada,  porqueria.  Rusticum,  indeco- 
rura  factum.  II  Grosseria,  desatenció.  Porqueria. 
Indecorum  faclum.  ||  Cosa  de  poch  valor.  Porque- 
ria. R:'.s  nullius  prelii.  [|  llufa,  pet. 

PORQUEROL,  A.  m.  y  f.  porcater. 

PORQüET.  m.  d.  poucellet.  ||  Se  diu  per  des- 
preci  de  alguna  persona.  Cochino,  porquezuelo. 
ordidus,  immundus. 

PORQUETER.  m.  porcater. 

PORRA.  f.  Massa  de  fusta  ó  bastó  que  fà  '1 
cap  gros  y  rodó.  Porra.  Capitalus  fustis.  ||  Massa 
que  servia  de  arma  ofensiva.  Porra.  Clava,  ae,  ra- 
nius,  i.  11  Insígnia  que  portan  los  porrers  ó  porters 
de  massa.  Maza.  Caeslus,  us.  ||  La  culata  ó  part 
mès  grossa  del  taco  de  villar.  Maceta.  Tudicula, 
íB.  II  Molèstia,  cosa  pesada.  Porreria.  Molèstia,  ae. 
ae.  II  L'  últim  y  mès  abullal  de  una  rama  separada 
del  arbre.  Cepejon.  Crassius  extremi  rami  ab  arbo- 
re  avulsi.  1|  üesmanyotat,  pesat,  que  s'  embarassa 
en  lo  que  fà.  Pelmazo,  peclion,  pdnfilo,  flemàlico, 

mudo,  moledor,  pelma,  mosca,  majagranzas,  zor- 
•ero,  molino,  sapo,  zopo.  Tardus  homo.  . 

aguantar  la  porra.  fr.  nict.  Aguantar,  soportar, 

frir  algun  malab  paciència.  Sufrir,  tolerar.  Sus- 
ineo,  es. 

FÉR  porra.  fr.  Pararse  sens  poder  ó  voler  passar 
ndavan  en  alguna  cosa.  Hacer  porra.  Tenaciler 
istere,  haerere.  ||  errar  lo  cop. 

TORNARSE  PORRA.  fr.  Fóise  pcsat,  molest.  Àporra- 
arse.  Molesium,  gravem  fieri. 

PORRADA.  f.  Cop  de  porra.  Porrazo,porrada, 
mazada.  Clavae  ictus. 

PORRATA.  f.  ant.  PRORATA. 

PORREJAR.  V.  a.  ÀPORREJAR.  H  ESGARRAPAR. 


PORREJAT,  DA.  p.  p.  aporrejat. 

PORRER.  m.  Masser,  qui  porta  porra.  Macero. 
Claviger,  i. 

PORRER  DE  CATEDRAL.  Lo  ministie  quc  per  cere- 
mónia  acompanya  ab  una  porra  als  que  celebran 
los  oficis  divins  ab  solemnitat.  Perúguero.  Scep- 
trifer,  i. 

EMPLEo  de  PORRER  DE  CATEDRAL.  PerliguBria.  Per- 
ticalis  ministri  accessorius  munus. 

PORRERIA.  f.  met.  fam.  Molèstia,  tardansa 
que  la  causa.  Porreria,  pelmaceria.  Molèstia,  ae. 

PORRETA.  f.  La  cama  ó  fullas  dolentasdeall, 
perro,  elc.  Porreia.  Porracea  fol'a.  ||  d.  de  porra. 
Porrilla.  Parva  clava.  1|  vet.  Tumor  dur  que  's  for- 
ma en  la  juntura  inmediata  à  la  pota  de  las  cabal- 
caduras  privanllas  lo  moviment.  Porrilla.  In  bes- 
tiarum  arlubus  tumor. 

EN  PORRETA.  m.  adv.  En  pel,  sense  res.  En  por- 
reia,  en  cueros,  en  cerro,  en  pelo.  Omninò  nudè. 

PORRILLA.  f.  PORRETA.   3. 

PORRO.  m.  Espècie  de  ceba,  encara  que  no  for- 
ma cabussa  com  ella,  de  la  qual  se  diferencia  ab 
lo  sabor  que  es  mòlt  mès  desagradable  que'l  de  la 
ceba,  y  no  cou.  Paerro.  Porrus,  porrum,  i. 

PORRO  SALVATGE  ó  DE  VINYA.  Esp^cie  de  porro  que 
's  cria  en  las  vinyas  y  oliverars,  y  la  gent  del  camp 
se'ls  menja  en  lloch  del  dels  horts.  Paerro  silvestre 
ósaloaje.  Ampelloprason,  i. 

PORRÓ.  m.  Yas  de  vidre  ab  dos  brochs;  Tun 
mès  ample  per  ahont  se  posa  '1  licor,  y  1'  altre 
mòlt  mès  estret  pera  bèurer.  Porron,  y  penadilla, 
penado'l  que  fà  '1  raig  prim.  Viireus  urceus.  || 
piTXELL.  11  Cilra  ó  pinta  pera  tràurer  vi.  Piporro. 
Batiola,  ae.  I  cetrill.  I  Meytadella,  certa  mesura 
que  fà  quatre  patricons.  Porron,  mitadella.  Fide- 
lia,  ai. 

PORRONA.  f.  PORRÓ.  1. 

PORSAVAN.  m.  ant.  rey  de  armas. 

PORT.  m.  Lloch  segur  y  defensat  dels  vents, 
ahont  poden  entrar  las  naus.  Puerto.  Navale,  is, 
navalla,  ium,  porlus,  us.  U  met.  Amparo,  auxili, 
refugi.  Puerto.  Perfugium,  refugiura,  ii.  1|  Pas  es- 
tret entre  dos  monlanyas.  Gnrçjanla,  puerlo.  Pylae, 
arum;  montium  angustiae.  |1  Capacitat  de  una  em- 
barcació. Porte.  Capacitas,  alis.  |  Modo  de  aportar- 
se.  Porte.  Yectura,  ae.  H  La  decència  ó  lluhiment  ab 
que  's  vesteix  ó  tracta  alguna  persona,  ó  lo  contra- 
ri. Porte.  Elegantia,  x,  ornatus,  us.  |1  Boca  de  riu. 
Embocadura  de  un  rio.  Ostium,  ii.  1|  pi.  Lo  preu 
que's  paga  pera  portar  alguna  cosa.  Portes.  Yec- 
tura, ae,  vectio,  nis. 

portfétde  mans.  Lo  no  natural,  sinó  félabart 
ea  la  mar.  Puerlo  artificial.  Coton,  is,  cotonum,  i. 

PORT  FRANCH.  Aquell  en  que  entran  é  ixen  las 
naus  de  qualsevol  nació  sense  pagar  drets  ells  ni 
sas  mercaderias,  sols  no  las  inlroduhescan  en  lo 
país.  Puerto  franco.  Portús  liber. 

A  LA  ALTRA  PART  DELS  PORTS.  Lo  que  està  de  r  al- 
tre costat  de  las  monlanyas.  UUrapuertos,  ultra^ 


378 


POR 


DICCIONARI 


POR 


montano.  Trasmonlanus,  ultramontanus. 

PÉNDRER  PORT.  fr.  Arribar  à  ell.  Tomar  puer  10, 
apariar.  Portum  inire,  siibire. 

PORTA.  f.  Entrada,  obertura  ó  portal  que  's  fa 
en  la  paret  pera  entrar  ó  eixir  de  algun  lloch. 
Puerta.  Porta,  janua,  a?,  ostiura,  ii.  [j  Obertura  per 
la  qual  s'  entra  ó  ix  de  algun  paratge.  Pueria.  Os- 
tiura, ii.  II  La  màquina  de  fusta  que  clavada  ab  gol- 
fes tapa  la  entrada  ó  eixida.  Puerla.  Foris,  is.  |1 
met.  Camí,  principi,  introducció.  Puerta.  Janua, 
ae,  aditus,  us.  ||  La  cort  del  emperador  dels  turchs. 
Puerla,  porta.  Turci  tiranni  aula. 

PORTA  ACAI.ADISSA.  aut.  y 

PORTA  coiADissA.  Porta  petita  composta  de  dos  ó 
mès  taulons  grossos  assegurats  ab  fustas  ó  barras 
de  ferro  en  los  canals  ó  portells  de  las  presas  dels 
rius,  pera  detenir  6  deixar  passar  las  ayguas  pu- 
jantla  ó  abaixantla.  Compueria.  Cataracta,  catarac- 
tes, ae. 

PORTA  COTXERA  ó  DE  coTXERiA.  La  de  las  colxe- 
rias,  y  metafòricament  la  que  es  mòlt  gran.  Puerla 
cochera.  Decumana  porta. 

PORTA  DEL  DATRAS.  La  scgona  ó  escusada  de  una 
casa.  Puerta  trasera.  Posticum,  pseudothyrum,  i. 

PORTA  FALSA.  La  oculta  y  amagada,  fuerta  falsa, 
secreta  ó  accesoria,  póstigo,  suriida.  Pseudothy- 
rum. i.  I  met.  fam.  Lo  ces  ó  cul.  Puerta  trasera, 
falsa.  Anus,  i. 

PORTA  FERRissA.  ant.  La  de  ferro.  Puerta  de  hier- 
ro.  Porta  ferrea. 

PORTA  FiNESTRERA.  La  dc  la  mida  de  las  Qnestras 
6  vidrieras  que  's  posa  per  la  part  de  fora  pera  ma- 
jor resguart  de  aquellas.  Coniraventana ,  puerta- 
ventana.  Exteriusfenestrae  ostium. 

PORTA  FRANCA.  La  entrada  ò  eixida  libres  que's 
concedeix  à  tots,  sense  escluhir  a  ningú  dels  que 
podian  tenir  impediment  pera  entrar  ó  eixir.  Puer- 
ta franca.  Liber  aditus. 

AGAFAR  LA  PORTA  Ó  'l  CAMÍ  DE  LA  PORTA.  fr.   fam. 

Anàrsen.  Tomar,  cojer  la  puerta.  Xhira. 

AJUSTAR  ó  GIRAR  LA  PORTA.  fr.  Inclinaria  cnvers 
ahont  se  tanca.  Entomar.  Verso,  as. 

AL  ALTRA  PORTA,  QUE  AQUESTA  NO  s'ÓBRA.  exp.  ab 

que  's  despodeix  à  algú  no  volentli  concedir  lo  que 
demana.  A  otra  puerta,  que  esta  no  se  ahre.  Aliara 
execute  quercum. 

i  LAS  PORTAS  DE  LA  MORT.  m.  adv.  Ab  proximitat 
à  la  mort.  À  laspuertas  de  lamuerte.  Morti  proximè 

ANAR  DE  PORTA  EN  PORTA,  Ó  CAPTANT  DE  PORTA  EN 

PORTA.  fr.  Demanar  caritat  de  porta  en  porta.  Por- 
diosear.  Ostiatim  mendicaré. 

A  PORTAS  TANCADAS  LO  DIABLE  s'  ENTORNA.  rcf.  Eu- 

senya  '1  cuydado  que's  déu  tenir  en  evitar  las  ma- 
las  ocasions.  A  puerta  cerrada  el  diablo  se  vuelve. 
Tollenda  mal  i  occasio. 

BARRAR  LA  PORTA.  fr.  Tancarla  ab  barra.  Atran- 
car,  trancar.  Yecte  januam  obíirraare. 

CLAVAR  LA  PORTA  PELS  MORROS,  fr.  fam.  PEGAR  LA 
POBTA  PER  LACARÀ. 


DK  PORTA  EN  PORTA.  ïü.  adv.  Captant.  De  puerta 
en  puerta.  Ostiatim. 

DITXOSA  LA  PORTA  EN  QüE  HI  PASSA  UNA  MOSSA  MOR- 
TA, ref.  que  s'aplica  à  la  casa  ahont  mor  alguna 
mossa,  perquè  no  li  cal  donar  dot  y  no  serà  mal 
casada.  Bendila  sea  la  puerta  por  do  sale  la  hija 
muerta.  Beata  donius  ubi  non  est  puella. 

DONAR  LA  PORTA  PELS  ULLS.  fr.  PEGAR  LA  PORTA  PER 
LACARÀ. 

ESTAR  ó  PICAR  À  LA  PORTA.  fr.  met.  Estar  mòlt 
pròxim  à  succehir  alguna  cosa.  Estar  ú  la  puerla. 
Propè  adesse. 

FÉR  ANAR  PER  PORTAS.  fr.  Deixar  àalgú  en  sarna 
necessitat  y  misèria.  Echar  òponer  por  puertas.  Ad 
raendicilalem  redigere. 

LO  DARRER  tAnca  LA  PORTA.  loc.  fam.  quc'sdiu 
quant  algú  s' apressura  y  perfídia  pera  fér  una  cosa 
abans  que  altre.  Puto  el  postre,  sarna  para  elpos- 
irero;  el  postrero  muerde  el  perro.  Scabies  occupet 
extremum. 

MIRAR  DARRERA  LA  PORTA.  fr.  Fersc  càiTech  de  las 
conseqüéncias.  Mirar  mas  allà,  adelante,  ò  para  en 
adelante.  Transpicio,  is;  in  poslerüm  prospicere. 

MiTJAS  PORTAS.  Hojas.  YalvaB,  arum. 

OBRIR  LA  PORTA.  fr.  Anàrsen.  Cojer  la  puerta. 
Abeo,  is. 

ÏEGAR  Ó  FÉR  PETAR  LA  POUTA  PER  LA  CARA  Ó  PELS 

BIGOTIS,  fr.  met.  Desayrar  a  algú  quant  vól  entrar 
en  alguna  part.  Dar  con  la  puerta  en  la  cara,  en  los 
ojos  òen  los  hocicos.  Portam  alicui  objicere. 

PER  PORTAS.  m.  adv.  Ab  tanta  necessitat  y  pobre- 
sa que  es  necessari  demanar  caritat.  Por  puertas. 
Usque  ad  mendicilatem. 

POSAR  PER  PORTAS.    ff.  FÉR  ANAR  PER  PORTAS. 
QUANT  SE    TANCA  UNA  PORTA  SE  'n  OBRA  UN    ALTRA. 

ref.  ab  que's  consola  en  las  desgracias ;  puig  detras 
de  un  succés  falal  y  desgraciat  ne  sòl  venir  un  al- 
trede  felísy  favorable.  Cuando  una  puerta  se  cierra, 
ciento  se  abren.  jEqna  Yenus  Teucris,  Pallas  ini- 
qua  fuit. 

SEGONA  PORTA.  La  que  divideix  la  entrada  de  la 
casa  de  lo  demés.  Contrapuerta,  porten.  Interior 
eedium  porta. 

TANCAR  LA  PORTA.  fr.  que  adcmés  del  sentit  recte 
significa  negarseà  fér  alguna  cosa.  Cerrar  lapuer- 
ta.  Aditum  praecludere. 

TANCARSELI  A  ALGÚ  TOTAS  LAS  PORTAS.  fr.  Fallarli 

tots  los  recursos.  Cerrarse  todas  las  puertas.  Omni 
spe  destituí. 

TIRAR  LAS  PORTAS  A    TERRA.  fr.    Picar  mÒlt  CH    laS 

portas.  iJamar  recio.  Ostium  strepitose  pulsare. 

TIRAR  PER  PORTAS.  fr.  AiTuinar,  Uansar  a  pérdrer 
à  algú.  Arruinar,  echar  à  perder.  Perdo,  is. 

TRUCAR  A  LA  PORTA.  fr.  Donar  pichs  à  la  porta. 
Llamar  à  la  puerta,  dar  aldabadas.  Fores  pulsare. 

PORTABANDERA.  f.  mil.  Cinturó  ab  una 
bossa  en  lo  qual  s'  apoya  la  virolla  de  la  bandera. 
Portabandera.  Vexilla  gestandi  balteum. 

PORTAGAIXAS.  m.  Llistó  de  fusta  qne  sosté 


POR 


as  ca  I  xas  dé  teler.  Porlacaja.   Taenia  sustinendi. 

PORTACARRABIIVA.  f.  Bossa  de  baqueta  pen- 
dent de  la  sella,  ahont  s'  assegura  la  boca  de  la  ca- 
rabina.  Poriocarabina.  Coriacea,  scloppeltogestan- 
do  ex  ephippiü  pendens  capula. 

PORTACREU.  ni.  Qui  porta  la  creu.  Crucero- 
Crucifer,  cruciger,  i. 

PORTADA,  f.  La  primera  plana  dels  llibres  que 
compren  lo  tilol,  lo  nom  del  autor,  y  l'any  de  la 
impressió.  Parlada.  Libri  frons.  |  pi.  pacotilla. 

PORTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pórla.  Portador, 
llevador,  traedor.  Gerulus,  i,  gestalor,  is. 

PORTADORA,  f.  Eyna  pera  portar  la  verema 
y  allras  cosasai)  cabalcaduras.  Aporladera,  porla- 
dera,  comporta.  Yeclaculum,  i. 

PORTAENGENSER.  m.  Qui  pórta  1'  encenser. 
Turiferario.  Tliuriterarius,  luriferarius,  ii. 

PORTAFÜ8ELL.  m.  Corretja  assegurada  ab 
dos  anelleias  del  íusell  pera  portarlo  à  la  espatlla. 
Porta fusil.  Scloppetto  ponè  lerguraportando  lorum. 

PORTAGUIÓ.  m.  Oficial  que  pórta 'i  guió.  Por- 
laguioti.  Signifer,  i. 

PORTAL,  m.  Porta,  entrada.  Portal,  pucrta. 
Yeslibulum,  i.  \\  PorxadaóUoch  cuberl  en  las  plas- 
sas  pera  passejar  ó  passejarse.  Portal.  Exedra,  ai, 
propylaiura,  ambulaerura,  i. 

PORTALADA,  f.  porta,  portal.  H  Fronlispició 
adorno  de  arquitectura.  Portada.  Facies,  ei. 

LA  BONA  portalada  HONRÀ  LA  CASA,  ref.  fam.  Se 
sól  dir  al  qui  té  la  boca  gran.  La  buena  portada 
honra  la  casa.  Honesta  facies  hominemcommendal. 

PORTALÀS.  m.  aura.  Porlalazo.  Grandius  os- 
tium. 

PORTALATGE.  m.  Lo  dret  que's  paga  pera 
passar  per  algun  lloch.  Poitazgo.  Portorium,  ïu 
vectura,ae.  |j  Dretdeporlas.PMcríos.  Ostiarium,  ii. 

PORTALER.  m.  Guarda  de  portal.  Porlalero. 
Osliarius,  ii.  ||  Lo  qui  en  los  portals  cobra  'Is  drets 
ó  registra.  Portalero.  Porlitor,  is. 

PORTALERA.  f.  La  porta  ó  entrada  dels  coi- 
xos. Poríczuela.  RhicdiB  ostiolum.  [j  pi.  Las  fines- 
tras  que  tenen  las  naus  pera  posar  los. canons.  Por. 
taiiolas.  Fores,  iuni.  . 

PORTALET.  Portalejo.  Ostiolum,  i, 

PORTALLETA.  f.  portelleta. 

PORTALÓ.  m.  naul.  Lo  paratge  per  ahont  s' 

Ilptra  en  la  nau  que  es  lo  mitj  del  costal.  Portalon- 
Eateralis  navis  aditus. 
I  PORTAM,  m.  nàul.  Lo  conjunt  de  lotas  laspor- 
ías  de  un  baixell.  Porteria.  Portularum  ordoin  navi. 
PORTAMENT.  m.  La  obra  de  portar.  Llevada, 
íra'xda,  traedura,  írorcíon.  Deportatio,  gestalio,  nis. 
11  Procehimeni,  modo  de  proeehir  ó  portarse.  Por- 
te.  YitíE  raodus. 

PORTANOVA8.  m.  y  f.  Qui  s'  emplea  en  por- 
tar novas.  Chismoso,  cuentisla,  correvedile,  soplon, 
fuelle,  oreja.  Susurro,  nis. 

PORTANT,  p.  a.  Lkvadero,  Portans,  ferens.  |] 
Marxa  imperfecta  dels  caballs,  etc,  pas  apressurat, 


CATALÀ.  POR  379 

semblant  al  pas  castellà.  Portanle.  Praípes  gradus. 

agafar  lo  portant,  fr.  mel.  tocar  lo  trot. 

PORTANT- VEUS.  m.  Qui  té  algun  carrech  en 
llocb  de  altre.  Vicegerente,  y  portanveces  p.  Ar.  Ali- 
cujus  personam  gerens. 

PORTAPAü.  m.  La  làmina  de  metall  ab  que's 
dóna  la  pau  en  las  Iglesias.  Porlapaz.  Lamellaqua 
pax  in  ecclesia  datur. 

PORTAR.  V,  a.  Trasportar,  mudar  una  cosa  de 
una  pari  à  altra.  Llevar,  traer,  portar.  Fero,  ers, 
conduco,  is,  ||  Usat  pera  denotar  aquesta  acció,  com 
dirigir  al  lloch  ahont  se  troba  la  persona  à  qui's 
diu  alguna  cosa.  Traer.  AEfero,  ers,  adduco,  is.  || 
Dit  de  recado,  notícia,  etc.  Traer.  Nuntio,  is.  ||  Junt 
ab  algun  parlicip,  val  lo  que  ells  signiflcan,  com: 
portar  estudiat.  Llevar.  Inslrumentura  esse.  ||  Te- 
nir sobre  sí  algun  pes  ó  càrrega,  com :  lo  carro 
pórta  trenta  quintars.  Llevar.  Fero,  ers.  jj  Menar  en 
sí  ó  en  són  carruatge,  com:  portar  un  llibre  en  la 
butxaca,  un  baulenun  carro,  un  recomena I  à  aquell 
é  qui  va  dirigit.  Traer.  Secum  ferre.  ||  Tenir  per 
contar  algun  escrit,  espècie  ó  notícia.  Traer,  rezar. 
Affero,  fero,  ers.  ||  Tenir  la  mare  la  criatura  en  són 
ventre.  Ti'aer.  Fero,  ers.  ||  Dirigir,  tràurer  lo  camí 
en  alguna  part.  Llevar,  guiar.  Duco,  is.  |]  Dirigir 
algun  negoci,  dependència,  assumplo.  Traer,  ma- 
nejar. Dirigo,  is,  curo,  as.  \\  Usar  alguna  cosa  de 
vestir,  com:  calsal,  capa,  etc.  Traer,  llevar.  Geslo, 
as,  induo,  is.  ||  Menar  alguna  cosa  peraservey,  usó 
adorno,  com:  la  espasa,  '1  bastó,  etc.  Llevar,  traer. 
Fero,  ers.  ||  Menar  alguna  cosa  per  us,  servey  6 
conveniència,  com  :  lo  viatjant  un  colxo,  catre,  etc. 
Traer  consigo.  Secum  adducere.  |]  Sufrir,  tolerar, 
com:  PORTAR  cops.  Llevar.  Fero,  ers.  []  Induhir  à 
algú  ab  rahons,  persuasions,  promesas,  etc,  à  fer 
alguna  cosa.  Traer.  Induco,  is.  Jl  Causar,  ocasio- 
nar, com  :  PORTAR  gaslos,  disturbis,  etc,  Traer,  in- 
troducir,  acarrear.  Secum  ferre.  1|  Citar  un  text» 
passatge  de  algun  autor,  una  rahó,  etc,  en  com- 
probació  ó  per  evidència  de  lo  que  s'  afirma  ó  per- 
suadeix. Traer.  Affero,  ers,  adduco,  is.  fl  Menar  en 
sa  companyia,  com :  portar  mòlt  sèquit,  mòlt  equi- 
patge. Traer  consigo.  Secum  ferre.  ||  Dirigir,  fér 
anar  en  cert  modo  alguna  cosa,  com:  portar  ab 
rigor,  prudència,  etc.  Llevar.  Tracto,  as.  jj  Llevar, 
tallar,  com  la  navaja  un  tros  de  pell.  Llevar.  Scin- 
do,  is.  II  Introduhir,  protegir  à  algú  ab  altre.  Lle- 
var. Alicujusbenevolenliam  seugratiam  alteri  con- 
ciliaré. II  Alràurer,  com  la  pedra  iman.  Traer. 
Traho,  atiraho,  is.  |1  Professar,  tenir,  com:  portar 
amor.  Profcsar.  Profiteor,  eris,  exerceo,  es.  l|  Ma- 
nejar, com:  portar  bè  la  espasa.  Traer.  Duco,  re- 
go, is. 

portar  algú  com  vól  k  ALTRE.  fr.  Fcrli  fér  tot  lo 
que  vói.  Traer  del  cabeslro.  Aliquem  promplumha- 
bere. 

PORTAR  k  Lk.  MA.  fr.  Se  diu  dels  gossos  que  por- 
tan  la  cassa.  Traer  d  la  mano.  Yenatori  prasdam 
captara  afferre. 


380  POR  DICCIONARI 

PORTAR  k  PASTURAR,  fr.  Conduhir  lo  bestiar  al 
past.  Pastar.  Ad  pascua  armenta  ducere. 

PORTAR  AVANT  ó  ENDEVANT.  fr.  met.  Proseguir  ab 
constància  lo  que  s'  ha  comensat.  Llevar  adelante. 
Persequor,  eris. 

PORTAR  1  vÉNDRER.  oiet.  fam.  Avcntaljar  mòlt  à 
algú  en  la  execució  ó  comprehensió  de  alguna  cosa. 
Llevarse  en  el  pico.  Longè  praístaie. 

PORTAR  DAMUNT,  fr.  Sufrir  alguna  càrrega  ó  pes 
pera  aliviar  à  altre.  Sobrellevar.  Superveho,  is.  || 
met.  Dissimular,  suplir  lo  superior  alguns  defectes 
ódescuyts  de  sos  súbdits.  Sobrellevar.  Tolero,  dis- 
simulo, as. 

PORTAR  DE  MA  EN  MA  Ó  AL  ENTORN,  ff.  LlCVür  al  re- 

dedor.  Ciicumfero,  ers,  circumgesto,  as. 

poRTARHO  TOT.  fr.  Cujdar  algú  tot  sol  de  algun 
assumplo,  negoci  ó  dependència.  Llevar  en  peso. 
Sustinere. 

PORTAR  LAS  MiTJAS  AL  GARRÓ.  fr.  Llevar  las  calzas 
arrugadas.  Tibialia  ad  falos  demissa  ferie. 

PORTAR  LO  COMPTE  ó  'ls  COMPTES,  fr.  Llevar  la 
cuenta.  Supputare. 

PORTARNE.  fr.  arit.  Reservar  de  la  suma  de  una 
columna  unaunilat  de  cada  desena,  etc,  pera  an- 
yadirla  à  la  suma  de  la  columna  inmediala.  Lleiar. 
Praecedentis  numeri  dècades sequenti  ordini  addere. 

PORTAR  PER  DAVANT,  fr.  Entéudrer  àntes  alguna 
cosa.  Llevar  àntes,  adelante  ó  delante.  Praefero,  ers, 
praegero,  is. 

PORTAR  PERDUT  A  ALotí.  fr.  Sér  causa  de  sa  ruí- 
na.  Traer  perdido  à  alguno.  Aliquem  perdere. 

PORTARSE.  V.  r.  Aporlarse,  procehir  bè  ó 
mal.  Conducirse,  porlarse.  Segerere.  ||  Procehir  bè 
ó  mal  en  lo  modo  de  vestir  ó  en  1'  ayre  àè  mane- 
jarse.  Traerse.  Se  gerere  bene  vel  malè.  |  Gober- 
narse  bè  ó  mal  en  alguna  dependència  ó  negoci. 
Portarse.  Gerere  se  bene  vel  malè.  ||  Deixar  domi- 
nar de  alguna  passió,  com:  portarse  ab  vanaglò- 
ria, jforífirrse.  Studio  aliqui  indulgere. 

PORTÀRSEIV.  V.  r.  Dur  ab  si.  L'evarse,  llevar- 
se  consigo.  Secúm  ferre.  ||  Cobrar,  percibir,  com: 
PORTÀRSEN  lo  ters  de  alguns  fruyts.  Llevar.  Exigio, 
is.  []  Sér  castigat  ó  reprès.  Plevar.  Fero,  ers.  ||  Dúr- 
sen  ab  sí  ó  en  sa  companyia  à  algú.  Plevar  consigo. 
Secum  ducere.,  adducere.  ||  Péndrer,  usurpar.  Qui- 
tar,  llevar.  Aufero,  ers.  \\  Abàtrerab  sòn  impuls,  ó 
fèr  seguir  una  cosa  à  altra,  com :  la  roca  que's  des- 
prèn de  la  montanya  als  arbres  que  troba  pel  camí. 
Llevar  consigo.  Traho,  is;  secum  ferre.  1|  Arrebalar, 
llevar,  com:  portàrsen  la  bala  un  ú'ú. Llevar.  Dif- 
fringo,  is.  II  Adquirir,  guanyar,  com:  portàrsen  los 
diners  en  lo  joch.  Llevar.  Sibi  adquirere,  lucrari.  [| 
Dúrsen  lo  riu,  riera  ó  torrent  alguna  porció  de  ter- 
ra de  ahont  passan  ó  contíguo  à  ella.  Robar.  Alluvio- 
ne  subducere. 

PORTÀRSEN,    Ó  portàrsen  QUE    CONTAR,    rof.    met. 

fam.  Resultarli  à  algú  dany  de  alguna  temeritat  ó 
imprudència.  Llevar  en  la  cabeza.  In  suum  ipsius 
caput  aliquid  residere. 


POR 


PORTASGO.  m.  PORTATGE. 

PORTASSA.  f.  aum.  Porlon.  Grandior  porta. 

PORTAT,  DA.  p.  p.  Llevado,  Iraido.  Lalus.  || 
Usat  per  algun  lemps,  mitj  gastat.  Usado.  Usus. 

PORTATGE.  m.  Lo  dret  (]ue's  paga  pel  pas 
de  algun  lloch.  Porlazgo,  porlaje.  Portorium,  ii> 
vectura,  íe. 

PORTÀTIL,  adj.  Lo  que's  pól  portar.  Portàtil, 
traedizo.  Geslalorius,  mobilis. 

PORTELL,  m.  Obertura  que  desgracia  ó  fà 
defeciuosa  una  part.  Poriillo.  Parielis  aditus,  rui- 
na,  labes.  ||  ant.  portella,  postich. 

PORTELLA,  f.  Porla  xica  en  altra  de  major. 
Pósiigo,  poriillo,  portalera,  trampa.  Foricula,  a;, 
ostiolum,  i.  II  Finestreta  p  r  ahont  ix  lo  canó  en 
las  embarcacions.  Poriaiiuela,  portanola,  portella. 
iS'avis  lormentis  bellieis  ap'andis  feneslella.  |1  fort. 
En  las  plassas  fortiQcadas  porta  menor  que  qual- 
sevol de  las  principals  y  major  que  un  portell.  Pa- 
terna. Porlula  in  munimentis  urb:um. 

PORTELLETA.  f.  d.  Postiguillo.  Ostiolum,  i. 

PORTENT  Y  PORTENTO.  m.  Prodigi,  lo  que 
causa  admiració  ó  terror  sens  passar  los  límits  de 
la  naturalesa,  l'oriento,  mónstruo,  aborto.  Porten- 
tum,  miraculum,  i. 

PORTENTÓS,  A.  adj.  Prodigiós,  extrany,  sin- 
gular. Porlenloso,  espantosa,  espantable.  Portenti- 
fer,  portentosus. 

PORTENTOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
portentós.  Portentosamenle.  Prodigialiler. 

PORTER,  m.  La  persona  que  cuyda  de  guardar? 
obrir  ó  tancar  las  porlas.  Portero,  llavero.  Ostia- 
rius,  ii,  janitor,  is.  ||  Ministre  de  justícia  inferior 
al  agusil.  Portero,  portero  de  vara.  Apparilor,  is,  || 
MISSATGER.  1|  Guàrdia  del  palaci  del  rey.  Portero. 
Ostiarius  regius.  1|  vedell.  2. 

PORTER  DE    MASSA.  MASSER. 

PORTERA,  f.  Dona  que  guarda  las  portas.  Por- 
tera. Ostiaria,  x,  janitrix,  icis. 

PORTERET.  m.  d.  lorlerejo.  Ostiarius  par- 
vus. 

PORTERIA,  f.  La  porla  principal  que  en  los 
convents  y  altras  comunitats  se  té  pera  sòn  us  y 
servey.  També  's  diu  així  en  los  palacis  y  casas 
principals  la  que  està  destinada  pera  enviar  las 
donas  separadament.  Porteria.  Coenobii,  aulae,  ja- 
nuae  vestibulum.  ||  L'  empleo  ó  càrrech  de  porter. 
Porteria.  Janitoris  oíïicium.  ||  Aposenio  del  porter. 
Porteria,  garita.  Janitoris  habilaculum. 

PORTETA.  f.  d.  Porlezuela,  puertezuela,  puer- 
tecica,  illa,  ita.  Ostiolum,  i,  portula,  aï, 

PORTETA  EscüSADA.  Porta  falsa  que  ordinàriament 
està  col-Iocada  en  lloch  escusat  de  la  casa.  Postigo. 
Posticula,  ai. 

PORTICÓ,  m.  ant.  porxo. 

PORTICÓ,  m.  Qualsevol  de  las  portetas  de  las 
finestras.  Postigo.  Ostiolum,  i. 

porticó  del  mostrador.  TRAVA. 

PORTORI.  m.  Lo  dret  de  porla  que's  paga  al 


POS 


CATALÀ. 


POS 


881 


i 


harqner  ó  mariner.  Porie,portazgo.  Portorium,  ii. 

PORTUGUÈS.  A.  Bflj.  Natural  de  y  lo  perlan- 
enl  al  regne  de  Portugal.  Portuguès,  lusüano.  Lu- 
itanns. 

PORUCH,  CA.  adj.  Tenaerós,  qui  té  por.  Me- 
iroso,  meiicuhso,  receloso,  temoso,  timido,  lemeroso, 
lemedor,  lemblon,  formidoloso,  mengvado.  Meticulo- 
sus,  timidus. 

PORXADA.  f.  La  part  mès  alta  de  una  casa. 
Desvan,  caramanchon,  sobrada.  Suprema  domicon- 
lignalio.  II  ant.  y 

PORXO.  m.  Espócie  de  pati  ó  sili  cubert  y  fun- 
dat sobre  coluranas  que's  col•loca  davant  de  la 
entrada  dels  temples  ó  altres  edificis  sumptuosos. 
Porticó,  lonja,  porcho,  soportal,  cobertizo,  alrio, 
i•iesiibulo.  Stoa,  ae,  xystus,  i,  porticus,  us.  \\  porxa- 
DA.  II  Paratge  pera  recuUir  garbas.  Porticó.  Nabita- 
rium,  ii. 

POS.  m.  ant.  repós.  |1  adv.  ant.  donchs. 

POSADA,  f.  La  pròpia  casa  de  cada  hu.  Posa- 
da, morada,  hospedaje,  hospedamienlo,  aposenlo. 
Habitaculum,  i,  mansió,  nis.  ||  Casa  ahont  s'  hos- 
peda  gent  pagant.  Meson,  posada.  Hospitium,  di- 
versorium,  ii.  ||  Las  viandas  que's  posan  en  la 
taula  en  una  plata  ó  plat  gran.  Plató.  Ferculum, 
i.  I  Cobla  en  la  poesia  lírica.  Estamia.  Divisió, 
nis,  cantus,  us.  ||  ant.  Lo  lloch  ahont  se  recull  lo 
bestiar.  Majada.  3Iagalia,  um. 

POSADA  DE  HOSPITAL.  HOSPITAL. 

POSADA  EX  DESPOBLAT.  La  casa  establerta  en  los 
camins  ó  despoblats  pera  hospedatge  dels  passat- 
;ers.  Venta.  Diversorium,  ii. 

POSADA  MISERABLE.  La  petita  ó  mala.  VentorriUo^ 
ventorro.  Diversoriolum,  i. 

POSADAMEIVT.  adv.  m.  ant.  reposadamekt.  || 

SOSSEGADAMENT.   ||  CAÜTELOSAMENT. 

POSADER.  m.  hostaler. 
POSADOR.  m.  Qui  posa.  Ponedor.  Positor,  is. 
II  ra.  ant.  hoste. 

POSADOR  DE  PREU. TATXADOR. 

POSAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  posar.  Cosi- 
ciun.  Posilio,  nis. 

POSAR.  v.  a.  Col•locar  alguna  cosa  en  algun 
lloch  ó  situació  óen  lo  grau  que  déu  tenir.  J'oner. 
Loco,  coUoco,  as,  pono,  is.  1|  Tirar  algun  amani- 
en! à  la  vianda,  com  sal,  oli,  etc.  Erhar.  Asper- 
;o,  perfundo,  i?  11  Aplicar,  com:  posar  cuydado, 
diligència.  Poner.  Applico,  as.  ||  Apostar,  for  una 
posta.  Poner,  apostar,  echar.  Spondeo,  es.  ||  Cusir 
à  la  roba  un  botó,  gafet,  etc.  Pegar.  Assuo,  is.  || 
Caus>r,  com:  posar  la  por  al  cos.  Meter.  Incutio, 
is.  II  Tràurer  de  nou,  com:  posar  colxo,  llibrea, 
etc.  Ethar.  Produco,  is.  ||  Jugar  una  carta,  com: 
POSAR  r  as.  Echar.  Mitto,  is.  |1  Designar,  anomenar 
h  algú  per  algun  empleo,  com:  posar  per  regidor, 
per  expert.  Poner.  Designo,  as.  I  Emplear  determi- 
nat temps  per  anar  à  una  part,  com:  de  Reus  à 
Barcelona  posan  un  dia.  Poner.  Insurao,  is.  ||  En- 
Iremétrer,  ficar,  ingerir  à  algú  en  algun  assump- 

TOMO  II. 


to,  negoci,  etc.  Meter.  Induco,  immitio,  is.  ||  Es- 
críurt-r  las  espècies  que's  volen  produhir,  6  loqne 
altre  dida.  Poner.  Scribo,  is.  1|  Establir,  determi- 
nar, així  's  diu  que'l  superior  ha  posat  que  sos 
súbdits  fassan  alguna  cosa.  Poner.  Staluo,  is.  |]  Ci- 
tar un  exemple,  un  símil,  etc.  Poner.  Adduco,  is. 
II  Imposar,  com:  posar  un  tribut.  Echar,  poner. 
Impono,  is,  II  Deposiíar  en  mans  de  algú.  Poner. 
Aliquid  alicujus  üdei  commendare.  ||  Parar,  casar 
en  lo  joch.  Meter,  poner.  Spondeo,  es.  ||  Tirar,  ia- 
Iroduhir  alguna  cosa  en  altra,  com:  oli  en  un  ce- 
trill.  Echar.  Immillo,  infundo,  is.  ||  Tractar  mal  de 
paraula  ú  ol)ra,  com:  posar  n)al  a  algú.  Parar.  Ma- 
lis  modis  aflicere.  |  p.  u.  Suposar.  Poner.  Suppo- 
no,  is.  II  Afegir  voluntàriament  alguna  cosa  en  la 
narració,  com:  això  no  posa  de  sòn  cap.  Meter. 
Addo,  is.  II  v.  n.  Allotjarse,  hospedarse.  i^osar,  alo- 
jarse,  aiojar.  Hospitari,  diversari.  |]  v.  a.  Se  diu 
de  algunas  co.sas,  quant  per  la  primera  vegada  's 
fa  aquesta  operació,  així  's  diu:  posar  la  brida  al 
cahall.  Poner.  Pono,  is.  ||  v.  a.  ant.  deposar. 

POSAR  A  AMARAR,  fr.  Ficar  lo  lli  ó  cànem  en  bas- 
sas.  Empozar.  Linum  macerandum  immergcre.  U 
Deixarlo  estar  en  aygua  corrent.  Enriar.  In  proflu- 
vio  linum  macerandum  mergere. 

POSAR  A  CAMÍ.  fr.  POSAR  i  LA  VERGONYA. 

POSAR  AFició.  fr.  Aficionarse  à  algú  ó  A' alguna 
cosa.  Cobrar,  coger,  tomar  apcion.  Amore  duci  in 
aliquem  vel  in  aliquid. 

POSAR  A  REFRESCAR,  fr.  Fér  que's  torne  freda  una 
cosa.  í'onrrd  enfriar.  Ad  refrigerandum  apponere. 

POSAR  BARBA.  fr.  Comcnsar  à  tenirne  I'  home. 
Bàrbar.  Pubesco,  is;  pubem  emittere.  ||  florir- 
se.  1. 

posar  bè  k  ALGÚ.  fr.  met.  Subministrarli  medis, 
caudal  ó  empleo  pera  víurer  ab  comoditat.  Poner 
bien  ú  uno.  Bonis  vel  facultatibus  aliquem  instrue- 
re,  juvare. 

POSAR  BONiCH.  fr.  Adomar.  Engalanar.  Como, 
is. 

POSAR  CARiNYO.  fr.  Cobrar  afecte.  Cobrar,  tomar 
carino.  Amore  duci  in  aliquem. 

POSAR  DAVANT. fr.  ANTEPOSAR,    PREFERIR. 

POSAR  EN  APRETO.  fr.  Apurar  alguna  circunstàn- 
cia  à  algú.  Poner  en  aprielo;  meter  en  preiina.  In 
summas  angustias  redigere. 

POSAR  EN  ENCANT,  fr.  Posar  en  preu.  Poner  en  pre- 
cio,  en  almoneda.  Licitari. 

POSAREN  ESPERANSA.  fr.  Douar esperau-ças.  Espe- 
ranzar,  dar  esperanzas.  Spemalicui  facere. 

POSAR  EN  FRESCH.  fr.  POSAR  k    REFRESCAR. 
POSAR  ENTRE  DOS.  fr.  INTERPOSAR. 

POSAR  ENTRE  QUATRE  PARETS,  fr.  Taucar  alguua 
cosa  entre  parets.  Emparedar.  Inter  parietes  re- 
cludere. 

POSAR  FiTAS.  fr.  Amojonar,  mojonar.  Limites  fige- 
re,  statuere. 

POSAR  FocH.  fr.  Calar  focb.  Pegar  fuego.  Incen- 
dere;  ignem  injicere. 

48 


382 


POS 


DICCIONARI 


POS 


POSAR  FRE.  fr.  met.  Contenir,  refrenar.  Enfrenar, 
rc/rcíiar,  poner/"reno.  Fraenare,  cohibere,  reprimere. 

POSAR  GALTAS.  ff.  Férse  gros  degaltas.  Echar  car- 
rillos.  Maximilis  inturaescere. 

POSAR  GRüixARiA.  fr.  Tomarse  gros  algú.  Emhar- 
necer,  emhastecer,  engrosar.  Crassiorem  fieri. 

POSAR  üüARDAS.  fr.  l'oMi' presidío.  Praesidium  ali- 
quo  in  loco  coUocare. 

POSAR  LAS  COSAS  FORA  DE  ORDE  ó  AL  REVÉS.  ff.  PO- 

ner  las  cosas  pies  con  cabeza.  Confundere,  perlur- 
bare. 

POSAR   LO  CAMP,    EXÈRCIT    Ó  REAL.    fr.  ASSCUtarlo. 

Sentar  el  campo,  reales,  etc.  Castra  ponere. 

POSAR  LO  FRE.  fr.  Enfrenar  à  las  cabalcaduras.  En- 
frenar,  echar  el  freno.  Fraenura  inducere. 

POSAR  LOS  BRAssos  EN  CREU.  fr.  Cruzar  los  brazos. 
Brachia  cancellare. 

POSAR  MALA  FAMA.  fr.  Dcsacredilar.  Poner  mala 
voz.  Vitupero,  as. 

POSAR  NOM.  fr.  Donarlo  al  qui  batejan.  Poner  nom- 
bre. Noraen  alicui  imponere,  indere.  |  posar  preu. 

POSAR  PADRINS,  fr.  Yaicrse  del  favor  de  alguns 
pera  alcansar  per  sòn  medi  alguna  cosa.  Echar  ro- 
gadores.  Patronos  adhibere. 

POSAR  PLA.  fr.  Aplanar  la  superfície.  Allanar,  po- 
ner llano.  JEqudLre,  complanare. 

POSAR  PLOMA.  fr.  met.  Comensar  à  tenir  medis  y 
riquesas.  Echar  buena  pluma.  Dilesco,  is. 

POSAR  üN  BORRÓ.  fr.  met.  Obrar  algú  contra  sòn 
crèdit  y  honor.  Echar  un  borron.  Labem  vel  macu- 
lam  inferre. 

POSAR  UN  MOS.  fr.  Enmordazar ;  poner  mordaza. 
Fraeno  linguam  cohibere. 

^Qui  t'  hi  posa?  qüí  li  POSA?  loc.  Procura  contenir 
al  que  sense  consideració  s'  entremet  en  lo  que 
no  li  toca  ó  no  es  de  sòn  oüci.  Quién  le  mele?  quién 
le  mcle  en  eso?  Quid  ad  te  attinel? 

POSARSE.  V.  r.  Col•locar,  situarse,  com:  po- 
SARSE  sobre  una  pedra,  de  costat,  al  davant.  Po- 
nerse.  Slatuere,  locare  se.  |  aquietarse,  reposar- 
se.  II  Assolar  en  lo  fondo  del  vas  las  parts  més 
crassas  de  algun  líquit.  Reposarse,  asenlarse.  Se- 
deo,  es.  ||  Entrar  en  algun  ofici,  estament,  etc.  En- 
trarse,  mslerse.  Alíquod  raunus  aut  arlem  exercen- 
dara  sibi  deligere.  |1  Arribar  ab  cert  temps  à  algun 
lloch.  Ponerse.  Pervenio,  is.  ||  Comensar  alguna  ac- 
ció, com:  posARSE  à  cridar,  à  córrer,  eXc.  Echar, 
dar.  Incipio,  is.  \\  Comensar  à  fér  alguna  cosa,  com: 
POSARSE  à  dibuixar.  Ponerse.  Apponere,  se.  ||  Dedi- 
carse  à  fér  alguna  cosa,  com:  posarse  à  escríurer. 
Ponerse.  Operam  dare.  |1  Entremétrerse,  ingerirse 
en  algun  assumpte  ó  negoci.  Melerse.  Sese  ingerere. 
U  Inmularse  per  alguna  novedat.  Ponerse.  Alflci.  || 
Yoler  competir  ó  igualarse  ab  algú ;  així  's  diu  de 
un  ignorant  en  alguna  matèria,  que  no  pót  posar- 
se  ab  un  altre,  que  es  mòlt  destre.  Melerse,  poner- 
se. Se  aliqui  componere,  compararé.  ||  Reposarse, 
revenirse,  péndrer  alguna  cosa  '1  punt  de  perfecció 
que  li  correspon,  com;  posarse  '1  pa,  '1  vi,  etc.  Ve- 


nirse.  Perfici.  |  Assentarse,  correspóndrer  bè  un» 
cosa  ab  altra,  com:  lo  vestit,  etc.  Asentar.  Conve- 
nio,  is,  quadro,  as.  ||  Reposarse  'Is  licors  fent  pò- 
sit. Reposarse  asenlarse.  Turbidum  liquorem  subsi- 
dere.  |  anl.  compéndrerse,  avenirse,  ajüstarse.  || 
V.  n.  Deixarse  de  volar  1'  aucell  baixant  à  terra  ó 
descansant  sobre  un  arbre.  Posar,  posarse.  Sido, 
is.  II  allistarse. 

posarse  ab  mestre,  fr.  Péndrer  mestre.  Asenlar 
con  maeslro.  Opificis  tyrocinio  adscribi. 

posarse  ahont  no'l  demanan.  fr.  met.  que  s' apli- 
ca als  que's  fican  en  assuraptos  que  no'ls  pertanyen. 
Melerse  en  camisa  de  once  varas.  Alienis  negotiis  se 
immiscere. 

POSARSE  A  LA  BARREJA,  fr.  Donarse  per  vensut  en 
lo  joch  de  cartas.  Enlrarse,  melerse  en  baraja.  Se 
victum  fateri  in  ludo  chartarum. 

POSARSE  A  YÉÜRER  VENIR.  fr.  ESTAR  i  LA  EXPECTA- 
TIVA. 

POSARSE  BÉ.  fr.  Menjar  à  satisfacció  de  alguna 
vianda.  Tupirse,  alracarse.  Infarclre  se  cibo.  || 
met.  Aumentar  en  conveniéncias.  Ponerse  bien.  Rera 
familiarem  augere. 

POSARSE  com  ün  bòt.  fr.  Engreixarse.  Abolagarse. 
Intumescere. 

POSARSE  com  un  gat  ó  COM  UN  XOP.  fr.  fam.  Mu- 
Uarse  mòlt.  Hacerse  una  zarpa.  Madefieri. 

POSARSE  DE  CUL  k  LA  PARET.  fr.  met.  Mantcnirsc 
ab  tenacitat  en  la  seva  opinió.  Poner  pies  en  pared. 
In  suo  sensu  insistere. 

POSARSE  AB  DISCÒRDIA  AB  ALGÚ.  fr.  Encontrarse  con 
alguno.  Inimicitiam  cura  aliquo  contrahere. 

POSARSE  EN    LA  BONA  GRACIA    DE    ALGÚ.    fr.    FérSe 

amichs.  Conciliarse  la  amislad  de  alguno.  Amicitias 
sibi  conciliaré. 

POSARSE  estirat,  fr.  POSARSE  BONICH. 

POSARSE  FURIÓS  ó  COM  UNA  FÚRIA.  fr.  ab  que  s' ex- 
plica que  algú  s'  enfada,  irrita  y  enuja  ab  facili- 
tat. Ponerse  como  un  perro  ó  hecho  un  perro.  Ira  ex- 
candescere. 

POSARSE  GRAS.  fr.  ENGREIXARSE. 

POSAT,  DA.  p  p.  Pueslo.  Positus.  ||  ant.  con- 
tingut, ajustat.  II  Reposat,  cora:  geni  posat.  Pau- 
sada, sosegado.  Placidus.  ||  m.  L' ayre  de  la  cara  y 
modo  de  anar.  Conlinenle.  Corporis  habitus.  ||  Res- 
clum,  lo  mal  olor  de  alguna  cosa  per  falla  de  ven- 
tilació. Esladizo.  Stativus,stagnans.  ||  encara  que. 

UNA  vegada  posat.  loc.  Exprcssa  que  algú  novól 
desistir  de  lo  que  ha  emprés,  encara  que  presente 
alguna  dificultat  ó  incomoditat.  Pueslo  en  el  borri- 
co.  Opere  in  ceplo  non  desistam. 

POSGUT,  DA.  p.  p.  ant.  pogut. 

POSICIÓ,  f.  Situació,  positura.  Posicion.  Posi- 
tio,  nis.  II  arit.  Suposició.  Posicion.  Positio,  nis.  || 
f.  Lo  verdader  assiento  del  caballer  en  la  sella,  la 
justa  col•locació  de  la  ma  de  la  brida,  de  las  ca- 
mas  y  demés  parts  del  cos.  Posicion.  Positio , 
nis. 

FALSA  POSICIÓ,  arit.  La  suposició  de  un  6  mès  nú- 


POS 


CATALÀ. 


POS 


383 


I 


meros  pera  resóldrer  alguna  qüestió.  Falsa  posi- 
cion.  Fictitia  positio. 

PÒSIT.  m.  La  casa  en  que's  guarda  M  blat  que's 
té  de  prevenció  en  las  poblacions.  Pósito.  Publicum 
horreum.  ||  Solalge  dels  líquits.  Asienlo,  poso.  Se- 
dimenlum,  i. 

PÒSIT  DE  OLIVAS.  MORCA. 

FÉR  pósiT  LOS  LÍQüiTs.  fp.  Baíxar  al  sol  las  parts 
térreas  y  espessas  y  'Is  empósils,  quedant  a  dalt  lo 
líquit  clar  y  transparent.  Sentarse  los  licores.  Gras- 
siores  liquoris  partes  in  fundum  labi. 

POSITIÓ.  f.  ant.  POSICIÓ. 

POSITIU,  VA.  adj.  Cert,  efectiu,  verdader. 
Posiíivo.  Certus,  verus.  ||  gram.  S'  aplica  al  nora 
que  significa  las  qualilals  de  las  cosassèns  aument 
ni  disminució.  Positiva.  Positivuin  nomen.  jj  lóg. 
Afirmatiu.  Posilivo.  Aííirmans. 

DE  POSITIU,  m,  adv.  De  cert.  De  posilivo.  Reipsà, 
re vera. 

POSITIVAMENT,  adv.  m.  Certa  y  efectiva- 
ment. Posiíivamenie.  Reapsè. 

POSITURA.  f.  Modo  ab  que  està  posada  una 
persona  ó  cosa.  Positura,  postura.  Status,  us.  j]  Es- 
tat, manera  ó  disposició  en  que's  troba  alguna  co- 
sa física  ó  moralment,  Paesto.  Status,  us. 

POSPOSAR.  V.  a.  Posar  ó  col-locar  alguna  co- 
sa desprès  de  altra.  Posponer.  Poslpono,  is. 

POSPOSAT,  DA.  p.  p.  Pospuesto.  Postpositus. 

POSSEHIDOR  Ó  posseïdor,  m.  Possessor, 
qui  posseheix.  Poseedor,posesor,  tenedor.  Regnator, 
possessor,  is. 

POSSEHIDOR  DE  BOXA  ó  MALA  FÉ.  Qui  posseheix  al- 
guna  cosa  com  à  pròpia  ó  impròpia  ab  ferma  ó 
sense  ferma  creéncia  de  que  es  seva.  Poseedor  de 
huena  ó  mala  fé.  Bonae  aut  malse  fidei  possessor. 

POSSEHIR.  V,  a.  Gosar,  tenir  en  propietat;  es- 
tar en  possessió.  Obtener,  poseer,  gozar,  usar,  te- 
ner,  ocupar.  Possideo,  teneo,  es.  \\  Saber  ab  per- 
fecció alguna  llengua,  facultat,  etc.  Poseer.  Ca- 
lleo,  es. 

POSSEHIT,  DA.  p.  p.  Poseido,  poseso.  Posses- 

6US.  fl  raet.  ENDIABLAT,  FURIÓS. 

POSSESSIÓ,  f.  L'  acte  de  possehir.  Goce,  pose- 
sion.  Possessió,  usurpatio,  nis.  ||  La  mateixa  cosa 
possehida.  fosmori.  Bona  possessa.  |I  Existència  dels 
esperits  malignes  en  lo  cos  humà.  Posesion.  Doemo- 
nis  possessió,  vexalio.  ||  La  dels  fruyts,  rendas  y 
preeminèncias  de  algun  patrimoni  vinclat  que's 
gosa  fins  à  la  decisió  de  la  penitència  de  sa  propie- 
tat entre  dos  ó  mès  pledejants.  Tenuta.  Tenuta,  ae. 

POSSESSIÓ  CIVIL.  La  que  algú  té  ab  justa  causa  y 
bona  fé.  Posesion  civil.  Civilis  possessió. 

POSSESSIÓ  CLANDESTINA.  La  que's  pren  ó  té  ocul- 
tament.  Posesion  clandestina.  Clandestina  possessió. 

POSSESSIÓ  DE  BONA  FÉ.  La  que  algú  té  justament, 
encara  que  no  per  causa  en  virtut  de  la  qual  se 
transfereix  lo  domini.  Posesion  de  buena  fé.  Bonae 
fidei  possessió. 

POSSESSIÓ  DB  MALÍ  PÉ.  La  retencló  de  cosa  agena 


coneguda  com  à  tal  ó  ab  dupte  de  serho.  Posesion 
demnla  fé.  Mala;  fidei  possessió. 

POSSESSIÓ  NATURAL.  Tenéucia  de  alguna  coí5a  cor- 
poral, ó  la  possessió  desliluhida  dels  efectes  del 
dret.  Posesion  natural.  Naluralis  vel  corporalis  pos- 
sessió. 

POSSESSIÓ  PRETÒRIA.  La  quc's  dóna  à  algú  en  la 
finca  agena  redituable  pera  que's  pague  de  sos 
fruyts.  Posesion  preloria.  Praeloria  possessió. 

POSSESSIÓ  VIOLENTA.  La  delenció  de  alguna  cosa 
inmoble,  de  qual  possessió  fou  violentament  expel- 
lit  lo  qui  la  tenia.  Posesion  violenta.  Possessió  rei 
immobilis  violenler  retenia  vel  acquisila. 

DONAR  POSSESSIÓ,  fr.  Posar  à  algú  real  y  efecti- 
vament sobre  la  cosa  corporal  que's  vol  possehir, 
ó  à  la  visla  de  ella,  ó  entregantli  algun  instrument 
en  senyal  de  que  's  transfereix  !a  possessió,  com 
las  claus  de  una  casa  ó  de  un  graner;  y  en  las  co- 
sas  incorporals  es  donar  un  senyal  de  ellas  en  re- 
presentació, com:  posar  lo  bonelo  al  beneficiat,  as- 
sentar en  la  cadira  del  coral  prebendal,  enlregar 
lo  bastó  al  general,  y  així  allras  cosas.  Dar  pose- 
sion. Possessionem  conferre. 

PÉNDRER  POSSESSIÓ,  fr.  Exccutar  algun  acte,  ab 
lo  qual  se  demostre  que  algú  usa  de  la  alhaja  ó 
exerceix  1'  empleo  com  à  propi,  ò  com  que  ja  està 
en  sòn  poder.  Tomar  posesion.  Possessionem  su- 
mere. 

posARSE  EN  POSSESSIÓ,  fr.  Entrar  amo  de  alguna 
cosa.  Aposesionarse ;  ponerse  en  posesion,  aprehen- 
der  la  posesion.  Possessionem  adire. 

TRAüRER  DE  POSSESSIÓ,  fr.  Desposschir,  privar  de 
la  possessió  de  alguna  cosa.  Desaposesionar ;  sacar 
de  la  posesion.  Possessione  privaré. 

TRET  DE  POSSESSIÓ.  loc.  Prival  de  ella.  Desapose- 
sionado; sacada  de  íajjosesíon.  Possessione  privatus. 

POSSESSIONAL.  adj.  POSSESSORI. 

POSSESSIONAR.  V.  a.  Donar  possessió.  Pose- 
sionar.  Possessionem  dare. 

POSSESSIONETA.  f.  d.  Petita  possessió.  Ha- 
cendilla.  Possessiuncula,  ae,  praediolum,  i. 

POSSESSIU,  VA.  adj.  gram.  Lo  que  significa 
possessió  :  's  diu  dels  noms  adjectius  y  dels  pro- 
noms. Pasesiva.  Possessivus. 

POSSESSOR,  m.  POSSEHIDOR. 

POSSESSORI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  pos- 
sessió. Posesario,  posesional.  Possessorius. 

POSSIBILITAR.  V.  a.  Facilitar,  fér  possible. 
Posibilitar,  facilitar.  Aliquid  possibile  reddere. 

POSSIBILITAT,  DA.  p.  p.  Posibilíiado.  Possi- 
bile redditus.  |j  f.  Facultat  que  tenen  las  cosas  pe- 
ra poder  existir.  Posibilidad,  potencia.  Possibililas, 
atis.  II  Medis,  facultats,  bens.  Posibilidad,  posibles. 
Facul lates,  opss,  uin.  ||  facultat,  potestat. 

POSSIBLE,  adj.  Lo  que  's  pól  fér.  Posible,  fac- 
tible, dable.  Possibilis. 

^Es  POSSIBLE?  loc.  Expressa  la  admiració  que 
causa  alguna  cosa  irregular  ó  extraordinària,  ^Es 
posible?  Itane  verò. 


384 


POS 


DICCIONARI 


POS 


FÉR  I.O    POSSIBLE  Ó  TOT    t.O  POSSIBLE,  fi'.  No  Oiuilir 

circunslància  ni  diligóncia  alguna  pera'l  logro  de  lo 
que  s' intenta  ó  s'  encarrega.  Hacer  lo  posibleó 
todo  lo  posihie.  Omneni  operam  adhibere. 

NO  sÉR  POSSIBLE,  fr.  Expressa  la  gran  dificultat 
de  ferse  ó  concedirse  alguna  cosa.  No  ser  posible. 
Minimèfieri  posse. 

PÓSSIMA.  f.  Decocció  ó  beguda  medicinal.  Pò- 
cima.  Medica  potio. 

POST,  A.  p.  p.  irr.  de  póndrer  y  póndrerse. 
Puesio.  Positus.  11  f.  Pessa  de  fusta  ampla,  y  no 
mòlt  gruixuda.  Tabla.  Tabula,  ai.  H  taula.  11.  Ü 
La  que  's  posa  en  las  parióquias  pera  senyalar  l'oi - 
de  de  lasmissasdel  dia.  Cuadranle.  Tabella  inqua 
missarura  ordo  adscribitur.  H  Se  diu  de  qualsevol 
fusta  plana  y  allisada,  disposada  en  la  figura  con- 
venient pera  algun  fi,  com;  la  post  de  pas  ar,  etc. 
Tabla,  lablero.  Tabula  ad  aliquid  disposita.  ||  La 
taula  traballada  ab  que's  portan  los  plats  al  refe- 
tori.  Portador.  Tabula  gestatoria.  1|  Tros  ó  porció 
de  fusta  de  la  nau,  y  així  's  diu :  salvarse  en  una 
POST.  Tabla.  Naufraga  tabula.  |1  pilar.  ||  Las  parts 
mès  amplas  y  carnosas  de  alguna  part  del  cos, 
com  del  pit,  de  la  espatlla.  Tabla.  Tabula,  x.  \\ 
La  curta  y  prima  y  de  ínfima  qualitat.  Tabla  de 
chilla.  Tabula  tenuior  vilisque. 

POST  COSTERA,  Taula  prima,  tallada  sense  serra, 
art  ni  regla;  y  també  s'anomenan  així  las  de  sobre 
y  .sota  dels  taulons  ó  quadrat  que  se  serran.  Ripia. 
Tabula  residua. 

POST  DE  LLIT.  Las  fustas  que  sostenen  la  màrfega, 
etc.  Tablas  de  la  cama,  lablado.  Tabulae  lecti. 

soROLLAR  6  FÉR  AfíAB  LAS  POTS.  fr.  Móurerlas  fent 
ruído  ab  ellas  ó  de  altre  modo  semblant.  Tableiear. 
Tabulas  perculere  vel  motu  agitaré. 

POSTA.  f.  Juguesca.  Apuesta.   Sponsio,  nis.  1| 
La  cosa  que  's  posa  eu  una  juguesca.  Apuesta.  Con- 
tentionis  pignus.  ||  ra.  ant.  possessió.  H  ant.  lloch. 

I  La  casa  ó  lloch  escullit  en  los  camins  reals  de 
distància  en  distància,  en  que's  posan  los  caballs, 
pera  que  'Is  correus  ó  al  I  ras  personas  pugan  viatjar 
ab  mòlta  celeritat.  Posta.  Yeredis  locandis  domus. 

II  Los  caballs  preparats  en  ditas  pera  viatjar  de- 
pressa.  Posta.  Veredorum  statio.  1|  La  distància 
que  hi  ha  de  una  à  altra.  Posta.  Yeredi  decursio.  I 
La  persona  ó  correu  que  la  corre.  Posta.  Yereda- 
rius,  ii.  11  L'  acte  de  póndrerse  '1  sol.  Puesla  de  sol. 
Solis  occasus. 

i  LA  POSTA.  ra.  adv.  Explica  '1  modo  de  córrer  ó 
viatjar.  Por  la  posta.  Citatis  equis.  I  met,  Ab  sum- 
ma prestesa,  l'or  la  posta.  Citissimè. 

ANAR  ó  CÓRRER  LA  POSTA.  fr.  Caminar  depressa  ab 
caballs  preparats  pera  dit  fi.  Córrer  la  posta  ó  las 
postas.  Yeredis  ad  iter  faciendum  uti. 

ANARSEN  A  LA  POSTA.  fr.  met.  Eslarse  morint  lo 
malalt.  Irse  por  la  posta.  Jam  jam  mori. 

A  POSTA.  m.  adv.  Ab  propòsit  deliberat.  Aposta, 
adredes,  ú  sabiendas,  de  propósilo,  de  intento,  con 
tsludio,  de  indústria.  Sedulè,  sedulò. 


A  POSTA  de  sol.  ra.  adv.  Al  temps  en  que  s' apar- 
ta de  nostra  vista  aquest  planeta.  Al  poner  del  sol, 
tardecica.  Ad  solis  occasum. 

estar  la  posta  LA  NAU.  fr.  nàut.  ant.  Estar  de  re- 
calo la  nave,  A  pel  lata  navis. 

FÉR  UNA  POSTA.  fr.  Paclar  la  pó'  lua  ó  ganància 
de  una  cosa,  si  's  verifica  ó  no  lo  que  s' assegura. 
Apostar.  Spondeo,  es. 

PÉNDRER    LA  PO.STA.  fp.  ANAR  LA  POSTA. 

POSTADA.  f.  La  divisió  que  tenen  los  escude- 
llers  ó  arraaris  pera  posar  en  ells  plats,  vidres  y 
altras  cosas.  Anaquel,  anden,  vasar,  vasera.  Plu- 
teorura  divisiones. 

POSTAM.  m.  Pila  ó  multitut  de  posts.  Tabla- 
zon,  tabla je.  Tabularura  copia. 

POSTASSA.  f.  aura.  TAULÓ. 

POSTAT.  m.  ó  f.  ant.  potestat.  |  empostis- 

SAT. 

POSTAT,  IRAT,  PAGAT,  Fórmula  ó  clàusula  condi- 
cional de  enlregade  potestat  feudal,  per  la  quel' 
acceptant  se  comprometia  à  conservaria  pera  '1 
senyor  directe  tant  en  pau  com  en  guerra.  Ast  en 
paz  como  en  guerra.  Iratus  et  paccatus,  es  llatí 
barba ro. 

POSDATA.  f.  La  clàusula  ó  capítol  que  s'anya- 
deix  à  la  carta  ja  feta.  Posdala.  Subscriptio,  nis. 

POSTEMA.  f.  ant.  posterma. 

POSTEMA  de  cap.  aul.  FLORONCO. 

POSTERGACIÓ.  f,  L'  acte  y  efecte  de  poster- 
gar. Pòster (jacxon.  Dilatio,  nis, 

POSTERGAR,  v,  a.  Deixar  atrassada  alguna 
cosa.  Postergar.  Ditfero,  ers. 

POSTERIOR,  adj.  Lo  que  vé  desprès,  ó  queda 
detràs  de  altra  cosa.  Posterior.  Posterior. 

POSTERIORITAT,  f,  L'  estat  de  una  cosa  en 
quant  es  posterior  à  altra.  Pòster ioridad.  Poslerio- 
ris  rei  ordo, 

POSTERIORMENT,  adv,  m.  Desprès,  última- 
ment. Pòster iormenie.  Posteriüs, 

POSTERITAT,  f.  Descendència,  generació  ve- 
nidera.  Posteridad.  Posteritas,  alis. 

POSTERMA.  f.  Matèria,  aposterma.  Poslema, 
apostema,  podré,  pus,  podredumbre,  pulrefaccion. 
Pus,  uris,  sanies,  ei.  U  ant.  Brach,  abscès.  Aposte- 
ma, poslema.  Yomica,  ae,  abscessus,  us.  ||  tumor, 
INFLOR.  II  med.  Matèria,  mal  humor.  Virus.  Virus, 
us.  11  cir.  La  matèria  que  's  fà  en  alguna  Uaga  ó 
ferida.  Virulència.  Yirulentia,  ae. 

POSTERMEJAR.  V.  n,  Ferse  posterma.  Apos- 
termarse.  Supduro,  as. 

POSTERMERA.  f.  Instrument  pera  obrir  los 
tumors  y  tràurer  la  posterma,  Apostemero,  poste- 
mero.  Major  scapellus, 

POSTERMÓS,  A.adj,  Plè  de  posterma,  Poste- 
moso.  Yomicus. 

POSTETA.  f.  d.  Tablilla.  Tabella,  ae.  ||  Entre 
estampers,  1'  agregat  ó  conjunt  de  fulls  ficats  uns 
dins  de  altres,  seguint  l'orde  de  la  signatura.  Pos- 
teta.  Intertextse  chartae,  philurae,  |1  calca.  |1  Pessai 


POS 


CATALÀ. 


POT 


385 


en  forraa  de  ena  de  oreneta  pera  juntar  dos  fustas. 
Cola  de  milnno .  Subscus,  udis. 

POSTICH.  m.  ant.  portella.  ||  ant.  porticó.  |1 
ant.  REMER.  En  laantígua  marina  catalana  no  eran 
esclaus  ni  penats,  sinó  homes  libres  y  queservian 
à  sou  y  voluniàriament. 

POSTILLA.  f.  La  nota  ó  addició  que  's  posa  al 
marge  dels  lli bres.A/)osíi7a,  poslilla.  AnQjtalio,nis. 

POSAR  POSTILLAS.  fr.  POSTILLAR. 

P08TILLACIÓ.  f.  La  acció  de  posar  poslillas. 
Postilacion.  Annolatio,  nis. 
POSTILLAR.   V.  a.  Posar  nolas  breus  en  lo 

marge  del  llibre.  Aposiilar,posiilar.  Noto,  as. 

POSTILLÓ.  m.  Lo  mosso  que  va  à  caball  da- 
vant dels  que  corren  la  posta  pera  guiarlos  y  en- 
senyarlos  lo  camí,  '1  qual  sols  corre  desde  una 
posta  à  altra,  y  se  'n  torna à  portar  los  caballs.  Pos- 
tillon.  Yeredarius,  ii. 

postís,  sa.  adj.  Sobreposat,  manllevadís.  Pos- 
tizo.  Adscililius,  subdilitius.  ||  Imitat,  fingit.  Pos- 
tizo.  Fucatus. 

POSTLIMIIVI.  m.  Dret  de  reclamar  una  cosa 
perduda  y  restabliria  en  sòn  anlich  eslat.  Postli- 
minio.  Postliminium,  ii  ||  Ficció  del  dret  romà,  per 
la  qual  los  qui  en  la  guerra  quedavan  fels  preso- 
ners dels  enemicbs,  en  resUiuhiutseà  la  ciutat  se 
reintegravan  en  los  dreis  dels  ciutadans  com  si 
mayhaguossen  faltat  de  la  ciutat,  continuantse  en 
la  consideració  legal  1'  instant  abans  de  la  presa 
ab  r  instant  de  la  lliberlat,  de  ahonl  se  digué 
posllimini,  lo  mateix  que  junia  de  límits,  loslii- 
minio.  Postliminium,  ii. 

POSTOR,  m.  Qui  diu  ó  dóna  preu  en  algun  ar- 
rendament ó  encant.  Postor.  Licilator,  is. 

P0STP08AR.  V.  a.  POSPOSAR. 

POSTKACIO.  f.  Li  acció  y  efecte  de  postrar  y 
posírarse.  Poslracion.  Humi  'abjectio,  dejeclio.  |j 
Humiliació,  abatiment.   Poslracion.  Postralio,  nis. 
II  Abatiment  per  malaltia  ó  aflicció.  Poslracion. 
Debilitalio,  nis. 

POSTRADOR.  m.  Qui  postra.  Poslrador.  Ever- 
sor,  proslernaior,  is.  \\  Tarima  pera  posírarse.  Pos- 
trador.  Reclina'orium. 

POSTRAMENT.  m.  posi  ració. 

POSTRAR.  V.  a.  Abàirer,  tirar  à  terra.  Postrar. 
Prosierno,  dejicio,  is.  ||  Enflaquir,  debilitar,  llevar 
las  forsas.  Desjarretar,  postrar.  Debilito,  as.  I  Ren- 
dir, com  la  febra  al  malalt.  Derribar,  postrar.  Op- 
prirao,  is. 

POSTRARSE.  V.  r.  Humil iarse,  agenollarse. 
Postrarse.  Adoro,  as,  procumbo,  is,  adiabor,  eris. 
0  Debilitarse,  pérdrer  las  lorsas.  Postrarse.  Debi- 
litari. 

POSTRAT,  DA.  p.  p.  Postrado.  Proslemalus. 
II  adj.  Parat,  sens  curs.  Cuhnado,  estancada.  De- 
lentus,  suspensus.  ||  Abatut  de  animo  per  alguna 
malaltia  ó  tristesa.  Dejado.  Animi  abjeclus,  lan- 
guens. 

POSTRER,  A.  adj.  Últim,  darrer.  Postrero, 


postremo,  postrimero,  postrer,  postre,  poslremero, 
postrimer.  Posterus,  postremus. 

POSTRES,  f.  pi.  La  fruyia  y  demés  que's  ser- 
veix al  últim  del  menjar.  Postre,  sobremesa,  comi- 
da.  Impomenla,  bellaria,  orum,  Iragemata,  atum. 

POSTRIMERIAS.  f.  pi.  darrerias. 

POSTULACIÓ,  f.  ant.  demanda,  pregària,  pe- 
tició. 

POSTULADOR.  m.  Capitular  que  dóna  sòn  vot 
pera  prelat  à  qui  no  ho  pólsér  per  elecció.  Postu- 
lador.  Postulator,  is.  ||  Qui  ab  comissió  llegítima 
de  part  interessada  .sol-liciía  en  la  cúria  romana  la 
beatificació  ó  canonisació  de  alguna  persona  vene- 
rable. Postulador.  Postulator,  is. 

POSTULAR.  V.  a.  Demanar  per  prelat  de  al- 
guna iglésia  subjecte  que  segons  dret  no  pót  sér 
elegit.  Postular.  Postulo,  as. 

POSTULAT,  m.  Principi  tant  clar  y  evident  que 
no  necessita  de  proba,  ni  demostració.  Postulado. 
Petitio,  nis,  postulatum,  i.  ||  p.  p.  Postulado.  Pos- 
tula I  us. 

PÓSTUMO,  A.  adj.  Lo  qui  naix  desprès  de  mort 
sòn  pare,  y  la  obra  que  ix  à  llum  desprès  de  la 
mort  de  sòn  autor.  Póstumo.  Poslhumus,  postumus. 

POSTURA,  f.  Situació,  posiluia.  Postura.  Sta- 
tus, us.  II  Tall,  disposició  del  cos.  Postura.  Corpo- 
ris habilus,  dispositio.  ||  pi.  Frioleras,  cosas  de  po- 
ca entitat.  Chismes,  bagatelas.  Nenise,  arum.  ||  Ges- 
tos. Muecas,  pataratas,  figurerias,  monerias,  mona- 
das,  remilgos,  ademan.  Gestus,  us.  ||  Paraula  ó  ac- 
ció carinyosa  ab  que's  pretén  agradar  à  algú.  Do- 
naire.  Ridiculum,  i,  facetiaí,  arum.  ||  Acció  afecta- 
da en  obsequi  de  alguna  persona  ó  cosa.  Zalame- 
ria.  Assentalio,  nis.  ||  burla,  escarni.  ||  postürer. 

estar  en  bona  postura  envers  algú.  fr.  Sér  de 
sòn  agrado.  Ser  del  agrado  de  alguno.  Alicui  pla- 
cere. 

FÉR  posTURAs.  fr.  Fér  moviments  ridículs,  ó  que 
mouhen  à  rissa  ab  la  cara,  mans  ó  cos.  Hacer  ges- 
tos. Gesticulari,  mimum  agere.  ||  Burlarse  ab  ges- 
tos de  algú.  Cocar.  Gesticulari,  irridere. 

MUDAR  SOVINT  DE  POSTURA,  fr.  mct.  Fér  mòlts  pa- 
pers, sér  inconstant  en  lo  dictamen.  Moverse  d  to- 
dos  vientos.  Crebrò  status  mutare. 

PÉNDRER  TOTA  MANERA  DK    POSTURAS.  fr.  Fér  qual- 

sevol  paper  pera  agradar  à  algú.  Hacer  cualquier 
papel.  In  omnem  partem  se  flectere. 

POSTUREJAR.  V.  n.  fér  postüras. 

POSTÜRER.  m.  Qui  fà  gestos  ó  posiuras.  Fi- 
giwrero.  Gesticulator,  is,  mimus,  i. 

POSTURETA.  f.  d.  Mueca.  Gestus,  us, 

POT,  m.  Vas  pera  tenir  alguna  cosa.  Bote,  pole. 
Vas,  asis.  ||  Yas  de  llauna  ó  plom  en  que's  guarda 
'I  tabaco,  Bote,  lata.  Yas,  asis.  1|  Yas  de  terra  emr 
barnissat  en  que's  posan  confituras.  Orza.  Orca, 
ae.  I  Yas  llarch  de  terrissa  ó  pisa,  pei  a  posar  con- 
fituras. Tarro,  compolera.  Terreum  vas.  ||  Yas  en 
que'ls  apotecaris  guardan  las  medicinas.  Bote.  Un- 
guentorium  vas. 


3S6 


POT 


DICCIONARI 


POT 


POT  DE  APOTECARI.  Hiet.  faiii.  Lo  subjecte  que  es- 
tà quasi  sempre  malalt.  Pudrigorio.  Jugiler  ajgro- 
tans. 

POT  DE  co\FiTs.  L'  CU  que's  posan  los  confits. 
Confitura.  Bellariorum  vasculum, 

POT  DE  LA  CONFITURA,  met.  fam.  Lo  punt  en  que 
està  la  dificullat  de  que's  tracta,  la  substància  de 
alguna  cosa.  Busilis,  médula.  Rei  caput,  scopus. 

POT  DE  LA  TRiAGA.  L'  en  que's  guarda  triaga  ó  al- 
tra cosa  medicinal.  Triaquera.  Theriacam  continens 
vas. 

POT  DE  POSAR  MEL.  Vas  dc  terrissa  baix  y  ample  ab 
dos  ansas.  Parra.  Ansalus  urceus. 

POTA.  f.  Peu  de  bèstia  ó  de  aucell.  Pala,  pié. 
Jumenlorum  aut  avium  pes,  ungula.  \\  fam.  Lo  peu 
del  home.  Pié.  Pes,  dis. 

POTA  DE  CAVALL.  Herba  medicinal,  perenne,  indí- 
gena, que's  cria  en  los  terrenos  argilosos  de  Euro- 
pa, de  un  peu  de  alt;  tall  à  manera  de  jonch  de 
boga,  raès  ó  ménos  alt,  escatós,  cilíndrich,  borrós; 
fulias  radicals,  denticulars,  un  poch  rogencas,  bor- 
rosas.  Flors  grogas  terminals,  corola  brillant  in- 
fundibiliforme;  calis  cilíndrich,  surcat,  geperut  en 
sa  basa;  olor  suau  agradable,  y  sabor  mucilaginós 
nn  poch  amarch.  Las  flors  y  fulias,  que  són  de  las 
primeras  qne  surten  en  la  primavera,  's  cullen  pel 
mes  de  mars  y  's  fan  assecar  en  una  estuba;  ànles  de 
tancarlas  es  menester  assegurarse  si  esiàn  entera- 
ment secas,  perquè  conservan  amenul  una  humi- 
tat que  las  destruheix  promp  ament.  Fàrfara,  una 
de  caballo,  lusilago.  Bechion,  bechium,  ii. 

POTA  DE  COLOM.  PED  DE  COLOM. 
POTA  DE  LLEÓ.  PEÜ  DE  LLEÓ. 

POTA  FESA.  Pié  hendido.  Bifldns  pes. 

POTAS  DE  DAVANT.  Las  dos  del  devant  dels  qna- 
drúpedos.  Manos.  Anteriores,  antici  pedes. 

poTAS  DE  VEDELLA  ó  BOU.  elc.  Las  qualre  dcl  bes- 
tiar mort  que's  menja.  Manos.  Pedes,  um. 

APRETAR  LAS  POTAS  EN  TERRA.  fr.  Glavar  las  ca- 
ballerias  las  polas  pera  apretar  mès  fort.  Apezu- 
nar.  Ungula  inniti. 

1  QUATRE  POTAS.  m.  adv.  i  QUATRE  GRAPAS. 

ciuRER  DE  POTAS  COM  LOS  GATS.  fr.  No  péndrer 
mal  en  lo  perill.  Caer  de  pies.  In  difficili  negotio 
rem  bene  cedere. 

ENSENYAR  ó  TRÀüRER  LA  POTA,  fr.  met.  Descubrip 
sens  advertirho  algun  defecte  de  costum  que  s' 
havia  dissimulat  per  algun  temps.  Ensenar,  sacar 
lapaiaó  su  pala.  Ad  ingenium  redire. 

tbíürer  de  ENTRE  LAS  POTAS.  fr.  fam.  Robarli  à 
algú  lo  que  tenia  mès  assegurat.  Sacar  de  enlre 
manos.  E  manibus  eripere. 

VENIR   LA  COSA  DE  TOTAS  QUATRE  POTAS.    fr.  Ycnir 

mòlt  al  cas.  Córrer  à  cuatro  pies  la  paridad.  Ad- 
duclum  exemplum  apte  convenire. 

POTABLE,  adj.  Lo  que's  pót  béurer.  Potable. 
Polabilis. 

POTACO.  m.  Guisat  de  esbargínias,  tomàtechs 
y  carabassa  tot  picat.  Alboronia,  baronia.  Moretum,  i. 


POTADA.  f.  ant.  PETJADA. 
POTAIX.  m.  POTASSA. 

POT  ALLÀ  JAR.  v.  n.  ant.  petjar. 

POTASSA,  f.  quím.  Alcali  vegetal  que's  trau 
del  tarlrà  del  vi,  y  també  de  la  cendra  de  la  major 
parts  dels  vegelals.  Poiasa.  Potassa,  ae. 

potassa  càustica.  Producte  compost  de  hidrat  de 
prolóxido  de  potassi,  de  subcarbonalo  y  sulfaio  de 
potassa,  de  tenas,  óxidos  melàlich,  etc.  Poiasa 
càustica  à  la  cal,  piedra  càustica.  Hidras  potassae; 
lapis  sepiicus,  causlicus. 

POTASSI,  m.  Metall  sólit  à  la  temperatura  or- 
dinària, de  molla  brillantor  melàl-lica  novament 
fos  en  oli  de  nafta,  y  que  tret  de  ell  s'  ennegreix 
promptament,  prenent  1'  aspecte  del  plom  que  ha 
estat  exposat  per  mòlt  temps  al  ayre.  Es  tant  bla  y 
míís  dúctil  que  la  cera.  L' interior  de  aquest  me- 
tall singular  presenta  una  mullituí  de  particule- 
tas  cristallinas  de  figura  indeterminada.  Polasio. 
Polasium,  ii. 

POTATGE,  m.  Llegum  mesclat  pera  menjar 
los  dias  de  dejuni.  Polaje.  Legumina  condila.  || 
Aparell  de  vianda  cuyta.  Aderezo  decomida,  guisa- 
do.  Cibus  conditus.  |1  Beguda  líquida,  com  caldo, 
orxata,  etc.  Polaje.  Jusculum,  i. 

POTEGARI.  m.  apotecari. 

POTECARIA.   f.  APOTECARIA. 

POTEJAR.  V.  n.  Donar  cops  de  potas.  Potear. 
Pedibus  obstrepere. 

POTÈNCIA,  f.  Facultat  pera  executar  alguna 
cosa  ó  produhir  algun  efecte.  Poiencia.  Facultas, 
potestas,  alis.  [j  ant.  poder,  potestat,  autoritat. 
II  Gobern,  regne,  república.  Potencia.  Respublica, 
X.  I  pi.  Memòria,  enteniment  y  voluntat.  Potencias. 
Ànim»  potentiae,  dotes. 

POTÈNCIA  MOTRÍs.  maq.  Lo  cos  que  pót  móurer  à 
altre.  Potencia  molriz.  Movens  potentia. 

POTÈNCIA  oBEDiENCiAL.  La  capacilat  que's  troba 
en  una  cosa  pera  sér  elevada  à  efectes  sobrenatu- 
rals. Potencia  obediencial.  Potentia  obedientialis. 

DE  POTÈNCIA,  m.  adv.  Usant  del  poder  ó  forsa.  A 
la  fuerza.  Per  potestatem,  vim. 

férl'íltim  de  potència,  fr.  Fér  tot  lo  possible. 
Echar  el  ultimo  esfuerzo  ó  lo  ultimo  de  potencia. 
Totisviribus,  summa  vi,  summo  conatu  niti. 

POTENCIAL,  adj.  Lo  que  enclou  potència  ó 
pertany  à  ella.  Potencial.  Potenliam  habens. 

POTENCIALITAT,  f.  La  mera  capacitat  de  la 
potència.  Polencialidad.  Potentia,  se. 

POTENCIALMENT,  adv.  m.  Equivalent,  vir- 
tualment. Polencialmente.  Potentialiter.  |]  fil.  En  ac- 
litut  6  disposició  pera  alguna  cosa.  Polencialmente, 
en  potencia.  Potenier. 

POTENT,  adj.  Lo  que  té  poder,  eficàcia  ó  vir- 
tut pera  alguna  cosa.  Polente.  Potens,  praepotens, 
tis.  D  Vigorós,  robust,  capàs  de  engendrar.  Polente. 
Foeminae  potens. 

POTENTAT,  m.  Príncep  poderós  que  reb  in- 
vestidura de  altre  superior.  Potentado.  Dynasta,  ae. 


POT 


CATALÀ. 


PRA 


387 


POTESTAT,  f.  Poder,  jurisdicció.  Polestad.  Po- 
tesfas,  alis.  ||  arit.  y  àlg.  Qualsevol  produclo  de  la 
ultiplicació  contínua  de  un  número  per  sí  nia- 
ix,  lo  qual  se  diu  arrel.  Quant  intervé  una  sola 
ultiplicació  's  diu  quadrat;  si  dos,  cubo;  si  tres, 
arla  potestat;  si  quatre,  quinta,  e\c.  Poteslad, 
potencia.  Poleslas,  atis.  |  pi.  Los  esperits  celestes 
del  sisè  cor  y  tercer  de  la  gerarquia  mitjana.  Po- 
leslades.  Poteslates,  um. 

PLENA  POTESTAT.  Poteslat  absolula.  Plena  poles- 
tad. Amplissima  potestas. 

ESTAR  BAIX  LA  POTESTAT  DE  ALGÚ.  fr.  EStar  bai\  SÒU 

poder,  obehirlo.  Estar  al  cuidado  de  alguno.  Ab  ali- 
quo  regi. 

POTESTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  està  en  la  fa- 
cultat ó  potestat  de  algú.  Poleslalivo.  Quod  in  ali- 
cujus  potestate  est. 

POTET.  m.  d.  Polecico,  illo.  Yasulura,  i.  ||  Lo 
vas  en  que's  posa  aygua  de  olor.  Bujeta,  bujetilla, 
poma.  Pyxis  aromatoria.  []  abeurador. 

POTINEJAR.  V.  a.  iManejar  ab  las  mans  algu- 
na cosamalxucanila.  Apanuscar.  Contrectandocor- 
rumpere.  xapollejar.  [|  Fér  malament  y  depressa 
alguna  cosa.  Apatuscar.  Inconcinnè  deproperare. 

POTINER,  A.  adj.  Brut.  Puerco,  sucio,  cochi- 
no,  porquezuelo,  cochambroso ,  zarramplin,  zam- 
brondon,  zamborotudo.  Sordidus.  |1  Qui  fa  mal  y 
grosserament  las  obras  de  sòn  ofici.  Chapucero, 
zancajo.  Rudis,  impolitus  artífex. 

POTINERIA,  f.  Cosa  bruta.  Porqueria,  cochina- 
da,  cochineria.  Spurcitia,  aj.  ||  Acció  grossera,  de- 
satenia, indecent.  Porqueria.  Indecorum,  inhones- 

m  factum.  ||  Obra  feia  sens  art,  grosserament. 
hapuceria,  mecànica.  Rude  impolitum  opus. 

POTINGA,  f.  La  beguda  ó  brevatge  en  la  qual 
ntran  mòlts  ingredients,  l'olaje.  Potio  ex  pluribus 

bus  mixta.  ||  met.  Lo  conjunt  de  varias  cosas  inú- 
íls  mescladas  y  confusas.  Polaje,  jarope,  jaropes, 
pócima.  Inutilium  mixtura. 

POTIPOTI.  ra.  Barreja  de  vàrios  menjars.  Co- 
meslrajo,  cuezo,  polaje.  EpulíE  exoticifi  ex  variis 
ferculis. 

POTtssiM,  A.  adj.  Especialíssim.  Polisimo. 
Potissimus. 

POTOLL.ra.  Abundància  de  cosas.  Pesle,  halo, 

lajo.  Superabundantia,  ae. 
I    POTRA.  f.  Hèrnia,  tumor  en  1'  escroto  ;  Iren- 

dura  interior  per  la  que  baixan  las  tripas  à  la 

ssa  dels  testículs.  Polra.  Hèrnia,  ae,  enteroce- 
e,  es. 

POTRA  DEL  HUMOR  CONGELAT,  Malaltia  CXI  que  s' in- 
flama la  bossa  per  la  fluxió  de  humors.  Uidrocele. 
Hydrocele,  es. 

potr\  de  vevas  tortas.  hèrnia. 

CANTARLi  A  ALGÚ  LA  POTRA.  fr.  Sentir  dolor  los 
trencats  en  la  mudansa  de  temps.  Canlar  la  polra. 
Temporis  varietatem  praïnuntiare. 

TENIR  POTRA.  fr.  fam.  Sér  venturós  en  lo  joch.  Ser 
potroso.  Fortunatum  esse. 


POTRANCA.  f.  La  euga  desde  la  edat  de  Ires 
anys  fins  que  dei  ía  de  sér  polra.  Polranca.  Trima, 
quadri  ma  a>qua. 

POTRER.  ra,  POTRISTA. 

POTRER.  ra.  d.  Potrico.  Pullus  equinns.  ||  po- 
TRO.  3. 

POTRETA.  f.  S'  aplica  al  vell  que  vól  parèixer 
jove.  loirilla.  Yiridis  laciviensque  senex. 

POTRISTA.  m.  Qui  cura  polras.  Polrero.  Her- 
niarum  medicus. 

POTRO.  m.  Lo  caball  jove  que  no  passa  de 
quatre  anys.  Polro.  Biraus,  triraus,  aut  quadrimus 
equus.  1]  Màquina  de  fusta  pera  subjectar  las  ca- 
balcaduras  que  no  volen  deixarse  ferrar  ó  curar. 
Polro.  Nuraella  equis  constringendis.  ||  Màquina  de 
fusta  sobre  la  qual  assentavan  als  delinqüens  pera 
donarlos  torment.  Polro.  Equuleus,  ei,  tormenla- 
rium,  ii.  II  Tot  lo  que  molesta  y  dóna  pena.  Polro. 
Angustia,  ae,  angor,  is. 

POTRÓS,  A.  adj.  Trencat,  qui  té  potra,  Potro- 
so. Enterocelicus,  herniosus.  ||  Qui  lé  mòlta  fortu- 
na ó  ditxa.  Potroso.  Forlunatus. 

POTS.  m.  ant.  calabosso. 

POU.  ra.  Clot  rodó  obert  en  la  terra  fins  à  tro- 
bar aygua.  Pozo.  Puteus,  i.  |1  Lo  paratge  dels  rius 
ahont  hi  ha  major  profunditat.  Pozo.  Altiurflumi- 
nis  locus.  II  met.  Qualsevol  cosa  completa  en  sa  lí- 
nea,  cora:  pou  de  ciència.  Pozo.  Plenitudo,  inis. 

POU  de  MONEDA  ó  DINER.  Gran  quantitat  ó  abun- 
dància de  diner,  fiineracía.títneraí.  Summa  pecunia, 

POU  DE  NEU.  Aquell  en  que's  conserva  la  neu  pe- 
ra r  estiu.  Nevera,  pozo  denieve.  Reservandae  nivis 
puteus. 

POU  SECH.  L'  ayxut.  Pozo  seco.  Puteus  haustus, 
exhaustus. 

ESCURAR  LO  POU.  fr.  Limpiar  el  pozo.  Puteum  cob- 
no  purgaré. 

POUAR.  V.  a.  Tràurer  aygua  del  pou.  Sacar 
agua  del  pozo.  É  puteo  aquara  haurire. 

POUATER.  m.  POUETAYRE. 

POUET.  m.  d.  Pozuelo.  Puteolus,  i. 

POUETAYRE.  ra.  Qui  fabrica  pous,  los  neteja 
ó  traballa  en  ells.  Pocero.  Putearius,  ii. 

POVILL.  m.  Qui  està  casat  ab  una  dona  here- 
va. Hnedcro.  Haeres,  edis. 

POY.  m.  POLL.  3.  S. 

POYL.  m.  ant.  poll. 

POYLL.  m.  ant.  pollí. 

POYÓS,  A.  adj.  ant.  pollós. 

PR. 

PRÀCTICA,  f.  L'  exercici  ó  execució  contínua 
conforme  à  las  reglas  de  algun  art  ó  facultat.  Pràc- 
tica, pldiica,  praxis.  Practica,  ae,  practice,  es.  | 
Estil,  us,  costura.  Pràctica.  Praxis,  is.  |]  Lo  modo 
ó  mèlodo  que  observa  algú  en  sas  operacions.  Pràc- 
tica. Metodus,  i,  ratio,  nis. 

LA  PRÀCTICA  tríü  MESTRE,  ref.  Deoota  que's  deu- 
hen  exercitar  las  arts,  ciéncias  y  virtuts  pera  faci* 


388  PRE  DICCIONARI 

litar  sa  major  perfecció.  El  uso  hace  maeslro.  Usus 
perifos  facit. 

PRACTICABLE,  ad  Lo  que  's  pót  practicar  ó 
posar  en  practica.  Practicable  plalicable  ,  factible. 
Quod  fieri  polest. 

PRÀCTICAMENT,  adv:  m.  Ab  us  y  exercici 
de  alguna  cosa.  Prdcticament".  Practicè. 

PRACTICANT,  p.  a.  Qui  practica.  Practicable, 
practicador.  Exercens.  ]]  in.  Qui  exerceix  alguna 
professió  al  costat  de  un  mestre.  Praclicanle,  pla- 
ticante.  Magisiri  professionis  assecla.  ||  Qui  assis- 
teix als  malalts  en  los  hospitals.  Praclicante.  Infir- 
raorumcurator. 

PRACTICAR.  V.  a.  Posar  en  pràctica.  Practi- 
car. Ad  praxim  reducere.  ||  Usar,  exercitar  contí- 
nuamentalgunacosa.  Practicar,  estilar,  usar.  Trac- 
lo,  as. 

PRACTICAT,  DA.  p.  p.  Practicado.  Patralus. 

PRÀCTICH,  CA. adj.  Pertanyent  à  la  pràctica. 
Practico.  Practicus.  ||  Experimentat,  versat,  destre 
en  alguna  cosa.  Practico.  Peritus.  H  m.  Pilot.  Piloto 
depuerto,  practico.  Portús  expertus. 

PRADER,  A.  adj.  Cosa  del  prat.  Pradeno,  pra- 
deroso.  Pratensis. 

PRADERIA.  f.  Camp  ó  terreno  ahont  hi  ha  mòlts 
prats.  Pradera  ,  praderia.  Pascua  ,  oium.  1|  Prat 
mòlt  fèrtil.  Pradero,  praderia.  Pratum,  i. 

PRAGMÀTICA,  f.  Constitució,  decret,  estatut, 
mandato.  ragmdlica,  pramitica.  Pragmàtica,  se. 

PRASI.  m.  Pedra  preciosa  de  color  vert  mès 
pujat  que'l  de  la  esmeralda.  Prasio.  Prasius,  ii. 

PRAT.  m.  Tros  de  terra  plana  en  que's  deixa 
la  herba.  Prada,  pradera,  praderia,  pasto,  apacen- 
ladero ,  soto,  pastura.  Pratum,  i.  j]  Lloch  ameno 
prop  de  las  ciutats  que  serveix  pera  divertirse  y 
passejarse. /Tíido.  Amoenumambulacrum.  ||  Lo  que 
està  obert  y  es  comú.  Pasturaje.  Pastio,  nis. 

REDUUiasE  k  PAAT.  fr.  Fcrse  prat  un  terreno.  bm- 
pradizarse.  In  pratum  evadere,  transformar!. 

PRATET.  m.  d.  Pradico,  illa.  Pratulum,  i. 

PRÀTICA.  f.  PKACTICA. 

PRATIGABLE.  adj.  practicable. 
PRÀTICAMENT.  adv.  m.  pràcticament. 

PRATICANT.  p.  a.  PRACTICANT. 

PRATICAR.  V.  a.  PRACTICAR.  II  FREQÜENTAR.  \\ 
ant.  CUMPLIMENTAR. 

PRATICAT,  DA.  p.  p.  PRACTICAT. 

PRÀTICH,  CA.  adj.  PRACTIOH. 

PRÀTIGA  Y  PRATIQUESA.  f,  ant.  pràcti- 
ca, PERÍCIA.  11  COSTUM. 

PRATIQUiSSIM,  A.  adj.  sup.  Versadtsimo. 
Peritissimus. 

PRAU,  VA.  adj.  ant.  Dolent,  pervers.  Pravo. 
Pravus. 

REDüHiR  i  PRAU  ENTENIMENT,  fr.  Interpretar  ma- 
liciosament. Interpretar  siniesiramenle,  reducirdsi- 
niestra  intencion.  Depravo,  as. 

PRAYEDAT  Y  PRAVITAT.  f.  ant.  Iniqui- 
tat, perversitat.  Pravedad.  Pravitas,  atis. 


PRE 

PRE.  m.  Lo  socorro  diari  que's  dóna  als  soldats. 
Pre,  prest.  Diarium  mililum  stipendium.  ||  Prepo- 
sició llatina  que  té  us  en  català  per  la  composició 
de  noms  y  verbs,  aumentant  la  significació,  ó  sig- 
niQcant  la  anterioritat  de  lo  que'l  nom  ó  verb  sig- 
nifica. Pre.  Praï. 

PRE  MÀNIBUS  m.  adv.  ENTREMANS. 
PREABLEMENT     Y    PREALABLEMENT. 

adv.  ant.  PRIMERAMENT. 

PREAL-LEGAR.  V.  a.  Allegar  àntes  ó  per  pri- 
mer. Alegar  antes.  Ante,  prius  laudare,  comme- 
moraré. 

PRE  AL -LEGAT,  DA.  p.  p.  Alegado  antes.  An- 
te, prius  cilatus, 

PREÀMBUL.  m.Procini,exordi,  prefaci. /"reóm- 
bulo.  Proemium,  proloquium,  ii.  |1  Rodeig,  digres- 
sió impertinent.  Preàmbulo.  Circumlocutio,  nis. 

FÉR  UN  GRAN  PREÀMBUL,  fr.  Fér  uu  gran  prólech, 
introducció  ,  exordi ,  etc.  Hacer  gran  preàmbulo. 
Proefacionem  adhibere. 

PREAMENT.  m.  ant.  Avaluació.  Justiprecio, 
valuacion.  ^stimatio,  nis. 

PREAR.  V.   a.  ant.  apreciar,  avaluar.  ||  ant. 

PREGAR. 

PREARSE.  v.  r.  Mirarse  en  alguna  cosa,  de- 
leytarseconsideranlla.  Preciarse,  remirarse.  In  ali- 
quo  se  valdè  amaré. 

PREAT,  DA.  p.  p.  ant.  apreciat  ,  AVALUAT.  II 
ant.    PREGAT. 

PREBENDA,  f.  Qualsevol  benefici  ecclesiàs- 
lich,  com:  canonicat,  etc.  Prebenda.  Prsebenda, se; 
sacra  annona.  [j  Lo  dret  de  cobrar  y  gosar  dels 
fruyts.  Prebenda.  Praíbenda,  ae.  I  met.  L'  ofici  ó 
empleo  de  mòlta  utilitat  y  poch  traball.  Prebenda. 
Ministerium,  ii. 

BONA  prebenda,  met.  Renda,  destino  de  lucro  y 
descans.  Pera.  Lucrativum,  comroodum  oflQ<;ium, 
munus. 

PREBENDAT.  m.  Lo  canonge,  dignitat,  co- 
mensal, etc.  de  las  catedrals  y  col-legialas.  Pre- 
bendado.  Beneficio  primario  in  ecclesia  càthedrali 
fungens. 

PREBERATGE.  m.  ant.  presbíterat. 

PREBERE.  m.  presbítero. 

PREBOST.  m.  rail.  Oficial  que  durant  la  cam- 
panya cuyda  de  perseguir  als  malfactors,  de  cas- 
tigaries, de  la  üb-•^ervància  del  bandos  y  ordes  del 
general  y  de  tot  lo  pertanyent  à  la  bona  policia  y 
dels  manteniments.  Preboste,  copitan  preboste.  Lic- 
torum  militarium  praifeclus  in  castris. 

PREBOST AT.  m.  Càrrech  de  prebost.  Prebes- 
lad,  prebestadgo,  prebostazgo.  Preefectura,  praepo- 
situra,  ae. 

PRECARI,  A.  adj.  for.  Lo  que 'sposseheix du- 
rant la  voluntat  de  sòn  senyor  y  com  à  deixat.  Pre- 
cària. Prajcarius.  I  adj.  exposat,  contingent.  || 

CURT. 

PRECAUCIÓ,  f.  Reserva,  cautela  pera  evitar 
los  inconvenients  ó  danys  que  poden  resultar. 


PRE 


CATALÀ. 


PRÉ 


389 


•i'recaucion,  prevencion,  cautela,  caucion,  prudència, 
recalo.  Caulio,  nis. 

IPRECAUCIOIVADAMENT.  ailv.  m.  Al)  pre- 
ció.  Cautamenle.  Cautè,  priulcnler,  sobriè,  providè. 
PRECAUCIONAR.  V.  a.  Prevenir,  posar  los 
medis  neces-aris  pera  evilar  algun  perill.  Precau- 
telar,  precaver,  prevenir,  caucionar.  Prsccaveo,  es. 
PRECAUGIONARSE.  V.  r.  Guardarse,  caule- 
larse,  prevenirse.  l'recaucionarse,  precaverse,  cau- 
lelarse,  guardarse.  Sibi  cavero. 

PRECAÜCIONAT,  DA.  p.  p.  Precaucionado, 
precavido,  preauUelado,  prevcnido.  PriCcaiiUis.  | 
adj.  Caulo,  previngui.  Precaucionado.  Caulus. 

PREGEDÉNCIA.  f.  Anterioritat,  acte  de  pre- 
cehir.  Precedencia.  Primatus,  us,  aniecessio,  nis. 
II  Primacia,  superioritat,  majoria.  Precedencia. 
rimatus,  us.  ||  Preferència  en  los  assenios  y  actes 
onoríüchs.  Precedencia.  Anterioris,  polioris,  ho- 
oratioris  ordinis  jus. 

PRECEDENT,  adj.  Antecedent.  Precedenle.  An- 

ecedens,  praccedens.  ||  p.a.  Precedenle.  Prsecedens. 

PRECEDEIVTMENT.  adv.  ni.  antecedentment. 

PRECEHIMENT,  Ó  PRECEIMENT.  m.  PaE- 

EDÉNCIA. 

PRECEHIR  Ó  PRECEÍR.  V.  a.  Anar  davant. 
Preceder.  Anlevio,  as,  antegredior,  praígredior, 
eris.  II  Anteposarse,  sér  primer  en  grau  ú  orde. 
Preceder.  Prsecedo,  is.  ||  avansar  vèncer. 

PRECEHIT  Ó  PRECEÍT,  DA.  p.  p.  Prece- 
ido.  Prtecessus. 

PRECEPTE,   m.    Manament,    orde.  Precepio, 

andamienio,  mandalo,  mandado,  ordenacion,yu- 
ion.  Preceplum,  mandatuni,  i.  |1  Document,  ins- 
trucció, regla  de  un  art  ó  facultat.  Precepio.  Praï- 
eplum,  instituluü),  i.  |1  pi.  Per  antonomàsia  'Is 
manaments  de  la  lley  de  Dèu.  Preceplos.  Decalogi 
raicepta. 

PRECEPTE  AFIRMATIU.  Lo  que  no  obüga  en  tot 
lemps.  Precepio  afirmaiivo,  posiíivo.  Prseceptum  af- 
firmativum. 

PRECEPTE  DE  SANTA  OBEDIÈNCIA.  'L  que  en  las  re- 
ligions usan  los  superiors  pera  obligar  à  la  obe- 
diència en  alguna  cosa  als  súbdits.  Precepio  formal 
de  obediència.  Severura  praíceptura. 

I    PRECEPTE  NEGATIU.  'L  que  obliga  Sempre  y  en  tot 
temps,  pera  prohibir  cosa  que  may  es  lícit  usaria. 
precepio  negalivo.  Pra;ceptum  negalivum. 
PRECEPTISTA.  m.  Mestre  de  reglas  y  precep- 
tes. Preceptisln.  Prscepla,  regulasdocens. 
PRECEPTIU,  VA.  adj.  Lo  que  enclou  en  sí  pre- 
ceptes, í^ece.fiivo.  Praeceptivus. 
PRECEPTOR,  A.  m.  y  f.  Mestre.  Preceptor. 
Praeceplor,  educator,  is,  raagister,  tri. 
PRECEPTORIA.  f.  ant.  comanda. 
PRECES.  f.  pi.  Los  versets  y  oracions  destina- 
das  en  la  Iglésia  pera  demanar  à  Dèu  socorro  en  las 
necesitats.  Preces.  Preces,  cum. 
PREGH.  m.  Pregària,  súplica,  petició  fetaà  al- 
ú.  Ruego.  Rogatio,  nis. 

TOMO  H. 


ANARAB  pREcns.  fr.  Demanar  encapidament  v  ab 
demostracions  exfrematlas  alguna  cosa  que  's  de- 
sitja. Hucer  plegarias.  Enixè  flagilare. 

PRECIAR.  V.  a.  ant.  apreciar,  estimar. 

PRECIAR8E.  V.  r.  Jaclarse,  gloriarse.  Preciar- 
se,  repicarse.  Jacto,  as.  ' 

PRECIAT,  DA.  p.  p.  Preciado.  Jacta'.us. 

PRECIÉNCIA.  f.  PRESCléxciA. 

PRECINDIR.   V.  a.  PRESCINDIR. 

PRECIÓS,  A.  adj.  Esquisit,  evcellent,  de  gran 
preu  ó  valor.  Preciosa,  preciado.  Preliosus,  aureo- 
lus.  II  Graciós,  xistós,  felís,  agradable.  Precioso. 
Feslivus,  facelus.  1|  amat,  estimat,  car. 

PRECIOSA,  f.  La  distribució  que  en  las  cate- 
drals se  dóna  als  prebendats  pera  assistir  à  la  con- 
memoració  pera  la  ànima  de  algun  benefactor.  Pre- 
ciosa. Cathedralium  ecclesiarum  canonicis  pro  be- 
nefactoris  commemoialione  erogatum  stipendium. 

PRECIOSAMENT.  adv.  m.  Ricament,  esqui- 
sidamenl.  Preriosamenle.  Preliosè. 

PREGIOSissiM,  A.  adj.  sup.  Prcciosisimo. 
Pretiosissimus. 

PRECIOSITAT,  f.  La  qualitat  que  constilubeix 
una  cosa  preciosa.  Preciosidad.  Pretiositas,  atis. 

PRECIPICI,  m.  Despenyadero,  bals,  timba. 
Precipicio,  precipiladero,  derrumhadero,  derrorade- 
ro,  desgalgadero,  abarrancadero,  toladero.  Praici- 
pilium,  ii,  abruptum,  i.  ||  met.  Ruína  espiritual  ó 
iemporal.  Precipicio.  Exitium,  ii,  pernicies,  ei. 

cÀuRER  EN  UN  PRECIPICI,  fr.  luet.  Inclinarseà  al- 
guna cosa  mala.  Caer  en  un  precipicio.  In  praecipi- 
tium  delabi. 

PRECIPIR.  V.  a.  ant.  manar. 

PRECIPITACIÓ,  f.  Apressuiament,  anticipa- 
ció. Precipitacion,  tropel,  rapidez,  pólvora.  Imma- 
turitas,  atis;  praeceps  festinatio.  ||  quím.  La  cay- 
guda  de  las  partículas  de  algun  metall  al  fondo  del 
vas.  Precipitacion.  Pr<ecipitatio,  nis. 

PRECIPITADAMENT,  adv.  m.  Ab  precipita- 
ció. Precipiíadamenle,  precipitosamente,  umdamen' 
te,  despenadamenle.  Prajproperè. 

PRECIPITANT,  p.  a.  Lo  que  precipita.  Preci- 
pilante.  Precipitans,  tis.  H  m.  quím.  Qualsevol  dels 
agents  que  obran  la  precipitació.  Prccipilanle. 
Praecipilans,  tis. 

PRECIPITAR.  V.  a.  Llansar,  fér  càurer  de 
Uoch  all.  Precipitar,  despenar,  desgalgar.  Praíci- 
pito,  as;  prajcipitem  agere.  [j  Apressuiar,  donar 
pressa.  Precipitar.  Depropero,  maturo,  as.  []  quím. 
Separar  la  mescla  disolla  y  feria  càurer  en  polvos 
al  sol  del  disolvent.  Precipitar.  Praecipito,  as.  || 
met.  Exposar  à  algú  à  un  precipici  ó  ruína  espiri- 
tual ó  temporal.  Precipitar.  In  discrimen  adducere. 
I  Sublar.  Arrebatar.  Praecipito,  as. 

PRECIPITARSE.  V.  r.  Llansarse  de  lloch  alt. 
precipiíarse,  despeiiarse,  despepitarse,  dar  abajo.  Se 
praicipilare,  prajcipilem  agere.  |  met.  Llansarse 
inconsideradament  à  fér  alguna  cosa.  Precipitarse- 
l^consullè  agere. 

19 


S90 


PRE 


DICCIONARI 


PRE 


PRECIPITAT,  DA.  p.  p.  Precipitado.  Praeci- 
pitatus.  I  adj.  Resolt,  atrevit,  arriscat,  que  obra 
sense  prudència.  Precipilado,  alolondrado,  arreba- 
tado,  precipitoso;  arrojado.  Praïceps,  prsefestinus. 
I  m.  quím.  Qualsevol  cosa  que  cau  al  fondo  de 
un  vas  per  medi  de  operació  química.  Precipilado. 
Discretus. 

PRECIPITAT  BLANCH,  Polvos  mòlt  blanchs  que  s' 
obtenen  descomponent  lo  nitrat  de  mercuri  ab  la 
sal  comuna.  Prolocloruro  de  mercurio  precipilado. 
Protochlorurum  hidrargyri  praïcipilatum. 

PRBCIPITAT  BERMELL.  POLVOS  DE  JOAN  DE  VIGO. 

PRECÍPüAMENT.  adv.  m.  principalment. 

PRECÍPUO,  A.  adj.  senyalat,  principal. 

precís,  A.  adj.  Necessari,  indispensable.  Pre- 
ciso ,  forzoso,  necesario.  Necessarius.  |1  Puntual, 
fixo,  exacte,  cert,  determinat.  Preciso.  Definitus, 
praefixus.  I  Distinct,  clar,  formal,  com:  paraulas 
precisas.  Preciso.  Certus,  definitus,  ||  Abstret,  se- 
parat pel  enteniment :  se  diu  quant  se  considera  la 
foima  separada  del  subjecte.  Preciso.  Abstraclus, 
praecisus.  []  peremptori. 

PRECISAMENT,  adv.  m.  Necessàriament.  Pre- 
cisamenie.  Omninò  ,  necessariò.  ||  Determinada- 
ment,  justament.  Precisamente.  Praïcisè.  |  breu- 
ment, CONCISAMENT.  fl  PEREMPTÓRIAMENT. 

PRECISAR,  v.  a.  Obligar  à  altre  contra  sa  vo- 
luntat à  que  fassa  alguna  cosa.  Eslrechar,  obligar, 
necesiíar,  urgir,  conslrehir.  Cogo,  impello,  is. 

PRECISAT,  DA.  p.  p.  Precisado.  Coactus. 

PRECI8E.  adv.  llatí,  breument,  lacònicament. 

PRECISIÓ,  f.  Obligació,  necessitat  indispensa- 
ble de  executar  alguna  cosa.  Precision.  Pra;cisio, 
coactio,  nis.  fl  ret.  Exactitut  en  lo  discurs,  de  modo 
que  no  dihent  res  supérfluo,  surt  mès  hermosa  la 
idea,  mès  viva  la  imatge,  mès  natural  lo  senti- 
ment y  mès  enèrgica  la  passió.  Precision.  Sermo- 
nis,  stili  pressió.  ||  log.  Abstracció,  separació  men- 
tal de  dos  cosas  realment  idenlificadas,  en  virtut 
de  la  qual  se  concebeix  la  una  com  dislincta  de  al- 
tra. Abslraccion,  precision.  Abstractio,  nis. 

PRECISIU,  VA.  adj.  Lo  que  prescindeix.  Pre- 
cisivo.  Omitlens. 

PRECIT,  A.  adj.  RÉPROBO. 

PRECLAR,  A. adj.  Excel•lent,  il•lustre,  famós. 
Esclarecido,  preclaro.  Prseclarus. 

PRECLÓURER  Y  PRECLUIR.  V.  a.  ant.  tan- 
car. D  impedir. 

PRECONISACIÓ.  f.  Encomi,  elogi,  alabansa. 
Preconizacion.  Praeconium,  ii.  []  En  lo  consistori 
del  Papa,  relació  dels  mèrits  de  algú  elegit  per  pre- 
lat. Preconizacion.  Praeconium,  ii. 

PRECONISAR.  V.  a.  Alabar,  publicar  los  mè- 
rits de  algú.  Preconizar.  Alicujus  merita  publica- 
ré. II  En  lo  consistori  romà  fér  relació  dels  mèrits 
de  algú  elegit  per  prelat.  Preconizar.  Candidati  me- 
rita recensere. 

PRECONISAT,  DA.  p.  p,  Preconizado.  Lau- 
datus. 


PRECONITRACIÓ.  f.  preconisació. 

PRECURSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  preceheix  ó  va 
davant  de  altre  pera  anunciar  sa  vinguda.  Se  diu 
particularment  de  sant  Joan  Baptista.  Precursor. 
Praecursor,  antecursor,  is, 

PREDECESSOR,  m.  Antecessor,  qui  ha  prece- 
hit  à  altre  en  alguna  cosa.  Antecesor,  predecesor. 
Antecessor  ,  praedecessor,  is.  I  pi.  Los  pares, 
avis,  etc.  Mayorea,  predecesores.  Atavi,  orum. 

PREDEFINICIÓ.  f.  teol.  Lo  decret  ó  determi- 
nació de  Dèu  pera  que  existescan  las  cosas  en  un 
temps  senyalat.  Predefinicion.  Praedefinitio,  nis. 

PREDEFINIR.  V.  a.  teol.  Determinar  las  cosas 
als  temps  en  que  han  de  existir.  Predefinir.  Prse- 
definio,  is. 

PREDÉIXER.  V.  n.  ant.  precehir. 

PREDESIGNAR.  V.  a.  PREDESTINAR. 

PREDESTINACIÓ,  f.  Destinació  anterior.  Pre- 
deslinacion.  Praedeslinatio,  nis.  |1  Ordenació  de  la 
voluntat  divina  ab  que  ab  eterno  té  elegits  als  que 
ajudant  sa  gràcia,  han  de  gosar  de  la  glòria.  Pre- 
deslinacion.  Praedestinatio,  nis. 

PREDESTINACIANS.  m.  pi.  Heretges  que  han 
negat  la  predestinació.  Predeslinacianos.  Praedesti- 
natiani,  orum, 

PREDESTINAR.  V.   r.  Destinar  anticipada- 
ment, Predeslinar.  Praedeslino,  praíordino,  as,  |1 
Elegir  Dèu  ab  eterno  als  que  per  medi  de  sa  gràcia 
han  de  lograr  la  glòria,  i'redesímar.  Praedestiao,  as. 

PREDESTINAT,  DA.  p,  p.  Predestinado .  Praï- 
destinatus.  |  m.  Elegit  pera  la  glòria.  Elegido,pre• 
desiinado.  Praedestinatus. 

PREDETERMINACIÒ.  f.  La  determinació  an- 
terior. Predeierminacion.  Prajconceplum  consilium. 

PREDETERMINAR.  V.  a.  Determinar  ò  resóN 
drer  ab  anticipació  alguna  cosa.  Predeterminar. 
Praedestino,  prieordino,  as. 

PREDETERMINAT,  DA.  p.  p.  Predetermina- 
do.  Praedelerminatus. 

PRÈDICA,  f.  sermó.  II  Plàtica  que  fan  los  sec- 
taris als  seus  pobles.  Prèdica.  Concio,  nis. 

PREDICABLE.  adj.  Loque's  pót  predicar.  Pre- 
dicable.  Praedicabilis.  ||  log.  Una  de  las  classes  à 
que's  reduheixen  totas  las  cosas  que's  poden  predi- 
car del  subjecte,  que  són:  genero,  espècie,  diferèn- 
cia, indivíduo  y  propietat.  Predicable.  Praidicabile. 

PREDIGACIÓ.  f.  SERMÓ,  PRÈDICA. 

PREDICADERAS.  f.  pi.  Estil,  modo  y  gràcia  de 
predicar.  Predicaderas.  Orandi  facundia,  facilitas. 

PREDICADOR,  in.  Qui  predica.  Predicador, 
orador.  Concionator,  pnedicator,  is.  ||  Qui  públi- 
cament reprèn  algun  vici  ó  publica  alguna  veritat. 
Predicador.  Concionator,  is.  [I  Qui  alaba  excesiva- 
ment  à  algú.  Panegirisla,  predicador.  Praedica- 
tor,  is. 

PREDICADORET.  m.  d.  Predicadorcillo,  predi- 
cadorceie,  el  mal  predicador.  Insulsus  praedicalor. 

PREDICAMENT,  m.  fil.  Cada  una  de  las  clas- 
ses ó  categorias  à  que's  reduheixen  totas  las  cosas 


PRE 


CATALi. 


PRE 


391 


acc 

i 


y  enlilals  físicas.  Regularment  las  divideixen  en 
deu,  y són:  substància,  quantitat,  qualitat,  relació, 
acció,  passió,  lloch,  temps,  situació  y  hàbit.  Pre- 

camenlo.  Pra?dicamentum,   i.  [|  La  opinió,  llocb, 

timació  y  dignitat  en  que's  troba  algú.  Predica- 

ento.  Fama,  ae,  ípstimatio,  opinió,  nis. 

PREDICAMENTAL.  adj.  fil.  Pertanyent  al 
predicament  ó  à  alguna  cosa  que  es  origen  de  al- 
tra. Predkamenlal.  Praídicamenlalis. 

PREDICANT,  p.  a.  Predicador  ó  mestre  de  al- 
guna secta  ó  heretgia.  Predicante.  Hfereticorum  mi- 
nister. 

PREDICAR.  V.  a.  Declarar,  anunciar  la  parau- 
la de  Dèu.  Predicar,  evangelizar.  Concionor,  aris, 
praedico,  as.  [j  Publicar,  fér  patenta  alguna  cosa. 
Predicar.  Príedico,  as.  ||  mel.  Exhortar,  repéndrer 
à  algú  de  sos  vicis.  Predicar.  Objurgo,  as.  1|  Ala- 
bar ab  excés  alguna  cosa.  Alabar,  elogiar,  predi- 
car. Praedico,  as. 

PREDICARSE.  V.  r.  lóg.  Afirmarse  ó  negarse 
una  cosa  de  altra  en  la  proposició.  Predicarse.  Prae- 
dicari. 

PREDICAT,  DA.  p.  p.  Predicado.  Praedica- 
tus.  I  ra.  lóg.  Lo  que  s'  afirma  ó  nega  del  subjecte 
en  la  proposició.  Predicado.  Prajdicatum,  i. 

PREDICATORI.  m.  PÚLPIT. 

PREDICCIÓ,  f.  Pronóstich,  pressagi.  Prédic- 
cion.  Prodigium,  ii,  príedictura,  ii. 

PREDILECCIÓ,  f.  Preferència  de  una  persona 
à  altra  per  especial  amor.  Predileccion.  Proedilec- 
tio,  nis. 

I  PREDILECTE,  A.  adj.  Preferit  per  amor  es- 
ecial.  l'redilecio.  Praidilectus. 
PREDIR.  V.  a.  Pronosticar,  dir  ab  anticipació. 
redecir.  Praenunlio,  praïraonstro,  as.  (j  endevinar. 
PREDISPOIVENT.  adj.  Se  diu  de  la  causa  que 
òna  certa  espècie  de  aptitut  pera  contràurer  al- 
guna afecció,  com:  la  vida  sedentària  es  una  cau- 
sa PREDispoNENT  à  las  malaltias  inflamatórias,  Pre- 
disponenle.  Praídisponens. 

PREDISPOSAR.  V.  a.  Disposar.  S' aplica  à  las 
causas  que  preparan  y  disposan  pera  algun  efecte. 
Predisponer.  Pncdispono,  is. 

PREDISPOSICIÓ,  f.  Disposició  que  preceheix 
à  alguna  cosa  y  prepara  sòn  efecte.  Predisposicion. 

■  Praedisposilio,  nis. 
f  PREDIT,  A.  p.  p.  Predicho.  Praedictus. 
PREDO.  m.  ant.  lladre. 

PREDÓ.  m.  PERDÓ. 

Í  PREDOMINANT,  p.  a.  Lo  que  predomina. 
*redominanie.  Dominans,  tis. 
PREDOMINAR.  V.  a.  Dominar,  tenir  major 
brsa,  poder  ó  domini.  Predominar.  Praevaleo,  es. 
I  met.  Excedir  en  alsada  una  cosa  à  altra.  Predo- 
minar. PríEemineo,  es.  |1  Excedir  algun  humor  en 
quantitat  ó  qualitat  als  altres.  Predominar.  Prajva- 
leo,  es. 

PREDOMINI,  ra.  Domini,  imperi,  poder  ó  for- 
sa  que's  té  sobre  algú.  Predominio,  predominacion. 


Dominiura,  imperium,  ii.  H  med.  La  forsa  ó  quali- 
tat superior  de  un  humor  sobre  'Is  altres.  Predo- 
minio. Superior  humoris  vis. 

PREELECCIÓ.  f.  Veu  pressa  del  llatí  y  usada 
pels  teóiechs.  Preeleccion.  Praílectio,  nis. 

PREELEGIR.  v.  a.  Escullir,  destinar  alguna 
cosa  pera  algun  fi  abans  que  altre.  Elegir  antes. 
Príelego,  is. 

PREELEGIT,  DA.  p.  p.  Privilegiada.  Legibus 
solulus. 

PREELECT,  A.  adj.  Preelecto.  Pr«leclus. 

PREEMINÈNCIA,  f.  Preferència ,  venfatja. 
Preeminència.  Pnestantia,  ai. 

PREEMINENT,  adj.  Sublime,  superior,  hono- 
rífich.  Preeminente.  Prícsians,  excellens. 

PREEXISTÈNCIA,  f.  fil.  Existència  anterior. 
Preexistència.  Praíxistentia,  ífí. 

PREEXISTENT,  adj.  Lo  que  existeix  àntes  ab 
algunas  de  las  propietats  filosóficas.  Preexistente. 
PriExistens. 

PREEXISTIR.  V.  n.  ül.  Existir  àntes.  Preexis- 
tir.  Praeexisto,  is. 

PREFACI,  m.  y. 

PREFACIÓ.  f.  Proèmi,  prólech  que's  posa  al 
principi  de  algun  llibre,  Prefacio,  prefaeion.  Proé- 
mium,  ii,  prologus,  i.  8  La  part  de  la  missa  que 
precedeix  inmedialament  al  cànon.  Prefacio.  Prae- 
falio,  nis. 

PREFACIONETA.  f.  PrefacionciUa.  Proemium 
parvum. 

PREFAT,  A.  adj.  ant.  Endevinat,  pronosticat, 
dit  ab  anticipació  ó  àntes  que  succehesca  alguna 
cosa.  Predicho.  Praefaclus,  praidictus. 

PREFECTE,  m.  Gubernador,  director,  presi- 
dent. Prefecto.  Pr;efectus,  praeposilus,  i.  Q  Lo  sub- 
jecte que  cuyda  de  algun  ministeri  ó  càrrech.  Pre- 
fecto. Prasfectus,  praepositus,  i.  fl  majordom.  í.  | 
Ministre  que  presideix  y  mana  en  algun  tribunal, 
junta,  comunitat  ecciesiàstica.  Prefecto.  Prsefec- 
tus,  i. 

PREFECTURA,  f.  Lo  càrrech  ó  empleo  del 
prefecte.  Prefectura.  Praefectura,  ae ;  praefecti  mu- 

nUS.  II  GOBERNACIÓ. 

PREFERÈNCIA,  f.  Yentatja  ó  majoria  de  algu- 
na persona  ó  cosa.  Preferència,  preeminència,  se- 
leccion.  Praeslantia,  ae. 

PREFERENT,  p.  a.  y  adj.  Lo  que  prefereix,  y 
així  's  diu:  lloch  preferent.  Preferente,  preemineít' 
te.  Pra?eminens. 

PREFERIBLE,  adj.  Digne  de  preferirse  6  an- 
teposarse.  Preferible.  Anteponi  dignus. 

PREFERIMENT.  m.  ant.  preferència. 

PREFERIR,  v.  a.  Donar  la  preferència  à  una 
cosa  entre  altras,  estimaria  mès.  Preferir,  prepo- 
ner,  anteponer,  dislinguir.  Antepono,  is,  praefero, 
ers.  II  V.  r.  Obligarse,  oferirse  voluntàriament  à 
fér  alguna  cosa.  Ofrecerse.  Ultrò  se  offerre;  operam 
polliceri.  H  Adelantarse.  Desigualarse.  Emineo,  eS| 
antecello,  is. 


392 


PRE 


DICCIONARI 


PRE 


PREFERIT,  DA.  p.  p.  Preferida.  Antepositiis. 

PREFICTIÓ.  f.  ant.  prefigiment. 

PREFIGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arregla,  deter- 
mina y  prescriu  Iloch  ó  temps  pera  executar  algu- 
na cosa.  Senalador.  Designalor,  is. 

PREFIGIMENT.  m.  L'  acte  de  senyalar  ó  de- 
terminar hora,  iloch  ó  altra  cosa  semblant.  Senalor 
miento,  pretijacion.  Assignatio,  designatio,  nis. 

PREFIGIR.  V.  a.  Arreglar,  determinar,  pres- 
críurer  Iloch  y  temps  pera  executar  alguna  cosa. 
Pre/ijar,  prefinir.  l'ncGnio,  príefigo,  is. 

PREFIGIT,  DA.  p.  p.  Prefijado,  prefijo,  prefi- 
nido.  Praiünitus. 

PREFINIR  Y  PREFIXAR.  V.  a.  PR£FIGIR. 

PREFIXIÒ.  f.  PREFIGIMENT. 

PREFIXO,  A.  adj.  PREFIGIT. 

PREFOLLACIÓ.  f.  bot.  Disposició  particular 
que  tenen  las  fullas  quant  estan  lancadas  en  los  bo- 
tons. Prefoliacioii.  Prajlbliatio,  nis. 

PREGADEU.  m.  oratori.  |1  Insecte,  espècie  de 
llagosta  verda  que  sól  anar  sola  pels  rosioUs;  té 
las  polas  mès  llargas  unidas  al  davant  com  qui 
prega.  Salion,  saltaren.  Locustae  genus. 

SOL  COM  UN  PREGADEU  DE  ROSTOLL.  lOC.  Se  diu  dcl 

qui  no  lé  parents,  ó  del  qui  viu  y  va  sol.  Solo  coma 
el  espdrrago.  Solilarius,  deslitulus  homo. 

PREGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prega.  Rogador, 
roganle.  Deprecaíor,  is. 

PREGAMÍ.  m.  pergamí. 

PREGAMINER.  m.  pergaminer. 

PREGANT,  p.  a.  Qui  prega.  Suplicanle.  Ro- 
gans,  lis. 

PREGAR.  V.  a.  Demanar  per  gràcia  alguna  co- 
sa. Rogar,  suplicar,  deprecar.  Precor,  aris.  ||  Ins- 
tar ab  sumissió  y  prechs  à  algú  pera  que  fassa  lo 
que  se  li  demana.  Rogar.  Supplico,  as.  D  Orar,  de- 
manar à  Dèu.  Rogar,  orar.  Oro,  as.  |1  desitjar.  1| 
Rogar  encaridament,  demanar  ab  insiància  yab al- 
guna espècie  de  autoritat.  Conjurar.  Obsecro,  as, 
obsteslor,  aris. 

PREGAR  de  treva.  loc.  ant.  Demanar  trégua.  Pe- 
dir  iregua.  Spatiumpeclare. 

Aixó  es  pregar  y  pagar.  ref.  Que  adverteix  que'l 
villàs'  entona  y  's  posa  orgullós  al  pas  que  se  li 
fan  mès  súplicas  pera  que  condescendesca  ab  lo  que 
se  li  demana.  El  ruin  cuanio  mas  le  raegan  mas  se 
exiiende.  Ruslicus  rogalu  superbit. 

ferse  pregar,  fr.  Retardar  en  concedir  lo  que's 
demana.  Dejarse  rogar,  kacerse  de  rogar.  l'recibus 
delectari. 

PREGAR  A  RUHiNS.  fr.  ExpHca  '1  poch  fi  uyt  ó  efec- 
te que's  trau  ab  las  súplicas  felas  als  miserables  ó 
gent  de  pocas  obligacions,  que  àntes  s'  ensuper- 
beixen  ab  el  las.  Rogar  à  ruines.  Avaros  vel  viles 
rogare  pudet. 

PREGÀRIA,  f.  Deprecació,  súplica.  Rogacion, 
plegaria,  deprecacion.  Supplicalio,  nis;  supplex 
pelilio.  8  demanda,  prech,  petició.  |  pi.  Oracions 
públicas  felas  à  Dèu  pera  conseguir  remey  en  al- 


guna grave  necessitat.  Rogalivas.  Supplicatio- 
nes,  um. 

PREGÀRIA  EN  MAL  DE  ALGÚ.  IMPRECACIÓ. 
PREGÀRIA  FETA  CONJURANT.  CONJUR. 
PREGÀRIA  HUMIL.  SIJPLICA. 

PREGAT,  DA.  p.  p.  Rogado.  Supplicatus. 

PREGÓ.  m.  Crida.  Pregon.  Praiconium,  ii. 

PREGON,  A.  adj.  ant.  fondo,  profundo.  |1  ant. 
Present,  presenie,  publico.  Manifestus.  |1  ra.  pre- 
gona. 

DE  PREGON,  m.  adv.  anl.  primerament.  H  de  pre- 
sent. 

PREGONA,  f.  Fondo  mòlt  gran  de  aygua.  Fon- 
do, profundo.  Profundum,  i. 

PREGONAMENT,  adv.  m.  ant.  profunda- 
ment. 

PREGONAR.  V.  a.  Cridar,  fér  una  crida.  Pre- 
gonar. Cito,  prffdico,  as;  praiconium  facere. 

PREGONER,  A.  adj.  Lo  qui  publica  ó  divulga 
alguna  cosa  que  s'  ignorava.  S'  usa  també  com  à 
substan'iu.  Pregonero.  Predicator,  laudalor,  is.  || 
m.  L'  empleat  públich,  que  en  alta  veu  diu  los 
pregons,  y  publica  y  fa  notori  lo  que's  vól  que  to- 
thom ho  sApia.  Pregonero.  Prseco ,  nis. 

PREGONESA.  f.  ant.  pregona,  profunditat, 
fondo. 

PREGUAR.  V.  a.  ant.  pregar. 

PREGUERA.  f.  ant.  pregaria. 

PREGUIERA.  f.  anl.  pregària. 

PREGUNTA,  f.  Demanda,  interrogació.  Pre- 
gunta, interrogacion,  demanda,  cuestion.  Interroga- 
tio,  nis.  I  pi.  fam.  Las  del  catecisme  ó  doctrina 
cristiana.  Pregunlas.  Calechismi  inlerrogationes. 

ANAR  AB  PREGUNTAS  Y  RESPOSTAS.  fr.  Malgastar  lo 
temps  en  disputas  inútils.  Andar  con  dimes  y  dire- 
tes.  De  nugis  disceptare. 

ESTAR  À  LA  DARRERA  PREGUNTA,  fr.  mel.  fam.  Es- 

tar  apretal  per  falta  de  cabal.  Estar,  andar  ó  que- 
dar à  la  cuar  la  pregunta.  Rei  familiaris  angusliis 
laboraré. 

UNA  PREGUNTA  MEREIX  UNA  RESPOSTA,  ref.  Que  re- 
prèn la  llibertat  en  lo  parlar  sens  reflexió,  y  en- 
senya que  las  paraulas  han  de  sér  mesuradas,  pe- 
ra que  no  originen  resposta  que  sia  sensible  ó 
injuriosa  al  qui  la  motiva.  Quien  dice  lo  que  quiere, 
oye  lo  que  no  quiere ;  cual  pregunta  haràs,  tal  res- 
puesla  habras ;  quien  piegunla  lo  que  no  deberia,  oye 
lo  que  no  querria;  d  cartas,  carlas.  Quaiiere  cui 
placuit  quíc  non  quaesisse  decebat, 

Auribus  accipial  non  placilurasuis. 

PREGUNTADOR,  m.  Subjecte  molest  en  pre- 
guntar. Preguntador,  pregunton,  preguntante.  Mo- 
lesluspercontalor. 

PREGUNTAR.  V.  a.  Interrogar,  averiguar, 
informarse,  fér  preguntas.  Preguntar,  interrogar, 
pedir.  Erogito,  rogo,  interrogo,  as. 

LO  PREGUNTAR  NO  ES  ERRAR  SI  LA  PREGUNTA  NO  ES 

NÉciA.  ref.  Aconsella  quant  convenient  y  profitós 
es  lo  informarse  ab  cuidado  y  aplicació  de  lo  que 


PRE 


CATALÀ. 


PRE 


393 


I 


Formar  judici  anticipat. 
Praejudico,   as.  ||  perju- 


s' ignora,  pera  no  aveníuiar  1'  aceri  en  lo  que  s' 
ha  de  executar.  Quien  pregunta  no  yerra,  ò  qnien 
pregunta  no  y erra,  si  la  pregunta  no  es  necia.  Qui 
quccrit,  niinimè  is  peccat,  nisi  quierat  inepte. 

PREGUNTETA.  f.  d.  Pregunlica,  illa,  ila.  In- 
terrogaiiuncula,  ae. 

PREHAR.  V.  a.  ant.  apreciar. 

PREHEMINÉNCIA.  f.  PREEMINÈNCIA. 

PREHICADOR.  m.  ant.  predicador. 

PREHICAGIÓ.  f.  ant.  prèdica. 

PREINGERT  Y  PREINSERT,  A.  adj.  Lo  que 
àntes  esià  inserlat.  Preinserlo.  Anteà  allatus. 

PREIXI VOLAR.  V.  n.  Instar  ab  gran  em- 
penyo. Instar.  Urgere. 

PRE  JUDICAR.  V.   a. 
Juzgar   anlicipadamente. 

DICAR. 

PREJUDICI,  m.  Judici  anticipat,  pronosticat. 
Juicio  anticipado.  Pra'judicium,  ii. 
PREJUDICIAL,  adj.  for.  Lo  que  requereix  ó 

demana  decisió  anterior  y  prèvia  à  la  sentència  en 
lo  principal.  Prejudicial.  Praejudicialis.  \\  for.  Se 
diu  de  la  acció  ó  excepció  que  àntes  que  tot  se  déu 
examinar  y  definir.  /Yejwdiciaí.  Praïjudicialis. 

PREJUY.  m.  ant,  prejudici. 

PRELACIA.  f.  Dignitat,  superioritat  de  un  pre- 
lat. Prelacia,  prelatura,  superiorato.  Prelatura,  ae. 

PRELACIÓ,  f.  Anteposició,  preferència.  Prela- 
cion.  Praílatio,  nis. 

PRELADA.  f.  La  superiora  de  qualsevol  con- 
vent, l'relada.  Antistila,  ai. 

PRELAT,  m.  Lo  superior  ecciessiàstich  consti- 
tuhit  en  alguna  dignitat,  com  bisbe,  arquebisbe, 
bat,  etc.  y  també  '1  superior  de  qualsevol  con- 
ent.  Prelado.  Antisles,  ilis,  praesul,  is. 

prelat  CONSISTORIAL.  Lo superior  de  canonges  ò 

onjos,  que's  proveheix  per  consistori  del  Papa,  y 
'en  Espanya  à  presentació  del  rey.  Prelado  consis- 
torial. À  senalu  pontificio  electas  praesul. 

PRELAT  DOMÉsTiCH.  L'  ecclesiàstich  que  es  de  la 
família  del  Papa.  Prelado  domestico.  È  pontifícia 
domo  prifilatus. 

PRELATURA,  f.  ant.  prelacia.  ||  report.  l| 
Conjunt  de  prelats.  Preíaíura.  Praelatorum  coelus. 

PRELIMINAR,  adj.  Lo  que  serveix  de  preàm- 
bul ó  de  proemi.  Preliminar.  Proèmium,  prelu- 
dium,  ii.  11  m.  pi.  Los  articles  generals  que  ser- 
veixen de  fonament  en  los  tractats  de  pau.  Preli- 
minares.  Pacis  praeludia,  pr;evia  pacta. 

PRELLUHIR.  V.  n.  Lluhir  ab  anticipació.  Pre- 
lucir.  Praeluceo,  es. 

PRELUDI,  m.  Proémi.  Preludio.  Praeludium^ 
ii.  11  Acció  c  discurs  que  dona  mostra  de  lo  que  se- 
rà la  cosa.  Preludio.  Prailudium,  ii.  ||  pi.  preli- 
minars. 

PRELU8IÓ.  f.  Discurs  que  indica  lo  que  ha  de 
sér  la  funció  principal,  ó  reasumeix  lo  que  s'  ha  de 
dir  en  lo  discurs  principal.  Prelmion.  Prolusio, 
praelusiO;  nis. 


PREMÀTICA.  f.  ant.  pracmàtica. 

PREMATUR,  A.  adj.  Fora  de  temps.  Prema- 
turo.  Priemalurus. 

PREMATURAMENT,  adv.  m.  Abans  de 
temps,  sense  sahó.  Prematuramente.  Praemature. 

PREMEDITACIÓ,  f.  Reflexió  anticipada,  la 
acció  de  niedilar  abans.  Premeditacion,  delibera- 
cion.  Praemedilalio,  nis. 

PREMEDITAR.  V.  a.  Pensar  ó  considerar  an- 
ticipadament. Premeditar,  deliberar.  Praecogilo,  as. 

PREMEDITAT,  DA.  p.  p.  Premeditado.  Prae- 
medilalus. 

PRÉMER,  v.a.ant.  comprimir.  {|  ant.  esprémer. 

PREMÉS,  A.  p.  p.  ant.  predit. 

PREMETRE.  V.  a.  ant.  predir. 

PREMI.  ra.  Recompensa,  remuneració.  Pre- 
mio, recompensa.  Pra3mium,ii.  ||  Joya  que's  dóna  en 
los  jochsde  habilitat  y  destressay  en  los  certàmens 
literaris.  Premio,  laurel.  Praemium,  bravium,  ii. 
I  La  quantitat  que  se  sobreanyadeix  en  los  cambis 
pera  igualar  la  estimació  ó  la  qualitat  de  una  co- 
sa. Premio.  Mercès  ultra  soi  tem. 

PREMIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  premia  ó  re- 
compensa. Premiador.  Preraiator,  is. 

PREMIAMENT.  m.  ant.  remuneració,  premi. 

PREMIAR.  V.  a.  Galardonar,  remunerar,  Lau- 
rear,  premiar,  remunerar,  galardonar.  Remune- 
ro, as. 

PREMIAT,  DA.  p.  p.  PremiaL•.  Remuneratus. 

PREMICER.  m.  CAPiscoL,  xantre.  \  En  Sala- 
manca qui  exerceix  certas  funcions  económicas  y 
gubernativas  respectivas  à  la  capella,  y  's  col-loca 
al  costat  del  rector.  Primicerio,  primiclerio.  Primi- 
cerius,  ii,  |1  adj.  Primer,  superior  als  demés  en  sa 
línea.  Primicerio.  Primicerius. 

PREMISSA,  f.  lóg.  Qualsevol  de  las  dos  pro- 
posicions del  silogisme,  deahontse  trau  la  conse- 
qüència. Premisa.  Praíraissa,  ae  ||  met.  Senyal,  in- 
dici per  ahont  se  ve  en  coneixement  de  alguna  co- 
sa. Premisa.  Argumentum,  i, 

PREMOCIÓ.  f.  Moció  anterior  que  inclina  à  al- 
gun efecte.  Premocion.  Praemotio,  nis. 

PREMONSTRATENSE.adj.  S' aplica  à  la  re- 
ligió de  canonges  regulars  que  fundà  sant  Norberl. 
Premonstratense,  premoslratcnse.  Pnemonstratensis. 

PREMORIR.  v.  n.  Porir  abans  que  algú.  Pre- 
morir.  Pricmorior,  iris. 

PREMORT,  A.  p.  p.  Premuerto.  Praemorluus. 

PREMPSA.  f.  Instrument  pera  apretar,  espré- 
mer, allisar,  donar  llustre  y  altres  usos.  Prensa. 
Pralum,  i,  pressorium,  ii.  |1  Lo  llustre,  llisura,  di- 
buix que  queda  en  las  robas  per  haverse  prenip- 
sat.  Prensado.  Pannorum  preli  ope  expolitio. 

PREMPSA  de  estampa.  La  màquina  sobre  que's  po- 
sa '1  motllo  pera  imprimir.  Prensa.  Typographi- 
cum  praïlum. 

PREMPSA  DE  lliura.  Yiga  pera  esprémer  las  oli- 
vas.  Prensa,  viga  de  lagar.  Tudicula,  ». 

PREMPSA  rERA  FORADAR  LOS  caiNOíNS.  Frempsa  de 


m 


PRE 


DICCIONARI 


PRE 


ferro  en  la  qual  los  arcabussers  asseguran  lo  canó 
pera  barrinario.  Galúpago.  Tesludinatum  ferreura 
praïlura. 

DONAR  A  LA  PREMPSA.  fr.  Donar  à  la  estampa.  Dar 
d  la  prensa.  Typis  mandare. 

ESTAR  EN  PREMPSA.  fr.  mct.  Patir,  sufrir.  Estaven 
una  prensa.  Ferré. 

POSAR  EN  PREMPSA.  fr.  Hiet.  Oprimir,  angustiar. 
Aprensar.  Premo,  constringo,  is.  []  Oprimir,  apre- 
lar,  posar  estret,  com  qui  està  apreiat  entre  mòlts. 
Apremiar.  Comprimo,  is.  ||  met.  Apretarà  algú  pe- 
ra ferli  fér  alguna  cosa.  Meler  en  prensa.  Cogo, 
is. 

TRÀüRER  LA  PREMPSA.  fr.  Tràurer  lo  llustre,  di- 
buix, etc.  que  la  prempsa  havia  donat  à  la  roba  6 
à  altra  cosa.  Desaprensar.  Proeli  nilorem  delere. 

PREMP8ADA.  f.  La  acció  de  prempsar.  Pren- 
sadura.  Pressura,  oe.  H  Lo  que  cap  de  una  vegada 
en  la  prempsa.  Prensada.  Portio,  nis. 

PREMPSADA  DE  OLI.  Lo  quo  cada  vegada  s'  exprem 
en  lo  molí  de  oli  en  cada  prempsa.  Obradura,  viga. 
Portio,  nis. 

PREMPSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prempsa. 
Prensador.  Proelo  premens. 

PREMPSADURA.  f.  ant.  PREMPSADA.  1.  [|  pi. 
Lo  ví  que  resulta  de  la  brisa  à  que  s'  ha  tirat  ay- 
gua.  Torcedura,  aguapié,  purrela.  Lora,  oe. 

PREMPSAMENT.  m.  ant.  prempsada.  1. 

PREMPSAR.  V.  a.  Aprelar  ab  la  prempsa  al- 
guna cosa.  Aprensar,  prensar,  apelmazar,  eslrujar. 
Proelo  aliquid  urgere.  []  met.  Oprimir,  angustiar. 
Aprensar,  prensar.  Ango,  is. 

PREMPSAT,  DA.  p.  p.  Aprensado,  prensado. 
Prselo  pressus. 

PREMP8ISTA.  m.  L'  oficial  que  traballa  en 
la  prempsa  de  estampa.  Tirador,  prensista.  In  ty- 
pographico  praelo  artífex. 

PREMPSUT,  DA.  p.  p.  ant.  oprimit. 

PREMPTAR.  V.  a.  ant.  imprimir. 

PREMUNIRSE.  V.  r.  ant.  Prevenirse  contra 
de  algú.  Forialecerse  contra  alguno.  Se  alicui 
praemunire. 

PREMUT,  DA.  p.  p.  ant.  oprimit. 

PRENCH.  m.  ant.  empresa. 

PRENDA.  f.  Penyora,  joya  que's  dóna  ó  entré- 
ga  per  la  seguretat  de  algun  deute.  Prenda.  Pig- 
nus,  oris,  obsés,  idis.  |  Alhaja,  joya.  Joya,  prenda. 
Supellex,  ctilis.  ||  La  cosa  no  material  que  serveix 
de  seguretat  de  alguna  cosa.  Prenda.  Pignus,  oris. 
II  La  dàdiva,  joya  ó  present  que's  donan  los  ami- 
chs  ó  enamorats  en  senyal  de  amistat  ó  amor. 
Prenda.  Monumentum,  i.  ||  Lo  que  s*  estima  inten- 
sament, com:  fills,  muller,  etc.  Prenda.  Pignus 
adamatum.  \\  pi.  Bonàs  qualitats  de  un  subjecte. 
Prendas.  Doies,  ura,  ingenita  bona. 

PRENDAR8E.  V.  r.  Emprendarse,  enamorar- 
se,  aficionarse.  Prendarse.  Dotibusallici. 

PRENEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pren.  Tomador. 
Capiens,  captor,  is. 


PRENEMENT.  m.  ant.  Encant.  Aojo,  fascina- 
eion.  Fascinatio,  nis. 

PRENENT,  p.  a.  PRENEDOR. 

PRENEN  Y  PENY0RAN.  loc.  for.  ant.  Cartell  de  exe- 
cució expedit  pel  escriba  en  vista  del  títol  execu- 
tiu y  resultant  líquit  lo  deute,  que  comensava: 
Prenen  y  penyoran  los  béns  de  N.  per  la  cantitat 
de  etc.  íVandamiento  de  ejecucxon.  Executionis  man- 
datum. 

PRENIMENT.  m.  ant.  presa.  1.2. 

PRENOCIÓ.  f.  fil.  Coneixement  anterior  6  an- 
ticipat. Prenocion.  Praenotio,  nis. 

PRENOLIAR.  V.  n.  ant.  Olear,  dar  la  extrema- 
uncion.  Oleo  sancto  ungere. 

PRENOMENAT,  DA.  p.  p.  ant.  predit. 

PRENOTAR.  V.  a.  Notar  àntes.  Prenolar.  Prae- 
noto,  as. 

PRENSA.  f.  ant.  PREMPSA. 

PRENUNCI.  m.  Anunci,  pronóstich,  senyal  de 
alguna  cosa  qne  ha  de  venir.  Prenuncio.  Praenun- 
tiura,  ii. 

PRENUNCIAR.  v.  a.  Anunciar,  pronosticar. 
Prenunciar.  Praenuntio,  as. 

PRENÜNCIAT,  DA.  p.  p.  Prenunciado.  Prae- 
nuntiatus. 

PRENYADA,  f.  La  dona  ó  femella  que  ha  con- 
cebut y  té  la  criatura  en  lo  ventre.  Embarazada, 
prenada,  en  cinta,  ocupada.  Praegnans,  gravida, 
fcela  foemina. 

FERSE  PRENYADA,  fr.  Concebir.  Hacerse  prenada, 
concebir.  Gravidari. 

PRENYAT,  DA.  adj.  met.  Ple  ó  carregat  de  al- 
guna cosa,  com  lo  núvol  de  aygua.  Prenado.  Gra- 
vidus,  plenus.  ||  met.  Lo  que  enclou  alguna  cosa 
que  no  acaba  de  manifestar.se,  com:  paraulasPREN- 
TADAS.  Prenado.  Gravidus,  minans.  ||  m.  L'  estat  de 
la  dona  prenyada  y  '1  temps  que  ho  està.  Prenado, 
prenez,  embarazo,  gestacion,  feto.  Foetura,  ae,  preg- 
natio,  nis.  |1  met.  L'  estat  de  una  cosa  que  amenas- 
sa  ó  promet  algun  succés  advers  ó  favorable  en  que 
no  acaba  de  prorrómprer.  Prenez.  Anceps  rerum 
status.  II  met.  Confusió,  dificultat,  obscuritat  enclo- 
sa en  alguna  cosa,  que  ho  dóna  à  compéndrer  de 
alguna  manera.  Prenez.  Rei  pluribusdiíBcultatibus 
impeditae  status. 

CADA  PRENYAT    PORTA  SÓN    FAT.   ref.    S'   eXtCU   als 

plets  que's  perden  ab  iguals  probas  que  la  part 
contrària.  Cada  prenado  lleva  su  hado.  Habent  sua 
sidera  causae. 

LLEVAR  PRENYAT,  fr.  p.  u.  Estar  prenyada  algu- 
na dona.  Estar  en  cinta.  Gravescere. 

PRENYS.  adj.  p.  U.  PRENYADA. 

PREOCUPACIÓ,  f.  Anticipació  ó  prevenció  de 
ocupar  àntes  alguna  cosa.  Deslumbramienlo,  pre- 
ocupacion.  Praeoccupatio,  anteoccupatio,  nis.  ||  Lo 
judici  ó  primera  impressió  que  fà  en  1'  animo  al- 
guna cosa,  de  modo  que  no  permet  assentir  à  altras 
espècies.  Preocupacion.  Praejudicium,  ii.  |]  Ofusca- 
ció  ú  obsecació  del  enteniment  per  error,  pas- 


^___  PRE 

sió,  étc.  Preocupacion.  Mentis  aberratio. 

PREOCUPAR.  V.  a.  Prevenir,  anticiparse  à 
altre  en  la  ocupació  de  alguna  cosa.  Preocupar, 
prevenir.  Praïoccupo,  anteoccupo,  as.  |j  Prevenir  1' 
animo  de  algú  imprimint  en  ell  alguna  espècie  que 
li  diflculle  assentir  à  altra  cosa.  Preocupar.  Alicu- 
jus  animum  pra;occupare. 

PREOCUPARSE.  V.  r.  Deixarse  seduhir  de  al- 
guna espècie,  opinió,  etc.  Preocuparse.  Opinionem 
aliquam  imbibere. 

PREOCUPAT,  DA.  p.  p.  Preocupada.  Prseoc- 
cupalus.  [|  adj,  Enlussiasmat  per  alguna  cosa,  com 
perla  música,  elc.  Fandlico,  preocupada.  Fanaticus. 

PREON,  A.  adj.  ant.  prego.n. 

PREORDINACIÓ.f.  teol.  Prevenció,  disposició 
de  la  voluntat  de  Dèuab  que  desdela  e'.ernilat  de- 
terminà lotas  las  cosas,  pera  que  tinguessen  efecte 
à  són  temps.  Preordmacíon.  Prieordinalio,  nis. 

PREORDINAR.  V.  a.  teol.  Determinar  Dèu  y 
disposar  totas  las  cosas  desdela  eternitat  pera  que 
tingan  efecte  à  sòn  temps.  Preardinar.  Praeordi- 
no,  as. 

PREORDINAT,  DA.  p.  p.  Preardinada.  Prae- 
ordinatus. 

PREPARACIÓ,  f.  L' acte  de  preparar  6  dispo- 
sar alguna  cosa.  Preparacian,  preparamenlo,  pre- 
paramienla.  Praeparatio,  paratio,  nis.  []  Prevenció 
de  cosas  necessàrias  pera  algun  fi.  Apresto.  Com- 
paralio,  nis.  |1  Ceremónia,  tot  lo  que  preceheix  al 
sacrifici,  can  ech  ó  empresa  de  cosa  pública,  pera 
qoe  sia  mès  magnífica  y  solemne.  Ceremónia.  Ri- 
tus, us. 

PREPARADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prepara.  Pre- 
parador. Praeparator,  is. 

PREPARAMENT.  m,  PREPARACIÓ,  PREPARATIU. 

PREPARAR.  V.  a.  Prevenir,  aparellar,  dispo- 
sar. Preparar,  prevenir,  aprestar,  disponer,  aviar, 
percibir,pertrechar,  madurar.  Pra;paro,  paro,  as.  [1 
Prevenir,  disposar  à  un  subjecte  pera  alguna  ac- 
ció. Preparar.  Praiparo,  as.  H  provehir.  ||  Entre 
metges  y  apotecaris  temperar  la  forsa  de  las  medi- 
cinas.  Preparar.  Tempero,  as. 

PREPARAR8E.  v.  r.  Amanirse,  disposarse, 
posarse  à  punt  pera  executar  ab  aceri  alguna  cosa. 
Prepararse.  PríEludo,  is,  meditor,  aris. 

PREPARAT,  DA.  p.  p.  Preparada.  Prepara- 


11" 

lE.    n 


TENIR  PREPARAT,  fp.  Tenir  previngutlo  necessari 
pera  algun  fi.  Praveer.  Provideo,  es. 

PREPARATIU,  VA.  adj.  Lo  que  prepara  y 
disposa  pera  alguna  cosa.  preparativo.  Pra?parans, 
comparans.  \\  m.  Aparell,  prevenció,  provisió,  la 
cosa  preparada.  Aparalo,  preparativo,  preparacian, 
preparatòria.  Apparalio,  nis. 

PREPARATORI,  A.  adj.  preparatiu.  ||  pi. 
Disposició  ó  antecedents  pera  que  esdevinga  algu- 
na cosa,  com:  preparatoris  de  pluja.  Aparatós. 
Apparatus,  uum. 

PREPARATÒRIES,  f.  pi.  PREPARATIU. 


CATALÀ.  PRE  395 

PREPONDERÀNCIA,  f.  L'  excés  de  pes  ó  U 
major  pes  de  una  cosa  respecte  de  altra.  Preponde- 
rància. Praiponderantia,  x.  ||  mel.  Superioritat  de 
crèdit,  consideració,  autoritat,  elc.  Preponderància. 
Excellentia,  a;. 

PREPONDERAR,  v.  n.  Pesar  mès  una  cosa 
respecte  de  altra.  Preponderar.  Praipondero,  as.  || 
mel.  Prevalèixer  ó  fèr  mès  forsa  una  opinió  que 
altra.  Preponderar.  Prajpondero,  as. 

PREPOSAR.  V.  a.  Anteposar,  preferir.  Prepo- 
ner.  Antepono,  praípono,  is. 

PREPOSAT,  DA.  p.  p.  Prepuesto.  Proipositus. 

PREPOSICIÓ,  f.  gram.  Part  indeclinable  deia 
oració,  que  preceheix  à  altres  en  composició  y  fora 
de  ella.  Preposicion.  Praeposilio,  nis. 

PREPÓSIT.  m.  Superior  de  algunas  religions 
clericals,  l'repósito.  PríEpositus,  i.  []  President,  lo 
primer  y  principal  en  alguna  junta,  comunitat  ó 
comissió.  Prepòsila.  PríBpositus,  i. 

PREPOSITIU,  VA.  adj.  gram.  An'.eposat,  lo 
que  serveix  pera  estar  posat  àntes  ó  en  lo  principi 
de  una  veu.  Preposiliva.  Papositivus. 

PREPOSITURA.  f.  La  dignitat  ó  càrrech  de 
prepósit.  Prepasitura.  Praepositura,  se. 

PREPOTÈNCIA,  f.  Poder  mòlt  gran,  excessiu, 
superior.  Prepotència.  Praepolentia,  ae. 

PREPOTENT,  adj .  Mòlt  poderós.  Prepotente. 
Prepolens. 

PREPUCI.  m.  La  pell  que  cubreix  lo  cap  del 
membre  viril.  Prepucio.  Preputium,  ii. 

PREROGATIVA.  f.  Gràcia,  privilegi,  exemp- 
ció,  avantatge.  Libertad,  privilegio,  prerogatica. 
Prerogativa,  a;,  privilegium,  ii. 

PRES,  A.  p.  p.  de  pèndrer  en  lo  significat  de 
acceptar,  y  de  menjar  ó  bèurer  alguna  cosa,  ja  pera 
alimentarse,  ja  per  via  de  remey.  Tornado.  Sump- 
tus.  I  En  lo  significat  de  agafar  à  algun  reo.  Presa. 
Praihensus.  |1  En  lo  significat  de  agafar  à  alguna 
embarcació  enemiga.  Apresada.  Predalus.  j)  p.  p. 
depèndrerse  en  lo  significat  de  coagularse.  Cuaja- 
da.  Coagulatus.  |1  enganyat.  1|  m.  Presoner;  reo  que 
s'  ha  agafat  ó  que  's  tè  en  presó.  Presa.  Captus, 
vinclus,  i.  II   prep.  ant.  Prop.  Cerca.  Juxtà. 

POSAR  PRES.  fr.  Agafar  à  algú  ó  tancarlo  en  una 
presó. /'oncr  presó.  In  custodiam  tradere. 

soltar  lo  PRES.  fr.  fam.  Afluixarse,  pelar.  Saltar 
el  presó,  peer,  venlasear.  Pedo,  is. 

PRESA.  f.  La  acció  de  agafar  à  algú,  la  captu- 
ra de  algun  reo.  Captura,  prision,  aprehension. 
Captura,  ai,  incarceralio,  nis.  ||  La  acció  de  pèn- 
drer alguna  ciutat,  castell,  fortalesa,  etc.  Toma. 
Captura,  x,  captio,  nis.  1|  La  porció  ó  quantitat 
que  's  pren  cada  vegada  de  menjar,  bèurer,  medi- 
cina, elc.  Toma,  tamadura.  Sumptio,  nis.  ||  Lo  que 
s'  ha  pres  al  enemich  per  mar  ó  per  terra.  Botin, 
presa.  Prseda,  ai,  praemium,  ii.  ||  captivitat.  ||  ferij 
PEIXERA.  II  L' aucell  que  pren  lo  falcó.  Presa.  Prae- 
da,  ae.  fl  Furt,  saqueig.  Robo.  Expilatio,  nis.  ||  ànt. 

BREGi. 


^n  PRE  DICCIONARI 

i  LA.  PRESA.  loc.  ant.  A  toda  prisa.  Citissimè. 
PRUSA  DE  LAS  AYGUAs.  La  que  's  fà  en  los  rius  pe- 
ra Iràurer  la  aygua  per  las  síquias.  Azud.  Moles  in 
fluminis  alveo  constructa  intercipiendie  aquae  gra- 
tia. 

PRESAGI,  m,  auguui. 

PRESANTIFICAT,  DA.  adj.  Veu  de  la  litúr- 
gia y  nom  que's  donava  antíguament  à  las  lióstias 
consagradas  los  dias  antecedents.  Presantipcadas. 
Príesanclificataï,  arum. 

PRESAR.  V.  a.  ant.  estimar,  apreciar. 

PRESARSE.  V.  r.  Yanagloriarse,  fér  vanitat  de 
alguna  cosa.  Preciarse.  Gloriari,  jaclare. 

PRESAT,  DA.  p.  p.  Apreciado.  Comendalus. 

PRESBÍCIA.  f.  Estat  particular  de  la  vista  en 
que  algú  no  pót  véurer  disti  netament  los  objectes 
sinó  à  llarga  distància,  perquè  'Is  raigs  lluminosos 
que  venen  dels  objectes  quant  estan  prop  del  ull, 
se  reuneixen  detràs  de  la  retina.  Presbicia.  Praes- 
biopia,  ae. 

PRESBITA.  m.  Loqui  està  afectat  de  presbicia 
Preahita.  Praesbiter  seu  praesbites;  praesbiopia  la- 
borans. 

PRESBITERAL.  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany  al 
presbítero.  Presbiíeral.  Sacerdotalis. 

PRESBITERAT.  m.  Sacerdoci,  la  dignitat, 
ofici  ó  càrrech  del  presbítero.  Presbiterato,  presbi- 
terado.  Presbyteratus,  us. 

PRESBITERI,  ra.  Lo  pla  del  altar  Jesde'I  peu 
fins  als  grahons  pera  ahont  se  puja  à  ell.  Presbile- 
rio.  Presbyterium,  ii.  []  cor.  1. 

PRESBITERIÀ,  NA.  adj.  S'  aplica  à  la  secta 
y  heretges  que  no  admeten  la  inferioritat  dels  pres- 
bíteros  als  bisbes  per  dret  diví;  se  dihuen  també 
puritans.  PresbUeriano.  Presbyterianus. 

PRESBÍTERO.  m.  L'ordenal  de  sacerdot.  Pres- 
bilero.  Presbyier,  eri. 

PRESGIÉNCIA.  f.  Coneixement  anticipat  de  lo 
venider.  Presciencia.  Pnescientia,  ae. 

PRESCINDIBLE,  adj.  Lo  que 's  pót  prescindir 
mental  ó  iniencionalment.  Prescindible.  Qnod  prai- 
termilti  potest. 

PRESCINDIR.  V.  a.  fil.  Separar  mentalment 
una  cosa  de  altra.  Prescindir.  Praescindo,  is. 

PRESCÏSAT,  DA.  p.  p.  PRECISAT, 

PRESCRIPCIÓ,  f.  La  acció  de  prescríurer. 
Prescripcion.  Praescriplio,  nis.  ||  for.  Adquisició  de 
propietat  per  una  contínua  y  pacífica  possessió. 
Prescripcion.  Praescriptio,  usucapio,  nis. 

PRESCRIPTIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  prescríu- 
rer. Prescriplible.  Praesriptioni  obnoxius. 

PRESCRIPT  Ó  PRESGSïIT,  A.  p.  p.  Prescrita, 
prescripto.  Praïscriptus. 

PRESCRÍURER.  V.  a.  Senyalar,  determinar 
alguna  cosa.  Prescribir.  Praescribo,  is.  ||  for.  Ad- 
^irir  lo  domini  de  una  cosa  per  medi  de  la  pres- 
cripció. Prescribir.  Praescribo,  usucapio,  is. 

PRESEÍR.  V.  a.  PRECEHIR. 

PRESÈNCIA,  f.  Assistència  personal.  Mere- 


PRE 


sencia,  presencia.  Praesenlia,  a?.  ||  Lo  tall,  figura  y 
disposició  del  cos.  Presencia,  aspecto,  parecer,  ver. 
Os,  oris;  corporis  habitus.  f  fil.  Coexistència  de  un 
cos  en  Uoch  ó  espay.  Presracm.  Praesenlia,  ae.  || 
met.  La  actual  memòria  ó  representació  de  una  es- 
pècie. Presencia.  Represenlatio,  recordalio,  nis.  || 

ENFROXT,     FKONTISPICI.  ||  VISTA,    CARA,    SEMBLANT.  || 

Distribució  ó  recompensa  que  's  dóna  per  la  assis- 
tència persona!  à  alguna  funció  pública.  Presencia. 
Pro  pra?senlia  munus. 

PRESÈNCIA  ciRcuNSCRiPTivA.  fil.  Aquclia  en  que  ca- 
da part  del  cos  present  correspon  à  cada  part  de 
espay.  Presencia  circunscriptiva.  Praesentia  cir- 
cumscripliva. 

PRESÈNCIA  DE  DEU.  La  actual  consideració  de  es- 
tar davant  de  ell,  pera  gobernar  y  moderar  las  ac- 
cions. Presencia  de  Dios.  Dei  prícsentia. 

PRESÈNCIA  DE  ESPERIT.  La  seieuilat  y  tranquiliiat 
en  los  successos.  Presencia  de  dnimo,  de  espirilu. 
Animi  praesentia. 

PRESÈNCIA  DE  RESIDÈNCIA.  'L  tcmps  que's  permet 
als  prebendats  estar  ausents  del  cor  pera  són  des- 
cans y  rocieació.  Recle,  recésit,  recreo.  Requies,  ei. 

EN  PRESÈNCIA.  UI.  adv.  Davant.  En  presencia,  en 
faz.  Coram,  contra. 

PRESENCIAR,  v.  a.  Assistir,  estar  ó  Irobarse 
present  à  alguna  cosa.  Presenciar,  haUarse,  estar 
presenle.  Adsum,  est. 

PRESENT,  m.  Do,  regalo.  Recado,  presenle,  re- 
galo, don.  Donum,  i,  munus,  eris.  j]  adj.  Lo  que 
està  davant  de  algú  6  en  un  mateix  lloch.  Presen- 
le, circiinslanie.  Pracsens.  ||  S'  aplica  al  temps  en 
que  actualment  està  algú  quant  conta  alguna  cosa. 
Presenle.  Praesens.  ||  gram.  Un  dels  tres  temps  del 
verb  ab  que's  significa  lo  que  existeix  ó  s' està  fent 
actualment.  Presenle.  Priesens  tempus. 

AL  PRESENT,  DE  PRESENT  Ó  PEL  PRESENT,  m.  adv. 

Ara,  quant  s'  està  dihent  ó  tractant.  Al  presenle, 
de  presenle,  por  el  presenle,  por  el  liempo  presenle, 
presentemenle.  Bodiè,  cum  maximè. 

FÉR  PRESENT.  fV.  Manifestar,  fèr  véurer.  Hacer 
presenle,  representar.  Notum  facere.  H  Considerar 
al  ausent  com  à  present.  Hacer  presenle.  Praísen- 
tem  pulare  habere. 

FÉR  pres.;nt  ó  un  PRESENT,  fr.  Regalar.  Presentar. 
Ofi'ero,  ers. 

FÉRSE  PRESENT,  fr.  Preseutarse,  plantarse  de  in- 
tent davant  de  algú.  Hacerse  presenle.  Conspectui 
se  0 (Ter re. 

PETIT  PRESENT.  PRESENTET. 

TENIR  PRESENT,  fr.  Conservar  la  memòria  de  al- 
guna espècie.  Tener  presenle.  In  memòria  versari. 
II  Conservar  en  la  memòria  algun  subjecte  pera 
atèndrerlo  en  la  ocasió  que  ocorra.  Tener  presenle. 
Memorem  esse. 

TROBARSE  PRESENT,  fr.  PRESENCIAR. 

PRESENTACIÓ,  f.  La  acció  de  presentar.  Ore- 
sentacion.  Praesentatio,  nis.  |j  Proposició  de  un  sub- 
jecte apt£pera  una  dignitat,  benefici,  empleo,  etc. 


PRE 


CATALÀ. 


PRE 


397 


Presenlacion.  Candidati  designalio.  ||  La  fesla  (jue 
celebra  la  Iglésia  i  21  de   novembre,  en  que  la 

I  Verge  Santíssima  fou  presentada  à  Dèu  en  lo  tem- 
ple per  sos  pares.  Presenlacion.  Beata;  Yirginis  in 
lemplo  pricsenlalionis  feslum. 
PRESENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  presenta. 
Presentador,  presenlero.  Oblator,  designator,  is.  \\ 
Lo  dels  beneficis  ecclessiàstichs.  Presenlero.  Candi- 
dati designator. 

PRESENTALLA.  f.  Ofrenda  que's  fa  à  Dèu  ó 
als  Sants.  Presenialla,volo,  milagro.  Ex  voto  dona- 

rium.  II  PRESENT.   DONATIU. 

PRESENTANT,  p.  a.  presentador. 

PRESENTAR.  V.  a.  iManifestar,  posar  alguna 
^K  cosa  à  la  presència  de  algú.  Manifestar,  presentar, 
Hh  exhibir,  producir.  Ob  ocuios  proferre.  ||  Donar  gra- 
HBciosa  y  voluntàriament  àalgú  alguna  cosa.  Presen- 
^^MUir.  Offero,  ers,  dono,  as.  ||  Proposar  a  algun  sub- 
^H[jecte  per  alguna  dignitat,  benefici,  etc.  Presentar. 
^H  Nomino,  as. 

^^m  PRESENTARSE.  V.  r.  for.  Comparèixer  en  jus- 
HVtícia.  Presenlarse , comparecer .  Sislerese  judicio.  || 
HK  Comparèixer  lo  reo  davant  del  jutge.  Presenlarse. 
HKCoram  judice  se  sislere.  ||  Oferirse  alguna  ocasió. 
^^m  Presenlarse.  Occasionem  offerri. 
^H  PRESENTAT,  DA.  p.  p.  Presentado.  Ob  ocu- 
^^m  los  prolatus.  ||  m.  En  algunas  religions  lo  teólech 
^^■que  conclnida  sa  carrera  espera'l  grau  de  mestre. 
^^"  Presentado.  Magisterii  candidalus. 

PRESENTET.  m.  d.  Presentillo.  Munusculum, 
xeniolum,  i. 

PRESENTIMENT.  m.  Cert  moviment  interior, 
que  fa  prevéurer  y  prevenir  lo  que  ha  de  succehir. 

IPresentimienlo.  Odor,  is.  |j  aügüri. 
PRESENTIR.  v.  a.  Prevéurer  per  ceri  movi- 
ment interior.  Presenlir.  Odoror,  auguror,  aris.  || 
Sentir  alguna  cosa  àntes  que  succehesca,  per  al- 
guns indicis  y  senyals  que  la  preceheixen.  Presen- 
tir.  Prícsentio,  is. 
PRESENTIT,  DA.  p.  p.  Presenlido.  Odoralus. 
PRESERVACIÓ,  f.  L'  acle  y  efecte  de  preser- 
var. Preservacion.  Tutela,  se. 

PRESERVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ó  lo  que  pre- 
serva. Preservador.  Pneservalor,  tulator,  is. 

I     PRESERVAR.  V.  a.  Guardar,  conservar,  evi- 
tar que  una  cosa  cayga  en  perill  ó  dany.  Guardar, 
preservar,  salvar.  Prajservo,  servo,  as. 
PRESERVAT,  DA.  p.  p.  Preservada.  Serva- 
lus,  praeservalus. 
PRESERVATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut 
pera  preservar.  Preservativo.  Tuendi  vini  habens. 
II  Usat  com  a  substantius'  aplica  al  romey.  Preser- 
vativo, antidoto.  Antidotum,  i. 
PRESET  BERMELL.  ni.  ant.  grana. 
PRESIDARI.  m.  presidiari.  ||  desterrat. 
PRESIDÈNCIA,  f.  Dignitat  6  càrrech  del  pre- 
sident.  Presidència.  Prsefectura,  a;.  ||  L'    acte  de 
'  presidir.  Presidència.  Praesidendi  munus. 

PRESIDENT,  m.  Lo  qui  presideix.  Presidenle. 

TOMO  II, 


Praeses,  idis.  ||  Entre  romans  lo  julge  gobernador 
de  alguna  província.  Presidenle.  Pra;fectus,  i.  ||  En 
algunas  religions  qui  snbstiluheix  al  prelat,  l're- 
sidenie.  Praíses,  idis.  ||  Lo  mestre  que  assisteix  al 
qui  defensa  un  acte  literari.  Presidenle.  Patro- 
nus,  i. 

PRESIDENTA,  f.  La  dona  del  president.  Pre- 
sidenta. Praesidis  uxor,  ||  La  que  mana  y  presideix 
en  alguna  comunitat.  Presidenta.  Antistita,  a;. 

PRESIDENTAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  presi- 
dent. Presidental.  Praïsidialis. 

PRESIDI,  m.  Ciutat  ó  plassa  fortificada.  Presi- 
dio.  Arx,  arcis,  urbis,  bis.  ||  La  guarnició  de  sol- 
dats que's  posa  en  las  fortificacions.  Presidia.  Prae- 
sidium,  ii.  II  Protecció,  auxili,  amparo.  Presidia. 
Auxilium,  praesidium,  ii.  ||  Lloch  destinat  à  guar- 
dar los  condemnats  a  traballs  públichs.  Presidia. 
Munitus  locus  ad  quem  scelerati  damnantur. 

PRESIDI AR.  v.  a.  Posar  guarnició  en  alguna 
plassa.  Presidiar.  Praísidiariis  militibus  arcem  mu- 
niré. 

PRESIDIARI.  ni.  Condemnat  à  presidi.  Presi- 
dario,presidiaria,  farzado.  Praesidiarius,  ii. 

PRESIDIR.  V.  a.  Tenir  lo  primer  lloch  en  al- 
guna junta  ó  comunitat.  Presidir.  Praesum,  proesi- 
deo,  es.  ||  Assistir  lo  mestre  desde  la  càtedra  al 
deixeble  que  sosté  algun  acte  literari.  Presidir. 
Discipulum  in  ludo  litterario  tueri. 

PRESIDIT,  DA.  p.  p.  Presidida.  Praesessus. 

PRESILLA.  f.  Cordó  petit  à  manera  de  trau, 
pera  assegurar  alguna  cosa  en  lo  vestit.  Presilla. 
Ansula,  ae. 

PRESÓ.  f.  Lloch  ó  casa  pública  ahont  se  tancan 
y  asseguran  los  presos.  Cdrcel,  prision.  Custodia, 
ae,  carcer,  eris.  ||  Presa,  la  acció  de  péndrer  à  al- 
gun reo.  Prision,  prendimienlo.  Captura,  ae.  |1  met. 
Qualsevol  cosa  que  lliga  ó  deté  físicament.  Prision. 
Yinculum,  i,  ligamen,  inis.  ||  pi.  Las  cadenas  ó 
grillons.  Prisiones.  Vincula,  orum. 

PRESÒ  DE  MANS.  MANILLA.  2. 

PRESÓ  DEL  ciRCO.  Lloch  dc  ahout  parlian  los  ca- 
balls  pera  córrer  en  lo  circo.  Cdrcel.  Carcer,  eris. 

PRESÓ  DE  SOTA  TERRA.  La  que  està  baix  de  la  ter- 
ra, de  la  qual  usavan  los  moros.  Mazmorra.  Er- 
gastulum,  i. 

FICAR  ó  POSAR  À  LA  PRESÓ.  fr.  Posaf  pres  en  ella. 
Encarcelar,  aprisionar,  meter  en  la  prision.  In  car- 
cerem  conjicere, 

TRAüRER  DE  LA  PRESÓ.  fr.  SoUar  lo  pres  que  ha- 
via en  ella.  Desaprisianar,  desencarcelar,  sacar  de 
la  car  el.  É  carcere  educere,  liberare. 

PRESONA.  f.  PERSONA. 

PRESONAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  ficar  à 
la  presó.  Encarcelacion,  encierro.  In  carcerem  con- 
jeclio. 

PRESONER,  m.  PRES.  |1  Lo  soldatque's  pren  al 
enemich.  Prisionero.  Custodia,  ae ;  bello  captus.  || 
met.  Qui  es  esclau  de  alguna  passió  ó  afecte.  Pri- 
sionero. Illecebris  irrelilus. 

30 


398 


PRE 


DICCIONARI 


PRE 


pitESONEa  DE  GURiuiA.  Qui  s'  enlicga  per  capitu- 
lació al  enemich.  Prisionero  de  guerra.  Manci- 
pium,  ii. 

PRESPECTIVA.  f.  ant.  perspectiva.. 

PRESSA,  f.  Prestesa,  diligència  ab  que's  fa 
alguna  cosa.  Priesa,  prisa,  presleza,  premura,  fuga, 
fcslinarion,  apresuracion,  apresuramiento ,  acele- 
racion,  aceleramienlo.  Celerilas ,  atis  ,  inslantia, 
«.  [|  Lo  fort  de  alguna  acció,  com :  la  pressa  del 
bàtrer.  Fuga.  Fervor,  is,  cursus,  us.  ||  Concurs  de 
mòlts  que  acuden  à  un  mateix  llocli  à  buscar  al- 
guna cosa,  com:  hi  havia  ^ran  paEssA  en  la  font, 
en  la  carniceria.  Priesa,  prisa,  presura,  tropel,  fú- 
ria. Frequenlia,  se,  concursus,  us. 

A  MÈs  PRESSA,  MÈs  VAGAR.  loc.  Denola  que  no's 
dehuen  atropellar  las  cosas  ni  tràurerlas  de  sòn 
curs  regular,  perquè  's  tarde  mès  en  la  execució 
y  logro  de  ellas.  A  gran  prisa  gran  vagar  ó  mas 
vagar.  Festina  lentè. 

A  TOTA  PRESSA,  m.  adv.  Ab  la  major  promptitut. 
A  loda  prisa,  presurosamenle.  Cilissimè. 

DE  PRESSA,  m.  adv.  Ab  promptitut  y  celeritat, 
sens  la  deguda  reflexió.  De  prisa.  Festinanier, 
praeproperè. 

DONAR  PRESSA  ó  ANAR  DEPRESSA.  fr.  Cuylar  cn  fér 
alguna  cosa.  Darse,  ir  de  prisa,  apresurarse,  acele- 
rarse.  Accelerari. 

MÒLTA  PRESSA  Y  POCA  ENDRESSA.  ref.  À  MÈS  PRESSA 
MÍiS  VAGAR. 

PORTAR  ó  DONAR  PRESSA,  ff.  Instar  y  obligar  à  al- 
gú à  que  execule  prompte  alguna  cosa.  Dar  prisa, 
apresurar.  Urgere,  instaré.  ||  No  poder  diferirse al- 
gun assumpto.  Traer,  llevar  prisa.  Instaré,  urgere. 

TENIR  PUESSA.  tV.  PORTAR  PRESSA.  2. 

PRESSAGI.  m.  Pronóstich  ó  senyal.  Presagio, 
auspicio,  profecia,  presenlimienlo.  Praísagiura,  ii. 

PRÉSSECH.  m.  Fruyt  del  presseguer.  Es  rodó, 
un  poch  bia,  de  dos  polzadas  de  diàmelro,  de  co- 
lor groch  roig  mès  ó  ménos  pujat  y  ab  una  ralla  en 
un  de  sos  costals.  Exteriorment  té  una  pell  prima 
y  vellosa,  davall  de  ella  la  carn  que  segons  sas  di- 
versascastas  es  mès  ó  ménos  dura,  de  color  blanch 
groch  ó  groch  rojench,  y  que  enclou  un  pinyol  ro- 
dó, mòlt  dur,  escabrós  y  forlíssimament  agafat  à 
ella,  '1  qual  conté  una  ametlla  amarga.  Es  comes- 
tible, y  se'n  cultivan  vàrias  castas,  que  totas  són 
de  gust  dolsy  agradable  y  mòlt  estimadas.  Meloco- 
ton,  pérsico,  pérsigo.  Persicum  malum.  ||  fam.  ven- 

TOSITAT,   PET. 

PRÉSSECH  DURAN.  Préssech  petit.  Durazno,  duraz- 
nero.  Mali  persici  genus, 

PRÉSSECH  MELOCOTÓ.  Melocoton.  Persicum,  i. 

PRÉSSECH  MOLLAR.  Espécic  dc  présscch  que  es- 
tant madur  s'  obre  y  cau  lo  pinyol.  Ahridero,  abri- 
dor,  prisco.  Malum  persicum. 

PRÉSSECH  PAVIA.  Yarieial  del  préssech  meloeotó: 
es  de  color  roig  la  carn  mòlt  mès  tendra  y  delica- 
da. Pavia.  Persici  varietas. 

PELA  AQUEST  PRÉSSECH.  loc.   fam.  Exprcssa  la 


complacéncia  de  que  succehesca  à  algú  un  leve 
dany,  Sórbele  ese  huevo,  lòmale  esa  y  vuelve  por 
olra.  Sorbile  ovum  sume. 

PRESSEGUER,  ra.  Arbre  de  catorze  peus  de 
alt,  de  fullas  ovaladas,  y  la  flor  de  color  de  rosa 
clar.  Melocoton.  Amygdalus  persica.  ||  Lo  quepro- 
duheix  lo  préssech  dit  duran.  Durazno,  duraznero. 
Malus  persica. 

PRESSENTIMENT,  m.  PRESSAGI. 

PRESSENTIR.  V.  a.  Prevéurer,  presumir,  co- 
nèixer alguna  cosa  abans  de  succehir.  Presenlir. 
Odoror,  aris. 

PRÉSSICH.  ra.  ant.  paraulas,  discurs,  narra- 
ció. 

PRESSIÓ,  f.  La  acció  de  apretar  ó  esprémer. 
Presion.  Pressura,  se,  pressió,  nis. 

PRESSURA.  f.  ant.  Opressió.  Presura,  premu- 
ra.  Pressnra,  a\ 

PREST,  A.  adj.  Prompte.  Preslo.  Celer,  velox. 
II  Aparellat,  disposat.  Aparejado,  Promplus,  para- 
tus.  II  adv.  m.  y  t.  Aviat,  promptament.  Preslo, 
proniamente,  preslamenle.  Praestò,  cito.  ||  m.  ant. 
Mútuo  ó  quantitat  de  diner  ó  altra  cosa  deixada  à 
nlútuo.  Emprésülo,  préslamo.  Mutuum,  i. 

k  CN  LLEST  üN  PREST.  ref.  Denota  que  hi  ha  oca- 
sions en  que  aprofita  més  la  prestesa  que  la  habili- 
tat. Aun  dieslro  un  presto.  Sapienti»  síepè  pra;va- 
let  soler  tia. 

DE  HÀBIL  A  hAbil  LO  MÍ5S  PREST.  ref.  Deuota  que 
entre  dos  igualment  hí'ibilsy  astuts,  lo  mès  promp- 
te en  resóldrer  guanya.  De  diestro  d  diestro  el  mas 
presto.  Sapientiae  prajvalet  celeritas. 

PRESTA  PÉNDRER.  fr.  aut.  ENMANLLEVAR. 

PRESTACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  prestar. 
Prestacion.  Praestatio,  nis. 

PRESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  presta.  Presta- 
dor. Mutuans,  tis.  ||  adj.  Lo  ques  déu  prestar. 
Prestadero.  Praislandus. 

PRESTAMENT.  adv.  t.  prest.  3. 

PRÉSTAMO.  m.  prest.  4. 

PRESTAR.  V.  n.  Donarse,  estirarse.  Dar  de  si. 
Distendi.  l|  Donar  alguna  cosa  lo  que's  necessita  de 
ella  pera  algun  fi,  com  se  diu  de  un  tros  de  roba 
que  PRESTA  per  un  vestit.  Dar  de  si.  Suppedito,  as. 
II  Cedir,  com  se  diu  que  presta  '1  puntal  que  sos- 
té la  paret.  Aflojar.  Cedo,  is.  ||  Deixar  alguna  cosa 
ab  obligació  de  tornaria.  Prestar.  Commodo,  ac- 
commodo,  as.  ||  Donar,  rendir,  com:  prestar  obe- 
diència, homenatje.  Prestar.  Obedientiam,  etc.  ad- 
hibere.  ||  Ajudar,  sér  útil,  tràurer  de  perill.  Pres- 
tar. Prosum,  es.  ||  Preferirse,  conformarse,  con- 
venirse.  Franquearse,  prestarse,  deferir.  Sese  of- 
ferre. 

QUI  presta,  LAS  BARBAS  s'  ARRENCA.  lef-  Denota 
la  dificultat  que  hi  ha  en  cobrar  lo  que  s'  ha  pres- 
tat. El  hombre  que  presta,  sus  barbas  mesa.  Seraper 
inhumanes  habet  oíficiosus  amicos. 

PRESTAT.  DA.  p.  p.  Prestada.  Commodalus. 

PRESTATGES,  m.  pi.  Armaris  pera  posar  lli- 


to 


H 


I 


TRE 

bres  ó  piipers.  E<iiantes.  Loculamentum.  i.  ||  Entre 
fusters  qualsevol  de  las  tauletas  ó  quarteroiis  que's 
fan  entre  'Is  barrots  de  las  portas  y  flnestras.  En- 
trepaiio.  Quadra  tabula  inter  transversa  ligna 
aíBxa. 

LO  QCE  TÉ  PRESTATGES.  La  obra  fcta  ó  traballada 
ab  ells.  Enlrepanado.  Quadris  tabulis  conipaclus. 

PR£STE.  m.  Lo  sacerdot  que  celebra  la  missa 
cantada  ó  que  assisteix  ab  capa  pluvial.  Presle. 
Pneses  sacer. 

PRÉSTECH.  ni.  PREST.  i.  II  ni.  ant.  Manlleu. 
Préslamo.  .Muluuni,  i. 

PRESTESA,  f.  Diligència,  proniptitut.  Celeri- 
dad,  presleza.  Celerilas,  velocilas,  aiis. 

AB  PRESTESA,  m.  adv.  Promptamenl.  Con  presle- 
:a,  prestilo,  de  preulo.  Strenuè. 

PRESTICH.  in.  ant.  prest.  -i. 

PRESTIDIGITADOR,  m.  Qui  preslidigita. 
rrestidigitador.  Celeris  digitalor. 

PRESTIDIGITAR.  V.  a.  Escabullir  de  la  vista 
dels  espectadors  un  objecte  ab  mòlta  habilitat  y 
dissimulo.  Preslidigitar.  Celer  digilare. 

PRESTIGI,  ra.  Engany,  il-lusió,  aparióncia. 
Prestigio.  Prestigia,  a?. 

PRESTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Prestisimo.  Geler- 
riinus. 

PRESUMAR.  V.  a.  PRESUMIR. 

PRESUMIBLE,  adj.  Lo  que's  pól  presumir. 
Presumible.  Conjectatorius. 

PRESUMIR.  V.  a.  Suspilar,  conjecturar.  Pre- 
sumir. Conjicio,  is,  suspicor,  aris.  [j  v.  a.  Jactarse, 
vanagloriarse.  Ufanarse,  presumir,  engreirse,  en- 
vunecerse,  repicarse.  Nimis  sibi  sumere.  []  inten- 
tar. 

PRESUMIT,  DA.  p.  p.  Presumida,  presunlo. 
Suspicatus.  II  adj.  Presumpiuós,  va,  qui  fa  massa 
apreci  de  sí  mateix.  Vanaglorioso,  presuinido,  va- 
no,  vanidoso,  presuntuoso,  salisfecho,  orguUoso,  en. 
gallado,  engoUetado,  encopelado,  encreslado,  pre- 
ciado,  orondo,  repulgado,  hueco,  reverenda,  vacio, 
hinchado,  lominhieslo,  fantasma,  fantasmon,  oanfia- 
da.  Elatus,  vanus;  nimis  confidens. 

PRESUMIT  de  guapo.  Quí's  precia  de  hermós,  de 
galan.  Penosa.  Corporis  elegantiam  jactans. 

sÉB  üN PRESUMIT,  fr.  Pieciarse  de  galan  y  bona 
persona,  Mirarse  d  la  sombra.  Nimio  sibi  tribuere. 

PRESUMPCIÓ,  f.  Opinió,  suspila,  conjectura. 
Presuncion,  presunta,  presunluasidad.  Conjectura, 
se,  suspicio,  nis.  ||  Arrogància,  orgull.  Vanidad, 
presuncion,  fantasia,  ufania,  confianza,  elacion, 
monlantada,  desvanecimiento,  vanistorio,  engreimien- 
to,  envanecimiento,  orgullo,  humo,  entono,  tufo, 
viento,  inff'las,  hinchazon,  elevacion,  humillos.  Con- 
fideiilia,  05,  presumptio,  nis.  ||  for.  .Judici  fundat 
sobre  indicis  originats  del  autos.  Presuncion,  pre- 
sunta. Praísumptio,  nis. 

PRESUMPCIÓ  de  dret  y  DE  l'ET.  fr.  La  suspita  fun- 
dada en  tals  conjecturas  que  sobre  ellas  estableix 
la  lley  lo  dret  que's  déu  observar,  y  de  ella  no  s' 


CATALÀ.  PIIE  399 

admet  prova.  Presuncion  dederechoy  de  hecho.  Ju- 
ris et  facli  piíBsumptio. 

PRESUMPCIÓ  DE  SOL  DRET.  La  suspita  fundada  en 
conjecturas  legals.  Presuncion  de  ley  ó  de  solo  de- 
reclio.  Mera  juris  pra;sumptio. 

PRESUMPCIÓ  VIOLENTA  Ó  VEHEMENT,  for.  La   SUSpita 

fundada  en  conjecturas  tant  vehements  que  no  dei- 
xan  rahó  de  dubtar.  Presuncion  violenta,  \ehemens 
prícsuniptio. 

PRESUMPTA,  f.  PRESUMPCIÓ. 

PRESUMPTIU,  VA.  adj.  Lo  que's  pót  presu- 
mir. Presuntivo.  Conjecturalis. 

PRESUMPTIVAMENT.  adv.  ni.  Per  pre- 
sumpció. Presuniivamenle,  presuntamenle.  Conjec- 
turaliler,  conjectaloriò. 

PRESUMPTO,  A.  p.  p.  irr.  de  presumir,  pre- 
sumit. 

PRESUMPTUÓS,  A.  adj.  presumit. 

PRESUMPTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  pre- 
suiKpció.  Vanamente,  presuntuosamente.  Yanè,  ela- 
tè.  II  Expressament,  maliciosament.  Espresamenle, 
de  propósilo.  Consulto. 

PRESUMPTUOSiSSIM,  A.  adj.  Sup.  Presun- 
luostsimo.  Arrogantissimus. 

PRESUPOSAR.  V.  a.  Donar  per  suposada  una 
cosa,  tenirla  per  certa  pera  passar  à  tractar  de  al- 
tra. Presvponer.  Pono,  suppono,  is. 

PRESUPOSAT,  DA.  p.  p.  Presupuesto,  premi- 
so.  Suppositus,  positus. 

PRESUPOSIGIÓ.  f .  y 

PRESUPÓSIT.  ni.  Suposició.  Suposicion,  pre- 
suposicion,  presupuesto.  Suppositum,  i. 

PRESURÓS.  A.  adj.  Prompte,  lleuger,  velós. 
Presuroso.  Festinus. 

PRESUROSAMENT.  adv.  m.  Promplament, 
ab  velocitat.  Presurosamente .  Festinanter. 

PRETENDENT,  in.  y  f.  Qui  pretén.  Prelen- 
diente ,  prclensor ,  candidata ,  opositor.  Candida- 
tus,  i. 

PRETÉNDRER.  V.  a.  Sol-licitar  alguna  cosa. 
Solicilar,  prelender,  intentar,  querer.  Pretendo,  ex- 
quiro,  is. 

PRETENGUT,  DA.  p.  p.  PRETÈS. 

PRETENSIÓ,  f.  La  sol-licitut  pera  lograr  al- 
guna cosa,  Prelensinn,  preienso ,  negocio.  Petilio, 
nis.  II  Demanda,  petició,  Pretension.  Desiderium, 
ii.  II  Intent,  designi.  Designio,  pretension.  Consi- 
lium,  ii,  iiiens,  lis.  ||  Lo  dret  que  algú  pensa  tenir 
à  alguna  cosa.  Pretension.  Jus,  ris. 

DESTORBAR  LA  PRETENSIÓ  A  ALGÚ.  fr.  Sér  causa  de 
que  se  li  malogre.  Barajarle  d  uno  la  pretension. 
Pelitionem  perturbare. 

PRETENSOR,  A.  m.  y  f.  PRETENDENT. 

PRETERICIÓ.  f.  ret.  Figura  per  la  qual  flngim 
que  no  dihem  ó  no  volem  dir  allò  mateix  que  estam 
dihent.  Prelericion.  Praeteritio,  nis.  ||  fil.  La  forma 
ó  quasi  fornia  que's  constituheix  y  denomina  pas- 
sada ;  però  que  existí  en  algun  temps.  Pretericion. 
Praeteritio,  nis.  ||  for.  Omissió  del  que  tenint  fills 


400 


PRE 


DICCIONARI 


PRE 


hereus  forsosos,  no  fa  menció  de  ells  en  lo  testa- 
ment. Pretericion.  Praeteritio,  nis. 

PRETERIR.  V.  a.  for.  Omitir  en  lo  testament 
la  elecció  de  hereus.  Preterir.  Praelereo,  is.  ||  Mo- 
rir ab  mort  violenta.  Perecer.  Pereo,  is. 

PRETÈRIT,  DA.  p.  p.  Muerlo,  perecido.  Mor- 
luus. 

PRETÈRIT,  A.  adj.  Passat.  Prelérito.  Praïte- 
ritus.  II  ra.  gram.  Lo  temps  del  verb  que  demostra 
lo  passat,  y  es  imperfet,-  perfet,  y  mes  que  perfet. 
Prelérito.  Prseterilum  tempus.  ' 

PRETERNATüRAL.  adj.  Lo  que  excedeix  T 
orde  degut  de  la  naturalesa.  Preternalural.  Prae- 
ternaturalis. 

PRETERNATURALI8AR.  V.  a.  Alterar,  per- 
vertir, trastornar  lo  ser  ó  estat  natural  de  alguna 
cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Prelernalura- 
lizar.  Rei  naturara  immutaré,  pervertere. 

PRETÈS,  A.  p.  p.  de  preténdrer.  Pretendido, 
prelenso.  Praelensus.  fl  adj.  Fingit,  fraudulent.  Fín- 
pdo,  fraudulenlo,  sonado.  Fictus. 

PRETEXT,  m.  Motiu,  escusa,  rahó  aparent. 
Pretexto,  causa,  asidero,  escusa,  asilla,  socapa,  co- 
lorido,  expedienie,  espècie,  capa,  cubierta,  acha- 
que,  descarte,  màscara,  solapa,  salida,  callejuela. 
Príetextum,  i,  color,  is. 

AB  PRETEXT,  m.  adv.  Ai)  apariéncia,  fingida- 
menl.  Con  prelesto,  socolor.  Per  speciem,  per  cau- 
sam. 

PRETEXTA,  f.  Vestidura  talar  guarnida  per 
baix  ab  una  tira  de  púrpura,  que  porlavan  en  Ro- 
ma 'Is  joves  nobles  fins  à  la  edat  de  17  anys:  tam- 
bé usavan  de  ella  'Is  sacerdots,  magistrals  y  sena- 
dors en  las  funcions  públicas.  Pretexta.  Preetex- 
ta,  se. 

PRETEXTAR,  v.  a.  Al-legar,  fingir  an  pre- 
text ó  escusa.  Pretextar.  Prtetexo,  is. 

PRETEXTAT,  DA.  p.  p,  Pretextado.  Pra3- 
textus. 

PRETEXTUAR.  V.  a.  PRETEXTAR. 

PRETINA.  f.  TRINXA. 

PRETOR.  m.  Magistrat  romà  que  exercia  ju- 
risdicció en  Roma  y  en  las  províncias.  Preior. 
Prsetor,  is, 

PRETORI.  m.  Palau  y  tribunal  del  pretor. 
Pretorio.  Prietoriura,  ii.  ||adj.  Pertanyent  al  pre- 
tor ó  à  són  tribunal.  Pretorio,  prelorial,  pretoriana. 
Prselorianus. 

PRETÒRIA,  NA.  adj.  pretori.  2. 

PRETORIAN8.  m.  pi.  Los  soldats  de  la  guàr- 
dia del  emperador,  Pretorianos.  Praeloriani  mi- 
lites ^ 

PRETDRA.  f.  Càrrech  del  preior.  Fretura. 
Prsetura,  ae. 

PREU.  m.  Yalor,  estimació  de  las  cosas.  Tasa, 
precio,  imporle,  valor,  valia,  eoste.  Indicatura,  se, 
pretium,  ii.  ||  Paga,  salari,  sou.  Precio.  Praemium, 
ii,  mercès,  dis.  ||  met.  Estimació,  importància  ó 
crèdit,  com: es  home  degran  preu.  Precio,  aprecio^ 


monto,  monta,  interès.  iEstimatio,  nis. 

PREU  per  preu.  ra.  adv.  que  s' usa  comparativa- 
ment, y  equival  à  per  lo  mateix  preu  ó  cost.  Tanto 
por  tanto.  ^quali,  eodem  pretio. 

AL   PREU  QUE  HO  HE    COMPRAT  HO  VEIVCH.  loC.    pera 

disculparse  algú  quant  no  li  creuhen  lo  que  diu. 
Eslopeno,  ó  canomeno,  cual  me  lo  dieron  tal  te  lo 
vendo.  Sit  contexta  licet  stupà,  vel  cannabe  tela  ; 
Hanc,  proul  ipsa  mihi  tradita,  vendo  tibi. 

AL  PREU  MÉS  ALT.  adv.  Al  uiajor  prcu  dels  fruyts 
en  tot  l'any.  Es  veu  de  que  s'  usa  mòlt  en  los 
ajusts  contractes  dels  fruyts ,  especialment  dels 
grans.  A  las  valias.  Pretio  anni  maxirao. 

ANAR  A  nos  PREUS.  fr.  Anar  mòlt  cara  alguna  cosa. 
Subir  à  0  estar  por  las  nubes;  tener  mucha pimienta. 
Mercem  magni  esse;  pessimè  divendi. 

DONAR  ó  POSAR  ú  OBRIR  PREU.  fr.  Fér  lo  primer 
exemplar  de  preu  en  las  vendas  dels  generós  ó 
mercaderias.  Abrir,  romper  precio.  Mercis  pretium 
indicaré.  ||  avalorar. 

NO  TENIR  PREU.  fr.  Scrt  mòl  estimable  alguna  co- 
sa. No  tener  precio.  Yaldè  ccstimabilem  esse. 

PEL  MATEIX  PREU.  lu.  adv.  Sc  diu  del  que's 
dóna  per  lo  mateix  que  costa,  sens  ganància.  A 
cosie  y  coslas  ;  al  tanto  por  el  tanto ;  por  el  mismo 
precio.  Eodem  pretio. 

PREUFET.  m.  Obra  que  s'  ajusta  per  un  tant. 
Deslajo.  Operis  locatio. 

A  PREUt'ET.  m.  adv.  Per  un  tant.  a  deslajo.  Loca- 
tione,  redemptione  fada.  ||  met.  Ab  mòlt  empenyo 
afany.  A  destajo.  Magno  nisu. 

DONAR  ó  pÉNDRER  A  PREUFET.  fr.  Ajusiar  uua  obra 
per  cert  preu.  Destajar,  dar  ò  tomar  d  destajo,  to- 
mar por  ajusle,  por  asiento.  Opus  faciendura  lo- 
care. 

PREÜFETAYRE.  m.  Qui  fà  alguna  obra  à 
preufet.  Destajisla  ,  destajero,  estajero,  estajisla. 
Operis  redemp'or. 

PREUFEYTER.  m.    PREÜFETAYRE.  II  ASSESSINO. 

PREVALÉIXER  Y  PREVALER.  V.  n.  Poder 
raès,  SL'r  superior,  avenlaljar.  Prevalecer,  prepon- 
derar, predominar,  valer,  vèncer.  Supero,  as. 

PREVALER8E.  V.  r.  Yalerse,  servirse  de  al- 
guna cosa.  Prevalerse.  ütor,  eris. 

PREVALESGUT  Y  PREVALGUT,  DA.  p.  p. 
Prevalecido.  Superatus. 

PREVARICAGIÓ.  f.  Col-lusió,  traició  à  lacon- 
fiansa  y  ohWgAció.  Prevaricacion.  Praevaricalio,  nis. 
I  L'  acte  y  efecte  de  prevaricar.  Prevaricacion. 
Praevaricalio,  nis. 

PREVARIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prevarica. 
Prevaricador.  Praevaricalor,  is. 

PREVARIGAR.  V.  n.  Fallar  à  la  fé,  à  la  pa- 
raula, al  jurament,  à  la  confiansa.  Prevaricar.  Prae- 
varicor,  aris.  ||  Invertir,  trastornar,  confóndrer  1' 
orde  y  disposició  de  alguna  cosa.  Prevaricar.  Prae- 
verto,  is.  II  Flaquejar  en  lo  judici  ú  orde  de  las  ac- 
cions. Prevaricar.  Praiposterèagere. 

PREVARIGAT,  DA.  p.  p.  Prevaricado.  Piicva- 


PRE 

ricalus.  II  m.  for.  Lo  vici  del  advocat  ó  procurador 
qne  falta  à  la  fidelitat  de  sa  part,  fent  per  la  con- 
trària. Prevaricalo.  PriEvaricatio,  nis. 

PREVENCIÓ,  f.  Preparació,  disposició,  antici- 
pació de  alguna  cosa.  ['revenrion.  Pncparatio,  nis, 
apparatus,  us.  ||  Provisió  de  algun  manteniment  ó 
altra  cosa.  Prevencion,  provision;  repueslo,  apronto, 
matalolaje,  apresto,  reten,  avio.  Penus,  oris,  appa- 
ratus, us.  II  Advertència,  avis.  Prevencion,  prepa- 
racion,  caucion,  precaucion.  .\nimadversio,  anlici- 
patio,  nis.  II  Coneixensa  anticipada  de  lo  que  pól 
succehir.  Prevencion,  preocupacion.  Providenlia,  íb. 
II  Coneixensa  anticipada  del  julge  en  alguna  cau- 
sa. Prevencion.  Prasvenlio,  nis. 

ABÓ  DE  PREVENCIÓ,  m.  adv.  Pcr  si  acàs.  À  pre- 
vencion, de  preiwncion,  de  mampuesto,  prevenida- 
mente.  Xd  cautelam. 

PREVENGüT,  DA.  p.  p.  PREVI.NGüT. 

PREVENIENT.  p.  a.  Preveniente .  Praepa- 
rans. 

PREVENIR.  V.  a.  Preparar  ab  anticipació. 
Prevenir.  Paro,  preparo,  as.  ||  Destorbar  que  esde- 
vinga  alguna  cosa,  com:  prevenir  algun  dany  ó 
perjudici.  Advertir,  prevenir.  Anteverto,  is,  occu- 
po,  as.  II  Anticiparse  à  altre  en  alguna  acció,  en 
formar  algun  judici,  elc.  Prevenir,  preparar,  pa- 
rar, ocurrir.  Praevenio,  anteeo,  is.  |j  Conèixer  an- 
ticipadament algun  dany.  Prevenir,  precaver,  cau- 
telar,  precautelar.  Praevideo,  es,  pra;cognosco,  is. 
U  Advertir,  avisar.  Advertir,  prevenir.  Moneo,  ad- 
moneo,  es.  ||  Preocupar,  guanyar  1'  animo  ó  vo- 
luntat de  algú.  Prevenir.  Praeoccupo,  as,  prievenio, 
is.  II  for.  Anticiparse  '1  julge  en  lo  coneixement  de 
la  causa  quant  pót  tocar  à  vàrios.  Prevenir.  Lilis 
cognitionem  praeoccupare. 

PREVENIR8E.  V.  r.  Aparellarse,  disposarse 
ab  anticipació  pera  alguna  cosa.  Prevenirse,  pertre- 
charse.  Provideo,  es. 

PREVENTIU,  VA.  adj.  Lo  que  prevè  à  altra 
cosa,  lo  que's  fa  ab  prevenció.  Preventivo.  Praeve- 
niens,  praíoccupans. 

PREVERE,  m.  ant.  prebere. 

PREVÉURER.  V.  a.  Conèixer  ab  anticipació. 
Preveer,  prevenir,  precaver,  presentir,  ver,  barrun- 
tar,  anlever,  preconocer.  Odoro,  as,  cognosco,  is.  || 
Prevenir  lo  esdevenidor.  Prever,  precaver.  Prai- 
video,  es. 

PREVILEGI.  ra.  elc.  privilegi. 
REVINGUDAMENT.   adv.  m.  Anticipada- 
nl.  Anlicipadamenie,  prevenidamenle.  Caulè,  pro- 
vidè. 

PREVINGOTj  DA.  p.  p.  Prevenido.  PriEvisus. 
II  adj.  AVISAT,  ADVERTIT.  I  111.  Qui's  prevè.  Preve- 
nido. Providus,  caulus,  i. 

PRE  VINGUT  pera  respóndrer.  Preparat,  avisat  pera 
quant  altre  li  parle.  Orejeado.  Prícraonilus  ;  dictis 
príEoccupalus. 

UN  previngui  val  per  dos.  ref.  Adverteix  la 
grau  aventatge  que  porta  qui  obra  ab  prevenció. 


^^n 


CATALÀ.  PRl  401 

Ilombre  apercibido  ó  prevenido  vale  por  dos.  Tela 
iiiinus  feriunt  quu'  praividentur. 

PREVI  Ó  PRÉVIO ,  A.  adj.  Lo  que  preceheix 
ó  s'  anticipa.  Previo.  Piievius. 

PREVISIÓ,  f.  Coneixement  anticipat,  judici  de 
lo  futur  y  la  precaució  de  ell.  Prevision,  precogni- 
cion,  barruntamienlo.  PriBvisio,  nis. 

PREVISOR,  m.  Qui  prevé.  Previsor.  Praivi- 
dens,  tis. 

PREVIST,  A.  p.  p.  de  prevèurer.  Anlevisto,pre- 
vísío.  Praivisus.  ||  adj.  previngüt,  advertit,  avisat. 

PREYAR.  V.  a.  ant.  pregar. 

PREYGADOR.  iii.  ant.  predicador.  1|  ant.  plk- 

/ 

NIPOTENCIARI. 

PREYGADORESA.  f.  S'  aplica  à  la  religiosa 
de  sant  Domingo.  Dominica,  dominicana.  Domini- 
cana sanclimonialis. 

PREYCAR.  V.  a.  ant.  predicar. 

PREYCH.  m.  ant.  Enrahonament.  Razonamien- 
to.  Oratio,  nis,  sermó,  nis, 

PRÍAPO.  m.  init.  Fill  de  Bacó  y  Yènus  tingut 
per  Dèu  de  la  impuresa  y  president  dels  horts. 
Priapo.  Priapus,  i. 

PRIM,  A.  adj.  Delicat,  subtil.  Delgado.  Subti- 
lis,  tenuis.  ||  met.  Agut,  ingeniós,  subtil.  Delgado. 
Acutus,  argulus.  ||  fràgil,  dèbil.  ||  flacu,  magrb. 
II  Parlant  de  la  veu.  agut.  1|  met.  delicat,  àrddo. 
II  primer.  II  m.  pi.  Lo  primer  sagó  que  ix  de  la  fa- 
rina. Moyuelo,  acemiíe,  afrecho,  rollon.  Furfur  pri- 
mus.  II  adv.  ant.  justament.  ||  tantost. 

A  PRIM  SON.  loc.  ant.  A  las  primeras  horas  de  la 
noche,  al  primer  sueno.  Prinium  somnium. 

ANAR  PRIM.  fr.  ANAR  LO  DIABLE  PROP. 

BALLAR    LO  BALL    DELS    PRIMS,    fr,  lUCf.    NO  liavèf 

menjat.  Estareu  ayunas.  Fame  laboraré. 

FILAR  PRIM.  fr.  met.  Discórrer  ab  sutilesa.  Adel- 
gazar,  hilar  delgado.  Subtilius  de  re  aliqua  dise- 
rere,  cogitare. 

MIRAR  PRIM.  fr.  MIRAR  DEL  DRET  Y  DEL  REVÉS, 
VENIRLI  PRIM.  fr.  VENIRLI  PROP,  i  POCH. 

PRIMA.  f.  Una  de  las  parts  en  que'ls  romans 
dividian  lo  dia  artificial,  que  comprenia  las  tres 
horas  primeras  del  matí.  Prima.  Prima,  íe.  ||  Una 
de  las  set  horas  canónicas,  la  que  està  entre  las 
laudes  y  la  tèrcia.  Prima.  Prima,  ae.  ||  mil.  La  part 
de  la  nit  desde  las  vuyt  à  las  onze.  Prima.  Prima 
vigilia.  II  En  los  instruments  de  corda  la  mès  pri- 
ma de  lotas  que  forma  un  so  agut.  Prima.  Nete,  es: 
fidiura  tenuissima. 

EN  PRIMA.  adv.  m.  PRIMERAMENT. 

SABERNE  LA  PRIMA.  fr.  luet.  Sér  astut.  Saber  mas 
que  las  culebras.  Versutum,  callidum  esse. 

PRIMACIA,  f.  Superioritat,  venlatja,  preemi- 
nència. Primacia,  primeria,  principado,  preceden- 
cia.  Primatia,  prajstantia,  x.  \\  Dignitat  del  primat. 
Primacia.  Priraatus,  principatus,  us. 

PRIMACIAL.  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany  à  la 
primacia  ó  à  sòn  primat.  Primaciah  Ad  primaluin 
pertinens. 


401 


PRI 


DICCIONARI 


PRI 


PRIM  AL.  adj.  S' aplica  al  cabrit  ó  anyell  de  un 
any.  Primal.  Adniculusagnus. 

PRIM4RI,  A.  adj.  Primer,  principal.  Prima- 
rio.  Pri marins. 

PRIMÀRIA,  f.  Subtilesa,  delicadesa.  Delgadez, 
tenuidad,  sutileza,  sulilidad.  Subtilitas,  atis. 

PRIMAT,  m.  Lo  primer  y  mès  preeminent  de 
tots  los  arquebisbes  y  bisbes  de  un  regne.  Prima- 
do.  Primas,  atis.  ||  adj.  primacial. 

PRIMAVERA,  f.  Estació  del  any  que  comensa 
en  lo  vint  y  un  de  mars  y  acaba  en  lo  vint  y  un  de 
juny. Primavera.  Yer,  is.  (|  Aucell.  marenga.  ||  mel. 
La  cosa  de  vàrios  y  hermosos  colors.  Primavera. 
Res  colorura  varietate  distincta.  jj  met.  Lo  temps 
en  que  una  cosa  està  en  sòn  major  vigor  y  forsa. 
Primavera.  Ver,  is. 

PRIMAVERA  DE  IVERN.  TARDOR. 

PRIMAVERENGH,  CA.  adj.  Cosa  de  la  pri- 
mavera. Vernal.  Yernus,  vernalis. 

PRIMEJAR.  V.  n.  Sér  prima  alguna  cosa.  Fla- 
quear.  DeQcio,  is. 

PRIMENTÓ.  m.  ler.  pebrot. 

PRIMER,  A.  adj.  Lo  que  preceheix  à  altra  co- 
sa, en  orde,  temps,  Uocií  6  situació.  Primero,  pri- 
mer, primo.  Primus,  primigenius.  ||  Lo  que  comen- 
sa 1' orde  de  cosas  que's  contan.  /'rimero.  Prior, 
primus.  II  Principal  ó  cap  en  orde  y  grau.  Primero. 
Primus,  primitius.  ||  Excel-lent,  gran,  que  sobre- 
puja.  Primero.  Prínceps.  ||  Antich,  lo  que  ja  era 
àntes.  Primero, pristino.  Prior,  anterior.  ||  adv.  Pri- 
merament. Prmero.  Priús.  II  íntes. 

DE  PRIMER,  m.  adv.  PRIMERAMENT. 

LA  PRIMERA  Y  PRINCIPAL,  cxpr.  Eu  primer  lloch. 
Primeramenle.  Primò. 

NO  ES  AQUESTA  LA  PRIMERA;  NO  ES  ARA  Ó  AQUESTA 

LA  PRIMERA  VEGADA,  loc.  Denota  que  aigú  ha  fel  al- 
tras  vegadas  lo  que  'ns  causa  estranyesa  ó  temor.  No 
ser  el  primero.  Haud  nunc  primum  fecit. 

NO  SERÀ  ELL  LO  PRIMER,  loc.  ab  que's  pretén  es- 
cusar  la  acció  de  algun  subjecte  pe!  exemplar  de 
altres.  No  serà  él  primero.  Nec  primus  hoc  fecit. 

SÉR  PRIMER,  fr.  Ocupar  ó  adquirir  abans  que  al- 
tre alguna  cosa.  Preocupar.  Prajoccupo,  as.  ||  Sér 
lo  cap  ó  '1  principal  en  alguna  cosa.  Ser  el  primero. 
Principatum  tenere.  ||  Sér  lo  mès  excel•lent  sens 
oposició.  Ser  el  primero.  Praistantissimum  longè 
principem  esse. 

PRIMERA,  f.  ant.  primària. 

PRIMERAMENT,  adv.  m.  En  primer  lloch, 
abans  de  tot,  Primeramenle,  primero.  Primüm. 

PRIMERENCH,  CA.  adj.  Anticipat,  avansat, 
que  ve  abans  del  temps  regular.  Temprano,  tem- 
pranero.  Praematurus,festinus.  ||  S' aplica  à  la  fruy- 
la  madura  abans  del  temps.  Temprano,  precoz,  pri- 
merizo,  lempranal.  Praecox,  príecoquis. 

PRIMERIA,  f.  Principi,  comensament.  Princi- 
pio. Initium,  ii. 

k  LA  PRIMERIA  m.  adv.  Al  comensar  alguna  cosa. 
Al  principio.  ínitio. 


PRIME8A.  f.  PRIMÀRIA. 

PRIMET,  A.  adj.  d.  Delgadillo,  ilo.  Gracilior. 

PRIMICER,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  persona  que 
es  primera  ó  superiora  las  demés  en  sa  línea.  Pri- 
micerio.  Primicerius.  ||  m.  capiscol. 

PRIMÍCIA,  f.  Lo  primer  fruyt  de  qualsevol  co- 
sa. Primícia.  Primitiic,  arum.  ||  Oferta  que  en  es- 
pècie de  fruyts  se  fà  à  Déu  dels  primers  que's  cu- 
llen. Primicia.  Primiliae,  arum.  ||  pi.  met.  Los  prin- 
cipis ó  primers  fruyts  que  produheix  qualsevol  co- 
sa no  material.  Primicias.  Primiliae,  arum. 

PRIMICIAL.  adj.  Pertanyent  a  las  primicias. 
Primicial.  Ad  primitias  pertinens. 

PRIMICOL.  m.  PRiMiTXOL. 

PRIMÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Delgadisimo.  Subti" 
lissimus. 

PRIMITIU,  VA.  adj.  Lo  que  es  primer  en  sa 
línea,  que  no  té  origen  ni  's  deriva  de  altre.  Pri- 
miüvo.  Primigenius,  primitivus. 

PRIMITIVAMENT,  adv.  m.  Originàriament. 
Primilivamenie,  originariamenle.  Primitivus;  tam- 
quam  ex  origine  et  fonte. 

PRIMITXOL.  m.  y 

PRIMIXOL.  m.  Madeixela  mòlt  retorta  de  seda 
fluixa,  de  que's  fan  mòlts  surlimentsde  vàrios  co- 
lors. Primichon.  Tenuis  metaxa  serica. 

PRIMO.  adv.  llalí.  primerament. 

PRIMOGENIAL  Y  PRIMOGÈNIT,  A.  adj. 
S'  aplica  al  fill  ó  filla  que  naix  primer.  Primogéni- 
lo.  Primogenitus,  praimigenius. 

PRIMOGENITÜRA.  f.  Lo  dret  y  prerogativa 
del  primogènit.  Primogenilura,  progenilura.  Pri- 
mogeniti  filii  dignilas. 

PRIMO  PRIMER,  m.  Yeu  que  s'  usa  pera  ex- 
plicar lo  primer  moviment  del  animo,  que  obliga 
à  execn'ar  alguna  cosa  sense  llibertat.  Primopri- 
mus.  Primoprimus. 

PRIMOR,  m.  Destresa,  habilitat  en  dir  ó  fér 
alguna  cosa;  y  '1  mateix  artifici,  hermosuray per- 
fecció de  la  obra  feta  primorosament.  Primor,  pro- 
digio,  peregrinidad,  lindeza,  graciosidad,  filili.  Ele- 
gantia,  se,  artificium,  ii,  concinnitas,  atis.  |1  urba- 
nitat, CORTESIA,  SUBTILESA. 

DE  ó  AB  PRIMOR,  m.  adv.  pbimorosamemt. 

FÉR  primors,  fr.  PRIMOREJAR. 

PRIMORDIAL,  adj.  S'  aplica  al  principi  fun- 
damental  ó  primer  de  qualsevol  cosa.  Primordial. 
Primordialis. 

PRIMOREJAR.  V.  n.  Usar  de  primor  en  las 
cosas.  Primor ear.  Perirè  operari. 

PRIMORÒS,  A.  adj.  Excel-lent,  delicat,  per- 
fet. Primoroso,  exquisito,  esmerado,  divino,  especio- 
so,  fino.  Perpolitus,  perfectus.  1|  Hàbil,  que  fà  ó  diu 
las  cosas  ab  perfecció.  Primoroso.  Perilus. 

PRIMOROSAMENT.  adv.  ra.  Perfectament, 
ab  primor.  Primor osamenie,  peregrinamente,  linda- 
mente.  Affabrè,  concinnè. 

PRIMOROSissiM,  A.  adj:  sup.  Primorosisi- 
mo.  Elegantissimus. 


PRI 


1^ 


PRIMPARAT,  DA.  adj.  Lo  que  esla  pròxim  ó 
en  poiill  de  caurcr.  Caedizn.  Cadivus,  caducus.  || 
Dóbil,  de  poca  forsa.  Endeble.  Infirnius. 

ESTAR  PRIMPARAT,  fp.  Eslai'  à  perill  do  càurer. 
r  en  tanganillas.  Vacillare. 

príncep,  in,  Superior  en  qualsevol  cosa.  Prín- 
cipe. Prínceps,  ipis.  ||  Lo  primogènit  delrey.  Prín- 
cipe. Prínceps,  ipis.  ||  Lo  soberà.  Príncipe.  Prín- 
ceps, ipis.  II  Dignitat,  lílol  de  honor  que  donan  los 
reys.  Príncipe.  Prínceps,  ipis. 

PRÍNCEP  DE  ASTÚRiAs.  Tílol  del  prlmogónlt  del  rey 
de  Espanya.  Príncipe  de  Asturias.  Aslurum  prín- 
ceps. 

PRÍNCEP  DE  LA  SANCH.  Qul  es  de  la  família  real  de 
Fransa  y  pót  succeliir  en  lo  regne.  Príncipe  de  la 
sangre.  Regió  sanguine  genilus  prínceps. 

TRACTARSE  COM  UN  PRÍNCEP,  fr.  Tractarse  ab  faus- 
lo  y  magnificència.  Porlarse  como  vn  príncipe. 
Principis  magniücentiam  ostentaré. 

PRINCESA,  f.  Muller  del  príncep.  Princesa. 
Prínceps  foemina.  ||  La  que  posseheix  algun  princi- 
pat. Princesa.  Prínceps  foemina.  [j  La  povilla  del 
rey.  Princesa.  Primogenía  regís  ülia  regní  'uBres. 

PRINCIPAL,  adj.  Primer,  lo  que  supera  al  de- 
més. Principal.  Principalis.  ||  Lo  que  té  '1  primer 
Uoch,  lo  millor,  lo  mès  considerable  y  à  propòsit. 
Principal.  Principalis,  prínceps.  ||  Il-luslre,  clar  en 
noblesa.  Principal.  .Majus,  in  primís  nobilis,  inge- 
nuus.  II  Lo  essencial  ò  fundamental  de  una  cosa. 
Capital,  principal,  cardinal,  csencial,  precipuo, 
primària,  radical.  Rei  cardo.  |1  Primer  en  algun 
negoci.  Principal.  PríBcipuus.  ||  m.  Qui  dirigeix  ó 
goberna  algun  assumplo.  Principal.  Caput,  itis.  || 
Lo  motor,  cap  ó  autor  de  alguna  cosa.  Autor,  prin- 
cipal, cabeza,  corifeo.  Coripliajus,  ei,  prínceps, 
ipis.  II  Mota,  suma,  capital  de  una  obligació,  con- 
tracte ó  cens.  Principal.  Rei  summa.  ||  Lo  cos  de 
guardià  que  hi  ha  regularment  en  lo  centro  de  la 
plassade  armas.  Principal.  Militum  in  media  urbe 
statio.  II  pi.  Los  nobles  de  un  poble,  província  ó 
regne.  .Magnaies,  principales,  grandes.  Optimales, 
um. 

LO  PRINCIPAL  NO  TÉ  CUYDADOS  BAIXOS.  loC.  Denota 

que  la  persona  de  alta  qualitat  no  s'  ocupa  en  co- 
sas  inútils  y  vanas.  El  àguila  no  caza  inoscas. 
uíla  non  capit  muscas. 

RINCIPALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Principalisi- 
í,  potisimo.  Potíssímus. 

RINCIPALITAT.  f.  Qualitat  de  principal. 
'incipalidad.  Nobilitas,  atis. 
RINCIPALMENT.  adv.  m.  Prímeran^ont,  àn- 
tes  que  tol,  ab  antelació  ó  preferència.  Principal- 
menle,  primariamente,  mejormente,  múximamente, 
màxime.  Pnesertim,  prsecipuè. 

PRINCIPAT,  m.  Dignitat  del  príncep,  autori- 
tat del  qui  goberna.  Principado.  Principatus,  us.  || 
Lo  territori  y  jurisdicció  del  príncep.  Principado. 
Principis  ditio.  fl  Dominació,  mando,  poder.  Prin- 
cipado, Polenlalus,  us,  ||  La  província  de  Catalunya 


CATALÀ.  PRI  40B 

ea  Espanya.  Principado.  Principatus,  us.  ||  pi.  Lo 


tercer  cor  entre  'Is  esperits  celestials.  Principados. 
Principatus,  um. 

PRINCIPI,  m.  Entrada,  exordi,  allò  per  abont 
se  comensa  alguna  cosa.  Principio.  Exordium,  prin- 
cípium,  ii.  II  Origen,  lonament,  causa  de  alguna 
cosa.  Nacimiento ;  origen,  fuenle,  scminario,  simien- 
te,  munantial.  Causa,  se.  [|  La  rahò  fundamental 
sobre  la  qual  se  proceheix  discorrent  en  qualsevol 
matèria.  Principio.  Fundamenlura,  i,  principium, 
ii.  II  Ensaig.  Ensayo,  principio,  preludio,  ingreso. 
Tyrocinium,  ii.  ||  m.  íil.  Toia  veritat  de  que  no's 
pót  duptar.  Principio.  Principium  ii.  ||  Entrant  de 
taula,  lo  primer  plató  guisado.  Principio.  Promul- 
sis,  idis,  gusíus,  us.  II  fil.  Constitutiu.  Elemenio, 
principio,  conslilulico.  Consti  tuens,  lis,  elemen- 
tum,  i,  principium,  ii.  ||  mel.  Cada  una  de  las 
màximas  particulars  per  las  quals  se  goberna  cada 
hu.  Principio.  Principium,  ii.  ||  pi.  Los  rudiments, 
los  primers  elements  de  una  ciència  ó  art.  Rudi- 
menlos,  principios,  elementos.  Elemenía,  principia, 
oruni.  II  Entre  estarapers  lasaprobacíons,  prólechs, 
dedicatòrias  y  demés  que  's  posa  abans  de  entrar 
en  la  matèria  substancial  del  llibre.  Principios. 
Prolusiones,  um.  ||  educació,  criansa. 

PRINCIPI  VITAL.  Nom  que  s'  ha  donat  à  la  causa 
primera  dels  fenómenos  de  la  vida,  desconegut  en 
sa  ciència,  y  que  no  podem  apreciar  sinó  per  sos 
efectes;  així  no  debem  usar  aquesta  expressió  sinó 
pera  designar  lo  conjunt  de  las  forsas  que  animau 
ah  cossos  vius  y  'Is  distingeix  deia  matèria  iner- 
ta. Principio  vilal.  Principum  vitale. 

AL  PRINCIPI,  m.  adv.  Al  comensar  alguna  cosa. 
Al  principio,  ó  a  los  principios.  Initio,  principio. 

i)EL  PRINCIPI  i  LA  FI.  loc.  Enterament,  ó  del  tot 
en  las  cosas  successivas.  Desde  el  principio  al  (in. 
Ab  inilio  adünem. 

DONAR  PRINCIPI,  fr.  Comensar,  Dar  principio.  lo- 
cipio,  is. 

ESTAR  MÒLT  AL  PRINCIPI,  fp.  met.  Havér  avansat 
poch  en  alguna  matèria  ó  facultat.  Estar  en  maníi- 
llas;  estar  muy  en  los  principios.  In  incunabulis  esse. 

PÉNDRER,  TENIR  Ó  TRAURER  PRINCIPI,   fr.  Origíuar- 

se,  prevenir  una  cosa  de  altra.  Tener,  tomar,  traer 
principio.  Originem  ducere,  trahere. 

TOTS  LOS  PRINCIPIS    SÓN  DIFICULTOSOS.   loC.  DeUOta 

que  al  principi  tot  cósta  y  es  difícil.  La  viiía  y  el 
potro  criela  otro.  Inicio  omnia  sunt  diílicilia. 

TOT  TÉ  ó  vóL  sòN  PRINCIPI,  loc.  Exliorta  à  comen- 
sar 0  prosseguir  alguna  cosa  que  's  tem  ó  dubta  si's 
conseguini.  Vrincipio  quieren  las  cosas.  Opus  est 
incepto. 

PRINCIPIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  principia, 
Principiador.  Inceptor,  is. 

PRINCIPIANT,  adj.  Qui  principia  algun  artó 
ciència.  Incipiente,  principiante,  noticio,  novel,  no- 
valo.  Tyro,  nis.  |1  blitiri,  aprenent. 

PRINCIPIAR,  v.  a.  Comensar.  Empezar,  prin- 
cipiar, comentar;  dar  principio.  Incipio,  is. 


404 


PRI 


DICCIONARI 


PRI 


PRINCIPIAT,  DA.  p.  p.  Principiado.  Incep- 
Uis. 

PRIN8ENYAR.  V.  a.  persignar, 

PRIOR.  m.  Superior  ó  prelat  ordinari  de  algu- 
nas  religions.  Prior.  Prior,  is.  ||  Entre  monacals  lo 
segon  prelat,  que  es  desprès  del  abat.  Prior.  Prior, 
is;  coenobiarcha,  a;.  |  Lo  primer  ó  superior  de 
qualsevol  convent  de  canonges  regulars  y  de  las 
ordes  regulars.  Prior.  Prior,  is.  \\  Dignitat  eccle- 
siàsticaen  algunas  catedrals.  Prior.  Prior,  is.  ||  En 
algunas  parróquias  lo  rector.  Pdrroco,  prior.  Paro- 
chus,  i,  prior,  is.  1|  En  los  hospitals,  convalecén- 
cias,  órfans,  casas  de  misericòrdia,  etc.  lo  capellà 
que  cuyda  de  ells.  Prior.  Prior,  is. 

PIOR  DE  GERMANDAT  Ó  CONFRARIA.  PrioSle.  Sodali- 

tii  oeconomus. 

GRAN  PioR.  Dignitat  superior  à  las  demés  en  la 
religió  de  sant  Joan.  Gran  prior.  Magnus  prior. 

PRIORA,  f.  Prelada  en  alguns  convents  de 
monjas.  Priora.  Priorissa,  antislita,  ae. 

PRIORAL.  adj.  Pertanyent  al  prior  ó  priora. 
Prioral.  Ad  priorem  pertinens. 

PRIORAT,  m.  La  dignitat  de  prior.  Priorato, 
priorazgo.  Prioratus,  us.  ||  Districte  en  que  té  ju- 
risdicció '1  prior.  Priorato,  priorazgo.  Prioratus, 
as.  II  En  r  orde  de  sant  Benet  lo  monastir  depen- 
dent de  altre  principal,  1'  abat  del  qual  li  posa 
prior,  /'rtoraío.  Minuscoenobium. 

PRIORES8A.  f.  ant.  priora, 

PRIORITAT,  f.  Anterioritat  de  una  cosa  res- 
pecte de  altra  en  temps  ú  orde.  Prioridad.  PríBS- 
lanlia,se.  [j  fil.  La  anterioritat  ó  preferència  de  una 
cosa  que  dopcndeix  ó  prové  de  ella  y  no  al  contra- 
ri. Prioridad.  Priorilas,  atis. 

PRIORITAT  DE  NATURALESA.  La  anterioritat  de  una 
cosa  à  altra  en  quant  es  causa  seva,  encara  que 
pxistescan  en  un  mateix  temps,  com  lo  sol  respecte 
de  sa  llum.  Prioridad  de  naturaleza.  Nalur»  prio- 
rifas. 

PRIS.  m.  ant.  Honor  ó  estima  que  s'  adquireix 
ab  alguna  acció  gloriosa.  Prez.  Honor,  is,  nomen, 

inis.  II  PRIMER. 

PRISAR,  v.  n.  Afectar  garbo.  Garbear.  Elegan- 
tiam  ostentaré. 

PRISARSE.  v.  r.  preciarse. 

PRISAT,  DA.  adj.  Lo  desmasiadament  pulit, 
compost  y  lírapio.  Soplado.  Nimis  computus. 

PRISGIL-LIÀ,  NA.  adj.  Pertanyent  à  Priscil- 
lià.  Primliano.  Ad  Pxiscillianum  pertinens. 

PRISCIL-LIANISME.  m.  Heretgia  de  Priscil- 
lià.  Prisrialinismo.  Priscilliani  haeresis  secta. 

PRISCIL-LIANISTAS.  m.  Heretges  ques'  al- 
saren  en  Espanya  '1  sigle  quart  y  eran  rama  dels 
maniqueus  y  gnóstichs.  Foren  condemnats  en  un 
concili  de  Zaragossa,  etc.  ab  són  cap  Priscil-lià, 
home  llech  6  ignorant.  Priscilianistas,  priscilianos. 
Priscillianislffi,  arum. 

PRISMA,  m.  geom.  Cos  terminat  per  dos  basas 
planas,  paralelas,  iguals  y  semblants,  y  per  tants 


paralelógramos  quants  costats  tinga  cada  basa;  si 
aquestas  són  triànguls  se  diu  triangular;  si  penlà- 
gonos,  peniagonal.  Prisma.  Prisma,  tis.  ||  dióp. 
Pessa  de  cristall  en  forma  de  prisma  triangular 
pera  'Is  experiments  concernents  à  la  naturalesa 
de  la  llum  y  dels  colors.  Prisma.  Yitreum  prisma 
triangulare. 

PRISMÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  té  figura  de 
prisma.  Prismàiico.  Prismaticus. 

PRISTt  Y  PRISTINO,  A.  adj.  Antich,  primi- 
tiu, original.  Prislino.  Prislinus. 

PRIVACIÓ,  f.  La  obra  de  privar  ó  prohibir. 
Privacion.  Privatio,  nis.  ||  Carència,  falta  de  alguna 
cosa  en  un  subjecte  capàs  de  lenirla.  Negacion, 
privacion,  carència.  Privatio,  nis.  |1  Falta,  pèrdua. 
Privacion.  Yiduilas,  atis,  diminutio,  nis.  ||  L'  acte 
de  privar  ó  separar  à  algú  de  algun  empleo  ó  pues- 
to.  Privacion.  Amolio,  privació,  nis.  U  mel.  La  au- 
séncia  de  lo  que  's  desitja.  Privacion.  Orbalio,  nis. 

LA  PRIVACIÓ  es  caüsa  DEL  APETIT.  Tcf.  Pondcra  "1 
desitj  de  las  cosas  que  no  podem  alcansar,  fent 
poch  apreci  de  las  que  possehim.  La  privacion  es 
causa  del  apeiiio.  Nitimur  in  vetitum  semper,  cu- 
pimusque  negala. 

PRIVADA,  f.  NECESSÀRIA.  1. 

PRIVADAMENT,  adv.  m.  En  particular  com 
à  persona  privada.  Privadamente,  parlicularmenle. 
Privatim. 

PRIVADEJAR.  V.  a.  CONFIAR,  SECRETEJAR,  PRI- 
VAR, FERSE  AMICBS. 

PRIVANSA.  f.  Valiment  ab  lo  príncep  ó  supe- 
rior. Valimienlo,  privanza,  valia.  Apud  principem 
gratia. 

PRIVAR.  V.  a.  Llevar  àalgú  lo  queposseheix. 
Privar.  Orbo,  as.  ||  Prohibir,  vedar.  Privar.  Velo, 
as,  prohibeo,  es.  ||  Tràurer  à  algú  de  algun  em- 
pleo. Privar.  Aliquem  munere  vel  digni lale  exue- 
re.  II  Desfavorir,  exclóurer  a  algú  de  la  sua  gràcia, 
amistat,  etc.  Desfavorecer.  Gratiam  benevolentiam 
etc.  subtrahere.  ||  Tenir  valiment  ab  algun  prín- 
cep. Privar,  lener  privanza  ó  valimienlo.  Gratia 
apud  principem  valere.  1|  Llevar,  suspéndrer  lo 
sentit  ab  algun  cop,  etc.  Privar  del  senlido.  Pen- 
suum  torporem  inferre.  |1  v.  r.  Abslenirse  volun- 
tàriament de  alguna  cosa  de  gust  ó  interès.  Absle- 
nerse,  privarse.  Abdico,  is. 

Aixó  NO  PRIVA.  exp.  Denota  que  alguna  cosa  no 
impedeix  que  s'en  fas.sa  ó  verifique  altra.  Eso  no 
quila,  no  impide,  no  eslorba.  Nihil  obstat  quomi- 
nus. 

PRIVAT,  DA.  p.  p.  Primdo.  Privalus.  []  adj. 
Particular,  propi  dels  particulars.  Privado.  Pri- 
vatus.  |]  m.  Qui  eslà  sens  empleo  públich.  Priva- 
do. Privatus  vir.  ||  Lo  que's  fà  en  casa,  à  vista  de 
pochs,  lluny  del  públich.  l'rivado.  Privatus,  um- 
bratilis.  ||  Qui  té  valiment  ab  lo  príncep  ó  superior. 
Valido,  privado.  Principis  gratia  ílorens. 

TOT  LD  PRIVAT  ES  DESITJAT,  Ó  COSA  PRIVADA  ES  DE- 
SITJADA, ref.  LA  PRIVACIÓ  ES  CAUSA  DEL  APETIT. 


PRO 


CATALÀ. 


PRO 


405 


PRIVATIU,  VA.  adj.  Lo  que  causa  privació,  la 

significa  ó  té  virlut  de  privar.  Privativo.  Privali- 

vus.  [)  Propi,  particular.  Privativo,  peculiar,  pro- 

pio.  Proprius,  pecuiiaris.  ||  pi.  Una  de  las  espècies 

e  contraris  que  ensenya  la  dialèctica.  Prival\vo<i. 

rivanlia,  um. 

DRET  PRIVATIU.  'L  quc  compcleix  à  un  sol  ab  ex- 
clusió de  tots  los  demés.  Derecho,  privativo.  Jus  uní 
concessum  caDleris  exclusis. 

PRIVATIVAMENT.  adv.  ni.  Singularment,  ab 
exclusió  dels  demés.  Privalivamenie.  Propriè. 

PRIVILEGI,  m.  Exempció,  prerogativa,  in- 
munilal.  Privilegio,  prerogativa,  inmunidad,  fuero, 
Ubertad,reguHa.  Privilegium,  ii. 

PRIVILEGI  co.wENCioxAL.  Lo  quc's  dòua  ub  algun 
pacte  6  condició.  Privilegio  convencional.  Conven- 
lionale  privilegium. 

PRIVILEGI  DEL  C.ÍNOX.  Lo  que  gosan  los  ecclesias- 
tichs.  Privilegio  del  cdnon.  Ecclesiaslica  immu- 
nitas. 

PRIVILEGI  DEL  EOR.  Lo  quc  gosau  los  ecclcsiús- 
tichs  pera  sér  judicats  en  sos  tribunals.  Prií-j/fí/io 
del  fora.  Privilegium  fori. 

PRIVILEGI  FAVORABLE.  'L  quc  afavoi'eix  al  privi- 
legiat y  no  perjudica  a  ningú:  com  lo  de  menjar 
carn  en  la  quaresma.  Privilegio  favorable.  Privile- 
gium favorable. 

PRIVILEGI  GRACIÓS.  Lo  quc's  conccdcix  per  gràcia 
del  superior  sens  aléndrer  als  mèrits  del  privile- 
giat. Privilegio  gracioso.  Privilegium  graliosum. 

PRIVILEGI  LOCAL.  Lo  quc's  coucedeix  à  un  lloch 
determinat  fora  dels  limils  del  qual  no  té  valor. 
privilegio  local.  Privilegium  locale. 

PRIVILEGI  ODIÓS.  Lo  que  es  ab  dany  de  tercer.  Pri- 
legio  odioso.  Privilegium  odiosum. 

PRIVILEGI  PERSONAL.  Lo  quc's  couccdeix  à  un 
subjecte,  y  no  passa  à  sps  successors.  Privilegi» 
personal.  Personale  privilegium. 

PRIVILEGI  REAL.  Lo  que  pcpiany  à  las  porsonas 
que  gosan  un  càrrech  ó  es'at,  que  encara  que  ces- 
se  en  lo  qui'l  lè,  's  continua  eu  lo  successor.  Pri- 
vilegio real.  Regium,  regale  privilegium. 

PRIVILEGI  REMUNERATORi.  'L  que's  coHcedeix  en 
vista  de  mèrils.  Privilegio  remuneratorio.  Remune- 
ratorium,  antidotale  privilegium. 

PRIVILEGIAR.  V.  a.  Exceptuar  de  algun  càr- 
rech,  concedir  privilegi.  Privilegiar.  Alicui  inimu- 
nitatem  dare. 

PRIVILEGIAT,  DA.  p.  p.  Privilegiada.  Privi- 
legio donatus.  |1  adj.  Exempt,  franch.  privilegiado. 
Privilegiarius. 

PRIVILEGI ATIU,  VA.  adj.  Lo  que  enclou  en 
sí  algun  privilegi  ó  exempció.  Privilegiativo.  Pri- 
vilegium continens. 

PRIVILETGE.  m.  PRIVILEGI. 
PRO.  m.  FAVOR.  ant.  profit. 
EN  PRO  Y  EN  CONTRA,  m.  adv.  A  favop  y  en  con- 
trari. En  pro  y  en  contra.  Proaliquo  et  in  aliquem. 
LO  PROT  'l  contra,   loc.  La  part  favorable  y  la 

TOMO  II. 


contraria.  El  pro  y  el  contra.  Pro  et  contra. 

PROA.  f.  La  part  de  davant  de  la  nau  que  va 
rompent  la  aygua.  Proa.  Prora,  íc. 

PROA  ENTERRA,  fr  ant.  nàut.  Cable  en  tierra.  An- 
coralia  millere. 

PROA VI.  m.  BESAVI. 

PROAVONCLE.  m.  Oncle  paternal.  Ilermano 
de  la  bisabuela.  Proavunculus,  i. 

PROBA.  f.  Argument,  rahó,  document  pera 
confirmar  alguna  cosa.  Prueba.  Argumentum,  i.  {] 
Indici,  senyal,  mostra,  experiència.  Prueba.  Indi- 
cium,  ii.  II  Ensaig,  esperiment,  tentaliva,  examen 
de  alguna  cosa.  Prueba,  ensayo,  examen,  testimo- 
nio, probacion,  justificacion.  Experimentum,  peri- 
culum,  i,  probatio,  nis.  ||  for.  Justificació  del  dret 
de  una  de  las  parts.  Prueba.  Probatio,  nis.  |  arit. 
Comprobacióde  un  compte.  Prueba.  Uationis,  com- 
probatio.  ||  Entre  eslampers  la  primera  plana  que's 
lira,  y  en  que  s'  apunian  y  corretgeixen  las  erra- 
das.  Prueba,  muestra,  toque.  Prinuim  folii  typis 
mandali  specimen  ,  periculuin.  ||  Instrument  de 
cirurgia,  algalia.  2.  I  tast,  mostua.  ||  met.  L'art, 
sagacitat  ó  indústria  pera  averiguar  alguna  cosa. 
Prueba.  Probatio,  nis.  j|  pi.  Averiguacions  del  lli- 
natge ó  noblesa  de  algú.  Pruehas,  prohanzas,  in- 
formaciones.  Secreta)  inquisitiones. 

À  PROBA.  m.  adv.  ab  que  s'  assegura  alguua  co- 
sa. A  prueba.  Ad  experimentum. 

À  tota  PROBA.  adv.  Exprcssa  la  consistència  ó  fer- 
mesa de  alguna  cosa.  De  prueba.  Ad  periculum. 

FÉR  PKOBA.  fr.  PROBAR.  5. 

UAVERNE  FÉT  LA  PROBA.  fr.  Havcrlio  locat  per  la 
experiència.  Haber  hecho  la  prueba.  Periculo  pro- 
bavisse. 

SEGONA  PROBA.  Entic  estauipers  proba  nova  sobro 
la  que  ja  s'  ha  donat.  Conlraprueba,  reprueba.  Al- 
terum  exemplar  typis  impressum. 

PROBABILISME.  m.  La  sentència  dels  que 
en  nialèrias  morals  diuhen  que's  pól  seguir  la  opi- 
nió probable  en  contraposició  de  la  més  probable. 
Probabilismo.  Probabilismus,  i, 

PROBABILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  ProbabiUsimo. 
Yakléprobabilis. 

PROBABILISTA.    m.  Qui   es  de  parer  que's 

pót  seguir  la  opinió  probable  en  contraposició  de 

la  més  probable,  /'rotaftí/isía.  Probabilismisectaior. 

PROBABILITAT,  f.  Yerissimilitut,  fonament 

ó  rahó  fundada.  Probabilidad.  Probabilitas,  atis. 

PROBABLE,  adj.  Yerissíinil,  fundat  en  rahó 
prudent.  Probable.  Verisimilis,  probabilis.  ||  Lo 
que's  pót  probar.  Probable.  Probabilis. 

PROBABLEMENT,  adv.  m.  Ab  verissimilitut 
ó  apariència  fundada  de  veritat.  Probablemente. 
Probabiliter. 

PROBAGIÓ.  f.  Aprobació,  abono,  proba,  i' ac- 
te de  probar.  Probacion.  Probatio,  nis.  ||  Inquisi- 
ció de  alguna  cosa,  informacion.  Probacion,  prue- 
ba. Probatio,  inquisitio,  nis.  ||  En  los  ordes  regu- 
lars r  examen  ó  proba  de  la  vocació  dels  novicis 

51 


406 


PRO 


DICCIONARI 


PRO 


abans  de  professar.  Probacion.  Probatio,  nis. 

PROBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  próba  6  tasta  al- 
guna cosa.  Probador.  Probator,  gustalor,  is. 

PROBANSA.  f.  PB0B\.  il  Averiguació  jurídica. 
Probanza,  prueba.  Ex  testibus  probatio,  inquisitio. 

PROBAR.  V.  a.  Examinar,  experimentar  la 
qualitat  de  alguna  cosa.  Probar.  Probo,  tento,  as. 
I  Examinar  si  una  cosa  està  ajustada  à  la  mida  y 
proporció  de  altra,  com  :  probar  un  vestit.  Exami- 
nar, probar,  ensayar,  plantear.  Comprobo,  as.  || 
Justificar,  manifestar,  fér  patenta  la  veritat  de  al- 
guna cosa.  Probar.  Probo,  approbo,  as.  ||  Intentar, 
comensar  una  cosa  pera  conèixer  si  podrà  prosse- 
guirse.  Probar  la  mano,  intentar.  Tento,  verso,  as. 
|]  V.  n.  Sér  ó  no  à  propòsit,  fér  6  no  una  cosa  al 
efecte  que's  necessita.  Probar.  Convenio,  is.  |]  Tas- 
tar. Calar,  probar,  gustar.  Libo,  delibo,  as.  |  Re- 
gonéixer,  sentir  los  efectes  de  alguna  cosa.  Probar. 
Agnosco,  is.  [1  Arrelar  y  donar  fruyt  las  plantas, 
procrear  los  animals.  Probar.  Praevalesco,  is. 

PROBAT,  DA.  p.  p,  Probado.  Probatus. 

PROBATORI,  A.  adj.  Lo  que  es  propi  pera 
probar.  Probatorio.  Probatorius. 

PROBATURA.  f.   TROBA,  ENSAIO. 

PROBITAT.  f.  Integritat,  bondat,  enteresa. 
Probidad.  Probitas,  iniegritas,  ingenuilas,  atis. 

PROBLEMA,  m.  Proposició,  qüestió,  dubte 
que's  pót  defensar  negativa  y  afirmativament.  Pro- 
blema. Thesis,  is,  problema,  tis.  ||  mal.  La  propos- 
ta que's  fa  de  investigar  alguna  veritat  desconegu- 
da. Problema.  Problema,  tis. 

PROBLEMA  INDETERMINAT  LOCAL.  àlg.  Loque  admet 
rüòltas  resolucious.  Problema  inde  termina  do.  Inde 
lerminatum  problema. 

PROBLEMA  TEOREMÍTICH.   TEOREMA. 

PROBLEMÀTICAMENT.  adv.  m.  Ab  rahons 
per  una  y  altra  part.  Problemdlicamente.  Problema- 
licè. 

PROBLEMÀTICH,  CA.  adj.  Dubtós,  incert,  y 
que's  pót  disputar.  Problemàtico.  Problematicus. 

PROCÀS.  adj.  Desvergonyit.  Procaz.  Procax. 

PROCEHIMENT.  m.  Lo  modo  de  procebir  y 
portarse.  Procedimiento.  Processio,  nis.  ||  Las  ac- 
cions, operacions  ó  modo  de  portarse  de  algú.  Iro- 
cedimientos.  Opera,  um,  acta,  orum.  [|  m.  Sèrie  de 
operacions  que's  deuhen  fér  pera  obtenir  un  pro- 
ducto  químich  ó  farmacéulich.  Procedimiento.  Ope- 
rationum  series. 

PROGEHIR.  v.  n.  Originarse,  derivarse,  pre- 
venir. Proceder.  Procedo,  is,  orior,  iris.  I]  Aporlar- 
se,  gobernarse,  obrar  bè  ó  mal.  Proceder.  Ago,  is. 
I  Proseguir,  passar  avant  alguna  cosa,  posaria  en 
execució.  Proceder.  Prosequor,  eris.  ||  Anar,  prose- 
guir, considerarse  algunas  cosas  ab  aquest  ó  aquell 
orde.  Proceder.  Procedo,  is.  ||  Yenir  per  generació- 
Proceder.  Originem  ducere.  I  Parlant  del  misteri 
de  la  Santíssima  Trinitat  produhir  lo  Pare  al  Fill, 
engendrarlo  com  sòn  enteniment,  del  qual  proce- 
heix  y  amantse  1  Pare  y  '1  flll  produhir  1'  Esperit 


Sant  que  proceheix  dels  dos.  Proceder.  Procedo,  is. 
1]  for.  Fér  procés  contra  algú.  Proceder.  Quaestio- 
nem  instituere. 

PROGEHIR  EN  INFINIT,  fr.  Seguir  una  sèrie  de  co- 
sas que  no  té  fi.  Proceder  en  infiniío.  In  infinitura 
procedere. 

PROCEHIT,  DA.  p.  p.  Procedido.  Genitus. 

PROGELEUSMÀTICH.  m.  Peu  de  vers  llatí 
qne  consta  de  quatre  síl-labas  breus.  Proceleusmú- 
tico.  Proceleusmaticus. 

PROCÉS,  m.  Progrés.  Proceso.  Processus,  us. 
I  Demanda,  instància,  1'  agregat  de  autos  y  de- 
més escrits  de  una  causa.  Proceso.  Judicialia  acta. 

PROCÉS  DE  REGALIA.  PROSCRIPCIÓ. 

PROCÉS  INFINIT.  L'  acte  de  seguir  una  sèrie  de 
cosas  que  no  té  fi.  Proceso  en  infinita.  In  infinitum 
processus. 

PROCÉS  VERBAL.  VERBAL. 

UNIR  UN  PROCÉS  i  ALTRE.  fr.  for.  Se  diu  dels  au- 
tos que's  junian  à  altres  per  lo  que  poden  condu- 
hir  à  la  determinació.  Acumular.  Adjungo,  is. 

PROCESSAL,  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany  al 
procés.  Procesal.  Ad  acta  judicialia  pertinens. 

PROCESSAMENT,  m.  PROSCRIPCIÓ. 

PROCESSAR.  V.  a.  Formar  procés  criminal  con- 
tra algú.  Procesar.  Actionem  judicialera  intendere. 

PROCESSAR  EN  REGALIA.  f.  DESCRIDAR. 

PROCESSAT,  DA.  p.  p.  Procesado.  Characte- 
rum  forma  in  aclis  judilialibus  usurpari  solila.  | 

REO. 

PROCESSAT  KE  REGALIA,  DESCRIDAT.  2. 

PROCESSIO.  f.  La  acció  de  procebir.  Procesion. 
Derivatio,  nis,  ortus,  us.  [j  La  acció  ab  que  '1  Pare 
etern  produheix  al  Yerb  diví,  y  la  acció  ab  que 
aqueslas  dos  personas  divinas  produheixen  al  Es- 
perit sant.  Procesion.  processio,  nis. 

PROCESSÓ,  f.  ant.  PROFESSO. 

PROCIÓ.  m.  astron.  Estrella  mòlt  notable  de 
primera  magnitut  segons  alguns  autors,  y  segons 
altres  de  segona,  en  lo  pit  de  la  canícula  menor. 
Procion.  Procion,  is. 

PROCLAMA,  f.  Notificació  pública.  Proclama. 
Ediclnm,  i.  ||  publicata. 

PROCLAMACIÓ,  f.  La  crida  ó  publicació  de 
algun  decret,  bando  ó  lley.  Proclamacion.  Promul- 
gaiio,  nis. 

PROCLAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  proclama. 
Proclamador.  Praeco,  nis. 

PROCLAMAR.  V.  a.  Publicar,  anunciar  al  pú- 
blich  en  alta  veu.  Proclamar.  Proclamo,  promul- 
go, as.  II  Aclamar.  Proclamar.  Acclamo,  as. 

PROCLAMAT,  DA.  p.  p.  Proclamado.  Accla- 
malus,  proclamatus. 

PROCÓNSOL  Ó  PROCÓNSUL.  m.  Magistrat 
romà,  gobernador  de  província  ó  general  extraor- 
dinari de  un  exèrcit  ab  jurisdicció  é  insígnias 
consulars.  Procónsul.  Proconsul,  is. 

PROCONSULAR.  adj.  Pertanyent  al  procón- 
sul. Proconsular.  Proconsularis. 


I 


PRO 

PROCONSULAT.  ni.  Dignitat  y  carrech  del 
procónsul.  Proconsulado.  Proconsulalus,  us.  []  Lo 
temps  que  algú  gosava  dila  dignitat.  Proconsulado. 
Proconsulalus,  us. 

PROCREACIÓ,  f.  Generació,  propagació  de 
alguna  espècie.  Procreacion.  Creatio,  procreatio, 
nis. 

PROCREADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  procrea  ó  en- 
gendra. Procreador,  procreanle.  Procrealor,  is. 

PROCREAR.  V.  a.  Engendrar,  multiplicar  al- 
guna espècie.  Engendrar,  procrear,  propagar.  Pa- 
tró, as. 

PROCREAT,  DA.  p.  p.  Procreado.  Procrealus. 

PROCURA,  f.  y 

PROCURACIÓ.  f.  ant.  Poder  donat  per  escrit 
à  algú  pera  gobernar  los  negocis  de  altre.  Procura, 
procuracion,  poder.  Delegatio,  nis.  |1  Lo  cuydado  y 
diligència  ab  que's  tracta  algun  negoci.  Procura- 
cion. Procuratio,  nis.  I  Carrech  ú ofici  de  procura- 
dor. Proeuraduria.  Procuratio,  nis.  [|  Oficina,  des- 
paig  del  procurador.  Proeuraduria.  Procuratoris 
otBcina. 

PROCURADOR,  m.  Agent,  qui  sol•licita  y 
procura  'Is  negocis  de  altre.  Procurador,  poder- 
habiente,  apoderado.  Procuralor,  is.  [|  factob.  1.  j] 
La  persona  que  en  las  comunitats  lé  à  sòn  carrech 
las  dependéncias  económicas.  Procurador.  Procu- 
rator,  is. 

ÍROCURADOE  DK  CORTS.  Qualsevol  dels  que  ab  sos 
poders  respectius  componen  lo  cos  representatiu 
de  una  nació  ó  regne.  Procurador  de  córtes.  Comi- 
tialis  procurator. 

PROCURADOR    DE  PLETS.  Qui  pCP  ofici   S0l-lÍCÍta  CH 

justícia  'Is  negocis  de  altre.  Procurador.  Poslula- 
tor,  is. 

PROCURADOR  DE  POBRES.  Manifasser.  Procurador  de 
pobres.  Alienis  negotiis  se  immiscens.  |1  ó  de  ofici. 
'L  qui  té  '1  carrech  de  defensaries  gratuilament. 
Procurador  de  jpobres  ó  de  oficio.  Procurator  ofilii. 

procurador   en  PRESÈNCIA  DEL  PRINCIPAL.  Qui  Sab 

penetrar  y  discernir  la  naturalesa  y  propietats  de 
las  cosas.  Conocedor.  Cognitor,  is. 

PROCURADOR  FEUDAL.  Oficial  reyal  al  qual  toca- 
van  las  capbrevacions  y  demés  cosas  annexas.  Pro- 
curador feudal.  Feudalis  procurator. 

PROCURADOR  FISCAL.  FISCAL. 

PROCURADOR  GENERAL.    SÍNDICH  PROCURADOR. 

sÉR  PROCURADOR  DE  POBRES,  fr.  S'  aplica  als  qui's 
fican  en  lo  que  no'ls  importa.  Melerse  en  la  renla 
del  excusado.  lis  aliquem  imraisceri,  quse  se  non 
attingunt. 

PROCURANT,  p.  a.  Qui  procura  ó  sol•licita. 
Procuranle.  Curans,  lis. 

PROCURAR.  V.  a.  Sol-licitar,  cuydar  y  fér  las 
diligéncias  pera  conseguir  lo  que's  desitja.  Inten- 
tar, procurar,  prelender.  Curo,  procuro,  as.  ||  Exer- 
cir r  ofici  de  procurador.  Procurar.  Procuratorem 
ge rere. 

PROCURAT,  DA.  p.  p.  Procurado,  Procaratus. 


CATALÀ  PRO  407 

PRÓDICH,  GA.  adj.  Malgastador,  qui  fàgastos 
excessius.  Prodigo,  malbaralador,  maniroto,  der- 
rochador,  lujoso.  Largus,  asolus,  prodigus.  [j  Ou' 
dònaab  excés,  massa  lliberal.  Prodigo.  Benignus, 
munificus.  |1  Qui  desprecia  generosament  la  vida  ó 
altra  cosa  estimable.  Prodigo.  Prodigus. 

PRODICIÓ.  f.  ant.  Trahició.  Prodicion,  alevo- 
sia,  íratcioíi.  Prodilio,  nis. 

PRODIGALITAT,  f.  Profusió,  gasto  excessiu . 
Prodigalidad,  lujo.  Asotia,  prodigenlia,  at. 

PRÓDIGAMENT.  adv.  m.  Ab  excés  y  prodi- 
galitat. Pródigamente.  Prodigè.  j]  Ab  abundància. 
Pródigamente.  Prodigè. 

PRODIGAR.  V.  a.  Malgastar,  dissipar,  desper- 
diciar.  Prodigar,  derrochar,  malbaratar.  EETusè 
expendere. 

PRODIGAT,  DA.  p.p.  Prodigado.  Effusè  ex- 
pensus. 

PRODIGI,  m.  Ma ra vella,  succés  extrany  que 
excedeix  los  límits  regulars  de  la  naturalesa.  Pr  o 
digio,  maravilla.  Signum,  i,  prodigium,  ii.  |1  Mira- 
cle. Pro(íi(/ío.  Prodigiura,  ii,  miraculum,  i.  jj  Cosa 
especial,  rara  y  primorosa  en  sa  línea.  Prodigio. 
Miraculus,  i.  1|  mónstruo. 

PRODIGIÓS,  A.  adj.  Maravellós,  portentós. 
Prodigioso,  milagroso.  Prodigiosus.  |1  Raro,  primo- 
rós,  exquisit.  Prodigioso.  Mirus,  elegans. 

PRODIGIOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
extraordinari  y  maravellós.  Prodigiosamente.Vroúi- 
gialè  prodigiosè.  \\  Primorosamentjdehabilitatsin- 
guiar.  Pròdig iosamente.  Apprimè,  valdè  eleganter. 

PR0DIGI08ITAT.  f.  Maravella,  qualitat  que 
fa  prodigiosa  alguna  cosa.  Pròdig  i  osidad.  Miracu- 
lum, i. 

PRODUCCIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  produhir. 
Produccion,  parlo.  Creatio,  productio,  nis.  \\  feto, 
part,  fruyt.  II  Exhibició  de  alguna  cosa,  com:  pro- 
ducció de  testimonis,  papers,  elc.  Exhibicion.  Edi- 
tio,  prolatio,  nis.  1|  prolongació. 

PRODUCTA.  f.  ant.  producto. 

PRODUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  pro- 
duhir. Productivo,  renloso,  moUar.  Producendi  vir- 
tule  pollens. 

PRODUCTO.  m.  Lo  caudal  ó  ganància  que's  trau 
de  alguna  cosa.  Producto,  renta,  rendicion.^edi- 
tus,  us.  [1  m.  Tot  resultat  ques'  obté  fent  una  ope- 
ració química  ó  farmacèutica.  Producto.  Productus, 
affectus,  us. 

PRODUHIBILITAT.  f.  fil.  La  Capacitat  de  al- 
guna cosa  pera  sèr  produhida.  Producibilidad.  Pro- 
ducendi possibilitas. 

PRODUHIBLE.  adj.  fil.  Lo  que's  pót  produhif. 
Producihle.  Producibilis. 

PRODUHIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  produheix.  Pro- 
ducidor.  Creator,  productor,  is. 

PRODUHIR.  v.  a.  Tràurer  de  sí  ab  activitat  ó 
acció  vital  alguna  cosa.  Produnr.  Produco,  is.  |] 
Engendrar,  criar.  Criar,  engendrar,  parir,  llevar, 
ocasionar.  Creo,  procreo,  as.  fl  for.  Al•legar.  Pro. 


408 


PRO 


DICCIONARI 


PRO 


ducir.  Exhibeo,  es,  profero,  ers.  ||  luel.  Donar,  com:   j 
Barcelona  produheix  grans  talents.  Producir.  Gig- 
no,  produco,  is.  |1  fér,  compóndrer.  []  arit.  sumar. 
II  Redituar,  causar  guany  alguna  cosa.  Rediíuar, 
producir,  rendir,  dar,  valer.  Provenlam  pararé.  |1 

INDUHIR. 

PRODUHIRSE.  V.  r.  Explicarse,  férse  entén- 
drer.  Producirse.  Dico,  expono,  is. 
PRODÜHIT,  DA.  p.  p.  Producido.  Productus. 

II  adj.  ENGENDRAT,  CONCEBUT. 

PROEJAR.  V.  n.  ant.  Remar  contra  la  corrent 
del  aygua  ó  la  forsa  dels  vents  que  embesteixen 
la  nau  per  la  proa.  Proejar.  Aquíe  currenlis,  ven- 
torum  vi  remis  obnili. 

PROÉMI.  ra.  Exordi,  prólech  que'sposa  al  prin- 
cipi de  un  llibre.  Proémio,  prefacio,  prefacion. 
Prooemium,  exordium,  ii. 

PROEMIAL.  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany  al 
proénii.  Proemial.  Ad  prooemium  pertinens. 

PROEMIAR.  V.  n.  Comensar  à  parlar.  Ilacer 
el  exordio  ó  proémio  de  un  discurso.  Exordio,  iris, 
prooemior,  aris. 

PROER.  ra.  ant.  Mariner  que  traballa  en  la 
proa.  Proel.  Nauta  proric  adslans. 

PROESA,  f.  Valentia,  acció  valerosa.  Hazana, 
proeza.  Egregium  facinus. 

PROFÀ,  NA.  adj.  Lo  que  no  es  sagrat  ni  ser- 
veix pera'Is  seus  usos.  Profano.  Profanus.  jj  Irreli- 
giós,  inmoderal ,  llibertí.  Profano.  Irreligiosus, 
profanus ;  parcus  Dei  cultor.  ||  pícaro. 

PROFANACIÓ,  f.  L' acte  y  efecte  de  profanar. 
Profanacion,  profanidad,  profanamienio,  violacion. 
yiolalio,  profanatio,  nis.  ||  La  que's  fa  ab  certas 
ceremónias  ab  autoritat,  y  que  no  suposa  crim, 
com  la  de  una  iglésia.  Profanacion.  Exauguratio, 
nis. 

PROFANADOR,  A.  m.  y  f.  Sacrílech,  qui'pro- 
fana.  Violador,  profanador.  Violalor,  profanalor, 
is.  II  Lo  de  una  iglósia  ab  autoritat  y  sense  crim. 
Profanador.  Exauguralor,  is. 

PROFANAMENT.  adv.  m.  Ab  grave  excés  y 
fauslo  en  lo  públich,  ó  ab  profanitat.  Profanamen- 
te.  Profanè. 

PROFANAR.  V.  a.  Fér  profà  lo  sagrat.  Violar, 
profanar,  contaminar,  manchar.  Profano,  exauro, 
as.  II  Convertir  en  us  comú  un  lloch  sagrat.  Profa- 
nar. Profano,  as.  ||  Fér  malbé,  deslluhir,  tractar 
malament,  deshonrar  alguna  cosa.  Profanar.  Foe- 

do,  as.  II  ABANDONAR,  DIR  FASTICHS. 

PROFANAT,  DA.  p.  p.  Profanado.  Profana- 
tus. 

PROFANITAT.  f.  Excés  en  lo  fausto.  Profani- 
dad. Laxus,  us.  I  profanació. 

PROFANO,  A.  adj.  paoFA.  ||  inexperimentat. 

PROFECCIÓ.  f.  Astrologia  judiciària,  cert  càl- 
cul il-lusori  dels  astrólechs.  Profeccion.  Profectio, 
nis. 

PROFECIA,  f.  Pressagi,  predicció.  Profecia. 
Prophetia,  ae,  vaticinium,  ii.  \\  Do  sobrenatural  ab 


que  per  inspiració  divina  's  coneixen  las  cosas  futu- 
ras.  Profecia.  Prophetia,  ic;  proplieticum  donum. 
II  met,  Pronóstich,  judici  ó  conjectura  que's  fórina 
de  una  cosa  pels  senyals  antecedents  que  s'  han 
vist  en  ella.  Profecia.  Prognosticura,  i. 

FROFECIA  RELIGIOSA.  PROFESSIÓ.  2. 

PROFECTICI ,  A.  adj .  Terme  del  dret  ca nó- 

nich:  se  diu  del  caudal  adquirit  pels  ecclesiàstichs 
per  rahó  de  sos  beneficis.  Profeclicio.  Profectilius. 

PROFERIDOR,  A.  m.  y  f .  Qui  profereix.  Pro- 
ferente.  Proferens,  lis. 

PROFERIMENT.  m.  L'  acle  de  proferir  ó  pro- 
nunciar. Prolacion.  Prolatio,  nis.  ||  ant.  perferta. 

PROFERIR.  V.  a.  Pronunciar,  dir  alguna  pa- 
raula. Proferir.  Profero,  ers,  pronunlio,  as.  ||  ant. 

PERFERIR. 

PROFERIT,  DA.  p.  p.  Proferido.  Prolatus. 
PROFÉRRER.  V.  a.  ant.  perferir. 

PROFERTA.  f.  ant.  PERFERTA. 

PROFÉ8,  SA.  adj.  S'  aplica  al  subjecte  que  ha 
professat.  Profeso.  Professus.  ||  phactich,  intel-li- 

GENT,  experimentat. 

PROFESSAR.  V.  a.  Exercir,  ensenyar  en  pú- 
blich algutv  art  ó  facultat.  Profesar.  ProQteor,  eris, 
exerceo,  es.  |1  Exercir  alguna  cosa  ab  inclinació 
voluntària  y  continuació  ab  ella,  com :  professar 
amistat.  Profesar.  Exerceo,  es,  profiteor,  eris.  1| 
Obligarse  per' tota  la  vida  en  alguna  religió,  fent 
solemnement  los  vots  de  pobresa,  obediència  y  cas- 
tedat. Profesar.  Professionem  emittere.  ||  Confessar, 
regonéixer,  seguir  una  doctrina,  religió,  elc.  Pro- 
fesar. Fateor,  eris. 

PROFESSAT,  DA.  p.  p.  Profesado.  Professus. 

PROFESSI A.  f.  PROFESSIÓ.  2. 

PROFESSIÓ,  f.  Ofici,  destino,  carrera,  modo 
de  vida  de  cada  hu.  Profesion.  Professió,  nis;  vitae 
institulum.  ||  L'  acte  y  efecte  de  professar  alguna 
religió.  Profesion.  Monachica  professió.  ||  Prolesta- 
ció ,  confessió  pública  de  alguna  cosa ,  com  de 
la  fé.  Profesion.  Professió,  nis.  ||  Costura  ó  conti- 
nuació voluntària  de  alguna  cosa.  Profesion.  Exer- 
cicium,  ii. 

PROFESSO,  f.  Acte  religiós  que  consisteix  en 
anar  ab  orde  de  una  part  à  altra  raòltas  personas 
seculars  y  ecclesiàsticas,  portant  alguna  imatge  ó 
relíquia.  Procesion.  Processio,  nis.  ||  met.  fam. 
Agregat  de  algunas  cosas  que  van  las  unas  detràs 
de  altras.  Procesion.  Conlinuata  series. 

EN  PROFESSO,  m.  adv.  En  forma  de  professo.  Pro- 
cesionalmenle.  Supplicantium  ritu ;  solemnis  pom- 
pae  instar. 

REPICAR  T  ANAR  A  LA  PROFESSO  NO  PÓT  SÉR.  BÉüRER 
T  BUFAR  NO  PÓT  SÉR. 

PROFESSONAL.  adj.  Pertanyent  à  lo  que  s' or- 
dena en  forma  de  professo.  Procesional.  Ad  so- 
lemnem  pompam  pertinens. 

PROFESSONARI.  m.  Llibre  de  lo  que's  canta 
en  las  professons.  Procesionario.  Processionarios 
liber. 


PRO 


CATALÀ. 


PRO 


409 


PROFESSOR,  in.  Mestre,  doctor  que  ensenya 
públicaineiil.  Profexor.  Professor,  is. 

PROFETA,  f.  Qui  posseheix  lo  do  de  profecia. 
Vaticinador,  profeta,  profetizador,  présago.  Proplie- 
ta,  ;e,  vates,  is.  1|  Endevinayre;  qui  per  alguns 
senyals  conjectura  ó  anuncia  '1  G  que  tindrà  algu- 
na cosa.  Profeta.  Vaticinalor,  conjeclator,  is.  ||  En- 
tre'ls  filisteus  se  donava  aquest  nom  als  sacerdots 
y  als  que  sacriHcavan.  Profeta.  Propheta,  x. 

PROFETAL.  adj.  PROFÉTICH. 

PROFETAR.  V.  anl.  profetisar. 

PROFETICAL.  adj.  ant.  profétich. 

PROFÉTICAMENT.  adv.  m.  .\b  esperit  pro- 
fétich, a  modo  de  profeta.  Profètic amente.  Prophe- 
ticè. 

PROFÉTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  als 
profelas  y  profecias.  Profètica,  profeial.  Propheti- 
cus. 

PROFETI8A.  f.  La  dona  que  té  esperit  de  pro- 
fecia. Profetisa.  Vates,  is, 

PROFETISAR.  V.  a.  Predir,  anunciar  las  cosas 
futuras.  Profelizar,  profelar.  Proplieto,  propheti- 
7.0,  as.  I  Conjecturar,  fér  judici  del  èxit  de  alguna 
cosa  per  alguns  senyals.  Profetizar.  Conjecto,  as. 
I!  Conjecturar,  fér  judici  del  èxit  de  alguna  cosa 
per  alguns  senyals.  Profetizar.  Conjecto,  as. 

PROFETISAT,  DA.  p.  ^.  Profetizado.  Prophe- 
tatus. 

PROFIRENT.  p.  a.  PROFERIDOR. 

PROFIT,  m.  utilitat,  benefici,  ganància.  Pro- 
vecho.  Usura,  ae.  |  Progrés  en  las  ciéncias,  arts  ó 
virtuts.  Aprovechamiento,  provecho,  adelantamien- 
to.  Progressus,  profectus,  us.  I  Utilitats  aderaés 
del  salari.  Emolumentos,  provechos.  Emoluraenta, 
orum. 

BON  PROFIT.  Salutació  ó  cortesia  ab  que's  desitja 
que'l  menjar  ó  béurer  fassa  profit.  Buen  provecho, 
buenpro.  Prosit. 

BON  PROFIT  LI  FASSA..  loc.  Deuota  que  no's  fa  gran 
cas  ó  que  no  s'  enveja  lo  que  altre  logra.  Buen  pro- 
vecho le  haga,  con  sa  pan  se  lo  coma.  Prosit. 

FÉR  PROFIT,  fr.  Hacer  provecho.  Prodesse. 

NO  CAL  DIR  MAL  PROFIT  LI   FASSA.   ref.  DcUOta  qUC 

algú  té  ben  guanyat  lo  que  disfruta.  ISo  comer  el 
pan  de  valde.  Panein  otiosum  non  comedere. 

POCH  PROFIT    AJUDA,  Y  POCH  MAL   DANYA,    Y  PER  UN 

PUNT  PERDÉ  l'  ABAT  LA  MULA.  lef.  denola  que  no's 
déu  despreciar  una  cosa  per  petita  que  sia.  Por  un 
clavo  se  perdió  una  herradura,  por  una  herradura 
nn  caballo,  por  un  caballo  un  Caballero.  Eliam  unus 
capiüus. 

SENSE  PROFIT,  m.  adv.  Sin  provecho,  perdiL•men- 
te.  Frustrà. 

sÉB  DE  PROFIT,  fr.  Sér  útil  ó  à  propòsit  algupa 
cosa  pera  lo  que's  desitja  ó  intenta.  Ser  de  prove- 
cho. Prodesse. 

TANT   PROFIT  LI    FASSA   COM   LOS   PERDIGONS    L   LAS 

GUATLLAS.  ref.  Denota  '1  desitj  de  venjansa  y  dany 
grave  contra  algú.  À  lat  que  sabes  mueras,  y  sabia 


hacer  saeias.  Oi  pereas  diri,  quas  scis  formaré  sa- 
gitis. 

Et  bene  sií".  damni  sa;pe  magisler  eas. 

trAuber  PROFIT,  fr.  Donar  utilitat,  ganància. 
Utilizar.  Ulilitalem  afferre. 

PROFITABLE.  adj.  PROFITÓS. 

PROFITAR.  V.  a.   APROFITAR. 

PROFITÓS,  A.  adj.  Ulil,  que  dóna  profit.  Pro- 
vechoso,  proficuo,  heneficioso,  útil,  saludable,  inle- 
resante,  cúmodo.  Ulilis. 

PROFITOSAMENT.  adv.  in.  p.  u.  Ab  profit. 
Provechosamenie.  Ulililor. 

PROFITOStssiM,  A.  adj.  sup.  Provechosisi- 
mo.  Yaldé  profiouus. 

PROFLUÉIVCIA.  f.  AFLUÈNCIA. 

PRÓFUGO,  A.  adj.  Fugitiu.  Fugitiva,  prófugo. 
Profugus. 

PROFUNDAMENT,  adv.  ra.  Ab  profunditat, 
de  un  modo  profundo.  Profundamenle.  Profundé, 
altè.  11  niet.  íntimament,  del  fondo  del  cor,  ab  agu- 
desa. Profundamente.  Altè. 

PROFUNDISAR.  V.  a.  Enfondir,  fér  fonda  al- 
guna cosa.  Profundizar,  profundar,  ahondar.  Al- 
tius cavere,  fodere.  1|  met.  Discórrer,  examinar  à 
fondo,  penetrar.  Profundizar,  profundar.  Altè  pe- 
netraré. I  V.  n.  Entrar,  penetrar  mòlt  endins.  Pro- 
fundizar, profundar.  Penetro,  as, 

PROFUNDISAT,  DA.  p.  p,  Prafundizado.  Pe- 
netra tus. 

PROFUNDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Prafundisimo. 
Altissimus,  profundissimns. 

PROFUNDÍSSIMAMENT.  adv,  m.  sup.  Pro- 
fundisimamente.  Altissimè. 

PROFUNDITAT,  f.  Altura,  extensió  de  qual- 
sevol cosa  de  sa  superfície  fins  al  fondo.  Abisma, 
profundidad,  sima.  Altitudo,  inis,  profunditas, 
atis.  II  met.  En  las  cosas  morals,  excel•lència,  su- 
blimitat,  impenetrabilitat.  Profundidad.  Profundi- 
tas, sublimitas,  atis.  ||  Fondària,  fondo.  Profundi- 
dad. Profunditas,  atis. 

PROFUNDO,  A.  adj.  Mòlt  fondo.  Alto,  profun- 
do, hondo,  infimo.  aUus,  profundus.  ||  Denola  la 
dimensió  de  un  cos  desde  la  superfície  fins  al  fon- 
do. Profunda.  Allus,  profundus.  ||  Se  diu  també  de 
lo  que  es  llarch  y  extés,  com:  un  bosch  profundo. 
Profundo.  Latus.  ||  Intens,  com:  profundo  silenci. 
Profundo.  Altus,  profundus.  ||  Gran ,  particular, 
com:  erudició,  humilitat  profunda,  etc.  Profunda. 
Yastus,  profundus.  |[  m.  profunditat,  fondo.  ||  Qui 
penetra  mòlt ,  ó es  mòlt  sabi .  Profunda.  Profundus,  i. 

ESTAR  profdndo.  fr.  met.  Estar  pensatiu,  trist, 
capficat.  Esiar  murrio,  m^ditabundo.  Melancolicura. 
moestura  esse. 

PROFÚS,  A.  adj.  Abundant,  copiós,  excessiu 
en  lo  gasto.  Profaso.  Profusus. 

PROFUSAMENT,  adv,  m.  Abundantment,  co- 
piosament.  Profusamenle.  Profusè.  ||  Ab  prodigali- 
tat, ab  luxo,  Profusamenle.  Nequiter.  ||  Ab  excés, 
sens  moderació.  Profusamenle.  Effusè. 


410 


PRO 


DICCIONARI 


PRO 


PROFUSIÓ,  f.  Dispensa,  gaslo  excessiu.  Dis- 
pendio,  profusion,  pròdig alidad.  Profusió,  nis.  || 
Prodigalitat,  luxo.  Lujo,  profusion.  Nequilia,  ae, 
nequities,  ei.  1|  f.  Derramament  de  sanch  per  una 
causa  externa,  com  contusió,  ferida,  elc.  Profu- 
sion, derramede  sangre.  Sanguinis  profussio. 

PROGÉNIE.  f.  Generació,  rassa,  casta,  pros- 
sàpia.  Progenie,  progenitura.  Soboles,  is,  progo- 
nies,  ei. 

PROGENITOR,  A.  m.  y  f.  Ascendent.  Proge- 
nitor. Major,  is.  |  pi.  y 

PROGENITÓS.  ra.  pi.  ant.  Antepassats.  Ua- 
yores,progeniíores,  anlepasados,  ahuelos,  ascenden- 
tes.  Majores,  um. 

PROGEMTURA.  f.  paoGÉNiE. 

PROGIMNA8MA.  m.  Principi,  ensaig  de  al- 
gun exercici  ó  acció.  Progimnasma.  Praeexercita- 
menlum,  i. 

PROGRAMA,  m.  La  dicció  ó  Uetras  que's 
donan  pera  formar  una  anagrama.  Programa. 
Programma,  atis.  [|  Lo  paper  de  convit  pera  algu- 
na arenga,  examen,  elc.  Programa.  Programma, 
alis.  H  Lo  lema  que's  dóna  pera  un  discurs,  dissen- 
yo, quadro,  etc.  Programa,  Programma,  lis. 

PROGRÉS,  m.  Adelanlament,  increment,  au- 
menl.  Progreso,  progresion,  mejoria,  medra,  pro- 
ceso.  Progressus,  us.  ||  progressió. 

PROGRESSAR.  V,  a.  Fér  progressos.  Medrar, 
progresar,  mejorar;  hacer  prog^-esos.  Mullúm  profi- 
cere. 

PROGRESSIÓ,  f.  Progrés,  adelanlament.  Pro- 
gresion, progreso.  Progressió,  nis.  ||  La  acció  de 
passar  endavant  ó  prosseguir  alguna  cosa.  Pro- 
gresion. Incessus,  us,  progressió,  nis.  |  ret.  Alter- 
nada reproducció  de  unas  raaleixas  paraulas  en 
diferents  periodos  seguits.  Progresion.  Progressió, 
nis.  II  arit.  Sèrie  de  termes  que's  van  diferenciant 
per  una  maleixa  quantitat,  com:  2,  4,  6,  8.  Pro- 
gresion. Progressió,  nis. 

PROGRESSIÓ  ASCEMDE.XT.  arit.  Sèrie  de  termes  col- 
locats  per  la  contínua  addició  ó  multiplicació  de 
una  mateixa  quantitat,  com:  3,  6,  9, 12,  ó  3,  9, 
27,  81.  Progresion  ascendente.  Ascendens  pro- 
gressió. 

PROGRESSIÓ  DESCENDENT,  arit.  Sèrie  de  termes 
colocats  per  la  contínua  substracció  ó  partició  de 
una  maleixa  quantitat,  com  12,  9,  6,  3,  ó  81,  28, 
9,  3.  Progresion  descendente.  Descendens  progres- 
sió. 

PROGRESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  và  ó  camina 
endavant.  Progresivo.  Progressivus,  progrediens, 

PROGRESSIVAMENT,  f.  adv.  m.  Ab  pro. 
gressió  Progresivamente.  Gradatim. 

PROHIBICIÓ,  f.  V  acte  de  prohibir.  Veda, 
prohibicion,  vedamiento.  Yetitum,  i.  ||  Sistema  de 
economia  política  que  té  per  fonament  lo  pro- 
hibir la  entrada  dels  similars  extrangers  y  la  sor- 
tida de  primeras  matérias,  etc.  Prohibicion.  Prohi- 
bitiu, nis. 


PROHIBICIONISTA.  adj.  Qui  en  economia 

política  segueix  lo  sistema  prohibitiu.  Prohibicio- 
nisla.  Prohibitorius  sistema  seclalor. 

PROHIBIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  prohibeix.  Pro- 
hibidor.  Prohibí lor,  is. 

PROHIBIR.  V.  a.  Impedir,  vedar,  destorbar. 
Vedar,  prohibir,  negar,  quitar.  Piohibeo,  es. 

PROHIBIT, DA.  p.p.  Prohibido.  Prohibilus.  | 
com.  Ailóab  lo  (jual  no's  pól  comerciejar.  Incomer- 
ciable.  Prohibilus;  commercio  negatus. 

PROHIBITIU,  VA  Y  PROHIBITORI,  A. 
adj.  Lo  que  prohibeix.  Prohibitivo,  prohibitorio. 
Prohibitorius. 

PROHISME.  m.  ant.  parent,  pròxim.  3. 

PROHITJA.  f.  ant.  prüítja. 

PROHOM,  m.  Principal  de  un  gremi.  Prohom- 
bre.  Arlificam  ccelus  praeses.  D  Prohombre,  hombre 
bueno,  de  pro,  principal.  Probus,  honeslus,  prseci- 
puus  homo,  I  ant.  Prou.  Probo.  Probus,  i. 

PROHOMENIA.  f.  ant.  promenia. 

PROIS.  m.  ant.  nàut.  La  gúmera  ab  que  s'  as- 
segura la  embarcació.  Prois,  proiza.  Rudens,  tis. 

PROiSME.  m.  y  adj.  próxiu.  1.3. 

PROJECTAR.  V.  a.  Idear,  maquinar.  Proyec- 
tar.  Destino,  as. 

PROJECTAT,  DA.  p.  p.  Proyeclado.  Excogi- 
talus. 

PROJECTE,  m.  Idea,  disposició,  designi.  Pro- 
yecto.  Consilium,  ii. 

PROJECTISTA,  m.  Qui  facilita  ó  discorre  pro- 
jectes. Proyectisla,  maquinador.  Consilii,  instituti 
excogitalor. 

PROL.  m.  aat.  prole. 

PROLACIÓ.  f.  ant.  proferiment. 

PROLE.  f.  Família,  descendència,  rassa,  fills. 
Prole.  Proles,  is, 

PRÓLECH  Y  PROLEGÓMENO.  m.  Prefaci, 
introducció  de  un  llibre.  Prologo,  prolegómeno, 
proémio,  prefacion.  Prologus,  i,  prolegomena,orum. 
11  mel.  Tot  lo  que  serveix  de  principi  ó  exordi  pe- 
ra comensar  alguna  cosa.  Prologo.  Exordium,  ii, 
prolusio,  nis. 

PROLEGUISTA.  m.  Escriptor  de  prólech. 
Prologuisla.  Prologorum  scriplor. 

PROLÉPSIS.  f.  ret.  Figura  en  que  1'  orador  se 
proposa  las  objecciones  que  se  li  podian  fér,  y  las 
desfà.  Prolépsis,  ocupacion.  Prolepsis,  is, 

PROLETARI,  A.  adj.  Qui  no  té  béns  alguns, 
y  no  es  comprés  en  las  llistas  vehinals  del  poble 
que  habita  sinó  per  sa  persona  y  família,  Proleta- 
rio.  Proletarius. 

PROLÍFICH,  ca.  adj.  Lo  que  té  propietat  de 
engendrar.  ProUfico.  Prolificus. 

PROLIX,  A.  adj.  ant.  prolixo, 

PROLIXAMENT.  adv.  m.  Llargament,  ab  di- 
fusió. Prolijamenie.  Diffusè. 

PROLIXITAT.  f.  Difusió,  vici  de  la  oració 
quant  se  parla  més  de  lo  necessari.  Prolijidad.  Pro- 
lixitas  atis.  |  Impertinència,  pesades.  Prolijidai. 


PRO 


CATALÀ. 


PRO 


411 


PROLIXO,  A.  adj.  Llarch,  difús.  ProHjo.  Pro- 
lixus.  |]  Impertinent,  pesat,  l'rolijo.  Morosus. 

PROLONGA,  f.  art.  Corda  que's  lliga  al  joch 
delanterde  la  curenya  pera  vèncer  algun  mal  pas. 
Vrolonga.  Funis,  is. 

PROLONGACIÓ,  f.  Allarch,  relart,  auraentde 
la  duració  de  alguna  cosa.  Prolongacion,  prohnga- 
mien:o.  Mora,  ac,  dilatio,  nis.  []  nuís.  La  acció  de 
allargar  una  sílaba  que  de  sa  naturalesa  es  breu. 
Prolongacion.  Produclio,  nis. 

PROLONGADAMENT.  adv.  m.  Dilaladament, 
ab  extensió  ó  llarga  duració.  Prolongadamente. 
Diutiús. 

PROLONGADOR.  A.  m.  y  f.  Qui  prolonga  ó 
dilata.  Prohngador.  Dilator,  is. 

PROLONGAMENT.  m.  ant.  prolongació. 

PROLONGAR.  V.  a.  Allargar,  retardar,  dife- 
rir. Prolongar.  Prolongo,  as. 

PROLONGAT,  DA.  p.  p.  Prolongado.  Prolon- 
gatus.  [j  Lo  que  es  mès  llarch  que  ample.  Oblongo, 
prolongado.  Oblongus. 

PROLOQUI.  m.  Proposició  completa,  màxima, 
sentència,  axioma,  principi.  Proloquio.  Prolo- 
quium,  ii. 

PROLUSIÓ.  f.  Preludi,  discurs  ó  tractat  que 
dóna  senjals  de  lo  que  ha  de  sér  la  funció  princi- 
pal. Prelusion,  prolusion.  Prolusio,  nis. 

PROM.  m.  PROHOM. 

PROMEDIAR.  V.  n.  Interposarse  pera  ajustar 
alguna  dependència.  Promediar.  Se  interponere. 

PRÓMEN.  m.  ant.  prohom. 

PROMENGIONAT,  DA.  adj.  Alió  de  que  àn- 
tes  s'  ha  fet  menció.  Sohredicho.  Supradiclus. 

PROMENIA.  f.  ant.  Probiiat.  probidad,  hom- 
bria  de  bien.  Probilas,  alis.  |j  ant.  Junia  de  homes 
bons.  Junta  de  kombres  buenos,  principales.  Probo- 
rum  horainum  coeius. 

PROMÈS,  A.  p.  p.  de  promélrer.  Promeiido. 
Promissus.  ||  m.  Qui  ha  donat  paraula  de  casa- 
ment. Promeiido  esposo.  Speraius,  sponsus,  i. 

FALTAR  Ó  NO  ESTAR  i  LO  PROMÈS,  fr.  NO   CUmplir- 

ho.  No  cumplir,  faltar  d  la  promesa.  Fidem  vel 
promissum  fallere. 

PROMESA,  f.  Perferla,  paraula  donada.  Pro- 
mesa, promeiimiento,  piometido,  promision,  poíici- 
cion,   pnlabra.   Sponsum,  pollicilura,    i.  j|  Yot, 
'eriraenl  à  Déu  y  als  Sanis.  Promesa.  Votura,  i.  [] 
dona  que  ha  donat  paraula  de  casament.  Espo- 
prometida.  Sponsa,  sperala,  ae.  |1  esponsals. 

PROMESA  SOLEMNE.  ESTIPCLACIÓ. 

PROMESA  VERBAL.  L'  actc  y  efeclc  de  afiansar  la 
tisfacció  del  dany  que  pót  sobrevenir.  Sanea- 
mienlo.  Sponsio,  nis. 

PROME8SIÓ.  f.  ant.  PROMESA. 
PROMETATGE,  m.  esponsals. 

NO   HI    HA    PROMETATGE    SENSE    FARDATGE.    Dcnola 

que  retardar  y  anar  ab  massa  precaució  en  los  ne- 
gocis sól  desbaralarlos.  Esio  de  mi  casamienio  es 
cosa  de  cuenlo,  cuunto  mcts  se  (rata  mas  se  desbara- 


ta. Falluntur  homines  prudenter  sa;pè  gerendo. 

PROMETEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  promet.  Pro- 
metedor. Promissor,  is. 

PROMETENSA.  f.  ESPONSALS.  ||  PROMESA.  2. 

PROMETENT,  p.  a.  Qui  promet.  Promeiiente. 
Proraillens. 

PROMETIMENT.  m.  ant.  PROMESA. 

PROMÉTRER.  V.  a.  Oferir,  donar,  empenyar 
sa  paraula.  Prometer,  volar.  Spondeo,  polliceo,  es. 
II  Asseverar,  assegurar  alguna  cosa  regularment 
amenassant.  Prometer.  Minor,  aris.  ||  v.  a.  Mani- 
festar, donar  senyal  de  alguna  cosa,  y  així  's  diu: 
Lo  talent  de  N.  promet  mòlt.  Prometer.  Manifesto, 
as,  offero,  ers. 

PROMÉTRER    MÒLT    T    ATANVER    POCH    Ó    DO.NAR  RES. 

ref.  Manda  potros  y  da  poeos;  cacarear  y  no  poner 
huevo;  bien  reza  però  mal  ofreee.  Multa  promittit, 
sed  nihil  praestat. 

PROMET  Y  NO  DÓNA.  loc.  fam.  Se  diu  del  qui  pro- 
met fàcilment  y  no  cumple.  Apuntar  y  no  dar.  Ina- 
niter  promittere. 

LO  PROMÉTRER  ES  VOLUNTARI,  T  LO  CUMPLIR  ES  FOR- 

SAT.  loc.  prov.  Explica  que  qui  promet  està  obli- 
gat à  cumplir.  Quien  fia  ó  prometé,  en  deuda  seme- 
íe.  Quod  promissum  est  de  jure  tenelur. 

PROMÉTRERSE.  V.  r.  Esperar,  tenir  confian- 
sa  de  que's  verificarà  alguna  cosa.  Prometerse. 
Spero,  as,  confido,  is.  f  Oferirse  à  altre.  Prome- 
icrse.  Animo,  animis  spondere.  [)  Oferirse  per  de- 
voció al  servey  de  Dèu.  Prometerse,  ofrecerse.  De- 
voveo,  es.  ||  Donarse  paraula  de  casament.  Prome- 
terse. Repromitto,  is. 

PROMEYA  Y  PROMIA.  f.  PRIMÍCIA. 

PROMINÉNCIA.  f.  EMINÈNCIA. 

PROMINENT,  adj .  EMINENT,  ELEVAT. 

PROMÍSCUAMENT.  adv.  m.  Indiferentment, 
sens  distincció.  Promiscuamente.  Promiscuè. 

PROMÍSCUO,  A.  adj.  Mesclat  confusa  ó  indi- 
ferentment. Promiscuo.  Promiscuus. 

PROMI8SIÓ.  f.  ant.  La  acció  de  prométrer  ó 
la  promesa.  Iromision.  Promissio,  nis. 

PROMI8SORI,  A.  adj.  Lo  que  enclou  en  sí 
promesa.  Promisorio.  Promissorius. 

PROMOCIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  promóurer. 
rromorion.  Promolio,  nis. 

PROMOGUT,  DA.  p.  p.  Promovido.  Promo- 
tns. 

PROMONTORI.  m.  La  altura  considerable  de 
terra  que  hi  ha  en  qualsevol  part.  Promoniorio. 
Promontorium,  ii.  ||  Cap,  monlanya  ó  tros  de  terra 
elevat  que  entra  en  lo  mar.  Promoniorio.  Promon- 
torium, ii.  II  mel.  Lo  que  abulla  mòlt. /Towonfono. 
Cumulus,  i. 

PROMOTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  promou  y  avan- 
sa  alguna  cosa.  Promotor,  promovedor.  Promotor, 
is. 

PROMÓURER.  V.  a.  Avansar,  móurer  ó  pro- 
curar lo  complement  ó  perfecció  de  alguna  cosa. 
Fomentar,  promover,  acalorar.  Promoveo,  es.  [i  Al- 


412 


PRO 


DICCIONARI 


PRO 


sar  à  algú  à  major  grau  de  dignitat  ú  honra.  l'ro- 
mover.  Promoveo,  es,  extollo,  is. 

PROMOVEDOR,  A.  m.  y  f.  PROMOTOR. 

PROMP.  m.  PROHCM. 

PROMPTAMENT.  adv.  m.  Prest,  ab  pronip- 
titut.  l'rontamenle,  pronlo,  prestamente,  preslilo. 
Proinplè.  II  Súbitament,  de  repent.  Prontamenle. 
Extemporè,  illicò.  ||  Ab  prestesa,  ab  expedició.  Lí- 
heralmente.  Expedilè. 

PROMPTE,  A.  adj.  Yelós,  accelerat,  prest. 
Activo,  pronlo,  dilüjenle,  puntval,  lijero,  vivo.  Ci- 
lalus,  feslinus.  []  Disposat,  aparellat  pera  la  execu- 
ció de  alguna  cosa.  Pronlo,  presto.  PrompSus,  pa- 
ratus.  II  Fogós,  actiu,  colérich.  Pronto.  Iracundus. 
II  Eficàs,  que  causa  luego  sòn  efecte.  Ejicaz.  EíB- 
cax.  [j  ni.  Impuls  repentí.  Repenton,  pronlo.  Animi 
impulsus.  (i  PBOMPTiTiT.  ||  adv.  m.  promptament. 

DE  PROMPTE,  m.  adv.  Apressuradament,  sens 
reflexió.  De  pronlo.  Subilò,  repenlè.  ||  prompta- 
ment. 

MASSA  PROMPTE.  Mès  aviat  dc  lo  regular.  Innia- 
turo.  Pra?malurus. 

PER  LO  PROMPTE,  m.  adv.  Entre  tant.  Por  el  pron- 
to. Ad  tempus. 

PROMPTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Pronlisimo. 
Promptissinms. 

PROMPTÍSSIMAMENT.  adv.  ni.  sup.  Pron- 
tisimamrnle.  Proniptissimè. 

PROMPTITÜT.  f.  Llesicsa,  diligència,  velo- 
citat. Prontilud,  prisa,  celeridad,  ligereza,  diUgen- 
cífl,  rfj)eníe.  Celerilas,  atis,  proniptiiudo,  nis.  ||  Pri- 
mer movimient.  Primer  pronto,  primer  movimienlo. 
Primus  motus.  ||  Vivesa  de  ingeni,  agudesa,  pers- 
picàcia. Prontilud.  Ingenu  acumen.  ||  Fogositat, 
vivesa  de  geni.  Prontilud.  Praeceps  fcstinatio.  I 
Expedició,  habilitat,  destresa.  Prontilud.  Soler- 
lia,  a;. 

PROMPTUARI.  m.  Resumen,  compendi,  apun- 
tament./'rontMflrío.  Commentarium,  ii. 

PROMULGACIÓ,  f.  Publicació,  I'  acte  y  efec- 
te de  promulgar.  Promuígacion,  proclamacion.  Pro- 
mulgalio,  nis. 

PROMULGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  promulga  ó 
publica.  Promulgador.  Proniulgalor,  is. 

PROMULGAR,  v.  a.  Publicar  solemnement, 
fér  saber  à  tols.  Promulgar.  Promulgo,  as.  ||  Donar 
al  públich.  Promulgar,  dar  al  publico.  Promul- 
go, as. 

PROMULGAT,  DA.  p.  p.  Promulgado.  Pro- 
mulgatus. 

PRON.  m.  ant.  cosa. 

PRONOM,  m.  gram.  üna  de  las  parts  de  la 
oració  que's  posa  en  lloch  del  nom.  Pronombre. 
Pronomen,  inis. 

PRONOM  DEMOSTRATIU.  'L  quc  Senyala  y  mostra  à 
la  persona  ó  cosa,  y  són:  aquell,  aquells,  lo  que, 
los  que,  aquest,  aquesta.  Pronombre  demostrativa. 
Demonstrativum  pronomen. 

pttONOM  PERSONAL.  Lo  quc's  posa  en  lloch  dels 


noms  de  las  personas,  y  són :  jo,  tu,  ell.  Pronombre 
personal.  Personale  pronomen. 

PRONOM  POSSESSIU.  'L  que  significa  possessió, 
com :  meu,  teu,  sèu,  nostre,  vostre.  Pronombre 
posesivo.  Possessivum  pronomen. 

PRONOM  RECÍPROCH.  Aquell  la  forsa  del  qual  passa 
à  las  mateixas  personas  de  que's  tracta  ó  à  lo  pos- 
sehit  per  ellas.  Pronombre  recíproca.  Reciprocura 
pronomen. 

PRONOM  RELATIU.  'L  quc  fú  rclació,  's  refereix  al 
antecedent  y  '1  recorda.  Pronombre  relativa.  Rela- 
ti vuni  pronomen. 

PRONOSTICACIÓ.  f.  ant.  pnoNÓSTiCH. 

PRONOSTICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pronosti- 
ca. Pronoslirador.  Prognosles,  ae,  vaticinator,  is.  || 

AUGÜRADOR. 

PRONOSTICAR.  V.  a.  Anunciar  lo  venider. 
Pronosticar,  vaticinar,  presagiar,  agorar,  augurar, 
predecir,  ominar.  PríBmonstro,  denuntio,  as.  || 
Significar,  fér,  témer,  com;  aquesta  negror  del  cel 
no  PRONOSTICA  res  de  bo.  Significar.  Praesigni- 
fico,  as. 

PRONOSTICAT,  DA.  p.  p.  Pronosticada,  pre- 
dicho.  P'aímonsiralus. 

PRONOSTICAYRE.  m.  Qui  fà  ó  ven  pronós- 
tichs  ó  calendaris.  Almanaquero.  Calendariorum 
venditor,  artífex. 

PRONÓ8TICH.  m.  Anunci,  predicció  de  lo  ve- 
nider feta  per  la  observació  de  alguns  senyals. 
Pronosiicacion,  pronostico,  presagio,  agüero,vatici- 
nio,  prediccion.  Valiciniura,  ii,  prognosticum,  i.  || 
Lo  senyal  per  lo  qual  se  conjectura  ó  endevina  lo 
venider.  Pronostico.  Prognosticum,  i.  |  Calendari, 
almanach,  la  distribució  del  any  per  mesos  y  dias 
ab  notícia  de  las  festas,  vigílias,  llunacions  y  al- 
tras  cosas  pera  'I  gobern  ecclesíàstich  y  civil,  y 
també  '1  paper  en  que's  conté  aquesta  distribució. 
Almanaque,  calendario,  pro^tóslico,  lunario.  Calen- 
darim,  ii. 

FÉR  pRONÓSTiCHS.  fr.  uiet.  Estar  pensatiu  discor- 
rent à  solas  sens  proposarse  objecte  determinat. 
Hàccr  calcndarios.  Mente  fingere. 

PRONÚNCIA  Y  PRONUNCIACIÓ,  f.  Expres- 
sió de  llelras  ó  paraulas.  Pronunciacion.  Pronun- 
tialio,  nis.  II  La  acció  de  pronunciar  ó  proferir. 
Prolacion.  Proiatio,  nis  ||  Quinta  part  de  la  retòri- 
ca, que  prescriu  la  acció  y  modo  de  parlar.  Pro- 
nunciacioa.  Aclio,  nis.  ||  for.  publicació. 

PRONUNCIAMENT,  m.  publicació. 

PRONUNCIAR.  V.  a.  Expressar,  articular  las 
Uetras  ó  paraulas.  Pronunciar,  articular.  Verba 
pronunliare.  ||  for.  Publicar  la  sentència  ó  autu. 
Pronunciar.  Pronuntio,  as. 

PRONUNCIAT,  DA.  p.  p.  Pronunciada.  Pro- 
nuntiatus. 

PROP.  adv.  II.  y  t.  Cerca.  Cerca,  cercamenl^, 
junto,  al  pié,  próximo.  Propè,  ad,  apud  ||  quasi.  j| 
pi.  pint.  Los  objectes  que'ls  pintors  col-locan  en 
sos  quadros  en  los  sitis  mès  inmediats.  Cercas.  Pri- 


PRO 


CATALÀ. 


PRO 


413 


I 


ma,  proprio  facies,  visus,  coiispeclus. 

ÉssKR  TINGUT  À  puop.  fr.  Hiit.  Scf  vigilado  ó  es- 
piada de  cerca.  Cominüs  vigilalus,  speculalus. 

DE  PROP.  m.  adv.  De  cerca.  Cominüs. 

MÉS  PROP.  m.  adv.  Mas  cerca.  Propiüs. 

TENIR  Box  ó  MAL  PROP.  ff.  fam.  Ucnola  que  una 
persona  apar  bè  ó  mal  mirada  de  prop.  Tenir  buen 
ó  mal  cerca.  Speciem  vullus  propò  visam  decoram 
aut  deformem  esse. 

PROPAGACIÓ,  f.  Pulliplicació  de  la  espècie 
per  generació.  í'ropagacion.  Propagalio,  nis.  |1 
Extensió,  dilatació,  com:  propagació  de  la  fe.  Pro- 
pagacion.  Propagatio,  nis. 

PROPAGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  propaga.  Pro- 
pagador, propaganle.  Propagator,  is. 

PROPAGANDA,  f.  La  congregació  establerta 
en  Roma  pcja  propagar  la  fe.  Propaganda.  Con- 
gregali.o  de  propaganda  üde. 

PROPAGAR.  V.  a.  Multiplicar  la  espècie  per 
via  de  generació.  Extender,  propagar.  Propago, 
as.  II  Exténdrer,  dilatar.  Eslender,  propagar,  espar- 
cir.  Propago,  as. 

PROPAGAT,  DA.  p.  p.  Propagada.  Propa- 
galus. 

PROPAGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
propagar,  l'ropagalivo.  Propagans. 

PROPALAR.  V.  a.  Divulgar,  publicar.  Propa- 
lar.  Propaio,  as. 

PROPALAT,  DA.  p.  p,  Prapalado.  Propa- 
latus. 

PROPASSAR.  V.  a.  Excedir,  passar  mès  enllà 
de  lo  degut.  Propasar.  Metam  excedere.  1|  v.  r.  Ex- 
cedirse  dels  límits  de  lo  rahonable  en  lo  que's  fa  ó 
diu.  Desmandarse,  propasarse,  descomponerse,  des- 
concerlarse,  desirizarse.  Metam  transgredí. 

PROPASSAT,  DA.  p.  p.  Propasado.  Metam 
transgressus.  [j  p.  p.  anterior. 

PROPFNDIR.  V.  n.  Inclinarse.  Propender.  Pro- 
pondeo,  es. 

PROPENS,  A.  adj.  Inclinat,  afecte  à  lo  que  es 
natural.  Propensa,  prono,  proclive,  suave.  Propen- 
sus. 

PROPENSAMENT.  adv.  m.  .\b  propensió  ó 
inclinació,  l'ropensamenle.  Propensè. 

PROPENSIÓ,  f.  La  inclinació  de  alguna  per- 
sona ó  cosa  à  lo  que  es  de  sa  naturalesa  ó  geni. 
Propension,  pyoclividad,  inclinacion.  Propensió, nis. 

PROPET.  adv.  d.  11.  y  t.  Mòlt  prop,  à  poca  dis- 
hincia  de  Uoch  ó  temps.  Cerquita.  Proximè. 

PROPI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  algü  ab  dret 
de  poderne  nsar.  Propio.  Proprius.  ||  Singular  y 
particular.  Privativa,  particular.  Proprius.  ||  Pecu- 
liar./'ropio.  Proprius.  II  Convenient,;!  propòsit  pera 
algun  fi.  Pròpia.  Aptus,  proprius.  ||  Consegüent, 
com:es  PROPI  del  prudent  obrar  ab  reflexió.  Propio. 
Consequens.  |1  Mateix,  com:  marxar  ab  la  pròpia 
embarcació.  Pròpia.  Proprius.  ||  Aquell  accident 
que  se  segueix  necessàriament  y  es  inseparable  de 
la  essència  y  naturalesa  de  las  cosas.  Propio,  pro- 
logo II. 


piedud.  Propriura.  |]  Semblant,  com:  un  retrato  es 
la  piióPiA  ílgura  del  retratat.  Propio.  Consimilis.  || 
gram.  S' aplica  al  nom  que  dóna  à  conèixer  à  un 
indivíduo  de  qualsevol  espècie.  Propio.  Proprium 
nomcn.  ||  m.  Lo  correu  de  peu.  Propio,  expreso. 
Pedes  tabellarius.  jj  Lo  vici  contrari  à  la  pobresa 
religiosa,  en  que  incorre  '1  qui  lè  fèt  aquest  vot,  y 
usa  de  una  cosa  coma  pròpia.  Prapiedad.  Proprie- 
las,  atis.  II  pi.  La  heretat  ó  (jualsevol  propietat  que 
tenen  los  pobles  pera  'Is  gaslos  püblichs.  Propios. 
Propria  populi  bona.  Q  Los  béns  que  lé  algun  par- 
ticular. Haberes.  Bona,  orum. 

PRÒPIAMENT,  adv.  m.  Ab  propietat.  Propia- 
menle.  Propriè. 

PROPICI,.  A.  adj.  Favorable,  benigne,  indul- 
gent. Favorable,  propicia.  Propitius. 

TENIR  PROPICI,  fr.  PROPICIAR. 

PROPICIACIÓ.  f.  La  acció  agradable  à  Dèu, 
ab  que  se'l  mou  à  pietat  y  misericòrdia.  Prapicia- 
cion.  Propitio,  placatio,  nis.  ||  Sacrifici  que  s'  ofe- 
ria antíguament  pera  ferse  propici  '1  cel.  Propi- 
ciacion.  Propiliatio,  nis. 

PROPICIADOR,  A.  m,  y  f.  Qui  propicia.  Pro- 
piciador. Propitiator,  is. 

PROPICIAR,  v.  a.  Aplacar  la  indignació  de 
algü  fentlo  propici.  Propímr.  Propitio,  as. 

PROPICIATORI,  A.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera 
mòuroi-  y  fèr  propici.  Propicialario.  Propitiatorius. 
y  m.  La  làmina  quadrada  de  or  que's  posava  sobre 
la  arca  del  testament  de  modo  que  la  cubria  tota. 
Propicialario.  Propitiatorium,  ii. 

PROPIETARI,  A.  adj.  Qui  lè  dret  de  propie- 
tat, amo.  Propietària.  Proprietaris,  ii,  proprietalis 
dominus.  |1  hisendat. 

PROPIETÀRIAMENT.  adv.  m.  Ab  dret  de 
propietat.  Propietariamenle.  Jure  propietatis. 

PROPIETAT,  f.  Domin\.  Propiedad.  Proprie- 
tas,  atis.  U  Hisenda,  béns,  possessió.  Propiedad. 
Pra3dia,  orum.  |  Naturalesa,  qualitat,  forsa,  virtut 
pròpia  y  peculiar.  Yirlud,  propiedad.  Natura,  ae, 
ingenium,  ii.  |  La  deguda  proporció,  naturalitat  ó 
perfecció  ab  que  s'  usa  alguna  cosa  ó  's  parla  de 
ella.  Propiedad.  Convenientia,  congruenlia,  se.  || 
fil.  PROPI.  II  Inclinació,  geni ,  hàbit.  Propiedad. 
Mos,  oris,  habitus,  us.  ||  pi.  müs.  Las  tres  espècies 
de  liexaiordos,  que  són  :  bequadro,  natural,  y  be- 
moll. Propiedades.  Musica?  proprietates. 

PROPIETATS  FÍsicAs.  Las  que's  desarrollan  per 
la  acció  recípi  oca  de  las  massas ,  com  :  la  du- 
resa, la  solidés,  elc.  Propiedades  [isicas.  Proprieta- 
tes fisicae. 

PROPIETATS  QuÍMiCAs.  Las  que's  desplegan  per  las 
accions  dels  cossos  baix  1' aspecte  de  sas  accions. 
Propiedades  quimicas.  Propietates  quimicae. 

PROPIETATS  VITALS.  Las  quc  dependeixen  de  la 
organisaciò,  com  la  sensibilitat,  etc.  Propiedades 
vitales.  Propietates  vitales. 

PROPlissiM,  A.  adj.  sup.  PropUsimo.  Pro- 
priissimus. 

82 


414  PRO  DICCIONARI 

PROPliSSlMAMENT.  adv.  m.  sup.  Propiisi- 
mamenle.  Propriissimè. 

PROPINA,  f.  Eslipendi,  quantitat  que's  dóna 
per  algun  tiaball  à  mèsde  sòn  just  preu.  Agujeias, 
propina.  Emolumenlum,  i. 

PROPINAR.  V.  a.  Donar  à  béurer  convidant  à 
la  beguda.  Propinar.  Propino,  as. 

PROPINCH,  CA.  adj.  ant.  PROPÍNQüo. 

PBOPINCH  EN  CONSANGUINITAT.  PARENT. 

PROPÍNQUANRENT.  adv.  m.  Muy  cerca.  Pro- 
íimè. 

PROPÍNQUE.  adj.  ant.  propínquo. 

PROPINQÜITAT.  f.  Proximitat,  inmediació. 
Aproximacion,  propincuidad,  projiniidad,  apropin- 
cuacion.  Propinquilas,  atis.  ||  La  que  resulta  del 
parenliu.  Propincuidad.  Propinquitas,  atis. 

PROPINQUÓS,  A.  adj.  Pròxim,  prop,  inme- 
diat.  Propinem.  Propinquus. 

PROPORCIÓ,  f.  La  disposició  y  correspondèn- 
cia deguda  de  las  parts  de  alguna  cosa.  Proporcion. 
proporcionalidad.  Armonia,  ae.  ||  Aptitut,  capacitat 
pera  alguna  cosa.  Proporcion.  Aptitudo,inis.  ||  met. 
La  semblansa  ó  igualtat  de  dos  rahons,  com  :  de  4 
à  2,  així  6  à  3.  Proporcion,  analogia,  igualdad.  Pro- 
portio,  nis.  1|  Certa  relació,  orde  y  conveniència  de 
una  cosa  ab  altra.  Proporcion.  Proportio,  nis.  1| 

OCASIÓ. 

PROPORCIÓ  ARITMÈTICA.  Aquella  en  que 'Is  excessos 
dels  números  de  que's  compon  són  los  mateixos : 
com  5  à  7,  així  8  à  10,  quals  diferèncias  són  sem- 
pre '1  número  2.  Proporcion  aritmètica.  Proportio 
arithmetica. 

PROPORCIÓ  COMPOSTA.  La  que's  compon  de  més  de 
quatre  termes  principals  y  per  conseqüència  de 
mès  de  dos  rahons.  Proporcion  compuesla.  Propor- 
tio composita. 

PROPORCIÓ  CONTÍNUA.  Es  quant  lo  primer  terme  té 
al  segon  la  mateixa  rahó,  que'l  segon  al  tercer,  y 
que'l  tercer  al  quart,  y  '1  quart  al  quint,  elc.  Pro- 
porcion continua.  Proportio  continua. 

PROPORCIÓ  DIRECTA.  Es  quant  los  termes  se  com- 
paran  directament,  així  es,  com  lo  primer  al  segon, 
així  '1  tercer  al  quart.  Proporcion  directa.  Propor- 
tio directa. 

PROPORCIÓ  GEOMÈTRICA.  Aquella  'Is  antecedents  y 
consegüens  de  la  qual  proceheixen  en  una  mateixa 
rahó,  com:  5à  10,  així  e  à  12,  en  que  '1  primer 
terme  es  meylat  del  segon,  y  '1  tercer  del  quart. 
Proporcion  geomètrica.  Geomètrica  proportio. 

PROPORCIÓ  MAJOR.  mús.  üu  dels  temps  lo  qual  se 
senyala  al  principi  del  pentagrama  desprès  de  la 
clau  y  del  caràcter  del  compàs  major  ab  un  3  y  un 
1  davall,  que  significa  que  de  las  semibreus  que 
en  lo  compàs  menor  sols  entra  una  en  lo  compàs, 
en  lo  ternari  major  enlran  tres.  Proporcion  ma- 
yor.  Proportio  major  musica  vel  ternarium  majus. 

PROPORCIÓ  MENOR.  mús.  Tcmps  que's  senyala  al 
principi  del  pentagrama  ab  un  3  y  un  2  devall 
desprès  del  caràcter  del  compàs  menor  entran  dos, 


PRO 

en  aquest  genero  de  temps  entran  tres ;  y  així  per- 
què en  lo  compàs  menor  entran  dos  mínimas  al 
compàs,  en  lo  ternari  menor  entran  tres.  Propor- 
cion menor.  Proportio  minor  musica. 

PROPORCIÓ  RECÍPROCA  ó  INVERSA.  Ès  quant  los  ter- 
mes se  comparan  indirectament,  com  lo  segon  al 
tercer,  així  '1  quart  al  primer;  com  lo  tercer  al  se- 
gon, així  '1  primer  al  quart.  Proporcion  recíproca  ó 
inversa.  Recíproca  vel  inversa  proportio. 

PROPORCIÓ  SIMPLE.  La  que  solament  se  compon  de 
quatre  termes  principals  y  consegüentment  de  dos 
rahons.  Proporcion  simple.  Proportio  simplex. 

A  PROPORCIÓ,  m.  adv.  Ab  conformitat  ó  mida.  À 
proporcion.  Proportione  servala. 

estar  en  PROPORCIÓ,  fr.  Estar  apte  pera  algun  em- 
pleo,  dignitat,  etc.  Eslar  en  proporcion.  Esse  in 
procinctu  ad  honores. 

PROPOHCIONABLE.  adj.  proporcionat.  2. 

PROPORCIONADAMENT.  adv.  ni.  Ab  la  de- 
guda proporció.  Proporcionadamente,  proporciona- 
blemente.  Proportione  servata. 

PROPORCIONAL,  adj.  Lo  que  toca  à  la  pro- 
porció ó  la  enclou.  Proporcional.  Proportionalis. 

PROPORCIONALMENT,  adv.  m.  Ab  propor- 
ció. Proporcionalmente,  proporcionadamente.  Pro- 
portionaliter. 

PROPORCIONAR.  V.  a.  Disposar,  ordenar, 
preparar,  acomodar  alguna  cosa  al  üpera  que  seia 
destina.  Proporcionar,  deparar.  Apto,  coapto,  as.  || 
Confrontar,  conformar  una  cosa  ab  altra.  Propor- 
cionar. Componc,  is,  comparo,  as.  1|  Posar  en  ap- 
titut pera  la  consecució  de  algun  Q.  Proporcionar. 
Aptum  reddere.  ||  v.  r.  Midarse  en  loqne  s' intenta 
ó  pretén  ab  sa  capacitat  ó  mèrit,  Proporcionarse. 
Compararé,  aptare  se.  ||  Oferirse  ocasió,  oportuni- 
tat. Ofrecerse,  presentarse,  proporcionarse,  venirse. 
Offerri.  1|  v.  a.  Fèr  à  mans,  facilitar.  Proporcionar. 
Confero  ers, 

PROPORCIONAT,  DA.  p.  p.  Proporcionada . 
Proportionatus.  ||  adj.  Competent,  à  propòsit  pera 
lo  que's  necessita.  Proporcionada,  proporcionable, 
convenienle,  corlado.  Aptus. 

PROPÓS.  m.  ent.  propòsit. 

PROPOSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  proposa.  Pro- 
ponedor,  proponente.  Proponens,  tis. 

PROPOSAMENT.  m.  ant.  propòsit,  designe. 

PROPOSANT,  p.  a.  PROPOSADOR. 

PROPOSAR,  v.  a.  Representar,  declarar,  fér 
present.  Proponer.  Pono,  propono,  is.  |1  Fér  propò- 
sit. Proponer.  Delibero,  as.  |1  En  las  escolas  posar 
lo  cas,  argument  ò  medi.  Proponer.  Qüestionem  af- 
ferre;  propono,  is.  U  Consultar,  presentar  à  algú 
pera  algun  emp'eo.  Proponer,  presentar.  Muneri 
conferendo  proponere.  \\  Oferir,  com:  proposar  con- 
dicions ó  pactes,  ofrecer,  proponer.  Propono,  is. 

PROPOSAT,  DA.  p.  p.  /'ropwesto.  Propositus. 
|]  Senyalat,  establert.  Senalado,  eslablecido.  Sta- 
tutus. 

PROPOSICIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  proposar- 


PRO 


CATALÀ. 


PRO 


il5 


Proposicion.  Propositio,  nis.  ||  màxima,  sentència, 
PRINCIPI,  AXIOMA.  U  Frase,  oració  breu  en  que's  diu 
alguna  cosa  verdadera  ó  falsa.  Proposicion.  Enun- 
liatio,  proposilio,  nis.  ||  mat.  Nom  general  ([ue's 
dóna  à  quals-ivol  conclusió  de  la  ciència  que's  pro- 
posa pera  probarla  per  sos  principis.  Proposicion. 
Proposilio,  nis.  ||  ret.  L'  assumpto  de  un  discurs. 
Proposicion.  Proposilio,  nis.  |1  Cada  una  de  las  parts 
de  un  silogisme.  Proposicion.  Proposilio,  nis.  ||  con- 
clusió. 

pnoposinó  DE  CORTS.  Discurs  ab  que  obria  las 
corls  lo  monarca  de  Aragó,  en  lo  que  parlava  dels 
motius  que  1'  bavian  precisat  àconvocarlas,  loviue 
esperava  de  ellas,  y  dels  assumptes  generals  del 
regne,  y  al  que  contestava  regularment  V  arque- 
bisbe de  Tarragona.  Proposicion  de  córles,  discurso 
de  la  corona.  Regis  oratio. 

LLANSAR  UNA  PROPOSICIÓ,  fr.  Sollar,  echar,  dejar 
ir,  caer.  Profero,  ers. 

PROPÒSIT,  ra.  Designi,  intenció.  Propósilo. 
Propositum,  i.  U  La  malcria  de  que's  tracta  ó  en 
que  s'  enlen.  Propósilo.  Argumenium,  i,  matèria, 
86.  II  Resolució,  animo  ferm  de  fér  alguna  cosa.  Pro. 
pósito,  intento,  intencion.  Propositum,  i,  consi- 
lium,  ii. 

i  PROPÒSIT,  m.  adv.  Al  cas,  pera  '1  fi  que's  desitja. 

À  propósilo,  de  perilla,  oporluno,  lempeslivo,  ende- 

nzado.  É  re  nata.  \  expressament.  \  continuació. 

II  En  sòn  Uoch  y  temps.  En  su  lugar  y  tiempo;  d 

liempo.  Locoac  tempore  opportuno. 

DE  propòsit,  m.  adv.  Ab  intenció  determinada,  ó 
voluntàriament.  De  propósilo,  de  pensada,  à  sabien- 
das,  estudiosamente,  exprofeso,  à  caso  hecho.  Con- 
sulto. 

ESGARRiFARSE  DEL  PROPÒSIT,  fp.  ApartarsB  del  in- 
tent ó  del  assumpto.  Salirse  de  la  parva.  À  propó- 
silo egredi. 

FÉR  PROPÒSIT,  fr.  PROPOSAR. 

FORA  DE  PROPÒSIT.  K.  adv.  Sense  venir  al  cas,  fo- 
ra de  temps  y  oportunitat.  Fuera  de  propósilo,  des- 
aproposilado.  Inoportunè,  extra  rem. 

sÉR  A  PROPÒSIT,  fr.  Convenir  pera  algun  fi.  Ser  à 
propósilo,  conducir.  Convenio,  is. 

PROPOSTA  Y  PROPUE8TA.  f.  La  proposi- 
ció ó  espècie  que's  representa  y  proposa  à  algú  pera 
algun  fi.  Propuesta.  Propositio,  nis.  ||  La  represen- 
tació y  súplica  que's  fa  de  las  rahons  que's  tenen 
pera  no  fér  ó  allargar  lo  que's  mana.  Propuesta. 
Libelli  supplicis  genus. 

PROPPASSAT,  DA.  adj.  PROP,  PASSAT. 

PROPRETOR.  m.  Magistrat  romà,  al  qual  tor- 
navan  à  elegir  pretor,  desprès  del  any  de  sa  pre- 
tura,  y  també  '1  pretor  que,  acabat  lo  temps  de  sa 
prelura,  passava  à  gobernar  alguna  província  pre- 
toriana. Propretor.  Propraetor,  is. 

PROPRI,  A.  adj.  PROPI. 

PROPüGNACLE.  m.  Defensa,  reparo,  fortale- 
sa. Propugndculo.  Propugnaculum,  i. 

PROVINENT.adj.  PROP  SEGÜENT. 


PRORATA.  f.  La  part  que  toca  à  algú  de  lo 
que's  reparteix,  l'roraia.  Rata  pars. 

PRORATEIG.  m.  Separació,  repartició  de  un 
lot  entre  vàrias  personas  segons  lo  que  à  cada  hu 
toque.  Raleo,  proraleo.  Pro  rata  parte  distributio. 

PRORATEJAR.  v.  a.  Repartir  proporcional 
ment  alguna  cosa  entre  mòlts.  Ralear,  proralear. 
Pro  rata  parie  distribuere. 

PRORATEJAT,  DA.  p.  p.  Rateado,  proralea- 
do.  Pro  rata  parte  dislribuliis. 

PRÓROGA.  f.  Dilació  per  algun  temps.  Próro- 
ga,  prorogacion.  DiUissio,  prorogatio,  productio, 
prolatio,  nis. 

PROROGABLE.  adj.  Lo  que's  pót  prorogar- 
Prorogahle.  Piorogativus. 

PROROGACIÓ.  f.  PRÓROGA. 

PROROGAR.  V.  a.  Diferir,  allargar.  Prorogar. 
Prorogo,  as. 

PROROGAT,  DA.  p.  p.  Prorogado.  Proroga- 
lus. 

PRORÓMPRER  Y  PRORUMPIR.  V.  n.  Sur- 
lir  ab  ímpetu  ò  forsa.  Prorumpir.  Advolo,  as.  ||  met. 
Proferir,  llansar  repenlinament  y  ab  forsa  alguna 
veu,  suspir  ócosa  que  moslre  '1  dolor  ó  algun  afec- 
te del  animo.  Prorumpir.  Prorumpo,  is. 

PROSA.  f.  La  locució  ú  oració  no  lligada  à  re- 
glas  de  vers.  Prosa.  Prosa,  ae.  ||  En  la  missa  la  se- 
qüència que  en  algunas  solemnitats  se  diu  ó  's  can- 
ta desprès  de  la  epístola.  Prosa.  Prosa,  ae. 

PROSÀICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  prosa  ó 
à  lo  que  està  en  prosa.  Prosdico.  Prosaicus. 

PROSÀPIA.  f.  Família,  casta,  rassa.  Prosapia, 
progenie,  progenitura.  Prosapia,  ae. 

PROSCENI.  m.  Siti  del  tealro  davant  deia  es- 
cena entre  aquesta  y  la  orquesta,  ahont  estan  los 
actors.  Proscenio.  Procenium,  ii. 

PROSCRIPCIÓ,  f.  Bando  ab  que's  declara  à 
algú  proscrit.  Encarlamienlo,  proscripcion.  Pros- 
criplio,  nis.  1|  Desterro  ab  talla  y  confiscació  de 
béns.  Proscripcion.  Proscriptio,  nis. 

PROSCRIT,  A.  p.  p.  Proscrito.  Proscriptus. 

PROSCRÍURER.  v.  a.  Desterrar,  condemnar 
ab  la  pèrdua  y  confiscació  de  béns.  Proscribir.  Pros- 
cribo,  is. 

PROSEGUIR.  v.  a.  y  derivats,  prosseguir. 

PROSISTA,  m.  Qui  escriu  en  prosa.  Prosador, 
prosista.  Solutam  orationem  scribens. 

PRÓ8IT.  Veu  llatina  que  significa  bon  profit,  y 
serveix  també  pera  donar  la  enhorabona.  Prósit. 
Prosit. 

PROSÒDIA,  f.  Part  de  la  gramàtica  que  senya- 
la 'Is  accents  y  la  pronunciació  de  las  síl-labas. 
Prosòdia.  Prosòdia,  ae,  accenlus,  us.  ||  poesia. 

PR080P0PEYA.  f.  ret.  Figura  per  la  qual  1' 
orador  introduheix  en  lo  discurs  parlant  als  ausenls 
y  à  tota  cosa  inanimada.  Prosopopeya.  Prosopope- 
ja,  ae.  \\  fam.  Esplendor,  lluhiment,  gala.  Prosopo- 
peya. Jactantia,  ae.  ||  Gravedat  en  lo  parlar.  Proso- 
popeya. In  dicendo  gravitas. 


116 


PRO 


DICCIONARI 


PRO 


PROSPECTE,  ni.  Anunci,  exposició  breu  so- 
bre alguna  obra  ó  escrit.  Prospeclo.  Brevis  scripti 
explanalio. 

PROSPERAMENT.  adv.  m.  Ab  prosperitat  y 
fortuna.  Prósperamenie.  Prosperè. 

PROSPERAR.  V.  n.  Fér  fortuna.  Fíorecer,  pros. 
perar.  Prosperitatefrui;  |1  v,  a.  protegir. 

PROSPERÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Prosperisimo. 
Prosperrimns. 

PROSPERITAT,  f.  Dilxa,  felicitat,  fortuna. 
Prosperidad.  Prosperitas,  atis. 

PROSPERO,  A.  adj.  Felís,  favorable,  ditxós, 
afortunat.  Prospero.  Pròsper. 

PR08SÀPIA.  f.  PROSAPU. 

PROSSECUCIÓ,  f.  Conti uuació,  l' acte  y  efecte 
de  prosseguir.  Prosecucion ,  proseguimienlo.  Prose- 
cutio,  nis. 

PROSSEGUIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  prosse- 
guir. Proseguihle,  Quod  continuari  potest. 

PROSSEGUIR.  V.  a.  Continuar,  passar  avant, 
Proseguir.  Prosequor,  eris. 

PROSSEGUIT,  DA.  adj.  ant.  perseguit. 

PROSSÉLIT.  m.  Lo  convertit  à  la  fé.  Proséliío. 
Proselitus,  i.  ||  Partidari.  Secuaz,  proséliío.  Secla- 
or,  is. 

PROSSERPINA.  f.  rail.  Muller  de  Pluton.  Pro- 
serpina.  Proserpina,  oe. 

PROSTAFÉRESI.  f.  astron.  La  diferència  en- 
tre '1  lloch  ó  moviment  milj  y  '1  verdader  ó  apa- 
rent de  un  astre.  Prostaféresi.  iEquatio,  nis. 

PRÓSTIL.  adj.  arq.  S'  aplica  al  temple  de  la 
segona  espècie  entre'ls  antichs,  y  es  lo  que  à  mès 
delasdoscolumnas  conjuntas  tenia  altras  dos  da- 
vant de  las  pilastras  angulars.  Próslilo.  Prosty- 
los,  i. 

PROSTITUCIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  prosti- 
tuhir,  de  exposar  públicament  à  latorpesa.  Prosii- 
tucion.  Prostitutio,  nis. 

PROSTITUHIR.  V.  a.  Exposar  públicament  à 
tot  genero  de  lorpesa.  Prostituir.  Prostiluo,  is.  || 
V.  r.  Abandonarse,  entregarse,  donarse  al  mon. 
Prostituirse.  Prosto,  as. 

PROSTITUHIT,  DA.  p.  ^.  Prosliluido,  proslí- 
tulo.  Prostitutus. 

PROSTITUTA,  f.  RAMERA. 

PROSTRADOR.  m.  PREGADEU. 

PROSTRAR.  V.  a.  y  derivats,  postrar. 

PROTAGONISTA,  m.  Lo  personatge  princi- 
pal en  qualsevol  fàbula  dramàtica.  Protagonista. 
Protagonista,  se, 

PRÓTASI8.  f.  La  primera  part  del  drama  en 
que  s'  entaula  la  acció,  y  's  donan  à  conèixer  los 
caràcters  è  interessos  dels  personatges  de  ell.  Iró- 
tasis.  Prolasis,  is.  ||  ret.  La  primera  part  del  perío- 
do  compost  fins  ahnnt  comensa  à  descendir  lo  sen- 
tit. Prólasis.  Protasis,  is. 

PROTECCIÓ,  f.  Defensa,  patrocini,  amparo, 
favor.  Proteccion,  patrocinio,  auspicio,  clientela, 
asilo,  apoyo,  égida.  Tutela,  se,  prolectio,  nis.  ||  f. 


Sistema  de  economia  política  ijue  sense  ferse  esclau 
de  una  llibertad  ni  de  una  prohibició  sisleinàticas 
accepta  totas  aquellas  disposicions  que  tendeixen  à 
protegir  la  indústria  nacional  y  fomentar  sòn  pro- 
grés ó  sia  à  aumentar  las  forsas  producloras  del 
país,  en  lo  que  estriba  la  riquesa  y  la  independèn- 
cia material  y  política.  Proteccion.  Prolectionis 
sistema, 

PROTECCIONISTA,  adj.  Lo  partidari  de  sis- 
tema protector  ó  de  la  protecció  industrial  en  eco- 
nomia política.  Proteccionista.  Protectionis  sistem- 
inala. 

PROTECTOR,  m.  Qui  defensa  ó  ampara  à  al- 
gun desvalgut.  Protector,  patrono,  pa  tron,  valedor, 
tutelar,  tutor,  lado.  Pationus,  i.  ||  Qui  per  ofici 
cuyda  dels  drets  è  interessos  de  alguna  comunitat 
ó  religió.  Protector.  Protector,  is.  1|  pi.  met.  Vale- 
dors. Brazos.  Patroni,  orum,  fautores,  um. 

PROTECTORA,  f.  Protectora,  protectriz.  Pa- 
trona, ;c. 

PROTECTORAT,  m.  Càrrech  ó  empleo  de 
protector.  Prolectoria.  Prolectoris  dignilas, 

PROTECTORI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  protec- 
ció. Prolectorio.  Proteclorius. 

PROTEGIR,  v.  a.  Afavorir,  patrocinar,  ampa- 
rar.  Proteger,  giiarecer,  Tutor,  aris,  protego,  is. 

PROTEGIT,  DA.  p.  p.  Prolegido.  Defensus. 

PROTEO.  m.  rait.  Deu  marí,  fill  del  Occèano  y 
de  Tètis:  mudava  vàrias  figuras.  Proteo.  Prot- 
heus,  i. 

PROTERVAMENT.  adv.  m.  Insolentment, 
desvergonyidament.  Protercamente.  Protervè. 

PROTÉRVIA.  f.  Insolència,  desvergonyiment, 
pertinàcia.  protervia,  prolervidad.  Pervicacia,  íb, 

PROTERVO,  A.  adj.  Insolent,  tossut,  pertinàs. 
Protervo.  Protervus. 

PROTESTA,  f.  Prevenció  feia  pera  no  perjudi- 
carse  de  algun  dret.  Protesta,  protesto,  protesta- 
cion,  obtestacion.  Protestatio,  nis.  ||  Promesa  ab  as- 
severació de  fér  alguna  cosa.  Protesta.  Assevera- 
tio,  ateslalio,  nis.  I  La  de  Uetras  en  lo  comers. 
Protesta  de  letras.  Contextata  denunciatio. 

PROTE8TACIÓ.  f.  PROTESTA.  1.  ||  Declaració 
del  animo  ferm  que  algú  té  en  orde  à  executar  al- 
guna cosa.  Proleslacion.  Protestatio,  nis. 

PROTESTACió  DE  LA  FÉ.  L'  acte  quc  algú  fà  públi- 
cament pera  confessar  la  religió  verdadera.  Pro- 
testacion  de  la  fé.  Fidei  protestatio. 

PROTESTANT,  p.  a.  Qui  protesta.  Prolestante. 
Protestans.  ||  ni.  y  adj.  Qui  segueix  la  falsa  religió 
reformada  ó  qualsevol  de  sas  sectas  ó  lo  pertan- 
yent à  aquestos  sectaris,  l'rotestante.  Protestans, 
tis. 

PROTESTANTISME,  m.  Secta  dels  protes- 
tants. Protestantismo.  Protestantium  seda. 

PROTESTAR,  v.  a.  Declarar  1'  animo  que  al- 
gú lè  en  orde  à  executar  alguna  cosa.  Protestar. 
Protestor,  aris.  ||  Assegurar  alguna  cosa  ab  forsa 
y  eficàcia.  Protestar.  Assevero,  as.  (|  Amenassar, 


PRO 


CATALÀ. 


PRO 


417 


lOi 


Protestar.  Minas  vel  malum  denuntiare.  ||  for.  De- 
clarar violència,  leraor  ó  altra  acció  pera  que  no 
li  seguesca  perjudici  à  algú  de  lo  que  s'  executa. 
Proleslar.  Coniestato  denuntiare. 

PROTESTAR  LA  FE.  ff.  Coníessar  públicament  la  fe 
y  creéncia  que  algú  professa  y  en  que  desitja  víu- 
rer.  Protestar.  Publicè  fidem  profiteri. 

PROTESTAT,  DA.  p.  p.  Protestada.  Denuntia- 
tus. 

PROTESTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  protesta  ó 
declara  alguna. cosa  ó  d()na  testimoni  de  ella,  Pro- 
lestativo.  PaUun  lestans. 

PROTÓ.  m.  Veu  grega  que  significa  primer  en 
sa  línea,  y  serveix  en  composició  de  altras  veus  de 
aquella  llengua  y  de  la  espanyola.  Protó.  Priraus, 
protó. 

PROTOCOL  Y  PROTOCOLO.  m.  Llibre  en 
que'ls  notaris  guardan  los  registres  dels  instru- 
ments que  s'  han  fét  davant  de  ells.  Protocolo.  Pro- 

tOCOlluni,   i.  II  MANUAL  DE  NOTARI. 

PROTOCOLISAR.  v.  a.  Col-locar,  posar  en  lo 
protocol.  Protocolar,  protocoUzar.  In  protocollum 
col•locaré. 

PROTOMANESCAL.  m.  Lo  primer  entre'ls 
manescals.  l'rotoaJbéitar.  Primus  veterinarius. 

PROTOMANESCALIA.  f.  Tribunal  que  entén 
en  los  exàmens  dels  manescals.  Protoalbeiterato. 
Yeterinariorum  tribunal. 

PROTOMÀRTIR.  m.  y  f.  Lo  primer  màrtir. 
Protomúrtir.  Protomartyr,  is. 

PROTOMEDICAT.  m.  Tribunal  que  entén  en 
los  exàmens  dels  metges.  Protomedicato.  Protome- 
icatus,  us.  II  L'  empleo,  càrrech   y  dignitat  de 

otomédich.  Protomedicato.  Archiatria,  se;  proto- 

edici  munus. 

PROTOMÉDICH.  m.  Primer  y  mès  principal 
dels  metges;  però  's  dóna  aquest  títol  à  cada  un 
dels  tres  metges  del  rey  que  componen  lo  tribunal 
del  protomedicat.  Protomédico.  Archiator,  tri,  pro- 
tomedicus,  i. 

PROTONITRAT  DE  MERCURI.  Sal,  pro- 
ducto  sempre  del  art:  se  presenta  en  cristalls  pris- 
màtichs,  blanchs,  de  .sabor  acrey  restringént,  ino- 
doro  y  raólt  pesant.  Protonilralo  de  mercurio.  Pro- 
tonilas  hydrargyri. 

PROTONOTARI.  m.  Lo  primer  y  principal 
dels  notaris  y  cap  de  ells,  ó  '1  qui  despatxa  ab  lo 
príncep  y  refrenda  sas  códulas,  despaigs  y  privi- 
legis. Proionotario.  Prolonolarius,  ii. 

PROTONOTARI  APOSTÓLicH.  Dignitat  ecclesiàstica  ab 
honors  de  prelacia,  que'l  Papa  concedeix  à  algun 
clergue,  y  1'  habilita  pera  que  puga  conèixer  en 
las  causas  (jue'ls  delega.   Proionotario  aposlólico 
Protonotarius  aposlolicus. 

PROTOTARTRAT  DE  MERCURI  Y  PO- 
TASSA. Sal  doble  producto  del  art,  de  color  cen- 
drós quant  se  seca,  s'  oble  cristalisada  en  pessas 
quadrangulars,  de  sabor  fresch,  picant  y  metàl- 
lich;   es  mòlt  soluble  en  aygua  en   totas  propor- 


cions, tant  freda  com  calenta.  Prolotartraio  de 
mercurio  y  depotasa,  tartrato  potàsico  de  mercurio. 
Prototartras  mercurii  et  polassai,  tarlras  potassi- 
cus  mercuriosus. 

PROTOTIPO.  m.  Original,  modelo,  primer 
exemplar.  Prololipo.  Archetypus,  prototypum,  i. 

PROTÓ YODURO  DE  MERCURI.  Compost, 
producto  del  art;  forma  una  massa  polsosa,  de  un 
groch  verdós,  inodora  de  sabor  algun  tant  metàl- 
lich,  descomponible  per  la  llum,  insoluble  en  ay- 
gua y  en  alcohol,  soluble  en  èter;  se  reduheix  à  va- 
pors grochs  pel  calor.  Protoyodoro  de  mercurio. 
Protoyoduretum  mercurii. 

PROTUBERÀNCIA,  f.  Cada  una  de  las  emi- 
riéncias  rodonas,  desiguals  y  aspras  que's  veuhen 
en  la  superfície  de  alguns  ossos,  y  també  prolon- 
gacions y  eminéncias  de  la  substància  cerebral. 
Protuberància.  Protuberantia,  ai. 

PROU.  adv.  Denota  '1  cabal  motiu,  seguretat, 
ó  facilitat  ab  que's  pót  fér  alguna  cosa,  com:  prou 
pót  gastar,  prou  pót  estar  alegre.  Bien.  Quidem.  || 
Expressa  quant  se  desitja,  ó  '1  gust  ab  que's  logra, 
y  quant  de  bona  gana  's  reb  alguna  cosa,  com: 
PROU  ho  valdria,  proü  li  agrada,  prou  ho  estima. 
Bien.  Quidem.  |  Expressa  la  eficàcia  ab  que's  fà 
alguna  cosa,  com:  prou  ho  procura,  prou  li  explica. 
Bien.  Satis.  ||  S'  usa  regularment  pera  respóndrer 
afirmant.  Si,cierto,  seguramente.  Quidem,  cerlè.  || 
Bastant.   Bastante,  suficienle.   Satis.  [|  m,   parabé, 

ENHORABONA.  [)  PROFIT,  BÉ,  UTILITAT.  ||  adj.  ant.   HO- 

me  de  bè,  integro,  honrat.  Probo.  Probus,  i. 

PROU  ES  CERT,  PROU  ES  BEN  CERT.  loc.  Sei'veix  pcra 
afirmar  ó  donar  per  segura  alguna  cosa.  Segura- 
mente, segurisimamente ;  bien  cierlo  es.  Non  est  du- 
bium  quin;  absdubiò. 

PROUS.  adj.  ant.  profitós.  ||  m.  pi.  ant.  pro- 
homs, PROMS. 

PROVA.  f.  y  derivats,  proba. 

PROVECTE  Ó  PROVECTO,  A.  adj.  Anlich, 
que  ha  aprofitat  en  alguna  cosa.  Provecto.  Provec- 
tus. 

PRO VEHIDÍSSIM  ,  A.  adj  sup.  Provehidisimo. 
Valdè  instructus. 

PROVEHIDORj  A.  m.  y  f.  Qui  proveheix. 
Abastecedor,  provehedor,  provisor,  surtidor.  Anonie 
praefectus. 

PROVEHIMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  pro- 
vchir.  Proveimienlo.  Provisió,  nis. 

PROVEHIR.  V.  a.  Prevenir,  preparar,  amanir, 
tenir  promptes  los  víurers  y  altras  cosas  necessà- 
rias.  Acopiar,  proveer,  abastecer,  habilitar,  avitua- 
llar,bastimeniar.  Instruo,  munió,  is.  ||  Donar  ó  con- 
ferir alguna  dignitat  ó  empleo.  Proveer.  Tribuo,  is, 
confero,  ers.  j]  Despatxar  judicialment  alguna  sú- 
plica, auto,  etc.  Proveer.  Decerno,  sanció,  is.  j] 
Disposar,  manar,  ó  dirigir  alguna  dependència. 
Proveer.  Decerno,  is,  provideo,  es.  |  Posar  en  bon 
orde,  donar  providencia  à  sas  cosas,  tenir  compte 
de  ellas.  Proveer.  Provideo,  es.  ||  munir.  ||  Ea  las 


41S 


PRO 


DICCIONARI 


PRO 


cosas  morals  donar,  comunicar,  com :  lo  cel  1'  Eh. 
PROVEHiT  de  un  felís  enteniment.  Proveer.  Tribuo, 
impertio.  is. 

PROVEHIRSE.  V.  r.  Prevenirse.  Proveerse. 
Muniré  se,  instruere. 

PROVEHIT,  DA.  p.  p.  Proveido,  provisió.  Pro- 
visus.  I  m.  Auto,  decret  del  jutge.  Proveido.  Decre- 
tum,  i. 

PROVENIR.  V.  n.  Nàixer,  originarse.  Dima- 
nar,  provenir,  nacer,  venir,  descender,  salir,  resul- 
tar. Procedo,  is. 

PROVENSAL.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Provensa,  província  de  Fransa.  Provenzal.  Sa- 
lyus,  saiuvius. 

PROVENT.  m.  Renda,  producte.  Provenia.  Pro- 
ventus,  reditus,  us. 

PROVERBI,  m.  Adagi,  refran,  sentència.  Pro- 
verbio.  Paroemia,  ae,  diclura,  i.  \\  pi.  Llibre  de  la 
Sagrada  Escriptura  que  conté  vàrias  senténcias  de 
Salomó.  Proverbios.  Sacer  proverbiorum  liber. 

USAR  DE  PROVERBIS,  fr.  Féme  us  mòlt  freqüent- 
ment. Proverbiar.  Proverbiis  frequenter  uti. 

PROVERBIADOR.  m.  Llibre  ó  quadern  abont 
se  noian  algunas  senténcias  especials  ó  altras  cosas 
dignas  de  portarlas  à  la  memòria.  Proverbiador. 
Comraentarius,  ii. 

PROVERBIAL,  adj.  Pertanyent  al  proverbi  y 
à  lo  que  1'  enclou.  Proverbial.  Proverbialis. 

PROVERBIALMENT.  adv.  m.  En  forma  de, 
ó  com  proverbi.  Proverbialmenle.  Proverbialiter. 

PROVERBISTA.  ra.  fam.  L'  aficionat  à  dir  ó 
escríurer  proverbis.  Proverbisla.  Qui  proverbiis 
frequenter  utilur. 

PRÓVIDAMENT.  adv.  ra.  Cuydadosament,  di- 
ligentment. Próvidamente.  Providè. 

PROVIDÈNCIA,  f.  Disposició  anticipada,  pre- 
venció. Providencia.  Providenlia,  aï,  provisió,  nis. 
B  Disposició  que'spren  en  algun  cas  succehit,pera 
remediar  lo  dany  que  pól  esdevenir.  Providencia. 
Providenlia,  se.  |  Per  antonomàsia  s'  enien  la  de 
Dèu.  Providencia.  Providenlia,  ae.  []  La  disposició, 
orde  y  estat  actual  de  las  cosas.  Providencia.  Rerum 
status. 

PROVIDENCIAL,  adj.  Pertanyent  à  la  Provi- 
dencia ó  lo  que  la  enclou.  Providencial.  Ad  provi- 
dentiam  pertinens. 

PROVIDENCIALMENT,  adv.  m.  Provisional- 
ment, entre  tant.  l'rovidencialmente.  Interim. 

PROVIDENCIAR.  V.  a.  Donar  ó  péndrer  pro- 
vidéncias.  Providenciar.  SIatuo,  decerno,  is. 

PRÓVIDO,  A.  adj.  Prudent,  cuydadós,  dili- 
gent. Próvido,  providenle.  Providus,  providens,  vi- 
gilans. 

província,  f.  La  part  de  un  regne  ó  estat  que 
's  governa  en  nom  del  príncep  per  un  ministre  dit 
governador.  Provincià.  Provincià,  plaga,  ae.  |1  En 
las  religions  lo  número  de  convents  que  compon  lo 
districte  del  provincial.  Provincià.  Provincià,  se.  || 

raet.  GOBERN,  ADMINISTRACIÓ,  CÀRRECH. 


PROVINCIAL,  adj.  Lo  pertanyent  à  la  provín- 
cia. Provincial.  Provincialis.  ||  m.  Religiós  que  té  '1 
govern  y  superioritat  sobre'ls  convents  de  una  pro- 
víncia. Provincial.  Provincise  prseposilus  mona- 
chus;  provincialis,  is.  • 

PROVINCIALAT.  m.  Empleo,  ofici,  dignitat 
de  provincial.  Provincialalo.  Monachalis  provincise 
prsefectura.  ||  Lo  temps  que  dura  dita  dignitat  óen- 
càrrech.  Provincialalo.  Monachales  prajfecturae 
lempus. 

PRO  VINENT,  p.  a.  Lo  que  proceheix  ó  s'  ori- 
gina de  allra  cosa.  Provenienie.  Proveniens. 

PROVINGUT,  DA.  p.  p.  de  provenir.  Prove- 
nido,  provenia.  Natus. 

PROVISIÓ,  f.  Prevenció,  preparació  de  man- 
teniments ó  altras  cosas.  Acopio,provision,  abaslo, 
bastimenlo,  abaslecimienlo,  prevencion  ,  despensa. 
Annona;  provisió,  commeatus,  us.  U  Los  manteni- 
ments ó  cosas  previngudas.  Provision.  Provisió, 
nis,  penus,  us.  H  Lo  despaig  ó  manament  que  en 
nom  del  rey  expedeixen  alguns  tribunals.  Provi- 
sion. Regium  edictum.  ||  La  acció  de  conferir  al- 
gun empleo,  dignitat,  elc.  Provision,  proveimiento. 
Coliaiio,  nis.  ||  providència. 

PROVISIÓ  DE  PA.  Panàiica.  Panis  copia. 

PROVISIÓ  PERA  'l  camí. La  prcvcució  en  espècie  ó  en 
diner  de  lo  necessari  pera'i  suslen'.o  que  porta  ó  se 
li  dóna  al  qui  la  viatge.  Viàlico.  Yiaticum,  i. 

PROVISIÓ  PERA  'ls  pastors.  Provisió  de  víurers  ab 
que's  proveheix  als  pastors  pera  alguns  dias.  Hute- 
ria.  Pasiorum  cibaria. 

PROVISIONAL,  adj.  Lo  que's  mana  ó  fà  inte- 
rinament. Provisional.  Ad  lempus  constitutus. 

PROVISIONALMENT,  adv.  m.  Provisional- 
meníe,  inlerinamente,  enlretanla,  por  pronta  provi- 
dencia. Interim. 

PROVISOR.  m.  Jutge  ecclesiàstich,  vicari  ge- 
neral. Irovisor.  Episcopi  vicarius. 

PROVISORAT.  m.  y 

PROVISORIA.  f.  Empleo  ó  dignitat  de  provi- 
sor.  Provisoralo,  provisoria.  Episcopalisvicariidig- 
nilas. 

PROVIST,  A.  p.  p.  irr.  de  provehir.  proyehit. 

PROVOCACIÓ,  f .  La  acció  de  provocar.  Provo- 
cacion.  Provocat  i  0,  nis. 

PROVOCADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  provoca.  Pro- 
vocador, provocativa.  Provocator,  is. 

PROVOCANT,  p.  a.  Lo  que  provoca.  Provocan- 
te.  Provocans. 

PROVOCAR,  v.  a.  Excitar,  induhiràalgú  àfér 
alguna  cosa.  Excitar,  provocar,  incitar,  picar,  cho- 
car.  Provoco,  as.  []  Irritar,  tenlar,  insultar.  Provo- 
car. Irrito,  provoco,  as.  ||  desafiar.  ||  Móurer,  in- 
tentar, com :  PROVOCAR  à  ríurer.  Provocar.  Excito, 

as.  II  IMITAR. 

PROVOCAT,  DA.  p.  p.  Provocada.  Provocatus. 

PROVOCATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
provocar.  Provocativa,  iniciativa,  ocasionada.  Pro- 
vocans. [|  PROVOCADOR. 


PRÜ 


CATALÀ. 


PÜB 


419 


q 

lí 


PRÒXIM,  A.  adj.  Inmediat,  cercà.  Próximo, 
propincuo,  vecino.  Proximus.  ||  Cerca  de  succeheir 
alguna  cosa.  Inminenle.  Imminens.  \\  m.  Criatura 
capas  de  eterna  benaventuranvSa.  Prójimo.  Proxi- 
mus, i. 

NO  TENIR  PRÒXIM,  fr.  NO  TENIR  PARENT  NI  AMICH. 

PRÒXIMAMENT,  adv.  m.  Do  nou  ó  inmedia- 
tament.  Próximamenle.  Proximè. 

PROXIMITAT,  f.  Inmediació,  cercania.  Pro- 
ximtdad.  Proximitas,  alis.  1|  Parentiu  prop.  Proxi- 
midad,  propincuidad,  procinto.  Propinquitas,  atis. 

PRUDÈNCIA,  f.  Circunspecció,  maduresa.  Pru- 
dència. Prudentia  ,  prospicientia,  ae.  ||  Cordura, 
templansa,  moderació.  Prudència,  cordura,  madu- 
rez,  juicio,  tino,  sabiduria,  cérebro.  Prudentia,  35. 
II  Una  de  las  quatre  virtuts  cardinals  que  ensenya 
à  distingir  lo  bo  y  lo  mal.  Prudència.  Prudentia,  aj- 
II  Precaució.  Prudència.  ProvisuS,  us. 

PRUDENCIAL,  adj.  Pertanyent  à  la  prudèn- 
cia. Prudencial.  Ad  prudentiara  pertinens. 

PRUDENCIALMENT.  adv.  m.  Segons  las  re- 
glas  de  la  prudència.  Prudencialmenle.  Prudenter. 

PRUDENT,  adj.  Qui  té  prudència  y  obra  ab 
circunspecció  y  recalo.  Prudenle,  sensata,  circuns- 
peclo,  providenle.  Prudens. 

PRUDENTÍSSIM ,  A.  adj.  sup.  Prudentisimo. 
Prudentissimiis. 

PRUDENTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Pru- 
denlisimamente.  Prudentissimè. 

PRUDENTMENT,  adv.  m.  Ab  prudència  y 
seny.  Prudenlemenle.  Prudenter. 

PRUHIR  Ò  PRUÍR.  V.  n.  picar. 

PRUHITJA  Ò  PRUÍTJA.  f.  Picor.    Comezon, 
picazon,  quemazon.   Prurigo,  inis,  prurilus,  us.  d 
met.  Desitj  vehement.  Prurilo.  Immoderata  cupi- 
ditas. 

pRüÍTJA  DE  CUL.  Dolor  dc  tripas  ab  picor  al  orifi- 
i  posterior  que  obliga  à  anar  mòlt  sovint  à  la  se- 
creta, però  inútilment.  Tenesmo,  pujo.  Tenasmus, 
tenesmus,  i. 

DONAR  PRÜÍTJA.  fr.  Férpícof  alguna  cosa.  Dar  co- 
mezon. Prurio,  is. 

SENTIR  PRÜÍTJA.  fr.  Sentir  picor.  Comer.  Pru- 
rio, is. 

TENIR  PRÜÍTJA.  fr.  Picar  lo  cos  ab  una  picor  com 
quant  s'  adorman  los  peus  6  mans.  Bormiguear. 
ormico,  as. 

PRUIXÚVOL.  ra.  ant.  empenyo,  instància. 

DE  PRÜIXÚVOL.  loC.  ant.  i  INSTÀNCIA. 

PRUNA.  f.  Fiuyl  de  la  prunera  :  es  del  lamany 
de  un  ou  de  aucell  segons  l'arbre  que'l  produheix; 
eslà  cubert  de  una  pell  fina  y  llisa,  la  molsa  mès  ó 
ménos  sucosa  y  dolsa,  y  en  sòn  centro  té  un  pin- 
yol dur  que  conté  una  ametlla  amarga.  Ciruela. 
Prunum,  i. 

PRUNA  BORDA  Ò  SALVATGE.  ARANYÓ. 
PRUNA  CASCAVELLANA.  CASCAVELLITO. 

PRUNA  DE  domís.  Cirucla  damascena,  amascena. 
Damascenum  prunam. 


PHUNA  DE  FRARE.  Espécie  dc  pruna  de  figura 
oblonga  mès  ò  mènos  punxaguda,  de  color  comun- 
ment  vertgroguench,  ab  la  molsa  que  està  adheri- 
da al  pinyol  mènos  dolsa  que  las  demés.  Ciruela 
de  fraile.  Oblongura  et  viride  prunum. 

PRUNA  DE  PORCH.  Espócie  de  prunas  grossas  y 
bastas.  Ciruela  porcal.  Prunum  asininura. 

PRUNA  SECA.  La  que  's  posa  al  ayre  ó  à  la  palla 
pera  conservaria ,  y  que  's  puga  gastar  en  lot 
temp^.  Ciruela  pasa.  Passum  prunum. 

PRUNER,  m.  y 

PRUNERA,  f.  Arbre  de  mitjana  altura,  ab  las 
fullas  entre  aovadadas  y  de  llansa,  dentadas  y  un 
poch  giradas,  los  ramsmotxos  y  la  flor  blanca.  Ci- 
ruela. Prunus,  i. 

PRUNERA  BORDA,  ARANYONER. 

PRUNERAR.  m.  Lloch  plantat  de  pruneras. 
Ciruelar.  Prunelum,  i. 

PRUNERET.  m.  d.  y 

PRUNERETA.  f.  d.  Ciruelilo,  illa,  ila.  Pru- 
nus parvus. 

PRUNETA.  f.  d.  Ciruelica,  illa,  ila.  Prunum 
tènue. 

PRUNYÒ.  m.  ter.  panelló. 

PRUSSIAT  DE  MERCURI.  Una  mescla  de  so- 
fre roigy  de  mercuri  metàlich:  se  presenta  en  for- 
ma de  un  polvo  mòlt  fi,  negrós,  inodoro,  insípit  é 
insoluble.  Sulfura  negro  de  mercurio.  Sulphuretum 
hydrargyri  nigrum. 

PRUXME,  PRUYXMAN,  PRUÍXME.  adj. 
ant.  PRÒXIM. 

PS. 
PSALM.  m.  ant.  y  sos  derivats,  salm. 

PT. 
PTISANA.  f.  ant.  tisana. 

Pü. 

PU.  part.  neg.  no. 

PUA.  f.  Qualsevol  cosa  aguda  que  acaba  en 
punta,  l'ua,  espina,  aguja.  Spina,  x.  |1  Escudet  de 
empeltar.  Pua.  Talea,  clabula,  w.  ||  Pinta  en  lo  te- 
ler dels  teixidors  de  lli.  Canal.  Pecten,  inis.  |  pi. 
dents  de  laspinlas.  Dientes,  puas.  Pectinis  dentes. 

OBRIR  LAS  PUAS  DEL  piNTE.  fr.  Ferlas.  Apunchar. 
Pectinem  in  dentes  secare. 

PUAGRA.  f.  ant.  y 

PUAGRE.  m.  POAGRA. 

PUAL.  m.  POAL. 

PUAR.  V.  a.  ant.  poar.  [j  Fèr  las  puas  en  las 
pintas.  Recurar.  Pectinis  dentes  efformare. 

PUAT,  DA.  adj.  Ple  de  puas.  Lleno  de  puas. 
Spinis  plenus. 

PÚBER.  adj.  Qui  està  en  la  edat  deia  paber- 
lat.  Mozo.  Púber,  is. 


PÜB 


DICCIONARI 


PÜD 


PUBERTAT,  f.  La  edal  de  catorze  anys  en  1' 
home  y  de  dotze  en  la  dona,  en  que's  troban  en 
estat  pera  reproduhirse.  Pubertad,pubescencia.  Pu- 
bertas,  atis. 

ESTAR  EN  LA  PUBERTAT,  fr.  Arribar  al  temps  en 
que  's  pól  reproduhir.  Pubescer.  Pubesco,  is. 

PUBESCENT.  adj.  bot.  Se  dóna  aquesta  deno- 
minació als  òrgans  dels  vegetals,  quant  sa  super- 
fície té  pels  nuínerosQS,  curts,  dèbils,  suaus  y  poch 
aprelats,  semblants  al  pel  moixí.  Pubescens. 

PUBIÀ  NA.  adj.  Lo  relatiu  al  púbis.  Pubiano. 
Ad  pubim  referens. 

PUBIL.  m.  ant.  y 

PUBILL,  ra.  HEREU.  II  PÜPIL-LO. 
PUBILLA,  f.  HEREVA. 

PUBILLATGE,    m.   heréxgia. 
PÚBIS.  m.  anat.  La  part  inferior  del  ventre 
que  en  1'  home  y  en  la  dona  's  cubreix  de  pel  à  la 
edat  de  la  pubertat.  Púbes,  púbis.  Pubes,  is. 

PUBLICÀ,  NA.  adj.  Col-lector,  cobrador  de  las 
rendas  públicas  entre'ls  romans.  Publicano.  Publi- 
canus,  i. 

PÚBLICA,  f.  Acte  ó  exercici  públich  que's  té 
en  las  universitats  pera  rébrer  lo  grau  major.  Pú- 
blica, y  publico,  ter.  Publica  exercitatio. 

PUBLICACIÓ,  f.  L' acte  y  efecte  de  publicar. 
Publicacion.  Publicatio,  promulgatio,  nis.  ||  En  or- 
des y  matrimoni,  amonestació.  |  edició. 

PUBLICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  publica.  Publi- 
cador.  Promulgator,  publicator,  is. 

PÚBLICAMENT,  adv.  m.  Davant  de  tots,  en 
públich.  Públicamenle,  paladinamenle.  Palàm,aper- 
tè,  publicè. 

PUBLICAR,  v.  a.  Promulgar,  fer  públich  y 
notori  àso  de  trompeta  ó  per  altre  medi.  Publicar, 
pronunciar.  Publico,  promulgo,  as.  |]  Fér  patent  ó 
notori  al  públich.  Denunciar,  publicar,  derramar. 
Publico,  as;  in  publicum  edere.  ||  Revelar  lo  que's 
debia  callar.  Publicar.  Publico,  as,  aperio,  is.  || 
Tirar  las  amonestacions  pera  ordenarse  ó  casarse. 
Publicar.  Futuras  nuptias  vel  ordines  edicere.  || 
Donar  al  públich  ó  à  la  estampa  algun  llibre  ó  es- 
crit. Publicar.  In  lucem  edere. 

PUBLICAT,  DA.  p.  p.  Publicada.  Publicàtus, 
promulgatus. 

PUBLICATA.  f.  Lo  despaig  que's  dóna  pera 
qu.e'.s  publique  à  algú  que  s'  ha  de  ordenar,  y  la 
certificació  de  haverse  publicat.  Publicata.  Moni- 
lionum  diploma. 

PÚBLICH,  CA.  adj.  Present,  notori,  patent, 
sabul  de  tots,  Publico,  paladino,  nolorio.  Publicus, 
cognitus.  II  Comú,  vulgar,  notat  de  tots,  com:  do- 
na PÚBLICA.  Publico.  Publicus.  II  Contraposat  à  par- 
ticular, com:  Passeig  PÚBLICH.  Publico.  fühUcns. 
II  m.  Lo  comú  de  algun  poble,  ciutat,  etc.  Publico- 
Publicum,  i.  II  ant.  bordell. 

DONAR  AL  PÚBLICH  ó  A  LA  PÚBLICA,  fr.  Donar  à 
llum.  Dar  d  luz.  In  lucem  edere. 

EN  PÚBLICH.  m.  adv.  PÚBLICAMENT. 


PUBLICISTA,  ra.  L'  autor  que  escriu  del  dret 
públich  ó  '1  mòlt  versat  en  aquesta  ciència.  Publi- 
cista. Juris  publici  scriptor. 

PUBLICITAT,  f.  L'  eslat  ó  qualitat  de  las  cosas 
públicas.  Notoriedad,  publicidad.  Rei  nolitia  apud 
vulgus.  |]  Paratge  ahont  acut  molta  gent.  Publici- 
dad. Hominibus  frequens  locus. 

PÚCIA.  f.  Yas  farmacéutich  ample  pel  sol, 
que's  va  estranyenl  fins  à  rematar  en  uu  cono  trun- 
cat, y  's  tapa  ab  un  altre  mès  xich  de  la  mateixa 
forma.  Pucia.  Pharmacis  elaborandis  olla. 

PUDENDAS.  f.  pi.    VERGONYAS. 

PUDENT,  p.  a.  Lo  que  put.  Uedienle.  Foeleus. 

II  adj.  Lo  que  llànsa  mal  olor.  Hediondo,  hediente, 

fétido.  Pulidus,  peminosus.  ||  ant.  Vergonyós  y  que 

causa  empaig.  Pudendo.  Pudendus.  ||  ra.  gos  cüni- 

LLER. 

PUDENTAMENT.  adv.  m.  Ab  pudor,  ab  mal 
olor.  Hcdiondamenle.  Fcelulenler,  foelidè. 

PUDENTET,  A.  adj.  d.  Félido.  Putidulus. 

PUDENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Hcdiondisimo. 
Yaldè  fcetidus. 

PÚDICAMENT,  adv.  m.  Ab  honesledad.  Bo- 
neslamente,  con  pudor.  Castè,  pudicè. 

PÚDICH,  CA.  adj.  Honest,  modest,  pur.  Púdi- 
co.  Castus,  pndicus,  pudoris  observans. 

PUDIciciA.  f.  Yirtutque  ensenya  àsér  honest 
y  pur.  Pudicicia.  Pudicilia,  íc. 

PUDIR.  V.  n.  Llansar  fetor.  Heder,  oler,  oler 
mal,  apeslar,  corromper,  empodrecer,  husmear.  Foe- 
teo,  es;  malè,  graviter  olere.  ||  met.  Saber,  sem- 
blar, tenir  visos  de  alguna  cosa.  Oler.  Redoleo,  es. 
II  vulg.  Causar  sacietat  ó  enfado  la  continuació  ó 
repetició  de  una  mateixa  cosa.  Empalagar,  heder. 
Fastidio,  is. 

PUDIR  A  CREMAT,  fr.  Deuota  '1  recel  de  que  algu- 
na disputa  vinga  à  parar  en  renyina.  Oler  d  cha- 
musquina.  Rixain  aut  pugnam  praisentire,  olere. 

PUT  QUE  ENMATZINA  Ó   QUE    EMPESTA.     loC.    DenOta 

lo  mòlt  que  put  alguna  cosa.  Hiede  que  apesta.  Pes- 
lilenli  foBtore  vexat. 

PUT  QUE  ENCÉN.  loC.  ter.  PUT  QUE  ENMATZINA. 

PUDOR.  m.  Honestedat,  modèstia,  vergonya  ho- 
nesta. Pudor.  Yerecundia,  ae,  pudor,  is.  ||  f.  Fetor, 
olor  pudent,  mal  olor.  Hedor,  hediondez,  fetor, 
husmo,  hedenlina.  Graveolenlia,  ae,  putor,  foetor, 
is. 

PUDOR  DE  CABRA  ú  CABRÓ.  'L  mal  olor  que  llansa 
la  llana  de  la  cabra,  pincipalment  quant  es  suada. 
Hedor  cabruno.  Hircus,  i. 

PUDOR  DE  LA  SUHOR  DE  LAS  AIXELLAS.  Sobaquíua. 

Hircus,  i. 

PUDOR  DEL  NAS.  med.  úlcera  podrida  en  lo  nas. 
Ozana.  Ozaina,  ai. 

FÉR  PUDOR.  fr.  Pudir.  Echar  hedor ;  oler  mal,  he- 
der. Foeteo,  es. 

PUDRIDURA.  f.  Corrupció.  Podredumbre,  pu- 
drimiento,  podrecimiento,  podricion.  Putredo,  inis. 

PUDRIMENER.  m.  Conjunt  de  cosas  brutas  y 


I 


I 


PUJ  CATALÀ. 

sqiiérosas.   Cochambreria  ,  sentina ,  revolcadero. 

eriíin  spurcarum  congeries.  |  Conjunt  de  cosas 
asqueiosas  raezcladas ab  aygua  brula.  Bahorrina. 
Sentina,  «.  []  niet.  potoll. 
PüDRIMENT.  UI.  Putrefacció.  Pudricion,  pu- 

rimienlo.  Pulredo,  inis. 

PUDRIMER.  ra.  PUDKIMENER. 

PUDRIR.  V.  a.  Corrómpier  alguna  cosa.  Pu- 
}drir,  podrir,  podrecer.  Corrumpo,  putrefacio,  is. 

PUDRIRSE.  V.  r.  Corrómperse.  Pudrirse,  pa- 
sarse,  picarse.  Putreo,  es,  exputresco,  putrefa- 
cio, is. 

PUDRIT,  DA.  p.  p.   Podrida.   Putrefaclus.  [j 
adj.  Consumit,  com:  arbre  PüoaiT  de  vellesa.  Con- 
sumido.  Consurapluà. 

PUERÍCIA.  f.  La  edat  del  home  entre  la  infàn- 
cia y  la  adolescència.  Pucricia,  ninez.  Pueritia,  se, 
puerilies,  ei. 

PUERIL,  adj.  Pertanyent a  la  puerícia,  al  noy. 
Pueril.  Puerilis.  |  met.  Lo  que's  fa  ab  poch  judici  ó 
maduresa.  Pueril.  Puerilis. 

PUERILITAT,  f.  Cosa  pròpia  de  noys.  Puerili- 
dad.  Puerililas,  aiis. 

PUERILMENT,  adv.  m.  A  modo  de  noy.  Pue- 
rilmente.  Puerililer. 

PUERPERI.  ra.  Acte  de  parir,  forsas  que'sfan 
per  això.  Puerperio.  Puerperium,  ii. 

PUES.  COnj.  DONCS,  PUS. 

PÜESTO.  m.  Lloch  ó  espay  que  ocupa  qualse- 
vol cosa.  Pueslo.  Locus,  i,  sedes,  is.  |1  Lloch,  sili  ó 
paratge  destinat  pera  executar  alguna  cosa.  Pues- 
lo. Locus,  i,  situs,  us.  11  Lloch  ò  paratge  en  que's 
en  per  menor.  Puesto.  Taberna,  íe.  1|  Grau,  honor, 
ignilat,  empleo.  Pueslo.  Dignilas,  atis. 

PÜESTO  SEPARAT.  Lloch  que  se  separa  de  altre 
major  pera  diferents  usos.  Apartadizo.  Sejunctus, 
eparatus  locus. 

CEDIR  LO  PÜESTO.  fr.  Oferir  algú  per  cortesia  à 
altre  '1  lloch  en  que  estava  assentat.  Dar  el  lugar. 
Locum  cedere. 

PUF.  interj.  Significa  que  alguna  cosa  fà  mòlt 
mal  olor.  Puf,  pu,  po.  Puf,  foelet. 

PÚGIL.  m.  Lo  gladiador  que  combatia  à  cops 
de  punys  ó  ab  lo  cove.  l'ugil.  Púgil,  is. 

PUGILAR.  3Ianual  en  qne'ls  hebreus  tenian  los 
passatges  de  la  sagrada  Escriptura  que's  llegian  ab 

Imès  freqüència  en  la  sinagoga.  Pugilar.  Pugilla- 
re,  is. 
PUGNAR.  V.  n.ant.  pelear. 
PUGÓ.  m.  Insecte  de  una  línea  y  mitja  de 
llarch,  de  color  vert  ò  negre,  ab  quatre  alas  ò  sens 
ellas,  que  s'  alimenta  rosegant  las  camas  de  las 
plantas  à  las  quals  se  posa.  Pulgon.  Bruchus,  i. 

PUIG.  m.  Munt,  monlanya  alia  y  aguda.  Pico, 
picacho,  promontorio.  Collis,  is.  \\  Conj.  y 

PUIS  Y  PUIX.  conj.  anl.  pus.  H  ant,  desprès. 
PUJA.  f.  Lo  dret  que's  paga  en  pa  en  lo  forn 
comú.  Poya.  Furnacea  mercès.  |1  Aument  de  preu 
à  las  cosas  que's  venen  ó  arrendan.  Lieilacion,  pu- 

TOMO  II. 


PUJ  *    421 

ja.  Pretii  in  licitationibus  auctio.  |  pujada.  3. 

FÉR  puja  ó  pujada,  fr.  Aumentarse  '1  preu  de  las 
cosas.  Subir.  llerum  pretia  augeri. 

PUJADA,  f.  La  acció  de  pujar.  Suhida.  Ascen- 
sió, nis.  II  Muntada,  lloch  que  va  pujant.  Subida, 
trepa,  repecho.  Clivus,  i,íicclivitas,  atis.  H  Aument 
de  preu  de  las  cosas.  Alza.  Caritas,  atis.  H  La  ma- 
jor elevació  del  estat  de  algú  ó  de  alguna  cosa.  Su- 
bida. Incremenlum,  i.  1]  Aument,  com:  pujada  de 
llet,  de  febra.  Crecimieruo.  Augmentum,  incremen- 
tum,  i.  II  PUJA.  2.  pujansa.  1. 

PUJADA  DRETA  Y  PESADA.  La  quc  fà  mòlt  pendent 
y  es  dificultosa  de  pujar.  Reventon.  Arduus  moles- 
tusque  clivus. 

DE  GRAN    PUJADA   GRAN  BAIXADA.    Pcf.  DcUOta    qUC 

quant  mès  eleva  la  fortuna  als  homes,  es  major  la 
cayguda.  De  gran  subida  gran  caida.  Altior  ascen- 
sus  casu  graviore  laborat. 

PUJADOR.  m.  Qui  puja  alguna  cosa  de  baix  à 
dalt.  Subidor.  Quisursumaliquid  asportat,  condu- 
cit.  II  Pedrís  ó  altra  cosa  pera  pujar  à  caball.  Mon- 
lador,  monladero,  subidero.  Scabellum,  i,  pòdium, 
ii,  gradus  ,  us.  |  Qui  puja  à  caball.  Monlador. 
Equum  ascendens.  ||  escala,  esglahó. 

PUJAMENT.  m.  ant.  pujada.  1. 

PUJAMINYONS.  m.  ant.  Espècie  de  escaló  pe- 
ra posar  lo  peu  pera  pujar  al  cotxo.  Eslribo.  Scan- 
dula,  ae. 

PUJANSA.  f.  Elevació,  promoció  à  algun  càr- 
rech  ó  dignitat.  Elevacion,  ascenso.  Exaltatio,  evec- 
tio,  nis.  II  Càrrech  ü  honor  ocupat  per  algú.  Cum- 
bre.  Adeptus  honor.  H  Prosperitat,  fortuna.  Auge. 
Prosperitas,  atis. 

PUJANT,  m.  pujada,  pujador.  |  pi.  ant.  Los 
passats  del  llinatge  de  algú.  Ascendienles.  Majo- 
res,  um. 

PUJAR.  V.  n.  Muntar,  passar  de  un  lloch  infe- 
rior à  altre  superior  ó  alt.  Subir.  Ascendo,  scando, 
is.  11  Anar  creixent,  aumentarse,  com  los  arbres, 
la  malaltia,  'Is  rius.  Subir,  crecer.  Cresco,  ingra- 
vesco,  is.  11  Fèr  mès  al'a  alguna  cosa,  com  la  pa- 
ret, la  terra.  Subir,  levaniar.  Elevo,  as,  accresco, 
is.  II  Preponderar  una  cosa  respecte  de  altra,  com: 
PUJA  mès  lo  farciment  que'l  gall.  MoíUar,  subir.  Ma- 
gis  interesse.  U  Anar  alsant  la  veu  per  graus  y 
punts.  Subir,  levaniar.  Scando,  ascendo,  is.  |  met. 
En  las  cosas  espirituals  arribar,  com:  las  oracions 
del  just  pujAPí  al  cel,  Subir.  Yenio,  is.  H  met.  Créi- 
xer en  dignitat,  lograr  major  empleo,  aumenlar  lo 
capital  ó  hisenda.  Subir,  ascender.  Augeo,  es.  H  v. 
a.  Transportar  de  baix  à  dalt  alguna  cosa.  Subir. 
Elevo,  as,  eveho,  is.  H  Alsar,  posar  dreta  alguna 
cosa  que  estava  inclinada,  com  :  pujar  los  brassos. 
Subir.  Elevo,  as.  |1  Muntar,  arribar  à  certa  quanti- 
tat ó  número  alguna  cosa,  com  :  lo  compte  puja  à 
tant.  Subir,  monlar.  Ad  summam  venire.  |1  met. 
Donar  à  las  cosas  major  preu  ó  estimació  de  la  que 
tenian,  com:  pujar  lo  vi,  la  cera,  etc.  Subir,  enca- 
recer,  pujar.  Rerum  pretium  augere.  H  Estirar,  li- 

53 


PUL 


DICCIONARI 


PÜN 


var  las  cordas  fluixas  de  una  guitarra,  etc.  Suhir. 
Fides  adaptaré.  1|  En  una  genealogia  es  arribar 
fins  al  principi,  com:  sant  Mateu  puja.  fins  à  Abra- 
ham,  y  sant  Lluch  fins  à  Adam.  Subir.  Ascen- 

do,  is. 

PUJAR  i  QUATRE  GRAPAS.  fr.  Caminar  los  homes  de 
peus  y  mans.  Gatear.  Proripere. 

PUJARLI  i  ALGÚ  LA   BERMELLÓ  i    LA  CARA.    EnVCr- 

gonyirse.  Salir  colores.  Erubescere. 

PUJAR  PER  AMUNT.  fr.  Enfilarse.  Encaramarse.  In 
altum  proripere,  conscendere.  ||  met.  Elevar  à  al- 
gú à  gran  puesto,  empleo  honoríflch,  lucrés,  etc. 
Encaramar.  Elevaré.  H  met.  Exagerar,  ponderar  ab 
excés  alguna  cosa.  Encaramar.  Extollere,  ampli- 
ficaré. 

PDJAR8EN.  V.  r.  Elevarse,  remontarse.  Subir- 
se.  Altius  repetere. 

QUE  PUJE.  Expressió  en  lo  joch  de  cartas.  Que 
salga,  que  salle.  Exeat. 

PUJAT,  DA.  p.  p.  Subido.  Accensus.  adj.  S' 
aplica  al  color  mòlt  viu  y  fort  en  sa  classe.  Subido. 
Aculus.  11  Sobre  bo.  Subido.   Supremus.  |1  elevat, 

SUBLIME,  EMINENT. 

PUJAVANT.  m.  ant.  botavant. 

PUJOL.  m.  Petit  puig  ó  montanyela.  Altozano, 
cerrillo.  Tumulum,  i. 

PULCRITUT.  f.  ïïermosura,  bellesa.  Pulcritud. 
Pulchritudo,  inis. 

PULCRO,  A.  adj.  Hermós,  ben  paregut,  bo- 
nich.  Relamido,  pulcro.  Pulcher. 

PULEGI.  m.  ant.  poliol. 

PULGÓ.  m.  ant.  pügó.  1|  Corch  que  rosega  las 
vinyas.  Pulgon  de  la  vid.  Yolucra,  a;. 

PÜLIDAMENT.  adv.  m.  Ab  pulidesa.  Pulida- 
mente.  Politè.  I  Ab  elegància.  Pulidamenle.  Con- 
cinnè. 

PULIDESA.  f.  Hermosura,  curiositat,  compos- 
tura,  delicadesa,  lersidad,  pulidez,  cultura.  Poli- 
tura,  86. 

PULIDOR.  m.  L*  instrument  ó  altra  cosa  que 
serveix  pera  pulir.  Pulidor,  pulidero.  Laívigando 
aptum  instrumentum.  ||  Lo  tros  de  córdoba  ó  altra 
cosa  per  lo  qual  se  passa  '1  fil  quant  se  devana. 
Pulidor,  pulidero.  Filo  laevigando  panniculus.  |  Qui 
puleixó  adorna.  Pulidor.  Volüor,  is. 

PULIMENT.  m.  Obra  de  pulir.  Pulimenlo.  Lae- 
vigatio,  elsevigalio,  nis.  []  Lo  llustre  ó  perfecció 
que's  dóna  à  algunas  cosas.  Pulimenlo.  Politura,  a;. 

PULIOL.  m.  poliol. 

PULIR.  V.  a.  Allisar,  brunyir,  aplanar,  enllus- 
trar. Pulir,  pulimenlar,  afinar,  tersar,  limpiar, 
asear.  Laevigo,  as.  fl  Esmenar,  corregir,  perfeccio- 
nar, íitítr,  pulimentar,  limar,  sulilizar.  Limo,  eli- 
mo,  as.  11  Traballar  ab  mòlt  cuydado.  Pulir,  puli- 
mentar.  Recuro,  as.  fl  Adornar,  endressar,  compón- 
drer.  Pulir,  pulimentar.  Orno,  exorno,  as.  j]  v.  r. 
Civilisarse.  Adornorse,  j9u/írse.  Rusticitalem  eruere. 

PÜLIT,  DA.  p.  p.  Pulido.  Politus.  U  adj.  Agra- 
ciat, ben  fét,  curiós.  Lucia,  pulido,  lerso,  raso.  Po- 


litus, perfectus.  1|  Lo  qui  vesteix  ab  mòlt  aseo. 
Almidonado.  Nimio  studio  compositus. 

posar  pulit.  fr.  Adornar,  hermosejar.  Pulir.  Po- 
llo, is,  exorno,  as. 

PULLA.  f.  dicteri.  i  Paraula  deshonesta.  Pulla. 
Scurrile  convitium. 

PULLAGÓ.  m.  POLLAGÓ. 

PULLÉ8,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
Pulla  província  de  Nàpols.  Pullés.  Apulicus,  apu- 
lus. 

PULLÍ.  m.  pollí. 

PUL-LULAR.  V.  n.  Brotar,  grillar.  Pulular.  Pu- 
l•lulo, as. 

PULMÓ.  m.  Freixura.  Bofes,  pulmon.  Pulmó, 
nis. 

PULMONAR,  adj.  Lo  quej)ertany  al  pulmó  ó 
que  té  relació  ab  ell.  PulmoÈài^.  Pulmonaris. 

PULMONIA,  f.  Inflamació  del  pulmó.  Pulmo- 
monia,  perineumonia.  Peripneumonia,  íb. 

PULMÓNICH,  CA.  adj.  Qui  està  atacat  de  pul- 
monia. Pulmoniaco,  y  pulmonario.  ter.  Pulmona- 
rius. 

PULPA.  f.  Palpis,  carn  sens  os.  Pulpa.  Pulpa, 
a;.  I  met.  Molsa  de  las  fruytas.  Pulpa.  Pulpa,  ae.  || 
La  carn  del  cap  del  dit.  Yema,  pulpejo.  Carnea  di- 
gili  extrema  pars. 

PÚLPIT,  m.  Trona  en  las  iglésias.  Púlpilo. 
Pulpitum,  i. 

ESCUPIR  fora  del  púlpit,  fr.  pixar  fora  DEL 
TEST. 

PULPO.  m.  ant.  pop. 

PULPUT,  DA.  adj.  Molsut.  Pulposo.  Pulposus. 

PULSACIÓ,  f.  Lo  cop  que  dóna  la  artèria.  Pul- 

sacion,  pulsada.  Pulsalio,  nis. 

PULSATIU,  VA.  adj.  Lo  que  bat  y  copeja. 
Pulsativo,  pulsàlil.  Pulsans. 

PULSERA.  f.  Vena  que's  posa  en  lo  pols  al  ma- 
lalt quant  se  li  aplica  vi  generós  ó  algun  esperit 
pera  conforlarlo.  Pulsera.  Fascia  brachialis. 

PULTRES.  m.    pi.  ant.  FARINETAS. 

PULTROGH.  m.  La  butifarra  niès  grossa  feta 
del  budell  cego.  Morcon.  Major  botulus.  |1  met.  La 
persona  grossa  y  rabassuda.  Morcon.  Botuli  spe- 
ciem  refeiens persona. 

PULVERISAR.  V.  a.  POLVORISAR. 

PULVERULENT,  A.  adj.  Nom  que's  dóna  à  tot 
COS  reduhit  ó  pols  mès  ó  ménos  fina.  Puherulento. 
Pulverulentus. 

PÜNCELLA.  f.  PONCELLA.  II  ant.  DONZELLA. 

PUNCEYLA.  f.  ant.  Donzella.  Poncella.  Yirgo, 
inis. 

PUNCT.  m.  ant.  punt. 

PUNCTUALMENT.  adv.  m.  ant.  puntual- 
ment. 

PUNCTURA.  f.  ant.  punxo.  1. 

PUNDONOR.  ra.  Estimació ,  honra ,  crèdit. 
Pundonor,  punlo,  punlo  de  honor.  Honos,  oris. 

PUNDONORÓS,  A.  adj.  Qui  té  pundonor. 
Pundonoroso.  Proprii  honoris  aestimator. 


PÜN 


CATALÀ. 


PÜN 


423 


I 


I 


PUNGANT.  m.  Pua  movedissa  de  ferro  que  hi 
ha  en  las  civellas.  Hierreeillo,  ilo,  clavillo,  clavo. 
Fibula;  clavus. 

PÜNICANA.  adj.  S'  aplica  à  la  gallina,  galli- 
na, etc. 

PÚNIGH,  A.  adj.  Pertanyent  als  fenicis  y  car- 
taginesos. Púnico.  Punicus. 

PUNICIÓ.  f.  ant.  Caslich.  Punicion.  Punilio, 
nis. 

PüNIDOR,  A.  m.  y  f.  ant.  castigadoii. 

PüNiR.  V.  a.  ant.  castigar, 

PüNJANT.  ra.  PÜNGANT. 

PUNT.  m.  La  menor  entitat  ó  quantitat  que's 
pót  considerar.  Punlo.  Punctum,  i,  punctus,  us.  |) 
Instant.  Punlo.  Punctum,  i.  []  Assumpto,  matèria  de 
que's  tracta.  Punlo.  Scopus,  punctum,  i.  1|  Losubs. 
tancial  en  algun  assumpto.  Punlo.  Summa,  a;.  |1  Lo 
cos  ó  espessor  en  los  líquits.  Cuerpo.  Densitas,  atis> 
crassitudo  inis.  ||  Lo  to  en  que'ls  correspon  estar 
als  instruments  músichs.  Punlo.  Consonantiae  to- 
nus.  I  L'  estat  actual  de  qualsevol  assumpto,  espè- 
cie ó  cosa.  Punlo.  Locus,  i,  slatus,  us.  ||  Lo  pas  de 
la  agulla  ab  lo  fil  per  la  tela.  Punlo,  puniada.  Acus 
punctum,  trajectus.  ||  L'  estat  perfet  y  degut  que 
arriban  à  tenir  algunas  cosas,  com  lo  pa,  las  con- 
fituras,  viandas,  etc.  ;»m?iío.  Perfectus  status.  |] 
Ocasió  oportuna.  Pmlo.  Ansa,  ae.  ||  Ostentació  en 
lo  tracte,  vestir,  etc.  Rumbo,  oslenlacion.  Ostenta- 
tio,  nis.  I  Part,  qüestió  de  alguna  ciència.  Punlo. 
Argumenlum,  i,  quieslio,  nis.  |  ortog.  La  nota  que's 
posa  al  fi  de  la  clàusula,  figurada  així  (.)  Punlo. 
Punctum,  punctus,  i.  j]  En  lasarmas  de  loch  lofer- 
ret  que  té  '1  gatillo  alsat.  Disparador,  punlo,  pi- 
non.  Retinaculum,'  i.  1|  puntet.  3.  ||  Lo  principal  de 
algun  assumpto.  Punlo.  Meta,  ae,  scopus,  i.  \\  pun- 
DONOR.  11  XIFRA.  ||  La  part  de  las  campanas  ahont 
fereix  lo  batall.  Punlo.  Limbus,  i.  ||  Cada  forat  de 
la  corretja  per  ahont  entra  '1  pungant.  Punlo.  Fo- 
raraen,  inis,  scissura,  ae.  ||  Lo  grau  ó  terme  que's 
senyala.  Punto.  Gradus,  us,  punctum,  i.  ||  raet. 
Aquella  paraula  que's  diu,  ó  aquella  tecla  que's 
toca,  com  al  descuyt,  pera  recordar  alguna  espè- 
cie 6  motivar  que's  parle  de  ella.  Puntada.  Obiter 
diclum  verbum.  H  pi.  Las  divisions  del  punter  dels 
sabaters.  Punlos.  Calceorum  mensurae  nota,  sig- 
num.  II  Qüestions  pera  llegir  de  oposició.  Punlos. 
Sorte  deducta  Ihemata.  |]  Los  números  que  senya- 
lan  à  cada  carta  6  ei  cada  cara  del  dau.  Punlos. 
Pictarum  chartarum  aut  talorum  puncta.  H  Las  pe- 
dras  ó  tantos  que's  perden  ó  guanyan  en  lo  joch. 
Punlos.  Calculorum  numerus.  ||  Las  parts  de  que's 
va  formant  la  mitja  y  cosas  semblants.  Punlos.  Ca- 
ligarum  texturae  ductus.  ||  Las  passadas  ab  la  agu- 
lla que  dóna  un  cirurgià  en  una  ferida.  Punlos. 
Puncta,  orum.  ||  l.os  erros  que  cometen  los  noys  al 
donar  la  Hisso,  etc.  Punlos.  Errata,  orum. 

PUNT  ACCIDENTAL,  En  la  perspcctiva  qualsevol 
punt  diferent  del  principal  ó  de  la  vista,  ahont  s' 
encamina   y  per  qui's  dirigeixen  las  ííneas  de 


aquells  objectes,  los  costals  dels  quals  no  són  per- 
pendiculars à  la  taula  ó  pla  óptich.  Pu?i(o  accideu' 
tal.  Punctum  accidentale. 

PONT  ADMIRATIU  ó  DE  ADMIRACIÓ,  ortog.  Nota  pera 
senyalar  la  admiració  en  1'  escrit.  Admiracion.  Ad- 
mirationis  nota. 

PUNT  cÉNTRicn.  Centro,  Punto  cèntrica.  Cen- 
Irum,  i. 

PUNT  DE  DISTANCIA.  Eu  la  perspcctiva  un  punt  de 
la  línea  horisontal  distant  del  punt  principal  ó  de 
la  vista  tant  com  es  lo  raig  principal.  Punto  de 
distancia.  Distantiae  oplicae  punctum. 

PDNT  DEIXAT.  Lo  puut  de  la  mitja  que  no  s'  ha 
pres.  Trabilla.  Solutus,  vacuus  caligarum  textur» 
ductus. 

PUNT  DE  nONOR.  PUNDONOR, 

PUNT  DE  LA  uEFRACció.  fís,  Lo  puut  eu  quB  pas- 
sant  los  raigs  de  llum  oblíquament  de  un  mitj  à 
altre  de  diferent  resistència,  forma  1'  àngul  de  in- 
clinació, separantse  de  la  línea  recta,  Punlo  de  la 
refraccion.  Refractionis  punctum, 

PUNT  DE  LA  SUSPENSIÓ,  Aquell  cn  que's  manté  sus- 
pès un  cos,  Punlo  de  la  suspension.  Suspensionis 
punctum. 

PUNT  DE  LONGiTüT,  nàut,  Lo  que's  col-loca  en  la 
carta  de  navegar,  y  resulta  de  las  observacions  as- 
tronómicas  de  la  longitut  y  latitut,  Punlo  de  longi- 
lud.  Punctum  longitudinis. 

PUNT  DE  MEDITACIÓ,  La  matèria  que  se  senyala 
pera  que  sobre  ella  's  tinga  la  oració,  Punto  de  me- 
ditacion.  Meditationis  matèria. 

PUNT  EN  BOCA.  m,  adv.  S'  usa  pera  avisar  à  algú 
que  calle.  Punlo  en  boca.  St.  H  exp.  Encarrega  à 
algú  que  no  divulgue  lo  que  se  li  ha  dit.  Punto  en 
boca.  Cave  ne  audita  vulges, 

PUNT  ESCAPAT.  Lo  que  s'  escapa  en  la  mitja. 
Punlo.  Caligarum  scissura  rotunda.  j|  fam.  vbnto- 

SITAT. 

punt  INTERROGANT  ó  DE  INTERROGACIÓ.  SCUyal  qUB 

expressa  la  pregunta  en  Y  escrit.  Interrogacions 
inlerroganle.  Interrogationis  nota. 

PUNT  LLARCH  PER  TRAU.  Entre  las  costureras  la 
puntada  llarga  sobre  la  qual  forman  los  traus  6  al- 
tra cosa.  Pasillo,  dienle  de  perro.  Protensum  acu- 
punctum. 

PUNT  PER  AGULLA,  Y  PUNT  PER  PUNT.  m.  adV,  EX- 

pressa  '1  modo  de  contar  alguna  cosa  exactament 
y  sens  deixar  circunstància  alguna.  Punlopor pun- 
to. Sigillatim, 

A  BON  PUNT.  m.  adv.  OPORTUNAMENT. 

AL  PUNT.  m,  adv.  Al  instant.  Al  punto.  Illicò,  \\ 
Enterament,  sens  faltarhi  res.  De  todo  punto.  Ora- 
ninó. 

anírsen  pel  punt  dk  baix.  fr.  raet.  Petejar. 
Venlosear,  zullarse,  irse  de  copas.  Alvo  conceptum 
flatum  ejicere. 

ANARSEN  PER  PUNTS.  fr.  ACABARSE. 

i  PUNT.  m.  adv.  Expressa  que  alguna  cosa  està 
prompta  y  aparellada.  A  punto.  Paralè.  (]  A  propó- 


i24 


PÜN 


DICCIONARI 


PÜN 


6it,  al  cas.  A  punlo.  Aplè.  ||  k  risch  ó  perill. 

1  ó  DE  PUM  DE  MALLA..  Obra  fcla  à  punt  de  ret  ó 
filat.  Redecilla,  d  punlo  de  malla.  Reticulura,  i. 

A  PUNT  DE  SOLFA.  m.  adv.  Ab  art,  regla  y  acert. 
Con  el  compàs  en  la  mano,  en  solfa.  Caulè,  circuns- 
peclè. 

A  PUNT  FIXO.  ra.  adv.  Cabalment,  ó  ab  certesa.  A 
punto  (ijo.  Cerlè,  absdubiò. 

k  TOT  PUNT.  m.  adv.  Resoltament,  sens  parar  en 
rischs.  A  todo  trance.  Omni  timore  postposito.  || 

k  MÈS  NO  PODER. 

AQUÍ  ESTÍ  'l  punt  DE  LA  CONFITURA  6  AQUEST  ES  LO 

PUNT  DE  LA  CONFITURA,  loc.  iiiet.  fam.  Dcnota  que 
en  alguna  cosa  està  la  principal  dificultat,  Ese  es 
el  diablo,  el  àpice,  el  busilis.  Hoc  opus,  hic  labor 
est. 

CADA  PUNT.  m.  adv.  Cada  instant.  Cada  inslanle, 
cada  momenlo ;  por  momenlos ;  cada  credo.  Crebrò, 
frecuentissimè. 

DE  PUNT.  m.  adv.  Ab  empenyo  y  porfia.  De 
apuesla ;  depunlillo.  Contentiosè,  obslinalè. 

DE  PUNT  EN  BLANCH,  m.  adv.  Armat  de  cap  à 
peus.  De  punta  en  Manco.  Ex  capite  ad  talus  imos. 

DE  PUNT  EN  PUNT.  m.  adv.  PUNT  PER  PUNT. 

DONAR  PUNT.  fr.  Espessir  los  líquits.  Dar  cuerpo. 

SpisSO,  as.  II  FÉR  PUNT. 

DONAR  PUNTS.  fr.  Cusif  lo  cirurgià  la  ferida.  Dar 
punlos.  Yulnussarcire. 

EN  AQUEST  PUNT.  m.  adv.  Ara  mateix,  poch  temps 
ha.  En  esle  inslanle  ò  momenlo.  Nunc,  mox,  jam. 

EN  PUNT.  m.  adv.  Puntualment,  com  :  las  sis  en 
PUNT.  En  punlo.  In  ipso  articulo. 

ESCAPARSE,  ANARSEN    LOS    PUNTS    DE   LA    MITJA.  fr. 

SoUarse  los  punlos  de  la  media.  Tibialium  maculas 
dissolvi. 

ESTAR  1  PUNT.  fr.  Estar  pròxim  ó  en  disposició 
de  férse  ó  de  succehir  alguna  cosa.  Estar  para.  In 
proximo  esse.  ||  Estar  à  pich,  à  risch,  pròxim.  Es- 
tar en  punto  ó  à  punto.  Proximum  esse. 

FÉR  PUNT.  fr.  Acabar  la  clàusula  en  la  lectura. 
Ilacer  punto.  Clausulam,  orationem  finiré.  I  Aca- 
bar, conclóurer  alguna  espècie.  Hacer  punto.  Rem 
claudere. 

PER  PUNT.  m.  adv.  Per  instants.  Por  punlo.  Jam- 
jam. 

PICAR  PUNTS.  fr.  Picar  en  lo  llibre  corresponent 
à  la  facultat  sobre  que  s'  ha  de  llegir  en  oposició- 
Tomar  punlos.  Thema  sorte  ductum  publicè  expli- 
candum  eligere. 

POSARSE  À  PUNT.  fr.  Prepararsc.  Apercibirse,  po- 
nerse  en  arma,  aprestarse.  Separaré. 

PUJAR  DE  PUNT.  fr,  AumentaTse.  Subir  depunto. 
Augeri. 

SABER  QUANTS  PUNTS  CALSA.  loC.  faiU.  ConéixCr  lo 

talent  de  algú.  Sondear  la  sabiduria.  Cujusdam  in- 
genium  meiiri. 

SABER  UN  PUNT  MÈS    Qüe'l    DIMONI.    loC.    fam.  SÓT 

mòlt  astut  pera  sòn  negoci.  Saber  m  punto  mas  que 
H  diablo.  Callidissiraè  esse. 


TANT  BON  PUNT.  loc.  Dcnola  haverse  fét,  dit  ósuc- 
cehit  alguna  cosa  luego  que's  digué,  féu,  etc.  Al 
punto  que,  luego  que,  al  inslanle  que.  Ut,  ubi. 

PUNTA.  f.  Extremitat  aguda  de  qualsevol  co- 
sa. Sumidad,  punta,  cúspide.  Muro,  nis,  cuspis,  idis. 
II  Lo  cap  ó  extrem  de  alguna  cosa,  en  lo  qual  finei- 
xen las  sevaslíneas,  com:  punta  del  nas,  dels  dits. 
del  banch.  Punta.  Cuspis,  idis,  angulus,  i.  ||  Llen- 
gua de  terra  que  entra  dins  del  mar.  Punta.  Lin- 
gua,  ae,  promonlorium,  ii.  ||  Àngul  ò  cantó  que  for- 
ma algun  terreno,  edifici,  etc.  Cornijal.  Angulus, 
i.  II  Part,  principi  ó  qualitat  de  alguna  cosa,  com: 
lo  vi  té  punta  de  agre;  falano  té  punta  de  fullero. 
Punta.  Acor,  is.  ||  Qualsevol  dels  cantons  del  mata- 
làs ó  coixí.  Cogujon.  Culcitrae  aut  pulvilli  cuspis. 
y  TATXA ,  GABARR0T.  |  PUNXA.  ||  Entre  eslauipers 
punxo  pera  tràurer  las  lletras  de  las  planas  sense 
espatUarlas.  Punta.  Typographica  subula.  []  pi. 
Obra  regularment  de  fil  blanch  prim,  que's  posa 
per  guarnició  als  vestits,  etc.  Encajes,  punlas.  Re- 
ticulata  taenia.  U  Las  banyas  del  toro.  Cuernos.  Cor- 
nua,  um. 

PUNTA  de  agulla,  m.  Part  mínima  de  alguna  co- 
sa, ó  cosa  mòlt  pelila.  Chispa.  Partícula,  a;. 

PUNTA  DE  DIAMANT.  Diamant  petit.  Chispa.  Minus- 
culus  adamas.  I  La  que  serveix  pera  tallar  lo  vi- 
dre. Punta  de  diamante.  Adamantina  cuspis.  ||  La 
forma  angular  que  tenen  algunas  cosas  à  que  's 
dóna  aquest  nom.  Punta  de  (ítaman(e.  Adamantinae 
cuspidis  forma. 

PUNTA  DE  INGENI.  AGUDESA. 

PUNTA  DE  LA  EscARCHOFA.  'L  pích  còrb  que  té  dita 
planta.  Gavilancillo.  Achanti  aculeus. 

PUNTA  DEL  DIA    Ó  DEL    ALBA.    Quaut  86  COmcnsa  à 

tornar  clar.  Al  amanecer,  d  la  alborada.  Aurora,  ae, 
diluculum,  i. 

PUNTA  DEL  Eix.  L' extrem  del  eix  que  sobreíx  de 
la  roda  en  los  carros  y  cotxos.Pezon.  Axisexliemitas. 

PUNTA  DE  SEDA.  BLONDA. 

PUNTA  PEU.  PUNTAPEÜ. 

ACABAR  EN  PUNTA,  fr.  FÉR  PUNTA.  1. 

A  PUNTA  DE  SOL.  Al  temps  de  presenlarse  à  nostra 
vista  aquest  planeta.  Al  salir,  al  rayar  el  sol.  Solis 
ortu. 

A  PUNTA  PEUS.  m.  adv.  Ab  abundància  excessiva. 
Àpuntapiés.  Despictus,  summa  vi. 

DE  PUNTAS  DE  PEUS.  m.  adV.  DE  PUNTETAS. 

FÉR  PUNTA.  fr.  Acabar  en  punta.  Acabar,  rematar 
en  punta.  In  acumen  desinere.  ||  Feria  tràurer  als 
instruments  de  ferro.  Apuntar.  Acuo,  is. 

FÉR  PUNTAS.  fr.  Competir  ab  altre,  igualarlo  en 
alguna  prenda,  habilitat,  etc.  Medir  lanzas.  Mqui- 
pare.  |  Contradir  ab  vigor  y  eficàcia  l' intent,  opi- 
nió ó  resolució  de  altres.  Hacer  punta.  Adversari. 

GUANYAR  ALGUNA  COSA  AB  LA  PUNTA  DE  LA  ESPASA. 

fr.  Guanyaria  ab  esfors,  ab  rigor,  Ganar  d  punta 
de  lanza.  Totis  viribus,  summa  vi  aliquid  auferre, 
consequi, 

NO  TENIR  QUE  AGBAHIR  TINT  COM  PUJi  ÜNA  PimTA 


I 


PUN  CATALÀ. 

DB  AGULLA,  ref.  No  haver  rebut  lo  menor  favor.  No 
deber  una  sed  de  agua.  Xon  scyphum  aqnae  sedan- 
dcB  siti  offerre. 

SENS  FALTAR  UJíA  PUNTA  DE  AGULLA,  ref.  SENSE 
FALTAR  UN  PEL  DE  CÜNILL. 

TENIR  PUNTA  DE  AGRE.  fr.  Comensar  à  tomarseagre 
'I  vi.  Repuntar,  volverse,  lener  punla  de  vinagre, 
apuntar.  Acescere,  acidumfiere,  excesere. 

PUNTACIÓ.  f.  La  acció  de  posar  punts  sobre 
las  llelras.  Puntacion.  Nolarum  súper  litleras  ap- 
positio. 

PUNTADA,  f.  Punta  de  fil  passat.  Puntada. 
Punctum  acus. 

PUNTADA  DE  PEU.  Lo  cop  donat  ab  la  punta  del 
peu.  Puntapié,  punlillazo,  puntillon.  Pedis  ictus. 

PDNTAGUT,  DA.  adj.  PUNXAGUT. 

PUNTAL,  m.  Lo  que  serveix  pera  sostenir  ó 
preservar  de  càurer  alguna  cosa,  Encamacion, 
puntal ,  ahitaque,  tentemozo ,  langanillo,  muleta. 
Fulciïnentura  ,  i.  ||  Pal  ó  forca  pera  sostenir  las 
brancas  del  arbre.  Rodrigon.  Ridica,  m,  pedamen- 
tum,  i.  II  PONT.  II  Pal  ó  aspra  de  cep.  Puntal.  Ridi- 
ca, ae,  pedamentum,  i.  ||  Fusta  unida  en  altra  ho- 
risontal,  desde  la  qual  va  en  direcció  inclinada  à 
apuntalar  à  altra  també  horisontal.  Tornapunía. 
Lignum  obliquèaliud  sustentans,  fulciens.  [|  La  vi- 
ga  ab  que  s'  apuntalan  las  minas.  Adema.  Trabs, 

bis.  II  pi.  PEUS  DRETS. 

POSAR  PUNTALS  ALS  ARBRES,  fr.  Rodrigar.  Peda- 
mentis  fulcire. 

POSAR  UN  PUNTAL  A  LA  VIDA.  fr.  met.  fam.  Pén- 
drer  alguna  petita  porció  de  aliment  entre  dia  pera 
donar  alguna  forsa  al  cos.  Echar  un  remiendo  d  la 
vida.  Vires  aliquantulò  cibo  capere. 

PUNTALET.  m.  Rocí  de  aliment  abans  de  la 
menjada.  Mulela,  mulelilla,  y  tente  en  pié  ter.  Ful- 
crum,  i. 

PUNTAPEU.  m.  PUNTADA  DE  PEU. 

PUNTEJAR.  V.  n.  Tocar  la  guitarra,  tocant 
determinadas  cordas  cada  una  ab  un  dit.  Puntear. 
Citharae  fides  carptim  summis  unguibus  pungere. 
II  Cusir,  fér  punts.  Puntear.  Suo,  is.  ||  Fér  dents  ó 
punts  en  una  roda  de  rellotge,  molí,  elc.  Puntear. 
Incido,  is;  denticulos  facere.  I  Dibuixar ,  notar, 
trassar  ab  punts  alguna  cosa.  Puntear.  Punctulus 
delinearé.  |1  v.  n.  nàut.  Anar  orsant  quant  se  pót 
pera  aprofitar  lo  vent  quant  escasseja.  També  s' usa 
com  actiu,  com :  puntejar  lo  vent.  Puntear.  Obli- 
quare  sinus  in  ventura. 

PUNTEJAT,  DA.  p.  p.  Punteado.  Sutns,  in- 
cisus. 

PUNTER,  m.  Instrument  de  sabater  pera  pén- 
drer  la  mida.  Marco.  Galopodium,  ii.  1|  Tocador  de 
las  palmatórias.  Punlero.  Stilus,  i.  [j  Tocador,  bas- 
tonet  ab  que  senyalan  las  lletras  los  que  aprenen 
de  llegir.  Puntero.  Stilus,  i. 

PUNTERA,  f.  Planta  sucosa,  sempre  verda,  6 
de  fullas  permanents.  Yerba  puntera ;  siempreviva 
mayor.  Zoopthalmus,  i.  |  Yirollas  en  las  branillas 


PUN  425 

del  paraygua.  Casquillo.  Chantus,  i.  ||  La  qui  fa 
punlas.  Encajera,  rondera.  TelíB  reticulatae  textrix. 

PUNTERIA,  f.  La  acció  de  dirigir  una  arma, 
pera  que  done  '1  tir  en  lo  punt  determinat.  Asesla- 
dura,  punteria.  Collimatio,  collineatio,  nis. 

péndrer  la  punteria,  fr.  Posar  en  direcció  las 
armas  de  foch  pera  dispararlas.  Apuntar,  Arma  jac- 
tura  intendere. 

pérdrer  la  punteria,  fr.  Apartaria.  Desapunlar. 
Ab  scopo  aberrare. 

PUNTET.  m.  d.  Punlico.  Panctura,  i.  1|  Lopich 
que's  posa  al  cap  dels  canons  de  las  armas  de  foch 
pera  dirigir  la  punteria.  Mira,  punto,  brújula.  Pin- 
nula,  ai.  ||  valdó.  ||  molla. 

PUNTETA.  f.  d.  Puntica,puntiUa.  Xcumem,  i  nis. 

ANAR  DE  PUNTETAS.  fr.  met.  Procebir  ab  mòlt  se- 
cret y  reca  to.  Andar  con  zapatos  de  fiellro.  Cautè, 
secretòque  agere. 

DE  PUNTETAS.  m.  adv.  Caminarab  las  puntas  dels 
peus  alsant  los  talons.  Ue  puntillas.  Extremis,  sum- 
mis pedibas. 

posARSE  DE  PUNTETAS.  fr.  Oír  ab  mòlt  desagrado 
ó  disgust  lo  que's  demana  ó  pretén,  negantse  y  re- 
sistintse  à  la  pretensió,  etc.  Ponerse  de  uiias  ó  en 
veinte  uíias.  Tenaciter  obsisíere. 

PUNTILL.  m.  En  las  fàbricas  ó  forns  de  vidre 
es  un  canó  de  ferro  com  lo  de  la  escopeta,  ab  que 
trau  '1  vidre  del  forn  sobre  '1  màrmol  ó  llosa  de 
ferro,  pera  traballarlo  y  formar  en  ell  las  pessas. 
Puntel.  Ferreus  ad  vitrum  é  fornace  educendum 
tubus. 

PUNTILLA.  f.  Puntas  de  fil  mòlt  estretas.  Pun- 
tilla.  Plagula,  se.  ||  ribet. 

PUNTILLO.  m.  Qualsevol  cosa  leve  ó  despre- 
ciable,  en  la  cual  una  persona  massa  pundonorosa 
repara  ó  fà  consistir  I'  honor  ó  estimació.  Punlillo, 
honrilla.  Levissimi  moraenli  negotium. 

PUNTILLÓS  Y  PUNTÓS,  A.  adj.  Pundono- 
rós,  qui  es  delicat  en  conservar  sa  bona  opinió. 
Puntoso,  puntuoso.  Honoris  studiosus.  ||  met.  Fo- 
gós, que's  dóna  luego  per  sentit  de  poca  cosa.  Pun- 
toso,  peliíloso.  Honoris  studiosus. 

PUNTUACIÓ,  f.  La  col-locació  de  las  notas  de 
ortografia  en  la  escriptura.  Puntuacion.  Interpunc- 
tum,  i. 

PUNTUAL,   adj.  Exacte ,  prompte.    Puntual, 

exacta,  fiel,  legal.  Exactus.  |  Cert,  ajustat,  cabal. 

Puntual.  Certus.  ||  Exacte,  rígido  en  la  observància 

de  alguna  lley,  precepte  ó  regla.  Severo.  Severus. 

Q  Fixo.  Clavado,  obediente.  Certus,  exactus. 

PUNTUALISAR.  v.  a.  Donar  la  última  ma  à  la 
col-locació  de  las  espècies,  assegurarlas  en  la  me- 
mòria. Puntualizar.  Ordine  disponere:  memoriter 
discere. 

PUNTUALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Puntualisimo. 
Diligentissimus. 

PUNTUALÍ8SIMAMENT.  adv.  m.  SUp.  Pun- 
tualisimamente.  Diligentissimè. 

PUNTUALITAT,    f.  Exaclitut.  Puntualidad. 


426 


PÜN 


DICCIONARI 


PÜN 


Accuralio,  nis.  I  Certesa  y  conveniència  de  alguna 
cosa  pera  '1  fi  à  que  se  la  destina.  Puniualidad,  re- 
ligiosidad,  fidelidad.  Convenientia,  ae. 

PUNTUALMENT,  adv.  m.  Ab  puntualitat. 
Puntualmente,  religiosamente.  Accuratè. 

PUNTUAR.  V.  a.  Col•locar  las  notas  de  orto- 
grafia en  una  escriptura.  Punluar,  apuntar.  Scrip- 
turam  dispungere. 

PUNTUAT,  DA.  p.  p.  Apuntado,  puntuado.  In- 
terpunclus. 

PUNTUÓS,  A.  adj.  PUNDONORÓS,  PL'NTÓS. 

PUNTURA.  f.  Ferida  ab  instrument  punxagut, 
Punlura.  Punclura,  »,  punctio,  nis.  ||  Entre  es- 
tarapers,  qualsevol  de  las  dos  punlas  que  estan  al 
costat  del  timpà  pera  deturar  lo  full  de  paper.  í'mji- 
tura.  Typographicae  tabulae  cuspis. 

PUNXA.  f.  Punta  mí)lt  aguda.  Punta,  pua.  Spi- 
culum,  aculeus,  i.  1  Espina  dels  arbres  ó  plantas, 
com  la  del  cart,  esbarzer,  eic.  Espina,  pua.  Spina, 
se.  II  La  punta  ó  eslellela  que's  clava  en  la  carn. 
Rancajo.  Cuspis,  idis.  I  Punta  de  monianya  pela- 
da. Cumbre,  cima.  Vèrtex,  icis.  fl  raet.  Las  cosas 
inmalerials  que  causan  sentiraeni  y  pena.  Espina. 
Aculeus,  i.  II  met.  dificultat,  perill.  ||  met.  Estí- 
mul, incilaliu.  Aguijon,  clavo,  espuela,  estimulo. 
Stimulus,  i. 

PUNXADA,  f.  Picada,  ferida  ab  punxa.  Pun- 
zada,  punzadura,  pinchadura,  picada,  picadura, 
picazo.  Puncta,  ae,  punctio,  nis.  fl  püntlra.  1.  |1 
Dolor  que  se  sent  agudament  de  quant  en  quant. 
Ramalazo,  punzada.  Quandoque  mordens  dolor.  || 
vnet.  Sentiment  interior.  Punzada.  Moeror,  angor, 
is.  II  f.  Lo  batiment  y  dolor  que  causa  entre  qualse- 
vol tumor  la  matèria  quant  no  està  ben  madura. 
Enlrepunzadura.  Dolor  adveniens,  dum  pus  con- 
coquilur. 

PüNXAnx  DE  AGULLA  DE  CAP.  AlfiUrazo.  AciculsB 
punctura. 

PUNXADA    DE    AGULLA    DE  CUSIR.    AgujaZO.     ACUS 

punctura. 

PUNXADA  DELS  HUMORS,  mcd.  Pruítja  dels  humors 
que  punxan  alguna  part  del  cos.  Velicacion.  Yel- 
licatio,  nis. 

PUNXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ó  lo  que  punxa. 
Punzador.  Pungens,  tis. 

PUNXADURA.  f.  ant.  PUfíXADA.  1. 

PUNXAGUT,  DA.  adj.  Lo  que  lé  punxas. 
Puntiagudo,  punzante,  punioso,  afilado,  picoteado. 
Cuspidatus,  acurainatus,  acutalis, 

PUNXANT,  p.  a.  Qui  ó  lo  que  punxa.  Pwnzan- 
te.  Pungens.  H  adj.  PUNXAGUT. 

PUNXAR.  V.  a.  Ferir  ab  punxa.  Punzar.  Sti- 
mulo,  as,  pungo,  is.  |1  Ferir  ab  algun  instrument 
punxagut.  Picar,  punzar,  aguijar,  aguijonear,  agu- 
zar.  Pungo,  is.  1|  Descubrir  poch  à  poch  las  cartas 
en  lojochpera  conéixerlas  per  la  pinta.  Brujulear. 
Rimor,  aris.  |1  met.  Estimular  à  algú  à  fér  alguna 
cosa.  Espolsar,  aguijonear,  tarazar,  estimular.  Sti- 
Bjulo,  as,  II  met.  Molestar,  importunar,  perseguir  à 


algú.  Hostigar.  Vexo,  as.  H  Ferir  las  pünxas  de  un 
arbuslo,  mata,  etc.  Espinar.  Pungo,  is.  1|  v.  r.  Mo- 
lestar algun  dolor  de  quant  en  quant.  Punzar.  Sti- 
mulo,  fodico,  as.  ||  Comensar  à  verdejar  los  sem- 
brats. Asomar.  Cacumen  ex  solo  segetes  educere. 

I  PUNYIR  LA  BARBA. 
SEMBLA  QUE'l  PUNXEN Ó  COM  Si'l  PUNXESSEN.  lOC.De- 

nota  que  algú  està  impacient  en  casa  pròpia.  Ser 
huésped  ensu  casa.  In  pròpia  domu  hospitem  agere. 

PUNXAT ,  DA,  p.  p.  Punzado ,  espinado. 
Punclus, 

PUNXETA.  f.  d.  Espinilla.  Spinula,  ffi.  ||  met. 
Se  diu  de  la  persona  que  pica  ab  paraulas  ó  ac- 
cions. Mordaz.  Maledicus,  i. 

PUNXO.  m.  Instrument  rodó  de  ferro  que  ter- 
mina en  punta.  Punzon,  estilo.  Pungiunulus,  veru- 
culum,  i.  II  BURÍ.  II  PUNTA.  ||  AguUa  de  fen'O  ó  llau- 
tó pera  escríurer  en  taulelas  ó  llibrets  de  memò- 
ria. Punzon.  Graphium,  ii.  ||  Llansela  pera  sangrar 
animals.  Lanceta.  Sagitta,ae.  H  Instrument  de  ferro 
un  poch  rom  que  té  gravada  alguna  cosa,  del  qual 
usan  los  que  obren  matrissas  pera  la  estampa,  'Is 
marcadors  pera  la  plata.  Punzon.  Graphium,  ii.  || 
met.  Estímul,  agulló,  inoitament.  Aguijon.  Incita- 
mentum,  i,  irritamen,  inis.  |1  Lo  bastonet  de  que 
penja  la  fruyta.  Pezon.  Pediculus,  peliolus,  i.  H 
Alena  de  sabater  dreta  y  grossa.  Estaquillador . 
Grandior  subula. 

PUNY.  m.  La  ma  closa.  Puno.  Pugnus,  i.  |1  Lo 
que  pót  cabrer  en  lo  puny.  Puríado,  pum.  Pugillus, 
pugnus,  i.  II  Lo  tros  de  llens  unit  à  la  boca  de  la 
mànega  de  la  camisa  que  ajusta  à  la  munyeca. 
Puno.  Brachiale,  is-  astrictior  subucuhe  fascia.  || 
Empunyadura  de  espasa.  Puno.  Ensis  capulus.  || 
Polaynas,  adorno  de  llens  ó  puntas  que  rodejan  la 
munyeca  unit  ó  separat  de  la  camisa.  Puno.  Su- 
perposila  manica.  ||  Lo  pom  dels  bastons.  Puno. 
Baculi  pugnus.  ||  met.  Poquedat,  Jcurtedat.  Puno. 
Exiguitas,  atis. 

AMIDAR  1  PUNTS.  fr.  Amidar  alguna  cosa,  posant 
un  puny  sobre  altre  ó  un  desprès  de  altre  sucessi- 
vament.  Medir  à  punos.  Aliquid  pugno  metiri. 

A  PUNT  CLOS.  m,  adv.  Ab  forsa  ó  ab  eficàcia.  A 
puno  cerrado.  Enixè. 

COM  LO  PUNT.  m.  adv.  Expressa  que  una  cosa  es 
mòlt  gran  ó  petita  respecte  de  lo  que  solen  sor  las 
de  sa  espècie.  Como  el  puno.  Pugni  instar. 

DE  PROPI  PUNT.  m.  adv.  De  pròpia  ma.  De  propio 
puno.  Proprio  marte. 

FÉR  A  COPS  DE  PUNT.  fr.  Fèr  depressa.  Harbar,  ga- 
lopear.  Festinanter  conficere. 

FICAR  AL  PUNT.  fr.  Amenassar  à  algú.  Meter  en  un 
puno  ó  en  un  zapato.  Ad  angustias  silentiuraque 
redigere. 

MOSSEGAR  LOS  PUNTS.  fr.  met.  Penedirse,  manifes- 
tar enfado  per  no  poderse  venjar.  Morderse  lasma- 
nos,  los  dedos,  las  unas.  Ungues,  manus  mordere. 

PÉRDRER  LO  PUNT. f.  PÉRDRER  LO  TRABALL. 

aosEGARSE  'ls  PUNTS.  ír.  met.  Expressa  '1  senti- 


PÜN 


CATALÀ. 


PUR 


427 


ment  de  Irobarse  burlat  ó  no  poder  executar  lo 
que's  desitja.  Morderse  los  labios,  tirarse  de  una 
oreja  y  no  alcanzarse  de  olra.  Acerbè  aliquid  ferie, 
signisque  id  demostraré, 

sÉR  DEL  PUNY  ESTRET,  fp.  Séf  cscàs,  avafo  y  ines- 
quí.  Cerrar  la  mano,  ser  agarrado.  Sordidura  esse, 
opum  esse  tenacem. 

TENIR  EN  LO  PUNT  À  ALGÚ.  fr.  niet.  Tenir  à  són 
àrbitre  y  disposició.  Tener  de  la  oreja.  Subjectum 
habere. 

PUNY4.  f.  EMPENYO,  ESFORS.  |  ant.  RENYINA, 
PELEA.  11  ant.  PUNXA. 

MÉTUER  PUNYA.  loc.  aut.  PoncT  empeíio.  Magna 
contentione,  toto  peclore. 

PUNYADA.  f.  Cop  de  puny.  Punada,  puneie, 
punetazo,  remoquele.  Pugni  ictus.  I  Cop  de  puny  à 
la  cara,  bofetada.  Mojicon.  Colaphus,  i. 

k  PUNYADAS.  m.  adv.  A  cops  de  puny.  Apunadas. 
Pugnitüs. 

PUNYAL,  m.  Arma  ofensiva  de  cer,  que  sols 
fereix  de  punta.  Puiial,  rejon  y  almarada  lo  de  tres 
cayres.  Sica,  ae,  pugio,  nis.  H  Senliment,  dolor  vi- 
víssim.  Punal.  Dolor  animi  acerbissimus.  U  Qui  fa 
punyals.  Pmalero.  Sicarum  arlifex. 

POSAR  UN  PUNYAL  Ó  UNA  PISTOLA  ALS  PITS.    fr.  For- 

sar  à  algú  pera  que  execule  alguna  cosa.  Pone^  un 
puiial  al  pecho.  Yim  inferre. 

PUNYALADA,  f.  Ferida  feta  ab  punyal.  Puna- 
lada,rejonazo.  Pugionis  vulnus,  ictus.  H  raet.  Pe- 
sar gran  donat  de  improvís.  Puiialada.  Improvisum 
animi  vulnus. 

cusiR  A  PUNYALADAS.  fr.  mct.  Douame  móllas  à 
algú.  Coser  àpunyaladas.  Pugione  aliquem  iclibus 
confodere. 

DONAR  PUNYALADAS.  fr.  Ferirà  algú  ab  punyal. 
Dar  punaladas  ó  de  puiialadas.  Pugione  vulneraré. 

MÉS  SENTO  AlXÓ  QUE  UNA   PUNYALADA.  loC.    DcUOta 

que  es  menor  mal  lo  ferir,  que'l  de  desacreditar  ó 
afrontar  à  algú.  Sanan  cuchilladas,  mas  no  malas 
palahras.  Ensis  curanlur  vulnera,  non  verbera 
lingua;. 

PUNYALET.  m.  d.  Punalejo,  ilo.  Parvus  pu- 
gio. 

PUNYAMENT.  in.  ant.  puNició. 

PUNYAR.  v.  a.  ant.  procurar.  H  insistir. 

PUNYAT.  m.  Lo  que  cab  en  lo  puny.  Puiiado, 
puno.  Pugillus,  pugnus,  i. 

PUNYENT,  p.  a.  PUNXANT. 

PUNYERA.  f.  Dret  de  un  grapat  de  blat  de  en- 
trada de  cens.  funado.  Pugillus. 

PUNYET.  m.  d.  Punico,  punilo.  Pugillus,  i.  |1 
Joch  de  noys  portant  una  pedreta  en  una  ma,  y  pert 
qui  no  endevina  en  quina  ma  està.  China.  Puero- 
rum  ludus. 

PUNYIDA.  f.  p.  u.  y 

PUNYIDURA.  f.  ant.  y 

PUNYIMENT.  m.  ant.  punxada. 

PüNYIR.  v.  a.  p.  u.  punxar.  11  v.  n.  Comensar 
à  tenir  barba.  Apuntar  el  lozo.  Pubesco,  is.  |  mel. 


Ferir  las  passions.  Punzar.  Augo,  is.  Ij  apuntar. 
PUNYIT,  DA.  p.  p.  PUNXAT. 
PUNY08.  m.  pi.  PUNY,  POLAYNA. 
PUPILAR.  adj.  PUPIL-LAR. 

PUPIL-LA.  f.  La  minyona  que  necessita  de  tu- 
tor per  no  tenir  encara  dotze  anys.  Pupila.  Pupil- 
la.  Si. 

PUPIL-LAR.  adj.  Cosa  del  pupil-lo  ó pupil•la, 
com.  edat  pupil-lar.  Pupilar.  Pupilaris. 

PUPIL-LARITAT.  f.  y 

PUPIL-LATGE.  m.  L'  estat  de  pupil-lo.  Pupi- 
laje.  Pupillaris  conditio. 

PUPÜP.  f.  ant.  y 

PUPUT.  f.  Aucell  de  ploma  daurada,  roja,  blan- 
ca y  negre,  que  té  una  cresta  en  lo  cap.  Abubilla, 
upispa.  Upupa,  ce.  1|  Jocb  de  noys  en  que  tapan  à 
un  de  ulls,  y  ba  de  anar  buscant  los  altres  fins 
que  n'  agafa  algun.  Gallina  ciega.  Puerilis  ludus. 

PUR,  A.  adj.  Llibre  y  net  de  tota  mescla.  Puro, 
mero.  Merus,  purus.  H  Cast,  sant.  Inocenle,  puro, 
limpio,  inconlaminado,  lerso,  intacio,  inviolable. 
Gasius,  purus.  |1  Lo  gran,  delicat,  excessiu,  quinta 
essència   de  alguna  cosa.   Puro.  Purus.  1|  conj. 

PUIG.  2. 

PURAMENT,  adv.  m.  Castament.  Puramente. 
Puré.  11  Merament,  solament.  Meramente,  puramen- 
te. Puré. 

PURESA,  f.  La  qualitat  que  constituheix  una 
cosa  neta  y  sens  mescla.  Pureza.  Puritas,  alis, 
mundilia,  aj.  I  Integritat  virginal.  Pureza.  Pudici- 
tia,  ae,  castilas,  atis.  |  Carència  de  pecats,  inno- 
cència de  costums.  Pureza,  limpieza.  Probitas, 
atis. 

PURGA.  f.  Medicina  pera  fér  evacuar  lo  ven- 
tre. Purga,  purgacion.  Purgatio,  nis. 

PURGABLE.  adj .  Lo  que's  déu  purgar.  Purga- 
ble.  Purgandus. 

PURGACIÓ.  í.  Lo  més  en  lasdònas.  Purgacion, 
compurgacion.  Menstrua  purgatio.  H  ant.  La  acció 
de  netejar.  Limpia,  purgacion.  Elimatio,  repurga- 
tio,  nis.  11  La  acció  de  juslificarse  algú  de  lo  que  se 
li  imputa.  Purgacion.  Purgatio,  nis.  H  La  acció  de 
expel•lir  los  mals  humors  per  medi  de  la  purga. 
Purgacion.  Purgatio,  nis.  I  Malaltia  de  derrame 
involuntari  del  semen.  Gonorrea.  Gonorrbea,  v&. 

PURGACIÓ  CANÒNICA.  La  pioba  que'ls  cànons  esta- 
bleixen pera  '1  càs  en  que  algú  fos  notat  de  delicte 
que  nos  puga  enterament  probar,  se  purga  la  nota 
ó  infàmia  que  resulta  contra  1'  acusat  per  sòn  jura- 
ment y  '1  dels  compurgadors.  Purgacion  canònica. 
Canònica  purgatio. 

PURGACIÓ  vulgar.  La  disquisició  ó  examen  judi- 
cial en  que  per  defecte  de  altra  probase  subjectava 
al  reo  à  las  experiéncias  del  aygua  bullenla,  del 
ferro  vermell  de  foch  ó  del  aygua  freda,  en  que's 
llansava  lligat  de  peus  y  mans,  declarantlo  reo  si 
s'  enfonsava  ó  's  cremava,  y  sinó  innocent:  es 
prohibida  pels  cànons.  Purgacion  vulgar.  Yul- 
garis  purgatio, 


428  PUR  DICCIONARI 

PURGADOR.  m.  GARBELL.  II  adj.  Qui  púrga  ó 

neteja.  Purgador.  Purgator,  is. 

PURGADURES.  f.  pi.  ESPOaGUERiAS. 

PURGAMENT.  m.  ant.  garbelladuras. 

PURGANT,  p.  a.  Lo  que  púrga,  la  medicina 
pròpia  pera  purgar.  Purganle,  purgalivo,  catàrlico. 
Purgans,  tis. 

PURGAR.  V.  a.  Purificar  alguna  cosa  de  tot  lo 
que  la  pót  fér  imperfeta.  Purgar.  Purgo,  as.  [|  Sa- 
tisfer en  lot  ó  en  part  la  pena.  Purgar.  Crimen  ex- 
piaré. I  Passar  1'  acusat  per  la  proba  de  la  purga- 
ció  pera  acreditar  la  innocència.  Compurgar.  Pur- 
go, corapurgo,  as.  ||  Donar  una  purga  à  un  malalt. 
Purgar.  Potionem  medicam  adhibere.  ||  Fér  efecte 
la  medicina  purgant,  /'«rj-ar.  Purgo,  as.  ||  Purificar 
Déu  las  ànimas  ab  traballs.  Expiar,  purgar.  Purgo, 
as.  II  V.  n.  MERMAR.  II  Patir  las  penas  del  purgatori. 
Purgar.  Purgo,  as.  jl  Evacuar  algun  humor  natu- 
ralment ó  per  medi  de  purga.  Purgar.  Humorem 
expeliere. 

PURGARIES,  f.  pi.  ant.  esporgüerlvs. 

PURGAR8E.  V.  r.  Péndrer  uua  purga.  Tomar 
una  purga.  Medicamentum  purgans  sumere.  ||  for. 
Justificarse  de  algun  crim.  Purgar.  Purgo,  com- 
purgo,  as. 

PURGAT,  DA.  p.  p.  Purgado.  Purgatus. 

PURGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera 
purgar.  Purgalivo,  purganle.  Purgans. 

PURGATORI,  m.  Lloch  ahont  las  ànimas  dels 
qui  moren  en  gràcia  's  purifican  de  las  relíquias 
de  sos  pecats.  Purgatorio.  Purgatorium,  ii.  ||  met. 
Lloch  aboni  se  passa  la  vida  ab  traballs.  Purgato- 
rio. Locus  ubi  aegrè  vila  degilur. 

PURGUERE8.  f.  pi.  ant.  ESPORGUERIAS. 

PURIFICACIÓ,  f.  La  acció  de  purificar.  Puri- 
ficacion,  luslracion.  Purgatio,  expurgatio,  nis.  ||  La 
festa  que  celebra  la  iglésia  '1  dia  dos  de  febrer  en 
memòria  de  quant  la  Yerge  presentà  à  sòn  Fill  san- 
tíssim en  lo  temple.  Purificacion.  Beatse  Mariaepu- 
rificationis  festum.  ||  L'  acte  de  anar  antíguament 
la  dona  al  temple  desprès  de  passats  los  dias  de  la 
purgació  del  part.  Purificacion.  Muliebris  purgatio, 
purificalio.  ||  pi.  Ablucions  en  la  missa.  Purifica- 
ciones.  Purificaliones,  um. 

PURIFICADOR,  m.  Drap  ab  lo  qual  s'  aixuga 
'I  càlzer.  Purificador  ,  purificadero.  Linostoma, 
atis,  purificalorium,  ii.  ||  Qui  purifica.  Purificador. 
Purgator,  is.  ||  adj.  pürificatori. 

PURIFICAR,  v.  a.  Netejar.  Purificar,  apurar, 
acendrar,  acrisolar,  luslrar,  depurar,  mundificar. 
Purifico,  mundo,  as.  ||  met.  Acrisolar  Deu  las  àni- 
mas per  medi  de  afliccions  y  traballs.  Purificar. 
Purifico,  purgo  as.  ||  met.  Tràurer  à  una  cosa  in- 
raaterial  totas  las  imperfeccions.  Purificar.  Purifi- 
co, as.  II  quím.  Donar  als  licors  1'  últim  grau  de 
perfecció.  Rectificar.  Rectifico,  as. 

PURIFICARSE.  V,  r.  Presentarse  la  dona  en 
lo  temple  passats  los  dias  de  la  purgació  del  pari. 
Purificarse.  Purifico,  as. 


PUS 

PURIFICAT,  DA.  p.  p.  Purificada.  Purgatus. 

PÜRIFICATORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  pera 
purificar.  Purificatorio.  Purgans,  purificans. 

PURISME,  m.  yici  del  qui  afecta  mòlt  la  puresa 
del  llenguatge.  Purismo.  Nimia  puri  sermonis 
affeclalio. 

PURÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Purisimo.  Purissi- 
mus. 

PURISTA,  adj.  Qui  afecta  '1  purisme.  Vurista. 
Nimius  puri  sermonis  afTectalor. 

PURITÀ,  NA.  adj.  S'  aplica  al  heretge  pres- 
biterià de  Inglaterra  que's  precia  de  observar  una 
religió  mès  pura.  Puritana.  Puritanus. 

PURITANISME.  La  secta  y  doctrina  dels  pu- 
ritans. /*wri(an?smo., Purilanorum  secta. 

PURITAT.  f.  Puresa,  enteresa  virginal.  Puri- 
dad.  Purilas,  atis. 

PURNA.  f.  espurna  . 

PÚRPURA,  f.  Peix  de  petxina  com  la  del  cara- 
gol, en  la  gola  del  qual  se  troba  '1  licor  roig  del 
mateix  nom.  Púrpura.  Púrpura,  blatlea,  aï.  ||  La 
roba  tenyida  ab  dit  licor.  Púrpura.  Púrpura,  ae.  || 
La  dignitat  real  ó  de  cardenal.  Púrpura.  Púrpura, 
ae.  II  Lo  mateix  color.  Púrpura.  Púrpura,  ae. 

PURPURAR.  v.  a.  Tenyir  de  color  de  púrpu- 
ra, l'urpurar.  Púrpura  inficere. 

PURPURAT.  m.  Cardenal.  Purpurada.  Purpu- 
ratus,  i.  II  adj.  purpúreo. 

PURPUREJAR.  V.  n.  Péndrer  ó  mostrar  lo  co- 
lor de  púrpura.  Purpurear.  Purpuro,  as. 

PURPÚREO,  A.  adj.  De  color  de  púrpura. 
Purpiíreo.  Puipureus. 

PURUCH.  adj.  PORUCH. 

PURULENT.  adj.  med.  y  cir.  Ple  de  pus.  Puru- 
lento.  Purulentus. 

PUS.  m.  med.  ycir.  Matèria.  Pus.  Pus,  uris,  ta- 
bum,  i.  II  conj.  p.  u.  Denota  la  causa,  motiu  ó  ra- 
hó.  Pues,  puesla,  supueslo.  Quoniam.  ||  adv.  ant. 
Mès.  Mas.  Amplius,  plus.  ||  pus,  donchs.  |1  mestres. 

II  COM. 

pus  avant.  ant.  Mès  endavant.  Mas  adelanle.  In 
posterum. 

PUS  QUE.  conj.  p.  u.  pues  que. 

PUS  tost.  adv.  ant.  Mès  aviat.  Mas  presta.  Po- 
tiüs. 

PUS  TOT.  adv.  ant.  Mès  fàcilment.  Mas  fàcil.  Fa- 
cillior. 

al  PUS  TOST.  m.  adv.  ant.  Lo  mès  possible.  Lo 
mas  presto.  Quantociús. 

MAY  PUS.  m.  adv.  May  mès.  Nunca  mas.  Non  am- 
plius. 

sÈNS  PUS  NI  MENYS.  loc.  aut.  Igualment.  Sin  mas 
ni  ménos.  Inconsultò,  temeré. 

PUSIL-LÀNIM,  A.  adj.  Faltat  de  animo  y  va- 
lor. Menguado,  pusildnime,  cagada.  Meticulosus, 
pusillanimis. 

PUSIL-LANIMITAT.  f.  Falta  de  esperit.  Pu- 
silanimidad.  Pusillanimitas,  atis. 

PUSILLO.  adj.  Pelit.  Pusilo.  Parvus. 


I 


PUT  CATALÀ 

PU88A.  f.  Insecte  petit,  rogench,  que  salta,  pi- 
ca y  mossega.  Pulga.  Pulex,  icis. 

MIRAR  PÜSSAS.  fr.  ESPÜSSAR. 

tríürer  la  pdssa  de  la  orella,  fr.  trIurer  la 

LLANA  DEL  CLATELL. 

PUS8ERA.  f.  Herba  medicinal,  la  llavor  de  la 
qual  sembla  una  pussa.  Zaragalona,  pulguera,  sar- 
galona,  Ihinten  deperro.  Pulicaria,  as. 

PUSSÓ8,  A.  adj.  Ple  de  pussas.  Pulgoso,  Hem 
de  pulgas.  Pulicosus. 

PÚ8TÜLA.  f.  med.  y  cir.  Gra,  crosta  que  surt 
en  la  pell.  Púslula,  poslillo,  grano.  Puslula,  x. 

PÜTA  Y  PüTANA.  f.  Bagassa,  dona  pública, 
cortesana.  Ramera ,  puía.  JAereivix,  icis,  scorlum,  i. 

PüTANER.  adj.PüTERO. 

PUTARIA.  f.  BÜRDELL.  H  PUTERIA. 

PUTATIU,  VA.  adj.  Tingut,  reputat  per  lo 
que  realment  no  s'  es,  com :  S.  Josep  es  pare  pu- 
tatiu de  Jesüs.  Pulativo.  Putalivus. 

PUTEJAR.  V.  n.  Tenir  tracte  ab  putas.  Pulear, 
putanear.  Scortor,  merelricor,  aris. 

PUTER.  m.  PDTERO. 

PtJTERIA.  f.  Exercici  y  vida  de  las  putas.  Pu- 
Urla,putaisino,  putanismo.  Meretricium,  ii. 

PUTERO.  adj.  Donat  à  las  putas.  Putero,  puta- 


PÜY  429 

nero.  Scortator,  is. 

PUTE8CAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  putesch. 
Putescamenie.  Meretricè. 

PUTESCH,  CA.  adj.  Al  estil  descocat  de  las 
pulas.  Putesco.  Meretricarius. 

PUTINER.  adj.  POTINER. 

PUTO.  adj.  PDTERO. 

PüTPUT.  f.  PUPUT. 

PUTREFACCIÓ,  f.  Corrupció.  Pulrefaccion, 
putridcz,  podredumbre,  hediondez,  hedor,  pudricion, 
pudrimienlo.  Pulredo,  inis,  putrefactio,  nis.  |  Pu- 
dor forta.  Hedentina.  Summus  foelor. 

PUTREFICAR.  V.  a.  CORRÓMPRER. 

PÜTREFICARSE.  V.  r.  ant.  corrómprbrsk. 

PüTREFACTIU,  VA.  adj.  Lo  que  pót  causar 
putrefacció.  Pulrefactivo.  Tabificus. 

PÚTRIDO.  adj.  Corromput,  pudril.  Pútrido. 
Putridus. 

PUX.  prep.  ant.  pus. 

PUXAVANT.  m.  ant.  botatjlnt. 

PUXAR.  V.  a.  ant.  pujAt. 

PUYLÍ.  m.  ant.  pollí. 

puTLÍ  CAVALLi.  aut.  Poiro.  Pullus  equinus. 

PUYNENT.  adj.  PUNIAGÜT. 

PüYS.  adv.  ant.  Desprès.  Después.  Posteà. 


toüo  U. 


430 


QüA 


DICCIONARI 


QÜA 


Í^Q^V^^' 


Q.  Divuytena  lletra  del  abecedari,  y  catorzena 
de  las  consonants:  es  paladial  y gutural,  y  sempre 
se  li  segueix  una  u  líquida.  Entre  'Is  anlichs  era 
lletra  numeral,  y  valia  300,  yab  una  ralleta  sobre 
5000.  En  las  monedas,  medallas,  é  inscripcions 
romanas  es  lo  mateix  que  Quinto,  nom  de  família. 

QUA. 

QUAAYX.  adv.  ant.  quasi. 

QUADERN,  m.  Conjunt  de  fulls  de  paper  cu- 
sits  en  forma  de  llibre.  Cuaderno,  libreta,  códice. 
Còdex  icis.  H  ant.  Lo  compost  de  4  fulls  de  paper, 
posats  un  dins  de  altre.  Cuaderno,  duerno.  Quater- 
nio,  nis.  B  Lo  llibre  petit  en  que's  porta  '1  compte 
y  rahó,  6  en  que  s'  escriuhen  algunas  notícias  é 
instruccions.  Cuaderno.  Tabulae,  arum.  ||  m.  ter. 
Espècie  de  bolet. 

QUADERNET.  m.  d.  Cuadernillo ,  ico ,  ito. 
Parvus  còdex.  []  Dielari  del  reso  ecclesiàstich.  Cua- 
dernilo,  aiialejo.  Ordo  recilandidivinum  oílicium. 

QUADERNILLO.  m.  Lo  conjunt  de  cincb  fulls 
de  paper,  quinta  part  de  una  ma.  Cuadernillo.  Sca- 
pus,  i. 

QUADJUTOR   Y  QUADJUTORI,  A.  m.  y  f. 

COADJUTOR. 

QUADRA,  f.  Sala  gran,  pessa  quadrada  de  un 
ediíici,  y  també  se'n  diu  lo  mateix  encara  que  no 
sia  quadrada.  Cuadra,  tarbea.  Quadra,  ae.  ||  esta- 
ble. I  Espècie  de  claustro  ó  pessa  llarga  que  hi  ha 
en  los  hospitals  y  allras  fàbricas,  ahont  traballan 
los  fadrins,  elc.  Cuadra,  crujia.  Quadra,  se.  [)  nàut. 
Lo  ample  de  la  nau  per  la  quarta  part  posterior  à 
ella.  Cuadra.  Navis  quadra.  |  Districte  de  un  bat- 
lle en  despoblat,  ó  territori  unit  de  un  mateix  sen- 
yor. Colo  redondo.  Ditio,  nis. 

QUADRADAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  qua- 
drat. Cuadradamente.  Quadratè. 


QUADRADET.  m.  d.  Petit  quadrat.  Vigueta. 
Trabecula,  trabicula,  ae. 

QUADRAGEIVARI,  A.  adj.  Cosa  de  quaranta 
anys.  Cuadragenario.  Quadragenarius. 

QUADRAGENÀRIA8.  f.  pi.  Nom  decerlas  re- 
ligiosas  ó  donas  piadosas:  ja  fa  mòlt  temps  que  s' 
aboliren.  Cuadragenarias.  Quadragenariae,  arum. 

QUADRAGÉS8IM,  A.  adj.  Lo  que  cumpleix  lo 
número  de  40.  Cundragésimo.  Quadragesimus. 

QUADRAGESSIMAL.  adj.  QUARESMAL. 

QUADRAGESSIMALMENT.  adv.  m.  De  un 
modo  quadragessimal.  Cuadragesimalmente.  Morè 
quadragesimali. 

QUADRÀNGUL.  m.  geom.  Figura  qne  té  qua- 
tre ànguls.    Cuadrdngulo.    Quadrangulum,   i.  | 
adj.  y 

QUADRANGULAR,  adj.  Lo  que  té  quatre  àn- 
guls. Cuadrangular.  Quadrangulatus,  tetragonus. 

QUADRANT,  adj .  aslron.  La  quarta  part  del 
círcul.  Cuadrante.  Quadrans.  |1  m.  Instrument  ma- 
temàtich,  quart  de  círcul  dividit  en  90  graus.  Cua- 
dranle.  Quadrans,  tis.  ||  La  delineació  de  un  pla  de 
rellotge  de  sol.  Cuadrante.  Quadrans,  tis.  |  Rellot- 
ge de  sol.  Cuadrante.  Sciathericon,  i.  ||  La  quarta 
part  del  as  romà,  tres  unsas.  Cuadrante,  cuarto. 
Quadrans,  tis.  |  En  lo  dret  romà  la  quarta  part  de 
la  herència.  Cuadrante.  Quadrans,  tis.  ||  Pesantich 
que  valia  la  quarta  part  de  una  unsa.  Cuadrante. 
Quadrans,  tis. 

QUADRANT  AL.  adj.  En  la  trigonometria  es- 
fèrica '1  triàngul  que  té  à  lo  ménos  un  costat  que 
sia  quadrant  de  un  círcul.  Cuadrantal.  Quadranta- 
lis  Iriangulus. !  I  Mesura  cúbica  de  42  sextaris,  de 
la  qual  usavan  los  romans  pera  líquits.  Cuadrantal. 
Quadrantal,  is. 

QUADRAR.  V.  a.  Formar  ab  quadro.  Cuadrar. 
Quadro,  as.  [j  geom.  Reduhir  qualsevol  figura  à 
sòn  valor.  Cuadrar.  Quadro,  as.  |  arit.  Multiplicar 


QüA 


CATALÀ. 


QÜA 


431 


B 


n 
I 


un  niimero  per  sí  mateix,  com:  3  per  3,  4  per  4, 
etc.  Cuadrar.  Quadro,  as;  niimerum  quadraré.  || 
Traballar  las  pessas  de  fusta  en  ànguls  rectes. 
Cuadrar,  cuadrear.  In  quadrum  dolare.  ||  v.  n. 
Conformarse,  juntarse  una  cosa  ab  altra.  Cuadrar. 
Congruo,  is.  |1  Correspóndrer,  convenir,  com:  no 
QüADaA.  '1  que  fan  ab  lo  que  diuhen.  Cuadrar.  Con- 
venio,  is.  (]  Agradar,  convenir  una  cosa  ab  l' intent 
ó  desitj.  Agradar,  cuadrar.  Placeo,  es.  ||  pint.  Di- 
vidir en  quadros  un  dibuix  ó  pintura  pera  copiar- 
la  exactament.  Recuadrar,  cuadricular,  cuadrar. 
Picturam  craticulae conformaré. 

QUADRAR8E.  V.  r.  Quedarse  parat,  ab  los 
peus  iguals,  en  demostració  de  obsequi,  etc.  Cua- 
drarse.  Honorem  facere.  ||  Formalisarse  en  alguna 
disputa,  etc.  Formalizarse,  mesurarse.  Rem  serio 
accipere. 

QUADRAT,  DA.  p.  p.  Cuadrado,  cuadro.  Qua- 
dratus.  1|  adj.  Perfet,  cabal.  Cuadrado.  Absolutus. 
d  aril.  Se  diu  del  número  ó  valor  que  multiplicat 
per  sí  mateix  forma  sòn  quadro,  com :  2  es  arreí 
quadrada  de  4,  3  de  9,  4,  de  16.  Raiz  cuadrada. 
Quadrala  radrx.  1|  Nom  que  donavan  los  romans  à 
la  llegió  que  constava  de  4000  homes.  Legion  cua- 
drada. Quadrata  legió.  H  m.  geoni.  Figura  de  qua- 
tre costats  iguals  y  quatre  ànguls  rectes.  Cuadra- 
do. Quadratum,  i,  quadratus,  us.  ||  arit.  Número 
que  resulta  de  altre  multiplicat  per  sí  mateix, 
com:  lo  9  del  3  per  3,  lo  16  del  4  per  4,  etc.  Cua- 
drado. Quadrus  numerus.  []  astron.  La  posició  ó 
aspecte  de  un  astre  distant  de  altre  per  la  quarta 
part  del  círcul  ó  de  90  graus.  Cuadrado,  cuadro. 
Quadratus  aspectus.  |1  Entre  estampers  pessa  de 
metall  que  's  posa  entre  las  lletras,  pera  sostenir- 
las,  quant  han  de  quedar  espays  blanchs.  Cuadra- 
do. Typographica  quadra.  []  Espècie  de  viga  que 
atravessa  diagonalment  de  una  carrera  à  altra  en 
los  ànguls  entrants.  Cuadral.  Ex  angulo  ad  angu- 
lum  diagonal iter  transversa  trabs.  ||  ret.  Se  diu 
del  período  que  té  dos  membres  en  la  prótasis,  y 
dos  en  la  apódosis,  ple,  números  y  fàcil  pera  de- 
clamar. Cuadrado.  Quadratus.  I  ret.  Se  diu  del 
estil,  milj  entre  prosa  y  vers,  de  raodo  que  ni  es 
un  ni  altre  y  s'  usa  en  los  sepulcres  é  inscripcions- 
Cuadrado.  Quadratus.  |1  n.  p.  de  home.  Cuadraio- 
Quadratus,  i.  |]  ter.  catró. 

QDADRATÉ.  m.  Entre  estampers  pessa  de  me- 
tall quadrilàtera,  pera  umplir  los  vuyts  de  ahont 
no  hi  ha  lletra,  que  es  com  diminutiu  de  quadrat. 
Cuadratin.  Metallicum  intervallum. 

QUADRÀTIGA.  f.  Equació  que  enclou  lo  qua- 
drat de  la  arrel  ó  del  número  que 's  busca.  Cua- 
dràlica.  Quadratica,  ae. 

QUADRATÍS.  f.  En  la  geometria  pràctica  Cs 
una  línea  mecànica  à  propòsit  pera  trobar  líneas 
rectas  iguals  à  la  circunferéncia  de  un  círcul  y  à 
sas  pars.  Cuadratiz.  Lin  'a  quadratix. 

QUADRATURA,  f.  La  reducció  geomètrica  de 
qualsevol  flgura  que  continga  justament  la  mateixa 


àrea  ó  superfície.  Cuadratura.  Quadratura,  aj.  |j 
Situació  respectiva  de  dos  astres  ó  planelas  en  dis- 
tància dt!  90  graus  de  longitul.  Cuadratura,  «s- 
peciocuartil.  Quadratura,  íe.  ||  La  acció  de  reduhir 
à  quadro  alguna  figura.  Cuadratura.  Quadralio  nis. 
II  En  la  pintura  y  dibuix  instrument  ab  sos  qua- 
drats, pera  tràurer  una  còpia  y  reduhirla  de  ma- 
jor à  menor,  y  al  contrari.  Cuadratura.  Canceli 
ducliles.  I  nàut.  Nom  de  cada  una  de  las  quader- 
nas  de  popa  y  proa.  Cuadratura,  redel.  Quadra- 
tura, ai. 

QUADREJAR.  V.  a.  quadrar, 

QUADREJAT.  m.  Se  diu  del  blasó  dividit  en 
caselas,  daus  ó  quadros  com  los  de  las  damas,  etc. 
Jaquelado.  Tesseratus.  |  Dit  de  las  pedras  precio- 
sas  traballadas  en  quadro.  Jaquelado.  Tesseratus. 

QUADRELL.  m.  Espècie  de  fletxa  de  fusia  qua- 
drada y  torrada.  Cuadrillo.  Missile  telum  qua- 
drum. 

QUADRET.  m.  d.  Cuadrillo,  quadrante.  Qua- 
dricl•llus,  i. 

FÉR  QÜADRET.  fr.   pint.  QUADRAR.    8. 

•  quadrícula,  f.  La  escala  que's  fa  de  alguna 
pintura  pera  copiaria,  dividintla  en  quadros  iguals 
ajustats  al  original.  Quadricula.  Retícula,  a;. 

QUADRICULAR.  V.  a.  pint.  quadrar.  8. 

QUADHIENNAL.  adj.  De  quatre  anys.  Cuadrie- 
nal,  cualrienal,  cuadranal.  Quadriennalis,  qua- 
driennis. 

QUADRIENNI.  m.  quatrieni. 

QUADRIFORME.  adj.  De  qual  re  forraas  ó  ca- 
ras.  Cuadriforme.  Quadriformis. 

QUADRIGENAL.  adj.  Lo  que  's  fà  cada  40 
anys.  Cuadricenal.  Quod  quadragesimo  anno  Qt. 

QUADRILÀTERO,  A.  adj.  Se  diu  del  espay 
tancat  per  quatre  rectas  anomenadas  costals.  Tam- 
bé 's  pren  com  à  substantiu.  Cuadrilólero.  Qua- 
dratura, ae,  quadrilaterus. 

QUADRILLA,  f.  V  apleeh  ó  reunió  de  vàrias 
personas.  Cuadrilla,  y  pelotoii  la  de  la  gent  desor- 
denada. Turba,  turma,  ae.  ||  La  companyia  distingi- 
da ab  colors  y  divisas  que  compon  lo  tol  dels  que 
executan  torneigs,  muixigangas,  etc.  Cuadrilla. 
Quaternorura  turma.  |  mil.  Junta  de  homes  que 
forma  la  justícia  pera  perseguir  lladres,  malfac- 
tors, etc.  Cuadrilla.  Pro  furibus  persequendis  so- 
dalitium.  |  Colla  de  lladres.  Camada  de  ladrones. 
Pi-aBdonum  turba. 

QUADRILLER.  m.  Indiví(fuo  de  alguna  qua- 
drilla. Cuadrilla.  Quaternorum  singulus. 

QUADRILLO.  m.  Adorno  en  las  mitjas  en  la 
part  desde'l  lormcil  fins  à  la  pantorrilla.  Cuadra- 
do. Tibialisconus. 

QUADRILONGO.  m.  geom.  Paralelógramo  de 
ànguls  rectes  y  costats  desiguals.  Cuadrilongo.  Qua- 
drilongum,  i.  Q  mil.  Formació  d«  un  cos  de  infan- 
teria en  figura  quadrilonga.  Quadrilongo.  Peditum 
quadrilonga  forma.  ||  adj.  Tot  lo  que  està  fét  en 
figura  del  quadrilongo.  Cuadrilongo.  Quadr  longus. 


tS2 


QUA 


DICCIONARI 


QÜA 


QUADRIMESTRE.  m.  Espay  de  quatre  mesos . 
Ctiadrimestre.  Quadrimestris. 

QUADRINOMI.  m.  àlg.  Quantitat  formada  de 
quatre  termes,  com :  a-f-ad+bc— fy.  Cmdrinomio. 
Qoatrinomium,  ii. 

QUADRIPARTICIÓ.  f.  La  acció  de  partir  per 
4.  Cuadriparlicion.  Quadripartitio,  nis. 

QITÀDRIPLE.  adj.  qüídbüplo. 

QUADRIPLIGAR.  V.  a.  QUADRÜPLICAB. 

QUADRIstL-LABO ,  A.  adj.  De  quatre  síl-la- 
bas.  Cuadrisilabo,  tetrasilabo.  Quadrisyilabus,  qua- 
trisyllabus. 

QUADRO,  m.  Figura  de  quatre  costats  iguals  y 
quatre  ànguls  rectes.  Cuadro.  Quadrum,  i.  |]  Tauló 
tela,  estampa  ó  cosa  semblant  de  pintura.  Cuadro. 
Tabuia,  ue.  U  Lo  march  de  pintura,  finestra,  etc. 
Cuadro,  marco.  Anlae,  arum.  |1  En  las  jardins,  arol 
ó  part  de  terra  traballada  en  figura  de  quadro. 
Cuadro.  Areola,  ae.  []  Qualsevol  de  las  quatre  paris 
en  que  està  dividida  alguna  cosa.  Cuadro.  Qua- 
drum, i.  \  Entre  estampers  pessa  de  la  prempsa 
ajustada  al  cap  davall  del  caragol,  que  assentantse 
sobre  '1  timpà  apreta  '1  full  que  s'  imprimeix,  à  fi 
de  que  prenga  la  tinta.  Cuadro.  Typographica  qua- 
drata  lamina.  |  aslron.  quadrat.  ||  mil.  La  forma- 
ció de  un  cos  de  infanteria  en  forma  quadrada  pera 
defensarse  contra  la  caballeria.  Cuadro.  Quadra- 
lum,agmen. 

i  TOT  QUADRO,  m.  adv.  En  rodó.  En  redondo,  en 
«ireúito,  al  rededor.  Circúm. 

■N  QUADRO,  m.  adv.  En  forma  ó  modo  quadrat. 
Mn  euadro.  Adquadrati  forraam. 

SIGOXS  LO  QUADRO  LA  GUARNICIÓ.  loC.  prOV.  SEGONS 
L'  ASl  LA  ALBARDA.  |]  SEGONS  LA  GENT  LOS  ENCENS. 

TOCAR  LO  QUADRO,  fr.  fam.  Castigar.  Tocar  elcua- 
èro,  sacüdir,  menear  ó  zurrar  el  bàlago,  menear  ó 
tocar  el  hullo.  Plagis  aliquem  mulclare. 

QUADRUFEDAL.  adj.  Cosa  de  quatre  peus  ó 
pertanyent  à  ells.  Cuadrupedal.  Quadrupedaiis. 

QUADRUPEDANT.  adj.  poet.  L'  animal  que 
camina  en  quatre  potas.  Cuadrupedanle.  Quadru- 
pedans,  quadrupes. 

QUADRÚPEDO.  m.  Animal  de  quatre  potas. 
Cuadrúpedo ,  quadrúpede.  Quadrupedis,  is.  ||  pi. 
astron.  Los  signos  Àries,  Tauró,  Leo,  Sagitari,  Ca- 
pricorni.  Cuadrúpedos.  Quadrupedi  signi. 

QUÀDRUPLE,  adj.  quídruplo. 

QUADRüPLICACIÓ.  f.  Multiplicació  per  4. 
Cuadruplicacion.  Quadruplicatio,  nis. 

QUADRUPLICAR,  v.  a.  Multiplicar  per  4.  Cua- 
druplirar.  Quadruplico,  as. 

QUÀDRUPLO,  A.  adj.  Lo  que  es  quatre  vega- 
das  major  que'l  simple.  Cuàdruplo,  cuàdruple,  cud- 
driple.  Quadruplus. 

QUAIX.  adv.  m.  QUASI. 

QUAL.  adj.  Relatiu  de  accident  qne  declara  la 
qualitat  de  alguna  cosa.  Cual.  Qualis.  ||  S'usa  tam- 
bé preguntant,  pera  distingir  entre  mòlts.  Cuàll 
Qaalis.  5  Isal  com  adverbi,  com,  ó  així  com.  Cual. 


Velut,  sicut.  I  usat  com  à  interjecció  pera  ponde- 
rar alguna  cosa  es  lo  mateix  que,  que  tal.  Cual  que 
tal.  Qualis  ergo.  H  pron.  rel.  de  substància.  Lo  qui. 
El  que,  cual.  Qui,  quae,  quod.  |1  Del  mateix  modo  ó 
semblant,  com :  qual  es  Pere,  tal  es  Juan.  Cuàl. 
Qualis.  II  De  que  genero,  naturalesa  ó  propietat. 
Cual.  Qualis.  ||  Repetit  de  un  modo  disjunctiu  equi- 
val la  primera  vegada  à  un  y  cada  una  de  las  res- 
tants à  altra.  Cual.  Alter. 

qual,  que  tal.  m.  adv.  Algú,  aquesta  ó  la  altra 
cosa.  Cual  ó  cual ;  cual,  que  tal.  Qualisnam. 

QUAL  YULLAU.  loc.  aut.  Qualscvol  que  sia,  algú 
indelerminadament.  Cualquiera  que  sea.  Quicum- 
que. 

CADA  QUAL.  m.  adv.  Cada  ha  de  per  sí.  Cada 
cual,  cada  uno.  Unusquisque. 

CADA  QUAL  AB  sÒN  IGUAL.  rcf.  Enscuya  que  cada 
hu  's  continga  en  sòn  estat,  igualantse  ab  los  de  sa 
esfera,  sense  preténdrer  sér  major  ni  menor  del 
que  li  correspon.  Cada  oveja  con  supareja.  Similis 
similem  quaerit. 

DK  QUAL.  m.  adv.  De  qui.  Cuyo,  de  quien.  Cujus. 

PEL  QUAL.  m.  adv.  Per  la  rahó  exposada.  Por  lo 
cual,  por  lo  que.  Quapropter,  quare. 

QUALCUN,  A.  adj.  ALGÚ. 

QUALIFICAR.  V.  a.  y  derivats,  califigar. 

QUALITAT,  f.  Propietat  natural,  per  lo  que 
cada  cosa  's  distingeix  de  altra.  Calidad,  cualidad. 
Qualilas,  atis.  1|  Condició  ó  requisits  en  algun  trac- 
te. Calidad.  Conditio,  ratio,  nis.  ||  Llustre  de  la 
sanch,  noblesa.  Calidad.  Generis  claritas.  |1  Impor- 
tància ó  gravedat  de  alguna  cosa.  Calidad.  Gravi- 

taS,  atis.  II  ESPECIALITAT.  II  MODO,    MANERA.  |]  LO  qUO 

fà  una  cosa  sensible  à  nostres  sentits  y  rahó.  Cua- 
lidad. Natura,  ai.  1|  En  lo  espiritual  y  moral  los  dons, 
talents,  disposicions  bonàs  ó  malas  de  algun  cos  6 
del  ànima.  Cualidad.  Corporis  vel  animi  dotes. 

QUALL.  m.  cuall. 

QUAL-LADA.  f.  COLADA.  1. 

QUALLAMENT.  m.  ant.  coagulació. 

QUALLAR.  V.  a.  Coagular.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Cuajar.  Coagulo,  as. 

QUALQUE,  pron.  ant.  algú.  [j  qualsevol. 

QUALSEGUER,  A.  adj.  ter.  y 

QUALSEVOL  Y  QUAL8EVULLA.  adj.  Algú 
indelerminadament,  sia  qui  sia.  En  castellà  '1  mas- 
culí 's  diu  Cualquier,  lo  femení  y  neutre  Cualquier 
ó  cualquiera,  y  qnant  se  respon,  sempre  Cualquie- 
ra, encara  que  sia  masculí.  Quilibet. 

QUANT.  adj.  Pera  ponderar  ó  exagerar  antepo- 
sat à  altre  adjectiu.  Cuan.  Quam.  ||  Correlatiu  de 
tant.  Cuan,  cuando,  ó  como.  Quam.  1|  Adverbi  que 
determina  y  senyala  la  ocasió  ó  temps  pera  algu- 
na cosa.  Cuando.  Cum,  quando.  |  En  las  interroga- 
cions es,  en  quin  temps.  Cuando.  Quando.  ||  En  cas 
que.  Cuando,  en  caso  que,  dado  que.  Cum.  ||  m.  adv. 
Encara  que,  com:  quant  no  hi  hagués  altra  rahó, 
aquesta  bastaria.  Cuando,  aunque.  Ut  enim,  etsi.  || 
Usat  pera  distribuhir  los  membres  de  una  oració 


QÜA 


CATALÀ. 


QUA 


483 


equival  A  algunas  vegadascom ,  quant  la  raare,  quant 
las  fillas.  Cuando,  ora.  iNunc,  modò.  1|  m.  Espay  de 
temps  determinat.  Cuando.  líoia,  ae,  tempus,  oris. 
y  ret.  Circunstància  al  temps  en  que  'sfèu  ó  suc- 
cehí  alguna  cosa.  Cuando.  Quando,  quo  lempore.  || 
adj.  fil.  Do  que  té  quantitat  ó  pertany  à  ella.  Cuan- 
lo.  Quantus,  quolumus.  ||  Numeral  que  significa 
quantitat  indeterminada  y  es  correlatiu  de  tant. 
Cuanto.  Quantus,  quod.  1|  Gran.  Cuanto.  Quantus. 
I]  Tol  6  tot  lo  que.  Todo,  iodo  lo  que,  cuanto.  Quid- 
quid.  II  Significa  qualitat  indeterminada,  y  així  's 
diu:  QUANT  mès  pobre  es,  mès  déu  sér  socorregut. 
Cuanto.  Quò,  quanlò.  |1  S'  usa  també  com  adverbi 
de  quantitat,  qualitat  ó  temps  que'ls  determina, 
y  se  sól  juntar  ab  la  preposició  en.  Cuanto.  Dum, 
quandodum.  []  Usat  com  adverbi  de  preguntar  lo 
preu,  es  lo  mateix  que  quant  val,  etc.  Cuanto. 
Quanti,  quantum.  1|  En  plural  s'  usa  com  abjectiu 
numeral,  com:  quants  anys  tens.  Cuanto.  Quod. 

QUANT  MÉNos.  m.  adv.  S'  usa  quant  se  ponderaó 
exagera  alguna  cosa.  Cuando  menos  d  lo  menos. 
Minimum,  ut  vel  ab  minimnm. 

QUANT  MÈS,  m.  adv.  A  lo  sumo.  Cuando  mas, 
cuando  mucho,  d  lo  mas,  à  todo  tirar,  à  lo  sumo. 
Ad,  ut  súmmum.  1)  exp.  pera  explicar  que  hi  ha 
algunas  rahons  à  mès  de  las  que  s'  expressan. 
Cuando  mas,  d  lo  mas,  d  lo  mas,  fuera  de  que.  Prse- 
terquaraquod,  praeter,  exlrà. 

QUANT  NO.  m.  adv.  Del  contrari.  Cuando  ó  donde 
no.  Si  secús. 

QUANT  QUE  QUANT,  cxp.  De  qualsevol  temps  que. 
Cuando  quiera,  en  cualquier  tiempo.  Quandocura- 
que.  I  QUANT  íntes. 

QUANT  se  vulla.  m.  adv.  En  qualsevol  temps. 
Cuando  quiera.  Quandocumque. 

DE  QUANT  EN  QUANT.  m.  adv.  Alguuas  vegadas, 
de  temps  en  temps.  De  cuando  en  cuando.  Inter- 
dum,  idenlidem.  ||  De  distància  en  distància.  A 
trecho,  de  treclw  en  ireclio.  Per  inlervalla. 

DE  QUANT  ENsA.  exp.  De  estranyesa  que  s'  usa 
quant  alguna  cosa  succeheix  fora  del  orde  6  temps 
regular  y  acostumat.  De  cuando  acà.  Undé,  quo 
tempore  vel  quare. 

FINS  A  QUANT.  ffl.  adv.  pera  explicar  lo  desitj  de 
que  alguna  cosa  's  verifique  prompte  ;  y  per  modo 
de  exclamació  pera  explicar  la  pena  de  no  saber  la 
duració  dels  traballs  ó  faligas.  Hasta  cuando.  Us- 
quequò,  quousque  tàndem, 

QUANT  i.  lOC.  EN  QUANT. 

QUANT  ÍNTES.  m.  adv.  En  breu  temps.  Cuando 
antes.  Quamprimúm,  quam  ciliüs. 

QUANT  VA.  Ó  QUANT  JUGAM,  Ó  QUANT  POSAS.  loC. 

Quant  vóls  apostar.  Cuanto  va.  Quid  si  hoccontin- 
gat,  quo  pignore. 

EN  QUANT.  ra.  adv.  Per  lo  que  mira,  toca  ó  res- 
pecta. En  cuanto.  Quoad  ,  proul.  ||  Méntres.  En 
cuanto,  mientras.  Dum.  ||  Fins  à  tant  que.  En  cuan- 
to, hasta  tanta  que.  Quatenüs. 

PER  QUANT.  m.  adv.  que  indica  la  causa.  Por 


cuanto.  Cúm,  quia.  ||  Dóna  à  enténdrer  que  lo  que 
algú  fa  ó  diu  es  conforme  à  la  idea  que  tenim  de 
ell.  l'or  cuanto.  Cur  non. 

QUANTIA,  f.  QUANTITAT,  SUMA.  ||  QUALITAT. 

QüAlVTIÓS,  A.  adj.  Lo  que  es  de  mòlt  valor  6 
número  mòlt  alt.  Cuantioso.  Magnus,  numerosu.*. 

QüANTIOSAMENT.  adv.  m.  copiosamiNT. 

QUANTITAT,  f.  Magnitut.  Cuantidad.  Magni- 
tudo,  inis,  moles,  is.  (|  Propietat  de  qualsevol  cos 
subjecte  à  número,  pes  ó  mesura.  Cantidad,  cuanti- 
dad. Quantitas,  atis.  ||  Número,  porció  considerable 
de  alguna  cosa.  Cantidad,  cuantidad.  Numerus,  i, 
copia,  m.  II  La  qualitat  de  sér  breu  ó  llarga  alguna 
síl-laba,  y  '1  temps  que  s'  emplea  en  pronunciar- 
la.  Cantidad,  cuantidad.  Quantitas,  atis. 

QUANTITAT  CONCURRENT,  Lo  que  falta  pera  com- 
pletar una  suma.  Cantidad  concurrenle.  Summae 
complemenlum. 

QUANTITAT  CONTÍNUA,  geom.  La  exteusió  de  un  cos 
en  sas  tres  dimensions,  ó  que  consta  de  parts  uni- 
das.  Cantidad  ó  cuantidad  continua.  Quantitas  con- 
tinua. 

QUANTITAT  DISCRETA,  arít.  La  quB  consta  de  parts 
que's  poden  separar,  com  los  grans  de  un  munt  de 
blat,  de  arena,  etc,  Cuantidad  ó  cantidad  discreta. 
Quantitas  discreta. 

FÉR  BONA  ALGUNA  QUANTITAT,  fr.  Rébrer  CU  comp- 
te  alguna  partida.  Abonar,  hacer  buena  alguna  can- 
tidad ;cargar  se.  Acceplam  pecuniam  referre. 

QUANTITATIU,  VA.  adj .  Lo  que  lé  ó  es  capàs 
de  quantitat.  Cuantitativo.  Quanlitativus. 

QUART,  conj,  ant.  Perquè,  per  quant.  Porque, 
por  cuanto.  Quare, 

QUARANTA,  adj,  Numeral  cardinal  que  conté 
quatre  desenas.  Cuarenta.  Quadraginta. 

A  LAS  QUARANTA,  m.  adv.  fam.  A  TRES  QUARTS  DE 
QUINZE. 

QUARENTÉ,  NA.  adj.  Lo  que  cumple  '1  nú- 
mero de  40.  Cuadragesimo,  cuarenteno,  cuarentena. 
Quadragesinms.  H  Yiga  ó  pessa  de  fusta  de  40  pams. 
Cuarenteno.  Quadraginta  palraisconstans  lignum. 

QUARANTENA,  f.  Lo  temps  de  40  dias,  mesos 
ó  anys.  Cuarentena.  Quadragenarium,  ii.  ||  Lo  nú- 
mero de  40  en  general.  Cuarentena.  Quadraginta. 
II  La  suspensió  en  formar  judici  cert  de  alguna 
cosa;  y  així  's  diu  que  una  notícia  s'  ha  de  posar 
en  QUARANTENA,  Cuarcntena.  Suspensió  assensus 
mentis.  ||  L'  espay  de  temps  que  fan  estar  en  lloch 
separat  als  que  venen  de  paraljes  suspitosos  de 
contagi.  Cuarentena.  Quadragenarium  tempus.  [] 
L'  edifici  separat  de  altres  ahont  se  purifican  las 
personas  y  generós  suspitosos  de  contagi.  Lazare- 
to.  Xenodochium,  ii. 

FÉR  QUARANTENA,  fr,  Passar  la  quarantena  'Is  sus- 
pitosos de  contagi,  üacer  cuarentena.  In  zenodochio 
quadragenarium  fallere. 

LA  SANTA  QUARENTENA,  QUARESMA. 

QUARENT.  m.  quaranta. 
QUARENTENAL.  adj.  qdadriginíl. 


m 


QüÀ 


DICCIONARI 


QÜA 


QUARENTIA.  f.  Nom  que's  dóna  al  senat  de 
Yenécia,  compost  de  40.  Cuarentia.  Quadraginta 
judicum  coBtus. 

QUARENTICI,  A.  adj.  for.  Se  diu  de  una  es- 
criptura autèntica,  ferma  y  valedora.  Cuarenlicio. 
Tabulae  auctoralae. 

QUARESMA,  f.  La  temporada  de  40  dias  en 
que  tenen  obligació  de  dejunar  los  catóiichs  desde 
la  edat  de  21  any.  Cuaresma.  Quadragesima,  ».  || 
Lo  conjunt  de  sermons  pera  las  dominicas  y  fórias 
de  la  quaresma,  y  'ï  llibre  que'ls  conté.  Cuaresma. 
Quadragesimales  conciones. 

Qi'ARESMA  ALTA.  'S  diu  quant  cau  més  apartada 
del  principi  del  any.  Cuaresma  alia.  Remota  anni 
initio  quadragesima. 

QUARESMA  BAIXA.  Se  diu  quant  cau  més  prop  del 
principi  del  any.  Cuaresma  baja.  Pròxima  anni  ini- 
tio quadragesima. 

QUARESMA  DE  SANT  MARTÍ.  ADVENT. 

FÉR  QUARESMA,  fr.  Prepararse  'Is  catóiichs  ab  los 
40  dias  de  dejuni  pera  celebrar  la  Pasqua  de  resur- 
recció. Bacer,  observar  cuaresma,  cuaresmar.  Qua- 
dragesimam  agere. 

MÉS  LLARCH  QUE  LA  QUARESMA,  ioc.  ab  que's  pon- 
dera la  extensió  ó  duració  de  alguna  cosa.  Mas  lar- 
go  que  el  sdbado  santó.  Nimis  protrahitur,  raoram 
pati. 

QUARE8MAL.  adj.  Cosa  de  la  quaresma.  Cua- 
resmal,  cuadragesimaí.  Quadragesiraalis. 

QUART,  A.  adj.  Lo  que  completa  '1  numero  4 
en  orde.  Cuarlo.  Quartus.  ||  m.  La  quarta  part  de 
alguna  cosa.  Cuarlo,  marta  parie.  Quarta  pars,  |1 
La  quarta  part  en  que's  considera  dividida  la  hora. 
Cuarlo.  Quadrans,  tis.  |]  La  quarta  part  de  un  pam. 
Cuarlo.  Quarta  palmi  pars.  ||  La  quarta  part  de  una 
unsa.  Cuarlo.  Quarta  uncia;  pars.  [|  quadrant.  5. 
II  Menguant  ó  creixent  deia  lluna.  Cuarlo,  cuadra. 
tura,  cuarlo  creciente  ó  menguanle.  Luna?  quadrans. 

k  TRES  quarts  de  QUINZE,  loc.  fam.  Dóna  à  en- 
téndrer  que  alguna  cosa  es.'i  de  costat  ó  sens  la 
rectitut  que  déu.  A  las  once.  Obtortum  e.sse.  || 
També  's  diu  quant  algú  acut  mòlt  mès  tart  de  lo 
regular  à  algun  lloch.  A  las  veinie.  Solito  seriüs 
intempestivè. 

EN  quart.  m.  adv.  Entre  estampers,  modo  comú 
de  explicar  que'ls  fulls  de  un  llibre  estan  ó  s'  han 
imprès  de  modo  que  plegats,  cada  full  forma  qua- 
tre fullas.  En  cuarlo.  In  quarto. 

LO  QUART.  m.  adv.  En  quart  lloch.  Lo  cuarto,  en 
cuarlo  lugar.  Quartò,  quarto  loco. 

QUARTA,  f.  Una  part  de  las  quatre  en  que  s' 
ha  dividit  alguna  cosa.  Cuarla.  Quarta  pars.  |1  La 
part  de  missas  que  pertany  per  dret  à  la  parròquia 
del  difunt.  Cuarta.  Quarta  parrochialis.  ||  mús.  Lo 
interval-lo  de  quatre  tons.  Cuarta.  Diateseron,  is  ; 
intervallura  per  qualuor.  Nom  que's  dóna  à  qual- 
sevol del  32  rumbos  ó  vents  en  que  està  dividida 
la  rosa  nàutica ;  però  lo  mès  comú  y  general  s'  en- 
tén r  àngul  que  media  entre  un  y  altre  rumbo,  y 


per  aquest  's  estima  sols  la  línea  que'ls  marca. 
Cuarla.  Yehlorum  quarta  vel  quadrans.  |1  astron. 
Quadrant,  especialment  en  lo  zodíach  yen  la  eclíp- 
tica,  per  la  divisió  dels  signes  de  tres  en  tres. 
Cuadranle,  cuarla,  cuarlo  de  circulo.  Quarta  signo- 
rum  vel  circuli  pars.  ||  Mesura  de  oli  de  cosa  de 
una  lliura,  y  es  la  setzena  part  de  un  quarta.  Cuar- 
ta. Quartarius,  ii. 

QUARTA  FALCÍDIA.  FALCÍDIA. 

QUARTA  CANÒNICA.  Aquella  part  de  la  renda  del 
benefici  que's  dóna  al  bisbe  desprès  de  la  mort  del 
beneficiat:  en  algunas  iglésias  es  ménos  de  la  quar- 
ta part  de  la  renda  del  benefici.'  Cuarta  canònica. 
Quarta  canònica. 

QUARTA   TREBELIANA    Ò    TREBELIANICA.    La    quarta 

part  de  una  herència  que  pòt  reienirse  1'  hereu, 
quant  està  encarregat  de  un  fideïcomís,  que  I'  obli- 
ga à  posar  la  herència  en  poder  de  altre.  Cuarta 
irebeliana  ó  trebeliànica.  Quarta  trebellianica. 

QUARTA,  m.  La  dotzena  part  de  una  quartera. 
Cuarial.  Quadrantal,  is.  ||  Mesura  de  oli  de  16 
quartas  calalanas,  que  són  1  quartilles  y  Va  de 
Castilla.  Cuarlan,  cuarial.  Quadrantaria  olei  men- 
sura. 

QUARTAGO.  m.  quartaü. 

QUARTAMENT.  adv.  m.  En  quart  lloch.  En 
cuarto  lugar.  Quarto  loco. 

QUARTANA.  f.  La  febra  que  acomet  cada  qna- 
tre  dias.  Cuarlana.  Quarlana,  ae. 

QüARTANAL.  adj.  Cosa  de  quartana.  Cuarla- 
nal.  Ad  quartanam  febrim  pertinens. 

QUARTANARI,  A.  m.  y  f.  Qui  pateix  quarla- 
nas.  Cuarianario.  Quartana  febri  laborans.  ||  Qui 
cursa  '1  quart  any  de  alguna  facultat.  Cuarianario. 
Quartum  annum  studii  colens. 

QUARTAU.  m.  Espècie  de  caball  ó  rocí  mitjà. 
Cuarlago.  Asturco,  nis. 

QUARTDEGIMÀ,  NA.  adj.  S'  aplica  als  he- 
retges que  fixavan  la  pasqua  en  la  lluna  14  de 
mars,  encara  que  no  cayguès  en  diumenge.  Cuar- 
todecimano.  Quartodecimanus. 

QUARTEJAR.  V.  a.  Dividir  alguna  cosa  en 
quatre  parts.  Cuarlear.  In  quartas  partesdividere. 
II  escorterar.  II  En  los  arrendaments  dir  una  quar- 
ta mès  sobre   '1   primer  ajust.  Puartear.   Quarta 
parte  augere. 

QUARTEL.  m.  Districte  en  que  solen  dividirse 
las  poblacions  grans  pera  '1  millor  gobern  econó- 
mich  y  civil,  y  també  la  gent  que  habita  en  ell. 
Cuarlel.  Urbis  regise  accolae.  ||  La  ocupació  que 
pel  temps  de  tres  mesos  de  servi tut  se  té  en  las 
casas  reals.  Cuarlel.  Trimestre  munus.  ||  La  quarta 
part  del  escut  dividit  de  qualsevol  modo.  Cuarlel. 
Quadrans  in  stemmatibus.  ||  Superfície  de  un  qua- 
drat paralelógramo  ó  romboides,  que's  forma  de 
dos  líneas  del  escut,  y  de  la  meytat  de  la  perpen- 
dicular y  de  la  paralela.  Cuartel.  Quadrans  in  stem- 
matibus. II  mil.  La  casa  ò  propi  de  cada  hu.  Cuar- 
tel. Habitaculum,  i.  |j  Lo  lloch  ahont  s'  acampa  y 


QÜA 


C4TAU. 


QÜA 


4SB 


aquartela  ï  exèrcit  en  campanya,  ahont  se  dislri- 
buheix  per  regiments.  Cuarlel.  Castra,  orum.  1| 
Edifici  destinat  pera  allotjament  de  la  Iropa.  Cuartel. 
Melalio,  nis,  militaré  contubernium.  j]  Lo  tribu*^ 
que  pagivan  los  pobles  pel  allotjament  dels  sol- 
dats, que  en  lo  dia  s'  anomena  utensilis.  Cuartel, 
utensilios.  Melationis  vectigal  pro  mililibus.  ||  mil- 
Lo  bon  tracte  que'ls  vencedors  ofereixen  als  ven- 
suts.  Cuartel.  Ab  hoste  impunitas.  \\  Pietat,  partida 
que  s' admet  ab  qui's  rendeix  ó  cedeix  en  qualse- 
vol matèria.  Cuartel.  Compositio,  nis.  1|  nàut.  Lo 
lloch  ahont  se  guardan  las  velas.  Cuarlel.  Yelo- 
rum  repositorium.  |]  barri. 

QUÀRTEL  DE  SALUT.  Lo  paratge  en  que  s'  està  fo- 
ra de  perill  ó  de  raolèstias.  Cuartel  de  la  salud.  Re- 
fagium,  ii. 

DEMANAR  QüARTEL.  fr.  Demanar  perdó  de  la  vida 
la  tropa  que's  vól  enlregar  al  enemich.  Pedir  cuar- 
tel. Dedilionem  facere. 

DONAR  QÜARTEL.  fr.  Pcrdouar  la  vida  del  vensut, 
ferlo  presoner.  Dar  cuarlel.  Supplici  hosti  vitam 
concedere. 

NO  DONAR  QÜARTEL.  fr.  met.  que  à  més  del  sentit 
recte,  significa  censurar  à  tort  y  à  traves,  no  dis- 
simular res.  No  dar  cuarlel.  Nemini  parcere. 

QUARTELAR.  v.  a.  Dividir  1'  escut  en  quar- 
tels.  Cuarielar.  Slemma  dividere. 

QUARTEIXR.  m.  Qui  cuyda  del  quartel.  Cuar- 
telero.  Gustos,  dis. 

QU ARTELL,  m.  y  derivats,  qüartel. 

QUARTER,  m,  QUARTA.  11  La  quarta  part  de  co- 
sas  sólidas.  Cuarto.  Quarta  pars.  1|  Cànter,  mayal. 
Cdnlara.  Canlharus,  i.  H  adj.  ant.  quart.  ||  quarto, 

QUARTERA.  f.  Mesura  de  grans,  que's  divi- 
deix en  12  quartans,  y  cada  quarta  en  4  picoiins 
que  són  un  poch  mès  de  15  celemins  rte  Castella. 
Cuartera.  Mensura  quindecira  modios  capiens.  || 
ant.  Yuytè,  octava  part  de  una  carga  de  vi.  Medio 
barrilon.  Demidii  ladi  mensura. 

QUARTERA  DE  SEMBRADURA.  L'  espay  de  terra  en 
que's  pól  sembrar  una  quartera  de  gra,  que  en  Bar- 
celona es  de  45  canas,  ó  90  passos  de  Uarch  y  45 
de  ample;  en  lo  Vallés  y  Camprodon  de  45  canas 
de  llarch  y  22  y  mitja  de  ample;  en  Gerona,  Besa- 
lú, Berga,  Llossanés  y  Cervera  de  35  canas  en 
quadro;  en  Yich  y  Moya  de  57  canas  y  milja  en 
.  quadro;  la  cana  tè  dos  passas.  Cuartera  de  sembra- 
dura.  Quindecim  modios  seminis  capiens  terra. 

cÀURER  QUARTERAS  DE  BLAT.  fr.  Plóurer  à  sòn 
lemps.  Llover  à  sazon.  Opporlnnè,  tempestivè 
pluere. 

QUARTERÓ.  m.  La  quarta  part  de  una  arroba. 
Cuarleron.  Quarta,  ae.  ||  La  quarta  part  de  una  lliu- 
ra que  són  3  unsas.  Cuartera.  Quadrans,  tis. 
QUARTET,  m.  d.  Cuartito.  Cubiculum,  i. 

QUARTETA.  f.  poét.  Estància  ó  copia  de  qua- 
tre versos,  regularment  de  vuyt  síl-labas  cada  un, 
que  observan  rigurosa  consonància  primer  ab 
quartj  y  segon  ab  tercer,  ó  bè  alternat:  també  se 


sól  anomenar  quarteta  à  tota  estrofa  de  quatre 
versos,  qualsevol  que  sia  sa  versificació,  y  ab  as- 
sonants  ó  consonants.  Redondilla,  cuartilla,  cuarle- 
lo.  Tetrasticum,  i. 

QUARTETO.  m.  Cada  una  de  las  dos  primeras 
estrofas  de  que's  compon  la  primera  pari  del  sooe- 
to.  Cuarteto,  cuartete.  Quatuor  quique  pedes  in  te- 
trasticon.  |]  mús.  Composició  pera  cantarse  ó  qua- 
tre veus  ó  sonarse  per  quatre  instruments.  Cuarte- 
to. Musica  compositio  quatuor  vocibus  vel  instru- 
mentis aplala. 

QUARTIFA.  f.  CATIFA, 

QUARTILLA,  f.  quartbta.  |  Teixit  de  nirvis 
que  tenen  totas  las  béstias  desde  la  corona  del  cas- 
co fins  la  primera  punta  de  la  cama.  Cuartilla. 
Nervorum  contextura  in  quadrupedum  cruribus. 
II  Quarta  part  de  un  full  de  paper.  Cuartilla.  Char- 
tula,  x. 

DOBLEGAR  LAS  QüARTiLLAs.  fr.  Se  diu  de  las  ca- 
balcaduras  quant  se'ls  brincan  las  camas  per  debi- 
litató  mòlt  pes.  Acuarít/íar.  SuíTraginibusfatiscere. 

QUARTILLO.  m.  Ranxo,  companyia  de  mòltas 
personas.  Rancho.  Contubernium,  ii.  |  quartilla, 
3.  II  PETRicó.  II  La  quarta  part  de  un  vintidós.  Cuar 
lillo.  Drachmae  quadrans. 

QUARTINA.  f.  ter.  cortina. 

QUARTO.  m.  En  los  edificis  aposento  separat 
de  altre  per  medi  de  un  envà,  elc.  Aposento,  cuar- 
to. Cubiculum,  i.  I  Pis,  part  de  casa  destinada  pera 
la  habitació  de  una  família.  Cuarto,  piso.  Cuique 
dicala  aedes.  |  Moneda  de  coure  del  valor  de  qua- 
tre maravedissos.  Cuarlo.  As,  assis,  teruntius,  ii. 
II  Quarta  part  de  un  animal,  com:  quarto  de  ga- 
llina, de  vadella,  elc.  Cuarlo.  Armus,  i.  U  Cada 
una  de  las  parts  en  que  dividian  los  cossos  dels 
facinerosos.  Cuarlo.  Sceleralorum  divisa  cadavera. 
II  Qualsevol  de  las  quatre  brancas  dels  avis  pa- 
ternos  y  maternos.  Cuarta.  Parentum  linea.  |  En  lo 
blasó.  QÜARTEL.  II  Lloch  públich  de  una  ciutat, 
com:  en  lots  los  quartos  de  la  ciutats'  han  fét  llu- 
minàrias.  Angulo.  Angulus,  i.  ||  La  quarta  part  de 
un  pa.  Cuarleron.  Panis  quarta  pars.  |1  pi.  Los 
membres  del  animal  robust  y  fornit.  Cuarios.  Cor- 
poris membra.  |1  Entre  pintors,  escultors  y  conei- 
xedors de  caballs  los  membres  ben  proporcionats, 
Cuarto.  Corporis  membra.  U  Lo  diner  en  general. 
Cuarlos,  munises.  Pecunia,  ai, 

QUARTO  DE  LA  CUIXA,  'L  dc  las  gallinas,  elc,  de 
dita  part.  Cuarlo  trasero.  Pars  quarlaris  postica. 

QUARTO  DEL  detrAs.  Lo  quc  cstà  à  la  part  de  las 
espatllas  del  edifici.  Trascuarto.  Posticum  cubicu- 
lum. 

QUARTO  DEL  PITÓ  DEL  ALA.  'S  díu  dcI  quarto  de 
gallina  qne  cauen  dita  part.  Cuarto  delanlero.  Pars 
avis  antica  quarlaria. 

QUARTO  RETIRAT.  Lo  que  està  Separat  del  quarto 
principal  de  la  casa.  Retrete,  cuarto  retirado.  Pon- 
clavium,  ii. 

ARREGLAR  LO  QUARTO,  ff .  Escofflbrarlo  j  codres- 


436  QUÀ 

sarlo.  Asear  elcuarto.  Cubiculura  mundare,  expo- 
lire. 

FÉR  QUARTOS.  fr.  ESCORTERAR.  [j  QÜARTEJAR. 

NOBLE  DE  TOTS  QUATRE  QUARTOS.  Se  diu  del  noble 
per  las  dos  brancas  de  pari  de  pare  y  per  las  dos  de 
part  de  mare.  Noble  de  todos  cualro  cuartos.  Avis, 
atavisque  nobilis. 

NO  TENIR  UN  QüARTo.  fr.  Eslar  pobrc,  fallat  de 
diners.  No  tener  un  cuarto.  Pecunia  egere. 

PARAR  QUARTO.  fr.  Senyalar  à  algú  habitació  y  la 
família  que  1'  ha  de  servir.  Poner  cuarto.  Domi 
parlem  alicui  dicare.  ||  Amoblar  la  habitació  pera 
algú.  Poner  cuarlo.  Doraum  alicui  instruere. 

TENIR  BONS  QUATRE  QUARTOS.  fr.  Sér  ben  fornit  de 
membres.  Tener  buenos  cuarlos.  Torosuin  esse. 

TENIR  QUARTOS  ó  QUATRE  QUARTOS.  fr.  Tenir  di- 
ners. Tener  cuartos  ò  cuatro  cuarlos.  Pecunia 
abundaré. 

TENIR  QUATRE  QUARTOS  DE    MAL    DONAYRE.  fr.  fam. 

Explica  que  alguna  persona  es  mòlt  deixada,  sèns 
garbo  ni  compostura.  Irse  ó  caerse  cada  cuarto  por 
su  lado.  Lassum  se  habere. 

QUARTÓ.  m.  ant.  La  quarta  part  del  escut  de 
armas.  Cuarial.  Quadrans  in  stemmalibus. 

QUA8CUN,  A.  adj.  cada  HU. 

QUASI.  adv.  m.  Com.  Cuasi,  casi,  como.  Quasi. 
Q  A  poch  mès,  poch  se'n  faltà,  Cuasi,  asi.  Propè 
ferè. 

QUASI  QUASI.  adv.  m.  Mòlt  prop  de  verificarse  al- 
guna cosa.  Casi  casi;  casi  que.  Penissimè. 

QUA8I-CONTRACTE.  m.  for.  Acte  que  no  té 
la  forma  de  contracte,  però  ab  los  mateixos  efec- 
tes. Cuasi  conlralo.  Quasicontractus,  us. 

QUASIMODO.  m.  Lo  diumenge  de  la  octava  de 
Pàscua  de  Resurrecció  per  comensar  així  '1  intróit 
de  la  missa.  Cuasimodo.  Quasimodo. 

QUASQUEVULLA.  adj.  QUALSEVOL. 

QUASI.  m.  Substància  groga  pardenca,  un  poch 
transparent,  al  principi  dúctil,  fràgil,  desprès  in- 
crislallisable,  soluble  en  la  aygua  y  en  1'  esperit 
de  vi,  insoluble  en  1'  èter,  inodora,  de  sabor 
amarch.  Cuasino.  Quassinum,  i, 

QUÀS8IA  AMARGA.  Arbre  gran  que  creix  en 
Suriman,  de  ahont  fou  transportat  à  Cayena  en 
im.  Se  presenta  en  lo  comers  en  forma  de  tros- 
sos mès  ó  ménos  grossos,  mès  ó  ménos  llarchs,  ci- 
líndrichs,  à  vegadas  ramosos ;  sa  escorxa  mòlt  pri- 
ma, fràgil,  groguenca  ó  cendrosa,  inodora ;  à  ve- 
gadas ab  puntets,  la  que's  desprèn  ab  mòlta  facili- 
tat de  la  part  llenyosa.  Aquesta  té  un  color  blanch 
un  poch  groguench,  es  inodora  y  de  un  sabor  mòlt 
amarch,  però  ménos  manifesta  que  en  la  part  deia 
escorxa.  Cuasia  amarga.  Quasia  amara,  fraximes 
ama  rus, 

QUATERNARI,  A.  adj.  Lo  que  enclou  ó  um- 
ple  '1  número  de  quatre,  y  metafòricament  qualse- 
vol cosa  que's  pót  intentar  per  quatre  medis.  Cua- 
ternario.  Quaternari  us. 

QUATERNITAT.  f.  U  coWocaeió  d»  quatr» 


DICCIONARI  QÜE 

unitats  ó  indivíduos.  Cualernidad.  Quaternarium, 
ii. 

QUATORZÉ,  NA.  adj.  num.  ord.  catorzè. 

QUATRANYAL.  adj.  quadrienal. 

QUATRE,  ndj.  Numeral  cardinal.  Cualro.  Qua- 
luor.  II  En  algunas  locucions  equival  à  quatre  en 
número,  com:  fulano  morí  '1  dia  4.  Cualro.  Quar- 
tus.  D  En  lo  joch  de  carlas  la  que  té  quatre  sen- 
yals, com:  qualrede  copas,  oros,  etc.  Cualro.  Luso- 
ria  charla  qualuor  noiis  distinota.  ||  Lo  guarisme, 
caràcter  ó  xifra  compost  de  quatre  unitats.  Cualro. 
Quatuor  signiíicans  nota.  ||  Las  dos  terceras  parts 
de  sis,  primer  número  matemàtich  perfet.  Cualro. 
Bessis,  is. 

QUATRE  PER  Hü  T  QUATRE  TANT.  exp.  QUATRETANT. 
QUATRE  T  'l  PETIT.  loc.  fam.  QUATRE  Y  'L   CABO, 

QUATRE,  NA.  adj.  Numeral  ordinal  que's 
junta  à  las  desenas  20,  30,  etc,  com  vintiqualré, 
trentequatré.  Cualro.  Quartus. 

QUATRECENS,  TAS.  adj.  La  quantitat  de 
quatre  vegadas  100.  Cualrocienlos.  Quadringenti. 

QUATREDIAL.  adj.  quatridua. 

QUATRENA.f.  Pujada,  aument  de  preu,  que  s' 
ofereix  à  alguna  cosa  que's  ven  ó  arrenda.  Puja. 
In  licilator,  is, 

QUATRENAL.  adj.  Lo  que  succeheix  de  qua- 
tre en  quatre  anys.  Cuadrienal,  cualrienal,  cuadra- 
nal,  de  cwalro  en  cuatro  aiios.  Quatrienalis.  jj  Lo 
que  té  quatre  anys.  Cuadrienal.  Quadrimus  qua- 
drienis. 

QUATRETA.  f.  La  reunió  de  quatre  personas  ó 
cosas.  Cuatrinca,  cualemion.  Quaternio,  nis.  J  ran- 
xo, ROTLLO,  QUADRILLA. 

QUATRETANT.  adj,  Quadriplicat.  Cuatrotau' 
to.  Quadruplum,  ||  Pena  en  que's  condemna  per 
dret,  y  s'  obliga  à  pagar  lo  valor  quadriplicat.  Cua- 
trotanto.  Quadruplum,  i. 

QUATRÍ.  m.  Moneda  de  poch  valor,  que  antí- 
guament  corria  en  Espanya.  Cuatrin.  Quatrinus 
nummus.  ||  met.  fam.  Los  diners  en  general.  Cua- 
trin. Pecunia,  se. 

QUATRIDUA,  NA.  adj.  Cosa  de  quatre  dias. 
Cualriduano,  cuatridial,cuatridiano.  Quatriduanus, 
quatriduus. 

QUATRIENNI.  adj.  L'  espay  de  quatre  anys. 
Cuadrienio,  cuatrienio.  Qaadrienium. 

QUATRIFORME.  adj.  QÜADRIFORlíB. 

QUATRINA.  f.  ter.  dobla  de  quatre. 

QUATRINGA.  f.  QUATRETA. 

QUATRINI.  m.  met.  fam.  quatrí.  Í. 
QUE. 


QUE.  Pronom  relatiu  que's  refereix  indefinida- 
ment als  tres  generós  masculí,  femení  y  neutre. 
Que.  Qui,  quae,  quod.  ||  Pronom  interrogatiu.  Qué. 
Quis,  quid.  y  Conjuncciò  que  posada  desprès  de  un 
verb,  ne  determina  altre.  Que.  En  llatí  's  determi- 
na à  infinitiu  ó  's  varia  segons  lo  verb  antecedent. 


QUE 


CATALÀ. 


QÜE 


437 


II  conj.  comparativa,  com:  lo  lot  es  major  qi'e  la 
part.  Que.  Quam.  |1  Partícula  distributiva  ó  redu- 
plicativa.  Que.  En  llatí  en  un  mateix  verses  «nec- 
ne»  desprès  del  verb;  ó  «sive  vel  aul»  repetit.  Ab 
verbs  diferents  sols  es  «sive»,  ||  conj.  casual.  Que, 
porque.  Quia,  quoniam,  quod.  [j  Partícula  admira- 
tiva, y  exagerativa,  com:  ^vt  tonto  ets?  Que.  Ut, 
quam.  II  Preguntant,  equival  ahont,  com:  qüe  s' 
es  fet.  Qué,  dónde.  Ubi.  |l  qui.  |  Com,  v.  g.,  rieu- 
vos  tant  QLE  pugau.  Como.  Quantum.  ||  Lo  mateix 
que  Y,  com:  no't  G(jues  ab  ningú,  que  ningú's 
ficarà  ab  lú.  Que.  Et. 

que!  que!  exp.  pera  denotar  que  no's  fa  cas  de 
lo  que  s'  ha  dit  ànles,  com  :  qüe  1  que  !  despediu- 
Que!  que!  no!  no!  ta!  la!  At,  at. 

QiÉ  DiBAN.  exp.  ab  que  s'  usa  com  nom  masculí, 
y  significa  '1  respecte  à  la  opinió  pública.  Qué  di- 
nin. Quid  dicent. 

QUÉ  TAL.  exp.  que's  pregunta  per  la  salut  ó  es- 
tat de  algú.  Qué  tal.  Qualiter  se  gerit,  ^ecquid? 

en  qué.  exp.  En  quina  cosa.  En  qué.  In  quo. 

UN  NO  SÉ  QUÉ.  exp.  Una  cosa  indeterminada.  Un 
no  sé  qué.  Nescio  quid. 

QUEBRANT.  m.  ant.  Üecaiment,  debililat.  Que- 
branlo,  decaimiento.  Lassiludo,  inis.  1|  Dolor,  senti- 
ment, llàstima.  Quehranlo.  Commiseratio,  nis,  luc- 
tus,  us. 

QUEBRANTAR.  V.  a.  RüMPRER. 

QUEBRAR.  V.  a.  ABÀTREttSE.  3. 

QUEBRAT.  m.  Una  ó  alguna  de  las  parts  en 
que's  considera  dividit  un  enter,  com  un  quart  res- 
pecte de  un  pam,  y  s'  expressa  ab  una  xifra  sobre 
Ira  ab  una  rallela  intermèdia,  així  y^.  L'  inferior 
diu  denominador,  perquè  dóna  '1  nom  à  la  qua- 
itat  de  paris  iguals  en  que's  divideix  1'  enter ;  lo 
uperior  se  diu   numeiador  ,   perquè  determina 
uànlas  deaquestas  paris  se  prenen  en  lo  cas  pro- 
osat.  Quebrado.  Fraclus   iiumerus,  fractio,  nis.  || 
oél.  Yers  de  ménos  síl-!abas  que  allre  de  una  ma- 
eixa  estrofa.  Quebrado.  Yersus  rainulus. 

QUEBRAT  DE  QUEBRAT.  Lo  quebrat  que  es  part  de 
altre,  com:  V'3  de  %.  Quebrado  de  quebrado.  Fraeti 
numeri  fractio. 

QUEBRAT  IMPROPI.  Aqucll  CU  ((ue  '1  numerador  es 

igual  ó  major  que  sòn  denominador,  per  conse- 

üent  enclou  un  ó  mès  enters.  Quebrado  impropio. 

ractio  unilati  ajqualis,  vel  unitatem  excedens. 

QUEBRAT  PROPI.  Aquell  CU  que  'I  numerador  es 

menor  que  sòn  denominador,  y  per  consegüent  es 

part  ó  parts  de  un  enter   Quebrado  propio.  Fractio 

unitate  minor. 

QUEBRASSA.  f.  GRIETA.  ||  CLIVELLA.  2. 

QUEDAMENT.adv.  m.  Assossegadament.  Quie- 
lamenle,  soseçjadamenle.  Quielè,  tranciuillè. 

QUEDAR.  V.  a.  Permanéixer,  detenirse  en  al- 
gun paratge.  També  s'  usa  com  recíproch.  Quedar, 
quedarse.  Maneo,  es.  ||  Restar.  Quedar,  reslar.  Su- 
persum,  es.  ||  Faltar  alguna  cosa  per  fér.  Quedar. 
Supero,  as,  supersum,  es.  1|  Permanéixer,  durar, 

TOMO  II. 


subsistir  una  cosa  com  efecte  de  altra,  com:  que- 
dar heieu,  etc.  Quedar.  Subsisto,  is.  ||  Junt  ab  al- 
guns noms  eslar  ab  alguna  especialitat,  com  :  que- 
dar armat,  alurdit,  etc.  Quedar.  Sum,  es.  ||  Junt 
ab  alguns  noms  lo  mateix  que  sér,  com:  quküar 
vencedor  ó  vensut.  Quedar.  Evado,  is.  ||  Ab  la  pre- 
posició per  sér  tingut  ó  repulat,  com:  ell  queda 
per  valent,  per  discret.  Quedar.  Haberi,  putari.  || 
V.  r.  Pérdrerse  1'  orador.  Quedarse,  perderse,  alas- 
carse.  Inter  dicendum  híerere. 

QUEDAR  AB  ALGÚ.  fr,  Acoi'dar,  convenirseab  ell. 
Quedar  con  alguna.  Pacisci,  convenr»". 

QUEDAR  A  DÉURER.  fr.  No  bavér  satisfet  algun 
deute.  Quedar  debiendo  ó  con  atrasos.  Reliqua  con- 
trahere. 

QUEDAR  BÉ  ó  MAL.  fr,  Porlarse  bè  ó  malament. 
Quedar  bien  ó  mal.  Bene  aut  malè  se  gerere. 

QUEDAR  BURLAT,  fr.  Fruslàrscli  à  algú  las  espe- 
ransas.  Quedarse  burlado  ó  soplando  las  unas.  Spe 
fraudari,  deludi,  decidere. 

QUEDAR  EN  NET,  fr.  Qucdar  líquida  alguna  quan- 
titat, deduhilsgaslos.  Quedaren  limpio.  Superesse. 

QUEDAR  PER  ALGÚ,  fr.  Encarrcgaise  algú  de  las 
obligacions  de  altre.  Quedar  por  alguno.  Fide  ju- 
bere,  sese  pro  aliquo  oCferre.  ||  No  veriQcarse  al- 
guna cosa,  per  no  haver  fét  algú  lo  que  devia.  Fal- 
lar por  uno.  Aliquem  oíBcio  deesse.  \\  Lliurarse, 
remalarseà  favor  de  algú  la  dilaó  arrendament,  elc. 
Quedar  por  alguno.  Pro  aliquo  vectigalia  siare. 

QUEDARSE  ATRAS.  fr.  Sér  inferior  ó  de  ménos  es- 
timació y  mèrit  que  allre.  Quedar  ó  quedarse  aír ús. 
Superari,  vinci.  ||  mel.  Xo  saber  lant  com  allre.  Que- 
darse alras.  Ingenio  cedere.  [I  No  compL-ndrer  lo!a 
la  forsa  de  alguna  cosa,  no  fér  progressos  en  al- 
guna ciència  ó  art.  Quedarse  alràs.  Ab  scopo 
abesse. 

QUEDO,  A.  adj.  QUIET. 

QUEFE.  m.  Superior  ó  principal  de  alguna  cor- 
poració, üefe,  cabeza.  Capul,  itis. 

QUEFER,  m.  Ocupació.  Quehacer.  Negotium, 

ii.  11  DIFICULLAT,  TRABALL. 

QUEIX.  m.  Part  del  cap  desde  sola  1'  ull  y  '1 
pols  finsú  la  barba.  Mejilla.  Maxilla,  íc. 

MENJAR  AB  DOS  QUEIXÓS,  fam.  Tenir  à  un  mateix 
temps  dos  empleos  de  utilitat.  Comer  d  dos  cariltos. 
Duplici  munere  quíBsIum  facere,  duabus  sederc  se- 

Uis.   II  FÉR  CARA  i  DOS. 

QUEIXA,  f.  expr.  de  dolor,  pena  ó  sentiment. 
Queja,  querella.  Quaerela,  íb,  quiestus,  us.  ||  Senti- 
ment procehit  de  agravi,  injúria  ó  menyspreu. 
Queja.  Quaeriraonia,  a;.  ||  for.  Acusació  davant  del 
jutge.  Querella.  Exposlulalio,  nis,  qu.crimonia,  x. 
II  Dissensió,  debat,  pendéiicia.  Querella.  Convi- 
tium,  ii, 

DONAR  QUEIXA,  fr.  QUEIXARSE. 

FÉR  QUEIXA,  fr.  Explicar  lo  propi  sentiment  con- 
tra algú.  Quejarse,  querellarse.  Expostulo,  as,  quaí- 
ror,  eris. 

FORMAR  QUEIXA,  ff.  for.  QUEIXARSE. 

55 


Í38 


QUE 


DICCIONARI 


QUE 


MÉS  VAL  BONA  QUEIXA  QUE  MALA  PAGA.  ref.  Sc  diu 

del  qui  abandona  '1  premi  per  paréixerli  que  no  es 
corresponent  al  méril,  y  estima  mès  quedarse  ab 
motiu  de  queixa  que  mal  satisfet.  Mas  vale  iuena 
queja  que  mala  paga.  Solulio  quam  mala  praestat 
incusatio. 

QUEIXAL,  m.  caixal. 

QUEIXARSE.  V.  r.  Dóldrerse,  lamenlarse,  ex- 
plicar lo  dolor  ó  pena.  Quejarse,  querellarse.  Que- 
ror,  eris.  ||  gemegar.  |  Formar  queixa,  posar  acu- 
sació davant  del  jutge.  Quejarse,  querellarse.  Ex- 
postulo,  as.  II  Manifestar  la  queixa  ó  sentiment  que 
lé  de  algú.  Quejarse,  querellarse.  Quserellam  fa- 
cere. 

QUEIXAT,  DA.  p.  p.  Qaejado.  Quaestus. 

QUEIXETA.  f.  d.  Quejilla,  ila.  Levis  quaírela. 

QUEIXÓS,  A.  adj.  Qui's  queixa  ab  facilitat  ó 
sens  rahó.  Quejoso,  quejijoso.  Querulus.  ||  Lo  qui 
té  queixa  de  allre.  Quejoso.  Querulus.  ||  Lamenta- 
ble, llastimós,  com:  to,  veuQüEixosA,  etc.  Quejoso. 
Quaírulus. 

QUEIXOSiSSIM,  A.  adj.  sup.  Quejosisimo. 
Yaldè  querulus. 

QUEL.  pron.  ant.  aquell.  ||  ant.  Contracció  de 
QUE  LO,  com:  mès  lluminós  que'l  carbuncle.  Que  el. 
Quam  iile. 

QUELALS.  pron.  ant.  Que  las,  com  :  quelals 
avehine.  Que  las.  üt  illas. 

QUELL.  pron.  ant.  aquell.  1|  ant.  Contracció  de 
que  ell,  com:  mès  sabi  que  ell.  Que  el.  Quam  ille. 

QUEM.  Persona  del  verb.  cremar.  Quemo.  Uro. 
II  ant.  Contracció  de  que    me,  com:  que'm  fa.  Que 
me.  Quid. 

QUEN.  loc.  ant.  Contracció  dcQUENE.  Que.  Quod. 

QUENS.  loc.  ant.  Contracció  de  que  .nos.  Que 
nos.  Quod. 

QUEOGOM.  adj.  ant.  qüolcom. 

QUER.  V.  a.  ant.  buscar. 

QUERA.  f.  Corch,  cuquet  que  rosega  la  fusla  y 
laredubeix  à  pols.  Carcoma.  Teredo,  a}rugo,  inis. 
II  La  pols  à  que  reduheix  la  quera  à  la  fusla.  Car- 
coma, polvillo.  Caries,  ei.  ||  met.  La  persona  ó  cosa 
que  poch  à  poch  va  gastant  y  consumint  la  hisen- 
da. Carcoma.  Bonorum  exesor.  ||  La  persona  que 
sempre  està  molestant  y  queixantse.  Quejicoso,que- 
jumhroso.  Queribundus.  I  mel.  Cuydado  grave  y 
continuo  que  mortifica  y  consum  interiorment. 
Carcoma.  Anxielas,  atis. 

QUERAR.  V.  a.  Corcar  la  quera,  la  fusta.  Car- 
comer.  Exedo,  is.  |1  met.  Consumir  poch  à  poch  al- 
guna cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  (arcomer. 
Consumo,  is.  I  v.  r.  Umplirse  de  quera.  Carcomer- 
se.  Carie  exedi,  contabescere. 

QUERELAR.  Y.  a.  y  derivats,  querellar. 

QUERELLA,  f.  QUEIXA.  |  Demanda  judicial. 
Querella.  Quíerela,  ai. 

QUERELLADOR,  À.  m.  y  f.  Qui  posa  una  de- 
manda judicial.  Querelíanie,  querelloso,  querella- 
dor.  QuerenSj  delator,  is. 


QUERELLANT,  m.  QUERELLADOR. 

QUERELLAR.  V.  a.  for.  citar.  fl  v.  r.  for.  Po- 
sar ó  formar  una  demanda  judicial.  Querellarse. 
Aliquera  ad  judicem  deferre. 

QUERELLAT,  DA,  p.  p.  ACUSAT,  CITAT. 

QUERELLÓS,  A.  adj.  queixós.  1.  ||  QUERE- 
LLADOR. 

QUERELLOSAMENT.  ad.   m.  Ab  queixa  y 

sentiment.  Querellosamenle.  Querulè. 

QUÉRER.  V.  a.  ant.  buscar,  procurar,  dema- 
nar, requirir.  II  VOLER. 

QUERimÓNlA.  f.  ant.  queixa. 

QUERIR.  V.  a.  ant.  buscar. 

QUÉRMES,  m.  CARMEs.  [|  quíra.  Preparació  del 
antimoni  que's  fàcohent  sos  polvos  ó  aygua  ab  sal 
detartrà,  que  colant  lo  licor  bullit  passa  pel  fel- 
tre y  's  precipita  à  proporció  que's  va  refredant. 
Quérmes.  Minerale  kermes. 

QÜERN.  m     QUADERN. 

QÜERNA.  f.  La  quarta  part  de  alguna  cosa  es- 
pecialment del  pa  y  dels  diners.  Cuaderna.  Quater- 
na  pars.  ||  fam.  pataca.  ||  Corda  de  quatre  camas. 
Cuerda  de  cuatro  ramales.  Inlorlo  quatuor  resticu- 
larum  chorda. 

MITJA  QUERNA.  La  mcylat  de  un  panet  de  dos 
quarlos,  tallat  en  rodó  abans  de  acabarse  de  cóu- 
rer,  que  tornantlo  al  forn  se  recou,  y  regularment 
serveix  pera  péndrer  xocolata.  Media  cuerna.  Pa- 
nis  quaterna?  partis  dimidiuju. 

querubí,  m.  Esperit  angélich  del  segon  chor 
deia  primera  jerarquia.  Querubin,  querub.  Cheru- 
bim.  II  Orde  militar  de  Suècia,  que  fou  instituhida 
perMagno  lY,  1'  any  1334,  y  fou  abolida  per  Car- 
les L\.  Porlavan  un  collar  guarnit  de  querubins. 
Querubin,  órden  de  los  seraftnes.  Ordo  mililaris  che- 
rubim  à  cherubis  nuncupatus. 

QUERÚBICH,  CA.  adj.  Cosa  de  querubí,  y  's 
diu  especialment  de  un  himne  mòlt  cèlebre  en  la 
litúrgia  giega.  Querúbico,  querubio.  Cherubicus. 

QUE8.  loc.  ant.  Contracció  de  que  se,  com  que's 
fassa.  Que  se.  Ut.  ||  ant.  Que  es.  Que  es.  Quod  es. 

QUESIT,  A.  p.  p.  ant.  Preguntat,  buscat.  Bus- 
cado.  Quaísitus.  ||  m.  ant.  Qüestió,  pregunta.  Cues- 
tion.  QuíEsitum,  i. 

QUESQUE.  pron.  ant.  qualsevol. 

QüESQUESIA.  loc.  ant.  Sia  lo  que  sia.  Sea  lo 
que  se  fuere.  Quidquid  sit. 

QUEST.  m.  rastre,  senyal. 

QUESTA.  f.  APLEGA.  2.  II  DEMANDA.  Ò. 

QÜESTIÓ,  f.  Pregunta  ó  proposició  peiaaveri- 
guar  la  veritat  coniroverlinlla.  Cueslion .  Qnsesüo, 
nis.  II  Renyida,  pendéncia,  aiborot.  Cuestion.  Con- 
tentio,  nis.  || ;'  Ig.  Problema  en  que  per  quantitats 
conegudas  se  buscan  las  incógnitas.  Cuestion. 
Quaïstio  algebràica,  1|  3Iatéria  de  disputa  ó  de  dis- 
curs. Cuestion.  Quaistio,  nis,  argumentum,  i.  ||  Di- 
íicullad.  Cuestion.  Quaistio,  nis.  ||  Ocasió,  cas,  com: 
quant  es  qüestió  de  fugir,  ell  es  sempre  '1  capità. 
Cosa,  ocasion.  Occassio,  nis.  |  ret.  Lo  dubte  que 


IP 

■r  resulta  d 

I 


QUE  CATALÀ. 

resulta  de  dos  dictàmens  oposats  sobre  una  nia- 
lei\a  cosa  quo's  pretén  averiguar.  Cueslion,  con- 
trovèrsia. QiKi'slio,  nis. 

QÜESTIÓ  DE  NOM.  Dispula  que  ben  mirada  convé 
ab  la  substància,  y  sols  varia  en  las  paraulas. 
Cueslion  de  nombre.  Nominis  quicslio. 

QÜKSTió  DETERMINADA.  La  quc  tó  una  ó  niòs  solu- 
cions fixas.  Cueslion  determinada.  Dclcrminata 
quaestio. 

QÜESTIÓ  DE  TORMENT.  La  avcriguació  de  la  veri- 
tat en  lo  tormenl.  Cueslion  de  tormenlo.  Torturaï 
quaistio. 

QÜESTIÓ  ESTOICA.  La  inlrincada.  Cueslion  estoica. 
Stoicoruni  dumela. 

QÜESTIÓ  FINITA,  pet.  La  que  parlicularisa  1'  as- 
sumpto,  al)  circunstància  de  pprsona,  lloch  ó 
temps.  Cueslion  finita,  pregunta  particular.  Causa, 
controvèrsia,  íE. 

QÜESTIÓ  INDETERMINADA.  La  quò  té  divcrsas  solu- 
cions. Cueslion  indeterminada.  Indeterminala  quaes- 
tio. 

QÜESTIÓ  INFINITA.  TCt.  Proposició  general,  sens 
circunstància  de  persona,  Uocli  ó  temps.  Cueslion 
infinita,  pregunta  general.  Proposiluni,  i. 

POSAR  EN  QÜESTIÓ,  fr.  Posar  en  disputa.  Poner  en 
cuestion  ó  en  disputa.  In  qusestionem  aliquid  vo- 
care. 

QÜESTIONABLE,  adj.  Dubtós,  quo's  pót  po- 
sar en  qüestió.  Cueslionahle,  dispulahle,  problemà- 
tica. Dispulatio  obnoxius. 

QÜESTIONAR,  v.  n.  disputar,  renyir.  ||  Con- 
trovertir un  punl  dubtós.  Cueslionar,  disputar. 
Dissero,  is. 

QÜESTIONARI,  m.  Tractat  de  qüestions.  Cues- 
tionario.  Quícstionum  corapilatio. 

QÜESTIONAT,  DA.  p.  p.  Cuestionado.  Dis- 
ceptatuò. 

QÜESTIONEJAR.  V.  a.  qüestionar.  [|  Debà- 
trerse,  porüar  sobre  de  alguna  cosa.  Altercar.  Ri- 
xor,  altercor,  aris. 

QÜESTOR.  ni.  Magistrat  romà  que  en  1'  any 
332  ó  333  de  la  fundació  de  Roma  foren  quatre, 
dos  que  assistian  en  la  ciutat  y  cuydavan  del  erari 
y  de  rébrer  las  contribucions  que  exigian  en  las 
províncias;  y  'Is  altres  dos  acompanyavan  sempre 
als  cónsuls,  als  pretors  y  demés  generals  de  arma- 
da quant  anavan  à  campanya:  rebian  las  contribu- 
cions de  las  províncias;  cuydavan  de  las  banderas 
-y  estandarts  militars;  pagavan  los  soldats,  com  fan 
en  lo  dia  los  comissaris  de  guerra;  y  asseguravan 
al  senat  ab  jurament  la  evidència  dels  successos, 
quant  los  comandants  de  las  armadas  demanavan 
r  honor  del  trinnfo  per  haver  guanyat  alguna  ba- 
talla ó  conquistat  alguna  província,  etc.  lli  havia 
també  altra  classe  de  qüestors  que'l  senat  enviava 
à  las  províncias,  pera  examinar  y  judicar  los  as- 
sumptos  criminals.  També  cuydavan  de  rébrer  als 
embaixadors  y  prínceps  estrangers,  de  acompan- 
yarlos,  de  buscarlos  allotjament  y  executar  tol  lo 


QUI  439 

que  ordenava  '1  senat  en  semblants  ocasions. 
Cuestor.  QuíBStor,  is,  anomenat  així,  à  qua;renda 
pecunia,  el  à  maleficiorum  quaístione.  ||  Espècie 
de  recaudadors  que  s'  establiren  en  Roma  y  en  las 
províncias  pera  registrar  y  rébrer  las  multas. 
Cuestor.  Allecti,  orum. 

QÜESTURA.  f.  Dignitat  y  empleo  de  qüestop 
que  durava  sols  un  any,  encara  que  alguna  vegada  • 
's  continuava  fins  à  tres.  Era  '1  primer  grau  pera 
pujarà  las  demés  dignitats  de  la  república,  y  no 
podia  preténdrcrse  fins  als  27  anys  cumplerts. 
Cuestura.  Quaistura,  le. 

QUESVULLA.  pron.  ant.  qualsevol. 

QUET.  ant.  Apócope  de  que  tí:,  com:  que't  di- 
ré. Que  te.  Quid? 

QUETX.  m.  nàut.  Embarcació  holandesa,  de 
igual  figura  en  proa  que  en  popa,  en  las  quals  ca- 
reix  absolutament  de  llansament,  y  sa  capacitat 
varia  de  SO  fins  à  300  bòlas,  observantse  en  sòn 
aparell  alguna  diferència,  encara  que'ls  mitjans 
generalment  portan  un  arbre  y  una  cangreja  y  di- 
versos ílochs.  Queche.  Linter,  Iris.  \\  adj.  qi  if.t. 

QUETXEMARÍ.  m.  Embarcació  petita  de  dos 
arbres,  ab  velas  al  ters,  una  petita  messana  à  po- 
pa, alguns  flochs  en  un  bolaló  à  proa,  y  gàvias 
volants  en  temps  de  bonansa.  S'  usa  en  las  costas 
de  Bretanya  y  en  las  del  nort  de  Espanya.  Úache- 
marin,  cachamarina,  quechemarin.  Linter,  Iris. 

QUETXO,  A.  adj.  POCH  À  pocn. 

QUEYRÒ.  m.  eriça,  Bruguera. 

QUEViURERS.  m.  pi.  Provisió  de  menjar. 
Viveres,  comestibles,  vituallas.  Annona,  ío,  com- 
meatus,  us. 

QUI. 

QUI.  pron.  relatiu  ó  interrogatiu,  com  jo  so  qui 
contradiu,  qui  dels  dos  ho  ha  fét.  Quien.  Quis  vel 
qui,  quse.  |1  Equivalent  al  relatiu  que,  quant  signi- 
fica persona,  com:  Pere  fou  qui  portà  la  notícia. 
Quien.  Qui.  j]  Un  entre  mòlts,  com:  qui  vulla  que. 
Quien.  Quicumque.  |1  pi.  Los  quals.  Los  cualcs. 
Qui. 

QUIASMO.  m.  Figura  retòrica  composta  de  una 
doble  antítesis  quals  termes  s'  encreuhan,  corres- 
ponent lo  primer  al  últim  y  '1  segon  al  ters.  Qnias- 
mo.  Chiasmus,  i. 

QUICI.  m.  POULAGÜERA. 

QUICO.  m.  Síncope  de  francisco. 

QUID.  m.  Punt  de  la  dificultat,  y  s'  usa  en  la 
frase  aquí  ó  en  això  està  '1  quid.  Ese  es  el  diabloi 
Hoc  opus,  hic  labor  est, 

QUID  PRO  Quo.  exp.  llatina,  y  equival  à  una  cosa 
per  altra.  Quid  pro  quo.  Quid  pro  quo. 

QUÍDAM.  m.  Qualseval  subjecte  indetermina- 
dament.  Quidam.  Quidam.  ||  Subjecte  de  mòlt  po- 
ca ò  ninguna  suposició.  Quidam.  Homuncio,  nis. 

QUIDITAT.  f.  Predicat  essencial  de  alguna 
cosa.  Quididad.  Quidditas,  atis. 


440 


QUI 


DICCIONARI 


QUI 


QUIDITATIU,  VA.  adj.  Perlanyenl  à  la  essèn- 
cia de  alguna  cosa.  Quidilalivo.  Quidditativus. 

QUIET,  A.  adj.  Assossegat,  tranquil,  pacifich. 
Quielo.  Tranquillus,  quietus.  ||  Fallat  de  movi- 
ment. Quielo.  Quietus.  ||  Sossegat,  lloch  ahont  no 
hi  ha  ruído.  Quielo.  Taciturnus.  ||  S'  aplica  al  qui 
no  es  donat  als  vicis,  especialment  al  de  la  desho- 
nestedat. Quielo.  Modestus  quietus,  ||  Usat  com  ad- 
verbi lo  mateix  que  à  pleret,  poch  à  poch,  sens 
dir  res.  Quedo,  quedilo.  Sumraisa  voce.  ||  Usat  com 
à  interjecció  serveix  pera  contenir  à  algú.  Quedo. 
Eus,  cave. 

i  LA  QUIETA,  ra.  adv.  Dissimuladament  silencio- 
sament. Callandico,  ilo,  honicamenle,  de  callada. 
Reticenler. 

QUIETAMENT,  adv.  m.  Pacíficament,  ab  quie- 
tut.  Quielamenle.  Tranquillè,  quietè. 

QUIETAR.  V.  a.  y  derivats,  aquietar. 

QUIETÍS8IM,  A.  adj.  sup.  Quielisimo.  Quie- 
lissimus. 

QUIETÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Quielisi- 
mamenle.  Placidissimè,  quietissimè. 

QUIETISME.  m.  Secta  queab  la  capa  de  una 
perfecta  unió  ab  Deu  enclou  mòlts  errors  y  vicis. 
Quielismo.  Quielismus,  i. 

QUIETISTA.  m.  Sectari  del  quietisme.  Quielis- 
ta.  Quielisla,  se. 

QUIETUT.  f.  Falla  de  moviment,  Quielud. 
Quies,  lis,  II  Sossego,  repòs,  descans,  Quielud, 
quiele.  Tranquillitas,  alis.  ||  ociositat,  ||  silenci,  4, 

II  PAU.  TUANQUILITAT, 

QUILAT.  m.  Grau  de  perfecció  y  puresa  del  or, 
pedras,  etc,  Quilate.  Aurei,  unionis  qualilas.  [|  En 
r  or  la  vintiquatrena  part  de  són  valor,  QuUale. 
Vigesima  quarta  aurei  pars.  j]  En  las  pedras  pre- 
ciosas  una  part  de  las  140  en  que's  divideix  la 
unsa.  Quilate.  Cenlesiraa  quadragesima  unciae 
pars.  II  Pes  petit  de  4  grans.  Quilate.  Pondus  quod- 
dam.  II  met.  Lo  de  perfecció  en  qualsevol  cosa. 
Quilate.  Praestantia,  ae. 

PERQUiLATS.  lu.  adv.  met,  fam,  Menudaraent, 
per  petitas  porcions.  Por  quilates.  Minutatim, 

QUILATADOR,  A.  m,  y  f.  Qui  regoneix  los 
quilats  del  or,  etc,  Quilalador.  Aurei,  etc,  explo- 
rator. 

QUILATAR.  V.  a.  AQUILATAR. 

QUILATERA.  f.  Espècie  de  cedàs  ple  de  forats 
rodons  de  diferentas  magnituls,  per  ahont  passan 
los  grans  de  perlas,  etc,  pera  regonéixer  sos  qui- 
lats. Quilalera.  Dimensarium  unionum, 

QUILIASMO.  m.  Doctrina  dels  quiliaslas.  Qui- 
liasmo.  Quiliasmus,  i, 

QUILIASTA.  m,  Indivíduo  de  una  seda  reli- 
giosa que  creu  que'ls  predestinats  viuran  sobre  la 
terra  per  espay  de  mil  anys  desprès  del  judici  fi- 
nal gosant  de  toia  classe  de  delícias,  Quiliasta. 
Quiliasle, 

QUILÍFERO,  A.  adj,  med.  Nom  dels  vasos  que 
conícnen  y  coaduheixen  lo  quilo  à  varias  parts  del 


cos.  Quilifero,  tordcico.  Chylifer, 

QUILIFICACIÓ.  f,  med.  Formació  del  quilo  ó 
mutació  dels  aliments  en  quilo.  Quilificacion.  Ali- 
menlorum  in  chylum  mulalio. 

QUILIFICAR.  V.  a.  med.  Fér  quilo  del  aliment. 
Quilificar.  In  chylum  verlere 

QUILMA.  f.  ter.  esportí,  cofí, 

QUILO,  m,  med.  Substància  blanca,  en  que's 
converteix  1'  aliment  en  sa  primera  transformació 
en  loventrell.  Quilo,  Chylum,  i. 

QUILOS,  A.  adj.  Lo  que  té  quilo  ó  participa  de 
ell.  Quiloso.  Chylum  habens. 

QUILLA,  f.  Lo  travesser  recte  y  escayrat  que 
passa  de  popa  à  proa,  sobre  del  qual  s'  assentan 
las  perxasy  codernas  del  buch  perpendicularment 
à  sa  longitut,  y  que  es  com  la  basa  ó  fonament  de 
tot  r  edifici,  ó  lo  que  es  la  espinada  en  las  coste- 
llas,  y  per  sinécdoque  lo  mateix  buch.  Quilla.  Ca- 
rina,  ae, 

QUILLA  NETA,  La  mida  de  la  longitut  del  buch 
contada  solament  per  sa  quilla,  ó  desde  1'  extrem 
en  que  està  assentat  lo  codasle,  fins  la  arrancada 
de  la  roda,  exclòs  1'  exp^ssor  de  aqueslas  dos  pes- 
sas.  Quilla  limpia.  Longiludinis  carinaí  mensura. 

ENSENYAR  LA  QUILLA  AL  SOL.  fr.  Incliuarse  la  em- 
barcació ab  la  forsa  del  vent  fins  que  volea,  y  en- 
Iranthi  la  aygua  se'n  va  à  fons.  Zozohrar,  hacerca- 
pillo,  dar  un  vuelco  ó  la  voltela,  vollear,  poner  ò 
ensenar  la  quilla  al  sol,  ponerse  el  buque  por  som- 
brero.  Navem  volvi. 

ESTAR  EN  QUILLA,  fr.  Estar  construhinlse  alguna 
embarcació.  Eslar  en  quilla  ó  en  grada.  Navem 
consirui. 

FALSA  QUILLA.  Tauló  fort  quB  compost  de  varias 
pessas  pera  suplir  la  longitut  necessària,  s'  asse- 
gura ab  grapas  à  la  quilla  persa  cara  inferior  pera 
resguardaria.  Zapata,  falsa  quilla.  Parinaí  solea. 

FONDEJARÀS  LA  QUILLA,  fr,  Eucallarse  la  embar- 
cació en  la  arena  ó  fanch  per  no  trobar  prou  ay- 
gua. Fondear  ó  amarrarse  con  la  quilla,  varar,  za- 
bordar.  Arenaeaggere,  cingi. 

PLANTAR  LA  QUILLA,  fr.  Asscularla  ó  posaria  so- 
bre pera  comensar  à  conslruhir  lo  buch.  Poner  ó 
plantar  la  quilla,  ò  poner  el  buque  en  quilla.  Ad 
navem  construendam  carinam  aptare, 

QUIM.  m.  n,  p.  de  home,  Joaquim,  Joaquin. 
Joachim,  1|  ant.  Contracció  de  qui  me,  com:  qui'm 
mana.  Quienme.  Quis  vel  qui,  mihi  vel  me. 

QUIMERA,  f.  Pesar,  sentiment.  Quimera,  pe- 
sadumbre,  desazon.  Molèstia,  ai,  ||  Odi,  Ojeriza, 
mohina,  tirria,  enemiga.  Simullas,  atis,  |  enfado. 
II  cuvDADO,  ÀNSIA.  ||  Peudència,  reuyina.  Peíideíicta, 
renina.  Jurgium,  ii.  ||  Lo  que's  proposa  à  la  imagi- 
nació com  possible  y  verdader  no  sentho,  vana 
imaginació.  Pendencia,  renina.  Commentum,  i.  || 
mit.  Monianya  de  Líssia  que  llansa  foch,  en  la  ci- 
ma  diuhen  que  sols  hi  habilan  lleons,  en  la  falda, 
que  abunda  de  pastura,  multitut  de  cabràs,  y  al 
peu  mòltas  serps  que  fomenta  la  humitat  que's  des- 


QUÍ 


CATALÀ. 


QUI 


441 


I 


I 


» 


pren  de  la  montanya;  de  ahonl  s'  origina  la  fàbu- 
la  de  que  la  Quimera  era  un  mónstruo  que  tenia 
cap  de  lleó,  ventre  de  cabra  y  cua  de  dragó,  que 
vomita  llamas  y  que  fou  morta  per  Belerofonie, 
montal  en  lo  caball  Pegàs.  Quimera.   Chimaíra,  a;. 

TEMR  QUIMERA,  fr.  PASSAR  ÀNSIA. 

QUIMÉRICAMENT.  adv.  m.  Fabulosament. 
Quimericamente.  Fabulosè. 

QUIMÉRIGH,  CA.  adj.  Fabulós,  fingit.  Quimé- 
rico;  quimerino.  Chimaericus. 

QUIMERISAR.  m.  n.  Fingir  impossibles,  com 
la  quimera  de  la  fàbula,  etc.  (Juimerizar.  Chimae- 
ras  effingere. 

QUIMERISTA.  m.  Amich  de  ficcions  y  cosas 
quiméricas.  Quimerista.  Commentitia  seclans. 

química,  f.  Ciència  que  s'  ocupa  en  examinar 
y  distingir  las  propietats  intrinsecas  dels  cossos, 

sia  sa  acció  íntima  y  recíproca.  Química.  Cbi- 
mica,  íe. 

químicament,  adv.  m.  Segons  las  reglas 
de  la  química.  Quimicamenle.  Chimicè. 

QUÍMICH,  CA.  adj.  Cosa  de  la  química.  Qai- 
mico.  Chimicus.  ||  m.  Professor  de  química.  Qaimi- 
co.  Cliimicae  professor. 

QUIMOSA.  f.  med.  La  segona  cocció  dels  ali- 
ments que  's  fa  en  lo  cos  de  la  persona.  Quimosa. 
Chimosus,  i. 

QUIIV,  A.  adj.  ab  que  regularment  se  busca  la 
determinació  de  alguna  cosa  ó  alguna  qualitat  de 
ella,  com :  qui\  quefer  tens,  quina  conducta  té. 
Que,  cual.  Quis,  quaB. 

QUINA.  f.  Escorsas  medicinals  arrolladas  sobre 
sí  mateixas  en  forma  de  tubo,  de  8  à  10  polzadas 
de  llarch,  generalment  primas,  de  mitja  à  una  lí- 
nea  de  gruix,  compactas,  mitjanament  fibrosas,  de 
fractura  neta,  de  olor  dèbil,  de  sabor  amarch  y  as- 
tringent.  Al  exterior  són  arrugadas,  desiguals,  cu- 
hertas  de  una  epidérmis•  prima,  de  color  gris  ó 
moreno,  transversalment  esberlada,  y  ab  diferents 
líquens:  al  interior  són  llisas  y  de  un  color  gro- 
guench,  ó  roig  esblancahit,  y  '1  polvo  Ileonat.  Són 
móltas  las  espècies  que  's  coneixen  ab  lo  nom  ge- 
nérich  de  quina,  però  'Is  farmacéulichs  mès  acre- 
ditats la  distingeixen  en  quatre  espècies,  grisa, 
groga,  roja  y  blanca.  La  que  s'ha  descrit  aquí,  ve 
del  Perú  en  la  província  de  Quito,  de  unas  mon- 
tanyas  junt  à  la  ciutat  de  Loja,  y  es  antipútrida, 
antiespasmódica,  estomàtica,  febrífuga,  roborant, 
tònica,  etc.  Quina,  quina  gris  ó  de  Loja,  cascarilla 
fina.  Cortex  peruvianus,  cortex  chinae,  cinchona 
olTicinalis.  ||  En  Barcelona,  conjunt  de  personasque 
cuydan  en  las  parróquias  del  gasto  de  cera  en  la 
octava  de  Corpus.  Quina.  Simplex  confraternitas 
ad  ceram  ministrandam.  H  pi.  Los  dos  cinch  punts 
dels  daus  dejugar.  Quinas.  Quina  in  taxilispuncta. 
II  Las  armas  de  Portugal ;  són  cinch  escuts  blaus 
y  en  cada  un  cinch  diners  de  plata.  Quina.  Quina 
lusitanica  slemraata. 

QUINAL.  m.  C0RRI0I.A.  I  naut.   Tros  de  corda 


grossa  de  bon  material  que  s'  encapilla  ó  enganxa 
en  lo  cap  dels  arbres  majors  y  's  tiva  ab  las  argo- 
llas  del  costat,  al  costat  de  las  mesas  de  guarnició 
per  medi  de  aparells  ó  vigolas,  pera  ajudar  als 
obenchs  en  los  forts  temporals,  ó  quant  se  descon- 
fia de  ells.  Qiinal,  contraobenque.  Rudens  qua  ma- 
lorum  capità  firmantur. 

QUINARI.  adj.  S'  aplica  al  número  que  consta 
de  cinch  unilals.  Quinario.  Quinarius.  ||  y  qüi- 
NAYRE.  m.  En  Barcelona  cada  indivíduo  de  la  junta 
de  la  quina.  Quinario.  Quinarius,  ii. 

QUINCALLA.  f.  Mercaderia  menuda ,  com: 
quinquers,  didals,  navajas,  etc.  Quincalla.  Parvi 
momenti  merx.  ||  met.  Cosas  de  poch  valer  ó  des- 
preciables.  Monerlas.  Futiles  res. 

QUINCALLERIA.   f.   QUlNQüILLERU. 

QUINCURIÓ.  m.  Lo  cabo  de  cinch  soldats. 
Quincurion.  Quincurio,  nis. 

QUINDECÀGONO.  m.  geom.  Figura  de  quin- 
ze costals.  Quindecàgono.  Quindecagonum,  i. 

QUINDÉCIMA.  f.  Cada  una  de  las  quinze  parts 
en  que  's  divideix  un  tol.  Quindécima.  Dècima 
quinta  pars. 

QUINDECIMVIR.  ni.  Magistrat  romà  que  tenia 
catorze  companys  ;  al  principi  foren  dos,  desprès 
cinch,  y  en  temps  de  Cícero  quinze,  y  cuydavan 
de  repartir  las  terras,  de  llegir  é  interpretar  los 
versos  de  las  sibilas,  y  disposar  las  festas  secu- 
lars. Qaindecimviro.  Quindecimvir,  i. 

QUINDECIMVIRAT.  m.  L'  empleo  y  dignitat 
de  quindecimvir.  Qaindecimviralo.  Quindecimvira- 
lus,  us. 

QUINDENI.  m.  QUINQUENI. 

QüINESVOL.  adj.  ant.  qualsevol, 

QUINGENTÉSSIM,  A.  adj.  Numeral  ordinal 
que  cumpleix  ó  enclou  lo  número  500.  Quingenlé- 
simo.  Quingentcssimus. 

QUININA.  f.  Alcalóide  descuberl  en  la  quina, 
groga,  en  massas  porosas,  blanquinosas,  de  sabor 
amarch  y  desagradable.  També  s'  obté  en  agullas 
mòlt  finas,  formant  unas  borlas  sedosas.  Quinina. 
Quinina,  ae,  quininium,  ii. 

QUINQUAGENARI,  A.  adj.  Lo  que  consta  del 
númeroSO  ó  lo  enclou.  Quinquagenario.  Quinqua- 
genarius. 

QUINQUAGÉSSIM.  A.  adj.  Lo  que  cumpleix 
ò  enclou  lo  número  50.  Quinquagésimo.  Quinquage- 
simus. 

QUINQUÉ,  adj.  ant.  qualsevol. 

QüiNQUECENTISTA.  m.  Se  diu  dels  clàsichs 
italians  que  han  escrit  del  any  1500  al  1600  ysón 
considerats  com  autoritat  en  sa  llengua.  Quinqué- 
cenlisla.  Quinquegesimus. 

QUINQUENNAL,  m.  Magistrat  en  las  colónias 
y  municipis  romans,  compost  de  dos  à  quatre  sub- 
jectes, que  demanavan  de  cinch  en  cinch  anys 
compte  de  las  rendas,  etc.  Quinquenal.  Quinquen- 
nalis,  is.  II  pi.  Festas  que  's  celebravan  en  Roma 
cada  cinch  anys  als  emperadors  que  deifica  va  lasu- 


112 


QUI 


DICCIONARI 


QUI 


perstició.  Quinguenal.  Quinquairms,  óquinquatiMa, 
oruni. 

QUINQUENNI,  m.  Espay  decinch  anys.  Quin- 
quenio.  Qiiinquennium,  ii. 

QUINQUER.  m.  Llumanera  de  bomba  ab  cor- 
rent de  ayre,  invenlat  per  un  tal  Argan  y  perfec- 
cionat per  Quinquet.  Quinqué,  Idmpara  de  Argan. 
Argani  lampas. 

QUINQUERCI.  m.  L'exercici  dels  cinch  jochs 
de  la  palestra,  això  es,  lodisch,  la  carrera,  '1  salt, 
la  lluyla,  y  '1  tir  deia  fletxa.  'Ls  romans anyadiren 
la  natació  y  la  equitació.  Qninquercio.  Quinquer- 
tius,  i. 

QUINQUEREME.  m.  naut.  Nau  antígna  ab 
cinch  ordes  de  rems.  Quinquereme.  Qiiinqueremis. 

QUINQUILLARIA.  f.  qüixcalla.  1|  Botiga  de 
quincalla.  Quinquilleria ,  bulioneria.  Minutarum 
mercium  taberna. 

QUINQUILLAYRE  Y  QUINQUILLER.  m. 
Qui  té  ó  porta  botiga  de  quinquillaria.  Quinquille- 
ro,  buhonero.  Minutarum  mercium  venditor. 

QUINS.  Contracció  de  qüi  nos.  (juien  nos.  Quis 
nos. 

QUINSEVULLA.  pron.  qualsevol. 

QUINT,  A.  adj.  Lo  que  cumpleix  lo  número  3. 
Quiulo.  Quintus.  ||  Lo  que's  fà  en  quint  lloch,  dia, 
etc.  Quinto.  Quintus.  |  m.  Una  part  del  lot  que's 
divideix  en  S.  Quinto.  Quintus.  [j  La  quinta  part 
del  caudal  del  testament.  Quinto.  Bonorum  quin- 
tum.  I  Lo  dret  de  S  per  §  que  's  paga  al  rey,  de 
las  presas,  tresors  y  cosas  semblants.  Quinto.  Quin- 
tum,  i. 

QUINTA,  f.  L'  acte  de  enlretraurer  de  cada 
cinch  un.  Quinta.  Quintus  cujusque  detraclio.  |1 
L' acte  de  tràurer  per  sort  los  que  han  de  servir  en 
la  milícia.  Quinta.  Militum  sorle  electio.  H  mús. 
Inierval-lo  que  consta  de  tres  tons  y  un  semitó  ma- 
jor. Quinta.  Quinarius  tonus.  ||  f.  La  part  de  la 
presa  que  's  feya  en  las  cabalcadas  y  botí  en  las 
balallas,  que  corresponia  al  rey  quant  no  era  real 
la  cabalcada,  pues  en  sent  real  tol  pertanyia  al 
rey.  Quinto.  Quinium,  i. 

QUINTA  FALSA.  miís.  Intcrval-lo  que  consta  de 
dos  tons  y  dos  semitons  majors.  Quinta  remisa.  In- 
tervallum  musicum  remissum. 

QUINTADOR.  m.  Qui  quínla.  Quintador.  Qui 
sorlitur. 

QUINTALADA.  f.  La  quantitat  de  2  y  V,  p.  § 
del  produclo  dels  nólits,  separadas  las  averias,  la 
qual  se  repartia  à  la  gent  de  mar  que  havia  traba- 
llat  y  servit  en  lo  vialje,  Quintalado.  Nautarum  gra- 
tificalio. 

QUINTANA,  m.  Camp  ó  part  de  terra  prop  del 
poble  ó  de  las  casas  de  camp,  encara  que  no  sia  la 
quinta  part.  Quinto,  quinon.  ïerríB  quinta  vel  alta 
pars.  II  Joch  que  's  solia  fér  en  las  festas  públicas: 
consistia  en  una  gran  figura  pintada  sobre  una 
laula,  que  travessa  de  dalt  à  baix  un  eix  de  ferro 
fermen  un  pedestal:  aquesta  figura  té  en  la  ma 


esquerra  una  bossa  plena  de  farina,  y  en  la  drel* 
un  escut.  Los  caballers  en  la  carrera  deuhen  ferir 
en  lo  centro  de  la  taula ;  pus  si  tocan  qualsevol 
altre  punt,  la  figura  gira  ràpidament  la  ma  de  la 
bossa,  no  podent  lo  cavaller  evitar  lo  cop  sinó  ab 
la  velocitat  de  són  caball.  Quintana,  y  juegosarra- 
cino  per  la  costum  de  pintar  en  dita  laula  un  ene- 
raich  que  comunment  era  un  sarrahí.  Quintana 
ludus. 

QUINTANARI.  m.  S'  anomena  així  en  las 
universitats  1'  estudiant  de  quint  any.  Del  quinto 
ano,  quintanario.  Quinti  anni  assignatura  vacans; 
quintanarius. 

QUINTAL.  m.  quintar. 

QUINTANT,  astron.  Instrument  pera  péndrer 
la  altura  del  sol  y  per  altres  experiments.  Quintan- 
te.  Ad  astra  observanda  instrumentum. 

QUINTAR.  V.  a.  Traurerne  un  de  cada  cinch. 
Quintar.  Quintum  quemquesejungere.  1|  Arribar  al 
número  de  cinch.  Quintar,  Quinarium  numerum 
complere.  \\  Tràurer  per  sort  los  que  han  de  séi* 
soldats.  Quintar.  Militis  sortiri.  |]  Pagar  lo  quint  al 
rey.  Quintar.  Quinti  vectigal  solvere.  ||  m.  Lo  pes 
de  quatre  arrobas  ó  cent  y  cuatre  lliuras  en  Cata- 
lunya. Quintal.  Centumpondium,  ii.  |  Lo  piló  de 
pedra,  ferro,  etc.  pera  pesar  lo  que  entra  en  un 
quintar.  Quintal.  Qualuoret  centum  librarumpon- 
dus. 

QUINTENER.  m.  Quadern  de  cinch  fuUas. 
Quinterno.  Quinlernio,  nis, 

QUINTERNO.  m.  La  sort  ó  acert  de  cinch  nú- 
meros en  la  estracció  de  la  loteria  antígua.  Quin- 
terno. Quinqué  numeror-um  sors. 

QUINTETO.  m.  Pessa  de  música  de  cinch  vens 
ó  instruments.  Quinteto.  Quinqué  vocibus  aplata 
musica. 

quintí,  n.  p.  de  home.  Quintin.  Quinti- 
nus,  i. 

QUINTIL.  m.  Entre  'ls  romans  lo  mes  de  ju- 
liol, anomenat  així  per  sér  lo  quint  del  any  romà 
que  comensava  pel  mes  de  mars.  Quintil.  Quin- 
tilis. 

QUINTILLA.  f.  Eslància  de  cinch  versos  de 
vuyt  síl-labas.  Quintilla  ,  redondilla.  Pentasti- 
chus,  i. 

QUINTO,  m.  Lo  soldat  quintat,  y  regularment 
se  diu  així  fins  que  eslà  instruhit  en  1'  exercici  y 
deraès  de  la  milícia.  Quinto,  bisono.  Inexpertus  mi- 

les.  II  QUINTERNO. 

QUÍNTUPLO,  A.  adj.  La  quantitat  que  encliou 
à  altra  cinch  vegadas,  com  deu  es  quíntuplo  de 
dos.  Quíntuplo.  Quintuplus. 

QUINZE,  m.  Numeral  cardinal  produhit  per  la 
multiplicació  de  5  per  3.  Quince.  Quindecim.  (]  La 
xifra  ó  caràcter  que  representa  dit  número.  Quin- 
ce. Numeralis  quindecim  referens  nota,  ||  Joch  de 
pilota  à  llargas,  lo  primer  llans  favorable.  Quince. 
Quindecim  in  pilse  ludo.  |1  Joch  de  cartas,  la  sort 
del  qual  es  fér  quinze  punts  ab  las  cartas  que's  re- 


QUI 


CATALÀ. 


QüO 


443 


I 


parteixen  una  per  una.  Quince.  Quindecim  puncta 
in  ludo. 

DE  QUINZE  Y  FALTA,  m.  atlv.  Expressa  la  gran 
venlalja  que  una  cosa  fà  à  altra.  En  lercio  y  quin- 
lo,  de  quince  y  falla.  Quam  maxiuiè. 

DONAR  QUINZE  Y  FALTA.  fr.  Aveulatjar  a  altre, 
serli  mòlt  superior.  Dar  quince  y  falta.  Longè  an- 
lecellere. 

QUINZÈ,  NA.  adj.  numera]  ordinal.  Lo  que 
completa  '1  número  de  quinze,  ó  una  de  las  parts 
de  un  enter  dividit  en  quinze.  Quinceno.  Quindeci- 
mus,  decimus(|uintus,  quindenus, 

QUINZENA,  f.  Cada  una  de  las  paris  de  un  tot 
dividit  en  quinze.  Quindécima.  Dècima  quinta  pars. 
II  Un  dels  registres  de  laorga,  Quincena.  Tubarum 
organi  genus. 

QUINZENADA.  f.  Temporada  de  quinze  dias. 
Quincenada.  Quindecim  dierum  spatium. 

QUINZET.  m.  ler.  vintidós. 

QUIQUIRIQUICH.  m.  gall.  U  m.  La  veu  del 
gall.  Quiquiriqni.  Quiquiriqui. 

QUIRAT,  m.  ant.  quilat.  ||  ant.  sou. 

QUIRATAR.  V.  a.  AQU1LATAR. 

QUIRCH.  m.  ant.  n.  p.  quirze. 

QUIRINAL  Y  QUIRINÀLIAS.  adj.  Cosa  de 
Rónmlo  ó  Quirino,  y  una  de  las  set  monianyas  de 
Roma.  Quirinal.  Quirinalis.  ||  f.  pi.  Festas  que's 
celebravan  en  Roma  pel  mes  de  febrer.  Quirinal"s, 
quirinalias.  Quirinalia. 

QUIRITARI.  adj.  Lo  que  pertany  als  quiriles 
ó  caballers  romans.  Quirilario.  Quiritarius,  i. 

QUIRITE.  m.  ^'om  que's  donà  als  romans  y  sa- 
bins  desprès  de  la  aliansa  entre  Rómulo  y  Tàcio, 
per  la  que  'Is  dos  pobles  se  juntúren  en  un.  Qui- 
riie.  Quiris,  itis.  ||  pl,  Caballers  romans.  Quiriles. 
Quiriles,  um. 

QUIROBALISTA.  f.  Balista  de  ma,  així  ano- 
menada per  oposició  à  lasbalislas  de  rodas.  Quiro- 
balisla.  Quirobalisla,  íe. 

QUIROGRAFARI.  m.  for.  Acreedor  en  virtut 
del  recibo  ó  vale  firmat  per  altre  en  sòn  favor. 
Quirografario.  Chirograpliarius,  ii. 

QUIRÓGRAFO.  m.  for.  Paper  que  té  1'  acusa- 
dor ,  firmat  del  deudor.  Qairógrafo.  Cliirogra- 
phum,  i. 

QUIROMÀNCIA.  f.  Endevinació  supersticiosa 
per  las  ratllas  de  las  mans.  Quiromancia,  huena- 
venlura.  Chiromanlia,  x. 

QUIROMÀNTICH ,  CA.  adj.  Cosa  de  quiro- 
mancia. Qairomúnlico.  Chiromanticus. 

QUIRRA.  f.  fam.  trencadura. 

QUIRÚRGICH,  CA.  adj.  cirurgich. 

QUIRZE,  n.  p.  de  home.  Quirico.  Quiricus,  i. 

QUIS.ant.ConlracciódeQuiSE.  Quiense.  Quisse. 

QUis  QUis.  m.  Veu  pera  cridar  al  gos.  Tus,  luso, 
cuz,  cuz.  Aliciendis  canibus  vox. 

QUISCA.  f.  Merda,  veu  mòlt  usada  entre  noys, 
especialment  quant  estan  jugant.  Zulia.  Excremen- 
tura,  i. 


QUI8CÚ,  NA.  adj.  Cada  hu.  Cadauno.  Unus- 
quis(iue. 
QUI8QUE  Y  QUISQUI.  pron.  ant.  qualsevol 

QUE. 

QUISSÀ.  adv.  m.  Tal  vegada. 
QUISSO  Y  QUI880Y.  m.  d.  gosset. 

QUIST,  A.  adj.  Estimat,  volgut ;  s'  usa  ab  los 
adverbis  bé  ó  mal.  Quislo.  Acceptus. 

QUI8TA.  f.  capta,  almoyna. 

QUISTAR.  V.  a.  ant.  pidolar. 

QUÍSTIA.  f.  Prestació  feudal  de  una  part  dels 
fruyts.  Quislia.  Quistia.  ||  agrari. 

QUI8TÓ.  m.  Captador,  aplegador.  Cuestor,  de- 
mandador.  Quaístor,  is. 

fér  lo  quistó.  fr.  y 

QUI8TOREJAR.  V.  a.  PIDOLAR. 

QUISTORIA.  f.  ant.  Mendicitat.  Mendiguez, 
mendicidud.  iMendicitas,  atis. 

QUI8VOL  Y  QUI8VULLA.  pronl.  ant.  QUAL- 
SEVOL. 

QUITACIÓ.  f.  PAGA. 

QUITAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  desem pen- 
yar  ó  rescatar  lo  que  s' havia  venut  à  caria  de  grà- 
cia. Redccion.  Redemptio,  nis. 

QUITAN8A.  f.  ant.  quietut,  sossego. 

QUÏTAR.  v.  a.  ant.  pagac,  satisfer.  ||  Desera- 
penyar,  rescatar  lo  que  s'  havia  venut  à  caria  de 
gràcia.  Quilar,  redimir.  Redimo,  is. 

QUITI,  A.  adj.  Libre  segur,  exempt.  Quilo.  Li- 
ber. 

sÉR  yuiTi.  fr.  Pagar,  com:  lo  lladre  fou  qüiti  ab 
cent  assots.  Pagar.  Solvo,  is. 

QUÍTIA.  f.  FRANQUÍCIA. 

QUÍTIAMENT.  adv.  m.  ant.  francament,  lli- 
brement. 

QUITONI8CA.  f.  Túnica  de  llana  que  porlavan 
losgrechs  sobre  la  pell.  Quitonisca.  Quitonisca,  le. 

QUITRÀ,  f.  alqüitra. 

QUITRIN.  m.  Cotxet  descubert  de  dos  rodas. 
Quiírin.  Curriculus  genus. 

QUITXALLA,  f.  fam.  Crialuram,  criatuias  de 
poca  edat.  Cliiquillos,  chiqiiiios.  Pueruli,  oruin. 

QUITXO.  m.  ter.  qüis,  quis. 

QUIXAL.     in.  CAIXAL. 

QUO. 

QUOCIENT,  m.  arit.  Lo  resultat  deldividendo 
pel  divisor.  Quociente.  Quociens,  lis. 

QUÓDLlBET.  ra.  Tractat  de  qüestions  al  arbitri 
del  aulor.  Quodlibeto.  Quodlibetum,  i. 

QUODLIBETAL  Y  QUODLIBÉTICH  ,  CA. 
adj.  Pertanyent  à  quódlibet.  Quodlibelal.  Quodlibe- 
lalis. 

QUÓNIAM.  m.  TALÚssis. 

QUORANTA.  adj.  núm.  cardinal,  quaranta. 

QUOTA.  f.  Tatxa,  porció  determinada.  Cuola, 
cupó.  Quota  pars. 


4£4 


RAB 


DICCIONARI 


RAB 


R.  Lletra  dinou  del  abecedari  y  quinzena  de  las 
òonsonanls;  es  l'ngual  y  semivocal.  Algunas  ve- 
gadas  se  liquida  precehinlli  una  muda,  com  en 
drap.  Entre  dos  vocals  té  la  pronunciació  suau, 
com  cara ;  en  principi  de  dicció,  desprès  de  conso- 
nant y  doblada  entre  dos  vocals  forta,  com  rama, 
honra,  ferro.  Es  abreviatura  de  real,  reverendo, 
reverència;  y  en  las  medallas  é  inscripcions  ro- 
manas  signiGcava  Cursor,  nom  de  família.  Era  nu- 
meral  y  valia  80  y  ab  una  ralleta  sobre  80,000. 

RA. 

RAB.  m.  Peix  comú  en  los  mars  de  Espanya, 
que  creix  fins  à  la  llargària  de  tres  peus.  Té  'i  cos 
per  la  part  anterior  xato  y  ample,  y  per  la  poste- 
rior estret  y  comprimit;  lo  cap  gros,  la  boca  mòlt 
esquinsada,  col-locada,  com  també  'Is  ulls  en  la 
part  superior  del  cap ;  las  alelas  del  pit  mòlt  grans 
y  las  del  llom  y  de  la  creu  pelilas.  No  té  escalas; 
es  de  color  obscur  per  la  esquena  y  blancli  per  la 
panxa,  en  la  qnal  té  dos  cosas  com  mans  ab  dits. 
Pejesapo,  rana  marina  ó  pescadora.  Lophius  pisca- 
torius. 

ANARH  A  ALGÚ  RAB  A  RAB.  fr.  ANAR  LO  DIABLE  PROP. 

RABADÀ,  f.  L'  extrem  de  la  espinada.  Rabadi- 
lla,  hueso  sacro.  Os  sacrum,  oropigium,  ii.  [|  La 
carn  del  bestiar  mort,  que  eslà  tocant  à  la  cua. 
i/ace(a, ^Spinseextremum.  ||  cua.  1. 

RABADÀ,  m.  Lo  pastor  que  segueix  en  orde  al 
majoral.  Rahadan.  Pastorum  subpríefectus.  \\  Lo 
mosso  del  pastor.  Zacjal.  Pastoris  famulus. 

RABAL.  f.  ARRABAL. 

RABAQUET.  m.  Instrument  músich  pastoril. 
Es  petit,  se  compon  de  tres  cordas  solas,  que's  to- 
can  ab  arch,  y  forma  un  so  mòlt  alt  y  agut.  Rabel, 
rabelejo,  rabelillo.  Lyra  rústica,  barbiton,  i.  \\  Ca- 


rabassa de  Egipte,  de  que  ni  ha  vàrias  espècies. 
Calabaza  lotanera.  Cucurbita,  ». 

RABÀRBARO.  m.  ant.  ruibarbaro. 

RABASSA,  f.  La  part  de  la  soca  de  qualsevol 
arbre  que  està  cubert  de  terra  junt  à  las  arrels. 
Cepa.  Stipes,  is,  truncus,  i. 

A  RABASSA  MORTA.  m.  adv.  quB  usan  los  pagesos 
pera  dir  ques'  han  de  arrancar  enterament  las  ra- 
bassas.  A  primeras  cepas.  Usque  ad  primarum  sti- 
pium  consumptionem.  ||  fr.  for.  Contracte  de  aquest 
nom  ab  lo  qual  lo  duenyo  de  la  pessa  de  terra  la 
estableix  pera  plantaria  de  vinya  y  pera  méntres 
existescan  los  primers  ceps,  morts  los  quals  ó 
inutilisantse  acaba  '1  contracte  y  torna  la  terra  al 
primitiu  duenyo  ó  à  sòn  succesor.  Conlrato  de  esta- 
blccimienlo  à  primeras  cepas.  Usque  ad  primarum 
stipium  consumptionem  contraclum. 

RABASSÓ.  m.  d.  de  rabassa.  Cepila.  ïenuis 
stipes. 

RABASSOLA.  f.  Espècie  de  bolet  que  fa  com 
un  sombreret  rodó,  convexoy  de  color  per  damunt- 
blanch  ([ue  tira  à  groch,  y  per  sotablanch.  Cagar- 
ria.  Agaricus  georgii. 

RABASSUT,  DA.  adj.  Petit  y  doble.  Rebollu- 
do,  redoblado,  doblada,  nervioso,  robusto,  membru- 
do.  rehecho,  doble.  Torosus,  lacertosus. 

RABASTA.  f.  La  lafarra  que  passa  per  davall  la 
cua  dels  animals,  pera  que  no's  lire  endavant  1' 
aparell.  Alaharre,  retrmca ,  solacola,  gurupera, 
grupera,  lomera.  Porlilena. 

RABDOLOGIA.  f.  Part  de  la  aritmètica  que 
ensenya  à  partir  y  multiplicar  restant  y  sumant  per 
medi  de  unas  llengüetas  que's  mudan  quant  convé. 
Rabdologia.  Rabdologia,  ae. 

RABDOMÀNGIA.  f.  Endevinació  per  medi  de 
la  vareta  de  \ulu\s. Rabdomancia.  Rabdomantia,  a;. 

RABE.  m.  RAVE. 

RABEJAR.  V.  a.  ESBANDIR.  B  Mullar  lleugera- 


RAB 


CATALÀ. 


RAC 


448 


gú.  Rabosear.  Contingenler  asporgorc. 
RABEJAT,  DA.  p.   p.   ESB.\Ni)iT.  |1  Ruboseado. 
Coiilingeiiler  arpersuí. 

RABELL  YRABEQUET.  Ili,  RABAQUET.  1. 
rabí.  m.  Entre  juheiis  lo  iiialeix  que  ines!re, 
oclor.  Rabí,  rabino.  Rabbi,    rabbinus,  i.  H  fam. 

KABIÓS. 

RÀBIA.  f.  Ira,  fúria,  locura.  Ràbia.  Ràbies,  ei. 

II  Ira,  enuig,  enfado.  Ojeriza,  ràbia,   ira,   lirria, 

encono.  Furor,    is.  j]  Malaltia  encomanadissa  que 

priva  del   sentil  y  causa  furor.  Uidro fòbia,  ràbia. 

Ilydrophobia.  aj. 

pÉNDiiEu  RÀBIA.  fr.  Péndrcr  maUcia.  Encolerizar- 
se,  tomar  còlera,  incomodarse,  embolicarse,  rabiar. 
Ira  corripi,  irascor,  eris. 

TE.MB  RÀBIA.  fr.  Tomor  lirria,  tomar  lema.  In 
aliquem  irasci. 

RABIADA.  f.  Impuls  de  còlera.  Ràbia.  Ira 
ferox. 

pÉNDRER  ü-NA  RABIADA.  fr.  Enfadarse  en  gran  ma- 
nera. Montarse  en  còlera,  tomarse  de  la  còlera  ó  de 
la  ira  ;  enfurecerse;  exasperarse ,  irritarse;  indig- 
narse;  bramar;  subirse  à  las  bovedillas ;  darss  al 
diablo ;  revestirsele  el  diablo;  pelarse  las  barbas; 
salirse  de  madre.  Veliemenlissimè  commoveri,.  sto- 
machari. 

RABIAR.  V.  n.  Patir  mal  de  ràbia.  Rabiar.  Ra- 
bio,  is;  ràbia  insanire.J|  met.  Patir  algun  dolor 
vehement.  Rabiar.  Dolore  agilari.  ||  Desitjar ab  àn- 
sia, com:  UABiA  pera  lograr  un  empleo.  Desesperar- 
se,  rabiar.  Desiderio  inhiare;  arde.ilissimècupere. 
I  mel.  Sér  alguna  cosa  excessiva  en  alguna  desas 
qualitats,  ó  en  la  aceleració  del  moviment,  y  així 

diu:  crema,  pica  que  rabia  ;  va  rabiant.  Ra- 

r.  Nimio  desiderio  concitari,  vel  incendi. 

FÉR  rabiar.  fr.  Molestar,  fér  incomodar  à  algú. 
'acer  rubiar.  Yebementer  exacerbaré  palalum. 

RABIETA.  f.  d.  rabiola. 

RABÍNICH,  ca.  adj.  Cosa  de  rabins.  Rabinico. 
Rabbini€us. 

RABINISME.  m.  Doctrina  dels  rabins.  Rabi- 
nismo.  Rabbinorum  seda. 

RABINISTA.  m.  Sectari  del  rabins.  Rabinisla. 
Rabbinorum  sectator. 

RABIOLA.  f.  d.  Rnbieta,  rabielilla,   fanfurri- 

Í'm.  Levis  iracundia.  ||  met.  Malícia  que  prenen  las 
^ialuras.  Berrenchin,  berrinche.  Infantium  plora- 
us.  II  Dit  del  noy  que  la  té.  Berrin.  Piierorum  ira- 
cundia. 

RABIÓS,  A.  adj.  Qui  te  ràbia.  Rabioso.  Rabio- 
sus,  rabidus.  ||  Enfadat  en  gran  manera.  Rabioso. 
Rabidus  ;  summe  iratus.  j]  Qui  fàcilment  s'  enfa- 
da. Perrengue,  paparrabias.  Promplus  ad  iram. 

RABIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  ràbia.  Rabiosa- 
menle,  caninamenle,  con  rabia.  Furenter,  rabiosè. 

RABIOSiSSIM,  A.  adj.  sup.  Rabiosisimo.  Fu- 
riosissimus. 

RABIOSissiMAMENT.  adv.  m.  sup.  Rabio- 
sisimamente.  Rabiosissimè. 

leMO  II. 


RABO.  m.  ler.  rave.  2.  |1  róssech. 

RABOLL.  ni.  Planta  llenyosa  que  no  arriba  a 
sér  arbre.  Mala,  arbusío.  Frulex,  icis. 

RABOSA,  f.  GLiNEl. 

RABOSi,  NA.  adj.  Pertanyent  à  la  rabosa.  //«- 
posuno,  raposino.  Yiilpinus. 

RABOST.  m.  REBOST. 

RABOSTER.  m.  GUALonAPA. 

I  RABUJAR.  V.  a.  REBIJAR. 

RÀBULA.  m.  Mal  advocat.  Rdbula.  Rabula,  ac- 

RACADAS.  f.  pi.  ARRACADAS. 

RAGAR.  V.  n.  dóldrer,  sentir.  i|  Agradar  una 
cosa.  Cuajar.  Aliquid  placere. 

R ACCIÓ.  f.  La  porció  de  menjar  que's  dóna  à 
algú  pera  sòn  aliment  diari.  Racion.  Portio,  nis.  | 
Pitansa.  Pilansa,  racion.  Porlio,  nis.  ||  La  preben- 
da inmediata  al  canonical,  que  en  algunas  parts 
se  diu  comensalia.  Racion.  Pensió,  nis,  redilus,  us. 

RACGió  de  fam.  met.  La  renda  que  no  basta  pera 
manlenirse  algú.  Racion  de  hambre.  Parcissimi  re- 
ditus  munus. 

DONAR  LA  RAccíó  EN  DINERS,  fr.  Donar  lo  menjar 
en  curta  quantitat.  Dar  la  racion  en  diner o.  Spor- 
lulam  praíbere. 

RACGIONAR.  V.  a.  Provehir  de  raccions  à  la 
tropa.  Dar  raciones.  Portionem  vidus  dare. 

RACCIONER.  m.  Prebendat  inmedial  al  ca- 
nonge. Racionero.  Portionarius,  ii. 

RACCIONETA.  f.  d.  Racioncilla.  Parva  porlio. 

RACES.  f.  pi.  ant.  nàul.  boyas. 

RACIOCINACIÓ.  f.  V  acte  y  efecte  de  ra- 
ciocinar. Raciocinacion.  Ratiocinalio,  nis. 

RACIOCINAR.  V.  n.  Fér  discursos,  inferir  una 
cosa.de  altra.   Raciocinar.  Ratiocinor,  aris.  |1  ant. 

ENRAHONAR. 

RACIOCINI,  m.  Discurs,  deducció.  Raciocinio. 
Raliocinium.  ii. 

RACIONABILITAT.  f.  La  facultad  de  discer- 
nir las  cosas.  Racionabilidad,  racionalidad.  Ratio- 
nabilitas,  atis. 

RACIONAL,  adj.  Lo  que  pertany  ó  es  conforme 
à  la  rahó.  Racional.  Rationalis.  ||  geom.  aril.  Cada 
una  de  las  ([ualitats  que  tenen  entre  sí  alguna  rahó 
ó  proporció.  Racional.  Rationalis.  |1  Espècie  depec- 
loral  de  panyo  teixit  de  or  y  adornat  de  pedras  pre- 
ciosas,  ab  lo  nom  de  las  dotze  tribus  al  mitj,  que 
portava  'I  sumo  sacerdot  dels  juheus.  Racional. 
Rationalis.  |1  anl.  Oficial  de  la  casa  real  de  Aragó, 
Racional.  Rationalis. 

RACIONALITAT,  f.  V  US  de  la  rahó  y  la  ma- 
teixa rahó.  Racionalidad.  Rationalilas,  atis.  i|  fil. 
La  facilitat  de  raciocinar.  Ruciocinalidad.  Raliona- 
litas,  atis.  11  Conformitat  de  las  cosas  ab  la  rahó. 
Racionalidad.  Rationalilas,  atis. 

RACIONALMENT,  adv.  m.  Conl'orme  à  rahó. 
Racionalmenie.  lit  ratio  exigit.  I  Per  medi  de  la  ra- 
hó. Racionahiente.  Rationaliter;  ut  ratio  exigit, 

RACÓ.  m.  L'  àngul  que  forma  la  unió  de  dos 
parets.  Rincón.  Angulus,  i.  ||  Lloch  retirat,  ocult. 


I4B 


RAF 


DICCIONARI 


RAH 


Rincón.  Lalebra,  ac.  |1  País  petit  respecte  de  altre 
major.  Rincón.  Angulus,  i.  1|  met.  Habitació  parti- 
cular separada  del  comers  de  la  gent.  Rincón,  üo- 
mus  latebra.  |1  Lo  interior  del  animo.  Entresijo. 
Animi  recòndita.  |1  met.  pi.  Cosas  de  us  comú  re- 
servadas  pera  quant  se  necessitan.  Alzados.  Reposi- 
ta,  orum. 

SABER  TOTS  LOS  RACONS,  fr.  fam.  SABER  LAS  TAS" 
QUERAS. 

RACONADA,  f.  Lo  racó  que  forman  dos  casas, 
carrers,  camins,  etc.  Rinconada.  Angulus,  i.  |  Lo 
menjar  que  no  s'  assenta  bè.  Emharazo,  embargo, 
empacho,  crudeza.  Crudilas  ventriculi. 

RACONERA.  f.  Tauleta  petita  triangular,  pera 
acomodar  als  racons  de  la  habitació.  Rinconera. 
Mensa  ad  cubiculi  angulum  accommodata. 

RACONET.  m.  d.  Rinconcillo.  Parvus  angulus. 

RADIACIÓ,  f.  Producció  de  raigs.  Radiacion. 
Radiatio,  nis.  |1  f.  bot.  Conjunt  de  arrels  ó  sa  dis- 
posició natural.  Radicacion.  Radicatio,  nis. 

RADICACIÓ,  f.  L'  efecte  de  arrelar.  Radica- 
cion. Radicatio,  nis.  ||  met.  Duració  de  un  us  ó 
costum.  Radicacion.  Diuturnitas,  atis. 

RADICAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  las  arrels.  Ra- 
dical. Radicalis.  [j  met.  Principal,  fundamenlal  en 
línea.  Radical.  Radicalis.  ||  adj.  quím.  Se  diu  del 
cos  simple  que  dóna  origen  à  un  àcit  per  sa  combi- 
nació ab  r  oxigeno.  Radical.  Radicalis.  H  Se  diu  de 
la  cura  perfecia  que  destruheix  la  causa  de  la  ma- 
laltia, per  oposició  à  cura  superficial  ó  paliativa. 
Radical.  Radicalis.  \\  bot.  S'  aplica  à  las  fullas  que 
apar  naixen  de  la  arrel,  però  en  sa  realitat  ixen  de 
la  cama  que  en  aquest  cas  se  confonen  ab  lo  coll  de 
aquella.  Radical.  Radicale. 

HUMITAT  RADICAL.  Humor  quc  manté  1'  animal. 
Húmedo,  ó  húmedo  radical.  Fundamenlalis  humor. 

RADICALMENT,  adv.  m.  Enterament,  funda- 
mentalmenl.  Radicalmente.  Radicitús. 

RADICAR.  V.  n.  Posar  arrels.  Arraigar,  radi- 
car, echar  raices,  encepar,  pegar,  prender,  asir.  Ra- 
d'ces  emittere. 

RADICARSE.  V.  r.  Afirmarse  en  alguna  virtut 
óvici.  Rxdicarsc.  Radicari. 

RÀDIO.  m.  geom.  La  línea  recta  desde  el  cen- 
tro à  la  circunferéncia.  Radio.  Radius,  ii.  \\  anat- 
La  canyella  que  forma  la  part  anterior  del  bras.  Ra- 
dio. Radius,  ii. 

RADIÒMETRO.  m.  mat.  Instrument  pera  ob- 
servar las  alturas.  Radiómetro,  bàculo  de  Jacob.  Ra- 
diometrum,  i. 

RAEDURA.  f.  RALLADÜRA.  ||  RASA.  3. 

RAEL.  f.  ARREL. 

RAELAR.  V.  n.  ARRELAR. 

RÀFACH.  m.  Ala  de  teulada.  Aler»,  rafe,  so- 
carren, alar,  ala.  Suggrunda,  se. 

FÉR  RÀFAcns.  fr.  Rafear.  Lateritiis,  lapideis  com- 
missuris  aedificia  firmaré. 

RAFAL.  m.  EMPARRAT,  PARRAL. 

RAFEL.  n.  p.  de  home.  Rafael.  Raphael,  is. 


RAGATXO.  m.  Patge.  Rodrigon.  Pedisequus,  i. 
II  Mosso  de  soldat  pera  portar  llenya  y  aygua.  Le- 
nador.  Miles  lignarius. 

RAGUITZELL.  m.  fam.  Abundància  de  alguna 
cosa.  Multitud,  pesle,  halo,  riolada,  toriellino.  Co- 
pia, <E. 

RAGUSEU,  VA.  adj .  Posa  de  Ragusa  ciutat  de 
Dalmacia.  Raguseo.  Epidaurus,  raguseus. 

RAHIM.  m.  Lo  fruyt  del  cep  ó  parra,  üva,  ra- 
cimo.  Racemus,  i.  U  Conjunt  de  grans  units  à  la 
rapa  de  algun  arbre  à  semblansa  del  fruyt  de  la 
vinya.  Racimo.  Racemus  ,  i.  ||  candela.  3. 

RAHiM  BORT.  Uva  sUvestre.  Labrusca,  se. 

raiiim  de  DÀTILS.  Túmaras,  racimos  de  dàliles. 
Spadix,  icis. 

RAHIM  de  penjar.  Uvtt  colgadïztt.  Uvae  aptae  ui 
appendantur. 

RAHIM  desgranat.  Granujtt,  garulla.  Acini  uvae 
sparsi. 

RAHIM  FONYAT.  RAPA. 

RAHIM  NEGRE.  Uvtt  ncgva,  (inta.  l'va  nigra. 

RAHIM  PRiMERENCH.  Üjeruela.  Precox  uva. 

RAHIM  ROJAL.  Larije.  Uva  rubea. 

RAHiMs  PENJATS.  Uvas  colgadas.  Uvae  pensiles. 

FÉR  ó  trAurer  RAHIMS.  fr.  Fér  candelas  los  ar- 
bres. Encandelar.  Spiculas  emittere. 

semblant  al  RAHIM.  Vval,  arracimado.  Instar  ra- 
cemi. 

RAHIMADA.  f.  Abundància  de  rahims.  Uvada. 
Uvarum  copia. 

RAHIMAT.  m.  Massa  ó  pasta  que's  fa  del  most 
bullit  ab  espécias,  y  en  algunas  parts  hi  mesclan 
farina.  Mosiillo.  Panis  musteus. 

RAHIMERA.  f.  ant.  parra. 

RAHIMET.  m.  d.  Rncimillo ,  ico.  Racemu- 
his,  i. 

RAHÓ.  f.  Facultat  de  discórrer.  Razon.  Ratio, 
nis.  II  L'  acte  de!  enteniment  ó  discurs.  Razon.  Ra- 
tio, ratiocinatio,  nis.  ||  Càlcul,  compte  ó  número  de 
alguna  cosa.  Razon.  Caloulatio,  supputatio,  nis.  || 
Equitat  en  lascompras  y  vendas.  Razon.  .íEquitas, 
atis,  ratio,  nis.  ||  Orde,  método  de  alguna  cosa. 
Razon.  Modus,  i,  ordo,  inis.  ||  Motiu  en  defen?a  del 
dret.  Razon.  Exceptio,  nis.  ||  Motiu,  causa  ó  fona- 
ment de  alguna  cosa.  Razon.  Causa,  ae,  fundamen- 
lum,  i.  II  Proba,  argument.  Razon.  Argumentum, 
i.  II  La  expressió  ó  paraula  que  explica  algun  con- 
cepte. Razon.  Yerbura,  i.  ||  Relació  ó  respecte  mú- 
tuo  que  tenen  entre  sí  dos  quantitats  de  una  mateixa 
espècie,  com  :  número  ab  número,  línea  ab  lí- 
nea, etc,  Razon.  Ratio,  nis.  ||  pi.  barallas,  dis- 
putas. 

RAHÓ  HARMÒNICA.  La  relació  ó  respecte  que  tenen 
dos  números  entre  sí,  en  ordeà  proporció  dels  in- 
terval-los  raúsichs.  Razon  armónica.  Ratio  har- 
mònica. 

RAHÓ  DE  cartipís.  fam.  La  que's  dóna  estudiada 
y  de  memòria  sense  venir  al  cas.  Razon  de  carta- 
pacio.  Futilis  ratio. 


RAH 


CATALÀ. 


RAH 


447 


UAUÓ  DE  DESIGUALTAT.  La  que  Icnen  entre  sí  dos 
quantitats  desiguals.  Razon  de  desigualdad.  Ratio 
inaiiiualilalis. 

RAiió  DE  ESTAT.  Causa  pública.  Razon  de  eslado. 

Iíolilica  ratio.  ||  inet.  3Iirainent,  consideració  que 
ns  mou  à  portarnos  de  cert  modo  en  la  societat 
íivil,  pel  que  podran  pensar  ó  judicar  los  que  ho 
épian.  Razon  de  eslado.  Respectus,  us. 

BAHÓ  DE  IGUALTAT.  La  que  tenen  dos  quantitats 
iguals  comparadas  entre  sí  encara  que  no  sian  sem- 
blants, com  un  triàngul  que  pót  sér  igual  à  un 
quadrat,  y  una  línea  recta  à  una  curva.  Razon  de 
igualdad.  ^qualitatis  ratio. 

RAHÓ  DE  MAJOR  DESIGUALTAT.    La  qUC  té  HUa  CaU- 

titat  major  ei  altra  menor,  com  :  una  hora  à  un  mi- 
nut. Razon  de  mayor  desigualdad.  Ratio  majoris 
proportionis  inaiqualis. 

RAHÓ  DE  MENOR  DESIGUALTAT.  La  que  té  uua  quan- 
titat menor  à  altra  major,  com;  una  hora  à  un  dia. 
Razon  de  menor  desigualdad.  Ratio  minoris  propor- 
tionis inaequalis. 

RAHÓ  DE  PEU  DE  BaNCH  Ó  DEL  PONT  DE  LLEYDA.  fam. 

La  que  no  convens,  ni  satisfà.  Razon  depié  de  ban- 
co.  Futilis  et  inepta  ratio. 

RAHÓ  IRRACIONAL.  La  que  Ho's  pót  cxpressar  ab 
ningun  número,  com  la  que  té  '1  costat  del  qua- 
drat ab  sa  diagonal.  Razon  irracional.  Ratio  irra- 
tionalis. 

BARÓ  NATURAL.  La  potéucia  discursiva  del  home, 
despullada  de  tota  altra  espècie  que  la  il-lustre. 
Razon  natural.  Ratio  naturalis. 

RAHÓ  RACIONAL.  La  que's  pót  expressar  ab  alguns 

Itímeros,  com  la  que  hi  ha  de  una  gerra  de  vuy- 
mta  cànters  à  una  bola  de  sis  cents.  Razon  racio- 
al.  Ratio  rationalis. 
RAHONS  SEMBLANTS  ó  IGUALS.  Aquellas  en  que  1' 
nlecedent  de  la  una  conté  ó  es  contingut  en  lo  seu 
conseqüent,  de  la  mateixa  manera  que  1'  antece- 
dent de  la  altra  en  lo  seu  consegüent,  com  quant 
se  compara  '1  número  sis  ab  lo  quatre,  y  '1  quinze 
ab  lo  deu,  que  ab  una  y  altra  1'  antecedent  conté 
al  sèu  consegüent  uua  vegada  y  la  meytat  mès ;  à 
las  horas  se  diu  que  aqueixas  dos  rahons  són  sem- 
blants ó  iguals,  ó  la  mateixa  rahó.  Razones  seme- 
jantes  ó  iguales.  Rationes  sequales  vel  similes. 
ABRAHÓ.  m.  adv.  Ab  fonament.  Con  razon.  Gau- 

■liariè,  haud  temeré,  j]  Ab  justícia.  Con  razon,  mé- 
■rttamente.  Merilò. 

AB  RAHÓ  ó  SENSE  RAHÓ.  cxp.  Justa  ó  injustament. 
Con  razon  ó  sin  ella.  Jure  vel  injuria. 

AB  BAHÓ  Ó  SENSE  RAHÓ  VAJA  'l  POBRE  À  LA  PRESÓ. 

ref.  Denota  que  pocas  vegadas  es  atesa  la  rahó  del 
desvalgut,  majorment  quant  es  contra  un  poderós. 
La  cdrcel  y  la  ciiaresma  para  los  pobres  es  hecha. 
Pauperibus  carcer  et  quadragesima  nata  est. 

ANAR  FORA  DE  RAHÓ.  fr.  Procehir  ab  error.  Ir 
fuera  de  razon  ó  de  camino.  Temeré ,  inconsultò 
agere. 

anírsen  en  rahons,  fr.  Parlar  sense  substància, 


buscar  escusas  frívolas.  Andarse  en  cuentas  asirse 
à  las  ramas.  Inania  sequi  futire.  [I  Refutar  la  con- 
texlació  ó  r  entrar  en  lo  essencial  del  assumpto. 
Andarse  en  jlores  ó  por  las  ramas.  Excusaliones 
quaírere.  [|  Anar  en  disputas  y  porüas.  Andnr  en 
dimes  y  direies.  Contendo,  is. 

k  RAHÓ.  m.  adv.  À  respecte,  com:  À  rahó  de  tres 
per  cent.  A  razon,  al  respecto.  Ratione,  habilu  ad. 

ASSISTIR  LA  RAHÓ.  fr.  ESTAR  CARREGAT   DE  RAHÓ. 

BUSCAR  RAHONS.  fr.  Douar  motiu  de  disputas.  Pro- 
vocar, buscar  ú  uno  la  boca.  Tacenlem  provocaré, 
lacessere. 

CARREGARSE  DE  RAHÓ.  fr.  luet.  Tenir  mòlta  espera 
y  paciència  pera  procehir  desprès  ab  mès  fona- 
ment. Llenarse  ó  cargarse  de  razon.  Jure  muniri. 

coNFÓNDRER  AB  RAHONS.  fr.  Couvéucer  à  algú  ab 
rahons  poderosas.  Envoher  d  uno  en  razones.  Con- 
vjnco,  is. 

DEixARSE  DE  RAHONS.  fr.  pera  descompartir  als 
que's  barallan.  Vaya  el  diablo  porruin;  dejarse, 
quilarse  de  cuenlos.  Mitlere  nugas. 

DONAR  BONA  RAuó.  fr.  Dcsempenyar  bè  algun  càr- 
rech.  Dar  razon  de  si  ó  de  su  persona.  Sui  rationem 
praíbere. 

DONAR  LA  RAHÓ.  fr.  Coucedif  alguna  cosa  à  algú. 
Dar  la  razon  à  alguno.  Rationem  reddere. 

DONAR  RAHÓ.  fr.  Informar.  Dar  razon,  noticiar. 
Cerliorera  facere.  |1  Donar  motiu.  Dar  motivo,  oca- 
sion.  Causam,  ansam  prífibere. 

DONAR  RAHÓ  AL  GAT  DE  QUE  FAREM  CARNESTÓLTAS. 

ref.  que's  diu  de  qualsevol  dia  de  dinar  abundant, 
y  especialment  per  aquells  que  en  los  convits  men- 
jan  mès  de  lo  regular.  Sepan  gatos  que  es  anlniejo 
ó  entruejo.  Exultent  feies,  venient  bacchanalia. 

EN  RAHÓ.  m.  adv.  Per  lo  que  pertany  à  alguna 
cosa.  En  razon,  en  virlud,  en  cuanto.  Prout,  quoad. 

ESTAR  CARREGAT  DE  RAHÓ.  fr.  pora  douar  à  entèn- 
drer  que  la  rahó  està  de  part  de  algú  en  1'  assump- 
to de  que's  tracta.  Tener  sobrada  razon;  eslar  de 
parie  de  alguno  la  razon.  Ratione  nili,  adesse. 

ESTAR  POSAT  EN  RAHÓ.  fr.  Sér  jusl  ó  racional  lo 
que's  diu.  Estar  pueslo  en  razon.  Suadet  hoc  ratio; 
justuinest. 

FÉR  FÉR  LA  RAHÓ.  fr.  Ferse  respectar  y  obehir. 
Hacerse  obedecer .  Auctoritate  tenere. 

GASTAR  RAHONS.  fr.  Parlar  mòlt  y  ab  rodeos,  usar 
de  circumloquis.  Gaslar  frases.  Multiloquio  aut 
circumloquulionibus  uti. 

LA  MILLOR  RAHÓ  ES  LO  BASTÓ.  ref.  Denota  que  à  qui 
no  fà  cas  de  la  rahó,  '1  millor  medi  pera  reduhirlo 
es  la  forsa  ó  càstich.  No  hay  tal  razon  como  la  del 
baston;  a  fuerza  del  villano  hierro  en  mano.  Cuneta 
domat  fustis,  ratione  valenlior  omni. 

LA  RAHÓ  NO  vÓL  FORSA.  expr.  Advcrtcix  que  déu 
obrar  mès  la  justícia  que  la  violència,  y  també  iiia- 
nifesla  à  algú  que's  dòne  per  convensut  de  lo  que 
se  li  persuadeix.  La  razon  no  quiere  fuerza.  Ubi 
ratio,  nulla  opusest  vi. 

LLARGAS  RAHONS  ESCÜRSAN  LA  NIT.  loC.  Dcnota  qUQ 


RAI 


DICCIONARI 


RAJ 


à  qni  enrahona  niòll  se  li  passa  '1  temps  sense  fér 
feyna.  La  muger  algarera  nunca  hace  larga  tela. 
Gan-ula  non  muUam  prselexit  foemina  lelam. 

NO  FiCARSK  EN  RAHONS.  fr.  No  ficai'se  algú  en  lo 
que  no  1'  importa.  No  melerse  en  cuenlos.  A'erba 
omittere. 

NO  SÉR  RAHÓ  Ó  NO  VALER  ALGUNA  RAHÓ.  fr.  NO  te- 
nir forsa  la  proba  de  alguna  cosa.  Ser  'lazon  de  pié 
de  banco;  razonde  carlapacio.  Futilem  et  ineplam 
esse  aliquam  rationem. 

PARLAR  EN  RAHÓ.  fr.  Tenir  algú  rahó  en  lo  que 
diu  ó  sosté,  Hahlar  en  razon.  .^Eqaae,  bonique  par- 
lem dicere. 

PASSAR  ó  FKK  PASSAR  EN  RAHONS.  fr.  Entretenir  à 
algú  ab  escusas.  Vender  palahras,  dar  con  la  enlre- 
lenida,  iraer  enlrelenido  à  alguno  conpalabras.  Ver. 
ba  dare. 

PER  LA  MATEIXA  RAB[ó,  m.  adv.  Per  la  mateixa 
causa  ó  motiu.  Por  la  misma  razon,  por  el  mismo 
caso,  por  el  mismo  hecho.  Eadem  causa ;  proplereà. 

PER  MÒLTAs  RAHONS.  expr.  Per  mòltas  causas.  Por 
muchos  lilulos;  por  muchasrazoncs.  Multis  nomini- 
bus. 

POSAR  EN  RAHÓ.  fr.  Apaciguar  als  que  disputan. 
Paner  en  razon.  Pacare. 

POSARSE  À  LA  RAHÓ.  fr.  Prométrer  lo  preu  regular 
en  las  compras  y  vendas.  Ponerse  bien.  Mqu&  pre- 
tio  emere  seu  vendere. 

PRiVARSE  DE  LA  RAHÓ.  fr.  Tenir  impedit  1'  us  y 
exercici  de  ella  per  alguna  causa  y  especialment 
per  borratxera.  Privarse  de  razon.  Mente  orbari. 

REDUHiRSE  ALA  RAHÓ.  ff.  Ajustarse  y  convenir  en 
algun  partit,  excusant  lo  sér  vensut  per  plet  ó  per 
forsa.  Venirse  d  buenas;  reducirse  d  la  razon.  Pla- 
ca to  animo  pacisci. 

SÉR  CONTRA  RAHÓ.  fr.  Sór  alguua  cosa  injusta  y 
violenta.  Ser  contra  loda  razon.  Violentum  esse. 

siAN  ACABADAs  LAS  RAHONS.  fr.  ab  que  s'  intenta 
sofocar  las  disputas.  Acabados  son  cuenlos;  mya  el 
diablo  por  ruin.  Jam  finis  sit, 

TENIR  RAHONS.  fr.  Barallarse especialment  las  do- 
nas.  Escarapelarse.  Jurgari. 

RAHONABLE.  adj.  Ponforme  à  rahó.  Razona- 
ble.  Justus.  [1  mel.  Mitjà,  regular.  Mediano,  razo- 
nable,  regular,  razonablejo.  Mediocris,  rationalis- 

RAHONABLEMENT.  adv.  m.  Ponforme  à 
rahó.  Razonablemente.  Jure. 

RAHONAMENT.  m.  ant.  enrahonament. 

RAHONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  arengas  ó 
perora.  Razonador.  Sermocinator,  is.  |]  parla- 
dor. 1. 

RAHONAR  Y  RAHONIR.  V,  n.  ENRAHONAR. 

RAHORA.  f.  ter.  rasadora. 
RAI.  m.  ant.  y 

RAIG.  m.  La  línea  recta  per  ahont  se  dirigeix 
alguna  cosa.  Rayo.  Radius,  ii.  \\  Resplandor  de  al- 
gun cos  lluminós  com  del  sol,  etc.  Rayo.  Radius, 
i.  (I  Fustasunidas  pera  conduhir  alguna  cosa  pels 
raigs.    Salsa,    armadia,  maderada.   Ralis,   is.   11 


La  porció  del  sol  que  passa  enire'ls  núvols.  Vara  d'' 
luz.  Meleori  Irabalis  genus.  1|  Lo  barro  del  botó  ala 
circuníeréncia  do  la  roda.  Rayo.  Rotae  radius.  I 
Lo  cop  ó  porció  de  líquit  que  surt  ab  forsa  per  pari 
estreta,  com  la  aygua  de  las  fonts,  etc.  Chorro,  ca- 
nó. Scalurigo,  inis.  ||  Lo  rajolí  de  llet  que  suri  del 
pit  de  las  donas  qiie  crian.  Rayo,  cario,  hilo.  Sa- 
liens  e  mamma  !ac.  i|  Lo  de  llum  petita  y  viva, 
com  de  una  candela,  etc.  Destello.  Scintillalio,  nis. 
II  pi.  pint  y  escull.  Triànguls  de  líneas  reclas  que 
represenlan  lo  raig  del  soly  los  de  lluraó  resplan- 
dor en  las  imatges.  Rayos.  Radii,  orum. 

RAIG  directe.  Lo  que  prové  directament  del  ob- 
jecte lluminós.  Rayo  direclo.  Directus  radius. 

RAIG  incident.  Lo  que  va  desde  la  llum  fins  al 
punt  en  qu  e's  trenca.  Rayo  incidente  ó  de  incidència. 
Incidens  radius. 

RAIG  ÓPTicH.  Aquell  per  medi  del  qual  .se  véu  1' 
objecte.  Rayo  ópiico.  Oplicus  radius. 

RAIG  PRLNciPAL.  Eu  la  peispectiva  la  línea  recta 
perpendicularment  desde  la  vista  al  quadro.  Rayo 
principal.  Primus  radius. 

RAIG  REFLEXO.  'L  quc  rctrocedeix  doblegantse 
per  haver  Irobat  algun  cos  opacb.  Rayo  reflejo.  Re- 
ílexus  radius. 

RAIG  REFRACTO.  'L  quc  tiencantse  passa  enda- 
vant. Rayo  refraclo.  Refracius  radius. 

RAIG  VISUAL,  ópt.  La  línea  recta  que  va  desde  la 
vista  al  objecte,  ó  dfl  objecte  à  la  vista.  Rayo  vi- 
sual. Yisualis  radius. 

A  BELL  RAIG.  UI.  adv.  Popiosameut.  A  chorros- 
Iberriraè,  abundè. 

ESCAMPAR  RAIGS  DE  LLUM.  fr.  Difuudir  raigs  de 
llum  lo  cos  lluminós  sobre  altre.  Irradiar.  Irra- 
dio, as. 

POSAR  LO  RAIG  EN  LAS  RODAS.  fr.  Enrayar.  Ràdios 
rotis  infigere. 

RAIGUES.  f.  pi.  Quebradas.  Terra  hiali  prer- 
rupti. 

RAÍL.  f.  ant.  ARREL. 

RAÍ8.  f.  arit.  Número  que  multiplicat  per  sí 
mateix  una  ó  més  vegadas  produheix  una  quanti- 
tat que  s'  anomena  potència  de  aquell  número. 
Raiz.  Radix,  icis. 

RAÍz  IRRACIONAL  ó  SORDA.  arit.  La  que  no's  pól  ex- 
pressar ab  ninguns  números.  Raiz  irracional.  Irra- 
tionalis  aul  surda  radix. 

RAIXIBA.  f.  ant.  Arrecife.  Scopulus,  systis. 

RAÍZ.  m.  Cap  ó  gobernador  de  alguna  plassa  ó 
territori  entre  'Is  sarrahins.  Arraz,  arraez.  Dux  in- 
ler  sarracenorium. 

RAJA.  f.  ant.  Encendimiento  libidinoso.  Ardor 
libidinosus.  [|  y 

RAJADA,  f.  Peigcarlilaginós  sens  escalas;  lé 
las  ganyas  en  la  part  inferior  y  superior  del  cap. 
Raya.  Batis,  idis. 

RAJAR.  V.  n.  Fluir  lo  líquit.  Manar,  córrer. 
Mano,  as.  |  Eixir  1'  humor  de  las  llagas,  manxiu- 
las,  etc.  Córrer.  Fluo,  is.  j|  v,  n.  poél.  Despedir  ó 


RAL 


CATALÀ. 


RAM 


449 


I 


I 


llansar  desí  raigs  de  llum.  Radiar.  Radio,  as. 

DE  AnoNT  NO  NI  HA,  no'n  pót  RAJAR.  rcf.  Enscnva 
que  del  pobre  niay  se  pól  esperar  gran  regalo.  De 
coslal  vacio  nunca  huen  bodigo.  Noa  magnum  ex- 
pectes sacco  de  paupere  libnm. 

RAJET.  m.  d.  Raig  pelil  de  algun  líquil.  Chor- 
riUo,  ito.  Slilla,  ;e. 

RAJOL.  ni.  y 

RAJOLA,  f.  Fancli  pastat  y  cuyl  en  figura  qua- 
drilonga,  queserveix  pera  fór  paret, yenrajolar  los 
pisos.  Ladrillo.  Later,  is.  ||  La  lliura  de  xocolata  en* 
forma  de  rajola.  Ladrillo.  Cochoialicus  lalcrculus. 

RAJOLA  CRUA.  Adubc.  Crudus  later. 

RAJOLA  DE  VALÈNCIA.  Rl•ljola  pclita y  envemissada 
de  diferents  colors.  Arií/f^/o.  Laterculus  leselialus. 

COP  DE  RAJOLA.  Ladrillazo.  Lateris  iclns. 

RETALLAR   LAS  RAJOLAS  AB  IGUALTAT,    fr.  Àgrami- 

llar.  Lateres  venustè  decurlare. 

RAJOLER.  m.  Qui  16  ofici  de  fér  rajolas.  La- 
drillero.  Laterum  opilex. 

RAJOLERIA.  f.  Fàbrica  de  rajolas.  Ladrillal, 
ladrillar.  Lateraria,  x. 

RAJOLETA.  f.  d.  Ladrillejo.  Laterculus,  i.  1| 
Mostra  en  alguns  teixits  dita  així  per  la  figura.  La- 
drillo. Tesella  in  texlis  in  moduin  coclilis  lateris. 
II  La  fina  pera  enrajolar.  Ilasilla.  Politio  laterculus. 

rajolí,  m.  d.  Raig  de  líquil  com  un  fil.  Eilo, 
hebra,  madeja.  Sublilissimus  rivuius. 

FÉR  RAJOLÍ,  fr.  Rajar  los  líquils  fil  à  fil.  Hacer 
madeja  ó  hebra.  In  fila  fluere. 

RAL.  m.  Moneda  de  diferents  valors  :  en  Cata- 
lunya es  imaginària  y  val  nou  quarlos.  Real. 
Drachma,  x. 

RAL  DE  BATLLE.  Aulígua  preslatió.  Real  de  haile. 
Vectigal. 

RAL  DE  PLATA.  Ha  tingul  diferents  valors,  y  en  lo 
dia  val  mitja  pesseta.  Real  de  plaïa.  Diachma  ar- 
genlea. 

RAL  DE  VELLÓ.  VINTIDÓS. 

RAL  DE  vüYT.  Moueda  imaginària  que  val  quinze 
vintidosos.  Real  de  d  ocho.  Üncialis  argenleus. 

RALL.  m.  Barra  de  ferro  paralela  à  una  altra, 
sobre  las  queencaixan  y  corren  las  rodas  de  las  lo- 
comoloras y  vagons.  Rail,  rail.  Linea  ferrea.  ralla- 

DORA.  II  ant.  ASSENYALADOR.  2. 

RALLA.  f.  Línea  que's  fa  ab  la  ploma  ó  altra 
cosa.  Linea,  ralla.  Linea,  a?.  jj  Lasériede  paraulas 
en  linea  recta.  Renglon.  Verborum  línea.  I  Terme 
ó  límit  de  alguna  província  ó  regne.  Limile,  raya, 
confin.  Confinium,  ii.  ||  mel.  Terme  físich  ó  moral 
de  alguna  cosa.  fií?i/a.  Meta,  sa.  U  La  que's  passa  so- 
bre algun  escrit  pera  esborrarlo.  TacJion,  cancela- 
cion,  raya.  Linea  ducta  ad  lituram.  ||  En  lojoch  de 
püota  '1  senyal  que's  fa  ahont  se  para.  Choza,  ra- 
ya. Meta,  X. 

k  la  ralla.  Prop  à  la  vora,  com:  à  la  ralla  de 
cent  duros.  Al  pié,  casi.  Propè  ferè. 

FÉRRALLAS.fr.  Jíai/ar,  hacer  ray  as.  Lineasducere. 

FÉR  ESTAR  1  RALLA.  fr.  uiet.  Fér  que  algú  no  s' 


excedesca.  Tener  ú  raya.  Intià  limites  vel  metas 
continere. 

PASSAR  RALLA.  fr.  Esbonar  lo  escrit.  Taclutr,  ra- 
yar,  barrar,  canceíar,  testar.  ObducUs  lineis  scrip- 
tum delere. 

PASSAR  DE  RALLA.  fr.  m.  Propassarse  en  qualsevol 
cosa.  Pasar  de  raya.  Metas  transgredí. 

TIRAR  RALLAS  AB  LO  REGLE.  fr.  Rcglar.  Ad  nor- 
mam  linoas  deduccre. 

RALLADOR.  m.  Raedor.  Radens,  tis. 

RALLADOHA.  f.  Canal  de  llauna  ab  diferents 
forals,  assenlada  sobre  una  fusta  pera  rallar  pa, 
formatge,  etc.  Rallo.  Radula,  aj.  ||  La  paleta  de  la 
pastera.  Raedera.  Radula,  íe. 

RALLADURA.  f.  Lo  solch  q:  e  deixa  la  ralla- 
dora  per  aboni  passa.  Raedura,  ralladura.  Ramen- 
tum,  i,  strigmenia,  ae.  ||  Las  parlículas  que's  irau- 
hen  de  lo  que's  ralla.  Raedura,  ralladura,  raspa- 
dura.  Parliculte,  frialíE. 

RALLAR.  V.  a.  Fér  rallas.  Rnyar,  hacer  rayas. 
Lineas  ducere.  ||  Assenyalar  alguna  veu  ó  clàusula 
ab  rallas.  Rayar.  Lineas  notaré,  signaré.  ||  Passar 
la  ralladora  per  alguna  cosa.  Rayar.  Radula  dete- 
rere.  |  v.  a.  Aproximarse,  com:  ralla  als  cincuan- 
la.  Rayar  úó  frisar  con.  Proximèaccedere. 

RALLAT,  DA.  p.  p.  Rayado,  rallado.  Rasus, 
altrasus. 

RALLETA.  f.  d.  Rayiiela.  Parva  linea. 

RAM.  m.  KAMA.  II  Manollet  de  flors  óberbasque 
serveixen  pera  adorno.  Rimillele.  Florum  fascicu- 
lus.  P  La  branca  pera  cassar  aucells,  Arboleie.  Ar- 
busluni,  i.  [|  Madeixa  de  fil.  Madeja.  Filum  à  labro 
duclum.  II  met.  Lo  principi  de  alguna  malaltia,  com: 
RAM  deerissipela.  Ramo.  Principium,  ii.  ||  met.  La 
pari  separada  de  un  tot  ab  relació  à  ell.  Riimo.  Ra- 
mus,  i,  pars,  lis.  ||  pi.  Lasban\as  del  cervo.  Ramo, 
ramaje.  Rami  cornuum. 

RAM  DE  AYGüA.  Cop  fort  de  pluja.  ^^uhada,  nu- 
barrada.  Nimbus,  i. 

RAM  DE  BOIG  ó  DE  BOJERiA.  Ramo  ó  vena  de  loco. 
Amentis  vena. 

RAM  DE  ESCALA.  'L  rengle  de  esglabons  que  bi  ba 
de  replà  à  replà.  Tramo,  ramal,  tiranle.  Scalse 
traclus. 

RAM  EMBULLAT.  L'  assuiuplo  confús  é  intriucat. 
Madeja  sin  cuenda;  laberiaío.  Res  nimis  implexa. 

RAM  DE  sA\cn.  Inflamació  podi  perillosa  que's 
presenta  eu  alguna  part  del  cos,  particularment  en 
losul!s.írtrnoííesan(/rí.Levisinflaminatiosanguinis. 

NO  DEIXAR  RAM  VERT.  fr.  No  perdonar  res.  No  de- 
jar  verde  ni  seco ;  llevdrselo  lodo  à  red  barredera ; 
no  quedar  liiere  con  cabeza.  Omnia  vorare. 

PLEGAR  LO  RAM.  fr.  PLEGAR  GABIAS. 

POSAR  BVM.  fr.  Yendrer  lo  vi  per  menor  los  hi- 
sendats. Yenderal  ramo.  Ramo  pendente  ante  por- 
tam vinum  vendere. 

QUI    HA  EMBOLICAT    LO  RAM,     Qüe'l  DESEMBOLIQUE. 

ref.  ab  que's  reprèn  als  que  enredan  alguna  cosa 
en  los  principis,  y  desprès  la  deixan  sens  acabar, 


450 


RAM 


DICCIONARI 


RAM 


pera  que  altre  linga  '1  traball  de  posaria  en  orde. 
Madcja  eslropeada,  quien  le  aspó,  porque  no  le  dcva- 
naba?  Qui  implicat,  explicet. 

RAMA.  f.  Branca  del  arbre  ó  planla.  Rama.  Ra- 
mus,  i.  Ij  La  trencada  del  arbre.  Ramo.  Ramale, 
is.  II  La  que's  planta  pera  fer  arbres.  RampoJlo- 
Clava,  aï.  I  La  que  talla  '1  pastor  pera  donaria  al 
bestiar  en  temps  de  neu.  Ramon.  Rami,  orum,  ra- 
malia,  um.  1|  La  mullilut  de  ellas  talladasdels  ar- 
bres. Ramiza.  Ramoium  cumulus.  j|  Entre  eslain- 
pers  march  de  ferro  que  subjecta  '1  moillo  per  me- 
di de  cunyas  ó  tascons.  Rama.  Typograücus  circu- 
lus  ferrus.  H  La  persona  que  té  origen  conni  ab  al- 
tres de  un  mateix  tronch.  Rama.  Progenies,  ei, 
soboles,  is. 

ACLARIR  LAS  RAMAS.  fr.  ESPORGAR. 

TALLAR  LAS    RAMAS    BAIXAS    PERA  QUE  'lS    ARBRES 

FORMEN  COPA.  loc.  Enfaldar.  Inferiores  arborum  ra- 
mos  amputaré. 

TALLAR  RAMA.  fr.  met.  Enrahouar  mòlt.  Hacer 
soga.  Garrire. 

RAMADÀ,  f.  RAMAT.  II  Vol  de  aucells.  Banda- 
da. k\\nm  turma.  ||  adj.  ramós. 

RAMADÀ,  m.  Quaresma  dels  mahometans,  que 
es desde '1  principi  de  la  lluna  üns  à  la  altra;  no 
menjan  ni  beuhen  res  de  sol  à  sol,  ni  tarapoch  en- 
gullirse  la  saliva;  però  per  la  nit  menjan  tant  com 
volen,  y  la  gaslan  en  balls  y  diversions.  Ramadan. 
Mahometanorum  jejunium. 

RAMADET.  m.  Halillo,  hatijo,  Parvus  grex. 

RAMAL.  m.  Tros  de  corda  lligat  à  las  morra- 
llas  pera  guiar  à  las  cabalcaduras.  Cabesíro,  ronzal. 
Capistrum,  i.  |1  Cadena  grossa  ab  sa  argolla  que's 
posa  als  esclaus.  Carnal.  Calena,  ae.  ||  La  corda 
que's  posa  à  las  cabalcaduras  sobre  la  boca,  y  fent 
un  nus  per  sola  de  ella,  forma  un  cabeslre  senzill 
ab  un  sol  ronsal.  Bozo.  Capislrura,  i.  ||  Cabeslre  de 
corda  de  cànem.  Comal.  Capislrum,  i. 

POSAR  LO  ramal.  fr.  Ajuslarlo  al  cap  de  las  ca- 
balcaduras. Encabestrar.  Capislro,  as. 

RAMALADA.  f.  Cop  donat  ab  lo  ramal.  Rama- 
lazo.  Funiculi  iclus. 

RAMALAR.  V,  a.  Fér  que  uns  animals  segues- 
can  à  altres  cap  à  davant.  Encabestrar.  Armenta 
ducere.  ||  v.  a.  Seguir  lo  caball,  etc.  al  qui'l  porta 
del  ramal.  Ramalar.  Sequor,  eris. 

RAMALASSO.  m.  Inflamació  ó  compressió 
que  causa  '1  mos  ó  ramal  en  la  boca  de  las  cabal- 
caduras, é  impedeix  en  la  llengua  la  libre  circula- 
ció dels  flúidos.  Estrangol.  Linguai  inflammatio. 

RAMALLADAS.  f.  pi.  Lleugeresa,  poca  ürme- 
sa.  Inconstancia  en  las  personas.  Inconslanlia  per- 
sonarum. 

RAMALLOLA.  RODEIX,  ESCVSA,  EFOGI. 

RAMAS.  m.  ant.  rascle. 
RAMA8SADA.  f.  y 

RAMA8SAT.  m.  Ram  de  aygua.  Nubada,  nu- 
barrada.  Nimbus,  i. 
RAMASTES.  f.  pi.  ant.  rascaduras. 


RAMAT.  m.  Lo  bestiar  quecuyda  cada  pastor. 
Rebano.  halo,  grey.  Grex,  gis.  ||  Mullitut  de  bés- 
tias.  Manada,  rebano.  Turba,  ae.  ||  Lo  conjunt  de 
mòllas  cosas  diferents.  Copia,  rebano,  mullilud. 
Congeries,  ei.  ||  Multitut  de  cosas  de  una  mateixa 
espècie,  com:  un  ramat  de  anys.  Monlon,  càfila. 
Turba,  ae.  ||  Lo  de  bous.  Boyada.  Boum  grex.  ||  Lo 
de  moltons.  Carnerada.  Arietum  grex.  ||  Lo  de  bor- 
rechs.  Borregada.  Agnorum  grex.  ||  mel.  La  con- 
gregació dels  üels  baix  sos  llegítims  pastors.  Grey. 
Fidelium  grex;  ecclesia,a;. 

RAMATGE,  m.  Conjunt  de  ramas.  Ramaje,  ra- 
mojo,  ramadà.  Ramorum  multiludo. 

RAMBLA,  f.  ARENAL.  II  Canal  ó  torrent  per 
ahont  corren  las  ayguas  de  las  monianyas  y  valls. 
Rambla.  Sabulosa  terra.  ||  Lloch  destinat  pera  pas- 
seig dintre  de  algunas  ciutats.  Rambla.  Deambula- 
crum,  i. 

RAMELLER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  ven  rams, 
Ramilletcro.  Florum  venditor. 

RAMELLET.  m.  d.  Ramillele.  Florum  fascicu- 
lus.  II  mel.  Col•lecció  de  espècies  escullidas.  Ra- 
millele. Selecti  flores. 

RAMELLETER,  A.  m.  y  f.  bameller. 

RAMENAR.  V.  n.  remenar. 

RAMERA.  f.  Dona  prostituhida.  Pula,  merelriz, 
prostituïa,  ramera.  Meretrix,  icis. 

RAMERETA.  f.  d.  Corlillin,  ramerilla.  Mere 
tricula,  ae. 

RAMERIA.  f.  Lo  vici  de  las  rameras  y  la  casa 
ahont  viuhen.  Rameria.  Popina ,  ae.  prostibu- 
lum,  i. 

RAMET.  m.  d.  Ramillo,  ito.  Ramusculus,  i. 

RAMETA.  f.  d.  Ramilía,  ita.  Ramulus,  ramus- 
culus, i. 

RAMIFICACIÓ,  f.  Escampamenf,  divisió  de 
qualsevol  cosa.  Ramificacion.  Ramificatio,  nis.  |j  La 
divisió  y  extensió  de  las  venas  y  artérias.  Ramifi- 
cacion. Ramificatio,  nis. 

RAMIFICARSE.  V.  r.  Dividirse  en  ramas.  Ra- 
mificarse.  In  ramos  extendi. 

RAMIFICAT,  DA.  p.  p.  Ramificado.  Ramifí- 
catus. 

RAMNO  CATÀRTICH.  f.  ESPINA  CERVINA. 

RAMÓ.  m.  rumor. 

RAMON.  n.  p.  de  home,  pres  de  sant  Ramon 
de  Penyaforl.  Raymmdo.  Raymundus,  i.  ||  Pres  de 
sant  Ramon  Nonat.  Ramon.  Raymundus,  i. 

RAMONEJAR.  V.  a.  AVALOTAR. 

RAMORÓS,  A.  adj.  SEDICIÓS,  alborotador. 

RAMÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  mòllas  ramas.  Ra- 
moso.  Ramosus. 

RAMPA.  f.  Encongiment  6  arronsament  de 
nirvis,  que  causa  gran  dolor.  Calambre,  y  rampa. 
p.  Mur.  Nervorum  slupor.  ||  Declivi  sens  esglahons 
pera  pujar  suaument.  Rampa.  Declivitas,  atis. 

RAMPAGOL.  m.  ant.  garfi. 

RAMPALM.  m.  ant.  diumenge  dels  rams. 

RAMPANT,  adj.   En  lo  blasó  s'  aplica  al  lleó 


RAN 


CATALÀ. 


RAP 


451 


I 


I 


A  en  lo  ramp  del  escut  ab  las  garras  oljer- 
tas  en  acció  de  aganar.  Rampante,  rapante.  Rapax. 

RAMPELL,  m.y 

RAMPELL4DA.  f.  Promplifuf,  repent  d  >  al- 
guna passió.  Arranque,  vena,  idea,  impelu,  vento- 
lera.  ímpetus,  us.  ||  mosquit. 

àgafarliA  ALGí'  'l  RAMPELL,  fr.  nifit.  Excifàrse- 
11  alguna  espècie  que'l  moga  à  executar  alguna  re- 
solució impensada  ó  imprudent.  Darie  d  alguno  la 
vena.   OEstro  commoveri. 

RAMPELLUT,  DA.  adj.  Llupàticll,  qur  té  al- 
gunas  envestidas  de  boig.  Vendlico,  lundlico,  alo- 
cadn.  Qui  insania  inlcrdum  corripitur. 

RAMPÍ.  m.  RASCLE.  II  Lo  que  serveix  pera 
aplanar  la  terra.  Trailla.  Yehiculum,  i. 

RAMPIN.  m.  ant.  Espècie  de  embarcació  me- 
nor que  com  'Is  panfils  y  altres  de  esta  classe  's co- 
negué en  lo  Mediterràneo  desde  '1  sigle  x  basta  '1 
sigle  XVI.  Rampin.  Navisgenus. 

RAMPINAR.  V.  a.  Recullir  la  batuda  en  las 
eras  ab  la  eyna  dita  rampí.  Rastrillar.  Paleam  ras- 
lello  coUigere.  ||  v.  a.  fam.  fér  córrer  la  ampla. 

RAMPOYNA.  f.  Conjunt  de  cosas  menudas  de- 
pendents de  altres  principals.  Zarandajas,  morra- 
Ua,  morondanga,  fdrrago,  broza,  brusco,  niguina- 
que,  zurrapa.  Analecta,  orura.  j]  m.  catxassa.  2.  || 
f.  raet.  fam.  Se  diu  de  la  gent  mès  despreciable. 
Populacho,  Ínfima  pkbe.  Yulgus  ignobile. 

RAN  À  RAN.  m.  adv.  Indica  que  una  cosa  es- 
tà tant  arrimada  a  altia  que  no  bi  cab  res  entre 
mitj.  A  raiz,  d  cercen.  Ad  radicem.  ||  ó  rans.  Díl 
de  una  cosa  plena  que  no  hi  cap  res  raès.  Hasla  el 
lope.  Ad  culraen. 

tallar  a  ran.  fr.  Tallar  ras.  Cercenar;  cortar  d 
cercen.  Amputo  as. 

RANA.  f.  Aníibi  mòlt  conegut  que  comunment 
habila  en  las  ayi^uas  embassadas.  Rana.  Rana,  sr. 

II  REYNETA. 
RANA   DE  MAR.  RAB. 
RANART.  m.   GUINEU, 

RANCELLAR.  V.  n.  claudicar. 

RANCEYLÓS,  A.  adj.  Qui  té  'Is  peus  torts  en 
fora.  Zanrajoso,  zanquiluerlo.  Varicus,  loripes. 

RANCH,  CA.  adj.  ant.  Rencbócoix.  Remo,  co- 
jo,  derrengado,  deslomado.  Desiumbalus. 

RANCI,  A.  adj.  Cosa  que  desniereix  per  sór 
mòlt  vella.  Rancio,  rancioso.  Rancidus.  ||  Vell, 
antich  y  conservat  per  mòlt  temps,  millorant  sem- 
pre, com  lo  vi.  Anejo,  rancio.  Annosus.  ||  Avaro, 
escàs.  Miserable,  mezquino,  ronoso.  Sordidus,  par- 
cus. 

T0RNARSE  RANCI.  fr.  Desmercixersc  alguna  cosa 
per  sér  mòlt  vella.  Enranciarse,  ranciarse,  poncrse 
rancio.  Rancidum  fieri.  ||  Millorarse  '1  vi  ab  lo 
transcurs  del  temps.  Anejarse.  Senescere. 

RANCIEJAR.  v.  n.  Adquirir  mal  gust  las 
viandas  que's  comensan  à  corrómprer,  com  la 
cansalada.  Saber  d  rancio,  enranciarse,  ranciarse, 
enaceitarse.  Rancidum  sapere. 


RANCIESA.  f.  ant  y 

RANCIO.  f.  Gust  de  ranci.  Rancio ,  rancidez 
Rancor,  is. 

RANCIU.  adj.  RANCI. 

RANCO,  A.  adj.  S'  aplica  al  qui  va  coix  per 
lesió  en  las  caderas.  Cojo,  ranco.  Delumbis, 

RANCOR,  m.  RENCOR. 

RANDA.  f.  ant.  Espècie  de  puntas  traballadas 
ab  agulla  ó  teixit,  que  se  sòl  posar  en  vestits,  etc. 
Randa.  Rcticulum  ex  filis  subtillissimis  lextum; 
stragulum  lineum. 

RANDELL.  ni.  ter.  mosquit. 

RANELL.  m.  rüoall.  1. 

RANILL.  m.  ahinàdà. 

RANILLAR.  v.  n.  ahinar. 

RANQUEJAR.  V.  n.  Anar  ranco,  Renquear, 
ranquear,  claudicar.  Claudico,  as. 

RÀNULA.  f.  Tumor  que's  fà  davall  la  llengua 
de  las  béstias  caballars  y  del  bestiar  boví  à  modo 
de  granota.  Rdnula.  Ranula,  ae. 

RANXERO.  m.  Qui  compra  y  guisa '1  ranxo. 
Ranchero.  Contubernii  praifectus. 

RANXO.  m.  La  junta  de  diferentas  personas 
pera  menjar  en  rotllo.  Rancho.  Contubernium,  ii. 
II  Lo  menjar  de  dita  gent.  Ranrho.  Contubernium, 
ii.  11  nàut.  Lo  paratge  determinat  en  las  naus  pera 
allotjar  los  indivíduos  de  sa  dotació,  Rancho,  ran- 
cheadera,  rancheria.  Nautarum  cubile.  H  met.  La 
acció  de  algunas  personas  separadas  de  altras. 
Rancho.  Conventus,  us. 

FÉR,  ó  MENJAR,  ó  ESTAR  AL  RANXO.  fr.  Fomiar  lan- 
xo  en  alguna  part,  óacomodarse  en  ell.  Ranchear. 
Contubernia  stabilire, 

RAORE.  v.  n.  rAurer. 

RAPA.  f.  Lo  rahim  sense  grans,  Escobajo,  ram- 
pojo,  rapa.  Scapus,  i.  ||  La  flor  de  la  olivera.  Cier- 
ne,  rapa.  Olivae  flos. 

TENIR  RAPA  LAS  OLIVERAS,  fr,  Eslar  CU  ctmic.  In 
incunabulis  oleam  esse. 

TRAURER    LA     RAPA    DELS   RAHIMS.    fr.  DCSCobajar. 

Uvas  ab  scapo  discerpere. 

RAPACITAT.  f.  Inclinació  à  robar.  Rapacidad. 
Rapaciías,  a!is. 

RAPADA.  adj.  Dit  de  la  dona  robada.  Rapta, 
robada.  Rapta. 

RAPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rapa.  Rapador,  ra- 
pante, rapisla.  Rapiens,  tis. 

RAPADURA.  f.  La  acció  de  rapar,  ò  I'  efecte 
de  quedar  rapat.  Rapadurar  rapamienlo,  rape. 
Deprcdatio,  nis. 

RAPAFILANDO.  m,  adv,  fam.  ter.  depresa  y 

CORRENTS  COM  UN    LLAM. 

RAPAMENT.  m.  ant.  Furt,  Robo.  Furtura,  i,  |j 

RAPTO. 

RAPANT,  m.  RAMPANT, 

RAPAR.  V.  a.  Tallar  lo  cabell  à  ran  de  la  pell. 
Rapar.  Abrado,  rado,  is.  ||  Robar.  Arrebatar,  ra- 
par. Rapere  quidquam  alicui.  I  fam,  Afeytar,  Ra- 
surar,  rapar.  Barbam  radere. 


452  RAQ  DICCIONARI 

RAPÀS,  SA.  adj.  Inclinat  à  robar.  Rapaz.  Ra- 
pax.  II  m.  Minjó.  Rapaz.  Piier,  i. 

RAPAT,  DA.  p.  p.  Rnpado.  Raptus.  ||  Ras  del 
cap  ó  de  las  cel  las.  Raido.  Rasus. 

RAPÉ.  m.  Tabaco  de  pols  negrench  y  poch  fi; 
dit  així  pel  instrument  y  niodo  ab  que's  mol. Rapé. 
Tabaculum  rasile. 

RÀPIDAMENT,  adv,  m.  Ab  ímpetu,  celeritat 
y  destresa.  Impetuosamenlr,  rúpidameníe.  Rapidè. 

RAPIDESA  Y  RAPIDITAT.  f.  Yelo^'ital,  mo- 
viment impetuós.  Rapidez.  Hapidiías,  alis. 

RÀPIDO,  A.  adj.  Accelerat,  lltuger  y  prompte 
en  lo  moviment.  Veloz.  Celer,  velox.  ||  Violent, 
precipitat,  impetuós.  Rdpido,  raudo.  Rapidus. 

RAPINA  Y  RAPINYA,  f.  Robo.  Rapina,  roho, 
pillaje,  lairocinio.  Rapina,  íe. 

RAPINYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rapinya.  RnjA- 
nador.  Rapax,  cis. 

RAPINYAR.  V.  a.  fam.  Robar  ab  violència. 
Arrebalar,  rapintir,  garrafinar.  Rapio,  arripio,  is. 

RAPIR.  V.  a.  ant.  Robar  una  dona  ab  violència 
óab  man\as.  Arrebalar,  robar.  Rapio,  is. 

RAPÓTIS.  m.  Bufetada.  Manotada,  manotazo, 
manolon,  soplamocos,  sornaviron,  tamborilazo,  tam- 
borilada.  Alapa,  ;e. 

RAPSODA.  f.  Cant  de  la  Ilíada  de  Homero, 
y  qui  tenia  ofici  de  canlarlos.  Rapsoda.  Rapsoda, 
ae. 

PAPSÓDIA.  f.  Pròpiament  es  robo,  y  s' acomo- 
da à  las  obras  de  ingeni  en  que  1'  autor  no  hi  lé 
mès  propi  que  la  unió,  ó  lo  haverho  recullil  de  al- 
tres. No  obstant  la  Ilíada  de  Homero,  ab  tol  de  sér 
de  pròpia  iuvenció,  s'  intitula  també  rapsòdia. 
Rapsòdia.  Rapsòdia,  ae. 

PAPSODISTA.  m.  Qui  fa  rapsódias.5a;)Sodts- 
ta.  Rapsodista,  ae. 

PAPSODOMÀNCIA.  f.  Endevinació  Supersti- 
ciosa que 's  feya  de  vàrios  modos;  però  comun- 
mént  endevinant  segons  la  sentencia  ó  vers  que 
surtia,  al  obrir  casualment  las  poesias  (Je  Homero 
ò  Virgili.  Rapsodomancia.  Rapsodomantia,  ae. 

PAPTO.  m.  Robo  de  alguna  dona.  Rapio.  Rap- 
tus, us.  (j  Éitasis.  Éxlasis,  rapto,  arrobo,  arroba- 
mienlo.  Èxtasis,  is.  ||  La  acció  de  robar  à  alguna 
persona.  Rapto.  Rapius,  us.  ||  astron.  movuiiínt.  7. 
II  med.  Arrebatament  ó  elevació  de  algun  liomor 
ó  accident  al  cap,  lo  que  priva  del  sentit.  Rapto. 
Humoris  rapius. 

RAPTOR,  m.  Lladre,  y  especialment  se  diu 
del  qui  furta  alguna  dona,  encara  que  sia  per  me- 
di de  la  seducció  ab  paraulas  amorosas  y  suaus, 
ó  que  comet  lo  delicte  del  rapto  contra  las  llejs 
canónicas  y  civils.  Raptor.  Raptor,  is. 

RAQUETA,  f.  Ret  en  forma  de  pala  pera  jugar 
à  pilota.  Raqueta.  Reliculum  ad  pilae  ludura.  ||  Lo 
joch  ab  la  raqueta.  Volanle,  raqueta.  Ludus  pilae 
reticulisexceptae  ae  redditae. 

RAQUETER.  m.  Qui  fa  ó  ven  raquelas.  Raque- 
tero.  Lusoriarura  relicularum  opifex. 


RAS 

RAQUITI,  A,  Y  RAQUÍTICH,  CA.  adj.  Qui 
va  perdent  poch  à  poch  la  figura  regular  de  són 
COS.  Raqu'Uico.  Rhachiticus,  i. 

RAQUÍTIS.  f.  Malaltia  en  que's  va  perdent 
poch  à  poch  la  figura  regular  de  alguna  part  del 
COS.  Raquitis.  Rachilis,  is. 

RAQUITISME,  m.  Reunió  de  tols  lossíntomas 
que  constituheixen  la  raquitis.  Raquilisnio.  Raqui- 
tis, is. 

RAR.  adj.  ant.  rauo. 

RARAMENT,  adv.  m.  Rara  vegada.  Raramen- 
tc,  rara  vez,  por  maravilla.  Rarò.  ||  De  un  modo 
extraordinari  ó  ridícul.  Raramente.  Insolito  modo. 

RAREFAGCIÓ.  f.  m.  La  acció  dedilatarseó 
exténdrerse  un  cos  ocupant  mès  lloch.  Rarefaccion. 
Rarefaclio,  nis. 

HAREFER.  V.  n.  fil.  Fér  que  un  cos  ocupe  mès 
lloch  ;  explayar  sa  densitat.  També  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Eararecer,  rarificar,  rareficar.  Rarefa- 
cio,  is. 

RAREFET,  A.  p.  p.  Rarefaclo.  Rarefaclus. 

RAREJAR.  V.  n.  Férse  rara  alguna  cosa  per- 
dent la  densitat  ó  solidesa.  Rarear.  Liquesco,  ra- 
resco,  is. 

RARESA,  f.  Extravagància,  estranyesa.  Rare- 
za,  raridad.  Raritas,  atis.  |]  Singularitat.  Rareza. 
Raritas,  atis. 

RARETAT.  f.  La  qualitat  de  raroó  que  s'  opo- 
sa à  la  densitat.   Raridad,  rareza.  Raritas,  atis.  || 
ant.   RARESA.  II  fil.   La  qualitat  dels  cossos  raros. 
Raridad.  Raritas,  atis. 

RARÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Rarisimo.  Rarissi- 
mus. 

RARIFIGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  lé  virtut  de 
rarefer.  Rari(icativo.  Rarifaciendi  virtute  praedi- 
tus. 

RARO,  A.  adj.  Clar,  de  poca  densitat.  Raro, 
ralo.  Raius.  ||  Extraordinari,  poch  comú.  Insòlita, 
raro,  contado.  Rarus.  ||  Excel-lent,  sobresalient.  In- 
signe, raro,  singular.  Exquisitus.  j]  Pochs,  y  així  's 
diu  :  R\Rossón  los  amichs  verdaders.  Raro.  Rarus. 
II  Extrany,  extravagant.  Raro.  Diflicilis.  U  Curiós, 
digne  de  véurerse.  Raro.  Videndus. 

RAS,  A.  p.  p.  Raido.  Rasus.  ||  adj.  Pla,  llis, 
desembarassat,  y  així's  diu  del  sostre  cubert  de  te- 
la, cel  RAS.  Raso.  Planus,  equus.  J  Dit  del  sol- 
dat que  no  té  cap  grau  ó  dislincc'ó.  Raso.  Grega- 
rius  miles.  ||  Dit  del  cel  seré.  Sereno,  raso.  Sere- 
nus,  clarus.  |]  adv.  m.  de  pressa. 

AL  RAS.  m.  adv.  Al  camp,  al  descubert.  Al  raso, 
al  sereno.  Subdiu. 

ïOT  RAS.  m.  adv.  Sincerament.  Sin  refcozo.  Palàm. 

RASA.  f.  Solch  pera  desayguar  las  heretats.  Sur- 
cosmayores,  desaguaderos.  Collici»,  arum.  ||  bara- 
lla. II  Obra  de  arrasar.  Rasadura.  Ilostorio  ad 
aequandi  actio. 

RASADORA.  f.  Bastó  cilíndrich  pera  arrasar 
las  mesuras.  Rasero,  raedor.  Hostorium,  radius, 

li.  [j  RÀLLADORA.  2. 


RAS 


CATALÀ. 


RAS 


453 


I 


RASAR.  V.  a.  ARRASAR.  3. 

RASCADOR,  m.  Instrument  pera  rascar.  Ras- 
cador, raxcadero,  raedor.  Scolptorium,  ii,  radulajO;- 

RA8GADURA.  f.  Obra  de  rascar.  Rascadura, 
rascamienlo,  rasura,  raedura.  Rasiira,  ae,  ranien- 
tum,  i.  II  Lo  senyal  que  queda  en  la  cosa  rascada. 
Rascadura.  Unguis  perstriclio.  ||  Peladura  en  la 
carn.  Descarnadura.  Carnis  nudalio,  detraclio.  || 
Lasllimaduras  de  la  plata  ú  or.  Granalla.  Argenti 
aul  auri  ramenta. 

RASCAR.  V.  a.  Fregar  6  gratar.  Rascar,  raer, 
estregar,  [rotar.  Rado,  is.  ||  nàut.  Fregar  las  em- 
barcacions. Afrelar.  Navès  converrere.  ||  cir.  Re- 
gistrar y  netejar  lo  cràneo  ab  la  legra.  Legrar.  Ad 
vivum  resecare. 

RASCAT,  DA.  p.  p.  Rascado,  raido.  Rasus. 

RASCLADA.  f.  Tot  lo  que  's  recull  de  una 
vegada  ab  lo  rascle.  Raslrillada.  Quod  rastrum 
capit. 

RASCLADOR.  m.  Lo  qui  rascla.  Rastrillador, 
raslillador.  Carminans. 

RASCLADORA.  f.  RALLADORA.    2. 

RASCLADURA.  f.   ant.  rascadura. 
RASGLAMENT.  m.  La  acció  de  rasclar  y  ras- 
car. Rascamienlo,  raimiento.  Rasura,  se. 

RASCLAMONYOS.  m.  AGULLA  DE  MONTO. 

RASCLAR.  V.  a.  Arreplegar  la  palla  ab  lo  ras- 
cle. Rastrillar,  raslrear.  Quaero,  is.  ||  ant.  rascar. 
I  Resseguir  ab  lo  rascle  la  terra  desprès  de  sem- 
brada. Escardar.  Sarrio,  is;  terram  rastris  insec- 
tari.  II  PENTINAR.  2.  II  V.  a.  Estovar  y  descroslar  la 
terra  ab  lo  rascle.  Raslrear,  rastrillar.  Terram 

I  rastre  vertere. 
RASCLE.  m.  Instrument  compost  de  un  mà- 
nech  de  uns  sis  pams,  y  al  extrem  un  travesser 
guarnit  de  dents  de  fusta  pera  arreplegar  la  herba, 
brossa  y  la  palla  en  la  era.  Rastro,  rastrilío,  miel- 
ga,  raslra,  raslillo.  Occa,  se. 
RASCLET. 'm.  d.  Raslrillo,  rastrilla.  Occato- 
ria  crates. 

RASCLÓ.  m.  d.  Rascle  petit  ab  dents  de  ferro 
que  serveix  pera  igualar  la  terra,  cubrir  la  lla- 
vor, etc.  Mielga.  Raslellum,  i. 

RA8CUT,  DA.  adj.  ant.  Iracundo,  airado.  Ira- 
cundus. 
RASGO.  f.  Línea  formada  ab  ayre  y  garbo  en  la 

P|lletra.  Rasgo.  Linealis  vel  liberior  duclus  calami. 
■  B  ^'''®'  desembaràs.  Despejo,  rasgo,  desemharazo, 
desparpajo.  Expeditio,  nis.  ||  Garbo,  generositat. 
Rasgo.  Clara  vel  perspicua  actio.  j|  raet.  La  espècie 
que  explica  ab  propietat  y  hermosura  algun  con- 
cepte. Rasgo.  Speciosa  sententia  vel  sermó. 

FÉR  RASGOS  AR  LA  PLOMA.  fr.  y 

RASGUEJAR.  Y.  n.  Rasguear.  Liberius  ductns 
calami  eíBngere. 

RA8IRSE.  V.  r.  ter.  serritarse. 

RASO.  m.  ant.  navaja. 

RASPA.  f.  Llima  aspra  pera  raspar  la  fusta. 
Eseofina.  Scobina,  ae. 

TOMO  II. 


RASPALL,  m.  RESPALL. 

RASPALLADURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  ras- 
pallar. Acepilladura.  yesium  detercio  opescopula;- 

RASPALLAR.  V.  a.  respallar. 

RASPAR.  V.  a.  Rascar  lleugerament.  Raspar, 
raer.  Rado,  is.  ||  Gastar  la  fusta  ab  la  raspa.  Esco- 
finar.  Scobina  poliré,  el  i  mare.  [|  mel.  Asprejar,  pi- 
car lo  vi  al  paladar.  Raspar.  Grata  acrimonia  pun- 
gere. 

RASPAT,  DA.  p.  p.  Raspado.  Rasus. 

RASPÓS,  A.  adj.  Aspre,  desigual,  desapacible 
al  tacto.  Àspero,  escabrosa,  rasposo.  Asper,  scaber. 
II  Dit  del  licor  picant.  Àspero,  rascon,  raspante. 
Acerbus.  ||  met.  Malagradós,  esquerp.  Arisco,  àspe- 
ro, escabroso.  Insuavis.  ||  Desapacible  al  oído.  Às- 
pero, bronco,  duro.  Asper,  injucundus.  []  Se  diu  del 
pel  rústich.  Ilispido,  hirsuto.  Hirsutus,  hispidus. 

RASSA.  f.  Llinatge,  parentela.  Casta,  raza.  Ge- 
nus,  eris,  stirps,  is. 

RASsA  DE  caní.  loc.  De  mala  sanch,  de  mal  pro- 
cehiment.  Raza  de  cani.  Prolervus. 

NI  RASSA  NI  PÒLS.  loC.  NI  RASTRE,  CtC. 

RAS8ER.  m,  Lloch  al  abrich  dels  vents,  y  que 
hi  toca  '1  sol.  Resolana,  resolano,  earasol,  abriga- 
no,  solana,  solejar,  abrigadero,  invernadero.  Apri- 
cus,  i. 

RASSERARSE.  V.  n.  Posarse  al  rasser.  Abri- 
garse,  ponerse  al  sol  ó  al  abrigo.  Apricari. 

RASTELL.  m.  ant.  pinte.  1.  ||  Paleta  de  ferro 
que  la  agullada  té  en  1'  extrem  pera  netejaria  rella 
de  la  arada.  Arrejada,  beslola.  Rulla,  ae.  ||  Espècie 
de  guardas  que  hi  ha  en  alguns  panys.  Raslrillo. 
Lamella  denlala  in  seris.  ||  ter.  rastellera.  ||  Lo 
mès  fort  del  sol  que  es  de  las  12  à  las  2.  Resislero, 
resislidero.  Solis  aestus,  pondus  diei. 

RASTELLADOR.  m.  Tros  de  tauló  en  los  por- 
tells dels  rius,  cíquias,  canals  y  resclosas,  pera  de- 
tenir ó  sollar  la  aygua  pujantlo  ó  baixantlo.  Com- 
puerla,  lempladera,  tablacho.  Cataracta,  aj. 

RASTELLAR.  V.  a.  PENTINAR.  2. 

RASTELLERA.  f.  Pila.  Rimero,  rima.  Strues, 
is. 

RA8TILLO.  m.  Reixa  pera  tancar  algun  parat- 
ge. Raslrillo.  Clathri,  orura. 

RASTOLL.  m.  restoll. 

RASTRAR.  V.  a.  ARROSSEGAR. 

RASTRE,  m.  Petjada.  Pisada,  rastro,  huella. 
Yestigium,  ii.  1|  Lo  senyal  que  queda  en  terra  de 
qualsevol  cosa,  com  de  gotas  de  oli,  etc.  Vestigio, 
rastro,  reÍjgMta.  Yestigium,  ii.  [|  met.  Indici.  Mues- 
tra,  rastro,  asomo,  indicio.  Signnm,  i.  1|  L'olor  que 
percibeixen  y  segueixen  los  gossos  de  la  cassa  que 
ha  passat.  Vienio.  Odor,  is.  [|  escorrador.  ||  enfi- 
lada, 

SEGUIR  lo  rastte.  fr.  Seguir  el  rastro;  raslrear, 
sacar  por  el  rastro.  \est\g\o  insequi.  ||  Seguir  los 
gossos  r  olor  que  deixa  la  cassa.  Yenlear,  venlrear. 
Yentum  odorare. 

RASTREJAR,  v.  a.  met.  Indagar  alguna  cosa 

K7 


451  RAT 

per  conjecturas  ó  indicis.  Rastrear.  Investigo, 
as. 

RASTREJAT,  DA.  p.  p.  Rastreado.  Investi- 
ga tus. 

RASTRER,  A.  m.  y  f.  Forastera.  Advena,  se. 
|]  adj.  Se  diu  de  las  camas  de  la  planta  que  aja- 
entse  sobre  la  terra  fa  de  distància  en  distància  al- 
gunas  arrelelas,  com  en  la  verònica  oficinal.  Ras- 
trero.  Repens.  1|  Se  diu  també  de  la  arrel  que  hori- 
sontal  ó  transversalment  produheix  de  distància  en 
distància  arreletas  y  novas  plantas,  com  es  en  lo 
gram,  regalèssia,  elc.  Raslrera.  Repens. 

RA8URA.  f.  L'  efecte  de  rasurar.  Rasura.  Ra- 
sura,  se.  U  ant.  Obra  de  ràurer.  Rasura,  raedura. 
Rasura,  se.  \\  pi.  llimaduras. 

FÉRLAR^SURA.  fr.  y 

RASURAR.  V.  a.  Afeylar  la  barba.  També  s' 
usa  com  recíproch.  Rasurar,  afeilar.  Barbam  vel 
ca  put  radere. 

RAT  PENAT.  m.  ant.  rata  pintada. 

RATA.  f.  Lo  mascle.  Raton.  Mus,  uris.  |1  La  fe- 
mella. Rata,  ratona.  Mus  foemina.  []  Peix  de  mar 
semblant  à  la  rata.  Rata.  Mus  marinus.  ||  m.  met. 
Avaro,  escàs.  Mezquino,  menguado,  agarrado,  mi- 
serable, tacano.  Mendicus,  i,  miser.  []  La  part  6 
quantitat  que  toca  à  cada  hu  en  las  distribucions. 
Rata,  prorata.  Rata  portio. 

RATA  DORMiDORA.  tcr.  Liroii.  GIis,  iris. 

RATA  PANADA.  RATA  PINYADA. 

RATA  PINYADA.  Murciélago,  murciégalo,  murcegui- 
llo.  Vespertilio,  nis,  muspenalus. 

RATA  PER  QUANTITAT,  loc.  Pi'oporcionalment  en 
la  distribució.  À  rata  por  cantidad,  d  prorata.  Pro 
rata  portione, 

CÓRRER  LA  RATA  PEL  VENTRE,  fr.  Tenir  gauas  de 
menjar.  Ladrar  el  eslómago.  Esurio,  is. 

NO  SE  n'  ho  PORTARAN  Ó  MENJARAN  LAS  RATAS.  loC. 

fam.  Expressa  que  alguna  cosa  està  ben  assegura- 
da. No  se  irà  por  sus  pies.  Est  in  portu. 

RATADOR ,  A.  m.  y  f.  Se  diu  del  gat  mòlt  afi- 
cionat à  agafar  ratas.  Cazador.  Promptus  ad  ca- 
piendo  mures. 

RATAFIA,  f.  Resoli  delicat.  Ratafia.  Rasaso- 
lium  delicatum. 

RATÀNHIA.  f.  Planta  de  arrels  radicants  cilín- 
dricas,  llenyosas,  mès  ó  ménos  llargas,  mès  ó  mé- 
nos  grossas,  ab  mòllas  ramificacions  revoltas,  cu- 
bertas  de  una  escorxa  pardo-rogenca ,  desigual, 
dura  al  tacto,  inodora,  de  sabor  amarch  mòlt  as- 
tringent;  part  llenyosa,  de  color  groguench,  que 
déu  despreciarse  per  sa  ninguna  propietat,  especial- 
ment lo  de  las  arrels  grans.  Ratanhia.  Rathania,  ae. 

RATAR.  V.  a.  Agafar  ratas.  Cazar  ratones.  Ca- 
pere  mures.  |  Rosegar  las  ralas  alguna  cosa.  Rato- 
nar.  Éxcedo,  rado,  is. 

RATAT,  DA.  p.  p.  Ratonado.  Rasus.  |  ter.  gra- 

BAT. 

RATERA,  f.  Trampa  pera  agafar  ratas.  Ratone- 
ra. Muscipula,  ae. 


DICCIONARI  RAY 

RATERA  DE  ATGUA.  Gat»  de  agua.  Muscipula  in 
aquaaptata. 

cÀURER  EN  LA  RATERA,  fr.  met,  Càuier  en  la  tram- 
pa ó  engrany.  Caer  en  la  ratonera  ó  en  el  garlilo, 
en  el  anzuelo,  en  el  lazo,  en  el  senuelo,  en  la  tram- 
pa, en  la  emboscada,  en  la  celada,  en  la  red.  In 
muscipulam  incidere. 

ESTAR  EN  LA    RATERA,  ff.    mCt.    Estar  pi'CS.  EStaf 

metido  en,  caponera.  In  custodia  detineri. 

RATERIA.  Mezquindad.  Sordes,  is. 

RATETA,  f.  d.  RATOLÍ. 

RATIFICACIÓ,  f.  Aprobació,  confirmació.  Ra- 
tificacion.  Ratificatio,  nis.  |]  for.  Ratihabicion.  Rati- 
ficatio,  nis. 

RATIFICAR.  V.  a.  Confirmar,  mantenirse  en  lo 
que  s'  ha  dit.  Ratificar.  Ratifico,  as. 

RATIFICAT,  DA.  p.  p.  Ratificada.  Ratificalus- 

RATINA.  f.  Roba  de  llana  semblant  à  la  grana. 
Ratina.  Púrpura  exilior. 

RATLLA.  V.  a.  RALLA. 

RATLLAR.  V.  a.  RALLAR. 

RATO.  m.  Espay  de  temps.  Rata.  Breve  tem- 

PUS.  II  RATOLÍ. 

RATO  HA.  loc.  JA  FA  RATO. 

AL  CAP  DE  UN  RATO.  m.  adv.  Al  caba  de  ralo.  Lon- 
go  post  tempore. 

ANAR  UN  RATO  À  PEU  T  ALTRE  CAMINANT.  loC.  Ir  UnO» 

ratos  d  pié  y  otros  andando.  Pedibus  iler  facere. 

i  RATos.  m.  adv.  Ab  algunas  intermissions  de 
temps.  A  ratas,  de  rata  en  rata.  Interdüm. 

A  RATOs  PERDUTS,  m.  adv.  En  las  horasque  no  hi 
ha  ocupació.  A  ratas  perdidos.  Supervacaneis  horis. 

BO  ó  MAL  RATO.  RucH  ó  mal  rttto.  Jucundum  vel 
injucundum  temperis  spatium. 

DE  RATO  EN  RATO.  m.  adv.  1  RATOS. 

JA  FA  RATO.  loc.  Ja  ha  passat  una  estona  llarga. 
Rata  ha,  hace  tiempa,  tiempaha.  Diu  est. 
ratolí,  ra.  d.  Ratoncillo,  ita.  Parvulus  mus. 
RATPENAT.  m.  ter.  rata  pinïada. 

RATRANGA.  f.  RETRANGA. 

RATXADA.  f.  Bufada  de  vent  que  passa  promp- 
te. Ràfaga,  bacanada.  Yenti  aíllatus  vehemens. 

RAUCALL.  m.  BOU. 

RAUCH.  m.  Caja,  derrengado.  Inflexus. 

RAUDAL.  m.  TORRENT.  |]  met.  Abundància  de 
cosas  que  corren  impeluosament.  Raudal.  Profluens 
rerura  copia. 

RAUIXA.  f.  RAMPELL. 

AGAFAR  LA  RAÜIXA  A  ALGÚ.  fr.  AGAFAR  LO  RAM- 
PELL. 

RÀURER.  v.  a.  Rascar.  Raer.  Rado,  is.  |  Ha- 
vérse  de  enténdrer  ab  aquell  que  repugnava.  Dar, 
venir  à  parar,  caer.  Incido,  is.  ||  arrasar.  3.  |1  ant. 

ESBORRAR. 

RAUTA.  (tocar)  fr.  fam.  Anàrsen.  Cojer  ó  tomar 
la  rauta.  Yiam  arripere. 

RAUTAR.  V.  n.  ter.  RASCAR. 

RAVE.  m.  Planta  de  fuUas  semblants  al  nap,  y 
la  arrel  à  la  de  la  pastanaga,  entre  blanca  y  ber- 


I 


I 


RAY  CATALÀ. 

mella.  Rúhano.  Raphanus,  i.  |  La  cua  fora  '1  pel 
Raho,  rabadilla,  maslo.  Cauda,  íe. 

RàVE  BoscA,  DE  CABALL  ó  RüSTicÀ.  Planta, espécic 
de  tarongina,  que  fa  la  cama  prop  de  dos  peus  de 
alta,  rojenca,  peluda,  ab  algunas brancas  flexibles; 
íullasque  naixen  de  dos  en  dos,  la  una  davant  de 
altra,  semblants  à  las  de  la  mostassa;  sabor 
amarch  y  aspre,  inodora,  las  flors  pelitas,  de  qua- 
tre fulletas  grogas  disposadas  en  creu.  Es  anties- 
corbúlica,  diuréiica,  incisiva  vulneraria,  y  's  té 
per  pectoral  y  mòlt  útil  pera  aclarir  la  veu.  Jaru' 
mago,  irion,  ruqueta,  oruga,  rdbano  msticano,  he- 
rismo  oíicinal,  yerha  de  los  cantores.  Eryssiraura 
officinale. 

DRET  COM  ÜN  RAVE  DE  DINER.  loC.  fam.  SC  diu  del 

qui  afecta  gravedat,  sens  motiu  ni  fonament.  Tieso 
como  un  ajo,  tragavirotes.  Erecte  indecens. 

PÉNDRER  LO  RAVE  PER  LAS  FÜLLAS.  loC.  lUVerlir 

r  orde  de  las  co.sas,  ferlas  al  revés.  Tomar  el  rd- 
bano por  las  hojas.  Histeron  proteron  agere. 

QUE  NI  QDE  RAVE.  exp.  de  cnfado.  Que  m  que  al- 
forjas,  ó  que  haca  morena.  Nihil  affert. 

UN  RAVE  FREGIT,  exp.  fam.  ab  que's  desaproba  ó 
's  nega  alguna  cosa.  Un  diablo.  Minimè. 

RAVEGAR.  V.  n.  vomitar. 

RAVEIXINCH.  m.  ter.  enemich.  5. 

RA VENAL.  m.  Lloch  plantat  de  raves.  Raba- 
nal.  Raphanisconsita  terra. 

RAVENER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  raves.  Rabane- 
ro.  Raphanorum  venditor. 

RA VENES,  A.  adj.  Cosa  de  Ravena  ciutat  de 
Itàlia  en  la  Gàlia  Togada.  Ravenés.  Ravenas,  atis. 

RAVENET.  ra.  d.  Rabanillo.  Raputum,  i.  j]  Lo 
de  la  cua.  Rabito.  Nudata  cauda. 

RAVENÍ88IA.  f.  Planta.  Rave  bort.  Rdbano 
silvestre.  Silvestris  raphanus. 

RAVENXINAMENT.  m.  Erecció,  la  acció  de 
anar  ravenxinat.  Ereccion.  Erectio,  nis. 

RAVENXINARSE.  V.  r.  Enravenarse,  afectar 
gravedat.  Erguirse,  espetarse.  Intumesco,  is. 

RAVENXINAT,  DA.  p.  p.  Tteso,  yerlo.  Rigi- 
dus.  11  Qui  afecta  gravedat.  Quijole,  tragavirotes, 
inhiesto,  erguido,  espetado.  Erectus,  turaescens. 

POSARSE  RAVENXINAT. fr.  RAVENXINARSE. 
RAYA.  f.  RAJADA. 
RAYAYRE.  m.  ant.  PALA'  Cl. 
RAYGADA.  f.  ant.  colgat.  1. 
RAYGAR.  V.  n.  ant.  arrelar. 
RAYGAT  Y  RAYGüAT,  DA.  p.  p.  ant.  ARRE- 
LAT. 

RAYL.  f.  ARREL. 

RAYMA.  f.  Paquet  de  20  mans  ó  SOO  fulls  de 
paper.  Resma.  Chartarum  quingentenarium. 

RAY.  Veufara.  usada  com  interjecció,  que  's 
creu  peculiar  de  la  llengua  catalana :  pus  à  pe- 
sar de  repetidas  diligéncias  no  s' ha  pogut  trobar 
lo  castellà  equivalent,  ni  encara  un  sentit  determi- 
nat en  català  ;  sols  sí  que  denota  una  multitut  de 
eircunstàncias  própias  de  la  infinitat  de  locucions 


REA 


455 


ó  veus  à  que  s' acomoda.  |1  En  algunas  parts  de  Cas- 
tella s'  usa  del  ray  lo  mateix  que  en  català  y  així 
's  diu:  Eso  ray.  \\  ter.  pla. 

RAYGAL.  m.  Arranque.  Initium,  i. 

RAYGUERA.  f.  ant.  frontera,  fl  Quebrada. 
Hiatus. 

RAYNA.  f.  Peix  de  mar  de  un  peu  de  llarch;  té 
dos  agullons  mòlt  forts.  Rano,  pigor,  ciprino,  bres- 
ma.  Chiprinus,  i. 

RAZITZ.  f.  ant.  ARREL. 

RAZURA.  f.  ant.  RASÜRA,  RASCADURA. 

RE. 

RE.  prep.  que  sols  s'  usa  en  composició  y  re- 
gularment indica  repetició  ó  auraent  del  significat 
de  la  paraula  ab  que's  junta,  com:  REplé,  mòlt  ple. 
Re.  Aliquid.  1|  m.  mús.  La  segona  nota.  Re.  Secun- 
da nota  in  hexachordo  musico.  ||  res. 

REA.  f.  mit.  Cibeles  muller  de  Saturno  y  mare 
dels  déus.  Rea,  Cibeles.  Rea,  ae.  ||  La  dona  que  ha 
comès  algun  delicte.  Rea.  Rea,  ae. 

REABILITAR.  V.  a.  y  derivats,  rehabilitar. 

REACCIÓ,  f.  fil.  Acció  del  cos  impel  lil  ó  com- 
primit contra  lo  que  impel•leix  ó  comprimeix. 
Reaccion.  Reactio,  nis. 

REACTIU,  VA.  adj.  quíra.  Lo  que  té  virtut  de 
refer.  Reactivo.  Reficiendi  virtute  pollens. 

READts,  A.  adj.  Fàcil  de  rallarse.  Raedizo.  De- 
letitius. 

REGRAVACIÓ.  f.  y 

REAGRAVAMENT.  m.  Obra  dé  reagravar. 
Reagravacion.  Ileratum  gravaraen. 

REAGRAVAR.  v.  a.  Agravar  mès.  També  s' 
usa  com  recíproch.  Reagravar.  Praegravo,  as. 

REAGUT,  DA.  adj.  Mòlt  agut.  Àgudísimo  re- 
agudo.  Peracuto  ingenio  ulens. 

REAL.  adj.  Físich,  que  té  verdadera  existència. 
Verdadero,  real,  fisico.  Existens.  |j  Lo  que  pertany 
al  rey.  Real.  Regius.  |1  Sumptuós,  magestuós.  So- 
berbio,  real,  maravilloso,  sunluoso,  magnifico,  gran- 
dioso.  Magnificus.  |  Cert,  verídich.  Real.  Verus, 
certus.  II  Excel•lent  en  sa  línea.  Real.  Praïstans.  || 
m.  Camp  del  exèrcit,  y  '1  mateix  exèrcit.  Real. 
Stativa,  castra,  orum.  |  La  principal  galera  de  tes- 
tas  coronadas  y  regnes  independents.  Real.  Regia 
triremis.  ||  ant.  Moneda,  ral. 

REAL  Y  VERDADERAMENT.  adv.  m.  Ab  entera  cer- 
tesa. jReaí  y  verdaderamente,  fisicamenle.  Yerè.  1| 

FÍSICAMENT. 

ASSENTAR  LO  REAL.  fr.  Acampar  un  exèrcit.  Asen- 
tar  los  reales,  el  campo;  acampar  el  ejércilo.  Castra 
ponere. 

EN  REAL  VERITAT,  m.  adv.  REALMENT. 

REALENCH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany  al  rey. 
Real,  realengo.  Quodad  regem  pertinet. 

REALESA.  f.  Dignitat,  soberania  real.  Realeta. 
Regalis  dignitas.  ||  Jlagnificéncia  pròpia  de  rey. 
Realeza.  Regia  magnifícentia. 


456 


REA 


REALGAR.  m.  àrsénit. 

REALISAR.  V.  a.  Executar.  Efectuar,  realizar, 
verificar.  Rem  adimplere, 

REALISTA,  m.  y  f.  Qui  defensa  '1  partit  del 
rey  ó  li  es  afecte.  Itealisla.  Regiarum  partium  sec- 
talor.  II  Escolista  y  altres,  que  sostenen  que  'is 
universals  són  verdaderas  entitats  que  existeixen 
fora  del  enteniment,  ó  com  diuhen  en  las  escolasà 
parle  rei.  Realista.  Realista,  ai. 

REALITAT,  f.  Existència  física.  Realidad.  Phi- 
8ica  existentia  rei.  ||  Veritat,  ingenuilat.  Realidad. 
Yeritas,  ingenuilas,  atis. 

EN  REALITAT,  m.  adv.  REALMENT. 
REALME.  ni.  REGNE. 

REALMENT,  adv.  m.  Yerdaderament,  sens 
ningun  dubte.  Efectivamente,  realmente,  enrealidad 
de  verdad.  Reverà.  ||  Sumptuosament.  Magnifica- 
menle,  realmente.  Regiè.  |1  Com  un  rey  ó  de  un  mo- 
do  real.  Realmente.  Regiè,  regaliter. 

REALS.  m.  Adorno,  traball  que  resalta  en  qual- 
sevol superfície.  Realce.  Eminenlia,  íe.  ||  met.  Llus- 
tre, esplendor,  estimació.  Realce.  Ascitilius  splen- 
dor.  II  pint.  La  part  del  objecte  que  reb  raès  activa 
y  directament  los  raigs  de  la  llum.  Realce.  Lucis 
eminentia. 

REALSADAMENT.  adv.  m.  ant.  Sublime- 
ment.  Sublimemenle,  elevadamente.  Sublimè,  ex- 
celsè. 

REALSAMENT.  m.  ant.  elevació.  1|  süblimi- 

TAT.  II  ant.  ENSALSAMENT. 

REALSAR.  v.  a.  Posar  alguna  cosa  mès  eleva- 
da de  lo  que  estava.  Realzar.  Atollo,  is,  amplifico, 
as.  II  Il•lustrar,  ennoblir.  Realzar.  Amplifico,  as, 
II  pint.  Il-luminar  algun  objecte.  Realzar.  Illumi- 
no,  as.  I  REANIMAR.  ||  ant.  Continuar  1'  argument  ó 
discurs  comensal  per  altres.  Alargar,  continuar, 
teguir.  Proposi tum  premeré.  ||  Fér  que  una  cosa 
resalte  al  costat  de  altra  inferior,  fér  brillar.  Exal- 
tar. Exalto,  as. 

REALSAT,  DA.  p.  p.  Realzado.  Amplificatus. 

REAMPARAR.  v.  a.  for.  Tornar  à  amparar, 
amparar  de  nou.  Reamparar.  Iterúm  patrocinari. 

REANIMAR.  V.  a.  Fér  revíurer,  donar  coratge 
à  algú.  Reanimar,  animar,  alenlar.  Iterúm  vivifi- 
caré. 

REARBITRAR.  V.  a.  for.  Sentenciar  per  sego- 
na vegada  '1  jutge  àrbitre.  Rearbilrar.  Iterúm  ar- 
bitrari. 

REASUMIR.  Y.  a.  Tornar  à  péndrer.  Reasu- 
mir.  Reasumo,  is. 

REASUMIT,  DA.  p.  p.  Reasumido.  Reassump- 
lus. 

REA8UMPCIÓ.  f.  Obra  de  reasumir.  Reasun- 
cion.  Reasumptio,  nis. 

REATA.  f.  La  mula  de  davant  en  los  carruatjes. 
Reala.  Mula  prajvia.  ||  Correljas    que  juntan  una 
cabalcadura  ab  altra.  Reata.  Religaculum,   i.  |1 
nàut.  Conjunt  de  vollas  espirals  y  contíguas  ó  en 
contacte,  ó  ban  apretadas,  que's  donan  à  un  arbre 


DICCIONARI  RER 

ó  altre  objecte  semblant  ab  on  cap  de  un  gruix 
proporcionat,  al  intent.  Arriata,  reala.  Funiculus 
innexus.  ||  Lo  cap  ó  corda  mateixa  ab  que's  fà  dita 
operació.  Reata.  Funis  inlextus. 

REATÍ,  na.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  ciutat  de 
Reati  en  Itàlia.  Realino.  Reatinus. 

REATO.  m.  teol.  Obligació  que  queda  à  la  pe- 
na, encara  desprès  de  perdonat  lo  pecat.  Reato. 
Reatus,  us. 

REBABA.  f.  Lo  que  ix  un  pocb  de  la  superfície 
de  algunas  cosas,  com  del  vestit,  de  la  enquader- 
nació dels  llibres,  de  la  fusta  ,  del  ferro  y  de  las 
obrasde  arquitectura.  Rebaba,  ceja.  Superficilium, 
ii.  II  La  de  un  canó  pera  ficarlo  à  altre.  Despezo. 
Tuborura  aliis  immitendum  aptatio. 

REBAIXA,  f.  Descompte.  Rebaja.  Deductio, 
nis.  II  Disminució  de  qualsevol  cosa.  Rebaja.  Dis- 
minutio,  nis. 

REBAIXAR.  V.  a.  Disminuhir  la  alsària.  Ra- 
jar, rebajar.  Deprimo,  is.  ||  Fér  segona  baixa  en 
los  arrendaments  ó  dilas.  Rebajar.  Minuo,  remit- 
to,  is.  II  Disminuhir  lo  preu.  Bajar.  Minuo,  is.  | 
Tràurer  en  net  alguna  partida,  descontant  los  gas- 
tes. Rebatir.  Pro  rata  parle  summarn  diminuendo 
extrahere.  ||  Tràurer  part  de  una  quantitat.  Reba- 
jar. Remitio,  is.  I  pint.  Declinar  lo  clar  envers  lo 
obscur.  Rebajar.  Lucem  suppriraere.  ||  abaixar.  2. 

REBAIXAT,  DA.  p.  p.  Rajada,  rebajado.  Re- 
missus. 

REBALSAR.  v.  a.  Detenir  y  recullir  la  aygua 
ó  altre  licor,  de  manera  que  s'  eslanque  y  fassa 
bassa  en  alguna  part.  S'  usa  regularment  com  re- 
cíproch.  Rebalsar.  Stagno,  as. 

REBANGH.  m.  arq.  Molllura  petita  sobre  la 
cornisa,  y  que  vólla  la  obra.  Altres  anomenanaixí 
la  part  que  reb  los  archs  de  la  volta  grassa.  So- 
tabanco.  Hypopodium,  ii. 

REBANQUETA.  f.  arq.  Segon  pedestal  que's 
posa  sobre  del  primer.  Rebanco.  Stylobates  alteri 
superimpositus. 

REBANY.  m.  ant.  ramat.  1. 

REBASTA.  f.  RABASTA. 

REBASTAR.  v.  n.  Sobrar,  sér  mès  que  bas- 
tant. Rebaslar.  Plus  quam  salis  esse. 

REBAT.  m.  Lo  que  rebat  una  cosa  à  altra.  Ba- 
tienle.  Quatien»,  conculiens,  tis. 

REBATAR.  Y.  a.  ant.  arrebatar. 

REBATEJAR.  V.  a.  Reiterar  lo  baptisme.  Re- 
bautizar.  Rebaptizo,  as. 

REBATIDOR,  A.  m.  y  f.  Quí  rebat.  Rebatidor, 
rebatiente.  Repulsalor,  is. 

REBATIMENT.  m.  Acte  de  rebàlrer.  Rebati- 
mienlo.  Propulsatio,  nis. 

REBATINYA.  f.  ant.  rapinya. 

REBATO,  m.  Acometiraent  improvís  de  las 
passions.  Rebato.  Passionis  motus  repentinus.  ||  Al- 
teració violenta  dels  humors,  que  requíreix  promp- 
te remey.  Rebato.  Humorum  raptus.  ||  somatent. 

TOCAR  i  RBBATO.  fr.  Tocar  las  campanas  precipi- 


REB 


CATALÀ. 


REB 


457 


tadamenl  en  senyal  de  forta  necessitat.  Tocar  d  re- 
bato. Ad  necessitatis  signum  cimbalis  conclama- 
re. 

REBÀTRER.  V.  a.  Repel•lir.  Rebatir,  rechazar, 
eontrareslar.  Propulso,  as,  repello,  is.  ||  Llansar 
alguna  cosa  en  senyal  de  despreci.  Arrojar,  tirar, 
disparar.  Jaculari.  ||  ant.  Rebaixar  de  una  suma- 
Rebajar.  Deprimo,  is.  1|  ter.  arrebossar. 

REBATUT,  DA.  p.  p.  Arrojado,  rebalido.  Jac- 
tus. 

REBÉ.  m.  Mollíssim  bè.  Rebien,  mas  que  bien. 

ÍPerquam  bene. 
REBECAR8E.  V.  r.  rebifarse.  |  rebel-larse. 
REBECO.  m.  cabra  montés.  ||  tossut,  rabiós. 
REBEDOR,  A.  adj.  Lo  qne's  pót  rébrer.  Reci- 
hidor,  receptiva.  Recipiendus.  1|  m.  Qui  reb.  Recibi- 
dor,  receptor.  Receptor,  is. 
sÉR  rebedor,  fr.  Tenir  una  cosa  las  qualitats  pe- 
ra poderse  rébrer.  Ser  ó  estar  de  recibo.  Juxta  le- 
gem  recipi  posse. 
REBEL.  m.  rabel. 

REBELAR.  V.  a.  REBEL-LARSE. 

REBELDE.  ni.  Qui's  rebel-la.  Rebelde.  Rebellis, 
is.  II  Tenàs.  Rebelde.  Contumax.  |1  for.  Qui  no  com- 
pareix en  judici  dins  lo  terme  de  la  citació.  Re- 
belde. Contumax,  acis. 

REBELDIA.  f.  Contumàcia,  falta  de  obedièn- 
cia. Ccntamacia,  rebeldia.  Contumàcia,  ae.  |  Tena- 
citat, resistència,  repugnància.  Rebeldia.  Resisten- 
lia,  ae.  ||  for.  La  omissió  y  tardansa  en  comparèi- 
xer en  judici  '1  reo  ó  actor  en  lo  terme  de  la  cita- 
ció. Rebeldia.  Contumàcia,  ae. 

BEN  REBELDIA.  UI.  adv.  for.  Deuota  que  al  reo  fu- 
gitiu se  li  segueix  causa,  y  's  dóna  la  sentència  com 
si  estigués  present.  En  rebeldia.  Pro  contumàcia. 
REBEL-LACIÓ.  f.  rebel-lació. 
REBEL-LARSE.  V.  r.  Revollarse  contra  del 
HI  príncep.  Rebelarse.  Rebel•lo,  as.  ||  Faltar  à  la   fe 
^H  promesa.  Rebelarse.  Rebel•lo,  as.  ||  Resistirse  à  la 
^B  forsa  ó  violència  las  cosas  inanimadas.  Rebelarse. 
^^^  Resisto,  is;  non  obedire.  U  Renovaria  guerra  ó  re- 
vollarse 'Is  vensuts.   Rebelarse.  Rebello,  as.  ||  Re- 
sistirse 'Is  afectes  y  passions  al  orde  de  la  rahó. 
Rebelarse.  Rebello,  as. 

REBEL•LAT,  DA.  p.  p.  Rebelado.  Rebellatus. 
D  adj.  y 
REBEL-LE.  adj.  ant.  rebelde. 
^H        REBELLÍ.  m.  Obra  separada  de  la  fortificació 
^■l  pera  defensa  de  las  cortinas,  baluarts,  y  mitjas 
^^    ïlunas.  Rebellin.  Parvum  propugnaculum. 

REBEL-LIÓ.  f.  Acte  de  rebelarse,  Rebelion. 
Defectio,  rebellio,  nis, 

REBENT,  p.  a.  Lo  qui  reb.  Recipiente.  Reci- 
piens,  lis. 

REBENTAR.  V.  a.  rBVENTar. 
REBESAVI,  m.  L'  avi  del  avi.  Talar abuelo,re~ 
bisabuelo.  Abavus,  i. 

REBESÀVIA,  f.  Avia  de  la  àvia.  Talarabuela, 
rebisabuela.  Àbavia,  se. 


REBESNÉT,  m.  Lo  tercer  net.  Tataranieto. 
Abnepos,  lis. 

REBESSA.  f.  nàut.  Lo  fil  de  la  corrent  ó  por- 
ció de  aygua  que's  mou  en  qualsevol  altre  sentit 
que'l  del  curs  de  la  marca  6  corrent  general,  alte- 
ració causada  per  la  desigualtat  del  fondo  ó  confi- 
guració de  las  coslas.  Revesa,  reveza,  rebeza,  re- 
versa,  revés.  Aquarum  diversa  directio.  ||  Cop  de 
vent  en  altra  direcció  que  la  que  seguia.  Revesa, 
reveza,  rebeza,  reversa,  revés.  Adversus  venlus. 

REBESSAR.  V.  n.  Formar  rebessas  la  maiea  ó 
corrent,  y  també  '1  vent.  Revesar  ó  revezar,  rebé- 
sar,  rebezar.  Directionem  advérsam  pelere. 

REBIF.  m.  La  acció  de  rebifar,  repugnància  en 
executar  alguna  cosa  ab  algun  moviment  que  ho 
demostre.  Respingo.  Calcitratio,  nis. 

REBIFARSE.  V.  n.  Rondinar.  Emberrincharse, 
respingar.  Obsislo,  is.  ||  revifarse, 

REBLADURA.  f.  L' acte  de  reblar.  Robladura, 
remache,  remachadura.  Retusio,  nis. 

REBLAR.  V.  a.  Doblegar  la  punla  del  clau, 
pera  que  no  se  n'isca  del  forat.  Roblar,  remachar, 
rebotar.  Retundo,  is,  retorqueo,  es.  |j  mel.  posa» 

las  PERAS  A.  QÜARTO.  II  TORNAR  LA  PILOTA  A  JOCH. 

REBLAT,  DA.  p.  p.  Obluso.  Oblusus. 

REBLE.  m.  Pedruscall  pera  umplir  la  paret  y 
fèr  ajustar  las  pedras  grossas.  Cascajo,  ripio.  Coe- 
mentum  lapidum.  |  met.  Paraulas  supèrfluas.  Ri- 
pio. Inane   versus  complementum.  ||  ra.  pi.   ter. 

RONTONS. 

REBLERT,  A.  p.  p.  Ripiado.  FartUS. 

REBLIMENT.  m.  ant.  trama. 

REBLIR.  V.  a.  Umplir  de  reble.  Ripiar,  enri- 
piar.  Farcio,  is, 

REBLO.  ra.  Clau  que  té  la  punta  doblegada  so- 
bre una  planxeta  en  la  part  oposada,  Roblon,  re- 
mache.  Clavus  relosus, 

REBO.  adj.  Mòlt  bo.  Rebueno.  Optimus, 

REBOIG.  m.  Mòlt  boig.  Loco,  reloco,  rematada, 
loco  de  alar.  Yehementer  insanus, 

REBOLCONS.  (a)  m.  adv.  rossegons. 

REBOLL.  m.  Rebrots  que  ixen  en  las  arrels  del 
roure,  de  la  alzina,  etc,  Mesto,  rebollo,jabtno.  Ro- 
boris  surculus. 

REBOLLAR.  V.  a.  Bollar  segona  vegada.  Rebo- 
llar.  Iterum  sigillare. 

REBOLLEDA.  f.  Lloch  poblat  de  rebolls.  Re- 
bollar.  Yirgulas  interclusus  locus. 

REBOMBORI,  m.  MOTÍ,  ALBOROT.  j]  Rínyü.  Ca- 
morra,  zacapela,  garbullo,  jarana.  Rixa,  ae,  con- 
tenlio,  nis.  Q  Confusió  de  personas  que  cridan  y 
enredan.  Zarabanda,  zalagarda,  Iremolina,  gine- 
bra. Tumultus,  us. 

REBORDONIRSE.  v.  r.  Deteriorarse,  endu- 
rirse;  's  diu  de  algunas  plantas  que  quedan  peti- 
tas  y  desubstanciadas,  com:  cols  rebordonidas,  etc. 
Desmedrarse,  revenirse.  Contrahi.  ||  Deixar  los  estu- 
dis. Abandonar  el  estudio,  renunciar.  Litteris  val»- 
dic«r«. 


458 


REB 


DICCIONARI 


REB 


REBORDONIT,  DA.  adj.  Demacrat.  Desmedra- 
do.  Diminulus.  ||  ter.  Qui  renega  de  la  fe  ó  insti- 
tut que  ba  professat.  Apóslala,  renegada.  Fidei  de- 
sertor. 

REBÓS.  m.  La  part  de  la  capa  ab  que's  làpa  la 
cara.  Emhozo,  rebozo.  Operculum,  i.  ||  Acte  de  ta- 
parse  la  cara  las  donas  pera  no  sér  conegudas.  ^e- 
bujo.  Oris  obduclio. 

POSiRSE  DE   REBÓS.  fr.  ARREBOSSAUSE.  2. 

REBOSi  Y  REBOSILLO.  m.  Toca  y  manlalli- 
na  curta  que  usan  las  niallorquinas  y  andalussas. 
Rehocino.  Muliebreamiculum. 

REBOSSAR.  V.  a.  ARREBOSSAR. 

REBOSSAT,  DA.  p.  p.  Posal  de  rebós.  Emlo- 
zado,  rehozado.  Involulus. 

REBOST,  m.  Quarlo  pera  guardar  las  viandas. 
Despensa,re'puesto,  provisoria.  Cella  penuaria. 

REBOSTER.  m.  Qui  cuyda  del  rebost.  Despen- 

sero,  repostero.  Penuarius,  ii,  promus,  condus,  i. 

II  Drap  quadrat  ab  las  armas  del  príncep  ó  senyor, 

y  serveix  pera  tapar  las  cargas  y  penjar  en  las  an- 

lecambras.  Repostero.  Stragulum,  i. 

REBOSTERIA,  f.  OQci  de  rebosler.  Despensa, 
reposleria.  Abacus,  i,  cella  penuaria. 

REBOT.  ra.  La  repercussió  del  cop,  que  troba 
resistència.  Resallo.  Resullatio,  nis.  ||  Lo  segon  bot 
de  la  pilota.  Reboté.  PíIje  resultus.  ||  Lo  retrocés  del 
aygua  à  causa  de  algun  impediment.  Rebosadura. 
Exgurgitalio,  nis. 

DE  REBOT.  ra.  adv.  met.  S' usa  quant  algú  va  à 
alguna  part,  havent  eslàt  àntes  en  altra  com  repel- 
lit  de  ella.  De  reboté.  Per  resultum, 

REBOTAR.  V.  n.  Fér  segon  bot  la  pilota.  Re- 
botar. Pilam  resultaré. 

REBOTIGA,  f.  La  pessa  ó  habitació  que  hi  ha 
detras  de  la  botiga.  Trastienda.  Interior  taberna.  H 
La  de!  apotecari.  Rebotica.  Pharmacopolium  secun- 
dum,  vel  posterius. 

REBOTIR.  V.  n.  Rebotar  lo  cos  que  troba  resis- 
tència. Resaltar,  recudir,  retornar,  resurtir.  Resi- 
lio,  is.  II  Eixir  en  fora.  Resultar.  Exslo,  as. 

REBRAM.  m.  Lo  bram  que  respon  à  altre.  Re- 
hramo.  Iteratus  fremitus. 

REBRAMAR.  V.  m.  Respóndrer  al  bram,  tor- 
nar à  bramar.  Rebramar.  Fremitum  iterare. 

REBRECH.  m.  Rebuig.  Rezago,  residuo,  relí- 
quia. Reliquum,  i. 

REBREGAR.  V.  a.  MATxüclR.  2. 

RÉBRER.  V.  a.  Péndrer,  acceptar,  admélrer. 
Recibir.  Accipio,  is.  ||  Admétrer  dintre  de  sí,  com 
la  esponja  al  aygua.  Recibir.  Accipio,  is.  ||  Aprobar 
alguna  cosa,  com  opinió,  etc.  Admitir,  recibir.  Ad- 
mitto,  is,  approbo,  as.  |1  Acullir.  Acojer,  recibir,  re- 
ceptar. Adscio,  is.  II  Patir,  sufrir  algun  dany  que 
altre  fa  ó  esdevé,  com  :  rébrer  una  bastonada,  un 
cop,  una  repulsa.  Llenar,  recibir.  Palior,  eris.  || 
Cobrar.  Percibir,  recibir,  tomar,  llevar.  Accipio,  is. 
II  Obsequiar  al  qui  ve  de  fora.  Recibir.  Yenienti 
obsequií  causa  obviam   ire.  U  Admétrer,  visitar. 


Recibir.  Invisentes  adraittere.  |1  Experimentar,  par- 
ticipar, sentir  la  impressió  y  efecte  de  algunas  co- 
sas,  com  fret,  calor,  pudor,  llum.  Recibir.  Sen- 
tio,  is. 

RÉBRER  BÈ  ó  MAL.  fr.  Péndrer  alguna  cosa  ab  bon 
ó  mal  sentit.  Tomar  bien  ó  mal,  llevar  à  bien  ó  à 
mal.  Gratè  aut  molestè  ferre. 

ESTAR  PERA  RÉBRER.  fr.  Estar  ab  disposició  de 
admétrer  visitas.  Estar  de  recibo,  visible  6  de  cum- 
plimiento.  Ad  accipiendum  invisentes  paratum  esse. 

NO  PODER  RÉBRER  A  ALGÚ.  fr.  Tenirli  aversió.  No 
poder  tragar  d  alguno.  Aliquera  alicui  nauseam 
provocaré.  |  met.  No  poder  sufrir  lo  que  molesta. 
No  poder  llevar.  Haud  ferre  posse. 

REBRÀS  ó  MIRA  QüE  REBRÀS,  loc.  fam.  ab  quc  s' 
amenassa  à  algú  que  serà  castigat  si  passa  à  exe- 
cutar r  intent  que  manifesta.  No  me  hagas  tanto. 
Asisle,  ne  puniaris. 

REBROLL  BORT.  m.  ABRIIJLLS. 

REBROT,  m.  Plansó,  renou.  RetoTio,  renuevo, 
vàstago,  retallo.  Cauliculus,  i.  ||  Lo  que  trauhen 
los  ceps  en  la  soca.  Gerpa,  mamon.  Inutile  sarmen- 
tum.  II  La  segona  fulla  que  trau  la  morera.  Rebo- 
tin. Folia  pullulantia  in  moris. 

REBROT  DE  COL.  BROTO. 

ARRANCAR  Ó  TALLAR  LOS  REBROTS,  fr.  EspOrgar  loS 

ceps  ó  'Is  arbres  dels  rebrots  inútils.  Desmamonar, 
y  deslallar,  los  dels  arbres.  Viles  vel  arbores  mun- 
dare. 

REBROTAR,  v.  a.  Produhir  rebrots.  Relonar, 
retonecer,  retallar,  retallecer,  echar  renuevos.  Re- 
pullo,  as.  II  met.  Referse  '1  mal.  Relonar,  reverde- 
cer,  renovar  se.  Regermino,  as. 

REBUDA,  f.  RECIBO.  II  L'  acte  de  rébrer  ó  ac- 
ceptar. Recibo,  recepcion.  Receptio,  nis.  [[  Entrada, 
corteig  que  's  fa  à  qui  ve  de  fora.  Recibimiento.  Ex- 
ceptio,  nis. 

POSAR  EN  REBUDA,  fr.  Fér  càrrech  en  lo  compte. 
Poneren  cuenta.  Acceptum  referre. 

REBUF.  m.  y 

REBUFADA.  f.  REBUFO. 

REBUFAR,  v.  n.  Tornar  à  bufar  lo  vent,  au- 
mentarse  en  forsa  ó  violència,  qualsevol  que  sia 
sòn  temperament.  Refrescar  el  viento.  Ventum  ve- 
hementiorem  fieri. 

REBUFAT,  DA.  adj.  S'  aplica  à  la  paret  que 
no  està  ben  llisa  y  alsa  crosta.  Escalfado.  Ampul- 
latus  paries. 

REBUFO,  m.  Paraulada.  Rebufo,  remoque,  so- 
fion,  respinpo,  tara^cada,  sonrojo.  Injuriosum  ver- 
bum. 

REBUIG,  m.  Lo  infim  6  desperdicis  de  qualse- 
vol cosa  y  particularment  de  las  mercaderias.  Des- 
hecho,  rezago,  rebusco,  rebusca,  estropajo,  maza- 
morra.  Reliquise,  arum. 

REBUJAMENT.  m.  anl.  repudi. 

REBUJAR.  Y.  a.  Deixar  alguna  cosa  per  no  sér 
de  recibo.  Deshechar,  repudiar,  despreciar,  rehu- 
sar.  Delreclo,  as.  U  renunciar.  |]  ant.  Huir,  escon- 


REC 


CATALÀ. 


REC 


459 


I 


I 


derelrostro,  arrebujarse,  repulgar.  Sese  oblegere. 

REBDLLIR.  V.  a.  Bullir  segona  vegada.  Re- 
hervir,  rebullir.  Referveo,  es.  1|  Exallarse  algun^ 
passió.  ^Encenderse,  enardecerse,  cegarse  de  alguna 
Vasion.  Excandesco,  is.  ||  niet.  Agilarse,  remenarse 
sota  la  aygua  lo  que  estava  ab  quielut  y  sossego- 
Rehervir,  rebullir.  Refeivesco,  is. 

REBULLIT,  DA.  p.  p.  Rehervido.  Fervore  re- 
coctus. 

REBUT,  DA.  p.  p.  Recibido.  Receptus. 

BEN  ó  MAL  REBUT.  Admesa  ab  gust  ó  disgust  al- 
guna cosa.  jBtenó  mal  recibido  ó  admitido.  Bene  vel 
nialè  acceptus. 

Qüi  HA  REBUT  oA  REBUT.  exp.  ab  que  's  dóna  à 
enléndrer  que  per  mòlta  part  que  's  prenga  en  los 
mals  ò  ciiydados  de  altre,  may  es  tanta  com  la  de 
aquell  que'ls  té  ó  pateix.  Al  que  le  duele,  le  duele. 
Sua  quisque curat;  qui  fert  damna  patiatur. 

REBUTJAR.  V.  a.  REBUJAR. 

REGABALAMENT.  m.  Recobro  de  lo  perdut, 
Desquiie.  Damni,  jacluríE  compensatio. 

RECABALAR.  V.  a.  ant.  recuperar. 

REGABAR.  V.  a.  Conseguir  à  forsa  de  súplicas. 
Recabar.  Assequi,  consequi. 

REGABAT,  DA.  p.  p.  Rccabndo.  Assequutus. 

REGADO.  ra.  Encàrrech  de  paraula.  Memaje, 
recado,  encargo.  Mandatum,  i.  [|  Memòria,  recort 
de  carinyo  y  amistat.  Memorias,  recados,  expresio- 
nes,  encomiendas.  Salus  missa.  I  Present,  regalo 
ques'  envia  al  ausent.  Recado.  Jlissura  donum. 

DONAR  RECADOS.  fr.  Gumpllmentar  de  part  del 
ausent.  Dar  recados,  expresiones,  memorias.  Alicui 
per  aliquem  salutare. 

REGALADA,  f.  nàul.  Obra  de  recalar.  Recula- 
da, recalo,  aierrada,  alerraje.  Navis  prjeter  morera 
statio. 

REGALAR.  V.  a.  nàut.  Aportar  una  nau  à  al- 
tra. Recalar.  Navira  navi  appellere.  ||  v.  n.  Arribar 
una  nau  à  la  vista  de  un  cap  ó  altre  punt  de  terra, 
pera  rectificar  sa  derrota,  ó  pera  regonéixerla  y 
marcaria  ab  seguretat.  Recalar.  Ad  stationem  cog- 
nitam  navera  sistere.  ||  Arribar  lo  vent  ó  la  marea 
al  punt  en  que's  troba  la  nau  ó  à  qualsevol  altre 
paratge  determinat.  Recalar.  Ventura  aul  adve- 
niens  mare  navem  offendere,  assequi. 

REGALGA  Y  REGALGADA.  f.  ENSOPEGADA.  || 
RECAYGUDA.  |1  nàut.  La  acció  y  efecte  de  recalcar. 
Recalcada.  Navis  molusleniter  acclinis.  ||  f.  atras- 
so.  II  RECAYGUDA.  ||  luforluni,  desgràcia  ó  contra- 
temps. Recalcadura.  Inculcatio,  constipatio,  nis. 

REGALGAR.  v.  a.  nàut.  Fér  lo  barco  un  curt 
moviment  de  inclinació  sobre  la  màxima  que  arri- 
ba à  péndrer  en  un  balans  ó  quant  se  troba  en  lo 
moment  de  inèrcia,  y  es  per  efecte  del  de  la  ona 
que  al  mateix  temps  passa  per  sota  de  la  quilla  y 
surt  al  costal  de  sotavent.  Recalcar.  Navem  leniter 
proclinari.  ||  nàut.  Donar  la  maror  un  nou  y  curt 
impuls  à  sa  creixent  en  1'  instant  de  la  plena  mar; 
y  es  r  efecte  dels  moviments  encontrats,  produhits 


per  la  complicació  de  direccions  de  las  costas, 
platjas  ó  riberas  en  sos  ports,  etc.  al  véncerse  'Is 
moments  de  inèrcia  pera  comensar  à  baixar  la  ay- 
gua. Recalcar.  Adveniens  mare  aestum  accedentem 
leniter  impellere.  []  v.  a.  Ajustar,  apretar  moll  al- 
guna cosa  sobre  altra,  particularment  ab  los  peus. 
Recalcar.  Inculco,  as.  ||  Implir  alguna  cosa  ab  al- 
tra, apretantla  pera  que  n'  hi  capia  mès.  Recalcar. 
Infarcio,  is. 

REGALGARSE.    V.  r.  girarse  'l   peu.  [j  arre- 

PAPARSE, 

REGÀMARA.  f.  RECAMBRA. 

REGAMBI.  m.  Segon  cambi.  Recambio.  Secun- 
da permutatio. 

REGAMBIAR.  V.  a.  Mudar  de  nou,  fér  segon 
cambi.  Recambiar.  Remuto,  as. 

REGAMBRA.  f.  Llocb  detràs  de  la  cambra. 
Recdmara.  Conclave,  is.  ||  Lo  cul  del  canó  del  fu- 
sell, etc.  Recdmara.  Extrema  bellici  tormenti  pars. 

REGAMBRÓ.  ra.  Golfa  de  una  casa  ó  lo  mès 
alt  de  ella.  Camaranchon,  caramanchon,  chiribitil. 
Sublegulalum,  i.  j]  Quarlo  petit  y  fosch.  Chiribitil, 
labuco,  trasalcoba.  Cubiculum,  i. 

REGANA.  f.  y 

REGANAMENT.  m.  Acció  de  recanar.  Reca- 
nacion,  remedicion.  Ilerata  dimensió. 

REGANAR.  V.  a.  Tornarà  canar.  Recanar,  re- 
medir.  Remeti  ri. 

REGAPAGITAR.  v.  n.  Reflexionar.  Recapaci- 
lar,  hacer  memòria.  Reminisci,  recolere. 

REGAP AGITAT,  DA.  p.  p.  Recapacitado.  Re- 
colitus. 

REGAPITULAGIÓ.  f.  Resumen.  Recapilula- 
cion,  resumen,  epilogo.  Recapitulalio,  nis. 

REGAPITULAR.  V.  a.  Resumir,  reduhir  à 
compendi.  Epilogar,  recapitular,  compendiar,  re- 
solver.  Ad  epilogum  redigere. 

REGAPITULAT,  DA.  p.  p.  Rccapitulado.  In 
epitomen  redaclus. 

REGAPTAGIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  recull ir, 
recaptar.  Receplacion.  Receptio,  nis. 

REGAPTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recapta,  ^e- 
ceplador.  Receplator,  is. 

RECAPTAMENT.  ni.  recaptació. 

REGAPTAR.  V.  a.  AcuLLiR.  H  desar.  |]  amanir. 

REGAPTARSE.  V.  r.  acullirse. 

REGAPTE.  m.  Provisió  de  qualsevol  cosa  pera 
algun  fi.  Recado.  Res  ad  aliquid  parata.  |1  Provisió 
de  vianda.  Recado.  Copia,  aï.  1|  Abundància  de  al- 
guna cosa.  Recado.  Alicujus  rei  plurimum.  \\  ra. 
acert. 

portarse'n  són  recapte  ó  benett  recapte,  fr.  mel. 
fam.  Portarse'n  lo  càstich  merescut.  Llevar  su  reca. 
do.  Salis,  aífatim  ferre. 

REGAT.  m.  ant.  temor. 

REGATADAMENT.  adv.  m.  Ab  recato.  Reca- 
ladamenle.  Caulé,  solerter.  ||  Ab  manya,  ab  artifi- 
ci. Manosamenie,  recatadamente ,  cautelosamente- 
Cautè,  solerter. 


460 


REC 


DICCIONARI 


REC 


REGATAR8E.  V.  r.  Témer,  recelar,  recalar, 
encubrir,  ocultar,  dissimular.  Cautelarse,  recalar- 
se,  recelarse,  precaverse.  Caveo,  es. 

RECATAT,  DA.  p.  p.  Recatado.  Cautus.  ||  adj. 
met.  Prudent,  remirat ,  circunspecte.  Mirado,  re- 
catado. Honestus,  pudicus.  |]  Honest,  retirat,  mo- 
dest. Modeslo,  recatado,  honesto.  Circumspectus. 

RECATO.  m.  Modèstia,  honestedat,  decoro.  Ho- 
nestidad,  modèstia,  recato.  Pudicitia,  ae.  ||  ant.  Se- 
cret. Seereto,  recato.  Arcanum,  i. 

REGAUDACIÓ.  f.  Cobransa  de  tributs  ó  rendas. 
Recaudacion,  recaudamiento,  recaudo,  colectacion. 
Exactor,  is. 

RECAUDADOR.  m.  Qui  cobra  /Is  tributs  y 
rendas.  Recaudador.  Exactor,  is. 

RECAUDAMENT.  m.  ant.  recaudació. 

REGAUDAR.  V.  a.  Cobrar.  Colectar,  recaudar. 
Exigo,  is. 

REGAUDAT ,  DA.  p.  p.  Recaudado.  Exactus. 

REGAUDO.  m.  Cobransa.  Recaudo.  Exaclio, 
nis.  II  ant.  recado. 

REGÀVRER.  V.  n.  Tornar  à  càurer,  especial- 
ment en  lo  moral.  Recaer,  reincidir.  Recido,  is.  || 
Tornar  à  estar  malalt  de  la  mateixa  malaltia.  Re- 
caer. In  morbum  rursus  incidere.  ||  Venir  à  parar 
en  lo  domini  ó  poder  de  algú.  Recaer.  Aliíiuem 
succedere  in  proventus.  ||  Esdevenir,  succehir.  Re- 
caer. Succedo,  is. 

REGAVAR.  V.  a.  Tornar  à  cavar  la  terra.  Re- 
cavar,  Iterúm  vel  secundo  cavaré,  excavaré. 

REGAYGUDA.  f.  Segona  cayguda.  Recaida. 
Recidiva,  ae.  |j  Repetició  de  una  mateixa  malaltia. 
Recaida.  Morbi  repetitio.  1|  Reincidència.  Recaida, 
reincidència.  Ilerata  incrimen  prolapsiO;  sceleris 
reileratio. 

PITJOR  ES  LA  RECATGUDA  QUB  LA  MALALTIA.  I"ef.  que 

à  més  del  sentit  recte  denota  que  las  conseqüéncias 
en  alguna  cosa  solen  sér  mès  perillosas  que  ella 
mateixa.  Peor  es  la  recaida  que  la  caida  ó  que  la 
enfermedad.  Periculosior  est  recidiva,  quam  pri- 
ma in  morbum  prolapsio. 

REGAYGUT,  DA.  p.  p.  Recaido.  Recasus. 

RECEL.  m.  Sospita,  cuydado,  temor.  Sospecha, 
recelo,  temor,  recelamienlo,  cuidado,  espina.  Suspi- 
cio,  nis,  timor,  is. 

AB  RECKL.  m.  adv.  Ab  temor.  Temerosamente.  For- 
midolosè. 

REGELAR.  V.  a.  Sospitar,  témer.  Recdar,  sos- 
pechar ,  témer.  Yereri.  D  Desconfiar.  Recelar.  Ti- 
meo,  es. 

REGELÓS,  A.  adj.  Desconfiat,  que  sospita  y 
tem.  Escaldado,  recelosa.  Suspiciosus,  difidens.  [| 

SOL-LÍCIT. 

REGENA.  f.  ant.  REHiN. 

REGENT,  adj.  Nou,  fresch,  acabat  de  succehir. 
Recienie.  Nuperus.  |  adv.  S'  anteposa  al  particip. 
Recien.  Recenter. 

RECENTMENT,  adv.  t.  Novament,  de  poch  ha. 
JUdentemente.  Recen». 


RECEPCIÓ,  f.  L'  acte  de  rébrer.  Reeepeion,  re- 
cibo,  recibimiento.  Receptio,  nis.  |1  Admissió  de  al- 
gun empleo.  Reeepeion.  Cooptatio,  nis. 

RECEPCIÓ  DE  JURAMENT.  La  acció  de  rèbrerlo.  Re- 
eepeion del  juramento.  Sacranienti  acceptio. 

RECEPCIÓ  DE  TESTIMONIS,  for.  Exàmeu  judicial  de 
ells.  Reeepeion  de  testigos.  Testimoniorum  admissió. 

RECEPTA,  f.  Escrit  del  facultatiu  pera  que  'I 
apotecari  entregue  las  medicinas.  Receta.  Medica- 
menti  praescriplio.  1|  met.  Notícia  dels  ingredients  y 
del  modo  de  far  alguna  cosa,  com:  tinta,  etc.  Re- 
cela. Nolitia,  norma,  ai.  |1  recibo.  [1  fam.  Lo  paper 
que  s'  envia  à  algú  pera  algun  pago.  Papeleta,  es- 
quela. Schedula,  ai.  ||  fam.  L'  avís  ó  memòria  de 
cosas  que'sdemanan.  Receta.  Rerum  pelitarumre- 
lalio. 

RECEPTABLE.  m.  ant.  y 

RECEPTACLE  Y  RECEPTÀCÜLO.  m.  Lo  vas 
ó  lloch  que  reb  en  sí  alguna  cosa.  Recepldculo.  Re- 
ceptaculum  ,  i.  I  Acullida,  amparo.  Receptàculo. 
Tutela,  X.  II  Reservatori.  Receptàculo,  reservatorio. 
Conceplus,  us.  ||  m.  bot.  La  basa  en  que  està  senla- 
da  la  flor,  ó  la  part  de  ahont  naixen  mediata  ó  in- 
mediatament  los  òrgans  de  una  ó  mòltas  flors;  y 
pót  sèr  pla,  cóncavo,  cónich,  globós,  quadrangu- 
lar, etc.  y  presentar  vàrios  caràcters  en  sa  super- 
fície. Receptàculo.  Receptaculum,  i. 

RECEPTADOR  Y  RECEPTANT,   m.  Qui  re- 
cepta. Recetador,  receptante.  Quimedicamenta  praes- 
cribit.  II  ant.  Qui  acull.  Àcogedor.  Receptor,  is.  || 
De  robos  ó  fraus.  Receptador.  Receptator,  is. 

RECEPTAR.  V.  a.  Prescríurer  lo  facultatiu  lo 
que  ha  de  péndrer  lo  malalt.  Recetar.  Medicamenta 
prsescriber.'i.  ||  met.  Demanar  per  escrit  ó  de  parau- 
la. Recetar.  Aliquid  praescribere,  petere.  ||  Rébrer. 
Admitir,  recibir.  Accipio,  is.  ||  v.  r.  ant.  àcullirse, 
recüllirse. 

RECEPTARI,  m.  Col-lècció  de  receptas.  Rece- 
tario.  Praescripta,  orum.  1|  En  los  hospitals  lo  lli- 
bre en  que  s'  apunta  lo  que  disposa  '1  metge  pera 
cada  malalt.  Recetario.  Praescriplorum  raedicamen- 
torum  commentarius.  \  m.  Fil  de  ferro  en  que  s' 
enfilan  las  receptas  pera  que  no  s'  extravien.  Rece- 
tario. Metalli  filum  quo  praescripta  servantur. 

REGEPTARSE.  V.  r.  àcullirse. 

RECEPTAT,  D A.  p.  "p.  Recetado.  Medicamen- 
ta praescripta.  ||  ant.  AcuUit,  rebut.  Admitido,  re- 
cibido.  Receptus,  aoceplus. 

REGEPTETA.  f.  d.  Recetica,  illa.  Parva  raedi- 
camenti  praescriptio. 

PRECEPTOR,  m.  Qui  reb.  Receptor,  reeelor. 
Receptor,  is.  ||  Comissionat  pera  residéncias  y  di- 
ligèncias  judicials.  Receptor.  Delegatus  scriba.  g 

RECEPTADOR. 

RECEPTORIA.  f.  ant.  Ofici,  comissió  y  oficina 
del  receptor.  Receptaria,  recetoria.  ^rarium,  li.  || 
La  obra  de  acuUir  al  criminós.  Receptaria.  Reum 
accipiendi  actus. 

RECÉS.  m.  RASSZJl. 


I 


REC 


CATALÀ. 


REC 


461 


I 


RECH.  m.  CANAL.  2. 

RECIBIDOR.  in.  Pessa  pera  rébrer.  Recibi- 
miento,  pieza  de  recibo,  recibidor,  antesala,  antecà- 
mara,  anlecuarlo.  Receptor,  is. 

REGIBIMENT.  m.  L'  acte  de  rébrer.  Recibi- 
mienlo.  Acceplio,  receplio,  nis.  ||  recibidor. 

RECIBO.  m.  L'  escrit  ó  resguart  que  declara 
haver  rebut  alguna  cosa.  Recibo.  Apocha,  ae. 

RECINDIR.  V.  a.  RESCINDIR. 

RECINTO.  m.  Espay  dins  de  límits  determinats. 
Recinto.  Cerlis  limitibus  circurapscriptorum. 

RÉGIPE.  met.  fam.  Veu  purament  llatina  inlro- 
duhida  en  nostra  llengua  pera  denotar  disgust,  ó 
reprehensió  forta.  Récipe.  Recipe. 

RECIPIENT,  adj.  Lo  que  reb.  Recipiente.  Reei- 
piens,  tis.  II  ra.  Lo  vas  que  unit  al  broch  del  alainbí 
reb  la  aygua  que  aquest  destil-la.  Recipiente.  Yas 
exceptoriura.  ||  Campana  de  cristall  en  las  màqui- 
nas  pera  fér  certs  esperiment.  Recipiente.  Yitrea 
machinarum  campanula. 

RECIPROCACIÓ.  f.  Mútua  correspondència. 
Reciprocacion.  Reciprocatio,  nis.  I  La  acció  de  re- 
ferirse  lasigniQcació  del  verb  al  principi  de  la  ac- 
ció. Reciprocacion.  Reciprocatio,  nis. 

RECÍPROCAMENT,  adv.  m.  Mútuament.  Re- 
ciprocamenle.  Reciprocè. 

RECIPROCAR.  v.  a.  Fér  que  dos  cosas  se  cor- 
respongan  mútuament.  També  s' usa  com  reciproch. 
Reciprocur.  Reciproco,  as. 

RECIPROCAR8E.  v.  a.  Correspóndrerse  mú- 
tuament dos  cosas.  Reciprocarse.  Yicissim  inter  se 
convenire. 

RECÍPROCH,  ca.  adj.  Igual  en  la  correspon- 
dència. Reciproco.  Reciprocus.  ||  Pronom,  la  signi- 
ficació del  qual  se  refereix  al  subjecte,  com  són  lo 
SE  y  sÉü.  Reciproco.  Reciprocus.  j]  gram.  S'  aplica 
al  verb,  la  significació  del  qual  retrocedeix  al  su- 
pòsit. Reciproco.  Reciprocum  verbum. 

RECISIÓ.  f.  RESCISIÓ. 

RECI80RI,  A.  adj.  RESCISIÓ. 

RECITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recita.  Recitador. 
Recitator,  is. 

RECITAR.  V.  a.  Contar,  referir.  Recito,  as.  j] 
Dir  de  memòria,  ilecííar.  Meraoriter  recitaré.  ||  anl. 
Pregar  à  Dèu  vocalment.  Rezar.  Presces  ad  Deum 
fundere. 

RECITAT,  DA.  p.  p.  Recitada.  Recitatus.  Q  m. 
poét.  y  mús.  Composició  que  imita  las  inflexions  y 
sons  de  la  narració  y  diàlogos  de  prosa.  Recitado. 
Compositio  musica  recitativa. 

RECLAM,  m.  Brillador  de  llauna  ó  de  llautó 
que  imita  'I  cant  dels  aucells.  Reclamo.  lUex  aucu- 
pis.  II  Aucell  ensenyat  pera  alràurer  als  de  sa  es- 
pècie. Àüagazo,  reclamo.  Avis  illex.  ||  met.  Lo  que 
atrau,  brinda,  ó  convida.  Seiiuelo,  reclamo,  lllece- 
bra,  se.  |  Entre  estampers  la  dicció  ó  síl-laba  del 
peu  de  cada  plana  ab  que's  comensa  la  següent,  y 
també  '1  senyal  de  nota  al  marge.  Reclamo.  Typo- 
graphica  praeveniens.  §  for.  ant.  Segona  demanda 

TOMO  II. 


executiva  no  haventse  conseguit  V  objecte  del 
clam  que  desprès  s'  omití  comensantse  pel  reclam. 
Reclamo.  Clam. 

RECLAMACIÓ,  f .  L' acte  y  efecte  de  reclamar. 
Reclamacion.  Reclaraatio,  nis. 

RECLAMAR.  V.  a.  Demanar  algú  lo  sèu.  Recla- 
mar. Enixè  clamaré. 

RECLAMAT,  DA.  p.  p.  Reclamado.  Reclama- 
tus. 

RECLAU.  m.  Angul,  racó.  Esconce,  recodo.  An- 
gulus,  i, 

RECLINAR.  V.  a.  Inclinar  lo  cap  pera  descan- 
sar. També  s'  usa  com  reciproch.  Reclinar.  Recii- 
no,  as. 

RECLINAT,  DA.  p.  p.  Reclinado.  Reclinatus. 

RECLINATORI,  m.  Cosa  pera  reclinarse.  Re- 
clinatorio.  Reclinatorium,  ii. 

RECLÒS,  A.  p.  p.  Recluso,  recluido.  Occlusus. 
II  adj.  Tancat,  cercat.  Cercado.  Obsitus. 

RECLOSA,  f.  Presa  pera  tràurer  las  ayguas 
dels  rius.  Azud,  esclusa.  Aquaï  derivandae  objec- 
tum  vallum. 

RECLÓURER.  V.  a.  Posar  en  reclusió.  Encer~ 
rar,  reduir.  Occludo,  is. 

RECLÚS,  A.  adj.  RECLÒS. 

RECLUSIÓ,  f.  Presó  voluntària  ó  forsada.  En- 
cierro,  reclusion.  Custodia,  ae.  • 

RECLUTA,  m.  Reemplàs  de  gent  voluntària. 
Recluta.  Legionis  supplementum.  ||  Lo  soldat  re- 
clutat. Recluta.  Supplemenlo  addilus  miles.  ||  No- 
vensà  en  la  milícia.  Recluta.  Tiro,  nis. 

RECLUTAR.  V.  a.  Péndrer  soldats  voluntaris. 
Enganchar,  reclutar.  Milites  voluntàries  conquire- 
re.  II  Completar  1'  exèrcit.  Reclutar,  reemplazar. 
Legionesexercitum  supplere.  |  met.  Adquirir,  pro- 
vehirse  de  lo  necessari.  Reclutar.  Sibi  necessària 
compararé. 

RECLUTAT,  DA.  p.  p.  Reclutado.  Miles  reclu- 
sus. 

RECOBRABLE.  adj.  Lo  que*s  pót  recobrar. 
Recobrable.  Recuperabilis. 

RECOBRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recupera,  ile- 
cobrador.  Recuperalor,  is. 

RECOBRAMENT,  m.  ant.  recobro. 

RECOBRAR,  v.  a.  Adquirir  lo  perdut.  Reco- 
brar, recuperar.  Reparo,  as.  ||  Convaléixer.  Reco- 
cobrar  la  salud,  convalecerse,  recuperarse.  Reva- 
leo,  es. 

RECOBRAT, D A.p.p.  Recoòrado.  Recuperalus. 

RECOBRE.  m.  Recurs,  remey.  Socorro.  Suppe- 
liae,  arum. 

RECOBRIR.  V.  a.  ant.  Cubrir  segona  vegada. 
Recubrir,  volver  à  cubrir  Iterüm  tegere. 

RECOBRO,  in.  L'  acte  de  tornar  à  cobrar  lo 
que  s'  ha  perdut  ó  deixat.  Recobro,  reintegro,  recu- 
peracion.  Recuperatio,  nis. 

RECOLET.  m.  Religiós  de  la  reforma  de  sant 
Francesch.  Rccoleto.  Primsevi  severíórisque  disci- 
plinse  iastituti  castos. 

u 


^6^  REC  DICCIONARI 

REGOL-LECCIÓ.  f.  CuUila.  Recoleccion,  reco- 
pilacion.  Coactura,  ae. 

BECOLLEGIR.  V.  n.  recullir. 

RECO.  m.  RACÓ. 

RECOLZADA,  f.  Angnl,  revolta.  Esconce,  reco- 
do.  Angulus,  i. 

RECOLZADOR.  m.  Lloch  pera  recolzarse.  Re- 
codarfíro.  Reclinatorium,  ii. 

RECOLZARSE.  v.  r.  Descansar  lo  cólzeren  al- 
guna cosa.  Rrcodarsc,  recostarse.  Recurabo,  is. 

RECOMANADA,  f.  encomanada. 

RECOMANAR.  V.  a.  Encarregar.  Encomendar, 
recomendnr.  Conjmcndo,  as.  ||  Empenyarse  ó  par- 
lar a  favor  de  algú.   Recomendar.  Comniendo  ,  as. 

RECOMANAT,  DA.  p.  p.  Recomendado.  Com- 
mendatus. 
'  RECOMANDA.  f.  EiNCÀrrech. 

RECOMENDABLE.  ad j.  Apreciable.  Recomen- 
dahle.  Coinniendabilis. 

RECOMENDABLEMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do  recoraendable.  Rf^comendablemente .  Conimenda- 
bililer, 

RECOMENDACIÓ.  f.  La  acció  de  recomanar. 
Enromienda ,  reromendacion,  encargo.  Comraenda- 
tio,  nis.  II  Elogi  de  algú  pera  iniroduhirloab  altre. 
Recomendacion.  Elogium,  ii.  ||  Qualitat  que  fà  niès 
apreciable  alguna  cosa.  Recomendacion.  Dignilas, 
alis. 

REOOMENDACIÓ  DE  LA  ANIMA.  La  SÚpHca  dc  la  Íglé- 

sia  per  qui  està  en  la  agonia.  Recomendacion  del 
alma.  Animae  conimendatio. 

RECOMPENSA,  f.  Compensació  de  una  cosa 
ab  altra.  Recompensa  y  sinalagma.  for.  Compensa- 
tio,  nis.  II  Gratificació,  Recompensa,  relribucion,  re- 
muneracion.  Remuneratio,  nis.  |  Premi  del  Iraball. 
Recompensa.  Operíe  pretium. 

RECOMPENSACIÓ.  f.  RECOMPENSA. 

RECOMPENSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recom- 
pensa. Rpcompensador.  Munerator,  is. 

RECOMPENSAR.  V.  a.  Satisfer,  compensar, 
remunerar.  Premiar,  recompensar.  Repenso,  as.  || 
Pagar  lo  dany  ocasionat.  Compensar,  resarcir.  Hos- 
tio,  is.     . 

RJCICOMPEPJSAT,  DA.  p.  p.  Recompensado. 
Repensatus. 

RECORSPÓNDRER.  V.  a.  Compóndrer  de  nou. 
Recomponer.  Iterúm  componere. 

RECOMPOSSCIÓ.  f.  La  acció  de  recompóndrer. 
Recomposicion.  Recomposilio,  nis. 

RECOMPTAR.  V.  a.  Tornar  à  contar.  Recontar. 
Iterúm  numeraré.  ||  Tornarà  referir.  Recontar.  Re- 
censeo,  es.  1|  v.  n.  ant.  referir. 

RECOMPTE,  m.  Segon  compte.  Recuenlo.  iíe- 
censio,  nis. 

RECONCENTRAGIÓ.  f.  Acció  y  efecle  de  re- 
concentrar. Rcconcentracion,7•econcentramienlo.  Re- 
CoUectio,  nis. 

RECONCENTRAR.  V.  a.  Fér  acudir  al  centro. 
Beconcentrar.  Intima  penetraré.  ||  Ocultar,  dissi- 


REC 

mular  profundament  alguna  cosa.  Reconcentrar.  In 
intima  abdere. 

REGONGENTRAR8E.  V.  r.  Acudir  al  interior 
del  animo  algun  afecte.  Reconcentrar  se.  Intimè 
bserere.  ||  Acudir  al  interior  del  cos  algun  humor  ó 
mal.  Reconcentrar  se.  Morbum  ima  petere. 

RECONCENTRAT,  DA.  p.  p.  Rcconcentrado. 
Intimè  penetratus. 

RECONCILIACIÓ,  f.  L' efecte  de  reconciliar  y 
de  reconciliarse.  Reconciliacion.  Reconciliatio, 
nis.  II  Renovació,  restitució  à  la  amistat.  Concilia- 
cion,  reconciliacion.  Reconciliatio,  nis.  ||  Confessió 
breu  de  cul  pas  leves.  Reconciliacion.  Reconciliatio, 
nis. 

RECONCILIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reconcilia, 
fleconfi/íodor.  Conciliator,  is.  H  pacificador. 

RECONCILIAR,  v.  a.  Restablir  la  concòrdia  ó 
amistat.  Reconciliar.  Reconcilio,  as.  ||  Benehir  los 
llochs  sagrats  que  han  estat  violats.  Reconciliar. 
Ecclesiasticis  sitibus  sacrum  locum  expiaré.  ||  Oir 
una  breu  confessió  de  culpas  leves.  Reconciliar. 
Culpas  leves  per  confessionem  audire. 

RECONCILIARSE.  V.  r.  Confessarse  comun- 
ment  de  culpas  leves.  Reconciliarse.  Leves  noxas 
per  confessionem  expiaré.  ||  Tornar  à  sòn  gremi  1' 
apóstata  ó  heretge.  Reconciliarse.  In  gratiam  eccle- 
siaï  revertere. 

RECONCILIAT,  DA.  p.  p.  Reconciliado .  Re- 
conciliatiis. 

RECÓNDIDAMENT.  adv.  m.  OCTILTAMENT. 

RECONDIR.  V.  a.  Desar  en  lloch  reservat. 
Guardar,  archivar,  reservar.  Reservo,  as. 

RECÒNDIT.  A.  adj.  Ocult,  reservat.  ficcóndiV 
to.  Recondifus. 

RECONDUCCIÓ,  f.  for.  Contracte  segon  des- 
près de  cumplir  lo  primer.  Reconduccion.  Reno- 
vatio,  reconductio,  nis. 

RECONDUHIR.  V.  a.  Tornar  à  conduhir.  Re- 
conducir.  Reduco,  is.  ||  Repetir  lo  contracte  de  ar- 
rendament. Recondncir.  Rursus  locare, 

RECONEIXEN8A.  f.  REGONEIXENSA. 

RECONFESSAR.  V.  n.  Tornar  à  confessar  lo 
confessat.  Reconfcsar.  Confessionem  repetere. 

RECONFORTAR,  v.  n.  consolar. 

RECONQUISTA,  f.  Nova  conquista  ó  la  obra 
de  reconquistar.  Reconquista.  Iterata  expugnalio. 

RECONQUISTAR.  V.  a.  Tornar  à  conquistar. 
Reconquistar.  Iterúm  expugnare. 

RFCONQUISTAT,  DA.  p.  p.  Reconquistado. 
Denuò  subactus,  occupatus. 

RECONT.  m.  ant.  relació.  ||  Recuenlo.  Recen- 
sió, nis. 

RECONTAR.  V.  a.  RECOMPTAR. 

RECONTENT,  A.  adj.  Mòlt  content.  Reconten- 
to.  Lgetissimus. 

RECONVALÉIXER.  V.  a.  Tornar  à  convaléi- 
xer.  Reconvalecer.  Iterúm  convalescere. 

RECONVALESCUT,  DA.  p.  p.  Reconvalecide. 
Revalilus. 


REC 


CATALÀ. 


REC 


46B 


RECONVENCIÓ.  f.  ü'irrech  que's  fa  à  algú  so- 
bre sa  pròpia  paraula.  Reconvencion.  Adnionilio. 
tiis.  |]  for.  Acció  de  demanar  contra  qui  demanava. 
Reconvencion.  Reconventio,  nis. 

RECONVENIR.  V.  a.  Fér  carrechs,  convèncer 
à  algú  ah  sos  fels  ó  paraulas.  Reconvenir.  Redar- 
guo,  is.  D  for.  Demanar  contra  qui  demanava.'  fle- 
convenir.  Petilorem  ipsius  actione  convenire.  " 

RRCONVENiR  EN  sòN  PROPI.  fr.  for.  Citar  à  algúà 
que  comparega  en  judici  davant  del  jutge  ó  tribu- 
nal particular  a  qui  esta  subjecte  per  lo  for  ó  pri- 
vilegi que  disfrula.  Reconvenir  en  su  fuero.  Apud 
proprium  judicem  aliquem  appellare. 

RECONVINGUT,  DA.  p.  p.  Reconvenido.  Re- 
conventus. 

RECOPILACIÓ,  f.  Compendi,  resumen,  fíeco- 
pilacion,  resumen,  recapitulacion,  epilogo.  Epilo- 
gus,  i,  breviariíim,  ii,  ||  Col-lecció,  Coleccion,  reco- 
pilacion.  Colleclio,  nis. 

RECOPILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recopila.  Re- 
copilador.  Col•lector,  is. 

RECOPILAR.  V.  a.  Resumir  lo  mès  essencial. 
Compilar,  recopilar,  recapitular,  sumar,  resumir, 
compendiar,  epilogar.  Brevio ,  a^s.  ||  Reunir  dife- 
rentas  cosas.  Recopilar.  Summatim  congregaré. 

RECOPILAT,  DA.  p.  p.  Recopilado.  Breviatus, 

RECOQÜILLAMENT.   m.  ter.  entortolliga- 

MENT. 

RECOQUILLAR.  v.  a.  ter.  e>(tortolligar. 

RECOQUILLAT.  p.  p.  ter.  ENTORTOLLIGAT. 

RECORD ABLE.  adj.  Digne  de  recort.  Recorda- 
ble.  Memorabilis. 

RECORDACIÓ.  f.  RECORT. 

RECORD  ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recorda.  Re- 
cordador.  Jlemorans,  lis. 

RECORDANSA.  f.  Memòria.  Memòria,  recuer- 
do,  recordacion.  Memòria,  íe. 

RECORDAR,  v.  a.  Fér  present  à  algú  lo  que  ha 
sabut.  Acordar,  recordar,  sugerir.  Recordo,  as.  || 
Recordarse.  Memorar,  rememorar,  despertar.  Me- 
moro,  as.  fl  v.  imp.  y 

RECORDARSE.  v.  r.  Tornar  à  la  memòria  lo 
que  s'  havia  olvidat.  Acordarse,  recordarse,  recor- 
dar; hacer  memòria.  Retorquere  se  in  praïteritum, 

RECORDAR  LO  PASSAT,  fr.  Fér  vcnir  à  la  memòria 
lo  que  es'ava  olvidat.  Desenterrar.  Veterà  scrulari, 
palefacere. 

TU  'T  recordaràs  Ó  ja't  RECOiDARAS  DE  MÍ.  exp. 

de  amenassa.  Tú  te  acordaràs  de  mi;  ya  vendràs 
al  pagadero;  ya  verds  quien  es  calleja.  Faciam  ut 
memineris. 

RECORDAT,  DA.  p.  p.  Acordada,  recar dado. 
Recordatus. 

RECORDATIU,  VA.  adj.  Lo  que  recorda  ó  pòt 
recordar.  Recordativo.  Recordans. 

RECORREGUT,  DA.  p.  p.  Recorrido.  Perlus- 
Iratus. 

RECÓRRER.  V.  a.  Demanar  favor.  Recurrir. 
Reourro,  is,  |1  Demanar  justícia.  Recurrir.  Xd  jus- 


tiliam  devenire.  |  Yàldrerse  de  alguna  persona  ó 
cosa  pera  qualsevol  fi.  Valerse, recurrir ;  echur  ma- 
no de.  Confugio,  is.  (|  Enlre  eslampers  recompòn- 
drer  las  planas  per  haverse  deixat  alguna  clàusu- 
la. R''correr.  Perluslro,  as.  |1  Adohar.  Recórrer. 
Resarcio,  is.  ||  Mirar  ab  cuidado.  Examinar,  recor^ 
rer.  Examino,  as. 

RECORS.  m.  ant.  recurs.  |1  Resolució  de  una 
junta  ò  de  un  senat.  Acuerdo.  Seuatus  consulluui, 

i.  II  RKFÍGI,  AMPARO. 

RECORT.  ni.  Memòria,  recordaciò.  Recuérdo, 
recordacion.  Recordalio,  nis. 

RECORTE.  Contracció  de  recordat.  Acuerdate. 
Memento. 

RECOST.  m.  RECURS.  II  ACORT, 

RECOSIR.  V.  a.  RECüsiR. 
RECOSTA.  f.  Declivi,  costa.  Recueslo.  Clivus,  i. 
II  Pujada  mòlt  pendent  y  fatigosa,  ò  cansada.  Re- 
venlon,  repecho.  Declivis  locus.  ||  llonSa,   xclla, 

COSTELLA. 

RECÓURER.>.  a.  Tornar  à  còurer  ò  cóurer 
massa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Recocer  y  his- 
cochar  dit  del  pa.  Recoquo,  is.  ||  Se  diu  també  dels 
metalls  pera  ferlos  mès  manejables  ab  lo  foch. 
Recocer.  Ad  temperamentum  excoquere.  ||  bullir, 

RECOVENIR.  V.  a.  reconvemr. 

RECREACIÓ,  f.  Alívio  de  un  malalt.  Recrea- 
cion.  Levamen,  inis.  ||  Divertiment.  Recreacion,  re- 
creo. Animi  emissió,  relaxatio. 

RECREAR.  V.  a.  Reforsar.  També  s'  usa  coiíi 
recíproch.  Recrear,  re focilar.  Vegeto,  as.  ||  Alegrar, 
deleilar.  També  s'  usa  com  recíproch.  Recrear. 
Recreo,  as. 

RECREAT,  DA.  p.  p.  Recreado.  Recrealus. 

RECREATIU,  VA.  adj.  Lo  que  recrea  ò  pòt 
recrear.  Recreativo,  recreable.  Jucunditatem  affe- 
rens. 

REGREIXEMENT.  m.  ant.  Aument.  Acrecen- 
tacion,  recrecimienlo.  Recrementum,  i. 

RECRÉIXER.  V.  n.  Aumenlarse.  Rccrecer. 
Amplificor,  aris. 

RECREMAMENT.  m.  Acciò  y  efecte  de  re- 
cromarse.  Rcsquemazon,  resquemo.  Acerbilas,  atis. 

RECREMAR.  V.  a.  Tornar  à  cremar,  torrar  ab 
excés.  Requemar.  Aduro,  is.  ||  Desubsianciar  las 
planlas,  fentlas  pérdrer  sòn  vigor.  Requemar.  Cal- 
cino, as.  11  Encéndrer,  enardir  la  sanch  y  humors 
del  cos.  Requemar.  Accendo,  is. 

RECREMARSE.  V  r.Dít  dels  guisaís,  agafarse 
per  falla  de  such,  ó  assecarse  'Is  sembrats  per 
massa  calor.  Asurarse.  Exuro,  is.  ||  Inquiefarse, 
enrabiarse,  consumirse  per  algun  succés  contrari. 
Amrarse.  Exuro,  is.  |]  No  poder  explicar  lo  que  al•^ 
gú  sent  interiorment.  Requemarse.  Aduro,  is. 

RECREMAT,  DA.  p.  p.   Requemado.  Adustus. 

REGREMATIU,  VA.  adj.  Lo  que  recrema. 
Requemanie.  Exaí'descens.  ||  med.  Picant,  aspre. 
Rpsquemanle.  Mordicans. 

RECREO,  m.  Diversió,  delícia.  Recreo.  Oblec- 


i64 


REC 


DICCIONARI 


REC 


tamenlum,  i.  |  Lloch  pera  recrearse. /lecreo.  Amoe- 

DUS  lüCUS. 

RECRE8CUT,  DA.  p.  p.  Recrecido.  Recretus. 

RECRIMINACIÓ,  f.  Acusació  del  acusat  con- 
tra qui  r  acusa.  Recriminacion.  Recriminatio , 
nis. 

RECRIMINAR.  V.  a.  Acusar  al  acusador,  Re- 
criminar. Accusantem  recusaré. 

RECRUADA.  f.  anl.  recàtguda. 

RECRUAR.  V.  n.  ant.  recíurer. 

RECTAMENT.  adv.  m.  Dretament.  Reclamente. 
Prorsüm. 

RECTÀNGUL.  m.  geom.  Figura  de  un  ó  mès 
ànguls  rectes.  Reclàngulo.  Rectangulum,  i. 

RECTANGULAR,  adj.  Lo  que  té  'Is  ànguls 
rectes.  Rectangular,  reclàngulo.  Reclis  angulis 
conslans. 

RECTE,  A.  adj.  Dret.  Recto.  Rectus.  [j  Just,  rí- 
gido.  Justo,  recto,  integro,  ajustado.  iEquus,  jus- 
tus.  II  Dret,  seguit,  Derecho,  seguido,  en  derechura. 
Proversus.  g  S'  aplica  al  àngul  que  forma  una  lí- 
nea  recta  cayenl  sobre  altra  perpendicularment. 
Recto.  Rectus.  Q  Lo  que  no  s'  inclina  ó  nos  doble- 
ga. Recto.  Indetlexus,  inclinis.  ||  met.  En  la  genea- 
logia 's  diu  del  grau  ó  línea  principal  de  pares  à 
fills,  ascendents  à  descendents.  Recio.  Rectus.  1| 
Empinal,  mòlt  pendent.  Derecho,  recto,  pino,  tn- 
hiesto.  Arduus.  Q  Nom  que's  dóna  à  Bacó.  Recio. 
Reclús,  I  opi.  DIRECTE.  ||  gram.  Dit  del  nominatiu 
respecte  dels  demés  casos.  Recto.  Rectus. 

RECTIFICACIÓ,  f.  L'  acte  de  rectiGcar.  Rec- 
lifícacion.  Rectificalio,  nis. 

RECTIFICAR.  V.  a.  Donar  à  alguna  cosa  la 
perfecció  que  déu  tenir.  RectiGcar.  Rectifico,  as.  || 
Comprobar,  confirmar.  RectiGcar.  Corrigo,  is.  1| 
quíra.  Purificar  los  licors.  Depurar,  rectificar.  De- 
puro, rectifico,  as.  fl  Adressar  alguna  paret,  etc. 
Rectificar.  Parietis  curvitatem  corrigere.  ||  Soste- 
nirse,  afirmarse  en  lo  mateix  que  s'  ha  dit.  Recti- 
fiearse.  Confirmari.  |  esg.  adressarse. 

RECTIFICAT,  DA.  p.  p.  Rectificado.  Rectifi- 
calus. 

RECTIFICATIU,  VA.  adj.  y  m.  Lo  que  recti- 
fica ó  té  virtut  de  rectificar.  Rectificativo.  Corrigen- 
di  vim  habens. 

RECTILÍNEO,  A.  adj.  Compost  de  líneas  rec- 
tas,  ó  que's  dirigeix  en  línea  recta.  Rectiíineo.  Rec- 
tilineus. 

RECTITUT.  f.  Qualitat  de  recte.  Rectitud.  Rec- 
litudo,  inis.  II  Exaclituten  las  operacions.  Rectitud. 
Reclum,  i.  ||  Coneixement  pràctich  de  lo  que  de- 
bem  fér.  Rectitud.  Justitia,  ae.  y  La  distància  mès 
curta  entre  dos  punts.  Rectitud.  Rectitudo,  inis. 

RECTOR,  m.  Lo  qui  regeix  ó  goberna.  Rector, 
pàrroco ,  cura.  Rector,  is.  ||  Superior  en  alguna 
comunitat  ó  col•legi.  Rector.  Rector,  is.  ||  Qui  go- 
berna una  universitat.  Rector.  Rector,  is. 

ENTRE  'l  rector  T  l'  ESCOLÍ  DIÜHEfí  LA  MISSA.  ref. 

Danota  que'is  de  unas  mateixas  inclinacions  ó  cos- 


tums regularment  sempre  s'  avenen.  De  corsària 
à  cor.s»rio  no  sepierden  sinó  los  barriles;  cual  mas 
cualmenos  (oda  la  lanaes  pelos.  Jurgia  praedonum 
tanlummodo  dolia  perdunt;  omnislana  refert  plus- 
ve  minimepilum. 

LO  RECTOR    NO'S    RECORDA   DE   QUANT    FOU    ESCOLA. 

ref.  que  reprèn  als  que  havent  es'at  elevats  à  al- 
gun empleo,  ó  no  fan  cas  dels  de  sa  esfera  an- 
tigua  ó  castigan  y  reprenen  ab  rigor  los  defectes 
^ueells  cometian  y  devian  dissimular.  No  se  acuer- 
da  el  cura  de  cuando  fué  sacrislan;  con  las  glorias 
se  olvidan  las  memorias ;  cuando  el  villano  està  rico 
no  tiene  pariente  ni  amigo,  ó  cuando  està  en  el  mulo 
no  conoce  à  Dios  ni  al  mundo ;  panadera  érades  an- 
tes,  aunque  ahora  teneis  guanles;  no  se  acuerda  la 
suegra  que  fué  nuera.  Honores  mutant  mores. 

SENVOR  RECTOR  VÓL  FIGAS,  TAMBÉ  LAS  HEM  DE  DO- 
NAR AL  PORCH.  loc.  fam.  ab  que's  moteja  als  qui  sols 
donan  lo  que  no'ls  pót  aprofitar.  El  abad  de  Bamba 
lo  que  no  puede  comer  dalo  por  su  alma;  pascua  de 
anlruejo  pascua  bona,  cuanlo  sobra  à  mi  senora  tan- 
to  dona;  pascua  de  flores  pascua  mala,  cuanlo  sobra 
à  mi  senora  tanto  guarda.  Quod  nec  sibi  nec  alteri 
prodesse  polest  donat  avarus. 

RECTORAL,  adj.  Pertanyent  al  rector.  Recto- 
ral. Ad  rectorem  pertinens. 

RECTORAR.  v.  n.  Pérreclor.  Rectorar.  Reclo- 
ris  munus  obire. 

RECTORAT,  m.  Lo  càrrech  de  rector  y  '1 
temps  que  dura.  Rectorato,  rectoria.  Symnasiar- 
chae,  recloris  munus. 

RECTORIA,  f.  Empleo  y  jurisdicció  del  rector. 
Rectoria.  Parochi  munus.  ||  La  casa  del  rector.  Aba- 
dia. Parochi  domus. 

RÉCUA.  f.  ant.  Recua,  convoy.  Mandra,  series. 

RECUBRIR.  V.  a.  Cubrir  de  nou.  Recubrir.  Ali- 
quid  ilerüm  legere. 

RECUDIDA.  f.  REROT,  COSSA. 

RECUDIR.  V.  n.  REBOTIR.  1. 

RECULA,  m.  Colla  de  animals  de  càrrega  ó  de 
tragí.  Recua.  Mandra,  se.  U  met.  Multilut.  Recua, 
retahila.  Rerum  series. 

RECULA8.  (anar  ó  caminar  k).  ref.  Anar  en- 
vers atràs.  Andar  hdcia  atràs,  à  reculones.  Perge- 
re  recessim. 

RECULADA,  f.  Obra  de  recular.  Reculada.  Re- 
gressió, nis,  retrocessus,  us.  p  retirada.  ||  La  acció 
de  retrocedir  laayguaper  trobar  impediment  en 
sòn  curs.  Coz.  Aquae  retrocessio. 

RECULAMENT.  m.  ant.  regulada  1.  Q  tar- 

DANSA. 

RECULAR.  V.  n.  Anar  à  reculas.  Recular;  an- 
dar hàcia  atràs,  ó  d  reculones,  ó  como  los  cangrejos. 
Retrò  pergere.  ||  Tornar  endetràs.  Retir arse,  retro- 
ceder,  volver  atràs,  recular,  cejar.  Relroago,  is ;  re- 
trò incedere.  P  retirar.  ||  Tornar  endelràs  los  coi- 
xos, etc.  Cejar,  ciar.  Retrocedo,  is.  ||  Retrocedir 
per  la  violència,  com  las  pessas  de  la  artilleria. 
Cejar,  recular.  Retrogredior,  eris.  |  kbtardak.  | 


REC 


CATALÀ. 


RED 


465 


li- 


ARRACONAR,  fl  met.  Desistir  en  algun  empenyo,  ce- 
dir de  sòn  diclàmen.  Cejar,  ciar,  recular.  Remillo, 
is.  II  Tornar  endetràs  las  ayguas.  Re(luir,  relroce- 
der.  ReGuo,  is  ||  raet.  Empobrirse,  anarse  perdent 
un  patrimoni  per  no  saberlo  gobernar,  etc.  Alra- 
sar.  Dissipari.  ||  La  operació  de  podar  regularment 
una  vinya  espodassada. 

RECULLIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recull.  Recoge- 
dor.  Coliigens,  recipiens. 

RECULLIMENT.  m.  AcuLLiMENT.  ||  En  lo  moral 
abstracció  de  las  cosas  terrenas  pera  entregarse  mi- 
llor à  la  contemplació.  Ilecogimienlo.  Animi  coUec- 
lio.  11  ant.  REFUGI,  y  Retiro  del  còrners  de  la  gent. 
Recogimienlo.  A  saecularibus  negoliis  abstraclio.  | 
Agregat  de  mòltas  cosas.  Recogimienlo.  Congrega- 

nis.  II  ESCRUTINI.  II  CULLITA.  ||  RECLUSIÓ. 

ECULLIR.  V.  a.  Congregar  algunas  cosas  se- 

radas.  Juntar ,  recoger.  Congrego,  as.  ||  Desar- 
Alzar,  recoger,  paner  en  cobro.  In  custodiam  reci- 
pere.  j]  Arreplegar  de  poch  en  poch  y  guardar. 
Amonlonar,  recoger,  agregar.  Recolligo,  is.  I  acu- 
LLiR.  [|  Suspéndrer  lo  curs  de  alguna  cosa.  ||  Reco- 
ger. Usum  interdicere.  |  Notar,  apuntar  espècies 
diversas,  Recoger.  Colligo,  is.  I  Tancar  als  boigs  y 
desamparals.  Recoger.  Insanum  in  custodiam  adi- 
gere.  1|  arreplegar.  ||  ant,  nàut.  embarcar. 

RECULLIRSE.  V.  r.  Acullirse.  Àcogerse,  refu- 
giarse.  Confugio,  is.  ||  Relirarse  à  casa.  Relirarse, 
recogerse.  Domum  repetere.  ||  En  lo  moral  abstràu- 
rer  1'  esperit  de  las  cosas  terrenas  pera  entregarse 
à  la  contemplació.  Recogerse.  Deo  et  sibi  vacaré,  j] 
Separarse  del  mòlt  còrners  ó  tracte  de  la  gent.  Re- 
cogerse. Abstraho,  is.  |j  Anàrsen  al  llit.  Recogerse. 
In  lectum  se  recipere. 

RECULLIT,  DA.  p.  p.  Recogido.  Recollectus. 

RECULLITA.  f.  Refugi,  receptacle.  Acogida. 
sidium,  ii. 

REGULONS.  (anar  À)  loc.  BECULAS. 

RECUPERABLE,  adj.  Lo  qne's  pót  recobrar. 
Recuperable,  recobrable.  Recuperabilis. 

RECUPERACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  reco- 
brar. Recuperacion,  Recuperatio ,  nis.  ||  restau- 
ració. 

RECUPERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  recupera  ó 
recobra.  Recuperador.  Recuperator,  is. 

RECUPERAR.  V.  a.  Recobrar.  Recuperar,  reco- 
brar. Recupero,  as.  ||  Rescabalar  lo  perdut.  Recupe- 
rar. Vindico,  as. 

RECUPERARSE.  V.  r.  Restaurarse,  reforsarse, 
lepararse.  Recuperarse.  Se  recuperaré. 

RECUPERAT,  DA.  p.  p.  Recuperada.  Recupe- 
ratus. 

RECUPERATIU,  VA.  adj.  Lo  qué  recupera  ó 
té  virtut  de  recuperar.  Recuperativa.  Recuperandi 
virtufe  pollens. 

RECURA.  f.  Instrument  de  ferro  dental  ab  talls 
en  los  costats  y  mànech  en  forma  de  ganivet,  de 
que  usan  los  pentiners  pera  formar  las  puas  de  las 
pintas  y  aclarirlas.  Recura.  Serrula,  ae. 


RECURS,  m.  La  acció  de  recórrer.  Recurso.  Re- 
fugium,  ii.  II  Medi.  Medio,  recurso,  arbilrio.  Consi- 
lium,  ii. 

RECURS  DE  CASAció.  'L  quc  's  dòua  contra  las  sen- 
ténciasdels  tribunals  superiors  en  loscassos  mar- 
cats per  la  Iley  deEnjudiciament.  Recurso  de  casa- 
cion.  Derorationis  consilium. 

RECURS  DE  FORSA.  FORSA.  1  I . 

RECUSACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  recusar  ó  de 
refutar.  Recusacion.  Rejectio,  nis. 

RECUSAR.  V.  a.  Refusar,  no  acceptar.  Recusar, 
rehusar.  Abnuo,  is,  recuso,  as.  Q  for.  Posar  excep- 
ció al  jutge  pera  que  no  entenga  en  la  causa.  Recu- 
sar. Judicem  ejurare. 

RECUSAT,  DA.  p.  p.  Recusado.  Recusalus. 

RECUSES,  f.  pi.  ant.  Recursos,  auxilis,  recurs. 

RECUSIR.  V.  a.  Tornar  à  cusir.  Recoser.  Re- 
suo,  is. 

RECU8IT,  DA.  p.  p.  Recosido.  Resutus. 

RECUYT,  A.  p.  Ojaldrado,  recocido.  Recoctus. 

11  m.  MATÓ. 

REDARGUCIÓ.  f.  La  acció  de  redargüir.  Re- 
dargucion.  Redargutío,  nis. 

REDARGÜIR.  v.  a.  Convertir  l'argument  con- 
tra qui'l  posa.  Redargüir.  Redarguo,  is.  (|  Convèn- 
cer ó  confóndrer  al  contrari  ab  sas  mateixas  pro- 
posicions. Redargüir.  ^.ew'mco,  is. 

REDARGÜIT,  DA.  p.  p.  Redargüido.  Redar- 
gulus. 

REDDIR.  V.  a.  Tornar  al  duenyo  '1  lerreno  es- 
tablert. Devolver.  Reddere. 

RÉDDIT.  m.  Renda.  Rédilo.  Reditus,  us. 

REDDITUAR.  V.  n.  Produhir  utilitat.  Redituar. 
Utilitatem  reddere. 

REDDITUAT,  DA.[^p.  p.  Redituado.  Produclus 
ex  redilu. 

REDELMAR.  v.  a.  Tornar  à  delmar.  Rediez- 
mar.  Rursús  deciraare. 

REDELME.  m.  La  novena  part  del  delrae,  ó 
qualsevol  porció  ademès  de  ell.  Rediezmo.  Nona 
fructuum  pars  supra  decimam. 

REDEMIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  redimir.  Redi- 
mible.  Redimi  potens. 

REDEMIR.  V.  a.  Rescatar,  tràurer  de  esclavi- 
tut.  Redimir.  Redimo,  is.  ||  Socórrer,  tràurer  de  al- 
gun perill.  Redimir.  Libero,  as.  ||  Comprar  algú  lo 
que  havia  venut  ó  possehit  per  qualsevol  títol.  Re- 
dimir. Redimo,  is.  ||  Llibrarse  de  alguna  obligació 
per  cerla  quantitat.  Redimir.  Redimo,  is.  ||  ant.  Pén- 
drer  à  preu  fèt.  preufet.  |  Desfer  alguna  dificul- 
tat. Zanjar,  evitar.  Yito,  as. 

REDEMPCIÓ,  f.  La  acció  de  redimir.  Reden- 
cion.  Redemptio,  nis.  ||  Rescat  de  la  llibertat  per- 
duda. Redencion.  Liberalio,  nis.  Q  met,  Allvio,  so- 
corro. Redencion  Redemptio,  nis.  ||  Per  antonomà- 
sia la  que  Jesucrist  obrà  del  genero  humà  ab  la  se- 
va passió  y  mort.  fiedencíon.  Redemptio,  nis.  |  Res- 
cat ópreu  de  un  cautiu.  Redencion.  Liberatio,  nis.  | 
Extincció  de  un  cens.  Redencion.  Census  redemptio. 


466  RED  DICCIONARI 

REDEMPTOR,  in.  Qui  redimeix.  Redenlor.  Re- 
demptor, is.  II  Per  antonomàsia  Crislo  Senyor  Nos- 
tre. Redentor.  Redemptor,  is.  |1  Reli^^ós  mercenari 
y  trinitari  anomenat  així  per  causada  sòn  estatut. 
Redenlor.  Redemptor,  is. 

REDIFICAR.  V.  a.  REEDIFICAR. 

REDIGIR.  V.  a.  Restituhir,  tornar  lo  que  s'  ha 
pres,  prestat  ó  robat.  Tornar,  volver.  Reddo,  is. 

REDIMIR.  V.  a.   REDEMIR. 

REDINGOT.  m.  Espècie  de  capot  que  ajusta  al 
cos  algun  tant.  Redingole.  Paulo  contracta  lacerna. 

REDIR.  V.  a.  ant.  Tornar  à  dir.  Redecir.  Refe- 
ro,  ers. 

RÈDIT.  m.  RÉDDiT.  II  ant.  tornada,  regrés. 

REDITA.  f.  ant.  Repetició  de  lo  dit.  Redicion. 
Yerborum  repetitio. 

REDÓ.  adj.  RODÓ. 

REDOBLAR,  v.  a.  Doblar,  duplicar.  Redoblar, 
reduplicar,  redoblegar.  Duplico,  as.  i|  Reiterar,  re- 
petir. Itero,  as. 

REDOBLAT,  DA.  p.  p.  Redohlado.  Duplicatus. 

REDOBLE.  m.  Repetició  accelerada  de  cop  de 
timbal.  Redoble.  Ictus  in  tympano  continua  rapeli- 
tio.  II  Reiteració  de  alguna  cosa,  com  una  corda 
en  la  guitarra  y  altres  instruments.  Redoble.  Rei- 
teratio,  nis. 

REDOBT.  m.  ter.  rosca,  tortella. 

RÉDRER.  V.  a.  ant.  tornar. 

REDRÉ8.  m.  reforma.  ||  v.  a.  esmenar. 

REDRESSAR.  V.  a.  REFORMAR. 

REDRESSAT,  DA.  p.  p.  Reformada,  endere- 
zado.  Emendalus. 

REDUCCIÓ,  f.  Disminució.  Reduccion.  Contrac- 
tio,  nis.  II  Mutació  de  una  cosa  en  altra  equivalent. 
Reduccion.  Commutatio,  nis.  1|  Gambi  de  una  mo- 
neda per  altra.  Reduccion.  Permulatio,  nis.  ||  Con- 
versió de  un  cos  à  sos  primers  principis  ó  parts 
menudas.  Reduccion.  Resolutio,  nis.  l|  Resolució  de 
un  cos  dur  à  substància  líquida.  Resolucion,  re- 
duccion. Resolutio,  nis.  ||  Persuasió  pera  atràurer 
à  algú.  Resolucion.  Adductio,  nis.  ||  Equivalència 
de  una  quantitat  de  una  espècie  à  altra  distincla. 
Reduccion.  Alicujus  quantitatis  in  aliam  conversió. 
B  Subjecció  de  algun  regne  ó  província  per  medi 
de  las  armas.  Reduccion.  Subjugatio,  nis.  ||  Con- 
versió dels  infiels  à  la  verdadera  religió,  y  dels 
pecadors  à  la  esmena.  Reduccion.  Revocatio,  nis. 
y  log.  Conversió  de  un  sil-logisme  imperfel  ó  per- 
fet. Reduccion.  Conversió,  nis.  ||  Restitució  dels 
mixtos  à  sÒQ  estat  natural.  Reduccion.  Parvummu- 
nimentum. 

REDUHIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  reduhir.  Redu- 
eible.  Quod  reduci  potest. 

REDUHIMENT.  m.  reducció. 

REDUHIR.  V.  a.  Mudar  una  cosa  en  altra  equi- 
valent. Reducir.  Commuto,  as.  ||  Tornar  una  cosa 
al  estat  que  tenia,  ó  al  lloch  que  ocupava.  Reducir. 
Quidpiam  in  pristinum  stalum  vocare.  |1  Dismi- 
nubir,  minorar.  Minorar,  reducir,  esirechar,  an- 


REE 

gostar,  enangoslar,  contraer,  centV,  menoscabar.  Di- 
minuo,  is.  ||  Resumir.  Compendiar,  reducir,  recapi' 
tular,  epilogar,  resumir.  Contraho,  is.  ||  Plegar  una 
cosa  posant  una  part  sobre  altra  ab  orde.  Doblar. 
Plico,  as.  II  Convertir,  resóldrer  un  cos  en  parts 
pelilas  ó  en  altras  subslàncias.  Reducir,  resolver. 
Mulo,  as.  II  Compéndrer,  enclóurer  baix  de  cert 
niímero  ó  quantitat.  Reducir.  Comprehendo,  is.  || 
Subjectar,  fèr  venir  à  sa  obediència  als  rebeldes. 
Reducir.  Expugno,  as.  ||  Atràurer  ab  persuasions. 
Reducir.  Revoco,  as.  ||  Obligar.  Reducir.  Redigo,  is. 
II  arit.  Convertir  un  número  en  altre,  com  un  en- 
ter à  trencats. fleductV.  Converto,  is.  ||  pint.  Fèr  una 
figura  ó  disenyo  menor  ab  las  proporcions  que  te- 
nia en  gran.  Reducir.  In  breve  cogere.  [|  Convertir 
un  sil-logisme  imperfet  à  perfet.  Convertir,  reducir. 
Converto,  is.  ||  Fèr  abrassar  als  infiels  la  verdadera 
religió  ó  induhir  als  pecadors  à  la  esmena,  ileductr. 
Revoco,  as.  l|  Reduhir  à  certs  capítols.  Reducir.  Ad 
certa  capità  referre. 

REDUHIR8E.  V.  Disminuhirse,  menguar.  Men- 
guar,  reducirse.  Cogo,  is.  ||  Yéurerse  obligat  à  al- 
guna cosa.  Reducirse.  Cogo,  is.  ||  Moderarse  en  lo 
port  ó  modo  de  vida.  Reducirse.  Sumptibus  parce- 
re.  II  Enclóurer  baix  de  cert  número  ó  quantitat. 
Reducirse.  Reduci.  ||  Consistir,  tenir,  venir  à  parar, 
com  :  lots  los  manaments  de  la  lley  de  Dèu  se  re- 
DUHEixEN  à  amar  à  Dèu  y  al  pròxim.  Dirigirse,  re- 
ducirse,  resolvcrse.  Disolvo,  is.  ||  Desvanéixerse, 
dissiparse,  com:  redühirse  en  fum,  en  pols.  Cow- 
vertirse,  resolverse.  Se  vertere.  |  Limilarse.  Con- 
cretar se.  coarctari. 

REDUHIT,  DA.'p.  p.  Redueido.  Reductus. 

REDUNDÀNCIA,  f.  Sobra  ó  excés.  Redundàn- 
cia. Redundanlia,  se.  ||  Snperfluitat  de  expressions 
en  los  discursos.  Redundància.  Redundantia,  ae. 

AB  redundància,  adv.  m.  Ab  superfluilat,  ab 
excés.  Radundantemenle.  Redundanter,  nimis. 

REDUNDANT,  p.  a.  Lo  que  redunda.  Redun- 
dante.  Superfluens,  redundans. 

REDUNDAR.  V.  n.  Resultar  en  benefici  ó  dany 
de  altre.  Redundar,  resultar.  In  alicujus  beneficium 
vel  damnum  aliquid  redundaré.  U  Superabuodar. 
Redundar.  Abundo,  as. 

REDUPLICAGIÓ.  f.  Repetició.  Reduplicacion. 
Duplicatio,  nis.  ||  rel.  Repetició  de  una  paraula  so- 
bre altra,  com:  no  no,  pa  pa,  vi  vi.  Reduplicacion. 
Conduplicatio,  nis.  ||  f.  Figura  de  eslil  que  consis- 
teix en  repetir  consecutivament  en  lo  mateix  mem- 
bre de  una  frase,  cerlas  paraulas  de  un  interès 
marcat.  Reduplicacion.  Reduplicatio,  nis. 

REDUPLICAR.  v.  a.  REDOBLAR.  II  Reilepar  ór 
repetir  seguidament.  Reduplicar.  Duplico,  as. 

REDUPLIGAT,  DA.  p.  p.  Reduplicado.  Dupli- 
catus. 

REDUPTABLE.  adj.  ant.  temible. 

REEBEDOR.  m.  ant.  rebedor. 

REEBENT.  m.  Qui  reb.  Recibidor.  Receptor, 
is. 


RBE 


CATALÀ. 


REF 


&e7 


1 

Ki 


REÉBRER.  V.  a.  ant.  rébber. 

BEECH.  m.  ant.  rich.  ||  arrisch. 

REEDIFICACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  reedifi-  . 
íar.  Reedificacion.  Reajüificatio,  nis. 

REEDIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reedifica. 

'edlfcador.  Inslaurator,  is. 

REEDIFIGAR.  Y.  a.  Edificar  de  noa.  Reedificar. 
Reaídiüco,  as. 

REEDIFICAT,  DA.  p.  p.  Reedificado.  Reaedi- 
ficalus. 

REEIXIR.  V.  a.  Eixir  bè  alguna  cosa.  Tener 
huen  éxito;  salir  bien.  Bene  vertere. 

REELECCIÓ,  f.  Nova  elecció.  Reekceion.  Se- 
cunda eieclio. 

I  REELEGIR.  V.  a.  Tornar  à  elegir.  Reelegir. 
lursüs  eligere. 
.  REELEGIT,  DA.  p.  p.  Reelegido,  reeleelo.  Rur- 
üs  electus. 
.  REEMBOLS.  m.  La  acció  de  reembolsar.  Re- 
mhoJso.  iXiímmorum  recuperalio.  » 

REEMBOLSAR.  V.  a.  Cobrar  la  quantitat  de 
diner  que  s'  havia  dat  ó  deixat.  Reembolsar.  Recu- 
peraré nummos. 

REEMBRE.  V.  a.  ant.  bedemir. 

REEMENSA.  f.  ant.  y 

REEMENSÓ.  m.  ant.  redempció. 

REEMPLÀS.  m.  Reintegro.  Reemplazo.  Sup- 
plementum,  i.  ||  mil.  Qui  entra  à  servir  en  lloch 
de  altre.  Reemplazo.  Viri  in  alterius  locum  raili- 
tiai  adscriptio. 

REEMPLASSAR.  V.  a.  Suplir  una  cosa  per 

Ira  de  la  mateixa  espècie.  Reemplazar.  Suppleo, 

.  I  Posar  una  persona  en  Uoch  de  altra  particu- 
larment en  la  milícia.  Reemplazar.  Alium  pro  alio 

ponere. 

REEMPLASSAT,   DA.    p.    p.   Beemplazado. 

uppetus. 

REEMPLAS80.  m,   REDEMPCUi,  REEMPLÍS. 

REEMÜT,  DA.  p.  p.  de  reembre.  rf.demit. 

REENCONTRE.  m.  Encontre  ó  cop  de  dos  co- 

isque's  juntan  fentse  resistència.  Reencueniro. 

lollissio,  nis.  II  mil.  Combat  de  dos  cossos  petits 

e  tropa.   Choque,  reencueniro.   Conflictus.   us.  || 

Combat,  renyina  entre  particulars.  Tope,  reencuen- 

itro,  choque,  reyerla.  Jurgium,  ii.  [|  En  lo  blasó  's  diu 

le  alguns  animals  que  's  presentan  ab  lo  cap  de 

odo  que's  vejan  los  dos  ulls.  Reencueniro.  Oc- 

~  CUrSUS,  us.  II  T0PETÓ.   1. 

REENGANXAMENT.  m.  La  obra  de  reengan- 

■xar  ó  reenganxarse.  Reengancliamienlo  reenganche. 
Uerata  in  miiitiam  allectio.  ||  Lo  diner  que  's  dóna 
fel  qui  's  reenganxa.  Reenganchamiento,  reenganche. 
IteratíE  in  miUitiis  allectionis  protium. 

REENGANXAR,  v.  a.  mil.  Tornar  à  enganxar. 
Reenganchar.  Rursus  in  miiitiam  allicere.  ||  v,  r. 
Tornar  à  sentar  plassa  '1  qui  ha  cumplert  son 
temps.  Reenganchar  se.  Denuò  mililiíB  adscribi. 

REENGENDRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  dóna 
nom,  sér,  com  lo  baptisme.  Regenerador,  reengen- 


drador,  reengendrante.  Kegenerator,  is. 

REENGENDRAMENT.    m.  ant.  regeneració. 

REENGENDRAR.  V.    a.    Rcproduhir.  També 
s'  usa  com  recíproch.   Reengendrar.  Uegigno,  is.  1| 
Donar  nou  si'r,  com  en  lo  baptisme  lo  sér  de  gràcia. 
També  s'  usa  com  recíproch.   Reengendrar,  regene- 
rar. Regenero,  as. 

REENGENDRAT,  DA.  p.  p.  Reengendrado. 
Regeneratus. 

REENGENDRATIU,  VA.  adj.  REGENERATIU. 

REENSAIG.  m.  Obra  de  reensajar.  Reensayo. 
Ilerata  probalio. 

REENSAJAR.  V.  a.  Tornar  à  ensajar.  Reensa- 
yar.  Diu  versaré;  rursus  exploraré;  pertento,  as, 

REENVIDAR.  V.  a.  Tornar  à  envidar,  envidar 
contra  '1  envit  del  contrari.  Reenvidar.  Foliis  luso- 
riis  exercendam  pecuniam  proferre. 

REESPERAR.  V.  a.  Tenir  mòlta  esperansa. 
Reesperar.  Magnoperèsperare, 

REEXÀMEN.  m.  Nou  examen  de  persona  ó  co- 
sa examinada.  Recxaminacion ,  segundo  examen. 
Iteratum  examen. 

REEXAMINAR.  V.  a.  Tornar  à  examinar  la 
persona  ó  cosa  ja  examinada.  Reexaminar.  Iterúra 
examinaré;  periculum  repolere. 

REF  ART,  A.  adj.  Mòlt  fart.  Reharto,  reharta- 
do.  Valdè  saliatus. 

REFECGIÓ.  f.  Porció  de  aliment.  Refeccion,  re- 
faccion.  Refectio,  nis.  j]  ant.  Adob,  composició. 
Composlüra,  reparo,  reparacion.  Reparació,  nis.  || 
Restitució  al  estat  ecclesiàslich  de  lo  que  ha  con- 
tribuhit  als  drets  reals  de  que  està  exempt.  Refec- 
cion. Accepti  vectigalis  pro  immunitate  reslitu- 
lio. 

REFECTOR  Y  REFECTORI,  f.  REFETÓ. 

REFEGA.  f.  REFREGA. 

REFEGIR.  V.  a.  Afegir  segona  vegada.  Àiíadir 
de  nuevo;  volver  là  anadir.  Addo,  is.  [|  Umplir  lo 
que  ha  minvat  una  cosa.  ReUenar,  rehenchir.  Re- 
pleo,  es.  II  Acabar  de  umplir  de  vi  novell  la  bola 
que  ni  ha  de  vell.  Moslear,  remostar.  Mustum  ve- 
teri  vino  miscere. 

REFEGIT,  DA.  p.  p.  Ahndido.  Additus.  |1  Re- 
henchido.  Replelus.  1|  Remoslado.  Yinuin  musto 
commixtum. 

REFER.  V.  a.  Tornarà  fèr.  Rehacer.  Reparo, 
as.  II  Afegir  pes  ó  quantitat,  reforsar.  Rehacer.  Re- 
ficio,  is.  II  Reparar  lo  dany,  Rehacer,  resarcir.  Re- 
sarcio,  is.  |1  Reparar  lo  deteriorat.  Rehacer,  repa- 
rar, restablecer.  Reparo,  as.  ||  renovar.  ||  Dit  del 
morter  ó  argamassa.  Eslropear.  Arenam  calce  com- 
mixtam  subigere.  ||  Convalèixer  lo  malalt.  Conva- 
lecer,  reponerse,  recobrarse,  alearse,  reslablecerse, 
arribar.  Revaleo,  es,  pristinam  valetudinem  recu- 
peraré. H  Tornar  en  sí  \qn\  havia  perdut  los  sen- 
tits. Recobrarse,  reponerse.  Animum  ad  se  ipsum 
advocaré.  ||  Reparar.se  de  algun  dany  rebut.  Reco- 
brarse. Damnum  resarcire.  |  Adquirir  nous  béns 
de  fortuna  lo  qui'n  tenia  pochs.  Reponerse.  Novis 


tm  REF 

opibus  se  renovaré.  ||  Dit  de  las  plantas,  péndrer 
vigor  y  robustesa.  Emhravecer,  refcaccrsc.  Yegetum 
Ceri. 

REFERÈNCIA,  f.   RESPECTE,  RELACIÓ. 

REFERENT,  p.  a.  Qui  refereix  y  lo  que  diu 
relació  à  altra  cosa.  Alusivo,referev.te.  Ileferens,  tis. 

REFERIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  referir.  Referi- 
hle.  Referendus. 

REFERIDOR.  m.  relator. 

REFERIMENT.  m.  respecte,  relació. 

REFERIR.  V.  a.  Contar,  dir.  Contar,  referir, 
relatar.  Narro,  as.  ||  Ordenar,  encaminar  una  cosa 
à  determinat  Q.  Referir.  Dirigo,  is. 

REFERIR8E.  V.  r.  Fér  relació  una  cosa  ab 
altra.  Àludir,  referirse.  Alludo,  is.  ||  Contarse.  Be- 
ferirse.  Numero,  as  [|  Remétrerse  à  lo  dit.  Refe- 
rirse, remilirse.  Ad  dicta  mittere.  ||  pertànyer. 

REFERIT,  DA.  p.  p.  Referida.  Narratus. 

REFERMAR.  V.  a.  Confirmar,  rectificar.  Con- 
firmar, refirmar.  Confirmo,  as. 

REFERMARSE.  V.  r.  Mantenirse  ferm  y  cons- 
tant. Afirmarse,  ralificarse.  Confirmo,  as. 

REFERMAT,  DA.  p.  p.  Afirmado.  Confirma- 
tus. 

REFERRAR.  V.  a.  Tornar  à  posar  la  mateixa 
ferradura  ab  claus  nous.  Reherrar.  Ferreas  soleas 
iterüm  afligere, 

REFERSE.  V.  r.  Cobrar  novas  forsas  y  vigor. 
Forlalecerse,  rehacerse,  refrescarse.  Vires  adquire- 
re.  II  Convaléixer.  Alear,  ir  aleando:  Vires  recipe- 
re,  II  Reunirse  'Is  soldats  que  per  algun  accident 
s'  havian  separat,  Rehacerse.  Iteríim  milites  in 
aciem  ordinari. 

REFET,  A.  p.  p.  Rehecho.  Refectus.  ||  adj.  Sub- 
jecte corpulent,  fort  y  robust.  Rehecho.  Torosus. 

REFETONER.  m.  Qui  cuyda  del  refetor.  Re- 
fitolero.  Archilriclinus,  i. 

REFETOR.  m.  Pessa  ahont  menjan  los  religio- 
sos y  algunas  comunitats.  Refitorio.  Triclinium,  ü. 

REFEYT,  A.'adj.  ant.  refet. 

REFIARSE.  V.  r.  Posar  sa  confiansa  en  alguna 
persona  ó  cosa.  Confiar,  confiarse.  Credo,  is. 

REFIAT,  DA.  p.  p.  Confiado,  satisfecho.  Cre- 
ditus. 

REFILADOR.  m.  y 

REFILANDO.  m.  Bastonet  ab  dos  ó  mès  plo- 
mas  petitas  al  un  extrem,  pera  jugar  los  noys  ab 
pala.  Volante,rehilete.  Exiguus  paxillus  plumatilis 
et  missilis. 

REFILAR.  V.  a.  Cantar  ab  modulació.  Gorgear, 
gorgoritear,  trinar.  Vocem  canendo  inflectere.  || 
Cantar  los  aucells.  Gorgear.  Aves  garrire.  ||  tremo- 
lar. 1 . 

REFILAT,  DA.  adj.  Punxagut.  Agudo,  afilado, 
funtiagudo.  Acutus.  / 

REFILET.  m.  Modulació  en  lo  cant.  Quiebros, 
gorgoritos,  gorgoritas,  gorgeo.  Vocis  refiexiones.  1| 
met.  Paraula  picant.  Palabrita,  saeta,  palabrada, 
respingo.Xcüleus^'u 


DICCIONARI  REF 

REFINACIÓ.  f.   Obra  de  refinar.  Reflnacion.  ^ 
Purgatio,  nis.  ||  quím.  Obra  de  refinar  los  licors. 
Refinadura,  re/inarion.  Defaecatio,  nis. 

REFINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  refina.  Refinador. 
Purificator,  is. 

REFINADURA.  f.  y 

REFINAMENT,  m.  REFINACIÓ. 

REFINAR.  V.  a.  quím.  Purificar  los  metalls  y 
licors.  Refinar.  Purifico,  as.  ||  met.  Reduhir  una 
cosa  à  la  perfecció.  Refinar.  Purifico,  as. 

REFINAT,  DA.  p.  p.  Refinado.  Purificatus.  || 
adj.  Astut,  maliciós.  Refinado,  redomado.  Callidus. 

REFLECTIR.  V.  n.  Retrocedir  los  raigs  de  la 
llum,  encontrant  obstacle.  Reflejar,  reflectar,  re- 
verberar, reflectir.  Reflecto,  is.  ||  met.  reflexio- 
nar. 

REFLECTIT,  DA.   p.  p.  Reflejado,  reflectida. 

RefleXUS.  II  REFLEXIONAT. 

REFLEXA,  f.  Cautela,  segona  intenció.  Refieja. 
Cautela,  ic. 

REFLEXIÓ,  f.  Retrocés  dels  raigs  de  la  llum. 
Reflexion,  reverbero.  Lucis  reflexió.  ||  met  Consi- 
deració, cuydados  reparo  que's  fa  sobre  alguna 
cosa.  Refleccion.  Recogitatio,  nis. 

REFLEXIONAR.  V.  n.  Considerar  ab  mòlta 
atenció.  Rfflexionar.  Recogito,  as. 

REFLEXIONAT,  DA.  p.  p.  Rfflexionada.  Re- 
cogitatus. 

REFLEXIU,  VA.  adj.  Qui  reflexiona.  Reflexiva. 
Attentè  considerans.  U  Lo  que  reflecteix.  Reflexiva* 
Reflectens. 

REFLEXIVAMENT.  adv.  m.  Ab  reflexió.  Re- 
fíexivamente.  Consideratè. 

REFLEXO,  A.  adj.  Lo  que  reflecteix  ó  's  tors. 
Reflejo.  Reflectens,  lis.  ||  Dit  de  la  consideració. 
Rejlejo.  Reflexus.  ||  ra.  La  llum  que  's  reflecteix. 
Rejlejo.  Lucis  reflexió. 

REFLORIR.  V.  n.  Tornar  à  florir.  Reflorecer. 
Refloreo,  es. 

REFLUIR.  V.  a.  Tornar  atràs  algun  líquit.  Re- 
fluir.  Refluo,  is. 

REFLUIX.  m.  ant.  y 

REFLUXO.  m.  Lo  moviment  regular  de  las  ay- 
guas  desprès  de  la  maró.  Rfflajo.  Maris  repercus- 
sus. 

REFOCILACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  refocilar- 
Refucilacion.  Refocillatio,  nis. 

REFOCILAR.  V.  a.  Recrear,  donar  vigor,  ma- 
jorment la  calor.  Refocilar.  Focillo,  as. 

REFOGILARSE.  V.  a.  Passar  lo  temps,  diver- 
tirse,  passejarse.  Refocilarse.  Obleclare  se;  ludo? 
is. 

REFOCILAT,  DA.  p.p.  Refocilado.  Focillatus. 

REFONDICIÓ.  f.  REFUNDICIÓ. 

REFÓNDRER.  V.  a.  Tornar  à  fóndrer.  Refun- 
dir.  Refundo,  is. 

REFORMA,  f.  Correcció,  esmena.  Reforma,  re- 
formacian,  arreglo.  Reformatio,  nis.  |1  Privació  del 
exercici  del  empleo.  Reforma.  Depositio,  nis.  |  Re- 


REF 


CATALÀ. 


REF 


469 


i 


ducció  dels  instituts  religiosos  à  sa  primitiva  ob- 
sorvancia.  Reforma,  reformacion.  Severioris  disci- 
plinaí  insiauralio.  |1  f.  Separació  de  cosas  inútils  y 
luaias,  pera  lemplassarlas  ab  altras  útils  y  bonàs. 
Befurma.  Sub.slilulio,  nis. 

REFORMABLE,  adj.  Lo  que  'spól  reformar  6  es 
digne  de  reforma.  Reformable.  Reformandus,  re- 
formatione  dignus. 

REFORMACIÓ.  f.  La  acció  de  reformar.  Re- 
formacion. Reforniatio,  nis.  |1  reforma. 

REFORMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reforma.  Re- 
formador. Instauialor,  is. 

REFORMAR.  V.  a.  Corregir,  esmenar.  Arre- 
glar, reformar.  Emendo,  as.  ||  Reduhir  alguna  co- 
sa à  sa  primitiva  observància  ó  institut.  Reformar. 
Emendo,  as.  [|  Moderar  lo  gasto.  Reformar,  redon- 
dear,  cercenar.  Diminuo,  is.  j)  Privar  del  exercici 
del  empleo.  Reformar.  Spolio.  as.  |  Aclarir,  expli- 
car lo  sentit  de  alguna  proposició.  Reformar.  Cor- 
rigo,  is. 

REFORMARSE.  v.  r.  Corregirse.  Enmendarse, 
reformarse.  Mores  corrigere.  I  Moderarse,  conle- 
nirse  en  lo  que's  diu  ó  ía.  Moderarse,  reformarse, 
conlenirse.  Moderari,  temperari. 

REFORMAT,  DA.p.  p.  Reformado.  Emendatus. 

REFORMATORI,  A.  adj.  Lo  que  reforma. 
Reformalorio.  Correctivus. 

REFORS.  m.  Auxili,  ajuda.  Refuerzo.  Subsi- 
dium,  ii.  II  La  entretela  que  posan  en  las  casacas, 
etc.  Trape.  Pannus,  i.  ||  La  musclera  de  la  camisa. 
Hombrillo.  Indusii  humeris  assuta  bractea. 

REFOF.SAMENT.  m.  refors.  1. 

REFORSAR.  v.  a.  Afegir  novas  forsas  ó  fo- 
ment. Reforzar.  Firmo,  as.  1|  Refermar  lo  que's 
deteriora.  Reforzar,  reparar.  Reíicio,  is.  1|  ani- 
mar. 2. 

REFORSARSE.  v.  r.  Convaléixer,  fortaléixer- 
se.  Reforzarse.  Invaleo,  es,  invalesco,  is. 

REFORSAT,  DA.  p.  p.  Reforzado.  Firmatus. 
II  adj.  La  pessa  de  artilleria  que  té  mès  metall  que 
las  senzilias.  Reforzado.  Bellicum  tormentum  ob- 
firmaluin. 

REFÓS,  A.  p.  p.  de  refon drer.  Refundido.  Re- 
fusus. 

REFRÀ.  m.  Adagi.  Adagio,  refran.  Paraemia, 

Iae,  vel  es. 
REFRACCIÓ.  f.  dióp.  y  astr.  La  inflexió  de  un 
raig  de  llum  que  passa  de  un  milj  à  altre  de  mès 
6  ménos  resistència.  Refraccion,  reflexioni.  Refrac- 
lio,  nis.  II  Rebot.  Rebole.  Refractio,  nis. 
REFRACTAR.  V.  a.  Causar  ó  patir  refracció. 
Rcfraclar.  Refraclionem  pati. 
REFRACTARI,  m.  Qui  falta  à  las  promesas. 
Refractario.  Refractarius,  ii.  ||  adj.   Se  diu  dels 
cossos  infusibles,  ó  que  exigeixen  mòlt  alta  temiie- 
raturapera  fóndrerse.  Refractario.  Refractarius. 

REFRACTO,  A.  adj.  S'  aplica  al  raig  de  llum 
que  tors  la  línea  de  direcció.  Refracto.  Refraclus. 
REFRANY,  m.  REFRÀ. 

TOMO   II. 


REFREDAMENT,  m.  refredat.  2.  ||  anl.  La 
acció  de  refredar.  Enfriamiento,  resfriamiento.  Re- 
frigeiatio,  nis. 

REFREDAR.  V.  a.  Refrescar,  templar  lo  calor. 
Resfriar.  Refrigero,  as.  ||  mel.  Fér  pérdrer  la  acti- 
vitat en  r  obrar.  Lntibiar,  resfriar.  Ardorera  red- 
dere. 

REFREDARSE.  v.  r.  Deslemplarse  '1  cos,  tan- 
carse  'is  porós.  Constiparse ,  resfriarse.  Frigore 
obstruí.  II  Pérdrer  lo  calor.  Resfriarse.  Confrigero, 
as.  II  PASMARSE.  I  Disminuhirse  la  activitat  en  lo 
obrar.  Enlibiarse,  resfriarse.  Segniús  agere. 

REFREDAT,  DA.  p.  p.  Enfriado,  resfriado. 
Refrigeratus.  ||  m.  Indisposició  per  causa  que'lfret 
clou  los  porós.  Constipacion,  resfriado,  conslipado, 
romadizo.  Corporis  ex  frigore  constipalio. 

REFREGA,  f.  Pelea,  renyina.  Refriega.  Arma- 
torum  pugna. 

REFREGAMENT.  m.  La  acció  de  refregar  y 
refregarse.  Refregamiento.  Refricatio,  nis. 

REFREGAR,  v,  a.  Tornar  à  fregar.  Refregar. 
Refrico,  as. 

REFRENAMENT.  m.  Retenció,  reprehensió, 
subjecció.  Refrenamiento.  Cohibentia,  se. 

REFRENAR.  V.  a.  Subjectar  ab  lo  fre.  Refre- 
nar.  Refraeno,  as.  |]  met.  Contenir,  reprimir.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Refrenar.  Cohibeo,  es. 

REFRENAT,  DA.  p.  p.  Rcfrenado.  Refraenalus. 

REFRENDACIÓ.  f.  Legalisació  de  un  despaig. 
Refrendacion.  Subscriptio,  nis. 

REFRENDAR.  V.  a.  Legal isar  un  document. 
Legalizar,  refrendar.  Signo,  as. 

REFRENDARI.  m.  Qui  firma  desprès  del  su- 
perior. Refrendario.  Cancellarius,  ii. 

REFRENDAT,  DA.  p.  p.  Refrendado.  Signa- 
tus. 

REFRENDATA.  f.  La  firma  del  qui  per  auto- 
ritat pública  subscriu  desprès  del  superior.  Re- 
frendala.  Subscriptio,  nis. 

REFRESCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  refresca.  Ge- 
frescador.  Refrigerator,  is. 

REFRESCAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  r&- 
írescar.  Re frescadura ,  refrigeracion.  Refrigeratio, 
nis.  II  REFRESCO.  ||  m.  Provisió  de  víurers,  etc,  pe- 
ra las  tropas  de  una  plassa,  campament,  etc.  Re- 
fresco. Refrigeratio,  nis. 

REFRESCANT,  adj.  Lo  que  té  virtut  de  refres- 
car. Rcfrigeranlc.  Refrigerans.  ||  m.  quím.  Vas  en 
que's  posa  aygua  pera  templar  lo  calor  en  las  eva- 
poracions. Rcfrigeranle.  Refrigeralorium  vas. 

REFRESCAR.  V.  a.  Templar  lo  calor.  Refres- 
car. Frigero,  as.  ||  Béurer  refrescos.  Tomar  refres- 
cos; refrescar.  Algidum  potura  bibere.  |  Mullar, 
remullar.  Refrescar.  Refrigero,  as.  ||  met.  Renovar 
algun  sentiment.  Refrescar.  Refrico,  as. 

POSAR  k  REFRESCAR,  fr.  Posar  lo  vi  en  aygua  pera 
que's  manlinga  fresch,  ó  un  y  altre  en  lloch  fresch. 
Poner  d  enfriar.  Aquam  el  vinum  frigidilati  expo- 
nere. 

59 


470  REF  DICCIONARI 

REFRESCARSE.  V.  r.  Péndrer  refrescos,  fie- 
/rescarse.  Refrigero,  as.  ||  Péndrer  banys  pera  atem- 
perar  lo  cos.  Banarse;  tomar  refrescos.  Lavo,  as.  || 
Templarse  '1  calor  de  temps.  Refrescar.  Msiíim  re- 
miltere. 

REFRESCAT,  DA.  p.  p.  Refrescado.  Refrige- 
geratus. 

REFRESGH.  m.  Beguda  freda,  temperant. 
Refresco.  Refrigeratio,  nis.  |  La  beguda  de  la  tar- 
da. Refresco.  Promeridiana  potio.  |1  Partida  de  no- 
va tropa.  Refresco.  Refrigeratio,  nis. 

DE  REFRESCH.  m.  adv.  De  nou.  De  refresco.  De- 
nuò,  recenter. 

REFRIGERACIÓ,  f.  REFRIGERI.   - 

REFRIGERANT,  p.  a.  Lo  que  refresca.  Refri- 
gerante.  Refrigerans,  tis.  ||  adj.  Lo  que  té  virtut 
de  refrigerar.  Refrigeranle.  Refrigerans. 

REFRIGERAR.  V.  a.  Refrescar,  templar  lo  ca- 
lor. Refrigerar,  refrescar.  Refrigero,  as.  |1  Confor- 
tar, reparar  las  forsas.  Refrigerar.  Yires  recupe- 
raré. 

REFRIGERAT,  DA.  adj.  Lo  que  refresca  ó  té 
virtut  pera  refrescar.  Refrigeralivo.  Refrigera- 
torius,  refrigerans. 

REFRIGERI,  m.  refresgh.  \\  Porció  de  ali- 
ment. Rcfrigerio.  Refrigerium,  ii.  []  L'  alivi  que 
causa  la  fresca.  Rcfrigerio.  Refrigerium,  ii.  H  Ali- 
vi, consol.  Refrigerio.  Fomenlum,  i. 

REFRINGENT.  m.  pi.  Noin  que's  dóna  als 
medis  que  produlieixen  la  refracció  dels  raigs  llu- 
minosos. Refringenles.  Media  refringentia. 

REFRINGIR.  v.  a.  Fér  perdrer  la  línea  de  di- 
recció al  raig  de  llum.  També  s'  usa  com  reci- 
proch.  Rcfringir.  Refringo,  is. 

REFUGI,  m.  AcuUida,  amparo,  abrich,  recurs. 
Asilo,  refugio,  acogida.  Auxilium,  subsidium,  ii. 
d  AcuUiment,  retirada.  Asilo,  retirada.  Respeclus, 
us.  II  Germandat  dedicada  al  socorro  dels  pobres. 
Refugio.  Refugium,  ii.  ||  Lloch  ahont  se  recull  al- 
gú. Refugio.  Latebra,  se. 

REFUGIAR.  V.  a.  Amparar,  acuUir.  Acoger, 
refugiar.  Refugium  praebere. 

REFUGIARSE.  V.  r.  Acudir  à  alguna  part. 
Acogerse,  refugiarse,  guarecerse.  Se  aliquò  ver- 
tere. 

REFUGIAT,  DA.  p.  p.  Refugiado.  Confugitus. 

REFUGIR.  v.  a.  Refusar.  Rehuir,  rehusar.  Re- 
cuso, as.  11  REFUGIARSE. 

REFULGENT,  adj.  Lo  que  llànsa  de  sí  res- 
plandor.  Refidgente.  Refuigens,  tis. 

REFULGENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Refulgenti- 
mo.  Refulgenlissimus. 

REFUNDICIÓ.  f.  Nova  fundició.  Refundicion. 
Iterata  fussio. 

REFUNDIR.  V.  a.  Refer.  També  s' usa  com  re- 
cíproch.  Rehacer.  Reparo,  as. 

REFUNDIRSE.  V.  r.  met.  Convertirse  alguna 
cosa  en  profit  ó  dany  de  algú.  Refandirse.  In  ali- 
cujus  beneficium  vel  damnum  vertere. 


REG 

REFUNDIT,  DA.  p.  p.  Refundido.  Refussus. 

REFÚS.  m.  Denegació  de  lo  que's  pretén.  Ne- 
gativa, repulsa.  Repulsa,  se.  D  fugida. 

REFUSAR,  v.  a.  No  voler  admétrer.  Rehuir, 
rehusar,  recusar,  reprochar.  Recuso,  as.  H  for.  Do- 
nar excepció  al  jutge  pera  despéndrerse  de  algu- 
na causa.  Recusar.  Judicem  rejicere,  recusaré. 

REFUSAT,  DA.  p.  p.  Recusado.  Recusatus. 

REFUTACIÓ.  f.  Argument  que  destruheix  las 
rahons  del  contrari,  impugnació.  RefiUacion.  Re- 
fulatio,  nis. 

REFUTAR,  v.  a.  Contradir,  desfer  las  rahons 
del  contrari.  Refutar,  reprobar.  Refuto,  as. 

REFUTAT,  DA.  p.  p.  Refutado.  Refutatus. 

REFUTATORI,  A.  adj.  Lo  que  refuta.  Refuta- 
lorio.  Infirmans,  refulans. 

REG.  m.  ant.  rey. 

REGA.  f.  ter.  reguera.  2. 

REGADA,  f.  Regadiu,  rego,  1'  acte  y  efecte  de 
regar.  Riego,  regadura.  Rigatio,  nis. 

REGADIU,  m.  Terreno  que's  rega.  Regadio. 
Irriguusager.  1|  adj.  S'  aplica  al  terreno  que  acos- 
tuma à  regarse.  Regadio,  regadia.  Irriguus. 

REGADOR,  A.  m.  yf.  Qui  rega.  Regador.  Ri- 
gator,  is. 

REGADORA.  f.  Instrument  de  llauna  ab  u  n 
broch  que  remata  ab  un  pom  ple  de  foradels  pera 
regar  lo  pis,  etc.  Regadera,  rociadera.  Rorariura 
vas.  11  Conducte  pera  regar.  Reguera,  regadera,  re- 
gadera. Colliciae,  colliquice,  arum. 

REGADURA.  f.  La  acció  de  regar  per  una  ve- 
gada. Regadura.  Irrigatio,  nis. 

REGALA,  f.  nàut.  Tauló  que  cubre  'Is  caps  ó 
extrems  dels  revessos,  y  forma  la  part  superior  del 
costat  de  un  buch.  Regala.  Ligamenlorum  capità 
operiens. 

REGALADA,  f.  La  caballerissa  real  ahont  es- 
tan los  caballsde  regalo;  y  també 'Is  mateixos  ca- 
balls.  Regalada.  Delectorum  equorura  stabulum, 
vel  ipsi  equi. 

REGALADAMENT.  adv.  m.  Ab  regalo.  Deli- 
cadamente,  regaladamenle.  Lautè,  opiparè,  deli- 
calè. 

REGALADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Regaladisimo. 
Delicatissimus. 

REGALADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  regala  Regala- 
dor.  Donorum  foecundus.  ||  m.  Bastó  gros  ab  una 
munyeca  ab  que  'Is  boters  allisan  y  nelejan  los 
cuyrams  per  fora.  Regalador.  Coriaria  radula. 

REGALAMENT.  m.  La  acció  de  regalar  ó  re- 
galarse.  Regalamiento.  Regalatio,  nis. 

REGALAR,  v.  a.  Donar  voluntàriament.  Rega- 
lar. Condono,  munero,  as.  ||  Agasajar,  tractar  ab 
regalo.  Agasajar,  regalar.  Munifio,  as.  []  Afalagar. 
Halagar,  regalar,  acariciar.  Indulgeo,  es.  ||  Delei- 
tar,  recrear.  Regalar.  Recreo,  as.  ||  Xurriar.  Chor- 
rear.  Stillo,  as.  ||  Fóndrerse,  derretirse  la  cera. 
Correrse,  derretirse,  regalarse.  Liquo,  as. 

REGALARSE.  v.  a.  Tractarse  bè.  Regalarse. 


REG 


CATALÀ. 


REG 


471 


Lautèvivere.  |  Tenir  gran  complacéncia,  recrear- 
se.  Sahorearse,  regordearse.  Jucundissimè  in  ali- 
qiio  inniíorari. 

REGALAT,  DA.  p.  p.  Regalada.  Muneralus.  || 
adj.  Suau,  delicat;  se  diu  del  menjar.  Regalada. 
Delicalus,  tener.  I  Qui's  cria  ó  Irada  ab  regalo.  Re- 
^galon.  Adniodiím  delicalus. 

REGALÈSSIA,  f.  Planta  de  fullas  semblants  à 
las  de  la  mata ,  de  arrels  esliraganyosas  y  mòlt  dol- 
sas.  Orozuz,  regaliz,  regaliza,  regalicia.  Glycyrrbi- 
ísa,  aï.  11  La  arrel  sola.  Palo  dulce.  Duicis  radix. 

REGALET.  m.  d.  egalillo ,  Rreg ah j o.  Munns- 
culum,  i. 

REGALIA.  ra.  Prerrogativa  del  soberà.  Rega- 
lia.  Regia  pra;eminentia.  ||  mel,  Privilegi  particu- 
lar que  algú  té  en  qualsevol  línea.  Regalia    Pecu- 
liare  jus.  Ij  ant.  You  humana  en  la  orga.  Regalia. 
'  Fistula  orgànica  vocem  humanam  referens. 

REGALtCIA.  f.  REGALÈSSIA. 

REGALO,  m.  Dàdiva,  present  voluntari  ó  per 
costum.  Dúdiva,  regalo,  gaje,  don,  presente.  lUece- 
bra,  ae.  H  Gust,  complacéncia.  Regalo.  Delilia,  va. 
II  Comoditat  en  orde  à  la  persona.  Blandura,  rega- 
lo, delícia.  Delitiae,  arum. 

REGAMENT.  m.  ant.  regada. 

REGANDAIX.  m.  ter.  llargandaix. 

REGANY.  m.  Paraula  de  enfado.  Regano,  re- 
bufo. Yultusgravitas. 

REGANY  ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reganya.  Re- 
ganador,  reganon,  renidor.  Asper,  minax,  acis.  H 
ant.  Vent  de  tramontana.  RegaTion.  Boreas,  x. 

REGANYAR.  V.  a.  Mostrar  lo  gos  las  dents  en 
senyal  de  enfado.  Reganar.  Ringo,  is.  [j  met.  Re- 
péndrer,  renyir.  Reganar,  renir.  Ringo,  is.  ||  mos- 
trar. 1. 

REGANY AYRE  Y  REGANYÓS,  A.  m.  y  f. 

hEGANYADOR.  1. 

REGAR.  V.  a.  Tirar  aygua  ab  algun  instrument 
ó  conduhirla  à  las  plantas.  Regar.  Rigo,  as.  ||  Ar- 
ruixar  los  carrers,  las  salas.  Regar,  rociar.  Asper- 
go,  is.  11  Passar  los  rius  per  alguna  part.  Banar, 
regar.  Rigo,  as. 

REGARDAMENT.  m.  ant.  Vista,  presencia. 
Facies,  ei. 

REGARÓ.  m.  Rech  petit  pera  conduhir  la  ay- 
gua à  las  taulas,  eras  dels  horts,  elc.  Regata,  re- 
guera.  Irriguuscanalis.  ||  regderó. 

REGAT,  DA.  p.  p.  Regado.  Rigatus. 

REGATA,  f.  REGUERA. 

REGATEJAR.  V.  a.  Porfiar  sobre  'I  preu  de 
alguna  cosa  que's  ven.  Regalear.  Concionor,  aris. 
Refusar  la  execució  de  alguna  cosa.  Regatear.  Re- 
nuere  aliquid  facere.  H  Escassejar,  disminuhir.  Es- 
catimar, regalear.  Reseco,  as. 

REGATEJAT,  DA.  p.  p.  Regateado.  Concio- 
natus. 

REGATÓ,  NA.  m.  y  f.  Qui  regateja  en  lo 
comprar  y  véndrer.  Regalon,  regatera,  zarracatin. 
Cocio,  cocció,  nis.  U  revenedor. 


REGATONERIA.  f.  Yenda  per  menor  dels  ge- 
nerós comprats  per  major.  Regaloneria,  regaleria, 
recatoneria.  Minuta  vendilio.  1|  Botiga  de  regalo. 
Regatoneria.  Propolaï  taberna.  1|  Ofici  y  ocupació 
del  regalo.  Regaloneria.  Propolaí  versulia. 

REGATXO.  m.  Pal,  estaca,  forquela  pera  sos- 
tenir los  arbres  y  ceps.  Rodrigon.  Ridica,  x.  H  fam. 
Criadet  pera  fér  recados  ó  acompanyar  donas.  .Ro- 
drigon. l'amulus,  i. 

REGEAMENT.  adv.  ant.  RIGOROSAMENT.  II  ra. 
adv.  ant.  rectament,  dretament. 

REGECTAR.  v.  a.  Apartar  alguna  cosa  de  sí. 
Desechar,  descartar.  Repudio,  as. 

REGÈNCIA,  f.  Govern  de  un  regne  à  falta  del 
príncep  ó  sent  aquest  de  menor  edad.  Regència. 
Regni  procuratio.  ||  Empleo  de  regent.  Regència. 
Regentis  dignilas.  |j  L'  acte  de  regir.  Regència.  Rec- 
tio,  nis. 

REGENERACIÓ. f.  Reproducció.  Regcneracion, 
reproduccion.  Regeneratio,  nis.  ||  Nova  generació, 
com  per  la  gràcia  del  baptisme.  Regeneracion.  Re- 
generatio, nis. 

REGENERAR.  V.  a.  Reengendrar,  donar  nou 
sér.  Regenerar,  reengendrar.  Regenero,  as. 

REGENERAT,  DA.  p.  p.  Reengendrado.  Reg«- 
neralus. 

REGENERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut 
pera  reengendrar.  Regenerativo.  Regenerandi  vir- 
tule  pollens. 

REGENT,  A.  adj.  Lo  que  regeix  ó  governa.  Re- 
gilivo.  Regens.  ||  m.  President.  Regente.  Magister. 
II  Qui  governa  un  regne  à  falta  de  rey,  ó  per  sér 
aquest  de  menor  edat.  Regente.  Regni  procurator. 
II  Qui  presideix  los  estudis  en  las  religions.  Re- 
gente. Gymnasiarcha,  ae.  fl  En  las  universitats  lo 
catedràtich  triennal.  Regente.  Triennalis  professor. 
H  Qui  porta  '1  govern  de  una  imprerapta.  Regente. 
Typographicus  moderator.  1|  adv.  m.  ant.  rigoro- 
sament. 

estar  de  hon  regent,  fr.  met.  Se  diu  de  la  per- 
sona que's  manté  grassa  y  fresca.  Estar  fresco.  Vi- 
ri dem  esse. 

REGENTAR.  V.  a.  Desempenyar  1'  empleo  de 
regent.  Regentar.  Guberno,  as. 
REGENTAT,  DA.  p.  p.  Regentada.  Gubernatus. 
RÉGER.  V.  a.  ant.  regir. 
REGIBLE.  adj.  Fàcil  de  regir,  de  governar. 
Regible.  Regibilis. 
RÉGIDAMENT.  adv.  m.  ant.  rigorosament. 
REGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  regeix.  Regidor. 
Rector,  is.  |1  Indivíduo  del  ajuntament,  que  cuyda 
del  govern  económich.  Regidor.  Decurio,  nis. 

REGIDORAT.m.  Empleo  de  regidor.  Regidoria, 
regiduria.  Decurionis  munus.  |1  Lo  conjunt  ó  cos  de 
regidors  cnsòn  concell  ó  ajuntament  de  cada  ciutat, 
vila  ó  lloch.  Regimiento.  Decurionum  consessus. 
RÉGIMEN.  m.  Govern,  direcció,  administra- 
ció. Régimen.  Regimen,  inis.  1|  Método  de  vida  par- 
ticularment en  los  malalts.  Régimen.  Certa  vivendi 


in  REG  DICCIONARI 

formula.  |]  gram.  La  dependència  de  las  parts  de 
la  oració.  Régimen.  Regimen,  inis, 

REGIMENT,  m.  mil.  Yàrias  companyias  de 
tropa  que  cuyda  un  coronel.  Regimiento.  Legió, 
nis.  II  ant.  gobern.  ||  ajuntament. 

REGINA,  f.  ant.  y  conserva  sòn  us  en  la  Salve 
regina.  Reina.  Regina,  se. 

RÉGIO,  A.  adj.  Lo  que  toca  6  pertany  al  rey, 

y  es  propi  de  la  magestat  real.  Regió,  real.  Regius. 

II  met.  Sumptuós,  gran,  magnífich,  com:  funció 

REGIA,  convit  RÉGIO,  ctc.  Regio.  Magnificus,  regius. 

REGIÓ.  f.  Comarca,  país.  Region.  Plaga,  ae.  || 
L'  espay  que  ocupa  qualsevol  element.  Region.  Ele- 
mentorum  plaga.  ||  anat.  La  divisió  interior  del  cos 
humà,  en  ventrell,  pit  y  ventre,  y  la  subdivisió  de 
aquest.  Region.  Regio,  nis. 

REGIÓ  ELEMENTAL.  L'  cspay  desdc  la  lluna  fins  al 
centro  de  la  terra.  Region  elemental.  Elementaris 
regio. 

REGióETÉREA.  astr.  y  fil.  Lo  de  la  lluna  en  amunt. 
Region  elérea.  iEtherea  regio. 

REGIR.  V.  a.  Governar.  Regir.  Guberno,  as.  || 
Guiar.  Guiar,  regir.  Dirigo,  is.  ||  gram.  Demanar 
alguna  part  de  la  oració  la  construcció  de  altras. 
Regir.  Rego,  is.  |  v.  n.  Servir  de  govern  las  cosas 
inanimadas,  com  lo  rellotje,  calendari,  etc.  Re- 
gir. Servio,  is.  ||  nàut,  Obehir  la  nau  al  limó.  Re- 
gir. Gubernaculo  parerc,  obedire. 

REGIRAMENT.m.  revoltació. 

REGIRAR.  V.  a.  Manejar.  Menear,  revòlver,  re- 
mecer.  Yerso,  as.  U  Buscar  una  cosa  entre  altras. 
Revòlver.  Evolvo,  is.  [|  Senlarse  mal  lo  menjar  y 
causar  fàstich.  Revòlver.  Yerro,  is.  ||  escorcollar. 
II  ant.  Hacer  mudar  de  dictamen,  conmover,  revol- 
tar. Ad  aliud  adsentiri  concitare. 

REGIRARSE.  v.  r.  Jlóurerse  deun  costat  à  al- 
tre. Relornarse,  revolverse.  Commoveo,  es. 

REGIRAT,  DA.  p.  p.  Revuello.  Revolutus. 

REGISTRADOR,  m.  Qui  registra.  Registrador. 
Speculator,  scrutator,  is.  ||  La  persona  que  té  à  sòn 
càrrech  ab  autoritat  pública,  notar  y  posar  en  lo 
registre  tots  los  privilegis,  cédulas,  carlas  ó  des- 
paigs  lliurats  pel  rey,  consells  y  demés  tribunals 
de  sòn  regne,  com  també  'Is  donats  per  sos  jutges 
ó  ministres  de  sa  casa  y  cort.  Registrador.  In  labu- 
lis  publicis  vel  libris  noiator.  ||  La  persona  que  està 
à  la  entrada  ó  porta  de  algun  lloch,  pera  registrar 
los  generós  y  mercaderias  queentran.  Registrador. 
Mercium  patéfactarum  recensor,  recognitor, 

REGISTRAR.  V.  a.  Mirar  ab  mòlta  atenció. 
Registrar.  Scrutor,  aris.  ||  Regonéixer,  examinar. 
Registrar,  examinar,  visitar,  alalayar,  catar,  otear, 
oírtí-.Speculorjaris.  ||  Copiar  y notar àlallelraenlos 
llibres  de  registre  algun  despaig,  cèdula,  privilegi, 
ó  carta  donada  pel  rey,  consell,  audiència  ó  jutge 
de  sa  casa  y  cort.  Registrar.  In  tabulis  vel  libris 
publicis  adventare,  subscribere.  ||  Posar  senyal  en- 
tre las  fullas  del  llibre.  1|  Registrar.  Signis  notaré, 

REGISTRAT,  DA.  p.  p.  Registrado.  Scrutatus. 


Km 

REGISTRE,  m.  La  acció  de  registrar,  iíeg'isí/•o, 
Speculatio,  nis.  ||  Pessa  del  rellotge  pera  moderar 
sos  moviments.  Registro.  Moderatoria  horologii  rò- 
tula. II  Llibre  de  empadronament  ó  matrícula,  l'a- 
dron,  registro.  Libri  litterarum.  ||  Protocol.  Rroto- 
colo,  registro.  Archelipus,  i.  |1  Qualsevol  llibre  en 
que  's  registra  ó  apunta.  Registro.  Còdex,  icis.  |1 
La  pariida  que  s'  escriu  en  lo  llibre  de  aquest  nom. 
Registro.  Recensió,  nis.  |1  Manifestació  de  las  mer- 
caderias que  s'  han  de  registrar.  Registro.  Mercium 
patefactio.  ||  L'  albarà  en  que  constan  registradas 
las  mercaderias.  Registro.  Schedula  pro  fide  mer- 
cium. II  Cordó,  cinta  ó  altre  senyal  entre  las  fullas 
del  llibre.  Registro.  Pensilis  in  libris  fasciola.  || 
Cada  genero  de  veu  de  una  orga.  Registro.  Organi- 
carum  vocum  ordo.  1|  Llistó  quadrat  ab  que's  ta- 
pan  los  secrets  de  la  orga  pera  que  entre  '1  vent. 
Registro.  Plerilides,  um.  []  Nota  al  fi  dels  llibres 
pera  govern  del  encuadernador.  Registro.  Typo- 
graphorum  not£E  ad  philyrarum  ordinem.  ||  Entre 
estampers,  correspondència,  igualtat  de  la  línea 
de  una  plana  à  la  de  detràs.  Registro.  Linearum  in 
typographicis  paginis  aequalilas. 

TIRAR  tots  los  REGISTRES,  ff.  NO  PÉRDRERSE  PER 
PERESA. 

REGIT,  DA.  p.  p.  Regido.  Gubernatus, 

REGITAR.  Y.  a.  Llansar  per  segona  vegada, 
Volver  d  echar  ó  arrojar.  Rejicio,  is.  ||  vomitar. 

REGLA.  f.  Lley,  orden  >nsas,  estatut.  Órden,  re- 
gla. Decrelum,  i.  ||  Norma,  modelo.  Regla.  Regula, 
se.  I  Lley  universal  que  conté  lo  principal  que  déu 
observar  un  cos  religiós.  Constitucion,  regla,  regu- 
laridad,  disciplina.  Regula,  aï,  constitutio,  nis.  || 
Modo  de  executar  alguna  cosa.  órden,  regla,  modo. 
Constitutio,  nis.  ||  Principi,  -precepte,  axioma  en 
las  cièncias  y  arts.  Regla.  Regula,  sr.  \\  Moderació, 
templansa.  Regla.  Modus,  i.  ||  3Iénstruo.  Menstrua- 
cion,  regla,  mes.  Menstrualis  purgatio.  ||  Orde  in- 
variable de  las  cosas  naturals.  Regla.  Invariabilis 
naturae  ordo.  ||  arit.  Lo  modo  de  formar  cada  ge- 
nero de  comptes.  Regla.  Nuraerandi  regula.  ||  Aque- 
lla rahó  ab  que's  conforman  las  accions  pera  que 
sian  rectas.  Regla.  Regula,  se. 

REGLA  DE  ALiGACió,  La  ab  que  s'  averígua  '1  preu 
comú  de  la  mescla  de  diferents  espècies  y  valors. 
Regla  de  aligacion.  Alligationis  regula. 

REGLA  DE  CALIBRE.  Instrumcut  de  metall  ab  que 
's  pren  lo  calibre  de  las  pessas,  etc.  Regla  de  cali- 
bre. Diametra  regula. 

REGLA  DE  COMPANYIA  Ó  DE  TRES  SIMPLE,  arlt.  Aque- 
lla en  la  que  de  dos  números  coneguts  se'n  trau 
un  tercer  proporcionat.  Regla  de  compania,  de  tres, 
àurea,  de  proporcion  ó  de  oro.  Aurea  regula. 

REGLA  DE  TRES  COMPOSTA.  La  que  té  mès  de  tres 
termes.  Regla  de  tres  compuesla.  Composita  propor- 
tionis  regula. 

AB  REGLA.  m.  adv,  Arregladament,  ab  mida,  Ar- 
regladamenle,  regladamente,  moderadamente. 
lariler. 


REG 


GATAU. 


REG 


47} 


FALSA  REGLA.  CARTILLA. 

LA  REGLA  MANTÉ  'l  COS  Y  LA  BUTXACA  Ó  LAS  CA- 
SAS, ref.  Denola  quant  convé  '1  coniple  y  orde  en 
las  cosas.  Regla  y  conipús,  cuanto  mas,  mas.  Modus 
in  rebus  et  ordo  nimius  nuniciuain  erit. 

NO  HI  HA  REGLA  GENERAL  SÈXS  EXCEPCIÓ,  ff.  que  s' 

isa  pera  donar  à  etitóndrer  que  no  hi  ha  dilxo  ó 
híroloqui  fanl  generalment  cert,  que  no's  falsiQque 
jpn  alguns  casos  particulars.  No  hay  regla  sin  ex- 
[eepcion;  no  es  lodo  el  sayal  alforjas.  Fronti  nulla 

ides. 
REGLADAMENT.   adv.   m.   ant.   arreglada- 

MENT. 

REGLAMENT,  m.  Estatut,  ordenansa,  instruc- 
ció. Reglamento.  Ordo,  inis. 

REGLAR.  adj.  ant.  regular,  religiós.  ||  v.  a. 
Tirar  líneas  ab  lo  regle.  Reglar.  Ad  normam  lineas 
ducere. 

REGLE.  m.  Llistonet  pulit  pera  amidar  ó  fér 
rallas.  Regla.  Regula,  se. 

regle  de  ferro.  Entre  picapedrers  llistonet  de 
ferro  ab  que  tiran  las  lineas  en  las  pedras  que  pi- 
can.  Tirador.  Ferrea  viiga  ad  lineas  lapide  du- 
cendas. 

REGLOT.  m.  ant.  rot.  2. 

REGNA.  f.  Las  correljas  asseguradas  al  fre 
pera  manejar  lo  caball.íicníiíi.Habena,  se.  |1  reina. 

k  REGNA  SOLTA,  m,  adv.  A  tot  córrer.  A  rienda 
suelta;  à  carrera  tendida;  d  una  de  cuhallo.  Citato 
equo. 

NO  ATURAR  REGNA.  loc.  ant.  No  deUnerse.  Citis- 
simè. 

REGNANT,  p.  a.  Rcinanle.  Regnans. 

REGNAR.  V.  a.  Gobernar  un  regne  ab  propie- 
it.  Reinar.  Regno,  as.  |1  Predominar.  Reinar.  Im- 
pero, as.  (1  Prevaléixer,  continuarse,  exléndrerse 
ina  cosa.  Reinar.  Regno,  as.  |1  Adoplarse,  fér  us  de 
ílguna  cosa,  com:  regnar  lo  bastó.  Andar ,  reinar. 
Jtor,  eris. 

NO  SAB  REGNAR,  QUI  NO  SAB  DISSIMULAR,  ref.  ACOn- 

çella  que  mòltas  vegadas  convé  dissimular  als  súb- 
ïits  algunas  faltas,  perquè  seria  pitjor  exasperar- 
los.  Qaien  no  sabé  sufrir,  no  sabé  regir.  Nescius  im- 
jerii  est. 
REGNAT,  m.  Lo  temps  que  goberna  un  rey. 
'^fieinado.  Regius  dominatus.  ||  ant.  regne. 

REGNE.  m.  Las  províncias  subjectas  à  un  rey. 

\Meino.  Regnum,  i.  ||  Conjunt  de  vassalls.  Reino. 

legnilegati,  ||  hist.  nat.  Cada  classe  en  que  'sdivi- 

|deixen  los  cossos  naturals,  que  són,  animal,  vege- 

llal  y  mineral.  Reino.  Regnum,  i. 

regne  dels  cels.  Posessió  dels  benaventurats. 
\Meino  de  los  cielos.  Coelum,  i. 

REGNE  Y  casament  COMPaNYÒ  NO  CONSENT,  ref.  Ad- 

|verteix  que  quant  són  mólls  los  que  gobernan,  se 
51  pérdrer  1'  aoert  per  la  discòrdia  dels  parers. 

^Dos  tocar  ú  un  hogar,  mal  se  pueden  concertar;  el 
xandar  no  quiere  par;  dos  pobres  en  una  puerta  no 

[i^tàn  bien;  dos  aves  de  rapiüa  no  tsldn  bien  en  una 


vina;  dos  pardales  en  una  espiga  hacen  mala  liga. 
Imperium  societaüs  iinpaliens;  non  bene  cuin  so- 
ciis  regna  venusque  manenl. 

REGNÍCOLA.  m.  Natural  del  regne.  Regnicola. 
Regni  incola. 

REGO.  m.  Regada.  Riego,  regadura.  Rigalio, 
nis. 

REGOLFAR.  V.  n.  Retrocedir  la  aygua  contra 
la  corrent.  Regolfar.  Aquam  stagnare.  1|  Dit  del 
vent.  Remolinar.  Circumagi. 

REGONEGUT,  DA.  p.  p.  Reconoctdo.  Recog- 
nilus. 

REGONEIXEMENT.  m.  La  acció  de  regonéi- 
xer.  Reconocimienlo.  Agnitio,  nis.  ||  Examen,  ave- 
riguació.  Reconocimiento.  Scrutatio,  nis.  ||  coneixe- 
ment. 1]  agrauiment.  II  Submissió,  subjecció,  vassa- 
liatje.  Reconocimiento.  Subjectio,  nis.  ||  for.  Decla- 
raciójudicial  ab  que  algú  fa  seu  un  vale  ó  deute. 
Reconocimiento.  Judicialis  recognilio.  1|  y 

REGONEIXENSA.  f.  agrahiment.  ||  Examen. 
Reconocimiento,  escrutinio,  averiguacion,  registro. 
Scrutatio,  nis. 

REGONÉIXER.  V.  a.  Examinar  ab  mòlt  cuy- 
dado.  Rcconocer.  Cognosco,  is.  ||  Advertir.  Advertir, 
reconocer.  Aniraadverto,  is.  ||  Subordinarse,  sub- 
jectarse.  Subordinarse,  reconocerse.  Recognosco,  is. 

I  Confessar  algú  la  obligació  que  déu  à  altre.  Re- 
conocer. Agnosco,  is.  II  Corapéndrer,  férjudicr 
Reconocer.  Inlelligo,  percipio,  is.  |  Remunerar  lo 
servey,  traball,  favor.  Gratificar,  reconocer.  Remu- 
nero, as.  II  escorcollar.  ||  Exténdrer  la  vista  ab 
atenció  y  curiositat.  Deshollinar.  Curiosé  inspicere. 

II  Registrar  ab  cuydado  pera  buscar  lo  que's  des 
sitja.  Reconocer.  Exploro,  as.  ||  Aparlarse  algun* 
soldats  del  cos  pera  robar.  Merodear.  Milites  in 
praedationem  excurrere. 

REGONÉIXERSE.  V.  r.  Reduhirse  à  la  rahó. 
Reconocerse.  Se  ipsum  recolligere. 

REGORDONAR.  V.  a.  ant.  galardonar. 

REGORT.  adj.  ter.  gros,  gras. 

REGOSITJ.  m.  Goig,  contento.  íegfoci/o.  Laeti- 
lia,  se  II  Demostració,  expressió  de  goig  y  alegria. 
Regocijo.  Gaudium,  ii.  ||  Delectació  en  lo  que's 
gusta  ó  posseheix.  Regodeo.  Deleclalio,  nis. 

REGOSITJAR.  V.  a.  Causar  regositj.  Rcgoci- 
jar.  Hilaro,  exhilaro,  laetifico,  as. 

REGOSITJARSE.  V.  r.  Recrearse,  rébrer  gust 
interior.  Regocijarse.  Laitor,  aris.  ||  Regalarse,  com- 
plàurerse  en  lo  que  agrada.  Regodearse.  Delector, 
aris. 

REG08ITJAT,  DA.  p.  p.  Regocijado.  Lxú&- 
catus. 

REGRACIAR.  V.  a.  Agrahir.  Regraciar.  Gra- 
tias  agere.  ||  Reconciliarse,  tornar  en  amistat.  Re- 
conciliarse.  in  gratiam  revertere. 

REGRÉS.  m.  Volta,  retorn.  Regreso,  regresion, 
reiroceso.  Regressió,  nis.  ||  Dret  de  reclamar  y  ob- 
tenir lo  que  s'  havia  enagenat  ó  cedit.  Regreso. 
Regressió,  nis.  U  Cessió  de  un  benefici  ecclesiàslich 


474  REG  DICCIONARI 

à  favor  de  altre.  liegreso.  Beneficií  in  alterius  gra- 
tiam  vel  favorem  renuntiaüo. 

REGUARDA.  f.  ant.  retaguàrdu. 

REGUÀRDIA.  f.  ant.  retaguardia. 

REGUARDÓS,  A.  adj.  sospitós. 

REGUART.  m.  ant.  Mirament,  respecte,  mo- 
tiu. Alencion,  respelo,  causa,  mira.  Observanlia, 
se.  I  Sospita,  recel,  iícce/o.  Formido,  inis.  []  Abrich, 
resguart.  Abrigo,  resguardo.  Cautio,  nis. 

REGUE.  ra.  ant.  torrent,  riera. 

REGUERA.  f.  Raig  de  líquil  que's  va  vessant. 
Reguero.  Efusae  rei  macula.  ||  Seguida  de  punts  es- 
capats en  la  m/lja.  Carrera.  Solutorum  in  tibiali 
nodorum  series. 

REGUERÓ.  m.  Solch  pera  conduhir  la  aygua  à 
lo  que  s'  ha  de  regar.  Reguera,  reguero.  Colliciae, 
colliquiae,  arum. 

REGUEROT.  m.  aum.  de  reguero. 

REGUITNADOR,  A.  adj.  Qui  tira  cossas.  Fal- 
sa. Calcitrosa,  infida  bèstia. 

REGUITNAR.  V.  n.  ant.  Tirar  cossas  las  ca- 
balcaduras  perquè  las  molesta  ó  las  fa  mal  alguna 
cosa.  Respingar,  repugnar,  resistir,  remolearse,  re- 
huir.  Cum  gemitu  calcitrare. 

REGUITZADA.  f.  y 

REGUITZELL,  m.  Mullitut  6  número  conside- 
rable. Resle,  relahila.  Longa  et  inlerrupta  rerum 
series. 

REGULACIÓ,  f.  Coteig.  Regulacion.  Computa- 
tio,  nis. 

REGULADOR.  A.  m.  y  f.  Qui  regula.  Regula- 
dor. Moderator,  is.  []  m.  Mecanisme  que  en  las  mà- 
quinas  de  vapor  y  en  altras  serveix  pera  arreglar 
lo  moviment.  Regulador.  Regulalor,  is. 

REGULAR.  V.  a.  Computar,  calcular.  Regular. 
Computo,  as.  |  Arreglar,  posar  en  orde.  Regular. 
Regulo,  as. 

REGULAR,  adj.  Conforme  à  regla.  Regular. 
Regularis.  ||  Arreglat  en  las  accions  y  modo  de 
víurer.  Regular.  Regularis.  \\  Ordinari,  natural. 
Regular.  Certus.  1|  La  persona  subjecta  à  algun  ins- 
titut religiós.  Regular,  reglar.  Religiosi  instituti 
sectator.  |1  Lo  que  pertany  al  religiós  ó  al  es'alut, 
com:  REGULAR  observAucia.  Regular.  Ad  religiosum 
institutum  et  illius  seclatorem  pertinens. 

ES  REGULAR,  exp.  Es  conforme,  corresponent. 
Es  regular,  es  natural,  es  consiguiente.  Consequens 
est. 

PER  LO  REGULAR,  ffl,  adv.  REGULARMENT. 

REGULARITAT,  f.  Proporció  entre  las  parts 
pera  formar  un  tot  regular.  Regularidad.  Euryth- 
mia,  as.  |1  Exacta  observància  del  institut  religiós. 
Regularidad.  Religionis  custodia.  I  Observància  de 
las  reglas.  Regularidad.  Legum  observantia.  |1  Lo 
modo  comú  y  ordinari  de  obrar.  Regularidad.  Fre- 
quens,  constans. 

REGULARMENT,  adv.  m.  Comunment,  or- 
dinàriament. Regularmenle,  por  lo  regular,  comun- 
menle.  Ferè,  fermè. 


RE! 


REGULARSE.  V.  r.  Moderar  los  gastos.  Redu- 
cirse,  redondearse,  regular  los  gastos.  Sumptibus 
parcere. 

REGULAT,  DA.  p.  p.  Regulada.  Regulatus.  || 
adj.  Arreglat  en  la  conducta.  Regular,  regulada. 
Regularis. 

REGULL.  m.  Sonido  bronch  de  la  veu.  lion- 
quera,  ronquez,  ronquedad.  Raucitas,  alis. 

REGULLÒS,  A.  adj.  Qui  pateix  ronquera.  Es- 
lerleroso,  ronco.  Raucus. 

REGULO,  m.  Reyetó,  rey  de  estat  petit.  Regu- 
lo. Regulus,  i. 

REGUST,  m.  Saba  en  las  viandas  y  licors. 
Gustillo,  resabio.  Cupreus,  ei.  ||  La  saba  que  tenen 
las  cosas  guisadas  ó  guardadas  en  ollas  ó  cassolas 
de  metall.  Relumbre.  Cupreus,  ferrugineus  sapor. 

REHABILITACIÓ,  f.  Reparació,  restitució  de 
una  cosa  al  séu  antich  estat.  Rehabililacion.  In  pris- 
tinum  statum  restitutio. 

REHABILITAR.  V.  a.  Reparar,  tornar  una 
cosa  à  sòn  antich  estat.  Rehabilitar.  In  pristinum 
statum  reslituere. 

REHABILITAT,  DA.  p.  p.  Rehabilitada.  In 
pristinum  statum  reslitutus. 

REHIN.  m.  ant.  La  persona  ó  cosa  que's  queda 
per  penyora  en  poder  del  contrari.  Rehen.  Pignus, 
oris. 

REHUVA.  f.  Such  gomós  que  destil-lan  alguns 
arbres,  com  lo  pi,  etc.  Rehina.  Resina,  ae.  ||  Subs- 
tància rehinosa,  pesada,  grassa  y  transparent,  que 
ab  lo  calor  del  sol  destil-lan  los  Ironchs  dels  pins. 
Es  de  un  sabor  amarch,  acre,  que  causa  vòmits  y 
de  un  color  roig  blanch :  posada  al  sol  se  conver- 
teix en  grumolls  blanquíssims  y  odoríferos.  Miera. 
Resinosa  pini  subslantia. 

REHINA  BARREJADA  AB  CERA.  La  rehina  que  cau 
dels  navios,  ó  la  que  destil•la  '1  pi  mesclada  ab 
cera.  Zopisa.  Resina  cerata. 

REHINETA.  f.  REYNETA. 

REHINÓS,  A.  adj.  Ple,  abundant  de  rehina. 
Resinosa.  Resinosus.  1|  Semblant  à  la  rehina  ó  à  lo 
que  la  produheix.  Resinosa.  Resinaceus.        s 

REI.  m.  REY. 

REIMPRÉS,  A.  p.  p.  Reimpreso.  Typis  iterúm 
mandatus. 

REIMPRESSIÓ,  f.  Segona  impressió,  segona 
edició.  Reimpresion.  Iterafa,  secunda  edilio. 

REIMPRIMIR.  V.  a.  Tornar  à  imprimir,  ó  re- 
petir la  impressió  de  una  obra  ó  escrit.  Reimpri- 
mir. Typis  iterúm  edere. 

REINCIDÈNCIA,  f.  Repetició  de  una  mateixa 
culpa.  Reincidència.  Iterata  in  crimen  prolapsio. 

REINCIDENT,  p.  a.  Lo  que  reincideix.  Reinci- 
denie,  relnpso.  Reiterans. 

REINCIDIR.  V.  n.  Recàurer  en  la  malaltia. 
Reincidir.  Recido,  is.  1|  Cométrer  la  mateixa  falta  ó 
delicte.  Reincidir.  In  eamdem  culpam  prolabi. 

REINCORPORACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de 
reincorporar.  Reincorporacion.  Redintegratio,  nis. 


REL 

REINCORPORAR.  V.  a.  Tornar  à  incorporar, 
çregar  ó  unir  à  un  cos  polílich  6  moral  lo  ques' 
kavia  separat  de  ell.  També  s'  usa  com  recíproch. 
ieincorporar.  Instauro,  as;  iteríim  coaplare. 

REINFLAMENT.  m.  Tumor,  inflamació.  Hin- 
M:on.  Tumor,  is. 

REINFLAR.  v.a.  Inflar,  umplir.  Hinchar.  Dis- 
5nto,  as. 

REINFLAT,  DA.  adj.  Orgullós,  superbiós, 
iresumit.  Àbolagado,  embolijado,  hinchado,  abo- 
ieiado.  Inflatus. 

REINTEGRACIÓ,  f.  y 

REINTEGRAMENT,  m.  REINTEGRO. 

REINTEGRAR.  V.  a.  Restiluhir,  satisfer  en- 
ïrament.  Rdniegrar,  Integro,  as.  |  Reparar,  re- 
lovar.  Reintegrar.  Redintegro,as. 

REINTEGRARSE.  V.  a.  Recobrarse  enlera- 
jent  de  lo  perdut.  Reintegrarse,  resarcirse.  In  in- 
ïgrum  restilui. 

REINTEGRAT,  DA.  p.  p.  Reintegrado.  Inte- 
Iratus. 

REINTEGRO,  m.  L'  acte  y  efecte  de  rein- 
jgrar.  Reintegro ,  reinlegracion.  Redintegratio, 
lis. 

REITERACIÓ,  f.  Repetició.  Reiteracion.  Ite- 
itio,  nis. 

REITERADAMENT,  adv.  m.  repetidament. 

REITERAR.  V.  a.  Repetir,  renovar.  Reiterar. 
Itero,  as. 

REIVINDICACIÓ,    f.  REVINDICACIÓ. 

REIVINDICAR.  V.  a,  REVINDICAa. 

REIXA.  f.  Barrons  de  fusta  ó  de  ferro  encreu- 
lats.  Reja.  Reliculum,  i.  ||  La  del  parlador  de  las 
lonjas.  Red,  reja.  Clalhrum,  i.  I  y 
REIXAT,  m.  Tanca  à  modo  de  reixa 
tejado,  verja,varasceto.  Transenna,  ai. 
là  en  las  robas  entreteixint  fil  ó  seda. 
|Transversis  filis  elaboralum  opus. 

REIXETA.  f.  d.  Rej'iela.  Parvus  clathrus. 

REIXIR.    V.  a.  REEIXIR. 
REL.    f.  ARREL. 

RELACIÓ,  f.  Narració,  informe  de  lo  succehit. 

Ifielacion,  referència.  Relatio,  nis.  |  Correspondén- 
jia  ó  comunicació  entre  dos  personas.  Relacion. 

ÍCommercium,  ii.  f  Connexió  de  una  cosa  ab  allra. 
Belacion,  referència,  habitud,  respecto,  órden,  cohe- 

^rencia.  Relatio,  nis.  |1  Parenliu  remot.  Rdacion. 
lelatio,  nis.  []  lóg.  Respecte,  orde  de  una  cosa  ab 
iltra.  Relacion.  Relatio,  nis.  ||  En  lascomédias  nar- 

^ració  que  fa  un  actor  dels  fets  anteriors.  Relacion, 

inarracion,  pintura.  Còmica  narraHo.  H  for.  Infor- 
ue  que  fa  '1  relator  de  algun  procés.  Relacion. 
^ognilura,  ee. 

RELACIÓ  JORADA.  La  que's  fà  de  un  compte  abans 
de  presentar  los  documents  justificatius.  Relacion 

jurada.  Jurala  relatio. 

RELACIÓ  SIMPLE.  La  quc  ab  senzillesa  refereix 
algun  fet.  Relacion  desnuda,  sencilla.  Pura,  since- 
ra expositio. 


CATALÀ.  REL  ns 

FÉR  RELACIÓ,  fr.  Coutar,  referir.  Relacionar,  nar- 
rar, hacer  relacion,  relatar.  Narro,  as.  |1  Referirse 
una  cosa  à  allra.  Hacer  relacion,  aludir,  referirse, 
connotar.  Refero,  ers. 

RELACIONAR.  V.  a.  FÉR  RELACIÓ.  1. 

RELADOR.  m.  ant.  relator. 
RELAM.  m.  ant.  rellam. 

RELAPSO,  A.  adj.  REINCIDENT. 

RELATADOR.  m^  ant.  relator. 

RELATAMENT.  m.  ant.  relació. 

RELATAR.  V.  a.  Referir.  Narrar,  relatar,  re- 
lacionar. Refero,  ers.  ||  Fér  relació  de  un  procés. 
Relatar.  Causam  litigii  in  judicio  recitaré. 

RELATAT,  DA.  p.  p.  Relatada.  Relatus. 

RELATIU,  VA.  adj.  Lo  que's  refereix  à  allra 
cosa.  Concerniente,  relativa.  Relalivus.  ||  gram.  Lo 
pronom  que  fà  relació  à  sòn  antecedent.  Relativa. 
Relativus. 

RELATOR,  m.  Qui  relata.  Relatador,  relatanle. 
Relator,  narrator,  is.  1|  Lo  subjecte  aprobal  y  de- 
putat  en  cada  audiència  pera  relació  de  las  cau- 
sas  y  plets.  Relator.  Recitator,  is. 

RELATORA,  f.  La  muller  del  relator.  Relato- 
ra. Relaloris  uxor. 

RELATORIA.  f.  L'  empleo  de  relator.  Relato- 
ria.  Cognitura,  sa. 

RELAX4CIÓ.  f.  Dilatació  de  alguna  part  del 
cos  que  pert  sa  firmesa.  Relajacion.  Remissió,  nis. 
II  Extensió  de  un  cos  bla.  Relajacion,  relajamiento. 
Laxalio,  nis.  |1  Descans,  inlermissió  de  algun  tra- 
bfiU  ó  tarea.  Relajacion,  desahogo.  Laxatio,  nis.  [j 
La  enlrega  que  fà  del  reo  '1  jutge  ecclesiàstich  al 
secular  en  cas  de  sanch.  Relajacion.  Saículari  ju- 
dici rei  capitis  traditio,  1|  La  falla  de  vigor  en  las 
bonàs  costums  ó  en  la  observància  de  algun  insti- 
tut. Relajacion.  Disciplinae  seu  morum  dissolutio. 
II  Conmutació  ó  dispensa  de  algun  vol  ó  jurament. 
Relajacion.  Yoti,  juramenti  relaxatio,  solutio. 

RELAXANT,  adj.  Substància  que  té  la  propie- 
tat de  disminuhir  la  tivantó  ó  ereció  dels  órganos 
inflamals,  etc.  Relajante.  Relaxans,  lis. 

RELAXAR,  v.  a.  Ablanir,  afluixar.  Relajar. 
Laxo,  as.  |j  Dispensar  de  alguna  obligació,  com  vot 
ó  jurament.  Relajar.  A  voto,  juramento  solvere.  |] 
Entregar  lo  jutge  ecclesiàstich  al  secular  lo  reo  de 
pena  capital.  Relajar.  Síeculari  judici  reum  capi- 
tis tradere.  1|  Divertir,  donar  algun  descans  al  ani- 
mo. Relajar,  dar  desahogo,  esparcir  el  animo.  Ani- 
mum  relaxaré.  |  for.  Aliviar,  disminuhir  la  pena. 
Relajar.  Poenam  relaxaré.  ||  Negociar  un  vale,  elc. 
Negociar.  Negolior,  aris. 

RELAXARSE.  v.  r.  Dilalarse  alguna  part  en 
lo  cos  del  animal  per  debililat  ó  per  alguna  forsa 
ó  violència  que  féu.  Relajarse.  Relaxor,  aris.  ||  Dit 
del  clergue  ó  religiós  víurer  com  secular.  Asegla- 
rarse  relajarse.  In  profanam  vilara  desciscere.  || 
Yiciarse  en  lo  costum.  Relajarse,  estragarse.  Li- 
cenciüs  agere. 
RELAXAT,  DA.  p.  p.  Relajado.  Laxatus.  U  adj. 


.  Enrejado, 
I  Lo  que  's 
Enrejado. 


176 


REL 


DICCIONARI 


REL 


Fluix,  no  tivant.  Laxo,  relajado.  Laxus,  remissus. 
II  Libre,  s'  aplica  à  la  moral  poch  sana,  y  als  que 
la  segueixen.   Laxo,  relajado.   Laxior,  remissior 
doctrina.  ||  ant.  Posposat.  Pospueslo.  Popositus. 
RELEGACIÓ.  f.  ant.  desteriio. 

RELEGAR.  V.  a.  DESTERRAR. 
RELEIX.  ni.  RELLEIX. 

RELEIXAR.  V.  a.  ant.  cedir,  co.ndonàr,  cam- 

BIAR. 

RELETA.  f.  ARRELETA. 

RELEVANT.  aJj.  Excel•lent,  gran,  sobresa- 
lient.  Relevanle.  Eximius. 

RELEVAR.  \.  a.  Exonerar,  aliviar.  Alijerar, 
relevar.  Exonero,  as.  ||  Socórrer,  remediar.  Rele- 
var.  Calarailatibus  subvenire.  ||  Perdonar  alguna 
obligació  ó  gravàmen.  Relevar.  Exonero,  as.  |1  ant. 
Avenlaljar.  Avenlajar,  realzar.  Exceilo,  is. 

RELEVAT,  DA.  p.  p.  Relevado.  Exoneralus. 

RELIGIÓ,  f.  Yirlut  moral  ab  que  adoraui  à  Deu 
ab  cuito  degut.  Religion.  Religió,  nis.  ||  Cuito  que's 
tributa  à  la  divinitat.  Religion.  Religió,  nis.  [|  La 
actual  observància  de  las  bonàs  cosiums  y  obras 
de  devoció.  Ordcn,  religion.  Religió,  nis.  1|  Profes- 
sió de  la  Uey  divina  y  ecclesiàs!ica.  Religion.  Re- 
ligió, nis.  II  L'  estat  de  frare  ó  monja  aprobat  per 
la  Iglésia.  Religion.  Religió,  nis. 

RELIGIÓ  DE  SANT  HONORAT.  Oide  rcligíós  fuudada 
en  lo  sigle  Y.  Religion  de  San  Honoralo.  Religió 
sancti  Honorati. 

RELIGIONARI.  m.  Sectari  de  la  religió  refor- 
mada. Religionario ,  religionista.  Religionarius, 
ii. 

RELIGIÓS,  A.  m.  y  f.  Qui  professa  alguna  re- 
ligió y  pórla  hàbit.  Fraile,  religiosa.  Frater,  tris; 
religiosi  instiluti  seclator.  ||  Piadós,  devot.  Religio- 
so.  Pius,  religiosus.  ||  Observant  de  la  lley  y  reli- 
gió que  professa.  iíe/!(/ioso.  Religiosus.  U  Lo  que  per- 
tany à  la  religió  y  als  que  la  professan.  Religion. 
Religiosus. 

FÉRSE  RELIGIÓS,  fr.  Professar  alguna  religió  y 
portar  hàbit.  [lacerse  religiosa;  tomar  el  habito. 
Religioso  habitu  insigniri. 

RELIGIOSAMENT,  adv.  m.  Devotament,  hu- 
milment, ab  religió.  Religiosamente.  Religiosè,  piè. 
I  Ab  puntualitat  óexactitut.  Religiosamente.  Accu- 
ratè,  exacte.  ||  De  bona  fé.  Religiosamenle,  de  buena 
fé.  Sana  fide. 

RELIGIOSITAT,  f.  L'  exercici,  pràctica  y  us 
de  aquellas  accions  arregladas  y  piadosas,  que 
constituheixen  un  bon  religiós.  Religiosidad.  Pie- 
tas,  atis,  religió,  nis.  ||  Puntualitat  y  exaclitut  de 
alguna  cosa.  lEscrupulosidad,  religiosidad.  Accura- 
lio,  nis,  accurata  dignitas. 

RELlGIOSissiM,  A.  adj.  sup.  Religiosisimo. 
Yaldè  religiosus,  piissimus. 

RELINGA.  f.  nàut.  Lo  cap  ab  que's  reforsa  la 
vora  de  las  velas  y  pren  la  denominació  de  cada 
una  de  ellas.  |j  Corda  de  cànem  ahont  estan  fixos 
los  ploms  y  'Is  suros  à  fi  de  que  V  art  cale  y  sure 


en  la  aygua.  Relinga.  Nauticus  funis  quo  vela  mu- 
niuntur. 

BUSCAR  LA    RELINGA    DE    BARLOVENT.    fr.    Ycnir  lo 

vent  alternativament  à  ratxas  escassas,  y  tornar  à 
la  primera  direcció.  Buscar  la  relinga  de  barlovento. 
Nautico  fune  quo  vela  muniuntur  quaerere. 

DEIXAR   Ó  QUEDARSE    EN    RELINGAS.    Emportarse  '1 

vent  las  velas  no  deixant  mès  que  las  relingas. 
Dejar  ó  quedarse  en  relinguas.  In  funibus  nauticis 
relinquere. 

RELINGAR.  v.  a.  nàut.  Cusir  ó  enganxar  las 
relingas.  Relingar.  Nautico  fune  muniré.  |  v.  n. 
Móurerse  la  relinga  ab  lo  vent  ó  comensar  à  flame-* 
jar  la  vela.  Relingar.  Nauticum  funem  vela  mu- 
nientem  vento  agitari. 

RELINGAT,  DA.  p.  p.  de  Relingar  y  relin- 
garse. 

RELÍQUIA,  f.  Sobra,  resíduo.  Reliquia.  Reli- 
quiae,  arum,  residuus,  ii,  lipsana,  orum.  |1  Porcio- 
neta  de  cosa  sagrada.  Reliquia.  Sacra  reliquia.  [j 
met.  Yestigi,  rastre  de  una  cosa  passada.  Reliquia. 
Reliquia,  ae.  ||  met.  Dolor  y  atxaque  de  resulias  de 
algun  mal.  Reliquia.  Morbi  reliquia?,  admonitio.  || 
Las  sobras  del  menjar  pera  guardarlas.  Relieve. 
Ciborum  reliquia?.  ||  Resíduo  de  la  galeta  averiada. 
Mazamorra.  Ex  marino  biscocto  residuura. 

RELÍQUIA  INSIGNE.  'L  cap,  bras  ó  cama  de  un  cos 
sant.  Reliquia  insigne.  Insignis  reliquia. 

GUARDAR  COMUNA  RELÍQUIA,  fr.  Teuír  alguua cosa 
mòlt  reservada.  Guardar  como  oro  en  paíio  ó  coma 
pera  en  labaque.  Prout  aurum  servaré. 

RELIQUIARI.  m.  Lloch  ahont  se  guardan  las 
relíquias.  Relicnrio.  Reliquiarium  Iheca ,  reposi- 
torium.  II  Guarniment  pera  la  conservació  y  de- 
cència de  las  relíquias.  Relicario.  Reliqniae  capsa. 

RELLA.  f.  La  pessa  de  ferro  en  lo  dental  de  la 
arada,  pera  obrir  la  terra.  Reja.  Yoiner,  eris.  [| 
Llauro.  Reja.  Aratio,  nis. 

DONAR  LA  PRIMERA  RELLA.  fr.  Llaurar  la  primera 
vegada  pera  sembrar  la  terra.  Barbechar,  romper. 
Agrum  novare. 

DONAR  LA  SEGONA  RELLA.  fr.  Llaurar  la  segona  ve- 
gada. Dinar;  dar  la  segunda  vuella.  Agrum  iterare. 

DONAR  LA  TERCERA  RELLA.  fr.  Llaurar  tercera  ve- 
gada. Terciar.  Serlio,  as. 

DONAK  LA  QUARTA  RELLA.  fr.  Llaurar  quarta  vega- 
da las  terras  que  s'  han  de  sembrar.  Cuarlar.  Ter- 
ram  tertio  iterare. 

RELLAM.  m.  llampech.  |1  interj.  imprecatória. 
Mal  haya  ò  mal  haya  el  alma  del  diablo.  Dii,  te, 
illum  perdant. 

RELLANS.  m.  Succés  casual.  Relance.  Casus, 
eventus,  us.  ||  ant.  Proporció  pera  comprar  bara- 
to. Lance.  Fortuna,  ae. 

DE  RELLANS.  lu.  adv.  Per  casualitat.  Casualmente, 
de  relance.  Fortè,  fortuitè. 

REL-LEIG.  rn.  La  escarpra  ó  tancament  en  dis- 
minució de  la  paret  cap  dalt  en  los  edificis  ó  altras 
fàbricas.  Se  diu  també  de  altras  cosas,  especial- 


REL 


CATALi. 


REL 


477 


ent  en  tos  carros  y  coixos.  Relej,  releje.  Crassa- 

enti  diminulio. 

REL-LEIXAR.  V.  a.  Deixar  segona  vegada.  Vol- 
ver  d  dejar.  Ileriím  relinquere. 

RELLENO.  m.  Guisat  de  carabassa,  préssechs, 

ipas,  elc.  farcits  de  carn  picada.  Relleno.  Farsi- 

en,  inis. 

RELLENT.  adj.  Humit  y  no  mullat,  Lienlo.  IIu- 

idus,  madidus. 

RELLEPAR.  V.  n.  Tornar  a  llepar  una  ó  mès 
cgadas  una  mateixa  cosa.  Relamer.  Iterúm  lambe- 
re,  elingere. 

RELLEU,  m.  Figura,  adorno  sobre  un  pla.  Re- 
eve.  Eminentia,  exiantia,  ai.  |1  Sobras  del  menjar 
ue's  guardan.  Relieve.  Giborura  reliquiíE.  \\  arq. 
,a  part  que  sobreíx  de  la  línea  principal.  Resalio, 
esalte.  Prominentia,  ae. 

FÉR  DE  RELLEU,  fr.  Fabricar  alguna  cosa  de  re- 
eu.  Relevar.  Anaglyphae  formaré  vel  signis  aspe- 

re. 

MiTJ  RELLEU.  Aquell  en  que  las  flguras  sobreí- 
en  del  pla  de  la  meytat  de  sòn  gruix.  Medio  relie- 
e.  Eclypa  eíBgies,  seu  raedia  sui  parte  promi- 
ens. 

RELLEVAR.  V.  a.  Socórrer.  Suhlevar,  reme- 
iar. Sublevo,  as,  subvenio,  is.  |I  Reemplassar  à 
Itre  en  1'  empleo  ó  servici.  Relevar,  reemplazar. 
ubrogo,  as ;  in  allerius  loco  col•locaré.  |1  Tràurer 
art  ó  quantitat.  Quitar,  relevar.  De  summa  aliquid 
emere.  1|  ant.  fér  de  relleu.  \\  v.  r.  Alternar  mú- 
uament.  Remudarse,  revezarse.  Per  vices  mulari. 

RELLEVAT,  DA.  p.  p.  Relevado.  Sublevatus. 

RELLEVO,  m.  La  substitució  de  una  guàrdia  ó 
e  una  cenlinella  à  altra.  Relevo.  Subrogatio,  nis. 

RELLIGAR,  v.  a.  Lligar  mès  estret,  tornar  à 
ligar.  Religar,  volver  d  alar.  Religo,  as. 

RELLIGAT,  DA.  p.  p.  Religado.  Religatus. 

RELLISCADA,  f.  L'  acle  de  relliscar.  Desliz, 
resbalon.  Prolapsio,  nis,  lapsus,  us.  ||  Lo  senyal  que 
queda  de  haver  relliscat.  Resbaladura,  resbala- 
miento.  Lapsus  vestigium. 

DONAR  Ó  PKGAR  UNA  RELLLSCADA.  fr.  y 

RELLISCAR.  V.   n.  Escórrerse  alguna  cosa, 
anàrsen  los  peus.  Deslizarse,  resbalar,  desvarar, 
'■   desvararse.  Labor,  eris. 

I  RELLISCÓS  Y  RELLISQUENT,  A.  adj.  S' 
aplica  al  paratge  en  que  algú  està  exposat  à  rellis- 
car. Deslizadizo,  resbaladizo,  lubrico,  deleznable, 
deleznadero.  Lubricus  locus. 
.  RELLOTGE,  m.  Màquina  que  senyala  las  horas 
6  las  senyala  y  juntament  las  toca.  Reloj.  Horolo- 
gium,  horarium,  ij.  |1  brumidor.  j]  Lo  gros  de  but- 
xaca. Calenlador.  Manuale,  pergrande  horologium. 
RELLOTGE  DE  ARENA.  Màquiua  composta  de  dos 
ampolletas  de  vidre  ó  cristall  unidas  per  la  boca, 
en  una  de  las  quals  se  conté  una  porció  de  arena 
que  tarda  à  càurer  en  la  altra  un  cert  y  determi- 
nat espay  de  temps.  Reloj  de  arena.  Horologium  are- 
nas descensu  horas  demeliens. 

TOMO  U. 


RELLOTGE  DE  AYGUA.  lustrumeut  formal  de  dos 
ampollas  una  sobre  altra  y  de  la  superior  va  des- 
til•lant en  la  inferior.  Avuy  se  fan  de  distintas  for- 
mas  per  la  diferència  y  senjalament  (|e  las  horas. 
Reloj  de  agua.  Clepsydra,  íb. 

RELLOTGE  DE  BUTXACA.  'L  quc  per  sÓF  petit  pót  al- 
gú portarlo  ab  ell.  Reloj  defallriquera.  Horologium 
exiguum,  quod  marsupio  indusum  porlari  potest. 

RELLOTGE  DE  CAMPANA.  'L  que  à  mès  de  senyalar 
las  horas,  las  toca  ab  la  campana.  Rdoj  de  campa- 
na. Horologium  campanae  sonilu  horas  indicans. 

RELLOTGE    DE    LONGITÜTS.  LO    qUB    eslà    COUStruit 

lan  exactament  que  serveix  pera  medir  las  longi- 
luls,  principalment  en  lo  mar._  Reloj'de  longiíudes» 
Longiludinum  horologium. 

RELLOTGE  DE  MÚSICA.  'L  quB  al  tocar  las  horas 
sona  una  tocata  de  música.  Reloj  de  música.  Horo- 
logium modulatè  sonans. 

RELLOTGE  DE  PÉNDüLA.  Rellotge  de  nova  invenció, 
que's  fa  ab  un  pes  penjant  de  un  fil  ferro, 
'1  qual  està  agafat  à  un  punt  fixo,  del  qual  resulta 
un  moviment  igual  per  medi  de  una  línea  curva» 
que'n  diuhen  los  geómetras  ciclóide,  y  ab  las  con- 
tínuas  vibracions  va  restituhintse  '1  pes  al  punt 
ahont  comensa  sòn  moviment.  Reloj  de  péndola . 
Horologium  oscillalorium. 

RELLOTGE  DE  REFLEXIÓ.  'L  de  sol  en  lo  qual  sen- 
yala las  horas  lo  raig  reflexo  del  sol.  Reloj  de  re- 
jlexion.  Solàrium  per  ràdios  reflexos. 

RELLOTGE  DE  REFRAcció.  AqucU  CU  lo  qual  seuyala 
las  horas  lo  raig  refracto  del  sol.  Reloj  de  refrac- 
cion.  Solàrium  per  ràdios  rafractos. 

RELLOTGE  DE  REPETICIÓ.  'L  quo  loca  la  hora  sem- 
pre que  s'  apreta  sa  molla,  y  també  'I  que  toca  dos 
vegadas  la  mateixa  hora.  Reloj  de  repeiicion.  Horo- 
logium sonitum  horas  indicantem  iterans. 

RELLOTGE  DEscoxNCERTAT.  met.  Lo  subjecle  des- 
ordenat en  sas  accions  ó  paraulas.  Reloj  descari' 
cerlado.  Tamquam  horologium  aberrans. 

RELLOTGE  DE  SOL.  Lo  dibuixat  eu  qualsevol  su- 
perfície, descrivint  unas  líneas  qne  representan 
los  círculs  horaris,  en  que  toca  '1  sol  en  lo  discurs 
del  dia,  y  per  medi  de  una  agulla  de  ferro  que  fa 
sombra  en  ells,  se  coneix  la  hora  que  es.  De  aques- 
tos rellotges  ni  ha  de  vàrias  espècies  segons  la  su- 
perfície y  en  la  forma  que  descriu.  'Ls  que's  fan 
"en  la  superfície  de  un  cilindro,  's  diuhen  cilín- 
drichs,  los  de  un  cono,  cónichs,  etc.  Reloj  de  sol  ó 
solar.  Horologium  solàrium. 

RELLOTGE  EQUiNOCciAL.  Rellotge  de  sol  que's  des- 
criu en  un  pla  paralelo  al  Equador.  Reloj  equinoc- 
cial.  Solàrium  equinoclÍ2fle.| 

RELLOTGE  uouisoNTAL.  Lo  lellotge  dc  sol  quc  's 
dibuixa  en  un  pla  paralelo  al  horisonl.  Reloj  hori- 
zonlal.  Horologium  horizonlale. 

RELLOTGE  LLUNAR.  Aquell  60  quo  la  sombra  de  la 
lluna  formada  per  la  agulla  senyala  quina  hora  es. 
Reloj  lunar.  Horologium  lunare. 

RELLOTGE  MERIDIÀ.  'L  rellotge  dc  sol  que's  fa  en 

60 


478  REM 

°  pla  del  círcul  meridià:  y  si  's  forma  en  la  su- 
perfície que  està  directament  al  orient,  se'n  diu  me- 
ridià oriental,  y  si  en  la  oposada,  meridià  occi- 
dental. Relojmeridiano.  Solàrium  meridianum. 

RELLOTGE  POLAR.  Lo  rcUotge  de  sol  que's  fà  en  un 
pla  paralelo  al  círcul  màxim,  que  passa  pels  pols 
del  mon,  pels  punts  del  verdader  orient  y  ocàs. 
Lo  que's  descriu  en  la  superfície  superior,  se'n  diu 
polar  superior,  y  '1  que's  descriu  en  la  oposada  po- 
lar inferior.  Re  lo j  polar.  Solàrium  polare. 

RELLOTGE  PORTÀTIL.  Lo  de  sol  que  no  està  fixo  en 
lloch  determinat,  sinó  que  mediant  algun  artifici 
s  porta  de  una  part  à  altra.  Reloj  portàlil.  Horolo- 
^gium  geslatorium  vel  manuale. 

RELLOTGE    VERTICAL    ÀB    DECLINACIÓ,   'L    qUC   eSlà 

col-locat  en  un  pla  que  no  mira  dretament  al  mitj 
dia,  sinó  que  està  en  vers  T  orient  ó  ponent.  Reloj 
vertical  con  declinacion.  Solàrium  verlicale  decli- 
nans. 

RELLOTGE  VERTICAL  SENSE  DECLINACIÓ.  'L  qUB  eStà 

col•locat  en  lo  pla  del  vertical  primari,  que  es  lo 
que  mira  directament  per  un  costat  al  mitj  dia  y 
per  altre  al  seplentrió.  Reloj  vertical  sin  declinacion. 
Solàrium  verlicale  rectum. 

ATRASSAR  LO  RELLOTGE,  fr.  Fér  retrocedir  la  agu- 
lla ó  senyalador  en  los  rellotges  de  corda.  Atrasar 
el  reloj.  Retardaré. 

ESTAR  COMÜN  RELLOTGE,  fr.  mct.  TREMPAT  COM  ÜN 
ORGA. 

TOCAR  LO  RELLOTGE  LAS  OORAS,  LA  UNA,  ETC.  fr. 

Sonar  la  campana  del  rellotge  quina  hora  es.  Dar 
el  reloj  la  hora,  la  una,  etc.  Horam  sonitu  campa- 
nae  indicaré. 

RELLOTGER,  m.  Qui  fà,  compon  ó  ven  rellot- 
ges. Relojero.  Horologiorum  artifex  vel  raoderator. 
II  ter.  Lo  qui  té  '1  càrrech  de  cuydar  lo  rellotge  de 
la  vila.  Relojero.  Horologii  custos. 

RELLOTGER^,  f.  Butxaqueta  expressa  pera 
portar  lo  rellotge.  Relojera.  Horologio  cuslodiendo 
loculus.  II  Capsa  pera  guardar  los  rellotges.  Reloje- 
ra. Horologiis  custodiendis  capsa. 

RELLOTGERIA,  f.  L'  art  de  fér  rellotges.  Jïe- 
lojeria.  Horologia  fabricandi  ars.  ||  La  botiga  ahont 
se  fan,  venen  ó  componen  rellotges.  Relojeria.  Of- 
ficina  in  qua  horologia  fabricantur. 

RELLOTGET.  m.  d.  Relogico,  illo,  ito.  Parvum 
horologium. 

RELLUHENT,  A.  adj.  Brillant,  resplandent, 
lo  que  relluheix.  Reluciente.  Renitens,  radians.  | 
Brunyit.  Reluciente.  Enitens,  splendens. 

RELLUHIR.  V.  n.  Brillar,  resplandéixer.  Bri- 
llar, relucir,  resplandecer,  relumbrar.  Emico,  radio, 
as.  fl  met.  Mostrarse  excel-lent  en  alguna  virtut  ó 
en  lasaccions.  Relucir.  Emineo, es.  ||  Despedir  llum 
desí  alguna  cosa  resplandent.  Relucir.  Reluceo,  es. 
RELLUYTAR.  V.  n.  ant.  Lluylar  ab  continuo 
debat.  Reluchar.  Reluctor,  aris.  ||  mèt.  Lluylar,  xo- 
car una  cosa  contra  altra  repetidament.  Reluchar. 
Reluctor,  aris. 


DICCIONARI  REM 

nàut.  Barra  de  fusta  de  cana  y  mitja 


REM.  m. 

de  llarch,  en  forma  de  pala  en  1'  extrem,  que  fent 
forsa  en  la  aygua  fà  anar  la  embarcació,  l'ala,  re- 
mo. Remigium,  i,  tonsa,  ae,  remus,  i.  ||  met.  Los 
brassos  y  camas  de  la  persona.  Remos.  Remi,  orum. 
II  met.  ant.  ala.  fl  ramassada,  remolí. 

REM  DE  GALERA,  met.  Qualsevol  traball  penós  y 
continuat.  Remo.  ímprobus  labor. 

ANAR  ó  NAVEGAR  i  REM  Y  VELA.  fr.  que  à  mès  del 
sentit  recte  significa  férse  alguna  cosa  ab  tota  pres- 
tesa. Navegar  àvelay  remo.  Remis  velisque  uti. 

REMÀ.  (À)  m.  adv.  Ab  extravio  ó  fora  de  us  ó 
de  orde.  A  Iras  mano.  Procul  hinc,  extra  ordinem. 

REMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rema.  Remador,  re- 
mero,  remante.  Remex,  igis. 

REMADURA.  f.  remament. 

REMALLAR.  v.  a.  Adobar  las  murallas  vellas 
ó  Irencadas.  Remallar.  Loricam  reficere,  resarare. 

REMÀNDRER.  V.  n.  ant.  quedar. 

REMANENT.  m.  Resíduo  ó  part  que  queda  de 
qualsevol  cosa.  Sobra,  remanente.  Reliquum,  i,  re- 
siduum,  ii.  II  adj.  Loquepermaneix  estable,  inmu- 
table  y  constant.  Permaneníe.  Permanens.  |]  p.  a. 
Lo  que's  presenta  de  nou.  Remaneciente.  Perma- 
nens, remanens. 

REMAR.  V.  a.  Traballar  ab  lo  rem  ó  al  rem,  pera 
fér  caminar  la  embarcació  perla  aygua.  Bogar,  re- 
mar. Remigo,  as.  ||  Traballar  ab  gran  afany  y  fati- 
ga. Remar.  Invilè  laboraré. 

REMARCAR.  V.  a.  Tornar  à  marcar.  Contra- 
marcar,  remarcar.  Noiam,  signum  ilerümapponere. 

REMARCAT,  DA.  p.  p.  Contramarcado,  re- 
marcado.  Ilerüm  obsignatus. 

REMA8TEGAR.  V.  a.  ant.  remugar. 

REMAT.  m.  ramat. 

REMATAR.  V.  a.  Acabar.  Rematar,  conduir, 
terminar,  finalizar.  Absolvo,  finio,  is.  ||  En  los  en- 
cants y  vendas  públicas  quedar  per  qui  mès  hi  diu. 
Subastar,  rematar.  Postremò  licilanti  rem  addicere. 
II  V.  n.  Terminar,  finir.  Terminar,  rematar,  fene- 
cer.  Desino,  finio,  is. 

REMATARSE.  V.  r.  Pérdrerse,  destruhirse  ó 
acabarse  alguna  cosa.  Remutarse.  Perio,  is. 

REMBRE.  V.  a.  ant.  redimir.  ||  ant.  remediar. 

REMEDI.  m.  ant.  remey. 

REMEDIABLE.  adj .  Lo  que  té  remey.  Reme- 
diable.  Ueniediabilis. 

REMEDI  ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  remedia  6  im- 
pideix  algun  dany.  Hemediador.  Remedium  afferens 
curat  or. 

REMEDIAR.  V.  a.  Curar,  aplicar  remey  al 
dany.  Remediar.  Remedium  alferre,  adhibere.  ||  So- 
córrer, afavorir.  Remediar.  A'ecessilate  providere, 
consulere ;  opera  ferre.  ||  Corregir,  esmenar.  Re- 
mediar. Libero,  as.  ||  Destorbar  lo  que  causa  dany. 
Remediar.  Vito,  as. 

REMEDIAR8E.  V.  r.  Repararse  de  las  pérduas 
en  algun  negoci.  Remediarse.  Recupero,  as. 

REMEDIAT,  DA.  p.  p.  Remediado.  Succursus. 


REM 


CATALÀ. 


REM 


479 


REMEMBRABLE.  adj.  ant.  Lo  que  es  digne 
de  memòria.  Memorable.  Memorandus. 

REMEMBRACIÓ    Y    REMEMBRANSA.    f. 

anl.  MEMÓRiv. 

REMEMBRAR.  V.  a.  anl.  Fér  memòria.  Acor- 
darse,  rememorar,  recordar,  Iraer  à  la  memòria.  Re- 
cordor,  rememoror,  aris. 

REMEMBRAT,  DA.  p.  p.  RememoraL•,  re- 
cordada. Rí^cordatus,  remeraoralus. 

REMEMBRATIU  Y  REMEMORATIU,  VA. 
adj.  Lo  que  recorda  ó  fa  recordar.  Rememoralivo. 
Reraeraoralivus. 

REMEMORAR.  V.  n.  ant.  remembrar. 

REMENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  remena.  Me- 
'neador.  Agilator,  is.  [|  Lo  càvech  llarch  ab  que'ls 
•manobres  paslan  lo  morter  ó  argamassa.  Batidera. 
.Longurius,  ii.  1|  Instrument  de  fusta  pera  remenar 
lo  VI,  sabó,  etc.  Mecedor.  Rutabulura,  i.  ||  Lo  de  xo- 
colata. MOLINET.  1. 

REMENAMENT.  m.  REGiRAMENT.  |1  Moviment 
del  cos.  Meneo.  Motatio,  nis,  motus,  us.  1|  Lo  afec- 
tat. Conloneo.  Affectatus  incessus.  U  Lo  de  la  cua. 
Coleo.  CaudíB  motatio. 

REMENAR.  V.  a.  Móurer  de  una  part  à  altra 
alguna  cosa.  També  s'  usa  com  reciproch.  Menear, 
revòlver.  Revolvo,  is.  |1  Móurer  algunas  cosas  pera 
que's  mesclen  6  unescan.  Menear,  mecer.  Commo- 
veo,  es.  II  Agitar.  Menear,  agitar.  Exagilo,  as.  I 
Saccejar  los  líquits  continguts  en  ampolla,  barra- 
16.  etc.  Bazucar,  zabucar.  Verso,  as.  []  Desfer  la 
xacolala  y  cosas  semblants  ab  lo  molinet,  etc.  Ba- 
tir.  Batuo,  is.  \\  Pastar  la  cals  y  arena  pera  fér  mor- 
ter ó  argamassa.  Baiir,  argamasar.  Calcem  aqua 
sabuloque  conglutinare,  diluere.  1|  Resóldrer,  re- 
girar. Revòlver,  registrar.  Evolvo,  is.  |1  Regirar  la 
olla  ab  la  cullera.  Cmharetear.  Tudicula  versaré. 
II  En  lo  joch  de  carlas,  barrejarlas.  Barajar.  Lu- 
sorias  pagellas  miscere. 

REMEN ARSE.  V.  r.  Caminar  gronxantse,  per 
afectació  ó  cos'um.  Cernerse,  contonearse,  colum- 
piame,  cerner  el  cuerpo.  Affectatis  motibus  incede- 
re.  II  Móurerse  lentament  de  un  costat  à  altre.  Me- 
cerse,  menearse.  Sese  leniter  molare. 

REMENDADOR.  m.  REMENüó.  ||  Se  diu  del  qui 
adoba  teuladas.  Trastejador,  retejador.  Tectorum 
reficiens;  tecta  muniens. 

REMENDAR.  V.  a.  APADASSAR,  ADOBAR. 

REMENDO.  m.  Composició  de  alguna  cosa. 
Compostura,  remiendo.  Composi tio,  nis.  |1  Recompo- 
sició  de  poca  entitat  en  alguna  cosa  espatllada.  Re- 
miendo. Opus  parvum.  ||  Lo  padàs  que's  surgeix 
à  lo  que  està  espatllat  ó  vell.  Remiendo.  Sarcimen, 
inis.  11  Afejidura,  esmena,  correcció,  tant  en  sen- 
tit propi  com  en  sentit  figurat.  Remiendo.  Superad- 
ditum  quid.  ||  Entre  estampers  papers  solts,  com 
esquelas,  etc,  ú  obra  que  se'n  tiran  pochs  exem- 
plars. Remiendo.  Breve  typorum  opus.  I  arq.  Com- 
posició que's  fà  pera  reparar  un  edifici.  Reparo,  re- 
miendo. Instauratio,  nis.  U  L'  adop  en  las  teuladas. 


Trastejadura,   trastejo ,  releje.   Tecli  restauratio. 

REMENDÓ.  ni.  Qui  té  per  o6ci  adobar  la  roba 

espatllada.  Remendon.  Veteramentarius,  ii,  cento, 

nis.  II  ATACONADOR.  1, 

REMEN8A.  f.  ant.  REDEMPCIÓ. 

REMENSA  PERSONAL.  Un  dols  mals  usos  en  virtut 
del  qual  exigia  '1  senyor  al  vassall  una  quantitat 
si  volia  mudar  de  terra,  véndrer  sos  béns  ó  casar- 
se.  Redencion  personal.  Personalis  redemptio. 

HOME,  PAGÈS  Ó  ESCLAU  DE  REMENSA.  YaSSall  SUbjeC- 

te  à  redempció  personal  y  gravat  ab  onerosíssimas 
servituts.  Hombre,  payés  ó  esclavo  de  remensa.  Homo 
etc,  redemplionis. 

REMENTIR.  V.  n.  Mentir  mòlt,  Rementir.  Ile- 
raté  mentiri. 

REMER,  A.  m.  y  f.  nàut.  remador.  ||  Presida- 
ri  condemnat  à  remar  en  las  galeras.  Forzado, 
galeote.  Reinex,  igis. 

REMÉS.  A.  p.  p.  Remitido,  enviada.  Reraissus. 
Perdonat.  Rer donada,  remitido .  Remissus. 

REMESA,  f.  La  quantitat  de  diner  ó  genero 
que  s'  envia  de  una  part  à  altra.  Remesa.  Remis- 
sió, nis.  y  DILACIÓ,  TARDANSA.  H  Salari  del  banquer 
pel  transport  y  entrega.  Rcmision.  Permutatae 
pecunise  usura. 

REMÉTRER.  V.  a.  Enviar.  Remitir.  3Iitto,  is. 
I  Perdonar,  concedir,  condonar.  Remitir.  Condo- 
no, as,  remitto,  is.  U  Eximir  de  alguna  obligació. 
Remitir.  Libero,  as,  absolvo,  is.  |1  Deixar,  diferir, 
suspéndrer.  Remitir.  Differo,  ers.  l|  Subjectar  al 
judici  ó  dictamen  de  altre.  Remitir.  Mando,  as.  | 
Referirse  à  algun  instrument  pera  comprobarlo. 
Remitir.  In  probationem  rem  aliquara  vocare,  ad- 
ducere. 

REMÉTRERSE.  V.  r.  Subjeclarse  al  dictamen 
de  altre.  Remitirse.  Mando,  as,  remitto,  is.  H  Refe- 
rirse à  algun  escrit  ó  autoritat.  Remitirse.  Scrip- 
tum seu  aucloritatem  vocare. 

REMEY.  m.  Lo  medicament  ó  lo  que  serveix 
pera  recobrar  ó  conservar  la  salut.  Medicina,  re- 
media,  medicamento.  Medicina,  ae,  remedium,  i  i, 
pharmacum,  i.  I  Correcció,  esmena.  Remedio. 
Emendatio,  correciio,  nis.  1|  Medi  pera  reparar  al- 
gun dany.  Remedio,  reparo.  Remedium,  rel'ugium, 
ii.  I  for.  Dret  de  demanar  en  judici.  Remedio.  Per- 
sequendi  in  judicio,  quod  sibi  debetur,  jus.  U  Ali- 
vi.  Lenitivo,  remedio.  Fomentum,  i,  relevalio, 
nis. 

REMEY  CASOLÀ.  'L  mòlt  sabut  que  no  necessita 
metge.  Remedio  casero.  Domeslicum,  simplex  me- 
dicaràentum. 

RKMEY  EFicAS.  Lo  quc  al  ínslant  cura.  Remedio 
eficaz.  Alexipharmacum,  i. 

APLICAR  REMEY.  fr.  REMEDIAR, 

DONAR  REMEY  AL  MAL  FÉT.  ref.  QUANT  FOU  MORT  LO 
COMBREGAREN. 

ENCARA  TÉ  ó  HI  HA  REMET.  ff.  met.  ab  que's  dóna 
à  enténdrer  no  estar  perduda  la  esperansa  de  lo- 
grar  alguna  cosa.  Aun  hai/  sol  en  bardas;  al  desca^ 


480 


REM 


DICCIOxNARI 


REM 


labrado  nunca  le  falla  un  tiapo,  que  roto,  que  sano. 
Àdhuc  spes  affulget. 

NI  UNA  PERA  REMEY.  loc,  quc  excluheix  à  tots  los 
indivíduos  de  la  espècie  de  que's  parla.  Ninguna, 
ni  una  siquiera.  Nuilus,  neino. 

NO  HAVERHl   Ó  NO  TENIR  REMEY.   fp.  Sél'  pPCCÍS.  NO 

haher  ó  no  lener  remedio.  Aliter  fieri  non  posse. 

PERA  TOT  HI    HA  REMEY  MÉNOS    PERA   'l  MORIR.  ref. 

Denota  que  tot  té  remey  ménos  la  mort.  Para  todo 
hay  remedio  menos  para  la  muerle.  Contra  vim  mor- 
tis  non  est  medicamen  in  hortis. 

POSAR  REMEY.  fr.  Curar,  aplicar  los  medicaments. 
Medicinar.  Medico,  as,  raedicor,  aris. 

RECÓRRER  ALS   ÚLTIMS  REMEYS.    ff.  Fér  tot  lo  pOS- 

sible.  Echarel  ultimo  esfuerzo,  el  resto.  Totis  viri- 
bus  inniti. 

REMEY AR.  V.  a.  ant.  remediar. 

REMIGI.  m.  remament.  [j  n.  p.  de  home.  Remi- 
gio.  Remigius,  ü. 

REMIJÀ,  NA.  adj.  Lo  que  té  '1  medi  entre 
lo  gran  y  petit.  Mediano.  Mediocris. 

REMIJAR.  V.  a.  ant.  Partir,  separar  en  parts. 
Dividir,  apartar.  Seco,  as,  submoveo,  es. 

REMINISCÈNCIA,  f,  Recort,  memòria.  Remi- 
niscencia,  recuerdo,  recordacion.  Reminiscentia, 
se.  11  Facultat  del  anima  que  conserva  en  la  memò- 
ria las  cosas  ausenls.  Reminiscència.  Reminiscendi, 
recordandi  vis,  facultas. 

REMIRADAMENT.  adv.  m.  recatadament. 

REMIRAMENT.  m.  ant.  Serietat  y  gravedat 
en  accions  y  paraulas.  Circunspeccion,  remiramien- 
to,  gravedad.  Prudentia,  íe,  circunspectio,  nis, 

REMIRAR.  V.  a.  Mirar  ab  reflexió.  Remirar, 
reflexionar.  Acutius  aliquid  circumspicere.  |  Tor- 
nar à  mirar  lo  que  s'  havia  vist.  Remirar.  Respi- 
cio,  is. 

REMIRAT,  DA.  adj.  Considerat,  circunspec- 
te.  Remirado.  Cautus,  circumspectus.  ||  Lo  qui  posa 
mòlt  cuydado  en  sas  accions  y  paraulas.  Remirado. 
Apparatus. 

REMIRARSE.  v.  r.  Esmerarse  ó  posar  mòlt 
cuydado  en  las  obras,  accions  ó  paraulas.  Esme- 
rarse, remirarse.  Perquam  accuratè  perpendere.  || 
Mirar,  contemplar  alguna  cosa  complahenlse  en 
ella.  Remirarse.  Grato  alicujus  aspectu  oblectari. 

REMÍS,  sa.  adj.  Descuydat,  peresós.  Negli- 
gente,  remiso,  moroso.  Remissus.  ||  Fluix,  deixat, 
aturat,  detingut  en  la  resolució.  Remiso.  Remissus, 
tenax.  ||  S'  aplica  à  las  cosas  físicas  que  tenen  poch 
grau  de  intensió  ó  activitat,  com:  calor  remís.  Re- 
miso. Remissus,  iners,  \\  escàs. 

REMISSA.  f.  R0MASSA. 

REMISSAMENT.  adv.  m.  Descuydadament. 
Descuidadamente,  remisamente.  Remissè.  ||  Per  da- 
munt, àAmwni.  Rerfunctoriamente,remisamente.  Obi- 
ter,  perfuncloriè. 

REMISSIBLE.  adj.  Lo  que's  póf  remétrer  ó 
perdonar.  Perdonable,  remisible.  Reraissibilis. 
-    REMISSIÓ,  f.  Gràcia  que  concedeix  lo  príncep 


ó  magistrat,  remitint  algun  tant  de  la  lley.  Es  en 
conseqüència  del  crim,  té  una  relació  particular 
ab  la  pena  que  mereix,  é  impedeix  la  execució  de 
la  justícia.  Remision.  Remissió,  nis.  |1  Obra  de  re- 
métrer ó  enviar  de  una  part  à  altra.  Remision.  Mis- 
sió, nis.  II  Fluixedat,  deixadesa,  descuyt,  omissió. 
Remision.  Remissió,  nis,  incúria,  ai.  ||  Fredor,  te- 
biesa. Tibieza.  Remissió,  nis.  ||  Tardansa.  Tardan- 
za,  remision.  Cunclalio,  nis.  ||  tís.  Diminuciódeac- 
tivitat  y  forsa.  Diminucion,  remision.  Laxatio,  re- 
missió, nis;  intensionis  imminulio.  D  suavitat, 
DOLSURA.  II  La  cita  que's  fà  en  algun  llibre,  remi- 
tint al  lector  à  alguna  part  de  ell  ó  à  altre  pera 
major  ó  mès  oportuna  explicació.  Remision.  Remis- 
sió, reindicatio,  nis.  ||  f.  med.  disminució  dels 
síntomas  que  caracterisan  las  malaltias  contínuas. 
Remision.  Remissió,  nis. 

sens  remissió,  m.  adv.  Indefectiblement.  Sin  re- 
mision, sin  remedio,  indispensablemente,  forzosa- 
mente.  i\ecessariò;  spe  omni  remota. 

REMISSIU,  VA.  adj .  Lo  que  remet  ó  serveix 
pera  remétrer.  Remisivo.  Remissivus. 

REMI8SIVAMENT.  adv.  m.  Ab  remissió  à 
altra  persona,  lloch  ó  temps.  Remisivamente.  Re- 
missivè. 

REMISSORI,  A.  adj.  Lo  que  té  facultat  de  re- 
métrer ó  perdonar.  Remisorio.  Remissorius. 

REMISSÓRIA.  f.  ó 

REMISSÓRIAS.  f.  pi.  Lo  despaig  de  un  jutge 
que  envia  una  causa  à  altre.  Remisoria,  remisorial, 
lelras  remisorias.  Remissoriaí  litterae. 

REMITENT,  adj.  Lo  que  presenta  alternativas 
de  remissió.  Remitente.  Remittens. 

REMOBOTAS.  m.  pi.  Falsos  religiosos  del  si- 
gle  lY,  que's  burlavan  dels  ecclesiàstichs.  Remobo- 
tas.  Rhemobotae,  arum. 

REMOCIÓ.  f.  Apartament.  Aparlamiento,  re- 
mocion,  alejamiento.  Remotio,  nis.  |  L'  acte  y  efec- 
te de  remóurer.  Remocion.  Amotio,  nis. 

REMOGOBELL.  m.  ant.  Recàrrecch  de  nou 
premi,  usura  de  usura.  Recambio.  Anatocismus,  i. 

REMOGOBELLAR.  V.  a.  ant.  Afegir  nous  in- 
teressos en  los  cambis.  Recambiar.  Ileratam  usut 
ram  inire. 

REMOGUDA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  remóurer. 
Removimiento.  Remotio,  nis.  ||  Alteració  dels  hu- 
mors. Removimiento.  Commotio,  nis. 

REMOGUT,  DA.  p.  p.  Removido.  Remotus. 

RÉMOL.  m.  Peix  de  mar  de  una  colzada  de 
llarch,  de  color  fosch,  de  dos  polzadas  de  ample;  té 
la  boca  punxaguda  per  sota,  semblant  à  la  punta 
de  un  ham  rodó ;  sobre  del  nas  té  com  dos  fils,  las 
aletasdel  llom  y  ventre,  que  són  iguals,  naixen  en 
la  meytat  del  cos  y  's  prolongan  fins  à  la  de  la 
cua,  que  està  erissada  y  fà  com  una  cresta.  Rèmo- 
ra. Rèmora,  íe,  echeneis,  eidos,  remiligo,  nis. 

REMOLATXA,  f.  Planta,  varietat  de  bleda  ab 
la  arrel  com  lo  rave  encarnat,  de  la  qual  s'  extrau 
mòlt  sucre,  y  per  aquest  objecte  's  cultiva  en 


REM 

Fransa.  Belarraffa,  remolacha.  Bela  vulgaris. 
^^.    REMOLCAMENT.  ni.  naut.  remolch. 
Ih  remolcar.  V.  a.  Conduhir  una   embarcació 
l^ltra  cosa  per  la  aygua  tirant  ab  una  corda.  Sirgar, 
W^mgmolcar,  atoar,  llevar  d  remolque,  dar  remolque. 
I^Keraulco,  as. 

^^K  REMOLCH.  ni.  Obra  de  remolcar.  Remolque. 
Reniulcus,  promulcum,  i.  ||  Lo  cap  ó  corda  ab  que's 
porta  una  embarcació  ú  remolch.  Remolque.  Re- 
mulcus,  i. 

A  REMOLCH.  ni.  adv.  Remolcant.  A  remolque,  re- 
molcando.  Remulcò. 

REMÓLDRER.  V.  a.  Móldrer  mòlt  ó  per  sego- 
na vegada  alguna  cosa.  Remoler.  Subtilissimè  le- 
rere. 

REMOLEJAR.  V.  n.  Fér  losonso  pera  no  tra- 
ballar,  ó  traballar  de  mala  gana.  Remolonearse. 
Subterfugio,  is. 

REMOLEJAYRE.  m.  Qui  remoleja.  Remolon. 
Segnis,  lenlus. 

REMOLÍ,  m.  La  figura  à  mode  de  caragol  que's 
fornia  del  encontre  de  dos  vents,  portantsen  al  re- 
dedor  tot  lo  que  troban  al  milj.  Torbellino,  remo- 
Una.  Turbo,  inis,  vortex,  icis.  |1  Xuclador,  movi- 
ment circular  del  aygua.  Remolino,  olla,  vóriice. 
Vortex,  icis.  [1  Entoriolligamenl  del  pel  en  rodo, 
que's  forma  en  alguna  part  del  cos  del  animal. 
Remolino.  Crinalis  vortex.  j]  mct.  L'  amontona- 
ment  de  gent  ab  desorde.  Remolino.  Circumvoluta 
turba.  II  Moviment  circular  de  la  pols  quealsa  una 
bufada  de  vent.  Tolvanera,  remolino,  nube.  Vulve- 
ris,  lurbo.  |1  Borrasca  de  vcnl  y  neu.  Venlisca,  ven- 
\isco,  ventisquero.  Nimbosus  venlus.  ||  met.  La  per- 
lona  somoguda  é  inquieta.  'S  diu  regularment 
els  noys.  Ardilla,  zarandillo.  Ardelio,  nis.  |1 
et,  Tumullo,  turbació,  desfet.  Remolino.  Jur- 
ium,  ii.  11  Mola  gran  de  aygua  que  s'  alsa  en  la 
mar  à  causa  del  vent  que  rebat  en  alguna  part,  y 
camina  donant  vollas;  sol  sumergir  à  las  naus.  Re- 
molino. Subitus  undarum  vorago.  I  Las  vóllas  que 
dóna  un  cos  al  rodedor  de  si,  com  los  noys  quant 
jugan  fins  que  cauhen  tols  rodons.  Remolino.  Cir- 
cuitio,  nis.  II  Per  analogia  's  diu  de  las  vollas  y  re- 
^voltas  ó  alternalivas  de  alguns  eslals,  elc.  Remoli- 
,.no.  Turbo,  inis.  ||  fís.  Compost  de matérias,  las  parts 
de  las  quals  se  mouhen  envers  un  mateix  costat,  y 
.al  rodedor  de  un  propi  centro,  com  en  los  plane- 
tas.  Remolino,  y  lurbillon  entre  'Is  moderns.  Vor- 
tex, icis. 

REMOLIMENT.  m.  Obra  de  remóldrer.  Remo- 
limicnlo.  Subtilissimè  terendi  opus. 
REMOLINADA.  f.  REMOLÍ.  5. 
REMOLINADOR.  m.  PALETA.  5. 
REMOLINAR.  v.  a.  Fér  remolins.  També  s' 
usa  com  recíproch.  Remolinar,  remolinear.  Circu- 
mago,  circumvolvo,  is.  |1  met.  Amonlonarse,  apin- 
yarse  confusament  las  personas.  S'  usa  també  com 
recíproch.  Remolinar.  Gonglobor,  aris. 
REMOLLIR.  V.  a.  Posar  blana  alguna  cosa. 


CATALi.  REM  481 

Ablandar,  emblandecer,  reblandecer,  remullir.  Matu- 
ro,  nioUifico,  as.=v.  r.  Posarse  bla  ab  la  rosada. 
Emblandecer  se,  reblandecer  se,  relentecer,  rellenlecer, 
rsllenlecerse.  Lento,  lentesco,  is. 

REMOLLIT,  DA.  p.  p.  Emblandecido ,  reblan- 
decido.  iMaturatus. 

REMOLTA.  f.  En  algunas  parts  lo  resíduo  que 
queda  de  aquellas  cosas  que  s'  expremen  forta- 
ment, pera  tràurer  lo  licor  ó  sucli,  com  del  rahim, 
olivasy  canyas  de  sucre.  Borujo,  bagazo.  Fex,  cis, 
sordes,  is. 

REMONTAR.  V.  a.  REMUNTAR. 
REMOR. J.  RUMOR. 

A  REMOR  FEYTA.  loc.  aut.  À  voz  en  grilo,  à  una 
voz.  InaWoce. 

RÈMORA,  f.  Peix.  rémol.  ||  Detenció,  tardansa. 
Rèmora,  demora.  Rèmora,  mora,  ae. 

REMORDIMENT,  m.  Inquietut  de  la  concién- 
cia.  Escrúpulo,  remordimiento.  Remorsus,  us,  soUi- 
citudo,  inis;  animi  angor. 

REMORDIR.^v.  a.  Inquietar  interiorment  al- 
gun escrúpol  ó  cosa  que  molesta.  Remorder;  roer. 
Angore,  soUiciludine  cruciare. 

REMORDIT,  DA.  p.  p.  Remordido.  Angor  sti- 
mulalus. 

REMOST.  m.  ant.  prempsadüra.  ||  met.  La  ay- 
gua bruta  ó  mesclada  ab  la  porqueria  de  lo  que's 
renta  en  ella.  Lavazas,  lavadura.  Eluvies,  ei,  pro- 
luvium,  ii. 

REMOT,  A.  adj.  Distant,  apariat.  Lejano,  re- 
moto.  Seposilus,remolus.  ||  met.  Lluny  de  succehir. 
Remoto.  Remolus.  |  Inverosímil,  confús,  com:  no- 
tícia REMOTA.  Remolo.  Remotus. 

TENIR  REMOT.  fr.  met.  Tenir  quasi  olvidat.  Estar 
remolo.  Penè  oblitum,  immemorem  esse. 

REMOTAMENT,  adv.  m.  Apariat,  dislant- 
ment,  de  lluny.  Remotamenle.  Remoié.  \\  Sense  pro- 
ximitat. Remolamenle.  Remolè. 

REMOTÍSSIM,  A.  adj.  sup,  Remotisimo.  Re- 
molissimus. 

REMÓURER.  v.  a.  Apartar,  mudar  una  cosa 
de  lloch.  Remover.  Moveo,  removeo,  es.  \\  Apartar 
algun  inconvenient.  Remover,  obviar,  quitar.  Pro- 
pello,  rejicio,  is.  (|  Alterar,  conmóurer.  Remover. 
Agito,  as,  commoveo,  es.  ||  Regirar,  remenar.  Re- 
vòlver, remecer.  Verso,  as. 

REMSÓ  Y  REEMSÓ.  f,  ant.  redempció,  res- 
cat. 

REMUDA.  f.  L'  acte  y  efecte  de  remudar.  Re- 
muda,  remudamiento,  revezo.  Mutandi  actus. 

REMUDAR.  V.  a.  RELLEVAR. 

REMUGACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  remu- 
gar. Rumia,  rumiadura.  Ruminatio,  nis. 

REMUGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  remuga.  Re- 
mugador.  Ruminans,  tis.  H  ter.  rondinayre.  |  Qui 
remuga  mòlt.  Rumion.  Multiim,  valdè  ruminans. 

REMüGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  re- 
mugar. Rumiadura,  rumia.  Ruminatio,  nis. 

REMUGAR.  V.  a.  Tornar  à  mastegar  alguns 


482  REM  DICCIONARI 

animals  lo  que  del  depósit  tornan  à  la  boca.  Ru- 
miar. Rumimo,  rumino,  as.  ||  ter.  rondinar.  [\  En- 
tre rnenescals,  móurer  los  llabis  lo  caball  quant 
beu  ó  menja.  Bocezar,  bocear.  Equum  labra  mo- 
vere. 

REMUGAT,  DA.  p.  p.  Rumiado.  Rumimatus. 

REMUGO,  m.  remügament.  ||  Lo  so  bronch  y 
desapacible  que  forma  '1  burro  ab  diferents  alts  y 
baixos.  Rebuzno,  roznido.  Rudor,  is,  ruditus,  us. 

REMUJOT.  m.  La  quantitat  de  blat  que's  va  à 
móldrer  en  algun  sach  que  no  està  ple.  Saquilada. 
Sacci  capturae  pars. 

REMULL,  m.  La  acció  de  remullar,  de  empa- 
par  en  aygua  alguna  cosa.  íewiojo.  Madefactio,  nis. 

POSAR  EN  REMULL    ALGUNA  COSA    Ó    ALGUN   NEGOCI. 

fr.  Diferir  lo  tractar  de  ell  fins  que  estiga  en  mi- 
llor disposició.  Eslar  en  remojo  alguna  cosa  ó  algun 
negocio.  Ad  aliud  tempus  pararé,  differre. 

REMULLADOR.  m.  Lo  lloch  ahont  se  tira  '1 
peixà  remullar.  Remojadero.  Locus  ubi  salitus  ase- 
Uus  aqua  madefit,  lentescit. 

REMULLAMENT.  m.  ant.  remull. 

REMULLAR.  V.  a.  Mullar  segona  vegada  ó  po- 
sar en  remull  alguna  cosa  pera  que  s'  empape.  Re- 
mojar,  inojar.  Macero,  as,  raadefacio,  lentesco,  is. 

REMULLAT,  DA.  p.  p.  Remojado,  mojado. 
Madefaclus. 

REMULLO,  f.  ter.  ROSTA. 

REMUNDAR.  V.  a.  ant.  Netejar,  llevar  segona 
vegada  lo  inútil  ó  perjudicial  de  alguna  cosa,  com 
dels  arbres,  vinyas,  etc.  Remundar.  Emundo,  as. 

REMUNERACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  re- 
munerar. Remuneracion.  Remuneratio,  nis.  \\  Re- 
compensa, premi,  regoneixement.  Premio,  remu- 
neracion. Remuneratio,  nis. 

REMUNERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  remunera  ó 
premia.  Premiador,  remunerador.  Remunerator,  is. 

REMUNERAR,  v.  a.  Recompensar,  premiar, 
gallardonar.  Premiar,  remunerar.  Remunero,  as. 

REMUNERAT,  DA.  p.  p.  Remunerada.  Rerau- 
neratus. 

REMUNERATORI ,  A.  adj.  La  cosa  ab  que's 
remunera.  Remuneralorio.  Remuneralorius. 

REMUNTA,  f.  mil.  La  acció  de  donar  nou  ca- 
ball. Remonla.  Equorum  suppletio  mililaris.  || 
Compra  de  caballs  pera  remuntar.  Remonta.  Equo- 
rum pro  mililiae  suppletione  emptio.  ||  Conjunt  de 
caballs  pera  remuntar.  Remonta.  Subsidiariorum 
equorum  congeries.  U  En  las  bòtas  lo  reraendo  de 
tot  lo  peu.  Cahezada,  remendo.  Ocreae  extrema, 
ima  pars. 

REMUNTAR.  V.  a.  mil.  Donar  nou  caball  al 
soldat.  Remonlar.  Equitem  novo  equo  instruere.  [| 
Provehir  de  caballs  à  un  regiment.  Remonlar.  Equi- 
tibus  equos  suppeditare.  ||  Gompóndrer  las  bolas, 
posant  lo  peu  nou.  Remonlar.  Refercio,  is.  |  met. 
Obligar  a  que  altre  s'  ausente.  Remonlar.  Fugo,  as. 
v.  r.  Volar  mòlt  alt  los  aucells.  Remontarse.  In  su- 
blime  ferri  aves.  |1  met.  Ensuperbirse,  elevarse. 


REN 

Remonlarse,  repinarse.  Alfa  petere. 

REMUT,  DA.  p.  p.  ant.  irr.  Redimida.  Re- 
demptus. 

REMZÓ.  f.  REDEMPCIÓ. 

REN.  m.  ant.  res.  [j  ter.  llevat.  ||  rehen. 

RÉNAGH.  m.  reyneta.  [|  taba. 

RENADIU.  m.  La  terra  que  havéntse  segat  en 
herba,  torna  à  rebrotar.  Renadio,  ricial.  Àger  repul- 
lulans.  II  ant.  À  pedir  de  boca.  Ex  animi  sententia. 

RENAIXEMENT,  m.  y 

RENAIXEN8A.  f.  L'  acte  de  renàixer.  Renaci- 
mienla.  Novus  ortus  in  ecclesia  ;  baptisma,  atis. 

RENÀIXER.  V.  n.  Tornar  à  nàixer,  ó  nàixer 
de  nou.  Renacer.  Renascor,  eris,  repullulo,  as.  I 
Adquirir  la  vida  de  la  gràcia  per  medi  del  baptis- 
me. Renacer.  Regenero,  as.  ||  Renovarse,  restau- 
rarse  ó  restablirse  alguna  cosa.  Renacer,  renovarse. 
Rebello,  as. 

RENART.  m.  guineu.  1|  ter.  bernat. 

RENASCUT  Y  RENAT,  DA.  p.  p.  Renacido. 
Renatus. 

RENCH,  A.  adj.  RANCB.  ||  m.  ant.  púlpit.  || 
rengla.  II  RANGo.  ||  Paparra  insecte.  Garrapata, 
rezno.  Ridivius,  ii,  ricinus,  i. 

RENCH  de  juNYiR.  aut.  Cós,  plassa  pera  'Is  tor- 
neigs. Tela.  Circus,  currículum,  i. 

RENCONTRE.  m.  reencontre. 

RENCOR.  m.  Odi,  enemistat  reconcentrada. 
Rencor,  encono,  enconamienlo .  Rencor,  is;  com- 
pressum  odium. 

AB  RENCOR.  m.  adv.  Ab  odi.  Rencor osamente.  Ini- 
mico,  adverso  animo. 

RENCORÓS ,  A.  adj.  Qui  té  ó  guarda  rencor. 
Enconoso,  rencaroso.  Rencorem  animo  fovens. 

RENDA.  f.  Utilitat  ó  benefici  queproduheix  ac- 
tualment alguna  cosa  ó  lo  que  de  ella  's  cobra. 
Renla,  rédilo,  rendimiento,  rendicion,  provenia.  Re- 
ditus  annuus,  proventus.  ||  Lo  que  paga  en  diners, 
ó  en  fruyts  un  arrendatari.  Renla.  Pretium  redi- 
tuum  à  conductore  solutus.  ||  Pensió  ó  sou  de  un 
any.  Renla.  Annuum,  i,  mercès,  edis.  ||  La  que  pa- 
ga '1  pagès  al  amo  de  las  terras  que  mena.  Renla. 
A  villico  solutum  pretium. 

RENDA  CREIXENT  ó  MENGUANT.  La  que  admet  en 
sòn  arrendament  aument  ó  disminució  en  sòn  na- 
tural valor  ó  producte.  Renla  crecienle  ómenguanie. 
Redilus  annuus  incrementum  ac  decrementum  sus- 
cipiens. 

RENDA  FEUDAL.  CENS. 

RENDA  FIXA.  La  que  es  segura.  Renta,  rentada. 
Status  reditus. 

RENDA  GENERAL.  La  que's  cobra  en  tot  lo  regne, 
com  la  sal,  labaco,  aduanas,  etc.  Renta  general. 
Generale  vectigal. 

RENDA  GRAN  ES  l'  ESTALVI,  Tcf.  Dòua  à  entéudier 
que'l  medi  mès  segur  pera  aumentar  los  interes- 
sos, es  la  economia  y  estalvi.  Alquimia  probada, 
tener  renla  y  no  gastar  nada.  Parsimònia  optimum 
vectigal. 


REN 


CATALÀ. 


REN 


483 


RENDA  PROVINCIAL.  La  quc  compren  los  tributs  de 
cada  província.  Renta  provincial.  Provinciale  vec- 
[_Ugal. 

DONAR  DK  RENDA.  fr.  Produbif  benefici  anual  al- 
juna  cosa.  Rentar,  redituar.  Reddo,  is;  proventum 

irere, 

jüNTAR  TANT  DE  RENDA.  fp.  Rcunif  ccrla  quanli- 
it  de  varias  rendas  ó  emolumenls.  Componer  lanlo 

renta.  Quaradam  auri  copiam  ex  reditibus  ca- 
'pere. 

MILLORAR  LAS  RENDAS.  fr.  Pujar  los  arrendaments 
públichs.  Mejorar  las  renlas.  Regium  vectigal  plu- 
ris  licilari. 

PASSAR  ó  víuRER  DE  RENDA.  fr.  Yíurer  algú  sens 
traballar,  manleninse  do  la  renda  que  cobra.  Te- 
urrenla.  Reditibus  frui. 

RENDAL.  adj.  Cosa  de  renda  ó  que  produheix 
llililat  ó  benefici.  Redituable,reditual.  Quod  rèdit. 

RENDER.  ra.  Qui  té  mòlta  renda.  Hacendado, 

frreniado.  Qui  reditus  annuos  capit.  ||  Qui  paga 

renda.  Renlero.  Yectigalis,  is.  ||  Qui  pren  arrenda- 

lent.  Renlero.  Conductor,  is.  ||  Lo  pagès  que  té  en 

>rrendament  alguna  masada.  Renlero.  Villicus,  co- 

)nus,  i. 

RENDETA.  f.  d.  Rentilla.  Tenuis  reddilus. 

RENDICIÓ,  f.  La  acció  de  rendir  ó  entregarse. 
lendicion,  rendimienlo.  Dedilio,  traditio,  nis.  I  ré- 

MT,  PRODUCTO. 

RENDIDAMENT.  adv.  ni.  Ab  submissió,  ^m- 
úsamenle,  rendidamenle.  Submissè,  subjecte. 

RENDIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Rendidisimo.  De- 
itigatissimus,  valdè  subjectus. 
RENDIDiSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ab  mòl- 
humililat.  Rendidisimamente.  Yaldè  submissè, 
RENDIMENT,  m.  rendició.  1.  [|  Fatiga,  can- 
ici.   Rendimienlo.    Lassitudo,  inis.   ||  Submissió, 
subordinació  ó  subjecció.  Rendimienlo.  Submissió, 
lis.  [1  Expressió  obsequiosa,  oferintse  à  la  volun- 
it  ó  servey  de  altre.  Rendimienlo.  Obsequium,  ii, 
submissió,  nis. 

RENDIR.  V.  a.  Subjectar,   superar,   vèncer. 

plendir.  Subjicio,  is;  in  ditionem  redigere.  1|  En- 

regar  alguna  cosa  al  domini  de  altre,  com  la  for- 

ilesa  al  enemich,  etc.  També  s'  usa  com  recí- 

)roch.  Rendir.  Trado,  submitto,  is.  ||  Cansar,  fati- 

[gar.  També  s'  usa  com  recíproch.  Rendir,  rendirse. 

|;Frangi,  rumpi.  1|  naut.   Badallarse,  esquerdarse, 

fòbrirse  un  arbre  ó  verga  à  direcció  de  sas  Gbras. 

iHendir  el  hilo.  Scindi.  \\  nàut.  Cedir,  enfonzarse  las 

ïuberlas  per  falta  de  puntals.  També  s'  usa  com 

[recíproch.  Rendir.  Navis  labulala  succumbere. 

RENDIRSE.  V.  r.  Entregarse,  confessarse  ven- 
5ut.  Rendirse.  Adversario  cedere;  manus  dare; 
[herbam  porrigere.  |1  En  lo  moral  cedir,  obehir, 
jhumiliarse.  Rendirse.  Resentior,  iris,  cedo,  is.  I 
PAbàlrerse,]acobardirse  en  los  traballs  ó  desgràcias. 
\Sucvmbir,lrendirse.  Succümbo,  is. 

RENDIT,;;  DA.  adj.  Cansat,  fatigat.  Cansado. 
Lassus.  II  Yensut.  Rendido.  Superatus,  deditius.  || 


Submís,  obsequiós,  Sumiso.  Submissus. 

RENEBOT,  DA.  m.  y  f.  Fill  del  nebot  respec- 
te de  qui's  parla.  Resobrino,  sobrino  segundo.  Con- 
sobrini  ülius. 

RENECH.  m.  Execració.  Plasloma,  reniego. 
Execratio,  nis.  ||  detestació. 

RÉNECH.  m.  Paparra  grossa  y  rodona  que's 
fa  en  los  gossos.  Rezno.  Recinus,  i.  ||  adj.  Se  diu 
de  certa  classe  de  fasols  ó  monjetas  que  encara 
que  estigan  granats,  se  menjan  comunment  ab  la 
tavella.  Budiones,  judios.  Phaseolus,  i. 

RENEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  renuncia  la  feó 
renega  de  Dèu  y  sa  religió.  Renegador.  Blasphema- 
tor,  is.  II  Qui  lé  '1  pèssim  costum  de  jurar,  perju- 
rar, dir  blasfémias,  etc.  Blasfemo,  renegador.  Eju- 
rator,  is. 

RENEGAMENT.  m.  APOSTASIA.  Q  EXECRACIÓ, 
BLASFÈMIA. 

RENEGAR.  V.  a.  Negar  ab  instància,  tornar  à 
negar.  Renegar.  Denego,  pernego,  as.  ||  Flastomar, 
prorrómper  en  injúrias  y  blasfémias.  Blasfemar, 
renegar.  Ejuro,  as;  ore  sacrilego,  impiis  verbis 
Deum  abjuraré.  ||  Detestar,  abominar  una  cosa, 
com:  RENEGO  de  sa  amistat.  Renegar.  Abominor, 
deteslor,  aris.  ||  Passar  de  una  religió  à  altra:  re- 
gularment se  diu  per  deixar  la  fe  de  Jesucrist,  y 
abrassar  las  institucion  de  Mahoma.  Aposlatar,  re- 
negar. Christi  fidem  abjuraré. 

RENEGAT,  DA.  p.  p.  Renegado.  Denegatus.  |1 
Qui  ha  renunciat  la  fe  de  Jesucrist.  Renegado. 
Christi  fidei  desertor;  Christi  reiigione  deficiens.  || 
Home  pervers.  Renegado.  Impius  dejuralor.  ||  Lo 
joch  del  home  entre  tres,  en  que's  donan  nou  car- 
tas  à  cada  un.  Renegado,  hombre,  emperrada.  Pa- 
gellarum  ludus  sic  dictus. 

FÉR  MÈS  MAL  QUE  NO  UN  RENEGAT,  fr.  FÉR  MÈS  MAL 
QUE  LA  PEDRA  Ó  QUE  LA  PEDRAGADA. 
RENERA.  f.  RONQÜERA. 

RENET,  A.  adj.  fam.  Mòlt  net.  Relimpio.  Yaldè 
tersus. 

RENETEJAR.  V.  a.  Tornar  à  netejar  mòlt. 
També  s'  usa  com  recíproch.  R'ílimpiar.  Iterüm 
purgaré,  emendare. 

RENGAR.  V.  a.  ant.  Fér  una  arenga.  Arengar. 
Concionor,  aris. 

RENGLA.  f.  y 

RENGLE,  m.y 

RENGLERA,  f.  Línea  de  cosas  arregladas. 
Ringle,  ringla,  ringlera,  hilera,  fila,  linea.  Series, 
ei.  II  Tira  de  ceps,  arbres  ó  plantas.  Liüo.  Antes, 
ium.  II  La  derajolas  posadas  horisontalmenl  en  lo 
forn.  Daga.  Laterum  excoquendorum  ductus. 

RENGLÓ.  m.  L'  orde  de  lletras  en  línea  recta. 
Renglon.  Yerborum  linea.  ||  met.  Porció  de  renda, 
utilitat  del  benefici  que  algú  té.  Renglon.  Proven- 
tus,  us.  II  Cada  classe  de  generós  de  còrners,  etc. 
Renglon,  genero.  Genus,  eris.  1|  pi.  Los  escrits,  sòn 
contingut,  substància  ó  context.  Renglones.  Scrip- 
ta,  orum. 


184 


REN 


DICCIONARI 


REN 


RENILL,  m.  La  veu  que  forma  'I  caball  ó  euga. 
Relincho,  relinchado,  hin.  Hinnitus,  us. 

RENILLAR.  V.  n.  Formar  lo  caball  ó  euga  '1 
so  de  sa  veu  pròpia.  Helinchar,  hinar.  Hinnio,  i& 

RENILLADOR.  ra.  Se  diu  del  caball  que  re- 
nilla  sovint.  Relinchador.  Hinnians  equus.  ||  Se 
diu  del  cavall  que  renilla  y  s'  inquieta  quant  veu 
una  burra,  una  mula  ó  una  euga.  Relinchon,  relin- 
chador. Furenter  hinnians. 

RENITÉNCIA.  f.  Repugnància,  resistència. 
Renitencia.  Reluclatio,  oppositio,  nis. 

RENITENT.  adj.  Terch,  que  resisteix.  Reniten- 
te.  Reluctans,  relrectans. 

REIVOAGRAR.  V.  a.  ant.  Deixar  à  usura.  Dar 
à  logro.  Pecuniam  foenerare,  foenerari. 

RENOCA.  f.  fam.  Donzella  de  edat.  Doncellue- 
ca.  Adulta,  grandseva  virgo. 

RENOCH.  m.  rana. 

RENOM.  m.  Sobrenom,  apellido.  Renomhre, 
sobrenombre,  apellido,  cognomento  .  Agnomen ,  cog- 
nomen,  inis.  ||  Nom  injuriós  sobreposat.  Apodo. 
Deridiculum,  i.  \\  Anomenada,  fama.  Renombre. 
Existimatio,  nis,  fama,  ae. 

RENOU.  m.  Rrot  que  ix  cada  any  al  arbre. 
Vàsiago,  renuevo,pimpollo.  Stolo,  nis. 

PORTAR  Ó  FÉR    ANAR  EN    RENOU.  fr.  Tcuir  à    UH   Ó 

mòlts  ocupats  ab  pressa  al  rodedor  de  sí.  Traer  en 
rueda  ó  revuelto.  Gircum  se  alios  ducere,  agere. 
RENOVACIÓ,  f.  y 

RENOVAMENT,  m.  ant.  La  acció  de  renovar. 
Renovacion,  renuevo.  Interpolalio,  nis.  ||  Èn  lo  mo- 
ral transformació  ó  mudansa  de  ménos  à  mès  per- 
fet, ilenouacion.  Renovatio,  nis.  II  Composició,  adob. 
Renovacion.  Reintegratio,  nis.  |j  La  acció  de  consu- 
mir lo  sacerdot  las  formas  antíguasy  consagrarne 
de  nou.  Renovacion.  Renovatio,  nis. 

RENOVAR.  V.  a.  Restaurar,  fér  tornar  com 
nova  alguna  cosa.  Renovar.  Novo,  renovo,  as.  || 
Instaurar.  Renovar.  Recolo,  is.  ||  Comensar  de  nou 
lo  interromput  per  algun  temps.  Renovar.  Renovo, 
instauro,  as.  ||  Pulir,  enllustrar,  millorar.  Renovar. 
Concinno,  reconcinno,  as.  ||  Sumir  lo  sacerdot  las 
formas  antíguas  y  consagrarne  de  nou.  Renovar. 
Renovo,  as.  ||  Reiterar,  publicar  de  nou.  Renovar. 
Reitero,  as.  |  Refrescar  algun  sentiment,  pesar  ó 
dolor.  Refrescar.  Refrico,  as,  recrudesco,  is.  || 
V.  r.  Agafar  vigor  ó  forsas.  Reverdecer,  revivir.  Re- 
ficio,  reviresco,  is. 

RENOVAT,  DA.  p.  p.  Renovado.  Renovatus. 

RENOVALLAR.  V.  a.  ant.  RENOVAR, 

RENTACARAS.  m.  met.  fam.  Adulador,  llis- 
songer.  Lavacaras.  Adulator,  assentalor,  is. 

RENTADA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  rentar,  La- 
vacion,  lavadura,  locion,  lavatorio.  Lolio,  nis. 

SEGONA  RENTADA.  En  las  miuas  la  segona  rentada 
dels  metalls.  Relave.  Altera  metalli  elutio. 

RENTADOR,  m.  Qui  renta.  Lavador.  Lavator, 
is.  II  Paratge  en  que's  renta.  Lavadero,  lavanderia. 
Lavacrum,  i.  ||  La  llosa  en  que  's  pica  la  roba  que 


's  renta.  Estregadero.  Lavandis  et  detergendis  ves- 
tibus  aptus  locus. 

RENTADORA,    f.  BUGADERA.  II  RENTADOR  3. 

RENTADURA.  f.  RENTADA.  |1  pi.  La  aygua  bru- 
ta de  lo  que  s'  ha  rentat.  Lavazas,  lavadura.  Pro- 
luvium,  ii,  proluvies,  ei. 

EENTADURAS  DE  BÓTA.  met.  YÍ  sumameot  fluix. 
Aguachirle.  Secundarius,  inferior  liquor. 

RENTAMANS,  m.  Depósit  de  aygua  ab  aixeta 
y  pica  pera  rentarse.  Lavamanos,aguamanil.  Aquse- 
manilis,  aquaemanile,  is,  malluviura,  ii. 

RENTAMENT.  m.  RENTADA. 

RENTAR.  V.  a.  Netejar  ab  aygua.  Lavar,  lim- 
piar,  banar,  I  abonar.  Lavo,  as.  |]  Netejar  lasayguas 
de  la  cuyna.  Fregar.  Effrico,  despumo,  as.  |1  Nete- 
jar la  roba  desprès  de  la  bugada.  Sacar.  Rela- 
vo,  as. 

TORNAR  A  RENTAR,  fr.  Rclavar.  Relavo,  as. 

RENTARSE.  v.  a.  Lltmpiarse,  nelejarse.  La~ 
varse.  Lavo,  as. 

RENTAT,  DA.  p.  p.  Lavado.  Lotus. 

RENTILLAS.  f.  pi.  Certas  rendas  de  poca  en- 
titat que  per  lo  regular  s'  arrendan  juntas.  Siele 
renlillas.  Septem  vectigalia  minora. 

RENÚNCIA  Y  RENUNCIACIÓ.  f.  La  acció  de 
renunciar.  Renuncia,  renunciacion,  renunciamiento. 
Renuntiatio,  nis.  1|  Dimissió,  abdicació  voluntària. 
Dimision,  renuncia,  cesion.  Voluntària  denuntiatlo, 
dimissió.  I  L'  instrument  que  la  conté.  Renuncia. 
Renuntiationis  instrumentum. 

RENUNGIABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  renunciar. 
Renunciable.  Renuntiabilis.  ||  S'  aplica  al  ofici  que 
s'  adquireix  ab  facultat  de  transferirlo  à  altre  per 
renúncia  y  no  de  altre  modo,  la  qual  si  no  's  fà  ab 
temps,  recau  en  lo  rey.  Renunciable.  Officium  ad 
alium  transmissibile  per  renuntiationem. 

RENUNCIAR.  V.  r.  Despossehirse  voluntària- 
ment. Abdicar,  renunciar,  dimitir,  desechar,  resig- 
nar. Abdico,  as,  dimitto,  is.  ||  No  admétrer,  no 
acceptar.  Renunciar.  Renuo,  rejicio,  is.  ||  Despre- 
ciar,  abandonar,  detestar.  Renunciar.  Despicio, 
respuo,  is. 

RENUNCIAT,  DA.  p.  p.  Renunciado.  Abdica- 
tus. 

RENUNCIATARI.  m.  Aquell  à  favor  del  qual 
s'  ha  fél  alguna  renúncia.  Renuncialario.  Cui  quid- 
quam  abdicalnm  est. 

RENY.  m.  REGANT. 

RENYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  renya.  Reganon. 
Asper,  i,  minax,  cis. 

RENYAR.  V.  a.  Repéndrer.  Renir,  reganar,  in- 
crepar. Objurgo,  increpo,  as.  ||  ant.  reganyar.  1. 

RENYAYRE.  m.  rentador. 

PENYIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Renidisimo.  Yal- 
dè  objurgalus. 

RENYIDOR.  adj.  Se  diu  dels  caballs,  matxos, 
etc.  que  mossegan  y  tiran  cossasal  qui  se'ls  aproxi- 
ma. Renidor.  Jurgiosus  equus. 

RENYINA.  f.  Debat,  pendéncia.  Rina,  rencilla, 


I  REP 

quimera,  cuento,   choque,  rompimiento,  disension, 
pelazga,  cuchilladas,  camorra.  Controvèrsia,  rixa, 
ae. 
RENTINAS    DE    MARIT,    DE    LA    TAULA    AL  LLIT.  ICf. 
BARALLAS  DE  MARIT,  ClC. 
DE  ÜNA  GRAN   RENYINA   VE  UNA  GRAN  AMISTAT,  ref. 
que  dóna  à  enlóndrer,  que  de  una  pendéncia  mòlt 
renyida  sól  originarse  una  ferma  amistat.  Rim  ó 
cuestion  de  por  san  Juan,  paz  para  lodo  el  ano.  Quae 
modo  pugnarunt,  jungunt  sua  rostra  columbae. 
RENYINAR.  V.  n.  ter.  ahinar. 
RENYIR.  V.  n.  Disputar,  pérdrer  la  amistat. 
Enemislarse,  renir,  desamistarse,pelear,  pendenciar, 
romper;  haber  viontescos  y  capeletes.  Rixor,  aris.  || 
Disputar  ab  crits  y  soroll.  EmborruUarse.  Alterco, 
as,  rixor,  aris.  ||  v.  a.  renyar. 

RENYIT,  DA.  p.  p.  Enujat,  enemistat  ab  altre. 
Renido.  Adversarius,  oppositus. 

REO.  m.  Qui  ha  comès  algun  delicte,  Reo. 
Reus,  ei.  I  for.  Qui  es  demanat  en  judici.  Reo. 
Reus,  ei. 

REOCTAVA.  f.  Lo  mitj  quarlillo  que's  sisa 
de  cada  quatre  en  las  rendas  per  menor  del  vi, 
oli  y  vinagre.  Oclavilla,  reoctava.  Octava  congii 
pars  ex  ipso  congio  multata. 

REORA.  f.  RASADORA. 

REPAGAR.  v.  a.  Pagar  mòlt  ó  ab  excés  alguna 
cosa.  Repagar.  Yaldè,  plus  nimio  pretium  sol- 
vere. 

REPALA8SA.  f.  Herba  de  arrel  grossa,  de  raès 
de  un  peu  de  llarch,  negrenca  per  fora  y  blanca 
per  dins,  de  sabor  quasi  dols,  de  fullas  amplas, 
llargas  de  mès  de  un  peu  y  punxagudas,  en  extrem 
•vellosas :  las  flors  naixen  en  capsirons  composts 
de  mòltas  floretas  purpúreas  dins  de  un  calis  com- 
post de  mòltas  fullas  terminadas  cada  una  en  un 
ganxo.  Lampazo.  Arctium,  ii,  lappa,  se. 

REPANTIGARSE  Y  REPAPARSE.  V.  r.  Re- 
colzarse,  exténdrerse  sobre  '1  respatUer,  posarse 
bè  en  1'  assento.  Arrellanarse ,  rellanarse,  repanti- 
garse,  recalcarse.  Desideo,  es. 

REPAPIEJAR.  V.  n.  Caduquejar,  debilitarse  '1 
judici  y  memòria  per  la  mòlta  edat.  Chochear.  Se- 
ectute  deliraré,  desipere. 

REPARABLE,  adj.  Notable.  Reparable,  notable. 
Notandus.  \\  Lo  que  's  pót  restaurar  ó  remediar. 
Reparable.  Reparabilis. 

REPARACIÓ,  f.  L'  acte  de  reparar  en  lo  sentit 
de  renovar  ò  millorar  alguna  cosa.  Reparacion,  re- 
^aramienlOy  rehacimienlo.  Refactio,  instauratio,  nis. 
II  En  las  escolas  es  aquell  acte  literari  y  exercici 
que  fan  en  ellas  los  estudians,  dihent  la  llissó,  y 
en  algunas  parts  arguhint  uns  ab  altres.  Repara- 
cion. Lectionum  repetitio  vel  relectio  scholastica. 

REPARADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  repara  ó  millora 
alguna  cosa.  Reparador.  Reparator,  instauralor,  is. 
II  Lo  qui  repara  ú  observa  ab  freqüència  y  des- 
masia.  Reparador.  Censor,  is,  niraiusspeculator. 

REPARAMENT.  m.  REPARACIÓ. 

TOHO  II. 


CATALÀ.  MP  485 

REPARAR.  V.  a.  Compóndrer,  apariar,  esme- 
nar lo  menyspreu  que  ha  patit  alguna  cosa.  Repa- 
rar, rehacer,  reforzar.  Reficio,  is.  ||  Restablir.  Re- 
parar, restaurar,  subsanar.  Reparo,  as.  ||  arrebos- 
sar. H  Mirar  ab  mòlt  cuydado.  Advertir,  reparar, 
notar.  Animadverto,  altendo,  is.  ||  Detenirse  per 
algun  inconvenient.  Reparar.  Observo,  as.  1|  En  lo 
moral  corregir,  remediar.  Reparar.  Emendo,  as, 
reficio,  is.  ||  Resguardarse,  usat  com  recíproch.  Re- 
parar. Defensionem  pararé.  ||  Considerar,  re- 
flexionar. Reparar.  Considero,  observo,  as.  []  v.  r. 
Cobrar  forsas.  Repararse.  Vires  reficere,  assura- 
mere. 

REPARAT,  DA.  p.  p.  Reparada.  Restauratus, 
animadversus. 

REPARO,  m.  Restauració,  remey.  Reparo,  re- 
paramiento.  Reparalio,  instauratio,  nis.  ||  Adob, 
remendo.  Reparo,  remiendo.  Renovatio,  reparatio, 
nis.  II  Dubte,  dificultat,  inconvenient.  Reparo.  Dif- 
ficultas,  alis,  obex,  icis.  |  Observació,  advertència. 
Reparo.  Animadversió,  nis.  ||  Defensa,  resguart. 
Reparo.  Tutamen,  fulcimen,  inis.  I  Inspecció  cuy- 
dadosa  de  alguna  cosa.  Reparo.  Inspectio,  nis.  || 

CRÍTICA,  CENSURA. 

FÉR  REPARO   DE  ALGUNA  COSA.  fr.    POSarhi  dificul- 

tats,  contradirla.   Objelar,  conlradecir,  dificultar. 
Objicio,  is;  dificultates  adhibere. 

REPARTIBLE.  adj.  Lo  que  's  pót  repartir. 
Repartible.  Quod  distribuí  potest. 

REPARTICIÓ,  f.  Obra  de  repartir.  Reparti- 
cion,  reparlimiento.  Parlitio,  digestió,  nis. 

REPARTIDAMENT.  adv.  m.  Per  parts,  en 
diversas  porcions.  Repariidamente.  Partim,  parcia- 
tim. 

REPARTIDOR,  A.  adj.  Lo  que  ha  de  sér  re- 
partit. Repartidero.  Partiendus.  ||  m.  Qui  reparteix 
ó  distribuheix.  Repartidor.  Partitor,  distribulor, 
is.  II  Lo  batlle  ó  altra  persona  deputada  pera  re- 
partir ó  determinar  alguna  tatxa  ó  contribució  que 
ha  de  pagar  cada  vehí.  Repartidor.  Regii  vectiga- 
lis  discussor.  ||  Lo  qui  en  los  comicis  y  tribunals 
distribuhia  las  targetas  als  que  havian  de  votar. 
Repartidor.  Diribilor,  is. 

REPARTIMENT,  m.  La  divisió  que  's  fa  de 
una  cosa  pera  distribuhirla.  Repartimienlo.  Distri- 
butio,  nis.  II  La  llista  que  conté  lo  que  s'  ha  de  re- 
partir. Repartimienlo.  Dislribulionum  syllabus.  [| 
La  divisió  en  que  se  senyala  à  cada  vehí  lo  que  li 
toca  pagar  de  contribució.  Derrama,  reparlimiento. 
Tributi  in  singula  capità  descriptio. 

REPARTIR.  V.  a.  Distribuhir  una  cosa,  divi- 
dinlla  per  parts.  Repartir.  Partior,  iris.  |  Carre- 
gar alguna  contribució  ó  gravamen  per  parts,  fle- 
parlir,  y  amillarar  si  es  per  milers.  Dispartio,  is. 
II  Dividir  alguna  co.sa  entre  mòlts,  compartiria. 
Repartir.  Dilargior,  iris.  ||  Donar,  compartir,  dis- 
pensar gràcias  ó  favors.  Franquear,  repartir.  Im- 
perlior,  iris.  ||  Dit  de  la  càrrega  ó  la  distància, 
igualaria  per  parts;  fèr  que  no  hi  haja  mès  à  la 

61 


486 


REP 


DICCIONARI 


REP 


una  part  que  à  la  altra.  Promediar,  comediar.  Equi- 
libro, as;  in  sequales  parles  meliri. 

REPARTIT,  DA.  p.  p.  adj.  Reparlido.  Divi- 
sus. 

REPARTO.  m.  Repartiment;  comunment  se 
diu  de  las  contribucions.  Reparlicion,  repariimien- 
lo,  amillaramienlo  si  es  per  milers.  Distributio,nis. 

REPÀS.  m.  Estudi  que's  fa  per  desobre  de  lo 
que's  té  vist  ó  estudiat.  Reposo.  Recensió,  releclio, 
nis.  II  Regoneixeraent ,  examen  de  alguna  obra, 
véurer  si  li  falla  res.  Repaso.  Recognilio,  nis.  1|  La 
explicació  que  fa  '1  passant  ó  ajudant  de  lo  mateix 
que  ha  explicat  lo  principal.  Repaso,  repelicion. 
Repetitio,  nis.  |1  refecoió,  àpat,  tip. 

DONAR  üN  REPAS.  fr.  niet.  Fér  una  breu  y  perso- 
nal diligència  pera  la  seguretat  ó  ben  eslar  de  una 
cosa.  Ecliar  un  repaso.  Ri'peto,  is. 

REPASSAR.  V.  a.  Remirar  lo  que  s'  ha  estu- 
diat. Repasar,  releer,  remirar.  Relego,  recolo,  is.  |1 
ant.  Tornar  à  passar  pel  mateix  camí.  Traspa- 
sar,  repasar.  Yiam  repetere.  |1  Reflexionar,  repe- 
tir en  la  memòria.  Repasar.  Replico,  as.  |1  Recosir. 
Repasar,  recórrer.  Linlea  resuere.  ||  Examinar  de 
nou  alguna  obra.  Repasar,  remirar.  Recenseo,  es, 
recognosco,  is.  |1  ter.  esbandir.  |1  Mirar  per  segona 
ó  tercera  vegada,  pera  véurer  si  's  troba  una  cosa 
entre  altras.  Rebuscar.  Inquiro,  exquiro,  is. 

REPASSAT,  DA.  p.  p.  Repasado.  Retectus,  re- 
plicatus. 

REPASSIÓ.  f.  fil.  Repasion.  Reactio,  nis. 

REPÈL.  m.  Part  petita  de  qualsevol  cosa  ques' 
alsa  contra  lo  natural.  Repelo,  redopelo,  rodapelo. 
Aversus,  reversus  pilus.  ||  enemicq.  5. 

i  REPÈL.  ra.  adv.  Contra  la  direcció  natural  del 
pel.  A  contra  pelo;  d  repelo,  àpospelo,  pelo  arriba. 
Príeposterò,  adversus  pilus. 

VENIR  A  REPÈL.  fr.  mct.  Repugnar  alguna  cosa. 
Hacerse  cuesia  arriba.  Mgrè  ferre. 

REPELADA.  f.  La  acció  y  efecte  de  repelar, 
Repeladura.  Pillorum  adversorum  avulsio. 

REPELAR.  v.  a.  Arrancar  lo  pel.  Repelar,  des- 
canonar.  Carptim  capillos  vellere,  aveliere.  ||  Nete- 
jar ó  tràurer  segona  vegada  lo  inútil  y  perjudicial 
de  alguna  cosa  ;  comunment  se  diu  dels  arbres  y 
vinyas.  Remondar.  Emundo,  remundo,  as. 

REPEL•LENT,  p.  a.  Lo  que  té  virtut  de  repel- 
lir,  ó  Ilansar.  S'  usa  també  com  masculí.  Repelen- 
te.  Repellens,  rejiciens. 

REPEL-LIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  repel•leix.  Re- 
chazador.  Repellens,  relrudens,  propulsans,  tis. 

REPEL-LIR.  V.  a.  Llansar  de  sí  una  cosa  ab 
algun  impuls  ó  violència.  Repeler.  Repello,  rejicio, 
is,  I  Contradir.  Repeler,  rechazar.  Repello,  reji- 
cio, is. 

REPEL-LIT,  DA.  p.  p.  Repelido.  Repulsus,  re- 
jactus. 

REPELO.  (uAVERNE  UN)fr.  Tenir  una  conversa- 
ció breu.  üarse  un  repelon.  Per  transennaro,  vel 
levi  traclu  confabulari. 


REPELÓS,  A.  adj.  que  s'  aplica  à  la  fusta  que 
al  traballarla  alsa  pels.  Repeloso.  Asperum,  fila- 
mentis  rigens  lignum.  ||  mel.  Delicat  de  geni. 
Quisquiltoso,  repeloso,  rencilloso,  cosquilloso.  Rixo- 
sus,  litigiosus. 

REPÉNDRER.  V.  a.  Renyar,  corregir,  con- 
demnar lo  dit  ó  fét  no  conforme  à  rabó.  Argüir, 
reprender,  advertir,  predicar,  sermoncar,  lachar. 
Reprehendo,  arguo,  is.  ||  Recobrar  dels  enemichs 
la  embarcació  que  havian  pres.  Represar.  Navem 
prsedoneablatam  à  príBdatore  recuperaré.  |  Criti- 
car, censurar.  Reprender.  Relaxo,  accuso,  as.  ||  Cu- 
sir  à  sobre  costura.  Sobrecargar.  Nova  sutura  assue- 
re.  II  Acométrer  la  febra,  etc.  Recargar  la  calentu- 
ra,  etc.  Febrim  incrementum  accipere.  ||  repel- 

LIR. 

REPENEDIDA.  f.  Dona  que  deixant  la  mala 
vida,  passa  à  víurercom  à  religiosa  en  comunitat. 
Arrepenlida,  recogida.  Poenitens  fcemina. 

REPENEDIMENT.  m.  arrepentimenf. 

REPENSAR,  v.  a.  Tornar  à  pensar.  Repensar. 
Perpendo,  is ;  iterúm  perpendere.  \\  Pensar  mòlt 
sobre  de  alguna  cosa.  Repensar.  Recogilo,  as. 

REPENT  Y  REPENTE.  m.  Moviment  repentí. 
Repenie.  Subilus  molus.  ||  Succés  grave,  imprevist 
y  repentí.  Repenlon.  Repentinus,  improvisus  ca- 
sus.  II  Promptitut,  ocurrència  viva.  Repenlon.  Re- 
pentinura,  extemporaneum  auxilium. 

de  repent.  m.  adv.  Al  instant,  al  moment,  de 
improvís,  com:  orar,  dir  ó  compóndrer  de  repent. 
üe  repenle,  repenlinamenle,  de  improviso,  improvisa- 
menie,  à  la  improvisla,  de  sobresalto.  Extemporè, 
extemplò,  subitò. 

REPENTÍ,  NA.  adj.  Imprevist,  súbit.  Súbito, 
repeniino.  Insperatus.  ||  Prompte,  no  premeditat. 
Repenlino.  Repentinus. 

REPENTINAMENT.  adv.  m.  DE  repent. 

REPENTISTA.  ra.  Qui  fàó  diu  versos  ó  discur- 
sos de  repent,  Ri'peniisla.  Exleraporalis  versiücator. 

REPERCUGIENT.  m.  med.  repercussiü.  1. 

REPERCUDIR.  V.  a.  REPERCUTIR. 
REPERCUSSIÓ,  f.  REPERGÜTIMENT. 

REPERCUSSIÜ,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  ó 
eficàcia  de  repercutir.  Reperculivo,  repercutorio. 
Repercutiens,  repercusivus.  ||  med.  Medicament 
que  té  virtut  de  repercutir,  Repercusivo.  Repercu- 
tiens. 

REPERCUTIMENT.  m.  Refracció,  reverbera- 
ció  dels  raigs  de  la  llum.  Repercusion.  Repercus- 
sió, nis.  II  Retrocés  de  un  cos  que  topa  ab  altre. 
Repercusion,  repercudida.  Repulsió,  nis. 

REPERCUTIR.  V.  n.  Reverberar,  ressaltar. 
Repercutir.  Reverbero,  as.  ||  Retrocedir  ab  violèn- 
cia un  cos  per  la  resistència  que  troba  en  altre. 
Repercutir.  Repercutio,  is.  j|  Tornar  à  ferir  al  qui 
fereix.  Repercutir.  Repercutio,  is.  |]  med.  y  cir. 
Repel•lir,  fér  que  un  humor  retrocedesca.  Repercu- 
tir. Noxios  humores  alio  avertere. 

REPERCUTORI,  A.  adj.  repercussiu. 


REP  C4TALÍ 

REPERTORI,  ra,   Prompluari,   compendi  de 
sas  notables.   Repertorio ,   reportorio.   Reperlo- 
riiim,  ii,  Índex,  icis.  |1  calendari. 

REPÉS.  ni.  Lloch  deslinal  pera  repesar.  Repeso. 
Ponderalionis  iterationi  deslinatus  locus.  \\  Encàr- 
ech  y  obra  de  repesar.  Repeso.  Ilerúmponderandi 
unuselaclio. 

REPESAR.  V.  r.  Tornar  à  pesar.  Repesar.  De- 
nuò  librare,  ponderaré. 

REPETICIÓ,  f.  La  acció  de  tornar  à  fér  qual- 
sevol acle.  Repeticion,  reilcracion.  Reiteralio,  ite- 
ratio,  nis.  fl  rel.  Figura  en  que  una  paraula  comen- 
sa  di  erenis  oracions  ó  membres  dol  período.  Re- 
peticion. Repetitio,  regressió,  nis.  H  for.  Acció  pera 
demanar  lo  injustament  pagat.  R'pedcion.  Repeti- 
tio, nis.  II  Traducció  de  un  idioma  à  allre.  Traduc- 
cion,  ursion.  Yersio,  nis.  |1  La  acció  de  dir  alguna 
cosa  mòltas  vegadas.  Redicion.  Diclorum  repetitio. 
II  En  lo  rellotge,  instrument  ab  molla  que  repeteix 
la  ultima  hora,  y  també  '1  mateix  rellotge.  R?peli- 
ctoft.Horologiihorarum  repetitio.  ||  mús.  Notaque's 
torna  à  repetir.  Repeli"Aon.  Repetitionis  signura.  || 
Obra  de  recitar  ó  cantar  dos  vegadas  una  copia. 
Repeticion.  Repetitio,  nis.  I)  En  las  universitats  T 
acte  literari  abans  del  exercici  secret  perap^'ndrer 
lo  grau.  Repeticion.  Dispulalionis  príEludium : 
quajslionis  pricfatio.  |  Diseriació  sobre  matèria  de- 
terminada que  componian  los  caiedràlichs  en  las 
universitats.  Repeticion.  Praelectio,  nis.  I  pinl.  y 
escult.  La  obra  repetida  pel  mateix  aulor.  Repe- 
ticion. Archetypum  ab  ipsi  auclore  repelilum. 
-  REPETIDAMENT,  adv.  m.  Ab  repetició, 
mòltas  vegadas.  Rspeiidainenle.  Ilerüm  atíiue  ile- 
rúm. 

REPETIDOR,  m.  Qui  repeteix.  Repetidor.  Re- 
petens,  tis.  |  Passante,  ajudant  del  mestre.  Pa- 
sante,  repetírfor.  Hjpodidascalus,  i,  repeliíor,  is. 

REPETIR,  v.  a.  Tornar  à  fér  lo  que  s'  havia 
fél.  Rfpeiir.  Reitero,  as.  ij  Tornar  à  dir  lo  que  s' 
havia  dit.  Repetir.  Inculco,  as.  ||  Demanar  mòlias 
vegadas  y  ab  instància.  Repetir.  Repeto,  is.  |]  for. 
Demanar  lo  indegudament  pagat,  ó  que  s'  ha  pa- 
gat per  altre.  Repetir.  Persequor,  eris.  [|  Recitar 
cosas  sabudas.  Repetir.  Decanto,  as.  |  lóg.  Resu- 
mir lo  que  allre  ha  dit.  Repetir,  resumir.  Argu- 
menta referre.  [|  En  las  universitats  tenir  1'  acle 
anomenat  repetició.  Repetir.  Dispulalionis  prelu- 
dium,  candidatura  habere.  ||  Traduhir  de  una  llen- 
gua à  allr».  Traducir,  vertir,  construir.  Reddo,  ira- 
duco,  is.  II  Repassar  à  altre  la  llissó,  recapaciíar. 
Repetir.  Repeto,  is.  |  mel.  Tornar  la  febra.  Rxpeiir. 
Redeo,  recido,  is. 

REPETIT,  DA.  p.  p.  Repetido.  Repetitus. 

REPEU.  m.  REPiSA. 

REPICAMENT.  m.  repich. 

REPICAR.  V.  a.  Tocar  à  festa  las  campanas. 
Repicar.  Cymbala  sonilufeslivopulsare.  ||  Tocar  ab 
vivesa  y  depressa  algun  inslrument.  Repicar,  repi- 
c^uelear.  Cymbala  acutè,  argutè  crebreque  pulsare. 


REP  487 

II  V.  a.  Picar  segona  vegada  una  mateixa  cosa, 
com  una  mola  quant  no  menja.  Repicar.  Iteruin 
conlundere. 

AL  SEGUR  ESTA  Qüi  REPICA,  loc.  fam.  ab  que's no- 
ta la  facilitat  del  qui  reprèn  a  altre  'I  niodo  de 
portarse  en  los  perills,  estant  ell  en  segur,  /in  salvo 
eslíí  el  que  repica.  In  vado  sum ,  cxirà  telorum  jac- 
tum,  in  porlum  avigo.  ||  Denota  que  un  negoci  va 
bè.  A  buen  vienio  va  la  parva,  en  salvo  esld  el  que 
repica.  Salva  res  est. 

FESTE  ó  qce's  fassa  REPICAR,  fr.  mot.  fam.  ab  que 
's  despedeix  à  algú  per  despreci  ó  per  no  volerlo 
aténdrer.  Vele  ó  vdyase  alrollo.  Abeal  in  infamem 
cippum,  in  raalam  crucem. 

REPICH.  m.  Lo  so  arraoniós  y  alegre  de  las 
campanas.  Repique,  retoque.  Crebra  cymbalorum 
percussió. 

REPICO,  m.  Toch  lleuger  y  festiu  que's  fa  ab 
lo  batall  en  la  campana,  sense  ventaria.  Repiquele. 
Cymbalorum  levis,  crebra  fesUvaque  pulsatio. 

REPINTAR.  V.  a.  pint.  Pintar  sobre  lo  ja  pin- 
tat, pera  perfeccionar,  ó  pera  restaurar  lo  esborrat 
6  maltractat.  Repintar.  Repingo,  is.  ||  Entre  estam- 
pers  y  llibreters  quedar  cada  plana  de  un  llibre 
miij  estampada  en  la  del  seu  davant  pera  picarlo 
abans  de  estar  la  tinta  seca,  ó  per  sér  ella  de  mala 
qualitat.  Repintar.  Litlerarum  nolas  extra  ordinem 
repingi. 

REPISA.  f.  Rebaba,  repeu  en  la  paret,  pera 
sostenir  un  gerro  ó  altre  adorno.  Tíeptsa.  Mensula, 
se,  scamillus,  i. 

Bó\  REPISA !  Interjecció  per  efecte  de  alguna 
mala  impressió  ó  de  un  mal  raénos  grave.  Peste! 
Caramba !  Hui  ! 

REPIXAR.  V.  n.  fluir,  degotar,  traspuar. 

REPITJOR.  adj.  Mòlt  pitjor.  Repeor.  Multo 
pejor. 

REPLÀ.  m.  Planura.  Llanura,  llanada.  Plani- 
ties,  ei.  II  La  raconada  ó  descans  à  cada  ram  de  es- 
cala. Rellano,  mesa,  meseta,  mesilla,  descanso,  des- 
cansiUo,  y  puntido  p.  Rioja.  Sca^arum  àrea. 

REPLANAR.  V.  a.  Tornar  à  aplanar.  Rellanar. 
Iterüra  complanare. 

REPLANELL  Y  REPLANET.  m.  d.  Replà  pe- 
tit de  la  escala.  Descansillo,  mesilla.  Scalarum 
areola. 

REPLANTACIÓ,  f.  Obra  de  replantar.  Replan- 
lacion.  Itera'a  plantatio. 

REPLANTAR.  V.  a.  Tornar  à  plantar.  Replan- 
tar. Resero,  is,  rursús  plantaré. 

REPLÈ,  NA.  adj.  Mòlt  ple.  Relleno,  repleto, 
rellenado.  Repletus.  ||  Ple  de  menjar  ó  de  humors. 
Repleto.  Repletus. 

REPLESSIÓ.  f.  Abundància,  excés  de  humors 
en  lo  cos  del  animal,  l'ieniíud,  replesion,  plétora. 
Stagnatio,  nis.  ||  complement.  ||  Excés  en  lo  menjar 
y  béurer.  Replesion  de  estómago.  Nimia  saturi- 
tas. 

REPLEGA,  f.  APLEGA.  ||  Porcló  de  humors  dQ- 


IM 


REP 


DICCIONARI 


REP 


tinguts  en  alguna  part  del  cos.  Congestion.  Conges- 
tió, nis. 

REPLEGAR.  V.  a.  y  derivats,  arreplegar.  | 
Plegar,  doblegar  mòllas  vegadas.  Replegar.  Repli- 
co, as. 

REPLENITUT.  f.  Malaltia  que  contrauhent  las 
cabalcaduras  per  béurer  massa  aygua  desprès  de 
haver  menjat  civada.  Encebamienio,  enfosado.  Op- 
pletio,  nis. 

REPLET,  A.  adj.  replè. 

RÈPLICA,  f.  Instància,  objecció.  Rèplica,  re- 
plicacion.  Argumentuni,  i,  objectio,  nis,  objectum, 
i.  II  Resposta  repugnant  à  lo  que's  mana.  Rèplica. 
Repugnans  responsio.  ||  Exclusió,  excepció.  Rèpli- 
ca. Replicalio,  nis.  1|  for.  Conlraresposla,  resposta 
à  la  de  la  part  contrària.  Rèplica.  Replicalio,  nis, 
contrascriptum,  i. 

SEiXSE  RÈPLICA,  m.  adv.  Sens  excusa.  Sin  rèplica. 
Omni  exceplione  pra;clusa. 

REPLICACIÓ.  f.  RÈPLICA. 

REPLICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  replica.  Repli- 
cador,  replicante.  Replicans,  tis. 

REPLICAR,  v.  a.  Instar  contra  la  resposta  ó 
argument.  Replicar,  refutar,  reponer.  Contradico, 
repono,  is.  ||  Respóndrer  contradient.  Replicar,  re- 
poner. Repono,  is.  II  for.  Respóndrer,  al-legar  cada 
part  contra  las  excepcions  posadas  per  la  contrà- 
ria. Replicar.  Replico,  as;  contrascriptum  in  judi- 
cio  exhibere. 

REPLIGAYRE  Y  REPLICO,  m.  Qui  replica 
mòlt,  respostejador.  Replicon,  respondon.  Molestè 
redarguens. 

REPOBLACIÓ,  f.  Obra  de  tornar  à  poblar.  Re- 
pohlacion.  Iterata  frequentatio. 

REPOBLAR.  V.  a.  Tornar  à  poblar.  Repoblar. 
Rursíis  incolis  freqüentaré. 

REPOLIDOR,  A.  m.  y  f.  Remendó  de  vestits 
vells.  Resurcidor,  remendon.  Resartor,  is. 

REPOLIMENT.  m.  Obra  de  apedassar  la  roba 
vella.  Remicndo.  Resarciraen,  inis. 

REPOLIR.  V.  a.  Pulir  de  nou.  Repulir.  Perpo- 
lio,  repolio,  is.  1|  Compóndrer,  assear  ab  afectació. 
Acicalar,  repulir.  Nimis  exornare.  []  Donar  una  no- 
va ma  ó  correcció  à  una  obra  de  enteniment.  Re- 
pulir. Perpolio,  is;  iteratò  poliré.  |]  enllustrar. 

I  REMExNDAR. 

REPOLUM.  m.  pedruscall. 

REPORT,  m.  Plaher,  recreació,  diversió.  De- 
porle.  Obleclatio,  nis. 

REPORTAR.  V.  a.  Portar  novas.  Soplar.  Inspi- 
ro, as.  II  Refrenar,  moderar,  reprimir  alguna  pas- 
sió del  animo  y  al  qui  la  té.  També  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Moderar,  reportar,  refrenar,  reprimir,  re- 
parar. Tempero,  refraeno,  as. 

REPÒS.  m.  Descans,  intermissió  de  fatiga.  Re- 
poso. Yacatio,  refeclio,  nis,  quies,  etis.  ||  Tranqui- 
litat,  sossego.  Tranquilidad,  reposo,  sosiego.  Pax, 
cis,  quies,  elis.  ||  Cordura.  Asiento,  juicio,  sosiego. 
frudentia,  se,  sana  mens. 


MAT  VEÜRAS   al  ENVEJÓS  QÜE  TINGA  GATRE    REPÒS. 

ref.  Denota  que'I  envejós  viu  en  contínua  inquie- 
tut.  El  envidioso  es  verdugo  de  si  mismo.  Pulredo 
ossium  invidia. 

REPOSADAMENT.  adv.  m.  Ab  repós.  Repo- 
sadamenle.  Quietè. 

REPOSAR.  V.  n.  Posar,  col-locar  alguna  cosa 
en  sòn  anlich  eslal  ó  en  lo  lloch  que  àntes  ocupa- 
va. Reponer,  restituir.  Resliluo,  repono,  reduco,  is. 
II  V.  n.  Descansar,  dormir.  Reposar.  Requiesco,  is; 
somno  refici.  ||  Descansar  de  alguna  fatiga.  Repo- 
sar. A  labore  vacaré;  consideo,  es.  l|  Estar  enquie- 
lul,  en  pau  y  sossego.  Reposar.  Otior,  aris.  I  Estar 
enterrat.  Reposar,  yacer,  descansar.  Requiesco,  is, 
jaceo,  es.  ||  posarse.  3.  ||  v.  r.  Assossegarse,  posar 
seny.  Sosegarse,  asentar  el  juicio.  Rationem  firma- 
ré; prudenliam  adipisci. 

REPOSAT,  DA.  p.  p.  Reposado,  repueslo.  Re- 
positus.  11  adj.  Assossegat.  Sosegado,  lranquilo,quie- 
lo,  reposado,  pacifico.  Pacificus.  ||  Entenimentat,  ju- 
diciós.  Sesudo.  Prudens. 

REPOSICIÓ,  f.  Obra  de  reposar.  Reposicion. 
Reposilio,  nis.  ||  quím.  La  conservació  dels  generós 
en  los  lloch  y  vasos  proporcionats.  Reposicion.  Re- 
posilio, nis.  I  for.  L'  acte  de  posar  la  causa  en  sòn 
primer  estat.  Reposicion.  In  prislinum  statum  res- 
titulio. 

REPOTENCIA.  (de)  m.  adv.  De  rebot,  de  re- 
pent.  Deantuvion.  Subitò,  repenlè. 

REPREGUNTA.  f.  Pregunta  reiterada.  Repre- 
gunta.  Iterata  interrogatio. 

REPREGUNTAR.  V.  a.  Tornar  à  preguntar  so- 
bre un  mateix  assumplo.  Repreguntar.  Iteratò  in- 
terrogaré vel  postularé. 

REPREHENSIBLE.  adj.  REPRENSIBLE. 

REPREHENSIÓ.  f.  Amonestació,  ó  correcció 
que's  fà  vituperant  lo  mal  fét  ó  dit,  ó  lo  no  confor- 
me à  la  rahó.  Reprension,  carda,  reprimenda.  In- 
crepatio,  nis.  ||  Aument,  nova  accessió  de  febra. 
Accesion,  recargo,  acceso.  Febris  incrementum. 

REPREHENSOR  Y  REPRENEDOR,  A.  m.  y 
f.  Qui  reprèn.  Reprensor.  Reprehensor,  increpa- 
tor,  is. 

REPRENSIBLE.  adj.  Lo  que  es  digne  de  re- 
prehensió.  Reprensible.  Reprehensibilis. 

REPRENSIÓ.  f.  reprehensió. 

REPRENSOR ,  A.  m.  y  f.  REPREHENSOR. 

REPRÈS,  A.  p.  p.  Reprendido.  Reprehensus. 

II  Dit  de  la  embarcació  recobrada  dels  enemichs. 

Represado.  Recuperatus.  ||  Dit  de  las  ayguas  atura- 

das.  Estancadas,  represadas,  delenidas.  Stagnatus, 

corapressus.  ||  arrepentit. 

REPRESA,  f.  REL-LEix.  H  Recuperació  de  lo  que 
s'  havia  perdut.  Recobro,  represion.  Recuperatio, 
nis.  II  La  detenció  que's  fà  de  una  cosa.  'S  diu  re- 
gnlarment  de  la  aygua  que's  deté  y  s' exten.  Repre- 
sa. Aquae  stagnatio,  compressió.  ||  reprehensió. 

REPRESA  de  pits.  Malaltia  que  acometà  las  donas 
en  los  pits,  causada  de  coagularse  la  llet,  ab  que's 


I 

I 


I 


REP 

rnalicia  y  danya.  Pelo.  Lactis  in  uberibus  raulierura 
coagulaiio. 

REPRESENTABLE.  adj.  Lo  que's  pót  repre- 
sentar yfér  visible,  fiepreseníaft/e.  Representabiiis, 
visibilis. 

REPRESENTACIÓ,  f.  L'  acte  de  representar  6 
fér  present  alguna  cosa.  Represenlacion.  Represen- 
talio,  nis.  II  La  acció  de  representar  en  lo  lealro 
algun  drama,  y  lambó  '1  mateix  drama.  Represen- 
tacion.  Fabulae,  coaiediae  aclio  vel  drama.  ||  Auio- 
rilat,  dignilat,  caràcter  de  la  persona,  y  així  's  diu: 
fulano  es  home  de  representació  en  Barcelona.  Re- 
presenlacion.  Decor,  is,  dignilas,  aiis.  ||  Còpia,  ca- 
ricatura de  algú.  Representacion,  remedo.  Imitalio, 
nis.  II  La  acció  de  exposar  à  la  vista.  Representacion. 
Repraísentatio,  nis.  ||  Figura,  imatge  que  dóna  idea 
de  la  realitat.  Imàgen,  represenlaciou,  simbolo,  sim- 
holizacion.  Eíflgies,  ei,  imago,  inis.  |1  Súplica  als 
uperiors  apoyada  en  rahons  y  documents.  Repre- 
ftíocton.  Relatio  vel  repraísoniatio  ad  superiorem. 
I  for.  Lo  dretde  succehir  en  la  herència,  béns,  etc. , 
per  la  persona  de  altre  y  rcpresenlantla.  Repre- 
sentacion. Repraesenlatio,  nis. 

REPRESENTADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  repre- 
senta. Representador.   RepríBsentans,  tis. 

REPRESENTANT,  p.  a.  y  m.  Qui  representa 
alguna  persona  ausent,  cos  ó  comunitat.  Represen- 
iante.  Yices  gerens.  |]  comediant. 

REPRESENTAR.  V.  a.  Fér  present  alguna 
cosa  ab  paraulas  ó  figuras  que's  fixan  en  la  imagi- 
nació. Representar.  RepríEsento,  as.  ||  Posar  davant 
6  à  la  vista.  Representar.  Repraesento,  as.  1|  Refe- 
rir, proposar,  informar.  Representar.  Referre  ad; 
represento,  as.  ||  Recitar  un  drama  Qngint  las  ver- 
daderas  personas.  Representar.  Fabulara  vel  co- 
maediam  agere.  ||  Semblar,  sér  imatge  ó  símbol  de 
alguna  cosa.  Simbolizar,  representar.  Repraesento, 
as,  refero,  ers.  ||  Subrogarse  en  los  drets  ó  béns  de 
altre,  fent sasvegadas.  Representar.  Repraesento,  as; 
gerere  vices  vel  personam.  |  v.  r.  Oferirse,  ocórrer 
alguna  espècie.  Rcpresentarse.  Obversor,  aris. 

REPRESENTAT,  DA.  p.  p.  Representada .  Re- 
praesentatus. 

REPRESENTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  repre- 
senta ó  pót  representar.  Bepresentativo.  Quid  aliud 
referens  vel  repraesentans. 

REPRESSÀLIA.  f.  Retenció  del  béns  de  una 
nació  ab  qui's  té  guerra  ó  de  sos  indivíduos.  iJepre- 
saíta.  Clarigatio,  nis.  ||  Dany  en  compensació  de  al- 
tre. Represàlia.  Yindicalio,  nis.  [|  raet.  revenja. 

REPRESSIÓ,  f.  represa.  2. 

REPRIMIMENT.  m.  refrenament. 

REPRIMIR.  V.  a.  Contenir,  sossegar,  mode- 
rar. Contener,  reprimir,  refrenar,  comprimir,  cohi- 
bir, represar,  dominar,  domar.  Cohibeo,  contineo, 
es.  II  V.  r.  Moderarse,  conienirse.  Vencerse,  repri- 
mirse,  reporlarse.  Se  ipsum  frangere. 

REPRIMIT,  DA.  p.  p.  R"primido.  Compressus, 
repressus. 


CATALÀ.  REP 

REPROBA.  f.  Nova  proba  sobre  la  que  ja  s' ba 
donat.  Reprueba.  Altera  probalio. 

REPROBABLE.  adj.  Lo  que  es  digne  de  re- 
probacióópólrcprobarse,  Reprobable.  Reprobandus. 

REPROBACIÓ.  f.  L'  efecte  de  reprobar.  Re- 
probacion.  Reprobaiio,  nis.  ||  Lo  decret  de  pena 
eterna  que  Déu  determina  als  ijue  moren  en  pecat 
mortal.  Reprobacion.  Peccatoris  roprobalio. 

REPROBAMENT.  m.  ant.  reprobació. 

REPROBAR.  V.  a.  Desaprobar.  Desaprobar,  re- 
probar, deseckar,  improbar,  silbar,  censurar,  con- 
denar.  Reprobo,  as.  |]  Decretar  Dèu  la  pena  eterna 
al  qui  ha  mort  en  pecat  mortal.  Condenar,  reprobar. 
Reprobo,  damno,as. 

REPROBAT,  DA.  p.  p.  Reprobado.  Reprobalus. 

REPROBATORI,  A.  adj.  Lo  que  reproba  ó 
serveix  pera  reprobar.  Reprobaiorio.  Quod  repro- 
bat. 

REPROBO,  A.  adj.  Destinat  à  la  pena  eterna 
per  la  divina  justícia.  També  s'  usa  com  à  substan- 
tiu. Precilo,  reprobo,  prescilo,  reprobado.  Reprobus, 
damnatus.  ||  Dolent,  pervers.  Perverso,  reprobo, 
maívado,  avieso.  Pravus,  perversus. 

REPRODUCCIÓ,  f.  Resiauració,  segona  pro- 
ducció. Reproduccion.  Reproduciio,  nis.  ||  l'or.  La 
acció  de  tornar  à  fér  present  lo  dit  ó  al-legat,  Re- 
produccion. Reproduciio,  nis. 

REPRODUCTOR,  m.  Qui  reprodueix.  Repro- 
ductor. Reproducens,  tis. 

REPRODUHIR.  v.  a.  Produhir  de  nou.  Repro- 
ducir.  Reproduco,  is.  ||  Refer,  renovar.  Reproducir. 
Recreo,  as.  ||  for.  Tornar  à  fér  present  lo  dit  ó  al- 
legal.  Reproducir.  Reproduco,  is. 

REPRODUHIT,  DA.  p.  p.  Reproducido.  Re- 
produclus. 

REPROMESA.  f.  Promesa  repetida.  Repromi' 
sion.  Repromissio,  nis. 

REPROPI.  adj.  RECELÓS.  I  Se  diu  del  caball 
que's  defensa  de  la  impressió  de  las  espuelas,  fent- 
se  airàs  ó  alsanlse  dret.  Repropio.  Calcanbus  re- 
sisiens  equus. 

REPTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  repta  ó  desafia. 
Reiador.  Ad  duellum  provocans  vel  de  proditione 
appellans. 

REPTAMENT.  m.  ant.  reprehensió. 

REPTAR.  V.  a.  Repèndrer.  Corregir,  amonestar, 
reprenrfer,  reíar.  Yitiumalicuiobjicere.  ||  Provocar, 
desafiar.  Desafiar,   retar.  Ad  duellum  provocaré. 

I  tornar,    RESTITUHIR. 

REPTAT,  DA.  p.p.  Corregida,  retado.kà  duel- 
lum provocatus. 

RÈPTIL,  m.  Tot  animal  que  va  arrastrant, 
com  la  serp,  etc.  Rèptil.  Reptile,  is. 

REPTO.  m.  Desafio.  Reto.  Ad  pugnam  vel  due- 
llum provocatio. 

REPÚBLICA,  f.  Estat  en  que  goberna  'I  poble. 
República.  Respublica,  democratia,  ae.  ||  Qualsevol 
estat  ó  espècie  ^e  gobern  polílich.  República.  Res- 
publica, ae;  reípublicse  SKlministratio.  ||  Estat  en 


490  REP  DICCIONARI 

que  gobernan  molls  ja  dels  principals,  ja  del  po- 
ble, ó  de  lots  dos  eslals  indistinclament.  Repúbli- 
ca. Oligarchia,  a?;  plurium,  non  unius,  imperium. 
II  La  causa  pública,  lo  comú,  ó  sa  ulilitai.  Rcpú- 
hlica.  Respublica,  se. 

REPÚBLICA  LITERÀRIA.  La  col-lecció  dels  sabis. 
República  literària,  de  las  leiras.  Liltei'aria  respu- 
blica. 

REPUBLICÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
república.  Republicano.  Quod  ad  rempublicam  at- 
tinet.  II  m.  y  f.  S'  aplica  al  ciutadà  de  una  repú- 
blica, y  al  qui  es  inclinat  à  aquest  genero  de  go- 
bern.  Republicano.  Reipublicae  obediens. 

REPUDI,  m.  Dimissió  de  la  dona  pròpia.  Re- 
pudio, repudiacion.  Repudium,  ii. 

REPUmAR.  V.  a.  Despatxar  la  dona  pròpia, 
fér  divorci.  Repudiar.  Repudio,  as.  |  Llansar,  re- 
nunciar, dejeclar.  Repudiar.  Repudio,  recuso,  as. 

REPUDIAT,  DA.  p.  p.  Repudiado.  Repudiatus. 

REPUDRIR.  V.  a.  Pudrir  mòlt.  També  s'  usa 
com  recíprocli.  Repudrir,  repodrir.  Yaldè  putrcs- 
cere. 

REPUESTO.  m.  Prevenció  que's  lé  per  quant 
sia  necessari.  Provision,  reten,  repuesto,  prevencion, 
matalotaje.  Paralum  vel  reposilumin  futurum. 

DE  REPDESTO.  m.  adv.  Per  si  acàs,  per  prevenció, 
ó  ab  intent  de  prevenir.  De  repuesto,  à  prevencion 
óde  prevencion.  Ad  caulelam. 

REPUGNÀNCIA,  f.  Contrarietat,  contradicció, 
oposició.  Repugnància.  Repugnantia,  ai.  ||  Aversió, 
horror.  Repugnància.  Aversió,  nis,  horror,  is.  || 
Disgust,  reparo,  dificultat  de  fér  ó  admétrer.  Opo- 
sicion,  repugnància,  rebeldia,  repelo.  Repugnantia, 
se.  I  fil.  Impossibililat  de  verificarse  en  un  subjec- 
te dos  cosas  à  un  temps.  Repugnància.  Repugnan- 
tia, ae,  conlradiclio,  nis. 

AB  REPUGNÀNCIA,  m.  adv.  Ab  disgust,  ab  reparo, 
ab  oposició.  Con  repugnància,  repugnaniemente, 
euestas  arriba,  à  pesar  suyo.  Invilè,  repugnanter. 

REPUGNANT,  p.  a.  y  adj.  Lo  que  repugna. 
Repugnanie  Repugnans. 

REPUGNANTMENT.  adv.  m.  AB  REPUG- 
NÀNCIA. 

REPUGNAR,  v.  n.  Obstar,  oposarse  una  cosa. 
Repugnar.  Repugno,  as.  ||  Resistir.  Repugnar,  re- 
sistir. Calcitro,  repugno,  as.  ||  Tenir  aversió.  Re- 
pugnar. Repugno,  as,  aversor,  aris.  [1  Fér  de  mala 
gana  alguna  cosa.  Cocear ,  repugnar ,  disonar. 
iïlgrè,  difficulter,  gravatè  facere.  |  fil.  Replicar. 
Repugnar.  Repugno,  as.  ||  Refusar.  Repugnar.  Re- 
pugno, as. 

REPUJAR.  v.  a.  ant.  Tornarà  pujar.  Volverà 
subir.  Reascendere. 

REPULIR.  V,  a.  Tornar  à  pulir,  pulir  de  nou. 
Repulir.  Perpoiio,  is.  |1  mel.  Alínyarse,  compòn- 
drer  ab  desmasiada  afectació.  S' usa  lambé  com  re- 
cíproch  Repulir.  Nimis  ornaré. 

REPULSA,  f.  Despreci,  negativa.  Negativa,  re- 
pulsa. Repulsa,  ai,  rejectio,  nis.  ||  Reprehensió  for- 


REP 

ta.  Mano,  repulsa,  felpa,  peluca,  calada,  jabon, 
fraterna,  mesilla,  carda,  sermon.  Yerbis  castigatio. 
II  L'  acte  de  apartar  al  enemich  ó  altra  cosa  que 
ofèn,  defensanlse.  Propulsa,  propulsion.  Propulsa- 
tio,  nis. 

DOXAR  UNA  REPULSA,  fr.  Rcbàtrer,  repel•lir.  Re~ 
pulsar.  Repulso,  as,  repello,  is.  [|  Negar  lo  que's 
demana  ò  pretén.  Repuhar.  Repulsam  dare. 

REPULSIÓ,  f.  REPULSA.  II  fís.  La  virtut  de  repel- 
lir.  Repulsion.  Repulsió,  nis.  ||  En  la  fisiologia, 
propietat  de  certs  teixits  elasiichs,  que  havent  ce- 
dit à  una  pressió  un  poch  forla,  tornan  sobre  sí 
mateixos  ab  certa  forsa  així  que  para  la  compres- 
sió. Rf-pulsion.  Repulsió,  nis, 

REPULSIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  acció  ó  virtut 
de  repel-lir.  Repulsiva.  Repulsandi  vim  habens. 

REPUNT,  m.  Cusidura  en  que  s'  uneixen  los 
punts.  Pespunte,  derechuelo.  Retracta  acu  repetilus 
fili  ductus. 

MiTJ  REPUNT.  Traball  que  s'  executa  deixant  la 
meytal  dels  fils  que  s'  havian  de  péndrer  en  cada 
puntada,  de  manera  que  entre  repunt  y  repunt 
queden  tants  fils  de  vuyt  com  pória  la  puniada. 
Medio  pespunte.  Inlerposilis  filis  sutura  elegans  vel 
acus  ductus. 

FÉR  REPUNT,  fr.  y 

REPUNTAR.  V.  n.  nàut.  Comensar  la  mar  à 
móurerse  per  la  creixent.  Repuntar.  Maris  aestum 
incipere.  ||  Cusiró  traballar  de  repunt,  fér  repunts 
en  la  roba  ó  tela.  Pespunlar.  Retracta  acu  fili  duc- 
tum  continuaré.  |  Recusir.  Repuntear.  Resuo,  is. 

REPUNXÓ.  m.  Planta  de  arrel  à  modo  de  rave, 
que  es  bona  per  enciam:  té  lasfuilas  eslretas,pun- 
xagudas  y  sens  mànech,  las  flors  blava.s  en  la  pun- 
ta, de  una  sola  pessa  en  figura  de  campana,  parii- 
das  en  cinch  paris.  Raponchigo,  ruipome.  Rapun- 
culus,  i.  11  Inslrumenlcom  femella  de  punxo,  pera 
fér  punxons  en  lo  grabat  dels  sellos  y  monedas. 
Coalrapunzon.  Yeruculorum  in  cailaiura  arche- 
typuin. 

REPUSSALLA.  f.  Desperdici,  rebuig  de  qual- 
sevol cosa.  Mazamorra,  rebusco,  rebusca,  zupia. 
Residuum,  i. 

REPUTACIÓ,  f.  Crèdit,  fama.  Reputacion.  In 
publicum  vulgus  fama.  |1  Llustre,  esplendor, ^dig- 
nitat, estimació.  Honra,  honor,  glòria.  Glòria,  ae. 

REPUTAR.  V.  a.  Formar  concepte  de  alguna 
cosa.  Conceptuar,  reputar.  ^Estimo,  existimo,  as.  || 
Apreciar,  estimar.  Reputar.  Habeo,  es. 

REPUTAT,  DA.  p.  p.  Reputado.  .^stimatus. 

REQUATRENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reqna- 
trena.  Requintador.  Licitator  quinfara  licitationis 
parlem  augens. 

REQUATRENAR.  V.  a.  Pujar  la  quinta  part 
en  los  arrendaments  desprès  de  rematats.  Beqmn- 
lar.  Quintam  conductionis  parlem  licitando  rursúm 
auge re. 

REQUEBRET.  m.  d.  Amoricon,  amorcillo,flo- 
recilla,  retrecherla,  zalameria.  Amatoris  gestus.  ' 


RES 


CATALÀ. 


RES 


491 


REQUEBRO.  m.  Lo  (lítxo  ó  paraula  dolsa,  amo- 
rosa, atractiva,  ab  que  s'  expressa  la  lernura  del 
lamor.  Requiebro.  Alleclio  amatoria  vel  blanditiaí. 

TIRAR  REQüEBftos.  fr.  Galantejar,  festejar  à  una 
dama,  dir  requebros.  Requebrar.  Blanditiis  vel  le- 
inociniisamorem  excitaré. 

REQUERIR.  V.  a.  ant.  requirir. 

REQUEST,  A.  p.  p.  REQUiaiT.  ||  preguntar.  II 
•m.  y 

REQUESTA.  f.  Acle  judicial  pel  qual  s'  amo- 
nesta que's  fassa  ó  's  deixe  de  executar  alguna 
cosa.  Requerimienlo,  recuesta,  instància.  3Ionilio 
jurídica  vel  denuntiatio.  1|  Inliraació,  avís  ó  notí- 
cia que's  passa  à  algú  fenllo  sabedor  de  alguna  co- 
sa ab  autoritat  pública.  Requerimienlo.  Postulatio, 
denuntiatio,  nis.  ||  Consum.  Consumo.  Expensa,  x, 
impendium,  ii. 

TENIR  MÒLTA  REQUESTA.  fr.  Tcnif  mòlt  despaig. 
Ipespacharse  mucho.  Divendi. 

REQUESTAR.  v.  a.  Intimar,  avisar  ó  fer  sabér 
Iguna  cosa  ab  autoritat  pública.  Requerir.  Moneo, 
i  es,  denuntio,  as. 

REQÜINT.  m.  Segont  quint  que's  trau  de  una 
quantitat  de  que  ja  s'  havia  tret  la  quinta  part. 
[Requinlo.  Quinta  pars  rursüs  post  aliam  quintam 
Lparlem  deductara. 

REQUIiVTA.  f.  Capritxo.  Capricho.  Prolu- 
brium,  ii,  libido,  inis. 

REQüINTÓS,  A.  adj.  Capritxós.  Capriclioso. 
Pertinax,  pervicax. 

REQUIRIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  requireix.  Re- 
queridor.  Qui  requirit. 

REQUIRIMENT.  m.  AEQCESTA. 

REQUIRIR.  V.  a.  Avisar,  intimar  ab  autoritat 
pública.  Requerir.  Jloneo,  es,  denuntio,  as.  ||  Exi- 
gir, demanar  ab   instància.   Requerir,    inlerpelar. 
Rogo,  as.  II  Sér  necessari.  Requerir.  Requiro,  is.  || 
Solicitar,  preténdrer.  Requerir.  Allicio,  is,  sollici- 

lO,  as.  II  I.NDUHIR,  PERSUADIR. 

REQUIRIT,  DA.  p.  p.  Requerida.  Requisi- 
tus. 

REQUISICIÓ.  f.  REQUESTA. 
REQUISIR.  V.  a.  REQUIRIR. 

REQUISIT,  m.  Circunslància,  condició.  Rpqui- 
silo,  circunsUincia,  plarrequives,  requives.  Requisi- 
tum,  i.  II  Menjar  delicat.  Comidilla,  guisadillo.  Cu- 
pediae,  arum.  |1  Apetits,  lleminerias.  Golleria,  gu- 
lleria,  colufa,  golosina,  gulloria.  MellifluíB  dapes. 

REQUISITORi,  A.  adj.  Que  s'  aplica  al  des- 
paig de  un  jutge  à  altre  pera  que  execute  algun 
manament  sèu.  S'  usa  regularment  substantivaten 
la  terminació  femenina,  y  algunas  vegadas  en  la 
masculina.  Requisitòria.  Requisitòria}  lilterae;  pos- 
tulatio judicis  ad  alierum. 

RERASAGA.  f.  ant.  retaguírdia. 

REREGARDA.  f.  ant.  retaguàrdia. 

RES.  m.  Alguna  cosa.  Cosa,  alga.  Res,  ei.  |  Ca- 
rència. Nada.  Nihilum,  i,  nihil  indecl.  ||  Poch  ó 
mòlt  poch.  i\'ada,  iris.  Parüm.  ||  Multitut,  quanti- 


tat, abundància.  Canlidad,  multitud,  copia.  Co- 
pia, IB. 

RES  entre  dos  plats.  loc.  fam.  que  s'  usa  pera 
apocar  alguna  cosa  qu^-'s  donava  à  entcndrer  ser 
gran  ó  de  estimació.  i\ada  entre  dos  platós.  Nihil 
rei . 

RES  lifA  por.  expr.  ab  que  's  significa  la  teme- 
ritat, atreviment  c  intrepidesa  de  alguna  persona 
en  sas  operacions  sense  consultar  la  prudència,  ni 
mirar  respectes.  Ni  temenidebe.  Omnia  audet. 

RES  LI  FÀ  RES.  loc.  No  fà  cas  de  res.  Tado  lo  con- 
vierle  en  suslancia;  nada  le  lurba.  Nihil  stomachum 
raovet. 

AB  ó  EN  UN  NO  RES.  m.  adv.  Ab  suma  facilitat 
y  brevedat.  En  dos  paletas ;  en  un  decir  Jesús,  en 
un  santiamen,  en  quilame  aíld  esas  pajas.  Perquam 
cilò ;  citissimè. 

COM  QUI  NO  DIU  RES.  cxp.  fam.  de  que  s'  usa 
pera  ponderar  alguna  cosa,  que  en  altras  circuns- 
tàncias  podria  semblar  petita,  y  1'  objecte  ó  '1  mo- 
tiu la  fà  gran  Coma  quien  no  dice  nada.  Quippe, 
utpote  qui  nihil  dicit. 

DEIXAR  SENSE  RES.  fr.  DEIXAR  A  ALGlJ  SÉNS  RES. 

GRAN   RES,    MULTITUT.      1|     MÒLT. 

NINGÚ  FÍ  RES  DE  FRANCH,  fr.  loC.  NINGÚ  TRABALIA 
DE  FRANCH. 

NO  DEIXARHI  BES,  Y  NO  DEIXAR  PÉRDRER  BES.  fr. 
DEIXAR  A  ALGÚ  ETC. 

NO  DIR  RES.  fr.  No  respóndrer  à  propòsit,  ú  no 
donar  rahó  suficient  en  lo  que's  parla.  No  decir  pa- 
labra.  Nihil  ad  rem  dicere  vel  loqui,  ||  Callar,  .lO 
repugnar  ni  contradir  à  lo  que's  proposa  ó  dema- 
na. No  decir  ó  na  hablar  palabra,  ó  sin  decir  ó  ha- 
blar  palabra,  no  decir  chus  ni  mus.  Obnr.utesco,  is. 

NO  DIR  RES  EN  BÈ  NI  EN  MAL.  fr.  NO  DIR  RES.  2. 

NO  ENVIAR  i  DIR  RES.  fr.  Se  diu  del  que  ab  fran- 
quesa y  sense  dilació  nianifesla  à  altres  las  quei- 
xas  ó  sentiments  que  té  de  ell.  No  hacérsele  à  uno 
poslema  alguna  cosa.  Apertè  cum  aliquo  expostu- 
lare. 

NO  ES  RES  Ó  NO  ES    PAS    RES.   lOC.    il'ón.  SÓF  mÒlt. 

No  es  nada ;  ahi  es  nada ;  ahi  que  no  es  nada ;  ahi  es 
un  grano  de  anis.  Gravis,  non  descipienda  res 
est. 

NO  ESTICH  E.N  RES,  Ó  NO  HI  SÉ  RES.  CXp.  met.  fam. 

que  se  sol  usar  pera  excusarse  algú  de  que  no  hi 
ha  tingut  intervenció  ó  estat  en  algun  fet.  De  mis 
viiias  vengo.  Expers  ego  hujus  rei  sum  ;  nihil  ad 
me. 

NO  FALTARHi  RES.  fr.  met.  fam.  Sér  una  cosa 
cumplerla  ó  perfecta  en  sa  línea.  No  fallar  un  Ca- 
bello ó  unàpice.  Integram,  incolumein  rem  esse. 

NO  FÉR  RES.  fr.  No  traballar,  estar  ociós.  Holgar. 
Olior,  aris,  requiesco,  is. 

NO  BES  MENYS.  ffl.  adv.  ant.  Així  mateix.  Nada 
m,enos,  asi  mismo.  Nihil  minus. 

NO  RES  ó  NO  PAS  RES,  cxp.  Niuguua  cosa.  Nada. 
Nihil. 

NO  ROBAR  RES  QUE  MENJE.  fr.  DeDOla  que  tothom 


tionem  lacere.  ||  ler.  rondinar. 

RESI  BÈ,  PERÓ  OFEREIX  MAL.  cxpp.  que  s'  aplica 
al  qui  promet  raòll  y  no  cuniple  res,  ó  diu  alguna 
cosa  que  disgusta.  Bien  reza,  però  mal  ofrece.  Ver- 
ba  non  factis  conveniunt, 

RESAT,  DA.  p.  p.  Rezado.  Recitatus. 

RE8AYGUAS.  f.  pi.  Lo  ví  mès  inferior  de  la 
brisa  reprempsada.  Aguapié,  aguachirle,  torcedu- 
ra.  Lora,  ae,  inferius  vinum. 

RESGABALAR.  Y.  a.  Restaurar  y  reintegrarse 
en  lo  perdut,  lo  que  comunment  se  diu  del  joch. 
S'  usa  també  com  à  recíproch.  Desquitar.  Resar- 
cio,  is. 

RESCALFAMENT,  m .  La  acció  y  efecte  de  res- 
calfar. Recaleniamienlo.  Excandescentia,  ae. 

RESCALFAR.  V.  a.  Tornarà  escalfar  ó  escal- 
far massa.  Recalenlar.  Rursús,  nimiumve  calefa- 
cere.  ||  Parlant  dels  animals  ferlos  posar  calents 
òen  zelos,  y  parlant  del  racionals  excitar  ó  avivar 
la  passió  del  amor.  S'  usa  també  com  recíproch. 
Recalenlar.  Amorem,  libidinem  excitaré.  ||  Tornar 
à  posar  al  foch  lo  que  està  cuyt,  pera  que's  torre. 
Sobreasar.  Iterüm  assare. 


RESCALFAT,  DA.  p 

calefactus. 


p.  Recalentado.  Rursús 


m  RES  DICCIONARI 

fuig  de  lo  que  porta  gasto.  Alhaja  que  tiene  hoca 
ninguno  la  toca.  Quod  sumptus  secúm  aífert,  intac- 
lum  manet. 

NO  SE  me'n  dóna  res.  loc.  Poch  me  fà,  tant  se  me 
'n  dóna.  Nada  semedd.  Ea  de  re  non  laboro. 

NO  sÉR  RES.  loc.  pera  disminuhir  algun  dany  ó 
disgust.  Aoser  nada.  ISihil  esse. 

NO  TENIR  RES  sÈü.  fr.  ab  que's  pondera  la  fran- 
quesa de  algú.  i\o  tenercosa  suya.  Munificum  esse. 

NO  VAL  RES.  loc.  No  aprofita  res.  No  vale  cosa;  no 
vale  nada;  nada  vale.  Nihil  prodest. 

NO  vóL  DIR  RES.  fr.  No  impedeix.  No  quiere  decir 
nada.  Nihil  obsiat. 

PARLAR  MÒLT  ï  NO  DIR  RES.  fr.  PARLAR. 

PER  UN  NO  RES  Y  PER  UN  TRES  Y  NO  RES.  loC.  Per 

mòlt  petit  motiu.  Por  unas  nadas;  por  quitame  allà 
esas  pajas;  por  un  pedazo  de  pan.  Levissima  de 
causa. 

SÉR  RES.  fr.  Parar  en  res,  frusirarse  alguna  pre- 
tensió que's  creja  segura  segons  los  medis.  lor- 
narse  ó  volverse  el  sueno  del  perro.  Inani  spe  capi, 
falli. 

SÉR  UN  NO  RES.  fr.  Sér  una  cosa  de  poca  importàn- 
cia ó  entitat.  Ser  unanaderia.  Nihil  esse. 

UN  NO  RES  TOT  NOU  Ó  UN  TRES  Y  NO  RES.  loC.  RES  EN- 
TRE DOS  PLATS. 

RE8ADOR,  A.  m.  y  f.  La  persona  que  resa 
mòlt.  Rezador.  Precator,  is. 

RESAR.  V.  a.  Orar  vocalment,  Rezar.  Precor, 
aris,  recito,  as.  |]  Fér  menció,  y  regularment  se  diu 
ab  negació.  Meniar.  Alicujusrei,  de  aliqua  re  men- 


RES 


RESCAT,  m.  Recobro,  reintegro.  Rescale,  re- 
dencion.  Redemptio,  nis.  |  Diner  ab  que's  rescata 
alguna  cosa.  Rescale.  Pretium  redemplionis.  [)  Des- 


p.  Rescatado.  Redemptus. 
for.  Anul-lar,   invalidar. 


empenyo  de  una  prenda.  Rescale.  Luitio,  nis.  [] 
Joch  en  que  posats  dos  bandos  de  una  y  altra  part 
encontrals,  deixan  suficient  camp  en  mitj,  ixen  de 
un  y  altra  fins  la  raeytat  de  ell  à  p?ndrer  ó  à  tocar 
al  contrari;  y  la  manya  consisteix  en  fugir  lo  cos 
r  un  al  altre,  pera  que  no'l  prengan  ó  toquen  re- 
tirantse  à  són  bando.  Marro,  moros  y  crislianos.  Lu- 
dus  sic  dictus. 

RESCATADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  rescata.  Resca- 
lador.  Redemptor,  is. 

RESCATAR.  V.  a.  Recobrar  lo  que  havia  cay- 
gut  en  poder  de  algú,  sia  per  medi  de  cambi,  sia 
per  la  forsa.  Rescaiar,  redimir,  recobrar.  Redi- 
mo,  is. 
'     RESCATAT,  DA.  p. 

RESCINDIR.    V.   a. 
Rescindir.  Rescindo,  is. 

RESCINDIT,  DA.  p.  p.  Rescindido.  Rescissus. 

RESCISIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  rescindir. 
Rescision,  recision.  Rescissió,  nis. 

RESCISORI,  A.  adj.  Lo  que  rescindeix  6  ser- 
veix pera  rescindir,  ó  lo  que  pót  rescindirse.  Res- 
cisorio.  Rescissorius. 

RESCLOSA,  f.  Fàbrica  à  modo  de  paret  ó  mu- 
ralla de  pedra,  pera  encaminar  y  portar  la  aygua 
al  molí,  ó  pera  tràurela  fora  de  la  mare  del  riu. 
Presa,  azud,  dique,  esclusa.  Cataracta,  ae. 

RESCRIPTE.  m.  RESCRIT. 

RESCRIPTORI,   A.   adj.  RESCRITORI. 

RESCRIT.  m.  Resposta  del  príncep  als  que  li 
suplican  à  consullan.  Rescristo.  Rescriplum,  i. 

RESCRITORI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  al  rescrit. 
Rescripiorio.  Ad  rescriplum  pertinens. 

RESCRÍURER.  V.  a.  Coniexlar  per  escrit.  Res- 
cribir.  Respondeo,  es. 

RESECAR.  V.  a.  Tallar.  Cortar,  cercenar,  ata- 
jar.  Seco,  as.  |1  llevar,  trAurer. 

RESEIXIR.  V.  a.  REIXIR. 

RESENES  Y  RESENS.  f.  pi.  ant.  rehin.  y 

RESENT.  m.  La  persona  ó  cosa  que  's  queda 
per  penyora  en  poder  del  contrari.  Rehen.  Obsés, 
idis. 

RESERVA,  f.  Guarda,  preparació  de  alguna 
cosa,  pera  que  servesca  à  son  degut  temps.  Reserva. 
Reservatio,  repositio,  nis.  ||  Secret.  Reserva.  Cau- 
tela, ae,  callidilas,  atis.  |]  Art  pera  no  descubrir  lo 
interior.  Ocuhacion,  reserva,  reservacion.  Cautela, 
ae.  I  La  acció  de  ocultar  lo  Santíssim  Sagrament 
que  eslaba  patent.  Reservado,  reserva.  Eucharistiae 
sacraraentum  reservatio.  ||  Excepció,  reservació. 
Reserva.  Exceplio,  nis.  ||  for.  Declaració  de  que  la 
sentència  no  impedesca  à  las  parts  de  usar  de  sòn 
dret  en  distinct  judici,  fieserva.  Juris  reservatio.  || 
Cuydado,  mirament  en  las  accions  ó  paraulas. 
Miramienlo ,  reserva,  caulela,  recalo.  Parcimo- 
nia,  ae. 

ANAR  AB  RESERVA,  fr.  Anar  ab  mirament,  ab  re- 
cel. Andar  con  reserva,  con  caulela.  Cautè  proce- 
dere,  reserare. 


RES  CATALÀ 

RESERVAR.  V.  a.  Guardar,  conservar.  Reser- 
var. Reservo,  servo,  as.  []  Dilatar,  diferir  lo  que 
s'  havia  de  executar  de  present.  Ueservar.  Ileser- 
0,  as,  differo,  ers.  ||  Ueienir,  no  comunicar  algu- 
a  cosa.  R'•servar.  Reservo,  as.  |  Exceptuar,  privi- 
legiar. flí'Sf•ruar.  Excipio,  eximo,  is.  |  Apartar  por- 
ió  de  lo  (lue's  distribueix.  Reservar.  Reservo,  as. 

Encubrir,  ocultar  lo  Santíssim  Sagrament  que 
eslava  patent.  Reservar.  Eucharistiae  Sacramenlum 
reservaré.  ||  En  alguns  jocli  de  carlas  giiardarne 
algunas  que  s  poden  jugar  quant  acomoda.  Reser- 
var. Lusorias  charlas  reservaré,  eisque  pro  oppor- 
tunilate  uli.  |1  v.  r.  Guardarse  pera  millor  ocasió. 
Reservarse.  Sese  reservaré,  servaré.  |1  Témerse, 
recelarse.  Caiilelarse.  Sibi  cavere. 

RESERVAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Discret,  gra  ve, 
serio.  Prudente,  reservodo,  caulo.  Prudens.  |1  Cau- 
telós,  detingut  en  manifestar  sòn  interior.  Escusa- 
do,  resenado,  secrelo,  guardada,  cerrado,  callado, 
mudo.  Cau  I  us. 

RESGUARDAR.  V.  a.  Reparar,  defensar.  Es- 
cudar, resguardar.  Yallo,  as,  defendo,  is.  ||  v.  r. 
Precaucionarse,  prevenirse  contra  algun  perill. 
Precaverse,  resguardarse,  caulelarse.  Caveo,  es.  || 
Cubrirse  ab  1'  escut.  Abroquelarse,  embroquelarse. 
Parma  se  tegere. 

RESGUARDAT,  DA.  p.  p.  Resguardado.  Yal- 
latus. 

RESGUART.  m.  Reparo,  defensa.  Resguardo. 
Custodia,  ;b,  praïsidium,  ii.  I|  Guarda,  seguretat. 
Resguardo.  Caulio,  praemunilio,  nis.  1|  Caució,  se- 
guretat en  los  deutes  y  contractes.  Resguardo.  Cau- 
io,  nis,  cautionis  syngrapha.  ||  Encàrrech  de  per- 

gnir  lo  conlrabando,  y  'Is  empleats  en  aquest 
ram.  Resguardo.  Prohibitas  mercès  impediendi  cu- 
ra. II  anl.  Semblansa,  retirada.  Semejanza.  Simili- 
tudo,  inis.  II  Fortalesa  que  defensa  la  muralla.  An- 
temural,  reparo,  salvaguardia.  Murum  prolegens 
arx. 

TENIR  UN  RESGUART.  fr.  Retirar,  semblar  à  algú. 
Semejarse,  parecerse,  salir.  Respondeo,  es,  men- 
tior,  iris. 

RESIALLA.  f.  ant.  Relíquia  que  deixa  algun 
mal.  R'zago,  relíquia.  Reliquum,  i.  ||  Fragments 
del  metall.  RecizaUa.  Iterúm  abrasum  ramentum. 

RESIDÈNCIA,  f.  Domicili.  Domicilio,  residen- 
ia,  morada.  Residenlia,  íe.  ||  Permanència  en  al- 

n  Uoch  per  rahó  de  destino  ó  ministeri.  Residen- 
la.  Residenlia,  ai.  |  Compte  y  rahó  que  un  jutge 
ren  à  altre.  Residència.  Assisia,  assisa,  ai.  ||  Lo 
àrrech  que  's  fa  à  algú  de  lo  que  ha  tingut  a  sòn 
uydado.    Residència.  Inquisitio,   ratio,   nis.  ||  Lo 

inisleri  del  resident  per  sòn  príncep  en  cort  es- 
rangera.   Residència.   Regii  procuraloris  assidui 

unns.  I  Lo  procés  ó  causa  formada  al  residen- 
iat.  Residència.  De  ralione  reddenda  instrumenta. 

RESIDENCIAL,  adj.  que  s' aplica  al  empleo  ó 

inisleri  que  demana  residència  personal.  Rcsi- 
enciaí.  Quod  praisentiam  desiderat. 

TOMO  II. 


RES 


493 


RESIDENCIAR.  v.  a.  Demanar  compte  de  al- 
guna administració.  Per  extensió  'sdiu  del  compte 
que  's  demana,  ó  càrrech  que  's  fa  en  altras  ma- 
térias.  Residenciar.  Ralionem  petere,  inquirere. 

RESIDENT,  p.  a.  Domiciliat.  Residente.  Incola, 
se.  II  m.  3Iinistre  que  resideix  en  cort  estrangera 
sense  caràcter  de  embaixador.  Residente.  Regius 
procurator  assiduus. 

RESIDIR.  V.  n.  Permanéixer  de  assento  en  al- 
guna part.  llahilar,  residir.  Cominoror,  aris,  resi- 
deo,  assideo,  es.  \\  Estar  qualsevol  cosa  inmaterial 
en  una  persona.  Residir.  Esse.  Ij  Assistir  personal- 
ment per  temps  determinat  en  algun  lloch  per  rahó 
de  algun  ministeri.  Residir.  Coramoror,  aris,  resi- 
deo,  es. 

RESÍDUO.  m.  y  adj.  Sobras.  Residuo,  resto,  re- 
manente.  Residum,  i. 

RESIGNA,  f.  Dimissió,  renúncia  de  algun  be- 
nefici ecclesiàstich  à  favor  de  subjecte  determinat. 
Resignacion,  resigna.  Transcriptio,  nis. 

RESIGNACIÓ,  f.  Conformitat,  iranquililat  de 
animo  en  las  adversitats  ó  traballs  que  Déu  nos  en- 
via. Resignacion.  Animi  ajquitas.  ||  Entrega  volun- 
tària de  sí,posantse  à  las  mans  y  discreció  de  altre. 
Resignacion.  Alterius  voluntali  tradilio.  |1  resigna. 

RESIGNADAMENT,  adv.  m.  Ab  resignació. 
Resignadamenie,  con  resignacion.  Animo  Iranquillo. 

RESIGNADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Resignadisi- 
mo.  Yaldè  resignatus. 

RESIGNANT,  p.  a.  Qui  resigna.  Resignante. 
Abdicans,  tis,  resignator,  is. 

RESIGNAR.  V.  a.  Renunciar,  fér  dimissió  de 
algun  benefici  ecclesiàstich  à  favor  de  subjecte 
determinat.  Resignar.  Abdico,  as.  |1  v.  r.  Entre- 
garse,  sornétrerse  humilment  à  la  voluntat  de  al- 
tre. Resignarse.  In  alterius  arbitrium  se  permitle- 
re.  11  Sufrir  ab  conformitat  ó  tranquilitat  de  animo 
'Is  traballs  que  Déu  envia.  Conformarse,  resignarse. 
In  Dei  voluntale  acquiescere ;  ad  Dei  nutum  se  to- 
tum  fingere. 

RESIGNAT,  DA.  p.  p.  yadj.  Conformat,  so- 
rnes. Conformada,  conforme,  resignada.  Paliens. 

RESIGNATARI.  m.  for.  Aquell  en  favor  de 
qui  's  resigna  una  prebenda  ó  empleo.  Resignata- 
rio.  Resignatarius. 

RESINA,    f.  RElllNA. 

RESINA-ELEMÍ.  Substància  solida,  pesada, 
semitransparent,  groguenca,  mesclada  de  punts 
verdosos,  blana  y  unlosa  al  principi,  desprès  seca 
y  fràgil ;  de  olor  fort ;  té  un  sabor  calent,  amarch 
y  desagradable ;  gran  part  de  ella  es  soluble  en 
1  esperit  de  vi,  conté  una  sexta  part  de  sòn  pes 
de  oli  essencial.  Resina  elemi.  Resina  elemi. 

RESINÓS,  A.  adj.  REUINÓS. 

RÉSIO,  A.  adj.  Mòlt  sensible.  Fuerte,  duro. 
Fortis,  acer,  dnrus.  1|  robust,  esforsat. 

RESIPISCÉNCIA.  f.  Esmena  de  vida,  arre- 
penliment.  Enmienda,  arrepenlimienlo,  resipiscen- 
cia.  Ressipiscentia,  ae. 


494  RES  DICCIONARI 

RESISA.  f.  La  octava  part  que  's  trau  de  la  al- 
tra octava  que  en  lo  vi,  vinagre  y  oli  s'  havia  co- 
brat pel  dret  de  la  sisa.  Resisa.  Ex  secunda  libraï 
seu  mensurae  diminulionecollatum  vecligal. 

RESISAR.  v.  a.  Rebaixar  las  mesuras  ja  sisa- 
das  del  vi,  vinagre  y  oli.  Resisar.  Diminutas  men- 
suras  ilerüm  diminuere. 

RESISTÈNCIA,  f.  Obra  de  resistir.  Resistència. 
Resistenlia,  ae.  1|  oposició,   contrarietat.  ||  forsa, 

AGUANT,  ROBDSTESA. 

NO  TROBAR  RESISTÈNCIA,  fr.  No  trobar  oposició  ó 
contradicció  en  altre,  pera  conseguir  lo  que  se  sol- 
licita  de  ell.  Dar  en  Mando;  no  hallar  resistència. 
Aliquem  facilem  invenire. 

RESISTENT,  p.  a.  í.o  que  resisteix  ó  té  forsa 
contrària.  Resislente.  Renifens,  lis.  I  resistidor. 

RESISTIBLE.adj.  Loquepól  resistirse;  aguan- 
table,  soportable.  Resislible.  Tolerabilis,  palibilis. 

RESISTIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  resisteix.  Resis- 
tidor. Qui  resistí. 

RESISTIR,  v.  n.  Oposarse  à  una  forsa  contrà- 
ria. També  s'  usa  com  recíproch.  Resistir,  hacer 
frente.  Resislo,  is.  [)  Repugnar,  contradir.  Resistir. 
Resisto,  is,  repugno,  as.  ||  Mantenirse  ferm.  Resis- 
tir. Subsio,  as.  II  No  cedir.  Resistir.  Sustineo,  es. 
II  REFUSAR.  II  Sufrir,  aguantar.  Sufrir,  resistir.  To- 
lero, as,  sustineo,  es.  ||  Repel•lir,  contrarestar. 
Resistir,  repeler,  rechazar,  contrarestar,  contrastar, 
guerrear,  lidiar,  forcejar,  cocear,  rebatir.  /íejicio, 
repello,  is. 

RESO.  m.  La  acció  de  resar.  Rezo.  Recitatio, 
nis.  II  L'  ofici  ecclesiàstich.  Rezo,  rezado.  OÍBcium, 
ii,  preces,  um. 

RESO.  m.  RESSÒ. 

RESOL.  m.  RESSOL. 

RESÓLDRER.  V.  a.  Formar  intenció,  determi- 
nar. Resolver,  acordar,  determinar,  disponer,  pro- 
veer,  deliberar.  Imbibo,  is.  ||  Soltar  alguna  dificul- 
tat. Resolver.  Explico,  as.  ||  Disóldrer,  deixatar. 
Resolver,  soher,  rediicir.  Solvo,  resolvo,  Jiquefa- 
cio,  is.  II  Determinar.  Decidir.  Delibero,  as,  decer- 
no,  is.  II  fís.  y  med.  Fer  que's  dissipe  ó  evapore 
alguna  cosa.  Resolver.  Dissipo,  exhalo,  as.  ||  ant. 
Resumir,  compendiar.  Epilogar,  resumir,  resolver. 
In  compendium  rodigere.  ||  v.  r.  Determinarse.  De- 
f>ldirse,  resolverse,  partir.  Apud  se  deliberaré,  sfa- 
*uere.  I  Enclóiirerse  ó  reduhirse.  Reducirse,  resol- 
verse. Se  vertere.  ||  fís.  ymed.  Dissipo,  exhalo,  as. 
I  Desferse  alguna  cosa.  Disolverse.  Dissolvi. 

RESOLLAR.  V.  a.  Respirar  ab  fatiga.  Resollar. 
Spiro,  respiro,  as.  ||  Parlar:  s'usa  ab  negació.  Re- 
sollar. Loquor,  eris;  ne  rautire  quidera. 

RESÒLRER.  V.  a.  RESÓLDRER. 

RESOLT,  A.  p.  p.  Resuello.  Imbibitus,  delibe- 
ratus.  II  adj.  Determinat,  atrevit.  Resuelto,  resoluto, 
arrojado,  determinado,  impdvido,  denodado,  (irme, 
fijo,  guapo.  Fidens,  praífidens.  H  m.  y  f.  Qui  em- 
pren cosas  dificultosas.  Emprendedor.  Aggressor, 
susceptor,  is. 


RES 

RESOLTAMENT.  adv.  m.  Ab  resolució.  Reso- 
lutoriamente ,  resueltamente.  Absolulè,  obfirmiler. 

RESOLUBLE,  adj,  Lo  que  's  pól  resóldrer  fà- 
cilment. Resoluble.  Quod  facilè  solvi  poiest. 

RESOLUCIÓ,  f.  Determinació.  Decision,  reso- 
/mcíoh.  Resolulio,  deliberatio,  nis.  ||  Coratge,  valor, 
Arrojo,  resolucion,  arresto,  (irmeza,  denuedo,  valor, 
brio,  impavidez.  Fortiludo,  inís,  ||  Propòsit.  l'ropó- 
silo,  resolucion.  Consílium,  ii.  ||  Expedició,  dcsem- 
baràs  en  fér  las  cosas.  Despcjo,  resolucion  y  despar- 
pujo.  fam,  Expeditio,  nis,  alacríias,  atis.  ||  Desunió 
de  las  parts  de  un  tot.  Resolucion.  Soluctio,  disso- 
lutio,  nis.  II  med.  Evaporació  del  humor  per  la 
transpiració  ó  altra  via.  Resolucion.  Humoris  exha- 
latio,  extirpalio.  ||  Promplitut,  activitat  y  vivesa, 
Resolucion.  Celeritas  in  agendo.  ||  Anàlisis  física  ó 
moralment  de  un  compost.  Resolucion.  Dissolutio, 
nis.  II  f.  fís.  La  cessació  total  de  consistència.  Re- 
solucion. Ressolulio. 

RESOLUCIÓ  ATROPELLADA,  La  rcsolució  imprudent 
de  algun  cabildo,  Cabildada.  Praeceps,  inconside- 
ratum  statutum. 

RESOLUT,  A.  adj.  Lo  massa  determinat,  atre- 
vit y  llibre.  Resuelto,  resoluto,  resolutorio.  Aninio- 
sus,  audax,  liber. 

RESOLUTIU,  VA.  adj.  med.  Lo  que  té  virtut 
de  disóldrer,  dissipar,  dividir  y  extenuar  los  hu- 
mors. També  s'  usa  com  substantiu  en  la  termina- 
ció masculina.  Resolutiva.  Quod  solvere,  seu  laxa- 
ré valet,  II  Analítich.  Analitico.  resolutiva.  Anali- 
ticus. 

RESOLUTIVAMENT.  adv.  m.  Decididament. 
Resohiiivamente,  resolutoriamente.  Absolutè. 

RESOLUTORI,  A.  adj,  Lo  que  té  resolució. 
Resolutorio.  Celer,  promptus, 

RESOLUTÓRIAMENT.  adv,  m,  RESOLTA- 
MENT. 

RESOL  VENT.  p.  a.  fís.  y  med.  Lo  que  resol, 
dissipa  ó  extenua.  Solvinte,  resolvente.  Sulvens, 

RESONAR.  V.  n.  y  derivats,  ressonar. 

RESPALL.  m.  Instrument  demanollets  decer- 
das  pera  tràurer  la  pols  de  la  roba.  Cepillo,  esco- 
billa,  limpiadera.  Scopula  vestiaria.  ||  Lo  que  es 
de  pel  mòlt  fort.  Eslregadera.  Strigilis,  is.  ||  Lo 
rodó  pera  netejar  los  caballs.  Bruza.  Scopula,  se, 
strigilis,  is. 

RESPALLAR.  v.  a.  Netejar  ab  lo  re.^pall.  Ace- 
pillar.  Scopula  tergere.  ||  met.  Lograr  porció  de 
alguna  cosa.  Sacar  raja.  Peliti  partem  saltem  ex- 
torquere.  ||  Escríurer  al  detràs.  Respaldar.  Tergo 
nclare. 

RESPALLAT,  DA.  p.  p.  Acepillado.  Scopula 
tersus. 

RESPATLLER.  m.  Lo  rue  serveix  pera  apoyar 
las  espatllas,  regularment  en  lascadiras  y  banchs. 
Respaldo,  respaldar,  espaldar.  Dorsuaria  scamni 
aut  sellae  crepido, 

RESPAY.  m.  RESPALL, 

RESPECTABLE,  adj.  Venerable,  digne  de  res- 


RES 


CíTALA. 


RES 


495 


I 


pede.  Respelable,  respeloso,  respeluvso.  Veiieran- 
dus,  reverctidus. 

RE8PECTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  respecta. 
Bespeialor.  Qui  revereïur,  veneralur. 

RESPECTAR.  V.  a.  Reverenciar,  honrar,  lenir 
respecle.  Ucspelar,  reverenciar,  venerar.  Observo, 
honoro,  as. 

RESPECTAT,  DA.  p.  p,  Respeiado.  Observa- 
tus,  honoralus. 

RESPECTE,  m.  Relació,  proporció  de  una  cosa 
ab  allra.  Respecto,  referència,  habilud.  Respectus, 
us.  II  Mirament,  veneració,  acatament.  Respelo,  re- 
verencia, acatamicnto,  atencion,  honor,  miramienlo. 
Observa ntia,  reverentia,  se.  ||  Consideríició,  alen- 
déncia,  mirament.  Respelo.  Respectus,  us  1|  Motiu, 
causa  particular  que  mou  à  algú.  Respelo.  Respec- 
tus, us.  y  adv.  m.  Respectivament,  en  atenció. 
Respecto  ó  à  respecto  de.  Respeclu,  pruj,  ut.  ||  En 
comparació.  Respecto  à,  ò  respecto  de,  en  compara- 
cion.  Respeclu. 

DE  UESPECTE.  111.  adv.  Dc  prevenció.  De  respelo. 
de  repuesto,  de  prevencion.  Apparatu,  reposilu. 

FALTAR  AL  UESPECTE,  fr.  Fallarà  la  reverència, 
Desacalar.  Liceniiüs,  impudenliüs  agere. 

FERSE   MEiNAR  Ó  PORTAR  RESPECTE.  ÍV.  Tenir  Cai'àc- 

ter,  energia,  pera  fér  que 's  cumpla  loques mana. 
Hacerse  respelar,  obedecer.  Serio  praecipere,  obliga- 
ré, cogere  ad  obseqiiium. 

RESPECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  convé  particu- 
larment à  algú,  Rcspeclivo.  Respeclivus, 

RESPECTIVAMENT,  adv.  m.  y 

RESPECTIVE.  adv.  m.  pres  del  llatí.  Compa- 
rativament, ab  relació  à  allra  cosa.  Comparaliva- 
menie,  respeclivamenle,  respective.  Respectivè. 

RESPECTUÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  ó  mou  à 
veneració  y  respecle.  Respeluoso,  respetoso.  Yene- 
rabundus,  reverendus. 

RESPECTUOSAMENT,  adv.  m,  Ab  respecte 
y  veneració.  Respetuosamente,  respetosamenle.  Re- 
veren ler. 

RESPIR,  ui.  RESPIRACIÓ. 

RESPIRABLE,  adj.  S'  aplica  al  flúit  capàs  de 
sér  respirat  sens  perill  com  1'  ajre  atmosíérich. 
Respirable.  Respirabilis. 

RESPIRACIÓ,  f.  Alé,  acció  y  efecte  de  respi- 
rar. Respiracion,  respiro.  Anima,  ai,  suspirium,  ii, 
II  La  entrada  y  eixida  libre  del  ayreen  las  habita- 
cions. Respracion.  Aeris,  venti  aditus, 

RESPIRACIÓ  CANSADA.  La  dlfícil  y  fatigosa,  Sobre- 
alienlo.  Anhelitus,  us, 

RESPIRACIÓ  FORTA,  Alé,  Bspecialment  lo  violent. 
Resvcllo.  Crebra  spiratio,  anhelitus,  us, 

RESPIRADERO.  m.  y 

RESPIRADOR,  m,  y 

RE8PIRALL.  m.  La  obertura  per  ahont  ix 
l'ayre.  Respiradero.  Spiraculum,  i,  respiramen, 
inis.  11  L'  órgano  ó  conduclo  de  la  respiració,  Res- 
piradero. Spirationis  meatus.  1|  Boca,  finestra  del 
forn.  Bravera.  Furni  spiraculum ,  fenestra.  I  Lo 


que  tenen  los  conductes  subterraneos,  Sopladero. 
Subterreum  spiraculum.  ||  Obertura  que's  deixa 
en  las  canonadas  de  distància  en  distància  ab  un 
canó  pera  donar  surtida  al  vent,  y  pera  que  no's 
trenquen.  Alabe,  ventosa.  Spiramen,  inis. 

RESPIRAR.  V.  a.  Despedir  l'alé.  Respirar. 
Respiro,  efllo,  inhalo,  as.  ||  Yiurer.  Respirar.  Auras 
vitales  carpere,  |  Tenir  comunicació  ab  l' ayre  ex- 
tern algun  flúit  tancat.  Respirar.  Exhalo,  as,  ef- 
fluo,  is.  II  Animarse,  cobrar  esperit  ó  forsas.  Alear, 
respirar.  Reücio,  is;  vires  capere,  ||  met.  Descan- 
sar, aliviarse  del  traball,  eixir  de  la  opressió,  Res- 
pirar, Respiro,  as;  animum  laxaré.  ||  Descansar 
un  poch  del  traball  pera  tornarhi.  Tomar  huelgo. 
Aliquanlulüm  consislere.  ||  Eslar  libre  de  ocupa- 
cions y  cuydados  que  moleslan.  Respirar,  resollar. 
Respiro,  as.  [j  Desitjar,  manifestar  que  's  volen  co- 
raétrer  maldats,  com  :  respirar  venjansa ,  etc. 
Respirar.  Scelus  anhelaré.  ||  poét.  Despedir,  llansar 
olor.  Exhalar,  respirar.  Exhalo,  as.  ||  Surlir  en 
fora,  manifestarse  ab  senyals  alguna  cosa  oculta, 
com:  per  fondo  que's  fassa'l  foch  sempre  respira. 
Respirar.  Respiro,  as, 

RESPIRAR  FORT  Ó  AB  PENA  Ó  FATIGA  ó   DIFICULTAT. 

loc.  Resollar.  Anheli tum  aegrè  ducere, 

NO  GOSAR  RESPIRAR,  fr,  uiet,  A'o  gosar  dir  res, 
No  osar  chislar  ó  resollar.  Nihil  proferre  audere; 
ne  mulire  quidem, 

NO  PODER  RESPIRAR,  fr.  Eslar  mòlt  cansat.  No  po- 
der respirar,  no  poder  echar  el  alienlo  ó  elresuello. 
iEgerrimè  anhelilum  edere,  ||  no  gosar  respirar, 

sÈNS  respirar  ó  no  PODER  RESPIRAR,  m.  adv.  Sèns 
ningun  descans,  sèns  intermissió  de  temps,  Sin 
respirar.  Absqiie  ulla  intermissione. 

RESPIRATORI,  A.  adj.  S'  aplica  als  órganos 
de  la  respiració  y  à  lo  que  té  relació  ab  ella.  Res- 
piratòria. Ad  respirationem  pertinens. 

RESPIRO,  m,  RESPIRACIÓ.  |  met.  Lo  temps  que 
se  senyala  pera  algun  piasso.  Respiro,  l'raestitu- 
ta  dies. 

RESPLANDENT.  p.  a.  y  adj,  Resplandeciente. 
Splendens. 

RESPLANDIR.  V,  n,  Despgdir  resplandor. 
Resplandecer.  Resplendeo,  es,  mico,  as.  |1  met. 
Brillar  mòlt  per  la  reverberació  de  la  llum,  Res- 
plandecer. 3IÍC0,  as,  niteo,  es.  ||  met.  Sobrepujar, 
ressaltar  en  alguna  prenda  ó  qualitat.  Brillar, 
resplandecer.  Corusco,  as,  splendeo,  es. 

RESPLANDOR.  m.  Llum  que  despedeix  lo  cos 
lluminós.  Resplandor.  Splendor,  is.  |1  La  brillantor 
de  algunas  cosas.  Brillo,  resplandor,  brillantez. 
Nitor,  fulgor,  is.  ||  met.  Esplendor,  Jluhiment. 
Resplandor.  Splendor,  is.  [j  celístia,  ||  La  claror 
gran  que  ix  de  un  cos,  com  de  un  núvol  quant 
llampega,  Relumhron.  Fulgetrum,  i,  vibranlis  lu- 
minis  eruplio. 

RESPÓNDRER.  V.  a.  Satisfer  à  la  pregunta. 
Contestar,  responder.  Respondeo,  es,  H  Abonar  al- 
guna persona  ó  cosa.  Responder.  Pro  aliquo  respon- 


496 


RES 


DICCIONARI 


RES 


dere.  1|  Ressonar  V  eco.  Responder,  resonar,  rehm- 
har.  Assoiio,  as.  f  Contexiar  al  qui  crida  ó  truca  à 
la  porta.  Responder.  Respondeo,  es. 

RESPONEMENT.  m.  poét.  TORNADA. 

RESPONS,  m.  Absolta.  Responso,  responsorio. 
Responsorium,  ii. 

RESPONSABILITAT,  f.  La  acció  de  reparar 
ó  satisfer  per  sí  ó  per  altra  qualsevol  pèrdua  ó 
dany.  Rssponsabilidad.  De  reparando  danino  spon- 
sio. 

RESPONSABLE,  adj.  Lo  qui  està  obligat  à 
respóndrer  ó  satisfer  per  algun  càrrech.  Responsa- 
ble. Qui  tenetur  ad ;  sponsor,  is. 

rÉR  RESPONSABLE,  fr.  Constitulilr  à  algú  en  al- 
guna obligació,  ferlo  fiador.  S'  usa  lambi'  com  re- 
cíproch.  Compromeler,  hacer  responsable.  Fidera 
alicujus  obligaré;  sponsorem  reddere. 

RESPONSEJAR.  V.  n.  Resar  responsos.  Res- 
ponsar,  responsear.  Responsoria  recitaré. 

RESPONSIÓ.  f.  ant.  resposta. 

RESPONSIONAR.  V.  n.  Escríurer  al  delràs 
de  un  escrit.  Endosar,  endorsar,  respaldar.  Res- 
cribo,  is. 

RESPONSORI.  ra.  Versets  del  reso  desprès 
de  las  llissons  en  inalines  y  de  las  capilulas  en  las 
horas.  Responsorio.  Responsorium,  ii. 

RESPÓS  Y  RESPOST,  m.  ant.  resposta.  |  m. 
ant.  poét.  Jlitja  cobla  del  comensament  de  la  dan- 
sa, que  donava  'Is  rims  y  mòltas  vegadas  lo  re- 
trons  pel  acabament  de  las  altras  coblas  y  de  la 
tornada.  Vuelia.  Cantus  iieratio. 

FÉR  cuR  respost,  loc.  ant.  Respóndrer  secament, 
fredament.  Responder  secamenle.  Asperè  respon- 
dere. 

RESPOST,  A.  p.  p.  Respondido,  respuesto. 
Responsus. 

RESPOSTA,  f.  Satisfacció  à  la  pregunta,  al 
dubte  ó  diücultad.  Respuesta.  Responsio,  nis,  res- 
ponsum,  i.  II  Rèplica.  Respuesla.  Responsio,  objec- 
tio,  nis.  II  Contex'ació  à  una  carta  ó  recado.  Con- 
teslacion,  respuesla.  Rescriptio,  nis.  ||  Contextació 
quant  cridan  ó  demanan  à  algú.  Respuesla.  Res- 
ponsum  i.  II  La  veu  repetida  ó  eco.  Eco,  respuesla. 
Echo,  us.  II  poét.  ToaxADA.  ||  for.  Contextació  à  la 
demanda  judicial.  lAlisconlesiacion.  Ad  intentatam 
actionem  responsio. 

resposta  divina,  oracle. 

RESPOSTAs  AGRAS.  Las  donadas  ab  mal  modo  y 
despreci.  Sofion.  Aspernatio,  aveivatio,  nis. 

DEIXAR  SENSE  RESPOSTA,  fr.  Aprelar  à  algú  en  la 
disputa  ó  pendéncia,  sense  deixarli  àrbitre  pera 
la  resposta  ó  satisfacció.  Zamarrear.  Aliquem  exa- 
gitare. 

RESPOSTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  respon 
mòlt,  ó  replica  quant  se  li  mana  alguna  cosa.  Res- 
pondon,  replicon,  respondedor.  Obloquutor,  obtrec- 
lator,  is. 

RESPOSTEJAR.  v.  n.  Replicar  algú  quant  li 
manan  alguna  cosa.  Responder,  replicar.ïieíeio,  ers. 


RESPOSTER,  A.  m.  y  f.  respostejador. 

RESQUIGI.  m.  Obertura,  escletxa.  Resquicio, 
resquebradura,  resquebrajadura.  Rima,  ae.  |1  sen- 
yal, VESTIGI. 

RESQUITAR.  v.  a.  Rebaixar  alguna  cosa,  re- 
cobrar part  ó  tot,  en  cosa  igual  ó  diferenta,  de  lo 
que  s'  havia  gastat  ó  perdut.  S'  usa  lambi  com  re- 
cíproch.  Desquilar,  rebajar,  reinlegrar,  resarcir, 
compensar.  Damnum  resarcire,  compensaré. 

RESQUITLLADA.   f.  relliscada. 

RESQUITLLAR.  V.  n.  relliscar. 

RESSABI.  m.  Vici  ó  mala  costum.  Resabio.  Yi- 
tium,  ii.  II  regust. 

agafar  algun  ressabi.  fr.  Péndrer,  contràurer 
algun  vici  ó  mala  costum.  Viciarse,  resabiar,  resa- 
biarse.  Vitiari,  corrumpi. 

TENIR  ressabi  ó  RESSAGA,  fr.  Tenir  algun  vici, 
com:  TENIR  RESSABI  de  heretgia,  elc.  Tener  resa- 
bio. HíEresim  sapere. 

RESSAGA,  f.  Resto,  resíduo.  Rezago,  reslo, 
residuo.  Residuum,  reliquum,  i.  ||  Moviment  del 
aygua  del  mar  quant  se  retira  de  la  platja.  Resaca, 
y  escancana.  p.  Ast.  y  tirana  ant.  Undarum  re- 
fluxus.  II  atn.  retaguardia. 

RESSAGAR.  V.  a.  nàut.  Estirar  los  caps  ó  cor- 
das  que  són  entercas,  pera  que  corran  fàcilment. 
Tir  amollar,  resacar.  Funem  laxaré.  ||  Atrassar,  sus- 
péndrer  per  algun  temps  la  execució  de  alguna  co- 
sa. Rezagar.  Moror,  aris,  differo,  ers. 

RESSALAR.  V.  a.  Salar  segona  vegada.  Resa- 
lar.  IteriuiLsalire,  sallere. 

RESSALT.  m.  arq.  Lo  que  ix  en  fora  de  nna 
superfície.  Resalto,  resalle.  Eminens,  tis.  ||  La  part 
qxTC  sobreíx  de  las  demés  en  alguna  cosa.  Resalle. 
Prominentia,  ae. 

RESSALTAR.  V.  n.  Eixir  en  fora  de  una  su- 
perfície. Resaltar.  Exstare,  prominere.  1|  Fércop  à 
la  vista,  distingirse  una  cosa  entre  altras.  Resal- 
tar, resultar,  resuriir.  Resilio,  is.  ||  arq.  Surtir  en 
fora  ó  en  1'  ayre  en  los  edificis  ó  altras  cosas.  Re- 
salir.  Protendi. 

RESSALUDAR.  V.  a.  Correspóndrer  à  la  cor- 
tesia ó  salutació  que  altre  fà.  Resaludar.  Resalulo, 
as.  II  Saludar  segona  vegada.  Resaludar.  Iterüm  sa- 
lutare. 

RESSALUTACIÓ.  f.  Correspondència  à  la  cor- 
tesia ó  salutació  que  altre  fà.  Resalulacion.  Resalu- 
tatio,  nis. 

RESSANAMENT.  m.  CURACIÓ. 

RESSANGRAR.  v.  a.  Tornar  à  sangrar.  Re- 
sangrar.  Yenam  iterúm  incidere. 

RESSANGRIA.  f.  Repetició  de  la  sangria.  Re- 
sangria,  segunda  sangria.  Iterala  sanguinis  mis- 
sió. 

RESSARCIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ressarceix. 
Resarcidor.  Compensator,  is. 

RESSARCIMENT.  m.  Esmena,  recompensa, 
satisfacció.  Resarcimienlo.  Recompensatio,  nis. 
RES8ARGIR.    V.  a.  Recompensar,    satisfer. 


RES 


CATALÀ. 


RES 


497 


j 

I 


I 


Desquitar,  resarcir,  reiniegrar.  Compenso,  as.  i| 
Esmenar.  Enmendar,  resarcir.  Sarcio,  is.  [j  v.  r, 
Rescabalarse,  recuperar  lo  perdulTiesarcírscAmis- 
8a  recuperaré. 

RESSAVADOR.  ni.  rebedor,   i.  |{  RECAUDADOR. 

RESSECAMENT.  m.  Obra  de  ressecar.  Rese- 
camiento,  resecacion.  Exsiccatio,  nis. 

RESSECAR.  V.  a.  Assecar  alguna  cosa  en  gran 
manera.  També  s'  usa  com  recíproch.  Resecar,  re- 
secarse.  Exsicco,  as. 

RESSECAT,  DA.  p.  p.  y 

RESSECH,  CA.  adj.  Mòlt  sech,  Reseco,reseqiii- 
do,  sequizo,  desequido.  Exsiccalus. 

RESSEGAR.  V.  a.  Tornar  à  segar,  segar  se- 
gona vegada.  Resegar.  Iterüm  melere. 

RESSEGUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ressegueix. 
Mebuscador.  Heliquias  legens, 

RESSEGUIMENT.  m.  Obra  de  resseguir,  triar 
ly  entrelràurer  algunas  cosas  de  altras.  Enlresaca. 
Eleclio,  nis. 

RESSEGUIR.  V.  a.  Buscar  ab  cuydado  y  dili- 
gència algunas  cosas  entre  altras.  Rebuscar.  Ex- 
quiro,  is.  \\  Examinar,  retocar  alguna  cosa.  Repa- 
sar.  Retracto,  as,  recolo,  is.  I  Recusir  ó  adobar  la 
roba  espatllada.  Repasar,  recoser.  Resuo,  is.  | 
Triar,  aclarir  ó  tràurer  algunas  cosas  de  entre  al- 
tras. Enlresacar.  Seligo,  is. 

RESSELLAR.  V.  a.  Tornar  à  sellar.  Resellar. 
Iterüm  sigillo  muniré. 

RESSELLO.  ra.  Segon  sello  que  's  posa  en 
qualsevol  part.  Resello.  Iterala  obsignalio. 

RESSEMBLAR.  V.  n.  Semblarse.  També  s' usa 

I  com  recíproch.  Asemejarse,  parecerse,  salir.  Simi- 
lem  esse. 
RESSEMBRADA.  f.  La  sembrada  de  un  ler- 
reno  sense  deixarlo  descansar.  Resiembra.  Continua 
seminatio. 
RESSEMBRAR.  V.  a.  Tornar  à  sembrar,  ^e- 
sembrar.  Iterüm  conserere. 

RESSENTIDissiM,  A.  adj.  sup.  Reseniidisi- 
mo.  Vaidècomraotus. 

RESSENTIMENT,  m.    Senyal  de  ressentirse. 
Resentimiento.  Fissura,   se.  ]]  mel.  Disgust,  queixa 
que  queda  de  alguna  ofensa  ó  pesar.  R>'serHmienlo. 
Animi  exacerbalio. 
I  RESSENTIR8E.  V.   r.  Coraensar  à  flaquejar  ó 

■t  esquerdarse  alguna  cosa.  Resentirse,  seniirse.  Rimis 
Hftaliquid  laboraré.  |1  mel.  Donar  senyal  de  sentiment 
Hpó  pesar.  Picarse,  resenlirse,  mosquearse,  brincar) 
^^'  escamonearse.  Exacerbari,  subirasci.  \\  Sentirsede 
algun  mal.  Resenlirse  de  algun  mal.  Doloris  sensu 
tangi.  11  Trobar  en  falta  alguna  pèrdua,  elc.  Resen- 
lirse. Desidero,  as. 

RESSENTIT,  DA.  p.  p.  Resenlido.  Fissus, 
commolus.  U  adj.  Queixós,  delicat.  Quejoso,  resen- 
lido, vidrioso,  quejicoso,  rijoso.  Rixosus. 

RESSENYA,  f.  Revista  de  tropa.  Resena,  revis- 
la,  mueslra,  alarde.  Recensió,  nis.  H  Nota  caracte- 
rística de  la  persona  ó  dels  aoirnals.  Resena.  Corpora 


noiala  signa.  ||  Tol  senyal  que  dóna  a  enléndrer  al- 
guna cosa.  Resena.  Signum,  i. 

RESSÒ.  m.  Lo  so  causat  per  repercussió.  Reso- 
nacion,  resonancia,  relumbo,  eco.  Echo,  us.  |1  Lo 
brunzit  que  deixa  la  campana  ó  altra  cosa  sem- 
blant en  las  orellas.  Zumbido,  retinlin.  Tinnilus» 
us, 

RES80BRAR.  V.  a.  Sobrar  mòlt.  Resobrar. 
Multum  superesse. 

RESSOL.  m.  La  reverberació  del  sol.  Resol,  re- 
sislero.  Repercusus,  us. 

RESSONÀNCIA,  f.  Repercussió  del  so.  Reso- 
nancia,  resonacion.  Repercusus  sonus.  H    eco.  [j 

poét.  CONSONÀNCIA. 

RESSONANT,  p.  a.  Lo  que  resona.  Resonanle. 
Ressonans. 

RESSONAR.  V.  a.  Produhir  so  per  repercussió. 
Resonar,  relumbar,  rimbombar,  zumbar,  responder. 
Resono,  as,  immugio,  is.  H  Respóndrer  al  cant  ó  à  la 
veu,  com  succeheix  en  1'  eco.  Resonar.  Reclamo,  as, 
recino,is.  ||  mel.Publicarseendiferentaspartsóper 
diferenlas  personas  las  alabansas  de  algú.  Resonar. 
Persono,  as.  1|  mel.  Divulgarse  alguna  cosa.  Sonar. 
Yulgari. 

RESSORT,  m.  Pessa  fixada  de  cer  ó  me!all  que 
forsejada  es  causa  de  algun  moviment.  Muelle,  re- 
sone.  Automaton,  i,  oculta  vis,  machinatio.  ||  mel. 
Lo  medi  de  que  algú  's  val  pera  fér  ó  lograr  alguna 
cosa.  Resorle.  Ralio,  nis,  via,  33. 

RESSUSCITAR.  V.  n.  Donar  nova  vida.  Resii- 
citar.  Resurgo,  revivisco,  is.  |  mel.  Escapar  de  una 
malaltia  perillosa  de  que  s'  eslava  desaucial. 
També  's  diu  del  qui  ha  estat  mòlt  temps  ausent. 
Resucilar.  Praiter  opinionem  convalere  vel  appare- 
re.  11  Renovar,  suscitar,  promóur^r.  Suscitar,  resu- 
cilar. Suscito,  excito,  as.  I  v.  n.  Renàixer,  tornar 
à  la  vida  desprès  de  mort.  Resucilar,  renacer.  Re- 
nascor,  eris. 

REST.  m.  Corda  grossa  de  espart.  Maroma.  Fu- 

nis,  is.  11  RESTO. 

RESTA.  f.  Resíduo.  Resta,  resïo,  residuo.  Reli- 
quum,  residuum,  i. 

RESTABLERT,  A.p.  p.  Restablecido .  Restau- 
ratus. 

RESTABLIDOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  restableix. 
Restaurador.  Restaurator,  is. 

RESTABLIMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de 
restablir  0  restablirse.  Reslablecimienlo,  rehacimien- 
to,  recobro,  instatiracion.  Resti lutio,  restauralio, 
nis. 

RESTABLIR.  V.  a.  Renovar,  posar  las  cosas 
en  són  primer  estat.  Reslablecer,  reparar,  instau- 
rar, reformar.  Restauro,  as.  |  Resti tuhir,  refer. 
Reslablecer,  reponer,  rehacer,  restituir.  Restituo,  is. 
11  Posar  en  planta,  en  vigor.  Reslablecer.  Refoveo, 
es. 

RESTABLIT,  DA.  p.  p.  irr.  restablert. 

RESTALLERA.  f.  Pila  de  cosas  una  sobre  al- 
tra. Rhnero,  rima.  Congeries,  ei,  strues,  is. 


498 


RES 


DICCIONARI 


RES 


RESTAMENT.  m.  ant.  Detenció  en  algun 
lloch.  Mansion,  detencion.  Statio,  mansió,  nis. 

RESTANT,  p.  a.  Lo  que  resta.  Reslante.  Res- 
tans;  quod  superest. 

RESTAR.  V,  n.  Quedar,  pararse.  Restar.  Ma- 
nco, es.  I  Sobrar.  Restar.  Resto  as.  1|  Deduhir,  re- 
baixar una  quantitat  de  altra.  Restar.  Deduco,sub- 
duco,  is.  II  Faltar,  com:  resta  mòltquc>  fér.  Restar. 
Resto,  as.  ||  Tornar  la  pilota  al  qui  .saca.  Restar. 
Pilam  jactatam  devolvere.  ||  Quedaren  algun  lloch. 
Quedar.  Remaneo,  es. 

RESTAT,  DA.  p.  p.  Restado.  Deduclus,  sub- 
ductus. 

RESTAURACIÓ,  f.  Recuperació.  Restanracmi. 
Restitutio,  renovatio,  nis.  ||  Renovació,  reparació. 
Restauracion.  Instauratio,  nis. 

RESTAURANT,  m.  Veu  francesa  admesa  en 
lo  nostre  idioma  y  's  diu  de  establiments  que  venen 
menjars  y  begudas.  Restaurant.  Diversorium. 

RESTAURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  restaura. 
Suscilador,  restaurador.  Instaurator,  is. 

RESTAURAR,  v.  a.  Restablir,  renovar.  Res- 
taurar. Instauro,  restauro,  as  []  Recuperar.  Res- 
taurar, recuperar,  recobrar,  salvar.  Instauro,  re- 
cupero, as.  II  ant.  restar. 

RESTAURAT,  DA.  p.  p.  Restaurada.  Recupe- 
ratus.  II  ant.  salvat,  en  salvo.  ||  ant.  restablert. 

RESTAURATIU,  VA.  adj.  Lo  que  restaura  ó 
té  virtut  pera  restaurar.  Restaurativo,  restaurante. 
Reslaurans,  restaurativus. 

RESTELL.  m.  Fusta  ó  estaca  llarga  y  prima, 
que  regularment  s'  atravessa  en  altras  pera  soste- 
nir alguna  cosa,  com  parras,  etc.  Percha.  Perli- 
ca,  ae.  ||  rastell. 

RESTILLO.  m.  rastillo. 

RESTITUCIÓ,  f.  L'  acció  y  efecte  de  restituhir. 
Restitucion.  Restitutio,  nis.  ||  Regrés  à  la  primera 
forma  ó  estat.  Restitucion.  Restitutio,  renovatio, 
nis. 

RESTITUHIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  restituhir. 
Restituible.  Quod  restilui  potest. 

RESTITUHIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  restituheix 
y  restableix.  Restiluidor.  Restitutor,  is. 

RESTITUHIR.  V.  a.  Restablir,  reformar,  po- 
sar en  planta.  Restituir,  restahlecer,  restaurar.  Res- 
tituo,  is.  II  Tornar  alguna  cosa  à  sòn  amo.  Devol- 
ver,  restituir,  volver.  Reddo,  restituo,  is.  ||  Donar 
vigor  ó  forsas  al  qui  las  havia  perdudas.  Restit  nr. 
Restituo,  is.  II  Yomitar.  Volver,revesar.  Yomo,  evo- 
mo,  is.  U  v.  r.  Tornarse  al  lloch  de  ahont  s'  ha 
surtit.  Restituirse.  Redeo,  is. 

RESTITUHIT,DA.  p.p.  Resliluido.  Restitulus. 

RESTO.  m.  resta.  ||  En  los  jochs  de  envit  la 
quantitat  que  se  separa  pera  envidarla.  Resto.  Aleaï 
expositi  calculi  residuum. 
■  ENVIDAR  ó  FÉR  LO  RESTO.  fr.  Fér  un  vabitot,  envi- 
dar  tota  la  quantitat  que's  té  devant.  Echar,  envi- 
dar  el  resto.  Omnem  pecuniam  sortí  lusorise  mit- 
tere. 


RESTOLL.  m.  rostoll. 

RESTRÉNYER.  v.  a.  Detenir,  apretar  forta- 
ment. Restrinir,  restringir.  Coerceo,  es,  exstringo, 
is.  II  Posar  lo  ventre  en  disposició  de  no  poderse 
evacuar.  Estreiiir.  Obstruo,  is;  alvum  adstringere. 
II  Escursar,  escassejar.  Escatimar.  Minuo,  is,  re- 
seco,  as.  ||  med.  Apretar,  dessecar.  Esiipticar.  Sti- 
po,  as,  obstruo,  is.  ||  ant.  apartar.  ||  v.  r.  met. 
Cenyirse,  limitarse.  Cenirse,  restringirse,  restrinir- 
se,  coartarse.  Restringo,  is. 

RESTRENYIDOR.  A.  adj.  restrictiu.  ||  m. 
y  f.  Lo  que  reslreny  y  deté.  Restrinidor,  reslrin- 
gente.  Quod  restringit. 

RESTRENYIMENT,  m.  Dificultat  pera  eva- 
cuar lo  ventre.  Estrenimiento,  constipacion  ó  cons- 
lipado  de  vientre,obstruccion.Ohs\rüC[io,m)i.  \\  med. 
Virtut  y  facultat  de  apretar,  restrényer  y  dessecar. 
Estipticidad.  Stiptica  vis,  virtus. 

RESTRET,  A.  p.  p.  Estrenido,  restrinido.  Coarc- 
tus,  obstruclus.  ||  adj.  met.  Limitat,  precís.  JRes- 
tricto.  Restriclus. 

RESTRICCIÓ,  f.  Precisió,  limitació,  modifica- 
ció. Restriccion.  Reslrictio,  nis.  ||  En  los  contractes 
y  testaments  la  clàusula  que'ls  determina.  Corta- 
pisa,  resl7Íccion.  Conditio,  restrictio,  nis. 

RESTRICCIÓ  mental.  La  limitació  que  sols  inte- 
riorment y  sèns  expressarse  's  posa  à  lo  que's 
diu.  Restriccion  mental.  Restrictio  raentalis. 

RESTRICTIU,  VA.  y 

RESTRINGENT.  adj.  Lo  que  restreny  ó  lé  vir- 
tut de  restrényer.  Astringente,  restringente,  restric- 
tiva, estiptico,  constrictivo.  Restringens;  restringe- 
re  valens. 

RESTRINGIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  restrén- 
yer, limitar  ó  escursar.  Restringibh.  Quod  reslrin- 
gi  potest. 

RESTRINGIR.  V.  a.  Contenir.  Modificar,  res- 
tringir. Restringo,  is.  1|  Limitar,  cenyir,  coartar. 
Coartar,  restringir.  Coangusto,  coarcto,  as.  |  res- 
trényer. 

RESTRINGIT,  DA.  p.  p.  Restringida.  Restric- 
lus. 

RESULTA,  f.  L'  acte  de  resultar.  Resulta.  Re- 
sultatio,  nis.  ||  V  efecte  que  com  secundàriament 
se  segueix  de  alguna  cosa.  Resulta.  Elfectus  secun- 
darius.  l|  Lo  que  últimament  se  resol  en  alguna 
conferència  ó  junta.  Resulta.  Consultationis  sum- 
ma. 11  La  vacant  que  queda  de  algun  empleo  per 
ascenso  del  qui  la  obtenia.  Resulta.  Munus  ex  pro- 
motione  fungentis  vacans. 

DE  RESüLTAS.  m.  adv.  En  virtut  de  algun  fet.  De 
resultas,  de  sacudida.  Ex  consequentia,  per  conse- 
quentiam. 

RESULTANT,  p.  a.  Lo  que  resulta.  Resultante. 
Oriens,  nascens,  consequens. 

RESULTAR.  V.  a.  Redundar,  venir  à  parar  al- 
guna cosa  en  profit  ó  dany  de  algú.  Resultar,  re- 
dundar, ceder.  Redundo,  as,  resido,  is.  ||  Nàixer, 
originajCíe,  provenir  una  cosa  de  altra.  Resultar- 


RET 


CATALÀ. 


RET 


499 


Provenio,  is,  orior,  iris.  I  Col-legirse,  inferiïse. 
Resultar.  Sequor,  proficiscor,  eris.  ||  Quedar  algun 
empleo  vacant  per  ascenso  del  qui  i'  obtenia.  Re- 
sullar.  .\liquid  providendum  leslaie.  (1  rebotir. 

RESULTAT,  DA.  p.  p.  Resullado.  Orlus,  col- 
lectus.  II  m.  Efecte,  conseqüència  de  algun  fel, 
operació  ó  deliberació.  Resullado,  resullancia,  re- 
sulta.YacW  summa,  conseclarium,  ii.  |  alg.  Loque 
resulta  de  la  suma  ó  multiplicació,  elc,  de  algun 
comple,  sèrie,  elc.  ResuUado.  Summa,  ae. 

RESUMEN,  m.  Recapitulació  de  las  cosas  que 
s'  han  dit.  Resumen,  resolucion,recapilulacion.\{e- 
capitulatio,  nis.  ||  compendi.  ||  recopilació.  ||  promp- 
TüAKi.  II  EPÍTOME.  [j  for.  Apunlació  de  la  substància 
de  uns  autos  pera  notificaria  à  la  part  contraria. 
Resumen.  Exemplar,  is.  ||  for.  Còpia  ó  apunlació 
que's  dóna  als  jutges  que's  volen  informar  millor 
de  alguna  cosa,  pera  que's  done  prompta  delibera- 
ció. Resumen.  Deliberatum,  i. 

EX  resumen,  m.  adv.  y 

RESUMIDAMENT,  adv.  m.  Breument,  ab  po- 
cas  paraulas.  En  resumen,  en  compendio,  resvmida- 
menle.  üno  verbo,  summatim.  ||  En  substància.  En 
resumen,  en  suma,  en  conclusion,  resumidamenle,  en 
resumidas  cuentas.  Denique;  paucis  verbis.  ||  De- 
terminadament.  En  resumen,  resumidamenle.  Com- 
pendiosè. 

RESUMIR.  V.  a.  Fér  resumen.  Epilogar,  resu- 
mir, recopilar,  compendiar,  reducir,  recapitular. 
Refero,  ers;  paucis  rem  comprehendere.  |1  Repetir 
lo  que  altre  ha  dit,  especialment  entre  'Is  que  ar- 
gumentan.  Resumir.  E\  orealterius  excipere,  toti- 
emque  verbis  referre.  ||  Determinar,  resóldrer. 
esumir,  resolver.  Decerno,  staluo,  is.  ||  v.  r.  En- 
Iclóurerse.  Incluirse,  resumirse,  reducirse,  encerrar- 
'M.  Complector,  eris.  ||  Convertirse  un  ser  en  altre. 
'onverlirse,  resumirse.  resolverse.  3Iuto,  transmu- 
to, as. 

RESUMIT,  DA.  p.  p.  Resumida.  Refertus. 

RESUNCIÓ.  f.  ret.  CONDUPLICACIÓ. 

RESURRECCIÓ,  f.  La  acció  de  tornar  la  vida. 
Resurreccion.  Resurreclio,  resuscitatio,  nis.  |1  met. 
Restitució  à  la  gràcia  perduda.  Resurreccion  Re- 
surrectio,  nis. 

IRESUSCITAR.  V.  a.  RESSUSCITAR. 
RET.  m.  Bossa  feia  à  punt  de  mitja  pera  recu- 
llir  los  cabells.  Còfia,  redecilla,  gandaya,  albone- 
jjffl,  escofieta.  Reticulus,  i.  I  Traball  de  punt  de  ma- 
Ha.  Redecilla.  Reticulalum  lextum.  ||  filat.  2.  || 
CENDERA. 
RETACAR.  V.  a.  Tocar  dos  vegadas  la  bola  ab 
lo  taco.  Rciacar.  Bacillo  tudiculario  globuin  bis  fe- 
riré. 

RETACO.  ra.  Taco  mès  curt,  gruixut  y  ample 
de  boca  que'ls  regulars.  Relaco.  Bacillus  brevior  ac 
crassior. 

RETAGUÀRDIA.  f.  Lo  COS  que  cubre  ó  lànca 
las  marxas  de  un  exèrcit,  y  va  al  últim.  Relaguar- 
dia.  Postrema  acies;  agraen  novissimum.  ||  En  un 


bloqueig  la  part  del  exèrcit  que  està  mès  lluny  del 
eiiemich.  Retaguardia.  Obsidionalis  accessus  re- 
motior  país. 

PICAR  LA  RETAGLARDiA.  fr.  Perscguir  de  prop  al 
eneinich.  /ficar  la  retaguardia.  Iloslem  inscqui. 

RETALL,  m.  Desperdici  ó  tros  de  roba  que 
queda  desprès  de  haver  tallat  alguna  pessa.  Reial, 
relaxo.  Segmentum,  i.  ||  Qualsevol  tros  ó  desper- 
dici de  pell,  cuyro,  elc,  que  queda  de  alguna 
pessa.  Reial.  Corii,  pellis  frusiruin.  |1  escàpuló.  || 
Bocinels  ó  desperdicis  de  las  cabalcaduras  que's 
fan  saltar  ab  lo  bolavant  quant  las  ferran.  Espal- 
madura,  despalmadura.  Ungularum  quadrupedum 
segmenta.  ||  pi.  Lo  conjunt  de  bocinels  que  quedaii 
de  lo  que's  retalla.  Relaceria,  recaries,  corladuras, 
recoriaduras.  Panni  segmentorum  congeries.  |1  Los 
fragments  ó  resíduos  que's  retallan  de  qualsevol 
melall  ó  moneda.  Cizalla.  Ramentum,  i. 

RETALLADURAS.  f.  pi.  RETaLL.  3. 

RETALLAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  re- 
tallar. Recorle,  recortadura.  Recissio,  reseclio,  nis. 

RETALLAR.  V.  a.  Fèr  retalls.  Relazar,  recor- 
lar.  In  frustra  dividere.  ||  ant.  circüncidae.  ||  met. 
Murmurar.  Corlar  de  vestir  ó  un  veslido,  roer  los 
zancajos.  Mordeo,  es,  rodo,  is.  ||  Igualar  los  boi- 
xos, murla  y  altias  planlas  en  los  jardins.  Alusar, 
afeitar.  Ationdeo,  es.  |1  Tallar  en  rodó,  al  rodedor 
alguna  cosa,  arrodoniria.  Retajar,  redondear.  PriB- 
seco,  as.  |1  Menoscabar  ó  disminuir  alguna  cosa, 
trahent  ó  separant  part  de  ella.  Repelar,  irasqui- 
lar,  cercenar.  Tondeo,  es,  reseco,  as.  |  Tornar  à 
tallar.  Recorlar,  volver  à  corlar.  Reseco,  as,  res- 
cindo,  is.  II  Tallar  curiosament  alguna  estampa, 
paper,  etc,  formant  ab  art  vàrias  Gguras.  Enlre- 
lallar,  recorlar.  Arliüciosè  incidere.  ||  En  las  blan- 
querias  tràurer  losupérfluo  de  las  pjlls,  com  cua, 
orellas,  etc.  Recorlar.  Praescindo,  is.  \  Tornar  à 
tallar  alguna  cosa  pera  esmenaria  ó  corregiria.  Re- 
corlar. Denuò  resecare.  ||  Pèndrer  de  poch  en  poch 
alguna  cosa,  comuntment  de  menjar.  Rellizcar, 
cercenar.  Rodo,  is.  ||  circuncidar. 

RETALLAT,  DA.  p.  p.  Recorlado.  Resecatus. 
II  ant.  jl'ueü,  circuncís. 

RETALÓ.  ra.  L'  os  del  extrem  del  peu  que  for- 
ma 'I  taló,  ó  'I  mateix  extrem  del  peu  en  que  so- 
breíx  aquest  os.  Zancajo,  ramplon.  Calcanoum,  ei. 
II  La  part  de  la  sabata  ó  mitja  que  cubre  'I  taló, 
especialment  quant  està  trencat  ó  's  deixa  vèurer. 
Zancajo.  Calcei  vel  caligic  pars  ad  calceum  lace- 
rata. 

k  RETALÓ.  m.  adv.  Explica  '1  modo  de  anar  ab 
las  sabatas  ó  xinel-las  sense  calsar.  En  chanclela. 
Solulis  calceis  incedere. 

RETALONAR.  V.  a.  Posarse  ó  portar  las  sabatas 
à  relaló.  Ir  en  chanclela.  Calceis  solulis  incedere. 

RETAR.  V.  a.  TORNAR,  restituir.  j|  ESMENAR. 

RETARDACIÓ.  f.  retaruo. 
RETARDADOR,  A.  ui.  y  f.  Qui  retarda.  Re- 
tardador.  Morator,  is. 


SOO' 


RET 


RETARDAMENT.  m.  retardo. 

RETARDAR.  V.  a.  Dilatar,  diferir,  allargar. 

Dilatar,  retardar,  prolongar.  Tardo,  retardo,  as. 

II  Entretenir.  Deiener,  retardar,  retener.  Remoror, 

aris.  I  V.  n.  Tardar,  delenirse.   Tardar,  retardar. 

Cunctor,  aris. 

RETARDARSE.  V.  r.  RETARDAR.  3. 
RETARDO,  ra.  Detenció,  dilació.  Demora,  re- 
tardo, dilacion,  retardacion,  prolongacion,  prolon- 
gamienlo.  Relardatio,  nis,  mora,  íe.  j]  atrasso. 
RETARSE.  V.  r.  rendirse. 
RETAST.  m.  Obra  de  relastar.  Recala.  Ilerata 
gnstatio. 

RETASTAR.  v.  a.  Tastar  segona  vegada.  Re- 
calar. Regusto,  as;  iterúm  delibare. 

RETAULE,  m.  Adorno  de  escultura  y  arqui- 
tectura de  que's  fornian  los  altars.  Relablo.  Orna- 
tus  altarisarchiteclonicè  disposilus. 

RETAULÒ.  ni.  La  mortalla,  íigura  de  cera, 
crossa,  quadro  ó  altre  donatiu  que'ls  fiels  penjan 
en  las  parets  de  las  capellas  en  senyal  de  benefi- 
ci rebut.  Presenlalla,  miíagro,  volo.  Ex  voto  do- 
naria. 
RETAYLAMENT.  m.  ant.  retallament,  cir- 

CÜNCISIÓ. 

RETAYLAR.  V.  a.  ant.  retallar,  circüncidar. 

RETAYLAT.    m.  ant.   CIRCUNCÍS  ,  CIRCINCIDAT. 

RETEIXIR.  V.  a.  Teixir  segona  vegada.  Retejer. 
Iterúm  contexore. 

RETENCIÓ,  f.  La  acció  de  retenir.  Relencion, 
relenimiento.  Retenlio,  nis.  [j  Detenció,  cohibició. 
Relencion.  Retentio,  cohibitio,  nis.  ||  for.  Reteni- 
ment  de  lo  que  no  es  propi.  Delentacion.  Alienai  rei 
re'entio.  ||  med.  Depósit  de  algun  humor.  Sapre- 
sion,  retension.  Stagnatio,  nis.  [j  Conservació  de  un 
empleo  quant  se'n  pren  altre.  Relencion.  Retentio, 
nis. 

RETENGÜDA.  f.  TEMPLANSA,  MODERACIÓ. 

RETENGUT,  DA.  adj.  moderat. 

RETENIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reté.  Relenedor. 
Tenax,  cis,  retenjor,  is.  ||  espera. 

NO  TENIR  reten'idor.  fr.  No  tenir  espera.  No  te- 
ner  espera  ó  reteniiva.  Cunctari  nescire. 

RETENIMENT.  m.  RETENCIÓ,  [j  RESERVA.  ||  aut. 
ESCRÚPOL,  mirament. 

RETENIR.  V.  a.  Contenir,  reprimir.  Conlener, 
retener,  reprimir.  Relenlo,  as,  retineo,  es.  ||  Con- 
servar, guardar.  Retener.  Delineo,  retineo,  es.  || 
Gosar,  conservar  1'  empleo  quant  se'n  pren  altre. 
Detener.  Relento,  as.  ||  Suspéndrer  lo  rey  1'  us  de 
una  butlla  pera  suplicar  al  papa.  Retener.  Relineo, 
es.  I  Quedarse  xm  tribunal  superior  ab  los  autos 
del  jutge  inferior.  Retener.  Relineo,  es.  ||  Detenir, 
com  :  retenir  la  orina,  1'  alé,  las  llàgrimas,  etc. 
Deiener,  retener.  Comprimo,  is,  relineo,  es.  ||  Con- 
servar en  la  memòria.  Retener.  Memòria  lenere,  re- 
linere.  |  Mantenir  lo  menjar  en  lo  ventrell  sense 
vomitarlo.  Retener.  Retineo,  es.  ||  retardar.  H  ant. 
Ressonar  lo  metall.  Reunir.  Tinnio,  is. 


DICCIONARI  RET 

RETENT,  m.  Prevenció.  Reien.  Praeparativum, 
reposi  li vum,  i. 

de  retent,  m,  adv.  De  prevenció.  De  reten.  Prae- 
paratè. 

RETENTAR.  V.  a.  tantejar. 

RETENTIVA.  f.  La  faculiat  de  conservaren  la 
memòria.  RHentiva.  Relenlionis  pollens,  efficiens 
facultas.  II  Consideració,  prudència  en  1'  obrar  ó 
parlar.  Reteniiva.  Relinentia,  se. 

RETENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reté  cosas  agenas. 
Delentador.  Retenlor,  is, 

RETENYIR.  V.  a.  Tenyir  segona  vegada.  Rete- 
nir. Retingo,  is;  ilerüm  tingere. 

RETENYIT,  DA.  p.  p.  ReleTiido.  Retinctus.  || 
retint. 

RETÉS.  m.  ant.  rendició. 

RETIARI.  m.  Gladiador  romà  que  portava  un 
artó  eixarcia  pera  enredar  à  sòn  contrari  que  es- 
tava armat  de  escut  y  de  una  fals  y  morrió.  Relia- 
rio.  Retiarius,  i. 

RETICÈNCIA,  f.  ret.  Figura  que  trenca  ó  su- 
primeix pari  de  una  frase,  y  salta  à  altra.  Reticèn- 
cia. Reticentia,  ae. 

RETÍCUL.  m.  Ret  ab  que  subjecta  van  las  do- 
nas  romanas  sos  cabells.  Reüculo.  Reliculum,  i. 

RETÍCULA,  f.  La  rodela  que,  estan  foradada 
del  centro,  tenen  las  ulleras  al  foco  de  un  del  seus 
sistemas  de  vidres  pera  aumenlar  la  claredat  de  la 
visió.  Relkula.  Retícula,  ». 

RETICULAR.  adj.  Semblant  à  la  ret.  Reticular. 
Reliculatus,  reticularis. 

RETIMENT.  m.  ant.  rendició,  entrega.  ||  Ac- 
ció y  efecte  de  rendir. 

RETINA,  f.  Membrana  en  forma  de  ret,  que  si- 
tuada entre  la  córnea  y  la  vítrea  conté  la  major 
part  del  ull.  Retina.  Retina,  ». 

RETINGUT,  DA.  p.  p.  Relenido.  Relenfus.  |1 
adj.  Lo  qui  té  cuydado  de  no  desperdiciar  sos  béns, 
Detenido,  relenido,  guardoso.  Parcus,  prudens,  tis* 

|]  MODERAT, 

RETINGüDAMENT.  adv.  m.  Ab  retenció.  Re- 
lenidamente.  Cautè. 

RETINT.  m.  Segon  tint  que's  dóna  à  una  cosa, 
Retinle,  segundo  linie.  Iteiata  tinctura. 

RETINTIN.  ra,  Sonido  que  deixa  en  los  oídos 
la  campana  ó  altra  cos  sonoro.  Retintin,  relinie,  re- 
tin. Tinnitus,  us. 

RETIRACIÓ.  f.  Entre  estampers  la  segona  for- 
ma que's  posa  en  la  prempsa  pera  retirar  lo  full. 
Retiracion.  SecundaB  lypis  subjectio  vel  impres- 
sió. 

RETIRADA,  f.  La  acció  de  retirarse.  Retirada. 
Recessus,  receptus,  us,  refugium,  ii.  ||  mil.  La  ac- 
ció de  fugir  ordenadament  del  enemich.  Retirada' 
receso,  desvio.  Recessus,  receptus,  us.  ||  Los  béns, 
empleo  ó  diners  de  reserva.  Retirada,  repiieslo. 
Refugium,  ii,  recessus,  us.  I  Semblansa.  Semejan- 
za.  Similitudo,  inis. 


RET 


CATALÀ. 


RET 


501 


I 


DONAa  ó  TENia  UNA  RETIRADA,  fi".  Scmblarse  una 
persona  à  altra.  Parecerse,  dar  visos.  Respondeo, 
es,  menlior,  iris. 

TOCAR  LA  RETIRADA,  fr.  mil.  Féf  seiiyal  lo  tambor 
de  que  la  tropa  retire  en  ordre,  aparlanlse  del  ene- 
raich.  Retirada.  Reccplui  canere;  receplui  signura 
dare,  receplum,  recessum  canere. 

RETIRADAMENT.  adv.  m.  Ocullament,  de 
secret.  Reliradamente.  Secretò,  occultè. 

RETIRANSA.  f.  Semblansa.  Semejanza.  Simi- 
litudo,  in  is. 

DONAR  UNA  RETIRANSA.  fr.  DONAR  ÜNA  RETIRADA. 

RETIRAR.  V.  a.  Apartar,  allunyar  una  cosa  de 
altras.  Retirar.  Separo,  as.  j)  Amagar,  ocultar.  Re- 
tirar, reservar.  Subduco,  abstraho,  is.  ||  Eixirse 
del  camí  recte.  Retirar.  Interverto,  is.  |1  Obligar  à 
que  algú  s'  aparte,  repel-lirlo.  Retirar.  Rejicio, 
repello,  is.  [|  Negar,  revocar,  suspéndrer  la  execu- 
ció de  alguna  cosa.  Retirar.  Revoco,  as,  semoveo, 
es.  I  Entre  estampers,  estampar  una  cara  del  full 
de  paper  que  ja  ho  està  del  altra.  Retirar.  Secun- 
dam  paginam  typis  mandare.  |1  Semblar.  També 
s'  usa  recíproch.  l'arecerse,  asemejarse,  darse  un 
aire,  relraer.  Refero,  ers,  assimilor,  aris.  [|  v.  r. 
Apartarse.  Retirarse.  Recepto,  as,  récedo,  is.  |  De- 
sistir de  algun  empleo.  Retirarse.  Retrocedo,  is; 
gradúm  revocaré.  ||  Refugiarse  en  lloch  segur.  Re- 
tirarse, resguardarse,  ponerse  en  salvo,  retratarse. 
Receptui  se  committere;  se  recipere.  1|  Recullirse 
algú  en  sa  casa.  Retirarse.  Domum  confugere  vel 
se  recipere.  |1  Separarse  del  tracte  ó  comunicació 
de  altres.  Retirarse,  recogerse.  Recedere,  se  remo- 
vere.  |  Deixar  de  seguir  una  carrera.  Retirarse. 
Retrocedo,  is;  pedera  referre.  I  mil.  Desamparar, 
abandonar  algun  sili.  Retirarse.  Recedo,  is,  regre- 
dior,  eris. 

RETIRAT,  DA.  p.  p.  Retirada.  Separalus,  sub- 
ductus,  semotus.  |]  adj.  Amant  del  retiro.  Retirada, 
recogido,  absiraido,  solitario,  austera.  Qui  seces- 
sum  amat,  atque  seorsumab  bominura  frequenlia 
recedil.  []  Empleat,  jubilat  ó  separat  del  destino. 
Retirada.  Emeritus. 

RETIRO,  m.  Lloch  apartat  del  concurs  de  la 
gent.  Saledad,  retiro.  Recessus,  us,  secielus  locus. 
(1  RecuUiment,  abstracció,  assilo,  refugi.  Retiro, 
recogimienlo,  apartamiento,  retiramiento,  retrai- 
miento,  recepto,  estrechura,  estrechez.  Abdiclio,  nis. 
[|  La  acció  y  efecte  de  retirarse.  Retiro.  Recessus, 
receptus,  us. 

RETIRO  suspiTÓs.  Reliro  voluntari  per  cosas  sus- 
pitosas.  Encerrona.  Sponlaneus  in  abdicta  recessus. 

RETO.  m.  ter.  rector. 

RETOCAR.  V.  a.  Perfeccionar  alguna  cosa. 
Retocar.  Perficio,  expolio,  is.  I  Recórrer,  donar 
la  última  ma  à  una  obra.  Retocar.  Summam  ma- 
num  imponere.  H  Tocar  repetidas  vegadas  alguna 
cosa.  Retocar.  Saipius  jactare,  pulsare. 

RETOCAT,  DA.p.  p.  Retocada.  Perfectus. 

RETOCH.  m.  La  última  ma  que's  dóna  à  una 

TOMO  II. 


obra.  Retoque.  Perfectio,  perpolitio,  nis. 

RÈTOL.  m.  Inscripció  que's  posa  en  llibres, 
papers  y  altras  cosas  semblants,  pera  donar  à  co- 
nèixer 1' autor,  y  r  assumpte  ó  matèria  de  que's 
tracta.  Letrero,  ròtula,  titula,  rotulata,  tejuela.  Ins- 
criptio,  nis,  titulus,  i.  |1  Paper  que's  posa  en  una 
casa  pera  senyal  de  que  està  per  llogar.  Cèdula,  rò- 
tula y  albaran  p.  Mur.  Localionis,  venditionis  sig- 
nura. II  Lo  de  las  despesas.  Pendon,  posadero.  Di- 
versorii  signum. 

POSAR  RÈTOLS. fr.  y 

RETOLAR.  V.  a.  Fixar  ó  escríurer  los  rètols 
als  llibres,  papers,  etc.  Intitular,  rolular.  Inscri- 
bo,  is;  titulo  notaré. 

RETOP.  m.  REBOT,  REPERCUTIMENT. 
RETOPAR.  V.   a.  REBOTIR,  REPERCUTIR. 

RETORCEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  retors  fil,  se- 
da,  etc.  Torcedor,  retorcedor.  Contortor,  is.  ||  Ins- 
trument de  un  bastó  fort  de  uns  dos  pams  de  llarch, 
y  en  1'  extrem  un  forat  ahont  se  lligan  los  dos 
caps  de  un  cordill,  que's  posa  en  lo  morro  de  dalt 
de  las  béstias,  y  retorcentlo  's  tenen  subjectas  pera 
ferrarlas,  curarlasó  esquilarlas.  També  se  sól  fér 
de  dos  bastons  subjtctantlos  pels  dos  extrems. 
Acial,  torcedor,  torcedero.  Torcularium  instrumen- 

lum.  II  FCSALL. 

RETORCEDURA.  f.  ant.  Torta,  volta  que's 
dóna  à  lo  que's  retors.  Relorcimiento,  retorcedura. 
Retorsió,  contorsió,  nis. 

RETÓRCER.  v.  a.  Tòrcer  mòlt  alguna  cosa. 
Tòrcer,  retorcer.  Retorqueo,  es.  ||  redargüib.  |  met. 
Interpretar  maliciosament  alguna  cosa.  Retorcer. 
Perpeiam  interpretari.  |  v.  r.  cabagolarse. 

RETÒRICA,  f.  V  art  de  persuadir  ab  calor  y 
eficàcia.  Retòrica.  Rethorica,  ae.  |  L'  ari  pera  diri- 
gir dit  llenguafje.  Retòrica.  Relhorica,  ac.  |i  La 
classe  ahont  s'  ensenya,  y  així  's  diu:  aquest  es- 
tudiant va  à  RETÒRICA.  Retòrica.  Classis  relhorica. 
II  pi.  Abundància  de  pa  rau  las  ó  sofisterias,  pera 
escaparse  de  alguna  cosa.  Retòrica.  Mulliloquium, 
vaniloquium,  ii. 

RETÒRICAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  reló- 
rich.  Retòric  amen  te,  à  lo  retòrica.  Rheloricè. 

RETÒRICH,  CA.  adj  Cosa  de  la  retòrica.  Re- 
tòrica. Rheloricus.  ||  m.  Professor,  mes!re,y  també 
estudiant  de  retòrica.  Reiórico.  Rheloricus,  i,  rhe- 
tor,  is.  II  Perit  en  diia  facultat.  Retòrica.  Rhelori- 
cus. II  fam.  XARRAYBE. 

RETORN,  m.  Yolta,  regrés.  Tornada,  retorno, 
retornamienlo,  regresa.  Remeaculum,  i,  reditus, 
us.  11  Lo  viatje  que's  fà  pera  tornar  al  lloch  de 
ahont  s'  isquè,  especialment  quant  se  pórla  alguna 
cosa  à  la  tornada.  Tornaviaje.  Remeaius,  us.  |  La 
toinada  ò  volta  de  vuyl  que  fà  la  cabalcadura  ó 
carrualje.  Retorno.  Vacuus  reditus,  1|  Satisfacció, 
recompensa.  Retorna.  Remuneralio,  nis,  relata  gra- 
tia. 11  Gambi,  barata.  Retorno.  Permutalio,  nis.  || 
Qualsevol  dels  dos  extrems  de  la  ferradura.  Callo. 
Soleae  ferreaí  extremilas. 

63 


502 


RET 


RETORNAR.  V.  a.  Tornar,  restitahir.  Devol- 
ver,  retornar,  volver.  Reddo,  is.  [|  Recompensar  los 
beneficis.  Recompensar,  retornar.  Remunero,  as, 
respondeo,  es.  [1  v.  n.  Recular.  Retornar,  retroceder. 
Retrorsíira  compellere,  retrocedere.  ||  Tornar  al  pa- 
ratge de  ahonts'  isqué.  Retornar,  recurrir.  Remeo, 
as,  redeo,  reverto,  is.  ||  Resultar,  venir  à  parar  al- 
guna cosa  en  benefici  ó  dany  de  allie.  Redundar. 
In  alicujus  beneficium  vel  damnum  aliquid  redun- 
daré, resilire.  [1  rebotir.  ||  v.  r.  Tornar  en  sí  lo  qui 
apareixia  mori;  recobrar  los  sentits  qui  tenia  al- 
guna basca  ó  accident.  Revivir,  volver  en  su  acuer- 
do,  volver  en  si.  Revivisco,  is. 

RETORNAT,  DA.  p.  p.  Retornado.  Reddilus, 
remuneralus. 

RETORQtUIR.  v.  a.  Convertir  1'  argument  ó 
rahó  contra  qui  la  fa,  valentse  de  sas  mateixas 
proposicions  y  termes  pera  convéncerlo.  Retorcer, 
redargüir.  Redarguo,  is. 

RETORSIÓ,  f.  REDARGÜCIÓ. 

RETORSIU,  VA.  adj.  Lo  que  inclou  en  sí  al- 
guna redargució.  Retorsivo.  Quod  intorquere  va- 
let. 

RETORT,  A.  p.  p.  de  refórcer.  Relorcido,  re- 
tuerto.  Contortus,  retorlus. 

RETORTA,  f.  La  voHa  que's  dóna  à  lo  que's 
relors.  Retorcimienlo,  retorcedura ,  relorcijo.  Con- 
torsió, retorsió,  nis.  ||  Segona  girada  ó  volta  de  un 
camí,  carrer,  elc.  Revuella.  Iterala  reditio.  ||  farm. 
Yas  en  forma  de  una  pera,  y  també  en  forma  de 
una  bola  vuyda,  regularment  de  vidre:  ni  ha  tam- 
bé de  fanch  y  de  ferro.  Remata  en  un  canó  retort 
cap  avall.  Retorta.  Ampulla  curvi  colli  retorta. 

RETORTILLADA.  f.  girada  de  peu. 

RETORTILLAMENT.  m.   ter.  entortolliga- 

MENT. 

RETORTILLAR.  V.  a.  ter.  entortolligar. 

RETORTILLAT,  DA.  p.  p.  ter.  entortolli- 
gat. 

RETRACCIÓ,  f.  La  acció  de  relràurer.  Relrac- 
cion.  Relractio,  nis.  [j  La  acció  de  separar.  Relrai- 
miento.  Sepaialio,  nis. 

RETRACTACIÓ,  f.  La  acció  de  retractarse  de 
lo  que  ànles  s'  havia  dit  ó  promès.  Reíraclacion, 
recantacion,  palinodia.  Retractatio,  nis. 

RETRACTAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de  re- 
tractarse. Retr aclami enlo.  Denegatio,  nis. 

RETRACTAR.  V.  a.  Desaprobar,  revocar  ex- 
pressament lo  que  s'  ha  dit  ó  fét.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Retractar,  retratar.  Retrato,  impro- 
bo,  as;  palinodiam  canere.  ||  Desdirse.  Desdecirse, 
retractarse,  relratarse,  denegarse.  Renuntio,  as,  re- 
cino,  is. 

RETRACTAT,  DA.  p.  p.  Retractado,  retratado. 
Retractatus,  improbatus. 

RETRACTO,  m.  for.  Lo  dret  que  pertany  à  al- 
gú per  pacte,  costum,  etc,  de  quedarse  per  igual 
preu  la  cosa  venuda  à  altre,  acudint  dins  lo  terme 
deia  Uey.  Retracto,  retrato.  Relractus,  us. 


DICCIONARI  RET 

RETRAGUARDA.  f.  retagüírdia. 

RETRAHIMENT.  m.  retracció,   RETIRO. 

RETRANGA.  f.  Correija  ampla  que's  posa  à  las 
béslias  en  lloch  de  tafaria  ó  gropera.  Helranca. 
Postilena,  se. 

RETRÀS,  ra.  La  acció  y  efecte  de  retrassar. 
Retraso,  retrà samiento.  Dilatio,  nis. 

RETRASSAMENT.  m.  retràs. 

RETRASSAR.  V.  a.  Atrassar,  retardar.  També 
s'  usa  reciproch.  Retrasar.  Differo,  ers.  \\  Anar  à 
ménos,  Retrasarse.  Dissipo,  as. 

RETRASSAT,  DA.  p.  p.  Relrasado.  Dilatus, 
dissipatus. 

RETRATABLE.  adj.  Lo  que's  pót  ó  es  digne  de 
retra'ar.  Retralable.  Quod  amendari  poíest. 

RETRATADOR,  A.  m.  y  f.  retratista. 

RETRATAR.  V.  a.  Copiar  la  figura  de  algú 
Pintar,  retratar.  Eífigio,  informo,  as.  j]  Imitar,  fér 
semblant  alguna  cosa.  Retratar.  Assimilo,  as.  || 
retractar. 

RETRATAT ,  DA.  p.  p.  Retratado.  Efligiatus, 
assimilalus. 

RETRATISTA,  m.  y  f.  Pintor  de  retralos.  Re- 
tratista, ri•tra{ador.  Pictor  alicujus  imaginis  for- 
mam  íBmulans.  (|  fotógrafo. 

RETRATO,  m.  Pintura,  efígie  que  representa 
alguna  persona.  Retrato.  Similis  imago,  pictura 
speciem  imilans.  ||  Descripció  en  vers  de  alguna 
persona.  Retrato.  Descriplio  mètrica  vultus  et  par- 
tium  corporis  alicujus.  ||  Representació  del  caràc- 
ter, costums  y  afectes  de  algú.  Retrato.  Ethologia, 
íB,  iconismus,  i.  1|  Qualsevol  cosa  que  sembla  mòlt 
à  allra,  com  se  diu  del  fill  que  sembla  à  sòn  pare. 
Retrato.  Imago,  inis.  |  caricatura.  ||  for.  retracto. 

RETRÀURER.  V.  a.  Dissuadir,  apartar  de  al- 
gun intent.  Retraer,  revoca'^,  retirar,  desviar.  A  co- 
nalu  revocaré,  retrahere.  ||  Separar  una  cosa  de 
altra.  Retraer,  separar.  Amoveo,  es.  [|  Tirar  en 
detràs.  Retraer,  retirar.  Retraho,  is.  ||  atraurer.  || 
Objectar,  reptar  ab  los  beneficis  olvidats.  Vocear, 
retraer,  reprochar,  dar  en  cara.  Denuo  objicere, 
arguere.  ||  encugir,  arronsar.  |]  Cridar,  fér  tornar 
aliàs  al  qui  se'n  va.  Retraer,  revocar.  ïlevoco,  as. 
II  for.  Adquirir,  recobrar  per  igual  preu  las  cosas 
del  patrimoni,  etc,  venudas  à  altre,  acudint  dins 
lo  terme  prescrit  per  la  lley.  Retraer.  Retrüho,  is. 

[|  V.  r.    RETIRARSE,    REFUGIARSE.  l|  ant.    CONSIGNAR, 
REFERIR. 

TOCAR  À  RETRÀURER.  fr.  ant.  mil.  Fér  senyal  pera 
retiiarse.  Tocar  la  retirada.  Receptui  canere. 

RETRE  Y  RÉTRER.  V.  n.  ant.  Tornar.  Tor- 
nar, retornar,  devolver.  Restituo,  is.  ||  ant.  Donar. 
Dar,entregar.  Trado,  is.  ||  ant.  pagar.  ||  REDuniR.  || 
Reslituhir,  reintegrar.  Devolver,  rendir.  Redinle- 
gro,  as.  II  Produbir  fruyt  ó  altra  utilitat.  Rendir, 
reditmr.  Reddo,  is.  ||  renunciar.  ||  ant.  Junt  ab  al- 
guns noms  pien  la  significació  de  ells,  com  :  ré- 
TRERgiàcias,  agrabir.  Rendir.  Reddo,  is.  ||  fér.  || 

ant.  RÉBRER,  RENDIR.  ||  F.  aut.  D0NARSE,  RENDIRSE. 


RET 


CATALÀ 


RET 


503 


I 


I 


RÉTRERSEPER.  loc.  aïll.  RENDIRSK. 

RETRET,  A.  p.  p.  R'iraido,  reprohado,  echado 
encara.  Ohjeclus.  ||  adj.  Retirat.  Retirada.  Reliac- 
lus.  11  Refugiat.  RHraido,  refugiada.  In  liilum  re- 
cep!us.  II 111.  Lloch  apariat,  secret  y  retirat.  Retre- 
le.  Receplat'ulum,  i. 

FÉR  RETRETS.  ÍV.  RETRAÜRER. 

RETRETA,  f.  mil.  Lo  toch  ò  senyal  en  hora 
determinada  de  la  nit,  pi'ra  avisar  à  la  tropa  que's 
retire  al  quartel,  de  alionl  no  pót  eixir  cap  soldat 
^ense  llicència  expressa  fins  à  toch  de  diana,  y  des- 
près de  la  revista.  Retreia.  Recep'ura  canens  so- 
nus.  II  mil.  Lo  retiro  al  quarlel  en  la  liora  senja- 
lada.  Retreta.  Recessus,  us. 

RETRIBUCIÓ,  f.  Obra  de  retribuhir.  RHribu- 
cion,  rernuneracion,  recompensa.  Relribulio,  remu- 
neratio,  nis. 

RETRIBUHIR.  V.  a.  Corrcspóndrer  als  bene- 
ficis degu's.  S3  diu  lambi  en  lo  espiritual.  Retri- 
buir. Relribuo,  is. 

RETRINXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  relrinxa.  Es- 
casero,  escaso,  cercenador.  Parcus,  circuincidens. 

RETRINXAMENT.  m.  La  obra  de  retrinxar  ó 
disminubir.  Cercenadura.  Imminutio,  nis. 

RETRINXAR.  V.  a.  Disminuhir,  escursar,  es- 
cassejar, com :  RETRINXAR  los  víurers  al  exèrcit. 
Escatimar,  cercenar,  escasear,  repelar.  Sumptibus 
modum  adhibere.  |  limitar.  ||  v.  r.  Cenyirse,  mo- 
derarse  en  los  gastos.  Cenirse,  recogerse.  Sumpti- 
bus parcere.  ||  mesquinejar. 

RETRINXAT,DA.  p.   p.  Escatimado.  Recis- 

SUS.  I  adj.  ESCiS,  MESQUÍ. 

RETRÓ.  m.  Eco,  repercussió  del  so.  Retumho, 
rimbombo,  rimbombe,  resonacion.  Bombus,  i ;  re- 
percutiens  sonus. 

RETROACCIÓ,  f.  for.  Efecte  de  lo  que  es  re- 
troactiu. Ret'•oaccion.  Retròagentis  actio. 

RETROACTIU,  VA.  adj.  for.  Lo  que  té  forsa 
pera  obrar  sobre  lo  passat,  y  així  's  diu  que  las 
.lleys  novas  no  tenen  forsa  retroactiva.  R!>Aroacli- 
vo.  Retroactivus  ;  relrò  agendi  virtute  pollens. 

RETROCEDIR.  V.  n.  Tornar  en  detràs,  recu- 
lar. Relroceder,  rotrogradar,  recular,  recalcilrar, 
revòlver,  desandar.  Relrocedo,  is,  regredior,  eris. 
II  reflectir.  II  repercutir.  II  Desistir  del  dictamen 
ó  paraula  dada.  Relroceder.  Tergiversor,  aris;  sen- 
tentiam,  dictura  revocaré. 

RETROCÉS,  m.  y 

RETROCESSIÓ.  f.  L'  acle  y  efecte  de  retroce- 
dir. Relroceso,  relrocesion,  retrocedimienlo.  Relro- 
cessus,  us,  retrocessio,  nis.  ||  med.  Retirada  dels 
humors  de  una  part  à  altra.  Rstroceso.  Humorum 
retrocessus.  ||  for.  L'  acte  y  efecte  de  cedir  à  algú 
'1  dret,  etc,  que  ell  havia  cedit  abans.  Relroceso, 
relrocesion.  Iterata  cessió. 

RETROFEUDO.  m.  Feudo  que  dependeix  de 
,altie  dominant  que  s'  anomena  foudo  ple  ó  pri- 
mer. Relrofeudo.  Translatitium  príedium.  ||  La  ren- 
i4a  sola,  ó  pensió  anual  que  imposa  i  subjecte  so- 


bre sa  her'Micia  dependent  de  altre  que  té  la  sen- 
yoria, fíelrofeudo.  Retrofeudum,  retrocensivum,  i. 

RETRÒGRAD  ACIÓ.  f.  astr.  Retrocés  de  un 
planeta.  R'•trogradacion.  Reïrogradatio,  nis. 

RETROGRADAR.  V.  n.  retrocedir.  1.  |j  astr. 
Móurerse  'is  p'anetas  contra  1'  orde  dels  signes. 
Rotrogradar.  Uetrogredior,  eris. 

RETROGRADAT,  DA.  p.  p.  Relrogradado. 
Regressus. 

RETRÓGRADO,  DA.  adj.  Lo  que  recula.  Re- 
Irógrado.  Relrogradus.  ||  Se  diu  del  moviment  dels 
planetas  contra  1'  orde  dels  signes.  Retrògrada.  Re- 
trogradus.  ||  m.  pi.  poét.  Se  diu  dels  versos  que's 
poden  llegir  al  endrel  y  al  revés,  per  avall  y  per 
amunt  é  interpolantlos,  conservant  sempre  perfet 
sentit.  R'•Àrógrados.  Relrogradi,  canerini. 

RETROGRÉS.  m,  retrogradació. 

RETRONAR.  V.  n.  Ressonar  lo  tro.  Retronar, 
relumbar,  resonar,  rimbombar.  Resono,  as;  toni- 
tum,  sonura  longè  audire. 

RETRONX.  ant.  poét.  Repeticions  de  paraulas 
en  lovers  y  més  pròpiament  al  tí  decadacopla  repe- 
tició de  un  ó  mès  bordons.  Eslribillo.  Intercalaris 
versus. 

RETROPILASTRA.  f.  Pilastra  que's  posa  de- 
tràs de  la  columna.  Relropilaslra.  Postcolumna,  se. 
II  retrocés.  2. 

RETROSSAMENT.  m.  Obra  de  relrossar.  Ar- 
remango, recogimiento.  Yestis  sublatio. 

RETROSSAR.  V.  a.  ATROSSAR. 

RETROTRACCIÓ.  f.  for.  L'  acte  de  fingirse 
que  una  cosa  existí  abans  de  lo  que  en  realitat  fou. 
Rtlrotracciòn.  Retrolractio,  retroactio,  nis. 

RETROTRÀUREH.  V.  n.  Tràurer  al  temps 
pre.sent  lo  que  succehí  abans,  com  si  à  las  horas 
succehís  en  orde  al  efecte.  Retrotraer.  Relroago, 
re'rolraho,  is. 

RETROVENDENDO.  m.  for.  Paraula  llatina; 
's  diu  del  contracte  ó  pacte  de  compra  y  venda  que 
inclou  la  obligació  de  tornar  lo  comprador  al  ve- 
nedor la  cosa  venuda,  tornant  aquest  lo  preu  que 
cobrà  per  ella.  Re,irovend<'ndo,  ó  contrato  de  relro- 
vendcndo.  Paclum  de  retrovendendo. 

RETROVENDICIÓ.  f.  Acció  de  relrovéndrer. 
Retrovendicion.  Relrovenditio,  nis. 

RETRUCAR.  V.  n.  En  lo  joch  de  mesa  es  tor- 
nar la  bola  iinpel-lida  de  la  barana,  y  pegar  con- 
tra la  que  li  causà  'I  moviment.  Relrucar.  Globum 
in  globum  repercutere.  |1  En  lo  joch  de  cartas  dit 
truch,  trucar  sobre  '1  qui  ja  ha  trucat.  Relrucar.  Ite- 
rüm  contra  invitaré,  provocaré. 

RETRUCH.  m.  En  lo  joch  de  mesa  y  villarlo 
cop  que  dóna  la  bola  repel•lida  de  la  barana  à  la 
que  li  causà  'I  moviment.  Rpiruro.  Globi  in  globum 
repercussió.  ||  En  lo  joch  de  truch,  segon  truch  en 
contra  del  que's  feu  primer.  Relruque.  Iterata  é  con- 
tra provocatio. 

RETRUÉCANO.  m.  rel.  Conmutació  de  frases  ó 
paraulas  en  diversos  sentits,  com:  més  hem  de  atén- 


50& 


REV 


DICCIONARI 


REV 


drer  al  negoci  del  ànima,  que  no  à  la  ànima  del 
negoci.  Reiruécano,  traslrueco,  trastrueque.  Yerbo- 
rumludus,  inversió. 

RETRUNYIR.  V.  n.  retronar. 

RETüMBÀNCIA.  f.  Prolongació  del  so  que's 
và  disminuliint  per  graus.  Resonancia,  relumbancia, 
hinchazon.  Soni  conlinualio. 

RETUMBANT.  adj.  Lo  que  ressona  mòlt.  Re- 
tumbanie.  Ressonans,  reboans.  |1  Dil  de  las  veus  ó 
instruments.  Sonoro,  reiumbanle,  hueco,  hinchado, 
pomposa,  campanudo.  Ressonans. 

RETUMBAR.  V.  n.  retkonar. 

RETUT,  DA.  p.  p.  anl.  de  rétrer.  Devuello. 
Resliíu.us.  II  Rendido.  Redilus. 

REU.  m.  anl.  reo.  ||  ant.  arreu. 

REUGA.  f.  RECULA. 

REUDO.  (en)  Ioc.  ant,  Derondon,  con  todapron- 
titud  ó  rapidez.  Improviso,  celeriler. 

REÜLL.  m.  Mirada  ab  dissimulo  dirigint  la  vis- 
ta per  sobre  '1  muscle.  Reojo.  Obliquus  inluilus. 

MIRAR  DE  REÜLL.  fr.  Mirar  dissimuladament  di- 
rigint la  vista  per  sobre  del  muscle.  Mirar  de  reo- 
jo, de  lado  ó  alsoslayo.  Obliquis  oculis,  dissimu- 
lanter  aspicere.  ||  raet.  Mirar  ab  despreci  ó  enfado. 
Mirar  de  reojo.  Despicio,  is. 

REUMA.  f.  Fluxió.  Reuma.  Fluxus  humoris, 
rheuma,  au. 

REUMÀTICH,  CA.  adj.  Qui  paleix  reuma,  y 
lo  pertanyent  à  ella.  Reumdiico.  Rheumaticus. 

REUMATISME.  m.  Malaltia  per  la  fluxió  que 
càu  en  alguna  part  del  cos  y  causa  grans  dolors. 
Reumatismo.  Rheumatismus,  i. 

REUMPLERT,  A.  p.  p.  Rehenchido,  rellenado. 
Repletus. 

REUMPLIR.  V.  a.  Curullar,  umplir  mòlt  ó 
tornar  à  umplir,  Rellenar,  rehenchir.  Refarcio,  is. 

REUNIÓ,  f.  Congregació,  junta,  congrés.  Re- 
union.  Consessus,  conventus,  us.  ||  Unió  de  dife- 
renlas  cosas.  Agregacion,  reunion.  Aggiomeratio, 
nis.  II  Acció  de  reunir.  Reunion.  Iterata  vel  nova 
unió.  II  met.  La  unió  familiar  de  algunas  personas 
separadas  de  altras,  y  que  's  junian  à  enrahonar  ó 
tractar  alguna  matèria  ó  negoci  particular,  Ran- 
cho.  Coetus,  us. 

REUNIR.  V.  a.  Tornar  à  unir,  juntar,  amonto- 
nar.  Reunir.  Iterúm  uniré  vel  copularé.  ||  v.  r.  For- 
mar juntas.  Reunirse.  Ccetus,  conventus  congre- 
garé. 

REUNIT,  DA.  p.  p.  Reunido.  Iterüm  copulatus, 

REVÀLIDA  Y  REVALIDACIÓ.  f.  La  acció  y 
efecte  de  revalidar,  Revalidacion.  Revalidalio,  con- 
firmatio,  nis.  ||  La  acció  de  graduarse  en  alguna 
facultat.  Revalidacion.  Coníirmatio,  approbatio,  nis, 

REVALIDAR.  V,  a.  Donar  nova  forsa  à  algun 
document  ó  contracte.  Revalidar,  ratificar,  confir- 
mar. Revalido,  confirmo,  as.  H  v.  r.  Aprobarse  en 
alguna  facultat  en  tribunal  superior;  estantho  àn- 
tes  en  altre  inferior.  Revalidarse,  recibirse.  Denuò 
aprobari. 


REVALIDAT,  DA.  p.  p.  Revalidado.  Revali- 
datus. 

REVELACIÓ,  f.  Manifestació  de  algun  secret. 
Revelacion,  revelamiento.  Revelatio,  nis;  arcanipa- 
tefactio.  II  Inspiració  divina.  Revelacion.  Oraculum, 
i;  divinilüs  data  ditio. 

REVELADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  revela.  Reve- 
lador. Revelator,  is. 

REVELAR.  V.  a.  Descubrir  algun  secret.  Pu- 
blicar, revelar,  desencerrar.  Revelo,  as,  pa'.efacio, 
is.  II  Manifestar  Dèu  à  sos  sirvents  lo  ocult  ó  veni- 
der.  Revelar.  Mysteria  vel  arcana  revelaré,  rete- 
gere.  ||  v.  r.  rerel-larse. 

REVELL,  A.  adj.  Lo  que  es  mòlt  vell.  Trasane- 
jo,  reviejo.  Veiusius  admodum. 

REVEL-LIR.  V.  a.  med.  Fer  que  'Is  humors  flu- 
hescan  en  direcció  oposada  à  la  que  portan.  Reve- 
lir.  In  adversúm  immiltere,  revellere. 

REVELLIR,  v.  a.  Fér  vella,  antígua  una  cosa. 
Anejar.  Antiquo,  as. 

REVELLIRSE.  V.  r.  Ferse  vella  una  cosa  abans 
del  temps;  allerarse  ab  lo  transcurs  del  temps. 
Anejarse,  revejecer,  avejenlarse.  Senesco,  veleras- 
co,  is. 

REVELLIT,  DA.  adj.  Envellit  abans  del  temps 
regular.  Avejentado,  revejido,  anejo,  tallado,  tallu- 
do.   Exoletus,  adultus. 

REVENDA,  f.  Segona  venda.  Revenia.  Iterata 
vendilio.  |1  for.  retrovendició. 

REVENDERIA.  f.  Botiga  del  revenedor.  Rega- 
loneria.  Propolae,  taberna.  ||  Botiga  ahont  venen 
comestibles.  Abaceria.  Taberna,  popina,  ae. 

REVENDICACIÓ.  f.  REVINDICACIÓ. 

REVENDICAR.  V.  a.  for.  revlndicar. 

REVÉNDRER.  v.  a.  Yéndrer  à  la  menuda  lo 
que  s'  ha  comprat  en  gros.  Revender,  regatonear, 
regalear,  recalcar,  recalonear.  A  mercatoribus 
empta  minutatim  divendere. 

REVENEDOR,  m.  Qui  reven.  Revendedor,  re- 
galon,  regalero,  ahacero,  lendero.  Propola,  ae,  man- 
go,  nis. 

REVENEDORA,  f.  La  dona  que  reven.  Tende- 
ra,  revendedora,  revendedera,  regatera,  abacera,  y 
zabarcera.  pr.  Ast.  Propola,  ae. 

REVENIR.  V.  n.  Créixer  lo  riu  quant  se  fon  la 
neu.  Crecer.  Involeo,  intumeo,  es.  ||  v.  r.  Fóndrerse 
alguna  cosa  per  causa  del  calor.  Derreiirse.  Dima- 
deo,  coliqueo,  es.  ||  Refermarse,  cobrar  vigor.  Re- 
cobrarse,  rehacerse.  Yires  adquiriré;  animum  ad 
se  ipsum  advocaré.  ||  Llansar  alguna  cosa,  com  la 
sal,  etc.  la  humitat  que  conté.  Revenirse.  Expuo,  is. 

REVENJA,  f.  La  satisfacció  que  's  pren  del 
agravi  rebut,  sentiment  ó  queixa.  Venganza,  des- 
quile,  vindicla ,  vindicacion.  Yindicta,  ae,  ultio, 
nis. 

REVENJARSE.  v.  r.  Péndrer  satisfacció  del 
agravi  ó  injúria  feta  per  altre.  Desquitarse,  ven- 
garse,  vindicarse.  Yindico,  as,  ulciscor,  eris. 
REVENTAMENT.  m.  Traball  gran,  com  lo 


REV 


CATALÀ. 


REV 


505 


i 


dels  ferrers,  etc.  Rnveniadero,  revenlon,  revenlazon, 
reventamienlo.  Iinprobus  labor. 

REVEXTAR.  V.  a.  Fatigar,  molestar.  Reventar. 
Molesto,  gravo,  as.  ||  Rómprer  ab  violència  alguna 
cosa  plena  de  humor  ó  de  ayre.  Rtventnr.  Crepo, 
s,  rumpo,  is,  ||  v.  n.  Obrirse  ab  violència  lo  que 
,é  dins  alguna  matèria  que  impel•leix.  Reve.nlar. 
irumpo,  rumpo,  is.  ||  Desferse  en  escunia  lasona- 
das  del  mar  contra  alguna  cosa.  Eslallar,revenlar, 
abrir.  Rumpo,  is,  crepo,  as.  ||  Nàixer,  brotar  ab 
ímpetu.  Riiventar.  Erumpo,  is. 

ESTÀ  QLE  REVENT.v.  loc.  Eslà  mòlt  gras.  Esltí  que 
hiende.  l'ric  pinguedine  í'eré  disrunipiiur. 

REVENTAKSE.  V.  r.  Esclalar,  obiirse  ab  vio- 
lència. R'venlar.  Dirumpo,  is.  ||  Rómprer  la  pell 
de  un  tumor,  etc.  Abrirse,  reveiUar.  Crepo,  as.  || 
sclatar  las  flors,  los  botons  en  los  arbres.  Desa- 
olonar,  reventar.  Flores  erumpere.  |  Traballar  ab 
afany.  Reventar.  Enixè  laboraré,  contendere.  |1 
mel.  Desitjar  ab  ànsia  alguna  cosa,  com:  reven- 
TARSE  per  dir  sòn  sentir.  Reventar.  Anxiè  appete- 
re,  inhiare. 

REVENTARSE  DE  RÍURER.  fr.  Ríurcr  ab  violència  y 
ab  moviments  descompassats.  Descoy  untar  se,  des- 
ternillarse,  descalzarse  de  risa.  Risu  corruL're, 

REVERBERACIÓ.  f.  Reflexió  de  la  llum.  Re- 
verberacion,  reverbero.  Refulgenlia,  ae;  lucis  re- 
flexió. II  quím.  La  calsinació  l'ela  ab  lo  foch  actual 
en  lo  forn.  Reverberacion.  Reverberalio,  nis. 

REVERBERAR,  v.  n.  Reflectir  la  llum.  Rever- 
lerar,  rejlectar.  Refulgeo,  es;  lucem  reflectere.  || 
Retrocedir  ab  violència  un  cos  ferit  de  altre.  Jïe- 
perculir,  repercudir.  Ri'percutio,  is. 

REVERBERO,  m.  Fanal  ó  semblant  que  reflec- 
teix la  llum.  Reverbero,  Refulgens  pharus,  etc.  || 

REVERBERACIÓ. 

REVERDERIR.  V.  n.  ant.  y 

REVERDIR.  V.  n.  Adijuirir  nova  verdor  los 
camps  ó  plantas.  Enverdecer,  reverdxer,  verdecer. 
Reviresco,  is.  I  met.  Adquirir  nou  vigor.  Reverde- 
cer.  Reviresco,  is.  ||  Rebrolar  un  mal.  Retonar,  re- 
tonecer.  Regermino,  as. 

REVERÉIXER.    V.  a.  ant.  REVERENCIAR. 

REVERÈNCIA,  f.  Respecte,  veneració.  Acala- 
miento,  reverencia,  zalema.  Reverentia,  ae.  |1  Incli- 
nació del  cos  en  senyal  de  respecte.  Acaíamxento, 
reverencia.  Demissio  corporis  in  signum  honoris. 
11  Títol  honorííich  que  's  dóna  à  las  personas  reli- 
giosas.  Reverencia.  Reverentia,  ai. 

FÉR  REVERÈNCIA  AB  LOS  cóLZERs  EN  TERRA.  fr.  Aca- 
tament que  's  feya  à  las  personas  reals.  Acata- 
mienlo.  Demissio  corporis  in  signum  honoris. 

REVERENCIABLE.  adj.  Digne  de  reverència. 
Reverenciable,  reverenda.  Reverendus. 

REVERENCIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  reveren- 
cia. Reverenciador.  Honorator,  is. 

REVERENCIAL,  adj.  Lo  que  infundeix  reve- 
rència. Reverencial.  Reverencialis. 

REVERENGIALMENT.  adv.  m.  Ab  reVerén- 


cia,  ab  respecte.  Revereniemente.  Reverenter;  cum 
veneratione. 

REVERENCIAR.  V.  a.  Tenir  respecte  ó  vene- 
ració. Venerar,  reverenciar,  respetar,  honrar.  Re- 
vereor,  eris. 

REVERENCIAT,  DA.  p.  p.  Reverenciado.  Ye- 
neralus. 

REVERENSA.  f.  ant.  reverència. 

REVERE.VDAS.  f.  pi.  Dimissórias  que  dòna'l 
bisbe  als  seus  súbdits  pera  ordenarseen  aitra  part. 
Reverendds,  dimisorias.  l)imissoria3  lilterae.  ||  Qua- 
litat, prendas  ó  líiol  que  lan  à  un  home  digne  de 
reverencia.  R'cerendus.  Decus,  oris. 

REVEHENDÍSSIM,  A.adj.  sup.  Reverendisimo. 
Reverendissimus. 

REVERENT,  DA.  adj.  Digne  de  respecte  y 
veneració.  Reverenle,  reverenda,  respetuoso.  Mo- 
destus,  reverens.  ||  Circunspecte.  Reverente.  Mo- 
destus.  11  Títol  que's  dóna  als  ecclesiàstichs.  Re- 
verenda. Reverendus. 

REVERENTMENT.  adv.  m.  REVERENGIAL- 
MENT. 

REVERIT,  DA.  p.   p.  REVERENCIAT. 

REVERS,  m.  revés.  1. 

REVERSEQUAR.  V.  a.  ant.  capgirar. 

REVERSIÓ,  f.  La  restitució  de  alguna  cosa  al 
estat  que  tenia,  ó  la  devolució  de  ella  à  la  persona 
que  la  possebia  primer.  Reversion.  Reversió,  res- 
titutio,  nis. 

REVÉS.  m.  La  part  oposada  al  endret.  Revés, 
envés,  reverso,  dorso.  Aversa  facies  vel  pars.  |1  La 
part  de  alguna  cosa  oposada  à  ía  que  's  tenia  en- 
vers la  vista.  Vuelta.  Aversa  pars.  1|  Cop  ab  la  ma 
girada.  Tarnaviron,  revés,  torniscon.  Aversa  manu 
percussió;  colaphum,  i.  l|  Lo  cop  que  's  dóna  à  la 
pilota  ab  la  ma  girada.  Revés.  Pilae  aversa  maou 
repercussió.  |  Desgràcia,  contratemps.  Revés.  Ad- 
versilas,  atis.  1|  nàut.  La  pessa  extrema  de  tota 
quaderna,  que  tè  volta  còncava  ó  convexa.  Revés. 
Nàutica  curvatura.  |1  adj.  Difícil,  intrincal.  Enrc- 
vesado,  revesado,  intrincado.  Intrincatus.  ||  Pervers, 
de  mal  geni.  Avieso,  reucsarfo.  Irrequietus.  ||  Se 
diu  de  la  l'usla  que  no  's  deixa  traballar  per  causa 
dels  mòlts  grops,  etc.  Nudosa,  repelosa,  ingrata. 
Adversa. 

REVÉS  DE  ALETA.  uàut.  La  pcssE  quB  dcsdc  la 
alela  puja  fins  à  la  regala  de  la  popa.  Revés  de  la 
aleta.  Puppis  costa  adversa  facies. 

REVÉS  DE  LAS  VELAs.  La  cara  ó  superfície  de 
aquestas  que  mira  envers  proa,  y  envers  la  qual 
forman  la  bossa,  quant  van  en  vent;  ó  la  part 
oposada  à  aquella  per  ahont  lo  vent  déu  tocarlas 
pera  que  '1  buch  caraine.  Revés  de  las  velas.  Yela- 
rum  adversa  frons. 

AL  REVÉS.  m.  adv.  Al  contrari  6  invertit  l' orde 
regular.  Al  revés  ó  del  revés,  al  contrario,  ó  tuer- 
tas,  à  zurdas,  viceversa.  E  contra,  aversè. 

DEL  REVÉS.  in.  adv.  AL  REVÉS.  H  De  la  part  opo- 
sada al  endret.  Del  revés,  del  reverso.  Aversè. 


l•l•l 


REV 


DICCIONARI 


REV 


DE  REVÉS.  m.  ativ.  Ab  la  ma  girada.  De  revés. 
Transversa  repercusione.  ||  esgrim.  Diagonal- 
ment,  de  esquerra  à  drela.  De  revés.  Transversa 
ictu. 

LLENSAR  DE  REVÉS.  fr.  REBATRER. 

REVESSATJATS.  m.  pi.  for.  Establiments  en 
que  un  que  té  y  posseheix  una  finca  per  pur  libre  y 
franch  alou  ven  6  concedeix  lo  domini  à  altres, 
imposantse  cert  cens,  lent  serventa  la  finca  que 
era  iibre  y  quedantse  'I  poseedor  ab  lo  sol  domini 
útil.  Venia  àcenso.  Yendiiio  sic  vocala. 

REVESSi.  ra.  Jocl)  de  carias  que  regularment 
se  juga  enlre  quaíre;  à  cada  bu  dels  tres  de  ma  's 
dònan  onze  carias  y  al  que  dóna  doize,  y  'Is  tres 
poden  robar  ó  Viiurer  una  del  munt.  No  bavenlhi 
revessí,  guanja  la  partida  '1  qui  té  ménos  punts  y 
basas,  y  en  cas  igual  lo  qui  es  peu  ó  l' inmediat  à 
ell  envers  la  ma  esquerra.  'Ls  assos  y  'I  caball  de 
copas  tenen  assenyalats  certs  tantos  de  premi,  'Is 
quals  paga  aquell  que 'Is  pórla  en  sas  basas,  ó  '1 
qui  al  jugar  un  coll  ba  de  servir  ab  ells.  Lo  reves- 
sí consisteix  en  fér  un  dels  jugadors  totas  las  ba- 
sas, y  à  las  horas  se  li  conlribuheix  ab  lo  premi 
que  s' estipula;  però  si  algú  dels  altres  jugadors 
li  tranqués  ó  matés  en  qualsevol  de  las  dosúltimas 
basas,  à  las  boras  ba  de  donar  li  '1  mateix  premi 
al  qui  r  ba  trencat.  Lo  qui  té  quatre  asos  ó  tres 
asos  y  '1  caball  de  copas,  que  es  lo  que  's  diu  na- 
politana, no  té  obligació  de  servir;  però  déu  tren- 
car lo  revessí,  al  qui  bo  intente,  baix  pena  de  pa- 
garlo  ell  per  tots.  Revesino.  Ghartarum  ludus  qui- 
dam  sic  dictus. 

TRENCAR  LO  REVESSÍ.  fr.  Trencar  una  basa  al  qui 
intenta  ferlas  totas;  y  si  es  la  última  ó  penúltima, 
'sdiu  Irencantli  en  temps.  Cortar  el  revesino.  Col- 
lusori  ne  victoriam  assequatur  obstare.  ||  raet.  Im- 
pedir à  algú  1  designi  que  portava,  ó  interróra- 
prerli  "I  discurs.  Cortar  el  revesino.  Interrurapo, 
impedio,  is. 

REVESTIMENTS,  m.  pi.  Vestiduras  sagradas 
que  usan  los  ministres  del  altar.  Paramenlos.  Yes- 
liaria,  allaris  vel  ministri  sacra  ornamenta. 

REVESTIR.  V.  a.  Cubrir  de  alguna  cosa,  com 
de  polvos,  fanch,  etc.  Cubrir,  revestir,  llenar.  Te- 
go,  operio,  is.  ||  Posar  una  roba  sobre  altra.  Regu- 
larment se  diu  del  sacerdot  quant  ix  à  dir  missa, 
per  posarse  sobre  '1  vestit  los  ornaments.  S'  usa 
mès  comunment  com  recíprocb.  Revestir,  revestir- 
se,  sobreveslir.  Superinduo,  is.  H  Cubrir  ó  reforsar 
la  muralla,  pedra  ó  fortificació  ab  cals,  pedra  ó  al- 
tres materials.  Revestir.  Fabricam  supervestire.  || 
V.  r.  Imbuhirse,  Iransporlarse  per  alguna  espècie, 
com:  REVESTiRSE  de  coratge.  .Revesíírse.  Abripio, 
corripio,  is.  |1  mel.  Enlonarse,  desvanéixerse  ab  I' 
empleo  6  dignitat.  Envestirse,  reveslirse.  EGfero,  ers; 
superbio,  extoUo,  is. 

REVÉURER.  V.  a.  Tornar  à  véurer,  ó  registrar 
y  examinar  una  cosa  ab  cuydado.  Rever,  revisar. 
Respicio,  is ;  iterüm  videre.  i  for.  Yéurer  segona 


vegada  un  tribunal  superior  lo  plet  que  ja  s'  havia 
vist  y  sentenciat  en  altra  sala  del  mateix  tribunal. 
R'ver,  revisar.  Rem  judicalam  recognoscere. 

REVÍ.m.  ant.  prempsadüras. 

REVIDAR.  V.  a.  Tornar  à  envidar.  Revidar, 
reenvidar.  Lerúm  in  ludo  provocaré,  y  v.  a.  re- 
doblar. 

REVIFAR8E.  V.  r.  Aixerirse,  retornarse,  tor- 
nar en  sí  qui  semblava  mort.  Emberrincharse,  re- 
vivir,  volver  en  si.  Revivisco,  is. 

REVINDICACIÓ.  f.  for.  La  acció  que  compe- 
teix à  algú  per  rabó  de  domini  ó  quasi  domini, 
pera  demanar  ó  pretendrer  .se  li  restituhesca  lo 
que  li  períany  per  dret  civil  ó  de  gents.  Revindica- 
cion.  Reivindicalio,  nis. 

REVIlVDICAR.v.a.  Recuperar  ó  reslitubirse  en 
aquella  albaja  que  per  rabó  de  domini  ó  quasi  do- 
mini li  pertany  à  algú  per  dret  de  gents  ó  civil, 
Rmndicar.  Reivindico,  as. 

REVINDICAT,  DA.  p.  p.  Rivindicado.  Rei- 
vindicalus. 

REVINGUT,  DA.  p.  p.  Derretido,  revenido. 
Contraclus,  astractus.  ||  Fort,  gruixut.  Recio.  To- 
rosus,  lacertosus,  robustus.  ||  Gran,  números.  Cre- 
cido.  Magnus,  copiosus. 

REVISAR.  V.  a.  REVÉURER. 

REVISCOLAR.  V.  a.  Refer.  Rehacer,  restaurar. 
Instauro,  as.  |]  Tornar  en  sí  qui  semblava  mort. 
Recivir,   revificar.  Revivisco,  is.  j]  v.   r.  retor- 

NARS8. 

REVISCOLAT,  DA.  p.  p.  retornat. 

REVISCUT,  DA.  p.  p.  de  revíurer.  Revivido. 
Ad  vitam  redditus. 

REVISIÓ,  f.  Regoneixement,  repàs.  Revision. 
Recognitio,  nis.  []  Inspecció,  examen.  Revision,  re- 
vista. Recognitio,  recensió,  nis. 

REVISOR,  m.  Qui  reveu  ó  examina.  Revisor, 
reveedor.  Recognitor,  is. 

REVISORIA.  f.  Ofici  de  revisor.  Revisaria. 
Censorius  munus,  oíDcium. 

REVIST,  A.  p.  p.  de  revéurer.  Revisió.  Res- 
pectus,  iterum  visus. 

REVISTA,  f.  Segona  vista  ó  examen  detingut. 
Revista,  revisita.  Recensió ,  recognitio,  nis.  [|  rail. 
Inspecció,  regoneixement  dels  soldats.  Muestra, 
revista,  reseiia.  Exercitus  lustratio,  inspeclio.  |] 
for.  L'acte  de  examinar  los  plets.  Revista.  Revisió, 
nis. 

PASSAR  REVISTA,  fr.  mil.  Regonéixer  los  gefes 
militars  ó  'ls  ministres  de  bisenda  als  soldats,  lo 
número,  vestuari,  armament,  etc.  S'  usa  també 
pera  presentarse 'Is  soldats  à  aquest  regoneixe- 
ment. Revistar,  pasar  revista.  Militares  copias  lus- 
trare,  recensere.  [|  Passar  los  soldats  à  la  vista  del 
gefe  ó  gefes  pera  regonéixer  són  número,  quali- 
tat y  disposició.  Revista,  pasar  revista  ó  muestra. 
Exercitum  lustrare,  recognoscere.  |  for.  revédrer. 

REVIT.  m.  Envit  contra  '1  primer.  Reenvite 
Provocantem  provocandi  adus. 


II 


REV 

REViURER.  V.  a.  Tornar  à  víurer.  Revivir. 
.'levivisco,  is.  I  Tornar  à  usarse  lo  antiquat.  Revi- 
vir. Renascor,  eris. 

FÉa  REVÍÜRER.  fr.  REANIMAR. 

REVIVALLA.  f.  La  rialleta  que  solen  causar 

Iguns  accidents,  ó  '1  moviments  exteriors  de  la 

oca  y  allras  parts  de  la  cara  semblants  als  de  las 

iallas,  que  sobrevé  à  alguns  al  temps  de  morir, 

com  succeheix  al  cunill;  y  per  extensió  's  diu  del 

qui  's  riu  quant  té  motiu  de  dolor  ó  sentiment.  La 

risa  del  conejo.   Risus  sardonicus.  ||  Disminució  de 

la  malaltia  ó  mal  que  algú  pateix.  Mejoria.  Morbi 

remissió,  relaxatio. 

REVOCABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  revocar.  Revo- 
cable.  Revocabilis. 

REVOCABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
revocable.  Revocablemente.  Revocabilem  in  mo- 
duui. 

REVOCACIÓ,  f.  Anul•lació,  cassació  de  algun 
acte,  Revocacion.  Revocatio,  recissio,  nis. 

REVOCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  revoca.  Retoca- 
dor. Abrogator,  is.  []  manobre. 

REVOCAR.  V.  a..  Anul-lar.    Anular,  revocar, 
derogar.  Revoco,  as. 
REVOCAT,  DA.  p.  p.  Revocado.  Revocatus. 
REVOCATORI,  A.  adj.  Lo  que  revoca,  anul- 
la.  Revocatorio.  Rescissorius. 

RÉVOL.  m.  Espècie  de  escarpra  pera  arrancar 
claus.  Desclavado.   Clavis  r( -figendis  ferrum. 

REVOLADA,  f.  Segona  volada  que  fan  los 
aucells.  fleuuc/o.  Revolutio,  nis. 

AB  UNA  renolada.  exp.  adv.  Ab  fúria,  ab  un 
epent.  De  un  liron,  de  rondon.  Yiolenter,  furen- 
,er. 
REVOLAR.  V.  a.  Pegar  segona  volada.  Revo- 
'^mlar.  Revolo,  as.  ||  Yolar  acceleradament  en  con- 
Hviorn.  Revolear,  revolotear,  revolar.  Obvolito,  as. 
HI'  REVOLCADA.  f.  Obra  de  revolcarse.  Revuelco. 
HBYoluiaiio,  nis. 

^H    REVOLCADOR.  m.  Lo  paratge  ó  lloch  abont  se 

{^«rcvoka.  Lnvoívimiento,  revo/cadero.  Yoluiabrum,  i. 

SIEVOLCAMENT.  m.  revolcada. 

REVOLCAR.  v.  a.  Tirar  àalgú  per  terra  fentli 

donar  vol^as.  També  s'  usa  com  recíproch.  Vol- 

Iquear,  revolear.  Yolulo,  as.  j)  Enlregarse  als  vicis. 
Enccnagarse.  Yitüs  indulgere;  in  viiiis  emergi. 
■  KEVOLCAT,  DA.  p.  p.  Revolcado.  Yolu  alus. 
REVÓLDRER.  V.  a.  Remenar,  menejar  una 
coía  de  un  cos  al  à  altre.  Revòlver.  Y'erso,  as,  re- 
•volvo,  is.  II  Traslornar.  Trastornar,  revòlver.  Ver- 
so, as.  II  Regirar  separant  las  cosas.  Revòlver.  Re- 
volvo,  is.  II  PERGiRAR.  ||  Girar,  móurerab  forsa.  /Ic- 
l'ofücr.Pervolvo,  is.  |  embolicar,  embrollar.  ||  Per- 
tuibar,  alborotar.  l'erlurbar,  revòlver,  alborotar, 
covfundir,  amotinar,  sublevar.  Permisceo,  es;  lu- 
muUusconciíare.  ||  Incomodar,  inquietar,  fievo/uer. 
In'urbo,  as.  I  Móurer,  excitar  ganas  de  vomitar. 
Revòlver.  Slomachor,  aris;  nauseam  excitaré.  ||  re- 
mócrer.  i  Fullejar,  estudiar  los  llibres.  Revòlver. 


m 


CATALÀ.  REY  507 

Yerso,  as.  ||  v.  r.  Dit  del  temps,  mudarse  de  bo 
en  mal.  Revokerse.  Nimbosum  fieri.  ||  Alborotar- 
se.  Uincharse,  revolverse,  turbarse,  alborotarse. 
Inflari. 

REVOLT,  A.  p.  p.  Revuello.  Revolutus.  ||  adj. 
REvoLTós.  II  Dit  del  temps  vario,  fret,  humit,  etc. 
Revuelto.  Nin.bosus.  l|  ter.  barrejat. 

REVOLTA,  f.  Grada  ó  volta  reiterada,  segona 
volta.  Revuella.  Iterala  redilio.  ||  revoltàció  2.  || 

TORTA,  RODEIG,  GIRAGONSA. 

REVOLTÀCIÓ.  f.  Regiramcnt.  Revolucion,  re- 
volvimiento.  Commotio,  nis.  |]  Motí,  sedició,  ava- 
lot. Alborolo,  revolucion,  sedicion,  sublevacion,  in- 
surreccion,  rebelion,  revvelta.  Tumultus,  us. 

REVOLTAMENT.  m.  revoltació.  2.  ||  adv.  m. 
Sens  orde  ni  concert.  Revuellamenle.  Pra?posterè. 

REVOLTAR.  V.  a.  Embolicar,  embrollar,  con- 
fóndrer  una  cosa  ab  altra.  Revòlver.  Permisceo,  es. 
I  Avalotar,  amotinar.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Revòlver,  sublevar,  amotinar,  insurreccionar,  rebe- 
larse.  Concito,  as.  ||  Caragolarse  ó  plegarse  com 
fan  los  cuchs.  Enroscarse,  revolverse.  Sinuosis  or- 
bibus  convolvi. 

REVOLTINO.  m.  ter.  TAMBORELLA. 

REVOLTO,  m.  La  petita  volta  entre  viga  y  viga 
en  los  sostres.  Bovedilla.  Parva  camera;  parvus 

fortlix.  11  CUCH  REVOLTO. 

REVOLTÓS,  A.  adj.  Inquiet,  enredador.  Tra- 
vieso,  revoltoso,  revuello.  Inquietus.  |  Alborotador, 
sediciós.  Revoltosa.  Seditiosus. 

REVOLUCIÓ,  f.  La  obra  de  revóldrer  ó  revól- 
drerse.  Revolucion.  Revolulio,  nis.  ||  La  acció  de 
donar  voltas  ó  móurerseal  entorn.  Revolucion.  Ob- 
volutio,  nis.  II  La  carrera  de  un  planeta  tornant  al 
punt  de  ahont  isqué.  Revolucion.  Conversió,  revo- 
lulio, nis.  II  Moviment  dels  cels.  Revolucion.  Pervo' 
litantia  mundi.  ||  Rotació  en  lo  giro  de  qualsevol 
cosa.  Revolucion.  Turbo,  inis.  |  Avalot,  sedició. 
Revolucion.  Tumultus,  us,  seditio,  nis.  |  med.  Alte- 
ració, conmoció  dels  humors  entre  sí.  Revolucion. 
Commotio,  nis.  ||  mel.  Mudansa,  nova  forma  de 
gobern.  Revolucion.  Reipublicse  vicissitudo,  con- 
versió. II  mel.  Mudansa  del  estat  de  las  cosas.  Vici- 
silud,  revolucion.  Yicissitudo,  inis. 

REVULSIÓ,  f.  med.  Lo  curs  que's  fa  péndrer 
als  humors  en  direcció  oposada  à  la  que  porlan. 
RevuJsion.  In  adversum  conversió,  circummulatio. 

REVULSIU,  VA.  adj.  med.  S'  aplica  als  medi- 
caments que  tenen  virtut  de  revel-lir.  Revulsivo. 
In  adversum  convertens. 

REXINXOLAT,  DA.  adj.  AIXERIT. 

REY.  m.Soberà,  monarca.  Rey.  Rex,  gis.  ||  En 
lo  jochde  cartas  la  figura  que  representa  un  rey. 
Rey.  In  ludo  chartarum  rex.  ||  En  lo  joch  de  es- 
cachs,  la  pessa  que  té  una  corona.  Rey.  In  latrun- 
culorum  ludo  rex.  ||  En  las  bitllas  la  que's  posa  al 
front,  però  separada  del  rengle.  Diez  de  bolos. 
Trunculus  extra  ordinem  locatus.  |  Lo  mès  gene- 
rós dels  animals  en  sos  generós,  com  lo  lleó  y  la 


508  REY  DICCIONARI 

àliga.  Rey.  Rex,  gis.  1|  La  abella  mestra.  Rey .  Apum 
regina.  ||  Lo  principal  ó  mès  excel-lent  en  sa  clas- 
se, com  la  rosa  entre  las  flors.  Rey.  Primus.  ||  En 
la  marranxa  la  part  còncava  en  figura  de  s.  Carne. 
Lusorii  tali  concavum  latus. 

REY  DE  ARMAs.  Tílol  de  dignitat  que'Is  reys  dona- 
van  als  esforsals,  los  quals  havian  de  decidir  los 
dubtes,  fér  las  paus  y  altras  cosas  en  fets  de  guer- 
ra; en  lo  dia  assistir  à  certs  actes  públichs  y  so- 
lemnes, publicar  algunas  ordes  del  rey  y  explicar 
los  blasons.  Rey  de  armas;  heraldo.  Heraldicus,  i. 

AHONT  ESTA  'l   REY  ALLÍ  ESTA  LA    CORT.    loC.  prOY. 

mel.  fam.  Explica  que  en  matèria  de  obsequis  ó 
cumpliments  sols  se  déu  aléndrerà  la  persona  que 
es  r  objecte  principal.  Donde  esiú  el  rey  esld  la 
corte.  Ubiest  rex,  ibi  celebratur. 

AHONT  NO    HI  HA,  'l    REY  HI   PERT    LOS  DRETS.    l'cf. 

Denota  que  devem  deixar  pérdier  nostres  drets,  y 
consolarnos  quant  algú  no'ls  pól  satisfer.  Al  que  no 
tiene,  el  rey  le  hace  quilo  ó  libre.  Ad  imposibile  ne- 
rao  lenetur. 

i  la   PRIMERA  'l    REY  PERDONA,  k  LA   SEGONA  CAT- 

XAMONA.  ref.  fam.  Adverteix  que  es  just  perdonar 
ó  dissimular  lo  primer  error  com  à  tínich ;  però  no 
si  són  repetits.  Al  que  yerra  perdónale  una  vez,  mas 
no  despues:  una  herrada  no  es  caldera.  Relapso  non 
facilè  indulgendum:  erranli  veniam  semel  indul- 
geto,  nec  ultra. 

LOS  REYS.  La  festivitat  que  la  Iglésia  celebra  '1 
dia  sis  de  janer.  Epifania,  los  reyes,  la  adoracion 
de  los  reyes.  Epiphania,  se,  manifeslalio,  nis. 

^0  TÉ  REY   QIE'l  GOBERNE,  M  PAPA  QVKL  EXCOMU- 

NíQTJE.  ref.  fam.  No  témer  res  ó  à  ningú.  No  lemer 
rey  ni  Roque.  Nemini  parere,  obedire,  jura  negat 
sibi  nata.  [j  Denola  la  loial  independència  en  que's 
troba  algú.  Sin  padre  ni  madre,  ni  perro  qne  me 
ladre.  Omnino  liber,  plena  liberiategaudere. 

TAMBÉ  MOR  LO  REY  Y  h'   PAPA  COM  AQUELL  QUE  NO  TÉ 

CAPA.  ref.  que  manifesta  que  la  mort  no  perdona  à 
ningú.  Muere  el  rey  y  miiere  el  papa,  y  muerequien 
no  tiene  capa;  la  muerle  con  pies  iguales  mide  la  ca- 
sa 'pajiza  y  los  palacios  reales.  Nec  summis  parcil 
mors  imperiosa,  nec  imis. 

TENIR  UN  REï  AL  COS.  fr.  Sér  superbiós,  no  vo- 
lerse  subjectar,  afectar  superior) lal.  Llevar,  lener, 
traer  al  rey  en  el  cuerpo.  Fotentiam  insoienter  jac- 
tare. 

TRAURER  REYS.  fr.  Distribuhir  la  barreja  de  car- 
tas  entre  quatre  ó  mès  subjectes,  dels  quals  han  de 
sér  companys  en  lo  joch  aquell  à  qui  toquen  los 
primers  reys  que  ixen.  Echar  reyes.  Pagellis  sor- 
tem  ejicere. 

REY  AL.  adj.  ant.  real.  |1  m.  ant.  zona. 

REYALME.  m.  ant.  regne. 

REYALMENT.  adv.  m.  realment. 

REYETÓ.  m.  Aucell  mòlt  petit  y  vistós  per  la 
varietat  de  sos  colors.  Abadejo,  reyezuelo.  Motacilla 
regulus.  11  m.  d.  Rey  de  un  regne  petit.  Reyezuelo. 
Regulus,  i. 


RIR 

REYNA.  f.  Muller  del  ley  ó  la  que  posseheix 
ab  diet  de  propietat  un  legne.  Reina.  Regina,  íb. 
II  met.  Qualsevol  dona.  Reina.  Regina,  ae. 

REYNA  DE  LAS  FLORS.  f.  CüClO.  GhaCtUS,  i. 
REYNANT.  p.  a.  REGNANT. 
REYNAR.  V.  a.  REGNAR. 

REYNAT.  m.  regnat. 
REYNE.  m.  regne. 

REYNETA.   f.    Cullereta.    Renacuajo.    Gyri- 
nus,  i. 
RÉZIAMENT.  m.  adv.  ant.  fortament. 


RI. 


RIA.  f.  La  part  del  riu  à  la  entrada  en  la  mar. 
Ria.  Oslium  fluminis  mare  intranlis. 

RIADA.  f.  Avinguda  de  riu,  inundació,  crescu- 
da. Avenida,  riada,  crecida.  Alluvio,  inundatio, 
nis. 

RIALL.  m.  ant.  y 

RIALLA,  f.  Indici  exterior  en  la  boca  y  altras 
parts  de  la  cara,  que  demostra  la  alegria  interior. 
Risa.  Risus,  us. 

RIALLA   DEL  MAL  LLADRE  Ó  RIALLA  FALSA.  La  que's 

fà  fingint  agrado  pera  enganyar  à  altre,  y  donarli 
à  enténdrer  lo  que  no  hi  ha.  Risa  falsa,  risica,  ila. 
Risus  simulatus. 

RIALLA  de  marit.  loc.  met.  Humorada  de  poca 
duració.  Alegron.  Subilum,  inopinatum  gaudium. 

AB  LA  RIALLA  1  LA  BOCA.  m.  adj.  Ab  afabílitat  y 
agrado.  Con  la  risa  en  la  boca  ó  en  el  semblante,  ó 
con  la  boca  llena  de  risa.  Oris  alacritate. 

DE    LAS  RIALLAS  VENEN   LAS  PLORALLAS.    ref.    que 

ensenya  '1  mirament  y  discreció  que's  déu  guar- 
dar en  las  burlas,  pera  que  no  sian  ofensivas.  A  las 
burlas  ast  ve  à  ellas  que  no  te  salgan  à  veras:  des- 
pues de  las  espaldas  del  bien  viene  la  sombra  del 
mal.  Sic  moderaré  jocis  utnumquam  in  seria  mi- 
gren!; extrema  gaudii  luclus  occupat. 

RIALLADAS.  f.  pi.  riallas. 

RIALLASSA.  f.  aum.  Rialla  descompassad^. 
Risada,  carcajada,  risolada.  Cachinnus,  i. 

RIALLER,  A.  m.  y  f.  Propens  à  ríurer.  Reidor, 
rienle,  risueno.  Ad  risum  facilis,  ridens,  arridens. 

RIALLETA,  f.  d.  Risica,  ita,  sonrisa.  Simula- 
tus, sardonicus  risus. 

FER  LA  RIALLETA,  fr.  Ríurorse  un  poch  ó  leve- 
ment.  Sonreirse.  Subrideo,  es. 

RIALLÓS,  A.  adj.  RIALLER. 

RIBA.  f.  RIBERA.  II  PLATJA.  ||  Fruyt  del  riber. 
Grosella.  Grossularia,  ae,  ribes,  ium. 

RIBA  MAR.  RIBERA. 

RIBATGE.  ra.  ant.  platja.  |1  Remarge,  porció 
de  terra  ab  alguna  elevació  y  disminució.  Ribazo. 
Clivus,    i.  j  ra.  Marje   fondo.  Ribazo. Cli\us,  i.  || 
m.  Dret  de  ribera.  Ribaje,  riberaje.  Ripae  vectigal. 

RIBELL.  m.  GIBRELL. 

RIBER.  m.  Arbust  ramós  de  uns  quatre  peus 
de  all,  qne  serveix  de  adorno  en  los  jardins.  Sas 


RIC 


CATALÀ. 


RIE 


509 


I 


fullas  són  de  figura  de  cor  parlidas  en  cinch  liras 
mès  6  mónos  profundas,  ah  fesió  ab  denlelas;  las 
flors  groch  verdosas  y  en  ramellets;  lo  fiuyt  uns 
rahiinelsó  bayas  globosas  de  color  roig  mòlt  her- 
mós,  de  sabor  agredols  mòlt  agradable.  Grosellero. 
Ribes,  iiim. 

RIBERA,  f.  Yora  del  mar  6  riu;  y  per  extensió 
's  diu  de  la  terra  que  està  prop  dels  rius,  encara 
que  no  esliga  à  són  marge.  Ribera,  orilla  y  espuen- 
da.  p.  Nav.  Ripa,  a?,  litus,  oris.  j]  La  del  mar. 

PLATJA. 

RIBERENCH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
ribera.  Ribereüo.  Riparius.  ||  Se  diu  del  lloch  ó  de 
la  cosa  que  està  prop  de  ribera.  Riberiego,  Ribere- 
üo. Ripensis. 

RIBES.  m.  RIBER.  II  RIBA.  3. 

RIBET.  m.  La  guarnició que's  posa  en  las  extre- 
mitats de  la  roba.  Ribeie.  Limbus,  i,  fimbria,  ai.  |] 
met.  Lo  que  s'  anyadeix  à  algunas  cosas  no  cum- 
plertas.  R'bete.  Quid  superadditum. 

POSAR  RIBETS,  fr.  RIBETEJAR. 

RETALLAR  LO  RIBET  DE  LAS  FALDILLAS.  fr.  lliet. 
MURMURAR. 

RIBETEJAR.  V.  a.  guarnir  las  extremitats  de 
la  roba  ó  vestit  ab  ribets.  Echar  ribetes,  ribelear. 
Limbis  vol  fimbriis  ornaré,  muniré. 

RIBETEJAT,  DA.  p.  p.  Ribeleado.  Limbis  vel 
fimbriis  ornatus. 

RIBOT.  m.  Tros  de  fusta  de  un  pam  à  poca  di- 
ferencia, ab  un  forat  al  mitj  ahont  s'  encaixa  un 
ferro  acerat,  pera  pulir  ó  deixar  la  fusta  ben  llisa. 
Cepillo.  Runcina,  ae,  laevigatorium,  ii. 

RIBOTEJAMENT.  m.  La  acció  de  ribotejar. 
Acepilladura.  Laevigatio,  nis. 

RIBOTEJAR.  V.  a.  Allisar,  pulir  la  fusta  ab  lo 
ribot.  Acepillar,  cepillar,  dòlar.  Dolo,  laevigo,  as. 

RIBOTEJAT,  DA.  p.  p.  Acepillado.  Dolatus, 
laevigatus. 

RICAMENT,  adv.  m.  Abundantment.  Opulenla- 
menie,  ricamente.  Copiosè,  sumpluosè.  |  Expléndi- 
dament.  Espléndidamenie ,  ricamenle.  Splendidè, 
magnificè. 

RIGÀS,  RICASSO,  SA,  Y  RIGATXO,  A.  adj. 
Mòlt  rich.  Ricazo,  ricacho,  milionària,  gordo,  opu- 
lento.  Yaldè  dives. 

RICH,  CA.  adj.  Noble  de  llinatge.  Rico.  Nobi- 
lis  potens  vel  locuplex.  |1  Qui  té  mòlts  diners  ó 
bens.  Poderoso,  riro,pudiente,  acomodado,  adinera- 
do,  sobrado,  sobranie,  ópimo,  acaudalado.  Dives, 
pecuniosus.  ||  Gustós,  agradable.  Escelenle,  rico,  de- 
licado.  Pretiosus,  egregius.  |]  Mòlt  bo  en  sa  línea. 
Rico.  Egregius,  optimus. 

Ricn  COM  LO  GRILL.  exp.  Se  diu  del  qui  vól  parèi- 
xer rich,  y  no  té  res.  Rico  como  el  grillo.  Dives  ti- 
;  lulo  tenús. 

RICH  HOME.  Qui  té  la  preeminència  de  poderse 
cubrir  davant  del  rey,  y  gosa  dels  demés  privilegis 
annexos  à  aquesta  dignitat.  Ni  ha  de  primera,  se- 
gona y  tercera  classe,  que's  distingeixen  en  lo  mo- 

TOMO  II. 


do  y  temps  de  cubrirse,  quant  fan  la  ceremóniade 
presenlarse  la  primera  vegada  al  rey.  Los  riclis- 
homes  de  Aragó  posavan  en  sos  esculs  de  arnias  una 
caldera,  y  usavan  estandart.s  particulars  ósPíij/^rw, 
per  lo  que  se  is  anomenà  també  richs-homes  de 
senyera.  Alguns  hi  havia  que's  digueren  de  natu- 
ralesa y  eran  los  descendents  de  aquells  nobles  an- 
tiquísimsque  governaren  lo  regne  en  aquell  temps 
en  que  no  s'  havia  el-legit  encara  nou  príncep, 
desprès  de  la  pèrdua  de  Espanya,  y  són  los  Cor- 
nels,  Lunas,  Azagras,  Urreas,  Alagons,  Romeus,  En- 
tenzas  y  Linazas.  Grande  de  Espana,  rico-hombre, 
rico'home.  In  nobilium  hispanorum  ordine  primus, 
qui  et  regem  ipsura  aperto  capite  alloquitur. 

RICH  PODRIT,  fam.  Mòlt  rich.  Opuleníisimo,  riqui- 
simo,  ricazo,  ricacho,  rico  sin  suelo.  PriBdives,opu- 
lentissimus. 

DEL  RICH  LO  REMEY,  DEL  VELL  LO  CONSELL,  rcf.  ab 

que's  denota  que  als  richs  va  fèr  Déu  sos  tesorers 
pera  '1  reiney  dels  pobres  necessitats,  y  als  vells 
mestres  per  la  experiència  que  tenen  dels  negocis. 
Del  rico  dar  remedio,  y  del  viefo  consejo.  Mi  faveat 
dives,  rector  mihi  candida  barba. 

QUI  VÓL  SÉR  RICH  MASSA  AVIAT,  AVANS   DEL  ANY  ES 

PENJAT,  ref.  que  amenassa  als  que  per  medis  il•lí- 
cits volen  ferse  richs  en  poch  temps.   Quien  en  un 
aTio  quiere  ser  rico,  al  medio  le  ahorcan.  L'no  quis- 
quisavet  fieri  dilissimusanno, 
Dimidio  ille  anni  tempore  fune  perit. 

RICINI.  m.  Espècie  de  toga  de  las  damas  ro- 
manas.  Ricinio.  Ricinium,  ii. 

RICIIVO.  m.  FIGUERA  INFERNAL. 
RIGOR.  f.  ant.   RIQUESA. 

RICÓ8,  A.  adj.  ant.  rich. 

RIGOSAMENT.  adv.  m.  ant.  ricament. 

RIGTAT.  m.  ant.  dictat. 

RIDÍCUL,  A.  adj.  Extrany,  irregular.  Ridku- 
lo,  ridiculoso.  Ridiculus.  []  Impertinent,  de  mal  ge- 
ni. Ridiculo,  ridiculoso.  Ridiculosus.  |  Digne  de  ri- 
sa.  Ridiculo,  risible,  ridiculoso.  Ridiculus. 

RIDICULESA,  f.  Lo  dit  ó  fét  extravagant  ó  ir- 
regular. Ridiculez.  Res  ridícula.  ||  La  desmasiada 
delicadesa  de  geni  ó  natural.  Quijolada,  ridiculez. 
Ridiculus  genius  vel  ridícula  índoles. 

RIDICULISAR.  V.  a.  Provocar,  buiiarse  de  al- 
gú imitant  sas  estravagàncías.  Ridiculizar.  Alíquera 
irridendum  traducere.  |  satirisar. 

RIDICULISAT,  DA.  p.  p.  Ridiculizado.  Deri- 
dendus. 

RIDICULÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Ridiculisimo. 
Yaldè  ridiculus. 

RIDICULÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ridicu- 
lisimamenle.  Ridiculè  admodiím. 

RIDÍCULMENT.  adv.  ra.  De  un  modo  ridícul. 
Ridiculamenle.  Ridiculè. 

RIDICULÓS,  A.  adj.  RIDÍCUL. 

RIELL.  m.  Barra  de  or  ó  plata  sense  trabaliar. 
Riel.  Auri  vel  argenti  virga,  pala. 

64 


510 


RIG 


DICCIONARI 


RIS 


FÉR  RIELLS,  fp.  Ennelur.  Auri  seu  argenti  palas, 
virgas  efformare. 

RIELLERA.  f.  Pessa  de  ferro  prolongada  y  còn- 
cava, en  que's  liran  los  metalls  fosos  pera  reduhir- 
los  à  riells.  Rielera.  Auri  vel  argenti  virgarum  ty- 
pus,  forma. 

RIENT.  p.  a.  Riente,  reidor.  Ridens.  ||  ra.  ant. 

RIALLER. 

TOT  RIENT  RIENT  FA    LA    SEVA.    loC.  qUC  deUOta  la 

facilitat  ab  que  cada  hu  s'  encamina  à  lo  que  es  de 
sa  inclinació  ó  conveniència.  Burla  burlando  vase 
el  lobo  al  asno.  Yera  jocosque  inter  lupus  ecce  in- 
vadit  asellum. 

RIERA.  f.  Riu  pocli  caudalós,  ó  que  sols  pórla 
aygua  quant  plou.  Se  diferencia  del  riu  en  que 
aquest  porta  sempre  abundància  de  aygua;  però  en 
castellà  tant  la  riera  com  lo  riu  se  diu  absoluta- 
ment Rio.  Amnis,  is.  I  La  que  corre  perennement. 
Arroyo,  y  rivera  p.  Extr.  Rivus,  i. 

RIEROT.  m.  d.  de  riera. 

RIFA.  f.  Sorteig  de  alguna  alhaja  ò  diners.  Ri- 
fa. Sortitio,  nis. 

RIFAR.  v.  a.  Sortejar  alliajas  ó  diners  entre 
mòlts.  Rifar.  Collatis  syrabolis  sortiri. 

RIFAT,  DA.  p.  p.  Rifado.  Sortitus. 

RIGIDESA,  f.  Aspresa  ó  duresa.  Sòl  usarse  en 
sentit  metafòrich.  Rigidez.  Rigor,  is,  severitas,  atis. 

RÍGIDO,  A.  adj.  Rigurós,  aspre  y  dur.  Rigido, 
riguroso.  Rigidus,  severus. 

RIGODONS.  m.  pi.  Certa  composició  de  músi- 
ca y  també  un  ball  que  1'  executan  dos  parellas. 
Rigodon.  Quidam  saltatio  vel  musices  composilio. 

RIGOR.  m.  Duresa,  aspresa  de  geni.  Rigor.  Ri- 
gor, is ;  severitas,  atis.  1|  Aspresa  del  fret.  Rigor. 
Rigor,  is.  II  Severitat,  crueltat.  Rigor,  rigidez,  as- 
pereza,seguridad,  inclemència,  severidad.  Súmmum 
jus;  severitas,  atis.  [j  Eficàcia,  fortalesa,  com  :  lo 
RIGOR  del  estiu,  etc.  Rigor.  Vis,  vis,  rigor,  is.  [|  IJl- 
tim  terme  à  que  poden  arribar  las  cosas.  Rigor.  Rei 
súmmum. 

EN  RIGOR,  k  TOT  RIGOR.  m.  adv.  En  tota  propietat 
6  precisió.  En  todo  rigor,  d  todo  rigor,  à  lo  mas,  d 
todo  tirar,  d  todo  revenlar,  d  lo  sumo,  reslricliva- 
mente.  Ad  súmmum. 

RIGORISME.  m.  Excés  de  severitat  en  las  opi- 
nions morals,  higorismo.  Summa,  austera  severi- 
tas, duritas. 

RIGORISTA.m.Riguròsen  las  opinions  morals. 
Rigorisla. In  severitatemetrigorem  pronusproclivis 

RIGORÓS  Ó  RIGURÓS,  A.  adj.  Aspre,  acre, 
fort.  Riguroso,  rigido,  crudo,  àspero.  Rigidus,  se- 
verus. II  Cruel,  sense  pietat.  Acerbo,  riguroso.  Sum- 
me severus,  vel  rigidus.  ||  Auster,  estret  en  lomo- 
do  de  vida.  Severo,  riguroso,  justiciero,  austero. 
Austerus,  severus,  rigidus. 

RIGUROSAMENT.  adv.  m.  Ab  rigor.  Riguro- 
samente.  Severè,  rigidè.  fl  Ab  aspresa  y  duresa. 
Crudamenle.  Crudeliter,  immaniter.  ||  Ab  pena  y 
fatiga.  Caram,ente.  Carè. 


RIGUROSissIM,  A.  adj.  sup.  Rigurosisimo 
Yaldè  rigidè,  severè. 

RIM.  ra.  ant.  Armonia,  númen  oratori,  ó  mo- 
viment successiu  y  subjecte  à  certas  proporcions. 
Ritmo.  Rhythmus,  i.  |  y 

RIMA.  f.  poét.  La  final  ab  la  que's  corresponen 
los  versos.  Consonante,  rima.  Rhythmus,  i.  ||  La  ma- 
teixa composició.  Rima.  Rhythmus,  i. 

COMPÓNDRER  EN  RIMA.  fp.  RIMAR. 

OCTAVA  RIMA.  La  de  versos  endecassíl-labos.  Oc- 
tava rima;  octava  real.  Rithmus  versibus  hende- 
casyllabisconstans. 

RIMAR.  V.  a.  Fér  composicions  en  rima.  Rimar. 
Yersifico,  as. 

RIMAT,  DA.  adj.  Obra  composta  en  rima.  Jït- 
mado.  Versi  fica  tus. 

RIMAYRE.  m.  Qui  compon  obras  en  rima.  Ver- 
sificador, rimador.  Yersiflcalor,  is. 

RINGORRANGO.  m.  fam.  Lo  rango  desmasial 
ò  sobressalient  en  lo  modo  de  escríurer  ;  y  per  ex- 
tensió 's  diu  de  qualsevol  adorno  supérfluo  y  so- 
bresalient.  Jïiïi(;orran(/o.  Superfluus  ornatus  vel  ca- 
larai  doctus.  |1  ter.  a  retaló. 

RINOCERONT,  m.  Quadrtípedo  de  uns  deu 
peus  de  alsària,  sobre  dotze  de  llargària,  de  color 
negrench,  pell  dura  inQexible  y  sense  pel.  Té  unó 
dos  corns  en  lo  front.  Rinoceronie.  Rinoceros,  oatis. 

RINOSTOMA.  f.  Insecte  de  Espanjade  quatre 
líneas  de  llarch,  enterament  negre,  y  que  despe- 
deix  un  olor  desagradable  semblant  al  de  la  xinxa. 
Ajolin.  Carinthes  cimex. 

RINXOS.  m.  pi.  La  metxa  de  cabells  llarchs 
que  penja  en  lo  cap.  Tufos,  melenas,  guedeja,  ri- 
zos,aladares.  Crispalio,  nis,  plicatura,  ae. 

RINYA.  f.  RENYINA. 

RINYÓ.  m.  RONYÓ. 
RIOLAR.  m.  ant.  rialler. 

RIOLER.  adj.   RIALLER. 
RIOTA.  f.  RIALLASSA.  ||   BURLA. 

sÉR  LA  RIOTA.  fr.  Sér  lo  divertiment  de  altres  per 
sas  estravagàncias  ó  figura  ridícula.  Ser  la  burla, 
la  risa,  ó  el  hazme  reir.  Colloquiis,  spectaculis  ri- 
soriis  aliquibus  materiam  praibere. 

RIQUEA.  f.  ant.  y 

RIQUESA,  f.  Abundància  de  béns  de  fortuna. 
Riqueza.  Divitiíe,  arum,  opes,  um.  ||  pi.  Lo  conjunt 
gran  de  hisenda  y  diner.  Oro,  lesoro,  poderio.  Di- 
vitiae,  arum,  thesaurus,  aurum,  i.  ||  L'  adorno  en 
joyas  y  altras  preciositats  que's  posan  à  alguna  co- 
sa. Riqueza.  Illustratio,  nis,  ornamentum,  i.  ||  Me- 
tafòricament s'  aplica  à  mòltas  cosas,  com  :  la  cièn- 
cia y  virtut  són  las  riquesas  del  ànima.  Riqueza. 
Dos,  tis. 

RIQUissiM,  A.  adj.  sup.  Riquisimo.  Ditissi- 
mus. 

RIQUisSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Riquisima- 
mente.  Opulentissimè,  pretiosissimè. 

RIS.  m.  ant.  Cabell  crespat.  Rizo.  Plicatura,  ae. 
II  anl.  ARRÒS.  II  ant.  risa,  rialla. 


RIT 


CATALÀ 


RIU 


511 


I 


I 


RI8A.  f.  RIALLA.  II  Lo  (|(ie  moliva  ó  mon  a  ríu- 
rer.  Risa.  Risiis,  us.  ||  Indici  exterior  en  la  boca  y 
allras  parts  de  la  cara  qne  denotan  alegria.  Risa. 
Risio,  nis.  II  L'  acley  efecte  de  riúrer.  Risa.  Risus, 
us.  II  Moviment  suau  de  las  cosas  que  causan  pla- 
her.  Risa.  Risus,  us.  ||  Se  diu  de  las  personas  que 
donan  motiu  pera  ríurer.  Risa.  Ridiculus,  i.  ||  Ir- 
risió,  mofa,  escarni.  Risa.  Sanna,  íb.  ||  Divinitat  de 
Lacedemónia  à  qui  Licurgo  féu  erigir  estàtuas.  Ri- 
sa. Risus,  us. 

KisA  FALSA.  La  Gngida  pera  agradar  ó  enganyar. 
Risa  falsa,  ó  de  ahjuaciló  deperro.  Risus  simulatus. 

RISA  SARDÓMCA.  lued.  Convulsió  ó  accident  de  ríu- 
rer que  prové  de  menjar  la  herba  sardónica,  y  me- 
tafòricament se  diu  de  la  afectada  ó  que  no  naix 
de  alegria  interior.  Risa  sardónica,  ó  sardesca,  ò 
sardonia.  Sardonicus  risus.  ||  Risa  contínua  que  no 
's  pól  remediar.  Risa  sardónica,  pasion  de  risa,pu- 
josderisa.  Ridendi  pruritus. 

RISCH.  m.  Perill.  Ventura,  riesgo,  peligro.  Pe- 
riculum,  i,  discrimen,  inis.  ||  Bals,  timba.  Despe- 
nadero,  risco,  derrumbadero.  Cautes,  i-s. 

RI8CLA.  f.  Canamuixa,  la  canya  del  cànem  des- 
près de  trossejada  y  fora  de  la  fibra.  Agramiza,  ca- 
namiza,  tascó,  arisla.  Calamus  cannabinus. 

RISCLE.  m.  La  post  prima  en  forma  circular 
que  fórina  '1  bastiment  del  sedàs,  elc.  Aro.  Circu- 
lus,  i.  II  La  capsa  rodona  que  circuheix  la  mola  en 
los  molins  de  farina.  Aro,  caja.  Annulus,  i. 

RISCOS,  A.  adj.  Lo  que  té  mòlts  rischs.  Risco- 
so.  Praeruptus  rupibus.  |1  Lo  pertanyent  al  risch. 
Riscoso.  Ad  rupem  pertinens. 

RISIBILITAT.  f.  La  facultat  risiva,  la  qual 
sols  convé  à  la  persona.  Risibilidad.  Risibilitas, 
alis. 

RISIBLE,  adj.  que  s'  aplica  al  home  per  la  fa- 
cultat de  ríurer.  Risible.  Risibilis.  ||  Digne  de  risa. 
Risible.  Ridiculus. 

RISSAR.  V.  a.  Crespar  los  cabells.  Encrespar, 
rizar,  ensortijar.  Capillos  calamislro  crisparé,  ca- 
lefacere. 

RISSAT,DA.  p.  p.   Rizado.  Crispalus.  |1  adj 
Entortolligat  ó  fét  rinxos  naturalment.  Rizo.  Cris- 
pus,  crispalus, 

RISSO.  m.RINXOS. 

RISTAR*  V.  a.  ant.  restar. 

RÍTMICH,  ca.  adj.  Lo  pertanyent  al  rim .  Rit- 
mico.  Rhylhmicus. 

RITMO.  m.  RIM. 

RITU.  m.  Ceremónia,  costum.  Rilo,  ritu.  Ritus, 
us.  II  Regla  y  cereraónias  establertas  per  la  íglésia, 
modo  de  resar  1'  ofici  diví.  Rilo,  ceremonial.  Ritus, 
lis,  divini  oflicii  recitandi  mos. 

RITUAL,  adj.  Pertanyent  al  ritu  ó  ceremonial. 
Ritual,  ceremonial.  Ritualis,  CBeremonialis.  ||  m.  Lo 
llibre  que  conté  1'  orde  de  las  ceremónias  sagra- 
das.  Ritual,  ceremonial.  Ritualis,  is. 

RITUALISTA.  m.  Escriptor  de  ritus,  Rilualis- 
ta.  Rituum  scriptor. 


RITUALMENT.  adv.  in.  Conforme  als  ritus. 
Rilualmente,  conforme  d  los  ritus.  Rilualiter. 

RIU.  m.  Corrent  caudalosa  de  la  confluència  de 
mòltas  ayguas,  que  van  à  parar  al  mar.  Rio.  Ri- 
vus,  i,  flumen,  inis,  fluvius,  ii.  ||  met.  Abundàn- 
cia de  alguna  cosa  líquida,  com:  riu  de  llàgrimas; 
sediu  mès  comunment  mar.  Mar,  rio.  Flumen,  inis. 

Riü  AMUNT.  m.  adv.  Contra  la  corrent  del  aygua. 
Rio  arriba.  Adverso  flumine.  ||  met.  k  repèl. 

RIU  AVALL.  m.  adv.  Conforme  à  la  corrent  del 
aygua.  Rio  abajo.  Secundo  flumine. 

PROP  DE  RIU  AUCELLET  NO  HI  FASSAS  NID.  TCf.  QUANT 
LOS  GOSSOS  LLADRAN,  ClC. 

PASSAR  LOS  RIUS  AB  RARCA.  fr.  Bttlsear.  Trabium 
compagine  flumina  trajicere. 

RIUADA,  f.   RIADA. 

RIUBÀRBARA.  m.  ant.  y 

RIUBÀRBARO  Ó  RIUBARBO.  m.  Arrel  me- 
dicinal qne  la  farmacologia  divideix  en  indígeno  y 
exólich;  y  la  botànica  en  ondejat,  palmejat,  com- 
pacto, austral,  ribes,  de  la  lartària,  de  arrels  blan- 
cas,  etc,  y  totas  són  llenyosas  ab  venas  blancasen 
sòn  interior,  cruixen  si  's  mastegan;  tenen  un  olor 
particular;  tenyeixen  la  saliva  de  color  groch,  y 
són  amargas  y  aromàticas.  Fà  unas  fullas  grans, 
amplas  y  quasi  rodonas,  de  un  vert  obscur  y  aga- 
fadas  à  unas  cuas  mòlt  llargas  y  grossas  de  cosa  de 
una  polzada,  y  entre  aquestas  puja  una  cama  ab 
fullas  mès  petitas,  y  las  flors,  que  són  blancas  y 
petitas,  fan  la  llavor  triangular  y  de  color  de  cas- 
tanya. Riubarbo.  Rhabarbarum,  i,  rhacoma,  tis. 

RIUERADA.  f.  RIADA. 

RIUET.  m.  d.  Riu  petit  y  de  poch  caudal.  Ria- 
chuelo,  rialillo.  Rivulus,  i. 

ríurer.  V.  n.  Manifestar  ab  la  cara  la  alegria 
interior,  fíeir.  Rideo,  es;  risum  edere.  [|  Fér  mo- 
viments semblants  als  de  la  risa  natural.  Reir.  Sar- 
donicè  ridere.  1|  Burlarse.  Reir,  reirse,  zumharse. 
Irrideo,  es.  ||  poét.  met.  Manifestar,  tenir  ufana  'Is 
arbres,  plantas  y  demés  de  la  terra.  Reir.  Rideo, 
es.  II  Clarejar  la  tela  per  espatllada.  Reirse.  Yetus- 
tate,  usu  disrumpi.  ||  Divertirse  fent  buUa.  Chaco- 
tear.  Jocor,  aris;  cachinis  perstrepere.  ||  v.  r.  No 
fér  cas  de  alguna  cosa.  Reirse.  Nihili  habere,  |1  m. 

RISA. 

RÍURER  k.  TOT  RÍURER  ó  COM  üN  BOIG.  fr.  Ríurep  im- 
petuosa  y  descompassadament.  Reir  d  carcajada 
suelta.  Immoderatè  cachinnari. 

ANAR  PER  RÍURER.  fr.  Anar  de  burlas.  Ir  de  chan- 
za,  por  zumba.  Nugor,  aris. 

DEixARSE  ANAR  DE  RÍURER.  fr.  fam.  Ríurer  desor- 
denadament. Caerse  de  risa.  Incompositè,  inordi- 
natè  ridere,  cachinnari. 

DETEMRSE  'l  RÍURER.  fr.  Reprimir  la  risa,  conte- 
nirla  per  algun  respecte.  Comerse  de  risa;  cortar, 
lener  la  risa.  Risum  tenere, 

ESCLAFIR  LO  RÍURER.  fr.  Soltap  la  risa.  Sollar  la 
earcajada,  la  risa.  Risum  toUere,  in  cachinnos  dis- 
solvi. 


81Í 


ROA 


DICCIONARI 


ROR 


BSCLATARSE  DE  RÍüRER.  lef.  REVENTARSE  DERÍURER. 

FÉRRÍURER.  fi'.  Excitar  la  risa.  Bacerreir.  Risum 
cogere.  |1  irón.  Donar  ganas  de  ríurer,  excitar  la 
risa  alguna  cosa  estranya.  Dar  que  reir,  dar  ganas 
de  reir.  Risus  occasionera  praíbere. 

MORiRSE  DE  RÍURER.  fr.  Ríurer  mòlt  y  ab  gana. 
Perecer,  desperecerse  de  risa.  Risu  vehemenler  af- 
fici. 

NO  PODERSE  TENIR  DE  RÍüRER.  fp.  DEIVARSE  ANAR  DE 
RÍÜRER. 

NOSÉRCosA  DE  RÍURER.  fr.  Sér  alguna  cosa  certa, 
seria  y  de  entitat.  No  ser  cosa  de  risa,  de  burla,  de 
chafíza.  Non  joculatoriura  esse. 

pÉNDRER  PER  RÍüRER.  fr.  Péndrer  alguna  cosa  per 
bulla,  desentenentse  de  ella.  Echar  d  chacota,  à 
zumba,  à  hulla.  Joco  aliquid  ducere. 

PER  RÍÜRER.  m.  adv.  De  burlas,  de  xanxa.  De 
chanza,  de  zumha,  por  risa,  por  diversion,  por  grà- 
cia. Joculariter. 

posARSE  A  RÍÜRER.  fr.  Echar,  ponerse  à  reir.  Ca- 
chinnor,  aris. 

REVENTARSE  Ó  PIXARSE  DE  RÍURER.  f.  RÍUrCr  mòlt. 

Reventar  de  risa,  descoyunlarse,  despedazarse,  des- 
calzarse,  deslernillarse  de  risa.  Cachinnari ;  immo- 
deratè,  efifusè  ridere. 

TOT  RIENT ;  ó  TOT  RIENT,  RIENT.  m.  adv.  fam.  de 
que  s'  usa  quant  algú  per  medi  de  llassos  logra  lo 
que  sol-licita,  y  així  's  diu :  tot  rient,  rient  ha 
conseguit  un  empleo.  Altras  vegadas  significa  tro- 
barse  sènsadverlirho  allà  ahont  no's  pensava,  com: 
TOT  RIENT,  rient  hem  caminat  ja  dos  horas  ;  tot 
rient,  rient  són  las  dotze  de  la  nit.  Burla  burlan- 
do.  Insperatè,  inopinatò. 

RIVA.  f.  RIBA. 

RIVAL.  ra.  Competidor,  especialment  en  amors. 
Competidor,  rival.  Rivalis,  is.  ||  antagonista. 

RIVALDIA.  f.  ant.  rivalitat. 

RIVALISAR.  v.  a.  Competir,  especialment  en 
amors.  Rivalizar.  Contendo,  is,  semulor,  aris. 

RIVALITAT,  f.  Competència,  especialment  en 
amors.  Competència,  rivalidad.  Corrivalitas,  atis. 

RIVERA.  f.  RIU.  11  ribera. 

RIVET.  m.  RIBET. 

RIVETEJAR.  V.  a.  RIBETEJAR. 

RIVISQUIANS.  m.  pi.  Heretges  del  sigle  xvi. 
Deyan  que  Dèu  no  havia  criat  los  àngels,  y  nega- 
van  la  inmortalitat  del  ànima  y  las  penas  del  in- 
fern, etc.  Rivisquianos.  Rivisquiani,  orum. 

RIXA.  f.  renyina,  pendéncia. 

RIZÓFAGO.  m.  Qui  viu  de  arrels.  Rizófago. 
Rizophagus,  i. 

RIZOTOMO.  m.  ant.  HERBOLARI. 


RO. 

àOA,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Roa  capital  de 
fiormandia.   Roanés.  Rotomagi  ortus.  ||  m.  Espècie 


de  Hens  ó  tela  quevé  de  dita  ciutat.  Roan,  roanés. 
Rotomagi  tela. 

ROAGAR.  V.  a.  ant.  rosegar. 

ROB.  m.  quím.  Arrop,  aixarop  de  qualsevol 
such.  Rob.  Syrupus,  i. 

ROBA.  f.  Tot  genero  de  tela  ó  drap.  Ropa.  Cu- 
jusque  generis  tela.  1|  Vestit,  hàbit.  Veslido,  ropa. 
Lacinia,  ae,  vestis,  is.  |  Qualsevol  cosa  que  serveix 
de  especial  abrich.  Ropa.  Aprica  vestis.  |)  ant. 
bf:ns,  havers.  |1  nàut.  Efectes  de  còrners.  Generós, 
efectos,  mercancias.    Mercès,   ium.   |1  ant.   nàut. 

EQUIPATGE. 

ROBA  L  LA  MAR.  m.  adv.  nàut.  S'  usa  quant  per 
causa  del  temporal  se  llànsa  à  la  mar  lo  major  pes 
deia  nau.  Ropa  à  la  mar.  Navim  levare. 

ROBA  BLANCA.  La  de  lli,  cànem  ó  cotó  sens  pin- 
tar pera  1'  us  de  alguna  casa.  Ropa  blanca.  Lintea, 
gossypina  tela. 

ROBA  BONA.  loc.  que  ademès  del  sentit  recte  de- 
nota que  alguna  cosa  es  de  bona  qualitat.  Buena 
ropa.  Òptima  res. 

ROBA  DE  CAMBRA,  ant.  y 

ROBA  DE  CASA.  La  inferior  per  estar  en  casa.  Ropa 
de  cdmara,  ó  de  levantar.  Cubicularia,  domestica 
vestis. 

ROBA  DE  CONSELLER.  GRAMALLA. 

ROBA  DE  LA  BUGADA.  'L  conjuut  de  pessas  de  roba 
que'sposanà  la  bugada.  Jaòonado.  Sapone  abs- 
tersae  vel  abstergendae  vestes. 

ROBA  TALAR.  Roba  llarga  que  s'ajusta  sobre  del 
vestit  interior,  com  són  sotanas,  etc.  Ropa  talar. 
Túnica  talaris. 

i  CADA    HD  ES  PERMÈS  DEFENSAR  SA  ROBA.  ref.  qUC 

ensenya  que  la  defensa  es  natural.  La  defensa  es 
natural.  Defensio  naluralis  jus  est. 

AB  LA  ROBA  DE  LA  ESQUENA  Ó  AB  LA  ROBA  QUE  POR- 
TA, loc.  Ab  sols  lo  vestit  ajustat  al  cos.  En  cuerpo, 
sin  mas  que  su  cuerpo  gentil.  Yeste,  non  pallio  tec- 
tus. 

ACLARIR  LA  ROBA.  fr.  Esbandiria,  rentaria  quant 
se  trau  de  la  bugada.  Aclarar  la  ropa,  sacar.  Re- 
lavo,  as. 

i  CRÉMA  ROBA.  m.  adv.  De  mòlt  prop.  A  quema 
ropa,  d  pico  de  jarro,  d  boca  de  cànon  ó  de  jarro. 
Proximè,  cominús. 

AFLUIXAR  DE  ROBA.  fr.  Tràurcrseu  porció  de  la 
que  's  portava.  Desarropar.  Operimentum  depel- 
lere. 

ALSARSELAROBA.  fr.  ARREMANGARSE. 

APUNTAR  LA  ROBA.  fr.  Juntar  unas  pesas  ab  altras 
pera  rentarlas.  Apuntar  la  ropa.  Filo  sordiola  lin- 
tea inneclere  vel  leviter  anuere. 

DEIXAR  AB  LA  ROBA  DE  LA  ESQUENA,  fr.  DEIXAR  A 
ALGÚ  DESPULLAT,  etC. 

EN  LA    MILLOR    ROBA  CAÜHEN   Ó  'S  FAN  LAS  TACAS. 

ref.  Denota  que  per  mès  que  sian  personas  de  su- 
posició, no  deixan  de  tenir  vicis  mòlt  reparables. 
En  el  mejor  pano  cae  una  mancha.  Nec  procer  ex- 
pers  labum. 


ROB 


CATAU. 


ROB 


513 


ESTIRAR  LA  ROBA.  ív.  Tràurep  las  arrugas  à  la  ro- 
ba blanca  quant  s' aixuga.  Estirar  la  ropa.  Lintea 
explicaré,  exlendere. 

BXTÉNDRER  LA  ROBA.  fr.  Desplegaria  pera  que  s' 
aixugue.  Tender  la  ropa.  Extendo,  is. 

FORA  ROBA.  aut.  nàul.  exp.  ab  que  en  las  galeras 
se  manava  als  galeols  que  's  preparàssen  pera  exe- 
cutar alguna  feyna.  liopa  fuera.  Agite,  deponite 
vesles.  • 

LA  ROBA  FA  l'  HOME.  fr.  Adverlcix  que  mòltas  ve- 
gadas  se  fa  raès  apreci  dels  subjectes  pel  vestit 
y  gala  exterior  que  per  la  qualitat  y  las  prendas. 
Paiios  lucen  en  palacio  que  no  hijosdalgo.  Non  illus- 
Iregenus,  sed  vestis  fulget  in  aula. 

LLEVAR  LA  ROBA.  fr.  Desabrigar  à  algú,  Irahentli 
la  roba.  Descobijar.  Yestem  alicui  detrahere. 

PALPAR  LA  ROBA.  fp.  luet,  ab  que  s' explica  que 
algun  malalt  està  en  los  últims  instants  de  la  vida, 
perquè  aquesta  acció  feta  à  las  horas  sens  delibe- 
ració es  senyal  mortal.  Palpar  la  ropa.  Animam 
agere,  quod  attrectatione  linleorum  significalur; 
raorti  proximum  esse. 

PLEGAR  LA  ROBA.  fr.  Aparellarse  pera  marxar. 
Hacer  la  maleta.  Yiaticum  pararé.  |1  Doblegaria  y 
compóndrerla  ab  curiositat.  Cojer  la  ropa.  Yestes 
aptare,  accoramodare. 

POCA  ROBA.  'L  subjecte  mòlt  pobre.  Descamisado. 
Pauperrimus,  omniura  egenus, 

POSAR  COM  ROBA  DE  PASQUA,  fr.  Maltractar  de  pa- 
raulas  à  algú,  dirli  rail  injúrias.  També  s' usa  com 
recíproch.  Poner  de  oro  y  azul,  ponerse  como  ropa 
de  pdscuas,  decirse  los  nombres  de  las  pdscuas  ó  de 
las  fieslas.  Probris  proscindere.  depingere. 

QUI   DE    ROBA    DE   ALTRE    's    VESTEIX,    AL  MITJ  DEL 

CARRER  LO  DESPULLAN.  rcf.  que  repreu  als  que  's  vo- 
len lluhir  ab  traballs  de  altres,  pus  fàcilment  se 
descubreix  l' engany,  y  quedan  desayrats.  Quien  de 
ajeno  se  visle  en  la  calle  le  desnudan.  Graculus  pen- 
nis  pavonis  indutus;  indutus  rapto,  nudus  abire 
parat. 

QUI  NO  ROBA  NO  PORTA  ROBA.  ref.  antimoral  ab  que 
pensan  disculpar  sa  mala  conciéncia  'Is  que  fan 
sòn  negoci  injustament.  El  dinero  bien  huele,  salga 
de  donde  saliere.  Lucri  bonus  odor  ex  re  quali- 
bet. 

QUI  TÉ  PROU  ROBA,  AVIAT  ES  VESTIT,  ref.  que  deno- 
la  que  ahont  hi  ha  abundància  de  medis  s'  ix  ab 
facilitat  de  qualsevol  empenyo.  En  casa  llena, 
presto  se  guisa  la  cena.  Multa;  manus  onus  levius 
reddunt:  plus  potestet  plurium  industriae. 

TENIR  ROBA  AL  ESTENEDOR  ó  A  LA  BUGADA,  ref.  En- 
senya que  no  déu  censurar  los  defectes  de  altres 
qui  està  exposat  à  que  de  algun  modo  li  succehes- 
can.  Quien  tiene  Mjo  varon  no  llame  à  olro  ladron, 
ò  no  dévoces  de  ladron.  Quisquis  habet  natum,  pre- 
mat  haud  clamore  latronem. 

TIRAR  LA  ROBA  A  MAR.  fr.  ant.  Poptar  las  merca- 
derias  al  erabarcadero.  Conducir  al  embarcadero. 
Mercès  ad  slationem  deportaré. 


TRAURER  LA  ROBA.  fr.  AFLUIXAR  LA  ROBA. 

ROBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  roba.  Ladron,  ro- 
bador. Lalro,  nis. 

ROBAMENT,  m.  ant.  ROBO. 

ROBAR.  V.  a.  Péndrer  alguna  cosa  contra  la 
voluntat  do  sòn  amo.  Robar.  Rapio,  subripio,  is.  || 
Portàrsen  loagé  ab  forsay  violència.  Pillar,  robar, 
tomar,  guarramar,  hurlar,  saquear,  limpiar,  cór- 
rer. Spolio,  as,  concipilo,  rapio,  is.  ||  Tràurer  vio- 
lentament ó  ab  angany  una  dona  de  la  casa  ó  po- 
testat de  sos  pares.  Robar.  Rapio,  subripio,  is.  [| 
Fér  pagar  un  excés  en  las  compras.  Robar.  Supra 
súmmum  pretium  vendere.  ||  Cobrar  excesivament 
per  drets  ó  tributs.  Robar.  Summa  vectigalia  exi- 
gere.  [|  Llevar,  defraudar  part  del  pes  ó  mesura. 
Hurtar,  robar,  defraudar.  Fraudo,  as.  [|  met.  Atràu- 
rer  ab  eficàcia  1'  animo  ó  afecte.  <ianar,  robar,  ar- 
rebalar,  llevar.  Corripio,  is,  animo  sibi  conciliaré, 
pellicere.  \\  En  alguns  jochs  de  cartas  anarne  pre- 
nent de  las  que  han  quedat  en  lo  munt,  descar- 
tantse  de  altras.  Robar.  Pagellis  dimissis  tolidem 
accipere.  ||  Apropiarse  alguna  obra  de  ingeni  que 
altre  ha  fét.  Plagiar,  robar.  Plagium  committere, 
aliena  scrinia  compillare.  ||  Aixamplarse  'Is  rius 
prenent  terra  de  las  voras.  Derruviar,  robar,  hur- 
lar. Alluvione  terram  Qumen  subducere. 

NINGÚ    ROBA    RES    Ó   COSA  QUE    MENJE.  ref.  DeuOta 

que  tots  fugen  de  lo  que  porta  cost  y  gastos.  Alhaja 
que  tiene  boca  ninguno  la  loca.  Quod  sumptus  se- 
cum  aíTert,  intaclum  manet. 

^PENSAs  QUE  HO  HE  ROBAT?  exp.  que  s' usa  pera 
significar  que  algú  no  dóna  la  estimació  y  valor 
que  mereix  alguna  cosa.  ^  Son  pelos  de  cochino? 
^Floccine  aestimandum  id  est? 

UN  QUE  ROBAVA  Y  DOS  QUE  HI  CONSENTIAN.  ref.  CANS 
AB  CANS  NO'S  MOSSEGAN. 

ROBARIA,  f.  ant.  robo. 

ROBAT,  DA.  p.  p.  Robado,  hurtado.  Raptus, 
depopulatus. 

ROBAVELLER.  m.  Lo  botiguer  de  robas  y 
vestits  vells.  Ropavejero.  Yestium  scrutarius. 

ROBELL.  m.  ROVELL, 

ROBERIA.  f.  ROBO. 

ROBERT.  COM — AB  LAS  CABRÀS,  QUE  'n  DAVÀ  DOS 

DE  BLANCAS  PER  UNA  DE  NEGRA,  ref.  quc  reprcH  als 
que  cambian  deixantsepérdrer  per  meytat.  El  irue- 
que  del  topo  la  cola  por  los  ojos.  Diomedis  et  Glau- 
cis  permutatio, 

ROBÍS.  m.  ant.  rubí. 

ROBO.  m.  La  acció  de  robar.  Robo,  laírocinio. 
Raptus,  us,  praedatio,  nis.  |1  Usurpació  fraudulen- 
ta. Hurto,  robo,  pillajes,  despojo,  salto,  presa.  Ex- 
poliatio,  nis.  |1  La  cosa  robada.  Hurlo,  robo.  Pra;da, 
ae,  furtum,  i.  |1  Lo  de  alguna  dona.  Rapto.  Raptus, 
us.  II  Lo  furt  executat  ab  violència.  Rapiüa.  Rapi- 
na,  ae.  ||  Lo  que  fa  '1  riu  de  la  terra  de  las  voras, 
Derruvio.  Diruptio,  eversio,  nis. 

ROBO  FÉT  AB  ASTÚCIA.  L'  astut  y  fingit.  Galada. 
Sabdolum  furtum. 


%íl 


ROC 


DICCIONARI 


ROD 


ROBO  FÉT  EN  CAMÍ  RAL.  Salteo,  salleamiento.  Spo- 
liatio,  circumvenlio,  nis. 

ROBORAR.  V.  a.  anl.  ForliGcar.  Rohorar,  ro- 
buslecer,  corroborar,  vigorizar.  Roboro,  as.  ||  auto- 

RISAR.    CORROBORAR. 

ROBORATIü,  VA.  adj.  Lo  que  dóna  forsay 
vigor.  Conforlativo,  rohoralivo,  roboranle.  Robora- 
tivus. 

ROBORAR.  V.  a.  ant.  rovellar. 

ROBUST,  A.  adj.  De  gran  forsa.  Vigoroso,  ro- 
buslo.  Robuslus,  validus.  ||  De  cos  gros  y  membres 
reforsats.  Robusto,  rollizo,  fornido.  Torosus,  lacer- 
tosus.  II  Qui  gosa  de  perfecta  salut.  Robuslo.  Vale- 
ludine  príEslans, 

ROBUSTAMENT.  adv.  m.  Ab  forsa  y  vigor. 
Robusiamenle.  Robuslè. 

ROBUSTESA.  f.  Forsa,  vigor,  resistència.  Ro- 
bustez,  robusteza,  reciira,  rejo.  Robur,  oris.  ||  Rona 
salut.  Robustez.  Yàleludo,  inis,  firma  vaietudo. 

ROBUSTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  RobusUsimo.  Val- 
dèrobustus,  \alidus. 

ROCA.  f.  Yena  de  pedra  ó  la  mòlt  grossa  sepa- 
rada de  ella.  Roca.  Rupes,  cautes,  is.  \\  La  que  ix 
en  fora  de  la  superfície  de  la  terra.  Penasco,  roca, 
escollo,  peTia.  Scopulus,  i,saxum,  i,  crepido,  inis. 
II  La  que  sól  baverhi  en  la  boca  dels  ports.  Laja. 
Saxum  in  mari  latens.  ||  nàut.  La  que  sobreíx  en 
la  superfície  de  la  aygua.  Vijia,  escollo,  penasco. 
Saxum,  i;  II  raet.  Lo  que  es  mòlt  dur,  ferm  y  cons- 
tant. Roca.  Rupes,  cautes,  is.  |1  pi.  La  cordillera  ó 
fila  de  rocas  à  la  flor  del  aygua.  Escollos,  rocas,  ar- 
recife.  Arce,  arum. 

ROCA  ESPADADA  ó  TALLADA.  La  q.ue  està  sola  y  no 
té  pendent.  Roca  escarpada.  Rupina,  se;  saxum 
praeruptum. 

ROCA  VIVA.  La  existent  en  la  roca  ó  pedrera.  Roca 
ò  piedra  viva.  Yiva  rupes.  ||  La  que  està  sota  la  ay- 
gua entre  banchs  de  arena.  Sirle.  Syrtis,  is. 

FERM  Ó  FORT  COM  UNA  ROCA.  exp.  FORT  COM  LO 
ROURE. 

PELAT  COM  UNA  ROCA.  eXp.  fam.  ESTAR  MÈS  POBRE 
QUE  UNA  RATA. 

ROCAMORELLA.  f.  ter.  morella  roquera. 

ROCEGAR.  V.  a.  arrossegar. 

ROCH.  m.  n.  p.  de  bome.  Roque.  Rocbus,  i.  || 
Pedra grosseta.  Guijarro,  canto,  piedra.  Silex,  icis. 
II  Pessa  del  joch  de  escachs,  cada  una  de  las  figu- 
ras  en  forma  de  torre.  Roque.  Turris,  is,  arcite- 
nens,  tis.  |  Pedras  que  serveixen  pera  apedregar. 
Làgrimas  de  Moisen  ó  de  san  Pedró.  Missilis  petra. 

COP  DE  ROCH.  Cantazo.  Saxi  ictus. 

VET  AQUÍ  SANT  ROCH  Y  'l  GOS.  loC.  prOV.  que  s' 

aplica  à  dos  personas  que  sempre  van  juntas.  La 
maza  y  la  mona.  Perca  sequens  sepiam. 

ROCi.  m.  Caball  vell  6  flach  y  dolent.  Rocin, 
matalon,  rocinanie.  Caballus  macer.  ||  Caball  petit 
y  dolent.  Jaco.  Equulus,  i.  ||  Qualsevol  caball  des- 
tinat pera  traballar.  Rocin.  Cantherius,  ii.  |l  met. 
fam.  Home  tonto  y  neci.  Rocin.  Hebes,  etis.  ||  mel. 


Dit  de  la  persona  vella;  y  així  's  diu:  qui  no  traballa 
quant  es  pollí  ha  de  traballar  quant  es  nocí.  Viejo. 
Senex. 

PUS  LLAURA  'l  ROCÍ,  POSA  LA  SELLA  AL  BOU.  ref. 

Denota  que  no's  deuhen  trastornar  ó  confóndrer  las 
ocupacions  de  cada  hu.  T'Més  ara  el  rocin,  ensille- 
mos  al  buey.  Singula  quaeque  locumteneant  sortita 
decenter. 

ROCINAL.  adj.  Cosa  de  rocí.  Rocinal.  Asini- 
nus. 

ROGINAR  Y  ROGINEJAR.  v.  n.  Renillar  la 
persona  imitant  al  rocí.  Rocinar.  Strigosam  vocem 
efformare.  ||  caduquejar. 

ROCINÀS.  m.  aum.  Rocinazo.  Cantherius  gran- 
dior. 

ROCINET.  m.  d.  Rocinillo.  Eqnulus,  i. 

ROCITANT.  ra.  ant.  ronquera. 

RODA.  f.  Maquina  orbicular  de  metall  ó  de  fus- 
ta, pera  rodar  sobre  un  eix.  Rueda.  Rota,  se.  ||  La 
petita  sense  raigs,  com  la  de  la  corriola.  Rodaja. 
Ròtula,  se.  ||  Màquina  pera  tràurer  aygua  dels  rius, 
y  regar  los  camps.  Azuda,  zuda,  zua.  Aquaria  ro- 
ta, antlia,  x.  \\  rodona.  |1  nàut.  Lo  fust  corb  que 
pera  formar  la  proa  s"  uneix  ab  la  pessa  corba  en 
que  remata  la  quilla.  Roda.  Carinse  rota.  |1  pi.  ro- 
dera. II  TORN  DE  LAS  MONJAS.  ||  mct.  La  exteusió  que 
fà  en  semicírcul  lo  pavo  real  ab  las  plomas  de  la 
cua.  Rueda.  Pavonis  caudae  explicalio,  ambitus. 

RODA  CATARiNA.  En  los  rellotges  la  de  dents  com 
navajas,  que  col-locada  perpendicularment  dóna 
moviment  al  volant.  Rueda  catalina  ó  de  santa  Ca- 
talina,  ó  de  reencuentro.  Rota  libramenti. 

RODA  COMPOSTA.  Màquiua  composta  de  moltasro- 
das  ab  sos  Uanternons.  Rueda  compuesla  ó  infinita. 
Rota  composita. 

RODA  DE  ARisTÓTELES.  geom.  Certa  dificultat  so- 
bre '1  moviment  de  una  roda.  Rueda  de  Arisíóleles. 
Aristotelis  rota. 

RODA  DEL  AYGUA  ó  DE  cÍNiA.  La  que  sosté  'Is  ca- 
túfols  en  la  cínia.  Andaraje.  Antlia?  vortex,  rota. 

RODA  DE  FERRO.  Cilindro  ó  roda  petita  de  ferro  ó 
de  cer  pera  tallar  los  diamants  y  pedras  preciosas. 
Es  sumament  velós.  Rueda  de  hierro  ó  de  abrillan- 
tadores ó  de  lapidàries.  Mola  chalibea. 

RODA  DE  FOCH.  Lo  cércol,  ctc,  guamit  de  cohets. 
Giràndula.  Ignitus  vortex. 

RODA  DE  GRUA.  Certa  roda  en  forma  de  un  labal 
pera  pujar  pes.  Timpano.  Timpanus,  i. 

RODA  DE  LA  FORTUNA.  Cert  joch  de  rodolins  6  car- 
tas  encastadas  en  una  post  rodona,  y  un  arbre  ó 
eix  perpendicular  en  lo  centro  ab  un  travesser  al 
extrem  superior  com  en  los  rellotges  de  butxaca, 
que  impel-Iit  pel  qui  mena  '1  joch  volta  acce- 
leradament,  y  guanya  '1  qui  té  posat  al  rodolí  que 
dit  travesser  senyala  quant  se  para;  y  si  '1  rodolí 
ahont  se  para  està  vuyt,  lot  lo  diner  que  hi  ha  po- 
sat en  los  altres  queda  del  qui  mena  '1  joch.  Rueda 
de  la  fortuna,  rolina,  ruleta.  Aleatorius  vortex.  || 
met.  La  volubilitat  é  inconstància  de  la  fortuna. 


ROD 


CATALÀ. 


ROD 


518 


ei 

I 


Rueda  de  la  fortuna.  Rerum  vicissitudo. 

RODA  DE  MOLÍ.  RODET,  MOLA. 

RODA    DE    SANTA    C.VTARINA.     RODA    CATARINA.  ||  La 

que'ls  saliuladors  se  fan  estampar  en  alguna  part 
del  cos,  y  's  vanaglorian  de  tenirla  estampada  en  lo 
paladar.  Rueda  de  sanla  Calalina.  Rola  sanclae 
Chatharinaï.  ||  En  lo  blasó  's  diu  qiianl  se  presenta 
ab  navajas  y  ferros  punxaguts.  Rueda  de  santa  Ca. 
lalina.  RotasanctaeCbatharinaí.  ||  nàul.  Los  quinze 
dias  abans  ó  desprès  del  dia  de  Sanla  Calarina,  en 
que  s6l  haver  en  la  mar  grans  temporals.  Rueda  de 
santa  Calalina.  Sanctae  Chalbarinai  rota. 

RODA  DE  TORMENTS.  Cada  una  de  aquellas  que'ls 
tirans  guarnian  de  navajas  y  altres  instruments, 
pera  despedassar  los  cossos  dels  màrtirs.  Rueda  de 
tor mento.  Aculeata  rola. 

RODA  ESTRELLADA.  La  quc  té  'Is  punts  ó  caixals 
en  la  circunferéncia  de  fora.  Rueda  estrellada.  Sle- 
llata  rola. 

RODA  MARINA.  Cert  pelx  semblant  à  una  roda  ab 
sòn  boló  y  quatre  raigs  que  van  à  la  circunferén- 
cia. Rueda  marina.  Rola  marina. 

RODA  MESTRA.  La  roda  principal  en  las  casas  de 
moneda.  Rueda  maeslrn.  Prima  rola  monetària. 

EN  RODA  AB  LO  VENT.  loc.   uàut.    aul.  Ce/ttV    Ó    ci- 

nendo  el  vienlo.  Cingens  ventum. 

MÉTRER  EN  RODA  UNA  Ó  MES  NAUS.  loC.  anl.  nàut. 

Paner  de  crucero.  Maritima}  slalionis  muniré. 

POSAREN  RODA.  fr.  Posar  en  lo  cas  de  no  saber 
que  férse.  l'oner  encompromiso.  Aliquem  in  discri- 
men  vocare.  1|  Apretar  à  algú  ab  rahons.  Meler  la 
espada  hasla  la  guarnicion.  Argumentis  urgere. 

RODADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  roda.  Rodador.  Ro- 
lator,  is.  II  Lo  que  roda   ó  cau  rodant.  Rodador. 
Rolans,  lis.  ||  Lo  que  roda  fàcilment  ó  està  en  dis- 
osiciópera  rodar.  Rodador.  Rotalilis. 

RODADOR  DE  CARRERS.  Qui's  passeja  pels  car- 
rers. Ruano,  ruan,  callejero.  Ad  vias  instruclus 
vel  paratus  equus. 

RODALIA,  f.  Entorn.  Contorno,  rededor.  Rotun- 
dilas,  alis,  tractus,  us. 

RODAM.  m.  Conjunt  ó  multitut  de  rodas.  Ro- 
daje.  Rotarum  congeries. 

RODAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  rodar  y 
'i  moviment  que's  fà  rodant.  Rodadura,  rotacion, 
rueda.  Rotatio,  ni8. 

RODAMENT  DE  CAP.  Dcsvabimcnt.  Vahido,  vérligo, 
vaguido,[desvanecimienio  de  cabeza.  Vertigo,  inis. 

RODÀnXA.  f.  Tall  rodó  de  peix,  elc.  Rueda  y 
roncha  p.  Ar.  Rotundum  carnis,  etc,  segmenlum, 
cestillus,  i.  I  Rodella  ó  rodet,  com:  rodanxa  del 
fus.  Rodaja.  Ròtula,  ai.  ||  tortell,  garlanda. 

RODANXÓ,  NA.  m.  y  f.  Persona  petita  y  gros- 
sa. Cachigordele,  regordele,  regordillo,  rechonclio, 
repolludo,  cachigordito.  Pusillo  crassiorique  cor- 
pore  homo. 

RODAPLANXA.  f.  La  divisió  en  dos  paris  de  ' 
las  dents  de  la  clau.  Rodaplancha.  Quoddam  repa- 
gulum  clavis  parlem  planam  dividens. 


RODAR.  V.  a.  Fér  donar  voltas  à  alguna  cosa, 
com:  RODAR  lo  torn.  Rodar,  rodear,  remolinear.  Cir- 
cumvolvo,  circumago,  is.  [j  rodejar.  ||  v.  n.  Gi- 
rarse,  donar  voltas  alguna  cosa  sobre  sí  mateixa, 
voltar  al  entorn.  Girar,  rodar,  rodear,  rolar,  vol- 
tear,  dar  vueltas.  Roto,  as.  ||  Voltar  al  rodedor  de 
alguna  cosa.  Rodar,  rodear,  dar  vueltas,  iró  andar 
al  red^edor.  Circumeo,  is.  ||  Móurerse  alguna  cosa 
ab  rodas  ó  per  medi  de  ellas.  Rodar.  Roto,  as.  || 
Fér  voltas  ó  círculs,  com  solen  fér  los  que  ballan. 
Caracolear,  dar  vueltas,  hacer  tornos.  Circumvolvo, 
is;  giros  ducere.  ||  rodolar.  ||  Buscar  una  cosa  sens 
trobaria.  Rodar,  dar  vueltas.  Accuralè  requirere. 
II  Tremolar  alguna  cosa,  estar  poch  segura  y  en 
acció  de  càurer,  y  així  's  diu  que  la  càrrega  roda. 
Vacilar,  rodar.  Tilubo,  as.  ||  Anar  alguna  cosa  per 
tot  arreu  y  com  despreciada.  Rodar.  Humum  ver- 
rere;  in  perditum  ire.  ||  Anardelràsde  pretensions 
sens  conseguirlas  ó  séralés.  Rodar.  Negoliis  Irahi. 
II  Divagar,  anar  ensà  y  enllà,  passejar  mòlt  pels 
carrers  sens  necessitat.  Callejear,  rodar,  ron- 
dar, billrolear,  correiear,  ruar,  vaguear,  pajarear, 
vagamundear,  vagar.  Otior,  aris.  ||  Fér  marrada, 
anar  à  alguna  part  per  camí  mès  llarch  que  1'  ordi- 
nari. Rodear.  Per  circuitum  iter  facere;  circumeo, 
is.  II  nàul.  Anar  ensà  y  enllà  la  nau  en  una  calma 
mès  ó  ménos  segons  la  figura  de  sos  fondos  y  altras 
causas.  Rodar.  Huc  illuc  ferri.  ||  nàul.  Anar  lo  vent 
successivament  variant  de  direcció.  Rolar,  rodar, 
rotar,  rodear,  girar,  rondar,  rondarse.  Roto,  decli- 
no, as.  II  mel.  Càurer  de  la  dignitat,  puesto  ó  em- 
pleo.  Caer,  rodar.  Decido,  is.  |  met.  Circular  algu- 
na cosa  per  mòlias  mans,  com  lo  diner  en  lo  co- 
mers,  etc.  Circular,  rodar,  córrer,  girar,  pasar. 
Circulo,  as. 

RODAR  LAS  cosAs.  fr.  Vinlr  al  cas  per  medis  ines- 
perats lo  que's  desitjava.  Rodearse.  Ex  insperalò 
accidere. 

ANARSEN  i  RODAR.  ff.  Pérdrerse,  ferse  malbé,  des- 
gavellarse.  Irse  ú  rodar.  Perlurbo,  as. 

FÉR  RODAR.  fr.  mct.  Tenir  à  algú  occupat  en  di- 
ligéncias.  Hacer  rodar  ó  córrer.  Aliquem  negoliis 
occupalum  lenere. 

TiRARHo  TOT  A  RODAR.  fr.  Desbaratar  algun  nego- 
ci. Lcharlo  todo  à  rodar  ;  trastumbar.  Rem  fundi- 
lús  evertere. 

RODAT,  DA.  p.  p.  Rodado.  Yolutus. 

RODAYRE.  m.  Qui  acosiuma  passejar  los  car- 
rers sense  necessitat.  Callejero,  azoíacalles.  Erro, 
nis,  vagus,  i.  ||  Dit  de  la  dona.  Bilirotera.  Vaga, 
errabunda  foemina. 

RODEDOR.  m.  Gircúhil.  Contorno,  rededor.  Ro- 
lundiías,  alis,  tractus,  us. 

AL  RODEDOR.  m.  adv.  En  lo  circúhil,  en  1'  entorn. 
Al  rededor,  en  contorno.  Circúm. 

RODEIG.  m.  La  acció  de  rodejar.  Rodeo.  Ambi- 
tus,  us,  circuitio,  nis.  ||  Marrada,  camí  mès  llarch 
ó  separació  del  camí  dret.  Rodeo.  Anfraclus,  us, 
anfractum,  i;  à  recta  via  deflexio.  ||  Yolla,  capgi- 


516 


ROD 


DICCIONARI 


ROG 


ràda  pera  lliurarse  del  qui  persegueix.  Rodeo.  Di- 
verticulum,  gyrus,  i.  ||  met.  Lo  medi  Uarch  y  re- 
mot del  assnmpto  ques'  emplea,  pera  venir,  fér,  ó 
dir  alguna  cosa.  Preàmbulo,  rodeo,  ambages,  chan- 
charras,  mancharras.  Ambages,  ium;  verborum 
circuilus. 

AB  RODEiGS.  m.  adv.  Ab  voltas.  Tortuosamenle. 
Tortuosè,  obliquè. 

ANAR  ó  PARLAR  AB  RODEIGS.  fr.  Usür  de  circunlo- 
quis  en  lo  que  s'  ha  de  dir.  Rodear.  Circumloquiis 
uti. 

RODEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rodeja.  Rodea- 
dor,  rodador.  Ambitor,  is. 

RODEJAMENT.  m.  Obra  de  rodejar.  Rodada- 
ra.  Rotalio,  nis. 

RODEJAR.  V.  a.  Circuhir.  Circuir,  rodear, 
rondar,  circunvalar,  circundar,  ceiiir.  Arabio,  cir- 
cumeo,  is. 

RODEJAT,  DA.  p.  p.  Rodeado.  Ambitus. 

RODELLA.  f.  Escut  rodó  y  prim,  que  ficat  en 
lo  bras  esquerre,  cubre  '1  pit  al  qui  pelea  ab  espa- 
sa. Rodela.  Clypeus  rotundus.  ||  ant.  soleta.  3.  U 

ter.  CÈRCOL  DE  BÓTA. 

RODEO.  m.  RODBIG. 

RODERA,  f.  Lo  senyal  que  deixa  en  terra  la 
roda  dels  carruatges.  Carril,  rodada,  bache.  Rotse 
vestigium. 

RODET.  m.  Pessa  de  fusta  à  manera  de  un  car- 
ret,  que  serveix  peracapdellar.  Carrele.  Trochlea, 
se.  I  Lo  que  ficat  en  la  pua  del  torn  óaltras  màqui- 
nas  las  fa  rodar  per  medi  de  la  corda  que  vé  de 
la  roda.  Carrete.  Trochlea,  ai.  ||  En  lo  molí  de  fa- 
rina la  roda  encaixada  en  un  cilindro,  la  qual  im- 
pel-lida  del  àygua,  fà  rodar  la  mola.  Rodezno,  ro- 
dete.  Rota  raoletrina  in  aquis.  |)  La  mola  que  xafa 
las  olivas,  gruix,  etc.  Volandera,  galga.  Mola  su- 
pra aliam  versatilis.  |  Lo  del  fusany  ó  fus  de  re- 
tórcer.  Rodaja,  tortera.  Ròtula,  ae,  orbiculus,  i.  || 
Cilindro  de  pedra  pera  aplanar  la  terra.  Rodillo. 
Yalgium,  ii. 

RODETA.  f.  d.  Ruedecilla.  Ròtula,  ae.  ||  cor- 

RIOLA. 

RODEU.  m.  RODEIG. 

RODÓ,  NA.  adj.  Esférich.  Redondo.  Orbicula- 
tus,  rotundus.  ||  Caràcter  de  lletra  comú  à  diferèn- 
cia de  la  cursiva.  Redonda.  Rotundus.  [)  S'  aplica  à 
una  acció  ó  paraula  executada  ab  molla  resolució. 
Redondo.  Manifestus,  expressus.  1|  adj.  Se  diu  de  la 
moneda  cabal,  exacta,  jusia,  com:  tinch  sis  duros 
RODONS.  Cabal,  juslo.  Exactus,  perfectus. 

EN  RODÓ,  m.  adv.  Se  diu  quant  se  trenca  ó  's  ta- 
lla alguna  cosa  enterament.  A  cercen.  Ab  imò,  ra- 
dicitús,  à  stirpe. 

RODODÓ.  m.  ter.  entorn,  contorn. 

RÒDOL AMENT.  m.  RODOLO. 

RODOLAR.  V.  n.  Anar  à  rodolons.  Rodar.  De- 
volvi,  rolari. 

rodolí,  m.  Llenca  de  paper  que  conté  '1  nom 
de  algú  en  las  extraccions.  Cèdula,  cedulilla,  suer- 


le.  Schedula,  se.  |I  Sort  en  las  extraccions,  com:  he 
posat  deu  rodollns  en  la  rifa.  Suerte.  Sorts,  tis. 
II  Joguina  dels  noys.  Aleluya.  Alleluia,  se. 

AüCA  DE  rodolins.  Paper  dividit  en  48  quadros 
ab  figuras  que  retallats  serveixen  als  noys  pera 
diferents  jochs.  Píiego  de  aleluyas.  Alleluiarum 
philyra. 

fér  rodolins,  y  traurer  a  rodolins,  fr.  Sortejar. 
Soriear  por  cédulas,  echar  cédulas.  Schedulis  sorles 
ducere. 

RODOLÍS.  m.  rodador. 

RODOLO,  ra.  Yolta  de  las  cosas  que  s'  arrosse- 
gan.  Rodadura,  rodeon.  Rotatio,  nis. 

ANAR  i  RODOLONS,  fr.  RODOLAR. 

ROOOIVA.  f.  La  rotllo  ó  círcul  format  de  per- 
sonas.  Corro,  rueda,  redonda,  corona.  Personarum 
corona.  ||  mo.veda.  ||  rodó.  2. 

RODONAMENT.  adv.  m.  Clarament,  sense  re- 
paro, ab  resolució.  Redondamente,  redondo,  sin  ro- 
deo, sin  rebozo.  Praícisè,  ingenuè.  |1  En  rodó.  jRe- 
dondamenle.  Circüm,  rotundè. 

RODONENHC,  CA.  adj.  Imperfectament  rodó. 
Orbicular.  Orbicular,  is. 

RODONESA,  f.  La  qualitat  que  constituheix 
una  cosa  rodona.  Redondez,  rolundidad.  Rolundi- 
tas,  alis.  II  La  figura  rodona.  Redondez,  rolundidad. 
Rotunditas,  alis.  ||  La  extremiía»  de  una  figura  cir- 
cular. Redondez,  rolundidad.  Girculus,  circus,  i, 
orbis,  is. 

RODONIMENT.  m.  ARRODONIMENT. 
RODONIR.  V.  a.  ARRODONIR. 
ROECH.  m.  ROSECH. 

ROEY.  m.  anl.  rovell. 

ROGACIÓ.  f.  La  acció  de  rogar.  Rogacion,  rue- 
go,  súplica.  Supplicalio,  nis.  I  pi.  Las  llelanias  en 
professons  públicas  que's  fan  en  determinats  temps 
pera  demanar  à  Dèu  una  bona  culliia  dels  fruyts 
de  la  terra,  y  altres  beneficis.  Rogaciones,  rogaú- 
vas.  Preces,  rogaliones  publicíE. 

ROGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  roga  ó  s' interpo- 
sa ab  súplicas  per  altres.  Rogador,  rogante.  Roga- 
tor,  is. 

ROGAR.  V.  n.  Demanar  per  gràcia  alguna  co- 
sa. Rogar.  Rogo,  as,  peto,  is.  ||  Instar  ab  suraissió 
y  súplicas  à  algú,  pera  que  execute  lo  que's  pretén 
y  desitja.  Rogar.  Obsecro,  rogo,  as.  |  Pregar  ó  de- 
manar à  Dèu.  Rogar.  Oro,  as,  precor,  aris. 

ROGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  suplica  ó  enclou 
en  sí  súplica.  Rogalivo.  Quod  rogat  seu  rogatio- 
nem  compleclitur. 

ROGATIVA.  f.  La  oració  pública  feta  à  Dèu 
pera  conseguir  lo  remey  de  una  grave  necessitat, 
especialment  pública.  Rogaliva,  rogacion.  Suppli- 
calio, deprecatio  ad  Deum. 

ROGEJAR.  V.  n.  Tirar  à  roig.  Bermejear,  ro- 
jear.  Rubo,  is.  ||  Dit  de  la  roba  obscura  que  ha  mu- 
dat sòn  color  en  rogench.  Pordear.Fuscumapparere. 

ROGENCH,  CA.  adj.  Lo  que  tíraà  roig.  Ber- 
mejizo,  rojizo,  rúbeo,  rosillo.  Fulbaster.  ||  Lo  ter- 


ROL 


CATALÀ. 


ROM    . 


517 


I 


I 


'erronoque  tira  àroig.  Rubial.  Àger  rubens. 

ROGENT,  A.  adj.  Lo  que  lé  un  roig  pujat.  Ito- 
jeante,  rojo  eiicendido.  Rubeus. 

ROGER.  in.  ter.  y 

ROGET.  m.  Peix.  MOLL.  II  Color  roig  ab  que  las 
donas  se  pintan.  Rojele.  Fucus,  purpurissuin,  i.  |1 

adj.  ROGENCH. 

ROGLE.  m.  ter.  rotllo,  círcül. 

ROIG,  JA.  adj.  que  s'  aplica  al  color  encarnat 
mòlt  encès,  com  lo  de  la  sanch.  Bermejo,  rojo,  ru- 
bio,  y  ruhicundo  poét.  Ruber.  ||  Lo  que  tira  à  groch. 
Ruhio,  rojo.  Luteus,  flavus.  ||  Qui  naturalment  té 
aquest  color  en  la  cara.  Encendido  de  color,  colori- 
do.  Flavus.  Ij  Se  diu  del  qui  té  'i  cabell  de  dit  co- 
lor. Peliruhio,  ruhio,  pelirojo.  Grine  ruber,  flavus. 

tornarse  roig.  fr.  Avergonyirse,  manifestantho 
ab  aquest  color.  Ponerse  colorado,  sonrosearse,  em- 
bermejecerse,  sonrojarse,  salir  los  colores  d  alguno. 
Purpurasco,  erubesco,  is.  |1  Dit  del  metall  qiie's 
torna  de  aquest  color  per  la  pudor  ó  causa  sem- 
blant. Tornarse.  Ferrugine  oblegi,  obrui. 

ROINDAT.  f.  Rüi.VDAT. 

ROis.  m.  ant.  n.  p.  de  home.  Rodrigo.  Roderi- 
cus,  i.  II  Nom  patronímich;  fill  de  Ruy.  Ara  es 
apellido  de  famiiia.  Ruiz.  Ruy  filius. 

ROJA.  f.  Planta  perenne,  la  arrel  de  la  qual 
gaslan  mòlt  los  tintorers  pera  tenyir  de  aquest  co- 
lor, y  es  llarga,  rastrera,  dividida  en  mòltas  ra- 
mas,  del  taraany  de  un  canó  de  ploma,  vellosa, 
roja  per  fora  y  sens  olor.  De  ella  ixen  mòlts  brots 
llarchs,  extesos,  quadrats,  nuosos  y  aspres  al  tac- 
to,  y  en  cada  nus  trau  cinch  ó  sis  fullas  que  la  ro- 
dejan  en  forma  de  estrellas,  aspres  y  que  s'  agar- 
ran  fortament  à  la  roba.  Las  flors  són  campanudas 
y  verdosas.  Lo  fruyt  se  torna  negre  quant  madura, 
y  sembla  als  ginebrons.  Se  cria  silvestre,  y  's  cul- 
tiva en  abundància  en  Espanya.  Rranza,  rubia. 
Rubia  tinctorum. 

ROJOR.  f.  La  qualitat  de  roig.  Rojura,  rojez, 
rojeza,  hermejura,  enrubio.  Rubedo,  inis,  rubor, 
is.  II  Lo  color  que  sobrevé  à  la  cara  per  vergonya. 
Rubor,  sonroseo,  soflama.  Rubor,  is.  ||  Dit  del  cel 
color  roig  en  los  núvols  ai  eixir  ó  póndrerse  '1  sol. 
Arrebol.  Rubeus  color. 

ROL.  m.  nàut.  Contracció  de  rotllo,  que's  deya 
antíguaraent  de  la  llista  ó  passaport  de  la  marine- 
ria, que  portava  'I  capità  de  un  barco  mercant, 
anomenat  aixi  per  que's  formava  en  un  rotllo  de 
pergarai.  Ara  significa  lo  mateix,  assó  es,  la  llicèn- 
cia del  comandant  de  marina  de  la  província  ab  la 
referida  llista;  però  s'  exten  en  paper.  Rol.  Sylla- 

Rol.  Mall  crassilies.  H  Tanda,  tornen  qualsevol  ti a- 
ball  del  servey.  Rol  AllerníE  vicis  ordp,  vicissi- 

tudo.  , ,        ,  ,     ,  , 

ROLDÓ.  m.  Planta  de  fullas  semblants  a  las  del 

magraner:  serveix  pera  adobar  pells.  Zumaque, 

rus,  roldon,  roldò.  Nautea,  ae. 
ROLEU.  m.  Cilindro  de  ayguacuyt  ab  que  Is  es- 

TOMO  II. 


tampers  posan  la  tinta  al  motllo.  Rodillo,  rulo,  ro- 
llo.  Cilindrus,  i. 

ROLINA.  f.  RODA  1)E  la  fortuna. 

ROLL.  m.  ter.  rodanxa. 

ROM,  A.  adj.  Xato.  Romo,  chalo.  Silenus,  si- 

mus.  II  Sons  punta.  Romo,  obluso,  boto.  Oblusus. 

y  m.  Ayguardenl  extret  de  la  canya  dolsa.  Ron, 

rom.  Ex  saccharifera;  arundinis  succo  vi  destilla- 

tus  spiritus. 

ROMÀ,  NA.  adj.  Pertanyent  à  Roma  ciutat  de 
la  Itàlia,  capital  de  la  antígua  república  romana. 
Romano.  Romanus. 

ROMAGUERA.  f.  Arbust  ben  conegut,  ab 
brancas  cantelludas,  flexibles,  inclinadas  envers 
terra,  y  plenas  de  punxas.  Las  flors  són  blancas  y 
de  figura  de  rosa,  que  donan  per  fruyt  unas  bayas 
compostas  de  grans  agarrats  à  una  placenla  comu- 
na. Zarza.  Rubus,  i.  U  raet.  fam.  L'  objecte  que  en- 
tre té  à  algú  que  va  determinadaraentà  alguna  part. 
Zarza.  Obex,  icis. 

POSAR  ENTRE  ROMAGüERAS.  fr.  Cubrir  de  romague- 
ras.  Enzarzar.  Rubis  involvere. 

ROMAGUERAL.  m.  Lloch  de  romagueras. 
Zarzal.  Rubetum,  i. 

ROMANA,  f.  Espècie  de  balansa  de  bras- 
sos  desiguals,  las  parts  principals  de  la  qual  són 
quatre:  mànech-que  dividit  en  parts  ignals,  ser- 
veix pera  senyalar  los  pesos  de  las  cosas;  un  gan- 
xo del  qual  se  penja  y  al  qual  ab  joch  llibre  està 
unit  mediant  1'  eix  de  sòn  moviment;  un  garfi  ó 
bras  pera  sustentar  las  cosas  que's  pesan,  y  '1 
piló  que  penjant  del  bras  major  del  mànech  se 
mou  à  qualsevol  punt  dels  de  alli  senyalats,  y  de- 
termina segons  sa  major  ó  menor  distància  del 
centro,  lo  pes  de  las  cosas  quant  arriba  à  formar 
ab  ellas  equilibri.  Romana.  Statera,  se. 

ENTRAR  LA  ROMANA,  fr.  Comensar  sòn  pes  ab  cert 
número  de  Uiuras,  arrobas,  elc.  Entrar  la  romana. 
Stateram  à  certo  pondere  initium  ducere. 

PESAR  AB  LA  ROMANA,  fr.  Romonar,  romanear,  pe- 
sar en  romana.  Statera  ponderaré. 

ROMANCISTA.  m.  Qui  escriu  en  romans.  Ro- 
mancisla.  Qui  vernaculo  sermone  scribit.  ||  Qui  no 
sab  inès  que  la  llengua  castellana.  Romancisla.  Qui 
vernaculo  tantum  sermone  loquitur.  ||  Dit  dels  ci- 
rurgians sangradors  à  diferència  dels  llatins.  San- 
grador,  romancisla.  Phlebotomus,  i.  ||  Qui  ven  ro- 
mansos.  Relacionero.  Mètrica}  narrationis  vendilor. 
II  Autor  de  romansos.  Romancero,  Acroamatura 
compositor. 

ROMANDRE  Y  ROMÀNDRER.  V,  n.  ant. 
"se  vermanerer,  restar.  Remaneo,  es. 

ROMANENT,  p.  a.  ant.   Remanente,  restanle. 

Remanens,  tis. 

ROMANGÓ.  m.  Arruga  de  la  roba.  Remango. 
Túnica?  defluentiscoUectio. 

ROMANÍ,  m.  Mata  de  quatre  ó  cinch  peus  de 
alia  las  fullas  mòUeslretas,  las  flors  blavas,  y  lalla- 

65 


518  •  ROM  DICCIONARI 

vor  cada  una  'n  forma  quatre  de  aovadas.  Es  aro- 
màtica, mòlt  útil  y  medicinal.  Romero,  lacris.  Ros- 
marinus,  rosmarinum,  rorisraarini. 

ROMANILL.  m.  ROMANÍ. 

ROMANIR.  V.  n.  ant.  bomAndrrr. 

ROMANS,  m.  En  sòn  origen  se  prengué  per  la 
llengua  ó  idioma  dels  romans.  Romance.  Lingua 
romana.  ||  Llengua  mesclada  de  la  romana  y  es- 
panyola antígua,  etc.  Romance.  Sermó  romanus.  1| 
La  llengua  castellana  vulgar.  Romance.  Hispànica 
vernacula  lingua.  |1  rom\nso.  ||  Gerundi  antiquat 
de  romàndrer.  Quedando.  Remanendo.  ||  En  las  au- 
las  de  gramàtica  llatina  ^1  text  de  las  oracions. 
Texto.  Textus,  us, 

EN  BON  ROMANS,  m.  adv.  Ab  Iota  claredat,  sens 
fér  embuts.  En  buen  romance.  Liquido  planè. 

PARLAR  EN  ROMANS,  fr.  Parlaren  castellà.  Hahlar 
encastellano.  Lo  qui  sermone  hispano.  []  Explicarse 
ab  tota  claredat.  Hahlar  en  romance.  Planè  loqui. 

ROMANSAR.  V.  a.  ant.  y 

ROMANSEJAR.  V.  a.  Posar  en  romans  lo  que 
està  en  altra  llengua.  Romancear,  poner  en  caste- 
llano.  In  hispaniam  linguam  vertere.  ||  Compón- 
drer  romansos.  Romancear.  Acroamata  condere.  || 
Explicar  de  vàrios  modos  la  oració  castellana  pera 
facilitar  lo  posaria  en  llatí.  Romancear.  Per  perip- 
hrasim  explicaré. 

ROMANSER.  m.  romansista.  5.  Q  gansoner. 

ROMANSET.  m.  d.  Romans  curt  ó  en  versos 
de  mcnos  de  vuyt  síl-labas.  Romancillo.  Parvura 
acroama. 

ROMANSO.  m.  poét.  Composició  en  vers  de 
vuyt  síl-labas  y  sols  ab  la  assonància  del  segon  y 
quart  vers,  que  déu  alternar  en  tota  la  composició. 
Romance.  Poètica  compositio alternis  versibusasso- 
nans.  [|  Novela,  cuento  alegre.  Romance.  Acroama, 
tis.  []  pi.  Fàbulas  óhistórias  y  llibres  decaballeria. 
Romances.  Fabulosa  narratio.  ||  Impertinéncias , 
baixillerias,  sofisterias.  Romances.  Arguta  verba. 

romanso  heróich.  Los  romans  en  vers  de  onze 
síl-labas  en  que's  contan  los  fets  de  algun  héroe. 
Romance  heròico.  Heroicum  acroama. 

VENIR  AB  ROMANSOS.  fr.  fam.  CANSONEJAR. 

ROMANSOT.  m.  Romans  llarch  y  pesat.  Ro- 
manzon.  Molestum  acroama. 

ROMÀNTICH,  CA.  adj.  Cosa  del  romanticis- 
me. Rominlko.  Romanticus.  ||  Se  diu  del  lloch  que 
encanta  per  sa  amena  y  rústica  varietat.  Romdnti- 
co.  Romanticus.  |  m.  Genero  oposat  al  clàssich, 
assó  es,  espècie  de  moda  capritxosa  en  las  obras 
-Atr^~j  "f  ai  ft^i  J/>.  'UNsi  <■  g,^BGi>uíí?  (/fift,  ,RílW  '}}òÇilWn,il- 
co.  Romanticus,  i. 

k  LA  ROMÀNTICA,  m.  adv.  Al  estil  roraàntich.  A  la 
romàntica,  d  lo  romdntico.  Morè  romantico 

ROMANTICISME,  m.  Lo  sistema  ó  modo  dels 
romantichs.  Romaniicismo.  Romanticismus,  i. 

ROMÀS,  A.  p.  p.  de  romàndrer.  Quedado.  Re-  i 
mansus. 


ROM 

ROMASSA.  f.  Planta,  paradella  borda. 

ROMÀTICH,  CA.  adj.  Se  diu  de  lo  que  es  hu- 
mit, malsà  y  pót  donar  reuma.  Mohoso,  húmedo  , 
oriniento.  Madidus.  ||  reumatich. 

ROMATISME.  m.  reumatisme. 

ROMBO.  m.  geom.  Figura  rectilínea  que  cons- 
ta de  quatre  costats  iguals  y  de  ànguls  desiguals. 
Rombo.  Rhombus,  i. 

romboïdal,  adj.  geom.  Lo  pertanyent  ó  lo 
que  sembla  al  romboide.  Romboidal.  Ad  rhom- 
boidem  pertinens. 

ROMBOIDE.  m.  geom.  Lo  quadrilongo  en 
que'ls  ànguls  y  costats  són  desiguals  de  dos  en 
dos.  Romboide.  Rhomboides,  se. 

ROMÉ.  m.  y 

ROMER.  m.  ter.  romaní,  romeu. 

ROMERAL.  m.  Tcrreno  poblat  de  roraanís.  Ro- 
meral.  Àger  vel  locus  roribusmarinis  plenus. 

ROMERIA,  f.  Peregrinació  per  devoció.  Rome- 
ria, romeraje.  Sacra  vel  devota  peregrinatio. 

ROMEU.  m.  S'  aplica  al  peregrí  que  va  en  ro- 
meria à  algun  santuari  ab  bordó  y  esclavina.  Pere- 
grino, romero.  Peregrinus  ad  loca  sacra. 

ROMIATGE,  m.  ant.  romeria. 

ROMPEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  romp.  Rompedor. 
Discerpens,  detercns. 

ROMPEDURA.  f.  ant.  L' acte  y  efecte  de  róm- 
prer.  Rompimienlo,  rotura,  ruptura.  Ruptio,  dis- 
ruplio,  nis. 

ROMPEMENT.  m.  rompiment. 

ROMPENT  DE  LAS  AYGUAS.  Qualsevol 
baix,  escoli  ò  costa  ahont  trencat  lo  curs  de  las 
onadas  romp  y  s'  alsa  la  mar.  Rompiente.  Quidquid 
undas  frangit. 

ROMPIMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  róm- 
prer.  Rompimienlo.  Ruptio,  disruptio,  nis.  ||  met. 
Desavenéncia.  Rompimienlo,  desavenencia,  riria. 
Dessidium,  ii. 

RÓMPRER.  V.  a.  Trencar,  fér  trossos.  Quebrar, 
romper.  Frango,  is.  |]  Dividir  ab  violència  las  parts 
de  un  tot.  Quebrantar,  romper,  quebrar.  Scindo, 
is.  II  Esquinsar.  Desgarrar,  romper.  Conscindo,  is. 
[]  Evacuar  per  vòmit  ó  cambra.  Desaguarse.  Exo- 
nero, as.  I  Desbaratar  un  cos  de  gent.  Romper.  Pae- 
rumpo,  is,  profligo,  as.  1|  Entrar  ab  ímpetu,  fúria  ó 
violència.  Penetrar,  romper.  Interrumpo,  intro- 
rumpo,  is.  II  Violentar,  forsar.  Violentar,  romper. 
Violentiam,  vim  inferre.  ||  Inlerrómprer,  la  unió 
seguida  de  un  cos.  Romper.  Interscindo,  interum- 
po,  is.  II  Obrir  ab  ímpetu  alguna  cosa.  Salir,  rom- 

ver.reventar.  Effringo,  is.  ||  met.  Separar,  dividir 
fa  tlu.u  ue  aigun  coiPuuu,  cU  i  ayre,  etc.  üomper. 
Divido,  IS.  II  Traballar  per  primera  vegada  la  terra 
incuKa,  y  també  donarhi  la  primera  rella.  Romper 
Proscindere,  arare  incultura  agrum.  ||  Faltar  à  al- 


guna lley  ó  precepte.  Quebrantar,  romper.  Rumpo, 
frango,  is.  j]  v.  n.  Comensar,  com:  rómprerIo  dia' 
lo  plor.  Romper.  Inchoo,  as,  incipio,  is.  ||  Renyir 
ab  algú  ó  deixar  de  serli  amich.  Romper.  Ab  ami- 


RON 


CATALÀ. 


RON 


519 


cilia  discedere,  vel  aíniciliaiu  dimillere.  |]  Resól- 
drerse  à  la  execució  de  alguna  cosa  que  lenia  difi- 
cultat. Romper.  Discerno,  is,  delibero,  as.  1|  Brotar 
las  plantas,  úobrirse  'Is  brots  de  la  flor.  Romper. 
Erunipo,  prorumpo,  is.  \\  Cambiar  de  direcció, 
com:  RÓMPRER  à  ma  dreta.  Tomar.  Abire  versüs.  || 

ant.  ABATRERSE,  FÉR  BANCARROTA.  ||  ant.  ARRASTKAR. 

II  Trencar  menuda  y  superficialment  ab  las  dents 
la  part  de  algun  lot.  Roer.  Rodo,  is.  ||  v.  r.  Férse 
trossos.  Quebrarse,  romperse.  Frangi,  ||  Petar,  divi- 
dirse  ab  violència.  EslaUar,  romperse.  Yi  et  cura 
sonitu  frangi,  fragosè  disfringi.  |l  Conlràurer  lo 
mal  dit  Irencadura.  trencarse.  |j  ant.  nàul.  embes- 

TIR. 

ROMPUDA,  f.  La  terra  que's  cultiva  de  nou  ó 
llaura  per  primera  vegada.  Arrompido.  Novalis 
ager.  ||  La 'acció  y  efecte  de  róraprer,  Rompimien- 
to,  rolura,  rompedura.  Ruplio,  diruplio,  nis. 

ROMPUT,  DA.  p.  p,  de  rómprer.  Rolo,  rom- 
pido.  Ruptus. 

RONGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ronca.  Esierlero- 
so,  roncador.  Sterleros,  lis.  [j  adj.  S'  aplica  al  car- 
ro ó  altra  cosa  que  ronca  ó  gruny.  Charriadero, 
chirriador.  Stridens,  lis.  |1  Cert  peix  de  un  peu  y 
mitj  de  llarch,  lo  cos  comprimit,  lo  color  negrench, 
ab  mòllas  líneas  grogas,  que  segueixen  desdelas 
ganyas  à  la  cua;  la  mandíbula  inferior  mès  curta 
que  la  superior,  y  las  dos  guarnidas  de  agudas 
dents ;  una  aleta  sobre  del  llom,  y  la  de  la  cua 
dentada.  Roncador.  Sparus  canlbarus. 

RONCALÉS,  A.  adj.  Lo  pertanyent  al  vall  de 
Roncal.  Roncalés.  Roncalensis. 

RONCALLAR.  V.  a.  ant.  Caminar  inclinant  lo 
cos  mès  à  una  part  que  à  altra,  per  no  poder  as- 
sentar igualment  los  dos  peus.  Cojear ,  claudicar. 
Claudico,  as.  ||  met.  Faltar  à  la  rectitut  en  algunas 
ocasions.  Cojear,  claudicar.  Claudico,  as. 

RONCAR.  V.  n.  Fér  ronchs.  Roncar.  Sterlo,  is; 
raucos  edere.  |1  Fér  un  soroll  bronch,  com  se  diu 
de  alguns  instruments  de  vent.  Roncar.  Raucè  re- 
sonare.  \\  bramar.  4.  \\  Amenassar  ab  ronchs,  jac- 
tarse.  Roncar,  echar  roncas  ó  hravatas  ó  planlas. 
Minas  jactare  sanniendo.  ||  Cruixir  las  carretas, 
coixos,  elc.  Canlar,  rechinar,  chirriar.  Strido,  is. 
II  Grunyir  lo  porch  senglar.  Rehudiar,  roncar. 
Aprum  stertere. 

PARAR  DE  RONCAR,  fr.  Dejar  de  roncar.  Desterto,  as. 

RONCAYRE.  m.  roncador. 
RONCEJAR.  V.  n.  Entretenir,  retardar  alguna 
cosa  per  férla  de  mala  gana.  Roncear.  Retardo,  as, 
differo,  ers.  ||  nàul.  Anar  poch  à  poch  la  embarca- 
ció. ÍÍOtw><»w.  .  T J j    "-     "■      <-> 

RONCER,  A.  adj.  Tari ,  peresós.  Roncero.  Tar- 

dus,  lentus. 

RONCERIA.  f.  La  tardansa,  lenlitul  en  fer  las 
cosas  de  mala  gana.  Zalama,  ronceria,  zalameria. 
Tarditas,  alis,  lentitudo,  inis. 

RONCH,  A.  adj.  Qui  té  ronquera.  Ronco.  Rau- 
çus.  1  asl.  S'  aplica  als  signes  Àries,  Tauró ,  Lleó  y 


Capricorni.  Ronco.  Raucus.  ||  Veu  ó  so  bronch. 
Bronco,  ronco.  Raucus.  ||  m.  Lo  soroll  que's  fà  ron- 
cant. Ronquido,  ronco.  Ronchus,  i.  ||  Espècie  de 
cant  ab  que  s'  enamoran  los  coloms  y  tórlolas.  Ar- 
rullo.  Columba;  seu  lurturis  murmur.  ||  m.  Ame- 
nassa  ab  jactància.  Ronca,  bravata,  baladronada. 
Minaï  jactalai,  ||  Locril  que  fà  la  dayna  pera  cridar 
à  lafemella  quant  la  apeteix.  Ronca.  Ronchus,  i. 

ESTAR  ó  parlar  ronch.  fr.  Manifestar  ronquera 
en  la  veu.  Ronquear.  Raucitate  laboraré. 

posARSE  RONCU.  fr.  Coutràurcr  ronquera.  Enron- 
quecerse,  ponerse  ronco.  Ravim  contrahere;  raucum 
fieri. 

venir  ó  anar  ab  RONCHS.  fr.  Reganyar.  Echar 
roncas,  echar  bocanadas.  Minas  jactare. 

RONCO.  m.  RONCH,  6. 

RONDA.  f.  La  acció  de  rondar.  Ronda.  Noctur- 
na lustratio,  circuitio.  ||  Conjunt  dels  que  rondan. 
Patrulla,  ronda.  Vigiles  exploralores,  vel  excubia- 
lores.  II  Volta,  marrada.  Rodeo.  Anfraclum,  i,  à 
recta  via  deflexio.  1|  La  que  fà  regularment  un  cap 
de  esquadra  en  la  muralla  pera  zelar  la  vigilància 
de  las  centinellas.  Rondin.  Excubiai  vigilias  seu 
vigilaries  lustrantes.  ||  Lo  circúhit  ó  espay  de  la 
ciutat  entre  la  part  interior  de  la  muralla  y  las 
casas.  Ronda.  Pomoerium,  ii.  ||  La  música  y  reunió 
de  fadrins  que  rondan  de  nit  per  diversió  ó  pera 
obsequiar  à  las  fadrinas.  Ronda.  Nocturna  juvenura 
perlustralio. 

ANAR  de  ronda.  fr.  Anar  de  nit  visitant  la  ciulal 
ó  plassas,  pera  impedir  los  desordes  lo  qui  té  aquest 
ministeri  à  sòn  càrrech.  Rondar.  Urbem  circuire, 
lustrare. 

FÉR  LA  RONDA.  fr.  ANAR  DE  RONDA.  ||  ler.  ENGA- 
NYAR. 

FÉR  RONDA.  fr.  Fér  marrada.  Rodear.  Gircumire; 
per  circuilum  iter  facere. 

RONDALLA,  f.  Fàbula,  cuenlo.  Conseja,  pa- 
Iram,  rondalla.  Comentum,  i,  fabula,  «b.  ||  Relació  . 
en  que  s'assegura  algun  fet  que's  tenia  per  fabulós. 
Cuento  de  viejas,  burleria.  Fabula  senilis,  vetula- 
rum  deliramenta. 

RONDALLA  DE  PROP  Ó    DE  LA  VORA  DEL  FOCH.  CueolO 

vulgar  de  que's  fà  conversació  entre  la  gent  comu- 
na. Cuenlo  de  horno.  Tabernaria  fabella. 

RONDALLAYRE.  adj.  Qui  conla  mòllas  ron- 
dallas.  Decidor,cuenl{sla.  Facelus  homo. 

RONDALLEJAR.  V.  n.  roncejar. 

RONDALLER,  A.  m.  y  f.  Tari,  peresós.  Zala- 
mero,  roncero,  majagranzas,  comadrero.  Tardus, 
lentus.  II  Díl  de  algunas  cosas  inanimadas;  y  així 

Tardus. 

RONDALLERIA.  f.  RONCERIA. 

RONDAR.  V.  n.  anar  de  ronda.  H  Passejar  los 
carrers,  divagar,  flondar.  Yias,  doraumvel  fores 
circuire,  perluslrare.  fl  fér  ronda. 

RONDAYRE.  m.  Qui  ronda.  Rondador.  ur- 

cuilor,  is. 


520 


RON 


DICCIONARI 


ROP 


RONDELL.  m.  Espècie  de  metro  ó  composició 
poètica.  Rondel.  Metri  genus. 

RONDIN,  m.  RONDA.  4.  II  Lo  subjecte  destinat 
en  las  adressanas  de  marina  pera  impedir  los  ro- 
bos.  Rondin.  Navaliumcustos. 

RONDINAR.  V.  n.  Fér  las  cosas  de  mala  gana 
y  murmurant.  Grmir,  rezongar,  refunfunar,  rezar, 
musitar,  murmurar,  verraguear,  varraguear,  bar- 
batar,  regrunir,  respingar,  murmujear,  rechinar. 
Obmurmuro,  remurmuro,  as, 

RONDINAYRE.  ra.  Qui  rondina.  Querelloso, 
rezongador,  rezongon,  rezonglon,  roncero,  quejico- 
$0,  rechinador,  zorronglon,  renidor.  Obmurmura- 
tor,  is. 

RONDO.  m.  mús.  Composició  en  que'l  tema  's 
repeteix  mòltas  vegadas.  Rondo.  Musícíe  genus, 

RÓNECH,  GA.  adj.  De  mala  quali lat,  aspre, 
erm.  Aspero,  àrido,  yermo,  malo.  Malus.  ||  Sens 
companyia.  Solo.  Incomilatus,  nudus.  ||  rénech.  2. 

RONQÜERA.  i.  Malaltia  que  consisteix  en  una 
mudansa  estranja  del  só  natural  de  la  veu,  oca- 
sionada de  algun  destorb  ó  dany  rebut  en  las  parts 
que  concorren  à  formaria,  ó  en  losórganos  de  ella. 
Enronquecimienlo,  ronquera,  ronquez,  ronquedad, 
esierlor,  carraspera.  Raucitas,  atis. 

RONQUES,  m.  pi.  ter.  regants. 

RONSAL.  m.  RAMAL. 

PORTAR  DEL  ó  PEL  RONSAL.  fr.  Guiar  las  béstias, 
anant  à  peu  davant  ó  al  costat,  portant  en  las 
mans  lo  ronsal  ó  rienda.  Llevar  del  diestro  ó  de 
diestro.  Froeno  vel  capistro  ducere. 

poRAR  LO  RONSAL.  fr,  Cübestrar,  echar  cabestro. 
Capisiro,  as. 

RONSAR.  V.  a.  ant.  Móurer  alguna  cosa  pesada 
girantia  per  medi  de  palancas,  com  se  fa  ab  la  ar- 
tilleria. Ronzar.  Yectibus  movere. 

RONYA.  f.  Malaltia  apegalosa  que  consisteix 
en  una  multitut  de  grans  que  causan  gran  picor. 
Sarna.  Scabies,  ei.  |1  Malaltia  del  bestiar  llanar,  en 
que  se  li  arruga  la  pell  en  forma  de  costuras,  y 
llànsa  à  pérdrer  la  llama.  Escabro,  rona,  sarna. 
Scabies,  ei.  (jClapasdemal  gk\A\c\\.  Sarna  de  in- 
dias,  bubas.  Indica  scabies.  ||  lepra.  1|  La  dels  ar- 
bres. Escabro.  Scabies,  ei.  ||  Entre  menescals  esco- 
riació  qne  pateixen  las  cabalcaduras  en  las  quarti- 
llas  de  las  potas,  ab  una  picor  molesta.  Arestin.  Sca- 
bies, ei.  11  met.  Dany  moral  que's  comunica  ó  pót 
comunicar  de  uns  ó  altres.  Rona.  Scabies,  ei. 

RONYA  DE  CA.  La  mès  menuda  y  més  dolenta  que 
la  comuna.  Sarna  perruna.   Psora,  ae;   impetigo, 


"TTOTVTlt~i!rn  niTíi.  ixv  £1 


consumint  la  carn.  Usagre,  empeine.  Lichen,  enis, 
psora,  8B. 

BUSCAR  RONYA  AL  COVE.  fr.  Buscar  motius  de  re- 
nyina.  Ruscar  tres  pies  al  gato,  ó  buscar  cinco  pies 
al  gato,  y  él  liene  cualro;  buscar  el  pelo  al  huevo; 
buscar  asillas  para  cosquillas.  Quisquisamat  rixas, 
rixarum  quaerit  atansas. 


ENCOMANAR  LA  RONYA.  fr.  Apegarla,  comunicaria 
à  altre.  Enronar.  Scabie  aflicere. 

NO   LI    FALTA   SINÓ    RONYA    PERA  GRATAR,  ref.   qUC 

pondera  la  felicitat  de  algú.  No  le  falla  sinó  sarna 
que  rascar.  Omnibus  commodis  aíDuere. 

UMPLiR  DE  RONYA.  fr.  Encomename  mòlta.  En- 
ronar,  llenar  de  rona.  Scabie  implere. 

RONYERA.  f.  Instrument  ab  dos  talls  retorts 
per  la  punta,  pera  descubrir  y  rascar  lo  cràneo. 
Legra.  Scalprum  lunatum. 

RONYÓ.  m.  Cos  glandulós,  de  que  n'  hi  ha  dos 
en  la  part  interior  del  cos  del  animal  pera  filtrar, 
ó  segregar  la  orina.  Rinon.  Rhen,  nis.  ||  Nom  de  un 
riu  de  la  Gàlia  Narbonesa,  Ródano.  Rhodanus,  i. 
II  met.  L' interior  ó  centro  de  un  terreno,  regió, 
etc,  Rinon.  ümbilicus,   medium,  ii.  ||  pi.  ronyo- 

NADA.  I  pi.  REBLE,  PALET.  2, 

TENIR  LO  ronyó  cubert.  fr,  met.  fam.  Estar  rich. 
Tener  cubierto  el  rinon.  Nummatum  bene  marsu- 
pium  habere. 

RONYONADA.  f.  anat.  La  part  en  que  estan 
situats  los  ronyons.  Rinonada.  Rhenum  situs.  ||  La 
tela  de  sagí  que  cubreix  los  ronyons,  Rinonada. 
Rhenum  adeps.  |  Fregida  ó  guisat  de  ronyons.  Ri- 
Tionada.  Conditi  rhenes;  rhenum  pulmeatarium, 

RONYONET.  m.  d.  Hinoncito.  Rhenunculus, 
rheniculus,  i. 

RONYÓS,  A.  adj.  Qui  ó  lo  que  té  ronya.  Rono- 
so,sarnoso.  Scabiosus.  ||  met.  miserable, mesquí,  \\ 
Brut,  porch,  asquerós,  Ronoso.  Sordidus,  spurcus, 

RONYOSA,  f,  ter.  Truyta  de  ous  ab  tallets  de 
butifarra  ó  cansalada.  Tortilla  con  lorreznos.  Ova 
cum  segmentis,  etc,  tosta. 

ROP.  m.  arrop.  rob. 

ROPÀLIGH,  CA.  adj .  poét.  Se  diu  del  vers  en 
que  la  primera  paraula  es  monosíl-laba,  la  segona 
disíl-laba  y  així  progressivament,  Ropdlico.  Ropa- 
licus, 

ROPATGE.  m.  Vestit  ó  adorno  exterior  espe- 
cialment lo  talar  y  de  autoritat.  Ropaje .  Paluda- 
mentum,  i,  I  Conjunt  de  roba.  Ropaje.  Yestium 
congeries.  ||  pint.  y  escult.  Representació  dels  ves- 
tits en  las  obras  de  pintura  y  escultura,  etc,  Ropa- 
je. Yestium  pictura, 

ROPER,  A.  m,  y  f.  Sastre  de  encant,  qui  ven 
roba  feta.  Ropero.  Yestiarius,  ii.  ||  Qui  cuyda  en 
las  comunitats  de  disposar  la  roba  pera  'Is  demés. 
Ropero.  Yestiarii  custos. 

ROPERIA.  f.  La  botiga  ahont  se  ven  roba  feta. 
Ropería.  Yestiarium,  ii.  ||  L'  ofici  ó  art  dels  ro- 
pei's.  Roperia.  Yestiaria  ars.  ||  La  pessa  ahont  se 

Roperia.  Yestiarium,  ii.  j]  l'  empleo  de  guardar  Ja 
roba  y  cuydar  de  ella,  Roperia.  Yestes  cuslodiendi 
munus. 

ROPILLA.  f.  Yestidura  curta  ab  mànegas  y  so- 
bremànegas  sollas,  y  s'  ajunta  sobre  del  gipó.  Ro- 
pilla,  ropiía,  ropeta,  sayo  romano.  Manicatus  tho- 
rax  strictius.  |  sayo,  gipó,  jaco.  1. 


I 


ROS  CATALÀ. 

ROQUER,  A.  adj.  Cosa  de  rocas.  Roquer,  ro- 
quera. Riipeus. 

ROQUEROL.  m.  Espècie  de  falsiot  ab  la  gorja 
y  ventre  blanch  y  lo  demés  negre;  sól  anar  per  las 
rocas,  y  en  lemps  de  pluja  s'  en  juntan  mòlts,  y 
acuden  als  campanars  y  altres  edificis  alls.  Avion. 
Cypsellus  minor, 

ROQUET.  m.  Sobrepellís  ab  mànegas  ajusta- 
das  ó  amplas  en  punta.  Roquete,  ygiraldele  lo  sens 
mànegas.  Supparus,  i. 

ROQUILL.  m.  ter.  patricó. 

ROQUISSER.  m.  Lloch  ó  paratge  de  mòltas 
rocas.  Roquera,  raqueda,  roquedal.  Rupes,  is. 

ROR.  m.  ant.  horror. 

ROS,  SA.  adj.  Color  semblant  al  or  que  tira  à 
roig.  Rubio.  Rubeus,   rutilus,   flavus.  (|  p.  p.  ant. 

ROSEGAT.  II  m.    ROSADA.  ||  AYGÜA    ROS.  ||  LO  SUCh  qUB 

xupan  las  abellas  en  las  plantas,  del  qual  se  fa  la 
mel.  Jugo.  Succus,  i. 

ROS  DE  BARBA.  Qui  té'ls  pels  de  la  barba  rossos. 
Barbirubio.  Flavus  mento. 

ROS  DE  PEL  ó  DE  CABELLS.  Pelirubio.  CrinB  ru- 
beus. 

FÉR  TORNAR  ROS.  fr.  Fér  tornar  de  dit  color.  En- 
rubiar.  Rufo,  as,  rubeo,  es.  ||  Dit  de  lo  que  's  rus- 
teix  ó  fregeix.  Rehagar,  reahogar.  Torreo,  es. 

TORNARSE  ROS.  fr.  Rébrer  alguna  cosa  dit  color. 
Enrubiarse.  Irrubesco,  flavesco,  rubefacio,  is. 

ROSA.  f.  Flor  ben  coneguda  per  sa  hermosura 
y  suavíssim  olor,  composta  de  mòltas  fuUas  mès  ó 
ménos  encarnadas  ó  blancas,  etc.  col-locadas  al 
rodedor  de  un  botó  en  forma  de  corona.  Ni  ha  de 
innumerables  espècies  per  rahó  del  terreno,  mes- 
la  de  colors  y  varietat  de  qualitats.  Rosa.  Rosa, 

II  met.  Se  diu  de  la  cara  bonica,  fresca  y  de  bon 
olor.  Rosa.  Roseum  os.  ||  Tot  lo  que  té  figura  de 
osa,  com  Ilassos,  etc.  Rasa.  Rosa,  ae.  H  Malaltia, 
lapas  berraellas  que  solen  eixir  en  lo  cos,  espe- 
ialment  en  las  criaturas,  y  sols  se  diferencia  del 
sarampió  en  que  la  rosa  es  mès  benigna.  Rosa,  ro- 
eta.  Rubentos  pustulae.  I|  Diamant  anomenat  així 
er  sa  figura  de  pabelló.  Rosa.  Adamas  rosa.  || 
0  color  encarnat  semblant  al  de  la  rosa.  Ro- 
a.  Roseus  color.  ||  roseta.  3.  |]  pi.  met.  Lo  que 
s  apacible,  gustós  y  deleytable.  Rosas.  Flo- 
es,  um. 

ROSA  BALÀUSTRiA.  Magraner  distinct  del  comú 
er  sas  flors  dobles  y  color  mès  viu.  Balaustra. 
isplici  é  vivatiore  florura  granatum.  ||  balaüs- 

RIA. 

rosa  blanca.  La  que  té  las  fullas  blancas.  Rosa 
blanca,  ttosa  aiDa. 

rosa  boscana  ó  de  ca.  gavarrera. 

rosa  de  cent  füllas,  palida  ó  alexandrina.  la 
que  té  cent  fullas  de  un  color  desmayat  ab  la  qual 
fan  los  apotecaris  la  àygua  destil•lada  y  ab  ella  's 
prepara  1'  aixarop  de  rosa  solutiu.  Rosa  alejandri- 
na.  Rosa  centifolia,  rosa  damascena. 

ROSA  DE  ísTRiA.  Espécle  de  clavell,  ample  y  de 


ROS 


521 


mòltas  fullas,  de  color  de  rosa  pal ida  ó  de  carn, 
sobre  un  camp  blanch  fi.  Rosa  de  Islria.  Rosa  is- 
triaï. 

ROSA  DE  ivERN.  La  quB  pcrmaneix  fresca  tot  1' 
ivern.  Rosa  de  invierno.  Hiemalis  rosa. 

ROSA  be  jericó  ó  DE  NOSTRA  SENYORA.  Planta  Ori- 
ginaria de  Palestina  ó  de  la  Aràbia  deserta,  la  qual 
fa  mòltas  camas  ó  ramets  de  cosa  de  quatre  dits 
de  alts,  poblats  de  fullas  sobre  una  polzada  y  mitja 
de  llargas  y  la  raeytat  de  amplas,  velludas  y  pun- 
tejadas.  Las  flors  petitas  y  en  ramellet.  Posada  en 
àygua  per  algun  temps  s'  obre,  y  alguns  impostors 
diuhen  que  això  succeheix  sols  en  lo  dia  de  Nadal. 
Algunas  donas  pensan  que  coneixen  per  medi  de 
aquesta  rosa  '1  lemps  del  part,  perquè  posada  en 
àygua  diuhen  que  no  se  separan  los  rams,  que  la 
componen,  fins  al  punt  de  parir ;  però  això  es  va  y 
sens  fonament  algun.  Rosa  de  Jericó.  Enastalica 
Jerochuntica. 

ROSA  DE  júpiTER.  Espécie  de  ro^a  descendent  de 
la  Grècia.  Rosa  de  Júpiter.  Liqüis  coronaria,  rosa 
graeca. 

ROSA  DE  ÍNDiAS.  Flor  dc  Indias  mòlt  gran  de  co- 
lor de  llet,  ab  vias  atravessadas  de  color  de  cirera 
y  desprès  de  color  de  rosa.  Rosa  indiana.  Rosa  in- 
dica. 

ROSA  DE  OR.  La  quebeneheix  lo  papa  en  la  qua- 
resma y  la  porta  sa  Santedat  mateix  en  professo, 
enviantla  desprès  à  algun  soberà.  Rosa  de  oro. 
Rosa  aurea. 

ROSA  DE  TOT  l'  ANT.  Espécie  de  rosa  que  té  'Is 
brots  alts  de  deu  y  dotze  peus,  y  las  fullas  com- 
postas  de  altras  llustrosas,  ovaladas,  de  un  vert 
clar  y  que  duran  tot  1'  any,  y  las  flors  blancas. 
Mosqueta.  Rosa  semper  virens. 

ROSA  MINERAL.  Eu  la  filosofia  hermètica,  es  una 
pols  roja  que's  trau  de  la  sublimació  del  or  y  del 
argentviu,  la  que  's  fa  quant  se  vól  tràurer  l'arbre 
vegetable  dels  filosops.  Rosa  mineral.  Mineralis 
rosa. 

ROSA  MONTESCA.  Planta,  espécie  de  peónia  de  un 
color  mòlt  hermós.  Rosa  albardera  ó  montés  ó  mon- 
tesina.  Paeonia  casta,  aglaophytis,  idis. 

ROSA  MÍSTICA.  'S  diu  de  Maria  santíssima  per  sas 
virtuts  y  excel-léncias.  Rosa  mística.  Rosa  mís- 
tica. 

ROSA  NÀUTICA.  Dívísíó  que  's  fa  en  un  círcul  de 
cartró  ó  fusta  pera  senyalar  los  vents,  de  la  qual 
se  valen  los  navegants,  medianl  la  agulla  tocada  al 
iman  que  està  sobre  de  ella.  Rosa  núulica,  rosa  de 
los  vienios  ò  del  compàs.  Rosa  nàutica,  ventorum 
""rosí  PüRPÍREA.  Espécie  de  peix  que  lé  com  una 
rosa  de  púrpura  en  la  cua.  Rosa  purpúrea.  Piscis 

rosa. 

bosa  salvatge,  gavarrera. 

ROSA  VERA.  La  que  té  las  fullas  de  un  hermós  en- 
carnat ó  carmesí,  senladas,  descoloridas  en  sa  ba- 
sa   de  olor  mòlt  agradable,  de  sabor  estíptich, 


522 


ROS 


DICCIONARI 


ROS 


amarch  y  aromàtich,  y  comunica  un  color  violat  à 
la  saliva.  Són  astringents;  y  la  conserva  de  rosas 
produheix  mòlt  bons  efectes  en  los  principis  de  la 
tísistuberculosa.  Rosa  encarnada  ó  castellana.  Rosa 
gallica  vel  rubra. 

FRESCH  COM  UNA  ROSA.,  loc.  Se  diu  del  qui  té  la 
cara  hermosa  y  de  bon  color.  Fresco  como  una  ro- 
sa. Roseum  os. 

NO  HI  HA  ROSA  SENSE  ESPiNAS.  fr.  met.  Denota  que 
las  cosas  mòlt  bonàs  coslan  mòlts  traballsó  dificul- 
tats per  haverlas.  No  hay  rosa  sin  espinas.  Nil  pra;- 
clarum,  multo  sine  labore  comparatur. 

TENIR  UNA  ROSA  EN  CADA  GALTA.  loc.  Se  diu  de  al- 
guna persona  que  té  las  galtas  mòlt  coloradas.  Te- 
ner  mejillas  de  rosa  ó  una  rosa  en  cada  mejilla. 
Ore,  maxillis  rubrum  esse. 

ROSADA,  f.  Vapor  subtil  que  's  condensa  en  la 
atmosfera ,  y  cau  en  la  terra  en  gotas  mòlt  menu- 
das.  Rocio,  escarcha,  rosada.  Ros,  ris. 

cluRER  ROSADA,  fr.  Rociar,  caer  rocio.  Roro,  as. 

ROSAMEL.  m.  Lo  such  de  las  rosas  mescladas 
ab  mel,  lo  qual  s' administra  pera  medicina.  Rodo- 
mel.  Rhodomel,  is. 

ROSARI,  m.  Encadenat  ab  un  número  deter- 
minat de  grans  enfilats  per  orde  de  deu  en  deu, 
interposat  un  gra  mès  gros  en  cada  desena,  que  's 
diu  glòria,  al  últim  una  creu,  y  comunment  altres 
adornos.  Rosario.  Rosarium  Reatse  Mariic  Yirginis. 
I  Lo  conjunt  de  parenostres  y  avemarias  resadas 
ò  cantadas  per  orde  dels  grans  del  rosari.  Rosario. 
Rosarium  recitatum.  ||  La  junta  de  personas  que'l 
resan  ó  cantan.  Rosario.  Rosarium  publice  reci- 
tatum. 

PASSAR  ó  DIR  LO  ROSARI,  fr.  Rczar  el  rosario.  Co- 
rollae  prsecatoriíe  globulos  percurrere,  ritè  pièque 
precando  discurrere. 

ROSARIAYRE  Y  ROSARIER.  m.  Qui  fà  ro- 
saris. Rosariero.  Qui  sacrorum  globulorum  serta 
seu  coronas  nectit. 

ROSASSA,  f.  aum.  Se  diu  regularment  en  los 
adornos  de  arquitectura  y  retaules.  Roselon.  Magna 
artificialis  rosa. 

ROSAT,  DA.  adj.  Lo  que  està  compost  ab  ro- 
sas, com:  oli,  mel  rosat.  Rosado.  Rosatus. 

ROSCA.  f.  Tortell  ó  círcul  de  pa,  vuyt  del  cen- 
tro. Rosca.  Libum  spirale.  |1  caragol,  4.  \\  La  que's 
fà  en  los  mascles  y  femellas  del  caragol.  Espira, 
rosca.  Spira,  se, 

ROSCAR.  V,  a.  Fér  las  roscas  en  los  mascles  y 
femellas  dels  caragols.  Atarrajar.  Gochleas  eíBge- 


II  NEGUIT. 

ROSEGADA,  f.  La  acció  de  rosegar  ó  la  porció 
que's  trenca  rosegant.  Roedura.  Rosio,  nis. 

ROSEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rosega.  Roedor. 
Rodens,  tis.  ||  bercancí.  ||  murmürador.  ||  Lo  lloch 
ahont  se  rosega  freqüentment,  y  lo  que  es  à  propò- 
sit pera  rosegar.  Roedoro.  Rodendo  aptus.  j]  adj 


met.  Lo  que  rosega  ó  inquieta  interiorment.  Re- 
mordedor.  Remordens,  tis. 

ROSEGADURA.  f.  ROSEGADA.  |1  CORROSIÓ. 

ROSEGALLS.  m.  pi.  Las  sobras  del  plat  en  que 
s'  ha  menjat.  Escamochos.  Reliquiae  mensae.  ||  La 
palla  que  per  massa  dura  deixan  las  cabalcaduras 
en  la  menjadora.  Granzones,  riza,  pajaza.  Encre- 
ta,  orum. 

ROSEGAMENT.  m.  rosegada.  ||  met.  remor- 
diment. 

ROSEGAR.  V.  a.  Tallar  menuda  y  superficial- 
ment ab  las  dents  alguna  cosa.  Corroer,  roer,  mor- 
der,  moler.  Rodo,  is.  ||  Menjarse  las  abellas  las  bres- 
cas  desprès  de  haverlas  tancadas.  Roer.  Apes  lar- 
vara  edere.  ||  Mossegar  al  rodedor.  Roer.  Arrodo,  is. 
II  Descarnar  poch  à  poch  ab  las  dents  los  ossos. 
Roer.  Rodo,  excedo,  is.  |  met.  Murmurar.  Morder, 
roer,  murmurar.  Ciicumrodo,  is.  ||  met.  Gastar  ó 
tràurer  poch  à  poch  y  per  parts  menudas.  Roer. 
Corrodo,  is.  ||  met.  Introduhirse  poch  à  poch  una 
cosa  en  altra  y  anarla  gastant ;  y  així  's  diu  que'l 
ayguafort  rosega  '1  ferro,  '1  cranch  la  carn,  etc, 
Comer,  roer.  Exedo,  corrodo,  is.  1|  met.  Molestar, 
afligir,  atormentar  interiorment  y  ab  continuació. 
Roer.  Rodo,  is.  ||  v.  n.  Dit  dels  cuchs  de  seda  quant 
menjan  la  fulla  desprès  de  haverse  despertat.  Fre- 
zar.  Rombyces  pasci.  ||  v.  r.  rosegarse  'ls  punys. 

ROSEGA  aqueix  OS.  loc.  met.  Denota  '1  càrrech  de 
mòlt  traball  y  de  ningun  ó  mòlt  poch  profit.  Róete 
ese  hueso.  Os  rodas. 

ROSEGAT,  DA.  p,  p.  Roido.  Rosus.  ||  adj.  RÓ- 

NECH,  DESPRECIABLE. 

ROSEGAYRE.  m.  fam.  rosegador.  1 . 

ROSEGÓ,  m.  Rocinet  de  pa  que's  deixa  desprès 
que  s'  havia  comensat  à  menjar.  Zoquele,  regojo, 
mendrugo,  sequete.  Panis  frustrum.  ||  Se  diu  del 
minyó  de  mala  trassa,  especialment  gros  y  petit. 
Zoquele.  Crassus  homuncis.  Ij  pi.  Rocinets  de  pa  ó 
dealtras  cosas  que  excilan  la  gana  de  béurer.  En- 
jutos.  Panis  frustula  sicca. 

ROSEGONET.  m.  d.  Regojuelo,  corrusco,men~ 
druguillo.  Panis  frustilum. 

ROSELLA,  f.  Cascall  bort  mòlt  abundant  en  los 

sembrats,  que  fà  las  fullas  de  las  flors  de  un  color 

bermell  encès,  terminadas,  obtusas,  arrodonidas, 

sentadas,  ab  las  basas  negras,  venosas,  de  olor  un 

poch  nauseatiu;  de  sabor  viscós  un  poch  amarch, 

y  s'  emplean  com  un  lleuger  calmant;  són  sudori- 

ficas ;  solen  entrar  en  las  quatre  flors  cordials  y 

també  se'n  fà  aixarop.  Lo  fruyt  es  una  càpsula  glo- 

\aúo?A^JJiimQla^O'iaba,  abahol,  adormidera  silves- 
TíTTPÍlpïVèTTníeVs  veí  èrraticum. 

ROSELLA  borda.  Planta  mòlt  acre,  de  olor  pene- 
trant ;  las  fullas  són  radicals,  pecioladas,  retalla- 
das,  llisas,  ó  pubescents.  Némone  de  los  basques, 
anémone  nemorosa.  Aneraone  nemorosa. 

ROSELLA  MARINA.  Planta  que  fàlascamas  ramosas 
en  la  part  inferior,  llisas  y  groguencas;  las  fullas 
com  de  mitj  peu  de  llarch  y  poch  ménos  de  am- 


ROS 


pTe7ün  pochgrossas,  allernas,  denfadas;  las  flors 
grans  y  grogas;  lo  fruyl  es  una  silíqua  llarga,  en  lo 
[que's  diferencia  de  la  celidónia  que  es  una  càpsu- 
;la.  Glaucio,  amapola  morada  ò  boyuna,  adormidera 
arina.  Glaucium,  glaucum,  i ;  marinum  papaver. 
ROSELLA  uDBTOSA.  La  quc  sols  se  diferencia  de  la 
primera  en  que  sòn  fruyl  es  una  càpsula  llargaru- 
da. Amapola  dudosa.  Papaver  dubium. 

ROSER.  ra.  Planta  que  fa  niòltas  brancas  en 

forma  de  arbust,  guarnidas  de  espinas  ó  punxas 

agudas,  y  veslidas  de  fullas  composlas  de  vàrias 

fuUetas  ovaladas,  denladas  per  las  voras  y  agafa- 

as  à  una  cua  que  termina  en  una  sola,  'L  capoll 

botó  es  de  figura  de  una  oliva,  molsul  y  ple  de 

avors  vellosas  y  blanquinosas.  Rosal.  Rosarium, 

i,  rosa,  cB.  II  Rosari,  y  així  's  diu  la  mare  de  Déu 

del  ROSER,  goigs  del  roseh.  Rosario.  Rosarium,  ii. 

ROSER  BORT.  GAVARRERA. 

ROSERAR  Y  ROSERAL.  m.  Renglera  ó  mul- 
itut  de  rosers,  ó  '1  lloch  ahonl  estan  plantats.  Ro- 
al,  campo  de  rosas.  Rosarium,  ii,  rosetum,  i. 

ROSETA,  f.  d.  Roseta,  rosica,  illa,  ita.  Parva 

osa.  II  Escudet  brodat  en  lo  sobrepellís.  Lagarlo. 

eliculatum  scutum.  1|  Lo  forat  rodó  en  lo  milj  de 

a  guitarra  y  altres  instruments.  Rosa.  Transenna 

ümbillici  cithariB.  ||  En  los  vanos  cada  una  de  las 

os  planxetas  que  sostenen  lo  clauhel,  pera  que 

0  sen'  iscan  las  branillas.  Ojuelo,  ojillo,  roseta. 

loronis,  idis.  \  Botó  de  la  brida.  Bolon,  chapa  del 

'reno.  Bulla,  ae.  I  f.  Piloteta  cuberta  de  puntas  de 

idre,  de  que  usan  los  deixuplinanfs.  Regularment 

'  anomena  en  plural.  Abrojos.  Tribulas  ex  vitro 

vel  metallo. 

ROSETÓ.  m.  arq.  Flor  de  capritxo  y  à  vegadas 
'treta  ó  imitada  del  natural,  que's  posa  en  lo  fondo 
els  adornos.  També  s'  usa  en  los  retaules.  Rose- 
on.  Architeclonia  rosa. 
ROSOLAR.  V.  a.  ter.  rodolar. 
ROSOLI  Y  ROSÓLIS.  m.  Licor  compost  de  ay- 
guardent  rectificat  y  mesclat  ab  sucre,  canyella, 
anís  ó  altres  ingredients  olorosos.  Rosoli.  Marina, 
ae ;  solis  ros. 

ROSQUETA.  f.  d.  de  rosca.  Rosquita.  Spiru- 
la,  X. 

ROSQUILLA.  f.  Tortell  de  pasta  fina,  regular- 
ment ab  ous  y  sucre.  Rosquilla.  Crustulura,  i. 

ROSQUILLASSA.  f.  aum.  Rosquele.  Arlolaga- 
nus,  i. 

ROSSA.  f.  Carnús,  basileu,  bèstia  morta  y  es- 
corxada.  Buitrera.  Morticinus,  exanimis.  ||  Mula, 
caball,  ó  burra  m<^lt  v<»Il.  flach  ó,  ransaf  í'^j•^a'.;/» 
bmlrera,  candonga.  Equus  vel  mula  conTecta  senio. 
11  Lo  caball  flach  y  de  mala  figura.  Rocin,  malalon, 
rocinanle,  rujaco.  Caballus,  canterius,  ii.  |1  Díl  de 
la  persona  flaca,  bruta  y  lletja.  Zancarron.  Macie 

confectus. 

ROSSAGADÜRA.  f.  ROSECH. 
ROS8AGAR.  V.  a.  ARROSSEGAR. 

RÓSSECH.  ra.  En  los  vestits  la  cua  que  s'  ar- 


CATALÀ.  ROS  523 

rossoga.  Cola,  falda\  hopalanda,  sopalanda,  hal' 
da,  faldamenio.  Yestis  cauda.  ||  Lo  que  s'  agafa  als 
vestits.  Rabós.  Syrma  vestis,  tractus.  1|  Qualsevol 
cosa  que  penja  y  arrossega.  Raslra,  cola.  Aliquid 
raptans,  repens.  ||  Atràs;  se  diu  regularment  dels 
censals  difícils  de  cobrar.  Regazo.  Nòmina  impe- 
dí ta. 

ROSSEGALL.  m.  RÓSSECH.  2.  I  met.  La  perso- 
na que  sempre  va  ab  altra.  Rastra,  lacayo.  Conti- 
nuo insequens.  [|  pi.  Lo  que  queda  en  la  menjado- 
ra. Granzones.  Palearum  pars  durior. 

ROSSEGANT.  p.  a.  S'  aplica  à  la  vestidura 
vistosa  y  mòlt  llarga.  Rozagante.  Splendida  vestis 
talaris. 

ROSSEGAR.  V.  a.  ant.  ARROSSEGAR. 

ROSSEGONS.  (anar  a)  fr.  anar  k  rodolons. 

ROSSEJAR.  V.  n.  Tirar  à  ros.  Pardear.  Fuscura 
apparere. 

ROSSELLONÈS,  A.  adj.  Natural  del  Rosselló 
país  de  Fransa  prop  dels  Pirineus  ab  títol  de  comp- 
tat. Rosellonés.  Ruscinonensis. 

ROSSET.  m.  Instrument  de  fuster  compost  de 
dos  fusias  atravessadas  y  al  cap  de  la  una  un  clau 
pera  senyalar  líneas  rectas  en  la  fusta.  Dramil,  y 
altres  gramil.  Fabrorum  instrumentum  serratura? 
viam  designans.  ||  adj.  d.  de  ros.  Rojillo.  Subrufus. 

ROSSINYOL,  ra.  Aucell  gros  com  un  pardal, 
rogench  de  la  esquena,  ab  clapas  verdosas,  y  pel 
ventre  blanquinós;  canta  delicio.sament  en  espe- 
cial à  la  primavera.  Ruisenor.  Acredula,  philome- 
la,  luscinia,  lucila,  se.  ||  Vas  que  posanthi  aygua 
dins  y  bufant,  imita  '1  cant  de  dit  aucell.  Regular- 
ment s'  usa  per  Corpus.  Piló.  Hydrauli  genus,  vas 
luteus  aquaí  ope  sonum  reddens.  |1  Ferro  llarch  ab 
una  punta  torta  à  modo  de  ganxo,  de  que  usan 
mòlt  los  lladres,  pera  apartar  ó  fór  córrer  lospes- 
tells  del  panys  y  obrir  las  portas,  etc.  Ganzúa.  Un- 
cinus,  i. 

aOSINYOL  DE  MURALLA,  fam.  RETNETA,  CAlIpAT. 

OBRIR  AB  RosiNYOL.  fr.  Günzuav.  Uncino  ar- 
cam,  etc,  aperire. 

ROSSOLAR.  V.  n.  RECULAR,  RELLISCAR,  RODOLAR. 

ROST.  A.   adj.  ant.  pendent,  espadat.  ||  ant. 

ROMPUT. 

ROSTA.  f.  Certa  sopa  que's  fa  de  pa  torrat  y  oli 
novell.  Toston.  Panis  tostus,  oleo  imbutus.  ||  Tall 
de  cansalada  fregit.  Torrezno.  Lardi  segmentum 
tostum  vel  frixum.  1|  Tros  de  pa  torrat  que'ls  noys 
sucan  en  lo  moll  del  oli.  Sopeion.  Ingens  oQ'a,  olea 
inticta.  II  Llesca  de  pa  fregida  ab  such  de  cansala- 
^Üm^'Vó^'Aí/fiqffe.-iriíft^círab-pa  arnaiuW.a:  .  .i.c 
nada  Panis  frustum  lardo  vel  pinguidine  illitum. 
11  Llesca  de  pa  sucada  en  vi  ó  altre  licor,  cuberta 
ab  ous  batuts,  y  fregida  ab  llart  ú  oli.  Tornja.  Pa- 
nis segmentum  planum  cum  o  leo  et  ovis  frixum. 

ROSTADA.  f.  Paellada  gran  y  abundant  de  ros- 
tas.  Torreznada.  Lardi  in  frustasectiel  frixiportio. 


524 


ROT 


DICCIONARI 


ROS 


ROSTIR.  V.  a.  Cóurer  las  viandas.  Asar.  Asso, 
as,  torreo,  es.  ||  Fér  tornar  morena  à  alguna  per- 
sona lo  sol  ó  ayre.  Curiir.  Coloro,  induro,  as.  || 
Secar  1'  ardor  del  sol  ó  frel  à  las  planlas.  Requemar. 
Exuro,  is,  calcino,  as.  ||  Calenlar,  escalfar  ab  mòl- 
ta forsa  y  aclivilat,  com  fa  '1  sol  en  lo  fort  de  sòn 
ardor.  Tostar,  asar.  Aduro,  is.  ||  v.  r.  Patir  exces- 
siu ardor  del  sol  ó  del  foch.  Achicharrarse,  asarse. 
Nimio  calore,  ardore,  igne  aduri. 

ROSTIT,  DA.  p.  p.  Asado,  toslado.  Adustus.  || 
Lo  que  es  de  color  obscur  ennegrit,  especialment 
per  haber  estat  mòlt  al  sol.  Requemado.  Adustus.  || 
m.  Se  diu  de  la  carn  rostida.  Asado.  Assatura,  ae; 
assarius,  assum,  i. 

ROSTOLL,  m.  La  part  del  canó  del  blat,  ordi, 
etc,  que  queda  en  la  terra  després  de  segat.  Ras- 
Irojo,  riza.  Stipula,  ».  |)  Lo  districte  de  terrasen 
que  queda  dit  rostoll.  Agostadero,  raslrojera.  Res- 
tilis,  demessus  ager. 

SOLTÀR  LO  ROSTOLL  Ó  'lS  ROSTOLLS,  fr.  ROSTO- 
LLAE  1. 

ROSTOLLADA.  f.  Lo  temps  que  dura  en  la 
terra  '1  rostoll.  Raslrojera.  Restilium  agrorum 
lerapus. 

ROSTOLLAR.  V.  n.  Pasturar  lo  bestiar  durant 
lo  mès  de  agost  en  los  rostolls  ó  terras  que  han  es- 
tat serabradas.  Agostar.  Pascere  pecora  in  demessa 
segete.  ||  Llaurar  los  rostolls.  Alzar.  Reslilem 
agrum  arare. 

ROSTRO.  m.  La  cara  de  las  personas,  (ara, 
rostro,  semblante.  Os,  oris,  frons,  tis. 

ROT.  m.  L'  ayre  del  cos  de  la  persona  despe- 
dit  per  la  boca  ab  un  ruido  desagradable.  Regüeldo, 
erulo,  eructo,  eructacion.  Eructatio,  nis,  ructus, 
us.  II  fam.  YENTOSiTAT.  ||  p.  p.  aul.  Romput.  Roto. 
Fractus. 

ROTA.  f.  Tribunal  de  la  cort  romana,  compost 
de  dotze  ministres  ó  auditors  pera  decidir  las  apel- 
lacions  de  tot  lo  mon  católich.  Rota,  Sacra  rota.  [j 
ant.  naut.   embestida.  ||  adj.    ant.  rompuda.  ||  m. 
ant.  derrota. 

ROTACIÓ,  f.  Girada  al  rodedor,  moviment  cir- 
cular. Rotacion.  Yersatio,  nis,  rotatus,  us. 

ROTADOR,  A.  m.  y  f.  ROTAYRE, 

ROTAR.  V.  n.  Fér  rots.  Erutar,  regoldar,  eruc- 
tar. Eructo,  as. 
ROTAR  PER  BAIX.  fr.  met.  fam.   anàrsen  per  lo 

punt  de  BAIX. 

ROTAYRE.  ra.  Qui  rota  mòlt.  Regoldador. 
Eruclator,  is. 

ROTLLANA.  í.  CapsanateTa  provisionalment  ao 
qualsevol  pessa  de  roba.  Rodete,  rosca,  mandil.  Yo- 
lumen,  inis.  ||  La  rodeta  del  fus  de  retórcer.  Torte- 
ra,  rodaja.  Ròtula,  íb,  fusi  verticillum. 

ROTLLAR.  V.  a.  Caragolar  algun  pergamí  ó 
pessa  de  roba.  Arrollar,  abarquillar,  rollar.  Invol- 
vo  IS,  complico,  as.  ||  Enrotllar,  rodejar.  Circuir, 
rodear,    cercar,  circundar.  Circumdo,  corono,  as, 


circumvenio,  is.  ||  entortolligar.  ||  ter.  rodar.  1| 
rutllar. 
ROTLLET.  m.  d.  Rollete.  Orbiculus,  i. 
ROTLLO,  m.  Qualsevol  cosa  que  rotllada  que- 
da en  figura  rodona  ó  circular.  Rollo.  Spira,  ae, 
volumen,  inis.  ||  La  porció  de  teixit  de  determina- 
das  canas  y  araplària,  rotllada  pera  véndrerse.  Ro- 
llo. Circomvolutae  sarcinae.  |j  Se  diu  del  círcul  ó 
rodona  que  apareix  al  rodedor  del  sol  y  de  la  lluna. 
Corona,  rollo,  circulo.  Corona,  se,  halo,  nis.  ||  La 
disposició  de  algunas  cosas  en  figura  circular. 
Muela,  rueda,  rolde.  Girculus,  i.  |  tall  de  tabaco. 
II  Cèrcol,  rodona  de  gent.  Corro,  rolde,  corrülo, 
corona.  Circulus,  i.  ||  Estora  rodona.  Ruedo.  Storia 
circularis.  |  Porció  com  cosa  de  una  mitja  cana  de 
encerat  rotllat  de  que's  valen  los  espasers  pera 
mòlts  usos.  Rispon.  Telae  inceralae  volumen.  ||  Cèr- 
col de  campanetas  que  hi  ha  en  las  iglésias,  y  las 
solen  tocar  en  las  solemnitats  al  eixir  la  missa,  al 
glòria,  y  al  alsar  Deu.  Campanillas.  Tinti nnabulo- 
rum  rota.  ||  Lo  círcul  que  forman  algunas  cosas, 
com  ROTLLO  de  cadiras.  Rolde.  Circulus,  i.  1|  Cara- 
gol, rosca,  plech  de  serp  ó  cosa  semblant.  Rosca. 
Spira,  ai,  orbis,  is.  |  Tall  rodó  de  peix.  rodanxa.  1| 
En  las  presons  lo  cèrcol  ó  rodona  de  mòlts  presos, 
posant  entre  ells  à  aquell  à  qui  se  imputa  algun 
delicte,  pera  que  la  part  ó  testimoni  '1  regonega. 
Rueda.  Corona,  ae;  circulus,  i.  ||  ant.  Forca  ó  co- 
lumna de  pedra  en  las  enlradas  dels  pobles  pera 
posar  algun  membre  dels  ajusticiats.  Ricota,  rollo. 
Patíbul um,  i.  ||  La  pessa  de  autos  que's  forman  en 
un  plet,  anomenada  així,  perquè  antiguament  se 
escribia  en  pergamí,  y  's  rotllaba  pera  portarse 
ab  comoditat.  Rollo.  Volumen,  inis. 

BALLESTER  DE  ROTLLO.  Rallcsler  de  preferència. 
Balleslero  de  argolla,  de  rolde. 

EixiRSE  DEL  ROTLLO,  fr.  Eixirse  alguna  persona 
de  la  junta  que  formava  ab  altras.  Salirse  del  corro. 
Ex  caetu,  è  corona  discedere.  I  met.  fam.  pixar 

FORA  DEL  TEST. 

ESCupiR  AL  ROTLLO,  fp.  Introduhirse  en  la  con- 
versació. Escupir  en,  corro,  en  rueda.  Yerba  in  me- 
dium proferre. 

FÉR  FÉR  ROTLLO,  fr.  Fér  lloch  apartant  la  gent. 
Hacer  corro,  hacer  lugar.  Yiam  aperire;  locum 
dare. 

FÉRSE  FÉR  ROTLLO,  fr.  met.  ab  que  s' explica  sér 
alguna  persona  de  distincció  en  lo  poble,  y  deurer 
tenir  lloch  en  las  cosas  de  atenció  y  de  honra.  2'e- 
ner  su  piedra  en  el  rollo.  Dignitale  paestare. 
n„«ÉR„RQXLLO  A  part.  fr.  fam.  Formar  ó  seguir  à 
aixTe-parCii.  aam  |ou,,i,  apunt.  Aiia.uo,  partiiim 
esse. 

FÈRSE  FÉR  ROTLLO,  fr.  Férse  sobresalient.  Bacerse 
lugar.  Sese  dotibus  commendare. 

TOCAR  ó  TIRAR  AL  ROTLLO,  fr.  met.  Dir  en  públich 
alguna  cosa,  per  véurer  com  s'  admet  ó  lo  efecte 
que  fa.  Echar  en  corro.  In  medium  proferre. 

ROTtIRA.  {k  tota)  m.  adv.  En  tot  cas.  En  todo 


ROV 


CATALÀ. 


RÜB 


525 


ft 


caso,  como  quiera  que  sea,  ò  lo  que  fuere.  Quomo- 
doctimquesil,  uteumqiie  acciderit, 

ROURE.  ra.  Espècie  de  alzina  de  fusla  mòlt 
íorta  que  uns  anys  fa  galas  ó  ballarugas  y  allres 
aglans;  la  escorxa,  que  es  raòll  astringent,  varia 
egons  la  edat  del  arbre:  si  es  vell,  es  grossa,  es- 
cabrosa, arrugada  y  crivellada;  de  forma  variable, 
ja  en  planxetas,  ja  en  tubos  y  canals:  negra  per 
fora,  y  rogenca  per  dins,  de  textura  y  fractura  fi- 
brosas.  Rohle,  robre,  y  reboHa  pr.  Robur,  oris.  || 
Altra  espècie  del  mateix  nom,  però  mès  petit  que'l 
regular  y  de  fullas  mòlt  aspras.  Rohle  y  carvallo 
en  las  províncias  septentrionals  de  Espanya,  espe- 
cialment en  (ialícia.  Rubor,  oris.  ||  Allra  espècie 
semblant  al  noguer,  y  de  fusla  blanca  y  dura,  però 
fàcil  de  traballarse. /iorne.  Liburnum,  laburnum, 
i.  II  met.  Se  diu  de  qualsevol  cosa  dura  ó  forta,  y 
de  gran  resistència.  Rohle,  roca.  Robur,  oris,  sa- 
xum,  i.  11  V.  a.  ant.  rosegar. 

FORT  COM  lo  roure.  cxp.  Lo  que  es  dur  y  fort 
com  dit  arbre.  Enrohlecido,  roblizo.  Inflexibilis, 
durus. 

ROUREDA,  f.  y 

ROUREDAL.  m.  Bosch  de  roures.  Rohledal,  ro- 
bledo,  rohredal,  robredo.  Roborelum,  i,  roborarium, 
ii. 

RÓURER.  V.  a.  ant.  rosegar.  H  m.  roure. 

ROURET.  m.  d.  Roure  petit.  Robrecillo.  Par- 
vum  robur. 

ROVA.  f.  ARROBA. 

ROVELL,  m.  Brutícia  que's  cria  en  los  metalls 
per  falta  de  curiositat.  Orin,  robin,  rubin,  moho, 
herrumhre  s'  aplica  particularment  al  del  ferro, 
ubio,  ferrugo,  inis.  ||  escòria.  1.  ||  Malaltia  del 
lat  y  altres  grans  en  que  la  substància  de  farina 
's  converteix  en  una  pols  negra.  Tizon,  anuhlo,  ro- 
a,  tahaco,  niehla.  Rubigo,  inis.  1)  Porció  groga 
continguda  en  lo  centro  del  ou.  Yema.  Yilellus,  i. 
I  La  toba  ó  sarró  que's  cria  en  las  dents,  que  las 
fà  tornar  negras  ylas  podreix.  Neguijon,  sarró,  to- 
ha.  Rubigo,  inis.  1|  met.  La  falta  ó  defecte  en  algu- 
na cosa  inmaterial.  Orin.  Rubigo,  inis.  ||  Confusió, 
obscuritat  que  no  deixa  percibir  ó  fér  judici  de  las 
cosas.  Niebla.  Nebula,  Si.  \\  Falla  de  expedició  oca- 
sionada del  oci.  Orin,  moho.  iErugo,  inis,  hebetu- 
do,  inis.  11  Lo  del  coure  y  aram.  verdet. 

ROVELL  DE  ou.  fam.  En  lo  joch  de  carlas  se  diu 
del  as  de  oros.  Yema.  Monas  in  aureorum  família 
pictarum  pagellarum. 

ESTAR  EN  LO  ROVELL  DEL  OU.  fr.  met.  Eslar  en  bo- 
•na  situació  y  ab  comoditat.  Eslar  en  la  yema.  Me- 
dituUio  frui. 

NO  DEixARHi  CRIAR  ROVELL,  fr.  met.  fam.  Gastar 
promptament  alguna  cosa.  No  dejar  criar  moho. 
Prodigere,  extemplo  erogare,  ímpendere. 
ROVELLAMENT,  m.  ant.  rovell.  1. 
ROVELLARSE.  V.  r.  Contràurer  rovell  los 
blats,  etc.  També  sòl  usarse  com  actiu.  Anuhlarse, 
alizonarse,  y  herrendearse  pr.  And.  Aduri.  Ij  Cu- 

TOMO   II. 


brirse  de  rovell  los  metalls.  Mohecerse,  enmohecer- 
se,  amohecerse,  lomarse,  orinecerse,  y  aherrumbrar- 
se  se  diu  pròpiament  del  ferro.  Rubigine  iníici.  H 
met.  Dit  de  la  memòria  y  altras  cosas  inanimadas 
pèrdrerse  sòn  vigor.  Orinecerse,  cubrirse  ó  llenar- 
se  de  orin,  caerse  de  la  memòria.  Enervari. 

ROVELLAT,  DA.  p.  p.  Dit  dels  melalls.  Torna- 
do. Rubigine  Ucsus.  U  Dit  dels  sembrats.  Anuhlado, 
alizonado.  Nebula  infectus,  vitiatus.  (1  Ple  de  ro- 
vell. Mohoso,  oriniento,  mohiento  ,  herrumbroso, 
herrugiento  ,  ruginoso ,  eruginoso.  Ferruginalus, 
ferruginosus.  |1  Dit  de  lo  que  s'  ba  sabut  y  no  re- 
corda bè.  Verde.  Debilis. 

ROVELLÓ,  m.  Espècie  de  bolet.  Seta,  hongo. 
Fungus,  i. 

ROVEY.  m.  ROVELL. 

ROVIIVADA.  f.  ter.  rierada. 

ROY,  A.  adj.  ROIG. 

ROYNA.  f.  Pluja  menuda.  CernidiUo,  calabobos, 
mollizna,  mollina,  llovizna.  Tenuispluvia. 

ROYNAR  Y  ROYNEJAR.  V.  n.  Plovisquejar. 
Lloviznar.  Roro,  as. 

RU. 

RUA.  f.  ant.  Carrer.  Rua,  calíe.  Via,  ae.  y  Camí 
de  carro.  Carretera,  camino  carretera.  Vuh\icà\\a. 

11  ant.  ARRUGA. 

RUA.  f.  Espècie  de  tela  anomenada  així  per  fa- 
brioarse  en  la  ciutat  de  dit  nom  en  Fransa.  Ruan, 
ruanes.  Rholomagi  contexta  tela. 

RUAR.  V.  n.  Passejar  los  carrers  ab  algun  car- 
ruatge. Ruar.  Curra  per  oppidi  vias  vebi.  |1  Passe- 
jar los  carrers  en  obsequi  de  alguna  dama.  Ruar. 
Amasiae  obsequií    causa  vias    percurrere.  |1  ant. 

ARRUGAR. 

RUBÍ.  m.  adj.  S'  aplica  en  lo  significat  de  roig. 
com:  forment  rubí.  Rojo,  rubio,  ruhicundo.  Flavus, 
rubicundus.  I  Ciutat  de  la  Pulla.  Ruhi.  Rubi, 
orum.  11  ra.  Pedra  preciosa  de  color  de  rosa  ó  de 
carmí.  Rubi,  rubin  y  cabujon  lo  sens  pulir.  Pyro- 
pus,  i.  II  Altra  espècie  de  pedra  ó  carbuncle  del 
color  del  vinagre  comú.  Espinel,espinela.  Spinel- 
lus,  i.  II  mel.  Lo  que  lé  color  de  foch,  com  los  llà- 
bis,  etc.  Rubi.  Carbunculus,  i. 

RÚBIA.  f.  ROJA. 

RUBINA.  f.  Brossa  quedeixan  los  rius.  l'ozan- 
co.  Lacus  reliquus  post  exundalionem. 

RUBINADA.  f.  RUDA.      . 

RUBLERT,  A.  p.  p.  de  rublir.  Cegado,  rellena- 
do.  Replelus. 

RUBLIR.  V.  a.  Umplir  de  terra,  pedras  ó  bros- 
sa alguna  concavilat,  com:  fosso,  etc.  Cegar.  Re- 
pico, es.  I  SOTERRAR.  |  Donar  en  abundància.  Lle- 
nar.  Impleo,  es. 

RUBLIT,  DA.  p.  p.  Cegado.  Opplelus. 

RUBLO.  m.  Moneda  de  plaïa  efectiva,  per  la 
qual  se  conia  per  tolas  las  províncias  del  imperi 
de  Rússia.  Sòn  valor  intrínsech  es  de  divuyt  vinli- 

66 


526  RÜD 

dosos  y  tres  quarlos  y  mitj.  Rubio.  Moneta  sic 
dicta. 

RUBOR.  m.  \evgon}'Bi.  Erubescencia,  rubor,  pu- 
dor. Rubor,  pudor,  is.  |J  Lo  color  que  la  vergonya 
fa  eixir  en  la  cara.  Rubor.  Yerecundus  color. 

RÚBRICA,  f.  Lo  rasgoque  acostuma  posar  cada 
hú  desprès  de  sòn  nora.  Firma,  rúbrica.  Syngra- 
phum,  i,  tesseraria  nota.  \\  Regla  pera  las  cereraó- 
nias  de  la  Iglésia  en  l' ofici  diví  y  funcions  sagra- 
das.  Rúbrica.  Rubrica,  cgeremonia,  ae. 

RUBRICAR.  V.  a.  Posar  la  rúbrica  en  algun 
escrit.  Suscribir,  rubricar ,  firmar.  Rubrico,  as.  || 
met.  Sellar,  donar  tesfioioni  de  alguna  cosa.  Se- 
llar,  rubricar.  Signo,  as,  testor,  aris. 

RUBRICAT,  DA.  adj.  Rubricado  ,  firmado. 
Syngraplio  notalus,  signatus. 

RUBRICAYRE.  ffl.  MESTUE  DE  CEREMÓNIAS. 

RUBRIQUISTA.  m.  Pràclicb  en  las  rübricas 
de  la  Iglósia.  Rubriquisla.  Rubricarum  perilus. 

RUCA.  f.  Burra,  somera  jove  que  tot  just  co- 
mensa  à  portar  càrrega.  Pollina,  borrica.  Asella, 
ae.  II  RAVE  BOSCA.  11  pi.  met.  Los  pels  curts  que  nai- 
xen en  l'o  clatell.  Tolanos.  Occipitiscapilluli. 

TBÍüRER  las  RüCAS  DEL  CLATELL,  fr.  TRÍURER  LA 
LLANA  DEL  CLATELL. 

RUCA,  NA.  adj.  Rucis. 

RUCALDAT.  f.  Asenada.  Barricada,  machada, 
asneria.  Stultitia,  ai ,  factum  slultum,  sluitilo- 
quium,  ii. 

RUCALMENT.  adv.  m.  Nèciament,  tontament. 
Neciamente,  asnalmenle.  Slullè,  stolidè,  inepte. 

RU CARDO.  m.  ASE,  TONTO. 

RUCÀ8.  m.  aum.  Borricon,  borricoie,  asnazo. 
Pergrandis  asinus.  ||  met.  Mòlt  rudo,  tonto.  Asna- 
zo. Stullissimus.  II  Se  diu  de  la  persona  massa  su- 
ferta.  Borricon.  Laboris  patientissimus. 

RUCH.  m.  Ase  jove.  Borrico.  Asellus,  i..|l  met. 
Neci.  Borrico.  Slolidus.  |1  Aucell  fabulós  dels  orien- 
tals, que  diuben  sér  mòlt  gros  y  de  tania  forsa, 
que  se'n  porta  en  l'ayre  un  elefant,  y  deixantlo 
càurer  lo  mala  y  se'l  menja.  Ruc.  Aquila  ruc. 

ALABAT,  RUCH,  QUE  A  VÉXDRERTE  DUCH.  ref.  ab  que 

's  nólaal  qui  s'  alaba  ell  mateix.  Aldbale,  cesio,  que 
venderte  quiero.  Cis[u\3d,  prome  luas,  jam  te  volo 
vendere,  laudes. 

SÉR  UN  RUCH.  fr.  Sér  un  ignorant,  rudo  é  inca- 
pàs.  Ser  un  ceslo.  Stolidum,  bardum  esse. 

RUCÓ.  ra.  ter.  berenar. 

RUDA.  f.  Planta  mòlt  comuna  en  Espanya  en 
los  lloclis  incults,  y  's  cultiva  en  los  jardins.  Fa  la 
cama  recta  de  dos  6  tres  peus  de  alta,  fullas  al- 
ternas,  pecioladas,  de  un  vert  clar  quant  són  ten- 
dras,  grogas  quant  són  secas  y  vellas,  compostas 
de  fuUelas  ovals,  estretas  y  un  poch  molsudas;  de 
olor  fort,  incomodo  y  fastigós;  de  sabor  amarch, 
acre  y  desagradable;  flors  de  groch  verdós,  en  co- 
rimbo  terminal;  corola  de  cinch  pétalos.  Lo  fruyt 
es  una  càpsula  de  quatre  à  cinch  lòbuls,  llavors 
pardas  en  forma  de  ronyó  ó  arrugadas.  Es  estimu- 


DICCIONARI  RUG 

lant  mòlt  decidida,  y  antilmíntica.  Ruda.  Ruta,  ae. 

RUDA  DE  BOSCH.  Ruda  borda.  Ruda  silvestre  ósal- 
vaje.  Ruta  sylvestris. 

RUDAMENT.  adv.  m.  Ab  rudesa.  Rudamente. 
Ruditer,  impolilè,  tardè. 

RUDESA,  f.  Tardansa  de  ingeni.  Rudeza,  tor- 
peza.  Tarditas,  atis,  stupor,  is.  1|  Tosquedat,  rus- 
ticitat. Rudeza.  Ruditas,  atis. 

RUDIARI.  m.  Gladiador  retirat  per  privilegi,  à 
qui  r  editor  dels  jochs  entregava  ab  consentiment 
del  poble  una  espasa  de  fusta  per  emblema.  Con- 
munment  losRudiaris  exercian  laprofessió  de  mes- 
tres de  armas.  Rudiario.  Rudiarius,  i. 

RUDIMENTS,  m.  pi.  Los  primers  principis  de 
la  ensenyansa.  Palillos,  rudimentos.  Rudimenta, 
orum.  II  Los  primers  principis  de  qualsevol  cosa. 
Rudimentos.  Rudimenta,  orum. 

RUDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Rudisimo.  Yaldè  ru- 
dus,  hebes. 

RUDO,  A.adj.  Tosch,  bast.  Rudo.  Rudis.  fl  Tart 
per  enténdrer.  Torpe,  rudo.  Tardus,  bebès.  ||  Im- 
polílich,  y  així  's  diu:  es  tant  rudo  que  à  tothom 
tracta  de  lú.  Llano.  fnurbanus. 

RUEDO.  m.  La  volta  ó  circunferéncia  de  algu- 
na cosa,  com  del  vestit,  etc.  Ruedo.  Ambitus,  us, 
orbis,  is. 

RUEDO  DE  ESTORA.  La  estora  petita  y  rodona.  Rue- 
do, redor.  Storea  in  spiras  ducta,  texla. 

RUELA.  f.  Tros  de  or  ó  plata  en  brut  de  la  figa 
ra  de  una  cassola.  Roela.  Aurea,  argenleave  ròtu- 
la, càpsula. 

RUELLA.  f.  ter.  rosella. 

RUENT.  A.  adj.  ter.  bullent, 

RUFA.  f.  remolí.  S.  6. 

RUFIÀ.  m.  Arcabot.  Rufian,  alcahnele.  Lenus, 
i,  leno,  nis,  lenocinium  faciens.  1|  Seductor  de  la 
juventut,  Corrompedor,  seductor,  rufian.  Leno,  nis. 

RUFIAL.  m.  ter.  refilando. 

RUFIANEJAR.  V.  n.  Fér  de  rufià.  Alcahue- 
tear ,  rufianar .  Lenocinor,  aris. 

RUFIANERIA  Y  RUFIANESCA.  f .  Destresa  y 
medis  de  que's  valen  pera  prosliluhir  y  pérdrer  à 
las  donas.  Rufianeria.  Lenocinamenlum,  i.  ||  Tot  lo 
que  pertany  à  la  mateixa  prostitució  y  arcaboleria. 
Rufianeria,  tercieria.  Lenocinium,  ii. 

RUFIANESCH,  CA.  adj.  Cosa  de  rufianeria. 
Rufianesco.  Lenonius. 

RUFIANET.  m.  d.  Rufiancillo.  Levis  leno. 

RUFÓ.  m.  ter.  Topeto,  floch  de  cabells  del  cap 
dels  moros.  Copete.  Antise,  anteriores  capilli  in  al- 
tura erecti.  ||  Entre  gitanos  lo  foguer.  Rufon,  esla- 
bon.  Calibeum  ignitabulura;  ignaria  tudicula. 

RUGA.  f.  ARRUGA. 

ruGAÍR.  y.  n.  ant.  enregullarse. 

RUGALL.  m.   Malaltia  que  consisteix  en  una 

mutació  fosca  y  estranya  del  so  natural  de  la  veu, 

ocasionada  de  algun  dany  rebut  en  los  órganos  de 

eWa.  Ronquera,  ronquedad,  ronquez.  Raucitas,  atis. 

I  Lo  so  bronch  de  la  veu  del  moribundo  que  ape- 


RUI 


CATALÀ. 


RUM 


527 


nas  se  pót  enléndrer.  Estertor ,  sarrillo.  Slertor 
morbiQcus.  ||  En  lo  districte  de  Ampurdà,  botetque 
imita  la  veu  de  la  guatlla  pera  feria  acudir  lo  cas- 
sador.  Reclamo  de  codornices.  Illex,  icis. 

RUGALLÓ8,  A.  adj.  REGULLÓS. 

RUGAMENT.  m.  arrugament. 

RUGAR.  V.  a.  ARRUGAR. 

RUGIBLE.  adj.  Lo  que  pót  rugir  ó  imitar  lo  ru- 
git. Rugible.  Rugiendi  capax. 

RUGIR.  V.  n.  Bramar  lo  lleó.  Rugir.  Rugio,  is. 

RUGIT.  m.  Bram  de  lleó.  Ragido.  Rugilus,  us. 

RUG08ITAT.  f.  La  facultat  de  arrugarse.  Ru- 
gosidad.  Rugositas,  atis. 

RUGUERO.  m.  ter.  Qui  fà  trampas  en  lo  joch. 
Fullero,  trapalon,  tramposa.  Jlruscans,  tis;  dolo- 
sus  collusor. 

RUHÍ,  na.  adj.  Desditxat,  dolent,  vil.  |  Ruin. 
Yilis.  B  Lo  que  es  petit,  desmedrat,  esgarrat  y  que 
no's  pót  aprofitar.  Ruin,  ruinoso.  Yilis.  ||  Danyós, 
nociu  à  la  salud.  Nocivo,  perjudicial,  daíioso.  Per- 
niciosus.  11  L'  home  de  pocas  obligacions  y  malas 
costums,  dolent.  Ruin,  malo.  Malus,  pravus,  ne- 
quam.  ||  mesquí,  avaro.  |  m.  Nirviet  que  tenen  los 
gats  en  1'  extrem  de  la  cua,  y  que  se'ls  talla  pera 
que  crescan.  Ruin.  Sublilis  nervus  in  cauda  felis. 

RÜHÍ  AB  RUHÍ,  QUE  AIXÍ  CASAN  k  MASQUEFA.  TCf.  LA 
DONA  AB  QUE'T  CASARÀS.  CtC. 

RUHÍ  SIA  QUI  PER  RUHÍ  's  TÉ.  ref.  Aconsella  no  sen- 
tir tant  baixameat  de  sí,  que's  done  ocasió  à  sér 
mirat  ab  despreci.  Ruin  sea  quienpor  ruin  se  tiene. 
Est  sibi  qui  vilis,  cunctis  quoque  vilis  habetur. 

A  UN  RUHÍ,  MÉS  RUHÍ,  ó  RÜHÍ  Y  MiTJ.  ref.  Deuota 
que  al  qui  es  dolent  se  l' ha  de  tractar  com  à  tal.  A 
Mil  ruin ,  ruin  y  medio.  Crelizare  cum  crelense; 
malo  nodo  malus  quaerendus  est  cuneus.  H  Denota 
que  al  que  obra  ab  traició  no  mereix  que  se  li  guar- 
de  fidelitat,  ni  consideració.  A  un  traïdor,  dos  ale- 
vosos.  Unius  est  fraudi  fraus  opponenda  duorum. 

TORNARSE  RUHÍ.  fp.  Férsc  doleot.  Enruinecer,  ha- 
cerse  ruin.  Deteriús  abire. 

RUIBÀRBARO  Y  RUYBARBO.  m.  RIUBAR- 
BARO. 

RUÍDO.  m.  Soroll,  estruendo,  so  fort.  Ruido. 
Fragor,  is.  \\  Estrèpit,  bvlla.  Ruido.  Murmur,  uris. 
II  So  encara  que  sia  apacible.  Ruido.  Susurrus,  i. 
11  BRUNZIT.  II  Estruendo  fort  y  espantós.  Ruido.  Fre- 
mor,  is.  11  Estrèpit  de  cops.  Ruido.  Fragor,  is.  H 
Pendéncia,  plet,  disgust,  avalot,  discòrdia.  Ruido. 
Dissensió,  nis,  tumultus,  us.  IJ  Fressa,  apariéncia 
gran  en  cosas  de  poca  substància.  Ruido.  Inanis 
pompa.  11  Novedat,  estranyesa  que  inmula  l'animo. 
Ruido.  Rumor,  is.  H  Lo  soroll  estrepitós  que  fa  la 
aygua  corrent.  Ruido.  Fragor  ,  is.  |1  Lo  so  suau 
que  forma  la  corrent  de  las  ayguas  ó  las  fullas  dels 
arbres  mogudas  del  vent.  Murmullo.  Murmur,  is, 
susurrus,  i. 

BuscA-RUÍDOS.  m.  Busca-rahons,  propens  à  ren- 
yinas  ó  pendéncias.  Pendenciero,  quejicoso.  Rixo- 
sus;  in  rixas  proclivis. 


RUIDÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  ruido,  estrèpit 
Estruendo,  ruidoso,  estrepitosa,  fragoso.  Sonans, 
freme  s.  |1  Lo  que  causa  gran  novedat  ó  admiració. 
Ruidoso.  Famosus,  celebris. 

RUIDOSAMENT.  adv.  m.  Ab  ruido,  publici- 
tat ú  ostentació.  Raidasamente.  Magno  cum  strepi- 
tu  vel  pompa. 

RUÍNA.  f.  La  acció  de  càurer  ó  arruinarse  al- 
guna cosa.  Ruina.  Ruina,  ae.  IJ  Destrucció,  assola- 
ció.  Ruina.  Letum,  exitium,  ii.  H  Cayguda,  pèrdua. 
Ruina,  perdv'ion,  suversion,  eversion,  despeno.  Rui- 
na, se,  exitium,  ii.  ||  La  causa  de  la  cayguda  ó  des- 
gràcia tant  en  lo  físich  com  en  lo  moral.  Ruina. 
Ruina,  ae,  pernicies,  ei.  ||  ter.  ronya. 

RUINAMENT.  adv,  m.  Ab  ruindat.  Ruinmente, 
vilmente.  Nequiter,  perversè. 

RUINAR.  V.  a.  arruïnar.  1|  umplir  de  ronta; 

RUINEJAR.  V.  n.  umplir  de  ronya. 

RUIIVDAT.  f.  Acció  vil,  infame,  indecorosa. 
Ruindad.  Nequitia,  ae,  pravitas,  atis. 

ruïnós  ,  A.  adj.  Lo  que  comensa  à  arruïnar  ó 
amenassa  ruina.  Ruinoso.  Ruinosus. 

RUIXA.  f.  randa.  II  Qualsevol  tira  de  robayco- 
munment  de  punt  llis,  plegat  y  cusit  à  tavellelas 
que  serveix  pera  adornar  vestits,  gorras  y  altres 
objectes  femenils. 

RUIXADA.  f.  ruixat.  II  Conjunt  de  algunas  co- 
sas que  s'  espargeixen  al  tirarlas,  com :  ruixada 
de  balas.  Rmada.  Grando,  inis,  imber,  is. 

RUIXADOR,  m.  ARRUIXADOR. 

RUIXAMENT.  m.  La  acció  de  arruixar.  Roda- 
da, rociadura,  rociamiento.  Aspersio,  roratio,  nis. 

RUIXAR.  V.  a.  ARRÜlXAR. 

RUIXAT,  m.  Pluja  de  poca  duració.  Rodo,  ro- 
dada. Tenuis  pluvia.  ||  xafach. 

I^UIXIM.  m.   RONYA. 

CAURER  ó  FÉR  RuixiM.  fr.  Plovísquejar.  Lloviz- 
nar,  malliznar,  malliznear,  rodar.  Tenniter 
pluere. 

RULL.  ra.  ant,  Crespadura  dels  cabells.  Rizo, 
sortija.  Crispalio,  nis.  1|  ter.  pinyolada. 

RULLOL.  m.  Lo  pinyol  molt  de  las  oli  vas  que 
queda  desprès  de  tret  I'  oli,  y  serveix  pera  'Is  bra- 
sers.//erroj,  borujo,  terron,  ^ojueía.  Ossimulaoleae 
fructuum  conlrita,  et  in  carbonera  redacta. 

RUMBO.  m.  La  delineació  marcada  en  las  car- 
lasde  navegar  y  rosa  nàutica,  pera  dirigir  las  na- 
vegacions. Rumbo.  Linea,  índex  venti.  ||  Gami,  di- 
recció que's  pren.  Rumbo.  Cursus,  us.  via,  ai.  1| 
nàul.  La  direcció  que  porlan  en  las  navegacions  las 
naus.  Mareaje,  rumbo,  derrota,  derrotero,  rota.  Cur- 
sus maritimus.  1|  Aparato,  pompa,  ostentació.  Pom- 
pa, aslentacion.  Pompa,  ae,  ostentalio,  nis.  ||  En  lo 
blasó  las  figuras  quadradas  ab  los  ànguls  aguts  y  un 
forat  rodó  en  mitj.  Rumbo,  rombo,  rostro.  Rhora- 
bus,  i. 

PÉNDRER  ALTRE  RUMBO.  fr.  Mudar  de  determina- 
ció. Tomar  otra  rumbo,  echar  por  otro  rumbo.  Aliè 
cursum  dirigere. 


528 


RUN 


DICCIONARI 


RÜT 


PÉRDRER  LO  KüMBO,  fr.  nàut.  Pérdrer  la  nau  la 
direcció  que  portava.  Desgarilarse,  destorcerse.  De- 
\iari.  II  met.  No  seguir  la  idea  ó  intent  que  s'  ha- 
via coraensat,  Desgarilarse.  Ab  instituto  cursu  de- 
flectere. 

RUMBÓS,  A.  adj.  Pompós.  Rumloso.  Munifi- 
cus,  pomposus. 

RUMBOSAMENT.  adv.  m.  Ab  rumbo  y  pom- 
pa. Rumhosamenie,  pomposamente.  Fasluosè,  pom- 
posè. 

RUMIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  rumia  ó  remuga. 
Rumiador.  Ruminator,  is.  |  met.  Qui  repensa  ó  me- 
dita. Rumiador.  Ruminator,  recogitator,  is. 

RUMIAMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  rumiar. 
Rumia,  rumiadura.  Ruminatio,  nis.  ||  Agitació,  mo- 
viment violent  de  animo.  Conmocion.  Commotio, 
nis.  II  Meditació,  consideració  atenta  de  alguna  co- 
sa. Reflexion.  Ruminatio,  nis ;  decurata  meditatio. 

11  INTENCIÓ,  PENSAMENT. 

RUMIANT,  adj.  Se  diu  del  animal  que  remu- 
ga, com  lo  bou,  r  anyell,  etc.  Rumiante.  Rumi- 
nans. 

RUMIAR.  V.  a.  REMUGAR.  1|  met.  Repensar,  me- 
ditar, considerar  ab  reflexió  alguna  cosa.  Rumiar, 
recapacilar,  revòlver.  Rumino,  as. 

RUMIAT,  DA.  p.  p.  Rumiado.  Rumiatus. 

RUMINAL.  adj.  S'  aplica  à  la  figuera,  junt  à 
la  qual  una  lloba  donà  de  mamar  à  Rómulo  y  à 
Remo.  Ruminal.  Ruminalis. 

RUMOR.  m.  Murraurament,  veu  que  va  exte- 
nentse  secretament  en  lo  públich,  notícia  vaga  ó 
de  autor  incert.  Rumor,  fama,  voz,  runrun.  Susur- 
ratio,  nis,  murmur  ,  is,  |]  soroll.  1|  poét.  Ruído 
suau,  com  lo  de  la  aygua  corrent  y  semblants,  ^m- 
mor,  murmurio,  murmullo.  Susurrus,  i,  murmur, 

is.  II  AVALOT.  II  RENTINA,  PExNDÉNCIA. 

RUMOR  SORT.  Petit  ruído  que  se  segueix  del  parlar 
baix  ó  en  secret.  Susurro,  susurracion.  Susur- 
rus, i. 

FÉR  RUMOR.  fr.  FÉR  SOROLL. 

RUMORET.  m.  d.  Rumorcillo.  Rumusculus,  i. 

RUNA.  f.  La  ruina  ó  enderrochs  dels  edificis. 
Escombros,  rudera,  cascote,  broza,  ruinas.  Rude- 
ra,  um. 

RUNGARIS.  m.  pi.  Heretges  que  creyan  que 
sols  pót  pecarse  ab  lo  cor  y  que  tots  los  actes  de  la 
part  inferior  del  cos  són  innocents ;  per  conse- 
güent s'  entregavan  als  majors  excessos.  Runca- 
rios.  Runcarii,  orum. 

RÚNIGH,  CA.  adj.  Gótich,  s'  aplica  à  la  llen- 
gua y  lletras  de  Gócia.  Gólico,  rúnico,  runo.  Gothi- 
cus,  runis. 

RUNOGRAFIA.  f.  Tractat  ó  discurs  sobre  las 
lletras  rúnicas  ó  góticas.  Runografia.  Runogra- 
phia,  ae. 

RUNRUM.  m.  RUMOR.  1. 
CÓRRER  UN  RUNRUM.  fr.  Extéudrerse  ó  dirse  al- 
guna notícia  de  autor  incert.  Córrer  un  runrim,  rvr 


girse,  zumharse,  susurrarse.  Rumorem  vel  famam 
esse. 

RUPTURA,  f.  Rompiment.  Fractura,  rolura, 
ruptura.  Fractura,  ruptura,  ae. 

RUQUEJAR.  V.  n.  Fér  ó  dir  tonterias.  Tontear, 
bohear.  Deliraré;  stultèagere  vel  loqui. 

RURAL.  adj.  Rústich,  del  camp.  Rural,  rusti- 
cal.  Ruralis,  rusticus.  ||  pi.  mit.  Divinitats  que  cuy- 
davan  de  las  aldeas  ó  camps.  Rurales.  Rurales,  ium. 

RUS,  SA.  adj.  Cosa  de  Rússia.  Ruso,  rusiano. 
Rusus,  rutenus. 

RUSCA.  f.  ter.  ARNA.  2. 

RUSCADA.  f.  BUGADA. 

RUSCH.  m.  ter.  Tros  de  suro  gros.  Pana.  Sube- 
ris  cortex. 

RUSCO.  m.  ant.  Espècie  de  murtra  borda.  Rus- 
co,  brusco.  Ruscus,  i.  1|  brüch. 

RUSSIÀ,  NA.  adj.  RUS. 

RUSSINYOL.  m.  rossintol. 

RUSSO,  A.  adj.  RUS. 

RÚSTECH,  GA.  adj.  Raspós,  aspre  al  tacte. 
Ruso,  tosco,  rúsíico.  Impolitus,  rudis,  asper. 

RÚSTICAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  rústich. 
Rústicamente,  toscamente,  sin  cultura.  Rusticè,  im- 
politè. 

RÚSTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  camp. 
Rústico,  campestre.  Rusticanus,  rusticus,  agres- 
tis.  II  m.  Home  del  camp.  Rústico,  palurdo,  payo, 
paleta,  zafio.  Rusticus.  |1  Home  sens  educació  ni 
criansa.  Rústico,  agreste,  salvage,  idiota,  cortezudo, 
selvdtico ,  silvestre,  silvoso ,  barbazorro.  Inurba- 
nus,  i. 

A  LA  RÚSTICA,  m.  adv.  RiJSTiCAMENT.  U  Dít  dellli- 
bre  cusit  y  ab  cobertas  de  paper.  A  la  rústica  ó  en 
rústica.  Irsutè. 

RUSTICITAT  Y  RUSTIQUESA.  f.  Senzillesa 
de  las  cosas  rústicas.  Ruslicidad,  rustiqueza,  rusti- 
quez,selvatiquez,  idiotez,  salvajez.  Rusticitas,  atis, 
II  Mala  criansa.  Groseria,  rusticidad.  Rusticitas, 
atis.  II  Aspresa  y  rudesa  de  las  cosas  rústicas.  Rus- 
ticidad, rustiquez.  Rusticitas  ,  atis.  I  Ignorància, 
tonteria.  Ruslicidad.  Rusticitas,  atis. 

RUSTIR.  V.    a.  ROSTIR. 

RUTA.  f .  Camí  que  's  proposa  en  alguna  em- 
presa. Ruta,  rumbo,  rota,  rauta.  Cursus,  us.  ||  iti- 
nerari. 

RUTILANT,  p.  a.  Resplandent,  clar,  brillant. 
Rutilante,  rutilo.  Rutilus. 

RUTILAR.  Y.  a.  poét.  Brillar,  resplandir.  Ru- 
tilar.  Rutilo,  radio,  as, 

RUTINA,  f.  Costum,  hàbit.  Rutina.  Longus 
usus. 

RUTINA YRE.  m.  Qui  no  's  sab  móurer  de  la 
rutina.  Formulisla.  Habitu  agens. 

RUTLLADOR.  m.  La  mitja  canya  pera  cres- 
par los  cabells,  Encrespador.  Calamistrum,  i. 

RUTLLAMENT.  m.  La  obra  de  crespar  los 
cabells.  Encrespadura ,  encrespamiento.  Crispalio,. 
nis,  crispatura,  se. 


RÜT  CATALÀ. 

RUTLLAR.  V.  a.  Crespar  los  cabells.  Rizar, 
crespar,  encrespar,  ensortijar,  enrizar.  Crispo,  as. 

II  V.  r.  ENTORTOLLIGARSE. 
RUTLLOL.  m.  RULLOL. 


RUU  5W 

RüUTXET,  A.  Yeu  al)  qne'l  pastor  crida  al 
bestiar,  especialment  parlant  à  un  cap  sol.  Rila. 
Yeni,  pecus. 


530 


SA 


DICCIONARI 


SAB 


(o  ò 


S.  Vintena  lletra  del  alfabet  y  setzena  de  las 
consonants  :  es  dental  y  's  pronuncia  ès.  Entre  'Is 
antichs  era  numeral,  y  valia  7.  En  los  mapas  y  lli- 
bres de  marina  significa  sur,  sud,  ó  miljdia;  SO, 
sudoest;  SSO,  sud  sudoest;  OSO,  oest,  sudoesl; 
SE,  sudest,  SSE,  sud  sudest,  ESE,  est  sudest.  En- 
tre metges  S.  vól  dir  sémis  ó  meytat,  y  entre 'Is 
antichs  significava  Silenci.  En  medallas  é  inscrip- 
cions romanas  SP.  Spurius;  ST.  Statius;  SEX. 
Sextus.  SER.  Servius,  que  tots  són  noms  propis. 

SA. 

SA.  Segona  veu  femenina  del  pronom  sèü.  Sa. 
Sua.  II  adj.  Qui  té  salut.  Sano.  Sanus.  [|  Saludable, 
à  propòsit  pera  conservar  la  salut.  Sano,  saludable. 
Sanus,  salubris.  |1  Robust,  vigorós,  fort.  Sano.  Ya- 
lidus,  firmus,  valens.  1|  Franch,  de  bonàs  inten- 
cions, senzill.  Sano,  sincero.  Sanae  mentis,  bonse 
indolis  homo.  |  Cuerdo,  que  té  '1  judici  cabal.  Sa- 
no. Rationis  compos.  1|  Enter,  sense  lesió  ó  defecte. 
Sano.  Sanus,  integer.  I  Sincopa  de  se  h\.  H  adv. 
que  precehit  de  la  partícula  en  denota  '1  temps 
present,  com:  de  poch  ensa.  Desde  que.  Ex  quo.  || 
adv.  Precehit  de  en  es  lo  mateix  que  en  aquesta 
part.  De  laparie  de  acd.  Cis,  citrà. 

SA.  ENRERA  T  SA  atrís.  adv.  t.  Tcmps  en  derrera. 
Tiempo  alrds.  Olim,  quondam. 

sa  t  malalt  ó  sa  t  salvo.  m.  adv.  Sense  lesió, 
perill  ni  malaltia.  Sano  y  salvo.  Incolumis,  sanus. 
I  Contracte  ab  que  s'  obliga  en  aquestos  estats.  Sa- 
no y  enfermo.  Sanus  et  inflrmus. 

BO  T  SA.  Ab  cabal  salut.  Bueno  y  sano.  Incolu- 
mis. 

DÈü  TE  PASSA  ENsi  t  ENLLÍ.  Anda,  bendtto  de  Dios; 
Dios  te  haga  bueno ;  anda  con  Dios.  Tibi  Deus  bene- 
dicat;  vale. 

LO  SA  POSA  EN  REGLA  AL  MALALT,  fof.  EnSCnya  qÜC 

es  fàcil  aconsellar  la  paciència  y  tolerància  del  mal 


que  no  's  pateix.  El  sano  al  doliente  so  regla  lo  me- 
te.  Facilè  omnes,  cum  valemus,  recta  consilia 
aegrotis  damus. 

SI  VÓLS  VÍÜRER   SA,    FESTE  LÜEGO  ANCTÀ,   ref.  Per- 

suadeix  als  joves  à  usar  las  precaucions  y  pràctica 
dels  vells.  Si  quieres  vivir  sano,  hazte  viejo  tempra- 
no.  Maturè  fias  senex,  si  diu  velis  esso  senex. 

SABA.  f.  Sabor  ingrat.  Resabio.  Ingratus  sapor. 
II  Licor  que  serveix  pera  la  nutrició  y  aliment  de 
las  plantas.  Sàvia,  saba,  suco.  Succus  nutrititius. 

ESTAR  EN  SABA.  fr.  Abundar  en  humors  las  plan- 
tas. Estar  en  sàvia.  Arbores  succum  nulrititium 
trahere. 

SABAHOT.  m.  Nom  grech  indeclinable  geni- 
tiu  del  plural,  y  significa  dels  exèrcits.  Sabahot. 
Sabahot. 

SABARIJA.  f.  ant.  Herba,  sajulida. 

SABALLÓ.  m.  y 

SABALLONERA.  f.  Mosca  mòlt  mès  grossa  que 
la  comuna.  Moscon.  (Estrum,  i,  crabro,  nis. 

SABATILLAS.  f.  pi.  Babutxas.  Zapatillas.  Cal- 
ceoli  muliebres. 

SABATA,  f.  Calsat  de  peu,  que  ordinàriament 
se  fà  de  pell  adobada  per  sobre,  y  sola  regular- 
ment de  pell  de  bou  ó  vaca.  Zapato.  Aluta,  ae,  cal- 
ceus,  calceamentum,  i.  tonto. 

SABATA  AB  TALÓ.  Zapato  dc  tacon.  Calceus  talo 
munitus. 

SABATA  1  LA  MALLORQUINA.  Babutxa.  Escarpin. 
Pedale,  is. 

SABATA  k  RETALÓ.  Zapato  enchancUtado .  Calceus 
ad  instar  crepidarura. 

SABATA  ATACONADA.  Zapato  rcmendado.  Calceus 
veteramentosus. 

SABATA  DE  CÒRDOVA.  Zapato  de  cordoban.  Hirci- 
nus,  caprinus  calceus. 

SABATA  DE  FELTRE.  Zapato  de  fieltro.  Inopilia, 
ium,  coactílitia,  orum. 


SAB 


CATALÀ. 


SAB 


531 


SABATA  DE  SOLA  ALTA.  MuUUa.  Calceus  mulleus. 

SABATA  DE  VACA.  Zupato  de  cuero  de  becerro.  IJubu- 
lus  calceus. 

SABATA  EMBOTiNADA.  Zapüto  boliti.  Cothurnus,  i; 
dimidiata  ocrea. 

■I  SABATA  GROSSA  Ó  DE  DOS  Ó  MÈS  SOLAS.   ZaptttO  rum- 

*  plon.  Rudis  calceus. 

SABATA  LLüNADA.  Zupalo  cw  forma  de  media  luna. 
Calceus  lunatus. 
SABATAPicADA.  Zapalopicttdo.  Calceus  fenestra  tus. 

■-        SABATA  PLkíik.vZapalo  llano.   Planae  soleee  cal- 
f    ceus,  crepido,  inis. 

SABATA  PRIMA  ó  DE  UNA  SOLA.  Zapato  de  una  suela, 
Simplicis  soleaj  calceus. 

ANAR  AB  SABATAS  DE  FELTRE,  fr.  mel.  Obrar  ab 
mòlt  secret  y  recato.  Andar  con  zapatos  de  fiellro. 
Cautè,  secretoque  aliquid  agere. 
COP  DE  SABATA.  Zaputazo.  Calccï  ictus. 

CADA  QUAL  SAB  AHONT  LI  APRETA  LA  SABATA,  ref. 
CADA  QUAL  SAB  k  CASA  SEVA  AHO.NT  HI  PLOU. 

POSARSE    Ó   PORTAR  LAS  SABATAS  k  RETALÓ.  fr.  Eu- 

chanclelar.  Calceis  ad  instar  crepidarum  uti. 

SÉR  MÈS  TONTO  Ó  RUOÍ  QUE  LA  SABATA,  fr.  Pondeia 

la  tonteria,  baixesa  ó  ruindat  de  algú.  Ser  mas  ne- 
do ó  ruin  que  un  zapato.  Ineplissimo  inepliorem 
esse. 

TROBAR  SABATA  EN  BON  PEU.  fr.  Trobap  algú  qui  li 
entenga  sas  manyas  y  artificis,  ó  qui  li  resistesca  y 
s'  opose  à  sos  intents.  Ballar  la  horma  de  su  zapato. 
Fortem  in  forliorein  incidere. 

SABATADA.  f.  Cop  de  sabata.  Zapalazo.  Cal- 
cei  ictus. 

SABATASSA.    f.    aum.    Zapalon,    zapatazo. 

IGrandior  calceus. 
8ABATASSAS.  ra.  met.  fam.  tonto,  bèstia. 
SABATEJAR.  V.  a.  Pegar,  donar  cops  ab  la 
sabata.  Zapatear.  Calceo  percutere.  ||  met.  Repén- 
drer,  maltractar  à  algú  de  obra  ó  de  paraula.  Za- 
patear, dar  un  zofion.   Yexo,   castigo,  as.  1|  v.  r, 
met.  Contrapuntarse  ab  algú,  picarse  las  crestas. 
Zapatearse.  Vi  vim  repellere. 
SABATEJAT,  DA.  p.  p.  Zapaleado.  Calceus 
percussus.  j|  m.  Ball  ques'  execuia  sabalejant.  Za- 
paleado. Sallationis  genus  crebris  palmis  percusso 
calceo. 

I  SABATER,  m.  Qui  talla,  cus  y  ven  sabatas. 
Zapalero.  Crepidarius,  ii,  sutor,  is. 
LO  sabater  es  lo  MÈS  MAL  CALSAT.  rcf.  Deuota  que 
ahont  bi  ba  proporció  y  facilitat  defér  ó  conseguir 
alguna  cosa,  sól  descubrirse  ó  verificarse  la  falta 
de  ella.  En  casa  del  herrero  cuchillo  mangorrero  ó 
de  palo;  en  casa  del  herrero  asador  de  palo  y  cuchi- 
llo de  madero;  en  casa  del  herrero  peor  apero.  Non 
prosunt  domino,  qusc  prosunt  omnibus,  artes. 

SABATERA,  f.  La  muller  del  sabater.  Zapate- 
ra.  Sutrix,  icis.  |1  adj.  S'  aplica  à  la  oliva  malmesa 
al  adob.  Zapatera.  Graxeolens,  fcelida  olea. 

8ABATERADA.  f.  met.  Acció  lonta  ú  obra  mal 
feta.  Necedad,  palochada,  chapuceria.  Stulla  actio. 


8ABATERET.  m.'d.  Zapaíerillo.  Sutoriolus,  i. 
SABATERIA,  f.  ant.  Botiga  de  sabater.  Zapa- 
teria.  Sutrina,  íe. 
8ABATETA.  f.  d.  Zapatico,  illo,  iio.  Calceo- 

lus,  i.  11    f.  PEÚLLA. 

8ABATUDA.  f.  Cop  gran  y  ab  soroll  que  's  dó- 
na cabent  de  alt.  Zaparrazo.  Lapsus,  casus,  us.  || 

XAFACH. 

SABBATARI,  A.  adj.  Qui  guarda '1  dissaple. 
Sahalario.  Sabbatharius. 

SABBÀTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  al  dis- 
saple. Sabàiico.  Sabbalhicus. 

8ABBATINA.  f  L'  ofici  diví  que  's  resa  '1  dis- 
saple quant  no  hi  ba  Sant  senjalat.  Sabatina.  Sab- 
balhi  oíDcium.  1|  La  conferencia  ó  acte  públichque's 
té  en  los  esiudis  lo  dissaple  per  la  tarde.  Sabatina. 
Scholastica  in  sabbati  vespere  collalio. 

SABEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  està  instrubit  ó 
noticiós  de  alguna  cosa.  Sabedor,  sabidor.  Cons- 
cius. 

SABENDES.  (a)  m.  adv.  ant.  A  sabiendas. 
Scienter,  consulto. 

SABENSA.  f.  ant.  SABIDURIA,  CIÈNCIA. 

SABENT,  p.  a.  ant.  El  que  sabé.  Sciens,  tis.  || 
m.  SABA.  2.  II  adj.  ant.  Intel-ligent.  Sabido.  Peri- 
tus.  II  irón.  Se  diu  del  qui  vól  donar  solució  à  al- 
guna dificullat  ab  poch   coneixement.  Sabiondo. 
Sciolus,  sagax.  ||  uanci.  \. 

SABENTMENT.  adv.  m.  ant.  A  ciència  segura, 
de  un  modo  cert.  A  sabiendas.  Scienter,  consulto. 

SABER.  V.  a.  Conèixer,  enténdrer,  tenir  notí- 
cia ó  coneixement  de  alguna  cusa.  Saber.  Scio, 
sentio,  is.  |1  Experimentar.  Saber.  Experior,  iris.  || 
Ser  docte  ó  noticiós.  Saber.  Sapio,  scio,  is.  ||  Tenir 
habilitat  per  alguna  cosa,  sér  destre  en  algun  art 
ó  facultat.  Saber.  Calleo,  es,  nosco,  is.  ||  met.  Con- 
formarse,  acomodarse,  com  :  saber  sufrir  los  tre- 
balls. Saber.  Perraitlo,  is,  tolero,  as.  1|  Sér  mòlt 
astut  y  divertit.  Saber.  Opliraè  callere;  versutum, 
callidum  esse.  H  met.  Se  diu  de  las  cosas  que  do- 
nan  gust  y  plaher  al  ànima.  Saber.  Sapio,  is.  ||  Te- 
nir, com:  no  saber  que  fér.  Saber.  Scio,  is.  ||  Prac- 
ticar, acostumar.  S'  usa  ab  negació  com:  no  sab 
mentir.  Saber.  Nescio,  is,  ignoro,  as.  ||  Semblarse, 
paréixerse  ó  arrimarse  à  alguna  cosa,  com:  no  hi 
ha  res  que  sàpia  à  la  acadèmia  Saber.  Similem  es- 
se. II  Semblarse  ó  tenir  resguart,  com:  saber  à 
afectació.  Saber.  Simililudinem,  speciera  referre. 
II  V.  n.  Tenir  sabor.  Saber.  Resipio,  sapio.  ||  averi- 
GUAR.  !|  m.  Ciència  ,  sabiduria.  Saber.  Scientia , 
ae. 

sabér  k  LA  PEGA.  fr.  mct.  Denota  que  algú  imita 
y  segueix  los  mals  costums  ó  resabis  de  sa  mala 
educació  ó  de  sòn  tracte  ab  malas  companyias.  Sa- 
ber à  la  pega.  Majorum  mores  sapere,  redolere. 

SABÉR  À  POCH.  fr,  fam.  No  haverhi  mòlt  de  algu- 
na cosa.  Ser  escaso,  haber  poco.  Parum  esse. 

SABÉR  BO.  fr.  Agradar  alguna  cosa  de  menjar  ó 
béurer.  Saber  bien,  gustar.  Sapidum  esse.  ||  Agra- 


mt 


SAB 


DICCIONARI 


SAB 


dar,  sér  del  gust  de  algú  alguna  cosa,  donarli  com- 
placéncia.  Gustar.  Placeo,  es, 

SABERHo  COM  LO  PAHE  NOSTRE,  fr.  Tenir  perfecta- 
ment en  la  memòria  alguna  cosa.  Saherlo  como  el 
Ave  Maria.  Facilè  et  omninò  aliquid  memorare 
posse. 

SABER  MÈs QUE  'l  DIABLE,  fr.  Sér  mòlt  sagàs  per 
sòn  profit.  Saber  mas  que  Merlin  ó  que  las  culehras; 
sabé  que  ràbia.  Valdè  calliclum,  sagacem  esse. 

SABER  QUANTASFAN  ciNCH.  fr.  fam.  Conéixcr  ó  en- 
téndrer  algú  lo  que  li  convé  ó  imporla. Saber  cuan- 
tassoncinco.  Gnarum,  solertem  esse. 

AQUELL  SAB  Qüe's  SALVA,  QUE  l'  ALTRE  NO  SAB  RES. 

ref.  Reprèn  als  que's  glorian  de  saber  mòlts  arts  y 
cióncias,  y  viuhen  desasiradament.  Aquel  sabé  que 
se  sulxa,  queeloiro  no  sabé  nada.  Nihil  inaniús 
quam  multa  scire  sibique  non  sapere. 

A  SABÉB.  m.  adv.  A  saber.  Scilicet,  nempe,  id 
est. 

A  SABÉR  ES.  ra.  adv.  Es  d  saber,  conviene  à  saber. 
Nempè. 

COM  SI  NO  HO  sabés;  com  si  no  ho  sabia;  com  si  no'n 
SABÉS  res.  loc.  S' assegura  que's  guardarà  '1  se- 
cret, ó  ab  que  algú  expressa  que  no  pót  dir  alguna 
cosa  que  sab.  Como  si  no  lo  swpiera.  Quod  scio, 
nescio;  ac  si  nescirera. 

DE  TOT  vóL  sabéb  y  NO  SAB  RES.  ref.  Moteja  al  qui 
s'  alaba  vanament  de  que  enlen  en  tot.  he  todo  en- 
tiende  un  poco,  y  de  albardero  dos  puntadas.  Scio- 
lus  est,  insulsus  doctrinae  ostenfator. 

DÉU  SAB  LO  que'n  sera.  loc.  Expressa  '1  dubte  de 
que  esdevingan  las  cosas  com  se  diu,  ó  de  que's 
cumpla  lo  promès.  Dios  sabé  lo  que  serà.  Quid  fu- 
turum  sit,  scitDeus. 

ELL  SE  SAB  SAS  COSAS.  loc.  Exprcssa  que  algú  té 
sos  motius  pera  fér  lo  que  fa.  Sabé  su  cuento.  Quid 
sibi  prosit  noicil. 

ES  i  SABÉR,  convé  k  SABÉR.  m.  adv.  Serveix  pera 
la  explicació  de  alguna  cosa.  Es  d  saber:  conviene 
d  saber.  Nempè,  scilicet,  id  est, 

ESTAR  BEN  LLUNY  DE  SABÉR  ALGUNA  COSA.  fr.  NO  le- 

íiirne  notícia  ó  coneixement.  Estar  ajeno  de  alguna 
cosa.  Inscium  omninò  essealicujus  rei. 

FÉR  com  qui  no  ho  sab;  com  qui  no  sab  res.  fr.  Do- 
nar à  enténdrer  ab  afectació  y  dissimulo  que  no  se 
sab  lo  que  altre  diu,  sent  cert  que  ho  sabia  antici- 
padament, Hacerse  de  nuevas.  Rei  ignorationem 
simularé. 

FÉR  SABÉR.  fr.  Avisar,  notificar.  Jïocersaèer.  Cer- 
tiorem  facere. 

JA  SAB  AB  QUI  LAS  HAU,  Ó  JA  SAB  AB  QUI  LAS  FA. 

exp.  Denota  que  la  massa  familiaritat  sól  donar 
motiu  à  llibertats  ó  faltas  de  atenció.  Ya  sabé  el  as- 
noencuyacara  ò  casa  rebuzna.  Agnoscit  domini 
faciem  stultus. 

JA  SABRAN  QUI  SO  JO.  exp.  ab  la  qual  algú  's  glò- 
ria de  sòn  poder  ó  autoritat.  Sépase  quien  es  Ga- 
lleda ò  Callejas,  ó  ya  verdn  quien  es  Calleja.  Sen- 
tient  qui  vir  sim. 


i  JA  sabsloque't  pescas  ó  lo  que  fas?  exp.  S' 
usa  pera  avisar  à  algú  M  desacert  que  va  ha  fér. 
I  Eslds  en  tu  camisa  ó  en  tujuicio?  ^Insanis?  ^Sanae 
mentis  es? 

MÈs  VAL  SABÉR  QUE  HAVER.  ref.  Euscnya  que  déu 
preferirse  la  ciència  à  la  riquesa.  Mas  vale  saber 
que  haber.  Diviliis  sapienlia  prsestat,  prsevalet, 

NO  HO  SAB  PERQUÈ  NO  VÓL.  loc.  Reprèn  als  que 
refusan  fér  lo  que  se'ls  mana  ab  lo  pretext  de  que 
no  ho  saben  fér.  Donde  hay  gana,  hay  mana.  Om- 
nia  vincit  amor, 

NO  SABÉR  àhont  girarse  DE  FEYNA.  fr.  Estar  algú 
mòlt  ocupat,  tenir  mòlt  que  fér.  No  poderse  rodear. 
Quid  primum  agat  prae  agendorum  copia  aliquem 
nescire. 

NO  SABÉR  ALGIJ  AHONT  EStI  Ó   AUONT  GIRARSE.    fr, 

Trobarse  algú  en  alguna  estretor  ó  en  paratge 
mòlt  estret.  No  poderse  rodear.  Multitudine  premi. 
NO  SABÉR  ALGÚ  LO  que's  PESCA,  fr.  Nóta  à  algú  de 
ignorant  ó  poch  intel•ligent  en  las  dependéncias  ó 
negocis  que  maneja.  No  saber  lo  que  se  pesca.  Slul- 
lilia  laboraré. 

NO  SABÉR  ALGÚ  SI  VIU    Ó  AHÒNT  SE    ES.    fr,  DeUOta 

que  algú  té  mòltas  ocupacions,  y  que  li  falta  temps 
pera  cuidar  de  sí.  No  saber  de  si.  Negotiis  obrui. 

NO  SABÉR  COM  FÉRSEHO.  fr.  No  sabér  ahont  recór- 
rer pera  subvenirse.  No  tener  donde  volver  los  ojos. 
Omni  auxilio  esse  destitutum, 

NO  sABÉa  DIR  DE  NO.  fr.  No  sabér  negar  res.  No 
saber  decir  que  no;  no  tener  boca  para  negar.  Nihil 
pelenli  negaré, 

NO  SABÉR  DIR  PARAULA,  fr,  Esiàr  mòlt  perturbat. 
No  acertar  à  decir.  Prae  turbalione  tacere. 

NO  SABÉB    QUANTS    Ó    'l.S  DITS  QUE  TÉ  k    LA  MA.  ff, 

Sér  algú  mòlt  ignorant  y  tonto.  No  saber  cuantos 
son  cinco;  no  saber  donde  liene  la  cara.  Omninò 
inscium,  gnarum  esse, 

NO  SÉ  QUE  FÉR.  loc,  No  SC  quc  haccrmc.  Quid 
agam  nescio. 

QUI  NO  SAB  FÉR  LAS  COSAS,  NO  LAS  SAB  MANAR.  ref. 

Quien  no  sabé  servir,  no  sabé  regir.  Non  bene  impe- 
rat nisi  qui  imperio  paruerit, 

SAB  pera'ls  ALTRES  Y  NO  SAB  PERA  SÍ.  ref.  Nota  al 
que  sab  donar  consells  à  tothom  y  no  se'ls  sabpén- 
drer  per  ell.  Alcaravan  zancudo  para  otros  consejo, 
paraslninguno.  Aliorum  raedicus,  ipse  vulneribus 
scatet, 

TANT  me'n  sé  COM  me'n  SABIA.  loc.  Lo  mismo  me  sé 
ahora  que  antes.  Nihil  novum  didici. 

^Y  TÚ,    PERE, SABS    LOS  SALMS?  SI  SESYOR,  TANTS  i 

TANTS.  loc.  fam.  Nóta  al  que  reprèn  en  altra '1  de- 
fecte en  que  ell  incorre.  Échese  una  piedra  en  la 
manga.  Improbas  aliis  quae  in  te  quoque  impro- 
bantur. 

SABERUT,  DA.  adj.  Mòlt  sabi,  's  diu  irònica- 
ment del  qui  vól  donar  solució  à  alguna  difi- 
cultat ab  poch  coneixement,  Sabiondo.  Sciolus, 
sagax. 

SABI,  A.  adj.  Qui  poseheix  la  sabiduria,  5a&to 


4^' 


SAB 


CATALA. 


SAB 


533 


pnus,  sapiens.  U  Lo  que  influheixóconté  sabidu- 
ia,com:  resposta  sabia,  iatío.  Sapienliaplenus.  || 
Per  antonomàsia   's  diu  de  Salomó.  Sabio.  Sa- 
iens,  Us. 

MESURA  'l  sabí,  QUANT    l'  ORAT  DEIXA  LA   QUARTE. 

ref.  ant.  Ensenya  que'l  neci  desprès  de  mòlts 
esenganys  ha  de  practicar  lo  que'i  prudent  exe- 
nta  ab  previsió  desde  luego.  Lo  que  hace  el  locoà 

derreria  hace  el  sabio  à  la  primeria  ;  el  necio  ha- 

al  fin  lo  que  el  discreto  al  principio.  Tunc  canunt 
igni  cum  graculi  tacent. 

sabí,  NA.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à  Sa- 
bina  província  de  Itàlia.  5a6ino.  Sabinus. 

SÀBIAMEIVT.  adv.  m.  Sabiamenle.  Perilè.  || 
Prudentment  ,  judiciosament.  Sabiamenle.  Cor- 
datè. 

SABIDOR,  A.  m.  yf.  sabedor. 

SABIDURIA.  f.  Ciència  ,  coneixement  intel- 
lectual.  Sabiduria.  Sapientia,  Minerva,  ae.  ||  Perí- 
cia, prudència.  Sabiduria.  Sapientia  ,  £B.  ||  Conei- 
xement extens  de  raòllascosas  ó  de  diversas  facul- 
tats. Sabiduria.  Scientia,  ae,  eruditio,  nis.  ||  Títol 
de  un  dels  llibres  del  antich  testament  que  s'  atri- 
bueix à  Salomó,  ^a&íduría.  Sapientiae  liber. 

sabiduria  ixcreada.  Dèu.  Sabiduria  increoda, 
eterna.  Divina  sapientia. 

8ABIE8A  Y  8ABIETAT.  f.  sabiduria,  cièn- 
cia. 

8ABINA.  f.  Espècie  de  ginebre  ab  fullas  de 
xiprer.  Sabina.  Sabina,  se.  |  n.  p.  de  dona.  Cabi- 
na. Sabina,ae. 

8ABINAR.  m.  Terreno  poblat  de  sabinas.  Sa- 

Iinar.  Sabinis  consitus  locus. 
SABÓ.  m.  Pasta  feta  de  oli,  lleixiu  y  altres  in- 
redients  pera  rentar  la  roba.  Jabon.  Sapo,  nis. 
sabó  de  llosa.  Sabóblanch  consistent  y  dur.  Ja- 
on  depiedra  óduro.  Sapo  spissus,  durior. 
sabó  de  PALAMÓS.  La  pala  ab  que  las  bugaderas 
ican  la  roba  pera  no  gastar  tant  sabó.  Jabon  de 
Palència.  Fustigatio,  nis. 

sabó  de  pedra  ó  de  sastre.  Pedra  blanca  ab  que 
'Is  sastres  senyalan  per  ahont  han  de  tallar  ó  cu- 
sir,  Jabon  de  sastre.  Petra  alba. 

LA  CAPSA  DEL  SABÓ.  Jabonerü.  Custodiendo  saponi 
càpsula. 

SABOCH.  m.  badoch.  1. 

SABOGA.  f.  Peix  blau  ab  mòllas  espinas  peti- 

■ias,  que  naixen  de  las  principals;  en  la  primavera 
pe'n  puja  als  rius.  Són  notables  y  las  celebra  Cer- 
Vàntes  en  lo  Quijote  las  que  's  pescan  en  I'  Ebro,  y 
entre  ellas  las  millors  las  que  's  pescan  prop  del 
pont  de  Tortosa.  Saboga.  Alosa,  aj. 

SABOGAL.  m.  Art  ab  que's  pescan  las  sabo- 
gas.  Sabogal.  Alosis  capiendis  retis. 
8ABOLIR.  v.  a.  ant.  enterrar. 
SABONER,  m.  Qui  fabrica  ó  ven  sabó.  Jabone- 
ro.  Saponis  opifex,  venditor. 

SABONERA,  f.  Planta  de  vàrias  brancas  de  peu 
y  mitj  de  altura,  rodonas,  nusosas  yblanas,  fullas 
TOMO  II. 


en  forma  de  llansa  de  dos  ó  tres  polzadas  de  llarch, 
las  flors  naixen  à  poms  blancas  ó  de  color  de  rosa 
clar:  lo  such  y  la  arrel  serveixen  com  lo  sabó  pera 
netejar  la  roba.  Jabonera.  Saponaria,  ae.  (|  La  bru- 
mera  ó  escuma  del  sabó.  Balago.  Saponaria  spuma. 

8ABONERIA.  f.  Lloch  ahont  se  fabrica  sabó 
Jaboneria.  Saponaria  oíficina. 

SABONETA.  f.  Rellotje  de  butxaca,  cubert  ab 
una  tapa  de  or  ó  plata  y  's  descubreix  aprelant  una 
molla.  5a&oneía. Horarium  ila  dictum. 

SABONETAS.  f.  pi.  Boletas  moll  duras  de  una 
herba  semblant  à  la  canya,  de  las  quals  se'n  fan 
rosaris.  Ldgrimas  de  David  ó  de  Moisès.  Globuli, 
orum. 

SABOR.  m.  Gust  apacible  ó  desapacible  que 
troba  '1  paladar  en  las  cosas.  Sabor.  Succus,  i,  sa- 
por,  is.  II  met.  Gust  ó  disgust  del  animo  ó  altre 
sentit  distinct  del  paladar.  Sabor.  Sapor,  is,  gus- 
tus,  i. 

DONAR  SABOR.  fr.  Saborcar.  Saporem  conciliaré. 

SABORALL.  m.  fam.  amaniment.  1. 

SABORAR.  V.  a.  ant.  y 

SABOREJAR.    V.    a.    ASSABORIR,    ASSAHONAR.  || 

V.  r.  ASSABORIR.  [|  met.  Recrearse,  complàurerse, 
deleylarse  en  alguna  cosa.  Saboreane.  Alicujusre 
voluptate  teneri. 

SABOREJAT,  DA.  p.  p.  Saboreado.  Sapidus. 

SABORIR.  v.  n.  assaborir. 

8ABORITJA.  f.  Herba,  sajülida. 

SABORÓS,  A.  adj.  Deleytable  al  sentit  del 
gust.  Sabroso.  Sapidus,  salsus.  ||  met.    Deliciós, 
gustós,  deleytable  al  ànima.  Sabroso.  Sapidus.  || 
salat. 

SABOROSAMENT.  adv.  m.  Ab  sabor  y  gust, 
Sabrosamente.  Sapidè,  concinnè. 

SABOROSissiM,  A.  adj.  sup.  Sabrosisimo. 
Yaldè  sapidus. 

SABOYÀ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Saboya  província  de  la  Gàlia  antígua.  Saboya- 
no,  saboyardo.  Saba ud  us,  allobrogicus. 

SABOYANA.  adj.  S'  aplica  à  una  espècie  de 
col.  Saboyana.  Brassica  lacutuiria.  ||  f.  Espècie  de 
faldillas  obertas  per  davant.  Saboyana.  Muliebris 
túnica. 

SABOYART,  DA.  adj.  saboya. 

SABRE.  m.  Arma  de  ferro  un  poch  corba,  de 
un  sol  tall,  per  lo  que's  maneja  al  modo  del  alfan- 
ge.  Sable.  Acinaces,  is. 

COP  DE  SABRE.  Sablüzo.  Acinacis  ictus. 

SABRÒS,  A.  adj.  SABORÓS. 

SABRUT,  DA.  adj.  fam.  saberut. 

SABUDA,  f.  ant.  Noticia,  inteligencia.  Scien- 
tia, ae. 

MENYS  DE  sabuda.  Ioc.  ant.  Sin  saberlo.  Nescien- 
do  illud. 

SABULLIR.  v.  a.  ant.  SEPULTAR,  enterrar. 

SABUT,  DA.  p.  p.  Sabido.  Scilus.  |1  adj.  Qui 
sab  mòlt.  Sabido.  Scilus.  ||  Cert,  conegut.  Sabido. 
Notus. 

67 


534  SAC  DICCIONARI 

SACA.  f.  Sach  gran.  Saca,  saco  grande.  Saccus 
peramplus.  \\  Yesta,  vestit  de  sach.  Sobrevesla,  so- 
breveste,  sohretodo.  Birrum,  birrus,  i. 

SAGABALA.  f.  Instrument  de  cirurgia  pera 
Iràurer  las  balas  de  las  feridas.  Sacabala.  Chirur- 
gicum  ad  plumbea  globula  ex  corpore  extrahenda 
instrumentum.  ||  Instrument  de  un  bastó  y  un  fer- 
ro en  la  extremitat  ab  lo  qual  se  Iràuhen  las  balas 
dels  canons  de  artilleria.  Sacabala.  Hastatura  fer- 
reum  ad  globulos  plumbeos  ex  bellicis  torraentis 
extrabendos. 

SACABUTXO.  m.  Instrument  músich  de  metall 
à  modo  de  trompeta,  dividit  pel  mitj  en  dos  parts, 
de  las  quals  la  de  dalt  entra  en  la  de  baix,  de  mo- 
do que  aquesta  puga  baixar  y  pujar  pera  formar 
distinctas  veus.  Sacabuche.  Sambuca,  se;  ductilis 
tuba.  II  Lo  músich  que  sona  aquest  instrument. 
Sacabuche.  Sambucaí  sonafor. 

SACAR.  V.  a.  En  lo  joch  de  pilota  y  raqueta  es 
tirar  la  pilota  desde  la  banca  envers  los  contraris. 
Sacar.  Pilam  primum  miltere. 

SACAR  LLARCH.  fr.  Dospedir  la  pilota  à  llarga  dis- 
tància. Sacar  largo.  Ultra  melamjacere. 

SACAR  LLARCH  Y  ARRIMAT,  fr.  Menjar  ó  béurer 
mòlt.  Tener  buena  lijera.  Largè  comedere. 

SAGÀS.  m.  aum.  Saco  grande.  Peramplus  sac- 
cus. |]  m.  ant.  sequAs. 

8ACGEIG.  m.  trontoll. 

SACCEJADOR,  A.  m.  y  f.  S' aplica  al  caball  ó 
altra  cabalcadura  que  sacceja.  Trolon.  Succussa- 
tor,  is. 

SAGGEJAnfEIVT.  m.  TRONTOLL. 

SACCEJAR.  V.  a.  Trontollar  las  cabalcaduras 
al  caballer.  Trotar.  Succusso,  as.  ||  Revóldrer  al- 
gun líquit.  Bazucar.  Commoveo,  es. 

SACCEJAT.  DA.  p.  p.  Bazucado.  Agitatus, 
commolus. 

SACERDOCI.  m.  Dignitat  y  càrrech  del  sacer- 
dot. Sacerdocio.  Sacerdotium,  ii. 

SACERDOT,  m.  Home  dedicat  y  consagrat  pera 
fér,  celebrar  y  oferir  los  sacrificis.  Sacerdote.  Sa- 
cerdos,  otis.  ||  En  la  Uey  de  gràcia  1'  home  consa- 
grat à  Déu,  ungit  y  ordenat  pera  celebrar  y  oferir 
lo  sacrifici  de  la  missa.  Sacerdote.  Sacerdos,  otis. 

SUMO  SACERDOT.  Lo  príucep  dels  sacerdots  en- 
tre'ls  juheus.  Sumo  sacerdote.  Summus  sacerdos. 

SACERDOTA.  f.   SACERDOTISSA. 

SACERDOTAL,  adj.  Pertanyent  al  sacerdot. 
Sacerdotal.  Sacerdotalis. 

SACERDOTISSA.  f.  Entre'ls  gentils  la  dona 
dedicada  als  sacrificis  de  las  deesas  y  al  cuydado 
de  sos  temples.  Sacerdotisa.  Sacerdolissa,  ae. 

SACH.  m.  Costal  pera  posar  ó  traginar  alguna 
cosa.  Saco.  Saccus,  i.  |  Yestitvil  y  aspre  desayal, 
que  usa  la  gent  de  monianya.  Saco.  Sagum,  i.  || 
Vestit,  hàbit  de  penitència.  Saco.  Saccus,  i.  1|  fam. 
Yestit  mal  fét  y  poch  ajustat.  Jergon.  Ampla  ves- 
tís. II  Qualsevol  cosa  que'n  conté  altras  dins  de  sí. 
Saco.  Cumulus,  i.  ||  bossa.  1.  ||  sarró,  civader.  || 


SAC 


^ 


La  bossa  ahont  cauhen  las  bolas  en  lo  joch  de  me- 
sa. Bolsa.  Fundula,  orca,  ae.  ||  Bossa  de  pells  pera 
abrigar  los  peus  y  las  camas  quant  algú  està  sen- 
lat.  Folgo.  Confovendispedibus  pelliceus  sacculus. 
[|  Lo  de  cuyro  dins  del  qual  ficavan  als  parricidas 
pera  tirarlos  al  riu.  Saco  de  cuero.  Guleus,  cu- 
leum,  i. 

SACH  DE  CARN.  Lo  subjecte  mòlt  gros  y  corpulent, 
tosch  y  pesat.  Jergon.  Obessus. 

SACH  DE  COPS.  met.  Aquell  que  es  1'  objecte  de  la 
diversió  de  altres,  ó  aquell  à  qui  tots  acuden.  La 
vaca  de  la  boda,  pagote.  Qui  impensas  facit. 

SACH  DE  GRA.  'L  quc  servcix  pera  posar  grans. 
Saco  para  poner  granos.  Saccus  frumentarius. 

SACH  DELS  GEMECHS.  fam.  GAYTA. 

SACH  DE  OSSOS.  Lo  subjecle  mòlt  magre.  Costal  de 
huesos.  Yaldè  gracilis. 

SACH  QUe's  PORTA  A.  CABALL.  MALETA. 
BRAMA  SACHS. CRIDAYRE. 

cluRER  COM  UN  SACH.  fr.  Càurer  tot  plegat.  Dar 
con  el  cuerpo  en  lierra;  dar  consigo  en  el  suelo.  Subi- 
lò  procidere,  procumbere. 

DONAR  UN  COP  DE  SACH.  fr.  met.  Donar  una  re- 
prehensió.  Dar  cortinazo,  sartenazo:  dar  un  jabon. 
Punire;  asperè  objurgare. 

ENRAHONAR  Ó  PARLAR  MÈS  QUE  UN  SACH  DE  NOUS.  fr. 

fam.  de  que  s'  usa  pera  exagerar  lo  mòlt  que  parla 
una  persona,  y  especialment  se  diu  de  las  donasy 
dels  noys.  Hablar  mas  que  una  urraca,  ó  que  treinta 
procuradores.  Garrulilate  picam  excedere. 

ESTAR   AL   SACH. fr.  MORIR. 

FÉR  DE  ALGÚ  SACH  Y  SOGA.  fr.  mct.  Explica  la  faci- 
litat ab  que  algú  reduheix  à  altre  à  que  fassa  lo 
que  vól.  Bacer  de  alguno  cera  ó  pàbilo.  Facilè  ad 
nutum  aliquem  trahere. 

NO  POSARHO  EN    SACH   FORADAT,    ff.    met.  ReCUUiP 

alguna  espècie  que  s'  óu  pera  usar  desprès  de  ella 
oportunament.  No  echar  una  cosa  en  saco  roto.  Ex 
rebus  auditis  utilitalem  capere. 

NO  so  SACH  PERA  VUYDARHO  TOT  PLEGAT.  loC.  DÒUa 

à  enténdrer  que  no's  pót  dir  tot  de  una  vegada. 
Nosoy  costal.  Mihicurrenli  calcar  addis. 

SET  AL  SACH  Y  'l  SACH  EN  TERRA.  exp.  fam.  NÓta 

la  poca  manya  de  alguns  que  concorren  à  trans- 
portar algun  gran  pes  ó  altra  acció  que  junts  no 
acertan  à  executar.  Siete  al  saco  y  el  saco  en  tierra. 
Operantium  multitudine  rem  perdere. 

TOT  HO  VÓL,  SACH  Y  PERAS.  ref.  Repreu  als  que  no 
contents  ab  lo  necessari  demanan  losupérfluo.  Abad 
de  zarzuela,  comisteis  la  olla,  pedis  la  cazuela.  Yel 
supervacanea  sibi  postulat. 

vuYDAR  LO  SACH.  fr.  Coufessarse.  Descargar  la 
conciencia.  Conscientiaj  satisfacere. 

SACIABLE.  adj.  Lo  que  es  capaz  de  sér  saciat. 
Saciable.  Satiabilis,  explebilis. 

SACIAMENT.  m.  sacietat. 

SACIAR.  v.  a.  Afartar,  atipar,  satisfer  l' apetit 
de  menjar  y  béurer.  Saciar.  Saturo,  exsaturo,  sa- 
tio,  satuUo,  as.  |  met.  Satisfer  1'  animo  ó  alguna 


SAC 


CATALÀ. 


SAC 


535 


I 


passió. 5anar.  Aniinum,cupi(lilalein,  libidinem  sa- 
tiare,  explere.  ||  v.  r.  Sariarse.  Salurari. 

8ACIAT,  DA.  p.  ]f.  Saciada.  Saluralus. 

SACIETAT,  f.  Afarlamenl  al)  que's  satisfà  '1 
desilj  ó  apetit.  5acíf dad.  Saturilas,  satielas,  satias, 
atis. 

SACO.  ni.  L'  acte  y  efecte  de  sacar  en  lo  joch 
de  pilota.  Saque,  saco.  Pike  missió,  jactio.  P  Sa- 
queig. Saqueo,  saco.  Depopulatio,  nis. 

k  SACO.  m.  adv.  Saquejant,  apoderantse  dels 
béns  de  alguna  ciutat  ó  poble.  A  saco.  Direptione, 
dilapidalione. 

SAGOLOR.  m.   BURELL. 

8ACOMANO.  rn.  ant.  saco,  saqueig. 
SACRA.  f.  La  làmina  ó  taula  que  conté  las  pa- 
raulas  de  la  consagració ;  y  també  las  dos  que's 
posan  als  costats  del  altar.  Sacra.  Sacrae  tabellíe 
altari  superposilís. 

SACRAMENTAL,  adj.  Lo  pertanyent  als  sants 
Sagraments.  Sacramental.  Sacramenlalis.  |1  m.  so- 
MATENT,  ALBOROT.  ||  pi.  Los  remeys  pera  que's  per- 
donen los  pecats  venials.  Sacrameniales.  Sacra- 
mentalia,  ium. 

SAGRAMENTALMENT.  adv.  m.  Sacramen- 
talmenie.  Sacramenlaliler. 

SACRAMENTAR.  V.  a.  Administrar  los  sa- 
graments. Sacramentar.  Sacramenta  mistrare. 

SAGRAMENTARI ,  A.  adj.  L'  heretge  que  ne- 
ga la  presència  real  de  Cristo  en  lo  Santíssim  Sa- 
grament. Sacramentario .  Sacramentarius. 

8ACRAMENTAR8E.  V.  r.  Convertirse  '1  pa  y 
vi  en  cos  y  sanch  de  Cristo.  Sacramentar  se.  Panem 
et  vinum  in  corpus  et  sanguinem  Jesuchristi  con- 
vertí. 

SACRAMENTAT ,  DA.  p.  p.  Sacramentado . 
Sacramen'is  munitus. 

SAGRARI,  m.  Lo  Uoch  en  que's  posa  y  guarda 
à  Jesucrist  sacramentat.  Sagrario.  Sacrarium,  ii. 
II  Part  interior  del  temple  ahont  se  guardan  las  re- 
líquias  y  cosas  sagradas  Sagrario.  Cella,  ae,  sacra- 
rium, ii.  [1  met.  La  part  interior  en  que  deposita  I' 
home  'Is  afectes  ó  pensaments  ó  alguna  cosa  san- 
ta, com  :  lo  pit,  lo  cor,  la  ànima.  Sagrario.  Sacra- 
rium, ii. 

SAGRARIAYRE.  m.  Qui  en  las  iglésias  cuyda 
del  sacrari.  Sagrariero,  Sacrarii  castos. 
SAGRA8.  f.  pi.  SACRA. 

SACRATÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Sacratisimo.  Sa- 
cratissimus. 

SACRE.  m.  Espècie  de  falcó  de  plomas,  quasi 
rossas  y  algunas  tirant  a  blancas ;  té  'Is  dits,  las 
alas  y  'I  bech  blaus.  Sacre.  Circus,  i ;  sacer  falcó 
vultur  pernopterus.  Gen.  ||  adj.  ant.  sagrat. 

SAGRIFIGAGIÓ.  f.  La  obra  de  sacrificar.  Sa- 
crificio.  Sacrificatio,  nis. 

SACRIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sacrifica.  Sa- 
crificaL•r.  Sacrificus,  i,  sacrificator,  is.  I  Lo  lloch 
destinat  pera  'Is  sacrificis.  Sacrilicadero.  Sacrificii 
locus. 


SACRIFICANT,  p.  a.  Qui  sacrifica.  Sacrifican- 
te.  Sacrificans,  sacrificus. 

SACRIFICAR,  v.  a.  Oferir,  fér  sacrificis.  Sa- 
crificar.  Sacrifico,  macto,  as.  |1  Obsequiar  à  alguna 
persona  que  no  es  Déu.  Sacrificar.  Obsequium  prajs- 
tare.  ||  met.  Posar  à  algú  en  grave  perill  ó  traball. 
Sacrificar.  In  victimam  devovere.  []  Péndrer  algu- 
na cosa  per  algú  ó  per  algun  fi,  com  :  sacrificar 
la  salut,  lo  repòs,  los  béns.  Sacrificar.  Devoveo,  es. 
II  v.  r.  Dedicarse,  oferirse  pariicularment  à  Dèu. 
Sacrificarse.  Se  Deo  devovere.  ||  Subjectarse,  con- 
formarse  ab  alguna  cosa.  Sacrificarse.  Se  submit- 
tere. 

SACRIFICAT,  DA.  p.  p.  Sacrificado.  Sacrifi- 
calus. 

SACRIFICI,  m.  La  ofrenda  que's  fa  à  Dèu  en  1' 
aliar.  Sacrificio.  Sacrificium,  ii.  ||  Per  antonomàsia 
la  obligació  que  fèu  Cristo  de  sí  mateix  al  Etern 
Pare  en  la  ara  de  la  creu.  Sacrificio.  Cruentum  sa- 
crificium. II  Lo  que  fà  '1  sacerdot  en  la  missa  ofe- 
rint, consagrant  y  consumint  à  Grislo  baix  las  es- 
pècies de  pa  y  vi.  Sacrificio.  Incruenlum  sacrifi- 
cium. I  Oblació  de  la  pròpia  voluntat  en  alabansa 
ó  agrahiment  à  Dèu.  5acn^cio.  Yoluntatisoblalio, 
devotio.  II  met.  La  subjecció  al  dictamen,  voler  ó 
àrbitre.  Sacrificio.  Sacrificium,  ii.  ||  Qualsevol  ob- 
sequi per  cortesia.  Sacrificio.  Obsequium,  ii,  devo- 
tio, nis.  II  La  operació  quirúrgica  violenta  ó  peri- 
llosa. Sacrificio.  Chirurgica  operatio. 

SACRIFICI  DEL  ALTAR.  Lo  sacrifici  de  la  missa.  Sa- 
crificio del  altar.  Missae  sacrificium. 

SACRÍLECH  ,  GA.  adj.  SACRÍLEGO. 

SACrIleGAMENT.  adv.  m.  Ab  sacrilegi.  5íl•- 

crilegamente.  Sacrilegè. 

SACRILEGI,  m.  Profanació  de  cosa  sagrada. 
Sacrilegio.  Sacrilegium,  ii.  ||  met.  Lo  despreci  de 
alguna  cosa  venerable,  encara  que  no  sia  sagrada. 
Sacrilegio.  Sacrilegium,  ii. 

SACRÍLEGO,  A.  adj.  Qui  comet  sacrilegi.  Sa- 
crllego.  Sacrilegus. 

SAGRISTÀ,  m.  SAGRISTÀ. 

SAGRISTIA,   f.  SAGRISTIA. 

SAGRO,  A.  adj.  Sagrat,  sant,  Sacro.  Sacer.  |1 

m.  OS  BERTRAN. 

SACROSANT,  A.  adj.  Sagrat,  sant,  inviola- 
ble. Sacrosanto.  Sacrosanctus. 

SACSÓ.  m.  Plech  en  las  robas.  Alforza.  Yestium 
plicatura. 

SAGUDIDA.  f.  La  acció  y  efecte  de  sacudir  y 
sacudirse.  Sacudida,  sacudidura,  sacudimienio.  Ex- 
cussio,  nis.  I  La  acció  de  sacudir  la  roba  ó  cosa 
semblant  pera  tràurer  la  pols.  Sacudidura,  sacudi- 
miento.  Excussio,  nis. 

DONAR  UNA  SACUDIDA.  fr.  met.  PASSAR  UNA  MANETA. 

SACUDIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sacut.  Sacudidor. 
Excutiens,  tis.  |1  espolsadors. 

SACUDIMENT.m.  sacudida.  1.  ||  espolsament. 

SACUDIR.  v.  a.  Móurer  violentament  à  una 
p;irt  y  altra.  Saciidir.  Sacculio,  is.  U  Pegar  cops  à 


536 


SAF 


DICCIONARI 


SAG 


alguna  cosa  ó  móurerla  en  l' ayre  ab  violència  pera 
netejaria.  Sacudir.  Qualio,  lundo,  is.  |1  Pegar,  cas- 
tigar ab  cops  à  algú.  Sacudir.  Converbero,  as.  |1 
Llansar  ó  apartar  violentament  de  sí.  Sacudir.  Ex- 
cutio,  is.  II  Apartar,  separar,  com;  sacudir  lo  jou 
de  la  servilut.  Sacudir.  Excutio,  is. 

SACUDIRSE.  V.  r.  met.  Apartar  de  sí  algun 
subjecte.  Sacudirse.  Rejicio,  is. 

SADÀS.  m.  cedís.  H  GARBetL. 

SADOLL.  adj.  ant.  tip. 
SADOLLAMENT.  m.  ant.  sacietat. 
SADOLLAR,  v.  a.  saciar,  atipar. 
SADOLLAT,  DA.  adj.  SACIAT,  TIP. 

SADUCEU,  A.  adj.  Lo  pertanyent  als  Saduceus 
óà  sa  secta.  Saduceo.  SaducíEus, 

SADUCEUS.  m.  pi.  Heretges  entre'ls  juheus, 
que  negavan  la  inmortalilat  del  ànima,  la  resur- 
recció del  cos,  y  que  hi  hagués  àngels  y  altres  es- 
perits. Saduceos.  Saducaei,  orum. 

SADURNÍ,  n.  p.  de  home.  Satumino.  Saturni- 
DUS,  i. 

SAETA.  f.  SAGETA. 

SAETIA.  f.  Embarcació  llatina  de  tres  pals  y 
una  sola  cuberta  menor  que'l  xabech  y  major  que 
la  galiota;  serveix  pera  '1  cors  y  mercancia.  Sae- 
üa.  Yectoria,  praedatoria  navis.  ||  Nau  lleugera  pera 
córrer  los  mars,  tenia  12  ó  15  rems  per  banda,  y 
representava  '1  mateix  paper  que  la  balenera  y  1 
bergantí,  era  de  mòlta  velocitat  é  inferior  à  la  ga- 
lera. Saelia,  selia.  Liburnica,  ae,  lembus,  i. 

SAFA.  f.  GIBRELLA. 

SAFAREGET.  m.  d.  de  safareig.  Alberquilla, 
estanquilo.  Stagnulus,  i. 

SAFAREIG,  m.  Bassa  fabricada  à  propòsit  pera 
tenir  àygua.  Alberca,  eslanque.  Stagnura,  i.  |  ter. 
safrI, 

SAFAREJÀS.  ra.  aum.  Albercon.  Grandius 
stagnum. 

SAFARÓS,  A.  adj.  Qui  fà  fàstich.  Asqueroso, 
charchoso.  Porcus. 

SAFATA,  f.  Espècie  de  panera  plana  teixida  de 
vimets  ab  una  vora  reixada.  Ni  ha  de  plata,  or,  xa- 
rol, etc.  Azafale.  Calalhus,  i,  fiscella,  ae. 

SÀFIA.  f.  Planta  de  que  ni  ha  mòltas  espècies, 
la  mès  senyalada  fà  las  camas  à  la  altura  de  un 
home ;  las  fuUas  són  Uargas,  angulosas,  verdas  y 
Uustrosas;  las  flors  mòlt  petitas  ab  cinch  fuUas  en 
forma  de  rosa ;  '1  fruyt  de  tres  escayres  ab  una 
llavor  oblonga,  acanalada  y  groga  y  amarga ;  es 
bona  pera  las  feridas.  Talitro,  taítesíro.  Thalietrum, 
thalictrum,  i,  y  altres,  pigamum,  i. 

SÀFIGit.  m.  Yers  grech  y  llatí  inventat  per  la 
poetissa  Safo  :  consta  de  cinch  peus,  lo  segon  es- 
pondeu,  '1  tercer  dàctil,  y  'Is  altres  tres  coreus.  En 
castellà  té  onze  síl-labas  ab  pausa  en  la  quinta,  y 
à  cada  tres  sàfichs  s'  anyadeix  un  adónich.  Sdfico. 
Sapphicum  carmen.  ||  adj.  S' aplica  al  vers  del  ma- 
teix nom  y  à  la  composició  feta  en  ella,  com  :  oda 
^AFiCA.  Sdfico.  Sapphicus. 


SAFIR.  m.  Pedra  preciosa  de  color  blau.  Zafir, 
zafiro.  sapphirus,  i. 

SAFÍS.  m.  ant.  safir. 

SAFRÀ.  m.  Planta  perenne  que  fà  per  flors 
tres  brins  del  mateix  nom :  s'  usan  pera  amanir  lo 
menjar,  pera  tenyir  de  groch  y  altres  objectes. 
Azafran.  Crocus,  i. 

SAFRA  bort.  Càrlamo,  alazor,  azafran  rumi  ó  sal- 
vaje.  Carthamus,  i. 

FÉR SAFRA.  loC.  ter.  FÉR  CAMPANA. 

ANAR  k  vÉNDRER  SAFRÀ.  fr.  Fugir  de  la  casa  dels 
pares  ó  tutors  lo  noy.  Hacer  novillos.k  paterna  do- 
mo pravèejicere.  II  FÉR  CAMPANA. 

DE  COLOR  DE  safrI.  Azafratiado.  Croceus. 

SAFRANER.  m.  ter.  Lo  qui  fà  campana.  No- 
vilkro.  Qui  ab  schola  vacat. 

8AFRANÓ.  m.  safrí  bort. 

SAFRANÓRIA  Y  SAFANÓRIA.  f.  PASTANAGA. 

SAFRE.  m.  Pol  vos  del  bismut  que  s'  emplean 
en  las  fàbricas  de  pisa.  Zafre.  Bismuli  pnlvis. 

8AFREIG.  m.  safareget. 

SAFÜY.  adj.  ant.  Putinejat.  Manoseado.  Confri- 
catus. 

SAG.  m.  ant.  nünci,  missatger,  porter,  agüsil. 

SAGA.  f.  Part  posterior  de  qualsevol  cosa.  Za- 
ga.  Posterior,  postica  pars.  ||  Lladronera,  la  part 
posterior  del  carruatge  y  la  càrrega  que  s' acomoda 
en  ella.  Zaga.  Rhedae  postica  pars. 

ANAR  i  LA  SAGAs  fr.  Obscrvar  los  passos  ó  accions 
de  algú.  Andarle  d  uno  d  los  alcances  ó  d  las  vuel- 
tas.  Yias  alicujus  propè  observari,  inséqui. 

NO  ANAR  ó  QUEDARSE  A  LA  SAGA.  fr.  No  sér  iuferior 
en  alguna  habilitat.  No  ir  ó  quedarse  en  zaga.  Mi- 
nimè  illi  esse  inferiorem,  vel  cedere. 

SAGACissiM,  A.  adj.  sap.  Sagacisimo.  Yaldè 
sagax. 

SAGACITAT,  f.  Subtilesa,  finura,  penetració. 
Sagacidad.  Sagacitas,  atis.  1|  Astúcia,  Sagacidad. 
Sagacitas,  tis.  ||  Yivesa  del  sentit  en  los  animals 
pera  presentir  las  cosas.  Sagacidad.  Sagacitas,  atis. 

SAGAL.  m.  Lo  fadrí  fort,  animós  y  valent.  Za- 
gal.  Adolescens,  tis.  ||  Mosso  inferior  de  la  diligèn- 
cia. Zagal.  Alteri  subjectus  assedarius.  1|  Lo  pastor 
jove  subjecte  al  rabadà.  Zagal.  Pastor  adolescens. 
II  m.  tronya,  ganso. 

SAGALA.  f.  Fadrina,  pastora.  Zagala.  Puella, 
ae,  virgo,  inis. 

SAGAPENO.  m.  Espècie  de  goma  procedent  de 
una  planta  del  Assia  menor  que's  troba  en  lo  co- 
mers  en  massas  granillosas,  ó  en  llàgrimas  apega- 
losas,  de  un  groch  rogench  semblant  à  la  cera 
groga,  semitransparent,  de  sabor  acre  y  desagra- 
dable, de  olor  que  tira  al  de  la  goma  pudenta;  es 
tònica,  incisiva,  aperitiva  y  un  poch  purgant.  5a- 
gapeno,goma  serdfica.  Sagapenum,  i. 

SAGÀS.  adj.  Astut,  subtil,  lagaz,  ladino.  Astu- 
tus. 

SAGASMENT.  adv.  m.  Ab  sagacitat.  Sagaz- 
mente.  Sagaciter. 


SAG 


■ 


I 


8AGAY.  m.  ter.  Cabrit  pelil  sense  sanar.  Ca- 
brilo.  Haedus,  i. 

8AGAYA.  f.  ter.  Cabra  que  encara  no  ha  cabri- 
dat.  Cabriüa.  Capella,  ae. 

SAGELL.  m.  ant.  sello. 

SAGELLADOR,  A.  m.  y  f.  sellador. 

8AGELLADURA.  f.  ant.  y 

SAGELLAMENT.  m.  ant.  selladurà. 

SAGELLAR.  V.  a.  ant.  sellar. 

8AGELLAT,  DA.  p.  p.  ant.  SELLAT. 

8AGETA.  f.  Fletxa.  Saeta.  Spicum,  i,  sagitta, 
ae.  II  geom.  Lo  segment  deldiamelroque  vadesdel' 
arch  à  la  corda.  Sagiía.  Sagitta,  ae. 

SAGETEJAR  Y  SAGETAR.  V.  a.  Ferir  absa- 
gelas.  Asaetear,  saeiear.  Acontizo,  sagitto,  as. 

8AGETIA.  f.  SAETiA.  í.  II  Lloch  ó  forat  pera  ti- 
rar sagetas.  Saelera,  saelia.  Ejaculandis  sagittis 
apta  fenestella. 

8AGt.  m.  Greix  de  qualsevol  animal.  Sain,  gro- 
sura.  Sagina,  ae,  adeps,  ipis.  ||  Sol  davall  del  ven- 
tre. Abdomen,  redano.  Abdomen,  inis. 

SAGÍ  FOS.  Manleca,  manteca  de  cerdo,  de  tocino. 
Adeps  liquefactus. 

SAGIMON.  n.  p.  de  home.  Segismundo.  Segis- 
mundus,  i. 

8AGINADA.  f'  Cocaab  llar.  ensaginada. 

8AGI1V.  m.  sagí.  i . 

SAGINAR.  V.  a.  Engreixar  alguns  animals. 
Engordar,  cebar.  Sagino,  as. 

8AGINERA.  f.  SAGÍ.  2. 

8AGITA.  f.  geom.  Segment  del  diàmetro  con- 
tingut entre'l  vértice  y  la  aplicada.  Sagita.  Sagit- 
ta, ae. 

8AGITAL.  adj.  Pertanyent  y  semblant  à  la  sa- 
geta. Sagilal.  Sagilalis. 

8AGITARI.  m.  Fletxer,  qui  pelea  ab  sagetas. 
Sagitario,  saetero,  jlechero.  Sagilarius,  ii.  |  m.  Lo 
signe  novè  delzodiach.  Sagitario.  Sagittarius,  ii. 

8AGNADOR.  m.  ter.  sangrador. 

8AGNAR.  V.  a.  SANGRAR. 
SAGNIA,  f.  SANGRIA. 

SAGÓ.  ra.  Las  pells  del  blat  molt.  Salvadó, 
caspa.  Furfur,  is. 

SAGÓ  FI.   TRITS. 

8AGOLA.  f.  Corda  que  serveix  pera  tirar  los 
arts,  las  naus  desde  terra  y  altres  usos.  Sirga.  Ru- 
dens,  tis.  ||  sarrió. 

8AGONET.  m.  d.  Menudillo,  afrecho.  Furfur,  is. 

SAGRADAMENT.  adv.  m.  Ab  respecte  à  lo 
diví.  Sagradamente.  Sacre. 

8AGRAMENT.  m.  Medicina  espiritual  que  cu- 
ra la  ànima.  Sacramento.  Sacramentum,  i.  ||  Cristo 
sacramentat  en  la  hòstia.  Sacramento.  Eucharistiaj 
sacramentum.  \\  ant.  jurament.  ||  Misteri,  cosa 
oculta.  Sacramento.  Misterinm,  ii. 

sagrament  DEL  ALTAR.  Lo  Sagrament  eucarístich, 
Sacramento  del  altar.  Eucharisticum  sacramen- 
tum. 

SAGRAMENTAL. adj.  sacramental. 


CATALÀ.  SAG  537 

MÓURER  üN  SAGRAMENTAL,  ter.  fr.  met.  fam.  ava- 

LOTAH,  MOURER  BULLA  Ó  ALGUNA  BULLA. 

8AGRAMENTALMENT.  adv.  m.  SACRAMEN- 
TALMKNT. 

8AGRAMENTAR.  V.  a.  SACRAMENTAR.  ||  JURAR. 

SAGRAMENTARI,  A.  adj.  SACRAMENTARI. 

SAGRAMENTARSE.   v.  r.  SACRAHENTARSE. 

8AGRAMENTAT,  DA.  p.  p.  SACRAMENTAT. 

8AGRAR.  V.  a.  CONSAGRAR. 

SAGRARI,  m.  SAGRARI. 

SAGRAT,  ra.  Lloch  que  serveix  de  refugi  als 
delinqüents.  Sagrado.  Asyium,  i.  ||  imprecació,  re- 
NECH.  II  met.  Paratge  segur  pera  desUiurarse  de  al- 
gun perill.  Asilo,  sagrado.  Asyium,  i,  refugium, 
ii.  II  adj.  Lo  que  està  dedicat  à  Dèu.  Sagrado.  Sa- 
cer,  religiosus.  [|  Lo  que  per  respecte  à  Dèu  es  ve- 
nerable. Sagrado.  Sacer,  venerandus.  ||  La  cosa  que 
per  sòn  destino  ó  us  es  digna  de  respecte.  Sagra- 
do. Sacer. 

FicARSE  A  SAGRAT,  fr.  met.  Fugir  de  alguna  difi- 
cultat que  no's  p6t  satisfer,  interposant  alguna  veu 
ó  autoritat  respetable.  Acogerse  ó  meterse  à  sagra- 
do. Ad  aram  confugere. 

SAGRERA.  f.  LLOGARRET.  [|  ter.  interj.  de  en- 
fado. Canasto!  canario!  caracoles!  Huil  Apage! 

SAGRATÍSSIM,  A.  adj.  SUp.  SACRATÍSSIM. 

SAGRISTÀ,  m.  Sirvent  del  temple,  que  cuyda 
de  sa  limpiesa  y  adorno.  Sacrislan.  Sacrista,  ae.  [] 
Dignitat  ecclesiàstica  à  càrrech  de  la  qual  està  lo 
pertanyent  à  la  iglèsia.  Sacristan.  Sacrista,  ae. 

SAGRISTÀ  MAJOR.  Lo  principal  entre  'Is  sagristans 
que  mana  à  tots  los  dependents  de  la  sagristia. 
Sacristan  mayor.  Primus  aedituus. 

;bon  sagristII  ó  \  quin  sagristà  1  loc.  irón.  Ex- 
pressa que  algú  es  mòlt  astut  y  sagàs  ea  matèria  de 
sos  interessos.  iBravo  sacristan!  ó  igran  sacristan! 
Sibi  cautus,  providus. 

sÉR  UN  BON  SAGRISTÀ,  fr.  met.  Mirar  per  sí.  Ser 
un  bravo  sacrislan.  Sibi  providum  esse. 

SAGRISTANA.  f.  La  monja  que  cuyda  de  lo 
necessari  pera  '1  servey  de  la  iglésia.  Sacristana. 
iEditua,  X.  U  La  muller  del  sagristà.  Sacristana. 
jEditui  uxor. 

SAGRISTANET.  m.  d.  Sacristanejo,  sacristan- 
cillo,  iío.  Parvus  aedituus. 

SAGRISTANIA.  f.  L'  empleo  de  sagristà.  Sa- 
cristania.  ^Editui  munus.  ||  Dignitat  de  sagristà. 
Sacrislania.  Sacristae  dignitas. 

SAGRISTAR.  V.  a.  SEGRESTAR. 

SAGRISTIA,  f.  La  pessa  contigua  à  la  iglésia, 
en  que's  guarda  lo  concernent  al  cuito  diví.  Sa- 
cristia.  Sacristia,  ae.  ||  sagristania. 

SAGÚ.  m.  Granels  esférichs,  com  los  del  mill,  de 
color  blanquinós,  gris,  groguench,semitrasparent, 
elàstichs,  sens  olor,  forts,  insolubles  en  àygua  fre- 
da, s' inflaman  en  àygua  calenta,  apegantse  en  sí 
sens  pérdrer  sa  forma  y  transparència,  de  sabor  dols 
mòlt  dèbil,  difícils  de  pulverisar,  Sagú.  Fecula  sagú 

SAGÚ    BLANCH.  Substàucia    blanca,   en   grans 


u$ 


SAL 


DICCIONARI 


SAL 


irregulars,  de  grossària  variable,  durs  y  de  sabor 
dols.  Se  reduheix  fàcilment  à  confitura  per  la  ac- 
ció del  àygua  bullenta.  Serveix  de  nudriment  als 
pobles  de  Amèrica.  Es  emolienl^  alimentícia  y  de 
fàcil  digestió.  Sagú  blanco.  Fecula  tapiosa. 

8AGUERA.  adj.f.  De  detràs.  t»•asera,  zague- 
ra.  Extrema,  postreraa,  postica  pars.  U  Passió  vio- 
lenta, afició  boija  per  persona  ó  cosa,  afany.  Àn- 
sia, ahinco,  aficion,  afan,  anhelo.  Conamen,  inis, 
nixus,  us. 

SAGUETERA.  f.  ESPITLLERA.    2. 

SAGUNTÍ,  na.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 

Sagunto  ciutat  de  Espanya.  5'a^Wítímo.Saguntinus. 

SAHÓ.  f.  Punt  ó  maduresa  de  las  cosas.  I'  estat 
de  sa  perfecció.  Sazon.  Maturitas,  atis.  |  Lo  bene- 
fici que  deixa  la  àygua  en  la  terra  desprès  de  ha- 
ver plogut.  Sazon,  tempero.  Temperamentum,  i.  || 
Temps  ó  temporada  segons  las  divisions  del  any 
en  primavera,  estiu,  tardor  é  ivern.  Estación.  Anni 
hora,  sidus.  |1  Ocasió,  temps  oportú.  Sazon.  Oppor- 
lunilas,  atis. 

A  SAHÓ.  m.  adv.  A  bona  ocasió.  A  sazon,  en  sa- 
zon.  Tempestivè. 

FORA  SAHÓ.  m.  adv.  Mal,  fora  de  propòsit,  inlem- 
pestivamenl.  Fuera  de  sazon.  Intenipestivè. 

NO  TROBAR  SAHÓ.  fr.  No  Irobar  bona  disposició 
pera  lograr  lo  que's  necessita.  Dar  en  duro.  Rem 
difficilem  aggredi. 

SAHUGH.  m.  saúch. 

8AI.  (de)  m.  adv.  ant.  De  eslaparlede  acà. Cis, 
citrà. 

8AIG.  m.  ant.  nunci,  missatger.  ||  Porter  de 
tribunal.  Sayon.  Saleles,  ilis. 

8AJONADURA.  f.  PORCA  %. 

8AJONAR.  v.  a.  ant.  saginar.  H  v.  a.  porgar. 

8AJULIDA  Y  SAJDRIDA.  f.  Planta  que  creix 
fins  à  la  altura  de  un  peu,  mòlt  poblada  de  ramas 
y  fuUas  estretas,  un  poch  peludas  y  de  un  vert 
obscur.  Es  mòlt  olorosa  y  's  cultiva  pera  adorno  en 
los  jardins.  Ajedrea.  Satureja,  Ihymbra,  se. 

8AL.  f.  Substància  de  sabor  picant,  soluble  en 
àygua  y  fàcil  de  esmenussar.  S'  entén  ordinària- 
ment la  que  serveix  pera  assahonar  las  viandas  y 
preservar  de  corrupció  las  carns  y  peixos.  Sal.  Sal, 
is.  II  quím.  Cos  compost,  que  per  sí,  ó  unit  ab  ày- 
gua consta  de  un  àcit  y  una  basa.  Sal.  Sal,  is.  || 
met.  Agudesa,  gràcia  en  lo  que's  diu.  Sal.  Sal,  is, 
urbanitas,  atis.  |1  Qualsevol  especialitat  en  las  co- 
sas, que  las  fa  gustosas.  Sal.  Sal,  is.  ||  sabiduria. 
I  adj.  ant.  salvo. 

SAL  AMONiAcn  ó  ARMOfíiACH.  Sal  que's  troba  en  la 
naturalesa  al  rodedor  dels  volcans,  en  pans  bas- 
tant voluminosos,  cristallisats  en  agullas  deblanch 
gris  ó  pardosas,  elàsticas;  de  sabor  mòlt  picant, 
acre,  amarch  y  untós ;  inalterables  en  1'  ayre  ,  so- 
lubresen  la  àygua  freda;  gosa  de  propietats  esti- 
mulants. S'  emplea  en  la  curació  del  reumatisrae, 
poagre,  etc.,  y  unida  à  la  quina  té  propietats  fe- 
Brífugas  mòlt  seguras.  Sal  amoniaco  ó  armoniaco, 


hidrocloralo  de  armoniaco .  Sal  armoniacus. 

SAL  BLANCA.  La  flor  ó  escuma  de  la  sal.  Flor  de 
la  sal.  Salis  favilla,  flos. 

SAL  COMUNA.  La  que  comunment  serveix  en  las 
casas  pera  assahonar  las  viandas.  Sal  comun.  Sal 
popularis,  vulgaris. 

SAL  DE  AGRELLAs.  Sal  composta  de  àcit  oxàlich  y 
de  potassa;  y  entre  altras  cosas  serveix  pera  tràu- 
rer  tacas,  però  's  beu  lo  color  de  la  roba.  Sal  de 
acederas,  oxalato  de potasa.  Acetosae  sal. 

SAL  DE  CARDONA.  Sal  de  roca  que's  trau  de  una 
pedra  de  dita  ciutat.  Sal  de  Cardona.  Sal  fossilis 
vel  saxeus. 

SAL  DE  GLAUBER.  Sal  sólida,  de  un  blanch  quasi 
mate,  cristallisada  en  hermosos  prismasde  sis  ca- 
ras  acanaladas,  ó  bè  en  cristalls  granillosos,  bas- 
tant anàloga  à  la  sal  de  Madrit,  transparent,  ino- 
dora, de  sabor  amarch,  fresch  y  salat;  mòlt  solu- 
ble en  la  àygua,  susceptible  de  experimentar  la  fu- 
sió de  foch  sens  descompóndrerse.  Es  un  purgant 
un  poch  irritant.  Sal  de  Glaubero  ó  de  Epsom  ó  de 
Lorena,  sulfato  de  sosa.  Salmirabilis  Glauberi. 

SAL  DE  LAS  ÍNDIAS.  SUCRE. 

SAL  DE  MAR.  La  que's  fà  principalment  del  àygua 
de  mar.  Sal  de  mar.  Sal  marinus,  ex  maris  spuma 
factus. 

SAL  DE  MINA  ó  NATURAL.  La  que's  troba  en  la  na- 
turalesa. Sal  natural.  Sal  na'ivus. 

SAL  NITRE.  SALNITRE. 

SAL  NUA.  Herba,  cua  de  caball. 

SAL  PRUNELA.  Composició  de  nitre  fos  ab  flor  de 
sofre.  Sal  prunela.  Ex  nitro,  et  sulfuris  flores  com- 
positus  sal. 

SAL  SATüRNO.  Sal  que's  presenta  en  massas  irre- 
gulars, blancas,  brillants,  en  crislallets  prismà- 
tichs  de  olor  lleuger  de  àcit  acétich;  de  sabor  pri- 
mer dols,  desprès  astringent,  soluble  en  àygua  pu- 
ra y  en  esperit  de  vi  y  descomponible  al  foch.  S' 
emplea  mòlt  en  la  tintura.  Sal  ó  azúcar  de  saturno, 
acetato  deplom,o.  Acelas  plumbi  chryslalizatus,  sal 
vel  saccharum  saturni. 

SAL  DE  VIDRE.  Espécie  de  sal  negra  ó  parda  que's 
trau  de  un  Uoch  de  àygua  mineral  morta,  que  hi 
ha  en  lo  territori  de  Terrana  de  Egipte,  de  modo 
que,  segons  contan,  las  pedras  y  ossos  que's  tiran 
en  ell  se  converteixen  en  aquesta  sal,  la  qual  ser- 
veix per  blanquejar  roba,  moderant  sa  acrimónia 
ab  altres  cendras,  pus  de  lo  contrari  la  crema. 
Nitro.  Vitri  fel. 

AB  SAL  T  PEBRE.  m.  adv.  A  mòlt  cost.  Con  su  sal  y 
pimienta.  Magno. 

DÈu  vos  SAL.  loc.ant.  Diososguarde.  Salvete. 

FÓNDRERSE  COM   LA  SAL  EN  LA  AYGUA.  fr.    Dissipar 

lo  patrimoni  en  poch  temps.  Irse  coma  la  sal  en  el 
agua.  Bona  dissipari. 

l'  ou  DEMANA  SAL.  loc.Deuota  que  algun  assumpto 
ó  negoci  està  mòlt  prop  de  venir  à  sa  perfecció.  Sal 
quiereel  huevo.  Ovum  sale  indiget. 

PERA  CONÈIXER  k  ALGÚ  s'hI  HA  BE  MENJAB  UNA  FANE- 


SAL 


CATALÀ. 


SAL 


539 


OA  DE  SAL.  ref.  Denota  que  es  menester  tractar  à 
algú  bastant  temps,  pera  conóixerlo.  Mozo  hueno, 
mozo  malo  quince  dias  despues  del  ano.  Qualis  erit 
famulus  transacto  noscitur  anno. 

POSAR  AB  SAL.  fr.  Confitar  alguHs  comestibles  pe- 
ra que's  conserven.  Echaren  sal.  Sale  indurare. 

POSAR  EN  SAL.  fr.  mel.  Deixar  de  tractar  algun 
negoci  fins  à  temps  mès  proporcional.  Echar  en 
sal,  enremojo.  Ad  aliud  ten)pus  pararé. 

POSAR  üN  GRA  DE  SAL.  fr.  mel.  Anjadir  alguna  es- 
pècie aguda  ó  satírica  al  assumplo  que's  tracta. 
Echar  ungvanilo  de  sal.  Sal  condire. 

SEMBRAR  DE  SAL.  fr.  Aludeix  al  càslich  que's  do- 
nava als  Iraydors,  assolanllos  las  casas  y  sembrant 
de  sal  lo  solar.  Sembrar  de  sal.  Sale  conspergere. 
notaré. 

SENSE  HRS  SAL  M  MÈS  OLI.  m.  adv.  Sèus  causa  ni 
moliu.  Sin  que  ni  para  que.  Sine  causa,  lemerè. 

TENIR  POCA    SAL    EN    LA    MÒLLERA,  fr.  Oiet.    Tcnif 

poch  judici.  No  tener  meollo,  no  haber  cerrado  la 
mòllera,  Nondum  ad  animi  raaturilatem  pervenisse. 

vÓL  MÒLTA  SAL.  loc.  Deuota  que  s' lia  de  anar  ab 
mòlt  cuydado  en  alguna  cosa.  Quiere  muchopulso. 
Caulè  procedendum  esl. 

SALA.  f.  La  pessa  principal  de  una  casa  aboni 
se  reben  las  visitasdecumpliment.  Sala.  Aula,  íe. 
II  La  pessa  en  que's  junian  los  ministres  pera  oir 
las  causas  ó  plets.  Sala.  Cúria,  a?.  IJLa  jun'a  de 
cert  número  de  ministres  deputats  per  algun  ne- 
goci. Sala.  Aliquorum  senatorum  tribunal. 

SALA  DE  ARMAS.  Lo  llocb  aboul  se  guardan.  Sala 
de  armas.  Armamentarium,  ii. 

SALA  DE  CONVIT  ó  DE  SENYORS.  Cenador.  Tricli- 
nium,  ii. 

SALA  DE  ESGRIMA.  Saltt  de  esgrima.  Gladialorius 
ludus. 

8ALABRÓ.  f.  Qualitat  de  salat.  Salebrosidad, 
salsedumbre ,  Salsilago,  inis. 

SALABRÓS.  A.  adj.  SALEBRÓS. 

SALADAMENT.  adv.  m.  Xislosament.  Salada- 
menle.  Facelè. 

SALADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Saladisimo.  Salsis- 
simus. 

8ALADOR.  m.  Paralje  destinat  pera  salar.  Sa- 
íarferOjSa/ador,  Locussaliendo.  ||  Qui  sala.  ^a/ador. 
Sale  condiens,  saliens.  ||  Vas  pera  salar.  Salador, 
vaso,arca  salera.  Salaria  cupa. 

8ALADURA.  f.  p.  u.  La  acció  y  efecte  de  sa- 
lar. Saladura,  salazon.  Salsura,  aj.  ||  saler.  || 
Vianda  salada,  escabetx. 

SALAFARDA.  (donar  UNA.)  fr.  Repéndrerab 
acrimónia.  Donar  un  so(ion,  una  sofrenada,  una  ca- 
lada. Yehcinenliús  reprebendere. 

portàrse'  n  una  SALAFARDA.  fr.  Anar  renyat,  cas- 
tigat ó  llastimat  considerablement.  Llevar  recado. 
Salis  affalim  ferre. 

SALAMANDRA  Y  SALAMÀNDRIA.  f.  Ani- 
mal semblant  al  llargandaix:  es  de  color  cendrós 
obscur  ab  clapas  negras,pléde  lubérculsperahont 


traspua  un  humor  blanch  y  corrosiu;  si's  lira  al 
fooh  per  un  prompte  s'  apaga.  Salamandra,  sala- 
mandria,  salamanquesa.  Salamandra,  ai.  U  mel.  Lo 
que's  manté  en  lo  foch  del  amor  ó  efecte.  Salaman- 
dra, salamandria.  Salamandra,  ad. 

SALAMANDRA  DE  ÀYGUA.  Rèptil  que's  diferencia  del 
anterior  en  tenir  la  cua  mès  forta  y  plana  ,  ab 
las  clapas  de  color  blavench  ó  rogench,  y  en  que 
no  té 'Is  lubérculs.  Lo  mascle  's  diferencia  en  te- 
nir de  capà  cap  de  la  esquenauna  membrana  en 
figura  de  cresta.  Salamanquesa  de  agua.  Aquatilis 
salamandra. 

8ALAMENT.  m.  ant.  SALADURA. 

SALAMANQUi,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  per- 
tanyem à  Salamanca  ciutat  y  universitat  de  Espa- 
nya. 5a/m«nítcense,  salmantino,  salmalicense,  sala- 
manqués,  salamanquino.  Salmanticensis. 

SALAMÓ.  in.  Candelero  de  mòlts  brassos  ó 
brochs.  Arana.  Ramosum  candelabrum  pensile.  || 
n.  p.  de  home.  salomó. 

SALAFARDA.  f.  SALAFARDA. 

SALAR.  v.  a.  Assahonar  ab  sal  las  viandas. 
Salar.  Sale  condire.  ||  Posar  en  sal  carn,  peix,  elc. 
pera  conservarlo.  Salar.  Salio,  is.  ||  Posar  massa  sal 
en  las  viandas.  Salar.  Nimiosale  condire. 

SALARI,  f.  Soldada,  sou,  paga,  jornal  del  Ira- 
ballador.  Salario.  Salarium,  ii. 

CÓRRER  LO  SALARI,  fr.  Eslar  corrent,  no  haver  de- 
tenció en  sos  pagaments.  Córrer  la  paga,  elsalario. 
Slipendia  haud  inlermissa  solvi. 

SALARIAR.  V.  a.  ASSALARIAR. 

SALARI AT,  DA.  p.  p.  ASSALARIAT. 

SALARIET.  m.  d.  Jornalillo,  cor  lo  ó  pequeno 
salario.  Mercedula,  se. 

SALASSA.  f.  aum.  SALÓ. 

SALAT,  DA.  p.  p.  Saludo.  Sale  conditus.  ||  adj. 
Allò  en  que  excedeix  la  sal.  Salado.  Salsus.  j)  Po- 
sat en  sal.  Salino,  salado  ,  acecinado.  Salitus.  [j  Lo 
que  té  mès  sal  de  lo  que  necessita.  Sabroso.  Persa- 
lus.  II  met.  Agut,  graciós.  Salado,  salero,  saleroso. 
Salsus.  II  ra.  pi.  Terra  salada.  Salada.  Nilraria,  se. 
II  Certa  herba  que  serveix  de  aliment  à  cabràs, 
ovellas,  elc.  Salado.  Herba  salsa. 

SALCONDUYT.  m.  ant.  salvoconducto. 

SALDAR.  V.  a.  Liquidar  los  comptes.  Saldar. 
Subductarum  rationum  apocham  facere. 

SALDO.  m.  Liquidació  de  comptes.  Saldo.  Apo- 
cha,  le. 

SALDO.  m.  ter.  sauló. 

SALEBRÓ.  f.  salabró. 

SALEBRÓS,  A.  adj.  Salat,  lo  que  té  mès  sal 
de  la  que  necessita  pera  estar  assahonat.  Sabroso, 
salebroso.  Persalsus. 

SALENTÍ,  na.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
àSalé  ciutat  de  Àfrica.  Salentino.  Salentinus. 

SALEN.  m.  abella.  3. 

SALEP.  m.  Arrel  de  tubérculs  mès  ó  mènos 
grossos,  de  forma  variable,  de  color  groguench,  de 
textura  córnea,  difícils  de  polverisar,  semitraspa- 


540 


SAL 


DICCIONARI 


SAL 


renls;  de  olor  que  tira  al  de  trébol;  de  sabor  dols 
mucilaginós  y  un  poch  salat,  Salep;  Salep,  testicu- 
lus  canis. 

SALER.  m.  Yas  pera  tràurer  la  sal  à  la  taula. 
Salero.  Salinum,  i.  [|  Lo  lloch  ahont  se  guarda  la 
sal.  Salero.  Salis  repositorium. 

SALERA,  f.  La  pedra  en  que's  posa  la  sal  pera 
quelallepe'l  bestiar.  Salera.  Lapis  in  quo  sal 
pecori  administratur.  ||  Lloch  ahont  se  dóna  sal  al 
bestiar.  Salegar.  Locus  in  quo  sal  pecoribiisdatur. 

SALERNITÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Salerno,  ciu- 
tat del  regne  de  Nàpols.  Salernitano.  Salernilanus. 

SALETA.  f.  d.  Salita,  salica,  Brevis  aula,  cubi- 
culum. 

salí.  na.  Magatzem  de  sal.  Salin,  alfoli,  salero. 
Salarium  horreum.  ||  adj.  Lo  que  té  sal  ó  està  salat. 
Salino.  Salinus,  salsus.  ||  ant.  Dret  sobre  la  sal.  A/- 
cabala.  Yectigal,  is. 

SÀLIA.  f.  SALICARIA. 

SALIANDRA.  f.  Herba  aromàtica  y  ramosa, 
del  tamany  del  julivert,  las  fullas  un  poch  ramosas; 
la  cama  rodona  y  dreta;  las  flors  en  rosa  y  en  ra- 
mellets  en  forma  de  girasol ;  la  llavor  globosa,  aro- 
màtica y  de  virtut  estomacal.  Cilanlro,  culaniro. 
Coriandrium  sativura. 

SALIANDRAT,  DA.  adj.Lo  que  està assahonat 
absaliandra.  Sazonado  con  cilanlro.  Coriandraceura, 

SÀLICA.  adj.  S'  aplica  à  la  l!ey  que  excluhia 
del  trono  de  Fransa  à  las  femellas  y  sos  descen- 
dents. Salica.  Salica  lex  gallica  à  regni  heredita- 
te  foeminas  excudens. 

SALICAR.  m.  SALZEREDA. 

SALIGÀRIA.  f.  Planta  de  la  altura  de  un  ho- 
me; las  camas  ramosas,  escayradas,  y  rogencas; 
las  fullas  estretas,  liargarudas  y  de  vert  obscur, 
que  ixen  del  nus  de  dos  en  dos  ó  de  tres  en  tres, 
abrassadas  ab  la  cama,  astringents  y  vulneràrias; 
las  flors  purpúreas  y  en  espiga;  la  arrel  grossa 
com  lo  dit,  llenyosa  y  blanca;  '1  fruyl  té  com  en 
dos  divisions  la  llavor.  Arroyuela,  salicaria.  Sali- 
caria,  se. 

SÀLICH.m.  ter.  salzer. 

SALICINA.   f.  ó. 

SALICINO.  m.  Substància  cristallina,  blanca, 
mòlt  tènue,  nacarada,  mòlt  soluble  en  la  àygua  y 
en  esperit  de  vi,  é  insoluble  en  1' èter;  de  gust 
amarch  que  conserva  de  la  escorxa  del  sàlzer 
blanch,  que  es  de  ahont  s'  extrau ;  y  gosa  de  pro- 
pietats anàlogas  à  las  de  la  quina.  Salicino.  Salici- 
num,  i. 

SALICOR.  m.  La  barrella  que  's  prepara  regu- 
larment de  la  salicórnia  fructicosa  y  de  la  herbà- 
cea,  que  conté  de  14  à  IS  centéssimas  de  subcar- 
bonat  de  sosa.  Salicor,  sosa  de  Narbona.  Soda  nar- 
bonensis.  i|  salicórnia. 

SALICÓRNIA  FRUCTICOSA.  f.  Arbust  petit 
de  cama  dreta,  fructicosa,  alta  de  dos  peus,  ab 
mòltas  ramas  llenyosas,  sempre  verdas,  articula- 
da ab  gran  número  de  nusos  y  's  lornan  rogencas. 


Es  estimulant,  diurética,  bona  pera  fér  cristall,  y 
útil  contra  1'  escorbuti.  Salicórnia  fructicosa.  Sali- 
córnia fructicosa. 

SALICÓRNIA  HERBACEA.  Planta  de  un  peu  y  mitj 
de  alt,  herbàcea,  ab  los  articles  en  sòn  àpice  com- 
primits, y  entre  escotats  y  dividits  en  dos  parts, 
plena  de  such  salat  y  picant.  Se  conserva  ab  vina- 
gre; es  estimulant,  diurética,  y's  crema  pera  ob- 
tenir la  sosa  ó  barrella.  Salicórnia  herbdcea.  Sali- 
córnia herbàcea. 

SALIFICABLE.  adj.  Nom  que  's  dóna  als  àlca- 
lis  óxidos  que  poden  unirse  ab  los  àcits  en  estat  de 
sal.  Salificable.  Sali  obnoxium. 

SALINA,  f.  Lloch  ahont  se  beneficia  y  cria  la 
sal.  Salina.  Salina,  a;.  1|  pi.  Minas  de  sal.  Salinas. 
Salinae,  salifodinae,  arum. 

SALINA  DE  MAR.  Llacunas  ó  bassas  ahont  se  pren 
la  àygua  del  mar  pera  fér  sal.  Espumero,  saludar. 
Salina,  x. 

SALINER.  m.  Qui  ven  sal  ó  traballa  en  las  sa- 
linas. Salinero.  Salinarius,  ü.  ||  Administrador  de 
la  sal.  Salinero.  Salinator,  is. 

SALISPASSER.  m.  ant.  salpasser. 

SÀLIT.  m.  SALZER.  II  VÍMET. 

SALITAR.  m.  salzereda. 

SALITRAR.  m.  Lo  lloch  ahont  se  fà  y  troba  '1 
salnilre.  Salilral.  Nitraria,  ae. 

SALITRAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  salnilre  ó  està 
compost  ab  ell.   Salilrado.  Nilrosus,  nitratus. 

SALITRAYRE.  m.  Qui  comercia  ó  traballa  en 
salnitre.  Salilrero.  Nilrarius,  ii. 

SALITRE.  m.  salnitre. 

SALITRERIA.  f.  La  casa  ó  lloch  ahont  se  fa- 
brica '1  salnitre.  Salilreria.  Nitraria,  se. 

SALITRÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  salnitre.  Sali- 
iTQSo,  salilral.  Salitrosus. 

SALIVA,  f,  Escupina,  humor  àqüeo  que  's  for- 
ma en  la  boca.  S'a/í«a.  Saliva,  ae. 

AGAFAT  AB  SALIVA  DEJUNA,  fr.  Deuola  que  alguna 
cosa  no  's  pót  unir  ó  que  està  ab  poquíssima  segu- 
retat. Prendido,  presó  con  alfileres.  Levi  fundamen- 
to  innixus. 

Aixó  's  CURA  AB  SALIVA  DEJUNA,  loc.  fam.  Deuota 
la  facilitat  de  remey  en  alguna  cosa.  £so  se  cm  a 
conuna  lelarana.  Levi  remedio  indiget, 

CRÉIXER  LA  SALIVA,  fr.  fam.  ab  que  's  dóna  à  en- 
téndrer  la  gran  complacéncia  que  's  té  per  algun 
succés  agé.  Banarse  en.  agua  rosada.  Sibi  ipsi  con- 
gratulari. 

CRÉIXERLI  k  HU  LA  SALIVA.  loC.  tCr.  FÉR  Ó  TENIR 
DENTETA. 

TRAÇAR  SALIVA,  fr.  fam.  Denota  que  algú  no  pót 
desahogarse,  ni  oposarse  à  alguna  determinació, 
paraula  ó  acció  que  ofenga  ó  disguste.  Tragar  sa- 
liva. Haesitare,  segrè  difficultate  se  expediré. 

VENIR  LA  SALIVA  1  LA  BOCA.  fr.  CRÉIXER  LA  SA- 
LIVA. 

SALIVACIÓ.  f.  Obra  de  Uansar  saliva.  Saliva- 
cion.  Salivalio,  nis. 


SAL 


CATALÀ. 


SAL 


541 


SALIVADA.  f.  Escupinada,  la  porció  de  saliva 
que  's  Iràu  de  una  vegada  de  la  boca.  Saliva.  Sali- 
vada,  SB. 

SALIVAL,  adj.  Lo  que  es  de  saliva  ó  pertany  à 
ella.  Salival.  Salivarius. 

SALIVAMENT.   m.SAi.iVERA. 

8ALIVAR  Y  SALIVEJAR.  V.  n.Escupir,  tràu- 
rer  la  saliva  per  la  boca.  Salivar.  Salivo,  as.  || 

TRÀÜRER    SALIVERA. 

SALIVATORI,  A.  adj .  Lo  que  causa  ó  mou  la 
salivació.  Saíivalorio.  Salivalorius, 

SALIVERA,  f.  V  acle  y  efecle  de  salivejar.  Sa- 
livacioii.  Salivatio,  nis.  ||  Brumcra,  saliva  com  es- 
cuma, que  Iràuhen  las  personas  ó  béslias  cansadas 
é  irriladas.  Espumajo,  espumarajo.  Oris  spuma; 
spumalus,  us. 

FÉR  ÓTRAüRER  SALIVERA,  fr.  met.  Eslar  enfadat  ó 
enujat.  Echar  espumarajos.  Prís  vehemenli  ira  spu- 
mare. 

8ALIVÓS,  A.  adj.  Lo  que  trau  mòlta  saliva.  Sa- 
livoso.  Salivosus. 

SALLIR.  V.  n.  eixir,  surtir. 

SALM.  m.  llimne  ócàntichque  conté  alabansas 
de  Dèu.  Salmó.  Psalmus,  i.  ||  salmódia. 

DIU  los  salms  al  revés.  fr.  met.  Queixarse  entre 
dents.  RefunfuTiar.  Murmuro,  as.  \\  renegar,  i. 

SALMA.  f.  SALINA  DE   MAR.  ||  T0NELADA. 

SALM ATICENSE.  adj.  salamanquí.  \\  pi.  Trac- 
tat de  teologia  que  compongué  '1  clàustro  de  Sala- 
manca. Snlmaticenses.  Salmaticenses,  um. 

SALMA YAR.  V.  n.  ant.  salmejar. 

SALMAYRE.  m.  salmista.  2. 

SALME.  m.  arq.  Pla  inclinat  de  la  imposta, 
agulla,  pilar,  muralla,  elc.  de  ahont  comensa  1' 
arch.  Salmear,  salmer.  Columnae  pars  plana  qua 
arcus  assurgit. 

SALMEJAR.  V.  n.  Cantar  los  salms.  Salmear, 
salmodiar.  Psalmos  canere. 

SALMISTA.  m.  Qui  compon  salms.  Se  diu  per 
antonomàsia  à   Davit.  Salmista.   Psalmista,  ae.  [| 
Qui  canta  'Is  salms.  Salmisla.  Psalmista,  ai. 

SALMITRE.  m.  salnitre, 

SALMÓ.  m.  Peix  de  tres  à  quatre  peus  de 
Uarch;  lo  cos  cilíndrich  y  aprimat  pel  capy  per  la 
ena;  '1  Hom  pardo  ab  clapas  negras;  lo  ventre  y 
costats  rogenchs;  lo  cap  petit  ab  la  barra  inferior 
mes  curta  que  la  superior;  sobre  '1  llom,  dos  ale- 
las  de  las  quals  la  més  inmediata  al  cap,  que  es  la 
major,  es  parda  clapada  de  negre  y  la  altra  negra, 
las  dels  costats  grogas  ribetejadas  de  blau,  las  del 
ventre  y  del  ano  enterament  grogas,  y  la  de  la  cua, 
que  està  en  forma  de  mitja  lluna,  blava.  Té  la  carn 
de  color  encarnat  y  de  gust  sumament  delicat.  Sal- 
mon.  Salmó,  nis. 

SALMÓDIA.  f.  Lo  conjunt  dels  cent  y  cinquan- 
ta salms  de  Davit.  Salmódia.  Psalmodia,  a;,  psalte- 
rium,  ii.  II  Lo  cant  usat  en  la  iglésia  pera'ls  salms. 
Salmódia.  Psalmodia,  aB. 

SALMODIADOR.  m.  SALMISTA.  2. 

TOMO  II. 


SALMODIAR.  V.  n.  SALMEJAR. 
SALMÓGRAFO.  m.  salmista. 
SALMONAT,  DA.  adj.   Lo  que  lira  à  salmó  ó 

sembla  à  ell.  Salmonadn.  Salmonius. 

SALMONET.  m.  Peix.  moll. 

SALMORRA,  f.  Aygua  carregada  de  sal.  Sal- 
muera.  Mura,  •£.  ||  Licor  que  destila  lo  salat.  Sal- 
muera.  Muria,  íc. 

SALNITRAT,  DA.  adj.  SALlTRAT. 

SALNITRE.  m.  Nitre,  especialment  lo  que  no 
està  purificat.  Salitre,  salpetra.  Nitrum,  i. 

SALMTRERIA.  f.  salitreria. 

SALNITRÓS.  A.  adj.  salitrós. 

SALÓ.  m.  Sala  gran.  Salon.  Amplissima,  spa- 
tiosa,  vasta  aula. 

SALOBRE,  adj.  Lo  que  per  naturalesa  té  sabor 
de  sal.  Salobral,  salobre,  salobreno.  Salaria  terra. 
II  m.  Aquella  suhor  com  sal  que  despedeixen  las 
parets  de  pedra  y  cals.  Salobral.  Salaria,  aj. 

SALOMA.  f.  nàut.  Caní  ó  crit  acompassat  dels 
mariners  pera  reunir  y  ulilisar  millor  lasforsasal 
executar  una  feyna  ó  maniobra  pesada.  Saloma. 
Nàutica  opera  canendo  acta. 

SALOMAR.  p.  a.  nàut.  Cantar  ó  cridar  acora- 
passadament  los  mariners  al  fer  una  maniobra 
pesada.  Salomar.  Operam  canendo  priEScríbere  in 
navibus. 

SALOMÓ,  n.  p.  de  home.  Salomon.  Salomon, 

is.  II  peix.   salmó.  II  ARANYA.  3. 

SALOMÓNICH,  CA.  adj.  S'aplica  à  la  colum- 
na que  puja  en  forma  espiral  donant  algunas  vol- 
tas  que  per  lo  regular  són  sis.  Salomónico.  Slriata 
columna. 

SALPA.  f.  Peix  de  unas  deu  polzadas  de  llarch, 
verdós  pel  llom,  blanch  "pel  ventre  y  costats  ab 
unas  rallas  encarnadas  pel  llarch.  Salpa,  y  saloma 
ter.  Salpa,  x. 

SALPASSER.  m.  Pal  curt  y  rodó  en  1'  extrem 
del  qual  se  posa  un  teixit  de  cerdas  y  del  que  se 
serveixen  en  las  iglésias  pera  péndrer  àygua  beney- 
ta  ó  espargiria  al  poble.  Jlisopo.  Aspergillum,  i. 

SALPASSERET.  m.  d.  Ilisopillo.  Hyssopusmi- 
nor. 

SALPÉNDRER.  V.  a.  Adobar  ó  assahonar  ab 
sal  algunas  cosas,  com  peix,  etc,  pera  que's  con- 
serven. Salpresar.  Sale  aliquid  condire. 

SALPETRE.  m.  salnitre. 

SALPICAMENT.  m.  provocació. 

SALPICAR.  V.  a.  l'ér  càuier  golas  de  algun 
líquit  sobre  alguna  cosa.  Salpicar.  Aspergo,  res- 
pergo,is.  II  Esquitxaró  fér  saltar  espurnasdefanch, 
àygua,  tinta,  etc,  sobre  altras  cosas.  Salpicar. 
Maculo,  as,  luto  aspergere.  ||  mel.  Passar  de  una 
cosa  à  altra,  sense  continuació  ni  orde.  Salpicar. 
llinc  inde  libare.  ||  Péndrer  alguna  petita  quanti- 
tat ja  de  un  menjar,  ja  de  altre.  Pellizcar,  salpi- 
car. Subripio,  is,  ex  uno  oliove  ferculo  aliquantu- 
lum  sumere.  ||  ant.  provocar,  irritar. 

SALPICADURA.  f.  Esquitx  de  àygua,  tinta, 

68 


B42  SAL 

fanch,  etc.  Salpicadura.  Lutura  injeclura. 

S ALPICAT,  DA.  p.  p.  Salpkado.  Aspersus. 

SALPICÓ.  m.  Pugó  de  vàrias  espècies,  unas 
semblan  aranyas  regulars,  altras  taràntulas,  allras 
formigas,  y  lotas  són  tant  verinosas,  que  pican  cau- 
sant la  mort  sense  reiney.  'S  cria  en  las  minas  de 
or  y  plata  en  la  Amèrica.  Falangion,  salpuga.  Sal- 
puga,  ae. 

SALPRÉ8,  A.  p.  p.  Salpreso,  salpresado.  Sale 
conditus. 

SALSA.  f.  Composició  de  vàrias  cosas  pera  as- 
sahonar  las  viandas  y  excitar  1'  apetit.  Salsa.  Gon- 
dimenlum.  H  met.  Qualsevol  cosa  que  mou  ó  exci- 
ta '1  gust.  Salsa  Sapor,  is.  |  met.  Los  adornos  y 
gràcias  que  mouhen  lo  gust  de  qui  las  mira.  Salsa, 
saineie.  Ornamentum,  i. 

SALSi  DK  PASTOR.  SARFULL. 

SALSA  DE  SANT  BERNAT.  Gauas  de  menjar,  apetit. 
Salsa  de  San  Burnardo.  Appetilus,  us. 

SALSAFRÀS.  f.  Espjcie  de  fonoll  marí,  dit 
així  de  «saxum»  pedra,  y  «frangere»  rómprer, 
perquè  diuhen  té  la  virtut  de  rómper  y  disóklrer 
las  pedras  cicis  ronyons.  Saxifraga  ,  saxifragia, 
salsafrds,  sasafrds,  sarsifraga.  Saxifragum,  i.  || 

SASSAFRAS. 

SALSERA.  f.  Yas  en  que's  posan  las  salsas.  Sal- 
sera.  Salsamenlarium,  ii.  |  pobresa.  2. 

SALSERETA.  f.  d.  Salserilla,  salsereia.  Pig- 
mentaria concha. 

SALSETA.  f.  d.  Salsiíla.  Condilura,  se.  j]  pi. 
fam.  Matzinas.  Yerbas,  veneno.  Yenenum,  i. 
■  SALSIRÓ.  m.  Salsiïja,  botifarra  prima  de  carn. 
Salchicha.  Insicium,  ii. 

SALSITJA.  f.  Salchiohon.  Insicia,  isicia,  se,  bo- 
tellus,  i. 

SALSITJAYRE,  A.  m.  y  f.  Qui  fà,  ven  ó  co- 
mercia ab  salsitjas.  Salchichero.  Bolularius,  ii. 

SALT.  m.  Acció  de  saltar.  Salio.  Saltus,  us,  in- 
sullura,  íB.  11  Timba,  bals,  precipici.  Saíio.  Praeci- 
pium,  ii.  11  Lo  lloch  alt  y  à  propòsit  pera  saltar. 
Salto.  Saltus,  us.  1|  L'  espay  que  se  salia.  Salto. 
Saltus,  us.  II  Lo  pas  llarch  que's  fà  tirant  lo  peu 
mòlt  endavant.  Tranco.  Passus  produclus.  H  met. 
Espay  ó  trànsit  de  una  cosa  à  altra  sense  passar 
pels  intermedis,  com  quant  se  passa  un  capítol  lle- 
gint. Salto.  Saltus,  us.  |1  Moviment  del  cos  promp- 
te é  impetuós,  passant  de  una  part  à  altra.  Salto. 
Injectio  vehemens,  saltus,  us.  H  Moviment  promp- 
te, viu  y  accelerat.  Salto.  Levitas,  atis.  H  Bot,  re- 
percussió de  un  cos  que  Ci'u  en  terra.  Salio.  Sal- 
tus, us.  [[^Saltant  deàygua.  Catarata,  cascada,  sal- 
to. Cataracta,  se.  [j  pi.  Se  diu  de  las  desigualtats  de 
un  país,  com  :  tot  són  salts  y  barranchs.  Salios. 
Saltus,  us. 

salt  à  salt.  m.  adv.  i  salts. 

SALT  DE  CABRA.  fr.  ESTRAPADA.  2. 

SALT  MORTAL.  Lo  que  fau  los  volatins  deixantse 
càurer  de  cap,  y  fent  una  volta  en  1'  ayre.  Salto 


DICCIONARI  SAL 

mortal.  E  summo  in  aéram  inversa  corporis  con- 
volutio. 

AB  QUATRE  SALTS.  m.  adv.  Ab  mòlta  prestesa.  En 
dos  trancadas,  en  dos  trancos.  Brevi  intervallo. 

A  SALTS.  m.  adv.  Tot  saltant  ó  deixan  interme- 
dis ó  capítols.  A  salios,  saltando.  Saltans,  praeter- 
mitens. 

PER  SALT.  m.  adv.  Fora  del  orde  regular.  Por 
salto.  Per  saltum. 

SALTA-BARRANCHS.  m.  Nom  que's  dóna  als  noys 
entremeliats.  Salta-bardales,  salta-iarrancos.  Las- 
civus. 

SALTADOR,  m.  Qui  salta.  Saltador.  Saltator, 
is.  11  Qui  acostuma  saltar.  Saltador.  Sallicus,  i.  || 
Entre  escitas,  índios  y  númidas,  qui  salta  de  un 
caball  à  altre.  Saltador.  DesuUor,  is.  ||  Lloch  alt  y 
à  propòsit  pera  saltar.  Saltadero.  Saltatorium,  ii. 

SALTADORA,  f.  Sallalriz.  Sallatrix,   icis.  U 

SALTADOR.   4. 

ESTAR  A  LA  SALTADORA,  fr.  met.  Éstar  à  punt  de 
eixir  algun  negoci,  ó  de  succehir  alguna  cosa.  Es- 
tar al  embocadero.  Propè,  in  propè  esse  ut.  H  Estar 
pròxim  à  conseguir  algun  empleo  ó  dignitat.  Estar 
al  saltadero.  Ascensui  proximum  esse. 

SALTAMARTÍ.  ra.  Bot  ple  de  ayre,  ab  un  pa 
de  plom  en  lo  sol  ó  fondo,  que  li  serveix  de  peu 
pera  quedar  sempre  dret,  pera  enganyar  als  toros 
y  férlos  enrabiar.  Dominguillo.  Larvata  hominis 

SpecieS.  11  SOLDAT  BORRATXO. 

SALTAMBARCH.  m.  Espècie  de  capot  ó  ca- 
saca  oberta  pels  costals.  Saltambarca.  Chlamys,dis. 

SALTAMENT.  m.  ant.  salt.  1. 

SALTANT,  p.  a.  Lo  que  salta.  Sallanle.  Saliens, 
saltans.  j]  m.  salt.  2.  |  saltador.  4.  H  adv.  m.  i 

SALTS. 

SALTANT  BARRANCHS.  adv.  m.  Precipitadament  y 
sens  art.  À  trancos.  Sallibus. 

SALTAPARETS.  m.  SALTA-BARRANCHS. 

SALTAR.  V.  n.  Alsar  lo  cos  ab  violència  y  lleu- 
geresa. Saltar,  brincar.  Salto,  insilio,  as.  ||  ballar, 
DANSAR.  II  Despéndrerse,  separarse  una  cosa  de  al- 
tra ab  que  estava  unida,  com  lo  bernís,  la  pintura. 
Saltar,  resaltar.  Resilio,  is.  U  Surtir,  móurerseuna 
cosa  alsantse  ab  violència,  com  la  espurna,  etc. 
Saltar.  Insilio,  is.  H  Rómprer  violentament  alguna 
co.sa  oprimida  ó  tivant,  com  la  corda  de  un  instru- 
ment. Saltar.  Crepo,  as.  H  ressaltar.  ||  Picarse, 
ressentirse  manifestantho  exteriorment.  Saltar. 
Eo,  immilo,  is.  ||  met.  Respóndrer  improvisa,  in- 
tempestivament,  dir  alguna  cosa  que  no  vé  al  cas. 
Saltar.  Extra  chorum  canere.  ||  En  lo  joch  de  da- 
mas,  jaquet,  escachs,  passar  la  pessa  de  una  case- 
ta à  altra  però  sobre  de  las  allras.  Saltar.  Supra 
scrupum  transire.  I  v.  a.  Pujar,  cubrir  lo  mascle 
à  la  famella.  Saltar,  cubrir.  Salio,  is.  [|  Salpicar, 
passar  de  una  cosa  à  altra  deixant  los  intermedis. 
Saltar.  Praitereo,  praíterraitto,  is.  |1  Omitir  ab  cuy- 
dado  alguna  cosa  passant  à  altra  pera  dissimular. 
Saltar.  Salio,  is.  U  Fér  salts  alguns  animals  encor- 


SAL 


CATALÀ. 


SAL 


543 


vanl  lo  llom  per  si  poden  llansar  la  càrrega.  Cor- 
covear.  Subsilio,  is.  ||  Llansarse  impetuosaraent  à 
alguna  part.  Saltar.  Silio,  insilio,  is.  ||  Gambejar, 
fér  salts  en  rodó.  Saltar.  Salto,  as.  |  Surtir  la  àygua 
ab  ímpetu,  pujar  en  alt.  Saltar.  Besilio,  erumpo, 
is.  II  Tornar  endetràs  un  cos  dur  que  pega  contra 
altre,  com  la  pilota,  elc.  Saltar.  Reflecto,  salio,  is. 
II  En  lo  joch  del  billar  passar  una  bola  per  sobre 
la  vora  de  la  naesa.  Saltar.  Desilio,  is.  ||  Eixir,  pu- 
jar una  cosa  mès  que  altra.  Saltar,  sobresalir,  sa- 
lir^resaltar.  Superemineo,  promineo, es.  ||  Acomé- 
trer  de  repent.  Saltar,  sobresaltar.  Ex  improviso 
irruere. 

SALTAR  SOBRE  DE  ALGÚ.  fr.  Acométrcrlo,  tirarse 
à  ell.  Saltar  sobre  ó  contra  alguno.  In  aliquem  in- 
silire. 

FÉR  SALTAR,  fr.  Destruhir,  tràurer  ab  violència 
alguna  cosa  del  sèu  lloch,  com:  fér  saltar  la  tapa 
del  servell.  Flacer  saltar,  echar.  Everlio,  is.  |1  met. 
fam.  Soltar  alguna  espècie,  pera  que  algú  s'  enfa- 
de,  ó  diga  lo  que  de  altre  modo  callaria.  Echar  ó 
poner  garbanzos  à  alguno.  OEfendicula  objicere.  1| 
fam.  ROBAR. 

SALTA-REGLA.  f.  Instrument  de  un  Uistonet 
de  fusta  ab  un  encaix  fins  poch  mès  de  sa  meytat, 
al  cap  del  qual  se  n'ajusta  altre  de  la  mida  del  en- 
caix, ab  un  piu  que  facilita  '1  tancarse  y  obrirse 
com  las  navajas.  També  ni  ha  de  dos  regles  de  me- 
tall sens  encaix  traballats  primorosament,  y  ser- 
veixen pera  fér  ànguls  de  tols  graus.  Saltaregla. 
Panlometra,  aï. 

SALTARELLA.  f.  SALTA-REGLA. 

SALTAREL-LA.  f.  Espècie  de  ball  espanyol. 
Sallarela.  Tripudium  saltarella. 

SALTAT,  DA.  p.  p.  Saltado.  Saltatus. 

SALTEJADOR,  A.  ant.  Robador,  lladre  de  ca- 
mí ral.  Salteador.  Grassator,  incessor,  is.  H  sal- 

-TADOR.  1. 

SALTEJAMENT.  m.  L'  acte  de  saltejar  ó  ro- 
bar. Salieo ,  salieamiento.  Insidatio  ,    expoliatio, 

nis.  II  SALT.  6. 

SALTEJANT.  p.  a.   Robando.  Expilans.  ||  adv. 

m.  ÀSALTETS. 

SALTEJAR.  V.  a.  Robar  en  los  camins  ó  des- 
poblats. Saliear.  Grassator,  depraedor,  aris.  ||  Fér 
salts.  Bacer,  dar  salticos.   Subsilio,   is.  1|  saltar, 

SALPICAU.  II  ant.  ASSALTAR,  SORPÉ.NDRER. 

SALTEJAT,  DA.  p.  p.  Salleado.  Expilatus. 

SALTERI.  m.  Llibre  canónich  que  conté'ls 
150  salms  de  Davit.  Sallerio.  Psalterium  ,  ii.  || 
Instrument  músich  de  figura  triangular  que  té  13 
fileras  de  cordas  que's  tocan  ab  la  ungla  ó  ab  un 
aram  ó  aitra  cosa  encorbada.  Sallerio.  Psalterium, 
ii.  11  Lo  llibre  de  cor  que  conté  sols  los  salms.  Sal- 
lerio. Psalterium,  ii.  I  Lo  rosari  de  nostra  Senyora 
per  compóndrerse  de  159  ave  marias.  Sallerio. 
Psalterium  Alariae. 

SALTET.  m.  d.  Saltico,  illo,  ito.  Subsultus,  us. 

k  SÀLTETs.  m.  adv.  Asaltitos.  Subsultim. 


SÀLTIM.  adv.  m.  k  LOMÈNOs, 

SALTIMBANCH.  m.  Xarray re  que  posat  sobre 
de  un  banch  ó  equivalent  fa  del  químich  publicant 
la  virtut  de  algunas  herbas,  confeccions  y  quintas 
essèncias  que  ven  com  à  remeys  singulars.  Salia- 
banco  ó  en  banco,  sallabancos  ó  en  bancos,  sallim- 
bancns.  Circulator  loquax. 

SALTARI.  m.  SALTERI.  4. 
SALTIRÓ.  m.  d.  SALTET. 

SALUBLE.  adj.  saludable. 

SALUBLEMENT.  adv.  m.  SALÜDABLEMENT. 

SALUBRE.  adj.  saludable. 

SALUBREMENT.  adv.  m.  SALÜDABLEMENT 

SALUBRITAT,  f.  Qualitat  de  saludable.  Salu- 
bridad.  Salubritas,  atis. 

SALUDABLE,  adj.  Sa,  lo  que  dóna  ócontriba- 
heix  à  la  salut.  Saludable,  saluUfno.  Salutifer.  1| 
met.  Profitós,  útil  pera  algun  fi,  y  especialment 
pera  1'  ànima.  Saludable.  Salutifer. 

SULUDABLEMENT.  adv.  m.  Ab  salut.  Salu- 
dablemenie,  sanamente.  Salve,  salubriler.  ||  Profito- 
sament  pera  la  salut.  Saludablemenle.  Salutariter. 

SALUDADOR,  A.m.  y  f.  Quisaluda.  Saludador. 
Salutator,  is.  1|  Qui  aparenta  curar  la  ràbia  ó  altres 
mals  ab  V  alè,  saliva  y  certas  ceremónias.  Saluda- 
dor, sanliguadero.  Psyllus,  marsus,  rabiem  insuf- 
flatione  curans. 

SALUDAR.  V.  a.  Mostrar  ab  alguna  expressió  ó 
senyal  de  cortesia  que's  desitja  la  salut  de  algú. 
5aí«ííar.  Saluto,consaluto,  as.  ||  Enviar  expressions 
als  ausents.  Saludar,  enviar  saludes.  Salulem  dare. 
I  Disparar  algunas  canonadas  en  senyal  de  obse- 
qui. Saludar.  Festivis  tormenlorum  tonitruis  ali- 
quem salutare.  U  Dir  los  saludadors  certas  fór- 
mulas  ab  algunas  ceremónias  pera  curar  de  mal 
de  ràbia.  Saludar.  Rabie  agitatos  curaré.  |1  met. 
fam.  Repèndrer,  castigar,  insultar  ab  la  primera 
acció,  com:  saludar  ab  una  bofetada.  Saludar.  Of- 
fendo,  is.  |]  Proclamar  à  algú  per  rey  ó  emperador. 
Saludar.  Acclamo,  proclamo,  as.  H  v.  r.  Férse  una 
demostració  de  obsequi  uns  à  altres.  Saludarse. 
Consalulo,  as. 

SALUDAT,  DA.  p.  p.  Saludada.  Salutatus. 

SALUT.  f.  Sanitat,  conservació,  bon  estar  del 
cos,  justa  proporció  dels  humors.  Salud.  Yaletudo, 
inis,  salus,  ulis.  1|  Lo  bé  públich  ó  particular,  5a- 
lud.  Salus,  ulis.  H  L'  estat  de  gràcia  y  justificació, 
que  es  la  vida  del  ànima.  Salud.  Gratia,  as,  salus, 
utis.  II  pi.  Los  actes  y  expressions  de  cortesia.  Sa- 
ludes, expresiones.  Dic!a  missa  aut  nunliata  salus. 

SALUT  ETERNA.  SALVACIÓ. 

SALUT  Y  PESSETAS,  QUE  TOT  LO  DEMÉS  JA  VINDRÍ. 

loc.  fam.  Denota  que  ab  la  salut  y  riquesa  's  té 
tot  lo  que's  pót  desitjar  respecte  al  cos.  Salud  y  di- 
neros,  que  no  faltaran  morteros.  Salus  el  aurum 
omnis  bona  comparant. 

AB    MÒLTA    SALUT    HO  PUGA  ESPATLLAR,   exp.  fam. 

pera  felicitar  al  que  ha  estrenat  un  vestit.  Con  sa- 
lud lorompa.  Yeslem  salvus  deleras. 


544 


SAL 


DICCIONARI 


SAL 


A  hh.  SALUT  DE  VM.  loc.  fam.  peia  brindar  per  al- 
gú. A  la  salud  de  V.  Ad  tui  obsequium. 

^cóM  VA  DE  SALUT?  loc.  fam.  ^Cómo  va  de  salud? 
icómo  estàs?  ^lít,  quomodo  vales? 

EN  BONA  SALUT.  m.  adv.  En  estat  perfet  de  sani- 
tat. En  sana  salud.  In  sanitalis  stalu;  bene  se  ha- 
bens. 

EST/IR  FALTAT    DE    SALUT,    Ó   NO  GASTAR  SALUT.  fr. 

Estar  malaltís,  tenir  poca  salut.  Estar  cascado. 
iEgra  valetudineuti. 

GASTAR  SALUT.  fr.  Tenirla  perfecta.  Gastar,  go- 
%ar  salud.  Yaleo,  es. 

GASTARSE  ó  FERSE  MALBÉ  LA  SALUT.  Obrar  de  ma- 
nera que's  perjudique  à  la  salut.  Gastar  la  salud. 
Salutem  vitiare. 

MÒLTAS  SALUTS,  exp.  Muchas  espresiones,  memo- 
rias.  Salus,  utis. 

QUI  TÉ  SALUT  Y  LLIBERTAT,  ESTA  RICH  Y  NO  110  SAB. 

ref.  Denota  que  la  salut  y  llibertat  es  preferida  à 
las  riquesas.  La  libertad  y  salud  es  prenda  de  gran 
valida.  Aurum  pro  nihilo  prae  salute  ac  libertale 
duco. 

TENIR  SALUT  PERA  vÉNDRER.  fr.  fam.  Tenir  algú 
mòlta  salut  ó  sér  mòlt  robust.  Vender  salud.  Yale- 
tudine  prosperrima  uti. 

TORNAR  LA  SALUT.  fr.  Curar.  Volver  la  salud,  cu- 
rar, sanar.  Curo,  as.  [j  ressaludar.  \ . 

SALUTABLE.  adj.  ant.  SALUDABLE,  PROFITÓS. 

SALUTACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  saludar. 
Salulacion,  saludo.  Salutalio,  nis.  \\  exordi.     • 

SALUTACIÓ  ANGÉLi.A.  La  quc  fèu  l' arcàngel  sant 
Gabriel  à  la  verge  Maria  en  la  embaixada  que  li 
portava  pera  la  encarnació  del  Fill  deDèu.  Saluta- 
cion  angèlica,  Ave  Maria.  Salutalio  angèlica. 

SALUTÍFERO,  A.  adj.  SALUDABLE. 

SALVA.  f.  Disparo  de  armas  de  foch  en  honor 
de  algun  personatge  ó  pera  expressió  de  alegria. 
Salva  ,  saludo.  Catapultarica  festiva  consalutatio, 
gratulatio.  ||  La  proba  ó  tast  del  menjar  y  béurer 
dels  reys,  pera  assegurarlos  de  no  haverhi  perill. 
Salva.  Praeguslatio  cibi  poluque  priBÜbalio.  |  Lo 
cant  dels  aucells  alclarejar  lo  dia.  Salva.  Canora 
aviumsalutatio. 

FÉB  LA  SALVA.  fr.  Tirar  cert  número  de  canona- 
das  ab  sola  pólvora  pera  alguna  victòria  ó  alegria 
T^úhVicdL.  Hacer  la  saha,  saludar.  Bellica  tormenta 
plausu  concrepare.  ||  Tastar  primer  las  viandas. 
Hacer  la  salva.  Praígusto,  as.  ||  Brindar,  móurer 
alegria.  Hacer  la  salva.  Propino,  invito,  as.  1|  De- 
manar permís  pera  parlar.  Hacer  /«sa/í^a.  Yeniam 
petere.  Quant  se  va  à  contradir,  la  fórmula  regu- 
lar es:  Con  perdon  de  V.  v  quant  no  's  contradiu  : 
Con  licencia  de  V.,  con  su  permiso,  ó  altras  equiva- 
lents. Honorem  prsefari;  veniara  petere. 

SALVACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  salvar  y  sal- 
varse.  Salvacion.  Salvatio,  nis.  |  La  consecució  de 
la  glòria  eterna.  Salvacion.  Salvatio,  nis.  ||  Lo  lloch 
ó  medi  en  que  algú  s'  assegura  de  algun  perill. 
Salvamento .  Tuta  sedes. 


SALVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  salva.  Salvador- 
Salvator,  is.  ||  Per  antonomàsia  Cristo  Senyor  nos- 
tre. í'a/oacíor.  Salvator,  redemptor,  is,  Hn.p.  de 
home.  Salvador.  Salvator,  is. 

SALVAGUARDA,  f.  Patrocini,  protecció.  Sal- 
vaguardia.  Clientela,  tutela,  ae.  |1  Escut  de  las  ar- 
mas del  príncep  pera  senyal  de  amparo.  Salvaguar- 
dia.  Signura  incolumitatis;  custodia,  se.  ||  Guarda 
posada  pera  la  custòdia  de  alguna  cosa.  Salvaguar- 
dia.  Pre  incolumilate  custodia. 

SALVAMENT,  m.  Lo  lloch  en  que  algú  se  sal- 
va ó  llibra  de  perill,  ^aíuamenío.  Tuta  sedes,  por- 
tus.  II  ra.  La  acció  de  salvar  algunas  mercaderias 
en  un  naufragi.  Salvamento.  Salvatio,  nis.  1|  adv. 
m.  Sens  perill.  Salvamente,  con  seguridad.  Tutò, 
securè,  liberè. 

SALVANT,  m.  adv.  Ab  exclusió,  mènos,fora 
de.  Salvo,  excepte,  d  escepcion.  Praeter. 

SALVAR.  V.  a.  Deslliurar  de  algun  perill.  Sal- 
var. Salvo,  as.  j|  Donar  Dèu  la  glòria  eterna.  Sal- 
var. Salvo,  as.  ||  Posar  los  notaris  al  fi  de  las  es- 
cripturas  alguna  correcció  ó  esmena.  Salvar.  Litu- 
ram  ad  calcem  adnotare.  1|  alsar,  donar.  ||  ant. 
cuMPLiR,  així  's  deya:  salvar  lo  sagrament. 

SALVAR  LA  R0BA.fr.  fam.  SALVARSE.  1. 

SALVARSE.  V.  r.  Deslliurarse  de  algun  perill. 
Salvarse,  ponerse  en  salvo.  Salvum  fieri.  ||  Conse- 
guir  la  glòria  eterna.  Salvarse.  Salutem,  vitam 
aíternam  consequi. 

SALVAT,  DA.  p.  p.  Salvadó.  Salvalus.  ||  adv. 

m. SALVANT. 

SALVATELA.  f.  Ram  de  la  vena  cefàlica  que 
s' exten  sobre  la  part  exterior  del  metacarpo  entre 
'Is  dos  últims  dits  de  la  ma.  Salvatela.  Salvatel- 
la,  ai. 

SALVATERIA.  f.  SALVEDAT. 

SALVATGE,  adj .  Silvestre,  bort^  sèns  cultiu. 
Salvaje.  Silvester.  ||  No  domesticat.  Salvaje.  Sil- 
vesler,  ferus.  ||  Tonto,  neci.  Zafio,  salvaje.  Bellua- 
tus.  I  ra.  Dit  de  la  persona  que  viu  ó  s'  ha  criat  en 
los  boschs  entre  lasferas.  Salvaje,  Horridus,  feri- 
nus.  I  Lo  natural  de  aquell  país  ahont  no  hi  ha  sis- 
tema de  gobern,  Salvaje.  Incullus,  agrestis. 

TORNARSE  SALVATGE,  fr.  Tomarse  feo  ó  inhumà. 
Encruelecerse.  Efferari. 

SALVATGE JAR.  V.  n.  Obrar  com  los  salvat- 
ges. Salvagear,  necear,  tontear.  Ineptio,  is. 

SALVATGERIA,  f.  magallada,  necedat. 

SALVATGINA,  f.  Qualsevol  animal  salvatge. 
Salvaje,  salvajina.  Fera,  se.  |  La  carn  del  mateix 
animal.  Salvajina.  Caro  ferina. 

CASSAR  SALVATGiNAS.  fr.  Montear.  Venor,  aris. 

SALVA VIDAS.  m.  nàut.  Bot  fét  à  dretas  pera 
que  no  pnga  suraergirse.  Salvavidas.  Pro  salvatione 
linler.  [|  Cinturon  de  goma  que  inflat  de  vent  impi- 
deix  que  '1  qui  '1  porta  se'n  vaja  à  fons.  Salvavidas. 
Pro  salvatione  cinetorium. 

SALVAYRE.  m.  ant.  salvador. 

SALVE.  exp.  que  serveix  pera  saludar  à  algú. 


SAM 


CATALÀ. 


SAN 


515 


Dios  teguarde,  salve.  Salve,  ave,  adsit  tibi  Deus.  || 
f.  La  antífona  ú  oració  ab  que  se  saluda  y  prega 
à  la  verge  Maria.  Salve.  Salve  Regina.  ||  salva. 

8ALVEDAT.  f.  IMPUNITAT.  ||  INMÜNITAT,  PRIVI- 
LEGI. 

SALVI.  n.  p.  de  home.  Salvio.  Salvius,  ii. 

SÀLVIA,  f.  Planta  aromàtica  de  camas  llenyo- 
sas,  peludas,  quadradas,  de  un  vert  blanquinós, 
ab  fullas  oposadas,  ovaladas,  romàs,  arrugadas  y 
blanquinosas.  Las  flors  llabials  en  espigas.  Sàlvia 
Sàlvia,  ae. 

sAlvia  borra.  La  que's  cria  en  las  montanyas: 
tó  las  fullas  mès  estrotasque  la  altra  y  es  mès  efi- 
càs;  fà  las  flors  violadas,  que  forman  una  espiga 
recta  y  senzilla,  '1  calis  acanalat  de  dos  llabis,  y 
corola  tubulosa.  Gosa  de  propietats  tónicas,  esti- 
mulants, emenagogas,  etc.  Sàlvia  silvestre,  esta- 
qui, estaquis.  Sphacelus,  i. 

SÀLVIA  DE  CATALUNYA.  Espécie  de  sàlvia  de  fullas 
mòlt  petitas  y  de  virtuts  mòlt  apreciables:  se  tro- 
ba en  Monseny.  Sàlvia  hispànica  ó  de  Caíaluria. 
Sàlvia  hispànica. 

SÀLVIA  DE  PRAT.  Espécie  de  sàlvia  que's  fà  en  los 
prats  y  pót  servir  en  medicina.  Sàlvia  de  prado. 
Sàlvia  pratensis. 

sIlvia  trasmarina.  La  que  està  ó  es  de  la  altra 
part  del  mar.  Sàlvia  trasmarina.  Horminum,  i. 

SALVÍFICH,  ca.  adj.  SALUDABLE. 

SALVO,  A.  adj.  Irregular.  Salvo,  salvado.  In- 
columis,  servatus.  ||  k  excepció.  Salvo,  salvamen- 
te.  Tulò.  II  adj.  Segur,  llibre.  Salvo.  Tutus,  salvus. 

II  m.  SALVAMENT,  SALVACIÓ. 

ARRIBAR  k.  SALVO.  fr.  Couclóurer  felísment  algu- 

cosa  difícil.  Salir  d  salvo.  Sese  à  diflicili  nego- 
tio  feliciter  expediré. 

À  SALVO.  ra.  adv.  Sense  detriment,  sense  dismi- 
nució, fora  de  lot  perill,  i  salvo.  Omnem  citrà  lae- 
sionem. 

k  sòN  SALVO.  ra.  adv.  À  sa  satisfacció,  sense  pe- 
rill. A  su  salvo.  Tutò. 

EN  SALVO.  m.  adv.  En  sa  seguretat,  en  llibertat, 
exempt  de  perill.  En  salvo.  Tutè. 

ESTAR  EN  SALVO.  fr.  Estar  en  lloch  segur.  Estar 
en  salvo.  In  loco  tu  to  esse. 

POSAR  EN  SALVO.  fr.  Assegurar,  posar  en  lloch 

gur.  Poner  en  salvo.  Res  confirmaré. 

POSARSE  EN  SALVO.  fr.  SALVARSE,  DESLLIURARSE. 
SALVOCONDÜCTE  Ó   SALVOCONDUCTO. 

,  Salvaguàrdia,  passaport,  despaig  de  seguretat. 
'alvoconducto,  salvoconduto.  Commealus,  us.  \\  met. 
ualsevol  cosa  que  dóna  seguretat  ó  permís.  Salvo- 
onduclo.  Venia,  ae. 

SALVOHONOR.  m.  Lo  cul  de  la  persona.  Sal- 
vohonor,  trasero.  Salvohonor,  is. 

SÀLZER.  m.  Arbre  do  ribera,  de  que  són  espè- 
cies la  sarga,  vímets  y  altres  del  mateix  genero; 
produheix  las  llavors  acompanyadas  de  una  borra 
que  fàcilment  s'  espargeix  pel  ayre,  y  's  dissemi- 
na. Sauce.  Salix,  icis. 


SALZEREDA.  f.  Salitar,  bosch  de  sàlzers.  Sal- 
ceda,  saucedal,  saucera.  Salicelura,  salictum,  sa- 
lictetum,  i. 

8ALZET.  m.  ter.  Aucell  de  àygua,  espécie  de 
ànoch.  ANEcii. 

8  AM  AL.  m.  portadora. 

SAMALADA.  f.  La  porció  de  verema  que  cab 
en  un  samal.  Aportadera.  Quod  vectaculum  capit. 

PLÓURER  A  SAMALADAs.  fr.  Plóurcr  ab  abundància 
y  forsa.  Llover  d  cdntaros.  Copiosè  et  violcnter  rue- 
re  imbres. 

SAMALER.  m.  Barra  llarga  de  que  se  servei- 
xen los  basta ixos  pera  portar  las  portadoras.  Pa- 
lanca, mangual  Phalag<c,  palangae,  arum.  l|  Se 
diu  de  qualsevol  barra  que  serveix  pera  portar  al- 
guna cosa.  Percha.  Pertica,  ad. 

SAMAIVIAT.  m.  ter.  soroll,  bülla,  desgavell. 

SAMARITÀ ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertan- 
yent à  Samària,  regió  y  ciutat  de  Palestina.  Sama- 
ritano,  samarita.  Samaritanus,  samariticus. 

SAMARRA,  f.  samarreta.  ||  Gech  de  pell  de  que 
usan  los  pastors.  Zamarra,  zamarro,  pellico.  Rhe- 
no,  nis. 

SAMARRARIA.  f,  ASTIÍCIA  ,  bellaqüebia.  II 
SORNARIA,  FLEÜMA. 

SAMARRASSA.  f.  aum.  Zamarron.  Rheno,  nis. 

SAMARRETA.  Espècie  de  gech  ó  solapa  de 
cotó  ó  de  llana,  feta  à  punt  de  mitja  ó  de  teler. 
Chamarreta.  Chiamydula,  ae.  j]  d.Dítde  la  pell.  Za- 
marrilla,  zamarrizo.  Parvus  rheno. 

SAMARRO  ,  A.  adj.  Home  rústich,  salvatge. 
Zamarro.  Bardus. 

SAMARRÓ.  m.  SAMARRA. 

SAMAYRE.  m.  Lo  qui  demana  caritat  dihent 
salms  y  oracions.  Oracionero.  Ostiatim  orationes 
recitans. 

SAMBEIVET.  m.  Capotet  ó  escapulari  que's 
posava  als  penitents  reconciliats  pel  tribunal  de  la 
inquisició.  Sambenito.  Sagum  infame.  ||  met.  La 
mala  nota  que  queda  de  alguna  acció.  Sambenito. 
Infamiac  nota.  ||  Lo  llelrero  y  llista  dels  peniten- 
ciats  que's  posava  en  las  iglésias.  Sambenito.  Sen- 
tentiae  à  fide  deficientiura  inscriptio. 

SAMBRA.  f.  Festa  que  celebran  los  moros  ab 
bulla,  regosilj  y  ball.  Zambra.  Mauricum  tripu- 
dium.  II  Espécie  de  barco  de  que  usan  los  moros. 
Zambra.  Soapa  maurica.  ||  saragata.  1. 

SAMIVI,  A.  adj.  Natural  de  Samni.  Samnita, 
samnile.  Samnis,  itis. 

SAMNÍTICH,  ca.  adj.  Cosa  de  Samni.  Sam- 
nilico,  samnila,  samnite.  Samnilicus. 

SAMOSSATÉ,  NA.  adj.  Cosa  de  Samossata. 
Samosaleno.  Samosatenus. 

SAMSÓ.  n.  p.  de  home.  Sanson.  Samso,  nis. 

SANABLE.  adj.  curable. 

SANABRE.  adj.  Mostassa  borda.  Ajenabre,  aje- 
nabo,  mostaza  silvestre.  Sinapi  silvestre. 

NO  DONAR  UN  SANABRE  Ó  UN  GRA  DE  SANABRE.  fr.  fam. 

ab  que's  pondera  la  falta  de  compassió  de  algú  que 


546 


SAN 


DICCIONARI 


SAN 


no  dóna  '1  menor  socorro  ó  alívio  à  qui'l  demana  6 
's  troba  en  necessitat.  No  dar  una  sed  de  agua.  Non 
scyphum  aquaï  offerre. 

SANADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sana  ó  capa.  Capa- 
dor.  Castrator,  is. 

SANAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  sa,  natural, 
ingénuo.  Sanamente.  Prudenter. 

SANAMUNDA.  f.  Espècie  de  violer.^^SaïiamMJi- 
da.  Flor  caryophyllaceus. 

SANAR.  V.  a.  Capar,  castrar.  Castro,  as.  l|  ant. 

CURAR.  II  V.  n.  CURAR. 

SANAT,  DA.  p.  p.  Caslrado,  capado.  Castratus. 

II  m.  CAPÓ,  EUNUCH. 

SANATIU  ,  VA.  adj.  CURATIU. 

8ANA-TRUJAS,  ó  BACONS,  ó  PORCHS.  Espècie  de 
pinta  composta  de  vàrios  canonets  de  fusta  ó  canya 
units,  ab  que  sona  ó  avisa  '1  sanador.  Caslrapuer- 
cos,  siíbalo  de  capadores.  Castra loris  fistula. 

SANCAIXOS.  m.  pi.  PELMNGOT. 

8ANGALLÓ5,  A.  adj.  Qui  tè  junt  los  genolls,  y 
las  camas  torlas  en  fora.  Zambo,  patizambo,  zan- 
cajoso.  Vatius,  varus.  \\  estevat. 

SANCER,  A.  adj.  sencer. 

SANGCIR.  V.  a.  y  derivats,  sancionar. 

8ANCH.  f.  Bumor  bermell  que  ix  del  cor  del 
animal  per  solas  dos  artèrias,  y  torna  à  ell  per 
mòltas  venas,  circulant  contínuament.  Sangre.  San- 
guis,  inis.  II  En  los  desafios  ferida  à  que's  limitava 
'1  fi  del  desafio.  Sangre.  Sanguis,  inis.  ||  met.  Qual- 
sevol cosa  útil  que  baja  costat  Iraball,  suor  y  sanch. 
Sangre.  Sanguis,  inis.  ||  met.  Carniceria,  mort  y 
lot  efecte  de  crueltat.  Sangre.  Clades,  strages,  is.  || 
met.  Llinatge,  parentiu,  família.  Sangre.  Genus, 
eris,  slirps,  pis.  ||  Subslància,  hisenda,  béns  de 
fortuna.  Sangre.  Facullales,  opes,  um.  ||  regla.  7. 
U  En  lo  espiritual  se  diu  del  fill  de  Déu,  com  no 
ha  revelat  la  carn  y  sanch  los  misteris  de  la  fé. 
Sangre.  Sanguis,  inis.  [|  ant.  n.  p.  de  home.  San- 
cho. Sancius,  ii. 

SANCH  CORROMPUDA.  SANGASSA. 
SANCH  CDYTA.  SANGADA. 

SANCH  DE  DRACH.  Substància  medicinal,  resinosa, 
que  s'  obté  de  diferents  vegetals  exótichs,  y  s' ano- 
mena així  per  són  color  de  sanch,  ó  perquè  sola  la 
pelleta  del  fruyt  de  la  «dracaníB  draco)  de  Linneo 
que  també  dóna  sanch  de  drach,  se  troba  la  figura 
de  un  dragó.  En  lo  còrners  se'n  coneixen  quatre 
varietats  anomenadas,en  canya,  en  cilindro,  en  ga- 
lleta,  y  en  massas  ó  en  pans.  La  millor  es  sòlida, 
de  hermós  color  encarnat;  trencadissa,  obaga,  de 
fractura  granillosa,  un  poch  brillant,  inodora,  y  si 
s'  escalfa  un  poch  aromàtica;  insoluble  en  la  àygua 
y  soluble  en  1'  esperit  de  vi,  ménos  un  lleuger  re- 
síduo  Uenyós.  S'  emplea  pera  donar  à  la  fibra  or- 
gànica un  to  capàs  de  oposarse  als  fluixos  crónichs 
de  qualsevol  espècie.  Sangre  de  drago.  Sanguis 
draconis. 

SANCH  DE  DRAGÓ.  quím.  Tintura  de  antimoni.  San- 
gre de  dragon.  Draconis  sanguis. 


SANCH  de  juheu.  met.  Mala  rassa,  pervers.  Sangre 
infame,  raza  de  cani,  mala  raza.  Sceleratus  san- 
guis. 

SANCH  DELS  FiLOSOPS.  En  la  filosofia  hermètica  es 
l'esperit  dels  metalls  principalment  del  or  y  plata. 
Sangre  de  los  filósofos.  Metallorum  spiritus. 

SANCH  de  mercuri,  quím.  Tintura  de  Mercuri. 
Sangre  de  Mercurio.  Tintura  Mercurii. 

SANCH  REAL.  Se  diu  de  la  parentela  dels  reys. 
Sangre  real.  A  regia  stirpe  generatus;  ductus  à 
sanguine  regió. 

SANCH  VIVA.  La  sanch  neta  ó  sens  mescla  de  ma- 
tèria que  surt  de  alguna  llaga  ó  tumor  exprimintlo. 
Sangre  viva.  Yivus  sanguis, 

AHONT  NO    HI    HA   SANCH  NO    S' HI   FAN  BÜTIFARRAS. 

loc.  prov.  que  nota  al  qui  castiga  sense  pietat  als 
fills  dels  altres,  y  en  especial  à  las  madrastras. 
No  hay  tal  madre  como  la  que  pare.  Quse  peperit 
natos,  natis  est  òptima  mater.  ||  met.  Se  nota  al 
qui's  mira  ab  indiferència  'Is  interessos  de  altres 
que  ell  administra.  Lo  seco  mal  se  apega.  Exaret 
siquando  lutum,  male  calcibus  haeret. 

A  SANCHS  FREDAS.  m.  adv.  Seuse  còlera,  ab  re- 
flexió maliciosa.  A  sangre  fria.  Consulto  et  cogi- 
tatò. 

ANAR  EN  SANCH  LA  MAR  PER  CAUSA  DEL  FORT  VENT  Ó 

TEMPORAL,  loc  uàut.  aut.  Esiar  muy  alborotado  el 
mar.  Irrequietus  mar. 

BULLIR  LA  SANCH.  fr.  met.  fam.  Denota  '1  vigor  y 
orgull  dels  joves.  Bullir  ó  hervir  la  sangre.  Flo- 
renlejuventa  fervire. 

CIRCULAR  LA  SANCH.  fr.  Comunicarse  per  las  artè- 
rias desde  1  cor  à  las  venas.  Circular  la  sangre. 
Sanguinem  circularé. 

CÓRRER,  COSTAR  Ó  HAVERHI  MÒLTA    SANCH.  fr.  fam. 

Morir  mòlta  gent  en  una  batalla,  combat,  etc.  Cór- 
rer, costar,  haber  mucha  sangre.  Acriter  pugnari. 

CÓRRER  LA  SANCH  PELS  CARRERS,  fr.  pera  dcnotar, 
que  en  algun  assalt,  bullanga  ó  motí  hi  hagué 
mòltas  morts.  Córrer  la  sangre  par  las  calles;  ser 
un  rio  ó  mar  de  sangre.  Magnam  cladera  esse. 

CREMARSE  ó  RECREMARSE  LAS  SANCHS.  fr.  met.  Sen- 
tir massa,  impacientarse  per  disgustos  continuats. 
Quemarse,  pudrirse  la  sangre.  Tabescere, 

DONAR  LA  SANCH  DE  LAS  VENAS.  fr.  met.  Fér  tot 

lo  possible  à  favor  de  algú.  Dar  la  sangre  de  las 
venas,  ó  las  cntranas  ó  hasta  las  entranas,  ò  el  alma 
al  amigo.  Alicui  quantum  est  in  se  opem  et  salu- 
tem  ferre. 

ENCARA  LA  SANCH  NE  RAJA.  loc.  met.  fam.  Dcuota 
que  fà  mòlt  poch  temps  que  ha  succehit  alguna  co- 
sa. Aun  esto  estd  chorreando  ó  manando  sangre. 
Àdhuc  calet,  in  hominum  memòria  viget. 

ENCÉNDRERSE  LAS  SANCHS.fr,  PUJARSE'n  LAS  SANCHS 

AL  CAP.  II  Agitarse  la  sanch,  rèbrer  un  ardor  ó  al- 
teració vehement  per  causa  del  mòlt  exercici  ó  per 
tenir  sobrada  roba  en  lo  llit,  etc.  Encenderse  las 
sangres.  Inflaramari. 
EscRÍüRER  AB  SANCH.  fr.  Fér  UH  escFÍt  ab  mòlta 


SAN 


CATALÀ. 


SAN 


547 


acrimónia.  Escribir  con  sangre.  Acerbè  scribere. 

ESCDPia  SANCH.  fp.  que  à  mès  del  senlit  recte, 

denota  jaclarse  de  noble.  Escupir  ó  vomitar  sangre, 

tchar  bocanadas  de  sangre.  Sanguinem  generosum 

raedicare. 

ESTAR  PLE  ó  CARREGAT  DE  SANCHS.  fr.  Predominar 

10  calor  y  la  sanch  en  lo  temperament  de  alguna 
persona.  Eslar  repleno  ò  muy  lleno  de  sangre.  San- 
guine  plenum  esse. 

ESTRONCAR  LA  SANCH.  fr.  Parar  ó  detenir  lo  curs 
de  la  sanch  quant  ix  de  alguna  part  del  cos.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Resianar,  estancar  la  san- 
gre. Sanguinis  fluxum  reprimere,  reslagnare. 

FÉR  sANCH.  fr.  Produhirla,  y  així  s  diu:  la  carn 
fa  carn,  y  '1  vi  fa  sanch.  Criar  sangre,  sanguificar. 
Sanguinem  producere.  (I  Fér  eixir  sanch  del  cosab 
alguna  ferida.  També  s'  usa  com  recíproch.  Hacer, 
sacar,  verter,  derramar  sangre.  Sanguinem  effun- 
dere.  |1  met.  Llaslimar,  donar  que  sentir.  Hacer  ó 
sacar  sangre.  Acriter  coercere. 

GELARSE  ó  GLASSARSE  LA  SANCH.  fr.  Consolidarse, 
ferse  en  glebas  per  faliarli  '1  calor  necessari.  He- 
larse,  cunjarse,  congelarse  la  sangre.  Gelasco,  is. 

11  Haver  rebut  algun  gran  suslo.  Bajarse  ó  irse  la 
sangre  d  los  talones  ó  zancajos ;  helarse  la  sangre 
en  el  cuerpo ;  no  quedar  gota  de  sangre  en  el  cuerpo. 
Siupeo,  es,  stupesco,  is. 

IGUALAR  LA  SANCH.  fr.  Donar  segona  sangria  à  un 
mateix  subjecte,  perquè  vulgarment  se  creu  que 
així  s'  iguala,  quedanlne  lanla  en  un  cosial  com 
en  altre,    igualar  la  sangre.   Ex  utroque  lalere 

I^qualiter  sanguinem  emittere. 
B  LA  SANCH  NO  's    PÓT    TORNAR   AYGÜA.    ref.   ExpIica 
^ue  es  natural  lo  sentiment  en  las  adversitats  dels 
parents,  encara  que  estigan  renyits.  El  hueso  y  la 

I  me  duélense  de  su  sangre.  Ossa  caroque  patilur 
im  vulnera  sanguis. 
LA  SANCH  S'  HERETA  T  'l  VICI  s'  APEGA.  ref.  NÓla 
5  nobles  que  no  obran  com  à  lals.  La  sangre  se  he- 
reda  y  el  vicio  se  pega.  Sanguis  origine  gaudet,  vi- 
lia  familiarilale  indicuntur. 

LA  SANCH  SENSE  FocH  BULL.  ref.  Deuota  que  '1 
amor  dóna  à  conèixer  los  parents.  La  sangre  sin 
fuego  hierve.  Qui  sint  didiscit  amor  cognato  san- 
guine  juncti. 

(NO  QUEDAR  SANCH  EN  LAS  BÜTXACAS.  fr.  irÓU.  ab 
e  algú  dóna  à  enténdrer  que  no  ha  rebut  susto 
alguna  cosa  com  altres  pensavan.  Bajarse  ó  irse 
sangre  d  los  talones  ó  zancajos.  Praí  m;etu  loqui 
n  posse. 
NO  yUEDAR  SANCH    Ó   GOTA  DE  SANCH  EN  LO  COS.  fr. 

Uaverse  escolat  per  alguna  sangria  ó  ferida,  ües- 
sangrarse,  perder  la  sangre.  Sanguinis  copiam 
amiltere.  fl  met,  fam.  gelarse  la  sanch.  2. 

NO  s'  HI  farí  ó  no  s'  hi  pixarA  sanch.  fr.  Denota 
que  una  disputa  ó  renyina  no  pendrà  peu.  No  cor- 
rerà sangre.  Gitrà  sanguinem  pugnabitur. 

NO  TENIR  sanch  DE  CRISTIÀ,  fr.  ScF  móll  inhumà, 
cruel,  ser  un  Neron  ó  no  tener  entranas;  tener  un 


corazon  de  tigre ;  tener  pelos  en  el  corazon.  Saevis- 
simum  esse. 

PUDRIRSE  LA  SANCH.  fr.  CREMARSE  LA  SANCH. 

pujARSEN  LA  SANCH  AL  CAP.  fr.  Exaltarsc  algun 
afecte  ó  passió.  Hervir  la  sangre.  Exardesco,  is. 

RENTARSEABLA  SANCH  DE  ALGÚ.  fr.  Férla  derra- 
mar en  satisfacció  de  algun  agravi.  Lavar  con  san- 
gre. Sanguine  offensam  vindicaré,  [j  mel.  Denota  la 
ràbia  y  desilj  de  venjansa.  Bcbcr  ó  guerer  beber  la 
sangre  de  otro;  querer  comer  à  uno  los  higados ;  sa- 
car las  iripas ,  el  corazon,  el  alma,  las  enlraíias. 
Aliquem  trucidarevelle. 

SUHAR  SANCH.  fr.  fam.  TRÀURER  LO  FEL. 

suRTiR  LA  SANCH  DE  LA  cara.  fr.  Eslar  alguua 
persona  móll  colorada,  tenir  lo  color  de  la  cara 
móll  encós.  Verier  la  sangre ;  ser  difunlo  de  taber- 
na.  Yuliu  valdé  rubicundo  esse. 

TENIR  LA  sanch  mólt  BOJA.  fr.  fam.  S'  aplica  als 
que  presumen  slt  móll  nobles.  Ser  de  la  sangre 
azul.  Genus  et  proavos  inepiè  jaciare. 

TENIR  SANCH  EN  l'  ULL.  fr.  mel.  Tcuir  punt  pera 
cumplir  las  obligacions.  Tener  sangre  en  el  ojo. 
Honoris  curam  habere. 

TRÀURER  SANCH.  fr.  FÉR  SANCH.  2.  |  Patir  fluix  de 
sanch.  Echar,  arrojar  sangre,  sangrar.  Sangui- 
no,  as. 

TRÀURER  SANCH  DE  UN  COS  MORT  fr.  mel.  fam. 
Denoia  la  subtilesa  y  manya  de  algú  pera  lograr  lo 
que  altres  no  poden;  y  també  iràurer  prolií  üns 
de  las  cosas  que  ménos  lo  prometen.  Sacar  agua 
de  las  piedras  ò  polvo  debajo  del  agua.  Yel  diflicil- 
lima  saperare. 

TRÀURER  SANCH  PER  LA  BOCA.  fr.  Tenir  alguna 
malaltia  que  fa  llansar  sanch  per  la  boca.  Echar, 
arrojar  sangre  por  la  boca;  vomitar  sangre.  San- 
guinem vomere. 

UNA  SANCH.  Planta,  cua  de  caball. 

vÉNDREB  LA  SANCH  DE  ALGÚ.  fr.  Trahirlo;  així  diu 
Judas  en  la  passió:  he  venut  la  sanch  del  just. 
Hacer  traicion.  Trado,  is. 

SANCHFLUIX.  FLUIX  DR   SANCH. 

SANCHNAR.  V.  a.  y  derivats,  sangrar. 

8ANGHTRAHIT.  m.  Sanch  que  de  resuUas 
de  un  cop,  etc.  ix  dels  vasos  capilars  romputs,  y 
queda  negra  y  presa  en  forma  de  un  garrofí  entre 
carn  y  pell.  Cardenal,  equimósis,  y  verdngo,  ver- 
dugon  ,  roncha  si  esllarch.  Suffusio,  nis. 

SANCIÓ,  f.  Decret,  constitució,  estatut,  lley. 
Sancion.  Sanclio,  nis.  ||  Acte  solemne  pel  que  s'au- 
torisa  ó  confirma  alguna  lley.  Sancion.  Sanclio, 
nis. 

SANCIONAR.  V.  a.  Autorisar,  donar  forsa  de 
lley  à  alguna  cosa.  Sancionar.  Sanció,  is. 

8ANCIR.  V.  a.  ant.  sancionar. 

8ANCT,  A.  adj.  SANT. 

8ANCTASANCTORUM.  m.  La  part  mès  re- 
servada del  temple  de  Jerusalem  en  la  lley  antí- 
gua,  que  equivalia  à  nostre  presbiteri.  Sanciasanc- 
lorum.  Sanctasanctorum. 


us 


SAN 


DICCIONARI 


SAN 


SANCTIONAR.  V.  a.  ant.  ancionar. 

SÀNCTUS.  rn.  Veu  llatina  que  signiflca  la  part 
de  la  missa  en  que  '1  sacerdot  diu  tres  vegadas 
aquestas  paraulas  entre  '1  prefaci  y  'I  cànon.  Sanc- 
tus.  Sanctus. 

FÉR  SANCTUS.  fr.  fam.  pera  dir  à  las  crialuras 
que's  peguen  als  pits.  ^acer  sanctus.  Sanctus  dicere. 

SANCTEDAT.  f.  santedat. 

SANCTIFIGAR.  V.  a.  santificar. 

SANDAL.  m.  Espècie  de  Icla  de  satí  que  s' 
usava  anlíguament.  Sandalina.  Sandalina,  x. 

SANDALÍ,  na.  adj.  Lo  que  té  confecció  ó  tin- 
tura desàndalo.  Sandalino.  SanJalinus. 

SANDÀLIA,  f.  Espècie  de  sabala  sens  taló,  que 
cubre  sols  la  planta  del  peu  y  oberla  de  la  punta, 
de  que  usan  algunas  comunitats.  Sandàlia.  San- 
dalium,  ii,  solea,  ic.  [)  Tapi,  xinel-la  de  senyora. 
Sandàlia.  Sandalium,  ii.  ||  pi.  Lo  calsat  que  usan 
lo  Papa  y  bisbes  quant  celebran  de  pontifical.  San- 
dalias.  Sandàlia,  orum. 

SÀNDALO.  m.  Planta  aromàtica  Qiòlt  semblant 
à  la  menta,  de  la  qual  se  distingeix  en  tenir  las 
fullas  mès  lendras  y  ménos  verdas;  las  camas  ro- 
jas ab  las  fullas  un  poch  purpúreas,  y  fà  olor  de 
alfàbrega.  Sàndalo.  Mentba  sarracenica,  gen- 
tilis. 

sAndalo  bermell.  Arbre  del  Assia,  '1  cor  del 
qual  nos  porta  '1  comers,  y  es  sólit,  compacte, 
pesat,  sens  olor  y  de  un  color  roig  mòlt  encès. 
Serveixen  la  farmàcia  y  pera  tenyir  de  roig;  y  al 
color  y  serraduras  de  ell  se  li  dona  '1  mateix  nom. 
Sàndalo  rojo  ó  rubio.  Sanlalum  rubrum;  plerocar- 
pus  sanlalinus. 

SÀNDALO  FALS.  Arbre  hermósy  de  mòltas  ramas; 
lo  fruyt  com  un  gra  de  pebre  negre;  la  fusia  roja  y 
un  poch  olorosa.  'S  fà  en  las  ciraas  de  las  mon- 
tanyas  de  Càndia,  y  serveix  pera  las  fàbricas  dels 
edificis,  etc.  Sàndalo  falso.  Abelica,  íc,  pseudo- 
santalum  creticum. 

SANDALO  GROCH.  Arbre  de  Amèrica,  la  fusta  del 
qual  es  sòlida,  pesada  de  fibras  rectas,  per  la  di- 
recció de  las  quals  se  romp  fàcilment,  grocb  ver- 
dós ó  de  poncem;  sabor  amarch  aromàtich,  de  un 
agre  que  difundeix  per  la  boca,  no  desagradable; 
olor  anàloch  al  de  las  rosas.  També  n'  hi  ha  de 
blanch  y  es  la  part  exterior  llenyosa,  ménos  fra- 
gant y  mès  lleuger.  Los  ebanistas  ne  fan  bastant 
us.  Sàndalo  amarillo  ó  celrino  ó  blanco.  Sanlalum 
citrinum,  àlbum. 

8ANDARACA.  f.  Goma  grassa  ó  de  ginebre. 
Grasilla,  sandarara.  Juniperi  resina. 

8ÀNDOL.  ra.   SANDALO.  II  SANDAL. 

SANEDRÍ.  m.  Concell  supremo  dels  juheus  en 
que  's  decidian  los  assumptes  de  estat  y  religió, 
Sanedrin.  Synedrium,  ii. 

SANGADA.  f.  Sanch  cuyta  pera  menjar.  San- 
grecilla.  Sanguiculus,  i. 

SANGALA.  f.  Tela  de  fil  mòlt  engomada.  Zan- 
gala,  sangala.  Tela  zangala. 


SANGASSA.  f.  Sanch  corrumpuda.  Sanguaza, 
sangraza.  Tabes,  is. 

SANGLAR.  V.  a.  senglar. 

SANGLEY.  adj.  Lo  indi  xino  que  passa  à  Co- 
merciar à  Filipinas.  Sangley.  Indus  sinensis. 

SANGONELL.  m.  ant.  y. 

SANGONELLA.  f.  ter.  sangonera. 

SANGONENT,  A.  adj.  ant.  sANGÓs. 

SANGONERA,  f.  Insecte  de  una  substància 
molla,  de  unas  dos  polzadas  de  llarch,  cilíndrich, 
negrench  ab  clapas  grogas.  No  té  peus,  però  cami- 
na allargant  y  arronsant  lo  cos,  apoyanlse  alterna- 
tivament en  un  disco  que  té  en  cada  extrem,  y  en 
un  de  ells  la  boca  de  tres  dents  ab  que  romp  la  pell 
y  xucla  la  sanch.  Viu  sempre  enàygua  dolsa.  San- 
guijuela.  Hirudo  medicinalis,  sanguisuga,  ae.  || 
Peix  de  mar  de  un  peu  de  llarch  ques'  allarga  y 
arronsa  com  la  sangonera  comuna.  Sanguijuela 
marina.  Melula  marina.  ||  met.  Persona  que  trau 
contínuament  de  algú  diners,  alhajas  elc.  Sangui- 
juela. Sanguisuga,  ae. 

SANGONÓS  Y  SANGÓS,  A.  adj.  Tenyit,  brut 
de  sanch.  Sangrienio,  ensangrentado,  sanguinoso, 
sanguinoknio.  Sanguinolenlus.  [j  Decolorde  sanch. 
Sanguineo,  sangrienio.  Sanguineus,  hsematinus, 
cruentalus. 

SANGOTA.  f.  SANGASSA. 

SANGRADOR.  m.  Qui  té  per  ofici  sangrar. 
Sangrador.  Phlebolomus,  i. 

SANGRADORA.  f.  Gibrella  pera  parar  la 
sanch  que  ix  de  la  sangria.  Sangradera.  Ad  san- 
guinem  colligendum  labrum. 

SANGRAR.  V.  a.  Obrir  la  vena  pera  tràurer 
sanch.  Sangrar.  Phiebotomo,  as.  ||  Prenent  per  me- 
tonímia r  efecte  per  la  causa,  ordenar  alguna  san- 
gria. Sangrar.  Venae  incisionem  prsecipere.  |1  Fo- 
radar à  modo  de  sangria  las  bòlas  ó  vasos  sem- 
blants pera  tràurer  lo  licor.  Sangrar.  Licorem  é  va- 
se  perforato  extrahere.  ||  met.  Separar  porció  de 
àygua  de  algun  riu  ó  siquia.  Sangrar.  Aqua  ab 
amne'  derivaré.  []  Entre  estarapers  comensar  una 
ralla  mès  endins  que  las  demés.  Sangrar.  Yerbo- 
rum  lineam  intrò  aliorum  sincipere.  ||  Tràurer 
part  de  lo  que's  conté  en  alguna  cosa,  com:  sangrar 
Id  butxaca.  Sangrar.  Parlem  excipere. 

sangrar  la  llengua,  fr.  Posar  mesura  à  algú  en 
lo  parlar.  Meter  en  freno,  re  frenar.  Modum  ponere. 

SANGRARSE.  Y.  r.  Ferse  saiigrar,  sér  san- 
grat.  Sangrarse,  haberse  sangrado.  Yenae  incisionem 
pati. 

sangrarse  en  salut.  fr.  Donar  algú  satisfacció 
de  alguna  cosa  abans  que  li  fassan  càrrechs.  Cu- 
rarse  en  salud.  Culpíe  suspitione  rebus  integris  se 
purgaré,  |1  Prevenirse  algú  de  algun  dany  que  tem 
li  pót  venir.  Curarse  en  salud.  Damnum  vitare. 

SI  m'  haguéssen  sangrat,  no  m'  haürian  tret 
GOTA  de  sanch.  expr.  Denota  un  susto  mòlt  gran. 
No  me  quedo  gota  de  sangre  en  el  cuerpo.  Exanguis 
reddidi. 


SAN 


CATALÀ. 


SAN 


549 


I 


SANGRAT,  DA.  p.  p.  Sangrado.  Phleholo- 
matus. 

8ANGRENT,  A.  adj.  Lo  que  causa  efusió  de 
sanch.  .Vaiií/ríVíi/o.  Cruciitus.  ||  Inhuinà,'cruel,que's 
complauen  véurer  dei  ramar  sanch.  Sanguinario, 
sanguinolenlo,  sanguinoso.  Cruentus. 

SAIVGRIA.  f.  Incisió  de  la  vena  pera  fér  eixir 
la  sanch.  Sangria.  Yena;  incisió,  phleboloraus,  i. 
II  Ferida  ó punxada  do  que  ix  sanch.  Sangria.  Inci- 
sió, nis,  vuinus  sanguinem  mitlens.  [j  La  extracció 
de  alguna  cosa  per  pelitas  parts,  especialment  de 
caudal.  Sangria.  Per  partes  extractio.  ||  fibla.  || 
Tot  allò  que  agotaó  disminuheix,  Sangria.  Exhaus- 
tos, us.  II  Entre  estampers  la  acció  y  efecte  de 
comensar  una  ralla  mès  endins  que  lasj  altras. 
Sangria.  Lineae  plus  inlrò  immissio. 

SANGRO.  (tenir  bon)  fr.  Sér  humà,  sensible. 
Ser  de  buemis  enlranas.  Pium,  mitem  esse. 

SANGUEJAR.  V.  n.  Eixir,  rajar  sanch.  Córrer 
sangre.  Sanguinem  fluere.  ||  anl.  Tràurer,  llansar 
sanch.  Snngrar,  echar  sangre.  Sanguino,  as. 

SANGUi,  NA.  adj.  Qui  abunda  de  sanch. 
Sanguino,  snngiiineo,  sanguinoso.  Sanguineus.  ||  Dit 
del  temperament  ó  complexió  en  que  predomina  '1 
calor  y  la  sanch.  Sanguineo,  sanguinoso.  Sangui- 
neus. 

SANGUINARI,  A.  adj.  Cruel,  que's ]complau 
ab  lo  derramament  de  sanch.  Sanguinària.  San- 
guinarius, 

SANGUINÀRIA,  f.  Herba  medicinal  de  dos 
espècies,  la  major  se  diu  en  castellà  NevadiUa,  y 
la  menor  Centinodia,  correguda,  corriola,  poligo- 
nola.  Sanguinària,  x,  sanguinaris,  is. 

SANGUINELLA.  f.  ant.  sangonera. 

SANGUÍNEO,  A.  adj.  Lo  que  es  de  sanch  ó  'n 
conté.  Sanguineo.  sanguino.  Sanguineus. 

SANGUINOLENT  Y  SANGUINÓS,  A.  adj. 
SANGUINARI.  ||  Lo  que  causa  efusió  de  sanch,  com: 
batalla  sanguinosa.  Sangriento.  Cruentus. 

SANGUINYOL.  m.  Arbust  ab  las  brancas  dre- 
las,  encarnadas  y  llisas  quant  són  tendras;  las 
flors  blancas  y  formant  cima;  '1  fruyt  un  poch  sem- 
blant à  lascireras,  rodó,  molsut  y  roig  negrench. 
Se  cria  entre  las  bardissas,  y  té  la  fusta  mòlt  dura, 
de  la  qual  se  solen  fér  baquetas  de  escopeta.  Es 
atemperant,  y  se'n  fa  una  àygua  destil-lada.  Cor- 
nejo,  carno,  cornizo,  cerezo  silvestre.  Cornus  san- 
guineus. 

8ÀNGUI8.  Yeu  llatina  parlant  de  la  sanch  del 
Salvador  continguda  baix  la  espècie  sacramental 
de  vi,  Sanguis.  Sanguis,  inis. 

SANÍGULA.  f.  Planta  medicinal  de  fullas  am- 
plas,  quasi  rodonas,  un  poch  tiessas  y  divididasen 
cinch  parts,  dentadas  per  las  voras,  de  un  vert 
relluhent;  y  de  entre  ellas  pujan  las  camas  de  un 
peu  de  altura,  llisas,  y  berraellencas  envers  la  ar- 
rel, y  en  la  cima  unas  flors  pelitas,  blancas,  de 
cinch  fullas  que  forman  parasol.  Es  una  de  las 
plantas  vulneràrias.  Sanicula  y  altres  consuelda  ó 
TOMO  II. 


consolida,  y  altres  alquimilía.  Sanicula,  ae,  syn- 
phytum,  i. 

SANÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Mólt  sa.  Sanisimo. 
Valdé  sanus. 

SANITAT,  f.  Salut,  robuslesa.  Sanidad.  Sani- 
tas,  al  is. 

SANITÓ8,  A.  adj.  Saludable.  5ano,  saludable, 
salutifero.  Salubris. 

SANITOSAMENT.  adV.  m.  SALDDABLEMENT. 

SANJOANISTA.  m.  Qui  es  del  orde  desant 
Joan  de  Jerusalem.  Sanjuanista.  Ordinis  sancti 
Joannis  frater. 

SAN  JOAN.  adj.  Fruyta  que  madura  per  sant 
Joan.  Sanjuanero.  ^Estalis  initio  maturescens  fruc- 
tus. 

SANS.  adj.  ant.  convenient. 

SANSA.  f.  Gleba.  Borujo,  y  bonijo  p.  And.  y 
cospillo  p.  Ar.  Samsa,  ae. 

SANT,  A.  adj.  Perfet,  exempt  de  tota  culpa. 
Santo.  Divus,  sanctus.  ||  La  persona  canonisada  per 
la  Iglèsia.  Santo.  Divus,  sanctus.  j]  La  imatge  de  al- 
gun sant.  Santo.  Alicujus  Sancti  imago.  ||  Persona 
virtuosa  y  de  vida  exomplar.  Santo.  Sanctus,  pius. 
II  Senzill,  de  bonàs  intencions.  Santo.  Bonus,  sim- 
plex.  II  Cosa  especialment  consagrada  à  Dèu,  ó  que 
de  algun  modo  pertany  a  la  santedat.  Santo.  Sanc- 
tus, sacer.  ||  S'  aplica  à  la  Iglèsia  catòlica  per  nota 
característica  seva.  Santo.  Sanctus.  ||  En  la  milícia 
nom,  senyal  pera  regonéixer  de  nit  los  amichs. 
Nombre,  santó.  Tessera  castrense  signum.  (1  Títol 
de  reverència  que's  dóna  als  antichs  pares  y  doc- 
tors de  la  Iglèsia.  Santo.   Sanctus,  rectus.  ||  pi. 

raet  PROPICIATORI. 

SANT  aPARÍCI.  EPIFANIA. 

SANT  DE  PAPER  DE  ESTRASSA  Ó  DE  PASTALLUNA.  Hi- 
pòcrita. Santo  de  pajares,  sanlon.  Yirrutis  simu- 
lator. 

SANT  PARE.  Títol  que's  dóna  al  Papa.  Santo  Pa- 
dre.  Suminus  pontífex. 

À  BON  SANT  no  ENCOMANA,  fr.  met.  ab  que  s'  avisa 
à  algú  de  que  encarrega  sos  interessos  à  qui  sòl 
pèrdrerlos  ó  destruhirlos.  A  buen  santó  te  enco- 
miendas ;  encomendar  las  ovejas  al  lobo.  Ovem  lupo 
commissisti. 

AL  SANT  QUE  NO  TINGAS  DEVOCIÓ,  NO  LI  FASSAS  ORA- 
CIÓ, ref.  Denota  que  qui  no  té  interès  ab  alguna 
persona,  no'n  fà  cas  ó  estimació  particular.  Al  san- 
tó que  no  se  tiene  devocion,  no  se  le  hace  oracion.  Le- 
vi, nullo  loco  habere. 

A    SANTS    y    k    MINYONS  NO'lS  PaOMETAS   QUE    NO'lS 

DONS.  ref.  Ensenya  que's  déu  cumplir  tot  lo  que's 
promet.  Ni  à  niiia  el  bollo,  ni  d  santó  el  voto.  Quod 
promissum  est  de  jure  debetur. 

COM  MIL  SANTS  DEL  CEL.  cxp.  fam.  de  enuig  y  en- 
fado. Con  mil  Santos.  Apage,  apagesis. 

DONAR  LO  SANT.  fr.  iiiíl.  Senyalar  lo  rey,  general, 
gobernador  de  una  plassa,  etc,  lo  nom  del  Sant 
que  serveix  aquella  nit  de  senya  à  las  cenlinellas. 
Dar  el  sanio.  Tesseram  militarem  enunliare.  y  mil. 

69 


550 


SAN 


DICCIONARI 


SAN 


Anomenar,  dir  à  las  centinellas  lo  sani  que'ls  ser- 
veix de  senya  pera  sér  conegut  de  ellas.  Dar  el 
santó.  Tesséram  proferre. 

ENCOMANARSE  A  BON  SANT.  fr.  Dòna  à  cnlóndrer 
que  algú  ha  eixit  miraculosament  ó  ha  lograt  cosa 
de  que  tenia  poca  esperansa.  Encomendarse  d  buen 
sanlo.  Optimum  tutelarem  advocaré,  appellare. 

LI  ESTA  TANT  BÍJ  COM  A  U.\  SANT  CRISTO    DOS  PISTO- 

LAS.  exp.  fam.  Se  diu  quant. alguna  cosa  escau  mal 
al  qui  la  usa.  Le  està  ò  le  sienta  como  d  la  burra  las 
arracadas.  Illis  congruit  tamquam  asiniE  inaures. 

LLEVAR  k  UN  SANT  PgRA  DONAR  A  ALTRE  ;  Ó  DESPU- 
LLAR ÜNSANT  PERA  VESTIRNE  ÜN  ALTRE;  Ó  TRAUREU 
UN  SANT  DEL  ALTAR  PERA  POSARNERl  ÜN  ALTRE.  ref. 
DESPARAR  UN  ALTAR  ETC. 

PER  SANT  LLüCn  SEMBRA.  PAGÈS,  MOLL  Ó  AIXUT.  ref. 

Dòna  à  entóndrer  que  s'  aprofite  '1  temps  de  sem- 
brar en  qualsevol  sahó  que  sia,  que  així  no  neces- 
sitarà '1  socorro  de  altres.  Ara  por  enjuto  ópormo- 
jado,  no  besards  d  lu  vecino  en  el  rabo.  Excoie  seu 
madidum  seu  siccum  vomerecampum, 
Yecino  supplex  non  eris  ipse  tuo. 

PER  SANT  VICENS  LO  SOL  ENTRE  PELS  TORRENTS,  ref. 

Denota  que  ja  'i  dia  s'  allarga  y  'i  sol  pren  forsa. 
Por  san  Vicente  loda  agua  es  calienie.  Yicenlis  ca- 
lefit  quselibet  unda  die. 

TOTS  SANTS.  Festa  solemne  que  celebra  la  Iglésia 
tots  los  anys  lo  dia  primer  de  novembre,  en  honra 
y  memòria  de  to's  los  sants.  Todos  Santos.  Festum 
omnium  Sanctorum. 

SANTABÀRBARA.  f.  nàut.  Paratge  destinat 
en  las  embarcacions  pera  custodiar  la  pólvora.  Sun- 
tabdrbara.  Pyrii  pulveris  in  navibus  condilorium. 

NOMÉS  SE  PENSA  EN  SANTA  BÀRBARA  QUANT  TRONA. 

ref.  Reprèn  als  ingrats  que  fét  lo  benefici  s'  olvi- 
dan  de  qui  l'ha  fét.  Rogar  al  santó  hasla  pasar  el 
tranco.  Siti  sedata,  fonti  terga  vertant  ingrali. 

SANTAMENT,  adv.  m.  Piadosa,  religiosa- 
ment. Santamentc.  Sanclè,  religiosè,  piè.  ||  Mòlt 
bè.  3Iuy  bien.  Optimè. 

SANTÀS ,  SA.  adj.  aum.  Sanlazo,  santon.  Yal- 
dè  sanctus. 

SANTEDAT,  f.  Perfecció,  integritat  de  cos- 
tums conforme  à  la  lley  y  religió.  Santedad.  Sanc- 
titas,  atis.  II  Tractament  honoríQch  que's  dòna  al 
sant  Pare  y  antíguament  també  als  bisbes,  als  em- 
peradors de  Constantí nopla  y  à  alguns  reys  de  In- 
glaterra.  Santidad.  Sanctitas,  atis. 

SANTEJAR.  V.  n.  Expressar  santedat.  Se  diu 
de  una  persona  virtuosa  ó  de  un  port  devot  ó  reti- 
rat. Iiespirar  santidad.  Sanctitatem  spargere. 

SANTELM.  ra.  llumenetas  de  sant  telm. 

8ANTET,  A.  adj.  d.  Santico.  Sanctulus.  |)  Hu- 
mil, paciflch,  de  poch  animo.  Santito.  Sanctulus. 

SANTIAMEN.  m.  fam.  Moment,  instant.  San- 
tiamen.  Temporis  punctum. 

en  un  SANTIAMEN.  loc.  fam.  En  un  decir  Jesús; 
en  un  abrir  y  cerrar  de  ojos  ó  en  un  volver  de  ojos. 
Ictus  oculi. 


SANTIFICACIÓ,  f.  Acció  y  efecte  de  santifi- 
car. Santificacion.  Sanclificatio,  nis.  ||  Veneració, 
cuito,  com  :  la  santificació  del  diumenge.  Santifi- 
cacion. Sanclificatio,  nis. 

SANTIFICADOa ,  A.  m.  y  f.  Qui  dòna  la  grà- 
cia y  santifica,  Dèu.  Sanlificador.  Sanciificator,  is. 

SANTIFICANT,  p.  a.  Lo  que  santifica,  com: 
gràcia  santificant.  Santificante.  Sanctificans. 

SANTIFICAR,  v.  a.  Fér  sant  à  algú,  donarli 
Dèu  la  gràcia.  Justificar,  santificar.  Sanctifico,  as. 
II  Dedicar  alguna  cosa  al  cuit  de  Dèu.  Santificar. 
Sanctifico,  as.  ||  Il-luslrar  algun  lloch  ab  la  pre- 
sència de  algunt  Sant.  Santificar.  Sanctifico,  as.  || 
Cóldrer,  celebrar  las  feslas.  Guardar,  santificar. 
Sanctifico,  as.  ||  Celebrar,  benehir,  alabar.  Santi- 
ficar. Laude  sanctum  dicere.  ||  Abonar,  disculpar 
à  algú.  Justificar,  santificar,  abonar.  Aliquem  jus- 
tificaré. II  CANONiSAR.  II  V.  r.  Emplearse  en  obras 
santas.  Santificarse.  Sanclesco,  is.  ||  biscufparse. 
Justificarse ,  santificarse,  sincerarse.  Innocentiam 
exponere. 

SANTIFICAT,  DA.  p.  p.  Santificado.  Sanctifi 
catus. 

SANTIMÓNIA.  f.  santedat. 

santíssim,  A.  adj.  sup.  Santisimo.  jSanclis- 
simus.  II  m.  Tractament  de  reverència  y  honor  que 
's  dòna  al  sant  Pare.  Santisimo.  Sanclissimus.  || 
Per  antonomàsia  s'  entén  lo  Sagrament  del  altar. 
Santisimo.  Eucaiislicum  sacramenium. 

EXPOSAR  LO  SANTÍSSIM,  fr.  Descubrirlo  à  la  públi- 
ca adoració.  Descuhrir,  manifestar  el  Santisimo. 
Sacram  Eucaristiam  palefacere. 

SANTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Santisimamente. 
Sanctisimè. 

SANTÓ.  m.  Profeta  fals  entre  'Is  infiels.  Santon. 
Inter  infideles  poenitens. 

SANTORAL,  m.  Lo  llibre  que  contè  memórias 
y  vidas  de  Sanis.  Santoral.  Sanclorum  acta,  vilas 
continens.  ||  Llibre  de  cor  que  conté  'Js  intróits  y 
anlífonas  própias  de  las  festas  de  alguns  Sants, 
Santoral.  Liber  quo  Sanclorum  oíflcia  cantu  sim- 
plici  conlinenlur. 

SANTUARI,  m.  Lloch  sagrat,  temple,  iglésia. 
Saniuario.  Sanctuarium,  ii.  ||  Part  primera  ó  an- 
terior del  tabernacle  portàtil,  erigit  per  orde  de 
de  Deuen  lo  desert,  y  del  temple  de  Jerusalem:  en 
la  qual  estava  en  mitj  1'  aliar  del  incens,  al  costat 
meridional  lo  candelero  de  set  llums,  y  al  aquilo- 
nar  la  taula  dels  pans  de  proposició,  y  sols  un  vel 
lo  separava  del  Sanclasanclorum.  Santunrio.  Sanc- 
tuarium, ii.  II  La  part  del  temple  ahont  sols  podian 
arribar  los  sacerdots  de  la  lley  anlígua.  Saniuario. 
Adyium,  i.  ||  La  capella  ó  iglésia  ahont  se  venera 
alguna  imatge  ó  relíquia  de  especial  devoció.  San- 
iuario. Sanctuarium,  ii.  ||  Lo  convent  de  vida  mòlt 
exemplar.  Santuario.  Sanctuarium,  ii. 

POSAR,  MÉTREIl  LA  MA  EX  LO  SANTUARI,  fr.  FicarSC 

'1  Uech  en  cosas  sagradas.  Entrar,  alargar,  poner, 
echar  mano  al  santuario.  In  sacra  manus  mittere. 


fi 
mtsl 


SAR 


ANTURRO.  ra.  llipóc-nla.  Saníurron 
mislicon,  hijxkrila.  Virlu  is  siiiiu'a'or. 

SANTURRONERIA.  f.  Bipocresia,  sanlurronc- 
ria.  HNpotrissis,  is. 

8ANTUTXO.  m.  santurró. 

SANYA.  f.  Ràbia.  Ira,  còlera,  rubia.  Ira,  aï, 
furor,  is.  [j  L'  efecte  ó  estrago  que  causa.  Saüa.  Cru- 
deliías,  a(is,  furor,  is. 

SANYÓS,  A.  adj.  Goiérich,  irat.  Saüudo,  sam- 
so.  Iralus. 

SANYÜT,  DA.  adj.  sanyós. 

SANYOSAMENT.  adv.  ni.  Ab  sanya.  Samda- 
menle,  sonosamenle.  Iracundò. 

8APAOOR.  m.  Lo  soldal  destinat  pera  fer  y 
desfer  fossos,  parapetos,  fortificacions,  etc.  Zapa- 
dor.  Miles  fossarius. 

SAPASTRE,  m.  Aslut ,  bellaco.  Camastron, 
zorrica.  Yersulus. 

SAPAT,  DA.  adj.  ROBL'ST,  VIGORÓS. 

SAPHIA  Ó  SÀFIA.  f.  lMan!a  de  que  ni  ba  mòl- 
tas  espècies;  jla  niès  senyalada  es  alta  com  un  bome; 
fullas  llargas  angulosas,  y  de  un  vert  lluslrós;  la 
flor  petita  ab  cincb  fullas  en  forma  de  rosa ;  'I  fruyt 
de  tres  escayres  ab  una  llavorela  groga;  la  arrel 
fibrosa,  groguenca  y  amarga.  Es  bona  pera  las  fe- 
ridas.  Talitro.  Thalictrum,  laliestrum,  i.  Alguns 
li  donan  lo  castellà  Taliestro ,  y  'I  llati ,  Pinga- 
mum,  i. 

SAPIÈNCIA,  f.  SABIDURIA. 

SAPIENCIALS,  m.  pi.  y  adj.  S'aplica  als  lli- 
bres morals  de  la  Escriptura.  Sapienciales.  Biblio- 
ruralibri. 

SAPIENT,  A.  adj.  sABi. 

SAPIENTÍssim ,  A.  adj.  sup.  Sapieniisimo. 
Sapienlissimus. 

SAQUEIG,  m.  .'lobo,  r  acció  de  saquejar.  Sa- 
queo.  Depopulatio,  nis. 

SAQUEJADOR  ,  A.  m.  y  f.  Qui  saqueja.  Sa- 
queador.  Depopulator,  is. 

SAQUEJAR.  V.  a.  Entrar  en  alguna  ciutat  ro- 
bant lolloque's  troba.  Saquear.  Yaslo  ,  expilo,  as. 

SAQUEJAT,  DA.  p.  p.  Saqueudo.  Expilalus. 

SAQUERA.  f.  Se  diu  de  la  agulla  de  cusir 
sachs.  Saquera.  Acus  saccisassuendis  apta. 

SAQUET.ra.  ú.Saquillo.saquele.  Parvussaccus. 

SARABANDA.  f.  Tocata  y  ball  viu  y  alegre  que 
'sfà  ab  repetits  moviments  del  cos  y  ab  poca  mo- 
dèstia. Zarabanda.  Numerosa,  lasciva  saltatio. 

SARABANDISTA.  m.  Qui  exerceix  las  sara- 
bandasó  compon  las  coplas  de  aqueix  nom.  Zara- 
handista.  Pelulans  saltator:  é  ffaece  vuigi  poeta. 

SARAGATA.  f.  Diversió  de  crits,  soroll  y  mòl- 
ta buUa.  Zamhra,  gresca.  Strepilus,  us,  clamor,  is. 

II  BREGA. 

SARAGOSSÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Saragossa.  Za- 
ragozano,  cèsar augustano.  Caesaraugustanus. 

SARAGÜELL8.  m.  pi.  Cuixots,  calsas  amplas. 
ZarahüelleSjgregiicscos.  Ampla,  foricantia  femoralia 

SARAMPIÓ.  m.  XARRÀMPIÓ. 


CATALÀ.  SAR  551 

sanloii,  8.\RAU.  m.  Ball  ab   música  entre  personas  de 

dislinrció.  Sarao.  Fostivuin  tripudium.  |1  Ketijinas 
baralla.  Moros  y  crisiianos,  marimoreua.  Uixa,  a;. 

SARAU  UE  MÀSGARA.  'L  sarau  de  personas  disfres- 
sadas  y  ab  careta.  Màscara.  Larvaioium  ludus. 

SARAU  PARTICULAR,  CASER,  CASOLÀ.  'L  sarau  pcra 
diverlirse  entre  famílias.  Saraguele.  Tripudium 
donu'Slicum. 

SARAY.  m.  ant.  sarrauí. 

SARCASME,  m.  Ironia  mordàs.  Sarcasmo.  Sar- 
casmus,  i. 

SARCIDURA.  f.  CUSIDURA. 

SARGIR.  V.  a.  CUSIR. 

SARCOCOLA.  f.  Goma  groga,  amarga  de  uns 
grane;s  esponjosos  que  tluheix  de  un  arbre  de  Etiò- 
pia, y  es  bo;>a  pera  curar  las  llagas.  Sarcocola, 
azurote.  Sarco.olla,  ». 

SARDA.  f.  Peix  semblant  à  la  caballa.  Sarda. 
Sarda,  a;. 

SARDANAPÀLICH,CA.  adj.  Cosa  de  Sardanà- 
pa!o  úlíim  rey  dels  assiris,  en  extrem  viciós  y  abo- 
minable. Sardanapàlico.  Sardanapalicus. 

SARDANÀPALO.  m.  met.  Se  diu  del  home 
sumamenl  viciós.  Sardanúpalo.  Sardanapalus, 

SARDÉNIA.  f.  Pedra  preciosa  de  color  encès 
ó  groguench  y  clapas  negras.  Sardónix  ,  sardonia, 
sardónique.  Sardónix,  icis. 

SARDICENSE.  adj.  Cosa  deSàrdica.  Sardicen- 
se.Sardicensis. 

SARDINA,  f.  Peix  comunmenl  de  qualre  à  sis 
polzadas  de  llarcb  y  una  de  ample;  la  esquena  bla- 
venca;  '1  ven;re  y  costals  platejats;  lo  cap  grosy 
punxagul,  las  aletas  cendrosas,  y  las  escaias  sal- 
lan  ab  mòlta  facilita!.  Sardina.  Sardina,  se. 

ESTAR  COM  LAS  SARDiNAS  AL  BARRIL,  fr.  Eslar  apre- 
tat  en  algun  concurs.  Estar  como  sardina  en  banas- 
la  ó  como  piojos  en  costura.  Nimia  anguslia  praimi. 

LA  ÚLTIMA  SARDINA  DEL  BARRIL,  fr.  ExpÜCa    haVèf 

arribat  à  la  última  de  las  cosas  que's  van  gastant. 
La  última  sardina  de  la  banasla.  Nihil  ultra  resi- 
riuum  est. 

TRAÜRER  SARDINAS  DEL  BARRIL,  fr.  met.  fam.  Joch 

ab  que's  diverteixen  los  noys  apretantse  entre  sí 
pera  tràurerne  algun  del  llojh  que  ocupa,  pera 
entrarbi  altre.  Salga  la  parida.  Exi  foras,  hinc 
eripe. 

SARDINAL.  m.  Compost  de  pessas  de  filat  de 
pescar,  de  fil  de  lli  mó!t  prim,  ab  que  en  lo  medi- 
terrani 's  pesca  annualmenl  abundància  de  sardi- 
na, de  lo  que  prenguj  sa  denominació.  Sardinal. 
Sardinarum  retis. 

SARDINALER,  A  Y  SARDINAYRE.  m.  y  f. 
SARDLVER.  1. 

SARDINELL.  m.  Obia  feta  de  rajolas  posadas 
decanteu.  Sardinel.  Limen,  inis. 

SARDINER,  A.  m.  y  f.  Qui  tracta  en  sardinas 
0  s'  ocupa  en  vèndrerlas.  Sardinero.  Sardinarum 
propola,  negotiator.  ||  Lo  que  pertany  à  sardinas. 
Sardinero.  Ad  sardinara    pertinens.  U  Barquet  à 


552  SAR  DICCIONARI 

propòsit  pera  pescar  sardi nas.  .S'arrfmero.  Ad  sar- 
dinas  piscandas  linx. 

SARDÍNIAS.  f.  Planta  de  fullas  enleríssimas 
de  figura  entre  de  rombo  y  ovadas,  blanquinosas, 
de  olor  com  de  peix  podrit,  igual  al  de  tota  la  plan- 
ta, que  conté  subcarbonat  de  amoníach  libre.  Sar- 
dinera.  Clienopodium  vulvariae.  |1  nàut.  Cab  prim 
format  de  tres  filàslicas,  y  destinat  pera  encordar 
cusiduras  y  cosas  semblants.  Sardineta^,  sardinel. 
Funiculus,  i;  nauticus  resticulatus. 

SÀRDINETA  DE  BLANES  QUE  FUGINT  DEL  FOCH  SE  PO- 
SA A  LAS  BRASAS.  ref.  fam.  fugir  del  foch  etc. 

SARDINYOLA.f.  xanguet. 

SARDO,  A.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
Cerdenya.  Sardo.  Sardus. 

SARDÓNIGA.  f.  Herba  que  menjada  ó  begut  lo 
such  de  ella,  obliga  à  fér  gestos  com  de  ríurer,  y 
causa  la  mortab  ells.  Sardónica.  Sardua  herba.  || 
Pedra,  varietat  de  la  calcedónia,  de  la  que's  dis- 
tingeix ab  lo  color  gris  ab  clapas  rojas.  Sardónica. 
Sardonia,  se. 

SARFULL.  m.  Herba ,  espècie  de  farigola  ,  de 
mòlt  olor,  de  flors  purpúreas  ó  blancas.  Serpol. 
Serpillum,  i. 

SARGA.  f.  Espècie  desàlzeró  vímetmòlt  amarch 
y  prim.  Sarga,  sarguera.  Yimen,  inis. 

SARGANTANA,  f.  Rèptil  de  tres  ó  quatre  pol- 
zadas  de  llarch  cubert  tot  ell  de  petitas  llaminelas 
posadas  en  orde:  per  la  part  superior  es  pardo  ro- 
jench  ó  verdós,  per  la  inferior  blanch,  y  en  lo 
ivern  viu  sens  menjar.  Es  mòlt  àgil  y  lleuger.  La- 
gartija.  Lacerta,  va. 

SARGENT.  m.  Sirvienle,  escudero.  Sirvens  ar- 
morum. 

8ARGENTA.  f.  Dòna  alta  mal  fargada.  Sargen- 
ton.  Procera  et  inconcinna  fcemina, 

SARGENTIA.  f.  La  plassa  de  sargento.  Sar- 
jentia,  sarjenteria.  Legionis  instruendae  raunus. 

SARGENTO.  m.  Oficial  inferior  en  la  milícia, 
superior  en  orde  al  cabo  de  escuadra.  Sarjento.  Le- 
gionis instructor. 

SARGENTO  MAJOR.  Oficial  encarregat  de  la  disci- 
plina del  regiment:  es  superior  al  capità;  fà  de  fis- 
cal é  intervé  en  la  economia  y  distribució  dels 
caudals.  Aquest  empleo  s'  ha  suprimit  en  la  milícia 
espanyola  y  fà  sas  funcions  lo  tinen  coronel.  Sar- 
jento mayor.  Primus  legionis  instructor. 

SARGENTO  MAJOR  DE  BRIGADA.  Antiguament  ho  era 
'1  mès  antich  dels  cossos;  en  lo  dia  ho  es  l' oficial 
de  la  plana  major  de  cada  cos.  Sargento  mayor  de 
brigada.  Manipuli,  turma;  primus  instructor. 

SARGENTO  MAJOR  DE  PLASSA.  Ofici'al  de  ella,  en- 
carregat del  detall  del  servey,  de  vigilar  la  exac- 
tituten  ell  y  dislribuhir  las  ordes  del  gobernador. 
Sarjento  mayor  de  plaza.  A  railitari  civilatis  gu- 
bernatore  secundus. 

SARGENTO  DE  UN  TERs.  Oficial  de  una  part  de 
tropa,  que  correspon  à  un  regiment.  Sarjento  de  un 
tercio.  Legionis  praefectus. 


SAR 


Sargentear.  Centu- 


MANAR  COM    i    SARGENTO.  fr 

riam  instruere. 

SARGER,  A.  m.  y  f.  Fabricant  de  sarja.  Sarge- 
ro,  sarguelero.  Telae  resticulata?  textor. 

SARGETA.  f.  d.  Sarja  mès  prima  ó  de  ménos 
cos.  Sargneta.  Tela  lanea  vel  serica  resticulata 
sublilior. 

SARGIL.  m.  Espècie  de  tela  de  llana  que's  fà 
sens  tenyir,  tenint  la  filassa  de  estam  mòlt  torta  y 
forta  à  manera  de  cordonet.  Albornoz.  Pallium  cu- 
culatum  ex  duriori  tela. 

SARGILERA.  m.  y  f.  Qui  fabrica sargil.  Saya- 
lero.  Sargarius,  ii. 

SARGUERAL.  m.  Terreno  poblat  de  sargue- 
ras.  Sargal,  sargar.  Viminetum,  i. 

SARGUILLA.  f.  sargeta. 

SARJA.  f.  Roba  de  seda  que  fà  cordonet  y  es 
mès  dobla  que'l  tafetà.  Sarga.  Tela  serica  resticu- 
lata. II  Rodet  que  usan  los  del  art  de  la  seda  pera 
plegaria.  Sarja,  azaya.  Tela  lanea  resticulata. 

SARJANT.  m.  anl.  sargent. 

SÀRMATA.  adj.  Natural  de  Sarmàcia.  5íír- 
mala.  Sarmala,  ae. 

SARMÀTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Sar- 
màcia  província  vastíssima  de  laEscítia.  Sarmàtico. 
Sarmaticus. 

SARMENT,  m.  La  branca  del  cep.  Sarmiento. 
Sarraentum,  i. 

SARMENT  DE  REBROT.  L'  inútil  que  ix  dcl  tronch, 
y  no  de  las  brocadas  del  cep  ó  parra.  Esforrocino. 
Focaneum  sarmentum. 

TALLAR  LOS  SARMENTS  PERA  FÉR  LLOCH  ALS  VERE- 

MADORS.  fr,  Callear.  Calles  in  vineis  expediré. 

LLIGAR  LOS  SARMENTS  AL  CEP  FERA  QUE  NO  ESTOR- 

BEN  PERA  LLAURAR,  fr.  Caponar.  Serpentes  vilis 
palmites  religare. 

RECULLIR  LOS  SARMENTS,    fr.  AIXARMENTAR. 

SARMENTET.  m.  d.  Sarmeniillo.  Parvus  pal- 
mes. 

SARMENTICI,  A.  adj.  que  per  mofa  s'  apli- 
cava als  cristians  perquè  's  deixavan  cremar  ab 
sarments.  Sarmenticio.  Sarraentitius, 

SARMENTÓS,  A.  adj.  Semblant  als  sarments. 
Sarmentom.  Sarmentosus. 

SARNA.  f.  RONYA.  1.  2.  II  CASPA. 

TRAURER    LA  SARNA  DEL  CAP.    fr.   DeSCaSpar.   Poi- 

rigine  caput  mundare. 

SARNÓS,  A.  adj.  Qui  té  ronya.  Sarnoso.  Sca- 
biosus.  |]  Qui  té  caspa.  Casposo.  Surfurosus. 

SARNUDA.  f.  Multitut  de  cops  donats  à  algú. 
Tunda.  Fustuarium  crebra  verberatio. 

SARPA.  f.  La  grapa  del  animal.  Zarpa.  Manus 
adunca. 

SARPA  LA  GRENZA.  loc.  ter.  Andar  d  la  grería.  In 
capillum  involare. 

SARPILLERA.  f.  xarpellera. 

SARPAR.  V.  a.  fam,  xarpar.  ||  nàut.  Llevar  la 
àncora.  Zarpar.  Anchoram  tollere. 

SARPULLIR.  V.  a.  PICAR  13. 


SAR 


CATALÀ. 


SAS 


583 


I 


SARRABASTALL.  in.  ter.  soroll,  crits,  es- 
càndol. 

SARRACENO,  A.  m.  y  f.  sarrauÍ. 

8ARRACINA.  f.  Baralla  entre  iwòlls.  Sarraci- 
na.  l'ugna,  ae,  confliclus,  us. 

móurer  una  sarracina.  fr.  met.  fam.  Donar  causa 
ab  alguna  expressió  pesada,  xisine,  ó  trapasseria  à 
grans  dissensions.  Levanlar  ó  mover  una  cantera. 
Jurgia  excitaré. 

SARRAHÍ,  na.  adj.  Moro  pròpiament  de  la 
Aràbia  felís.  Sarraceno.  Sarracenus. 

SARRAHINESCH,  CA.  adj.  Sarracénico.  Sar- 
racenicus. 

BARRAT JE.  m.  llaxó. 

8ARRELL.  m.  Flocadura,  franja.  Fleco,  franja. 
Floccus,  i. 

8ARRELLET.  m.  d.  Floquecillo,  floquezuelo. 
Levis  fimbria. 

SARRI.  m.  CABAS. 

SÀRRIA,  f.  Instrument  gran  de  espart  ó  palma, 
que  posat  sobre  la  bèstia  de  càrrega  forma  dos 
corns ;  y  serveix  pera  traginar.  Esporlon,  seron. 
Amplior  spatior  sporla. 

SARRIASSA.  f.  Herba,  de  la  arrel  de  la  qual 
naixen  una  porció  de  fullas  en  figura  de  cor,  de  un 
peu  de  llarch,  del  milj  de  ellas  una  cama  sens  fu- 
llas, y  en  1'  extrem  las  flors  apiiadas.  Està  plena 
de  una  substància  agafatosa  y  de  mal  olor.  Es  acre 
y  corrosiva,  però  cúyta  pert  aquestas  qualitats,  y 
de  la  arrel  se'n  fa  pa.  Frailillos.  Arissarum,  i. 

SARRIÓ.  m.  Sàrria  petita  ab  cuberta,  pera  tra- 
ginar carbó,  etc.  Espuerta,  serà.  Cecina,  sporta,  ae. 
II  pi.  La  multilut  de  elis.  Seraje,  serada.  Sporta- 
rum  cumulus. 

SARRIONET.  m.  d.  Serico,  serillo.  Fisellus,  i, 
perula,  ai. 

SARRÓ.  ra.  Espècie  de  brutícia  blanca  que's  fa 
en  los  Uabis,  boca  y  dents.  Sarró,  relej,  releje,  li- 
mosidad,  loba.  Rubigo,  inis. 

SARRÓ.  m.  Bossa  gran  de  pell,  que  usan  los 
pastors.  Zurron,  pellico,  zamarrico.  Pasloralis  pe- 
ra. [|  Saquet  pera  anar  de  camí.  Zurron.  Marsu- 
pium,  ii.  II  met.  Tunda,  jaco  de  cops.  Paliza,  tun- 
da,  zurribanda.  Yerberatio,  fustigatio,  nis. 

FÉR  üN  SARRÓ.  fr.  Donar  una  tunda.  Batanear. 
Contundo,  is. 

VCYDAR  lo  sarró.  fr.  mel.  Confessarse.  Vaciar  el 
saco.  Peccata  confiteri. 

SARRONER.  ra.  Contrabandista  de  sarró.  Zur- 
ronero.  Mercium  interdictarum  levis  advector.  \\ 
Qui  fa  sarrons.  Zurronero.  Perarum  opifex. 

SARRONET.  m.  d.  Zurroncillo.  Manticula,  pe- 
rula, X. 

SARROS,  A.  adj.  Lo  que  té  sarró.  Sarroso.  Il- 
luviosus. 

SARSA  DE  ESPANYA,  f.  Planta  que  creix 
entre  las  rocas,  té  la  arrel  del  gros  de  un  dit, 
blanca,  nuosa,  de  la  qual  se  desprenen  mòltas  ar- 
elelas  blancas  y  llargas.  Es  mòlt  comuna  entre 


noí^altres  y  's  troba  en  Monjuich.  Zarza  del  paiíi  " 
de  Espana.  Similex  aspera. 

SARSAFRÀ.  in.  sassafràs. 

SARSAPARRELLA.  f.  Planta  de  las  Indias 
semblant  als  esbarzers  de  Espanya;  las  fullas  en 
figura  de  cor,  espinosas  y  senyaladas  ab  nou  nir- 
vis  que  corren  desde  la  basa  à  la  punta.  'L  fruyt 
semblant  als  rahims  de  parra  borda,  y  las  arrels 
són  medicinals.  Zttr2«/)arri7/o.  Aspera  smilax. 

SARSAPARRELLAR.  m.  Lo  lloeh  ó  camp 
ahont  hi  ha  mòlta  sarsaparrella.  Zarzaparrillar. 
Aspera  smilace  abundans  ager. 

SARSOLL.  m.  Qui  parla  mòlt  depressa  y  tarta- 
mut.  Farfulla.  Balbus. 

SART.  m.  Natural  de  Cerdenya.  Sardo.  Sar- 
dus,  i. 

SARTORESA  Y  SARTRA.  f.  ant.  SASTRESSA. 

SARTRE.  m.  sastre. 

SAS.  expr.  que  significa  'I  so  del  cop.  Zas.  Per- 
cutionis  slrepitus.  ||  Veu  pera  expressar  lo  cop. 
Zas.  Iclus,  us. 

SASSAFRÀS.  Arbre,  espècie  de  llorer  de  la 
Amèrica  septentrional ;  se  troba  en  lo  comers  en 
trossos  mès  ó  ménos  voluminosos,  ramosos;  la 
escorxa  de  color  pardo  rojench,  quasi  llisa,  de 
olor  aromàtich  agradable,  semblant  al  del  fonoll; 
sabor  picant  igual  à  sòn  olor;  la  part  llenyosa  gro- 
guenca, porosa,  lleugera,  composta  de  capas  con- 
cénlrioas,  de  olor  y  sabor  com  la  escorxa,  encara 
que  un  poch  mès  dèbils.  Es  sudoríficb,  antiherpè- 
tich,  y  un  remey  comú  y  vulgar  pera  fèr  fugir 
la  llet.  Sasafràs.  Laurus  sassafràs. 

SASSOLINA.  f.  Producto  de  la  combinació  na- 
tural del  boro  ab  1'  oxigeno.  Sassolina.  Sassoli- 
na,  ae. 

SASTRE,  m.  Lo  qui  per  ofici  fa  vestits  de  home. 
Sastre.  Sartor,  is. 

CENT  SASTRES,  CENT  MOLINERS,  Y  CENT  TELXIDORS, 
TRESCENTS  LLADREGOTS ;  Ó  SET  SASTRES,  SET  SABA- 
TERS Y  SET  TEIXIDORS,  VINT  Y  ÜN  LLADRE,  ref.  DeUOla 

que  dita  gent  sòn  poch  escrupulosos  en  quedarse 
'Is  retalls,  etc.  Cien  sastres,  cien  molineros  y  cien 
tejedores,  son  trescientos  ladrones.  Tot  sartores,  etc. 
tot  latrones. 

DE  SASTRE  PODRÀS  MUDAR,  QUE  DE  LLADRE  NO  ES- 
CAPARÀS, ref.  Denota  que  entre  vàrias  personas 
tan  motiu  hi  ha  pera  desconfiar  de  una  com  de  al- 
tra, ó  que  ni  unas  ni  altras  sòn  bonàs  pera  '1  fi  que 
'ns  proposam.  Enlre  ruin  ganado  no  hay  que  esco- 
jer  ópoco  hay  que  escojer.  Non  grege  de  vili  pecu- 
dem  selegeris  ullam. 

SASTRERIA,  f.  Botiga  de  sastre.  Sastreria. 
Sartoris  oíïicina.  ||  Ofici  del  sastre.  Sastreria.  Sar- 
tura,  X. 

SASTRESSA.  f.  La  muller  del  .sastre.  Sastra, 
sastresa.  Sartoris  uxor.  ||  La  dona  que  fa  ofici  de 
sastre.  Sastra,  sastresa.  Sarlrix,  icis. 

SASTRET.  m.  d.  Sastrecillo.  Sartor,  is. 

SASTRUGAR.  v.  a.  deshendssar. 


mi 


SAT 


DICCIONARI 


SAT 


SASUAVAR.  V.  a.  ant.  suavisar,  apaciguar. 

SATALIA.  f.  Nom  vulgar  de  una  espècie  de  llor 
del  genero  Rosa;  es  petita,  de  pocas  fullas,  de  un 
blanch  raòlt  violat  y  's  fa  regularment  en  los  pa- 
ratjes  ombrívols.  Rosa  blanca,  satalia.  Rosa  i  ta 
dicta. 

■     BLANCH  COM  UNA  SATALIA.  fr.  BlailCO  COMO  el  ttllipo 

de  la  nieve.  Ni  veus,  ni  val  is. 

SATAN  Y  SATANÀS,  m.  Lo  diable,  comú 
enemich  del  home.  Satan,  Satanàs.  Satanàs,  se. 

SATANAITA.  f.  Nom  que's  dóna  à  la  heretgia 
dels  Massilienses  y  als  que  la  seguian.  Salanaila. 
Satanaita,  ae. 

SATÀNICAMENT.  adv.  m.  diabólicament. 

SATÀNICH,  CA.  adj.  Propi  de  Satanàs.  ^«ííí- 
iiico.  Satan icus. 

SATÉL-LITE.  m.  Qui  acompanya  à  altre  pera 
sa  seguretat,  y  entre  'Is  emperadors  de  Orient 
equival  à  capità  de  guàrdias  de  corps.  Salélite.  Sa- 
lelles,  itis.  II  Sectari.  Saiéliíe.  Assecla,ae.  1|  aslron. 
Cada  un  de!s  planetas  menors  que  's  raouhen  al 
entorn  de  un  de  major.  Salélite.  Satelles,  ilis.  || 

ESTRELLAS  DE  BORBON. 

SATGETA.  f.  SAGETA. 
SATGETIA.  f.  SAGETIA. 
SATÍ.  m.  SETÍ. 

SATIFER.  V.  a.  SATISFER. 

SÀTIRA,  f.  PoLMna  6  escrit  pera  repéndrer  las 
costums  y  tol  lo  dolent  llansant  sobre  ell  lot  lo  ri- 
dícul. Sàtira.  Salyra,  ae.  ||  Dilxo  agut  y  picant. 
Sàtira.  Telum  facetum.  ||  Paraulas  picants  y  mali- 
ciosas,  libel-los  infamatoris.  Sàtira.  Dicterium,  ii. 

SATÍRICAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  salí- 
rich.  Satiricamente,  mordazmente.  Salyricè. 

SATÍRIGH,  ca.  adj.  Lo  que  pertany  à  Sàtiro 
ó  à  la  sàtira.  Satírica.  Satyricus.  |  Abundant  en 
sàtiras.  Salirico.  Satyris  frequens.  ||  mel.  Picant, 
agut.  Satírica.  Mordax.  j|  Maldihent.  Salirico.  Ma- 
ledicus.  II  m.  Escriptor  de  sàtiras.  Salirico.  Saty- 
rographus,  i. 

SATIRIÓ.  m.  Planta  dolsa  y  medicinal,  de 
arrel  asevada,  cama  un  poch  borrosa  y  flor  de 
figura  de  abella  ab  las  alas  estesas.  Satirion.  Sa- 
tyrion,  is. 

SATIRISAB.  V.  a.  Criticar,  censurar  ab  pa- 
raulas. Picar,  satirizar,  zaherir,  morder.  Yerbo- 
rum  aculeis  perstringere.  ||  Escríurer  sàtiras.  Sati- 
rizar. Satyras  scribere.  |]  fér  pasquins. 

SATIRISAT,  DA.  p.  p.  Salirizado,  Salyrus 
petitus. 

SÀTIRO.  m.  mit.  Mónslruo  mitj  home  y  mitj  do- 
na, que  presidia  en  los  boscos.  Sàtiro.  Satirus,  i. 
II  Deshonest.  Sàtiro.  Satyrus,  i. 

SATISDACIÒ.  f.  for.  fiansa. 

SATISDAR.  V.  a.  for.  Fér  fiansa.  Àfianzar. 
Fidejubeo,  es. 

SATISFACCIÓ,  f.  Paga  al  acreedor.  Salis fac- 
cion.  Satisfactio,  nis.  ||  Expiació  de  la  culpa  per 
medi  de  la  penitència.  Satisfaccion.  Satisfactio, 


nis.  II  Presumpció.  Satisfaccion.  PriEsumptio,  nis. 
II  Vt'njansa.  Satisfaccion,  desaçjravio,  desquite.  Par 
pari  reddilio.  ||  Piaher,  coritenlo.  Satif•faccion.  Sa- 
tisfactio, nis.  II  Confiansa  ó  seguretat  del  animo. 
Satisfaccion.  Fiducia,se.  ||  Cumpliment  dels  desiljs 
ó  del  gust.  Satisfaccion.  Satisfactio,  nis. 

A  SATISFACCIÓ,  m.  adv.  A  gust,  cumplidaraent. 
A  satisfaccion,  àpedir  de  boca.  Ex  senlenlia. 

DONAR  SATISFACCIÓ,  fr.  Respóndrcr  algú  de  lo  que 
tenia  à  sòn  càrrech.  Descargarse.  Salisfacio,  is. 

pÉNDRERSE  LA  SATISFACCIÓ,  fr.  Veujarse,  tornar 
pel  propi  honor.  Tomar  satisfaccion.  Honorem  vin- 
dicaré. 

SATISFACTORI,  A.  adj.  Lo  que  pót  satisfer  ó 
pagar  alguna  cosa  deguda.  Salis  factor  io.  Satisfac- 
torius.  II  Lo  que  satisfà  pels  pecats.  Satisfactorio. 
Satisfactorius. 

SATISFACTÒRIAMENT,  adv.  m.  De  un  mo- 
do satisfactori.  Salis factoriamenle.  Satisfactoriè. 

SATISFER.  V.  a.  Pagar  lo  que's  déu.  Salisfa- 
cer.  Exsolvo,  salisfacio,  is.  ||  Cumplir  la  obligació. 
Salisfacer.  Muneri  salisfacere.  ||  Fér  alguna  obra 
que  meresca  '1  perdó  de  la  pena.  Salisfacer.  Ex- 
pio, as.  II  Saciar  qualsevol  apetit  ó  passió.  Salisfa- 
cer. Expleo,  es.  ||  Sossegar  las  passions  del  animo. 
Salisfacer.  Cedo,  is,  placo,  as.  ||  Donar  solució  à 
algun  dubte  ó  dificultat.  Salisfacer,  responder,  re- 
solver.  R;'spondeo,  es.  ||  Sossegar  alguna  queixa  ó 
ressentiment.  Salisfacer.  Salisfacio,  is.  ||  Agradar, 
acontentar  à  algú.  Llenar,  salisfacer.  Alicui  animum 
explere.  ||  Premiar  enterament  y  ab  equitat  los  mè- 
rits. Salisfacer.  Retribuo,  persolvo,  is.  ||  Executar, 
cumplir.  Salisfacer.  Exequor,  eris. 

SATISFERSE.  v.  r.  Pagarse.  Reintegrarse,  sa- 
lisfacerse.  Sibi  ipsi  per  se  aes  alienum  solvere.  || 
Venjarse  de  algun  agravi.  Salisfacerse.  Ulcisci.  || 
Tornar  algú  per  són  honor,  precisant  aj  ofensora 
que  desfassa  1'  agravi.  Salisfacerse.  Honorem  vin- 
dicaré. II  Saciar  la  fam,  set  ó  son.  Salisfacerse.  Ex- 
pleo, es.  II  Quedar  convensut  ab  alguna  rahó  efi- 
càs.  Salisfacerse.  Acquiesco,  is.  ||  Conseguir  lo 
que's  desitjava.  Salisfacerse.  Morem  gerere. 

SATISFET,  A.  p.  p.  Satisfecho.  Satisfactus.  I 
adj.  Saciat.  Satisfecho,  saciada,   camida.  Saciatus. 
|]  Presumit,  pagat  de  sí  mateix.  Ufana,  satisfecho, 
confiada.  Arrogans. 

SÀTRAPA.  m.  Entre  Is  antichs  persas  gober- 
nador  de  província,  encara  que  en  sòn  origen  era 
lo  mateix  que  almirant  de  mar.  Sàtrapa.  Salrapa, 
se.  II  mel.  fam.  Astut,  sagàs,  artificiós.  Ladino,  sà- 
trapa, faramallera.  Yafer. 

SATRAPIA.  f.  La  dignitat  ó  gobern  del  salra- 
pa. Satrapia.  Satrapia,  ae. 

8ATS.  adv.  ant.  bastant,  prou. 

SATURACIÓ,  f.  quím.  Acció  de  saturar.  Satu- 
racion.  Safuratio,  nis. 

SATURAR,  v.  a.  quím.  Posar  en  un  líquit  tota 
la  quantitat  que  pót  disóldrerse  de  algun  sólit. 
També  s' usa  com  recíproch.  Impregnar,  saturar. 


SAV 


CATALÀ 


SE 


555 


» 


i 


,  as,  imbuo  is.  |1  anl.  Atipar,  satisfer  de, 
menjar   llartar,  saciar,  saturar.  Saturo,  as. 

8ATURNAL.  adj.  Pertanyent  à  Saturno.  Salur- 
val.  Salurnalis.  ||  pi.  Festas  en  honor  de  Saturno 
en  lo  niès  de  desembre,  que  duravan  tres  ó  cinch 
dias,  en  que  'Js  senyors  servian  ú  taula  als  es- 
claus. Saturnales.  Salurnialia,  ium,  prenia,  orum. 

SATURNIA.  f.  mil.  Juno  ulla  de  Saturno  dèu 
de  la  genlililat.  Saturnia.  Salurnia,  íb.  ||  poét.  La 
l;àlia  per  liaverse  refugiat  allí  Saturno,  portant  ab 
sí  la  edat  de  or,  (|uant  fou  llansat  del  cel.  Salur- 
nia. Saturnia,  iv. 

SATURNIANS.  m.  pi.  Heretges  deixebles  de 
Salurní  ó  Salurnil,  que  sembrà  mòllissims  errors. 
Saturn ianos,  salurnilianos.  Saturniani,  salurnilia- 
ni,  orum. 

SATURNO.  m.  mit.  Dèu  del  paganisme,  que 
llansat  del  cel  per  sos  6lls  se  refugià  à  liàlia 
por'anllii  ab  sí  la  edal  de  or.  Saturno.  Sa'urnus,  i. 
I  Lo  més  elevat  dels  sel  p'anetas,  que  eslà  entre 
'1  firmament  y  Júpiter.  Saturno.  Sa'.urnus,  i.  | 
quím.  Lo  plom.  Saturno.  Sa'urnus,  i.  1|  poél.  Lo 
temps.  Saturno.  Cronos,  i,  ||  Surrut.  Cazurro.  Taci- 
lurnus.  I  Trisl,  melancólich,  poch  sociable.  Satnr- 
nino,  nocturnal,  télrico,  muslio.  Tetricus,  salurnus. 

SAÚCH.  m.  Arbre  de  ribera,  ab  las  ramas  rec- 
tas  y  plenas  de  una  molsa  mòlt  fofa  y  blanca;  la 
escorxa  exterior  es  cendro^•a  y  so!a  de  ella  ni  ha  al- 
tra de  verda;  la  flor  serveix  pera  fer  perfums  en  las 
erissipelas.  Saúco.  Sambucus,  i,  acte,  es. 

SAicH  RÓssEO.  Arbre  del  qual  ni  ha  dos  espè- 
cies, una  de  ramas  semblants  à  las  del  saúch  co- 
mú, nuosas,  trencadissas,  ab  las  fullas  semblants 
à  las  de  la  parra,  però  més  petilas;  las  flors  de  la 
circunferència  blancas  y  hermosas,  la  llavor  en 
figura  de  cor.  La  altra  espècie  lé  las  flors  mès  uni- 
das  y  à  vegadas  tirant  à  purpúreas.  Saúco  róseo, 
olmo  humilde.  Opulus,  i. 

SAUL,  A.  adj.  ant.  sai.vo. 

SAULA.  f.  ter.  sàlzrr. 

SAULEDA.  f.  ter.  salzereda. 

SAULÓ.  m.  Espècie  de  arena  mòlt  pesanla. 
Sàbulo,  sabulon.  Sabulum,  i. 

8AULONENCH,  CA.  adj.  Abundant  de  sauló. 
Sabuloso.  Sabulosus. 

8AUMA.  f.  ant.  somera,  burra.  1|  hipòcrita. 

SAUMATGE.  m.  ant.  brigada. 

SAÜQUER,  m.  SAÚcn. 

SAURA.  f.  ant.  gralla. 

SAURÍ.  m.  La  persona  que  falsament  diu  que 
véu  lo  que  està  ocult,  encara  que  sia  sota  terra, 
raéntres  no  ho  cubra  alguna  roba  blava.  Zahori. 
Linceus,  i. 

SAUS.  m.  ant.  sahó. 

SAVASTRE.  m.  anl.  tela,  cendat. 

SAVI.  m.  sabí. 

SAVI  EX  dret.  Jurisperito.  Jurisperitus  i. 

TRÀMIT  SAVI  È    >'0  LI   DIGAS    QUE    FASSA.    ter.  lef. 

anl.  Envia  quien  lo  enlienda  y  déjalo  de  su  cuenta. 


Milte  sapiens  el  de  labore  suo  non  instrues. 
SAVIESA  Y  SAVIETAT.  f.  sabiduria. 
SAXAR  Ó  SAXEJAR.  V.  a.  SACCEJAR. 

8AXAFRÀS.  m.  SASSAFRÀS. 

SAXIFRAGA.  f.  Herba  medicinal  à  la  qual  s' 
alribuheix  la  virtut  de  rómprer  las  pedretas  dels 
ronyons  als  que  pateixen  de  mal  de  pedra.  Saxi- 
froga.  Savifragia,  íb. 

SAXIFRAGA  BERMELLA.  Herba  medicinal;  s' emplea 
com  astringent,  y  las  arrels  també  com  à  diuréti- 
cas.  Filipéndula  oficinal.  Spiroea  filipendula. 

SAXIFRÀS.  m.  Arbre  de  la  Florida,  de  fusta 
groga  y  medicinal,  de  color  que  tira  al  de  fonoll. 
Saxifrds,  sasofrds,  pavana.  Saxifragum,  i. 

SAXÓ.  m.  SACSÓ. 

SAY.  loc.  anl.  Lo  sé.  Scio. 

8AYA.  f.  Faldilla.  Saya.  Túnica  muliebris.  || 
En  algunas  religions  la  part  del  hàbit,  que  vc  à  sèr 
com  la  solana  dels  capellans.  Saya.  Túnica  talaris. 

SAYAL.  m.  Panyo  mòlt  basi  de  llana  burella. 
Sayal.  Cilicinius  pannus.  [|  Lo  vestit  de  dita  roba. 
Sayal.  Cilicina  veslis.  ||  En  los  molins  paperers  ca- 
da un  dels  feltres  ahonl  se  posa '1  full  de  paper 
luego  de  formal.  Bayeta,  sayal,  pam,  cordellale. 
Pannus,  i. 

SAYALER,  A.  m.  y  f.  Teixidor  de  sayals.  Sa- 
yalero.  Sagarius,  ii. 

SAYALESCH,  CA.  adj.  Cosa de  sayal  ó  lo  que 
li  pertany.  Sayaíesco.  Cilicius. 

SAYALERIA.  f.  Fàbrica  de  sayals.  Sayaleria. 
Sagariorum  oilicina.  [|  Ofici  de  sayaler.  Sayaleria. 
Sagarii  opificium. 

SAYALET.  m.  Sayal  fi.  Sayakte.  Pannus  cili- 
cinus  subtilior. 

SAYNETE.  m.  La  salsa  que  dóna  bon  sabor  à 
las  viandas.  Sainete.  Sapidum  condimenlum.  || 
Qualsevol  gust  ó  sabor  delicat.  Sainete.  Gulae  irri- 
tamenlum.  \\  Tol  lo  que  mou  à  complacéncia.  Sai- 
nete. Sales,  ium.  |1  Composició  dramàtica  breu  y 
jocosa.  Sainete.  Jocosa  compositio  dramàtica. 

SAYO.  m.  Casaca  llarga  y  sens  botons.  Sayo. 
Saccus,  i. 

SAYÓ.  m.  Home  corpulent,  feoó cruel.  Sayon. 
Foedus,  crudelis  homo.  l|  Butxí  en  lo  anlich.  Sa- 
yon. Carnifex,  icis,  salelles,  ilis. 

SAYOL.  ra.  anl.  capsada.  2. 

SAYONÀS.  m.  aum.  Sayonazo.  Carnifex,   icis. 

SAYT.  m.  AGUSIL,  NUNCI,   PORTER, 


SE. 


SE.  pron.  que  s'  anteposa  y  pospo.-a  al  verb  pera 
significar  la  mateixa  persona  que  regeix  [lo  verb  ó 
sobre  que  recau  la  acció  de  ell.  Se.  Sui,  sibi,  se. 
II  Anteposat  als  pronoms  me,  te,  li,  singularisa  la 
acció  del  verb  ò  la  persona  que  significan  los  al- 
tres pronoms,  com :  poch  se  me'n  dona  que  se  li 
diga.  Se.  \\  Se  junta  ab  los  verbs,  fenllos  equivaler 
à  passiva,  com:  se  diu.  Se.  Dicitur,  etc.  fl  També  s' 


856 


SEC 


DICCIONARI 


SEC 


usa  com  proposició  de  alguns  noms  y  verbs,  com: 
en  sEparar,  seíIuccíó,  sElecle.  Se.  Se.  ||  En  los  es- 
crits marins  y  vent  dit  sudest.  SE.  SE. 

SEBA.  f.  CEBA. 

SEBÀCEO.  adj.  med.  Lo  que  conté  seu  ó  li  per- 
tany. Sebàceo.  Sebaceus. 

SEBANSCOU.  m.  Espècie  de  vi  que  componen 
los  etíops.  Sebanscou.  Sebanscou. 

SEBASTIÀ,  n.  p.  de  home.  Sehaslian.  Sebas- 
tianus,  i. 

SEBASTOCRATIA.  f.  Dignitat  del  Sebasto- 
cràtor.  Sebastocratia.  Sebastocratia,  ae. 

BEBASTOGRATISTA.  f.  Muller  del  Sebasto- 
cràtor.  Sebaslocratista.  Sebaslocratista,  ae. 

SEBASTOCRÀTOR.  m.  ant.  Oflcial  de  honor 
en  la  cort  del  emperador  de  Conslantinopla;  em- 
pleo  que  sols  se  donava  à  qui  V  emperador  volia  fér 
particular  honra.  Sehastocrdtor.  Sebaslocrator,  is. 

SEBESTEN.  m.  bot.  Arbre  semblant  al  ginjo- 
ler. Sebeslen.  Zizipha,  se.  ||  Fruyla  de  dit  arbre, 
semblant  als  cascabellitos,  ab  un  pinyol  triangular 
que  serveix  en  la  medicina.  Sebesten,  sebesto.  Se- 
bestum,  i,  serdia  sebestena. 

SEBOLLIR  Ó  SEBULLIR.  V.  a.  ant.  SEPULTAR. 
II  SCMERGIR. 

SEBUSIANS.  m.  pi.  Pobles  del  Leons,  de  Fo- 
res, de  Bresca.  Sebusianos.  Sebusiani,  orum. 

SECA.  f.  Temporada  en  que  no  plou.  Seca,  sè- 
quia, sequedad.  Siccitas,  alis.  |  La  casa  ú  oficina 
ahonl  s' encunya  la  moneda.  Seca,  cesa,  casa  de  mo- 
neda. Monetarum  officina.  j]  naut.  Banch  de  arena 
que  no'l  cubre  la  àygua.  Seca.  Brevia,  orum,  sirles, 
is.  II  nàut.  Nom  que  per  antonomàsia  's  dóna  à  la 
verga  que  encrehua  en  1'  arbre  de  mitjana,  ab  1' 
únich  objecte  de  asseguraren  ella  la  vela  desobre- 
mitjana.  Verga  seca  ó  de  gala.  Velum  sic  dictum. 
II  med.  fam.  La  mort.  Muerle.  Mors,  tis.  ||  cega. 

i  SECAs  solament,  m.  adv.  A  secas  solamenle. 
Tanüm,  sine  ullo  allio. 

SEGÀ.  ra.  Terra  de  cóurer  que  sols  se  rega 
quant  plou.  Secano,  sequio,  sequedad,  sequeral,  se- 
caral.  Siccanus  ager. 

SEGACULA.  f.  Planta  y  arrel  que  vé  de  la  Si- 
bèria. Secacula,  secacul.  Secacula,  £E. 

SECADA,  f.  seca.  1. 

SECALL.  m.  La  branca  resseca  é  inútil  de  qual- 
sevol arbre.  Reseco,  reviejo.  Exiccata  arbor.  ||  Espè- 
cie de  bescuit  ressech  en  llesquetas  primas.  Biz- 
cocho  de  solelilla  ó  de  Mallorca.  Biscoctus  panis. 

SEGALLÓS,  A.  adj.  Mitj  vert  y  mitj  sech.  Ver- 
diseco.  Subsiccus. 

SEGAMENT.  m.  La  acció  de  secarse.  Secamien- 
to.  Exiccatio,  nis.  1|  adv.  m.  Ab  sequedat.  Seca- 
mente.  Siccè.  ||  Ab  pocasparaulas,  sens  adorno.  Se- 
camenle.  Frigidè.  jj  Ab  aspresa,  sens  atenció  ni 
urbanitat.  Secamenle.  Asperè,  duriter. 

SEGANSA.  f.  Joch  de  cartas  que  juga  cada  hu 
per  sí  ó  anant  de  companys.  À  cada  jugador  se  li 
donan  tres  cartas,  las  quals  si  segueixen  per  orde, 


com  tres,  quatre  y  cinch,  se  diu  secansa  ;  y  si  són 
iguals  en  lo  punt  ó  figura,  com  dos  sets  ó  dos  so- 
tas,  etc,  se  diu  ali.  Desprès  se  juga  al  trenta  yhu 
en  la  forma  regular.  Secansa.  Ludus  secansa. 

secansa  real.  La  de  rey,  caball  y  sota.  Secansa 
real.  Ludus  secansa. 

SEGANT,  f.  geom.  Qualsevol  línea  que  talla 
à  una  superfície,  ó  pla  que  talla  algun  cos.  Secan- 
te.  Intersecans  linea.  ||  m.  pint.  Composició  de  oli 
de llinosa  cuyt  ab  alls,  vidre  molt  y  raassicot  de 
daurar,  pera  que  se  sequen  prompte  'Is  colors.  Se- 
canle.  Siccans,  arefactorius. 

SEGAR.  V.  a.  ASSECAR.  II  m.  SECi. 

SECARSE.  V.  a.  ASSECARSE.  1.  2.  II  Dit  dels 
rius,  fonts,  etc,  aixugarse,  quedar  sèns  àygua. 
Secarse.  Exsiccari.  ||  Consumirse,  aniquilarse.  Se- 
carse. Tabesco,  is.  ||  Enmagrirse,  extenuarse  l'ani- 
mal. Secarse.  Macrescere.  ||  Tenir  mòlta  set.  Se- 
carse ,  apalambrase.  Siti  arere.  ||  També  s'  usa 
pera  ponderar  la  dificultat  de  demanar  lo  que's 
necessita  ó  de  humiliarse,  y  aixís  se  sól  dir:  pri- 
mer me  SEGARIA.  Secarse.  Pereo,  is.  ||  En  lo  moral 
desfallir,  morir  de  tristesa,  melancolia,  etc.  Secar- 
se. Moerore  tabescere.  ||  Dit  de  la  terra  endurirse, 
pérdrer  la  sahó.  Secarse.  Duresco,  is. 

SEGAT,  DA.  p.  p.  Secado.  Exsiccatus. 

SECCAR.  V.  a.  ASSECAR. 

SECCIÓ,  f.  Separació,  divisió  que's  fa  en  los 
llibres,  capítols,  etc.  Sercion.  Sectio,  nis.  |  Sepa- 
ració de  classes.  Seccion.  Sectio,  nis.  ||  arq.  La  de- 
lineació de  la  altura  y  profunditat  de  un  edifici, 
com  si  estigués  partit  pel  mitj,  pera  regonèixer  la 
part  interior  de  ell.  Seccion.  Sectio,  nis.  |1  geom. 
Lo  tall  de  las  líneas,  figuras  y  cossos  sólits.  Sec- 
cion. Sectio,  nis.  ||  En  las  matemàticas  se  diu  ge- 
neralment de  tot  tall  y  divisió.  Seccion.  Sectio,  nis. 

11  Capacitat  de  la  mare  de  un  riu  ó  canal  determi- 
nada per  un  pla  perpendicular  à  la  corrent  del 
àygua,  que  la  talla  desde  la  superficie  fins  al  fon- 
do. Seccion.  Alvei  sectio.  [|  ópt.  La  superficie  ó  pla 
interposat  sobre  '1  objecte  y  '1  ull,  que  talla  'Is 
raigs  visual,  y  '1  mateix  quant  s'  imagina  transpa- 
rent locossólit.  Seccion.  Superfícies  visum  secans. 

II  nàut.  Pla  en  que  s' expressan  las  vàrias  alsàrias, 
amplàrias  y  gruix  de  tolas  las  pessas  que  compo- 
nen lo  casco  de  un  barco  per  una  banda,  en  la 
mateixa  forma  que  si  aquest  se  vejès  dividit  per  un 
pla  longitudinal  y  vertical,  que  passa  per  la  raey- 
tat  del  ample  de  la  quilla.  Perfil,  seccion  ortogràfi- 
ca, plano  icnogràfico  ó  de  elevacion.  Ortographica 
sectio. 

SECCIONAR.  V.  a.  Dividir  en  seccions.  Seccio- 
nar. In  partes  dividere. 

SECH,  A.  adj.  Aixut,  falta  de  humor  ó  de  hu- 
mitat. Seca.  Aridus,  siccus.  ||  Dit  de  las  planlas 
faltat  de  verdor  ó  vigor.  Seco.  Aridus.  ||  S'  aplica 
à  certas  fruytas,  com  atmetllas,  nous,  avellanas, 
quant  ja  tenen  la  closca  dura.  Seco.  Siccaneus.  || 
Magre,  de  pocas  carns.  Flaco,  seco,  magro,  afili- 


^H'    qranado, 


SEC 


granada,  acecinado.  Flaccidus,  macer.  ||  Dit  de  la 
temporada  en  que  no  plou.  Seco.  Impluvius.  ||  Dit 
de  las  figas,  pansas,  etc,  pansidas,  dissecadas  pe- 
ra que's  conserven.  Paso,  seco.  Passus.  ||  Poch 
abundant,  faltat  de  las  cosas  necessàrias ,  com: 
aquell  pais  es  mòli  sEcn.  Seco,  pobre.  Inops.  |1  met. 
ret.  Se  diu  del  estil  faltat  de  adorno,  gn'icia  y  vi- 
vesa. Duro,  seco,  àrido,  frio.  Jejunus.  ||  Dit  del 
assumpto  ó  matèria  de  que  han  escrit  pochs,  óque 
hi  ha  poch  que  dir.  Estèril,  seco,  drido.  Exilis.  1| 
Poch  carinyós,  intractable.  Enjulo,  seco,  arisco,  es- 
pero, frio.  Asper.  ||  Sol  y  sense  companalge,  com: 
pa  y  àygua  sech,  paret  seca.  Seco,  solo.  Solus.  || 
Lo  que  està  sol,  sens  algun  accesori  que  li  done 
major  valor  ó  estimació.  Seco.  Solus.  ||  Dit  de  un 
pou,  riu,  etc,  aixut,  sens  àygua.  Agoiado,  seco. 
Exhaustus,  exsiccatus.  I  Se  diu  de  la  tos  en  que  no 
s'  arrenca  ó  escup.  Seca.  Sicca  tussís.  ||  med.  Se 
diu  de  qualsevol  membre  que  no  reb  forsas  ó  ali- 
ment. Marchito,  seco.  Aridus,  inanimus.  |1  En  la 
mística  poch  fervorós,  sense  devoció.  Frio,  seco. 
Frigidus,  aridus.  |1  Se  diu  quant  se  té  mòlta  set,  y 
així  's  diu  tenir  la  boca  seca..  Seco  de  sed.  Sitiens. 
II  med.  Qui  per  alguna  malaltia  està  sumament 
flach  y  extenuat.  Túbido.  Tabidus. 

de  sech  A  sech.  m.  adv.  De  cara  à  cara,  com: 
embestir  de  sech  i  sech.  Cara  à  cara,  frente  d  fren- 
le.  E  regione,  ex  adverso. 

ENSEcn.  m.  adv.  Fora  del  àygua.  En  seco.  In  sic- 
00.  II  Sense  sabó,  com  :  sembrar  en  sech.  En  seco. 
In  sicco.  II  De  repent,  com:  pararseEN  sech.  Dere- 
pente.  Extemplò. 

MITJ  SECH.  loC.  SECALLÓS. 

SÈGH.  m.  Lo  senyal  que  queda  en  la  part  per 
ahont  se  doblega  la  roba.  Dohlez,  pliegue.  Plicatu- 
ra,  86.  II  Lo  senyal  ó  ralla  fonda  que  deixa  en  las 
pedras,  fuslas,etc.,  la  corda  ó  ferro  que  hi  frega. 
Surco.  Sulcus,  i.  ||  clenxa. 

SEGLE.  m.  sigle. 

SECLE8T.  ra.  segrest. 

8EGORS.  m.  SOCÓS,  SOCORRO. 
8EGOSTA.  f.  RECOSTA. 

SEGRECIÓ.  f.  med.  La  separació  que's  fà  en 
los  vasos  del  cos,  dels  humors  nutritius  y  excre- 
menticis,  de  las  parts  mèsgrosseras  y  las  delica- 
das,  de  las  útils  é  inútils.  5'ccrcctoTi.  Secretio,  nis. 
II  Los  mateixos  humors  segregats.  Secrecion.  Se- 
cretio, nis. 

SEGRESTADOR,  m.  SEGRESTADOR. 

SEGRESTAGIÓ.  f.  y 

8EGRESTAMENT.  m.  SEGREST. 

SEGRESTAR,  v.  a.  segrestar. 

SEGRET,  A.  adj.  Se  diu  de  qualsevol  cosa  ocul- 
ta ó  amagada  en  las  arts,  en  las  ciéncias  ó  en  la 
naturalesa.  Secreto.  Secretus,  abditus.  ]|  Ignorat, 
conegut  de  pochs  ó  de  ningú.  Secreto.  Secretus,  ig- 
notus.  II  Ocult,  misteriós.  Oculto,  secreto,  misterio- 
so.  Arcanus.  1|  Díl  de  la  persona  que  no  revela  lo 
que  sab.  Secreto,  reservada.  Tectus  homo.  |  Se  diu 

TOMO  II. 


CATALÀ.  SEC  557 

del  lloch  interior,  retirat  ó  separat.  Secreto.  Secre- 
tus. II  m.  La  co.sa  que's  té  ó  déu  tenirse  secreta. 
Secreto,  arcano.  Arcanum,  secretum,  i.  ||  Silenci 
inviolable,  cuydado  de  no  descubrir  lo  que  déu 
estar  ocult.  Secreto.  Secretum,  i.  ||  met.  Cautela, 
dissimulo  pera  ocultar  alguna  cosa  important.  Se- 
creto, sigilo  ,  reserva,  arcano,  misterio.  Secretum, 
i.  II  Lo  més  oculto  recòndit  de  alguna  cosa.  decreto, 
seno.  Secretiora  rei.  ||  Lo  modo  ó  medi  de  descu- 
brir alguna  dificultat.  5ecreío.  Arcanum,  i.  ||  Lo  fi 
de  una  cosa  y  la  sagacitat  precisa  pera  lograrla, 
com:  lo  SECRET  de  la  eloqüència  es  saber  excitar 
las  pasions.  Secreto.  Soleitia,  indústria,  se.  |  Notí- 
cia particular  ignorada  de  mòlts,  que  algú  té  de  la 
excel-léncia,  virtut  ó  propietat  de  algun  art,  re- 
mey,  herbas,  etc.  Secreta.  Secretum,  i.  ||  Butxaque- 
ta  en  la  trinxa  de  las  calsas.  Secreto,  puridad.  Ab- 
dila  crumena.  |  Amagatall  en  los  escriptoris,  ca- 
laixeras,  etc.  Secreto.  Addila  scrinii  pars.  ||  Bosse- 
ta  en  qualsevol  part  de  la  roba.  Landre.  Yesti  as- 
sula  crumena.  ||  rellotjera.  H  retret,  recamrra. 
[|  pi.  En  laorga,  invenció  que  conté  innumerables 
pessas  interiors  y  exteriors;  però  principalment  se 
compon  de  un  pla  que  conté  altres  lantas  canals 
com  teclas  lo  teclat,  y  que  corren  equidistants  toia 
la  latitutdel  pla,  terminant  entre  las  dos  paralel- 
las  de  sa  extremitat.  Secretos.  Organi  arcana.  [j 
En  lo  tribunal  de  la  inquisició  'I  despaig  de  las 
causas  de  fe  à  distincció  de  altras  matérias;  y  tam- 
bé la  secretaria  en  que  's  despatxan  y  guardan 
aqueslas  causas.  Secreto.  In  inquisitionis  tribunali 
secreta  causarum  expeditio. 

secret  de  dos  es  perillós,  secret  de  tres  no  val 
RES.  ref.  Denota  que  lo  que  convé  no  se  sàpia,  no's 
déu  dir  à  ningú.  La  que  saben  tres  sabé  toda  res;  lo 
que  no  quieras  que  sepa  enplazani  en  barrio  agena. 
tenia  siempre  en  tu  seno;  secreto  de  dos,  sàbelo  Dios; 
secreto  de  tres,  toda  res ;  secreta  entre  dos ,  es  de 
Dios  ,  entre  tres,  a  ó  no  es,  y  entre  cuatro  ,  se  lo 
lleva  el  diabla.  Res  ubi  nota  tribus ;  totum  fit  nota 
per  orbem. 

SECRET  NATURAL.  Aquell  que  dicta  la  mateixa  na- 
turalesa que's  calle  y  oculte.  Secreto  natural.  Natu- 
rale  secretum. 

SECRETS  de  NATURALESA.  AqUClls  efcCteS    OCUltS  Ó 

ignorats  que  tenen  ó  causan  algunas  cosas  natu- 
rals, ó  s'  originan  de  algunas  curiositats.  Secreto 
de  la  naturaleza.  Natura?  arcanum. 

AIXÓ  HA  DE  ANAR  Ó  HA  DE  SÉR  AB  SECRET,  fr.  ab  qUB 

algú  avisa  à  altre  que  es  menester  callar  lo  que  se 
li  confia.  Esla  va  debajo  de  secreta.  Fac  ut  muria- 
tur  inter  nos  secretum  quodtibi  comraitto. 

CONFIAR  UN  SECRET,  fr.  Descubrirlo  à  algú  re- 
servadament.  Confiar  un  secreto.  Secretum  con- 
credere. 

DE  SECRET,  m.  adv.  De  modo  que  no  's  sàpia. 
De  secreta.  Clam.  ||  Sens  formalitat  ó  ceremónia  pú- 
blica. De  secreta.  Absqne  ritu. 

EN  ó  AB  SECRET.  Dl.  adv.  SECRETAMENT. 

70 


858 


SEC 


DICCIONARI 


SED 


LO  SECRET  DE    n'aMETLLER  ,  QUE'l  SAB  ÜN  DE  CADA 

CARRER,  ref.  ab  que's  nota  al  que  fa  misteri  de 
secrets  que  sab  tothom.  Secreio  à  voces,  ó  con  chi- 
rimias  ó  de  anchuelo.  Secretum  publicum. 

PARLAR  EN  SECRET,  ff.  StcreUar;  hablar  en  secre- 
ta. Submissa  voce  loqui. 

PUBLICAR  ALGUN  SECRET,  fr.  Anar  dihentlo  à  tot- 
hom. Echar  algun  secrelo  en  la  calle.  Arcana  in  pu- 
blicum edere. 

SECRETA,  f.  La  funció  que  fa  lo  qui  s'  ha  de 
graduar  en  cànons,  pera  probar  sa  suficiència, y  s' 
anomena  així  perquè  sols  hi  assisteixen  los  doctors 
de  la  facultat.  Secreta.  Secreta,  ae.  1|  Oració  que's 
diu  en  la  missa  entre  I'  ofertori  y  prefaci.  Secreta. 
Secreta  oratio.  |1  bassa,  necessària. 

SECRETAMENT,  adv.  m.  De  amagat.  Secreta- 
mente.  Clam,  clamculum,  furtim.  I  Misteriosament. 
Secretamenie.  Arcanè.  ||  Se  diu  dels  que  parlan  ab 
baixa  veu  pera  no  sér  ohits  dels  circunslans.  Secre- 
tamente,  en  secreto.  Submissa  voce;  secrelò. 

SECRETARI,  m.  Oficial  que  despatxa  en  nom 
desòn  amo  ó  superior  las  lletras,  provisions,  elc. 
Secretario.  Secretarius,  ii.  \\  Lo  subjecte  à  qui's 
comunica  algun  secret.  Secretario.  Cui  arcana  re- 
velari  solent.  ||  met.  Escribenl,  amanuense.  Secre- 
tario, amanuense.  Librarius,  ii. 

secretari  de  estat  ó  del  despaig  universal.  Lo 
ministre  ab  qui  'I  rey  despatxa  las  consullas  del 
ram  de  que  està  encarregat.  Secretario  de  Estado  ó 
del  despacho  universal.  Regis  à  secretis  pragmati- 
carius. 

SECRETÀRIA,  f.  La  muller  del  secretari.  Se- 
cretaria. Ministri  à  secretis  uxor.  |]  La  dona  que 
serveix  pera  escríurer  los  assumptes  de  alguna 
senyora  ó  comunitat  ahont  hi  ha  aquest  ofici,  ^e- 
eretaria.  A  secretis  ministra.  ||  La  dona  à  qui  's 
confia  algun  secret.  Secretaria.  Foemina  cui  secreta 
committuntur. 

SECRETARIA,  f.  y 

SECRETARIAT,  m.  L'  empleo  de  secretari. 
Secretariado.  Tabellionis  oílicium.  ||  La  oficina  de 
secretari.  Secretariado,  secretaria.  Tabularium  à 
secretis. 

SECRETEJAR.  V.  n.  PARLAR  EN  SECRET. 

SECRETET.  m.  d.  Secret  de  poca  importància. 
Secretillo.  Levis  momenti  arcanum. 

SECRETISTA.m.  Autor  de  secrets  de  naturale- 
sa. Secrelista.  Arcanorum  naturaescriptor.  [j  Aniich 
de  secrets.  Secretista.  Multoties  secreta  col-loquens. 

SECRETORI,A.  adj.  S'  aplica  als  vasos  y  ór- 
ganos  del  cos,  que  serveixen  pera  la  secreció.  Se- 
cretario. Secretorium  vas. 

SECTA.  f.  La  escola,  doctrina,  màxima  ú  opinió 
particular  ensenyada  per  algun  mestre  famós,  y 
seguida  per  sos  deixebles.  Secta.  Secta,  disciplina, 
ae.  II  professió.  ||  Heretgia,  partit  que  segueix  obs- 
tinadament alguna  màxima  ó  doctrina  contrària  à 
la  de  la  de  la  religió  catòlica,  apostòlica,  romana. 
Secta.  Seda,  ae. 


SECTARI,  m.  Qui  segueix  alguna  secta  y  co- 
munment  heretge.  Sectario.  Sectarius,  ii, 

SECTADOR  Y  SECTOR,  m.  La  part  del  círcul 
tallada  y  terminada  per  dos  radis  que  no  estan  en 
línea  recta  y  una  partdelacircunferéncia.  Sector. 
Sector,  is 

SECULAR,  adj.  Del  sigle,  com  oposat  à  regular 
ó  religiós.  Secular,  seglar.  Saecularis,  profanus.  || 
Dit  del  sa-erdot  que  viu  en  lo  sigle  à  distincciódel 
religiós  que  viu  en  clausura.  Secwíar.  Saecularis.  || 
També  's  diu  de  un  benefici  que  encara  que  sia  se- 
cular lo  pót  possehir  un  ecclesiàstich.  Secular.  Sae- 
cularebeneficium.  ||  Cosa  de  un  sigle,  com:  festa 
ó  poema  secular.  Secular.  Seculare. 

SECULARISACIÓ.  f.  Acció  de  secularisar  ó 
secularisarse,  Secularizacian.  Ad  saecularem  con- 
ditionem  transcriptio. 

SECULARISAR.  V.  a.  Fér  secular  lo  que  era 
ecclesiàstich  ó  regular.  Secularizar.  Ad  saecularem 
conditionem  transferre.  ||  Tràurer  del  estat  regular 
à  alguna  persona.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Secularizar.  Ad  saeculares  aliquem  transcribere; 
religiosum  solvere  legibus. 

SECULARISAT,  DA.  p.  p.  Secularizado .  Ad 
profanos  usus  translatus.  ||  m.  Lo  religiós  que  s'ha 
secularisat.  Secularizado.  In  saeculares  relalus. 

8ECULARITAT.  f.  L'  estat  ó  qualitat  de  secu- 
lar. Secularidad.  Saecularitas,  atis. 

SECULARMENT,  adv,  m.  De  un  modo  secu- 
lar, temporal  ó  mundà.  Secularmente,  seglarmente. 
Laicè,  ritu  saeculari. 

SECUNDAR,  v.  a.  Repetir  un  acteab  inmedia- 
ció.  Asecundar,  secundar.  Itero,  as.  ||  ajudar. 

SECUNDARI,  A.  adj.  Accessori.  Secundaria. 
Secundarius.  ||  anat.  Se  diu  de  una  part  de  las  ve- 
nas  làcteas.  Secundaria.  Secundarius.  ||  astron.  sa- 
TÉL-LiTE.  2.  II  Dit  de  la  llum  que  ve  per  reflexió  ó 
refracció.5'ec«nrfana.  Secundaria  lux.  ||  pi.  astrón. 
Se  diu  dels  círculs  que  passant  pels  pols  de  la 
eclíptica,  la  tallan  perpendicularment,  y  serveixen 
pera  senyalar  lo  lloch  de  las  eslrellas  respectiva- 
ment. Secundarios.  Circulus  secundarius. 

SECUNDÀRIAMENT,  adv.  m.  En  segon  lloch. 
Secundariamente.  Secundúm,  secundo. 

SECUNDIANS.  m.  pi.  Heretges  gnóstichs  ano- 
menats així  de  són  cap.  Secundianas.  Secundiani, 
orum. 

SECUNDINA.  f.  La  tela  que  cubre  '1  feto.  Se- 
cundina,  pares.  Secundina,  aruin. 

SEDA.  f.  Fil  mòlt  suau  y  prim  que's  fa  dels  ca- 
polls que'ls  cuchs  de  dit  nom  forman  ab  sa  baba. 
Seda.  Sericum,  i.  |  Lo  teixit  de  dit  fil.  Seda.  Tela 
serica.  ||  Lo  fil  de  dila  matèria  retort  ab  altres. 
Seda;  seda  de  coser.  Filum  sericum.  ||  cerda.  ||  En 
lo  moral,  suau,  apacible,  agradable.  Seda.  Lenis, 
cereus.  1|  pi.  crin.  ||  Entre  argenters,  gratas. 

SEDA  BASTA.  La  grosseia  oposada  à  la  fina.  Seda 
busla  ó  de  tada  capullo,  ó  estopena  de  seda  ó  seda 
ocal.  Sericae  congrudae. 


SED 


CATALÀ. 


SEG 


559 


SEDA  CRUA.  La  en  cru  ó  sense  filar.  Seda  cruda  ú 
en  crudo,  pelo.  Sericum  cruduin.  H  La  que's  trau 
sense  foch.  Seda  cruda.  Holosericum,  i. 

SEDA  DE  MiTjAs.  Espécic  (Ic  scda  filada  y  retorta 
que  s'  emplea  pera  fér  mitjas.  Torcidillo.  Contor- 
tum  sericum. 

SEDA  FILADA.  EúadiUo.  Füum  ex  serica  stupa. 

SEDA  FINA.  La  millor  que  fa  y  perfecciona  sem- 
pre un  sol  cuch,  y  's  fila  en  lo  torn  de  tres  madei- 
xdiS.  Almendra ;  seda  de  candongo  ó  de  candongos. 
Sericum  evile. 

SEDA  GROLLERA.  La  Hiès  basla  de  tolas,  de  capolls 
embolicats  que  no's  fila  à  torn.  Cadarzo,  azache, 
atanquia.  Sericum  asperum. 

SEDA  VERDA,  La  quc's  fila  estant  lo  cuch  viu  dins 
lo  capoll.  Seda  verde.  Ex  folico  vivo  àdhuc  bombi- 
ce,  deductum  sericum. 

ENGANXAR  Ó  POSAR  LA  SEDA  AL  NYINTOL.  EnSCdar. 

Sericum  Glum  seia  muniré. 

PESADOR,  VENEDOR  DE  SEDA.  Geliz.  Serici  veudi- 
tione  publicse  praefeetus. 

8EDAL.  m.  Entre  cirurgians  y  menescals  cinta 
6  cordó  que's  passa  de  una  part  à  altra  de  la  pell 
del  animal  pera  promóurer  la  supuració  ó  fér  acu- 
dir à  altra  part  1'  humor.  Sedal.  Caulerium  filis 
transfixum. 

SEDAIVT.  ra.  Lo  que  està  fét  de  seda  ó  li  sem- 
bla. Sedeno.  Serico  simile. 

SEDÀS.  m.  cedís. 

SEDAYRE.  m.  Fabricant  ó  marxant  de  seda. 
Sedero.  Sericarius,  ii. 

SEDE.  f.  Pròpiament  significa  cadira ;  y  's  pren 
per  la  dignitat  de  bisbe,  arquebisbe,  patriarca  ó 
papa,  com:  sede  vacant,  santa  sede.  Sede.  Sedes, 
is.  II  pi.  ant.  InQor  en  lo  ooll  del  animal.  Papera, 
Struma,  se. 

seda  PLENA.  La  actual  ocupació  de  la  dignitat 
[episcopal  ó  pontifícia.  Sede  plena.  Sedes  plena. 

sede  vacant.  La  que  està  desocupada  per  haver 
mort  lo  prelat  que  la  obtenia.  Sede  vacanie.  Sede 
vacans. 

SANTA  sede  ó  sede  APOSTÒLICA.  La  de  la  Iglésia  de 
Roma.  Santa  Sede,  Sede  apostòlica,  Silla  de  san  Pe- 
dra. Apostòlica  Sedes. 

SEDEJANT.  p.  a.  adj.  Qui  té  set.  Sedienle.  Si- 
tibundus,  sitiens.  ||  met.  Qui  desitja  ansiosament 
alguna  cosa.  Sediento.  Avidus ,  siticulosus.  ||  Lo 
que  té  falta  de  àygua  ó  humitat,  com  los  camps  en 
temps  de  seca.  Sediento.  Siticulosus. 

SEDEJAR.  V.  a.  Tenir  set.  Tener  sed,  estar  se- 
diento. Sitio,  is.  II  Netejar  ab  sedàs  las  pedras  pre- 
ciosas,  las  pessas  de  or,  plata,  etc.  Sedear.  Marga- 
ritas,  etc.  sedacea  scopula  detergere.  |  Desitjar 
ansiosament.  Anhelar,  ansiar,  Ambio,  is. 

8EDENT,  A.  adj.  sedejant. 

SEDENTARI ,  A.  adj.  S'  aplica  al  ofici  ó  vida 
de  poca  agitació  ó  moviment  en  que's  passa  mòlt 
temps  assentat.  Sedentario.  Sedentarius,  ii. 

SEDENY.  m.  SEDAL. 


SEDICIÓ,  f.  Revolució,  avalot.  Rebelion,  sedi- 
cion.  Seditio,  nis,  procella,  se.  ||  Renyina,  discòr- 
dia. Sedicion.  Dissentio,  nis.  U  met.  Inobediéncia 
en  orde  à  las  passions  contra  la  rahó.  Sedicion.  Se- 
ditio, nis. 

SEDICIÓS,  A.  adj.  Qui  causa  ó  móu  sedicions. 
Turbulento,  sedicioso,  revoltoso.  Sediliosus,  factio- 
sus.  II  Qui  sembra  discórdias.  Sedicioso.  Jurgiosus. 

SEDICIÓS  AM  ENT.  adv.  m.  De  un  modo  sedi- 
ciós. Sediciosamente.  Seditiosè. 

SEDOÀRIA.  f.  Planta  de  las  índias  orientals, 
de  fullas  semblants  à  las  delgingebre,  encara  que 
majors;  la  arrel  es  rodona,  nuosa,  aromàtica,  de 
sabor  acre  un  poch  amarch;  fortifica  '1  ventrell  y 
es  contra  la  eòlica  flatosa.  Cedoaria,  zedoaria.  Ze- 
doaria,  ae. 

SEDÓS,  A.  adj.  ant.  cerdòs.  |  Com  seda  ò  sem- 
blant à  ella.  Sedoso,  sedeno.  Sericis  similis. 

SEDUCCIÓ,  f.  Obra  de  seduhir.  Seduccion.  Se- 

duClio,  nis.  II  SOBORN. 

SEDUCTIU ,  VA.  adj.  Lo  que  enganya.  Seduc- 
tivo.  Fallax,  seducens. 

SEDUCTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  seduheix.  Seduc- 
tor. Seductor,  is.  ||  Corrompedor  de  la  juventut. 
Seductor.  Mango,  nis.  ||  adj.  met.  Lo  que  atrau  ó 
encanta.  Seductor.  Seductor,  is. 

SEDUHIR.  V.  a.  Enganyar  ab  art  y  manya.  Se- 
ducir.  Seduco,  circumvenio,  is.  ||  mel.  sobornar. 

II  PERVERTIR. 

SEDUHIT,  DA.  p.  p.  Seducido.  Seductus. 

SÉDULA.  f.  CÈDULA. 

SEENT.  adj.  Dit  dels  béns  inmobles.  Raices,  si- 
tios.  Immobiliabona. 

SEFARITA.  f.  Seclas  de  turchs  que  creuhen 
mòlts  dels  atributs  de  Dèu,  però  '1  fan  corpóreo, 
encara  que  incorruptible.  Sefarita.  Sepharila,  ae. 

SEFORITA.  adj.  Cosa  de  la  ciutat  de  Séforis* 
Seforila.  Sephoritus. 

SEGA.  f.  Obra  de  segar  y  '1  temps  en  que  se 
sega.  Siega.  Messis,  is.  I  Lo  temps  de  segar  lo  fe. 
Segazon.  Messis,  is.  ||  met.  La  multilut  de  gent 
convertida  ó  prompta  à  convertirse.  Siega.  Mes- 
sis, is. 

SEGABLE.  adj.  segador.  1. 

SEGABOSSAS.  m.  Lladre  de  bossas.  Cortabol- 
sas,  ladron,  ralero.  Latrunculus,  i. 

SEGADA.  f.  SEGA. 

SEGADES.  f.  pi.  ant.  Dret  antich  sobre  la  sega. 
Siegas.  Messis  vectigal. 

SEGADOR,  A.  adj.  Lo  que  està  en  disposició 
de  sér  segat.  Segadero,  segable.  Sectivus.  ||  m.  y  f. 
Qui  sega.  Segador.  Messor,  is.  ||  pi.  Guspiras  mòlt 
subtils  agafadas  al  cul  de  la  caldera,  que's  multi- 
plican  y  disminuheixen  en  mòlt  poch  temps.  Mon- 
jas,  segadores.  Scinlillulaí,  arum. 

SEGAR.  v.  a.  Tallar  ab  la  fals  lo  blat  ó  ber- 
bas.  Segar.  Meto,  is.  ||  met.  arrasar,  arruhinar.  || 
En  lo  moral  recuUir,  juntar.  Segar.  Meto,  is.  ||  Dit 
de  la  roba.  Cortarse,  abrirse.  Findi. 


SEG 


DICCIONARI 


SEG 


PEL  SEGAR  DEL  MES  DE  MAKi.  01.  adv.  Denota  la 
impossibilitat  de  fér  ó  conseguir  alguna  cosa  ó  que 
no's  déu  fér  per  sér  impertinent.  Cuando  mcen  las 
gallinas,  cuando  vengan  los  nazarenos.  Ad  graecas 
calendas;  cum  mula  peperit. 

QUI  NO  PÓT SEGAR,  ESPiGOLA.  lef.  Se  diu  de  aquells 
que's  eontentan  al)  lo  lícit  mès  per  necessitat  que 
per  virtut.  Quien  mas  no  puede,  con  su  muger  se 
acuesta ;  caminanle  cansado  monta  en  un  asno,  si  no 
tiene  ó  no  alcanza  caballo.  Si  non  detur  equus, 
scandet  vir  fessus  assellum.  1|  S'  aplica  al  ambi- 
ciós, que  quant  no  pót  conseguir  mòlt,  no  deixa  '1 
que  li  donan,  encara  que  sia  poch.  Cuando  no  lengo 
salomo,  de  todo  como.  Parvula  ne  spernas,  nihilo 
vel  recula  prseslat.  1|  Dóna  à  enténdrer  que  qui  no 
té  habilitat  pera  las  cosas  delicadas,  s'  aplica  per 
necessitat  à  las  grosseras.  Si  no  fui  avisada,  lomé 
la  estopada;  no  salió  buen  cordonero,  quedóse  en  ca- 
beslrero.  Ut  quimus,  quando  ut  volumus  non  licet, 

QUI  S'  HO  HA  SEGAT,  QUE  s'  HO  ESPIGOLE.  ref.  QUI 
MENJA  LA  CARN  QÜE  ROSEGUI  'lS  OSSOS,  [j  QUI  HA  FÉT 
LO  COGOMBRE,  QUE'l  TRAGA  AL  OMBRA. 

SEGEL.  m.  SELLO. 

SEGELAR.  V.  a.  SELLAR. 

SEGELL,  ra.  sello. 
8EGELLADOR,  A.  m.  y  f.  SELLAD0R. 
SEGEYL.  m.  ant.  sello. 
SEGEYLAR.  v.  a.  ant.  sellar. 
SEGLE.  m.  ant.  sigle. 

SEGLAR.  V.  a.  SECULAR. 

SEGLARMENT.  adv.  m.  De  un  modo  seglar. 
Seglarmente.  Seculari  modo,  laicè. 

SEGLE.  m.  ant.  sigle.  [|  sègol. 

SEGLIT.  m.  ant.  Jergon.  Straminea  culcitra  to- 
mento  plena. 

SEGMENT,  m.  geóm.  La  línea  recta  tirada  pel 
interior  de  una  curva.  Segmento,  cuerda.  Segmen- 
lum,  i. 

SEGMOIDAL.  adj.  anat.  Se  diu  de  las  vàlvu- 
las  de  la  artèria  pulmonar,  que  quant  se  separan 
donan  pas  à  la  sanch  del  ventrícol  del  cor  en  la  ar- 
tèria. Segmoidal.  Segmoidalis,  semilunaris. 

SEGO.  m.  SAGó. 

SÈGOL.  m.  Espècie  de  blat  de  qualitat  infe- 
rior, ab  la  espiga  mès  llarga  y  comprimida,  y  que 
despedeix  fàcilment  lo  gra,  '1  qual  es  de  figura 
oblonga,  nu,  punxagut  per  un  extrem  y  de  color 
moreno.  Cenieno.  Secale  cacreale. 

SÈGOL  BANYUT.  Producció  Vegetal  que's  troba 
principalment  en  las  llavors  del  sègol,  y  en  lo  cò- 
rners se  presenta  ab  los  caràcters  següents :  cos  de 
5  à  IS  líneas  de  llarch,  cilindricli  ó  un  poch  trian- 
gular, un  poch  encorvat,  obtús  en  sas  extremitats 
y  mòlt  semblant  al  asperó  del  gall  ab  un  solch 
longitudinal ;  1'  olor  un  poch  animalisat,  un  poch 
ranci  ó  de  mantega,  quant  es  vell,  de  sabor  acre  y 
desagradable  y  no  conté  midó.  Cenieno  con  corne- 
zuelo  ó  con  espolon,  clavo  secalino,  Clavus  secali- 
nus,  secale  cornutum. 


SEGOLAR.  m.  Camp  plantat  de  sègol.  Cente- 
nar, cenlenal.  Àger  secali  consitus. 

SEGOLÓS,  A.  adj.  Lo  que  participa  de  sègol  ó 
està  mesclat  ab  ell.  Cenlenoso.  Secali  permixtus. 

SEGON,  A.  adj.  Lo  que  ve  en  orde  desprès  del 
primer.  Segundo.  Secundus.  [)  La  seixantena  part 
de  un  minut.  Segundo.  Minulum  secundum.  ||  Dit 
del  fruyt  ó  flor  que  per  sér  fora  de  temps  no  pót 
madurar.  Redrojo.  Regerminalio,  nis.  ||  prep.  se- 
gons. 

LO  segon.  m.  adv.  segonament, 

SEGONA,  f.  mús.  Un  dels  interval-los,  que 
pròpiament  no  es  altra  cosa  que  la  distància  de  un 
to  à  altre  inmediat.  Segunda.  Secunda,  ae. 

SEGONAMENT,  ad.  m.  En  segon  lloch.  Se- 
gundamente,  en  segundo  lugar,  secundar iamenle.  Se- 
cundo, secundariè. 

SEGONARI.  m.  Cosa  qne  pertany  al  segon. 
Secundario.  Secundarius,  ii.  ||  En  las  aulas  de  gra- 
màtica, etc,  cada  estudiant  del  segon  any.  Media- 
nisla.  Secundae  classis  alumnus. 

SEGONET.  m.  d.  SAGONET. 

SEGONS,  prep.  relativa  y  condicional  de  altra 
cosa  à  que's  refereix  lo  que  es  conforme  ó  com  ella. 
Segun.  Ex  juxtà,  ut,  secundum.  \\  Conforme,  à  pro- 
porció. Segun.  Pro. 

SEGONS  Aixó.  m.  adv.  ilatiu.  Segun  eso,  luego.  Er- 
go, igitur. 

SEGONS  COM.  m.  adv.  pera  explicar  la  total  con- 
formitat de  una  cosa  ab  altra  ó  al  estat  que  tenia 
abans.  Segun  y  como,  segun  que.  Prout. 

SEGONS  MÈS  Ó  MENYS.  A  POCA  DIFERÈNCIA. 

SEGONS  QUE.  m.  adv.  A  proporció  que.  Segun 
que.  Pro  quam.  [)  Segons  lo  que.  Segun  lo  que.  Pro 
eo  quantum. 

SEGORNAR.  V.  n.  ant.  seixornar. 

ANAR  SEGORNANT.  loC.    ant.  ENTBETENIRSE. 

SEGÒVIA,  NA.  adj.  Cosa  de  Segòvia.  Segovia- 
no.  Segoviensis. 

SEGREGACIÓ,  f.  Obra  de  segregar.  Segrega- 
cion.  Segregatio,  nis.  ||  secreció. 

SEGREGAR,  v.  a.  Apartar,  separaruna  cosa  de 
entre  altras.  Segregar.  Segrego,  as.  H  exclóurer. 

SEGREGAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Segregado.  Se- 
grega tus. 

SEGREGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  segrega  ó  té 
virtut  de  segregar.  Segregalivo.  Segregans. 

SEGRERA.  f.  ant.  aldea. 

SEGREST,  m.  Depósit  judicial  de  alguna  per- 
sona ó  alhaja  en  un  tercer,  fins  que's  decideix  à 
qui  pertany.  Secueslro,  secuestracion.  Sequestrum, 
i.  II  EMBARCH.  11  La  persona  en  qui's  fà  '1  depósit 
judicial  de  alguna  alhaja,  etc.  Secueslro.  Seques- 
ter,  is. 

SEGRESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  segresta.  Se- 
cueslrador.  Sequestrator,  is. 

SEGRESTAMENT.  m.  segrest. 

SEGRESTAR.  V.  a.  Posar  en  segrest.  Secues- 
trar.  Sequeslro,  as.  |1  Deposilar  una  dona  judicial- 


I 
I 


SEG 


ment,  afí  de  posaria  en  Iliberlatpera  casarse.  Sa- 
car la  novia  por  el  vicario.  Ad  foeminain  ducendam 
jüdioiale  vicarii  polestalc  uli. 

SEGRESTAT,  DA.  p.  p.  Secueslrado.  Seques- 
tratus. 

SEGUEDAT.  f.  CEGUEDAT. 

SEGÜENT,  p.  a.  Lo  que  segueix.  Siguiente.  Se. 
quens.  ||  adj.  Lo  que  vé  desprès  de  allracosa,  com 
lo  dia  SEGÜENT,  elc.  Sigmente.  Posterus. 

SEGÜENT  PROP.  INMEDIA TAMENT, 

SEGUIDA,  f.  L'  acte  y  efecte  de  seguir  ó  se- 
guirse.  ^ejMt'da.  Consecutio,  nis.  |)  Formalitat,  com: 
home  de  seguida.  Formnlidad,  peso.  Formalilas, 
tis. 

DE  seguida,  m.  adv.  Consecutivament,  sens  in- 
terrupció. De  seguida,  inmedialamente.  Conlinualè. 

NO  portar  seguida,  fr.  ANAR  FORA  DE  CAMÍ. 

NO  TENIR  SEGUIDA,  fr.  Obrar  sèns  concert,  dir  lo 
que  no  es  regular.  Ir  fuera  de  trastos.  Extra  aleas 
ferri. 

PORTAR  MALA  SEGUIDA,  fr.  ANAR  EN  SEGONA  INTEN- 
CIÓ. 

PORTAR  SEGUIDA,  fr.  Aveairse  lo  que's  diu  de  al- 
guna cosa  ab  lo  que  s'  havia  oít  à  dir  abans.  Lle- 
var camino.  Convenio,  is. 

SEGUIDAMENT,  adv.  ra.  DE  seguida.  ||  Ini- 
dament.  Seguidamente.  Conlextim. 

SEGUIDILLA.  f.  Composició  mètrica  de  quatre 
versos,  primer  y  tercer  de  set  síl-labas,  segon  y 
quart  de  cinch,  y  assonants  entre  sí.  Seguidilla. 
Breviusmetrum. 

8EGUIDILLER,  A.  m.  y  f.  Persona  mòlt  aficio- 
nada à  ballar  ó  cantar  seguidillas.  Seguidillero. 
Canlilenaï  vulgo  seguidillas  cantator. 

SEGUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  segueix.  Seguidor. 
Secta tor,  is. 

SEGUIMENT,  m.  La  acció  de  seguir.  Segui- 
mienlo.  Insecutio,  nis.  \\  Acompanyament.  Séquito. 
Comilatus,  us.  |1  En  la  moral,  natural  inclinació. 
Propension,  seguimiento.  Propensió,  nis.  [j  Dit  del 
procehir  en  justícia,  com:  anaren  seguiment  de  un 
plet.  S'e^uimieíiío.  Prosecutio,  nis. 

SEGUIR.  V.  a.  Anar  ó  caminar  detràs  de  algú. 
Seguir.  Sequor,  eris.  1|  Caminar  en  bon  orde  des- 
près de  altre.  Seguir.  Incedo,  is.  ||  Deixarse  con- 
duhir  ó  guiar  de  altre.  Seguir.  Sequor,  eris.  H 
Acompanyar  à  algú,  sia  per  honor  ó  per  sa  segu- 
retat. Seguir.  Comito,  as,  consequor,  eris.  ||  Esde- 
venir segons  r  orde  natural  de  relació  ó  dependèn- 
cia, com:  la  nit  segueix  al  dia,  '1  fill  al  pare,  elc. 
Seguir.  Subsequor,  eris.  1|  Proseguir,  continuar. 
Seguir.  Prccedo,  is.  H  Professar  ó  exercir  alguna 
facultat,  ciència,  mètodo  de  vida,  elc.  Seguir.  Pro- 
fiteor,  eris.  U  Tractar  algun  plet,  negoci,  pendén- 
cia,  elc.  Seguir.  Prosequor,  eris.  [|  Conformarse  ab 
lo  dictamen  ó  partit  de  algú.  Seguir.  Sector,  aris; 
alicujus  opinioni  favere.  ||  Perseguir.  Perseguir, 
seguir.  Persequor,  eris.  ||  Examinar  alguna  cosa 
per  son  orde,  tràurer  conseqüéncias.  Seguir.  Per- 


CATALÀ.  SEG  561 

pendeo,  es.  |  Observar  à  algú,  expiarlo.  Seguir. 
Observo,  as.  ||  En  lo  moral,  imilar,  com:  seguir  la 
religió  catòlica,  la  lley  de  Jesucrist,  las  màximas 
del  Evangeli,  elc.  Seguir.  Teneo,  es,  sequor,  eris. 
Caminar  directament  à  alguna  part.  Seguir.  Tendó, 
is.  II  V.  r.  Inferirse  ó  sèr  consegüent.  Seguirse,  ser 
consiguienle,  resultar.  Sequi,  oriri.  ||  Succehir  una 
cosa  à  altra  per  sòn  orde,  torn  ó  número.  Seguirse. 
Subsequi,  venire.  |)  mel.  Originarse,  provenir  una 
cosa  de  altra.  Seguirse.  Subsequi;  originem  duce- 
re.  II  cuMPLiR. 

SEGUIT,  DA.  p.  p.  Seguido.  Secutus. 

tot  seguit,  m.  adv.  Inmedialament.  rodo  segui- 
do, inmedialamente.  Continuo. 

SEGUR,  A.  adj.  Libre  de  tot  dany  y  perill. 
Seguro.  Tutus.  ||  Tranquil,  ple  de  seguretat  y  con- 
fiansa.  Seguro.  De  aliquo  securus.  ||  Defensat,  am- 
parat,  protegit.  Seguro.  Tectus,  tutus.  ||  Cert,  in- 
dubitable,  infal•lible  en  cert  modo.  Seguro.  Cer- 
tus,  securus.  ||  Fiel,  de  bona  fé.  Seguro.  Locuples. 
II  Ferm,  constant,  que  no  està  à  perill  de  faltar  ó 
càurer.  Seguro.  Firmus,  tutus.  U  m.  com.  Lo  con- 
tracte ó  escriptura  ab  que  s'  asseguran  alguns 
efectes  de  comers.  Seguro.  Salisdalio,  nis.  ||  adj. 
Se  diu  de  la  cabalcadura  quieta,  Iranquila,  y  que 
no  s'  espanta  ui  tropessa.  Seguro.  Securus. 

AL  segur.  m.  adv.  segurament. 

BEN  segur  ó  a  bon  SEGUR.  m.  adv.  Certament, 
sèns  dubte.  A  huen  seguro.  Cerlò  quidem.  ||  proba- 
blement. II  irón.  COM  ARA  PLOUHEN  FIGAS. 

DE  segur.  m.  adv.  de  cert. 

en  segur.  m.  adv.  en  part  segura. 

estar  ben  segur.  ra.  adv.  Estar  ben  cert  ó  en- 
terat  de  alguna  cosa.  Estar  bien  cierlo.  Constaré, 
patere.  ||  Estar  en  nostre  poder  lo  que's  desitjava. 
Estar  en  per cha.  In  tuto  esse. 

POSAR  EN  segur.  adv.  ASSEGURAR.  3. 

sobre  SEGUR.  m.  adv.  ab  tota  seguretat. 

SEGURADOR,  A.  m.  y  f.  assegurador. 

SEGURAMENT,  adv.  ra.  Ab  seguretat  y  con- 
fiansa,  sèns  perill.  Seguramente.  Certò,  tutè.  |I  Sèns 
dubte.  Seguramente,  sin  duda.  Indubilanter. 

SEGURETAT,  f.  Estat  de  las  cosas  que  las  fa 
fermas,  certas,  seguras  y  libres  de  tot  perill.  Segu- 
ridad.  Securitas,  alis.  ||  Certesa.  Seguridad.  Certi- 
tudo,  inis.  II  Fe  pública.  Seguridad.  Fides,  ei.  1| 
Sossego,  tranquilitat  de  animo.  Seguridad.  Animi 
tranquilitas.  ||  Fiansa,  obligació  de  satisfer  per  al- 
tre. Seguridad.  Salisdalio,  nis.  ||  Cautela  ó  cuydado 
pera  afiansar  algun  negoci,  elc.  Seguridad.  Tu- 
tum,  i. 

ab  tota  seguretat,  m.  adv.  Sènsaventurarse  al 
risch  ó  perill  que  podia  esdevenir.  Sobre  seguro. 
Ex  tuto. 

posar  en  seguretat,  f.  assegurar.  3. 

SEGURÍSSIM,  A.  adj  sup.  Segurisimo.  Tulis- 
simus. 

SEGURÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Seguri- 
simamente.  Tntissimè. 


562 


SEL 


DICCIONARI 


SEL 


SEGURITAT.  f.  seguretat. 

SEGUT,  DA.  p.  p.  del  verb  sénrer.  Seníado. 
Sedens. 

SEHENfT.  p.  a.  Senlado.  Sedens,  tis.  |1  seent. 

SEIDA.  m.  Animal  quadrúpede  de  Àfrica,  de 
un  pam  de  alt,  ab  mostatxo  com  lo  tigre,  '1  morro 
de  Ilebra,  y  las  orellas  com  las  de  las  personas: 
està  cubert  de  puas  negras  y  blancas  ab  que's  de- 
fensa dels  animals  quel'  acometen,  Seida.  Seida 
animal. 

SEIS.  m.  niimeral.  sis. 

SEISÉ.  m.  sisÉ. 

SEIXA.  f.  xEixA. 

SEIXANTA,  adj.  y  m.  núm.  xeixanta. 

SEIXORNAR.  V.  n.  ant.  estar  ,  permanéixer. 

SELECCIÓ.f.  Elecció  de  una  cosa  entre  altras, 
separantla  per  millor.  Seleccioni.  Seleclio,  nis. 

SELECTE,  A.  adj.  Escullit  ,  triat  per  millor. 
Selecto.  Seleclus. 

SELÉNIGH,  CA.  adj.  que's  diu  del  discurs  ó 
tractat  sobre  la  lluna.  Selénico.  Selenicus. 

SELENITAS.  m.  pi.  Los  habilanls  que  alguns 
suposan  en  la  lluna.  Selenüas.  Selenilaí,  arum. 

SELENITES.  m.  Pedra  mòlt  rara  que's  troba 
en  la  Xina;  es  transparent,  y  diulien  que  posantla 
à  la  nit  de  cara  à  la  lluna,  la  representa  com  ho 
faria  un  mhaM.Selenües,  selenita,  piedra  de  la  lu- 
na,  piedra  especular,  espejuelo  espdlko.  Seleni- 
tes,  ae. 

SELENOGRAFIA.  f.  Part  de  la  cosmograüa, 
que  descriu  la  lluna.  Selenografia.  Selenogra- 
phia,  íE. 

SELENOGRÀFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
lluna.  Selenogràfico .  Selenographicus. 

SELEUCIANS.  m.  pi.  Secla  que  ensenyava  que 
Dèu  era  corpóreo,  y  l' ànima  formada  de  ayre  y 
foch  pels  àngels,  que  la  matèria  era  coeterna  à 
Dèu,  y  que  Jesucrist  havia  deixat  la  dreta  de  Dèu 
Pare,  y  posat  sòn  trono  en  lo  sol.  Seleucianos,  her- 
mianos.  Seleuciani,  orum. 

SELEUCIDA.  f.  Renom  dels  reys  de  Grècia, 
sucessors  de  Alexandro,  que  regnaren  en  Síria,  al 
modo  que'l  de  Plolomeo  en  Egipte.  Seleucida.  Se- 
leucida,  te. 

SELÉUCIDES.  f.  pi.  Aucells  de  la  montanya 
Càssio,  mòlt  estimats  dels  llauradors,  perquè  devo- 
ravan  las  llangoslas.  Seléucides.  Seleucides,  um. 

SELLA.  f.  Assento  ab  estreps  acomodat  al  llom 
de  la  caballeria,  ple  de  crin  yforrat  de  drap  per 
sola  y  de  cuyro  suau,  pera  anar  à  caball  ab  como- 
ditat. Silla.  Ephippium,  ii.  H  En  las  fabas  la  ra- 
Ueta  negra  que'ls  surt  al  cap  mès  gros.  Ceja.  Fi- 

lum,  i.  II  CELLA. 

SELLA  DE  TROSSA.  SUla  de  alforju.  Perae  ephip- 
pium. 

SELLA  VOLANT.  Espécic  dc  calesa.  Silla  volanle, 
carrocin.  Carpentum,  i. 

1  QUI  NO  vÓL  SELLA  DÈü  LI  DÓ  BAST.  ref.  Contra 
aquells  que  desprecian  lo  bè  ó  avantatges  ab  ex- 


posició probable  de  un  pitjor;  ó  que  per  no  pérdrer 
un  poch  desprès  ho  perden  tot.  Quien  hien  tiene  y 
mal  desea,  vaya  y  viva  en  la  galera.  Qui  bene  ha- 
bens,  malè  habere  petit,  pelat  ille  triremem. 

LLEVAR  LA  SELLA.fr,  DESENSELLAR. 
NO  SÉRBO  PERA  SELLA  NI  PERA  ALBARDA.  fr.  NO  SÉR 
BO  PERA  PÓNDRER  NI  PERA  COVAR. 

SELLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sella.  Sellador. 
Obsignalor,  is. 

SELLADURA.  f.  Obra  de  sellar.  Selladura.  Ob- 
signatio,  nis. 

SELLAR.  V.  a.  Posar,  imprimir  una  marca  ó 
sello.  Sellar.  Sigillo,  as  ;  sigillo  muniré.  I  Posar 
lo  sello  sobre  de  alguna  cosa  per  sa  seguretat.  Se- 
llar. Signo  muniré.  1|  Estampar,  imprimir  una  co- 
sa en  altra.  Eslampar,  sellar.  Obsigno,  as.  ||  Clóurer 
ab  sello  las  requisitórias,  etc.  Sellar.  Obsigillo, 
consigno,  as.  [j  met.  Conclóurer,  posar  fi  à  alguna 
cosa.  Sellar.  Perficio,  is;  coronidem  imponere.  | 
Imprimir  una  lletra  en  lo  front  ab  un  ferro  bu- 
llent; càstich  que's  donava  als  falsos  acusadors. 
Sellar.  Stigmata  imprimere.  ||  Posar  lo  paper  en  la 
marca  de  la  fàbrica.  Sellar.  Exprimo,  is.  \\  adj.  Dit 
de  la  pedra  picada.  Sellar.  Politus  lapis. 

SELLAT,  DA.  p.  p.  Sellado.  Signatus,  sigillo 
munit  us. 

SELLA VORS.  adv.  t.  ALASHORAS. 

SELLER.  m.  Qui  fa  sellas.  Sillero,  silletero, 
guarnicionero,  jaecero.  Ephippiarius  opifex. 

SELLO.  m.  Instrument  en  que  estan  grabadas 
algunas  armas  ó  divisas,  pera  donar  autoritat  à 
algun  paper  ó  altres  cosas.  Sello.  Sigillum,  i.  j]  La 
estampa  ó  senyal  que  deixa  '1  sello.  Sello.  Signa- 
tura, ae.  II  met.  La  última  perfecció  de  alguna  obra. 
Sello,  última  mano.  Coronis,  idis.  ||  La  marca  de  la 
moneda  ó  medallas.  Curio  ,  sello,  marca.  EíTigies, 
ei. 

SELLO  DE  CARTAS.  Marca  que's  posa  sobre  de  la 
hòstia  al  tancar  las  cartas.  Nema.  Nema,  ae. 

SELLO  DE  SALOMÓ.  Certa  planta  medicinal  de  uns 
dos  peus  de  alt,  las  fullas  semblants  à  las  del  llo- 
rer, encara  que  mèsamplas  y  abmès  nirvis  desi- 
guals; la  flor  y  la  arrel  blancas.  Sello  de  Salomon, 
filon.  Polygonaton,  i;  sigillum  Salomonis.  ||  Figura 
que's  forma  encreuhant  entre  sí  dos  triànguls  equi- 
làteros  y  rectilíneos.  Sello  de  Salomon.  Sigillum 
Salomonis. 

POSAR  LO  SELLO.  fr.  SELLAR.  8. 

TRAüRER  LO  SELLO.  fr.  Esborrarlo.  Desellar.  Si- 
gillum delere. 

SELLÓ.  m.  Angarillas.  Espècie  de  sella  que  té 
un  arch  al  detràs  pera  respatllera,  y  una  post  de- 
vant  pera  afiansar  y  descansar  los  peus.  Jamugas, 
sillon.  Ephippium  muliebre.  H  ter.  canter. 

SELLONET.  m.  d.  ter.  canteret. 

SELVA.  f.  Bosch,  lloch  ple  de  herbas,  malesas 
y  matas.  Selva.  Silva,  x,  nemus,  oris. 

SELVÀTICH,  CA.  adj.  Cosa  de  selva,  però  no 
se  sól  aplicar  à  las  personas  ni  als  animals.  Selvd- 


SEM 

tico  ,  sekoso.  Silvaticus ,  silvosus. 

SEM,  A.  adj.  FALTAT,  DEFECTUÓS.  \\   BALDAT.  || 

Díl  de  la  fruyla  que  ha  perdut  la  major  part  de  sòn 
humor,  substància  yfíust.  Acorchado.  Exsuccalus. 

8EMA.  f.  Part  de  la  viga  en  que  hi  queda  es- 
corxa per  estar  mal  escayrada.  Gema.  3Ialè  líevi- 
gala  Irabs. 

8EMAR.  V.  a.  Desubstanciar  ,  fér  pérdrer  als 
ous,  fruytas.  etc.  la  major  part  de  sòn  humor  y 
gust.  S'  usa  mès  comunment  com  recíproch.  Acor- 
charse.  Marcesco,  is.  [j  met.  Entorpir.se  'Is  mem- 
bres del  cos  del  animal.  Buldarse,  acorcharse.  Tor- 
pore  aíTici. 

SEMBA.  f.  anl.  müs.  Zambomba.  Raucum  tym- 
panum. 

SEMBLANSA.  f.  Similitut,  qualitat  de  una  co- 
sa que  sembla  à  altra.  Semejanza,  simililud,  afini- 
ad.  Convenientia,  ae,  similitudo,  inis.  ||  ret.  La 
proporció  ó  conveniència  que  resulta  de  dos  cosas 
comparadas  entre  sí.  Semeja/i^a.  Similitudo,  inis. 

II  PARER,  JUDICI,  DICTAMEN. 

A  SEMBLANSA.  01.  adv.  A  manera,  à  modo.  A  seme- 
janza.  Morè. 

EN  SEMBLANSA.  m.  odv.  ant.  A  SEMBLANSA. 

SEMBLANT,  adj.  Paregut,  proporcionat  con- 
forme à  altra  cosa.  Parecido,  semejanle,  semejado. 
Similis,  consimilis.  ||  igual.  ||  Equival  al  mateix, 
com:  per  semblant  temps.  Mismo,  tal.  Talis.  ||  ra. 
La  representació  de  algun  efecte  ó  passió  en  la  ca- 
ra. Semblante.  Yultus,  aspeclus,  us.  |1  cara.  2.  || 
met.  La  apariéncia  y  representació  del  estat  de  las 
cosas,  per  lo  qual  se  forma  concepte  de  ellas.  Sem- 
blante. Aspectus,  us.  II  simulació,  fingiment. 

AL  semblant,  m.  adv.  ant.  De  la  mateixa  mane- 
a.  l'or  parejo,  por  un  parejo.   Parililer,  aequa- 
liler. 

CADA  HU  CERCA  Ó  BUSCA  SÒN  SEMBLANT,    fr.    Denola 

ue  cada  hu  's  folga  ab  cosa  semblant  à  ell,  ó  que 

'déu  juntarse  ab  los  semblants  à  ell  en  las  costums, 

dat,  modo  de  pensar,  etc.  Cada  asno  con  su  lama- 

Quisquis  pari  gaudet  se  jungereasellus,  asello. 

FÉR  SEMBLANT,  SEMBLANSA  Ó  SEMBLAR,  fr.  ant, 
m.  SEMBLAR.  II  MANIFESTAR^  DONARHO  A  ENTÉNDRER. 
SÉR  SEMBLANT,  fr.  SEMBLAR. 

SEMBLANTMENT,  adv.  m.  De  un  modo  sem- 
blant. Semejanle  ,  asi  mismo.  Similiter.  ||  igüal- 

ENT. 

SEMBLAR.  V.  a.  Tenir  una  cosa  conveniència» 
roporció,  conformitat  ó  afinitat  ab  altra.  També  s' 
sa  com  recíproch.  Semejar,  semejarse,  parecerse, 
asemejarse,  tirar,  sacar.  Sirailem  esse,  assimilo, 
as.  II  Aparèixer.  Parecer.  Yideri.  [|  íniilar,  procu- 
rar ferse  conforme.  Asemejar,  semejar.  Similitudi- 
nem  arripere. 

NO  ES  ell  ó  això  ni  COSA  QUE  LI  SEMBLE.  fr.  Deno- 
ta que  una  cosa  es  enterament  diferent  de  lo  que's 
parla.  No  es  él,  ni  esto,  ni  su  semeja.  Nec  ipse,  nec 
illud,  nec  quidsimile. 

NO  Fi  POCH  QUI  SESfBLA   ALS  SÈÜS.  FCf.  que'S  diu 


CATALÀ.  SEM  563 

de  aquells  que  executan  algunas  accions  semblants 
à  las  que  executaren  sos  pares  ó  parents.  Bien  ha- 
ya  quien  d  los  suyos  se  parece:  quien  d  los  suyos  se 
parece,  honra  merece.  Bene  sit  qui  à  propinquis 
nullo  modo  discedil. 

SEMBLE.  adv.  m.  jüntamknt. 

SEMBRA  Y  SEMBRADA,  f.  Obra  de  sembrar. 
Semenlera,  siemhra,  sembradura.  Seminatio,  satio, 
nis.  II  Temps  à  propòsit  pera  sembrar.  Semenlera, 
siemhra,  semcntero,  semencera.  Sementis,  is. 

SEMBRADiS,  SA  Y  SEMBRADIU,  VA.  adj. 

TERRA  CAMPA  Ò  DE  SEMBRADURA. 

SEMBRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sembra.  Sem- 
brador. Seminalor,  is.  [j  semental. 
SEMBRADURA.  f.  y 

SEMBRAMENT.  m.  ant.  sembra. 

SEMBRAR.  V.  a.  Espargir  las  llavors  per  la 
terra,  ycubrirlas  ab  ella  pera  que's  multiplique. 
Sembrar.  Sero ,  is,semino,  as.  ||  met.  Espargir 
qualsevol  cosa.  Desparramar,  sembrar.  Spargo,  is. 
II  Espargir  ,  col•locar  sens  orde  alguna  cosa  pera 
adorno  de  altra,  com  la  tela  de  flors,  etc.  Sembrar. 
Sparsim  collocare.  ||  Divulgar,  fér  córrer  alguna 
espècie.  Esparcir ,  sembrar  ,  divulgar.  Propallo, 
dissemino,  as.  ||  Executar  alguna  cosa,  pera  tràu- 
rerne  protit.  Sembrar.  Sero,  is.  |  Donar  motiu  ósér 
causa  de  alguna  cosa,  com  de  discórdias,  etc.  Sem- 
brar. Semino,  as.  |1  També  's  diuen  las  cosas  mo- 
rals y  espirituals,  com;  sembrar  la  paraula  deDèu, 
obras  de  pietat,  bona  ó  mala  doctrina.  Sembrar.  Se- 
men tem  facere. 

sembrar  a  aixams.  fr.  Sembrar  d  voleo.  Sparsim 
serainare. 

CONFORME  SEMBRAREU,  CÜLLIRÉU.  l'Cf.  DcnOta  quc'l 

premi  y  lo  útil  correspondrà  al  servey  ò  al  Iraball. 
Como  sembràredes,  cojéredes.  Ut  sementem  feceris, 
ita  et  metes. 

QUI  SEMBRA  CULL.  loc.  met.  ExpHca  que  pera 
conseguir  alguna  cosa  s'  ha  de  servir,  obsequiar  y 
regalar.  Quien  bien  siembra,  bien  coje.  Semenli  res- 
pendent  segetes, 

SEMBRARÀS  QUANT  PODRÀS,  Y  PER  SANT  JOAN  SEGA- 
RÀS, ref.  Denota  que  encara  que  (art  convé  sem- 
brar. Mas  vale  ano  lardio  que  vacio.  ütilior  seris 
quam  nullis  frugibus  annis. 

SEMBRAT,  DA.  p.  p.  Sembrado.  Seminatus.  U 
m.  La  mateixa  terra  sembrada.  Sembrado,  semenle- 
tera,  sembra.  Satum,  i.  ||  pi.  Lo  blat  y  altres  grans 
en  herba.  Panes,  sembrados.  Seta,  orum,  segetes, 
um. 

ESTAR  LOS  SEMBRATS  EN  HERBA.  fr.  Estar  los  panes 
en  berza.  In  herba  esse. 

PERA  QUI  NO  TÉ  SEMBRATS,  AGOSTES  MARS.  TOf.  Dc- 

nota  que  qui  noft'  aplica  à  procurar  los  medis  ne- 
cessaris pera  estar  bè,  may  coneix  lo  bons  temps- 
Ai  que  no  tiene  pan  labrado,  agosto  se  le  hace  mayo  • 
In  majumaugustus,  cui  non  sata  jugera  migrat. 

SEMEN.  m.  La  substància  que  serveix  pera  la 
generació  dels  animals.  Semen.  Sperma,  ae. 


564 


SEM 


DICCIONARI 


SEM 


SEMENAR.  V.  a.  ant.  sembrar. 

SEMENSA.f.  ant.  semen,  llavor.  ||  semblansa. 

SEMENT.  f.  LLAVOR. 

SEMENTAL,  adj.  Lo  que  pertany  ó  toca  à  la 
sembra.  Semental.  Sementinus,  sationalis, 

SEMENTER.  m.  y 

SEMENTERA.  f.  SEMBRA. 

SEMESTRE,  adj.  Cosa  de  sis  mesos.  Semestre. 
Semestris.  ||  m.  Lo  temps  ó  transcurs  de  milj  any. 
Semestre.  Semestrium,  ii. 

SEMEOLOGIA  Ó  SEMEÓTIGA.  f.  med.  Trac- 
tat de  las  senyals  indicants  de  la  salut  y  malaltia. 
Semeologia  ó  semeótica.  Semeolices,  ae. 

SEMI.  ra.  ant.  La  meytat  de  qualsevol  cosa. 
Sols  té  us  en  composició,  y  à  vegadas  equival  à 
QUASI,  com:  SEMidoble,  etc.  Semi.  Semi. 

SEMIARRIÀ,  NA.  adj.  Milj  arrià,  heretge  de 
una  secta,  que  era  una  rama  del  arrianisme.  Semi- 
arriano.  Semiarrianus. 

SENIBREU.  m,  mús.  Nota  blanca  sens  pal,  que 
val  un  compàs  menor.  Semibreve.  Semibrevis. 

SEMIGÍRGUL.  m.  Milj  círcul  ó  lo  que'l  figura. 
Semicircuío.  Semicirculus,  i. 

SEMIGIRGCJLAR.  adj.  En  forma  de  semicírcul. 
Semicircular.  Semicircularis,  semicirculatus.  ||  Go- 
sa de  semicírcul.  Semicircular.  Semicircularis. 

SEMICOPAT.  m.  mús.  iVota  que  uneix  la  úl- 
tima part  de  un  compàs  ab  la  primera  del  que  se- 
gueix. Semicopado.  Musícíe  nota  ullimara  mensu- 
ram  cum  prima  connectens, 

SEMIGORXERA.  f.  mús.  Una  de  las  figuras, 
la  qual  se  coneix  per  dos  ralletas  que  té  en  lo  peu, 
y  val  la  meytat  de  la  corxera.  Semicorchea.  Nota 
minoris  mensurae  dècima  sexta  lemporis  parte  so- 
nans. 

SEMIGROMÀTIGH,  GA.  adj.  mús.  Genero 
compost  del  diatónich  y  del  cromàtich.  Semicro- 
màlico.  Semicromaticus. 

SEMIDÉU,  m.  Nom  que  la  gentililat  donava 
als  héroes  que  creya  descendents  de  algun  de  sos 
Déus.  Semidiós,  semideo.  Semidéus,  i. 

SEMIDIÀMETRO.  ra.  La  meytat  del  diàrae- 
tro.  Semidiàmelro.  Semidiaraeter,  tri. 

SEMIDIAPASSON.  m.  mús.  Interval-lo  disso- 
nant de  vuyl  veus,  quatre  tons  y  tres  semitons  ma- 
jors, que  es  lo  mateix  que  una  octava  disminuhi- 
da  ó  un  semitó  menor.  Semidiapason.  Semidiapa- 
son,  is. 

SEMIDIAPENTE.  m.  mús.  intérval-lo  de  dos 
Ions  y  dos  semitons  majors.  Semidiapente.  Semi- 
diapente,  is. 

SEMIDIATESARON.  m.  mús.  Una  quarta  dis- 
minuhida  ó  quarta  falsa.  Semidiatesaron.  Semidia- 
tesaron,  is.  • 

SEMIDIFUNT,  A.  adj.  Mitj  ó  quasi  difunt.  Se- 
midifuiíto.  Semianimis,  semimortuus. 

SEMIDIOSSA.  f.  mit.  Diossa  de  segon  orde, 
com  las  ninfas,  sirenas,  nereydas,  etc.  Semidiosa. 
Seroidea,  se. 


SEMIDITÓ.  m.  mús.  Interval-lo  de  un  to  y  un 
semitó,  com  del  real  fa,  ó  del  mi  al  sol.  Semiditon, 
semiditono.  Semidilonum,  i. 

SEMIDOBLE.  adj.  Se  diu  de  las  festas  que's 
celehran  ab  més  solemnitat  que  las  simples,  y  mé- 
nos  que  las  dobles.  Semidoble.  Semiduplex. 

SEMIDOGTE,  A.  adj.  Mitj  docte.  S'  aplica  als 
que  parlan  de  lot  y  sens  fonament.  Semidoclo.  Se- 
midoclus. 

SEMIDORMIT,  DA.  adj.  endormiscat. 

SEMIDRAGÓ.  m.  Epiteto  quels  antichs  y  poe- 
las  donavan  als  que  fingiren  milj  home  y  mitj  dra- 
gó. Semidragon.  Semidraco,  nis. 

SEMIFUSA.  f.  mús.  Nota  que  val  la  meytat  de 
una  fusa  y  n'entran  64  en  un  compàs  menor.  Se- 
mi fusa.  Semifusa,  up,. 

SEMIGOLA.  f.  fort.  Línea  recta  que  va  desdel' 
àngul  del  flanch  en  un  baluart  à  la  capital,  y  es 
part  del  polígono  interior.  Semigola.  Propugnaculi 
gultoris  linea. 

SEMIHOME.  m.  Mitj  home.  Semihombre,  medio 
hombre.  Semihomo,  inis. 

SEMILLUNAR.  adj.  En  figura  de  mitja  lluna. 
Semihinar.  Semilunaris. 

SEMIMORT,  A.  adj.  Mitj  mort.  Semidifunto, 
semimuerto.  Semianimis. 

SEMIN  AGIÓ.  f.  Disperció  natural  de  las  llavors 
sobre  la  superfície  de  la  terra.  Diseminacion,  semi- 
nacion.  Disseminatio. 

SEMINA  L.  adj.  med.  Cosa  del  semen  ó  lo  que'l 
conté.  Seminal,  espermàlico.  Seminalis.  |  adj.  lo- 
BüLÓs.  II  adj.  pi.  Se  diu  de  las  primeras  fulletas 
que  naixen  de  la  llavor,  ó  mes  bè  que  ja's  troba- 
van  en  ella,  com  en  la  monjeta.  Seminales.  Serai- 
nalia,  ium. 

SEMINAR.  V.  a.  SEMBRAR. 

SEMINARI,  m.  Casa  ó  comunitat  ahont  s' ins- 
truheix  la  juventut  en  las  ciéncias  y  en  la  virtut. 
Seminario.  Seminarium,  collegium,  ii.  ||  La  comu- 
nitat del  seminari.  Seminario.  Seminarium,  ii.  [| 
met.  Lo  principi  de  que  naixen  ó  's  propagan  al- 
gunas  cosas.  Seminario.  Seminarium,  ii. 

SEMBLAR  ó  sÉR  UN  SEMINARI,  fr.  que's  diu  de  la 
casa  ahont  se  guarda  mòlt  silenci.  Ser  ó  parecer  un 
seminario.  Ne  quidem  mutire. 

SEMINARISTA,  m.  Alumno  que  viu  en  semi- 
nari. Seminarista.  Seminarista,  ae.  ||  Indivíduo  de 
la  congregació  de  ecclesiàslichs  fundada  per  san* 
Vicens  de  Paul.  Seminarista.  Seminarista,  ae. 

SEMÍNIMA.  f.  mús.  Noia  que  val  una  part  del 
compàs  regular.  Seminima.  Serainima,  ae. 

SEMIOGTAVA.  f.  poét.  Mitja  octava,  quarteta 
regularment  de  versos  de  onze  síl-labas,  en  que  '1 
primer  forma  consonància  ab  lo  tercer  y  '1  segon 
ab  lo  quart.  Semioclava.  Semioclava,  ae. 

SEMIOLOGIA.  f.  Part  de  la  medicina  que 
compren  los  senyals  externs.  Semiologia.  Semiolo- 
gia,  íE. 

SEMIPARÀBOLA.  f.  geom.  Líneas  curvas  que 


I 


^^  SEM 

rMlmolan  la  paràbola  del  genero  superior.  Semipa- 
ràbola.  Se  m  i  pa  rn  bola,  iC. 

8EMIPELAGIÀ,  NA.  adj.  Qu\  segueix  part 
dels  errors  de  Pelagi.  Semipelagiano.  Semipela- 
gianiis. 

8EMIPELAGIAIVI8ME.  m.  La  secta  dels  se- 
mipelagians.  Semipelagianismo.  Semipelagiano- 
rum  seda. 

SEMIPLÉ,  NA.  adj.  for.  Iiicoraplerl.  Se  diu 
de  las  probas  judicials  imperfeclas,  com  la  que  re- 
sulta de  la  deposició  de  un  sol  testimoni,  de  tota 
excepció.  Semipleno,  semiprobanza.  Semiplenus. 

8EMIPLENAMENT.  adv.  m.  Ab  proba  semi- 
plena.  Semiplenamente.  Semiplena  probalione. 

8EMIPOETA.  m.  Mal  poeta.  Poeiastro,  semi- 
\  poeta.  Poelaster,  tri. 

8EMIPROBANSA.  f.  Proba  imperfecta  ó  se- 
miplena. Snniprobanza.  Semiprobalio,  nis. 

8EIIIIRACIONAL.  adj.  Mitj  racional,  neci, 
;que  té  propietats  semblants  à  las  dels  bruts.  Semi- 
racional.  Semirationalis. 

8EMIRECTE,  A.  adj.  Meytal  de  un  àngul  rec- 
te, que  es  un  àngul  de  45  graus.  Semirecio.  Semi- 
reclus. 

SEMÍ8.  m.  SEMÍ  II  Se  pren  comunment  pel 
mitj  as  ó  lliura  romana,  que  era  sis  unsas.  Semis, 
semisa.  Selibra,  se,  semis,  is. 

SEMÍTICH,  ca.  adj.  Se  diu  de  las  llénguas 
que  parlan  los  pobles  del  Assia  occidental  aboni 
nos  mostra  la  Bíblia  als  descendents  de  Sem  (lo  fill 
|de  Noé).  L' àrabe  antich  es  lo  tipo  de  ellas :  sos 
lidiomas  principals  son:  l'hebreu,  '1  siríach,  V  an- 
tich egipci  y  '1  copto  que  deriva  de  ell.  Estos  idio- 
mas  difereixen  mòlt  de  las  llénguas  sanscrita  y 
zeuda.  Sos  caràcters  especials  són  la  falta  de  vo- 
cals en  la  escriptura  usual,  la  arrel  trilateral  y  1' 
empleo  dels  afixos  y  dels  prefixos.  S'  escriuhen  de 
dreta  à  esquerra.  Semilico.  Semiticus,  i. 

8EniIITÓ.  m.  mús.  Mitj  lo,  com  del  mi  al  fa.  Se- 
mitono.  Semilonus,  i. 

8EMITONAT,  DA.  adj.  mús.  Cantat  ó  arreglat 
à  mitj  to.  Semüonado.  Xd  semitonum  adactus. 

SEIHIVIBRACIÓ.  f.  La  meytal  de  una  vibració 
de  péndula.  Semivibracion.  Semivibralio,  nis. 

8EIIIIVIU,  VA.  adj.  Mitj  viu,  y  metafòrica- 
ment dèbil,  mòlt  malalt,  ycorauntment  se  diu  mitj 
mori.  Semivivo,  mediomuerlo.  Semianimis. 

SEMI  VOCAL.  adj.  gram.  Lletra  consonant,  la 
pronunciació  de  la  qual  comensa  per  vocal.  Se- 
mivocal.  Sem  i  vocal  is. 

SEMIVOL.  adj.  En  lo  blasó  's  diu  de  una  ala 
sola  de  un  aucell,  sense  que  sia  necessari  senya- 
lar la  espècie.  Semivuelo,  medio  vuelo.  Ala  sira- 
plex  in  gentililiis. 

8EMIVULPA.  m.  Animal  terrestre  de  .\frica, 
que  té  una  espècie  de  sarró  en  1'  esternó,  de  aboni 
ixen  sos  fills  pera  mamar  y  desprès  se  'n  lornan 
dins   Semivulpa.  Semivulpa,  ae. 

8EMniENT.  m.  ant.  mal  gàl-lioh. 

TOMO   II. 


CATALÀ.  SEN  565 

8EMMENTÓ8,A.adj.  anl.  Qui  té  malgàl-lich- 
Buboso,  (jalicoso.  Lue  venerea  infeclus. 

8ÉMOLA.  f.  Blat  candial  despullat  de  la  pell. 
Sèmola.  Similago,  inis.  |1  Blat  fressat  à  modo  de 
farinetas.  Sèmola.  Siraila,  ic. 

8EMOLSA.  f.  SIMOLSÀ. 

8EMONIR.  V.  a.  ant.  exuohtàb,  aconsellar, 

PREniCAR. 

8EMÓ8,  A.  adj.  Biga  ab  escorxa  6  ab  lo  senyal 

de  ella.  Gemnso.  Male  laivigatus. 

8EMOVENT.  adj.  Lo  que  per  si  mateix  se  mou. 
Semoviente.  Semovens.  ||  pi.  béns  mobles. 

8EMPERVÍVOL.  m.  gota  coral 

8EMPITERN,  A.  adj.  Lo  que  ha  de  durar 
sempre.  Eierno,  sempiterno.  Sempiternus. 

8EMPITERNA.  f.  Espècie  de  teixit  de  llana 
mòlt  apretal  y  de  bastant  cos.  Sempiterna.  Tela  la- 
nea  sempiterna. 

8EIVIPITERNAMENT.  adv.  m.  Eternament. 
Sempil'^rnamente,  eternamenle.  Sempilernè. 

SEMPRE,  adv.  t.  En  tol  ó  en  qualsevol  temps. 
Siempre.  Semper.  ||  contí.nüament. 

SEMPRE  JA  MAY.  adj.  Lo  mateix  que  mat  més,  com: 
deahont  no  podràs  tornar  sempre  ja  may.  Jamds, 
nunca  mas,  por  siempre  jamàs.  Numquam. 

sempre  mat.  m.adv.  Perpètuament.  Siempre  ja- 
màs. Semper,  omni  tempore. 

sempre  que.  m.  adv.  Totas  las  vegadas  que. 
Siempre  que,  cuantas  veces.  Quotiesqumque,  quo- 
liesque,  utcumque.  |1  abtal  que. 

PERA  sempre,  m.  adv.  Pera  tol  temps.  Por  ópara 
siempre.  In  aeternum,  in  omne  aevum. 

8EMPREVIVA.  f.  Planta  que  fà  la  flor  groga  y 
es  pei-pètua.  Siempreviva  ,  perpètua,  sempiterna. 
Semperviva,  íb. 

8EM8.  adv.  m.  JUNTAMENT. 

SEN.  m.  SENET.  II  ant.  seny.  |]  ant.  sant.  ||  ant. 
Unió  de  SE  yNE,  com:  sen  aní.  Se  fué.  Abiit.  || 

SENS,  SENSE. 

8ENA.  f.  En  los  daus  los  sis  punts  qne  té  mar- 
cats cada  un  de  ells  en  una  de  sas  caras ;  y  en  lo 
joch  de  las  laulas  reals  y  altres  se  diuhen  sénas 
quant  quedan  las  dos  caras  dels  sis  punts.  Sena. 
Sena,  ae. 

FÉR  sÉNAS.  fr.  pera  expressar  que  algú  ha  fèt  un 
bon  negoci  ó  guany.  Echar  sueries;  sacar  un  temo 
seco.  Faustam  sortem  experiri. 

SENABLE.  adj.  sanabre. 

SENADOR,  m.  Indivíduo  del  senat.  Senador. 
Senator,  is. 

SENADORA,  f.  Dona  del  senador.  Venedora. 
Senatoris  uxor. 

SENALE.  f.  ant.  y 

SENALLA,  f.  Espècie  de  cabàs  de  espart  ó  de 
palma.  Espuerta.  Fiscina,  aï. 

SENALLADA.  f.  Lo  que  cab  en  una  senalla. 
Esporlada.  Quod  sportula  capit. 

SENALLA8SA.  f.  aum.  Esporlon.  Sportula 
grandis. 

71 


566  SEN 

SEIVALLETA.  f.  tl.  Esporlilla.  Sportululla,  ae. 

SENAYA  Y  SENAYLA.  f.  senalla. 

SENAR,  ad j.  Número  que  no  té  meytat  justa. 
Jmpar,  non.  Impar. 

SEIVARI.  adj.  Número  compost  de  sis  unitats. 
Senario.  Senarius.  H  Dit  de  un  vers  llatí  que  té  sis 
peus  tots  jambos  quant  es  pur,  y  quant  nó  admet 
alguns  espondeus,  però  may  han  de  sér  aquestos 
lo  segon  y  quart.  Senario.  Senarius. 

SENAT,  DA.  adj.  ant.  ASSENAT.  ||  m.  Junta  de 
senadors ,  assamblea  de  las  personas  raès  nota- 
bles de  una  república  ó  govern.  Senado.  Senatus, 
us.  tl  Lloch  ahont  se  reunian  los  senadors  romans 
pera  tractar  dels  assumptos  de  la  república.  Sena- 
do. Senatus,  us. 

SENAT  PLE.  La  junta  dels  senadors  ab  assistència 
de  tots  ells.  Senado  pleno.  Frequens  senatus. 

SENATORI,  A.  adj.  Cosa  del  senat  ó  dels  se- 
nadors. Senalorio.  Senatorius. 

SENCER ,  A.  adj.  Cabal,  sense  faltarhi  res.  En- 
tera, enterizo.  Absolutus.  II  Dit  del  animal  no  capat. 
Entero,  cojudo.  Non  castratus.  ||  met.  Recte,  just, 
que  no's  deixa  sobornar.  Entero.  Justus,  probus.  || 
met.  ROBUST,  SA.  I  CONSTANT,  FERM.  ||  met.  Incor- 
ruplo,  dit  del  cos  que  no  ha  patit  corrupció.  Ente- 
ro. Incorruplus.  ||  met.  Franch,  senzill,  sense  ma- 
licia.  Entero,  Uso.  Simplex.  |)  met.  Intacte,  que  no 
ha  perdut  la  virginitat.  Incorrupto ,  entero.  In- 
teger. 

NO  ESTAR  SENCER,  ff.  ESTAR  CALENT  DE  CAP. 
SENCERAMENT.  adv.   m.  SINCERAMENT. 

SENCERESA.  f.  ant.  sinceritat. 

SENGIENT.  p.  a.  Qui  sent.  Senciente.  Sentiens. 

SENDA.  f.  Carai  estret  que  s'  aparta  del  real. 
Senda,  sendüro.  Semita,  ae,  diverliculum,  i.  ||  met. 
Lo  medi  que  s'  elegeix  pera  lograr  algun  fl.  Senda. 
Semita,  via,  ae. 

ENCAMINAR  PER  ALGUNA  SENDA.  fr.  Senderear.  Per 
semitam  ducere. 

SENDARMENT.  adv.  m.  senzillament. 

SENDER,  A.  m.  y  f.  SENDA. 

SENDERÓ.  m.  d.  Vereda,  carril.  Liraes,  itis. 

SENECTUT,  f.  Vellesa.  Ancianidad,  vejez,  se- 
neclud.  Senectus,  utis. 

SÉNES.  prep.  ant.  sens. 

SENESCAL.  m.  Majordom  major  de  la  casa 
real.  Senescal.  Senescallum,  i.  ||  Lo  cap  principal 
de  la  noblesa  del  poble,  que  la  gobernava,  espe- 
pecialment  quant  era  convocada  à  la  guerra.  Se- 
nescal. Senescallum,  i. 

SENESCALA.  f .  La  muller  ^el  senescal.  Senes- 
cala.  Senescalli  uxor. 

SENESGALIA.  f.  Dignitat,  empleo  y  jurisdic- 
ció del  senescal.  Senescalia.  Senescalli  digni- 
tas,  etc. 

SENET.  m.  Herba  purgant  que  en  la  història 
natural  se  distingeix  en  quatre  classes :  una  es  alta 
de  uns  dos  pams,  las  fullelas  ovals,  punxagudas 
en  sòn  àpice,  senceras  en  sa  vora,  desiguals  en  sos 


DICCIONARI  SEN 

costats,  llargas  de  sis  líncas  à  una  polzada,  de 
verí  pàlil,  pubescents  en  1'  endret,  un  poch  lli- 
sas  en  lo  revés,  pescioladas,  venosas,  nirvi  del 
mitj  bastant  aparent,  los  laterals  alternals ;  olor 
un  poch  teiforme  y  nauseàtich,  sabor  amarch  y 
nauseàlich.  Altra  de  fullelas  llargas  de  una  polza- 
da, aovadas  al  revés,  de  forma  obtusa  y  oval,  un 
poch  doblegadas  en  sòn  àpice,  y  à  vegadas  termi- 
nadas  en  una  junta  central ;  pescíolos  acompan- 
yats de  dos  estípulas  alenadas,  y  olor  mès  nauseà- 
tich. Lasaltras  dos  de  fulletas  mòlt  estretas,  un  poch 
obiiquas  y  alenadas  ;  degroch  pàlit,  llisas,  pescio- 
ladas, glandulosas;  de  olor  fort  y  nauseàtich;  sa- 
bor herbòs,  fat  y  un  poch  amarch.  Té  propietats 
purgants  mòlt  decididas,  y  pera  que  no  irrile  la 
superfície  gastro-intestinal,  y  no  cause  ascos  yco- 
lichs,  se  déu  administrar  à  dosis  moderadas,  acom- 
panyantlo  ab  substàncias  aromàticas,  com  la  can- 
yella, anís,  etc.  Sen,  sena.  Senna,  ae. 

SENGARTANA.  f.  sargantana. 

SENGLAR,  m.  PORCH  singlar. 

SÉNGLAS  Ó  SENGLES,  adj.  pi.  Cada  hu  de 
per  sí.  CAidauno.  Quisque.  ||  De  un  en  un.  De  uno 
en  uno.  Singuli.  ||  Uns.  Unos.  Uni. 

SENGLOT.  m.  singlot. 

SENGLOTAR  YSINGLOTEJAR.  V.  n.  SIN- 
glotar. 

senigrech.  m.  fenigregh. 

SENIL.  adj.  Cosa  de  vell  ó  de  vellesa.  Senil.  Se- 
nilis.  II  adj.  Epitetoque'lsastrólechs  donan  al  quart 
quadrant  del  tema  celeste.  Senil.  Senilis. 

SÈNIOR,  A.  adj.  SENTOR. 

SENO.  m.  Cala,  la  part  de  mar  que  està  entre 
dos  caps  ó  punlas.  Seno.  Sinus,  us.  |1  golfo.  jj  met. 
Se  pren  també  per  mitj  ó  centro,  com  :  ha  vingut 
à  morir  en  lo  seno  de  sa  pàtria,  de  sa  família ;  'Is 
cismàlichs  estan  fora  del  seno  de  la  Iglésia,  elc. 
Seno.  Sinus,  us. 

SENO  DE  ABRAHAM.  Lloch  ahont  estavan  detingu- 
das  las  ànimas  dels  que  havian  mort  en  la  fé,  yab 
la  esperansa  del  Redemptor.  Seno  de  Ahrahan.  Si- 
nus Abrahae. 

SENO  RECTE.  Eu  la  Trigonomctria  línea  recta  per- 
pendicular que  càu  desde  la  extremitat  del  archó 
àngul  sobre  '\  diàmetre  que  passa  per  la  altra  ex- 
tremitat. Seno,  seno  reclo  ó  primero.  Sinus  reclús. 

SENO  segon.  Lo  seno  primer  del  curapliment  de 
dit  arch  fins  al  quadrant.  Seno  segundo.  Secundus 
complementi  sinus. 

seno  total.  Lo  seno  recte  ó  arch  de  90  grau  s 
que  es  lo  mateix  ràdio  ó  semidiàraetro  del  círcul- 
Seno  tolal  ó  todo.  Sinus  total  is. 

SENS.  prep. ^exclusiva.  Sin.  Sine,  absque,  ci- 
Irà.  11  Fora  ó  ademès  de.  Sin.  Praeter.  |  Abans  de  ó 
que,  com:  anàrsen  al  llit  sens  sopar.  Sin,  àntes  de 
óque.  Antequam.  I  No, com:  se  n'anà  sens  despe- 
dirse.  Sin.  Quin. 

SÈNSQÜE.  m.  adv.  A  ménos  que,  sinó.  Sin  que, 
sinó  es  que,  à  menos  que.  Nisi.  H  conj.  Que  regeix  al 


SEN 


CATALÀ. 


SEN 


56T 


subjunctia,  com:  lots  foren  presos  sens  quk  s'esca- 
pas  ningú.  Sin  que.  Ül  non,  quin. 

SENS  QUE  NI  PERA  QüE.  Sèns  caiisa  ni  raoliu,  Sin 
que  ni  para  que,  ó  sin  que  ni  porqtie.  Sine  causa. 

SENS.  ni.  ant.  sentit.  6  y  següents. 

8ENSABLE.  adj.  ant.  sensible. 

SENSACIÓ,  f.  Impressió  que  fan  los  objectes  en 
los  sentits  exteriors.  Sensacion.  Sensalio,  nis. 

SENSALER.  m.  enfiteüta. 

SENSAT,  A.  adj.  Judiciós,  prudent,  racional. 
Sensato.  Cordatus. 

8ENSATAMENT.  adv.  m.  jüdiciosament,  pru- 
dentment. 

SENSE.  prep.  sÈNS. 

SENSEPEÜS.  m.   AUCELL  DEL  PARADÍS. 

SENSIBILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Sensibilisimo. 
Sensibilissimus. 

SENSIBILITAT,  f.  Facultat  en  los  sentits  pe- 
ra percibir  la  impressió  dels  objectes.  Sensibilidad. 
Sensibilitas,  atis.  |1  fil.  La  rahó  ó  forma  que  cons- 
tituheix  lo  sensible.  Sensibilidad.  Sensibilitas,  atis. 

SENSIBLE,  adj.  fís.  Lo  que  fa  impressió  en  los 
sentits.  Sensible.  Sensilis,  sensibilis.  H  L'  órgano 
en  que's  fà  la  impressió.  Sensible.  Tener,  mollis.  || 
Subjecte  als  sentits,  com  visible,  clar ,  elc.  Sensi- 
ble. Sub  sensum  cadens.  |1  Dolorós.  Sensible.  Acer, 
vivus.  II  met.  Dit  de  las  mocions  del  ànima  y  de  la 
facilitat  ab  que  algú  's  deixa  llevar  de  ellas.  Sen- 
sible. Flexibilis.  II  Qui  fàcilment  se  mou  à  compas- 
sió. Sensible.  Sensibilis.  ||  Delicat,  fàcil  de  resen- 
tirse.  Sensible.  Subiratus. 

SENSIBLE  COMÚ.  fil.  Objecte  que  pót  sér  conegut 
per  dos  sentits  diversos,  com  la  qualitat  que  pót 
sér  coneguda  per  la  vista  y  pel  tacto.  Sensible 
comun.  Sensorium  cominune. 

SENSIBLEMENT,  m.  adv.  En  quant  al  sentit 
ó  à  la  sensibilitat  del  ànima,  com  oposat  à  efecti- 
vament. Sensiblemenle.  Quoad  sensum.  |1  Palpable- 
ment.  Palpablemenie,  sensiblemenle.  Apertè,  evi- 
denter. 

SENSIÓ.  f.  La  conmoció  del  ànima  excitada 
per  las  fibras  y  ab  que  percebeix  la  sensació.  Sen- 
sion.  Sensio,  nis. 

SENSITIU,  VA.  adj .  Lo  que  té  disposició  en 
los  órganos  pera  rébrer  la  impressió  dels  objectes. 
Sensilivo.  Sentiens,  sensitivus,  sensus  compos.  || 
Cosa  dels  sentits  corporals.  Sensilivo,  sensible.  Sen- 
sibilis. 11  SENSUAL. 

SENSITIVA,  f.  Planta  que  fà  una  cama  de  co- 
sa de  un  peu  y  milj  de  alta,  ramosa,  ab  fullas  pu- 
lidas,  y  juntas  à  un  costat,  y  que  al  tocarlas  se  ca- 
ragolan  y  retiran  entre  sí  fins  que  poch  à  poch 
tornan  à  sa  positura  regular;  lo  que  li  dona  '1  nom, 
perquè  apareix  sentir  que  la  toquen:  la  fior  es  en- 
carnada y  hermosa  ,  la  llavor  oblonga  y  xata. 
Sensiliva,vergonzosa,  doncella.  Mimosa,  ae,  plantaï 
íeschynomenae. 

8ENSORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  facultat 
de  sentir,  al  sentit  comú,  com:  órganos  sensoris. 


Sensorio.  Sensorius.  |1  m.  La  facultat  de  sentir. 
Sensorio.  Sensorius,  ii.  |1  fís.  Lo  lloch  ahont  resi- 
deix la  facultat  de  sentir  ó  1'  assento  de  las  sensa- 
cions. Sensorio.  Sensorium,  ii. 

SENSUAL,  adj.  Inclinat  ó  posebil  dels  sentits. 
Sensual.  Volupluarius.  ||  Lo  que  pertany  al  apeli' 
carnal.  Sensual,  libidinoso.  Sensualis,  libidinosus. 

II  CARNAL. 

SENSUALITAT,  f.  Deleyle  sensual  ó  venéreo. 
Sensualidad.  Yoluplas,  salacitas,  atis,  impudicitia, 
ae.  II  Pler,  moció  del  ànima  que  la  regosilja  y  con- 
mou  agradablement.  Sensualidad.  Titillatio,  delec- 
tatio,  nis.  II  Propensió,  inclinació  natural  als  plers 
ydeleytes.  í'tfn.sMa/íííaíi.  Ad  corporis  comraoda  ni- 
mia  propensió.  ||  carnalitat. 

SENSUALMENT.  adv.  m.  Ab  sensualitat.  Sen- 
sualmenle.  Yolupluosè  ,  libidinosè.  ||  carnalment. 

SENT,  A.  adj.  SANT.  II  cent. 

SENTADA.  f.  VEGADA.  II  pi.  En  lo  blasó  's  diu 
de  las  pessas  en  figura  de  creu  de  sant  Andreu,  en 
bandas  ó  altras  semblants  adornadas  ab  algunas 
figuras.  Seniadas.  Slemmata  ornata.  |  f.  bot.  Deno- 
minació que's  dóna  als  órganos  que  careixen  del 
sustenlacle  ordinari;  per  exemple :  las  fullas  que 
no  tenen  cua  ó  pecíolo,  com  las  de  la  sabonera,  ó 
las  enteras  sèns  filament,  elc.  Sentada.  Sensilia,8e. 

SENTAR.  V.  a.  etc.  assentar. 

SENTENSA.  f.  ant.  y 

SENTÈNCIA,  f.  Declaració  del  sentir  del  jutge 
segons  los  mèrits  de  la  causa.  Seniencia.  Sententia. 
ae,  judicium,  ii.  |j  met.  Decisió  de  qualsevol  judi- 
cial disputa  ó  controvèrsia  extrajudicial  que  dóna 
r  àrbitre  de  ella.  Seniencia.  Sententia,  ae.  p  Docu- 
ment moral.  Seniencia.  Moralilas,  atis.  ||  Dictamen, 
opinió,  parer.  Sentencia.  Sententia,  ae,  judicium, 
ii.  II  Paraula  memorable,  ditxo  que  conté  alguna 
doctrina  ó  moralitat.  Seniencia.  Sententia,  ae,  ef- 
falum,  i.  11  AXIOMA.  H  arbitri.  H  Execució  de  algun 
reo,  y  així  's  diu:  avuy  hi  ha  sentència.  Sentencia, 
jusiicia.  Justícia,  ae. 

SENTÈNCIA  REsoLUTÓRiA.  Aquella  ab  que  s'  absol 
al  reo.  Sentencia  absolutòria.  Salutaris  sententia. 

SENTÈNCIA  DEFINITIVA.  La  Última  que  no  té  apel- 
lació.  Sentencia  definitiva.  Decretaria  de  litis  sum- 
ma judicium. 

SENTÈNCIA  DE  VET.  aut.  EXCOMÜNIÓ. 

SENTÈNCIA  INJUSTA.  La  mal  donada.  Sentencia  in- 
justa. Sententia  iniquà. 

SENTÈNCIA  INTERLOCUTÓRIA.  La  anteriof  à  la  de- 
finitiva. Sentencia  interlocutoria.  Sententia  inter- 
locutoria. 

SENTÈNCIA  PASSADA  EN  COSA  JUDicADA.  Aquella  de 
que  no  's  pót  apel-lar  per  haver  passat  lo  terme 
senyalat.  Sentencia  pasada  encosajuzgada.  In  rem 
judicalam  translata  sententia. 

SENTÈNCIA  PROVISIONAL.  Se  díu  eu  matèria  de  be- 
neficis remitint  al  gaudiment  ó  fruició  al  que  té 
raès  rahó,  méntres  se  segueix  la  cansa.  Sentencia 
provisional.  Provisionalis  sententia. 


568 


SEN 


DICCIONARI 


SEN 


DIR  SENTÈNCIA.  A  ALGÚ.  fr.  Diili  paraulas  afrcnlo- 
sas  ó  injuriosas.  Decir  sentencia  à  alguna.  Probris 
aliquein  deshonestare. 

DONAR  ó  FÉR  SENTÈNCIA,  fp.  Sentenciar  aliiun 
plet.  Dar  sentencia.  Sententiam  ferre. 

FULMINAR  LA  SENTÈNCIA,  fp.  Pronunciarla.  Fulmi- 
nar la  sentencia.  Sententiam  pronuntiare, 

MÈS  VAL  SENTÈNCIA   DE  METGE  QUE   DE  JUTGE.  ref. 

Denota  que  mòlts  són  los  malalts  que  s'  escapan 
de  la  mort  que  pronostica  '1  metge,  però  que  són 
poquíssims  los  reos  que'sdeslliuran  de  lo  que  sen- 
tencia '1  jutge.  Sentencia  de  medico,  y  no  dejiiez. 
Medici  sententia  quam  judicis  praistat. 

SENTENCIAR.  V.  a.  Fór  ó  pronunciar  sentèn- 
cia. Sentenciar.  Sententiam  pronuntiare,  |1  met. 
Expressar  lo  propi  dictamen  à  favor  de  la  una  part 
en  lo  que's  controverteix.  Sentenciar.  Judico,  as; 
sententiam  dare.  \\  Aplicar  alguna  cosa  à  algun 
destino.  Sentenciar.  Adjudico,  as.  ||  Fér  justícia  de 
algun  reo.  Ajusticiar.  Mortis  supplicio  afBcere. 

SENTENCIAR  INTERLOCUTÓRIAMENT.  fr.   for.  PrOVC- 

nir  algun  auto  interloculori.  Sentenciar  interlocu- 
toriamente.  Interlocutoriè  judicium  facere. 

SENTENCIARI.  m.  Recopilació  ó  col•lecció  de 
mòllas  senténcias  de  alguns  autors  ó  doctors;  y  en 
particular  lo  llibre  en  que  Pere  Lombart  recopilà 
las  senténcias  dels  Sants.  Senlenciario.  Sententia- 
rum  liber. 

SENTENCIASSA.  f.  aum.  Sentencion.  Gravior 
sententia. 

SENTENCIAT,  DA.  p.  p.  Sentenciada.  Pronun- 
tiatus,  decretus.  ||  m.  Reo  en  qui  s'  ha  executat  la 
sentència  de  mort.  Àjnsliciado.  Morte  mulctatus. 

SENTENCIÓS,  A.  adj.  Ple  de  senténcias,  mà- 
ximas  ó  moralitats,  com:  paraula  sentenciosa,  etc. 
Sentenciosa.  Sententiosus. 

SENTENCIOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
sentenciós.  Sentenciasamente.  Sententiosè,  argutè. 

SENTIBLE.  adj.  SENSIBLE. 

SENTIDA,  f.  SENTIMENT,  i .  \\  Ressabi,  regust 
que  tenen  algunas  cosas.  Gustillo,  resabio.  Cu- 
preus,  i. 

SENTIDAMENT.  adv.  m,  Ab  sentiment.  Sen- 
tidamente.  Sensu,  dolenter. 

SENTIDÍSSIM,  adj.  sup.  Sentidisimo.  Valdè 
sensibilis. 

SENTIDÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Sentidi- 
simamente.  Gravissimè. 

SENTIMENT,  m.  La  acció  de  percibir  los  ob- 
jectes per  medi  dels  sentits.  Sentimiento.  Sensatio, 
nis,  sonsus,  us.  \\  La  percepció  del  ànima  en  las 
cosas  espirituals.  Sentimiento.  Poenitentia,  ae;  ani- 
mi dolor.  []  Dolor,  pena,  aflicció.  Sentimiento.  Poe- 
na,  ae.  ||  ressentiment.  |  Lo  motiu  mateix  del  sen- 
timent y  dolor.  Sentimiento.  Questus,  us.  ||  judici, 

dictamen,  parer.  II  OHIDO.    1.  ||  ESMENT. 

sentiment    DE   DONA  MORTA  SOLS   DURA  FINS    k    LA 

PORTA.  ref.  Explica  '1  poch  sentiment  de  alguns  en 
enviudar.  Dòlar  de  mujer  muerta  dura  hasla  la 


puerta.  Yiduorum  lacrymas  nuptiae  sequi  assolent. 

MANIFESTAR  LO  SENTIMENT,  fr.  Douar  à  cuténdrer 
algú  que  està  ressentit,  Desabrocharse.  Dol  orem 
exponere, 

TENIR  SENTIMENT,  fr.  A  mès  del  sentit  recte,  sig- 
nifica HAVER  ESMENT. 

TENIR  UN  SENTIMENT  DE  MOUT.  ref.  Teuir  uu  grau 
sentiment.  Sentir  de  muerte  ò  à  far  de  muerte  ó  del 
alma.  Maximè  dolere. 

SENTINA.  f.  nàut.  La  cavitat  ó  fondo  intern  de 
la  nau.  Sentina.  Sentina,  ae,  tropis,  is.  H  mel. 
Qualsevol  lloch  ple  de  immundícia  ó  de  mai  olor. 
Sentina.  Sentina,  ae.  ||  met.  Paratge  ahont  se  come- 
ten mols  pecats.  Sentina.  Sentina,  ae.  [|  saba,  re- 
gust, RESSABI. 

SENTIR.  V.  a.  Percebir  ab  los  sentits  las  im- 
pressions dels  objectes.  També  s'  usa  com  recí- 
proch.  Sentir.  Setilio,  is;  sensu  percipere.  ||  ohir.  1| 
Patir  físicament  algun  dolor  ó  dany,  com  fam,  fret, 
etc.  Sentir.  Sentio,  is,  patior,  eris.  ||  Conèixer,  en- 
téndrer,  arribar  à  saber.  Sentir.  Praesenlio,  is.  || 
Tenir  disgust,  repugnància,  fàslich.  Sentir.  Nau- 
seo,  as.  II  Tenir  pena,  pesar  ó  altres  afectes  del 
animo.  Sentir.  Doleo,  es;  aegrè  ferre.  ||  Patir,  ex- 
perimentar. Sentir.  Perfero,  ers.  ||  Judicar,  opinar, 
formar  dictamen.  Sentir.  Judico,  existimo,  as.  || 
ARREPENT1RSE.   ||   Tenir  compassió.  Compadecerse, 
sentir.   Misereor,  eris,  expostulo,  as.  ||  m.  Dicta- 
men, parer.  Sentir,  sentimiento.  Judicium,  ii. 

cada  hu  se  sent  del  sèü.  loc.  Denota  que'l  mal 
propi  se  sent  mès  que'l  dels  altres.  Mvchos  van  à 
casa  del  muerto,  y  cada  uno  Hora  su  duela.  Suam 
quisque  bajulat  crucem. 

JA  HO  sentirem  à  dir.  loc.  Denota  que  alguna  co- 
sa que's  presum  ab  fonament,  se  sabrà ó  descubri- 
rà  ab  lo  temps.  Lo  que  fuere  sonarà,  yase  vera.  Res 
ipsa  loquelur. 

QUANT  HO  VA  SENTIR...  loc.  deuota  la  sensació 
que  causa  lo  que  s'  óu,  com  l' enfado  que  causa  un 
despropòsit,  la  alegria  que  causa  una  bona  notí- 
cia. Oidos  que  tal  oyen.  Haec  ubi  audivit. 

SENTIRSE.  V.  r.  Donarse  per  sentit.  Sentirse. 
Expostulo,  as.  II  Explicar  1'  estat  de  una  persona  en 
certa  constitució,  com:  sentirse  malalt,  prenyada, 
etc.  Sentirse.  Sentio,  is.  ||  Vèurerse  precisat  à  al- 
guna acció.  Sentirse,  verse.  Teneri.  ||  Comensar  à 
fér  mal  olor  alguna  cosa,  com  la  carn,  etc.  Husmear. 
Foeteo,  es.  |  v.  r.  Se  diu  de  la  cabalcadura  que 
coixeja  un  poch.  Sentirse.  Leviter  claudicaré. 

SENTIT,  DA.  p.  p.  Sentida.  Sensus.  |  adj.  Qui 
à  poca  causa  se  ressent  ú  ofèn.  Delicada,  sentida, 
cosquilloso,  vidriaso,  quejicaso.  Querulus,  ||  Experi- 
mentat. Experimentada.  Perceptus.  ||  Lo  que  en- 
clou ó  explica  algun  sentiment.  Sentida.  Dolorera 
exprimens.  ||  Lo  que  coraensa  à  corrómprerse. 
Sentida.  Tabescens.  |1  m.  La  potència  ó  facultat  de 
sentir  ú  órgano  corpóreo,  per  medi  del  qual  se 
forman  las  sensacions.  Sentida.  Sensus,  us.  ||  Lo 
apetit  ó  part  interior  del  home.  Sentida.  Cupido, 


SEN 


CATALÀ. 


SEN 


569 


iais.  |Intel-Iigóncia  del  animal.  Seniido.  Anímalis 
inlelligentia.  ||  L'  enleninienl  ó  rahó  en  quant  dis- 
cerneix las  cosas.  Sentida.  Animós,  i,  niens,  Us.  1| 
La  opinió  particular  de  una  persona,  sòn  parer,  lo 
judici  que  forma.  Sentido.  Judicium,  ii,  mens,  tis. 
II  La  significació  perfecta  que's  fa  de  una  proposició, 
clàusula,  elc.  Senlido.  Sentenlia,  a;.  ||  Lo  significat 
ó  excepció  de  las  veus  ó  paraulas.  Sentido.  Sen- 
sus,  us.  II  La  intel•ligència  ab  que  s'  execulan  al- 
gunas  cosas,  com:  llegir  ab  sentit.  Sentido.  Sensus, 
us.  II  La  capacitat  de  alguna  proposició,  clàusula  ó 
escrit,  pera  admétrer  alguna  ó  mòltas  inlerprela- 
ciens.  Sentido.  Sensus,  us.  ||  pint.  y  esc.  Las  cavi- 
tats de  la  niusculalura  de  la  cara  en  los  vells. 
Senlido. S'inas,  us,  cavus,  i. 

SENTIT  ACOMODATICI.  La  intel•ligència  mística  ó 
espiritual  que's  dóna  à  algunas  paraulas  de  la  Es- 
criptura. Senlido  acomodalicio.  Sensus  accomodati- 
tias. 

SKNTiT  COMÚ.  Las  uocions  ó  ideas  generals  que  s' 
originan  en  la  ànima  de  tots  los  homes,  de  certa 
llum  natural  que'ls  fà  judicar  de  las  cosas  de  una 
mateixa  manera.  Sentido  comun.  Sensus  communis. 

SENTIT  LITERAL.  La  significació  própia  de  las  pa- 
raulas. Sentido  literal.  Sensus  litteralis. 

SENTITS  EXTERNS.  Los  mcdis  ó  iustruments  de  las 
sensacions  exlernas,  que  consisteixen  en  la  muta- 
ció produhida  en  la  superfície  del  nirvi  pel  con- 
tacte ó  impressió  de  algun  objecte  sensible,  la  qual 
se  propaga  al  cervell.  Sentidos  exteriores  ó  exter- 
nos.  Sensus  externi. 

SENTITS  INTERNS.  Las  accions  ó  moviments  del 
animo  ques'  excitan  per  la  percepció  de  las  ideas. 
Sentidos  internos.  Sensus  interni. 

AB  TOTS  sos  ciNCH  SENTITS,  m.  adv.  Ab  toia  la 
atenció  y  cuydado  posible.  Con  todos  sus  cinco  sen- 
tidos. Summa  cura. 

ABUNDAR  EN  SÒN  SENTIT,  fr.  Estar  algú  adicte  en 
sa  opinió,  ferm  en  sòn  dictamen.  Abundar  en  su 
senlido.  Quemque  suo  sensu  abundaré. 

CORRÓMPRER  LO  SENTIT  DE  LAS  PARAULAS.  fr.  Inlfir- 

pretarlo  maliciosament  ó  de  un  modo  contrari. 
Escatimar,  viciar.  Vicio,  as,  pravè  interprelari. 

DONARSE  PER  SENTIT,  fr.  Qucixarse,  manifestar 
sòn  sentiment.  Darse  por  sentido.  Dolorera  expo- 
nere. 

MORIR   ALGÚ   AB  TOTS  SOS  CINCB  SENTITS,    fr.  Tenir 

lot  lo  coneixement  y  sentits  perfets  fins  al  acte  de 
morir.  Morir  con  todos  sus  sentidos.  Integra  mente 
caïterisque  sensibus  obire. 

8ENTRE.  V.  a.  ant.  sentir. 

SENY.  m.  Judici,  enteniment.  Juicio,  seso.  Ju- 
dicium, ii,  celebrum,  i.  ||  ant.  senyal.  ||  ant.  sen- 
tit. II  CAMPANA.  II  Demostració  en  senyal  de  disgust 
ó  enuig  que's  manifesta  en  la  cara.  Serio.  Yultus 
lurbitus.  I  poét.  Aspecte  desagradable  de  algunas 
cosas inanimadas,  com  del  mar  alborolat,  etc.  Ceno. 
Hòrrida  facies.  l|  senyor. 

SENYS  FORANS.  SKXTITS  BXTERNS. 


ab'  seny.  m.  adv.  Ab  reflexió  y  judici.  Cuerda- 
mente,  con  juicio.  Prudenter,  consultè. 

AB  SENY  DE  CASAT.  m.  adv.  Ab  lino,  consideració 
y  prudència.  Con  piéó  con  pies  de  plomo.  Conside- 
ratè,  cautè. 

A  SENY  ó  A  SENY,  k  SENY.  m.  adv.  Ple  fins  à  no 
cabrer  mès.  Hasla  el  tope.  Ad  súmmum  usque. 

ESTAR  algú  en  SÒN  SENY.  fr.  Eslar  en  sòn  ple  ju- 
dici. Estar  en  su  juicio.  Mente  valere. 

FALTAT  DE  SENY.  fr.  FALTAT  DE  JUDICI. 

FÉR  EIXIR  DE  SENY.  fr.  Alurdir  ó  confóndrer  à  al- 
gú ab  alguna  espècie  ó  rahó  que  se  li  persuadeix  ó 
impressiona.  Sacar  de  lino.  Obcajco,  as. 

FÉR  PÉRDRER  LO  SENY.  fr.  Causar  estranyesa  al- 
guna cosa  per  sa  irregularitat  ó  especialitat.  Quitar 
ò  volver  el  juicio.  Estrà  mentem  rapere. 

FORA  DE  SENY.  lu.  adv,  Sèns  judici.  Fuera  de  jui- 
cio. Extra  mentem. 

NO  TENIR  TOT  SÒN  SENY.  fr.  No  tenir  perfet  judici. 
No  tener  entero  ó  cabal  juicio.  Non  plena  mente 
agere. 

PÉRDRER  LO  SENY.  fr.  PÉRDRER  LO  JUDICI. 

PLE  FINS  A  SENY.  fr.  LÍCíio  httsta  el  borde.  Opple- 
lus. 

POSAR  SENY.  fr.  Adquirir  cordura  ó  judici.  Ase- 
sar,  ajuiciar,  sentar  ó  asentar  el  juicio.  Cordatum 
fieri,  tàndem  aliquando  sapere. 

QUANT  LO  SENY  ES  VINGUT,  l'  HOME  ES  JA  PERDUT. 

ref.  ab  que  's  reprèn  lo  descuyt  dels  que  acuden  al 
remey  de  las  cosas  desprès  de  passada  la  ocasió. 
El  conejo  ido,  el  consejo  venido.  Consilium  capitur, 
postquam  ipse  cuniculus  èxit. 

QUI  NO  TÉ  SENY,  NO  TÉ  FRET.  lOC.   prOV.  que  's  diU 

de  aquells  que  diuhen  que  no  tenen  fret,  quant  ne 
fà  mòlt.  Quien  no  tiene  juicio,  no  tiene  frio.  Qui  non 
habet  cerebrum,  non  habet  frigus. 

QUI  PERT  LO  sÈü,  PERT  LO  SENY.  ref.  Deuota  que 
qui  pert  sos  havers  ó  fortuna  es  capàs  de  fèr  qual- 
sevol disbarat.  A  quien  Dios  castiga,  de  juicio  le  pri- 
va. Stullum  facit  fortuna  quem  vuit  perdere. 

TORNAR  EN  SÒN  SENY.  fr.  Rccobrar  los  sentits  des- 
près de  algun  ensopiment  ó  accident.  Volver  en  si, 
restituirse  ú  su  sentido  ó  acuerdo.  Recipiscere. 

TRAURER  DE  SENY.  fr.  luet.  Pcrturbar  1'  enteni- 
ment. Sacar  de  juicio.  Judicium  turbare. 

SENYA.  f.  Indici  sensible  que  fà  venir  en  co- 
neixement de  alguna  cosa.  Seiia,  serial,  resena. 
Signum,  i.  II  Gestos,  accions,  y  qualsevol  cosa  de- 
terminada de  concert  entre  dos  ó  mès  pera  entén - 
drerse.  Seiia.  Nulus,  us,  signum,  i.  \  sknyal.  || 
mil.  La  paraula  que  acompanyada  del  sant  se  dóna 
en  la  orde  del  dia,  pera  que  servesca  de  regonei- 
xeraent  al  rèbrer  las  rondas.  Seria.  Nomen  in  sig- 
num. II  Bandera  militar.  Seria,  senera,  enseüa. 
Vexillum,  i. 

AB  sENYAS.  m.  adv.  Ab  l' us  de  ellas.  Por  senas. 
Nulibus,  per  nutus. 

DONAR  LAS  SENYAS.  fr.  Manifestar  las  circunslàn- 
cias  individuals  de  una  cosa,  descrivintla  de  ma- 


570 


SEN 


DICCIONARI 


SEN 


nera  que  no  's  puga  equivocar  ab  altra.  Dar  seïías. 
Rem  argumento  comprobare. 

FÉR  SENYAS.  fr.  Usar  de  ellas  pera  donarse  à  en- 
téndrer  ó  cridar  à  algú  en  secret.  Hacer  senas.  Nu- 
tibusaliquid explicaré;  aliquem  exercere. 

PARLAR  AB  SENYAS.  fr.  Explicarse,  donarse  à  en- 
téndrer  ab  gestos  ó  accions.  Hablarpor  senas.  Nu- 
tibus  loqui. 

pÉNíDRER  SENYAS.  fr.  Informarse  de  las  circuns- 
tàncias  individuals  de  alguna  cosa  pera  coneixer- 
ia. Resenar;  lomar,  senlar,  nolar,  poner,  apuntar 
las  senas.  Alicujus  signa  capere. 

PER  MÈs  SENYAS.  m.  adv.  Pera  confirmació  ó  ar- 
gument de  alguna  cosa.  Por  seiias,  ó  por  mas  se- 
nas. In  majus  argumentum. 

SENYAL,  m.  La  marca  6  noia  pera  donar  à  co- 
nèixer y  distingir  unas  cosas  de  altras.  Senal.  No- 
ta, ae.  II  La  nota  que  's  posa  pera  senyalar  algun 
terme.  Senal.  Limes,  itis,  meta,  a;.  |  Qualsevol  co- 
sa que  's  posa  ó  fa  pera  recordarse  de  alguna  es- 
pècie. Senal.  Memorite  monumenlum.  [j  Noia  ó  dis- 
tinctiu  en  bona  ó  mala  part.  Senal.  Nota,  ae.  U  Lo 
signe  que  'ns  induheix  al  coneixement  de  altra 
cosa  distincta.  Senal.  Signum,  i.  ||  L'  indici  ó  mos- 
tra no  material  de  alguna  cosa.  Seiíal.  Argumen- 
tum, i.  II  mil.  SENYA.  4.  II  Vestigi,  eslampa  ó  im- 
pressió que  queda  de  alguna  cosa.  Senat.  Yesli- 
gium,   ii.  II  Vestigi,  apariéncia,  Senal.  ümbra,  aï. 

I  La  imatge  ó  representació  de  alguna  cosa.  Senal. 
Species,  ei,  imago,  inis.  ||  La  taca  ó  clapa  de  altre 
color.  Senal,  pinta.  Macula,  ae.  I  La  cicalrís  de  re- 
sultas  de  una  ferida,  trench,  etc.  Senal,  costuron. 
Cicatrix,  icis.  [|  Prodigi,  pressagi  ó  cosa  extraordi- 
nària. Senal.  Signum,  i.  |1  Miracle.  Senal.  Miracu- 
lum,  i.  11  L'  avís  que  's  dóna  de  qualsevol  modo 
que  sia,  pera  concórrer  à  algun  lloch  determinat 
ó  pera  executar  alguna  cosa.  Senal.  Signum,  i.  | 
Marca  quasi  secreta  en  la  moneda  pera  coneixeria 
qui  la  ha  feta.  Senal.  Arcana  monetae  nota.  1|  Lloch 
ó  punt  determinat  à  que  's  proposa  algú  arribar, 
tirar,  etc.  Senal.  Mela,  ae.  ||  med.  Aquell  accident, 
mutació  ó  espècie  que  induheix  à  judicar  del  eslat 
de  la  malaltia  ó  èxit  de  ella.  Senal.  Judicium,  ii. 

II  SELLO,    RASTKE.  ||    INSÍGNIA.  H    CARÀCTER.  H    S'  USa 

adverbialment  pera  explicar  la  certesa  de  alguna 
cosa,  com:  qui  gasla,  senyal  que  té.  Senal.  Sig- 
num, i.  II  Lo  que  dóna  '1  promès  à  la  promesa  en 
testimoni  de  casarse  ab  ella.  Arras.  Pignus,  oris. 
II  La  cinta  ó  paper  que  's  posa  en  lo  llibre  pera 
trobar  alguna  cosa.  Registro.  Pensílis  in  libris  fas- 
ciola.  11  Entre  eslampers.  signatura.  H  La  figura, 
etc,  que  denota  alguna  cosa  misteriosa,  com  los 
sagraments,  la  gràcia;  1' arch  de  sant  Martí,  la 
aliansa  entre  Dèu  y  Noè,  etc.  Seiíal,  signo.  Sig- 
num, i. 

SENYAL  DE  LA  CREU.  La  creu  formada  ab  la  ma 
pera  persignarnos.  Senal  de  la  cruz.  Signum  cru- 
els. 

SENYAL  DEL  caisTii.  V  InterioF  es  la  caritat,  y  V 


exterior  es  la  santa  creu.  Senal  del  cristiano.  Chris- 
tiani  signum. 

SENYAL  DE  LLEVA.  Senyal  pera  recullir  los  bagat- 
ges, Pieza  de  leva.  Vasorum  conclamatio.  ||  Cano- 
nada que  tiran  las  embarcacions  al  temps  de  sar- 
par.  Pieza  de  leva.  Tormenti  bellici  signum. 

SENYAL  DE  piGAS.  loc.  met.  quc  s'  usa  quant  se 
véu  algun  indici,  que  quasi  dóna  à  entèndrer,  no 
reixirà  lo  que  s'  esperava  ó  confiava.  Mala  senal. 
Malum  signum, 

SENYAL  DE  SALOMÓ. SELLO  DE  SALOMÓ. 

SENYAL  MORTAL.  La  certitut  ó  indici  infalible  de 
lo  que  's  tem  ó  desitja.  Senal  mortal.  Evidens  sig- 
num. 

EN  SENYAL,  m.  adv.  En  proba.  En  senal,  en  prue- 
ba.  In  signum, 

FÉR  ó  DONAR  SENYAL,  fr.  Senyalar  alguna  cosa 
ab  alguna  acció  exterior.  Dar  senal.  Signum  edere. 

NI  SENYAL  DE  TAL  COSA.  exp.  pera  explicar  que 
tal  cosa  s'  acabà  del  tot  ó  no  's  troba.  Ni  serial  de 
tal  cosa.  Nec  vestigium  quidem. 

POSAR  SENYAL. fr.  ASSENYALAR. 

TIRAR  A  SENYAL,  fr.  Dirigir  lo  tir  à  algun  objecte 
determinat  ab  lo  fi  de  ensajarse.  Tirar,  apuntar  al 
Manco.  Scopum  rainari. 

SENYALADAMENT.  adv.  m.  Expressament. 
Senaladamente.  Designalè,  signanler.  ||  Particular- 
ment, Seüaladamenle.  Consignatè.  ||  Ab  valor.  Se- 
Haladamente.  Praeclarè, 

SENYALADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Senaladisimo . 
Valdèinsignis. 

SENY  AL  ADOR.  m.  assenyalador. 

SENYALAMENT.  m.  Obra  de  senyalar.  Sena- 
lamienlo.  Assignatio,  nis.  |1  Determinació  de  temps. 
Senalamiento,  prefinicion.  Designatio,  nis, 

SENYALAR.  V.  a.  assenyalar. 

SENYALARSE.  V.  r.  Distingirse,  singularisar- 
se.  Distinguirse,  senalarse.  Emineo,  es. 

SENYALAT,  DA.  adj.  NOTABLE.  DISTINGIT. 

SENYALER.  m.  Senalero,  abanderada,  gonfalo- 
nero.Antesignanus. 
SENYALET.  m.  d.  íenaíejo.  Leve  signum, 
SENYAR.  V,  a,  Fér  una  creu  ab  la  ma  dreta 
extesa  de«de'l  front  fins  à  la  cintura,  y  desde'l 
ff'jscle  esquerre  fins  al  dret.  També  s'usa  com  re- 
cíproch.  Santiguar.  Crucis  signa  muniré.  I  ant.BE- 

NEHIR.  II  ant,  SIGNAR,  SENYALAR, 

SENYAR  É  BENEHiR.  loc.  aut.  Santiguar  y  bendecir, 
dar  la  bendicion,  bendecir.  Benedicere. 

SENYARSE.  V.  a.  Fér  com  qui  se  senya  en  sen- 
yal de  admiració.  Persignarse.  Signo  crucis  admi- 
rationera  significaré. 

SENYER.  adj.  ant.  senyor.  Era  'I  tractament 
dels  diputats  locals.  ||  sol,  solitari.  1|  ant.  S'  apli- 
cava al  territori  ó  poble  que  tenia  facultat  de  alsar 
bandera  en  las  proclamacions  dels  reys.  Senero. 
Signum  lollere valens.  |j  ant.  Qui  fà  senyas.  Senero. 
Nutuum  factor. 

SENYERA,  f.  aut.  BANDEIUL. 


^  SEN  CATALÀ. 

SENYERA  LLEVADA,  loc.  ant.  Bandera  desplegada, 
enarhofada,  floiante.  Vexillum  prodilum. 

SENYOR.  Dl.  Amo  absolut  de  tot,  que  sols  es 
Dèu.  Seiior,  Omnipoiente.  Doininus,  i.  ||  Amo,  pro- 
pietari de  alguna  cosa.  Sefíor.  Herus,  i.  |]  L'  amo  à 
respecte  de  sos  criats.  Seiior.  Herus,  i.  ||  Rey, 
príncep,  soberà.  Seiior.  Princeps,  ipis,  rex,  gis.  || 
Gran,  amo  de  mòlts  estats.  Seiior.  Dinasta,  se.  || 
Títol  demarqués,  conde,  etc.  Serior.  Dbminus,  i.  || 

I  Terme  de  cortesia  que  's  dóna  als  superiors  ó  iguals. 
I  Seiior.  Dominus,  i.  ||  Espècie  de  títol  de  honoren 
los  actes  piiblichs.  Seiior.  Dominus,  domnus,  i.  || 
També  's  diu  en  lo  moral,  com:  es  senyor  de  sas 
passions.  Seiior  ó  seiior  de  si.  Sui  ipsius  dominus, 
cupiditatum  moderator.  ||  Jutge  ó  conseller  en  los 
tribunals.  Seüor.  Senator,  is. 

SENYOR  DE  GRAN  VIRTUT  Ó  VALOR.  HÉROE. 
SENYOR  DE  NAU  Ó  LENY.  nàut.  ant.  PATRÓ. 

SENYOR  DE  SA  CASA.  Pare  de  famílias.  Seüor  de  su 
casa.  Paterfamilias,  patrisfamilias. 

SENYOR  DE  SÍ.  'L  qui  no's  perturba  en  los  cassos 
apurats.  Seiior  de  si.  Sui  corapos. 

SENYOR  LLUCH  DE  LA  MECA.  Mal  uom  ab  qufi's  ri- 
diculisa  en  Palma  al  que  desempenya  'I  paper  ó 
representa  en  la  festa  de  lo  conquesta  de  Mallorca 
al  antich  y  cèlebre  Cap  de  Guayte.  Seiior  Lucas  de 
la  Meca.  Irrissorius  cognomen. 

SENYOR  DE  SENYERA.  Scüor  dc  pcudoii  y  Caldera. 
Procer  tollere  signum  valens. 

SENYOR  DIRECTE  ó  ALODiAL.  Qui  té  '1  domiui  di- 
recte de  alguna  finca.  Seüor  directo.  Dominus  di- 
rectus. 

SENYOR  MiTji.  'L  seuyor  ab  senyoria  mitjana  en 
lo  cens.  Seiior  con  senoria  mediana.  Secundarise 
clientelae  beneficiarius  dominus. 

SENYOR,  sí.  loc.  ant.  Si,  serior.  Utique,  domine. 

SENYOR  ÚTIL.  Qui  reb  lo  producte  de  alguna  co- 
sa, y  així  '1  de  una  casa  es  1'  amo  y  no  '1  llogater. 
SeTior  úlil.  Utilis  dominus. 

AB  TON  SENYOR  NO  VULLAS  PARTIR  PERAS,  PERQUÈ 
ELL  SE  MENJARÀ  LAS  MADURAS  Y  TÚ  't  QUEDARÀS  LAS 

VERDAS.  ref.  Denota  que  de  ningun  modo  convé  dis- 
putar ab  los  poderosos,  perquè  ells  sempre  queda- 
ran bè  ab  rahó  ó  sens  ella;  y  també  aconsella  la 
sumissió  y  respecte  que  debem  observar  ab  los  su- 
periors. Ni  en  burlas  ni  en  veras  con  tu  amo  par- 
las  peras.  Cum  diis  non  pugnandum ;  nuraquam 
cum  haero  disertabis. 

ALT  Y  PODERÓS  SENYOR,  ant.  Tractament  del  rey 
de  Castella.  Alio  y  poderoso  senor.  Magnus  potens- 
que  dominus. 

ENCARA  NO  ES  MORT  NOSTRE  SENYOR.  loC.  ENCARA  NO 
SOM  ALLÀ  AHONT  ANEM, 

FÉR  LO  SENYOR  ó  DEL  SENYOR,  fr.  Afectar  senyo- 
riu,  usar  de  gravedat  en  lo  port,  vestit  ó  tracte. 
Seiiorearse,  hacer  del  serior.  Superbè  se  gerere. 

FÉRSE  DIR  sí,  SENYOR,  fr.  Sér  respectat  y  estimat 
del  públich  per  sòn  mèrit  singular.  Ser  hombre  de 
expectacion  ó  seiior  de  salva.  Yirum  esse  conspi- 


SEN  571 

cuum.  II  Imposar,  infundir  respecte  la  presència 
y  gravedat  de  algun  subjecte.  Imponer.  Yenerabi- 
lem  esse.  ||  Sér  alguna  cosa  formidable  ó  respeta- 
ble  en  sa  línea.  Ser  imponente.  Spectabilem  esse. 
II  Se  diu  de  alguna  cosa  excel-lent,  delicada,  de 
bon  gust,  etc.  Ser  de  chupete  ó  de  rechupele  ó  de  pa- 
dre  y  seiior  mio.  Eximium  esse.  ||  Se  diu  de  las  co- 
sas  mòlt  caras.  saber  k  pebre. 

GRAN  senyor.  Títol  quB  s  dóna  al  gran  Inrch. 
Gran  seiior.  Turcorura  imperator. 

GUARDA  k  TON  SENYOR  PER  POR  DE  PITJOR,  ref.  MÉS 
VAL  UN  DOLENT  CONEGUT,  etC. 

MÒLT  ALT   Y  EGREGI  SENYOR  DUCH   DE  GIRONA,  ant. 

Tractament  del  primogènit  de  la  casa  de  Aragó. 
Muy  alio  y  egregio  serior  duque  de  Gerona.  Permag- 
nus  egregiusque  dominus  dux  Gerundae. 

NINGÚ  PÓT  SERVIR  A  DOS  SENYORS,  loc.  prov.  Deno- 
ta que  no's  poden  cumplir  à  un  temps  dos  obliga- 
cions incompatibles.  Ninguno  puede  servir  à  dosse- 
nores.  Merao  potest  duobus  dominis  serviré. 

PAGA  A  ton  SENYOR  LOS  DRETS  Y  ALLUNYAT  DE  SAS 

PARETS,  ref.  Denota  que  no  convé  déurer  res  als 
poderosos;  però  sí  convé  víurer  lluny  de  ells.  Paga 
à  lu  senor  los  derechos,  y  aléjate  de  sus  techos.  Sol- 
vito,  qucE  debes,  domnis,  et  vivito  longè. 

SI  VÓLS  SÉR  BON  SENYOR,  CiSA  AB  DONA  IGUAL  Ó  ME- 
NOR, ref.  qui's  casa  per  interès,  mosso  de  sa  mu- 
ller ES. 

SENYORA,  f.  La  ama  ó  mestressa  de  alguna 
cosa.  Senora.  Hera,  ae.  ||  Títol  de  las  religiosas  de 
sant  Joan  de  Jerusalem.  Seüora.  Eques  ;foBmina.  | 
Títol  que's  dóna  à  qualsevol  dona  de  distincció. 
Senora.  Domina,  ai.  ||  Per  cortesia  's  diu  à  qualse- 
vol dona.  Senora.  Foemina,  íe. 

SENYORA  DE  GRAN  VIRTUT.  HEROÏNA. 

SENYORA  MAJORA.  Doua  de  edat.  Senora  de  edad. 
iEtate  provecta  fcemina. 

NOSTRA  SENYORA.  Per  excel-lència  's  diu  de  la 
Mare  de  Dèu.  Nueslra  Seüora.  3Iater  Dei. 

SENYORA  Y  MAJORA.  loc.  peia  explicar  que  deixa 
'1  marit  mestressa  à  la  viuda.  Ama  y  senora.  Do- 
mina. 

MÒLT  ALTA  Y  EXCEL-LENT  SENYORA,  ant.  Tracta- 
ment de  infanta  de  Castella.  May  alta  y  escelenle  sB' 
nora.  Magna  excellensque  domina. 

SENYORAIAR^Ó  SENYORAYAR.  V.  a.  SEN- 
YOREJAR. 

SENYORAL.  adj.  SENYORIAL. 

SENYORALLA.  f.'Mullitut  de  senyors,  regu- 
larment se  diu  per  despreci.  Senorazos.  Affectalae 
nobilitatis  hominis. 

SENYORÀSjSA.  adj.  aum.  iron.  Seüorazo. 
ACFectatae  nobilitatis  hoino. 

SENYORATGE.  m.  Dret  de  senyoriu.  Senorea- 
je,  seiioraje.  Jus,  ris,  dominium,  ii. 

SENYOREJAR.  V.  a.  Dominar,  manar  algú 
en  alguna  cosa  com  si  fos  1'  amo.  Seüorear.  Domi- 
nor,  aris.  ||  Donar  repetidas  vegadas  à  algú  '1  trac- 
tament de  senyor,  Seüorear.  Dorainum  iteratè  ali- 


572  SEN  DICCIONARI 

quid  appellare.  1|  Tenirpropielatssenyorials.  Regu- 
larment se  diu  de  las  personas  y  del  modo  de  ves- 
tir. Senorear.  Superbè  agere.  [|  ensenyorirse. 

SENYORET,  A.  m.  y  f.  dini.  Senorito,  ico.  Di 
nastae  filius. 

SENYORET  DE  PEGA  GREGA.  Pisaverdc.  LascivibuD- 
dus;  grsssus  lasciviens. 

SENYORETA  DE  ESTIU.  Rameva.  Meretrix,  icis. 

SENYORIA,  f.  Tractament  que's  dóna  à  certas 
personas  de  distincció.  Senoria.  Dominatio,  nis.  j] 
Territori  ó  domini  del  senyor.  Senoria,  senorio. 
Dominatus,  us,  ditio,  nis.  ||  Domini  de  algun  estat 
particular  que's  governa  com  à  república.  Senorio, 
senoria.  Reipublicae  dominatus.  |1  anl.  justícia.  \\ 

ant.  FACULTAT.   II  SUPERIORITAT,  PREFERÈNCIA. 

SENYORIA  DIRECTA.  'L  doiulni  que  reté  '1  duenyo 
que  té  franca  en  alou  una  finca,  que  dóna  y  con- 
cedeix en  enfitéusis  baix  cert  y  determinat  cens, 
y  aquest  domini  faculta  al  concedenl  pera  fatigar 
la  finca,  sempre  que's  venga,  pel  mateix  preu  que 
té  ajustat  lo  venedor,  y  no  faiigani  aquell,  acredi- 
ta y  déu  cobrar  lo  Uuísme  que  se  li  causa  per  la 
tal  venda  segons  las  lleys  y  privilegis  del  districte 
ahont  està  situada  la  finca.  Senoria  directa.  Domi- 
nium  directum. 

SENYORIA  MITJANA  'L  domini  quc  adquireix  y  reté 
'1  possessor  de  una  finca  enfitéulica  si  la  dóna  en 
establiment,  y  en  tot  cas  de  venda  ó  traspàs  pót 
també  fatigar  pel  mateix  preu  en  que  la  tal  finca 
haja  estat  venuda  ó  traspassada,  quedant  privat  en 
aquest  cas  lo  senyor  directe  de  aquesta  facultat.  Y 
no  fatigant,  déu  aquest  senyor  mitjà  cobrar  són 
lluísme  del  preu  de  la  lal  venda  ó  traspàs,  reduhint 
ó  baixant  à  una  quarta  lo  que  deuria  cobrar  lo  sen- 
yor directe,  lucrant  lo  senyor  mitjà  las  renlas  tres 
quartas  parts;  bè  que  en  assó  sent  lo  senyor  di- 
recte ecclesiàstich  té  variació  al  tenor  de  la  sentèn- 
cia arbitral  promulgada  entre  "1  clero  y  ciutadans 
en  Barcelona.  Y  subseguinl  desprès  altre  establi- 
ment del  segon  senyor  mitjà,  déu  seguir  la  mateixa 
regla  per  la  fatiga  del  últim  establiment  y  cobro 
del  lluísme,  que  déu  disminuhir  de  una  tercera  part 
de  las  tres  quartas  parts  que  tindria,  cobrant  las 
dos  restants  terceras  parts  I'  últim  estabilien!,  se- 
guint lo  mateix  orde  pel  quart  estabilient,  no  po- 
dent excedir  ni  posar.se  ulterior  domini  miljà  per 
privarbo  la  Uey  sobre  enfitéusis,  y  encara  déu  ad- 
vertirse  que  fora  de  Barcelona  y  llochs  que  gosan 
són  privilegi  no  pót  imposarse  altre  domini  direc- 
te del  estabilient  que  té  franca  en  alou  una  finca. 
Senoria  mediana.  A  primo  dominium. 

FORSARÓ  DESTÉNYER  AB  SENYORIA,  fr.  ant.  Obligar 
per  justícia.  Obligar  ó  compeler  por  juslicia.  Juri- 
dicè  compellere. 

SENYORIAL  Y  SENYORIL.  adj.  Cosa  de  sen- 
yoriu.  Senoral,  dominical,  senorial.  Dominicus. 

SENYORÍSSIM,  A.  adj.  sub.  Comunment  s' 
usa  per  ironia.  Senorisimo.  Magnus  dominus. 

SENYORUJ.m.  Domini.  Senorio.  Dominatus,  us. 


SEP 

II  Gra  vedat  en  lo  port  ó  en  las  accions.  Senorio. 
Majestas,  atis.  ||  En  lo  moral,  domini,  imperi  so- 
bre las  passions.  Senorio.  Imperium,  ii. 

SENZILL,  adj.  Lo  que  no  té  mescla  de  altra  co- 
sa. Sencillo.  Siraplex.  \\  Sens  ficció  ni  engany.  Sen- 
cillo.  Sincerus.  ||  Lo  que  té  ménoscosque  el  comú, 
com:  tafetà  senzill,  etc.  Sencillo  Símplex,  tenuis. 

II  Despullat  de  adornos  y  luxo.  Sencillo,  llano.  Te- 
nuis. II  Innocent,  bondadós,  afable.  Sencillo.  Sira- 
plex. II  Dit  de  la  moneda  de  ménos  valor  respecte 
de  la  mateixa  de  són  nom  ,  com:  pesseta  senzilla, 
la  que  no  es  columnària.  Sencillo.  Simplex. 

SENZILLAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  sen- 
zill. Sencillamente.  Recte,  candidè.  ||  Sens  aparato, 
com  se  diu  del  estil,  vestit,  etc.  Sencillamente.  In- 
concinnè,  incondilè. 

SENZILLAS.  adj.  bót.  Se  diu  de  las  flors  quant 
tolas  las  parts  que  las  componen  són  contínuas,  y 
no  tenen  per  consegüent  mès  que  una  làmina,  com 
la  de  la  orenga, ^etc.  Sencillas.  Simplicia. 

SENZILLES  Y  SENZILLESA,  f.  La  qualitat 
que  constituheix  à  las  cosas  priraas  y  de  poch  cos, 
en  la  línea  enque'l  poden  tenir.  Sencillez.  Simpli- 
citas,  alis.  ||  Ingenuitat,  sinceritat.  Sencillez,  inge- 
nuidad,  llaneza.   Simplicitas,  atis,  animi  candor. 

II  Ignorància,  facilitat  de  algú  pera  sér  enganyat. 
Sencillez.  Faiuitas,  atis. 

AB  SENZILLESA,  m.  adv.  SENZILLAMENT, 

SENZILLÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Sencillisimo. 
Simplicissimus,  candidissimus. 

SENZILLÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Senci- 
llisimamente.  Simplicissimè. 

SEP.  adv.  ant.  Móltas  vegadas.  Muchas  veces. 
Sajpè.  II  m.  CEP. 

SEPARABLE,  adj.  Lo  que's  pót  separar  de  al- 
tra cosa.  Separable.  Separabilis. 

SEPARACIÓ,  f.  Obra  de  separar  ó  separarse. 
Separacion.  Separatio,  nis.  ||  Distància  de  una  cosa 
respecte  de  altra,  com  Amèrica  y  Àfrica  de  Euro- 
pa. Separacion.  Distantia,  £e,  spatium,  ii.  ||  Divi- 
sió, partició.  Separacion.  Divisió,  partilio,  nis.  || 
mateixa  cosa  separada.  Separacion.  Separatio,  nis. 

II  DESMEMBRAMENT.   ||  SECRECIÓ. 

SEPARADAMENT,  adv.  m.  À  part.  Separa- 
damente,  à  parte.  Separatim,  seorsim.  [j  Espargi- 
dn'ment.  Separadamente.  Sparsim. 

SEPARADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  separa.  Separa- 
dor. Separator,  divisor,  is. 

SEPARAR,  v.  a.  Apartar  una  cosa  de  altra. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Separar.  Sevoco,  as. 

I  Dividir,  desunir.  Separar,  segregar.  Separo,  as, 
sepono,  is.  [j  Dividir,  distribubir.  Separar.  Diduco, 
is.  11  Posar  à  part,  reservar,  guardar.  Separar.  Se- 
pono, is.  11  Privar  à  algú  de  algun  dret  ó  empleo. 
Separar.  Depono,  is.  H  Impedir  la  comunicació  de 
marit  y  muller.  Separar.  Matrimonium  diducere. 

II  Dit  del  bè  y  del  mal,  distingirlo.  Distinguir,  se- 
parar. Discerno,  is. 

SEPARARSE.  v.  r.  Abstràurerse  algú  de  las 


SEP 


CATALÀ. 


SEP 


573 


I 


i 


cosas  en  que  ànles  s'  ocupava,  ó  de  la  comunica- 
ció que  tenia.   Retirarse,  separarse.   Abstraho,  is, 

II  Apartarse,  retirarse  de  qualsevol  lloch.  Separar- 
se.  Recedo ,  is.  [|  for.  Desistir.  Separarse.  Desis- 
to,  is. 

SEPARAT,  DA.  p.  p.  Separada.  Separalus. 

SEPARATISME,  m.  Seda  herètica  de  Ingla- 
terra.  Separalismo.  Separalismus,  i. 

SEPARATISTA,  m.  Sectari  del  separatisme, 
que  no  convenia  en  las  lleys  de  la  Iglésia  angli- 
cana. Separatista.  Separatista,  ae. 

SEPARATIU ,  VA.  adj .  Lo  que  té  virtut  de  se- 
parar. Separativo.  Separans. 

SEPARATORI,  A.  adj.  separatiu.  ||  ra.  quím. 
Yas  oblongo,  quasi  uniforme,  ab  un  orifici  com  lo 
dit  petit  pera  entrar  lo  licor,  y  ab  altre  de  mòlt 
estret  en  lo  sol  pera  vuydarlo,  y  serveix  pera  se- 
parar los  licors.  Separalorio.  Separalorium,  ii. 

SEPELIR.  V.  a.  ant.  sepultar,  enterrar. 

SEPELL.  m.  Planta,  bruch. 

SÈPIA.  f.  sípia. 

SEPTEMBRE.  m.  setembre. 

SEPTEMVIR.  m.  Magistrat  romà  que  tenia  sis 
companys,  pera  conduhir  las  colónias  y  distribu- 
hir  las  terras.  Septemviro.  Septemvir,  i. 

8ETEMVIRAL.  adj.  Cosa  dels  septemvirs  ó 
seplemvirat.  Septemviral.  Septemviralis. 

SEPTEMVIRAT.  m.  La  dignitat  de  septemvir. 
Seplemviralo.  Septemviratus,  us. 

SEPTENARI.  m.  y  adj.  Se  aplica  al  número 
compost  de  set  unitats.  Setenario.  Septenarius,  sep- 
tenus.  II  Lo  temps  ó  espay  de  set  d  las;  y  's  pren 
regularment  per  algun  exercici  de  devoció,  que 
diira  set  dias,  com  Ioseptenari  de  Nostra  Senyora 
dels  Dolors.  Setenario.  Septenarium,  ii. 

SEPTENI.  m.  L'  espay  de  set  anys.  Setenio. 
Septenium,  ii. 

SEPTENTRIÓ.  m.  Constel•lació  composta  de 
set  estrellas.  Septentrion,  osa  menor.  Septentrio, 
nis.  II  La  part  que  hi  ha  en  loglobo  desde  l' equador 
envers  nostre  pol.  Septentrion.  Septííntrio,  nis, 
aquilonaris  regió.  ||  tramontana. 

SEPTENTRIONAL,  adj.  Cosa  del  septentrio. 
Septentrional.  Septentrionalis. 

SEPTERI.  m.  Ceremónia  que's  feya  cada  set 
anys  en  Dólfos,  calant  foch  un  noy  à  una  tenda  de 
campanya,  ab  altras  extravagàncias.  Septerio.  Sep- 
terium,  ii. 

8ÉPTICH,  CA.  adj.  méd.  Putrefactiu  ó  corro- 
siu sens  causar  dolor.  Séplico,  putrefaciente,  putre- 
factivo,  escarólico,  corrosiva.  Seplicus.  |  escép- 
tich. 

septicisma.  m.  pirromsme. 

SEPTIFÓLIA.  f.  Herba  de  set  fuUas.  Septifo- 
lio.  Septifolium,  ii. 

SÉPTIM,  A.  adj.  SETÉ. 

sEPTiMA  MAJOR.  mús.  L'  iutcrval-lo  de  cinchtons 
y  un  semitó.  Séptima  mayor.  Septiroa  major. 

sÉPTiMA  MENOR.  iKÚs.  L'   interval-lo  de  quatre 

TOMO  II. 


tons  y  dos  semitons  majors.  Séptima  menor.  Sépti- 
ma minor. 

sí:ptima  sensible,  m.  La  última  nota  de  la  esca- 
la. Séptima  sensible.  Séptima  sensibilis. 

SEPTIMILLA.  f.  poét.  Composició  de  set  ó 
vuyt  síl-labas,  y  's  compon  de  un  parejat,  de  un 
tercelo,  y  altre  parejat;  ó  de  un  quarteto  y  un  ter- 
ceto;  ó  de  una  quinlilla  y  un  parejat;  y  s'  usa 
pera  coblas  y  villancicos.  Septimilla.  Compositio 
mètrica  semptem  versibus  conslans. 

SEPTIMÓNCIA.  f.  Festa  que's  feya  en  Roma 
desprès  que  la  séptima  montanya  's  comprengué 
en  la  ciutat,  y  en  ella  s' oferian  set  sacrificis  en  set 
paratges  diferents,  y  'Is  emperadors  se  mostravan 
lliberalsab  lo  poble,  ^cpímoncm.  Septimontium,  ii. 

SEPTISONI.  ra.  Se  diu  del  edifici  rodejat  de 
set  ordes  de  columnas,  de  que  ni  hagué  dos  en  Ro- 
ma. Sepiizonio.  Sei^Uzon'mm,  ii. 

SEPTUAGENARI,  A.  adj.  Se  diu  de  la  per-, 
sona  de  setanta  anys.  Septuagenario.  Septuagena- 
rius. 

SEPTUAGÉSSIM,  A.  adj.  Lo  que  cumple  lo 
número  de  setanta  unitats  ó  set  desenas.  Septuagé- 
simo.  Septuagessimus. 

SEPTUAGÉSSIMA.  f.  La  dominica  tres  sema- 
nas  abans  de  la  primera  de  Quaresma,  y  en  que 
antígüamenl  comensava  la  quaresma.  La  instiluhí 
lo  papaTelesforo.  Septuagésima.  Sepluagessima,  ae. 

SEPTUPLIGAR.  V.  a.  Doblar  set  vegadas,  ó 
multiplicar  per  set.  Septuplicar.  Septuplico,  as. 

SÉPTÜPLO,  A.  adj.  Set  vegadas  mes.  Sépiu- 
plo.  Septuplus. 

SEPULCRAL,  adj.  Cosa  de  sepulcre.  Sepulcral. 
Sepulcralis. 

SEPULCRE,  m.  Sepultura  en  alt  pera  deposi- 
tar  algun  cadàver.  Scpulcro,  túmulo,  sarcófago, 
carnero.  Sepulcrura,  i.  ||  raet.  Lloch  malaltís  en  que 
mor  mòlta  gent.  Sepulcro.  Sepulcrum,  i. 

sepulcre  filosofal.  En  la  filosofia  hermètica  lo 
fornet  en  que  posan  lo  mercuri  pera  purificarlo,  y 
també  I'  ou  filosofal  en  que  posan  la  pedra  pera 
que  sia  sepultada  y  mortificada.  Sepulcro  ^losofal. 
Philosophale  sepulcrum. 

SEPULCRES  EMBLANQUiNATS.  Hipócritas.  Scpulcros 
emblanqueados.  Dealbatum  sepulcrura. 

SANT  SEPULCRE.  Lo  sepulcre  del  Salvador,  y  en 
aquest  sentit  no's  pót  dir  sepultura.  Santo  sepul- 
cro. Redemploris  sepulcrum.  |1  La  urna  que  ab  una 
imatge  del  cos  de  Jesucrist  difunt  se  pórla  en  las 
professons  de  la  semana  santa.  Santo  sepulcro.  Sa- 
crum  sepulcrum. 

SEPULTACIÓ.  f.  ant.  SEPULTURA,   i. 

SEPULTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sepulta.  Sepul- 
tador,  sepulturero.  Yespillo,  nis. 

SEPULTAR.  V.  a.  Posar  los  difunts  en  sepulcre 
ó  sepultura.  Sepultar,  dar  sepultura.  Sepelio,  is, 
humo,  as.  ||  met.  Amagar,  ocultar,  olvidar.  Escon- 
der,  sepultar.  Sepelio,  abscondo,  is.  ||  Sumergir. 
Sepultar.  Absorbeo,  es.  ||  Menjarse  alguna  cosa. 

72 


574  SER 

Zam'parse,  emhaular.  Deglulio,  is. 

SEPULTAT,  DA.  p.  p.  Sepullado.  Sepultus. 

SEPULTURA,  f.  La  acció  de  sepultar.  Sepultu- 
ra, entierro.  Sepultura,  se,  huroatio,  nis.  ||  Lo  clot 
ó  cavitat  en  que  se  enterran  los  difunts.  Sepultura. 
Sepultura,  se.  ||  Lo  dret  de  algunas  famílias  pera 
sepultarse  en  cert  paratge,  com:  F.  té  sepultura  en 
la  iglésia.  Sepultura.  Humationisjus.  ||  met.  Parat- 
ge ahont  mor  mòlta  gent,  ja  sia  per  mal  sa,  ó  per 
la  fúria  de  la  guerra,  y  qualsevol  cosa  que  conté 
algú  desprès  de  mort;  y  també  lo  que  es  causa  de 
la  mort;  y  així  's  diu,  que  la  mar  ó  peixos  sòn  la 
SEPULTURA  dels  mariners,  un  011  dolent  la  dels  pa- 
res, etc.  Sepulcro,  sepultura.  Sepultura,  ae,  sepul- 
crum,  i.  []  ExÉQuiAS,  enterro,  funeral. 

DONAR  sepultura,  fr.  met.  sepultar. 

SEPULTURER.  m.  Qui  sepulta.  Sepullurero, 
sepuUador.  Sepeliens,  lis,  vespillo,  nis,  libitina- 
rius,  ii. 

SEPUM.  m.  SEU,  GREIX. 

SEQUÀS.  adj.  Qui  segueix  lo  partit,  doctrina  ú 
opinió  de  altre.  Secuaz.  Assecla,  sequax. 

SEQUEDAT,  f.  Falla  de  humitat  en  los  cossos 
y  de  pluja  en  la  terra.  Sequedad.  Siccilas,  ariditas, 
atis.  II  Qualitat  que  denomina  al  subjecte  sech,  ys' 
oposa  a  la  humitat.  Sequedad.  Siccitas,  atis.  ||  La 
sensació  astringenl  que  la  set  causa  en  la  boca. 
Sèquia,  sequedad.  Silis  is,  siccitas,  atis.  ||  La  quali- 
tat seca  que  s'  experimenta  en  1'  ayre  quant  no 
plou.  Sequedad.  Aeris  siccitas.  ||  Ditxo,  expressió 
aspra  y  dura.  Sequedad.  Gravia  etaspera  verba.  || 
Falta  de  dolsura,  de  eloqüència  y  de  atractiu  en  l' 
estil.  Sequedad.  Jejunitas,  ariditas,  atis.  ||  Aspresa 
en  lo  tracte,  geni.  Sequedad.  Acerbitas,  atis.  ||  En 
la  mística  falta  de  fervor  ó  devoció.  Sequedad.  Ari- 
ditas, atis. 

SEQÜELA,  f.  Conseqüència.  Secuela.  Seqüela, 
consequentia,  se. 

SEQÜÈNCIA,  f.  La  prosa  ó  vers  que's  diu  des- 
près de  la  epístola  en  la  missa.  Secuencia.  Sequen- 
tia,  ae. 

SEQUER.  m.  Lloch  a  propòsit  pera  secar  las  fi- 
gas  y  altras  fruytas.  Pasera,  almijar.  Solàrium  ubi 
fructus  exsiccatur. 

SEQUERIA.  f.  ant.  SEQUEDAT. 

SEQÜESTRE.  y  derivats,  m.  segrest. 

SEQUissiM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  sech.  Sequisi- 
mo.  Aridissimus. 

SÉQUIT.  m.  Acompanyament  de  gent.  Comiti- 
va,  séquito,    acompanamiento.   Comitatus,   us.  || 
Aplauso  y  estimació  comú.  Aceptacion,  séquilo.  Ac- 
ceptatio,  nis. 

SER.  m.  La  essència,  naturalesa  y  entitat  de 
las  cosas.  Ser.  Natura,  se,  essentia,  ae.  ||  Tot  lo  que 
existeix.  Enle,  ser.  Ens,  tis.  ||  Valor,  preu,  estima- 
ció de  las  cosas,  com  aqueixa  paraula  es  tot  lo  ser 
de  la  oració.  Ser.  Praetium,  ii,  vis,  is.  ||  Modo  de 
existir.  Ser.  Natura,  ai.  ||  cer. 

SÉR.  V.  Substantiu,  anómalo  y  auxiliar  de  tols 


DICCIONARI  SER 

los  demés  en  la  pasiva.  Ser.  Sura,  es,  esse,  ||  Exis- 
tir, subsistir.  Ser.  Sum,  es,  esse,  consto,  as.  y  Ser- 
vir, com:  la  ploma  es  pera  escriurer.  Ser.  Sum,  es, 
esse.  II  Tenir  existència.  Ser.  Sum,  es,  esse,  exto, 
as.  II  Succehir,  esdevenir,  verificarse  alguna  cosa, 
com:  quant  SERÀ.  Ser.  Contingo,  is,  sum,  es.  ||  Estar 
en  algun  lloch  ó  situació.  Ser,  estar.  Adsum,  adés. 
II  Valer,  com:  à  quant  són  los  naps.  Valer,  ser.  Tan- 
ti  esse.  II  Tocar,  pertànyer,  com:  no  es  la  mel  per 
la  boca  del  ase.  Ser.  Sum,  es.  |1  Pertànyer  à  la  pos- 
sessió ó  domini  de  algú  alguna  cosa,  com  aquesta 
capa  ES  den  Joan.  Ser.  Pertineo,  es,  specto,  as.  |) 
Tenir  principi  ú  origen  de  algun  país,  com:  F.  es 
de  Barcelona.  Ser.  Esse,  oriundura  esse.  ||  Ab  noms 
contraris  serveix  pera  afirmar  y  negar,  com:  es  ve- 
ritat, es  mentida.  Ser.  Ita,  ita  esse.  ||  lóg.  En  las 
proposicions  significa  la  relació  del  predicat  ab  lo 
subjecte.  Ser.  Sum,  es.  ||  Parar,  terminar,  com: 
que  SERA  de  nosaltres,  sinó  obrara  bé.  Ser.  Sum, 
es.  II  Fer,  com:  que  seré,  si  vos  me  desamparau. 
Hacer,  ser.  Ago,  is.  |1  Juntab  los  noms  de  empleos 
equival  à  exercitarlos  ú  ocuparse  en  ells,  com:  ser 
capità,  intendent,  etc.  Ser.  Exequi.  ||  Juntab  mòlts 
noms  ó  partícips  de  altres  verbs  significa  tenir  las 
propietats  de  ells,  com:  ser  honest,  indigne,  etc. 
Ser.  Sum,  es.  ||  Se  diu  en  orde  à  la  matèria,  com: 
lo  rellotge  es  de  or.  Ser.  Sum,  es. 

SÉR  AB  ALGÚ.  fr.  Opinar  del  mateix  modoqueell. 
Ser  con  alguno.  Cum  aliquo  sentiré.  ||  Prevenir  à 
algú  que  s'  espere  un  poch,  que  prompte  estarà 
pera  tractar  ab  ell.  Ser  con  alguno.  Quamprimúra 
adsto. 

SÉR  BO.  fr.  Sèr  convenient,  útil,  del  cas.  Serbue- 
no.  ütile,  congruum  esse. 

SÉR  DE  ALGÚ.  fr.  Scguir  son  partit,  opinió,  etc. 
Ser  de  alguno.  Alicujus  parles  sequi. 

SÉR  CERT.  fr.  Constar,  sér  veritat.  Ser  cierto;  cons- 
tar. Constaré,  patere. 

SÉR  LLARCH  DE  CONTAR,  fr.  Sér  UH  assumpto  llarch 
y  enredat.  Sercuenlo  largo.  Diffusum  et  inestrica- 
bile  esse. 

SÉR  LLUNY.  fr.  Estar  mòlt  distant.  Estar  léjos. 
Longè  abesse. 

SÉR  PER  DEMÉS.  fr.  Sér  inútil,  supérfluo.  Estar 
demàs.  Supervacaneum  esse.  ||  Sobrar,  no  estar 
ocupat  en  res.  Estar  demàs.  Otiosum  esse. 

SÉR  PROP.  fr.  Trobarse  un  lloch  ó  subjecte  à  poca 
distància  de  altre.  Estar  cerca.  Propèesse. 

SÉR  TORNADOR.  fr.  Valer  més  lo  ques'  entrega  que 
lo  que's  reb.  Perder,  tener  que  aiiadir  ó  que  volver. 
Saperaddendum  teneri. 

SÉR  TINGUT,  fr.  Estar  obligat.  Estar  obligada.  Te- 
neri. II  Estar  reputat  per.  Ser  tenido  por.  Putatum 
esse. 

^ AHONT  SOM?  loc.  de  admiració,  disgust  6  es- 
tranyesa. ^Dónde  estamos?  i  Ubinam  gentium  su- 
mus? 

CADA  Hü  LO  QUE  SIA  sÈu.  ref.  Beuota  que  no  déu 
deixar  pérdrer  algú  lo  que  li  pertany,  ni  péndrer 


SER 


CATALÀ. 


SER 


575 


I 


lo  que  no  sia  seu.  No  hagas  cohecho,  m  pierdas  de- 
recho.  Munera  ne  captes,  nec  perdasjura  crvelo. 

COM  MÉS  HI  SÓN  MÉS  s'  EMBOLicAN.  lef.  Dcpota  que 
en  las  cosas  de  ingeni  y  gusl  no  convé  intervingan 
mòlts.  Muchos  componedores  desromponen  la  novia. 
Plurimusornalor  nubenlem  ornalibus  orbat. 

COM  Qüi  NO  HI  ES  PER  AIXÒ.  loc.  Com  qui  fú  altia 
cosa.  Como  quien  hace  otra  cosa.  Quippe,  qui  aliud 
agit. 

ENCARA  NO  SOM  ALLÀ  AHONT  ANAM.  loC.  Adverteix 

no  se  celebren  las  cosas  fins  que  esligan  conclosas. 
No  alabes  ni  desalabes,  hasta  siele  navidades:  nadie 
se  alabe  hasla  que  acabe;  no  me  digas  oliva,  hasla 
que  me  veas  cogida.  Nemo  suos  laudet,  donec  per- 
fecerit  actus.  Parcito  me,  nondum  colleclam,  dice- 
re  olivam.  ||  Denota  que  qui  intenta  enganyar  à 
altre  no  pót  alabàrsen  fins  haverho  conseguit.  Anies 
que  mohalres  no  le  alabes.  Ne  libi  plaude  prius 
quam  detur  fraude  potiri.  ||  sér  pa  y  mel. 

EN  sòN  ser.  m.  adv.  Se  diu  de  lo  que  existeix 
sens  baverse  gastat  ni  malmès.  En  ser,  Immuta- 
ta  res. 

ESQüi  ES.  exp.  Se  diu  pròpiament  de  Dèu  que 
es  sér  per  essència;  però  en  lo  modo  comú  's  diu 
de  aquell  que's  porta  honradament.  Es  quien  es, 
se  porta  como  quien  es.  Est  qui  est. 

Fòs  LO  QUE  Fós.  exp.  fam.  ab  que  se  sol  donar 
principi  alscuentos  y  relacions  de  gent  ordinària. 
Érase  que  se  era.  Sic  ave.  ||  sia  lo  que  sia. 

LO  que  es  estat,  es  estat,  ò  sia  estat.  exp.  ab 
que's  pretén  que  s'  olviden  ò  perdonen  los  motius 
de  queixa  ó  enuig,  com  si  no  haguessen  estat.  Lo 
pasado  paado.  Praeleritorum  nulla  menlio  fiat. 

LO  QUE  es  estat  Y  NO  ES,  COM  SI  NO  HAGUÉS  ESTAT 

ees.  ref.  pera  disculpar  al  qui  ell  mateix  s'  ha  cor- 
regit ò  esmenat  de  algun  vici,  particularment  de 
deshonestedad.  El  que  hizounyerro,  ypudiendono 
hizo  mas,  por  bueno  le  tendrds.  Quae  semel  erravit, 
neque  culpas  addidit  ullas: 
Adderecum  po.sset,  foemina,  crede,  probaest. 

LO  QUE  ES  TEU  ES  MEU,  Y  LO  QUE  ES  MED  HO  VULL. 

ref.  fam.  que  denota  1'  egoisme  de  algú.  Partir 
como  hermanos,  lo  mio  mio,  y  lo  tuyo  de  ambos. 
Quae  mea  sunt,  mea  sint,  tua  sed  coinmunia  sunto: 
Fratern!  pactum  nepe  sodaliti. 

NOSERA  TANT.  loc.  que's  diuquaut  s'  óu  una  exa- 
geració desmasiada.  Àchica  compadre,  y  llevaràs 
la  galga.  Parcius  ac  verius. 

NO  SERHI  TOT.  loC.  NO  TENIR  TOT  SÒN  SENY. 

ò  JA  SIA.  m.  adv.  disjunctiu.  Ya  sea.  Sive,  seu. 

SIA  LO  QUE  SIA  ó  LO  QUE  vüLLA.  exp.  ab  que's 
prescindeix  de  qual  de  dos  ò  més  cosas  es  certa, 
passant  à  tractar  l' assumpto  principal  en  qualsevol 
de  las  suposicions.  Sea  lo  que  fuere  ó  lo  qae  sea. 
Quomodocumque  se  habeat. 

SIA  ó  NO  SIA.  exp.  abque  prescindint  de  la  exis- 
tència ó  no  existència  de  alguna  cosa  's  passa  à 
tractar  del  assumpto  principal.  Sea  ó  no  sea.  Sit 
vel  non  sit. 


SIA  qui's  VÜLLA.  exp.  Qualsevol  que  sia.  Sea  el 
que  fuere,  cualqniera  que  sea.  Quisquis,  quicum- 
que. 

SI  JO  FÒS  DE  F.  exp.  Indica  lo  que  deuria  fèr  lo 
subjecte  de  qui's  parla  en  lo  cas  de  que's  tracta. 
Si  yo  fuera  de  F.  Meo  voto  ,  mejudice,  senlentia 
mea. 

soMHi  PER  LO  QUE  HI  SOM.  loc.  ab  que  s' adverteix 
à  algú  que  no  retraga  cosas  agenas  à  lo  que's  trac- 
ta. A  lo  que  eslamos  tuerta.  Non  est  his  locus. 

SERAFÍ,  m.  Angel.  del  primer  chor  y  gerar- 
quia.  Serafin.  Seraphim.  \\  Subjecte  especial  en  lo 
amor  de  Dèu.  Serafin.  Seraphim.  |  Lo  subjecte  de 
especial  hermosura  ò  allrasprendas.  Serafin.  Sera- 
phim. II  Epiteto  de  sant  Francesch.  Serafin.  Sera- 
phim. 11  Espècie  de  moneda  de  plataú  or  que  s'usa 
en  la  índia.  Serafin.  Seraphim. 

SERÀFIGH,  CA.  adj.  Cosa  delserafí.  Serdfico. 
Seraphicus. 

FÉR  LA  SERÀFICA.  fr.  met.  FÉR  LO  CAPUTXÍ  FALS. 

SERAFINA.  f.  Teixit  de  llana  semblant  à  la  ba- 
yeta,  encara  que  mès  trucat  y  abatanat,  adornat  de 
vàrios  dibuixos.  Serafina.  Tela  lanea  discolor. 

SERASQUIER.  m.  General  de  exèrcit  entre 
turchs.  Serasquier.  Dux  aput  turcos. 

SERBA.  f.  Lo  fruyt  de  la  serbera,  de  color  par- 
do,  que  lira  à  roig,  y  la  molsa,  que  es  groguenca  y 
sumainent  aspra  fins  que  està  ben  madura,  conlè 
las  llavors  de  color  pàlit  de  un  costat  y  roig  de  al- 
tre :  quasi  may  madura  en  l' arbre,  y  esaslringent 
en  las  cambras  de  ventre.  Serba,  sorba.  Sorbus, 
sorbum,  i. 

SERBER.  m.  SERRERA. 

SERBERA.  f.  Arbre,  la  soca  del  qual  es  drela 
y  llisa;  las  fullas  aladas  y  compostas  de  fullas  ao- 
vadas,  dentadas  y  peludas  per  sota;  las  flors  blan- 
cas  ysòn  fruyt  es  la  serba.  Serbal,  serbo,  sorbo. 
Serbus,  sorbus,  i. 

SERCENAR.  V.  a.  CERCENAR. 

SERÉ,  NA.  adj.  Clar,  sens  núvols  ni  boyra.  Se- 
rena. Serenus,  sudus.  1|  Apacible,  tranquil,  sosse- 
gat.  Sereno.  Tranquillus,  candidus.  [j  serena.  3.  || 

INALTERABLE. 

AL  SERÉ.  m.  adv.  i  la  serena. 

SERENA,  f.  La  claredat,  falla  de  núvols  y  boy- 
ras.  Serenidad.  Serenum,  i,  serena  lempeslas.  || 
Ninfa  del  mar,  que  fingiren  los  poetas,  dona  ab 
alas  de  la  part  superior,  y  de  la  inferior  aucell  ab  cua 
y  peus  de  gallina;  ò  bè  segons  altres  la  part  infe- 
rior del  peix;  los  poetas  fingeixen  que  ab  la  suavi- 
tat de  sòn  cant  adormia  als  navegants  y  sels  men- 
java ò  precipitava  al  mar.  Sirena.  Sirena,»,  siren, 
is.  11  met.  La  dona  que  canta  ab  mòlta  suavitat  y 
melodia.  Sirena.  Sirena,  te.  []  La  humitat  de  que 
durant  la  nit  està  impregnada  la  atmosfera.  Sereno. 
Noclis  serenum,  noclurni  vapores.  1|  La  dona  del 
sereno.  Muger  del  sereno.  Noclurni  circuitoris  uxor. 

k  LA  SERENA,  m.  adv,  Aldescubert  ó  al  ras  du- 
rant la  nit.  Al  sereno.  Sub  dio,  sub  dium. 


576 


SER 


DICCIONARI 


SER 


POSAR  A  LA  SERENA,  fr.  Tràurcr  algun  licor  y  dei- 
xarlo  estar  à  la  serena,  com  la  àygua  pera  que's  re- 
fresque,  etc.  Serenar,  poner  al  sereno.  Nocturni  va- 
pori  exponere. 

SERENAMENT,  adv.  m.  Ab  serenitat.  Serena- 
menie.  Placidè. 

SERENAR.  V.  a.  ASSERENAR. 

SERENARSE.  V.  r.  asserenarse. 

SERENATA,  f.  Concert  de  musica  que's  fa  ó 
dóna  per  la  nit  ó  al  seré.  Serenata.  Nocturnus  con- 
cenlus. 

SERENER.  m.  Mantó  petit  sens  cua  que  cubre 
'1  cap  contra  la  serena,  y  arriba  quasi  flnsà  la  cin- 
tura. Sereno.  Calyptra,  íe. 

SERENÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Serenisimo.  Sere- 
niss.mus.  ||  Títol  de  honor  que's  dóna  à  las  perso- 
nas  reals,  infants,  etc.  Serenisimo.  Serenissimus. 

SERENITAT,  f.  serena.  1.  |1  Disposició  delay- 
re  que  causa  un  temps  apacible  y  seré.  Serenidad. 
Apricilas,  alis.  |1  Títol  de  honor  que's  dona  à  al- 
guns prínceps  y  primers  magistrats,  com  al  Duch, 
y  electors  de  Yenécia.  Serenidad.  Serenitas,  atis. 
II  Sossego,  tranquililat  del  ànima  ó  conciéncia. 
Serenidad.  Animi  quies,  tranquilitas,  1|  Apacibili- 
tat,  disposició  serena  de  la  cara.  Serenidad.  Oris 
serenilas.  ||  Desvergonyiment,  frescura.  Serenidad, 
frescura.  Procacilas,  alis. 

SERENO.  m.  Persona  destinada  pera  rondar  à 
la  nit,  y  cridar  ab  veu  alta  1'  hora  que  es,  lo  temps 
que  fa,  avisar  dels  incendis,  y  evitar  losrobos.  Se- 
reno. Nocturnus  urbis  circulator. 

SERFULL.  m.  Planta  de  camas  primas,  ramo- 
sas,  tendras,  arrodonidas,  llisas,  de  vert  blanqui- 
nós per  la  part  inferior  y  à  vegadas  rogench  per  la 
superior;  fullas  semblants  à  las  del  julivert,  però 
mès  petilas,  retalladas  més  profundament,  y  mès 
suaus  al  taclo,  verdas  al  principi,  cubertas  en  lo 
revés  de  borrisol  mòlt  fi,  plenas  de  such  y  de  olor 
aromàtich.  Es  anti-escorbútica,  aperitiva,  diuréti- 
ca,  sudoríGca,  y  serveix  de  amaniment  y  per  en- 
ciam. Cerefolio,  perifollo.  Choerefolium,  cerefelium, 
ii,  chaerophyllum,  i. 

SERFÜLL  SALVATGE.  SÉRPOL. 

SÉRI ,  A.  adj.  sÉRio. 

SÉRIAMENT.  adv.  m.  Ab  serietat  ó  gravedat. 
Seriamenle.  Serio.  |1  De  veras.  Sériamenle,  de  veras. 
Serio. 

SÈRIE.  f.  Orde,  fila,  continuació,  encadena- 
ment de  cosas.  Sèrie.  Series,  ei. 

À  SÈRIE  DE  LAS  PRESENTS,  m.  adv.  Segous  lo  con- 
tingut literal  de  algun  llibre  ó  escrit.  A  tenor  de 
las  presentes.  Ad  litteralem  textura. 

SERIETAT,  f.  Gravedat,  raagestat.  Seriedad. 
Gravitas,  serielas,  atis.  |  Severitat,  aspresa  en  lo 
tracte.  Seriedad.  Sincerilas,  atis.  \\  Realitat,  since- 
ritat en  lo  tracto.  Seriedad.  Sinceritas,  simplicitas, 
atis.  11  Modèstia,  circunspecció.  Mesura,  seriedad, 
gravedad,  circunspeccion.  Corporis  habitus,  compo- 
sitio,  nis. 


SÉRIOj  A.  adj.  Grave,  circunspecte.  Grave,  se- 
rio, circunspecío.  Serius.  |1  Aspre  en  lo  mirar  ó 
parlar.  Serio.  Severus.  1|  Magestuós.  Serio.  Gravis. 
II  Ingénuo,  verdader,  real,  sens  engany.  Sincero, 
serio.  Sincerus.  H  Important,  de  consideracion.  Se- 
rio. Magnus,  raagni  momenti. 

FÉR  LO  SÉRIO.  fr.  Manifestar  gravedat,  Mesurarse. 
Modes tè  se  gerere. 

posARSE  SÉRIO.  fr.  Manifestar  indignació.  Ponerse 
serio,  severizarse.  Severitatem  induere. 

SERIÓS,  A.  adj.  ant.  serio.  U  de  veras. 

SERIOSAMENT,  adv.  m.  ant.  sériameet. 

SERMENT.  ra.  sarment. 

SERMENYA.  f.  cermenya. 

SERMÓ.  m.  Lo  discurs  ú  oració  en  que  s'  expli- 
ca '1  Evangeli,  doctrina  cristiana,  ó  en  que's  fa  '1 
panegírich  de  algun  Sant.  Sermon.  Sermó,  nis.  || 
met.  Reprehensió,  advertència.  Sermon.  Increpatio, 
animadversió,  nis. 

BON  sermó  tindrem  SI  'l  PREDICADOR  NO  s'  ESCAN- 
YA, ref.  ab  que's  nota  al  qui  posa  à  tossir  quant  co- 
mensa  à  pronunciar  un  discurs  ó  qualsevol  altra 
cosa.  ^  Tose  el  padre  prior?  bueno  serà  el  sermon. 
Praesulis  egregie  dictorum  est  nuntia  tussis. 

SERMOCINACIÓ.  f.  ret.  Figura,  espècie  de 
dialogo  ó  interlocució.  Sermocinacio».  Sermocina- 
tio,  nis. 

SERMONAGAR.  V.  a.  ant.  ENRAHONAR. 

SERMONAL.  adj.  Cosa  de  sermó.  Oralorio,  y 
sermocinal  de  poch  y  mal  us.  Oratorius. 

SERMONAR.  V.  a.  ant.  predicar. 

SERMON  ARI.  m.  Llibre  ó  col-lecció  de  ser- 
mons. Sermonario.  Serraologus,  i. 

SERMONEJAR.  V.  a.  PRF.DICAR.  ||  Repéndrer 
ab  sermons.  Sermonear.  Increpo,  as. 

SERMONET.  m.  d.  Sermoncico,  illa,  ito.  Con- 
ciuncula,  £e. 

SEROL.  m.  farm.  cerat.  H  fam.  barret. 

SERÒS,  A.  adj.  Lo  que  participa  de  serositat 
ó  té  sas  qualitats.  Seroso,  sueroso.  Sérositatem  ha- 
bens,  serosus. 

SEROSITAT.  f.  med.  Humor  aygualós  y  salí 
que  se  separa  de  la  part  roja  de  la  sanch.  Serosi- 
dad.  Serocitas,  atis. 

SERP.  f.  Rèptil  sense  peus,  de  cap  mès  ó  mé- 
nos  pla,  la  boca  gran,  lo  cos  rodó  y  mòlt  llarch 
respecte  de  sa  gruixària,  que  va  disminuhint  gra- 
dualment fins  à  terminar  en  punta  à  la  extremitat 
de  la  cua,  de  color  gris,  blavench  per  sota,  ab 
quatre  fllas  de  pi n las  negras  per  sobre.  Ni  ha  và- 
rias  espècies,  que  sols  se  diferencian  per  la  mag- 
nitut,  colors  de  la  pell,  y  propietats  que  tenen; 
sent  unas  verinosas  y  altras  no.  Culebra,  serpiente. 
Serpens,  tis.  |1  astrón.  Certa  constel-lació  septen- 
trional. Serpiente,  serpentario  ,  esculapio ,  ofiuco. 
Serpens,  tis,  ophiucus,  i.  |  En  lo  moral  se  diu  de 
tot  lo  que  es  maligne,  nociu,  danyós.  Serpiente.  No- 
xium,  infestum.  H  Home  miÀt  astut  y  taymal.  La- 
garto.  Callidus. 


SER 


CATALÀ. 


SER 


577 


I 


i 


SERP  DE  ivGUA.  La  qiie  habita  en  la  àygua,  nada 
y  no  té  verí.  Culebra,  serpientede  agua.  Anguis,  is, 
hydrus,  i, 

SERP  DE  CASCABELL.  Serp  mòlt  perillosa  de  la 
Amèrica,  de  color  pardo  ab  mescla  degroch,  denls 
llargas  y  agudas,  bastant  grossa  y  de  quasi  cinch 
peus  de  IJarch,  y  mollíssim  velós:  en  la  cua  té 
unas  parts  membranosas  que  sonan  com  cascabells, 
de  lo  que  li  vé  '1  nom.  Morta  pert  lo  verí.  Serpienle 
de  campanilla  ó  decascabel.  Serpens  tinnicus. 

SERP  DE  DOS  CAPS.  ANFISBENA. 

SERP  DE  KscuLAPi.  Espócio  de  serp  que  lé  l' infe- 
rior del  ventre  verdós,  y  la  part  superior  de  la  es- 
quena lira  à  negra.  No  mossega  à  las  personas,  ni 
lé  verí;  diuhen  que  menja  à  las  allras,  que  resis- 
teix al  veneno,  que  es  contra  la  pesta,  y  està  plena 
de  sal  volàtil  y  oli.  Serpknle  de  Eseulapio,  enana- 
go.  Pareas,  ae;  ^sculapii  serpens, 

SERP  DE  MAR.  Pcix  Semblant  al  congre.  Serpienle 
marina.  Hydrus,  i. 

SERP  DEssANGRADORA.  Espécie  de  serp  que  aquell 
à  qui  mossega  Uansa  sanch  per  tots  los  conductos 
del  cos.  Serpienle  desangradora.  Hiemorrhois,  idis. 

SERP  INFERNAL.  Lo  dimoui.  Serpienle  infernal. 
Doemon,  is. 

SERP  MERIDIONAL,  astron.  Certa  constel•lació  en- 
vers lo  mitjdia.  Serpienle  meridional.  Serpens  me- 
ridionalis. 

SERP  que's  llansa.  Serp  de  Malabar,  que  es  com 
un  dit  de  grossa  y  de  cinch  à  sis  peus  de  llarga; 
tan  verda  que  no's  distingeix  entre  la  herba,  y  se 
Itansi  als  ulls,  orellas  ó  nas  dels  passatgers;  y  allí 
hont  los  mossega  espargeix  un  verí  subtil  que  no 
té  cura.  Serpienle  que  se  lanza.  Jaculus,  i. 

SERPEJAR.  V.  n.  Girarse  à  un  costat  y  altre 
ormant  espiras  com  las  serps.  Snpenlear,  serpear, 

lebrear.  Serpo,  is. 

8ERPEJAT,  DA.  adj.  met.  Se  diu  de  algunas 

sas  que  forman  tortas  com  las  que  descriu  la  serp 
quant  camina.   Serpeado,  culebreado.  Simosus.  |1 
bot.  Se  diu  de  las  flors  las  voras  de  las  quals  tenen 
arrugas  ó  vuyts  superficials  ó  poch  fondos.  Serpea- 
das.  Repandae. 

SERPENT,  m.  Serp,  regularment  se  diu  de  las 
mòlt  grossas.  Serpienle.  Serpens,  tis.  [)  Instrument 

úsich  ab  mòltas  voltas  à  modo  de  serp.  Serpen- 

71,  serpentin.  Cornu  musicum.  ||  drach. 

8ERPENTARI.  m.  astr.  serp.  2. 

SERPENTÀRIA.  f.  DRAGONARIA. 

SERPENTÀRiA  viRGiNiANA.  Uerba  de  la  Amèrica 
ptentrional,  que  fà  unas  arrels  compostas  de  un 
COS  llarch  y  prim,  del  que  naixen  una  multitut  de 
fibretas  radicals,  entrellassadas,  grisas  ó  groguen- 
cas  pel  exterior,  y  blancas  en  1'  interior,  y  que  à 
vegadas  porta  resíduos  de  sas  camas  y  fullas;  olor 
penetrant,  reinós  y  alcanforat,  semblant  al  de  la 
Valeriana,  sabor  càlit  amarch,  anàlogo  à  sòn  olor. 
Los  americans  ne  portan  un  tros  à  la  punta  de  un 
basté,  perqfiie  creuhen  que  sòn  olor  fà  fugir  à  las 


serps  y  altres  rèptils  verinosos.  Serpenlaria  virgi- 
niana,  vivorera  ó  diclamo  de  Virginia,  pòíeo  silves- 
tre. Yiperina,seu  serpentaria  virginiana;  aristolo- 
chia  serpenlaria 

SERPElVTt,  NA.  adj.  Cosa  de  serp,  Serpenlino. 
Serpenlinus.  ||  Dit  del  marbre  que  lé  part  de  ser- 
pentina, ó  del  que  es  vert,  bigarrat  del  mateix  color. 
Serpenlino.  Viride  lalco  serpenlino  variegatum  mar- 
mor.  II  m.  quím.  Canó  que  puja  serpejant  desde'l 
fondo  del  alambí  fins  al  refrigerant,  pera  destil- 
lar  los  licors.  Culebra,  serpenlin.  Tubus  serpenli- 
nus. I)  Pessa  de  cer  en  los  daus  de  las  armas  de 
foch,  ab  la  qual  se  forma  "1  moviment  y  molla  de  la 
clau.  Serpeniina.  Serpentina  clavis.  ||  Pessa  de  ar- 
tilleria anlígua.  Serpentin.  Bellicus  serpens.  |1  pi. 

ÓFITAS. 

8ERPENTICIDA.  adj.  Matador  de  serps.  Ser- 
penlicida.  Serpentis  occisor. 

SERPENTÍGOLA.  m.  Adorador  de  alguna  serp, 
com  los  hebreus  que  adoraren  la  serp  de  metall  en 
lo  desert.  Serpenlirola.  Serpenticola,  ae. 

SERPENTÍFERO  ,  A.  adj .  poét.  Lo  que  porta 
serps.  Serpenlifero.  serpeniigero.  Serpentiger, 

SERPENTINA,  f.  mat.  ESPIRAL.  1|  Espècie  de 
pedra  marbre  verda  y  clapada  com  la  pell  de  serp, 
Serpeniina.  Ophiles,  ae.  ||  Pedra  preciosa  de  color 
vert  obscur,  ab  clapas,  punts,  venas  ó  llistas  del 
mateix  color,  mès  ó  ménos  obscur,  suau,  ménos 
duraque'l  marbre,  y  adquireix  un  llustre  hermós. 
Serpentina.  Serpentinum  talcum.  I|  Instrument  de 
ferro  en  que  s'  assegurava  la  mateixa  ab  un  cara- 
golet,  y  ab  altre  major  s'  afiansava  à  la  culata  de 
mosquet  pera  calarli  foch.  Serpenlin,  serpeniina 
Ignaria  scloppeti  serpentina  pars.  |  Espécie  de  ar- 
ma llansadissa.  Serpentina.  Missile  lelum, 

SERPENTINA  MAJOR.  Planta.  DRAGONARIA, 
SERPENTINA  MENOR.  BARBA  DE  AARON. 

SERPENTINAMENT.  adv.  m.  À  manera  de 
serp.  Serpentinamenle.  Sinuosè;  serpenlino  more. 

SERPETA.  f.  d;  Sierpecilla.  Serpula,  ae.  ||  pi. 
Cohets  que  ixen  de  altres  majors,  y  fàn  vàrias  gi- 
ragonsas  com  las  serps.  Sierpecillas,  culebrillas, 
culebrinas.  Sulphurati  pulveris  anguiculus  ver- 
satis. 

SÉRPOL.  m.  Serfull  salvatge;  planta  de  quatre 
à  sis  polzadas  ab  camas  escarapadas,  ramosas,  pri- 
mas,  Ilepyosas,  quadrangulars  y  rogencas;  fullas 
oposadas,  ab  los  pecíolos  curs,  peslanyosas,  aova- 
das  y  oblusas,  flors  ab  cabecela  en  la  extremitat  de 
las  brancas;  olor  y  sabor  mòlt  agradable;  serveix 
pera  condiment;  y  dóna  per  deslil-lació  oli  volà- 
til que's  pót  substituhir  al  de  la  farigola  deia  qual 
se  diferència  poch.  Sérpol.  Serpillum,  i. 

SERRA.  f.  Fulla  de  cer  llarga  y  estreta  que  per 
una  part  forma  denls  inclinadas  un  poch  alternati- 
vament als  costals,  las  quals  obren  carrera  pera  di- 
vidir la  fusta,  elc.  à  la  mida  que's  vol  y  ab  poch 
desperdici.  Sierra.  Serra,  ae.  I  Fulla  de  cer  que's 
diferencia  de  la  serra  comuna  en  fèr  un  tall  que 


578  SER  DICCIONARI 

equival  à  las  dents  y  serveix  pera  tallar  la  pedra, 
ajudada  de  arena  y  àygua.  Sierra.  Serra,  se.  |1 
anat.  Instrument  que  serveix  pera  la  dissecció  dels 
ossos.  Sierra.  Amphisbela  ,  ae.  ||  La  que  usan  los 
ebanislas  pera  embotir  las  pesas.  Sierra  de  mar- 
queleria.  Tessellandi  serula.  |1  Peix  que  lé  en  la 
mandíbula  superior  una  planxa  terminada  en  una 
fila  de  dents  ab  que  fa  guerra  als  altres.  Prisie, 
Sierra,  serra.  Pristes,  is,  serria,  serra ,  ae.  |1  Cordi- 
llera  de  monlanyas  partidas.  Sierra.  Praerupti 
montes.  ||  Continuació  de  montanyas  en  una  costa 
de  niar.  Canliles,sierra.  Monlis  continuí.  []  Eleva- 
ció que  moguda  del  vent  forma  la  àygua  en  la  mar, 
fentla  semblar  una  serra  ó  montanya.J/oníe,  sierra. 
Móns,  lis.  II  Rima  ó  munt  gran  de  palla  que's  fa  en 
la  era  quant  se  limpia'l  blat,  etc.  lialaguero,  sierra. 
Paleae  strues.  ||  ter.  calamàstecus,  \\  cerda,  crin. 

SERRA  DE  AYGUA.  Màquina  ó  molí  de  àygua  ab 
sa  fulla  pera  serrar.  Sierra.  Molendinum  findendis 
lignis. 

SERRA  DE  BOGiR.  La  estreta  que  usan  los  fusters 
pera  serrar  en  círcul,  com  en  los  taps  rodons,  los 
forats  en  loasento  de  las  necessàrias,  etc.  Sierra, 
derodear.  Anguslior  serra. 

SERRA  DE  MA.  La  que  pot  manejar  un  home  sol. 
aterra  de  mano.  Manualis  serra. 

SERRA  SECA.  Jloutauya  de  roca  viva.  Tormo.  Ru- 
pes,  is. 

SERRADET.  ra.  d.  de  serrat.  Cerrillo ,  cerrejon. 
Tumulus,  i. 

8ERRADÍS,  SA.  adj.  Lo  que  pót  sér  serrat. 
Aserradizo.  Serrabilis.  ||  m.  Las  serraduras  que  fà 
la  barrina  foradant  la  fusla.  Escohina.  Scobs,  bis. 

SERRADOR,  m.  Qui  serra.  Aserrador,  serra- 
dor, y  chiquichaque  lo  qui  serra  pessas  grossas. 
Serrans,  lis,  serrarius,  ii.  ||  Lo  Uoch  ahont  se  ser- 
ra. Aserradero.  Serratrina,  ae.  |  ant.  tallador.  1. 

SERRADURA,  f.  Obra  de  serrar.  Serradura, 
aserradura.  Serraria  seclio.  U  La  carrera  que  fà  la 
serra  en  la  matèria  que  và  serrant,  y  la  part  ahont 
la  fà.  Asserradura.  Serralura,ae.  1|  pi.  Las  micas  de 
fusta,  elc.  que  va  gastant  la  serra.  Aserraduras, 
serraduras,  serrin.  Serrago,  inis,  quisquiliae,  arum. 

II  SERRADÍS.  2. 
SERRAHÍ.    m.    MOXTANYÓS.    II    SARRAHÍ.    ||    adj. 

Pertanyent  à  la  raontanya.  Serrano.  Monlanus. 

SERRALL,  m.  serrallo. 

SERRALL A.  f.  ant,  teuraplé,  crestall,  marge. 

SERRALLER.  m.  MANYÀ. 

SERRALLERIA.  f.  L'  art  de  serraller.  Cerra- 
jeria.  Gerraria  ars. 

SERRALLO.  m.  Palàcio  de  un  príncep  ó  gran 
senyor  en  l' orient,  ycomunmenl  lodel  granTurch. 
Senallo.  Basílica  olhomanica.  1|  Lasconcubinasdel 
gran  Turch,  tancadas  en  lo  serrallo  y  guardadas 
per  eunuchs.  Serrallo.  Mulieres  in  seiralio  inclus- 
sae.  I  ler.  garró.  2. 

SERRANESCH,  CA.  adj .  SARRAHÍ,  ArIbiCH. 

SERRANIA.  f.   MONTANYA.  2. 


SER 

Espècie  de  punyal.  Serranil. 


SERRANIL.    f. 

Sicca,  ae. 

SERRAR,  v.  a.  Partir  la  fusta,  elc.  ab  la  serra. 
Aserrar,  serrar.  Serra  secare. 

SERRAR  LA  VELLA.  fr.  uiet.  fam.  pera  donar  àen- 
léndrer  que  s' ha  arribat  à  mitja  quaresma.  Partir 
la  vieja.  Jocare  quasi  vetulam  secando. 

SERRAT,  DA.  p.  p.  Aserrado,  serrado.  Serra- 
tus.  II  anal.  Se  diudel  muscleque  té  dentsàmodode 
serra.  Serrato.  Serratus,  denticulatiis.  |1  m.  seria, 

6,  MOMTANYA, 

SERRÀTULA.  f.  Planta,  betónica, 

SERRELL,  m.  franja. 

SERRERA.  f.  Pila  ó  munt  de  llenya.  Tinada. 
Strues,  is. 

SERRETA.  f.  d.  de  serra  pera  serrar.  Serre- 
zuela,  sierrecilla.  Serrula,  ae.  ||  Turonet.  Monteci- 
llo.  Tumulus,  i.  I  mel.  Pessa  de  ferro  en  forma  de 
mitja  lluna,  ab  dents  ménos  agudas  que  las  de  ser- 
ra, que's  posa  en  la  barbada  als  matxos  y  mulas 
pera  férlos  alsar  lo  cap  y  manejaries  mès  fàcil- 
ment. Perrillo,  cabezon.  Serrula,  ae. 

SERTORIÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Sertori  famósca- 
pità  romà,  refugiat  en  Espanya  en  la  guerra  civil 
de  Màrio  y  Sila,  y  que  capitanejant  los  espanyols 
derrotà  mòltas  vegadas  las  tropas  romanas  y  al  fi 
morí  à  Iraició  per  son  company  Perpena.  Serloria- 
no.  Sertorianus. 

SERVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  guarda  ó  defensa. 
Servador.  Serva tor,  is. 

SERVAR.  V.  a.  ant.  observar,  cumplir.  ||  ter. 
Sostenir  alguna  cosa  pera  que  nocaygue  ó  s'  a3ui- 
xe,  com  la  portadora,  etc.  quant  se  carrega.  Aguan- 
tar. Sustineo,  es.  ||  aguantarse.  1.  ||  reservar.  || 

IMPEDIR.  II  GUARDAR,  SALVAR,  PROTEGIR. 

SERVAT,  DA.  adj.  ant.  cümplert. 

SERVENT,  A.  adj.  Qui  serveix,  ó  mostra  obse- 
qui ó  rendiment  à  altre.  Siervo.  Servus,  i. 

SERVENT  DE  DÈü.  Tcmerós  de  Dèu,  que  guarda 
sos  preceptes.  Siervo  de  Dios.  Servus  Dei. 

SERVENT  DE  MAYNADA.  Sirvieiite  de  meznada.  Ser- 
vus cfetus. 

SERVENT  DELS  SERVENTS  DE  DÈÜ,  Nom  que  per  ur- 
banitat se  dona  à  alguns  prelats  de  la  Iglésia.  Sier- 
vo de  los  siervos  de  Dios.  Servus  servorum  Dei, 

SERVENTESCH.  m.  ant.  poél.  Cant  ó  poesia 
satírica  entre  'Is  antichs  Irovadors  provensals  y 
poesia  moral,  útil  ó  que  serveix  entre  'Is  catalans. 

SERVENTESI.  m,  Quarteta  semblant  als  quatre 
versos  primers  de  la  octava,  multiplicantlos  tant 
com  se  vól,  y  ni  ha  ab  cua  ó  vers  trencat  y  de  al- 
Iras  mòltas  espècies.  Servenlesio.  Serventesius,  ii. 

SERVENTÉSIAS.  m.  pi.  Espècie  de  diàlogos 
antichs.  Serveniesias.  Servenlesiae,  arum. 

SERVEY.  m.  Obra  de  servir.  Servicio,  servi- 
dumbre.  Famulatus,  us,  opera,  ae.  |  L' estat  de  ser- 
vent ó  criat.  Servicio.  Famulatus,  us,  minislerium, 
ii.  II  Favor,  obsequi.  Servicio,  oíficium,  obseqium, 
ii.  II  Gust,  gràcia  que's  fà  à  altre.  Servicio.  Gratia, 


SER 


CATALÀ. 


SER 


579 


ae,  benificiura,  ii.  \\  Cuito  ó  rendiment  qne's  fa  à 

Dèu.  Servicio.  Servitium,  minisferium  ,  ii  ,  cultus, 

íns.  11  Ofici  que's  fa  per  altre.  Servicio.  Opera,  ae.  H 

llomóritque'sfà  servint,  principalment  en  laguer- 

l'ira    Spn'iVío.  Merilum,  i.  H  La  porció  de  diner  ofert 

voluntàriament,  per  las  urgéncias  del  estat  ó  bè 

júblich.  Servicio.  Pecuniarumdonalum.  |1  Lautili- 

ú  que  resulta  à  algiide  lo  que  altre  fà per  ell.  Ser- 

^vicio.  Utililas,  atis.  H  Lo  conjunt  de  pisa  y  altres  co- 

sas,  en  que  serveix  lo  menjar  ybéurer.    Servicio. 

Mensaria  vasa  ;   fercnla  ,  orum.  |1  Lo  conjunt  de 

criats  y  criadas  de  alguna  casa.  Servidumbre.  Fa- 

milia,  ae,  famulitium,  i.  1|  Us,  profit,  utilitat  que's 

pót  tràurer  de  alguna  cosa  à  son  temps.   Servicio. 

Profeclus,  us.  H  ant.  regalo,  gratificació.  H  Plat, 

posada  de  menjar  à  un  temps  en  la   taula.  Cubier- 

to,  Servicio.  Ferculum,  i. 

SRRVEY  DE  Li.ANSAs.  La  qualitat  que  pagan  al  rey 
los  titulars,  en  lloch  dels  soldats  ab  que  deuhen 
assistirloen  campanya.  Lanzas,  servida  de  lanzas. 
Pecuniària  compensatio  pro  hastatis  militibus. 

SERVEY  DE  PLATA.  Culleras,  etc.  que  serveixen 
pera  menjar.  Vajilla  de  plata.  Argentaria  supellex 
instruendae  mensaj, 

ÀL-LEGAR  SERVEYs.  ff.  Fér  algú  prescnls  los  mè- 
rits pera  alguna  pretensió.  Alegar  servicios  Merila 
proferre. 

ESTAR  AL  SERVEY  DE  ALGÚ.  fr.  de  cortesia,  ab  que 
s' ofereix  alguna  cosa  ó  persona  à  la  disposició  de 
algú.  Estar  al  servicio  de  alguno.  Alicujus  obsequio 
sese  offerre. 

FÉR  LO  SERVEY.  fr.  mil.  Estar  ocupat  en  la  milí- 
ïia.  Hacer  el  servicio.  Otliciura  implere  in  militia. 

FÉR  SERVEY.  fr.  SERVIR. 

FÉR  U\  POBRE  Ó  FLACH  SERVEY  À  ALGÚ.  fr.  Férli 

ma  mala  obra  ócausarli  algun  perjudici.  Hacer  un 
laco  servicio  d  alguno.  Damnum  alicui  inferre. 

sÉR  DE  SERVEY.  fr.  Eslar  apte  ó  à  propòsit  pera 
Bervir.  Ser  servidero.  Idoneum  esse. 

SÉR  SERVEY, fr.  PLAURER. 

TOT  FA  SERVEY  Ü.\A  VEGADA  EN  l'  ANY.  rcf.  Denota 

[que  las  cosas  que's  desprecian  per  sér  de  poca  mon- 
í  ta,  solen  aprofitar  en  algunas  ocasions.  Las  migajas 
[del  fardel  d  las  veces  saben  bien.  Cura  cogit  inopia, 
[cibi  reliquiai  placent: 
[Colligit  esuries,  quas  spargit  copia  raicas. 

SERVIBLE.  adj.  Lo  que  pót  servir.  5eri'íí>?e. 
l'iilis. 

SERVICI.  m.  SERVEY.  11  Vas  que  serveix  pera 
l'anar  de  cambra.  Servicio,  servidor.   Scapium  ii.  H 

ter.  NECESSÀRIA, 

COBRADOR  DEL  SERVICI.  Qui  cobra  lo  cervici  y 
monlasgo.  Serviciador.  Exactor  vectigalis  pro  gre- 
gis  transmeatione. 

SERVICIAL,  m.  y  f.  Oficiós,  obsequiós.  Sirvien- 
te,  servidor.  Obsequiosus,  ofíiciosus.  1|  Ajuda  óclis- 
teri.  Snvicial,  ayuda,  clisler.   Cljsterium,    ii.  1| 
nàut.  Servent,  mosso  que's  llogava  per  servey  del 
patró  y  de  la  nau,  que  tenia  la  hipoteca  de  sòn  sa- 


lari sobre  '1  buch  al  que  devia  servir  tot  lo  temps 
de  son  ajust,  encara  que  passàs  al  domini  de  altre. 
Sirvienie,  mozo.  Famulus,  i. 

SERVICIALMENT.  adv.  m.  Obsequiosament. 
Oficiosamente,  servicialmenle,  ohsequiosamente .  OÍB- 
ciosè,  obseíiuiosè. 

SERVIDOR,  A.  m.  y  f.  Criat,  servent.  Servidor, 
sirvienie.  Servus,  adminisler,  i.  1|  Qui  festeja  ú  ob- 
sequia à  alguna  dona.  Servidor.  Foeminai  obse- 
quens.  1|  expr.  de  cortesia  ab  que  algú  s'  ofereix  à 
la  disposició  de  altre.  Servidor.  Alicujus  studiosis- 
simus. 

SERVIDORA,  f.  ant.  servici.  2. 

SERVIL  m.  ant.  servey. 

SERVIL,  adj.  Lo  que  es  propi  de  criats  y  ser- 
vents. Servil.  Servilis.  H  Cosa  de  oficials  ó  arts 
raecànichs.  Servil.  Servilis.  1|  villa. 

SERVÍLIA.  f.  Lleyque  pronuncià  Servili.  Ser- 
vilia.  Servilia  lex. 

SERVILITAT.  f.  Qualitat  de  servil.  Servilidad 
Servililas,  atis. 

SERVILLETA.  f.  fam.  Lo  paper  pera  limpiarse 
en  las  necessitats  majors.  Es  veu  purament  caste- 
llana. 5fri'i7/e(rt.  Anotergiura,  ii. 

SERVILMENT.  adv.  m.  De  un  modo  servil. 
Servilmente.  Ignavè,  servililer. 

SERVIOLA.  f.  nàut.  Barra  diagonal  que  ix  co- 
sa de  quatre  pams  de  las  bordas  sobre  '1  castell  de 
proa,  ab  dos  politxas  de  bronso  al  cap  de  fora,  per 
abont  traballa  1'  aparell  ó  gata  pera  issar  lasànco- 
ras  y  col-locarlas  en  sòn  lloch,  ó  de  mantenirlas 
à  punt  pera  deixarlas  càurer  quant  se  vól  donar 
fondo.  Serviola,  pescante.  Anchoris  levandis  deser- 
viens  palus. 

SERVIR.  V.  n.  Obsequiar,  complàurer.  Servir. 
Obtempero,  administro,  as.  I  Estar  en  servey  de 
altre,  sér  sòn  criat.  Servir.  Servio,  is,  famulor, 
aris.  II  Estar  empleat  en  la  execució  de  alguna  cosa 
per  manament  de  altre,  encara  que  sia  en  pena  ó 
càstich.  Servir.  Servio,  is.  I  Exercir  algun  empleo 
ó  càrrech  propi  ó  en  lloch  de  altre.  Servir.  Munus 
adimplere.  1|  Obligar,  fér  servey  ab  mòlta  diligèn- 
cia. SerüíV.  Inservio,  is.  ||  Sér  útil  ó  profitosa  algu- 
na cosa.  kprovechar,  servir.  Prosum,  des,  confero, 
ers.  II  Estar  ocupat  en  la  milicia.  Servir,  militar. 
Militia;^  inservire.  1|  Ajudar.  Servir,  hacer  buenos 
oficiós.  Juvo,  as.  II  Afavorir,  assistir,  obligar,  fér 
pler  à  algú.  Servir.  Commodo,  as.  1|  v.  a.  Donar 
cuito  ó  adoració  à  Dèu.  Servir.  Servio,  is.  |1  Obse- 
quiar à  algú,  fér  alguna  cosa  en  sòn  favor,  bene- 
fici ó utilitat.  Servir.  Obsequor,  eris;  olDcium  ali- 
cui praestare.  H  Cortejar  alguna  dama,  solicitan  sòn 
favor.  Servir.  Foeminai  obsequi,  ejusgratiam  cap- 
tandi  causa,  morem  gerere.  1|  Oferir  ó  donar  vo- 
luntàriament al  rey  ó  república  alguna  quantitat 
pera  las  urgéncias  del  estat  ó  del  públich.  Servir. 
Pecuniarum  servitium  oferre.  I  Cumplirab  la  càr- 
rega deguda  à  algun  ofici  ó  benefici.  Servir.  Mu- 
nere  aliquo  fungi.  |1  Seguir  los  jugadors  tirant  car- 


580 


SES 


DICCIONARI 


SET 


ta  del  coll  que  ha  tirat  lo  primer.  Servir.  Chartam 
lusoriam  subraitlere.  ||  Portar  lo  menjar  ó  béurer  à 
la  taula.  Servir.  Mensis  ministrare. 

i  DE  QüÉ  SERVEIX?  loc.  Denota  que  alguna  cosa 
no  es  del  cas.  ^De  quésirve  ?  ^àqué  sirve?  ^Quid 
hoch? 

FÉasE  SERVIR,  fr.  No  permétrer  descuyt  en  sa 
assistència.  Servirse,  hacerse  servir .  Propio  servitio 
consulere.  \\  Dominar,  manar  ab  imperi.  Hacerse 
servir  muy  bien.  Impero,  as. 

PER  SERVIR  1 VM.  cxp.  de  obsequi  y  cortesia.  Pa- 
ra servir  à  V.  Tuo  obsequio  praestò  sum. 

QUI  NO  SAB  LO    QUE   ES  SERVIR,    NO  SiB   LO  QUE   ES 

PATIR.  ref.  Denota  lo  mòlt  que  's  pateix  servint,  y'l 
poch  fruyt  que  s' en  trau.  Sirve  à  senor,  y  sabràs 
que  es  dolor.  Si  vis  scire  dolor  quit  sit,  famulare 
dynastae. 

SERVIRSE.  v.  r.  Condescendir  ó  fér  lo  que 
algú  demana.  Servirse.  Gralum  habere.  ||  Yalerse 
ó  usar  de  alguna  cosa.  Servirse.  Uti. 

SERVIT,  DA.  p.  p.  Servido.  Obsecundatus.  || 
adj.  Portat,  usat  ó  mitj  gastat.  Sservido.  Ditritus. 

sÉR  SERVIT,  fr.  Yoler  alguna  cosa,  dignarse.  Ser 
servido.  Dignari. 

*"   SERVITA.  m.  Religiós  de  Ntra.  Sra.  dels  Do- 
lors. Servita.  MariíB  servus. 

SERVITUT.  f.  Obra  de  servir.  Servidumbre. 
Servilus,  utis.  \\  Esclavitut,  condició  servil.  Servi- 
dumbre. Servitus,  utis.  |]  Se  diu  per  extenció  de  to- 
ta espècie  de  subjecció,  y  dependència  ú  obligació 
inexcusable.  Servidumbre.  Servilus,  utis.  ||  Lo  dret 
6  us  que  una  cosa  ó  heretat  té  sobre  altra,  ó  algú 
sobre  cosa  agenapera  son  profit.  Servidumbre.  Ser- 
vitus, utis.  II  Subjecció  à  que  obliga  '1  mando,  las 
riquesas  y  autoritat.  Servidumbre.  3Iancipatio,  nis. 
11  Opressió,  submissió  forsada.  Servidumbre.  Ser- 
vitus, utis.  II  Dit  de  aquella  que  en  la  decadència 
del  imperi  romà  s'  inlroduhí  en  lloch  de  la  rigu- 
rosa  de  esclaus,  y  fou  deixar  los  senyors  ó  conquis- 
tadors al  pobres  y  als  llauradors  sas  terras  ab  dret 
de  servirlos.  Servidumbre.  Obsequium  clientelare. 
II  SERVEY.  12.  11  inet.  La  subjecció  de  las  passions 
ó  afectes  que  impedeixen  la  llibertat.  Servidumbre. 
Servitus,  utis. 

SERVÜ.  m.  ant.  esclau. 

SE8MA.  f.  La  sexta  part.  Sesma.  Sexta  pars. 

SESME.  m.  Districte  ó  partit.  Sesmo.  Provincige 
tractus. 

SE8MER.  m.  Oficial  pera  cuydar  dels  negocis 
de  cada  sesme.  Sesmero.  Procurator,  is,  populi  tri- 
bunus. 

SESQUIÀLTERO  Ó  SESQUIALTRE.  adj.  que 
s' aplica  à  la  rahó  de  3  à  2  que  té  una  cosa  ab  altra 
ó  proporció  de  un  número  à  altre  contenint  à  ell  y 
à  sa  meytat,  com  12  à  8  que'l  conté  una  vegada  y 
la  meylat  del  8.  Sesquidliero.  Sesquialter. 

SESQUIMODI.  m.  Lo  que  té  modo  y  mitj.  Ses- 
quimodio.  Scsquimodius,  ii. 

SESQUIOGTAU,  VA.  adj.  Lo  que  té  1'  octau 


de  una  cosa  y  mitj  mès.  Sesquioctavo.  Sesquioo- 
tavus. 

SESQUIPEDAL.  adj.  poét.  De  peu  y  mitj.  Ses- 
quipedal.  Sesquipedalis,  sesquipedaneus.  U  Dit  de 
las  paraulas  relumbants,  fasluosasy  vanas.  Sesqui- 
pedal.  Sesquipedalia  verba. 

SESSEJAR.  V.  a.  Pronunciar  la  s  com  la  c  ó  la 
z.  Sesear.  S  ut  c  etc,  efferre,  blaïso  ore  loqui. 

SESSELÍ.  m.  Espècie  de  fonoll  ó  herba  que  co- 
neixen las  femellas  delscervos,  y  ab  la  que's  pur- 
gan  pera  facilitar  lo  part.  Seseli.  Foeniculum  tor- 
tuosum. 

SESSEN.  m.  ant.  Moneda  de  Aragó  que  valia 
sis  maravedissos.  Sesen.  Aragoniae  nummus  sena- 
rius. 

8ESSEO.  m.  La  pronuncio  de  la  s  com  c.  Seseo. 
BUesio,  nis. 
SESSER.  Y.  n.  ant.  séurer. 
SESSIÓ,  f.  Cada  assainblea  ó  junta  de  un  con- 
cili. Sesion.  Sessió,  nis.  1|  Junta  ó  congrés  en  qual- 
sevol línea.   Sesion.   Sessió,  nis,  concessus,  us.  Q 
Plàtica,  conferència,  consulta  entre  vàrios,  Sesion. 
Assessio,  nis. 

SESSIÓ  DEL  soLi.  La  Última  en  las  corts  aragone- 
sas,  en  la  que'l  rey  jurava  tót  lo  fét  y  legislat.  Se- 
sion del  sólio.  Poslera  in  quaRex  jurat  sessió. 

SESTERCI.  m.  Moneda  de  plata  entre'ls  rO'• 
mans:  n'hi  havia  major  y  menor,  aquest  valia  2 
asses  y  mitj  de  coure  romans,  y  '1  major  cosa  de 
168  vintidosos  segons  volen  alguns,  y  segons  altres 
172;  y  quant  lo  seslersi  s' expressava  adverbial- 
ment,  valia  100  vegadas  mès  que  quant  se  propo- 
sava ab  sols  lo  numeral.  Seslercio.  Sestercium,  ii. 

SET.  ra.  Numeral  cardinal.  Siete.  Septem.  ||  adj. 
ordinal.  Setè,  lo  que  ve  desprès  de  sis  unitats. 
Siete,  séptimo,  séiimo,  setena.  Septimus.  |1  m.  Lo 
caràcter  ó  xifra  que  representa  dit  número.  Siete. 
Septenarii  numeri  nota.  ||  La  carta  de  jugar,  ó  dau 
que  lè  set  senyals  6  punts,  com  lo  set  de  oros, 
etc.  Siete.  Charta  lusoria  vel  laxillus  notis  septem 
distinctus. 

SÉT.  f.  Gana  ó  apetit  de  béurer.  Sed.  Sitis,  is. 

II  met.  Desitj, 'ardent  de  alguna  cosa.  Sed.  Sitis,  is, 

cupido,  inis.  II  La  necessitat  de  àygua  que  tenen 

los  camps  quant  fà  temps  que  no  ha  plogut.  Sed. 

Sitis,  is. 

SÉT  FALSA.  med.  Se  diu  de  la  sequedat  que  cau- 
san  en  la  boca  'Is  vapors  de  la  fermentació  del  ali- 
ments. Sed  falsa.  Falsa  sitis. 

ABRASARSE  ò  EscANYARSE  DE  SÉT.  fr.  fam.  Patir 
gran  sèt.  Àpalambrarse  de  sed.  Vehementi  siti  la- 
boraré, compelli. 

APAGAR  LA  SÉT.  fr.  Béurer  fins  à  satisferse.  Apa- 
gar ólmatar  la  sed.  Silim  extinguere. 

FÉR  AGAFAR  SÉT.  fr.  Fèr  eurahonar  ó  «ridar  mas- 
sa. Hacer  desgaiiitar,  desganifar,  despepilar,  des^ 
gargantar.  Faucibus  contundere. 

FÉR  SÉT.  fr.  Causaria,  móurerla  alguna  cosa. 
Hacer  sed.  Sitiio  excitaré,  y  Teair  ànsia  ó 


SET 


CATALÀ. 


SEU 


i 


vehement  de  alguna  cosa.  Rebentar.  Inhio,  as. 

FÉR  SET  Y  NO  DON.\R  BÉüREB.  ref.  contra'Is  podero- 
sos que  posan  à  la  visla  '1  premi,  y  en  arribant  la 
ocasió  no 'I  donan.  Meti(')ie  en  la  liuerta,  y  no  te 
dió  de  la  fruïa  de  ella.  Fidem  obligas  et  non  prícs- 
tas.  II  També  's  diu  contra  a({uell  que  diu  mal  de  la 
dona  que  fentli  goig,  no  pót  lograr  de  ella  lo  que 
vól.  Agrillas  eran.  Nolo  acerbam  sumere. 

MORiRSE  DE  SET.  ff.  met.  Teuime  mòlta.  Perecer, 
morirse,  apalamhrarse  de  sed.  Yehementer  sitire. 

NO  DONAR  üNA  SET  DE  AYGUA.  fr.  Sér  mòU  avapo. 
No  dar  ni  aun  una  sed  de  agua.  Maximè  sordidum 
esse.  II  Pondera  la  falta  de  compassió  de  algú.  No 
dar  una  sed  de  agua.  Ne  scyphum  aquae  siti  sedan- 
dae  offerre. 

SETANTA,  m.  Numeral  cardinal,  producte  de 
10  multiplicat  per  7.  Setenta.  Septuaginta. 

SETANTÈ,  NA.  adj.  Se  diu  de  la  persona  que 
ha  cumplert  70  anys.  Selenton.  Septuagenarius. 

SETANYAL.  adj.  Cosa  de  set  anys.  Sietenal. 
Septennis. 

SETCENTS,  TAS.  adj.  Lo  que  resulta  de  la 
multiplicació  de  100  per  1.  Setecientos.  Septin- 
genti. 

SETÈ,  NA.  adj.  Numeral  ordinal,  set.  2.  || 
Una  de  las  set  parts  en  que  està  dividit  un  lot. 
Séptimo.  Septimus. 

SETEMBRE,  m.  Lo  novè  mès  del  any,  y  té  30 
dias.  Seliembre.  September,  bris, 

8ETEN,  A.  adj.  ant.  seté. 

SETENA,  f.  L'  agregat  de  set  unitats.  Setena. 
Seplena,  se. 

PAGARHo  PER  LAS  sETENAs.  fr.  Pagar  ab  pena  ó 
càstich  set  vegadas  major  à  la  culpa.  Pagarlo  con 
las  selenas.  Septuplò  aut  septuplura  poenara  subire, 

SETENARI.  m.  septenari. 

SETGE.  m.  ant.  mil.  siTi. 

SETGLAR.  adj.  ant.  secular. 

SETGLE.  m.  ant.  sigle. 

SETI.  m.  SITI.  1.  2.  y  3. 

SETIAL.  m.  trono,  sitial. 

SETJAMENT.  m.  ant.  mit.  siti. 

SETMANA,  f.  Espay  de  set  dias  naturals  con- 
secutius. Semana.  Hebdomada,  ae.'  [j  Alguns  perío- 
des septenaris  de  temps,  sia  de  mesos,  anys  ó  si- 
gles, com:  las  setmanas  de  Daniel.  Semana.  Heb- 
domada, ae.  II  Lo  càrrech  del  setmaner.  Semaneria. 
Hebdomadarium  munus. 

SETMANA  SANTA.  La  Última  de  quaresma,  en  la 
qual  se  celebran  los  misteris  de  la  passió  de  Jesu- 
crist.  Semana  santa  ó  mayor.  Major  hebdomada.  || 
Llibre  que  conté  '1  reso  y  oficis  de  la  setmana  san- 
ta. Semana  sanla.  Hebdomadae  majoris  olücium. 

entre  setmana,  in.  adv.  En  qualsevol  dia  de 
traball.  Entre  semana.  Inter  vel  per  hebdomandam. 

ESTAR  DE  SETMANA,  fr.  Exei'cir  algú  la  setmana, 
en  que's  parla,  '1  càrrech  que  està  distribuhit  per 
torn  entre  altres.  Estar  de  semana.  Hebdomadis 
munere  fungi. 

TOMO  II. 


581 

22  de 


SETMANA  DELS  BARBUTS.  Se    diu  dels  15   à 

Janer.  Los  barbudos.  Erigida  hebdomada. 

LA  SETMANA  DELS  TRES  DIJOUS,  exp.  fam.  ab  quo 
à  algú  se  li  nega  lo  que  pretén,  y  també  signiíica  la 
impossibilitat  de  lograr  ó  desuccehir  alguna  cosa. 
La  semana  que  no  tenga  viernes;  cuando  pengan  los 
nazarenos ;  cnando  meen  las  gallinas.  Ad  calendas 
graecas. 

QUI  NO  TRABALLA  EN  TOTA  LA  SETMANA,  TRABALLA 
EN  LO  DIA  DE  FESTA  ;  Ó  QUI  NO  TRABALLA  EN  TOT  l' 
ANY,  TRABALLA  EN  LO  DIA  DE  CAP  DE  ANY.  ref.  Satiri- 

sa  al  descuidat,  que  no  aplicantse  al  traball  en  los 
dias  de  feyna,  voldria  en  las  festas  rescabalar  lo 
perdut.  El  hombre  perezoso  en  la  (iesla  es  acucinso; 
la  albendera  los  disantos  hilandera ;  la  labor  de  la 
judia  trabajar  de  noche  y  folgar  de  dia.  Qui  piger 
est,  alacrem  geniali  luce  videbis. 

SETMANAL,  adj.  Cosa  de  la  setmana.  Sema- 
nal.  ïïebdomaticus, 

SETMANALMENT,  adv.  t.  Per  setmanas,  ca- 
da setmana  ó  en  totas  ellas.  Semanalmente.  Perheb- 
doraadas,  singulis  hebdoraadibus. 

SETMANARI,  m.  Paper  ó  periódich  que's  pu- 
blica cadasetmana.Semanarío.  Hebdomadarium,  ii. 

SETMANER,  A.  m.  y  f.  Qui  per  sòn  torn  exer- 
ceix algun  empleo  per  setmanas.  Semanero.  Heb- 
domadarius,  ii. 

SETMANERIA.  f.  Càrrech  ú  ofici  de  setma- 
ner. Semaneria.  Hebdomadarii  munus. 

SETMESÓ,  NA.  adj  Se  diu  de  la  criatura  que 
naix  als  set  mesos.  Sieiemesino.  Septimestris. 

SETMESÓ  EN  RAMA.  Herba.  CINCHENRAMA. 
SETRILL,  m.  OETRILL. 

SETZE.  m.  Lo  número  compost  de  10  y  6  uni- 
tats. Diez  y  sets.  Sexdecim.  ||  Arbre  de  la  Xina,  que 
n'  hi  ha  com  las  nogueras  de  Europa;  '1  fruyt  de  la 
figura  de  la  nou,  colorat  y  sabi-ós.  Chitse,  setsc.  Ar- 
bor  sic  dicta. 

SETZÈ,  NA.  adj.  La  unitat  que  segueix  al  15 
pera  completar  lo  número  16.  Décimo  sexlo,  diezi- 
seiseno.  Decimus  sextus.  ||  Espècie  de  panyo,  1'  ur- 
dit  del  qual  consta  de  setze  centenars  de  fils.  Die- 
ziseiseno.  Pannus  sexdecim  filorura  centenis  cons- 
tans. 

EN  sETzÉ.  m.  adv.  Entre  estampers  y  llibreters 
denota  que'i  full  de  paper  se  distribuheix  y  plega 
en  setze  parts.  En  dieziseisavo.  In  sexdecim  foiiis 
plicata  charta. 

SEU.  m.  Lo  greix  dur  y  sólit  que's  trau  de  al- 
guns animals,  del  qual  fos,  se'n  fan  candelas,  etc. 
Sebo.  Sebum,  i.  (j  Qualsevol  genero  de  greix,  en- 
cara que  ab  ménos  propietat.  Sebo.  Pinguedo,  inis. 

II  f.  CATEDRAL.  ||  SEDE. 
SEU  APOSTOLICAL.  SANTA  SEDE. 
À  LA  SEU   SI   NO  HI  POTS  FICAR   LA   CAMA,  FICAHI  LO 

PEU.  ref.  Denota  que  la  carrera  ecciesiàstica  ha 

proporcionat  mòltas  comoditats.  Parteen  la  igreja 

desea  d  su  hijo  la  vteja.Commoda  parabat  Ecclesia. 

DONAR  SEU.  fr.  nàut.  Untar  ab  seu  los  fondos  de 

73 


88Í 


SEV 


DICCIONARI 


SEX 


las  embarcacions  desprès  de  ben  netas.  Ensebar, 
dar  seho,  y  despalmar  la  operació  de  netejarlas  y 
untarlas  ab  seu.  Sebo  illinire.  []  met.  atiar.  3. 

DONAR  SEU  1  LA  HosTAGA.  fr.  nàut.  que  aderaés 
del  sentit  recte  significa  facilitar  los  medis  de 
subsistir  al  qui  traballa.  Dar  seho  à  la  hoslaga.  Sus- 
tentum  laboranti  pararé. 

REVENiR  LO  SEü.  fr.  uàut.  Ablauirlo  y  tornarlo  à 
exténdrer,  à  qual  fi  s'  escalfa  '1  fondo  de  la  em- 
barcació. Revirar  el  seho.  Sebum  extendere. 

SÈü.  pron.  possessiu,  sòn.  Suyo.  Suus.  ]]  ra. 
Propi.  Suyo.  Suum.  |  pi.  Antepassats,  fills,  pa- 
rents, etc.  Suyos.  Propinqui,  orum,  família,  ai.  |1 
Amichs,  vassalls  ó  qui  de  alguna  manera  depen- 
deix  de  algú.  Suyos.  Sui. 

CADA  Hu  DEL  sÈü  f1  LO  que'n  vól.  ref.  ücnola  la 
llibertat  ab  que  un  pót  disposar  de  sas  cosas.  Cada 
uno  puede  hacer  de  su  capa  un  sayo.  Quisque  suam 
in  sagu'umfasest  mulare  lacernam. 

NO  FA  POCH  QUI  SEMBLA  ALS  SÈÜS,  Ó  QÜI  SEMBLA  ALS 

siíus  NO  SE  n'  IX  DE  LLINATGE,  ref.  Sc  diu  pe!s  que 
obran  à  imitació  de  sos  pares  ó  antepassats.  5ien 
haya  quien  d  los  suyos  se  parece.  Bene  sit  ei  qui  ma- 
jorum  mores  referí.  \\  los  testos  han  de  semblar  i 

LAS  OLLAS. 

8EUDO.  Yeu  presa  del  grech,  que  significa  fals, 
y  sols  r  usam  en  composició,  com:  seudo  profeta, 
fals  profeta,  etc.  Seudo.  Pseudo. 

SEUDÓNIM.  m.  Motiu,  nom  suposat  de  una 
persona.  Seudònimo,  pseudónimo.  Pseudonimus,  i. 

SEUHÓS,  A.  adj.  Ple  de  seu  ó  lo  que'n  conté. 
Seioso.  Sebosus. 

SEUNADOR.  m.  ter.  assahonador. 

8ÉURER.  V.  n.  Estar  assentat.  Estar  sentado. 
Sedeo,  es.  |1  v.  r.  Assentarse.  Sentarse.  Sedeo,  es. 

suérer  en  l'  üll  alguna  cosa.  loc.  ant.  Causar 
cobdícia,  enveja,  etc.  Comer,  consumir  de  envidia. 
Peraliquo  invidia  confici.  ||  fér  denteta. 

SEVA.  f.  Intenció,  gust,  desitj ,  pròpia  voluntat 
del  subjecte  de  qui's  parla.  Suya.  Yotum,  proposi- 
tum  suum. 

ALA  seva.  m.  adv.  A  sa  idea,  ab  pròpia  reflexió, 
sens  comunicarhoab  ningú.  Àsu  sayo.  Propriomo- 
tu,  sibi  ipsi. 

ANARA  Li  seva.  fr.  No  dislràurcrse  algú  de  sa 
obligació.  A  lo  queeslamos,  henedicamus.  Age  quod 
agis. 

ARRiMARSE  A  LA  SEVA.  fr.  Obstiuarse  en  sòn  con- 
cepte, no  voler  aténdrer  à  las  rahons  contràrias. 
Encasquetarse,  encaslillarse,  llevar  la  suya  adelan- 
le.  Tenaciter  adhserere. 

EixiRNE  AB  LA  SEVA.  fr.  met.  Lograr  sòn  intent  à 
pesar  de  contradiccions  y  dificultats.  Salir  ó  salir- 
se  con  la  suya.  Prtevalere. 

FÉR  LA  SEVA.  fr.  FÉR  SÒN  FET. 

FERNE  DE  LAS  sEVAs.  fr.  Obrar  algú  com  acostu- 
ma, y  regularment  se  pren  en  mala  part.  Hacer  de 
las  suyas.  Male  agere. 

SEVER.  m.  n.  p.  Severa.  Severus,  i.  U  cever.  || 


adj.  Rigurós,  justicier.  Rigido,  severa.  Severus,  du- 
rus.  II  Grave,  serio.  Severa.  Gravis.  ||  Arrogant, 
qui  arruga  '1  front.  Severa.  Superciliosus.  |  exac- 
te, puntual.  II  cruel,  inhumí. 

SEVERAMENT,  adv.  m.  Ab  severitat.  Severa- 
mente.  Rigidè. 

SEVERIANS.  m.  pi.  Heretges  del  sigle  II,  que 
condemnavan  lo  matrimoni,  1'  us  del  vi,  y  ensen- 
yavan  altres  deliris.  Severianos.  Severiani,  orum, 

SEVERÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Severisima.  Seve- 
rissimus. 

SEVERÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Severisi- 
mamente.  Severissimè. 

SEVERITAT,  f.  Rigor,  aspresa.  Rigidez,  seve- 
ridad.  Severitudo,  inis,  severitas,  atis.  |1  Gravedat, 
serietat.  Severidad.  Gravitas,  atis.  ||  Austeritat,  rí- 
gida observància.  Ausleridad,  severidad.  Severitas, 
atis.  II  Rigidés  de  costums.  Severidad.  Rnga,  ae.  |] 
Inhumanitat,  crueltat.  Severidad.  Saevitia,  ae. 

SEVERO,  A.  adj.  sever. 

SEVicIA.  f.  Crueltat,  mal  tracte.  Sevicia.  Sae- 
vitia, ai. 

SEVILLÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Sevilla,  ciutat  de 
Andalusia  en  Espanya.  Hispalense,  sevillana.  His- 
palensis,  is. 

SEVILLANA,  f.  nàut.  Espéci©  de  amarradura 
ab  que  s'  uneixen  dos  caps  empiulant  sos  respec- 
tius extrems,  los  qual  s'  afirman  ab  mitja  volta 
en  lo  cap  recíprocament  oposat.  Sevillana.  Junctu- 
ra  sic  dicta.  |1  ter.  daga. 

SEVIR.  V.  n.  Enfurismarse.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Encruelecerse,  irrilarse.  Saevio,  is.  |]  m. 
Títol  de  un  oficial  romà  en  temps  dels  emperadors. 
Seviro.  Sevir,  is. 

6EVOL.  QUALSEVOL. 

SEVÓ8,  A.  adj.  SEUHÓS. 

SEVULLA.   QUALSEVULLA. 

SEXAGÉ,  NA.  adj.  En  la  aritmètica  astronò- 
mica '1  número  de  60,  que  compren  dos  signes  del 
zodíach.  Sexageno.  Sexagenus. 

SEXAGENARI,  A.  adj.  Qui  té  60  anys.  Sexage- 
nario.  Sexagenarius. 

SEXAGÉSSIM,  A.  adj.  La  unitat  que  segueix 
desprès  del  S9  pera  completar  lo  60.  Sexagésimo. 
Sexagesimus.  I  Lo  que  constituheix  lo  número  60. 
Sexagésimo.  Sexagesimus. 

SEXAGÉSSIMA.  f.  La  dominica  abans  decar- 
nestoUas.  Sexagésima.  Sexagesima,  ae. 

SEXAGONAL.  adj.  Pertanyent  al  sexàgono, 
Sexagonal.  Sexagonalis. 

SEXÀGONO.  m.  EXAGONO. 

SEXÀNGüL.  m.  y  adj.  geom.  Figura  de  sis 
ànguls.  Sexóngulo.  Sexangulus,  i. 

SEXANGULAR.  adj.  Cosa  del  sexàngul.  Sexan- 
guiar.  Sexangularis. 

SEXENNI.  m.  Espay  de  sis  anys.  Sexenio.  Se- 
xennium,  ii. 

SEXMA.  f .  Pes  antich  de  Espanya,  de  la  sexta 
part  de  una  unsa.  Sexma,  séxtula.  Sextula,  ae,  |j 


SEY 


CATALÀ. 


SI 


583 


Cerla  moneda  que  era  la  sexta  part  del  valor  de 
una  unsa  en  sa  espècie.  Sexma.  Sexma,  ae. 

SEXO.  m.  La  part  del  cos  del  animal  que  dife- 
rencia al  mascle  de  la  femella.  Sexo.  Sexus,  us. 

SEXQÚNCIA.  f.  Moneda  romana  que  pesava 
una  unsa  y  miija,  que  segons  alguns  val  sobre  milj 
maravedís  ó  tres  quartas  paris,  y  segons  altres  48 
feyan  set  maravedissos.  Sexcuncia,  sexcunx.  Sex- 
cuncia,  ae. 

SEXTA.  f.  La  tercera  part  de  lashoras  menors 
en  lo  reso.  Los  romans  y  hebreus  dividian  lo  dia 
artificial  en  tres  parts,  tércia,  sexta,  y  nona,  co- 
raensant  desde  las  12,  y  cada  una  contenia  3  ho- 
ras.  Sexta.  Sexia,  íe.  1|  raus.  Consonància  que  pro- 
vé de  la  mescla  de  dos  tons  que  estan  en  proporció 
de  5  ú  8  en  la  sexta  menor.  Sexia.  Hexacordon,  i. 
y  Cada  una  de  las  sis  parts  en  que's  divideix  un 
tot.  Sexto.  Sextercius,  ii,  sextans,  tis. 

8EXTAMENT.  m.  adv.  En  sisè  lloch.  En  sexlo 
lugar.  Sexto  loco. 

SEXTANT,  m.  Moneda  antígua  romana  que  va- 
lia la  sexta  part  del  as  ó  dos  unsas.  Sexlante.  Sex- 
tans, tis.  []  Instrument  de  matemàticas,  y  es  la  sex- 
ta part  de  un  círcul,  ó  un  arch  de  60  graus :  ser- 
veix pera  amidar  los  ànguls.  Sexlanie.  Sextans, 
tis. 

SEXTANT  DE  urInia..  Nova  conslel-lació  entre  '1 
lleó  y  la  hidra.  Sexlante  de  Urania.  Sextans  Ura- 
nise. 

SEXTANTAL.  adj.  ant.  Lo  que  tenia  dos  un- 
sas. Sexlantal.  Sextantalis. 

8EXTARI.  m.  Mesura  de  líquits,  que  usavan 
los  romans,  en  la  que  cabian  20  unsas  de  àygua  6 
de  vi;  de  mel  30  y  de  oli  18.  Sextario.  Sextarius, 
ii.  II  Mesura  que  usavan  los  hebreus ,  y  alguns 
diuhen  que  era  lo  mateix  que  lo  que  cab  en  sis  ous 
de  gallina.  Sextario.  Sextarius,  ii.  |1  ast.  sextil. 

SEXTARi  atich.  Mcsura  de  líquits,  en  que  cabian 
8  Uiuras  3  unsas  de  àygua.  Sextario  àlico.  Sexta- 
rius atticus, 

SEXTIL.  adj.  astron.  Se  diu  del  aspecte  dels 
astres,  quant  distan  un  de  altre  la  sexta  part  del 
zodíach,  que  es  60  graus.  Sestil,  sextil.  Sextilis. 

SEXTILLA.  f.  poét.  Composició  de  sis  versos, 
comunment  de  set,  vuyt  ü  onze  síl-labas  ab  conso- 
nància à  gust  del  poeta,  y  que  càu  mòlt  bè  la  pau- 
sa en  cada  dos  versos.  Sexiilla.  Compositio  mètrica 
sex  versibus  constans. 

SEXTO,  A.  adj.  Sisè.  Sexlo.  Sextus. 

SEXTDPLIGAR.  V.  a.  Multiplicar  per  6.  Sex- 
tuplicar.  Sextuplico,  as,  senarium  numerum  re- 
petere. 

SÉXTDPLO,  A.  adj.  Lo  que  enclou  en  sí  6  ve- 
gadas  la  unitat.  Séxtuplo.  Sextuplus. 

SEXUAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  sexo,  així  's 
diu :  òrgans  sexuals.  Sexual.  Sexualis. 

SEYETA.  f.  SAETA. 

SEYL  ,  A.  pron.  AQUELL. 

SEYTA.  f.  ant.  SENTADA. 


SFORSAR,  SGRIMIR.  V.  a.  ant.  y  mòlts  al- 
tres que's  troban  ab  s  líquida,  búsquense  en  la  e, 

com:  ESFORSAR,  ESGRIMIR,   etC. 

SGUBACIÓ,  Ó  E8GUBACIÓ.  f.  ant*  Acte  de 
donar  llibertat  lo  senyor  à  una  vassalla  pròpia  pe- 
ra contràurer  matrimoni  mediant  certa  cantitat  que 
solia  sér  de  sis  sous.  Liheracíon.  Liberalio,  nis. 


SI. 


SI.  adv.  m.  pera  respòndrer  afirmant  ó  conce- 
dint, ^í.  ütique,  ita,  quidem,  idem,  etiam.  ||  S'  usa 
pera  afirmar  ó  assegurar,  encara  que  no  entervin- 
ga  preguntant.  Si.  Yerè,  equidem.  \\  S'  usa  pera 
ponderar,  com:  aquesta  lletra  sí  que  es  bona. 
Si.  Demum.  |1  irón.  S'  usa  negativament.  Si.  Ye- 
rè, quidem,  non.  \\  MòKas  vegadas  significa  dub- 
te, recel  ó  suspila,  y  se  li  sòl  anteposar  la  partí- 
cula MÈs,  y  així  's  diu:  no  sé  sí  podrà  sér,  sí  ó  mes 
sí  pensau  que  sens  estudiar  s'  ha  de  saber,  anau 
mòlt  equivocats.  Si.  An,  utrum.  ||  Conjuncció  con- 
dicional. Si.  Si.  I  S' usa  també  pera  donar  per  su- 
posada ó  sabuda  alguna  cosa,  y  passar  desde  ella  à 
argüir,  inferir  ó  assentar  altra,  com:  si  '1  coneixes, 
perquè  tè'n  fias.  Si.  Si.  [j  S'  usa  com  partícula  dis- 
junctiva,  contraposant  una  proposició  à  altra,  y  re- 
petint lo  SI,  com:  si  estudias  tindràs  premi,  si  nó 
res.  Si.  Si,  sinaulem,  sin  verò.  1|  També  s' usa  pera 
encaréixer  alguna  cosa,  contraposantla  à  altra,  en 
lo  significat  de  encara,  com:  si  li  donàssen  un  du- 
ro, no'l  farian  mès  content.  Si,  aungue.  Etiamsi, 
quamturavis.  |1  També  s'  usa  com  conjuncció  dis- 
junctiva  ó  interrogativa.  Si.  An.  |  Espècie  de  con- 
juncció condicional  dubitativa  ó  de  desconfiansa, 
com  :  si  cumplís,  prou  aniria  bé.  Si.  Si  ila  essel, 
modo  ut,  dum.  I  S'  usa  també  en  lo  de  admiració, 
com  :  tingué  'I  desvergonyiment  de  dirme  que  men- 
tia, jsi!  Si.  Ut.  jl  En  algunas  expressions  serveix 
pera  explicar  la  superioritat  ó  excel•lència  de  al- 
guna cosa,  com  :  si  homes  de  bè  hi  ha,  ell  n'es  un. 
Si.  Si  usquam  gentium.  [|  pron.  personal  de  la  ter- 
cera persona,  y  que  may  serveix  de  nominatiu,  y 
algunas  vegadas  s' aumen la  la  significació,  post- 
posantli  la  paraula  mateix.  Si.  Sui,  sibi,  se.  1|  m. 
Consentiment.  Sí.  Si,  consensus,  us.  ||  mús.  La  úl- 
tima de  las  set  veus  de  la  escala.  Si.  Septima  mu- 
sicalis  vox.  11  La  pitrera  ó  cavitat  del  pit.  Seno.  Si- 
nus, us. 

si.  ant.  EscusA. 

SI  xcks,  SI  PER  CAS.  m.  adv.  Significa  la  possibi- 
litat ó  contingència  de  que  succehesca  ó  haja  suc- 
cehit  alguna  cosa.  Si  acaso,  por  si  acaso.  Si  forlè. 

SI  BÉ.  m.  adv.  Encara  que.  S'  usa  pera  explicar 
alguna  excepció.  Si  bien,  aunque.  Tametsi. 

SI  CERT,  SI  PER  CERT.  m.  adv.  Certament.  Si  cier- 
to  ó  si  por  cierto.  Procul  dubiò. 

SI  MÒLT  CONVÉ.  loc.  Tal  vegada.  Si  àmano  viene, 
ó  viene  à  mano.  Forsan. 

SI  NO  ES  QUE.  loc.  Siüó  que,  com :  sinó  e»  que 


584 


SIB 


DICCIONARI 


SIC 


haja  vingut.  Si  no  que  ó  si  ya  no  es  que.  Ni  vel  nisi. 

sí  Ó  NÓ.  exp.  Ó  DINS  Ó  FORA. 

sí,  sí.  interj.  ík,  ja. 

SI  Q'üE.  m.  adv.  Con  esto,  hasta.  Tenus. 

DE  PER  sí.  m.  adv.  Separadament,  com :  cada  hu 
DE  PER  sí.  De  por  si.  Segregatim,  seorsim. 

DE  sí  MATEiK.  m.  adv.  De  sa  pròpia  voluntat.  De 
suyo,  desi.  Ex  se. 

DONAR  1.0  sí,  fr.  Concedir,  convenir;  en  lo  sentit 
mès  comú  es  donar  paraula  de  casament.  Dar  el  si. 
Consensum  proferre. 

EN  sí.  in.  adv.  pera  denotar  lo  constitutiu  essen- 
cial ó  propi  de  alguna  cosa,  com :  es  menester  con- 
siderar la  cosa  EN  sí.  En  si.  Secundúm  suum  esse. 

ESTAR  EN  sí.  fr.  Tenir  judici  ó  cabal  coneixcment, 
no  estar  perlurbat.  Estar  en  si  ó  en  su  acuerdo. 
Compolem  sui  esse. 

ESTAR  SOBRE  SÍ.  fr.  Estar  ab  vigilància  pera  no 
sér  enganyat  ó  sorprès.  Eslar  sobre  si,  llevar  la 
barba  sobre  el  hombro.  Pervigilem  esse. 

FORA  DE  sí,  m,  adv,  F.ORA.  DE  SENY, 

LO  sí,  sí;  LO  NO,  NO.  loc.  que  pondera  la  ingenuï- 
tat. Si  por  si  ó  no  por  no ;  si  ó  no  ,  como  Crislo  nos 
enseria.  Sine  tergiversalione, 

NO  DIR  sí  NI  NÓ,  fr.  Estar  indeterminat.  No  decir 
si  ni  no.  Reticeo,  es.  |1  No  respóndrer  res  à  la  pre- 
gunta. No  contestar,  no  decir  ó  no  responder  un  si 
ó  un  no ;  no  decir  bueno  ni  mala.  Obmulesco,  is. 

PER  sí.  m.  adv.  Per  pròpia  conveniència,  com: 
cadahu  mira  per  sí.  Por  si.  Ob  proprium  commo- 
dum. 

per  sí  ó  per  no.  m.  adv.  Per  lo  que  pót  sér.  Por 
si  acaso ;  por  si  ó  por  no ;  por  lo  que  pudiere  tronar. 
Si  forlè ;  in  eventu, 

UN  SI  es  no  es,  exp.  Lo  mateix  que  poch,  que  cua- 
si  res.  Un  si  es  no  es.  Nihil  ferè. 

SIA.  conj.  disjuntiva.  Ora.  Yel. 

SIA  QUE.  conj.  SIA.  I  Ora,  ya,  sea.  Yel. 

SIACAL.  m.  Arbre  de  Filipinas,  de  fusta  fina  y 
correljosa,  que  resisteix  à  la  serra,  y  dura  mòlt 
sola  del  àygua,  per  lo  que  s'  emplea  en  embarca- 
cions. Siacal.  Siacalis  arbor. 

SIALOGIA.  f.  Tractat  de  la  saliva.  Sialogia. 
Sialogia,  £E. 

SIATS.  ant,  imperatiu  del  verb  sér,  Seais.  Este, 
vel  estole, 

SIBARITA,  m.  Natural  de  la  ciutat  de  Síbaris 
en  Sicília.  Sibarita.  Sybarila,  £e.  |1  adj.  Cosa  de  Sí- 
baris. Sibaritico.  Sybariticus. 

SIBÈGA  Y  SIBEGOT.   ter.  sibogh. 
SIBERA.  f.  MEUCA. 

SIBELL.  Contracció  de  així  y  bell.  Asi  hello, 
hermoso.  Sic  bellus. 

SIBIDILLA.  f.  cibadilla. 

SIBILANT.  adj.  poét,  Lo  que  xiula.  Sibilante. 
Sibilans. 

SIBIL-LA.  f.  Entre '1  pagans  lo  mateix  que  pro- 
fetissa,  que's  creya  inspirada,  ó  una  donzella  pos- 
sehida  de  un  entusiasme  diví,  que  pronunciava 


oracles,  y  deya  las  cosas  futuras.  Las  principals 
eran  deu:  Amaltea,  Heritrea,  Cumana  ó  Délfica, 
Deífobe,  Herófile,  Làmia,  Demófila,  Maspessa,  Man- 
tó, Pítia,  Sabé  y  Carmenta,  Sibila.  Sibylla,  ae. 

SIBIL-LAR.  V.  n,  ant,  xiular. 

SIBIL-LÍ,  na.  adj.  Cosa  de  las  sibil-las.  Sibi- 
lino.  Sibyllinus, 

SIBIL-LISME.  m.  Doctrina  de  las  sibil-las.  Si- 
bilino.  Sibyllismus,  i. 

SIBIL-LISTA.  m.  Afecte  à  las  sibil-las,  parti- 
dari de  la  doctrina  de  ellas.  Sibilista.  Sibyllislarura 
scriptis  addictus. 

SIBOGH.  m.  Aucell  de  passada  quasi  del  ta- 
many  de  un  mussol,  però  las  alas  mès  llargas,  lo 
becb  curt  y  boca  mòlt  gran ;  las  plomas  pardas  ab 
pintas  bermellencas,  y  no  es  aucell  de  rapinya, 
ans  bè  mòlt  tonto.  Zumaya,  zumacaya,  enganapas- 
(ores.  Strix,  igis.  I  met.  papamoscas.  Se  diu  de  qui 
lé  la  boca  mòlt  gran,  y  que  comunment  s'  anome- 
na BOCA  DE  SIBOCH,  ||  BABAU. 

SIG.  ra.  ant.  aquí.  \\  així,  [j  si. 

SICAMORT.  m.  En  lo  blasó  es  un  cèrcol  unit 
com  lo  de  un  carretell  ó  barril.  Ciclamor,  cicamor. 
Sicamorus,  i, 

SIGARI.  m.  Assesino  assalariat,  Sicario.  Sica- 
rius,  i. 

SIGART.  m.  Espècie  de  cabra  raontés  semblant 
a  la  dayna,  y  té  las  ancas  blancas,  Pigargo.  Py- 
gargus,  i.  11  Espècie  de  àguila  major  que  un  gall; 
cap  y  coll  de  color  castany  cendrós;  las  ninas  dels 
ulls  mòlt  ncgras;  lo  bech  corb  y  mès  llarch  que'l 
de  las  altras  àguilas;  lo  llom,  la  part  superior  de 
las  alas,  lo  ventre  y  camas  de  color  de  ferro  ab  un 
poch  de  negre;  la  cua  blanca,  mènos  las  dos  plo- 
mas menors  que  són  sumament  negras.  Pigargo. 
Pygargds  aquila,  |1  Espècie  de  falcó  de  color  sem- 
blant al  tudó,  ab  las  plomas  majors  de  las  alas  un 
poch  obscuras ;  lo  pit  blanch  ab  algunas  clapas  par- 
das; los  rems  de  las  alas  exteriors  ab  clapas  cen- 
drosas,  y  la  extremitat  de  la  cua  blanca.  Pigargo. 
Accipiler  pygargus. 

SIGGITAT.  f.  SEQUEDAT. 

SIGELAR.  V.  a.  y  derivats,  cisellar. 

SIGÍGIA.  m.  astr.  Lo  temps  que  hi  ha  desde  la 
conjuncció  de  la  lluna  à  la  oposició,  y  de  aquesta  à 
aquella,  yla  mateixa  oposició  y  conixincció.  Sicigia. 
Inter  lunae  conjunctionem  et  opositionem  tempus, 
atque  lunae  conjunctio  etoppositio. 

SIGILIÀ,NA.  adj.  Cosa  de  Sicília,  isla  del  Me- 
diterrani. Siciliano.  Siculus. 

SIGILIANA.  f.  Aucell.  COTOLIU. 

SIGÍLIGH.  m.  Pes  dels  antichs,  que  equivalia  à 
dos  dracmas  y  sis  escrúpols.  Sicilico.  Sicilli- 
cum,  i. 

SIGLAR.  V.  a.  SELLAR,  GRABAR. 

SIGLO.  m.  Moneda  de  plata  usada  entre  'Is  he- 
breus, de  mitja  unsa  àtica,  que  es  la  que  usan  los 
apotecaris.  Siclo.  Siclus,  solidus,  stater,  is. 

SICOFANTA.  m.  Calumniador  injust.  Sicofan- 


SIG 


CATALÀ. 


SIG 


58S 


n 


i 


a.  sTcopnanta,  se.  ||  embdstero,  trapasser.  ||  adu- 
lador. 

SIGOL.  e\p.  ant.  Així  com  ell.  Asicomo  él.Quc- 
madmodum  ille. 

SIGOMÀNCIA.  f.  Falsa  endevinació  per  lasfu- 
las  de  la  figuera.  Sicomancia.  Sicomanlia,  ae. 

SICOMÀNTICH ,  CA.  adj.  Qui's  val  de  fullas 
de  figuera  pera  endevinacions  vanas.  Sicomdntico. 
Sicomanlicus. 

8ICÓMORO.  m,  Espècie  de  figuera  borda,  de 
fullas  semblants  à  las  de  la  morera,  que  fa  fruyt 
tres  ó  quatre  vegadas  al  any,  y  no  està  agafat  à  las 
ramas,  sinó  al  tronch.  Sicómoro.  Sycomorus,  i. 

SIDE.  m.  ant.  senyor. 

SIDELLÍ.  exp.  ant.  Si  de  ells.  ^t  de  ellos.  Si  il- 
lorum  vel  ex  illis. 

SIDERACIÓ.  f.  Afectat  repenlinament  sens  cau- 
sa externa  manifesta,  y  com  per  la  influència  de 
las  estrellas.  Sideracion.  Sideratio,  nis. 

SIDERAL,  adj.  Cosa  de  las  estrellas  ó  astres. 
Sidéreo,  sideral.  Sideralis,  sidereus. 

SIDEREA.  f.  Herba  que  cura  lotas  las  feridas 
félas  ab  ferro.  Siderea.  Sidereon,  i. 

SIDERITIS.  m.  Pedra  que  està  com  salpicada 
de  unas  petitas  clapas  de  ferro.  Sidereus.  Siderati- 
cus  lapis.  II  ant.  iman. 

SIDONCHS.  m.  adv.  si  donchs  no. 

SIDRA.  f.  CIDRA. 

SIESTA.  f.  Lo  temps  desprès  de  raitj  dia,  en 
que  apreta  mès  lo  calor.  Siesla.  Solis  aestus.  ||  Lo 
temps  destinat  pera  descansar  ó  dormir  desprès  de 
haver  dinat.  Siesía. Pomeridiana  quies.  |1  L'  acte  de 
rmir  desprès  de  dinar.  Siesla.  Poraeridiana  dor- 
ilio.  II  Lo  punt  de  música  que  en  las  iglésias  se 
nta  6  toca  per  la  tarda.  Siesta.  Musica  pome- 
idiana. 

FÉR  LA  SIESTA.  ff.  FÉR  MITJDIADA. 

SIFÓ.  m.  Canó  corb  pera  tràurer  lo  líquit  de  al- 
gun dcpósit.  Sifon.  Siphon,  is, 

SIGALA.  m.  ter.  fam.  petricó. 

SIGIL-LÀRIAS.  f.  pi.  Feslas  que's  celebravan 
en  Roma,  ditas  així,  perquè  's presentavan  alguns 
sellos ,  grabaduras ,  etc.  Sigilarias.  Sigillaria, 
orum. 

SIGIL-LO.  m.  Secret,  Sigilo.   Sigillum  ,  i,  || 

SELLO. 

SIGIL-LO    SACRAMENTAL. 

déu  guardar  lo  confessor, 
cramentale  sigillum. 

AB  TOT  siGiL-LO,  m.  adv,  Ab  tot  secret.  Con  elma- 
yor  sigilo.  Abditissimè. 

GUARDAR  SIGIL-LO.  fr.  Callar  ó  guardar  profunda- 
ment un  secret.  Sigilar,  guardar  sigilo.  Silentio 
tamquam  sigillo  cellare. 

SIGIL-LÓS,  A.  adj.  Qui  observa  ab  rectitut  lo 
secret.  Sigiloso.  Caulè  aliquid  velans. 

SIGIL-LOSAMENT.  adv.  m,  Absecret.  Con  si- 
gilo, sigilosamente.  Sigillatim. 

SIGLAS.  f.  pi.  Abreviaturas  ó  llelras  singulars 


Lo  secret  inviolable  que 
Sigilo  sacramental.  Sa- 


quesignifican  alguna  cosa  deíerminada,  y  encara 
val  cada  lletra  per  un  mot,  com:  en  la  creu  de  Je- 
sucrist,  LNRI  que  vól  dir :  «  Jcsus  Nazarenus  Rex 
ludieorum.»  Siglas.  Sigla,  orum. 

SIGLE.  m.  Espay  de  cent  anys  ó  de  cent  revo- 
lucions. Siglo.  Sajculum,  i,  cenlum  annorum  cur- 
rículum. II  La  edat,  temps  y  duració  de  cada  cosa. 
Siglo.  JE\diS,  tis.  I  Temps  llarch  ó  indeterminat, 
com:  ja  fà  un  sigle  que  estich  aquí.  Siglo.  Síecu- 
Itím,  i.  11  MON.  II  CENTÚRIA.  H  L'  altre  mon,  Ét  otro 
mundo,  la  olra  vida.  Altera  vita, 

SIGLE  DE  COURE.  mil.  Lo  temps  en  que  s'  adelan- 
tà  la  malícia,  enganys  y  guerras,  Siglo  de  cobre. 
iEtas  .íEnea. 

SIGLE  DE  FERRO.  'L  Icmps  en  que  fingiren  los 
poétas  quefugíren  las  virtuts  y  regnaren  los  vicis; 
peF  extensió  '1  temps  desgraciat.  Siglo  de  hierro. 
Saeculum  ferreum. 

SIGLE  DE  OR.  Aquell  que  sols  existí  en  la  fantasia 
dels  poétas,  que  fingiren  haver  regnat  en  ell  Sa- 
turno,  y  que'ls  homes  vivian  sens  ambició  ni  cap 
vici.  Siglo  de  oro.  M\as  aurea. 

SIGLE  DE  PLATA.  L  temps  eu  que  fingiren  los  poé- 
tas haver  comensat  à  regnar  Júpiter,  y  'Is  homes  à 
fabricar  habitacions,  domar  los  toros,  llaurar  las 
terras,  etc.  Sembla  que  Ovidi  no  admet  sinó  '1  de 
or  y  de  ferro;  «sic  ad  ferrum  venistis  ab  auro  sai- 
cula»,  y 'Issabis  acomodan  tols  aquestos  sigles 
à  altrascosas,  com  à  las  llénguas  y  literatura  ;  així 
's  diu:  que'l  sigle  XYI  fou  lo  sigle  de  or  de  la  lite- 
ratura espanyola,  etc.  Siglo  de  plata,  ó  de  oro.  iEtas 
argentea  vel  aurea. 

BON  SIGLE.  La  benaventuransa.  Buen  siglo,  hiena- 
venluranza.  ^Eterna  beatitudo. 

PER  TOTS  LOS  SIGLES  DELS  SIGLES,  loc.  Pera  sem- 
pre,'^elernament.  Por  los  siglos  de  los  siglos.  Per 
omnia  sseculasaïculorum. 

SIGMA.  f.  Nom  de  la  s  del  abecedari  grech. 
Sigma.  Sigma,  aj.  I  Espècie  de  taula  en  figura  de 
una  ferradura  en  que  raenjavan  los  romans.  Sigma. 
Stibadium  semicirculare, 

SIGMATÓIDES.  f,  anat.  Cavitat  en  la  extre- 
mitat del  cúbit.  Sigmalóides,  Sigraatoides  ,  es.  || 
Se  diu  de  tres  vàlvulas  semblants  à  una  S  en  1'  ori- 
fici de  la  artèria  orta.  Sigmatóides.  Sigmalóides, 
es, 

SIGNADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  signes  ó  dóna 
senyals  de  alguna  cosa.  Signador.  Signalor ,  is. 

SIGNANTER  Y  SIGNANMENT.  adv,  m. 
SENYALADAMENT. 

SIGNAR,  v.  a.  Senyalar,  fér  senyas.  Hacer  se- 
rias,  hacer  seíial.  Signa  dare.  |1  Posar  senyal  ó  mar- 
car. Serialar,  signar.  Signo ,  as.  ||  persignar.  D 

FIRMAR. 

SIGNATIU,  VA.  adj.  Lo  que  es  propi  pera  sig- 
nar. Signalivo.  Signans. 

SIGNATURA,  f.  Firma  ósuscripció  al  fi  de  al- 
gun acte,  declaració,  etc,  pera  que  fassa  fe.  Signa- 
tura. Signatura,  ae.  ||  Provisió  de  la  Cort  romana  ò 


S86 


SIG 


DICCIONARI 


SIL 


la  súplica  resposta  pel  Papa  à  la  minuta  origi- 
nal, escriptura  en  compendi  y  en  paper  de  una 
gràcia,  dispensa  ócolació  de  un  benefici  en  la  qual 
lo  Papa  ha  posat  lo  «fiat»  de  sa  pròpia  ma,  ó  sinó 
s'  escriu  lo  «concessum»  en  sa  presència.  Signatu- 
ra. Signatura,  ae.  j]  Entre  esfampers  y  llibreters 
las  lletras,  números,  calderons  ó  eslrellas  que's 
posan  al  peu  de  la  primera  plana  de  cada  full  pera 
gobern  del  enquadernador.  Signatura.  Signatura, 
ae.  II  ant.  senyal.  [|  bot.  Nom  que  donan  alguns 
bolànichs  à  la  serablansa  que  concebeixen  tenir  las 
plantas  ab  algunàs  parts  del  cos  humà.  Signatura. 
Signatura,  ae. 

SIGNE.  m.  Senyal,  nota  ó  caràcter  sensible  que 
'ns  fà  venir  en  coneixement  de  alguna  cosa  oculta. 
Signo.  Signum,  i,  indicium,  ii.  |]  La  senyal  que'sfà 
per  modo  de  benedicció  en  lo  ritu  de  la  Iglésia. 
Signo.  Signum,  i.  j]  Rúbrica,   certas  rallas  y  sen- 
yals ab  una  creu  sobre,  ab  que'ls  notaris  signan 
las  escripturas.  5ig'no.  Tabellionis  signum,  |]  fil.  Lo 
que  representa  alguna  cosa  distincta  de  sí.  Signo. 
Signum,  i.  y  mús.  Cada  un  dels  set  tons  ó  punts  de 
la  escala  aretina,  representats  per  set  lletras  del 
abecedari  y  de  las  veus  que'ls  corresponen  ,  en 
aquesta  forma:  gesolreút,  alamiré,  befamí,  cesol- 
faút,  delasolré,  elami,  fefaút.  En  los  instruments 
de  teclas  se  troban  las  inicials  de  aquestos  signes 
junt  al  claviller  així:  G  que  vól  dir  sol;  A.  la;  B, 
si,  etc.  Signo.  Musicale  signum.  ||  astron.  Cada  una 
de  las  dotze  parts  en  que's  considera  dividit  lo  zo- 
díach  y  eclíptica,  las  quals  prengueren  sos  noms 
de  las  constel•lacions  à  que  corresponian  quant  se 
imaginà  aquella  divisió,  y  són:  Àries,  Tauró,  Ca- 
pricorni.  Aquari,  Cranch,  etc.  Signo.  Signum,  i.  fl 
En  las  arts  y    ciéncias  aquella  marca  ó  senyal 
pera  notar  sas  obras,  com  en  la  jurisprudència,  flf. 
significa  digest;  en  la  àlgebra 4-mès, — ménos;  etc. 
Signo.  Signum,  i,  nota,  ae. 

SIGNE  ARBITRARI.  'L  que  pcr  conveni  dels  homes 
significa  cosa  distincta  de  sí,  com  los  termes  y  pa- 
raulas.  Signo  arbitrario  ó  adplàcitum  ó  ineficaz. 
Signum  arbitrarium  ó  ad  placitum,  ineficax. 

SIGNE  NATURAL.  Lo  quc  té  uecessària  conexió  ab 
lo  que  significa,  com  la  respiració  ab  la  vida,  lo 
fum  ab  lo  foch,  etc.  Signo  natural.  Signum  nalu- 
rale. 

SIGNES  ASCENDENTS.  Los  quc  median  desde'l  pri- 
mer punt  del  Capricorni  fins  al  primer  del  Cranch. 
Signos  ascendenles.  Ascendenlia  signa. 

SIGNES  DESCENDENTS.  Los  SÍS  últíms  del  zodíach. 
Signos  descendientes.  Descendenlia  signa. 

SIGNES  MERIDIONALS  Ó  INFERIORS.  LOS  qUC's  COntaU 

desde  Lliura  ó  Àries.  Signos  meridionales  ó  inferio- 
res.  Inferiora  signa. 

SIGNES    SEPTENTRIONALS    Ó  SUPERIORS.     LoS    qUC's 

comprenen  entre  '1  primer  punt  de  Àries  y  primer 
de  Lliura.  Signos  septentrionales  ó  superiores.  Supe- 
riora signa. 

th  SIQKES.  fr.  FÍft  SEKTIS. 


SIGNÍFER.  ra.  poét.  Lo  que  porta  6  enclou  al- 
guna senyal  ó  insígnia.  Signifero.  Signifer,  i. 

8IGNIFICABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  significar. 
Significable.  Significabilis. 

SIGNIFICACIÓ,  f.  La  acció  de  significar  ó  de 
mostrar.  Significacion.  Significatio,  nis.  ||  Expres- 
sió enèrgica.  Significacion.  Significantia,  ae.  [|  Sig- 
nificat propi.  Significacion.  Significatio,  nis.  ||  sig- 
nificat. 2. 

8IGNIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ó  lo  que  sig- 
nifica. Significador.  Significator,  is.  |  astrol.  Lloch 
del  cel,  destinat  pera  que  un  astre  rebala  influèn- 
cia de  altre,  y  la  envie  à  la  terra.  Significador. 
Significator,  is. 

SIGNIFICAMENT.  m.  ant.  y 

SIGNIFICANSA.  f.  ant.  SIGNIFICACIÓ. 

SIGNIFICANT,  adj.  Qui  significa.  Significante. 
Significans,  tis.  ||  significatiu.  ||  Expressiu,  propi, 
natural.  Ezpresivo,  significante.  Significans. 

SIGNIFICANTMENT.  m.  adv.  SIGNIFICATIVA- 
MENT. 

SIGNIFICAR.  V.  a.  Yoler  dir,  importar,  valer 
forsa  de.  Significar.  Sono,  as,  valeo,  es.  j]  Repre- 
sentar alguna  cosa  distincta  de  sí.  Significar.  Signi- 
fico, as.  II  Manifestar,  denotar,  expressar.  Signifi- 
car. Significo,  indico,  as.  |)  Tenir  significació  ó 
sentit  alguna  cosa.  Significar.  Significo,  as.  U 
Demostrar,  donar  àenténdrer.  Significar,  dar  d  en- 
tender.  Adsignifico,  as.  ||  Se  diu  en  lo  moral  quant 
se  fà  ó  dóna  à  enlèndrer  algun  misteri  ocult  baix  de 
una  figura,  com  succeheix  en  los  geroglífichs.  Sig- 
nificar. Revolvo,  ostendo,  is. 

SIGNIFICAT,  DA.  p.  p.  Significada.  Significa- 
tus.  II  m.  Sentit  de  las  paraulas.  Significada,  signi- 
ficacion. Sensus,  us.  |1  Expressió,  forsa  de  las  pa- 
raulas. Expresion,  significada.  Significatio,  nis.  |1 
L'  objecte  que  se  significa.  Significada.  Significa- 
tum,  i.  II  gram.  Diferenta  accepció  de  una  mateixa 
veu  ó  frase.  Acepcion,  significada.  Acceptio,  nis. 

SIGNIFICATIU,  VA.  adj .  Lo  que  significa  ab 
propietat.  Significativa.  Significalivus. 

SIGNIFICATIVAMENT,  adv.  m.  Ab  signifi- 
cació expressiva.  Significativamente.  Significanter. 
SILA.  f.  Nom  de  dona.  Cecília.  Cecilia.  Cecí- 
lia. II  CILA. 

j  voto  al  ret  de  LA  SILA  ó  CILA  1  luterjecció  de 
enfado.  Por  vida  del  otro  viémes.  Proh  Deum  fi- 
dem. 

SILENCI,  m.  Privació  de  parlar.  Silencio.  Si" 
lentium,  ii.  ||  Quietut,30ssego,  en  contraposició  de 
ruído,  bulla,  etc.  Silencia.  Silentium,  ii.  ||  Discre- 
ció, prudència,  moderació,  com:  sòn  silenci  à  tots 
nos  ha  posat  en  expectació.  Silencio.  Discrelio,  mo- 
deratio,  nis.  ||  Entre  frares  la  regla  de  guardarlo  à 
certas  horas,  y  així  's  diu :  tocar  à  silenci.  Quiete, 
silencio.  Silentium  prescriptum.  1|  Falta  en  recla- 
mar, respóndrer  ó  queixarse.  Silencio.  Taciturni- 
tas,  atis.  II  Certa  divinitat  del  paganisme.  Silencio. 
Silentium,  ii.  |  met.  Tranquilitat,  pau.  Silencio. 


SIL 


CATALÀ. 


SIL 


587 


I 


» 


Tranquillilas ,  atis.  U  Espècie  de  interjecció  pera 
dir  à  algú  que  calle.  Silencio.  Sile,  tace. 

AB  Ó  EN  SILENCI.  HI.  adv.  SILENCIOSAMENT. 

GUARDAR  SILENCI,  fr.  No  parlar.  <iuardar,  obser- 
var silencio.  Silentium  facere. 

IMPOSAR  ó  MANAR  SILENCI,  fr.  Prohibir  què  's  par- 
le.  ímponer  silencio,  mandar  callar.  Silentium  in- 
dicere. 

IMPOSAR  SILENCI  PERPETUO,  fr.  for.  Prohibir  al 
actor  que  torne  à  deduhir  la  acció.  ímponer  perpe- 
tuo silencio.  Jus  actori  denegaré. 

PASSAR  ALGUNA  COSA  EN  SILENCI,  fr.  No  feme  men- 
ció. Pasar  en  silencio  ó  por  alio.  PraBtermilto,  prae- 
tereo, is. 

8ILENCIER.  m.  Mestre  de  silenci  ó  encarregat 
pera  ferlo  guardar.  Silenciero,  silenciario.  Siienlia- 
rius,  ii. 

SILENCIÓS,  A.adj.  Taciturno,  que  calla  mòlt. 
Callado,  silencioso.  Sileotiosus.  |1  Lloch  ahont  se 
guarda  silenci,  ó  hi  ha  q.uielut.  Silencioso.  Silen- 
tiosus. 

SILENCIOSAMENT,  adv.   m.    Secretament, 
ocullaiuent.  Silenciosamente,  en  ó  con  silencio,  por 
debajo  de  cuerda,  à  la  sordina.   Silenter,  clam.  || 
Sens  ruído.  Silenciosamente,  quedilo,  poco  d  poco. 
Lentè,  leniter. 

SILENOS.  m.  pi.  Semidéus  de  la  antigüetat, 
que  eran  los  Sàtiros  ancians  que  acompanyaren  à 
Bacó  en  la  guerra  contra  'Is  Titans,  y  que  un  de 
ells  fou  sòn  ayo.  Silenos.  Sileni,  orum. 

8ILÉPSIS.  m.  ret.  y  gram.  Figura  quant  se  su- 
pleix de  la  part  mès  inmediata  lo  que  falta  en  la 
oració,  mudant  lo  número,  ó  altre  accident;  ó 
uant  s'  atén  mès  al  sentit,  queà  las  paraulas.  Si- 
'psis.  Silepsis,  is. 

SILFI.   m.  Esperit  que  fingeixen  los  màgichs 
nar  pels  ayres.  Silfo.  Silphus,  i. 
SÍLFIDE.  f.  Espècie  de  ninfa  de  forma  aérea. 
íl(ide.  Silphes,  idis. 

SILICERNI.  m.  Nom  que  donaren  los  llatins  al 
onvit  ab  que  se  celebra  van  las  exéquias.  5t7tcermo. 
ilicernium,  ii. 
SILICI,  m.  CILICI. 

SILÍQUA.  f.  Pes  antich  espanyol  y  romà  de 
atre  grans  segons  alguns,  y  segons  altres  del  pes 
de  dos  ciurons.  Silicua.  Siliqua,  as.  ||  Certa  moneda 
antígua  que  valia  cosa  de  14  quarlos.  Silicua,  sili- 
cuo.  Siliqua,  ae.  ||  Tavella  petita  que  conté  la  llavor 
ó  fruyt  de  algunas  plantas  ó  llegums.  Siliqua.  Si- 
liqua, ae. 

SÍL-LABA.  f.  Lo  só  ó  pronunciació  de  una  vo- 
cal sola  ó  acompanyada  de  una  ó  més  consonants. 
Silaba.  Syllaba,  ae.  \\  La  vocal  sola  ó  acompanyada 
de  una  ó  mès  consonants  que  's  pronuncian  de  un 
cop.  Silaha.  Syllaba,  ».  [|  mús.  Las  dos  ó  tres  veus 
que  corresponen  ei  cada  una  de  sas  set  lletras.  Si- 
laha.  Syllaba,  ae. 

DE  SÍL-LABA  EN  SÍL-LABA.  Ó  PER  SÍL-LABAS.  m.  adV. 

Silaba  por  silaba,  por  silabas.  Syllabalim. 


MENJARSE  LAS  SÍL-LABAS.  ff.  Passarlas  pcr  alt,  ó 
de  modoque  nos'  entengan  bé  en  la  pronunciació. 
Comerse  las  silabas  ó  palabras.  Syllabas  intercide- 
re  vel  elidere  vel  balbutire. 

SIL-LABARI.  ra.  Llibre  ó  tractat  en  que  s'  ex- 
plican  las  síl-labas.  Silabario.  Syllabarium,  ii. 

8IL-LABEJAR.  V.  n.  Formar  de  las  lletras  síl- 
labas  ó  pronunciarlas  ab  separació.  Silabar,  sila- 
bear.  Syllabas  formaré. 

SIL-LÀBICH,  CA.  adj.  Cosa  de  sil-labas.  Sild- 
bico.  Sillabicus.  |1  Se  diu  de  las  partículas  llatinas 
«ce,  cine,  met,  te,  ple»,  las  quals  posadas  al  úl- 
tim del  pronom,  forman  composició  ab  ell.  Silàbi- 
co.  Syllabicus. 

SILLA.   f.  ant.  CADIRA. 

siLLA  VOLANT.  Uu  mitj  cotxo  ab  un  assento  en 
que  hi  caben  dos  personas,  posat  sobre  dos  varas  y 
ab  dos  rodas,  y  regularment  lo  lira  un  caball. 
Silla  volanle,  carrocin.  Sella  curulis. 

SILLA  DE  MANS  cuBERTA.  ToldUlo,  camilla.  Lecti- 
ca,  ae. 

SILLÓ.  m,  SELLÓ.  H  Espècie  de  cadira  baixa  y 
mòlt  còmoda  que  hi  ha  en  grans  teatros  y  casas 
particulars.  Sillon,  butaca.  Sedes  commoda. 

SILOGISAR.  V.  n.  Fèr  silogismes  ó  argüir  en 
forma  silogística.  Silogizar.  Syllogizo,  as. 

SILOGISME.  m.  Argumentació  que  consta  de 
tres  proposicions  anomenadas  pels  lógichs  ma- 
jor, menor  y  conclusió,  y  pels  oradors  proposi- 
ció, assumpció  y  complexió.  Silogismo.  Syllogis- 
mus,  i,  ratiocinatio,  nis. 

SILOGISME  AFIRMATIU.  Aquell  eu  que  s' uneixen  en 
la  conseqüència  V  extrem  major  y  '1  menor,  per- 
què convingan  en  lo  terme  medi.  Silogismo  a/ir- 
mativo.  Syllogismus  aífirmalivus. 

SILOGISME  COMPOST.  AqucU  QD  quB  una  de  las 
premissas,  y  comunment  las  dos,  tè  dos  ó  més 
subjectes  ó  dos  ó  mès  predicats.  Silogismo  com- 
pueslo.  Syllogismus  compositus. 

SILOGISME  COPULATIU.  Aquell  que  en  la  proposi- 
ció major  uneix  per  medi  de  la  conjuncció  copu- 
lativa dos  cosas  incompatibles,  afirmant  la  una  la 
menor  y  negant  la  altra  la  conclusió.  Silogismo  co- 
pulativa ó  conjuniivo.  Syllogismus  copulativus  seu 
conjunctivus. 

SILOGISME  CORNUT.  DILEMA. 

SILOGISME  DEMOSTRATIU.  'L  quB  té  las  dos  premís- 
sas  tant  certas  que  éngendran  evidència.  Silogismo 
demostrativa,  apódico.  Syllogismus  demostralivus. 

SILOGISME  DISJUNTIU. DILEMA. 

SILOGISME  EXPOSiTORi.  AqucU  CU  que '1  terme  me- 
di es  singular,  y  '1  predicat  de  la  menor  se  fa  sub- 
jecte de  la  conseqüència,  ó  bè  en  virtut  de  la  for- 
ma, com  en  aquest:  Júdas  vengué  à  Jesucrist;  Ju- 
das  fou  apòstol,  luego  algun  apòstol  vengué  à  Je- 
sucrist. Silogismo  expositorio.  Syllogismus  expo- 
sitorius. 

SILOGISME  HiPOTÉTiCH.  Aquell  eu  que  la  unaó  las 
dos  premissas  són  condicionals.  Silogismo  hipoté- 


588 


SIM 


DICCIONARI 


SIM 


ticoó  condicional.  Syllogismus  hipotéticus  seu  con- 
dítionalis. 

siLOGisME  NEGATIU.  Aquell  en  que  's  desuneixen 
r  exlrem  major  y  menor,  perquè  no  concordan  en 
lo  medi  terme.  Silogismo  negativa.  Negans  syllogis- 
mus. 

siLOGiSME  PROBABLE.  AqucU  que  té  à  lo  raénos  una 
proposició  probable  ó  verosímil.  Silogismo  proha- 
ble.  Syllogismus  probabilis. 

siLOGisME  soFÍSTiCH.  Lo  que  es  viciós  per  rahó 
de  la  matèria  ó  de  la  fornia,  'I  qual  es  tan  subtil 
que  apénas  se  discerneix  la  falla.  Silogismo  sofisti- 
co. Syllogismus  sophisticus. 

SILOGÍSTICH,  ca.  adj.  Cosa  de  silogisme. 
Silogistico.  Syllogisticus, 

SILOGRAFIA.  f.  Poema  satírich  que  estava  en 
us  entre  'Is  anticLs  grechs.  Era  una  espècie  de  pa- 
ròdia. Silografia.  Süographia,  se. 

SILÓGRAFO.  ra.  Poéla  satírich  entre'ls  grechs. 
Silógrafo.  Silographus. 

SILUETA,  f.  Perfil  de  las  figuras.  Silueta.  Ima- 
ginis linea. 

8ILURO.  m.  Peix  corpulent,  voràs  y  horrible 
que  's  troba  en  lo  Niló  y  en  lo  Danubi,  y  quant  es 
fresch  es  un  menjar  mòlt  substanciós.  Diuhen  que 
neteja  la  traquiartéria,  y  aclareix  la  veu.  Siluro. 
Syllurus,  i.  ||  estubió. 

SILVA.  f.  SELVA.  I  Col-lecció  de  vàrias  maté- 
rias  ó  espècies  escritas  sens  método  ni  orde.  Silva. 
Rerum  senlentiarumque  silva.  1|  poét.  Poema  curt, 
vario  y  libre,  tant  en  la  classe  de  versos  com  en  la 
col-locació  de  las  consonants.  Silva.  Silva,  se. 

SILVAIVOS.  m.  pi.  Semidéus  de  las  selvas,  y 
diuhen  si  eran  los  Faunos.  Silvanos.  Silvani, 
orum. 

SILVESTRE,  adj.  Cosa  de  las  selvas  ó  criat  en 
ellas.  Silvestre.  Silveslris.  []  Animal  ferós  difícil  de 
domesticar.  Silvestre.  Silvestris.  |  Per  analogia  s' 
aplica  als  homes  rústichs  ó  enemichs  de  la  socie- 
tat. Silvestre.  Rusticus,  gilvaticus. 

SIM.  m.  ciMA.  II  ant.  Unió  desi  me,  com  sim  vól 
bè,  no'm  deixarà.  Si  me.  Si  me. 

SIMA.  f.  CIMA. 

SIMARUBA.  f.  Arbre  gran  de  las  índias;  té  la 
escorxa  medicinal  elï  trossos  acanalats  bastant  es- 
pessos, de  textura  fibrosa,  mòlt  difícil  de  reduhir 
à  polvos;  de  aspecte  arrugat,  berrugós  y  rogench, 
y  de  groch  clar  en  1'  interior.  Simaruba.  Simaru- 
ba,  86. 

SIMBELL.  m.  cimbell. 

símbol,  ra.  Senyal.  Simholo.  Symbolum,  i.  || 
Lo  sant  ó  senya  que's  dóna  per  la  nit  à  la  tropa. 
Simbolo.  Nomen,  inis;  militaris  tessera.  ||  La  noia 
ó  senyal  que's  donan  alguns  pera  convocarse  se- 
cretament. Simbolo.  Symbolum,  i.  |1  Espècie  de  em- 
blema ó  representació  moral  per  la  imatge  ó  pro- 
pietat de  alguna  cosa  natural.  Simbolo.  Symbolum, 
i.  II  Qualsevol  cosa  que'ns  dóna  à  conèixer  altra  per 
semblansa  ó  representació,  com  lo  gos  pera  de- 


notar la  fidelitat,  etc.  Simbolo.  Symbolum,  i. 

SÍMBOL  DE  la  FE.  Títol  de  uu  llibre  del  Y.  Fr. 
Lluís  de  Granada.  Simbolo  de  la  fe.  Fidei  symbo- 
lum. II  y 

SÍMBOL  DELS  APÒSTOLS.  Lo  Credo  quecoinpongué- 
ren  los  dotze  Apòstols,  fent  cada  hu  sa  part,  Sim- 
bolo de  los  apósloles.  Apostolorum  symbolum. 

SIMBÒLICA,  f.  SIMBOLOGIA. 

SIMBÒLICAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  sim- 
bólich.  Simbólicamcnle.  Symbolicè. 

SIMBÒLICH,  CA.  adj.  Cosa  del  símbol.  Sim- 
bólico.  Tesserarius,  symbolicus.  ||  Figurat,  al-legò- 
rich.  Simbòlica.  Hieroglyphicus,  symbolicus.  ||  fil. 
Lo  que  té  una  naturalesa  tant  anàloga  à  altra  cosa, 
que  poden  convertirse  la  una  en  altra;  com  lo  foch 
en  r  ayre,  y  1'  ayre  en  lo  foch.  Simbòlica.  Facilè 
in  aliis  mutabile. 

SIMBOLISACIÒ.  f.  Semblansa,  simpatia,  con- 
formitat de  una  cosa  ab  altra,  Simbolizacion.  Con- 
venientia,  ae. 

SIMBOLISAR.  V.  a.  Semblarse  ó  convenir  una 
cosa  ab  altra.  Simbolizar.  Congruo,  is.  ||  Represen- 
tar una  cosa  à  altra  al-legóricament.  Simbolizar. 
Per  symbolum  explicaré. 

SIMBOLISAT,  DA.  p.  p.  SimboUzado.  Allego- 
ricè  representatus. 

SIMBOLOGIA,  f.  Part  de  la  patologia  que  trac- 
ta dels  senyals  y  síntomas  de  las  malai tias.  Simbo- 
logia. Simbòlica,  se. 

SIMBOMBA.  f.  Instrument  rüstich  fét  de  una 
pell  à  modo  de  uo  bombo,  y  una  canya  ó  bastó  po- 
sat en  ell,  que  mogut  fà  un  so  desapacible.  Zam- 
bomba.  Rusticum  tympanura.  U  met.  fam.  Se  diu 
de  la  persona  grossa  en  desmasia.  Zambomba.  Ni- 
mis  obessa  persona. 

SIMElVT.  m.  CIMENT. 

SIMEÒ.  n.  p.  de  home.  Simean.  Simeon,  is. 

SIMETRIA,  f.  Proporció  de  midas  y  parts  en- 
tre sí  ó  ab  lo  tot.  Simetria.  Simetria,  se.  ||  Distribu- 
ció, perspectiva  en  la  pintura.  Simetria.  Mensura, 
se.  II  Proporció,  exactitut.  Simetria.  Simetria,  ai, 
commensus,  us. 

SIMÈTRICAMENT,  adv.  m.  Ab  simetria.  Si- 
métricamente.  Simetricè. 

SIMÉTRICH,  CA.  adj.  Cosa  de  la  simetria. 
Simélrico.  Simetricus. 

SIMFOI^A.  f.  SINFONIA. 

SÍMIL.  adj.  Semblant  à  altra  cosa.  Simil.  Simi- 
lis.  II  m.  Semblansa,  exemple,  comparació,  parà- 
bola. Simil.  Exemplum,  i,  comparatio,  nis.  |]  mús. 
Igualtat  de  passatge  en  que  estan  notadas  3.*  6.* 
8.*  Símil.  Similis. 

SIMILAR,  adj.  Se  diu  de  un  tot  las  parts  del 
qual  són  dd  la  mateixa  naturalesa  que  ell.  Similar. 
Similigenus. 

SIMILICADÉNCIA.  f.  ret.  Es  quant  las  finals 
de  las  frases  forman  una  espècie  de  concert  har- 
moniós. Similicadencia.  Simililer  cadens, 

SIMILITUDINARI,  A.  adj.  Un  poch  semblant 


SIM 

Similitudinario. 


CATAU. 


SIM 


«S9 


Similitüdinem  profe- 
ra.  Ab  simi- 


r 


paregai 
ns. 

SIMILITUDINÀRIAMENT.  adv. 
lilut.  Similiüidinariamenle.  Similiter. 

8IMILITUT.  f.  Serablansa.  Simililud,  semejan- 
a.  Similitiido,  inis. 

8IM1LMENT.  adv.  m.    SEMBLANTMENT. 

8IMILOR.  in.  Composició  de  coure  y  zinch,  que 

rablaalor.  Similor.Ex  cupro  et  zincho  compo- 
lio. 

SÍMIO,A.  adj.  Monot,  mona.  Simio.  Siraius. 

SIMÓ.  n.  p.  de  home.  Simón.  Simón,  is. 

SIMOLSA.  f.  En  las  pessas  de  panyo,'etc.,  llis- 

de  dos  ó  tres  dits  de  ampla,  regularment  de  di- 
ferent color  que  ell,  y  mòlt  basta.  Orilla.  Crassus 

nni  limbus. 

SIMONET.  m.  fam.  y 

8IMONIA.  f.  Delicte  que's  comet  venent  lo  es- 
iritual.  Simonia.  Simonia,  a?. 

siMONiA  CONVENCIONAL.  La  60  que  intervé  pacte 
e  donar  espiritual  per  temporal.  Simonia  conven- 
onal.  Conventionalis  simonia. 

siMO.MA  INTENCIONAL.  La  que  sols  SC  comet  ab  la 
ntenció.  Simonia  intencional.  Intentionalis  simo- 
ia. 

SIMONIA  REAL.  La  que's  comet  quant  concorre 
ntrega.  Simonia  real.  Realis  simonia. 

FÉR  SIMONIA.  fr.  Yéndrer  cosa  espiritual.  Cometer 
monia.  Rem  sacram  emere  aut  vendere. 

SIMONÍACAMENT.  adv.  m.  Ab  simonia.  Si- 
oniacamenle .  Simoniaco  morè. 

SIMONÍACH,  ca.  adj.  Cosa  de  simonia.  Ve  de 
ISimó  Mago  que  volgué  comprar  lo  dò  de  fér  mira- 
les,  y  comunicar  I'  Esperit  sant.  Simoniaco,  si- 
moniàtico.  Simoniacus. 

SIMONIAN8.  m.  pi.  Los  qui  seguiren  los  er- 
rors de  Simó  Mago.  Simonianos,  simoniacos.  Simo- 
niani,  orum. 

SIMOUN.  m.  Yent  sech  y  abrasador  que  corre 
el  miljdia  al  nort  del  Àfrica.  Simoun.  Notus  lybi- 
us. 

8IMOVENT.  adj.  semovent. 

SIMPAR.  adj.  SÈNS  PAR. 

8IMPATIA.  f.  Conveniència  de  afectes,  atrac- 
ció, inclinació  natural,  lo  que  fa  que  dos  personas 
s'  amen  y  desitjen  sempre  estar  en  companyia. 
Simpatia.  Sympathia,  ae.  \\  met.  Semblansa,  con- 
ormitat.  Simpatia.  Concorditas,  atis,  ||  med.  La  in- 
disposició de  un  membre  à  causa  de  lo  que  pateix 
altre.  Simpatia.  Sympathia,  ae. 

8IMÍPÀTICAME1VT.  adv.  m.  Ab  simpatia. 
Simpàlicamcnle.  Sympathicè. 

SIMPÀTIGH,  CA.  adj.  Naturalment  conforme 
ó  anàlogo  à  altra  cosa,  com:  afecte  simpítich,  tinta 
simpítica.  Simpàtica.  Sympathicus. 

SIMPATISANT.  adj.  Se  diu  del  punt  de  ahont 
parteix  la  simpatia,  pera  comunicar  à  altre  ó  à  al- 
tres un  moviment  particular.  Simpatizante.  Affe- 
reos  sympatbiam. 

TOMO  II. 


8IMPATI8AR.  v.  a.  Tenir  simpatia  6  sér  dos 
cosas  mòlt  conformes  entre  sí,  encara  que  regular" 
ment  se  diu  de  las  personas.  Simpatizar,  tener 
simpatia.  Inter  se  convenire,  consentiré. 

8IMPATI8AT,  DA.  adj.  Se  diu  del  órganoque 
està  mèsó  ménos  distant  de  aquell  que  ha  rebut  la 
impressió,  però  que  participa  de  la  influència  sim- 
pàtica comunicada  al  simpatisant.  Simpatizado. 
Sympathia  affectus. 

8IMPLÀS,  8A.  adj.  aum.  ximplas. 

8IMPLE.  m.  XIMPLE.  II  quím.  Se  diu  de  las  subs- 
tàncias  que  serveixen  per  sí  solas  ó  entran  en  la 
composició  de  altras,  com:  oxigeno,  carbono,  etc. 
Simple.  Simplex.  |1  adj.  Pur,  que  no  admet  compo- 
sició. Se  diu  de  Dèu.  Simple.  Simplex.  |1  Pur,  net, 
sens  mescla.  Simple.  Simplex.  j]  Senzill,  no  doble. 
simple.  Simplex.  |]  Natural,  franch,  ingénuo.  Simr 
ple,  sencillo.  Apertus,  nudus,  simplex.  []  Fat,  sens 
sabor.  Desabrido,  simple.  Insylsus.  []  Dit  del  traslal 
6  còpia  de  un  instrument  públich,  feta  sens  auto- 
risarla  ni  firmaria  algú.  Simple.  Simplex.  \\  Frívol, 
de  ningun  valor  ni  substància.  Simple.  Nugalis.  || 
gram.  Lo  verb  ó  nom  que  no  té  composició.  Sim- 
ple. Simplex.  II  Pla,  sens  solemnitat,  com  es  en  al- 
gun jurament,  ritu  ecclesiàstich,  etc.  Simple.  Sim- 
plex. II  Dit  de  algunas  cosas  de  poca  formalitat, 
com:  promesa  simple.  Simple.  Simplex.  |]  Dit  deaU 
guna  cosa  sens  condicions  ni  restricció,  com:  sim- 
ple renúncia.  Simple.  Simplex.  ||  Lo  que  es  de  la 
ínfima  orde  en  sa  línea,  sens  qualitat  particular;  y 
així  's  diu:  es  un  simple  oficial,  un  simple  benefi- 
ciat, etc.  Simple.  Simplex.  ||  Bobo  de  comèdia, 
truhà.  Buf  on.  Mimus,  i.  ||  Dissimulat,  astut,  com: 
aquell  que  và  simple  com  lo  gat,  de  ell  tè  guardes. 
Martagon,  redomado.  Yersutus. 

8iniPLEJAR.  V.  n.  y  derivats,  ximplejar. 

SIMPLEMENT,  adv.  m.  Absolutament.  Sim- 
plemente.  Sirapliciter.  I  Sens  adorno  ni  formalitats 
particulars.   Simplemente,  sencillamenle.  Nudè.  || 
Francament,  sens  engany  ni  artifici.  Simplemente, 
sencillamenle,  sin  reserva.  Candidè,  apertè. 

SIMPLICtssiM,  A.  adj.  sup.  Simplicisimo. 
Simplicissimus. 

SIMPLIcissiMAMENT.  adv.  m.  sup.  Sim- 
plicisimamente.  Simplicissimè. 

SIMPLICISTA.  m.  Qui  escriu  ó  tracta  dels  sim- 
ples, com  de  las  propietats  de  las  herbas,  metalls, 
etc.  Simplista,  simplicista.  Simplicium  scriptor. 

SIMPLICITAT,  f.  La  qualitat  de  simple.  Sim- 
plicidad.  Simpiicitas,  atis.  ||  Senzillesa,  llanesa. 
Simplicidad,  llaneza.  Simpiicitas,  atis.  ||  ximplesa. 
II  teol.  La  suma  perfecció  en  Dèu,  perquè  per 
ella  's  constituheix  única  sa  essència,  sens  parts 
que  la  compongan.  Simplicidad.  Divina  simpii- 
citas. ♦ 

SIMPLIFICACIÓ,  f.  Obra  de  simplificar.  Sim- 
plificacion.  Simplificalio,  nis. 

SIMPLIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  simplifica. 
Simpli^cador.  Simplifica tor,  is. 

74 


590 


SIN 


DICCIONARI 


SIN 


SIMPLIFICAR.  V.  a.  Fér  mès  senzilla  6  ménos 
complicada  alguna  cosa,  com  una  màquina,  '1  càl- 
cul, elc.  Simplificar.  Simplifico,  as. 

SIMPLIFICAT,  DA.  p.  p.  Simplificado.  Sim- 
pliflcalus. 

SIMPLUDIÀRIA.  f.  Veu  de  antiquaris,  espècie 
de  festa  ó  funeral  que's  feya  en  Roma,  en  que  se- 
gons mòlts  haviajochs  y  balls.  Simpludiaria.  Sim- 
pludiaria,  ae. 

SÍMPTOMA,  f.  SÍNTOMA. 

SÍMPUL.  m.  Yas  sagrat  de  nansa  mòlt  llarga 
ab  lo  que's  feyan  las  libacions  en  los  sacrificis.  Slm- 
pulo.  Simpulus,  i. 

SIMPULADRIU.  f.  Dona  que  enlre  'Is  romans 
feya  professió  de  curar  per  medi  del  símpul  à  las 
personas  que  palian  de  visions  nocturnas.  Simpu- 
lalriz.  Simpulalrix,  cis. 

SIMULACIÓ,  f.  Ficció.  Simulacion.  Simulamen- 
tum,  i,  simulatio,  nis. 

SIMULACIÓ  DE  BANDERA,  uàut.  L'  acle  Competent- 
ment autorisat  de  navegar  ab  bandera  estrangera, 
no  obsiant  de  sér  considerat  lo  buch  com  tal  na- 
cional pera  '1  pago  de  drets  en  los  ports  de  la  penín- 
sula. Simulacion  de  bandera.  Yexilli  simulatio. 

SIMULACRE,  m.  Imatge,  estàtua  à  semblansa 
de  alguna  cosa  mòlt  venerable.  Simulacro,  Simu- 
lacrum,  i.  |  Espècie  que  forma  la  fantasia.  Simula- 
cro. Phantasma,  atis. 

SIMÜLADAMENT.  adv.  m.  Fingidament.  Si- 
muladamenle.  Simulanter. . 

SIMULADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  fingeix.  Simula- 
dor. Simulator,  is. 

SIMULAR,  v.  a.  Fingir,  representar  lo  que  no 
es.  Simular.  Simulo,  as.  ||  ant.  dissimular. 

SIMULAT,  D A.  ad j.  Fingit.  Simulada.  Simii- 
latus. 

SIMULTÀNEAMENT.  adv.  m.  Junlament,  à 
un  mateix  temps.  Simultàneamente.  Simullaneè, 

simultaneïtat,  f.  Conformi  lat,  unió,  con- 
curs de  una  cosa  ab  altra.  Simullaneidad,  simultad. 
Adunatio,  nis. 

SIMULTÀNEO,  A.  adj.  Lo  que's  fà  ó  concorre 
juntament  ab  altra  cosa,  com:  concurs  simültaneo, 
acció  siMüLTANEA,  ctc.  SimuUdneo.  SimuHaneus. 

SINA.  f.  ter.  Pitrera,  la  cavitat  del  pit.  Seno.  Si- 
nus, us. 

SINADA.  f.  ter.  PITRALADA.  2. 

SINADENSE.  adj.  Cosa  de  Sinada,  ciutat  raedi- 
dilerrànea  de  Frígia.  Sinadense.  Sinadicus,  sina- 
densis. 

SINAGOGA,  f.  Assamblea  ó  junta  de  juheus 
pera'lsactesdereligió,y'llIochahontsejuntanpera 
dit  efecte.  Sinagoga.  Synagoga,  ae,  coetus,  us.  ||  Ju- 
dahisrae,  '1  conjunt  de  juheus.  Sinagoga,  judaismo. 
Sinagoga,  se.  \\  met.  fam.  Reunió  de  gent  dolenta. 
Sinagoga.  Sinagoga,  ae.  |1  Assamblea  ó  congregació 
dels  fiels  en  la  Uey  antígua.  Sinagoga.  Sinago- 
ga, ae. 

SINAGVE8.  f.  pi.  ter.  enIguas. 


SINALAGMA.  f.  RECOMPENSA. 

SINALEFA.  f.  gram.  Supressió  de  la  última 
vocal  de  una  paraula,  quant  la  següent  comensaab 
altra,  com  en  lo  antich:  davol  per  de  ívol.  Sina- 
lefa.  Synaloepha,  ae. 

SINAPISME.  m.  Cataplasma  regularment  de 
polvos  de  mostassa.  Sinapismo.  Synapismus,  i. 

SINATROiSME.  m.  fig.  ret.  Amonlonameut  de 
frases  que's  presentan  totas  à  un  cop  de  visla.  Con- 
géries,  sinalroismo,  frecuentacion,  amonlonamiento. 
Congeries,  ei. 

SINÀXIS.  f.  Terme  de  història  ecclesiàstica,  y 
es  lloch  públich  en  que's  junlavan  los  primers 
cristians  à  "resar  y  cantar  salms  en  comunitat.  í'i- 
naxe  ó  sinàxis.  Conventus,  us. 

SINCATEGOREMA.  f.  Veu  que  determina  la 
significació  de  altra,  com:  algun,  ningun,  tot.  Sin- 
calegorema.  Syncategorema,  tis. 

SINCATEGOREMÀTICAMENT.  adv.  m.  De 
un  modo  sincalegoremàlich.  Sincategoremalicamen- 
te.  Sincategorematicè. 

SINCATEGOREMÀTICH,  CA.  adj.  Lo  terme 
que  significa  un  ab  altre,  determinant  la  significa- 
ció. Sincalegoremúlico.  Syncategorematicus. 

SINCELLAR.  V.  a.  CISELLAR. 

SINCERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sincera.  Since- 
rador.  Excusalor,  is. 

SINCERAMENT,  adv.  m.  Ingènuament.  Sincera- 
mente.  Candidè,  sincerè.  []  Llibrement.  Sinceramen- 
te.  Sincerè,  liberè. 

SINCERAR.  V.  a.  Disculpar.  S'  usa  mès  co- 
munment  com  recíproch.  Sincerar.  Culpa  purgaré; 
sese  excusaré. 

SINCERÍSSIM,  A.  adj.  suf.  Sincer isimo.  Sia- 
cerissimus. 

SINCERÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Sinceri- 
simamenie.  Sincerissimè. 

SINCERITAT,  f.  Ingenuïtat,  varietat.  Sinceri- 
dad.  Sinceritas,  alis,  candor,  is. 

SÍNCERO,  A.  adj.  Franch,  ingénuo,  sense  fic- 
ció. Sincero.  Sincerus,  candidus.  [|  verdader,  ve- 
ritable. I  Qui  diu  sòn  sentir  sense  respecte  ni  mi- 
rament. Sincero,  abierlo.  Liber. 

SINCODRÓSIS.  f.  anat.  Unió  dels  ossos  per  me- 
di del  tendrum.  ^mcodrósts.  Ossium  carlilagine  in- 
terposila  compages. 

SINCOGESMA.  L  PASQUA  DEL  ESPERIT  SANT. 

SÍNCOPA.  f.  gram.  Figura  per  la  qual  se  su- 
primeix una  síl-laba  ó  lletra  del  mitj  de  la  dicció. 
Sincopa,  sincope.  Syncopa,  ae,  concisió,  nis.  |  mús. 
Suspensió  de  veu  en  mitj  del  compàs,  que's  fà 
quant  dos  ó  mès  notas  de  una  part  corresponen  à 
so  la  una  de  altra.  Sincopa.  Synoope,  es ;  notae  di- 
visió. II  med.  sÍNGOPE. 

SINCOPADAMENT.  adv.  m.  Absíncopas.  Sin- 
copadamente.  5yncope  adhibila. 

SINCOPAL.  adj .  Se  diu  de  la  febra  ab  sincope. 
Sincopal.  Syncopalis. 

SINCOPAR.  V.  a.  Usar  de  síncopas  en  las  dic- 


SIN 


CATALÀ. 


SIN 


591 


cions.  Sincopar.  Syncopa  uli,  verba  conlrahere. 
II  Usar  de  síiicopas  en  la  música.  Sincopar.  Musi- 
cae  notas  contiahere.  ||  met.  Abreviar.  Sincopar. 
Brevio,  as. 

SINCOPAT,  DA.  p.  p.  Sincopada.  Contractus. 

SÍNCOPE.  f.  med.  Defalliment  y  abatiment  re- 
pentí  de  foisas  y  us  dels  sentits,  ab  un  suor  fret 
que  sól  sér  mortal.  Sincope.  Syncope,  es. 

SIIVGOPEJAR  Y  SINCOPISAR.  V.  a.  Causar 
sincope  ó  patiria.  També  s' usa  com  recíproch.  Sin- 
copizar.  Animi  defeclione  laboraré;  languesco,  is. 

8INCOPISAT,  DA.  adj.  Atacat  de  sincope.  Sin- 
copizado.  Syncopticus,  syncope  correptus. 

SINCRETISME,  m.  Acció  de  aproximar  promp- 
te yrepentinament  entre  sí  mòlfas  sectas,  una  à 
altra  à  fi  de  reunirlas.  Sincretismo.  Syncretis- 
mus,  i. 

SINCRÍTICH,  ca.  adj.  med.  astringent. 

SINCRONISME.  m.  Llista,  orde  ó  quadro  en 
que's  posan  los  soberans  que  han  regnat  en  un  ma- 
teix temps.  Sincronismo.  Syncronismus,  i. 

SINCRONO,  A.  adj.  contemporaneo. 

8INDÉRESI8.  f.  Judici,  discerniment,  capaci- 
tat pera  enténdrer  los  principis  morals.  Sindéresis. 
Synderesis,  is. 

SINDICADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  sindica,  delator. 
Sindicador.  Animadversor,  accusator,  is. 

SINDICAR.  V.  a.  Acusar,  delatar  en  justícia. 
Sindicar.  Syndico,  as.  ||  Censurar,  repéndrer  las 
accions  de  altre.  Sindicar.  Corripio,  carpo,  is. 

SINDICAT,  DA.  p.  p.  Sindicado.  Accusatus, 
reprehensus.  ||  m.  Tribunal  determinat  pera  alguns 
delictes  que's  delatan,  y  la  sentència  que's  dóna  so- 
bre ells.  5mílicado.  Judicialis  censura,  [j  La  junta  de 
procuradors  ó  diputats  de  las  ciutats  y  vilas  que 
tenian  vot  en  corts.  Sindicado.  Syndicorura  ccetus. 

SINDICATURA.  f.  Ocupació  del  síndich.  Sin- 
dicatara.  ^yndicatus,  us. 

síndich.  m.  Agent,  procurador,  defensor,  re- 
presentant de  una  ciutat,  gremi  ó  comunitat.  Sin- 
dico. Syndicus,  evicus,  i.  ||  Qui  té  'Is  diners  de  las 
almoynas  dels  religiosos  mendicants.  Sindico.  Syn- 
dicus, i.  II  Oficial  que  recull  las  raultas  de  càmara. 
Sindico.  Multarum  exactor. 

síndria,  f.  CÍNDRIÀ. 

SINÉCDOQUE.  f.  ret.  Tropo  en  que's  pren  la 
part  major  ó  autorisada  ea  lloch  del  tot,  lo  t©t  per 
la  part,  lo  singular  pel  plural  ó  al  contrari,  núme- 
ro ó  temps  determinat  per  altre  indeterminat,  lo 
genero  per  la  espècie  ó  al  revés,  la  matèria  per  la 
obra,  '1  modo  per  la  essència.  Sinécdoque,  sinédo- 
que.  Synecdoche,  es.  ||  gram.  Figura  per  la  qual 
suprimida  una  paraula  s'  entén  per  las  demés.  Si- 
nécdoque. Synecdoche,  es.  ■ 

SINEDRA.  m.  Assento  pels  oyenls.  Sinedra. 
Synedra,  ae. 

SINEDRÍ.  m.  SiNEDRÍ. 

SINÉRESIS.  f.  gram.  Contracció  de  dos  síl-Ia- 
bas  en  una,  ja  sia  en  la  escriptura  ò  ja  en  la  pro- 


nunciació en  un  mateix  mot.  Sinéresis.  Syneresis, 
sinícresis,  is. 

SINESTRA.  f.  ESQUERRA. 

SINEURÓ8IS.  f.  anat.  Unió  natural  de  ossos 
per  medi  de  lligaments.  Sineurósis.  Syneurosis,  is. 

SÍNFISIS.  f.  anat.  Inió  natural  de  ossos,  que 
quedan  reduhits  à  un  sol  per  són  medi.  Sinfisis. 
Symphisis,  is. 

SINFOYNA.f.  ant.SINFONIA,  HARMONIA.  ||  f.  InS- 

trument  de  dos  polzadas  de  llarch  y  de  cer  en  figura 
com  de  una  lira  que's  toca  subjectantlo  ab  los  Ua- 
bis  servint  la  cavitat  deia  boca  de  caixa  harmònica 
y  fent  vibrar  ab  1'  índice  '1  ferret  acerat  que  té  en 
lo  mitj.  sinfonla.  Musicale  seu  harmonicum  ins- 
trumentura. 

SINFONIA.  f.  Concert  agradable,  sia  de  instru- 
ments ó  de  veus.  Sinfonía.  Symphonia,  aï.  ||  En- 
tre 'Is  antichs  la  concordància  de  dos  instruments 
uniformes  ó  de  un  mateix  só.  Sinfonía.  Sympho- 
nia, ae.  I  Se  diu  en  particular  de  certa  pessa  de 
música  que's  distingeix  de  la  obertura  en  sér  més 
llarga,  mès  seria  y  ab  més  instruments.  Sinfonia. 
Symphonia,  se.  ||  Instrument  músich  de  cordas  y 
una  roda  interior,  però  ja  no  està  en  us.  Sinfonia. 
Symphonia,  ae. 

SINGA.  f.  V  acció  de  singar.  Singa.  Synga,  ae. 

BOGAR  À  LA  SINGA.  fr.  uàut.  Bogar  ab  un  sol  rem 
à  popa.  Bogar  d  la  singa.  Unico  remigio  navigare. 

SINGAR.  V.  a.  nàut.  Avansar  lo  buch  per  bar- 
lovent,  quant  està  à  la  payra.  Singar.  Propero,  as. 

SINGLA,  f.  CINGLE.  II  nàut.  SINGLO. 
8INGLADA.  f.  CINGLADA  DE  MAL  DE  VENTRE. 

SINGLADURA,  f.  nàut.  Lo  camí  ó  jornada  que 
una  embarcació  fa  en  23  horas,  contadas  desde  el 
mitj  dia  al  següent.  Cingladura,  singladura.  Unius 
diei  navigatio.  |1  La  acció  de  singlar  y  també  la  ve- 
locitat que  porta  la  nau.  Singladara.  Adnavigatio, 
nis. 

DOBLAR  LA  SINGLADURA,  fr.  nàut.  Portar  doble  ve- 
locitat que  altra  nau.  Dol•lar  la  singladura.  Dupli- 
ci  cursu  navigare. 

SINGLAR.  V.  a.  nàut.  Avansar  distància  en  un 
rumbo  ó  envers  un  punt  determinat.  Singlar  ó 
cinglar;  navegar  d  velas  llenas  ó  íendidas.  Vento  se- 
cundo ferri.  ||  cenyir. 

SINGLE.  m.  CINGLE.  II  nàut.  Qualsevol  cap  que 
traballa  senzill.  Single.  Simplex.  ||  arq.  cordó. 

SINGLERA.  f.  CINGLE. 

SINGLO,  m.  nàut.  Coderna  que  té  la  figura  de 
una  Y.  Singlon,  piqué,  genol.  Pertica,  aï. 

SINGLOT,  m.  Moviment  convulsiu  del  diafrag- 
ma que  produheix  una  respiració  interrompuda, 
violenta  y  ab  ruído.  IZtpo,  y  zollipo  ó  sollozo  con 
hipo  '1  que  acompanya  al  plor.  Singultus,  us.  | 
ler.  GOTiM. 

TENIR  SINGLOT,  fr.  Hipar,  y  zollipar  si  es  mesclat 
ab  plors.  Singultio,  is. 

SINGLOTAR  Y  SINGLOTEJAR.  V.  a.  Fér 
singlots.  Bipar.  Singultio,  is. 


^^ 


SIN 


DICCIONARI 


SIN 


SINGULAR,  adj.  Únich,  peculiar.  Singular.  Sia- 
gularis.  I  gram.  Número  que  parla  de  un  solament. 
Singular.  Singularis.  |1  met.  Particular,  estraordi- 
nari,  excel-lent.  Singular.  Singularis,  exiraius.  |] 
Pres  en  mala  part,  raro,  contra  l' us  comú.  Singu- 
lar. Singularis. 

EN  SINGULAR,  m.  adv.  EN  PARTICULAR, 

PARLAR  EN  SINGULAR,  fr.  gram.  Parlar  de  un  sol. 
Hablar  en  singular.  Singulariler  loqui. 

8INGULARISAR.  V.  a.  Distingir  una  cosa  de 
altre.  Parlicularizar,  singularizar.  Agere  raodo 
singulari. 

SINGULARISARSE.  V.  r.  Distingirse,  férse 
véurer,  apartarse  de  1'  us  comú.  Singularizar  se, 
senalarse.  Singulariler  agere. 

SINGULARÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Singidarisimo. 
Singularissimus. 

SINGULARÍSSIM/VMENT.  adv.  m.  sup.  Sin- 
gularisimamente.  Singularissimè. 

SINGULARITAT,  f.  La  qualitat  de  sol  ó  sin- 
gular. Singularidad.  Singularitas,  atis.  ||  Particu- 
laritat, distincció  ó  separació  del  comú.  Singulari- 
dad. Singularitas,  atis.  [|  Especialitat,  particulari- 
tat, nota.  Singularidad.  Singularitas,  atis. 

SINGULARMENT,  adv.  m.  Ab  singularitat. 
Singularmenle.  Singulariter. 

sínia.    f.  CÍNIA. 
SINIGRECH.  m.  FENIGRECH. 

SINISTRAMENT.  adv.  m.  Ab  mala  intenció, 
indegudament.  Siniestramente.  Sinistre,  pravè, 

SINISTRAR.  V.  n.  OPOSARSE,  CONTRADIR,  CON- 
TRARESTAR. 

SINISTRE,  adj.  Dit  de  lo  que  està  à  la  part  es- 
querra. Siniestro.  Sinister.  \\  Viciat,  mal  intencio- 
nat. Siniestro.  Sinister.  \\  Funest,  infelís,  desgra- 
ciat. Siniestro.  Saevus,  sinister.  I  m.  Vici,  mala 
costum,  perjudici.  Siniestro.  Nocumentum,  i. 

SIN  justícia,  m.  INJUSTÍCIA. 

SINÓ.  conj.  adyersativa.  Ans  bè,  al  contrari, 
com:  no  es  bo,  sinó  mòlt  dolent.  Sinó.  Imò,  quini- 
raò,  potiüs.  II  conj.  condicional.  Sinó.  Nisi,  si  non, 
sin  minús.  ||  S'  usa  conèedint  ó  suposant  alguna 
cosa,  com:  sinó  li  fa  bè,  no  li  farà  mal.  Sinó,  ya  que 
no,  aunque  no.  Si  non.  |]  conj.  exceptiva,  com:  nin- 
gú ho  entén  sinó  ell,  no'ra  cuydo  sinó  de  mi.  Sinó. 
Praeter,  nisi.  |1  Ab  interrogació  s' usa  pera  argüirà 
altre  pel  extrem  contrari  si  fós  cert  ó  suposantlo, 
com:  alguna  n'  hasfét,  smó  no  fugirias.  Sinó.  Alio- 
quin.  II  Precehit  delmodo  adverbial,  no  sols  equi- 
val à  TAMRÉ  ó  ADEMÉs  PE,  com:  uo  sols  per  rich, 
SINÓ  per  prudent.  Sinó.  Sed  etiam,  nec,  non.  |  Pre- 
cehintli  preposició  negativa,  y  seguintli  la  partícu- 
la QUE  equival  à  sols,  com:  no  espero  sinó  que  vin- 
ga.  Sine,  solo,  solamente.  Nil,  nisi.  1|  Usat  ab  intei'- 
rogació  y  contraposant  los  extrems  equival  à  de  al- 
tra MANERA,  com:  SINÓ  fàs  los  medis,  ^cóm  conse- 
guiràs  lo  ú1  Sinó.  Alioquin,  alioqui,  aliter. 

SINOCAL.  adj.  med.  Se  diu  de  las  febras  infla- 


matórias  simples  ó^  que  sols  duraíi  ua  dia.  Sinocal. 
Sinocalis. 

SINODAL,  adj.  Cosa  de  sínodo.  Sinodal,  sinódi- 
co.  Synodicus,  synodalis.  ||  m.  Decisió  dels  síno- 
dos.  Sinodal.  Synodalis.  \\  Examinador  en  los  con- 
cursos à  rectorias,  de  ordenandos  y  de  confessors. 
Sinodal.  Synodalis  censor. 

SINODALMENT.  adv.  m.  De  un  modo  sÍDoda4. 
Sinodalmente.  In  synodo. 

SINODÀTICH.  m.  Tribut  que  paga  van  al  bisbe 
'Is  ecclesiàstichs  seculars  quant  anavan  al  sínodo. 
Sinodàtico.  Episcopo  in  ordenatione  pensum  tri- 
butum, 

SINÓDICH,  CA.  adj.  SINODAL.  1.  II  En  la  histò- 
ria ecclesiàstica  período  ó  círcul  queformavan  los 
pares  dels  concilis,  avisant  per  medi  decirculars  als 
bisbes  y  prelats  que  havian  estat  ausents  de  algun 
concili,  lo  que  havia  passat  y  s'  havia  determinat 
en  ell.  Sinódico.  Sinodicus,  i.  |  Pertanyent  à  la 
conjuncció:  y  així  s' anomena  mès  sinódich  lo  temps 
que  passa  de  una  conjuncció  de  lluna  ab  lo  sol 
fins  la  altra.  Sinódico.  Synodicus. 

SINODITA.  m.  cenobita.  ||  pi.  hesitants. 

SÍNODO.  m.  Assamblea  de  la  íglésia  univer- 
sal. Sínodo,  concilio  ecuménico.  (Bcumenicum  coa- 
cilium;  synodus,  i.  ||  astr.  La  conjuncció  de  dos 
planetas  en  lo  mateix  grau  de  la  eclíptica,  ó  en  lo 
mateix  círcul  de  posició.  Sinodo.  Synodus,  i. 

SÍNODO  diocesà.  La  congregació  ó  junta  del  clero 
de  una  diòcesis.  Sinodo  diocesana.  Dioecesana  sy- 
nodus. 

sínodo  nacional,  concili  NACIONAL. 
SÍNODO  PROVINCIAL.  CONCILI  PROVINCIAL. 

SINÓMETRO.  m.  Espècie  de  trempador  de 
instruments  de  corda  inventat  per  M.  Loulie.  Si- 
nómelro.  Synometrum,  i. 

SINÒNIM,  A.  adj.  y  m.  Se  diu  de  la  veu  que 
significa  lo  mateix  que  altra,  però  que  sempre  té 
sòn  grau  major  ó  menor  de  propietat  y  energia. 
Sinónimo,  sinónomo.  Sinonimus,  i. 

SINONÍMIA,  f.  ret.  Figura  per  la  que  s'  em- 
plean  mòlts  termes  ó  frases  sinónimas  per  la  am- 
plificació y  número  del  período.  Sinonímia.  Sino- 
nímia, se. 

SINONÍMIGH,  CA.  adj.  Cosa  de  sinonímia, 
com:  diferència  sinonímica.  Sinonimico.  Synoni- 
micus. 

SINONIMISTA.  m.  Qui  s'  ocupa  en  analisar  y 
determinar  la  exacta  y  peculiar  significació  de  di- 
ferenlas  veus  que  1'  us  aplica  à  una  mateixa  idea. 
Sinonimista.  Synonimorum  propriètates  distin- 
guens. 

SINOPSIS,  f.  Suma  ó  compendi.  Sinopsis. 
Synopsis,  is.  |1  índice  de  las  matérias  que  conté  al- 
guna obra.  Sinopsis.  Synopsis,  is. 

SINÓPTICH,  CA.  adj.  Lo  que's  presenta  ó  's 
véu  baix  un  mateix  cop  de  vista;  així  es  que  s'ha 
donat  lo  nom  de  taulas  sinópticas  à  unas  espècies 
de  quadros  destinats  à  reuair  en  lo  lueuor  espay 


I 


s^ 


G4TALA. 


SIS 


5»S 


i 


■^ 


jSsstfeletolaslas  classificacions,  priítcipisófels  que 
constiluheixen  una  ciència,  y  dels  quals  Irada  de 
un  modo  circumstanciat  en  lo  curs  de  una  obra. 
Aquestos  quadros  són  venlaijosos,  ajudan  y  des- 
cansan  la  memòria,  ensenyan  à  estudiar  y  à  clas- 

ficar  ab  método  y  concisió.  Sinóplico.   Synopli- 

ns. 

SINQÜETAS.  f.  pi.  JOCh.  PEDRETAS. 

SINSABOR.  m.  Pesar,  disgust.  Sinsahor.  Acer- 
bitas,  atís,  molèstia,  se. 

SI  ALGÚ    f1  algun    SINSABOR,    DKIXAÜLO    1  NOSTRE 

SENYOR,  ref.  que  aconsella  péndrer  ab  paciència 
ó  per  amor  de  Dèu  las  injúrias.  Dejarlo  à  Dios. 
InjuriamDeo  tuendam  comraittere. 

SINTAXIS,  f.  gram.  La  recta  composició  y  dis- 
posició de  las  parts  de  la  oració  pera  expressar  los 
conceptes.  Sintaxis.  Syntaxis,  is.  ||  La  part  de  la 
gramàtica  que  ensenya  la  concordància  y  régiraen 
de  las  parts  de  la  oració.  Sintaxis.  Syntaxis,  is.  || 
La  ordenació  que  artificiosaraent  tenen  las  cosas 
entre  sí.  Sintaxis.  Syntaxis,  is. 

síntesis,  f.  Composició,  unió  de  parts  pera  la 
formació  de  un  tot.  Síntesis.  Synthesis,  is.  |1  cir. 
Operació  en  que  's  reuneixen  las  parts  divididas, 
Sintesis.  Synthesis,  is.  U  Roba  ab  que 'Is  romans  s' 
assentavan  pera  menjar  en  sa  casa  ó  en  los  convits 
de  ceremónia.  Síntesis.  Synthesis,  is.  |1  gram.  si- 

LÉPSIS. 

SINTÉTICH,  CA.  adj .  que  s'  aplica  al  método 
de  composició.  Sinlético.  Methodus  sinthetica  sive 
compositionis. 

SÍNTOM A.  m.  med.  Senyal  preternatural  per 
lo  que's  pót  formar  judici  de  la  naturalesa  y  qua- 
litat de  la  malaltia.  Sintoma.  Símptoma,  tis. 

SINTOMÀTICH,  CA.  adj.  Cosa  del  sintoma, 
com:  moviment  sintomatich.  Sinlomàtico.  Simpto- 
maticus. 

SINTONIA,  f.  ret.  Figura  per  la  que  s'  expli- 

n  las  cosas  ab  mòlta  concisió.  Sintonia.  Synto- 
nia,  se. 

SÍNTOSIS.  f.  med.  Contracció  ó  reducció  dels 
vasos  à  menor  espay,  com  per  minva  de  carn,  etc. 
Síntosis.  Symplosis,  is. 

SINUÓS,  A.  adj.  Ple  de  cavitats.  Sinmso.  Si- 
nuosus.  II  Lo  que  fa  voltas  y  revoltas.  Sinmso.  Si- 
nuosus.  11  adj.  Lo  que  forma  una  cavitat  mès  estre- 
ta en  sa  entrada  que  eu  sòa  foado.  Sinuoso.  Sinno- 
sus. 

SINUOSITAT,  f.  Qualitat  de  sinuós.  Sinuosi- 
dad.  Sinuosi  natura.  IJ  Cavitat.  Sinuosidad,  seno. 
Sinus,  us. 

8INUSIASTA.  m.  Nom  que's  dóna  als  heretges 
que  no  admeten  sinó  una  naturalesa  en  Cristo,  ab 
altres  errors  consegüents  à  aquest.  Sinusiasta. 
Synusiastes,  sa. 

SIOVANA.  m.  Arbust  de  índias,  mòlt  vistós,  la 
arrel  del  qual  es  contra  'I  verí  de  las  serps  y  es- 
corpins. Siovana.  Syovana,  aa. 

SIPEOtONtm.  Espècie  de  serp  del  nortde  Armó- 


rica,  de  un  poch  mès  de  un  peu  de  llarch,  de  color 
obscur  pel  llom  y  blanquinós  pel  ventre.  Diuhen 
que  la  seva  mossegada  fa  càurer  los  cabells,  las 
sellas  y  las  pestanyas.  Sipedon.  Sipedon,  is. 

8IPELA.  í.  ERISSIPELA. 

sípia.  f.  CÍPIA. 

SIQUART.  adv.  ra.  ant.  separadament. 

SÍQUIA.  f.    CÉQUIA. 

SIR  ó  SIRO,  A.  adj.  Cosa  de  Síria.  Siro.  Syrus. 

SIRACUSÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Siracusa,  ciutat 
de  Sicília.  Siracusano.  Syracusanus. 

SIRASCÓSSIS.  f.  ant.  Unió  de  ossos  mediant 
los  muscles.  Sirascósis.  Sirascosis,  is. 

SIRE.  m.  Tractament  dels  monarcas  de  Fransa 
é  Inglaterra.  Sire,  senor.  Dominus,  i. 

SIRENA,  f.  SERENA.  2. 

SIRGA.  f.  Corda  pera  sirgar  y  la  mateixa  ac- 
ció y  efecte  de  sirgar.  Sirga,  silga.  Rudens,  tis. 

A  LA  SIRGA.  m.  adv.  Se  diu  parlant  de  la  embar- 
cació que  navega  per  la  vora,  tirant  de  uoa  corda, 
desde  terra.  A  la  sirga.  Remulco,  as. 

SIRGAR.  V.  a.  nàut.  Portar  una  embarcació 
per  la  vora  del  àygua,  tirant  de  ella  desde  terra 
ab  la  corda  dita  sirga.  Sirgar,  silgar,  remolcar^  Na- 
vem  rudente  trahere.  Ij  met.  trascar. 

FÉR  SIRGAR,  fr.  ENJONCAR.  2.  \\  Fér  seguir  à  algú 
contra  sa  voluntat.  Llevar  de  los  cabezones.  Obtorlo 
collo  aliquem  trahere. 

SIRI  Ó  SÍRIO.  m.  astr.  La  mès  brillant  de  las 
eslrellas  fixas  en  la  constel•lació  del  can  major. 
Canícula,  sirio.  Syrius,  ii. 

SIRÍACH,  ca,  Ó  SIRIÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Sí- 
ria. Siriaco,  siriano.  Syriacus,  syrus. 

SIRINEU.  m.  CIRINEU. 

SIRTE.  f.  Banch  de  arena  movedissa,  y  també 
roca  en  mitj  del  mar  ó  dels  golfos  ab  banchs  de 
arena  mòlt  perillosos.  Sirte.  Syrtis,  is.  |1  met.  p.  u. 
Qualsevol  perill  ó  risch  de  la  vida  humana.  Sirle. 
Syrtes,  ium. 

SIRVENT,  A.  adj.  Qui  serveix.  Sirviente.  Ser- 
viens.  11  nàut.  grumet.  |  nàut.  Cada  un  dels  soldats 
y  mariners  que  baix  la  veu  de  sòn  respectiu  cap, 
manejan  lo  canó  de  artilleria  en  los  exercicis  doc- 
trinals y  en  los  combats.  Sirviente.  Adjuvans,  tis. 

SIS.  Numeral  cardinal,  lo  número  que  segueix 
al  5.  Seis.  Sex.  \\  m.  La  xifra  ó  caràcter  que  repre- 
senta sis  unitats.  Seis.  Senarius  numerus.  ||  La  car- 
ta que  té  sis  senyals.  Seis.  Senarium  numerum  re- 
ferens  pagella.  I  Lo  dau  en  que  's  piolansis  punts. 
Seis.  Senarius,  ii,  senio,  nis.  [|  ant.  Composició  de 
SI  SE,  com  :  sis  vól.  Si  se.  Si  ila.  ||  ant.  Contracció 
de  SI  ES.  Si  es.  Si  est. 

SIS  PER  vuYT.  mús.  Compàs  de  dos  parts  iguals 
en  que  en  trau  sis  notas  de  las  que  en  lo  compassi- 
Ho  entran  vuyt.  Seis  por  ocho.  Sex  pro  octo. 

TENIR  SEMPRE  UN  SIS  Ó  UN  AS.  fr.  TENIR  SEMPRK 
OÜSÓ  COLOMINS. 

TRORAA  SEHPJBIEUN.SIS  ÓDH  AS.  ÍTt.  EN  TOT  TKOBA 
VN  SIS  ó  AS. 


594  SIS 

SISA.  f.  La  petita  porció  que  's  roba  ocultament. 
Sisa.  Substractio,  nis.  ||  Los  petits  retalls  que's 
Uevan  de  alguna  roba,  y  regularment  los  que's 
quedan  los  sastres,  Sisa.  Telae  furtiva  reservata 
pars.  II  Lo  tall  que  's  fa  en  los  vestits,  Uevantlos 
alguna  part  petita  pera  sa  formació.  Sisa.  Telae  ad 
aptandam  vestem  decurtatio.  1|  Imposició  sobre  co- 
mestibles, rebaixant  la  mesura.  Sisa  y  octavilla  ó 
reoclavilla  si  es  de  vi,  oli  ó  vinagre.  Jlensurae  di- 
minutione  tributum.  ||  fam.  n.  p.  de  dona,  Narcisa. 
Narcisa,  se.  |  En  la  camisa  ó  vestits  la  obertura 
que  's  deixa  expressament  en  la  unió  de  la  màne- 
ga y  cos  sota  la  aixella.  Sobaquera.  Yestis  sisura 
sub  alis.  II  ant.  tapa.  H  ler.  muscleba.  I  Espècie  de 
betum  compost  de  colors  recuyts  ab  oli  de  llinosa 
pera  daurar  de  mate,  quant  eslà  mordent.  Sisa. 
Leuroporum,  i. 

FÉR  LA  SISA.  fr.  SISAR.  1.  2. 

SISADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sisa.  Sisador.  Furti- 
vus  reservator. 

SISANYA.  f.  Planta,  jüli.  ||  met.  Discòrdia  en 
las  comunitats  ó  entre  particulars.  Zizana.  Discòr- 
dia, se.  II  Yici  que  's  mescla  entre  las  bonàs  accions 
6  bons  costums.  Zizana.  Yitium  raoribus  commix- 
tum.  II  Qualsevol  cosa  que  danya  ó  llànsa  à  pér- 
drer  à  altra.  Zizana.  Pestis,  is,  pernicies,  ei. 

POSAR  sisANTA.  fr.  Causar  dissensions,  desavenir 
als  amichs,  ó  introduhir  costums  perniciosos.  Me- 
ter  ó  sembrar  zizana.  Dissidias  serere, 

SISAR.  V.  a.  Defraudar  de  amagat  porció  de  lo 
que  's  compra,  ven  ó  gasta,  ó  contar  mès  de  lo  que 
costa.  Sisar.  Aliquid  furtivè  detrahere.  ||  Escursar 
6  aixiquir  las  mesuras  à  proporció  de  lo  que  cor- 
respon à  la  imposició  sobre  comestibles,  Sisar. 
Mensuram  decurtare.  ||  Llevar,  ocultar,  retenir  al- 
gunas  cosas  que  no  són  materials,  y  així  's  diu: 
SISAR  tres  averaarias  en  una  dena  de  rosari.  Sisar. 
Substraho,  is,  |1  Fér  la  sisa  en  los  vestits  y  cami- 
sas,  Sisar.  Ad  vestem  adaptandam  decurtare.  || 
Preparar  ab  la  sisa  lo  que  s' ha  de  daurar.  Sisar. 
Leucoporo  linire, 

SISCENTS,  TAS.  adj.  Numeral  cardinal.  Sis 
vegadas  100.  Seiscientos.  Sexcenti, 

SISÈ  Ó  SISEN,  A.  adj.  Numeral  ordinal.  La 
unitat  que  segueix  per  orde  desprès  del  5.  Sexlo, 
Sextus,  I  m.  La  sexta  part  de  una  cosa,  Seisavo, 
seiseno.  Sexta  numeri  pars,  ||  Moneda  de  plata  del 
valor  de  4  quartos  y  mitj.  Seisen.  Sexternium,  ii. 

SISENA.  La  sexta  part  de  qualsevol  cosa,  Sei- 
seno, sexta.  Sexta  pars. 

SISELL.  m.   CINCELL. 
SISESMA.  ant,  SEXTA. 

S18Ó.  n.  p.  fam.  de  home.  narcís.  1. 

SISQUERA.  conj,  Aloménos.  Siquiera.  Saltem, 
II  Ni  apénas,  com :  ni  un  sisquera.  Siquiera.  Ne 
qnidem. 

SISSIRINXO.  m.  Planta  medicinal  semblant  al 
lliri  blau;  però  té  las  fullas  mès  amplas  y  punxa- 
gudas.  Jiride.  Spatula  foetida. 


DICCIONARI  SIT 

SISTÀLTIGH,  CA.  adj.  Se  diu  de  tota  virtut 


de  tancar  y  contràurerse  per  rahó  de  sa  forsa  elàs- 
tica, y  s'  acomoda  al  moviment  del  cor,  artérias, 
etc.  Sisidltico.  Sistalticus. 

SISTEMA,  f.  Conjunt  y  enllàs  de  principis, 
màximas  y  conclusions  relativas  à  una  matèria. 
Sistema.  Systema,  tis.  ||  Suposició  de  cert  estat  de 
una  cosa.  Sistema.  Systema,  tis.  I  astr.  La  hipòte- 
sis que  fan  los  astrónonos  de  cert  orde  y  col•loca- 
ció del  univers,  sobre  '1  fundament  de  la  qual 
pretenen  explicar  los  fenòmenos  que  's  presenlan 
à  nostra  vista:  los  tres  principals  són:  lo  de  Tolo- 
meOj'l  de  Tico-Brahe  y'l  de  Copérnich,  lo  que'ns  po- 
sa'l cel  inmoble,  que  la  terra  es  la  que  's  mou,  y  es 
lo  que  està  mès  en  boga  en  lo  dia.  Sistema.  Syste- 
ma, tis.  II  En  la  poesia  certa  hipòtesis  que  déu  te- 
nir sempre  à  la  vista  '1  poeta.  Sistema.  Systema, 
tis.  II  mús.  La  sèrie  ó  composició  de  vàrios  inter- 
val-los.  Sistema.  Systema,  tis. 

SISTEMA  MAGNO.  'L  quB  posa  cxislents  mòlts 
móns,  de  modo  que  de  cada  estrella  'n  fa  un  sol, 
ab  altres  tants  planetas  com  té  nostre  sol,  habitats 
y  ab  tanta  distància  ó  espay.  Sistema  magno.  Sys- 
tema magnum, 

SISTEMÀTICAMENT,  m.  adv.  De  un  modo 
sistemàtich.  Sistema ticamente.  Syslemalicè. 

SISTEMÀTICH,  CA.  adj.  Qui  segueix  algun 
sistema.  Sistemdlico.  Systematicus,  ||  Qui  proce- 
heix  per  principis  y  es  constant  en  sòn  modo  de 
obrar.  Sistemdlico.  Systematicus. 

SISTEMATISACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  siste- 
matisar.  Sislematizacion.  Systematizatio,  nis. 

SISTEMATISAR.  V.  a.  Redubir  à  sistema. 
Sistematizar.  Systematizo,  as. 

SISTEMATISME.  m.  Esperit  de  sistematisar. 
Sistematismo.  Systematismus,  i. 

SISTER.  m.  Bujol  que  en  las  tabernas  posan 
sota  la  aixeta  de  la  bóta,  pera  recullir  lo  vi  que 
cau.  Cubeto.  Doliolum,  i, 

SISTILO.  m.  arq.  Ün  dels  cinch  generós  de 
edificis  en  que  las  columnas  distan  dos  diàmetros, 
de  modo  que  entre  columna  y  columna  hi  ha  1'  es- 
pay del  gros  de  dos  columnas.  Sistilo.  Systillus,  i. 

sístole,  f.  poét.  Llicència  per  la  que  s'  abre- 
via  la  síl-laba  llarga  de  sa  naturalesa.  Sístole.  Sys- 
tole,  es.  I  anat.  Moviment  del  cor  ab  que  's  con- 
trau y  arronsa  ab  la  respiració.  Sistole.  Systole, 
es. 

SISTRA.  f.  HERBA  FLATERA, 

SISTRE.  m.  Instrument  müsich  de  que  usavan 
los  sacerdots  egipcis  en  las  festas  de  Isis,  y  con- 
sistia en  un  riscle  de  metall  atravessat  de  mòltas 
verguetas  del  mateix  que  sonava  ab  l' impuls  de 
lama,  Sistro.  Systrum,  i. 

SIT.  m,  Aucell  dit  així  per  sòn  cant,  y  es  una 
espècie  de  abellerol  del  tamany  del  passareu.  Cid. 
Avis  sic  dicta.  ||  Yeu  que  usan  los  pastors  pera  con- 
tenir lo  bestiar.  Cid.  Siste. 

SITI.  m.  Lo  Ilocb  que  ocupa  qualsevol  cosa. 


SIT 


CATALÀ. 


SOB 


595 


Sitto.  Locus,  i,  sedes,  is.  ||  Terreno  determinat  y 
à  propòsit  pera  alguna  cosa.  Silio.  Silus,  us.  ||  As- 
sento, qualsevol  cosa  que  serveix  pera  sóurer,  com 
en  las  cadiras,  necessàrias,  etc.  Asienlo.  Sedes, 
sedile,  is.  ||  Situació,  assento,  posilura.  Silio.  Posi- 
tio,  nis,  situs,  us.  I  mil.  Lo  cerco  que's  posa  à  al- 
guna plassa  pera  feria  rendir.  Silio,  asedio.  Yal- 
lum,  i,  obsidio,  nis.  H  Paratge  de  recreo  ó  diversió 
propi  de  algun  senyor.  Silio.  Amoenum  prsedium. 
I  Lo  sol  pera  fabricar.  Silio.  Àrea,  ae.  ||  Parlant  de 
columnas  ó  edificis,  basa,  fonament. 

AixECARSE  ó  ALSARSE  DEL  siTi.  fr.  Alsarsc  del 
lloch  ahont  s'  estava  assentat.  Desasenlarse.  Assur- 
go,  is.  .     , 

ALSAR  LO  siTi.  ff.  mil.  Fér  desistir  als  sitiadors. 
Levaniar  el  campo  ó  el  silio.  Obsidione  solvere. 

MUDAR  DE  siTi.  fr.  Auàrsen  de  una  part  à  altra 
pera  víurer  en  ella.  Mudar  de  domicilio  ó  de  suelo. 
Solum  mutare. 

POSAR  SITI.  fr.  mil.  SITIAR. 

8ITIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sitia.  Sitiador.  Ob- 
sidiator,  is. 

8ITIAL.  m.  Lo  lloch  ahont  se  construheix  ó  es- 
tà construhit  algun  edifici,  Silial.  Solum,  i.  |j  Lo 
lloch  distingit  ab  un  banquet  al  davant,  ab  un  ri- 
quíssim  coixí  sobre  y  altre  en  los  peus,  destinat 
pera'Js  reys  ó  bisbes  en  alguna  funció.  Silial.  Mag- 
nifico apparatum  pulvinar.  |  Coixí  de  cuyrofi,  far- 
cit de  ploma,  que  s'  acomoda  à  las  cadiras  pera 
mès  comoditat  y  luxo.  Asienlo,  silial,  almohada. 
Pulvinar,  is.  |  trull.  2.  ||  siti.  3. 

SITIAR.  v.  n.  Cercar  alguna  fortalesa  ó  ciutat 
pera  guanyaria  ó  rendiria.  Siliar.  Obsideo,  es.  || 
Estretir  à  algú  tancantli  totas  las  surtidas  pera 
agafarlo.  Siliar.  Undequaque  aliquem  cingere.  || 
Llevar  ó  impedir  tots  los  medis  ab  que's  podia 
conseguir  alguna  cosa.  Siliar.  Yias  omninò  clau- 
dere. 

SITIAT,  DA.  p.  p.  Sitiado.  Obsessus. 

SITJA.  f.  Lloch  sota  terra  pera  posar  lo  blat.  etc. 
Silo,  silero.  Sirus,  i.  []  Gruta  ó  presó  sola  terra. 
Silo.  Cavea,  ae. 

8ITJAR  Y  SITJAM.  m.  Lloch  de  mòltas  sit- 
jas.  Sileria.  Sirorum  locus. 

8ITJER.  m.  Qui  té  à  sòn  càrrech  lo  siljar  del 
públich.  Silero.  Siri  publici  curator. 

SITUACIÓ,  f.  Col•locació,  disposició  de  una 
cosa  en  lo  lloch  que  li  correspon.  Siluacion.  Regió, 
nis,  positus,  us.  II  L'  estat  de  las  cosas.  Siluacion. 
Rerum  status.  |]  Naturalesa,  qualitat  de  un  lloch. 
Siluacion.  Loci  conditio.  ||  La  assignació  de  algun 
efecte  pera  que  algú  cobre  lo  que  li  pertany.  Si- 
luacion. Redditorum  sustitutio.  \\  Constitució,  con- 
dició de  las  cosas.  Siluacion.  Natura,  ai. 

SITUAR.  Y.  a.  Posar  alguna  cosa  en  algun  lloch 
ó  siti.  Siluar.  Loco,  as.  ||  Assignar,  determinar 
fondos  pera  que  algú  cobre  alguna  cosa.  Siluar. 
Redditus  statuere.  |  v.  r.  Posarse,  col-locarse  en 
algun  lloch,  estat,  ocupació,  etc.  5tíuarse.  CoUocari. 


SITUAT,  DA.  p.  p.  Siluado,  silo.  Situs.  ||  m.  Sa 
lari,  sou,  renda.  Siluado.  Redditus,  us. 
8IULAR.  v.  n.  y  derivats,  xiular. 
8IURE.  V.  n.  ant.  séurer. 
8IVADA.  f.  CIVADA. 
SIBELLA.  f.  CIVELLA. 

SO. 

so.  m.  Ruído  concertat,  agradable,  com  en  lo 
de  la  música.  Son,  sonido.  Sonilus,  us.  ||  Especial 
moviment,  impressió  ó  conmoció  de  dos  ó  mès. 
Sonido.  Sonitus,  tinnitus,  us.  ||  Circunstància,  te- 
nor, modo  ó  manera.  Son.  Ratio,  nis,  modus,  i.  || 
met.  Rumor,  fama,  notícia.  Son,  sonido.  Sonus,  us, 
rumor,  is.  1|  Lo  que  apénas  s'  óu.  Sonecico,  illo. 
Levis  sonus.  ||  Lo  clamor  de  las  campanas  quant 
tocan  à  morts.  Posa.  Campanarum  neniíB.  |  Terre- 
no, espay  de  terra  pròpia  de  algú,  com:  casa  feta 
en  so  de  altre.  Terreno.  Solum,  i.  ||  Precehint  la 
partícula  per  equival  à  això  per  lo  tant,  com:  per 
so  conclouhen.  Por  eso,  por  lanlo.  Idcircò,  quaprop- 
ter.  11  ant.  Contracció  de  so  y  ho,  com:  no  se  val  la 
pena.  Se  lo.  |1  pron.  assó.  ||  prep.  Baix,  com  so  pe- 
na, etc.  Bajo.  so.  Sub.  ||  També  s' usa  en  composi- 
ció, com  socavar,  etc.  ||  m.  pi.  havers. 

so  DEL  sÈü.  loc.  Su  propiedad,  su  cosa,  sus  tier- 
ras,  sus  fincas,  etc.  Bona,  orum. 

A  so.  m.  adv.  Sonant  actualment  algun  instru- 
ment. A  son.  Clangente. 

k  so  DE  CAMPANA,  m.  adv.  Tocant  las  campanas. 
A  loque  de  campana  ó  d  campana  herida  ó  lanida. 
Ad  campanae  sonitum. 

i  so  DE  TABALS.  m.  adv.  pera  denotar  que  à  algú 
se'l  despedeix  ab  estrèpit  ó  mal  modo  y  publicitat 
de  algun  empleo,  casa,  comunitat,  etc.  Echar  con 
cajas  deslempladas.  Palàm  aliquem  propulsaré. 

i  so    DE   TABALS    NO    S'  AGAFAN  LLEBRAS.    ref.  Eü- 

senya  que  pera  conseguir  los  fins  no  s'  ha  de  va- 
ler de  medis  contraris.  Quien  pójaro  ha  de  lomar, 
no  ha  de  ojear;  quien  la  cera  ha  de  ablandar,  las 
unas  se  ha  de  quemar.  Passerem  ut  capies,  sile. 

A  so  DE  TROMPETA,  m.  adv.  Per  medi  del  prego- 
ner. Por  medio  del  pregonero,  d  son  de  irompela. 
Per  praeconem. 

BALLAR  SEGONS  LO  SO.  fr.  Acomodarse  à  las  cir- 
cunstàncias.  Bailar  al  son  que  se  loca.  Ad  números 
datos  saltaré. 

EN  so  DE.  m.  adv.  ant.  En  rahó  de.  En  razon  de. 
Proplerea. 

FÉR  FÉR  UNA  COSA  1  MAL  SO.  lOC.  ant.  DE  MALA  MA- 
NERA, k   PESAR,  PER  FORSA,  MAL  GRAT,  AB  DANT. 

PUBLICAR  k  SO  DE  TROMPETA,  fr.  FÉB  FÉE  UNA 
CRIDA. 

TRÍüRER  k  SO  DE  TABALS  DESTREMPATS.  fr.  Despe- 

dir  à  algú  ab  mal  modo  y  publicitat.  Echar  con 
cajas  deslempladas.  Palàm  aliquem  propulsaré. 

80BARBA.  f.  SOTA  BARBA. 

SOBARBADA.  f.  Reprehensió  forta,  desayre. 


§96 


SOB 


DICCIONARI 


scm 


Ueproche,  sofion,  sofrenada.  Contumeliosa  reprse- 
hensio.  |  barballera.  ||  nàut.  Lo  pal  que's  posa  en 
la  roda  y  en  lo  codaste  de  un  buch  en  grada  pera 
sostenir  ditas  parts.  Sobarbada,  virolillo.  Fulcrum, 
i.  I)  f.  Cop  ó  estiro  que  'I  caballer  ignorant  dóna 
violentament  ab  las  regnas,  fent  obrar  lo  mos  ab 
violència  en  la  boca  del  caball.  Sofrenazo.  Succa- 
sus. 

SOBECH.  m.  Accident  que  consisteix  en  una 
gran  pesades  de  son  violenta.  Modorra.  Catochus, 
veternus,  i. 

SOBELIR.  V.  a.  SEPULTAR. 

SOBERÀ,  NA.  adj.  Supremo,  alt,  extremat  y 
singular.  Se  diu  de  las  personas  y  de  las  cosas. 
Soberano.  Sublimis,  supremus,  summus.  ||  Altiu, 
orgullós.  Altivo.  Superbus,  arrogans.  1|  met.  efi- 
cis,  PODERÓS.  I  m.  Rey,  príncep.  Soberano.  Prín- 
ceps, ipis,  dynasta,  se.  H  absolut. 

SOBERANAMEIVT.  adv.  m.  Ab  soberania. 
Soberanamente.  Summo  jure.  ||  Excel•lentment. 
Saber anamenle.  Excellenter. 

SOBERANIA.  f.  Poder,  dignitat,  dret  del  so- 
berà.  Soberania.  Súmmum  imperium.  ||  met.  Or- 
gull, altaneria,  supèrbia.  Soberania.  Supèrbia,  ar- 
rogantia,  ai. 

SOBERANÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Soberanisimo. 
Potenlissimus. 

80BERANITAT.  f.  ant.  soberania. 

SOBERCH,  CA.  adj,  sobrat,  desmasiat.  U  ant. 

ben  plantat,  GALLART,  BRAU. 

SOBERGARIA.  f.  ant.  sobra,  excés,  abundín- 

GIA. 

SOBERGUEJAR.  V.  n.  ant.  sobremuntar,  so- 
brepujar,  dominar. 

SOBIRÀ,  NA.  adj.  ant.  soberí.  |j  Superior  ó 
mès  alt.  Superior,  mas  alto.  Superius. 

SOBIRANT.  adj.  soberí. 

SOBMÉRRER.  V.  n.  ant.  ENTERRAR,  SUMERGIR. 

SOBMÉS,  A.  p,  p.  Somelido.  Summissus. 

SOBMETIMENT.  m.  Sumissió,  subjecció,  hu- 
miliació. Sometimiento.  Submissió,  nis. 

SOBMÉTRER.  V.  a.  Subjectar,  subjugar.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Someter.  Subjicio,  is.  1| 
Posar  una  cosa  sota  de  altra.  Someter.  Submitto, 
is.  II  for.  Subjectar  à  algú  à  jurisdicció  agena. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Someter.  In  alienam 
potestatem  redigere. 

SOBORDO.  m.  nàut.  La  varada  en  que  la  em- 
barcació queda  en  sech.  Zaborda,  zabordacion, 
zabordamiento,  zabordo,  zobordo,  sabordo.  Haesus, 
i.  II  com.  Registre  que's  practica  pera'l  resguartde 
rendas  en  la  càrrega  de  un  buch  en  certs  cassos;  y 
també  qualsevol  regoneixement  que's  fà  en  ella  ab 
algun  fi,  y  per  part  dels  interessats.  Sobordo.  Pers- 
crutatio,  nis. 

SOBORDAR.v.  a.  nàut.  VARAR.  1.  II  com.  Prac- 
ticar lo  sobordo.  Sobordar.  Navim  introspicere,  ex- 
ploraré. 

SOBORN.  m.  y 


SOBORNACIÓ.  f.  Obra  de  sobornar.  Soborno, 
cohecho.  Subornatio,  nis,  repetundae,  arum.  1|  La 
dàdiva  ab  que  's  soborna.  Sohorno.  Largitio,  nis, 

SOBORNADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  soborna.  So- 
iornador,  cohechador.  Subornator,  is.  |  Qui  sedu- 
heix  pera  alguna  maldat.  Sobornador.  Ad  facinus 
instructor. 

80B0RNAMENT.  m.  soborn. 

SOBORNAR.  V.  a.  Fér  regalos  à  algú  pera 
férli  fér  injustícias.  Sobornar,  cohechar.  Largior, 
iris;  largitionibus  sol•licitaré.  ||  Corrómprer,  sedu- 
hir.  Sobornar,  malear.  Illaqueo,  as.  H  Enganyar  à 
la  vista  ó  als  ulls  la  apariéncia  de  alguna  cosa. 
Enamorar,  enganar.  Oculos  fallere. 

DEixARSE  sobobnar,  fr.  Dejarse  sobornar;  ensu- 
ciarse.  Corrumpi. 

80B0RNAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Sobornado.  Su- 
bornatus,  corruptus. 

SOBPORTAR.  V.  a.  SOPORTAR, 

SOBRA.  f.  L'  excés  en  qualsevol  cosa.  Sobra, 
resto,  residuo.  Superfluilas,  atis.  |  Abundància  de 
cosas.  Sobra.  AÍIluentia,  ae.  1|  Lo  sostre  ó  lloch  mès 
alt  de  la  casa.  Sobrado,  desvan.  Tabulatura,  i.  ||  pi. 
Lo  que  queda  desprès  de  haver  menjat.  Sobras,  ba- 
zofia.  Reliquiae,  arum.  ||  Lo  que  sobra  de  algunas 
cosas.  Despojos.  Residua,  orum, 

DE  SOBRA  ó  DE  SOBRAS,  m.  adv.  Ab  excés.  De  sobrtt. 
Redundanter.  ||  Per  demés,  sense  necessitat.  De  so- 
bra, por  demús.  Superfluè. 

FÉR  SOBRAS.  fr.  Féme  massa,  abusar  de  la  pa- 
ciència de  algú.  Abusar.  Abutor,  eris. 

Ko  LI  arrendo  las  SOBRAS.  fr.  fam.  ab  que's  de- 
nota que  algú  està  tant  escàs  de  béns  ó  es  tant  men- 
jador que  no  pót  sobrarli  res.  No  arriendo  sus  es- 
camochos.  Residua  tua  non  emam. 

QUI  NO  TÉ  SOBRAS  DE  PA,  QUE  NO  CRIE  CA.  ref.  k  QUI 
NO  LI  SOBRA  PA,  QUE  NO  CRIE  CA. 

SOBRADAMENT.  adv.  m.  Ab  abundància.  So- 
bradamente.  Copiosè.  []  Desmasiadament.  Sobrada- 
mente,  demasiadamente.  Nimis.  ||  Ab  excés.  Sobra- 
damente,  superabundantemente.  Satis  superque, 

SOBRANT.  V.  a.  Sobrante.  Quod  superest.  |] 

adj.  SOBRAT.  II  pi.  SOBRAS. 

SOBRANTLAS.  f.  pi.  SOBRAS. 

SOBRAR.  V.  a.  Excedir  alguna  cosa  en  pes, 
número,  valor,  etc.  Sobrar.  Supersum,  es.  ||  Res- 
tar ,  haverhi  mès  de  lo  necessari ,  com  :  sobra 
temps,  etc.  Sobrar.  Supersum,  es.  ||  Estar  algú  per 
demés  en  alguna  part.  Sobrar,  estar  de  mas.  Super- 
sum, es. 

DE  LO  QUE  SOBRA  's  FÍ  LA  FESTA.  loc.  pera  deuotar 
que  es  mès  satisfactori  y  alegre  vajen  las  cosas  en 
gran  que  no  que  escassejen.  Al  que  le  sobra  està  de 
fiesta.  Qui  abundat  fruit. 

LO  QUE  A  MÍ  'm  sóbra,  k  TÚ  't  FALTA.  loc.  Denota 
que  un  té  mòlta  abundància  y  altre  necessitat,  À  ti 
te  falta,  àmi  me  sobra.  Quibus  deficeris  hisabun- 
dabo. 

NI  SOBRA  M  FALTA.  loc.  Mauifcsta  que  vé  cabal  y 


SOB 


I 


I 


jusfa  la  cosa  que's  necessita.  Ni  sobrà  ni  fallo,  ni 
hubo  harto  ó  baslanle.  Justè  adïequabit. 

NO  LI  SÓBIIA.  RES.   lOC.  TOT  S'  HO  HA  BEN   MENESTER. 

SOBRASSADA,  f.  Espècie  de  llangonissa  de 
Mallorca,  en  que  '1  farciment  es  mòlt  bermell.  So- 
breasada.  Tomacuiu  m,i. 

SOBRAT,  DA.  p.  p.  Sohrado.  Exuberans.  || 

adv.  SOBaADAMENT.  ||  VENSUT.  ||  SOBRA.  3. 

SOBRE.  prep.  Damunt.  Sobre,  encima  de.  Insu- 
per,  supra.  ||  Acerca  de,  en  lo  tocant.  Acerca  de,  so- 
bre de.  De,  súper.  1|  Fora  de,  ademès  de.  Sobre. 
Praeter,  insuper.  |1  En,  com :  descanso  sobre  sa  pa- 
raula. Sobre,  en.  In.  H  À  poca  diferencia,  com: 
aquest  llibre  tindrà  sobre  2,000  pàginas.  Sobre. 
Plus  minusve.  II  Contra  ,  com:  tols  li  van  sobre. 
Contra.  Contra,  adversús.  ||  Ab,  com:  conta  sobre 
nosaltres.  Con,  sobre.  Cum.  |1  Envers.  Sobre.  Ad.  |1 
Després  de,  com  :  sobre  mitjdia.  Sobre.  Post.  ||  Per, 
significant  la  causa  ó  motiu,  com:  ell  plora  sobre 
la  mort  del  pare.  Sobre.  Ob,  propter,  ex,  de,  prae. 
II  Serveix  pera  afirmarse  en  alguna  cosa,  es  lo  ma- 
teix que  à  pesar  de,  com :  sobre  haverli  avisat  que 
no  convenia,  ha  volgut  insistir.  Sobre.  Cum.  H  S' 
usa  en  composició  de  mòlts  noms  y  verbs,  aumen- 
tantlos  la  significació  ó  afegintlos  la  seva,  com:  so- 
BftECuUir,  soBaEcarga.  Sobre.  Súper.  ||  Ab  preferèn- 
cia, com  :  SOBRE  tolas  las  cosas.  Sobre.  Prae.  [j  m. 

SOBRESCRIT.  ||  SUPERFÍCIE. 

SOBRE  SÍ.  exp.  Ab  mòlta  atenció  ycuydado.  Sobre 
si,  alerta,  sobre  el  aviso.  íntegre,  irarautato  animo. 

ANAR  PER  SOBRE.  fr.  Surar.  Sobrenadar,  sobre- 
aguar.  Supernalo,  as. 

SOBREABUNDAR.  V.  n.  y  derivats,  süpera- 

BÜNDAR. 

SOBREAGUDA.  f.  Cada  una  de  las  set  Uelras 
de  la  música  petitas  y  duplicadas.  Sobreaguda.  Su- 
peracuta  liltera. 

SOBREAGUT.  m.  Cada  un  dels  signes  mès  alls 
de  la  música.  Sobreagudo.  Superacutum  signum. 

SOBREALÉ.  ra.  Respiració  difícil  y  fatigada- 
Sobrealienlo.  Anhelitus,  us. 

SOBREAL8AR.  v.  a.  Elevar  alguna  cosa.  So- 
brealzar.  Extollo,  is. 

SOBREANYAL.  adj.  Se  diu  del  animal  que  té 
un  poch  mès  de  un  any.  Sobreaml.  Anniculo  ma- 
jus. 

SOBREARGENTAR.  V.  a.  PLATEJAR. 

SOBREBOLINA.  f.  nàut.  Corda  amarrada  al 
mitj  de  la  verga,  al  costat  oposat  de  la  bolina,  pera 
carregar  la  vela  ó  llevarli  '1  vent  envers  lo  penol  ó 
extremitat  de  la  verga.  Sobrebolina,  apagapenol. 
Rudens,  ti=. 

SOBREGALSAR.  V.  n.  Posarseun  calsat  sobre 
de  altre.  Sobrecalzar.  Supercalceo,  as. 

SOBRECANYA.  f.  Tumor  dur  del  tamany  de 
una  ametlla,  que's  cria  en  la  canyella  de  las  camas 
dels  caballs.  Sobrecana.  In  equi  tíbia  tumor. 

SOBRECÀRRECH.  m.  Subjecte  que  en  las  em- 
barcacions de  comers  es  responsable  del  càrrech 

TOMO  II. 


CATALÀ.  SOB  597 

nau.  Sobrecargo.  Merciuin  in  navibus  cu- 


de  la 
ralor. 

SOBRECÀRREGA,  f.  Lo  que  s'  afegeix  des- 
près del  cumplimcnt  de  la  carrega.  Sobrecarga,  so- 
bornal.  Superpondium,  ii.  1|  La  garrotarà  ó  altra 
corda.  Sobrecarga.  Sarcinara  superciugens  restis, 
stigmentum,  i.  ||  met.  La  cosa  molesta  que  sobrevé 
al  senlimcfil  ó  pena.  Sobrecarga.  Nova  poena. 

SOBRECARREGAR.  V.  n.  Carregar  ab  excés. 
Sobrecargar.  Onus  superaddere. 

SOBRECARREGAT,  DA.  p.  p.  Sobrecargado. 
Onere  gravatus. 

SOBREGARTA.  f.  for.  La  segona  carta,  provi- 
sió ó  despaig  que  dóna  '1  consell  sobre  una  matei- 
xa cosa,  quant  per  algun  motiu  no  s' ha  donat  cum- 
pliraent  à  la  primera.  Sobrecarla.  Iteralura  di- 
ploma. 

SOBREGARTAR.  V.  a.  Donar  sobrecartas.  So- 
brecartar.  Diploma  iterare. 

SOBREGEBADERA.  f.  nàut.  La  verga  menor 
del  bauprès  mès  alta  que  la  cebadera,  y  també  la 
vela  que  s'  enverga  en  ella.  Sobrecebadera,  contra- 
cebadera.  Velum  supra  quadralum  velum  declive. 

SOBREGÉDULA.  f.  SOBREGARTA. 

SOBREGEL.  m.  Coberta  preciosa  que's  posa  en 
alt  pera  adorno  y  luxo  en  los  llits.  Cielo.  Lecti  tec- 
tum. 

SOBREGELESTIAL.  adj.  Lo  que's  considera 
superior  al  cel.  Sobrecelestial.  Supercoelestis. 

SOBRECELLA.  f.  La  part  del  front  entre  las 
cellas  y  '1  cabell.  Sobreceja.  Supercilium,  ii. 

SOBREGLAUSTRO.  m.  Pessa  ó  habitació  so- 
bre del  claustro.  Sobreclaustro.  Súper  claustrum 
habitaculum. 

SOBREGOLL.  m.  Coll  de  roba,  etc,  que  per 
adorno  's  posa  sobre  de  altre.  Sobrecuello.  Super- 
positum  collum. 

SOBREGOPA.  m.  La  tapadora  de  la  copa.  So- 
brecopa.  Calicis  operculum. 

SOBREGRÉIXER.  V.  n.  Créixer  una  cosa  sobre 
altra.  Sobrecrecer.  Supercresco,  is. 

SOBREGUBERTA.  f.  Segona  cuberta.  Sohre- 
cubierla.  Secundum  tegmen. 

SOBREGULLIDOR.  m.  recaüdador. 

SOBREGULLIR.  V.  a.  RECAüDAR.  |1  Atrapar  à 
algú  desprevingut  ó  de  repent.  Sobrecoger,  sorpren- 
der.  Improvisum  aliquem  occupare. 

SOBREGUTXILLOS.  m.  pi.  En  las  pcssas  de 
roba  cutxillos  sobre  de  altres.  Sobrecuchillos.  Pan- 
nus  triangularis  supra  allerum 

SOBREDAURADOR.  m.  Qui  sobredaura.  So- 
bredorador.  Deauralor,  is. 

SOBREDAURAR.  V.  a.  Exténdrer  ab  artifici  y 
habilitat  1'  or  en  alguna  cosa.  Sobredorar.  Deauro, 
inauro,  as.  |  met.  Disculpar  ab  pretexts  óaparién- 
cias  algun  fet  ó  paraula  mal  dita.  Dorar.  Deau- 
ro, as. 

SOBREDAURAT,  DA.  p.  p.  Sobredorado.  Inau- 
ralus. 

76 


698  SOB  DICCIONARI 

SOBREDENT.  m.  Dent  que  naix  sobre  las  re- 
gulars. Sohrediente.  Dens  súper  alios  prominens. 

SOBREDIT,  A.  adj.  Dit  abans.  Sobredicho,  su- 
sodicho,  dicho  ànles.  Príefatus. 

SOBREEDIFICAR.  V.  a.  Edificar  alguna  cosa. 
Sobreedificar,  Supersedifico,  as. 

SOBREEDIFICAT,  DA.  p.  p.  Sohreedificado . 
Supencdiflcatus. 

SOBREEMPENYA.  f.  Part  del  calsal  que  cau 
sobre  la  empenya.  Sobreempeine.  Tibialis  pars  pe- 
dis  supremam  operiens. 

SOBREENTÉNDRER.  V.  a.  SOBRENTÉNDRER. 

SOBREE8GRIT.  m.  sobresgrit. 

SOBREESCRÍURER.  y.  a.  sobrescríurer. 

80BREESSENCIAL.  adj.  Lo  mès  essencial  ó 
indispensable.  Sobreesencial.  Superessenlialis. 

SOBREEXCEDIR.  V.  a.  Aventatjarse  à  altre. 
Sobreexceder,  superar.  Supero,  as. 

80BREEXCEL-LENT.  adj.  Mòlt  excel•lent.  So- 
breexcelente.  Yalde  excellens. 

SOBREFÍ,  na.  adj.  Mòlt  fi.  Refino,  superfino. 
Yaldè  defsecatus. 

SOBREFIL.  m.  Basteta  que's  passa  per  la  vora 
de  la  roba,  pera  que  no's  desfile.  Baslilla.  Plicalu- 
ra,  ae. 

80BREGAY,  A.  adj.  ant.  Mòlt  alegre.  Muy  ale- 
gre. Yaldè  hiiaris. 

80BREGUARDA.  m.  Segon  guarda,  guarda 
doble,  pera  mès  seguretat.  Sobreguarda.  Custodia 
adjectus. 

SOBREHUMÀ,  NA.  adj.  Lo  que  excedeix  à  lo 
humà.  Sobrehumana.  Plusquam  humanus. 

80BREIXID0R.  m.  Lo  paralje  per  ahont  so- 
breíx  alguna  cosa.  Rebosadero.  Locus  quo  _quidvis 
superfluit. 

80BREIXIMENT.  m.  Yessamet  de  licors,  etc. 
Rebosadura.  Exgurgitalio,  nis.  |]  Parlant  delasày- 

guas.  AYÍiUAT,  INUNDACIÓ.  []  met.  SOBRA.  2. 

80BREIXIR.  V.  n.  Yessarse  algun  líquit  per 
causa  del  bull  que  ha  pres,  sia  per  medi  del  foch  ó 
per  la  forsa  del  licor  ó  esperit  que  conté.  Rebosar. 
Exgurgito,  as. 

SOBRELAUS.  m.  Àlabansa  desmedida  ó  exage- 
rada. Lisonja.  Assentatio,  nis.  . 

SOBRELLINDA.  f.  y 

SOBRELLINDAR.  m.  La  jàssara  ó  viga  que 
atra vessa  en  lovuyt  deia  paret  per  la  part  superior 
pera  asegurar  la  porta  ó  finestra.  Umbral,  linlel, 
lumbral.  Superliminare,  is. 

POSAR  UN  SOBRELLINDAR  ó  SOLA.  fr.  Umbralar. 
Transversam  trabem  parieti  supra  portam  indu- 
cere. 

80BRELLIT.  m.  Superfície  inferior  de  la  pe- 
dra picada  que  descansa  sobre  '1  llit  de  la  que  es- 
tà sota.  Sobrelecho.  Quadrati  lapidis  inferior  super- 
ficies. 

SOBRELLOM.  m.  Tros  de  baqueta  que  posada 
en  lo  llom  del  caball,  sosté  las  demés  pessas  de  la 
guarnició  en  sòn  Uoch.  Lomera,  sobrelomo.  Jumen- 


SOB 


ti  armo  aptatum  lorum.  |]  Aparell  llarch  y  estret 
que's  posa  à  las  béstiasde  càrrega.  Lomillos.  Lon- 
ga  etangustia  clitella. 

80BREMÀ.  m.  Tumor  que's  fa  à  las  cabalca- 
duras  sobre  la  corona  del  casco  de  las  potas  de  da- 
vant. Sobremano.  Osseus  jumentorum  ungulam  in- 
nascéns  tumor. 

80BREMÀNEGA8.  f.  pi.  Espècie  de  mànega 
pera  tapar  las  de  la  camisa.  Coniramangas,  sobre- 
mangas.  Amplioresmanicse. 

80BREMANERA.  adv.  m.  En  gran  manera, 
extraordinàriament,  ab  excés.  Sohremanera.  Supra- 
modum. 

SOBREMITJANA.'f.  nàut.  Yela  quadrada  so- 
bre l'arbre  de  mitjana.  5o6remesaiia.  Quadralum 
velum  supra  epidromum. 

SOBREMUNTAR.  V.  a.  SOBREPÜJAR. 

SOBRENADAR.  V.  n.  Anar  ó  estar  sobre  la  su- 
perfície de  algun  líquit.  Sobrenadar.  Innato,  su- 
pernato,  as. 

SOBRENAIXENSA.  f.  y 

80BRENAIXEMENT.  m.  Naixensa  de  una  cosa 
sobre  de  altra.  Sobrenacimiento.  Supernatale,  is. 

80BRENÀIXER.  V.  a.  Nàixer  una  cosa  desprès 
de  altra,  com  un  fill  desprès  de  fét  lo  testament. 
Sobrenacer,  nacer  despues.  Agnascor,  eris.  j]  Férse, 
créixer  alguna  cosa  sobre  de  altra.  Nacer  sobre  al- 
guna cosa.  Succresco,  is,  subnascor,  eris. 

80BRENAT,  DA.  adj.  Dit  del  fill  que  naix  des- 
près deia  mort  del  pare.  Pòstuma.  Poslumus. 

80BRENATURAL.  adj.  Lo  que  excedeix  los 
termes  de  la  naturalesa.  Sobrenatural.  Supernatu- 
ralis. 

80BRENATURALMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do  sobrenatural.  Sabrenaturalmente.  Supra  vires 
naturae. 

80BREN01MÍ.  m.  Nom  de  casa  ó  de  la  família. 
Sobrenambre,  apellida.  Cognomen,  inis.  (|  Segon 
nom.  Renombre,  sobrenombre.  Agnomen  ,  inis.  [1 
Renom,  motiu.  Sobrenambre,  apodo.  Scomraa,  tis. 

80BREN0MENAR.  v.  a.  Imposar  sobrenom. 
Paner  sobrenambre.  Agnomen  imponere.  j]  Posar 
motiu  ó  nom  de  burla.  Apodar.  Scommata  alicui 
indicere. 

SOBRENTÉNDRER.  v.  a.  Enléndrer  una  cosa 
que  no  s' expressa.  També  s' usa  com  recíproch. 
Sabrentender,  sobreenlender.  Aliquid  non  expres- 
sum  inlelligere.  (|  gram.  suplir.  ||  Ohir  alguna  cosa 
iraperfectament.  Entreoir.  Subaudio,  is. 

80BREÓ8.  ra.  Tumor  dur  que's  fa  sobre  de  al- 
gun os.  Sabrehuesa.  Excessus,  us.  ||  Traball,  mo- 
lèstia, principalment  si  es  ab  freqüència.  Sabre- 
huesa. Incommodum,  i.  ||  met.  Qualsevol  cosa  que 
serveix  de  embaràs  ó  càrrega.  Sobrehueso,  sabre- 
carga.  Superpondium,  ii. 

SOBREPAGA.  f.  Lo  que's  dóna  ademés  de  la 
paga.  Sabre'paga.  Mercedis  accrelio, 

SOBREPART.  m.  Lo  temps  que  inmediatament 
se  segueix  al  part.  Sobreparto.  Puerperium,  ii. 


SOB  CATAU. 

80BREPÀ8.  ni.  Cert  pas  del  caball  que  es  un 
medi  entre'l  pas  y  '1  trot.  Sobrepaso.  Asturconis 
incessus. 

SOBREPELLÍS.  ni.  Espècie  de  roquet  ah  ma- 
negas  perdudas  y  mòlt  amplas,  que  arriba  desde'l 
muscle  fins  à  la  cintura,  del  qual  usan  los  que  ser- 
veixen en  las  funcions  de  iglésia.  Sobrepelliz.  Su- 
perpelliceum,  i. 

SOBREPÉNDRER.  V.  n.  SORPÉNDRER,  SOBREVE- 
NIR, així  's  diu  lambó  del  dia,  de  la  nit,  del  mal 
temps,  etc. 

SOBREPEU.  m.  Tumor  que's  fa  à  las  cabalca- 
duras  sobre  la  corona  del  casco  en  la  part  de  da- 
vant, é  inferior  de  las  potas  de  detràs.  Sobrepié. 
Osseus  juraenti  ungulte  innascens  tumor. 

80BREPINTA.  adv.  m.  Per  de  sobre  del  ca- 
bell. Sobrepeine.  Súper  pecten. 

80BREPLÀ.  m.  nàut.  Perxa,  Has  de  fusta  gros- 
sa y  ampla  que's  posa  sobre  del  ferro  de  la  bodega, 
endentada  y  empernada  damunt  de  la  sobrequilla 
y  en  las  quadernas,  lligant  de  aquest  modo  'I  pla 
ab  las  obras  altas  del  barco.  Sobreplan,  bularcama, 
varenga  de  sobreplan;  puerca,  cochinala.  Lignum 
ligamen  navim  circumcingens. 

80BREPLÉ,  NA.  adj.  Lo  que  sobreíxper  es- 
tar mòlt  ple.  Sobrelleno.  Redundans. 

80BREP0RTA.  f.  Pessa  de  fusta  sobre  las  por- 
tas  interiors  de  las  habitacions,  de  la  qual  penjan 
las  cortinas.  Sobrepuerta.  Pergula,  aï. 

80BREP08AR.  v.  a.  Posar  una  cosa  sobre  al- 
tra. Sobreponer,  superponer.    Superimpono,  is.  || 
Juntarse  mòlt  los  cascos  del  caball.  Sobreponer.  In- 
jungi. 

Posarse  sobre.  Sobre- 


p.  Sobrepueslo.  Supe- 
aparent.  Sobrepueslo. 


80BREP08AR8E.  V.  r 

ponerse.  Superponi. 

SOBREPOSAT,  DA.  p. 

rimpositus.  II  adj.    Fingit, 

Fictus.  II  Lo  que  s'  anyadeix  à  una  obra  perfecta. 

Sobrepueslo.  Superpositus. 

80BREPUJA.  f .  Nova  puja  que's  fa  à  una  ren- 
da. Sobrepuja.  Licitatio,  nis. 

SOBREPUJAR.  v.  a.  Excedir,  aventatjar.  So- 
brepujar.  Supero,  as.  H  Dit  de  lo  que  alcansa  à  al- 
tra cosa  y  excedeix  un  pocb,  així  's  diu  la  viga  so- 
brepuja dos  pams,  etc.  Sobrepujar.  Superegredi, 
proferre  se.  I  Aumentar  lo  preu.  Subir.  Pretium 
augere. 

80BREPUJAT,  DA.  p.  p.  Sobrepujado.  Supe- 
ratus.  II  adj.  Aumenlado,  subido.  Auctus. 

SOBREPtrs.  m.  Sobra  ó  restant  de  alguna  co- 
sa. Resla,  sobra,  resíduo.  Residuum,  i. 

SOBREQUILLA.  f.  nàut.  Fust  gros  de  una  ó 
mès  pessas,  que  de  popa  à  proa  's  col-Ioca  sobre 
de  las  bragadas  de  las  perxas,  unintlas  à  la  quilla; 
serveix  de  fonament  à  la  nau  ,  y  sobre  ella  's  posa 
r  arbre  major.  Sobrequilla.  Crassior  trabs  supra 
carinam  à  prora  ad  pupim  contingens. 

SOBRER,  A.  adj.  sobrant. 

SOBRERIA.  f.  ant.  sobra.  H  Excés,  atreviment. 


SOB  599 

Supercheria.  Impudentia,  a.  ||  Engany,  dolo  ófrau. 
Superclieria.  Dolus.  i. 

SOBRERIGH.  adj.  ant.  Mòlt  rich,  enriquit. 
Enriquecido,  muij  rico.  Yaldè  locuplex. 

SOBREROBA.  f.  Espécic  de  cota,  etc.  ampla 
que's  posa  sobre  del  vestit.  Sobreropa,  sobreíodo, 
sobrevesla,  ropon.  Toga,  íe. 

SOBRE8ALENT.  ant.  y 

SOBRESALIENT.  adj.  Em'meaí.  Sobresaliente, 
eminenie.  Superans,  pra;stans.  ||  adv.  m.  Sobresa- 
lienlemenle.  Prominenler. 

SOBRESALT,  m.  Susto  repentí.  Sobresalto.  Via- 
pentina  formido. 

DE  SOBRESALT,  m.  adv.  De  sorpresa,  deimprovís. 
De  sobresallo,  de  improviso.  Insperatè,  ex  impro- 
viso. 

SOBRESALTAR.  V.  a.  Acométrer  de  repent. 
Sobresaltar.  Improvisum  excipere.  ||  Assustar,  al- 
terar à  algú  repentinament.  També  s'usa  com  re- 
cíproch.  Sobresaltar.  Desubitò  aliquem  terrere. 

SOBRESALTAT,  DA.  p.  p.  Sobresallado.  Su- 
bito  limore  correptus. 

80BRE8ANAR.  V.  a.  Tancar  alguna  ferida 
per  la  superfície  quedant  danyada  interiorment. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Sobresanar.  Plagam 
non  persanare. 

SOBRE8CRIT.  m.  La  cuberta  de  la  carta.  So- 
brescrilo,  sobre,  sobre  carta  ó  carpeta.  Epistolae  in- 
Volucrum,  superscriptum.  ||  Lo  lletrero  ó  direoció 
que's  posa  sobre  de  la  cuberta  de  la  carta.  Sobres- 
crito,  sobre  membrete.  Superscriptum,  i,  supers- 
criplio,  nis.  i  p.  P-  y  adj.  Sobrescrito.  Superscrip- 

tUS.  U  INSCRIPCIÓ. 

PORTAR  BON  6  MAL  soBREscRiT.  fr.  met.  Portar  bo- 
na ó  mala  recomendació.  Llevar  buena  ó  mala  re- 
comendacion,  ó  buenos  ómalospapeles.  Instrumenta 
apta  vel  non  pro  se  habere. 

POSAR  LOSOBRESCRIT.  fr.  y 

80BRE8CRÍURER.  V.  n.  Escríurer  la  direcció 
en  la  cuberta  de  las  cartas,  etc.  Sobrescribir,  poner 
el  sobre.  Superscribo,  is. 

SOBRESEGUR.  adv.  m.  Sens  contingència  ni 
risch,  ab  seguretat.  Sobreseguro.  Ex  tutò. 

SOBRESEGUT,  DA.  p.  p.  Sobresehido.  Super- 
sessus. 

sobreseïment,  m.  Cessació,  1'  acte  y  efec- 
te de  sobreséurer.  Sobreseimienlo.  Supersedendi 
actus. 

SOBRESEHIR.  V.  a.  SOBRESÉURER. 

80BRESELL0.  m.  Segon  sello  que  pera  major 

autoritat  s'  estampa  en  alguna  cosa.  Sobresello.  Si- 
gillo  superpositum  sigillura. 

SOBRESEMBRAR.v.  a.  Sembrar  sobre  '1  sem- 
brat. Sobresembrar.  Supersemino,  as. 

SOBRE8ENYA.  f.  Divisa,  distinctin  que  arbi- 
tràriament prenian  los  caballers  armats.  Sobrese- 
nal.  Insigne,  is. 

SOBRESENYALS.ra. pi.  5o6rcse)la/fs. Insígnia. 

SOBRESÉURER.  V.  a.  Cessar,  desistir  de  al- 


600  SOB 

gun   empenyo  ó  prelensió.   Sohreseer. 


DICCIONARI 

Superse- 
deo,  es. 

SOBRESOL.  m.  EMPKNYA..  2. 

SOBRESOLAR.  V.  a.  Cusir  una  sola  nova  sobre 
la  gaslada  en  las  sabatas.  Sobresolar.  Novam  solam 
calceis  superasuere. 

SOBRESOU,  va.  Salari,  consignació  sobre  '1 
primer  sou.  Sobresueldo.  Superadditum  stipendium. 

SOBRESSADA.  f.  SOBRASSADA. 

SOBRESTANT.  m.  En  las  raanufacluras.  ma- 
jordom. 3.  [|  MESTRE  DE  OBRAS.  1|  adj.  Lo  quc  està  so- 
bre  altra  cosa.  Sobrestauie.  Superstans,  tis. 

SOBRETAULA,  adv.  t.  Inmedialament  desprès 
de  haver  dinat  ó  sopat.  Sobremesa.  Immedialè  post 
prandium;  àdhuc  ad  mensas.  \\  m.  cobretaula. 

SOBRETOT,  m.  sobreroba.  \\  m.  adv.   sobre 

TOT. 

SOBRETRANCANILL.  m.  Fila  de  taulons 
grossos  que  và  entre  '1  trencanill  y  'Is  batiports 
baixos  de  las  portellas.  Sobrelrancanil,  cosedera. 
Tabularum  series  in  navi. 

SOBREVÀLDRER.  v.  a.  Valer  mès.  Superva- 
ler.  Supervaleo,  es ;  plus  valere. 

SOBREVENIR,  v.  n.  Succehir  de  nou  alguna 
cosa.  Sobrevenir.  Supervenio,  is.  H  Esdevenir  una 
cosa  desprès  de  altra.  Sobrevenir.  Supervenio,  is. 
[|  Arribar  de  improvís.  Sobrevenir,  sorprender.  Su- 
pervenio, is.  II  entrevenir. 

SOBREVENT.  m.  naut.  Cop  de  vent  impetuós, 
ó  aument  en  la  forsa  del  que  existia.  Sobreviento. 
Senti  incremenlum.  ||  barlovent. 

e^ar  ó  posarse  à  SOBREVENT.  fr.  Aprofilarse  de 
ell,  guanyar  à  altra  nau  '1  millor  vent.  Eslar  ó po- 
nerse  ú  sobreviento.  Secundo  vento  uti. 

SOBREVESTA.  f.  SOBREROBA. 

SOBREVINGUDA,  f.  Tinguda  improvisla  y  re- 
penlina.  Sobrevenida,  supervencion.  Superventus, 
us. 


SOC 


p.  p. 


Sobrevenido.  Su- 
Sobrevivido.  Su- 


SOBREVUVGUT,  DA. 

perventus. 

SOBREVISCUT,  DA.  p 

perstes. 

SOBREVISTA.  f.  Planxa  de  cer  que  cubre  la 
visera  ó  '1  vuyt  del  morrió  sobre  la  cara.  Sobrevis- 
ta.  Speculare  cassidis  legmen. 

SOBREViURER.  V.  a.  Yíurer  mès  que  altre, 
quedar  en  vida  desprès  de  sa  mort.  Sobrevivir.  Su- 
persura,  es;  superslilem  esse.  ||  m.  La  futura  suc- 
cesió  de  algun  càrrech,  com:  lo  rey  li  ha  otorgat  lo 
soBREviüRER  de  sòn  càrrech  pera  sòn  fill.  Sucesion. 
Designata  successió. 

SOBREVIVENT.  adj.  Qui  sobrevio.  Sobrevi- 
viente.  Superstes,  supervivens. 

SOBREVIVÉNCIA.  f.  V  actey  efecte  desobre- 
víurer.  Supervivència.  Supervivendi  actus.  []  Lo 
temps  que's  considera  à  algú  quant  viu.  Supervi- 
vència. Superviventia,  ae.  jj  Lo  dret  que  té  V  hereu 
à  percibir  per  curt  temps  los  sous  que'l  difunt  dis- 
frutava  en  vida.  Supervivència.  Superviventia,  «. 


SOBRIAMENT.  adv.  m.  Ab  sobrietat.  Sóbria- 
mente.  Sobriè,  moderate.  [j  met.  discretament. 

SOBRIETAT,  f.  Templansa,  moderació  en  lo 
menjar  y  béurer.  Sobriedad.  Sobrietas,  frugalitas, 
atis.  II  Parsimònia.  Sobriedad,  parsimònia.  Absti- 
nentia,  «.  []  met.  discreció,  moderació. 

SÓBRIO,  A.  adj.  Templat  en  lo  menjar  y  béu- 
rer. Frugal,  sóbrio.  Sobrius.  j]  met.  Moderat.  Sò- 
bria, parco.  Sobrius,  parcus. 

SOBRÓS.  m.  sobreós. 

SOBTAR.  V.  a.  y  derivats,  subtar. 

SOBTIL.  adj.  ant.  subtil. 

SOCA.  f.  Lo  tronch  dels  arbres  desde  la  super- 
fície de  la  terra  fins  à  lasbessas,  brassos  ó  forçats. 
Tronco,  pié.  Stipes,  itis.  ||  La  que  queda  de  un  ar- 
bre tallat.  Tocon,  y  tozo  p.  Ar.  Parts  infima  truci 
mutilali.  II  met.  Lo  principi  ó  pare  comú  de  alguna 
família.  Tronco.  Stirpis ,  generis  caput.  l|  Fruyt 
americà  que  serveix  pera  plantar  la  canya  dolsa. 
Soca.  Fruclus  soca.  ||  També  's  pren  pel  tronxo  ó 
cama  de  algunas  piantas,  com  col,  etc.  Tronco, 
troncho.  Caulis,  is. 

SOCA  morta.  met.  La  persona  de  poch  talent  y 
utilitat,  inútil,  Tronco.  Caudex ,  icis,  plumbeus 
homo. 

de  soca  y  arrel.  ra.  adv.  Enterament.  De  ralz, 
de  cuajo.  Radicilús,  fundilüs. 

SOCAR.  v.  a.  Escapar,  tallar  l'arbre  fins  arrani 
à  la  soca.  Deslroncar,  afrailar,  desmochar.  Detrun- 
co,  as. 

SOCARRADA,  f.  y 

SOCARRAMENT.  m.  Obra  de  socarrar.  Socar- 
ria,  chamusquina,  socarrina.  Ambustio,  nis. 

SOCARRAR.  V.  a.  Cremar  lleugerament  la  su- 
perfície de  alguna  cosa  de  modo  que  no  quede  ben 
cuyia  ni  ben  crua.  Achicharrar,  socarrar,  soasar. 
Araburo,  is.  ||  v.  r.  Subfarse,  comensarse  à  cre- 
mar alguna  cosa,  com  lo  pa,  guisado,  etc.  Chamus- 
carse.  Torreri. 

SOCARRAT,  DA.  p.p.  Socarra  do.  Semiuslus.  \\ 
met.  fam.  Tocai  de  algun  vici  ó  passió,  particular- 
ment del  vi.  Chamuscado.  Yitio  notatus,  ebrius. 

SOCARRELL.  m.  Pugó  de  las  oliveras.  Aceiton. 
Negrities,  ei. 

SOCARRIM.  m.  Obra  de  socarrimar.  Chamus- 
quina, socarrina.  Ambustio,  nis.  ||  met.  fam.  Ren- 
yina,  pendéncia.  Chamusquina,  chamusco,  socarri- 
na. !Uxa,  controvèrsia,  se. 

pudir  A  SOCARRIM.  fr.  PUDIR  1  CREMAT. 

SOCARRIMAR,  v.  a.  Cremar  lleugerament  per 
la  part  exterior  alguna  cosa,  com  lo  porch,  etc. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Chamuscar.  Exterius 
leviter  amburere. 

SOCARRIMAT,  DA.  p.  p.  Chamuscado.  Am- 
bustus. 

SOCARRO,  ra.  Astut,  pícaro.  Socarron.  Ver- 
sutus. 

SOCARRONAMENT.  adv.  m.  Pícarament,  ab 


soc 


CATALÀ. 


SOC 


601 


dissimulo  y  afectació.  Socarronamente,  bellacamen- 
le.  Yersiitò. 

SOCARRONÀS.  ra,  aum.  Socarronazo,  socarro- 
nisimo.  Vai'errimus. 

SOCARRONERIA.  f.  Astúcia  y  bellaqueria,  ab 
que  algú  pretén  sòu  interès  ó  dissimula  sa  intenció. 
Socarroncria.  Yersulia,  se. 

SOGAVADA.  f.  Obra  de  socavar.  Socava.  Abla- 
quealio,  nis.  1|  sot.  3.  ||  La  cova  ó  mina  que's  fa  al 
peu  de  la  muralla  pera  tiraria  à  terra.  Socavadura, 
conejo.  Ligo  cuniculus. 

SOCAVAR.  V.  a.  Cavar  per  sola,  quedant  algun 
vuyt  de  superfície.  Socavar.  Ablaqueo,  as,  suíTo- 

diO,  is.  II  MINAR. 

SOCAVAT,  DA.  p.  p.  Socavado.  Suffusus. 

SOCAYRE.  ra.  nàut.  Abrich,  resguart,  defen- 
sa. Socaire,  abrigo,  resguardo,  defensa.  Apricitas, 
alis,  munimen,  inis.  ||  La  part  per  ahont  la  vela 
expel•leix  lo  vent.  Socaire.  Latus  quo  velum  ven- 
tura rejicit.  II  La  part  que  no  traballa  en  qualsevol 
cap,  ja  sia  la  que  està  en  banda  ó  la  que  resta  des- 
de  ahont  està  araarrat.  Socaire.  Quies,  tis.  U  La  cal- 
ma ó  Iranquilitat  que  algú  's  procura,  fugint  del 
en  que  véu  à  altres.  Socaire.  Quies,  tis. 

AGüARDAR  socATRE.  fr.  uàut.  Manlenirse  ferm  lo 
mariner  que  té  en  la  ma  '1  de  un  cap.  Aguantar 
socaire.  Firraiter  reslim  tenere. 

80CH.  m.  Calsat  de  fusía.  Chanclo,  choclo,  zo- 
clo,  zoco,  zueco.  Succus,  i.  |1  Pessa  de  fusta  grossa 
y  alta  de  mès  de  dos  peus,  en  que's  fica  y  assenta 
la  enclusa,  etc.  Cepo.  Cippus,  i.  ||  abarca. 

DORMIR  COM  UN  socH.  fr.  Dormir  profundament. 
J)ormir  como  una  piedra  ó  como  un  cepejon.  Somno 
epultura  esse. 

SOCIABILITAT,  f.  Afabilitat,  facilitat  en  lo 
racte.  Sociabilidad.  Sociabilitas,  atis.  ||  Tracte  ó 
orrespondéncia  de  utias  personas  ab  altras.  Sòcia- 
ilidad.  Sociabilitas,  alis. 

SOCIABLE,  adj.  Qui  es  nat  pera  víurer  en  com- 
panyia, ó  naturalment  inclinat  à  la  societat.  Socia- 
ble. Sociabilis.  II  Amable,  tractable,  que  fàcilment 
s'  acompanya  ab  altre.  Sociable.  Sociabilis. 

80CIABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo  socia- 
ble. Sociabletnente.  Sociali  modo. 

SOCIAL,  adj.  Cosa  de  la  societat  ó  companyia. 
'ocial.  Socialis.  ||  Propi  dels  aliats  ó  confederats. 
'ocial.  Socialis.  |1  Nom  que  donaren  à  una  guerra 
els  romans,  que  comensà  1'  any  de  Roma  661,  ar- 
ninanl  per  quasi  tot  lo  mon  conegut  las  virtuts 
Tópias  de  la  societat.  La  coraensàren  contra  'Is 

mans  sos  mateixos  aliats.  Social.  Socialis. 

SOCIALISME,  m.  Doctrina  filosòfica  que  té  per 

jecte  '1  desarrollo  físich,  moral  é  inleleclual  del 
indivíduo,  1'  aumentde  la  producció,  la  satisfacció 
de  totas  las  necessitats  y  la  harmonia  de  lots  los  in- 
teressos per  medi  de  la  associació  universal.  Socia- 
lismo.  Socialismus. 

SOCIALISTA,  adj.  Partidari  del  socialisme.  So- 
cialista. Seclator  socialismi. 


SOCIETAT,  f.  Companyia,  comunitat,  conso- 
ciació  de  personas.  Sociedad.  Sociclas,  alis.  |1  Cò- 
rners. Sociedad.  Ralio,  nis.  U  Junta  ó  conipanjia  de 
vàrios,  pera  adelaniar  las  facultats  y  ciéncias.  So- 
ciedad. Societas,  alis.  ||  com.  Companyia  de  co- 
merciants. Sociedad,  coiupania.  Societas,  alis.  |1 
Lnió  ó  aliansa  mútua  de  uns  ab  altres.  Sociedad. 
Coinmercium,  ii.  ||  Tnió,  amistat.  Sociedad.  Unió, 
nis,    concòrdia,   aj.  ||  col-legi,   companyia.  ||  ant. 

PACTE. 

SOCIETAT  lleonina.  AqucUa  en  que  tota  la  pèrdua 
es  pera  un  company,  y  la  ganància  pera  altre,  sent 
igual  lo  traball.  Sociedad  leonina.  Leonina  socie- 
tas. 

SOCIETAT  REAL.  Académia  de  Londres  fundada  en 
r  any  1638.  Sociedad  real.  Regalis  acadèmia. 

SOCINIÀ,  NA.  adj.  Cosa  del  socinianisme. 
Sociniano,  trinitario.  Socinianus. 

SOCINIANISME.  m.  Secta  de  antitrinilaris 
del  sigle  16  que  suscitaren  las  beretgias  de  Sabeli, 
Arrio  y  Macedoni.  Lo  principal  fou  Fausto  Socino. 
Socinianismo.  Socinianismus,  i. 

SÓCIO.  m.  Membre  de  alguna  acadèmia,  com- 
panyia ó  societat.  Socio.  Socius,  ii,  collega,  ae.  fl 
COMPANY.  11  En  algunas  comunitats  qui  posseheix 
cert  empleo  de  honor.  Socio.  Socius,  ii.  1|  m.  Inte- 
ressat, participant  en  lo  buch  y  sa  propietat.  Ac- 
cionista, socio.  Parliceps,  ipis. 

SÓCOL.  m.  Part  quadrada  de  la  basa  del  pedes- 
tal en  la  fàbrica,  pera  alsar  la  arquitectura.  Zóca- 
lo,  suela.  Zocalus,  i.  ||  En  las  orgas  pessa  coraun- 
ment  cilíndrica,  de  las  que  componen  las  flautas 
anomenadas  llengüeleria.  Zócalo.  Cilindrus,  i. 

SOCOLLADA.  f.  nàut.  Sacudida  violenta  que 
experimenta  un  buch  per  un  gran  cop  de  mar,  al 
càurer  la  proa  sobre  aquest.  Socollada.  Yeheraens 
jaclus.  II  La  estirada  que  reb  un  cap  ó  un  aparell, 
afluixantse  de  repent  en  los  conlínuos  moviments 
del  buch.  Socollada.  In  navim  raaris  jaclus. 

DONAR  socoLLADAS.  fr.  Copcjar  las  velas  conira 
'Is  arbres,  etc.  Gualdrapar,  socollar;  dar  gualdra- 
panos.  Quatio,  is.  ||  Se  diu  dels  caps  y  aparells 
que  sufreixen  à  menut  la  estirada  de  aquest  nora. 
Dar  socolladas.  Quati. 

SOCOR.  m.  SOCORRO. 

SOCÓRDIA.  f.  ant.  peresa. 

SOCORREDOR,  A.  m,  y  f.  Qui  socorre.  So- 
corredor.  OlÏÏciosus;  auxilium  ferens. 

SOCORREGUT,  DA.  p.  p.  Socorrido.  Auxilio 
levalus. 

SOCÓRRER,  v.  a.  Ajudar,  amparar,  donar  au- 
xili, remediar  alguna  necessitat.  Socórrer,  subve- 
nir,  auxiliar.  Succurro,  subvenio,  is;  opera  ferre. 
II  Donar  en  compte  part  de  lo  que's  déu.  Socórrer. 
Debiti  parlera  pro  subsidio  solvere.  ||  v.  r.  Reme- 
diarse.  Socorrerse.  Succursum  esse,  subveniri. 

SOCORRO,  ra.  y 

SOCORS  Ó  SOCÓS.  m.  ant.  Ajuda,  auxili,  am- 
paro.  Socorro,  Adjumentum,  i,  ops,  i.  ||  L'  acte  y 


602 


SOF 


DICCIONARI 


SOL 


efecte  de  socórrer.  Socorro.  Subsidium,  ii.  [|  La 
part  de  diner  qne's  dóna  à  compte  de  lo  que's  déu. 
Socorro.  Subsidium,  ii.  ||  rail.  L'  aument  de  tropa 
que  s'  envia  à  auxiliar  à  la  que  està  en  perill  de 
sucumbir.  Refuerzo,  socorro.  Suppetiae,  arum,  sub- 
sidium, ii.  II  La  provisió  de  víurers  ó  municions 
que  s'  entran  en  una  plassa  sitiada  ó  amenassada. 
Socorro.  Annonae  subsidium. 

FÉR  socós.  fr.  ant.  socórrer. 

SOCRÀTIGH,  CA.  adj.  Cosa  de  Sócrates,  filo- 
sop  ateniense  y  sa  doctrina,  mestre  de  Plató,  que 
fou  tingut  pel  mès  sabi  dels  homes.  Socrdtico. 
Socraticus. 

80DEGAR.  v.  a.  ant.  Manejar  la  porta.  Menear 
6  tocar  la  puerta.  Oslium  raovere.  |  obrir,  sacü- 

DIR,    SOMÓÜRER. 

SODOLLAR.  V.  a.  y  derivats,  saciar,  atipar. 

SODOMIA,  ra.  Pecat  deshonest  contra  la  natu- 
ralesa, ó  entre  personas  de  un  mateix  sexo,  ó  en 
vas  indegut.  Prengué  '1  nom  de  Sodoma  ciutat  de 
Palestina.  Sodomia.  Sodomia,  ae. 

SODOMITA.  adj.  Bujarró,  qui  comet  sodomia- 
Bugre,  sodomita.  Sodomita,  ae.  ||  m.  Home  torpe, 
obsceno.  Sodomita.  Draucus,  i.  ||  pi.  Habitants  de 
Sodoma.  Sodomitas.  Sodomitaí,  arum. 

SODOMÍTIGH,  ca.  adj.  Cosa  de  sodomia.  So- 
domitico.  Sodomilicus. 

SOFERIR,  SOFÉRRER,  SOFERTAR  Y  SO- 
FIR.  v.a.  ant.  sufrir. 

SOFIRENSA.  f.  ant.  SÜFRIMENT. 

SOFIRENT.  m.  ant.  sufridor. 

SOFISMA,  f.  Argument  capciós  ab  apariéncia 
úe  veritat.  Falacia,  sofisma,  paralogismo.  Sofisma, 
lis,  paralogismus,  i. 

SOFISTA,  m.  En  sòn  principi  fou  lo  mateix 
que  filosop  aparent;  desprès  lo  mateix  que  sabi, 
orador,  eloqüent,  erudit:  en  lo  dia  qui  tira  à  en- 
ganyar ab  sofismas.  Sojista.  Sophista,  ae. 

SOFISTERIA.  f.  La  apariéncia  ó  ficció  subtil 
de  algunas  rahons.  Sofisteria.  Sophisma,  tis, 

SOFISTICACIÓ,  f.  Falsificació,  adulteració  de 
alguna  cosa.  Sofislicacion.  Adulteratio,  nis, 

SOFtSTICAMENT.  adv.  m.  Enganyosa,  apa- 
rentment. Sofisticamente.  Sophisticè. 

SOFISTICAR.  V.  a.  Embrollar,  persuadir  ab 
sofismas.  Sofisticar,  sofistear.  Sophismatibus  illude- 
re.  11  Adulterar,  falsificar,  contrafer.  Sofisticar.  Fal- 
so,  as. 

SOFÍSTICH,  ca.  adj.  Aparent,  fingit  ab  suti- 
lesa.  Sofistico.  Sophisticus.  I  Cosa  de  sofisma.  So- 
fistico. Sophisticus. 

SOFOCACIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  sofocar.  Sufo- 
cacion,  ahogamiento.  Suífocatio,  nis.  1|  Malaltia  de 
pit  que  consisteix  en  la  dificultat  de  respirar.  Su- 
focacion,  asma.  Asthma,  tis. 

SOFOCAR.  V.  a.  SUFOCAR. 

SOFRA.  m.  Corretja  que  s'  acomoda  al  llom  de 
las  caballerias  pera  que  mantinga  en  sòn  lloch  las 


demés  pessas  de  la  guarnició.  Lomera.  Lorum  ar- 
mo jumenti  aptatura. 

SOFRAGA.  f.  La  part  de  sola  del  genoll.  Cor- 
va.  Poples,  itis.  |1  La  de  la  bèstia.  Jarrele,  corva, 
corvejon.  Sufrago,  nis. 

SOFRAGANI.  adj.  ant.  süfragàneo. 

SOFRE.  m.  Fòssil  de  color  groch  mès  6  ménos 
viu,  inflamable,  que's  troba  en  massa  ó  cristallisat 
en  distinctas  íormas;  y  '1  còrners  lo  presenta  en 
estat  sólit  y  en  estat  pulverolent;  fa  una  flama  bla- 
venca,  olor  sufocant,  y  són  quasi  innumerables 
sos  usos  económichs,  farmacéutichs  y  medicinals. 
Azufre,  acrebile,  alcrebile.  Sulphur,  is. 

sofre  viu.  Aquell  que  està  alerrossat  y  roig, 
sens  que  1'  hajan  fos.  Azufre  vivo.  Sulphur  vi- 
vum. 

SOFREGIR.  V.  a.  Fregir  un  poch  ó  per  damunt. 
Rellogar,  sofreir,  sancochar,  salcochar.  Leviter  fri- 
gere.  |1  Fér  tornar  rossa  la  carn,  Perdigar,  soasar. 
Leviter  frigere. 

SOFREGIT,  DA.  p.  p.  Sofreido,  sofrilo.  Levi- 
ter friclus. 

SOFRENADA.  f.  Cop  que's  dona  ab  lo  fré  à  la 
cabalcadura  quant  no  's  subjecta  al  caballer.  So- 
frenada.  Refi'renatio,  nis.  1|  met.  Reprehensió  forta 
pera  contenir  à  algú.  Sofrenada.  Aspera  repre- 
hensió. 

SOFRENAR.  V.  n.  refrenar. 

SOGA.  f.  Corda  de  espart.  Soga.  Oflla,  ae. 

SOGRE,  A.  m.  y  f.  Los  pares  de  la  muller  res* 
pecte  del  marit,  y  'Is  de  aquest  respecte  de  aque- 
lla. Suegro.  Socer,  socerus,  i.  |1  fam.  Nom  que  en 
algunas  parts  donan  los  clergues  al  breviari.  Sue- 
gra.  Breviarium,  ii. 

i  TU  t'  ho  dich,  sogra,  ententhi,  nora.  ref. 
que  s'  usa  quant  parlant  à  un  se  reprèn  indirecta- 
tament  à  altre  que's  vól  que  ho_[entenga  y  's  cor- 
regesca.  A  ti  te  lo  digo,  hijuela,  entiéndelo  tú,  mi 
nuera.  Quod  alteri  dico,  tu  tibi  dictum  putas. 

LA  SOGRA  NO'S  RECORDA  DE  QUANT  FOU  NORA.  ref. 
LO    RECTOR  NO'S  RECORDA  DE  QUANT  FOU  ESCOLÀ. 

UNA  SOGRA  QUE    FEREN    DE    SUCRE,    ENCARA  'l  CAP 

DEL  NAS  LI  AMARGAVA,  ref.  Denofa  la  mala  condició 
de  las  sogras.  Suegra,  ni  aun  de  azúcar  es  huena. 
Nulla  socrus,  quamvis  mellea,  dulcè  sapit. 

SOGUILLA.  f.  Cadeneta  ó  colleret  de  or  que 
portan  las  donas  per  adorno.  Soguilla.  Monile,  is. 

SOJORN.  m.  ant.  descans,  repós. 

SOJORNAR,  v.  a.  ant.  descansar,  reposar, 

SOL.  m.  L'  astre  del  dia,  planeta  de  qui  rebea 
la  llum  tots  los  demés  y  tot  lo  mon.  Sol.  Sol,  is, 
titan,  is,  phaïbus,  i.  |1  Se  diu  de  la  persona  espe- 
cial en  bellesa,  sabiduria  ó  santedat.  Sol.  oi.  Sis. 
II  Se  diu  del  dia,  prenent  la  causa  pel  efecte. 
Sol.  Sol,  is.  II  met.  Tot  lo  que  dóna  llum  física  ó 
moral.  Sol.  Sol,  is.  1|  quira.  L' or  entre  'Is  metalls. 
Sol.  Aurum,  i.  1|  Los  raigs  en  la  custòdia  y  qualse- 
vol altra  cosa  que  representa  dit  planeta.  Sol.  Sol, 
is.  I  PAVIMENT,  11  mús.  La  veu  musical  quatre  puntg 


SOL 


CATALÀ. 


SOL 


603 


mès  altaque'l  do.  Sol.  Quitila  musicalis  vox,  j]  En 
la  música  y  ball.  solo.  \\  anl.  empenta..  |  pi.  mel. 
Se  diu  dels  ulls  clars  y  hermosos.  Soles.  Radiantes 
oculi.  II  adj.  Únich  en  sa  espècie.  Solo.  Solus.  | 
Solitari,  sens  companyia.  Solo,  solitario.  Solus, 
solitariüs.  |  Sens  acompanyament.  Solo,  sin  séqui- 
to.  Incoraitatus.  ||  Sens  mescla,  com:  vi  sol.  Puro, 
solo.  Solus,  nudus.  ||  Qui  no  lé  araparo  de  ningú. 
Solo.  Ab  omnibus  dcreliclus.  ||  cul.  3.  U  adv.  ra. 

SOLAMENT. 

SOL  ASSOLAT,  loc.  faui.  Enterament  sol.  Solito 
solito.  Solus  omninò. 

SOL  COM  üNA  ÒLIBA.  expr.  Sèns  parents  6  qui 
sempre  và  sol.  Solo  como  el  espàrrago.  Solus,  nu- 
llacognalione  munitus. 

SOL  DE  GALL.  i\om  que  donan  los  pescadors  à  una 
boya  de  cinch  pessas  de  suro,  pròpia  del  palangre. 
Sol  de  gallo.  Retis  sic  dicta. 

SOL  DE  GITANOS.  LLUNA. 

SOL  DE  MARS.  oxpr.  pera  denotar,  que'l  sol  de 
aquest  mes  es  mòlt  fort  y  danyós.  Sol  de  marzo 
hiere  como  mazo.  Martius  ora  virum  sol  tamquam 
malleus  icit. 

SOL  DE  MONTALVi.  LLUNA.  ||  PLUJA. 

SOL  ESPANTAT,  met.  Sc  diu  quant  se  ï  interposan 
alguns  nuvolels  que  no  li  deixan  despedir  sa  llum 
ab  tota  claredat  y  forsa.  Sol  con  imas.  Sol  refugus. 

SOL  FORT.  Se  diu  de  quant  escalfa  mòlt.  Sol  fuer- 
te.  Sol  urens. 

SOL  ixENT.  La  part  de  llevant.  Oriente.  Oriens, 
lis. 

SOL  y  VERN.  loc.  Enterament  sol.  Solitario,  solo. 

litarius.  11  SOL  com  una  òliba. 

AL  EIXIR    Ó    NÀIXER  LO    SOL.  m.    adV.  À    PUNTA  DE 

L. 

AL  PÓNDBERSE  'l  SOL.  m.  adV.  A   POSTA  DE  SOL. 

AL  SOL.  m.  adv.  A  puesto  que  ell  toca.  Al  sol. 
ub  soie. 

AL  SOL  POST.  m.  adv.  Desprès  de  post  lo  sol.  Al 
jtol  jtuesto,  al  anochecer.  Imminente  nocte,  inum- 
rante  vespere. 

ARRIBAR  AL  SOL  Ò  VÉURERSE  'l  SOL.  CXp.  pera   CX- 

icar  havér  arribat  al  últim  de  las  cosas  ménlres 
e  'n  busca  altras  ò  de  las  que's  van  gastant.  La 
llima  sardina  de  la  banasla;  dar  la  pez.  Nil  ultra 
esiduum  esse. 

k  SOL  Y  SERENA,  m.  adv.  Al  ras  de  nit  y  de  dia. 

sol  y  serena.  Sub  dio. 

cAüRER  LO  SOL.  fr.  Fér  mòlta  calor.  Dejarse  caer 
I  calor  ó  el  sol.  Jlustum  augeri. 

DE  SOL  ARREL.  m.  adv.  DE  SOCA  Y  ARREL. 

DE  SOL  A  SOL.  m.  adv.  Desde  que  ix  finsà  que's 
pon.  De  sol  à  sol.  A  solis  orlu  usque  ad  occassum; 
quantus  est  dies. 

EIXIR  LO  SOL.  fr.  Presentarse  à  nostra  vista.  Sa- 
lir,  amanecer  el  sol.  Orior,  iris. 

ENTRARL0S0LALCAP.fr.  Ferir  lo  sol  ab  ardor 
violent  de  modo  que  fassa  mudar  lo  calor.  Senlarse 
el  sol.  lasolarí.' 


jugarse'l  sol  abans  de  EIXIR  ò  NÀIXER.  lef.  Es- 
tar algú  tant  viciat  en  lo  joch  que's  juga  üns  lo  qne 
no  té.  Jugar  el  sol  antes  de  nacer  ó  antes  que  nazca; 
jugarse  hasta  la  camisa.  Etiam  solem  in  ludo  peri- 
clitari. 

LLEVAR  DEL  SOL.  ant.  Nacimienlo  del  sol.  Solis 
orlus. 

MÈS  VAL     SOL  QÜE     MAL   ACOMPANYAT,    ref.    DCUOta 

que  es  preferible  la  soledat  à  la  mala  companyia. 
Mas  vale  solo  que  mal  acompanado.  Yir  solus  me- 
lior,  malèquaracomilatushabelur. 

NO  AixüGARÉM  PER  SOL  QUE  FASSA.  fr.  fam.  peia 
denotar  que  no's  pót  reduhir  à  algú  à  que  fassa  lo 
que  es  rahò.  Ao  poder  hacer  carrera  con  alguno. 
frustrà  aliquem  officii  admonere. 

ORSERVAR  LO  SOL.  fr.  astrou.  Especular  los  movi- 
ments de  ell  ab  los  instruments  que  hi  ha  pera  això. 
Observar,  fijar  el  sol.  Speculiri  solem.  ||  Observar 
la  altura  meridiana  de  ell.  Tomar,  pesar  el  sol.  So- 
lem perpendere. 

PARTIR  LO  SOL.  fr.  esg.  Col-locarse  'Is  combatents 
de  modo  que  la  llum  del  sol  los  servesca  igual- 
ment. Partir  el  sol.  Pugnatores  in  aiqualis  solis  lu- 
mine  collocari.  ||  ant.  observar  lo  sol. 

PÉNDRERLO  SOL.  fr.  Posarse  en  lloch  à  proposi 
pera  rébrer  sas  impresions.  Tomar  ó  coger  el  sol, 
ponerse  al  sol.  Solem  captaré. 

PICAR  LO  SOL.  fr.  Escalfar  massa.  Picar  el  sol.  So- 
lem captaré. 

PÒNDRERSE  'LSOL.fr.  Ocultarse  davall  del  hori- 
sont.  Morir,  ponerse  el  sol.  Occidere. 

POSAR  1  ALGÚ  AHONT  NO  VEJA  SOL  NI  LLUNA.  fr.  PO- 

sarlo  en  una  presó  ó  calabosso  obscur.  Poner,  meler 
à  alguno  en  donde  no  vea  ó  no  le  dé  elsol.  In  tetrüm 
carcerem  ocludere. 

QUANT  HA  DE  FÉR  SOL  JA  COMENSA  DEMATÍ.  ref. 

Aconsella  la  moderació  y  bon  modo  de  procehir; 
perquè  'Is  excessos  de  la  juventut  abrevian  la  vi- 
da. Quien  quisiere  ser  mucho  tiempo  viejo,  comién- 
celo  presto.  Si  longum  velit  esse  senex,  cito  quis- 
que  senescat. 

QUANT  LO  SOL  IX,  PERA  TOTHOM  IX.  ref.  pera  deno- 
tar que  no'ns  faltarà  la  providència  divina;  y  tam- 
bé que  debem  fèr  als  demés  participants  de  nostres 
béns  y  felicitats.  Cuando  Dios  amanece,  para  todos 
amanece,  para  todos  sale  el  sol.  Omnibus  sol  ori- 
turincoelo;  cum  sol  oritur,  cunctis  orilur. 

QUANT  SE  PENSA  QUE  PLOURÀ, 'l  SOL  TRASPUNTA.  ref. 

.SÈNS  POR  VENEN  LOS  HOSTES.  |1  Expüca  havér  surtit 
enterament  vanas  las  esperansas  de  lo  que's  pre- 
tenia. No  ballar  nidos  donde  se  piensa  ballar  pdja- 
ros.  Spe  frustiari,  deludi.  1|  Denota  que  algú  troba 
grans  dificultats  en  la  consecució  de  alguna  cosa 
que's  creu  mòlt  fàcil.  Cuando  pienses  meler  el  dientc 
en  segura  toparàs  en  duro.  Qua3  duco  facilia,  saepè 
oculta  reperiunlur. 

TOCAR  LO  sol  k  ALGUNA  PART.  Il•luminaria.  Ba~ 
nar  el  sol  algun  espacio.  Illumino,  as. 

TRAURER   MÉS  AL  SOL    QÜE  NO    TÉ  k  l'   OMBRA.  loC. 


604 


SOL 


DICCIONARI 


SOL 


prov.  ab  que  pretén  algú  persuadir  que  té  mès  de 
lo  que  realment  té.  Echar  millaradas,  dol•lonadas, 
pesos,  elc.  Divitias  verbis  augere;  auri  montes  jac- 
tare. 

SOLA.  m.  La  part  de  sola  del  calsat.  Suela.  So- 
lea,  fulmenta,ae.  j]  Cuyro  ó  pell  de  bou  assahona- 
da.  Suela.  Coriura,  ii,  solea,  íe.  [)  planta  del  peü. 
II  arq.  Tros  de  fusta  sobre  de  un  pilar  6  encastada 
à  la  paret,  pera  que  s'  assente  bè  la  viga.  Zapala, 
suela,  nudillo.  Tignum  injuclum  vel  conneclens.  | 
La  de  fusta  que  sosló  alguna  paret  ó  envà ,  corn  lo 
llindar  de  la  porta,  etc.  Suela.  Trabs  solaris.  ||  La 
que's  posa  sobre  de  altra  cosa,  peraalsarla.  Suela. 
solera.  Solea,  se.  ||  La  superfície  inferior  del  pa  y 
algunas  altras  cosas.  Suelo.  Soluni,  i.  ||  peu.  1.  || 
Lo  llistó  de  ferro  en  que  descansan  los  balustres  6 
ferros  del  balcó  6  barana.  Barandal.  Ferri  solea  ubi 
clathri  finguntur. 

i  soLAS.  m.  adv.  De  amagat.  A  solas,sin  tesligos. 
Solitè.  II  Sens  ajuda  de  altres.  À  solas.  Citrà  alte- 
rius  opem.  ||  En  retiro,  fora  del  còrners  de  la  gent. 
A  solas,  d  parle.  Seorsim,  sine  arbitriis. 

DE  DOS  SOLAS.  loc.  Se  diu  de  las  sabalas  que  te- 
nen la  sola  en  doble  ó  bè  abultada  ab  retalls.  De 
dossuelas.  Dupla  solea. 

GRAN  DE  SOLA.  loc.  Se  diu  de  la  sabata  de  sola 
mès  ampla  de  lo  que  requereix  la  planta  del  peu. 
Banado  de  suela.  Laxior  solea. 

NO    ARRIBARÀ    LA  SOLA  DE  LA  SABATA  DE  ALGÚ.    ff. 

pera  denotar  que  algú  es  mòlt  inferior  à  altre  en 
allò  de  que  's  parla.  No  llegar  alzancajo.  Alio  lon- 
gè  inferiorem  esse. 

SOLÀ.  ra.  Yent  de  la  part  de  llevant.  Esle,  so- 
lana, euro.  Eurus,  i. 

SOLACES.  m.  pi.  ant.  diversions,  plers. 

SOLAMENT,  adv.  m.  Ab  tal  que.  Solamente. 
Tanlúm,  durataxal.  ||  únicament  ,  merament,  [j  m. 

PAVIMENT.  II  pi.  fonament. 

SOLANA,  f.  Lloch  ahont  bat  lo  sol  de  ple  à  ple. 
Solano,  resolano,  solejar.  Solàrium,  ii. 

SOLANÀS.  m.  aum.Solà  calent  y  molest.  Sola- 
nazo.  Callidus  eurus. 

SOLANO,  m.  planta,  dulcamaha,   herba  nova. 

SOLAPA,  m.  Part  dels  vestits  que  cabalca  so- 
bre altra  en  lo  pit.  Solapa.  Yestis  pars  alteri  super- 
posita.  H  met.  Ficció,  dissimulo.  Colorido,  solapa. 
Animi  integmentum.  ||  Entre  menescals  cavitat  en 
una  ferida  que  presenta  petita  boca.  Solapa.  Sub- 
cava  ulceris  caverna. 

ANAR  ó  VENIR  AB  soLAPAS.  fr.  Usar  de  astúcias  pe- 
ra enganyar.  Raposear.  Yulpinos  mores  induere. 

SOLAPADAMENT.  adv.  m.  Ab  intenció  dis- 
simulada. Solapadamente .  Subdolè. 

SOLAPAR.  V.  a.  Cabalcar  la  solapa.  Solapar. 
Yestis  partem  superpositam  esse  alteri.  ||  Encubrir 
fingir  pera  enganyar.  Solapar.  Dissimulo,  as;  sub- 
dolè velaré. 

SOLAPAT,  DA.  p.  p.  Solapado.  Superpositus. 


II  adj.  Dissimulat,  de  segona  inteüció.  Dohlado, 
solapado.  Tortuosus. 

SOL  APARIA,  f.  SOLAPA.  2. 

SOLAR.  V.  a.  Posar  solas  à  las  sabatas.  Solar. 
Calceos  fulmentis  muniré.  |  Posar  plantillas  ó  so- 
lelas  à  las  initjas.  Solelar,  solelear,  echar  solelas. 
Soleis  caligas  muniré.  ||  m.  solana.  ||  Paviment, 
pla  terreno  de  un  edifici.  Suelo,  solar.  Solum,  i, 
àrea,  se.  ||  Terradel,  galeria  ó  eixida  pera  péndrer 
lo  sol.  Azoiea,  solana.  Solàrium,  ii.  [j  Lo  sol  de  la 
casa  antígua  de  ahont  descendeixen  los  homes  no- 
bles. Solar,  solariego.  Ijltima  stirps.  I  adj.  Lo  que 
pertany  al  sol.  Solar.  Solarius,  solaris. 

SOLARI.  m.  Terral  de  las  casas  dels  antichs  ro- 
mans. Solario.  Solàrium,  ii. 

SOLÀ8.  m.  Consol,  pler,  alívio  en  los  traballs. 
Solaz.  Solatium,  oblectamenlum,  i.  ||  soroll,  rüí- 
DO,  AVALOT.  II  m.  fam.  aum.  Sol  fort  y  ardent.  So- 
lazo.  Sol  urens. 

MAL  SOLAS.  loc.  Mal  tractc  ó  consol.  Mal  tralo. 
Perversa  agendi  ratio. 

SOLASSAR.  V.  a.  Alegrar,  divertir,  consolar. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Solazar.  Delecto, 
as. 

SOLATGE.  m.  Lo  pòsit  ó  mares  que  deixan  los 
líquils.  l'oso,  asiento,  heces,  suelo,  hez,  solada,  y 
Jwndarras.  p.  Rioj.  Ftex,  aicis,  fedimentum,  i. 

SOLATRE  Ó  SOLATRO.  m.  planta,  herba  mo- 
rada. 

SOLCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  solca.  Surcador. 
Sulcalor,  is. 

SOLCAR,  v.  a.  Fér  solchs.  Surcar.  Sulco,  liró, 
as,  P  agr.  porgar.  |1  met.  Fér  rallas  à  manera  de 
solchs.  Surcar.  Sulco,  as.  |  met.  Caminar  per  al- 
gun líquit  dividintlo,  com  fa  la  nau,  etc.  Surcar. 
Sulco,  as,  findo,  is. 

SOLCAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  las  plantas  que 
no  tenen  més  que  una  cama.  Surculado,  surculoso. 
Sureu  losus. 

SOLCH.  m.  La  rastre  que  deixa  la  arada  per 
ahont  passa.  Surco,  sulco.  Sulcus,  i,  striga,  ae.  | 
Lo  que  fan  los  llauradors  desde  un  extrem  de  la 
terra  al  altre.  Vesana.  Paralela  sulcus.  |1  met.  La 
ralla  ó  senyal  que  deixa  la  nau  sobre  de  la  àygua. 
Surco.  Sulcus,  i.  |1  Lo  senyal  que  à  manera  de  solch 
fan  unas  cosas  sobre  de  altras.  Surco.  Sulcus,  i.  || 
Arruga  en  la  cara.  Surco.  Sulcus,  i. 

SOLGIADA  Y  SOLCIDA.  f.  Esbalmament,  es- 
llabissament  de  paret,  marge,  etc.  Asolamiento.De- 
solatio,  nis. 

SOLCIR.  v.  a.  Torrar  massa.  CMcharrar.  Uro, 
is.  II  V.  r.  Recremarse;  agafarse  'Is  guisados  per 
falta  de  such,  ò  abrasarse  'Is  sembrats  per  massa 
calor.  Asurarse.  Exuri.  |1  Corcarse  la  fusta.  Carco- 
merse.  Exedo,  contabesco  ,  is.  ||  enfonzarse.  1.  || 
Esbalmarse  algun  edifici,  marge,  etc.  Desgajarse, 
desplomarse.  Corrui. 

SOLCIT,  DA.  adj.  Se  diu  de  lo  que  està  cuyt  ó 
cremat  del  sol.  Asurado.  Adustus.  1|  enfonzat. 


SOL 


CATALÀ 


SOL 


605 


I 


I 


SOLDÀ.  m.  Títol  dels  prínceps  mahometants. 
Soldan.  Inier  turcos  Iraperator. 

SOLDADA,  f.  Salari,  sou  del  jornaler.  Soldada, 
salaria.  Siipendium,  ii. 

ESTAR  k  SOLDADA,  fr.  Servir,  estar  en  amo.  Estar 
en  amo,  ó  à  soldada  ó  al  sueldo  de  alguno.  Subali- 
quo  nierere. 

QUI  GUANYA  SOLDADA.  Soldadevo.  Mepcenarius,  sti- 
pendariura,  ii. 

SOLDADER.  m.  ant.  Soldat  mercenari.  Merce- 
narius  miles. 

i^OLDADESCA.  f.  Exércil  y  professió  de  soldat. 
SoJdadesca.  MiliUira  calerva. 

SOLDADESCH  ,  CA.  adj.  Cosa  de  soldat.  Sol- 
dadesco.  Mililaris. 

SOLDADET.m.  d.  Soldadico,  illo.  Parvus  miles. 

SOLDADOR,  m.  Qui  solda.  Soldador.  Ferrumi- 
nalor,  is.  \\  Instrument  ab  que  's  solda.  Soldador. 
Ad  ferruminandum  instrumentum. 

SOLDADURA,  f.   La  unió  natural  ó  artificial 

de  dos  cosas  divididas.  Soldadura.  Commisura,  ae. 

II  Material  à  propòsit  pera  soldar.  Soldadura.  Plura- 

batura,  ae,  ferrumen,  inis.  ||  La  unió  de  la  ferida 

ó  llaga.  Cicatrizacion,  soldadura.  Cicatricalio,  nis. 

[|  La  acció  de  soldar.  Soldadura.  Ferruminalio,  nis. 

SOLDAN.  m.  ant.  soldat. 

SOLDANELLA.  f.  Planta  petita  de  camas  flexi- 
bles, sarmeniosas,  rogencas,  que  s'  extenen  per 
terra ;  fullas  de  figura  de  ronyó,  llisas,  relluhen- 
tas,  espessas,  plenas  de  un  such  lletós,  ab  cuas 
Uargas.  Es  purgant.  Soldanela.  Brassicha  marina, 
convolvulus  soldanella. 

SOLDAR.  V.  a.  Apegar  una  cosa  ab  altra  natu- 
ral ó  artificialment.  Soldar.  Ferrumino,  consolido, 
as.  II  nàut.  ant.  calafatejar.  ||  v.  r.  Enfortirse. 
Consolidarse,  solidarse.  Solido,  as.  ||  ünirse  natu- 
ralment alguna  cosa.  Soldarse.  Coalesco,  is.  |  Clóu- 
rer.se  las  llagas  ó  feridas.  Cerrarse.  Cicatricari. 

SOLDAT  ,  DA.  p.  p.  y  adj.  Soldado.  Ferrurai- 
natus.  II  m.  Qui  serveix  en  la  milícia  à  peu  óàca- 
ball.  Soldado.  Miles,  itis.  |1  met.  Mòlt  destre  y  es- 
forsat  en  la  milícia.  Soldado.  Slrenuus  miles.  ||  pi. 
Abundància  de  espurnas  que  despedeix  lo  foch,  y 
ab  que  solen  divertirse  'Is  noys.  Moscas.  Scintillae, 
arum. 

SOLDAT  BORRATXO.  Trossct  de  fusta,  etc.  ab  un 
xich  de  plom  posat  dissimuladament  en  un  extrem, 
per  medi  del  qual  se  queda  sempre  de  un  mateix 
modo,  y  serveix  de  diversió  als  noys.  Dominguillo, 
trehejo.  Latrunculus,  i. 

SOLDAT  DE  CABALL.  met.  Dít  dc  alguna  dona  mòlt 
alta  6  forta  y  varonil.  Sargenlon.  Procera  nimisfse- 
mina. 

SOLDAT  DEL  PAPA.  ECCLESiisTicD.  ||  Dít  del  militar 
cobart.  Soldado  de  agua  dulce.  Laborum  expers 
miles. 

SOLDAT  DE  MAR.   Qui  serveix  al  rey  en  la  mar. 
Soldado  de  marina.  Epibata,  íb. 
SOLDAT  DE  i  PEU.  L'  armat  de  fusell,  bayoneta  y 

TOMO  II. 


Tomar  d  sueldo,  pagar 
I  p.  p.  de  soldejar,  Pa- 


Yici  que's  comet  fal- 
Solecismo.  Solecis- 


sense  caball.  Soldado  de  à  pié,  ó  de  infanteria,  in- 
fanle,  peon.  Pedes,  tis. 

SOLDAT  RAS.  Militar  sèus  algun  grau.  Soldado  sim- 
ple ó  raso.  Manipularius,  grogarius  miles. 

SOLDAT  SENSE  PAGA.  'L  quo  cstà  privat  del  sou. 
Soldadado.  Mre  dirutus  miles. 

SOLDAT  VELL.  Lo  que  ha  servit  mòlts  anys.  Solda- 
do viejo  ó  veterana.  Yeteranus  miles. 

AGÜANTARSE COM  ÜN SOLDAT  VELL.  fr.  AGÜANTARSE. 

LO  BON  SOLDAT  MAY  RECULA.  Joc.  prov.  que'us  acou- 
sella  tenirnos  ferms  en  alguna  resolució.  Los  sol- 
dades valerosos  no  retroceden  jamàs.  Miles  forlis 
nunquam  decedit,  nemini  dat  palmam. 

QüEDARSE  SOLDAT  DE  i  PEU.  fr.  mct.  fam.  Anar  à 
peu  '1  qui  anava  à  caball.  /r  6  quedar  de  infanteria. 
Peditem  incedere.  |1  No  lograr  algú  lo  que  pensa- 
va. Anuhlarse,  soplarse  las  manos  ò  las  unas,  que- 
darse  aspérges.  Spe  fraudari. 

SOLDATESCA.  f.  SOLDADESCA. 

SOLDA  VALL.  m.  cul.  3.  ||  Cap  davall,  1'  ex- 
trem mès  baix  de  alguna  cosa.  Parte  inferior,  últi- 
ma. Ima  pars. 

SOLDEJAR.  V.  a.  ant. 
el  sueldo.  Stipendiare. 

SOLDEJAT.  adj.  k  sou. 
gado.  Slipendiatus. 

SÓLDRER.  V.  a.  SOLER. 

SOLEGISME.  m.  gram. 
tant  à  las  reglas  gramaticals, 
mus,  i. 

SOLEDAT,  f.  Desert,  lloch  solitari.  Soledad. 
Solitudo,  inis.  ||  Privació,  falta  de  companyia.  So- 
ledad. Solitudo,  inis.  I  Orfandat,  falta  de  alguna 
persona  de  carinyo.  ^oíerfad.  Solitudo,  inis.  1|  Lloch 
poch  freqüentat.  Soledad.  Solitudo,  inis.  ||  n.  p.  de 
dona.  Soledad.  Solitudo,  inis.  ||  Obra  que  tracta  de 
cosas  solitàrias,  ó  de  la  soledat  de  alguna  persona, 
com  aquell  jomans  de  Garcia,  que  comensa :  ó  ben 
haja  qui't  parí,  soledat  ditxosaen  tot,  etc.  Soledad. 
Elegiacum  poema. 

DEIXAR  LA  SOLEDAT,  fr.  Entrar  ab  lo  tracte  y  co- 
mers  de  la  gent.  Desaislarse.  Solitudinem  deserere. 

SOLEMNE,  adj.  Lo  que's  fà  de  any  en  any,  ate- 
nent al  moviment  ó  curs  del  sol.  Solemne.  Solemnis. 
II  Festiu,  cèlebre  à  cert  y  determinat  temps.  So- 
lemne. Solemnis.  |1  Cèlebre,  famós  que's  fà  en  pú- 
blich  ab  aparato  y  ceremónia.  Solemne.  Solemnis. 
II  Gran,  excessiu  en  sa  línea,  com:  solemne  em- 
bustero.  Solemne.  Ingens,  insignis.  1|  Alegre,  fes- 
tiu, xistós.  Solemne.  Facetus.  ||  for.  Auténtich.  So- 
lemne. Authenticus.  ||  Fét  ab  lotas  las  formalitats 
de  estil.  Solemne.  Solemnis. 

SOLEMNEMENT,  adv.  m.  Ab  solemnitat.  So- 
lemnemenie.  Solemniter.  ||  Autènticament.  Auténti- 
camenle,  solemnemenle.  Autentico. 

SOLEMNIAL.  adj.  ant.  solemne. 

SOLEMNIALMENT.  adv.  m.  ant.  solemne- 
ment. 

SOLEMNISAGIÒ.  f.  SOLEMNITAT. 

76 


e06  SOL 

SOLEMNISADOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  solemnisa. 
Solemnizador.  Celebrator,  is. 

SOLEMNISAR.  V.  a.  Celebrar  solemnement 
algun  pacte  ó funció.  Solemnizar.  Celebro,  as;  so- 
lemni  cereraonia  celebraré.  ||  Aplaudir,  encaréi- 
xer.  Solemnizar.  Augustiori  pompa  colere.  |1  auten- 
ticar. 

SOLEMNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Solemnisimo.  So- 
lemnisimus. 

SOLEMNITAT,  f.  Ceremónia  pública  y  festi- 
va, ó  la  forma  y  modo  que  constituheix  una  cosa 
solemne.  Solemnidad.  Solemnitas,  atis.  |1  Pompa, 
magniflcéncia  de  alguna  funció.  Solemnidad.  Rilus 
soleranis,  apparatus.  |  Ceremónia  formal,  aparato 
extraordinari.  Solemnidad.  Solemnilas,  atis.  ||  Fes- 
ta, dia  que's  celebra  solemnement.  Solemnidad.  So- 
lemnilas, atis. 

DE  SOLEMNITAT,  m.  adv.  Se  diu  del  pobre  que  ho 
es  mòlt.  De  solemnidad.  Pauperriraus. 

SOLER.  V.  n.  Acostumar.  Acostumbrar,  soler. 
Soleo,  es. 

SOLET,  A.  adj.  d.  Solilo.  Omninò  solus.  [j  m. 
Sol  poch  calent.  Solecito.  Parum  ardens  sol. 

SOLETA.  f.  La  part  de  la  mitja  que  correspon 
al  peu.  I  ant.  peiích.  |]  pi.  ter.  espardenyas.  [j  Clos- 
ca del  genoll.  Chueca,  ròtula,  choquezuela.  Rutu- 
la,  86. 

SOLEY.  m.  SOLANA. 

SOLEYADOR,  A.  m.  y  f .  ASSOLEYABOR. 

SOLEYARSE.  V.  r.  PÉNDRER  LO  SOL. 

SOLFA.  L'art  de  la  música,  y  escriptura  musi- 
cal. Solfa.  Musica,  ae.  |  Armonia  ó  música  natural. 
Solfa.  Melós,  i.  ||  fam.  taca. 

SOLFEIG,  m.  Obra  de  solfejar.  Solfeo.  Permu- 
sicè  syllabas  cantu. 

SOLFEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  solfeja.  Solfea- 
dor.  Choraules,  is. 

SOLFEJAR.  Y.  a.  Seguir  la  solfa  en  la  musica. 
Solfear.  Musica  canere. 

SOLFISTA.  m.  Destre  en  la  solfa.  Solfista.  Mu- 
sicà doctus. 

SOLÍCIT^  A.  adj.  Cuidadós.  SoUciío.  Sollicitus. 
II  Diligent,  actiu,  Solicito.  Trepidans.  H  Temerós 
de  sas  cosas.  Solicito.  Rerum  suaruin  trepidus,  sa- 
tagens. 

SOLICITACIÓ.  f.  Obra  de  solicitar.  Solicita- 
cion.  Sollicitatio,  nis.  |  Prech,  súplica,  demanda. 
Svlicitacion.  Sollicitatio,  nis.  [|  Sugeslió,  inducció 
al  mal.  Solicilacion.  Incitatio  ad  malum. 

SOLICITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  solicita.  Soli- 
citador,  solicitanle.  Sillicitans,  tis. 

SOLÍCITAMENT.  adv.  m.  Ab  solicitut.  Soli- 
citamenle.  Sollicitanter,  studiosè. 

SOLIGITANT.  p.  a.  Qui  solicita,  comunment 
pera  fér  mal.  Solicilante.  SoUicitans. 

SOLICITAR.  V.  a.  Preténdrer,  fér  diligéncias 
pera  conseguir  alguna  cosa.  Solicitar.  SoUicito,  as. 

I  Instar,  imbuhir,  tentar.  Solicitar.  Sol•licito,  as. 

II  Procurar,  alràurer,  demanar  en  matèria  de  des- 


DICCIONARI  SOL 

honestedat.  Solicitar.  Sol•licito,  as,  alicujus  pudí- 
citiam  tentare.  ||  Móurer  eficasment  un  negoci.  So- 
licitar. SoUicito,  as. 

SOLICITUT.  f.  Promptitut,  diligència.  Solici- 
tud.  Scrupulus,  i,  sollicitudo,  inis.  |  Inquietut, 
cuydado  congoixós.  Solicitud.  Cura,  ae,  negotium, 
ii.  II  Instància.  Solicitud.  Inslantia,  se. 

SÒLIDAMENT,  adv.  m.  Fermament,  ab  soli- 
desa. Sólidamente.  Solidè.  ||  met.  Ab  rahons  verda- 
deras  y  sólidas.  Sólidamente.  Solidè. 

SOLIDAR.  Y.  a.  Enfortir,  unir,  fér  ferma  y 
sòlida  alguna  cosa.  Solidar.  Firmo,  as.  ||  Afirmar 
alguna  cosa  ab  rahons  Yerdaderas  y  sólidas.  Con- 
solidar, solidar.  Solido,  as.  |1  v.  r,  Posarse  ab  se- 
guretat y  solidesa.  Consolidarse,  solidarse.  Soli- 
desco,  is. 

SÒLID ARMENT.  adY.  m.  PLENAMENT,  CABAL- 
MENT. 

SOLIDEO.  f.  Espècie  de  casquet  ab  que  'Is 
ecclesiàstichs  se  cubren  la  corona.  Solideo.  Pileo- 
lum,  i. 

SOLIDENSA.  f.  ant.  y 

SOLIDESA  Y  SOLIDITAT.  f.  Fortalesa,  fer- 
mesa. Solidez.  Soliditas,  atis.  [|  met.  Integritat, 
fermesa  en  las  cosas  del  animo.  Solidez.  Soliditas, 
atis. 

SOLIDIFICAR.  Y.  a.  SOLIDAR. 

SOLIDISME.  m.  Doctrina  dels  solidistas.  Soli- 
dismo.  Solidorum  doctrina. 

SOLIDISTAS.  m.  pi.  Professors  del  art  de  cu- 
rar que  no  concedeixen  als  líquits  mès  que  un  pa- 
per passiu  y  en  un  lot  secundari  en  los  fenómenos 
de  la  vida,  la  que  segons  ells  resideix  essencial- 
ment en  los  sólits.  Solidistas.  Solidorum  asseclae. 

SOLIDO,  A.  adj.  Ferm,  macís.  Solido.  Solidus. 
II  Estable,  constant.  Solido.  Praesolidus.  |  Fundat 
en  rahons  verdaderas  y  sólidas.  Solido.  Solidus, 
firmus.  II  Se  diu  en  contraposició  à  lo  líquit.  Soli- 
do. Solidus.  II  m.  quím.  y  fís.  Se  diu  del  cos  ab 
las  tres  dimensions  de  longitut,  latitut  y  profundi- 
tat. Solido.  Solidum,  i.  ||  pi.  med.  Se  diu  de  las 
parts  que  tenen  alguna  consistència  y  figura  per- 
manent, com  ossos  nirvis,  etc.  Sólidos.  Solidi, 
orum. 

SÓLIDUM.  (in)  Yeu  llatina,  insólidüm. 

SOLILOQUI,  ra.  Conversació  ab  sí  mateix.  Mo- 
nologo, soliloquio.  Monologia,  ae,  soliloquium,  ii. 

SOLILOQUIAR.  v.  a.  Fér  soliloquis,  parlar  à 
solas.  Soliloquear.  Secum  loqui. 

SOLIMANY.  m.  Substància  salina,  cristallisada 
y  sumament  venenosa,  composta  del  mercuri  com- 
binat ab  r  àcit  muriàtich  y  sublimat  en  vasos  ta- 
pats per  la  acció  del  foch.  Soliman,  sublimado  cor- 
rosiva. Sublimatum,  i. 

80LI Y  SÓLIO.  m.  Trono,  cadira  real  ab  dos- 
ser.  Solio.  Solium,  ii. 

SOLIL.  m.  ant.  sou,  paga, 

SOLÍPEDOS.  adj.  Orde  demamfferos  quadrú- 
pedes, lo  caràcter  principal  dels  quals  es  tenir  la 


SOL 


CATALÀ. 


SOL 


607 


I 


pota  enclosa  en  un  sol  casco,  com  lo  caball,  lo 
burro,  etc.  Solidúngulos,  solipedos.  Solidunguli, 
orum. 

SÓLIT,  A.  adj.  ACOSTUMAT. 

SOLITARI,  A.  adj.  Qui  viu  en  soledat.  Solita- 
rio.  Solitarius.  ||  Lloch  desert.  5oíiíano.  Deserlus. 

II  SOL.  II  m.  ANACORETA.  1|  Espécic  dc  joch  queusan 
los  carluixos,  de  modo  que'l  juga  un  sol.  Solilario. 
Solitarius  ludus.  ||  Cuch  extraordinàriament  llarch 
que's  cria  en  las  tripas  de  algunas  personas.  Ru- 
bilenia,  solilario,  lombriz  solitària,  iíano. Taenia,». 

II  PASSERA.  II  adj.  bot.  Se  diu  de  la  flor,  pedúncu- 
lo,  etc,  quant  ix  un  sol  6  està  separat  dels  demès, 
com  las  puas  ó  punxas  en  la  gavarrera,  y  la  flor 
en  la  figuera  infernal  borda.  Solitària.  Solitarius. 
SOLITÀRIAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  soli- 
tari. Solitariamente.  Solitariè. 

80LITUT.  f.  SOLEDAT. 

80LIU,  VA.  adj.  anl.  masover,  colono,  feuda- 

TARl. 

SOLIVEJAR.  V.  n.  y  derivats,  salivejar. 

SOLLEVAMENT.  m.  ant.  Alteració  vehement 
del  ventrell,  que  provoca  à  vòmit.  Provocacion  de 
vómilo.  Nàusea,  aj. 

SOLLEVAR.  v.  a.  Alterar  lo  ventrell,  provocar 
à  vòmit.  Provocar  à  vomito  ó  à  nàusea.  Nauseam 
excitaré.  ||  met.  Irritar  à  algú.  Provocar  à  ndusea. 
Facere  stomachum  alicui.  ||  Llaurar  per  primera 
vegada  la  terra.  Romper.  Proscindo,  is.  ||  ant.  su- 

BLEVAR. 

SOLLEVARSE.  v.  r.  Tenir  ascos.  Tener  ascos. 
Stomachari.  ||  ant  sublevarse. 

80LLIGITAR.  etC.  V.  a.  SOLICITAR. 

SOLO.  m.  mús.  Composició  en  que  canta  un  sol, 
Solo.  Ad  uniuscantumaptata  musica.  ||  La  part  del 
ball  en  que  la  executa  un  sol.  Solo.  Unius  saltatio. 
|1  Cert  joch  de  cartas  sens  dosos,  tresos  ni  quatres, 
que's  juga  entre  tres  personas  ab  12  cartas  cada 
una,y  '1  qui  fàjoch  fà  trunfo  'I  que  vòl;  và  con- 
tra 'Is  altres  dos,  y  déu  fér  36  tantos,  si  es  ma;  si- 
nó 37  lo  ménos,  y  si  fà  bola  totas  las  basas.  Hi  ha 
colls  de  preferència.  Solo.  Ludus  sic  dictus.  ||  es- 
turió. 

SOLONI,  A.  adj.  Cosa  de  Solon.  Solonio.  Ad 
Solonem  expeclans. 

SOLS.  adv.  m.  SOLAMENT. 

80LSERA.  f.  Filat  de  pescar,  de  dos  bandas, 
de  seixanta  brassas  de  llarch  y  vuyt  de  ample, 
ab  cap  curt,  de  boca  ampla,  de  malla  estreta  y  fil 
doble:  serveix  pera  pescar  agullas  ò  solsos.  Solse- 
ra.  Retis  piscatoria. 

SOLSO.  m.  ter.  Peix.  agulla. 

SOLSTICI,  m.  La  entrada  del  sol  en  lo  principi 
del  cranch,  y  de  capricorni.  Solsticio.  Solsti- 
tium,  ii. 

SOLSTICIAL.  adj.  Pertanyent  al  solstici.  Sols- 
licial.  Solstitialis. 

SOLT,  A.  adj.  Deslligat.  Desatado,  suelto.  So- 
lulus.  11  Llibre,  desembarassat.  Suelto.  Exolulus.  || 


LLEUGER,  vELÓs.  ||  Expcdit,  àgil  en  lo  que  executa. 
Suelto.  Expedilus.  |1  Sens  unió  ni  enllàs.  Suelto. 
Asynthetus.  ||  Lo  que  està  separat  de  altra  cosa  ó 
que  no  fàjoch  ab  ella.  Suello.  Singulus.  [j  poét.  Se 
diu  del  vers  que  no  està  subjecte  à  consonant  ni 
assonant.  Libre,  suelto.  Solutus.  ||  ni,  y  f.  solter. 
II  p.  p.  de  soltar.  Suelto.  Solutus.  [j  p.  p.  de  sól- 
drer.  acostumat. 

SOLTA.  f.  La  acció  de  sollar.  Suelta,  sollura. 
Solulio,  nis.  II  solució.  ||  dictamen,  peterminació. 
II  Filat  de  pescar  de  vàrias  pessas  desunidas  que 
einplea  cada  barca  de  pescador.  Hi  ha  sollas  sim- 
ples, boqueras,  ab  cop  de  fondo,  etc.  Caladeras, 
sollas.  Retés  solutae,  liberae. 

i  SOLTA.  m.  adv.  Segons  la  determinació.  Con- 
forme al  dictúm,en.  Juxtà  sentenliam. 

DONAR  SOLTA.  fr.  SOLTAR.  ||  met.  Permélrer  lliber- 
tat al  súbdit,  pera  qne's  divertesca.  Dar  suelta.  Li- 
berum  emittere.  ||  donar  solució. 

NO  tenir  solta.  fr.  met.  Obrar  ó  parlar  sens  tó 
ni  só,  ó  no  tenir  orde  ni  concert.  No  tener  ó  no  lle- 
var pies  ni  cabeza.  Praeposterè  agere. 

SOLTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  solta.  Soltador. 
Solutor,  is. 

SOLTADURA.  f.  SOLTA. 
SOLTAMENT.  adv.  m.  Llibrement,  Sueltamen- 
te.  Liberè.  [|  Ab  desembaràs  y  facilitat.  Sueltamen- 
te.  Expeditè.  ||  Llicenciosament.  Sueltamente.  Nimis 
liberè. 

SOLTAR.  V.  a.  Deslligar.  Soltar.  Solvo,  is.  1| 
Atgegar,  donar  surtida  als  líquits  reduhits  en  al- 
gun espay.  Sollar.  Solvo,  is.  |1  Deixar  anar,  donar 
llibertat.  Soltar.  Dimitto,  absolvo,  is.  1|  Explicar, 
donar  solució  à  la  dificultat  ó  argument,  Soltar. 
Explano,  as,  solvo,  is.  ||  Enlregar  alguna  cosa  en 
que  hi  havia  dificultat,  com:  soltar  los  diners,  los 
papers,  elc.  Resolver,  sollar.  Irudo,  is.  ||  Deixar  que 
una  cosa  cayga  per  sòn  mateix  pes,  com:  soltar  la 
capa,  la  càrrega,  etc.  Sollar.  Dimitto,  is.  1|  Dit  dels 
deutes,  perdonaries.  Perdonar,  soltar  la  deuda. 
Solvo,  remitto,  is.  |  Afluixar,  com:  soltar  las  ren- 
das  al  cavall.  Soltar.  Laxo,  as,  ||  Rómprer  en  sen- 
yal de  afecte  interior,  com:  lo  ríurer,  lo  plor,  las 
llàgrimas.  Soltar.  Tollo,  is.  ||  v,  r.  Anar  de  cambra 
sens  adonàrsen.  Irse.  Alvum  solvi.  |1  Desfermarse 
ó  eixir  un  animal  del  lloch  ahont  estava  tancat. 
Desatarse,  soltarse.  Sese  exsolvere. 
SOLTAT,  DA.  p.  p.  SOLT. 
SOLTER,  A.  m,  y  f.  No  casat  ni  viudo.  Soltera, 
célibe,  celibato.  Coelebs,  ibis.  ||  solt,  llibert.  ||  Dit 
del  estil,  corrent. 

SOLTERÀS.  m.  CONCO, 
SOLTERIA.  f,  L' estat  de  solter,  Solleria,  celi- 
bato. Coelibatus,  us. 

SOLTURA.  f.  Desembaràs,  agilitat.  Soltura. 
Dexterilas,  facililas,  atis.  ||  solta,  1.  |  desvergon- 
yiment, desinvoltura, 

SOLUBLE,  adj.  Lo  que  fàcilment  se  deslliga, 
disol  ó  deixata.  Soluble.  Solubilis.  U  disolvble.  |] 


60S 


SOM 


DICCIONARI 


SOM 


mel.  Se  diu  del  problema  que's  pót  resóldrer.  Re- 
soluble, soluble.  Solubilis,  exolubilis. 

SOLUBILITAT.  f.  Propietat  de  un  cos  en  vir- 
tut de  la  qual  pót  disóldrerse.  Solubilidad.  Solubi- 
lilas,  atis. 

SOLUCIÓ,  f.  Obra  de  soltar  ó  deslligar.  Solu- 
cion.  Soluiio,  nis.  \\  Satisfacció,  resposta  als  argu- 
ments, dubtes  ó  diücultats,  Solucion.  Solutio,  nis. 
I  Satisfacció,  paga.  Solucion.  Solutio,  nis.  H  Des- 
enllàs  de  un  drama  ó  poema  épich.  Solucion.  So- 
lutio, nis,  catastrophe,  es. 

SOLUCIÓ  DE  CONTINUÏTAT,  cir.  La  divisió  que  la 
ferida  fa  en  lo  cos.  Division,  solucion  de  continuidad. 
Divisió,  separalio,  nis.  ||  quíra.  Acció  ab  que's  re- 
solen los  mixtos  en  sos  elements  per  medi  del  foch, 
àygua  fort,  etc.  Disolucion.  Dissolutio,  nis.  |1  med. 
Tota  divisió  ó  segregació  de  parts  que  antes  esla- 
van  reunidas  y  eran  contínuas.  Solucion  de  conti- 
nuidad. €ontinuitalis  solutio.  ||  Equivalent  à  rahó 
de  continuació.  Solucion  de  conlinuidad.  Conlinui- 
tatis  solutio. 

DOxNAR  SOLUCIÓ,  fr.  Respóndrer,  satisfer  als  dub- 
tes y  dificultats.  Dar  solucion.  Diílicullates  eno- 
dare. 

SOLUTIU,  VA.  adj.  med.  Lo  que  tè  virtut 
laxant.  Solulivo.  Laxativus.  ||  Lo  que  té  virtut  pera 
disóldrer  ó  deslligar.  Solulivo.  Solutivus. 

SOLVENT,  p.  a.  y  adj.  Lo  que  deslliga  ó  re- 
sol. Solvenie.  Solvens.  ||  Desempenyat  de  deutes. 
Solvcnie,  sohiente.  Solvens.  ||  Qui  paga  'Is  deutes. 
Solvente.  Solvens. 

SOM ,  A.  adj.  Superficial,  de  poch  fondo.  So- 
mero,  superficial.  Yadosus,  superficialis.  ||  També's 
diu  de  las  cosas  inmaterials,  com  enteniment,  etc. 
Somero.  Superficialis.  ||  m.  sox. 

SOM ADA.  f.  Mesura  de  pisa  de  Villafranca, 
cada  una  de  dos  barrils.  Somada  ó  sumada.  Men- 
sura  sic  dicta.  1|  En  lo  blasó  's  diu  de  una  pessa 
quant  ne  té  altra  sobre,  com  una  torra  petita  que 
té  sobre  sí  altra  gran.  Somada.  In  stemmatibus  su- 
perpósita  figura. 

SOMADÍS.  m.  OLLETÀ. 

SOMATEIV.  m.  Rebato,  convocació  del  poble 
pera  un  cas  repentí.  Somaten.  Populi  frequentia  ad 
incursiones  arcendas ;  populi  tumultus.  1|  Las  mi- 
lícias  ó  tropas  del  pais.  Somaten.  Oppidanorum  mi- 
lícia. 

ALSAR  SOMATEN.  fr.  Couvocar  als  pay  sans  de  un 
poble  ó  província  à  péndrer  lasarmas  contra  dels 
enemichs.  Levantar  somaten.  Populum  ad  arma  ca- 
pienda,  adversüs  conjuratores  concitare. 

TOCAR  A  SOMATEN.  fr.  Tocar  alarma  pera  convo- 
carse  'Is  paysans  contra  sos  enemichs.  Tocar  à  re- 
bato ó  à  somaten.  JEs  campanum  in  re  trepida  pul- 
sare. 

SOMATOLOGIA.  f.  Tractat  de  las  pars  sólidas 
del  cos  humà.  Somatologia.  Somalologia,  se. 

SOMBRA.  f.  La  obscuritat  que  causa  un  cos 
sólit,  obach  oposat  à  la  llum.  Sombra.  Umbra,  se. 


II  Se  diu  de  las  tenebras  de  la  nit,  y  de  la  carèn- 
cia de  tota  llum.  Tinieblas  ,  sombra.  Tenebree, 
arum,  caligo,  inis.  ||  Cosa  oposada  à  real  ó  efecti- 
va, y  així  diem  :  F  lé  la  sombra  per  realitat.  Som- 
bra. Ümbra,  ae.  H  Nosa,  y  's  sól  dir  de  las  personas 
que  per  sòn  méril ,  etc.  impedeixen  que  altre 
logre  alguna  cosa.  Sombra.  ümbraculum,  i.  j]  Lo 
Uoch  ó  paratge  cubert  en  que  no  hi  toca'l  sol.  Som- 
bra. Umbra,  a;.  |1  Barraca  ó  cubert  sobre  uns  pals 
drets  y  altres  atravessats  cuberts  de  ramas,  etc.  pe- 
ra defensarse  del  sol.  Sombrajo,  sombraje.  ümbra- 
culum, i.  II  Fantasma,  visió  que  fa  por.  Sombra. 
Larva,  ai,  spectrum,  i.  j]  Apariéncia  ó  semblansa 
de  alguna  cosa.  Sombra.  ümbra,  íe.  1|  Principi  de 
alguna  malaltia,  com:  sombra  de  feridura.  Amago. 
Morbi  aggressus.  ||  Senyal  de  qualsevol  cosa,  y  aixi 
'sdiu  que  en  una  causa  no  hi  ha  sombra  de  delic- 
te. Sombra.  Signum,  i.  |1  met.  Auxili,  favor,  ampa- 
ro.  Sombra.  ümbra,  ae.  ||  pint.  Color  obscur  y  baix 
que  's  posa  entre  'Is  que  ressaltan.  Sombra.  Umbra, 
se.  11  pint.  Lo  primer  bosqueigque  's  fa  per  damunt 
damunt.  Sombra.  Informatio,  adumbratio,  nis.  [j 
Lo  dibuix  ó  grabat  que  serveix  de  sombra.  Som- 
bra, sombras,  sombradura.  Incisura,  ae,  sectio,  nis. 
II  En  la  perspectiva  y  altras  arts  se  diu  de  la  imi- 
tació de  la  sombra  verdadera,  y  així  van  obscurint 
poch  à  poch  la  llum.  Sombra.  Umbra,  ae.  1|  Ene- 
mich  quimérich,  ó  dificultat  que  no  hi  ha.  Sombra. 
Umbrae,  arum.  ||  poét.  En  la  teologia  dels  pagans 
era  com  un  medi  entre  cos  y  ànima,  però  ab  las 
qualitats  de  cos  com  que  servia  de  forro  al  ànima. 
Sombra.  ümbra,  ae,  simulacrum,  i.  ||  pretext,  mo- 
tiu. II  En  lo  blasó  la  imatge  de  un  cos  tan  delicat 
que  al  través  de  ell  se  véu  lo  camp  del  escut.  Som- 
bra. Umbratio,  nis.  ||  pi.  poét.  Nom  que  donan  à 
las  ànimas  dels  difunts.  Sombras,  manes.  Umbra, 
ae,  manes,  ium. 

sombra  de  os.  pint.  Color  obscur  que  's  fà  de  os 
de  porch  cremat,  pera  sombrejar  la  pintura.  Som- 
bra de  hueso.  Color  ex  ossibus  sicillis  adductus. 

SOMBRA  de  VENÈCIA.  Espécie  de  carbó  de  pedra 
pardo  ab  que  's  representa  las  sombras  en  la  pintu- 
ra. Sombra  de  Venècia.  Color  obscurus  venecianus. 

SOMBRA  DE  VELL.  Tcrra  de  color  pardo  obscur 
de  que  usan  los  pintors.  Sombra  de  viejo.  Subobs- 
curus  color. 

SOMBRA  ETERNA,  poét.  L' infern.  Sombra  eterna. 
Tarlarus,  i. 

SOMBRA  IMPURA.  La  privació  de  alguna  part  de 
llum  primària  y  directa.  Sombra  impura.  Impura 
umbra. 

SOMBRA  PURA.  La  cclipse  total  de  algun  astre. forn- 
irà pura  ó  total.  Totalis  umbra. 

SOMBRA  xiNESCA.  Ball  ó  divcrsió  quc 's  fà  posant 
un  encerat,  etc.  y  llums  detràs  à  certas  distàncias, 
fent  ballar  algunas  figuras,  etc.  que  sols  se  poden 
véurer  de  aquesta  manera.  Sombras,  sombras  invi- 
sibles.'GesúculAÚo  umbra  tanlüm  conspicibilis. 

ALA.  SOMBRA..  m.  adv.  met.  Ab  la  protecció  de  al- 


SOM 


CATALÀ. 


SOM 


609 


gú.  Al  arrimo,  d  la  somhra.  Sub  alicujus  proli'c- 
tiòne. 

FÉR  BONA  soMBRA.  fi',  iiiot.  Afavoiír,  amparar  y 
protegir  à  algú,  à  ü  de  que  per  respecle  al  protec- 

■L  tor  sia  ales  y  respectat.   Uacer  sombra.  Obum- 
I  bro,  as. 

FÉR  SOMERA,  fr.  Impedir  la  llum.  Hacer  sombra, 
asombrar,  sombrar,  sombrear,  Iriumbro,  as.  |  met. 
Impedir  a  altre  lo  sobreixir  per  tenir  mès  mèrit  y 
habilitat  que  ell.  Hacer  sombra.  Obumbro,  obscu- 
ro,  as.  D  Donar  sospita,  zelos,  etc.  Hacer  sombra. 
Suspicioneni  aflferre. 

NO  PODER  VÉÜRER  k  ALGÚ  NI  EN  SOBMRA.  fr.  NO 
PODER  VÉÜRER  A  ALGÚ  EN  PINTURA. 

SOMBREIG.  m.  pint.  Obra  de  sombrejar. 
Adumbracion.  Adumbratio,  nis. 

SOMBREJADA8.  f.  Figuras  del  blasó  que  es- 
tan en  sonibras  y  de  negre,  pera  que  's  distin- 
gescan  millor.  Sombreadas.  Obscuralus  in  umbra 
positus. 

SOMBREJAMENT.  m.  En  la  pintura  y  di- 
buix la  sombra  que  causa  un  cos  en  altre.  Sombra. 
Umbra,  ae. 

SOMBREJAR.  Y.  a.  pint.  Adornar  ab  sombras. 
Sombrear.  Adumbro,  as.  ||  fér  sombra.  H  En  un  gra- 
bat,  etc.  tirar  lo  dibuix  que  ha  de  servir  de  som- 
bras. ^omferear.  Decussatim  delinearé.  II  Entre  bro- 
dadors  afegir  al  or  6  plata  alguna  seda  que  'Is  lleve 
lo  massa  resplandor.  Sombrear.  Phrigio  operi  um- 
bras  injicere.  |1  En  lo  blasó  's  diu  de  la  mutació  de 
colors.  Sombrear.  Prasino  aut  aliis  coloribus  il•lus- 
traré. 

SOMBREJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Sombreado. 
bscurus,  adumbralus. 

SOMBRERADA.  f.  Lo  que  cab  en  un  sombre- 
0.  Sombrerada.  Quod  galerum  capit.  |  Cop  de  som- 
rero.  Sombrerazo.  Ictus  galeri. 

SOMBRERÀ8.  m.  aum.  Sombrerazo.  Galerus 
igens. 

SOMBRERER.  m.  Fabricant  de  sombreros. 
Sombrerero.  Coactiliarius,  ii.  []  pi  Barri  ó  carrer 
ïels  sombrerers.  Sombrereros.  Pileorum  callis. 

SOMBRERERA.  f.  Capsa  pera  conservar  lo 
)mbrero.  Sombrerera.  Galeri  capsa.. 

SOMBRERERIA.  f.  Botiga  de  sombrerer.  Som- 
^hrereria.  Pilearia  oíDcina.  |1  L' art  dels  sombrerers. 
Sombrereria.  Pileorum  ars. 

SOMBRERET.  m.  d.  Sombrerete,  illo,  ilo.  Pi- 
Jeolus,  i.  []  Herba,  tassa  de  jüheu. 

SOMBRERO.  m.  Abrich  del  cap,  compost  de 
ina  copa  ab  alas  al  rededor,  y  es  de  diferents  fl- 
juras  y  materials.  Sombrero.  Galerus,  i.  |1  met.  Lo 
í^aró  ó  principal  de  una  casa.  Sombrero.  Yir  fami- 
iee  rector, 

SOMBRERO    DE   CANAL  Ó  DE  TEÜLA.  'L  que  USaU  loS 

capellans.  Sombrero  de  teja  ó  abarquillado.  Cana- 
liculatus  galerus. 

SOMBRERO  DE  MERCURI,  mít.  Lo  de  alas  grans  que 
portava  Mercuri.  Pelaso;  sombrero  alado.  Petasus,  i. 


SOMBRERO  DE  DONA,  'L  quc  sól  sér  de  palla  y 
adornat  ab  plomas,  de  que  usan  algunas  senyoras 
pera  cassar,  etc.  Sombreriüo.  Causia  muliebris. 

SOMBRERO  DE  TRES  picus.  Epécic  de  sombi'ero  tri- 
angular. Sombrero  de  Ires  picos.  Triangularis  ga- 
lerus. 

SOMBRILLA.  f.  UMBREL-LA. 

SOMER,  A.  adj.  SOM. 

SOMERA,  f.    BLRRA, 

SOMERAMENT.  adv.  m.  Superficialment.  So- 
meramenie,  súper (icialmente.  Superficialiter, 

SOMÉS,  A.  p,  p.  Somelido.  Summissus,  sub- 
jectus, 

SOMÉTRER.  v.  a.  Subjectar,  subjugar.  Some- 
ter.  Subjicio,  is.  H  Subjectar  à  algú  à  la  ajena  ju- 
risdicció, y  s'  usa  com  recíproch.  Someler.  In  alie- 
nara  potestatem  redigere. 

SOMETIMENT.  m.  Subjecció,  humiliació. 
Sometimienlo.  Summissio,  nis. 

SOMÉTRERSE.  v.  r.  Subjectarse  à  altre.  So- 
meterse.  Asservio,  is.  ||  Subjectarse  al  judici  ó  dic- 
tamen de  altre.  Someterse.  Allerius  judicio  omnia 
permittere. 

SOMIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  somia.  Soriador. 
Somnialor,  is. 

SOMIAR.  V.  n.  Revóldrer  en  la  fantasia  algu- 
nas espècies  dormint.  Sonar.  Somnio,  as.  ||  Conce- 
bir  ab  error  alguna  cosa.  Trasonar.  Somnio,  as.  || 
Discórrer  fantàsticament,  y  donar  per  cert  lo  que 
no  es.  Sonar.  Somnio,  as. 

NI  soMiARHo.  loc.  fam.  De  ningun  modo.  Ni  so- 
narlo,  ni  por  sueno,  ni  por  pienso,  ni  por  imagi- 
nacion.  Nec  per  sominum. 

jQUiN  somiar!  fr.  pera  denotar  que  alguna  cosa 
es  un  disbarat  ó  que  no's  pót  lograr.  iQué  deliriol 
iqué  tonteria!  iqué  es  caso!  Minimè  gentium. 

SOMICAR.  V.  n.  5oi/ozar.  Ploro,  as. 

SOMICA YRE.  m.  PLORA yre. 

SOMICO,  m.  fam.  plorayre.  [|  plor. 

FÉR  lo  somico,  fr.  fam.  plorar. 

SOMNI.  m.  Las  espècies  que's  representan  à  la 
imaginació  quant  se  dorm.  Sueno.  Somnium,  ii.  || 
met.  Visió,  imaginació.  Sueiío.  Comsomniatio,  nis. 
I]  met.  La  brevedad  ab  que  passan  las  cosas.  Sue- 
no. Somnus,  i.  ||  Lo  que  causa  impressió  en  lo  cor. 
Pesadilla.  Incubus,  i.  ||  Cosa  fantàstica  y  sens  fo- 
nament. Deliria,  sueno.  Species  vana.  ||  met.  Insen- 
sibilitat, peresa,  indolència.  SueTxo.  Segnities,ei. 

EN  SOMNIS,  m.  adv.  Estant  dormint.  En  suenosó 
entre  suerios.  Per  somnium.  1|  Estar  mitj  adormit,  ó 
somiant.  Entre  suenos,  dormilando.  Dormilando. 

SOMNOLÈNCIA,  f.  Pesades,  torpesa  dels  sen- 
tits motivada  de  la  son.  Somnolència,  soiiolencia. 
Somnolentia,  aï.  |1  Passió  de  dormir.  Somnolència. 
Somnolentia,  se. 

SOMNOLENT,  A.  adj.  Acomés  de  la  son.  So- 
iiolienio.  Somnolentus.  ||  met.  Tardà,  peresós.  So- 
noliento.  Somniculosus. 

SOMOGUT,  DA.  p.  p.  Removido.  Semolus. 


610 


SON 


DICCIONARI 


SON 


SOMORGOLLAE.  V.  a.  Nadar  sota  del  àygua. 
Bucear,  somorgu}ar,somormujar.\]v\no,  as. 

SOMÓURER.  V.  a.  Ajudar  à  alsar  alguna  cosa 
per  sola.  Soliviar.  Sublevo,'  as.  |  Alsar  alguna  co- 
sa posantli  altra  per  sola  que  lamogaab  violència. 
Solevanlar.  Sublevo,  as.  H  remóurer.  ||  sublevar. 

SOMÓURERSE.  V.  r.  Alsarse  un  poch  sens  fer- 
Lo  del  tot.  Soliviarse.  Parüra  se  allevare.  U  con- 

SEMIRSE.  II  SÜBLEVARSE,  REBEL-LARSE. 
SOMPO,  A.  adj .  SONSO. 
somrís,  m.  SONRÍS. 

SON.  f.  La  passió  ó  inclinació  à  dormir.  Sueno. 
Somnus,  i.  |{  m.  L'  acte  de  dormir  y  '1  temps  que's 
dorm.  Sueno,  son.  Somnus,  i.  ||  met.  somni.  3. 

AGAFAR  LA  SON.  fr.  Adormirsc.  Coger  ó  conciliar 
ó  traer  el  suem.  Somnium  conciliaré. 

CADRER  DE  SON.  fi'.  Tcnime  molla.  Caerse  de  sue- 
no. Somno  obrui. 

EMBESTiR  LA  SON.  ff.  Apoderai'se  de  algú.  Acome- 
ter  el  sueno.  Somnum  instaré. 

FÉR  FUGIR  LA  SON.  fr.  Dcslorbar,  impedir  lo  dor- 
mir. Espantar  el  sueno.  Somnum  excutere. 

NO  DORMIR  ALGÚ  SEMPRE  QUE  TÉ'stflI.  fr.  NO  DORMIR 
TOTAS  LAS  HORAS  QUE  TÉ  SON. 

PRIMER  SON.  La  primera  part  de  la  nit  en  que's 
dorm  profundament.  El  primer  sueno,  concubio. 
Concubium,ii. 

BODAR  LA  SON.  fr.  Coiuensar  à  tenirne.  Rondar, 
amagar  el  sueno.  Somnium  circumdaré. 

TRA.CRER  LA  SON  DELS  ULLS  Ó  DE  LAS  ORELLAS.  fr. 
met.  TRÀURER  LA  LLANA  6  ARRUGAS  DEL  CLATELL. 

TRENCAR  LA  SON.  fr.  Dormir  per  breu  temps.  Des- 
cahezarel  sueiío.  Dormitaré,  dormiscere. 

SÒN.  pron.  Lo  mateix  que  sèu,  com:  cada  hu  té 
SÒN  modo  de  pensar.  5w,  suyo.  Suus. 

SÓN.  V.  s.  Tercera  persona  del  plural  del  verb 
sér.  Son.  Sunt. 

SONA.  f.  ZONA. 

SONABLE.  adj.  Ruídós.  Sonal•le,  sonoro,ruido- 
so.  Sonorus.  |  famós. 

SONADA,  f.  Pessa  de  música  instrumental,  di- 
vidida en  vàrios  trossos  consecutius  de  caràcter 
diferent.  També  s'  anomenan  aixi  la  acció  de  so- 
naria, y  '1  temps  que's  sona.  TaTiido,  sonata,  sona- 
da. Concentus,  us. 

SONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sona.  Sonador.  So- 
nalor,  is.  j]  m.  mocador.  1. 

SONAJA.  f.  Espècie  depandero  guarnit  de  cas- 
cabells ,  castanyolas,  etc.  Sonaja.  Crepitaculum, 
crotalum,  i. 

SONANT,  p.  a.  Sonante.  Sonans. 

MAL  SONANT,  mct.  Desagradable,  ofensiu,  que  no 
acomoda.  Mal  sonante.  Aures  offendens. 

SONAR.  V.  a.  Fér  so.  Sonar.  Sono,  as.  fl  Tocar 
algun  instrument.  Taner,  sonar.  Sono,  as.  ||  Fér 
ruído  las  cosas  inanimadas,  com  la  mar,  lo  vent, 
etc5,  onar.  Gemo,  is.  ||  Parlant  de  las  lletras  ex- 
pressar tot  sòn  valor  al  pronunciarlas.  Sonar.  Lit- 
leras  apte  pronuntiare.  H  Fér  esfors  pera  que  ixça 


lo  moch  del  nas.  Sonar.  Emungo,  is.  ||  Dirse  algu- 
na cosa,  córrer  alguna  veu.  Sonar,  sonarse,  susur- 
rarse.  Rumor  vel  fama  est.  ||  met.  Fér  relació  óalu- 
sióà  altra  cosa.  Sonar.  Alludo,  is.  ||  Junt  ab  los  ad- 
verbis BÈ  ó  MAL  significa  agradar  ó  desagradar. 
Sonar  bien  ó  mal.  Bene  aut  malè  sonaré. 

SONAR  A  RETRÀURER.  fr.  aut.  Tocür  la  retirada. 
Ganere  receptui. 

SONARIA,   f.  SONORITAT. 

SONATA,  f.  Concert  de  música.  5'onata,  sonada. 
Concentus,  us,  symphonia,  se. 

SONDA.  f.  Corda  ab  un  plom  al  cap  pera  ex- 
plorar la  profunditat  del  àygua.  Escandallo,  son- 
da, plomada,  bolina.  Bolis,  idis,  molorthus,  i.  [| 
Obra  de  sondejar.  Sonda.  Aquae  bolidis  ope  explo- 
ratio.  II  nàut.  Lo  paratge  del  mar  en  que  es  sabuda 
la  fondària.  Sonda.  Cognita  marís  allitudo.  ||  Ins- 
trument de  cirurgia  pera  experimentar  la  profun- 
ditat de  las  feridas.  Tienta,  sonda.  Chirurgicum 
specillum. 

SONDABLE  Y  SONDEJABLE.  adj.  Lo  que's 
pót  sondejar.  Foíidabíe,  sondable.  Bolide  mensura- 
bilis. 

SONDALE8A.  f.  La  corda  de  la  sonda.  Sondah- 
za.  Bolidis  chorda. 

SONDAR.  V.  a.  SONDEJAR. 

SONDEJAR.  V.  a.  Tirar  la  sonda  pera  averi- 
guar  la  profunditat  del  àygua.  Sondear,  sondar, 
echar  la  sonda.  Contor,  aris.  ||  met.  Inquirir,  ras- 
trejar ab  cautela  y  dissimulo.  Sondear,  sondar. 
Tento,  as. 

SONELL.  m.  so. 

SONETO.  m.  poét.  Composició  de  catorze  ver- 
sos de  onze  síl-labas  formada  ab  dos  quartetosy  ab 
dos  tercetos,  ab  sas  corresponenlas  paradas,  y  en- 
cara que  las  combinacions  del  consonant  poden 
sér  vàrias,  las  mès  seguidas  són  lo  primer  y  quart 
vers  del  primer  quarleto  ab  lo  primer  y  quart  del 
segon,  y  'Is  altres  quatre  entre  sí  ;  y  'Is  dels  ter- 
cetos alternativamente  com  los  de  la  octava  real, 
ó  bé  primer  ab  primer,  segon  ab  segon,  y  tercer 
ab  tercer.  Soneto.  Compositio  mètrica  quatuordecira 
versibus  constans. 

SONIDO.  m.  Qualsevol  impressió  óconmoció 
del  ayre  que  's  percibeix  pel  ohido.  Sonido.  So- 
nitus,  us.  II  Lo  valor  y  pronunciació  de  las  lletras. 
Sonido.  Pronuntiatio,  nis. 

SONORAMENT.  adv.  m.  Ab  so  armoniós.  So- 
noramente.  Sonorè. 

SONORITAT,  f.  La  qualitat  de  sonoro.  Sonori- 
dad.  Sonoritas,  atis.  I  Forsa,  harmonia  del  sonido. 
Sonoridad.  Sonoritas,  atis.  [|  Dolsura,  cadència  de 
la  música  ó  dels  versos.  Sonoridad.  Sonoritas,  atis. 

SONORO  Y  SONORÓS,  A.  adj.  Sonant,  de 
gran  veu,  Sonoro.  Sonorus.  ||  Lo  que  sona  1)6  y 
suaument.  Sonoro.  Sonorus. 

SONRts.  m.  y 

SONRISA.  f.  Rialleta  y  la  acció  de  sonríurer- 
se,  Sonrisa.  Renidentia,  se. 


SOP 


CATALÀ. 


SOP 


611 


I 


SONRÍURER.  V.  II.  Riurer  ab  suavitat  y  finu- 
ra.  Sonreir.  Subrideo,  es. 

SONRÍURERSE.  V.  r.  Ríurer  un  poch  y  lleu- 
gerament. Sonreirse.  Subrideo,  es, 

SONSAMENT.  adv.  m.  Ab  sonseria.  Zonza- 
mente.  Insulsè, 

801VSÀ8,  SA.  adj .  aum.  Zonzorrion.  Stultis- 
fiímus. 

SONSERIA.  f.  Tonteria.  Zonceria.  Insulsilas, 
atis.  II  Aixulesa,  falla  de  sabó  en  las  viandas.  Insul- 
%ez,  zonceria.  Insulsitas,  atis. 

SONSO,  A.' adj .  Fat,  faltat  de  sal.  Zonzo,  desa- 
brido,  insulsa.  Insulsus,  insipidus.  1|  met.  Poch  ad- 
vertit, sens  vivesa  ni  gràcia  en  lo  que  fa  ó  diu. 
Zonzo,  tocho,  zopo,  zompo,  zafio.  Bardus. 

FÉR  LO  soxso.  fr,  Fingirse  tonto  per  sasconve- 
niéncias.  Hacerse  memo.  Ignorantiara  simularé. 

SOPA.  f.  Llesquetas  mòlt  priraas  de  pa  que's 
posan  al  caldo.  Sopa.  Jurulentus  panis.  1|  Tros  de 
pa  empapat  en  alguna  cos  i  líquida.  Sopa.  OÍTa,  ae. 
II  Las  sobras  del  menjar  que  en  alguns  convents 
donavan  als  pobres.  Sopa.  Mendicantibus  elargi- 
tum  obsoniura.  U  met.  ter.  Tonto.  Zopenco.  Stips, 
ipis. 

SOPA  DE  GABAix.  La  quB's  fa  ab  bescijyls,  vi,  su- 
cre y  canyella  y  sol  férse  de  altras  cosas.  Sopa  hor- 
racha.  Yino  madidaoffa. 

SOPA  ESCALDADA  ó  AB  OLI.  La  que's  remulla  ab  ày- 
gua  buUenta  sens  altra  substància  que  oli  y  sal. 
Sopa  de  aceile.  Offa  ex  pane,  oleo  et  aqua. 

SOPA  GÓFIA.  GÓFIA. 

SOPA  AB  ALLS.  Las  que's  fan  fregint  una  porció 
e  oli  ab  alls,  desprès  s'  hi  posa  la  àygua  corres- 
onent  à  la  sopa  tallada,  y  s'  assahona  ab  sal  ype- 
re  negre  ó  berraell.  Sopas  de  gato  ó  de  ajo.  Olfa 
IX  pane,  oleo,  alliis  et  aqua. 

soPAs  Y  FASOLS.  exp.  pera  motejar  à  qui  parla 
ossegant  la  llengua.  Zopas,  zopitas,  ceceoso.  Blae- 

iUS. 

ANAR  A  LA  SOPA.  fr.  Se  diu  dels  estudiants  y  po- 
rcs que  anavan  à  péndrer  la  sopa  en  las  porle- 
ias  dels  convents.  Andar  ó  ir  d  la  sopa.  Cibura  os- 
Jiiatira  mendicaré. 

ESCALDAR  ó  REMULLAR  LA  SOPA.  fr.  Calaria  sopa. 
ffamjure  saturaré. 

ESTAR  FÉT  UNA  SOPA.  fr.  ESTAR  MULLAT  GOM  UN  XOP. 

FÉR SOPAS.  fr.  Tallar  sopas  y  empaparlas  ab  cal- 
0  ó  altre  líquit.  Ensopar,  sopar,  sopear.  Offam  ju- 
e,  vino,  etc.  intingere. 

FÉR  soPAs  DE  ALGÚ.  fr.  fam.  Dominar,  tractar  à 
Igú  ab  sorpresa  y  despreci.  Sopelear,  poner  como 
na  sopa.  A liqüem  malè  accipere. 

MENJARSE  LA  SOPA  GÓFIA  Ó  BOBA.  fr.  MENJARSE  'l  PA 
MORT. 

MULLARSE  COM  UNA  SOPA.  ff.  MuUarse  enterament. 
Eslar,  venir  hecho  unpato  ó  una  sopa  de  agua.  Val- 
dè  madefaclum  esse. 

80PADA.  f.  Pa  estovat  ab  caldo  ó  altre  lí- 
quit semblant.  Sopa.  OÍTa,  aò,  panariura  pulmen- 


tum.  |]  Lo  gasto  del  sopar  en  un  hostal.  Cena.  Cqí- 
na,  sd.  II  SOPAR.  2.  *      • 

SOPADOR,  A.  m.  y  fí  Sé  dia  del  qui  sopa,  y 
comunment  del  qui  sopa  ab  excés.  Cenador.  Qui 
latius  coenat.  ||  Emparrat  ó  lloch  à  propòsit  pera 
sopar  en  los  jardins.  Cenador.  Coenatio,  nis. 

SOPANDA.  f.  Cada  una  de  las  corretjas  gros- 
sas  que  sostenen  la  caixa  del  cotxo.  Sopanda.  Rhe- 
dam  suspendenles  lor;». 

SOPAR.  V.  a,  Péndrer  l' aliment  acostumat  per 
la  nit.  Cenar.  Coeno,  as.  ||  m.  La  acció  de  sopar, 
Cena.  Coenandi  actus.  ||  Las  viandas  que  's  sopan. 
Cena.  Obsonia,  orum. 

Qüi  sóPA  MASSA,  SOMIA  MÒLT.  ref,  Dcnota  que  no 
convé  ó  no  'ns  es  saludable  '1  sopar  mòlt.  Mas  mató 
la  cena  que  sano  Avicena;  de  hambre  nadie  vi  morir, 
de  inucho  comer,  cien  mil;  por  mucha  cena  nunca  no- 
che  buena.  Plures  coena  mori  jussit,  quam  Avicena 
valere. 

SOPASSA.  f.  aum.  de  sopa.  Sopon.  Grandior 
OÍTa. 

SOPENA.  m.  adv.  Baix  pena.  So  pena,  bajo  la 
pena.  Sub  poen^. 

SOPER.  m.  BABADERO.  |1  PLAT  FONDO.  ||  MenjadoF 
de  sopas.  Sopero.  Oífarum  comessator. 

SOPERA,  f.  Eyna  bastant  fonda  pera  servir  la 
escudella  à  taula.  Sopera.  Patella,  ae. 

SOPETA.  f.  d.  Sopilla,  ila.  Ofifella,  ae.  ||  pi.  so- 
pas Y  FASOLS. 

SOPETÓ.  m.  Cop  forty  repentí  donat  ab  la  ma. 
Sopeton.  Colaphus,  i. 

DE  SOPETÓ.  m.  adv.  De  improrís,  súbitament.  De 
sopelon,  de  antuvion.  Subitaneè. 

SOPIRSE.  V.  r.  Moderarse,  mitigarse.  Apaci- 
guarse,  mitigarse.  Sopio,  is. 

SÓPIT,  A.  adj.  alurdit,  atolondrat.  Azorado. 
Trepidus. 

SOPISTA.  m.  Qui  mendica  y  va  à  la  sopa.  So- 
pon, sopista,  brodista.  Sorbillum  viclitans. 

SOPLAGAR  Y  SOPLEAR.  V.  a,  anl.  suplicar. 

SOPLEYR.  V.  a.  SUPLIR. 

SOPLUJARSE.  V.  r.  sotaplujarse. 

SOPOR.  m.  Adorraiment,  inclinació  à  la  son.  So- 
por. Sopor,  is.  H  En  lo  blasó  cada  una  de  las  figuras 
de  animals  que  sostenen  I'  escut.  Soporte.  Anima- 
lium  figurae  gentilitiam  tesseram  sustinentium. 

SOPORÍFERO,  A.  adj.  Lo  que  càusa  son.  So- 
porlfero,  soporoso,  narcótico.  Soporífer. 

SOPORT.  m.  ant.  Recurs.  Huelga.  Oblectatio, 
nis.  II  SOCORRO.  II  AGUANT,  suFRiMENT.  ||  maq.  Pessa 
que's  col-loca  ahont  es  necessari  sobre  '1  banch  y  à 
una  fusta  que  té  de  calilat  mòlt  forta  s'  aüansa  la 
ferramenta  pera  tornejar  à  pols.  Soporte  del  torno. 

SOPORTABLE.  adj.  Sufrible.  Soportable.  To- 
lerabilis,  tolerandus. 

SOPORTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  soporta,  Sopor- 
tador.  Patienter  ferens. 

SOPORTAMENT.  m.  AGUANT. 

SOPORTAR.  V.  a.  Aguantar  ab  mansuetut  al- 


612 


SOR 


DICCIONARI 


SOR 


gun  gravàmen,  etc,  com:  soportar  los  gastos,  un 
traball  excessiu,  etc.  Soportar,  sobrellevar.  Susti- 
neo,  es. 

SOPPLEAR.  V.  n.  ant.  galantejar. 

SOPTADAMEIVT.  adv.  m.  súbitament. 

SOPTAMENT.  adv.  m.  prestament. 

SOPTAR.  V.  a.  ant.  sorpéndrer. 

SOPTE.adv,  m.  süptadamem. 

80PTIL.  adj.  süPTiL. 

SOPTOSAMENT.  adv.  ni.  si5hitamknt. 

SOPUNTAR.  V.  a.  Posar  punts  sobre  de  algu- 
nas  paraulas  erradas,  ó  que  estan  de  sobras.  So- 
punlar.  Apices  verbis  suhjicere, 

SOR.  f.  Germana,  s'  usa  entre  las  religiosas. 
Sor.  Soror,  is. 

SORBER.  V.  a.  SORBIR. 

80RBETE.  m.  gelat. 

SORBIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  sorbir  ó  béurer. 

Sorhible.  Sorbilis. 

SORBICIÓ.  f.  raed,  L' acte  de  sorbir.  Sorhicion. 
Sorbitio,  nis. 

SORBIR.  V.  a.  Atràurer  algun  líquit  ab  1'  alé, 
com  caldo,  etc,  y  també  xuclar  alguna  cosa  espes- 
sa, com  l'ou.  Sorher.  Sorbeo,  es.  ||  Con'sumir,  atràu- 
rer alguna  cosa  ab  estrago.  Sorber.  Absorbeo,  es. 
II  Rébrer,  amagar  alguna  cosa  espohjosa  ó  vuyda 
à  altra  dins  de  sí.  Sorber.  Absofbeo,  es. 

SÒRBÓIVICA.  f.  Acte  solemne  que's  fa  en  la 
sala  deia  Sorbona  pera  sér  doctoren  teologia.  Sor- 
bónica.  Soleranis  aclus  sorbonícuS. 

SORDA,  (i  la)  Ioc.  ant.  a  la  quieta. 

SORDAMENT.  adY.  m.  Secretament,  sense 
ruído.  Sordamenie,  à  la  sorda  ó  à  la  sordina,  à  lo 
sordo,dsordas.  Clam,  surdè. 

SORDÀRIA.  f.  Privació  del  sentit  del  ohido. 
Sordera,  sordez,  ensordecimiento.  Surditas,  atis. 

SORDEJAR.  v.  a.  Sér  dur  de  orella.  Estar  un 
poco  sordo.  Graviús  audire. 

SORDERA  Y  SORDESA,  f.  SORDARIA. 

SORDET.  m.  Un  poch  sort.  Sordülo,  ito.  Sub- 
surdus. 

SÒRDID AMENT.  adv.  m.  Ab  mesquineria  y 
avarícia.  Sórdidamenie.  Avarè. 

SÓRDIDO,  A.  adj.  Yil,  mecànich.  Sòrdido.  Sor- 
didus. 

SORDINA,  f.  Instrument  músich  en  forma  de 
violí  ab  una  sola  taula  y  sense  cavitat  pera  fér  las 
veus  ménos  sonoras.  Sordina.  Rauca  clielys.  I  Fer- 
ro que's  posa  sobre  '1  pontet  dels  inslrumenls  de 
corda  pera  fér  raès  remissas  sas  veus,  y  '1  cap  ab 
un  foradet  al  extrem  de  la  trompeta  pera  '1  mateix 
efecte.  Sordina.  Obtusum  sonum  eíliciens  fenum. 

i  LA  SORDINA,  m.  adv.  SORDAMENT. 

80REL.  m.  Peix  dels  mars  de  Espanya,  de  peu 
y  mitj  à  dos  peus  de  llarch,  blau  pel  llom,  y  pel 
ventre  blanch  ab  clapas  rojas.  Té  una  línea  de  puas 
en  cada  costat,  y  en  lo  llom  dos  aletas.  Jurel.  Sau- 
rus,  i. 

SORGIR.  V.  a.  süRGiR.  II  ant.  nàut.  fondejar. 


SORIA,  NA.  adj.  Cosa  de  Sòria.  Soriano.  So- 
rianus. 

SORIERA.  adj.  ter.  gansoner,  pesat. 

80RIERADA.  f.  ter.  gansoneria. 

SORIGUER.  m.  xcriguer. 

SORÍTES.  m.  Argumentació  de  proposicions 
encadenadas,  de  modo  que  '1  predicat  de  la  ante- 
cedent es  subjecte  de  la  següent,  y  '1  subjecte  de  la 
primera  del  predicat  de  la  última.  Sorites.  Sori- 
tes,  es. 

SORNA.  f.  Tardansa,  fleuma.  Sorna,  pachorra, 
pe/nioceria.Mora,  ae.  ||  met.  Lo  dissimulo  ab  que's 
fa  ó  diu  alguna  cosa  ab  tardansa  voluntària.  Sorna. 
Simulaia  cunctatio.  ||  y 

SORNAGDER ,  A.  m.  y  f .  Fleumàtich,  catxa- 
sul.  Pachorrudo,  pelmazo,  porra,  pachon,  zalame- 
ro.  Cunctator,  is.  ||  Se  diu  dealgunas  cosas  que  es- 
devenen ab  mòlta  lentitut,  ó  que's  mouhen  ab  movi- 
ment mòlt  pausat.  Roncero.  Lentus. 

SORNAMENT.  adv.  m.  Ab  sorna.  Morosamen- 
te.  Morosè. 

SORNEJAR.  V.  a.  remolejar,  rondinar. 

80RNERIA.  f.  SORNA.  1. 

SOROLL,  m.  Estruendo,  so  que  desagrada  ó  mo- 
lesta al  ohido.  Ruido,  estruendo,  eslridor.  Fragor,  is. 
II  Estrèpit,  buUa.  Ruido,  bullicio,  estruendo.  Mur- 
mur,  is.  I  ALBOROT,  MOTÍ.  1|  So  encara  que  sia  apa- 
cible  y  no  molest.  Ruido.  Susurrus,  i.  ||  Estrèpit 
sort  y  espantós.  Ruido,  estruendo.  Fremor,  is.  ||  Es- 
trèpit de  cops.  Golpeadero,  ruido.  Clangor,  is.  || 
met,  Apariéncia  gran  en  cosas  de  poca  substància. 
Ruido.  Inanis  pompa. 

SOROLL  de  peus.  Lo  puído  quc's  fa  ab  los  peus. 
Trisca.  Slrepilus,  us. 

FÉR  MóüRER  SOROLL,  fr.  Hacer  ó  meler  ruido  ó  bu- 
Ua. Jurgia  excitaré.  |  sonar. 

SOROLLAR.  V.  a.  Manejar,  fér  móurer  alguna 
cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Remecer,  agitar. 
Hinc  inde  movere;  removeo,  es.  ||  Xisclar  la  rata 
pinyada.  Chirriar.  Strideo,  es. 

SOROLLARSE.    V.    a.    MENEJARSE,  ESPAVILLAR. 

II  Móurerse  una  cosa  que  està  poch  segura,  com  las 
dents,  etc.  Menearse.  Nuto,  as. 

SORPÉNDRER.  V.  a.  Atrapar  à  algú  descuy- 
dat,  de  improvís,  desprevingut.  Sorprender,  coger 
de  sorpresa,  sobrecoger.  Excipio,  is,  alicui  obrepe- 
re.  II  Esdevenir  de  improvís.  Sorprender.  Interve- 
nio,  is.  II  Interceptar,  péndrer.  Sorprender.  Inter- 
cipio,  is.  II  Causar  novedat  alguna  cosa  repentina. 
Sorprender.  Improviso  occupare.  H  empenyar.  ||  v. 

r.  PASMARSE,  MARAVELLARSE. 

SORPRENDENT.  adj.  Lo  que  càusa  sorpresa. 
Sorprendente.  Intercipiens. 

SORPRÈS,  A.  p  p.  Sorprendido.  Opressus.  || 
Abatut  de  animo  ab  la  novedat  de  alguna  cosa 
Sorprendido.  Nova  re  ictus. 

SORPRESA,  f.  Obra  de  sorpéndrer.  Sorpresa. 
Impraevisa  occupatio;  invasió,  nis.  |1  Admiració 
que  càusa  alguna  novedat.  Sorpresa.  Admiratio,  nis. 


BkT^        flORR/ 


SOR 


CATALÀ. 


SOR 


613 


I 


i 


SORRA.  f.  Arena  un  poch  grossa.  Sorra.  Sabur- 
a,  íe.  II  La  illada  de  la  tunyina.  Sorra,  hijada  de 
atun.  Thinni  illa.  ||  Polvos  pera  aixugar  1'  escrit. 
Polvos.  Pulveres  ad  exsiccandum  scripla.  j]  naut. 
Arena  grossa  que  serveix  de  pes  pera  assegurar 
las  embarcacions  contra  la  forsa  dels  renls.  Laslre. 
Saburra,  aj.  1|  guineu. 

FÉR  ó  sÉR  COM  LA  SORRA  FALSA.  fr.  prov.  Deuola  la 
falsedat  dels  que  traheixen  en  capa  de  amichs.  Ha- 
lagar  con  la  bocay  morder  con  la  cola.  Animós  sub 
vulpe  latere. 

SORRAL,  m.  Lloch  de  mòlta  sorra  ó  arena. 
Arenal.  Sabuletum,  i,  arenaria,  orum. 

SORRAR.  V.  a.  nàut.  Posar  sorra  dins  la  nau. 
Laslrar.  Saburro,  as. 

SORRENCH,  CA.  adj.  ARENÓS. 

SORRERA.  f.  Yas  pera  tenir  la  sorra  ó  polvos 
peraassecarl'escrit.^'aíuaííera.  Thecapulviscularia. 

SORROFOLL.  m.  fam.  SOROLL. 

SORROGAR.  V.  a.  y  derivats,  subrogar. 

SORS.  f.  SORT. 

SORT.  f.  Acàs,  accident,  fortuna,  ventura,  dit- 
xa.  Suerle.  Sors,  tis.  |1  Destino,  condició,  situació. 
Suerle.  Vicis,  is.  I  Genero,  espècie  ó  qualitat  de  al- 
guna cosa.  Suerle.  Ralio,  nis.  |  La  manera  ó  modo 
de  fér  alguna  cosa.  Suerle.  Modus,  i.  ||  Risch  ó  pe- 
rill à  que  algú  està  esposat.  Suerle.  Casus,  us,  for- 
tuna, 36.  II  En  certs  jochs  se  diu  dels  punts  ab  que 
's  guanya.  Suerle.  Alea,  ae.  |  Estament,  classe, 
bras,  Uinatje;  com:  gent  de  baixa  sort.  Suerle.  Ge- 
nus,  eris.  ||  Extracció,  rifa,  Suerle.  Sors,  tis.  |1  Lo 

I'  rodolí  ahont  està  '1  nom  ó  número  del  que  entra 
en  extracció.  Suerle.  Sors,  tis.  |  capital,  j  L' acte 
de  lidiar  à  peu  los  toreros.  Suerle.  Taurorum  pedi- 
bus  agitatio.  []  La  part  de  terra  separada  de  altras. 
Suerle.  Sorlitio,  nis.  ||  Acció,  lo  que's  dóna  pera 
entrar  en  alguna  companyia.  Accion,  suerle.  Sors, 
tis.  II  La  incertitut  dels  negocis,  com:  probar  la 
SORT  de  las  armas.  Suerle.  Sors,  tis.  1|  poél.  La  vida 
y  paradero  dels  homes.  Suerle.  Fortuna,  ae. 

SORT  DE  las  damas.  Joch  que's  reduheix  à  com- 
bat general  alternant  abllansa  y  espasa,  dividintse 
'Is  combatents  en  dos  quadrillas,  davant  de  las 
quals  s'  exten  una  corda  que  s'  abat  desprès  à  la 
senyal  de  embesüda.  La  pelea  es  entre  parellas 
desiguals,  y  poden  prolegirse  mútuament;  sujec- 
tantse  à  las  condicions  dels  cartells.  Suerle  de  las 
damas.  Ludus  foeminis  dicatus. 

SORT  DELS  SANTS.  Espécic  de  endevinació  que 
usaren  antiguament,  y  consistia  en  obrir  la  Bíblia 
y  péndrer  casualment  algun  verset,  endevinant 
per  ell  lo  qi'e  havia  de  succehir.  Fou  condemnada 
per  lo  concili  de  Agda  l' any  306.  Suerle  de  los  san- 
íos.  Sactorura  sors. 

i  LA  soBT.  m.  adv.  i  ganancia  y  pèrdua. 
ANAR  ó  POSAR  A  LA  SORT.  fr.  Sér  un  de  aquells  en- 
tre quins  s'  ha  de  sortejar  alguna  cosa  bona  ó  ma- 
la. Enlrar  en  suerle.  In  sortem  vocari. 

BOiXA  SORT.  VENTURA. 
TOMO  II. 


LA  MILLOftSORT  Y  YENTURA ES  TENIR  RENDA  SEGURA. 

ref.  Dóna  à  enténdrer  que'l  medi  mès  segur  pera 
fér  diner,  es  no  gaslarlo.  Alquimia  prohada,  tener 
renta  y  no  gaslar  nada.  Parcimonia  optimum  vec- 
tigal. 

PER  SORT.  m.  adv.  Sortejant.  Por  suerle.  Sortè. 

TENIR  ó  NO  TENIR  SORT.  fr.  Sór  ditxós  ó  desgraciat. 
Córrer  bien  ó  mal  la  suerle.  Facili,  vel  adversa  uti 
fortuna. 

TOCAR  LA  SORT.  fr.  Sér  agraciat  ó  infelís  segons  lo 
número  que  li  (oca  en  algun  sorteig.  Caerle  ó  lo- 
carle  d  alguno  la  suerte.  Aliquid  alicui  sorte  ob- 
tingere,  obvenire. 

TrAüRER  SORTS  Ó  tirar  A  la  sort.  fr.  SORTEJAR. 

SORT,  DA.  m.  y  f.  Privat  del  sentit  del  ohido. 
Sordo.  Surdus;  aurium  usu  caplus.  ||  met.  Confús, 
que  no  resona.  Sordo.  Sordus.  ||  S'  aplica  à  las  co- 
sasincapassasdeohir.  ^ordo.  Surdus.  ||  met.  Insen- 
sible als  consells  y  avisos.  Sordo.  Indocilis.  ||  Si- 
lenciós, baix,  sense  ruido,  com:  rumor  sort.  Sor- 
do. Surdus. 

SÒRTCOM  UNA  CAMPANA  Ó  COM    UNA  CALDERA  Ó    MÈS 

SORT  QUE  UNA.  PEDRA.  Qui  uo  òu  enterament.  Mas 
sordo  que  una  lapia.  Quo  nil  surdius. 

i  LA  SORDA.  m.  adx.  sordament. 

FÉR  LO  sÒRT.  fr.  Fér  com  qui  no  òu,  quant  lo  cri- 
dan,  etc;  fingirse  sort.  Hacerse  sordo,  cerrar  los 
oidos.  Surdura  se  simularé. 

FÉRSE  ó  TORNARSB  SÒRT.  fr.  Ensordcccr,  ponerse 
sordo.  Surdesco,  is, 

NO  HI  HA  MÈS  MAL  SÒRT  QUE  'l  QUI  NO  VOL  OHIR.  l'ef. 

que  explica  sér  en  va  persuadir  à  qui  no  vol  ferse 
càrrech  de  larahó.  No  hay  peor  sordo  que  el  que  no 
quiere  oir.  Surdior  est  nemo  quam  qui  exaudire  re- 
cusat. 

SI  HO  HA  DÍT  AL  SÒRT  NO  HO    HA  DÍT  AL  PERESÓS.  loC. 

fam.  Denota  que  algú  es  mòlt  diligent  en  aprofitar 
la  ocasió  quant  li  diuhen  lo  que  li  convé  ó  agrada. 
No  lo  dijo  d  sordos.  Audienti  grata. 

SORTEIG,  m.  La  obra  de  sortejar.  Sorteo,  sor- 
leamienlo.  Sortilio,  nis,  sortitus,  us. 

SORTEJADOR.  m.  qui  disposa  ó  tràu  las  sorts. 
Sorleador.  Sorlitor,  is.  ||  Qui  fa  sorts  als  toros.  Sor- 
leador.  Taurorum  elusor.  ||  Qui  té  per  ofici  separar 
la  llana  segons  sas  diferents  qualitats.  Aparlador. 
Segregator  lanificus. 

SORTEJAR,   v.  a,   Tràurer  alguna  cosa  per 

sort.  Sorlear,  echar  sueries.  Sorliri,  sorles  duccre. 

II  Triar  y  separar  las  vàrias  qualitats  de  la  llana. 

Apartar.  Lanara  seligere.  |1  Torejarà  peu.  Sorlear. 

Irruentem  laurum  eludere.  ||  rifar. 

SORTER.  m.  Adivino.  Sorlilego,  sorlero.  Sorti- 
legus,  i. 

SORTES.  (en)  m.  adv.  En  lloch  de.  En  vez,  en 
lugar.  Loco  hujus. 

SORTIDOR,  m.  SURTIDOR. 

SORTIJA.  f.  ANELL.  II  Joch  que  s'executa  cor- 
rent à  caball  ab  una  llansa  ó  espasa  de  fusta  en  la 
ma,  y  guanya  '1  premi  aquell  que  agafa  ab  ella  una 

77 


614  SOS  DICCIONARI 

anella  penjada  ab  paratge  destinat  al  efecte  de 
ahont  se  desprèn  fàcilment.  Lo  mateix  nom  se  dó- 
na al  premi.  Sortija,  córrer  sortija.  Citato  equo 
annulum  hasta  prairipere. 

GUANYAR  LA  SORTIJA.  fr.  Sér  premiat  lo  qui  la  pót 
haver,  y  conseguir  la  glòria  del  raès  destre.  Lle- 
var la  sortija.  Hastam  per  annulum  trajicere. 

SORTIJASSA.  f.  aum.  Sortijon.  Annulus  in- 
gens. 

SORTÍLECH,  GA.  adj.  Pronosticador  per  sorts 
supersticiosas.  Soitilego.  Sortilegus. 

SORTILEGI,  m.  Etxís,  bruixeria,  encantament 
que's  fa  per  sorts  supersticiosas.  Sortilegio.  Sorti- 
legium,  ii. 

SORTIR.  V.  a.  SURTIR. 

SORTIT,  ra.  SüRTiT. 

SOS.  pron.  possessiu,  Sèus.  Sns.  Sui. 

SOSA.  f.  Planta  de  tres  peus  de  alsària  ,  quant 
es  cultivada,  y  de  un  quant  no;  camas  llargas,  es- 
campadas,  rojencas;  fuUas  rodonas  y  plenas  de  un 
such  salat.  Se  crema  verda  à  son  temps,  y  las  cen- 
dras  serveixen  pera  fér  sabó,  vidre,  servesa,  y  pe- 
ra tràurer  sals  alcalinadas;  y  es  ademès  aperitiva, 
incisiva  y  útil  en  las  obstruccions.  Sosa.  Yitrearia, 
soda,  ae;  salsola  sativa.  ||  La  pedra  feta  del  such 
de  dita  herba  ja  cremada  que  serveix  pera  fér  vi- 
dre y  sabó,  y  conté  de  23  à  40  centéssiraas  de  sub- 
carbonat  de  sosa.  Sosa.  Ad  vilrum  et  saponem  ef- 
ficiendum  ferrumen. 

SOSCAVAR.  V.  a.  SOCAVAR. 

SOSMÉTRERSE.  V.  r.  sométrerse. 

SOSPEDAR.  V.  a.  Reparar  los  fonaments  des- 
carnats  delsediíicis.  Recalzar,  ripiar.  Refulcio,  is. 

SOSPEDRAT.  ra.  Lo  reparo  que's  posa  à  las 
pedras.descarnadas  dels  edificis.  Recalzo.  Refulci- 
mentum,  i, 

SOSPÉNDRER.  etC.  SOBPÉNDRER.  II  SUSPÉNDRER. 

SOSPESADOR,  A.  m,  y  f.  Qui  sospesa.  Tan- 
teador.  Computator,  is. 

SOSPESAMENT.  m.  Obra  de  sospesar.  Tan- 
teo.  Perpentio,  ponderatio,  nis. 

SOSPESAR.  V.  a.  Alsar  alguna  cosa,  com  pera 
tantejar  son  pes.  Sompesar,  sospesar,  lomar  àpeso, 
sopesar.  Sospendeo,  es. 

SOSPITAR.  V.  a.  y  derivats,  suspitae. 

SOSSEGH.  m.  ant.  sossego. 

SOSSEGADAMENT.  adv.  m.  Ab  sossego.  So- 
segadamenle.  Tranquillè,  placidè. 

SOSSEGADOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  sossega.  Sose- 
gador.  Pacator,  is. 

SOSSEGAR.  V.  n.  assossegar.  |j  Reposar,  des- 
cansar, dormir.  Sosegar.  Requiesco,  is.  []  v.  a.  Pa- 
cificar, apaciguar.  Sosegar.  Sedo,  tranquillo,  as.  || 
met.  Aquielar  las  alteracions  del  animo,  mitigar 
las  passions.  També  s'  usa  com  recíproch.  Sosegar. 
Peimulceo,  es. 

SOSSEGAT, DA.  p.  p.  y  adj.  Tranquilo,  sosega- 
do.  TranquiUus. 

SOSSEGO.  m.  Quietut,  tranquilitat,  pai}.  Repo- 


SOS 

so,  sosiego  ,  quietud ,  tranquilidad.Qüies,  etis, 
otium,  ii. 

SOSSOBRAR.  V.  n.  nàut.  Perillar  lo  barco  per 
causa  dels  vents  ó  anàrsen  à  fons.  Zozobrar.  Na- 
vem  fluctuaré,  submergí. 

SOSTENIDO.  m.  mús.  Accident  pera  aumenlar 
un  semiló  al  punt  al  costat  esquerre  del  qual  se 
senyala.  Sosienido.  Semitonum  augens  signum. 

SOSTENIDOR,  m.  Qui  ó  lo  que  serveix  pera 
sostenir.  Sostenedor.  Sustentaculum,  i.  |1  Xapa  de 
ferro  vuyda  que's  posa  en  lo  bastiment  de  la  porta 
ó  forat  fét  en  lo  mateix  bastiment  ahont  encaixa  'i 
baldó  del  pany  pera  quedar  la  porta  tancada  ab 
clau.  Cerradero,  cerradera.  Serae  fibula. 

SOSTENIMENT,  m.  La  acció  de  sostenir  ósos- 
lenirse.  Soslenimiento,  sosten.  Sustentatio,  nis.  | 
Lo  que  sosté.  Soslenimiento,  sustenimiento,  sostene- 
dor, sosten,  apoyo.  Sustentaculum,  i.  ||  sustento, 

ALIMENT. 

SOSTENIR.  V.  a.  Mantenir,  aguantar  alguna 
cosa  pera  que  no  cayga.  Soslener.  Suslineo,  inhi- 
beo,  es.  1|  Tenir  sobre  sí  alguna  cosa,  cora  las  co- 
lumnas  1'  edifici.  Soslener,  y  irahajar  en  la  arqui- 
tectura y  maquinària.  Sustento,  as.  fl  soportar.  | 
Dirigir  bè  alguna  cosa,  com  1'  estat  en  la  política 
civil,  etc.  Mantener,  soslener.  Fero,  ers.  ||  Ani- 
mar, excitar.  Soslener.  Animum  dare.  ||  Defensar 
algun  argument,  opinió,  doctrina  ó  partit.  Defen•' 
der,  sustentar,  soslener.  Propugno,  as,  tueor,  eris. 
II  Afavorir,  protegir,  ajudar.  Suslener.  Adsum, 
adés,  auxilior,  aris.  ||  Assegurar,  afirmar.  Soslener. 
Testor,  aris,  assevero,  as.  ||  Resistir  un  ataco,  sili, 
etc.  Soslener.  Resisto,  is.  [|  rail.  Estar  en  paratge  ó 
positura  pera  socórrer  à  altre  cos  de  exèrcit,  plas- 
sa,  etc.  Soslener.  Defendo,  is.  ||  Seguir  una  conver- 
sació, etc.  Soslener.  Hominum  ccetum  sermonibus 
tenere.  1|  Mantenir,  alimentar.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Soslener,  sustentar^  Sustento,  as.  ||  nàut. 
TRABALLAR.  ||  V.  r.  Mauteuirse  ferma  alguna  cosa 
quant  està  en  perill.  Mantenerse,  sostenerse.  Sus- 
tento, as. 

SOSTENIR  DANT  É  INTERÈS,  fr.  fof.  Pagar  danos  y 
coslas.  Litis  aestimatione  multaré. 

SOSTINENSA.    f.  SUSTENTACIÓ. 

SOSTINGUT,  DA.  p.  p.  Sosienido.  Sustenlos. 

II  m.  mús.  SOSTENIDO. 

SOSTOVAR.  V.  a.  ter.  ESTOVAR.  1  y  í. 
SOSTRACCIÓ,  f.  arit.  sdbstracció.  ||  divisió, 

SEPARACIÓ,  ocultació,  [j  FURT,  ENCÜBRÍMENT. 

SOSTRATGE.  m.  ant.  apartament. 

SOSTRÀURER-  V.  r.  arit.  restar.  ||  Tràurer 
alguna  cosa  de  ahont  estava,  emportàntsela  ocul- 
tament.  Sustraer,  quitar.  Substraho,  is,  adimo,  is. 
II  Induhir  à  algú  à  que  mude  de  amo,  de  habi- 
tació, de  ofici,  etc.  Solevanlar.  Subveho,  is.  1|  In- 
duhir als  parroquians  que  vajan  à  comprar  à  altra 
part.  Desaparroquianar.  A  taberna  confluentes 
avertere.  [j  v.  r,  Despéndrerse,  apartarse,  separar- 
se  alguna  cosa.  Sustraerse.  Sese  substrabere. 


SOT 


CATALÀ. 


SOT 


615 


I 


I 


SOSTRE,  m.  Lo  pis  que  diyideix  1'  edifici  en 
eslancias.  Techo,  techado.  Teclam,  labulaluin,  i.  1| 
niet.  Capa  ó  posada  de  unas  cosas  sobre  altras, 
com  SOSTRE  de  sardinas,  etc.  Lecho,  capa.  Crusla, 
ae,  estralum,  i.  (|  Trespol,  la  part  interior  y  supe- 
rior de  un  edifici.  Techo,  icjado,  techumbre,  techa- 
do.  Tectum,  i,  lacunariurn,  ii.  ||  bóveda. 
FÉR  SOSTRE,  fr.  Tcchar.  Fastigia  conficere, 
püjArse'n  al  sostre,  fr.met.  püjírse'n  al  cap  da- 
munt DEL  CAMPANA. 

SÓSTRER.  V.  a.  sostrIcrer. 

SOSTRET,  A.  p.  p.  y  adj.  Suslraido.  Substrac- 
tus.  II  lu.  d.  Techo  pequeiio.  Tectulum,  i. 

SOT.  m.  clot.  II  Lo  clot  que  's  fa  en  los  carrers 
y  camins  quant  plou.  Charco.  Laouna,  aj,  stagnura, 
i.  11  Fosso  que  's  fa  al  entorn  de  las  plantas  y  ar- 
bres pera  detenir  la  àygua  à  fi  de  que  penetre  fins 
à  las  arrels.  Akorque,  socava.  Scrobs,  bis,  sulcus, 

i.  11  VALL.  [|  CLOT.  2. 

FICAR  AL  SOT.  fr.  SOTERRAR. 

SOTA.  f.  Én  lo  joch  de  cartas  figura  que  repre- 
senta un  soldat  à  peu.  Sota,y  marica  la  de  oros  en 
lo  joch  de  truch.  Lusoria  pagella  peditem  sirau- 
lans.  II  prep.  Davall.  Debajo.  Subter,  sub.  ||  S'  usa 
en  composició  pera  significar  lo  segon  ó  subaltern 
inmediat  en  alguns  oficis,  com  soTAmestre.  Sola. 
Secundus. 

SOTABANCH.  m.  arq.  Pessa  sobre  la  cornisa 
ab  sa  raotUura  y  ressalt  pera  rébrer  los  archs  de 
las  bóvedas.  Solahanco.  Fabricae  pars  arcubus  su- 
bitans. 

80TABARBA.  f.  Gorja,  carn  abundant  que 
creix  davall  la  barba.  Papada.  Obessum  gutlur.  |1 
se  diu  per  burla  de  la  pelleringa  que  penja  exces- 
sivament davall  de  la  barba.  Perigallo.  Pellis  amen- 
to  pendula.  ||  Dit  de  la  del  porch.  Cogullada,  pa- 
pada. Glàndula,  ae. 

SOTACOMIT.  m.  Segon  comit,  qne  fa  las  veus 
del  principal.  Sotacomitre.  Trierarchi  vicarius. 

SOTACOPA.  f.  Pessa  de  plata  ó  altra  matèria 
de  figura  rodona  en  que  se  serveixen  las  copas  ó 
gots.  Salvilla.  Hispocratela,  ae. 

SOTACLAVARI.  m.  Segon  clavari.  Subclave- 
ro.  Clavarii  vicarius. 

SOTACOMANADOR.  m.  Superior  desprès  del 
comanador.  Subcomendador,  tenienle  comendador. 
Coenobii  subprpcfectus. 

SOTACONSERVADOR.    m.    SUBCONSERVADOR. 

■I  80TAC0TXER0.  m.  Lo  cotxero  de  las  raulas 
•  de  davant.  Solacochero.  Secundus  redarius.  ||  Lo 
qui  supleix  pel  cotxero  major.  Solacochero.  Rhe- 
darii  vicarius. 

SOTACUBERT.  m.  SOTA  CUBERT. 

SOTAGURADOR.  m.  Substitut  del  curador. 
Solacnrador,  curador  subrogado,  susliluido.  Sub- 
curator,  is. 

SOTAGUYNER.  m.  L'  ajudant  del  cuyner. 
Solacocinero.  Subculinarius,  ii. 

SOTAESCARCELLER.  m.  Substitut  del  es- 


carccller.  Subalcaide,  baslonero.  Subcustos,  dis. 

SOTAE8GRITA.   f.  CADCIÓ,    SEGURETAT. 
SOTAESCRÍURER.  V.  a.  SUBSCRÍURER. 

80TAGUAR0A.  m.  Guarda  subslituhit  per 
altre.  Solaguarda,  guarda  susliluido.  Subcustos, 
odis. 

SOTAMÀ,  m.  Reprebensió,  repulsa.  Felpa,pe- 
luca,  reprimenda.  Reprehensio,  nis. 

DONAR   UN  SOTAMÀ,  fr.  met.  UNTAR  LO  CARRO. 

SOTAMESTRE.  m.  Ajudant.  Pasante,  repeli- 
dor,  sotamaeslro.  Hypodidascalus,  i,  subdoctor,  is. 

SOTAMIiVISTRE.  m.  Entre  'Is  jesuilas  coad- 
jutor, que  es  lo  principal  dels  que  tenen  à  sòn  cuy- 
dado  la  cuyna,  rebost  y  demés  oficinas  dependents 
de  ella.  Solominislro,  solaminislro.  Obsonalor,  is. 

SÓTAN.  m.  ant.  soterrani. 

SOTANA,  f.  Vestidura  talar  que  portan  los 
ecclesiàslichs  entre  'Is  vestits  curts  y  manteu.  So- 
lana. Túnica  talaris  y  subtaneum,  ei,  en  la  baixa 
llatinitat.  |1  En  los  molins  de  farina  la  mola  de  so- 
ta. Piedra  de  asienlo.  Supposila  mola.  1|  La  mola 
de  sota  en  lo  trull  de  molí  del  oli.  Yusera,  alfarge. 
Faclorium,  ii.  ||  La  que  usan  los  col•legials  en  la 
qual  s'  ajusta  la  beca.  Manlo.  Toga,  ae. 

SOTANETA.  f.  d.  Solanilla.  Tunicula  talaris. 

SOTAPLEGH.  nr.  sotaplech. 

SOTAPLUJARSE.  v.  a.  Posarse  à  cubert  de 
la  pluja.  Asuviar,  guarecerse  del  agua.  .\rcore  à  se 
pluviam. 

SOTAPORTAL.  m.  PORXO. 

SOTAPOSAR.  EXPOSAR. 

SOTAPOSAT,  DA.  p.  p.  Exposat.  ExpueslO. 
sujelo.  Obnoxius. 

SOTAREY.  m.  En  algunas  aulas  de  gramàtica 
'1  segon.  Solarey.  Primus  à  rege  vel  post  regem  in 
gymnassiis. 

SOTASAGRISTÀ.  m.  Ajudant  de  sagristà  Sub- 
sacrislan,  sacrislan  segundo.  Secundus  aedituus. 

SOTASCRÍURER.  V.  a.  SUBSCRÍURER. 

SOTAVENT,  m.  L'  estat  de  la  nau  oposat  à  la 
part  per  ahont  vé  '1  barlovent,  ab  respecte  à  punt 
ó  lloch  determinat.  Sotavenlo.  Navis  vento  trans- 
versum  latus. 

anírse'n  i  sotavent,  fr.  nàut.  Passar  del  semi- 
círcul  del  barlovent  al  de  sotavent,  ab  relació  à  un 
objecte  ó  paratge  determinat.  Caer  d  solavenlo. 
Inferiori  subjici  vento.  H  Considerada  la  acció  en 
sí  mateixa  separarse  la  embarcació  envers  sota- 
vent del  rurabo  à  que  's  dirigeix ;  separació  cau- 
sada pel  ímpetu  del  mar,  del  vent  ó  de  la  corrent. 
Caer  à  solavenlo,  derivar,  abatir,  decaer,  desoaecer, 
davalar.  Derribo,  as. 

SOTA  VENTAR,  v.  a.  nàut.  Posar  la  embarca- 
ció à  sotavent.  També  s'  usa  com  recíproch.  Sota- 
ventar,  solaventarse,  solaventearse.  Inferiori  vento 

uti. 

SOTBARBA.  f.  SOTABARBA. 
SOTBATLLE.   m.  LLOCHTINENT. 

SOTGOLOR.  m.  Pretext,  apariéncia.  Socolor, 


616  SOU 

Prselexlus,  us;  causa  apparens  pro  vera  ficla.  1| 
adv.  m.  Dissimuladament.  Socolor.  Perspeciem. 

SOTERRADOR.  m.  fosser. 

SOTERRAMENT.  m.    enterro.  |]  sepultura. 

SOTERRANI,  A.  adj.  Lo  que  està  sota  terra. 
Suhlerràneo,  soierrano,  soterràneo.  Subterrenus, 
crypticus.  |1  Lloch,  fàbrica  sota  terra,  com  seller 
SOTERRANI,  etc.SM6íerraneo,soíerraíïo.Subterraneus 
locus.  H  m.  Cova  sola  lena.  í'óíano.  Hypogeum,  ei. 

FÉR  SOTERRANIS,  fr.  Hacev  sólanos,  asolanar.  Sub- 
teriànea  opera  construere. 

SOTERRAR.  V.  a.  Colgar,  cubrir  de  terra. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Enterrar,  soterrar. 
Infodio,  is,  sub  terram  condere.  U  mel.  Amagar, 
escondir.  Soterrar.  Abdo,  is. 

SOTERRAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Enterrada,  so- 
terrada. Sepultus. 

SOTERRIÀ.  m.  SOTERRANI. 

SOTESCRÍURER.  V.  n.  sübscríurer. 
SOTET.  m.d.  Charquilla.  Lacuscuius,  i. 
SOTIL.  adj.  suTiL.  I  ant.  insignificant,  mer. 

SIMPLE,  SENZILL,   PETIT. 

SOTJAR.  V.  n.  ter.  Fér  lo  sort,  fér  lo  lonlo. 
Llamarse  andana.  Ignorantiam  simularé. 

SOTMÈS,  A.  p.  p.  SOMÉS.  I  m.  SUBJECTE,  SÚBDIT, 
VASSALL. 

80TMÉTRER.  V.  r.  SOMÉTRER.  ■' 

SÓTOL.  m.  SOLAR.  4.  II  Fonament  de  una  paret. 
Cimienío.  Coementum,  i. 

SOTPEDRAMENT.  m.  Peu  que  sosté  algu- 
na cosa  material,  com  V  edifici,  etc.  Pié.  Pes, 
edis. 

SOTRAGADA,  f.  y 

SOTRACH.  ra.  SOTRAGADA.  1. 

SOTRAGADA,  f.  Moviment  enconlrat  de  un 
COS  de  un  costal  à  allre,  com  succeheix  en  los  car- 
ruatges, per  la  desigualtat  del  terreno.  Tràquea, 
vaiven.  Yacillatio,  nulatio,  nis.  I  Lo  cop  fort  y  ab 
estruendo  cabent  de  alt.  Zaparrazo,  hatacazo.  Lap- 
sus, us.  II  Desgràcia,  cayguda  de  la  elevació  ó  for- 
tuna. Zaparrazo.  Casus,  us. 

SOTRAGUEJAR.  V.  a.  Fér  sotrachs.  Traquear, 
dar  vaivenes.  Labesco,  is. 

SOTS.  prep.  sota. 

SOTSALCAYT.  m.  ant.  sotaescarceller. 

SOTSJÀURER.  V.  a.  ant.  Estar  subjecte.  Es- 
tar sujelo.  Subjaceo,  es. 

SOTSMÉTRER.  V.  a.  etC.  SOMÉTRER. 

SOTSOBRE.  V.  n.  nàut.  sossobrar. 

SOTSPENA.  adv.  m.  sopENA. 

SOTSPESAR.  V.  a.  etc.  SOSPESAR. 

80TSPRI0R.  m.  SUPERIOR. 

SOTSROGAR.  V.  a.  SUBROGAR. 

SOTSTENIR.  V.  a.  SOSTENIR. 

SOTSVEGUER.  m.  Llochtinent  de  veguer.  So- 
teguer.  Subvicarius,  ii. 

SOTSVEGUERIA.  f.  L' empleo  de  sotsveguer. 
Sovegueria,  soveguerio.  Yicarii  judicis  ditio. 

SOU.m.  Moneda  imaginària queen  Catalunya  val 


DICCIONARI  SUA 

4  quartos  y  mitj.  Sueldo.  Solidus,  i.  ||  L'  estipedni 
ó  paga  que's  dóna  als  militars  y  als  empleats.  Suel- 
do. Stipendium,  ii.  ||  La  soldada  que's  dòiia  als 
criats,  etc.  Sueldo,  salaria.  Stipendium,  ii.  [|  ant. 
Lo  tant  que'l  rey  pagava  per  barril  de  las  embar- 
cacions mercantils  que  armava  en  guerra.  Sueldo. 
Solidus,  i. 

SOU  DE  on.  Moneda  entre  'Is  romans,  dita  així 
perquè  tenia  1  just  y  enter  valor,  à  distincció  de 
las  que  fabricaren  desprès  ja  de  una  meylat,  ja  de 
un  ters  pera  us  comú  y  mès  fàcil  comers.  En  Es- 
panya ba  tingut  diferent  valor,  y  '1  que  avuy  s' 
usa  en  Aragó  val  32  maravedissos.  Sueldo.  Soli- 
dum,  solidus,  i. 

sou  DE  VIUDA.  VIÜDEDAT. 

^DE  AHONT  VENIU?  CINCH  SOUS   ME    COSTA.    loC.   ab 

que's  denota  un  despropòsit  ó  resposta  fora  del 
cas.  Si  pregunlas  por  berzas,  mi  padretiene  ungar- 
hanzal.  Ad  rogatum  non  respondere. 

NO  HI  HA  GRANS  CINCH  SOUS  DE  DIFERÈNCIA.  loC. 
fam.  NO  HABERHI  UN  DIT  DE  DIFERENCIA. 

PER  SOU  É  PER  LLIURA,  loc.  aut.  com.  Explica  en 
los  computes  la  proporció  ab  que  deuhen  pagarse 
las  averias  entre  dos  subjectes,  ó  entre  '1  bucb  y 
la  càrrega,  suposant  que  pera  '1  pago  '1  càrrech  y 
la  nau  fan  una  lliura,  y  las  pérduas  y  danys  altra: 
y  per  consegüent  lo  qui  té  en  la  lliura  del  càrrech 
una  dècima,  sufrirà  una  dècima  en  la  lliura  de  la 
averia,  yaixí  de  las  demés,  ralo  per  quantitat.  A 
sueldo  y  d  libra,  sueldo  y  libra,  rata  por  cantidad. 
Per  solidum  et  libram. 

SOVEN.  prep.  ant.  sobre. 

SOVENIR.  V.  n.  Yenir  à  la  memòria,  recordar. 
Recordar,  acordar.  Reminiscor,  eris. 

SOVENDIT,  A.  adj.  sobredit. 

SOVINT,  adv.  m.  Ab  freqüència.  A  menudo. 
Saipè. 

LO  mès  sovint,  m.  adv.  La  major  part  del  temps. 
De  ordinària,  la  mayor  parte  del  tiempo.  Plerum- 
que. 

tot  sovint  ó  mòlt  sovint,  m.  adv.  Ab  mòlta  fre- 
qüència. Muy  à  menudo.  Saepissimè. 

SOVINTEJAR.  V.  a.  Fér  alguna  cosa  mòlt  so- 
vint. Menudear.  Frequentor,  aris. 

su. 

SUA.  pron.  adj.  f.  posS.  Su,  suya.  Sua. 
SUADA.  f.  Lo  que  's  sua  de  una  vegada.  Su- 
dar.  Sudor,  is.  ||  met.  suor,  fatiga,  traball. 

SUADIR.  Y.  a.  PERSUADIR. 

SUADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sua  mòlt  ó  sovint. 
Sudadar.  Sudafor,  is.  ||  Lloch  destinat  en  lo  bany 
pera  suar.  Sudador,  sudatario.  Sudatorium,  ii. 

SUAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  suar.  Su- 
damiento.  Sudor,  is. 

SUAR.  v.  n.  Expel-lir  lo  suor.  Sudar.  Sudo,  as; 
sudorem  mittere.  |  met.  Traballar  ab  mòlta  fatiga 
y  desvelUaraent.  Trasudar,  sudar.  Exsudo,  laboro, 


SUA 


I 


I 


I 


as.  II  met.  Se  dia  de  la  humitat  que  surt  ó  està  en 
la  superfície  de  alguns  cossos,  com  en  las  parets, 
pedras,  etc;  y  també  del  destil-Iar  las  planlas  y 
arbres  humor  ó  goma.  Sudar.  Sudo,  as.  ||  Traba- 
Uar  mòlt  física  ó  moralment.  Insudar.  Insudo,  as. 
SUAR  MÒLT.  fr.  Sudar  mucho,  nadaren  sudor.  Su- 
dore  manaré,  diffluere.  ||  Tenir  mòlt  traball.  Su- 
dar pez.  Impensè  laboraré, 

ENCARA  U  IIA    DE   SUAR  LO  CAP  DEL  NAS   Ó    'l  CÜL. 

exp.  fam.  Pondera  la  dificultat  ó  traball  que  ha  de 
costar  lo  conseguir  alguna  cosa.  Aun  le  ha  de  su- 
dar el  rabo.  Longus  sudor  laborque  restat. 

"''r  suar.  fr.  Costar  una  cosa  mòlt  traball  ó  difi- 
cultat. Bacer  sudar.  Improbo  labore  torquere. 

MÈS    VAL  SÜAR    QUE    ESTOSSEGAR    6   GEMEGAR,  ref. 

Aconsella  que  es  preferible  un  poch  de  calor  al 
perill  de  encadarnarse.  Mas  vale  sudar  que  toser. 
Est  sudare  homini  plusquam  tussire  salubre. 

SUARA.  adv.  t.  Ara  poch  ha.  Poco  ha,  pocoha- 
ce,  ahora  mismo.  Nunc;  haud  diu. 

SUARDA.  f.  SUOR.  5.  II  Suor  de  las  ovellas, 
matèria  untosa  composta  de  sabó  ab  basa  de  potas- 
sa; de  una  substància  animal  particular,  que  deixa 
humida  la  llana  de  las  ovellas.  Suarda.  Ovium 
sudor. 

TRAURER  LA  SUARDA.  fr.  Tràurer  la  brutícia  de 
la  suor  que  s'  encasta  en  la  roba.  Despercudir.  Cras- 
sitiem  abstergere. 

SUARI.  m.  ant.  mocador. 

SUAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Humit  ab  la  suor.  Su- 
dado,  sudoriento.  Sudore  madens,  sudatus.  |  Lo 
que  està  brut  de  suor.  Sudoso.  Sudore  fluens. 

SUAU.  adj.  Bla,  dols,  apacible  als  sentits.  Sua- 
ve.  Suavis,  milis.  ||  Dòcil,  manejable.  Suave.  Sua- 
vis,  facilis.  II  pint.  y  escult.  Flonjo,  tou,  que  s' 
enfonsa  si  's  toca.  Mórbido.  Morbidus. 

SUAUMENT,  adv.  m.  Ab  suavitat.  Suavemenle. 
Suaviter,  jucundè.  ||  Agradablement.  Suavemenle. 
Composilè.  II  Lleugerament,  per  damunt  damunt. 
Suavemenle,  por  encima.  Perfunctoriè,  summatim. 

I  POCH  i  POCH. 

SUAVIS  ADOR.  m.  Corretja  preparada  pera 
suavisar  las  navajas.  Suavizador.  CuUricis  acuen- 
dis  corium. 

SUAVISAR.  V.  a.  Ablanir,  posar  suau  alguna 
cosa.  Suavizar.  Mitigo,  as;  suave  reddere.  ||  Mode- 
rar lo  rigor  del  tracte.  Suavizar.  Lenio,  is;  mitem 
efiici.  (1  Calmar,  sossegar,  aplacar.  Suavizar.  Mul- 
ceo,  es.  II  Minorar.  Suavizar.  Levo,  as.  ||  Civilisar 
las  costums.  Suavizar.  Mores  emoUire.  |1  Reconci- 
liar r  animo  ofès  de  algú.  Suavizar.  Animum  of- 
fensiorem  recolligere. 

SUA  VISAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Suavizado.  Miti- 
gatus. 

SUAVissiM,  A.  adj.  Suavisimo.  Valdè  suavis. 

SUAVissiMAMENT.  adv.  m.  sup.  Suavisi- 
mamenie.  Suavissimè. 

SUAVITAT,  f.  Agrado,  dolsura,  finura  en  lo 
tracte.  Suavidad.  Lenitas,  facuoditas,  atis.  U  mús. 


CATALÀ.  SÜB  611 

Dolsura,  delicadesa,  melodia.  Suavidad.  Suavitas, 
tencritas,  atis.  1|  En  matèria  de  devoció,  ternura. 
Suavidad.  Suavitas,  atis,  dulcedo,  inis.  1|  pinl.  De- 
licadesa, agrado.  Suavidad.  Suavitas,  atis.  ||  Tran- 
quilitat,  mansuetut,  docilitat.  Suavidad.  Facililas, 
atis.  II  Blandura,  delicadesa  al  lacto.  Suavidad.  Le- 
nitas, atis. 

SUBADMINISTRADOR.  m.  Dependent  inme- 
diat  al  administrador.  Subadminislrador.  Subre- 
demptor,  is. 

SUBALTERN,  m.  Inferior,  que  està  subordinat 
en  alguna  cosa  ó  s'  inclou  en  altra.  Suballerno, 
Submissus.  1|  Inferior  ab  dependència  del  superior. 
Suballerno.  Subalternus. 

SUBALTERN ACIÓ.  f.  SUBORDINACIÓ. 
SUBALTERNANT.  adj.  Lo  que  té  subordinada 
altra  cosa.  Subalternanie.  Subjiciens. 

SUBALTERNAR.  V.  a.  Subjectar,  posar  sota. 
Suballemar.  Subjicio,  is. 

SUB ARRENDADOR,  m.  Qui  subarrenda.  Su- 
barrendador.  X  locatore  locator. 

SUBARRENDAMENT.  m.  L'  arrendament 
que  fà  '1  arrendatari  de  la  cosa  arrendada.  Subar- 
riendo,  subarrendamienlo.  A  locatore  locatio. 

SUBARRENDAR.  V.  a.  Arrendar  à  altre  lo  que 
's  té  arrendat.  Subarrendar.  Subloco,  as. 
SUB  AST.  to.  y 

SUBASTA.  f.  Yenda  pública  en  lo  raès  dihent 
ab  la  intervenció  de  la  justícia.  Subasla,  subasla- 
cion.  Hasta,  se. 

SUBASTAR.  V.  a.  Yéndrer  en  públich  encant 
ab  intervenció  de  justícia.  Subaslar,  vender  en  pú- 
blica almoneda.  Subhasto,  as;  haslse  subjicere. 

SUBBRIGADIER.  m.  Suplent  de  brigadíer. 
Subbrigadier.  Subraanipularis  ductor. 

SUBCOL-LEGTOR.  m.  Qui  fà  las  funcions  de 
col-lector.  Subcoleclor.  Subcolleclor,  is. 

SUBCONSERVADOR.  m.  Jutge  delegat  pel 
conservador.  Subconservador.  A  provocationum  ju- 
dice  legalus. 

SUBCONTRÀRIA.  adj.  ül.  Se  diu  de  la  pro- 
posició que  se  segueix  de  la  contrària.  Subconlra- 
ria.  Subcontraria,  ai.  U  mat.  Se  diu  de  dos  figuras, 
V.  g.  de  dos  triànguls  semblant  ab  V  àngul  del 
vértice  comú,  sense  basas  paralelas.  Subcontraria. 
Subcontraria,  ae. 

SÚBCUBO.  adj.  Se  diu  del  dimoni  que  té  tracte 

il-lícil  ab  los  homes,  prenent  forma  de  dona  ó  de 

pacient  en  V  acte  sodomítich.  Súbcubo.  Subcubus. 

SUBGUMBIR.  v.  a.  SUCUMBIR. 

SUBCUTÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  està  sota  la  pell. 

Subcuídneo.  Subcutaneus. 

SUBDEGÀ.  m.  Dignitat  de  alguns  capítols  que 
està  à  las  ordes  del  degà.  Subdean,  subdecano.  Sub- 
decanus,  i. 

SUBDEGANAT.  m.  dignitat  del  subdegà.  Sub- 
deanalo.  Subdecanatus,  i. 

SUBDELEGABLE.  adj.  Lo  que's  pót  subdele< 
gar.  Subdelegable.  Quod  delegari  potest. 


HS 


SÜB 


DICCIONARI 


SÜB 


SUBDELEGACIÓ,  f.  for.  Delegació  feta  per  un 
jutge  y  per  un  delegat  que  comunica  part  desòn 
poder.  Subdelegacion.  Subdelegalio,  nis.  ||  Lo  terri- 
tori, empleo  y  oficina  del  subdelegat.  Subdelega- 
cion. Subdelegalio,  nis. 

SUBDELEGANT,  p.  a.  Qui  subdelega.  Suhdele- 
ganle.  Subdelegans. 

SUBDELEGAR.  V.  a.  Donar  lo  delegat  sa  juris- 
dicció à  altre.  Subdelegar.  Subdelego,  as. 

SUBDELEGAT,  DA.  adj.  y  m.  La  persona  à 
qui  '1  delegat  ha  comès  sas  facultats  6  jurisdicció. 
Subdelegada.  Subdelegatus;  in  delegati  locum  suf- 
fectus. 

SUBDIACA.  ra.  Lo  clergue  ordenat  de  epístola. 
Subdiàcono.  Subdiaconus,  i.  H  Càrrech  que  hi  ha 
en  algunas  catedrals  pera  preparar  los  vasos  sa- 
grats y  cantaria  epístola  en  la  missa.  Subdiàcono. 
Subdiaconus,  i. 

SUBDIACONAT.  m.  L'  orde  de  subdiaca  ó  de 
epístola.  Subdiaconado,  subdiaconato.  Subdiacona- 

lus,  us. 

SUBDIACONIL.  adj.  m.  Se  diu  de  cerlas  pre- 
bendas  y  prebendats  que  tenen  obligació  de  cantar 
la  epístola  en  la  missa  major.  Epistolero,  subdiaco- 
nil.  Ad  epistolas canendas  deslinatus  clericus. 

SUBDISTINCCIÓ.  f.  La  disti  ncció  de  altra  dis- 
tincció.  Sabdislincion.  Subdistinctio,  nis. 

SUBDISTINGIR.  Y.  a.  Fér  una  distlncció  de 
altras.  Subdislinguir.  Subdistingo,  is. 

SÚBDIT,  A.  adj.  y  ni.  Subjecte  à  la  disposició 
de  algun  superior,  ab  la  obligació  de  obtenirlo. 
Súbdito.  Subditus,  i. 

SUBDIVIDIR.  V.  a.  Dividir  las  parts  de  una 
divisió.  Subdividir.  Subdivido,  is, 

SUBDIVISIÓ,  f.  Divisió  de  altra  divisió.  Sub- 
dividir. Subdivisió,  nis. 

SÚBDUPLO,  A.  adj.  geom.  La  proporció  quant 
un  número  es  la  meytat  de  altre,  com  2  de  4  y  4 
de  8.  Súbduplo.  Subduplus. 

SUBEGH.  ra.  sobech. 

SUBEXEGUTOR.  m.  Qui  executa  ü  obra  per 
delegació  de  al're.  Subejecutor.  Subexequens,  tis. 

SUBHASTAR.  V.  a.  SUBASTAR. 

SUBINAS.  (de)  m.  adv.  Boca  pera  munt.  Supino, 
boca  arriba.  Resupinús,  supinè. 

SUBINSPECTOR,  m.  Subaltern  inmediat  al 
inspector.  Subinspector.  Subinspector,  is. 

SUBINTRODUCTA.  f.  Terme  de  la  història  ec- 
clesiàstica,  que  donava  à  las  donas  que  vivian  en 
casa  dels  sacerdots,  ab  motiu  de  caritat,  cuydado 
de  sas  casas,  etc. ;  costum  prohibida  en  lo  cànon  III 
del  concili  de  Nicea.  Subintroducta.  Subintroduc- 
ta, «. 

SUBIRÀ,  NA.  adj.  SOBIRÀ.  1]  adj.  repentí. 

SÚBIT,  A.  adj.  Repentí.  Repentino,  súbito,  su- 
bilàneo.  Subitus. 

SÚBITAMENT.  adv.  m.  De  repent,  de  impro- 
vís.  Súbitamente,  subildneamenle ,  repenlinamente. 
Subitò,  repentè,  extemplò. 


SUBITANEAMENT.  súaiTAMENT. 

SUBITÀNEO,  A.  adj.  SÚbit. 

SUBJECCIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  subjectar  6 
subjectarse.  Sujecion.  Subjectio,  nis.  ||  Servitut,  de- 
pendència. Sujecion.  Subjectio,  nis.  ||  lligadura.  || 
Aplicació,  assistència  à  la  obligació.  Sujecion.  As- 
siduitas,  atis,  aplicatio,  nis.  ||  ret.  Figura  en  que 
r  orador  respon  à  sas  mateixas  preguntas.  Sujecion. 
Subjectio,  nis.  ||  esgrim.  La  acció  en  que  's  sub- 
jecta la  del  contrari.  Sujecion.  Subjectio,  nis. 

ab  subjecció,  m.  adv.  Humilment,  ab  submissió. 
Con  sujecion.  Demissè. 

DENEGAR  LA  SUBJECCIÓ,  fr.  No  regouéixer  al  sen- 
yor feudal.  Denegar,  desconocer  la  sujecion  ó  vasa- 
llaje.  Clientelam  denegaré, 

SUBJECTADOR.  m.  subjugador, 

SUBJECTAR.  V.  a.  Sométrer,  reduhir  al  do- 
mini ó  poder  de  altre.  També  s' usa  com  recíproch. 
Sujeiar.  Emancipo,  as.  ||  Afermar,  sostenir.  Suje- 
lar.  Vi  continere.  |1  Domar,  rendir.  Sujetar.  Subdo, 

is.  II  subjugar,  LLIGAR, 

SUBJECTE,  A.  adj.  Exposat,  propens  à  alguna 
cosa.  Sujelo.  Subjectus.  |  Submís,  adicte.  Sujeto. 
Obnoxius.  (1  SÚBDIT.  ||  Se  diu  en  orde  à  la  subjecció 
per  amor  ó  per  gratitut.  Sujeto.  Subjectus.  ||  m. 
Qualsevol  persona  indeterminada.  Sujelo.  Subjec- 
tum,  i.  II  Persona  de  qualitats  ó  prendas.  Sujeto. 
Egregius.  I  Matèria  ó  punt  de  que's  tracta,  Objelo, 
sujeto.  Objectum,  i.  1|  pi.  Alió  en  que's  reb  y  con- 
serva alguna  cosa.  Sujeto.  Subjectum,  i,  ||  fil.  Allò 
de  que  s'  anuncia  ó  predica  alguna"  cosa.  Sujeto. 
Subjectum,  i.  ||  Activitat,  figura  y  forsa  de  la  per- 
sona, com:  home  de  flach  subjecte.  Sujeto.  Yigor, 
is.  [[-mús.  part  principal  delassumpto.  Sujeto.  Sub- 
jectum, i. 

QUI  NO  CONFGA  AL  SUBJECTE,  NO  FORME  DE  ELL  MAL 

SUSPECTE,  ref.  Denota  que  no's  déu  judicar  de  las 
cosas  fins  à  estar  ben  enterat  de  las  causas,  ó  bè 
que  es  imprudència  alabar  ó  vituperar  lo  que  no's 
coneix  bè.  Antes  que  conozcas,  ni  alabes  ni  cohon- 
des.  Ignotum  laudes  hominem,  culpesve  caveto. 

SUBJUGACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  subju- 
gar. Sujecion.  Subjectio,  nis. 

SUBJUGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  subjuga.  So- 
juzgador.  Subjugator,  is. 

SUBJUGAR  Y  SUBJUGUAR.v,  a.  Somótrer, 
avassallar,  dominar  violentment,  Subyugar,  sojuz- 
gar.  Subyugo,  as. 

SUBJUNCTIU.  m.  gram.  Modo  del  verb  que 
necessita  altre  antecedent,  exprés  ó  suplit,  pera 
tenir  completa  sa  significació.  Sujuntivo.  Subjunc- 
tivus,  i, 

SUBLEVACIÓ.  f.  ALÍvio.  II  La  obra  de  suble. 
var  ó  sublevarse.  Sublevacion,  solevamiento.  Suble- 
vatio,  nis.  1|  Motí,  alborot,  Sublevacion.  Seditio,  nis- 

SUBLEVAR.  V,  a,  ALiviAR,  alleugerar.  i  Al- 
sar,  excitar  algun  motí.  També  s'  usa  com  recí- 
proch, Suhlevar,solevantar.  Sublevo,  as;  seditio- 
nem  movere. 


SÜB 


CATALÀ. 


SÜB 


619 


I 


I 


I 


lEVAT,  DA.  p.  p.  Sublevado.  Sublevalus. 

SUBLIMACIÓ,  f.  Obra  de  sublimar,  Sublima- 
cion.  Exaltatio,  nis,  ||  quíin.  Separació  de  las  paris 
mès  subtils  y  volàtils  dels  mixtos  elevats  per  medi 
delfoch.  Sublimacion.  Sublimatio,  nis. 

8UBLIMAMENT.  adv.  m.  Elevadament,  real- 
sadament,  Suhlimemente,  elevadamenie.  Sublimiter. 

SUBLIMAR.  Y.  a.  Elevar,  engrandir,  realsar. 
Sublimar,  ensalzar.  Sublimo,  as.  ||  quím.  Elevar 
per  medi  del  focb  las  partículas  mès  subtils  pora 
recullirlas  desprès.  Sublimar.  Sublimo,  as;  ad  obri- 
zum  excoquere.  j]  Socarrar.  Sollamar.  Amburo,  is, 

SUBLIMAT,  DA.  p.  p.  Sublimado.  Sublimatus, 

SUBLIMAT  CORROSIU.  SOLISIANY. 

SUBLIMAT  DOLS.  Argent  viu  reduhit  à  massa  blan- 
ca, Sublimado  dulce,  àguila  alba.  Aquila  alba. 

SUBLIMATÓRI.adj.  Cosa  de  la  sublimació.  Su- 
l•limatorio.  ^ublimatorius, 

SUBLIME.  adj.  Excels,  gloriós,  excel-lent.  ^m- 
blime.  Sublimis.  ||  Se  diu  de  la  producció  ó  discurs 
magnífich  y  elevat.  Sublime.  Magniloquus. 

SUBLIMEMENT.  adv.  m.  Elevadament.  Subli- 
memenle.  Sublimiter,  excelsè.  ||  ant.  excel•lent- 
ment. 

SUBLIMITAT.  f.  Exaltació,  excel-léncia,  Su- 
blimidad.  Praestantia,  ae.  ||  Elevació,  altura.  Subli- 
midad.  Sublimitas,  alls.  jl  Magestad.  Sublimidad. 
Elatio,  nis.  ||  ret.  Elevació  de  estil.  Sublimidad. 
Magniloquenlia,  ae, 

SUBLLUNAR.  adj.  Lo  que  eslà  baix  la  lluna. 
Sublunar.  Sublunaris, 

SUBMERGIR.  V,  a.  SUMERGIR. 

SUBMINISTRACIÓ.  f.  Obra  de  subministrar. 
Suminislracion,  subminislracion.  Subminislratio,  nis 

SUBMINISTRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  submi- 
nistra. Suministrador.  Subrainislrator,  is, 

SUBMINISTRAR,  v.  a.  Donar  ó  provebir  de 
lo  necessari  tant  en  lo  físich  com  en  lo  moral.  Su- 
minislrar,  SMÒmmísírar.  Subministro, suppedilo,  as. 

SUBMINISTRAT ,  DA.  p.  p.  Suminislrado. 
Subministratus. 

submís,  sa.  adj.  Rendit,  subjecte,  humiliat 
per  reverència  ó  atenció.  Rendido ,  sumiso.  Sub- 
missus. 

SUBMISSAMENT.  adv,  m.  Ab  submissió,  Su- 
misamente.  Submissè, 

SUBMISSIÓ,  f.  Humiliació.  Sumision.  Submis- 
sió, nis. 

SUBMULTÍPLICE.  m.  àlg.  La  part  alíquola 
respecte  à  són  tot,  com  :  lo  6  es  submultíplice  de 
18.  Submuliiplice.  Submultiplus. 

SUBNORMAL,  adj.  geoin.  Línea  que  determina 
'1  punt  en  que's  divideix  I'  eix  per  una  linea  que 
cau  perpendicular  scbre  la  tangent  al  punt  del 
contacte.  Subnormal.  Subnormalis, 

SUBÓ.  n,  ter.  tonto,  cap  gros, 

SUBORDINACIÓ,  f.  Subjecció  al  orde,  mana- 
ment ó  domini,  ^uòorrfmactoíi.  Subordinatio,  nis. 
11  Terme  relatia  que  denota  'Is  graus  de  superio- 


ritat óinferiorilatenlrediferentascosas.5u6oriína- 
cion.  Subordinatio,  nis. 

SUBORDINAMENT.  adv.  m.  Ab  subordina- 
ció. Subordinadamenle.  Subordinalè. 

SUBORDINAR.  V.  a.  Subjectar,  posar  à  algú 
à  las  ordes  y  disposició  de  altre.  Subordinar.  Sub- 
jicio,  is.  11  Posar  ó  classificar  algunas  cosas  infe- 
riors respecte  de  altras.  Subordinar.  Subdo,  is. 

SUBORDINAT,  DA.  p,  p.  yadj.  Subordinada. 
Subjectus,  11  m.  subaltern, 

SUBORNAR.  V.  a.  etc.  sobornar, 

SUBPLANTACIÓ.  f.  Obra  de  subplantar.  Su- 
plantacion.  Supplanlatio,  nis.  |1  Introducció  de  al- 
gunas veus  faisas  en  1'  escrit  ó  en  lo  lloch  en  que 
altras  s'  esborran.  Suplantacion.  Supplanlatio,  nis. 

SUBPLANTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  subplanta. 
Suplanlador .  Supplantator,  is. 

SUBPLANTAR.  v.  a.  Introduhir  paraulas  fai- 
sas en  algun  escrit  ó  en  lo  lloch  en  que  altras  s' 
esborran.  Suplantar.  Supplanto,  as, 

SUBPOLAR.  adj.  Lo  que  està  baix  del  polo, 
Subpolar.  Subpolaris. 

SUBPOSAR.  V,  a.  Posar  sota,  Poner  debajo. 
Suppono,  is. 

8UBPRIOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  fà  las  veus  de 
prior.  Subprior.  Subprior,  is. 

SUBPROMOTOR.  m.  Oficial  que  en  las  cano- 
nisacions  dels  Sants  fà  las  veus  de  promotor,  Vi- 
cepromolor,  subpromotor.  Subprocurator,  is. 

SUBQUADRIPLICADA.  f.  arit.  Se  diu  de  la 
rahó  que  intervé  quatre  vegadas  pera  compóndrer 
la  quadriplicada.  Subcuadriplicada.  Subquadripli- 
cala,  cB. 

SUBREPCIÓ.  f.  Acció  oculta  y amagada.  Subrep- 
cion.  Subreptio,  nis.  |  Ocultació  de  algun  fetó  cir- 
cunslància  pera  conseguir  alguna  pretensió.  Subrep- 
cion.  Subreptio,  nis, 

SUBREPTICI,  A.  adj.  Lo  que 's  fà  ocullament 
y  de  amagat.  Subrepticio.  Subreptilius,  1|  Lo  que's 
pretén  ab  subrepció.  Subrepticio.  Subreptitius. 

SUBREPTICIALMENT.adv.  m.  Ab  subrepcló. 
Subrepliciamente.  Subeptitiè. 

SUBROGACIÓ,  f.  Obra  de  subrogar.  Subro- 
gacion,  sustilucion.  Subrogatio,  nis. 

SUBROGANT,  p.  a.  Subrogante.  Subrogans. 

SUBROGAR,  v.  a.  Substituhir,  posar  una  cosa 
en  lloch  de  altra.  Subrogar.  Subrogo,  as,  suílicio,  is. 

SUBROGAT,  DA.  p,  p.  Subrogado.  Subroga- 
tus.  I  m.  Substitut.  Subrogado.  Procurator  ab  al- 
tero. 

SUBSANAR.  V.  a.  Reparar,  esmenar  algun 
dany.  Subsanar.  Emendo,  as.  |1  Desmentir  algun 
delicte,  etc.  Subsanar.  Excuso,  as. 

SUBSCRIPCIÓ,  f.  Acció  de  subscríureró  subs- 
críurerse.  Suscripcion.  Subscriptio,  nis.  H  La  obra 
que's  dóna  per  subscripció.  Suscripcion,  suscri- 
cion.  Subscrnisiptio,. 

SUBSCRIPTOR,  m.  Qui  's  subscriu  à  alguna 
obra  literària.  Suscriplor.  Subscriptor,  is. 


620  SÜB  DICCIONARI 

SUBSCRIT,  A.  p.  p.  y  adj.  Suscnto,  suscripto. 
Subscriptus. 

SUBSGRÍURER.  V.  a.  Firmar,  posar  la  firma 
al  peu  de  un  escrit.  Suscribir.  Subscribo,  is,  in- 
frascribo,  is,  subsigno,  as.  ||  Convenir  en  lo  dicta- 
men de  altre,  accedir  à  ell.  Suscribir.  Subscribo, 
is;  alterius  opinionem  accipere.  |1  Obligarseà  con- 
tribuir ab  una  quantitat  determinada,  ó  anticipar 
sòn  pago  pera  tenir  dret  à  las  ganàncias  de  algu- 
na empresa,  ó  recullir  à  racnos  preu  la  obra  pera 
que 's  fa  la  subscripció,  ^ttscnííír.  Pecuniam  con- 
signaré ad  librura  eraendum,  pignore  subscribere. 

SUBSEGRETARI.  m.  Lo  primer  gefe  de  un 
ministeri  desprès  del  ministre.  Subsecretario.  Yice 
secretarius. 

SUBSECUTIU,  VA.  adj.  SUBSEGÜENT. 

SüBSECUTIVAMENT.  adv.  m.  Seguidament, 
una  cosa  detras  de  allra.  Seguidamenie,  subsiguien- 
temenle,  subsecuenlemente.  Subsequenler. 

SUBSEGÜENT,  adj.  Lo  que  se  segueix  inme- 
diatament  à  altra  cosa.  subsiguiente,  subsecuente. 
Subsequens. 

SUBSEGUIRSE.  V.  a.  Seguirse  una  cosa  in- 
mediatament  a  altra.  Subseguirse.  Subsequor,  eris. 

SUBSEGUIT,  DA.  p,  p.  Subseguido.  Subse- 
quutus. 

SUBSEQÜENT.  adj.  SUBSEGÜENT. 

SUBSIDI,  m.  Socorro,  ajuda,  auxili  extraor- 
dinari. Subsidio.  Subsidium,  ii.  ||  Tribut  sobre  las 
rendas  ecclesiàsticas  de  Espanya.  5m6sicÍío.  Subsi- 
dium, ii.  II  Cos,  tropa  de  reserva.  Subsidio.  Praesi- 
dium,  ii. 

SUBSIDIARI,  A.  adj.  Lo  que  's  dóna  ó  envia 
en  socorro  de  altre.  Subsidiario.  Subsidiarius.  || 
fer.  S'í  diu  dels  medis  superabundanls  que  coadju- 
van  à  fortificar  una  causa;  així  's  diu  hipoteca 
SUBSIDIÀRIA,  la  que  serveix  de  fiar  al  principal. 
Subsidiario.  Auxiliarius. 

SUBSIDIÀRIAMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
subsidiari.  Subsidiariamente.  Subsidiario. 

SUBSISTÈNCIA,  f.  Estabilitat ,  permanència, 
perseverància.  Subsistència.  Subsistentia,  ae.  ||  Lo 
que  serveix  pera  'Is  aliments  de  una  persona,  co- 
munitat, etc.  Subsisiencia.  Subsistència,  ae.  []  L'ac- 
te  de  subsistir.  Subsisiencia.  Subsistentia,  ae.  ||  fil: 
Lo  complement  ültim  de  la  substància,  ó  1'  acte 
pel  qual  una  substància  's  fà  incomunicable  à  al- 
tra. Subsisiencia.  Subsistentia,  ae. 

SUBSISTENT.  p.  a.  Lo  que  subsisteix.  Sub- 
sislente.  Subsistens. 

SUBSISTIR,  v.  n.  Perraanéixer,  durar,  conser- 
varse.  Subsislir.  Subsisto,  is,  exto,  as.  j]  Yíurer, 
existir  en  lo  mon.  Subsislir.  Subsisto,  is.  |  Alimen- 
tarse,  sustentarse.  Subsislir.  Subsisto,  is.  I  fil.  Es- 
tar per  sí  en  sa  pròpia  naturalesa  y  sér,  sens  de- 
pendència de  altra  cosa.  Subsistir.  Subsisto,  is. 

SUBSTÀNCIA,  f.  fil.  Sèr,  essència,  naturale- 
sa de  las  cosas.  Suslancia.  Subslantia,  ae.  ||  Qual- 
sevol cosa  ab  que  altra  s'  alimenta  y  nudreix. 


SÜB 

Suslancia.  Subslantia,  ai.  |1  La  part  essencial  y  mes 
apreciable  de  alguna  cosa.  Suslancia.  Subslantia, 
36.  II  Lo  que  mès  nudreix  y  satisfà  dels  aliments. 
Jugo,  suslancia.  Substantia,  ae.  ||  Lo  such  ques'ex- 
trau  de  las  cosas  subsianciosas.  Suslancia.  Expres- 
sus  succus.  II  met.  Matèria,  sólit.  Suslancia.  Cor- 
pus, oris.  II  Lo  valor  y  estimació  de  las  cosas,  pel 
qual  deuhen  sér  graduadas.  Suslancia.  Substan- 
tia, ae.  II  Hisenda,  bens.  Suslancia.  Bona,  orum.  || 
fil.  La  entitat  ó  essència  en  que  existeix  per  sí  y 
en  que  existeixen  los  accidents.  Suslancia.  Subs- 
tantia, ae. 

DE  SUBSTÀNCIA,  m.  adv.  Se  diu  de  las  cosas  de 
importància.  De  suslancia.  Magni  momenti. 

EN  SUBSTÀNCIA,  m.  adv.  Sumàriament,  en  com- 
pendi. En  limpio,  enresolucion.  Summatim.  ||  med. 
Se  diu  dels  simples  que  's  donan  en  sòn  sèr  natu- 
ral, à  diferència  dels  que  's  suministran  en  infu- 
sió, etc.  En  suslancia.  Ipsa  re. 

sÈNS  SUBSTÀNCIA,  m.  adv.  Yanament,  fútilment. 
Sin  suslancia.  Futiliter. 

TRÍURER  Ó  llevar  la  SUBSTÀNCIA,  fr.  DESUBSTAN- 
CIAR. 

SUBSTANCIAL,  adj.  Pertanyent  à  la  substàn- 
cia. Suslancial.  Substantialis.  ||  Punt  essencial  de 
un  negoci.  Suslancial.  Súmmum  rei  caput. 

SUBSTANCIALMENT•  adv.  m.  De  un  mo- 
do  substancial.  Suslancialmenle.  Per  summa  ca- 
pità. II  Essencialment.  Suslancialmenle.  Essentia- 
liter. 

SUBSTANCIAR.  v.  a.  Comprobar  ó  averiguar 

enterament  la  veritat.  Suslanciar.  Comprobo,  as. 

11  COMPENDIAR.  ||  for.  Formar  un  procés  ó  causa  fins 

à  posaria  en  eslat.  Suslanciar.  Litem  usque  ad 

súmmum  agere;  acta  formaré. 

SUBSTANCIARIS.  m.  pi.  Certs  heretges  lu- 
terans que  defensan  que  Dèu  despullà  à  Adam  per 
sòn  pecat  de  tots  los  béns  ab  que  havia  adornat  sa 
naturalesa  y  substància.  Suslanciar ios.  Substaa- 
tiarii,  orum. 

SUBSTANCIAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Sustancia- 
do.  Comprobatus,  substantiatus. 

SUBSTANCIÓS,  A.  adj.  Lo  que  tè  mòlta  subs- 
tància. Suslancioso.  Substancialis,  succulentus. 

SUBSTANTIU,  VA.  m.  y  f.  Lo  que  per  si  pót 
estar  y  permanèixer.  Suslanlivo.  Subsfantivus.  || 
gram.  Nom  que  's  dóna  à  cada  objecte  de  per  sí. 
Suslanlivo.  Substantivus. 

SUBSTANTIVADAMENT.  adv.  m.  De  un 
modo  substantiu.  Suslanlivadamente.  Suslanliva- 
menle.  Substantivè. 

SUBSTANTIVAR.  v.  a.  gram.  Posar  com  à 
nom  substantiu  una  part  de  la  oració  que  no  es  tal. 
Suslaiilivar.  Substantivè  ponere. 

SUBSTANTIVAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Suslanti- 
vado.  Substantivè  positus. 

SUBSTILAR.  adj.  y  f.  geom.  La  línea  que  en 
lo  quadrant  solar  indica  la  intersecció  de  son  pla 
ab  lo  de  un  meridià  que  li  es  perpendicular,  y  en 


SüB 


CATALÀ. 


SUB 


«21 


rlo  qtiàl  se  Iroba  '1   eix.  Suhslilar,  meridiam  del 
plano.  Linca  substilaris. 

SUBSTITUCIÓ,  f.  La  acció  de  subsliluhir. 
Sustitucion,  subrogacion.  Subslitutio,  nis.  1|  for. 
tnstilució  de  segon  hereu,  ó  una  designació  de  he- 
reu feia  en  segon  grau  ó  altres  ulteriors  en  orde 
le  succesió;  y  pót  ferse  no  sols  en  las  heréncias, 
inó  també  en  los  llegats.  Sustitucion.  Subslitutio, 

lis.  II  SUPOSICIÓ. 

SUBSTITUCIÓ  coMPENDiosA.  for.  Mótodo  dc  subsli- 
ihir  que  abrassa  mòltas  substitucions  y  mòlts 
ïmps.  Sustitucion  compendiosa.  Compendiosasubs- 
iHulio. 

SUBSTITUCIÓ  DIRECTA,  for.  La  que 's  fa  ab  parau- 
is  directas,  civils  ó  llegítimas  que  directa  é  in- 
lediataraent  se  dirigeix  al  substitut,  y  per  la  qual 
M'cebeix  la  herència  del  difunt  de  pròpia  autori- 
kt,  y  sens  intervenció  de  altra  persona.  Sustitucion 
irecta.  Subslitutio  directa. 

SUBSTITUCIÓ  EXEMPLAR,  for,  Aquella  que  's  fa  pel 

^are  ó  la  mare  à  qualsevol  dels  descendents  als  fills 

Idultos  ó  majors  instituhits  ó  desheretats  quant 

5n  boigs  ó  dements,    substituhint  en   sòn  lloch 

jrtas  personas.  Sustitucion  ejemplar.  Exemplaris 

ibstitutio. 

SUBSTITUCIÓ  INDIRECTA,  for.  La  que  's  fa  ab  pa- 
mlas  deprecativas  ó  indirectas  que  no's  dirigei- 
len  inmediatament  al  subslituhil,  sinó  per  inter- 
posada persona,  com  es  1'  hereu  de  confiansa.  Sus- 
ïtucion  indirecta  ó  (ideicomisaria  ú  oblicua.  Subs- 
llutio  indirecta. 
SUBSTITUCIÓ  pupiLAR.  foF.  La  quc  's  fa  pel  pare 
sos  fills  impúbers,  llegítims  y  naturals  que  té 
lix  sa  potestat,  instituhits  ó  desheretats,  ab  pa- 
mlas  afirmativas  expressa  ó  tàcitament.  Sustilu- 
ionpupilar.  Pupillaris  subslitutio. 
SUBSTITUCIÓ  RECÍPROCA,  for.  Modo  de  substituhir 
^ue  compren   mòltas  substitucions  reciprocas  en 
las  personas  de  vàrios  hereus,  segons  sa  qualitat. 
Sustitucion  recíproca,  brevilocua.  Subslitutio  recí- 
proca, breviloqua. 

SUBSTITUCIÓ  VULGAR,  for.  Aquella  que  's  fa  per 
qualsevol  del  vulgo  à  qualsevol  persona  del  poble 
ab  paraulas  negativas  tàcita  ó  expressament.  Susti- 
tucion vulgar  ó  simple.  Substitutio  vulgaris, 

SUBSTITUHIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sustitu- 
heix,  Sustituidor.  Substiluens. 

SUBSTITUHIR.  V.  a.  Subrogar,  posar  à  algú 
en  lloch  de  altre.  Sustituir.  Subrogo,  as.  |]  Posar 
una  cosa  per  altra.  Sustituir.  Suppono,  subdo,  is. 
I  Posar  una  cosa  falsa  ó  fingida  en  lloch  de  altra 
verdadera.  Sustituir.  Subjicio,  is.  ||  Enviar  à  algú 
en  lloch  de  altre.  Sustituir.  Submitto,  is.  [j  Institu. 
hir  segon  hereu,  à  fi  de  que  'Is  testadors  no  morian 
inlestafs,  y  per  consegüent  pol  cas  en  que  l' ins- 
tituhit  no  puga  ó  no  vuUa  serho.  Instituir.  Subs- 
tituo,  is. 

SUBSTITUHIT,  DA.  p.  p.  Suslituido.  Substi- 
tutus. 

TOMO  II. 


SUBSTITUT,  A.  adj.  Qui  fà  las  veus  de  altre. 
Sustiluto.  Yicarius,  ii.  H  Coadjutor  dels  procura- 
dors generals  de  las  corts.  Suslituto.  Substilutus. 

8UBSTRACCIÓ.  f.  Divisió,  separació  de  una 
cosa  respecte  de  altra.  Susiraccion.  Substractio, 
nis.  II  Segona  regla  de  aritmètica.  Resta,  sustrac- 
cion.  Substractio,  deductio,  nis.  ||  Ocultació,  encu- 
briment.  Switraccion.  Delractio,  nis.  ||  privació. 

SUBSTRÀURER.  V.  a.  Apartar  ó  llevar  una 
cosa  de  altra.  Suslraer.  Substraho,  is.  ||  restar. 

SUBSTRET,  A.  p.  p.  Sustraido.  Substractus. 

SUBTADA.  f.  Llans,  acàs  grave  que  succeheix 
sens  pensar.  Repenton.  Improvisus  casus.  ||  Lo  mo- 
viment impensat  y  prompte  que  li  ocorre  à  algú 
pera  executar  alguna  cosa.  Repenton.  Exlempora- 
neum  auxilium. 

SUBTADAMENT.  adv.  m.  Depressa,  de  iin- 
provís.  Subitamente.  Subitò. 

SüBTANGENT.  adj.  geom.  Línea  que  deter- 
mina la  intersecció  de  la  tangent  en  lo  punt  en 
que  aquesta  talla  1'  eix  prolongat.  Subtangente. 
Subtangens. 

SUBTAR.  v.a.  Sorpóndrer,  atrapar  descuydat. 
Sorprender,  arrebatar.  Inopinum  rapere.  ||  v.  r. 
Malmétrerse  'Is  sembrats  per  causa  del  vent  xa- 
loch,  etc.  Asolanarse,  arrebatarse.  Nimio  calorc' 
etc.  torreri.  |1  Recremarse'l  pa  quant  se  cou.  Ahor- 
narse,  arrebatarse.  Panes  in  furno  ustulari.  |  Re- 
creraarse  las  viandas  per  falta  de  such.  Arrebatar- 
se. Praecoqui. 

SUBTAT,  DA.  adj.  Repentí,  iraprovís.  Súbilo, 
subitdneo.  Subitus. 

YEMR  SUBTAT.  fr.  Ycuir  de  improvís.  Venir  de 
improviso.  Inopinatò  succedere. 

8UBTÉIVDRER.  V.  a.  geom.  Tirar  una  sub- 
tensa,  ó  tocar  y  exténdrerse  per  sí  mateixa  la  sub- 
tensa  à  tocar  los  dos  extrems  de  un  arch  que  ami- 
da un  àngul.  Subtender.  Contraduco,  is. 

SUBTENSA.  f.  geom.  Certa  corda  ó  línea  que 
toca  las  dos  extremitats  de  una  porció  de  círcul. 
Subtensa.  Chorda,  se. 

SUBTERFUGI,  m.  Escapatòria.  Subler fugia. 
Subterfugium,  ii. 

SUBTERRÀNEAMENT.  adv.  m.  Per  sota  ter- 
ra. Svbterrdneamente.  Sub  terra. 

SUBTERRÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  està  sota  ter- 
ra. Subterrdneo.  Subterraneus. 

SUBTIL,  adj.  suTiL, 

SUBTIIVENT.  m.  mil.  Grau  inmedial  al  de  ti- 
nent. Alferez,  subteniente.  Signifer,  i. 

SUBTÓS,  A.  adj.  SUBTAT. 

SUBTRIPLE,  A.  adj.  geom.  Se  diu  quant  un 
número  ò  quantitat  està  continguda  en  altra  tres 
vegadas,  y  així  4  es  subtriple  de  12,  6  de  18,  etc. 
Subtriplo.  Subtriplus. 

SUBTRIPLIGADA.  adj.  y  f.  arit.  Se  diu  de  la 
rahó  que  intervé  Ires  vegadas  pera  compóndrer  la 
triplicada.  Subtriplicada.  Subtriplicata. 

SUBURBÀ,  NA.  adj.  Se  diu  del  terreno  vehí  ó 

78 


622  SÜC  DICCIONARI 

pròxim  à  la  ciutat.  Suburbano.  Suburbanus. 

SUBURBI,  ra.  Arrabal,  barri  inmediat  à  la 
ciutat.  Suburbio.  Suburbium,  ii. 

8UBURBICARI,  A.  adj.  Se  diu  de  las  provín- 
cias  de  Itàlia  que  componian  la  diòcesis  de  Roma. 
Suburbicario.  Suburbicarius. 

SUBURRA.  f.  Barri  y  tribu  de  Roma  en  la  se- 
gona regió  ahont  estavan  los  mercats  de  viandas  y 
'Is  burdells.  Suburra.  Suburra,  íe. 

SUBUTRAQUISTAS.  f.  pi.  Espècie  de  heret- 
ges anomenats  així,  perquè  donavan  la  comunió  ab 
tolas  dos  espècies.  Subulraquislas.  Heretici  utra- 
quistae. 

SUBVENCIÓ,  f.  Obra  de  subvenir.  Subvencion. 
Auxiliura,  ii. 

SUBVENIR.  V.  a.  Assistir,  ajudar,  socórrer. 
Subvenir.  Subvenio,  is.  |  Provehir,  abastar  de  lo 
necessari.  També  s'usa  com  recíproch.  Subvenir. 
Suppedito,  as. 

SUBVERSIÓ,  f.  Trastorn,  ruína.  Subversion, 
suversion.  Subversió,  nis. 

SUBVERSIU,  VA.  adj.  Capàs  de  subvertir. 
Subversiva.  Subvertendi  capax. 

SUBVERTIR.  V.  a.  Trastornar,  arruïnar,  des- 
truhir.  Subvertir,  suvertir.  Subverto,  is. 

SUBVERTIT,  DA.  p.  p.  Subverlido.  Subver- 
sos. 

SUBVINGUT,  DA.  p.  p.  Subvenido.  Auxilia- 
tus,  succursus. 

SUCADA,  f.  Bocí  de  pa  mullat  en  algun  licor  ó 
cosa  espessa,  com  such,  xocolata,  etc.  Mojada, 
sopa.  Oflfajusculo,  etc.  madida, 

SUCAMENT.  m.  Obra  de  sucar.  Mojadura. 
Madefaclio,  nis. 

SUCAR.  V.  a.  Mullar  lo  pa  en  lo  such,  xocolata, 
etc.  Mojar.  Intingo,  is. 

SüCARHí.  loc.  Inlroduhirse,  ó  tenir  part  en  algu- 
na-dependéncia  ó  negoci.  Mojar,  pringar.  Interve- 
nio,  is. 

SUCARRAR.  V.  a.  SOGABRAR. 

SUCCIÓ.  f.  med.  La  acció  de  xuclar.  Succion. 
Suclus,  US. 

SUCCEDANI,  adj.  med.  Medicament  que  pót 
reemplassar  ò  substituhir  à  altre  per  tenir  sas  ma- 
teixas  propietas  ó  altras  anàlogas.  Succedàneo. 
Succedaneus. 

SUCCEDENTS.  m.  pi.  astron.  Nom  de  la  quin- 
ta, octava  y  undècima  casas  del  tema  genelíach, 
per  las  que  imaginavan  pronosticar  grans  succes- 
sos. Sucedentes.  Succedentes,  ium. 

SUCCEHIDOR.  m.  y 

SUCCEHINT.  p.  a.  SUCCESSOR. 

SUGGEHIR.  v.  a.  Esdevenir.  Suceder.  Succe- 
do,  is.  [1  Sér  successor  ó  entrar  en  lloch  de  altre; 
y  també  's  diuen  lo  moral.  Suceder.  Succedo,  is.  | 
Seguir  inmediatament  una  cosa  desprès  de  altra, 
com  la  primavera  al  ivern,  etc.  Suceder.  Succedo, 
is.  11  Esdevenir  com  per  casualitat.  Suceder.  Acci- 
do,  is;  sortitò  obvenire.  U  Heretar  ó  entrar  en  pos- 


SUC 


gulsessió  de  ana  cosa  per  successió  ó  per  donació. 
Suceder.  In  bona  succedere.   "^ 

SUCCENTOR.  m.  Sota  capiscol.  Succentor,  so- 
capiscol,  sochantre.  Succentor,  is. 

SUCCÉS,  m.  Lo  que  succeheix.  Suceso,  aconte- 
cimienlo.  Succesus,  us.  y  èxit.  1]  Cas  extraordinari. 
Suceso.  Successus,  us. 

SUCCESSIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  obtenir  per 
successió.  Sucesible.  Successione  oblinere  valens. 

SUCCESSIÓ,  f.  Acció  y  efecte  de  succehir,  de 
seguirse  ó  entrar  desprès.  Sucesion.  Successió, 
nis.  II  La  procreació,  fills  ó  descendents.  Sucesion. 
Proles,  is.  II  Herència.  Sucesion.  Haeredilas,  atis.  | 
Herència  que  va  al  amo  de  un  esclau  quant  aquest 
mor  sens  pares.  Sucesion.  Succesio,  nis.  1|  També 
's  diu  en  las  cosas  morals.  Sucesion.  Progressus, 
us,  series,  ei. 

SUCCESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  succeheix  ó  ve 
de  altra  cosa  ab  interrupció.  Sucesivo.  Successivus. 
II  Dit  dels  drets  ó  béns  hereditaris.  Sucesivo.  Hae- 
reditarium  jns, 

SUCCESSIVAMENT  Y  SUCCESSIVE.  adv. 
m.  Conseqüentment,  per  orde  successiu.  Sucesiva- 
menie.  Successivè.  1|  alternativament. 

SUCCESSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  succeheix  ó  té 
dret  de  succehir.  Sucesor.  Successor,  is. 

SUCCINO.  m.  AMBRE. 

SUCCINT,  A.  adj.  Concís.  Conciso.  Concisus, 
succintus. 

SUCCINTAMENT,  adv.  m.  Concisament,  en 
pocas  paraulas.  Sucinlamenle.  Comprehensè,  suc- 
cintim. 

SUCCUMBIR.  V.  a.  SUCCMBIB. 

SUCH.  m.  La  substància  dels  animals  y  plan- 
tas.  Suco,  jugo.  Succus,  i,  U  caldo.  ||  Lo  dels  gui- 
sats.  Salsa,  moje.  Jus,  uris.  ||  L'  humor  que  Uan- 
san  algunas  plantas  y  animals.  Aguaza.  Aquosus 
humor.  1|  L'humor  que  s'  extrau  de  algunas  plan- 
tas, exprimintlas  ó  prempsantlas.  Zumo,  suco.  Suc- 
cus, i.  11  met.  La  entitat  y  principal  substància  de 
alguna  cosa  física  ó  moral.  Miga,  meollo,  jugo.  Me- 
dul•la, 36.  II  met.  La  utilitat  ò  profit.  Zumo.  Subs- 
tantia,  ae.  |1  Coneixement,  judici.  Caletre.  Judi- 
cium,  ii. 

sucH  DE  BRAHÓ.  Fatiga,  suor.  Fuerza  de  brazos. 
Sudor,  is. 

SUCH  DE  PÍMPOL.  AIXABOP  DE  pAmPOL. 

MÈS  VAL  Ó  MILLOR  ES  LO  SUCH  QUE  LAS  TALLADAS, 
Ó  MÈS  VAL  LO  SUCH  Qüe'lS  MOIXONS,  ref.  MÈS  PUJA  'l 
FARCIMENT  QUE'l  GALL. 

NO  TENIR  SUCH  NI  BRUCH.  loc.  No  locar  en  lloch, 
tenir  poca  substància.  Ser  un  tararira.  Judicio  prae- 
cipitem  esse.  |1  met.  Ser  una  cosa  fada,  insípida,  y 
sens  gust.  Ser  insipido.  Insipidum  esse. 

VOLER  TRAURER  SUCH  DEL  SURO.  fr.  Yoler  impos- 
sibles.  Pedir  peras  al  olmo;  querer  subir  al  cielo  sin 
escalera.  Inania  tentare. 

SUCIETAT.  f.  Brutícia,  porqueria,  inmundí- 
cia.  Suciedad.  Spurcitia,  ae. 


i 


SüE  CATALÀ 

sucós,  A.  adj.  Lo  que  té  such.  Sucoso,  jugoso, 
suculenlo.  Succulentus. 

SUCOTRÍ,  NA.  adj.  ceba  socotrí. 

SUCRE.  m.  Substància  que's  trau  clarificant  1' 
humor  de  la  canya  dolsa.  Azúcar.  Saccharum,  i. 

SUCRE  CANDI.  'L  clarificat  y  dur  à  forsa  de  eva- 
porarse.  Azúcar  piedra  ó  cande.  Saccharum  gla- 
ciale. 

SUCRE  CLARIFICAT.  Lo  cuyt  ab  àygua  fins  à  cert 
punt  de  consistència.  Almibar.  Sacchari  cremor, 

SUCRE  DE  PA.  'L  cristallisat  que  resulta  mès 
blanch  que'l  demés,  y  de  la. figura  de  cono.  Azú- 
car de  pilon.  Sacchareus  conus. 

SUCRE  ESPONJAT.  BOLADO. 

SUCRE  MORENO  ó  ROIG.  Lo  de  inferior  qualitat,  dit 
així  pel  color.  Xzúcarmascabadoó  rojo.  Inferius 
saccharum. 

SUCRERA,  f.  Pot  ó  vas  pera  tenir  sucre.  Azu- 
carera.  Yasculum  sacchararium. 

SUCUMBIR.  V.  a.  Rendirse.  Sucumbir.  Suc- 
cumbo,  is, 

SUCURSAL,  adj.  f.  Se  diu  pròpiament  de  una 
iglésia  que  supleix  perla  parroquial  en  tots  aquells 
cassos  que  à  aquesta  li  es  impossible  deixar  ben 
servits  als  feligresos.  Sucursal.  Succursali,  is.  || 
Establiment  que  serveix  de  ajuda  à  altra  de  la  ma- 
teixa classe  y  en  general  tot  aquell  subordinat  à 
altre  ab  lo  mateix  fi.  Sucursal,  Oíficina  subalterna. 

SUD.  m.  suR. 

SUDA.  f.  PRESÓ. 

SUDARI,  m.  Pessa  de  tela  pera  netejar  lo  suor. 
Sudario.  Sudarium,  ii.  j]  Lo  llansol  ab  que  Nicode- 
mus  amortallà  '1  cos  de  Gristo.  Santo  sudario.  Sa- 
cra Christo  sindon,  ||  La  tela  ab  que's  tapa  la  cara 
del  difunt.  Sudario.  Mortuorium  sudarium. 

SUDEST.  m.  nàut.  Nom  del  quart  rumbo  y  vent 
del  segon  quadrant,  entre  '1  sud  y  '1  est,  que  en 
lo  Mediterrani  es  lo  xaloch.  Suesie,  sudeste,  jalo- 
que,  siroco.  Eurus,  i. 

SUDOEST.  m.  nàut.  Nom  del  quint  rumbo  y 
vent  del  tercer  quadrant,  entre  '1  sud  y  1'  oest, 
que  es  lo  Ueveig  del  Mediterrani.  Sudoesle,  leveche, 
abrego,  àfrico.  Subvesperus,  i. 

SUDOESTADA.  f.  nàut.  Yenlada  forta  de  la 
part  del  sudoest.  Sudoeslada.  Furens  africus. 

SUDORÍFICH,  CA.  adj.  Se  diu  del  remeyque 
promou  lo  suor.  Sudorifico,  sudatorio.  Sudorificus. 

SUDSUDOEST.  m.  nàut.  Nom  del  segon  rum- 
bo y  vent  del  tercer  quadrant,  entre  '1  sud  y  '1 
sudoest.  Sudsudoesk,  mediodia,  leveche,  noto.  Libi- 
cus,  notus,  i. 

SUEGO,  A.  adj.  Cosa  de  Suècia.  Sueco.  Suecus, 
soevus, 

SUEST.  m,  nàut.  südest, 

süEST  QUART  AL  EST.  nàut.  Dcnominació  del  quint 
rumbo  y  vent  del  segon  quadrant,  entre  '1  suest  y 
estsuesl,  que  en  lo  Mediterrani  's  diu  xaloch  quar- 
ta llevant.  Suesle  euarta  al  wte,  solana,  euro.  Eu- 
rus, i, 


SÜF  623 

SÜEST  QUART  AL  SUD.  uàut.  Lo  tercer  rumbo  y 
vent  del  segon  quadrant,  entre  '1  suest  y  sudoest, 
Sueste  cuarta  al  sur,  y  jaloque  cuarto  al  mediodia 
en  lo  Moditerrapi.  Subauster,  i. 

SUESTEJAR.  v.  a.  nàut.  Inclinarse  envers  lo 
suest  ó  tocar  en  aquest  rumbo  la-direcció  del  vent 
regnant.  Sueslear.  Subauster  adsequere. 

SUFERT,  A.  p.  p.  Sufrido.  Patiens.  |1  consen- 
tit. 2. 

POCH  SUFERT.  loc.  Impacient,  qui  de  qualsevol 
cosa  s' incomoda.  Mal  sufrido.  Impatiens. 

SUFÍBUL.  ra.  Yel  blanch  subjecte  ab  un  brolxe 
que  servia  à  la  vestals  pera  cubrirse  '1  cap  al  anar 
à  sacrificar.  Sufibulo.  Suphibulus,  i. 

SUFICIÈNCIA,  f.  Capacitat,  ciència  y  mèrit. 
Suficiència.  Aptiludo,  inis;  ingenu  vis.  |)  Lo  que 
basta  pera  satisfer  la  necessitat.  Suficiència.  Neces- 
sària, orum, 

SUFICIENT,  adj.  Bastant.  Suficiente.  SufQciens. 

II  teol.  Se  diu  de  la  gràcia  y  socorro  que  Déu  dóna 

pera  obrar  bò  y  merilóriament.  Suficiente.  Suffi- 

ciens,  I  Capàs,  hàbil  pera  són  càrrech.  Suficiente. 

Capax. 

SUFICIENTMENT,  adv.  m.  Bastantment.  ^m- 
ficientemente.  Suíïïcienter. 

SUFIR.  V.  a.  SÜFRIR. 

SUFLIMAR.  V.  a.  SUBLIMAR.  3. 

SUFOCACIÓ.  f.  Ofegament  de  la  respiració. 
Sufocacion,  ahogo.  Suífocalio,  nis.  ||  Se  diu  per 
analogia  de  un  enfado  ó  pesar  mòlt  gran.  Sufoca- 
cion, sufoco.  Repulsa,  se. 

SUFOCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sufoca.  Sufoca- 
dor.  Suffocans,  tis. 

SUFOCANT,  p.  a.  Lo  que  sufoca.  Sufocante. 
Suffocans. 

SUFOCAR.  V.  a.  Impedir  la  respiració.  Sufo- 
car. Suffoco,  as.  (1  Apagar  lo  foch  ó  algun  efecte 
sèu  ó  altra  cosa  semblant.  Sufocar.  Suffoco,  as.  || 
met.  Oprimir,  impedir  1'  exercici  ó  1'  efecte  de 
alguna  cosa  ò  facultat  inmaterial.  Sufocar,  apren- 
sar,  alafagar.  Suffoco,  as.  ||  met.  Enfadar,  insul- 
tar. Sufocar.  Suffoco,  as. 

SUFRAGÀNEO,  SUFRAGANI,  A,  Y  SU- 
FRAGANT, adj.  Dependent  de  altre,  pertanyent 
à  sa  jurisdicció.  Safragdneo.  Suffraganeus.  [|  in. 
Bisbe  respecte  de  són  arquebisbe  ó  metropolità,  à 
qui  van  las  causas  de  apel-lació,  y  de  qui  depen- 
deix  en  mòllas  cosas;  y  també  's  diu  del  bisbat, 
iglésia,  elc.  Sufragdneo.  Suffraganeus  episcopus. 
SUFRAGAR.  V.  a.  Ajudar,  afavorir.  Sufragar. 
Suffragor,  aris.  |  Donar  sòn  vot.  Sufragar.  Suffra- 
gor,  aris. 

SUFRAGI,  m.  Ajuda,  favor.  Se  diu  especial- 
ment de  las  obras  bonàs  que  s'  aplican  pera  las 
ànimas  del  purgatori.  Sufragio.  Suffragium,  ii.  || 
Ajuda,  favor.  Sufragio.  Suffragium,  ii.  ||  Yot que's 
dóna  en  una  junta,  etc.  Sufragio.  Suffragium,  ii. 
SUFRAJA.  f.  La  part  de  sota  del  genoll.  Co^va, 
Poples,  itis. 


624 


SUL 


DICCIONARI 


Süü 


SUFRIBLE.  adj.  Aguantable,  que's  pót  sufrir. 
Sufrible,  sufridero.  Ferendus. 

SUFRIBLEMENT.  adv.   m.   pacientment,  to- 

LERABLEMENT. 

SÜFRIDAMEPíT.  adv.  m.  pacientment. 

SUFRIDÍSSIM,  A.  adj.  sup,  Sufridisimo.  Yal- 
dè  patiens. 

SUFRIDOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  sufreix  ab  pacièn- 
cia. Sufridor,  sufrienle,  sufridero.  Patiens,  susti- 
nens. 

SUFRIMENT.  m.  Paciència,  conformitat.  Su- 
frimienlo.  iEquanimilas,  atis. 

SUFRIR.  V.  a.  Resistir,  aguantar  algun  mal, 
patir  alguna  pena,  traball,  etc.  ab  paciència.  Su- 
frir. Exantlo,  as,  suífero,  ers.  \\  Patir,  estar  afligit, 
oprimit.  Sufrir.  Laboro,  as,  oppeío,  is.  1|  Resistir, 
portar  algun  pes.  Sufrir.  Sustineo,  es.  1|  Perraélrer, 
comportar.  Sufrir.  Perraitlo,  is,  patior,  eris.  |1  mil. 
Sostenir,  resistir,  com;  sufrir  un  ataco  de  sis  ho- 
ras.  Sufrir,  soslener.  Sustineo,  es.  |1  També  's  diu 
del  esperit,  de  las  passions.  Sufrir.  Patienter  fer- 
re.  II  Pres  en  un  sentit  extens  per  lo  que  desagrada 
ó  incomoda,  com  la  envídia  no  pót  sufrir  lo  mè- 
rit. Tragar,  sufrir.  Perfero,  ers. 

SUGGERIMENT,  m.  suggestió. 

SUGGERIR.  V.  a.  Insinuar,  advertir  ó  fér  re- 
cordar alguna  cosa.  Sagcrir.  Suggero,  is.  ||  üirli  a 
algú  lo  que  déu  dir.  Sugcrir,  soplar.  Yerba  sugge- 
rere.  ||  Influir,  instigar.  Sugerir.  Suggero,  is.  ||  Dir 
al  teslador  lo  que  ha  de  fér  contra  sa  intenció  à  fa- 
vor de  algú.  Sugerir.  Insusurro,  as. 

SUGGESTIÓ,  f.  Obra  de  suggerir,  y  la  matei- 
xa cosa  suggerida.  Sugeslion.  Suggestus,  us.  ||  Con- 
sell, acort.  Sugeslion.  Suggestió,  nis.  ||  Tenlació  del 
dimoni.  Sugeslion.  Induclus,  us. 

suïcida,  m.  Qui's  mata  à  sí  mateix.  Suicida. 
Sui  ipsius  occisor. 

suïcidi,  m.  Obra  de  malarse  à  sí  mateix.  Sui- 
cidio.  Suicidium,  ii. 

SUÍS ,  SA.  adj.  Cosa  de  Suissa  país  de  Aleman- 
ya. Suizo,  helvecio,  helvélico.  Helvetius.  ||  met.  Qui 
beu  mòlt  vi.  Vinoso.  Vinosus. 

SULCIMANY.  m.  SOLIMANY. 
SULCIR.  V.  a.  SOLGIR. 

SULFAT,  m.  quím.  Sal  que  resulta  de  la  com- 
binació del  àcit  sulfúrichab  diferents  basas.  Sulfa- 
to. Sulphuricum  acidum. 

sulfat  de  MAGNÈSIA.  SAL  DE  MADRID. 

SULFATAT,  DA.  adj.  quím.  Se  diu  dè  las  sals 
y  altres  produclos  produhits  pel  àcit  sulfúrich  y 
una  basa.  Salfatado.  Sulpliurici  producfa. 

SULFÚREO  Y  SULFÚRICH,  A.  adj.  Lo  que 
participa  de  la  naturalesa  ó  qualitat  de  sofre.  Sul- 
fúreo,  sulfúrico.  Sulphurosus. 

SULFURET  DE  POTASSA.  Producte  que's 
presenta  en  forma  de  trossos  mès  ó  ménos  espes- 
sos, mès  ó  ménos  amples,  durs,  fràgils,  de  color 
moreno  verdós  quant  són  frescos;  grisosos,  cendro- 
gosé  inodoros  quant  són  revellits,  atrauhenpromp- 


tamenl  la  humitat  del  ayre,  desprenent  à  las  horas 
un  olor  pudent;  de  sabor  acre,  càusticb  y  amarch, 
solubles  enterament  en  la  àygua  quant  són  purs. 
Higado  de  azufre,  sulfuro  de  potasa.  Sulphuretum 
potassa}. 

SULFURO,  m.  Combinació  natural  ó  artificial 
del  sofre  ab  una  substància  térrea,  alcalina  ó  me- 
tàl-lica.  Sulfuro.  Sulphurus,  i. 

SULMONÉS,  A.  adj.  Cosa  de  Sulmona,  ciutat 
del  Abruso.  Sulmonense.  Sulmonensis. 

SULTÀ.  m.  Nom  dels  primers  emperadors 
turchs,  títol  que's  dóna  als  emperadors  de  Orient. 
Sullan.  Sultanus,  i ;  turcorum  imperator.  ||  Espècie 
de  moneda  de  Turquia.  Sullan.  Sultanus  nummus. 

SULTANA.  f.  La  dona  principal  del  sultà.  Sul- 
tana.  Sultana  regina.  ||  Embarcació  de  guerra  ,  la 
principal  que  usan  los  turchs.  Sultana.  Bellica  tur- 
corum navis. 

SUMA.  f.  arit.  Lo  resultat  que  s'  obté  en  lo  SU" 
mar.  Suma.  Summa,  ».  [j  Col-lecció,  agregat  de 
mòltas  cosas,  especialment  de  diners.  Suma.  Sumi 
ma,  33.  [1  La  conclusió  de  tot.  Suma.  Summa,  ae.  || 
La  acció  de  sumar.  Suma.  Summa,  ae.  ||  Lo  mès 
substancial  ó  important  de  alguna  cosa.  Monta,  sw- 
ma.  Summa,  ae,  caput,  itis.  |  Recopilació  ó  com- 
pendi de  alguna  cosa,  com :  la  suma  de  sant  Tomàs. 
Suma.  Summa,  ae.  ||  Llibre  dels  moros  així  anome- 
nat. Suma.  Maurorum  liber  sic  dictus. 

EN  SUMA.  m.  adv.  En  íi,  en  pocas  paraulas.  En 
suma,  en  resumen,  en  resolucion,  en  una  ó  dos  pala- 
hras.  Paucis,  demúm. 

LES  SUMES.  ant.  En  resumen,  en  suma.  De- 
múm. 

SUMACAL.  m.  Camp  ó  terreno  ahont  se  cria 
sumacb.  Zumflcaí,ZMmacar. Nauleaabundanslocus. 

SUMACH.  m.  Roldó,  fullas  pinnadas  ab  asser- 
raduras  un  poch  obtusas,  ovals,  y  per  sota  pelu- 
das,  rogencas,  inodoras,  y  de  sabor  astringent. 
Serveix  pera  assahonar  las  pells,  pera  tenyir  de 
negre,  etc.  Zumaque,  roldó.  Rhus,  uris. 

SUMACB  DE  LLOMBARDIA.  FUStele.  CotiuUS  rhuS. 

SUMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  suma.  Sumador. 
In  summam  redigens. 

SUMAMENT.  adv.  m.  En  gran  manera.  Suma- 
mente.  Suramè,  maximoperè.  |  Segons  lo  summo  à 
que  una  cosa  pót  arribar.  Sumamente.  Summe.  |I 
Moltíssim.  Sumamente.  Permaximè. 

SUMANDO.  m.  Sumando.  Summae  quantitas. 

SUMANTA.  f.  Palissa.  Zurra,  sumanta,  tunda, 
soba,  solfeo,  solfa,  manta.  Yerberatio,  nis.  |]  Re- 
prehensió  forta.  Sepan-cuantos,  felpa.  Verbis  cas- 
ligatio. 

DONAR  UNA  SUMANTA.  fr.  Douar  una palisa  à  algú, 
afarlarlo  de  cops.  Solanear,  dar  una  sotana  ó  una 
felpa.  Yerberibus  aliquem  mulctare,  accipere. 

SUMAR.  V.  a.  arit.  Buscar  una  quantitat  dita 
suma,  igual  à  vàrias  parlidas  de  una  mateixa  espè- 
cie ditas  sumandos.  Sumar.  Addo,  is,  in  summam 
redigere.  U  compendiar,  abreviar,  recopilar,  jj  y. 


SÜM 


CATALÀ. 


SUO 


626 


i 


n.  Resultar  una  suma  ó  partida  de  altras.  Sumar. 
«mnmara  ex  aliis  rt)nflari. 

SUMARI,  m.  Compendi.  Sumario ,  sinopsis, 
'[èompendio.  Summa,  m,  epilogus,  i,  synopsis,  is.  || 
Reducció  en  compendi  de  una  causa,  plet;  etc.  Su- 
mario. Causae  conjectio.  ||  La  butlla  de  la  sanlaCru- 
sada,  que  conté  las  induigéncias  que'l  Papa  conce- 
deix als  fiels  que  la  prenen.  Sumario.  Summarium, 
ii.  II  adj.  Abreviat,  posat  en  compendi.  Compendia- 
do,  resumida,  sumario.  Summarius;  in  compen- 
dium  redactus. 

SUMÀRIA,  f.  for.  Informació  que's  fa  en  judici 

dinari.  Sumaria.  Summaria,  ae. 

SUMÀRIA  OBERTA,  for.  La  que  no  s'  ba  conclòs, 
'«mana  abierta.  Nondum  finita  summaria. 

SUMÀRIAMENT,  adv.  m.  En  compendi.  Su- 

ariamente.  Suramalim.  |]  for.  De  pla,  sense guar- 

r  enterament  1'  orde  ó  solemnitat  judicial,  ^w- 
ariamenle.  Absque  juris  solemnibus. 

SUMBA.  f.  Xasco,  burla.  Zumba,  fisga.  Morda- 

las,  atis,  jocus,  i. 

SUMBARSE.  V.  r.  Xasquejar,  fér  burla.  Zum- 

r,  zumbarse,  (isgarse,  dar  baya,  hacer  zumba. 
ugor,  jocor,  aris. 

SUMERA.  f.  SOMERA. 

SUMERGIR.  V.  a.  Ficar  alguna  cosa  dins  del 
■ygua.  També  s'usa  com  recíproch.  Sumergir,  za- 
%llir.  Immergo,  deraergo,  is.  |  Ficar  àalgú  en  al- 
guna cosa,  com :  la  passió  sümergeix  en  los  vicis. 
Sumergir,  implicar.  Subraergo,  is. 
8UMERSIÓ.  f.  Acció  de  sumergir  ó  sumergir- 

15.  Sumersion.  Submersió,  nis. 
8UMICAR.  V.  a.  Suspirar  redobladament  ab 
na  respiració  violenta  é  interrompuda  en  demos- 
:ació  de  voler  plorar.  Sollozar,  zollipar.  Singul- 
0,  is. 
SUMILLER.  ra.  Principal  de  vàrias  oficinas  y 
linisleris  de  la  casa  real.  Sumiller.  Alicujus  mu- 
ïris  in  domo  regia  praefectus. 
SUMILLER  DE  coRPS.  Lo  qui  cuyda  de  tot  lo  per- 
tanyent al  llit  del  rey,  y  de  assistirlo  quant  se  ves- 
teix y  despulla.  Sumiller  de  carps.  Summus  regii 
cubiculi  praefectus. 
HB    SUMILLER  DE  CORTINA.  Oficial  mòlt  distingit  eu  pa- 
IPécio,  que  entre  altres  càrrechs  té  '1  de  fér  córrer 
la  cortina  del  cancell  ó  tribuna  quant  entran  y  sur- 
ten los  reys,  quant  se  fa  alguna  ceremónia  ó  van  à 
la  iglésia.  Sumiller  de  cortina.  Regi  velum  pandens 
aut  reducens. 

süMiLLER  DE  LA  CAVA.  OQcial  de  la  casa  real  que 
cuyda  del  pa,  del  vi,  dels  cuberts  y  demés  de  la 
taula.  Sumiller  de  la  cava  ó  panaleria.  Rei  panariae 
et  cellae  vinarite  custos. 

SUMILLERIA.  f.  La  oficina,  exercici  y  càrrech 
de  sumiller.  Sumilleria.  Regii  cubiculi,  regiaemen. 
sae  munus. 

SUMINISTRAR.  V.  a.  etC,  SUBMINISTRAR. 
SUMIQUEJAR.  V.  a.  FÉR  LO  PLORICÓ. 

SUMIR.  V.  a.  Absumir;  y  sols  s'  usa  per  pén- 


drer  y  consumir  lo  sacerdot  lo  cos  y  sanch  de  nos- 
tre Sr.  Jesucrist  en  la  missa.  Consumir,  sumir.  Su- 
mo, is. 

SUMIR8E.  V.  r.  for.  abocar.  6. 

SUMIS8IÓ.  f.  y  derivats,  submissió. 

SUMI8TA.  f.  Autor  de  sumas  ó  compendis.  Su- 
mista.  Moralis  theologioicandidatus,  summisla,  ae. 

SUMITAT.  f.  La  cima  ó  altura  de  alguna  co- 
sa. Sumidad.  Àpex,  icis,  sumraitas,  alis. 

SUMO,  A.  adj.  Lo  mès  all  y  elevat.  Sumo. 
Summus,  praistans. 

A  LO  sumo.  m.  adv.  À  lo  mès.  A  lo  sumo,  d  lo 
mas.  Ad  súmmum,  ut  súmmum. 

SUMOGUTj  DA.  adj.  Alsat  un  poch  de  sòn  sili. 

Solevanlado.  Submotus.  j]  Dit  de  algun  edifici  que 

ha  fét  moviment,  y  s'ha  esquerdat.  Seniido.  Fissus. 

II  Inquiet,  revoltós.  Bullicioso,  bullidor,  rijoso.  Ir- 

requietus. 

SUMÓURER.  V.  a.  SOMÓÜRER.  J  SÜBSTRAUBER. 

8UMPGIÓ.  f.  teol.  La  acció  de  rébrer  lo  cos  de 
Nostre  Sr.  Jesucril  en  la  sagrada  Eucaristia.  Sun- 
cion.  Suraptio,  nis. 

SUMPTUARI ,  A.  adj.  Se  diu  de  las  lleys  que 
reprimeixen  los  gastos  excessius  y  luxo  supérfluo. 
Suntuario.  Sumptuarius. 

SUMPTUÓS,  A.  adj.  Magnífich  ,  expléndit, 
gran,  de  mòlt  gasto.  Sunluoso,  regió,  soherbio,  gran 
dioso,  oslentoso.  Sumptuosus.  ||  Dit  del  home  mag- 
nífich en  sòn  gaslo  y  port,  Suntuoso.  Sumptuosus. 

II  PRÓDICH. 

8UMPTUOSAME1VT.  adv.  m.  Magníficament, 
ab  gran  gasto.  Sunluosamenie.  Polluctè,  sumptuosè. 

SUMPTUOSissiM ,  A.  adj.  sup.  Sunluosisi- 
mo.  Sumptuosissimus. 

SUMPTUOSITAT.  f.  Gasto,  dispendi  gran, 
magnificència  costosa.  Suniuosidad.  Sumpluositas, 
atis. 

SUMULARI.m.  Oficial  decàmara  en  Roma  pera 
expedir  las  butllas,  etc.  Sumulario.  Summula- 
rius,  ii. 

SÚMULAS.  f.  pi.  Compendi  dels  rudiments  6 
principis  elementals  de  la  lògica.  Súmulas.  Sum- 
mulae,  arum. 

SUMULI8TA.  f.  Qui  estudia  sümulas.  Sumulis- 
ta.  Ad  summulas  incumbens. 

sumulístich,  ca.  adj.  Cosa  de  las  súmulas • 
SumuUslico.  Summulisticus. 

SUNAMÍTIS.  m.  En  la  sagrada  Escriptura  se 
pren  per  ànima  santa.  Sunamitis.  Sunamilis,  is. 

8UNY  Y  SUNYER,  m.  fam.  SON. 

SUNYIR.  V.  a.  RENYAR. 

SUOR.  m.  Humor  ó  serositat  que  ix  pels  po- 
rós del  cos  del  animal.  Sudor.  Sudor,  is.  ||  met. 
Traball,  fatiga.  Sudor.  Sudor,  is.  |  Tambés  diu  de 
la  goma  que  destil-lan  alguns  arbres.  Goma.  Gum- 
mi,  orum. 

SUOR  DE  LAS  AiXELLAS.  Lo  mal  olof  quB  fà  '1  suor 
de  sota  1'  aixella.  Sobaquina.  Elida  capra,  alarum 
faetor,  hircus,  i. 


026 


SUP 


DICCIONARI 


SUP 


SUOR  INGLÉS.  Espècie  de  malaltia  ó  snor  pesli- 
lencial  que  venia  ab  un  rigor  ó  tremolor  morlal, 
que  feu  mòlts  estragos  en  Inglaterra  y  Alemanya 
'Is  anys  1483,  1506, 1516,  1528  y  1551.  Sudor  in- 
glés.  Anglicus  sudor. 

AB  LO  SUOR  DE  SA  CARA.  m.  adv.  Ab  lo  traball  de 
aquell  de  qui's  parla.  Con  el  sudor  de  su  frente  ó  de 
suroslro.  In  sudore  vultus  sui. 

SUPERABLE,  adj.  Lo  que's  pól  superar.  Supe- 
rable. Superabilis. 

SüPERABUNDÀNCIA.  f.  Abundància  exces- 
siva. Superalundancia.  Superabundantia,  ae. 

SüPERABUNDANT.  adj.  Excessiu,  redun- 
dant. Superahundante.  Superabundans. 

8UPERABUNDANTÍ88IM,  A.  adj.  SUp.  .^u- 
perabundaniisimo.  Superabundanlissimus. 

SUPERABÜNDAXTMENT.  adv.  m,  Ab  abun- 
dància excessiva.  Superabundanlemenle,  sobreabün- 
danlemente.  Perquam  abundè,  affatim. 

SüPERABüNDAR.  V.  a.  Abundar  ab  excés. 
Superabundar,  sobreabundar,  rebosar.  Superabun- 
do,  as,  refluo,  is. 

SUPERACIÓ,  f.  astron.  La  diferència  del  mo- 
viment del  planeta  mès  lleuger  respecte  de  altre 
mès  pesat.  Superacion.  Superatio,  nis. 

SUPERANNACIÓ.  f.  Nom  de  unas  lletras  de  la 
cancilleria  de  Roma,  en  que's  revalidan  altras  an- 
tíguas,  que  no's  reduhíren  en  temps  à  efecte.  Supe- 
rannacion.  Superannatio,  nis. 

SUPERANT,  adj.  Lo  qui  supera  6  vens.  Supe- 
ranle.  Superans. 

SUPERAR.  V.  a.  Sobrepujar,  excedir  vé,ncer. 
Superar.  Supero,  as. 

SUPERBAMENT.  adv.  m.  Orgullosament.  So~ 
berbiamenle.  Arroganter,  elatè.  |  Mòlt  bè,  magní- 
ficament. Magnificamenle,  soberbiamente,  expléndi- 
damenie.  Mirificè,  gloriosè. 

SUPERBE.  adj.  suPERBO. 

SUPÈRBIA,  f.  Orgull,  lo  primer  en  orde  als  vi- 
cis capitals.  Soberbia.  Supèrbia,  se,  animi  elatio.  |] 
Excés  en  la  magnificència,  sumpluosilat  ó  pompa. 
Soberbia.  Fastus,  us,  supèrbia,  ae.  ||  Còlera,  ira  ex- 
pressada ab  accions.  Soberbia.  Irae  excesus.  ||  Vani- 
tat de  las  própias  prendas  ab  despreci  dels  demés. 
Soberbia.  Arrogantia,  ae.  |1  f.  pi.  ant.  insolència. 

SUPERBIÓS,  A.  adj.  SUPERBO.  1. 

8UPERBIOSAMENT.  adv.  m.  superbament. 

SUPERBO,  A.  adj.  Orgullós.  Soberbio,  sober- 
bioso,  allanero.  Superbus,  lumidus.  |]  Qui  fàcil- 
ment se  deixa  apoderar  de  lasupérbia.  Soberbioso. 
Superbus.  \\  Elevat,  excel-lent,  sumptuós,  magní- 
fich.  Magnifico,  soberbio.  Splendidus,  magnificus. 
II  Abundant,  expléndit.  Espléndido,  soberbio,  sun- 
tuoso.  Splendidus,  lautus.  |  va,  fanfarró,  presu- 
mit. II  met.  En  las  cosas  inanimadas,  alt,  excessiu, 
fort.  Soberbio.  Excelsus,  sublimis.  ||  Dit  dels  ca- 
balls,  fogós,  violent.  Arrogante,  soberbio ,  brioso. 
Strenuus. 

B8  TANT  SUPERBO  QUE  SI  'lS  TALONS  LI  QÜETAN  NO's 


GIRARIA,  loc.  Denota  la  suma  supèrbia  de  algú. 
Es  mas  arrogante  que  Júpiler  ó  fnas  soberbio  que  Lu- 
cifer.  Non  salutat  gratis. 

SUPEREMINÉNCIA.  f.  La  elevació,  altesa  ó 
grau  eminent  en  que  està  constituhida  una  perso- 
na. Súper  eminència.  Supereminentia,  ae. 

SUPEREMINENT.  adj.  Mòlt  elevat  ó  eminent. 
Súper eminente.  Supereminens. 

SUPEREROGACIÓ.  f.  Acció  executada  ade- 
mès  dels  termes  de  la  obligació.  Súper erogacion. 
Supererogatio,  nis. 

SUPEREROGATORI,  A.  adj.  Voluntari,  lo  que 
's  fà  ademès  de  la  obligació.  Supererogaíorio.  Gra- 
tuitus. 

8UPERFETACIÓ.  f.  med.  Nova  generació  ó  so- 
bre generació,  quant  hi  ha  generació  posterior  so- 
bre la  primera  ó  en  divers  temps;  so  es,  segon 
prenyat  durant  lo  primer,  lo  que  succeheix  mòllas 
vegadas  en  las  trujas.  També  's  diu  metafòricament, 
com:  una  süperfetació  monstruosa  de  gobern,  Su- 
perfetacion.  Superfoelatio, 

SUPERFÍ,  NA.  adj,  SOBREFÍ. 

SUPERFICIAL,  adj.  Pertanyent  à  la  superfí- 
cie. Superficial.  Superficialis.  ||  Lo  que's  queda  en 
la  superfície  y  no  penetra  ó  profundisa.  Superficial. 
Perfusorius.  \  Aparent,  sens  solidesa;  com:  enteni- 
ment ó  doctrina  superficial.  Superficial.  Perfunc- 
torius,  superficialis. 

SUPERFICIALITAT,  f.  Qualitat  desuperficial. 
Súper ficialidad.  Species,  ei. 

SUPERFICIALMENT,  adv.  m.  Lleugerament, 
per  de  sobre.  Súper ficialmente.  Perfunctoriè,  obiler. 
II  met.  Exteriorment,  sens  profundisar.  Superfi- 
cialmente.  Obiter,  per  transennam. 

SUPERFICIARI,  A.  adj.  for.  süperficionari. 

SUPERFÍCIE,  f.  geom.  La  extensió  de  llargà- 
ria y  amplària,  prescindint  de  la  profunditat.  Su- 
perfície. Superficies,  ei.  ||  La  cara,  apariéncia  ó  ex- 
terior de  qualsevol  cosa.  Superficie.  Superficies, 
ei.  II  met.  Bany,  tintura  de  alguna  cosa,  coneixe- 
ment escàs  de  alguna  ciència,  etc.  Bano,  superficie. 
Superficies,  ei,  nuda  cognitio.  ||  agric.  Se  diu  del 
terreno  que  no  està  mòlt  profundo,  Superficie,  so- 
brefaz,  sobrehaz.  Superficies,  ei. 

superfície  cóNci VA.  geom.  Lacurva  considerada 
ó  mirada  per  la  part  interior,  com  la  bóveda  de  un 
temple.  Superficie  còncava.  Superficies  còncava. 

superfície  convexa.  geom.  Qualsevol  superfície 
curva  mirada  ó  considerada  per  la  part  exterior. 
Superficie  convexa.  Superficies  convexa. 

superfície  curva.  geom.  La  que's  pót  considerar 
escrita  pel  moviment  de  una  línea  que  muda 
contínuament  de  direcció.  Superficie  curva.  Su- 
perficies curva. 

superfície  plana.  geom.  Aquella  sobre  que's  pót 
aplicar  una  línea  recta  en  qualsevol  sentit.  Super- 
ficie plana.  Superficies  plana. 

SÜPERFICIONARI,  A.  adj.  for.  S'  aplica  al 
qui  té  r  us  de  la  superfície  ó  dels  frnyts  de  la  fin- 


I 


i 


SÜP 

ca  agena,  pagant  al  senyor  certa  pensió  annual.  Svr 
perficionario,  súper (iciario.  Superfície  atens. 

8UPÉRFLUAMENT.  adv.  m.  Excessivament. 
Supérfluamenle.  Superfluè. 

8UPERFLUITAT.  f.  Desmasia,  excés.  Super- 
fluidad,  redundància.  Superfluilas,  atis.  ||  Lo  que  es 
per  demés,  supérfluo  ó  inútil.  Superfiuidad.  Su- 
pervacaneum,  ei. 

SUPÉRFLUO,  A  Y  8ÜPÉRFUL.  adj.  Sobrant. 
Supérfluo.  Superfluus,  superfluens.  1|  Excessiu.  Su- 
pérfluo. Immodicus.  1|  Inútil,  per  demés.  Supérfluo, 
supervacàneo,  excusado.  Supervacaneus,  oliosus. 

SUPERHUMERAL.  m.  Ornament,  espècie  de 
escapulari  compost  de  or  y  teixit  de  vàrios  y  pre- 
ciosíssims  colors,  de  que  usava  '1  sumo  Sacerdot 
de  la  lley  antígna.  Súper  húmer  al,  efod.  Superhu- 
nierali,  is. 

8UPERGERIA.  f.  SUPERSTICIÓ. 

8UPERINTENDÉIVGIA.  f.  Suprema  adminis- 
tració en  qualsevol  línea.  Superintendencia.  Supre- 
ma adminislratio.  ||  Empleo  y  jurisdicció  del  su- 
perintendent.  Superintendencia.  Praefectura,  ae. 

8UPERINTENDE1VT.  m.  Director  de  alguna 
cosa  ab  superioritat  à  tots  los  que  serveixen  en 
ella.  Superintendente.  Praefectus,  supremus  inspec- 
tor. [|  Oficial  superior  encarregat  de  la  recaudació 
y  distribució  de  las  rendas  reals.  Superintendenle. 
Vectigalium  curator. 

8UPERIOR.  ra.  Prelat,  qui  té  '1  gobern  de  al- 
guns súbdits.  Superior,  prelado.  Prsedes,  idis.  | 
adj.  Lo  que  està  mès  alt  ó  en  lloch  preeminent. 
Superior.  Superior.  ||  Lo  que  excedeix  à  altra  cosa. 
Superior.  Excellens,  prestans.  ||  Dit  en  orde  à  las 
qualitats  que  donan  preferència  ó  elevació  respecte 
de  altras.  Superior.  Praestantior.  |  met.  Millor,  mès 
excel•lent.  Superior.  Eximius.  H  geom.  Se  diu  dels 
Uochs  ó  terras  mès  allas  respecte  de  altras  en  la  si- 
tuació de  la  esfera.  Superior.  Superior.  |j  astr.  Se 
diu  dels  planetas  Saturno,  Júpiter  y  Marte.  Supe- 
rior. Superiores  planetse. 

SUPERIOR  iNMEDiAT.  Jutge  eu  primera  instància, 
com  lo  mès  propi  à  una  causa,  querella,  etc.  Supe- 
rior inmediato.  Superior  inmediatus. 

8UPERIORA.  f.  Prelada  de  monjos.  Superiora. 
Prsefecta,  ae. 

8UPERIORAT.  m.  Ocupació  del  superior  y  '1 
temps  que  dura.  Superiorato.  Superioris  munus, 
tempus. 

SUPERIORITAT,  f.  Preeminència.  Superiori- 
dad.  Praestantia,  ae.  |1  Lo  càrrech  ó  dignitat  de  su- 
perior. Prelacia,  superioridad,  prelatura.  Praefectu- 
ra, X.  H  GOBERN. 

SUPERIORMENT.  adv.  m.  De  un  modo  supe- 
rior. Súper iormente.  Praestantiüs,  eximiè. 

SUPERLATIU,  VA.  adj.  Lo  que  denota  excel- 
léncia  ó  superioritat.  Superlaiivo.  Superlativus.  (| 
Mòlt  gran  y  excel•lent  en  sa  línea.  Superlativo.Sa- 
perlativus.  |1  gram.  S'  aplica  al  adjectiu  que  posa 
en  sumo  ó  ínfim  grau  la  qualitat  del  subslaqliu; 


CATiLA.  SÜP  627 

y  es  absolut,  com  aplicadíssira  ó  mòlt  aplicat  y  res- 
pectiu, com  lo  mès  aplicat  de  tots.  5uperíaíti'o,  Su- 
perlativus gradus. 
EN  GRAU  SUPERLATIU,  m.  adv.  fam.  y 
8UPERLATIVAMENT.  adv.  m.  Ab  excés  con- 
siderable. En  grado  superlaiivo,  en  sumo  grado,  su- 
perlalivamente.  Superlativo  gradu,  supereminen- 
ter. 

8UPERNAL.  adj.  SOBRENATURAL.  ||  SUPREMO. 
8UPERNALMENT.    adv.    m.     SOBRENATURAL- 
MENT. 

SUPERNUMERARI,  A.  adj.  Lo  que  es  sobre'l 
número  determinat  ó  Uegítim,  afegit  al  número 
fixo.  Supemumerario.  Supernumerarius. 

8UPERPARCIENT.  adj.  geom.  y  arit.  Se  diu 
pera  explicar  la  proporció  de  dos  líneas  ó  números 
en  que  '1  segon  conté  una  ó  mès  vegadas  al  primer, 
y  algunas  desas  parts  alíquotas;  v.  g.  3  y  11  que 
estan  en  proporció  triple,  perquè  1'  11  conte  3  ve- 
gadas al  3  y  2[t  1  avos.  Superparcienle.  Superpar- 
tiens. 

SUPERPARTICULAR.  adj.  geom.  y  mat.  Se 
diu  de  una  proporció  en  que'l  terme  major  conté  al 
menor  una  vegada  y  una  part  aliquota  seva,  com: 
2  y  3  en  que  '1  3  conté  una  vegada  al  2  y  li3.  5m- 
perparticular.  Superparticularis. 

SUPERSTICIÓ,  f.  Falsa  devoció,  cuito  que's 
dóna  à  qui  no's  déu  ó  de  un  modo  indegut,  com  si 
s' adoràs  als  Sants  sens  relació  à  Dèu.  Superslicion. 
Superstilio,  nis.  |1  Escrúpol  ridícul  ysènsfonaraent. 
Superslicion.  Superstitio ,  nis.  [)  Exactilut  níraia. 
Superslicion.  Nimia  accuratio.  |1  Patranyas,  ronda- 
Uas,  cuentos  de  vellas.  Súper sticiones,  cuentos  de 
viejas.  Aniles  superstitiones. 

SUPERSTICIÓS,  A.  adj.  Cosa  de  superstició  ó 
que  la  enclou.  Superslicioso.  Superstitiosus.  I  Qui 
usa  de  supersticions.  Superslicioso.  Superstitiosus. 
II  Desmasiat  exacte  en  lo  que  fà.  Superslicioso.  Ni- 
mis  accuratus.  ||  Desmasiat  escrupulós.  Supersti- 
ciosa. Superstitiosus. 

SUPERSTICIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  supers- 
tició. Súper sticiosamenle.  Superstitiosè. 

SüPERSUBSTANCIAL.adj.  que  s' aplica  al  Pa 
eucarístich.    Súper sustancial.    Supersubstantialis. 

SUPERVENCIÓ.  f.  for.  L'  acció  de  sobrevenir 

algun  títol  ódret.  Supervencion.  Superventus,  us. 

U  Parlant  del  misteri  de  la  encarnació  del  fill  de 

Dèu,  la  vinguda  del  Esperit  sant.  Supervencion.  Su- 

perventio,  nis. 

SUPERVINIENT.  adj.  for.  Lo  que  sobrevé.  Svr 
pervenienle.  Superveniens. 

SUPERVIVÈNCIA,  f.  Vida  mès  llarga  ó  sobre 
la  de  altra.  Supervivència.  Vila  superstes.  |1  Venlat- 
ja  ó  donació  que  s'  estipula  en  los  tractats  matri- 
monials à  favor  del  que  sobreviu  al  altre.  Super- 
vivència. Augmentatio  juris  facta  in  favorem  su- 
perslitis. 

8UPERXER,  A.  m.  y  f.  Qui  usa  de  superxerias. 
Súper chero.  Dolosus,  i. 


628 


SÜP 

f.  Engany,  frau. 


DICCIONARI 


Supercheria. 


SUPERXERIA 

Fraus,  dis. 

SUPÍ,  NA.  adj.  Se  diu  del  que  està  boca  pera 
amunt.  Resupino,  supmo.  Resupinus.  \\  m.  gram. 
3Iodo  del  verb  llatí,  que  acaba  en  um,  y  es  arrel 
de  formació.  Supino.  Supinum,  i.  ||  Se  diu  de  la 
ignorància  crassa  ó  que  proceheix  de  negligència. 
Craso,  supino.  Ignorantia  supina. 

SUPLANTAR.  V.  a.  sübplantar. 

SUPLEGIÓ.  f.  SUPLEMENT. 

SUPLEFALTAS.  m.  fam.  Qui  supleix  las  fal- 
tas  de  altre.  5Kp<e/"a/ífls.  Yices  alterius  supplens; 
vicarius,  ii. 

SUPLEMENT,  m.  Obra  de  suplir  y  la  mateixa 
cosa  que 's  supleix.  Suplemento.  Supplementum,  i. 
II  Lo  que  s'  agrega  à  un  tot,  pera  suplir  la  falta 
que  tenia.  Suplemento.  Complementum,  i.  ||  rel.  Fi- 
gura de  diminució,  y  es  quant  en  una  clàusula  's 
supleix  alguna  cosa  pera  fér  lodiscurs  mès  elegant. 
Suplemento.  Supplemenlum,  i.  ||  En  matèria  de  li- 
teratura 's  diu  del  aument  que  s'  afegeix  à  alguns 
llibres.  Suplemento.  Supplemenlum,  i.  ||  La  dife- 
rència en  lo  valor  de  una  moneda  del  preu  just 
que  déu  tenir.  Suplemento.  DiíTerenliae  supple- 
mentum. 

SUPLEMENT  DE  EDAT.  DISPENSA. 

SUPLENT,  m.  gram.  Oració  en  que'l  verb  ca- 
reix  del  temps  en  que  està,  y  's  supleix  per  altre. 
Suplemento. Su^plamenlma,  i.  [j  Qui  supleix  ósubs- 
titubeix  à  altre.  5M/)/eníe,  SM/)hdor.  Vicarius,  ii.  || 
farm.  Equivalent.  Suplemento.  Quid  pro  quo,  sup- 
plementum, i. 

SUPLERT,  A.  p.  p,  Suplido.  Suppletus. 

SÚPLICA,  f.  Petició,  pregària.  Súplica,  suplica- 
cion.  Precatus,  us;  supplex  pelitio.  [j  Solicilut,  re- 
presentació, memorial.  Súplica.  Libellus  supplex. 
II  for.  Petició  pera  que's  concedesca  '1  coneixe- 
ment de  una  causa  à  aquest  ó  al  altre  subjecte.  Sú- 
plica. Supplicatio,  nis.  [|  deprecació. 

SUPLICACIÓ.  f.  SÚPLICA.  1.  II  f.  Recurs  que's 
fà  en  algun  tribunal  superior  pera  que's  veja  de 
nou  alguna  inslància.  Suplicacion.  Supplicatio,  nis. 

i  SUPLICACIÓ.  m.  adv.  A  inslància,  à  pelició.  A 
suplicacion.  Rogatu,  hortalu. 

SUPLICANT,  p.  a.  Qui  suplica.  Suplicanle. 
Supplex,  supplicans.  ||  for.  Qui  exposa  alguna  ra- 
hó,  demanda,  etc,  Suplicante.  Orator,  is. 

SUPLICAR.  V.  a.  Demanar  ab  súplicas.  Supli- 
car. Supplico,  obsecro,  as.  ||  for.  Apel-lar  de  un 
tribunal  superior  à  ell  mateix,  pera  que's  torne  à 
informar  y  sentenciar  de  nou.  Suplicar.  Provoco, 
as. 

SUPLICATORI,  A.  adj.  Propi  pera  suplicar. 
Suplicatorio.  Supplicatorius. 

SUPLICATÓRIA.  f.  Carta,  oflci  de  un  tribunal 
ó  jutge  à  altre  de  igual  classe.  Suplicatoria.  Inter 
judicos  eadem  auctoritalegaudenteslilerte. 

SUPLICI,  f.  Pena,  càstich  de  mort.  Suplicio,  ul- 
timo suplicio.  Supplicium,    ii.  ||  Lo  lloch  ahont  s' 


SÜP 

de    pena  capital.  Suplkio. 


executa  la  sentència 
Suppliciunr,  ii. 

SUPLIDOR,  A.  m.  y  f.  suplent.  2. 

SUPLIR.  V.  a.  Completar,  integrar  lo  que  falta. 

Suplir.  Suppleo,  es.  ||  Valerse  de  una  cosa  per  falta 
de  altra,  com:  suplir  la  falta  de  vi  ab  cervesa.  Su- 
plir. Suppleo,  es,  utor,  eris.  ||  Posarse  un  en  lloch 
de  altre.  Suplir,  reemplazar.  Alicujus  vices  imple- 
re.  II  Dissimular.  Suplir.  Suffero,  ers.  ||  Sobreen- 
tèndrer.  També  s'  usa  com  recíproch.  Suplir.  Sup- 
pleo, es. 

SUPLUJARSE.  v.  r.  sotaplujarse. 

SUPOLS.  m.  instant,  moment. 

SUPORTAR,  v.  a.  SOPORTAR. 

SUPOSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  suposa.  Supone- 
dor.  Supposilor,  is. 

SUPOSAR,  v.  a.  Donar  per  assentada  y  existent 
alguna  cosa,  encara  que  no  ho  sia.  Presuponer,  su- 
poner.  Pono,  is.  ||  Fingir.  Suponer.  Suppono,  fingo, 
is.  II  Tenir  representació  ó  autoritat.  Suponer.  Auc- 
loritale  valere.  ||  Demanar  com  precís,  y  així  la 
conclusió  SUPOSA  las  priniícias  y  '1  judici  de  apre- 
hensió.  Suponer.  Postulo,  as,  suppono,  is.  ||  So- 
brcentèndrer  alguna  cosa  posada  en  rahó,  encara 
que  no  s'  expresse.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Suponer.  Subaudio,  is. 

SUPOSAT,  DA.  p.  p.  Supuesto.  Positus. 
SUPOSICIÓ,  f.  L'  acció  de  suposar  y  la  cosa  su- 
posada. Suposicion.  Suppositio  ,  nis.  I  Autorilat, 
dislincció.  Suposicion.  Existimatio,  nis.  |]  Falsedat, 
ficció.  Suposicion.  Ficlio,  nis.  [j  lóg.  Accepció  de  un 
terme  en  lloch  de  altre.  Suposicion.  Suppositio, 
nis.  II  for.  Al-legat,  cita,  crímen  fals.  Suposicion. 
Fallacia,  se. 

de  suposició,  m.  adv.  Se  diu  de  la  persona  de 
dislincció  y  de  caràcter.  Decuenta.  Auclorilate. 

EN  suposició  que.  m.  adv.  Suposat  que.  En  supo- 
sicion que  óde  que,  ó  pueslo  que  ó  dado  que.  Posilo 
quod. 

SUPÒSIT,  m.  Lo  que  serveix  de  basa  ó  fona- 
ment, com  lo  nominatiu  en  1'  oració.  Supuesto. 
Supposilum,  i.  11  fil.  La  individualitat  de  la  subs- 
tància completa  é  incomunicable,  com:  la  huma- 
nitat es  lo  SUPÒSIT  del  home.  Supuesto.  Supposilum, 
i.  II  L'  objecte  y  matèria  que  no  s'  expressa,  en  la 
proposició;  però  en  que  consisteix  ó  's  funda  la  ve- 
ritat de  ella,  com:  caminar  sobre  tal  supòsit.  Su- 
puesto. Supposilum,  i. 

FÉR  supòsit,  fr.  Fér  cas.  üacercaso.  estimo,  as. 
8UPOSITICI,  A.  adj. Fingit,  suposat.  Supositi- 
cio.  Fictus. 

SUPPEDITAR.  V.  a.  SUPEDITAR. 

SUPPLANTAR.  V.  a.  Sübplantar. 

SüPPLICAR.  Y.  a  suplicar. 

SUPPRIMIR.  V.  a.  elc.  suprimir. 

SUPPUTAR.  V.  a.  suputar, 

SUPREMA,  f.  Consell  de  la  Inquisició,  al  qual 
presidia  l'inquisidor  general.  Suprema.  Supremum 
tribunal. 


__  SÜR  CATALÀ. 

flüPRÈMAMEPíT.  adv.  m.  Últimament,  sense 
'  recurs,  Supremamente.  Praecipuè,  absolutè.  |  süma- 

MENT. 

SCPREMO,  A.  adj.  Soberà,  '1  primer  en  grau 
6  dignitat,  com:  Dèu  es  lo  sér  supremo.  Supremo. 
Summus,  supreraus.  \\  Se  diu  del  jutge  ó  tribunal 
íque  té  poder  del  soberà,  pera  terminar  las  causas 
[de  sos  súbdits,  sense  mès  apel-lació.  Supremo.  Su- 
)remus,  summus,  |]  ül.  sdmo.  1|  Se  diu  del  poder 
las  cosas  ó  personas  à  las  quals  se  dóna  un  po- 
ler  absolut,  com:  1'  us  té  un  poder  supremo  en  los 
idiomas,  Supremo.  Supremus,  primarius, 

SUPRESSIÓ,  f.  La  obra  de  suprimir,  Supresion. 
íuppressio,  nis,  ||  Detenció,  obstrucció  de  las  vias 
}er  ahont  passa  la  orina,  Supresion.  Obstructio,  nis. 

Se  diu  de  totas  las  cosas  que  's  callan  ú  ocultan, 
^6  la  publicació  de  las  quals  s' impedeix.  Supresion. 
leticentia,  ae.  |  astron.  L' arcb  del  círcul  vertical, 
|ue  hi  ha  desde'l  horisont  à  una  estrella  que  està 

1  sota  de  ell.  Supresion.  Suppressio,  nis. 

SUPRIMIR.  V,  a.  Callar,  ocultar  ó  no  dir  algu- 
la  cosa  que's  deuria.  Suprimir.  Supprimo,  is,  || 
jlevar,  abolir,  extingir.  Suprimir.  Supprimo,  is, 
iboleo,  es.  H  Impedir,  destorbar  lo  curs  de  alguna 
[)sa.  Suprimir.  Supprimo,  is.  ||  anül-lar.  |  com- 
primir, OPRIMIR. 

SUPRIMIT,  DA.  p.  p.  iSuprimido,  supreso.  Sup- 
)ressus, 

SUPURACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  supurar, 
Supuracion.  Suppuratio,  nis,  |1  Mutació  de  lasanch 
en  matèria  corrupta.  Supuracion.  Suppuratio,  nis. 

SUPURANT.  V.  a.  süPüRATiü. 

SUPURAR.  V.  a.  cir.  Disposar  las  matérias  y 

ladurarlas,  pera  poderlas  exlràurer.  També  s' usa 

)ra  recíproch.   Supurar.  Suppuro ,  as.  |  Gastar, 

)nsumir  lo  licor  per  medi  del  calor  ó  del  foch. 

Supurar.  Suppuro,  as.  ||  met.  Dissipar,  consumir 

5n  qualsevol  línea.  Supurar.  Suppuro,  as. 

SUPURAT,  DA.  p.  p.  Supurado.  Suppuratus, 

SUPURATIU,  VA  Y  SUPURATÓRI,  A.  adj. 
5e  diu  del  medicament  que  supura  ó  té  virtut  de 
ïsupurar.  Supuralivo,  supuratorio,  supurante.  Sup- 
)urans. 

SUPUTAGIÓ.  f.  arit.  y  àlg.  cílcdl. 

SUPUTAR.  V.  a.  arit.  y  àlg.  computar,  calcd- 

[LAR. 

SUQUEJAR.  V.  a.  Mullar  repetidament  lo  pa  en 
Elo  such,  caldo  ó  altre  licor.  Sopelear.  Panem  in  jus 
lidemtidem  madefacere.  |  Despedirmost  ósuch  los 
frahims  y  fruyia,  reventantse  uns  ab  altres.  Remos- 
Uarse,  remostecerse,  y  hacerse  lagarejo,  se  diu  dels 
fahims.  Mustesco,  is. 
SUQUER,  A.  m.  y  f.  ant.  sucre,  sucrera, 
SUR.    m.    astr.  Nom  del  polo  deprés  per  la 
Europa  y  demés  regions  situadas  envers  la  matei- 
xa part  del  Equador,  ó  en  lo  propi  emisferi  ab  re- 
lació à  aquest,  Sur.  Antarlos,  i,  |  La  part  meridio- 
nal de  la  esfera  ó  globo  terrestre,  Sur.  Australis 
plaga.  11  Lo    punt   cardinal    interceptat    envers 

TOMO  U. 


SUR  629 

aquesta  part  en  1'  horisont  pel  meridià.  Sur.  Aus- 
ter inlerceptus.  |1  ra.  sobresalt. 

GUANYAR  AL  SUR.  fr.  uàut.  Avansar  en  aquest 
rumbo.  Ganar  al  Sur.  Austrum  prieoccupare. 

SURA.  f.  Un  dels  ossos  de  la  part  alta  y  posterior 
de  la  cama.  Sura.  Sura,  ae. 

SURALS.  adj.  pi.  anat.  Se  diu  dels  vasos  de  la 
pantorrilla.  Surales.  Surales. 

SURAR.  v.  a.  Mantenirse  sobre  del  àygua,  sens 
enfonzarse.  Sobrenadar,  sobreaguar,  flotar.  Super- 
nato,  as.  1|  met.  Tenir  mando,  anar  de  aument. 
Medrar,  estar  en  auje.  Uti  prosperitate. 

SURBIR.  V.  a.  SORBIR, 

SUREDA.  f  ter,  Lloch  aspre.  Aspereza.  Con- 
fractio,  nis, 

SURELL.  m,  SORELL. 
SURER,  m,  ALZINA  SURERA, 

SURGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  surgeix.  Surcidor, 
Sartor,  is.  1|  Lloch  ó  paratge  ahont  donan  fons  las 
naus.  Surqidero.  Statio,  nis. 

SURGIDURA.  f.  Obra  de  surgir.  Zurcidura. 
Sutura,  ae.  |1  surgit. 

SURGIR.  V.  a.  Apedassar,  adobaria  roba.  Zur- 
cir.  Sarcio,  is.  H  met.  Unir  y  junfar  sutilment  una 
cosa  ab  altra.  Zurcir.  Compingo,  is.  ||  met.  Mentir 
ajustant  mentida  sobre  mentida.  Zurcir.  Mendacia 
compingere.  H  nàut.  Donar  fons  la  nau.  Anclar, 
surgir.  Navim  ad  litus  applicare. 

SURGIT,  DA.  p.  p.  Zurcido.  Sartus.  H  m.  La 
unió  ó  costura  quant  se  surgeixen  dos  pessas  de 
roba.  Zurcido,  zurcidura.  Sartura,  ae. 

SURO.  ra.  La  escorxa  exterior  de  la  alzina  su- 
rera, de  la  que's  fan  buchs  de  abellas,  taps  de  am- 
polla, etc.  Corcho.  Suber,  is.  |1  pi.  Los  trossos  de 
dita  escoraa  pera  apéndrer  de  nadar,  Nadaderas. 
Instrumenta  ad  nalandum.  H  met.  Insensible,  es- 
túpit,  tonto.  LeTio,  Ironco.  Stipes,  itis. 

NADAR  SENSE  SURO.  fr.  NADAR  SENSE  CARABASSAS. 

QUI  tríu  'l  suro  de  LA  ALZINA.  Descorchador.  Su-  ' 
beris  decorticans. 

tríurer  lo  suro  de  la  ALZINA,  fr.  Descorchar. 
Suberis  decorticare. 

SURRA.  f.  Tunda  donada  al  cul  ab  assots,  etc. 
Zurra,  vuelta  de  azotes.  Yerberatio,  nis.  1|  Repre- 
hensió  forta.  Zurra.  Dura  objurgatio.  ||  escarment. 
11  Palissa,  càstich,  cops,  encara  que  sia  sens  as- 
sots. Zurra.  Castigalio,  nis.  I  pi.  Arrugas  de  la 
cara  del  qui  està  enfadat.  Ceïio.  Torba  facies,  fron- 
tis  contractio. 

DONAR  UNA  SURRA.  fr.  met.  Repéndrer  fortament. 
Dar  unjabon.  Asperè  objurgare. 

FÉR  suRRAS.  fr.  Arrugar  la  cara.  Arrugar  la  fren- 
te.  Frontem  corrugare,  contrahere. 

SURRAR.  V.  a.  ASSOTAR. 

SURREPTÍCIAMENT.  adv.  m.  SUBREPTÍGIA- 
ment. 

surrogar.  v.  a.  subrogar. 

SURROY.  m.  ter.  Terreno  arenós.  Arenal.  Sa- 
buletum,  i. 

79 


630 


SÜS 


DICCIONARI 


SÜS 


8URRUT,  DA.  adj.  Qui  fa  cara  de  enfadat.  Ce- 

nudo.  Torvus.  1|  Melancólich,  silenciós.  Murrio,  sa- 
turnino,  capoludo,  cenudo.  Saturninus.  []  Pensatiu  y 
que  parla  poch.  Cazurro.  Taciturnus,  difficilis.  1| 
Mal  agradós.  Vinagre.  Asper,  difficilis. 

FÉR  LO  suRRUT.  fr.  Enfoscarse.  Ponerse  cenudo. 
Torvè  intuere. 

8URS.  prep.  ant.  fins. 

SURT,  A.  nàut.  p.  p.  irr.  de  surgir.  Surto.  Ap- 
pulsus.  II  m.  Susto  repentí.  Sobresalto,  aldabada. 
Repenlinus  motus. 

DONAR  üN  SURT.  fr.  Allerarse,  assustarse  repenti- 
nament.  Sobresaltar  se.  Extemplò  terreri. 

SURTIDA.  f.  EIXIDA..  (I  Porta  falsa  en  las  forti- 
ficacions, per  sota  del  terraplé  al  fosso  pera  comu- 
nicarse  ab  la  plassa  sense  perjudici  del  foch  ene- 
mich.  Surtida.  Occultus  exitus. 

SURTIDOR.  ra.  L'  artifici  en  un  terreno  pla 
pera  fér  brollar  ó  saltar  la  àygua  ab  violència.  Sur- 
tidor,  saltadero.  Aqua  saliens.  ||  Lo  conducto  ocult 
en  los  jochs  de  àyguas,  ab  algun  artifici  que  la  es- 
campa à  voluntat  del  director,  pera  mullar  als  qui 
s'  acercan  incaulament.  Burlador.  Machina  aquam 
adjocandum  emiltens. 

SURTIMENT.  m.  La  prevenció  de  alguna  cosa 
feta  perasurtir,  Surtimiento,  surtido.  Apparatus,us. 

SURTIR.  V.  a.  Provehir.  També  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Surtir.  Suspedito,  ministro,  as.  ||  v.  n. 
EIXIR.  I  Ressaltar,  eixir  en  fora.  Resurlir,  resaltar. 
Resilio,  is.  II  Saltar  en  amunt,  com  la  àygua  en  lo 
surtidor.  Surtir.  Erumpo,  is.  ||  Tenir  bon  ó  mal 
efecte  alguna  empresa.  Surtir.  Prosperos  aut  ad- 
versos exitus  habere.  ||  resultar.  ||  originarse, 

SÜSGITARSE. 

SURTIT,  DA.  p.  p.  Surtido.  Ad  eífectum  per- 

dUClUS.  II  m.  SURTIMENT. 

SURTÚ.  m.  Espècie  de  ropon  ó  sobretot.  Sobre- 
todo,  surtú,  sórtú.  Superindumentum,  i. 

SÜS.  Espècie  de  interjecció  pera  esquivar  los 
gossos.  Za.  Za,  apage.  ||  adv.  ant.  Sobre,  dalt.  Suso, 
arriba.  Sursum,  supra.  ||  prest,  en  ün  moment. 

SÜS  AL  VENT.  loc.  ant.  nàut.  1  sotavent. 

SUS  ARA.  SUARA. 

DE  SUS.  m.  adv.  De  sobre.  De  suso.  Ex  supra. 

EN  SÜS.  En  amunt.  Arriba,  hàeia  arriba.  Sursúm, 
ultra.  II  En  avant.  En  adelante.  In  posterúm. 

SÜSARA.  SUARA.  II  Luego,  luego.  Confestin. 

SUSCEPTIBLE,  adj.  Capàs  de  rèbrer  ó  admé- 
trer.  Susceptible,  susceplivo.  Ad  suscipiendum  ap- 
tus. 

SUSCITAR.  V.  a.  Móurer,  excitar  la  primera 
vegada  alguna  cosa.  Suscitar.  Suscito,  as.  ||  Oca- 
sionar. Suscitar.  Facesso,  is.  ||  met.  Ressuscitar, 
donar  moviment  al  qui  no'l  tenia.  Suscitar.  Susci- 
to, as. 

SUSCITAT ,  DA.  p.  p.  Suscitado.  Excitatus. 

SUSDIT,  m.  Dit  anteriorment.  Susodicho,  sobre- 
dicho.  Supradictum,  i. 

SUSPECTE,  A.  adj.  SÜSPITÓS. 


SUSPÉNDRER.  V.  a.  Detenir,  parar.  Suspender, 
inlerrumpir,  parar,  rezagar.  Suspendeo,  es.  ||  Ar- 
rebatar  1'  animo,  causar  admiració.  Suspender.  Ra- 
pio,  is.  II  Privar  à  algú  de  sòn  empleo  ó  ministeri 
per  algun  temps.  Suspender.  Alicui  administratio- 
nem  intercidere ;  suspendeo,  es. 

SUSPÉNDRERSE.  v.  r.  Pararse  la  execució  de 
alguna  cosa  pera  algun  temps.  Suspenderse.  Sus- 
pendi.  II  Maravellarse.  Suspenderse,  maravillarse, 
pasmqrse.  Capi  admiratione. 

SUSPENS  ,  A.  p.  p.  SUSPÈS. 

SUSPENSIÓ,  f.  Detenció,  parada.  Suspension. 
Suspensió,  nis.  ||  Interrupció.  Suspension.  Interca- 
pedo,  inis.  ||  Incertitut,  detenció  en  algun  movi- 
ment del  animo.  Suspension.  Haesitatio,  nis;  hae- 
rens  animus.  ||  Admiració.  Suspension.  Suspensió, 
nis.  I  Censura  ecclesiàstica  ó  pena  política  que  pri- 
va per  algun  temps  en  tot  ó  en  part  del  us  del 
ofici  ó  benefici.  Suspension.  Interdictio,  nis.  || 
raus.  La  detenció  de  la  veu  de  un  punt  à  altre 
mès  de  lo  que  li  correspon  per  sòn  interval-lo. 
Suspension.  Cautusdetentio.  |  rapte.  ||  gram.  reti- 
cència. H  ret.  Figura  en  que  se  suspèn  agradable- 
ment als  oyents,  tenintlos  en  curiosa  expectació 
pera  dir  desprès  alguna  cosa  inesperada  y  digna 
de  admiració.  Suspension.  Suspensió,  nis. 

SUPENSIÓ  DE   \RMAS.  ARMISTICI. 

ESTAR  EN  SUSPENSIÓ,  fr.  Estar  en  dubte  ó  en  incer- 
titut. Estar  suspenso  ó  en  suspension.  HaBsitare. 

SUSPENSIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  forsa  ó  vir- 
tut pera  suspéndrer.  Suspensivo.   Suspensivus.  | 
pi.  També  's  diu  dels  quatre  ó  cinch  punts  que  's 
posan  en  la  figura  reticència.  Suspensivos,  corridos. 
Suspendentes. 

SUSPÈS,  A.  p.  p.  Suspenso,  suspendido.  Sus- 
pensus.  II  adj.  Lo  que  penja  de  altra  cosa.  Péndulo, 
pendiente.  Pendens. 

QUEDAR  SUSPÈS,  fr.  Qucdar  parat,  admirat  ó  ena- 
genat.  Quedar  suspenso.  Obstupesco,  is;  admiratio- 
ne rapi. 

SUSPICÀCIA,  f.  L'  bàbit  ó  propensió  à  suspi- 
tar  ó  desconfiar.  Suspicàcia.  Ad  suspicandum  pro- 
clivitas. 

SUSPICÀS.  adj.  Qui  ab  facilitat  suspita  ó  des- 
confia. Suspicaz.  Suspicax. 

SUSPICASMENT.  adv.  m.  SUSPITOSAMENT. 

SÜSPICIÓ.  SUSPITA. 

SüSPIR.  m.  RESPIRACIÓ,  ALÈ.  ||  Gcmcch,  ex- 
pressió de  tristesa.  Suspiro,  sollozo,  zollipo.  Sus- 
piratus,  us,  suspirium,  ii.  ||  Ànsia,  desitj  eficàs  de 
alguna  cosa.  Anhelo.  Cupido,  inis. 

suspiR  DE  MONJA.  Composició  dc  pasta  y  de  la  es- 
cuma del  sucre  en  mòlt  petita  porció.  Pedo  de  mon- 
ja, suspiro.  Ex  saccharo  edulium. 

l'  últim  SUSPIR.  met.  Lo  fi  y  remat  de  qualsevol 
cosa.  El  ultimo  suspiro.  Rei  ultimum. 

SUSPIRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  suspira  mòlt  ó 
ab  dificultat.  Suspirador,  suspiroso.  Suspiriosus, 
anbelans. 


I 


SUS  CATALÀ. 

8U8PIRAL8.  m.  pi.  Entre  fundidors  de  campa- 
nas  los  conduclos  que  deixati  en  lo  motllo,  pera 
que  isca  '1  vent  al  introduhirse  '1  metall.  Brave- 
'as,  suspirales.  Spiracula,  orum. 

8USPIRAR.  V.  a.  Fér  suspirs.  Suspirar.  Sus- 
piro,  as.  II  mel.  Desitjar  ab  ànsia  alguna  cosa.  Sus- 
pirar. Ardentiús  desiderare.  ||  anhelar,  respirar. 

8U8PIRAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Suspirado.  Sus- 
piratus, 

8Ü8PITA.  f.  Desconfiansa,  temor  ó  recel  de 
algun  engany.  Sospecha.  Suspicio,  nis.  ||  Dubte, 
incertitut  que  sobrevé  per  alguna  causa,  que,  en- 
cara que  no  convens,  dóna  indicis  de  lo  que  pót 
sér.  Sospecha.  Suspicio,  nis. 

8CSPITAR.  V.  a.  Tenir  suspita,  recelarse.  Sos- 
pechar.  Suspicor,  aris,  suspecte,  as.  ||  Presumir, 
dubtar.  Presumir,  sospechar,  conjeturar.  Conji- 
cio,  is. 

8Ü8PITAT,  DA.  adj.  ant.  y 

8USPITÓ8,  A.  adj.  Qui  dóna  motiu  de  suspila. 
Sospechoso.  Suspectus.  ||  Qui  fàcilment  suspita. 
Sospechoso,  suspicaz.  Suspicax. 

8USPITOSAME1VT.  adv.  m.  Ab  suspita.  Sos- 
pechosamenle.  Suspiciosè. 

SUS8URRAR8E.  V.  r.  Comensarse  à  dir  ó  di- 
vulgar alguna  cosa  que  no  's  sabia.  Susurrarse. 
Susurro,  as. 

8U88ÚS.  m.  Rosech  interior,  recel,  remordi- 
ment. Reconcomio.  Suspicio,  nis. 

8U8TÀNCIA.  f.  sübstIncia. 

8CSTAR.  V.  a.  ant.  assutar.  ||  singlotar. 

8USTENIR.  V.  a.  SOSTENIR. 

SUSTENTABLE.  adj .  Lo  que  's  pót  sustentar  ó 
defensar  ab  rabons.  Suslentable.  Rationibus  sus- 
Jinendus. 

■  8USTE1VTACIÓ.  f.  L' acte  y  efecte  de  sostenir. 
muslentacion.  Sustentalio,  nis.  I  manutenció. 
P  8USTEIVTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sustenta  ó 
sosté.  Susleniador,  suslentanle.  Sustentans. 

8Ü8TENTAMENT.  m.  SUSTENTO. 

8ÜSTENTANT.  p.  a.  SUSTENTADOR. 

8U8TENTAR.  V.  a.  Sostenir,  aguantar  algun 
pes.  Suslenlar.  Sustineo,  es.  ||  Mantenir,  alimentar. 
Sustentar.  Sustento ,  tolero,  as.  ||  Defensar  ab  ra- 
hons  lo  que  's  diu.  Sustentar.  Propugno,  as.  ||  ant. 
ALSAR.  II  En  las  cosas  morals  fomentar,  recrear, 
alimentar.  Sustentar.  Foveo,  es,  alo,  is. 
i  8Ü8TENTAT,  DA.  p.  p.  Sustentada.  Susten- 
wtus. 

8U8TENTO.  m.  Menjar,  aliment.  Sustento, 
manlenimiento.  Cibus,  i.  |1  Lo  que  serveix  pera 
manteniment  6  conservació  de  alguna  cosa.  Susten- 
to. Esca,  se.  \\  Obra  dè  sustentar.  Sustento,  susten- 
tacion.  Nutritus,  us.  ||  Dit  de  las  cosas  espirituals, 
com :  la  doctrina  es  lo  sustento  del  enteniment, 
las  bonàs  obras  són  lo  sustento  de  lasànimas.  Sus- 
tento. Pabulum,  i. 

8Ü8TET.  m.  Susto  petit.  Suslillo.  Favor  levis. 

8U8TITUHIR.  substituhir. 


SUT  631 

8U8TO.  m.  Esglay,  sobressalt,  espant.  Susto. 
Pavor,  is. 

DONAR  üN  süSTo.  ff.  Embestir  de  improvís.  Dar  un 
rebato.  Subitò  invadere. 

8USTRACGIÓ.  f.  SüBSTRACCió. 

8U8TRÀURER.  V.  a.  RESTAR. 

SüT.  m.  ant.  AssuT.  II  RECLOSA. 

SUTANO.  m.  Yeu  ab  que  's  supleix  lo  nom  de 
algú  que  s'  ignora  ó  no  's  vól  expressar.  Zutano. 
llle,  quidam. 

8UTIL.  adj.  Prim,  delicat,  fi.  Sutil.  Subtilis, 
deduclus.  ||  Agut,  perspicàs,  ingeniós.  Sutil.  Acu- 
tus,argatus,  solers.  ||  quím.  Volàtil,  sens  parts  tér- 
reas.  Depurada,  sulil,  volàtil.  Defaïcatus.  I  També 
's  diu  de  lo  que  's  fa  abart,  promptitut,  y  difícil  de 
enténdrer,  Sutil.  Acutus.  |  En  la  marina  de  la  edat 
mitja,  s' aplicava  à  la  tercera  y  última  classe  de 
las  galeras,  la  primera  era  la  grossa,  la  segona  la 
bastarda,  y  la  tercera  la  sutil  per  sér  menor  y  mès 
lleugera.  Sutil.  Longa  navis  velocior.  |  Se  diu  del 
pes  de  València  en  que  '1  quintar  té  4  arrobas  6 
120  lliuras,  la  arroba  30  lliuras,  y  la  lliura  12  un- 
sas;  à  diferència  del  pes  gros  en  que  '1  quintar  té 
144  lliuras,  la  arroba  36  lliuras,  y  la  lliura  i  2  un- 
sas.  Sutil.  Subtile  pondus. 

8UTILESA.  f.  Agudesa,  perspicàcia  de  ingeni. 
Sutileza.  Subtilitas,  atis,  acumen,  inis.  ||  Delicade- 
sa, tenuitat.  Sutileza.  Tenuitas,  atis.  ||  Pensament 
ó  ditxo  mes  agut  que  sólit.  Sutileza.  Dictum  acu- 
lum.  |]  Un  dels  quatre  dots  del  cos  gloriós,  y  es  lo 
poder  penetrar  per  qualsevol  cos.  Sutileza.  Subti- 
litas, atis.  I  raet.  Agudesa,  perspicàcia  de  ingeni, 
y  també  s' aplica  al  instinct  dels  animals.  Sutileza. 
Acumen,  inis,  subtililas,  atis.  |1  Habilitat,  agilitat 
y  expedició  de  mans  pera  fér  alguna  cosa.  Sutile- 
za. Agililas,  atis.  ||  La  astúcia  y  lleugeresa  dels 
Uadregots.  Sutileza.  Agilitas,  atis.  ||  pi.  Sofisterias 
en  las  disputas.  Sutileza.  Disputationum  laquei; 
trica;,  arum. 

8UTILISACIÓ.  f.  quím.  Obra  de  sutilisar  per 
medi  del  calor  ó  del  foch.  Sutilizacion.  Vi  foci  at- 
tenuatio. 

SUTILISADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  sutilisa.  Sutili- 
zador.  Acuens,  atlenuans. 

SUTILISAR.  V.  a.  Discórrer  ab  sutilesa.  Suli- 
lizar.  Acutè  excogilare.  ||  Refinar,  fér  fi  ó  sutil,  y 
es  mès  comú  com  recíproch,  com:  los  enteniments 
se  suTiLisAN  mès  cada  dia,  '1  vi  's  sutilisa  ab  lo 
foch.  Sutilizar.  Subtiliorem  eíücere,  exacuere. 

8UTILÍSSIM,  A.adj.  sup.  Snlilisimo.  Sublilis- 
simus. 

SUTILÍSSIMAMENT.  adv.  sup.  Sutillsima- 
menle.  Subtilissimè. 

SüTILITAT.  f.  SUTILESA. 

SüTlLMENT.  adv.  m.  Ab  sutilesa.  Sutilmente. 
Subtililer. 

SUTJA.  m.  L'  engrut  que  forma  'I  fum  en  las 
ximeneas.  Hollin.  Fuligo,  inis. 

8UTJAR.  V.  a.  met.  Esquadrinyar,  rastrejar, 


632 


SÜT 


DICCIONARI 


SYN 


observar  ab  curiositat.  Alisbar,  acechar,  oler,  ras- 
trear,  olfatear,  tentar  cerrojos,  ventear.  Oleo,  es. 
^    SUTRAGADA.  f.  SOTRAGADA. 

SUTURA,  f.  anat.  La  costura  ó connexió  de  dos 
ossos  com  si  estiguessen  cusits.  Sutura.  Sutura,  se. 
II  bot.  Lo  punt  en  que  s'  uneixen  los  carpelos  en 
lo  fruyt,  quecomunment  n'  hi  ha  al  doble  que  car- 
pelos ;  y  s' anomenan  ventrals  las  formadas  per 
la  unió  de  las  caras  entrants  dels  carpelos,  y  dor- 
sals las  líneas  que  estan  en  lo  dors  dels  carpelos, 
que  quant  lo  fruyt  està  madur,  regularment  s'  es- 
berlan  y  salian  las  llavors.  Sutura.  Sutura,  se. 
SUTZE,  A.  adj.  ant.  Brut.  Sucio.  Sordidus. 


SUTZEUS.  adj.  pi.  Bruts.  Sucios.  Sordidi, 
SUTZURA.  f.  ant.  Brutícia.  Suciedad.  Sordes, 
ium. 
SUY.  loc.  ant,  Sò.  Soy.  Ego  sum. 

8Y. 

SYLLABUS.  veu  llatina  que  significa  cartilla 
pera  confegir,  sil-labari.  ||  Compendi  de  los  doc- 
trinas  ó  ideas  emitidas  pel  papa  en  algun  docu- 
ment, índke,  silahus.  Syllabus. 

8YNAQUÓQUA.  f.   SINAGOGA. 

SYNDIGH,  A,  8YNODAL  y  altres  quB  's  tro- 
ban  ab  la  y  búsquense  ab  i  llatina. 


TAB 


CATALÀ. 


TAB 


633 


T.  Lletra  vintiuna  del  alfabet  y  dissetena  de  las 
consonants.  Antíguament  era  numeral,  y  valia 
160,  y  ab  una  ralleta  sobre  160,000.  Los  tribunos 
romans  la  escrivian  en  senyal  de  que  aprobavan 
alguna  lley,  y  en  las  inscripcions  y  memórias  sig- 
nifica Tito. 

TA. 

TA.  Sincopa  de  tüa  6  teva,  com:  ta  mare.  Tu, 
tuya.  Tua.  U  Sincopa  de  te  ha.  Te  ha. 

TA,  TA.  Espècie  de  interjecció,  lo  mateix  que  fo- 
ra, fora,  deixat  de  això.  Ta,  la,  fuera,  fuera,  no, 
no.  Siste,  cave.  1)  Se  pren  també  com  exclamació 
de  que  s'  entén  ja  alguna  co.sa.  Ta,  ta ;  la,  tate. 
Jam,  jam. 

TA,  TA,  TA.  Yeus  ab  que  's  significa  que  's  fà  ó 
ge  diu  alguna  cosa  mòlt  depressa.  Ta,  la,  ta.  Sis- 
te, siste. 

TABA.  m.  Paper  que  porta  '1  corredor  de  las 
cosas  que  s'  arrendan  ó  's  venen  en  1'  encant.  Ta- 
ba. Actionis  programraa.  |]  tarifa. 

TABA  Y  TÀBACH.  m.  Espècie  de  mosca  del 
tamany  de  una  abella,  y  ab  sa  picadura  molesta 
mòlt  als  burros  y  altres  animals.  Tdbano,  tabarro, 
moscardon,  moscarda.  Asilus,  oestrum,  tabanus,  i. 
II  Insecte  marí  que  molesta  à  las  tunyinas,  del- 
fins  y  emperadors.  Tdbano.  Yermiculus  marinus. 

TABACH.  m.  PANERET.  2.  II  fam.  y 

TABAGO.  m.  Planta  que  té  las  fuUas  amplas, 
ovals,  sentadas,  peludas,  un  poch  punxagudas, 
nirviosas,  de  color  vert  baix,  apegalosas  ó  glutino- 
sas  al  tacto ;  de  olor  fort  y  sabor  acre  aromàtich. 
Las  fullas  del  comers  són  secas  y  han  sufert  un 
grau  de  fermentació  que  cambia  fins  à  cert  punt  sa 
naturalesa,  y  en  aquest  cas  es  de  un  moreno  mès 
6  ménos  pujat;  sòn  olor  es  aromàtich  y  penetrant; 
las  llavors  són  mòlt  petitas  y  rojencas.  Sas  fullas 


són  heméticas,  irritants,  narcóticas,  vulneràrias, 
elc.  Nicociana,  tabaco.  Tabacum  nicotiana. 

tabaco  de  fum  ó  de  fulla.  La  fulla  de  dita  plan- 
ta, que  desprès  de  adobada  's  fuma  en  cigarro  ó 
en  pipa.  Tabaco  de  hoja  ó  de  humo.  Tabaci  folium. 

TABACO  DE  MONTANTA.  Planta  que  fà  las  camas  de 
10  à  ISpolzadas,  rodonas,  peludas;  las  fullas  opo- 
sadas,  ovals,  enteríssimas,  obtusas,  sentadas,  un 
poch  rasposas  per  sobre  ab  tres  nirvis ;  las  flors 
grans,  terminals,  solitàrias,  dretas  y  de  un  groch 
hermós,  y  en  lo  centro  llavors  negras;  sabor 
amarch,  acre  y  fastigós ;  olor  fort,  aromàtich  y  fà 
esternudar ;  la  arrel  horisontal  del  gruix  de  una 
ploma  de  ànech,  fibrosa,  negrenca  exteriorment, 
blanca  en  sòn  interior,  de  olor  y  sabor  semblants  à 
las  flors,  y  esantidissentérica,  astringent,  y  útil  en 
las  quartanas.  Àrnica,  tabaco  de  montana.  Arnica 
montana,  doronicum  germanicum. 

TABACO  DE  PARET.  HERBA  DE  LA  MARE  DE  DÈU. 

TABACO  DE  POLS.  Las  fullas  del  tabaco  mòltas  y 
reduhidas  à  pols,  que  ensumat  supura  y  atrau  la 
humitat  del  cervell,  y  fà  esternudar.  Tabaco  de 
polvo.  Tabaceus  pulvis. 

TABACO  DE  RAPÉ.  Tabaco  de  pols  mòlt  gruixut, 
que  's  fà  de  las  ralladuras  del  tabaco.  Tabaco  de 
rapé  6  de  son.  Tabacum  rasile. 

TABACO  GROS.  Lo  que 's  fà  dels  nirvis  do  la  fulla 
molla,  formant  com  uns  gran  ets,  y  's  sól  adobar  ab 
àyguas  de  olor.  Tabaco  grueso.  Tabacum  grano- 
sum. 

TABACO  HABANO.  Tabaco  natural  que  no  està  ren- 
tat ni  adobat.  Tabaco  habano,  ó  de  sumonte  ó  de  so- 
monte.  Rude  tabacum. 

DE  COLOR  DE  TABACO.  Atübacado.  Tabaci  colorem 
referens. 

PLE  ó  BRUT  DE  TABACO.  Tobacoso.  Tabaci  pulverò 
conspersus. 

TABAL.  m.  Timbal,  tamborí.  Mabal,  tambo- 


•634  TAB 

rin,   tamhorcillo.  Tympanum, 


II  ant. 


i.  ÍI  Caixa  miliíai 

PANDERO.  II  GRUA.    2.  | 


Caja.  Tympanum,  i 

fam.  TABOLA.  2. 

TABALEJAR.  v.  n.  ant.  Tocar  lo  tabal.  To- 
car la  caja.  Cymbalum  pulsare.  ||  atabalar.  |1  met. 
Imitar  los  caballs  ab  las  potas  lo  ruído  dels  tabals. 
Atabalear.  Quadrupedante  ungula  tympanis  soni- 
tum  equum  imitari.  ||  Fér  ruído,  remenar  alguna 
cosa  fent  soroll,  pegar  ab  los  dits  ó  altra  cosa  sobre 
una  taula,  etc.  Tabakar.  Digilis  crepitaré. 

TABALER.  m.  TAMBOR.  2.  ||  timbaler.  |]  ant. 
Tocador  de  pandero.  Panderelero.  Tympanista,  ae. 
I  ant,  BANQUER,  comerciant. 

TABALET.  m.  d.  Atabalejo,  atabalillo,  tam- 
borete.  Typaniolum,  i. 
TABALOT,  m.  TABOLA.  2. 
TÀBAM.  m.  ant.  taba. 
TABAQUEJAR.  v.  a.  Péndrer  tabaco.  Tomar 
tabaco.  Tabaci  pulverem  nasibus  haurire. 

TABAQUERA,  f.  Capsa  pera  tenir  lo  tabaco. 
Caja,  tabaquera.  Pyxis  tabacaria.  |  La  planta  del 
tabaco.  Tabaquera.  Nicotiana  herba. 

TABAQUI8TA.  m.  Qui  pren  ó  ensuma  mòlt 
tabaco.   Correnton,    tabaquista,   tabacoso.    Tabaci 
avidus.  II  Qui  entén  mòlt  en  la  qualitat  del  tabaco. 
Tabaquista.  Tabaci  qualitatis  sagax. 
TABARRO.  m.  TABA. 

TABART.  m.  Tabardo.Sagum  amplum  manica- 
tum. 
TABBA.  f.  TABA. 

TABEL-LIÓ.  m.  ant.  NOTARI,  escribI. 

TABEL-LIONAR.  v.  a.  Senyalar,  posar  lo  no- 
tari certas  rallas  ó  senyals  al  fi  de  una  escriptura 
ó  altre  instrument,  posant  una  creu  damunt  entre  I 
las  paraulas  que  diuhen :  en  testimoni  de  veritat. 
Signar.  Signo,  as. 

TABEL-LIONAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  la  es- 
criptura senyalada  per  ma  de  notari.  Signado.  Sig- 
natus. 

TABERNA.  f.  Magatzem  de  vi  per  menor.  Ta- 
herna.  Taberna  vinaria. 

TABERNACLE,  m.  Lloch  ahont  estava  col•lo- 
cada la  arca  del  testament.  Tabernàculo.  Taberna- 
culura,  i.  IlLosacrari  del  altar.  Tabernàculo.  Ta- 
bernaculum,  i.  H  Pavelló  ó  tenda.  Tabernàculo.  Ta- 
bernaculum,  i.  ||  nàut.  Cuberta  provisional  sobre 
r  alcàssar  de  las  embarcacions  pel  abrich  dels 
mariners.  Carroza.  In  puppi  tabernaculum.  ||  Ca- 
banyella  6  habitació.  Tabernàculo.  Tabernaculum, 
i.  I  Espècie  de  bayart  en  que  's  porta  la  imatge  de 
algun  sant  en  las  professons,  etc.  Andas.  Tensse, 
arura.  ||  Peanya  sobre  que's  col-loca  alguna  figura, 
imatge,  etc.  Zócalo,  peana.  Zocalus,  i.  ||  estaferm, 
II  Doselete,  gardapolvo,  tabernàculo.  Protectum  au- 
laeisornatum.   ||  pinacle. 

TABERNER.  m.  Qui  manté  taberna.  Tabeme- 
ro.Tabernarius,  ii.  1|  Qui  freqüenta  las  taberoas. 
Tabernero,  tabernisla.  Popinator,  is. 

TABERNERA.  f.  La  dona  del  taberner.  Taher- 
nera.  Cauponaria,  ae. 


DICCIONARI  TAC 

TABERNERIA.  f.  L'  ofici  ó  tracte  de  taber- 
ner.  Taberneria.  Cauponaj  munus. 

TABERNETA.  f.  d.  Tabernilla.  Tabernula  vi- 
naria. 

TABi.  m.  ant.  Tela  com  tafetà  doble  que  feya 
àyguas  y  ondas.  Tabi.  Ondulala  tela  serica. 

TABLADO.  m.  Conjunt  de  taulas  unidas  pel 
cantó,  quedant  la  superfície  plana.  Tablado.  Tabu- 
latum,  i.  II  En  lo  tealro  públich  lo  paviment  ahont 
se  representa.  Tablado,  tabla.  Scena,  «.  |]  Espècie 
de  catafal  per  las  festas  de  toros.  Tendido.  Con- 
tabulatum,  i. 

TABLILLA.  m.  Tableta,  illa,  iía,  ica.  Tabu- 
la,  ae. 

AGAFAR  Ó  tenir  DE  TABLILLA.  fr.  TENIR  i  CAP  DE 
LLIBRE. 

sÉR  DE  TABLILLA.  fr.  Sér  de  costum.  Ser  de  cajon 
ó  de  tabla.  Juxtà  ordinem  praescriptum. 

TABOLA.  f.  Broma,  bulla,  brega.  Batahola, 
tabaola,  baraunda,  trisca,  rufalandaina,  zamhra. 
Vociferanium  confusió.  ||  Dit  del  home  alborotat  y 
de  poch  seny.  Tronera.  Ventosum  caput.  ||  Qui  li 
agrada  fer  broma.  Bromista.  Jocalor,  is. 

TABOLL.  m.  Grosser,  tonto,  estúpit.  Za(io,zo- 
quete,  modrego.  Stupidus,  i. 
TABOLLAMENT.  adv.  m.  ant.  tontament. 
TABOLLERIA.  f.  ant.  tonteria. 
TABORET.  m.  tambüret. 
TABDLAT.  m.  Empostissatpéra  posar  los  peus. 
Tarima.  Scabellum,  i.  ||  bastida,  i. 
TABüSTOL.  m.  ant.  y 
TABUSTOLL.  m.  ant.  soroll. 
TACA.  f.  La  senyal  de  oli,  tinta,  etc.  que  afea 
alguna  cosa.  Mancha.  Macula,  ae.  ||  met.  Tara  ea 
lo  linatge  ó  família,  deshonra.  Mancha,  tacha,  bor- 
ron.   Labes,  is.  |  clapa.  2.  ||  Tel  blanch  que  sól 
formarse  dins  del  ull,  é  impedeix  la  vista.  Nube. 
Albugo,  inis.  II  Profanació.  Mancha.  Pollutio,  nis. 

taca  natural.  Defecte  ab  que's  naix.  Defeclo  na- 
tural. Naluralis  macula. 

ANARSEN  LA  TACA.  fr.  Desaparéixcrsc  dels  vestits 
y  cosas  semblants.  Salir  la  mancha.  Maculam  di- 
lui. 

LA  TACA  ni  ES,  Y  NO  LA  TRAU   LO  SABÓ,  Ó  AQUESTA 

TACA  NO  se'n  va  AB  SABÓ.  rcf.  Deuota  que  lo  natural 
prevaleix  contra  'Is  esforsos  del  art,  y  també  que 
es  mòlt  difícil  esborrar  la  nota  que  ocasiona  '1  mal 
procehiment  ó  poch  honrats  principis.  Jurado  ha 
el  bano,  de  lo  negro  no  hacer  blanca.  iEthiopera 
dealbare  nec  flumen  poterit. 

LA  TACA  NO  HI  SIA,  QUE  LA  PÒLS  BUFANT  6  ESPOL- 
SANT se'n  va.  ref.  pera  denotar  que  no  devem  fér 
cas  de  las  faltas  que  se'ns  imputan  falsament;  y  ab 
que  alguns  pretenen  dissimular  los  motius  de  es- 
càndol, segurs  de  que  no  fan  mal.  Lo  que  se  dice  y 
no  es  verdad,  à  la  mariana  se  deshaz.  Manè  fugit, 
falsò  quodcumque  est  vesperè  dictum. 

NO  SÉR  TACA  DE  JUHEU.  fr.  Denota  que  algun  de- 
fecte no  «s  tant  com.  se  ponderat.  No  es  mamha  de 


TAC 


fudío.  Non  sura  tara  insolens  qui  me  Jovem  esse  di- 
cant. 

sÉR  PITJOR  QDE  TACA  DE  OLI.  fr.  Denota  que  ha 
succehil  ó  sobrevingut  algun  mal  ó  dany,  que  qua- 
si no  té  reraey.  Serpeor  quemancha  de  aceite.  Quid 
pejus  ? 

TRÀüREE  TACAS.  ff,  Ferlas  desaparèixer.  Sacar  ò 
quitar  las  manchas.  Maculas  abstergere. 

TRAVESSAR  COM  TACA  DE  OLI.  fr.  mct.  S'  apUca  à 
certas  expressions  que,  encara  que  semblen  suaus. 
Són  picants  y  ofensivas.  Como  caldo  de  altramuces 
ó  de  zorra  que  esla  frio  y  quema.  Blandus  in  spe- 
ciem  moUe  litus  gladius. 

.  TAGAMAGA.  f.  Espècie  de  goma  sòlida,  entre 
roja  y  negra,  de  olor  fragant,  y  produhida  per  una 
espècie  de  alba  de  Mèjich.  racamaca.  Tacamaca,2e. 

TAGANY.  m.  Escàs,  mesquí.  Estilico,  tacano, 
menguado.  Sordidè  parcus.  |1  Astut,  bellaco.  Taca- 
no. Versutus. 

TAGANY AMENT.  adv.  ra.  Bellacaraent.  Taca- 
namenle.  Nefariè.  1|  Ab  escassesa.  Tacanamente. 
Sordidè. 

TAGANYEJAR.  v.  a.  Manifestarse  tacany. 
Tacaiiear,  cicalear.  Sumptibus  sordidè  parcere. 

TAGANYERIA.  f.  Escassesa,  mesquineria. 
Buindad,  tacaneria.  Sòrdida  parcitas. 

OBRAR  AB  TAGANYERIA.  fr.  Obrar  ab  malícia  ó  pi- 
cardia. Tacanear.  Fraudulenter  agere. 

TACAR.  V.  a.  Fèr  tacas.  També  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Manchar.  Maculo,  as.  H  profanar,  violar, 

CONTAMINAR.  [|  CLAPAR. 

TAGAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Manchado.  Macula- 
tus.  I  CLAPAT.  II  Se  diu  de  la  persona  que  té  algun 
vici,  y  en  particular  del  que  segueix  un  partit,  te- 
nint afició  à  altre.  Sigilado,  tildado,  pudrido,  pi- 
cada del  alacran  ó  de  la  lardntula.  Proditor,  is. 

TÀGIT,  A.  adj.  Callat,  silenciós.  Tàcito.  Taci- 
tus.  II  Lo  que  ja  s'  entén  ó  's  suposa,  encara  que 
no's  diga,  elc.  Tdcito.  Tacitus,  subauditus. 

TÀGITAMENT.  adv,  m.  Callada,  secretament. 
Tàcitamente.  Tacitè.  l|  Dissimulada,  indirectament. 
Tàcitamcnle.  Obliquè.  |1  Sens  expressió  ó  declara- 
ció formal.  Tàcitamente.  Tacitè. 

TAGITURNITAT.  f.  Silenci  y  1'  hàbit  de 
guardarlo.  Taciturnidad.  Tacilurnitas,  atis.  ||  Me- 
lancolia,  tristesa  suma.  Taciturnidad.  Taciturni- 
tas,  atis. 

TAGITURNO,  A.  adj.  Callat,  de  pocas  parau- 
las.  Tacilurno.  Taciturnus.  I  Trist,  melancólich, 
apesarat.  Taciturna.  Moestus. 

TAGO.  m.  L'  embolich  de  cànem,  espart,  etc, 
que  s'  aprefa  sobre  la  càrrega  de  las  armas  de  foch. 
Taco.  Catapultarium  tomentum.  ||  Topo,  la  vara  ó 
bastó  ab  que's  juga  à  billart.  Taco.  Tudicula,  se, 
bacillus,  i.  II  Porció  de  cànem,  paper  mastegat, 
etc.,  que's  posa  dins  de  un  canó  de  fusta,  y  apre- 
lantlo  ab  una  burxa  's  fà  eixir  ab  violència,  cau- 
sant algun  ruído  enPayre.  Taco.  Papyracea,  etc, 
pirula. 


CATALÀ.  TAG  635f 

TAGÓ.  m.  Lo  taló  de  las  sabatas,  etc.  Tacon. 
Postica  calcei  emincntior  pars.  U  Tip,  com:  férse 
un  bon  taco  de  fabas.  Hartazgo,  tupa.  Satietas, 
atis.  II  PALissA.  II  Tripas  felas  talls  amanidas  ycuy- 
tas.  Callos.  Omasum,  ii. 

DONAR  TACÓ.  fr.  DONAR  PALISSA. 

TÀGTIGA.  f.  Art  de  ordenar  las  tropas  en  ba- 
talla, yde  fér  las  evolucions  militars.  Tàtica.Mili- 
taris  tàctica.  |  Art  de  ordenar  algunas  cosas.  Tàc- 
tica. Tàctica,  ae.  I  Ciència  de  construhirmàquinas, 
ab  (jue  'Is  antichs  llansavan  íletxas,  darts,  pedras, 
c'c.  Tàctica.  Taclica,  ae. 

TÀCTICA  NAVAL.  L'  art  que  ensenya  la  posició, 
defensa  y  ataco  de  dos  ó  mès  naus  que  forman  cos 
de  armada.  Tàctica  naval.  Navalis  tàctica. 

TÀGTIGH,  GA.  adj.  Cosa  de  tàctica.  Tàctica. 
Tacticus.  II  m.  Qui  sab  ó  practica  la  tàctica.  Tàcti- 
ca. Taclicus. 

TAGTO.  m.  Un  dels  cinch  sentits  corporals  ab 
lo  qual  se  percebeix  la  aspresa,  suavitat,  duresa  ó 
blanura  de  las  cosas.  Tacta,  tiento.  Taclus,  us.  U 
La  acció  de  tocar.  Tacto.  Tactus,  us. 

TADEU.  n.  p.  de  home.  Tadea.  Thadaeus. 

TAFANARI.  m.  fam.  camp  de  darrera  casa. 

TAFANEJAR.  V.  a.  MANIFASSEJAR. 
TAFANER,  A.  m.  y  f.  manifasser. 

TAFARRA.  f.  Rabasla.  Ataharre,  solacala.  Pos- 
tilena,  ae. 

TAFATÀ  Ó  TAFETÀ.  m.  Roba  íina  de  seda. 
Tafetan.  Serica  tela  subtilior.  ||  Espècie  de  veta 
de  seda.  Cinta.  Serica  tenia.  ||  pi.  Llassos  aixerits 
que  serveixen  pera  adorno.  Laza,  lazada.  Laqueus, 
ei.  II  pi.  met.  y  fam.  Ensenalls  que  fan  los  fusters 
ab  lo  ribot.  Virutas,  acepilladuras,  cepilladuras. 
doladuras.  Assula,  ae,  schidiae,  arum. 

TAFETANET.  m.  d.  veteta.  U  d.  de  tafetà. 
Tafetancillo.  Telae  serica  subtilis. 

TAFILET.  m.  Cuyro  mòlt  mès  prim  que'l  cór- 
doba, brunyit  y  llustrós.  Tafilete.  Aluda  ex  lafilita. 

TAFILETER,  A.  m.  y  f.  Qui  adoba  tafilets. 
Tafileiero.  Alularius,  ii. 

TAFILETERIA.  f.  Fàbrica  de  tafilets.  Tafilete- 
ria.  Alutarum  merciraonium.  ||  Art  de  adobar  los 
tafilets.  Tafileleria.  Ars  alutaria. 

TAFTAF.  m.  ant.  tafetà.  1. 

TAFURER.  m.  TAHüL. 

TAFURERIA.  f.  Trampa  que  fan  los  tahuls 
en  lo  joch.  Garita,  tahureria.  Aleatoris  astutia.  || 
ant.  Casa  de  joch.    Tahureria,    garita.   Aleato- 
rium,  ii. 

TAFURGA.  f.  ant.  Espècie  de  embarcació 
usada  en  los  sigles  mitjans.  Tafurca.  Navissic  dicta. 

TAGAROT.  m.  Espècie  de  falcó  tant  animós, 
que  acomet  à  tots  los  aucells.  Lo  blanch  de  sas 
plomas  es  un  poch  encès.  Tagarate.  Perne,  es. 

TAGELL.  m.  Fustelas  en  forma  de  rajola  mès 
ó  ménos  araplas  y  llargas,  que's  posavan  de  biga 
en  biga  pera  sostenir  lo  traspol.  Tabla,  labloncillo. 
Scandula,aB. 


636 


TAL 


DICCIONARI 


TAL 


TAGINAT.  m.  ant.  Sostre  de  fusta  de  figura  de 
pastera.  Arteson,  zaquizami,  lagunar.  Lacunar, 
laquear,  aris. 

TÀGNER.  V.  a.  ant.  tocar,  pertInyeh. 

TAHONA.  f.  Molí  de  farina,  la  roda  del  qual 
se  mou  per  medi  de  una  caballeria.  Tahona.  Pis- 
trinum,  i. 

TAHONER,  A.  m.  y  f.  Qui  té  tahona.  Tahone- 
ro.  Pistrinarius,  ii. 

TAHUL,  A.  adj.  S' aplica  à  la  persona  mòlt  afi- 
cionada al  joch.  Tahur.  Alealor,  is.  |  m.  Destre  en 
lo  joch,  qui  '1  freqüenta  mòlt,  6  bè  qui  juga  ab  en- 
gany y  trampas.  Tahur.  Sagax  alealor. 

TAHULERIA.  f.  TAFURGRU. 

TAL.  adj.  Relatiu  de  accident  que  s'  aplica  à 
las  cosas  indefinidas,  pera  verificar  y  determinar 
en  ellas  lo  que's  denota  per  sòn  correlatiu  ó  la 
qualitat  especial  que  tenen,  per  la  qual  sediferen- 
cian  de  altras.  Tal.  Talis.  ||  Igual,  semblant,  com: 
TAL  era  sòn  valor.  Tal.  Talis.  j|  S'  usa  pera  deter- 
minar y  contràurer  lo  que  no  està  especificat  ó 
distingit,  com:  tals  y  tals  negocis.  Tal.  Talis.  || 
S'  usa  pera  donar  à  enténdrer  1'  estat  de  alguna 
cosa,  sa  qualitat,  condició  ó  circunstancias.  Tal. 
Talis.  II  S'  usa  pera  demostrar  un  subjecte  no  co- 
negut ó  que  no's  vól  anomenar,  com:  la  tal  fulana, 
lo  TAL  fulano.  Tal,  quidam.  Talis,  quidam.  ||  Se  diu 
per  exageració,  com  aquesta  figura  es  de  tal'  be- 
llesa, que  no  té  igual.  Tal.  Talis.  ||  Lo  mateix,  com: 
tal  faràs,  tal  trobaràs.  Tal.  Talis. 

TAL  PER  QUAL.  exp,  de  despreci  que  equival  à  sér 
una  cosa  de  poch  més  ó  ménos,  ó  indigna.  Tal  por 
cual.  Indignus. 

TAL  QUAL.  exp.  que  s'  usa  pera  denotar  que  són 
mòlt  pocas  las  personas  ó  cosas  de  que's  parla.  Tal 
cual.  Rarus.  |  exp.  per  la  qual  se  dóna  à  compén- 
drer  que  alguna  cosa,  encara  que  sia  defectuosa, 
té  alguna  circunstància  bona.  Tal  cual.  Qualiscum- 
que.  II  Mitjà,  regular,  passador.  Tal  cual,  enlre 
merced  y  senoria.  Mediocris.  ||  ra.  adv.  Així,  així, 
mitjanament.  Tal  cual.  Mediocriter. 

AB  TAL.  m.  adv.  Ab  condició.  A  tal,  con  condi- 
cion.  Ita  ut, 

AB  TAL  QUE.  m.  adv.  Ab  la  condició.  Con  tal  que, 
como.  Modo.  U  méntres  que.  ||  a  fi  de,  solament.  A 
trueco,  d  trueco  de.  Dummodò. 

NO  HI  HA  UN  TAL.  exp.  Es  fals,  no  es  així.  No  hay 
tal.  Minimè,  neutiquam. 

PER  TAL.  m.  adv.  pera  denotar  que  un  subjecte 
's  considera  baix  alguna  circunstància,  com:  jo 
PER  TAL  lo  tinch.  Por  tal.  Sic  judico.  I  A  fi  de  que. 
Con  tal  que.  Modò. 

SÉR  UN  TAL  PER  QUAL.  fr.  fam.  Sér  una  cosa  de 
poch  mès  ó  ménos,  ó  indigna.  Ser  tal  por  cual.  In- 
dignum  esse. 

Y  TAL.  exp.  fam.  afirmativa,  com:  ytal  si  es  bó. 
Toma,  y  tal.  Maximè. 

TALA.  f.  Ruína,  assolament  dels  camps  y  po- 


blacions. Tala.  Yastatio,  depopulatio,  nis.  ||  danyí 
II  ant.  llàstima. 

TALABANT.  m.  ant.  tirada. 

TALABART.  m.  Bridecú  ,  cinturon  de  ahont 
penja  la  espasa.  Biricú,  talabarte,  tahali.  Bal- 
teus,  ei. 

TAL  ADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  tala.  Talador.  Yas- 
tator,  is. 

TALADRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  taladra.  Tala- 
drador.  Terebrator,  is. 

TALADRAR.  V.  a.  Fér  forats  ab  lo  taladreó 
trepant.  Taladrar,  trepar.  Terebro,  as. 

TALADRE.  m.  trepant. 

TÀLAM.  m.  Espècie  de  dosser  col•locat  sobre 
quatre  ó  mès  barras  llargas,  que  serveix  en  las  pro- 
fessons  pera  portar  sota  cubert  lo  Santíssim  Sagra- 
ment, alguna  imatge,  '1  papa,  reys,  y  certs  prelats 
en  las  funcions  de  sa  entrada  à  las  ciutats.  Palio. 
Umbella,se.  ||  ant.  Qualsevol  cosa  quecabreix  à  ma- 
nera de  dosser  ó  vela  pera  evitar  lo  sol  ó  la  pluja. 
Palio,  lendal,  toldo,  toldadura.  Umbraculum,  i. 
U  ant.  Llit  nupcial.  Tàlamo,  lecho  nupcial.  Tha- 
lamus,  i,  genialis  torus.  |1  matrimoni.  ||  Yentre vir- 
ginal de  Maria  santíssima,  ahont  Jesucrist  se  des- 
posà  ab  la  naturalesa  humana.  Tàlamo.  Taberna- 
culum,  i.  I  bot.  Lo  fondo  del  calis  de  la  planta, 
ocupat  dels  fruyts  mès  tendres.  Tàlamo.  Thala- 
mus,  i. 

RÉBRER  AB  TÀLAM.  fr.  quc  à  mès  del  sentit  recte 
significa  fér  singular  estimació  de  la  vinguda  de 
algú.  Recibircon  pdlio.  Umbella  excipere. 

TALAR.  v.  a.  Assolar,  destruhir,  arruïnar,  ro- 
bar los  camps  y  poblats  dels  enemichs.  Talar.  De- 
populor,  aris.  |  Tallar  los  arbres.  Talar,  cortar. 
Coedo,  is.  II  adj.  Roba  llarga  fins  als  talons.  Talar. 
Talaris. 

TALARANYA.  f.  taranyina. 

TALASARQUIA.  f.  Lo  domini  ó  imperi  dels 
mars.  Talasarquia.  Talasarquia,  ae. 

TALASÓMETRA.  f.  Midador  del  mar.  Tala- 
sómetra.  Talasometra,  ae. 

TALAVERA,  f.  Espècie  de  pisa  fabricada  en 
la  ciutat  de  aquest  nora.  Talavera.  Talabricense 
fictile. 

TALAYAR.  v.  a.  atalayar.  1|  v.  r.  güardar- 
SE.  1. 

qui's  talaya  ó  guIrda,  par  que  por  haja.  ref.  De- 
nota que  qui  và  sempre  espavordites  senyal  de  ha- 
ver comès  alguna  falta.  Quien  se  temé,  algo  debe. 
Ollam  alere. 

TALCO.  m.  Mineral  blanch,  verdós  de  llustre 
semblant  al  del  metall.  Se  troba  en  fullas  so- 
breposadas  unas  à  altras  que  se  separan  fàcilment, 
y  en  aquest  estat  són  transparents  y  flexibles.  Tal- 
co.  Talcum,  i. 

TALCO  DELS  FiLosops.  Nom  que's  dóna  al  blanch 
perfet  en  la  filosofia  hermètica.  Talco  de  los  filóso- 
fos.  Philosophorum  talcum. 

TALEGA  Ó  TALEGA.  f.  SACH.  ||  sarró.  §  Lo 


TAL 


CATALÀ. 


TAL 


6^7 


I 


que's  conté  6  porta  en  la  taleca.  Talega.  Mantica? 
repositum.  I|  Saqael  ó  bossa  pera  portar  diner.  Ta- 
lega. Marsupium,  ii.  U  La  quantitat  de  100  duros 
en  plata.  Talega.  Talentura,  i. 

TÀLEM.  ni.  TÀLAM. 

TALENT,  m.  Capacilat,  ingeni ,  do  natural  ó 
sobrenatural.  Talento.  Ingeniuiu,  ii.  |1  Moneda  an- 
tígua  que  tingué  diferent  pes  y  modo  de  contar  se- 
gons lo  considerable  número  de  pobles  ahont  s' 
usava.  Lo  raès  comú  entre  'Is  historiadors  es  1'  àl- 
tich  de  pla'a,  que's  dividia  en  major  y  menor.  Lo 
major  valia  11  GTS  vintidosos  y  28  maravedissos, 
y  '1  menor  8733  vintidosos  y  3  maravedissos.  Un 
talent  de  or  valia  '1  major  150343  vintidosos  y  '1 
menor  112738  vintidosos  y  18  maravedissos.  Ta- 
lento. Talentum,  i.  ||  Apetit.  Apetito.  Esuries,  ei.  |1 

ALIENTO.  II  GANA,  DESITG.  |j  aut.  ANIMO. 

i  MAL  TALENT.  loC.  anl.  DE  MALA  MANERA. 

VAL  MÈS  TALENT,  QUE  PA  DE  FORMENT.  ref.  EnSeU- 

ya  que  la  ciència  déu  sér  preferida  à  las  riquesas. 
Vale  mas  saber  que  haher.  Divitiis  sapientia  praes- 
tat. 

TALEYA.  í.  DALÉ,  FAL-LERA.  ||  COSTUM.  ||  VICI. 

talí.  m.  BRiDECú.  II  Terme  de  relació,  espècie 
de  joya  que  dóna  en  la  índia  1'  espòs  à  sa  esposa, 
la  qual  lapórla  al  coll  mentres  viu  son  marit,  y  la 
romp  quant  aquest  mor.  Tali.  Tali. 

TALIA.  f.  Musa  que  presideix  à  la  comèdia. 
Talia.  Tbalia,  ae.  |  Una  de  las  tres  gràcias.  Talia. 
Thalia,  se.  |  Una  de  las  cinquanta  nereydas.  Talia. 
Tbalia,  aï.  |1  Un  dels  càntichs  de  irrio,  en  que  en- 
clogué la  substància  de  sa  impia  doctrina.  Talia. 
Thalia,  a;. 

TALIÓ.  m.  Gàstich  igual  al  delicte,  Talion.  Ta- 
llo, nis. 

TALIONAR.  V.  a.  Castigar  ab  la  pena  del  ta- 
lió. Talionar.  Talion  is  poena  mulctare. 

TALIPOT.  in.  Arbre  de  Ceylan  tant  alt  com  1' 
arbre  major  de  una  nau,  de  fuUas  mòlt  grans.  Ta- 
lipot.  Talipot. 

TALISMAN.  m.  Caràcter,  figura,  imatge  gra- 
vada ó  formoda  de  algun  metall,  ab  correspondèn- 
cia als  signes  celestes  que  diuhen  dorainan  en  ells, 
à  que  'Is  astrólechs,  magos  y  xarlatans  atribuhei- 
xen  virtuts  raaravellosas,  y  '1  poder  de  atràurer 
las  influèncias  del  cel.  Talisman.  Aslralis  imago 
superstitiosa.  [j  Doctor  de  la  lley  mahometana,  Ta- 
lisman. Mahometanae  legis  doctor. 

TALISMÀNICH,  CA.  adj.  Cosa  de  talisman. 
Talismdnico.  Talismanicus. 

TALITAT.  f.  lóg.  Diferència  que  delerminauna 
cosa  que  pót  estar  genèrica  ó  específicament  en 
ella.  Talidad.  Talitas,  atis. 

TALL.  m.  Lo  fil  de  la  espasa,  ganivet,  etc.  Cor- 
te,  hilo.  Acies,  ei.  j]  Incisió.  Corte,  tajo,  incision, 
corladura,  saja.  Scissio,  nis.  jj  Lo  tros  que's  talla 
de  alguna  part,  com:  tall  de  peix,  etc.  Tajada, 
tasajo,  tarazon.  Segmentum,  i.  ||  Tros  de  tabaco 
de  fulla  caragolada  ó  rolllada.  Rollo,  palo.  Tabaci 

TOMO  II. 


fruslulura.  ||  Lo  lloch  ahont  setallan  los  vestits  pe- 
ra'Is  soldats,  Corle.  Locus  ad  vestesconcinnandas. 
II  Lo  tros  (!o  carn,  formatge  ó  altra  cosa  tallada. 
Tajada.  Segmentum,  i.  ||  Tros  de  fuyta  tallat  ab  lo 
gavinet.  Cacho.  Pomi  segmentum.  ||  Talla  ó  tribut. 
Talla.  Designatum  vectigal.  ||  Disposició  del  cos 
humà.  Talle.  Corporis  habitus,  forma.  ||  La  forma 
que's  dóna  als  vestits,  lallantlos  y  proporcionant- 
los  al  cos,  y  particularment  la  part  de  la  cintura. 
Talle.  Vestium  figura.  |  Trassa  ó  modo  de  fèr  al- 
guna cosa.  Talle.  Modus,  i.  ||  Modo,  manera,  dispo- 
sició. Talle.  Actus,  us.  ||  V  ayre,  primor,  gràcia, 
com:  tall  de  la  lletra,  Garho,  aire.  Gratia,  ae.  I 
L'acció  y  efecte  de  tallar.  Corle.  Abscissio,  nis.  || 
La  fesa  ó  badall  que's  fà  en  la  punta  de  la  ploma 
de  escríurer.  ffendediíra.  Fisura,ae.  ||  La  seguida 
que  portan  los  segadors  y  traballadors  de  la  terra 
en  l'exercici  del  traball  que  fan.  Tajo.  Operario- 
rum  series  in  labore.  |j  Ramassada,  multitut  ó  cop 
gran  de  cosas  que  venen  juntas  y  ab  pr"omptitut, 
com:  tall  de  aygua.  Turhion.  Turbo,  inis.  ||  Dit  de 
las  oscas,  fesas  ó  puntas  que  tenen  las  fullas  de  al- 
guns arbres.  Corte.  Dens,  tis.  ||  Entre  llibreters,  la 
part  de  davant  dels  llibres.  Canto.  Extremitas, 
atis.  II  ant.  pedrera,  H  ant.  tremp,  ||  ant.  talp.  1| 
pi.  Las  clivellas  que's  fan  en  alguna  part  del  cos 
per  causa  del  fret.   Grietas.  Iliatus,  us.  ||  tallada. 

II  TALLA.  3.  II  ant,  ESTATURA,  CONTINENT,  FIGURA.  |j 
ant,  FIL  DE  ESPASA. 

TALL  VDYT,  esc.  La  senyal  6  figura  de  algun  se- 
llo,  figura  ó  monument  antich.  Ectipo.  Ecty- 
pus,  i. 

i  TALL.  m,  adv,  A  modo  ó  en  forma,  com:  i  tall 
de  poca  vergonya,  tassa  k  tall  de  càlzer,  A  mane- 
ra, d  guisa,  en  forma.  Ad,  instar.  |1  A  trossos,  à  la 
menuda,  y  així  's  diu:  botiguer  de  tall,  etc.  Por 
menor.  Minutim. 

ANAR  k  tall,  loc.  ant,  Pasar  d  cuchillo.  Ohlero,  is. 

FÉR  talls.  fr.  Tallar  la  carn  sens  separaria  del 
lot.  Sajar.  Incido,  is. 

MITJ  tall.  MITJ  RELLEU, 

TENIR  k  TALL.  loc.  ant.  Vcnír  perfectamente,  de 
molde,  de  perilla,  como  llovido,  coma  pedrada  enojo 
de  hoticario.  Aptisiraè  quadraré. 

TALLA.  f.  Cert  tribut  que 'Is  vasalls  pagan  à 
són  senyor  pera  socórrerlo  en  alguna  necessitat. 
Talla.  Vectigal,  is.  |1  Premi  que  s'  ofereix  pel  res 
cat  de  alguna  persona  ó  presó  de  algun  delinqüent. 
Talla.  Designata  mercès.  ||  La  estatura  del  home. 
Estatura,  talla.  Statura,  ae.  1|  Llista  ócatàloch  dels 
ciutadans.  Padrón.  Census,  us.  ||  Bastó  ab  que's 
marca  ab  una  osca  ó  tall  per  cada  cosa  de  un  ma- 
teix genero  que's  compra  fiat.  Tarja.  Craenis  dis- 
tinclus  palus  ad  debita  signanda.  |1  Porcióde  algu- 
na pessa  que's  teixeix  de  una  vegada,  com:  Uansol 
de  tres  tallas,  etc.  Pierna.  Telaï  oblonga  pars.  || 
Obra  de  escultura  formant  vàrias  figuras  qne  so- 
breixen  del  fondo.  Talla.  Opus  sculptile.  ||  ant.  ta- 
la. [I  L'  obra  de  podar  los  arbres  y  planlas,  Corta, 

80 


DICCIONARI 

1.  II  ant,  ES 


m  TAL 

ramoneQ.  CoUiscatio,  nis.  H  tallada 

CARPBA. 

FÉR  TALLA.  fr.  EMPADRO\AR.  ||  loc.  ant  Lhvar  no- 
ta, apuntar,  llevar  cuenta  y  razon.  Adnoto,  as. 

FÉR  Ó  GITAR  TALLAS  Ó  EXACCIONS.  lOC.  Bílt.  DeC'ie- 

tar  repartos,  tallas,  derramas.  Yectigalia  decretaré. 
MITJA  TALLA.  Baix  felleu.  Media  talla,  Hermse, 
arum. 

TALLABARDER.  m.  Podall  reforsal  pera  ta- 
llar bardissas.  Podon.  Scirpicula,  se. 

TALLABOSSAS.  m.  Lladregot,  lladre.  Corta- 
bolsas.  Cruraeniseca,  se. 

TALLADA,  f.  Obra  de  tallar  los  arbres  pel  ar- 
ran de  terra.  Tala,  corle,  corta.  Lignaria  caesio.  || 
part  que's  talla  de  alguna  cosa  à  manera  de  llesca, 
com  de  meló,  cansalada,  etc.  Tajada.  Segmentum, 
i.  H  La  de  carabassa,  llimona  y  altras  fruylas.  Ca- 
cho.  Frustum,  i.  ||  llesca,  llenca.  ||  La  de  jmenjar 
blanch.  Pella.  Leucophagi  segmentum. 

FÉR  talladas.  fr.  Tallar.  Corlar,  lajar,  rebanar. 
Seco,  as. 

TALLADETA.  f.  d.  Tajadilla.  Frustulum,  i. 

TALLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  talla.  Cortador, 
tajador.  Sector,  is.  ||  ra.  Tros  de  fusta  en  que's  talla 
ó  trinxa  la  carn.  Tajo,  tajadero,  picador.  Ad  carnem 
secandam  stipes.  1|  piló.  1.  ||  ant.MOLER.  ||  tallant, 
MITJALLUNA.  ||  Qui  falta  à  las  lleys.  Trasgresor, 
transgresor,  infractor,  quebrador,quebrantante.  Yio- 
lalor,  is. 

TALLADOR  DE  PAU.  REVOLUCIONARI. 
TALLADOR  DE  PEDBA.  PICAPEDRER. 

TALLADORET.  m.  d.  Tajoncillo.  Carnes  scin- 
dendas  tabella. 

TALLADURA.  f.  La  acció  de  Tallar.  Corladu- 
ra,  tajadura.  Scissura,  ae.  ||  pi.  ant.  retalls. 

TALLAMAR.  m.  nàut.  Tauló  gros,  ó  pessa 
composta  de  altras  que  s'  adapta  fortament  à  la 
roda  per  sa  cara  exterior  ó  de  proa,  y  s'  assegura 
ab  las  curvas  bandas :  en  ell  rematan  las  perxas  y 
en  sòn  extrem  superior  se  col-loca  '1  lleó  ó  altra 
figurassa,  y  serveix  pera  dividir  la  àygua  quant  lo 
buch  camina.  Tajamar.  Corvis  proralis. 

TALLAMENT.  m.  talladüra. 

TALLANT,  p.  a.  Lo  que  talla.  Cortante.  Scin- 
dens.  II  m.  Coltell  de  carnicer.  Cuchilla.  Culter,  i, 
securis,  is.  |  mitjallüna.  ||  Instrument  de  ferro  ace- 
rat, de  poch  ménos  de  un  forch  de  llarch,  y  cosa 
de  dos  dits  de  ample,  y  serveix  pera  tallar  ferro 
fret  à  cops  de  martell.  Corlafrlo,  tajadera.  Instru- 
mentum  secans  ferrum.  ||  Espècie  de  mitjallüna  de 
ferro  acerat  pera  tallar  turrons,  formatge,  etc.  Ta- 
jadera. Lunatus  culter.  ||  Instrument  de  ferro  ab 
boca  acerada  y  tall,  ab  un  mànech  llarch  de  una 
quarta,  pera  tallar  las  barras  de  ferro  bullent.  Cor- 
tadera.  Secespila,  ae.  ||  Instrument  de  ferro  à  ma- 
nera de  martell  ab  tall  en  los  dos  costats  pera  tallar 
y  traballar  las  pedras.  Escoda.  Scalprum,  i. 

TALLANTAR.  V.  a.  Traballar  ó  tallar  las  pe- 
dras ab  lo  tallant,  Escodar.  Làpides  excidere. 


TAL 


TALLANTAT,  DA.  p.  p.  Escodado.  Excisus. 

TALLANTÓ.  m.  d.  Instrument  de  dos  talls 
que  serveix  pera  enrajolar.  Aciche.  Pro  «quandis 
lateribus  instrumentum. 

TALLAPEUS.  m.  Tall  ó  cutxillada  que's  tira  à 
las  camas.  Cortapiés.  Iclus  gladii  pedibus  inflictis. 

TALLAPLOMAS.  m.  trempaplomas. 

TALLAR.  V.  a.  Dividir  en  vàrias  parts  ab  algun 
instrument  de  tall.  Corlar,  lajar,  tallar.  Seco,  as. 
11  Fér  talls  ó  incisions  en  alguna  cosa  pera  ensetar- 
la.  Corlar.  -Alicui  rei  secturam  impriraere.  ||  Par- 
lant de  carnicers,  véndrer  carn  públicament.  Cor- 
lar, lajar.  Dilanio,  as.  ||  trempar  las  plomas.  ||  pi- 
car pedra.  II  ant.  empadronar.  ||  Separar,  dividir 
una  cosa  de  altra,  com  los  rius  un  territori,  las 
montanyas  una  de  altra.  Cortar.  Intercido,  is.  || 
Tapar  lo  pas  al  exèrcit  enemich,  pera  llevarli  la  co- 
municació ab  una  plassa,  etc.  Interceptar,  cortar, 
cortar  los  pasos.  Intercludo,  is.  I  Embarassar  lo 
curs  à  las  cosas.  Corlar  los  pasos,  aiajar.  Obsto,  as. 
II  Interrómprer  la  conversació  ó  plàtica.  Interrum- 
pir.  Coèrceo,  es.  1|  Escursar,  abreviar.  Cortar.  Bre- 
vio,  as.  II  Retallar,  escapsar.  Recortar,  cortar.  Re- 
cido,is.  II  decidir.  II  Dividir  la  àygua  navegant.  Cor- 
tar las  ondas  ó  las  olas.  Aquas  scindere.  ||  nàut.  Pas- 
sar de  un  costat  à  altre  de  una  línea  determinada, 
atravessant  per  ella,  com :  tallar  1'  Equador  ó  la 
línea,  tallar  un  trópich,  un  paralelo,  '1  rumbo,  etc. 
Cortar,  cruzar.  Navem  Iransversum  agere.  ||  Em- 
péndrer  y  seguir  un  rumbo  que  s'  aproxime  lot  lo 
possible  al  que  déu  férse,  y  proporcione  al  mateix 
temps  una  posició  que  precaucione  y  defenso  contra 
'1  mòlt  mar  y  vent.  Corlar.  Praïvideo,  es.  ||  Entre 
sastres  donar  lo  tall  corresponent  als  vestits,  pera 
què  s'  acomoden  al  cos.  Cortar.  Yestes  concinnare. 
II  Igualar  los  cayrons.  Agramillar,  descacilar.  La- 
teres  Yenustè  decurtare.  ||  v.  r.  Ferse  un  tall  ó  fe- 
rida. Cortarse.  Sese  feriré. 

TALLAR  CORRETJAS  DB  CUYRO  ESTRANY,  QÜE  LAS  TA- 

LLARiAN  COM  Püs  AMPLES  PORiEN.  refr.  ant.  Segar  en 
miés  agena.  Alieno  non  parcus  esse. 

TALLAR  Y  CüsiR.  fr.  met.  Disposar  algú  à  sòn  àr- 
bitre en  negocis  de  altres.  Tijerelear.  Ad  libitum 
disponere. 

ELL  s' HO  tílla  y  ELL  s'  HO  CUS.  rof.  Douola  que 
algú  tot  s'  ho  fà.  El  arriero  de  Arganda,  él  se  lo 
cuece,  él  se  lo  maja,  él  se  lo  lleva  à  vender  à  la  pla- 
za.  Ipsi  sibi  omnia  parat.  ||  Manar  algú  absoluta- 
ment. Hacer  y  deshacer  en  todo.  Absolutè  agere. 

TALLARÍ.  m.  Espècie  de  vetas  de  pasta  de 
fideus.  Tallarin,  tajarina.  In  fasciolas  tragemmala. 

TALLARINA.  f.  Petxina  llargaruda  de  dos  clos- 
cas  llisas,  iguals  y  de  color  entre  blanch,  groch  y 
blau.  Tellina,  flion.  Tellina,  íb. 

TALLAT,  DA.  p.  p.  Cortado,  tajado,  tallada. 
Secatus. 

BEN  tallat.  Se  diu  del  subjecte  de  gallarda  dis- 
posició. Bien  trazado  ó  tallado.  Corpore  prses- 
tans. 


TAL 


CATALÀ. 


TAM 


639 


TALLER,  A.  m.  y  f.  ter.  CARínCER.  |  m.  obra- 
dor, OFICINA. 

TALLET.  m.  d.  GRiETA.  Iliatus,  us.  I  Tall  pelit 
de  peix,  elc.  Tarazoncillo.  Parvura  segmenlum. 
■  TALLEVA.  f.  Aucell  de  la  isla  de  Madagascar, 

el  tamany  de  un  colom,  ab  las  plomas  violadas  y 
ïas  camas  y  bech  encarnat.  Talleva.  Talleva,  ae. 
TALLGIRAR.  Y.  a.  Embotir  lo  tall  de  algun 
instrument  de  cer.  Emholar.  Hebeto,  as.  |  v.  r.  En- 

ruixirse,  gastarse  '1  tall  dels  instruments  aguts. 

mhotarse.  Hebetari.  ||  Oscarse  '1  tall  dels  instru- 

enls  de  cer.  Mellarse.  Dentari. 

TALLICÓ.  m.  d.  RETALL. 

TAL-LÀ,  TAL-LERA.  exp.  fam.  TANT  SE  me'n 

ÒNA  NAPS  COM  COLS. 

TALMENT,  adv.  m.  De  tal  manera.  De  tal  mo- 

,  de  tal  suerle.  Taliter,  sic. 
TALMUDISTA.  m.  Qui  segueix  ó  estudia  'Is 
ogmas  del  Talmut.  Talmudisla.  Talmut  inlerpres. 
TALMÜT.  m.  Llibre  dels  juheus  que  conté  la 
radició,  doctrina,  ceremónias  y  policia  que  obser- 
vavan.  Talmud.  Talmut. 
TALÓ.  m.  Part  posterior  del  peu.  Zancajo,  ta- 
ri, carcanal.  Talus,  i.  i|  La  part  del  calsat  quecu- 
re  '1  taló.  Talon.  Calceamenti  talus.  |  taco.  \ .  H 
[Entre  fusters,  metxa. 

ANAR  ALS  TALONS  DE  ALGÚ.  fr.  mct.  Scguirlo  de 

rop.  Pisar  lostalones;  andar  rayendo  los  zancajos. 

alcibus  alicujus  insistere. 

APRETAR  LOS  TALONS,  fr.  Posarse  à  córrer  depres- 

.  Apreiar  los  lalones  ó  las  soletas;  echar  d  córrer. 

iCurro,  is. 

i  TALÓ.  m.  adv.  A  peu,  en  contraposició  de  à  ca- 
ball.  A  pié.  Pedibus. 

ENSENYAR  Ó  MOSTRAR   LO.S  TALONS,  fr.  FUgif.  MOS- 

Irar,  ensenar  los  talones.  Adfugere. 

NO  ARRIBAR  ALS  TALONS  DE  ALGÚ.  ff.  met.  NO  ARRI- 
AR i  LA  SOLA  DE  LA  SABATA. 

PICAR  DE  TALONS,  fr.  Trepitjar,  fér  ruído  ab  los 
talons.  Taconear.  Calceis  crepitaré, 

TALONEJAR.  V.  a.  PICAR  DE  TALONS.  H  Caminar 
é  peu  ab  mòlia  pressa.  Talonear.  Calces  agitaré  pro- 
grediendo.  H  Pegar  ab  los  talons  à  un  caball.  Espo- 
lear,  talonear.  Talis  equum  premeré.  1|  Apretar, 
perseguir  al  qui  fuig.  Seguir  al  alcance.  Fugiendi 
hosti  inslare.  I  Amenassar,  instar,  y  així  's  diu: 
que'ls  mals  nos  talonejan,  Pisar  los  talones.  Im- 
minere, 

TALONERA,  f,  TALÓ.  %. 

TALÒS,  m,  talús.  1, 

TALP.  m.  Animal  semblant  à  una  rata,  negre  y 
quasi  cego,  que  forada  la  terra.  Topo.  Talpa,  ae.  | 
Diet.  La  persona  que  tropessa  en  qualsevol  cosa. 
Topo.  Talpa,  ae. 

TALPA.  f.  FIGUERA  INFERNAL. 

TALPERA.  f.  Cau  de  talps.  Topera,  topinera. 
Talpa;  cavea. 

TALPICA.  f,  TABACO  DE  MONTANYA. 

TALÚS.  m,  ^íeci,  toQto,  MaSimerdon,  Insulsos 


homo.  II  arq.  Declive  ó  pendent  quasi  insensible  que 
*s  dóna  à  las  obras  ó  à  las  paris  exteriors  de  las 
parels,  murallas,  etc.  Relej,  lalús,  talud,  releje,  es- 
carpa. Crassiliei  diminutio. 

FÉR  talús  la  PARET.  fr.  ReUjar.  Parielis  crassa- 
mentum  minui. 

TALUX.  m.  ler.  tronxo. 

TALVINA.  f.  Espècie  de  farinelas  que  servei- 
xen de  beurim  als  porchs.  Talvina.  Puls,  tis. 

TALVINADA.  f.  Cremor  ó  substància  de  sego 
cuyt  y  bullit.  Alalvina.  Cremor  furfuris  decocti. 

TAM.  m.  Lo  so  ó  eco  que  resulta  del  tabal  ó 
altre  instrument  semblant.  Tam.  Sonus,  us. 

TAMÀNDOA.  f.  Animal  del  Perú,  del  lamany 
de  un  porch,  y  de  figura  semblant  à  la  guineu, 
mòlt  poruch  y  sonso,  la  cua  llarga  y  ampla  ab  pels 
ó  crins  tan  llarchs  com  los  del  caball,  ab  que's  cu- 
bre  tot  lo  cos;  y  ab  las  unglas,  que  té  mòlt  llargas, 
obre  'Is  formiguers,  y  ab  la  llengua,  que  es  mòlt 
rodona  de  mès  de  dos  peus  de  llarga,  trau  las  for- 
migas  pera  alimentarse.  Tamandoa.  Perovianis  suis 
tamandoa. 

TAMANY.  m.  Magnitut,  corpulència  ó  estatura 
de  alguna  cosa.  Tamano.  Magnitudo,  inis.  j]  adj. 
comp.  /rant  gran  ó  mòlt  gran.  Tamano.  Tam  mag- 
nus. 

TAMANYAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  tan 
gran  com  altra  cosa  à  que  'i  compara.  Tamana- 
mente.  Tanlúm. 

TAMANYET.  adj.  d.  Pelit.  Tamaíiito,  ico,  illo, 
tamamelo.  Parvus. 

TAMARIGH.  m.    TAMARISCH. 

TAMARINDO.  m.  Arbre  de  índias  tant  gran 
com  lo  freixe;  las  fullas  peli  las,  verdas,  nirviosas; 
lo  fruyt  es  una  tavella  llarga  de  quatre  polzadas, 
encorvada,  plena  de  una  molsa  roja  ú  obscura, 
mès  ó  ménos  àcida,  en  miij  de  la  que  's  troban  tres 
ó  qualre  llavors  aplanadasé  irregularment  quadri- 
làleras.  En  lo  comers  se  presenta  en  forma  de  mol- 
sa apegalosa,  de  moreno  rogench,  inodora,  de  sa- 
bor àcit  mòlt  pronunciat  y  agradable  al  gust.  Es 
purgant  y  alemperant.  Tamarindo.  Tamarindus,  i. 

TAMARISCH,  TAMARIT,  Y  TAM  ARI  U. 
m.  Arbust  de  fullas  llargas  y  menudas;  las  flors 
de  cinch  pètalos,  petilas  y  arreladas,  per  defora 
purpúreas  y  en  obrintse  blancas;  lo  fruyt  es  una 
capsela  semblant  à  la  del  sàlzer,  ab  llavors  ne- 
gras.  Tarai,  tamarisco,  tamariz,  taraje.  Taraarix, 
icis,  myrice,  es. 

LLocH  POBLAT  DE  TAMARiTs.  Taharül.  Tamaricis 
abundans  locus. 

TAMBÉ.  conj.  copulativa  ó  aumenlativa  que 
uneix  lo  conlengut  de  la  oració,  en  que  hi  ha  dos 
extrems  que  pareixen  entre  sí,  en  lo  que  s'  afirma  ó 
's  nega  de  ells.  Tambien.  Etiam,  quoque.  |  adv. 
m.  que  afirma  la  igualtat,  semblansa,  conformitat 
ó  relació  de  una  cosa  à  altra  de  que  s'  ha  parlat 
antecedenlment.  Tambien.  Eliam,  itidem.  |1  En  las 
^  respostas  es  adverbi  afirmatiu.  Tambien,  si.  Utique, 


640 


TAM 


DICCIONARI 


TAN 


TAMBONET.  m.  d.  TAMBORET. 

TAMBOR,  m.  tabal.  [|  for.  Petita  plassa  rode- 
jada de  estacas  ó  de  una  paret  senzilla  ab  aspitlle- 
ras  ab  sòn  rastrillo,  que  forma  una  espècie  de 
cancell  davant  de  las  portas.  Tambor.  Parva  pa- 
riele  conclusa  àrea.  ||  En  la  maquinària  qualsevol 
pessa  cilíndrica.  Tambor.  Cylindrus,  i.  1|  Entre  or- 
ganistas  es  una  màquina  rodona  semblant  al  tam- 
bor comú,  que  serveix  pera  tocar  las  orgas  solas, 
ó  també  repichs  de  campanas  y  clavicorts.  Tam- 
bor. Tyrapanum  musicum  pinulis  instructum.  | 
Lo  soldat  que  toca  't  tabal.  Tambor.  Tympanotri- 
ba,  ai.  11  Espècie  de  riscle  ahont  s'  assegura  la  ro- 
ba pera  brodar.  Tambor.  Acupingendo  tympanum. 
I  Lo  que  fà  so  cora  los  tabals.  Tambor.  Tympa- 
num, i. 

TAMBOR  MAJOR.  Lo  cap  ó  director  dels  tambors. 
Tambor  mayor.  Tympanotribarum  prasfectus. 

TAMBORELLA.  f.  Volta  lleugera  en  l' ayre. 
Volleta,  vollereta.  Circumvolutio  in  aére.  H  Cay- 
guda  de  alt.  Tumbo,  tumba,  vuelco.  Devolutio,  nis. 
TAMBORET,  m.  d.  tabalet.  1|  nàut.  Cada  un 
dels  taulons  grossos  en  figura  rodona  que  's  posan 
al  remat  del  arbre.  Tamborete.  Crassae  tabulae  con- 
vexae.  ||  tambüret. 

TAMBORÍ.  m.  TAMBORmo.  I  fam.  camp  de  dar- 
rera CASA. 

TAMBORINADA,  f.  Lo  cop  que's  dóna  al  càu- 
rer.  Coslalada.  Prolapsio,  nis.  |  Cop  donat  ab  la 
ma  à  la  esquena  ó  al  cap.  Manolada,  manolazo. 
Ictus  manibus  irapactus.  |1  revés.  |1  pi.  trompadas. 
TAMBORINAYRE  Y  TAMBORINER.  m. 
Tocador  de  tamborino.  Tamborilero,  tamboritero. 
Tympanista,  ae. 

TAMBORINEJAR.  v.  a.  Tocar  lo  tamborí. 
Tamborilear,  tamborüear.  Tympanizo,  as.  1|  met. 
Castigar,  donar  cops  à  algú.  Menear,  ó  tocar  à  otro 
el  bullo.  Contundo,  is.     . 

TAMBORIIVET.  m.  d.  Tamborüillo,  tambori- 
nillo,  lamborino.  Tympanium,  ii. 

TAMBORINO.  m.  Tabal  petit  que  serveix  pera 
las  dansas,  etc.  Tamboril.  Tympanum,  i. 
tocar  lo  tamborino.  fr.  tamborinejar. 
TAMBÜRET  Y  TAMBURETILLO.  m.  Cadi- 
ra sens  respatllera,'l  siti  de  la  qual  regularment  es 
de  cuyro,  simolsa,  etc.  Taburele.    Sedicula  plana. 
II  Lo  guarnit  de  vellut,  tafetà  ó  altra  roba  precio- 
sa pera  adorno  dels  estrados.  Camoncillo ,  tabure- 
tillo.  Subselium,  ii.  H  Lo  que  té  '1  sitial  de  fusta. 
Tajuela,  escanuelo,  banqueta.  Sedicula  lignea.  || 
Lo  que  té  '1  siti  de  eslora,  ó  corda  de  espart.  Po~ 
sadero.  Sparteum  sedile. 

TAMis.  m.  Espècie  de  cedàs  de  cerdas,  etc. 
mòlt  espès,  pera  passar  per  ell  vàrias  espècies, 
com  tabaco,  drogas,  etc.  Tamiz.  Incerniculum,  i. 

TAMISACIÓ.  f.  Operació  en  la  que  se  separa 
per  medi  de  un  cedàs  las  parts  finas  de  un  cos  per 
la  trituració  ó  per  la  contusió  de  las  mès  grossas. 
ïamizaciün.  Cribratio,  nis. 


TAMISSAR.  v.  a.  Passar  pel  tamís.  Pasar  por 

tamiz.  Excernere. 

TAMISSET.  m.  d.  Tamicito,  illo.  Parvura  in- 
cerniculum. 

TAMORLAN.  m.  Nom  que  's  dóna  als  empe- 
radors dels  tàrtaros,   pres  de  un  emperador  sèu 
mòlt  cèlebre  entre  ells,  encara  que  fill  de  un  pas- 
tor dit  Timur,  y  que  per  ser  coix  li  anyadiren 
lench,  que  ho  significa,  y  de  aquí  digueren  Timur- 
lench,  y  corrumpuda  la  veu  quedà  Tamorlan.  Ta- 
morlan.  Tartarorum  iraperatoris  nomen. 
TAMPANELL.  m.  ter.  envà. 
TAM  PATAM  TAM.  m.  Lo  só  repetit  del  ta- 
bal. Tan,  tan.  Tympani  iteratus  sonus. 
TAMPIR.  m.  ter.  sahó.  temperament. 
TAMPOCH.   adv.  m.  ab  que  negant  una  cosa 
se  'n  nega  altra.  Tampoco.  Ne  idquidem. 

TAN. adv.  m.  ab  que's  denota  alguna  cosa  com 
igual,  respecte  de  altra.  Tan.  Tam.  I  S'  usa  pera 
aumenlar  la  significació  al  nom  ab  que's  junta. 
Tan,  tanlo,  en  tanto  grado.  Tanto  gradu. 
TANA.  n.  p.  de  dona,  sincop.  de  gaetana. 
TANACETO.  m.  Planta  de  camas  altas  de  dos 
à  tres  peus,  rodonas,  ralladas,  serradas,  de  color 
vert  groguench;  las  flor  de  color  de  or,  y  entran 
en  la  composició  contra  cuchs.  Tanaceto  vulgar, 
yerba  lombrigmra.  Tar.acetum  vulgare. 

TANAT,  DA.  adj.  Color  burell  trist.  Tene,  te- 
nado.  Cyeneus.  |]  De  color  de  lleó.  Leonado.  Ful- 
vus. 

TANCA.  f.  Clos  de  alguna  heretat.  Cerca,  cer- 
cada, cerco.  Sepimentum,  i.  H  La  de  vergas  ó  bas- 
tons entreteixits.  Varascelo.  Loricula,  ae,  H  baldó. 
II  barra.  2.  II  La  molla  ab  que  's  tanca  las  bossas, 
collarets,  etc.  Abrazadera,  cerradero.  .^neum 
cinctorium. 

tanca  de  cop.  Pany  de  cop.  Cerradura  ó  pestillo 
de  golpe.  Pessulus  impulsu  claudens. 

TRAüRER  LA  TANCA.  fr.  Llevaria  à  la  porta  ó  qual- 
sevol altra  cosa  que  impedesca  obriria,  Desatran- 
car.  Repagulum  amovere. 

TANCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  tanca.  Encerra- 
dor.  Occlusor,  is.  I  Qualsevol  cosa  ab  que  se  'a 
tanca  altra.  Cerrador,  cerradero,  cerradera.  Yin- 
culum,  i.  I  Planxeta  de  ferro  vuyda  que  's  clava 
en  lo  bastiment  ahont  ajusta  la  porta  en  que  es- 
tà posat  lo  pany,  y  reb  lo  pestell  ab  que  queda 
tancada.  Cerradero.  Serae  fibula.  ||  balda,  forre- 
llat. 

TANGADURA.  f.  La  obra  de  tancar.  Cerradu- 
ra. OCClusio,  nis.  II  TANCADOR.   2. 

no  hi  val  la  tancadüra,  ahont  l'  or  pót  ficar 
la  ungla.  ref.  que  adverteix  lo  mòlt  que  pót  l' in- 
terès. No  hay  cerradura  donde  es  oro  la  ganzúa, 
ó  si  es  de  oro  la  ganzúa.  Yis  est  nulla  serae,  si  sup- 
petat  adaureus  uncus. 

TANCAMENT,  m.  TANCADÜRA,  1. 

TANCAR.  V.  a.  Impedir  alguna  tanca  la  en- 
trada ó  eixida  de  algun  lloch.  També  s'  usa  conn 


TAN 


CATALÀ. 


TAN 


m 


recíproch.  Cerrar.  Claudo,  is.  |1  Posar  sota  clau  ó 
en  lloch  segur.  Cerrar,  mcerrar.  Recludo,  is.  || 
Clóurer  ab  tanca  algun  camp,  hort,  etc.  Cercar, 
cerrar.  Sepio,  is.  |  enclóürer.  |j  met.  Ocupar  l'úl- 
tim lloch  en  alguna  funció  ó  concurrència.  Cerrar. 
Claudere  simul  euntium  agmen.  H  Fér  córrer  ab  la 
clau  lo  pestell  ó  Uepassa  del  pany,  ó  enganxar  lo 
baldó  de  modo  que  la  porta  quede  tancada.  Cerrar. 
Obsero,  as.  |1  met.  Conclóurer  ó  acabar  alguna  co- 
sa. Cerrar,  conduir.  Finio,  is.  j  Tapar,  com:  tan- 
car un  foral,  un  conducto,  etc.  Cerrar,  tapar.  Oc- 
cludo,  is.  II  PROHIBIR,  IMPEDIR.  ||  En  lo  joch  del  re- 
vessí  deixar  à  algú  ab  las  cartas  majors,  de  ma- 
nera que  lé  de  fér  precisament  totas  las  basas. 
Entrarà  uno  en  haza.  Urgere  in  ludo  pagellarum. 
II  V.  r.  met.  retirarse.  ||  Unirse  la  pell  de  una  fe- 
rida ó  llaga.  Cicalrizarse,  cerrarse.  Cicalricari. 

QUI  BÈ  tanca  bè  obre.  ref.  Denota  quant  convé 
que's  tanque  la  porta  pera  assegurar  bè  lo  que  hi 
ha  dins.  Mi  puerla  cerrada,  mi  cabeza  guardada. 
Clausa  meum  bene  íida  caput  raea  janua  servat. 

TANCAT,  DA.  p.  p.  Cerrado,  lapiado.  Occlu- 
sus.  II  adj.  OCULT,  GUARDAT,  AMAGAT.  ||  Callat,  re- 
servat,  com:  F.  es  una  caixa  tancada.  Callado,  re- 
servada. Gaulus.  II  m.  tanca,  clos. 

TANDA.  f.  Alternativa  ó  torn.  Tanda,  vez,  tur- 
no.  Ordo,  inis.  I  ant.  tasca.  ||  tongada. 

CADA  BU  k  SA  tanda.  m.  adv.  Cada  hu  per  sòn 
orde.  Cada  uno  por  su  órden  ó  por  su  lurno  ópor  ve- 
ces, cada  uno  a  su  vez.  Sua  quisque  vice. 

deixar  passar  la  tanda.  fr.  Deixar  passar  algú 
la  ocasió  ó  temps  en  que  li  tocava  fér  alguna  cosa. 
Dejar  pasar  el  turno.  Yices  contempnere. 

donar  tanda.  fr.  Donar  torn  ó  entrada  pera  fér 
alguna  cosa.  Dar  vez.  Yicem  alteri  tribuere. 

entrar  en  tanda.  fr.  que  à  mès  del  sentit  recte 
^  significa  comensar  à  parlar  ab  pressa  desprès  que 
kaltre  se'n  ha  deixat.  Tomar  la  taba.  Sermonem  ar- 
íripere. 

NO  donar  tanda.  fr.  Parlar  tant,  que  no's  done 
entrada  à  altre.  No  dejar  meter  baza.  Loquendi  fa- 
rCultatem  alteri  praecludere. 

tocar  la  tanda.  fr.  Tocar  lo  torn,  hora  ó  sort. 
Llegar  el  turno.  Tempus  ad  ventaré. 

TANDARO.  f.  Aucell  del  Brasil,  de  la  magnitut 
[de  un  pardal:  las  plomas  del  cap  tiran  à  grogas,  y 
tlo  restant  es  negre.  Tandaro.  Tandarus,  i. 

TANGENT,  adj.  geom.  Se  diu  dels  círculs 
I  que's  tocan  sens  tallarse,  y  especialment  de  la  lí- 
nea  que  toca  à  la  circunferéncia  precisament  en  un 
punt.  Tangenle.  Tangens. 

TANGIR.  V.  a.  ant.  tocar. 

TANORA.  f.  ter.  Instrument  de  vent.  gayta. 

TANQüETA.  f.  mús.  La  ralla  perpendicular  en 
k  punta,  la  qual  divideix  lo  compàs.    Tanqueta. 
kNormalis  linea. 

TANT.  conjuncció  comparativa,  com:  tant  bo 
es  Pere  com  qui  li  va  darrera.  Tan.  Tam.  I  Serveix 
pera  mès  vivesa  de  la  expressió,  com:  es  tant  des- 


veigonyit  que  res  lo  conté.  Tan.  Adeò.  jj  adj.  cor- 
relatiu pera  explicar  dos  cosas  iguals  en  número, 
com:  TANTS  quants  eran.  Tanlo.  Tanlus.  ||  En  1'  or- 
de de  comptes  significa  '1  número  determinat, 
com:  TANT  per  cent.  Tanlo.  Tantum.  ||  Relatiu  con- 
junctiu,  com:  tant  per  terra  com  per  mar.  Tanlo. 
Tum  cum.  ||  Modo  admiratiu  ab  que  's  sól  pregun- 
tar alguna  cosa,  y  equival  à  en  tant  grau,  com: 
TANT  bo  es.  Tanto,  tan.  Adeone.  (|  Quantitat  certa 
ó  número  determinat,  com:  aquí  hi  ha  tant.  Tan- 
lo. Certa  quantilas.  ||  Significa  la  extensió  y  duració 
del  moviment  ó  forsa,  com:  tant  que  no  pót  mès. 
Tanlo.  Tantúm,  quantúm  potest.  ||  Junt  ab  los  ad- 
verbis mès,  ménos,  millor,  pitjor,  s'  usa  adver- 
bialraent  pera  explicar  la  rahó  especial  que  ocorre 
pera  fér  y  deixar  de  fér  alguna  cosa.  Tanto,  tanlo 
mejor,  etc.  Tantò  meliüs. 

TANT  DE  BO.  iuterjecció  optativa.  Ojald.  Utinam. 

TANT  MATEIX,  m.  adv.  AIXÍ  COM  AIXÍ.  |1  Per  últim. 
Por  ultimo,  úllimamente,  con  que.  Tàndem. 

TANT  per  TANT,  expressió  equivalent  à  igual  ó 
per  igual.  Tanlo  por  tanto,  taz  à  taz.  Equivalenler. 

TANT  SOLAMENT,  m.  adv.  SOLAMENT. 

TANT  SOLS.  m.  adv.  Mentres  que.  Con  tal  que, 
mientras  que,  mienlras  tanto.  Intereà  dum,  modò. 

TANT  Y  QUANT.  m.  adv.  Lo  pactat.  Lo  convenido. 
Pacti  tium. 

TANTS  A  TANTS.  exp.  Eu  igual  númcro  de  una 
mateixa  espècie.  Tanios  d  tantos.  Numero  «quales. 

TANTS  QUANTS,  cxprcssions  correlativas.  Tantos 
quantos.  Tot  quot. 

AB  TANT  QUE.  m.  adV.  AB  TAL  QUE. 

ALGUN  TANT.  m.  adv.  üu  poch.  Algun  tanto,  tan- 
to cuanto.  Aliquantulúm. 

DE  TANT  EN  TANT.  m.  adv.  A  vegadas.  De  cuando 
en  cuando,  de  tiempo  en  tiempo.  Aliquandò.  ||  De 
distància  en  distància.  De  trecho  en  trecho,  ú  tre- 
chos.  Per  intervalla. 

DOS  TANTS.  loC.  aut.  AL  DOBLE. 

EN  TANT.  m.  adv.  De  manera.  En  tanto.  lla  ut. 

EN  TANT  NI  QUANT.  m.  adV.  NI  POCU  NI  MÒLT. 

ENTRE  TANT.  m.  adv.  Durant  algun  temps  inter- 
medi. En  tanlo  que,  mientras  que,  entrelanlo,  inle- 
rin.  Intereà,  dum. 

FINS  A  TANT.  m.  adv.  Fins  lo  cumpliment  de  al- 
guna cosa.  Hasta  que,  hasla  tanlo  que.  Usque  dura. 

NI  TANT,  NI  TANT  POCH.  exp.  ab  quc's  conté  en  al- 
guna ponderació  al  qui  excedeix  en  ella  per  sos  dos 
extrems.  Ni  tanto,  ni  tanpoco.  Inter  extrema  me- 
dium. 

PER  TANT  ó  PER  LO  TANT.  m.  adv.  PcF  la  mateixa 
rahó.  Por  tanlo,  por  lo  tanto,  por  lo  mismo.  Quare, 
quapropter. 

TANTARANTAN.  m.  fam.  Lo  cop  que's  dóna 
à  algú.  Golpe,  taniaranlan.  Ictus,  us.  ||  Lo  so  repe- 
tit del  tabal.  Taniaranlan,  tapatan,  taparapatan. 
Tympani  sonus.  ||  Lo  so  repelit  de  la  trompeta. 
Tantarara,  taralantara,  tararà.  TubíE  iteralus  so- 
nos. 


642 


TAP 


DICCIONARI 


TAP 


TANTEIG.  m.  Mida  ó  proporció  que's  pren  de 
alguna  cosa.  Tanteo.  Calculorum  nuraerus.  ||  Pro- 
ba,  examen  que's  fa  de  las  qualitats  de  las  cosas. 
Tanteo.  Examen,  inis.  |1  met.  Judici  prudent  ó  re- 
gulació que's  fa  de  alguna  matèria  pera  que  isca 
com  se  desitja.  Tanteo.  Perpensio,  nis.  I  pint.  Lo 
borrador  ó  dibuix  que's  fa  per  proba  de  alguna 
cosa.  Rasguno,  tanteo,  bosquejo.  Adumbratio,  nis. 

TANTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  tanteja.  Tan- 
teador.  Calculator,  is, 

TANTEJAR.  V.  a.  Medir  ó  proporcionar,  con- 
frontar una  cosa  ab  altra  pera  véurer  si  ve  bè  ó 
ajustada.  Plantear,  taniear.  Cometior,  iris.  ||  Con- 
siderar y  reflexionar  ab  prudència  las  cosas  abans 
de  execularlas.  S'  usa  en  sentit  físich  y  moral. 
Tantear.  Verso,  as,  perpendo,  is.  ||  met.  Examinar 
ab  cuydado  alguna  persona  ó  cosa,  probarla.  Pul- 
sar,  tantear.  Scrulor,  aris.  |1  pint.  Dibuixar,  bos- 
quejar.  Tantear.  Inchoo,  as.  1|  anar  a  las  palpen- 
TAS.  I  Estar  algú  dubtós  y  sèns  resolució  en  lo  que 
discorre.  Tentar.  In  dubio  versari.  |1  tastar.  [|  In- 
tentar, procurar,  sol•licitar.  Tentar.  Tenlo,  as.  || 
cir.  Indagar  ab  la  proba  la  cavitat  de  alguna  feri- 
da. Tentar.  Specillo  vulnus  exploraré. 

TANTET.  m.d.  Poquet.  Tantico,  illo,  ito.  Tan- 
lillum,  i, 

TANTINA8.  f.  pi.  TENTINAS. 

TANTO.  m.  Pedreta  ó  altra  cosa  pera  contar  ó 
fér  càlculs.  Tanto.  Calculus,  i.  U  fam.  Cop  que's 
pega  à  algú.  Tanto,  tantarantan.  Ictus,  us.  [|  pi.  En 
r  orde  de  comptes  val  lo  número  indeterminat, 
com  en  lo  joch  de  pilota,  etc.  Tantos.  Calculi, orum. 

TANTOST.  adv.  m.  Per  pocb,  quasi.  Por  poco, 
d  poco  mas.  Parúm  abesse  quin.  ||  Luego.  Cuanlo 
antes.  Statim.  |  pocb  ha. 

TANY.  m.  ter.  Brot  tendre  del  arbre.  Renuevo, 
pimpollo,  chupon.  Surculus,  i,  stolo,  is. 

TÀNYER.  V.  n.  ant.  pertànyer. 

TAP.  m.  Bocí  de  suro  6  fusta,  pera  tapar  las 
garrafas,  etc.  Tapon.  Obturamentum,  i.  ||  Espècie 
de  tapadora  que  regularment  encaixa  la  boca  ó  la 
obertura  de  lo  que's  vól  tapar.  Tapa,  tapador,  ta- 
padera,  tapadero.  Operculum,  i.  |1  Espècie  de  em- 
bús que's  fa  en  los  tumors,  etc.  Clavo.  Obturamen- 
tum, i.  11  TACO.  1.  11  En  las  aixetas,  mascle.  |  met. 
V  impediment  que  's  sól  posar  en  lo  coll,  y  emba- 
rassa r  engullir,  parlar  ó  respirar.  Nudo.  Nodus, 
i.  U  met.  Aflicció  ó  congoixa  que  impedeix  V  expli- 
carse  ó parlar.  Nudo.  Nodus,  i.  |  met.  pretext. 

tap  de  barral  ó  de  bassa  ó  de  safareig.  Lo  ho- 
me mòlt  petit  y  gras.  Recoquin,  rechoncho,  cackigor- 
deté.  Brevis  crassusque  homo. 

EN  tot  troba  tap.  fr.  met.  en  tot  troba  un  sis  óas. 

pósateho  per  tap  al  cul.  loc.  fam.  de  que  s' usa 
per  despreci,  quant  se  demana  à  algú  alguna  cosa, 
y  la  nega,  dilata  lo  donaria,  ó  la  dóna  quant  ja  no 
serveix.  Arrópeseconello.  Sibi  habeat;  nihil  pendo. 

TAPA.  f.  Part  superior  que  tanca  las  caixas, 
çW.  í«JP*j  tapador,  tapadera.  Operculum  compagi- 


natum.  |  Tros  de  cuyro  que's  posa  en  la  part  pos- 
terior de  la  sola  de  la  sabata  sota  del  taco,  y  las 
matérias  de  que's  compon  lo  taco.  Tapa.  Fartum 
soli  calcarii.  1|  cartera.  4.  ||  rastellador.  ||  Lo  sol 
6  pessa  rodona  de  las  arnas  ó  botas,  que  las  tapa 
pel  cap.  Témpano ,  tapa.  Tympanura,  i.  1|  En  la 
conquilogia  aquella  cuberta  que  tè  '1  peix  pera  im- 
pedir la  entrada  de  altra  cosa  en  sa  closca.  Tapa. 
Operculum,  i.  I  Pessa  de  fusta  pera  impedir  la  en- 
trada del  àygua  en  la  pessa  de  artilleria.  Tapa. 
Tegumentum,  i.  1|  mil.  La  racció  de  menestras  ó 
altras  cosas  que's  dóna  à  la  tropa  en  campanya  ó 
marxa.  Etapa.  Leguminum  portio  in  castris  eroga- 
ta.  II  yàlvula  en  las  màquinas  hidràulicas,  que  im- 
pedeix eixir  la  àygua  que  van  rebent.  Sopapo.  Vàl- 
vula, íE.  U  En  las  orgas  uns  llistons  de  fustas  en 
figura  paralelógraraa,  y  forrats  de  feltre,  fixos  als 
registres  contra  '1  taulero  principal  del  secret. 
Tapa.  Operimentum,  i.  |1  f.  anat.  La  closca  supe- 
rior del  cap  que  cubre  '1  cervell  en  las  personas. 
Tapa  de  los  sesos.  Cranei  pars  superior.  ||  En  las 
cabalcaduras,  la  part  que  forma  lot  1'  entorn  exte- 
rior del  casco,  que  cubre  las  parts  contingudas  an- 
terior y  lateralment,  y  serveix  de  apoyo  al  ani- 
mal. Tapa.  Ungula,  ae. 

TAPA  DE  GUITARRA.  La  part  superior.  Tahla  de 
guitarra.  Chelyis  alvei  pars  superior. 

TAPABOGA.  m.  La  rahó  ab  que's  fa  callar  à 
algú  majorment  quant  se  convens.  Tapahoca.  Elo- 
cutionis  retunsio. 

POSAR  un  tapaboca,  fr.  met.  posar  palla  i  la 

ESQUELLA. 

TAPAGOLL.  m.  Lo  mocador,  tela  ó  altra  cosa 
que's  posan  las  donas  pera  tapar  los  pits.  Pechera. 
Mamillare,  is.  H  palatina. 

TAPADOR,  ra.  Qui  tapa.  Tapador.  Tector,  is. 
II  Tap  ó  tapa  que's  posa  à  lo  que's  vól  tapar,  com 
la  llosa  ó  planxa  de  ferro  pera  tapar  la  boca  del 
forn.  Tapa,  tapador,  tapadero.  Operculum,  i.  1|  Ta- 
pa, part  superior  movedissa  que  més  serveix  pera 
cubrir  que  pera  tancar,  com  es  la  cubertora,  etc. 
Tapadera.  Cooperculum,  i.  1|  Qui  amaga,  encubre 
ú  oculta.  Encubridor.  Celator,  is.  I  arcabot. 

TAPADORA,  f.  TAPADOR,  TAPA,  CUBERTORA. 

TAPAFORATS.  m.  suplefaltas.  |]  Mestre fan- 
guet,  mestre  de  casas  de  poca  habilitat.  Tapaagu- 
jeros.  Ineptus  faber  caementarius. 

TAPAMENT.  m.  Obra  de  tapar.  Tapamiento. 
Operiendi  actus.  ||  opilació. 

TAPAR.  v.  a.  Clóurer,  tancar,  cubrir,  com:  ta- 
par una  olla,  un  forat,  etc.  Tapar.  Operio,  is,  ob- 
turo, as.  II  Cubrir  ab  la  roba,  abrigar.  També  s'usa 
com  recíproch.  Cubrir,  abrigar,  tapar.  Tego,  is.  |] 
Tancar,  impedir  1q  trànsit  ó  comunicació,  com:  ta- 
par un  forat,  lo  pas,  etc.  Cerrar.  Occludo,  is.  ||  ta- 
piar. II  met.  Cubrir,  ocultar,  dissimular  alguna  fal- 
ta. Encubrir,  tapar.  Celo,  as.  ||  Detenir  lo  cars  ó 
corrent  de  algun  líquit.  Tapar.  Oblinio,  is.  |  cv- 

BRIRSE.  5. 


TAP 


CATALÀ. 


TAR 


643 


I 


TÀPARA.  f.  Lo  botó  de  la  flor  de  la  tapa  rera. 
Àlcaparra,  tapaca,  tdpara.  Capparis,  is. 

TAPARERA.  f.  Planla  raraosa,  las  caraas  de 
la  qual  són  extesas  y  espinoses,  las  flors  blancas  y 
jgrans.  Àlcaparra,  alcaparro.  Capparis  spinosa. 

TAPAROT.  m.  La  taparà  massa  feta.  Alcapar- 
ton.  Capparis,  is.  ||  met.  embús. 

TAPAT  ,  DA.  p.  p.   Tapado.  Coopertus.  1|  adj. 
.0  que  no  lé  curs  6  eixida.  Tapado.  Inlerclusus.  | 
)ít  del  cel  ó  atmosfera  quant  està  núvol.  Cerrado, 
tapado.  Nubilus. 

TÀPERA,  f.  TA.PABA. 

TAPET.  m.  Pessa  petita  de  tapiceria.  Tapete. 
Tapes,  etis.  |  cobretaüla. 

TAPETA.  f.  La  llenqueta  de  roba  que's  posa 
)bre  las  butxacas  de  la  casaca  pera  adorno  y  pera 
iparla.  Golpe,  portezuela,  cartera,  pata.  Portula 
larsupiorum. 

TAPETE.   m.   TAPET.  Ij  COBEETAULA. 

TAPÍ.  m.  Espècie  de  xinel-la  que  usan  las  do- 
las.  Chapin.  Crepida,  aj. 

TÀPIA.  f.  Paret  de  terra  aprelada  ab  motllo,  y 
seca  al  ayre.  Tapia.  Paries  formaceus.  ||  La  paret 
formada  de  tàpias.  Tapia.  Paries  terreus.  |  Mullitut 
le  tàpias.  Tapieria.  Parielum  multitudo. 

DESFER  LAS  TÀPIAS.  fr.  Destapíar.  Terreos  parieles 
liruere. 

FÉR  TAPIAS  fr.  TAPIAR. 

SORT  COM  üNA  TAPIA.  loc.  Se  diu  del  qui  eslàraòlt 
lòrt.  Sordo  como  una  piedra,  ó  mas  sordo  que  una 
Upia.  Quò  nil  surdius. 

TAPIADOR.  m.  TAPIA YRE. 

TAPIAR.  V.  a.  Fér  tàpias.  Tapiar.  Terreis  pa- 
[rietibus  circumcludere.  Tancar  ab  paret  un  portal, 
[finestra,  etc.  Cegar,  tabicar.  Cratiti  pariete  clau- 
[dere, 

TAPIAYRE.  m.  Qui  fabrica  tàpias.  Tapiador. 
?arietis  ductor. 
TAPIGER.  m.  Fabricant  de  tapiceria.  Tapicero. 
^Aulaeorum  artifex. 

TAPiCEft  MAJOR.  En  palàcio  r  encarregat  de  la  ta- 
piceria. Tapicero  mayor.  Aulaeorum  pracfectus  in 
regia. 

TAPICERIA.  f.  Drap  de  Arras.  Tapiceria  la- 
piz,  pano  de  ras  ò  arràs.  Aulaea,  ae.  [j  En  palàcio  la 
^oficina  ahont  se  guardan  y  recullen  los  tapissos- 
'Tapiceria.  Aulaeorum  repositorium. 

jocH  DE  TAPICERIA.  Lo  conjunt  de  lapissos  que  com- 
[ponen  un  ornament.  Tapicerií.  Aulaea  peristromata- 
TAPICH.  m.  ant.  enya.  1. 
TAPIN ADA.  f.  Cop  de  tapí.  Chapinazo.  San- 
dalii  ictus. 

TAPINER.  ra.  Qui  fà  tapins.  Chapinero.  Crepi- 
darum  opifex. 

TAPINÉRIA.  f.  L'  ofici  de  tapiner  y  la  botiga 
ahont  se  fan  ó  venen  los  tapins.  Chapineria.  San- 
daliarium,  ii. 

TAPINET.m.  d.  Chapinilo.  Exiguum  sandalium. 
II  Roba  de  cotó  y  seda  ensatinada  que  està  mòlt  en 


us  pera  sabatas.  Tapinete.  Ex  gosipino  et  serico 
tela. 

TAPIOCA,  f.  Substància  blanca  en  grans  irre- 
gulars, de  grossor  variable,  durs  y  de  sabor  dols. 
Se  reduhex  fàcilment  à  conserva  per  la  acció  de  la 
àygua  buUenta.  Es  emolient,  alimentícia  y  de  fàcil 
digestió.  S'  extrau  de  la  arrel  del  jatropha-maniot. 
Tapioca,  sagú  blanco.  Tapiocha. 

TAPIR.  V.  a.  ÀTAPIR. 

tapís.  m.  Drap  de  tapiceria  ab  que  s' adorna  n 
las  parets,  etc.  Tapiz.  Peristroma,  atis.  [j  mel.  Lo 
camp  ó  espay  de  herba  semblant  al  tapís.  Tapiz. 
Cespes,  itis. 

TAPÍS  DE  CUYRO.  GÜADAMACIL. 
TAPI8SAR.  V.  a.  ENTAPISSÀR. 

TAPISSOT.  ra.  Llegum,  espècie  de  vessa  com 
à  pèsols  petits.  Tapizole,  yero.  Erbum,  i. 

TAPIT.  m.  ant.  tapís. 

TAPOT.  m.  Tap  mal  fét  ó  dolent.  Taperujo,  tor 
pirujo.  Obturamentum  informe. 

TÀPSIA.  f.  Planta  semblant  à  lacanyafera,  en- 
cara que  té  mès  delicada  la  cama  y  ménos  la  lla- 
vor. De  aquesta  planta  's  trau  un  licor  mòlt  útil  en 
la  medicina.  Tapsia.  Tapsia,  se. 

TAQUETA.  f.  d.  Manchica,  illa,  iia.  Levis  ma- 
cula. 

taquí.  m.  TACANT. 

TAQUIGRAFIA.  f.  L'  art  de  escríurer  en  sig- 
nes, ab  tanta  velocitat,  com  se  pronuncia.  Antí- 
guament  se  prenia  per  la  oficina  y  1'  art  de  escríu- 
rer ab  lletra  minúscula  ó  rodona.  Taquigrafia,  la- 
queografia.  Tachigraphia,  ae. 

TAQÜIGRÀFICH,  CA.  adj.  Cosa  de  taquigra- 
fia. Taquigràfico.  Tachygraphicus. 

TAQUÍ GRAFO.  m.  Professor  de  taquigrafia. 
Taquigrafo.  Tachygraphus,  i. 

TARA.  f.  Lo  desfïïlch  ó  part  del  pes  que's  rebai- 
xa de  las  mercaderias  per  rahó  dels  barrils,  caixas, 
sachs,  etc,  que's  vénen.  Tara.  Superpondium,  ii. 
II  La  falta  ó  defecte  que's  troba  en  alguna  cosa,  en 
lo  pes,  en  lo  compte,  ó  en  la  substància.  Tara.  De- 
cessus,  us.  II  met.  Defecte  moral.  Tara.  Yitium,  ii. 
II  En  los  rentadors  de  llana  '1  borràs  que  serveix 
pera  conduhirla  al  depósit,  tina,  etc.  Tara,  marra- 
ga.  Saccum  stupeum. 

TRAURERNE  LAS  TARAS.  fr.  Pesar  los  barrils,  cai- 
xas, etc,  en  que's  ven  algun  genero,  y  rebaixar 
dit  pes  pera  saber  lo  que  val  lo  genero  en  net.  Des- 
tarar,  rebajar  la  tara.  Superpondium  deducere. 

TARAGOT.  m.  TAGAROT. 

TARAL-LARA.  Yeu  sense  significació  de  que's 
val  lo  que  canta  pera  seguir  algun  so  sense  pro- 
nunciar paraulas.  Nininana.  Futilis  canciuncula. 

TARAMBANA.  adj.  Taboll,  tonto.  Tarambana, 
majadero,  sacapelotas.  Stolidus. 

TARAMBANADA.  f.  GATADA. 

TARAMBA.  f.  Home  atarantal.  Tronera,  golon- 
dro,  alaranlado,  sallabardales,  lorbellino.  Turbatus. 

TARANNARA.  f.  TARABIRA. 


TAR 


DICCIONARI 


r  ' 


TAR 


TARANTELA.  f.  Sonada  violenta  que  diuhen 
se  balla  pera  curar  la  picada  de  la  tarànlula.  Ta- 
fantela.  Sonus  ad  tripudium  violentum, 

PEGAR  LA  TARANTELA.  fr.  ab  que  s' expHca  la  com- 
moció violenta  que  fa  obrar  ab  precipitació  é  im- 
prudència. Dar  la  larantela.  Inordinatè  adpetere. 

TARANTISME.  m.  med.  Espècie  de  moviment 
repentí,  convulsiu,  à  modo  del  que  tenen  los  picats 
de  la  tarànlula.  Tarantismo.  Tarantismus,  i. 

TARÀNTOLA  Ó  TARÀNTULA.  f.  Espècie  de 
aranya  verinosa  de  la  ciutat  de  Taranto  y  sos  con- 
torns, de  color  que  tira  à  groch,  ab  pichs  negres 
bermells  ó  verts,  y  un  poch  peluda;  la  seva  picada 
fa  ríurer  y  saltar  ab  una  alegria  extravagant,  ó 
causa  una  horrible  ó  espantosa  melancolia.  'L  re- 
mey  diuhen  que  es  la  música  de  un  instrument  viu 
íy  penetrant;  y  encontrant  un  to  proporcionat  que 
assa  impressió  al  malalt,  lo  fa  saltar,  suar.  Han- 
gar bromera,  y  's  deslliura  del  verí.  Tarànlula- 
Seps,  pis,  tarantula,  ae. 

PICAT  DE  LA  TARANTULA.  Tarautulado.  Tarànlula 
morsus.  ||  exp.  met.  Qui  està  tocat  de  algun  afecte 
físich  ó  moral,  y  particularment  del  gàl-lich.  Picado 
de  la  tarànlula  ó  del  alacran.  Morsus  phalangio. 

TARANYINTA.  f.  Tela  de  aranyas.  Telarana, 
tela  de  arams.  Aranse  tela.  ||  nàut.  Espècie  de  filat 
de  pescar,  las  mallas  del  qual  són  de  dos  ó  tres 
polzadas  en  quadro,  y  de  una  escassa  las  primeras 
del  cap,  ab  mida  en  las  últimas.  Boliche  de  Usos, 
taranina,  arana.  Piscatoria  retis  aranea. 

FÉB  TARANYINAS  LOS  ULLS,  fr.  FÉR  PAMPALLÜGAS. 

NO  CRIAR  TARANYINAS.  fr.  met.  No  cstar  may  pa- 
rat. No  estar  nunca  parado.  Haud  otiosum  esse. 

TENIR  TARANYINAS  EN  LOS  ULLS.  fr.  met.  fam.    NO 

reparar  en  lo  que's  té  davant.  Tener  telaranas  en 
los  ojos.  Csecutire. 

TARARÀ,  f.  Lo  só  de  la  trompeta.  Tararà.  Tu- 
bae  sonus. 

TARARIRA.  f.  La  persona  de  poca  formalitat  y 
judici.  Tararira.  Judicia  praeceps.  j]  Paraula  bur- 
lesca pera  despreciar  ó  burlarse  de  lo  que  altre 
diu.  Tararira.  Nugae  canorae. 

TARAROT.  m.  Nom  que's  dóna  al  home  petit 
y  despreciable.  henacuajo,  sacabuche.  Homuncio, 

nis.  11  ATARANTAT.  |  TARARIRA. 

TARASCA.  f.  Monstruosa  figura  de  dragó  ó 
serpentó  que  portada  per  homens  anava  obrint  y 
lancant  sa  desmesurada  boca  davant  las  professons 
de  Corpus  en  Catalunya,  montada  per  una  dona 
bellament  alaviada,  representant  la  meretrís  de 
Babilónia  ó  la  alegoria  de  Leviatan  ó  '1  dragó  de 
Tarascó  (Fransa)  vensut  y  encadenat  per  Santa 
Marta.  Tarasca.  Larvata  facies,  |1  drach.  |1  met.  La 
dona  fea,  malforjada,  desenvolta  y  de  mal  natural. 
Tarasca.  Foemina  serpina  facie  et  Índole. 

TARASSÀ,  NA.  adj.  ant.  expedicionari. 

TARASSANA.  f.  ant.  adrassana. 

TARAT,  DA.  adj.  Se  diu  del  panyo  ó  tela  que 
per  desigualtat  del  fil  6  del  teixit  ó  del  color  forma 


llistas.  Acanillado,  canillado.  Pravè  contextos.  t| 
met.  Notat  de  algun  defecte  ó  falta  moral.  Picado  de 
la  tarànlula.  Animi  labe  infectus.  H  ser  de  la  olla. 
TARDA.  f.  TARDE.  II  ant.  tardansa. 

A  LA  tarda  Ó  A  la  LLARGA,  m.  adv.  i  LA  CURTA  Ó 

Ala  llarga. 

TARDÀ,  NA.  adj.  Lo  que  tarda  en  verificarse 
mès  del  temps  regular,  com  se  diu  regularment  de 
la  fruyta.  Tardio,  tardo.  Serolinus.  |  Lo  que  suc- 
ceheix  desprès  del  temps  oportú  en  que  s'  espera- 
va ó  necessitava.  Tardio.  Tardus.  H  Pausat,  entre- 
tingut ó  que  camina  poch  à  poch.  Tardio.  Morosus, 
cunctabundus.  |1  Peresós  en  obrar  ó  fèr  las  cosas. 
Perezoso,  mandra.  Piger,  lentus.  H  torpe,  tonto, 
taboll.  II  Qui  tarda,  's  detura  ó  deté.  Tardador; 
tardon.  Gunctator,  is.  1|  Se  diu  de  la  planta  ó  ar- 
bre que  fa  '1  fruyt  per  la  tardor  y  lo  mateix  del 
fruyt  ó  llavor.  Oional,  tardio.  Autumnalis,  seroti- 
nus, 

TARDADOR.  m.  TARDÍ.  6. 

TARDAMENT.  adv.  m.  Fora  del  temps  opor- 
tú. Tarde,  lardiamente.  Serò,  tardè.  ||  m.  tardansa. 

TARDANARIAS.  f.  pi.  tardanias. 

TARDANER.  m.  tarda.  6. 

TARDANIAS.  f.  pi.  Los  fruyts  que  sembrats  al 
estiu  se  cullen  à  la  tardor.  Tardios.  Serotinus,  i. 

TARDANSA.  f.  Detenció,  lentitut  ó  pausa  en 
la  execució  de  alguna  cosa.  Tardanza.  Mora,  ae. 

TARDAR.  V.  a.  Detenirse,  gastar  mòlt  temps, 
no  venir  oportunament.  Tardar,  tardarse.  Morari, 
cunctari. 

A  MÈS  tardar,  m.  adv.  Expressa  que  alguna  cosa 
esta  prop  de  succehir,  com:  a  mès  tardar  vindrà 
la  setmana  entrant.  A  mas  lardar.  Ad  súmmum. 

sÈNS  TARDAR,  m.  adv.  Luego,  sens  dilació.  Sin 
tardanza,  sin  demora,  sin  dilacion.  Protinüs. 

TARDE.  f.  Lo  temps  desde  mitjdia  fins  à  la 
nit.  Tarde.  Vesper,  is, 

TARDEJAR.  V.  a.  férse  tart,  |1  tardar, 

TARDET.  m.  d.  Tardeciía,  ica,  tardecilla.  Dies 
advesperascens. 

AL  TARDET,  m.  adv.  TardccUlo.  Yesperè. 

TARDIS  PIULÀSTIS.  loc.  fam.  Dóna  à  entèn- 
drer  que  algú  acut  tart  à  alguna  cosa.  Tarde  pia- 
che.  Tardè  venientibus  visa;  serò  sapiunt  phryges. 

TARDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Tardisimo.  Maximè 
tardus. 

TARDOR,  f.  Primavera  del  ivern.  Olono,  oto- 
nada.  Autumnus,  i. 

COSA  de  la  TARDOR.  Olotíal.  Autumualis. 

TAREA.  f.  Traball  que's  dèu  fèr  en  temps  de- 
terminat. Tarea.  Pensum,  i.  |1  tasca.  ||  mel.  Afany, 
cuydado,  sol-licitut.  Tarea.  Cura,  ae. 

TARGETA,  f.  Espècie  de  adorno  à  manera  de 
escut,  del  qual  s' usa  en  las  festas  públicas,  y  ser- 
veix de  adorno  en  la  arquitectura.  Tarja.  Clipei 
species,  parmula,  ae.  H  Porteta  ó  planxa  que  's  sól 
posar  sobre  algun  quadro  ó  porta  ab  algun  lletrero 
ó  altra  cosa.  Tarjeta.  Emblemma  superappositura. 


TAR 


catalA. 


TAR 


m 


I 


H  Estampa  petita  ab  lo  nora  de  algú,  qne  's  sól 
deixaren  la  casa  ahont  se  va  de  visita  ó  à  donar 
los  bons  dias.  Tarjeia.  Schedula,  ae.  []  Lo  bocí  de 
paper  que's  posa  als  extrems  de  las  pessas  de  las 
robas,  ahont  se  nolan  las  canas  que  té  la  pessa, 
etc.  Marhete.  Nota  papyracea  pannisassula. 

TARGETAS8A.  f.  aura.  Tarjeton.  Amplum  em- 
blemraa. 

TARGÚMIGH,  CA.  adj.  lo  qne  pertany  al  tar- 
gum  llibre  dels  juheus,  que's  reduheix  à  las  parà- 
frasis y  explicacions  de  las  Escriptnras.  Targúmi- 
co.  Targumicus. 

tarí.  m.  viNTiDós.  II  Moneda  que  en  1481,  13 
tarins  de  Sicília  valian  en  Barcelona  24  sous  y 
aquestos  un  ducat.  Tarin.  Moneta  sic  dicta. 

TARIDA.  f.  Embarcació  semblant  à  una  tarta- 
na, de  que  en  lo  sigle  XII  s'  usà  en  lo  Mediterrani, 
pera  conduhir  caballs  y  màquinas  militars  en  las 
expedicions  marílimas.  Tarida,  carrida.  Vectoria 
navis. 

TARIFA,  f.  Llista  que  conté  'Is  preus  de  las 
cosas  venals.  Tarifa.  Pretiorum  syllabus. 

TARIFAR.  v.  a.  Senyalar  lo  preu.  Tasar.  Ta- 
xo, as. 

TARIFAT,  DA.  p,  p.  Tasado.  Taxatus. 

TARIFENY^  A.  adj.  Cosa  de  Tarifa,  ciutat  de 
Andalusia.  Tarifeiio.  Tartessus. 

TARIMA,  f.  Espècie  de  tablado  pera  tenir  los 
peus  alsats  de  terra.   Tarima.  Peditolum,  scabe- 

11  Um,  i.  11  TABERNACLE. 

TARIMASSA.  f.  aum.  Tarimon.  Pergrande 
suppedarieum. 

TARIMETA.  f.  d.  Tarimilla.  Scabellum  par- 
vum. 

TARIT  TAROT.  adj.  fam.  baligabalaga. 

TARJA.  f.  Escut  ó  rodella  que  cubria  tot  lo 
cos.  Tarja.  Parma  grandior.  I  Emblema,  adorno  à 
modo  de  escut  antich,  que  conté  alguna  inscripció 
pera  perpetuar  la  memòria  de  algú.  Tarjeta,  tarja. 
Emblema,  atis. 

TARJASSA.  f.  aum.  Tarjeton.  Amplum  em- 
blema. 

TARMICA.  f.  Planta  de  dos  à  quatre  peus  de 
alt,  de  una  sola  cama,  prima,  rodona,  fistulosa, 
bastant  forta,  guarnida  de  fullas  llargas  llanceo- 
ladas,  punxagudas,  y  agudament  serradas,  de 
vert  obscur  y  sabor  cremant;  als  extrems  ixen  las 
flors  radiadas,  disposadas  en  corimbo  com  las  del 
railenrama,  però  mès  grans.  Fà  estornudar,  y  ex- 
cita la  saliva.  Tarmica.  Ptarmica,  ae,  achillea  ptar- 
mica. 

TARO.  rc.  Vent  fret.  Gris.  Aér  frigidus. 

TARONGER,  m.  Arbre  indígeno  del  Assia,  y 
cultivat  en  Espanya.  Es  de  uns  vint  peus  de  al- 
sària,  poblat  de  fullas  de  un  vertherraós,  llustro- 
sas,  duras,  ovaladas,  y  que  persisteixen  en  1'  ar- 
bre durant  1'  ivern;  las  flors  blancas  y  olorosas,  y 
'1  fruyt  comestible  y  sà.  Naranjo,  naranjero.  Ci- 
Ireus  aurantium.  ||  Traficant  de  taronjas.  Naranje- 

TOMO  U. 


ro.  Aureorum  poraorum  venditor.  j]  pi.  Lo  Uoch 
pla'ntat  de  tarongers.  ISaranjal.  Malis  aureis  consi- 
tus  locus. 

TARONGERAR,  m.  TARONGER.  3. 

TARONGERET.  m.  d.  Naranjico,  illo,  ilo. 
Parvus  aurantium  citreus. 

TARONGETA.  f.  d.  Naranjilla,  t(a,  ica.  Mi- 
nutum  malum  aureum. 

TARONGINA.  f.  Planta  de  camas  altas  de  dos 
peus,  quadradas,  fortas,  ramosas;  fullas  oposadas, 
cordiformes,  llargas,  punxagudas,  de  vert  obscur, 
relluentas,  rissadas,  un  poch  vellosas;  flors  blan- 
cas, verticiladas,  petitas,  llabiadas,  rogencas,  olor 
mòlt  agradable,  semblant  al  de  la  llimona  fresca, 
y  un  sabor  aspre  aromàtich.  Es  antiespasmódica, 
antistérica,  y  estimulant.  Toronjil.  Mellissa,  ae, 
mellisophilura,  i. 

TARONJA,  f.  Fruyt  del  taronger  semblant  à 
una  poma  rodona,  mès  ó  ménos  grossa,  verda  al 
principi  y  groga  quant  madura;  la  pell  mès  ó  mé- 
nos fina,  y  conté  en  sòn  teixit  una  quantitat  consi- 
derable essencial;  lo  such  ee  àcit  agradable  quant 
maduras:  las  agras  són  mès  petitas  ab  la  pell  ex- 
terior de  un  groch  verdós  abigarrat,  y  '1  such 
amarch  àcit.  Naranja.  Malum  aureum.  1|  met.  fam. 
Bala  de  artilleria.  Naranja.  Glans  tormentarius. 

TARONJA  DE  LA  XINA.  La  de  qualitat  dolsa.  Naran- 
ja de  la  China  ódulce.  Citrus  sinensis. 

MITJA  TARONJA.  CÚPULA. 

NO  MÜNTIR  Ó  NO  ESCÓRRER  TANT  LA  TARONJA,    QÜE 

AMARGUE  ó  QUEDE  SENSE  SUCH.  fr.  fam.  Eusenya  la 
moderació  y  prudència  ab  que's  déu  procehir  pera 
evitar  las  malas  resultas  de  portar  las  cosas  fins  al 
extrem.  No  se  ha  de  exprimir  tanlo  la  naranja,  que 
amargue  el  zumo.  Cito  rumpes  arcura,  semper  si 
tensum  habueris.  ||  Ensenya  la  moderació  en  las 
pretensions,  pera  no  ferse  molest  ab  las  instàncias. 
No  estrujar  lanlo  la  naranja  que  amargue.  Ne  ins- 
tites  cum  rogaveris. 

TARONJADA.  f.  Cop  de  taronja.  Naranjazo. 
Aurei  pomi  iclus.  \  Conserva  ó  àygua  de  taronja. 
Naranjada.  Aurea  poma  et  saccharo  condita. 

TAROT.  m.  fam.  barret. 

TAROTA.  f.  La  clavilla  que  en  lo  joch  de  billar 
se  dona  als  jugadors  per  saber  qui  comensa  à  tirar 
ó  per  sortejar  los  que  deuhen  anar  de  companys. 
Tarda.  Claviculus  ita  dictus.  H  ter.  Instrument  de 
vent.  Zampona,  pepitana.  Sambuca,  a). 

TARQÜINADA.  f.  Violència  contra  la  honesta 
resistència  de  alguna  dona,  Tarquinada.  Yiolalio 
foeminae  Tarquini  morè. 

TARQUINA.  f.  Vela  trapessoide  mòlt  usaíja  en 
bols  y  llanxas.  Tarquina.  Tarquina,  aï. 

TARRABA8TADA.  f.  Cop  de  àygua  que  cau 
ab  mòlta  forsa.  Turbion.  Nimbus,  i.  |1  tarrabas- 
TALL.  II  met.  Multilut  de  cosas  que  venen  de  repent 
y  plegadas.  Golpe,  venlregada.  Copia,  ae.  ||  Fatali- 
tat ó  desgràcia  ab  pèrdua  de  béns  ó  salut.  Tdrla- 
go.  Jactura,aí.  ||  Xasco  pesat.  Tdrtago.  Gravis  jocus 

81 


6i6 


TAR 


DICCIONARI 


TAR 


TARRABASTALL.  m.  Ruína,  cayguda  ab  es- 
trèpit y  rompiment.  Fracaso,  zaparrazo.  Fra- 
gor,  is. 

TÀRRACH.  m.  Planta  de  flors  aparassoladas  y 
fruyts  en  capsetas  que  contenen  tres  grans  de  la 
mida  dels  del  pebre  negre,  plens  de  una  molsa 
blanca,  y  es  un  purgant  mòlt  actiu.  Tàrlago,  cala- 
pucia  menor.  Ephorbia  latbyris.  ||  llaxó. 

TARRAGONÈS  Y  TARRAGONÍ  ,  NA.  adj. 
Cosa  de  Tarragona,  ciutat  de  Catalunya.  Tarraco- 
nense. Tarraconensis. 

TARRAM.  m.  Lo  só  del  tabal.  Tan.  Timpani 
sonus. 

TARRAT.  m.  TERRAT. 

TARREGADA.  f.  terragada. 

TARRÓ8.  ra.  TERRÓS. 

TÀRSIS  Ó  TAR80.  m.  tartésia. 

TARSO.  m.  anat.  Nom  que's  dóna  à  la  empenya 
6  part  superior  del  peu,  y  à  la  inferior  ü  oposada 
r  anomenan  raelatarso.  Tarso.  Tarsus,  i.  ||  Espècie 
de  marbre  mòlt  dur  y  mòlt  blanch  de  Toscana  y 
altras  paris  de  Itàlia.  Tarso.  Tarsus,  i. 

TARTÉSIA.  f.  Nom  que  donavan  los  antichs  à 
Andalusia,  y  al  Betis  ó  Guadalquivir  que  la  rega. 
Tartésia.  Tarsis,  is. 

TART,DA.  adj.  tardI.  ||  küdo,  tonto.  |  difí- 
cil. II  adv.  Passat  lo  temps  oportú.  Tarde.  Serò. 

TART,  MAL  Y  MAY,  expressious  ab  que's  pondera 
quant  mal  y  fora  de  temps  se  fa,  lo  que  seria  mi- 
llor que  no's  fès.  Tarde,  mal  y  nmca.  Tardè  et_ma- 
lè,  imò  nunquam. 

AL  TART  ócAP  AL  TART.  adv.  Al  férse  de  nit.  Al 
anochecer.  Sub  vesper um. 

i  TART.  m.  adv.  Purament,  pocas  vegadas.  Pu- 
ramente.  Rarò. 

DE  TART  EN  TART.  m.  adv.  Alguna  vegada.  De  tar- 
de en  tarde,  de  cuando  en  cuando.  Interdúm. 

ESTARTYVOLPLÓURER.  loc.  fam.  ab  que  s'exhor- 
ta y  dóna  pressa  à  algú  pera  la  execució  de  alguna 
cosa.  Para  luego  es  tarde.  Perquam  citiüs  seròerit. 

FÉR  TART.  fr.  Haverse  descuydat  en  alguna  cosa, 
passarse  '1  temps  oportú.  Hacerse  tarde,  tarde  pia- 
che.  Tempus  fugere;  serò  sapiunt  phryges. 

MÈs  VAL  TART  QUE  NO  MAY.  ref.  Deuota  que  val 
mès  que's  verifique  alguna  cosa,  encara  que  sia 
tart  que  no  que's  deixe  de  verificar.  Mas  vale  tar- 
de que  nunca,  nunca  tarde  cuando  llega.  Rem  serò 
fieri  quam  nuUo  tempore  praestat.  ||  Dóna  à  entèn- 
drer  que  per  mal  que  sia  esperar  mòlt  temps  algu- 
na cosa,  sempre  es  millor  que  deixaria  de  conse- 
guir.  Mas  vale  ano  tardio,  que  vacio.  Utilior  seris 
quam  nuUis  frugibus  annus. 

TARTAMUDEJAMENT.  m.  Obra  de  tarta- 
mudèjar.  Tartamudeo,  tartamudeamiento.  Balbuties, 
ei;  linguae  haesitatio. 

TARTAMUDEJANT.  p.  a.  Tarlamudeando. 
Balbutiens. 

TOT  TARTAMUDEJANT.  m.  adv.  Ab  mala  pronun- 
ciació. Estropajosamente.  Balbè. 


TARTAMUDEJAR.  v.  a.  Parlar  ab  dificultat 
per  algun  defecte  de  la  llengua.  Tartamudear,  tar- 
tajear,  rozarse.  Balbutio,  is. 

TARTAMÜTjDA.  adj.  Qui  tartamudeja.  Tar- 
tamudo,  tartajoso,  balbuciente,  estropajoso.  Blae- 
sus. 

TARTANA,  f.  Carruatge  de  dos  rodas  ab  as- 
sienlos  als  costats,  y  cubert.  Calesa,  tartana.  Ve- 
hiculum,  i.  I  nàut.  Embarcació  menor  de  vela  lla- 
tina ab  un  sol  arbre  perpendicular  à  la  quilla  en 
són  centro,  y  mòlt  usada  en  la  matricula  de  Sevi- 
lla pera  la  navegació  de  cabotatge,  y  en  lo  Medi- 
terrani pel  tràfech  y  pesca.  També  ni  ha  ab  rems. 
Tartana.  Scapha,  ae.  ||  Nom  de  un  dels  filats  de 
quinta  classe.  Tartana.  Retis  quintae  classis. 

TARTANER.  m.  Qui  mena  *1  carruatge  dit  tar- 
tana. Calesero.  Rhedarius,  ii. 

TARTANYA.  m.  ter.  papaterra. 

TARTÀREO,  A.  adj.  poét.  Infernal.  Tartdreo. 
Tartareus. 

TARTÀRICH.  adj.  Se  diu  de  un  àcit  sólit, 
blanch,  crisiallisat  en  prismas,  inalterable  en  1' 
ayre  quantes  pur,  transparent,  brillant  y  soluble 
en  1'  àygua  de  sabor  àcit  agradable.  Embermelleix 
fortament  la  tintura  de  tornasol,  etc.  y  tirat  à  las 
brasas  despedeix  olor  de  caramelo.  Tartàrico.  Aci- 
dum  tartaricum. 

TÀRTARO,  A.  adj.  Cosade  Tarlària.  Tàrtaro. 
Tartarius.  jj  m.  poét.  Lo  mateix  que  infern.  Tàrta- 
ro. Tàrtara,  orum.  ||  tartra. 

TARTARISAR.  V.  a.  quím.  Purificar  ab  la  sal 
de  tarlrà.  Tartarizar.  Trigonis  purificari. 

TARTÀS.  m.  p.u.  y 

TARTRÀ.  m.  Matèria  térrea  y  salina,  quedes- 
prenentse  del  vi  en  la  fermentació  del  most,  forma 
com  una  crosta  que  s'  agafa  als  costals  y  fondos  de 
las  bòtas.  Tàrtaro.  Tarlarus,  i.  [|  mel.  Porqueria 
que's  fà  en  los  panyos  y  en  los  sombreros  per  causa 
de  la  suor.  Mugre.  Pinguedo,  inis.  |  Lo  que  ab  1' 
us  solen  descubrirlos  panyos,  sombreros  y  altras 
cosas.  Sain.  Sordes,  ium. 

TARTRANYA.  f.  ter.  papaterra. 

TARTRES.  m.  pi.  Escitas.  Tàrlaros.  Tartari, 
orum. 

TARUGA.  f.  Espècie  de  ovella  que's  cria  en  las 
índias;  algunsdiuhen  que  es  major  que  una  cabra, 
y  altres  que  es  espècie  de  cervo.  Taruga.  Ovispar- 
va  indica. 

TARUGO.  m.  CLAVILLA.  1.  Ij  En  la  punta  de  la 
llansa  del  cotxo,  espècie  de  tascó  ó  forma  equiva- 
lent, ahonl  s'  asseguran  las  corretjas  pera  recular 
quant  convé.  Cejadero.  Retinaculum,  i. 

TARUMBA.  m.  Bulliciós  ,  atolondrat.  Tolon- 
dron.  Inconsultus. 

ANAR  k   TARUMBA  ó  FÉR  TARUMBA.  fr.  Fér  bulla. 

Retozar.  í  ascivio,  is. 

FÉR  TORNAR  i  ALGÚ  TARUMRA.  fr.  fam,  Molestar, 
abrumar  à  algú.  Yoker  d  una  tarumba  ó  loco.  Ali- 
cui  molèstia  crearé. 


TAS 


CATALÀ. 


TAT 


en 


I 


I 


I 


.  Veu  femenina  del  plural  del  pronom  ton. 
Tus.  TuaB. 

TASCA.  f.  Porció  de  matèria  que  se  senyala 
diàriament,  ó  també  qualsevol  Iraball  ú  obra  que 
s'  ha  de  conclóurer  en  temps  determinat.  Tarea. 
Pensum,  i.  |  En  temps  del  feudalisme  cert  dret  del 
senyor.  Tasca.  Pensum,  i.  [j  Ona  de  àygua.  Ola. 
ünda,  ae.  ||  Cens  de  la  onzena  part  en  fruyts  des- 
près de  pagat  lo  delme.  Tasca  oncena.  Yectigal. 

i  TASCA.  m.  adv.  À  preuket. 

DONAR  TASCA.  fr.  Senyalar  la  feyna  que's  déu  fér 
en  temps  determinat.  Dariareas,poner,semlarta- 
reas,  alarear.  Pensa  imperaré. 

pÉNDRER  TASCA  ói  TASCA,  fr.  Empéndrer  una  fey- 
na que's  déu  fér  en  temps  determinat.  Tomar  ta- 
rea. Aliquid  faciendum  suscipere. 

TASCÓ.  m.  Tros  de  carn  regularment  salada. 
Tasajo.  €arnis  salitae  frustrum. 

FÉR  TAScos  DE  LA  CARN  ,  PEIX  ,  etc.  Alasajar.  In 
frustra  dividere. 

TASCÓ.  m.  Pessade  fusta  ó  ferro  de  cinch  su- 
perfícies planas,  que  termina  en  tall  pera  dividir 
cossos  sólits,  ó  pera  ajustar  y  apretar  altres.  Cuíia 
y  pescuiio  ópezcuiio.  lo  que's  posa  entre'I  dental  y 
la  rella  de  la  arada.  Cuneus,  ei. 

FÉR  PÉRDRER  LO  TASCÓ  ó  'ls  TASCONS,  fr.  fam.  Fér 
pérdrer  lo  seny.  Desalinar.  Yehemenler  commo- 
vere. 

PÉRDRER  lo  tascó  Ó  'lS  TASCONS,  fr.  fam.  PÉRDRER 

la  xaveta. 

TASCONAR.  V.  a.  Posar  tascons  pera  manegar 
eynas  ó  assegurar  alguna  cosa.  Alarugar.  Cuneis 
firmaré.  ||  Ficar  tascons  en  la  fusta  pera  féndrerlà 
à  cops  de  massa.  Acuiiar.  Cuneos  adigere.  ||  Tapar 
bè  'ls  forats,  junturas  y  esquerdas  de  las  bòtas, 
cossis,  etc.  Atarugar.  Obturo,  as. 

TASCONI.  m.  Fanch  fét  de  terra  semblant  à  la 
argila  ó  greda,  del  qual  se  fan  los  gresols,  pera 
purificar  los  melalls.  Talque.  Tasconium,  ii. 

TÀ8MIA.  f.  La  porció  degrans  que  toca  à  cada 
hu  dels  que's  reparteixen  lo  delme,  ó  la  que  paga 
cada  llaurador.  Tazmia.  Statuta  decimarum  por- 
tio. 

TASQUERA.  f.  Amagatall,  lloch  ocult.  Guari- 
da,  manida.  Mansió,  nis.  ||  Camí  escusat,  dressera, 
viaix,  etc.  Alajo.  Compendiaria  via.  ||  Yolcador, 
pantano  ó  lloch  perillós  de  passar.  Atascadero.  Coe- 
hosus  locus.  I  Destorb,  embaràs.  Atascadero.  Im- 
pedimenlum,  i. 

SABER  LAS  TASQUERAs.  f.  uiet.  Saber  los  conduc- 
los  pera  conseguir  lo  que's  pretén;  y  també  sér 
mòlt  entrant  de  alguna  part.  Saber  todos  los  rinco- 
nes.  Media  percallere.  [)  Tenir  mòlt  conegut  un  ter- 
reno,  país,  etc,  per  haverlo  seguit  ó  havér  estat 
mòHas  vegadas  en  ell.  Tener  medido  d  palmos  ó  à 
dedos.  Locorum  prudens. 

TASSA.  f.  Yas  pera  béurer,  que's  fa  de  dife- 
rentas  malérias  y  formas.  Taza.  Patera,  ae.  ||  Ter- 
me, mesura,  límit,  modo,  regla.  Tasa.  Modus,  i.  | 


Preu  determinat  de  las  mercaderias.  Tasa.  Taxa- 
tio,  nis.  []  L'  apreci  que's  fa  dels  mobles  y  alhajas. 
Tasa,  tasacion.  Taxatio,  nis.  [|  Mesura  de  vidre 
dels  antichs  romans.  Ciato.  Cyathus,  i.  ||  escude- 
lla. II  La  de  broch  pera  donar  caldo  als  malalts. 
Pistero.  Scaphium,  i. 

tassa  de  JUHED.  orella  DE  MONJO. 

AB  TASSA.  m.  adv.  Ab  mida.  Por  ó  con  mediL•. 
tasadamente.  Moderatè,  parcè. 

BÉüRER  AB  AQUEIXA  TASSA.  fr.  Teuir  vanas  espe- 
ransas.  Tener  vanas  esperanzas.  Inani  spe  pacis- 
ci. 

POSAR  TASSA,  MODO  ó  TERME.  fr.  Poncr  fin.  Termi- 
naré. 

SEMPRE  HO  HATLNGUT,   DEIXAR  LA  TASSA  DESPRÈS  DE 

HAVÉR  BEGUT.  ref.  coutra  aquells  que  desprecian 
las  cosas,  quant  ja  estan  satisfets.  Viéneme  el  mal 
que  me  suele  venir,  que  despues  de  harlo  me  suelo 
dormir.  Morbus  adest  solitus,  saturos,  sopor  occu- 
pat  artus. 

SENS  TASSA.  m.  adv.  Sens  mida.  Sin  tasa,  sin 
medida.  Sine  modo,  prseter  modum. 

TASSADA.  f.  Lo  vi  ó  àygua  que  cab  de  una 
vegada  en  la  tassa.  Taza.  Quod  poculum  capit. 

i  TASSADAS.  m.  adv.  A  tassa  plena.  A  taza  llena. 
Plenis  poculis. 

TASSAS8A.  f.  aum.  Tazon.  Cràter  amplus. 

TASSACIÓ.  f.  TASSA.  4. 

TA8SETA.  f.  d.  Tacica,  ita.  Sutula,  ae. 

TAST.  m.  Gust,  la  acció  de  tastar  ó  gustar. 
Gustadura,  cata.  Degustatio,  nis.  [|  La  petita  por- 
ció de  menjar  ó  béurer  pera  probar  si  està  à  punt. 
S' usa  mòlt  parlant  de  botifarras.  Prueba,  cala, 
salva.  Delibatio,  nis.  ||  Lo  trosset  que's  talla  del 
meló  ó  altra  fruyta  pera  probarla.  Cala.  Delibatio- 
nis  causa  frustrum. 

i  TAST.  m.  adv.  A  proba.  A  prueba.  Ad  proba- 
tionem. 

TASTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  tasta.  Praegusta- 
tor,  is. 

TASTADOR  DE  VINS.  Qui  tasla  '1  vi  pera  informar 
de  sa  qualitat.  Calavinos.  Delibator,  is. 

TASTALASCH.  m.  Joch  de  agullas  que's  fa 
ab  lo  dit  fins  que  queden  encreuhadas.  Alfileres. 
Acuum  ludus. 

TA8TAMENT.  m.  TAST. 

TASTANA.  f.  la  fulla  ó  pellofa  que  fà  '1  sagonet. 
Tastarà,  hoja.  Furfur,  is. 

TASTAOLLETAS.  m.  fam.  Motiu  de  la  perso- 
na que  empren  mòltas  cosas,  y  no's  fixa  en  ningu- 
na.  Catacaldos.  Pluris  intentus  minor  ad  singula 
sensus. 

TASTAR.  V.  n.  Probar  alguna  cosa,  pera  infor- 
marse  del  gust.  Catar,  probar,  gustar,  y  calar  dit 
dels  melons,  fruytas,  etc.  Degusto,  delibo,  as.  || 
ENCETAR.  II  met.  Examinar,  tantejar.  Gustar,  pro- 
bar. Examino,  as.  I  met.  Experimentar.  Gustar. 
Periclitor,  aris. 

TAT.  m.  La  acció  de  aguaylar.  Acecho,  acecho- 


64S  TAU  DICCIONARI 

na.  Speculalio,  nis.  |1  Yeu  pera  alegrar  als  nens. 
Pape,  tale.  Pueris  palpalio. 

FÉR  TATS.  fr.  Mirar,  observar  ab  cuydado  alguna 
cosa,  procurant  no  ser  vist,  Alisbar,  acechar,  ha- 
cer  la  acechona.  Speculari. 

TATÀ.  Yeu  que  usan  las  crialuras  pera  signifi- 
car la  mula,  caball,  etc.  Talà.  Jumentum,  i. 

TATO.  (fér  lo)  fr.  fér  la  aleta.  2. 

TATXA.  f.  Falta,  defecte,  vici.  Tacha,  man- 
cha,  nota.  Macula,  ae.  ||  Senyal,  Uunar.  Tacha.  Nae- 
vus,  i.  U  Espècie  de  clau  petit  que  té  la  cabota 
mòlt  grossa,  y  serveix  pera  talxonar  las  cadiras, 
bahuls,  sabatas,  etc.  Tacha,  lachon.  Claviculus,  i. 
[|  Clau  que  té  la  cabota  grossa,  daurada  ó  plateja- 
da, per  adorno  dels  bahuls,  etc.  Bollon,  calamoa. 
Orbiculato  capite  clavus.  I  La  de  fusta  ó  de  canya 
ab  que  'Is  sabaters  asseguran  los  tacons  ó  solas  de 
las  sabatas.  Eslaquilla.  Ligneus  clavus.  ||  tassa  2. 
y  3.  11  TALL,  TRIBUT,  PAGAMENT.  ||  Tribut  subsidiari. 
Talla.  Tributum  subsidiarium.  í|  Espècie  de  tribut 
que  's  dóna  al  senyor  en  alguna  urgència.  Talla. 
Designatum  vectigal.  U  tast.  2. 

TATXA  DE  SOLAÓDE  SABATER.  BROCA.  iO. 

TATXACIÓ.  f.  TASSA.  4. 

TATXADO.  m.  Lo  punt  pera  apéndrer  de  sen- 
yalar. Dechado.  Specimen,  inis. 

TATXADOR.  m.  Llom  ó  Uetrero  de  algun  lli- 
bre. Tachon.  Umbiculus,  i,  ||  clívia. 

TATXAMENT.  m.  TASSA.  2. 

TATXAR.  V.  a.  Fixar  lo  preu  de  las  mercade- 
rias.  Tasar.  Pretium  figere.  ||  Senyalar  lo  que  cada 
hu  mereix  per  sòn  traball.  Tasar.  Opus  vel  laborem 
pretio  aislimare.  ||  Posar  método,  regla  ó  mesura 
pera  que  no  s'  excedesca  en  qualsevol  matèria, 
com:  TATXAR,  Tasar.  Modum  ponere.  I  Reduhir  lo 
que  hi  ha  obligació  de  donar,  apocarho  ab  mesqui- 
neria.  Tasar.  Restringo,  is.  |1  Dit  del  fruyt.  tas- 
tar. 1.  [|  Avaluar  las  alhajas.  Tasar.  iEstimo,  as. 
II  Censurar,  posar  faltas  ó  tatxas,  Tachar.  Taxo, 
as.  I  met.  Culpar,  repéndrer,  notar.  Tachar.  Yi- 
tium  alicui  objicere.  |1  Esborrar  lo  escrit.  Cance- 
lar,  tachar.  Oblitero,  as. 

TATXAT,  DA.  p.  p.  Tasado,  eslimado.  Msú- 
laalus.  11  Díl  del  meló,  etc.  Calado.  Deguslatus. 

TATXETA.  f.  d.  Tachuela.  Glavulus  umbella- 
tus. 

TATXONAR.  v.  a.  Guarnir  de  ó  clavar  tatxas. 
Tachonar.  Umbellatis  clavis  distinguere.  (1  Tasco- 
nar,  clavar  los  sabaters  tatxas  de  fusta  ó  canya. 
Estaquillar.  Ligneis  clavis  afiigere.  ||  met.  atatxü- 
Nab. 

TAü.  m.  La  creu  que  porlan  al  pit  y  capa  'Is 
comendadors  de  sant  Anton  Abat,  y  'Is  familiars 
del  orde  de  sant  Joan.  Tao,  tau.  Insigne,  is.  H  La 
19  lletra  del  abecedari  grech  que  equival  à  nostra 
T.  Tau,  taf.  \\  Nom  de  una  lletra  hebrea.  Tau.  Tau. 

U  TALP. 
TAÜ,  TAU.   exp.  AIXÍ,  AIXÍ. 

TAUJÀ.  m.  Se  diu  de  la  persona  inculta,  rús- 


TAÜ 

tica.  Paleto,  bozal,  patan,  bahazorro,  palurdo,  zo- 
penco,  tocho.  Idiota,  ae. 

TAUJÍA.  f.  Traball  en  ferro  ó  fusta.  Taujia. 
Tauxia,  ae. 

TAULA.  f.  Pessa  de  fusta  llarga,  prima  y  pla- 
na. Tahla.  Tabula,  ae,  pinax,  cis.  1|  Moble  de  fusta 
compost  de  una  ó  més  pols  llisas,  sobre  petges, 
que  serveix  pera  posar  sobre  ella  la  vianda,  pera 
escríurer  y  altres  usos.  Mesa.  Mensa,  ai,  abacus, 
i.  II  La  vianda  que  's  posa  sobre  la  taula.  Mesa.  üa- 
pes,  um.  y  La  part  en  que  està  la  carn  pera  vén- 
drerla  à  la  menuda.  Tabla.  Macellum,  i.  H  Post 
que  posada  de  pla,  y  tirada  per  caballeria,  serveix 
pera  aplanar  la  terra  sembrada.  Rastra,  atablade- 
ra,  narria,  nierra.  Raslrum,  i.  1|  índice  de  las  ma- 
térias  ó  punts  que  conté  un  llibre.  índice,  tabla. 
Elenchus,  i,  index,  icis.  H  Llista  de  cosas  posadas 
per  orde.  Tabla.  Syllabus,  i.  |  La  casa  ahont  se  re- 
gislran  las  mercaderias  en  los  llochs  en  que  no  hi 
ha  aduana.  Tabla.  Telonium,  ii.  H  Ranch  ó  casa  del 
diner  de  la  ciutat.  Tabla.  Civi,tatis  aerarium.  U  En 
los  tribunals  la  mesa  en  que  despatxan  los  minis- 
tres. Tabla,  mesa  de  iribunales.  Senatoria  mensa. 

11  Post  ó  llibre  ahont  s' escriuhen  per  llista  'Is  noms 
dels  esludians,  confrares,  etc.  Tabla.  Calhalogus, 
i.  II  La  descripció  que  's  fa  de  alguna  part  de 
aquesta  ó  la  altra  ciència,  art,  etc.  en  una  ó  mès 
fullas,  pera  mès  fàcil  recurs  ó  alívio  de  la  imagi- 
nació ó  memòria;  així  dihem:  taulas  de  anato- 
mia, etc.  Tabla.  Laterculum,  i,  synopsis,  is.  U  Se 
diu  de  qualsevol  matèria  tersa  y  llisa,  en  que's 
poden  formar  caràcters  ab  lo  burí,  etc.  Tabla.  ?in- 
teus,  ei.  I  Entre  hortetans  capsada,  cada  part  de 
una  divisió  major  en  que  's  divideix  una  pessa  de 
terra.  Tabla,  tablar.  Àrea,  ae.  |1  Qualsevol  part  pe- 
tita de  una  embarcació  destruïda.  Tabla.  Naufraga 
tabula.  11  Pintura  feta  en  una  post  ó  pedra.  Tabla. 
Tabula,  ae.  H  En  la  perspectiva,  superfície  transpa- 
rent col•locada  entre  la  vista  y  1'  objecte.  Tabla. 
Opticum  planum.  H  En  las  parróquias  post  en  que 
se  senyala  l' orde  de  las  missas  del  dia.  Cuadrante. 
Tabella  in  qua  missarum  ordo  adscribitur.  U  arit. 
NOMBRA.  II  Se  diu  del  sembrat  mòlt  igual  y  hermós. 
Tabla.  Mappa,  ae.  H  tarifa.  H  pastador.  I  taulell. 

11  Pessa  de  fusta  quadrada  pera  jugar  à  damas, 
etc.  Tablero.  Alveus  lusorius.  H  tauló.  |1  pi.  Lo 
taulat  en  que  representan  los  comediants.  Tablas. 
Proscenium,  ii.  i  Entre  corretgers  instrument  de 
fusta  de  cosa  de  quatre  ó  cinch  pams,  que  de  mitj 
en  amunt  forma  com  uns  molls  pera  tenir  subjecta 
la  pell  que  han  de  cusir.  Tablas.  Forcipes  lignei 
ad  corium  assuendum.  ||  En  lo  joch  de  damas  es  1' 
estat  en  que  ningú  pót  guanyar.  Tablas.  Indefinita 
utrique  victorià  in  latrunculorom  ludo.  B  En  l' aje- 
drés  quant  no  s  pót  passar  sens  exposar  lo  rey  à 
que  li  donen  mate.  Tabla.  Regie  occlusio.  1|  En  la 
astronomia  y  trigonometria,  etc.  computos  ó  càl- 
culs dels  moviments  dels  planetas,  ànguls,  etc, 
Tablas.  Tabulaj  calculatoriae. 


H 


TAÜ 


DE    ACORDAR,  ant.  TAULA  DE  GAMBI. 

TAULA  DE  GAMBI.  BancH  de  comerciant.  Sabia, 
mesa  de  cambios,  banco  de  comercio.  Telonium,  ii. 

TAULA  DE  catalí.  La  eo  que  hi  ha  abundància  de 
bona  vianda.  Mesa  catalana,  rica  ó  esplèndida.  Da- 
pes  lautaï. 

TAULA  DE  GEBEs.  Llibre  en  que  aquest  filosop  le- 
bà  escrigué  com  en  un  índice  las  reglas  de  moral. 
Sabia  de  Cebes.  Cebetis  pinax. 

TAULA  DE  DEPósiT.  Depósit  públich  ahonl  assegu- 
ran  los  particulars  sòn  diner  per  un  módich  inte- 
rès. Sabia  numularia.  Numniularia  tabula. 

TAULA  DE  ESTAT.  Lo  menjar  que  's  dóna  al  palà- 
cio  del  rey  als  caballers  y  demés  empleats  al  ser- 
vey  de  las  personas  reals.  Mesa  de  estado.  Regis 
convivium. 

TAULA  DEESTisoRA.  La  que  té  'Is  petges  encreu- 
hats.  Mesa  de  tijera.  Crucigera  mensa. 

TAULA  DE  JOGH.  La  casa  ahont  se  reuneixen  à 
jugar  alguns.  Sabia  de  juego,  garita.  Aleatòria 
mensa. 

TAULA  DELS  COMUNS  DEPÓSITS.  TAULA  DE  DEPÓSIT. 

TAULA  DE  MAIG.  La  que  es  escassa  de  pa.  Mesa  ga- 
llega ó  degallegos.  Mensa  inops  panis. 

TAULA  DE  NEU.  La  botiga  ahont  s'  en  ven.  Neve- 
ria.  Ni  val  is  taberna. 

TAULA  DE  PA,  LLESCA. 

TAULA  DE  PRETOR.  Aquella  en  que  cada  pretor 
escribia  sos  edictes,  accions,  fórmulas  de  ella,  y 
altras  cosas  pertanyents  al  foro.  Sabia  de  pretor. 
Prsetoris  alveum. 

TAULA  FRANCA  ú  OBERTA,  Aquclla  eu  que  's  dóna 
menjar  à  tots  quants  arriban,  sens  distincció  de 
personas.  Mesa  franca.  Omnibuspervia  mensa. 

TAULA  MESA,  loc.  ant.  Taula  parada. ilíesa  ^jwesío. 
Para  ta  mensa. 

TAULA  PRIMERA.  La  primera  passada  de  vianda. 
Primer  cubierto  ó  plató.  Prima  mensa,  caput  coense. 

TAULA  RODONA.  La  en  que  no's  guardan  etiquetas. 
ni  preferència  ó  diferència  en  los  assientos.  Mesa 
redonda.  Mensa  rotunda. 

TAULA  SEGONA.  Scgoua  posada ,  las  principals 
viandas  que's  trauhen  cuylas  y  de  substància.  Se- 
gundo  cubierto  ò  plató.  Mensa  secunda. 

TAULA  DE  TORRAT,  exp.  mct,  Sc  diu  de  las  perso- 
nas y  comunment  de  las  donas  que  assisteixen  à 
lotas  las  festas  y  funcions,  encara  que  sian  de  par- 
ticulars. No  hay  boda  sin  dona  toda;andorrero.  Ubi 
convivium  paratur,  ibi  est. 

TAULA  TERCERA,  POSTRES. 

TAULA  TRAVESSA  ó  TRAVESSERA.  La  quB  hi  ha  al 
cap  damunt  del  refetó,  ó  la  de  preferència  en  al- 
gunasjuntas.  Mesa  traviesa.  Transversa  mensa. 

TAULAs  DE  LA  LLEY  ó  DE  MOYsÉs,  Las  pedras  cn 
que  eslava  escrita  la  lley  del  decàlogo,  que  entregà 
Dèu  à  Moysès  en  la  montanya  Sinaí.  lablas  de  la 
ley.  Tabulae  legis. 

TAULES  JUNTES  DE  REGLA  DE  GABALLERS  SALVATGES. 


CATALÀ  TAÜ  649 

desafiaments  entre  caballers  salvatges.  Tablas  de 
caballeros  salvajes,  Arramine  bellum  seu  duellum. 

A  LA  TAULA  Y  AL  LLIT  LO  PRIMER  CRIT.  ref.  DCílOla 

lo  que  complau  à  algú  quant  lo  cridan  pera  menjar. 
Santa  palabra.  Oplimè  dictum. 

ALSARSE  DE  TAULA,  fr.  Relirarsc  de  ella  desprès 
de  haver  menjat.  Levaniarse  de  la  mesa.  E  mensa 
exurgere. 

AQUESTA  TAULA  TÉ  TAL  VENTURA,  QUE  QUI  NO  HI  ES 
NO  HI  FA  fretura;  Y  A  LA  TAULA  DEN  BERNAT  QUI  NO 

HI  ES,  NO  HI  ES  CONTAT,  ref.  Deuola  que  enire  mòlts 
que  tenen  interès  en  alguna  cosa,  sól  quedar  per- 
judicat lo  qui  no  està  present.  Quien  no  parece,  pe- 
rece.  Absentis  nulla  est  habenda  ratio, 

A  TAULA  MESA  Y  LLIT  FÉT.  m.  adv.  Scnse  Iraball, 
gasto  ni  cuydado.  À  mesa  puesla.  Mensa  parata,  sine 
dispendio. 

BONA  TAULA.  TAULA  DE  CATALÀ. 

GUBRiR  LA  TAULA.  fr.  Posar  per  orde  en  ella  las 
viandas  que  se  serveixen.  Cubrir  la  mesa.  Cibos 
ministrare. 

DESPARAR  ó  PLEGAR  LA  TAULA,  fr.  Tràuremc  las  es- 
toballas,  etc,  desprès  de  haver  menjat.  Alzar,  le- 
vantar  la  mesa.  Mensam  eximere. 

DONAR  TAULA  FRANCA  A  ALGÚ.  fr,  Franqucjarli  '1 
menjar,  tenirlo  convidat  freqüentment.  Dar  mesa  ó 
la  mesa  d  alguno.  Alimenta  alicui  ministrare. 

FER  ó  QUEDAR  TAULAS.  fr.  No  dcclararsc  per  un 
costat  ni  per  altre  '1  triunfo,  plet,  etc,  y  es  frase 
mòlt  usada  en  lo  joch  de  damas.  Hacer  tablas.  Vic- 
toria utrinque  indefinitè  manere. 

FÉR  TAULAS  EN  LA  TERRA.  fr.  Dividiria  en  taulas. 
Tablear.  In  areas  terras  distribuere. 

LA  TAULA  Y  'l  BON  MARIT  EN  LA  CARA  's  PORTA  ES- 
CRIT, ref.  Dóna  à  entèndrer  que  en  lo  bon  port  de 
la  dona  's  coneix  la  estimació  que  fà  de  ella  són 
marit.  A  la  mugcr  y  d  la  vina,  el  hombre  la  hace 
garrida.  Hominis  traclatio  conjugis  infacie  consig- 
natur. 

NI  TAULA  SENSE  PA,   NI   EXÈRCIT  SENSE  CAPITÍ.   rcf. 

Denota  que  no's  pót  prescindir  de  lo  principal.  Ni 
mesa  sin  pan,  ni  ejército  sin  capitan.  Mensa  sibi  pa- 
nem  ductorem  postulat  agmen. 

PAGAR  TAULA.  Douar  fiausa  de  tenir  taula.  Saslis- 
dare  ad  telonium  habendum. 

PAR  Ó  APAR  QUE  SIA  TAULA  DE  BARCELONA.  PCf.  aut. 

Alaba  la  magnificència  y  abundància  dels  convits 
dels  barcelonesos.  La  malícia  1'  aplicà  en  sentit 
contrari.  Parece  mesa  de  Barcelona,  ó  eso  son  oiras 
bodas  de  Camacho.  Lautae  dapes  sunt  eíB. 

PARAR  TAULA.  loc.  ant.  Abrir  alistamiento,  plantar 
bandera  de  engianc/ie.Catalogusmilitiae  nomen  dando 

POSAR  TAULA  PER  TANTAS  GALERAS.  loC.  ant.  nàut. 

Abrir  alistamiento  para  tantas  galeras.  Censeo,  etc. 
PARAR  ó  POSAR  TAULA,  fr.  Posarla  à  punt  pera 
menjar.  Paner  la  mesa.  Mensam  sternere. 

QUI  CANTA  A  LA  TAULA  Y  XIULA  AL  LLIT  NO  TÉ  'l 

SENY  cüMPLiT.  ref.  Denota  que  es  falta  de  urbani- 


Xaulasjuntas  ahont  se  decidian  las  qüestions  per  I  tat  y  criansa 'I  cantar  y  xiular  en  dilas  ocasions 


650 


TAU 


DICCIONARI 


TE 


El  seso  derecho,  cantar  en  la  mesa,  y  bailar  en  el  le- 
cho;  quien  come  y  canta,  de  locura  se  levanta.  Ca- 
nens  inter  dapes  insiciae  documentura. 

SKGONA  TAULA.  La  que  per  menor  prea  's  posa  en 
los  hostals  y  posadas,  pera  que  menjen  los  criats, 
composta  regularment  de  las  sobras  dels  amos.  Me- 
dia  mesa,  segunda  mesa.  Inferior  mensa. 

SENTARSE  À  LA  TAULA.  fr.  Arrímarse  à  ella  pera 
menjar.  Sentarse  à  la  mesa.  Mensam  inire;  ad  men- 
sa m  accubare. 

SENTARSE  Ó  TROBAR  LA    TAULA   PARADA,   fr.  Menjar 

à  expensas  de  altre.  Sentarse  d  la  mesa.  Aliena  vi- 
vire  quadra. 

sÉR  DE  LA  TAULA  TRAVESSERA,  fr.  met.  Sér  dels 
principals  en  alguna  cosa.  Ser  de  la  mesa  traviesa. 
Transversa  mensa  assidere. 

SOLDAT  DE  TAULA.  ant.  Soldat  voluntari,  no  vas- 
sall. Volunlario,  mercenària.  Mercenarius  miles. 

TAULADA.  f.  Lo  concurs  de  assistens  en  una 
taula.  Mesa  llena.  Mensa  plena. 

TAULADET.  m.  d.  Tabladillo.  Exiguum  tabu- 
latum. 

TAUL APLOM.  m.  plomada. 

TAULAT,  m.  ant.  taula.  26.  I  Erapostissat, 
sostre  ó  guarniment  de  pots.  Tablado.  Tabulatum, 
i.  II  TAULA.  14.  II  ant.  Lo  del  joch  de  caballeria.  Ta- 
blado. 

tirar  i  TAULAT.  Fcsta  de  caballeria.  Lanzarà  ta- 
blado. 

TRER  A  TAULAT.  loC.  ant.  TIRAR  k  TAULAT. 
TAULEJAR.  V.  a.  FÉR  TAULAS  EN  LA  TERRA. 

TAULELL,  m.  OBRADOR.  U  La  taula  que  tenen 
los  botiguers,  elc,  sobre  la  que  amostran  lo  gene- 
ro. Mostrador,  tablero.  Abacus,  i.  |1  taula.  21.  || 

POST.  4.   I  TAULA  DE  JOCH. 

TAULER,  m.  Lo  qui  en  los  pobles  ahont  no  hi 
ha  aduana  cobra  'Is  drets  reals.  Tablajero,  alcaba- 
lero.  Telonarius,  ii.  ||  taula  de  joch. 

TAULETA,  f.  d.  Mesilla,  tablica,  illa,  ita.  Ta- 
bella,  se.  ||  Llibret  ó  llibreta  de  memòria  en  que's 
pót  esborrar  1'  escrit.   Tableta.  Palimpsestus,  i.  || 
Droga,  espècie  de  pasta  de  ous  y  sucre  en  forma 
de  taula,  Tableta.  Lamella,  ae.  H  credensa.  < . 

TAULÓ.  m.  RETAULÓ.  II  CATALOCH.  U  Post  mès  do- 
ble que  las  regulars.  Tablon.  Tabula  grandior. 

TAULONET.  m.  d.  Tabloncillo.  Tabula,  ae. 

TAUMATURGO.  m.  Subjecte  admirable  en 
sas  obras,  autor  de  cosas  prodigiosas,  Taumaturgo. 
Mirabilia  exequens, 

TAUPA.  f.  TALPA. 
TAUPERA.  f.  TALPERA. 

TAURIL.  adj.  Lo  pertanyent  al  toro.  Taurino. 
Taurinus. 

TAURÍLIA8.  f.pl.Festas  que  celebravan  los  ro- 
mans als  déus  infernals.  Taurilias.  Taurilia,  orum. 

TAUR.  m.  ant.  toro. 

TAURÓ.  m.  astron.  Segon  signe  del  zodíacb,  en 
lo  qual  entra  '1  sol  al  20  de  Abril.  Tauró.  Tau- 
rus,  i. 


TAUROCATÀP8IAS.  f.  pi .  Combat  de  toros. 
Taurocalapsias.  Taurocatapsya,  ae. 

TAUROFAGO.  m.  Menjador,  devorador  de  to- 
ros. Taurófago.  Taurophagus,  i. 

TAUROMÀQUIA,  f.  L'  art  de  torejar  y  ma- 
tar los  toros.  Tauromàquia.  Tauromàquia,  ae. 

TAUTOGRAMA.  m.  Poema  en  que  tots  los 
versos  comensan  ab  una  lletra.  Tautograma.  Tau- 
togramma,  tis. 

TAUTOLOGIA,  f.  Circunlocució,  repetició  vi- 
ciosa. Tautologia.  Inanis  repetitio. 

TAUTOLÓGICH,  CA.  adj.  Cosa  de  tautologia. 
Tautológico.  Tautologicus. 

TAUTOMETRIA.  f.  poét.  Repetició  exacta  de 
las  mateixas  medidas.  Tautometria.  Tautorae- 
tria,  ae. 

TA  VA.  f.  TABA.  1.  II  TABA. 

TA  VEGA.  f.  ant.  presó. 

TA  VELLA.  f.  La  vayna  ahont  los  llegums  tenen 
lo  gra.  Vaina.  Siliqua,  ae,  folliculus,  i.  ||  Doblech 
en  la  roba.  Pliegue.  Plicatura,  ae. 

TAVELLAR.  V.  a.  Formar  tavella  'Is  llegums. 
Echar  hollejo  ó  siliquia  ò  vaina.  Siliquor,  aris. 

TAVELLETA.  f.  d.  Vainilla,  hollejuelo,  holle- 
jico,  illo,  ito.  Silicula,  ae. 

TAVERNA,  f.  y  derivats,  taberna. 

TAXAR.  V.  a.  TASSAR. 

TAXATIU,  VA.  adj.  Lo  que  limita  ó  reduheix 
à  determinadas  circunstàncias.  Taxativo.  Praefi- 
niens,  taxativus. 

TAXATIVAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  limi- 
tat ó  taxatiu.  Taxativamente.  Praeíinitè. 

TAYAR  Y  TAYLAR.  V.  a.  TALLAR. 

TAYLAMENT.  m.  ant.  Obra  de  tallar.  Corta- 
dura.  Sectio,  nis. 

TAYMADAMENT.  adv.  m.  Astutament.  Be~ 
llacamente.  Yersutè. 

TAYMARIA.  f.  Astúcia,  dolenteria.  Bellaque- 
rla,  taimonia.  Versutia,  ae. 

TAYMAT,  DA.  adj.  Astut,  dolent.  Redomado, 
taimado.  Yersutus. 

TAYNA.  f.  fam.  ALEGRIA. 

estar  de  TAYNA.  fr.  ESTAR  TREMPAT,  ALEGRE. 

TÀYNER.  V.  n.  ant.  pertànyer. 
TE. 

TE.  Cas  oblíquo  del  pronom  tó,  com:  ja  te  en- 
tench.  Te.  Te. 

TÉ.  m.  Arbust  originari  de  la  índia  y  del  Japó; 
fa  las  flors  blancas  y  pàlidas;  lo  fruyt  rodó,  y  con- 
té unas  llavors  que  tiran  à  rojas;  la  arrel  fibrosa; 
las  fullas,  que  es  lo  que  aquí  coneixem,  són  de 
una  ó  dos  polzadas  de  longitut,  de  sis  à  nou  líneas 
de  amplària,  aovadas,  llanceoladas,  llisas  de  una 
part,  lleugerament  pubecents  de  altra,  dentadas 
agudament,  etc.  En  lo  comers  se'n  coneixen  vàrias 
espècies,  y  alguns  las  reduheixen  à  dos,  que  són: 
à  vert  y  à  negre;  las  fullas  del  primer  són  del  co- 
lor vert  ó  pardo,  de  sabor  acre,  astringent  y  pocb 


TEB  CATALÀ. 

amarch,  diversament  rolladas,  de  olor  agradable  y 
aromàtich ;  las  del  segon,  moreno-negrencas,  de 
olor  y  sabor  mòlt  mès  dèbil  que  las  del  vert,  y  ge- 
neralment rolladas  de  Uarch  à  llarch.  S'en  fa  mòlt 
us  en  infusió  ab  sucre,  y  són  diaforéticas,  diuréli- 
cas  y  excitans.  Te.  Thea. 

ITÈ.  Imperatiu  del  verb  TENia.  Pren.  Toma.  Ca- 
pe.  II  Auxiliar  del  verb  tenir,  que  equival  à  ha, 
com:  TÈ  de  venir.  Ha,  tiene.  Debel. 

MÈS  VAL  UN  TÈ,  QUE  DOS  TE  DARÉ.  ref.  MÈS  VAL  UN 
AUCELL  EN  LA  MA,  elC. 
TEA.  f.  TETA. 

TEAMIDE  f.  Pedra  de  las  monlanyas  de  Etiò- 
pia; diuhen  que  té  las  propietats  contràrias  à  las 
del  iman  y  del  ferro.  Teame,  teamide.  Theames, 
idis. 

TEÀNDRICH,  CA.  adj.  Cosa  divina  y  junta- 
ment humana.  Tedndrico.  Theandricus, 

TEÀNTROPO.  m.  Dèuyhome,  lo  que  s'  aplica 
à  la  magestat  de  Crislo.  Teànlropo.  Theantropus,  i. 

TEATINAS.  f.  pi.  Dos  espècies  de  monjas, 
unas  ab  vots  solemnes,  y  las  altras  ab  simples,  la 
fundadora  de  las  quals  fou  la  M.  Úrsula  Benin- 
cassa.  Gregori  XV,  aprobà  aquest  institut:  estavan 
subjectas  als  Teatinos,  y  observavan  la  regla  de 
sant  Agustí.  Teatinas.  Theatinae  moniales. 

TEATINO.  m.  Nom  que'ls  religiosos  de  sant 
Cayetano  prengueren  de  Joan  Pere  Garrafa,  Bisbe 
de  Teati,  desprès  Papa  ab  lo  nom  de  Paulo  lY. 
Tealino,  cayetano.  Theatinus, 

TEATRAL,  adj.  Cosa  de  teatro.  Teatral.  Thea- 
tralis.  II  Cómich.  TeaíraZ.  Scenicus. 

TEATRALMENT,  adv.  m.  Segons  reglas  del 
teatro.  Teatralruente.  Scenicè. 

TEATRO.  m.  Lloch  en  que's  representan  pú- 
blicament los  dramas.  Teatro.  Theatrum,  i.  ||  Pa- 
ratge públich  ahont  secelebravan  los  espectacles. 
Teatro.  Theatrum,  i.  |  Lo  concurs  dels  especta- 
dors. Teatro.  Concursus,  us,  populus,  i.  ||  Lo  con- 
junt de  dramas  que's  representan  en  lo  teatro. 
Teatro.  Dramatum  coUectio.  ||  En  las  universitats 
literàrias  la  pessa  ahont  concorren  los  estudiants  y 
mestres  pera  alguna  funció.  Teatro.  Theatrum,  i. 
I  Lo  lloch  ahont  alguna  cosa  està  de  manifest  al 
públich.  Teatro.  Publicum  theatrum  ||  met.  També 
's  diu  en  lo  moral,  com:  teatro  del  mon,  del  luxo, 
de  la  vida  humana.  Escena,  teatro.  Theatrum,  i, 
scena,  ae. 

TEATRO  LITERARI.  La  universitat  dels  sabis.  Tea- 
tro literario.  Litterarium  theatrum. 

TEBÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Tèbas,  ó  de  Cadmo 
sòn  fundador.  Tebano,  tebeo.  Thebanus,  cadmeus. 
U  pi.  Los  habilants  de  Tébas  y  sa  comarca.  Teba- 
nos.  Cadmei,  orum. 

TEBEU.  adj.ant.  y. 

TEBI,  A.  adj.  Templat,  un  poch  calent.  Tibio. 
Tepidus,  tepens.  ||  met.  Remis,  esllanguit.  Tibio. 
Tepidus.  II  met.  Fluix,  descuydat,  poch  actiu,  rtèto. 
Tepidus,  seguis. 


TEC 


651 


POSAR  TEBI.  fr.  ENTIBIAR. 

TÉBIAMENT.  adv.  m.  Ab  algun  calor.  Tibia- 
mente.  Tepidè.  |j  met.  Ab  frialdat.  Tibiamente.  Te- 
pidè.  II  met.  Fluixament,  ab  descuyt.  Tibiamente. 
Remissè,  segniter. 

TEBIESA,  f.  Calor  mòlt  moderat.  Tibieza.  Te- 
por,  is.  I  met.  Lentitut,  remissió  del  calor  ó  vive- 
sa. Tibieza.  Tepor,  is.  |  met.  Fredor,  poch  fervor  6 
activitat,  Tibieza.  Langor,  is. 

TEBLE.  adj.  ant.  terrible. 

TECA.  f.  Cert  blat  de  índias  de  occident,  las 
fuüas  del  qual  se  distingeixen  mòlt  poch  de  las  del 
ordi.  Teca.  Teca,  ae.  H  Espècie  de  alzina  de  índias, 
la  fusta  de  la  qual  serveix  pera  fabricar,  la  fulla 
pera  tenyir  y  medicinas,  y  de  las  flors  s'en  prepa- 
ra un  remey  eficàs  pera  evacuar  las  àyguas  de  la 
hidropessia.  Teca.  Teca,  ae.  ||  fam.  menjar. 

TECALE.  m.  Espècie  de  màrmol  mòlt  transpa- 
rent del  qual  se'n  fan  taulas,  vidrieras,  etc.  Teca- 
le.  Tecale,  is. 

TECLA.  f.  Pessa  de  fusta  ó  de  marfil  que's  toca 
ab  los  dits,  pera  variar  lo  so,  en  la  orga,  piano  y 
altres  instruments  semblants.  Tecla.  Pinna,  indicu- 
la  organa.  ||  met.  Matèria  ó  punt  delicat  de  alguna 
cosa.  Tecla.  Difficilis  matèria.  |  Nom  de  dona.  Te- 
cla. Thecla,  ae. 

ACERTAR  LA  TECLA.  fr.  met.  Tocar  lo  punt  de  al- 
guna dificultat.  Dar  en  la  tecla.  Rem  digito  tan- 
gere. 

MUDAR  DE  TECLA,  Ó  TOCAR  LAS  TECLAS.  fr.  mct. 

Mudar  de  medis  pera  alcansar  algun  fi.  Teclear. 
Tento,  as. 

QUINA   ALTRA  TECLA,    Ó    AQUESTA  ES  ALTRA  TECLA. 

exp.  que  denota  '1  nou  inconvenient  que's  descu- 
breix  en  alguna  cosa.  Esas  son  otras  mil  y  quinien- 
tas.  Aliud  incommodum. 

íqina  tecla  toca?  loc.  fam.  ab  qué's  pregunta  la 
ocupació  ú  ofici  de  algú.  ^En  qué  se  ocupa?  i  Quid 
rei  est  illi.? 

TOCAR  LA  tecla  ó  UNA  TECLA.  fr.  met.  MóurcT  ex- 
pressament algun  assumpto  ó  espècie.  Tocar  una 
tecla.  Mentionem  alicujus  excitaré. 

TOCAR  TOTAs  LAS  TECLAS.  fr.  mot.  Emplear  tols 
los  medis  possibles  pera  la  consecució  de  algun  fi. 
Echar  todos  los  registros.  Omnia  tentare. 

TECLAT,  m.  Lo  conjunt  de  teclas  de  algun  ins- 
trument músich.  Teclado.  Organicarum  indicula- 
rum  seriós. 

TECLEJAR.  V.  a.  Tocar  ó  móurer  las  teclas. 
Teclear.  Organicas  indiculas  pulsare.  ||  Manejar 
los  dits  com  qui  toca  las  teclas.  Teclear.  Digitis 
crepitaré. 

TÉCNICHjCA.  adj.  Artificiós,  conforme  is  pre- 
ceptes del  art.  Técnico.  Technicus.  ||  S*  aplica  à  las 
paraulas  própias  de  las  ciéncias  y  arts.  Técnico. 
Technicus.  ||  m.  Preceptor  ó  escriptor  de  las  arts. 
Técnico.  Thecnicus,  i. 

TECNOLOGIA,  f.  Yeu  de quese  servf  santBasili, 
y  significa  ciència  falsa  de  paraules  que  ocultan 


m 


TEL 


DICCIONARI 


TEL 


losenfit  de  las  cosas.  Tecnologia.  Thechnologia,  ae. 

TE-DEUM.  m.  Canlich  que  s'usa  en  los  reso,  y  's 
canta  en  acció  de  gràcias.  Lo  sentit  comú  es  que'l 
componguéren  sant  Ambrós  y  sant  Agustí.  Te- 
Deum.  Te-Deum.  ||  expr.  de  que  s'  usa  quant  algú 
surt  bè  de  una  cosa  que  li  ha  costat  mòlt  ó  que  ha 
arribat  desprès  de  llarch  temps  que  s'  esperava. 
Te-Deum,  aleluya.  Te-Deum. 

TEDI.  m.  Aborriment,  fàstich.  Tédio.  Taedium, 
ii. 

TEDIAR.  V.  a.  Aborrir,  fastiguejar.  Tediar. 
Taedio  aliquem  aíBcere. 

TEOIÓ8,  A.  adj.  Fastigós.  Tedioso.  Taedio- 
sus. 

TEGUAL.  m.  Cert  tribut.  Farda,  tegual.  Yecti- 
gal,  is. 

TEGUMENT.  m.  Membrana  exterior  que  cu- 
breix  lo  cos  dels  animals;  y  entre  botànichs  la  cu- 
berta  que  rodeja  inmedialament  als  órganos  se- 
xuals. Tegumento.  Tegumentum,  i. 

TEIX.  ni.  Arbre  semblant  al  faix  y  sempre  vert. 
Tejo.  Taxus,  i,  smilax,  acis. 

TEIXIDOR,  m.  Qui  té  per  ofici  teixir.  Tejedor. 
Textor,  is.  \\  Lo  de  cotó.  Fwsíanero.  Telarum  ègos- 
sypio  textor.  [j  Insecte  com  una  aranya,  que  nada 
en  continuo  moviment  y  ab  mòlta  velocitat.  Escri- 
hanillo,  escribano,  tejedera,  araiia  de  agua,  tipula. 
Aranea  aquatilis,  tipula,  ae. 

TEIXIDORA,  f.  La  que  teixeix.  Tejedora,  teje- 
dera. Textrix,  icis.  ||  Entre  perruquers  los  agullers 
de  seda  à  que  han  afiansat  lo  cabell,  de  que  for- 
man  desprès  la  cabellera  ó  perruca.  Cairel.  Fila 
serica  quibus  innectunfur  coma. 

TEIXIDURA.  f.  La  acció  y  obra  de  teixir.  Te- 
jedura.  Textura, ae. 

TEIXIR.  V.  a.  Passar  la  trama  per  entre  'Is  fils 
del  urdit,  ab  lo  que  queda  formada  la  tela.  Tejer. 
Texo,  is.  II  met.  Compóndrer  ab  orde  y  método. 
Tejer.  Texo,  is.  |1  Enllassar  qualsevol  cosa.  Entre- 
tejer,  tejer,  enlazar.  Intexo,  is.  ||  Discórrer,  maqui- 
nar ab  varietat  de  ideas.  Tejer.  Texo,  is. 

TEIXIT,  DA.  p.  p.  Tejido.  Textus.  |1  m.  La  obra 
teixida.  Tejido.  Textum,  i,  textile,  is.  ||  m.  anat. 
Las  diferents  parts  que  per  sa  connexió  forman  los 
órganos,  y  son  com  los  elements  anatómichs.  Teji- 
do. Textum,  i. 

TEIXÓ.  m.  Toixó. 

TEL.  m.  La  túnica  ó  pell  subtil,  que  tenen  al- 
gunas  fruytas,  elc,  desprès  de  la  esclofolla.  Tela. 
Pellicula,  túnica,  se.  ||  Tapa  que  fan  alguns  licors 
en  la  superfície.  Capa,  tela,  nata,  flor.  Nubecula, 
ae.  II  Tara  que  obscureix  los  vidres  y  pedras  pre- 
ciosas.  Pam.  Umbra,  ae.  ||  Boyra  ó  nuvolet  que's 
forma  en  1'  ull.  Tela,  túnica.  Sublilis  albugo.  ||  La 
pelleta  subtil  que's  forma  en  los  alls,  etc.  Algara. 
Cuticula,  ae.  ||  La  de  las  cebas.  Binza,  brinda,  tela. 
Cuticula,  ae,  ||  La  del  ou.  Fàrfara,  àlgara,  binza. 
Pellicula,  ae. 

TEL  PE  LA  LLENGUA.  La  extremitat  del  lligament 


fins  à  mitja  llengua  per  la  part  inferior,  que  si  ar- 
riba fins  à  la  punta  de  la  llengua  impedeix  lo  ma- 
mar y  parlar  ab  expedició.  Frenillo.  Linguae  liga- 
men. 

TEL  VIRGINAL,  auat.  Tela  imaginària  que  pensa- 
ren sér  lo  constitutiu  de  la  virginitat  en  las  don- 
zellas,  y  sols  consisteix  en  certas  parts  membrano- 
sas  ó  carnosas,  que  forman  com  un  quadrat,  y  es- 
tan reunidas  entre  sí  en  las  donzellas.  Tela  virgi- 
nea,  carúnculasmitiformes.  Hymen,  enis. 

TENIR   LO  T.:L  de    LA    LLÉXGÜA    BEN    TRENCAT,    fr. 

met.  Parlar  ab  mòlta  expedició.  Tener  la  lengua 
destrabada.  Sermone  expedito  uti.  |  Sér  mòlt  par- 
lador. Tener  muchalengua,  hablarde  vicio,  no  tener 
pepita  en  lalengua.  Nimis  loqui.  ||  no  tenir  pels  en 

LA  LLENGUA. 

TELA.  f.  Teixit  de  llana,  fil  ó  seda.  Tela.  Tela, 
ae,  textum,  i.  ||  La  membrana  del  cervell,  cor,  elc. 
reia.  Túnica,  ae,  ||  Laque  cubreix  las  tripas  del  ani- 
mal, com  la  del  moltó,  etc.  Redano,  omento,entre- 
si/o,  Omentum,  i,  ||  anat.  La  quecubre'l  ventre  de 
las  personas.  Peritóneo,  torillo.  Peritonium,  ii.  || 
LLIT.  2.  II  Lo  que's  posa  de  una  vegada  en  lo  teler. 
Tela.  Tela,  ae.  |]  anat.  La  segona  membrana  que 
cubre  '1  feto,  y  que  segons  tota  apariéncia  conté  y 
subministra  1'  aliment  à  la  criatura,  umplinlse  de 
ell  desde'l  principi  de  la  generació  per  aquest  efec- 
te. Amnion.  Amnium,  ii.  ||  Lo  clos  pera  festas,  jus- 
tas,  torneigs  y  altres  espectacles.  Palestra,  tela. 
Circus,  currículum,  i.  ||  Enredo,  embolich,  trapas- 
seria.  Tela.  Trica,  ae.  |1  Filat  pera  pescar  la  saboga 
en  r  Ebro:  consta  cada  pessa  de  32  brassas  de 
llarch  y  dos  de  ample;  la  malla  es  dos  polzadas  y 
dos  líneas  en  quadro  poch  mès  ó  ménos.  Sabogal, 
tela,  tir.  Retis,  is.  ||  Cada  una  de  las  dos  pessas 
entre  las  quals  se  posa  la  llana  del  matalàs.  Terliz, 
tela.  Culcilrae  tela.  ||  pi.  Filats  pera  cassar  aucells. 
Telas,  redes.  Retia,  um. 

TELA  DE  ARANYA.  TARANYINA.    ||  met.  DiSCUrS  fÚtil 

ó  de  poca  substància.  Telarana.  Inanis  res. 

TELA  DE  COTÓ  PER  PORROS.  Fustan.  Gossypiua  tela. 

TELA  DE  JUDICI.  La  fama  ó  modo  de  procehir  ju- 
dicialment. Tela  de  juicio.  Judiciaiis  forma. 

TELA  DE  OR  ó  PLATA.  Tcixit  dc  OP  ó  plata.  Broca- 
do,  tela  de  oro  ó  de  plata.  Aurea  vel  argenlea  tela. 

ARRIBARÀ  LAS  TEL.vs  DEL  COR.  fr.  met.  Significa  'I 
sumo  sentiment,  llàstima  ó  compassió  que  causa 
alguna  cosa.  Llegar  d  las  lelas  del  corazon.  Usque 
ad  praecordia  feriré. 

LO  QUE  SOBRA  ES  TELA  PERA  TALLAR,  fr.  LO  QUE  SO- 
BRA ES  PANYO. 

PARAR  TELAS.  fr.  Disposarlas  de  modo  que's  pu- 
gan  agafar  los  aucells.  Enredar ;  armar  redes.  Re- 
tia tendere. 

TELAMON.  m.  Estàtua  ó  figura  humana  que 
serveix  de  columna  ó  pilar  en  la  arquitectura.  Te- 
lamon,  atlanle.  Atlas,  antis.  ||  En  lo  blasó  's  diu  de 
las  figuras  pintadas  dels  costats  del  escut  en  acció 
de  sostenirlo,  Telamon.  Telamon,  is. 


TEM 


CATALÀ. 


TE»t 


653 


RANYA.  f.  etc.  taranyina. 

SI  GASTAS  MÉS  DEL  QUE  GÜANÏAS,  VESTIRÀS  DE  TE- 
lARANYAS.  ref.  SEGONS  LO  GUANY,  etC. 

TELAYRE.  m.  Qui  ven  telas.  Lencero.  Linleo- 
fura  vendilor. 

TELEGRÀFICH,  CA.  adj.  Cosa  de  telégrafo. 
Telegràpco.  Thelegraphicus. 

DESPAIG  TELEGRÀFICH,  IT).  TELEGRAMA. 

TELÉGRAFO.  lu.  Maquina  col-locada  en  las 

minéncias  mès  visibles,  pera  comunicar  noticias 

íper  medi  de  signes  que  representan  los  caràcters. 

Telégrafo.  Telegraphura,  i.  ||  Lo  foch  ó  flamarada 

ue  fan  en  las  costas  pera  donar  avís  de  lo  que 

orre  en  lo  mar.  Almenara.  Fumo  dalura  signum. 

TELÉGRAFO  ELÉcTRiCH.  in.  Màquina  en  la  que  per 

edi  de  la  electricitat  y  de  uns  filferros  sostinguts 

er  pals  de  distància  en  distància,  's  comunican  de 

ns  punts  à  altres  las  paraulas  en  pochs  minuts. 

'elégrafo  eléclrico.  Telegraphum  electricum. 

TELEGRAMA,  m.  Comunicació  per  medi  del 

légrafo  eléclrich.  Telegrama.  Telegramraa,  tis. 

TELER.  m.  Màquina  pera  teixir  roba.   Telar. 

achina  textrina.  |1  Botiga  de  teixidor.  Telar.  Tex- 

rinum,  i. 

TELER  DE  BRODAR.  Armament  de  dos  travessers 
en  dos  barras  de  fusta  ahont  s'  assegura  la  roba 
ue's  vól  brodar.  Bastidor,  telar.  TeUe  sustentacu- 
umad  acupigendum, 

TELERIA.  f.  Botiga  de  telas.  Lenceria.  Linteo- 

ura  taberna. 

TELESCOPI,  m.  ópt.  Espècie  de  ullera  de  llar- 

a  vista,  pera  observar  los  astres  y  objectes  dis- 

nts  per  raigs  ó  reflexos.    Telescopio.    Telesco- 

tpium,  ii. 

TELETA.  f.  d.  Telilla.  Tenuis  tela. 
TELÓ.  m.  La  cortina  del  teatro.   Telon.  Sipa- 
Tium,  ii.     . 
TELONI.  m.  ant.  adüana. 
TEMA.  m.  Proposició  ó  text  que's  pren  pera  ar- 
ument  del  discurs.  Tema.  Thema,  tis.  []  Perfídia, 
obstinació.  Tema.  Pertinacia,  ae.  1|  La  espècie  que's 
fixa  als  boigs.  Mania,  tema.  Mania,  ae.  [j  Oposició 
capritxosa  ab  algú.  Tema.  Perdicax  oblreclatio.  H 
Composició  que  s'  ha  fét  ó  escrit.  Discurso.  Discur- 
sus,  us.  II  Tírria,  aborriment.   Tema,  tirria,  hipo. 
Alienus  animus ;  aversió,  nis. 

I  TEMA  CELESTE,  asti'on.  La  delineació  que  expres- 
sa la  posilura  y  disposició  del  cel  y  estrellas  en 
qualsevol  moviment  de  temps  determinat,  presen- 
tantse  en  ella  las  dotze  caras  celestes,  los  dotze 
graus  dels  signes,  y  '1  lloch  que'ls  planetas  y  al- 
tras  estrellas  tenen  en  ell.  Figura  ó  lema  celeste. 
Thema  coeleste. 

'  AQUEST  ES  LO  TEMA  DE  MON  SERMÓ.  loC.  ab  qUC  algÚ 

s'  explica  quant  óu  alguna  espècie  ó  advertència 
sobre  que  ell  ha  insistit  abans.  Ese  es  el  tema  de 
mi  sermon.  Hoc  mihi  judicium  est, 

TENIR  DE  TEMA.  fr.  Aborrlr.  Tener  la  tema  con  al- 
guno.  Alicui  offensum  esse. 

TOMO   11. 


TEMÀTIGH,  CA.  adj.  PorOat,  tenàs.  Temàti- 
ca, temoso.  Contentiosus.  ||  Arreglat  segons  lo  lema 
de  alguna  matèria.  Temdlico.  Ad  thema  disposi- 
tum. 

TEMBLANT.  m.  Adorno,  botó  de  or,  diamants 
ó  flors  que  usan  las  senyoras  en  lo  pentinat,  y  que 
tremola  fàcilment.  Tembleque,  tembladera,  lemblan- 
te.  Yersalilis  gemma, 

TEMBRAR.  V,  a,  ant,  TREMOLAR, 

TEMBRE.  V.  a.  ant,  témer. 

TÉMBUL  ARÀBICH.  m.  Planta  de  índias  que 
naix  en  la  àygua,  à  modo  del  alga.  Las  fullas  són 
grans,  llargas,  Uanceoladas,  relluentas,  de  color 
vert  baix,  ab  tres  nirvis  que  pujan  del  pecíoio  en- 
vers dalt,  de  olor  aromàtich  semblant  al  del  cla- 
vell de  espècia,  y  's  usan  pera  la  triaca,  y  guarda- 
da entre  la  roba  la  deslliura  de  las  arnas,  Malaha- 
tro.  Malabathrum,  i, 

TEMEOOR,  A.  adj.  ant»  temible,  formidable. 
|]  Qui  tem.  Temedor,  timido.  Timidus,  timens. 

TEMEIVSA.  f.  temor. 

TÉMER.  v.  a.  Tenir  temor.  Témer.  Tiraeo,  es, 
metuo,  is.  I  Tenir  respecte.  Témer.  Yereor,  eris. 
II  Recelarse,  suspitar.  Témer.  Suspicor,  aris. 

NO  témer,  fr,  Arrostrar.  Nihil  timere,  nihil  ve- 
reri. 

TEMERARI,  A.  adj.  Inconsiderat,  imprudent, 
Temarario.  Inconsultus;  concilio  praeceps,  ||  Arrui- 
xat,  atrevit.  Arrojado,  temerària.  Temerarius.  |1 
Lo  que's  fa,  diu  ó  pensa  sense  fonament,  com :  ju- 
dici temerari.  Temerària.  Temerarius, 

TEMERÀRIAMENT,  adv.  m,  [nconsiderada- 
ment.  Témer ariamente.  Temeré,  inconsultò. 

TEMERITAT,  f.  Indiscreció,  imprudència,  Te- 
m,eridad.  Inconsiderantia,  ae,  |1  Audàcia ,  atrevi- 
ment, Temeridad.  Temeritas,  atis.  1|  Concepte  for- 
mat sense  fonament,  Temeridad.  Praeceps  consi- 
lium,  II  Ceguera  de  la  rahó,  Temeridad.  Ableb- 
sia,  ae. 

TEMERÓS  ,  A.  adj .  TEMORÓS. 
TEMEROSAMENT.  adv.  m.  TEMOROSAMENT. 

TEMIBLE,  adj.  Lo  que  infundeix  temor.  Temi- 
ble. Metuendus. 

TEMISTIANS.  m.  pi.  Heretges  que  entre  altres 
errors,  deyan  que  Cristo  era  corruptible  en  la  Euca- 
ristia. Temistianas.  Themistiani,  orura. 

TEMOR.  m.  Inquietut,  moció  del  ànima,  que 
arriba  à  persuadirse  que  un  mal  que  amenassa  li 
succehirà,  óque  no  vindrà  un  bè  que  desitja.  Te- 
m,or,  miedo.  Formido,  inis,  1|  Presumpció,  sospita, 
recel.  Temor.  Suspicio,  nis.  j]  Horror,  pavor,  Mie- 
do. Pavor,  is,  II  Nom  que's  dóna  à  vàrios  falsos 
déus  de  la  antigüetat.  Temor.  Timor,  is, 

TEMOR  DE  DÉU.  Los  teólechs  distingeixen  tres  es- 
pècies de  aquest  temor,  mundà,  servil  y  filial.  Lo 
primer  atén  mès  al  favor  del  mòn  que  al  de  Dèu:  lo 
segon  quant  se  tem  lo  càstich  de  una  culpa  per  te- 
mor del  mateix  càstich ;  y  '1  tercer  quant  se  tem 
per  desagradar  à  Dèu.  No  obstant,  en  la  Escriptu- 


65Í  TEM  DICCIONARI 

ra  's  pren  mòltas  vegadas  pel  mateix  que  amor. 
Temor  de  Dios.  Timor  Dei. 

PER  TEMOR  DELS  AÜCELLS,  NO  DEIXEU  DE  SEMBRAR, 
ref.  NO  S'  H.\  DE  DEIXAR  DE  SEMBRAR  PER  POR  DELS 
AÜCELLS. 

TEMOREJAR.  V.  a.  Tenir  temor.  Tener  miedo. 
Metum  liabere. 

TEMORÓS,  A.  adj.  Tímit,  indeterminat,  co- 
bart.  Temeroso,  medroso.  Formidolosus.  U  temible, 
ESPANTÓS.  II  Qui  tem  per  reverència  y  por  del  càs- 
tich.  Temeroso.  Yerens. 

TEMORÓS  DE  DÈu.  Qui  tem  oféndrer  à  Dèu.  Teme- 
roso de  Dios.  Religiosus. 

TEMOROSAMENT.  adv.  m  Ab  temor.  Timi- 
damenie,  limorosamenle.  Timidè,  pavidè. 

TEMOROSissiM,  A.  sup.  Temerosisimo.  For- 
midolosissimus. 

TEMP ANELL.  m.  ter.  ENvi. 

TEMPERACIÓ.  f.  Mescla,  mixtura.  Tempera- 
cion.  Temperatio,  nis. 

TEMPERADAMENT.  adv.  m.  Moderadament. 
Temperadamente,  templadamenle.  Teraperalè. . 

TEMPERADÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Temperadi- 
simo.  Temperalissimus. 

TEMPERAMENT,  m.  La  constitució  dels  mix- 
tos ab  la  proporció  de  sas  qualitats.  Temperamento. 
Temperamenlum,  i.  ||  Complexió,  constitució  de  un 
cos  ó  naturalesa.  Temperamento.  Temperamentum, 
i.  II  Clima,  temple  del  ayre.  Temperamento.  Coeli 
temperatio.  |1  Providència  ó  arbitri  pera  temperar 
^6  compóndrer  alguna  cosa.  Temperamento.  Modus, 
i.  II  TREMP.  II  Modificació  de  las  cosas  als  termes  jus- 
tos y  deguts.  Temperamento.  Temperamentum,  i. 

ESTAR  DE    BON    Ó   MAL  TEMPERAMENT,   fr.    Estar  de 

bon  ó  mal  humor.  Estar  de  huenómal  temple.  Hila- 
ri animo  vel  malè  affectum  esse. 

TROBARÀ  ALGÚ  DE   BON  TEMPERAMENT,  fr.  Trobarlo 

en  disposició  favorable  pera  conseguir  de  ell  lo 
que's  pretén.  Coger  ó  hallar  à  otro  de  vena.  Faci- 
lem  aliquem  deprehendere. 

TEMPERANSA.  f.  ant.  TEMPLANSA. 

TEMPERANT,  p.  a.  Lo  que  tempera.  Se  diu 
regularment  en  la  medicina.  Temperanle,  atempe- 
rante.  Temperans,  tis. 

TEMPERAR.  V.  a.  Modificar,  suavisar,  miti- 
gar. Temperar,  atemperar,  templar.  Tempero,  as.  || 
Modificar,  acomodar  una  cosa  à  allra.  Atemperar, 
temperar,  templar.  Tempero,  as. 

TEMPERAT,  DA.  p.  p.  Temperado.  Tempera- 
lus.  11  Templat,  moderat  en  lo  menjar  y  béurer. 
Temperado.  Parcus,  sobrius. 

TRMPERATÍSSIM,  A.  adj.  sup.  TEMPERADÍS- 
SIM. 

TEMPERATURA,  f.  temperament. 

TEMPÉRIE.  f.  Temperament,  complexió.  Tem- 
perie.  Teraperies,  ei.  U  Clima  templat.  Temperie. 
Temperies,  ei.  1|  Constitució  del  ayre  ab  respecte 
al  fret,  calor, -sequedady  humitat.  Temperie.  Tem- 
peries, ei. 


TEM 


TEMPESTAT,  f.  Borrasca,  tormenta.  Tempes- 
tad.  Procella,  se.  H  Lo  temps  determinat  ó  tempo- 
rada. Tempestad.  Tempestas,  atis.  ||  met.  Violència 
del  geni  ó  natural  de  alguna  persona.  Tempestad. 
índoles  violenta.  1|  pi.  met.  Tot  lo  que  amenassa 
perill,  com  una  gran  tempestat  ve  à  descarregar 
sobre  mi.  Nublado,  tempestad.  Tempestas,  atis.  || 
met.  En  lo  moral  se  diu  de  un  traballó  turbació 
general  ó  particular  que  diíra  poch.  Tempestad. 
Tempestas,  atis.  H  Se  diu  de  tot  lo  que  es  impetuós 
y  violent.  Tempestad.  Tempestas,  atis.  1|  pi.  met. 
Paraulas  aspras  è  injuriosas.  Tempestades.  Gravia 
verba. 

DESCARREGAR  LA  TEMPESTAT,  fr.  Plóurer,  trouar, 
fér  vent,  càurer  pedra.  Tempestear,  descargar  la 
tempestad.  Cum  procella  pluere.  1|  Dir  tempestats, 
donar  mal  temps  à  algú.  Tronar,  tempestear,  decir 
tempestades,  echar  las  temporalidades.  Jurgo,  as. 

TEMPESTEJAR.  V.  n.  DESCARREGaH  la  TEM- 
PESTAT. \ . 

TEMPESTIU,  VA.  adj.  Oportú.  Tempestiva. 
Tempestivus. 

TEMPESTIVAMENT.  adv.  m.  Oportú.  Tem- 
pestivamente.  Opporlunè,  ad  lempus. 

TEMPESTUÓS,  A.  adj.   Exposat,  subjecte à 
tempestats.   Proceloso,   lempesluoso.   Nimbosus.  || 
Dit  en  lo  moral,  com :  aquesta  vida  es  un  mar  tem- 
pestuós. Tempesluoso,  lormenloso,  proceloso.  Vvo- 
cellis  infestus. 

TEMPESTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  tempes- 
tat. Tempesluosamenle.  Tempestuosè. 

TEMPLADAMENT.  adv.  m.  Ab  templansa. 
Templadamenle.  Temperanler. 

TEMPLADET.  adj.  d.  Templadilo. 
deralus. 

TEMPLADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Ter, 
Moderantíssimus. 

TEMPLADOR.  m.  TREMPADOR. 
TEMPLAMENT.    m.    TEMPLANSA. 
MENT. 

TEMPLANSA.  f.  Virtut  que  modera'ls  apetits 
y  us  excessiu  dels  sentits,  subjectanllos  à  la  rahó, 
així  pera  la  salut  del  cos  com  pera  las  operacions  del 
ànima.  Templanza.  Temperanlia,  se.  H  Moderació, 
continència.  Templanza.  Continentia,  ae.  1|  Tempe- 
rament, constitució  proporcionada  dels  humors 
del  cos  humà.  Templanza.  Temperamentum,  i.  || 
La  bona  disposició  del  ayre  ó  clima  de  algun  país. 
Templanza,  temperamento.  Temperies,  ei. 

TEMPLAPLOMAS.  m.  trempaplomas. 

TEMPLAR.  V.  a.  trempar.  ||  temperar.  I  Com- 
póndrer, concertar  las  parts  de  una  màquina.  Tem- 
plar. Compingo,  is.  H  Moderar  la  calor,  etc.  Tem- 
plar. Tempero,  as.  |1  En  los  tins  y  fàbricas  fér  ei- 
xir un  color  nou  per  entre  altre.  Templar.  Tempero, 
as.  II  pint.  Tràurer  la  massa  vivesa  ó  defecte  de 
color,  ab  la  mescla  de  altres.  Templar.  Expolire 
picluram.  |1  Moderar  lo  traball.  Moderar,  temptar, 
remitir.  Remitto,   is.  |1  En  las  fàbricas  de  vidres 


Valdè  mo- 


mo. 


tempera- 


TEM  CATALÀ. 

posar  la  pasla  prop  del  forn,  un  poch  apartada  del 
,  foch,  pera  que  pocha  poch  se  vaja  refredant  y  no 
salte.    Temptar.  Tempero,  as.  ||  v.  r.  Contenirse, 
ímoderarse,  reprimirse.   Templarse.  Moderor,  aris; 
^modum  habere.  ||  Miligarse'l  calor.  Templarse.  Mi- 
8SC0,  is.  II  Entibiarse.  Entibiarse,  templarse.  Inle- 
ieo,  es. 
TEMPLARis.  ni.  Indivíduos  de  una  orde  de 
'caballers  establerta  en  Jerusalem  1'  any  1118  ano- 
menats així,  per  haverlos  donat  Balduino  U  una 
casa  junt  al  temple  de  Salomó.  'L  fi  de  sòn  insli- 
^■tul  era  araparar  y  defensar  al  peregrins  y  reveren- 
ïiar  la  creu  ab  fervorosas  adoracions  en  lo  temple, 
ab  armas  en  la  campanya.  Feyan  lo  vot  de  po- 
jbresa,  castedat  y  obediència;  y  tenian  quatre  dias 
íde  dejuni  en  la  setmana.  Seguiren  la  regla  de  sant 
^Bernat,  fins  que'l  concili  de  Troya  'Is  ne  donà  al- 
Ira,  'L  gran  mestre  tenia  sa  residència  en  Paris:  1' 
iny  1317  à  13  de  Octubre  foren  presos  per  raana- 
lenl  de  Felip  l' hermós  de  Fransa,  y  abrogà  la  or- 
ïe  Clement  V.  y  '1  concili  de  Viena  en  la  sess.  2. 
Sn  Fransa  foren  cremats  vius  30,  En  Inglalerra  1. 
Templarios,  caballeros  del  templo  ó    del  temple. 
[emplarii,  orum.  1|  Nom  de  certs  heretges  que  s' 
llsàren  en  Jerusalem  1'  any  1030,  y  s' anomenaren 
lixí,  perquè  vivian  en  los  temples.  Oferian  sacri- 
ficis à  una  estàtua  ab  vàrias  circunstàncias  ri- 
dículas  y  supersliciosas.  Templarios.  Templarii, 
orum. 

TEMPLASSO.  ra.  Fusta  ó  regle  que  's  posa  en 

Jos  costats  de  la  tela,  pera  que  no  vaja  ni  massa 

impla  ni  massa  estreta  de  lo  que  's  vól.  Tempial, 

emple,  lempe,  bao,  Hmpia.  Ad  lelae  amplitudinem 

regula. 

TEMPLE,  m.  Iglésia.  Templo.  Templum,  i.  [j 

ÏMPERAMEXT.  |  TREMP. 

TEMPLET.  m.  d.  Se  diu  en  la  arquitectura  del 
^ornato  à  modo  de  temple.   Templete.  Templl  for- 
mam  referens  ornatus. 

TÉMPORA.  f.  Lo  temps  de  dejuni  de  las  qua- 
tre estacions  del  any,  que  s' observa  '1  dimecres, 
divendres  y  dissaple  de  una  mateixa  setmana. 
Témpora,  témporas.  Quatuor  temporum  dies. 

TEMPORADA,  f.  Espay  de  algun  temps  limi- 
^lat.  Temporada.  Temporis  spatium. 

i  TEMPORADAs.  m.  adv.  De  temps  en  temps.  A 
tmporadas.  Per  temporis  intervalla. 

TEMPORAL,  adj.  Lo  que  dtira  cert  temps. 
Temporal,  temporario,  tempordneo.  Temporanius, 
lemporalis.  I  Temps,  la  constitució  del  ayre.  Tem- 
poral. Tempestas,  alis.  |  Tempestat  de  terra  ó  de 
mar.  Temporal.  Procella,  se.  ||  Terreno,  mundà, 
com  oposat  à  lo  espiritual  y  etern.  Temporal.  Tem- 
poralis,  caducus.  D  Secular,  com  oposat  à  lo  eccle- 
.siàstich,  y  així  's  diu :  es  senyor  de  lo  espiritual  y 
TEMPORAL  de  aquest  lloch.  Temporal.  SíEcularis.  || 
Se  diu  en  orde  als  béns  de  un  clergue  ó  benefici 
ecclesiàstich,  com:  lo  temporal  de  aquest  benefici 
puja  à  100  ducats.  Temporal.  Temporale,  is.  U  ant. 


TEM  655 

Cert  mascle  de  la  mandíbula  inferior,  que  té  sòn 
naixement  en  los  polsos.  Temporal.  Tempora- 
lis,  is. 

EN  LO  TEMPORAL,  m.  adv.  TEMPORALMENT. 

executar  lo  TEMPORAL,  fr.  Seqüestrar  6  embar- 
gar las  rendas  de  un  ecclesiàstich.  Echar  las  tem- 
poralidades.  Bona  ecclesiastica  pignerari. 

TEMPORALI8AR.  V.  a.  Fér  temporal  ó  aca- 
bable  lo  que  podia  ó  devia  sér  de  mòlta  duració,  ó 

10  que  era  de  altre  orde.  Temporalizar.  Tempora- 
rium  constituere. 

TEMPORALITAT,  f.  Los  fruyts  ó  qualsevol 
cosa  profana  que  percebeixen  los  ecclesiàstichs  de 
sos  beneficis  y  prebendas.  Temporalidad.  Tempo- 
ralitas,  alis.  ||  La  qualitat  de  lo  temporal.  Tempo- 
ralidad. Temporalitas,  alis.  1|  pi.  Qualsevol  cosa  ó 
bè  temporal.  Temporalidades.  Temporalitates,  um. 

TIRAR  LAS  TEMPORALITATS,  fr.  DESCRRREGAR  LA  TEM- 
PESTAT. 2. 

TEMPORALMENT,  adv.  m.  Per  cert  temps. 

Temporalm.enle.  Temporaliter,  ad  tempus. 
TEMPORÀNEO   Y   TEMPORANI,    A.   adj. 

TEMPORAL. 

TEMPRÀ,  NA.  adj.  Lo  que  ve  abans  del  temps 
regular.  Temprano.  Praiproperus. 
TEMPRADAMENT.  adv.  m.  ant.  templada- 

MENT. 

TEMPRAMENT.  m.  ant.  TEMPERAMENT. 

TEMPRANAMENT.  adv.  m.  Anticipadament. 
Tempranamenle.  Ante  tempus. 
TEMPRAN8A.  f.  ant.  teíIplansa. 
TEMPRAR.  V.  a.  ant.  trempar.  |  templar. 

TEMPRAT,  DA.  adj.  SÀ,  ROBÜST.  ||  MODEST. 

BÈ  TEMPRAT.  loc.  ant.  De  buen  humor.  Laïtum, 

TEMPRE.  m.  ant.  temple. 

TEMPS.  m.  Quantitat  discreta  y  successiva 
pera  raedir  la  duració  de  las  cosas.  Tiempo.  Tem- 
pus, oris.  I  Edat.  Tiempo.  Saeculum,  i,  íetas,  atis. 

11  Estació,  y  així  dihem,  los  quatre  temps  del  any. 
Tiempo.  Tempestas,  atis.  ||  La  edat  ó  número  de 
anys  de  cada  cosa.  Tiempo.  Mias,  atis.  ||  Oci.  Tiem- 
po. Otium,  ii.  II  Espay,  interval-lo.  Tiempo.  Tem- 
pus, oris.  II  Conjuntura,  oportunitat,  ocasió.  Tiem- 
po. Ansa,  36.  II  La  disposició  dels  negocis  públichs 
y  del  estat,  com:  en  temps  de  guerra,  de  pau,  etc. 
Tiempo.  Rerum  praïsens  status.  |  L'  espay  ó  rato 
desocupat  ó  llibre  de  negocis.  Tiempo.  Lociis,  i, 
vacatio,  nis.  ||  Temperament  ó  constitució  del  ay- 
re. Tiempo.  Tempestas,  atis.  ||  Terme  prefigit,  ter- 
mini. Termino,  tiempo.  Constitutura  tempus.  U  tem- 
porada. I  Llarch  espay  de  dias.  Tiempo.  Dies, 
erum.  ||  mús.  Una  de  las  parts  de  la  mesura  del 
compàs.  Tiempo.  Musicae  tempus.  1|  Qualsevol  de 
las  parts  en  que  's  divideix  la  execució  de  alguna 
cosa,  com  en  1'  exercici  militar,  en  la  pronuncia- 
ció de  las  síl-labas,  etc,  Tiempo.  Spatium,  ii.  || 
gram.  La  diferència  del  verb  en  sa  conjugació  en 
orde  al  temps  en  que  s'  exercita  lo  que  significa  's 
verb ;  y  son  tres  :  present,  passat  y  venider,  y  'I 


656  TEM  DICCIONARI 

subdivideixen  en  altres  imperfets.  Ttempo.  Teni- 
pus,  oris.  1]  L'  objecte  de  la  cronologia  y  de  la  his- 
tòria del  sigles  passats.  Tiempo.  ^las,  atis,  aivum, 
i.  II  Se  pren  per  la  moda  ó  per  lo  que  s' usa  en 
nostra  edat  ó  sigle,  com  :  es  menester  acomodarse 
al  TEMPS.  Tiempo.  Usitata  agendi  ratio.  1|  mit.  Dèu 
fabulós  que'l  pinlavan  vell,  ab  crossas,  y  es  lo  ma- 
teix que  Saturno.  Tiempo.  Tempus,  oris. 

TEMPS  k  VENIR.  fr.  Succés  futur.  Porvenir.  Futu- 
rus  eventus.  ||  Desprès  de  mòlt  temps,  i  largo  an- 
dar.  Mullum  post  tempus. 

TEMPS  DESOCUPAT.  Lo  temps  en  que  iw's  té  res 
que  fér.  Vagar.  Yacuum  tempus. 

TEMPS  HERóicHs.  Se  diu  comuument  dels  de  la  fà- 
bula,  en  que  'Is  poetas  forjavan  héroes  y  'Is  feyan 
fills  de  sos  Deus.  Tiempos  heróicos.  Heroum  tem- 
pera. 

ABiNSDE  TEMPS.  m.  adv.  INTEMPESTIVAMENT. 
AB  LO  TEMPS.  m.  adv.  TEMPS  A  VEMR.  2. 

AB  LO  TEMPS  TOT  SE  SABRÀ.  fr.  Denota  que  per  ocul- 
tas  que's  fassan  las  cosas  ve  temps  en  que's  des- 
cubreixen.  Todo  lo  descubre  el  liempo.  Tempus  om- 
nia  revelat. 

ABPROÜ  TEMPS  HA  MENJAT  LA  ESCUDELLA  FREDA.  fr. 

contra  aquells  que  refiats  del  mòlt  temps  que  tenen 
pera  executar  alguna  cosa,  se'ls  passa  y  no  logran 
res.  Quien  liempo  liene  y  tiempo  atiende,  tiempo  vie- 
ne  que  se  arrepiente.  Tempus  erit  tibi,  cum  tempus 
periisse  dolebis. 

AB  TEMPS.  m.  adv.  Anticipadament.  Con  tiempo. 
Praematurè.  1|  Ab  oportunitat.  Con  tiempo.  Oppor- 
tunè. 

AB  TEMPS  Y  LLOCH.  m.  adv.  Ab  lo  temps  necessa- 
ri, desprès  de  mòlt  temps.  Con  el  liempo,  à  largo 
andar,  andando  el  tiempo.  Longo  post  tempore. 

AB  TEMPS  Y  PALLA  MADURAN  LAS  NESPLAS.  ref.  ACOU- 

sella  la  paciència  y  espera  pera  lograr  algun  fi,  ó 
que  algunas  cosas  se  mudan  perfeccionantse  ab  lo 
temps.  A  su  tiempo  maduran  las  brevas;  con  el  liem- 
po maduran  las  uvas;  caerú  el  membrillo,  y  mudarà 
el  pelillo.  Omnia  tempus  habent,  venient  et  con- 
grua  rebus.  Tempus  ui  extonsis  tumeat  facit  uva 
racemis. 

ACOMODARSE,  CEDIR  Ó  ANAR  AB  LO  TEMPS.  fr.  ConfOF- 

marse  ab  lo  que  succeheix,  ó  ab  la  ocasió  ó  cir- 
cunslàncias  de  las  cosas.  Acomodarse  al  tiempo, 
andar  con  el  tiempo.  Tempori  serviré. 

AJUSTAR  LO  TEMPS.  fr.  Fixar  la  cronologia  dels 
successos.  Ajustar  los  tiempos.  Tempera  compu- 
taré. 

i  LLARCH  TEMPS.  m.  adv.  Passat  mòlt  temps.  A 
largo  tiempo,  d  largo  andar.  Tàndem,  longo  post 
tempore. 

ALSARSE,  AIXEGARSE,  ACOMODARSE,  ADOBARSE  Ó  PO- 

SARSE  BO  'l  temps.  fr.  Comeusar  à  serenarse,  dissi- 
parse  'Is  núvols,  cessar  las  plujas,  vents  y  frets  de 
la  estació.  Abrir,  componerse,  acomodarse,  abonan- 
zarse  el  liempo,  Coelum  sedari. 
ANAR  LO  TEMPS  PER  MILLOR,  fr.  Mülorarse.  Me- 


TEM 


jorar  el  tiempo.  Meliús  se  habere  aestatem. 

APRÈS  Ó  DESPRÈS  DE  UN  TEMPS  NE  VE  UN  ALTRE.  loC. 

que'ns  alenta  al  sufrimenl  ab  la  esperansa  de  mi- 
llor sort.  Súfrase  quien  penas  liene,  que  tiempo  tras 
tiempo  viene.  Deus  dabit  his  quoque  finem.  Non,  si 
malè  nunc,  et  olim  sic  erit. 

APROFITAR  LO  TEMPS.  fr.  Usar  bè  dc  ell,  aprofitant^ 
se  de  la  fortuna.  Gozar  del  liempo  ó  de  la  fortuna, 
Tempore,  fortuna  uti.  1|  Estar  ben  ocupat,  no  mal- 
gastarlo.  Aprovechar  el  tiempo.  Proficio,  is. 

À  sÒN  TEMPS.  m.  adv.  Quant  sia  la  ocasió.  À  su 
liempo.  Tempore,  ad  tempus. 

i  TEMPS.  m.  adv.  En  bona  ocasió.  A  liempo,  en 
Liempo,  en  coyunlura,  en  sazon.  Tempestivè. 

A  UN  TEMPS.  m.  adv.  Juntament,  al  mateix  temps. 
A  un  tiempo.  Unà,  simul. 

coMUNiB  LO  TEMPS.  fr.  Dir  lo  que  té  potestat  las 
oracions  y  exorcismes  disposats  per  la  Iglésia  con- 
tra '1  temps  que  amenassa  tempestat.  Conjurar  la 
tempestad.  Exorcismis  tempesta  tem  deprecari. 

CONSAGRAR  LO  TEMPS  À  ALGUNA  PROFESSIÓ,  CIÈN- 
CIA, etc.  fr.  Dedicarse  enterament  à  ella.  Consa- 
grar el  tiempo.  Omnem  operam  et  sludium  alicui 
conferre. 

CÓRRER  LO  TEMPS.  fr.  Anar  passant.  Córrer,  andar 
el  liempo.  Tempus  elabi,  fugere. 

DE  ALGUN  TEMPS  EN  AQUESTA  PART.  m.  adv.   DO  al- 

gun  temps  ensà.  De  un  tiempo  à  esta  parte.  Inter- 
düm,  subindè. 

DONAR  MAL  TEMPS.  fr.  Molestar  ab  instància  per 
algun  deute,  etc.  Dar  m,al  tiempo,  atormenlar,  ma- 
tar, aporrear,  infernar,  acribillar,  amolar.  Moles- 
to, as.  11  Causar  dolor  algun  mal  ó  aflicció,  etc.  Ha- 
cer  padecer,  atormenlar.  Crucio,  as. 

DONARSE  BON  TEMPS.  fr.  Traclarse  bè  y  diverlirse. 
Darse  buen  liempo  ó  buena  vida.  Tempus  curaré. 

DONAR  TEMPS.  fr.  Donar  lloch  à  algú  pera  execu- 
tar ó  cumplir  alguna  cosa.  Dar  lugar,  tiempo  ó  es- 
pacio.  Tempus  afferre.  I  Permélrer  espera  alguna 
cosa.  Dar  lugar  ó  tiempo.  Permitio,  is. 

DONAR  TEMPS  AL  TEMPS.  fr.  Esperar  la  ocasió  opor- 
tuna pera  executar  alguna  cosa.  Dar  tiempo  al  liem- 
po, dejarlo  àl  tiempo.  Opportunilatem  speclare.  | 
Usar  de  condescendència  ab  algú  atenent  las  cir- 
cunstàncias.  Dar  liempo  al  tiempo.  Alicui,  prout 
tempus  postulat,  indulgere. 

EMBOLICARSE  Ó  DESBARATARSE    'L    TEMPS.  fr.    Alte- 

rarse  la  serenitat  de  la  atmosfera.  Descomponerse, 
deslemplarse  el  tiempo.  Infestum  tempus  reddi. 

EN  ALGUN  Ó  EN  ALTRE  TEMPS  Ó  EN  TEMPS  PASSAT,  m. 

adv.  En  temps  indeterminat,  pretèrit  ó  futur.  En 
algun  tiempo,  un  tiempo,  olro  tiempo.  Quondam, 
olim. 

EN  TEMPS  Ó   EN  TEMPS   DE   MARIA   CASTANYA.    BXp. 

fam.  l'  any  de  maria  castanya. 

EN  TEMPS  DE  BELLUGA  CAMPE  QUI  PÜGA.  rcf.  DCUO- 

ta  que  en  los  perills  cada  hu  mira  per  si,  y  pro- 
cura posarse  en, salvo.  La  barca  esld  rota,  sdlvese 
quien  pudiere.  Quique  in  discrimina  versantur  sibi 


I 


TEM  CATALi. 

consulanl,  |1  ref.  contra  'Is  que's  valen  induslriosa- 
ment  de  las  lurbacions  y  desordes  pera  fér  sòn  ne- 
goci, k  rio  revuelto  ganancia  de  pescadores.  Atra  in 
nebula  venalur  hipus. 

EN  TOT  TEMPS  ó  PER  TOTS  TEMPS.  m.  adv.  Sempre. 
En  todo  liempo.  Omni  lempore, 

FÉR  TEMPS.  fr.  Ilaverhi  temps  que  ha  succehit  al- 
guna cosa.  Hacer  tiempo.  Diu  esse;  multum  tem- 
pus  eílluxisse.  |1  donar  temps  al  temps.  1 .  p  raet. 
Ocuparse  en  alguna  cosa  '1  qui  està  ociós  pera  que 
'l  temps  se  li  fassa  raès  curt.  Enlretener  ó  engaiiar 
el  tiempo.  Tempus  terere,  fallere.  ||  esperar, 

FÉR  AL  temps.  lOC.  aut.  FÉR  AL  CAS. 

FORA  DEL  TEMPS.  m.  adv.  Inoporlunameut.  Fuera 
de  liempo  ó  sin  liempo.  Intempeslivè,  lempore  non 
suo. 

JA  f1  ó  sab  proü  pel  temps  que  té.  fr.  fam.  Deno- 
ta que  algú  sab  manejarse  en  sos  negocis  ab  raès 
habilitat  de  lo  que  prometen  sos  anys.  També  s' 
usa  irón.  Saber  baslante  para  su  aíío.  Ad  sua  quae- 
renda  ratio  esse  ingenio  praecocem. 

LO  temps  de  la  cücüt,  al  dematí  pluja  y  a  la 
TARDE  AIXUT.  ref.  Dcnota  que  en  1'  abril,  que  es  lo 
temps  de  la  cucut,  la  humitat  de  la  pluja  dura 
poch,  ja  per  la  mòlta  que  necessitan  los  sembrats, 
com  per  la  que  aixuga  la  forsa  del  sol.  En  liempo 
del  cuco,  à  la  mariana  mojado  y  ú  la  noche  enjulo. 
Solé  sub  ardenti  terra  exsiccatur. 

LO  TEMPS  TOT  HO  CONSUM  Ó  TOT  HO  MATA  Ó  TOT  HO 

ACABA.  loc.  pera  denotar  que  no  hi  ha  res  estable. 
Todo  lo  deslruye  el  tiempo.  Mortalla  facta  peribunt. 

LO  TEMPS  TOT  HO  CURA.  loc.  Dòua  à  cnténdrer  que 
'1  temps  es  la  mès  eficàs  medicina  dels  mals.  El 
tiempo  cura  al  enfermo  y  no  el  ungüenlo  :  el  liempo 
todo  lo  cura.  Dies  adimit  aegritudinem  hominibus. 
Tempore  sanatur,  non  viribus.  unguinis,  íeger. 

MEDiR  LO  TEMPS.  fr.  Proporcionarlo  à  lo  que's  ne- 
cessita. Medir  el  liempo.  Aptum  tempus  accipere. 

MiTJ  TEMPS.  Lo  que  s'  interposa  y  passa  de  un 
succés  à  altre.  Medio  tiempo.  Temporis  interjec- 
tam. 

MUDARSE  'l  TEMPS.  fr.  Fér  mudansa.  Revolverse  el 
tiempo.  Tempus  perturbari. 

NO  ANAR  i  MÒLT  TEMPS.  loc.  ant,  No  passar  mòlt 
temps.  No  emplear  mucho  ticmpo.Long\im  haud  tem. 
pus  cedere. 

NO  CONÈIXER  LO  MAL  TEMPS.  fr.  fam.  pera  ponde- 
rar que  algú  està  gras  y  ben  tractat.  Estar  de  buen 
aTio,  ò  no  estar  de  mal  ano.  Pinguem  et  nitidum 
esse. 

NOSECH  LO  TEMPS.  fr.  aut.  No  afavoreix  lo  temps. 
No  sigue  el  tiempo.  Non  favel  tempas. 

PASSAR  LO  TEMPS.  fr.  Estar  ociós,  divertirse  6 
passejarse  sense  ningun  motiu.  Pasar  el  tiempo. 
Otia  agere.  ||  pérdrer  lo  temps. 

PÉNDRER  TEMPS.  fr.  Dilatarlo,  diferirlo  per  asse- 
gurar r  acert  de  alguna  cosa,  ó  pera  que  no  arri- 
be  '1  cas  de  que  tinga  efecte  si  així  convé.  Tomar 
tiempo.  Temperis  opportunitatem  spectare. 


TEN  657 

PER  ALGUN  TEMPS.  u).  adv.  Per  cert  temps. 
Temporalmenle,  por  cierlo  tiempo,  por  algun  tiempo. 
Temporaliter.  1|  Per  temporadas.  Temporalmenle, 
por  temporadas.  Certis  temporibus. 

PÉRDBER    Ó    MALGASTAR    LO    TEMPS.    fr.  Emplearlo 

mal.  Gastar,  perderel  tiempo.  Tempus  fallere.  ||  No 
aproGtarse  de  ell,  ó  deixar  de  executar  en  ell  lo 
que's  podia,  Perder  liempo.  Tempus  praítermitle- 
re.  II  Traballar  inútilment.  Perder  liempo.  Tempo- 
ris opportunitatem  speclare. 

PER  LLARcn  TEMPS.  m.  adv.  Per  mòlt  temps.  Por 
largo  liempo.  Diu. 

PER  TEMPS.  m.  adv.  En  alguna  ocasió,  sens  de- 
terminació, ab  incertitut  de  temps.  Por  tiempo,  ó  à 
su  tiempo.  Ad  tempus. 

PER  UN  QUANT  TEMPS.  m.  adv.  Per  un  poch  de 
temps.  Por  unpoco  de  tiempo.  Paulo  tempore. 

QUAL  LO  TEMPS  TAL  LO  SENY.  fr.  Aconsclla  la  pru- 
dència en  acomodarse  à  las  circunslàncias  y  al 
temps,  niedint  ab  ellas  las  operacions  ó  intents. 
Cual  el  tiempo,  tal  el  tiento.  Praesentem  fortunam 
boni  consuelere. 

RODAR  LO  TEMPS.  fr.  Douar  senyals  ó  mostras  de 
mudarse.  Rodar,  rodear  el  tiempo.  Tempus  mu- 
tari. 

SEMBLA   QUE    NO  HI   ES  Ó  QUE  NO  HI  HAJA   DE   SÉR  A 

TEMPS.  fr.  Denota  que  algú  fà  ó  demana  alguna 
cosa  abans  de  temps.  Temprano  es  de  noche.  Praema- 
turè  rem  petis.  U  Menjar  mòlt  y  ab  ànsia  ó  depres- 
sa.  Comer  como  un  sabamn.  Fame  morderi.  \  Ex- 
plica la  inquietut  que's  té  fins  à  fér,  dir  ó  saber  lo 
que's  desitja.  No  cocérsele  d  uno  el  bollo  ó  el  pan. 
Nimis  avidè  expetere, 

TENiRSE  'l  TEMPS,  fr,  Seguir  ab  una  mateixa 
temperatura,  Manlenerse,  aguantarse  el  liempo. 
Coelum  constantem  esse. 

TOCAR  A  TEMPS.  fr.  Tocar  las  campanas  per  mo- 
tiu de  tempestat.  Tocar  à  tiempo  ò  d  nublado. 
Avertendae  fragum  calamitati  aera  campana  qua- 
tere. 

TOCAR  A  TEMPS  DESPRÈS  QUE  HA  CATGUT  LA  PEDRE- 
GADA Ó  QUANT  LA  PEDRA  ES  CAYGÜDA,  ref.  QUANT  FOU 
MORT,  LO  COMBREGAREN, 

TOT  TEMPS.  m.  adv.  SEMPRE. 

VOLER  TEMPS.  fr.  DONAR  TEMPS  AL  TEMPS. 

T  PER  TEMPS  QUI  's  SEGUÍ.  loc.  aut,  Y con  el  liem- 
po,  andando  el  tiempo.  Ad  exlremum, 

TEMPTAR.  V.  a.  y  derivats,  tentar. 

TEMUT,  DA.  p.  p.  Temido.  Metutus. 

TEN.  Imperatiu  del  verb  tenir,  tè.  ||  Sinéresis 
lo  mateix  que  te  ne,  com  ara  te'n  adonas. 

TENACissiM,  A.  adj.  sup.  Tcnacisimo.  Tena- 
cissimus. 

TENACissiMAMENT.  adv.  ra .  sup.  Tenacisi- 
mamenle.  Pertiiiacissimò. 

TENACITAT,  f.  Dificultat  de  desagafarse  ó  se- 
pararse  una  cosa  de  altra.  Tenacidad.  Tenacitas, 
atis.  II  Fermesa,  perseverància  en  apretar  ó  rete- 
nir alguna  cosa.  Tenacidad.  Tenacitas,  atis.  |  Per- 


eSS  TEN  DICCIONARI 

Mnàcia,   tossuneria,   empenyo  eflcas.    Tenacidad. 
Pertinacia,  ae.  (j  quím.  Propietat  que  tenen  los  me- 


TEN 


talls  de  sufrir  eslironsj  mès  ó  raénos  forts  sens 
trencarse.  Tenacidad.  Tenacitas,  atis. 

TENALLA.  f.  ter.  gerra.  ||  pi.  estenallas.  |] 
Instrument  en  forma  de  estenallas  que  servia  pe- 
ra marcar  la  roba  en  Catalunya.  Bolla,  tenaza.  Si- 
gillum,  i. 

TENALLAR.  V.  a.  ant.  Marcar  al  reo  ab  tena- 
llas.  Tenacear,  alenacear,  aienazar.  Forcipibus  ali- 
quem  dilaniare. 

TENÀS.  m.  Lo  que  agafa,  retéy  aprela  forta- 
ment. Tenaz.  Tenax,  acis.  1|  Obstinat,  tossut.  Te- 
naz,  lerco,  porfiado.  Pervicax,  acis. 

TENASMENT.  adv.  m.  Ab  tenacitat.  Tenaz- 
menie.  Tenaciter. 
TENAT,  DA.  adj .  tanat. 
TENCA.  f.  Peix  de  estany  6  de  riu,  semblant  al 
càrpio.  Tenca.  Tinea,  se. 
TENCAR.  V.  a.  tancar. 
TENDA.  f.  Pabelló  extés  sobre  estacas.  Tienda. 
Tabernaculum,  i.  [|  nàut.  Cuberta  de  drap  pera  res- 
guartdel  sol  y  pluja,  rienda.  Velamen,  inis.  [)  Ye- 
la  ó  drap  en  forma  de  arch  sobre  las  baranas  del 
carro  pera  defensa  del  sol.  Tienda,  enlalamadura. 
Yelum,  i.  11  BOTIGA.  |  Casa  derevenderia  en  los  po- 
bles, en  que'sven  oli,  pesca,  elc.  Abaceria.  Taber- 
na  penuaria.  I  Taula  de  planter.  Almajara.  Àrea 
prsecocibus  olearibus  producendis. 

TENDA  DE  AYGUARDENT.  ATGÜARDENTERIA. 

TENDA  DE  CAMPANYA,  mil.  Pabelíó  ó  allotjament 
portàtil  que  serveix  pels   soldats  en  lo  camp. 
Tienda  de  campana.  íaç'ú'io,  nis,  tabernaculum,  i. 
II  Qualsevol  casinyot  ó  barraca  en  lo  camp.  Tien- 
da. Cassà,  ae,  tugurium,  ii. 

TENDA  DE  GUERRA,  mil.  TENDA  DE  CAMPANYA.  1. 

TENDA  REAL.  Pabclló  del  general  de  exèrcit  en- 
Ire'ls  romans:  en  ella  's  junta  van  los  consellers  de 
guerra  pera  deliberar.  Tienda  del  general.  Augus- 
tale,  is. 

DESPARAR  LAS  TENDAS.  fr.  uàut.  y  mil.  Dcsferlas. 
Ahatir  tienda.  Tabernacula  detendere. 

LA  TENDA  DELS  COIXOS.  La  que  està  mès  prop  ahont 
van  los  peresoïos,  encara  que  'Is  generós  no  sian 
tant  bons  com  en  altras.  La  tienda  de  los  cojos. 
Proximior  taberna. 

PARAR  LAS  TENDAS.  fr.  uàut.  y  mil.  Formarlas. 
Hacer  tiendas.  Tabernacula  tendere. 

PLEGAR  LA  TENDA.  fr.  PLEGAR  BOTIGA. 

TENDA8SA.  f.  aum.  Barraca  mal  construida. 
Tendejon.  Tuguriolum,  i. 

TENDÈNCIA,  f.  Modo  ó  disposició  ab  que  unas 
cosas  se  dirigeixen  ó  difereixen  à  altra.  Tendència. 
Tendentia,  se.  1|  Representació  ó  apariéncia.  Ten- 
dència. Representatio,  nis. 

TENDER.  m.  botiguer.  1|  taberner.  |[  adj.  Cosa 
de  tenda,  com  lliura  tendera.  Tendero.  Tabernarius. 

TENDETA.  f.  d.  Tiendecita;  tienda  pequem. 
TaberDula,  se. 


TENDINOS,  A.  adj.  anat.  Cosa  de  tendons  ó 
que'ls  sembla.  Tendinoso.  Tendinosus. 

TENDÓ.  m.  Nirvi  que  uneix  lo  cap  dels  mus- 
cles ab  los  ossos,  y  serveix  pera  "I  moviment.  Ten- 
don.  Tendó,  nis. 

TENDRAMENT.  adv.  m.  Ab  ternura  y  amor. 
Tiernamenie.  Tenerè. 

TENDRE.  V.  a.  ant.  enténdrer.  |  adj.  Bla,  tou. 
Tierno.  Tener.  ||  Fresch,  nou,  recent.  Recienie,  tier- 
no.  Nuperus.  ||  S'  aplica  à  la  edat  de  la  infància. 
Tierno.  Tener.  ||  Delicat,  de  fàcil  mastegar,  com: 
carn  tendra.  Tierno.  Tener.  ||  Se  diu  de  algunas 
cosas  que  no  han  arribat  al  eslat  de  rahó  ó  perfec- 
ció, com:  mongelas  tendras,  etc,  Tierno.  Tener.  I 
Dèbil,  de  poca  resistència,  rterno.  Mollis,  tener.  Í| 
met.  Afectuós,  carinyós,  amable.  Tierno.  Tener.  1| 
En  las  cosas  espirituals  y  morals,  sensible,  fàcil  de 
conmóurerse.  Tierno.  Mollis,  tener.  H  mel.  Se  diu 
del  qui  està  en  1'  aprenentatge  ó  principi  de  algu- 
na professió.  Verde.  Immaturus. 

TENDRER,  A.  adj.   Tendre,   recent,  fresch, 
com:  llet  tendrera.  Fresco.  Recens. 
TENDRESA,  f.  tendror. 
TENDRET,  A.  adj.  d.  de  tendre.  Tiernecico, 
illo,  ilo.  Tenellus.  1|  Petit,  jovenet  de  pochs  anys. 
Pdrvulo,  liernecilo.  Parvulus.  |1  ter.  jove,  fadrí. 

TENDRET  ROBAT.  Joch  de  cartas  en  que  se'n  donan 
tres  ó  mès  à  cada  jugador,  posant  en  la  taula  al- 
gunas altras  descubertas,  y  cada  hu  se'n  porta  da- 
vant la  de  igual  punt  à  la  que  ell  presenta,  y  així 
successivament  se  van  robant  tots  los  muntets, 
fins  que  quedan  lotas  las  cartas  en  mans  de  un, 
que  à  las  horas  guanya.  Tenderele.  Ludus  in  quo 
folia  exponuniur  et  colligunlur  ad  paria. 

TENDRÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Tiernisimo.  Tener- 
rimus. 

TENDRÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Tiernlsi- 
mamente.  Tenerrimè. 

TENDRÓ  Y  TENDROR.  m.  La  qualitat  de 
tendre.  lernura.  Teneriludo,  inis.  y  ternura. 

TENDRUM.  m.  Part  del  animal  mès  dura  que 
la  carn  y  mès  suau  que'l  os,  com  es  en  la  orella. 
Cartilago,  terailla.  Cartilago,  inis.  H  Sobreós,  lo 
bulto  de  carn  que  resulta  de  una  trencadura,  etc. 
Sobrehueso.  Tumor,  is.  1|  La  part  tendra  de  plantas 
que  fàcilment  se  romp.  Cogollo,  tierno,  cima.  Cy- 
ma,  ae.  H  saba. 

COMPOST  DE  TENDRUM.  CAKTILAGINÓS. 

trencarse  'ls  tendrums.  fr.  Desternillarse.  Car- 
tilagines  disrumpi. 

TENDRURA.  f.  TENDROR.  II  ternura. 

TENEBRARI.  m.  Espècie  de  candelero  ó  triàn- 
gul  de  fusta  assentat  sobre  un  peu  dret,  y  sobre 
del  qual  se  posan  quinze  ciris  que  representan  los 
dotze  apòstols  y  las  tres  Marias,  que  s'  encenen 
pera  cantar  los  fasos  de  la  setmana  santa.  Tenebra- 
no.  Tenebrarium,  ii. 

TENEBRA8.  f.  pi.  Privació  total  de  llum.  Ti- 
nieblas.  Tenebrae,  arum,  caligo,  inis.  ||  matracas. 


TEN 


CATALÀ. 


TEN 


659 


I: 


II  FAsos.  II  met.  Sorna  ignorància.  Tiniehlas.  Te- 
nebríe,  arum. 

TENEBRICÓS,  A.  adj.  ant.  y 

TENEBRÓS,  A.  adj.  Foscli,  obscur.  Tenebrosa. 
Tenebrosus,  tcnebricosus.  ||  ret.  Dit  del  estil  obs- 
cur, confús.  Confusa,  tenebrosa,  oscuro.  Obscu- 
rus, 

TENEBROSAMENT.  adv.  m.  Sens  claritat. 
Tenebrosamente.  Tenebrosè. 

TENEBROSissiM,  A.  adj.  sup.  Tenebrasisi- 
mo.  Tenebrosissiraus,  caliginosissimus. 

TENEBROSITAT.  f.  Obscuritat,  fosca.  Tene- 
hrasidad.  Caligo,  inis. 

TENEDOR.m.  ant.  tauleta.  ||  vetllador.  ||  te- 
NiDOR.  II  Qui  cuyda  dels  llibres  de  couiers.  Tenedar. 
Librorura  curafor. 

TENEDURIA.  f.  Tractat  que  ensenya  à  portar 
iios  llibres  en  partida  senzilla  ó  doble.  Teneduria. 
Tractalus  librorum  mercaturíE  utendorura. 

TENEIVT.  p.  a.  tenedor,  3, 

TENGUT,  DA.  p.  p.  TINGUT, 

TENIDOR.  m.  Possehidor.  Tenedor,  tenienle.  Te- 
nens,  lis.  ||  Qui  ó  la  cosa  que  manté  algun  pes. 
Sustentador,  sustentdculo.  Sustenlans,  tis.  ||  Lo  qui 
té  à  sòn  càrrech  alguna  cosa,  particularment  en 
nom  de  altre.  Tenedar.  Tenens.  ||  pi.  caminadors. 

TENIMEIVT.  m.  Obra  de  tenir.  Suslentamiento, 
suslenlacion.  Sustenlatio,  nis. 

TENIR.  V.  a.  Possehir,  gosar.  Tener.  Habeo,  te- 
neo,  es.  ||  Empunyar,  mantenir  agafada  alguna  co- 
sa, com:  TENIR  una  espasa  en  la  ma.  Tener.  In  ma- 
nu  habere.  |1  Mantenir,  sostenir.  Conservar,  tener. 

ITeneo,  es.  ||  Detenir,  retenir.  Reíener,  tener.  Atti- 
neo,  es.  ||  Sér  rich.  Tener.  Pecuniosum  esse.  1|  De- 
tenir, parar.  Delener,  tener,  parar.  Detineo,  es.  || 
Ocupar  per  medi  de  altres,  com:  los  espanyols  te,- 
nian  quasi  tota  la  Amèrica.  Tener.  Habeo,  es,  occu- 
po,  as.  II  Ferse  amos  à  la  forga,  com :  los  eneraichs 
ja  tenen  lo  castell.  Tener,  haberse  apoderado.  Po- 
tior,  iris.  II  Possehir  alguna  cosa  per  favor  de  altre 
6  per  sòn  nom,  com:  tot  quant  tenim  es  de  Dèu. 
Tener.  Ex  dono  possidere.  ||  Ocupar  algun  espay, 
com:  la  pessa  té  IS  canas,  la  casa  tres  pisos,  elc. 
Tener.  Occupo,  as,  exlendo,  is.  |  Contenir,  repri- 

Im  mir,  com:  la  severitat  té  'Is  homes  à  ralla.  Tener. 
m  Cohibeo,  es.  ||  Contenir,  compéndrer  en  sí,  com: 
■  aquest  llibre  té  set  capítols.  Tener.  Contineo,  es.  || 
■  Cabrer,  com:  aquesta  bola  té  tanlas  càrregas.  Ca- 
rn ber,  tener.  Gapio,  is.  |1  Ocuparse  en  alguna  cosa, 
■  assistir  à  ella,  com:  tenir  junta,  consistori,  etc. 
■  Tener.  Assisto,  is,  habeo,  es.  ||  Se  diu  respecte  de 
*  las  dignitats,  etc,  optar,  com:  tenir  la  primera 
cadira  en  lo  concell.  Ocupar,  tener.  Occupo,  as.  || 
Estar  alguna  cosa  al  càrrech  de  algtí,  com:  tenir 
estudi,  elc.  Tener.  Curo,  as.  ||  Dominar,  subjectar. 
Tener.  Teneo,  es.  ||  Com  à  verb  auxiliares  lo  ma- 
teix que  haver,  Tener,  haber.  Habeo,  es.  ||  Judicar, 
reputar,  enténdrer,  com :  tenir  à  algú  per  docte. 
Tener,  Existimo,  as.  ||  Hospedar  ó  rébrer  à  algú  en 


sa  casa,  com:  tinco  gent  forastera,  Tener.  Habere 
in  hospicium.  ||  Estar  adornat  ó  abundant  de  algu- 
na cosa  material  ó  inmaterial,  com:  tenir  talent, 
rahó,  etc.  Tener.  Habeo,  es.  ||  Juntab  la  preposició 
en  y  ab  los  adverbis  mòlt,  poch  y  altres  semblants, 
estimar,  apreciar,  com:  tenir  en  mòlt.  Tener.  Mag- 
ni  facere.  ||  Junl  ab  alguns  noms  significa  fer  ó  pa- 
tir lo  que'l  nom  significa,  com:  tenir  dolor,  calor, 
desventura.  Tener.  Habeo,  es.  ||  Junl  ab  los  noms 
que  significan  temps,  equival  à  passar  1'  espay  de 
ell  en  algun  lloch  ó  paratge,  com:  tenir  las  festas 
en  Barcelona.  Tener.  Ceelebro,  as.  ||  Junt  ab  la  par- 
tícula QUE  y  r  infinitiu  de  altre  verb  significa  la 
determinació,  precisió  ó  necessitat  de  fer  lo  que  l' 
infinitiu  significa,  com:  tenir  que  escríurer,  que 
cumplir,  etc.  Tener.  Opus,  necesse  esse;  necesse 
habere,  1|  Junt  ab  los  noms,  anys,  dias,  temps  y  al- 
tres semblants,  denota  la  duració  ó  edat  de  las  co- 
sas  y  pjrsonas.  Tener.  Habeo,  es.  ||  Junt  ab  alguns 
adjectius,  com  inquiet,  trist,  etc,  significa  cau- 
sar, fér  estar,  com:  tenir  trist,  enfadat,  etc.  Tener. 
Habeo,  es.  ||  afirmar.  ||  observar,  cümplir.  |1  Junt 
ab  la  preposició  de  significa  participar  ó  sér  sem- 
blant, com:  N.  té  mès  de  dona  que  de  soldat;  té 
mès  de  sa  mare  que  de  sòn  pare.  Tener.  Habeo,  es, 
II  V.  a,  ant.  Celebrar  conseja,  cartes.  Concilia  cele- 
braré. 

tenir  k  BÈ.  fr.  Aprobar  alguna  cosa.  Tener  d  bien. 
Probo,  as, 

tenir  k  mal.  fr.  Reprobar,  desaprobar  alguna 
cosa.  Llevar  à  mal,  rehuir.  Improbo,  as, 

tenir  k  Qüi  semblar,  fr.  Tenir  un  fill  las  incli- 
nacions y  costums  de  sos  pares.  Hijo  de  padre  ò  de 
madre.  Patri  vel  matri  similis. 

TENIR  ATRAPAT,  fr.  Havér  encontrat  à  algú  ab  des- 
falch.  Tener  cogido.  Caplum  habere. 

TENIR  BÉ.  fr.  Tenir  fort,  Tener,  mantenerse  firme. 
Firmiter  sustinere. 

TENIR  EN  CONTRA,  fr.  Trobap  impediment,  con- 
tradicció ó  dificultat  en  alguna  cosa.  Tener  en  con- 
tra. Obicem  haberi,  adversari. 

TENIR  FORT.  lOC.  ant.  DEFÉNDRERSE,  SOSTENIRSE, 
RESISTIRSE. 

TENIR  LA  MALA  ó  LA  BONA.  fr.  Estar  de  bon  ó  mal 
humor.  Estar  de  buena  ó  de  mala.  Gratum  vel  in- 
gratum  esse. 

TENIR  l'  estiu.  fr.  ant.  Passar  l' estiu.  Veranear. 
iEstivo,  as, 

TENIR  k   noves.  loC.  aut.  DISTRAURER, 

TENIR  MÒLT  AVANSAT  Ó  ADELANTAT,  fr.  Tcuir  Una 

cosa  en  bon  estat  per  las  diligéncias  que  s' han  fét, 
Tener  mucha  andado.  Multum  progressum  esse. 

TENIR  PERA  SÍ.  fr.  Persuadirse  en  matèria  de  que 
altres  poden  dubtar.  Tener  para  si.  Sentio,  is,  exis- 
timo, as. 

TENIR  QUE  MENJAR,  fr.  met.  Estar  acomodat.  Te- 
ner que/amer.  Re  familiari  bene  instructum  esse. 

TENiRSE  FERM  ó  FORT.  fr.  Estar  uua  cosa  fixa  y  ben 
segura  en  un  lloch.  Tenerse,  mantenerse  firme  ó 


660 


TEN 


DICCIONARI 


TEN 


fuerle.  Slo,  as.  ||  mel.  Mantenirse  constant  en  algu- 
na resolució.  Tener  lieso.  Constantem  esse. 

NI  TÉ  NI  TRAU.  BXp.  NO  ES  CARN  NI  PEIX. 

NO  TENiRLAs  TOTAs.  fr.  fam.  Denota  '1  recel  ó  te- 
mor que  algú  té,  ó  ab  que  va  à  executar  alguna 
cosa.  iYo  llevarlas  todas  consigo.  Non  sibi  constat, 
non  sibit  confidit. 

QÜI  NO  TÉ,  ÓQUI  NO  TÉ  RES,  NO  TÉ  POR  DE  SÉR  RO- 
BAT, ref.  A  quien  no  tiene  nada,  nada  le  espanta. 
Tula  est  hominum  tenuilas. 

SI  TÈNS  A  ALGÚ  AGRAVIAT,  NO  VAJAS  MAY  DESCUI- 
DAT, ref.  que  aconsella  '1  cuydado  y  vigilància  pera 
que  'Is  agraviats  no  tingan  ocasió  de  danyarnos, 
atrapantnos  desprevinguts.  Quien  siembra  abrojos 
no  ande  descalzo.  Qui  tribulos  serit,  ne  pede  nudus 
eat. 

TINGAM  Y  TINGAM.  exp.  fam.  TOQUEM  Y  TOQUEM. 

TENIRSE.  V.  r.  Aferrarse,  assegurarse  pera  no 
càurer.  Tenerse.  Consisto,  is.  ||  Mantenirse,  resistir, 
fér  oposició  en  renyina  ó  pelea.  Tenerse.  Alicui  ad- 
haerere.  |1  contenirse,  reprimirse. 

TENOR.  m.  Método,  orde,  forma  constant.  Te- 
nor. Ordo,  inis.  |I  Sèrie,  continuació,  orde  seguit. 
Tenor.  Tenor,  is.  ||  raus.  Veu  entre  contralt  y  con- 
trabaix. Tenor.  Subgravis  vox.  (J  Lo  raúsi';h  que  fa 
la  veu  entre  contralt  y  contrabaix.  Tenor.  Yoce 
subgravi  canens.  [|  Lo  contingut  literal  de  un  es- 
crit. Tenor.  Litterarius  textus.  ||  L' accent  deia  veu, 
de  la  síl•laba.  Tenor,  lono.  Tonus,  i,  tenor,  is. 

tenor  alt.  Lo  que  s'  acerca  à  contralt.  Tenor  al- 
to. Tenor  altus. 

tenor  baix.  Tenor  fort  entre  regular  y  baix.  Ba- 
jete,  barilono.  Remissus  tenor. 

sÉa  DEL  tenor  següent,  fr.  fam.  Se  diu  de  un 
home  descuydat,  poch  formal.  Ser  un  tararira. 
Quasiverò. 

TENS,  A.  adj.  Estirat,  tivant.  Tenso.  Tensus. 

TENSIÓ,  f.  Dilatació  ó  extensió,  ó  1'  esfors  que 
fa  pera  exténdrer  alguna  cosa.  Tension,  lirantez. 
Tensura,  se.  1|  met.  Activitat,  vehemència.  Tension. 
Intensio,  nis.  ||  pi.  Nom  que's  dóna  à  certs  diàlogos 
antichs.  Tensiones.  Tensiones,  um. 

TENSIU ,  VA.  adj.  Lo  que  està  acompanyat  de 
una  sensació  com  de  tivanlor  ó  lo  que  la  causa. 
Tensivo.  Tensus. 

TENTACIÓ.  f.  Estímul,  instigació  que  indu- 
heix  à  alguna  cosa  mala.  Tentacion.  Tentatio,  nis. 
II  Moviment  del  animo  encara  que  no  sia  cosa  ma- 
la. Tentacion.  Animi  molus.  ||  Lo  qui  induheix,  es- 
timula ó  persuadeix.  Tentacion.  Tentatio,  nis.  [) 
Anomenan  així  'Is  místichs  à  las  probas  y  traballs 
que  Dèu  envia  ó  permet  pera  1'  exercici  y  mèrit. 
Tentacion.  Tentatio,  nis. 

ciuRER  en  LA  TENTACIÓ.  fr.  Coustíntir  en  cosa  ma- 
la. Taer  en  la  tentacion.  Peccati  illecebram  in  ani- 
mum  admittere.  [|  met.  Resóldrerse  à  executar  al- 
guna cosa  en  que's  tem  algun  perill,  sols  pel  gust 
de  lograrla.  Caer  en  la  tentacion.  Tentationi  suc- 
cumbere. 


TENTAGIONETA.  f.  d.  Tentacioncilla.  Levis 
tentatio. 

TENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  tenta.  Tenlador. 
Tentator,  is.  1|  Lo  que  serveix  pera  tentar,  probar, 
ó  examinar  alguna  cosa.  Tentativo.  Ad  tentamen 
deserviens. 

TENTAR.  V.  a.  Instigar,  induhir,  excitar.  Ten- 
tar. Tento,  as.  ||  tantejar  1.  2.  3.  |  Intentar ó  pro- 
curar. Tentar.  Tento,  as. 

TENTAT,  DA.  p.  p.  Tentado.  Periclitatus. 

estar  TENTAT.  fr.  Estar  resolt  ó  determinat  de 
fér  ó  dir  alguna  cosa.  Estar  tentado.  \ii  se  conti- 
nere. 

TENTATIÜ,  VA.  TENTADOR. 

TENTATIVA.  f.  Proba,  esperiència,  examen 
que's  fà  de  alguna  cosa.  Tentativa.  Specimen,  inis, 
periculum,  i.  ||  Lo  primer  acte  ó  examen  que's  feya 
en  algunas  universitats  en  lo  dia  antecedent  à 
aquell  en  ques'  havia  de  rèbrer  lo  grau  de  doctor; 
y  també  1'  ensaig  ó  primera  proba  que's  feya  en  los 
col•legis  pera  probar  la  ciència  del  qui  defensa 
conclusions.  Tentativa.  Tentativa,  ae,  tentamen, 
inis. 

TENTEJAR.  V.  a.  TANTEJAR. 

TENTI  POTENTI.  (i)  m.  adv.  Fins  à  no  poder 
més.  Se  diu  regularment  del  menjar  y  béurer.  A  ó 
hasíaiente  bonete.  Alïalim. 

TENTINAS.  (fér)  fr.  Se  diu  de  las  criaturas 
quant  comensan  à  caminar,  y  dels  convaleixents 
que  han  estat  mòlt  temps  en  lo  llit  quant  ixen  de 
ell,  Uacer  pinicos  ó  pinós.  Nutanter  incedere. 

TENTO.  ra.  tino. 

TÉNUAMENT.  adv.  m.  Ab  tenuitat.  Ténua- 
menie.  Tenuiter.  ||  Escassament,  estretament.  Té- 
nuamenle,  ténuemente,  parcamente.  Parcè,  sordidè. 

TÈNUE.  adj.  Prim,  delicat.  Tènue,  ténuo.  Te- 
nnis, exilis.  I  Limitat,  curt.  Tènue.  Parum.  ||  Dit 
del  estil  senzill,  hnm'ú. Tènue.  Tenuis,  deductus.  || 
Lo  que  es  de  poca  substància.  Tènue.  Fntilis.  ||  En 
la  gramàtica  grega  es  una  espècie  de  consonant 
de  las  mudas.  Tènue.  Tenuis.  ||  sutil,  fi,  lleu- 
ger. 

TÈNUEMENT,  adv.  m.  ténuament. 

TENUITAT.  f.  Subtilesa,  qualitat  de  prim. 
Tenuidad.  Tenuitas,  atis. 

TÉNUO,  A.  adj.  TÈNUE. 

TENüTA.  f.  for.  Possessió  de  rendas  y  fruyls, 
etc,  fins  à  decidirse  à  qui  toca.  Tenuta.  Tenula, 
ae,  vindiciae,  arum.  \\  Sentència  definitiva.  Tenuta. 
Provisoria  senlentia.  ||  Drets  que  pertanyen  à  la 
viuda  pera  retenir  y  defensarse  en  los  béns  del 
marit.  Tenuta.  Tenuta,  ae. 

TENUTARI,  A.  adj.  Cosa  de  la  tenuta.  Tenuta- 
rio.  Tenutarius. 

TÈNYER.  V.  n.  atanyer. 

TENYIDOR.  m.  TINTURER. 

TENYIDÜRA.  f.  TINTURA. 

TENYIMENT.  m.  COLOR,  TINT. 

TENYIR.  V.  a.  Donar  à  la  roba  un  color  dis- 


TEO 


CATALÀ. 


TER 


661 


I 


I 


tiiicl  del  qiie  tenia.  Tenir.  Tingo,  inficio,  is.  ||  So- 
breposar altre  color  als  cabells.  Aztimar,  tenir. 
Fnco,  as.  II  pint.  Rebaixar,  apagar  algun  color  ab 
alrre  mès  obscur.  Teíiir.  Adumbro,  as,  lumen  co- 
loribus  oppriniere.  1|  met.  Donar  altre  color,  visoó 
aparicncia  à  las  cosas,  desmentintlas.  Tenir.  ?vx- 
texto,  is.  II  Tacar  alguna  cosa  particularment  ab 
sanch.  Tenir.  Tingo,  is.  ||  Imbuhir  de  alguna  opi- 
nió, espócie  ó  afecte.  Tenir.  Imbuo,  tingo,  is, 

TENYIT,  DA.  p.  p.  Tenido.  Tinclus. 

TEOCRÀGIA.  f.  Gobern  de  un  poble  6  nació 
per  la  voluntat  absoluta  de  Dèu  sol,  y  sens  mès 
senyor,  com  se  gobernà  '1  poble  hebreu,  fins  que 
demanà  à  Dèu  un  rey,  que  fouSatíl.  Tambó  'sdiu 
del  gobern  per  religiosos,  considerats  com  à  minis- 
tres de  Dèu.  Teocracia.  Teocralia,  íe. 

TEOCRÀTICH,  CA.  adj.  Gosa  de  la  teocracia. 
Teocrdtico.  Tcocralicus. 

TEODOGIÀ.  m.  Heretge  y  secta  del  fi  del  si- 
gle  lí.  Negava  T  evangeli  de  sant  Joan,  sòn  Apo- 
calfpsis,  y  que  Cristo  fos  Dèu.  Teodociano.  Teodo- 
lianns,  i. 

TEODOSIÀ,  NA.  adj.  Heretge  y  secta  de  cor- 
ruptículas,   eutiquians.   Teodosiano.  Teodosianus. 
II  Se  diu  dels  llibres  ó  col•lecció  de  lleys  romanas 
fetas  en  16  llibres  per  manament  de  Teodosio  em- 
perador. Teodosiano.  Teodosianus. 

TEOFANIA.  f.  ant.  EPIFANIA.  II  pi.  Festasque's 
celebra  van  en  Délfos,  persuadits  de  que'ls  déus  se 
deixaban  véurer  de  quant  en  quant.  Teofania. 
Teofania,  .e. 

TEOGÀMIAS.  f.  pi.  Feslas  que  celebravan  en 
honor  de  Prosserpina  en  memòria  de  haverse  casat 
ab  Pluló.  Teogamias.  Theogamia,  íb. 

TEOGONIA.  f.  mit.  Genealogia  dels  déus.  Teo- 
gonia.  Theogonia,  ». 

TEÓLEGH,  GA.  adj.  TEOLÓGiCH.  ||  m.  Profes- 
sor ó  estudiant  de  teologia.  Teólogo.  Theologus,  i. 

TEOLOGAL,  adj.  TEOLÓGicn. 

TEOLOGIA,  f.  Ciència  que  tracta  de  Dèu  y  de 
sos  atribuís;  y  també  l'estudi  y  llibre  que  tracta 
de  ella.  Teologia,  Theologia,  a;. 

TEOLOGIA  ESCOLÀSTICA.  AquclIa  que  fiàu  per  me- 
di del  raciocini  mòlts  coneixements  de  las  cosas 
divinas,  fundats  sobre  'Is  principis  de  lafé.  Teolo- 
gia escoldstica.  Theologia  scholastica. 

TEOLOGIA  EXPOSITIVA.  La  quc  dcclaia  algun  sen- 
tit dupiós.  Teologia  expositiva.  Theologia  expo- 
nens. 

TEOLOGIA  MILITAR.  Títol  dc  uu  llibre  que  escri- 
gué '1  pare  Andreu  Schiosa.  Teologia  militar.  Theo- 
logia bellica. 

TEOLOGIA  MÍSTICA.  La  que  ensenya  una  devocióf 
sublime,  pura  y  perfeta,  ó  que  conté  un  sentit  al- 
legórich  misteriós.  Teologia  mística.  Theologia 
mistica,  contemplativa. 

TEOLOGIA  MORAL.  La  que  instruheix  en  las  lleys 
4jivinas  pera  arreglar  las  costum.  Teologia  moral. 
Theologia  moralis. 

TOMO  II. 


TEOLOGIA   NATURAL.  METAFÍSICA. 

TEOLOGIA  POSITIVA.  'L  Coneixement  dc  la  sagrada 
Escriptura,  segons  lo  sentir  dels  concilis  y  sants 
Pares,  sens  recórrer  à  arguments.  Teologia  fosili- 
va.  Theologia  positiva. 

TEOLOGICAL.  adj.  teológicii. 

TEOLÒGICAMENT,  adv,  m.  Segons  los  dog- 
mas  de  la  teologia.  Teològicamente.  Theologicè. 

TEOLÓGIGH,  CA.  adj.  Cosa  de  teologia,  com: 
principi  TEOLÓGicn,  lloch  teológicu.  Teològica,  teo- 
logal, teólogo.  Theologicus. 

TEOLOGISAR.  v.  a.  Discórrer  sobre  princi- 
pis ó  rahons  teológicas.  Teologizar.  Theologizo,  as. 

TEOREMA,  f.  Proposició  especulativa  que  ma- 
nifesta ó  determina  una  veritat,  prescindint  de  la 
pràctica.  Teorema.  Theorema,  atis,  pronuncia- 
tum,  i. 

TEORIA  Y  TEÒRICA,  f.  Art  que's  para  en  la 
especulació  ó  contemplació  de  las  cosas  en  contra- 
posició de  la  pràctica.  Teoria.  Theoria,  se. 

TEÒRICAMENT,  adv.  m.  Especulativament, 
prescindint  de  la  pràctica.  Teóricamente.  Theoricè. 

TEÒRICH,  CA.  adj.  Cosa  de  teoria.  Teórico. 
Theoricus. 

TEÒS,  A.  adj.  Lo  que  participa  de  las  quali- 
tats de  la  lea.  Teoso.  Thaedifer. 

TERADA.  f.  teler. 
•     TERAPEUTA,  m.  Metge.   Terapeuta.  Thera- 
peuta,  íE. 

TERAPÈUTICA,  f.  Part  de  la  medicina  que 
s'  ocupa  en  buscar  los  remeys  y  método  de  curar 
las  malaltias.  Terapèutica.  Therapeutice,  es. 

TERAPÉUTICH,  CA.  adj.  Cosa  dels  terapeu- 
tas  ó  de  la  terapèutica,  com:  vida  terapèutica. 
Terapéulico.  Terapeuticus, 

TÈRBOL,  A.  adj.  Se  diu  dels  licors  mès  espes- 
sos del  que  correspon.  Turbio,  lúrhido.  Turbulen- 
tus,  turbidus.  [j  Confús,  obscur  de  explicació.  Tur- 
hio.  Obscurus.  i  Melancólich,  enfadat.  Turbio.  Obs- 
curus. 

•TERBOLÍ.  m.  Ramassat,  cop  de'aygua.  Agua- 
cero,  lurbion,  turbon,  lurbonada.  Nimbus,  i.  ||  Per 
analogia  's  diu  de  altras  cosas  que  venen  de  cop  ó 
al  plegat,  com:  terrolí  de  mals.  Venlregada.  Af- 
fluentia,  x. 

TERCAMENT.  adv.  m.  Ab  tenacitat.  Terca- 
mente.  Pervicaciler. 

TERCEJAMENT.  m.  La  obra  de  donar  terce- 
ra rella  à  la  terra.  Terciacion,  terceazon.  Tertia- 
tio,  nis. 

TERCEJAR.  V.  a.  Donar  la  tercera  rella  à  la 
terra.  Terciar.  Tertio,  as.  ||  Cumplir  lo  número 
tercer.  Terciar.  Terlium  numerum  explere. 

TERCENA.  f.  Lloch  ahont  se  ven  tabaco  per 
major.  Tercena.  Tabern»  in  qua  labacum  cuinula- 
tim  venditur. 

TERCENARI.  m.  Estudiant  del  tercer  any  de 
gramàtica,  etc.  Mayorista.  Lalinaj  proprielatis, 
etc.  alumnus. 

83 


662 


TER 


DICCIONARI 


TER 


TERCENI8TA.  m.  Qui  lo  à  sòn  càrrech  la  ter- 
cena.  Tercenisla.  Tabacum  ciimulatim  vendens. 

TERCER,  A.  adj.  numeral  ordinal.  Lo  que  en 
regla  ú  orde  completa  '1  número  de  3.  Tercero. 
Tertius.  I  Qui  es  del  tercer  orde.  Tercero.  Tercia- 
rius.  H  La  persona  que  supleix  per  altra,  com: 
aqusta  carta  està  escrita  per  una  ma  tercera.  Ter- 
cero. Internuntius,  ii.  ||  arcabot.  ||  medianer.  || 
adj.  Sisador,  lladre.  Tomador  del  Ires,  alcahueíe. 
Praedalor,  is. 

TERCERA,  f  Corda  de  la  guitarra  en  tercer 
lloch.  Tercera.  Fidium  tertia.  |1  mús.  Consonància 
de  dos  tons  y  milj.  Tercera.  Trile,  es.  l|  pi.  En  lo 
blasó  són  certas  faixas  que's  posan  en  la  divisa  de 
tres  en  tres.  Tercera.  Ter  geminge  teniae. 

TERCERA  MAJOR.  mÚS.  DITÓ. 

tercera  meivor.  miís.  semitó. 
TERCERAMENT,  adv.  m.  En  tercer  lloch.  En 

tercer  Ivgar,  tercero,  tercer amcnle.  Tertiò. 

TERCERIA.  f.  Mediació  entre  dos  personas. 
Terceria.  Interloculio,  nis. 

TERCEROL,  A.  adj.  Qui  professa  la  regla  de 
la  tercera  orde  de  algun  patriarca,  com  de  sant 
Francesch,  desant  Francisco  de  Paula,  desant  Do- 
mingo, etc.  Tercero.  Tercia?  regulae  religiosae  pro- 
fessor. 11  nàut.  Lo  que  ocupa  '1  lloch  tercer,  com  lo 
rem  de  la  tercera  bancada.   Tercerol.  Tertius. 

TERCEROLA.  f.  Espècie  de  carrabina  curta. 
Tercerola.  Tormenlaria  catapulta  mediocris.  ||  Es- 
pècie de  barril  mitjà.  Tercerola.  Mediocris  seria. 

TERCET  Ó  TERCETO.  m.  Composició  mètri- 
ca de  tres  versos,  de  vuyt  ó  de  onze  síl-Iabas,  dels 
quals  sempre  consonan  dos.  També  s'  enllasan  di- 
ferents tercetos,  concertant  lo  primer  y  tercer  vers 
del  segon  terceto  ab  lo  segon  vers  del  primer,  y 
així  successivament,  especialment  en  los  de  onze 
síl-labas,  Tercelo,  lercelillo.  Mètrica  tribus  versibus 
constans  compositio. 

TERCH,  CA.  adj.  Obstinat  en  sòn  propòsit. 
Terco.  Cerebrosus. 

TÉRCIA.  f.  Una  de  las  parts  en  que  dividian 
lo  dia  'Is  romans,  y  correspon  à  las  9  del  matí. 
Tercia.  Hora  tertia.  |1  La  hora  canònica  que  segueix 
à  la  prima.  Tercia.  Tertia,  ae.  1|  pi.  Los  dos  noves 
de  tots  los  delmes  ecclesiàstichs  que's  deduheixen 
comunment  pera  '1  rey.  Tercia.  Tertiae,  arum. 

TERCIANA.  f.  Febra  intermitent  que  repeteix 
cada  tercer  dia.  Terciana.  Tertiana  febris. 

TERCIANA  DOBLE.  La  que  repeteix  cada  dia.  Ter- 
ciana doble.  Hemitritaius,  i. 

TERCIANAS  T  QUARTANAS  NO  FAN  TOCAR  LAS  CAMPA- 

NAs.  ref.  Denota  que  aqueslas  febras,  encara  que 
són  mòlt  molestas,  no  solen  causar  la  mort.  l>or 
tercianas  y  cuartanas  no  doblan  campanas.  Quarta- 
nis  non  sacra  sonant  pro  febribus  aera. 

TERCIANARI.  m.  Qui  pateix  tercianas.  Ter- 
cianario.  Tertiana  febri  laborans. 

TERCIANÀRIA.  f.  Planta  de  mòltas  camas  al- 
ats de  un  peu  y  milj,  quadradas,  ramosas,  frà- 


gils, inclinada  à  terra, "íullas  entre  Ggura  de  cor  y 
llanceoladas,  retalladas,  aspras,  ab  pecíolos  curis, 
de  olor  agradable  y  gust  amarch.  Es  astringent, 
vulneraria,  y  útil  en  las  febras  intermitents.  Ter- 
cianaria.  Terlianaria,  a;,  sculellaria  galericurala. 

TERCIANEL-LA.  f.  Roba  de  seda  semblant  al 
tafetà,  però  mès  doble  y  Ilustrosa.  Tercianela.  Se- 
rica  tela  crassior  et  pelucida. 

TERCIAT,  DA.  adj.  que  s'  aplica  al  sucre  mit- 
jà. Terciado.  Saccharum  mediocre. 

TÉRCIO.  m.  mil.  Legió.  Tercio.  Legió,  nis. 

TERCIODÉCUPLO.  adj.  S'  aplica  al  producto 
de  una  quantitat  multiplicada  per  13.  Terciodécu- 
plo.  Terdecuplus. 

TERCOj  A.  adj.  TERCH.  11  ENTERCH. 

TERCO  QUE  TERCO.  exp.  pera  denotar  que  algú  in- 
sisteix ab  obstinació.  Duro  que  duro,  lieso  que  tieso. 
Obsfinato  animo. 

TEREBlNTmÀCEO,  A.  adj.  S'  aplica  à  las 
plantas  que  participan  de  terebinio.  Terehinlinà- 
ceo.  Therebintinaceus. 

TEREBINTO.  m.  Espècie  de  abet,  arbre  rehi- 
nós,  de  fullas  llargas  sempre  verdas,  flor  bermella 
y  fusta  dura  semblant  à  la  de  la  mata.  No  fà  fruyt, 
y  produheix  la  trementina.  Terebinio.  Therebin- 
lus,  i. 

TERENCIÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Terenci,  lo  mès 
elegant  y  cuit  delscómichs  llatins.  Terenciano.  ïe- 
rentianus. 

TERENIABINT.  m.  Matèria  vinosa,  blanca  y 
dolsa  que  s'  apega  à  las  fullas  de  certs  arbres  de 
Pèrsia,  es  mòlt  purgant.  Tereniabinl,  tereniabinlo, 
manà  liquido.  Mannà  liquidum. 

TERETISMAS.  f.  pi.  Nom  que  donaren  alguns 
à  las  dansas  dels  Sàtiros.  Teretismas.  Satiiorurn 
tripudia. 

TERGENT.  p.  a.  purgant. 

TERGIVERSACIÓ,  f.  Escusa,  pretext,  rodeo. 
Sublerfugio,  tergiversacion.  Tergiversatio,  nis. 

TERGIVERSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  busca  ro- 
deos,  etc.  Tergiversador.  Tergiversalor,  is.  H  Lo 
qui  per  notícia  deté  las  cosas.  Tergiversador.  Bo- 
binator,  is. 

TERGIVERSAR.  V.  a.  Interpretarà  sòn  modo, 
buscar  rodeos  ó  escapatórias  pera  escusa  r  alguna 
cosa,  ó  no  respóndrer  à  propòsit.  Tergiversar.  Ter- 
giversor,  aris. 

TERISTRE.  m.  ant.  Vestit  lleuger  de  estiu 
que's  posavan  sobre  'Is  demés  las  damas  honestas, 
y  las  deshoneslas  lo  porta  van  sol.  Y  segons  Lope  de 
Vega,  era  un  vel  ab  que  las  donas  se  cubrian  la 
cara.  Terislro.  Theristrum,  i. 

TERLÍS.  m.  Espècie  de  tela  de  color,  prima  y 
trucada,  que  serveix  pera  coixins,  matalassos,  etc. 
Terliz.  Trilix,  cis. 

TERM.  m.   TERMINI.  II  TERME.  H  PLASSO. 

TERMAL,  adj.  Cosa  de  termas.   Termal.  Ad 
thermas  pertinens. 
TERMAS.  f.  pi.  Ayguas  minerals,  caldas  pera 


TER 

drer  banys.    Termas.  Thermac,  arum. 
^TERMÀTICH,  CA.  adj.  Se  diu  dels  medica- 
ment^ que  reaniman  lo  calor  natural.  Calefacienle, 

termúiico.  Theiinalicus. 

TERME.  m.  Límil,  ü  de  alguna  cosa  material  ó 
inmaleriai.  Termino.  Terminus,  i.  ||  Fita  ó  pedra 
que's  posa  pera  dividir  un  terreno.  Termino.  ïer- 
.minus,  i.  II  Dilació  judicial.  Termino.  Advocalio, 
nis.  II  for.  Temps  determinat,  plasso.  l'iazo,  termi- 
no, l'ricünila  dies.  ||  Forma,  modo  de  porlarsc  ó 
parlar  en  lo  tracte  comú.  Termino.  Modus,  i.  ||  Lo 
paratge  senyalat  pera  algun  fi.  Termino.  Mela,  íb. 

II  Modo,  tassa.  Termino.  Ratio,  nis.  |1  Límit,  ralla, 
frontera  de  un  lloch  ó  província  ab  altra.  Termino. 
Terminus,  confinium,  ii.  I  Territori,  districte. 
Termino.  Terminus,  i.  |  mel.  L'  objecte  de  qualse- 
vol operació.  Termino.  Scopus,  i.  ||  Vocable,  dic- 
ció, mot.  Termino.  Yocabulum,  i.  ||  Termini,  lo 
que  compren  alguna  cosa  dede'l  principi  flns  al  ü. 
Termino.  Terminus,  i.  1|  La  veu  tècnica  ó  pròpia  de 
cada  facultat,  elc.  Termino.  Dictio,  nis.  ||  Lo  dia, 
hora  y  punt  precís  de  fer  alguna  cosa.  Termino. 
Articulus,  i.  II  Estat,  constitució  de  alguna  cosa. 
Termino.  Status,  us.  ||  Lo  fi  de  qualsevol  cosa.  Ter- 
mino. Calx,  cis.  II  met.  Lo  conceple  objectiu  que's 
forma  en  laaprehensió.  Termino.  Terminus,  i.  1|  Se 
pren  per  lo  mateix  que  e.vtensió  ó  espay,  com:  en 
lo  TERME  de  tres  dias  feu  tal  cosa.  Termino.  Spa- 
tiura,  ii.  II  mús.  to.  ||  met.  Lo  dia  en  que  en  las 
malallias  se  nóla  alguna  novedal  ó  síntoma.  Ter- 
mino. Critici  dies.  |  Dèu  imaginari  dels  romans 
que  presidia  à  la  divisió  de  las  terras;  y  era  vene- 

Iral  baix  la  figura  de  un  moUó  ó  de  una  pedra 
grossa  é  informe.  Termino.  Terminus,  i.  ||  Los 
grechs  també  tinguL'ren  termes  militars,  que  eran 
uns  caps  piramidals  posats  sobre  moUons  qua- 
drats: servian  pera  senyalar  los  camins  y  eslavaa 
dedicats  à  Mercuri.  Términos.  Lares,  viales,  ium. 
(I  lóg.  Se  diu  quant  las  veus  equivalen  à  una  cosa, 
encara  que  sian  vàrias,  com  una  proposició  de  tres 
TERMES,  subjecte,  còpula,  y  predicat;  y  que  un  si- 
logisme  ne  té  altres  tres,  sò  es,  los  dos  extrems  y 
'1  medi  ab  qui  s'uneixen.  J'ermíno. Terminus,  i.  || 
àlg.  Tota  quantitat  ó  expressió  de  quanlilat  sepa- 
rada de  altra  per  medi  de  algun  signe.  Termino- 
Terminus,   i.  j|  pi.   Dilacions  concedidas  per  las 

Itlleys.  Términos.  Legilimae  horai.  ||  aslron.  Ceris 
■graus  y  límits  en  que  'Is  planetas  tenen  major 
ïíorsa  en  sos  influxos.  Términos.  Terminus,  i.  ||  lóg. 
■  Las  paraulas  que  substancialment  componen  un  si- 
■  logisme,  en  lo  qual  es  defecte  tenir  quatre  termes. 
*  Términos.  Termini,  orum. 

TEKME  ECLípTica.  astrou.  La  dilació  de  la  lluna 
à  un  dels  dos  nusos  de  la  eclíptica,  ó  cua  y  cap 
del  dragó.  Termino  eclíplico.  Terminus  ecliplicus. 

TERME  PEREMPTORI  ó  DEFINITIU.  Aquell  que's  con- 
cedeix  ab  denegació  de  altre.  Termino  perenlorio. 
Terminus  peremplorius. 
TERME  pttOB.VTORi.  for.  Lo  quG  seuyala  '1  jutje  ab 


CATALÀ.  TER  663 

arreglo  à  la   Iley,   pera  rébrer  lo  plet  à  proba. 


Termino  probatorio.  Ad  probandum  prajQnilum 
tem  pus. 

TEiiME  RODÓ.  Lo  territori  exempt  de  la  jurisdic- 
ció de  tots  los  pobles  comarcans.  Termino redondo. 
Tractus  à  jurisdictione  aliena  exemptus. 

TERME  ULTRAMARÍ.  Lo  quc's  coucedcix  pera  la 
proba,  ab  proporció  à  la  distancia,  à  diferència  del 
legal  que  es  de  80  dias.  Termino  uliramarino.  Ul- 
tramarinus  terminus. 

TERMES  DE  LA  IGUALACIÓ,  àlg.  Aquella  ahont  se 
troba  la  incógnila  elevada  à  diferents  graus.  Tér- 
minos de  igualacion.  jEquationis  termini. 

TERMES  FORMALS.  Tcxt  forioal  ó  cxprés  de  algun 
acte  públich.  Términos  formules.  Concepta;  solem- 
nia  verba. 

TERMES  NECESSARIS.  En  los  cclipscs  dc  sol  ó  lluna 
són  aquellas  dislàncias  dels  lluminars  al  nu  mès 
pròxim,  dins  dels  quals  necessàriament  ha  de  ha- 
ver eclipse  en  alguna  part  de  la  terra.  Términos 
necesarios.  Eclypsis  termini  necessarii. 

TERMES  POSSIBLES.  Eu  los  ccüpses  són  aquellas 
dislàncias  al  nu,  dins  de  las  quals  pót  haverhs 
eclipses  y  fora  de  ellas  es  impossible.  Términoi 
posibles.  Eclypsis  termini  possibiles. 

TERMES  REcípRocns.  lóg.  Los  que  tenen  un  mateix 
significat  ó  són  convertibles.  Términos  reciprocos. 
Termini  reciproci. 

TERMES  REPUGNANTS.  lóg.  Los  que  sóu  incompa- 
libles  à  altres.  Términos  repugnanles.  Repugnantes 
termini. 

TERMES  TERMiNANTs.  Los  clars,  ó  que  no  deixan 
dubte.  Términos  lerminanles.  Aperta  verba. 

DONAR  TERME.  fr.  SENYALAR  PLASSO. 

EN  BONS  TERMES.  UI.  adv.  Dòua  à  entèndrer  que 
en  lo  que  algú  ha  dit  encubertaraent,  vól  dir  lo 
que  no  s'  atrevia  à  declarar.  En  buenos  lérminoS) 
en  buen  romance.  Luculenter. 

EN  PROPIS  TEMPS.  m.  abv.  Ab  puntual  y  genuina 
expressió  pera  la  intel-ligéncia  de  alguna  cosa.  En 
propios  lérminos.  Propriis  terminis. 

EN  TERMES  HÀBILS,  m.  adv.  S^mse  dany  de  ter- 
cer, si  es  possible.  En  lérminos  hàbiles.  Si  fas 
est. 

ESTAR  ALS  TERMES,  fr.  Eslar  alguna  cosa  al  text. 
Eslar  en  eltexlo.  In  textuesse. 

MEDIS  TERMES.  Tcrgiversacions,  giragonsas  pera 
fugir  de  lo  que  no  acomoda.  Medios  términos,  am- 
bages.  Tergiversanlia  verba. 

MEDI  TERME.  AqucIl  arbitrc  prudent  que  s'  adop- 
ta pera  resóldrer  algun  dubte,  ócompóndrer  algu- 
na desavenéncia.  Medio  termino  ó  termino  medio. 
Terminus  medius.  ||  La  resolució  que's  pren  fugint 
dels  extrems.  Medio.  Medium,  ii.  ||  lóg.  Lo  que's 
compara  ab  lo  major  y  menor  del  silcgisme.  Ter- 
mino medio.  Medius  terminus. 

POSAR  TERMES,  fr.  DesUiudar,  senyalar  límits  de 
una  província,  heretat,  elc.  Limitar,  terminar,  po- 
ner  termino.  Termino,  as. 


664 


TER 


DICCIONARI 


TER 


TERMENADOR,  A.  m.  v  f.  Lo  qui  teimena. 
Deslindador.  Dituensor,  is. 

TERMEIVAL.  adj.  terminal. 

TERMENAMENT.  ni.  La  obra  de  termenar. 
Deslinde,  deslindamienlo .  Deffinilio,  nis. 

TERMENAR.  v.  a.  Fitar ,  posar  termes  al 
camp,  heretat,  etc.  Deslindar.  Limito,  as,  termines 
constituere. 

TERMENÀS  Y  TERMENATXO.  m.  Paraula 
poch  usada  ó  indecent.  Terminacho,  lerminajo,  ler- 
minoíe,  Incultum  vel  indecorum  verbum. 

TERMENET.  m.  d.  Terminico,  illo,  ilo.  Yecu- 
la,  ae. 

TERMENOT.  m.  teumenatxo. 

TERMINACIÓ,  f.  La  acció  de  acabarse  alguna 
cosa,  Terminacion.  Terminatio,  nis.  \\  Declinació. 
Terminacion.  Forma,  ae.  |1  La  última  ó  úllimas  síl- 
labas  de  una  paraula.  Terminacion.  Positio,  nis.  || 
Cadència  de  las  paraulas.  Terminacion.  Yerborura 
exitus.  II  med.  La  determinació  que  pren  la  natura- 
lesa en  una  malaltia.  Terminacion.  Morbi  exitus. 

TERMINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  termina.  Ter- 
minador.  Terminans,  tis. 

TERMINAL,  adj.  Lo  que  posa  terme  à  una 
cosa.  Terminal.  Terminalis.  ||  Sobrenom  que's  dóna 
à  Júpiler.  Terminal  Terminalis.  ||  pi.  Feslas  que 
instituhí  Numa  Pompilio  en  honor  del  Dèu  Terme. 
Terminales.  Terminalia  festa.  1|  adj.  bot.  Nom  de 
qualsevol  órgano  que  termina  ó  ix  de  la  extremi- 
tat de  altre,  com  1'  estil  en  lo  taronger  ó  en  la  tu- 
lipa. Terminal.  Terminalis. 

TERMINANT,  p.  a.  Lo  que  termina.  Terminan- 
te.  Terminans.  ||  adj.  Lo  que  explica  alguna  cosa 
sense  deixar  dubte,  ó  ab  los  mateixos  termes  de  la 
disputa.  Terminanie.  Terminans. 

TERMINAR.  V.  a.  Acabar,  posar  fi.  Terminar. 
Finem  facere.  H  v.  n.  Sér  fi  ó  terme  de  alguna  co- 
sa. Terminar.  Termino,  as.  1|  gram.  Acabar  los  ver- 
sos ó  noms  ab  certas  síl-labas  ó  lletras.  Terminar. 
Termino,  as.  \\  med.  Acabarse  una  malaltia  pels 
modos  regulars  de  resolució.  Terminar.  Desino,  is. 

TERMINÀTIU,  va.  adj.  Respectiu,  relatiu  à 
alguna  cosa.  Terminalivo.  Terminativus. 

TERMINI,  m.  TERME.  II  PLASSO. 

TERMINISTA.  m.  Heretge  y  secla  de  protes- 
tans,  que  diuhen  entre  altres  errors,  que  en  arri- 
bant à  cert  punt  los  homes,  no'ls  dóna  Dèu  gràcia 
pera  obrar  bè  y  salvarse,  y  que  encara  que  'Is  fas- 
sa  alguns  béns,  no  es  pera  salvarlos,  que  sa  parau- 
la no  té  ninguna  forsa  ab  ells.  Terminisla.  Termi- 
nisla,  ae.  ||  Se  sól  dir  del  qui  acostuma  usar  mès  de 
tres  termes  en  cada  silogisme.  Terminisla.  Termi- 
nista,  ae. 

TERMÓMETRO.  m.  Instrument  pera  medir 
los  graus  de  calor  y  fret  per  medi  de  un  licor  con- 
tingut en  un  tubo  de  cristall,  que  puja  quant  se 
rarefà  ab  lo  calor,  y  baixa  quant  se  condensa  ab  lo 
fret.  fermómeiro.  Thermometrum,  i. 

TERN.  m.  Número  de  tres.  Temo.  Ternarium, 


ii.  |]  Ornaments  ó  vestiduia  sagrada  dels  que  assis- 
teixen à  alguna  funció  ecclesiàstica.  Temo.  Trium 
sacrum  peragentium  vestimenta.  ||  Entre  eslampers 
unió  de  tres  fulls,  posats  un  dins  de  altre.  Temo. 
Philustrarum  ternia. 

TERNA.  f.  La  proposició  de  tres  subjectes  pera 
algun  empleo.  Terna.  Ternarium,  ii.  ||  Comparació, 
sorteig  de  tres  termes.  Terna.  Conternatio,  nis.  |1 

pi.  TRENA. 

TERNAL.  m.  Corriola.  Garrucha,carruclia,  dr- 
gana.  Trochlea,  ae. 

SÉR  MENESTER  TERNALS.  fr.  Pondcra  la  dificultat 
de  conseguir  ó  tràurer  alguna  cosa  de  altre.  Ser 
menester  tenazas  ó  palancas.  Yolsellis  extrahendum 
esse. 

TERNARI.  m.  Compost  de  tres  unitats  ó  que 

conté  '1  número  de  tres.  Temario.  Ternarium,  ii. 

II  mús.  Lo  compàs  que  consta  de  tres  parts  iguals. 

Temario.  Musicum  ternarium.  1|  Espay  de  tres  dias 

pera  alguna  devoció.  Temario.  Triduum,  i. 

TERNO.  m.  En  la  loteria  la  sort  de  acerlar  tres 
números  en  un  mateix  bitllet,  y  en  una  mateixa 
ralla  en  los  cartons.  Temo.  Trium  nuraerorum  di- 
vinatio. 

TERNÜRA.  f.  Afecte,  ca*;inyo.  Temura,  terne- 
za.  Teneritas,  atis.  1|  La  facilitat  deenternirse.  Ter- 
neza,  lernura.  Ad  pielatem  proclivitas. 

TERQUEDAT.  f.  Obstinació,  pertinàcia.  Ter- 
quedad.  Pervicacia,  ae.  ||  Porfia  obstinada.  Terque- 
dad.  Altercatio,  nis. 

TERRA.  f.  Substància  inorgànica  ó  fósil,  àrida, 
pesada,  fixa  al  foch  y  desmenussable,  de  que's  com- 
pon en  la  menor  part  la  superfície  del  globo  que 
trepiljam  ;  los  filosops  antichs  la  consideràreu  com 
un  dels  quatre  elements  y  principis  indescompo- 
nibles,  de  que's  componian  los  demés  cossos  natu- 
rals. Los  mineralogistas  la  distingeixen  en  vàrias 
cosas,  com  la  argila,  la  greda,  la  magnèsia,  etc. 
Tierra.  Terra,  ae,  humus,  i.  |J  Regió  ó  país.  Tierra. 
Plaga,  ae.  ||  La  pàtria  de  cada  hu.  Tierra,  suelo.  Pà- 
tria, ae.  I  Senyoriu,  districte  de  algun  domini,  es- 
tat ó  poble.  Tierra.  Territorium,  ii.  ||  Heretat,  camp 
que's  llaura  y  se  sembra.  Tierra.  Fundus,  prse- 
dium,  ii.  II  Tot  mortal  per  haver  eslat  criat  de  ella. 
Tierra.  Terra,  ae.  ||  La  part  aixula  del  globo  terrà- 
qüeo,  per  extensió  tot  lo  globo.  Tierra.  Tellus,  uris. 
II  Paviment.  Suelo,  lierra.  Solum,  ii.  ||  Camp  ó  es- 
pay de  terreno  à  propòsit  pera  sembrar,  Tierra. 
Arvura,  i.  ||  En  lo  moral  se  pren  per  contraposició 
à  lo  que  es  celestial  y  espiritual,  com:  los  gustos 
de  la  TERRA  no  tenen  comparació  ab  los  del  cel. 
Tierra.  Terrena  oblectaraenta.  ||  met.  Ofici,  ocu- 
pació ,  traball  ó  cosa  que  pertany  à  algú ,  com: 
sembrar  en  terras  estranyas,  que  significa  ficarse 
en  ofici  de  altres ;  sembrar  en  mala  terra,  '1  ína- 
teix  que  fér  bè  à  un  ingrat.  Tierra.  Terra,  «e.  || 
Divinitat  dels  gentils,  que  representavan  en  figura 
de  dona  ab  corona  mural,  en  una  ma  un  tambor  y 
en  altra  vàrias  espigas  de  blat.  Vesta,  tierra,  Cibe- 


TER 


CATALÀ 


TER 


665 


H 


beles,  Ceres.  Terra,  le.  ||  nàiit.  Usada  al)  iiilcrjccció, 
es  esólamació  del  que  la  descubreix  ó  véu  primer. 
Tierra  !  Terra. 

TF.uRA  APi.ETABA.  Tcrra  que  ha  servil  de  malla- 
da,  beneficiada  ab  lo  fera  del  remat.  Majadal.  Ovi- 
le,  is. 

TERRA  A  TERRA.  m.  adv.  nàut.  Navegar  en  direc- 
ció paralela  é  inmediala  à  ella.  Navegar  costa  ú 
costa,  ó  con  la  costa  en  la  mano  ó  a  la  mano,  ó  lle- 
var la  costa  en  la  mano,  ó  navegar  d  son  de  costa  ó  à 
lo  largo  delacosta,cosíear,  tierra  ú  tierra.  Ilorani 
legere;  liüus  premeré.  |]  k  peu  pi.a.  ||  Ab  caulola  y 
sense  precipitació  en  los  negocis.  Tierra  d  tierra. 
Cautè. 

TERRA  CAMPA  Ó  DE  SEMBRADURA.  LaqueeS  i'l  prOpÓ- 

sil  ó  disposada  pera  sembrar.  Sembradio,  tierra  de 
labor  ó  de  sembradura,  y  aramia  pr.  Gal.  Sativus 
ager. 

TERRA  CANSADA.  La  desvirUiada  ó  desubslancia- 
da.  Tierra  cansada.  Effaetus  ager. 

TERRA  CIMOI.EA.  Espécie  de  bol.  Tierra  cimolea. 
Cimolea  lerra. 

TERRA  CUYTA  AL  FORN.  TERRISSA. 

TERRA  DE  CONREU.  La  terrB  à  propòsit  pel  cultiu. 
Tierra  labrantia.  Terra  aratro  acta. 

TERRA  DE  GREsoLS.  Tena  blanca  semblant  a  la 
argila,  y  de  que'sfan  losgresols.  Talque,  tasconio. 
Tasconium,  ii. 

TERRA  DE  OLLERS.  ARGILA. 

TERRA  DE  PERAYRE.  Marga  fina  y  suau  que  absor- 
veix  r  oli  de  las  tacas.  Tierra  de  batan  ó  de  quitar 
manchas.  Creta,  ae. 

TERRA  DE  PROMissió.  La  quc  es  mòlt  fèrtil  y  abun- 
dant, aludint  à  la  que  Dèu  prometé  al  poble  de  Is- 
rael. Tierra  de  promision.  Proraissionis  terra. 

TERRA  DE  sECiR.  La  que  no's  rega,  sinó  quant 
plou.  Secano,  sèquia,  secadal,  sequero.  Creta,  ae. 

TERRA  ESTÈRIL.  La  magra  y  de  poca  substància. 
Tierra  estèril.  Exile  solum. 

TERRA  FERMA.  gcóg.  Grau  extcusió  de  ferra,  per 
la  qual  se  pót  caminar  sens  embarcarse.  Tierra  fir- 
me,  continente.  Continens,  tis.  \\  La  primera  que  po- 
blaren los  espanyols  en  lo  continent  de  Amèrica, 
reduhida  en  sos  principis  à  una  curta  província, 
desprès  s'  extengué  à  las  tre^  que  componian  lo 
regne  de  Terra  Firme,  desprès  à  tolas  las  provín- 
cias  litorals,  desde  la  Yeràgua  fins  las  bocas  del 
Orinoch,  y  últimament  a  allras  províncias  inler- 
nas,  en  particular  lo  nou  regne  de  Granada.  Tier- 
ra Firme.  Continens,  tis. 

TERRA  FOLLIDA  DE  TARTAUO.  Sal    qUP    BXisteiX   Cn 

la  naturalesa,  en  la  saba  de  alguns  vegetals.  Se 
presenta  en  laminelas  ó  trossos  blanchs,  brillants, 
mòlt  deliqüescens,  de  olor  particular,  poch  mani- 
fest, sabor  picant,  un  poch  acre  y  calent,  solubles 
eo  la  àygua  y  mòlt  mès  en  1'  esperit  de  vi.  Aceta- 
to  depotasa.  Acetas  polassse. 

TERRA  FOLLIDA  MERCURIAL.  ACETAT  DE  MERCURI. 

TERRA  FOLLIDA  MINERAL.  Sal  que  68  productB  del 


art.  Se  presenta  en  cristalls  prisraàtichs ,  acumu- 
lats, blanchs,  inalterables  al  ayre;  de  olor  parti- 
cular, poch  manifest;  sabor  picant  y  amarcli ;  so- 
luble en  la  aygua  y  un  poch  ménos  en  1'  esperit  de 
vi.  Acelalo  de  sosa.  Acetas  sosaj. 

TERRA  GROSSA,  La  substauciosa  de  mòlta  molla. 
Tierra  gruesa,  recia.  Opimus,  ferax. 

TEllRA    NEGRA   FA   BON  BLAT,    TERRA    BLANCA  'l    FA 

MIGRAT,  ref.  Manifesta  la  bona  qualitat  de  la  terra 
morena.  La  tierra  negra,  buenpan  lleva.  Terra  ni- 
gra  ferax. 

TERRA  PRIMA.  La  de  poca  substància.  Terrezuela, 
arijo,  tierra  delgada.  Levis  terra. 

TERRA  A  QUE  VAS,  USANSA  QUE  TROBAS.  ref.  PER 

ahontanirIs,  farís  COM  veuràs. 

TERRA  SANTA.  Los  llochs  de  Jerusalem,  ahoift  s' 
obrà  la  redempció  del  llinatge  humà.  Tierra  santa. 
Terra  sancla. 

TERRA  TRENCADA.  Terreuo  escabrós.  Tierra  dobla- 
da ó  quebrada.  Saltuosa  lerra. 

TERRA  VIVA.  Terra  ferma  ahont  no  arriba  la  rella 
quant  se  cava  ,  ó  sobre  que  s'  alsan  los  fonaments 
de  un  edifici.  Tierra  (irme.  Terra  sislens. 

ANAR  À  TERRA.  fr.  Càuier  alguu  edifici.  Venir  al 
suelo.  Ruo,  is. 

ANAR  PER  TERRA.  fr.  ANAR  AL  BAIX.  1. 

ANARSEN  A  TERRA.  fr.  Càurer,  desplomarse.  Ve- 
nirsealsuelo.  Ruere.  []  Càurer  algú  de  la  dignitat, 
empleo  ó  estimació  en  que  estava.  Caer ,  rodar, 
a'peardunode  su  empleo,  etc.  Aliquera  munere 
privaré.  [|  Destruhir  y  acabar  alguna  cosa,  com  los 
béns,  hisenda,  etc.  Echar  d  piqué.  Destruo,  is. 

BESAR  A  TERRA.  fr.  fam.  Càurer  dc  boca  à  terra. 
Besar  la  tierra  ó  el  santó  suelo,  caer  de  hocicos. 
Terram  exosculari. 

BESAR  LA  TERRA  QUE  ALTRE  TREPITJA,  fi'.  BESAR 
LAS  PITJADASDE  ALGÚ. 

CADA  TERRA  FÀ  SA  GUERRA,  ref.  Denota  que  cada 
hu  's  dèu  políticament  arreglar  al  us  y  costum  del 
país  ahont  viu  ó  dels  subjectes  ab  qui's  tracta.  En 
cada  tierra  sa  uso,  y  en  cada  casa  su  costumbre. 
Sua  cuique  civitati  religió  est,  sua  cuique  domui 
lex  est. 

CAURER  A  TERRA.  fr.  Literal.  Caer  en  el  ó  al  suelo. 
In  terram  cadere. 

COBRAR  TERRA.  fr.  met.  fam.  Convaléixer  de  una 
grave  malaltia.  Alear,  ir  aleando.  Yaleo,  es. 

CRÉIXER  TERRA  AVALL.  fr.  fam.  Sc  diu  del  sub- 
jecte que  no  creix  ni  medra.  Crecer  hdcia  abajo  ó 
como  los  nabos.  Decresco,  is. 

CRIDAR  LA    TERRA  À  ALGÚ.  fr.    TENIR    UN  PEU   À  LA 

FOSSA. 

DE  LA  TERRA.  m.  adv.  Dcl pttis,  indijeno.  Patrius, 
indigenus. 

DE  LLARGASTERRÀS,  LLARGAS  MENTIDAS.  ref.  DeUO- 

ta  la  facilitat  ab  que's  ment,  quant  se  parla  de 
temps  y  lloch  remots.  À  luengas  vidas  ,  luengas 
mentiràs.  Fama  ut  crescit  iens,  sic  et  mendacia 
crescnnt. 


e^e 


TER 


DIGCIOJN'ARI 


TER 


DESCüBHiB  TERRA.  fi'.  Entraren  pais  desconegut. 
Descubrir  tierra.  Incognitam  regioriem  exploraré, 
adeí  e.  ||  Dir  ó  fér  alguna  cosa  pera  averiguarne  de 
altra.  Descubrir  tierra.  Aliquid  exploraré. 

DESSUBSTANCIAR  LA  TERitA.  fr.  Fcrla  produliir  con- 
tínuament yab  pochs  adobs.  í'sçuí/mttr  la  tierra. 
Terrani  exsugere. 

EN  LA  TERRA  DELS  CEGOS  QUI  TÉ  UN  ULL  ES  EEY. 

ref.  ENTRE  CEGOS,  etc. 

EN  TERRAS  EXTRANYAS  LAS  YACAS  ACOTAN  ALS  BOUS. 

ref.  Denota  que  qui  estiga  fora  de  sòn  país,  ba 
de  procurar  callar  ó  evitar  disputas,  perquè  ordi- 
nàriament quedan  ab  la  rahó 'Is  naturals  de  allí 
ahont  se  troba.  En  tierra  ajena,  la  vaca  al  buey 
acornea.  Cervus  canis  trahit. 

FÉR  ALSAR  LA  TERRA.  fr.  ALSAR  SOMATEN. 

FÉR  PETAR  A  TERRA.  fr.  Assolar,  arruíuar.  Derri- 
bar,  abalir.  Everto,  is. 

GUANYAR  TERRA.  fr.  GUANYAR  TERRENO. 

LA  MEVA  TERRA  ES  LA  que'm  dòna  PA.  ref.  Denola 
que  algú  està  content  en  qualsevol  part  ahont  fa 
ganància.  Esta  es  mi  tierra,  la  que  me  gobierna. 
Ubi  bene,  ibi  pàtria  est. 

LA  PRIMERA,  Y  AQUEIXA  EN  TERRA.  loC.  NoIa  al  que 

erra  en  lo  primer  que  executa  en  qualsevol  línea. 
La  primera  y  esa  en  tierra.  Cantherius  in  porta  ce- 
cidit. 

MÉTRERSE  "l  VENTEN  TERRA.  loC.  nàut.   aut.    Lla- 

marse  el  viento  al  temporal.  In  procella  ventum  de- 
clinaré. 

pÉNDRER  TERRA.  fr.  uàut.  Arribar  à  port  y  saltar 
en  terra.  Tomar  tierra.  Navim  ad  terram  applicare, 
littori  appellere. 

PÉRDRER  TERRA.  fr.  PÉRDRER  TERRENO. 

POCA  TERRA  VAL  DINERS.  loC.  faill.  PAM  NE  VAL  CANA. 

POSARHi  TERRA  PEL  MiTJ.  fr.  Fugir.  Poucr  tierra 
al  medio.  Longè  fugere. 

PUDRIR  TERRA.  fr.  fam.  FÉR  MALVAS. 

TENIR  A  TERRA.  fr.  Tenir  alguna  cosa  llesta  ó  aca- 
bada. Estar  lislo.  Confectum  esse.  ||  Superar,  ven- 
cereu qualsevol  línea.  Vèncer.  Supero,  as. 

TENIR  TERRA  EN  LAHABANA.  fr.  met,  fam.  Tenir 
mòlta  vanitat.  ïener  ventanaal  cierzo.  Inanis  glo- 
rise  aviditate  ferri. 

TIRAR  A  TERRA.  fr.  Fér  càurer  alguna  cosa.  'S  diu 
dels  noys  quant  renyeixen,  etc.  Dar  con  uno  en  tier- 
ra. Solo   aliquem  prosternere.  ||  desembarcar.  |1 

met.  DESTRUHIR,ARRUÍNAR,  assolar.  |1  LLANSARA  PÉR- 
DRER A  ALGÚ. 

TIRAR  A  TERRA  AB  UN  DIT.  fr.  met.  que  pondera  la 
mòlta  forsa  de  un  subjecte  comparativament  à  la 
de  altre.  Derribar  con  un  dedo  ú-alguno.  Digito  ali- 
quem dejicere. 

TIRARSE  TERRA  ALS  ULLS.  fr.  ESCUPIR  AL  CEL. 

VOLAR  LA  TERRA.  fr.  Sb  diu  dcl  quc  camina  ó 
corre  mòlt  lleuger  y  velós.  Tenerpiés.  Perniciter 
gradi  vel  currere. 

TERRABASTADA.  f.  tarbabastada. 

TERRABASTALL,  m.  tarrabastall. 


TERRALLÓ.  m.  ter.  Adobador  de  camins.  Com 
ponedor  de  caminos.  Yioruni  compositor. 

TERRAMOT  Ó  TERRAMOTO.  m.  TERRE- 
moto. 

TERRAPLÉ.  m.  Fàbrica  de  terra  apretada  pe- 
ra defensa  de  una  pïassa,  etc.  Terraplen,  terrasa, 
terrapleno.  Aggeslum,  i.  1|  fort.  Elevació  de  terra 
ferma  pera  col-locar  la  artilleria.  Terraplen.  ïer- 
renus  agger.  I  pati.  [|  Moutó  de  terra,  serralla, 
creslall.  Terramontero.  Agger  terrenüs. 

TERRAPLENAR.  V.  r.  Umplir  de  terra  algun 
vuyt.  Terraplenar.  Terra  vacuum  complere.  ||  Al- 
sar  una  fàbrica  de  terra  pera  defensar  ó  altre  us. 
Terraplenar.  Aggero,  as. 

TERRAPLENAT,  DA.  p.  p.  Terrapknado.  Ag- 
geralus. 

TERRÀQÜEO,  A.  adj.  S'  aplica  al  globo  de  la 
terra.  Terrúcueo.  Terraqüeus. 

TERRASSAL.  m.  Abundància  de  alguna  cosa. 
Maquina.  Copia,  a;. 

TERRASSÀVIA.  f.  INCURSIÓ,  CORREGUDA,  COR- 
RERIA. 

FÉR  TERRASSÀVIA.  loc.  aut.  Hacer  algaradas,  cor- 
rerias,  incursiones.  Incurrere.  1|  ant.  níiut.  nacer 
desembarcos,  meterse  tierra  adeniro.  E  navi  descen- 
dere. 

TERRAT,  m.  Paratge  descubert  en  lo  mès  alt 
de  las  casas,  ó  eixida  al  igual  de  algun  pis  de  la 
casa,  enrajolat  ó  de  terra  apretada.  Terrado.  Pa- 
vimentum  subdiale. 

TERRAT  CUBERT.  GOLFA,  PORXADA. 

MIRARSE  una  COSA  DEL     TERRAT    EN    FORA.    fr.    No 

férne  cas,  miràrsela  ab  indiferència.  Mirar  de  pa- 
so,  con  indiferència.  Per  transennam  aspicere. 
TERRATENENT.  m.  terratinent. 
TERRATGE.  m.  Tros  de  terra  sens  sembrar. 
Terrazgo,  lerraje.  Arvum,  i.  ||  L'  arrendament  que 
paga  al  amo  de  la  terra  '1  qui  la  cultiva.  Terraz- 
go,  lerraje.  Arvi  census. 

TERRATGER.  m.  Qui  paga  renda  per  las  ter- 
ras  que  traballa.  Terrazguero,  terrajero.  Praedio- 
rum  censum  pendens  agrícola. 

TERRATINENT,  m.  Amo,  possehidor  de  ter- 
ras.  Terratenienie.  Praediorum  possidens. 
TERRATRÈMOL,  in.  terremoto. 
TERREGADA.  f.  Lo  solatge  del  carbó,  ó  carbó 
mòlt  petit.  Cisco,  picon.  Fuligo,  inis. 

TERREJAR.  V.  a.  En  los  batans  posar  terra  de 
perayre  ó  altra  equivalent  à  la  roba  pera  tràurer 
millor  l'oli,  etc.  Jerrear.  Creia  pannum  inflcere. 
I  Tenir  alguna  cosa  gust  de  terra.  Saber  à  tierra. 
Sapere  terram.  1|  Estar  descolorit.  Empalidecer,  es- 
tar pàlido.  Pallore  aílici.  [|  Descubrirse  ó  véurerse 
la  terra  entre  'Is  sembrats  per  eslar  mòlt  clars, 
rerrear.  Rariore  semine  inspersum  esse.  ||  Se  diu 
del  blat  y  altras  llavors  que  tenen  mesclada  mòlta 
terra,  rener  ó  coníener  muc/ta  tierra.  Terram  con- 
tinere. 
TERREMOTO.  m.  Tremolor,  sacudiment,  njo- 


TER 

vimenl  violent  de  la  torra,  que  à vcgadasanuína 
las  ciutats  y  niontanyas.  Terremoto,  temhlor  delier- 

tra.  Terraimotus,  us,  clemalia,  arnin.  |1  met.  Dulla, 
confnsió  de  crits  y  soroll.  Tremolina,  irdpala,  iris- 
ca,  algazara.  Tumultus,  us. 
TERRENAL,  adj.  Cosa  deia  terra.  Terrenal, 
terreno,  terrestre,  lérreo.  Terrenus,  terrostris.  Ij  En 
lo  espiritual  se  pren  per  lascosasdel  mon,  en  con- 
traposició à  las  del  c:l.  Mundano,  terrestre,  terreno. 
Terrenus. 

TERRENITAT.  f.  La  qualitat  ó  propietat  del 
terreno.  Terrenidad.  Terrcni  condilio.  ||  Naturalesa 
de  un  terreno.  Terrenidad.  Terra;  natura. 

TERRENO,  A.  adj.  Cosa  de  la  :erra  ó  que  té 
sas  propietats.  Terreno.  Terrenus.  1|  Lo  que  es  de 
terra.  Terreno.  Terrenus.  ||  terrenal.  I  m.  Espay 
pera  contenir  ó  fér  alguna  cosa.  Terreno.  Spalium, 
ii.  II  V  espay  de  terra  de  un  ediíici  ó  destinat  pera 
edificarhi.  Àrea,  terreno,  siíio,  suelo.  Àrea,  ai.  fl 
La  terra  considerada  segons  sa  mala  ó  bona  quali- 
tat, y  així  diem:  aquest  terreno  es  bo  pera  vinya- 
II  Terra,  país.  Pais,  tierra.  Regió,  nis.  ||  met.  Se 
diu  dels  plets,  disputas,  etc,  com:  raedir  bè '1 
terreno  perapéndrer  los  m.'dis  conduents;  la  do- 
na que  té  vergonya  ,  sab  defensar  lo  terreno  de 
sòn  honor.  Terreno.  Agendi  ralio. 

Gu.vNYAR  terreno.  fr.  Adclantar  en  alguna  cosa. 
Ganar  terreno.  Progredior,  eris.  ||  met.  Insinuarse 
ab  manya  pera  lograr  algun  fi.  <!anar  terreno.  Sen- 
sim  alicujus  gratia  conciliaré. 

MEDiR  LO  TERRENO.  fr.  que  ademès  del  sentit  rec- 
te equival  à  tantejar  las  dificultats  de  algun  nego- 
ci, à  fi  de  posar  los  medis  pera  véncerlas.  Medirel 
terreno.  Agendi  rationem  pertentare. 

PÉRDRER  TERRENO.  fr.  met.  Atrassar  en  algun  ne- 
goci. Perder  terreno.  Pedem  referre.  ||  met.  Empit- 
orarse  'I  malalt.  Perder  terreno.  ^Egrotum  gravaré. 

RECONÈIXER  LO  TERRENO.  fr.  Prevenir  los  incon- 
venients. Reconocer  el  campo.  Speculari. 

TERRENY,  m.  anl.  terreno.  ||  adj.  De  la  ter- 
ra, del  país.  Indijeno,  del  pais.  Indigenus. 

TÉRREO,  A.  adj.  Lo  que  consta  de  terra  ó 
està  fétdeella.  Térreo.  Terieus.  jj  terrós. 

TERRER,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  terra. 
Terrero,  terreno.  Terrenus.  ||  S'  aplica  a  lo  que  va 
rrastrant  per  terra  fora  de  sa  naturalesa,  com: 
hoyra  terrera.  Terrero.  Ad  terram  demissus.  | 
m.  Tros  de  terra  esbalmada  ó  escarpada.  Terrera. 
livus  terreus.  ||  Munt  ó  pila  de  terra.    Terrero. 
Terreus  agger.  ||  Lo  munt  de  terra  que  serveix  de 
blanch  ahont  apuntan  los  canons  en  1'  exercici  de 
rtilleria.  Terrero.  Scopus,  i.  ||  Lo  lloch  ahont  se 
trau  la  terra  pera  fér  cànters,  rajolas,  etc.  Barre- 
ra. Argillelum,  i.  ||  f.  pi.  Espècie  de  teulas  majors 
que  lascomunas,  y  serveixen  de  canal  en  las  leula- 
das.  Agullones.  Tegula  major. 

TERRESTRE,  adj.  terrenal. 

TERRETA.  f.  Terra  magra  y  de  poca  substàn- 
cia. Terrezuela.  Exiguus  ager. 


CATALÀ.  TER  667 

TERRIBILÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Terrihilismo- 
Valdè  terribilis. 

TERRIBILITAT.  f.  Qualitat  de  lo  que  os  ter- 
rible. Terribilidad.  Terribilitas,  atis.  ||  Duresa,  as- 
presa  del  geni,  natural  y  condició.  Terribilidad. 
l^erocilas,  atis. 

TERRIBLE,  adj.  Lo  que  es  de  lómei'.  Terrible, 
formidable,  terrible.  Terribilis,  formidandus.  |1 
Atrós,  de  aspecte  fer.  Terrible,  atroz,  Iruculenlo. 
Truculentus.  ||  Aspre  de  geni.  Terrible,  duro  de 
genio.  Durus,  diíTicilis.  ||  Mòlt  gran.  Terrible,  tre- 
mendo.  Immanis.  [j  Sensible,  com:  es  cosa  terri- 
rle  que  haja  de  pagar  lo  que  no  dech.  Sensible, 
terrible,  fuerte.  Acerbus. 

TERRIBLEMENT,  adv.  m.  Dc  un  modo  terri- 
ble. Tcrriblemente.  Terribililor. 

terrícola,  f.  Habitant  de  la  terra.  Terrícola. 
Terrícola,  lo. 

TERRÍFICH,  ca.  adj.  Lo  que  posa  terror  y 
espant.  Terripco.  Terrificus. 

TERRISSA,  f.  Eynasdo  terra  cuyia,  com  ollas, 
cànters,  gibrells,  etc.  Vidriado,  loza,  terriza.  Fi- 
glinum,  i. 

TERRISSER.  m.  Fabricant  de  terrissa.  Alfare- 
ro.  Figulus,  i. 

TERRISSERIA.  f.  Fàbrica  de  terrissa.  Alfar, 
alfareria.  Figlina,  ae. 

TERRITORI,  m.  Districte  prop  de  la  població. 
Territorio.  Terrilorium,  ii.  ||  Extensió  de  terreno. 
Terrilorio.  Ager,  i.  ||  Lo  terme  ó  espay  à  que  s'  ex- 
ten  la  jurisdicció  de  una  ciutat  ó  poble,  Territorio. 
Jurisdictionis  territoriura. 

TERRITORIAL,  adj.  Pertanyent  al  territori. 
Territorial.  Terrilorialis. 

TERROR,  m.  Espant,  gian  por.  Terror.  Ter- 
ror, is.  I  Turbació,  consternació  que  fà  pérdrer  1' 
us  dels  sentits.  Terror.  Terror,  is. 

terror  pànich.  Lo  va  ó  sens  fonament  que  per- 
turba  la  rahó.  Terror pdnico.  Panicum,  i,  lympha- 
ticusmotus. 

TERRÓS,  m.  Gleva,  tros  de  torra  apilolada. 
Terron.  Gleba,  ai,  bolus,  i.  ||  Porció  de  sal,  sucre, 
etc,  apilolat.  Terron.  Grumus,  i.  |J  pi.  La  hisenda 
en  torras  ó  camps.  Terrones.  Arva,  fundi,  orum. 

SÉRDOLS  COM  ÜN  TERRÓS  DE  MEL  Ó  ÜE  SUCRE.  fr. 
DOLS  COM  ÜNA  MEL. 

TERRÓS,  A.  adj.  Mesclat  ab  teria.  Terroso. 
Terrosus. 

TERROS8ADA.  f.  Cop  do  terrós.  Terronazo. 
Ictus  gleba  impaclus. 

TERR08SARSE.  V.  r.  ATERROSSARSE. 

TERROSSÀS.  m.  aum.  Terronazo.  Ingens 
gleba. 

TERROS8ET.  m.  d.  Terroncillo.  Glebula,  íB. 

TERROSSOS,  A.  adj.  Abundant  de  terrossos. 
Terregoso.  Globosus. 

TERS,  A.  adj.  tercer.  ||  terch.  ||  Pulit,  llus- 
trós,  brunyit.  Terso.  Tersus.  ||  ret.  Dit  del  estil, 
brunyit,  llimat  y  pur.  Terso.  Conscius.  ||  m.  La 


668 


TES 


DICCIONARI 


TES 


tercera  part  de  un  tot.  Tercio.  Terliuni,  ii.  ||  f.  Par- 
lant de  carn,  lliura  prima  ó  de  dotze  onsas,  terce- 
ra part  de  una  carnicera.  Librela,  lercia.  Terlia, 
ae.  II  Trimestre,  la  quarta  part  de  un  any.  Tercia. 
Trimestris,  |  La  quarta  part  del  diner  degut  en  1' 
espay  de  un  any,  com  tersa  de  cataslro,  élc.  Ter- 
cio, tercia.  Pro  quadrimeslri  debila  pecunia.  1|  En 
las  catedrals  la  renda  principal  de  qualsevol  pre- 
benda en  que  no  s'  enclóuhen  las  distribucions. 
Gruesa.  Praïcipuus  proventus.  H  ant.  laudemi. 
TERSAMENT.  ra.  adv.  tercerament. 

TERSANA.  f.  TERGIANA.  II  f.  ant.  ADRASSANA. 

TERSANELL.  m.  tercianella. 

TERSOL.  m.  nàut.  ant.  Lo  tercer  de  una  nau 
desprès  del  proer  y  alier,  servia  sols  pera  la  bata- 
lla. En  las  partidas  se  li  dóna  'I  nom  de  sohresa- 
lienle. 

TERTÚLIA,  f.  Reunió  de  amichs  y  familiars 
en  alguna  casa  particular  pera  conversar,  jugar  y 
divertirse  honestament.  Tertúlia.  Familiaris  con- 
gressus.  ||  Junta  voluntària  pera  tractar  de  punts 
y  raatérias  instructivas  y  políticas,  com:  tertijlia 
patriòtica,  etc.  Tertúlia.  Dissertorum  aut  politico- 
rum  coetus. 

TERTÚLIA,  NA.  adj.  Qui  concorre  à  la  tertú- 
lia. Terluliano,  terlidio,  lerlulianle.  Familiaris  con- 
gressus  socius. 

TERUNCI.  m.  Petita  moneda  romana  de  plala, 
que  era  la  quarta  part  del  as,  so  es:  tres  unsas. 
També  fou  la  quarla  part  del  diner.  Teruncio.  Te- 
runtius,ii. 

TES,  SA.  adj.  Tivant.  Tieso.  Rigidus,  tensus.  || 
Plural  femení,  pronom,  lo  mateix  que  tas,  tevas, 
com:  tes  cosas  estan  com  eslavan.  Tus.  Tuae. 

TESA.'^f.  TÉsis,  CONCLUSIÓ,  ||  Abundàucia,  mòlt, 
com:  à  TESA,  dirse  à  tesa,  usarse  à  tesa.  Mucho. 
Multüm. 

TE8GÓ.  m.  TASCÓ. 

TÉSIS.  f.  Qüestió  universal.  Tesis.  Thesis,  is. 

TESOR.  m.  TRESOR. 

TESORA.  f.  ant.  estisora. 

TESORERIA.  f.  y  derivats   tresoreria. 

TEST.  ra.  Tros  ó  bocí  de  cànier,  plat,  elc.  ries- 
to,  casco,  lejuela,  tejolela.  Testa,  ai.  ||  Torreta,  vas 
gran  de  terrissa,  pera  plantar  flors.  Tiesto,  macc- 
ta,  pole.  Testa,  íb.  ||  text.  ||  ant.  testa. 

FORSAT  ES  DE  QUE  'lS  TESTS  SEMBLEN  À  LAS  OLLAS. 

ref.  ant.  Que  la  part  sia  tiel  al  tot.  y 

LOS  TESTOS  HAN  DE  SEMBLAR  A  LAS  OLLAS.  fr.  met. 

Se  diu  dels  que  heretan  y  practican  las  malas  cos- 
tums de  sos  pares.  Se  parecen  los  cascos  à  la  olla. 
Mores  referre  paren  tum. 

PIXAR  FORA  DEL  TEST.  fr.  met.  fam.  Dir  ó  fér 
qualsevol  cosa  fora  de  propòsit.  Hermoso  alar  de 
rocin,  y  atdbale  por  la  cola;  hailar  sin  son:  traer  à 
colacion;  salirse  de  la  parva  ó  del  corro.  Extra  cho- 
rum  canere. 

TESTA.  f.  Lo  front  de  la  persona,  y  's  sól  pén- 
drer  per  tot  lo  cap.  Testa.  Caput,  itis,  calvaria,  ae. 


II  met.  Front,  cara,  davant,  part  anterior  de  qual- 
sevol cosa,  com:  testa  del  exèrcit.  Testa,  leslera. 
Frons,  tis.  ||  Enteniment,  capacilat,  talent,  pru- 
dència, resta.  Ingenium,  ii,  mens,  tis.  |1  Enlasbò- 
tas  de  posar  vi  '1  primer  cèrcol.  Testa,  rvmo.  Pri- 
mus  arus  in  capile  dolii.  |1  f.  Se  diu  de  cada  extrem 
ó  cap  de  las  pots  y  allras  pessas.  Testa,  cabo. 
Frons,  tis,  exlremum,  i. 

testa  coronada.  Emperador,  rey,  príncep 6 sen- 
yor que  no  regoneix  altre  superior  en  lo  temporal. 
Testa  coronada.  Princeps  diademale  dislinctus. 

testa  de  ferro.  Qui  presla  son  nom  en  algun 
contracte  ó  allre  negoci  que  en  la  realitat  es  de 
altre.  Tesla  férrea  ó  de  fierro,  cabeza  de  hierro.  Tes- 
ta ferrea.  |1  La  persona  que  no's  cansa  ni  fatiga  en 
mòlt  temps,  encara  que  conlinuament  esliga  ocu- 
pat en  algun  traball  mental.  Cabeza  de  hierro.  Ca- 
put laboris  lenax. 

testa  MAGRA.  La  de  poca  solidesa,  subslància  ó 
entitat.  Tesla  vana  ó  vacia.  Inane  caput. 

MALA  testa.  Qui  obra  sens  judici  ni  considera- 
ció. Mala  testa,  mala  cabeza.  Praeceps,  inconside- 
ratus  homo. 

sÉR  UNA  GRAN  TESTA.  fr.  Tcuir  graus  talents.  Ser 
muy  hombre,  grande  honibre  ò  grande  testa.  Maximo 
ingenio  pollere. 

TESTÀCEO,  A.  adj.  S'  aplica  als  animals  que 
tenen  closca,  especialment  als  peixos,  Teslàceo. 
Teslaceus. 

TESTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  testament.  Tes- 
lador.  Teslator,  is. 

TESTAMENT,  m.  Declaració  de  la  última  vo-, 
luntat  feta  sclemnement  ab  institució  de  hereu  de- 
terminat. Tesiamento.  Testamenlum,  i,  dialheca, 
orum.  (I  La  Escriptura  sagrada,  y  's  divideix  en 
nou  y  vell  testament.  Tesiamento.  Tesiamen'.um,  i. 
II  Los  consells  é  instruccions  que  al  morir  dóna 
un  pare  à  sos  íills.  Tesiamento.  Ultima  patris  vo- 
luntas  vel  instructioad  filios. 

TESTAMENT  CLOS,  Lo  cubcrt  ab  una  carpeta,  sobre 
la  qual  firma  '1  testador,  si  sab,  y  sino  allre  en 
nom  de  ell,  y  dos  testimonis,  en  presència  dels 
quals  enirega'l  notari.  Tesiamento  cerrado.  Clau- 
sura,  secretum  testamentura. 

TESTAMENT  MILITAR.  Lo  quc  fà  '1  soldat  eu  cam- 
panya, sens  altra  solemnitat  que  dos  testimonis  ó 
una  simple  escriptura  de  sa  pròpia  ma;  però  de 
ninguna  manera  serà  vàlit  aquest  testament,  no 
sent  fét  en  campanya.  Tesiamento  militar.  Militaré 
testamenlum. 

TESTAMENT  NOU.  tcol.  Lo  llibre  quc  conlé 'Is  evan 
gelis  y  demés  obras  canònicas  posteriors  al  naixe- 
ment de  Jesucrist,  Nuevo  Tesiamento.  Novum  tes- 
tamentura. 

TESTAMENT  NUNCuPATiu.  Aquell  en  que  '1  testador 
expressa  de  viva  veu  tota  sa  voluntat  sobre  1'  he- 
reu, llegats  y  altras  disposicions.  Antíguament  en 
virtut  de  un  privilegi  que  Pere  III  rey  de  Aragó 
concedí  à  Barcelona  y  sos  ciutadans,  podia  '1  notari 


I 


TKS  CATALÀ 

fér  lo  testament  estant  sol  ab  lo  testador,  y  des- 
près de  fét  cridava  testimonis,  davant  dels  quals 
deya,  que  ell  havia  notat  lo  testament  del  mateix 
testador,  y  valia  com  si  1'  haguessen  ohil  los  ma- 
teixos testimonis ;  però  en  lo  dia  està  revocat  y  abo- 
lit dit  privilegi,  y  's  fà  en  presència  de  dos'  testi- 
monis y  un  notari  que  fà  una  escriptura,  suplint 
de  aquest  modo  'I  número  de  testimonis  que  de  dret 
comú  deurian  sér  set.  Testamento  nuncupalivo  ó 
abierto.  Testamentum  nuncupativum. 

TESTAMENT  SACRAMENTAL.  Aquell  en  que  un  ciu- 
tadà de  Barcelona  declara  y  espressa  sa  última  vo- 
luntat per  escrit  ó  sols  de  paraula,  presents  los 
testimonis,  encara  que  no  hi  haja  notari,  sia  en  terra 
ó  en  mar.  Pera  ésser  vàlitaquest  testament,  se  re- 
quereix que'ls  testimonis,  que  assistiren  à  ell,  din- 
tre'1  termini  de  sis  mesos  de  estar  en  Barcelona, 
juren  ab  las  acosiumadas  solemnitats  en  la  iglésia 
dels  sants  Just  y  Pastor  de  aquesta  ciutat,  sobre  l' 
altar  de  sant  Fèlix,  vuy  de  santa  Creu,  que  així  lo 
vegèren  y  ohíren  escríurer  ó  dir  com  se  conté  en 
la  escriptura,  ó  com  digué  sols  de  paraula  '1  testa- 
dor en  sa  última  voluntat,  com  se  llegeix  en  lo  ca- 
pítol 48  de  las  consuetuts  de  Barcelona,  vulgar- 
ment dilas  lo  «Recognoverunt  proceres.»  Tesla- 
menlo  sacramental.  Testamentum  sacramenlale. 

TESTAMENT  VELL.  Los  escrits  canónichs  anteriors 
al  naixement  de  Jesucrist.  Viejo  testamento.  Vetus 
testamentum. 

FALSIFICAR  LO  TESTAMENT,  fr.  Adulterarlo.  Falsear 
el  testamento.  Testamentum  vitiare. 

FÉR  TESTAMENT,  fr.  Disposarlo.  Ilacer,  ordenar  su 
testamento.  Testamentum  facere. 

OBRIR  UN  TESTAMENT,  fr.  Rómprer  la  carpeta  del 
[  testament  clos  pera  poderlo  llegir.  Ahrir  un  testa- 
mento. Testamentum  resignaré, 

REVOCAR,    ANUL-LAR   6    MUDAR  LO    TESTAMENT,    ff. 

Inutilisar  lo  testament  fét  segons  dret,  com  quant 
al  testador  li  naix  un  hereu  ó  quant  fà  altre  testa- 
ment perfet.  Quebranlar,  revocar  el  testamento.  Tes- 
tamentum improbare,  irrilum  facere. 

SENSE  TESTAMENT,  m.  adv.  ABINTESTAT. 

SI  NO  VAL  PER  TESTAMENT,  VALGA  PER  CODICIL.  loC. 

fam.  Manifesta  '1  desitj  de  lograr  alguna  cosa  per 
qualsevol  medi,  com  sia  regular  ó  lícit.  Lo  que  no 
fasa  por  testamento  pase  por  codicilo,  ó  si  no  vale 
por  testamento,  valga  por  codicilo.  Quod  non  per- 
venitur  hac  via,  pervenitur  alia. 

TESTAMENTARI ,  A.  adj.  pertanyent  al  tes- 
tament, com:  disposició  TESTAMENTÀRIA.  Teslamen- 
tario.  Teslaraentarius.  1|  m.  Marmessor,  encarregat 
decumplir  lo  testament.  Albacea,  testamentario, 
cabezalero.  Testamenlarius  executor. 

TESTAMENTÀRIA,  f.  Execució  de  lo  dispo- 
sat en  lo  testament.  Testamentària.  Testamentati 
solutio. 

TESTANT,  m.  testador. 

TESTAR,  v.  a.  FÉR  testament. 

TESTARRUDAMENT.  adv.    m.   Obslinada- 


TOMO  II. 


TES  669 

ment.  Pertinaz,  obstinadamenle.  Pervicatim, 

TESTARRÜT.  m.  Terch,  perQdiós.  Cahezudo, 
testarudo,  cabeza  de  hierro.  Capilosus. 

TESTAT,  DA.  p.  p.  Testado.  Testatus.  ||  adj. 
Qui  ha  mort  havent  fét  testament.  Testado.  Tes- 
tatus. 

TESTERA.  f.  TESTA.  2. 

TESTET.  m.d.  Tejilla,  tejuela,  tejoleta.  Testu- 
la,  ae. 

TESTÍCüL.  m.  Part  glandulosa  en  lo  cos  del 
animal,  N'hi  ha  dos,  y  són  I'  órgano  principal  de  la 
propagació,  per  formarse  en  ells  lo  semen.  Testicu- 
lo.  Testiculus,  i,  polimen,  inis. 

TESTICULAR,  adj.  Lo  que  correspon  als  teslí- 
culs  ó  té  relació  ab  ells.  Testicular.  Ad  testiculos 
pertinens. 

TESTIFICACIÓ.  f.  La  obra  de  testificar.  Testi- 
(icacion.  ïestiíicatio,  nis;  lestium  auctoritas, 

TESTIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  testifica.  Tes- 
tificante.  Testificans,  tis. 

TESTIFICAR,  v.  a.  Declarar  en  veritat  alguna 
cosa.  Testificar.  Testor,  aris.  ||  for.  Deposar  com  tes- 
timoni en  un  acte  judicial.  Testificar.  Testificor, 
aris. 

TESTIFICATIü ,  VA.  adj.  Lo  que  declara  y 
dóna  testimoni  verdader  de  alguna  cosa.  Testifica- 
tivo.  Testificalivus. 

TESTIMONI,  m.  Lo  qui  declara  en  judici.  Tes- 
ligo,  testificante.  Testis,  auctor,  is.  |  Qui  està  pre- 
sent à  lo  que's  diu  y  fà  per  altres.  Testigo,  testimo- 
nio. Arbiler,  tri.  ||  Declaració,  deposició  del  testi- 
moni, asseveració  de  alguna  cosa.  Testimonio.  Tes- 
lií\catio,  nis,  elogium,  ii.  \\  Proba,  justificació,  pro- 
bació  de  la  certesa  ó  veritat  de  alguna  cosa.  res(t- 
monio.  Testimonium,  ii.  ||  Instrument  legalisat  per 
notari,  en  que  dóna  fó  de  alguna  cosa.  Testimonio, 
y  testificato  pr.  Ar.  Fidem  faciens  instrumentum. 
II  Qualsevol  cosa  de  la  que  s' infereix  la  certesa  de 
algun  fet.  Testigo.  Testis,  is.  ||  Senyal  de  alguna 
cosa,  com  :  lo  color  de  la  cara  es  lo  millor  testi- 
moni de  la  seva  malaltia.  Testigo.  ïestatio,  nis.  |( 

DECLARACIÓ. 

TESTIMONI  ABONAT.  Qui  es  digne  de  crèdit,  y  no 
té  tatxa  legal.  Testimonio  abonado.  Testis  amplis- 
simae  religionis. 

TESTiNONi  DE  oHiDo  ó  DE  oiiiDA.  'L  qui  sols  pót  de- 
clarar per  haver  ohit  la  cosa.  Testimonio  de  oidas. 
Auritus  testis. 

TESTIMONI  DE  VISTA  ú  OCULAR.  Lo  qul's  tfoba  pre- 
sent al  cas  en  que  deposa.  Testigo  de  vista,  testigo 
ocular.  Occulatus  testis. 

TESTIMONI  INSTRUMENTAL.  LO  qui  aSSistcix  al  OtOl- 

gament  de  un  instrument.  Testigo  instrumental.  Ins- 
trumentalis  testis. 

TESTIMONI  SINGULAR,  for.  Lo  qui  per  discòrdia 
dels  altres  en  lo  fet,  persona,  lloch  ó  temps,  no  fà 
fe,  ni  serveix  sa  declaració.  Testigo  singular.  Tes- 
tis singularis. 

TESTIMONI  SINODAL.  La  pcrsona  houcsta,  de  sufi- 

84 


670 


TET 


DICCIONARI 


TEÜ 


ciència  y  probitat,  anomenada  en  lo  sínodo  pera 
saber  per  ella  la  observància  dels  estatuts  sinodals. 
Teslimonio  sinodal.  Synodalis  testis. 

ACABAR,  CONFRONTAR  LOS  TESTIMONIS,  ff.  ACABAR.  2. 

DAR  TESTIMONI,  ff.  TESTIFICAR.  \\  for.  Féf  fe  '1  no- 
tari, certificar  per  escrit  de  lo  que  ha  passat  da- 
vant de  ell.  Dar  fé  ó  testimonio.  Fidem  facere. 

EXAMINAR  LOS  TESTIMONIS,  fr.  for.  Péndrcrlos  de- 
claració, interrogarlos  y  escríurer  lo  que  decla- 
ran.  Examinar  tesligos.  Testes  interrogaré. 

FALS  TESTIMONI.  Impostura,  falsa  atribució  de  al- 
guna cosa.  Falso  teslimonio.  Commentitia  accusatio. 

FÉR  DE  TESTIMONI,  fr.  Declarar.  Deponer,  declarar. 
Testificor,  aris. 

LLEVAR  üN  FALS  TESTIMONI,  fr.  Acusar,  dcclarar 
falsament.  Levantar  un  falso  testimonio.  Commen- 
litio  crimine  aliquem  petere. 

pÉNDRER TESTIMONIS,  fr.  Demanarà  algú  que  fas- 
sa  de  testimoni.  Tomar  tesligos.  Aliquem  testari. 

POSAR  PER  TESTIMONI,  fr.  Anomenar  à  algú  pera 
que  declare  la  veritat.  Poner  por  tesligo.  Aliquem 
antestari;  testimonium  de  re  aliqua  perhibere. 

REFUTAR  LOS  TESTIMONIS,  fr.  Desfer  la  declaració 
quedonan.  Tachar  los  tesligos.  Testes  refellere. 

tríurer  TESTIMONIS,  fr.  Gitar  ó  presentar  perso- 
nas  de  autoritat  pera  que  confirmen  la  veritat  de 
alguna  cosa.  Hacer  tesligos.  Quidquam  lestibus 
comprobare. 

TESTIMONIAL,  adj.  Lo  que  serveix  de  testi- 
moni ó  li  pertany.  Testimonial.  Testimonialis.  \\  pi. 
Instrument  auténtich,  carta  de  abono,  y  especial- 
ment la  que  donan  los  bisbes  à  sos  súbdits,  quant 
han  de  passarà  altra  diòcesis.  Tesiimoniales.  Testi- 
moniales  litterae. 

TESTIMONIAR.  V.  a.    testificar. 

TESTOT.  m.  Tros  de  canter,  etc,  que  serveix 
pera  posar  alguna  cosa.  Cacharro.  Fragmentum,  i. 

TESTüT.  m.  Tortuga  militar  formada  ab  los 
escuts  pera  defensa  del  camp  contra  'Is  tirs  del  ene- 
mich.  Tesludo.  Tesludo,  inis. 

TETERA,  f.  Eyna  ó  vas  pera  preparar  y  servir 
lo  le.  Telera.  Potioni  the  conficiendae  urceus. 

TETRACORDI.  m.  mús.  Consonància  ó  inter- 
val-lo  de  quatre  tons.  Tetracordio.  Tetrachordum,  i, 

TETRADA.  f.  Reunió  dels  quatre  primers  nú- 
meros naturals  1,  2,  3  y  4.  Telrada.  Tetrada,  íe. 

TETRADITA.  f.  Secta  y  heretges  seqüaces  de 
Orígenes.  Lo  mateix  nom  se  dóna  à  altres  heretges, 
com  als  Sebastians  perquè  dejunavan  en  lo  quart 
dia  de  Pasqua  ;  als  Maniqueus,  perquè  posa  van  en 
Dèu  quaternitat,  en  lloch  de  Trinitat ;  també  dona- 
ren dit  nom  los  antichsals  noysque  naixian  en  la 
quarta  lluna,  y 'Isconsideravan  infelissos.  Telradi- 
ta.  Tetradita,  se. 

TETRADRACMA.  í.  Moneda  antígua  que  va- 
lia quatre  dracmas.  Tetradracma.  Tetradrachma, 
se. 

TETRÀEDRO.  m.  Piràmide  triangular  equilà- 
tera, las  caras  laterals  de  la  qual  són  triànguls 


equilàteres  iguals  al  de  la  basa.  Tetràedro.  Tetra- 
hedron,  i. 

TETRAGONISME.  m.  Quadratura  del  círcul. 
Telragonismo.  Tetragonismus,  i. 

TETRÀGONO.  m.  geom.  Figura  rectilínea  de 
quatre  ànguls  iguals.  Telrúgono.  Tetragonum,  i, 

TETRAGONOMETRIÀ.  f.  Art  de  calcular  ab 
números  quadrats,  reíraj/onomeíría.  Tetragonome- 
tria,  se. 

TETRAGRÀMATO.  m.  Paraula  de  quatre  Ue- 
tras,  y  per  exceléncia  es  nom  que'sdòna  à  Dèu. 
Tetragràmaton.  Tetragrammaton,  i. 

TETRALOGIA,  f.  ant.  Certamen  poélich  que's 
feya  ab  quatre  pessas;  tres  tragédias  y  una  comè- 
dia satírica,  contra  altras  quatre  semblants.  Tetra- 
logia. Tetralogia,  aj. 

TETRÀMETRO.  m.  Vers  jàmbich  de  vuyt 
peus  que's  troba  en  Terenci.  Telrdmetro.  Carmen 
tetrametrum. 

TETRARGA.  m.  Senyor  de  la  quarta  part  de 
un  regne.  Tetrarca.  Tetrarcha,  aï.  ||  Gobernador 
absolut  de  una  província.  Tetrarca.  Tetrarcha,  aï. 

TETRARQUIA.  f.  Lo  gobern  de  Tetrarca.  Te- 
Irarquia.  Tetiarchia,  a;. 

TETRASÍL-LABO,  A.adj.  qüadrisíl-labo. 

TETREA.  f.  Màquina  antígua  de  guerra,  inven- 
tada per  Tetras  calcedoni,  pera  conduhirl'  aríete. 
Telrea.  Tetrea,  se 

TÉTRICH,  CA.  adj.  Trist,  melancólich,  adust, 
mal  huniorat.  Cacoquimio,  lélrico.  Tetricus. 

TEÜ,  TüA  Ó  TEVA.  Pronom  possessiu.  Tuyo. 
Tuus.  II  pi.  Parents,  amichs  ó  partidaris  de  aquell 
ab  qui's  parla.  Tuyos.  Tui,  tuorum. 

LO  teu  es  meu,  y  lo  meu  m'  no  vull.  ref.  Reprèn 
la  descomedida  avarícia  de  alguns,  que  volen  te- 
nir part  en  los  béns  dels  altres  sens  lo  menor  des- 
falch  ni  minva  en  los  seus.  Partir  como  hermanos; 
lo  mio  mio,  y  lo  tuyo  de  ambos  ó  de  entrambos.  Quae 
mea  sunt,  mea  sint;  tua  sed  communia  sunto. 

TEÜCRIOIVATA.  f.  Planfa  ó  arbret  de  cosa  de 
sis  peus  de  alt,  sempre  \ert;  la  fulla  semblant  à  la 
del  camedrís;  la  flor  blanca,  y  la  llavor  quasi  ro- 
dona en  una  espècie  de  campaneta  que  li  serveix 
de  calis.  N'hi  ha  de  vàrias  espècies.  Teucrio.  Teu- 
.chrium,  ii. 

TEULA.  f.  Pessa  de  fanch  cuyl  en  forma  de  ca- 
nal. Teja.  Tegula,  se, 

teula  de  cuBRiR  ó  DE  CABALLÓ.  La  quc's  posa  en 
las  teuladas  la  part  vuyda  abaix  pera  abrassar  los 
costats  de  las  que  forman  los  reguerons.  Cobija, 
Imbricium  juncturas  operiens  tegula. 

CAURER  LAS  TEULAS.  fr.  met.  fam.  Fersede  nit. 
Anochecer.  Advesperasco,  is. 

TEULADA,  f.  Cubertde  teulas.  Tejado.  Imbri- 
catum  tegulalum,  tectum.  ||  Entre  gitanos,  capa, 
manteu  ó  sombrero.  Tejado.  Tectum,  i.  |  Cop  de 
teula.  Tejazo.  Tegulse  ictus. 

TEULADA  SECA.  Cubcrt  ab  solas  las  teulas  ó  ab  la 
simple  teulada.  A  leja  vana.  Sub  simplici  tecto. 


TEY 


CATALÀ. 


tiA 


671 


;lasteüladas.  fr.  Traslejar,  relejar.  Im- 
bricibus  rcDcere. 

ADOB  Ó  REMENDODE    TEULADA.     TrUStejO.    Tcgulo- 

rum  sarlura. 

DE  TEüLADAS EN  AVALL  iD.  adv.  Scgons  1'  ordie 
.regular,  deixant  à  pari  la  voluntat  de  Dèu.  De  le- 
ijas  abajo.  Speclata  natura. 

FÉR TEULADA,  fr.  Cubrip ab  teulas.  Tejar,  cubrir 
^de  ò  con  lejas.  Imbrico,  tegulo,  as. 

lURARSE  ALGUNA  COSA  DE  TEÜLADAS  EN  AVALL.  fi". 
[IURARSE  UNA  COSA  DEL  TERRAT  EN  FORA. 

TEULADETA.  f.  d.  Tejadillo.  Teclulum  iegu- 

ílis  munilum.  ||  Cubert  sobre  'Is  portals  y  finestras. 
[Sobradillo.  Parvum  tabulatum. 

TEULARIA.  f.  TEULERIA. 
TEULAR.  m.  TEULADA.  2. 

TEULER.  ra.  Qui  fà  teulas.  Tejero.  Tegula- 
[nus,  ii. 

TEULERIA.  f.  Fàbrica  de  teulas.  Tejar,  tejera, 
•tejeria.  Tegularium,  ii. 

TEULETA.  f.  d.  Tejuela.  Parva  tegula. 

TEULÍS.  m.  Bocí  de  teula  ó  altre  test  semblant. 
Tejoleta.  Tegulse  frustrum. 

TEXT.  m.  Terme  relatiu  contraposat  à  comen- 
'lari,  y  es  un  discurs  ó  sentència  original,  sens 
•glosa,  nota,  ni  interpretació.  Texlo.  Textum,  i,  tex- 
[lus ,  us.  II  La  autoritat  ó  cita  de  las  paraulas  de 
[qualsevol  autor.  Lugar,  lexlo,  pasaje.  Texlus  ,  us, 
'auctoriías,  atis.  ||  Los  versos  que's  posan  al  cap  da- 
Lmuntde  altres  ab  que's  van  glosant.  Texlo,  pic. 
jTexlus,  us,  glosa,  ae.  ||  Per  antonomàsia  las  sen- 
Méncias  de  la  sagrada  Escriptura.  Texlo.  Sacrse 
l'Scripturae  lextus.  |]  Entre  estampers  caràcter  de 
lletra  entre  la  atanasia  y  parangona.  Texlo.  Tex- 
lus Ihipographyci  forma. 

EIXIRSE  DEL  TEXT.  fr.  PIXAR  FORA  DEL  TEST. 

TEXTUAL,  adj.  Lo  que  convé  en  lo  sentit  ab  lo 
lext.  Texlual.  Texlualis.  ||  Lo  que  aulorisa  sospen- 
l'saments  ab  lo  literal  dels  textos,  ó  que  proba  un 
text  ab  altre.  Texlual.  Textualis. 

TEXTÜALISTA.  m.  Lo  qui  cita  textos  ab  fre- 
qüència. Texlualisla.  Textuum  sludiosus. 

TEXTUALMENT,  adv.  m.  Ab  subjecció  al  text. 
Texlualmenle.  Juxtà  litteralem  textum. 

TEXTUARI  m.  Llibre  que  conté  '1  text  sens 
glosa  ni  comentaris.   Texiuario.  Texluarius,  ii.  || 
Lo  qui  seguia  entre  'Is  juheus  la  secta  dels  caraí- 
las.  Texiuario.  Textuarius,  ii. 

TEXTURA,  f.  La  disposició  y  orde  dels  fils  en 
los  teixits.  Textura,  tejedura.  Textura,  íe.  |  mel. 
Disposició,  col-locació  y  orde  dels  pensaments, 
frases,  etc.  Coniexlura,  textura.  Textura,  ae.  |1  met. 
La  composició  y  organisació  que  tenen  los  cossos 
naturals.  Contexlura,  textura.  Compago,  inis. 

TEY.  m.  Arbust  ramós,  sobre  tres  ó  quatre  pams 
de  alt,  abfullas  sempre  verdas,  semblants  à  las  del 
Ui,  mòlt  peladas  y  apegalosas;  flors  petilas  y  blan- 
quinosas,  formant  com  una  panolla  que  cria  unas 
lavellas  encarnadas  y  quasi  rodonas;  la  pell  de 


textura  fibrosa,  tenàs,  arrugada  al  través  quant  es- 
tà seca,  de  color  gris  y  pardench  al  exterior,  ygro- 
guench  al  interior,  cuberla  de  una  borra  suaucom 
la  seda,  yde  petilasclapasóberrugasblanquinosas 
de  distància  en  distància:  de  olor  desagradable  y 
fastigós;  de  sabor  acre  y  corrosiu.  Se  separa  fàcil- 
ment de  llarcb  à  Uarch,  y  es  diaforètica,  estimu- 
lant y  fà  alsar  bombollas.  Toroisco.  Tbymelaea,  3&, 
gnidium,  ii. 

TEYA.  f.  Estella  rehinosa  del  pi,  que  s' usa  pe- 
ra fór  llum.  Cuelmo,  tea.   Tieda,  ae,  sapium,  ii.  | 
met.  Qualsevol  fusta  rehinosa  ques'  encén  ab  mòl- 
ta facilitat.  Tea.  Taeda,  ae. 

TEYA  DE  LA  DISCÒRDIA.  Lo  qui  excita  ó  fomenta 
discórdias.  Tea  de  la  discòrdia.  Fomes  discordiae. 

TEYAs  NUPCIALS.  Certas  teyas  que  porlavan  los 
desposats  davant  de  sas  esposas,  y  comunment  se 
pren  per  las  mateixas  bodas.  Teus  marilales  ó  nup- 
ciales.  Nuptiales  laedae. 

TEYER.  m.  y 

TEYERA.  f.  Graella  en  que's  posan  las  teyas 
pera  il-luminar.  Tedero.  Craticula  taedifera.  I  f. 
ant.  Teya.  Tizon.  Taida,  ae. 

TEYÓS,  A.  adj.  Rehinós,  que  té  las  qualitats  de 
la  teya.  leoso.  Tajdifer. 

TI. 

TI.  ra.  TiNO. 

TIA.  f.  Germana  del  pare.  Tia.  Araita,  ae.  U 
Germana  de  la  mare.  Tia.  Matertera,  a?.  ||  Germana 
del  avi  ó  àvia.  Tia.  Magna  amita.  fl  La  donzella  ó 
soltera  de  mòlta  edat.  Doncellueca,  grandeva,  tia. 
Grandaeva,  aetate  provecta  virgo.  ||  mit.  Muller  de 
Iperion,  mare  del  sol,  de  la  lluna  y  de  la  aurora. 
Tia.  Thia,  ae. 

coNTARHOA  SATiA.  fr.  fam.  ab  que's  dubta  ó  ne- 
ga de  alguna  cosa  que's  refereix  com  à  certa.  Con- 
tdrselo  d  su  abuelo  óà  su  tia;  à  otro  perro  con  ese 
hueso.  Narra  amitae  querelas. 

nol'  atrassaria  àsa  TIA.  loc.  fam.  ab  que's  de- 
nota que  una  minyona  està  en  aptitut  de  casarse. 
Estar  de  saca.  Nuptiis  captam  vel  paratam  esse. 

QUEDARSE  PERA  TIA.  fr.  met.  fam.  Arribar  la  do- 
na à  una  edat  avansada  sens  haver  contret  matri- 
moni. Quedarse para  tia  ó para  vestir  imdgenes.  In- 
nuptam  senescere. 

TIADA.  f.  BACANT. 

TIARA.  f.  Espècie  de  mitra  rodona  circuhida  de 
tres  coronas,  que  té  per  remat  una  creu.  Es  insíg- 
nia del  Sumo  Pontifico  y  demostrativa  de  la  su- 
prema autoritat.  Tiara.  Tiara  vel  tiaras  pontificia. 
II  La  dignitat  del  papa.  Tiara.  Tiara,  ae  ,  pontifi- 
catus,  us.  II  Adorno  del  cap,  espècie  de  turbant  que 
usan  algunas  nacions ;  comensà  entre  las  donas 
persas;  y  desprès  s' extenguè  als  homes,  especial- 
ment entre  'Is  prínceps  y  sacerdots.  Tiara.  Tiaras 
vel  tiara,  ae.  [|  Cert  peix  anomenat  així,  per  la 
semblansa  que  sa  closca  té  ab  la  tiara.  Tiara.  Tia- 
ra, ae. 


672  TIF 

TIBAR.  V.  a.  y  derivals.  tivar. 

TIBERI,  n.  p.  de  home.  Tiberio.  Tiberius,  ii.  [j 
ter.  fam.  marinxa. 

TIBERÍ,  na.  adj.  Cosa  del  Tíber  riu  de  Ro- 
ma. Tiberino.  Tiberinus.  |)  m.  Dèu  dels  antichs  ro- 
mans que  donà  nom  al  Tíber,  per  haverse  negat  en 
ell,  Tiberino.  Tiberinus,  i. 

TIBI,  A.  adj.  TEBI,  II  f.  Nom  que  donan  los  fa- 
cultatius al  03  major  de  la  cama.  Canilla,  libia.  Ti- 
bia,  ae. 

TIBIAL.  m.  y  adj.  anat.  Muscle  que  serveix 
pera  exténdrer  la  cama,  y  lo  que  li  pertany.  Tibial 
Tibialis. 

TÍBIAMEIVT.  adv.  m.  tébiament. 

TIBIESA.  f.  TEBIESA. 

TIBOR.  m.  Espècie  de  gerra  de  terra  de  Xina. 
Tibor.  Vas  ila  dictum. 

TIBURCI.  n.  p.  de  home.  Tiburcio.  Tibur- 
lius,  ii. 

TIBURÓ.  m.  Peix  de  mar,  espècie  de  gos  ó 
llop,  però  de  monstruosa  grandesa,  fins  à  vint 
peus  de  llarch,  y  à  proporció  gruixut;  té  solament 
en  tot  lo  cos  la  esquena  ó  espinada.  Es  mòlt  voràs 
de  carn  humana.  Lamia,  tiburon,  marrajo.  Canis 
vel  lupi  marini  espècies. 

TICIÀ.  m.  Nom  que  's  donava  en  la  antígua  Ro- 
ma als  sacerdots  dels  sabins.  Ticiano.  Ticianus. 

TIC  TAC.  Veus  fictícias  pera  escarnir  lo  so  del 
martell  ó  altre  so  repetit.  Zas  zas,  zis  zas,  iris 
tras,  tic  tac.  Strepilus  inconcinnus,  iteratus. 

TIENTO.  ra.  Bastonct  que  tenen  los  pintors  en 
la  ma  esquerra  ab  un  botonet  de  borra  ò  pom  rodó 
al  últim,  pera  que  no  espatlle  lo  que  pinlan.  Tien- 
ío.  Virga  pictòrica  manum  suslinens.  |1  Considera- 
ció prudent,  lemplansa,  mirament  y  cordura  en  lo 
que  's  fa  ó  empren.  Tienlo,  len-con-len.  Attentio, 
nis. 

TIESSO,  A.,a.dj.  Dur,  dret,  ferm,  sólit,  y  que 
ab  dificultat  se  doblega  ó  romp.  Firme,  tieso,  puro, 
yerlo.  Durus,  solidus.  1|  Terch,  constant,  ferm  en 
sòn  sentir.  Firme,  tieso,  lenaz.  Durus,  tenax.  ||  Ti- 
vant,  lo  desmasiadament  gravey  circunspecle.  Cuc- 
llierguido,  tieso,  recio,  palitieso.  Rigidus,  gravis. 
II  S'  aplica  al  vivent  que  s'  ha  quedat  tivant  y  sens 
moviment  pel  mòlt  fret,  y  també  's  diu  dels  cadà- 
vers y  altras  cosas  que  pateixen  lo  mateix  efecte. 
Yerto.  Rigidüs. 

TENiRSE  ò  MANTENiRSE  TIESSO.  fr.  ManlenirsB  ferm 
en  alguna  resolució.  Tener  tieso,  tenerse  tieso.  Ani- 
mum  obfirmare. 

i  LA  MANERA  TiEssA.  loc.  aut.  Veslido  seçuti  la 
moda  tudesca,  d  la  tudesca.  Morè  tudescse. 

TIFA.  f,  fam.   EMBUSTERO.  II  XIMPLE, 

TIFARA.  f.  La  marrinxa  ó  moixera  expléndida 
y  abundant.  Merendona,  comilitona,  comilona,  tra- 
gantona,  manjorrada.  Laula  merenda. 

TIFARADA.  f.  fam.  cagarada. 
.  TÍFUS.  m.  Malaltia  epidèmica  produhida  per 
un  veneno  ó  miasma  introduhit  al  cos  per  qualse- 


DICCIONARI  TIM 

conducto,  y  trastorna  la  major  part  ds  las  funcions 
corporals  y  las  facultats  intel•lectuals.  Tifus.  Epi- 
dèmica febris. 

TÍFUS  ASSIATICH.  CÒLERA  MORRO. 
TÍFÜS  DE  AMÈRICA.   FEBRA  AMARILLA. 
TÍFüS  DE  ORIENT.  PESTE. 

TIGRE.  m.  Fera  mòlt  velós,  de  la  figura  de  un 
gat,  encara  que  mòlt  més  grossa,  las  garras  de  lleó, 
'Is  ulls  grochs  y  resplandenls,  cua  llarga,  las  un- 
glas  y  dents  agudíssimas,  y  la  pi'll  ab  clapas  de 
vàrios  colors,  [ligre.  Tigris,  is.  ||  Orinal  gran  pera 
'Is  excrements  majors.  Tito.  Scaphium,  ii,  lasa- 
num,  i. 

TILDAR.  V.  a.  Posar  tilllas  à  las  Uetras.  Attí- 
dar,  lildar.  Apicibus  notaré.  ||  Censurar  las  accions 
de  algú.  Atildar,  tildar,  fiscalizar,  lachar.  No- 
to, as. 

TILDE.  m.  Poquíssim,  engruna. 

XILE.   m.  TITLLA. 

TÍLIA.  f.  Arbre  que  's  troba  en  Astúrias  y  en 
los  Pirineus  de  Catalunya  y  Aragó,  mòlt  comú  en 
los  passeigs  de  Europa.  Té  la  soca  alia  y  grossa  ab 
brancas,  de  escorxa  llisa  y  un  poch  cendrosa,  fus- 
ta blanca  y  blana;  las  fulias  sòn  de  figura  de  cor, 
punxagudas,  y  denladas  per  las  voras;  las  flors 
grogas,  y  de  olor  suau,  quant  estan  frescas,  de 
olor  més  dèbil  y  color  groch  mès  obscur,  quant 
estan  secas;  de  sabor  mucilaginós  un  poch  aromà- 
tich;  pedunculadas,  ó  ab  cua,  quatre  ócinch  reu- 
nidas  en  lo  pedúnculo  ó  punxo;  pedúnculo  armat 
de  una  bràctea  de  figura  de  llansa  mòlt  prima  y 
transparent,  de  color  verdós  en  1'  estat  fresch, 
groch  de  palla  en  T  estat  sech,  calis  caduch  de 
cinch  pétalos;  mòlts  fils;  ovari  de  cinch  caselas. 
Lo  fruyt  es  una  càpsula  globulosa  de  cinch  case- 
tas.  Tilo,  tilia,  Tilia  europaea. 

TILLA.  f.  nàut.  Lo  mitj  de  una  cuberla,  com- 
près desde  popa  à  proa  entre  las  cordas,  ó  per  la 
part  compresa  entre  aqueslas  y  la  artilleria.  Cru- 
jia,  tilia.  Fori,  orum.  ||  ant.  titlla. 

TILLAR.  V.  a.  titllar. 

TILLET.  m.  titllet. 

TIM.  m.  La  insígnia  que  's  col-loca  sobre  1'  es- 
cut de  armas  pera  distingir  los  graus  de  noblesa. 
Timbre.  Insigne  in  casside,  |  met.  Qualsevol  acció 
gloriosa,  que  ensalsa  y  ennobleix.  Timbre.  Insig- 
ne, is. 

TIMBA,  f,  Despenyadero,  precipici.  Derrum- 
badero,  derrumbiadero,  despenadero,  precipicio,  vo- 
ladero,  desgalgadero.  Locus  praeruplus. 

TIRAR  DE  DALT  À  BAIX  DE  UNA  TIMBA,  loC.  Precipi- 
tar. Derrumbar.  Praecipitare;  praecipitem  agere, 

TIMBAL,  m.  Caixa  de  forma  cilíndrica,  cu- 
berla pels  dos  costats  de  dos  pells  estiradas;  se 
toca  ab  dos  bastons  anomenats  baquetas,  y  serveix 
pera  'Is  tochs  de  guerra.  Caja,  alabal,  timbal,  tim- 
pano,  témpano.  Tympanum,  i. 

TIMBALA.  f.  TIMBAL.  II  pi.  Instrument  en  for- 
ma de  caldera  ab  una  pell  de  timbal  en  la  boca; 


TÏM 


CATALÀ 


TIN 


673 


,  ya  davan  en  las  professons  de  Corpus.  Timbales. 
[Tympana,  oium.  ||  La  part  posterior  del  home, 
Taniòon/.  Clunes,  ium.  ||  baqueta.  í. 

TIMBALEJAR.  V.  n.  Tocar   lo  timbal.  Tocar 
los  limbales.  Tympanizo,  as. 
TIMBALER,  m.  tambor.  5. 
TIMBALET.  ra.  d,  Timpanillo.   Parvura  tyra- 
panuru. 

TIMIAMA   Ó  TIMIANA.  f.  Espècie  de  es- 
corxa olorosa  que'slràude  las  índias  orientals. 
[Aques!a  escorxa  serveix  pera  perfums,  pera  cor- 
regir los  vicis  del  pulmó,  y  purificar  1' ayre  en 
temps  de  pesta ;   però  es  rara  y  costosa,  y  's  pót 
[suplir  ab  la  excorxa  del  arbre  de  encens.  Timia- 
la.  Thymiama,  ae. 

TÍMIDAMENT,  adv.    m.  Ab  temor.    Timida- 
tente.  Tiniidè. 
TIMIDITAT.  f.  Temor,  por,  encongiment  é  ir- 
fresolució.  Timidez,  Timiditas,  alis. 

TÍMIDO,  A.  adj.  Temerós,  cobart.  Timido.  Ti- 
niidus. 

TIMO.  m.  anat.  Glàndula  com  tortuga  en  la 
[part  superior  del  pit,  ahont  se  divideixen  la  vena 
[cava  y  la  artèria  aorta.  Timó.  Tymus,  i. 

TIMÓ.  m.  nàut.  Post  vertical,  col•locada  en  lo 
'extrem  de  la  popa  de  la  embarcació  sobre  golfos, 
ten  que  gira  à  la  dreta  ó  à  la  esquerra  pera  donar 
^la  direcció  à  la  nau.  T'mon.  Clavus,  i,  navis  guber- 
naculum.  [|  L'   instrument  que  goberna  '1  movi- 
[menl  de  algunas  màquinas.  Timon.  Gubernacu- 
lum,  i,  temo,  nis.  I  Espigó  de  carreta.  Timon.  Te- 
10,  nis.  Ij  ter.   farigola.  |1  met.  Aquell  qui  té  'I 
[principal  gobern  ó  direcció  de  qualsevol  cosa.  Ti- 
mon. Clavus,  i. 

TIMOGRÀCIA.  f.  Gobern  en  que  'Is  richs  te- 
(Den  monopolisals  los  càrrechs,  empleos  y  honors. 
Timocracia.  Timocratia,  ae. 

TIMÓGRATA.  m.  Partidari  de  la  timocracia- 
fTimócrata.  Timócratiae  sectator. 

TIMOCRÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
timocracia.  Timocràiico.  Timocraticus. 

TIMONEJAR.  v.  n.  Gobernar  lo  timó.  Timo- 
.near.  Clavum  ducere,  regere. 

TIMONER,  m.  Qui  goberna  '1  timó  de  la  nau. 
\.Timonero,  timonel.  Claviductor,  is,  nauclerus,  i. 
TIMONERA.   f.  Lo  siti  ahont  s'  assenta  la  bi- 
làcula,  y  està  '1  pinsot  ab  que  goberna  '1  timoner. 
limonera.  Clavi  capsa,  situs.  |  Cada  una  de  las 
plomas  grans  de  la  cua  del  aucell,  ab  que  dóna  di- 
recció al  vol.  Timonera.  Rectricespluraae, 
TIMONET.  m.  farigola. 
TIMORAT,  A.   adj.  Qui  té'l  sant  temor  de 
oféndrer  à  bèu,  y  's  goberna  per  ell  en  sas  opera- 
cions. Timoralo.  Pio  limo;  e  percitus,  ductus. 

TIMPÀ.  ra.  Entre  estampers,  artifici  format 
de  quatre  llistons  de  fusta  ó  ferro,  y  cubert  de  per- 
gamí ó  roba;  dins  de  ell  s'hi  fica  un  capsal  de  pan- 
yo,  pera  que  estiga  bla  y  suau.  Serveix  pera  as- 
sentar sobre  de  ell  lo  paper  que  s'  ha  de  imprimir, 


y  per  medi  de  dos  froiilissas,  s'  ajau  sobre'l  motllo 
que  eslà  posat  en  la  pedra.  Timpano.  Tympanum 
lypographicum.  |  arq.  Certa  figura  à  modo  de  qua- 
drat, que's  posa  mòllas  vegadas  ab  alguns  ador- 
nos  en  lo  principi  de  algun  arch.  Timpano,  timpa- 
nillo, limhanillo.  Tympanum  archilectonicum. 

TIMPANELL.  m.  ter.  envà. 

TIMPANILLO.  m.  Entre  estampers  timpà  pe- 
tit que  s'  encaixa  detràs  del  principal,  y  sobre  de 
ell  s'  assenta  '1  quadro  ab  que  s'  aprela  'I  motllo 
pera  que  eslampe.  Timpanillo.  Timpanulus,  i. 

TIMPES.  m.  pi.  ant.  Montanyas.  Coslas,  mon- 
laíias.  Mon;es,  colles,  ium. 

TINA.  f.  GERRA.  II  Yas  gran  en  forma  de  calde- 
ra, de  diferents  matérias,  que  serveix  pera  tenyir 
y  altres  usos.  Tina,  lino.  Cortina,  ae.  ||  La  en  que  's 
conserva  y  prepara  la  barrella  pera  la  fàbrica  del 
sabó.  Trujal.  Trulla,  ae.  ||  Gerra  de  fusta  plena  de 
àygua,  posada  junt  à  las  calderas  de  ayguardenl, 
en  la  qual  està  ficada  la  que  diuhen  culebra,  per 
ahont  passa  1'  ayguardent  que's  va  destil-lan.  Cor- 
balo.  Ligneum  dolium.  ||  cup.  ||  Cubell  de  fusta  que 
sól  servir  pera  recullir  las  àyguas  de  pluja,  pera 
péndrer  banys,  pera  rentar  y  altres  usos.  Tinaco, 
tina.  Amplior  cortina.  ||  Yas  en  que  's  desengreixan 
las  llanas  en  las  fàbricas.  Cubeio,  tina,  caldera.  Ad 
lanara  detergendam  vas. 

GUARNIR  LAS  TiNAs.  fr.  En  las  manufacturas  de 
llana,  es  posar  en  la  tina  ó  en  la  caldera  'Is  ingre- 
dients necessaris  pera  '1  tint.  Armar  la  tina.  Calda- 
riam  ad  tingendum  inslruere,  pararé. 

POSAR  EN  UNA  TLNA.  fr.  DONAR  TINT. 

TINAJA.  f.  ant.  TINA. 

TÍNDRER.  V.  a.  ter.  tenir. 

TINELL.  m.  Quadra  ó  aposento  en  que  menja 
ia  família  dels  senyors  y  grans.  Tinelo.  Famulo- 
rum  coenaculum.  |1  ant.  aparador.  ||  ter.  escüde- 
LLER.  II  TINA.  2,  ||  MAYNELL.  [|  Dcrivat  de  tenir,  per 
que  era  la  sala  ahont  se  tenian  ó  celebravan  los 
actes  de  cort  y  ahont  se  tenian  de  cos  present  los 
difunts  de  la  família  real  de  Aragó:  es  l'únich  res- 
to que  queda  del  antich  palau  major  de  Barcelona. 
Sala  de  corle.  \\  tinell  major.  Palaciomayor.  Pala- 
tium  precipuum. 

TINÈNCIA,  f.  y 

TINENSA.  f.  ant.  Lo  càrrech  ú  ofici  de  tinent. 
Tenencia,  tenientazgo.  Yicarii  munus.  U  La  possesió 
y  ocupació^actual  de  alguna  cosa.  Tenencia.  Posse- 
sió, nis. 

TINENT,  m.  mil.  L'  oficial  inraediat  al  capità. 
Tenienle.  Subcenturio,  nis.  ||  Lo  qui  ocupa  y  exer- 
ceix lo  càrrech  ó  ministeri  de  altre,  y  es  com  susti- 
tut  sèu.  Tenienle.  Yicarius,  ii ;  vices  gerens.  ||  te- 
NiDOR.  1.  II  adj.  Lo  que  confronta  ab  altra  cosa,  com: 
tinent  ab  la  vinya  del  vehí.  Confinante,  confronlan- 
te,  lindante,  lindero.  Confinis,  conterminus.  ||  ant. 

COMARCA. 

TINENT  CORONEL.  L'  oficial  de  grau  inmedial  à 
coronel.  Tenienle  coronel.  Subchiliarchus,  i. 


674 


T\n 


DICCrONARl 


TIN 


TINENT  DE  REY.  Oficiai  dc  gueiTa  que  mana  en  al- 
guna ciutat  ó  plas*a  en  Iloch  del  gobernador.  Te- 
nienie  de  rey.  Proprailor. 

TINENT  GENERAL.  L'  oficial  general  de  grau  in- 
mediat  al  capità  general.  Tenienie  general.  Praeto- 
rius  legalus.  1|  En  lo  regne  de  Aragó  era  '1  coadju- 
tor del  procurador  reyal  y  l' inmedial  superior  als 
demés  oficials  de  la  procuració  reyal  essent  en 
Iloch  de  dit  procurador  en  sa  ausància.  Tenienie 
general,  suprefecto.  Subprefectus,  i, 

TINENTA.  f.  La  dona  del  tinent.  Tenienia.  Sub- 
centurionis  uxor. 

TINETA.  m.  d.  Tinajilla,  ica,  ila,  linajuela 
tinica,  illa,  ila.  Doliolum,  i. 

TINGITÀ,  NA.  adj.  Natural  de  ó  lo  que  pertany 
à  Tànger.  Tingilano.  Tingitanus. 

TINGLADO.  m.  Tablado  ques'  apoya  en  bigas 
ó  taulons,  enclavats  en  la  paret,  surlint  en  fora. 
Tablado, palenque,  andamio.  Tabulatum,  i. 

TINGLE.  f.  Pessa  de  marfil  ú  os  llisa  y  ampla, 
que  usan  los  vidriers  pera  obrir  y  ajustar  al  vidre 
las  oberturas  del  plom.  Tingle.  Instrumentum  ebur- 
neum  ad  vitrum  plumbo  aptandura. 

TINGUDA,  f.  Tirada,  extensió,  com  :  camp  de 
gran  tinguda.  Exlension.  Extensió,  nis.  []  La  obra 
de  tenir  ó  celebrar  alguna  junta,  etc,  com:  dins 
de  la  TINGUDA  dels  estats.  Celehracion.  Celebratio, 
nis. 

TINGUT,  DA.  p.  p.  Tenido.  Habilus  U  Obser- 
vat. Observada.  Observatus.  i|  Obligat,  com:  sér  tin- 
gut. Obligada,  tenido.  Coaclus. 

TINITA.  m.  Sobrenom  dels  reys  de  Egipte.  Ti- 
nita.  Tinila,  se. 

TINO.  m.  Judici,  prudència  y  discurs  judiciós, 
pera  '1  gobern  y  acertada  direcció  de  alguna  malé-, 
ria.  Tino,  liento,  ten-con-len.  Judicium,  ii.  |1  Bon  pols 
y  facilitat  pera  fér  bè  alguna  cosa.  Pulso,  acierlo, 
tino.  Dexteritas,  alis.  [j  Moderació,  templansa.  Mo- 
deracion,  tino.  Moderalio,  nis. 

AB  TINO.  m.  adv.  Ab  judici,  ab  prudència.  Con 
Hno,  mesuradamenle.  Solerter. 

EIXIR  DE  TINO.  fr.  Exccular  alguna  acció  irregu- 
lar per  la  vehemència  de  alguna  passió.  Salir  de 
tino,  dejuicio,  de  seso,  de  su  quicio  ó  de  sus  quicios- 
Extra  ordinem  pra?lergredi. 

PÉRDRER  LO  TINO.  fr,  Pérdrer  lo  judici,  1'  enteni- 
ment. Desalinar,  desatenlar.  Aberro,  titubo,  as. 

TRÀURER  ó  FÉR  EIXIR  DE  TINO.  fr.  Aturdir,  Ó  COfj- 
fóndrer  à  algú  ab  alguna  espècie  ó  rahó  que  se  li 
persuadeix  6  impressiona.  Sacar  de  tino  ó  de  tienlo, 
desalinar ,  desatenlar ,  enagenar.  Furorem  alicui 
suscitaré.  U  Provocar,  inquietar,  irritar.  Sacar  de 
si,  ò  de  tino,  ó  de  madre,  ó  de  quicio  ó  de  sus  casillas. 
Irrito,  as. 

TINT.  m.  La  acció  de  tenyir.  Tinte,  linla,  tintu- 
ra, tenidura.  Tinctura,  se.  ||  Lo  color  ab  que's  ten- 
yeix. Tinte,  tinta.  Color,  is.  U  La  oficina  ó  paratge 
ahont  se  tenyeix  y  donan  los  colors.  Tinte.  Tincto- 
rium,  ii,  tinctoria  officina.  ||  Artifici,  manya  ab  que 


's  vól  dissimular  una  cosa  aparenlantne  una  altra. 
Colorido,  tinte.  Fucus,  i. 

DONAR  TINT.  fr.  Tenyir,  donar  color  à  alguna  co- 
sa. Enlinar,  entinlar.  Tingo,  is. 

TINTA.  f.  Licor  negre  abque  s'  escriu.  Sos  re- 
gulars ingredients  són  caparrós,  galas,  alura  y  go- 
ma aràbiga  en  àygua  ó  vi.  Tinta.  Atramentum,  i.  || 

TINT.  2. 

TINTA  DE  SABATER.  La  que  usau  los  sabaters  pera 
tenyir  los  cuyros,  elc.  Tinta  sutoria.  Atramentum 
sntorium. 

CÓRRER  LA  TINTA,  fr,  Estar  fluida  y  en  proporció 
pera  escríurer.  Córrer  la  linla.  Atramentum  apte 
fluere. 

DE  BONA  TINTA.  lu.  adv.  fam.  Ab  activitat,  eficà- 
cia y  acrimonia.  De  buena  tinta.  Vehementi  calamo, 

II  DE  BONA  PART. 

DONAR  ó  NO  DONAR  TINTA,  fr.  Denota  que  la  ploma 
senyala  ó  no,  per  estar  poch  ó  massa  oberta,  ó  per- 
què la  tinta  es  massa  espessa  ó  massa  clara.  Dar  ó 
no  dar  linla.  Atramentum  mittere  vel  non  emit- 
tere, 

DONAR  TINTA,  fr,  Servir  la  tinta  pera  imprimir. 
Dar  linla.  Typographico  praelo  ministrare. 

DONAR  UNA  TINTA  Ó  DOS  TINTAS.  fr.  DOUar  UU  Ó  doS 

banys  de  tint.  Dar  una  tinta,  dos  tinlas.  Injicere, 
tingere. 

MITJA  TINTA.  piut.  La  tinta  general  que's  dóna 
primer  pera  pintar  al  tremp  y  fresch.  Media  linla. 
Generale  linimenlum. 

PÉNDRER  TINTA.  fr.  Sucar  la  ploma  ab  tinta  pera 
poder  escríurer.  Tomar  linla.  Intingere  pennara 
atramento, 

SABER  ALGUNA   COSA  DE  Ó  PER  BOXA  TINTA.  fr.  met. 

Estar  informat  de  alguna  espècie  per  subjecte  à 
qui's  déu  donar  crèdit.  Saber  algo  de  buena  tinta  ó 
de  buen  original.  Ex  probato,  certo  auctore  aliquid 
scire. 

SEGONA  TINTA.  piut.  Segou  grau  ab  que  '1  clar 
baixa  envers  l' oscur.  Així  mateix  se  diu,  tercera, 
quarta  tinta,  etc.  Segunda  linla.  Linimenlum  se- 
cundum,  terlium,  elc. 

TINTAR,  v.  a.  y  derivats,  tenyir.  ||  v.  n.  Dit 
delsrahims.  pintar.  12. 

TINTAR  AB  ARXiOTA.  fr.  Tenyir,  donar  tint  à  la  se- 
da, cotó,  elc,  en  lo  such  de  dit  arbre.  Embijar. 
Archiote  tingere. 

TINTER,  m.  Lo  vas  en  que's  té  la  tinta  pera  es- 
críurer. Tiniero.  Alramenlarium,  ii. 

DEiXARHO  EN  LO  TINTER,  fr.  fam,  Olvidar  ú  omitir 
alguna  cosa,  Dejar  ó  dejarse  en  el  tiniero  alguna  co- 
sa; dejar  entre  renglones.  Rera  oblivisci,  praeter- 
mittere. 

QUEDARSE  ALGUNA  COSA  EN  LO  TINTER,  fr.  Olvidàr- 

seli  à  algú  alguna  espècie  ó  idea  que  devia  tenir 
present.  Queddrsele  ú  alguna  en  el  tiniero  alguna 
cosa,  quedarse  entre  renglones,  ó  quedarse  algo  en 
el  tiniero.  Rem  oblilam  esse  alicui. 
TINTILAINA.  f.  Planta,  sumach. 


TIP 


CATALÀ. 


TIR 


675 


TINTINAS.  f.  pi.  TENTINAS. 

TINTIRINTIN.  m.  L'  eco  ó  sonido  que  resulta 
[úe\  toch  dels  clarins  ó  altre  instrument  que  '1  linga 
Igut.  Tintirinlin.  Aciitus  sonus  repelilus. 

TINTORER,  A.  m.  y  f.  Qui  tenyeix  ó  dóna  'Is 
jlinls.  Tintorero.  Infector,  tinctor,  is.  ||  Qui  tenyeix 
le  pardo  ó  fosch.  Embazador.  Fuscalor,  is. 

TINTORERIA,  f.  Establiment  de  tintorer,  y  l' 
irt  de  tenyir.  Tinloreria.  Tincloria  oíDcina. 

TINTURA,  f.  TINT.  1.  1|  No'ícia  superficial  de 
alguna  cosa.  Tinlura.  Levis  notitia.  |  quím.  Extrac- 
te del  color  de  un  ó  mès  mixtos  ab  la  porció  mès 
pura  de  sa  substància,  que  posat  en  infusió  en  li- 
cor convenient,  y  desfet  en  foch  suau,  li  comunica 
sas  virtuts  y  color.  Tinlura.  Tinctura,  ai. 

TINYA.  f.  Erupció  culànea,  de  un  humor  cor- 
rosiu y  acre,  que  va  rosegant  y  fent  foradels  com 
las  arnas  en  lo  cutis  del  cap,  aboni  se  cria  crosta. 
Alopecia,  lina,  alopicia,  peladera,  pelona,  pelonia. 
Porrigo,  inis;  scabies,  ei.  |1  arna.   1.  ||  brutícia, 

PORQUERIA. 

sÉR  MÈS  VIU  QUE  LA  TINYA.  fr.  uiet.  ab  que's  dóna 
à  enlcndrer  que  algú  es  moltíssim  viu  ó  astut.  Pe- 
larse  de  (ino;  sentir  nacer  la  yerba ;  ser  muy  redoma- 
do.  Yersutum  esse. 

TOCAR  LA  TINYA.  fr.  met.  Pegar  à  algú.  Menear, 
tocar  el  bullo ;  matar  ó  cascar  las  liendres.  Tun- 
dere. 

TINYADURA.  f.  Lo  senpl  ó  tara  que  las  ar- 
nas fan  en  las  robas.  Apolilladura.  Tintemorsus. 

TINYAR8E.  V.  n.  aknarse. 

TINYETA.  m.  met.  Lo  lladre  astut,  que  roba 
ib  manya ,  dissimulo  y  engany.  Galafalc,  galó, 
tanzúa,  garduno,  corlabolsas.  Subdolus-  fur.  1|  Yiu 

astut  pera  fér  sòn  negoci.  Pújaro,  redomado.  Cal- 
jidus,  versutus. 

TINYÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  la  malaltia  de  la 
inya.  Tifioso.  Tinea  affecius;  porriginosus.  1|  pi. 
Las  personas  que  s'  eslàn  curant  de  tinya  en  1' 
Hospital.  Tinosos.  Porrigine  infecti. 

TIÓ.  m.  Lo  boscall  comensal  a  cremar.  Tizon. 
ritio,  nis,  torris,  is.  ||  Tronch  ósoca  de  arbre.  Tron- 
co.  Truncus,  i.  1|  Lo  que  en  la  nit  de  Nadal  se  posa 
|1  íoch.  Nochebueno.  Ingens  lignum.  []  caballet.  S, 

TIÓ  DEL  INFERN.  CONDEMNAT.  2. 

QUI    TÉ  TIONS,  FA    ESTELLAS.    lOC.    DCDOla  qUC  qui 

béns  ó  alhajas  própias,  fàcilment  se  remedia  en 
las  necessitats.  Quien  liene  atforjas  y  asno,  cuando 
jfMtere  va  al  mercado.  Quisquis  habet  peras,  el  quo 

)rtantur,  asellum, 
lercalum  quoties  aliubcl,  ille  petit. 

TIONADA,  f.  Cop  donat  ab  algun  lió.  Tizona- 
^zo,  lizonada.  Titionis  ictus. 

TIONÀ8.  m.  auin.  Tizonazo.  Grandior  torris. 

TIONET.  m.  d.  Tizoncillo.  Exiguus  tilio. 

TIORBA.  f.  Instrument  músich,  espècie  de 
llahut,  un  poch  major  y  ab  mès  cordas.  Tiorba. 
Chelis,  citarae  species. 

TIP,  A.  adj.  Satisfet  de  menjar.  Saciado,  harto, 


replelo,  lleno.  Satur,  salialus.  ||  m.  àpat,  fart. 

ESTAR  TIP  Y  RETIP  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  mct.  Eslaf 

cansat,  fastiguejat,  enfadat  de  ella.  Eslar  ahiio, 
cansada,  faslidiado,  aburrido.  Perlraesum  esse. 

FÉRSE  UN  TIP  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  Menjar  de  ella 
fins  estar  ben  satisfet.  Darse  una  panzada,  un  har~ 
lazgo.  Cibo  oppleri. 

típica,  f.  Nom  de  la  regla  que  donà  sani  Sà- 
bas  à  sos  monjos.  Tipica.  Tjpica,  a;. 

TÍPICH,  ca.  adj.  Simbólich,  al-lcgórich.  Se 
diu  de  un  sentit  de  la  Escriptura.  Tipico.  Typicus, 
symbolicus. 

TIPLE.  m.  raus.  Veu  aguda.  Tiple.  Acuta  vox. 
|]  mús.  Qui  té  la  veu  aguda.  Tiple.  Acutus  cantor. 
II  mús.  Instrument  de  so  agut,  guitarró.  Guitarri- 
llo,  liple,  guitarró.  Acutior  cithara. 

TIPLISONANT.  adj.  Lo  que  té  la  veu  ó  lo  de 
tiple.  Tiplisonante.  Acutè  sonans. 

TIPO.  m.  Motllo,  exemplar.  Tipo,  molde,  ejem- 
plar.  Tjpus,  i. 

TIPOGRAFIA,  f.  L'  art  de  imprimir  ó  estam- 
par. Tipografia.  Ars  typographica. 

TIPOGRÀFICH,  CA.  adj.  Cosa  de  tipografia. 
Tipogrúiico.  Typographicus. 

TIPOGRAFISTA.  m.  Qui  traballa  ó  compon 
alguna  història  sobre  1'  art  de  imprenta.  Tipogra- 
fisla.  Typographicus  scriptor. 

TIPÓGRAFO.  m.  impressor, 

TÍQUI8  MÍQUIS.  Veus  bàrbaras  ab  que  en  1' 
estil  familiar  se  noian  algunas  expressions  afecla- 
das,  yab  singularitat  quant  se  diuhen  mútuament 
entre  dos  ó  mès  personas.  Tiquis  miquis.  Yerba 
nimis  incomposila  mutuò  dicta  vel  jacfa. 

TIR.  m.  L'  acte  y  efecte  de  tirar.  Tiro.  Jactus, 
us,  explosió,  nis.  ||  La  senyal  ó  impressió  que  dei- 
xa lo  que's  tira.  Tiro.  Ictus  signum,  vestigium.  || 
La  quantitat  de  munició  que's  necessita  pera  carre- 
gar una  vegada  la  arma  de  foch.  Tiro.  Pulveris  ac 
plumbi  scloppetis  seu  bellicis  tormentis  apta  por- 
tio.  II  met.  Dany  grave  que's  fà  à  altre.  Tiro.  No- 
xa,  molèstia,  se.  ||  Xa.sco,  burla,  ab  que  maliciosa- 
ment s'  enganya  à  altre.  Tiro.  Fraus,  dis,  dolus,  i. 
II  En  la  maquinària  1'  acte  de  llansar  algun  cos  al 
ayre,  y  1'  efecte  ó  1'  impuls  dels  mateixos  cossos 
tirats.  Proyeccion.  Projeclio,  nis.  ||  Joch  enter  de 
sis  ó  set  mulas  ó  caballs,  per  lo  comú  de  un  ta- 
manyypel.  Tiro.  Sex  mulai,  equi  pro  rheda  cor- 
pore  etcolore  pares.  ||  llargària. 

TIR  DE  CANÓ.  CANONADA. 
TIR  DE  FUSELL.  FUSELLADA. 

TIR  DE  PEDRA,  ESCOPETA,  etc.  La  distàucia  ó  espay 
à  que  arriban  disparadas  ó  llansadas.  Tiro  de  pie- 
dra,  escopeta,  etc.  Jactus,  us. 

TIR  DE  PISTOLA.  PISTOLADA. 

ERRAR  LO  TIR.  fr.  iiiet.  Enganyarsc  en  lo  dicta- 
men ó  concepte  de  alguna  pretensió  ó  intent.  Errar 
el  tiro.  Ab  scopo  aberrare,  deerrare. 

posARSE  A  TIR.  fr.  mel.  Arribar  alguna  cosa  à  la 
disposició  y  estat  proporcionat  y  convenient  pera 


«^6  TIR  DICCIONARI 

que  se  execule,  ó  à  paratge  à  punt  de  que  succe- 
hesca.  Ponerse  à  liró.  Sub  manu  esse,  propè  ut. 

TIRA.  f.  Tros  de  qualsevol  drap  llarch  y  estret, 
Hijuela,  tira.  Taenia,  3d.  ||  Lo  tros  llarch  de  tela 
que  s'  esquinsa  y  se  separa  del  demés.  Tira.  TeUe 
segmen.  |1  Filera  de  ceps  posats  en  orde.  Lino.  Se- 
ries, ei.  II  arq.  filada,  [j  renglera.  ||  interj.  ab  que 
s'  expressa  la  extranyesa  ó  admiració  que  causa 
alguna  cosa.  Cdspita,  zape.  Hui,  apage. 

POSAR  TiRAs  DE  DRAP,  fr.  Posamc  en  las  obras  de 
fusta,  en  las  paris  yjunlas  que  poden  obrirse.  £n- 
lenzar.  Lini  fasciis  muniré, 

TIRÀ,  NA.  adj.  S'  aplica  al  senyor  que  gober- 
na  sens  justícia  y  à  mida  de  sa  voluntat.  S'  usa 
també  com  à  substantiu,  Tirano,  tirdnico.  Tyran- 
nus.  [|  ant.  Nom  que's  donava  al  rey  ó  soberà,  en- 
cara que  obràs  arreglat  à  lley  y  justícia.  Tirano. 
Tyrannus,  i.  1|  Se  diu  també  de  las  cosas  inmate- 
rials,  com  lo  temps  es  un  tira  de  la  memòria.  Tira- 
no. Tyrannus,  i.  ||  S'  aplica  al  negociant  que  ven 
sos  generós  à  preu  exorbitant  y  pujat,  Tirano. 
Maximo  prelio  vendens.  ||  Se  diu  de  la  passió  de 
amor  ó  altre  afecte  que  domina  1'  animo,  ó  per- 
suadeix r  enteniment.  Tirano.  Tyrannus  domi- 
nalor. 

TIRABEGH8.  m,  pèsol  tirabech. 

TIRABUIXÓ.  m.  Instrument  pera  tràurer  los 
taps  de  las  botellas.  Sacacorchos,  tirabuzon,  saca- 
tapon,  sacalrapos,  sacabuzon.  Instrumentura  ad 
obturamentum  extrahendum.  ||  Lo  bucle  que  natu- 
ral ó  artificialment  se  sól  fer  en  lo  cabell.  Sorlija. 
Capilli  annulus. 

TIRACORDETAS.  m.  Ajudant  del  butxi.  Ayu- 
danie  del  verdugo,  y  vigolero  entre  gitanos.  Carni- 
ficis  adjutor. 

TIRADA,  f.  La  acció  de  tirar.  Echada,  tirada, 
echamienlo.  Jactus,  us,  vibralio,  nis.  ||  La  acció  de 
tirar  ab  violència.  Tiron.  Yiolentia,  ae,  attraclio, 
nis.  II  Distància  de  un  lloch  à  q^tre,  ó  de  un  temps 
à  altre.  Tirada.  Distantia,  ae,  intervallum,  i.  ||  Lo 
que's  beu  de  una  vegada.  Vez,  trago,  iraçianlada, 
trocanada,  gorgorolada.  Liquoris  haustus,  tiaclus. 
II  Esfors  violent.  Forcejo,  forcejon.  Conientio,  nis, 
contentus,  us.  ||  estirada.  ||  Séquit,  inclinació,  aQ- 
ció,  y  així  's  diu,  que  una  cosa  té  mòlta  tirada, 
Requesta,  querencia.  Requisilio,  nis.  |j  Nom  quedo- 
nan  los  picapedrers  à  la  llista  traballada  y  pulida 
que  fan  à  la  vora  de  la  pedra  que  pican.  Tirada. 
Os  lapidis  perpolitum. 

tirada  de  cabells.  Repelon.  Capillorum  revulsió. 

tirada  de  la  brida.  Cop  violent  que's  dóna  ab  lo 
fre  à  las  cabalcaduras.  So  frenada,  sobarbada.  Re- 
fraenatio,  suíTraenatio,  nis. 

TIRADA  dels  GANXOS.  La  acció  de  tirar  alguna  co- 
sa ab  los  ganxos,  Garabateo,  garabalada.  Unci, 
harpaginis  jactus. 

DE  UNA  TIRADA,  m.  adv.  De  una  sola  vegada,  de 
un  cop,  en  un  acte  continuo  y  seguit.  De  una  tira- 
da, de  wn  golpe.  Uno  continentique  ductu. 


TIR 

TIRADETA.  f.  d.  Traguito,  sorbillo,  ilo.  Sor- 
billum,  i. 

TIRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  tira.  Tirador,  tiran- 
le.  Jaculalor,  vibralor,  is.  1|  Qui  tira  'Is  pits  de 
las  donas.  Mamador.  Laclans,  sugens,  tis.  U  Entre 
eslampers,  prempsista.  ||  Entre  comerciants,  qui 
tira  las  llelras  decambi.  Dador.  Sponsor  numma- 
rius.  II  Qui  llànsa  alguna  cosa.  Echador.  Projiciens, 
II  Lo  qui  sab  acertar  bè  algun  objecte,  regular- 
ment ab  arma  de  foch.  Certero,  tirador.  Dexter  co- 
limator. 

TIRADOR  DE  OR.  Lo  quí  leduheix  1'  or  à  fil.  Tira- 
dor de  oro.  Aurum  ad  fila  deducens. 

TIRADOR  DE  PLOM.  Roda  que  serveix  pera  estirar 
ó  allargar  lo  plom.  Tirador  de  plomo.  Plumbi  in 
caniculos  ducendi  ròtula. 

TIRALÍNEAS.  m.  geom.  Instrument  ó  punta 
de  cer  ó  coure,  que  serveix  de  ploma  à  modó  de 
llapidera,  pera  tirar  ab  llimpiesa  las  líneas  del  di- 
buix ó  de  un  pla.  Tiralineas,  tirador  de  líneas. 
Graphium,  ii. 

TIRALLÀ.  exp.  ab  que's  manifesta  que  no's  vól 
ohir,  ó  's  desaproba  lo  que  altre  diu.  Quila  allà. 
Absit.  II  Interjecció  pera  significar  la  repugnància 
que's  té  de  admétrer  ó  fér  alguna  cosa.  Quita. 
Apage. 

TIRALLONGA,  f.  Sèrie  continuada  de  mòltas 
cosas.  Tiramira,  relahila,  letania,  sarta,  recua, 
runjla.  Conlinuata  series, 

TIRALLONGA  DE  PARAULAs.  Cópia  cxcessiva  de  pa- 
raulas  pera  explicar  algun  concepte  mès  difusa- 
ment de  lo  que's  necessita.  Filateria.  Inania  verba. 

TIRAMENT.  m.  tirada,  i . 

TIRAMOLLAR.  V.  a.  nàut.  Estirar  de  un  cap 
que  passa  per  retorn,  pera  afluixar  lo  que  té,  ó 
pera  que  quede  en  banda.  Tiramollar.  Funem  la- 
xaré. 

TIRANA,  f.  Espècie  de  romans  espanyol.  Ti- 
rana. Hispànica  cantinela. 

TIRANAMENT.  adv.  m.  tirànicament. 

TIRANDAS.  f.  pi.  AiXANGUER.  II  Las  cordas  ó 
corretjas,  que,  agafadas  à  las  guarnicions  de  las 
mulas,  serveixen  pera  tirar  lo  cotxo.  Tirante.  Lo- 
rum  ductuarium.  ||  Entre  arquitectes  y  fusters  la 
viga  que  travessa  de  una  paret  à  altra,  mantenint- 
las  fermas.  Tirante.  Translrum,  i. 

TIRANET.  m.  d.  Tiranillo.  Tyrannulus,  i. 

TIRANIA,  f.  Gobern  despótich.  Tirania,  tirani- 
zacion.  Tyrannis,  idis.  ||  Preu  exorbitant  en  las 
vendas.  Tirania.  Exactio,  nis.  ||  Exacció  exorbitant 
en  los  drets  de  algun  julge  ó  empleo  públich.  Ti- 
rania. Repetundarum  crimen.  ||  mel.  Imperi  des- 
pótich ó  violent  de  las  passions.  Tirania.  Tyran- 
nis, idis.  II  Crueltat.  Tirania.  Crudelitas,  atis. 

TIRÀNICAMENT.  adv.  Ab  tirania.  Tirànica- 
menle,  tiranamente.  Tyrannicè. 

TIRÀNICH,  CA.  adj.  Cosa  de  tirania.  Tiràni- 
co,  tirano.  Tyrannicus, 

TIRANISAR.  V.  a.  Dominar,  manar  ab  tirania. 


TIR 


CATALÀ. 


TIR 


67T 


iranizar.  Tyrannicè  agere.  |  Traclar  cruel  c  iti- 
unianameDl.  Tiranizar.  Tyrannicè  (raclare.  || 
mel.  Dominarnos,  subjeclarnos  las  passions.  Tira- 
nizar. Dominari.  ||  v.  a.  connar.  3. 

TIRANISAT,  DA.  p.  p.  ríram'^aíío.  Tyrannicè 
tractalus. 

TIRANIT8AR.  V.  a.  TIRANISAR. 
■     TIRANNA.  f.  TIRANIA. 
TIRANNO.  m.  tirí. 

TIRANT,  adj.  TiVANT.  11  m.  Corretja  pera  asse- 
gurar los  eslrebs  à  la  sella  quant  no's  vólquepen- 
jen.  Tirante.  Lora,  ai.  ||  En  los  cotxos  es  un  ferro 
forma  de  S  que  va  desde  la  estisora  als  pilars. 
íranie.  Ferrum  sinuosum  in  rbeda.  ||  pi.  Espècie 
e  anselas  üorellelas,  regularment  de  vela  de  fil, 
osidas  à  dintre,  à  cada  costat  de  las  botas,  pera 
Isarlas  ab  comoditat.   Tiranle.  Ansa,  «b.  ||  ter. 
LlsTicn.  2.  II  En  los  labals  los  cordills  que  servei- 
en  pera  tirar  la  pell  y  posaria  en   to.    Tiranies. 
Irictionis  nodus. 

TIRAPEU.  m.  Corretja   unida  pels  dos  caps,  y 
íab  que'ls  sabaters  asseguran  la  pessa  que  cusen  so- 
re'l  genoll    Tirapié.  Pendulae  sutoris  lorura.  || 
aiixoó  crossa  de  pastor.  Gancho,  cayado,  cayada. 
edum,  agolum,  i. 

TIRAR.  V.  a.  Llansar.  Tirar,  echar ,  arrojar, 
lanzar.  Jacio,  propello,  is.  ||  Atràurer;  y  aixi  's 
iu:  que  1'  iman  tíra  al  ferro.  Tirar,  echar.  At- 
trao,  adduco,  is.  ||  Reduhir  à  fil  alguns  metalls. 
irar.  Metalla  ad  fila  redigere.  ||  Retirar,  imilar, 
emblarse,  's  diu  en  especial  dels  colors.  Tirar. 
efero,ers.  ||  Estirar,  exténdrer.  Tirar.  Distendo, 
is.  II  Fér  forsa  envers  sí,  pera  portar  algun  pes, 
pom: tirar  lo  carro,  etc.  Tirar.  Traho,  conduco,  is. 
II  Disparar  las  armas,  màquinas  ó  invencions  ar- 
liücials  de  foch.  Disparar,  lirar.  Explodo,  is.  || 
el.  Desperdiciar,  dissipar  caudal,  diner  ó  hisen- 
a.  rircr,  tirarà  la  calle.  Dilapido,  as.  [|  Introdu- 
ir una  cosa  à  altra,  com  sal  al  olla,  vi  à  la  gar- 
rafa. Echar.  Injicio,  is.  |1  geom.  Fér,  formar,  tras- 
sar,  com:  tirar  una  perpendicular,  una  paralela, 
elc.  Echar,  lirar.  Produco,  is.  ||  met.  Posar  los  me- 
dis pera  algun  fi,  continuar  la  execució  de  alguna 
cosa,  com  :  tirar  endavant.  Tirar.  Tendó ,  is.  1| 
Guanyar,  adquirir,  com  :  tirar  sou.  Tirar.  Stipen- 
dia  recipere.  |  Atràurer  inclinant  la  voluntat.  Ti- 
rar. Adduco,  allicio,  is.  |1  Perjudicar,  oposarse, 
destorbar.  Tirar.  Adversor,  aris.  [|  Cobrar  ó  pén- 
drer  la  part  ó  qualitat  que  à  algú  li  correspon  en 
repartició  ó  en  lo  joch.  Tirar.  Partem  sibi  debilam 
assumere.  |1  Llevar,  robar,  péndrer,  com:  tirar  la 
bossa  de  algú  Quitar,  lirar.  Aufero,  ers,  eripio,  is. 
II  Yalerse  de  alguna  cosa,  usar  de  ella,  com:  ti- 
rar ma  à  la  espasa.  Echar.  Utor,  eris.  ||  Entre  es- 
tampers,  eslampar,  imprimir.  Tirar.  Typis  man- 
dare;  prsela  excludere;  imprirao,  is.  |1  v.  n.  Diri- 
girseperalguna  part,  com:  tirar  à  la  dreta.  Echar, 
lirar.  Tendó,  is;  gressum  dirigere.  1|  Durar  alguna 
cosa,  ó  mantenirse  sens  decàurer  de  sòn  estat,  com 

TOMO  II. 


se  diu  del  malalt,  etc.  Durar,  lirar,  alargar.  Per- 
sisto,  perduco,  is.  |1  Posar,  com:  tirar  llenya  al 
foch.  Echar,  poner.  Pono,  is.  ||  Inclinar,  com  lo  cos 
endavant  ó  endetràs.  Echar.  Infleclo,  is.  |  Péndrer 
alguna  cosa  de  bona  ó  mala  manera,  com  :  tirar  à 
bulla.  Echar,  lirar.  Accipio,  is.  []  Atribuhir  à  cert 
fi  alguna  acció  ó  paraula.  Echar,  lirar,  alribuir. 
Yerto,  tribuo,  is.  |1  Pegar,  com:  li  tirI  una  garro- 
tada, una  estocada,  etc.  Echar,  lirar,  dar.  Impin- 
go,  is.  II  Tiàurer,  y  així  's  diu;  tirar  la  aygua  del 
pou.  Sacar.  Eruo,  is.  ||  En  lo  joch  de  cartas,  llansar 
la  carta  à  la  taula.  Echar,  jugar.  Jacio,  ludo,  is.  || 
Dir  renechs,  paraulas  sentenciosas,  amenassadoras 
ó  notables  per  altre  estil.  Echar.  Profero,  ers.  j] 
Soltar,  etjegar  alguna  cosa  que  està  oprimida,  com 
venlositats,  etc,  Echar.  Solvo,  is.  ||  Publicar,  pre- 
venir, donar  avís  de  alguna  cosa  que  s'  ha  de  exe- 
cutar, com:  TiRAft  avís  de  una  comèdia.  Echar.  In- 
dico, is.  II  Junt  ab  alguns  noms  significa  lo  mateix 
que'l  verb  de  que's  forman,  com:  tirar  maledic- 
cions, raalehir;  tirar  las  amonestacions ,  amones- 
tar. Echar.  Ejicio,  is.  j]  Junt  abla  partícula  À  y  al- 
guns noms  de  pena,  equival  à  condemnar  à  ella, 
com:  TIRAR  à  galeras  ,  à  desterro.  Echar.  Damno, 
as.  II  Junt  ab  la  partícula  i  y  algun  infinitiu,  do- 
nar principi  à  la  acció  del  verb,  com:  tirar  à  cór- 
rer, etc.  Echar.  Incipio,  is.  |1  Junt  ab  la  preposició 
PER  y  nora  de  professió  ó  carrera  ,  instruirse  en 
ella  pera  exercitaria  desprès,  com:  tirar  per  Iglé- 
sia.  Echar,  ir  por.  Alicui  muneri  se  addicere,  de- 
vovere.  []  v.  r.  Llansarse,  deixarsecàurer.  Lanzar- 
se,  arrojarse  ,  echarse.  Se  projicere.  (|  saltar.  || 
met.  Dirigirse  precipitadament  sobre  algun  objec- 
te. Echarse,  lirarse.  Involo,  as.  ||  Acométrer  alene- 
mich,  Arrojarse,  lirarse.  In  hostem  irruere.  |1  In- 
clinarseab  desitj  à  alguna  cosa.  Inclinarse,  lirarse. 
Inhio,  as. 

TIRAR  AVANT.  fr.  Prosseguir.  Echar  adelante.  Pro- 
sequor,  eris. 

TIRAR  EN  AVANTTfr.  ALLARGAR,  DIFERIR. 

TIRAR  LLARcn.  fr.  que  ademès  del  sentit  recte 
significa  contar  ócalcularmèsdeloque's  necessita. 
Tirar  largo.  Ad  longum  procedere.  ||  propassarse. 

TIRAR  PER  ALT.  fr.  met.  Despreciar  alguna  cosa. 
Echar  por  alio.  Praetereo,  repello,  is.  ||  Calcular 
alguna  cosa,  suposant  tol  lo  mès  à  que's  pót  arri- 
bar. Echar  por  largo.  Ad  súmmum  computaré. 

TIRAR  ALCtí  TANT  DRET  COM  PÓT.  fr.  Fér  totS  loS  mC- 

dis  pera  destruhirà  altre.  Tirar  como  à  real  deene- 
migo;  lirar  al  codillo,  al  degüello.  Hostiliter  pe- 
tere. 

TIRAR  PER  AMUNT.  fr.  Pondcrar,  exagerar  alguna 
cosa.  Echar  por  mayor,  por  arrobas,  por  quinlales, 
elc.  Exagero,  as. 

TIRAR  SENS  ENGALTAR.  fr.  TIRAR  PER  AMUNT.  |  Par- 
lar ó  respóndrer  ab  alteració,  sèns  ningun  reparo, 
descaradament.  Echar  por  las  de  Pavia.  Procaciter 
loqui.  11  Parlar  sèns  to  ni  so.  rirar  sin  encarar. 
Non  medilato  loqui,  caeco  jaculari  arcu. 

85 


678 


TIR 


DICCIONARI 


TIT 


TiRARHO  TOT  i  RODAR.  fr.  Desbaratar  algun  nego- 
ci. Echarlo  todo  d  rodar.  Rera  funditús  evertere. 

TiRARSHO  TOT.  fr.  Emporlàrsen  tot  lo  que  hi  ha 
en  lo  joch  lo  qui  guanya.  Llevúrselo  todo.  Omnia 
auferre. 

TIRAT  AMOLLA.  Joch  de  minyons,  que  s'  executa 
prenent  un  de  ells  algunas  cinfas  de  vàrios  colors 
junlas  per  un  extrem  en  la  ma,  y  cada  un  dels  al- 
tres n'  agafa  una  per  1'  extrem  contrari;  qui  las  té 
totas  mana  al  qui  vól  que  lire  ó  amolle;  en  la  in- 
tel•ligència que  si  li  diu  tira,  ha  de  amollar,  y  si 
diu  amolla,  ha  de  tirar;  del  contrari  paga  prenda. 
Tiray  afloja.  Tende  remitte. 

TIRA  TÚ,  T  TIRARÉ  JO.  ref.  quc  explica  la  dificul- 
tat de  conclóurer  un  ajust  ó  conveni  entre  dos  per- 
fidiosos  yarrimats  à  la  seva.  Yo  duro  y  vos  duro, 
^quién  llevarà  lo  maduro?  Pertinaciter  inter  se  ob- 
sislentibus  nulla  est  concòrdia.  1|  r.  ant.  Separarse 
hacerse  d  un  lado,  hacerse  aparlecon  alguno.  Sevo- 
co,  as. 

TIRARSE  ENRERA.  loC.  FERSE  ARRERA. 

A  TOT  TIRAR.  loc.  Allargar  lo  tir  tant  com  se  pót. 
A  todo  tirar.  Ad  súmmum.  1|  met.  A  mès  no  poder. 
A  todo  tirar,  d  lo  mas,  d  lo  sumo.  Ad  súmmum. 

TIRAS.  m.  Instrument  ab  mànech  com  de  una 
cana  de  llarch,  ab  un  travesser  en  un  extrem,  en 
forma  de  mitja  lluna,  y  serveix  pera  amontonar  lo 
blat.  Rastrillo.  Rastrum,  i. 

TIRATj  DA.  p.  p.  Tirado.  Jactus,  vibratus. 

TIRAT  DE  LLETRA.  La  forma  ó  caràcter  de  ella. 
Caso  de  letra.  Ductus  lileraï. 

DE  UN  TIRAT.   m.  adv.  DE  UN  TIRO. 

TIRATGE,  m.  Entre  estampers  V  acció  de  ti- 
rar, y  Ms  exemplars  que's  tiran  de  cada  full  de  una 
obra.  Tirado.  Subduclio,  uis.  ||  Antígua  prestació. 

TIRETA,  f.  La  corretja  de  pell  assahonada  y 
adobada,  ab  un  cap  en  cada  punta  pera  capsar  cor- 
dons, que  serveix  pera  cordar  pantalons,  gipons, 
etc.  S'  anomena  també  així  la  que's  fa  de  cintas  de 
seda,  fil  ó  llana  pera  'Is  mateixos  usos.  Agujeta,  ti- 
ní/ít.  Adstrictoria  ligula.  ||  Lliga  ó  veta  de  lligar  los 
calsons  dessota  '1  genoll.  Jarelera,  jarretera.  Pe- 
riscelium,  ii,  periscelis,  idis. 

FÉR  TIRETAS.  fr.  VOMITAR. 

NO  VALER  UNA  TIRETA,  fr.  NO  VALER  UN  PlTO. 

TIRETER.  m.  Qui  fa  ó  ven  tiretas.  Agujetero. 
Ligularius,  ii. 

TIRETERIA.  f.  Ofici  y  botiga  de  lireter.  Agu- 
jeleria.  Ligularum  officina. 

TIRIBELL.  m.  TRIBULET. 

TIRITÍ.ra.  Tremolor  de  fret,  especialment  afec- 
tat, riníoíía.  Corporis  Iremor  à  frigore.  |]  Petament 
de  dents  per  causa  del  fret.  Crujido,  rechino.  Den- 
tiumslridor. 

FÉR  TiRiTivs.  fr.  Petarli  à  algú  las  dents  de  fret. 
Dentellar,  tii  itar,  dar  diente  con  dienle.  Denlibus 
stridere. 

TIRO.m.  TIR.  II  DESPLER,  XASCO. 

FÉR  TIRO.  fr.  Perjudicar,  incomodar,  fér  mala 


obra  à  algú  en  alguna  pretensió.  Hacer  tiro  ò  mal 
tercio.  OCficio,  is. 

TIRO.  m.  Vegada.  Tiron,  vez.  Ductus,  us.  ||  Nou 
ó  aprenent  en  algun  art.  Tiron.  Tyro,  nis. 

DE  UN  TiRó.  m.  adv.  De  una  vegada,  de  un  camí. 
De  un  tiron.  Continenter,  uno  Ímpetu. 

TIROCINI.  Lo  primer  ensaig  del  qui  aprèn 
qualsevol  art.  Regularment  s'  entén  pel  noviciat 
de  la  religió.  Tirocinio.  Tirocinium,  ii. 

TIROLÈS,  A.  adj.  Cosa  del  Tirol  país  entre  is 
Alpes.  Tirolès.  Tirolensis. 

TIROLIRO.  m.  fam.  Lo  so  dels  instruments  de 
boca,  y  usat  en  plural  se  pren  pels  mateixos  ins- 
truments. Tiroriro,  tararà.  Tibiae,  buccinse,  tubae 
sonitus:  etiam  ipsa  instrumenta. 

TIROTEIG,  m.  La  repetició  de  vàrios  tirs  de 
fusells.  Tiroteo.  Explosionum  iteratio,  scloppeti 
jactuum  repetitio. 

TIROTEJAR.  V.  a.  Repetir  los  tirs  de  fusell 
de  una  part  à  altra.  Se  diu  comunment  de  las  par- 
tidas  de  avansada,  ó  de  un  curt  número  de  soldats 
ó  gent.  Tirotear.  Scloppeti  jactus  vicissira   iterare. 

TIRRENS.  m.  pi.  En  1'  antich  eran  losetruschs 
ó  toscans.  Tirrenios.  Etrusci. 

TÍRRIA.  f.  fam.  Mania  ó  tema  que's  pren  contra 
algú,  oposa ntse  à  ell  en  quant  diu  ó  fà.  Tirria, 
enemiga,  ojeriza,  hipo,  mohina.  Insana  oppositio. 

TIRS.  m.  Mangala  enramada,  cuberta  de  fullas 
de  parra  y  eura,  de  la  qual  usavan  los  gentils  en 
los  sacrificis  de  Racó.  Tirso.  Thyrsus,  i. 

TISANA.  f.  Reguda  medicinal  composta  de  ày- 
gua  de  ordi  y  altres  ingredients,  conforme  als  efec- 
tes à  que  s'  aplica,  que  regularment  es  pera  pur- 
gar. Tisana.  Plisana,  ae. 

TÍSICA.  f.  Malaltia  causada  per  tenir  alguna 
llaga  en  lo  pulmó  ó  freixura,  y  ocasiona  al  qui  la 
pateix  tos  acompanyada  de  febra,  que  '1  va  ex- 
tenuant y  consumint  poch  à  poch.  Tisis,  tisica. 
Phthisis,  is. 

TÍSICH,  ca.  adj.  Qui  pateix  la  malaltia  ano- 
menada tisica  y  lo  que  li  pertany.  Éiico,  tisico. 
Phthisicus. 

TÍSIS.  f.  TÍSICA. 

TISORA,  f.  pi.  ESTISORA. 

TISORAS  SÓN  TISORAS.  loC.  aut.  TRETZE  SÓN  TRETZE. 

TISORADA.   f.  ESTISORADA. 

TISORETA.  f.  d.  ESTISORETA. 

TisoRETAs  DE  SARMENT.  Fíls  de  sarmcnt.  Tijere- 
las.  Capreoli,  orum. 

TISSÓS  Y  TISSÚ.  m.  Tela  de  seda  mòlt  dobla, 
brodada  de  cerlas  flors  sobre  plaïa  ú  or,  que  pas- 
san  desde  1'  endret  al  enrevés.  Tisú.  Tela  auro  vel 
argento,  floribusque  contexta. 

TITÀ.  Yeu  ab  que  's  crida  à  las  gallinas.  Tità. 
Yox  quagallinae  congreganlur.  ||  ter.  animalet. 

TITÀ.  m.  SOL. 

TITERISTA.m.  Qui  pórla  ó  goberna  is  títeros. 
Titiritero,  tilerero,  titerista.  Ludio,  nis,  neuropas- 
[x,  arum. 


I 


TIT  CATALÀ. 

TÍTERA.  f.  y 

TÍTERO.  m.  Figurela  de  pasta  ó  altra  maléria, 

vestida  y  adornada,  que  's  mou  ab  alguna  corda  ó 

rtifici,  ab  accions  risibles,  ó  representant  algun 

paper,  lo  qual  explica  '1  qui  'Is  goberna.  Muneco, 

lere,  monillo.  Neuropaston,  i.  ||  mel.  Qui  diver- 

ix  à  altres  ab  extravagàncias  ó  sa  figura  ridícula, 

azmereir,  malachin,  tilere,  renacuajo,  zancajo, 

ocozuelo,  personilla,   calandrajo,  arrancapinos, 

huchumeco.  Ridiculus  homuncio. 

TITÍ.  m.  Espècie  de  mico  mòlt  petit  de  cos,  que 
té  en  lo  cap  una  clapa  negra  à  modo  de  gorra.  Tili. 
arvulus  cercopithecus. 

TITIL-LACIÓ.  f.  Moviment  6  palpitació  accele- 
da  ó  convulsiva  ab  gust  y  deleyte.  Tililacion. 
tilalio,  nis. 

TITIRAR  Y  TITIRITAR.  V.  n.  fér  tiritims. 
TITIRITAYNA.  f.  fam.  Ruído  confús  de  ílau- 
s  ó  cosas  semblants,  y  per  extensió  's  diu  de 
ualsevol  bulla  alegre  ó  festiva  sens  orde.  Titiri- 
ina.  Tibiarum  seu  vocum  confusió  festiva. 
TITLLA,  f.  RalUeta  ó  nota  que's  posa  sobre  al- 
una  lletra,  pera  significar  abreviatura  en  la  veu, 
istingirla  de  allras,  ó  explicar  1'  accent.  Tilde. 
Lilterae  àpex.  |  met.  Cosa  mínima.  Tilde.  Àpex, 
icis. 

POSAR  TITLLAS.  fr.  y 

TITLLAR.  V.  a.  Posar  titllas  à  las  lletras  que 
la  denianan.  Alildar,  lildar.  Apicibus  notaré. 

TITLLASSA.  f.  aum.  Tildon.  Oblitteratio,  nis, 
litura,  ae. 

TITLLET.  m.  TITLLA.  11  Tros  de  paper  que's 
posa  al  Ccip  de  las  pessas  de  roba,  pera  notar  las 
canas  que  tira.  Marbele.  Papyracea  nota. 

títol.  m.  Inscripció  ó  rètol  exterior  pera '1 
coneixement  de  las  cosas  interiors,  ocullas  ó  re- 
servadas.  Titulo.  Inscriptio,  nis.  |1  Sobrenom  ó  dis- 
linctiu  ab  que's  coneix  à  alguna  persona  per  sas 
obras  ó  accions.  Tilulo.  Titulus,  i,  nomen,  inis.  1| 
Causa,  rahó,  motiu  ó  pretext.  Tilulo.  Titulus,  i, 
ratio,  nis.  1|  Demonstració  autentica  del  dret  ab 
que  's  posseheix  alguna  cosa.  Tilulo.  Titulus,  i.  H 
Testimoni  ó  nombrament  pera  alguna  dignitat  ó 
empleo.  Tilulo.  Litterae  pro  munere.  1|  Dignitat  de 
compte  ó  marqués,  de  que  fa  gràcia'l  rey  ó  soberà 
à  algú  per  sos  mèrits  ó  serveys  ;  perquè  s'  intitu- 
la del  nom  de  algun  Uoch  ó  territori  que  antes  pos- 
sehia,  ó  que  juntament  se  li  dóna,  ó  del  apellido 
de  sa  casa  y  lamília.  Tilulo.  Titulus  honorificus.  I 
I  RUBRICA.  I  La  primera  plana  del  llibre,  que  regu- 
larment conté  '1  nom  de  la  obra,  '1  del  autor  y  '1 
lloch  ahont  està  imprès.  Frónlis,  lilulo.  Titulus,  i. 
11  La  suma  que's  posa  al  principi  de  cada  capí- 
tol. Titulo.  Summa  capitis.  Ij  En  la  jurisprudència 
civil  y  canònica,  's  pren  per  lo  mateix  que  capí- 
tol. Titulo.  Texlus,  us.  H  pi.  Las  qualitats  ó  pren- 
das  del  subjecte  que'l  fan  digne  de  estimació  y  de 
reverència.  'S  diu  regularment  dels  religiosos  y 
ecclesiàstichs,  que  són  homes  de  .mòlts  títols.  Re- 


TIT  679 

verendas.  Decus,  oris,  dignitas,  alis.  1|  for.  Papers 
justificatius  qne  's  presentan  en  un  plet.  Tiiulos. 
Litis  instrumenta.  1|  monument. 

TÍTOLS  AL  PORTADOR,  Documeut  que  té  en  cada 
costat  de  alt  à  baix  una  renglera  de  casetas  que  s' 
anomenaa  cupons,  y  es  paper  de  crèdit  de  la  ren- 
da perpètua  de  Espanya,  pagadera  en  Madrid  en  lo 
1  de  abril  y  1  de  octubre  la  dels  antichs,  y  la  dels 
moderns  en  30  de  juny  y  31  de  desembre  de  cada 
any,  en  latesoreria  deamortisació.  Al  present  n'hi 
ha  de  tres  classes;  los  uns  à  rahó  del  3,  los  altres 
del  4,  y  is  altres  del  3  p.§  al  any.  Los  del  3,  que 
són  los  moderns,  provenen  de  la  capitalisació  dels 
cupons  de  interessos  vensuls  y  no  cobrats  desde  '1 
segon  semestre  del  any  1836  fins  al  segon  de  1840 
inclusius;  los  del  4  són  procedents  de  la  conver- 
sió dels  vales  reals  consolidats  en  títols  al  porta- 
dor, y  'Is  del  3  dimanan  de  la  capitalisació  dels 
interesos  de  la  deuda  consolidada  devengats,  y  no 
satisfets  desde  '1  segon  semestre  del  any  1826  fins 
al  dia  últim  de  desembre  de  1829,  que  s'  anome- 
navan  recibos  metàl-lichs.  Tilulo  al  portador,  ins- 
cripcion  en  el  gran  libro  de  la  deuda  consolidada. 
Syngraphus,  i. 

TÍTOL  COLORAT.  Lo  que  abunda  en  alguna  apa- 
riència  de  rahó  y  de  justícia.  Colorado,  colorido, 
titulo  colorado.  Speciosus,  recti  aut  veri  speciem 
praíseferens. 

TÍTOL  SOL.  Títol  ú  honor  sens  ninguna  utilitat. 
Mero  tilulo,  titulo  sine  re.  Titulo  tenus,  titulus  si- 
ne re. 

TÍTOLS  DE  NOBLESA.  Documeuts  quc  la  proban. 
Pruebas,  titulos  de  nobleza,  ejeculoria.  Argumenta, 
documenta,  orum. 

TÍTOLS  DE  CASTILLA.  Las  personas  condecoradas 
pel  rey  ab  la  dignitat  de  baró,  compte  ó  marqués. 
Titulos  de  Castilla.  Baró,  comes,  marchio, 

A  ó  AB  TÍTOL.  m.  adv.  Ab  motiu,  pretext  ó  causa, 
A  ó  con  titulo,  àfuer,  con  pretexto.  Colore,  specie, 
sub  specie,  per  speciem, 

ADQUIRIR  ALGUN  TÍTOL,  fr,  Sèr  condecorat  ab  ell. 
Titular.  Titulo  decorari,  insigniri, 

DONAR  TÍTOL,  fr.  Coudecorar  ab  algun  sobrenom. 
Dar  lilulo.  Dignitatis  nomine  decoraré. 

SOTS  TÍTOL,  m.  adv,  i  óab  títol, 

TITOLAR.  V.  a.  TITULAR, 

TITOLET.  m.  d,  Titulillo.  Levis  titulus. 

TITOT.  m.  ter.  gall  dindi. 

TITUBAR.  V.  n.  titubejar. 

TITUBEJAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  ti- 
tubejar. VacUacion,  vacilamenlo,  tilubeo.  Tituban- 
tia,  se,  titubatio,  nis. 

TITDBEJANT.  p.  a.  Qui  titubeja.  Titubeante. 
Titubans,  tis.  H  Dificultat  ó  embaràs  en  pronunciar 
las  paraulas.  Balbucencia,  tarlamudez,  tartamudeo, 
Balbuties,  ei.  |1  Usat  com  adverbi,  inconstànciaó 
irresolució.   Vacilando,  litubeando.  Tilubanter. 

TITUBEJAR.  v.  n.  Vacil•lar,  pèrdrer  alguna 
cosa  de  sa  firraesa.  Bambolear,  tilubear.  Titubo, 


eao  TO 

as.  II  Dubtar,  no  saberse  resóldrer.  Vacilar,  litu- 
hear,  fluctuar.  Titubo,  as,  ha;reo,  es.  ||  Enlropessar 
lasparaulas  per  causa  de  algun  embaràs  en  la  llen- 
gua. Balbucear,  halbucir,  tarlajear ,  lartamudear, 
rozarse.  Tilubo,  as,  balbulio,  is.  1|  Yagarejar,  lur- 
barse  de  niodo  que  no  s'  acerta  en  lo  que  '.s  diu  ó 
fa.  Tarlalear.  Titubo,  as. 

TÍTÜL.  m.  TÍTOL. 

TITULAR,  adj.  Lo  que  té  algun  11  tol,  pel  qual 
denomina,  6  lo  que  dóna  sòn  propi  nom  per  títol 
à  altra  cosa.  Titular.  Titularis.  ||  titulat.  2.  ||  v.  a. 
Posar  títol,  inscripció  ó  nora  à  alguna  cosa.  Titu- 
lar. Titulo  insignire,  inscribere.  I  adquirir  algun 
títol. 

TITULAT,  DA.  p.  p.  Titulada.  Titulo  inscrip- 
lus.  II  La  persona  distingida  ab  lo  títol  de  compte, 
marqués,  etc.  Titulada.  Titulo  insignitus,  decora- 
lus. 

TIVAMENT.  m.  estirament. 

TIVANT,  A.  adj.  Lo  que  tiva.  Tiranle.  Contra- 
bens,  contorquens.  ||  met.  Dit  de  la  persona  que  va 
dreta  y  afectant  gravedat.  Estirada.  Superbus. 

TIVANTÓ.  m.  La  propietat  que  té  algun  cos 
de  estar  tivant.  Tiranlez.  Contraclio,  tensió,  nis. 

TIVAR.  V.  a.  Estirar  alguna  cosa,  pera  que 
quede  tivanta.  Tirar.  Conlraho,  is.  ||  met.  Anar 
dret  afectant  gravedat.  Estar  ó  ponerse  tiranle.  Con- 
trahi. 

TIZÓ.  ra.  aat.  La  espasa  del  rey  D.  Jaume  I  de 
Aragó.  Tizona.  Ensis  Jacobí  primi  Aragonise. 

TO. 

TO.  m.  Lo  so  ó  inflexió  de  la  veu  que  denota  Ms 
vàrios  moviments  ó  passions  del  animo,  com:  logra- 
ve,  lúgubre,  etc.  Tona.  Tonus,  i.  ||  Modo  ó  manera 
particular  ab  que  's  fa  alguna  cosa,  ó  s  vól  que  s' 
entenga.  Tona.  Modus,  i.  |  Entonament,  la  obra  de 
donar  punt  à  las  veus.  Entono,  enlonamienio,  enlo- 
nacian,  punta.  Incentio,  praecentio,  nis.  1|  La  ma- 
teixa canso  que 's  canta.  Cancian,  tonada,  lonadi- 
lla.  Acroama,  lis.  ||  Segona  major  en  la  música. 
Tona.  Tonus,  i.  [j  Motiu,  ocasió.  Tan.  Ansa,  aï,  cau- 
sa, se.  II  En  lo  moral  se  pren  per  modo,  ayre,  llen- 
guatge, etc,  Rango,  tona.  Agendi  modus,  ralio. 

TO  DEVEU.  Lo  so  de  ella.  Meial.  Yocis  tonus. 

AB  to  magistral,  loc.  Ab  gravedat  afectada,  ab 
to  decisiu.  Con  magisteria,  en  tono  magistral,  pro- 
tribunali.  Cum  magisterii  dignilale;  tamquam  ex 
Iripode. 

BUSCAR  LO  to.  fr.  Cantar  en  veu  baixa  pera  pén- 
drer  los  punts.  Coger  el  lona.  Argutè  cantitare. 

DONAR  LO  TO.  fr.  ENTONAR. 

FÉR  BAIXAR  LO  TO  ó  DE  TO  1  ALGÚ.  fr.  met.  Abàtrer 
1'  orgull,  humiliar  à  algú.  Desentonar.  Deprimo,  de- 
jicio,  is. 

MUDAR  DE  TO.  fr.  met.  Moderarse  en  lo  parlar. 
Mudar  de  tono.  Yocera  demittere. 


DICCIONARI  TOC 

SENSE  TO  NI  so.  m.  adv.  Sense  motiu,  acció  ó  can- 
sa, ó  fora  de  orde.  Sin  ton  ni  san,  locamente,  desca- 
helladamenle,  vanamenle,  de  bolin  de  bolan.  Extra 
chorum. 

TOBA.  f.  TOVA. 

TOBERA.  f.  Lo  foradet  que  té  i  fornal,  per 
ahont  entra  '1  canó  de  la  manxa.  Alcribis,  lobera. 
Infundibulum,  i. 

TOCA.  f.  Adorno  pera  cubrir  lo  cap  de  las  do- 
nas.  Toca.  Capitis  velum,  plagula.  ||  Tela  prima  y 
clara  de  lli  ó  seda,  espècie  de  beatilla  de  que  ordi- 
nàriament se  fan  las  locas.  Taca.  Tela  sublilis. 

TOCA  DE   HOME.  TOCADO. 

TOCA  DE  MONJA.  La  quc  las  monjas  y  beatas  se 
posan  en  lo  cap,  y  las  volta  la  cara.  Grinon.  Yela- 
men,  inis,  ricula,  rica,  se. 

DESFER  LA  TocA.'fr.  Tràurer  la  toca.  Destacar.  Con- 
cinnatos,  calamistratoscapillos  deordinare. 

FABRICANT  DE  TocAS.  Quí  teixeíx  ó  fà  las  tocas.  To- 
quera.  Flammenarius,  ii ;  velorum  artifex. 

TOCABLE.  adj.  Lo  que's  pót  tocar.  Tangible, 
ptlpable.  Tangibilis. 

TOCADA,  f.  TOCATA. 

TOCADO.  m.  Toca  ab  que  Ms  homes  se  cubrei- 
xe  1  lo  cap  pera  dormir.  Tocador.  Calantica,  se,  su- 
darium,  ii. 

TOCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  toca  ó  palpa.  Toca- 
dor, palpador,  manaseador.  Palpalor,  is.  i|  Qui  toca 
ó  sona  algun  instrument  de  música.  Tocador,  tane- 
dar.  Pulsator,  is,  sonans,  tis.  ||  Quartet  ahont  las 
donas  se  pentinan  y  componen.  Tocador.  Loculus, 
i.  II  Espècie  de  tauleta  ab  sòn  mirall,  ahont  las  do- 
nas tenen  las  pintas  y  demés  arreus  pera  compón- 
drerse.  Tocadar.  Tessellata  arcula.  ||  Toca  ó  punter 
ab  que  'Is  minyons  senyalan  las  lletras.  Puntera. 
Stylus,  i,  radius,  ii.  ||  pi.  Manelas,  bastonets  tor- 
nejats  ab  un  botó  al  cap  pera  tocar  lo  timbal,  etc. 
Baquetas,  palillos,  paloles.  Bacilla  quibus  pulsatur 
tympanum.  |1  Lligam  de  cinlas,  etc,  que  las  donas 
se  posan  per  adorno  en  lo  cap.  Tocada,  prendido. 
Tajniolaisericae  muliebri  capiti  ornando. 

TOCADORET.  m.  d.  Tocadarcita.  Arcula,  se, 
slylus,  i. 

TOCADURA.  f.  Nafra  que  fà  l' aparell  fregant 
la  esquena  de  la  bèstia.  Matadura.  Ulcus,  eris. 

TOCAMENT.  m.  La  obra  de  tocar  ó  palpar.  To- 
camiento,  palpamienta,  palpadura.  Attreclatio,  pal- 
patio,  nis,  tactus,  us.  ||  toch. 

TOCAMENT  DE  CAMPANAS.  La  accíó  de  tocar  lascam- 
panas,  repicant  ó  de  altre  modo.  Campaneo,  repi- 
que,  toque,  lanido.  Nolarum  pulsatio. 

TOCAMENT  DE  CAMPANAS  i  MORTS.  LO  SO  qUC  fan  laS 

campanas  quant  las  tocan  per  algun  enterro.  Cla- 
mor, clamoreo,  doble,  posa.  Funebris  nolarum  pul- 
satio. 

TOCANT,  p.  p.  PARTICIPANT.  II  adv.  m.  En  orde, 
en  quant.  Tocante,  en  cuanto,  en  órden  à,  por  lo 
concerniente.  Prout,  quod  attinet,  prò,  ad. 

TOCAR.  V.  a.  Exercitar  lo  sentit  del  taclo,  per» 


TOC 


CATALÀ 


TOC 


681 


)int  Ta  afecció  de  algun  objecte.  Tocar.  Tango, 
lltingo,  is.  II  Manejar,  lociuejarab  las  mans.  Mano- 
hear,  palpar.  Palpo,  allreclo,  conílico,  as.  ||  mús. 
[Sonar  algun  instrument.  Taüer,  sonar,  y  pulsar,  si 
[es  de  cordas  ó  teclas.  Sono,  inflo,  as.  ||  .\rribar  à 
ilguna  cosa  ab  la  ma  ó  ab  lo  cap.  Llegar,   tocar. 
lltingo,  is.  II  Arrimar,  acercarab  total  iiimediació 
ma  cosa  à  altra,  pera  que  li  comunique  alguna 
Ivirtut,  com  la  agulla  à  la  pedra  iraan.  Tocar.  Pers- 
|iringo,  is.  II  Aproxiniarse  en  cosas  materials  ó  in- 
laterials,  com :  N.  toca  als  30  anys.  Rayar,  tocar, 
icercarse.  Proximum  esse  vel  accedere.  |  Exami- 
lar  los  metalls  ab  la  pedra  de  toch  pera  saber  sas 
lualital  y  quilats.  Tocar.  Ad  lydium  lapidem  pro- 
»are.  ||  Parlant  del  sol  il•luminar  algun  lloch.  Ba- 
iar.  Il•lumino,  as,  ferio,  is.  ||  Entropessar  lleugera- 
lent  una  cosa  ab  altra.  Tocar,  peinar,  rozar.  Pers- 
bingo,  is.  I  Tractar  superficialment  de  algun  punt 
matèria  que  no  es  1'  assumplo  principal.   Tocar. 
)biter  tractaré.  ||  Cridar,  avisar  sonant  la  campa- 
ia  ab  tochs  determinats  pera  cada  cosa.  Tocar.  No- 
[tam  pulsare.  |1  Ferir,  com:  1'  ha  tocat  al  cap.  Dar, 
itocar.  Ferio,  is.  ||  Copejar,  trucar  alguna  cosa  pera 
[regonéixerlapeisèu  so.  Tocar. Pulso,  as, tango, is.  || 
Imet.  Saber  de  cert  ó  per  experiència.  Tocar.  Trac- 
ito,  as,  ago,  is.  ||  met.  Inspirar  ó  persuadir  1'  inte- 
Irior,  com:  Dèu  li  toca  '1  cor.  [aspirar,  tocar.  Ins- 
[piro,  alllo,  as.  |]  Comnnicàrseli  à  algú  algun  mal  ó 
[contagi  físich  ó  moral.  Tocar.  Inficio,  is.  j]  Incitar  à 
:las  cabalcaduras  pera  que  apressuren  lo  pas,  Ar- 
irear,  aguijar.  Stimulo,  as.  ||  Refermar  1'  encarre- 
Fgat  de  policia  '1  passaport  dels  viatjants  ab  sa  firma 
y  la  data  del  dia  en  lo  lloch  ahont  fan  nit.  Refren- 
ïdar.  Rescribo,  is.  ||  Ocasionar  algun  dany  físich  ó 
i  moral,  com :  la  pedregada  ha  tocat  à  la  nostra  vin- 
ya, TOCAR  r  honor  de  algú,  etc.  Tocar.  Noceo,  es.  || 
^Péndrer  lo  que  no  es  lícit    com:  qui  ho  ha  tocat? 
Tocar,  tomar,  y  picar  s'i  es  una  petita  porció  de  cosa 
comestible.  Attamino,  as.  1|  Examinar  la  ciència  ó 
habilitat  de  algú.  Tocar.  Exploro,  as.  I  Mudar,  in- 
mutar,  com :  no  toquem  lo  que  fan  los  vells.  Tocar. 
Immuto,  as.  H  met.  fam.  Castigar,  pegar.  Cascar, 
tocar.  Yerbero,  as.  ||  Fèr  jochs  à  altre.  Picar.  Nu- 
gis  aliquem  petere.  l|  picar  a  la  porta.  U  v.  n.  Per- 
tànyer.  Pertenecer,  tocar,  corresponder.  Pertineo, 
es,  espectat,  speclabat.  ||  Sèr  de  obligació  y  càr- 
rech  de  algú.  Tocar.  Intersum  ,  es.  ||  Arribar  de 
passada  à  algun  lloch.  Tocar.  Obiter  appellere.  I 
Importar,  sér  de  interès  y  profit.  Importar,  tocar. 
Intersum,  es.  1|  Pertànyer  part  ó  porció  de  alguna 
cosa  que's  reparteix  entre  vàrios.  Caber,  tocar. 
Quotam  pertinere.  ||  Càurer  en  sort.  Tocar.  Obtin- 
git,  ebat.  II  Estar  una  cosa  material  ó  inmaterial 
prop  de  altra.  Tocar.  Conlingo,  is.  |1  Sér  algú  pa- 
rent de  altre.    Tocar.  Cognatione  atlingere.  ||  Dit 
del  rellotge  que  sona  las  horas  ferit  per  la  massa. 
Dar.  Pulso,  as.  ||  Acertar  algun  objecte  ahont  se  di- 
rigeix lo  tir  de  escopeta,  pedra,  etc.  Dar.  Ferio, 
attingo,   is.  II  Rébrer  moneda,  com  :  avuy  tocaràs 


diners,  pessetas,  etc.  Cobrar,  recibir.  Recipio,  is, 
II  Caminar  las  personas,  així  's  diu  :  tóca  que's  fa 
tart.  Andar,  caminar,  ir.  Pergo,  is.  1|  v.  r.  Fèr  mal 
los  aparells  à  la  esquena  del  animal.  Asentarse  el 
aparejo.  Asinum  clitellis  versari.  ||  Se  diu  de  las 
personas  que  quant  caminan  topan  ófregan  lo  tur- 
mell un  ab  altre.  També  's  diu  de  las  béstias.  Ro- 
zarse,  tropezarse.  Offenso,  cespito,  as.  ||  Dit  del  vi, 
agafar  punta  de  agre.  Volverse,  apuntarse,  repun- 
tarse.  Acesco,  is. 

tocar  al  viu.  fr.  met.  fam.  Ferir  à  algú  ab  alló 
que  sent  mès,  ó  li  causa  mòlt  enuix  y  pesar.  Dard 
alguno  en  las  mataduras  ó  en  lo  vivo,  dar  por  la  te- 
tilla,  herir.  Praecordia  feriré. 

tocar  per  alt.  fr.  met.  Tocar  suaument  alguna 
cosa,  Lamer.  Molliter  attingere. 

NO  TOCAR  EN  LLOCH  fr.  Desbaratar,  parlar  sense 
to  ni  so.  Salirse  de  laparva,  del  corro,  del  surco; 
bailar  sin  son.  Extra  chorum  canere. 

SI  TOCA,  NO  TOCA.  loc.  fam.  À  punt  de  tocar.  A 
toca,  no  toca.  Proximè. 

TOCARoi  DE  MiTj  A  MiTJ.  fr.  Acertar  en  lo  punt  de 
la  dificultat,  en  lo  modo  de  executar  alguna  cosa, 
ó  de  portarse  algú.  Dar  en  el  blanco,  ó  en  el  chiste, 
ó  en  el  hito,  ó  en  la  tecla.  Digito  attingere. 

TOQUEM  Y  TOQUEM,  fr.  fam.  pera  persuadir  à  la 
mútua  seguretat  en  lo  que's  tracta.  Tener  y  lenga- 
mos ;  toma  el  pany  deja  el  real.  Dona  et  accipies. 

TOCARÓ.  m.   TORCARASÓ. 

TOCASON.  m.  Qui  dorm  mòlt.  Dormilon,  soíío- 
lenlo,  sonoliento.  Somniculosus. 

TOCAT,  DA.  p.  p.  Tocado.  Tactus.  ||  adj.  Cau- 
to,  prudent,  advertit.  Mirado,  remirado.  Cautus,  so- 
lers.  II  Possehil  de  alguna  virtut  ó  vici,  com:  tocat 
de  gratitut,  de  vanitat,  etc.  Tocado,  sigilado.  Tac- 
tus. II  Malalt  en  alguna  part  determinada,  com:  to- 
cat del  pit,  de  poagre,  etc.  Sigilado,  tocado.  Lsesus. 
II  Comensal  à  pudrirse  ó  malmétrerse,  per  estar 
macat.  Encentado,  tocado.  Infectus, 

ANAR  TOCAT  Y  POSAT.  fr.  Obrar  ab  mòlta  precau- 
ció. Andar  con  reserva  ;  caminar  con  pies  de  plomo; 
llevar  la  barba  sobre  el  hombro.  Consulto  se  agere. 

TOCATA,  f.  mús.  Se  pren  per  tot  un  concert. 
Concierto,  tocata,  tonada.  Concenlus,  us.  ||  Compo- 
sició mètrica  à  propòsit  pera  cantarse.  Tocata. 
Cantio,  nis, 

TOCATARDÀ,  m.  FLEUMA.  3. 

TOCAY  ÓTOCAYO,  A.  adj.  Algú  respecte  de 
altre  del  mateix  nom.  Colombrotio,  tocayo.  Cogno- 
minis. 

TOCH.  m.  L'  acte  de  tocar,  tantejantó  palpant. 
Toque,  tocamiento.  Tactus,  us,  taclio,  nis.  ||  L'acte 
de  sonar  las  campanas  de  qualsevol  modo  que  sia. 
Toque,  tanido.  Pulsatio,  nis.  ||  Examen  ó  proba  dels 
quilats  del  or  y  qualitats  de  altres  metalls.  Toque. 
Tentatio,  nis;  ad  lydium  lapidem  exploralio.  || 
mel.  Auxili  ó  inspiració  de  Dèu.  Toque,  tocamien^ 
to.  Divinus  afflatus,  ||  mel.  Repàs  que's  dóna  à  una 
obra  pera  perfeccionaria.   Mano,  retoque,  toque. 


682 


TOI 


DICCIONARI 


TOL 


Compleraenluin,  i.  ||  avís,  advertència,  insinuació. 
II  mil.  La  acció  de  tocar  lo  tabal,  pera  péndrer  las 
armas,  formar,  etc.  ocupant  cada  oficial  lo  pueslo 
corresponent.  Toque.  Pulsalio,  nis,  pulsus,  us.  || 
Lo  pich  ó  cop  de  campana  que  dóna  '1  president 
dealguna junta  óacte  públich.  Campanillazo.lin- 
linnabuli  ictus.  ||  La  aspresa  ó  suavitat,  duresa  ó 
blanura  dels  cossos,  y  així  's  diu,  que  una  cosa  té 
bon  ó  mal  toch.  Tacto.  Tactus,  us. 

TOCO  i  MORTS.  L' acte  de  tocar  las  carapanas  per 
la  mort  de  algú.  Clamor,  clamoreo.  Funebris  nola- 
rura  pulsatio. 

TOCH  DE  LLUM.  pinl.  Reals  de  clar  en  la  pintura. 
Toque  de  luz.  Splendor,  fulgor,  is. 

TOCH  DE  OBSCUR,  pint.  Lo  cop  de  obscur  raèsfort 
que  's  dóna  en  alguns  fondos  de  la  pintura.  Apre- 
ton,  toque  de  oscuro.  Densior  umbra. 

TOCH  DE  REBATO.  Lo  que  's  fà  CU  la  agonia.  Toque 
de  agonia.  Ferale  classicum. 

À  TOCH  DE  ORACIÓ  Ó  DEL  AVE  MARIA.  lU.  adv.  Al 

acabarse  '1  dia.  Al  anochecer.  Sub  noctem,  surgen- 
tibus  astris. 

k  TOCH  DE  ORACIÓ  LAS  MINYONAS  k  RACÓ.  ref.  LA 
DONZELLA  RECATADA,  etC. 

DONAR  üN  TOCH.  fr.  Insinuar  alguna  cosa,  pera 
saber  la  voluntat  de  algú.  Dar  un  toque.  Tenlo,  as; 
periculum  facere, 

TOCINET.   m.d.  PORCELLET. 

TOCINO.  m.  PORCii.  i . 

TOCiNO  ATONYAT.  Se  diu  del  engreixat  pera  laka- 
tansa.  Cehon,  tocino  cebado.  Saginatus  porcus. 

TODÓ.  m.  TUDÓ. 

TOE8A.  f.  Mida  francesa  que  equival  à  tres  pas- 
sos. Toesa.  Exapeda,  a3.  |  La  cosa  amidada  ab  dita 
mida.  Toesa.  Sexapedalis  dimensió. 

TOFA  DE  NEU.  Lo  candor  ó  blancura  de  la 
neu.  Ampo  de  lanieve.  Candor  nivis. 

BLANCH  COM  UNA  TOFA  DE  NEU.  fr.  Se  diu  de  una 
cosa  sumament  blanca.  Blanco  como  la  nieve  ó  to- 
mo el  ampo  de  la  nieve.  Concolor  nivis. 

TÒFONA,  f.  Espècie  de  trunfa  ó  bolet  sens 
arrel,  globós,  sólit,  negrench,  y  ab  punletas  per  de- 
fora, blanquinós  ó  pardo,  rogench  y  un  poch  olo- 
rós  perdius.  Se  cria  sota  terra,  y  es  mòlt  gustós. 
Criadilla,  íurma  de  la  tierra.  ïuber,  eris. 

TOGA.  f.  Gramalla,  vestit  talar  que  vestian  los 
romans,  com  vuy  los  consellers  y  advocats.  Toga. 
Toga,  se.  1|  La  dignitat  dels  togats.  Toga.  Toga,  aj. 

TOGAT,  DA.  adj.  S'  aplica  à  las  comédias  en 
que  entravan  los  ciutadans  que  no  gosa  van  la  dig- 
nitat eqüestre.  rogíaía.Togata  comaedia.  ||  m.  Jutge 
ó  altre  ministre  que  usa  la  toga.  Togado.  Togatus. 

TOISÓ.  m.  Orde  de  caballeria  instituhida  per 
Felip  lo  Bo,  duch  de  Borgonya;  sa  insígnia  es  una 
pessa  en  forma  de  un  foguer,  à  que  va  unida  una 
pedra  de  foch  despedint  flamas  y  de  ell  penja  lo 
velló  de  un  anyell.  loison  ó  loison  de  oro.  Yellus 
aureum. 

TOIX,  A.  adj.  S'aplica  al  gavinet  ó  navaja  de 


tall  gruixut  ó  esmussat.  Embotado.  Hebetatus,  ob- 
tusus.  II  met.  Tonto,  tosco.  Tocho,  losco.  Rudis,  be- 
bès, tis. 

TOIXÓ.  m.  Animal  salvatge  de  cos  semblant  à 
la  fura,  encara  que  major;  de  color  pardo  obscur, 
y  's  cria  en  covas  y  rocas  com  los  cunills,  dels 
quals  s' alimenta.  Tejon,  (aron.  Ursus  metis. 

TOLDET.  m.  d.  Toldillo.  Sipariura  breve. 

TOLDILLA.  f.  nàut.  La  cuberla  que  serveix  de 
sostre  à  la  cambra  alta  ó  del  castell ,  y  s'  exten 
desde  1'  arbre  de  mitjana  fins  al  coronament  de  la 
popa.  Chupela,  toldilla,  sobrecàmara,  lunela,  Casti- 
llo ó  labladillo  de  popa.  Navigii  tabulatum  supe- 
rius. 

TOLDO.  m.  Yela  dosser,  pabelló  pera  fér  som- 
bra  en  algun  paratge.  Enioldamiento,  loldo,  lendal, 
toldadura,  y  entalamadura  lo  del  carro.  Siparium, 
ii.  ||Luxo,  pompa,  vanitat.  Toldo.  Pompa,  ae, 
luxus,  us. 

TOLEDÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Toledo,  ciutat  de 
Espanya  en  Castilla  la  nova.  Toledano.  Toletanus. 

TOLENTÍ,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  la  ciutat  del 
mateix  nom  en  la  marca  de  Ancona.  Tolentino.  To- 
lentinensis. 

TOLERABLE,  adj.  Soportable,  lo  que  's  pót 
tolerar.  Tolerable.  Tolerandus,  tolerabilis.  ||  Mitjà, 
passador.  Pasadero,  tolerable,  mediano.  Tolerabi- 
lis, mediocris.  1|  S'  aplica  à  una  muUitut  de  cosas 
per  las  que  són  aptas  ó  convenients  ó  que  's  poden 
usar.  Admisible,  tolerable.  Idoneus,  admissibilis. 

TOLERABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
tolerable.  Tolerablemenle,  con  tolerància.  Toleran- 
ter.  II  Jliljanament,  Medianamente,  tolerablemenle, 
asl,  asi.  Mediocriter. 

TOLERÀNCIA. f.  Sufriment, paciència,  aguant. 
Tolerància.  Tolerantia,  3&.  ||  Permissió,  dissimulo 
de  lo  que  no  's  deuria  permélrer  sens  càstich.  To- 
lerància. Indulgentia,  aj. 

TOLERANT,  p.  a.  Qui  tolera.  S'aplica  en  par- 
ticular al  gobern  que  permet  la  llibertat  de  cultos, 
Tolerante.  Tolerans.  |  adj.  Pacient,  sufert.  Toleran- 
te.  Tolerans. 

TOLERANTISME.  m.  Opinió  dels  que  creu- 
hen  que  déu  permétrerse  en  qualsevol  estat  la  lli- 
bertat de  cuito  religiós.  Tolerantismo.  Toleran- 
tium  secta. 

TOLERAR.  V.  a.  Sufrir,  aguantar,  suportar 
ab  paciència.  Sufrir,  tolerar,  sobrellevar,  soportar, 
padecer.  Fero,  praefero,  ers,  tolero,  as.  ||  Dissimu- 
lar, permétrer  alguna  cosa  il-lícita,  sens  dispen- 
saria expressament.  Tolerar.  Tolero,  as,  indul- 
geo,  es.  II  Sométrerse  de  grat  ó  per  forsa  à  alguna 
cosa.  Tolerar.  Subeo,  is. 

TOLERAT,  DA.  p.  p.  Tolerado,  Toleratus. 

TOLIRSE.  V.  r.  y  derivats,  tulirse. 

TOLL.  m.  DOLL.  II  ter.  sot.  2. 

TOLLA.  (a)  m.  adv.  De  repent  y  sens  preven- 
ció, Degolpe  y  zumbido.  Inconsultò.  ||  sèns  to  ni  só. 

PARLAR  À  TOLLA.  fr.  PARLAR  DESBARATADAMENT. 


TOM 


CATALÀ 


TOM 


683 


TOL-LE  TOL-LE.   ni.  Veus  llatinas,  confusió 
crits  de  la  mullilut  contra  de  algú,  aludint  al 
poble  juhcu  contra  Jesús.  Tole  lole.  Tolle  tolle. 
TOL-LERAR.  V.  a.  y  derivats,  tolerar. 
TOLLIRSE.  V.  r.  y  derivats,  tulirse. 
TOLOSA,  NA.  adj.  Lo  natural  de  Tolosa.  To- 
sano.  Tolosanus,  lolosensis. 
TOLRE.  V.  a.  ant.  Tiàurer,   llevar,  péndrer. 
üitar.   Eripio,  is,  aufero,  ers.  1|  tallar,  esqui- 
ar. 
TOLT,  A.  adj.  Pres,  llevat.  Quitado.  Ablalus. 

TOL  VA.  f.  TRAMCJA. 

TOM.  m.  Volia  al  rodedor.   Torno.  Circuilio, 

is,  circuilus,  us.  |1  gambada.  2.  |  Cayguda  en  ro- 

ó.  Vuella,  vuelco,  tumbo.   Volutalio,  circumvolu- 

lío,  nis.  [|  TOMBARELLA.  []  Volta,  girada,  y   així  's 

iu:  donar  dos  toms  à  la  clau.    Vuelta.  Retorsió, 

is.  II  met.  Mudansa,  revolució,  com  :  la  vida  del 

ome  dóna  mòlts  toms.  Mudanza,  vuella,  vuelco. 

utalio,  nis,  vicissiludo,  inis.  ||  met.  Fisonomia, 

rfii  de  la  cara.  Encaje  del  rostro  ò  de  la  cara, 

tfacciones.  Speclus,  us.  1|  ant.  tomo.  ||  p.  u.  vegada. 

DONAR  TOMS.  fr.  Rodar.  Darvuellas.  Circuraferri. 

II  met.  Discórrer  repetidament  sobre  alguna  espé- 

ie.  Dar  vuellas.  Iteratò  cogitare. 

DONAR  UN  TOM.  fr.  Fcr  un  passeig  de  poch  temps, 

ar  un  bordo  ó  una  vuella.  Deambularé.  ||  mel.  gi- 

AR  LA  TRüYTA.  ||  met.  Càurcr  algú  de  sa  fortuna  6 

utoritat.  Dar  de  cabeza.  A  prislino  siatn  deci- 

dere. 

FÉR  DONAR  TOMS.  fr.   Fér  donar  voltas.  Rodear; 

acer  darvuellas;  traer  al  retorlem.  Circumagere. 

VENIR  i  TOM.  fr.  Venir  bè,  à  propòsit,  à  sòn  lloch 

y  lemps.  Venir  à  propósito,  dcuenlo,  àpelo,  de  mol- 

de,  de  perilla.  Peroplimè. 

TOMAGA.  f.  tomítech. 

TOMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  toma.    Tomador. 

Capiens,  lis,  caplor,  is. 

TOMANÍ.  ra.  Planta  de  mòlts  brots  alts  de  dos 
peus,  llenyosos,  ramosos;  fullas  entre  llanceoladas 
y  linears,  enteríssimas,  semblants  à  las  del  espí- 
gol, però  mès  estrelas,  peli  las  y  blanas;  flors  en 
espigas  terminals,  de  color  blau  de  viola,  llabia- 
das;  olor  mès  agradable  que  T  espígol,  sabor 
amarch  calent.  Es  estimulant,  nervina,  resolutiva 
y  fà  esternudar.  Cantueso.  Lavandula  sthoechas. 
TOMANY,  A.  adj.  y 

TOMANYUS.  m.  ant.  Ximple,  poch  expedit. 
Zolocho.  Hebes,  elis,  stolidus. 

TOMAQUERA,  f.  Planta  herbàcea  ben  cone- 
guda, ab  brots  de  quatre  ó  cinch  peus  de  llarch, 
vellosos,  tous,  endebles,  ramosos  y  cuberls  de  fu- 
llas relalladas  en  alas  de  fullefas  dentadas  per  las 
voras  y  un  poch  vellosas.  Fà  las  flors  biancas  en 
ramellels,  senzillas,  que  portan  los  lomàlechs.  Es 
originària  de  nostra  America,  y  's  cultiva  y  gasta 
abundantment  en  las  cuynas  y  en  las  apotecarias 
de  Espanya.  Tomalera.  Nycopersicum,  i. 
TOMAQUERA  BOROA.  Planta  perenne  y  ramosa  que 


creix  Ons  à  la  altura  de  mès  de  un  peu;  las  fullas 
sòn  de  figura  de  cor,  y  las  flors  en  forma  de  roda. 
Lo  fruyt  es  semblant  à  una  cirera  plena  de  llavors, 
comunment  planas,  y  embolicat  en  una  espècie  de 
bufa  membranosa.  Alquequenje.  Physsalis  alka- 
kenge, 

TOMAR.  v.  a.  Parar  la  ma  ó  altra  cosa  pera 
rébrer.  Aparar.  Manus  accipiendo  pararé.  I  Sufrir, 
rébrer  alguna  cosa  que  molesta,  com:  tomar  la 
plnja.  Tomar,  aguantar,  safrir.  Tolero,  as. 

TOM  ATA.  f.  ter.   y 

TAMÀTECH.  m.  Baya  ó  fruyl  de  diferents 
castas  y  tamanys,  regularment  com  una  poma  pe- 
tita, rodó,  unit,  lluhent,  suau  al  loch,  bla,  raol- 
sut,  de  color  vert  esblancahil  al  principi,  y  roig 
quant  està  madur;  de  sabor  agret;  dividit  en  raòl- 
tas  caselas  que  contenen  llavors  complanadas  y 
groguencas.  Es  comestible,  útil  en  las  inflamacions 
dels  ulls,  morenas,  etc.  Solano,  lomale,  nicopérsi- 
co.  Pomum  amatorium. 

TOMB.  m.   TOM. 

TOMBA.  f.  Espècie  de  caixa,  la  tapa  de  la  qual 
està  en  forma  de  arch  ó  mitj  círcul,  que's  posa 
sobre  la  sepultura  de  algun  difunt  ò  sola  del  ata- 
hut,  quant  se  li  oficia  sòn  enterro.  Tumba,  sepul- 
cro,  huesa,  sepullura,  yacija.  Tumba,  tymba,  ae.  || 

SEPULTURA.  2. 

TOMBADA,  f.  Volch  ó  cayguda  de  un  costat  ó 
altre,  ó  donant  voltas  al  rodedor.  Tumbo,  tumba. 
Devolutio,  nis. 

TOMBAGA.  f.  TUMBAGA, 

TOMBALLONS,  (anar  à)  fr,  Entrebancarse  ab 
freqüència  y  violència,  Trompicar,  trompillar,  ro- 
dar. CíBspito,  as. 

TOMBAR.  V.  a.  Fér  càurer  à  algú.  Tumbar. 
Dejicio,  is.  II  Girar  una  cosa  de  una  part  à  altra  ó 
al  revés  de  com  estava  col•locada.  Vultear,  ladear, 
oblicuar.  Inverto,  convolvo,  is.  [j  Girar,  com:  tom- 
bar una  olla,  un  cànter,  elc.  Volver.  Verlo,  is.  || 
Tirarse  sobre  alguna  cosa,  fregantse  y  refreganlse 
en  ella,  Revolcarse,  volquearse.  Voluto,  as. 

TOMBARELLA  Y  TOMBORELLA.  f.  Volta 
lleugera  en  I'  ayre.  Voliereta,  voltela,  tumbo.  Cir- 
cumvolulio  in  aère. 

FÉR  TOMBORELLAS.  fr.  Douar  voltas  lleugeras  en 
r  ayre.  Dar  tumbas  ó  tumbos.  Capite  terraï  inni- 
tente  corpus  volvere. 

TOMÍ.  m.  La  tercera  part  de  un  adarme  caste- 
llà, ó  la  octava  de  un  castellà  en  lo  pes  pertanyent 
al  or.  Tomin.  In  argento  tertiíE  pars  drachmae,  in 
auro  odava  pars, 

TOMISTA,  m.  Qui  segueix  ó  defensa  la  doctri- 
na de  sant  Tomàs.  Tomista.  Thomista,  ae. 

TOMISME.  m.  Doctrina  desant  Tomàs,  Tomis- 
mo.  Sancli  Thomaí  doctrina. 

TOMO.  m.  Cada  una  de  las  parts  ó  llibres  se- 
parats en  que  divideixen  los  autors  sas  obras,  es- 
pecialment las  extensas  y  llargas.  Comunment  se 
entén  per  aquesta  veu  '1  cos  ó  bullo  de  qualsevol 


684 


TON 


DICCIONARI 


TOP 


llibre.  Volúmen,  tomo.  Tomus,  i,  volumen,  inis. 

TON.  pion.  possessiu,  contracció  de  lo  teu, 
com:  ahonl  eslà  ton  pare.  Tu.  Tuus. 

TONA.  n.  p.  de  dona,  síncop.  de  antónia. 

TONADA,  f.  Composició  en  vers  à  propòsit 
pera  canlarse.  Tonada.  Composilio  mètrica  pro 
canlu,  cantio,  nis. 

TONADETA.  f.  d.  Tonadica,  illa.  Canliuncu- 
la,  se. 

TONADILLA.  f.  Composició  en  vers  breu  y  so- 
bre assumpto  familiar,  que  sól  canlarse  en  los  in- 
termedis de  la  comèdia.  Tonadilla.  Cantinela  bre- 
vis. 

TONAMENT.  m.  TRASQÜILAMENT. 

TONAYRA.  f.  ant.  Almadraba.  Tynnarium  pis- 
catio. 

TÓNDRER.  V.  a.  Llevar  lo  pel  à  las  robas  de 
llana,  com:  par.yos,  bayetas,  etc.  Tundir.  Tondeo, 
es.  I  ter.  trasquilar. 

TONEDÍS.  m.  La  borra  que  queda  dels  panyos 
abaixats.  Tundizno,  borra,  lundicion,  lundidura. 
Tomentum,  i. 

TONEDOR.  m.  trasqüilador. 

TONELADA.  f.  Mida,  la  càrrega  ó  capacitat  de 
una  embarcació,  que  correspon  à  cent  seixanta  y 
sis  pams  cúbichs,  y  tres  octaus  de  altre;  ó  à  dos 
pipasde  vint  y  set  arrobas  y  milja  cada  una.  To- 
nelada,  salma.  Mensurae  species  ad  capacitalem  na- 
vigii  perpendendam. 

TONELL.  m.  CONVIT.  II  Bóta  pera  posar  vi.  To- 
nel.  Amplum  dolium  ligneum. 

TONGADA,  f.  La  alternativa  ó  torn  que  ban 
de  tenir  ó  cumplir  mòlts  per  obligació  ó  per  em- 
pleo.  Tanda.  Ordo,  inis,  labor,  is, 

TÓNICH,  CA.  adj.  Nom  que's  dóna  als  agents 
lerapéulichs  capassos  de  aumentar  las  propietats 
vitals  de  nostres  órganos.  Tónico.  Tonicus. 

TONSURA.  f.  Lo  primer  dels  graus  clericals,  lo 
qual  s'  concedeix  per  ma  del  bisbe,  com  disposició 
y  preparació  pera  rébrer  lo  sagrament  del  orde,  la 
qual  cereraónia  s'  executa  tallant  un  poch  del  ca- 
bell. Tonsura.  Tonsura  ecclesiastica. 

TONSURAR.  V.  a.  Donar  lo  grau  de  la  tonsu- 
ra. Tonsurar.  Tonsura  initiare, 

TONSURAT.  m.  Lo  clergue  de  primera  tonsu- 
ra. Clérigo  de  corona  ó  de  prima,  tonsurado.  Gleri- 
cus,  i. 

TONTADA.  f.  Acció  6  ditxo  neci  y  tonto.  Toii- 
tada,  tontedad,  lonteria.  Stultitia,  ai,  deliramen- 
^m,  i. 

TONTAMENT.  adv.  m.  Ab  tonteria.  Atonlada- 
mente,  lontamente,  néciamente.  Slultè,  stupidè. 

TONTARRO,  A,  Y  TONTÀS,  SA.  adj.  Mòlt 
tonto.  Tonlazo,  lonlonazo,  lonton.  Yaldè  stupidus. 

TONTEJAR.  v.  n.  Fér  ó  dir  tontadas  y  tonte- 
rias.  Necear,  lonlear.  Deliro,  as;  stultè  loqui. 

TONTERIA.  f.  Ignorància,  falta  de  enteniment 
y  dej-ahó.  Tonteria,  tontedad,  tonlera,  tontada,  igno- 
rància, rudeza ,  simpleza,  simplicidad ,  necedad, 


torpeza,  estultícia,  entontecimiento,  burrada,  barri- 
cada, insensatez,  vaciedad.  Stultitia,  inscitia,  ae. 

TONTILLO.  ra.  Espècie  de  faldillas  que  usa- 
van  las  donas  ab  cèrcols  de  branilla  ó  de  altra  ma- 
tèria, posats  à  trossos  pera  que  eslufàs  la  demés 
roba.  Tontillo.  Turgida  palla. 

TONTO,  A.  adj.  Ignorant,  faltat  de  enteniment 
ó  rahó.  Necio,  tonto,  ignoranle,  sandio,  insensalo, 
inepto,  sencillo,  borrico,  badulaque,  bodoque,  bau- 
zan.  Stupidus. 

FÉR  LO  TONTO.  fr.  Fingirse  tonto,  donarse  per 
desentès  quant  no's  vól  convenir  ab  lo  que's  pro- 
posa ó  fèr  lo  que's  demana.  Hacerse  memo,  chiqui- 
to.  Inscium,  inutilem  se  facere. 

TONYINA,  f.  TUNYINA. 

TOP.  m.  TALP. 

TOPACI  Ó  TOPÀCIO.  m.  Pedra  preciosa 
mòlt  estimada  per  sa  mòlta  duresa,  llustre  y  trans- 
parència y  per  la  hermosura  de  són  color  groch 
mesclat  ab  un  poch  de  roig,  que'ls  mineralogistas 
nediuhen  groch  vinós.  N'hi  ha  també,  encara  que 
són  mòlt  raros,  de  altres  colors.  Topacio.  Topa- 
zius,  ii. 

TOPADA,  f.  Lo  cop  que  donan  ab  lo  cap  los 
toros,  moltons  y  altres  animals  cornuts,  etc.  Sól 
dirse  també  quant  algú  s  dóna  un  cop  en  lo  cap. 
Topetada,  topada,  morocada,  testarada,  mochada, 
tozolada,  tozolon.  Arietatio,  nis, 

TOPADOR,  A.  m.  y  f.  S'  aplica  al  animal  que 
té  costum  de  donar  lopadas.  Topador,  lopeludo. 
Cornupeta,  ae. 

TOPAR.  V.  a.  Donar  cops  ab  lo  cap,  lo  que 
regularment  se  diu  dels  moltons  y  altres  animals 
cornuts.  S'  usa  també  com  à  neutre.  Topetar,  to- 
par. Arietare,  vertice  vel  capite  impingere.  |1  Tro- 
pessar  una  cosa  ab  altra.  Topar.  Contingo,  is.  || 
Encontrar  lo  que's  buscava.  Jo/jar.  Aliquid  oífen- 
dere.  1|  Atrapar,  assolir.  Alcanzar.  Assequi,  con- 
sequi.  II  Ensopegar  ab  los  peus  en  alguna  cosa  que 
posa  à  risch  de  càurer.  Tropezar.  Oífendo,  is,  ces- 
pito,  as.  II  Trobar  casualment  una  cosa  à  altra,  con- 
currint  en  algun  paratge  ahont  no  la  buscava.  Tro- 
pezar. Occurrerealicui,  offendere.  |]  v.  r.  Assolirse 
'Is  animals  quant  van  corrent.  Zapatearse,  toparse. 
Pedes  pedibus  perculere  seu  pulsare. 

TOPARQüiA.  f.  Senyoria  ó  jurisdicció  de  un 
Uoch.  Toparquia.  Toparchia,  ae. 

TOPAT,  DA.  p.  p.  Topado.  Contactus,  offen- 
sus. 

TOPETO.  m.  TUPÉ, 

TOPETÓ.  m.  Renyina,  disputa.  Tope,  lopeton, 
rebato,  iropiezo,  Irabacuenla,  riftrafe,pelona.  Rixa, 
ae,  contentio,  nis.  ||  Lo  cop  ó  reencontre  de  un  sub- 
jecte ab  altre.    Encontron.    OCfensio,    nis,  ||  ant. 

MONYO. 

topí.  m.  OLLETA. 

TÓPICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  determi- 
nat lloch.  Tópico.  Topicus. 
TOPO.  m.  Cop  que  dóna  una  cosa  ab  altra. 


TOR 


CATALÀ. 


TOR 


685 


Topelon,  topo.  Collisio,  nis.  ||  Gargot  de  tinta  so- 
bre '1  paper.  Borron,  pastor.  Litlura,  aj.  1|  palissa. 

TOPOGRAFIA,  f.  Descripció  ó  delineació  de 
un  Uoch.  Topografia.  Loci  descriptio;  lopogra- 
phia,  ic. 

TOPOGRÀFICH,  CA.  adj.  Lo  que  perlany  à 
'la  topografia,  com:  caria  topogràfica.  Topogrdjico. 
Topographicus. 

TOPÓGRAFO.  m.  Qui  descriu  algun  llocb. 
Topógrafo.  Topograplms,  i. 

TOQUAR.  V.  a,  TOCAR. 

TOQUERIA.  f.  Multilut  de  tocas,  Toqueria. 
Yelaminum  muiiebrium  congeries. 

TOQUETA.  f.  d.  Taquilla.  Parvum  muliebre 
velaraen. 

TOR.  m.  TORO. 

TORÀ.  f .  Lo  tribut  que  pagan  los  juheus  per  fa- 
mílias.  Tara.  Tribuluin,  i.  1|  Lo  llibre  de  la  lley 
dels  juheus.  Tara.  Judaíorum  legem  compleclens 
liber. 

TORADA.  f.  Lo  conjunt  de  toros  ja  crescuts  y 
separats,  perquè  estan  de  saca.  Torada.  .Taurorura 
grex,  arraentura. 

TORB.  m.  d;!Storb.  ||  Confusió,  desorde  ó  des- 
concert. Turbacion,  lurbamiento.  Perturbatio,  con- 
fusió, nis. 

TORBA.  f.  Gleba  de  terra  de  que  's  fa  carbó. 
Turba.  Gespes  terreus  ex  quo  carbó  eíBcitur. 

TORBA  DE  CAP.  RODAMENT  DE  CAP. 

LLOCH  PLE  DE  TORRAS.  Turbul.  CeSpitOSUS  lOCUS. 

TORBAR.  V.  a.  TüRBAR.  II  ant.  destorbar. 

TORBAT,  DA.  adj.  türbat. 

TORBELLÍ.  m.  Yent  fort  enconlrat  que  fa  re- 

móurer  y  revol  tot  lo  que  troba,  y  ho  alsa  en  l'ay- 

re,  formant  rodas  y  giros.  Torbellino.  Turbo,  inis. 

II  met.  La  persona  jove,  mòlt  viva  é  inquieta.  2'or- 

bellino.  Turbo,  inis. 

TORGABOCAS.  m.  TOVALLÓ. 

TORÇAR.  V.  a.  ter.  netejar. 

TORCARASÓ.  m.  Lo  drap  en  que  limpia  la 
navaja  '1  qui  afayla.  Navajero.  Pannus  tonsorius. 

TORGEGOLL.  m.  llepallosa. 

TORGEDÍS,  SA.  adj.  Lo  que  es  fàcil  de  tórcer- 
se.  Borneadizo.  Flexibilis. 

TORGEDOR.  m.  Instrument  ab  que's  tors. 
lorcedero.  Instrumentum  ad  torquendum,  vel  tor- 
cularium. 

TORGEDURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  tòrcer. 
Torcedura,  lorneo,  encorvadura,  encorvamiento.  Tor- 
sió, flexió,  nis. 

TORCEJAR.  v.  n.  tortejar. 

TÒRCER,  v.  a.  Donar  voltas  à  alguna  cosa  al 
rodedor  aprelanlla.  Enlorlar,  lorcer.  Torqueo,  es. 
II  Doblegar,  posar  obliqua  alguna  cosa.  Bornear, 
tòrcer,  inclinar,  oblicuar,  mimbrear,  doblar,  doble- 
gar, acorbar,  acombar,  encorvar,  retornar,  ladear. 
Flecto,  is.  II  Inclinarse 'Is  jutges  à  la  part  que  té  mé- 
nos  justícia.  Tòrcer.  Torquere  jus.  ||  Desviarse  y 
apartarse  del  camí  recte,  de  la  virtut  y  de  la  rahó. 

TOMO   II. 


Tòrcer.  Deflecto,  is,  declino,  as.  ||  Girar  la  punia 
de  alguna  cosa  aguda,  com  clau,  agulla,  etc.  Re- 
botar. Retorqueo,  es.  ||  ant.  atormentar.  ||  v.  r.  In- 
clinarse alguna  cosa  més  à  una  part  que  à  altra. 
Contorcerse,  encorvarse.  In  parles  inclinari,  inflec- 

ti.  II  GIRARSE. 

TORCICOLL.  m.  pastorel-la.  2. 

TORCIMANY.  m.  Ficció,  engany.  Guadrama- 
na,  embusle.  Fraus,  dis,  dolus,  i. 

TORCIMENT.  m.  Doblech  ó  encorvadura  de  lo 
que  estava  dret.  Torcimiento.  Flexió,  curvatio,  nis. 
II  Acció  violenta  ab  que's  trau  de  sòn  Uoch  ó  s' 
aplica  à  sentit  contrari  à  alguna  cosa,  com  lo  sen- 
tit dels  autors,  etc.  Torcimiento,  tormento.  üistor- 
lio,  nis. 

TORCRE.  V.  a.  tòrcer.  II  ant.  atorhentar. 

TÓRCUL.  m.  Prempsa  petita.  Tórculo.  Torcu- 
lum,  i.  II  Espècie  de  prempsa  que  usan  pera  fér  es- 
tarapas.  Tórculo.  Praíluni,  i. 

TORCCLAR.  m.  cir.  Cert  vendalge.  Torcular. 
Torcular,  is. 

TORCULAT.  m.  Instrument  ab  roscas  com  los 
caragols  de  las  prempsas.  Torculado.  Torcularium, 
ii. 

TORDILLO,  A.  adj .  De  color  de  tort.  Se  diu 
especialment  dels  caballs,  raatxos  y  mulas.  Tordi- 
llo,  rucio,  rodado.  Nigroalbidus. 

TOREJADOR.  m.  Qui  té  per  ofici  torejar  à  ca- 
ball.  Picador,  toreador,  y  torero  si  es  de  à  peu.  Tau- 
rorum  agilafor,  lauromachus,  i. 

TOREJAMENT.  m.  L'art  y  exercici  de  tore- 
jar. Toreo,  tauromàquia.  Tauromachia,  íe;  tauro- 
rum  agitalio.  ||  met.  La  acció  de  incomodarà  algú, 
burlantse  de  ell.  Toreo.  Ludibrium,  ii. 

TOREJAR.  V.  a.  Lluylar,  combàtrer  ab  los  to- 
ros en  la  plassa.  Sortear,  torear.  Tauros  agitaré.  || 
met.  Burlarse  de  algú  ab  accions  ó  entretenintlo. 
Sortear,  torear.  Illudo,  is. 

TORER  Y  TORERO,  m.  TOREJADOR. 

TORET.  m.  d.  Torillo,  toreie.  Taurulus  vivax 
acerque. 

TORÍ.  m.  Nom  que  's  dóna  al  realistas  de  Ingla- 
terra.  Tori.  Regisassecla. 

TÓRIA.  f.  Sarment  capficat.  Mugron,  serpa,  es- 
taco, rastro.Tradux,  cis.  II  D/,  CARABASSER.Lolronch 
que  surt  y  de  ahont  penjan  las  carabassas.  Rastro. 
tradux,  cis. 

TORIL,  TORILL  Y  TORIN.  m.  Lo  Uoch  ó  gà- 
bia ahont  tancan  los  toros  pera  anarlos  trahent  à  la 
plassa;  y  també  s'  entén  per  la  plassa  ahont  los 
torejan.  Toril,  y  chiquero.  p.  And.  Taurorum  ca- 
vea,  taurile,  is. 

TORI8GAR.  V.  a.  TRASQÜILAR. 

TORISME.  m.  Lo  partit  dels  torisó  realistas  de 
Inglalerra.  Torismo.  Regis  asseclarum  secta. 

TORMELL.  m.  turmell. 

TORMENT.  m.  La  obra  de  atormentar.  Tor- 
mento. Tormentum,  i.  fl  Pena  gran,  aflicció,  dolor. 
Tormento.  Calamilas,  alis,  cruciatus,  us.  ||  La  pena 

86 


686 


TOR 


DICCIONARI 


TOR 


ó  càstich  que  donavan  al  delinqüent,  pera  que  con- 
fessés ó  declarés  la  veritat,  quant  hi  havia  presum- 
ció  fundada  ó  proba  semiplena.  Marlirio,  tormen- 
to.  Tormentum,  i.  |1  suplici.  |1  raet.  Congoixa,  aflic- 
ció, pesar ;  y  larabé  la  espècie  ó  subjecte  que'l 
causa.  Marlirio,  lormenlo.  Tormentum,  i.  []  torci- 

MENT, 2. 

donar  torment.  fr.  donar  pena.  ||  Posar  algun 
rec  à  qüestió  de  torment,  pera  que  confesse  ó  de- 
clare  la  veritat.  Dar  tormento.  Torqueo,  es,  crucior, 
aris.  [1  Causar  algun  grave  dolor  al  cos  ó  al  animo. 
Dar  tormento.  Crucior,  aris,  ango,  is.  [|  met.  Moles- 
tar ab  contínuas  instàncias  à  algü,  pera  que  fassa 
ó  convinga  en  alguna  cosa.  Moler,  marlirizar,  ma- 
chacar.  Crucio,  as. 

TORMENTA.  f.  Temporal,  tempestat.  Tormen- 
ta,  tempestad,  borrasca.  Procella,  se,  tempestas, 
atis.  II  raet.  Adversitat,  desgràcia.  Tormenla.  Pro- 
cella, a),  calamilas,  atis. 

TURMENTAR.  V.  a.  ATOUMENTAR. 

TORMENTILLA.  f.  Planta  decamas  forcadas, 
ab  fullas  semblant  à  las  de  cinchenrama,  encara 
que  compostas  de  set  fulletas  vellosas  y  retalladas; 
las  flors  grogas  de  quatre  fulletas,  y  sostingudas 
de  una  curta;  la  arrel  de  la  gruixària  del  dit  gros, 
irregular,  dura,  nuosa,  tuberculosa,  íibrilar,  parda 
al  exterior,  rogenca  y  à  vegadas  groguenca  al  inte- 
rior; olor  herbàceo,  y  de  sabor  estíplich  un  poch 
amarch.  Es  astringent  y  tònica.  Tormenlila,  lor- 
mentilla.  Tormentilla  erecta. 

TORMENTÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  tormenla. 
Tormentoso.  Procellosus.  |1  Lo  que  està  mòlt  expo- 
sat à  tormenta.  Tormentoso,  lempestuoso.  Tormen- 
tis  plenus.  II  met.  enfadós.  ||  nàut.  Se  diu  de  la  nau 
que  fàcilment  se  desarbola  per  sòn  mal  movi- 
ment. Tormentoso.  Navis  cujus  mali  facilè  detur- 
bantur. 

TORN.  m.  En  la  mecànica  es  un  cilindro  gros 
que  entra  en  la  composició  de  las  màquinas  pera 
pujar  ó  móurer  cossos  de  gran  pès,  voltant  una 
corda  al  cilindro,  y  donant  voltas  per  medi  de 
quatre  brassos  de  una  roda,  cigonya,  etc.  Torno, 
súcula,  cabria,  trucha.  Sucula,  pergula,  ai.  l|  Qual- 
sevol màquina  ab  roda  que's  mou  sobre  sòn  eix: 
serveix  segons  sa  forma  pera  vàrios  usos,  com  pera 
retórcer  seda,  filar  llana,  passar  farina,  fér  canons 
los  teixidors,  etc.  Torno.  Tornus,  rhombus,  i.  || 
Màquina  petita  de  que  usa  '1  torner  pera  tornejar  la 
fusta.  Torno.  Tornus,  i.  ||  Màquina  de  fusta  ab  và- 
rias  divisions  ajustada  à  una  finestra  en  los  con- 
vents de  monjas,  en  la  qual  fenthi  donar  voltas, 
passan  los  recados  sense  ser  vista  la  persona  que'ls 
dóna  ó  reb;  y  també  's  dóna  '1  mateix  nom  à  la  fi- 
nestra à  que  s'  acomoda  dita  màquina.  Torno.  Yer- 
ticulum,  i,  rota  loculata.  |  Yolta  al  rodedor,  movi- 
ment órodeig.  Yuelta,giro,  torno.  Girus,  i,  circui- 
tio,  nis.  II  En  las  cererias,  màquina  en  que  càu  la 
cera  reduhida  à  cosa  de  cinquanta  fils,  desde  altra 
que  té  cinquanta  forats  y  està  en  figura  de  barco. 


Torno.  Tornus,  i.  1|  Altra  màquina  ab  que  Irauhen 
la  tina  ó  caldera  plena  de  cera  pera  col-locarla  en 
sòn  lloch.  Torno.  Sucula,  ae.  [|  Dit  de  lo  que's  posa 
al  rodedor  de  alguna  cosa.  Torno.  Lymbus,  i.  ||  Cír- 
cul  que  forma  '1  caballer  al  exercitar  un  caball. 
Torno.  Medium  in  circulum  circumactio.  ||  tanda. 
II  En  los  arrendaments  lo  regrés  que  's  fà  del  re- 
mato executat  en  lo  pujador  al  antecedent  posador, 
per  no  haver  donat  prou  fiansas  dins  del  terme 
prefinit.  Torno.  Regressus  in  licilalionibus.  ||  re- 
torn. 

CADA  Hü  PER  SÒN  TORN.  loc.  Cada  hu  per  sòn  orde 
ó  quant  li  toca.  Cada  unopor  su  turno,  ó  alternada- 
mente,  por  veces.  Yicissim,  alternis  vicibus. 

DONAR  ÜN  TORN.  fr.  DONAR  ÜN  TOM  Ó  UN  VOL. 

ENTORN,  m.  adv.  Al  rodedor.  Al  rededor,  en,  tor- 
no, en  contorno.  Circüm. 

NO  PODER  TRAüRER  TORN  NI  VOL.  fr.  No  podcr  re- 
duhir  à  algú  à  la  rahó.  No  poderse  averiguar  con 
alguno.  Ad  juslura  redigere  non  posse. 

TOCAR  LO  TORN.  fr.  TOCAR  LA  TANDA. 

TORNA.  f.  Compensació  en  diner  del  major 
valor  de  una  cosa  que's  reb  en  los  cambis.  Vuelta. 
retorno,  recambio .  Compensalio,  nis.  1|  Pelleringa  ú 
osset  que  posa  '1  carnicer  sobre  la  pesada  pera  fér 
càurer  la  balansa.  Contrapeso,  hueso.  Superpon- 
dium,  ii.  II  TORNADA.  ||  Miuva  de  alguna  cosa.  Mer- 
ma.  Interlrimentum,  i. 

DONAR  TORNAS.  fr.  Eu  las  compras  y  baratas  donar 
alguna  cosa  ó  quantitat  per  1'  excés  de  lo  que's 
reb.  Volver.  Excessum  reddere. 

FÉR  TORNAS.  fr.  Créixer,  aumentarse,  donar  de 
sí  alguna  cosa,  com  lo  bon  lli  mòlta  filassa,  1'  ar- 
ròs aument  al  cóurerse.  Cundir,  dar  de  si.  Augeri, 
accrescere. 

^Y  LAS  TORNAS?  cxp.  ab  quc's  dóna  à  enténdrer, 
que  algú  's  venjarà  del  agravi  que  li  fan.  ^  Y  las 
tornas?  ^Quid  de  retributione? 

TORNABLE.  adj.  Lo  que's  pót  tornar.  Tesíitui- 
ble.  Restituendus. 

TORNABODA.  f.  Lo  dia  desprès  de  la  boda,  y 
's  pren  per  la  menjada  ó  festa  que's  fà  en  aqueix 
dia.  Tornaboda.  Repotia,  orum. 

TORNADA,  f.  Regrés  de  algun  lloch.  Vuefta, 
tornada,  torna,  tornadura.  Regressus,  reditus,  us. 
II  Restitució  de  lo  que  s'  havia  pres  ó  r^ut.  Tor- 
na. Reslitutio,  redditio,  nis.  ||  poét.  Repetició  de 
alguna  copia  ó  tros  de  ella,  com  en  los  goigs.  etc. 
Vuelta,  tornada.  Iteratio,  geminatio,  nis.  |1  mús. 
Aquell  número  de  versos  que's  repeteixen  en  la 
mateixa  solfa.  Vuelta.  Cantus  repetitio. 

TORNAGüIA.  f.  com.  Recibo  ó  resguart  de  la 
guia,  en  lo  que  consta  haverse  distribuhit  als  sub- 
jectes de  la  consignació 'Is  generós  que  llicenciava 
la  guia.  Tornaguia.  Syngraphum  telonarium  pro 
remeatu. 

TORNAPUNTA.  f.  En  la  arquitectura  y  fuste- 
ria fust  ó  puntal  inclinat  al  horisont,  encastat  pel 
extrem  inferior  à  una  paret  ó  peu  dret  y  pel 


TOR 


CATALÀ. 


TOR 


687 


altre  extrem  enraetxal  a  allre  fust  coniunment  ho- 
risonlal,  ab  1'  objecte  de  evitar  que's  doblegue. 
Tornapxinta.  Tignum  obliquè  aliud  fulciens. 

TORNAR.  V.  a.  Reslilubir  lo  que  s' ba  enman- 
Uevat,  pres  ó  donat.  Volver,  tornar.  Reddo,  resli- 
luo,  is.  II  Repetir  lo  ques'  ba  fet,  y  à  las  boras  se 
[júnia  ab  infinitius  de  altres  verbs.  Volver,  tornar. 
Itero,  as,  repelo,  is.  ||  Ajuslanlbi  la  partícula  per, 
significa  defensar,  patrocinar.  Volver.  Alicujus 
causam  suscipere.  |  Dirigir  ó  encaminar  una  cosa 
à  altra,  material  ó  inmalerial.  Volver.  Dirigo,  is.  | 
Continuar  lo  fil  de  la  bistória  ó  discurs  que  s'  ha- 
via interromput.  Volver.  Ad  proposilum  reddere. 
y  Restiluhir  ó  posar  de  nou  à  algú  ó  à  alguna  cosa 
en  lo  lloch  ó  estat  que  antes  tenia.  Volver.  Repono, 
restiluo,  is.  |  Fér  que  alguna  cosa  torne  à  sòn  ori- 
gen, com  lo  dret  de  elecció  de  beneficis.  Dcvolver. 
Devolvo,  is.  II  Afegir,  donaren  lascompras  y  ven- 
das  r  excés  del  valor  de  la  cosa  que's  reb.  Volver. 
Excessum  reddere.  ||  En  lo  jocb  de  pilota  contrar- 
reslarla  del  qui  saca.  Volver.  Pilam  retorquere.  |1 
Rebàtrer,  repercutir.  Volver,  rechazar.  Refledo, 
is.  II  No  acceptar  algun  regalo  enviantlo  al  qui'l  fj. 
Volver,  tornar.  Reraitto,  is.  ||  Enviar  alguna  cosa, 
com  la  causa  al  jutge  superior.  Volver.  Devolvo, 
is,  II  p.  u.  VOMITAR.  II  V.  n.  Regressar,  venir  al 
lloch  de  ahont  antes  s'  havia  eixit.  Volver,  tornar. 
Remeo,  as,  revertor,  eris.  ||  Encaminarse  à  alguna 
part  abont  ja  s'  havia  estat.  Volver.  Remeo,  as.  || 
Restitubirse  al  domini  ó  possessió  de  alguna  cosa. 
Volver.  Iterúm  possidere.  U  Fér  ó  dir  per  torn  al- 
guna cosa.  Alternar,  lurnar.  Alterno,  as.  |  Succe- 
hirseunas  cosas  à  altras,  varianlse  y  tornant  per 
torn.  Alternar.  Alternis  vicibus  res  evenire. 

TORNAR  AB  LA  MATEIXA,  fr.  lustar  ab  perfídia. 
Porfiar,  recalcar,  macear,  no  descansar,  tornar  à  be~ 
ber.  Urgeo,  es. 

TORNAR  AB  SA  MATEIXA,  fr.  Burlarse  de  algú  re- 
Irahenlli  ó  publicantli  algun  defecte,  Darle  con  la 
del  mdrtes.  Alicui  exprobare. 

TORNAR  A  CiMBIAR.  fr.  RECAMBIAR. 

TORNAR  i  CARREGAR,  fr.  Carregar  segoua  vcgada. 
Recargar.  Novum  onus  superimponere,  superad- 
dere. 

TORNAR  À  CONTAR,  fr.  RECOMPTAR. 

tornAÍ  a  ENViDAR.  fr.  Envidar  segona  vegada. 
Reenvidar.  Ilerüra  spondere. 

tornar  a  fér.  fr.  refer. 

tornar  a  flouir.  fr.  reflorir. 

tornar  à  MUDAR.  fr.  Posar  una  persona  ó  cosa  en 
lloch  de  altra.  S'  usa  com  recíproch  enrahonant  de 
personas.  Remudar,  reemplazar.  In  alterius  locum 
sufficere. 

TORNAR  A  PASSAR,  fr.  REPASSAR.  2. 

TORNAR  i  PASTURAR,  fr.  Pasturar  segona  vegada. 
Repastar.  Iterüra  pascere. 

TORNAR  i  PENSAR,  fr.  REPENSAR. 

TORNAR  A PESAR. fr.  REPESAR. 

TORNAR  i  PREGUNTAR,  fr.  REPREGÜNTAR. 


TORNAR  k  SELLAR.  fr.  RESSELLAR. 
TORNAR  A.  SEMBRAR,  fr.  RESSEMBRAR. 
TORNAR  ATRAS.  fr.  RECULAR. 
TORNAR  A  VÉURER.  fr.  REVÉURER. 

TORNAR  EN  SÍ.  fr.  Recobrar  los  sentits  que  s'  ha- 
vian  perdut  per  algun  accident,  etc.  Volver  en  si, 
desembebecerse,  recobrarse,  volverse,  revivir.  In  se 
reverlere. 

TORNARSE  AGRE.  fr.  PosarsB,  agafar  la  qualitat  de 
agre.  Acedarse.  Acidum  reddi. 

TORNARSE  MUT.  fr.  Pérdrer  l'us  de  parlar.  Enmu- 
decer.  Mulesco,  is. 

TORNARSE  MLSTicH.  fr.  Desvauéixcrse,  pérdrer  lo 
vigor.  Marchilarse.  Exaresco,  languesco,  is. 

TORNARHí.  fr.  Tornar  à  fér  lo  que  s'  havia  fét,  ó 
dir  lo  que  s'  havia  dit.  Repetir,  refrescar,  refren- 
dar,segundar,  por  fiar,  desdoblar  la  hoja.^e'úero, as. 

TORNARHí  TORNEMDi.  Espécie  dc  iulerjecció  que 
adverteix  al  reincident  en  alguna  cosa,  que  se  li 
ha  reprès,  1'  enfado  que  ocasiona.  Vuelta,  dale,  olra 
vuella.  Iterúm  atque  iterúm. 

TORNARSEN.  Tornar  al  lloch  de  ahont  s'  havia 
eixit.  Restituirse,  volverse.  Redeo,  is. 

QUE  TORNA,  QUE  GIRA.  loc.  fam,  Denota  1'  enfado 
que  causa  la  perfídia  indiscreta.  Dale  que  dale,  ó 
dale  que  le  das,  ó  dale  que  le  dards,  dale  bola.  Yah! 

TÓRNALI  LA  TROMPA  AL  XICH.  loC.  ter.  FÍCALI  'l  DIT 

Ila  boca. 

TORNEM  allí.  Bxpr.  ter.  Qui  s'en  va  à  recordar. 
Quien  renueva  la  memòria  ?  Quien  se  acuerda  ya  ? 
Quis  memorat? 

TORNÀVEU,  m.  1 0  sostret  que's  posa  sobre  la 
trona  pera  arreplegar  la  ven.  Sombrero.  Sugges- 
tus,  us,  pulpitis  tectum. 

TORNEIG,  m.  Combat  à  caball  entre  vàrias 
personas,  posadas  en  quadrillas  y  bandos  de  una 
parlà  altra,  en  que's  combaten  y  fereixen  sangren- 
tament  donant  voltas  en  torn  pera  perseguir  cada 
qual  ó  sòn  contrari.  Torneo.  Pugna  equestris  bas- 
tis. II  La  festa  pública  que  s'  executa  entre  caballers 
armats,  units  en  quadrillas,  que  entran  en  circo 
disposat  à  aquest  fi,  escaramussant,  donant  voltas 
al  rodedor  à  imitació  de  una  forta  batalla.  Torneo. 
Hastis  ludus,  ludicra  pugna  equestris. 

TORNEJADOR.  m.  Qui  juga  ó  's  baralla  en  las 
feslas  de  torneigs.  Torneador.  Hastiludii  certalor. 

II  TORNER. 

TORNEJAR.  v.  a.  Traballar  ó  arrodonir  esfè- 
rica ócilíndricament  una  cosa  que  està  en  brul,  pu 
lintla  y  allisantla.  Tornear.  Torno,  as.  |1  v.  n.  Anar 
per  torn.  Tornear.  Alternis  vicibus  succedere. 

TORNEJAT,  DA.  p.  p.  Torneado.  Tornalus.  || 
adj.  Lo  que  està  fét  al  torn  ó  tornejat.  Tornàtil. 
Tornalilis. 

TORNER,  m.  ArlíGce  que  traballa  al  torn. 
Tornero,  torneador,  fuslero.  Tornator,  is. 

TORNERA,  f.  La  monja  destinada  al  torn.  Tor- 
nera. Monialis  rotíE  loculatae  assistens. 

TORNET.  m.  d.  Tornillo.  Exiguum  lorculum. 


68S 


TOR 


DICCIONARI 


TOR 


TENIR  UN  TORNET  AL  CAP  DAVALL,  fp,  met.  peia 

manifestar  que's  déu  tornar  lo  que  s'  ha  deixat. 
Tenervuelta.  Rem  restituí  exigere. 

TORO.  m.  Animal  quadrúpedo  gran,  que  bra- 
ma, de  membres  fornits  y  nirviosos,  de  ungla  cri- 
vellada,  ab  banyas  en  la  testa,  en  la  qual  y  en  lo 
bescoll,  que  es  mòlt  gros  y  robust,  té  la  principal 
forsa.  La  pell  es  dura  y  peluda;  la  cua  llarga  y  al 
extrem  cendrosa,  la  que  usa  y  gira  lleugerament, 
tirantla  sobre  '1  llom;  la  llengua  es  aspra,  y  ab  ella 
trenca  'Is  brots  tendres  de  la  herba,  de  la  que's 
manté,  que  pastura  y  remuga;  los  ulls  són  grans  y 
encesos.  Es  animal  ferós,  principalment  irritat, 
encara  que  capat  y  amansit  se  domestica,  y  serveix 
mòlt  pera'ls  traballs  del  camp,  y  à  las  horas  se  diu 
bou.  Toro.  Taurus,  i. 

TORONGINA.  f.  Planta  de  camas  altas  de  dos 
peus,  quadradas,  fortas,  ramosas;  fuUas  oposadas, 
cordiformes,  llai'gas,  punxagudas,  de  vert  obscur, 
relluhentas,  rissadas,  un  poch  vellosas;  flors  blan- 
cas,  verticiladas,  petilas,  llabiadas,  rogencas,  olor 
mòlt  agradable,  semblant  al  de  la  llimona  fresca, 
y  un  sabor  aspre  aromàtich.  Es  antiespasmódica, 
antistérica  y  estimulant,  Torongil,  torongina,  me- 
lisa,  cidronela.  Melissa,  íe,  melissophylum,  i. 

TÒRP.  m.  Lo  lloch  guardat  y  defensat  en  que 
la  neu  recullida  y  apilotada  per  lo  vent  se  conserva 
mòlt  temps.  Ventisguero,  ventisca,  venlisco.  Locus 
nivis  verticibus  frequens,  nive  copiosus. 

FÉR  TÒRPS.  fr.  Nevar  ab  vent  fort  ó  alsar  la  neu 
\a  violència  del  vent.  Ventiscar.  Nivem  vento  agi- 
tantecadere. 

TORPE.  adj,  Deshónest,  impur,  lasciu.  Obscena, 
nefando,  impúdica,  vil,  feo,  torpe.  Turpis,  obscoe- 
nus.  II  Ignomínies,  indecorós,  infame.  Torpe,  infa- 
me. Turpis.  [|  met.  Talòs,  tarten  compéndrer  ó  fer- 
se  capàs.  Lerda,  torpe,  tardo.  Tardus,  rudis. 

TORPEMENT.  adv.  m.  Ab  infàmia  ó  deshones- 
tedat. Torpcmente.  Turpiter,  obscoenè,  foedè.  1|  Ab 
mòlta  tardansa  ó  torpesa.  Torpemenie.  Tardè. 

TORPE8A.  f.  Tardansa  y  pesadesa  en  lo  movi- 
ment, larpeza.  Tarditas,  alis.  []  met.  Falta  de  man- 
ya ó  habilitat.  Tarpeza.  Tarditas,  atis,  lentítudo, 
inis.  11  Rudesa  ó  tarda  intel-ligéncia.  'Tarpeza.  Tar- 
ditas, atis;  hebetudo  ingenu.  H  Deshonestedat.  Ohs- 
cenidad,  tarpeza,  fealdad.  Turpitudo,  inis,  obscoe- 
nilas,  atis. 

TORPÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Torpisimo.  Turpis- 
simus. 

TORPÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Torpisima- 
mente.  Turpissimè. 

TORPS.  m.  ant.  Destorbador.  Estorbadar,  tur- 
hador.  Turbator,  is. 

TORRA.  f.  Edifici  fort  que  fabricavan  en  alguns 
paratges,  pera  defensarse  dels  enemichs,  y  ofén- 
drer  desde  ell  en  las  embestidas  que  feyan,  ó  pera 
defensar  alguna  ciutat  ó  plassa.  Torre.  Turris,  is. 
D  Casa  de  camp.  Quinta,  torre,  granja,  casa  de 
campa.  Villa,  se.  1|  Pessa  gran  en  lo  joch  de  aixe- 


drés,  que's  col-loca  en  los  cantons  del  taulell.  Ca- 
mina per  línea  recta  y  transversal,  y  pót  anar  de 
una  vegada  tolas  sas  casas,  si  las  troba  desemba- 
rassadas  de  altras  pessas.  Roque.  In  latrunculorum 
ludo  arcitenens  turris. 

TORRA  DE  MURALLA.  L' espay  que  hi  ha  en  1'  alt 
de  la  muralla,  y  sobre  '1  qual  se  fan  los  marlets. 
Adarve.  Muri  superior  pars. 

TORRA  DE  VENT.  met.  Peusameul  ab  que's  persua- 
deix algú  sense  fonament,  que  tindrà  mòltas  feli- 
citats. Torre  de  viento.  Rationis  commentum. 

TORRADA,  f.  Llesca  de  pa  torrat.  Tostada.  Pa- 
nis  segmenlum  tostum. 

TORRADA  AB  MEL.  Melttda.  Melütum  panis  segmen- 
lum. 

TORRADA  DE  MANTEGA.  Maulecüda.  Panis  saccharo 
et  butyro  delibutum  segmentum. 

TORRADA  ENLLARDADA.  Paupringada.  Panis  frus- 
tum  lardo  vel  pinguedine  illitum. 

TORRADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  torra.  Torrador. 
Torrens. 

TORRADORA,  f.  L' instrument  ab  forats  en  que 
's  lórra  alguna  cosa.  Toslador,  tastadera,  anafe. 
Yas  ad  torrendum.  1|  La  que  serveix  pera  torrar  las 
castanyas.  Àlnafe.  Chitogus,  i. 

TORRAPÀ.  m.  Ferro  ab  duas  punxas  pera 
aguantar  lo  pa  al  torrarlo.  Horquilla,  harcon  de 
tastar.  Inslrumentum  pane  torrendo. 

TORRAR.  V.  a.  Posar  alguna  cosa  al  foch  pera 
que  poch  à  poch  s'  introduhesca  '1  calor  y  la  vaja 
dessecant  flns  que  prenga  color  sense  cremaria. 
Tastar.  Torreo,  es.  U  Calentar  ab  massa  activitat  y 
forsa,  com  fa  '1  sol  en  lo  rigor  de  sos  ardors.  Tas- 
tar, torrar,  turrar,  quemar.  Aduro,  is. 

TORRAS8A.  f.  Torra  gran  en  las  fortalesas 
pera  defensa  de  algun  castell  ó  plassa.  Torrean.  In- 
gens  turris. 

TORRAT,  DA.  p.  p.  Tastada,  torrada,  turrado. 
Tostus.  II  Se  diu  del  color  daurat,  mòlt  viu  y  pu- 
jat. Tastada,  retostado,  requemada,  adusta.  Flavus, 
flammeus. 

TORRATXA.  f.  Terrat  cubert  ó  al  descubert  en 
lo  mès  alt  de  las  casas  pera  péndrer  lo  sol  y  altres 
usos.  Azatea,  torre,  torrecilla.  Solàrium,  ii. 

TORRE.  f.  TORRA.  1. 

TORRE  MESTRA,  f.  ant.  Torre  principal,  la  mès  al- 
ta. Caballero.  Superior  turris. 

TORREFACCIÓ,  f.  farm.  Operació  que's  fa  pre- 
nent alguns  simples  sechs  y  trencats,  tiranllosen 
un  pot  convenient  pera  que's  torren  à  foch  lenlo, 
remenantlos  contínuament  fins  que  queden  aspres 
y  llibres  de  las  parts  humidas.  Tarrefaccian.  Tor- 
refactio,  nis. 

TORRELLÓ.  m.  En  los  cotxos  la  espina  rodona 
que's  posa  entre  fita  y  fita  pera  unirlas.  Torrilla. 
In  raedis  lígneum  spiculum  rotundum.  |  torreta. 

TORRENT,  m.  Riu,  corrent  ó  vinguda  impetuo- 
sa de  àyguas  que  luego  para  y  no  es  durable,  sinó 
à  efecte  de  mòltas  plujas  y  ayguats.  Torrente.  Tor- 


TOR 


CATALÀ. 


TOR 


6g9 


qu 

I 


rens,  tis.  ||  mel.  Abundància  ó  miillitut  de  cosas 
que  concorren  a  un  mateix  temps.  Torrenle.  Tor- 
ns, tis,  copia,  ae.  ||  toiihentada. 
TORRENT  DE  VEU.  Lo  metall  de  veu  entera  y  gros- 
.  Torrenle  de  voz.  Yocis  plenussonus. 
'  TORRENTADA.  f.  Lo  barranch  ó  terra  oberta 
causada  per  las  vingudas  de  àygua  de  pluja.  Tor- 
renlera.  Chasma,  atis 

TORRETA,  f.  d.  Torrejón.  Turricula,  ae.  ||  Test 
ógerret  pera  posar  flors.  Maceta.  Florigerum  vas- 
culum. 

TÓRRIDO,  A.  adj.  Mòlt  ardent  ó  cremat.  S' 
aplica  regularment  en  la  terminació  femenina  à  la 
zona  situada  al  milj  de  la  esfera  de  un  Irópich  à 
altre,  y  dividida  per  la  equinoccial.  Tórrido.  Tor- 
ridus. 

TORRÓ.  m.  TURRÓ. 

TOR8AL.  ra.  Cordonet  fét  de  vàrios  fils  torts. 
Sirgo,  torzal,  torcidillo,  gurhion.  Funiculus  exilis 
intortus. 

TRABALLAR  AB  TORSAL.  Gurhtonado.  Filis  sericis 
contorlis  elaborandis  opus. 

TORSALET.  m.  Torsal  de  seda  mòlt  fi,  que  ser- 
veix perafér  mitja  y  altres  usos.  Torcidillo.  Filum 
sericum  con  tortura. 

TORSEDURA.  f.  TORTA. 

TORSIMANY,  m.  TRüTXiMAN.  2. 

TORSÓ.  m.  Dolor  fort  de  tripas.  Torcijon,  tor- 
lijon,  relorlijon.  Tormen,  inis,  vermina,  um.  ||  Lo 
de  las  béslias.  Torzon,  íoro^on.Tortio,  nis,  tormen, 
inis. 

TOR8ÜT,  DA.  adj.  TORT. 

TORT,  A.p.  p.  Torcido,  luerto.  Tortus.  ||  adj.  No 
ret.  Torcido,  luerto,  enlorlado,  torcedero.  Tortus, 
distortus.  II  Inclinat.  Oblicuo,  corvo,  alabeado,  com- 
ho,  gurbio,  recorvo.  Obliquus.  H  Lo  que  fa  lorlas  y 
giradas.  Tortuosa.  Sinuosus.  j]  Lo  que  no  va  direc- 
tament al  fi.  Indirecto.  Indireclus.  |  ant.  guerxo. 
II  m.  Agravi,  injustícia.  Sinrazon  ,  tuérto ,  desi- 
gualdad.  Injuria,  ae. 

TORT  DE  cAMAS.  Qul  no  té  las  caraas  rectas.  Pali- 
tuerto.  Pedibus  rigenlibus. 

TORT  DE  CAMAS  EN  FORA.  Qui  las  té  tortas  en  forma 
de  arch.  Eslevado,  patieslevado.  Yarus,  divaricatus, 
valgus. 

TORT    DE   CAMAS  E.N  FORA    AB   LOS  GENOLLOS  JDNTS. 


HEzamòo,  zàmbigo,  falizambo.  Yarus 


À  TORT  ó  A  dret;  A.  TORT  Y  À  TRAVÉS,  m.  adv.  Lí- 
cit ó  no  lícit.  Por  fas  ó  por  nefas,  à  tuerlas  y  d  de- 
rechas,  à  tuerto  y  d  derecho.  Jure  vel  injuria,  per 
fas  et  nefas.  U  i  mal  borràs.  |  Sense  reflexió,  ni 
consideració.  À  carga  cerrada.  Inconsideranter. 

DE  TORT.  ra.  adv.  Sense  reflexió,  inconsiderada- 
ment,  À  tuertas.  Prseposlerè.  ||  injustament.  ||  à 

BIAIX. 

MIRAR  DE  TORT.  fr.  MIRAR  DE  REÜLL. 

TORT.  m.  Aucell  de  passada  un  poch  major  que 
la  cogullada,  ab  petitas  clapas  blancas  sobre  negre. 
Tordo.  Turdns,  i.  I  Peix  de  mar  anomenat  així  pel 


color  que  tira  al  negre  del  lòrl  aucell.  Turdo.  Tur- 
dus,  i. 

TORTA.  f.  Doblegadura  de  lo  que  estava  dret. 
Vuella,  lorcimienlo,  torcednra,  tortura.  Fluxio,  cur- 
valio,  nis.  ||  La  acció  de  tòrcer  alguna  cosa.  Reior- 
cedura,  lorcedura.  Torsió,  nis.  ||  marrada.  ||  Lo  punt 
en  que  alguna  cosa  comensa  à  péndrer  una  direc- 
ció obliqua,  y  també  la  mateixa  direcció.  Vuella, 
revuelia.  Anfractus,  us. 

A  TORTAS  Y  À  DRETAS.  m.  adV.  A  TORT  Y  À  DRET. 

FÉR  TORTAS.  fr.  Caminar  ara  à  una  part,  ara  à 
una  altra.  Rodar,  tòrcer,  rodar.  Diverto,  is. 

TORTAMENT.  adv.  m.  À  biaix.  |1  mel.  injus- 
tament. 

TORTÀRIA.  f.  TORTA. 

TORTEJAR.  V.  a.  GUERXARSE, 

TORTELL,  m.  Massa  de  pa  disposada  en  cír- 
cul.  Rosca.  Panis  spira,  libum  spirale. 
TORTELLÀ,  f.  (er.  tortell.  ||  ter.  garlanda. 

ant.  TORTRADA. 

TORTELLÀ  REAL.  CASCA. 

TORTELLÀS.  m.  aum.  Roscon.  Libum  spirale 
majus. 

TORTELLET.  m.  d.  Rosquele.  Parvum  libum 
spirale. 

TORTERA.  f.  Rodeta  que's  posa  al  cap  davall 
del  fus  pera  que  pese  mès,  à  fi  de  tòrcer  millor  I' 
aguller.  Rodaja,  tortera,  tortero.  Fusi  verticillum. 

TORTIL.  adj.  ant.  tort. 

TORTÓ.  ra.  nàut.  Lligadura  ò  trinca  de  vàrias 
voltas  passadas  à  dos  objectes  ó  punts  entre  que 
media  algun  clar  ó  distància,  y  retorsudas  ab  una 
palanca,  pera  que  apreten  mès.  Es  idéntich  à  lo  que 
fa  '1  fuster  ab  lo  cordill  que  tira  un  contra  altre  'Is 
extrems  dels  brassos  de  la  serra  de  ma,  pera  que 
'Is  altres  dos  extrems  mantingan  la  fusta  recta  y 
tivanta.  Tortor,  torton,  garrucho.  Frustum  funiura 
contorquens. 

TÓRTOLA.  f.  Aucell,  espècie  de  colom,  encara 
que  mès  petit,  de  color  cendrós  que  tira  à  blanch, 
ab  una  ralleta  negra  en  lo  coll  en  forma  de  colla- 
ret, y  n'  hi  ha  unas  enterament  blancas.  Tórtola. 
Turtur,  is. 

TÓRTOLA  DEL  BRASIL.  Espécíe  de  tórtola  del  Brasil 
de  prop  de  un  peu  de  llarch,  ab  lo  llom  cendrós, 
lo  ventre  rogench;  lasalas  clapadas  de  negre;  las 
plomas  de  la  cua  cendrosas  y  allras  negras ;  lo 
bech  y  las  unglas  negras,  y  '1  pit  encarnat.  Pica- 
cureba.  Columba  carniolensis. 

SOL  COM  LA  TÓRTOLA.  loC.  SOL  COM  UNA  ÒLIBA. 

TORTOLETA.  f.  d.  Tortolilla,  ica,  ita.  Parvus 
turtur.  II  Lo  poll  de  la  tòrlola.  Tortolilla,  ico,  ito. 
Pullus  turturinus. 

tortosí,  na.  adj.  Cosa  de  Tortosa  ciutat  de 
Catalunya.  Tortosin.  Dertosanus. 

TORTRA  f.  TÓRTOLA. 

TORTRADA.  f.  Espècie  de  pastís,  farcit  de 
carn,  ous,  aucells,  y  altras  cosas  finas,  yes  un  plat 
de  regalo.  Tortada,  torta,  tarta.  Torta,  placenía,ae. 


690 


TOS 


DICCIONARI 


TOS 


TORTRERA.  f.  Eyna  ó  cassola  plana,  comun- 
ment  de  metall,  pera  cóurer  tortradas  y  altres 
usos.  Torlera,  tartera,  tarla.  Torlariuni  vas 
seneura. 

TORTUGA,  f.  Espècie  de  peix  anübi ,  ab  qua- 
tre potetas,  contingut  entre  una  closca  plana  y  al- 
tra còncava,  mòlt  pintadas  y  vislosas,  y  tant  fortas 
que  poden  resistir  lo  pes  de  un  carro  carregat,  y 
camina  ab  mòlta  lenlilut.  Tortuga,  galdpago.  Do- 
miporla,  aï,  testudo,  inis.  |1  Màquina  de  guerra  à 
manera  de  closca  de  tortuga,  sola  de  la  qual  po- 
dian  los  soldats  arrimarse  à  las  murallas  sens  pe- 
rill dels  darts,  pera  minar  las  murallas,  etc.  Tes- 
tudo, tortuga.  Testudo  bellica.  ||  mil.  Espècie  de 
galeria  ó  escala  que  formavan  los  soldats,  unint 
los  escuts  de  uns  ab  los  de  altres,  pera  escalar  las 
murallas  sens  ser  ofesos  dels  de  dalt.  Tortuga,  tes- 
tudo. Testudo,  inis.  ||  Nom  que  donaren  los  antichs 
à  una  lira,  la  basa  de  la  qual  era  de  la  figura  del 
animal  de  aquest  nom.  Tortuga.  Chelys,  is,  testu- 
do, inis.  II  CA.TÚF0L.  II  f.  Teula  mès  prima  y  mès 
encorvada  que  las  regulars,  que  serveix  de  canal 
en  las  teuladas.  Canal.  Canalis,  is.  1|  f.  Teula  mès 
prima  y  mès  encorvada  que  las  regulars,  que  ser- 
veix de  canal  en  las  teuladas.  Canal.  Canalis,  is. 

TORTUGA  FRANCA.  Tortuga  gran,  de  excel-lenl 
peix,  que  serveix  pera  refrescar  la  sanch.  Tortuga 
franca.  Grandior  testudo. 

TORTUGA  QUADRADA.  Espécie  de  tortuga  mòlt 
grossa,  de  closca  mòlt  hermosa,  y  fàcil  de  péndrer 
la  figura  que  se  li  vuUa  donar.  Tortuga  cuadrada, 
ó  tartaruga.  Testudo  cuadrata. 

CAMINAR  COM  LAS  TORTÜGAS,  Ó  A  PAS  DE  TORTUGA. 

fr.  Anar  mòlt  poch  à  poch,  ab  summa  lentilut. 
Andar  d  paso  de  tortuga.  Tesludineo  gradu  ince- 
dere. 

TORTUGADA.  f.  Lo  regueró  del  cap  de  vall  de 
la  teulada,  fét  de  tortugas,  que  reb  las  àyguas  dels 
demés  pera  conduhirlas  à  una  canonada  del  ma- 
teix edifici.  Canalera.  CoUicia,  ae. 

TORTUÓS,  A.  adj.  Lo  que  fa  giragonsas  ó  vol- 
tas  y  revoltas,  com  los  camins,  rius,  socas  de  al- 
guns arbres,  etc.  Sinuosa,  tortuosa.  Tortuosus. 

TORTUOSAMENT.  m.  adv.  Ab  voltas  y  ro- 
deigs.  Tartuosarnenle.  Tortuosè,  obliquè. 

TORTUOSITAT.  f.  La  qualitat  ó  disposició  de 
tortuós.  Torluasidad.  Tortuositas,  atis. 

TORTURA,  f.  Qüestió  de  torment.  Tortura, 
tormenta,  cuesíion  de  tormento.  Tortura,  se.  ||  met. 
Aflicció,  pena  del  animo.  Tortura.  Afllictio  spiri- 
tns. 

DONAR  TORTURA,  fr.  DONAR  TORMENT. 

TOS.  m.  La  testa  ó  front  en  alguns  animals, 
com  lo  bou,  etc.  Testuz,  testuza.  Frons,  tis.  ||  p.  p. 
de  lóndrer.  Trasquilado.  Tonsus.  I  Tundido.  Ton- 
sus. 

CLAVARSELI  i  ALGÚ  AL  TOS  ALGUNA  COSA.  fr.  fam. 

Obstinarse  algú  en  sòn  dictamen  sens  voler  alén- 
drer  à  las  rahons  que  poden  haverhi  en  contrari. 


Encasquetarse,  encajàrsele  ú  uno  en  la  caheza.  Te- 
naciler  animum  obfirmare. 

gratarse'l  tos.  fr.  fam.  Fatigarse  '1  cap  medi- 
tant mòlt  en  alguna  cosa.  Bevanarse  los  sesos. 
Deífaligari  intensa  medilalione. 

TÒS.  f.  Forsa  ó  violència  que  fà  '1  pit  ab  la  res- 
piració, pera  tràurer  un  humor  acre  y  picant  que'l 
molesta.  Tos,  tasidura.  Tussis,  is.  ||  m.  pi.  del 
pronom  ton,  com:  tòs  parents,  etc.  Tus.  Tul. 

TÒS  DE  GAT.  T0SSETA.  3. 

TÒS  DEL  PIT.  TÒS  ronca  que  està  sentada  en  lo 
pit,  y  obliga  à  tossir  freqüentment.  Pechaguera. 
Thoracis  vilium. 

TÒS  FORTA.  Tos  violenla.  Tussis  vehemens. 

TÒS  SECA.  Aquella  en  que  no's  pót  arrancar  la 
reuma.  Tos  seca.  Tussis  sicca. 

TOSANA.  f.  ant.  TÒFONA. 

TOSCA.  f.  PEDRA  TOSCA.  \\  Tel,  capa  ó  betum  que 
forman  los  líquits  en  los  llochs  per  ahont  passan  ó 
's  detenen,  com  en  las  canonadas,  ampollas,  etc. 
Sarró.  Sordes,  ium.  ||  rovell.  S. 

TENIR  MÒLTA  TOSCA.   fr.  met.  fam.  tenir  mòlta 

llana  EN  LO  CLATELL. 

TOSCA,  NA  adj.  De  Toscana,  gran  ducat  de 
Itàlia,  regió  dels  elruschs.  Toscana,  elrusco.  Tuscus, 
ethruscus,  i.  |j  S' aplica  al  orde  de  arquitectura  mès 
simple  y  senzill.  Toscano.  Archileclonicus  ordo 
tosca  nus. 

TOSCAMENT.  adv.  m.  Grosserament,  sens  cu- 
riositat. Toscamenie.  Ruditer. 

TOSCAR.  V.  n.  rascar. 

TOSCH,  CA.  adj.  Grosser,  bast.  Tosco.  Impoli- 
litus,  I  met.  Ignorant,  rudo.  Inculta,  tosca.  Inur- 
banus. 

TOSELLA.  f.  Espécie  de  blat  sens  arestas.  Cha- 
morro,  tasela.  Spica  mutila. 

TOSQUEDAT.  f.  Qualitat  de  tosch.  Tosquedad. 
Ruditas,  atis.  ||  Grosseria,  falta  de  ensenyansa. 
Tosquedad.  Incivilitas,  atis, 

TOSQUIRAR.  V.  a.  y  derivats,  trasquilar. 

TOSSA.  f.  Yolum,  corpulència,  bógit.  Bulto, 
volúmen,  male.  Moles,  is. 

TOSSAL.  m.  Lo  promontori  ó  lloma  de  terra  en 
terreno  pla.  Otero,  colina,  allozana,  lama,  moron. 
Mooticulum,  i.  II  turó. 

TOSSALET.  m.  A.Altillo,  cerrillo,  montecillo. 
Parvus  tumulus. 

T08SETA.  f.  d.  Tasecilla.  Tussicula,  ae.  |  tòs 
SECA.  (I  TÒS  afectada.  Tosecilla.  Tussicula  simulala. 

TOSSINO.  m.  TOCiNO. 

TOSSIR.  v,  n.  Fér  forsa  y  violència  ab  la  res- 
piració pera  arrancar  y  Uansar  del  pit  un  humor 
acre  y  picant  que'l  fatiga  y  molesta.  Toser.  Tussio, 
is.  II  met.  Fingir  la  tos  pera  cridar  ó  avisar  dissi- 
muladament. Toser.  Ficla  tussi  admonere. 

TOSSUDAMENT,  adv.  m.  Obstinadament. 
Perlinazmente,  abslinadamente,  lercamente.  Pertina- 
citer. 

TOSSUDARIA,  TOSSUDERIA  Y  T088ÜNE, 


TOT 


CATALÀ. 


TOT 


691 


K 


RIA.  f.  Obstinació.  Terquedad,  testarroneria,  tesU- 
rada.  Pertinacia,  prolervia,  ae.  ||  mel.  Disputa  per- 
fidiosa  y  cansuda,  inflexible  à  la  ralió.  Terquedad. 

'ertil•laxaltercatio. 
TOSSUT,  DA.  adj.  Pertinàs.  Tozudo,  testarudo, 

rco,  tenaz.  Cervicosus. 

TOST.  adv.  TANTOST. 

TOSTAR.  V.  a.  fam.  donar  una  tunda. 

TOSTEMPS.  adv.  t.  y 

PER  TOSTEMPS,  ó  EN  TOSTEMPS.  Sempie.  Ell  todos 
tiempos,  siempre.  Semper. 

TOSTORRO.  m.  Cop  donat  ab  lo  cap.  Tesle- 
rada,  lestada,  coscorron,  casquetazo,  calabazada, 
mochada,  calamorrada.  Capitis  iclus,  arietalio, 
nis. 

TOSTORRO  DE  PA.  Tros  gfos  dc  pa.  Zoquete,  men- 
drugo.  Frustum  panis. 

TOT,  A.  adj.  Lo  que's  pren  ó  's  compren  sens 
exceptuar  res,  segons  sas  parts  en  la  entitat  ó  en 
lo  número,  tant  en  1'  orde  fisich  com  en  lo  moral. 
Todo.  Omnis,  cunctus,  y  totus  si  es  una  cosa  sola. 
II  Ningú,  com:  sens  tota  suspita.  Ninguno.  Nullus. 
II  adj.  distributiu,  com:  tot  dia  un  Ave  Maria  'm 
presentava.  Todo.  Quisque.  ||  S'  usa  pera  ponde- 
rar r  excés  de  alguna  qualitat  ó  circunstància, 
com:  aquest  mòn  es  tot  una  farsa,  la  caboga  es 
tota  espinas.  Todo.  Totus.  ||  S' usa  pera  deno  ar  la 
excel•lència  de  alguna  cosa  en  sa  línea,  com  de 
un  home  mòlt  alt,  es  tot  un  sant  Pau;  N.  es  tot 
un  sabi.  Todo.  Totus.  ||  m.  fil.  Compost  de  parts 
integrants.  Todo.  Tofum,  i.  ||  En  la  moral   lo  ma- 
teix que  cosa  amada.  Todo.  Corpulum,  i,  |  total. 
I  geom.  Lo  conjunt  de  las  parts  de  que's  compon 
na  cosa.  Todo.  Solidum,  i.  ||  Se  pren  col-lecliva- 
ment  pera  significar  una  generalitat  decosas  ó  de 
personas,  com  aquest  home  ho  ha  perdut  tot;  tot 
e  com  Dèu  vól.  Todo.  Omnis.  ||  adv.  m.  Lo  ma- 

ix  que  mòlt,  com:  tot  sovint.  Muy.  Maximè.  || 
Enterament,  com:  ja  es  tot  un  altre.  Enteramenle. 
Omninò.  |1  En  alguns  jochs  de  cartas,  paraula  pera 
denotar  que  en  aquell  llans  s'  aventura  tota  la 
partida,  ó  que  s'  han  de  fér  las  basas.  Todas.  Quid 
superest  spondeamus. 

tot  altre,  exp.  Qualsevol  altre.  Cualquier  otro. 
Quilibel  alter. 

tot  arreu. arreu. 

tot  de  bo.  de  bo. 

TOT  DE  UN  COP.  m.  adv.  Tot  de  una  vegada.  De 
n  solo  golpe ,  de  una  sola  vez.  Uno  eodemque  ictu. 

TOT  EN  gros.  loc.  mct.  fam.  pera  ponderar  lo  es- 
càs de  un  regalo  ó  poquedat  de  alguna  cosa.  Todo 
engordo.  Tènue  quidem  ac  exiguum. 

TOT  ES  BO  LO  QUE  LA  OLLA  COU.  FCf.  QUI  NO  MENJA 
MERDA  NO  est!  GRAS. 

TOT  ES  coMENSAR.  loc.  pera  animar  à  algú  à  que 
comense  alguna  cosa  que  li  repugnava,  y  que  una 
vegada  la  cosa  comensada,  prossegueix  sens  par- 
ticular dificultat,  rrincifio  quieren  las  cosas;  todo 
es  paner  se  à  elío;  el  comery  rascar  todo  es  empezar; 


obra  empezada  medio  acabada.  Inceplum  opus  est, 
caetera  res  ipsa  se  expediet. 

TOT  ES  nu.  exp.  Semblansa  ó  igualtat  en  las  com- 
paracions. Tanto  monta,  lo  mismo  es.  ídem  est.  || 
Expressa  la  igualtat  ó  identitat.  Todo  es  uno,  lo 
mismo  es,  el  mismo  se  es.  Perinde  est.  [j  irón.  Se 
diu  dels  que  pera  no  examinar  las  cosas,  confonen 
matcrias  mòlt  diversas,  leninllas  per  unas  matei- 
xas,  sols  perquè  se  semblan  en  alguna  circunstàn- 
cia. Si  todo  es  uno,  labrar  ó  coser  y  hacer  albardas: 
todo  es  darpuntadas.  Cuneta  sine  delectu  commis- 
cere. 

TOT  HI  vÀ.  exp,  fam.  Fér  tot  Tesfors  possible. 
Echar  el  resto.  Totis  viribus  initi, 

TOT  JUNT.  m.  adv.  En  gros,  per  major.  Por  junta, 
de  por  junto,  por  mayor,  en  grueso.  Acervatim. 

TOT  JUSTY  TOT  JUSTAMENT,  adv.  m.  JUST. 

TOT  PLEGAT,  m.  adv.  Repentinament.  Repenlina- 
menle,  de  improviso,  de  sopeton.  Exabruptò,  repen- 
tè,  extemplò.  ||  tot  junt.  |1  Seguidament,  se  diu  de 
las  cosas  que  vénen  lotas  à  un  temps.  Todo  de  una 
vez,  à  un  liempo,  à  un  mismo  liempo,  de  una  tirada, 
de  un  golpe.  Uno  continuato  Iractu.  ||  pi.  Junta- 
ment ó  ab  unió  entre  vàrios.  A  un  tiempo,  à  un 
mismo  liempo,  juntamente,  duna.  Simul,  unà. 

TOT  pót  séró  tot  pót  BEN  sÉR.  loc.  No  repugnar, 
sér  possible  ó  contingent  que  's  verifique  alguna 
cosa.  Puede,  ópuede  muy  bien,  ó  todo puede  sér.  Fie- 
ri  potest. 

TOTSA  una.  tot  PLEGAT.  4. 

tot  seka  que.  loc.  fam.  Lo  cas  serà  que,  com: 
totserí  que  hi  vulla  consentir.  El  caso  serà  que,  ó 
estdenque.Raúo  er'úvil. 

TOT  SERA  RES.  lOC.  fam.  ENTRE  MORTS  Y  FERITS 
CAP. 

TOT  SINÓ,  ó  FORA,  ó  MÉNOS  AIXÒ.  loc.  ab  que's  dó- 
na à  enléndrer  que  en  tot  se  convé  ménos  en  algu- 
na circunstància.  Todo  ménos  eso.  Praeler  hoc,  hoc 
excepto. 

TOT  SOVINT,  adv.  m.  Mòllas  vegadas,  repetida- 
ment y  ab  continuació.  A  menuda.  Crebrò,  fre- 
quenter. 

TOTS  SÓN  UNS.  loc.  ab  que  's  nota  à  alguna  famí- 
lia ó  junta,  etc,  ahonl  tots  incorren  en  un  mateix 
defecte.  Puta  la  madre,  pula  la  hija,  puta  la  manta 
quelascobija.  Moribus  estsimilis,  tolum  gens  quae- 
que  per  orbem. 

TOT  xANO  XANO,  ó  TOT  POCH  A  POCH.  m.  adv.  Ab 
catxassa.  Vasoenlrepaso.  Placidu  incessu. 

AB  TOT.  m;  adv.  ab. 

A  TOT.  m.  adv.  Quant  pót  sér  en  sa  línea,  com: 
À  TOT  estirar,  a  tot  córrer.  A  todo.  Ad  súmmum. 

DEL  TOT.  m.  adv.  Enterament.  Enteramenle,  del 
lodo.  Omninò. 

DE  TOT  EN  TOT.  m.  adv.  Entera  y  absolutament. 
De  lodo  en  lodo.  Penil  s.  ||  Iot.  resoltament,  del 

TOT. 

EIXIR  À  TOT  Ó  RESPÓNDRER  DE  TOT.  fr.  ESTAB  i 
TOT.  1. 


692 


TOT 


DICCIONARI 


TOU 


EN  TOT  ó  EN  PART.  loc.  fam.  Denola  que  si  alguna 
cosa  no  pót  sér  en  tol  que  sia  à  lo  ménos  en  part. 
En  todo  ó  en  parte.  Saltem  partialiter. 

EN  TOT  Y  PER  TOT.  ni.  adv.  Enterament  y  ab  lotas 
las  circunctàncias.  En  todo  y  por  lodo.  Usquequa- 
que. 

EN  UN  TOT.  m.  adv.  Absolut  y  generalment.  En 
un  lodo.  Omnimodè. 

ESTAR  À  TOT.  fp.  Obügarse  à  las  resultas  de  algu- 
na cosa.  Estar,  quedar,  salir  d  todo.  Omnia  subire 
paratum  esse.  I  Estar  algú  disposat  ó  preparat  pe- 
ra qualsevol  cosa.  Estar  ú  todo  ópara  todo.  Ad  om- 
nia paratum  esse. 

FÉR  A  TOT.  fr.  AproQlar  algú  lot  lo  que  se  li  pre- 
senta, y  contentarse  ab  qualsevol  cosa,  encara  que 
ns  sia  tant  bona  com  ell  voldria.  Bacer  à  pluma  y 
d  pelo.  Nihil  respuere. 

FÉR  À  TOTS.  fr.  ARRASTRAR.  3. 

FÉR  ó  SÉR  PERA  TOT.  fp.  SÓF  Útil  pera  qualsevol 
us.  Hacer  d  todo  ópara  lodo.  Omnibus  deservire. 

FICARSE,  POSARSE  Ó  TROBARSE    EN  TOT.  fp.   POSaPSC 

algú  en  lo  que  no  li  demanan  ó  en  lo  que  no  li  im- 
porta. Hallarse  ó  melerse  en  lodo.  Alienis  sese  im- 
mitlere. 

FÓNDRERSHi  TOT.  fp.  Dcsiljap  ab  ànsia.  Finarse. 
Deperio,  is. 

FÓNDRERSE  TOT.  fp.  Parlant  de  béns  y  riquesas, 
dissipapse,  consuniirse  en  breu  temps.  Hacerse  sal 
y  agua.  Bonadissipari. 

NO  ES  CERT  TOT  LO  QUE  's  DIU.  rcf.  Dcuota  que  no's 
déu  créurer  de  fluix  lot  lo  que  s'  óu,  especialment 
al  vulgo,  que  comunment  parla  sens  reflexió.  No 
todo  es  vero  lo  que  suena  el  pandero.  Nonnumquam 
falsa  pro  veris  à  vulgo  niaximè  propalaniur. 

ó  TOT  ó  RES.  m.  adv.  Denola  que  la  forsa  del  ge- 
ni no's  conté  per  la  rahó,  ni  's  contenta  ab  la  mit- 
jania.  ó  César  ó  nada;  ó  ayunar  ó  còrner  irucha; 
sanar  ó  morir  presto ;  rico  ó  pinjado;  ó  perdiz  ó  no 
comerla ;  Pedró  de  Urdemalas  ó  lodo  el  monle  ò  na- 
da. Csesar  aut  nil. 

PER  TOT.  m.  adv.  En  tot  Iloch.  Por  todo.  Ubi- 
que. 

QUI    TOT  HO  NEGA,  TOT  HO  CONCEDEIX.  loC.    Denola 

que  's  suspila  reo,  '1  qui  havéntseli  averiguat  part 
en  alguna  cosa,  ho  nega  tot.  Quien  lodo  lo  niega, 
lodo  lo  confiesa.  Qui  tolum  renuit,  censetur  cuneta 
fateri. 

QUI  TOT  HO  vÓL,  TOT  HO  PERT.  rcf.  Reppcu  la  des- 
mesupada  ambició,  que  pera  voler  abarcar  mòltas 
cosas,  no  logra  lo  que  podria  fàcilment.  Quien  todo 
lo  quiere  lodo  lo  pierde;  perrito  de  muchas  bodas  no 
come  en  ninguna  por  comer  en  todas.  Can  is  plures 
insequens  lepores,  neutpura  capit. 

SÉR  TOT.  fp.  Sér  alguna  pepsona  ó  cosa  lo  ppinci- 
pal  en  algun  negoci,  màquina,  elc.  Ser  el  todo,  ser 
el  omnis  homo  ó  el  faclolum.  Ppincipem  esse. 

SÉR  TOT  Hu.  fp.  peiadenolap  la  poquíssima  dife- 
rència que  hi  ha  entpe  dos  cosas.  Ser  todo  uno,  lo 
mismo,  lo  propio,  idéniico.  ídem  esse. 


SOBRE  TOT.  m.  adv.  Principalment.  Sobre  todo. 
Ante  omnia,  praecipuè. 

TiRARSuo  TOT.  fp.  Guauyar  y  porlàrsen  tots  los 
diners  que  hi  ha  en  lo  joch.  Llevàrsello  todo.  Om- 
nia aufeppe. 

TOTADA.  f.  ARRASTRE. 

TOTAL.  adj.  y  m.  Univepsal,  que  ho  comppen 
tot  en  sa  espècie.  Total.  Univeisus,  tolus.  ||  m.  apit. 
Lo  lot  que  pesulla  de  la  unió  de  mòllas  papls.  ro- 
to/. To'um,  aggpegalum  ex  noSis. 

TOTALISAR.  V.  a.  fop.  Fopmap  un  lot.  Totali- 
zar,  integrar.  Tolum  eííingepe. 

TOTALITAT,  f.  Suma,  tot.  Totalidad.  Tolum, 
i,  summa,  ;e. 

TOTALMENT,  adv.  m.  Del  lot,  absolutament. 
Tolalinenle.  To!aliler. 

TOTAVIA.  adv.  ra.  anl.  sempre.  ||  ja  que. 

TOTESTIü.  m.  Aucéll  mòlt  comú  en  vàpias 
paris  de  Espanya.  Es  de  unas  cinch  polzadas  de 
llapch;  té  '1  llom  y  las  alas  de  color  pardo  verdós; 
lo  ventre  verí  pogench ;  lo  bech  y  la  cua  negra,  y 
desde  aquesta  fins  à  la  mandíbula  infepíop  li  passa 
pel  venlpe  una  faixa  negpa,  que  s'  exlen  y  's  divi- 
deix pels  costals  del  coll,  exceptuant  lo  pit  que  es 
blanch.  S' alimenla  de  insectes;  té'l  cant  desa- 
gradable, y  es  inquiet  y  atrevit.  Pavo  carbonera, 
monje,  fringilago.  Papus  majop. 

TOTHORA.  Sempre,  contínuament.  Cada  ho- 
ra, coniinuamente,  siempre.  Sempep,  continuo. 

TOTHOM,  adj.  Tols.  lodos,  todo  el  inundo.  Om- 
nes,  tepiarum  orbis. 

TOTHOM  FUIG  DE  FAM  Y  DE  FEYNA.  loC.  prOV.  LO 
TRABALLAR  k  NINGÚ  ENGREIXA. 

TOTHOM  QUE.  loc.  Qualscvol  que.  Todo  el  que, 
cualquiera  que.  Quicumijue,  omnis  qui. 

TOTHOM   NE  TÉ  UNA,    MÉNOS    JO    QUE  'n    TINCH  DOS. 

ref.  Denola  que  tothom  té  fallas  per  bo  que  sem- 
ble.  Cada  uno  tiene  su  falla.  Unicuique  dedit  vilium 
nalupa  cpeato.  [j  Denola  que  tothom  té  són  geni,  y 
se  enfada  pep  pacífich  que  sia.  Cada  pajarilo  tiene 
su  higadito,  cada  hormiga  tiene  su  ira.  ínestetfor- 
raicse  bilis.  Parvula  quajqu»  suam  formica  exaidet 
in  iram. 

PERA  TOTHOM  ABASTA  LA  GRÀCIA  DE  DÉU.  Pcf.  QUANT 
LO  SOL  IX,  PERA  TOTHOM  IX. 

TOTPODERÓS,  A.  adj.  Lo  qui  tot  ho  pót.  Ppo- 
piament  s'  aplica  sols  à  Déu.  S'usa  també  com  à 
substantiu  en  la  terminació  masculina  per  lo  ma- 
teix Dèu.  Todopoderoso.  Omnipotens,  lis. 

TOTXARIA.  f.  TONTERIA. 

TOTXO,  A.  adj.  Rudo,  tonio,  tosch.  Zafio,  lo- 
ciio.  Inurbanus.  |1  m.  boscall,  garrot,  bastó. 

TOU,  VA.  adj.  Vuyt,  vàcuo.  Vacio,  hueco.  Va- 
cuus.  II  Moll,  bla,  flonjo,  suau,  flexible  al  lacto. 
Blando,  tierno,  suave,  mole.  Mollis.  ||  Parlant  de  pa, 
formatge,  elc.  fresch,  tendre.  Tierno.  Recens,  te- 
ner.  |j  Parlant  del  llit  y  cosas  semblants,  estovat, 
amollit.  Blando,  hueco,  mullido,  esponjado.  Spon- 
giosus.  II  mel.  Ya,  satisfet,  presumit,  Hueco,  envà- 


TRA 


CATALÀ. 


TRA 


693 


ifuido,  ufano,  hinehado.  Elatione  inflalus, 
lumens.   ||  talús.  ||  Qui   fàcilment  se  deixa  en- 
nyar  ó  persuadir.  Mollar.  Mollis,  facilis.  ||  m. 
ntre  ferrers  ó  manyans  certa'  pessa  de  ferro  ab 
n  forat  al  milj  que  posan  sola  de  la  que  volen  pe- 
lelrar  ab  lo  punxo,  pera  que  aquest  no  s'  osque 
nira  la  bigórnia,  y  done  lloch  à  separarse  '1  tros- 
et  de  ferro  que  trau  lo  punxo.  Sufridera.  Perfora- 
tum  ferrum.  ||  m.  La  part  carnosa  ó  molsudade  al- 
guna cosa.  Carne,  pulpa.  Pulpa,  se,  pulpamen,  inis. 
II  CAP  DEL  DIT.  II  ler.  Multilut.  abundància.  Màqui- 
na. Multiludo,  inis,  copia,  ae. 

TOU  DE  ABELLAS.  ARNA. 

FÉR  TOVA  ALGUNA  COSA.  fp,  VÜYDAR. 

ESTAR  TOU  COM  UNA  ARNA.  fr.  y 

POSARSE  TOU.  fr.  Estufarse,  estar  ple  de  satisfac- 
ció. Ahuecarse ,  engreirse,  esponjarse,  hincharse. 
Inlumesco,  is;  inflari. 

TOUET,  A.  adj.  Blandillo.  3Iolliculus. 

TOVA.  f.  Rajola  ó  mahó  mòlt  doble  y  assecat  al 
sol.  Adok.  Lalercrudus.  ||  rovell.  S.  H  fogassa.  || 
fam.  cagarada.  ||  ter.  met.  fam.  marfega.  2. 

TOVALLA,  f.  ESTOVALLA. 

TOVALLÓ,  ra,  Pessa  de  roba  blanca,  sobre  uns 
Ires  pams  en  quadro,  y  de  que  usan  las  personas 
pera  evitar  1'  embrularse  ab  la  vianda,  y  aixugar- 
se  lo  que  de  ella  s'  apega  als  dils  ó  als  Uabis.  Ser- 
villela,tohallela.  Mappula,ae,  mantellum,  i. 

EN  TOT  VÓL  TENIR  TOVALLÓ,  fr.  met.  FICAR  LO  NAS 
PER  TOTS  LOS  CULS. 

TENIR  TOVALLÓ  EN  ALGUNA  COSA.  fr.  met.  Teuirhi 
franca  entrada  y  amistat.  Ser  muy  de  adenlro.  Inti- 

a  esse  familiarilateconjunclum. 

TOVALLOLA,  f.  Pessa  de  roba  de  fil  ó  de  cotó, 

èsó  ménos  ampla  y  llargaruda,  regularment  pera 
ixugarse  las  mans  y  la  cara.  Tohalla.  Manus  ter- 
gium,  raantile  ad  manus  tergendas.  ||  L'  adorno  de 
tela  que  sobre  unas  anellas  cubreix  lo  pal  de  la  creu 
de  algunas  parróquias.  Manga.  Parochialis  crucis 
indumentum.  ||  La  cuberta  ó  drap  que's  posa  al  fa- 
ristol en  que's  canta  la  epístola  y  1'  evangeli  en  las 
missas  solemnes.  Alrilera.  Aulaeum,  i,  aultea,  ai.  || 
La  que  porta  '1  Preste  al  coll  pera  portar  lo  SS.  Sa- 
grament ó  la  Vera  Creu.  Superhumeral.  Superb u- 
merale,  is.  ||  Enagüets  ó  drap  cenyit  que  portan  las 
imatges  de  Cristo  nu  en  la  Creu.  ranetes.  Subliga- 
cula,  femoralia,  ium.  ||  Tovalló,  plech  de  barber 
pera  afeilar.  PaTiosde  afeitar.  Linteum,  ei,  involu- 

Íre,  is.  II  ant.  tovalló. 
TOYA.  f.  Lo  conjunt  de  diversas  flors  ó  herbas 
specialment  olorosas,  que  ordenadas,  col-locadas 
lligadas  serveixen  al  gust  del  olfato,  y  al  adorn». 
lamillete.  Florum  fasciculus. 
í  TR. 

TRABA.  f.  L'  instrument  ab  que's  junta,  tràba 
y  uneix  una  cosa  ab  altra.  Traha,  trabadara.  Yin- 
culum,  i,  ligamen,  inis,  compes,  edis.  ||  Lo  ferro 

TOHO    II. 


que's  fica  en  los  extrems  dels  eixs  de  las  curenyas 
de  la  artilleria  pera  detenir  las  rodas.  Sotrozo.  Fer- 
min rhedarium  axibus  infixum.  ||  Espècie  de  estaca 
de  fusta  que's  penja  al  coll  delsporchs  y  altres  ani- 
mals. Torga.  Ligneum  impedimentum  collo  impo- 
situm.  II  Pal  de  dos  pams  de  llarch,  que's  posa  als 
gossos  de  bestiar,  penjant  del  bescoll  en  lo  temps 
de  la  cria  delacassa.  Trangallo.  Trabeculacanium 
collo  supponi  solita.  ||  En  lo  mostrador  dels  boti- 
guers a(|uell  tros  de  taula  ab  golfos  que  s'  alsa  y 
baixa 'pera  entrar  y  eixir.  Tntmpa.  Oslioli  genus  in 
nundariis  mensis.  ||  En  las  calsillas  es  una  llenca 
de  lo  mateix  p  'r  ahont  entran  y  s'  asseguran  al 
peu.  Trabilla.  Tibialium  fasciola,  qua  talus  inse- 
ritur  ac  firraatur.  ||  for.  La  diligència  de  trabar  la 
execució.  Traha.  Ad  solvendum  compulsió.  ||  met. 
Corretja  ab  que  'Is  cassadors  guardavan  los  espar- 
vers de  cassa,  y  vuy  pera  conduhir  algun  gos  à  la 
cassera.  Trailla.  Lorum  ductile.  ||  En  algunas  reli- 
gions monacals  llenca  de  panyo  que  uneix  las  dos 
parts  del  escapulari,  formant  una  porció  de  círcul. 
Traha.  Manicaí,  arum.  ||  Barra  de  ferro  ó  de  fusta 
ab  que's  retarda  '1  moviment  à  las  rodas  dels  car- 
ruatges en  las  baixadas.   Traha.  Retínaculum,  i. 

II  Pedra  ó  cosa  equivalent  que  en  las  pujadas  se 
posa  entre  terra  y  la  roda  del  carruatge  pera  que 
no  recule.  Calce.  Obstaculum,  i.  ||  Llenca  de  cuyro 
cusida  ó  assegurada  ais  botons  ó  à  la  boca  dels  cuy_ 
xots  del  pantalon  pera  que's  tinga  raès  tivant,  y 
subjectar  las  sabatas  ó  botas.  Traha.  Retinaculum, 
i.  II  met.  Qualsevol  obslacle.  Traha.  Obstaculum, 
retinaculum,  i.  ||  met.  Subjecció.  Sujecion.  Cons- 
trictum  vinculura,  ligamen.  ||  pi.  Cortlas  que's  po- 
san à  las  potas  de  las  caballerias,  pera  que  no  s' 
allunyen  mòlt  quant  estan  en  la  pastura.  Suella, 
manija,  maniota,maneota,  guadafiones,  apea.  Pedi' 
ca,  lorea,  ae.  ||  met.  Restricció  en  las  obras  de  in- 
geni.  Rcslriccion,  trahas,  coartacion.  Reslrictio,  nis. 

II  pi.  met.  fam.  grillons. 

POSAR  TRABAS.  fr.  TRABAR. 
TRAuRER  TRABAS.  fr.  DESTRABAR. 

TRABADA.  f.  La  acció  y  efecte  de  trabar.  Tro- 
hamienlo,  trahazon.  Nexus,  stupor,  is. 

TRABALL.  m.  Exercici,  ocupació  en  alguna  co- 
sa. Trabajo,  obra,  labor,  laborio.  Labor,  is,  opera, 
ae.  II  La  acció  de  fabricar  ó  fér  alguna  cosa  de  mans. 
Obraje.  Opificium,  ii.  ||  Escrit  ó  discurs  sobre  al- 
guna matèria.  Trabajo.  Elucubratio ,  nis,  opus, 
eris.  II  La  mateixa  obra  traballada.  Trabajo.  Opus, 
eris.  II  Dificultat,  impediment.   Trabajo.  Labor,  is. 

II  Succés  desgraciat,  penalitat,  aflicció.  Trabajo^ 
tormento,  pena,  penalidad.  Alllictio,  nis,  poona,  ae. 

II  PÈRDUA.  II  Fets  heróychs,  memorables,  y  així  's 
diu  que  'Is  traballs  de  Hèrcules  lo  feren  memora- 
ble per  tot  lo  mon.  Trabajo.  Facinus  memorabile. 

II  met.  La  paga  que's  dóna  per  alguna  obra,  yaixí 
's  diu  víurer  del  traball.  Trabajo.  Pretium,  ii.  || 
pi.  Apuros,  perills,  com:  N.  s'  ha  vist  ab  traballs 
pera  passar  lo  riu.  Aprielos,  apuros.  Pericula,  oruin, 

87 


694 


TRA 


DICCIONARI 


TRA 


discrimina,  um.  |  Pobresa  y  misèria  akque's  passa 
la  vida.  Trabajos.  Miseriye,  «rumnae,  arum. 

TRABALL  PEKDUT.  Se  diu  del  que  no  produheix  1' 
efecte  que  s'  intenta.  Trabajo  infrucluoso  ó  inútil, 
tiempo  perdido.  Inanis  labor. 

TRABALL  PERSONAL.  Lo  que's  fà  sn  pròpia  perso- 
na y  no's  pót  encarregar  à  altra.  Trabajo  personal. 
Proprius  labor. 

TRABALL  SENSE  PROFIT.  TRABALL  PERDUT.  \\  m.  adv. 

ab  que'sdòna  à  enténdrer  que  algú  Iraballa  sèns 
utilitat.  Àremo  y  sinsueldo.  Improbo  inutilique  la- 
bora. 

TRABALLS  AB  PA    FAN  DE    BON    PASSAR,  rcf.    DeUOta 

que  són  mès  soportables  los  traballs  haventhi  béns 
y  conveniéncias.  Los  duelos  con  pan  son  menos.  Di- 
vitem  aerumnae  non  frangunt. 

AB  GRAN  TRABALL.  m.  adv.  Ab  gran  dificultat.  À 
nada,  con  gran  trabajo.  Magno  cura  labore. 

DESPRÈS  DEL  TRABALL   VE    'l    DESCANS.    loC.    prOV. 

que  exhorta  à  la  fatiga  y  Iraball,  ab  la  esperansa 
del  descans.  Arribaos  torgado,  que  Iras  la  cueUa 
està  lo  llano ;  si  quieres  holgura,  sufre  amargura. 
Dulcia  si  cupias,  patiaris  amara  necessè  est. 

LOS  TRABALLS  A  NINGÚ  ENGREIXAN.  lOC.  fam.  ab  que 

algú  denota  qui  si  està  magre,  es  per  causa  de  las 
penas  que  ha  passat.  Quien  mal  padece,  mal  parece. 
Qui  mala  perpatitur,  tristi,  mala  fronte  fatetur. 

MÒLT  TRABALL  Y  POCH  PROFIT,  loc.  Denola  que  algú 
s'  afana  en  cosas  que  donan  poca  utilitat.  Cerner, 
cerner,  y  sacar  poca  harina.  ütilitas  Fabium  ludil 
pro  munere  tanto. 

PÉNDRERSE  'l  TRABALL.  fr.  PÉRDRER  LA  PENA. 

SENSE  CAP  TRABALL.  m.  adv.  Seuse  fatiga  ni  dili- 
gència pròpia.  À  pié  quedo  ó  enjulo,  sin  el  menor 
trabajo.  Absque  ullo  labore,  citrà  pulverera. 

UNS  PRENEN  LO  TRABALL  r  ALTRES  TIRAN  LO  PROFIT. 

ref.  Denota  que  'Is  afortunats  sense  traball  conse- 
gueixen  lo  fruyt  de  las  diligéncias  y  fatigas  de  al- 
tres. Uno  levanta  la  caza  y  olro  la  mala.  Hos  ego 
feci  versiculos,  tulit  alter  honores. 

vÉüRERSE  AB  TRABALLS.  fr.  Yéurcrse  apurat  pera 
surtir  de  algun  Uans.  Versenegro.  Magno  decrimi- 
ne  versar  i. 

TRABALLADOR,  A.  m.  y  f.  Jornaler.  Jorna- 
lero,  trabajador,  laborador.  Operarius,  ii.  ||  Qui  es 
mòlt  aplicat  al  traball.  Laborioso,  trabajador.  La- 
boriosus. 

TRABALLADORÀS.  m.  aum.  TRABALLADOR.  2. 

TRABALLANT.  m.  traballadob. 

TRABALLAR.  V.  n.  Ocuparse  en  algun  exer- 
cici ó  traball.  Trabajar.  Elaboro,  as;  operi  incum- 
bere.  []  Sol-licitar,  procurar  alguna  cosa  ab  acti- 
vitat. Trabajar.  Innito,  incumbo,  is;  operam  dare. 
U  met.  Posar  esfors  y  conato  pera  vèncer  algun 
obstacle,  com :  la  naturalesa  traballa  en  vèncer 
la  malaltia.  Trabajar.  Contendo,  is.  []  Se  diu  de  la 
terra  que  produheix  mòlt.  Trabajar.  Produco,  is. 
II  Aplicarse  ab  mòlt  cuydado  à  la  execució  de  al- 
guna cosa.  Trabajar.  Diligenter  operam  dave.  U  En 


la  arquitectura  y  maquinària  aguantar,  sostenir 
una  cosa  à  altra.  Trabajar.  Sustento,  as,  sustineo, 
es.  II  Formar  ab  primor  alguna  cosa.  Labrar,  obrar. 
Laboro,  as.  jj  nàut.  Fèr  ó  sufrir  y  resistir  esforsos 
mès  ó  ménos  grans,  y  en  major  ó  menor  número 
de  direccions  simullàneas  ó  successivas.  Se  diu  del 
buch,  de  sòn  aparell,  de  laaiboladura,  y  de  qual- 
sevol altra  cosa  que  està  en  acció,  ja  com  potència, 
ja  com  resistència.  Laborear,  trabajar.  Laboro,  as. 
I  mús.  Se  diu  quant  una  part  executa  mòltas  no- 
tas,  y  las  demés  parts  acompanyan  ab  figuras  de 
mòlta  duració.  Trabajar.  Intendo,  is.  ||  met.  fam. 
MENJAR.  II  V.  a.  Formar  ó  executar  alguna  cosa,  ar- 
reglantse  à  mètodo  y  orde.  Trabajar.  Elaboro,  as. 
TRABALLAR  i  ALGÚ.  fr.  met.  Mortificailo,  moles- 
tarlo.  Trabajar  à  alguno.  Negotium  facessere. 

TRABALLAR  COM  UN  NEGRE  Ó  COM  UN  ARRASTRAT. 

fr.  Traballar  mòlt  y  no  poder  medrar.  Trabajar  co- 
mo  un  negro;  andar  hecho  un  azacan;  andar  arras- 
Irando.  Improbè  laboraré. 

TRABALLAR    EN    VA.    fr.    PÉRDRER    LO    TEMPS.  ||  No 

eixir  algú  ab  la  seva  desprès  de  mòllas  diligéncias. 
Trabajar  en  vano.  Frustrà  laboraré. 

TRABALLAR  FI.  fr.  met.  Fèr  algú  sòn  negoci  ab 
dissimulo  y  astúcia.  Trabajar  con  política.  Callidè 
agere. 

TRABALLAR  MÒLT.  fr.  AFANYARSE. 

TRABALLAR    PER   IGUAL.  fr.    nàut.  SC  diu  dC  doS  Ó 

més  caps  que  actuan  ó  resisteixen  ab  igual  potèn- 
cia ó  grau  de  tensió.  Trabajar  por  igual  ó  por  pa- 
reja.  ^Equaliter  tendi. 

TRABALLAR  PER  LLARCH,  PER  CURT,  elC.  fr.  uàut. 

Traballar  un  cap  ab  mès  ó  ménos  llargària,  ó  sub- 
jecte en  algun  punt  de  ella,  ó  en  sòn  extrem.  Tra- 
bajar por  largo,  por  corto.  Majori  vel  minori  longi- 
ludine  trahi. 

HAVERHi  MÒLT  QUE  TRABALLAR.  fr.  Denota  que  en- 
cara falla  mòlt  traball  y  lo  més  difícil  pera  con- 
clóurer  una  cosa.  Haber  mucho  que  henir;  aun  ha 
de  sudar  el  hopo;  estar  ó  faltar  la  cola  ó  el  rabo  por 
desollar.  Longa  via  superest;  diflicilia  restant. 

LO  TRABALLAR  A  NINGÚ  ENGREIXA,  Ó  DE  TRABALLAR 
NO  HI    HA    CAP  BURRO    Ó    ASE   GRAS.    loC.  faffi.  DeUOla 

que  '1  traball  sempre  repugna.  El  buey  traba  el 
arado,  mas  no  de  su  grado.  Bos  equidera  terrae  el 
non  spontè  infingit  aratrum. 

QUI  NO  TRABALLA  NO  MENJA.  ref.  Denota  que  la 
manutenció  dels  homes  déu  dependir  de  la  aplica- 
ció al  traball.  En  esta  vida  caduca,  quien  no  trabaja 
no  manduca.  In  sudore  vultus  tui  vesceris  pane. 

QUI  TRABALLA  MENJA  y  SC  sól  anyadir,  yvabonich 
LO  DIUMENGE,  ref.  pera  denotar  que  '1  traball  sem- 
pre Uuheix  à  qui  s'  aplica  à  sòn  ministeri.  Quien 
hila  y  tuerce  bien  se  le  parece;  quien  trabaja  tiene 
alhaja;  quien  trae  azada,  irae  zamarra;  el  que  tra- 
baja medra.  Quem  labor  exercet,  penes  est  pretio- 
sa  supellex. 

SÈNS  TRABALLAR.  loc.  quc  adcmès  del  sentit  recte 
se  diu  de  alguna  matèria  que  encara  no  està  tia- 


TRA 

ballada.  Sin  Irabajar,  en  bruto,  tosco.  Rudis. 
TRABALLAT,  DA.  p.   p.  Trabajado.  Labora- 

lus.  II  adj.  Fél  ah  faliga,  cuydado  y  esludi.  Traba- 
do.  Elaboralus.  ||  Fét  composi.  Trabajado.  Con- 
clus.  II  Parlant  dels  inelalls  posats  en  obra  ó  en 
forma  convenient  pera  lo  que  se'ls  destina.  La- 
rado,  trabajado,  vbrado.  In  opus  redactura. 
TRABALLÓ.  m.  d.  Traball  petit.  Trabajico, 
lo,  ilo,  irabajuelo.  Levis  labor. 
TRABALLÒS.  A.  adj.  Lo  que  dóna,  costa  ó 

causa  mòlt  liaball.  Penosa,  trabajoso,  operoso,  afa- 
mo,   laborioso.    Operosus,  gravis.   [[   traballa- 
R.  2. 

TRABALL08AMENT.  adv.  m.  Àb  traball  ó 
liga.  Trabajosamente ,  penosamenle.  Operosè, 
grè.  II  Ab  pobresa  y  misèria.  Trabajosamenle,  con 
nalidad.  Miserè,  aerumnosè. 
TRABALLOSiSSIM,  A.  adj.  sup.  Trabajosisi- 
.  Laboriosissimus. 

TRABALLOSÍSSIMAMENT.adv.  m.  Trabajo- 
simamenie.  Laboriosissimè. 
TRABAR.  V.  a.  Ajustar,  unir  cosa  ab  altra. 
rabar.  Connecto,  is.  ||  Entre  fusters  apegar  una 
sa  ab  altra  per  medi  de  claus,  etc.  Triscar,  tra- 
ar.  Copulo,  as.  ||  Posar  Irabas  à  las  caballerias. 
rabar,  manear,  echar  irabas.  Vincula  inducere.  | 
et.  Porfiar,  disputar,  altercar.  Trabar,  irabarse, 
trabarse  depalabras.  Contendo,  is.  ||  Renyir,  lliu- 
r  batalla.  Trabar.  Prajlium  inire,  raanus  conse- 
re.  II  Parlant  de  amistat,  societat,  etc,  conlràu- 
rla.  Trabar  amistad,  sociedad,  etc.  Amicitiam, 
te,  instituere.  |  Espessir,  coagular.  Tratar.  Con- 
enso,  inspisso,  as.  ||  Impedir,  posar  obstacles. 
lar  las  manos,  poner  Irabas.  Cohibeo,  es.  ||  Arri- 
ar una  pedra  ó  troncba  las  rodasdel  carruatge, 
era  que  no  recule.  Caízar,  apear.  Rolse  currus 
pidera  admovere.  ||  v.  r.  Embolicarse  la  pola  de 
cabalcadura  ab  lo  cabeslre  ó  ronsal.  Trabarse, 
cabestrarse.  Illaqueor,  aris. 
TRABAT,  DA.  p.  p.  Trabado.  Connexus.  ||  adj. 

ESMANYOTAT. 

TRÀBEA.  f.  Roba  talar  que  'Is  pretors,  cón- 

uls  y  generals  romans  portavan  en  los  triunfos; 

mbé  n'hi  havia  de  consagradas  als  déus  de  la  gen- 

ilitat,  y  eran  purpúreas;  altra  pera  'Is  reys,  sena- 

lOrs,  adivins  y  sacerdots  dels  temples  de  la  genli- 

lilat.  Tràbia.  Trabea,  ae. 

TRABEAT,  DA.  adj.  Adornat  ab  la  Iràbea. 
Trabeado.  TrabeOtus. 

TRABETA.  f.  TRABA.  6.  ||  La  acció  de  posar  lo 
peu  detràs  del  de  altre  ó  entre  las  camas  pera  fer- 
,ocàurer,  regularment  per  detràs  quant  se  bara- 
lan,  Zancadilla,  traspié,  trascabo.  Supplantalio, 
nis.  II  mel.  Engany,  ardit,  estratagema,  pera  fér 
càurer  à  algú  de  són  empleo,  ó  pera  atràurerlo  à 
que  fassa  lo  ques'  intenta.  Zancadilla,  lazo,  tram. 
fa,  traspié.  Supplantalio,  nis.  U  f.  d.  Trabilla. 
Vinculum  minus. 

FÉR  TRABETA.  fr.  Fér  càureT  à  algú  posantli  '1 


CATALÀ.  TRA  695 

peu  per  detràs  ó  entrebancat  enlre'ls  seus.  Echar 
la  zancadilla.  Supplanlo,  as.  ||  mel.  Usar  de  alguna 
treta  ó  manya  pera  fér  càurer  à  algú  de  són  em- 
pleo, ó  enganyarlo  pera  que  fassa  lo  que  s'  intenta. 
Suplantar,  armar  lazo  ó  trampa  ó  zancadilla;  echar 
ó  dar  traspiés.  Supplanlo,  as. 

TRABINELL.  m.  ter.  TRIBULET,  BULLICIÓS,  EN- 
TREMALIAT. 

TRABOCAMENT.  m.  La  acció  de  trabocar. 
Vuelco,  trastorno,  trastomamiento,  trastornadura. 
Volutatio,  nis. 

TRABOCAR.  V.    a.  TRABCCAR, 

TRABUCADA.  f.  Cop  ó  tir  de  Irabuch.  Trabu- 
cazo.  Calapultai  slrepitus,  iclus. 

TRABUCAR,  v.  a.  Yolcar,  girar  lo  de  demunl 
davall,  de  modo  que  cayga  la  cosa  ó  lo  que  ella 
conté,  Volcar,  trastornar,  volver.  Inverto,  is.  U 
CAPGIRAR.  II  ABOCAR.  H  Pesar  ó  inclinar  mès  una  co- 
sa à  una  part,  com:  1'  escut  de  or  trabuca.  Trabu- 
car, pesar,  inclinar,  Praepondero,  as.  ||  viciar,  al- 
terar, DISFRESSAR.  ||  Adulterar  lo  sentit  de  las  pa- 
raulas,  ideas,  etc,  confóndrerlas.  Trabucar,  tras- 
tornar, invertir.  Turbo,  as.  I  Perturbar  lo  sentit  ó 
'1  cap  los  vapors  del  vi  ó  algun  accident.  Pertur- 
bar, trastornar.  Mente  perturbari.  ||  Confóndrer, 
descompóndrer  1'  orde  ó  col-locació  de  las  cosas. 
Trabucar,  trastornar.  Inverto,  is,  turbo,  as.  ||  Gi- 
rar, fér  mudar  de  dictamen  à  algú.  Inclinar,  tras- 
tornar. Aliquem  à  proposito  deterrere.  ||  Interróm- 
prer,  tallar  lo  fil  de  una  conversació,  introduhinl 
espècies  fora  del  cas.  Trabucar.  Abrumpo,  is.  || 
trafegar.  II  V.  r.  Ensopegar,  càurer,  anar  per  ter- 
ra. Dar  traspiés.  Yestigio  falli.  ||  Pesar  mès,  incli- 
narse,  decanlarse.  Abalanzarse.  Inclinari.  ||  Equi- 
vocarse,  dir  una  cosa  per  altra.  Trabucarse,  trope- 
zar,  (rom;)icar.  Subsulto,  as.  1|  v.  a.  ant.  Combàtrer 
ab  trabuchs  alguna  fortalesa. 

TRABUCAT,  DA.  p.  p.  Trabucado.  Inversus, 
inclinatus.  ||  adj.  Capgirat,  fét  al  revés  ó  fora  de 
temps.  Trabucado.  Intempestivus,  praïposlerus. 

TRABUCH.  m.  Escopeta  curta  ab  lo  canó  mòlt 
ample  y  de  boca  de  campana.  Trabuco.  Scloppe- 
tum  brevius  sed  amplius.  ||  mil.  Màquina  de  guer- 
ra ab  que's  llansavan  pedras  mòlt  grossas,  al  mo- 
do que  ara  's  fà  per  medi  de  la  pólvora  ab  los  pe- 
drers. Trabuco.  Catapulta,  a;.  |1  Espècie  de  mida  de 
nou  peus  geométrichs  que  s'  usa  en  lo  Piamont. 
Trabuco.  Novempedalis  mensura.  ||  mil.  morter.  || 

mel.  TAP  DE  BARRAL. 

TRABULIR.  V.  a.  TRABUCAR.  II  TRAFEGAR. 

TRABUQUET.  m.  Balancelas  pera  pesar  mo- 
neda. Pesillo.  Trutina  monetària. 

TRACCIÓ,  f.  La  acció  de  tirar.  Traccion,  tira- 
dura.  Traclio,  nis.  ||  Obra  de  Iràurer.  Traccion. 
Traclus,  us. 

TRACH.  m.  Lo  pel  ó  Iro  que  fan  los  cohets. 
Traque.  Sonitus  rudis. 

TRÀCIA.  f.  Espècie  de  pedra  semblant  à  la 
gayeta  y  sofre,  de  la  que's  diu  que  s'  encén  ab  la 


696 


TRA 


DICCIONARI 


TRA 


àygua,  y  s'  apaga  ab  1'  oli;  però  seria  en  temps 
de  Plini.  Tracia.  Thracias,£e. 

TRAGIÓ.  f.  traïció. 

TRACTABLE.  adj.  Lo  que's  pót  tractar  fàcil- 
ment, ó  es  de  bon  tracte,  tant  en  lo  físich,  com  en 
lo  moral.  Tralahle.  Facilis. 

TRACTACIÓ.  f.  TRACTAMENT. 

TRACTADET.  m,  d.  Traladillo.  Brevis  trac- 
tatus. 

TRACTADISTA,  m,  Autor  que  escriu  tractats 
solts  sobre  una  malcria  particular.  Traladisla. 
Monographus,  i. 

TRACTADOR,  A.  m,  y  f.  Qui  tracta  algun  ne- 
goci ó  assumpte.  Tralador.  Polilicus,  i,  Iractator, 

is.  (I  MEDIANER. 

TRACTADORS  DE  BRAS.  Las  sis  personas  nombradas 
per  cada  estament,  en  las  corts  aragonesas,  al 
objecte  de  que  reunidas  las  divuyt  que  totas  ellas 
formavan,  conferenciéssen  y  's  poséssen  de  acort 
portant  luego  'Is  assumptes  à  la  discussió  de  sos 
respectius  brassos,  en  los  que's  prenian  los  acorts 
per  majoria  absoluta,  excepte  en  lo  bras  militar  en 

10  que  éra  precís  que  hi  hagués  unanimitat  abso- 
luta. Traladores  de  brazo.  In  comitiasproponenles. 

TRACTADORS  DEL  REY.  En  las  coi'ts  aragouesas,  las 
personas  que,  consliluhida  la  assamblea,  elegia  '1 
rey  pera  que  en  sòn  nom  y  representació  s'  enten- 
guéssen  ab  ella.  Traladores  del  rey.  Regis  propo- 
nentes  vel  tractantes. 

TRACTAMENT,  m.  y  TRACTANSA.  f.  La 
acció  ó  modo  de  tractar.  Tralamienlo,  iralo.  Trac- 
latio,  nis;  agendi  ratio.  []  Títol  de  cortesia.  Trala- 
miento,  Iralo.  Tractatio,   nis;  honoris  litulus.  U 

TRACTAT. 

DONAR  LO  TRACTAMENT,  fr.  Honrar  à  algú  ab  la 
cortesia  que  correspon  à  sa  dignitat.  Dar  irata- 
mienlo.  Honoriücè  habere. 

TRACTANT,  p.  a.  Qui  tracta.  Tratanle.  Trac- 
lans,  agens.  |1  m.  Qui  compra  en  gros  pera  vén- 
drerà  la  menuda.  Tratanle.  Negociator,  is. 

TRACTAR.  V.  a.  Manejar  alguna  cosa,  usaria 
materialment.  Tralar.  Tracto,  as.  ||  Escríurer,  dis- 
córrer, disputar,  comentar  alguna  matèria.  Tralar. 
Tracto,  dissero,  is.  1|  Conferir,  parlar  sobre  alguna 
dependència  pera  conformar  y  avenir  als  interes- 
sats en  ella.  Tralar.  Consulo,  is.  ||  Conversar,  tenir 
amistat  y  tracte  ab  algú.  Comerciar,  Iratar.  Ago, 
is.  II  Maquinar.  Tralar.  Incepto,  as.  ||  Disposar  al- 
gun negoci,  Tralar.  Curo,  as,  componc,  is.  ||  Co- 
merciar. Comerciar,  tralar,  negociar.  Negotior,  aris. 

11  Procehir,  donar  bon  ó  mal  tracte  à  algú.  Tralar. 
Agere  cum.  |1  Donar  menjar.  Tralar.  Epulio  exci- 
pere.  |1  Insultar,  y  així  's  diu  :  lo  tractà  de  burro. 
Tralar.  Oífendo,  is.  1|  met.  Procurar,  posar  cuyda- 
do  y  diligència  pera  la  consecució  de  algun  fi  ó  co- 
sa, com:  TRACTA  de  víurer  bè.  Tralar.  Curo,  as, 
studeo,  es.  1]  Manejar,  dirigir  algun  negoci  cuy- 
dant  que  vaja  bè.  Tralar.  Procuro,  as.  ||  Visitar  il- 
iíçitament  à  persona  de  diferent  sexo.  Tener  Iralo 


ó  comercio.  Impudicè  cum  fcemina  aversari.  ||  v.  r. 
Comunicarse  familiarment  ab  algú.  Tralarse.  Mu- 
tuò  familiaritate  agere.  ||  Cuydarse  bè,  regalarse, 
donarse  bona  vida.  Repalafse  ,  irnlarse  hien.  Pelli- 
culam  curaré.  |  Víurer  ab  decència  y  lluhiraent, 
tant  en  lo  vestir,  com  en  las  cosas  de  casa,  ó  usar 
de  lliberalitat  y  franquesa  en  las  funcions.  Por- 
larse.  Lautè  se  gerere. 

TRACTAT,  DA.  p.  p.  Tralado.  Tractus.  U  m. 
Composició,  conveni,  ajust  de  algun  negoci,  de 
paus,  de  matrimoni,  etc,  desprès  de  haverse  con- 
ferit y  parlat  sobre  ell.  Tratado.  Compositio,  pac- 
tio,  nis.  11  CONSULTA.  ||  L'  escrit  ó  discurs  sobre  al- 
guna matèria  particular.  Tratado.  Tractatus,  us.  |1 

TRACTE,  11. 

TRACTE. m.  Lo  modo  de  tractar  ó  tractarse.  Tra- 
lo,  iralamienlo.  Tractatio,  nis.  |1  met.  Lo  modo  par- 
ticular de  portarse  ab  algú  en  los  assumptes  do- 
mèstichs.  rraío.Aliquemaccipiendi  ratio.  U  Comu- 
nicació familiar  entre  coneguts,  visitantse  mútua- 
ment. Tralo.  Consuetudo,  inis,  familiaritas,  atis.  |1 
Comunicació  il-lícita  entre  personas  de  diferent 
sexo ;  y  també  's  pren  per  las  personas  que  la  te- 
nen. Tralo.  Impudicum  commercium.  ||  Negociació, 
comers,  comprant  y  venent.  Tralo.  Commercium, 
ii.  II  Modo  ó  manera.  Tralo.  Ratio,  nis.  ||  Trahició, 
infidelitat  ab  que  s'  ofereix  alguna  plassa  ó  fortalesa 
aleneraich.  Inteligencia,  tralo.  Cum  hoslibus  infi- 
delis  communlcatio.  ||  La  oració  ó  meditació  contí- 
nua ab  Dèu.  Tralo.  Divina  raeditatio.  |  tracta- 
ment. 2.  11  pacte.  11  Versículs  que's  diuhen  entre 
la  epístola  y  1'  evangeli.  Tracto.  Tractus,  us. 

DONAR  BON  ó  MAL  TRACTE,  fr. Tractar  mal  ó  bè  à 
algú.  Dar  à  uno  buen  ò  mal  tralo.  Bene  aut  malè 
quempiam  excipere. 

MAL  TRACTE.  MALTRACTE. 

NO  VOLER  TRACTES  AB  ALGÚ.  fr.  No  voler  tcuir  ne- 
gocis ab  ell.  No  querer  tener  cuenlas  con  otro.  Alte- 
rius  commercium  abnuere,  respuere. 

RÓMPRER  LO  TRACTE,  fr.  Fallar  al  cumpliment  de 
lo  estipulat  en  ell.  Deshacer,  romper  el  tralo  ò  con- 
Iralo.  Infringo,  rumpo,  is. 

TENIR  TRACTE.  TRACTAR, 
TRACTEJAR.  V,  a.  GALANTEJAR. 

TRACTO,  m.  tracte.  H, 

TRACTORI,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  màquina  de 
roda,  caragol  ó  corriola.  Traclorio.  Tractorius, 

TRACTRIZ.  f.  geom.  Curva  que  descriu  la  cor- 
da ab  que's  mou  ó  de  que  penja  un  pes,  Traclriz. 
Tractrix,  icis. 

TRADICIÓ,  f.  Notícia  antígua  que  passa  de  pa- 
res à  fills,  y  's  comunica  per  relació  successiva  dels 
uns  als  altres  fins  als  últims.  Tradicion.  Traditio, 
nis.  II  for.Entrega.  Tradicion,  enirega.  Traditio,  nis. 

TRADICIONAL,  adj.  Comunicat  per  tradició  ó 
que  pertany  à  ella.  Tradicional.  Majorum  instituta. 

TRADICIONALMENT,  adv.  m.  Segons  la  tra- 
dició. Tradicionalmente.  Secundüm,  juxtà  tradi- 
tionem. 


TRA  CATAU 

TRADICIONARI.  ni.    Nora    que's    dóna    als 
Huheus  que  rebian  ó  explicavan  la  Escriptura  per 
Iradició  del   Talmut.    Tradicionario.   Tradiliona- 
rius,  ii.  •♦ 

TRADITOR.  m.  Veu  presa  del  llatí,  que  s' apli- 
ca al  cristià  que,  pera  evitar  la  mort  ó  'I  martiri, 
lentregava  als  tirans  los  llibres  de  las  santas  Es- 
Icripturas.  Tradiíor.  Traditor,  is. 

TRADUCCIÓ,  f.  Versió  del  escrit  de  un  idio- 
ma à  altre.  Version,  iraduccion,  iraslacion,  irasla- 
dacion.  Traductio,  versió,  nis.  ||  La  obra  traduhi- 
da.  Traduccion.  Traductio,  nis.  1|  Glosa  ó  interpre- 
tació. Traduccion.  Traductio,  interpretalio,  nis.  H 
ret.  Figura  en  que's  repeteix  una  mateixa  paraula 
ab  una  petita  inflexió  gramatical,  que  li  dóna  dife. 
rent  sentit,  com  es  en  la  variació  de  cassos  ó  de 
lemps,  ó  de  la  síl-laba  flnal,  de  modo  que  no  re- 
sulte  faslidiosa  la  oració.  Traduccion.  Traductio, 
nis. 

TRADUCIÀ.  m.  Nom  que  donavan  lospelagians 
als  católichs,  perquè  diuhen  que '1  pecat  original 
passa  de  pares  à  ulls;  y  vuy  en  dia  s'  acomoda  als 
que  diuhen  ab  error  manifest  que  las  ànimas  pas- 
san  de  pares  à  fills.  Traduciano.  Traducianus,  i. 

TRADUCTOR,  A.  m.  y  f.  Qui Iraduheix  algun 
escrit.  Traductor.  Traductor,  is. 

TRADUHIBLE.  adj.  Lo  que  pót  traduhirse- 
Traducible.  Transferendus. 

TRADUHIDOR,  A.  m.  y  f.  traductor. 

TRADUHIR.  v.  a.  Posar  un  escrit  ó  tractat  de 
un  idioma  ú  altre.  Verler,  traducir,  Irasladar.  Tra- 
duco,  is, 

TRADUHIT,  DA.  p.  p.  Vertido  ,  Iraducido- 
Translatus,  versus. 

TRAEDOR.  m.  Qui  porta  la  cosaab  que's  pór- 
\,  la  ó  conduheix  à  altra.  Traedor.  Vector,  is. 

TRÀER.  V.  a.  TRAURER. 

TRAFAGAR.  v.  a.  y  derivats,  trafegar. 

TRÀFECH.  m.  Tracte,  comers,  negoci  de  ba- 
ratas,  compras  y  vendas.  Trafago,  iràfico,  trafica- 
cion.  Negotiatio,  nis.  1|  Ocupació,  sol-licitul  de  ne- 
gocis y  dependéncias,  que  causan  molèstia  y  fati- 
ga. Trdfago.  Curarum  pondus.  U  La  obra  de  mudar 
las  cosas  de  una  part  à  altra,  ordenarlas,  etc.  Tra- 
siego.  Transmutalio,  nis.  jl  mohatra.  ||  Trascola- 
naent  de  licors,  especialment  del  vi.  Trasiego. 
Transfusió,  nis. 

TRAFEGADOR,  A.  m.  yf.  Qui  trafega.  Trase- 
gador.  Transfusor,  is.  ||  ant.  dissipador. 

TRAFEGAMENT.  m.  ant.  trafech, 

TRAFEGAR.  V.  a.  Trascolar,  passar  lo  vi  des- 
de  '1  cub  à  las  bòtas,  gerras,  etc.  Mostrear,  Irase- 
gar.  Elutrio,  as.  ||  traficar.  ||  Abocar  un  licor  poch 
à  poch  de  una  eyna  en  altra.  Trasfundir.  Trans- 
fundo,  is.  I  Remenar,  móurer  algun  líquit  de  una 
part  à  altra  pera  que's  mescle  ó  incorpore.  Mecer. 
Agito,  as.  II  FÉR  mohatras.  ||  Passar  los  licors  de 
uns  bots  à  altres  ó  traginarlos  ab  ells.  Zaquear. 
Utriculis  elutriare. 


TRA  697 

TRAFEGAT,  DA.  p.  p.  Trasegado.  Translatus 
II  adj.  Qui  trafega  ab  mòlta  sol-licilut,  diligència  y 
ànsia.  Trafagon.  Negotiosus. 

TRAFICA,  m.  Enredador.  Embrollon,  enreda- 
dor,  embroUador.  Consarcinalor,  is.  ||  inquiet,  al- 

BOROTAT.  II  f.  BARATA.  ||  EMBROLLA. 

TRAFICANT,  adj.  y  m.  Qui  trafica.  Traficante, 
Iralanie,  mercader.  Negotiator,  is. 

TRAFICAR.  V.  n.  Tractar  y  contractar  bara- 
tant, comprant  y  venent.  Traficar.  Mercaturam  fa- 
cere.  ||  fér  mohatras.  ||  Divagar,  anar  per  vàrias 
terras,  tractant  y  contractant  en  vàrias  províncias. 
Divagar,  traficar.  Vagor,  aris.  ||  En  lo  moral  nego- 
ciar, y  així  's  diu  que  1'  hipòcrita  trafica  ab  la 
virtut.  Traficar.  Negotior,  aris.  ||  enredar,  embro- 

LLAR. 

TRÀFICH.  m.  trafech. 
TRAGACANT.  m.  y 

TRAGACANTA.  f.  Espècie  de  goma  que  flu- 
heix  naturalment  de  diferents  arbusts  espinosos  del 
Orient,  que  en  lo  comers  se  presenta  en  trossos 
com  cintas,  com  fideus,  y  à  vegadas  sense  forma 
determinada,  ondejats;  de  color  groch  de  llimona 
ó  enterament  blanch,  mitj  transparents,  compac- 
tes, elàslichs,  mòlt  difícil  de  pulverisar  y  sens 
olor,  de  sabor  fat,  mucilaginós,  y  una  part  de 
aquesta  goma  fà  la  àygua  tant  viscosa  com  25  de 
goma  aràbiga.  Alquilira,  Iragacanta.  Gumma  as- 
tragalus  tragacanthaï.  |  Planta  perenne  que  fà  la 
cama  curta  y  tota  poblada  de  punxas  llargas  y 
duras;  las  fullas  petitas  y  primas;  las  flors  rojas, 
y  '1  fruyl  unas  tavellelas.  Alquilira-,  iragacanta, 
granévano.  Astragalura  tragacantha. 

TRAGADERA.  f.  S'  usa  ab  la  frase  tenir  bo- 
nàs tragaderas,  que  significa  no  reparar  en  créu- 
rer  qualsevol  cosa  sense  detenirse  y  examinaria 
com  correspon,  y  també  s'  aplica  als  llibertins.  Te- 
ner  buenos  tragaderas  ó  buenas  tragaderas.  Amplis 
faucibus  gaudere  ;  staluam  faucibus  deglutiré.  || 
Permétrer  ó  sufrir  algú  que  li  fassan  mòlts  agravis. 
Hacer  espaldas.  Tolero,  as.  , 

TRAGADOR.  m.  Menjador  de  mena,  qui  men- 
ja mòlt.  Tragador,  tragon,  tragaldabas,  tragama- 
llas,  traganton,  glolon ,  gastrolatro,  gastrònoma, 
epicúreo.  Vorax,  cis,  helluo,  nis. 

TRAGADORÀS,  SA.  adj.  aum.  Tragonazo. 
Vorax,  cis. 

TRAGÀLAFO.  m.  Animal  mòlt  semblant  al 
cervo  en  lo  cos  y  banyas,  y  à  la  cabra  en  la  barba 
y  pel,  Tragàlafo.  Targelaphus,  i. 

TRAGAMENT.  m.  La  obra  de  tragar.  Glotone- 
ria,  tragazon,  voracidad.  Ingluvies,  ei, 

TRAGAR.  V.  a.  Menjar  mòlt  y  ab  ànsia.  Devo- 
rar, iragar.  Helluor,  aris.  ||  engüllib.  ||  met, 
Obrirse  la  terra  y  sepultar  lo  que  's  manté  sobre, 
Tragar.  Voro,  ingurgito,  as,  |  v.  r.  Dissimular  ó 
donarse  per  entès,  Tragarse.  Dissimulo,  as.  H  met. 
Persuadirse,  créurer  fàcilment.  Tragar,  tragarse. 
Facilè  credere. 


^n 


TRÀ 


DICCIOISARl 


TRA 


NO  PODER  TRAGAR  A  ALGÚ.  fi'.  Tenirli  luòlla  aver- 
sió. No  poder  Iragar  ó  digerir  à  alguno;  no  poder  ver 
à  unopintado.  Aliquem  abhorrere,  odioprosequi. 

TRAGÀS.  m.  aura.  de  trago.  Tragazo,  iragan- 
tada.  Ingens  haustus. 

TRAGÈDIA,  f.  Imitació  y  representació  de  una 
acció  entera,  il-lustre,  verdadera  en  lo  fondo,  ve- 
rosímil  en  los  epissodis,  elc.  infelísó  llastimosa  en 
sí  y  en  sas  circunstàncias,  ab  èxit  regularment  fu- 
nest, pera  excitar  lo  terror  y  la  compassió,  y  ablo 
fi  principal  de  rectificar  las  costums  y  fér  cautos 
als  homes  en  sa  conducta.  Tragèdia.  Tragaedia,  x. 
II  mét.  Història,  succés  ó  acció  llastimosa  y  funes- 
ta. Tragèdia.  Tragaedia,  ae. 

PARAR  EN  TRAGÈDIA,  fr.  met.  Tenir  alguna  cosa 
mal  fi  ó  èxit  desgraciat.  Parar  en  tragèdia.  Tragi- 
cum  exitum  habere. 

TRAGE.  m.  TRAJo. 

TRAGELLA.  f.  Instrument  de  un  mitj  caixó 
que  va  declinant  fins  à  un  lall  de  ferro,  y  arros- 
segat per  alguna  caballeria  serveix  pera  igualar 
algun  lerreno,  prenent  fàcilment  la  terra  de  la  part 
que  sobrepuja,  pera  conduhirla  à  la  part  que  n'hi  ha 
mènos.  Trailla.  Vehiculum,  plaustrum,  i. 

TRAGELLAR.  V.  a.  Aplanar  ó  igualar  la  ter- 
ra ab  la  tragella  disposanlla  de  aquest  modo  pera 
que  's  puga  regar.  Traillar.  Terram  plaustra  com- 
planare. 

TRAGÍ.  m.  Tràfech  ó  transport  de  generós,  mer- 
Caderias,  etc.  Tragin,  tragino,  acarreo.  Convecta- 
tio,  nis.  1]  L'  art  y  exercici  de  traginar.  Tragineria. 
Transvehendi  munus.  ||  tragina. 

TRÀGICAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  tràgich 
ó  funest.  Trdgicamente.  Tragicè. 

TRÀGICH,  CA.  adj.  Cosa  de  tragèdia.  Tràgi- 
ca, tragedioso.  Tragicus.  |]  Funest.  Tràgico.  Tragi- 
cus.  []  Se  diu  del  poeta  que  compon  tragédias.  Trà- 
gico. Tragicus. 

TRAGICOMÈDIA,  f.  Representació  en  que  la 
acció  y  personatges  no  són  de  tant  noble  caràcter 
com  los  de  la  tragèdia,  ni  tan  ridículs  com  los  de 
la  comèdia ;  però  que  no  deixa  de  excitar  lo  terror 
y  la  compassió,  ocupant  las  passions  y  sa  pintura 
tot  lo  lloch  que  en  la  comèdia  té  '1  ridícul,  encara 
que  no  se  li  exclou  del  tot.  Las  situacions  han  de 
sèr  interessants,  los  pensaments  y  locució  mòlt  ex- 
pressius y  afectuosos.  Tragicomèdia,  tragèdia  ur- 
bana, comèdia  seria  ó  patètica.  Tragicomaedia,  ae. 

TRAGICÓMICH,  CA.  ad.  Lo  que  pertoca  à  la 
tragicomèdia.  Tragicòmica,  jocoserio.  Tragicomicus. 

TRAGINA,  f.  Dret  del  senyor,  y  consistia  en 
que  'Is  seus  feudataris  li  havian  de  traginar  los  lle- 
gums, fruyts,etc.  Tragino,  acarreo.  Subvectio,  nis. 

TRAGINAR.  V.  a.  Carretejar,  transportar  ge- 
nerós ó  mercaderias  de  una  part  à  altra.  Traginar. 
Transveho,  is.  \\  Fèr  de  traginer.  Traficar,  tragi- 
nar. Transvecto,  as. 

TRAGINAT,  DA.  p.  p.  Traginado,  acarreado. 
Advectus.  II  m.  sostre. 


TRAGINER,  m.  Qui  té  per  ofici  traginar  ge- 
nerós de  un  poble  à  altre.  Traginero,  iraginante, 
o'^dinario,  recuero,  arriero.  Agaso,  nis. 

TRAGITAMENT.  m.  Moviment  violent  del 
ventrell,  que  excita  à  vòmit.  Arcada.  Nàusea,  ae. 

TRAGITAR.  v.  a.  regirar,  remòürer.  |j  Alte- 
rar lo  ventrell  alguna  cosa  de  un  modo  que  provo- 
que  à  vòmit.  També  s'  usa  com  recíproch.  Dar  ó 
hacer  arcadas.  Nauseo,  as. 

TRAGO.  m.  Tirada  de  vi,  àygua  ó altre  líquil, 
la  porció  que's  beu  de  una  vegada.  Trago,  sorho. 
Haustus,  us.  11  met.  Adversitat,  desgràcia,  infortu- 
ni. Trago.  Amaruscalix.  ||  beguda.  3. 

TRAGUEJAR.  v.  n.  Bèurer  mòlt  y  ab  preste- 
sa. 'S  diu  dels  bebedorsde  vi  ò  licors.  Chiflar.  Yi- 
num  avidè  bibere. 

TRAGUET,  ra.  d.  Traguillo,  traguito.  Levis 
haustus. 

TRÀGULA.  f.  Dart  dels  antichs  romans  de 
grans  dimensions.  Tràgula.  Tragula,  ae. 

TRAHICIÓ.  f.  Falla  de  fidelitat  y  Ilealtat  de- 
guda al  príncep  ó  soberà,  ò  à  la  confiansa  de  al- 
gun amich.  Prodicion,  iraicion.  Traditio,  nis. 

A  TRAHICIÓ.  m.  adv.  Alevosament,  faltant  à  la 
Ilealtat  ó  confiansa,  ab  engany  ó  cautela.  A  irai- 
cion, alraidoradamenle.  Insidiosè. 

TRAHIMENT.  m.  trahició. 

TRAHIR.  V.  a.  Faltar  à  la  fè,  confiansa  ó  amistat. 
Vender,  hacer  traicion,  enganar.  Aliquem  prodere. 

TRAHIT,  DA.  p.  p.  Vendido,  engaíiado.  Pro- 
ditus. 

TRAHULLADOR.  m.  bodayre.  1. 

TRAHULLADORA.  f.  rodatra.  2. 

TRAHULLAR.  V.  n.  rodar.  12. 

TRAHUT.  ra.  tribut. 

TRAHUTAR.  V.  a.  ant.  Poner  à  tributo.  Tribu- 
tum  imponere. 

TRAJO.  m.  Lo  modo  particular  de  vestirse  una 
classe  de  personas,  ò  lo  que  es  general  en  una  pro- 
víncia ó  regne,  Traje.  Habilus,  us.  |1  met.  Modo  ó 
rahó  ab  que's  dissimula  alguna  acció  ab  la  sem- 
blansa  de  altra.  Traje.  Species,  ei. 

TRALLA,  f.  Corda  ó  soga.  Tralla.  Funis,  res- 
tis, is. 

TRALLADOR.  m.  trasladador. 

TRALLAMENT.  m.  còpia,  trasllat. 

TRALLAT.  m.  trasllat. 

TRAMA.  f.  Fil  que  passa  de  un  costat  al  altre 

del  urdit.  Fundamenlo,  trama.  Trama,  se.  |j  Espècie 

de  seda  pera  tramar.  Trama.  Sericum  ad  tramas. 

I  met.  Artifici  enganyós  y  astut  ab  que's  perjudica 

à  algú.  Trama.  Astus,  us. 

TRAMADA,  f.  REVOLTO. 

TRAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  Iràma  las  telas. 
Tramador.  Tramas  inserens.  ||  met.  Qui  disposa 
algun  engany  ó  astúcia.  Tramador.  Machinator,  is. 

TRAMAR.  V.  a.  Atrave?.sar  los  fils  de  lalrama 
per  entre  'Is  del  urdit,  pera  teixir  alguna  tela.  Tra- 
mar. Tramas  inserere.  |1  met.  Maquinar  y  disposar 


TRA 


I 


cautelosament  alguna  cosa  contra  algú,  ó  pera  la 
consecució  de  algun  designe.  Tramar,  urdir.  Ordi- 
ri,  machinari. 

TRAMAT,  DA.p.  p.  Tramada.  Tramis  inserlus. 

TRAMÉS,  A.  p.  p.  ant,  enviat,  remés. 

TRAMESA,  f.  ant.  y 

TRAMETIMENT.  in.  ant,  REMESA. 

TRAMÉTRER.  V.  a.  ant.  enviar,  remétrer.  || 
Despedir  de  sí.  Echar,  despedir  Ablego,  as. 

TRAMONTÀ,  NA.  adj.  Lo  que  respecte  de  al- 
guna part  esta  al  altre  costat  de  las  montanyas. 
Tramonlano.  Transmonianus. 

TRAMONTANA.  f.  NORT.  2.  ||  Vent  que  ve  del 
nort.  Tramotitana,  cierzo,  noto,  septentrion,  aqui- 
lon.  Boreas,  a;.  |1  met.  Yanilal.  supèrbia.  Jramon- 
tana.  Ventosa  mens.  -  ♦ 

TRAMONTAxNA  BORRAscosA.  La  que  càusa  tempes- 
lal.  Zarzaganillo.  Procellosus  cirtius. 

TRAMONTANA  FORTA.  Trauiontana  freda  y  que  bu- 
fa ab  mòlta  forsa.  Descuernacahras.  Vehemens  et 
frigidus  aquilo. 

TRAMONTANA  FREDA.  'L  ccrs  mòlt  fret,  peró  no 
mòlt  fort.  Zarzagan.  Cirtius  frigidus,  haud  vehe- 
mens. 

TRAMONTANA  NO  TÉ  ABRICH,  HOME  POBRE  NO  TÉ 
AMICH.  ref.  AL  POBRE  'l  SOL  SE  'l  MENJA. 

TRAMONTANAL.  m.  CERS. 

TRAMONTANETA.  f.  d.  Cers  suau,  peró 
fresch.  Zarzaganele.  Cirtius,  ii. 

TRAMOSTERA.  f.  TINA,  CüB. 

TRAMOYA.  f.  Màquina  ó  enginy  que  s'  usa  en 
los  teatros  pera  figurar  vàrias  escenas,  ó  pera  re- 
presentar transfiguracions  y  succesos  prodigioses, 
com  aparicions  de  deytats,  incendis,  etc.  segons 
exigeix  lo  pas  que  's  representa.  Màquina,  iramo- 
ya.  Machina,  aj.  ||  La  introducció  de  alguna  deylat 
ó  poder  sobrenatural  en  las  pessas  dramàticas,  etc. 
Màquina,  tramoya.  Theologium,  ii.  ||  Màquina  que 
té  en  sí  mateixa  '1  principi  de  sòn  moviment,  com 
en  lo  rellotge,  etc.  Autómala,  autómaton.  Automa- 
ton,  i.  [|  met.  Enredo  ó  trampa  ab  apariéncia  de 
bondat.  Tramoya.  Slropha,  aj.  ||  tramoysta.  2. 

TRAMOYSTA.  m.  Compositor  ó  inventor  de 
Iramoyas,  Tramoyisla.  Pacgmalis  artífex.  ||  met. 
Embrollador.  Tramoyisla.  Veterator,  is. 

TRAMPA,  f.  Artifici  ó  enginy  pera  cassar  ani- 
mals salvatges.  Cepo,  trampa,  armadijo,  declpula, 
zalagarda.  Decipula,  ».  |1  Qualsevol  artifici  ó  en- 
giny pera  agafar  aucells,  perdius,  cunills  ó  lle- 
braSjComsón  llasseras,  lloselas,  etc.  Trampa.  Deci- 
pula, íE.  11  Bertrol  pera  pescar.  Garlilo.  Piscina,  ai. 
[]  Clot  ó  fons  ab  alguna  taula  y  una  capa  de  ter- 
ra falsament  sostinguda,  pera  que  passant  las  feras 
s'  enfonzen.  Trampa,  y  callejo  en  las  montanyas 
de  Burgos.  Fovea,  se.  |1  Qualsevol  artifici  pera  en- 
ganyar à  algú.  Arlimana,  trampa,  celada.  Versutia, 
ae,  dolus,  i.  H  Deute  contret  ab  engany,  diferint  la 
paga  ab  lo  fi  de  no  satisfer.  Trampa.  Asius,  us;  sub- 
dola  excusatio.  |1  Artifici  prohibit  ó  contrari  à  las 


CATALÀ.  TRA  699 

lleys  del  joch.  Fulleria,  trampa.  Fraus  in  ludo.  1| 

pi.    T1MBALAS, 

TRAMPA  LEGAL.  L'  aidil  perillés  que  prevé  ó  evita 
algun  dany.  Trampa  legal.  Dolus  juic  permissus. 

tbampas  V  MÉSTRAMPAS.  cxp.  quesignifica  'i  modo 
de  passar  la  vida  trampejant  en  una  part  pera  cum- 
plir  en  altra.  Trampa  adelanle.  Fraudibus  procras- 
tinetur. 

ARMAR  ó  GUARNIR  LA  TRAMPA,  fr.  Usar  de  algun 
artifici  pera  enganyar  à  algú.  Armar  lazo,  trampa, 
zancadilla.  Insidias  moliri. 

CAURER  EN  LA  TRAMPA,  fr.  Càurer  las  feras,  etc, 
en  la  trampa  que  se  'Is  té  preparada.  Caer  en  la 
trampa,  entramparse,  atramparse.  Illaqueari.  || 
Sér  algú  enganyat  ab  algun  artifici  ó  ardit.  Caer  en 
la  trampa,  en  el  garlilo,  en  el  lazo  ó  en  la  zancadi- 
lla. Aslu  decipi.  II  met.  Sér  sorprès  en  algun  de- 
licte ó  mala  feta.  Ser  cogido  en  la  trampa;  ser  co- 
gido  de  manos  à  boca  ó  con  las  manos  en  la  masa.  In 
raalcfacto  deprehendere. 

FÉR  CAUREU  A  LA  TRAMPA,  fr.  uiet.  Enganyar  ar- 
tificialment. Enlrampar.  Astu  deciperB. 

PASSAR  A  LA  TRAMPA,  fr.  uict.  Portar  las  cosas  ab 
sumo  rigor,  ab  enfado  y  mal  modo ,  sense  perdo- 
nar ni  reservar  res.  Llevar  alguna  cosa  à  fuegoy  d 
sangre;  echar  el  bodegon  por  la  venlana.  Suramo  ri- 
gore  aliquid  petere.  1|  Espatllar,  malmétrer  mòlt 
la  roba.  Echar  à  perder  ó  d  rodar.  Perdo,  is.  fl  Mal- 
gastar los  béns  ó  hisenda.  Arrojar  ó  echar  por  la 
venlana,  echar  en  la  calle  ó  en  la  plaza,  à  perros  ó 
en  saco  roto.  Bona  dissiparé. 

PASSARSEN  À  LA  TRAMPA,  fr.  met.  fam.  Pérdrerse  ó 
mal-lograrse  algun  negoci.  Llevdrselo  la  trampa. 
Operam  et  impensam  perdi. 

TRAMPEJADOR.  m.  TRAMPÓS. 

TRAMPEJAR,  v.  n.  Fér  Irampas  pera  engan- 
yar à  algú.  Manear,  trampear.  Agere  fraudulenter. 
II  Fér  trampas  en  lo  joch.  Fullear,  trampear.  In 
ludo  decipere.  |1  Enmanllevarab  ardits  y  enganys. 
Petardear,  trampear.  Fraude  mutuari.  1|  Passar  la 
vida  demanant  en  una  part  pera  pagar  en  altra  y 
buscant  medis  pera  dilatar  la  paga.  Trampear.  Rem 
dolo  procraslinare.  j]  estafar. 

TRAMPETA.  f.  d.  Trampilla.  Levis  dolus. 

TRAMPISTA.  m.  y 

TRAMPÓS,  A.  adj.  Estafador,  irampista,  tram- 
posa, Irampeadar,  pelardisla.  Dolosus  emunctor  ; 
fraudator,  is.  H  Qui  fà  trampas  en  lo  joch.  Fullero, 
tramposa.  Lusor  fraudulentus. 

TRAMUDAR.  v.  n.  ant.  trasmudar. 

TRAMUJA.  f.  Espècie  de  caixa  de  fusta,  qua- 
drada, que  remata  en  forma  piramidal  per  sa  part 
inferior,  per  ahont  và  donant  lo  blat  al  esclop,  y 
aquest  à  la  mola.  Tolva.  Infundibulum,  i.  |1  Capsal 
de  fusta  que  unit  per  medi  de  uns  ferros  à  las  an- 
sas  de  la  campana,  serveix  pera  sostenirla,  y  al 
mateix  temps  de  contrapès  pera  que's  puga  ventar 
fàcilment.  Cabeza,  contrapeso,  armazon.  CampaniB 
superpositumculmen,  àpex. 

TRANGA.  f.  ant.  barra.  2. 


700  TRA  DICCIONARI 

TRANGADA.  f.  Cop  de  tranca.  Trancazo.  Yec- 
tis  ictus. 

TRANCADOR.  m.  ant.  saltejador. 

TRANCANILL.  ni.  nàut.  Fust  fort  que  de  popa 
à  proa  per  una  y  altra  banda  uneix  las  cubertas  ab 
lo  costal,  y  en  lloch  de  eslar  vuyt  à  escayre  en  la 
línea  de  intersecció  del  pla  de  aquellas  ab  lo  de 
aquesta,  forma  una  canal  que  ademès  de  deixarli 
major  gruix  y  hermosejar  toia  la  obra,  facilita  la 
corrent  de  las  àyguas  envers  los  imbornals.  Tran- 
canil.  Trabs  nàutica. 

OBRiRSE  'ls  trancanills.  fr.  Desconjuntarse,  y  à 
vegadas  rómprerse  las  pessas  que  forman  lo  casco 
de  una  embarcació.  Abrirse  los  irancaniles,  desapa- 
rejarse,  desmanlelarse,  (/^i•/ií/arse.Disjungo,  is. 

TRANCAR.  V.  a.  BARRAR. 

TRANCE.  m.  Llans  esposat  ó  perillós.  Trance. 
Discrimen,  inis.  H  Lo  trànsit  ó  últim  instant  de  la 
vida.  Trance.  Ultimum  vilae  dtecrimen. 

TRANCH.  m.  trontoll. 

TRANQUIL,  A.  adj.  Quiet,  apacible,  suau,  pa- 
cífich.  Serem,  tranquilo.  Tranquillus.  ||  Assosse- 
gat, en  calma.  Tranquilo.  Milis.  ||  m<}t.  En  quietut, 
sense  turbació  y  temor.  Sereno,  tranquilo.  Quieíus. 

TRANQUILAMENT.  adv.  m.  Ab  tranquililal. 
Tranquilamenle.  Tranquillè. 

TRANQUILAR  Y  TRANQUILISAR.  v.  a.  As- 
sossegar, aquielar  1'  animo.  També  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Tranquilizar,  iranquilar.  Tranquillo,  pla- 
00,  as.  II  Àpaciguar,  calmar  las  tempestats,  elc,  y 
s'  usa  mes  comunment  com  reciproch.  Tranquili- 
zar, tranquilizarse,  calmar.  Tranquillo,  as. 

TRANQUILISAT ,  DA.  p.  p.  Tranqidlizado. 
Tranquillatus. 

TRANQÜIUTAT.  f.  Sossego,  quielut,  repòs. 
Tranquilidad.  Tranquillilas ,  atis.  1|  L'  estat  del 
temps  seré  y  sense  vent  ni  borrascas.  Calma,  tran- 
quilidad. Tranquillilas,  alis.  ||  Deesa  dels  antichs 
romans,  que  imaginavan  donar  repòs  als  vius  y 
als  morts.  Tranquilidad.  Tranquillilas,  alis. 

TRANQUiLiTAT  PÚBLICA.  Pau.  Tranquilidad  públi- 
ca. Pax,  ois. 

TRANQUIL•LA,  f.  mel.  Espècie  enganyosa. 
Tranquil•la.  Offendiculum,  i. 

'trANQUILLAR.  v.  a.  ant.  tranqüilisar. 

TRANQUILO,  A.  adj.  tranquil. 

TRANS.  Preposició  llatina  que  significa  de  la 
altra  part,  y  en  català  y  en  castellà  s'  usa  en  com- 
posició, y  en  la  mateixa  significació,  ó  aumenlant 
la  de  la  veu  que  compon ;  y  pera  suavisar  la  pro- 
nunciació 's  sól  usar  de  tras  en  lloch  de  trans, 
com:  TRAspassar,  TRAStornar  etc, 

TRANSACCIÓ,  f.  Ajust  ó  conveni  entre  liti- 
gants sobre  una  cosa  dubtosa.  Transaccion.  Tran- 
sactio,  nis. 

transaccions  FiLosóFiCAS.Espéciedediari  de  des- 
cubriments  filosófichs  que  comensà  àpublicarseen 
Londres  en  1'  any  1665.  Transacciones  filosóficas. 
Transactiones  ad  acta  filosòfica. 


TRA 


transalpí,  na.  adj.  Cosa  de  altra  part  dels 
Àlpes.  Transalpino.  Transalpinus. 

TRANSBORD AR.  v.  a.  Passar  efectes  de  una 
nau  à  bordo  de  altra.  Trashordar.  Transveho,  is. 
I  v.  n.  Passar  de  una  nau  à  altra  las  personas,  y 
especialment  las  que  tenen  destino  assignat  ó  des- 
tinat à  bordo.  Trashordar,  trasbordarse,  A  navi  in 
navim  transire.  ||  En  la  marina  militar  Irasladar 
lo  destino  de  tots  los  indivíduos  ó  de  algun  de  ells 
de  un  buch  de  guerra  à  altre.  Trashordar,  trasbor- 
darse. A  navi  in  navim  militem  applicare. 

TRANSBORDO.  m.  La  obra  de  transbordar. 
Trasbordo.  A  navi  in  navim  subvectio. 

TRANSCENDÈNCIA,  f.  Ingeni,  penetració,  su- 
tilesa.  Tr ascendència.  Transcendentia,  se.  ||  fil.  La 
acció  ffe  comunicarse  y  exténdrerse  una  cosa  per 
altras  que  compren  com  genero  supremo.  Trascen- 
dencia.  Transcendentia,  a;.  ||  Divulgació  de  algun 
fet,  de  lo  que  probablement  ne  resulta  mal.  Tras- 
cendencia.  Transcendentia,  aï. 

TRANSCENDENT,  A.  adj.  Lo  que  transcen- 
deix. Trascendente.  Transcendens.  ||  geom.  Se  diu 
del  qui  emplea  l' infinit  en  los  càlculs.  Trascenden- 
te. Transcendens. 

TRANSCENDENTAL,  adj.  Lo  que  s'  ex  ten  ó 
comunica  à  altras  cosas  que's  comprenen  baix  de 
sòn  concepte.  Trascendental.  Transcendens. 

TRANSCENDIR.  V.  a.  Passar  de  una  part  à 
altra  ó  pujar  més  alt.  Trascender.  Transcendo,  is. 
Sér  transcendental  una  cosa,  difundirse  y  comu- 
nicarse generalment  per  vàrias  espècies  inferiors. 
Se  diu  en  particular  del  objecte  de  la  metafísica, 
que  considera  à  tot  sér  en  general,  y  als  altres 
transcendentals,  com  Déu,  'ls  àngels  y  altras  veri- 
tats que  consisteixen  en  la  pura  especulació.  Tras- 
cender. Transcendo,  is. 

TRANSCENDIT,  DA.p.  p.  Trascendido.  Trans- 
census. 

TRANSCRÍURER.  V.  a.  Trasladar,  copiar  un 
escrit.  Trascribir,  irasladar,  copiar.  Transcribo,  is. 

TRANSCURS,  m.  Trànsit,  passatge.  Trascurso, 
transito.  Transcursus,  us.  ||  La  carrera  ó  continua- 
ció successiva  dels  temps  que  passan.  Decurso,  dis- 
curso,  trascurso  del  liempo.  Temporis  tractus. 

TRÀNSEAT.  Yeu  llatina  usada  principalment 
en  las  escolas,  pera  permétrer  que  passe  una  pro- 
posició que  importa  poch  concediria,  ó  negaria, 
que  no  fà  ni  desfà.  Transeat.  Transeat. 

TRANSELEMENTACIÓ.  f.  Transformació  de 
un  element  en  altre.  Transelementacion.  Transele- 
menlalio,-  nis. 

TRANSEÜNT,  adj .  Passatger.  Pasajero,  Iran- 
seunte.  Transiens.  ||  transitori.  ||  fil.  V  efecte  que,' 
produhit  pel  agent  passa  à  la  matèria  ó  al  pas  ex- 
terior. Transeunte.  Transiens. 

TRANSFERIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  transfereix. 
Trasferidor.  Transferens,  tis. 

TRANSFERIMENT.    m,  translació.  |!  trans- 

PORTACIÓ,  tragí,  il  for.  CESSIÓ. 


TRA 


CATAU 


TRA 


701 


TRANSFERIR,  v.  a.  Passar,  portar  una  cosa 

un  lloch  à  allre.  Trasferir,  trasladar.  Transfe- 
0,  ers.  II  niet.  En  las  cosas  espirituals  passar  de 
na  pari  à  altra,  com:  lo  regne  jutlàych  se  tiunsfe- 

alsinQels.  rí•aïi.s/'erír.Transfero,ers.  ||  Allargar, 

latar  la  execució  determinada  de  alguna  cosa. 
iferir,  transferir.  Differo,  ers.  ||  Exléndrer  ótras- 
adar  lo  sentit  de  una  veu  a  significar  altra  dis- 
tincta.  Trasferir.  Transfero,  ers.  ||  Descarregar  la 
culpa  pròpia  sobre  allre.  Ecliar  ó  cargarle  à  otro 
las  cabràs.  Culpam  alicui  falsò  imputaré,  j]  for. 
Cedir  a  altre  '1  dret  ó  domini  que  algú  té.  Ceder, 
trasferir,  renunciar  en  otro.  Transfero,  ers.  [|  Pas- 
sar una  partida  de  un  compte  à  altre.  Pasar,  tras- 
ferir. Transfero,  ers.  ||  esg.  Obrir  1'  àngul  en  la 
espasa  subjecte  6  inferior,  y  lornarlo  à  tancar  que- 
dant superior.  Trasferir.  Transfero,  ers.  ||  v.  r. 
Passar  alguna  persona  de  un  lloch  à  altre,  com: 
TRANSFERiRSE  à  Ronia.  Trasludai'sc.  Transio,  is. 

TRANSFERIT,  DA.  p.  p.  Trasferido.  Trans- 
latus. 

TRANSFIGURABLE.  adj.  Lo  que  pót  mudar 
de  figura.  Trasfigurahle.  Transfigurabilis. 

TRANSFIGURACIÓ,  f.  Transformació,  cambi 
de  figura,  Trans/iguracion,  transformacion.  Trans- 
figuratio,  nis.  ||  Festa  que  la  Iglésia  celebra  '1  dia 
6  de  agost  en  memòria  de  haverse  trasfigurat  Jesu- 
crist  en  la  montanya  del  Tabor.  Transpguracion. 
Transfiguratio,  nis. 

TRANSFIGURAR.  V.  a.  Fér  mudar  la  figura 
ó  forma  de  alguna  cosa.  S'  usa  més  comunraent 
com  recíproch.  Trasfigiirarse,  tr  as  formar  se.  Trans- 

rmari. 
'  TRANSFIGURAT,  DA.  p.    p.    Trasfigurado. 
ransfiguralus. 

TRANSFIXIÓ.  f.  La  acció  deferir  ó  passar  de 

rt  à  part,  y  també  un  dolor  ó  aflicció  incom- 
parable. Trasfixion,  trasverberacion.  Cruciatio,  nis. 

TRANSFLORA.  f.  anl.  floronco. 

TRANSFLORAR.  V.  a.  pint.  Copiar  un  dibuix 
traslluhintlo  en  altre  paper.  Irasjlorar.  Ad  lucem 
transferre. 

TRANSFLOREJAR.  V.  n.  Donar  algun  color 
sobre  plata,  or  ó  estany  que  regularment  es  lo  vert 
sobre  or.  Trasflorenr.  Encausto  pingere. 

TRAN8FLORINA.  f.  bot.  Planta  ramosa.her- 
a  oficinal ;  de  arrel  llenyosa  y  fibrosa,  fullas  pe- 
litas,  ovaladas,  obtussas  y  crivelladas  de  piquets 

glàndulas  transparents,  tronchdret,  cilíndrich 
àb  dos  talls  ó  senyals  y  de  color  bermellench;  flors 

rogas  y  reunidas  en  manadets.  Corazoncillo. 

TRANSFORMACIÓ,  f.  Mutació  de  una  forma 
n  altra.   Trasformacion,  trasformamiento,   meta- 
morfosis. Transformalio,  nis. 

TRANSFORMACIÓ  DE  FiGURAs,  geom.  Descripció  de 
una  figura  igual  à  altra,  però  dessemblanl  à  ella, 
y  així  i  triàngul  se  transforma  en  quadrat,  fent 
un  quadrat  igual  al  triàngul.  Trasformacion.  Trans- 
formatio,  nis. 

TOMO  II. 


TRANSFORMADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  que  muda 
la  forma  de  alguna  cosa.  T r as f armador.  Transfor- 
mator,  is. 

TRANSFORMAR.  V.  a.  Trasmudar,  convertir 
una  cosa  en  altra  de  dislincta  forma.  Trasformar. 
Transformo,  as.  ||  met.  Insinuarse  en  lo  cor  ó  afec- 
te de  algú  de  modo  que  serable  sér  una  mateixa 
cosa.  Trasformar.  Transformo,  as.  [|  v.  r.  Mudar 
algú  enterament  de  costums,  apariéncias,  elc,  de 
modo  que  no  semble  ell  mateix.  Trasformarse.  Fi- 
guras  oranes  induere. 

TRANSFORMAT,  DA.  p.  p.  Trasformado. 
Transformalus. 

TRANSFORMATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  vir- 
tut ó  forsapera  transformar.  Trasformalivo .  Trans- 
formativus. 

TRANSFRETÀ,  NA.  adj.  TRANSMARÍ. 

TRANSFRETAClÓ.f.  Laaccióde  passar  lomar 
ó  un  bras  de  ell.  Transfretacion.  Transfretatio,nis. 

TRANSFRETAR.  V.  a.  Passar  à  la  altra  part 
de  mar  ò  de  un  estret.  Pasar,  transfretar,  atrave- 
sar  el  mar.  Transfrefo,  as. 

TRANSFUNDICIÓ.  f .  TRASFüSIÓ. 

TRANSFUNDIR.  V,  a.  Passar,  tirar,  abocar 
poch  à  poch  un  licor  de  una  eyna  en  altra.  2'rrts- 
fundir.  Transfundo,  is.  ||  met.  Escampar,  comuni- 
car qualsevol  cosa  entre  diversos  subjectes  succe- 
sivament.  També  s'  usa  com  recíproch.  Trasfun- 
dir.  Transfundo,  is.  |  Infundir  artificialment  la 
sanch  arterial  de  un  animal  à  las  venas  de  altre 
pera  renovarli  la  vida,  com  pretenen  los  partidaris 
de  aquesta  operació.  Trasfundir.  Transfundo,  is. 

TRANSFUSIÓ,  f.  La  acció  de  transfundir  lo 
licor  de  una  eyna  en  altra.  Trasfusion,  trasfundi- 
clon.  Transfusió,  nis.  ||  met.  La  comunicació  de  al- 
guna cosa  de  uns  en  altres.  Trasfusion.  Transfusió, 
nis.  II  La  acció  de  trasfundir  la  sanch  del  cos  de 
un  animal  en  altre.  Trasfusion.  Transfusió,  nis. 

TRANSGREDIR.  V.  a.  Trencar  algun  precep- 
te ó  lley.  Violar,  quehrantar,  quehrar,  Iraspasar, 
transgredir.  Yiolo,  as. 

TRANSGRESSIÓ,  f.  Infracció  de  alguna  lley 
ó  precepte.  Violacion,  transgresion,  infracciov ,  que- 
hrantamiento.  Transgressió,  nis.  ||  hipérbaton. 

TRANSGRESSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  falta  en  al- 
guna lley,  precepte  ó  estatut.  Violador,  transgre- 
sor,  infractor,  quebrador,  quebranlador.  Transgres- 
sor, is. 

TRANSICIÓ,  f.  Unió  de  las  diferents  parts  del 
discurs,  per  medi  del  qual  totas  ellas  venen  à  for- 
mar un  cos.  Transicion.  Transitio,  nis.  ||  ret.  L'  ar- 
tifici oratori  pera  passar  la  oració  de  una  à  altra 
persona  de  qui  parlava.  ï'ransícíon.  Transitio,  nis. 
II  mús.  Modo  de  suavisar  los  salts  dels  interval-los 
per  graus  disjuncts.  Transicion.  Transitio,  nis. 

TRANSIGIR.  V.  a.  Decidir  los  interessats  per 
via  de  ajust  y  composició  algun  punt  dubtós,  par- 
tint la  diferència  deia  disputa.  Transigir.  Decido, 
is.  I  pactar.  • 


702 


TRA. 


DICCIONARI 


TRA 


TRANSIGIT,  DA.  p.  p.  Transigido.  Decisus. 

TRANSILVÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Transilvània, 
regió  de  Europa,  dependent  de  la  Hungria.  Tran- 
silvano.  Transylvanum. 

TRANSIRSE.  V.  r.  Exteniiarse,  enmagrirse 
mòlt,  especialment  quant  prové  de  la  llarga  falta 
de  alitnent.  Traspillarse.  Languesco,  is. 

TRÀNSIT,  DA.  adj.  Fatigat,  consumit  de  algu- 
na angústia  ó  penalitat,  majorment  de  fam.  Tran- 
sido,  iraspillado.  Exanimis.  ||  assedegat. 

TRÀNSIT,  m.  Obra  de  passar  de  una  part  à 
allra.  Faso,  transito,  pasaje,  pasatiempo.  Transi- 
lua,  us.  11  Lo  tret,  espay  ó  travessia  que  hi  ha  pera 
passar  ó  transitar  de  un  paralje  à  altre.  Transito. 
Trajectus,  us.  |1  estret.  8.  |1  Lo  lloch  per  ahont  se 
transita.  Transito.  Traductus,  us.  |  Lo  pas  ó  mu- 
dansa  de  un  estat  à  altre.  Transito.  Transilus,  us. 
II  La  mort  de  laspersonasjuslas  ósanlas.  Transito. 
In  bealara  vilam  transitus.  |1  tranco.  I.  H  for.  Des- 
a propi  dels  béns  embargats  al  deutor,  pera  satis- 
fer als  acreedors.  rrdïistío.Debitoris  bonorumcre- 
ditori  adjudicatio.  1|  astr.  Lo  pas  de  un  planeta 
pera  '1  lloch  del  horoscopi.  Transito.  Planelaï 
transgressus.  ||  Se  diu  de  la  unió  y  modo  ab  que 
Maria  santíssima  morí  y  se'n  pujà  al  cel.  Transito. 
Transitus,  us. 

DE  trànsit,  m.  adv.  transitòriament. 

TRANSITABLE,  adj.  L'estat  del  lloch  ó  camí 
en  que's  pót  transitar.  Transitable.  Transmeabilis. 

TRANSITAR.  V.  a.  Anar  de  camí,   viatjar. 
Transitar.  Peragro,  as. 
•    TRANSITAT,  DA.  p.  p.  Transitada.  Peragralus. 

TRANSITIU,  VA.  adj.  for.  Lo  que  passa  ó  dó- 
na y  's  transfereix  de  un  à  altre.  Transilivo.  Tran- 
sitivus.  11  gram.  Se  diu  del  verb  actiu,  la  acció  del 
qual  passa  inmediatament  à  altra  cosa  y  termina 
ó  passa  en  ella,  à  diferència  del  neutre  que  no 
passa  del  verb.  Transitivo.  Transitivus. 

TRANSITORI,  A.  adj.  Caduch ,  passatger, 
temporal;  se  diu  comunmentdeisplahers.  Caduco, 
transitorio,  pasajero,  efimero,  deleznahle,  fugaz, 
transeunte,  momeniàneo ,  fugitiva.  Transilorius.  || 
Dit  del  lloch  per  ahont  se  passa  freqüentment.  Pa- 
sajero. Transilorius. 

TRANSITÒRIAMENT,  adv.  m.  De  passada, 
sens  ouydado.  De  paso,  transiloriamenle.  Obiter. 

TRANSLADAR.  V.  a.  y  derivats,  trasladar. 

TRANSLAT.  m.  ant.  còpia,  trasllat. 

TRANSLLUHIRSE.  V.  n.  y  derivats,   tras- 

LLUniRSE. 

TRANSMARÍ,  na.  adj.  De  la  altra  part  del 
mar.  Vllramarino,  Irasmarino,  transfrelano.  Trans- 
marinus. 

TRANSMÉTRES.  adv.  t.  MÉNTRES.  1. 

TRANSMIGRACIÓ.  f.  Mudansa  de  alguna  fa- 
mília ó  nació  entera  que  passa  à  establirse  en  al- 
tre país.  Trasmigracion.  Transmigralio,  nis.  U  Pas 
de  una  ànima  de  un  cos  à  altre,  com  errónearaent 
ensenyà  Pitàgoras  y  s«guíren  los  Banians  y  altres 


pobles  idólatras  del  Orient.  Trasmigracion,  tras- 
migrarion  de  las  almas,  trasmigracion  pilagórica, 
metempsicasis,  palingcnesia.  Metempsycosis,  is. 

TRANSMIGRAR.  V.  a.  Passar  un  família  ó 
nació  entera  à  establirse  en  altre  país.  Trasmigrar. 
Transmigro,  as.  H  fil.  Passar  las  ànimas  de  un  cos 
à  altre,  segons  1'  error  de  Pitàgoras.  Trasmigrar. 
Transmigro,  as. 

TRANSMINAR.  V.  a.  Caminar  per  sota  terra. 
Trasminar.  Transfodio,  is.  H  v.  r.  Passarse,  inlro- 
duhirse  una  cosa  per  entre  altra.  Penetrarse,  tras- 
minarse.  Permeo,  as. 

TRANSMISSIBLE,  adj.  Lo  que 's  pót  Iransmi- 
tir.  Trasmisible.  Transmissibilis. 

TRANSMISSIÓ,  f.  Cessió,  traspàs  de  una  cosa 
de  una  persona  à  altra,  tant  en  lo  físich  com  en  lo 
moral.  Trasmision.  Transmissió,  nis. 

TRANSMITIR.  v.  a.  for.  Cedir,  entregar  una 
cosa  à  altre.  Trasmitir.  Transmitlo,  is.  H  mel.  Fer 
que  una  cosa  passe  à  la  posteritat,  com :  los  pares 
TRANSMETEN  los  vicis  al  fills.  Pasar,  trasmitir. 
Transmitlo,  is. 

TRANSMUDABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  trans- 
raudar  de  un  ser  à  altre.  Trasmudable.  Transmuta- 
bilis. 

TRANSMUDACIÓ.  f.  Conversió  de  una  cosa 
en  altra.  Trasmulacion,  irasformacion.  Transmu- 
tatio,  nis. 

TRANSMUDAR.  v.  a.  Transformar  un  cos  en 
altre.  També  s'  usa  com  recíproch.  Trasmuiar. 
trasmudar.  Transmuto,  as.  |1  Mudar  de  una  part  à 
altra.  Trasmutar.  Transmuto,  as.  H  quím.  Mudar 
una  naturalesa  en  altra.  Trasmudar,  trasmutar. 
Transmuto,  as.  I  mel.  Causar  alguna  alteració  en 
r  animo.  Regularment  s'  usa  com  recíproch.  Inmu- 
tarse,  demudarse.  Deformari. 

TRANSMÜDAT,  DA.  p.  p.  Trasmulada.  Trans- 
mulalus. 

TRANSMUDATORI,  A.  adj.  Lo  que  té  virtut 
de  transmudar.  Trasmulario,  irasmutalivo.  Trans- 
mulativus. 

TRANSMUTAR.  V.  a.  TRANSMUDAR, 

TRANSPADÀ,  NA.  adj.  Cosa  del  altra  part 
del  Po,  riu  de  Itàlia.  Traspadano.  Transpadanus. 

TRANSPARÈNCIA,  f.  Qualitat  de  un  cos  que 
dóna  pas  à  la  llum.  Diafanidad,  trasparencia,  pers- 
picuidad.  Pelluciditas,  atis. 

TRANSPARENT,  adj.  Clar,  qúe  permet  que  hi 
penetre  la  llum.  Trasparenle,  traslúcido,  diàfana, 
perspicuo.  Pellucidus.  [j  Delicat,  que  déu  tractarse 
y  manejarse  ab  gran  cuydado  y  tino.  Vidriosa.  Pe- 
riculoscB  aleae  plenus. 

TRANSPARENTARSE.  V.  r.  Penetrar  la  llum 
per  algun  cos;  y  també's  diu  del  mateix  cos  que 
permet  la  penetració  de  la  llum.  Trasparenlarse. 
Transluceo,  es. 

TRANSPASSAR.   V.  a.  TRASPASSAR. 

TRANSPIRABLE,  adj.  Lo  que  pót  transpirar. 
Traspirable.  Transmeabilis. 


TRA 


OATALA. 


TRA 


703 


TRANSPIRACIÓ,  f.  med.  La  acció  de  transpi- 
rar los  humors.  Traspiracion.  ïranspiralio,  nis. 

TRANSPIRAR.  V.  a.  Evaporar  insensiblement 
ó  quasi  insensiblement  los  humors  del  cos  pels  po- 
rcs, per  causa  del  calor,  ab  lo  que  's  puriüca  la 
sanch.  Tamb  >  s'  usa  com  recíprocb.  Traspirar.  in- 
lerspiro,  as.  ||  Rébrer  ayre  ú  obrir  pera  ahont  pu- 
igaenlrar.  Traspirar.  Transpiro,  as.  ||  met.  Tras- 
Uuhirse  alguna  cosa  de  que  's  parla.  Traspirar, 
traslucirse.  Transiucco,  es. 

TRANSPLANTAR.  V.  a.  TRASPLANTAR, 

TRANSPORT,  m.  Obra  de  transportar.  Tras- 
fporlacion,  trasporlamienio,  trasporle.  E.xporlalio, 
nis.  II  La  caballeria,  nau  ó  qualsevol  altra  cosa  ab 
que's  transporta.  Trasporle.  Yehes,  is,  jl  mel.  Per- 
turbació  ó  enagenació  dels  senliïs  ó  de  las  passions, 
com  de  còlera.  Eiiagenacion,  trasporlamienio,  y  ar- 
jebalamienlo  ó  éxlasis  si  es  de  alegria.  Mentis  ex- 
cessus. 

TRANSPORTACIÓ.  f.  y 

TRANSPORTAMENT.  m.  TRANSPORT, 

TRANSPORTAR.  V.  a.  Porlar  sobre  sí  alguna 
I  cosa  de  una  parlà  altra,  pera  deixaria  allí,  Tras- 
[.  portar,  transportar,  portar,  conducir.  Subveclo,  is. 
I,  U  Conduhir  los  animals  de  transport.  Trasporlar. 
Conduco,  is.  ||  mús.  Mudar  la  clau  pera  tocar  ó  can- 
[.lar  per  punt  diferent.  Trasporlar.  Clavem  Irans- 
[  mulare.  |  Conduhir,  portar  generós  fora  del  pais. 
Trasporlar,  exportar.  Exporto,  as.  \\  v,  r.  Enage- 
narse,  perturbarse  la  rahó  ó'ls  sentits.  Enageiiar- 
se,  trasportarse.  Abalienari.  ||  En  lo  espiritual  ele- 
varse,  com :  sani  Pau  fou  transportat  al  tercer 
cel,  Elevarse,  trasportarse,  exlasiarse,  arrebalarse. 
Duci.  II  Deixarse  dominar  de  alguna  passió  violen- 
ta de  furor,  de  alegria,  etc,  Trasportarse.  Trans- 
versura  agi. 

TRANSPORTAT,  DA.  p,  p,  Trasportado. 
Transveclus.  ||  adj.  Arrebalat  de  alguna  passió, 
.  Trasportado.  Ardens. 

TRANSPOSAR,  v,  a.  Mudar  alguna  cosa  de 
un  Uoch  à  altre,  Trasponer.  Transmuto,  as,  |1  tras- 
plantar. 

TRANSPOSICIÓ,  f.  Mudansa  de  un  Uoch  à  al- 
tre. Trasposicion.  Transpositio,  nis,  ||  gram.  hipér" 
batox. 

transpüar.  v.  a.  traspuar, 

TRANSPUNTAR.  V,  n.  traspüntar, 

TRANSUBSTANCIACIÓ.  f,  teol.  Conversió  de 
la  substància  de  pa  y  vi  en  la  del  cos  y  sanch  de 
Jesucrist  en  virtut  de  las  paraulas  de  la  consagra- 
ció. Pres  en  general  es  la  mutació  de  una  substàn- 
cia en  altra.  Transustanciacion.  Transubstantiatio, 
nis. 

TRANSUBSTANCIADOR.  m.  Qui  creu  ó  en- 
senya la  iransubstanciació,  Transuslanciador.  Tran- 
substantiator,  is, 

TRANSUBSTANCIAL.  adj,  Lo  que  's  conver- 
teix de  una  substància  en  altra,  Transustancial. 
Transubstantialis. 


TRANSUBSTANCIAR.  v.  a.  Mudar  ó  conver- 
tir una  substància  en  altra,  'S  diu  particularment 
en  lo  misteri  de  la  Iransubstanciació;  y  també  s' 
usa  com  recíproch,  Transustanciar.  Transubslan- 
tio,  as. 

TRANSUBSTANCIAT,  DA.  p.  p.  Transuslan- 
ciado.  Transuhslanlialus. 

TRANSUMPTAR.  v.  a.  Copiar,  trasladar  al- 
gun escrit.  Copiar,  trasunlar.  Transcribo,  is. 

TRANSUMPTIVAMENT.  adv.  m.  En  còpia, 
en  transumpto,  en  compendi.  Trasuntivamenle. 
Summalim. 

TRANSUMPTO.  m.  Còpia.  Trasunto.  Trans- 
criptum,  i.  II  met.  Figura,  representació,  imatge, 
de  alguna  cosa,  Trasunto.  Imago,  inis. 

TRANSVENARSE.  V.  r,  Surtir  la  sanch  de  las 
venas  ó  vasos  propis.  Exlravasarse,  trasvenarse. 
Extra  venas  effundi. 

TRANSVERSAL,  adj .  Lo  que  està  de  través  ó 
de  àngul,  Alravesado,  trasversal.  Transversarius. 
II  Dit  del  qui  no  es  parent  per  línea  recta.  Trasver- 
sal. Transversa  linea  descendens, 

TRANSVERSALMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
transversal.  Trasversalnienie.  Obliquè, 

TRANUITAR.  V.  n.  ant.  Passar  la  líil  en  vet- 
lla. Trasiiochar.  Pernocto,  as, 

TRAP,  TRAP.  exp.  fér  trap  trap  lo  cor, 

TRAPA.  f.  Porta  que  's  col-loca  horisontalment 
en  lo  sol  pera  las  covas  y  sellers  subterranis,  à  íi 
de  dissimular  una  escala,  etc.  Escolillon,  trampa. 
Tabulati  valva.  |1  Finestra  que  s'  acomoda  en  lo 
sol  del  pis,  pera  véurer  desde  ella  qui  entra  y  surt 
de  la  entrada  ó  de  la  botiga.  Trampilla.  Fenestel- 
la,  86. 

ORDE  DE  LA  TRAPA.  Institut  leligiós  fundat  en  1140 
per  Rotrou,  comte  de  Perxe  y  reformat  en  1663  pel 
abat  de  Rancé.  La  austeritat  de  esta  orde  recortiu 
la  delsantichs  monjos  de  la  Tebayda.  Orden  de  la 
Trapa.  Trapensis  ordo. 

TRAPAGEJAR.  v.  a.  Enganyar  ab  embuste- 
rias.  Trapacear,  trapazar.  Fraudibus  agere. 

TRAP  ACER,  A.  adj.  Qui  fà  trapacerias.  Tra- 
pacero,  trapacista,  embrollon,  invencionero,  trapa~ 
zas,  faramalía,  faramallero,  farandulero,  trapalon. 
Yeterator,  is, 

TRAPACERIA.  f.  Embrolla,  enredo,  embuste- 
ria  Trapaza,  embusle,  embrolla,  irapaceria,  faràn- 
dula, faramalía.  Tergiversatio,  nis. 

FÉR  trapacerias.  fr.  TRAPAGEJAR, 
TRAPADELLA.  f.  PIPIRIGALL. 
TRAPAR.  v.  a.  y  derivats,  trepar, 

TRAPASSA.  f.  TRAPACliRIA. 

TRAPÉCIO.  m.  geom.  Figura  irregular  de 
quatre  costats  desiguals.  Trapecio.  Trapezium,  tra- 
pesium,  ii,  II  anat.  Cert  muscle  anomenat  així  per 
la  Ggura.  Coquillar,  trapecio.  Trapezius,  ii.  U  Ins- 
trument de  la  gimnàstica,  Trapecio.  Trapezius,  ii. 

TRAPELLA,  m.  y  f.  fam.  trapacer,  |]  intri- 
gant. 


704 


TRA. 


DICCIONARI 


TRA 


TRAPELLEJAR.  V.  n.  trapacejar. 

TRAPELLERIA,  f.  trapaceria. 

TRAPEIG.  m.  nàut.  Lo  moviment  del  mar 
quanl  comensa  à  alborolarse  sens  vent  fort.  Marela 
sorda.  Levis  Iremor  maris. 

TRAPESÓIDE.  f.  geom.  Quadrilàlero  ab  los  dos 
costats  oposats  paralelos.  Trapezóide.  Trapezoides. 

TRAPISSONDA.  f.  Renyina  ab  criïs  y  bulla. 
Trapisonda.  Strepitosa  rixa.  ||  adj.  trapacer. 

TRAPITJAR.  V.  a.  y  derivats,  trepitjar. 

TRÀPOLA.  f.  Ruido,  bulla,  brega.  Gresca,  Irà- 
pala,  grila,  zambra,  trisca,  garbuUo,  algazara. 
Turba,  se. 

TRAQUEATOMIA.  f.  cir.  Obertura  artificial 
en  la  traquiartéria,  pera  impedir  en  certs  casos  la 
sufocació  dels  malalts.  Traquealomia.  Tracheato- 
mia,  se. 

TRAQUEIG.  m.  ESTRÈPIT.  I  TRONTOLL. 

TRAQUEJAR.  V.  a.  Fér  ruído  ó  estrèpit,  Tra- 
quear.  Rudiler  sonaré.  1|  trontollar.  |  met.  Contro- 
vertir. Yenlilar.  Disceplo,  as.  ||  Tractar  alguna  co- 
sa ab  detenció.  Traquear,  Iralar  de  espacio.  Trac- 
to, as, 

TRAQUIARTÉRIA.  f.  anat.  La  artèria  ó  canó 
dels  pulmons,  Traquiarieria.  Trachiarleria,  ae. 

TRAS.  adv.  11.  detras,  ||  darrera.  |  interj.  Lo 
mateix  que  vet  aquí.  Zas,  ea.  Ecce, 

tras  QUE.  loc.  Ademés  de  que  Ademds,  iras,  fuera 
de,  sobre.  Insuper.  |1  No  obstant,  desprès  que.  Des- 
pues  que.  Postquam, 

anar  tras  de  algú.  fr.  Anar  en  sòn  seguiment. 
/r,  andar  Iras  de  alguno.  Insectari. 

ANAR  TRAS  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  Buscafla  ó  pre- 
téndrerla  ab  eficàcia,  Irse  tras  alguna  cosa,  desvi- 
virse.  Ardentiüs  diligere. 

FUGIR  Ó  TORNAR  TRAS.  fr.  RETROCEDIR,  RECULAR, 

TRASBALS,  m.  giro, 

TRASBALSAR.  V.  a,  Trastejar,  passar  ó  mu- 
dar una  cosa  de  una  part  à  altra.  Traspalar.  Trans- 
fero,  ers. 

TRASCAR.  V.  a.  ter.  transitar.  ||  ant,  traü- 

RER.  II  AFANYARSE. 

TRASGART.  m.  Lo  Ilans  de  atrassarse  la  carta 
ab  que  's  guanya,  y  eixirne  una  de  dolenta,  Tras- 
carlon.  Charlae  alteris  suppositio. 

TRASGART ARSE.  V.  r.  Quedarse  una  carta 
detras  de  altra,  quant  s'  esperava  que  vingués 
abans.  Trascariarse.  Lusoriam  chartam  alteri  sup- 
poni. 

TRASCOLAR.  v,  a.  y  derivats,  trafegar.  |j 
met.  Béurer  mòlt  vi.  Colar.  Epoto,  as. 

TRASGOR.  m.  La  pessa  de  la  iglésia  que  està 
detras  del  cor.  Trascoro.  Chori  dorsum. 

TRASCUNILLARSE.   V.  r.  Escapulirse,  fugir 
com  los  cunills.  Trasconejarse.  Subterfugio,  is.  |] 
Quedarse  la  cassa  detras  dels  gossos  que  la  perse- 
gueixen. Trasconejarse.  Retrò  manere. 

TRASER,  A.  adj.  Lo  que  està,  's  queda  ó  ve 
detras.  Trasero.  Posticus.  |1  m.  trasero,  H  f.  Lo  de- 


tras ó  part  posterior  de  qualsevol  cosa.  Trasera, 
zaga.  Poslica  pars, 

TRASERO.  m.  En  las  personas  la  part  poste- 
rior anomenada  vulgarment  cul,  Trasero,  salvoho- 
nor.  Nales,  ium. 

TRASFERIR.  V.  a.  TRANSFERIR.' 

TRASFOLLAT,  DA.  adj.  que  aplican  los  ma- 
nescals à  las  bulliofas  ó  tumors  que  atravessan  de 
part  apart.  ïTas/bííado.  Utrique  trajiciens  tubercu- 
lum. 

TRASIR.  V,  a,  TRAHIR. 

TRASLAGIÒ  Y  TRASLADAGIÓ.  f.  Obra  de 
trasladar,  Traslacion.  Translalio,  nis.  ||  aslron.  La 
acció  de  comunicar  un  planeta  sa  llum  à  altre. 
Traslacion.  Translatio,  nis,  |  traducció.  H  metàfo- 
ra, I  Promoció  ó  mudansa  de  un  bisbe  à  altra  iglé- 
sia. Traslacion.  Translalio,  nis. 

TRASLADADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  traslada. 
Trasladador,  Irasladanle.  Translator,  is. 

TRASLADAMENT.  m.  traslació. 

TRASLADAR.  V.  a  Mudar  una  cosa  de  un  lloch 
à  altre.  Trasladar,  lrasferir,pasar.Transfero,ers. 
II  Traduhir  de  una  llengua  à  altra.  Copiar,  trasla- 
dar, írasuntrtr.  Transfero,  ers,  ||  Aplicar  per  metà- 
fora '1  significat  de  una  veu  à  altra.  Trasladar. 
Transfero,  ers. 

TRASLATIGI,  A  Y  TRASLATIÜ,  VA.  adj. 
Melafórich,  figurat.  Traslalivo,  iraslalo,  metafòrica, 
(igurado.  Translativus. 

TRASLATIVAMENT.  adv,  m.  Figuradament. 
Metafòric amente,  traslaliciamente,  traslalivamenie. 
Figuralè. 

TRASLLADAR.   V.  a.  TRASLADAR. 

TRASLLAT,  m.  Còpia  treta  fielment  del  origi- 
nal. Traslado,  trasunto.  Transcriptum,  i.  ||  Imitació 
pròpia  de  alguna  cosa  per  la  qual  es  mòlt  semblant 
à  ella.  Traslado.  Imago,  inis.  ||  for.  La  obra  de  co- 
municar à  una  de  las  parts  las  pretensions  ó  al•le- 
gats de  altra,  Traslado.  Allegationum  communica- 
tio, 

TRASLLUHIRSE.  V.  r,  Clarejarse,  deixarse 
véurer  per  entre  alguna  cosa  diàfana  ó  clara,  Tras- 
lucirse.  Transluceo,  es.  ||  met,  Congecturarse,  in- 
ferirse  alguna  cosa  en  virtut  dels  antecedents  ó  in- 
dicis, Rezumarse,  traslucirse,  Iraszumarse,  Iraspi- 
rar,  trasvinarse.  Conjici. 

TRASMÉTRER.  V.  a.  TRANSMITIR,    REMÉTRER. 

TRASMUDAR  Ó  TRASMUTAR.  V.  a.  y  de- 
rivats. TRANSMUDAR, 

TRASPAPERARSE.  v.  r,  Embolicarse,  con- 
fóndrerse  un  paper  entre  altres,  Traspapelarse. 
Chartam  inter  àlias  involvi. 

TRASPAREIVT.  TRANSPARENT. 

TRASPÀS,  m  TRÀNSIT.  II  met.  Renúncia  ó  ces- 
sió de  lo  que  algú  posseheix,  entregantli  à  altre  'I 
domini.  Traspaso.  Translatio,  nis,  ||  Infracció  de 
una  lley  ó  precepte,  Traspaso,  trasgresion,  iraspa- 
samienlo  ,  violacion.  Transgressió,  nis.  ||  Se  diu 
del  pas  de  la  cabalcadura  que  ab  la  pota  del  dar- 


TRA  CATALÀ. 

rera  avansa  la  petjada  de  la  pota  del  davant,  l'aso 
largo  ó  exiendido.  Passus  productus. 
TRASPASSADOR,  A.  m.  y  f.  transgressor. 
TRASPASSAMENT,  m.  traspàs. 
TRASPASSAR.  V.  n.  Passar  de  una  à  altra 
pari.  Cruzar,  Iraspasar,  alravesar,  pasarde  la  ulra 
arie.  Traiispicio,  is.  ||  Tornar  à   passar,  y  així  's 
diu:  passar  y  TKASPASSAR.  Traspasar.   Pertranseo, 
is.  II  Avansar  las  cabalcaduras  ab  la  pola  de  detràs 
jla  petjada  de  la  pola  del  davant.  Cruzarse,  y  cu- 
'rirse  si  es  poca  cosa.  Pra;pedio,  is.  ||  Aventatjar, 
passar  davant  de  algú,  anant  de  camí.  l'asar,  aven- 
ajar.  Praicedo,  is.  f  v.  a.  Portar,  passar  una  cosa 
de  un  lloch  à  altre.   Traspasar.  Transfero,  ers.  || 
Penetrar,  travesar  algun  instrument,  com  espasa, 
lau,  barrina,  etc.  de  un  cos  à  altre.  Alravesar, 
Iraspasar,  travesar,  trasverberar .  enclavar,  pasar, 
calar.  Transverbero,  as.  I  met.  Causar  mòlta  llàs- 
ima.  Alravesar,  Iraspasar,  quehrar  el  corazon.  Ani- 
am  pertransire.  ||  Trencar,  infringir  alguna  lley 
precepte.  Violar,  iraspasar,  trasgredir,  quehran- 
ar.  Transgredior,  eris.  ||  Excedir  de  lo  degut,  con- 
ravenir  à  la  rahó.  Traspasar.  Superexcedo,  is.  || 
enunciar,  cedir  à  favor  de  altre  '1  dret  ó  domini. 
raspasar.  Jus  adire.  U  Dit  de  las  cosas  inanima- 
as,  com  fam,  dolor,  fret,  etc;  fér  mòlta  impres- 
ió,  fersemòlt  sensible.  Traspasar.  Incesso,  is. 
TRASPASSAT,  DA.  p,  p.  Traspasado.  Trans- 
xus.  II  adj.  Alravessat  ab  alguna  arma  punxagu- 
a.  Tras/ijo,  irasfixo.  Transfixus. 
TRASPLANA.  f.  Lo  revés  de  alguna  plana  ó 
scrit,  en  que  's  nota  alguna  cosa,  y  també  's  pren 
er  lo  mateix  que  's  nóla.  Respaldo.  Cbartae  ter- 
gum. 

TRASPLANTADA.  f.  La  mudansa  que  's  fa  de 
as  plantas  tendras  de  un  lloch  à  altre  pera  que 
rescan.  Trasplanle.  Translatio  plantarum. 
TRASPLANTAR,  v.  a.  Mudar  las  plantas  ten- 
ras  desde  la  terra  de  ahont  estan  à  altra  part, 
lera  que  prevalescan.     Trasplanlar,   trasponer. 
Plantas  transferre.  ||  met.  Passar  ó  raudarse  las 
ersonas  naturals  ó  domiciliadas  en  una  provín- 
cia ó  regne  à  altre.  Trasplanlar,  Irasmigrar.  Trans- 
ffero,  ers. 

TRASPLANTAT,  DA.    p.  p.    Trasplanlado. 
Translatus. 

TRASPONTÍ.  ra.  Matalàs  petit  y  prim,  que  's 
8Ó1  tirar  sobre  'Is  altres,  é  inmediat  al  cos,  persér 
Sde  llana  mès  delicada.  Trasporlin.  Culcitra  brevis 
èxiliorque.  H  Espècie  de  niatalasset  moll  fort,  que 
í'  umple  de  fullas  de  la  panolla  de  blat  de  moro  ó 
e  palla,  y  posantne  dos  ó  tres  serveixen  de  màr- 
iga.  Trasporlin.  Culcitra  brevis. 
TRASPORTARSE.  V.  r.  TR\NSP0RTARSE. 
TRASPORTÍ.  m.  TRASPONTÍ, 

TRASPOSAR.  V.  a.  y  derivats,  transposar, 
TRASPOSTARSE.  V,  r,  Desferse,  pérdrer  lo 

l^olor  y  brillo  de  la  cara.  Desmejorarse,  demudarse. 

Deformar!, 


TRA  705 

TRASPOSTAT,  DA.  adj.  Desfet,  üesfigurado, 
Irasmudado.  Depravalus. 

TRASPUAR.  V.  n.  Passaré  iulroduhirse  algun 
líquil  poch  à  poch  ab  alguna  iniermissió  de  temps 
per  las  porositats  de  un  cos  sech,  deixanlio  buniit 
y  mullat.  Recalar,  (ilirar,  rezumar,  irasminar. 
TransQuo,  is.  j]  Dit  del  vi.  Trasvinarse,  rezumarse, 
Irazumarse.  Yinum  diífluere.  ||  med.  y  cir.  Passar 
algun  licor  ó  humor  pels  porós  ó  artificialment  per 
algun  drap.  Trascolar.  Percolo ,  as.  fl  met.  tras- 

LLüniRSE.  2. 

TRASPUNTAR.  v.  n.  Apuntar,  comensar  à 
aparéixerse  alguna  cosa,  com  la  llum  de  la  rahó, 
lo  sol  quant  ix,  etc.  Despuniar,  asomar,  apunlar. 
Exorior,  iris.  ||  Donar  moslras  6  senyals  de  agude- 
sa ó  ingeni,  Despuniar.  Acumine  excellere. 

TRASQUILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trasquila. 
Trasquilador.  Tonsor,  is. 

TRASQUILAMENT.  m.  La  acció  de  trasqui- 
lar.  Trasquiladura,  csquileo.  Tonsio,  nis. 

TRASQUILAR.  v.  a.  Esquilar,  tallar  ablases- 
tisoras  lo  pel,  llana,  etc.  Trasquilar,  esquilar.  De- 
tondeo,  es.  ||  Tallar  lo  cabell,  fent  escalas  ó  sens 
art  ni  orde;  càslich  antich  imposat  pels  cànons  al 
qui  tenia  dos  donas.  Trasquilar ,  ó  trasquilar  d 
cruces.  Inconcinnè  tondere. 

TRASQUIR.  V.  a.  tríürer, 

TRASSA.  f.  La  primera  planta  6  idea  de  algun 
edifici  ó  allra  obra,  y  (ambé  la  descripció  ó  dibuix 
de  ella.  Traza,  irazado.  Operis  lineamenta,  adum- 
bratio,  nis.  [j  met.  Indústria,  manya,  modo  pera 
conseguir  alguna  cosa.  Traza.  Excogitatio,  nis, 
consilium,  ii.  ||  Invenció,  enginy.  Traza.  Forma, 
ae.  II  Lo  luodo,  apariéncia,  semblant  ó  figura  de  al- 
guna cosa.  Traza.  Species',  ei.  ||  disposició,  art, 
simetria.  |]  Astúcia,  treta,  engany.  Amanos,  tra- 
zas,  artificiós,  trelas.  Arles,  iura. 

AB  SAS  TRÀSSAs  Y  MANYAS.  expr.  Ab  aslúcia  y  sa- 
gacitat. Manosamenle,  con  sus  Irazas  y  manas,  ó 
con  sus  manertas.  Viam  aut  rationem  excogilare. 

POCA  TRASSA.  DESMANYOTAT. 

TRASSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  tiàssa  algun  plan 
6  planta  de  edifici,  etc.  Delineador,  Irazador,  lra~ 
cisla.  Delineator,  is,  1|  trassut.  ||  trapacer, 

TRASSAMENT.  m.  tra.ssa.  1. 

TRASSAR.  V.  a.  Idear,  formar  interiorment  lo 
plan  ó  idea  de  alguna  obra.  Ballar,  trazar,  dar  tra- 
za. Efformo,  as.  ||  Dibuixar  ,  senyalar  lo  plan  de 
qualsevol  cosa  en  lo  paper  ó  en  algun  terreno.  De- 
linear, irazar.  Delineo,  as.  ||  met.  Discórrer,  dispo- 
sar los  medis  pera  la  consecució  de  algun  fi.  Ma- 
quinar, Irazar,  pergenar,  hallar  ó  dar  traza.  Ma- 
chinor,  aris.  ||  Dirigir,  formar,  com  :  trassar  ra- 
llas  ab  lo  regle  ó  altra  cosa.  Trazar.  Lineam  des- 
cribere.  ||  En  lo  moral  ensenyar  lo  camí  de  obrar 
bè.  Trazar.  Viam  sternere. 

TRASSAYRE.  m.  enginyer. 

TRASSÓS,  A.  adj.  TRASSUT.  y  Lo  que's  fà  ab 
manya,  MaTwso.  Arlificiosus. 


706 


TRA 


DICCIONARI 


TRA 


TRASSUT,  DA.  adj.  Enginyós,  manyós.  MaTw- 
so,  ingenioso,  trazador,  iracista.  Dexter,  solers. 

TRAST.  ra.  müs.  En  alguns  instruments  de  cor- 
da, com  guitarras,etc.,  divisió  de  marfil,  aram,etc,, 
pera  variar  los  punts  ó  lo;  y  també  1'  espay  entre 
divisió  y  divisió.  Trasle.  Pinna,  ae.  I  Tret,  distan- 
cia. Trecho,  tramo.  Tractus,  us.  ||  pi.  Lo  número  de 
trasts  de  un  instrument.  Trasteado.  Intervallorum 
numerus.  ||  nàut.  Lo  banch  ahont  anava  sentat  lo 
remer  en  las  naus.  Banco.  Translrum,  i. 

POSAR  TRAST  A  UNA  GUITARRA,  etc.  fr.  JrasUar, 
poner  trasles.  íntervalla  pinnis  notaré. 

TRAST ADA.  f.  Acció  sens  ordre  ni  concert. 
Trastada.  Inconcinnum  factum.  ||  y 

TRASTAM.  m.  Multitut  de  trastos.  Trasleria. 
Scrutorum  cumulus. 

TRASTASSO.  m.  Cop  fort.  Traslazo,  golpazo, 
porrazo.  Ingens  ictus. 
TRASTE.  m.  trasto. 

TRASTEIG.  m.  Rastre  de  peus  ó  pefjadas,  que 
's  deixa  en  los  camins.  Raslro.  Yesligium,  ii.  ||  met. 
Moviment  continuat  y  sens  orde  ni  concert.  Trasle- 
jo.  Cursus  inordinatus. 

TRASTEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trasteja  ó  fa 
ruído  ab  alguns  trastos.  Trasíeador.  Scrutorum 
commotor.  j]  Inquiet,  revoltós.  Trasíeador.  Irrequie- 

lUS.  I  RASTELLADOR. 

TRASTEJAMENT.  m.  trasteig. 

TRASTEJAR.  V.  a.  Anar  y  tornar  sovint  de 
una  part  à  altra.  Trastejar,  Iraslear.  Yagor,  aris.  1| 
Anar  depressa  despatxant  los  quefers  doméstichs. 
Menear.  Tracto ,  as.  ||  ant.  adobar  las  teüladas. 
|]  Mudar  los  trastos  de  una  part  à  altra.  Traslear. 
Supellectilem  evolvere.  ||  fér  exercici.  1|  Maltrac- 
tar, llansar  à  pérdrer  alguna  cosa.  Echar  d  perder, 
malear.  Perdo,-  is. 

TRASTEJAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  un  camí  fre- 
qüentat. TriUado.  Yersatus. 

TRASTELLADOR.  m.  ASTELLADOR. 

TRASTET.  m.  d.  Traaluelo  ,  iraslillo.  Tennis 
supellex.  11  trasto  inijtil.  U  pi.  Cosasraenudasy  de 
poch  valor.  Zarandajas,  zarandajillas.  Analecta, 
orum.  II  met.  Alhajas  que's  manejan  ó  negocis  que 
's  Iractan.  Bdrlulos.  Res,  um. 

MUDAR  LOS  TRASTETS.  fr.  met.  Mudar  de  casa  ó  de 
aposento.  Mudar  de  casa,  de  vivienda.  A  domu  in 
domum  migraré. 

TRASTO.  m.  Alhaja  de  casa,  regularment  se 
diu  dels  mobles  vells.  Mueble,  trasto,  trehejo.  Ulen" 
silia  scruta.  1|  Joguina  ó  cosa  ab  que  algú  enreda 
ó  's  diverteix.  Traslo,  trebejo,  juguete.  Ludi  ins- 
truraentum.  ||  Persona  enfadosa,  molesta,  que's  fica 
en  lo  que  no  li  importa.   Traslo,  mequelrefe.  Ridi- 

CUIUS.  (I  pi.  ARREUS.  H  TRASTAM. 

TRASTO  INÚTIL  ó  VELL.  exp.  que  adcmés  del  sen- 
tit recte,  s'  aplica  à  la  persona  inútil  que  raès  ser- 
veix de  embaràs  que  de  altra  cosa.  Trasto,  trastue- 
io,  trastillo,  cachivache.  Inutilis,  fastidiosus  homo. 

ARREPLEGAR  LOS  TRASTOS,  fr.  PLEGAR  LAS  GABIAS. 


PORTAR  TOTS  LOS  TRASTOS  AL  COLL.  fr.  fam.  qUC  s' 

aplica  als  que  mudan  mòlt  de  habitació,  ó  que  van 
divagant  sense  domicili  fixo.  Andar  con  el  hato  d 
cuestas  ó  iraer  el  halo  à  cuestas.  Domicilium  fre- 
quenter  mutare. 

TRASTOCAMENT,  m.  Mudansa  del  estat  ú 
orde  de  las  cosas.  Trastrocamiento,  Irasirueco,  iras- 
trueque.  Ordinis  inversió. 

TRASTOCAR.  V.  a.  Mudar  lo  sér,  estat  ú  orde 
de  las  cosas.  Traslmcar,  trastornar,  preposterar. 
Ordinem  invertere.  |1  Tornarse  boig.  Alocar.  Insa- 
nio,  is. 

TRASTOCAT,  DA.  p.  p.  Trastomado,  prepós- 
tero,  iraslrocado.  Pricposterus.  H  adj.  Boig.  Enlo- 
quecido,  alocado.  Demenlatus. 

TRASTORN,  m.  Obra  de  trastornar  ó  trastor- 
narse.  Trastorno,  trastorna  dura,  trastornamiento. 
Perversió,  nis.  ||  ruína,  destrucció. 

TRASTORNABLE.  adj.  Lo  que  póttrastornarse 
ó  fàcilment  se  trastorna.  Trastornable.  Vertibilis. 

TRASTORNADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  trastorna 
tant  en  lo  físich  com  en  lo  moral.  Trastornador. 
Perturbator,  is. 

TRASTORNAR.  V.  a.  Capgirar,  girar  lo  de  da- 
munt davall.  Trastornar,  íraèucar.  Deturbo,  as.  1| 
met.  Confóndrer,  invertir  1'  orde  natural  ó  regular 
de  las  cosas. Irasíornar,  invertir.  Turbo,  as.  ||  met. 
Privar  ó  lurbar  los  sentits  los  vapors  ó  algun  acci- 
dent. Trastornar.  A  mente  deduci.  H  met.  Girar, 
vèncer  à  algú  ab  persuasions.  Trastornar,  inclinar. 
Animum  invertere.  H  retrocedir.  |1  inclinar  ,  de- 
cantar. 

TRATA.  f.  Tràfich  de  negres.  Traïa.  Nigris 
commercium. 

TRAU.  m.  Tall  que's  fa  en  la  roba,  y  's  guar- 
neix de  seda,  fil,  etc,  pera  sa  firmesa  y  adorno, 
ahont  s'  introduheix  lo  botó,  y  queda  cordada  la 
pessa.  Ojal.  Ocellus,  i.  I  En  algunas  cosas  lo  forat 
que  atravessa  de  part  à  part.  Ojaí.  Foramen,  inis.  | 
ant.  nàut.  Palanca,  y  així  's  deya:  estivar  à  trau. 
Eslivar  d  fuerza  de  palanca.  Vecti  stipare. 

tÉR  TRAUS.  fr.  Obrir  y  guarnir  los  traus  en  la 
roba.  Ojalar.  Ocellos  facere. 

TRAUCAR.  V.  a.  met.  taladrar. 

TRAUHERA.  f.  Dona  que  fà  traus  en  la  roba. 
Ojaladera.  Ocellorum  eífcrmatrix.  y  Lo  joch  ó  con- 
junt de  traus  en  la  roba.  Ojaladura.  Ocellorum 
opus. 

TRÀURER.  V.  a.  Exiràurer  alguna  cosa,  po- 
saria fora  del  lloch  ahont  eslava  ficada  ó  contingu- 
da. Sacar,  exlraer.  Extraho,  depromo,  is.  |1  Posar 
alguna  cosa  fora  del  lloch  ahont  estava,  com :  tràu" 
RER  de  Barcelona.  Sacar,  llevar  fuera.  Egeo,  is.  1| 
Fér  marxar  à  algú  del  lloch  ahont  estava  establert. 
Echar,  desalojar.  Expello,  is.  ||  Llevar  1'  empleo  à 
algú.  Sacar,  apear,  quitar,  remover.  Deduco,  is.  1| 
Lograr  un  empleo,  decret,  orde  ó  provisió,  etc.  Sa- 
car. Assequor,  eris.  1|  Descubrir,  manifestar  algu- 
na cosa.  Sacar.  Depromo,  is.  1|  Deslliurar.  Sacar. 


TRA 


CATALÀ 


TRA 


707 


ïripio,  is.  II  Ajudar  à  eixir  ó  fér  que  algú  isca  de 
ilgun  llans,  empenyo  ó  perill.  Sacar.  Eripio,  is,  \\ 
''Arrancar  alguna  cosa  del  lloch  ahonl  eslava  agafa- 
ída,  com  un  clau,  un  caixal,  clc.  Sacar,  arrancar. 
Eradico,  as.  ||  Exceptuar,  com:  tiiét  això,  en  lo 
iemès  es  home  de  bè.  Sacar.  Excipio,  is.  I  Extràu- 
la  virtut  ó  qualitats  de  alguna  cosa.  Sacar.  Ex- 
)rimo,  is.  11  Fér  bè  ó  segons  las  reglas  del  art  al- 
juna  cosa.  Sacar.  Ellicio,  is.  ||  Fér  una  cosa  sera- 
)!ant  à  altra.  Sacar,  Iranladar.  Exprimo,  is.  |1  In- 
tentar. Sacar.  Fingo,  is.  ||  Inferir  una  cosa  de  aï- 
ra. Sucar,  coleijir,  deducir,  inferir.  Deduco,  is.  || 
)bligar  a  algú  à  que  done  alguna  cosa.  Sacar.  Ex- 
)rqueo,  es.  1|  Fér  ab  astúcia  que  algú  diga  lo  que 
lenia  callat.  Sacar,  sonsacar.  Aslu  elicere.  ||  Elegir 
Iper  sort  ó  à  pluralitat  de  vots.  Sacar.  Sorte  eligere. 
P  Guanjar  per  sort  alguna  cosa,  com:  tbAuher  la 
[rifa.  Sacar.  Sorte  educere.  ||  Conseguir,  lograr  una 
)sa,  com  conseqüència  ó  efecte  de  altra.  Sacar. 
rivo,  as,  educo,  is  1|  Netejar.  Sacar.  Detraho,  is. 
Al-legar,  citar  alguna  autoritat  ó  text.  Alegar, 
raer,  cilar.  Alego,  as.  1|  pellucar.  1.  ||  Poriar  un 
»mí  à  alguna  part.  Ir,  dar,  llevar.  Duco,  is.  I  Tro- 
bar ó  conèixer  per  algun  medi  alguna  cosa.  S'icar. 
lExpiscor,  aris.  ii  Vomitar.  Proi'ocíír,  i'omítar,  ar- 
rojar.  Evomo,  is.  ||  anl.  Parlant  de  armas,  desen- 
ye\narlas,  com:  traurer  la  espasa,  '1  sabre,  elc. 
yacar.  Nudo,  as,  stringo,  is.  ||  Allargar,  fér  passar 
llguna  cosa  de  la  superfície  de  altra.  Sacar,  aso- 
%ar.  Profero,  ers.  |1  Junt  ab  alguns  noms  acompan- 
la  signiQcació  de  ells,  com:  traureu  fulla,  es- 
illar;  traurer  flor,  florir,  elc.  Echar,  arrojarne, 
tacar.  Germino,  as.  H  Exclóurer.  Exeluir,  sacar, 
echar.  Excludo,  is.  ||  Llevar  ó  fér  desaparèixer  al- 
juna  cosa  que  afea  ó  perjudica,  com  tacas,  malal- 
ias,  elc.  Sacar,   quitar.   Tollo,   is.  ||  En  lo  joch, 
fuanyar.  Sacar,  g anar.  Lucror,  aris.  ||  Percibir  lo 
^roduclo  de  alguna  cosa  material,  com  del  arren- 
iament,  de  las  vendas,  etc.  Sacar.  Percipio,  is.  || 
leportar  utilitat  eo  orde  à  las  cosas  morals.  Repor- 
\tar,  sacar.  Reporto,  as.  1|  Fér,  produhir,  com:  las 
lolivas  de  aquest  any  trauue.n  moll  oli.  Sacar.  Pro- 
[duco,  is.  II  Comparar,  fér  provisió  en  alguna  part, 
així  's  diu:  de  ahonl  traus  aquestos  géueros.  Sa- 
car. Emo,  is.  II  Escullir.  Entresacar,  sacar.  Excer- 
is.  II  Péndrer,  emporlàrsen  lícita,   ó  il-lícila- 
^ment  alguna  cosa  del  lloch  en  que  eslava,  ó  ré- 
[hrerla  de  algú,  y  així  's  diu:  ^de  àhont  has  tret 
iquesl diner?  Sacar.  Educo,  excipio,  is.  ||  Prescn- 
irse  ab  alguna  cosa  nova,  poch  vista  ó  poch  usada, 
Bom :  TRAURER  joyas,  lo  veslit  de  uniforme,  elc. 
íacar.  Re  nova  primum  vel  rarò  uli.  1|  Rebaixar  ó 
feservar  pari  de  alguna  cosa,  com  :  de  aquí  se  'n 
^BA  TRET  lo  bè  de  anima,  etc.  Sacar.  Priedemo,  is. 
Cobrar  lo  que  hi  havia  alguna  diQcullat  de  part 
Edel  pagador.  Sacar,  cobrar.  Recupero,  as.  |  Mani- 
festar lo  que  estava  dissimulat,  com  :  lo  sombrero 
Ta.íu  la  goma.  Sacar.  Oste'ndo,  is.  ||  Portar,  y  així 
's  diu:  TRAU  la  escudella  à  taula.  Llevar,  traer.  Por- 


to, as.  II  Péndrer  ocasió  ó  motiu  de  alguna  cosa. 
Tomar.  Sumo,  is.  fl  artigxr.  ||  ant.  trahir.  ||  Junt 
ab  la  preposició  üe  y'ls  pronoms pert^onals  férpér- 
drer  lo  coneixement  ó  judici.  5flCor.  Menlemovere. 
TRAURER  A  ALGi5  DE  LA  SEVA.  fr.  PersBadir,  fer 
mudar  de  parer  al  que  eslava  mòlt  obstinat,  ües- 
aferrar.  Reraoveo,  es. 

TRAüRER  T  no  posar,  POCH  JL  POCH  SE  VE  i.  ACABAR; 
Ó  QUI\  TRÍU  Y  .\0  n'iU  MET,  AL  CAP  DAVALL  SE'n  VÀTOT 

DUET.  ref.  qu!>  reprèn  la  dessídia  dels  que  no  tra- 
ballan  y  gaslan  mòlt,  advertinllos  que  per  gran 
que  sia  sòn  caudal,  si  '1  gaslan  y  no  n'  hi  posan, 
arriba  '1  cas  deacabarse.  Donde  hay  saca,  y  nunca 
pon,  presto  se  acaba  el  bolson ;  quien  no  pone  y  siem- 
pre  saca,  suelo  halla;  quien  no  enlra  y  saca,  poco 
halla.  Addere  qui  nunijuam,  semper  depromere 
curat, 

Olius  ad  finem  pervenit  ille  rei. 

TR.iüRER  i  TAULAT,  loc.  anl.  Lanzar  ú  lablado. 
Ludus  sic  dictus. 

tríürerse  ENRERA.  Férse  arrera.  Hacerse  atràs. 
A  tergo  vertere. 

traurer  escarn.  loc.  ant.  escarnir,  fér  burla. 

QUÉ  'n  TiNCH  DE  TRAURER.  loc.  ler.  Qué  'u  tinch 
de  fér.  Qué  me  importa.  Quid  mihi  magni  referí. 

TRAVA.  f.  TRABA. 

TRAVÉS,  SA.  adj.  Revoltós,  entremaliat.  En- 

revesado,  travieso,  ravesado.  Irrequietus.  ||  Se  diu 
del  estudiant  pícaro,  que  ven  los  llibres  y  s'  en- 
tréga  à  la  vagamunderia  y  als  vicis.  Travieso.  Ne- 
bulo.  II  PERVERS.  II  Nom  que  acomodan  los  poetas  à 
Cupido  y  al  Amor.  Travieso.  Audax,  cis.  y  Lo  que 
està  posat  de  costal  ó  en  direcció  Obliqua,  com: 
anar  camps  través.  Travieso.  Transversus.  |1  m. 
Inclinació,  tortària  de  alguna  cosa.  Través.  Trans- 
versum,  i.  |1  grossíria.  ||  travesser.  ||  Yiu,  qui 
discorre  y  obra  ab  mòlt  ingeni  y  subtilesa.  Tra- 
vieso. Solers, 

AL  ó  DE  TRAVÉS,  m.  adv.  Oblíquament.  De  través, 
al  través,  de  soslayo.  Transversúm.  ||  per  través, 

DONAR  AL  TRAVÉS,  fr.  uàut.  Eosopegar  la  nau  pels 
costats  en  alguna  roca  ó  costa  de  serra  en  que  's 
desfà  ó  queda  encallada.  Dar  al  través.  Navigium 
transversúm  ferri.  1|  mel.  Destruhir,  malmétrer  al- 
guna cosa.  Dar  al  través,  malbaratar.  Perdo,  is. 

DONAR  AL  TRAVÉS  AB  LA  CARREGA,  fr.  Càurcr  ab 

ella.  Caer  con  la  carga,  rendirse  à  la  carga.  Suc- 
cumbere  oneri.  I  mel.  No  poder  cumplir  ab  la 
obligació  de  sòn  empleo.  Acodillar  con  la  carga. 
Oneri  succumbere. 

DONAR  AL  TRAVÉS  AB  TOT.  fr.  fam.  Eufadarse  y 
abandonarho  tot.  Echarse  con  la  carga.  Praeire,  et 
toedio  succumbere. 

MIRAR  DE  TRAVÉS,  fr.  Tórcer  la  visla,  mirar  guer- 
xo. Mirar  de  través.  Obliquè,  limis  oculis  intueri. 

PÉNDRER  DE     TRAVÉS    ALGUNA    COSA.  fr.  mel.  Péu- 

drerla  à  la  mala  pari,  interpretaria  en  mal  sentit. 
Echar  à  mal  ó  d  mala  parle.  In  malam  parlem  ac- 
cipere. 


708 


TRA 


DICCIONARI 


TRE 


PER  TRAVÉS,  m.  adv.  De  part  à  part.  De  parle  d 
•parle,  de  medio  à  medio,  al  través.  Tràns. 

TRABALLAR  AL  TRAVÉS,  fp.  Fér  alguna  cosa  oblí- 
quament.  Soslayar.  Obliquo,  as. 

TRAVESSA,      f.    GROSSÀRIA,    |]    TRAVESSIA.  ||  La 

posta  ó  juguesca  que  ademès  de  lo  que  hi  ha  en  lo 
joch  solen  fér  los  jugadors  entre  sí,  ó'ls  que  mi- 
ran,  à  favor  de  algun  jugador  Traviesa.  Sponsio. 
interposita  in  ludo. 

JUGAR  TRAVEssAS.  fr.  Aposlar,  fer  alguna  jugues- 
ca fora  de  lo  que  ja  hi  ha  en  lo  joch.  Alravesar, 
echar  traviesas.  Extra  sorlem  principalera  sponde- 
re  in  ludo. 

POSAR  UNA  TRAVESSA,  fp.  En  alguns  jochs  de  car- 
tas,  tirar  trunfo  sobre  la  carta  jugada,  perquè  '1 
qui  segueix  no  puga  fér  la  basa  sens  trunfo  més 
alt.  Alravesar.  In  ludo  adversarium  praeverlere. 

TRAVESSAR,  v.  n.  Passar,  anar  de  una  part 
à  altra,  y  així  's  diu :  travessar  lo  bosch,  lo  mar, 
elc.  Alravesar,  iravesar.  Transeo,  is.  ||  Passar  de 
una  part  à  altra  per  la  direcció  de  sa  amplària. 
Alravesar,  cruzar,  Iravesar,  pasar.  Cancello,  as.  [j 
Arribar  un  espay  ó  distància  de  un  punl  à  altre, 
com  las  travessias  dels  carrers.  Alravesar,  cruzar. 
Transversum  jacere.  ||  Posar  alguna  barra  ó  altre 
travesser  en  algun  carrer  ó  altra  cosa.  Alravesar. 
Transversum  ponere,  interjicere.  ||  üllpéndrer, 
mirar  de  mal  ull.  Alravesar,  aojar.  Fascino,  as.  [| 
llaurar  segona  vegada.  Binar,  dar  segunda  reja. 
Rursusscindereagrum.  |1  traspassar.  6.  7.  |1  Pene- 
trar una  cosa  pels  porós  de  altra,  y  així  's  diu,  que 
la  tinta  travessa  '1  paper.  Calar,  penetrar,  alrave- 
sar. Penetro,  as.  I  v.  r.  Posarse  una  cosa  entre 
raitj  de  allras.  Alravesarse,  interponerse.  Sese  in- 
terponere.  I  Intervenir,  ocórrer  alguna  cosa  que 
impedeix  lo  curs  de  altra.  Aírauesarse.  Intervenio. 
is.  II  En  los  jochs  de  interès  pérdrerse  óguanyarse 
alguna  quantitat.  Alravesarse.  Summae  jacturara  in 
ludo  fieri. 

TRAVESSEJAR.  V.  n.  Fér  travessuras,  en- 
redar. Travesear.  Liberiüs  vivere.  ||  Discórrer  ab 
vivesa  y  ab  varietat  de  e&pécies.  Travesear.  Mente 
vel  verbis  ludere. 

TRAVESSER,  A.  adj.  Lo  que's  posa  ó  està  de 
través,  com:  flauta  travessera,  taula  travessera. 
Travesero.  Transversus.  ||  m.  Llistó  de  fusta,  ferro, 
elc.  que  traba  dos  cosas,  com  los  barrons  de  la  ca- 
dira, etc.  Atravesano,  travesaiio.  Transversum  lig- 
num.  II  Lo  llistó  superior  é  inferior  que  ab  los  mon- 
lanls  forman  lo  bastiment  de  las  portas  ó  finestras. 
Cahio.  Postis  transversum  lignum.  |  Cada  un  dels 
llistons  que's  posan  pera  refors  en  las  portas  y  fi- 
nestras. Peinazo.  AntíB  transversse.  |  Coixí  que 
atravessa  de  una  part  de  llit  à  aMra.  Cabezal,  tra- 
vesero. Cervical  transversum.  |j  canastró.  ||  f.  tra- 
vessia. 

TRAVESSIA,  f.  La  distància  ó  espay  de  un 
lloch  à  altre  mirat  de  través.  Travesia,  iravesio. 
Transversum  iter.  ||  Distància  ó  camí  de  un  lloch  à 


altre  absolutament,  encara  que  sia  per  via  recta, 
com  lo  carrer  que  eslà  entre  dos  més  principals. 
Travesia.  Intervalli  longinquilas.  ||  Lacreu  que  fan 
dos  ó  mès  carrers  ó  camins  en  lo  punt  ahont  s' en- 
contran.  Encrucijada.  Compitum,  i. 

TRAVESSÓS,  A.  adj.  Dificultós.  Enrevesado. 
DiíRcilis. 

TRAVESSURA.  f.  Obra  de  travessejar.  Enre- 
do, iravesura,  argada.  Inquietudo,  inis.  ||  raet.  Vi- 
vesa y  sutilesa  de  ingeni.  Travesura.  Ingenu  acu- 
men. 

FÉR  TRAVESURAS.  fr.  TRAVESSEJAR, 

TRA  VESTIR.  V.  a.  ant.  DISFRESSAR.  S' usa  tam- 
bé com  recíproch. 

TRA  VETA.  f.  TRABETA. 

TRAYDA.  f.  ant.  trahició. 

TRAYDOR,  A.  adj.  Fals  ó  que  no  correspon  à 
la  lley  ó  fé  que  déu  tenir  ó  guardar.  També  s'apli- 
ca à  la  vista.  Aleve,  traïdor.  Perfidus.  |1  Lo  qui  fa 
trahició.  Traïdor.  Proditor.  ||  Dit  dels  irracionals 
desUeals.  Traïdor.  Infidus. 

FÉR  LO  TRAYDOR.  fr.  fam.  Fingir  malaltia  ó  altre 
impediment  pera  escapar.se  del  traball.  Hacer  la 
derengo.  iEgritudinem  simularé. 

MIRAR  DE  TRAYDOR.  fr.  fam.  Mirar  ab  segoua  in- 
tenció. Mïrar  de  zaïno  ó  à  lo  zaïno  ó  al  soslayo  ó 
de  través.  Insidiosè  aspicere. 

TRAYDORESGH,  CA.  adj.  Dit  de  la  cabalca- 
dura  que  dóna  raostras  de  sér  falsa.  Zaïno,  atraido- 
rado.  Insidiosus. 

TRAYDORIA.  f,  TRAHICIÓ.  ||  bellaqueria. 

TRAYGUERA.  f.  escayola  .  |  Herba  enfera- 
raraent  semblant  al  blat,  y  sols  se  diferencia  de  ell 
en  sér  mès  disminuhida,  y  la  llavor  llargueta  y 
mòlt  petita.  També  s'  anomena  blatbort  ó  del  dia- 
ble ó  de  gitanos,  y  abunda  en  los  camps  y  en  las 
voras  dels  camins.  Triguera.  Triticum  silvestre. 

TRAYRE.  V.  a,  TUAURLR. 

TRAYXELLA.  f.  traGELLA. 

TREBAIL.  ni.  traball. 

TREBALLAR.  V.  a.  y  derivats,  traballar. 

TREBALLARSE.  r.  ant.  afanyarse. 

TREBEL-LIÀNICA.  f.  quarta  trebeliana. 

TREBEL-LIÀNICH,  CA.  adj.  Cosa  de  trebel- 
liànica.  Trebelïdnico.  Trebellianicus. 

TRÉBOL.  m.  Planta  de  vàrias  espècies,  anome- 
nada així  perquè  tiàu  las  fullas  de  tres  en  tres, 
cada  una  ab  una  clapa  blanca  de  figura  de  mitja 
lluna;  las  flors  liran  à  encarnadas,  y  tota  la  planta 
serveix  de  pastura  al  bestiar.  Trébol,  trïfolio,  me- 
lïlolo,  pié  de  liebre.  Trifoliura,  ii. 

TRÉBOL  lluhent.  Planta  perenne,  espècie  de  tré- 
bel,  la  cama  y  fullas  del  qual,  en  estat  fresch,  són 
de  vert  obscur,  llisas,  suaus  al  lacto,  de  olor  des- 
agradable y  de  sabor  mòlt  amarch  un  poch  fasti- 
gós; las  flors  de  un  blanch  rogench,  bastant  grans 
y  vistosas,  y  es  medicinal.  Fïbrïno,  Irifolïo,  me- 
nianles  de  Ires  en  rama.  Menyanthes  trifoliafa. 

TREBUCAR.  v.  a.  trabucar. 


TRE 


CATALÀ. 


TRE 


709 


.  TREBÜCH.  m.  TRABUCH. 

TREBÜQUET.  in.  trabüquet, 

TRECENTÉSSIM,  A.  adj.  numeial  ordinal 
que  completa  'I  número  de  trescents.  Tricenlésimo, 
trescientos,  irecientos.  Trecenlessimus. 

TREGÉSSIM,  A.  adj.  numeral  cardinal  que 
jcomplela  'I  número  de  trenta.  Trecésimo,  trigési- 
mo.  Tricessimus, 

TREGINAT.  m.  ant.  traginat.  \\  ant.  taginat. 

TRÉGUA.  f.  Suspensió  de  armas.  Armislicio, 
tregua.  Induciae,  arum.  ||  met.  Descans,  interrup- 
ció del  Iraball.  Tregua.  Induciae,  arum. 

TREGUAR.  V.  a.  ant.  tardar. 

TREMASCLES.  m.  pi.  clamístkchs. 

TREMELGA.  f.  Peix,  espècie  de  rajada  de  cos 
erbicular,  llisa  y  plena  de  tubérculs,  per  ahont 
llànsa  un  humor  apegalós,  los  ulls  sumament  pe- 
tits, y  junt  à  ells  cinch  ó  sis  clapas  negras  y  rodo- 
iias;  la  cua  niès  llarga  que'l  cos  armada  de  una  ale- 
ta mòlt  ampla,  y  tot  ell  comunica  una  conmoció 
elèctrica  als  que'l  tocan.  Torpedo,  tremielga,  tem- 
bladura.  Raja  torpedo. 

TREMENDO,  A.  adj.  Terrible  ,  formidable. 
Tremendo,  tremebundo.  Tremendus.  []  Excessiu  en 
sa  línea.  Tremendo.  Immanis.  ||  Digne  de  respecte 
y  reverència.  Tremendo,   temedor.   Tremendus.  || 

TRAVÉS.  1. 

TREMENTINA.  f.  La  resina  ó  goma  del  tere- 
into  ó  del  abet.  Abetinole,  trem,en(ina,  aceite  abeti. 
note.  Terebinthina,  ae. 

TRÉMER.  V.  n.  ant.  tremolar. 

TREMESÓ,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  tres  mesos. 
Tremés,  tremesino,  y  iremesinas  dit  de  las  plantas 
que's  fan  en  tres  mesos,  com  la  civada,  ordi,  llan- 
lias,  elc.  Trimestris. 

TRÈMOL,  A.  adj.  TRÈMUL.  II  m.  Espècie  de  al- 
ba de  fulla  mòlt  menuda,  que's  mou  mòlt  per  poch 
ayre  que  fassa.  Pobo,  dlamo  temblon  ó  libico  ó  ne- 
gro  ónegrillo,olmo.  Populus  libicus. 

TREMOLADOR,  A.  m.  y  f.  trèmul.  |1  Qui  tre- 
mola per  causa  de  por.  Temblador,  lemblon.  For. 
raidolosus.  II  Qui  tremola  per  causa  delfret.  Tirita- 
dor,  lemblon.  Contremiscens. 

TREMOLAMENT.  m.  tremolo.  I  Yacil-lament 
ó  tinlinas  del  qui  està  per  càurer.  Bamboleo,  vacila- 
cton.Yacillatio,nis.  ||  palpitació.  ||  rodament  de  cap. 

TREMf)LAMENT  DE  TERRA.  TERREMOTO. 

TREMOLAR,  v.  n.  Manejarse,  móurerse  abun 
moviment  inquiet  y  perturbat.  Tem,blar,  tremer, 
rehilar.  Nulo,  as.  ||  Estreraéixerse  de  por.  Temblar. 
Trepido,  as.  |  Patir  en  lo  cos  una  transmutació  no- 
table per  causa  del  fret.  Tiritar,  temblar  de  frio. 
Inhorresco,  is.  |  Móurerse  la  terra  ó  '1  paviment. 
Temblar.  Tremo,  is.  ||  Conmóurersè  alguna  cosa  per 
algun  estruendo,  sacudida,  elc.  Eslremecerse.  Con- 
tremisco,  is.  1|  palpitar.  ||  Estar  poch  sòlida  ó  fer- 
ma alguna  cosa,  corrent  perill.  Bambolear.  Vacillo, 
as.  II  Alsar  las  banderas,  pendons,  batentlos  en  1' 
ayre.  Enarbolar,  tremolar.  Yexilla  vento  comove- 

TOMO   II, 


re.  II  núul.  Agilarse  en  1'  ayre  las  velas,  banderas 
y  gallardets.  Flamear,  tremolar,  baiir.  Baluo,  is. 

FÉR  tremolar,  fr.  Causar  temor  ó  tremolo  qualse- 
vol objecte.  Hacer  temblar,  hacer  témer.  Terreo,  es. 
II  Ilaverbi  un  excés  de  qualsevol  cosa  que  sia, 
com:  aquest  any  hi  ha  una  cullila  que  fà  tremolar- 
Espantar,  maravillar,  admirar,  pasmar,  poner  es- 
panto, serunjuicio.  Admiratione  rapere.  ||  Infundir 
algú  mòlt  respecte  ab  sa  autoritat  ó  presència.  Ha- 
cer temblar,  hacer  témer.  Respeclu  terrere. 

TOT  tremolant,  m.  adv.  De  un  modo  trèmul. 
Tre'mulamenle.  Tremulè. 

TREMOLEJAR.  V.  n.  Tremolar  ab  continuació 
ó  ab  freqüència,  ó  afectar  tremolo.  Temblequear, 
lembletear.  Tremisco,  is.  ||  Móurerse  perturbada- 
ment,  com  los  noys  y  'Is  vells  quant  volen  cami- 
nar depressa.  Temblequear,  lembletear.  Attrepido, 
as.  I  Usat  com  diminutiu  tremolar  un  poch.  Tem- 
bletear.  Subtreraisco,  is. 

TREMOLO,  m.  Moviment  involuntari  repetit  y 
continuat  de  tot  lo  cos  ó  de  alguna  part,  procedent 
de  debilitat,  de  fret  ó  de  algun  passió  de  temor  ó 
susto.  Temblor,  tremor,  estremecimiento.  Tremor,  is. 
II  Lo  moviment  que  causa  algun  vent,  campanas, 
ruído  de  artilleria  en  los  edificis  ó  en  las  encaba- 
lladas.  Temblor.  Hiatus,  us. 

tremolo  de  cor.  Tristesa,  aflicció,  passió  de  ani- 
mo. Cordojo.  Cordolium,  ii. 

TREMOLO  DE  TERRA.  TERREMOTO. 
TREMOLÓS,  A.  adj.  TREMENDO. 
TREMONTANA.   f.  TRAMONTANA. 
TREMOR.  m.  tremolo. 

TREMOR  DEL  COR.  TREMOLO  DEL  COR. 

TREM08TERA.  f.  tramostera. 

TREMP.  m.  Punt  y  forma  que's  dóna  als  me- 
talls é  instruments  de  tall,  pera  sa  major  duresa  y 
millor  fil.  Temple.  Temperatura,  íb.  ||  Lo  tall  que's 
fà  al  canó  de  la  ploma  disposanlla  pera  escríurer. 
Corle,  tajo.  Calami  temperatura.  ||  Se  pren  pel 
canó  de  la  mateixa  ploma,  y  així  's  diu:  tenir  poch 
ó  mòlt  TREMP.  Pluma,  cànon.  Calamus,  i.  |  Contitu- 
ció  ó  temperament  dealgunas  cosas.  Temple,  tem- 
peramenlo.  Temperamentum,  i.  f  La  modificació, 
punt  ó  afinació  que's  dóna  als  instruments  de  mú- 
sica. Afinacion,  temple,  afinadura,  afinamiento.  Tem- 
peratio,  nis.  g  Se  pren  pel  humor ,  acrimónia  ó 
dolsura  degeni.  Temple.  índoles,  is. 

al  TREMP.  m.  adv.  pint.  Se  diu  de  la  pintura 
que's  fà  ó  trau  ab  colors  deixatats  ab  àygua,  ay- 
guacuyt  ógoma.  Al  temple.  Pictura  glutinosa. 

TREMPA,  f.  pint.  Genero  de  betum  que's  fà  de 
rovell  de  ou  debatut  en  àygua  pera  pintar  al  tremp. 
Templa.  Temperalio  pictòrica.  |]  tremp.  2.  3. 

ESTAR  Ó  NO  ESTAR  DE  TREMPA,  fr.  mCl.  ESTAR  Ó  NO 
ESTAR  TREMPAT. 

TREMPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trempa.  Tem- 
plador.  Temperator,  is.  ||  Martellet  ó  clau  pera 
trempar  algun  instrument  de  música,  com  piano, 
etc.  Templador.  Tonarius,  ii. 

89 


710 


TRE 


TREMPAMENT.  m.  ant.  temperament. 

TREMPLANSA.  f.  ant.  templansà. 

TREMPAPLOMAS.  m.  Ganivelet  pera  trem- 
par las  ploraas  de  escríurer.  Cortaplumas,  lajaplu- 
mas.  Scalpelluni,  i. 

TREMPAR.  V.  a.  Moderar,  suavisar  la  forsa  de 
alguna  cosa,  com  la  forsa  de  las  passions,  elc.  Mo- 
derar, lemplar.  Moderor,  aris.  |  Donar  tremp  ó 
punt  als  metalls.  Templar.  Tempero,  as.  ||  Mesclar 
una  cosa  ab  altra,  pera  suavisarla.  Templar.  Tem- 
pero, as.  |]  raus.  Disposar  los  instruments  de  modo 
que  las  veus  formen  harmonia  segons  convé.  Tem- 
plar. Tempero,  as.  |1  Dit  del  ferro  y  altres  metalls 
ficarlos  vermells  dins  de  la  àygua,  pera  enfortiries 
y  donarlos  lo  punt  que  convé.  Templar.  Tempero, 
as.  II  TEMPERAR.  |  Tallar,  escapsar  lo  canó  de  la 
ploma  posantla  conforme  pera  escríurer.  Coriar, 
lajar  la  pluma.  Calamura  ad  scribendum  aplare.  | 
pint.  TEMPLAR.  6.  8.  II  Posar  de  bon  humor  à  algú. 
Templar.  Lenio,  is, 

TREMPAT,  DA.  p.  p.   Templado.  Temperatus. 

ESTAR  TREMPAT,  fr.  Estar  ab  salut  y  robus'esa. 
^síarsaïio.  Plena  valeludine  frui.  [|  estar  de  fílis. 

ESTAR  trempat  COM  UNA  ORGA,  Ó  COM  UN  GÍNJOL,  Ó 
COM  UN  ALL,  Ó  COM  UNAS  PASQUAS,  Ó  COM  UN  ROSS[NYOL 

ócoM  UNA  GUITARRA,  fr.  met.  fam.  Estar  mòlt  ale- 
gre y  de  bulla.  Estar  como  una  caslanuela  ò  como 
una  pascua.  Hilarilate  exultari. 

NO  ESTAR  trempat  Ó  ESTAR  MAL  TREMPAT,  fr.  NO 
ESTAR   DE  FÍLIS. 

TREMPLA.  f.  TREMP.  2.  3.  ||  trempa. 

TRÈMUL,  A.  adj.  Se  diu  de  la  cosa  que  tremo- 
la. Trémulo,  iremolento,  trepido,  tremulanle.  Contre- 
mulus.  II  PALPiTANT.  [I  Se  diu  de  certa  modificació 
del  so  en  las  orgas,  que  aparque  tremolan.  Trému- 
lo. Sonus  organi  tremulus.  ||  Certa  modulació  de  la 
veu  que  sembla  que  tremola.  Trémulo.  Tremulus. 
II  met.  Se  diu  de  algunas  cosas,  com  la  llum,etc., 
que  tenen  un  moviment  semblant  al  tremolo.  Tré- 
mulo. Tremulus. 

TREMUNTANA.  f.  TRAMUNTANA. 

TREN.  m.  Aparalo  pera  portar  ó  transportar  al- 
guna cosa.  Tren.  Apparatus,  us.  ||  met.  Ostentació 
ó  pompa  de  alguna  persona  ó  cosa.  Tren.  Appara- 
tus, us, 

TREN  de  ARTILLERIA.  Lo  conjunt  de  pessas  de  ar- 
tilleria y  lot  lo  necessari  pera  transportarlas  y  po- 
der usar  deellas,  y  las  demés  armas  y  municions 
de  armas  que  pót  necessitar  un  exèrcit.  Tren.  Ins- 
trumenta, oruni, 

TRENA.  f.  Unió  de  tres  caps  de  fil.  seda,  ca- 
bells, elc,  entrecreuhats  ó  entrellassats.  Trenza. 
Taenia,  ae.  I  trenzilla.  ||  Espècie  de  treneta  de  bu- 
dells de  moltó  que's  posa  en  la  olla.  Revoltillo.  Fo- 
Uiculus  conlortus  ex  intestinis.  ||  La  de  vímets. 
Criznega.  Taenia  viminea, 

TRENAR.  V.  a.  Fér  trenas.  Trenzar.  Crines 
teeniis  aptare. 

TRENAT,  DA.  p.  p.  de  trenar.  Trenzado.  Tae- 


DICCIONARI  TRE 

niis  aptatus.  ||  adj.  Cosa  formada  de  rèt,  trenas, 
etc.  Trenado.  Tseniis  confectus. 

TRENCABLE.  adj .  trencadís. 

TRENCACAP.  m.  met.  Lo  que  molesta  ó  fatiga 
al  cap.  Quebradero  de  cabeza.  Importuna  conlenlio 
II  L'  objecte  del  cuydado  amorós.  Quebradero  de 
cabeza.  Amoris  objeclum. 

TRENCAGOLL.  m.  Lloch  perillós  de  ahonl  se 
pót  càurer  fàcilment  y  malmétrerse.  Deslizadero, 
resbaladero,  despenadero,  derrumbadero.  Lubricus 
locus.  II  met.  Lo  que  exposa  à  incórrer  en  alguna 
falta.  Resbaladero,  precipicio.  Lubricus. 

mentir  a  trencacoll.  fr.  pera  ponderar  que  algú 
ment  mòlt,  ó  à  cada  paraula.  Mentir  sin  suelo ;  mien- 
te  mas  que  dd  por  Dios.  Simone  mendacior, 

TRENDADÍS,  SA.  adj.  Fràgil,  fàcil  de  trencar- 
se.  Quebradizo,  quebroso,  quebranlable,  vidrioso,  y 
friable  en  termes  de  física.  Fragilis, 

TRENCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trenca.  Quebra- 
dor,  quebrantador,  rompedor.  Effractarius,  ii.  ||  in- 
fractor. II  La  part  de  camí  ahont  se  gira.  Travesia. 
Transiíorius  locus. 

trencador  de  NAU.  NAUFRAGO.  2. 

TRENGADURA.  f.  Obertura  de  alguna  cosa 
trencada.  Quebradura,  quebranladura,  rompedura, 
quiebro.  Disruptio,  nis.  ||  Sach  ó  bossa  que  per  la 
prolongació  del  perilóneo  's  forma  en  lo  melich  6 
en  las  angonals,  entre  'Is  muscles  del  abdomen  ó 
ahont  ixen  los  vasos  de  las  illadas,  y  conté  una 
porció  de  budell,  ayre  ó  àygua.  Quant  baixa  à  la 
bossa  dels  testículs,  se  diu  vulgarment  potra.  Hèr- 
nia, quebradura.  Hèrnia,  ae.  ||  med.  y  cir.  Rompi- 
ment.  Rotura  ,  rompimiento  ,  fractura  ,  ruptura. 
Fractura,  ae. 

TRENGAFILA.  f.  La  cosiura  entrellasada  que 
'Is  enquadernadors  fan  entre  la  corda  y  capsada  de 
cada  part  en  lo  llom  del  llibre  quant  lo  cusen.  Ca- 
deneta.  Calenula,  £e.  ||  met.  fam.  porta  falsa.  2. 

TRENGALAM.  m.  Cert  peix  de  mar  ó  de  riu, 
del  qual  diuhen  que  menja  1'  esquer  y  no  càu  en  1' 
ham.  Glano,  gldnide.  Glanus,  i,  glanis,  is,  idis. 

TRENGALÓS.  m.  Espècie  de  aucell  de  uns  dos 
peus  de  llarch,  ab  lo  llom  blanch  rogench,  lo  ven- 
tre blanch;  las  extremitats  de  las  alasclapadas  de 
negre;  'Is  peus  cuberts  de  ploma,  ab  las  unglas 
grans  y  fortas;  lo  bech  groguench,  corb  y  tant  fort 
que  trenca  ab  ell  los  cossos  més  durs.  Habita  en  las 
voras  del  mar,  y  s'  alimenta  de  peixos,  Quebranta- 
huesos,  osifraga.  Alguns  1'  anomenan  en  castellà 
esmerejony  atahormas.  OssiUagns,  i, 

TRENGAMENT.  m.  La  obra  de  rómprer  algu- 
na cosa.  Quebranlamiento,  quebramienlo,  quebranto. 
Fraclio,  nis. 

trencament  de  cap.  Mals  de  cap,  cuydados,  Que- 
bradero de  cabeza.  Importuna  contenlio, 

trencament  de  nau.  NAUFRAGI. 

TRENGANIL.  m.  nàut.  trancanill. 
TRENGAPINS.  m.  fam.  mil  homes. 
TRENGAPINYAS.  m.  Aucell  del  tamany  de 


TRE  CA 

una  cogullada,  ab  la  ploma  rogenca,  '1  bech  curly 
tant  fort  que  trenca  las  pinyas,  y  s'  alimenta  dels 
j)inyons   Picocruzado. 

TRENCAPINYONS.  m.  Qui  trau  'Is  pinyons  de 

las  pinjas  toiradas,  los  trenca  y  neteja.  Cascapino- 

nes.  iNucleorum  pinneorum  colleclor.  |1  Instrument 

,  de  fusia  pera  Irencarlos.  Cascapimnes.  Nucifrangi- 

;bu!um,  i. 

TRENCAR.  V.  a.  Rómprer,  fér  trossos  de  al- 
guna cosa.  Qaebrar,  quebrantar,  romper.  Frango, 
is.  II  Dirigirse,  girar,  mudar  de  direcció  eixint  de 
[un  camí  ó  carrer  y  entrant  en  altre.  Doblar,  tor- 
Uer,  volver.  Fleclo,  is.  ||  Destorbaré  impedir  la con- 
hinuació  de  alguna  cosa.  Interrumpir,  quebrar,  rom- 
[per.  Inlerrumpo,  is.  ||  Infringir,  violaralguna  lley, 
paraula  ú  obligació.    Quebranlar ,  quebrar,  rom- 
jter,  traspasar.  Yiolo,  as.  1|  Esquerdar  alguna  cc- 
posanlla  en  estat  de  que's  rompa  mès  fàcil- 

lent.  Quebranlar,  cascar.  Scindo,  is.  1|  Esclafassar, 
leixar  una  cosa  à  milj  móldrer.  Quebranlar,  ma- 
\ehacar,  cascar.  Quasso,  as.  [|  Profanar  un  lloch  sa- 
jrat  ó  segur,  ó  'Is  límits  de  qualsevol  cosa.  Violar^ 
luebranlar.  Transgredior,  eris.  \\  Rómprer,  vónccr 
llguna  dificultat,  impediment  ó  destorb  que  era- 
jarassa  pera  la  llibertat.  Quebranlar,  forzar,  rom- 
ier.  Rurapo,  is.  ||  Molestar,  fatigar,  causar  pesar  ó 
[isgust.  Quebranlar,  conslernar.  Attero,  is.  1|  amo- 
iiNAR.  II  Rómprer  la  amistat  ab  algú.  Romper.  Ab 
imicitia  discedere.  [j  Separar  per  breu  temps  la 
»nió  ó  conlinuilat  de  algun  flúyt,  com:  trencar 
\'  ayre,  la  àygua  '1  qui  nada.  Romper.  Divido,  is. 
|||  Obrir  espay  suficient  pera  passar  per  algun  lloch 

3upat  de  gent  unida.  Romper.  Praírumpo,  is.  ||  Fèr 
[íérdrer  lo  color  natural.  Quilar.  Adimo,  is.  [j  róm- 
prer. II  Relaxarse  las  Iripas,  patir  alguna  hèrnia. 
\Quebrarse.  Hèrnia  laboraré.  ||  Interrómprerse  la 
íontinuilat  de  alguna  cosa.  Quebrarse.  Abrumpi. 
í  TRENCAT,  DA.  adj.  Qui  pateix  de  trencadura. 
^uebrado,  hernioso.  Hèrnia  labora ns.  ||  Dit  del  ter- 
ïuo  escabrós.  Fragoso,  inlrincado,  àspero.  Frago- 
|BUS.  II  m.  arit.  Se  diu  del  número  que  expressa  una 

mès  parts  de  la  unitat,  com  '/g,  y^,  etc.  Quebra- 

),fraccion.  Fractio,  nis. 

TRENCAT  DE  TRENCAT,  arit.  Lo  trcncat  queexpres- 

parts  de  altre,  com  'Ade  */^.  Quebrado  de  que- 
rado  ó  quebrado  compueslo.  Fractionis  fractio. 

TRENCH.  ra.  Xiribech,  forat  en  lo  cap.  Desca- 
ibro,  descalabradura.  Capitis  fractura.  ||  cascadu- 
u,  11  Costum  ó  hàbit  de  fér  alguna  cosa,  y  aixi  's 
liu  :  saber  lo  trencu  de  alguna  cosa.  Gobierao,  ma- 
ejo,  manera.  Adminislralio,  nis.  ||  La  obertura  que 

fa  en  lo  cap  de  las  eras  ó  solchs  de  las  verdu- 
is,  herba,  elc,  pera  encaminarhi  la  àygua  quant 

rega.  Torna.  Fluxus  aquae  conversió. 

AL  TRENCB  DEL  AUBA  Ó  DEL   DIA.   loC.  Ai  rompCr  cl 

ílba,  al  despuntar  el  dia.  Ad  diem  illucere. 

FÉR  UN  TRENCH.  fr.  Fér  alguna  ferida  en  lo  cap. 
9escalabrar.  Caput  percutere. 

TRENETA.  f.  d.  Trei  cilla,  üa,  ica,  T<eniola, 


FALA. 


TRE 


7ir 


m.  (I  Tr.ENA.  3.  II  La  quc'.sfà  delripasde  moltó  pera 
donar  als  gats.  Cordilla.  Iniestinorum  catenula. 

TRENI.  m.  TRiENi. 

TRENO.  m.  Llamentació  fúnebre  per  alguna 
calamitat,  y  's  pren  en  especial  per  las  del  profeta 
Jeremias.  Lamentaciones,  Irenos.  Traeni,  orum. 

TRENTA,  adj.  Numeral  cardinal.  Treinla.  Tri- 

ginta.  (i  TRENTÈ. 

TRENTAHÚ.  m.  Cert  joch  de  cartas,  en  que 
reparlidas  dos  ó  tres  à  cada  hu  dels  que  jugan,  van 
demanantne  mès  fins  à  fér  trenta  y  un  punts,  con- 
tant las  figuras  per  deu  y  las  demés  cartas  per  lo 
que  pintan,  y  si  ningú  fà  Irentahú,  guanya  '1  que 
's  queda  en  lo  punt  mès  alt  per  orde  de  ma.  Trein- 
la y  uno.  Ludus  chartarum  ad  trigessima  el  una 
puncla. 

TRENTANARI ,  A.  adj .  Lo  que  es  de  trenta 
anys.  Treintanal,  Ireinlanario,  Ireinienario.  Tricen- 

nalis.  II  TRENTENARI. 

TRENTÈ,  NA.  adj.  Numeral  ordinal,  la  unitat 
que  s'  anyadeix  al  vint  y  nou  per  complement  del 
trenta;  y  '1  que  pertany  à  dit  número.  Treinleno, 
irigésimo.  Trigesimus.  l|  m.  Qualsevol  part  de  las 
trenta  en  que's  divideix  un  lot.  Trigésimo,  ireiale- 
no.  Trigessimus.  I  f.  trenta,  i . 

TRENTENA,  f.  TRENTA.  I . 

TRENTENARI.  m.  Lo  número  de  trenta  dias 
dirigits  à  un  mateix  objecte.  Treinlanario,  Ireinie- 
nario, Irenlenario.  Tricenni  dies.  ||  Dit  del  número 
de  trenta  missas  celebradasen  trenta  dias  consecu- 
tius per  la  ànima  de  algun  difunt.  Lleno,  ireiniena- 
rio. Tricennairaisssein  defuncti  commemorationem. 

TRENTÍ.  m.  Moneda  de  or  de  valor  de  trenta 
tres  rals.  Trenli.  Triens  aureus. 

TRENUYTADA.  f.  anl.  De  noche.  Sub  nocte. 

TRENITAR.  V.  n.  ant.  tranuitar. 

TRENYORAR.  V.  n.  anl.  anyorarse. 

TRENZILLA.  f.  Cinta  entreleixida  en  forma  de 
trena  ó  de  llata.  Trencilla.  Taeniola,  se.  H  La  que 
volta  la  copa  del  sombrero  tocant  à  las  alas.  Cin- 
tillo,  irencillo,  Irencica,  Irencellin.  Galeri  spira  vel 
cinclorium. 

TREP.  m.  TRENCH. 

TREPA.  f.  TREPADÜRA.   1,  ||  ter.  GENTUSSA. 

TREPÀ.  m.  cir.  Instrument  pera  foradar  la 
closca  del  cap.  Trépano.  Terebellum,  i.  ||  trepant. 
II  BELABARQui.  1|  Inslrumcnl  fét  com  un  canonet  ab 
dents  al  cap,  y  de  que  usan  los  argenters  pera  tras- 
passar. Trépano  de plalero.  Mediolus,  i. 

TREPADOR,  A.  m.  y  f.  taladrador.  ||  Qui 
trepa  per  algun  lloch.  Trepador.  Scandens,  tis,  y 
funambulus,  i,  pelaurila,  ai,  se  diu  del  volatí  que 
trepa  per  la  maroma.  |1  Lloch  per  ahonl  se  trepa. 
Trepadero,  trepador.  Scansorium,  ii.  |1  adj.  met.  Lo 
que  trepa,  com  la  flama,  elc.  Trepador.  Audax,  ois. 

TREPADÜRA.  f.  Bigarradura,  espècie  de  guar- 
nició ó  adorno  (jue's  posa  en  la  vora  de  las  pinlu- 
ras  y  dels  vestits.  Trepa ,  trepado.  Circumposita 
fimbria;  limbus,  i.  ||  La  acció  de  trepar  per  algun 


71 2f 


TRE 


DICCIONARI 


TRE 


paratge.  Trepa.  Scansio,  nis.  ||  Forat  fét  ab  lo  tre- 
pant. Taladro.  Foraraen,  inis. 

TREPANACIÓ.  La  acció  de  trepanar.  Trepana- 
cion.  Terebratio,  nis. 

TREPANAR.  V.  a.  cir.  Foradar  ab  lo  trepà,  y 
fér  concórrer  à  aquell  paratge  las  matérias  confor- 
me 's  necessita.  Irepanar.  Craneum  terebrare.  |] 

TALADRAR. 

TREPANT,  in.  Espècie  de  laladre  que  usan  và- 
ries artífices  pera  foradar  la  matèria  de  sòn  art;  y 
's  compon  de  una  punta  prima  y  rodona,  y  té  vàrias 
pessas  y  cordills  ó  corretjas  que  disposan  l' instru- 
ment pera  que  un  barro  que'l  travessa,  puje  y 
baixe,  voltant  mòlt  velosment,  impel-lint  la  punta 
envers  1'  objecte  que's  v6l  foradar.  Trépano,  ire- 
pan,parahuso.  Terebra,  a3. 

TREPAR,  v.  n.  Traspassar  pujant  à  alguna 
part  difícil.  Trepar.  Adrepo,  is.  1|  Pujar,  enülarse 
unas  cosas  en  altras,  com  la  eura  en  la  paret,  las 
parras  en  los  arbres,  etc.  Trepar.  Scando,  is.  ||  Pu- 
jar à  algun  lloch  à  quatre  grapas  com  los  gats. 
Gatear,  trepar.  Adrepo,  is.  ||  met.  Penetrar,  alcan- 
sarab  lo  discurs  alguna  cosa  mòlt  difícil,  com: 
TREPAR  al  Parnàs,  al  temple  de  la  fama,  etc.  Tre- 
par. Volo,  as.  II  TREPANAR.  ||  Guamir  la  pintura,  '1 
brodat,  etc.  ab  trepadura.  Ticar,  trepar.  Circum- 
orno,  as.  ||  Fér  bigarradura  6  talls  per  adorno  en 
los  vestits  y  calsat.  Trepar,  picar.  Scissuris  vel  si- 
nuosè  ornaré. 

TREPAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Jre;)aí/o.  Terebra- 
tus.  II  met.  Dit  de  algunas  cosas  que  tenen  vuyt, 
com  los  que  fa  '1  corch.  Trepado.  Terebratus. 

TREPIDACIÓ.  f.  astron.  Balans  aparent  y  qua- 
si insensible  que'Isantichs  atribuhianal  firmament 
septentrional  ó  al  milj  dia.  Trepidacion.  Trepida- 
tio,  nis.  II  Tremolo.  Trepidacion  ,  eslremecimiento. 
Horror,  is.  ||  med.  Tremolo  de  membres  y  nirvis. 
Trepidacion,  tetnbleteo.  Trepidatio,  nis. 

TREPINYEJAR.  V.  n.  PICAR  de  peus. 

TREPITJ.  m.  La  acció  de  trepitjar.  Pisoteo. 
Conculcatio,  nis.  ||  Lo  rastre  ó  peijadas  quequedan 
estampadas  en  la  terra.  Rastro,  y  pista  si  es  dels 
animals,  Yestigium,  ii. 

TREPITJADA,  f.  Petjada,  '1  senyal  que  queda 
del  trepitj.  Pisada,  huella.  Vesligium,  ii.  ||  L'acle 
y  efecte  de  trepitjar.  Pisadura,pisa,piso,  holladu- 
ra.  Calcatio,  nis.  |  mel.  Se  pren  pel  sol  ó  superfície 
de  algun  terreno,  com:  aquest  camí  té  bon  ó  mal 
TREPITJ.  l'iso.  Solum,  i. 

TREPITJADOR,  m.  Qui  trepitja,  especial- 
ment los  rahims  pera  fér  vi.  Pisador.  Calcator,  is. 

TREPITJAMENT.  m.  TREPITJ. 

TREPITJAR,  v.  a.  Posar  los  peus  sobre  algu- 
na cosa.  Pisar,  hollar,  y  acalcar,  conculcar,  reho- 
llar,  y  pisoiear,  quant  se  fà  repetida  y  expressa- 
ment pera  maltractar  alguna  cosa,  passanlhi  pre- 
cipitadamant  per  sobre.  Atropellar.  Occulco,  as.  || 
met.  Menospreciar,  no  fér  cas  de  alguna  cosa,  com 
honras,  dignitats,  etc.  Pisar,  hollar,  atropellar, 


pasar  por  encima.  Deprimo,  is.  1|  v.  n.  En  los  edi- 
ficis estar  lo  pis  de  una  habitació  sobre  un  altre. 
Pisar.  Nitor,  eris.  ||  Xafar  los  rahims  ab  los  peus 
pera  exprémer  lo  mosty  fér  vi.  Pisar.  Calco,  as. 
TRER.  V.  a.  ant.  traürer.  |1  v.  a.  ant.  disparar, 

TIRAR,  apuntar. 

TRES.  adj.  Numeral  cardinal  impar  que's  com- 
pon de  una  unitat  afegida  à  altras  dos.  Tres.  Tres 
et  tria.  |]  arit.  Se  diu  de  la  nota  ó  guarisme  que 
representa  tres  unitats.  Tres.  Terlia  numeralis  nota. 
H  En  las  cartas,  la  en  que  hi  ha  marcats  tres  punts 
ó  senyals.  Tres.  Charta,  elc.  tribus  notis  dislincta. 
II  Se  diu  del  dau  que  té  pinlals  tres  punls.  Tres. 
Tcrnarius  in  alea.  ||  pi.  En  lo  joch  de  daus  las  pa- 
rellas  ó  llans  de  tres  punts.  Terna,  lernas.  Ternarii 
inaleis. 

A  LAS  TRES  MORT  ó  PRES.  loc.  met.  fam.  pera  do- 
nar à  enténdrer  que  convé  fér  1'  últim  esfors.  A 
tres  ó  d  las  tres  va  la  vencida,  ó  se  echa  el  resto.  Ad 
triarios  ventum  est. 

i  TRES.  m.  adv.  mús.  Se  diu  de  la  composició  ó 
pessa  que  conté  tres  parts  ó  en  que  cantan  tres 
veus.  A  tres.  Terna  harmonia. 

COM  TRES  Y  DOS  SÓN  CINCH  Ó  COM  TRES  Y  TRES  SON 

SIS.  expr.  COM  dos  y  dos  fan  quatre. 

UN  tres  y  no  res.  exp.  Cosa  de  poquíssima  im- 
portància. Unabicoca.  Parvi  momenti  res. 

TRESAR.  v.  a.  Contar  ó  péndrer  de  tres  en  tres. 
Terciar.  Tertio,  as. 

TRESAVI.  m.  ant.  Tatarahuelo.  Abavus. 

TRE8CAMENT.  m.  Obra  de  trescar.  Trio. 
Apium  frequens  introitus  et  exitus. 

TRESCAR.  V.  a.  Entrar  y  eixir  freqüentment 
las  abellas  en  lo  buch  mòlt  poblat.  Triar.  Apes 
exire  vel  intrare  frequenter. 

TRESCENT8,  TAS.   adj.   Numerat   ordinal. 

TRECENTÉSSIM. 

TRESCOL.m.  trafech.5.  ||  Lo  vi  que  surt  de  la 
prempsada  de  la  brisa  y  pellofa.  Torcedura,  agua- 
pié,  purrela.  Lora,  íe. 

TRESCOLAR.  V.  a.  TRAFEGAR.  1. 

TRESDOBLAR.  V.  a.  Multiplicar  per  tres  ó  fér 
tres  vegadas  una  mateixa  cosa.  Triplicar,  tresdo- 
blar.  Triplico,  as. 

TRESILLO.  m.  Joch  de  cartas  entre  tres,  en 
que  se  'n  reparteixen  nou  à  cada  un,  y  quedaa 
tretze  en  lo  munt  pera  robar;  y  té  tres  sorts:  en- 
trada, voltereta  y  sol.  Lo  qui  hi  entra  elegeix  lo 
coll,  y  deixa  las  cartas  que  no  li  convenen  robant- 
ne  altras.  Lo  qui  fà  voltereta  gira  la  primera  carta 
del  munt,  y  aquella  es  lo  coll  de  trunfo.  'L  qui  va 
sol  anomena  '1  palo  que  vól  y  no  roba.  Renegada, 
tresillo.  Chartarum  ludus  vulgò  tresillo. 

TRESLADAR.  V.  a.  TRASLADAR. 

TRESOR,  m.  Arreplech  de  or,  plata  y  altras 
preciositats.  Tesoro.  Thesaurus,  i.  ||  Erari  públich 
ó  particular.  Tesoro.  Gazophylacium,  ii.  ||  Rique- 
sas,  béns.  Riqueza,  tesoro.  Gaza,  ae.  |]  met.  Reunió 
de  circunstàncias  apreciables,  tant  en  orde  al  àni- 


TRE 


CATALÀ 


TRI 


713 


a  com  al  cos.  Tesovo,  oro.  Tliesauius,  i.  |1  mel. 
urna,  compend i  ó  col-Iecció  de  noUcias  ó  cosas  es- 
iniables.  Tesoro.  Thesaiirus,  i.  U  Se  diu  en  par- 
icular  de  la  bondat  inünila  de  Crislo  y  sos  Sants, 
'esoro.  Thesaurus,  i. 

TiiEsoR  piJBLicH.  Edifici  en  que  'Is  romans  guar- 
avan  l'or  y  plata  pera  las  necessitats  de  la  repú- 
lica.  Tesoro  publico.  Thesaurus,  i. 

TRESOR  REAi,.  Erari  del  rey.  Tesoro  real  ó  regia, 
rcas  reales.  iErarium,  ii. 

VALER  UN  TRESOR,  fr.  met.  Tenir  alguna  cosa  mol- 
la estima.  Regularment  se  diu  de  las  personas.  Ser 
n  lesoro ;  valer  un  mundo  ó  un  polosl.  Thesauro 
ríESlanlior. 

TRESOREJAR.  V.  a.  ant.  atesorar. 

TRESORER,  m.  Lo  ministre  ó  persona  destina- 
ia  pera  la  custòdia  y  distribució  del  tresor.  Teso- 
ro. QuíEslor,  is.  II  En  las  catedrals'y  col-legialas 

nonge  ó  dignitat  que  cuyda  de  las  relíquias  y 
osas  mès  preciosas.  Tesorero.  Ciniarcha,  ae. 

TRESORERIA,  f.  Oficina  ó  despaig  del  Ireso- 
er.  Tesoreria.  Quaestorium,  ii.  [I  Lo  càrrech  ó  dig- 
ital de  tresorer.  Tesoreria.  Qusestura,  sb.  ||  L'edi- 
ci  ó  lloch  ahont  se  guarda  '1  tresor  püblich.  Teso- 
eria.  ^Erarium,  ii. 

TRESPASSAR.  y  derivats,  traspassar. 

TRESPASSER.  m.  ant.    CAMBIADOR,  CAMBISTA. 

TRESPEUS.  m.  Instrument  de  cuyna  compost 
e  una  pessa  de  ferro  en  figura  circular  ó  triangu- 
lar ab  tres  peus  sobre  del  qual  se  posan  las  calde- 

s,  perols,  y  aitras  capsas  pera  cuynar  ab  como- 
ilal  sens  sufocar  lo  foch.  Trébedes.  Tripes,  dis, 
hyatrepus,  i.  ||  ter.  estalvi.  2. 

TRESPLANTAR.  Y.  a.  y  deribats.  trasplantar. 

TRE8POL.  m.  ter.  Sostre.  Techo,  y  lechumbre 
los  mòlt  elevats,  com  los  de  las  iglésias  y  edificis 
emblants.  Tectum,  i. 

FÉR  TRESPOLS.  fr.  Cubrir  l' edifici  ab  ells.  Techar. 
ectis  operire. 

■    TRESPONTÍ.  m.  TRASPONTÍ. 

.    TRESPOST.  adj.  ant.  traspostat.  ||  adv.  oe- 
trís. 

tre8quilar.  v.  trasquilar. 

TRE8TEIG.  m.  TREPITJ.  2. 

TRESTEJAR.  V.  a.  TRASTEJAR. 

TRESTORNAR.  V.  a.  ant.  TRASTORNAR.  ||  ant. 

TORNAR  ATRÍS. 

TRE8TRUYT.  adj.  ant.  tot. 

TRET,  A.  p.  p.  Sacado.  Elicitus. 

TRET.  adj.  Sacado.  Elicitus.  ||  m.  tir  1.  2.  3. 
i.  II  Espay,  distància  de  lloch  ó  de  temps.  Trecho. 
Tractus,  us.  1|  fisonomia. 

ERRAR  LO  TRET.  fr.  que  à  mès  del  sentit  recte 
significa  enganyarse  en  lo  dictamen  ó  concepte  de 
alguna  pretensió  ó  intent.  Errar  el  tiro.  Spe  falli. 

NO  VÉDRERHI  i  TRET  DE  BOFETADA.  loC.  NO  VÉDRER 
TN  BOU  etc. 

TRETA.  f.  Artifici  subtil  é  ingeniós.  Treta. 
Calliditas,  alis.  P  Extracció.  Saca.  Exportatio,  nis. 


II  ardit.  II  Medi  pera  eixir  de  alguna  dificultat.  Sa- 
lida,  treta,  escapatòria.  Exitus,  us,  subterfugium, 
ii.  II  SAGETA.  II  exp.  Lo  concepte  ó  pensament  que 
forma  qualsevol  dels  esgrimadors  pera  la  defensa 
pròpia  ú  ofensa  del  contrari,  y  acció  corresponent 
à  ell,  sense  que  aquesta  puga  fàcilment  compén- 
drerlo  en  qualsevol  dels  llans  y  temps  que  s'  ofe- 
reixen; y  són  lo  ménos  trenta  aqueslas  tretas,cora: 
estocada,  manotada,  encadenada,  enarcada,  galus- 
sa,  ganància,  final,  revés  horisontal,  revés  des- 
cendent, tall,  cap  à  la  espasa,  irremediable,  treta 
doble,  empanada,  encomanada,  treia  del  tenlador, 
etc.  Treta.  Prudens  callidaque  in  adversarium  pe- 
tilio.  II  La  manya  ab  que  '1  jugador  procura  millo- 
rar la  seva  sort.  Traza.  Astus,  us.  ||  ant.  tir,  tret, 

TRETAS  DEL  FORO.  Falàcias.  Trazüs,  enredos,  em- 
brollos.  Tricae,  arum. 

TRETZE,  adj.  numeral  cardinal  compost  de 
tres  unitats  y  dos  desenas.  Trece.  Tredecim.  y  adj. 
numeral  ordinal.  Trece,  treceno,  decimotercio.  Deci- 
mustertius.  ||  En  la  orde  de  Santiago  '1  caballer 
anomenat  pera  assistir  à  algun  capítol  general. 
Trece.  Decimoterlio  loco  delegatus  eques.  ||  pi. 
Nora  que  donaren  à  tretze  caballers  de  dignitat 
particular  en  la  orde  de  Santiago.  Treces.  Sancti 
Jacobi  ordinis  tredecim  proceres. 

TRETZE  sói»i  TRETZE,  loc.  fam.  Porfiadameut,  ter- 
cament,  ab  tenacitat.  J^rre  que  erre,  tieso  que  tieso, 
quedo  que  quedo,  dale  que  dale,  dale  que  le  das  ó  da- 
le  que  le  daràs.  Pertinaciter  agis. 

QüEDARSE  EN  SOS  TRETZE,  fr.  met.  fam.  Persistir 
algú  tenasment  en  un  propòsit.  Estar  en  sus  trece. 
In  sententia  tenaciter  persistere. 

TRETZÈ,  NA.  adj.  Numeral  ordinal.  Treceno, 
trece,  decimotercio.  Decimuslercius. 

TRETZEMESÓ,  NA.  adj.  Cosa  de  tretze  me- 
sos. Irecemesino.  Tredemestris. 

TRETZENA,  f.  Número  de  tretze.  Trece.  Tre- 
decim. 

TRETZENARI.  m.  V  espay  ò  temps  de  tretze 
dias  regularment  continuats  y  dedicats  à  un  ma- 
teix objecte.  Trecenario.  Tredecim  designati  dies. 

TREU.  m.  nàut.  Yela  quadrada  ab  que  las  em- 
barcacions llatinas  navegan  en  popa  ab  vents  forts. 
Treo,  treu,  vela  de  fortuna.  Yelum  quadratura.  ||  La 
verga  en  que  s'assegura  ó  subjecta  dita  vela,  Treo. 
Quadrati  veli  antena. 

TRÉURER.  V.  a.  trÍürer. 

TREVA8.  f.  pi.  TRÉGUA. 

TREVÉ8.  m.  TRAVÉS. 

TRÈVOL,  m.  TRÉBOL. 

TRÈVOL,  m.  trespol. 

TREYR  Y  TRAIR.  V.  a.  ant.  DISPARAR,  tirar, 

APUNTAR. 

TRIA.  f.  La  obra  de  escuUir.  Escogimiento.  Se- 
lectio,  nis.  fl  mit.  Nom  de  las  tres  ninfas  que  cria- 
ren à  Apolo,  Tria.  Thria,  ae. 

TRÍADA.  f.  Reunió  de  tres  unitats.  En  la  esco- 
la neo-platónica  's  diu  aludint  al  ser,  à  la  intel-li- 


714  TRI  DICCIONARI 

géncJa  yal  ànima.  Triada.  Triada,  se.  |j  harmònica. 
L'  acort  perfel.  Se  diu  així  per  estar  compost  de 
tres  termes  en  proposició  harmònica.  Triada  armó- 
nica.  Triada  harmònica. 

TRIADOR,  A.  m.  yf.  Qui  tria.  Escogedor.  Se- 
lector, is. 

TRIAGA.  f.  farm.  Composició  de  vàrios  ingre- 
dients que  serveix  contra  tot  veneno,  sent  los  prin- 
cipals y  mès  eficasos  1'  opi  y  las  espècies  que  cor- 
regeixen sa  virlut  narcótica.  La  basa  principal  de 
la  de  Roma  y  Monlpeller  es  la  carn  del  escorsò. 
Triaca.  Theriaca,  íb.  1|  met.  Remey  de  algun  mal 
previngut  ab  prudència  ó  Irét  del  mateix  dany.  An- 
lidolo,  triaca.  Antidolus,  i. 

TRIAGAL.  adj.  Cosa  de  triaca  ò  que  té  sas  pro- 
pietats. Triacal.  Theriacus. 

TRIÀNGUL.  m.  Figura  de  tresànguls.  Triàn- 
gulo.  Triangulus,  i.  ||  Qualsevol  cosa  que's  presen- 
ta en  figura  triangular.  Tridngulo.  Triangulus,  i. 
I  nàut.  Vela  triangular  que  se  sòl  usar  en  temps  de 
bonansa.  Monlera,  tridngulo,  monlerilla,  rascanu- 
hes.  Triangulare  velum.  |1  ler.  tenebrari. 

TRIÀNGUL  ACUTÀNGüL.  geom.  Aqucll  que  lé  tres 
ànguls  aguts.  Trióngulo  acutangulo  ó  oxlgono. 
Triangulus  aculangulus. 

TRiANGüL  AUSTRAL,  astr.  Certa  constel•lació  de 
cinch  estrellas  prop  del  polo  antàrlich.  Tridngulo 
austral.  Triangulus  australis. 

TRIANGÜL  BOREAL,  aslrou.  Certa  conslel-laciò  sep- 
tentrional que  consta  de  quatre  estrellas.  Tridngulo 
boreal.  Trio,  nis. 

TRIÀNGUL  EQüiLÀTERO.  geom.  Lo  que  té  sos  tres 
costats  iguals.  Tridngulo  equilàtero.  Triangulus 
aequilaterus. 

TRIÀNGUL  ESCALENO.  gcom.  Lo  que  té  sos  tres  cos- 
tats desiguals.  Tridngulo  escaleno.  Triangulus  sca- 
lenus. 

TRIÀNGUL  ESFÉRiCH,  astron.  Lo  que's  considera 
descrit  en  la  superfície  de  la  esfera,  y  compost  de 
tres  archs  de  círculs  màxims.  Tridngulo  esfèrica. 
Triangulus  sphericus. 

TRIÀNGUL  isóscELEs.  geom.  Lo  quB  té  solament 
dos  costats  iguals.  Tridngulo  isósceles.  Triangulus 
issosceles. 

TRIÀNGUL  OBLiQUÀNGUL.  geom.  Lo  que  no  té  cap 
àngul  recte.  Tridngulo  oblicudngulo.  Triangulus 
obliquangulus. 

TRIÀNGUL  OBTUSÀNGUL.  gcom.  Lo  que  té  un  àngul 
obtús.  Tridngulo  obtusdngulo  ó  ambligonio.  Trian- 
gulus obtusangulus. 

TRIÀNGUL  PLA.  geoiu.  Lo  que's  compon  de  líneas 
rectas  senyaladas  en  una  superfície  plana.  Tridn- 
gulo plano.  Triangulus  planus. 

TRIÀNGUL  QUADRANTAL.  astron.  L' esférich,  en  que 
algun  ò  alguns  de  sos  costats  són  quadrats.  Tridn- 
gulo cuadranial.  Triangulus  quadrantalis. 

TRIÀNGUL  RECTÀNGUL.  geom.  Lo  que  té  un  àngul 
recte.  Tridngulo  rectdngulo.  Triangulus  reclangu- 
lus  vel  orthogonius. 


TRI 


TRIANGULAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  Iriàn- 

gul.  Triangular.  Triangularis. 

TRIANGULARMENT.  adv.  m.  En  fig«ra  trian- 
gular. Triangularmenle.  Modum  trianguli. 

TRiANGüLAT,  DA.  adj.  Disposat  en  figura 
triangular.  Triangularmenle.  Triangularis. 
TRIANT,  m.  triador. 

TRIAR.  V.  a.  Escullir,  obtar  alguna  cosa  entre 
allras,  com:  triar  los  mots  mès  propis.  £sco_9cr, 
elegir.  Seligo,  is.  ||  Separar  una  cosa  de  entre  al- 
tras.  Entresacar,  separar.  Segrego,  as.  (j  Netejar, 
purificar  alguna  cosa,  com  l' arròs,  mongetas,  etc, 
trahentne  losupérfiuo  óextranyque  tenen  mesclat. 
Mondar.  Mundo,  as.  ||  garbellar.  ||  Separar  lo  do- 
lent de  lo  bo  pera  que  aquest  no's  malmeta.  Escar- 
dar.  Serceno,  is.  ||  met.  Separar  lo  millor  de  lo  in- 
ferior en  alguna  linea.  Zarandar.  Seligo,  is. 

TRIAR  LO  MILLOR  PERA  SÍ.  fr.  Escullir  lo  mès  bo 
en  concurrència  de  altres.  Escoger  como  entre  pe- 
ras.  Poliora  seligere. 

DONAR  À  TRIAR.  fr.  Preferir  à  algú  à  que  fassa  ó 
's  quede  en  lo  que  mès  li  acomoda.  Dar  d  escoger. 
Praefero,  ers. 

TRIARI.  m.  Cada  hu  dels  soldats  de  reserva  de 
la  milícia  romana,  que  sols  peleavan  pera  socórrer 
à  las  filas  desordenadas.  Triario.  Triarius  miles. 

TRIAT,  DA.  adj.  Senyalat,  escullit,  separat 
per  millor  entre  allras  cosas  de  sa  espècie.   Esco- 
gido,  seleclo,  florida.  Seleclus. 
TRIB.  m.  TRIBU. 

TRIBANAR.  V.  a.  y  derivats,  barrinar. 
TRIBANELLA.  f.  barrina. 
TRIBAQUI.  m.  Peu  de  tres  síl-labas  breus  en 
la  prosòdia  grega  y  llatina.  Tribaquio,  tribraquio, 
tribraquis.  Tribachius,  ii. 

TRIBÓ.  m.  barrina.  |{  mús.  Instrument  trian- 
gular ab  cordas  de  aram,  y  's  pulsan  ab  estils  de 
ferro.  Tribon.  Triangularis  organi  genus. 
TRIBS.  m.  pi.  y 

TRIBU.  f.  Porció  de  poble  que's  divideix  en  bar- 
ris. Lo  poble  judàych  estava  repartit  en  dotze  tri- 
bus, la  república  de  Aténas  en  deu,  y  '1  poble  romà 
al  principi  en  tres,  y  de  aquí  prengué  '1  nom ;  des- 
près se  dividí  en  altras  mòllas  tribus  que  éra  com 
part  major,  pera  contradistingirla  de  la  cúria.  Tri- 
bu. Tribus,  us. 

TRIBUHIR.  V.  a.ATRIBÜHIR. 

TRIBUL.  m.  y 

TRIBULACIÓ,  f.  Pena,  sentiment,  aflicció.  Tri- 
bulacion.  Tribulatio,  nis.  |  Terme  de  devoció,  àn- 
sia, pena  que's  pren  com  exercici  vingut  de  la  ma 
de  Déu.  Tribulacian.  Tribulatio,  nis, 

TOT  SÓN  TRIBULACIONS,  loc.  Denota  que  tots  los 
estats  abundan  de  penas  y  traballs.  Na  hay  sinó 
iribulacion  sobre  tribulacion.  Omnia  plena  laboris. 

TRIBULET.  m.  Se  diu  del  noy  entremaliat. 
Zarandilla,  argadilla,  bullebulle,  lararira,  molino, 
peonza,  ardilla.  Ardelio,  nis. 

sÉR  UN  TRIBULET.  fr.  fam.  Denota  la  mòlta  inquie- 


TRI 


CATALÀ 


TRI 


716 


it,  majorment  dels  noys.  Ser  un  azogue.  Fíydrar- 

firo  aíllari. 

TRIBUNA,  f.  Puesto  elevat  en  la  iglósia,  desde 

la  qual  deyan  las  oracions  al  poble.  Tribuna.  Sug- 

:estum,   i.  ||  En  las  iglésias  espècie  de  balcó  ab 

renlallas  desde  ahont  ouhen  la  missa  algunas  per- 

nasdedislinccióósos  familiars.  Tribuna.  Odeum, 

II  Tablado  ó  lloch  elevat  desde  ahont  s'  arenga 

1  poble.  Tribuna.  Roslra,  le.  ||  Espècie  de  balcó 

bert  ab  vidrieras,  elc,  pera  vèiirer  desde  alli  al 

na  funció  sense  sèr  vist  dels  de  fora.   Tribuna. 

pecula,  orum.  1|  En  las  Corts,  acadèmias,  univer- 

tat,  lloch  elevat  en  forma  de  balconet  desde  ahont 

perora  ó  llegeix.  Tribuna.  Roslra,  ae. 

TRIBUNAL,  m.  Soli  ó  lloch  destinat  alsjut- 

s  pera  la  administració  de  justícia  y  pronuncia- 

ió  de  lassentér;cias;  y  també  la  junta  dels  julges 

ue  concorren  à  donar  la  sentència.  Juzgado,  iri- 

unal.  Tribunal,  is.  |1  Audiència,  cort  ó  lloch  ahont 

'  administra  justícia,  y  sentencian  los  plets.  Au- 

iencia,  tribunal.  Tribunal,   is.  [|  Se  diu  també  en 

rde  als  particulars  que  senlencian  alguna  causa. 

Tribunal.  Tribunal,  is.  ||  En  lo  espiritual  se  pren 

er  la  justícia  de  Dèu.  Tribunal.  Dei  supremura  tri- 

unal.  II  Potestat  ó  jurisdicció  espirilual,  com:  lo 

iBUNAL  de  la  penitència.  Tribunal.  Tribunal,  is.  [] 

diu  així  ma'eix  del  judici  de  la  pròpia  concién- 

ia.  Tribunal.  Conscienliaejudex. 

TRIBUNAL  süPREMO.  'L  supcrior  de  que  ja  nos' 
dmet  apel-lació.  Tribunal  suprema.  Supremum 
ribunal. 
TRIBUNAL  DE  CASSACIÓ.  'L  tribunal  supremo  de 
slícia,  à  qui  correspon  conèixer  dels  recursos  de 
cassació.  Tribunal  de  casacion.  Tribunal  abroga- 
tíonis. 

DE  TRIBUNAL.  111.  adv.  En  audióncia  pública  ó  ab 
'  aparato  de  jutge.  Prolribunali.  Protribunali. 
^   TRIBÜNAT.  m.  Magistrat,  dignitat  de  tribuno. 
Tribunado.  Tribunatus,  us. 

TRIBUNICI,  A.  adj.   Cosa  del  tribuno,  com: 
dignitat  TUiBUNÍciA.   Tribunicio,  tribúnico.  Tribu- 
icius. 

TRIBUNO.  m.  Magistrat  romà  que  sostenia  'Is 
drets  del  poble,  y  'Is  defensava  contra  las  empresas 
del  cónsul,  del  senat  y  dels  nobles,  y  èra  tania  sa 
autoritat  que  podian  anul-lar  los  decrets  del  se- 
nat, y  algunas  vegadas  feren  pèndrer  als  cónsuls 
y  mullaren  al  dictador.  Lo  diclador  Sila  'Is  limilà 
dit  poder,  però  Marco  Cola  y  Pompeyo  'Is  hi  lornà- 
len.  Tribuno.  Tribunus,  i, 

TRIBUT,  m.  Quantitat  que  paga  '1  vassall  al 
soberà  del  estat  en  que  habita,  ó  en  regoneixement 
del  senyoriu,  ó  pera  sostenir  los  càrrechs  del  es- 
tat. Tributo,  Iribularion.  Tributum,  i.  ||  Qualsevol 
càrrega  contínua.  Tributo.  Tributum,  i  ||  pensió, 
I  CENS.  11  vassallatge,  1|  La  porció  que  pagan  à  al- 
guns senyors  las  naus  que  arriban  à  sos  ports. 
Tributo.  Pelagium,  ii.  ||  En  lo  moral,  traball,  pena, 
respecte,  com:  tots  hem  de  pagar  lo  tribut  falal  à 


la  mort,  als  pares  lo  de  respecte,  etc.  Tributo.  De- 
bitum,  i. 

PAGAR  LOS  tributs,  fr.  Contribuliir  algú  ab  lo 
tribut  que  se  li  imposa.  Tributar,  paçjar  el  tributo 
ó  los  tribntos.  Vecligal  solvere,  pensilare. 

POSAR  UN  tribut,  fr.  Imponer  un  tributo.  Tribu- 
tum in  provincià,  in  capità  describere. 

repartir  LOS  tributs,  fr.  Senyalar  à  algú  lo  que 
li  toca  pagar.  Imponer,  repartir  los  iributos.  Yecti- 
galia  imperaré.  1|  mel.  tributar.  2. 

TRIBUTAR.fr.  pagar  los  tributs.  l.l|met. 
Rendir  com  per  tribut  y  regoneixement  algun  ob- 
sequi ó  veneració.  Tributar,  rendir  homenaje.  Ve- 
nerationem  alicui  imperlire. 

TRIBUTARI,  A.  adj.  m.  y  f.  Qui  ó  lo  que  pa- 
ga tribut.  Pechero,  tributario.  Tributarius.  ||  Obli- 
gat, com:  los  Qlls  són  tributaris  del  honor  degut 
al  pare.  Tributario.  Tribularius.  H  També  's  diu 
poèticament,  com  F.  se  feu  tributari  de  la  belle- 
sa. Tributario.  Yecligalis. 

FÉR  tributari,  fr.  Subjeclarlo  als  tributs.  Hacer 
tributario  d  alguno.  Alicui  vectigalia  imperaré. 

TRICICLE,  m.  Carruatge  de  tres  rodas  entre 
'Isantichs  romans,  rríric/o.  Triciclum,  i. 

TRICOLOR,  adj.  Cosa  de  tres  colors,  com: 
bandera  tricolor.  Tricolor.  Tricolor,  is. 

TRICORN,  m.  Sombrero  de  tres  picos.  Tricor- 
nio.  Tricornium,  i. 

TRICORNI,  adj.  Lo  que  té  tres  corns.  Tricome. 
Tricorniger. 

TRICOTRICO.  m.  fam.  tribulet. 

TRICTRACH.  m.  Ruido  com  de  cops  repetits  y 
desordenats,  ó  'Is  mateixos  cops.  Triquitraque,  tris 
tras.  Frequenscrepilus. 

TRIDASSA.  f.  Extracte  preparat  de  la  lletuga 
de  enciam.  Triddceo,  lactucario.  Tridax,  acis,  lac- 
tucarium,  ii. 

TRIDENT.  adj.  Forqueta  de  tres  dents,  y  en 
especial  lo  cetro  que'ls  poélas  han  donat  à  Nepluno. 
Tridenie.  Tridens,  tis.  1|  fitora.  1. 

TRIDENTAT,  DA.  adj.  bot.  que  s'  aplica  à  la 
fulla  que  té  la  punta  ab  tres  dents.  Tridentado.  Tri- 
denlalus. 

TRIDENTÍ,  NA.  adj.  Pertanyent  àTrenlo,  ciu- 
tat de  Itàlia,  y  pres  com  à  masculí  'I  concili  gene- 
ral que  's  celebrà  en  dita  ciutal,  la  primera  sessió 
del  qual  comensà  'I  dia  13  de  desembre  del  any 
1343,  en  lo  pontificat  de  Paulo  íll.  Tridcaiino.  Tri- 
dentinasynodus. 

TRIDENTÍFER,  A.  adj.  poét.  Nom  que's  dóna 
à  Neptuno  com  à  soberà  del  Iridenl.  Trideniifero. 
Tridentifer. 

TRIDÓ.  m.  PRIM. 8. 

TRIDUÀ,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  tres  dias. 
Triduano.  Triduanus. 

TRÍDUO.  m,  L'  espay  de  tres  dias,  y  comun- 
ment  parlant  de  certs  exercicis  devots  que  's  fan  en 
ells.  Triduo.  Triduum,  i. 


716 


TRI 


DICCIONARI 


TRI 


TRIENAL.  adj.  Cosa  de  Ires  anys.  Trienal, 
trienal.  Triennalis. 

TRIENI.  m.  Lo  temps  ó  espay  de  tres  anys. 
Trienio.  Triennium,  ii. 

TRIENSA.  f.  ter.  Forca  de  Ires  ó  quatre  pun- 
[diS.  Bielda,  bieldo.  Yentilarum,  i. 

TRIERARCA.  m,  nàut.  Nom  que  donava  en 
Alénas  al  qui  manava  y  armava  una  galera.  Trie- 
rarca.  Trierarchus,  i. 

TRIERÀRQUIA.  f.  L'  equipatge  y  mando  de 
una  galera  en  la  república  de  Alénas.  Trierarguia. 
Trierarchia,  aj. 

TRÍFIT,  A.  adj.  poét.  Dividit,  obert  per  tres 
parts.  Trifido.  Trifidus. 

TRIFOLI.  m.  TKÉBOL. 

TRIFORME.  adj .  Cosa  de  tres  formas,  com: 
Diana  que  es  la  lluna  en  lo  cel,  Diana  en  los  bos- 
chs,  y  Hécale  en  1'  infern.  Triforme.  Triformis. 

TRIGA.  f.  ant.  tàrdansa. 

TRIGAR.  V.  n.  y  derivats,  tardar. 

TRIGÉSSIM,  A.  adj.  numeral  ordinal,  lo  que 
cumple  '1  número  de  trenta.  Trigésimo,  tricésimo. 
Trigessimus. 

TRIGLIF  Ó  TRIGLIFO.  m.  arqu.  Membre  de 
trescanals  en  lo  friso  de  orde  dórich.  Triglifo.  Tri- 
glyphus,  i. 

TRIGLOTISME.  ra.  Paraula  ú  oració  treia  de 
tres  llénguas  diferents.  Triglolismo.  Triglotis- 
mus,  i. 

TRÍGONO.  ra.  astron.  Agregat  de  tres  signes 
celestes  de  la  mateixa  naturalesa  y  qualitat.  Trigo- 
no.  Trigonus,  i. 

TRIGONOMETRIA.  f.  La  part  de  la  geometria 
que  ensenya  la  resolució  dels  triànguls.  Trigono- 
melria.  Trigonometria,  a?. 

TRIGONOMÉTRIGH,  CA.  adj.  Cosa  de  trigo- 
nometria. Trigonométrico.  Trigonometricus. 

TRILÍNGÜE.  adj.  Lo  que  té,  y  '1  qui  usa  6 
sab  tres  llénguas,  com:  diccionari  trilingüe,  etc. 
Trilingüe.  Trilinguis. 

TRILL.  m.  Instrument  compost  de  un  tauló  de 
tres  trossos  units,  ple  de  forats,  en  los  quals  se 
encastan  comunment  pedras  fogueras,  y  serveix 
peraesgrunar  la  palla  y  separar  lo  blat.  rn//o, 
trilla,  Irilladera.    Tribulum,   i.  ||  batolla.  \\  ant. 

BAMPÍ. 

TRILLA,  f.  Obra  de  trillar.  Trilla,  Irilladura. 
Tritura,  a;. 

TRILLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trilla.  Trillador. 
Tritor,  is. 

TRILLAR.  V.  a.  Bàtrer  ó  esgrunar  lo  blat  ab 
trill.  Trillar.  Tribulo,  as.  ||  met.  Freqüentar  algu- 
na cosa.  Trillar.  Yerso,  as. 

TRILLAT,  DA.  adj.  Comú,  vulgar,  mòlt  sabut, 
y  en  particular  se  diu  del  camí  mòlt  trepitjat.  Tri- 
llado,  trivial.  Tritus. 

TRILLO,  m.  repico. 

TRILLO,  m.  arit.  Lo  número  compost  de  tres 
milions.  Trillon,  tricuento.  Tricies  centies  mille.  | 


agr.  Cada  un  dels  munts  de  garbas  que's  fà  en  lo 
camp  inmediatament  de  haver  segat,  que  segons 
uns  es  de  deu  garbas,  y  segons  altres  de  trenta; 
però  no  té  número  determinat,  y  comunment  es 
una  càrrega.  Fascal.  Tritici  manipulorum  cu- 
mulus. 

FÉft  TRiLLONS.  fr.  Amontouar  las  garbas  en  lo 
camp  inmediatament  de  haver  segat,  Afascalar. 
Fasces  in  agro  cumulare. 

TRIMEMBRE.  adj.  Lo  que  consta  de  tres 
membres,  y  en  especial  se  diu  del  período.  Tri- 
membre.  Tricolus. 

TRIMESTRE,  m.  Espay  de  tres  mesos,  y  tam- 
bé la  paga  ó  altra  cosa  que  correspon  als  tres  me- 
sos. Trimestre.  Trimestre  spatium, 

TRIMETRO.  adj.  Lo  que  té  tres  midas,  com 
los  versos  senars.  Trimetro.  Trimeter. 

TRIMIELGA.  f.  tremelga. 

TRINAR.  V.  n.  mús.  Bàtrer  lo  dit  sobre  un  ins 
trument,  ó  la  gorja  sobre  dos  ó  raès  punts  seguits 
progressivament  y  ab  igualtat.  També  's  diu  dels 
aucells  quant  refilan  en  lo  cant.  Gorgear.  trinar. 
Modulor,  aris. 

TRINAT.  m.  mús.  Refilet  de  la  veu  ó  de  las 
cordas  del  instrument.  Trino.  Modulatus,  us. 

TRINCA,  f.  La  junta  de  tres  subjectes  ó  de  al- 
tras  cosas  de  la  mateixa  espècie.  Trinca.  Trinitas, 
atis.  II  nàut.  Lligadura  ab  que  s'  amarra  ó  subjecta 
alguna  cosa,  y  '1  mateix  cap  ó  corda  ab  que's  lliga. 
Trinca,  iraba.  Ligamen,  inis. 

DE  trinca,  m.  adv.  ter.  flamant.  1. 

ESTAR  i  LA  TRINCA,  fr.  nàut.  Navegar  poch  à 
poch.  Trincar,  estar  d  la  trinca  ó  à  la  capa.  Navis 
cursum  relinere. 

TRINCACIÓ.  f.  ant.  TRENCAMENT. 

TRINCAFIA.  f.  nàut.  Trinca  lleugera  ó  con- 
junt de  lligaduras,  las  volfas  de  las  quals  van  se- 
paradasde  distància  y  subjeclas  cada  una  ab  mitj 
nus:  serveix  pera  cubrir  ab  drap  algun  cap  y  al- 
tres usos  semblants;  y  també  se  sòl  anomenar  així 
la  clau  de  racament.  Trincnfia.  Nexus,  us. 

POSAR  TRiNCAFiAS.  fr.  Trincüfiar,  hacer  ó  dar  trin 
cafias.  Connecto,  is. 

TRINCAR.  V.  a.  nàut.  Subjectar  ab  trinca. 
Trincar,  dar  trincas.  Religo,  as.  ||  Navegar  mòlt 
orsat  ó  en  ménos  de  las  sis  quartas  de  la  bolina. 
Aíraacar,  ímcar.  Inflexènavigare.  1|  pairar.  ||  fam. 
Tenir  diners.  Tener  monises.  Pecuniam  habere. 

TRINCH.  m.  Lo  so  que  fà  quant  se  trenca  al- 
guna cosa  delicada,  com  lo  vidre.  Tris.  Subtilis 
sonitus  fracturse.  [j  Lo  so  de  la  moneda.  Sonido. 
Monetae  sonus. 

TRINITARI,  A.  adj.  y  m.  Religiós  ó  religiosa 
de  la  Trinitat.  Trinitario.  Trinitarius.  |)  f.  pensv- 

MENT.  7. 

TRINITAT,  f.  Misteri  inefable  de  nostra  santa 
fe,  que  en  una  sola  y  única  naturalesa  divina  re- 
goneix  tres  personas  realment  distinctas  entre  sí,  y 
enterament  iguals  en  perfeccions.  Trinidad.  Trini- 


TRI 


CATALÀ. 


TRI 


717 


tís  místerium.  1|  Lo  ni'imcro  de  (ros  en  qualsevol 

ea.  Trinidad.  Trias,  adis.  ||  Orde  religiós,  l' ins- 
titut del  qual  es  la  redempció  dels  caulius,  fundat 
per  sant  Joan  de  Mala  y  sani  Fèlix  de  Yalois,  en  lo 
pontificat  de  Innocenci  III,  y  confirmat  per  Hono- 
ri III.  Trinidad.  Sanctissimae  Trinitatis  nomine  in- 
signitus  ordo. 

TRINO,  A.  adj.Lo  que  conté  en  sí  tres  co- 
sas  distinctas.  Trino.  Trinus.  ||  astron.  Situació  de 
tin  planeta  respecte  de  altre  del  que  dista  120 
graus.  Trivo.  Trinus  aspectus.  ||  raus.  Adorno  que 
consisteix  en  passar  ràpidament  de  una  nota  à  al- 
tra y  tornarà  la  primera.  S'  indica  ab  tr,  y  's  co- 
mensa  per  la  nota  de  sobre,  y  sa  duració  es  igual 

la  del  valor  de  la  que  s'  executa.  Trino.  Tri- 
us,  i. 

TRINOMI.  m.  àlg.  Quantitat  que  consta  de 
tres  termes.  Trinomio.  Trinoraium,  ii. 

TRINQUET.  m.  Lloch  clos,  y  regularment  cu- 
ert ,  pera  jugar  à  pilota.  Trinquete.  Sphserisle- 
rium,  ii.  II  nàul.  L'  arbre  inmediat  à  la  proa  en  las 
embarcacions  que'n  tenen  dos  ó  més  ,  y  la  verga 
corresponent  à  dit  arbre.  Trinquete,  Iriqueie.  Rec- 
lús anterior  malus.  ||  Vela  de  proa  que  s'  enverga 
en  dit  arbre.  Trinquete.  In  proa  velura  minimum. 

TRINQUETILLA.  f.  nàut.  Vela  triangular  que 
s'  allarga  en  un  capó  corda  grossa  paralela  é  in- 
media'aal  estay  de  trinquet.  Trinquelilla.  Trian- 
gulare  velum. 

TRÍNQUIS.  fara.  brindis. 

FER  TRÍNQUIS.  fr.  Trcocar  alguna  cosa.  Romper. 
Frango,  is.  ||  mel.  fam.  Béurer  vi.  Beber  vino.  Yi- 
numpotare. 

TRINXA,  f.  Llenca  de  roba  forrada  que's  posa 
en  las  calsas,  faldillas  etc.  en  la  part  que  càu  à  la 
cintura,  pera  ajusiarlas  à  ella.  Pretina.  Cinctura 
in  vestibus. 

TRINXADOR  Y  TRINXANT,  m.  Qui  trinxa 
la  carn  en  la  taula.  Trinchador,  írmc/tawíe.  Mensa- 
rius  dissector.  ||  Espècie  de  forquilla  de  mòlta  re- 
sistència pera  trinxar  la  vianda  en  la  taula.  Trin- 
chanle.  Excisorium,  ii.  |  tallador.  2. 

TRINXAR,  v.  a.  Fér  trossos  de  la  vianda  pera 
repartiria  als  que  la  han  de  menjar,  Trinchar.  Ci- 
bos  dividere.  ||  Picar,  esmicolar  la  vianda,  major- 
ment la  carn  pera  fèr  botifarras.  Picar.  Cibum  tri- 
turaré. II  ESMICOLAR,    ENGRUNAR.  ||  Fèr     trOSSOS    dc 

(jualsevol  cosa.  Tronchar,  tronzar,  despedazar.  Dis- 
cerpo,  is.  II  met.  murmurar. 

TRINXAR  COM  CARN  DE    BOTIFARRAS.    fr.    ab    qUO   s' 

amenàssa  à  algú  ab  algun  càsiich  ó  venjansa  horro- 
rosa. Hacer  lajadas.  In  frusia  concidere. 

TRINXAT,  DA.  p.  p.  Trinchado.  Sectus.  1|  m. 
Guisat  de  una  cosa  picada.  Picadillo,  gigote,  pica- 
da. Cibus  intritus. 

TRINXA YRE.  m.  INTRIGANT. 

TRINXERA,  f.  mil.  Parapeto,  reparo  contra'ls 
alacosdel  enemich.  Vallado  ,  trinchera ,  valladar. 
Yallum,  i.  U  Lo  reparo  que's  fa  depressaabestacas, 

TOMO   II. 


faixinas  ó  sachsde  terra, Jpera  mantenir  6  dispu- 
tar un  terreno.  Anleslalura.  Leve  repagulum. 

FÉR  TRiNXKRAS.  fr.  Alrinchcrar,  trinchear,  trinche- 
rar.  Aggeribus  muniré. 

OBRIR  TRINXERA,  fr.  Comeusarla.  Abrir  trinchera. 
Yallum  in  hostes  exlruere. 

TRINXET.  m.   d.  FALZILI.A,  11  TRINQUET. 
TRIP  TRAP.  loC.  TRAP  TRAP. 

TRIPA.  f.  Conducto  del  cos  del  animal,  pera 
rèbrery  conduhir  los  aliments  y  expel-lirlos  des- 
près de  feta  la  digestió.  Tripa.  Interanea,  intesti- 
na,  orum.  II  Lo  ventre.  Vientre ,  tripa,  barriga. 
Yenter,  tris.  ||  budell.  |  Espècie  de  roba  teixida  à 
manera  de  vellut  ó  pelfa.  Tripa.  PannusJ  laneus 
villosus.  II  La  part  interior  de  qualsevol  cosa  ,  en 
especial  de  algunas  fruytas,  com  melons,  etc.  Tri- 
pas.  Interiora,  orum,  |l  pi.  Lo  conjunt  del  ventre  ó 
budells  en  cada  animal.  Bandullo  ,  mondongo.  In- 
testina,  orum.  []  La  túnica  que  conté  la  panxa  del 
bou  ó  moltó,  feta  à  trossos  y  dispossada  pera  men- 
jar. Callos.  Abdominisarií'tis,  etc,  frustra. 

A  TRIPA  LLISA.  m.  adv.  i  TENTI  POTENTl. 

FÉR  DE  TiuPAS  COR.  ref,  fam.  fér  forsas  de  fla- 
quesa. 

FER  tríurer  las  TRiPAS.  fr.  Causar  mòlts  ascos 
alguna  cosa.  Revòlver  las  Iripas.  Sthomachum  mo- 
vere. 

LAS  TRiPAS  PORTAN  LAS  CAMAS.  ref.  Dcuota  que 
pera  soportar  las  fatigas  corporals  ,  es  necessari 
estar  ben  alimentat,  Pan  y  vino  andan  camino,  que 
no  mozo  garrido  ;  ajo  crudo  y  vino  puro  pasan  el 
puerto  seguro ;  las  Iripas  estén  llenas,  que  ellas  lle- 
van  las  piernns.  Pascere  tu  ventrem,  fert  is  nam 
crura,  memento.  ||  met.  Ensenya  la  mútua  depen- 
dència que  tenen  unas  cosas  ab  altras,  y  que  no  's 
deuhen  desatèndrer  las  que  per  algun  respecte  's 
consideran  inferiors,  Tripas  llevan  corazon,  que  no 
corazon  tripas.  Cognalione  quadam  inter  se  conli- 
nenlur:  En  bene  nulrito  cor  sine  ventre  cadit, 

MAL  Ó  DOLOR  DE  TRIPAS.  TORSÓ. 

NO  TENIR  TRIPA  NI  MOCA.  fr.  Tenir  pocas  carns  ó 
forsas.  Tener  pocas  chichas.  Extenuatura  esse. 

NO  VAL  LAS  SEVAS  TRIPAS.  oxp.  mct.  ab  que'sdes- 
precia  à  algú.  No  vale  sus  orejas  llenas  de  agua. 
Cribrum  est  ad  aquam  exhauriendam. 

NO  VAL  LAS  TRIPAS  DE  UN  GOS  Ó  DE  UN  MORT.  loC. 

fam.  Denota  la  poca  estimació  de  alguna  cosa  ó  'I 
poch  apreci  de  ella.  No  se  le  da,  no  importa,  no  va- 
le un  caracol  ó  doscaracoles.  Nihili  facere. 

RASCAR  lAs  TRIPAS  A  ALGÚ.  fr.  luel.  faiii.  Sonar 
mal  ó  aspremenlla  corda  de  algun  instrument  mú- 
sich.  Cerdear,  rallar  las  Iripas,  zang arrear,  cencer- 
rear.  Strideo,  es. 

SENSE  TRIPA  NI  MOCA.  cxp,  Sc  diu  de  la  persona 
mòlt  magra  y  extenuada.  Gata  parida.  Extenua- 
tus. 

TRJlüRER  LAS  TRIPAS.  fr.  Youiitar  ab  mòlta  vio- 
lència. Echar  las  entraiías  ó  las  tripas.  Anxiò  evo- 
mere.  ||  Matar  ó  fér  mal  à  algú.  S'  usa  ordinària- 

90 


■718  TRI  DICCIONARI 

ment  amenassant.  Sacar  el  alma ,  el  corazon  ,  las 
enlranas  ó  las  tripas.  Trucido,  as. 

TRIPADA.  f.  Menjada  de  tripas.  Frasia,  calla- 
da. Illiarium  obsonium.  |1  Conjunt  de  tripas.  Tri~ 
peria.  Intesfinorun  cumulus. 

TRIPA JOCH.  m.  Qualsevol  cosa  que  sens  por- 
tarnos  gran  profit  nos  posa  en  embaràs  y  dificul' 
tat.  Pejiguera.  DifBcullas,  atis. 

NO  FICARSE  EN  TRIPAJOCHS.  fr.  NO  FICARSE  EN  CA- 
MISA DE  ONZE  VARAS, 

posARSE  EN  UN  TRIPA  JOCH.  fr.  fam.  Deuota  que  al- 
gú's  posa  en  negocis  enredats  y  dificultosos.  3/c- 
terse  en  algun  herengenal  ó  en  huen  ó  mal  berenge- 
nal.  In  tricas  et  arduitatis  se  conjicere.  \\  Posarse 
en  cosas  insondables.  Mftnse  en  irinidades.  Impos- 
sibilia  tentare. 

TRIPARTIR.  V.  a.  Dividir  en  tres  parts.  Tri- 
partir. Trifariam,  tripartitò  dividere. 

TRIPARTIT,  DA.  adj.  Dividit  en  tres  ordes  ó 
«lasses.  Triparlito.  Tripartitus. 

TRIPASSA.  f.  aum.  Tripa  mòlt  gran,  abultada. 
Tripon,  tripaza.  Grandior  venfer. 

TRIPER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  tripas.  Mondongue- 
ro,  tripero,  tripicallcro.  Illiarius,  ii.  []  Se  diu  de 
algunas  cosas  de  gran  tripa ,  com:  olla  tripera. 
Tripon,  tripudo.  Ventrosus. 

TRIPERIA.  f.  Paratge  ahont  se  netejan  ó  ren- 
tan  las  tripas.  Triperia.  lUiaria  lavalina.  ||  Lo  lloch 
ahont  se  venen  desprès  de  nelas.  Triperia.  Illiaria 
caupona. 

TRIPETA.  f.  d.  Tripula,  ila.  Intestinum  tènue. 

TRIPLE,  adj.  y  m.  Lo  que  inclou  tres  vegadas 
alguna  cosa,  com:  6  es  triple  de  2 ,  per  contenirlos 
tres  vegadas.  Triple,  triplo,  tresdoble,  triplice,  tres- 
tanto.  Triplex,  icis. 

TRIPLIGACIÓ.  f.  Multiplicació  de  una  quan- 
itat  per  Ires  vegadas  altra  tant  de  lo  que  es  en  sí. 
Triplicacion,  tresdobladura.  Triplicatio,  nis. 

TEIPLIGADAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
triplicat.  Triplicadamente.  Triplò, 

TRIPLIGADURA.  f.  TRlPLiCACió. 

TRIPLICAR,  v.  a.  Multiplicar  per  tres.  Tripli- 
car. Triplico,  as.  ||  Fér  tres  vegadas  una  mateixa 
cosa.  Triplicar,  tresdoblar.  Triplico,  as. 

TRIPLICITAT.  f.  La  qualitat  de  triple.  Tripli- 
cidad.  Triplicitas,  atis.  ||  asirol.  Tres  signes  de  la 
mateixa  naturalesa,  v.  gr.  Lo  lleó,  sagitari  y  àries, 
que  diuhen  sér  de  naturalesa  de  foch.  Triplicidad. 
Triplicitas,  atis. 

TRIPÓ.  in.  ter.  blenera. 

TRÍPODE,  amb.  Banquet  de  tres  peus,  en  que 
la  sacerdotissa  de  Apolo  donava  sas  respostas  en  lo 
temple  deDélfos.  Trípode.  Cortina,  ae,  tripus,  odis. 
I  Tauleta,  cadira  ó  altra  cosa  semblant  de  tres  peus. 
Trípode,  tripoda.  Tripus,  odis.  ||  Entre  astrólechsy 
pilots  peu  de  tres  puntas  en  que's  munlan  mòlts 
instruments  de  astronomia  ygeodésia.  Trípode,  tre. 
pié.  Tripus,  odis. 

TRÍPOL.  m.  Espècie  de  pedra  tova  y  blanca 


TRI 

que  serveix  pera  pulir  metalls,  fusta  fina  y  altras 
cosas.  Tripol.  Laevigandi  lapis. 

TRIPOLÍ,  na.  adj.  Cosa  de  tripol.  Tripolino. 
Tripolifanus. 

TRIPTONGO.  m.  gram.  La  unió  de  tres  vocals 
en  una  sola  síl-laba.  Triptongo.  Triphiongus,  i. 

TRIPULACIÓ,  f.  La  gent  de  mar  que  porta  una 
nau  pera  sa  maniobra  y  servey.  Tripulacion,  equi- 
paje.  Nautarum  turba. 

TRIPULAR.  V.  a.  Posar  en  una  embarcació  la 
marineria  ó  gent  de  mar  que's  necessita  pera  sa 
maniobra  y  servey.  Marinear,  tripular.  Navim  ins- 
truere.  1|  Guarnir,  armar  una  nau  de  tot  lo  neces- 
sari. Armar,  tripular.  Navim  ad  navigandum  ins- 
truere. 

TRIPULAT,  DA.  adj.  nàut.  Guarnit,  equipat. 
Marinerado,  tripulada.  Instructus. 

TRIQUER.  m.  ant.  disparador. 

TRIQUET.  m.  trinquet. 

TRIS  TRAS.  Yeus  familiars  que  expressan  lo 
ruído  del  cop  ó'l  mateix  cop.  lis  zas.  Iteratus  ictus. 

TRISAGI.  ra.  Himne  en  que's  repeteix  tres  ve- 
gadas la  paraula  Sant,  en  alabansa  de  la  Santíssi- 
ma Trinitat.  Trisagio.  Trisagium,  ii. 

TRI8SA.  f.  TRENZILLA. 

TRISSECAR.  m.  geom.  Dividir  en  tres  parts 
iguals.  Se  diu  especialment  dol  àngul.  Trisecar. 
Trisseco,  as. 

TRIS8ECCIÓ.  f.  La  divisió  de  una  cosa,  espe- 
cialment la  de  un  àngul  en  tres  parts.  Triseccion. 
Trisst'Ctio,  nis. 

TRISSÍL-LABO ,  A.  adj.  Dividit  en  tres  síl-la- 
bas.  Trisilabo.  Trysillabus. 

TRIST,  A.  adj.  Afligit,  desconsolat.  Trisle. 
Moestus.  II  Melancólich,  afligit.  Melancólico,  triste, 
mohino,  mustio.  Mger.  \\  Mal,  infelís,  despreciat. 
Fatal,  triste,  infauslo,  siniestro,  lúgubre,  lóbrego, 
lamentable.  Infaustus.  ||  Inferior,  de  mala  qualitat, 
com:  pa  trist.  Inferior,  triste.  Inferior.  ||  Parlant 
dels  negocis  en  mal  estat.  Deplorable,  triste.  Tris- 
lis.  I  En  las  cosas  espirituals  y  morals  dolorós,  la- 
mentable. Triste.  Tristis.  |1  Faltat  de  vivesa,  com 
succeheix  en  los  ulls,  elc.  Trisle.  Tristis.  |]  Lo  que 
té  poca  llum  ó  malas  vistas,  així  dihem:  carrer 
TRIST,  casa  TRISTA.  Lóbrcgo,  triste.  Opacus. 

TRISTAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  trist.  Mus- 
tiamente,  tristemente.  Moestè.  ||  desconsoladament, 

DOLOROSAMENT. 

TRISTESA,  f.  Pena,  aflicció,  melancolia.  En- 
tristecimiento,  tristeza,  morrina.  Moestitia,  aj.  ||  En 
la  llengua  dels  gitanos  sentència  de  mort.  Tristeza. 
Capitis  sententia. 

CAUSAR  TRISTESA,  fr.  ENTRISTIR. 

TRISTO,  A.  adj.  TRIST. 
TRISTOR,  f.  y 

TRISTURA.  f.  ant.  TRISTESA. 

TRITEÍSME.  m.  Secta  que  admet  las  tres  Per- 
sonas  divinas  com  tres  Déus  distincts.  Trileismo. 
Triteismus,  i. 


TRI  CATALÀ. 

SÍTA.  f.  Sectari  del  tritelsme.  Triteiia. 
Haeresi  trileilarum  deliisus. 

TRITLLEJAR.  Y.  a.  REPICAR.  Se  diu  de  las 
campanas. 

TRITÓ.  m.  mús.  Quarta  major  ó  inlerval-Io 
fcompost  de  Ires  tons,  y  consisteix  en  la  rahó  de  45 
|à  32.  Trüono.  Tritonus.  |)  Semidéu  marí,  trompeta 
(de  Neptuno.  'Ls  poelas  lo  fan  mitj  home  y  milj 
[peix,  y  li  posan  en  la  ma  un  caragol  que  li  serveix 
Ide  trompeta,  y  també'l  fan  caball  marí  que  lira  '1 
fcarro  de  Neptuno.  Triton.  Triton,  is. 

TRITÓNICH,  CA.  adj.  Cosa  de  tritó.  Tritónico. 
iTritonicus. 

TRITOPATÓRIAS.  f.  Festas  dels  gentils  en 
íque  demanavan  à  Déu  la  conservació  dels  fills. 
IfTrilopatorias.  Tritopatoria  festa. 

TR1TOPATOR8.  m.  pi.  Nom  queis  gentils  do- 
navan  als  déus  que  forjavan  protectors  de  la  gene- 
kració.  Trdopaiores.  Tritopatores,  um. 

TRIT8.  ni.  pi.  PRIMS. 

TRITURACIÓ,  f.  farm.  Obra  de  triturar.  Tri- 
\turacion.  Trituratio,  nis. 

TRITURACIÓ  FILOSÒFICA.  Entre  alquimistas  calci- 
lació  y  putrefacció  de  la  matèria  dels  sólits  quant 
se  manifesta  la  negrura.  Triluracion  filosòfica.  Tri- 
[turatio  philosophica. 

TRITURAR.  V.  a.  Reduhir  à  polvo  gruixut  al- 
|guna  matèria  sòlida.  Triturar.  Trituro,  as.  |1  pint. 
[Móldrer  los  colors  per  primera  vegada.  Desgran- 
far.  Colores  conterere. 

TRIUNFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  triunfa.  Triun- 
fador,  triunfanle.  Triumphator,  is. 

TRIUNFAL.  adj.  Pertanyent  al  Iriunfo.  Triun- 
\fal.  Triumphalis. 

TRIUNFALMENT.  adv.  De  un  modo  triunfal. 
Triunfalmente.  Triumphali  modo. 

TRIUNFAMENT.  m.  triünfo. 

TRIUNFANT.  m.  TRiüNFADOR.  II  Compost  mag- 
i.DÍfich.  Triunfanle.  Splendidus.  1|  met.  També  's  diu 
Ien  las  cosas  espirituals,  com:  iglésia  triunfant, 
[per  la  que's  gosa  en  lo  cel.  Triunfanle.  Splendidus. 

TRIUNFAR.  v.  a.  Eixir  victoriós ,  vèncer  y 
[subjugar  à  forsa  de  armas,  y  també  's  diu  en  lo 
[moral  pera  guanyar  ventatja.  Triunfar.  Triumpho, 
tas.  y  Ostentar  vanament  fausto  y  riquesas.  Triun- 
ifar.  Pompam  ostentaré.  |1  Entrar  victoriós  en  algu- 
pa  part,  rébrer  los  honors  del  triunfo.  Triunfar. 
[Triumpho,  as. 

TRIUNFO.  m.  Victòria.  Triunfo.  Triumphus,  i. 
II  Lo  premi  que  entre  'ls  romans  se  donava  als 
[vencedors,  y  la  solemnitat  y  apiauso  ab  que's  ce- 
ílebrava  la  victòria.  Laura,  laurel,  triunfo.  Trium- 
iphus,  i.  11  La  acció  de  triunfar.  Triunfo.  Triumpha- 
[tus,  us.  II  Venciment  en  qualsevol  disputa  ò  con- 
itrovérsia.  Triunfo.  Victoria,  ai. 

tríurkr  de  trunfo.  fr.  destrunfar. 

TRIUNVIR.  m.  Cada  un  dels  tres  subjectes  as- 
sociats, que  gobernavan  absolutament  en  la  repú- 
blica romana.  César,  Pompeyo  y  Crasso,  foren  los 


TRO 


719 


primers;  Augusto,  M.  Autonio  y  Lépido,  'ls últims. 
Triunviro.  Triumvir,  i. 

TRiuNviRS  CAPITALS.  Tres  magistrats  que  lenian 
la  inspecció  de  las  presons  y  causas  criminals. 
Triunviros  capilales.  Triumviri  capitalis. 

TRIUNVIRAL.  adj.  Pertanyent  al  tri  un  virat  ó 
als  triunvirs.  Triunviral.  Triumviralis. 

TRIUNVIRAT.  m.  Trisàrquia,  la  magistratura 
y  dignitat  dels  triunvirs.  Triunviralo.  Triunvira- 
tus,  us. 

TRIVIAL,  adj.  Comú,  usat,  ordinari,  sabut  de 
tothom.  Trivial.  Trivialis.  ||  trillat. 

TRIVIALITAT,  f.  Vulgaritat,  qualitat  de  tri- 
vial. Trivialidad.  Trila  vulgaris  res. 

TRIVIALMENT.  adv.  m.  Freqüentment.  Tri- 
l'ía/mejiíe.Passim.  |1  Vulgarment.  Tmía/menícTri- 
vialiter. 

TRO.  m.  L'  estruendo  de  las  exhalacions  dels 
núvols  quant  s'  inflaman.  Trueno.  Tonitrus,  us,  H 
II  Se  pren  per  la  veu  grossa.  Trueno.  Tonitru,  u. 
II  Ruído  que  fa  la  pólvora,  plata  fulminant  y  sal- 
nilre.  Trueno.  Explosió,  nis.  1|  Lo  ruído  que  causa 
'1  tir  de  qualsevol  arma  de  foch.  Trueno.  Explosió, 
nis.  11  Pessa  de  artilleria  anlígua  de  gros  calibre, 
rrueuo.  Calapultaespecies.  Ij  Lo  poder  de  un  príncep 
guerrero.  Rayo,  Irueno.  Fulmen,  inis.  ||  Se  diu  en 
la  moral  per  la  veu,  eloqüència  y  predicació  de  un 
orador  vehement.  Trueno.  Fragor,  is.  ||  Capseta  de 
paper  que  plena  de  pólvora  ben  piljada  y  emboli- 
cada ben  estreta  ab  dos  ó  tres  voltas  de  fil  se  llàn- 
sa  à  terra  ab  la  metxa  encesa,  y  's  revenia  ab  gran 
ruído  ó  estruendo.  Trabuca,  trueno.  Crepitaculura 
nitratum  reptile.  H  Lo  ruído  que  fa  la  bomba.  Boin- 
bazo.  Ignae  glandis  explosió.  1|  fam.  Pel,  ventosi- 
tat.  Trueno.  Crepitus,  us.  |1  prep.  ant.  fins. 

fér  tro.  fr.  Férse  alguna  cosa  notable,  digna  de 
atenció.  Hacer  eco.  À.a'imiim  excitaré.  1|  fér  soroll. 

LO  DEMÉS  SÓN  TRONS.  loc.  met.  ab  que's  dóna  à 
enlèndrer  la  poca  ó  ninguna  importància  de  alguna 
cosa.  Todo  lo  demas  es  nada,  inútil,  ópoco  importa. 
Caetera  nullius  momenti. 

TOT  se'n  ha  anat  AB  TRONS.  fr.  mel.  fam.  Haver 
parat  tot  en  crits,  y  res  en  obras.  Todo  paro  en  gri- 
los.  Nihil  extricalur. 

TROATANT.  adv.  m.  ant.  Fins  à  tant.  Hasta 
lanto.  Usque  dum. 

TROB.  adv.  m.  Moltíssim.  Muy.  Admodum. 

TROBA.  f.  La  acció  de  trobar  alguna  cosa.  Ha- 
llazgo,  invencion.  Inventio,  nis.  |1  La  cosa  trobada. 
Hallazgo.  Occursus,  us.  |1  pi.  Lo  regalo  que  algú 
fa  al  que  li  presenta  la  cosa  que  havia  perdut.  Ha- 
llazgo. Munusculum,  i. 

TROBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  troba  alguna  cosa 
perduda.  UaUador.  Inventor,  is.  ||  trobador. 

TROBADURA.  f.  troba. 

TROBAR.v.  a.  Encontrar  alguna  cosa,  ja  sia. 
que's  busque  expressament,  ó  que  ella  's  presento 
per  casualitat.  També  s' usa  com  recíproch.  Hullar, 
encontrar,  dar  con  alguna  cosa,  acertar.  Invenio,  is. 


720 


TRO 


DICCIONARI 


II  Experimentar,  conèixer  ódescubrir,  com:  trobo 
que  en  aquest  cas  no  té  rahó.  Ballar.  Comperio, 

II  Inventar,  fér  un  nou  descubriment.  Inventar, 
hallar.  Reperio,  is.  ||  Agafar,  atrapar,  com:  me 
TROBA  descuydat.  Coger.  Inopinum  rapere.  ||  tbo- 
VAR.  II  V.  r.  Concórrer  en  alguna  part.  Eallarse, 
intervenir.  Inlervenio,  is.  ||  Estar.  Eallarse.  Esse. 
Encontrarse  dos  ó  mès  venint  de  parts  oposadas  ó 
diferentas.  Enconlrarse.  Obviam  ire.  ||  Conformar 
alguns  en  lo  geni,  inclinació,  modo  de  pensar,  ele. 
Enconlrarse,  j  untar  se.  Convenio,  is.  |1  Yíurer  en  al- 
guna part.  Eallarse,  morar.  Slo,  as.  ||  Junt  ab  al- 
guns particips  de  pretèrit  sér,  com:  tuobarse  ben 
volgut.  Eallarse.  Esse.  1|  Junt  ab  alguns  abjelius 
sentir  lo  que  ells  signiíican,  com  :  tuobarse  con- 
tent, malalt,  etc.  Eallarse.  Cognosco,  is.  1|  Junt  ab 
alguna  cosa,  tenirla,  com:  trobarse  ab  diners.  Ea- 
llarse. Possideo,  es. 

TROBARSE  A  FALTAR,  i  MÉNOS,  Ó  MANCO.  fr.  AdVCr- 

lir,  leparar  la  falla  de  alguna  cosa.  Echar  menos  ò 
de  menos.  Desidero,  as.  ||  anyorar. 

TROBAR  MAL.  fr.  Reprobar  lo  procehiment  de  al- 
gú. Echar  d  mal,  afear,  tachar.  Vitupero,  as. 

TROBAR  ó  NO  TROBAR  RES  PER  DIR.  fr.  Confomiarse 
6  no.  Placer  ú  no  placer.  Placere  vel  non  placere. 

TROBAR  PLA  ó  PLA  Y  LLIS.  fr.  Tiobar  fàcil  y  cor- 
rent alguna  cosa.  Eallar  fàcil  ó  Uso  y  llano.  Nullis 
ambagibus  circumvenire. 

TROBARHo  ó  TROBARSEl•lo.  fr.  met.  Experimentar 
lo  perjudici  de  la  execució  de  alguna  cosa  que's 
fa  per  capritxo  ó  sens  reflexió.  Salir  ú  los  ojos. 
Damnum  experiri.  I  Denota  que  ulgü  pagarà  en 
sòn  temps  lo  mal  que  obra  de  present.  Decirselode 
misas,  ó  allà  te  lo  diran  de  misas.  Non  abibis  im- 
pune. 

ja't  TROBARÉ,  exp.  ab  ques'  amenassa  à  algú  que 
en  ocasió  mès  oportuna  pagarà  '1  mal  que  ha  co- 
mès ó  està  cometent.  No  te  iràs  alabando.  Non  abi- 
bis impune. 

TROBARSE  TOT  PERDUT  Ó  ROBAT.  fr.  Estar  disgUStat 

en  la  companyia  de  altres,  majorment  si  són  es- 
tranys ó  desconeguts.  Estar  como  vendido.  Ab  ali- 
quorum  consortio  abhorrere. 

TROBAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Eallado.  Inventus. 

TROCA.  f.  Madeixeta  de  fil,  seda,  etc.  Madejue- 
la,  cadejo.  Tenuis  metaxa. 

TROCÀICH,  CA.  adj.  Vers  de  la  poesia  llati- 
na, que  consta  de  sis  peus,  los  menors  troqueus  ó 
coreus,  y  'Is  deraès  espondeus  ó  jambos.  Trocaico. 
Trochaicus. 

TROCH.  m.  ant.  forat. 

TROCISCO.  ra.  Cada  tros  que's  fà  de  alguna 
massa  medicinal,  de  que's  forman  las  píldoras. 
Trocisco.  Trochiscus,  i. 

FÉR  TROCiscos.  fr.  TrociscaT.  In  trochiscos  divi- 
dere. 

TROFEU,  m.  Insígnia  ó  senyal  de  victòria.  Tro- 
feo.  Trophaeum,  i.  \\  met.  Qualsevol  cosa  que  repre" 
genta  algun  venciment  moral.  Trofeo.  Trophaeum, 


TRO 


i.  I  victòria.  Trofeo,  triunfo.  Triuraphus,  i.  ||  pi. 
Las  armas  ó  insígnias  militars  que  solen  pintarse 
per  adorno.  Trofeos.  Trophaea,  orum. 

TROGLODITA,  m.  Se  diu  dels  que  habitan  en 
covas,  y  pròpiament  los  que  may  han  eixit  de  ellas 
à  la  llum.  Troglodita.  Troglodyta,  ae.  ||  Secta  de 
juheus  idólatras  que  cometian  idolatria  de  amagat. 
Troglodita.  Troglodyta,  ae.  ||  Bàrbaro,  cruel.  Tro- 
glodita. Troglodyta,  ae. 

TROMPA,  f.  Instrument  marcial  format  com  un 
clarí  retort  y  de  mès  boca,  y  va  en  disminució  fins 
al  extrem.  Trompa.  Tuba,  buccina,  a?.  1|  bocina.  || 
Lo  nas  del  elefant  psr  sór  llarch  y  retort  com  la 
trompa.  Mano,  trompa.  Proboscis,  is.  ||  La  cama  de 
la  ceba,  alls  y  altras  plantas  à  punt  de  espigar,  ó  ja 
espigadas.  Trompa,  tallo,  Scapus,  i.  1|  fam.  Dit  del 
nas  mòlt  gros.  Narigon.  Grandior  nassus.  ||  Poema 
épich.  Trompa.  Tuba,  ae.  ||  f.  Órgano  ab  lo  qual 
certs  insectes  com  la  mosca,  mosquit,  elc,  xupan 
los  líquits  de  que's  nudreixen.  Trompa,  trompelilla- 
Spiculum,  i. 

TROMPA  DE  CASSÀ,  CORNETA  DE  CASSADORS. 

TROMPA  DE  LA  FAMA.  La  vcu  quc  corrc  de  la  fama 
de  algú.  Trompa,  clarin  de  la  fama.  Fama,  ae. 

TROMPA  MARINA.  CORN   MARÍ. 

TROMPADA,  f.  Cop  donat  ab  la  trompa,  y  ge- 
neralment qualsevol  altre  cop  ó  sacudida  que's 
dóna  ó  reb.  Trompada,  batacazo,  sopapo,  lambori- 
lada,  sornaviron.  Iclus,  us. 

FÉR  TROMPADAs  ó  ANAR  A  TROMPADAs.  fr.  Arribar  à 
cops  en  alguna  disputa,  elc.  Andar  al  morro,  óà  la 
morra  ó  à  golpes.  Ictibus  conlendere. 

TROMPADOR.  m.  Juglar,  músich.  Juglar.  Jo- 
culor,  aris.  1|  ant.  Qui  tocava  la  trompa.  Trompa. 
Tubicen,  inis. 

TROMPAR.  V.  a.  Enganyar  à  algú  ab  bonàs 
paraulas,  no  cumplint  lo  que  se  li  promet.  Enlrom- 
par,  trompar,  entruchar,  freirsela,  jugar  al  morro 
con  alguno.  Aliquem  technis  circumvenire.  ||  To- 
car la  trompa,  sonaria.  Tocar  la  trompa.  Tubam 
inflaré. 

TROMPET.  m.  TROMPETA.  6. 

TROMPETA,  f.  mús.  Instrument  de  boca  que 
serveix  en  la  música  y  en  la  guerra.  Trompeta. 
Tuba,  ae.  ||  trompeta.  1.  y  Instrument  de  metall 
dit  així  per  la  figura,  y  serveix  pera  fér  percibir  la 
veu  als  sorts.  rrom;)e(i7/a.AuricuIarisluba.  ||  Aque- 
lla punla  ab  que  brunzeixen  los  mosquits.  Trompe- 
tilla.  Proboscis,  is.  ||  Joguina  de  llautó  ó  de  estany 
en  figura  de  trompeta,  pera  entrelenirse  'Is  noys 
sonanlla.  Trompetilla.  Tubula  calybea.  ||  Lo  qui  té 
per  ofici  tocar  dit  instrument.  Trompeta,  trompete- 
ro.  Tibicen,  inis,  buccinator,  is.  ||  fam.  Xarrayre, 
que  no  se  li  pòt  confiar  cap  secret.  Pregonero, 
trompeta.  Loquax,  cis.  ||  d.  de  trompa.  Trompilla. 
Tubula,  ae.  ||  pi.  En  la  música  de  orga,  etc,  las 
veus  que  imitan  lo  so  deia  trompeta,  com:  trom- 
peta real,  trompeta  magna.  Trompeta.  Orgànica 
tuba,  liluus. 


TRO 


CATALÀ. 


TRO 


721 


TROMPETA  DE  NEPTDNO.  TRITÓ. 

FERNE  UNA  TROMPETA,  fp.  mel.  FÉR  FÉR  UNA  CRIDA. 

TOCAR  LA  TROMPETA,  fp.  Sonaila.  Tocar  la  irom- 
ela.  Tuba  canere.  y  fér  una  crida. 

TROMPETEJAR.  V.  n.  Tocar  la  trompeta  ab 
'reqm'iicia.  Trompetear.  Crebrò  canere  luba. 

TROMPETER.  m.  Qui  fà  trorapelas.  Trompeie- 
0.  Tubarius,  ii.  H  trompeta,  6. 

TROMPETERIA.  f.  En  la  orga  '1  conjunt  de 

ts  los  registres  formats  ab  trompelas  de  metall. 
rompeleria.  Canonum  organi  series. 

TROMPETETA.  f.  d.  Regularment  se  diu  de  la 
e  estany  ab  que's  diverteixen  los  noys.  Trompeti- 
a.  Exilis  tuba. 

TROMPINAR.  V.  n.  Tocar  la  trompeta.  Trom- 
eiear.  Tuba  canere. 

TROMPITXO.  m.  Pessa  de  fusta  en  figura  có- 
ica,  sens  punta  de  ferro,  que  'Is  noys  fan  ballar 

gantli  ab  unas  xurriacas  de  corretja,  etc.  Peon- 
a,  Irompo.  Turbo,  inis.  \\  baldufa.  ||  púrpura.  1.  || 

BASSUT. 

TROMPITXOL.  m.  ter.  bólit. 

TROMPONS,   (a)  m.  adv.  Confusament,  sèns 

lo  ni  so.  A  ó  de  trompon.  Sine  ordine  et  modo.  |)  a 

AL  BORRÀS.  ||  Ab  mòlla  abundància.  A  fanegadas, 

carreladas,  à  monlones,  d  cargas,  a  tropas.  Co- 

iosissimè. 

MENTIR  A  TROMPONS,  fr.  MENTIR  k   TRENCACOLL. 

TRONA.  f.  Púlpit  desde  ahont  los  predicadors 

nuncian  la  paraula  de  Dèu,  ó  explican  la  doctrina 

el  Evangeli.  Púlpito.  Suggeslus,  us.  ||  Cadira  alta 

era  que  'Is  petits  arriben  à  la  taula.  Sillon.  Magna 

lla. 

TIRAR  TRONA  avall,  fr.  PubUcar  en  la  missa  ma- 
or  las  amonestacions  dels  que  volen  casarse.  Des- 
alabrar.  Nuplias  proclamaré. 
TRONADA,  f.  Acció  de  tronar,  ó  tempestat  de 
ons.  Tronada.  Tonatio,  nis. 
TRONADOR,  A.  adj.  Lo  que  trona.  Tronador. 
onans,  lis.  I  S'  aplica  als  cohets  que  fan  tro.  Tro- 
ador.  Tonans,  tis. 

TRONANT,  m.  y  adj.  Nom  que'ls  poétas  aco- 
modavan  à  Júpiter  com  à  disparador  de  llamps. 
Tonante.  Tonans,  tis. 

TRONAR,  v.  n.  Haverhi  tempestat  de  trons. 
Tronar.  Tono,  as.  |  poct.  Fér  trons  y  llansar 
llamps.  Tonar,  tronar.  Tono,  as.  [j  met.  Fér  ruído 
semblant  en  algun  modo  al  tro,  com  lo  que  fà  la 
artilleria,  etc.  Tronar.  Tono,  as.  j]  En  lo  moral  de- 
clamar ab  vehemència  contra  'Is  vicis.  Tronar. 
Intono,  as.  ||  Cridar,  renyir,  dir  tempestats.  Tro- 
nar. Jurgo,  is. 

ALLÀ  VA  QUE  TRONA.  loc.  fam.  quB  denota  la  de- 
terminació de  executar  alguna  cosa  sèns  aténdrer 
al  resultat,  ó  isca  lo  que  n'  isca.  Allà  va  con  mil  pa- 
res de  pipas,  salga  lo  que  saliere,  sin  encomendarse 
ó  Dios  ni  al  diablo.  Quisquis  sit  eventus  eat. 

TRONAT,  DA.  adj.  ter.  Obert  de  casco  '1  ca- 
ball,  euga,  etc.  1|  fam.  pobre,  arruínat. 


TRONCAR.  V.  a.  TRUNCAR.  II  Tallar  lod  tronchs 
dels  arbres.  Tronchar,  ironcar.  Trunco,  as.  ||  Ta- 
llar lo  cap,  cuixa  ó  bras  del  cos  humà.  Troncar 
descabezar  y  decapitar,  parlant  del  cap.  Obtrunco, 
as. 

TRONCÀS.  m.  aum.  Troncon.  Ingens  truncus. 

TRONCH.  m.  Las  brancas  dels  arbres  despu- 
lladas  de  las  fuUas.  Tronco.  Truncus,  i.  ||  soca.  || 
La  cama  de  las  herbas.  Tallo.  Scapus,  i.  ||  tió.  || 
Lo  que  serveix  pera  fér  posts.  Trozo.  Truncus  ser- 
ralus.  II  Lo  pare  comú  ó  principi  de  una  família. 
Tronco.  Truncus,  i.  ||  Lo  cos  humà,  fora  cap,  bras- 
sos  y  cuixas;  així  mateix  se  diu  de  las  eslàtuas. 
Jroíiro.  Truncus  mutil us.  y  arq.  Lo  viu,  cos  prin- 
cipal de  una  columna.  Ironco.  Columnae  scapus.  y 
arq.  La  part  del  pedeslal  entre  la  basa  y  la  corni- 
sa. Tronco.  Quadra,  ae.  ||  Se  diu  de  un  ignorant  ó 
tonto.  Tronco,  pedazo  de  tronco,  leno.  Stirps,  is.  y 
Insensible  regularment  per  causa  de  malaltia  ó  de 
algun  accident.  Tronco.  Lignum,  i.  y  soca.  ||  nàut. 
Lo  meridià  graduat  en  las  cartas  de  navegar.  Tron- 
co. Truncus,  i. 

ESTAR  FÉT  UN  TRONCH,  fr.  Estar  prívat  dels  sen- 
tits per  causa  de  son  ó  de  algun  accident.  Estar 
hecho  un  tronco.  Sensibus  orbatum  esse. 

DOllMIR  COM  UN  TRONCH.  fr.  DORMIR  COM  UNSOCH. 

TRONERA.  f.  fort.  Forat,  obertura  en  alguna 
muralla,  pera  disparar  ó  llansar  pedras,  etc,  al 
enemich.  Tronera  de  casamata.  Specula  jaculatò- 
ria. II  art.  Obertura  en  las  baterias  de  las  plassas 
pera  disparar  lo  canó.  Tronera,  canonera.  Tormen- 
torum  bellicorum  feneslra.  y  arq.  espitllera.  1.  y 
En  lo  joch  de  mesa  y  vi  llar  cada  un  dels  forats  que 
hi  ha  en  las  baranas.  Tronera.  Fundula,  ae.  y  La 
persona  sèns  judici.  Tronera,  locazo,  golondro, 
ataranlado,  torbellino,  saltabardales.  Caput  cere- 
bro  vacuum.  \\  nàut.  Cada  un  dels  forats  ó  finestras 
ahont  se  col-loca  la  artilleria  pera  dispararia.  Tro- 
nera, porta,  portalena,  portanola.  Fenestella,  ae. 

FÉR  TRONERAS.  fr.  Alroncrar,  tronerar,  abrir  tro- 
neras.  Jaculatorias  feneslellas  efficere. 

TRONERETA.  f.  d.  Tronerilla.  Fenestella,  33. 

TRONO.  m.  Assento  real  ab  gradas  de  que  usaa 
los  soberans  especialment  en  los  actes  de  ceremó- 
nia  magestuosa.  Trono,  solia.  Solium,  ii.  ||  met.  Se 
pren  pel  regne  ó  imperi.  Trono.  Imperium,  ii. 
II  Lo  podiT  y  magestat  infinita  de  Dèu.  Trono.  Su- 
prema et  infinita  potestas.  \\  Lo  Iloch  en  que  's  col- 
loca  dignament  la  imatge  de  algun  sant.  Trono. 
Tronus,  i.  ||  pi.  Esperits  angélichs  del  tercer  cor 
de  la  superior  gerar4uia.  Tronos.  Troni,  orum. 

TRONQüET.  m.  d.  Cabillo,  tronquito.  Parvus 
stirps. 

TRONS.  m.  pi.  TRONO.  5. 

TRONTOLL,  m.  Lo  moviment  que  fà  la  àygua 
ó  altre  flúyt  en  la  bola  ó  altra  eyna  pera  no  estar 
prou  plena.  Bazuqueo,  traqueo.  Agitalio,  nis. 

TRONTOLLAR  Y  TRONTOLLEJAR.  V.  n. 
Móurerse,  agítarse  algun  licor  en  la  eyna  per  oa 


722 


TRO 


DICCIONARI 


TRO 


estar  prou  plena.  Bazucar,  iraquear,  zabucar.  Uinc 
indè  agitaré. 

TRONXAR.  V.  a.  Trencar  ó  tallar  alguna  cosa 
pel  tronxo.  Tronchar.  Trunco,  as. 

TRONXÀS.  m.  auin.  Tronchazo.  Truncusgran- 
dior. 

TRONXO,  m.  La  cama  de  las  verduras.  Tron- 
cho,  vara,  espiga.  Gaulis,  is.  ||  Lo  cop  que  's  dóna 
ab  algun  tronxo.   Tronchazo.  Iclus  caulis.  |]  mel. 

TRONCH.  8. 

TRONXÜT,  DA.  adj.  Se  diu  de  la  verdura  que 
té  gros  ó  liarch  lo  tronxo,  com  la  col,  etc.  Tron- 
chado.  Valido  caule  gaudens. 

TRONYA.  m.  y  f.  Ganso.  Pàjaro,  bclüre,  zor- 
tero,  morlon,  morlaco,  socarron,  redomado,  zor- 
rastron,  bellaco,  sobon,  sobonazo.  Yersulus. 

TRONYELLA.  f.  Trenzilia  ó  llala  estreta  de  es- 
part. Crezneja,  tomiza,  cudria.  Fascia  spartea,  lo- 
mex,  icis. 

LLIGAR  AB  TRONTELLAS.  fr.  Enlomizar.  Tomicibus 
vincire. 

TRONYERIA.  f.  Ganseria,  bellaqueria.  Socar- 
roneria,  mojigaiez,  galeria.  Yersutia,  ae. 

TROP.adv.  m.  ant.  massa,  desmasiat.  ||  extrem. 

TROPA.  f.  Soldats,  gent  de  guerra.  Tropa.  Mi- 
lites, um.  1)  Mullitul  de  personas  ó  de  bJslias  uni- 
das  pera  algun  fi.  Tropa.  Caterva,  ae.  [j  mel.  Multi- 
tut  de  cosas  materials  ó  inmaterials.  Tropa.  Mulli- 
ludo,  inis. 

TROPA  DE  LÍNKA.  La  que  forma  en  divisions,  bata- 
llons ó  esquadrons,  y  combat  sempre  unida,  ó  la 
del  exèrcit  permanent,  à  diferència  de  la  milícia 
nacional  que  sols  serveixen  temps  de  guera.  Tropa 
de  linea.  Milites,  um. 

TROPA  LLEUGERA.  La  que  fa  '1  servey  fora  de  la  li- 
nea y  combat  en  partidas  sollas,  distrahental  ene- 
mich,  perseguintlo  en  retirada,  observant  sos  mo- 
viments y  cubrint  los  del  propi  exèrcit.  Tropa  li- 
jera.  Yelites,  um. 

TROPA  VELLA.  Se  diu  de  la  tropa  exercitada  en 
contraposició  dels  quintos,  nacionals  ó  milícias 
provincials.  Tropas  regladas.  Instructae  copise. 

MANAR  LAS  TROPAS.  fr.  CAPITANEJAR.  4. 

ORDENAR  LAS  TROPAS.  fr.  Disposar  lo  exèrcit  en 
orde  de  batalla  ó  de  marxa.  Ordenar  las  iropas. 
Aciem  instruere. 

TROPAR.  V.  a.  TROBAR. 

TROPELIA.  f.  Atropellament,  violència,  injus- 
tícia. Tropelia.  Yexatio,  nis. 

TROPELL.  m.  ímpetu,  moviment  precipitat  y 
ruidós,  especialment  de  peus.  Tropel.  Strepitus, 
us.  I  Pressa,  accelerament  confús  y  desordenat. 
Tropeí.  Perturbata  festinalio.  |  feridura,  accident. 
U  Mullilut  de  gent  en  desorde  y  confusió.  Tropel. 
turbamulia.  Densa  turba  ;  caterva,  ae.  1|  Munió  ó 
agregat  de  cosas  sens  orde  ni  concert.  Tropel.  Con- 
fusa multitudo. 

EN  TROPELL.  m.  adv.  Precipitadament  y  sens  orde. 
En,  tropel,  en  tropa,  de  tropel,  ú  iropas.  Calervatim. 


TROPES,  m.  y 
TROPESSADA.  f.  y 
TROPESSAMENT.  m.  ENSOPEGADA. 
TROPESSAR.  V.  n.  Ensopegar,  trobar  los  peus 
algun  embaràs.    Tropezar.   Offenso,  cespito  as.  || 
raet.  Càurer  en  algun  engany  ó  error.  Tropezar. 
Erro,  as.  ||  Pegar  una  cosa  contra  altra,  Thocar, 
tropezar.  Offendo,  is.  |]  Sér  detinguda  ó  impedida 
alguna  cosa.  Tropezar.  Obslaculura  babere.  [)  Tro- 
bar alguna  dificultat.    Tropezar.   Arabagibus  cir- 
cumvenire.  [|  Comètrer  alguna  culpa,  majorment 
de  deshonestedat.  Deslizarse,  tropezar,  caer.  Scelus 
adraitlere.  |1  Encontraràalgú,  trobarse  casualment 
ab  ell.    Tropezar.  Alicui  oífendere.  |1  Tocarse  las 
cabalcaduras  una  pota  ab  altra  quant  caminan. 
Tropezarse.  Cespito,  as. 

TROPICAL,  adj.  Pertanyent  als  Irópichs.  Tro- 
pical. Tropicalis. 

TRÓPICAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  trópich. 
Trópicamenle.  Figuratè. 

TRÓPICH,  CA.  adj.  ret.  Se  diu  del  estil  ó  llen- 
guatge en  que  s'  usan  mòlts  tropos.  Trópico.  Tro- 
picus.  II  Se  diu  del  any  en  una  de  sas  diferénciasó 
anomalias,  pel  temps  que  '1  sol  tarda  en  tornar  al 
punt  del  trópich  de  ahont  isquè,  ó  en  córrer  la 
eclíptica,  ó  '1  transcurs  del  temps  desde  que  la 
terra  ix  de  un  dels  punts  equinoccials,  fins  que 
torna  à  ell.  Trópico.  Tropicus.  ||  m.  Entre  astró- 
nomos,  geógrafos  y  pilots,  cada  un  dels  dos  cèrcols 
menors  de  la  esfera, .  paralelos  al  equador  y  dis- 
tants de  aquest  per  cada  costat  23  y  mitj  graus 
pròximament.  Lo  que  cau  en  1'  hemisferi  del  nort 
s'anomena  del  cranch,  y  '1  del  sur  de  capricorni. 
Trópico.  Tropicus,  i.  |  Cert  aucell  que  no's  troba, 
sinó  entre 'Is  dos  trópichs;  es  deia  magnilut  de 
un  colom inet,  y  de  una  blancura  admirable.  Tró- 
pico. Tropicus,  i.  II  pi.  Secta  de  heretges  que  inten- 
tavan  explicar  per  tropos  y  figuras  de  sols  sos  dis- 
cursos la  Escriptura.   Trópicos.  Tropici,  orum. 

TROPISTA.  f.  Secta  que  volia  que  sols  s'  en- 
tenguéssen  trópicament  las  paraulas  de  la  Escrip- 
tura en  orde  à  la  Eucaristia,  y  que  sols  hi  hagués 
en  ella  una  figura.  Iropista.  Tropista,  ae. 

TROPO.  m.  ret.  Traslació  del  significat  de  una 
paraula  à  altra  per  alguna  relació  ó  afinitat  que  s' 
observa  entre  las  dos.  Tropo.  Tropus,  i. 

TROPOLOGIA.  f.  Discurs  figurat  en  que  's 
mescla  la  moralitat  y  doctrina.  Tropologia.  Tropo- 
logia,  ae. 

TROPOLÓGICH,  CA.  adj.  Figurat,  expressat 
per  tropos  ó  figuras.  Tropológico.  Tropologicus.  || 
Doctrinal,  moral.  Tropológico.  Tropologicus. 

TROQUEU.  m.  Peu  devers  llatí,  de  una  síl•la- 
ba llarga  y  altra  breu.  Troqueo.  Trochaeus,  i. 

TROQUISCO.  m  trocisco. 

TROS.  m.  Part  de  algun  tot  separada  de  ell. 
Pedazo,  irozo.  Frustrum,  i.  ||  Distància.  Trecho. 
Tractus,  us.  ||  Tallada  de  peix,  carn,  etc.  Posta, 
tasajo,  pedazo.  Segmen,  inis.  ||  mil.  Cada  una  de 


TRO 


CATALÀ. 


TRO 


723 


ris~en  que's  divideix  una  columna.  Trozo. 
Agmen,  inis.  ||  retall.  ||  En  la  moral  fragment. 
Fragmento,  pedazo,  trozo.  Fragmentum,  i.  (]  Pessa 
de  lerra  que  posseheix  algú.  Pedazo,  pieza.  Fun- 

ts,  i.  II  Duració,  inierval-lo  do  temps,  com:  fà  un 
n  TBOS  de  dia,  encara  hi  ha  un  bon  tros  de  sol. 
dazo.  Tracfus,  us. 
TROS  DE  CEL.  Se  diu  del  subjecte  de  moltíssiraa 
ndat,  Santo.  Sanctus. 

TROS  DE  PA.  Mendruçjo,  zoquete,  zato,  pedazo,  re- 
(jojo  de  pan.  Panis  frustrum.  ||  Lo  sustento  diaii  ó 
la  subsistència  pera  víurer.  Pedazo  de  pan.  Yictus, 
us.  II  TONTo.  II  met.  Lo  preu  baix  ó  interès  mòlt 
curt,  Pedazo  de  pan.  Infimum  pretium. 

TROS  DE  QüóNiAM.  exp.  ab  que 's  denota  la  inca- 
pacitat ó  necedat  de  algú.  Pedazo  de  quóniam  ò  de 
alcornogue,  de  animal,  de  bruto.  Stolidus. 

ANÀRSEN  ó  CAüRER  A  TROSSOS,  fr.  Se  diu  de  la  roba 
que  fàcilment  se  romp,  per  sér  mòlt  usada  ó  vella, 
Caerse  à  pedazos.  Dilacerari. 

A  TROSSOS,  m.  adv.  A  bocins.  A  ó  en  pedazos. 
Frustillatim.  ||  A  rafos,  ab  interval-los  de  temps. 
A  trechos,  à  ratos.  Per  inlervalla.  |1  A  estonas,  ab 
interrupció  de  temps.  A  remiendos.  Per  partes,  pau- 
latim, 

k  TROSSOS  YÀ  MOSSOS,  m.  adv.  Per  parts.  A  peda- 
zos, en  ópor  pedazos.  Frustatim. 

DE  üN  TROS.  m.  adv.  De  una  pessa.  De  una  pieza. 
Inleger. 

FÉRSE  TROSSOS,  MIL  TROSSOS,    Ó  EN    DEU   MIL  TROS- 
SOS, fr.  Rómprerse  en  parts  petitas   alguna  cosa, 
especialment  las  naus  quant  tropessan  contra  al- 
na  roca,  etc.  Fracasar,  hacerse  aslillas,  rajas  ó 
nicos.  Infringí. 
FÉR  TROSSOS  DE  ALGUNA  COSA,  fr.  Dividirla  en  và- 
^^ias  parts.  Hacer  giras.  Dilacero,  as. 
Hh  JO  no'm  puch  FÉR  TROSSOS,  exp.  met.  fam.  ab  que 
s' excusa  aquell  à  qui  li  donan  pressa  pera  la  exe- 
cució dé  alguna  cosa.  ^Es  punalada  de  picaro?  Pins 
temporis  opus  est. 

LO  TROS  MÉS  GROS  SERÀ  LA  ORELLA,  exp.  fam.  TRIN- 
XAR COM  i  CARN  DE  BOTIFARRAS, 

no'n  vull,  no'n  vull  donaumen  ÜN  BON  TROS.  ref, 
contra  alguns  que  's  negan  à  péndrer  alguna  cosa, 
però  de  tal  modoque  donan  à  enténdrer  tenir  raòl- 
tas  ganas  de  ella.  No  quiero,  no  quiero,  però  echúd- 

eJo  en  el  sombrero  ó  en  la  capilla.  Noio  quidem 

unus,  nolo;  deponegalero. 

PAGARSE  ÓCOBRARSE  DEL  MATEIX  TROS.  fr.  AtUrarse 

Igú  del  diner  ó  interesos  que  maneja  de  altre,  lo 

e  li  pertany  ó  se  li  déu.  Pagarse  por  su  mano. 
ibi  debita  ex  concreditis  assumere. 

quedar  en  lo  tros.  fr.  fam.  Morir  en  la  batalla, 
n  lo  desaQo,  etc.  Quedarse  en  la  estacada.  In  are- 
a  vinci. 

sér  un  tros  de  terra.  fr.  Estar  pròxim  à  la  mort 
er  causa  de  vellesa.  Caerse  de  maduro;  tener  unpié 
fn  la  sepultura.  Veíustate  dissol  vi. 

TROSSA,  f.  nàut.  Aparell  fét  ferm  al  extrem  del 


cap  que  subjecta  la  verga  de  la  mitjana  à  sòn  ar- 
bre. Troza.  Funis  naulicus.  ||  f.  anl,  alforja. 

TROSSAR.  V.  a.  atrossar.  1.  ||  nàut.  Posar  ti- 
vanta  la  trossa.  Trotar,  alrozar.  Dislendo,  is. 

TROSSEJADAMENT.  adv.  m.  k.  trossos. 

TROSSEJAR.  V.  a.  Fér  trossos  de  alguna  cosa. 
Despedazar,  hacer  pedazos,  romper,  destazar,  des- 
Irozar,  lacerar,  arpar.  Dilacero,  as.  ||  desmembrar- 
II  destrossar,  4. 

TROSSELL.  m.  ter,  MULETA.  2. 

TROSSET.  m.  d.  Pcdacito,  y  zatico,  illo,  si  os 
pa.  Frustuluin,  i, 

TROT.  m.  Pas  del  caball,  en  que  mou  al  ma- 
teix temps  una  poía  de  davant  y  de  detràs  conlra- 
posadas,  descarregant  sobre  ellas  lo  cos  ab  ímpe- 
tu. Pasilrole,  irole.  Succussus,  us. 

AL  TROT.  m.  adv.  mel.  Acceleradament,  sense 
sossego.  A  trole.  Cursim. 

TOCA  'l  trot.  Ioc.  fam.  ab  que's  despedeix  à  algú 
negantli  lo  que  demana.  Veie  con  Dios,  bendiío  de 
Dios  ó  con  tu  madre  de  Dios.  Excede  procül  à  me. 

tocar  lo  trot.  fr.  mel.  fam.  Fugir,  anàrsen  de- 
pressa.  Tocar,  tomar  el  portanle,  el  trole,  las  de  Vi- 
lladiego,  las  del  marliÜado,  escurrir  la  bola.  Fu- 
gio,  is, 

TROTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trola:  s'  aplica  à 
las  cabalcaduras  que  tenen  mal  trot.  Trotador,  tro- 
ton.  Succussator  equus.  ||  m.  Se  diu  del  caball  que 
trota  ab  vigor,  igualtat  y  gràcia.  Trotador.  Succus- 
sator dexter. 

TROTAR.  V.  n.  Caminar  al  trot.  Trotar.  Suc- 
cusso,  as.  II  Anar  depressa.  Trotar.  Concusso,  as. 
II  Se  diu  de  las  cabal lerias  que  per  sòn  mal  pas  fa- 
ligan  y  cruixen  al  caballer.  Trotar.  Succuso,  as.  [| 
ant.  BULLIR.  II  V.  r.  ant.  burlarse. 

TROTER.  m.  ant.  mosso  de  à  peu.  ||  Lo  correu 
de  cada  poble  que  va  à  peu  à  tirar  las  cartas  à  las 
adminislracions  generals,  y  reb  las  que  li  donan 
corresponents  à  sòn  poble.  Correo  de  alpargata, 
correo  de  dpié.  Hemerodromus,  i. 

TROTXE  YÀ  MOTXE.  (À)  ra.  adv.  fam.  Des- 
baratada é  inconsideradamenl.  A  irochemoche.  Te- 
meré. 

TROVA.  f.  poiH.  Composició  mètrica  formada 
à  imitació  de  altra.  Troba.  Meirum  aliud  referens. 
II  ant.  VERS. 

TROVADOR.  m.  Versificador.  Versista,  trova- 
dor.  Veisificator,  is.  ||  poeta. 

TROVADÜRA.  f.  TROBA.  3. 

TROVAR.  V.  a.  Fér  versos.  Vcrsificar,  travar. 
YersiQco,  as.  1|  Imitar  alguna  composició  mètrica 
aplicantla  à  altra  idea  ó  assumpto.  Trovar.  X\\e~ 
num  carmen  emulari. 

TROYÀ,NA.  adj.  Cosa  de  Troya.  Troyano. 
Trojanus.  ||  m.  Natural  de  Troya.  Troyano.  Troas, 
adis,  tros,  is. 

TROYA.  f.  Ciutat  de  T.roade  en  la  Frígia  me- 
nor. Troya.  Troja,  «. 


l'U 


TRÜ 


DICCIONARI 


TRÜ 


AQUÍ  FOU  TROTA.  exp.  met.  fam.  que  fa  relació  à 
alguna  cosa  notable  succehida  en  aquell  lloch  6 
circunstàncias.  Aquifué  Troya.  Ubi  Troja  fuit;  fui- 
mus  trocs;  fuit  Ilion. 

NO  's  RENDÍ  TROYA  EN  UN  DIA.  loc.  prov.  Significa 
que  las  cosas  grans  y  àrduas  necessitan  temps  pera 
executarse  ó  lograrse.  No  se  ganó  Zamora  en  una 
hora,  nunca  mucho  cosló  poco.  Non  venit  exiguo 
lerapore  larga  seges. 

TRUÀ.  m.  TRUnA. 

TRUCA.  f.  BARATA.  II  f.  Nou  grossa  de  tres  rallas 
que's  fa  servir  pera  embotxar  en  certs  jochs.  Nwz 
de  tres  canlos.  Nux  trilateris. 

TRUCADOR.  m.  Instrument  de  ferro  calsat  de 
cer  sólit  fins  la  meytal,  ab  un  canonet  al  cap  da- 
vall en  diminució  ab  sòn  tall  afilat,  y  serveix  pera 
fér  ullets  en  las  sabatas,  en  las  corretjas,  en  los 
garbells,  etc.  Sarabocado,  sacahocados.  Instrumen- 
lum  mordicus  perforanS. 

TRUCAR.  V.  a.  copFJAR,  [|  Picar  ala  porta.  Lla- 
mar.  Pulso,  as.  jj  Atapahir  la  roba  al  teixiria.  Tu- 
pir,  tapir.  Stipo,  as.  ||  v.  n.  Fér  lo  primer  envit  en 

10  joch  de  cartas  anomenat  Iruch.  Trucar.  Prima 
sponsione  provocaré.  ||  ter.  vomitar. 

TRUCH.  m.  Pich,  cop  à  la  porta.  Aldabada, 
golpe.  Pessuli  ictus.  ||  cop.  ||  Rola  grossa  de  jugar  à 
mesa  y  à  las  billlas.  Bola,  truco.  Globus,  i.  ||  Qual- 
sevol bola  ó  esfera.   Rulo.  Globus,  i.  ||  trompitxo. 

11  Cert  joch  de  envit  y  reenvit,  en  que's  repartei- 
xen tres  cartas  à  cada  jugador,  las  que's  van  ju- 
gant de  una  à  una  pera  fór  las  basas,  que  guanya 
la  major  per  sòn  orde,  que  es  lo  tres,  lo  dos,  1'  as, 
y  desprès  lo  rey,  caball,  etc.  Truque.  Chartarum 
ludus  in  qua  collusores  in  sponsione  se  invicem 
provocanlur.  ||  met.  fam,  tap  de  barral. 

TRUCH  de  espaseta.  Joch  de  cartas  entre  varias 
personas  en  que  van  cada  dos  de  companys,  y  que 
sols  se  diferencia  del  Iruch  en  guanyar  als  tresos 
lo  set  de  oros,  y  ix  aquest  lo  de  espasas,  à  un  y  al- 
tre '1  basto,  y  al  basto  la  espaseta.  Matarata.  Pa- 
gellarum  ludus  sic  diclus. 

TRUCH  TRUCH.  Cop  repetit  à  la  porta.  Tras  Iras. 
Iterata  pulsalio. 

TRUCH  Y  FLOR.  Hi.  Joch  de  cartas  compost  del  de 
la  flor  y  del  truch.  Truquijlor.  Invitalionis  ludus. 

NO   HI    HA    MILLOR    TRUCH,  QUE    DÉU  t'    AJUT.  ref. 

Dóna  à  enténdrer  que  qui  es  afortunat  li  venen  las 
conveniénciassènssolicitarlas.  a  guien  Diosguiere, 
la  casa  le  sabé;  guien  estd  en  venlura,  hasla  la  hor- 
miga  le  ayuda.  Cui  fortuna  favet,  formicula  et  ipsa 
juvabit. 

TRUCO,  (i)  m.  adv.  Én  recompensa.  A  trueco, 
d  trueque ,  en  trueco ,  en  trueque.  In  commutalio- 
nera.  ||  Ab  tal  que.  A  trueque,  con  tal  que.  Dummo- 
dò. 

TRUÉ.  m.  Espècie  de  roba  de  bri  mòlt  prima  y 
mòlt  blanca.  Trué.  Tela  lintea. 
TRUECA.  f.  y 
TRUECO.  m.  anl.  barata. 


TRUFA.  f.  Mentida,  fàbula.  Patrana,  trufa,  pa- 
jarola,chofa.  Mendacium,  ii. 

TRUFADOR,  A.  m.  y  f.  Trapacer,  qui  conta 
patranyas'.  Trufudor.  Fabularum  narrator. 

TRUFALDINO.  adj.  Cómich,  baylarí.  Trufal- 
dino.  Mimus,  i.  ||  Tafaner,  manifasser,  qui's  fica  en 
lo  que  no  li  importa.  Quijote,  procurador  de  pobres. 
Aliorum  imprudens  curator. 

TRUFAR.  V.  a.  ant.  Enganyar,  contar  patran- 
yas. Trufar.  Fabellas  narraré.  ||  burlar 

TRUHÀ.  m.  Bufó,  xarlatà.  Chocarrero,  Iruhan, 
moharrache,  moharracho,  momo.  Mormolychia,  íe. 
II  Bobo,  graciós  de  comèdia,  'iracioso,  truhan.  Mi- 
mus, i.  II  tahul. 

TRUHANAMENT.  adv.  m.  A  manera  de  tru- 
hà.  Truhanamenle.  Scurrililer. 

TRUHANEJAR.  v.  n.  Fèr  lo  truhà.  Truanear. 
Jocari. 

TRUHANERIA.  f.  Acció  pròpia  de  un  truhà. 
Chocarreria,  Irukaneria ,  Iruhanada ,  bufonada. 
Scurrilis  jocus. 

TRUHANESCH,  CA.  adj.  Cosa  de  truhà.  Tru- 
hanesco.  Scurrilis. 

TRUHANET,  A.  m.  y  adj.  d.  Truhanillo.  Scur- 
rilis. 

TRUJA.  f.  La  femella  del  porch  destinada  pera 
cv\dr.  Cerdà, cochina,puerca,ga(•ha,guarra,lcchona, 
berra.  Sus,  is,  scropa,  a;.  1|  ant.  banya.  3.  ||  botó.  5. 

TRUJAMÀ.  m.  trutximan. 

TRUJETA.  f.  PANAROLA. 

TRULL.  m.  cup.  ||  Lo  llit,  jas  ó  assento  del  ro- 
det de  móldrer  las  olivas.  Alfarje,  molino  de  aceiie, 
y  trujal  pr.  Bioj.  Molendinum  olearum. 

TRULLAR.  v.  a.  Móldrer  las  olivas.  Moler  la 
oliva  ó  la  aceituna.  Olivas  molere. 

TRULLOLA.  f.  Espècie  de  poubet  à  la  part  de 
fora  y  arrani  del  sol  del  cup  de  vi,  ahont  se  recull 

10  most  que  corre  de  la  verema  trepitjada  en  lo 
cup.  Pozal,  linillo,  pozuelo,  y  trujaleta  pr.  And. 
Yas  mustarium. 

TRUNCADAMENT.  adv.  m.  Ab  interrupció  ó 
falla  de  paraulas  en  algun  text.  Truncadamente.  In- 
terruptè. 

TRUNCAMENT,  m .  Obra  de  truncar.  Trunca- 
miento.  Truncalio,  nis. 

TRUNCAR.  V.  a.  Inlerrómprer.  Truncar,  tron- 
car.  Interrumpo,  is.  U  baldar,  mutilar,  [j  Llevar  ó 
callar  en  las  oracions  algunas  veus  interesants, 
especialment  quant  se  fà  per  malícia.  Mutilar, 
truncar.  Trunco,  as. 

TRUNFA.  f.  Patata  del  país.  Batata,  criadilla 
de  lierra,  trufa.  Batatai  bulbus.  |1  mofa,  burla. 

TRUNFAR.  V.  n.  En  alguns  jochs  de  cartas, 
tirar  trunfo  per  no  tenir  del  coll  que's  juga.  Fallar, 
iriunfar.  Triumphalem  chartam  ludere.  |  En  al- 
guns altres,  com  brescambrilla,  etc,  tirar  trunfo 
encara  que's  tinga  del  coll  que's  juga.  Triunfar. 
Lusoriaui  pagellara  triumphali  vincere.  ||  baldar. 

11  fam.  Ignorar  ó  no  tenir  alguna  cosa  de  que's 


Tü 


CATALÀ 


TÜG 


725 


se 

I 


K^i 


SP» 


parla.  Careeer.  Careo,  es.  U  v.  r.  Burlarse.  Chulear- 
$e,  zutnharse.  llludo,  i.s. 

TRÜNFET.  m.  d.  Trunfo  baix.  Triunfo  menor. 

inor  charta  liisoiia  triíimphalis. 

TRUNFO.  m.  En  lo  jocli  de  caitas  cada  una  del 

II  à  quc's  concedeix  lo  privilegi  de  poder  malar 
à  las  de  qualsevol  allre  coll.  Triunfo.  Folium  luso- 
rium  iriumphale.  \\  En  lo  joch  del  home  la  espasa  y 
baslo  en  tol  locoll  y  la  manilla  del  seu  determinal. 
Triunfo.  CharUe  maclalrices. 

TRUNYELL4.  f  tronyella. 

TRUTXA  Y  TRÜTXIMAN.  m.  Pràciich,  ex- 
erimenial  y  asiul  en  compras,  vendas,  baratas  y 
pretensions.  Trujiman,  trujaman,  irurliiman.  Ne- 
goliosus  ardelio.  ||  Interpreíe  de  Uenguas  çxlran- 
yas.  Iniérpreie,  irujiman.  Interpres,  elis. 

TRÜYTA.  f.  Ous  debaiuls  y  fregits  sols,  6  ab 

escla  de  altra  cosa,  quedani  en  figura  rodona;  y 
per  exiensió  's  diu  també  d-'  aliras  viandas,  com  de 
monge  as,  de.  Torlilla.  Placenia,  te.  ||  La  tjue's 
fa  de  farina  ab  n)el.  Sopaipa.  Massa  melle  confecla 
frixaque.  |1  Peix  de  nu  mòlt  delicat  y  sabrós,  ab  lo 
llom  cuberl  de  escalas  pelitas  pinladas  de  roig;  la 
cua  llarga,  la  carn  dura  y  bermellenca,  y  varia 
segons  las  parts  aliont  se  pC'sca.  Trucha,  y  lancur- 
dia  la  petita.  Trucla,  3?.  \\  Altre  peix  de  mar  de  un 
peu  de  llarcb,  rogench,  ab  lo  cap  y  llom  de  un 
bermós  color  carmesí,  las  aletas  grogas,  ménos  las 
de  prop  de  las  ganyas  que  són  encarnadas,  en  la 
part  superior  de  las  quals  lé  dos  agullons  ó  pun- 
xas.  Riiào,  baila,  iruchn.  Perca  marina. 

TRÜYTA  RONYOSA.  La  de  ous  ab  talls  de  botifarra 
ó  cansalada,  etc.  Torlilla  de  huevos  con  torreznos, 
'orluna  de  la  Mancha.  Ovarum  et  suis  fruslulis  pla- 
nta. 

PERSE  UNA  TRÜYTA.  ff.  uiel.  Xafarse  alguna  cosa. 

\acerse  loriilla,  aplastarse.  Ob'undo,  is. 

GiRARSE  LA  TR13YTA.  fr.  mel.  Mudarse,  cambiar, 

ariar  en  sentit  contrari  I'  estat  de  las  cosas.  Vol- 

erse  la  torlilla.  Sorlem  in  conlrariura  verli. 

TRÜYTADA.  f.  truyta.  1 . 

TRUYTER.  m.  Pescador  ó  venedor  de  Iruylas. 
Truchero.  Truclarum  piscalor. 

TRÜYTETA.  f.  d.  de  truyta  de  ous.  Torlillita. 

vorum  placeotula. 


TU. 

Tü.  Pronom  primitiu,  substantiu,  personal  de 
la  segona  persona  del  singular,  que  sols  s'  usa  ab 
os  inferiors  6  mòlt  familiars.  Entre  poéias  y  ora- 
ors  s'  aplica  ab  mòlta  freqüència  à  las  cosas  ina- 
DJmadas;  y  ea  eslil  sublime,  parlant  à  Déu.  Tu. 
Tu. 

k  Tü  PER  Tü.  m.  adv.  Ab  paraulas  injuriosas, 
sèas  respecte  ni  mirament,  ab  mal  modo.  A  tu  por 
tu.  Inurbanè. 

▲RRiBAK  À  Tü  PER  TU.  fr.  met.  Arribar  mòU  per 

TOMO   II. 


enllà  ó  las  malas.  Llegar  ú  las  darjas.  In  extremurq 
ven  i  re. 

LO  QUE  NO  'S  COU    PEHA    TU,  DEIXAl•lO  CREMAR,  ref. 

pera  denotar  que  algú  no's  déu  posaren  lo  que  no 
li  lóca.  Lo  que  no  has  de  comer,  déjalo  bien  cocer. 
Non  sumenda  libi,  sine  fercula  rilè  coquantur. 

LO  QUE  NO  VULLAS  PERA  Tü,  NO  VÜLLAS  PERA  NINGÍ' 

ref.  que  aconsella  no  fér  à  altre  cap  maUlracte, 
ni  ocasionarli  perjudici,  per  quanl  no  ns  agra- 
daria que  'ns  lo  fessen  à  nosaltres.  Lo  que  no  quie- 
ras  para  ti,  no  quieras  para  mi.  Quod  libi  non  vis, 
alteri  ne  feceris. 

QUANT  TU  ni  ANAVAS  JO  ja'n  TORNAVA,  ref.  ab  que 
algú  dóna  à  enténdrer,  que  eslà  mès  avisat  que 
aquell  que  pretén  enganyarlo.  Primero  fui  pula 
que  rufian.  Te  incule  novi. 

TüA.  Segona  veu  del  pronom  teu,  com :  de  la 
TüA  pell  se  faran  las  tirelas.  Tu,  tuya.  Tua. 

TüÀüTEM.  m.  fam.  Veu  llatina  que  's  pren 
pel  subjecte  principal  y  necessari  pera  alguna  cosa, 
ó  la  maieixa  cosa  que  's  considera  precisa.  Tuúu- 
lem.  Tuauiem. 

TUBÉRGUL.  m.  med.  Tumoret  ó  abcés  que's 
fa  en  la  superfície  del  pulmó.  Tubérculo.  Tubercu- 
lum,  i.  II  bol.  Certa  acumulació  de  substància  en 
las  arrels  de  algunas  plantas  vivassas,  com  es  la 
patata.  Tubérculo.  Tuberculum,i. 

TUBERCULÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  lubérculs. 
Tubercitloso.  Tuberculosus. 

TUBO.  m.  Canó.  Fislula,  lubo.  Tubus,  i. 

TUCA.  f.  BKIÓNIA. 

TUCIORISTA.  m.  Escrupulós,  qui  segueix  la 
doctrina  mès  segura.  Tuciorisla.  Tulioris  doclriDae 
seclaior. 

TUDELA,    f.  TUTELA, 
TUDELAR.  adj.  TUTELAR. 

TUDELL.  m.  Fislula  ó  canoDcl  de  melall  que  s» 
encaixa  en  lo  baixo  y  altres  instruments  de  boca 
pera  inlroduhirhi'l  vent.  Estrangulo,  ludel.  Fislula 
lubiB. 

TUDESGH,  CA.  adj.  Cosa  de  la  antígua  Ale- 
manya. Tudesco.  Teutonicus. 

TUDÓ.  m.  Colom  fereslech  ó  de  bosch.  Paloma 
lorcaz.  Palumbus  major. 

TUDOR.  m.    TUTOR. 

TUDORIA.  f.  anl.  TUTELA. 

TUDRIU.  f.  anl.  TUTORA. 

TUEJAR.  V.  n.  tutejar.  []  anl.  detenirse.  | 
anl.  repensar. 

TUETRIÜ.  n.  p.  fam.  de  dona.  Teodora.  Teo- 
dora.  a;. 

TUF.  m.  Lo  vapor  ó  exhalació  calenta  que  s'alsa 
de  la  terra,  causada  pel  focb  y  calor  artificial  Tu- 
fo.  Vapor,  is.  |I  mel.  L'  olor  fort  y  molest  de  algu- 
na cosa.  Tufarada,  tufo.  Gravis  odor.  1|  farum.  |j 

BRAVADA. 

FÉR  TUF.  fr.  y 

TUFEJAR.  V.  Q.  FARUVEJAR. 

TUGURI.  m.  Barraca  de  fosla,  terra  y  palla  al) 

91 


726 


TUM 


DICCIONARI 


TÜN 


poca  curiosilat,  y  per  moderació  's  diu  de  una  ca- 
sa poch  sumptuosa.  Choza,  tugurio,  cabana.  Tugu- 
rium,  i  i. 

TUICIÓ.  f.  for.  Protecció,  defensa.  Tuicion. 
Tuilio,  nis. 

TÜIT.  adj.  ant.  tot. 

TüÍTIU,  VA.  adj.  for.  Lo  queampara,  defensa 
y  protegeix.  Tuilivo.  Tuitivus. 

TULIDURA.  f.  Arronsament,  impediment  que 
destorba  1'  us  natural  dels  uirvis.  Tullimienlo. 
Nervorum  contractio. 

TULIPA,  f.  Planta  y  flor  de  una  multitut  de  es- 
pècies, ja  encarnada,  ja  de  color  de  taronja,  ja  en- 
terament groga  ab  iníinilat  de  noms  mitológichs, 
de  itys,  reynas,  etc.  Tdipan.  Tulipa,  ai. 

TüLIPETA.  f.  d.  Tulipa.  Tulipa,  ae. 

TULIR.  V.  a.  y  millor  recíproch.  Llevar  algun 
accident  1'  us  libre  del  cos  ó  de  la  agilitat  dels 
nirvis.  TuUir,  tullirse,  entullecer.  Nervis  debilitari. 

TÜLIT,  DA.  adj.  Tullido,  y  zompo,  zopo.  si  es 
de  peusy  mans.  Nervis  debilitatus. 

TUMBA.  f.  TOMBA. 

TDMBAGA.  f.  Lliga  ó  mescla  de  iguals  parts 
de  or,  plata  y  coure,  de  que  resulta  un  metall  de 
color  obscur;  altres  diuhen  que 's  compon  de  set 
parts  de  or  y  tres  de  coure  de  Siam,  y  que  dóna 
al  or  un  color  y  brillo  que  no  té  per  sí  mateix. 
També  's  dóna  '1  mateix  nom  al  anell  fét  de  dit  me- 
tall. Tumbaga.  MelaWum  sinicum  tumbaga  diclum. 

TUMBAGA.  RICA.  Nom  que  dònan  los  argenters  al 
or  que  no  arriba  à  dotze  quilats,  debenlne  tenir 
vint  y  quatre.  Tumbaga  rica.  Aurum  deíficiens. 

TUMBAGASSA.  f.  aum.  Se  diu  regularment 
de  las  manillasde  tumbaga.  Tumbagon.  Ex  melallo 
sinico  armilla. 

TÚMBOL  Y  TüMOL.  m.  Espècie  de  catafal  de 
fusta  en  figura  de  tomba,  cubert  de  bayeias  fúne- 
bres y  adornat  dealtras  insígnias  de  dol  y  tristesa, 
ple  de  llums,  que  's  fa  pera  celebrar  las  exequias 
de  alguna  persona  de  disiincció,  considerantlo  com 
present  en  la  tomba  que  's  col-loca  al  cap  damunt. 
Calafalco,  túmulo,  capelardenle.  Tumulus,  i. 

TUMOR.  m.  Bony,  inflor  de  diversas  espècies, 
que  's  cria  en  alguna  part  del  cos  del  animal,  y  vé 
à  formar  matèria.  Flemon,  tumor,  y  lobanillo,  aven- 
tadura  en  las  béstias.  Tumor,  is. 

TUMOR  DE  GARGAMELLA.  GOLL. 
TUMORS  FRETS.  HUMORS  FRETS. 
TÚMUL.  m.  TÚMBOL. 

TUMULT,  m.  Motí,  avalot  de  poble.  Molin,  tu- 
multo,  alboroto.  Tumullus,  us.  U  Munió,  concurs 
grandegent,  que  causa  desorde.  Jumu/ío. Turba, se. 

TUMULTUAR.  V.  a.  y  millor  recíproch.  Amo- 
tinar, sublevar  la  multitut  contra  'i  superior.  Tm- 
mulluar.  Tumultuo,  as. 

TUMULTUARI,  A.  adj.  TUMULTUÓS, 

TUMULTUÀRIAMENT.  adv.  m.  En  tumult  y 
avalot.  Tumultuariamenle,  tumuUuosamenie,  en  mo- 
iin.  Tumultuosò. 


TUMULTUÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  ó  mou  tu- 
mult. Tumultuoso,  lumulluario.  Tumultuosus. 
TUMULTUOSAMENT.  adv.  m.  tümültdíRIA- 

MENT. 

TUNA.  f.  Vagamunderia,  vida  holgassana  ó  de 
vagamundo.  Briba,  tuna,  guiloneria,  gandaya,  pe- 
córea.  Divagatio,  nis.  |1  figuera  de  mouo. 

ANAR  A  LA  TUNA  y  FÉR  Ó  CÓRRER   LA   TUNA.  fr.  Ya- 

garaundejar,  anar  rodant  de  poble  en  poble,  fent 
vida  holgassana.  Tunar,  andar  à  la  gandaya,  cór- 
rer ó  buscar  la  gandaya.  Errabundum  esse. 

TUNANT.  adj.  Qui  corre  la  tuna.  Tunanle,  tu- 
no.  Vagus.  |1  met.  Astut,  taymat.  Tunanle.  Yersu- 
tus. 

TUNANTÀS,  SA.  m.  y  f.  fam.  aum.  Tunanlon. 
Yaferrimus. 

TUNAR.  v.  n.  Yagamundejar.  Guitonear,  lunar. 
Yagari. 

TUNDA.  f.  Palissa,  càstich  rigorós.  Zurra,  tun- 
da,  paliza,  zurribanda,  somanta,  escurribanda, 
mania,  felpa,  saba,  solfeo,  solfa,  sotana.  Yerbera- 
tio,  nis. 

DONAR  UNA  TUNDA.  fr.  Pegar.  Solanear,  hatanear, 
solfear,  tundir,  sobar,  dar  una  tunda,  una  felpa  ó 
una  sotana.  Yerbero,  as. 

TUNEJAR.  V.  n.  tunar. 

TUNERIA.  f.  TUNA. 

TÚNICA,  f.  Yeslidura  interior  com  una  camisa 
sens  nianesas.  Túnica,  tunicela.  Túnica,  se.  ||  La 
vestidura  de  llana  interior  que  usan  los  religiosos 
en  lloch  de  camisa.  Túnica.  Túnica,  ae.  [|  med.  Tel 
ó  membrana  subtil  que  cubre  alguna  part  del  cos, 
com  la  dels  ulls,  de  las  venas,  etc.  Túnica.  Túni- 
ca, a;.  II  bot.  En  algunas  fruytas  pellela  ó  membra- 
na subtil,  agafada  à  la  part  interior  de  la  closca,  y 
que  cubre  inmedialament  la  molsa.  Túnica.  Túni- 
ca, ae. 

TUNICELA.  f.  Yestit  à  modo  de  dalraàtica,  ab 
sas  mànegas  asseguradasab  cordons,  que  usan  los 
bisbes  sota  de  la  casulla,  quant  celebran  de  ponti- 
fical. Tunicela.  Tunicula  ponlificalis. 

TUNICÓ.  m.  d.  y 

TUNIQUETA.  f.  d.  Tunicela.  Tunicella,  ae. 

TUNO,  A.  adj.  y  m.  tünant. 

tornarse  tuno.  fr.  Férseà  mals  costums.  A6eí/a- 
carse;  hacerse  bellaco.  Pellacera  devenire. 

TUNYINA.  f.  Peix  corpulent,  de  morro  punxa- 
gut,  de  pell  mòlt  fina  y  de  escata  gran.  Atun,  y  to- 
nina  pr.  And.  Elacata,  ae,  melandryum,  ii.  U  sor- 
ra. 2.  I)  fam.  TUNDA. 

TUNYINADA.  f.  Pescada  de  tunyinas.  Àlma- 
draba.  Thynnorum  piscatio. 

TUNYINER,  A.  m.  y  f.  Pescador  de  tunyina,  ó 
qui  tracta  en  ella.  Aiunero,  almadrabero.  Thynna- 
rius,  ii.  11  Dit  del  ham  pera  pescar  tunyinas.  Atu- 
nero.  Thynnarius  haraus.  1|  S"  aplica  al  filat  pera 
pescar  tunyinas.  Alunero,  red  de  atun,  almadraba, 
Thynniarium  reté. 

TUNYINERIA.  f.  Lloch  ahont  sa  pescan  las 


TUR 


CATALÀ. 


TUS 


727 


tunyinas. Àlunera, almadraba. Thynnoram  piscaria. 
TÜPÉ.  m.  Lo  cabell  qiie's  deixa  pera  adorno  so- 

Ibre  del  front.  Copete,  tupé.  Anliai,  arum. 
TUPÍ.  m.  ter.  Terrissa  en  figura  de  gerra ,  però 
mòlt  mès  petita  y  sols  té  una  ansa,  Puchero.  Pul- 
tarius,  ii.  II  OLLETA. 
TUPINA.  f.  ter.  Tupí  gran.  Pucheron,  tinajilla. 
Pullarius  magnus, 
TüPIR.  V.  a.  Apretar  mòlt  alguna  cosa,  tancant- 
li  'Is  porós.  Tupir.  Slipo,as.  ||  v.  n.  fam.  tocar.  33. 
TURBA.  f.   Concurs  gran,  multitut  de  gent. 
Turba,  (urbamxdta.  Caterva,  ae. 

TURBA  DE  CAP.  RODAMENT  DE  CAP. 

TURBACIÓ.  f.  Desorde,  confusió,  avalot,  Tur- 
bacion.  Turbatio,  nis.  ||  la  acció  de  turbarse.  Tur- 
bacion.  Turbatio,  nis.  ||  atürdiment. 

TURBADAMENT.  adv.  m.  Ab  turbació.  Tur- 
badamenle.  Turbidè. 

TURBADOR,  A.  ra,  y  f.  Qui  turba.  Turbador. 
Turbator,  is.  ||  perturbador, 

TURBAMENT.  m.  deteniment,  tardansa, 

TURBAMULTA.  f.  fam.  Multitut  de  personas. 
Turbamulta.  Turba,  ai. 

TURBANT,  m.  Barret  de  turch,  que's  fa  de 
una  faixa  de  cotó,  tafelà  y  allras  lelas  rodejada  à 
ella.  Turbante.  Turcarum  galerus. 

TURBANT  DE  OR.  Planta.  Francesilla  matizada. 
Ranunculus  africanus. 

TURBAR.  V.  a.  Alterar  ó  conmóurer  V  orde  ó 
estat  natural  de  alguna  cosa.  Turbar.  Turbo,  as.  || 
Enterbolir.  Enturbiar,  turbar.  Turbo,  as.  1|  Sorpén- 
drer,  alurdir  à  algú.   Turbar.  Turbo,  as.  ||  Entre- 

nir,  fér  tardar.  Entretener,  retardar.  Retardo,  as. 
II  Impedir,  destorbar.   Turbar.  Turbo,  as.  ||  En  la 

oral,  inquietar.  Perturbar,  inquietar.  Turbo,  as. 
II  for.  Disputar,  contexiar  al  contrari.  Turbar.  Dis- 
epto,  as.  II  V.  r.  Quedarse  parat  ó  confús  sens  po- 
ér  parlar.  Cortarse,  turbarse,  atajarse,  empachar- 
i«,  sorprenderse.  Confundi.  ||  Pórdrerse,  no  poder 

ntinuar  en  algun  discurs,  elc.  Perturbarse,  tur- 
barse, cortarse,  perderse.  In  medio  sislere. 

TURBAT,  DA.  adj.  Confús,  Confundido,  lurba- 
do,  confusa.  Confusus. 

TURBATIU,  VA.  adj.  Loque  turba  ó  inquieta. 
Turbativo.  Turbans.  ||  for.  S'  aplica  à  la  possessió 
que  algú  adquireix,  violentant  la  que  altre  tenia. 
Turbativo.  Aliam  turbans  possessió. 

TURBI,  A.  adj.  TÈRBOL. 

TURBINT.  m.  Arbre  gran  y  hermós,  originari 
|del  Perú,  las  fullas  del  qual  imitan  à  las  deia  ma- 

,  encara  que  mès  petitas;  la  flor  de  mòltas  fulle- 

s  en  cèrcol.  Turbinto.  Schinus  molle. 

TURBIT.  m.  Certa  arrel  de  la  índia  oriental, 
ue'ns  ve  separada  de  la  part  llenyosa  en  trossos 
del  gruix  del  dit,  rehinosa,  obscura  pel  exterior 
y  blanca  pel  interior,  de  sabor  un  poch  acre 
que  causa  ascos,  y  es  purgant.  Turbit.  Turpet- 
hum,  i. 

TURBIT  BORT.  Planta,  espècie  de  blenera,  de  que 


n'hi  ba  de  blanca  y  negra,  Candilera,jarrillo,  zu- 
millo.  Tapsus  barbatus. 

TLRBiT  MINERAL.  Subsiància  groga,  insoluble  en 
r  aygua  y  descomponible  pel  calor.  Entra  en  la 
composició  de  algunas  pomadas  contra  'Is  brians, 
Turbit  mineral,  sub-deulo-sulfalo  de  Mercurio.  Tur- 
mineralis. 

TURBOT.  m.  Peix.  OBLADA, 
TURBULÈNCIA,  f.  ENTERBOLIMENT,  ||  mCl.  COO. 

fusió,avalol  ó  perturbació.  Turbulència.  Commotio, 

nis.  II  GUERRA. 

TURBULENT,  A.  adj.  Perturbador,  amich  de 
turbuléncias.  Perturbador,  fnccioso.  Seditiosus.  || 

mel.  TÈRBOL,   j  INQUIET,  TRAVÉS,   REVOLTÓS. 

TURBULENTAMENT.  adv.  m.  Ab  turbulèn- 
cia. Turbulentamente.  Turbulenler. 

TURCH,  CA.  adj.  Cosa  de  Turquia.  Turco,  lur- 
quesco.  Turcicus. 

GRAN  TURCH.  Soberà  del  imperi  de  Turquia.  Gran 
turco.  Turch iae  vel  turcarum  imperator. 

TURCIMANY.  m.  Trütximan. 

TURIFERARI  Y  TURIFIGADOR.  m,  encen- 

SADOR, 

TURMA.  f.  TUMOR.  II  Botó  de  animal.  Criadilla, 
turma,  tesliculo.  Tesliculus,  i.  ||  Entre  romans  es- 
quadró de  caballeria  de  trenta  homes.  Turma,  ala. 
Turma,  íe.  1|  pi.  Los  testículs  del  moltó.  Escriíillas, 
Arielis  testiculi. 

TURMELL,  m.  L'  os  que  sobreíx  als  costats 
del  coll  de  la  cama  ahont  s'  uneix  ab  lo  peu.  To- 
biUo.  Malleolus,  i. 

TURNAR.  V.  n.  tornar.  17.  y  18. 

TURÓ.  m.  Cima  ócoll  de  montanya.  Allozano, te- 
so, cabezo,  cerro, pico, muela, mogoie,  otero.  Cl ivus,  i. 

TURONET.  m.  d.  Cerrejon.  Tumulus,  i. 

TURPAMENT.  adv.  m.  torpement. 

TURQUESA,  f.  Pedra  preciosa  que  tira,  ja  à 
blau,  ja  à  vert.  Turquesa.  Gemma  turcica. 

TURQUESCH,  CA.adj.  TURCH. 

A  LA  TURQUESCA.  m.  adv.  Al  us  de  Turquia,  A  la 
turquesca.  Turcico  morè. 

TURQUESETA.  f.  Espècie  de  pedra  turquesa 
que  està  mès  posada  à  verdejar,  Turquesina.  Tur- 
cois,  is, 

TURQUÍ,  NA.  adj,  turch,  ||  Color  blau  mòlt 
pujat,  Turqui,  turquino,  turquesado.  Cyaneus. 

TURRÓ.  m.  Pasta  de  ametllas,  pinyons,  avella- 
nas,  etc,  lot  torrat  y  mesclat  ab  mel,  y  à  vegadas 
terrossos  de  sucre,  de  lo  que  resulta  una  matèria 
sòlida  y  mòlt  gustosa.  Ni  ha  de  varias  espècies. 
Turron.  Frustrum  ex  mclleamygdalisque. 

TURRONADA.  f.  ler.  castanyada, 

TÜRRONER.  m.  Qui  fa  6  ven  lurrons,  Turro- 
nero.  Crustarum  ex  melleamygdalisque  conficiens. 

TUSCADOR,  A.  adj.  Qui  desbasta  '1  suro  pera 
ferne  taps  trahentne  la  escorxa.  Desbastador.  Dola- 
tor,  is. 

TU8Ó.  m.  ant.  velló.  ||  toysó. 

TU8SAR.  V.  a.  y  derivats,  tossar. 


728 


TÜT 


DICCIONARI 


TÜT 


TUdSAL.  m.  TOSSAL,  PUIG,  MONTANTETA. 

TUSSÍLAGO.  m.  planta,  pota  de  caball. 

TU8SIR.  V.  n.  y  derivats,  tossib. 

TÜSSÜT,  DA.  adj.  TOSSUT. 

TUTE.  m.  Espècie  de  brescarabrilla,  comun- 
ment  entre  dos,  ab  sis  cartas  cada  hu,  guanyant  lo 
qui  primer  fa  cent  punts  ó  cent  y  un,  segons  la  Uey 
pactada.  Té  'Is  llansos  següents:  vint  que's  canta, 
acusa  ó  manifesta  y  quaranta,  si  sòn  de  trunfo, 
quantse  reuneix  oportunament  lo  rey  y  caball  de  un 
mateix  collde  trunfo,  ytute,  ab  que  s'acaba  la  passa- 
da, si's  juntan  los  quatre  reys  ó  quatre  cabal  Is  sens 
haver  acusat  ningun  vint  ó  las  quaranta.  Cienios. 
Pagellarum  ludus,  qui  centum  punctis  concluditur. 

TUTEJAMENT.  m.  La  acció  de  tutejar  ó  tule- 
jarse.  TuleamientOytuteo.  Per  tufamiliarissimacom- 
peliatio. 

TUTEJAR.  V.  n.  Tractar  de  tu.  Tutear,  dar  de 
tú,  tralar  de  tú,  ó  de  lúpor  lú.  Per  tu  familiariter 
compellare. 

TUTELA,  f.  La  procuració  ó  càrrech  del  tutor. 
Tutela,  tutoria.  Tutela,  se.  1|  niet,  Aniparo,  protec- 
ció, defensa.  Tutela.  Tutela,  aa.  \\  Dicssa  de  la 
genlilitat.  Tutela.  Tutela,  ae. 

TUTELA  CEssísiA.  La  que's  concedeix  per  dret  que 
cessa  en  faltant  aquest  ó  '1  tutor  llegitim.  Tutela 
cesisia.  Tutela  cessitia. 

TUTELA  DATiVA.  for.  La  que  exerceix  la  persona 
anomenada  pel  jutge  à  falta  de  tutor  testamen- 
tari  y  llegitim.  Tutela  dativa.  Tutela  dativa. 

TUTELA  LLEGÍTiMA.  La  que  excrceix  lo  parent  més 
prop  à  falta  de  tutor  testamentari.  Tutela  legitima. 
Tutela  legitima, 

TUTELA  TESTAMENTÀRIA.  La  que  cxerceix  la  perso- 
na anomenada  pel  lestador  en  sòn  testament.  Tu- 
tela  leslamenlaria.  Tutela  testamentària. 

ESTAR  EN  TUTELA,  fr.  Estar  baix  la  potestat  del 


tutor.  Estar  en  tutela.  Tutori  subesse. 

EIXIR  ó  ESTAR  FOR\  DE  TUTELA,  fr.  Tenir  la  edat 
pera  eximirse  de  la  potestat  del  tutor.  Estar  fuera 
de  tutela.  Suae  spontis  esse. 

TUTELAR,  adj.  Lo  que  ampara,  protegeix  6 
defensa;  y  's  diu  de  algun  Sant  respecte  de  aquells 
que '1  tenen  per  patró.  Tutelar.  Gustos,  tutelaris. 
H  Lo  que  pertany  à  la  tutela  dels  pupil-los.  Tute- 
lar. Tutelaris. 

TUTI.  m.  TUTE, 

TÚTIA.  f  quím.  atiítia. 

TUTILIMUNDI.  m.  Caixa  que  porlan  comun- 
ment  los  piamontesos  dins  la  qual  hi  ha  vàrias  fi- 
guras,  plans  de  ciutats,  etc.  que  mirat  per  un  vidre 
de  auraent,  que  hi  ha  en  lo  mateix  caixó,  aumenta 
en  gran  manera  dits  objectes.  Tutilimundi,  mundi' 
novi  ó  mundi-nuevo.  Pneorama,  atis. 

TUTOR.  m.  La  persona  encarregada  de  la  admi- 
nistració dels  béns  y  de  la  educació  del  qui  queda 
sens  pare  en  la  menor  edat,  y  cumplint  aquest  me- 
nor los  catorze  anys  lo  nom  de  tutor  varia  en  cura- 
dor.  Tuior.  Tulelarius,  ii,  tutor,  is.  I  met.  Defen- 
sor, protector.  Protector,  tutor.  Palronus,  i. 

EIXIR  ó  ESTAR  FORA  DE  TUTOR.  fr.  mct.  fam.  Teuif 
ja  coneixement  y  edat  pera  gobernarse  sense  di- 
recció de  altre.  S  dir  de  mantillas  ó  panales.  Ma- 
num  ferulè  subducere. 

HA  MENESTER  TUTOR.  loc.  faiu.  pera  manifestar  la 
incapacitat  de  algú  pera  gobernar  sos  interessos,  y 
ab  negació  s'  usa  encara  ab  mòlta  mès  vivesa  pera 
donar  à  enténdrer  lo  contrari.  Ha  menester  tutor. 
Tutore  indigere. 

TUTORA,  f.  La  dona  encarregada  de  una  tute- 
la. Tutora,  tulriz.  Tutrix,  icis. 

TUTORIA,  f.  TUTELA. 

TUTRIU.  f.  TUTORA. 

TUTÜÍ  Y  TUYT.  adj.  TOTHOM. 


ÜDO 


CATALÀ. 


ÜFA 


729 


!^^^^i 


I 


U.  Yintidosena  lletra  del  alfabet  y  última  de  las 
'vocals.  Desprès  de  g  y  de  q  's  liquida,  si  li  segaeix 
e  ó  i,  com  en  guerra,  quimera.  ||  conj.  disjuncliva 
en  lloch  deó,  pera  evitar  la  cacofonia  quant  lo  mol 
següent  coraensa  però,  com:  plata  ú  or.  Ú.  Aut.  || 
interj.  que  serveix  pera  queixarse.  U.  Heu.  ||  adj. 
y  m.  DN.  II  ant.  algú. 

UB. 

UBAGH,  GA.  adj.  Ombrívol.  Opaco,  somhrio. 
Opacus.  II  Trist  y  melancólich.  Opaco.  Tetricus. 

UBÉRRIM,  A.  adj.  sup.  Fèrtil,  mòlt  abundant. 
übérrimo.  Uberrimus. 

UBERT,  A.  adj.  OBERT. 

ÉSSER  E.V  UBERT.  fr.  ant.  ESTAR  EN  DESCÜBERT. 
ÜBERTAT.  f.  ABUNDA.NCU. 

UBICACIÓ,  f.  La  actual  estància  ó  col•locació 
de  un  cos  en  determinat  lloch.  Ubicacion.  übica- 
tio,  nis. 

UBIGARSE.  V.  r.  Conslituhirse  en  determinat 
espay  ó  lloch.  Ubicarse.  Ubicari. 

UBIQUI8TA.  m.  Nora  que  donan  en  París  als 
doctors  leólechs  que  no  són  de  la  Sorbona  ni  de  Na- 
varra. Uhiquisla.  Ubiquisla,  íb.  ||  pi.  Heretges  que 
18' espargiren  en  Alemanya,  dihentque'l  cos  de 
Cristo  estava  en  lot  lloch.  Ubiquislas,  ubiquitarios. 
Ubiquistae,  arum. 
UBRIAGAR.  V.  a.  EMBORRATXAR.  S' usa  mès  co- 
munment  com  recíproch.  |1  met.  r.  enagenarse. 
UBRIACH.  m.  borratxo.  ||  met.  enagenat. 
UBRIR.  V.  a.  y  derivats,  obrir. 


UD. 


UDOL.  m.  Guinyol  del  llop,  etc.  AhulHL•,  ahu- 
llo.  Ululatus,  us.  II  Guinyol  horrible  que  fan  los 
gossos  quant  estan  tancats.  ÀhulliL•.  Ululatus,  us. 


II  Los  crits  melancólichs  y  horribles  del  qui  pateix 
algun  gran  torment  ó  dolor.  Ahullido.  Ejulalus,  us. 

UDOLADOR,  A.  m.  y  f.  L'  animal  que  udola,  y 
també  la  persona  que's  lamenta  ab  grans  crits. 
Ahullador.  Uluiator,  is. 

UOOLAMENT.  ra.  udol. 

UDOLAR.  V  n.  Fér udols.  Se  diuen  particutar 
dels  gossos,  llops  y  altres  animats.  Ahullar.  Ulu- 
lo  as. 

UF. 

ÜFÀ,  NA.  adj.  Evanit,  presumptuós.  Ufano. 
Arrogans.  1|  Dit  dels  arbres  óplanlas,  pompós,  vert, 
orgullós.  Lozano,  frondosa,  viciosa,  lascim.  Lasci- 
viens.  11  met.  Satisfet,  alegre,  content.  Ufano.  Gau- 
dio  exullans.  H  Gallart,  bisarro.ayrós.  Lozano.  Ele- 
gans. 

estar  MÒLT  dfA.  fr.  Estar  alegre  y  ayrós.  Estar 
lozàno  ;  jugar  de  lomo.  Lascivio,  is. 

UFANA.  f.  La  verdor,  tendror  y  orgull  dels 
sembrats  yaltras  plantas.  Lozania,  vicio,  verdura. 
Luxúries,  ei.  |1  La  hermosura  y  adorno  de  fullasen 
los  arbres.  Frondosidad,  pompa,  ufunia.  Frondosi- 
tas,  atis.  II  met.  Abundància  y  alluencia  de  parau- 
las.  Frondosidad,  afluència.  Yerborum  copia. 

CRIAR  ó  FÉR  MÒLTA  UFANA.  fr.  Criarse  ab  mòlt 
orgull  y  frondositat  los  arbres  y  sembrats.  Loza- 
near,  enviciarse.  Luxerio,  as. 

LA  UFANA.  loc.  adv.  ant.  lo  demés. 

MÒLTA  UFANA  T  POCA  LLANA.  ref.  VOLTA  FaBSSA  T 
POCA  ENDRESSA. 

UFAIVAMENT.  adv.  m.  Yanament,  superbio- 
sament.  Ufanamenle..  Arrogaiiter.  |  Jocosament. 
Ufanamente.  Jucunditer. 

UFAIVARSE.  V.  r.  ENVANW. 
UFANITAT.  f.  UFANA, 
UFANÓS,  A.  adj.  Vfi. 


730 


ULL 


DICCIONARI 


ULL 


UG. 


UGIER.  m.  Criat  de  palàcio  equivalent  à  por- 
ter. Ujier.  Ostiarius,  ii. 

UGUALAR.  Y.  a.  IGUALAR. 


UI. 


UIXER.  m.  ant.  ugier. 

UIXERA.  f.  Embarcació  que  servia  mès  espe- 
cialment que  la  tarida  pera  transport  de  caballs  y 
màquinas,  y  déu  sòn  nom  à  una  porta  ó  ironera 
oberta  en  la  popa  sota  flor  de  àygua.  S'  empleava 
també  en  los  combats  forlificantla  ab  una,  dos  y 
basta  tres  torres  ó  castells.  Era  una  galerassa  dis- 
forme  que  participava  de  xalandra  y  panfil,  í/jiera, 
Navis  sic  dicta. 

UL. 

ÚLCERA,  f.  Llaga  profunda  causada  per  algun 
humor  acre  y  corrosiu,  y  per  extensió  's  diu  lambé 
de  qualsevol  llaga  encara  que  sia  poch  fonda.  Úlce- 
ra. Ulcus,  eris.  |]  La  llaguela  que  sól  eixir  als  in- 
fants en  la  boca  per  la  continuació  del  mamar  y 
pel  calor  de  la  llet.  Úlcera.  Aphlhe,  es. 

ÚLCERA  DE  DOS  VORAS.  CRIVELLA. 
ÚLCERA  DE  SEMEN.  BÜA. 

ÚLCERA TELEFiANA.  La  maligna,  anomenada  així 
à  causa  de  la  ferida  que  Aquiles  feu  à  Télefo.  Úlce- 
ra telefiana.  Ulcus  telephicum. 

ULGERACIÓ.  f.  Corrosió  del  humor  en  alguna 
part  del  cos  que  ocasiona  la  úlcera.  Ulceracion. 
ülceratio,  nis, 

ULCERAR.  V.  a.  Llagar,  causar  úlcera.  També 
s'usa  com  recíproch.  Ulcerar.  Ulcero,  as.  ||  met. 
Dit  en  orde  à  las  injúrias,  la  memòria  de  las  quals 
se  conserva.  Ulcerar.  Conlumeliis  aíflcere. 

ULCERAT,  DA.  p,  p.  y  adj.  Ulcerado.  Ulcera- 
tus. 

ULCERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  causa  ó pót  cau- 
sar úlceras.  Ulceralivo,  ulceranle.  Ulcerans. 

ULCERÓS,  A.  adj.  Ple  de  úlceras.  Ulcerosa. 
Ulcerosus,  ulcere  saucius. 

ULFILÀ,  NA.  adj.  S'aplica  à  un  caràcter  de 
lletra  que  inventà  Ulfilas  ,  bisbe  godo,  anyadintlo 
al  que  ja  tenia  aquella  nació.  Ulfilano.  Ulfilanus. 

ULL.  m.  Órgano  col•locat  en  la  cara  del  animal, 
regularment  són  dos,  per  medi  dels  quals  rebem 
las  sensacions  de  la  vista.  Ojo.  Oculus,  i.  |  Lo  fo- 
rat que  tenen  algunas  cosas  pera  enfilarlas,  com 
són  los  grans  de  rosari,  perlas,  etc.  Ojo.  Foramen, 
inis.  II  Lo  forat  ó  anell  ahont  se  posa  '1  mànech  en 
algunas  ferramentas,  com  la  aixada,  martell,  etc. 
ojo,  anillo.  Oculus,  i.  \\  Cada  un  del  círcul  de  co- 
lors que  tenen  los  pavos  reals  en  l' extrem  de  cada 
ploma  de  la  cua.  O/o.  Oculus,  i.  ||  L'  arch  del  pont 
ahonl  passa  la  àygua,  y  lambé  '1  que  lé  '1  molí  pe- 


ra que  entre  la  que  fa  anar  la  roda.  Ojo.  Oculus,  i. 

II  L' anell  de  cada  estreb  ahont  s'  as.segura  la  cor- 
retja que  penja  de  la  sella.  Alriceses.  Slapedae  an- 
nulus.  II  COS.  13.  II  Cada  un  dels  vuyts  ó  cavitats 
que  hi  ha  en  la  molla  del  pa,  formatge  y  altras  co- 
sas esponjosas.  ojo.  Oculus,  i.  |]  Cada  una  de  las 
mallas  de  que 's  componen  los  filats,  Ojo,  malla. 
Macula  retis.  ||  L'  interior  y  mès  aprelat  de  algunas 
verduras,  com  en  la  col,  enciam,  etc.  Cogollo,  re- 
pollo.  Oleorum  quorumdara  cyma,  meditullium,  ii. 

II  Espècie  de  coroneta  que  queda  en  las  peras  y 
algunas  altras  fruytas  en  la  part  ahont  estava  la 
flor.  ojo,  ombligo.  Corolla,  stella,  ae,  ||  Senyal  com 
una  bombolleta  que  deixan  los  vidriers  en  lo  cen- 
tro de  algunas  pessas,  com  en  lo  sol  de  alguns  va- 
sos, etc.  Ombligo,  ojo.  Oculus,  i.  ||  Lo  llustre,  vista 
ó  aspecte  de  alguna  roba.  Ojo.  Species,  ei.  ||  En  la 
lletra  e  aquella  obertura  que  té  en  lo  cap,  la  qual 
la  distingueix  de  la  c.  Ojo.  Ocellus,  i.  j]  Entre  es- 
tampers  la  dimensió  de  la  lletra.  Ojo.  Typorum 
crassities.  ||  nàui.  Lo  forat  per  ahont  entran  los 
caps,  cordas,  etc.  ojo.  Foramen,  inis.  ||  Foral  en  lo 
centro  de  la  mola  per  ahont  cau  lo  gra  desde  1'  es- 
clop, ojo.  Foramen,  inis.  ||  Nota  ó  senyal  que  's  po- 
sa en  lo  marge  de  algun  escrit  ó  imprès.  Ojo.  No- 
ta, 86.  II  Entre  tiradors  de  or  forat  de  la  filera  per 
ahont  van  introduhinl  lo  metall  pera  aprimarlo 
y  estirarlo.  Ojo.  Foramen,  inis.  1|  En  lo  fre  paratge 
à  que  s'  afirman  las  cabessadas.  Ojo.  Oculus,  i.  || 
Cada  malla  del  entreteixit  del  mandró,  ahont  se 
posa  la  pedra.  Malla,  ojo.  Clathrum,  i,  ||  Atenció, 
cuydado  ó  advertència.  Ojo.  Cura,  íb.  ||  expr.  de 
carinyo  ú  objecte  de  ell,  y  s'  usa  regularment  en 
plural.  Ojo.  Ocellus,  i.  ||  borró.  S.  ||  lluna,  4.  || 
SELLA.  2.  II  L'  espay  vuyl  que  hi  ha  eníre  la  barana 
de  la  escala  desde  baix  fins  dalt,  Ojo.  Oculus,  i.  || 
Foral  rodó  per  ahont  ix  la  àygua  de  un  rech  ó  sí- 
quia.  Ojo.  Oculus,  i.  ||  pi.  Se  pren  per  la  mateixa 
vista.  Vista,  ojos.  Yisus,  us.  \\  En  la  sagrada  Es- 
criptura 's  pren  mòltas  vegadas  per  intenció.  Ojos, 
intencion.  Intentio,  nis.  |1  fam.  Se  pren  per  las  ulle- 
ras,  així  's  diu:  s'  ha  deixat  los  ulls  en  casa;  por- 
ta quatre  ulls.  Ojos.  Conspicilia,  orum.  ||  Usat 
com  interjecció  denota  vigilància.  Ojos.  Yigilale. 
ULL  DE  BOU.  Planta  semblant  à  la  camamilla, 
però  rastrera,  mòlt  mès  petita,  y  ab  las  fullas  par- 
tidas  en  llencas  mès  menudas,  y  llànsa  fetor.  Ma- 
garzuela,  manzanilla  hedionda,  ojo  de  buey,  buflal- 
mo,  cólula  féiida.  Anlhemis  cotula,  'Ls  anlichs  la 
anomenavan  filius  contra  patrem,  pel  modo  de 
desarrollarse  las  flors,  la  inflorescència  de  las  quals 
es  centrífuga.  ||  arq.  Forat  rodó  ó  en  figura  de  ull, 
pera  donar  llum  à  algun  quarlo,  y  en  lasporlasde 
las  celdas  de  alguns  col•legis,  pera  observar  si  'ls 
col•legials  estudian  en  las  horassenyaladas.  Ojo  de 
buey.  Fenestella,  ae.  ||  fam.  Dobla  de  quatre.  Ojo  de 
huey.  Quadruplio,  nis.  ||  fam.  ulls  de  calàpat.  [j 
Ollela  petita  pera  escalfar  caldo.  Pucherito,  illo, 
pucheruelo.  Olulla,  se,  ||  nàut,  Pessa  de  fusta  quasi 


ULL 


CATALÀ. 


ULL 


731 


sircularó  de  la  flgurade  una  ansa,  que  disniinu- 
keix  progressivament  de  curvitat  envers  un  de  sos 
irérlices.  Cuadernal  ú  ojo  ó  molon  ciego,  vigola  cie- 
^a,  ojo  de  buey,  hranque.  Oculus  bobulus.  ||  nàut. 
ïoyra  6  nuvolel  que  en  certs  paratges  del  mar  se 
)resenta  sol,  de  repent  se  li  agregan  altres,  y  ilan- 
m  de  sí  un  vent  impeluosíssira  capàs  de  tirar  a 
)ico  una  embarcació  que  agafàs  ab  alguna  vela. 
Ojo  de  buey.  Tempestuosa  nubecula. 

DLL  DE  COL.  CAPDELL. 
DLL  DEL  CÜL.  fam.  CES. 

DLL  DE  PERDIU.  Entre  passamaners  Iraball  que  té 

Ggura  de  un  ull  petit.  Ojo  deperdiz.  Textura 
jarvi  oculi  instar. 

üLL  DE  POLL.  Arrelela  en  lo  centro  de  una  callo- 

[sitat  ó  durícia  que's  fa  comunment  en  los  dits  dels 

[>eus  per  la  opressió  ó  fregament  del  calsat:  y  s' 

(momena  així  per  la  figura  que  fa  de  un  ull  de  poll, 

's  pren  per  tota  dita  durícia.  Ojo  de  pollo,  callo, 
tlavo.  Gemursa,  aï. 

DLL  DE  TORT.  Ull  doleut,  maligne,  pervers,  y 
unbé  '1  qui  pateix  aqueix  defecte.  Turnio,  ojo  re- 
tuelto,  ó  torcido,  ó  atravesado,  ú  ojos  de  biloque. 
{trabo,  nis. 

DLL  GASSÓ.  DLLS  DE  GAT. 

DLL  GIRAT.  Motiu  del  qui  té  1'  ull  girat.  Ojo  de 
besugo.  Oculus  intortus. 

DLL  NEGRE.  Cert  peix,  espècie  de  rajada  plena  de 
llis.  Oblado,  ojo  negro.  Oculata,  ae.  [|  pi.  Se  diu  del 
ibjecle  que  té  'Is  ulls  negres.   Ojinegro.  Niger 
[;ulis. 

DLLS  BLANCHS.  Motiu  que's  dóna    al  qui'ls  té 
)lanchs,  de  raodo  que  sembla  no  tenir  nina.  Ove- 
[ros.  Ovi  albiginem  referens. 

ULLS  BLAUS.  S"  aplica  als  ulls  de  aquest  color,  y 
[també  al  subjecte  que'ls  té.  ojizarco,  ojos  azulesó 
\garzos.  Oculi  caerulei. 

ULLS  BRILLANTS.  Ojos  cenlsllantes.  Scintillantes, 
lagrantes  oculi, 

ULLS  DE  CALAPAT.  Los  que  sòu  mòlt  abultats,  ó 
[)areixcn  estar  fora  de  sa  òrbita.  Ojos  de  sapo,  ó 
prenados,  ó  rewatones  ó  saltones.  Prominentes 
^oculí. 

ULLS  DE  GAT.  Motiu  que's  dóna  à  qui  té  'Is  ulls 
[blaus  ó  de  vàrios  colors,  ó  que  veu  de  nit  ab  ells. 
Ojos  de  galó.  Oculus  felinus. 

ULLS  DE  GOS.  Motiu  que's  dóna  à  qui'ls  té  de 
[pardo  obscur.  Ojimoreno.  Oculis  fuscus. 

ULLS  DE  METALL,  min.  En  lo  centro  de  la  veta 
'són  claus  que  en  mès  ó  ménos  extensió  acaban  en 
un  traballal  perpendicular.  Ojos  de  metal,  clavos. 
kUetalli  oculi. 

DLLS  DE  PUssA.  'S  diu  de  aquell  que'ls  té  mòlt 
'petits.  Ojilos,ojos  pequenos.  Ocelli,  orum. 

DLLS  ESGARRiATS.  Los  quc  miian  ó  registran  ab 
curiositat  tol  quant  se'ls  presenta.  Ojos  curiosos  ó 
erranles.  Oculi  curiosi. 

DLLS  ESQUEIXATS  ó  ESQUiNSATS.  Los  quc  scnt  graus 
Sft  descubren  mòlt  per  causa  de  la  amplitut  de  sa 


òrbita.  Ojosrasgados.ValuU  oculi. 

DLLS  ni    HA  QUE   DE   LLEGANYAS  S'  ENAMORAN.  ref. 

Ensenya  que'l  gust  no'sgoberna  sempre  per  la  ra- 
hó.  ojos  hay  que  de  lagaiias  se  enamoran  ó  se  pa- 
gan;  para  el  amor  no  hay  cosa  fea;  quien  feo  ama, 
hermoso  le  parece.  Sunl  quibus  el  lippa  facies  esl 
grata  puellaí. 

ULLS  MOLLS  ò  MOLL  DE  ULLS.  Lo  qui  habitualment 
los  té  carregats  ó  plorosos,  ó  que  pateix  fluxió  con- 
tínua. Cegajoso,  cegatoso,  ojos  liernos,  lierno  ó 
blando  de  ojos.  Lippus.  [|  Qui  fàcilment  plora.  Ter- 
nejon,  terneron.  Tenero  sensui  proclivis. 

ULLS  VIUS.  Los  mòlt  alegres  que  denotan  mòlta 
vivesa.  Ojos  vivos,  brillanles,  bulliciosos,  bailado- 
res,  ojirisucno,  ojialegre.  Ililares,  alacres  oculi. 

ABAIXAR  LOS  ULLS.  fr.  Mirar  ab  raodéslia  y  humi- 
litat. Bajar  los  ojos  ó  la  vista,  Oculos,  vullum 
componere. 

AB  ALTRES  ULLS.  m.  adv.  Ab  diferent  afició  y  de 
diversa  manera  que  abans.  Con  olros  ojos.  Aliter, 
diverso  modo. 

AB  TANT  DE  ULL.  m.  adv.  TOSTEMPS. 

AB  ULLS  AixuTs.  m.  adv.  Sens  plorar.  Sin  derra- 
mar  Idgrimas.  Siccis  oculis. 

ALSAR  LOS  ULLS  AL  CEL.  fp.  met.  Alsar  la  conside- 
ració à  Déu  implorant  sòn  favor.  Alzar  ó  levantar 
los  ojos  al  cielo  ó  el  corazon  à  Dios.  Menlem  ad 
Deum  elevaré. 

ANAR  ALGUNA  COSA  ALS  DLLS  DEL  CAP  Ó  DE  LA  CARA. 

fr.  Anar  mòlt  cara.  Valer  ó  coslarun  ojo  de  la  ca- 
ra. Hac  tempesta  te  omnia  immensa  constant. 

A  ULL  ó  k  BELL  ULL.  m.  adv.  A  bulto,  sens  pes 
ni  mesura.  A  ojo,  ó  d  ojo  de  buen  cubero,  à  bulto  ó 
dgranel.  Sine  pondere;  plus  minusve. 

A  ULLS  CLUCHs  ó  CLUQüENTs.  m.  adv.  Sèus  repa- 
rar en  inconvenients  ni  en  perills  que  poden  oferir- 
se.  A  cierra  ojos,  à  ojos  cerrados,  d  cegarrilas,  à 
ciegas.  Oculis  clausis.  ||  mel.  Precipitadament,  sens 
cuydado  ni  reparo.  A  cierra  ojos.  Temeré. 

CAURER  AL  ULL.  fr.  Agradar  mòlt  algun  objecte 
hiego  que's  véu.  Jïenc/nV  ó  llenar  el  ojo.  Omninò 
placere. 

cÀuRER  ó  SALTAR  ALS  DLLS.  fr.  Séf  clara  y  evident 
alguna  cosa.  Saltar  ó  venir  se  à  los  ojos;  dar  en  los 
ojos.  Planura  esse. 

CLAVAR  LOS  DLLS.  fr.  Mirar  ab  particular  cuyda- 
do y  atenció.  Clavar  los  ojos  ó  la  vista.  Intentis 
oculis  intuerí. 

COM  LOS  DLLS  AB  QDE'l  MIRA,  6  COM  LOS  DLLS  DE  LA 
CARA.  exp.  COM  LA  NINA  DEL  DLL. 

DAVANT  DELS  DLLS  DE  ALGÚ.  exp.  Eu  sa  preséncia. 
A  los  ojos,  d  la  vista,  en  presencia,  delante  de  algu- 
na. In  conspectu. 

ANAR  DE  DLLS.  fr.  CÍDRER  DE  MORROS. 

DITXOSOS  SÓN   LOS  DLLS  Q    e'l  PODEN  VÉüRER.  expr. 

quant  s' encontra  alguna  persona  desprès  de  mòlt 
temps  que  s'  ha  buscat,  ó  que  no  s' ha  vist.  Dicho- 
sos  son  los  ojos  qw  ven  d  usted.  Yidendus  tàndem 
eras. 


Tíï 


ütt 


DICCIONARI 


ULL 


DORMIR  AB  LOS  ULLS  OBERTS,  ff.  Estar  ab  precaució 
y  cuydado  pera  no  deixarse  sorpéndrer  ni  engan- 
yar. Dormir  con  los  ojos  abierlos,  avivar  los  ojos. 
Dormito,  as. 

ENTELARSE  'ls  ULLS.  fr.  Péndrer  la  apariéncia  ó 
semblant  de  vidre,  que  es  senyal  mortal  en  los 
malalts.  Vidriarse,  quebrarse  los  ojos.  Oculi  vitrei 
speciem  induere. 

EN  us  GIRANT,    Ó  EN  UN  OBRIR  Y  TANCAR  DE  ULLS, 

exp.  En  un  instant.  En  un  abrir  de  ojos,  ó  en  un 
abriry  cerrar  de  ojos,  en  una  ojeada;  en  dos  pale- 
tas;  en  quilame  allA  esas  pnjas.  Perquam  cito  || 
Explica  la  celeritat  y  prompiiiut  en  executar  al- 
guna cosa.  En  un  abrir  y  cerrar  ó  en  un  volver  de 
ojos.  Ictu  oculi. 

ESPABiLLAR  LOS  ULLS,  fr.  Yíurer  ab  cuydado  y 
advertència.  Despabilar  ó  despabilarse  los  ojos.  Ca- 
veo,  es.     ,» 

FÉR  l'  ull.  fr.  FÉR  l'  ULLET. 

FERHl  ULLS  Ó  FÉR  UNS  ULLS  COM  ÜNAS  TARONJAS.  fr. 

Mirar  alguna  cosa  ab  mòlta  atenció  mostrant  desiíj 
de  ella.  Echar  el  ojo  ó  lanlo  ojo.  Intentis  oculis 
expeiere. 

FÉR  LOS  ULLS  GROSSOS,  fr.  Dissimular,  fingir  que 
no  s'  ha  vist  alguna  cosa.  Hacer  la  vista  gorda.  Se 
non  vidisse  simularé. 

FÉRSE  ULLS  ó  FÉRSE  TOT  ULLS.  fr.  met.  Estap  sol- 
Kcil  y  atent  pera  conseguir  ó  execuiar  alguna  cosa 
que's  desitja,  Hacerse  ojos.  Centura  oculis  aspice- 
re.  [1  mét.  Mirar  ab  mòlt  cuydado  y  atenció  alguna 
cosa.  Ver  con  muchos  ojos.  Nimiacura  intendere, 

FÉK  DLL.  fr.  met.  Se  diu  del  malalt  que  dóna 
moslras  de  anar  bè.  Alear.  Yaieo,  es.  ||  Parlant  de 
las  plan'as  tràurer  lo  borró.  Germinar,  hechar  ye- 
mas,  puhdar ,  brotar.  Gemmo,  as.  ||  Coraensar  à 
clarejar  lo  cel  desprès  de  núvol.  Desencapotarse, 
despejarseel  cielo.  Coeluin  serenari.  |j  tràurer  ull. 

FKllULLS.  fr.  OBRIR  LOS  ULLS. 

FÉR  VEURER  LOS  ULLS  VEUTs.  fr.  fam.  Coslaf  una 
cosa  mòlt  Iraball  y  afany.  Hacer  sudar  la  gota  tan 
gorda.  In  alicujus  rei  assecutione  exsudare.  ||  No 
poder  reduhir  à  algú  à  que  fassa  lo  que  es  de  rahó. 
í^o  poder  hacer  carrera  con  alguno.  Frustra  aliquem 
ofiicii  admonere. 

FICAR  PELS  ULLS.  fr.  Iniroduhir  ó  fér  péndrer  ab 
violéocia  alguna  cosa.  Meterpor  los  ojos.  Cogere  ui. 

FINS  ALS  ULLS.  m.  adv.  Pondera  1'  excés  de  algu- 
na cosa  ab  que  algú  's  troba.  Hasta  los  ojos.  Ocu- 
lorura  tenüs. 

GIRANT  DE  ULLS.  fr.  ULLADA. 

GIRAR  LOS  ULLS  EN  BLANCH,  fr.  Gii'arlos  de  modo 
que  apénas  se  descubre  mès  que  '1  blanch.  Poner 
los  ojos  en  blanco.  Ocuios  conlorquere. 

GiüAR  ó  TÒRCER  LOS  ULLS.  fr.  Tórcerlos  al  temps 
demirar,  especialment  los  noys  per  dibilital  ó  vi- 
ci. Voher  los  ojos  ó  la  vista,  trabar  la  vista.  Obli- 
quis  oculis  aspicere.  ||  fr.  met.  Considerar  ó  posar 
la  atenció  en  alguna  cosa.  Volver  los  ojos.  Re»pi- 
cio.  is. 


ja't  faran  Ó  ja  li  FABAN  OBRIR  LOS  ULLS.  fr.  Ex- 

plica  que  la  experiència,  traballs  y  contratemps, 
l'an  prudents  als  homes,  i-ofros  eayendo  y  mozos 
perdiendo  vanasesando.  Per  lapsus  equuli  sapiunt, 
per  damna  juventus, 

LLAMBREGAR  LOS  ULLS.  fr.  LLAMBREGAR. 

LLEVARSE  'ls  ULLS.  fr.  Se  diu  de  dos  que  renyei- 
xen ab  mòlta  ràbia.  Sacarse  los  ojos.  Yehementissi- 
me  rixari. 

LO  QUE  'lS  ulls  NO  VEUHEN  LO  COR  NO  DOL.  ref. 

Denota  que  las  llàslimas  que  estan  lluny  se  senten 
niénos  que  las  que's  tenen  à  la  visla.  Ojos  que  no 
ven  corazon  que  no  duele.  Hora  ó  siente  ó  quiebra. 
Quod  ocuos  non  videl  cor  non  dolel, 

LOS  CLLS  LI  FAN  LLUMENKTAs.  exp  fam.  S'  aplica 
al  qui  esià  raiij  borratxo,  perquè  brilian  los  ulls 
ab  los  vapors  del  vi.  Le  hacen  candelillas  los  ojos. 
Ocuios  priE  vino  inicant. 

LOS  ÜLLSS'  HAN  DE  FREGAR  AB  LO  COLZE.  loC    DÒUa 

à  entepdrer  que  als  ulls  res  los  dan\a  tant  com 
fregl•lrlos  ó  anarlo*  pulinejant.  El  ojo  Umpiale  con 
el  codo ;  quien  quiere  el  ojo  sano  dlese  la  mano.  Yis 
oculus  valeat,  cubito  deierge,  valebit. 

MÉS  VEUHEN  QUATRE  ULLS  QUE  DOS.  loC.  met.  De- 

noia  que  las  resolucions  ixen  mès  acertadas  con- 
sultantlas  ab  altres,  que  pel  dictamen  de  sí  ma- 
teix. Mas  ven  cuatro  ojos  que  dos.  Plus  vident  oculi 
quam  oculus. 

MIRAR  AB  BONS  ó  MALS  ULLS.  fr.  Mirar  alguna  cosa 
ab  aüció  y  carinyo,  ó  al  contrari.  Mirar  con  buenos 
ó  malos  ojos.  Placidis  \el  torvis  oculis  aspicere. 

MIRAR  AB  l'  ull  ESQUERRE  Ó  DE  MAL  ULL.  fr.  Tenir 

malícia  à  algú.  Mirar  de  mal  ojo,  ó  de  rabo  de  ojo. 
Liniis  oculis  iniueri. 

NO  ACLUCAR  6  NO  TANCAR  LOS  ULLS.  fr.  No  dormir 
enterament.  No  pegar  el  ojo  ó  los  ojos.  Noctem  in- 
soiniiem  ducere. 

NO  ALSAR  LOS  ULLS  DK  LA  TERRA.  fr.  Mirar  à  terra 
per  humilitat  y  modèstia.  No  levantar  los  ojos.  Ocu- 
ios ad  terram  dejicere. 

NO  APARTAR  LOS  ULLS  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  Miraria 
fixa  y  contínuament.  No  quitar  los  ojos.  Obtueor, 
eris. 

NO  DEIXARSE  ULLS.  fr.  Fatígàrscls,  mirar  mòlt  y 
ab  atenció  alguna  cosa.  Desojarse,  despestanarse. 
Redimís  oculis  inspicere. 

NO  ESTARIA  CONTENT  ENCARA  QUE  LI  TRAGUESSEN  LOS 

ULLS.  loc.  contra  aquells  que  són  de  mal  aconten- 
tar. No  lomeis  ménos  de  cinta  de  cinta  de  plata.  Nu- 
11a  de  r€  conientus, 

NO  PERDRE  'hi  l'  ULL,  loC.  ler.  NO  PÉRDRE  'HO  DK 
VISTA.  NO  DEIXAUHO  DE  ULL. 

NO  TENIR  AHONT  GIRAR  LOS  ULLS.  rcf.  NO  SABER 
AHONTGIRARSE. 

^No  TENS  ULLS?  loc.  Se  diu  al  qui  tenint  alguna 
cosa  mòlt  prop,  no  la  víMi.  iNo  tienes  ojos?  lEres 
ciego?  ilienes  telarahas  ó  calaralas  en  los  ojosT 
^Csecus  ne  es  ? 

OBRIU  l'  qll.  loc.  Aconsella  «siar  aleKa  pera 


ÜLL 


CATALÀ. 


ULL 


733 


proQtar  /a  ocasió  quant  se  presente.  Ojo  avizor  ó 

I  mdrgen.  Vigil  eslo. 
OBRIR  LOS  ULLS.  fp.  mct.  Mirar  ab  ciiydado  y  vi- 

ilancia  pera  no  deixarse  enganyar.  Abriró  avivar 

i  ojo;  estar  con  tanlo  ojo,  con  el  ojo  ó  con  el  ojo  tan 
rgo  In  vigilo,  as.  ||  mel.  Fer  enléndrer  a  algú  lo 

Hie  ignora,  tant  en  bè  com  en  mal.  Abrir  los  ojos 
uno.  Ignota  alicui  pandere.  ||  Conèixer  las  co- 
s  com  ellas  són,  pera  tràurerne  profit,  ò  pera 
itar  perjudici.  Abrir  los  ojos.  Intenlura  redde- 

PÀRLAR  AB  LOS  ULLS.  fr.  Donar  à  enténdrer  ab  al- 
na  mirada  ó  guinyada  lo  que's  vól  dir  à  altres. 

'aïllar  con  los  ojos.  Nictari. 
PASSARHi  'lsulls.  fr.  Regonéixer  Superficialment 

Iguna  cosa.  Dar  un  vislazo  ó  una  ojeada.  Perfunc- 
riè  recognoscere.  |  Llegir  superficialment  algun 
crit.  Pasar  los  ojos  ó  la  visla;  leer  lijeramenle. 

biterac  festinanter  legere. 

PENSANT  SENYARSE  s' HA  TRET  LOS  ULLS.  ref.  De- 

ola  '1  mal  resultat  de  alguna  cosa  que's  fèu  à  fi  de 
lè.  Penséme  saniiguar,  y  quebréme  el  ojo.  Dum  cru- 
e  me  signaré  volo,  raihi  lumina  fregi. 
PLORAR  AB  TOTS  DOS  ULLS.  fr.  Pondera  una  pèrdua 
ran  ó  un  contratemps  que  succeheix  à  algú.  Llo- 
ar con  ambos  ojos.  Plenis  oculis  plangere. 

PLORAR  AB  UN  ULL.  fr.  met.  No  tenir  algú  tant  sen- 
timent com  altre  ó  fingir  que  no'n  té.  Llorarcon  un 
ojo.  Vix  plangere. 
it^.-^     PLORAR  ó  RAJAR  LOS  ULLS.  fr.  Tenir  üuxió,  ó  te- 
nirlos  humits.  Tener  los  ojos  húmedos,  lagrimar. 
Lacrymor,  aris. 
POBTARSEN  LOS  ULLS,  LA  VISTA.  fr.  Atràurcr  algú 
alguna  cosa  la  atenció  del  qui  ho  vèu.  Llevar  ó 
.evarse  los  ojos.  Spectatorum  gratiam  captaré, 
ulos  rapere. 

POSAR  DAVANT  DELS  ULLS.  fr.  Couvéncer  ab  la  rahó 
6  ab  la  evidencia.  Poner  ante  los  ojos.  Oboculospo- 
nere. 

posAE  LOS  ULLS.  fr.  Mirar  ab  atenció.  Poner  los 
tjos.  Intueri.  Ij  fr.  mel.  Solicitar  y  preténdrer  al- 
guna cosa.  Poner  los  ojos.  Intuitu  alicujus  rei  age- 
re.  II  Aficionarse  à  alguna  cosa.  Poner  los  ojos.  Ada- 
nio,  as.  II  Elegir  especialment  quant  se  pól  triar. 
Echar  la  visla.  Eligo,  is. 

SALTAR  LOS  ULLS  DE  LA  CARA  Ó  DEL  CAP.  fr.  met. 

Desitjar  ab  ànsia  aiguna  cosa.  Saliàrsele  los  ojos  ó 
las  ninas  de  los  ojos.  Vehementer  inhiare.  H  fr.  mel. 
rTenir  los  ulls  mòlt  vius,  alegres  y  bulliciosos.  Bai- 
lar  los  ojos.  Oculis  ludere. 

TANCAR,  CLÓURER  Ó  ACLUCAR  LOS  ULLS.  fr.  Morir. 

Cerrarel  ojo  ó  los  ojos.  Lumen  almittere.  ||  Dormir. 
Cerrar  los  ojos.  Dormio,  is.  ||  Subjectar  1'  enteni- 
ment al  dictamen  de  altre,  Cerrar  los  ojos.  Alterius 
I  judicio  sese  commitere.  ||  fér  los  ulls  grossos,  j] 
I''  Obehir  sens  examen  ni  rèplica.  Cerrar  los  ojos.  Ob- 
tempero,  as. 

TANTS  ULLS  Ó  AB  TANTS  ULLS.  loC.  qUB  avisa  '1  CUy- 

dado  ab  que's  déu  mirar  al  qui  pót  sér  suspitós. 
TOMO   11. 


Tanto  ojOf  ó  estar  con  lanto  ojo.  Summa  vigilantia 
esse. 

TAPARSE  'ls  ulls.  fr.  met.  que  ademès  del  sentit 
recte  significa  no  voler  as.sentir  ó  subjectarse  à  la 
rahó  per  clara  que  sia.  Vendarse  los  ojos.  Consulto 
excutire, 

TENIR  ALS  ULLS.  fr.  Tenir  davaut.  Tener  dia  visla 
ó  delanie  de  los  ojos.  Anlèoculoshabere.  ||  met.  Te- 
nir alguna  cosa  present,  no  descuydarla.  Tener  à  la 
visla.  Ob  oculos  habere. 

TENIR  LOS  ULLS  AL  CLATELL,  fr.  fam.  No  abvBrtif 
lo  que  està  davant.  Tener  los  ojos  en  el  colodrillo  ó 
telaraiias  en  los  ojos.  In  raeridiana  luce  caecutiraï. 

TENIR  LOS  ULLS  EN  ALGUNA  COSA.  fp.  lUet.  POSAR 
LOS  ULLS.  1. 

TENIR  BON  ULL.  fr.  Tenir  discerniment  ó  cop  fi  de 
vista  pera  obrar  ab  exactitut,  Tener  lino,  ó  pulso  ó 
buenojo.  Judicium,  dexteritatem  haberè. 

TENIR  MAL  ULL.  fr.  que  ademès  del  sentit  recte 
denota  que  algú  es  desgraciat  en  lo  que  mira.  Te- 
ner malosojos.  Oculis  inficere.  ||  met.  Acertar  algú 
'1  pronóstich  de  algun  succés  desgraciat.  Tener  ma- 
los  ojos.  Oculis  inficere. 

TENIR  ó  FERSE  ULLS  DE  POLL.  fr.  Encalkcer.  Occa- 
lleo,  es. 

TRÀURER  ó  ARRANCAR  LOS  ULLS.  fr.  que  ademès  del 
sentit  recte  significa  molestar  mòlt  à  algú  pera  que 
fassa  alguna  cosa.  Sacar  los  ojos.  Instanler  preme- 
ré. II  fr.  met.  Exagera  la  còlera  de  dos  ó  mès  per- 
sonas  que  renyeixen  ó  altercan  sobre  una  mateixa 
cosa.  Sacarse  los  ojos.  Enixè  certare. 

UN  ULL  AL  GAT  Y  ALTRE  AL  PLAT,  Ó  UN  ULL  AL  CAMP 
JÓ  AL  HORT  T  ALTRE  i  LA  VINYA.    loC.    que  explica  la 

concurrència  de  diversas  intencions  ó  miras.  Un 
ojo  ó  la  sarien  y  olro  d  la  gala;  un  ojo  d  una  cosa 
y  olro  d  olra.  Unum  facere,  et  allerum  non  adrait- 
lere. 

VALER  UN  ULL  DE  LA  CARA.  fr.  Sér  alguua  cosa  de 
mòlta  estimació  6  preu.  Valer  un  ojo  de  la  cara. 
Maximi  pretii  esse. 

ULLADA,  f.  Mirada  prompta  y  lleugera.  Ojea- 
da,  mirada,  vislazo.  Oculorum  conjectus.  1|  Senya 
que's  fa  ab  1'  ull  pera  donar  à  enléndrer  alguna 
cosa.  Ojeada.  Intuitus,  us.  ||  ullet. 

AB  UNA  ULLADA,  m.  adv,  EN  UN  GIRANT  ó  EN  UN 
TANCAR  Y  OBRIR  DE  ULLS, 

CLAVAR  UNA  ULLADA,  fr.  Couéixer  à  algú  quant 
se'l  va  buscant.  Echar  la  visla  encima.  Tàndem  ali- 
quem  conspicere. 

DONAR  UNA  ULLADA,  fr.  Examinar,  reparar  de  cor- 
reguda alguna  cosa.  Dar  una  ojeada.  Oculis  cursim 
lustrare.  |1  Cuydar  de  alguna  cosa  miranlla  de 
quant  en  quant.  Echar  una  vista.  Aliquid  obser- 
varé. 

PEGAR  ULLADAS.  fr.  Donap  à  compéndrer  ab  los 
ulls  lo  desilj  que's  té  de  alguna  cosa.  Echar  el  ojo 
ó  lanto  ojo  d  alguna  cosa.  Intentis  oculis  inhiare. 

ULLAL.  m.  Dent  com  un  clau  entre  la  última 
dent  incisiva  y  primer  caixal.  Colmillo.  diente  ca- 
'n 


"734 


ULL 


DICCIONARI 


ÜLL 


nino.  Dens  caninus.  \\  Portell  ú  obertura  pera  des- 
ayguar  alguna  céquia  ó  péndrer  àygaa  de  ella. 
Sangradera.  Emissariura,  ii. 

ULLAL  DE  poRCH  SENGLAR.  Ndvaja.  Apridens. 

ARRANCAR  LOS  ULLALS,  fr,  Descolmíllar.  Canines 
dentes  contringere. 

COSA  DE  ULLALS.  ColmUlar.  Ad  caninos  dentes 
pertinens. 

LO  QUI  TÉ  GRANS  ULLALS.  ColmUludo.  Cauinis  den- 
tibus  pollens. 

TENIR  ULLALS,  fr.  met.  TENIR  CAIXALS.  ||  TENIR  BI- 
GOTIS. 

ULLALÀS.  m.  aum.  Colmillazo.  Grandiordens 
caninus. 

ULLALET.  m.  d.  Colmillejo.  Denticulus  cani- 
nus. 

ULLAR.  V.  a.  Mirar,  observar  ab  atenció  y  re- 
calo, ó  procurant  no  sér  vist.  Avizorar,  atisbar, 
acechar,  hacer  la  acechona.  Riraor,  aris.  |]  Mirar 
fixament  y  ab  atenció.  Ojear.  Intentis  oculis  expe- 
tere.  []  Observar  dissimuladament  lo  que  altre  es- 
criu ó  fa.  En  lo  joch  se  diu  del  company  que  véu 
las  cartas  à  altre.  Merendar.  Furtim  aspicere.  1| 
Tràurer  ulls  las  plantas,  etc.  Pulular,  echar  yemas 
ú  ojos.  Germino,  as.  ||  v.  r.  met.  Férse  porós  en 
algun  cos.  Esponjarse,  ahuecarse.  Rarefieri. 

ULLASTRAR.  m.  Siti  poblat  de  ullastres.  Ace- 
huchal.  Oleastretum,  i. 

DLLASTRE.  m.  La  olivera  borba  mès  petita  y 
ménos  poblada  de  ramas  que  la  cultivada,  ab  las 
fullas  mès  petitas.  Acebuche.  Oleaster,  tri. 

ULLAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Se  diu  del  format- 
ge, etc,  que  té  ulls.  Esponjoso,  con  ojos,  poroso.- 
Porosus. 

ULLEJAR.  V.  a.  ULLAR. 

ULLERA,  f.  Vidre  graduat  pera  véurer  fins  à 
certa  distància.  Anteojo,  lente.  Conspicilium,  ii.  || 
ULL.  3.  II  pi.  Instrument  compost  de  dos  vidres  gra- 
duats segons  la  vista  de  cada  hu,  pera  véurer  à  certa 
distància  y  ab  mès  comoditat.  Anieojos,  gafas,  anti- 
parras,  espejuelos,  lentes.  Conspicilia,  orum.  ||  pi. 
Clapa  morada  óblavenca  que's  forma  sota  'Is  ulls  en 
senyal  de  alguna  indisposició  ó  de  haver  passat  mala 
nit.  Ojeras.  Suboculares  maculae  in  palpebris.  [j 
Tros  de  cuyro  ó  altra  matèria  en  forma  circular 
que's  posa  davant  los  ulls  de  las  cabalcaduras,  pera 
que  no  s'  espanten,  etc.  Anteojos.  ümbracula, 
orum. 

ULLERA  ACROMÀTICA.  La  quc  prcscnla  'Is  objectes 
distants,  clar*  y  sens  los  colors  del  iris.  Anteojo 
acromàtica.  Conspicilium  acromaticum. 

ULLERA  DE  LLARGA  VISTA.  La  qUC   COUSla  dc  doS  Ó 

mès  vidres  ajustats  à  un  canó  per  medi  del  qual 
s'  aproximan  ó  abultan  los  objectes.  Anteojo,  cata. 
lejo,  anteojo  de  larga  vista.  Conspicilium  quo  pro- 
cul  videtur. 

ULLERA  DE  TEATRo.  La  petita  dc  llarga  vista  com- 
posta de  dos  canonets  un  per  cada  ull,  que  gra- 
duantlà  segons  la  vista  de  cada  hu  presenta  clars 


los  objectes.  Anteojo  de  teatro,  gemelos,  binóculo. 
Duplex  conspicilium. 

ULLERAs  DE  CONSERVACIÓ.  Las  quc  no  aumenlan  ni 
disminuheixen,  y  que  perla  disposició  dels  vidres 
conservan  la  vista.  Anteojos  conservativos.  Conser- 
vationis  conspicilia. 

MIRAR  AB  ULLERA  DE  LLARGA   VISTA.  fr.  mCt.  Pre- 

véurer  las  cosas  ab  temps.  Mirar  las  cosas  con  aU' 
teojos  de  larga  vista.  Multo  ante  praevidere.  ||  Exa- 
gerar, ponderar.  Mirar  las  cosas  con  anteojos  de 
íar(/a  vista.  Amplifico,  as. 

posARSE  ULLERAS.  fr.  pera  donar  à  enténdrer  que 
algú  ja  usa  ulleras  ó  la  acció  de  acomodàrselas  als 
ulls.  Ponerse  los  anteojos.  Conspicilis  uti  vel  sibi 
aptare. 

QUI  FÀ  ULLERAS  DE  RESULTAS  DE  ALGUN  ACCIDENT, 

FAM  ó  PESAR.  Trasojado,  ojerudo.  Palpebrarum  ma- 
culis signalus. 

ULLERER.  m.  Qui  traballa  ó  fa  ulleras.  Anto- 
jero,  anteojero,  fabricante  de  anteojos.  Conspicilio- 
rum  opifex. 

ULLET.  m.  Forat  rodó  que's  fa  en  la  roba  guar- 
nit de  fil  ó  seda  per  ahont  se  passa  '1  cordó,  etc, 
ab  que  s'  afiansa.  Ojete.  Ocellus,  i.  ||  ull.  2.  || 
d.  de  ull.  Ojuelo,  ico,  illo,  ito.  Ocellus,  i.  ||  Arch 
que'l  mos  de  algun  fresól  tenir  en  la  part  interior, 
y  uneix  los  dos  extrems  dels  dos  canons;  y  si  té 
una  frontisseta  en  la  part  superior  pera  donar  mès 
joch  al  mos  se  sól  dir  obert,  y  tancat  si  es  de  una 
pessa,  Espejuela.  FrjEni  arculata  pars.  ||  Cada  un 
dels  foradets  que's  fan  en  las  corretjas,  pera  que 
hi  enlre  '1  pungant  de  la  civella  segons  convinga 
ajustaria  ó  afluixaria.  Punto.  Foramina  in  corrigeis. 
H  MALLA.  II  En  los  bastons  dels  metges,  etc,  lo  fo- 
radet  per  ahont  se  passa  'I  cordó  de  la  borla.  Oji- 
llo.  Ocellus,  i.  II  nàut.  Foral  proporcionat  en  los 
punts  convenients  de  las  velas,  etc,  pt-ra'l  pas  de 
algun  dels  caps  que  serveixen,  ja  pera  subjeclar- 
las,  com  los  envergued,  ja  pera  disminuhir  sa  su- 
perfície, com  los  risios,  ó  ja  pera  aumentarla,  com 
las  culebras,  etc  oUaao  ú  olíao.  Oculus,  i. 

EMPELTAR  DE  ULLET.  fr.  Empeltar  un  arbre  fent- 
hi  un  tall  en  la  pell  y  posanthi  dins  un  tros  de  al- 
tre, que  linga  ull.  Ingerir  de  escudetc.  Scululis  in- 
serere. 

FÉR  h'  ULLET.  fr.  Fér  senyas  tancant  un  poch 
dissimuladament  un  dels  ulls.  Hacer  ó  hacerse  del 
ojo,  guinar.  Conniveo,  es. 

FÉR  ULLETS,  fr,  Fér  foradets  rodons  en  la  roba  y 
guarniries  ab  fil  ó  seda.  Ojetear.  Ocellis  ins- 
truere. 

ULLETERA.jf.  Refors  en  los  cantons  de  la  ro- 
ba ahont  se  fan  los  ullets.  També  se  solen  guarnir 
ab  altre  ullet  de  metall.  Ojetera.  Ocellorum  fulci- 
men  in  veste. 

ULLPÉNDRER.  v.  a.  Etxissar,  encantar  ab  la 
vista,  malmirar.  Aojar,  fascinar.  Fascino,  as. 

ULLPRÈS,  A.  adj..  Aojado,  fascinada.  Fasci- 
natus. 


ÜLT 


CATALÀ. 


UN 


73B 


ULMÀRIA.  f.  UZRBk  DEL  POBRE  HOME. 

ULTERIOR,  adj.  Lo  que  està  a  la  pari  de  allà. 

Jlierior.  Ullerior.  ||  Lo  que  s'  executa  ó  diu  des- 
[írès  de  altra  cosa.  Ulterior,  posterior.  Ulterior.  || 
Lo  que  ha  de  venir.  Ulterior,  futuro,  venidero.  Ul- 

?rior. 

ÚLTIM,  A.  adj.  Final,  lo  que  no  té  altra  cosa 
Jesprèsde  sí.  Ultimo,  postremo,  poslrer,  postrero, 

oslrimero,  novisimo.  Ultimus.  ||  m.  Menor.  Ultimo, 
menor.  Novissiraus.  ||  Lo  mès  remot,  distant  ó  reti- 
rat. Ultimo.  Extrenius.  ||  Lo  mès  excel-Ient  y  supe- 
rior en  sa  línea.  Ultimo.  Supremus.  1|  Lo  qui  està 

lès  en  fora  y  apartat  de  tots.  Ultimo.  Extimus.  [| 
lecent,  acabat  de  poch  temps.  Ultimo.  Proximus. 
Lo  discurs  que's  fà  desprès  de  haver  estat  inú- 

Js  los  altres.  L'/íímo.  Ultimus.  ||  Lo  fi  ó  terme  à 
ïue's  dirigeixen  las  accions.  Ultimo,  blanco,  lérmi- 
10.  Scopus,  i.  II  En  lo  joch  lo  jugador  darrer  que 

stà  al  costat  esquerre  del  qui  es  ma,  Zaga,  pié, 

)/o.  PosSrerauslussor.  |1  cua.  IS. 
ESTAR  ALS  ÚLTIMS,  fr.  Estar  mòlt  pròxim  à  morir. 
istar  à  lo  ultimo  ò  à  los  úliimos.  Extremum  vitsB 
kgere.  D  Prevenir  al  qui  parla  que  ja  està  entès  F 

ssumplo.  Estar  d  lo  ultimo,  calar.  Planè  intellige- 

;.  I)  Estar  pròxim  à  succehir  alguna  cosa.  Estar  à 

inio  de.  Proximum  esse. 
NO  sÉR  DELS  iJLTiMs.  fr.  No  descuydarsB  algú  à 
|cudir  prompte  à  alguna  part  de  ahont  ne  pót  tràu- 
rer  profit.  No  ser  de  los  últimos.  Scabies  occupet 
extremum. 

PER  TJLTIM.  m.  adv.  ÚLTIMAMENT. 

RECÓRRER  AL  ÚLTIM.  fr.  Valersc  del  últim  recurs. 
Tomar  el  ultimo  recurso.  Extremis  uti  mediis. 

ULTIMADAMENT.  y 

ÚLTIMAMENT,  adv.  m.  Finalment.  Última- 
lenie,  (inalmente,  al  cabo,  por  ultimo.  Postremò.  || 
ïovament.  Últimamenle,  recienlemente,  nuevamente. 
lovissimè.  II  Fins  al  últim.  Supremamente ,  úllima- 
lente.  Usquead  finem. 

ULTRA.  prep.  Mès  enllà.  Mas  alld,  ultra.  Ul- 
jlrà.  II  A  demés.  Ultra,  ú  demús.  Ultra,  praeter. 

ULTRA  PETITA,  loc.  llat.  que  s'  emplea  en  juris- 
[irudéncia  pera  indicar  lo  que  s'  ha  concedit  pel 
|ntge  sens  haverlo  demanat  las  parts.  Ultra  petita. 
Jltra  petita. 

ULTRA J ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ultraja.  Ulíra- 
Uador.  Conviliator,  is.  ||  adj.  Lo  que  causa  ó  inclou 
iltralge.  Ultrajoso.  Contumeliosus. 

ULTRAJAR.  V.  a.  Injuriar.  Ultrajar.  Yexo,  as. 
■||  Despreciar.  Ultrajar.  Contemno,  is. 

ULTRAJAT,  DA.  p.  p.  yadj.  Ultrajado.  Convi- 
|jis  pplilus. 

ULTRAMAR,  m.  De  la  altra  part  del  mar.  Ul- 
pramar.  Transmare.  1|  pint.  Color  blau,  mòlt  fi,  viu 
y  permanent  en  tota  espècie  de  pintura,  fét  de  la 
pedra  lapislàssuli  calsinada.  Ultramar,  ultramari- 
no.  Gaeruleum  defaecalissimum. 

ULTRAMARÍ,  NA.  adj.  Lo  que  està  à  la  altra 
partdel  ta•dr.Ullramariïío,  trasmarino.ültramarinns. 


ULTRAMONTÀ,  NA.  adj.  Lo  que  està  à  la 
altra  part  de  las  montanyas.  Ultramontano,  ultra- 
puertos.  Ultramontanus.  ||  Relatiu  al  ultramonla- 
nisme.  Ultramontano.  Ultramontanus. 

ULTRAMONTANISME.  m.  Doctrina  deia  in- 
falibilitat  del  Papa.  uUramonlanismo.  Ullramonta- 
nismus,  i. 

ULTRAN8A.  (i)  m.  adv.  À  tot  llans.  À  todo 
trance.  Usque  ad  ullimum  discrimen,  usque  ad 
morlem. 

ULTRAPOTÉNCIA.  f.  Últim  esfors.  Ultimo  es- 
fuerzo.  Exlremus  conalus. 

ULTRATGE,  m.  Injúria  de  obra  ó  de  paraula. 
Ultraje,  ulirajamiealo.  Contumelia,  se. 

UM. 

UMBILICAL,  adj.  med.  Cosa  del  llombrígol, 
com:  vasos  umbilicals.  Umbilical.  Umbilicaris. 

UMBILICAT,DA.  adj.  De  figura  de  llombrí- 
gol. Umbilicado.  Umbilicalus. 

UMBREL-LA.  f.  Parassol  petit  y  mòlt  fi  que 
solen  usar  las  senyoras.  Sombrilla.  Umbella,  ae.  || 
Paràygua  mòlt  fi  y  adornat,  sola  del  qual  se  porta 
'1  SS.  Sagrament.  Palio.  Umbella,  ae. 

UMBRÍVOL.  adj.  OMBRÍVOL. 

UMPLERT,  A.  adj.  y  p.  p.  Lknado ,  lleno. 
Plenus. 

UMPLIR.  v.  a,  Cumplir,  ocupar  1'  espay  que 
estava  vuyt.  Llenar.  Impleo,  es.  |1  Ocupar  un  lloch, 
Llenar.  Impleo,  es.  ||  Parèixer  bè,  satisfer  alguna 
cosa.  Llenar.  Placet,  placebat.  p  Posar  una  cosa 
dins  de  altra.  Henchir,  embutir,  llenar.  Instipo,  as. 
II  Ocupar  dignament  algun  lloch,  empleo,  etc.  Lle- 
nar. Occupo,  as.  II  Introduhir  en  algun  lloch  gran 
abundància  de  una  mateixa  cosa.  Llenar.  Replec, 
es.  II  Donar,  atribuhir  alabansas,  honors  y  altras 
cosas  inmaterials.  Llenar,  atestar,  colmar.  Impleo, 
es.  II  met.  umplir  lo  buch.  ||  Cumplir  6  acabar  al- 
gun número.  Llenar,  completar,  acabalar.  Cum- 
pleo,  es.  II  V.  r.  inflarse.  ||  engreixarse.  ||  met. 
Enfadarse.  Llenarse,  alufarse.  Stomachor,  aris.  || 
Fastigueja rse.  Llenarse,  fastidiarse.  Perlaedo,  es.  || 
Posarse  abundància  de  alguna  cosa  sobre  la  persona 
'  de  algú,  y  així  's  diu  :  umplirse  de  pols,  de  polls, 
de  ronya,elc.  Plagarse,  llenarse.  Impleri. 

UN. 

UN,  A.  adj.  numeral  cardinal,  üno.  Unus.  || 
Identificat,  unit  física  ó  moralment.  Uno.  Unus.  jj 
Mòlt  semblant,  com  :  tots  feren  una  mateixa  mort. 
Uno.  Unus.  ||  íntim  amich.  Uno.  Aller  ego.  ||  Indis- 
tinct  ó  mateix,  com:  la  seva  rahó  y  la  meva  es  una. 
Uno.  ídem.  ||  Sol  en  sa  espècie  y  que  exclou  tot 
genero  de  pluralitat.  Uno.  Unus.  |]  La  persona  que 
's  cita  indeterminadament.  Uno.  Quidam.  ||  S'  usa 
relativament  pera  distribuhir  las  cosas  ó  personas, 
y  's  contraposa  à  altre.  Uno.  Unus  etalter.  ||  Qual- 
sevol indivíduo  de  una  espècie.  Uno.  Unus.  ||  m. 
Lo  principi  6  arrel  de  tot  número.  Uno.  Unitas, 


736 


UN' 


DICCIONARI 


ÜNG 


alis.  II  La  primera  nofa,  xifra  6  guarisme.  ino. 
unus.  II  Se  sól  usar  al  principi  de  la  oració  ó  des- 
près del  verb,  pera  donarli  mès  energia,  com :  es 
UN  voler  dir.  Va.  \\  També  s'  usa  pera  explicar  la 
grandesa  ó  dificultat  de  qualsevol  cosa,  com  :  es 
tot  UN  home,  tot  un  sabi.  Un.  Omnimodè. 

UN  A  ALTRE.  m.  adv.  Mútua  ó  recíprocament. 
Vno  d  otro.  Aller  alteri. 

UN  A  UN,  ó  UN  PEa  UN,  ó  DE  UN  À  UN.  m.  adv.  Un 
desprès  de  altre.  Uno  d  uno.  Singuli.  ||  cap  a  cap. 

UN  NO  ES  NiNGUN.  cxp.  prov.  Significa  que  sens 
ajuda  de  altres  no's  pót  fér  allò  que  necessita  de 
mòlts.  Uno  y  ninguno  todo  es  uno.  Testis  unus,  tes- 
tis nullus. 

UN  NO  SÉ  QüÉ,  exp.  que's  diu  de  cert  agrado, 
prendas,  gràcias  ò  altra  qualitat,  que  encara  que 
s'  experimenla  no  se  sab  explicar.  Un  no  sé  qué. 
Nescio  quid. 

UN  ò  ALTRE.  m.  adv.  Algú.  Uno  ú  otro,  alguna, 
uno  de  lanlos.  Aliquis,  quidam. 

UN  QUE  ALTRE.  m.  adv.  Pochs  entre  'Is  mòlts  de 
que's  parla,  com  :  tots  consentírem  ménos  un  que 
ALTRE.  Uno  que  otro,  talcual.  Nonnulli,  pauci. 

UN  QUÍDAM.  exp.  Cert  subjecte.  Cierto  sugeto,  un 
fulano.  Quidam.  1|  exp.  de  despreci.  Un  quidam. 
Quidam. 

UN  SI  ES  NO  ES.  loc.  Mòlt  poch,  quasi  impercepti- 
ble. Un  si  es  no  es.  Ferè  nil. 

UN  SOL.  Un  y  no  raès,  com  :  un  sol  Dèu.  Un  solo, 
uno  solo.  Unicus. 

UN  Y  ALTRE.  cxp.  ab  qoe's  declaran  dos  cosas  dis- 
linctas,  com  uninllas  pera  algun  fi.  Uno  y  otro. 
Unus  et  alter.  ||  Se  diu  també  per  oposisió  de  las 
cosas  y  personas,  com:  un  va  y  altre  ve.  Uno  y 
otro.  Unus  et  alter. 

l'  un  desprès  del  altre.  m.  adv.  Successiva- 
ment ó  per  orde  successiu.  Uno  tras  otro.  Unum 
post  aliud  vel  ex  alio. 

l'  un  sobre  altre.  exp.  pera  manifestar  que  las 
personas  en  algun  paratge  estan  mòlt  apreladas 
per  la  reducció  del  lloch.  Como  piojos  en  costura; 
como  sardinas  en  banasta.  Loci  anguslia  compres- 
sus.  II  En  lo  blasó  's  diu  de  las  figuras  que  estan 
estesas  sobre  de  altras,  deixant  interval-lo  entre ^' 
ellas.  Uno  sobre  otro.  Unus  súper  alterum. 

UNAY  BONA.  exp.  ab  que's  pondera  alguna  espè- 
cie ó  funció  notable  especialment  de  renyina.  Una 
y  huena.  Res  quidam  plena  periculis. 

A  UNA  ó  A  LA  UNA,  m.  adv.  Juntament,  à  un  ma- 
teix temps.  Auna.  Una,  simul. 

DE  UNA.  m.  adv.  de  una  vegada. 

EIXIRÀ,  ESCAPARSE  Ó  LLIURARSE  DE  UNA    T  BONA.  fr. 

Denota  que  algú  s'  ha  escapat  com  per  miracle  de 
algun  perill  ó  que  ha  lograi  alguna  cosa  de  que  te- 
nia poca  esperansa.  Enromendarse  d  buen  santó.  Tu- 
telarem et  quidem  optimum  advocasse. 

QUI  NO  S'  ESCARMENTA  AB  UNA,  NO  ESCARMENTARÀ 

ks  NiNGüNA.  ref.  Denota  que  qui  no  pren  experièn- 
cia en  una  vegada  de  perill,  ó  no  s'  esmena  des- 


près de  una  correcció,  no  es  de  esperar  que's  des- 
enganye  ó  esmene.  Quien  no  escarmienta  de  una  vez, 
no  escarmienta  de  diez.  Non  damnis  sapit  ille  de- 
cem,  qui  non  sapit  uno. 

UNÀNIM,  A.  adj.  Conforme  à  la  voluntat  ó  pa- 
rer. Undnime.  Unanimis. 

UNÀNIMAMENT.  adv.  m.  De  comú  acort. 
Undnimemente .  Concorditer. 

UNANIMITAT,  f.  Concòrdia,  conformitat  de 
animo  ú  opinions.  Unanimidad.  Unanimilas,  atis. 

UNCA.  adv.  t.  ant.  May.  Jamds.  Nunquam. 

UNCIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  ungir  ab  los  sants 
olis,  y  'Is  mateixos  sants  olis,  Uncion.  Unctio,  nis. 
II  Lo  caràcter  de  las  cosas  sagradas  que  s' impri- 
meix per  medi  dels  sants  olis,  com  en  la  consagra- 
ció dels  bisbes,  reys,  elc.  Uncion.  Unctio,  nis.  || 
EXTREMUNCió.  ||  met.  Los  moviments  de  la  gràcia  y 
consolacions  del  Esperit  sant.  Inspiracion,  uncion. 
Spiritus  sancti  inspiratio.  ||  untura.  ||  pl.Sediude 
las  unturas  que's  prenen  pera  curar  lo  mal  gàl- 
lich,  las  quals  fan  suar  mòlt.  Unciones.  Yenereo 
morbo  uncturíE. 

UNGIONARI,  A.  adj.  Qui  està  prenent  las  un- 
cions pera  '1  gàl-lich  ó  convaleixent  de  ellas,  y  la 
pessa  ó  lloch  ahont  se  prenen.  Sudatorios,  unciona- 
rios.  Unctionibus  medicalui,  vel  deserviens  cubi- 
cnlum. 

UNDECÀGONO,  NA.  adj.  geom.  Figura  de 
onze  ànguls  y  onze  costats.  Undecdgono,  endecdgo- 
no.  Hendecagonus,  undecagonus. 

UNDÉGIM,  A.  adj.  numeral.  L'  onzè  en  orde. 
Onceno,  undécimo.  Undecimus. 

UNDÉCIMAMENT.  adv.  m.  En  onzè  lloch. 
Undécimamente.  Undocimò. 

UNDÉGUPLO,  A.  adj.  Quantitat  onze  vegadas 
mès  que  altra  ab  que's  compara.  Undécuplo.  Un- 
decuplus. 

UNDIS80NANT.  adj.  poét.  Se  diu  de  las  ày- 
guas  que  sonan  ab  lo  moviment  de  las  onas.  Undi- 
sono,  undisonante.  Undisonus,  undisonans. 

UNDULACIÓ.  f.  fís.  Moviment  circular  que  ad- 
quireix un  flúit  pel  impuls  de  un  cos  extrany, 
com  quant  se  tira  una  pedra,  etc,  en  la  superfície 
de  la  àygua.  Undulacion.  Undulationis  motus.  [] 
met.  poét.  Moviment  à  manera  de  onadas  que  fan 
algunas  robas,  cabells,  etc.  Undulacion.  Undulatio, 
nis. 

UNDULAR.  V.  n.  Formar  onas  algun  licor  ó  rOi" 
ba.  Undular.  Undo,  fluctuo,  as. 

UNDULATORI,  A.  adj.  fís.  S'  aplica  al  movi- 
ment de  undulació.  Undulalorio.  Ad  undulationem 
pertinens. 

UNFLAR.  V.  a.  INFLAR. 

UNFLAR  PER  LA  CARRETA,  loc.  ter.  Posar  bo  y  gras. 
Engordar.  Pinguescere.  [|  met.  y  fam.  envanir. 
UNFLIJA.  f.  ant.  inflor. 
UNGARINA.  f.  ANGUARlNA, 
ÚNGARO,  A.  adj.  QÚNGARO. 
UNGIDOR.  m.  UNTADOR. 


ÜNG 


CATALÀ. 


UNI 


737 


UNGIMENT.  in.  UNCIÓ. 

UNGIR.  V.  a.  Signar  ab  los  sanis  olis  a  una  per- 
)na  de  dignitat.  Ungir.  Ungo,  is.  |  untar. 

UNGIT,  DA.  p.  p.  Ungido.  L'nclus.  ||  m.  La  per- 
)na  elegida  per  rey  y  signada  ab  1'  oli  consagrat, 

per  anlonomàssia  's  diu  de  Jesucrist.  Ungido.  Sa- 
ïro  oleo  perunctus. 

UNGLA.  f.  Matèria  córnea  que's  fa  en  la  part 
^nperior  del  cap  dels  dits.  Una.  Unguis,  is.  ||  Maié- 
ria  córnea,  dura  y  punxaguda  més  ó  raenos  encor- 
^ada,  de  que  eslan  armats  los  caps  dels  dits  de  al- 
ins  aniinals,comaucells,  gat,  etc.,pera  sadefen- 
Una.  ünguis,  is,  falcula,  ae.  [|  peúlla.  (|  casco. 
[H  Espècie  de  crosta  dura  que's  forma  à  las  béstias 
In  las  nafras.  Una.  Ulceris  in  jumentis  crustae.  || 
[n  los  arbres  lo  tall  horisonlal  inclinat,  que  queda 

la  part  unida  à  la  arrel  quant  se  talla  alguna 

ca.  Una.  Unguis,  is.  |  met.  nàut.  L'  extrem  6 
ïunia  de  cada  bras  del  àncora.  Una,  pico  de  loro 
)de  papagayo,  y  oreja  pr.  Càdiz.  Unguis,  is.  ||  bot. 
Certa  clapeia  negra  à  semblansa  de  ungla  en  la 
[>art  inferior  de  las  fullas  de  algunas  flors,  com 
)sas,  cascalls,  etc.  Una.  Unguicula,  ai.  ||  Lo  tall 
liagonal  en  la  brocada  dels  ceps.  Una.  Ungula, 

11  met.  fam.  Destresa  ó  inclinació  à  robar.  Una, 
itnas.  Furandi  dexterilas. 

UNGLA  DE  ASE.  Planta  pectoral,  ab  las  camas  To- 

is,  que  al  principi  de  la  primavera  fa  flors  gro- 

j[as  àntes  de  tràurer  las  fullas,  per  lo  que  'Is  boià- 

lichs  diuhen  de  ellas :  filius  ante  patrem.  Uiia  de 

sno  ó  cepa  de  caballo.  Tusilago  vulgaris. 

UNGLA  DE  CABALL. POTA  DE  CABALL. 

UNGLA  DE  GAT.  Certa  fusla  deCalifórnias.  Una  de 
^alo.  Lignumsic  dictum. 
UNGLAS  DE  GAT,  Y  CARA  DE  beat.  ref.  coutra  'lshi- 
icrilas.   Unas  de  gato,  y  cara  ó  habito  de  bealo. 
}\ii  curiós  simulant,  et  bacchanalis  vivunt. 

agafar  AB  LAS  UNGLAS.  fr.  met.  Explica '1  desitj 

le  castigar  à  algú  ó  ferli  algun  dany  pera  venjar- 

Cojeren  las  mas,  ó  entre  unas.  Apprehendo,  is. 

À  LA  ungla,  m,  adv.  Robant.  A  la  una.  Expilando. 

ARRANCAR  LAS  UNGLAS.  fr.  Llevarlas.   Desutiar. 

Jngues  rexellere. 

A  UNGLA  DE  CABALL,  m.  adv.  quc  juut  ab  los 
irerbs  fugir,  escapar,  etc,  signiflca  lliurarse  de 
lalgun  perill  per  la  lleugeresa  delcaball,  A  una  de 
leabaílo,  à  todo  escape.  Celerrimè, 

CLAVAR  LA  UNGLA.  fr.  Excedir  en  los  preus  ó  drets 
fdeguts  segons  Uey  ó  costum.  Híncar  ó  meter  la  una. 
iPretio  defraudaré. 

FÉR CÓRRER  LA  UNGLA,  fr,  Robar.  Raspar,ir  dia 
raspa.  Rapio,  is. 

LLARcu  DE  UNGLAS.  Lo  quI  las  té  Ilargas.  Unoso. 
Longis  unguibus,  I  met.   Lladre.  Largo  de  unas. 
[Fur,  is. 

MIRARSE  LAS  UNGLAS.  fr.  met.  fam.  ESTIRAR  LA 
^ORELLA  AL  GAT. 

NO  SÓN  UNGLAS  DE  SANT.  loc.  fam.  Dcnola  que  al- 
guna cosa  no  pót  eixir  tant  perfeta  com  se  demana, 


y  també  que  no  s'  ha  de  mirar  prim  en  reparticions 
de  cosas  de  poch  valor.  No  son  unas  de  santó.  Opus 
manuin  hominum. 

ROSEGARSE  LAS  UNGLAS.  fr.  ROSEGA RSE  'lS  PUNTS. 
SABER   Ó  TENIR   PER   LAS  UNGLAS.  fr.  TENIR  PEL  CAP 
DELS   DITS. 

SÉR   MliS    DELICAT  QUE  UNGLA  DE  ASE.  fr.  ab  qUe 's 

nota  a  la  persona  mòlt  delicada,  ó  que  's  queixa  de 
poch.  Licenriado  vidriera,  ofenderse  del  aire,  ser 
muy  delicado\para  el  infierno.  Quaerulum  esse. 

TINIR  UNGLAS.  fr.   mCt.  TENIR  CAIXALS. 

TRÀURER  LAS  UNGLAS.  fr.  met.  Defensarse,  mani- 
festar aspresa  ó  dificultat  en  deixarse  persuadir. 
Mostrar  las  unas,  los  colmillos ;  sacar  los  pies  de 
las  alforjas.  Callidè  consilia  respuere.  |  met.  Ya- 
lerse  de  tota  la  habilitat,  ingeni,  ó  valor  en  un 
llans  apural,  ó  quant  convé.  Sacar  las  unas.  Inge- 
nu viros  exserere. 

UNGLADA.  f.  Impresió  que  's  fa  ab  la  ungla. 
Uiiada,  unarada,  aram.  Unguis  laceratio. 

UNGLASSA.  f.  aum,  Unaza.  Grandior  unguis. 

UNGLERA.  f.  UNGUER. 

UNGLETA.  f.  d.  Uüila,  unuela.  Unguicula,  íb. 

II  Diversió  de  noys  en  que  fan  córrer  ab  la  ungla 

una  agulla,  fins  que  1'  un  la  encreuha  sobre  la  del 

altre,  y  guanya.  Al^leres,  crucillo.  Puerilis  acicu- 

larum  ludus. 

UNGLOT.  m.  aum,  unglassa.  []  La  ungla  del 
porch  y  demés  animals  de  la  pota  partida.  Pesuiio, 
una,  zapalilla,  carnicol.  Talus,  astragalus,  i. 

UNGÜENT,  m.  Composició  que  's  confecciona 
de  vànos  simples  medicinals.  Uugüento.  Unguen- 
tum,  i.  |]  Confecció  de  vàrios  simples  olorosos.  Un- 
güenio.  Pigmentum,  i.  ||  Lo  que's  la  de  cals  viva, 
oli,  y  altres  iiigredienis  pera  arrancar  lo  pel. 
Aianquia.  Dropax,  acis.  \\  met.  Qualsevol  cosa  que 
suavisa  y  atrau  1'  animo  ó  la  voluntat.  Ungüento. 
Linimentum,  i. 

UNGÜENT  DELS  APÒSTOLS,  far.  Medicament  com- 
post de  dotze  simples  ó  drogas.  Ungüento  de  los 
apóstoles,  ó  de  Venus.  Aposlolorum  unguentum. 

UNGÜENT  GROCH.  Lo  que 's  coiupou  de  oli,  de  pe- 
ga grega  y  de  cera  groga  que  es  lo  que  li  dóna  '1 
color.  Ungüento  amar illo.  Unguentum  pallidum. 

UNGÜENT  ROSAT.  Lo  quc  està  compost  ab  rosas. 
Ungümlo  rosado.  Rhodinum,  rosaceum  unguentum, 

UNGÜENT  ARI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  als  un- 
güents, ó  'Is  conté.  Ungüentario.  Unguentarius.  |J 
m.  Lo  Uochahontseguardan  los  ungüents.  Ungüen- 
tario. Unguentoruiu  reposi  torium, 

UNGÜENTER.  m.  Qui  fú  ó  ven  ungüents  no 
sent  apotecari.  Ungüentario.  Unguentarius,' ii,  un- 
guentoruin  conficiens. 

UNGUER.  m.  Carnot  que  s'  alsa  à  la  vora  de  la 
ungla;  y  també  la  ungla  que  creixent  se  va  intro- 
duhint  en  la  carn,  y  causa  gran  dolor,  ünero.  Pa- 
ronichia,  ae. 

UNIBLE.  adj.  Lo  que  pólunirse  Vnible.Qaod 
copulari  potest. 


738  ÜNI-'  DICCIONARI 

ÚNICAMENT,  adv.  m.  Sola  ó  precisament,  ab 
exclusió  de  allras  cosas.  Únicamente.  Unicè. 

ÚNICH,  CA.  adj.  Sol,  ab  exclusió  de  altre.  Úni- 
ca, solo,  singular.  Unicus.  ||  Precís,  necessari.  Úni- 
ca. Necessarius.  ||  Especial,  excel-lent  en  sa  línea. 
Única.  Praestantissimus. 

UNICORN,  ra.  ALicoRN.  II  Pedra  mineral  groga) 
cendrosa  ó  parda  semblant  al  corn,  à  la  que  s'  alri- 
buheixen  mòltas  propietats  del  alicorn.  Unicornio. 
Lapis  ceratites. 

UNIDAMENT.  adv.  m.  Ab  unió  y  concòrdia- 
Unidamenle.  Uniformiter, 

UNIFICACIÓ,  f.  Acció  de  unificar.  Unificacion. 
Adunatio,  nis. 

UNIFICAR.  V.  a.  Formar  un  tot,  fér  de  mòltas 
cosas  una  sola  unintlas  ó  mesclantlas.  Unificar. 
Aduno,  as. 

UNIFORMAMENT.  adv.  m.  UNIFORMEMENT. 

UNIFORMAR.  V.  a.  Fér  una  cosa  conforme  ó 
semblant  à  altra.  Uniformar.  Rem  alteri  confor- 
mem facere. 

UNIFORME,  adj.  Conforme,  igual  à  altra  cosa. 
Uniforme.  Par.  ||  De  una  sola  forma.  Uniforme.  Uni- 
formis. II  De  acorl,  unit  ab  altre  pera  alguna  acció 
ó  empresa.  Conforme,  acorde,  concorde,  uniforme. 
Concors.  ||  Lo  vestit  peculiar  ó  distinctiu  de  un  cos 
6  establiment.  Uniforme.  Yestis  uniformis. 

UNIFORMEMENT,  adv.  m.  Ab  uniformitat. 
Uniformemente .  U  n  i  formi  ler. 

UNIFORMITAT,  f.  Conformitat,  igualtat,  sem- 
blansa.    Umformidad,  conformidad.   Uniformitas, 

atis.  II  UNANIMITAT. 

UNIGÉNIT,  A.  adj.  Fill  únich,  y  per  anlono- 
màssia  Jesucrist.  Unigénito.  Unigenitus. 

UNIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  unir  una  cosa  ab 
altra.  Union.  Copulalio,  nis.  ||  La  acció  y  efecte  de 
estar  unidas  dos  cosas.  Union.  Nexus,  us.  ||  fil.  La 
conjuncció  ó  comunicació  de  la  forma  ab  la  matè- 
ria. Union.  Unío,  nis.  [j  La  junta  física  ó  moral  de 
dos  ó  mès  cosas  entre  sí.  Union.  Conjunclio,  unió, 
nis.  II  Concòrdia,  conformitat  de  animo.  Union, 
unidad.  Concòrdia,  ae.  ||  Entre  llapidaris  la  sem- 
blansa  de  una  pedra  ab  altra,  la  mateixa  pedra. 
Union.  Unió,  nis.  ||  Composició  que  resulta  de  la 
mescla  de  dos  cosas.  Incorporacion,  union.  Mixtió, 
nis.  II  Aliansa,  confederació.  Union.  Fcedus,  eris. 

U  La  inmediaciò  de  una  cosaab  altra.  Inmediacion, 
union.  Proximitas,  atis.  ||  Connexió  ó  enllàs  del  dis- 
curs, etc.  Conexion,  union,  coordinacian,  enlace. 
Orationis  orbis.  |  oir.  La  consolidació  de  las  voras 
de  la  ferida.  Union.  Copulalio,  nis.  ||  anat.  comis- 
suai.  II  La  juntura  dels  ossos.  Articulo,  coyunlura. 
Articulus,  i.  II  La  lligadura  ò  enllassamenl  de  una 
cosa  ab  altra.  Ligazon,  union,  trabazon,  ligamiento, 
vinculo.  Nexus,  us.  ||  Bona  correspondència,  amis- 
tat. Union.  Unió,  nis.  ||  pint.  Proporció,  bon  orde  y 
simetria  de  uns  colors  ab  altres.  Union.  Unió,  nis. 

II  gram.  conjuncció.  y  reunió.  ||  La  juntura  de  dos 
fustas,  cordas  ó  altra  cosa  per  sos  extrems,  entre- 


UNI 


Uassant  1'  un  ab  1'  altre.  Empalmadura.  Coagmen- 
tatio,  nis.  II  met.  L'  enllàs  del  matrimoni.  Coyun- 
da,  vinculo,  yugo.  Conjugium,  ii. 
UNiÓHiPosTATicA.  La  de  la  naturalesa  humana  ab 

10  Verb  Diví  en  una  mateixa  persona.  Union  hipos- 
tàtica.  Uniohipostalica. 

UNIONITA.  f.  Secta  que  sols  posa  una  perso- 
na en  un  Dèu.  Unionila.  Unionita,  ae. 

UNIPERSONAL,  adj.  y  m.  Lo  que  consta  de 
una  sola  persona.  Unipersonal.  Única  constans  per- 
sona. 

UNIR.  V.  a.  Juntar  dos  ó  mès  cosas  entre  sí  for- 
mant un  tot.  Tamba  s'  usa  com  recíproch.  Unir, 
adunar,  juntar,  unificar,  Jungo,  is.  |1  Mesclar,  in- 
corporar algunas  cosas  entre  sí.  Unir.  Commisceo, 
es.  II  Lligar,  enllassar.  Trabar,  unir,  enlazar.  Col- 
ligo,  as.  II  Juntar  una  cosa  ab  altra  física  ó  moral- 
ment. Unir.  Copulo,  as.  ||  Acercar  una  cosaab  altra 
apretantla.  Unir.  Conjungo,  is.  [j  Agregar  un  bene- 
fici ó  prebenda  eclesiàstica  à  altra.  Unir.  Adjungo, 
is.  II  Cióurer  la  ferida  juniant  las  voras.  Unir.  Con- 
solido, as.  II  Concordar,  conciliar  los  animós,  vo- 
luntats ó  dictàmens.  Unir.  Concordo,  as.  ||  Relacio- 
nar, proporcionarliàün  subjecte '1  tracte  ab  altre. 
Poner  en  relacion,  hacer  conocer.  Familiaritatem 
producere.  ||  aplanar,  igualar.  ||  arq.  Juntar  las 
rajolas  ó  pedras  per  medi  del  morter.  Unir.  Signi- 
num  opus  facere.  ||  pint.  Donar  lo  color  ó  sombra, 
de  manera  que  mantinga  igual  sa  forsa.  Unir.  Unió, 
is.  II  REUNIR.  II  EMPiULAR.  ||  Parlant  dels  escuts  de 
armas  posaries  junts  pels  costats  baix  un  timbre 
ó  corona  que  'Is  abrassa,  en  senyal  de  la  aliansa  de 
dos  familias.  Acalar.  Aduno,  as.  ||  v.  r.  Associarse. 
Asociarse,  unirse,  aliarse,  confederarse.  Foedero,  as. 

11  Concertarse,  convenirse  pera  algun  fi.  Unirse. 
Convenio,  is.  [|  Estar  una  cosa  mòlt  prop  de  altra. 
Unirse.  Circumjungi.  ||  Agregarse  à  la  companyia 
de  altres.  í/ntrse.  Adjungi. 

UNIRSE  ESTRETAMENT,  fr.  Férse  mòlt  amichs,  es- 
timarse  de  tot  cor.  Entranarse,  eslrecharse  intima- 
mente.  Intimè  conjungi. 

UNISSÓ.  m.  mús.  Concepte  músich  per  un  ma- 
teix to.  Unison.  Unifonus  concentus. 

UNISSONÀNCIA.  La  concurrència  de  veus 
uníssonas  ó  instrunents  en  un  mateix  to.  Unisonan- 
cia.  Consonantia,  unius  vocis  tenor.  |  La  persis- 
tència del  orador  en  un  mateix  to  de  veu.  Uniso- 
nancia.  Continens  vocis  tonus. 

UNÍSSONO,  A.  adj.  De  un  mateix  so.  Unisono. 
Unisonus.  1|  Consonància  de  dos  sons  produhits  per 
dos  cossos  de  una  mateixa  naturalesa,  matèria, 
tensió,  etc.  demodo  qne  formen  un  mateix  so.  Uní- 
sona. Unisonus.  ||  En  la  moral  se  diu  dels  que  tenen 
los  mateixos  sentiments  ó  un  mateix  raodo  de  pen- 
sar. Unisono.  Unisonus. 

UNIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Unida.  Junctus.  ||  igual, 

PLA. 

UNITARIS,  m.  pi.  Heretges,  nous  antitrinita- 
ris  que  diuhen  que  la  divinitat  no  es  altra  cosa  si- 


ÜNI  CATALÀ. 

nó  '1  Pare  de  N.  Sr.  Jesucrist.  Unitarios.  Unitarii, 


i 

lon 


H' 


toriim. 
UNITAT,  f.  Simplicitat  total,  é  indivisió  del 
t.  Unidad.  llnitas,  atis.  jl  Qualitat  de  lo  que  es 
sol.  Unidad.  Unitas,  atis.  1|  arit.  Lo  principi  ó 
bnamenl  del  número  que  's  pren  per  terme  de 
comparació,  pera  saber  lo  valor  de  altras  quantitats 
de  sa  mateixa  espècie.  Unidad.  Monas,  adis.  ||  La 
primera  nota  ó  xifra  à  la  dreta  de  qualsevol  suma, 
y així's  diu:  unitat  simple,  unitat  de  desena  la 
que  segueix,  unitat  de  centena,  etc.  Unidad.  Mo- 
nas, adis.  II  UNIFORMITAT.  ||  Entre  'Is  controvertistas 
s' entén  especialment  per  la  unitat  de  la  naturale- 
sa divina,  y  per  la  de  la  Iglésia  catòlica,  que  no 
admet  sinó  una  societat,  una  comunió,  un  cap  vi- 
sible y  pastor  universal  que  es  lo  Papa.  Unidad. 
Unitas,  atis.  ||  poét.  La  subordinació  ó  enllàs  vero- 
símil  de  las  accions  particulars,  incidents,  demés 
circunslàncias  del  poéraa,  y  personas  auxiliars  ab 
la  acció  y  persona  principal  pera  formar  un  tot 
perfet.  Unidad.  Unitas,  atis.  |1  pi.  fís.  Cossos  sim- 
ples, inmutables,  indisolubles,  sólitsé  individuals 
que  tenen  sempre  la  mateixa  figura  y  la  mateixa 
massa;  y  diuhen  que  consisteix  en  aquestas  uni- 
tats la  essència  de  las  cosas.  Unidades.  Monades,  um. 
UNITIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  unir  físi- 
ca ó  moralment.  Unilivo.  Gopulativus.  I  En  la  ju- 
risprudència canònica  's  diu  del  rescrit,  etc.  que 
uneix  vàrios  beneficis  en  un.  Unilivo.  Unitivus. 

UNIVERS,  A.  adj.  UNIVERSAL.  II  m.  Lo  conjunt 
de  totas  las  esséncias  criadas.  Universo.  Rerum  uni- 
ersitas.  [|  En  sentit  mènos  extens  y  ménos  propi 
pren  per  tot  lo  globo  de  la  terra,  per  tots  los  bo- 
es y  nacions.  Universo.  Terra,  ae.  ||  pi.  Lo  mateix 
que  tots.  Todos.  Oranes. 

EN  UNIVERS,  ra.  adv.  EN  GENERAL. 

UNIVERSAL,  adj.  Lo  que  ho  compren  tot  en  la 
espècie  de  que  's  parla.   Universal.   Universalis, 
nniversus.  ||  General,  mòlt  comú.  Universal,  gene- 
ral. Generalis.  ||  Lo  que  s'  exlen  per  tot.  Universal. 
Universalis.  |1  Se  diu  del  home  de  mòlts  coneixe- 
mets  ó  que  sab  mòltas  ciéncias.  Universal.  Omnis 
Minervae  horao.  ||  leol.  Se  diu  de  la  gràcia  que  dó- 
na Déu  à  tols  los  homes,  pera  que  si  volen  se  sal- 
ven, pus  morí  per  tots.  Universal.  Universalis.  || 
isg.  Angul  recte,  tall  y  moviment  de  conclusió. 
niversal.  Universalis.  ||  pi,  lóg.  Termes  comuns  ó 
lenerals  baix  dels  quals  estan  compresas  mòltas 
pécies  é  indivíduos,  y  que  comunment  ne  contan 
nch;  genero,  espècie,  diferència,  propi  y  acci- 
ent.  í/ntï'ersa/es.  Universalia,  iura. 
UNIVERSALISTA,  m.  Nom  que  Is  heretges 
ue  s' anomenan  reformats  donan  al  qui  defensa 
e  Déu  vól  que  tots  los  homes  se  salven.  Univer- 
salista. Universalista,  a?. 

UNIVERSALÍSsim,  A.adj.  sap.  lóg.  S'aplica 
al  genero  supremo.   Universalisimo.  Universalissi- 
mus. 
UNIVERSALITAT,  f.  Qualitat  de  lo  que  s' ex- 


ÜNT  739 

ten  à  tot  sens  ninguna  excepció,  y  s' anomena  uni- 
versalitat metafísica,  com:  tots  los  homes  són  mor- 
tals, à  diferència  de  la  que 's  diu  moral,  que  admet 
alguna  exceoció,  com:  tols  los  vells  alabaii  lo  temps 
de  la  seva  juventut,  y  en  aquest  ca.s  se  diu  millor 
generalitat.  Universalidad.  Universalilas,  atis.  ||  La 
generalitat  de  coneixements  en  la  varietat  de  cién- 
cias ómalèrias.  Universalidad.  Eruditio,  nis.  ||  lóg. 
La  lahó  formal  abstreia,  que  consliluheix  lo  con- 
cepte de  universal.  Universalidad.  Universalilas 
lògica. 

UNIVERSALMENT,  adv.  m.  Àb  universali- 
tat. Universalmenie.  Universim.  ||  generalment. 

UNIVERSITARI,  A.  adj.  Relatiu  à  la  univer- 
sitat. Universilario.  Universitarius. 

UNIVERSITAT,  f.  La  col-locació  de  totas  las 
cosas  criadas.  Universidad.  Universus  numerus.  || 
Comunitat  ó  cos  de  professors  y  mestres  llegítims 
pera  la  ensenyansa  pública  de  totas  las  ciéncias  y 
arts  lliberals,  y  per  lo  qual  se  confereixen  los  res- 
pectius graus  en  cada  facultat.  La  de  Tortosa  que's 
fundà  en  1540  en  lo  dia  no  existeix.  Universidad. 
Universitas,  atis.  ||  La  casa  ó  lloch  ahont  concorren 
y  's  juntan  los  professors  y  estudiants  pera  la  pú- 
blica instrucció  ó  pera  altres  actes  propis  de  sòn 
institut.  Universidad.  Acadèmia,  ae.  ||  La  comuni- 
rat  ó  junta  en  que  estan  escrits  molts  pera  algun  fi 
ú  ofici.  Universidad.  Gonventus,  us.  ||  Lo  comú  ó  bè 
públich  de  cada  poble.  Universidad.  Res  publica, 
bonum  coramune.  j|  universalitat.  |  pi.  Lo  con- 
junt de  pobles  entre  sí  units,  que  tenen  amistat  y 
confederació.  Universidades.  Oppidorum  foederato- 
rum  caetus. 

UNIVOGAGIÓ.  f.  La  conformitat  ó  convenièn- 
cia de  cosas  distinctas  baix  de  una  mateixa  rahó. 
Univocacion.  Univocatio,  nis. 

UNÍVOCAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  uní- 
voch.  Univocamenie.  Univocè. 

UNIVOCARSE.  v.  r.  Convenir  en  una  mateixa 
rahó  una,  dos  ó  més  cosas  distinctas.  Univocarse. 
Univocari. 

UNÍVOCH,  ca.  adj.  Terme  que  s' aplica  àmòl 
tas  cosas  en  la  mateixa  significació,  com  home,* 
que  convé  igualment  à  Pere,  à  Pau,  etc.  Univoco. 

UnivOCUS.  II  SEMBLANT. 

UNSA  f.  Cada  una  de  las  parts  en  que  's  divi- 
deix la  lliura,  que  es  en  major  ó  menor  número 
segons  los  llochs.  Onza.  Uncia,  ae.  ||  u\sa  de  or. 

uNSA  de  or.  Moneda  de  or  del  pes  de  una  unsa 
que  equival  à  16  duros,  y  es  la  moneda  de  més  va- 
lor major  que  's  coneix  vuy  en  dia  en  Espan^ra* 
Dobb'^:  de  à  ocho.  Auri  uncia;  pondere  moneta. 

PER  UNSAS.  m.  adv.  met.  Escassament.  Por  onzas, 
onza  d  onza.  Unciatim, 

PESAR,  VÉNDRER  Ó  DONAR  PER  UNSAS.  fr.  met.  Oíl- 

cear.  Unciatim  vendere. 

UNT.  m.  UNTET. 

UNTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  unta.  Untador.  ünc- 
tor,  is. 


740 


ÜRB 


DICCIONARI 


URG 


UNTAMENT.  m.  UNTüRA. 

üjVTAR.  V.  a.  Aplicar  alguna  cosa  crassa  ó  vis- 
cosa, com  oli,  ungüent,  elc.  exienentia  superficial- 
ment. Untar,  ungir.  Lino,  is.  ||  embetümar,  empas- 
tar. II  En  vàrias  arts  y  entre  ellas  en  la  de  la  pin- 
tura donar  un  bany  de  barnís  ú  oli  pera  acabar  de 
retocar.  Untar.  Polio,  is.  ||  Donar  diners  ó  fér  rega- 
los  pera  facilitar  la  execució  de  algun  negoci  que 
eslava  detingui.  Untar,  untar  el  carro  ó  lasmanos. 
Muneribus  demulcere.  ||  v,  r.  Tacarse  casualment 
ab  una  matèria  oliosa  ó  untosa.  Untarse.  Macuiari. 
II  raet.  Agafarse  à  las  mans,  ó  quedarse  part  de  las 
cosas  que's  nianejan,  especialment  diner,  Untarse. 
Lucro  foedari. 

UNTAR  DE  CRISMA.  loC.  aol.  UNGIR. 

UNTAR  PER  SOBRE  Ó  LLEUGERAMENT,  fp.  EnlrCUnlar. 

Leviter  illinere. 

UNTAT,  DA.  adj.  Brut,  greixós.  Lardoso,  gra- 
sienlo,  pringoao,  pringon.  Pinguis. 

ÜNTET.  m.  Matèria  crassa  à  propòsit  pera  un- 
tar. Unto.  Pinguedo,  inis.  ||  Greix.  Pringue.  Pingue- 
do,  inis.  II  inet.  La  brutícia  ó  porqueria  que  s'ape- 
ga  à  la  roba  ó  altra  cosa.  l'ringue.  Sordes,  iura.  || 
pi.  Diner  pera  sobornar.  Unto  de  Méjico  ó  de  rana. 
Pecunia,  ae.  ||  met.  Qualsevol  cosa  que  suavisa  1' 
animo  ó  la  voluntat,  y  P  atrau  à  lo  que 's  desitja 
conseguir.  Ungüenlo.  Linimentum,  i. 

HAVERHi  UNTETs.  fr.  Haverhi  algun  regalo.  Baher 
albricias.  Munuscula  esse. 

UNTÓS,  A.  adj.  Yiscós,  greixós,  lo  que  es  de 
una  substància  crassa  ó  apegalosa.  Untuoso,  unto- 
so.  Pinguis. 

ÜNTOSITAT.  f.  Qualitat  ó  propietat  de  las  co- 
sas uniosas.  Uniuosidad.  Pinguedo,  inis. 

UNTURA.  f.  La  acció  de  untar.  Untura,  untadu- 
ra,  untamienlo;  y  uncion  y  crismacion  quant  es  ab 
oli  consagrat.  Unctura,  ae.  ||  La  matèria  ab  que  s' 
unta.  Untura,nniadura.  Illitus,  us.  ||  med.  Compo- 
sició que  es  un  medi  entre  oli  y  ungüent,  y  serveix 
pera  ablanir  y  resóldrer.  Linimento.  Linimen- 
tum, i. 

UP. 

UPA.  interj.  apa.  |  fam.  pro,  tono,  fastuositat. 
GEN  DE  UPA.  loc.fam.  Genlede  tono,  de  pro,  de  im- 
porlancia.  Ulustres,  honorati  cives. 

UR. 

URACÀ.  m.  Yent  repentí  é  impetuós  que  fa  re- 
molins, y  sól  causar  grans  estragos.  Huracan.  Yen- 
ti  furentes. 

URAGO.  m.  anat.  Lo  foradet  per  ahont  ix  la 
orina  de  la  bufa.  Uracho.  Urinae  meatus. 

URBÀ,  NA.  adj.  Propi  de  ciutat.  Urbano.  Ur- 
banus.  ||  Cortés,  atent.  Urbano.  Comes,  ||  n.  p.  de 
home.  Urbano.  ürbanus,  i. 

URBANAMENT.  adv.  m,  Ab  urbanitat.  Corle- 
sanamenle,  urbanamenie.  Urbanè. 


URBANITAT,  f.  Primor,  cortesia,  finura  en  lo 
tracte.  Coriesania,  urbanidad,  comedimiento,  politi- 
ca,  civilidad.  Urbanitas,  atis. 

URCA.  f.  Espècie  de  fragata  de  càrrech  ó  cons- 
truhida  à  propòsit  pera  ell,  encara  que  no  té  tanta 
eslora  com  la  de  guerra.  Urea.  Urea,  ae. 

URDIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  urdeix.  Urdidor.OT- 
diens,  lis.  ||  Instrument  de  fusta  à  modo  de  deva- 
nadoras,  formal  en  Iriànguls  pera  urdir  las  telas. 
Urdidera,  urdidor,  molino.  Ad  ordiendum  compa- 
ges. 

URDIDURA.  f.  Obra  de  urdir,  Urdidura.  Or- 
sus,  us. 

URDIM.  m.  urdit.  2. 

URDIR.  V.  a.  Disposar  los  fils  en  1'  urdidor 
pera  posarlo  al  teler.  Urdir.  Ordior,  iris.  ||  met. 
Projectar,  prevenir  medis  ocults  pera  un  fi  mal. 
Tramar,  urdir,  fabricar,  forjar.  Fabrico,  as. 

URDIT,  DA.  p.  p.  Urdido.  Orsus.  ||  m.  Lo  con- 
junt de  fils  ordenats  pera  posar  al  teler  que  servei- 
xen de  basa  à  la  tela,  y  forman  la  llargària  de  la 
pessa.  Urdimbre,  urdiemhre,  cadena,  pié.  Staraen, 
inis. 

UREA.  f.  Substància  en  agullas  prismàticas  ó 
en  fulletas  brillants  ó  blanquinosas,  inodora,  de 
sabor  fresch  y  picant,  inalterable  alajre,  soluble 
en  r  àygua  y  en  1'  esperit  de  vi;  desprèn  amoníach 
tirada  à  las  brasas.  Urea.  Uraea,  ae, 

URÈTER,  m.  anat.  Cada  un  dels  vasos  ó  con- 
ductos  que  condubeixen  à  la  bufa  de  la  orina  se- 
parada en  las  glàndulas  dels  ronyons.  Urétero. 
ürinai  meatus. 

URÉTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  ure- 
tra.  Uréiico.  Ad  ureteres  pertinens. 

URETRA.  f.  anat.  Lo  coll  de  la  bufa  per  lo  qual 
s' expel•leix  la  orina.  Urelra,  urétera.  Uretra,  ae.  || 

bot.  ESTIGMA. 

URGELL,  m.  País  de  Catalunya,  Urgel.  ürge- 
llum,  i. 

QUANT  l'  URGELL  PLORA,  LA  SAGARRA  RIU.  ref.  Dó- 
na à  enténdrer  que  l' any  que  es  bo  pera  la  montan- 
ya,  no  es  bo  pera  '1  pla.  El  ano  de  la  sierra  no  lo 
traiga  Dios  à  la  tierra.  Collibus  optata  temperies, 
planorum  iniqua. 

URGELLÉS,  A.  adj.  Cosa  de  Urgell.  Ur gelés. 
Urgellensis. 

URGÈNCIA,  f.  Precisió,  necessitat  de  fér  algu- 
na cosa.  Urgència.  Urgentia,  ae.  ||  Necessitat  ó  falta 
de  lo  que's  necessita  per  algun  negoci.  Urgència. 
Urgentia  ae.  |  Instància,  pressa.  Urgència.  Instan- 
tia,  ae, 

URGENT,  p.  a.  Lo  que  urgeix.  Urgente.  Ur- 
gens. 

URGENTMENT,  adv.  m.  Ab  urgència.  Urgen- 
lemenle.  Instanter. 

URGIR.  V.  n.  Precisar,  requirir  algana  cosa 
prompta  execució  ó  remey.  Instar,  urgir,  apretar. 
Urgeo,  es.  ||  Obligar  actualment  la  lley  ó  precepte. 
Urgir.  Urgeo,  es. 


us 


CATALÀ. 


uss 


lí\ 


URIM.  m.  Part  6  adorno  del  pecloral  del  suino 
sacerdot  dels  juheus.  Se  servian  de  ell  sols  quant 
traclavan  de  consultar  à  Dèu  en  los  cassos  difícils  é 
importants  de  interès  públich.  Vrim.  ürim. 

URINAR.  V.  n.  y  derivats.  oniNAii. 

URNA.  f.  Caixa  de  metall,  pedra  ó  altra  matèria 
feta  en  forma  de  cofre  ó  ataiiut.  Urna.  Urna,  ae.  | 
Caixa  dins  del  sepulcre.  Urna.  Urna,  fe.  I  Escapa- 
rala  pera  eslatuas  petitas.  Urna.  Urna,  ae.  ||  La  en 
que's  col-loca  la  hòstia  consagrada  en  lo  dijous 
ifiant.  Sepulcro.  Sepulcrum,  i.  []  Caixela  ó  gerro 
ahont  posan  las  sorts ócédulas  en  las  rifas  y  elec- 
cions. Urna.  Urna,  a;. 

URNETA.  f.  d.  Urnica,  illa.  Urnula,  ae. 

URÓ.  m.  Arbre  corpulent  mòlt  dur,  la  fusta  del 
ual  eslà  mòltas  vegadas  clapada  y  salpicada  à  ma- 
nera de  ulls;  las  flors  blanca»  de  mòltas  fullas,  po- 
adas  en  una  rosela  col-locada  al  mitj  del  càlzer, 
retallat  ordinàriament  en  cinch  parts  iguals.  Acere, 
arce.  Acer,  eris. 

URÓ  DEL  SUCRE.  Arbre  de  la  Amèrica  del  nort, 
el  que  s' extrau  sucre.  Arce  sucarino  ó  del  azúcar. 
Acer  saccharinus. 

UROGALL.  m.  Aucell  semblant  al  gall,  però 
ïnajor;  lo  cap  negre,  '1  bech  curt;  lo  coll  negre  ab 
clapas  cendrosas;  la  cua  mòlt  llarga,  negra  ab  pin- 
tas  blancas.  Orogallo.  Orogallus,  i.  1|  Altre  aucell 
major  que  la  perdiu,  y  semblant  al  francolí.  Té  '1 
>  bech  negre;  '1  cos  pardo,  ab  quatre  plomas  negras 
>--^  en  las  aias,  y  las  demés  blancas  per  la  basa;  las 
potas  quasi  negras  y  quatre  dits  en  cada  una.  Gri- 
gallo.  Tetras,  letrix. 

URPA.  f.  GARRA,  GRAPA. 
UR8A.  f.   ter.  LLAMBREGADA. 

FÉR  uRSEs.  fr.  ter.  fér  morros,  fér  mala  cara. 

URTIGA.  f.  ORTIGA. 


us. 


us.  m.  pron.  personal.  Vos,  y  à  vosaltres.  Os,  ú 
vosotros.  Vos.  I  La  acció  y  efecte  de  usar  alguna 
[cosa.  Uso.  Usus,  us.  j]  Lo  servey  y  profit  que  ac- 
tualment se  trau  de  las  cosas.  Uso.  Usus,  us.  |1  L' 
acte  de  disfrular  de  alguna  cosa,  encara  que  no  s'en 
tinga  la  propietat  ó  possessió.  Uso.  Usus,  us.  || 
Pràctica,  costum,  exercici.  Uso.  Consuetudo,  inis. 
I  Estil,  pràctica  general.  Uso.  Praxis,  is.  ||  Exerci. 
,ci  ó  continuació  freqüent  de  alguna  cosa.  Uso.  Fre- 
quens  usus.  ||  Hàbit  ó  facilitat.  Uso.  Usus,  us.  ||  La 
continuació  de  manejar  ó  servirse  de  alguna  cosa. 
Uso.  Contrectalio,  nis.  ||  Alteració  que's  fa  de  las 
cosas  usa nllas  rso.  Consumptio,  nis.  ||  L'  exercici 
ú  ofici,** com:  1'  us  de  las  venas  es  conduhir  la 
sanch.  Uso.  Usus,  us.  ||  Operació  que's  fà  en  lo 
globo  pera  saber  la  altura  del  polo,  col•locació  dels 
astres,  elc.  Uso.  Usus,  us.  ||  for.  Dret  de  usar  de  las 
cosas.  Uso.  Isus,  us. 

us  DE  RABó.  L'  exercici  dels  actes  de  ella,  y  co- 

TOMO  11. 


munmeiit  lo  temps  en  que's  descubre.  I  so  df  ra- 
zon.  Hationis  lumen. 

ANAR  AL  US.  fr.  Acomodarsc  à  las  circunstàncias 
del  temps.  Andar  al  uso.  Temperi  serviré. 

k  us,  ó  AL  us,  ó  EN  us  ó  SEGONS  US.  m.  adv.  Con- 
forme ó  segons  ell.  A  uso  ó  al  uso,  usadamcnie.  Ex 
morè. 

DE  us.  m.  adv.  De  gasto  comú.  De  uso,  de  surtidu, 
de  gaslo  comun.  Ex  usu. 

FORA  DE  us.  m.  adv.  Desnsadamcnte.  Inusita'.c. 

MAL  us.  ABÚS.  II  pi.  Certs  drets  que  sobre  'Is  ho- 
mes ó  pagesos  de  remen.sa  lenian  los  senyors  feu- 
dals y  eran  entre  altres  los  sis  següents:  remensa 
personal,  intèstia,  cugúcia,  xórquia,  xórcia  ó  eixór- 
quia,  àrcia  y  firma  de  espoli  forsada  ó  violenta. 
Malos  usos.  Abusiones  feudalorium. 

NO  PERA  PÉRDRER  SÒN  US,   PORTA   LA   FILOSA  'l  FUS. 

ref.  Adverteix  que  tant  la  dona  com  1'  home  deu- 
hen  ocuparse  cada  hu  en  las  própias  obligacions. 
Mientras  anda  el  yugo  ande  el  huso.  Currito  fuse  do- 
mi, campi  dum  currit  aratrum. 

USADAMENT.  adv.  m.  À  us. 

USANSA.  f.  Us,  estil,  moda  ó  costum.  Usanza, 
usaje.  Usus,  us. 

USAR.  V.  a.  Yalerse  ó  servirse  de  alguna  cosa. 
Usar.\][ov,  eris.  ||  Possehir  alguna  cosa,  gaudirsen, 
disfrularla.  Usar.  Fruor,  eris.  ||  Posar  en  pràctica, 
en  usó  en  exercici  alguna  cosa.  Usar.  Usum  habe- 
re.  II  Fér  alguna  cosa  per  costum.  Usar.  Usurpo, 
as.  I  Yalerse  de  algun  medi  en  los  llansos  que  ocor- 
ren. Usar.  Uli.  II  Tenir  us  ó  costum  de  alguna  cosa 
ó  estar  acostumat  à  ella.  Usar.  Usito,  as.  ||  Em- 
plear,  gastar,  consumir.  Usar,  gastar.  Ulor,  eris.  || 
Exercir  ó  servir  algun  empleo  ú  ofici.  Usar.  Exer- 
ceo,  es.  II  Tractar  ó  comunicar  ab  algú.  Usar.  Fa- 
miliariler  uti.  ||  for.  Fèr  us  cada  hu  de  sòn  dret. 
Usar.  Uti.  I  També  's  diu  de  las  paraulas  y  de  las 
cosas  inihaterials.  Usar.  Uli.  ||  ant.  negoclvr.  ||  v.  r. 
Estar  en  us  alguna  cosa.  Usarse.  In  usu  haberi.  || 
Practicarse  alguna  cosa.  Usarse.  Usilari.  ||  Gastar- 
se,  consumirse.  Gaslarse.  Deteriorari. 

USAR  MAL.  fr.  abusar. 

LO  QUE  s'csA,  NO  s' EXCUSA,  rcf.  Acousella  que'ns 
debem  conformar  ab  1'  us  comú,  sempre  que  sia 
lícit  y  honest.  Lo  que  se  usa,  no  se  excusa.  Conto 
navigat. 

USAT,  DA.  p.  p.  Usado.  Usus.  ||  Mitj  gastat  pel 
us.  Usado,  traido,  servido.  Detritus. 

USATGE.  m.  USANSA.  II  Lley  constitució  de  un 
regne,  província  ó  ciutat.  Usaje.  Statutus  usus. 

USDEFRUYT.  m.  Lo  dret  de  usar  de  la  cosa 
agena  y  aprofilarse  de  tots  sos  fruyts  sens  deterio- 
raria. Usufructo.  Usufructus,  us.  ||  Utilitats,  fruyls 
ó  profits  que's  trauhen  de  qualsevol  cosa.  Usufruc- 
to. Usufructus,  us.  • 

USITAT.  adj.  Usatab  mòlta  freqüència.  UsUu- 
do.  i:silatus. 

USSAR.  V.  a.  Fèr  abordar  lo  gos.  Azuzar.  Cà- 
nem incitaré. 

9:J 


742  ÜSU  DICCIONARI 

USSIA.  f.  Síncope  de  vostra  senyoria.  Üsla,  se- 
norla,  vuesenoria,  vuesaseíioria.  Tua  dominalio. 

USTIÓ.  f.  farm.  y  quíra.  La  preparació  de  al- 
guna substància  per  medi  del  foch,  Ustion.  Islio, 
nis. 

USTORI,  A.  adj.  Lo  que  té  la  virtut  de  cremar. 
Ustorio.  Urens. 

USTRINA.  f.  Nom  que  donavan  los  romans  al 
paratge  ahont  cremavan  los  cadàvers.  Vslrma.  Us- 
trinum,  i. 

USUAL.  adj.  Lo  que  serveix  en  us  comú.  Usual 
Usualis.  II  Lo  que  s'  usa  freqüentment.  Usual.  Usua- 
lis.  II  Lo  que  s'  usa  ab  facilitat.  Tratable,  usual 
Usualis. 

USUALMENT,  adv.  m.  Segon  l' us  comú.  Usual 
mente.  Ritè,  ex  consueludine. 

USUARI,  adj.  for.  Usufructuari  ab  certa  limi- 
tació. Usuario.  Usufrucluarius.  ||  Alió  de  que's  té 
r  usdefruyt  y  no  la  propietat.  Usuario.  Usufructui 
subjecta  res. 

USUCAPIÓ.  f.  for.  Modo  de  adquirir  la  posses- 
sió de  alguna  cosa,  per  haver  passat  lo  temps  pres- 
crit pel  lleys.  Usucapion.  Usucapio,  nis. 

USUGAPIR.  V.  a.  for.  Adquirir  ia  possessió  de 
alguna  cosa,  per  haverla  posseida  tot  lo  temps  pres- 
crit pel  dret.  Usucapir.  Usucapio,  is. 

U8UFRUCTUAR.  V.  a.  Gosar  1'  usdefruyt  de 
alguna  cosa.  Usufructuar.  Fructibus  uti.  |j  fructi- 
ficar. 

USUFRUCTUARI,  A.  adj.  Qui  té  1'  usdefruyt 
ó  dret  de  gaudirse  de  alguna  cosa  en  que  no's  lé  la 
propietat.  Usufructuario.  Usufrucluarius. 

USURA.  f.  L'  interès  ó  lucro  del  diner  deixat; 
y  regularment  se  diu  quant  aquest  interès  es  in- 
just ó  exorbitant,  prohibit  pel  dret  civil,  canó- 
nich  y  natural.  Usura,  logro.  Usura,  ee.  ||  mef. 
Qualsevol  guany  ó  utilitat.  Usura.  Commodum,  i. 

DONAR  ó  DEIXAR  i  üsuRA.  fr.  Dcixar  alguna  parti- 
da de  diner  per  cert  interès  just  ó  injust.  Dar  d 
usura,  usurear,  usurar,  dar  à  logro,  logrear.  Foene- 
ro,  as. 

FÉR  USÜRAS.  fr.  DEIXAR  À  USURA. 

pÉNDRER  i  USURA.  fr.  Péudrer  alguna  partida  de 
diners  ab  1'  interès  convingut.  Tomar  à  usura, 
usurear.  Foeneror,  aris. 

USURARI,  A.  adj.  Cosa  de  usura.  Usurario. 
Foeneralorius.  ||  usurer. 

USURÀRIAMENT.  adv.  m.  Ab  usura.  Usura- 
riamcnle,  con  usura.  Foeneralò. 

USURER,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  deixa  à  usura. 
Usurero,  logrero,  renovero.  Fcenerator,  is.  ||  usura- 
ri.  1. 

USURETA.  f.  d.  Usura  pequem.  Foenuscu- 
lum,  i. 

'USURPACIÓ,  f.  Obra  de  usurpar.  Usurpacion. 
Usurpatio,  nis.  ||  En  la  jurisprudència  canònica 
gaudiment  de  un  benefici,  ó  exercici  de  un  càrrech 
sens  títol  just,  ó  à  lomènos  paliat.  Inlrusion,  usur- 
pacion. intrusió,  nis. 


ÜTX 

USURPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  usurpa.  Inlruso, 
usurpador.  Usurpator,  is. 

USURPAR.  V.  a.  Exténdrer  sòn  domini  injus- 
tament, apoderarse  de  lo  agè,  robar.  Usurpar. 
Usurpo,  as.  1|  Arrogarse  la  dignitat,  ofici  ú  ocupa- 
ció de  altre.  Usurpar.  Usurpo,  as.  ||  Usar,  emplear 
las  paraulas  ó  frases  apropiantlas  à  altre  sentit. 
Usurpar.  Ulor,  eris.  ||  Apropiarse,  usar  cosas  de 
altre  eslat,  com  los  homes  adornos  de  dona,  etc. 
Usurpar.  Ulor,  eris. 


ÜT. 

UT.  m.  Primera  veu  de  la  música  subsliluhida 
pel  do.  UI.  Ut. 

UTENSILIS,  m.  pi.  Mobles,  eynas  y  qualsevol 
arreu  que  serveix  pera  us  y  comoditat  de  la  vida. 
Ulensilios.  Ulensilia,  orum.  ||  Los  ab  que  conlri- 
buheixen  los  patrons  als  soldats  en  los  allolja- 
ments.  Ulensilios.  Ulensilia,  orum.  ||  Contribució 
pera  la  paga  de  algunas  milícias.  í/íensi/tos.  Ulen- 
silia, orum. 

UTERÍ,  na.  adj.  Cosa  del  útero.  Ulerino,  ule- 
ral.  Ulerinus.  U  S'  aplica  als  fills  de  una  mateixa 
mare,  encara  que  sian  de  diferent  pare.  Ulerino. 
Ulerinus. 

ÚTERO.  m.  La  matrís  ahont  s'  engendra  y 
manté  '1  felo  fins  al  part.  Úiero,  seno.  Albus,  i. 

UTICENSE.  adj.  Cosa  de  lítica,  ciutat  de  Àfri- 
ca. Ulicense.  Uticensis. 

ÚTIL.  adj.  Profitós,  bo  pera  alguna  cosa.  Í7ítí. 
Ulilis.  II  Lo  que  porta  utilitat,  fruyt  ó  interès.  Úlil. 
Utilis.  I  for.  S'  aplica  als  dias  que  no  són  llegíti- 
mament  impedits  ó  en  que's  pót  actuar.  Úlil.  Utilis. 
II  Important,  de  conseqüència.  Úlil,  imporlanle,  de 
consecuencia.  Magni  momenti.  ||  Se  diu  del  senyor 
que  té  la  utilitat  de  alguna  finca.  Úlil.  Ulilis.  ||  for. 
Fructuós,  de  usdefruyt,  com:  domini  útil.   Úlil. 

Ulilis.  II  UTILITAT. 

UTILISAR.  V.  a.  Fèr  útil  à  alguna  cosa,  posar- 
la  en  eslat  de  poder  produhir.  Uiilizar.  Utilem  red- 
dere.  1|  Donar  profit  ylambèlràurerne  alguna  cosa. 
Ulilizar,  dar  úlilidad.  Ulililalem  afferre.  |j  v.  r. 
Tràurer  utilitat  de  alguna  cosa.  Uiilizarse.  Com- 
modum, lucrum  capere.  [j  En  lo  moral  aprofitar, 
com:  UTILISARSE  de  las  ocasions  pera  adquirir  cièn- 
cia. Ulilizarse.  Proficio,  is. 

UTILITAT,  f.  Profit,  interès,  fruyt.  Ulilidad. 
Utililas,  atis.  ||  Aptitut  de  las  cosas  pera  servir  y 
aprofitar.  Ulilidad.  Utililas,  atis. 

ÚTILMENT,  adv.  ra.  Ab  utililat,  Úlilmenlc. 
Frucluosè,  uliliter. 

UTILÓS,  A.  adj.  ÚTIL. 

UTOPIA,  f.  Plan  de  un  gobern  imaginari  per- 
fet. Ulopia.  Utopia,  ae. 

UTXAVAR.  arq.  v.  a.  Formar  algun  cos  en  fi- 
gura ulxavada.  Ochavar.  In  oclangulum  formaré. 

UTXAVAT,  DA.  adj.  Terminal  per  vuyl  cos- 


UVI  CATALÀ 

talsy  ànguls  iguals.  Ochavado.  In  oclangulum  for- 
matus.  11  OCTAU. 


uv. 

UVIRAR.  V.  a.OVIttAR. 


UYT 

ÜY. 


743 


UY.  interj.  de  dolor.  Ay.  Heu. 

UYL.  m.   ULL. 
UYTUBRE.  m.  OCTUBRE. 


-s.5<3^Sj^S^^;^^«>i^ 


i^ 


Ui 


VAC 


DICCIONARI 


YAC 


V.  Yintitresena  lletra  del  abecedari,  divuytena 
de  las  consonants;  sa  pronunciació  sols  se  diferen- 
cia de  la  B  en  que's  forma  apretant  las  dents  de 
dalt  en  F  interior  del  llabi  de  baix,  y  la  B  ajustant 
los  llabis  y  obrintlos  de  cop;  se  diferencia  de  la  ü 
vocal  en  1'  us  y  en  la  figura  de  cor.  Es  numerat  y 
val  ciach  y  antíguamenl  ab  una  ralleta  sobre,  cinch 
mil;  es  abreviatura  de  vostre  y  vustó.  V.  Y. 

VA. 

VA,  NA.  adj.  Faltat  de  realitat  ó  substància. 
Vano.  Yanus.  ||  Inútil,  de  ningun  valor.  Vam.  Cas- 
sus.  II  Llivià,  lleuger,  de  poch  pes.  Vano.  Evani- 
dus.  II  Infructuós,  sens  efecte.  Vano.  Inutilis.  |  Frí- 
vol. Frivolo,  vano.  Yanus.  1|  Fàtuo,  inepte.  Vano. 
Ineptus.  II  Inflat,  superbiós,  ple  de  vanitat.  Vano, 
hinchado,  vanaglorioso,  vanidoso.  Superbus.  |i  In- 
subsistent,  poch  durable.  Vano,  vago.  Yanus.  ||  Lo 
que  no  té  fonament,  rabó  ó  proba.  Vano.  Nullus.  |1 
Infundat,  fútil,  fantàslich,  com:  temor  va,  esperan- 
sa  VANA,  etc.  Ymo,  aéreo.  Yanus.  ||  Parlant  del  cap 
dèbil  ó  flach  per  malaltia.  Dèbil,  flaco.  Debilis.  |1 
m.  arq.  Obertura  ó  vuyt  en  las  parets  y  1'  espay  de 
entre  pilans.  Vano.  Yacuum,  i. 

EN  VA.  m.  adv.  Inútilment.  En  vano,  en  valde. 
Frustrà.  |  Sens  firmesa  ni  consistència.  Eii  vano. 
Infirmè.  j}  Sens  objecte  à  qui  dirigirse  la  acció.  En 
vano.  Incassúm.  ||  met.  Sens  lologro  del  fi  ó  intent. 
En  vano.  Incassúm. 

VAGA.  f.  La  femella  del  bou.  Vaca.  Yacca,  ae. 
II  La  cara  de  dit  animal  que's  véu  en  la  carniceria. 
Vaca.  Yacca  caro.  ||  En  lojoch  lo  fondo  que  posau 
dos  que  fan  companyia.  Vaca.  Gonsortium  in  ludo. 

II  pi.  CABRÀS. 

VACA  MARINA.  Peix  moustruós,  de  cos  cilíndrich, 
mès  gruixut  per  la  part  anterior,  de  color  ne- 
grench,  y  cubert  de  pels  aspres  y  clars;  lo  cap  gros 
ab  corns  à  manera  de  una  vaca  comuna;  la  boca 


armada  de  cerdas  llargas;  los  brassos  tenen  forma 
de  aleta,  'Is  peus  col-Iocats  en  la  extremitat  del 
cos,  y  estan  reunits,  y  representa  la  mateixa  for- 
ma. La  femella  té  dos  mamellas  ab  que  alimenta 
sas  crias.  Vaca  ó  lernera  marina  ó  cornula,  foca, 
manati,  manalo,  lamantin,  rosmaro,pejemuller.  Tri- 
checus  manati. 

DONAR  LA  VACA.  fr.  Agafar  à  algú  dels  peus  y 
brassos  entre  dos  ó  mès,  y  ferli  pegar  culadas  à  ter. 
ra.  Uacer  dar  de  culadas.  Clunium  ictus  impetere. 

VACACIÓ.  f.  Professió,  estament,  estat  de  vida 
ú  ofici.  Vacacion,  profesion.  Professió,  nis.  ||  Des- 
cans, suspensió  del  traball,  temps  de  folga.  Vaca- 
cion, feria,  huelga.  Olium,  ii.  ||  vacant.  ||  pi.  Fe- 
rials,  cessació  de  estudis.  Vacaciones,  feriados.  Fe- 
rise,  arum.  t|  for.  Cessació  de  plets,  vislas  y  actes 
jurídichs.  Vacaciones,  ferias.  Feriae  forenses. 

VAGADA,  f.  Ramat  de  vacas  ó  bous.  Vacada, 
vaqueria,  boyada.  Armentum  vaccinum. 

VAGANT,  p.  a.  Vacante.  Yacans.  ||  La  renda  de 
un  empleo,  benefici,  ó  dignitat  ecclesiàstica  mèn- 
tres  vaca.  Vacanie.  Reditus  possessore  vacuus.  || 
f.  L'  empleo  ó  dignitat  que  eslà  pera  provehirse,  y 
'1  temps  que  passa  sens  ferse  la  provisió.  Vacante. 
Yacans  munus.  |1  m.  vüït,  desocupat. 

VAGAR.  V.  n.  Cessar,  suspéndrer  per  algun 
temps  los  estudis,  los  assumptos  del  tribunal  y 
alguns  altres  traballs.  Vacar,  tener  vacaciones,  cer- 
rar  el  estudio,  los  Iribunales,  etc.  Feriari.  jj  Quedar 
sens  possessor  algú»  empleo,  etc.  Vacar.  Yaco,  as. 
II  Dedicarse,  entregarse  totalment  à  alguna  cosa. 
Vacar.  Alicui  incumbere,  vacaré;  operam  dare. 

VAGIL-LACIÓ.  f.  y 

VAGIL-LAMENT.  m.  Moviment  incert  é  inde- 
terminat de  alguna  cosa.  Vacilacion,  vacilamiento. 
Yacillatio,  nis.  U  Irresolució.  Vacilacion,  perpleji-  . 
dad.  HcEsilantia,  se. 

VACIL-LAR.  V.  n.  Móurerse  indeterminada- 


VAG 


CATALÀ. 


VAG 


74S 


Va 

i 


II 


ment  alguna  cosa,  algun  edifici  ó  altre  objecte. 
Vacilar.  Yacillo,  as.  |j  Estar  poch  ferma  alguna  cosa 

sòn  estat.  Vacilar.  Yacillo,  as.  D  Dubtar,  no  sa- 

rse  resóldrer  ó  elegir  entre  dos  extrems.  Vaci- 

:r,  flxicluar,  dudar,  titubear.  Titubo,  as. 

VAGUAR.  V.  a.  y  derivats,  evacuar. 

VACüiTAT.  f.  La  qualitat  que  conslituheix  lo 
vàcuo.  Vaciedad,  vacuidad.  Yacuitas,  atis. 

VACUNA,  f.  Cert  gra  6  pigota  que  ix  en  las 
mamellas  de  las  vacas,  quant  las  munyen  sens  ren- 
tarse  las  mans  los  qui  han  tocat  lo  gabarro  dels  ca- 
balls;  y  també  s'  anomena  així  la, matèria  de  dits 
grans  y  la  dels  grans  dels  vacunats.  Vacuno.  Yacu- 
num  pus. 

VACUNACIÓ,  f.  La  operació  de  vacunar.  Vacu- 

cion.  Inoculatio,  nis. 

VACUNAR,  v.  a.  Empeltar  la  verola,  aplicar  lo 

s  ó  matèria  de  la  vacuna  à  alguna  persona,  pera 
que  conlrahent  certa  indisposició  quede  preservada 
de  la  verola  epidèmica  y  natural.  Vacunar,  inocu- 
lar. Pus  vaccinum  ingerere. 

VÀCUO.  m.  fís.  L'  espay  enterament  desocupat 
ó  desembarassat  de  tot  cos.  Es  objecte  de  mòKas 
disputas  entre  íilosops,  y  no  està  clar  com  alguns 
s' imaginan  ab  sa  màquina  neumàtica.  Vacuo ,  va- 
clo.  Yacuum,  i.  ||  vütt,  desocupat. 

VADEJABLE.  adj.  Lo  que  pót  vadejarse,  com 
lo  riu  que  porta  poca  àygua.  Vadeahle,  esguazahle. 
Yadosus.  U  met.  Superable  ab  l' ingeni,  art  ó  eficà- 
cia quant  s'  ofereix  alguna  dificultat.  Vadeable. 
Superabilis. 

VADEJAR.  v.  a.  Passar  de  una  part  à  altra  de 
u  à  peu  ferm  per  la  part  que  porta  poca  àygua. 
'adear,  pasar  d  vado,  esguazar.  Flumen  per  va- 
Inm  transire.  ||  met.  Tantejar,  inquirir  l'animo  de 
algú,  ó  compéndrer  alguna  dificultat.  Vadear, 
apear,  tantear.  Tento,  as.  ||  Yèncer  alguna  dificul- 
tat. Vadear.  Supero,  as.  |]  v.  r.  Minvar  los  riusy 
corrents  fins  que's  pugaa  vadejar.  Avadarse.  Yado- 
sum  fieri. 

VADELL,  A.  m.  y  f.  VEDELL. 

VADEMÉCUM.  m.  La  cartera  ó  bossa  ab  que 
'Is  noys  portan  los  llibres,  cartipassos,  etc,  al  es- 
tudi. Yade,  vademecum,  cartapacio.  Chartophorum, 
i,  sacculus  coriaceus. 

VADIA.  f.  ant.  Moixell.  Vedija,  copo.  Parvus 

erges. 

VADO.  m.  GÜAL. 

VAF.  m.  Yapor  subtil  y  tènue  qne  s'  alsa  de 

guna  cosa  humida  y  calenta.  Vaho.  Halilus,  us. 

LLANSAR  VAF.  fr.  Despedir  de  sí  vaf.  Vafear,  va- 
har.  Exhalo,  as. 

VAGA.  f.  VACACiONS.  11  DESOCUPACIÓ.  ||  Anella  de 
metall  dins  la  qual  sól  entrar  alguna  barra  de  fer- 
ro, etc,  com  la  del  forrellat,  etc.  Armella.  Annu- 
lus  ferreus.  H.üít  de  qualsevol  llassada.  Laaada, 
lazo.  Laqueus,  ei. 

ESTAR  En  VAGA.  ff.  Estar  desocupat  ú  ociós,  no 
lettir  que  fi^f .  Andar  6  estar  de  vagar;  mgar.  Vaòo, 


as.  II  Dit  de  las  terras  que  no  se  sembran,  y  de 
las  casas  que  no  s'  habitan.  Descansar.  Quiesco,  is. 

VAGABUNDO  Y  VAGABUNT.  adj.  VAGA- 
MUNDO. 

VAGAJAR.  V.  n.  VAGAHUNDEJAR. 

VAGAMENT,  adv.  m.  Sens  ocupació,  sens  de- 
terminació à  cosa  alguna.  Vagamenie.\igè.  ||  met. 
En  sentit  vago.  Vagamenle.  Yagè. 

VAGAMUNDEJAR.  V.  n.  Anar  vagant  úociós. 
Vagamundear,  vaguear,  vagar,  galíofear,  holgaza- 
near,  zanganear,  bigardear,  ociar,  tunar.  Yilam  tra- 
ducere  vagam. 

VAGAMUNDERIA.  f.  Obra  de  vagamundejar. 
Holgazaneria,  vagància,  tuna,  bordoneria.  Yaga 
vita. 

VAGAMUNDO,  A.  adj.  Ociós,  que  roda  de 
una  part  à  altra  sens  ofici  ni  benefici.  Vagabunda, 
vagamundo,  vago,  holgazan,  haragan,  pan  perdido, 
bigardo,  bordonero,  zàngano.  Yagabundus. 

FÉR  LO  VAGAMÜIJDO.  fr.  VAGAMUNDEJAR. 
VAGÀNCIA,  f.  VAGAMUNDERIA. 

VAGANT,  A.  p.  a.  Lo  que  vaga  ó  va  solt.  Va- 
gante,  vagueanle,  vagaroso.  Yagans. 

VAGAR.  v.  n.  vacar.  ||  vagamundejar.  1|  Tenir 
temps  ó  lloch  pera  fèr  alguna  cosa.  Vagar.  Yaco, 
as.  11  m.  Temps  desembarassat  y  libre  pera  fèr  al- 
guna cosa.  Vagar.  Tempus  vacuum.  ||  Espay,  pau- 
sa, sossego.  Vagar.  Lentiludo,  inis. 

RÈ  LI  VAGA.  m.  adv.  Poch  me  fà,  tant  se  me'n  dó- 
na. Poco  se  me  da.  Parvi  refert. 

ESTIMARSE  més  un  vagar,   que  una  RECTORIA.  loC. 

prov.  Se  diu  de  algú  que  li  sab  mòlt  mal  lo  traba- 
llar.  Juana,  si  mal  aspa  peor  devana,  de  hilar  mal- 
dita la  gana.  Otia  terere  praeoptarè. 

NO  VAGAR.  fr.  No  tenir  temps  pera  fèr  alguna 
cosa.  No  tener  un  inslante  de  vagar.  Nulla  quies  à 
negotiis  dari. 

VAGAREJAMENT.  m.  titurejament.  |  Yacil- 
lació,  inquietut,  inconstància  de  la  imaginació. 
Vagueacion.  Mentis  vagatio. 

VAGAREJAR.  v.  n.  vacil•lar,  titubejar,  ba- 
landrejar. II  Fér  tenlinas  per  haver  begut  massa 
vi,  etc.  Andar  calamocano.  Semiebrium  esse. 

VAGARÓS,  A.  adj.  poét.  vagamundo. 

VAGARREJAR.  V.  n.  vagamundejar. 

VAGARRO,  A.  adj.  vagamundo,  1|  m.  Mosca 
gran  semblant  à  la  abella.  Zàngano.  Fucus,  i. 

VAGA88EJAR.  V.  n.  vagamundejar. 

VAGINA,  f.  anat.  Conducto  en  las  femellas 
desde  '1  púbis  fins  à  la  matrís.  Vagina.  Vagina  fce- 
minaï. 

VAGINAL,  adj.  Relatiu  à  la  vagina.  Vaginal, 
uterino.  Vaginal  is. 

VAGIT.  m.  Crits,  gemechs,  plors  de  las  cria- 
turas  en  lo  bressol.  Vagido.  Vagitus,  us. 

VAGO,  A.  adj.  vagamundo.  ||  General,  que  no 
té  un  assumpte  ó  fi  determinat.  Se  diu  particular- 
ment del  discurs,  imaginació,  paraulas  que's  po- 
den aplicar  indistinctament  à  vàrios  objectes.  Fa- 


746  VAJ 

go.  Yagus.  |1  Inquiet,   sens  estabilitat. 


DICCIONARI 


VAL 


Vago.  Ya- 
gus. 

FÉR  LO  VAGO.  fP.  VAGAMUNDEJAR. 

VAGÓ.  m.  Carruatge  que  en  los  ferro-carrils  se 
destina  à  la  conducció  de  passatgers  y  principal- 
ment de  raercaderias.  Fagíon.  Plaustrum,  ii. 

VAGUEJAMENT.  m.  VACIL-LACIÓ,  TITDREJA- 
MENT. 

VAGUE JAR.  V.  n.   VAGAMDNDEJAR. 

VAHIBLE.  adj.ant.  patent,  credencial. 

VAHIDA.  f.  arq.  Yolta  formada  de  un  hemis- 
feri tallat  per  quatre  plans  verticals,  cada  dos  de 
ells  paralelos  entre  sf.  Vahida.  Parallelis  verticali- 
ler  decussata  camera. 

VAIXELL,  m.  Nom  genérich  de  qualsevol  em- 
barcació que  navega  en  alta  mar.  Bajel,  buque.  Na- 
vis,  is.  11  Embarcació  gran  de  guerra.  iVorio,  bajel, 
luque  de  guerra.  Navis,  is.  ||  Vas,  eyna  de  terra  ó 
pisa.  Vaso,  vasija.  Yas,  asis.  1|  Bóta  mòlt  gran  pera 
posar  vi.  Cuba.  Cupa,  se. 

vaixell  de  foch.  Nau  disposada  artificialment 
ab  vàrias  matérias  combustibles  é  inflamables  pera 
pegarhi  foch  quant  convé,  ó  pera  incendiar  las  es- 
quadras  ó  barcos  enemichs.  Brulot,  brulote.  Ignia- 
ria  navis. 

vaixell  de  línea.  Qualsevol  dels  vaixells  de  pri- 
mer orde,  ó  que  per  sas  circunslàncias  se  consi- 
dera propi  pera  entrar  en  la  formació  de  línea 
de  combat,  que  en  general  déu  tenir  seixanta  ca- 
nons de  gros  calibre  per  amunt.  Navio  de  linea. 
Navis  pugnae  idonea. 

VAIXELL  DE  PüRiTAT.  met.  Se  diu  de  Maria  San- 
tíssima. Faso  de  puridad.  Vas  puritatis. 

VAIXELLS  SAGRATS.  Los  càlzcrs  y  demés  eynas  sa- 
gradas  que  s'  usan  en  las  funcions  ecclesiàsticas- 
Vasos  sagrados.  Yasa  sacra. 

FÉR  LO  TONTO  PERA  NO  ANAR  ALS  VAIXELLS,  fr. 

met.  fam.  Fingir  malaltia  pera  escaparse  de  algu- 
na ocasió  y  llans  à  que  no's  vól  concórrer.  fTacer  la 
encorvada.  Morbum  simularé. 

SENTENCIAR  ALS  VAIXELLS,  fr.  Coudemuar  al  ser- 
vey  forsat  en  los  barcos  de  guerra  als  reos  de  certs 
delictes.  Això  ha  estatja  reformat  per  vàrias  reals 
ordes.  Sentenciar  à  bajeles  ó  à  galeras,  condenar  à 
galeras.  Ad  triremes  damnare. 

VAIXELLA,  f.  Terme  col-lectiu  pres  per  mòlts 
plats,  vasos,  etc,  pera  servey  de  taula.  Vajilla. 
Mensae  apparatus  vel  vasa.  1|  ant.  Alhaja.  Vajilla. 
Supellex,  ctilis. 

VAIXELLER.  m.  Amo  ó  patró  de  algun  vaixell. 
Bajelero.  Navarchus,  i. 

VAIXELLET.  m.  d.  Navichuelo.  Navigiolum,  i. 

VA  JA.  interj.  de  despreci  ó  enfado.  Vaya.  Eja. 
11  exp.  pera  animar,  móurer  ó  executar  prompta- 
ment  ó  ab  vigor  alguna  cosa.  Ea,  sus,  dnimo.  Eja. 
II  Serveix  pera  contenir.  Vaya.  Siste.  |  Desocupa, 
com :  VAJA  que  es  tart.  Vaya,  despacha,  pronto,  de 
prisa.  Ahe.  ||  Manifesta  la  repugnància  6  disgust 
que  algú  té  à  admétrer  ó  fér  alguna  cosa.  Quita. 


Absit.  II  Manifesta  que  no  agrada  ohir  ó  no  s'  apro- 
van  las  ideas  ó  notícias  que  algú  comunica.  Quila 
allà.  Procul  hinc.  ||  Manifesta  que  convenim  gus- 
tosament en  lo  que  se'ns  proposa,  com:  ^ anirem 
à  nadar?  vaja.  Si.  Quidem,  ulique. 

VALDAMENT.  interj.  baldament. 

VÀLDRER.  V.  a.  VALER. 

VÀLDRER  MENYS.  loC.  DISMINUIR,  MINVAR,  VENIR  L 
HÉNOS. 

MÈS  VAL  ENVIARHI  QUE  ANARHI.  loC.  VESTEN,  AN- 
TON, QUE  'l  QUE  'S  QUEDA  JA  's  COMPON. 

VALE.  Veu  llatina  usada  pera  despedirse  en  es- 
til cortesà  y  familiar.  Vale,  à  Dios,  Dios  te  guarde 
ó  te  dé  salud.  Vale,  adsit  libi  Deus.  ||  m.  Lo  paper 
ó  segur  que  algú  fa  à  favor  de  altre,  obliganse  à 
pagarli  alguna  quantitat  de  diner.  Vale,  albaran. 
Cautio  chirographi.  ||  parco.  1. 

VALE  REAL.  Paper  autorisat  pel  gobern  pera  re- 
presentar certa  quantitat  de  diner,  y  que  redilua 
un  tant  pg  à  favor  del  qui  '1  té.  Vale  real.  Syn- 
graphum  regium. 

DONAR  l'ijltim  VALE.  fr.  Dcspedirse del  moribun- 
do.  Darelúltimo  d  Dios  ó  el  ultimo  vale .  Supremum 
vaie  dicere. 

REcuLLiR  UN  VALE.  fr.  Pagar  ó  satisfer  lo  que  per 
ell  se  déu.  Recoger  un  vale.  Syngraphum  reci- 
pere. 

iJLTiM  VALE.  'L  trànsit  de  la  mort,  com  que  es  la 
última  despedida.  Postrero,  ultimo  vale.  Postre- 
mum,  supremum  vale. 

VALEDOR,  A.  m.  y  f.  Afavoridor.  Protector 
i^aíecíor.  Protector,  is.  II  adj.  Ferm,  subsislenl ,  lo 
que  déu  valer.  Valedero.  Yalidus. 

VALEIGS.  m.  pi.  BALEIGS. 
VALEJAR  Y  VAYLEJAR.  V.  a.  ant.  YALLSE- 
JAR. 

VALENCIÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  València  ó  de 
són  regne  en  Espanya.  Valenciano.  Valentianus. 

VALENSA.  f.  VALOR,  ESTIMACIÓ.  ||  VALENTIA.  || 
SANITAT,  SALUT.  ||  aut.  VALIMENT. 

VALENT,  adj.  Fort  y  robust  en  sa  línea.  Va- 
lienle.  Strenuus.  1|  Valerós,  esforsat.  Valiente,  va- 
leroso.  Fortis.  ||  Excel•lent,  particular.  Valiente.  Ni- 
mius.  II  Gran,  excessiu,  com:  valent  frét,  valent 
canalla.  Valiente.  Ingens.  ||  m.  fanfarró. 

DE  VALENT,  m.  adv.  Fortament,  abgran  empen- 
yo. Recio,  derecio.  Vehementer. 

VALENTÀS.  m.  aum.  Valentacho,  valenton,  va- 
lentonazo.  Yalidissimus. 

VALENTIA,  f.  Esfors,  animositat.  Valentia. 
Virtus,  utis.  P  Fet,  executat  ab  valor.  Valentia, 
proeza,.  hazana.  Praeclarum  factum.  ||  Expressió 
arrogant  ó  jactància  de  accions  de  valor.  Valentia. 
Fortiludinis  jactantia.  I  La  fantasia  ó  vivesa  de  la 
imaginació.  Valentia.  Ingenu  virtus.  ||  Expressió, 
vivesa  de  las  paraulas.  Energia,  Valentia.  Efflca- 
cia,  se.  II  pint.  La  singular  habilitat,  propietat  y 
acert  en  la  semblansa  de  lo  que's  pinta.  Valentia. 
Yivida  semulatio.  |  Esfors  sobre  '1  vigor  natural, 


VAL  CATALÀ. 

com  lo  que  fa  '1  malalt  quant  ix  de  casa.  Valentia. 

ÍkCtusullrà  vires. 
►  VALENTINIAN8.  m.  pi.  Secta  antígua  de  he- 
itges  que  prengueren  lo  nom  de  Valentí  són  cap, 
Iposàren  flnsà  trenta  déus.  Valenlinianos.  Yalen- 
iniani,  orum. 

VALENTMENT.  adv.  m.  VALEROSAMENT. 

VALENTÓ,  NA.  adj.  valentas. 

VALENTONfADA.  f.  Fanfarronada,  br^vala. 
Corazonada,  valentonada.  Jactantia,  ae. 

VALER.  V.  a.  Tenir  preu  ó  estimació  alguna 
cosa  de  naturalesa  6  qualitat  que  meresca  estima- 
ció, com  r  or,  la  plata.  Valer.  Yaleo,  es.  ||  Ampa- 
rar,  defensar.  Ka/er.  Patrocinor,  aris.  1|  Tenir  poder 
óforsa.  Valer.  Yaleo,  es.  |1  Equivàldrer,  Equivaler, 
valer.  Significo,  as.  ||  Córrer  ó  passar  la  moneda. 
Valer.  Yaleo,  es.  ||  Redituar,  produhir.  Valer. 
Reddo,  is.  []  Sumar,  importar.  \'aler.  Yaleo,  es.  |1 
Sér  una  cosa  de  importància  y  utilitat.  Valer.  Ya- 
leo, es.  (I  Prevaléixer  una  cosa  en  oposició  de  altra. 
Valer.  Pnevaleo,  es.  ||  Tenir  forsa,  activitat  y  efi- 
càcia. Valer.  Yaleo,  es.  ||  Ab  la  partícula  per  en- 
clóurer  en  sí  equivalentment  las  qualitats  de  altra 
cosa.  Valer.  Instar  esse.  ||  Tenir  entrada,  cabuda  ó 
favor  ab  algú.  Valer.  Yaleo,  es.  ||  v.  r.  Recórrer, 
aprofitar,  emplear,  com:  valerse  de  sa  autoritat, 
de  la  ocasió,  de  tots  los  medis.  Valerse,  recurrir, 
echar  mano.  Utor,  eris. 

MÉS  VALDRIA,  fr.  iróu.  ab  que  s'expressa  la  dis- 
sonància que  fà  lo  que  's  proposa  com  à  contrari 
de  lo  que  s' intenta.  Mas  valiera.  Melius  esset. 

HMÍíS  VAL  FERHOQÜE  MANARHO.  ref.  Mandtt  y  hazlo, 
quilarte  has  de  cuidado.  Fac  quodcumque  jubes, 
lira  ut  sis  liberab  omni. 
VALERIANA,  f.  Herba  medicinal  y  de  jardí, 
e  arrel  olorosa,  blanca,  rodona,  rodejada  de  nu- 
sos circulars  y  de  arreletas  fibrosas.  La  cama  es 
de  tres  à  cinch  peus,  per  lo  regular  senzilla,  vuy- 
da,  acanalada  y  un  poch  vellosa.  Tolas  las  fullas 
són  aladas  ó  compostas  de  fulletas  punxagudas  y 
denladas  per  las  voras.  Las  flors  forman  panolla  y 
tiran  à  encarnadas.  N'  hi  ha  de  vàrias  espècies  de 
aquest  genero.  Valeriana,  yerba  benedicla.  Valeria- 
na silvestris. 

VALERÓS,  A.  adj.    Esforsat,  valent,  animós. 
Valeroso,  valienle,  intrèpida.  Fortis. 
VALEROSAMENT.  adv.  m.   Ab  valor,  esfors 
animo,  ó  ab  forsa  y  eficàcia.  Valerosamente,  ha- 
nosameníe.  Fortiter. 

VALETUDINARI,  A.  adj.  Malaltís,  delicat,  de 
lut  trencada.  Valetudinario.  Yaleludinarius. 
VALGUT,  DA.  adj.  Rebut,  cregut,  apreciat, 
timat  generalment.  Valido.  Yulgò  creditum. 

VALIDACIÓ,  f.  VALIDITAT. 

VÀLIDAMENT,  adv.  m.  Llegítimament,  ab 
firmesa,  estabilitat,  subsistència  ó  valor.  Vàlida- 
mente.  Yalidè, 

VALIDAR,  v.  a.  Donar  forsa,  firmesa,  ófér  và- 
lida alguna  cosa.  Validar.  Ratura  facere. 


VAL  747 

VALIDITAT.  f.  Firmesa ,  forsa ,  seguretat  ó 
subsistència  de  algun  acte.  Validacion.  Yaliditas» 
firmitas,  atis. 

VALIDO,  A.  adj.  Ferm,  subsistent,  y  que  val  ó 
dèu  valer.  Vdlido.  Yalidus. 

VALIMENT.  m.  Privansa  ó  acceptació  parti- 
cular, que  una  persona  tè  ab  altra,  especialment 
si  es  príncep  ó  superior.  Valimiento.  üratia,  ai.  | 
Amparo,  favor,  protecció.    Valimiento,  Protectio, 
nis. 

TENíR  VALIMENT,  fr,  Tcuir  privausa  ó  familiaritat 
ab  algun  príncep  ó  superior,  y  sèr  afavorit  de  ell. 
Privar,  lener  privanza,  valimiento.  Apud  aliquera 
gratia  vel  familiaritate  valere. 

VÀLIT,  DA.  adj.  VALIDO. 

SÉR  YÍLIT.  fr.  VALER.  8.  10, 

VALL.  m,  y  f.  Planura  de  terra  entre  monlan- 
yasóalturas.  Valle,  y  canuda  si  es  estret.  Yallis, 
is.  II  Lo  conjunt  de  llochs  ó  casas  situadas  en  algun 
vall  baix  de  una  mateixa  jurisdicció.  Valle.  Oppi- 
da  in  convalle  sub  eadem  jurisdictione.  H  Lo  círcul 
que's  la  à  algun  lloch  format  de  terra  alsada  ó  de 
altra  qualsevol  cosa  que  li  servesca  de  defensa,  y 
quetanque  ó  impedesca  la  entrada.  Vallado,  valle. 
Yallum,  i.  II  Excavació  llarga  y  estreta  que  's  fà  en 
la  terra  pera  plantar  los  fonaments,  acanonar  las 
àyguas,  defensar  los  sembrats  ó  cosa  semblant. 
Zanja,  foso.  Fossa,  x.  \\  Espay  entre  tira  y  tira  dels 
ceps  ú  oliveras.  Almanla.  Areola,  ai.  ||  Instrument 
de  gastadors  pera  alsar  terra,  y  es  una  espècie  de 
pala  ferrada  de  la  meylat  avall  ab  un  tall  acerat, 
Zapa.  Pala  bellica  fossoria.  ||  sot,  fossa,  sepulcre, 
!]  Trinxera  que  's  fà  en  lo  real  ó  camp  de  un  exèr- 
cit. Alajo.  Yallum,  i. 

VALL  DE  LLÀGRiMAS.  Se  diu  de  aquest  mon  per  las 
misèrias  y  traballs  que  obligan  à  plorar.  Valle  de 
làgrimas.  Lacrymarum  vallis. 

FINS  A  LA  VALL  DE  josAFAT,  Modo  dc  despedirsB 
dels  que's  figuran  ja  no's  veuran  mès  en  aquest 
mon,  y  significa  fins  al  dia  del  judici.  Uasta  el  va- 
lle de  Josafal.  In  diem  judicii. 

VALLAR.  v.  a.  Cercar,  rodejar  de  vall,  Vallar, 
valladear.  Circumvallo,  as. 

VALLEJAR.  Femar  las  vinyas,  abrigar  las  ar- 
rels dels  ceps  ab  fems  y  cubrirho  ab  terra.  Arrapar 
lasvinas.  Vitis  radices  stercore  favere. 

VALLET,  A.  m.  y  f.  d,  Vallecico,  illo,  ito,  Va- 
llejo, vallejuelo.  Exigua  vallis. 

VALLSEJAR.  v.  a.  ant.  Fortificar  ab  valls  ó 
fossos.  Vallar.  Circumvallo,  as. 

VALLUGAR.  v.  a.  bellugar. 

VALÓ,  NA.  adj.  Cosa  de  vàrios  pobles  de  la 
Flàndes  francesa  ó  Pafssos  Baixos,  y  com  masculí 
lo  natural  de  ells.  Valon.  Belgogallus,  i.  ||  pi.  Es- 
pècie de  saragüells  ó  calsotets  estrets  de  tela,  que 
aniban  desde  la  cintura  fins  als  genolls.  Valones. 
Braccije,  arum, 

VALONA,  f.  Adorno  de  tela  fina  6  altra  matèria 
que  usan  las  donas  en  la  part  superior  del  vestit, 


748 


VAN 


DICCIONARI 


VAN 


que  cau  sobre  la  espatlla,  muscles,  y  fins  à  la  mey- 
tat  del  pit.  Valona.  Supparus  collo  appositus.  H  ba.- 

LONA. 

VALOR.  m.  Yàlua,  preu.  Valor,  precio,  valia, 
valoria.  Pretium,  ii.  []  La  qualita't  que  constituheix 
una  cosa  digna  de  estimació  ó  apreci.  Valor.  Pre- 
tium, ii.  II  Animo,  esperit  superior  al  perill.  Va- 
lor. Yirtus,  utis.  (1  Atreviment,  resolució,  firmesa 
de  animo.  Valor.  Constantia,  íe.  ||  Subsistència, 
firmesa  de  algun  acte.  Faíor.  Yaliditas,  alis.  1|  For- 
sa,  activitat,  eficàcia,  virtut  de  las  cosas  pera  pro- 
duhir  sos  efectes.  Virlvd,  valor.  Yirtus,  utis.  [j  Rè- 
dit, fruyt,  producte  de  alguna  cosa.  Valor.  Pro- 
ventus,  us.  |1  La  equivalència  de  una  cosa  à  altra, 
especialment  de  las  monedas.   Valor.  Yalor,  is.  |1 

AUTORITAT,  DIGNITAT. 

VALOR  EXTRÍNSECH.  Lo  que  la  lley  ó  circunslàn- 
cias  donan  à  alguna  cosa.  Valor  exlrinseco.  Yalor 
extrinsecus. 

VALOR  iNTRÍNSECH.  Lo  valor  efcctiu,  físich  y  real 
de  alguna  co?a,  com  en  una  dobla  'Is  quilats  de  or 
que  conté.  Valor  inlrinseco.  Yalor  intrinsecus. 

TENIR  MÒLT  VALOR  Ó  SÉR  DE  MÒLT  VALOR.  fr.  Yaler 

mòlt,  sér  digne  de  mòlt  apreci  alguna  cosa.  Valer 
mucho,  pesar.  Magni  baberi,  aístimari. 

VALORAR.  V.  a.  Senyalar  la  estimació  ó  valor 
de  alguna  cosa.  Avalorar,  valorar,  valorear ,  poner 
precio.  Pretium  assignaré. 

VALORÓS,  A.  adj.   VALERÓS. 

VÀLRER.  V.  n.  valer. 
VÀLUA.  f.  valor.  1. 

VALUAR.  V.  a.  etC.  AVALUAR.. 

VALVE80R.  ni.  Terser  oficial  del  comte  que 
administrava  justícia  en  nom  de  est  en  lo  districte 
del  comtat.  Valvesor.  Subcomitis. 

VÀLVULA,  f.  Túnica  en  las  bocas  dels  orificis, 
artérias  y  altres  vasos  del  cos,  que  obra  y  tanca  '1 
pas  als  humors.  Vàlvula.  Yalvula,  se. 

VAMÀ.  interj.  Ja,  espera,  prou,  Ya,  aguarda. 
Siste.  II  ter.  Yeu  que  s'  aplica  en  lloch  de  las  fra- 
ses :  ME  SEMBLA,  SEGONS  CRECH,  AL  PARÈIXER. 

VAMPIRO,  VAMPIR,  m.  Nora  donat  en  al- 
guns paíssos  del  nort  als  cadàvers  que  suposan  que 
surten  del  sepulcre  à  xuclar  la  sanch  d'ls  vius. 
Vampiro.  Yampirus,  i.  ||  zool.  Animal  com  lo  rat- 
penat,  però  mès  gros,  que  viu  en  Amèrica.  Diuhen 
que  mata  als  homes,  xuclàntlos  la  sanch;  però  això 
es  poch  probable  per  quant  la  ferida  que  fà  es 
mòlt  petita  y  nogayre  maligne.  Vampiro.  Yampi- 
rus, i.  II  met.  USURER,   COBDICIÓS,  LOGRER. 

VAMOS.  exp.  VAJA. 

VANAGLÒRIA,  f.  Falsa  glòria,  vanitat.  Vana- 
gloria. Jactantia,  ae. 

VANAGLORIARSE.  v.  r.  Jactarse.  Vanaglo- 
riarse,  jactarse,  ostentar,  hlasonar.  Sese  inaniler 
jactare. 

VANAGLORIO»,  A.  adj.  Yanilós.  Jactancioso, 
vanaglorioso.  Jactabundus. 

VANAGLORIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  vana- 


glòria. Vanagloriosamenle .  Jactanter. 

VANAMENT.  adv.  m.  En  va,  inútilment.  Va- 
namente.  Frustrà.  []  Sens  fonament  ò  realitat.  Va- 
namenle.  Leviter.  ||  Ab  superstició.  Supersliciosa- 
menle,  vanamente.  Superstiliosè.  |1  Ab  arrogància  y 
presumpció.  Vanamente.  Elatè,  ||  Sens  necesital, 
rahò  ó  justícia.  Vanamente.  Temeré. 

VANDÀLICH,  CA.  adj.  Cosa  dels  vàndalos. 
Vandàlico,  vandaliano.  Yandalicus.  ||  m.  met.  Usur- 
pador. Usurpador,  vandàlico.  Yandalicus,  i. 

VANDALISME,  m.  Sistema  de  destrucció  y 
usurpació.  Vandalismo.  Yandalismus,  i. 

VÀNDALOS.  ra.  pi.  Pobles  de  Germania  y'ls 
naturals  de  ells,  que  en  lo  sigle  quint  vingueren  à 
establirse  en  Andalusia,  umplintla  de  lladres  y 
deslruhint  las  cièncias  y  arts.  Vàndalos.  Yandali, 
orum. 

VANDOLA.  f.  nàut.  L'  arbre  que  substituheix 
à  alti-e  que  s'ha  perdut.  Vandola.  Pro  maloaraisso 
palus. 

VANE.  adv.  m.   VANAMENT. 

VANET.  m.  d.  de  vano.  Ahanillejo,  ahaniquillo. 
Parvum  flabellum. 

VANGUÀRDIA.  f.  Lo  front  del  exèrcit  que  fà 
cara  al  eneraich.  Vanguardia.  Prima  acies. 

VANIFICÉNCIA.  f.  Beneficència  per  pura  va- 
nitat. Vanificencia.  Beneficentia  vana. 

VANILOQÜÉNGIA.  Abundància  engorrosa  y 
fútil  de  paralas.   Vanilocuencia.  Yaniloquentia,  ae. 

VANITAT,  f.  Presumpció,  satisfacció  de  sí  ma- 
teix. Vanidad.  Yanilas,  atis.  ||  Falta  de  subsistèn- 
cia ó  realitat  en  las  cosas.  Vanidad.  Inanitas,  atis. 
II  l'aiisto,  pompa,  ostentació.  Vanidad.  Ostenlatio, 
nis.  II  Insubsisléncia,  poca  duració  de  las  cosas. 
Vanidad.  Yanitas,  atis.  ||  Paraula  supèrQua,  inútil, 
vana.  Vanidad.  Nugae,  arum.  [|  Ilusió,  ficció  de  la 
fantasia.  Vanidad.  Yanitas,  atis. 

FÉR  VANITAT,  fr.  Obrar  ab  massa  aparato  y  osten- 
tació. Hacer  vanidad.  Ambitiosè  jactari. 

VANITÓS,  A.  adj.  Qui  té  ó  mostra  vanitat.  Va- 
nidoso,  vano,  vanaglorioso,  copetudo.  Gloriosus. 

VANITOSAMENT.  adv.  m.  Ab  vanitat.  Vani- 
dosa-,  vanagloriosa-,  vanamente.  Elatè. 

VANO.  m.  Tros  de  paper,  tafetà  ó  cabritilla, 
apegat  àunas  branillas  primas  de  fusta  fina,  con- 
xa  ó  marfil,  unidas  pel  extrem  inferior  ab  un  clau- 
het;  y  que  fent  plechs  entre  branilla  y  branilla,  's 
lànca  y  obra  fàcilment,  y  serveix  pera  ferse  ayre. 
Abanico.  Flabellum,  i.  ||  La  cua  del  pavo  real  quant 
la  exten  en  semicírcul,  y  del  gall  dindi,  dels  co- 
loms,, etc.  Rueda.  Pavoniscaudsecircumactus,  am- 
bitus.  II  Qualsevol  cosa  que  té  figura  de  ventall. 
Abanico.  Flabella,  ai.  ||  Entre  organers  la  unió  que 
resulta  de  vàrias  costellas  de  que  's  componen  los 
tres  costats  de  la  manxa.  Abanico.  Flabella,  ae.  || 
Gonxa  anomenada  així  per  la  figura,  y  es  parda  per 
sobre  y  blanca  per  sola.  Abanico,  Flabellum,  i.  || 
met.  fam.  espasa.  ||  va.  12. 

COP  DE  VAxo.  Abanicazo.  Flabelli  ictus. 


VAR 


CATALÀ. 


VAR 


749 


.     Va 

I 


DE  vàNO.  m.  adv.  En  flgura  de  vano.  En  abani- 
,  In  flabelli  formam  compositus. 

VÀNOVA,  f.  FLASSADA. 

VANTAR.  V.  a.  ant.  alabar.  |1  v.  r.  anl.  vana- 

LOaiARSE. 

VAPOR.  va.  Exhalació,  humor  subtil  que  trans- 
ira  dels  cossos.  Vapor.  Yapor,  is.  |1  Lo  fum  ó  hu- 
mor subtil  que  puja  del  ventrell  al  cap  y  '1  desva- 
neix.  Vapor.  Halitus,  us.  |1  Alc,  l'ayre  que's  des- 
pedeix  ab  la  respiració.  Vapor,  vaho.  Halitus,  us. 
II  S'aplica  à  cerlas  màquinas,  com  barcos,  etc. 
que  's  fan  móurer  per  medi  de  la  boyra  ó  fum  com- 
primit del  carbó  de  pedra  y  altres  combustibles. 
Vapor.  iEslualio,  nis. 

VAPORAR.  V.  a.  y  derivats,  evaporar. 

VAPORISACIÓ.  f.  EVAPORACIÓ. 

VAPORÓS,  A.  adj.  Lo  que  abunda  de  vapors 
6  'Is  llúnsa  desi.  Vaporosa.  Yaporosus. 

VAPÜLAR.  V.  a.  ASSOTAR. 

VAQUER,  m.  Pastor  de  vacas.  Vaquero,  vaque- 
rizo.  Armentarius,  ii. 

VAQUERO,  m.  Espècie  de  cota  ab  que  regu- 
larment portan  à  baiejar  las  criaturas.  Vaquero, 
sayo  Vaquero.  Ads'.rictior  vestís. 

VAQUETA.  f.  d.  Vaquilla,  ila.  Juvencula,  va- 
cula,  íc.  II  La  pell  de  vaca  ó  de  bou  adobada.  Va- 
quela.  Pellis  vitulina  macera'.a.  H  baqueta.  1.  || 
Basió  ó  verga  de  codonyer  de  que  usan  los  pica- 
dors pera  '1  maneig  dels  caballs.  Baqueta.  Equis 
subjicendis  virga. 

VAQüETEJAR.  V.  a.  Castigar  ab  vaquelas. 
Varear.  Virgis  plectere. 

VARA.  f.  Qualsevol  verga  ó  bastó.   Vara.  Yir- 

,  ai.  U  Verga  que  serveix  de  insígnia  als  minis- 
es  de  justícia,  en  la  part  superior  de  la  qual  es'à 

nyalada  una  creu  pera  péndrer  en  ella  'Is  jura- 

ents.  Vara.  Yirga  potestatis  index.  ||  raet.  Juris- 
dicció que  representa  la  vara  de  justícia,  y  '1  ma- 
teix ministre  que  la  té.  Vara.  Magisiratus,  us.  1| 
En  los  coixos  y  altres  carruatges  qualsevol  de  las 
barras  llargas,  entre  las  quals  se  posa  y  atirnia  la 
caixa.  Vara.  Rhíeda;  conti.  ||  .Mida  llongitudinal 
que  's  compon  de  un  regle  dividit  y  graduat  ab 
vàrias  senyals  que  noian  tres  peus  ó  quatre  pams 
4e  dotze  dits  ordinaris,  y  es  un  poch  més  llarga 
que  la  mitjacana.  Vara.  Lina,  a;.  ||  Tros  de  roba  ó 
lira  cosa  quelé  la  lorigilut  de  diia  mida.  Vara. 
Ina  conslans  tela.  |]  Càstich,  rigor.  Palo,  vara.  Yir- 

ferrea. 

VARA  ALTA.  exp.  que  significa  T exercici  deia 
urisdicció.  Vara  alia.  In  signum  potestatis  erecta 
irga. 

VARA  DE  INQUISICIÓ.  'L  ministre  que  aquesl  Iri- 
unal  diputava  pera  algun  encàrrech  ab  facultat 
de  juniar  la  gent  que  necessitàs  al  efecte.  Vara  de 
tinquisicion.  Inquisitorum  accensus. 

VARA  DE  JESSÉ.  Planta  que  fa  unas  camas  dretas 
y  llargas  de  una  mitjacana  à  modo  de  canyetas; 
las  fullas  sobre  raitj  para  de  llargas,  semblants  à 

TOMO  II. 


las  del  lliri  blanch;  y  la  cama  's  guarneix  de  unas 
flors  blancas  y  de  olor  forl,  de  una  pessa  en  figura 
de  embut,  ab  sis  llencas  semblants  à  las  del  ja- 
cinto.  Vara  de  Jesé,  tuberoso.  Polianthes  luberosa. 

VARA  DE  OR.  CREU  GEOMÈTRICA. 

VARADA.  f.  Cop  de  vara.  Varazo,  varapalo. 
Fustigalio,  nis.  ||  Encallamenl  del  barco.  Zaborda, 
zabordaniienlo,  zabordo,  varadura.  Haísus,  i. 

VARADERA.  f.  nàut.  Pessa  de  fusta  que  entre 
lasmesas  de  guarnició  del  arbre  major  del  trin- 
quet  se  posava  en  lo  costat  de  distància  en  distàn- 
cia y  de  all  à  baix,  ó  desde  la  regala  fins  à  la  cinta 
principal,  à  fi  de  evitar  que's  maltraclàs  ab  las  fre- 
gadas  de  las  embarcacions  menors  y  altres  objec- 
tes pesats  y  voluminosos  que  s'  introduheixen  ó 
extrauhen  de  bordo  per  medi  dels  aparells.  En  al- 
guns buchs  sustituhian  unas  pessas  equivalents 
penjadas  desde  la  borda  ab  uns  caps  ó  cordas.  l'os- 
telero,  varadera,  defensa,  varadero.  Extima  ligna 
in  navi  superappusita.  \\  Tros  de  corda  vella  que 
fa  r  ofici  que  la  pessa  anterior.  Defensa.  Pisesi- 
dium,  ii. 

VARADERO.  m.  Lloch  aboni  varan  las  embar- 
cacions, pera  netejarlas  ó  carenarlas.  Varadero. 
Reficiendis  navibus  locus.  ||  Paratge  à  propòsit  pe- 
ra desembarcar  en  platja  ó  costa,  varanl  ab  lo  bot, 
però  sens  perill  de  averia.  Varadero.  kú  navim 
exonerandam  idoneus  locus. 

VARAR.  v.  a.  Llansar,  botar  al  àygua  una  nau 
desprès  de  feta.  Varar.  Navim  in  mare  impellere. 
II  Tràurer  à  la  platja,  y  posar  en  sech  à  las  embar- 
cacions menors,  pera  resguardarlas  dels  cops  de 
mar,  pera  carenarlas  y  altres  fins.  '/.abordar,  va- 
rar, abarrancar,  ensecar.  Navim  in  siccum  indu- 
cere.  ||  v.  n.  Arribar  ab  la  quilla  al  fondo  y  enca- 
llarse,  per  no  haver  prou  àygua  pera  nadar.  Enca- 
llar, varar.  Hairere  vadis  autaienae,  ||  mel.  Estar 
parat  algun  negocio  dependència.  Varar.  Sislo,  is. 

VARASSA.  f.  aum.  Varejon.  Contus,  i. 

VARAT.  m.  Cert  peix  de  un  peu  à  peu  y  milj 
de  llarch,  comprimit,  mòlt  estret  envers  la  cua,  de 
color  blau  y  vert  ab  raïlas  negras,  y  de  carn  poch 
estimada.  Caballa.  Scomber,  i. 

VARATÓ.  m.  ant.  Arma  arrojadiza,  vira.  Yir- 
gula,  íe. 

VARENDATGE.  in.  Lo  conjunt  de  las  varengas 
de  una  embarcació.  Varendage.  Costarum  series. 

VARENGA.  f.  La  primera  pessa  corva  que's 
posa  atravessada  en  sentit  perpendicular,  ó  de  ba- 
bor  à  estribor  sobre  la  quilla  pera  formar  la  codei- 
na.  Varenfja.  Costa,  aj. 

VARETA,  f.  d.  Varela,  varilla,  ila.  Yirgula,ae. 

ANAR  DE  VARETA,  fr.  fam.  Tenir  cambras.  Irse  de 
varela,  lener  seguidillns.  Yentri  fluxu  laboraré. 

VARI.  m.  VARIO. 

VARIABLE,  adj.  Lo  que's  pól  variar.  Mudable, 
variable,  vdrio.  Mulabilis,  volubilis.  ||  Lo  que's  pól 
variar,  diversificar,  etc.  Diferenciable,  variable. 
Yariabilis. 

91 


750 


VAS 


DICCIONARI 


VAY 


VARIABLEMENT.  adv.  m.  Ab  varietat.  Va- 
riablemente.  Varié. 

VARIACIÓ,  f.  La  acció  de  variar.  Variacion. 
Yariatio,  nis.  ||  Mudansa.  Variacion.  Mulatio,  nis. 
II  Diversitat.  Díversidad,  variacion.  Yariatio,  nis.  || 
ret.  La  esplicació  del  sentit  de  una  oració  ó  clàusu- 
la ab  altras  parauias  per  distincts  casos,  frases  ó 
figuras.  Variacion.  Yariatio  ,  nis.  []  discrepància. 
II  pi.  müs.  Diversos  modos  de  adornar  un  cant  en 
que  sòn  mèrit  principal  consisteix  en  la  invenció 
del  tema;  y  en  lo  demés  no  té  res  de  lo  que  cons- 
tituheix  una  composició  musical.  Variacíones.  Ya- 
riationes,  um. 

VÀRIAMENT.  adv.  m.  Diversament,  ab  dife- 
rència. Vdriamenle.  Gommulalè.  ||  De  vàrios  mo- 
dos. Variamente,  variadamenle.  Yariè. 

VARIANT,  p.  a.  Lo  que  varia  y  s'  usa  fre- 
qüentment en  lo  jurfdich.   Variante.  Yarians.  || 
Llissó  diversa  de  un  text  en  vàrios  exemplars.  Va- 
riante. Yaria  leclio. 

VARIAR,  v.  a.  Mudar,  no  ser  constant  en  las 
accions,  discurs  ó  en  1'  us  de  las  cosas.  Variar.  Ya- 
rio,  as.  II  Disposar  alguna  cosa  de  diferents  mane- 
ras,  ó  formaria  ab  altras  diversas  pera  adornaria. 
Variar.  Yarielate  distinguere.  |1  Fér  una  cosa  và- 
ria. Variar.  Convario,  as.  ||  v.  n.  Sér  una  cosa  di- 
ferent de  altra.  Dislinguirse,  variarse.  Distingui.  P 
nàut.  Declinar  la  agulla  del  nort  nomirantlo  recta- 
ment.  Variar.  Nauticam  acura  variaré.  ||  v.  r.  Mu- 
dar de  estat  alguna  cosa.  Variar.  Yariari. 

VARICÓS,  A.  adj.  Qui  té  mòlt  grossas  ó  infla- 
das  las  venas  de  las  camas.  Varicosa.  Yaricosus. 

VARIETAT,  f.  Diferència  ó  diversitat  de  las 
cosas  entre  sí.  Variedad.  Yarietas,  atis.  ||  íncons- 
tància,  instabilitat  de  las  cosas.  Mulabilidad,  va- 
riedad. Yarietas,  atis  ||  Mudansa  6  alteració  en  la 
substància  de  las  cosas  ó  en  l' us  de  ellas.  Variedad. 
Yarietas,  atis.  |1  Particular  distincció  en  1'  artifici 
ó  disposició  de  las  cosas.  Variedad.  Yarietas,  atis. 

VARILLA.  f.  BRANILLA.  2. 

VARIO,  A.  adj.  Divers  ó  diferent.  Vario.  Ya- 
rius.  II  VARIABLE.  ||  Indiferent,  indeterminat.  Vario. 
Yagus.  II  Compost  de  diversas  cosas.  Vario.  Yarius. 
II  pi.  Alguns  en  la  línea  de  que's  parla.  Algunos, 
vàrios.  Quidam,  varii. 

VARÍS.  f.  Yena  grossa  é  inflada  ab  la  sanch,  que 
pren  un  co'or  morat,  y  es  malaltia  ;  lo  que  sól  suc- 
cehir  principalment  en  las  camas.  Vàrice,  variz. 
Yarix,  icis. 

VARÓ.  m.  L'home.  Varon.  Yir,  i. 

BON  VARÓ.  Sobrenom  de  St.  Jordi.  Buen  varon. 
Bonus  vir. 

SANT  VARÓ.  Se  diu  del  home  mòlt  de  bè,  però  de 
poch  alcans.  Sanlo  varon.  Tir  bonus  ingeniohebes. 

VARONIL.  adj.  Cosa  de  varó.  Varonil,  viril. 
Yirilis.  II  Esforsat,  valent.  Varonil.  Strenuus. 

VARONILMENT.  adv.  m.  Ab  esperit  y  animo 
varonil.  Varonilmenie,  virilmente.  Strennè. 

VAS.  m.  Got.  Vaso.  Yas,  asis.  ||  Qualsevol  eyna 


còncava  de  qualsevol  matèria  que  sia  pera  contenir 
en  sí  alguna  cosa,  especialment  liquidà.  Vaso.  Yas, 
asis.  II  Lo  buch  ó  capacitat  de  las  embarcacions,  y 
la  mateixa  embarcació.  Vaso.  Navis  alveus,  navis, 
is.  II  astron.  Una  de  las  setze  constel•lacions  aus- 
trals. Copa,  vaso.  Yas,  asis.  ||  sepultura,  tomba,  [j 
anat.  Se  diu  de  las  venas  y  artérias  per  ahont  cor- 
re la  sanch  ó  linfa.  raso.  Yas,  asis.  ||  bot.  Se  diu 
en  las  flors  de  tota  la  campana  ó  tota  la  flor  com- 
posta de  fullas,  ele.  Campana,  vaso.  Flor,  oris.  || 
Lo  que  'Is  antichs  feyan  servir  solament  pels  sa- 
crificis. Palera,  vaso.  Palera,  ae. 

VAS  DE  ELECCIÓ.  Subjecte  especialment  escuUit 
de  Dèu,  y  per  antonomàsia  sant  Pau.  Vaso  de  elec- 
cion.  Yas  eleclionis. 

VA8CÓ,  NA.  adj.  Natural  de  la  antígua  Yascó- 
nia.  Vascon.  Yasco. 

VASCONGAT ,  DA.  adj .  Natural  de  Guipús- 
coa, Àlava  y  Yiscaya.  Vascongado.  Canlabricus. 

VASGUEIVCE.  m.  Lo  llenguatge  ó  idioma  de 
las  províncias  vascongadas.  Vascuence.  Cantàbrica 
lingua. 

VASCULAR,  adj.  Ple  de  vasos,  venas,  etc.  Vas- 
cular, vasculoso.  Yenisseminalus.  ||  Lo  que  pertany 
als  vasos  del  cos.  Vascular,  vasculoso.  Yascularis. 

VA8ET.  m.  d.  Vasillo,  ito.  Yasculus,  i. 

VASSALL,  m.  Súbdit  de  algun  príncep,  soberà 
ó  senyor,  Vasallo.  Cliens,  tis,  vasallus,  i.  1|  met.  Qui 
regoneix  dependència  ó  subjecció  à  altre.  Vasallo. 
Cliens,  tis. 

VASSALLATGE,  m.  Dependència  del  vassall 
à  sòn  senyor.  Vasallaje.  Clientella,  ae.  |1  Rendi- 
ment ó  dependència  de  qualsevol  inferior  à  sòn  su- 
perior. Vasallaje.  Servilus,  utis. 

VAST,  A.  adj.  Dilatat,  extés,  Vaslo.  Yastus.  || 
bast.  1. 

VATE.  m.  poét.  Adiví,  poeta.  Vaie.  Yates,  is. 

VATICÀ,  m.  Nom  que's  dóna  al  palàcio  del 
Papa.  V'aítVoïio.  Yaticanus,  i. 

VATICINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vaticina.  Va- 
licinador.  Yates,  is. 

VATICINAR,  v.  a.  Endevinar,  pronosticar.  Va- 
ticinar. Yaticinor,  aris. 

VATICINI,  m.  Pronóstich,  predicció.  Vaticinio. 
Yaticinium,  ii.  ||  Resposta  dels  oracles.  Oràculo, 
vaticinio.  Falum,  i. 

VAY.  m.  VALL.  II  adj.  VUYT. 

VAYA.  f.  Burla,  mofa.  Vaga.  Convilium,  ii.  || 
interj.  vaja. 

DONAR  VAYA.  fr.  Fér  burla  de  algú,  xasquejarlo. 
Dar  vaga  ó  soga.  Aliquem  pelere. 

VAYL.  m.  VALL. 

VAYLL.  m.  y  f.  vall,  fosso. 

VAYLER.  V.  n.  ant.  valer. 

VAYNILLA.  f.  Planta  sarmentosa,  paràssita  ò 
semiparàssita,  que  prospera  en  llochs  càlits,  hu- 
mils y  ombrívols.  Fa  un  fruyt  llarch  à  manera  de 
veyna,  un  poch  encorvat  en  sos  extrems,  compri- 
mit, inflat  en  lo  mitj,  estriat  en  sa  llargària,  de  co- 


VED 


CATALÀ. 


VEG 


751 


pardench  al  exterior,  de  un  aspecle  greixós, 
...ustiós  ab  una  molsa,  en  niilj  de  la  qual  se  troba 
ma  multitut  considerable  de  granets  moll  menuts, 
le-^res,  quasi  rodons  y  brillants.  Vainilla,  vainica. 
I^anilla,  se. 
VAYMLi-i^  DOBLE.  Planta.  Ageralo.  Ageratura  cae- 

estinum. 

VAYVÉ.  m.  SACAPUTXO.  II  Moviment  encontral 
ie  un  crs  a  un  costat  y  altre,  ó  endetràs  y  enda- 

'ant.  Vaiven.  Fluitatio,  nis.  ||  nàut.  Corda  prima  de 
j-es  caps,  compost  cada  un  de  dos  \  à  vegadas  de 
Ires  Gls.  y  serveix  pera  lligaduras  de  obenchs  y 
fle  corriolas  de  major  port,  y  carabia  de  nom  se- 

ons  à  lo  que  s'  aplica.  Baiben,  vaiven.  Funiculus 
nauticus.  II  met.  Varietat  instable  ó  inconstància 
íe  las  cosas,  majorment  de  la  fortuna.   Vaiven. 

luctualio,  nis.  ||  Encontre  ó  risch  que  exposa  à 

érdrer  lo  que  s'  intenta,  ó  mal-logra  lo  que's  de- 
ilja.  Vaiven.  Discrimen,  inis. 

VE. 

VECTIGAL.  m.  tribut.  ||  pi.  Impósits  que's  pa- 
m  pel  Irasport  de  generós.  Vecligales.  Vectigalia, 
|um. 

VEDA.  f.  Prohibició  per  lley  de  fér  alguna  cosa. 
eda,  vedamienlo,  colo.  Prohibilio,  nis. 

Ai.SAR  LA  VEDA.  fr.  Alsar  ó  revocar  la  prohibició 
ue  alguna  cosa  tenia.  Desvedar,  desacoiar,  levan- 
ir,  qui lar  el  colo.  Prohibitionem  tollere. 

VEDADA,  f.  En  algunas  catedrals  la  campana 
ue  no's  toca  sinó  quant  mor  lo  bisbe  ó  algun  ca- 
onge.  Vedada.  Interdicta  campana. 

VEDAMEIVT.  m.  veda.  |1  prohibició,  privació. 

VEDAR.  V.  a.  Prohibir  per  lley,  estatut  ó  ma- 
nament. Vedar.  Veto,  as.  ||  Destorbar  ó  embaras- 

r  la  execució  de  alguna  cosa.  Impedir,  vedar.  Im- 

idio,  is.  II  Privar  ó  suspéndrer  de  oQci  ó  del  exer- 
icici  de  ell.  Vedar,  privar,  suspender.  Inhibeo,  es. 

VEDAT,  DA.  p.  p.  Vedada.  Velitus.  |  m.  Se 
diu  del  camp  ahont  està  prohibida  per  lley,  estatut 
ó  manament  la  entrada.  Colo,  vedado.  Àger  inter- 
diclus.  11  m.  ter.  nou  del  coll. 

VEDELL,  A.  m.  y  f.  Lo  bou  ó  vaca  jovenets, 
y  regularment  se  pren  per  la  carn  de  dits  animals, 
que's  ven  en  la  carniceria.  Ternero,  becerro.  Yitu- 
lus,  juvencus,  i,  ||  Lo  de  un  any.  Anejo.  Vitulus 
anniculus.  ||  Lo  nonat  ó  que's  trau  del  ventre  de  la 
vaca  morta.  Nonalo.  Vitulus  ex  alvo  extractus.  || 
En  las  universitats  literàrias,  porter  ab  la  obliga- 
ció de  zelar  la  assistència  à  las  aulas,  avúsar  los 
dias  de  assueto  ó  feriats,  avisar  pera  las  junlas,  ab 
altres  càrre'ïhs.  Bedel.  Bedellus,  i.  ||  f.  cara  de  ve- 
della. 

VEDELLA  MANYAGA  DE  TOTAS  MAMA.  fcf.  Denola  qUC 

qui  es  de  condició  apacible  en  totas  parts  troba  bon 
Iracte  y  logra  lo  que  desitja;  y  qui  es  de  geni  aspre 
y  fort  fins  dels  seus  es  aborrit.  Oveja  duenda  mama 
à  su  madre  y  d  la  agena ;  corderilla  mega  mama  d 


su  madre  y  ú  la  agena,  el  cordero  mansa  mama  d  su 
madre  y  à  cualquiera,  el  brava  ni  ú  la  suya  ni  à  la 
agena.  Cunctarumagna  cicur  placidè  bibit  hubera 
matrum. 

VEDELLAR.  V.  n.  Parir  la  vaca.  Vaccam  pa- 
rere. 

VEOELLET,  A.  m.  f.  d.  Ternerico,  illo,  ito.  Vi- 
tulus, i. 

VEDRIER.  m.  VIDRIER. 

VEEDOR.  m.  Pesador  públich  y  venedor  de  la 
seda.  Fiel,  veedor.  Serici  vendiíioni  praífoctus. 

VEER.  V.  a.  ant.  véürer. 

VEGA.  f.  Camp  ó  tros  de  terra  baixa,  plana  y 
fórlil.  Vega.  Campus,  i. 

VEGADA,  f.  Número  ó  reiteració  de  las  accions 
ó  paraulas,  y  '1  temps  en  que's  feren.  Vez.  Vicis, 
is.  II  Torn,  tanda,  allernació  de  las  cosas  per  orde 
successiu.  Turno,  vez,  vuelia.  Vicissitudo,  inis.  || 
Lo  temps  ú  ocasió  determinada  en  que  s'  execula 
alguna  cosa,  com :  vegada  hi  haguó  que  no  menjà 
res  en  tot  lo  dia.  Vez.  Hora,  se.  ||  La  quantitat  que 
's  dóna  ó  reb  de  un  cop.  Vez.  Hauslus,  us.  ||  Junt 
ab  la  paraula  cada  y  alguns  noms  deno!a  la  repe- 
tició de  actes.  Vez.  Iteralio,  nis.  I  pi.  Aulorilat  ó 
jurisdicció  comunicada  à  altre  pera  obrar  en  són 
nora.  Veces.  Yices,  um. 

ALTRA  vegada,  111.  adv.  Altra  ocassió.  Olra  vez 
Aliàs.  II  Segona  vegada.  Olra  vez,  segunda  vez. 
Rursüs. 

A  VEGADAS,  Ó  ALGUNA  VEGADA,  m.  adv.  AlgUUa 

acasió.  À  veces,  àlas  veces.  Interdüm.  ||  alternati- 
vament. 

A  VEGADVS  NO  ES  COM  A  voLTAS.  loc.  Adverleix  que 
no  sempre  logra  sos  fins  la  astúcia  y  engany,  pus 
mòltas  vegadas  se  càu  en  los  llassos  que's  prepa- 
ravari  à  altres.  À  las  veces  da  cazar  pensamos,  ca~ 
zados  quedamos.  Saepè  ubi  praeJari  meus  est,  prae- 
da  manemus. 

CADA  VEGADA,  m.  adv.  Toías  las  vegadas.  Cada 
vez.  Quoties.  ||  Per  orde  successiu.  A  la  vez,  por 
vez,  por  veces.  Per  vices. 

CADA  VEGADA  QUE  PIXA,  MUDA  DE  INTENT,  ref.  pera 

denotar  que  algú  es  mòlt  variable.  Mudada  el  liem- 
po,  mudada  el  pensamienlo.  Tempore  mulato,  men- 
tem  mutare  memenlo. 

DE  UNA  VEGADA,  m.  adv.  Db  un  sol  cop,  acció  ó 
paraula.  De  una  ó  de  una  vez,  de  un  golpe.  L'no 
ictu. 

MASSA  VEGADAS.  111.  adv.  Massa  freqüentment. 
Harlas  veces,  harla.  Stepissimè. 

MENJARSE  À  ALGÚ  MIL  VEGADAS,  Y  NO  VÉURER  PER 
AHONT  LI  HV  PASSAT,  fr.  irón.  PORTAR  À  VÉ.NDRER  k 
ALGÚ. 

MIL  VEGADAS  Y  MÒLTAS  vegadas.  exp.  De  temps  in- 
delerrainai.  Mil  veces,  muchas  veces.  Sicpò. 

NO  ES  AQUELLA  LA  PRIMER V  VEGADA  NI  LA  SEGONA. 

loc.  ab  que's  nota  '1  costum  ó  habilitat  que  algú  té 
ó  manifesta  pera  alguna  acció.  Ao  es  la  primera 
zorra  que  ha  desollado.  Non  semel  hoc  fecit. 


752 


VEH 


DICCIONARI 


VEI 


TAL  QUAL  VEGADA,  m.  adv.  Una  que  altra  ocasió. 
Tal  vez,  ó  tal  y  tal  vez,  ó  tal  mal  vez.  Aliquoties. 

TAL  VEGADA,  adv.  Acàs  ó  per  ventura.  Tal  vez, 
acaso,  quizàs.  Forsan. 

TOTA  VEGADA  QUE  6  UNA  VEGADA  QUE.  exp.  ab  qUB 

's  dóna  per  certa  alguna  cosa.  Una  vez  que,  yaque, 
todas  las  veces  que.  Posito  quod,  quoniam. 

TOTAS  LAS  VEGADAS  QUE.  ni.  adv.  Sempre  que.  ro- 
das  las  veces  que,  cuan  las  veces.  Quoliescumque. 

UNA  VEGADA,  loc.  fam.  quc  regularment  s'  usa 
pera  coraensar  algun  cuenlo,  rondalla,  elc.  Érase 
que  se  era.  Sic  habele. 

UXA  VEGADA  Y  FORA,  6  UNA  VEGADA  Y  NO  MÍ2S.  exp. 

Denota  la  resolució  de  no  tornar  à  executar  alguna 
cosa  de  que  se  n'  està  penedit.  Una  y  no  mas.  Semel 
in  vita, 

VEGETABILITAT.  f.  La  qualitat  de  vegeta- 
ble. Vegelabiüdad.  Yegelabilitas,  alis, 

VEGETABLE,  adj.  y  m.  Lo  que  vegela.  Vege- 
table. Yegelabiiis.  |1  Se  diu  de  la  terra  que  pótpro- 
duhir  planlas,  y  de  la  sal  que's  trau  de  ellas.  Ve- 
g'table.  Vegetabilis. 

VEGETACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  vegetar. 
Vegeiacion.  Yegetatio,  nis. 

VEGETAL,  adj .  Entre  químichs,  llauradors,  elc. , 
lo  que  vegeta,  creix  ó  produheix.  Vegetal.  Yege- 
tans. 

•  VEGETAR.  V,  a.  Créixer,  aumentarse,  nudrir- 
se.  Se  diu  pròpiament  de  las  plantas,  y  també  s' 
usa  com  recíproch.  Vegetar.  Yegelo,  as. 

VEGETATIU,  VA.  adj.  Lo  que  vegela  ó  té  vir- 
tut pera  vegetar.  Vegetativa,  vegelante.  Yegetans. 

VEGUER.  m.  Jutge  ordinari  de  un  partit  ó  ter- 
ritori, que  coneix  de  algunas  causas  en  primera 
instància.  Veguer.  Tribunus,  i. 

VEGUERIA,  f.  y 

VEGUERIU.  m.  La  magistratura  y  territori  de 
la  jurisdicció  del  veguer.  Vegueria.  Tribunatus,  us. 

VEHEMÈNCIA,  f.  ímpetu  ó  violència  en  lo 
moviment,  ó  sobrada  activitat  en  la  obra.  Vehe- 
mència. Yehementia,  «.  jj  Forsa  y  eficàcia  de  las 
rahons  y  persuasió.  Vehemència.  Yehementia,  «. 
fl  Forsa  y  eficàcia  de  algun  efecte.  Vehemència.  Ye- 
hementia, se. 

VEHEMENT,  adj.  Lo  que  mou  ó  's  mou  ab  vio- 
lència, ú  obra  ab  sobrada  forsa  ó  eficàcia.  Vehemen- 
te.  Fervidus.  I  Yiolent,  impetuós.  Vehemente.  Ye- 
hemens.  |1  velós.  I  Dit  de  las  suspitas  ó  indicis 
mòlt  fundats.  Vehemente.  Yehemens. 

VEHEMENTMENT.  adv.  m.  Ab  vehemència. 
Vehementemente.  Yehementer. 

VEHEMENTÍS8IM ,  A.  adj.  sup.  Vehementi- 
simo.  Yehementissiraus. 

VEHER.  V.  a.  VÉURER. 

VEHÍ,  NA.  adj.  Qui  viu  ab  altres  en  una  ma- 
teixa casa,  barri  ó  poble.  Vecino.  Incola,  se.  \\  Lo 
qui  té  casa  ó  residència  en  un  poble  ó  contribuheix 
à  sas  càrregas,  encara  que  no  visca  en  ell.  Vecino. 
yicinus.  B  Pròxim,  cercà.  Vecino.  Yicinus.  |1  Confi- 


nant, inraediat.  Vecino.  Afflnis.  1|  Semblant,  coin- 
cident. Vecino.  AíTinis. 

VEHÍ  EN  TERMES  ó  PROP  VEHÍ.  Confinant.  Con/inan- 
te,  convecino.  Confinis. 

ESTAR  faltat  ó  LLUNY  DE  VEHINS.  fr.  Se  diu  del 
qui  s'  alaba  à  sí  mateix.  Tocar  à  laudes.  Sese  lau- 
dare. 

LO  QUE  MENJA  MON  VEHÍ  POCH  PROFIT  ME  FARÀ  i  MI. 

ref.  Denota  que  cada  hu  déu  atendrer  à  sos  inte- 
ressos. Lo  que  come  mi  vecina,  no  aprovecha  à  mi 
tripa.  Yicinus  quod  venter  edil,   non  utile  nostro. 

NO  HI  HA  MÈS  MAL  VEHÍ,  QUE  UN  APRENENT  DE  VIOLÍ. 

ref.  que  ademès  del  sentit  recle  significa  la  inco- 
moditat ó  molèstia  que  causan  los  vehins  que  te- 
nen mòlt  tràfech.  Buen  abogado  mal  vecino.  Citha- 
roedus  gravis  vicinus. 

VEHIBLE.  adj.  visible. 

VEHÍCUL.  m.  fís.  y  med.  Qualsevol  cosa  que 
serveix  pera  conduhir  à  altra,  ó  feria  passar  ab 
més  facilitat,  com  :  1'  ayre  es  lo  vehícul  de  la  veu, 
las  artérias  de  la  sanch,  elc,  Vehiculo.  Yehiculum, 
i.  II  far.  Lo  licor  que  serveix  en  las  precipitacions 
pera  separar  los  cossos  estranys.  Vehiculo.  Yehicu- 
lum, i.  II  m.  Carro,  cotxo  y  lot  aparell  que  serveix 
pera  trasporlar  ó  conduhir,  com  llitera,  etc.  Vehi- 
culo. Yehiculum,  i. 

VEHINAL.  adj.  Cosa  de  vehinat  ó  dels  vehins. 
Fecinaí.  Yicinalis.  ||  pi.  Espècie  de  camins  públichs 
que  dirigian  à  la  mar  y  à  las  ciutats  y  rius  pú- 
blichs, ó  altre  camí  militar.  Vecinales.  Yecinales 
vise, 

VEHINAMENT.  adv,  Inmediatament,  pròxi- 
mament. Vecinamente.  Proximè. 

VEHINAR.  V,  a.  Junlar,  posar  una  cosa  prop 
de  altra.  També  s'  usa  com  recíproch,  Avecindar, 
avecinar,  avecindarse.  Accedo,  is. 

VEHINAT.  m.  Tols  los  vehins  de  un  lloch,  vi- 
la ó  ciutat.  Vecindad,  vecindario,  vecindado.  Yici- 
nia,  orum.  (I  La  rahó  de  vehí  de  un  poble,  per  la 
habitació  ó  domicili  en  lo  temps  determinat  per  la 
lley.  Vecindad,  vecindario.  Domicilium,  ii.  ||  In- 
mediació,  proximitat.  Vecindad.  Confinium,  ii.  1| 
Cercania  ó  arrabal  de  ciutat.  Vecindad.  Suburbani- 
tas,  atis.  II  Las  casas  que  estan  prop  las  unas  de  las 
altras.  Vecindad.  Yicinitas,  atis.  [|  Semblansa,  coin- 
cidència de  las  cosas.  Vecindad.  AíBnilas,  alis.  || 
La  llista,  nòmina  ó  matrícula  de  vehins.  Vecinda- 
rio. Municipiura  census, 

VEHINATGE.  m,  ant,  vehinat, 

VEIXAR.  V,  a,  vexar. 

VEJAM.  exp.  i  VÉURER. 

VEIXELL.  m.  vaixell. 

VEIXELLA.  f.  VAIXELLA, 

VEIXER.  V.  a,  VEXAR, 

VEIXIGA.  f.  BOMBOLLA.  ||  Inílor  bermella  que  's 
fa  à  las  béstias  en  las  llagas  del  llom,  la  qual  pro- 
fundisa  en  la  carn  per  sòn  excessiu  ardor.  Ardin- 
culo.  In  bestiarum  armis  tumor  rubeus. 

VEIXIGATORI,  A.  adj.  Substància  medica- 


VEL 


CATi^LA. 


VEL 


753 


ient(^a  que  aplicada  al  exterior  irrita  la  pell  y 
roduheix  bambolla.   Vegigalorio,  veskanle.  Yexi- 
torium,  ii. 

VEJARE8.  (sér)  loc.  anl.  convenir,  venir  bè. 
VEL.  ni.   Cortina  ó  tela  pera  cubrir  ú  ocultar 
Iguna  cosa.   Velo.  Yelum,  i.  1|  La  toca  ó  beatilla 
ue  usan  las  raonjas  pera  cubrir  lo  cap  y  la  cara. 
anto,  velo.  Velamentum,  i.  j]  Lo  que 's  posan  las 
onaspera  laparse  la  cara,  que  sól  ser  una  talla  de 
londa,   punt,  elc.  afegida  à  la  mantellina.  Anti- 
z.  Nimbus,  i.  II  JOU.  2.  ||  met.  Pretext.   Pretexto, 
elo,  color.  Praelexlus,  us.  ||  Obscuritat  ó  confusió 
el  enteniment.   Velo.  Animi  caligo.  ||  Qualsevol 
osa  especialment  obscura  que  lleva  la  vista  de 
Itra.  Fe/o.  Yelaraen,  inis. 
Do.\AR  1.0  VEL.  fr.  Admélrer  à  alguna  religiosa. 
ar  el  velo.  Sanctiraonialem  accipere. 
PÉNDRER  LO  VEL.  fr.  Ferse  monja.  Tomar  el  velo. 
rlhenio  velo  inaugurari;  sacro  velo  ornari. 
TIRAR  LO  VEL.  fr.  Manifestar,  descubrir  alguna 
osa.  Córrer  el  velo.  Aliquid  patefacere. 

VELA.  f.  TOLDO.  II  Lo  conjunt  ó  reunió  de  và- 
ias  costuras  de  lona  ó  drap  fort,  que  unida  à  sa 
espectiva  verga,  arbre  ó  estay,  y  desplegada  al 
ent,  dóna  impuls  à  la  embarcació  pera  navegar. 
Yela.  Yelum ,  i.  1|  Prenent  la  part  pel  tot  s'  en- 
n  la  mateixa  embarcació.   Vela.  Navis,  is.  ||  Pre- 
ent  la  causa  pel  efecte,  s'  enlen  la  lleugeresa  de 
1  barco,  com  :  buchs  iguals  en  vela,  so  es  de  un 
aleix  caminar,  ó  igualment  velers.  Vela.  Yelum, 
II  En  sentit  colectiu  se  pren  pel  velam  ó  conjunt 
e  velas,  total  ó  parcial.  Vela.  Yelarum  series.  ||  La 
disposició  ó  situació  mateixa  en  que  la  vela  exer- 
ceix són  esfors,  quant  lo  vent  li  pega  en  deguda  for- 
ma, ó  per  la  cara  de  popa.  Vela.  Yelum,  i.  ||  Can- 
ela de  cera.  Bujia,  vela.  Candela  cerea.  1|  vetlla. 
VELA  CEBADERA.  La  que  s'  ajusia  à  la  verga  ma- 
,or  del  bauprés.  Vela  cebadera.  Propinati  ad  pro- 
ram  mali  velum. 

vela  de  mitjana,  nàut.  mitjana. 
■    vela  ENCAPiLLADA.  Aquella  que  '1  vent  tira  sobre 
la  verga  ó  estay.    Vela  encapillada.  Yelum  vento 
"compressum  palo. 

VELA  LLATINA.  Yela  triangular.  Vela  lalina,  ó  de 
cuchillo,  ò  cuchilla.  Triangulare  velum. 

VELA  QUADRA  ó  RODONA.  Yela  quadrilonga  y  Ira- 
pécia:  s'  anomena  quadra  per  sa  figura,  y  rodona 
perquè  's  mareja  y  brasseja  per  rodó.  Vela  cuadra, 
redonda  óde  cruz,  treo,  vela  de  fortuna.  Quadratum 
velum. 

AMAYNAR  VELAS.  fr.  Arriarlas  óbaixar!as,di8rai- 
liubir  sòn  número  ó  sas  superfícies,  ó  aplacar  1' 
ímpetu  de  sos  esforsos.  Amainar  velas.  Colligere 
vela.  II  met.  Rendirse  al  enemich,  cedir.  Amainar 
velas,  arriar  la  bandera,  recular.  Palmam  alicui 
dare,  deferre.  I  Conleairse,  moderarse.  Recoger  ve- 
las. Cohiheri. 

EN  VELA.  m.  adv.  En  vent.  En  viento,  en  vela. 
Pansís  velis. 


FÉR  VELA.  loc.  uàut.  ant.  FERSE  k.  LA  VELA.  ||  UI- 
RIGIRSE, FÉR  RUMBO. 

FÉRSE  À  LA  VELA.  fr.  uàul.  Eixir  del  port  y  po- 
sarse  à  navegar.  Hacer  ó  hacerse  d  la  vela,  dar  la 
vela  ú  dar  vela,  largar  las  velas;  levar,  biar  vela, 
ponerse  à  la  vela ;  marear,  velejear.  Dare  vela  ven- 
tis; mari  se  permillere. 

PLEGAR  VELAS  ó  LAS  VELAS.  fr.  luirlas  à  sas  res- 
pectivas  vergas,  de  modo  que  no  reban  vent,  ni 
aquest  puga  desplegarlas.  Recoger  vela,  aferrar, 
meter  vela  adeniro.  Yelum  religare.  ||  met.  plegar 

GABIAS. 

VELAM.  m.  nàut.  Conjunt  de  velas.  Velàmen, 
velaje.  Yelorum  apparatus. 
VELAR.  V.  n.  vetllar. 
VELATXO.  m.  nàut.  La  vela  del  màstil  de  proa. 

Velacho.  Prorae  velum. 

VELEJADOR,  A.  adj.  velar.  1. 

VELEJAR.  V.  a.  ant.  nàut.  Aparejar  las  velas 
para  la  marclia.  Funibus  nauticis  abtare. 

VELER,  A.  adj.  Embarcació  lleugera,  que  ca- 
mina mòlt  à  la  vela.  Velero.  Navis  velox  ad  velum. 
II  Qui  cuyda  de  las  velas.  Velero.  Yelorum  prae- 
fectus.  II  Qui  entén  y  exerceix  1'  ofici  de  fér  velas. 
Velero.  Yelorum  magister.  ||  Teixidor  ó  fabricant 
de  sederia.  Tejedor  de  velos.  Yelorum  lextor.  ||  ter. 

TEIXIDOR. 

VELERIA.  f.  L'  art  de  fér  velas,  la  oficina 
ahont  se  fan  y  tot  lo  deraès  que  té  relació  ab  aquest 
objecte.  Veleria.  Yelorum  ars,  etc. 

VELET.  m.  d.  de  vel.  Velillo,  ito,  ico.  Parvum 
velum.  |]  Yel  prim.  Velele.  Subtilius  velum. 

VELETA.  f.  d.  Velilla,  ita.  Yelum  exiguum. 

VELL,  A.  m.  y  f.  Persona  de  mòlta  edat.  Viejo. 
Senex,  is.  ||  adj.  Anticb,  ó  de  mòlt  temps  passat. 
Antiguo,  viejo.  Longicvus.  ||  ranci.  1|  Contraposat  à 
nou.  Viejo.  Yelustus.  I  met.  Minyó  jove  de  madu- 
resa y  judici  que  excedeix  à  sa  edat.  Viejo.  Senex, 
is.  I  Qui  té  propietats  de  vell,  com  de  renyar,  de 
anar  à  poch  à  poch,  etc.  Viejo.  Yetulus.  |  Lo  qui 
tenint  edat  avansada  vól  fér  lo  jove.  Polrilla.  Yiri- 
dis,  lasciviensque  senex.  U  Se  diu  del  qui  té  expe* 
riéncia  óes  difícil  de  que  1'  enganyen.  Viejo.  Re- 
lorridus.  ||  Cosa  que  pertany  à  la  vellesa.  Viejo.  Ad 
senectutem  perlinens.  |1  Se  diu  de  lascosas  dolen- 
tas,  pol  mòlt  us  que  s'  ha  fét  de  ellas.  Malo.  Ma- 
lus.  II  pi.  Se  diu  del  senyor  y  senyora  majors  de 
la  casa  respecte  dels  menors ó  mès  joves.  Mayores, 
padres.  Majores,  patres.  ||  Nom  que  's  dóna  als  au- 
cells  respecte  dels  seus  fills  novells.  Padres.  Paren- 
tes, ura. 

VELL  cADUcn  ó  XARUCH.  fam.  Mòlt  vell;  se  diu  de 
la  persona  mòlt  atropellada  per  sa  avansada  edat. 
Vejarron,  vejancon,  vegestorio,  monlon  de  lierra, 
viejo  chocho  ó  cascolero.  Decrepitus,  sènior  con- 
fectus. 

VELL  PETER.  fam.  Se  diu  per  despreci  del  vell 
que  's  llufa  ab  freqüència  ó  involuntàriament.  Zu- 
llenco,  zullon.  Cacaturiens  senex. 


lU 


VEL 


DICCIONARI 


VEN 


VELL  VERT.  Aquell  que  encara  que  tinga  mòlta 
edat  no  la  manifesta,  per  mantenirse  fresch  y 
obrar  ab  judici  y  maduresa.  Viejo  verde.  Puer  cen- 
tum  annorum. 

VELL  Y  BOIG.  Lo  vell  que  té  las  accions  y  modals 
de  jove,  especialment  en  matérias  alegres.  Viejo 
verde;  la  cabeza  blanca,  y  el  seso por  venir .  Canum 
crinecaput,  recte  sed  mentis  agenum. 

DEL  VELL  LO  CONSELL,  DEL  RICH  LO  REMEY.  ref.  SI 
TENS  DE  PÉNDRER   CONSELL,  etC. 

FÉR  VELL  i  ALGÚ.  fr.  pera  deuolar  que  aquells  à 
qui  's  conegué  noy,  són  ja  homes  fels.  Hacer  viejo 
à  alguno.  Puerum  aliquem  novisse.  |1  Pensar  que 
algú  té  més  anys  dels  que  realment  té.  Hacer  viejo 
ú  alguno.  Aliquem  senera  reputare. 

FÉRSE  VELL.  fr.  met.  Consumirse  per  qualsevol 
cosa.  Hacerse  viejo.  Levibus  causis  angi.  ||  S'  usa 
per  resposta  pera  manifestar  que  algú's  migra  per 
estar  ociós.  Hacerse  viejo,  consumirse.  Otiosilate 
fastidire. 

QUANT  LO  VELL  FA  BOJERIAS  NO  LI  PASSAN  AB    VtYT 

DiAS.  ref.  Adverteix  que  quant  una  passió  s'arri- 
ba à  apoderar  de  un  vell  ab  dificultat  la  vens.  Pa- 
jar  viejo  presto  se  enciende,  ò  arde  mas  presto,  ò 
cuando  se  enciende,  malo  es  de  apagar.  Anus  hir- 
cum  redolet. 

QUI  VÓL  SÉR  VELL  LLARCH  TEMPS,  QUE  COMENSE 

PREST.  ref.  Aconsella  la  moderació  en  las  accions  y 
modo  de  procehir,  perquè  'Is  excesos  de  la  juven- 
tul  abrevian  la  vida.  Quien  quisiere  ser  mucho  liem- 
po  viejo,  comiénzelo presto.  Si  longum  velit  esse  se- 
nex,  cito  quisque  senescat. 

sÉRLi  VELL  À  ALGÚ.  fr.  Tenir  de  vici  ó  de  costum 
alguna  cosa  especialment  mala.  Tenerlo  de  viejo. 
A  puero  habere. 

SÉR  MÈS  VELL  QUE  ADAM,  QUE  LA  TINYA,  QUE  MATÜ- 
SALEM,  QUE  'lS  CAMINS,  QUE  l'  ANAR  A  PEU,  QUE'l  MAL 
PA,  QUE  l'  ESCÜPIRA  TERRA  ,  QUE  'l  CAGAR,  Ó  QUE  LA 

DAGA  de'n  MIRÓ.  fr.  fam.  hiperbólica,  pera  signifi- 
car que  alguna  cosa  es  mòlt  antígua.  Ser  mas  viejo 
que  la  sarna,  que  el  repelon  ó  que  préstame  un  cuar- 
to.  Chao  antiquior. 

SÉR  VELL.  fr.  Se  diu  de  las  cosas  mòlt  sabudas 
per  antíguas  y  vellas.  Tener  una  cosa  muletas.  Jam 
senuisse. 

si'ls  vells  FAN  DE    GAYTERS,^QUÉ   FARAN    JOVES 

SOLTERS?  ref.  pera  repéndrer  lo  mal  exemple  dels 
majors.  Cuando  el  cojo  de  amor  muere,  igué  harà 
quien  andar  puede?  Si  el guardian  juega  a  los  nai- 
pes  i  qué  harún  los  demàs  frailes?  ^  Quit  faciet  cum 
claudusamat,  vir  cruribus  acer? 

LA  VELLA  SORDA  QUANT  FILA  NO 's    TORBA.  ref.  qUO 

reprèn  à  las  donas  que  per  sa  massa  curiositat  fal- 
tan  à  las  obligacions.  Quien  mucho  mira,  poco  hi- 
la.  Foeraina  spectatrix  non  est  bene  seduïa  ne- 
Irix. 

VELLAQUERIA.  f,  y  derivats,  bellaqueria. 

YELLÀS,  SA.  m.  y  f.  aum.  Viejazo,  viejote. 
Annosus. 


VELLAR.  V.  n.  vetllar. 

VELLEA  Y  VELLEDAT.  f.  VELLESA. 

VEL-LEITAT.  f.  Voluntat  ineficàs,  ó  desitj  va. 
Veleidad.  Yelleitas,  atis.  |1  met.  Inconstància,  mu- 
tabilitat reprehensible  en  los  dictàmens  ó  deter- 
minacions. Lijereza,  veleidad.  Consilii  mulabili- 
las. 

VELLESA,  f.  La  última  edat  de  la  vida.  Ancia- 
nidad,  vejez,  seneclud.  Senectus,  utis.  j)  Antigüelat, 
r  estat  últim  de  las  cosas  en  sa  duració.  Vejez. 
Extrema  ajlas.  |1  Los  anys  de  excepció.  Vejez.  Eme- 
riti  anni,  1|  La  edat  avansada  de  la  persona.  Vejez. 
Ruga,  8B.  Ij  Impertinència  de  la  edat  en  los  vells. 
Vejez.  Senilis  conditio.  U  L'  estat  de  deterioració  üe 
las  cosas  ab  lo  temps.  Vejez.  Yetuslas,  atis. 

DONAR  BONA  ó  MALA  VELLESA,  fr.  Tractar  bé ó  mal 
als  vells.  Dar  bïiena  ó  mala  vejez.  Senibus  parenti- 
bus  esse  solatio  vel  contra.  H  Tractarse  bé  ó  mal  en 
la  vellesa.  Darse  buenaó  mala  vejez.  Senectute  frui 
dextera  vel  laeva. 

YELLET,  A.  m.  y  f.  d.  Viejecilo.  Vetulus,  i. 

YELLÓ.  m.  Moneda  de  coure.  Vellon.  Moneta 
aerea.  |1  Tota  la  llana  de  cada  ovella  ó  be,  que  es- 
quilada  queda  junta,  y  també  la  mateixa  pell  ab  la 
llana.  Tuson,  vellon.  Yellus,  eris.  1|  borralló.  1.  \\ 
ant.  Pel  moixí,  que  ix  sobre  del  llabi.  Bozo.  Pubes, 
is.  II  Lo  pel  moixí  que  ix  en  algunas  parts  del  cos 
de  la  persona.  Vella.  Villus,   i.  1|  borrissol.  2.  || 

fam.  VELLESA. 

YELLONET.  m.  d.  Velloncico,  illo,  ito.  Parvura 
vellus. 

YELLÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  velló.  Vellon,  vellu- 
do.  Yillosus. 

YELLOT,  A.  adj.  Se  diu  del  vell  ó  vella  ridí- 
culs. Vejeie,  vejestorio.  Ridiculussenex. 

YELLUT.  m.  Drap  pelut  de  seda  ó  cotó.  Felpa, 
velludo,   terciopelo.  Heteromallum,  i.  i  pi.   ama- 

RANTA.  II  PANNA.  2. 

VELLUT  DE  COTÓ.  Teixit  de  cotó  semblant  al  ve- 
llut. Pana,  felpa.  Yillosum  hirsutum  texlum. 

YELLüTER.  m.  Fabricant  de  vellut.  Terciope- 
lero,  vellutero.  Heteromallepeus,  i. 

YELOCissiM,  A.  adj .  sup.  Velocisimo.  Yelo- 
cissimus. 

YELOCiSSIMAMENT,  adv.  m.  SUp.  Velocisi- 
mamente.  Yelocissimè. 

YELOCITAT.  f.  Lleugeresa  ó  promptilut  del 
moviment.  Velocidad.  Yelocitas,  atis.  ||  Prestesa  ó 
agilitat  en  executar  ó  apéndrer  alguna  cosa.  Velo- 
cidad. Yelocitas,  atis. 

YELÓS.  adj.  Lleuger,  prompte  en  lo  moviment. 
Veloz.  Yelox.  ||  Àgil,  prompte  en  1'  executar  y  dis- 
córrer. Veloz.  Celer. 

YELOSMENT.  adv.  m.  Ab  velocitat.  Velozmen- 
te.  Yelociter. 

YENA.  f.  Llenca  de  tela  mòlt  més  llarga  que 
ampla  ab  un  tros  de  veta  à  cada  cap,  pera  assegu- 
rar lo  coixinet  de  las  sangrias  y  altres  usos.  Venda. 
Yilla,  fascia,  ae.  I  Yas  per  ahont  circula  la  sanch 


VEN 


CATALÀ. 


VEN 


7B5 


lel  animal.  Vena.  Vena,  te,  phiebs,  bis.  ||  Lo  ram 
le  metalls  que's  cria  en  1'  interior  de  la  lerra,  y  la 
lateixa  terra  treia  ja  de  la  mina.  Vena,  vela.  Me- 
lalli  vena.  ||  La  diferent  qualitat  ó  color  de  la  ter- 
ra que's  troba  cavantla.  Vena.  Yena,  ai.  [|  Mineral 
le  àygua  en  las  cniranyas  de  la  lerra.  Vena.  Aquai 
rena.  ||  Nirvi,  vela  ó  fibra  en  lasplantas,  per  aboni 
bben  1'  aliment  de  la  lerra    Vena.  Fibra,  aï.  ||  Ye- 

6  llista  de  vàrios  colors  en  algunas  pedras,  elc. 
Vena,  veta.  Yena,  se.  ||  Númen  poélich.  Númen,  ve- 
ia. CSslrum,  i.  |]  En  lo  moltó  part  grassa  en  lo 
ílatell,  dura,  forta  y  mòlt  gustosa.  MorriUo.  Occi- 
)itis  arieíina  caro.  j]  La  que's  posa  à  las  crialuras 
jicabant  de  nàixer  pera  subjectar  lo  drap  que  cubre 

llombrígol,  fins  que  aquest  se  seca.  Ombliguero. 
Jrabilicalis  vitta. 

VENA  BASÍLICA,  cir.  Una  de  las  delbras.  Venaba- 
ilica.  Basílica  vena. 

VENA  CAVA.  cir.  Una  de  las  principals  del  cos 
lumà  que  entra  en  lo  ventrícul  dret  del  cor.  Vena 
iva.  Vena  cava. 

VENA  DE  BOIG.  RAM  DE  BOIG. 

VENA  DE  MANxiüLAs.  Espécíc  de  vena  ó  faixa  de 
ïla  dividida  en  sos  extrems,  sens  arribar  al  milj, 

modo  que  forma  quatre  caps.  Galúpago.  Qua- 
Iripartita  fascia. 

VENA  PORTA.  cír.  Vena  grossa,  '1  Ironch  de  la 
lual  esta  entre  las  eminéncias  de  la  superfície  in- 
ïrior  del  felge.  Vena  por  la.  Jecuris  porta. 

AcosTARSE  LA  VENA.  fr.  min.  [nclinarsc  la  vena 
^1  metall  à  altra  part  del  paratge  en  que  estava 
larcada  ó  estacada.  Acoslarse,  la  vena  ò  el  metal. 
íetalli  venam  divertí. 

APURAR  LA  VENA.  fr.  poét.  Fér  tots  los  esforsos 
ïossibies  deingeni  per  alguna  cosa.  Agolaró  apu- 
pr  la  vena.  Ad  incilas  itigenium  redigere. 

OBRIR  LA  VENA.  fr.    SANGRAR. 

PICAR  LA  VENA.  fr.  SANGRAR.  ||  mel.  Ocórrcr  ab 
scundilat  y  afluència  las  espècies  als  poétas.  Pi- 
nçar la  vena,  soplar  la  musa.  Divino  spirilu  aíDa- 
ri. 

POSAR  UNA  VENA  ALS  ULLS.  fr.  mct.  Posar  algun 
embaràs  al  coneixement  ó  à  la  rahó  pera  que  no's 
vejan  las  cosas  com  són  en  sí.  Vendar  losojos.  Lu- 
len  rationis  tenebris  obducere. 
REVENTARSE  LA  VENA.  fr.  Rómprersc  per  sí  ma- 
ïixa,  ó  per  haver  rebut  algun  cop,  de  lo  que  re- 
illa  pèrdrerse  mòHa  sanch.  Descabezarse  una  ve- 
ia. Venam  solvi. 

VENABLE.  m,  ant.  Dart  que's  llansava  ab  la 
la.  Venablo.  Venabulum,  i. 
VENAGIÓ.  f.  ant.  La  acció  de  cassar  feras.  Ve- 
icion.  Yenaiio,  nis. 

VENAL.  adj.  Lo  que  eslà  pera  vèndrer.  Venal, 
íendible.   Emplilius.  ||  met.   Subjecte  que's   deixa 
'èorrómprer  ab  dadivas.  Venal.  Venalis.  |1  Cosa  de 
las  venas.  Venal.  Ad  venas  pertinens. 

TRÀüRER  A  VENAL.  fr.  Publícar  alguna  cosa  que 
estava  oculta.  Sacar  àplaza.  In  vulgusedere. 


VENALITAT.  f.  Qualitat  de  venal.  Venalidad. 
Venalitas,  alis. 

VENALMENT.  adv.  ra.  De  un  modo  venal  ó 
interessat.  Sor didamenie,  vena Imenle.  Sordidè. 

VENÀTICH,  CA.  adj.  Qui  té  vena  de  boig,  ó 
ideas  y  espècies  extravagants.  Lunàlico,  venàlico. 
Qui  insania  interdum  corripilur. 

VENATORI,  A.  adj.  Cosa  de  venació  ó  cassa. 
Venalorio.  Venatorius. 

VENCEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  vens.  Vencedor. 
Victor,  is.  II  adj.  Se  diu  també  de  las  cosas  inani- 
raadas.  Vencedor.  Vincens. 

VÈNCER.  V.  a.  Rendir  ó  subjectar  al  enemich. 
Vèncer.  Vinco,  is.  l|  Rendir  à  algú  algun  dolor, 
passió,  elc.  Vèncer.  Vinco,  is.  ||  mel.  Guanyar,  ex- 
cedir à  altre  en  habilitat,  destresa,  elc.  Vèncer. 
Supero,  as.  ||  Superar  las  dificultats.  V'fncer.  Vinco, 
is.  II  Guanyar,  prevalèixer  una  cosa  contra  altra. 
Vèncer.  Prïevaleo,  es.  ||  Eixir  algú  ab  la  seva  en 
alguna  disputa,  elc.  Vèncer.  Vinco,  is.  ||  Decantar  ó 
inclinar  alguna  cosa,  elc,  fenlli  pèrdrer  la  línea 
recta  en  que  eslava.  Vèncer.  Declino,  as.  ||  Reduhir 
à  algú  de  sòn  dictamen  à  altre  ab  rahons  persuasi- 
vas.  Vèncer.  Convinco,  is.  |  Sufrirab  paciència  al- 
gun Iraball.  Vèncer.  Labores  perferre.  ||  mel.  Pu- 
jar, traspassar  algun  mal  camí,  costa  ó  monlanya. 
Superar,  vèncer.  Supero,  as.  ||  Càurer  ó  cuinplirse 
'1  termini  senyalat.  Aspirar,  vèncer.  Redilus  pro- 
venire.  ||  v.  r.  Subjectarse,  reprimirse.  Vèncer. 
Sui  victoriam  consequi;  se  ipsum  vincere. 

VENCi.  m.  VENCILL. 

VENCIBLE,  adj.  Lo  que's  pól  vèncer.  Vencible. 
Vincibilis,  expugnabilis. 

VENCILL.  m.  Lligam  de  camas  de  blat,  gines- 
ta, ó  altra  cosa  equivalent  pera  lligar  garbasó  fei- 
xos de  blat.  Tramojo,  vencejo.  Vinculum  manipu- 
lorum. 

VENCIMENT,  m.  L'  acte  y  efecte  de  vèncer. 
Vencimienlo.  Victoria,  ae.  ||  La  inclinació  ó  torci- 
ment  de  alguna  cosa.  Vencimienlo.  Declinalio,  nis. 
I  Lo  temps  en  que  fineix  un  plasso,  lletra  de  cara- 
bi,  elc.  Vencimienlo.  Tempus  redilum  praífixum. 

VENSO.  m.  ant.  venciment. 

VENCRE.  V.  a.  anl.  véncer. 

VENDA.  f.  Contracte  pel  qual  se  transfereix 
à  altre  '1  domini  perpetuo  de  alguna  cosa  pel 
preu  pactat.  Venia.  Vendilio,  nis.  ||  Acció  de  vèn- 
drer. Venia,  vendicion.  Vendilio,  nis.  ||  Lo  modo 
de  vèndrer  públicament  sens  necessitat  de  escrip- 
tura, com  en  las  firas,  elc.  Vendeja.  Nundinalio, 
nis.  II  Se  diu  de  la  ganància  ó  pèrdua  de  lo  que's 
va  venent,  y  així  's  diu:  tenir  bona  ó  mala  venda. 
Venia.  Mercalus,  us.  ||  veneduras.  ||  ant.  randa. 

de  bona  venda.  m.  adv.  vendible.  2. 

estar  en  venda.  fr.  Denota  que  alguna  cosa  està 
de  manifest  pera  vèndrerse.  Eslar  de  venia  ó  en 
venia.  Prosto,  as. 

fér  bona  la  venda.  fr.  Asseguraria,  donaria  per 


756 


VEN 


DICCIONARI 


VEN 


bona  y  valedora.  Hacer  buena  la  venia.  Yenditio- 
nem  firmem  reddere. 

VENDATGE.  ra.  L' envenenament  ó  lligadura 
metòdica  de  la  vena  en  alguna  pari  del  cos.  Ven- 
daje.  Ligamcnlum  vittarum  ope. 

VENDAVAL,  m.  Vent  de  la  part  del  sur,  incli- 
nat à  ponent.  Noto,  vendaval.  Auster,  i. 

VENDIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  véndrer  ó  està 
posat  en  venda.  I  encíí'6/e.  Yendibilis.  ||  Lo  que's  ven 
fàcilment  ó  à  bon  preu.  Vendible.  Yendibilis. 

VENDICIÓ.  f.  VENDA.  2. 

VENDRE.  V.  n.  ant.  venir. 

VÉNDRER.  v.  a.  Enagenar,  traspassar  à  altre 
la  propietat  de  lo  que's  posseheix  pel  preu  con- 
vingut. Vender.  Yendo,  is.  ||  Exposar  al  públich 
generós  pera  sa  venda.  Vender.  Yendo,  is.  ||  Sub- 
jectar, executar  per  interès  alguna  cosa  inmate- 
rial  que  resulte  en  detriment  propi,  com:  véndrer 
la  honra,  la  justícia,  la  llibertat,  etc,  Vender.  Yen- 
do, is.  II  Fallar  à  la  fe,  amistat  ó  corifianza,  trahir. 
Vender.  Fidem  fallere.  ||  Proposar  algú  ab  rahons 
aparents  la  bondat  de  algunas  cosas  que  en  reali- 
tat no  tenen,  com:  véndrer  garsas  per  perdius. 
Vender.  Adulterina  pro  legitimis  vendere.  |  Fi'r  à 
saber,  participar  alguna  notícia,  etc.  Vender.  Rem 
novam  vendere  prout  data  fuit.  ||  Fer  que  algú  li 
coste  mòlt  traball,  diligència  ó  fatiga  '1  conseguir 
alguna  cosa.  Vender.  Caro  vendere.  ||  v.  r.  Fingir- 
se  ójactarse  algú  de  lo  que  no  té,  ó  de  lo  que  no 
es.  Venderse.  Sese  venditare. 

VÉNDRER  i  LA  MENUDA,  fr.  Yéudrer  eu  curtas  por- 
cions lo  que  s'  havia  comprat  per  major.  Rega- 
lear;  hacer  plaza;  vender  por  menor.  Minutim  ven- 
dere. 

ESTAR  PER  VENDRÉR.  fr.  Deixarse  vèurer  mòlt  al- 
guna dona  ab  lo  fi  de  que  algú  la  demano  pera  ca- 
sarse abella.  Estar  de  venta,  ó  en  venta.  Foeminam 
sese  spectandam  oferre. 

LO  QÜE  S'  HA  DE  VÉNDRER  NO  HO  CAL  EMPENYAR. 

loc,  ab  que  s'  exhorta  y  dóna  pressa  à  algú  pera 
que  execute  sens  dilació  lo  que  déu  fér  ó  de  ques' 
ha  encarregat.  Para  luego  es  larde.  Perquam  ciliús 
seró  erit. 

PORTAR  A  VÉNDRER  A  ALGÚ,  Ó  VÉNDRER  À  ALGÚ  AL 
MITJ  DEL  DIA,  Y  FERLI  CONTAR  LA  MONEDA,  fr.  pi'OV. 

Sér  mólt  mès  sagàs,  astut  é  intel•ligent  que  altre. 
Poder  vender  en  un  buen  mercado.  Longè  aliquem 
arte  praestare. 

QÜI  TÉ  QDE  VÉNDRER,  TÉ  QÜE  PÉNDRER.  ref.  QUI  TÉ 
TIONS  FA  ESTELLAS. 

VENECIÀ,  NA.  adj.  Natural  de  Yenécia  en  Ità- 
lia. Veneciana.  Yenetianus. 

VENEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ven.  Vendedor,  ven- 
dedero.  Yenditor,  i.s.  ||  Qui  té  per  ofici  '1  véndrer. 
Vendedero.  Caupo,  nis.  ||  Subjecte  à  venda  ó  que 
probablement  s'  ha  de  véndrer.  Vendible.  Yendi- 
bilis, vendendus. 

VENEDDRAS.  f.  pi.  La  paga  de  la  comissió  ó 
traball  de  véndrer .  yendaje.  Yenditionisstipendium. 


VENEMAR.  v.  a.  y  derivats,  veremar. 

VENENAR.  V.  a.ENVENENAR. 

VENENARI.  m.  apotecari. 

VENENO.  m.  Qualsevol  substància  que  presa  6 
aplicada  en  poquíssima  quantitat  altera  tant  la  eco- 
nomia del  animal,  que  produheix  sempre  efectes 
mortals  ó  quasi  mortals.  Tósigo,  vcneno,  ponzona. 
Yirus,  venenum,  i.  j]  Qualsevol  cosa  gravement  no- 
civa à  la  salut.  Veneno.  Yaletudini  adversa  res.  || 
met.  Lo  mal  gust  de  las  cosas,  especialment  agre. 
Veneno.  Acerbitas,  atis.  ||  La  ira,  rencor  ó  altre 
efecte  excessiu.  Veneno.  Iracundia,  ae.  H  Qualsevol 
cosa  perjudicial  à  la  salut  del  ànima,  bonàs  cos- 
tums ó  puresa  de  la  fé.   Veneno.  Animi  pernicies. 

VENENÓS,  A,  adj.  Lo  que  inclou  veneno  física 
ó  moralment.  Mortal,  venenoso,  ponzonoso.  viru- 
lenta, venino,  venenifero.  Yenenosus.  ||  aslr.  Nom 
que  donan  los  astrólechs  al  signe  de  escorpí.  Ve- 
nenoso. Yeneficus. 

VENENOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  venenós.  V'e- 
nenosidad.  Yenenum,  i. 

VENERA,  f.  La  insígnia,  placa  ó  medalla  que 
'Is  caballers  de  alguna  orde  portan  penjada  en  lo 
coll.  Placa,  venera.  Pectorale  insigne. 

VENERABLE,  adj.  Digne  de  veneració.  Vene- 
rable, venerando.  Yenerabilis.  |]  Epiteto  que's  dóna 
à  las  personasecciesiàsticas  constituhidasen  prela- 
ciaó  en  dignitat.  Venerable.  Yenerabilis. 

VENERABLEMENT.  adv.  m.  Ab  veneració. 
Venerableinenic.  Reverenier. 

VENERACIÓ,  f.  Estimació  respectuosa  de  las 
cosas  segons  són  mèrit.  Veneracion,  reverencia.  Ye- 
neratio,  nis.  [|  culto. 

VENERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  venera.  Venera- 
dor,  venerante.  Yenerator,  is. 

VENERANDO,  A.  adj.  venerable. 

VENERAR.  V.  a.  Reverenciar,  respectar,  hon- 
rar. Reverenciar,  venerar.  Yeneror,  aris.  ||  Donar 
cuito  à  Dèu,  als  Sants  y  cosas  sagradas.  Adorar, 
venerar,  reverenciar.  Colo,  is. 

VENERAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Venerada.  Yei\e- 
ratus. 

VENÉREO,  A.  adj.  Cosa  que  pertany  à  Yénus 
ó  à  la  sensualitat.  Venéreo.  Yenereus.  ||  sensual. 

VENERETA.  f.  d.  Veneruela,  venerica,  illa, 
ita.  Exiguum  pectorale. 

VENETA.  f.  d.  de  vena  pera  embolicar  la  san- 
gria,  etc.  Vendeja.  Exiguis  vitta,  fasçiola,  aï.  |  Ye- 
na  petita  per  ahont  corre  la  sanch  en  lo  cos  del  ani- 
mal. Venica,  illa,  ita.  Yenula,  a?. 

VENGALA.  f.  Jonch  de  Indias,  y  per  extensió 
qualsevol  altre  bastó  traballat  pera  porlarlo  en  la 
ma.  Bengala.  Yirga,  ea. 

FOCHS  DE  VENGALA  Arüfici  pirotécuich  que  con- 
sisteix en  canons  llarchs  y  prims  de  cartró  plens 
de  una  mixtura  desalnitre,  sofre  y  antimoni  y 
produheix  una  llum  blanca  y  mòlt  brillant.  Fuegos 
de  bengala.  Pirotècnica  virga. 

VENIA.  f.  Llicència  ó  permís,  rento.  Venia, a;.  || 


VEN  CATALÀ. 

Perdó  deia  ofensa  ó culpa.  Venia.  Culpaí  remissió. 
II  Humiliació  que  's  fú  ab  lo  cap,  pera  saludar  cor- 
tesment.  Venia.  Capitis  dimissió.  |]  for.  La  llicen- 
cia que  concedeix  lo  rey  à  consulta  de  tribunal 
competent,  pera  que  'Is  menors  de  vinl  y  cinch 
anys  administren  sos  béns  per  sí,  sens  intervenció 
delcurador.  Venia.  Venia,  ai. 

VEIVIAL.  adj.  Lo  ques'  oposa  levemcnl  à  la  Iley 
ó  precepte.  Venial.  Yenialife,  venia  dignus. 
VENIALITAT.  f.  La  qualitat  de  la  culpa  Ic- 
e.  Veniülidad.  Culpoj  levitas. 
VENIALMENT.  adv.  m.  Levement,  que  fàcil- 
ment se  pót  perdonar.  Veniabnenle.  Lcviter,  venia- 
liter. 

VEIVIDER  Ó  VEMDOR,  A.  adj.  Futur,  que  ha 
de  venir  ósuccehir.  Fuluro,  vcnidero,  veniuro.  Yen- 
turus.  I  m.  pi.  Los  que  ban  de  víurer  desprès. 
Sucesores,  venideros.  Posteri,  orum. 

VENIR.  V.  n.  Caminar  algú  de  la  part  de  allà  à 
aquesta.  Venir.  Yenio,  is.  ||  Succebir,  sobrevenir, 
com :  VENIR  lo  cas.  Venir.  Evenio,  is.  ||  Succebirse 
una  cosa  à  altra,  com :  l' any  que  ve.  Venir.  Yenio, 
is.  II  Seguirse,  provenir  una  cosa  de  altra.  Derivar, 
venir,  nacer.  Sequor,  eris.  ||  Eixir,  resultar,  com: 
VENIR  à  duro  la  cana.  Salir.  Tali  pretio  esse.  |1  In- 
ferirse,  col-Iegirse  una  cosa  de  altra.  Inferirse,  co- 
legirse,  seguirse.  Deduco,  is.  ||  Passar  lo  domini ó  us 
de  alguna  cosa  de  uns  à  altres.  Venir.  Yenio,  is.  || 
Acudir  à  algun  jutge  ó  presentarse  en  algun  tribu- 
nal lascausas,  especialment  de  recurs  y  apel•lació. 
Venir.  Accedo,  is.  ||  Presentarse.  Venir.  Adsum,  es. 
J  Acudir  à  alguna  part  determinada,  com  :  N.  ve 
ui  cada  dia.  Venir.  Concurro,  is.  ||  Arribar  algu- 
na cosa  per  medi  del  qui  la  pórla,  com  :  venir  per 
mar,  ab  la  diligència.  Venir.  Adduco,  is.  ||  Yalerse 
e  algú,  demanarli  ó  persuadirli  alguna  cosa,  com: 
me  vingué  ab  un  empenyo.   Venir.  Accurro,  is.  || 
Originarse,  procehir,  com :  venir  de  un  llinatge 
noble.  Tenir.  Orior,  iris.  I  Excitarse,  móurerse al- 
gun afecte  ó  passió.  Venir.  In  desiderium  venire. 
11  Succebir  finalment  alguna  cosa  que  s'  esperava 
ó  temia,  com :  desprès  de  tant  temps  malalt,  al 
últim  VINGUÉ  à  morir.  Venir.  Tàndem  accidere.  H 
Oferirse  ú  ocórrer  alguna  cosa  à  la  memòria.  Ve- 
.nr.  In  mentem  venire.  ||  Arribar  alguna  cosa  al 
estat  de  perfecció  en  sa  línea,  com  :  venir  al  us  de 
la  rahó.    Venir.  Pervenio,  is.  I  Arribar,  com:  han 
VINGUT  mòllas  provisions.  Llegar,  venir.  Advenio, 
|is.  II  Acompanyar,  y  així  's  diu:  F.  venia  ab  nosal- 
ftres.  Venir.  Comilor,  aris.  ||  Acométrer,  embeslir  à 
Itre  anant  delràs  de  ell,  com :  venir  1'  enemich. 
cometer,  venir.  Aggredior,  eris.  ||  Convenir,  ac- 
ceptar, aderirse  al  dictamen  de  altre.  Eslar,  ve- 
nir, adherirse.  In  eadem  esse  senlenlia.  ||  Recórrer 
finalment  al  medi  que  no  's  volia  executar.  Recur- 
rir,  venir.  Decurro,  is.  1|  Resóldrerse,  determinar- 
se  à  tractar  alguna  cosa  com  la  principal  del  as- 
sumpto.  Ir.  Eo,  is.  ||  Péndrer  posada  en  alguna 
part,  com:  quant  ve  à  Barcelona,  ve  à  ma  casa. 

TOMO   II. 


ni 

mt 


VEN  "757 

Venirse.  Yenio,  is.  ||  Proposar,  com  :  aquí  'm  ve  ab 
tonierias,  ab  rabons,  elc.  Proponer,  venir.  Accedo, 
is.  II  Passar  de  algun  llocb  lluny  à  altre  que  esli'i 
mès  prop,  y  així  estant  en  Barcelona  's  diu  bé: 
vingué  de  València  à  Mataró,  y  no  à  Madrid.  Venir. 
Yenio,  is.  ||  Tanibè  's  diu  de  las  cosas  inauiraadas, 
com:  lo  vent  ve  per  aquest  costat.  Fenír.  Yenio, 
is.  II  Créixer,  aumentarse,  com:  la  ciència  de  mòl- 
tas  cosas  ve  per  la  experiència.  Venir.  Augeri.  | 
Produbirse  alguna  cosa  en  algun  lerreno  y  à  sòn 
temps,  com :  tòtas  las  cosas  venen  à  sòn  temps,  y 
las  tigas  en  agost.  Venir.  Evenio,  is.  ||  coincidir. 

venir  à  menos.  fr.  tornar  1  ménos. 

VENIR  al  dessús.  loc.  aut.  Echarse  encima,  aco— 
meter.  Ruere,  impetere. 

VENIR  BÉ.  fr.  Acomodarse,  conformarse  una  cosa 
ab  altra.  Venir  bien,  senlar;  seràpropósito.  Aptari. 

venir  ó  estar  mòlt  inflat  ó  prenyat,  fr.  fam. 
Venir  enfadat,  esperant  ocasió  pera  manifestar  sòn 
sentiment.  Venir  ó  eslar  de  picadillo.  Acerbilatis 
explicandae  causam  expectaré. 

VENIR  DE  NOU.  fr.  Causar  novedat,  no  tenir  notí- 
cia de  lo  que  's  diu.  Cojer  de  nucvo,  sorprender. 
Novi  aliquid  evenire. 

VENIR  RODEJANT. fr.  RODAR. 

VENIRSE  EN  POPA.  loc.  aut.  nàut.  Gohernarse  en 
popa.  In  puppa  regere. 

DEIXARLO  VENIR,    Ó  QUE   VINGA.   fr.  MÒlt  COmÚ  BQ 

negocis,  jochs,  disputas,  etc.  pel  mateix  que  espe- 
rar, aléndrer,  pera  determinar  en  vista  de  lo  que 
diu.  Dejar  venir  à  uno,  ó  que  venga,  ver  por  donde 
viene,  veamos  por  donde  parle  ó  lo  que  dice,  que 
suerle  le  cae,  ó  que  razon  alega.  Ad  tempus  consi- 
lium  capiain. 

FÉR  COM  QUI  l'hi  VE  DE  NOU.  fr.  FÉR  COM  QUI  NO  HO 
SAB. 

FÉR  VENIR.  fr.  Atràurer,  fér  acudir.  Llamar.  At- 
traho,  is. 

FÉR  VENIR  BÈ.  fr.  Entre  fusters  y  altres  artífices, 
ajustar  unas  pessas  ab  altras,  de  modo  que  s' unes- 
can  bè.  Acoplar.  Copulo,  as.  ||  met.  Disposar  algú 
las  cosas  à  sòn  gust.  Hacer  venir  bien,  acomodar. 
Convenio,  is. 

NO  VENIR  DE  NOU  Ó  NO  VENIR  RES  DE  NOU.  fr.  ab 

que  algú  denota  que  ja  està  provingut  pera  '1  que 
li  succebeix.  No  cojer  desuslo.  Nihil  moveor. 

VINGA  LO  QUE  VINGA.  loc.  Succehesca  lo  que  suc- 
cehesca.  Venga  lo  que  viniere.  Quidquid  acciderit. 

VENJA.  f.  VENJANSA. 

VENJABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  ó  déu  venjar. 

Vengable.  Vindicatione  dignus. 

VENJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  venja  ó  's  venja. 
Vengador.  Ultor,  is.  ||  teol.  Se  diu  de  la  justícia  de 
Dèu  que  li  feu  castigar  los  pecats  dels  homes  eu 
sòn  mateix  fill.  Vengadora.  Ultrix,  icis. 

VENJANSA.  f.  Pena,  ultratge  que  's  fa  ai  ene- 
mich en  satisfacció  de  algun  agravi.  Despique,  ven- 
ganza.  Ultio,  nis.  ||  Càstich  just,  pena  de  algun  de- 
licte. Venganza.  Punitio,  nis. 

95 


758 


VEN 


DICCIONARI 


VEN 


VENJAN8ETA.  f.  d.  Vengmcilla.  Levis  vin- 
dicta. 

VENJAR.  V.  a.  Péndrer  venjansa  ó  satisfacció 
del  agravi  rebut.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Despicarse,  vengarse.  ülcisci.  j]  Castigar,  com:  Dèu 
VENJA  las  injúrias  que's  fan  ;i  sa  lley  y  mana- 
ments. Vengar.  Punio,  is.  ||  Recorapensarse,  res- 
cabalarse ,  com:  no  menjaré  olla,  però 'm  ven- 
jaré en  las  poslras.  Desquitarse,  vengarse.  Compen- 
so, as. 

VENJAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Vengado.  Yindica- 
tus. 

VENJATIU,  VA.  adj.  Inclinat  à  la  venjansa  ó 
que  's  complau  en  ella.  Vengativo,  vindicalivo,  en- 
conoso.  L'itionis  habitus. 

VENÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  venas.  Yenoso.  Ye- 
nosus.  [|  Lo  qui  té  las  venas  de  las  camas  mòlt 
grossas  ó  infladas.  Yenoso,  varicosa.  Varicosus.  || 
bot.  S'  aplica  à  las  fulias  que  tenen  vasets  sobrei- 
xits  de  sa  superfície,  que  s'extenen  ab  sas  ramifi- 
cacions desde  '1  mitj  de  la  fulla  fins  à  las  voras. 
Venoso.  Yenosus.  1|  Lo  que  pertany  à  las  venas. 
Yenoso.  Yenosus. 

VÉNRER.  V.  a.  VÉNDRER. 

VENCRE.  V.  a.  VÈNCER. 

VENSÓ.  f.  ant.  VENCIMENT,  DERROTA,  DISPERSIÓ. 

MÉTRER  EN    VENSÓ.   loC.    aut.    VÈNCER,    DERROTAR, 

etc. 

VEN8UT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Yencido.  Yictus, 
emeritus. 

DONARSE  PER  VENSDT.  fr.  Cedir  en  alguna  dispu- 
ta, etc.  Darse  por  vencido.  Dare  manus. 

VENT.  m.  Corrent  del  ayre  violent  ó  agitat, 
produhida  en  la  atmosfera  per  vàrias  causas  natu- 
rals, unas  constants  y  altras  variables,  que  en  la 
navegació  's  considera  baix  dos  aspectes  ó  rela- 
cions, que  són  la  de  sa  direcció  y  la  de  sa  forsa,  y 
té  raoltíssimas  denominacions  segons  las  circuns- 
tàncias.  Yiento.  Yentus,  i.  ||  ayre.  ||  raet.  Lo  que 
mou  ó  agita  1'  animo.  Yienio.  Yentus,  i.  j]  Yanilat, 
jactància.  Tramontqna,  vienlo,  humo,  venlolera. 
Yentosa  mens.  |1  Sentiment,  esmeni,  rastre.  Yienio. 
Odor,  is.  II  Cosa  mòlt  lleugera.  Yiento.  Yentus,  i.  || 
Corda  llarga  pera  gobernar  una  cosa  suspesa  en  1' 
ayre.  Yiento.  Penduli  ponderis  gubernaculum.  || 
Lo  medi  que  ajuda  à  la  consecució  de  alguna  cosa, 
com:  lo  VENT  de  la  fortuna,  etc.  Yiento.  Subsidium, 
ii,  il  pi.  Cada  un  dels  trenta  y  dos  ruoabos  de  la 
agulla  nàutica.  Yienlos.  Yenti,  orum.  ||  Los  vents 
que  tenen  nom  propi  's  trovaràn  en  sos  respectius 
llochs,  com  :  cers,  llevant,  etc. 

VENT  A  FIL  de  RODA.  nàut.  L6  que  precisament 
porta  sa  direcció  del  punt  à  que  déu  dirigirse  '1 
rumbo.  Yienio  à  fil  de  roda,  por  la  proa  ó  por  el  pi- 
co. Yentus  in  proram  feriens. 

VENT  k  LA  QUADRA,  nàut.  Lo  que  bufa  perpendi- 
cularment al  rumbo  à  que  's  navega.  Yiento  à  la 
cuadra,  ó  de  medio  costado,  ò  al  medio  costado  ó 
atravesado.  Yentus  navim  transversim  feriens. 


VENT  BONANSA.  uàut.  Lo  de  forsa  moderada  que 
permet  felís  navegació.  Yiento  bonancible.  Secundus 
ventus. 

VENT  DE  BOCA.  Paraulas  supérfluas  y  promesas 
vanas.  Paslillas  de  boca.  Inania  verba.  ||  Yanas 
amenassas.  Baladronadas,  fanfarronadas.  Yentosa 
verba. 

VENT  DE  BOLiNA.  núut.  Lo  quc  búfa  desde  las  sis 
à  las  vuyt  quartas,  ó  permet  fér  rumbo  de  derrota 
navegant  de  bolina.  Yiento  de  boliua.  Yentus  ad- 
versus. 

VENT  DE  CALMA.  AqucII,  la  foisa  del  qual  vadis- 
minuhint  aproximanlse  la  calma,  ò  bufant  flnixa- 
ment  ab  inlermissió.  Yienio  calmoso.  Yentus  mala- 
ciam  prolendens. 

VENT  DE  MAR.  Lo  quc  ve  de!  cos'al  de  la  mar  ab 
respecte  a  la  terra.  Yiento  à  la  mar,  marero,  de 
fuera,  de  marina;  virazon.  Yentus  maritimus. 

VENT  DE  TERRA.  'L  que  búfa  desde  la  lerra  envers 
la  mar.  Yienio  de  tierra  ó  terral.  Yentus  é  terra 
consurgens. 

VENT  EN  POPA.  uàut.  Lo  que  ve  diametralment 
oposat  al  rumbo  que's  porta,  so  es,  per  la  popa 
mateixa.  Yienio  en  popa.  Yentus  secundus. 

VENT  ESCÀS.  nàut.  Lo  que  ni  encara  de  bolina 
permet  navegar  al  rumbo  que  déu  l'erse,  y  sols 
deixa  seguir  algun  dels  inmediats.  Yiento  escaso  ó 
puntero.  Adversus  ventus. 

VENT  FORSAT.  uàut.  Lo  quc  obligí  à  buscar  abricb 
ó  fondejar  à  tota  costa,  ó  fér  altra  maniobra  vio- 
lenta pera  deslliurarse  de  algun  perill,  ó  evilarlo. 
Yiento  forzado.  Impetuosus  ventus. 

VENT  FORT.  nàut.  Lo  que  búfa  ab  mòltíssima  for- 
sa, que  obliga  à  ferrar  las  velas,  y  à  mantenirse  ab 
las  dos  majors.  Yenlarron.  Yentus  furens. 

VENT  FRANCH.  n;'iut.  Lo  quc  dòna  lloch  pera  se- 
guir sòn  rumbo  determinat,  navegant  en  bona  vela 
ó  sens  necessitat  de  apuntar  las  bolinas.  Yiento 
franco.  Dexter  ventus. 

VENT  FRESCH.  uàut.  Lo  que  búfa  ab  forsa,  de  mo- 
do  que  fa  anar  las  velas  plenas  sens  capicularlas 
ni  bàtrerlas  contra  'Is  arbres,  etc.  Yiento  fresco,  de 
todas  velas  ò  dejuanetes.  Yentus  vehemens. 

VENT  PARTICULAR,  uàut.  Lo  quc  búfa  en  los  mars 
ahont  sa  direcció  no  es  constant.  Yiento  particular. 
Particularis  ventus. 

VENT  SERÉ.  'L  noroest.  Regaüon.  Boreas,  ae. 

VENTS  CARDINALS.  Los  que  s' originau  dels  quatre 
punts  principals  del  horisont.  Yienlos  cardinales. 
Cardinalis  venti. 

VENTS  GENERALS.  Los  que  l'eguau  ó  guardan  una 
direcció  constant  en  vàrios  paratges  del  globo,  du- 
rant certas  estacions  ó  número  de  dias.  Yientos  ge- 
nerales óreglados.  Generales  venti. 

VENTS  PERióDiCHs.  Los  que  's  mudan  6  cambian 
pel  regular  en  direccions  oposadas  en  temps  de- 
terminats. Yienlos  periódicos.  Periodici  venti. 

VENTS  REGULARS.  Los  generals  y  'Is  periódichs. 
Yienlos  regulares.  Regulares  venti. 


VEN 


CATALÀ. 


VEN 


759 


i 


tia 


AFIRMAR  6  ASSEGURAR  LO  VENT.  fi'.  Aclquilir  aqUOSt 

nslància  en  sa  direcció.  S'  usa  mès  comunment 

in  recíproch.  Afirmar,  afinnzar,  asegurar,  fijar 

vienio.  Venliiin  conslanter  dirigi. 

AGUANTARSE  AB  LO  VENT.  fi",  nàiil.  Maiiloiiiise  Or- 
ant y  sens  pérdrer  notablement  lo  barlovent, 
aguantant  inès  ó  ménos  la  vela  segons  sas  circuns- 
tàncias.  però  sempre  en  quantitat  superior  à  la  que 
segons  ella  se  sól  portar.  Aguaniarse  con  el  vienio. 
Sinistrorsüm  conslanter  navigare. 

ALLARGAR  LO  VENT.  fr.  nàut.  Mudap  aquest  de  di- 
recció envers  popa.  Alargar  el  viento.  Yenlum  pup- 
pira  versus  mutari. 

i  AL  VENT !  [  AL  VENT !  m.  adv.  naut.  ab  que  s'avi- 
sa al  timoner  pera  que  orse.  /A/  viento!  jaI  viento! 
[Ad  ventum!  jAd  ventura! 

APRETAR  LO  VENT.  fr.  Aumentarsc  mòlt  sa  forsa, 
bufar  excessivament.  Aprelar  el  vienio.  Yentum  ve- 
liementer  incumbere. 

BON  VENT  DE  CÜL  ó  BON  VENT  Y  BARCA  NOVA.  loC. 
fam.  BON  VIATGE  2.  II  LA  ANADA  DEL  FÜM. 

BUSCAR  LO  VENT.  fr.  nàut.  Orsar,  veu  de  mando 
al  timoner,  pera  que  no  's  descuyde  y  orse  à  no 
desperdiciar.  B'israr  el  viento.  Yentum  quyerere.  || 
Acercarse  la  nau  al  vent  ó  tenir  propensió  à  orsar. 
Buscar  el  vienio,  pegane  al  vienio,  partir  el  puno. 
Yentum  quaerere. 

CAMINAR  ó  ANAR  VENT  EN  POPA.  fr.  luct.  Anar  bè 
'Is  negocis  ó  pretensions.  Picar  el  viento,  ir  vienio 
onpopa,  irà  buen  vienio  la  parva.  Prospere  agi. 

CÓRRER  Mií s  que'l  VENT.  fr.  Córrer  ab  suma  velo- 
citat. Dejar  alràs  los  vientos;  dejnr  iras  si  el  aire; 
ser  mas  veloz  que  cometa.  Aura  velocior. 
DECLARARSE  'l  VENT.  fr.  uàut.  Fixar  aquest  sa  di- 
cció y  forsa  desprès  de  haver  estat  variable ;  y 
mbé  rómprer  un  temporal  per  part  determinada; 
pres  de  haverse  manifestat  indecís,  Declararse 
éívíoUo.  Yentum  ostendi. 

DE  VENT  QUE  ENTRA  PER  FORAT,  DÈU  TE  GÜART.  ref. 
GUARDAT  l)i;  UOME  MAL  BARBAT,  etC. 

EN  BOV  VENT  TOTHOM  ES  BON  MARINER,  ref.  pera 

denotar  que  la  execució  de  alguna  cosa  no  té  nin- 
gun  méril,  per  sér  mòlt  fàcil  ó  per  sas  favorables 
circunstàncias.  Vienio  en  'popay  mar  bonanza  nave- 
gaba  Sancho  Punza ;  vienio  en  popa  es  mediopuerlo. 
Haud  digna  laudis  quce  facillima  sunt. 

FÉR  A  TOTS  VENTS.  fr.  lUet.  MENJAR  AB  DOS  QUEIXÓS. 

FÉR  TAL  ó  TAL  VENT.  fr.  Bufar  ó  doiuiuar  algun 

Is  vents.  Córrer  tal  ó  tal  viento.  Hunc  vel  illum 

nium  spirare. 

FÉR  VENT.  fr.  Bufar  ab  forsa  l' ayre.  Córrer  vienio, 
ventear,  ventilar,  ventar,  soplar.  Yentum  perflare. 

oiRARSE  À  TOTS  LOS  VENTS.  fr.  luet.  Denota  la  in- 
constància  de  algú  ó  la  facilitat  de  atràurerlo  à 
qualsevol  dictamen.  Moverse  à  lodos  vientos.  Quo- 
libet  vento  duci. 

GiRARSE,  MUDAR  ó  MüDARSE  'l  VENT.  fr.  Ferlo  di- 
ferent del  que  feya.  Mudarse,  cambiar  el  viento. 
Yentum  mutari. 


GBOB  DE  VENT.  RÍFAGA. 

GUANYAR  LO  VENT.  fr,  uàut.  LogruF  lo  paratge  per 
ahont  bufa  '1  vent  per  costat  ventatjós.  Ganar  el 
vienio.  Yentum  secundum  obtinere. 

HERETAR  DEL  VENT.  loc.  aut.  Recibiv  uua  herència 
imaginaria.  Inania  haereditare. 

MÈS  VAL  BON  VENT  QUE  FORSA  DE  REMS.  ref.  Dcnota 

la  gran  ventalja  que  porta  la  vela,  en  los  esforsos 
qne  exerceix  impel-lida  del  vent,  encara  sobre  Ms 
majors  que  pugan  fér  tots  los  rems  junts.  Mas  vale 
palmó  de  vela  que  remo  de  galera.  Yela  remis  pracs- 
tantior. 

NAVEGAR  i  TOTS  VENTS.  fr.  met.  ab  que's  nota  al 
qui  segueix  lo  partit  que  predomina,  ó  qne  li  té 
mès  compte.  Irse  con  el  vienio  que  corre;  viva  quien 
vence.  Yictrices  parles  sequi. 

NO  SE  n'  ho  PORTArI  'l  VENT.  fr.  NO  SE  n'  HO  POR' 

TARAN  LAS  RATAS.  ||  fr.  quc's  diu  de  la  seguretat  en 
las  cosas  pesadas  ó  sólidas.  No  se  lo  llevarà  el  aire. 
Haud  ad  levitatem  venti  rapielur. 

PARARSE  AL  VENT.  fr.  Assossegarse,  deixar  de  bu- 
far. Echarse,  calmarse  el  viento.  Yentum  sedari. 

pÉNDiiER  LO  VENT.  fr.  uàut.  Acomodar  y  disposar 
las  velas  de  modo  que  reban  lo  vent.  Tomar  el 
viento.  Yentum  capere.  I  seguir  lo  rastre.  2. 

PICAR  lo  vent.  fr.  nàut.  Comensar  à  bufar  ó  cór- 
rer favorable  y  suficient  pel  rumbo  y  navegació 
que's  porta.  Picar  el  vienio.  Yentum  ílare.  ||  Comen- 
sar à  alsar  onadas.  Picar  el  vienio.  Yentum  toUere 
undas. 

PORTARSENHO  'h  VENT.  fr.  met.  Estar  alguna  cosa 
poch  segura,  no  produhir  sòn  efecte.  Llevàrselo  el 
viento.  Evanere. 

POSAR  lo  VENT  al  CAP.  fr,  met.  Fér  concebir  va- 
nas  espera  nsas  à  algú,  adulantlo  ó  umplintlo  de 
vanitat.  Henchir  ó  llenar  la  cabeza  de  viento,  levan- 
lar  de  cascos.  Assentari ,  immeritis  laudibus  ef- 
ferre. 

^QUiN  VENT  os  PORTA  PER  AQUÍ?  loc.  fam.  ab  quB 
extranyam  que  algú  vinga  ahont  havia  deixat  de 
venir  per  mòlt  temps.  ^  Qm  aires  traen  d  V.  por 
acà?  Unde  te  habemus?  Quaï  te  sors  húc  ad  ve- 
xi t? 

REFRESCAR  LO  VENT.  fr.  nàut.  Aumeutar  sa  forsa 
y  violència  qualsevol  que  sia  sòn  temperament. 
Refrescar  el  viento.  Yentum  vehementiorem  fieri. 

SAB  LO  VENT  Y  NO  SAB  DE  QUIN  TORRENT,  ref.  Es- 

coltar  materialment  las  cosas,  però  no  enténdrer- 
las,  ò  contar  alguna  cosa  confusament  per  igno- 
rància. Oyó  al  gallo  cantar,  y  no  supo  en  qué  mula- 
dar;  oyócampanasy  no  supo  dónde.  Audisti  gallura, 
at  necis  qua  sede  canentem. 

SALTAR  LO  VENT.  fr.  Cambiar,  mudarse  de  repent, 
anar  successivament  mudant  de  direcció.  Saltar, 
rolar,  rodar,  rondar  el  viento.  Yentum  repentè  vel 
successivè  mutari. 

SÉR  VENT  DE  BOCA.  fr.  ab  que's  nota  al  fanfarró. 
No  tener  mas  que  palabras.  Lingua  tantum  valere. 
II  Se  diu  del  qui  parla  suaument,  y  ofereix  mòlt 


760 


VEN 


DICCIONARI 


VEN 


cumplint  poch.  Gastar  pastillas  de  hoca.  Largè 
promittere. 

sÉRLO  VENT  AL  osTE.  loc.  nàut.  anti  Estar  elvien- 
to  d  la  cuadra.  Transversúra  ventus  feriré. 

TiiNT  COM   NE  PLOU  *L  VENT  n'    AIXUGA.    loC.  prOV. 

Dóna  à  enténdrer  lo  curt  producto  de  algun  ofici  ó 
empleo  que  tot  just  basta  pera  la  manutenció.  Co- 
mido  por  servido.  Viclui  tantúra  necessària  lucrari, 
II  També  'í  diu  quant  algú  pera  mantenirse  gasta 
tot  lo  que  guanya  cada  dia.  Dia  y  vito.  Viclu  quoti- 
diano  cibus  partus. 

TENIR  LO  VENT  DE  LA  FORTUNA  EN  POPA,  fr.  CAMI- 
NAR Ó  ANAR  VENT  EN  POPA. 

TENIR  VENT  Ó   MÒLT  VENT  EN  LO    CAP.  fr.  Sér  alta- 

ner,  va  ó  presumit.  Tener  copete  6  mucho  copele,  te- 
ner  lacabeza  llena  de  aire.  Magnum  ferre  superci- 
lium. 

VENIR  AL  VENT.  fr.  Girar  la  nau  un  poch  mès  sòn 
curs  envers  lo  vent.  Venir  al  vienlo.  In  ventum  in- 
cidere. 

VENTA.  f.  Hostal  ó  posada  en  despoblat.  Venia. 
Diversorium,  ii. 

VENTADA,  f.  Yent  fort  y  de  poca  durada.  Ven- 
tolera,  ventarron.  Ventus  vehemens.  ||  Bufada  de 
vent  repentina  y  que  para  mòlt  prompte.  Bocanada 
de  viento.  Aeris  subitcs  el  vehemens  flalus. 

VENTADOR.  m.  Qui  vónla  '1  blat.  Aventador. 
Ventilator,  is.  ||  Espècie  de  forca  ó  instrument  en  fi- 
gura de  ella  pera  ventar  la  palla  y  'Is  grans  en  la  era. 

ventador,   hieldo.  Yentilabrum,  i.  ||  m.  ventall. 

VENTAFOCHS.  m.  Ruedo  petit,  comuntment 
de  palma  ó  espart  pera  ventar  y  encéndrer  lofoch. 
Aventador.  Flabellum  palmeum  vel  sparteura.  U  f. 
fam.  Nom  que  's  sól  acomodar  à  las  noyas.  Nina. 
Puella,  36.  II  fam.  criada,  cuynera. 

VENTALL,  m,  vano.  1.  ||  Qualsevol  instrument 
pera  ventar,  que  sól  sér  un  tros  de  cartró  ó  de  llata 
fina  de  palma,  quasi  quadrada,  cubert  de  un  pa- 
per de  color,  ó  guarnit  per  las  voras  ab  flochs  ó 
retalls  de  papers  ó  sens  ells,  ajustat  al  cap  de  un 
tros  de  canya  ó  bastó  que  li  serveix  de  mànech,  y 
s'  usa  comuntment  pera  esquivar  las  moscas.  Aha- 
nico,ventalle,  mosqueador.  Musearium,  ii.  1|  venta. 
FOCHS.  1.  II  met.  Cua  dealgunas  béslias,  com  bous, 
malxos,  etc.  Mosqueador.  Musearium,  ii. 

VENTALLA.  f.  Reixat  de  llistonets  de  fusta  en- 
creuhats,  per  la  qual  se  véu  sense  sér  vist.  Celo- 
sia.  Clathri,  orum.  ||  Yidrieras  movibles  que  's  po" 
san  à  la  porta  de  alguna  botiga,  etc,  à  manera  de 
portas  pera  resguardar  de  la  pluja  ,  vent ,  etc. 
Puerta  vidriera.  Janua  vilrea.  (1  Obertura  del  casco 
ó  celada  pera  la  respiració.  FeníaZ/a.Equestris  galea 
buccula.  II  bot.  Las  dos  ó  mès  parts  de  la  cuberta 
de  un  fruyt ,  que  reunidas  per  una  ó  mès  suluras 
enclouhen  las  llavors.  Ventalla.  Valvulae,  arum. 

VENTALLADA.  f.  Cop  de  ventall.  Abanicazo. 
Flabelli  ictus. 

VENTALLISTA.  ra.  Qui  fa  ó  ven  vanos.  Aba- 
niquero.  Flabellorum  opifex  vel  venditor. 


VENTALLOLA.  f.  La  porteta  que's  posa  à  al- 
guns instruments  hidràulichs  y  neumàlichs,  que 
obrintse  y  tancantse  facilita  1'  pas  als  licors  y  al 
ayre.  Vàlvula,  ventalla,  venlilla.  Vàlvula,  ae.  ||  met. 

VENT.   4. 

VENTAMENT.  ni.  Obra  de  ventar  los  grans,  ó 
exposarlos  al  ayre.  Ventilacion.  Yentilatio,  nis.  |1 
La  obra  de  ventar  ó  ventarse  ab  lo  vano.  Abanica- 
mienlo,  abaniqueo.  Venti  flabello  agitalio. 

VENTAR.  V.  a.  Agitar,  tirar  al  ayre  alguna  co- 
sa, com  se  fa  ab  lo  blat  en  la  era.  Avenlar,  abalear, 
bieldar,  ventear.  Ventilo,  as.  [|  Fèr  vent  ab  alguna 
cosa,  com  ab  lo  ventall  pera  encéndrer  lo  foch. 
Aventar.  Auram  excitaré.  ||  Esquivar  las  moscas  ab 
lo  ventall.  Mosquear,  amoscar.  Muscas  flabello  abi- 
gere.  ||  Parlant  de  las  campanas  férlas  donar  vollas 
ab  los  batalls  libres  ó  solts.  Voltear  las  campanas; 
llevarlas  à  pino;  tocar  ó  echar  d  vuelo  las  campanas, 
Cymbala  circumvolvere.  ||  Pegar.  Cascar,  soplar, 
plantar,  sacudir,  dar.  Impingo,  is.  ||  fam.  Expel- 
lirl'  ayre  del  cos  humà.  Echar.  Ejicio,  is.  ||  Llan- 
sar,  tràurer  fora:  se  diu  comunment  de  las  per- 
sonas.  Echar ,  aventar ,  arrojar.  Amoveo,  es.  || 
Rebàtrer,  donar  algun  xasco.  Rebotir,  echar  en  ca- 
ra. Exprobo,  as.  ||  adular.  ||  v.  r.  Férse  ayre  ab  lo 
vano.  j4&aíitcflrse.  Flabello  ventum  admovere.  ||  Es- 
tar sense  fér  res.  Estar  mano  sobre  mano  ó  con  las 
manos  cruzadas ;  abanicarse.  Otiari. 

TORNAR  A  VENTAR,  fr.  Ventar  per  dos  ó  mès  ve- 
gadas  la  palla,  etc.  Revenlar,  rebieldar.  Iterúm  ven- 
tilaré. 

VENTÀS.  m.  aum.  Vent  fort,  Ventazo,  ventar- 
ron, viento  duro.  Ventus  vehemens, 

VENTATJA.  f,  y 

VENTATJE.  m.  Avans,  prerrogativa,  excés  ó 
superioritat  apreciable  en  qualsevol  línea.  Descue- 
llo,  l'eníaja.  Pr£es'antia,a3.  ||  Principal  dreló  millo- 
ra que  té  algú  en  alguna  partició.  Ventaja.  Prseci- 
puum  jus.  II  Condició  ó  partit  favorable  que  conce- 
deix un  jugador  à  altre,  com  un  peó  ó  caselas  ade- 
lantadas  en  lo  joch  de  las  damas,  etc.  Ventaja. 
Tractus,  us,  ||  Profit,  utilitat,  Ventaja.  Emolumen- 
tura,  i. 

VENTATJAR.  v.  a.  AVANSAR..  1. 

VENTATJÓS,  A.  adj.  Lo  que  excedeix  óaven- 
latja  a  allia  cosa.  Ventajoso,  avenlajado.  PríEslans. 

VENTATJOSAMENT.  adv.  m.  Ab  ventaija. 
Ventajosamenie.  Praeslanter. 

VENTEJAR.  V.  a.  Ayrejar,  tràurer  alguna  cosa 
al  ventó  al  ayre  pera  aixugarla  ó  ventilaria.  Ven- 
tea'^.  Vento  exponere.  ||  Fér  vent  à  algú.  Avenlar, 
hacer  aire.  Alicui  aérem  inferre. 

VENTET.  m.  d.  Vientecillo.  Ventulus,  i. 

VENTIJOL.  m.  Vent  fluix  que  ve  de  la  part  del 
nordest.  Venlolina,  brisa.  Ventus  aquilonarius.  || 

ant.  EMBAT. 

MÉTRERSE  'l  VENTIJOL  DEFORA.  loC.  nàul.  ant.  Lla- 

marse  d  la  mar  la  venlolina.  Ventus  e  ten  a  consur- 
gere. 


VEN 


CATALÀ. 


VEN 


761 


VENTILACIÓ,  f.  Lo  moviment  del  ayre  que 
assa,  corre  ó  's  traspira.  Ventilacion.  Ventilatio, 
is.  II  La  acció  deexposar  al  ayre.  Veniilacion.\eti- 
ilalio,  nis.  II  met.  L'  acte  de  controvertir  ó  dispu- 
r.  Venlilacion.  Disceptalio,  nis. 
VENTILADOR,  m.  Màquina  pera  renovar  1' 
yre  de  las  covas,  minas,  calabossos,  barcos,  elc. 
emulador.  Ventilabriim,  i. 
VENTILAR.  V.  n.  Móurerse,  córrer,  colar  lo 
ent.  VenlUar,venlear.  Ventilo,  as.  |  Móureralgu- 
a  cosa  '1  vent  ó  en  lo  vent.  També  s'  usa  com  re- 
(proch.  VenlHar.  Ventilo,  as.  ||  Fér  que's  venleje 
pegue  '1  vent  en  alguna  cosa.  Ventilar,  venlilar- 
.  Vontulum  facere.  |1  mód.  Modificar  lo  moviment 
e  la  sanch  y  humors,  pt'r  medi  de  la  sangria. 
yeniilar.  Ventilo,  as.  |1  met.  Controvertir,  disputar 
eugerament.  Ventilar.  Discepto,  as. 
VENTISGA.  f.  Torp,  borrasca  de  vent  y  neu. 
entisca,  ventisco,  ventisquero.  Nirabus,  i. 
VENTISCAR.  v.  n.  Nevar  ab  vent  fort,  ó  alsar 
lo  vent  la  neu.  Venliscar.  Nivem  vento  ahitanteca- 
dere. 

VENTOLINA.  f.  nàut.  Vent  fluix  y  variable. 
Ventolina.  Veniulus  varius.  |]  met.  vent.  4. 

VENTÓS,  A.  adj.  Exposat  als  vents,  propens  à 
produhirlos,  ó  lo  que  virtual  ó  accidt^nialment  té 
aquesta  propietat.  Feníoso.  Ventosus.  1|  S'aplica  als 
llochs  y  dias  en  que  fa  vents  forts.  Ventoso.  Vento- 

SUS.  II  FLATÓS. 

VENTOSA,  f.  Vas  regularment  de  vidre,  estret 

de  boca  y  ample  de  panxa,  que  ab  estopa  encesa  s' 

aplica  à  alguna  part  del  cos,  pera  extràurer  ab 

ioléncia  'Is  humors  al  exterior:  també  's  diu  del 

'ecte  que  produeix.   Ventosa.  Medica  cucurbilu- 

VENTosA  TALLADA.  Se  diu  quaot  se  talla  la  part 
es' infla  óembutllofa  ab  la  ventosa.   Ventosa  ta- 
lada. Cucurbituja  incisione  fixa. 

POSAR  vEXTosAs.  fr.  ApHcarlas  à  alguna  part  del 
cos.  Ampollar,  pegar,  echar  ó  aplicar  ventosas.  Cu- 
curbitulas  adhibere. 

UNA  COSA  ES  CREMAR  Y  ALTRA  COSA  DOXAR  VENTOSAS. 

ref.  ab  que's  reprèn  al  que  's  excedeix  en  alguna 
cosa  ,  traspassant  los  límits  regulars  ó  de  la  rahó. 
Basta  esquilar,  sin  desollar.  Boni  pasloris  est  ton- 
,  dere  non  deglabere. 

VENTOSITAT.  f.  L' ayre  comprimit  en  lo  cos 
del  animal  quant  s'  expel-leix  per  la  part  poste- 
rior. Cuesco,  venlosidad,  pedo,  presó.  Crepitus  ven- 
ir is. 
-   VENTRADA.  f.  Lo  número  de  fetos  que  pórla 

femella  de  una  vegada.  Se  diu  comunment  de  las 
léstias.  Veniregada,  ventrada.  Foelus,  us. 

VENTRAL.  adj.  Cosa  del  ventre.  Ventral.  Ven- 
tralis. 

VENTRÀS.  m.  aum.  Venlron.  Ingensventer. 

VENTRE,  m.  La  part  còncava  del  cos  del  ani- 
mal, que  conté  las  entranyas,  budells,  tripas  yal- 
tras  parts  necessàrias  pera  la  conservació  de  la  vi- 


da. Vienlte.  Venter,  is.  l|  Los  budells,  tripas  y  tot  lo 
que  conté  '1  ventre  principalment  en  lo  bestiar. 
Mondongo,  vienlre.  Inleslina,  orum.  ||  Lo  prenyat  ó 
feto.  Barriga,  vientre.  Foelus,  us.  I  ventrell.  1.  3. 
II  for.  La  mare  à  excepció  del  pare,  y  així  's  diu: 
dos  fills  de  un  ventre  y  cada  hu  de  sòn  temple;  lo 
part  segueix  al  ventre.  Vienlre.  Venter,  is.  ||  pan- 
xa. 2.  3.  II  Lo  principal  ó  substancial  de  una  cosa, 
proba,  instrument,  elc.  Kieníre.  PriBcipuum,  i.  ||  En 
las  donasórgano  interior  membranós  y  vuyt,  ahont 
se  forma  '1  feto  y  's  manté  fins  al  acte  del  part. 
Úlero,  vientre,  madre,  seno,  maierno.  Uterus,  i.  || 
abdomen.  II  met.  Pensament,  imaginació,  y  en 
aquest  sentit  se  diu:  vomita  quant  té  en  lo  ventre, 
ó  no  se  li  florirà  res  en  lo  ventre,  so  es,  diu  tot  lo 
que  sab  ó  pensa.  Vientre.  Mens,  tis.  ||  Dit  del  inte- 
rior de  la  terra.  Enlranas,  vienlre.  Víscera,  orum. 

II  ant.  ENTRANYAS. 

VENTRE  DÈBIL.  Se  diu  del  qui  pateix  defalliment 
ó  debilitat.  Estómago  desconsolada.  Stomachuslan- 
gore  laborans. 

VENTRE  DE  PORCH.  BISBE.  3. 

VENTRE  PLE  ENTENIMENT  GROS.  ref.  Denota  que  '1 
qui  menja  mòlt  no  està  en  disposició  de  fér  grans 
discursos,  y  que's  troba  torpe  pera  qualsevol  cosa. 
Tripa  llena,  ni  bien  huye  ni  bien  pelea.  Pinguis  ven- 
ter non  gignit  sensum  tenuem.  Non  petiíur  saturo 
certamen,  nec  fuga  ventre. 

À  TRENCA  VENTRE, m.  adv.   A  TENTI  POTENTI. 

BAIX  VENTRE.  La  part  inferior  de  ell.  Bajo  vien- 
tre, /í?/)og'asíro.  Hypogastrum,  i. 

DE  PROMÉTRER  NO'N  FÀ  MAL  LO  VENTRE,  fr.  ab  qUe's 

nota  à  algú  que  promet  y  no  cumple.  Descaldbreme 
con  eso,  apuntar  y  no  dar.  Haud  promissa  ser- 
vabis. 

DESDE 'l  VENTRE  DE  SA  MARE.  m.  adv.  Desde  que 
nasqué.  Desde  el  vientre  desu  madre.  Abincunabulis. 

ESTAR  AB  LO  VENTRE  i  LAS  DENTS.  fr.  Es'.ar  la  do- 

na  pròxima  à  parir.  Estar  ó  hallarse  con  la  barriga 
d  la  boca;  lener  la  barriga  à  la  boca;  hallarse  en 
dias  de  parir.  Parlum  imminere. 

FÉR  VENTRE,  fr.  Tcuirlo  abullat  per  causa  del 
prenyat.  Tener  barriga.  FoBminam  gravidam  esse. 

FÉR  Ó  NO  FÉR  BON  VENTRE  ALGUNA  COSA.  fr.  FÉR  Ó 
NO  FÉR  BON  VENTRELL. 

LO  VENTRE  PORTA  LAS  CAMAS.  FOf.  LAS  TRIPAS  POR- 
TAN  LAS  CAMAS. 

LO  VENTRE  NO  MIRA  RAHONS.  loC.  LA  PANXA  NO  VÓL 
NOVAS. 

NO  QÜEDARSELI  A  ALGÚ  RES  AL  VENTRE,  fr.  No  rete- 
nir en  lo  ventrell  lo  que  s'  ha  menjat.  No  retener 
nada  en  el  estómago.  Omnia  evomere.  ||  met.  Sér 
fàcil  algú  en  dir  lo  que  se  li  ha  confiat.  No  retener 
nada  en  el  estómago.  Commissa  revelaré. 

PRIM  DE  VENTRE,  loc.  Qui  '1  lé  poch  abullat.  Des- 
barrigado.  Ventre  gracilis. 

QUI  NO  POSA  'l  VENTRE  EN  PERILL,  NO  MOR  FART. 
ref.  QUI  NO  S'  ARRISCA  NO  PISCA. 

TRAÜRER  LO  VENTRE  DE  MAL  ANY,  ff.  Saclar  la  fam, 


762 


VEN 


DICCIONARI 


VER 


menjar  mès  de  lo  acostumat.  Sacar  el  vientre  ó  la 
tripa  de  mal  atio.  Ventrem  incrassare. 

vuYDAR  LO  VENTRE,  fr.  ExoneraHo  dels  excre- 
ments Descargar,  vaciar,  exonerar  ó  regir  el  vien- 
tre, hacer  del  cuerpo.  Alvum  exoneraré, 

VENTREGADA.  f.  ventrada. 

VENTRELL.  m.  La  paït  del  cos  compresa  dins 
lo  ventre,  y  en  que's  fa  la  digestió.  Estómago,  ven- 
irioulo.  Storaachus,  i.  j)  pedrer.  4.  ||  pantorrilla. 

FÉR  VENTRELL,  loC.  ant.  FÉR  DENTETA. 

FÉR  ó  NO  FÉR  BON  VENTRELL.  fr.  Assentarse  bò  ó 
repugnar  al  ventrell  alguns  menjars.  Llevar  ó  no 
llevar  el  estómago  alguna  cosa.  Stomacho  cibum 
prodesse  vel  obesse.  ||  mel.  Causar  gust  ó  disgust 
alguna  cosa.  Hacer  buen  ó  mal  estómago.  Gratum 
vel  ingratum  esse. 

OBEHiR  LO  VENTRELL.  fr.  Fór  la  digeslió.  Retener, 
abrazar  el  estómago  alguna  cosa.  Tenacemalicujus 
rei  stomachum  esse. 

TENIR  UN  VENTRELL  QUE  TOT  HO  PADEiX.  fr.  que 

ademés  del  sentit  recte  significa  sufrir  qualsevol 
desayre  ó  injúria  sens  manifestar  ressentiment. 
Tener  buen  estómago.  Patienter  ferre. 

TOT  LI  FA  VENTRELL.  loc.  met.  pera  expressar  que 
à  algú  res  li  inmuta,  ni  li  fa  impressió.  Todo  lo 
convierte  ensustancia.N'ú  eum  movet,  excitat. 

VENTRELLADA.  f.  Indigestió,  cruesa  del  ven- 
trell. Embargo,  empacho  del  estómago,  ahilo,  indi- 
geslion.  JEgvei  cibi  concoctio,  ventris  plenitudo. 

VENTRELLESGA.  f.  VENTRESCA. 

VEIVTRELLÜT,  DA.  adj,  ventrut. 

VENTRERA.  f.  Faixa  ó  armadura  del  ventre. 
Vcntrera,  venlral.  Ventrale,  is. 

VENTRESCA.  f.  Las  mocas  ó  ventre  dels  pei- 
xos. Venlrecha.  Piscium  venter. 

VENTRET.  m.  d.  Ventrezuelo,  venlrecilla .  Ven- 
triculus,  i. 

VENTRÍCüL.  m.  anat.  ventrell.  1,  1|  Qualse- 
vol de  las  quatre  cavitats  del  cervell  y  de  las  dos 
del  cor,  Venlriculo.  Yentriculus,  i. 

VENTRÍLOQUO.  m.  Se  diu  del  qui  al  parlar 
forma  la  veu  de  manera  que  apar  provenir  del 
ventre,  de  moilo  que  sembla  seguir  conversació  ab 
altres,  que  li  contextan  ja  lluny  ó  ja  prop;  en  ter- 
mes que  los  que  no  esian  previnguts,  s'  enganyan 
verdaderament,  fins  à  créurer  à  vegadas  que  con- 
texta  algun  mort.  Ventrilocuo.  Ventriloquus,  i, 

VENTRUT,  DA.  adj.  Qui  té  '1  ventre  mòlt 
abultat,  Barrigudo,  ventrudo,  venlroso,  panzudio. 
Ventrosus,  ventriosus,  ventricosus. 

VENTURA,  f.  Bona  sort,  cas  favorable.  Ventu- 
ra. Felicitas,  atis.  ||  Contingència,  casualitat.  Aven- 
tura, ventura.  Casus,  us.  [|  pi.  Estrenas  dels  em- 
pleats. Gages,  regalias.  Obventiones,  ura,  |1  Estre- 
nas dels  criats  ó  dels  oficis.  Percance.  Emolumen- 
ta,  orum. 

i  LA  ventura  ó  k  ventura,  m.  adv.  A  la  contin- 
gència de  que  esdevinga  bè  ó  mal  alguna  cosa.  A 
la  ventura.  Prout  fortuna  dederit. 


A  LA  BONA  ventura.  loC.  k   LA  BONA  HORA. 

BONA  VENTURA.  Art  fabulós  y  supersticiós,  ab 
que'ls  gitanos  pretenen  endevinar  lo  que  succehirà 
à  algú.  Buena  ventura,  quiromancia,  rayas  de  ma- 
nos.  Chiromantia,  se. 

DE  VENTURA,  m.  adv.  De  sort  ó  acàs.  De  lance,  de 
ventura.  Sorte. 

LA  VENTURA  DE'n  SAMARRÓ,  QUE   PENSAVA  BATREB  Y 

BATÉRENLO.  rcf.  ExpHca  que  à  algú  li  ix  la  cosa  al 
contrari  de  lo  que  desitjava.  La  ventura  de  Garcia; 
d  las  veces  do  cazar  pensamos,  cazados  quedamos; 
ir  por  lana  y  volver  trasquilado.  Ssepè  ubi  venari 
mens  est,  ibi  pra;da  manemus. 

PER  VENTURA,  m.  adv.  DE  VENTURA,  ||  Ab  interro- 
gant es  lo  mateix  que  per  acàs,  tal  vegada.  Por 
ventura,  acaso.  Ne,  forsan. 

PROBAR  VENTURA,  fr.  Preténdrer  alguna  cosa,  ex- 
posantse  à  perill  de  que  no  isca.  Probar  ventura. 
Fortunam  tentare. 

QUANT  NO  AJUDA  LA  VENTURA,  SABER  SUFBIR  ES 

coRDUBA.  ref.  Exhorta  à  no  desmayar  en  los  infor- 
tunis y  traballs  que  no's  poden  evitar,  ans  bè  que's 
busquen  medis  decent»  pera  ferlos  mès  tolerables. 
A  mal  dar,  tomar  tabaco;  buen  corazon  quebranla 
mala  ventura;  paciència  y  barajar.  Mqaa  mente  fe- 
rat  sortis  hidibria  lusor. 

VENTURASSA.  f.  aum.  Venturon.  Magna  sors. 

VENTURER,  A.  adj.  Casual,  contingent.  Ven- 
turero.  Fortuilus.  |1  Qui  va  divagant  sens  ofici,  però 
disposat  à  traballar  si  troba  feyna.  Venturera.  Ya- 
cuus.  11  AVENTURER.  |]  VENTURÓS.  ||  Usat  com  adver- 
bi lo  mateix  que  de  ventura.  De  lance,  de  relance. 
Sorte. 

VENTURETA.  f.  d.  Venlurilla.  Exigua  sors. 

VENTÜRINA.  f.  Pedra  de  color  de  cafè  torrat 
y  plena  de  pichs  daurats.  Venturina.  Venturina,  se. 

VENTÜRINA  FALSA.  Un  pocli  de  vidre  mesclat  ab 
llimaduras  de  coure,  que  ixen  en  ella  com  grans 
de  or.  Venturina  falsa.  Fallax  venturina. 

VENTURÓS,  A.  adj.  Ditjós,  fel  is,  que  té  ven- 
tura ó  la  ocasiona.  Venluroso,  venturera.  Fortuna- 
tus,  beatus. 

VENTUROSAMENT.  adv.  m.  Ab  ventura. 
Venturosamente.  Foríunatè. 

VENTUROSÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Venlurosisi- 
mo.  Forlunatissimus. 

VENTÜROStSSUVIAMENT.  adv.  m.  sup.  Ven- 
turosisimamenle.  Fortunatissimè. 

VENUS.  f.  mit.  Diossa  del  amor,  de  la  hermo- 
sura,  de  las  gràcias  y  deleyts.  Venus.  Venus,  eris, 
Múrcia,  se.  ||  Un  dels  planetas  primaris.  Venus.  Ve- 
nus, eris.  II  Per  antonomàsia  's  diu  de  una  dona 
mòlt  herraosa.  Venus.  Venus,  eris.  ||  Deleyt  sen- 
sual ó  r  acte  venéreo.  Venus.  Venus,  eris.  ||  quím. 
Lo  coure.  Venus.  Cuprum,  i,  Venus,  eris. 

VENUT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Vendido.  Venditus. 

ANAR  ó  sÉB  VENUT.  fr.  Auar  exposat  à  perill  per 
la  companyia  de  un  traidor.  Estar  vendido.  Fraudi 
obnoxium  esse. 


VER 


VENYAR.  V.  a.  VENJAR, 

VER,  A.  adj.  VEUDADER.  II  f.  PRIMAVERA.  ||  VE- 
aiTAT, 

VERACITAT,  f.  La  propietat  ó  hàbit  de  dir 
mpre  la  veritat.  Veracidad.  Veracitas,  alis. 
VERAL.  m.  vereda. 

VERAMENT,  adv.  VERDADERAMENT. 

VERA8.  f.  pi.  Veritat,  realitat,  sinceritat.  Ye- 
ras.  Verum,  i. 

DE  VÉRAS.  m.  adv.  En  veritat.  De  veras,  verdade- 
ramente,  con  lodn  verdad.  Verè.  ||  Assegura  la  cer- 
tesa ó  realitat  de  lo  qne's  doblava.  À  la  verdad,  ó  de 
verdad.  E(|uidem,  cerlò  quidom. 

VERAMENT,  adv.  m.  Ab  veracitat.  Verazmen- 
te.  Veraciter. 

VERÀS.  adj.  Qui  sempre  vól  dir  veritat,  serio 
y  eneraich  de  burlas.  Veraz,  verídica,  hombre  de 
veras.  Yerax,  acis. 

VERAT.  m.  varat. 

VERAY.  adj.  ant.  verdader. 

VERB.  ni.  fil.  La  imatge  espressiva  del  objecte 
6  concepte  del  enteniment.  Verbo.  Verbum,  i.  j] 
La  segona  persona  de  la  SS.  Trinitat.  Verbo.  Ver- 
bum, i.  II  gram.  Part  de  la  oració  que  denota  la 
afirmació  ó  judici  que  fém  de  las  cosas,  y  es  varia- 
ble per  raodos  y  temps.  Verbo.  Verbum,  i, 

VERB  ACTIU.  gram.  Lo  que  significa  acció.  Verbo 
activo.  Verbum  activura. 

VERB  ADJECTIU,  gram.  Lo  verb  que  significa  '1 
sér  de  las  cosas  juntament  ab  las  qualitats.  Verbo 
adjelivo.  Adjeclivum  verbum. 

VERB  AUXILIAR,  gram.  Lo  que  serveix  pera  con- 

gar  los  verbs  actius  y  passius.  Verbo  auxiliar. 
erbum  auxiliaré. 

VERB  DEFECTiü.  gram.  Lo  que  està  faltat  de  algun 

mps  ó  persona.  Verbo  defeclivo.  Deficiens,  defec- 
ivum  verbum. 

VERB  DEPONENT.  Lo  que  CU  la  gramàtica  llatina  té 
ignificació  activa  ab  terminació  passiva.  Verbo  de- 
ponenie.  Deponens  verbum. 

VERB  DETERMINAT,  gram.  Lo  quc  té  pera  cada 
persona  sa  particular  terminació.  Verbo  delerminado 
ó  finito.  Finilum  verbum.  |1  En  las  oracions  de  in- 
finitiu lo  que  segueix  desprès  de  la  partícula  que, 
ó  la  mateixa  veu  del  infinitiu,  y  en  los  gerundis  lo 
que  deixa  '1  sentit  suspens  pera  que  '1  perfeccione 
Itre  anomenat  determinant.  Verbo  delerminado. 
ubjunctivum  verbum. 

VERB  FREQÜENTATiü.  gram.  Lo  quB  denota  fre- 

iéncia  en  la  acció.  Verbo  frecuenlativo.  Frequen- 

tivum  verbum. 

VERB  IMPERSONAL,  gram.  Lo  que  sols  se  conjuga 
n  la  tercera  persona  deï  singular.  Verbo  imperso- 

l.  Impersonale  verbum. 

VERB  iNCOATiü.  gram.  Lo  que  denota  la  acció  co- 
mensada  ó  en  lo  principi ,  com :  florir,  envellir. 
Yerbo  incoalivo.  Incboativum  verbum. 

VERB  NEUTRE,  gram.  Lo  que  denota  acció  intran- 
Bitiva,  com :  córrer,  dormir;  però  que  pót  férse 


CATALÀ.  VER  763 

transitiu  quant  convé  explicar  alguna  circunstàn- 


cia  del  cas  que  se  li  dóna,  com:  víurer  una  vida 
alegre.  Verbo  neutró.  Verbum  neutrum. 

VERB  PASSIU,  gram.  Lo  que  significa  passió  y  sòn 
sjibjecte  reb  la  acció.  Verbo  pasivo.  Passivum  ver- 
bum. 

VERB  REcípRocn.  gram.  Aquell,  la  significació  del 
qual  recau  sobre  dos  ó  mès  subjectes  que  recípro- 
cament se  corresponen  per  medi  del  pronom  se. 
Verbo  recíproca.  Reciprocum  verbum. 

VERB  REDUPLicATiü.  gram.  Aquell,  que  significa 
reiteració  de  alguna  cosa  ó  acció,  com:  reedificar, 
reconquistar,  etc.  Verbo  reduplicativo.  Reduplica- 
tivum  verbum. 

VERB  REFLEXIU,  gram.  Aquell,  la  significació  del 
qual  se  refundeix  ó  recau  en  lo  mateix  subjecte  que 
r  executa.  Verbo  reflexiva.  Reílexivum  verbum. 

VERB  REGULAR,  gram.  Lo  que  té  cert  y  determinat 
modo  de  conjugaise,  seguint  una  regla  fixa  y  ge- 
neral, y  al  contrari  irregular  ó  anómalo.  Verbo  re- 
gular. Regularé  verbum. 

AQUÍ  ESTA  'l  VERB.  loc.  fam.  Aquí  cstà  tol  ó  lo 
principal  de  la  dificultat.  Ese  es  el  diablo.  Hoc 
opus. 

ESTAR  AL  VERB.  fr.  Eslar  al  cas.  Estar  en  el  caso. 
Ad  rem  spectare. 

TROBAU  LO  VERB.  fr.  met.  TROBAR  LO  DESLLORIGA- 
DOR. 

VERBAL,  m.  La  citació  que's  té  davant  del  jut- 
ge ordinari,  que  regularment  se  resol  ó  compon  allí 
mateix ,  sense  necesitat  de  posarho  per  escrits. 
Verbal  ó  juicio  verbal.  Verbale  judicium.  ||  adj.  Lo 
que's  fa  ó  contracta  de  paraula,  sense  posarho  per 
escrit.  Verbal.  Verbalis.  ||  gram.  Cosa  del  verb  ó 
que's  deriva  de  ell.  Verbal.  Verbalis.  ||  fam.  Super- 
bo,  mòlt  excel-lent.  Soberbio,  excelenie.  Excellens. 

VERBALMENT,  adv.  ra.  De  paraula.  Verbal- 
menle.  Verbis,  verborum  ope. 

VERBENA.  f.  Planta  de  una  sola  cama  de  dos 
peus  de  alta,  quadrangular,  dreta  y  à  vegadas  ra- 
mosa;  las  fullas  llargarudas,  divididas  profunda- 
ment, rissadas,  de  sabor  amarch,  desagradables  é 
inodoras.  Las  flors  en  la  extremitat  de  la  cama,  y 
són  de  un  blau  purpúreo  ,  y  algunas  vegadas 
blanch.  Las  fullas  són  febrífugas,  resolutivas  y  vol- 
neràrias.  Yerbena.  Verbena,  a3,  herba  sacra. 

VERBIGRÀCIA.  exp.  Hat.  que  vól  dir:  per 
exemple.  Por  ejemplo,  verbigracia.  Verbi  aut  exem- 
pli  gratia,  causa. 

VERBO.  m.  VERB.  II  adv.  m.  verbalment. 

VÉRBOL.  m.  Malaltia  de  la  pell,  que  la  posa 
aspra  y  encarnada,  causant  picor  en  aquella  part. 
Empeine.  Impetigo,  inis. 

VÉRBOL A.  f.  VERBOSITAT. 

VERBOLÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  de  vórbols. 
Empeinoso.  Impetiginosus. 

VERBÓS,  A.  adj.  Abundant  y  copiós  de  parau- 
las.  Locuaz,  verboso.  Verbosus. 

VERBOSAMENT.  adv.  m.  Ab  abundància  de 


Í64 


VER 


DICCIONARI 


VER 


paraulas.  Difusamenle,  verbosamente.  Verbosè. 

VERBOSITAT,  f.  Còpia,  abundància  de  pa- 
raulas. Locuacidad,  verbosidad,  parola.  Yerbositas, 
loquacitas,  alis. 

VERDADER,  A.  adj.  Lo  que  conlé  veritat; 
Verdadero,  vero.  Yerus.  \\  íngénuo,  real,  sens  en- 
gany. Verdadero.  Yerus.  i|  Llegílim.  Legüimo,  ver- 
dadero, genuino.  Legilimus.  ||  veuíüicu.  ||  sa,  bo.  \\ 

m.  VERITAT. 

VERDADERAMENT.  adv.  m.  Ab  veritat.  Cier- 

tamenle ,  verdaderamente.  Yerè.  ||  Llegíliíuament, 
ab  propietat,  Verdaderamente.  Propriè.  |1  adv.  aür- 
niatiu,  sí.  Cierlameiile,  verdaderamente.  Quidem. 

VERDADIER,  A.  adj.  vkrdader. 

VERDAL.  adj.  Se  diu  de  una  espècie  de  pru- 
nas  y  figas  de  color  que  tira  à  vert,  encara  que  es- 
ligan  maduras.  Verdal.  Yiridis  coloris. 

VERDANCH.  m.  Renou  del  arbre.  Renuevo, 
verdugon,  vàstago.  Surculus  grandior.  ||  Lo  senyal 
llarch  que  queda  en  lo  cos  del  animal,  de  resullas 
del  cop,  del  fuet  ó  altre  instrument  flexible,  com; 
vímech,  etc.  Cardenal,  verdugo.  Yibex,  icis, 

FÉR  VERDANCHS.  fr.  Acardeualar.  Livoribus  pla- 
gare, 

EIXIR  VERDANCHS.  fr.  Eixir  al  exterior  de  la  pell 
unas  tacas  moradas  ó  del  color  del  verdancb.  kcar- 
denalarse.  Carnem  lividam  reddi. 

VERDAZURO.  m.  Pedra  de  blau.  Verdazuro. 
Cyaneus  lapis. 

VERDEGAYA.  f,  Yert  clar  y  alegre.  Verdega- 
yo,  verdegay.  Glaucus  color. 

VERDEJAR.  V.  n.  Tirar  à  vert.  Verdear,  ver- 
deguear,  tirar  àverde.  Yireo,  es.  ||  Cubrirsede  vert 
la  terra  ó  'Is  arbres.  Reverdecer,  verdecer.  Revires- 
co,  Í9.  II  Se  diu  de  algunas  fruytas  que  al  cullir- 
las  no  estan  prou  maduras.  Eslar  verde.  Iramalu- 
rus. 

VERDEROL.  m,  VERDüM.  ||  Espècie  de  ma- 
risch  de  unas  dos  polzadas  de  llarch,  de  dos  clos- 
cas  plenas  de  solchs  fondos  ;  de  color  blanquinós 
clapat  de  roig,  y  '1  peix  que  contenen  es  comesti- 
ble. Verderol,  verderon.  Cardium  edulce, 

VERDE8CA.  f.  ant.  MUNT,  PILOT.  H  f.  ENRA- 
MADA. 

VERDET,  A.  adj.  d.  de  vert.  Verdecico,  illo, 
ito.  Subviridis.  H  m.  La  flor  ó  rovell  del  coure. 
Cardenillo,  verdets,  verdin.  Mvuca,  se.  |  alga. 

VERDEYAR.  V.  n.  VERDEJAR. 

VERDOLAGA.  f.  Planta  de  camas  grossas, 
rodonas,  dretas,  tendras,  plenas  de  such,  llisas, 
rogencas,  divididas  en  alguns  rams,  altas  de  prop 
de  un  peu;  las  fuUas  alternas,  oblongas  ó  quasi  ro- 
donas, en  forma  de  tascó,  grossas,  molsudas,  lli- 
sas, lluhenlas,  blanquinosas,  de  sabor  apegalós; 
las  llavors  petitas,  negrencas,  dins  de  una  càpsula 
de  tres  venlallas.  Es  comestible,  antiescorbútica  y 
atemperant.  La  borda  té  las  camas  mès  petitas,  ro- 
gencas y  ajagudas  per  terra,  las  fuUas  mes  petitas 
y  estrelas.  Yerdolaga.  Portulaca,  íe. 


VERDOR,  f.  Lo  color  vert.  Verdor.  Yiridilas, 
atis.  II  Lo  color  vert  viu  de  las  plantas.  Verdor, 
verdura.  Yiror,  is.  ||  met.  Lo  vigor  de  la  juvenlut. 
Verdor.  ^Etatis  robur.  ||  La  fortalesa,  vigor  y  brio 
de  las  béstias.  Verdor.  Yigor,  is.  ||  La  falta  de  ma- 
duresa en  las  fruytas.  Verdor.  Immaturitas,  atis, 

VERDÓS,  A.  adj.  Lo  que  tira  à  vert.  Verdoso, 
verdeante,  verdecino.  Subviridis.  ||  Aspre  al  gust, 
poch  madur.  Verde.  Immaturus.  ||  Dit  del  blat  que 
al  segarlo  està  un  poch  vert.  Cerollo.  Haud  ita  ma- 
lura niessis. 

VERDUGADES.  f.  pi.  ant.  COP,  ASSOT. 

VERDUGUILLO.  m.  IN'avaja  pera  afeitar,  mès 
estreta  y  petita  que  las  regulais.  Verduguillo.  Na- 
vacula  minor. 

VERDULER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  verdura.  Ver- 
dulero.  Olitor,  is.  ||  met,  fam.  Se  diu  de  la  persona 
desvergonyida  y  atrevida.  Ferdu/ero.  Procax,  acis. 

VERDUM.  m.  Aucell  de  unas  tres  polzadas  de 
llarch,  de  color  entre  vert  y  groch,  de  cant  mòlt 
melodiós,  y  de  carn  mòlt  gustosa.  Verderol,  verde- 
ron, verdezuelo.  Loxia  cloris. 

VERDURA,  f.  VERDOR.  U  Totgénero  de  hortalis- 
sa, especialment  la  que  serveix  en  la  olla.  Verdu- 
ra. Olus,  eris,  ||  En  los  paíssos  y  tapicerias  lo  fu- 
llatge que  's  pinta  en  ells.  Verdura.  Peristromatum 
vineta. 

VERECÚNDIA.  f.  VERGONY\. 

VERECÜNDO,  A.  adj.  VERGONYÓS. 

VEREDA.  f.  Cami  estret.  Senda,  vereda,  sende- 
ro.  Semita,  a;.  l|  L' orde  ó  avís  que's  despatxa  à  un 
número  de  pobles  que  estan  en  un  mateix  carai  ó 
à  poca  distància,  y  també  '1  número  de  dits  po- 
bles. Vereda.  Mandatum  pernuntium.  ||  Lo  camí  y 
predicació  que  fan  los  regulars  per  determinats 
pobles.  Vereda.  Ecclesiastica  concio  ad  plura  oppi- 
da  missa. 

VEREDER.  m.  Qui  porta  la  vereda.  Veredero, 
veredario.  Yeredarius,  ii.  ||  Lo  cabal  1  que  serveix 
en  aquestas  veredas.  Veredario.  Yeredus,  i. 

VEREDICTE,  m.  La  declaració  del  jurat.  Ve- 
redicto.  Yeredictus. 

VEREMA,  f.  La  cullita  dels  rahinis  en  estat  de 
fér  lo  vi.  Vendimia.  Yindemia,  se. 

VEREMADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  verema.  Vendi- 
miador.  Yindemiator,  is, 

VEREMAR.  Y.  a.  Arreplegar  la  cullita  dels  ra- 
hims.Fewdimmr.  Yindemio,  as.  ||  Arruinar  las  vín- 
yas  ó  malmétrer  la  cullita  del  vi  la  pedregada  ó 
altres  accidents,  Vendimiar.  Spem  vindemiarum 
auferre.  ||  fam.  Matar,  Vendimiar.  Neco,  as.  |  m. 
La  temporada  en  que  's  verema.  Vendimia.  Yinde- 
miarum  tempestas. 

VERGA.  f.  Lluch  ó  ram  prim  y  sens  fullas  de 
algun  arbre  ó  mata.  Verga,  vara,  vardasca.  Yirga, 
ae.  Ij  nàut.  Cada  una  de  las  pessas  de  fusta  en  que 
s' assegura  la  vela,  y  que  's  penja  ó  subjecta  à  qual- 
sevol dels  arbres ;  la  denominació  respectiva  de 
las  quals  se  pren  ó  bè  de  la  vela  mateixa,  ó  bè  dels 


VER 


CATALÀ. 


VER 


168 


Irbres  y  màslil.  Verga,  y  enlena  en  las  embarca- 
ion  llatinas.  Antena,  ae.  ||  En  los  molins  fariners 
essa  de  ferro  per  medi  de  la  qual  se  puja  ó  baixa 
a  comporla  del  pany,  pera  obrir  y  lancar  la  mola. 
lave.  Clavis,  is.  ||  En  alguns  quadrüpedos,  com 
ous,  etc,  lo  membre  de  la  generació  separat  de 
ells.  Verga,  vergajo.  Genitale  niembrum,  \\  raet. 
Rigor,  càstich.  Palo,  làligo,  laiigazo.  Fustigatio, 
nis,  II  viT  DE  BOU.  II  fam.  cetro.  ||  vara.  2.  ||  pi. 
Branquelas  de  algun  arbre  ó  planta,  primas  y  lalla- 
das  à  proporció ,  que  envescadas  serveixen  pera 
agafar  aucells.  V'areías.  Virgulae  visco  illilíE, 

VERGA  DE  ALMIRALL.  Büslon  de  almiranie.  Almi- 
rallis  virga. 

VERGA  DE  BOU.  VIT  DE  BOU. 
VERGA  DE  CEP.  ant.  SARMENT. 
VERGAIVT.  m.   BARGANT. 

VERGÀS.  m.  y 

VERGA88A.  f.  aum.  Varapato,  varal,  varejon. 
Longurius,  ii. 

VERGASSADA.  f.  Cop  de  verga.  Varapalo, 
varazo,  vardascazo.  Yirga  ictus.  ||  verdanch. 

VERGASSEJADOR.  m.  Qui  vergasseja.  Va- 
reador.  Verberator,  is.  ||  Instrument  pera  vergas- 
sejar  la  llana.  Zarzo.  Craticula  ex  virgis. 

VERGASSEJAR.  V,  a.  Pegar  ab  la  verga.  Va- 
rear,  verguear.  Fustigo,  as.  I  Bàtrer  la  llana  ab 
vergas  ó  altra  cosa,  pera  estovaria.  Baquetear,  ar- 
quear.  Lanam  virgis  tundere. 

VERGE.  La  persona  que  no  ha  tingut  comers 
carnal.  Se  diu  especialment  de  la  dona.  Virgen. 
Virgo,  inis.  ||  Per  antonomàsia  s' entén  Maria  SS., 

I  que  havent  concebut  sens  obra  de  varó,  fou  verge 
ants  del  part,  en  lo  part  y  desprès  del  part.  Virgen. 
Maria  Yirgo.  1|  Imatge  de  Maria  SS.  Virgen.  Mariae 
Yirginis  imago.  ||  Un  dels  títols  y  graus  ab  que  la 
Iglésia  distingeix  lo  cor  de  las  sanlas  que  conser- 
varen sa  integritat  y  puresa.  Virgen.  Yirgo,  inis.  | 
En  los  molins  de  oli  cada  un  dels  peusdrets  ó  mun- 
tants, en  ques'ajusia  la  viga  de  la  prempsa,  pera 
que  no's  decanle.  Virgen.  Príeli  fulcrum.  |  Lo  que 
està  en  sa  primera  enteresa  y  no  ha  servil  encara 
pera  lo  que  's  destina,  així  's  diu:  espasa  verge,  etc. 
Virgen.  Inlactus.  ||  Dit  de  la  terra  que  encara  no  ha 
estat  cultivada.  Virgen.  Inaratus  ager.  ||  Lo  que  no 
ha  tingut  artifici  en  sa  formació,  com:  mel  verge, 

I  la  que  naturalment  destil-lan  las  brescas;  oli  ver- 
ge, '1  que  destil•la  la  oliva  abans  de  prempsarla. 
Virgen.  Purus,  naturalis.  ||  pi.  Las  religiosas.  Vir- 
genes.  Sacrse  virgines. 
verge  veneranda.  fam.  La  donzella  entrada  ja  en 
edat.  Doncellueca.  Adulta  virgo. 
VERGELL.  m.  lluch,  plansó. 
VERGELLA.  f.  VERGA. 
VERGER,  m.  Jardí,  hort  ameno.  Verjel.  Yiri- 
darium,  ii.  ||  raet.  Cosa  hermosa  à  la  vista  y  deli- 
ciosa. Verjel.  Speciosa  res. 

VERGONYA,  f.  Passió  que  excita  alguna  tur- 
bació  en  1'  animo  per  alguQ  despreci,  confusió  y 

TOMO  II. 


afront,  manifeslantse  en  lo  color  de  la  cara.  Ver- 
güenza.  Yerecundia,  a;.  |  vergonyós.  1.  1|  Modès- 
tia que  fà  contenir  las  accions  ó  paraulas  indignas. 
Vergüenza.  Pudor,  is.  ||  Lo  color  bermell  que  ix 
en  la  cara,  efecte  de  dila  passió.  Rubor,  'pudor, 
vergüenza.  Rubor,  is.  ||  Encongiment  que  embaras- 
sa la  execució  de  alguna  cosa,  Encogimienlo,  ver- 
güenza, corledad.  Ruslicus  pudor.  \\  Lo  pundonor  ó 
estimació  de  la  pròpia  honra.  Vergüenza,  pundo- 
nor. Honeslatiscura.  1|  La  pena  ó  càstich  que 's  dó- 
na al  reo,  exposanllo  al  afront  del  públich.  Ver- 
güenza. Publica  infàmia.  ||  Acció  de  que  's  déu 
avergonyir  lo  qui  la  executa.  Vergüenza.  Dedecus 
oris.  11  pi.  Las  parts  vergonyosas.  Vergüenzas,  par- 
les pudendas  ò  vergonzosas.  Pudenda,  orum.  ||  f. 

PUNDONOR. 

DONARSE  VERGONYA,  fr.  ENYERGONYIRSE. 

FÉR  VERGONYA,  fr.  ENVERGONYIR.  ||  ENLLUHERNAR. 

I  Sèr  alguna  cosa  millor  que  altra  ab  que's  com- 
para. Poner  vergüenza.  Vrsdsio,  as. 

LA  VERGONYA  CRÍA  RONYA,  Ó  QUI  TÉ  VERGONYA  TÍl 
MAL  ANY,  Ó  LA  VERGONYA  DANYA  AL  POBRE.  ref.  ACOU- 

sella  que  la  vergonya  mal  entesa  no  es  convenient 
à  ningú,  y  perjudicial  al  pobre.  Al  pobre  no  es 
provechosa  la  vergüenza.  Egenti  inutilis  verecun- 
dia. 

LA  VERGONYA  Y  LA  HONRA,  A  LA  DONA  QUE  LA  PERT, 

MAY  LI  TORNA.  ref.  Deuota  que  una  vegada  perduda 
la  vergonya  y  la  fama,  es  moltíssim  difícil  lo  reco- 
braria, majorment  en  las  donas.  La  vergüenza  y  la 
honra,  la  muger  que  la  pierde,  nunca  la  cobra.  Re- 
dire  cum  perit,  nescit  pudor. 

^No  TE 'n  donarias  VERGONYA  ?  exp.  ab  que  s  trac- 
ta de  cobart  à  algú,  si  's  deixa  insultar  per  altre, 
ó  deixa  de  fér  una  cosa  difícil  ó  indigna  de  ell.  ^No 
seria  una  metgua  para  ti  ?  ^no  te  avergonzarias? 
ino  te  daria  vergüenza?  ^Non  tibi  turpe  essel? 

NO  TENIR  VERGONYA,  fr.  Fér  algú  cosa  que  '1  des- 
dora.  No  tener  vergüenza.  Yerecundia  destitutum 
esse. 

PASSAR  PER  LA  VERGONYA,  Ó  POSAR  Ó  TRAURER  A  LA 

VERGONYA,  fr.  Posar  à  algun  delinqüent  en  paratge 
públich,  ópassejarlo  pels  carrers,  pera  sa  confu- 
sió, y  pera  que  tols  conegan  sòn  delicte.  Sacar  a 
la  vergüenza.  Catamidio,  as. 

pÉRDRER  LA  VERGONYA,  fr.  Abandonarse,  descsti- 
mant  1'  honor  que  segons  sòn  estat  li  correspon. 
Perder  la  vergüenza ;  quilarse  la  mascarilla.  Depu- 
'  dere. 

POCA  VERGONYA.  DESVERGONYIT. 

QÜI  NO  TÉ  VERGONYA,  NO  TÉ  CONCIÉNCIA,  Ó  QUI  NO 

TÉ  VERGONYA,  TOT  LO  MON  ES  sÈü.  rcf.  Repreu  als 
qui  no  reparan  en  fèr  sòn  gust  sense  ningun  res- 
pecte ni  atenció,  encara  que  sia  injustament.  Quien 
no  liene  mesura,  toda  la  villa  essuya;  quienno  tiene 
vergüenza,  todo  el  campo  es  suyo;  no  engendra  con- 
ciencia,  quien  no  tiene  vergüenza.  Quisque  pudor 
carens,  totam  sibi  vindicat  urbem. 
sÉR  üNA  VERGONYA,  ff.  Ponderar  la  inutilitat  ó 

9C 


766  VER  DICCIONARI 

gra  ve  defecle^de  alguna  cosa.  Ser  una  mala  ver- 
giienza.  Dedecet. 

SI  m'  es  vergonya,  no  m'  es  dany.  ref.  Denota 
que  val  més  vèncer  la  vergonya  de  fér  ó  dir  alguna 
cosa,  que  no  quedar  ab  lo  remordiment  de  no  ha- 
verho  verificat.  Mas  vale  vergüenza  en  cara,  que 
mancilla  en  el  corazon.  Pr«slat  in  ore  pudor,  taci- 
to  quam  pectore  culpa. 

TENIR  VERGONYA,  fr.  No  gosar  fér  alguna  cosa  per 
respecte  al  qué  diran,  Tener  vergüenza.  Pudet, 
erubesco,  is. 

TRAÜRER  Ó  FÉR  PÉRDRER  LA  VERGONYA,  fr.  mct. 

fam.  Persuadir  à  algú  à  qiie  fassa  públicament  lo 
que  no  gosava  per  desconfiansa  de  desempenyarho 
bè.  Sacar  la  vergüenza.  Verecundiam  auferre. 

VERGONYANT,  A.  adj.  Qui  Ió  vergonya,  y 
regularment  s'  aplica  à  la  persona  de  obligacions, 
que  demana  secretament  llimosna.  Vergonzante. 
Verecundiam  auferre. 

VERGONYÓS,  A.  adjf  Qualsevol  cosa  que 
causa  vergonya.  Vergonzoso,  vergonzante,  vergüen- 
za, bochornoso,  rubor oso.  Verecundus.  ||  Qui  té  ver- 
gonya ó  fàcilment  s'  envergonyeix.  Vergonzoso. 
Pudens. 

VERGONYOSAMENT.  adv.  m.  De  un  raodo 
vergonyós.  Vergonzosamenle.  Verecundè.  1|  afron- 

TOSAMENT. 

VERGONYOSET  ,  A.  adj.  d,  Vergonzocico, 
illo,  ilo.  Subverecundus. 

VERGUEJAR.  v.  a.  y  derivats,  vergassejar. 

VERGUER.  m.  bastoner.  1.  3.  ||  ra.  Sarment 
llarch  que's  deixa  en  los  ceps,  que  se  sól  enterrar 
pera  criarne  altres.  Serpa.  Draco,  nis. 

VERGUETA.  f.  d.  Vareta,  vergueta,  varilla, 
ica,  virgula.  Virgula,  a;. 

VERGUNTADES.  f.  ant.  ASSOTS. 

VERÍ.  m.  vENKNo.  |]  La  propietat  mortífera  ó 
sumament  nociva  del  veneno.  Venenosidad.  Vene- 
ni  vis. 

VERÍ  DE  aygüa.  Humor  nociu  que  està  en  las  In- 
glés. Hipomdnes.  üippomanes,  es. 

VERIGLE.  m.  Cert  mirall  decer.  Vericle.  Caly- 
baeumspeculare.  H  Custòdia  petita  en  que's  col-loca 
la  hòstia  consagrada,  y  's  posa  dins  de  la  gran.  Vi- 
ril. Pixis  cristallina. 

VERÍDICH,CA.  adj.  Yerdader,  amich  de  la 
veritat.  Veridico,  verdadero,  veraz.  Veridicus. 

VERIFICACIÓ,  f.  Examen,  proba  de  una  es- 
criptura ó  firma  que  ofereix  dubte.  Verilicacion. 
Examen,  inis.  |1  La  proba  ò  justificació  de  qualse- 
vol veritat.  Averiguacion,  verificacion.  Comprobatio, 
nis.  II  Examen  fét  de  nou  pera  '1  pago  de  aduanas 
en  orde  de  mercaderias.  Verificacion.  Inquisitio,  nis. 

VERIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  verifica.  Veri- 
ficador. Probalor,  is. 

VERIFICAR.  V.  a.  Comprobar  ó  examinar  la 
veritat  de  alguna  cosa.  Probar,  verificar,  justificar. 
Comprobo,  as.  ||  Fér  probar  que  fou  certa  alguna 
cosa.  Verificar,  Expleo,  es.  H  Ratificar,  fér  cumplir. 


VER 

Ratificar.  Rectifico,  as.  ||  Posar  per  obra,  executar. 
Realizar  ,  verificar,  efectuar.  Perficio ,  is.  ||  v.  r. 
Cumplirse  lo  que's  digué  ó  pronosticà.  Verificar. 
Expleri.  II  Succehir,  tenir  efecte  alguna  cosa,  com 
la  condició,  etc.  Efectuarse,  verificarse.  Evenire, 
eíTici. 

VERIFICATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera 
verificar.  Verificativo.  Verificativus ,  probalivus, 

VERIGLE.  m.  VERICLE. 

VERINÓS,  A.  adj.  Enmatzinat,  lo  que  inclou 
verí.  Ponzonoso,  venenoso,  virulenta,  viperino.  Vi- 
perinus.  ||  met.  Nociu,  perjudicial  à  la  salut  del 
cos  y  del  ànima.  Ponzonoso.  Veuenosns.  ||  met.  Co- 
lérich,  maliciós.  Colérico,  venenoso,  iracundo.  Ira- 
cundiaeproclivis.  ||  infausto,  funest. 

VERISSÍMIL.  adj.  Lo  que  té  apariéncia  de  ve- 
ritat.  Verisimil,  verosimil.  Verisimilis,  proximum 

ver  is.  II  PROBABLE. 

VERISSIMILÍTUT.  f.  Apariéncia  de  veritat.  Ve- 
rosimilitud,  verisimilitud.  Verisirailitudo,  inis. 

VERISSimiLMENT.  adv.  Ab  verissimilitut. 
Verisimilmenle,verosimilmente.\eviíi\miVúer.  ||  pro- 
bablement. 

VERITAT,  f.  Total  conformitat  de  lo  que's  diu 
ab  lo  que's  judica  ó  ab  lo  que  són  en  sí  las  cosas. 
Verdad.  Veritas,  atis.  ||  La  certitut  de  una  cosa  que 
's  manté  sempre  la  mateixa,  com:  Déu  es  la  suma 
VERITAT.  Verdad.  Yeritas,  atis.  ||  La  màxima  ó  pro- 
posició en  que  tothom  convé,  y  que  no's  pót  negar 
racionalment.  í'ert/ad.  Veritas,  axioma,  atis.  ||  Ve- 
racitat, virtut  que  consisteix  en  1'  hàbit  de  diria  ó 
en  correspóndrer  à  las  promesas.  Verdad.  Veraci- 
tas,  atis,  II  Sinceritat  y  bona  fé,  com  oposada  à  la 
mentida  y  engany.  Verdad.  Candor,  is.  ||  La  realitat 
ó  existència  de  las  cosas,  Verdad.  Verilas,  atis.  || 
Laiament  se  diu  de  lo  que  es  oposat  al  error  y  à 
una  doctrina  falsa.  Verdad.  Veritas,  atis.  ||  La  ex- 
pressió clara  ab  que's  coneix  y  reprèn  à  algú.  Ver- 
dad. Verum,  i.  ||  Divinitat  del  paganisme,  que  la 
feren  filla  de  Júpiter,  y  la  representavan  en  figura 
de  dona  vestida  mòlt  senzillament,  però  no  raénos 
noble  y  raagestuosa.  Verdad.  Veritas,  atis. 

VERITAT  ESQÜE,  ES  VERITAT  QUE,  Ó  BÈ  ES  VERITAT 

Espècie  de  concessió  restrictiva  que  no  embarassa 
al  asumpto,  ó  que  exceptua  de  alguna  regla  gene- 
ral. Verdad  es  que,  ó  es  verdad  que,  bien  es  verdad. 
si  bien  es  verdad.  Veruntamen. 

VERITAT  NUA.  La  Veritat  clara,  sens  adulació,  res- 
pecte ni  mirament.  Verdad  desnuda.\erilas  nuda. 

VERITAT  SABUDA  Y  BONA  FE  GUARDADA.  loC.  for,  ab 

que's  dóna  é  enténdrer  que  algun  plet  ó  causa  's 
déu  sentenciar  sens  aténdrer  precisament  à  las 
formalitats  yàpices  del  dret.  Verdad  sabida  y  buena 
fe  guardada.  Sententia,  citrà  judicialem  formam, 
ferenda. 

AB  TOTA  VERITAT,  m.  adv.  Ab  tota  realitat.  En  ver- 
dad, de  verdad,  con  toda  verdad,  verdaderisimamen- 
te,  en  realidad  de  verdad,  por  cierto  y  por  la  verdad. 
Prorsüs,  absque  dubio. 


VER 


CATALÀ. 


VER 


767 


RITAT.  fr.  SI  S'  B\  DE  Dia  LA   VKRITAT. 

APURAR  LA  VERITAT,  fi".  Examinar  y  averiguar  ra- 
dicalment la  cerlilut  de  alguna  cosa.  Apurar,  ajus- 
tar la  ver  dad.  Scrulor,  aris. 

CANTAR  LAS  VERITATS,  fr.  met.  fam.  Desfogarse 
algú  ab  altre,  dientli  ab  llibertat  lo  que  sent  contra 
ell.  Despampanar,  decir  à  otrodos  claridadesó  dos 
verdades.  Liberè  loqui. 

EN  CANTANT  Ó  DIENT  LAS  VERITATS,    SE  PERDEN  LAS 

AMISTATS,  ref.  Denota  lo  mal  que  s'  solen  rébrer  co- 
munment  las  correccions.  Mal  me  quieren  mis  co- 
madres,  porque  lesdigo  las  verdades.  Yeritasodium 
parit. 

EN  VERITAT,  m.  adv.  Verdaderamenle.  En  verdad, 
dia  verdad,  ó  de  verdad,  verdaderamenle.  EqniAem. 

ES  VERITAT  Ó   ES  MÒLTA    VERITAT.   loC.    En    COníïr- 

mació  de  lo  que  s'  ha  dit.  Es  mucha  verdad,  esta  es 
la  verdad,  asi  es.  Sic  planè  se  habet. 

^ES  VERITAT  AQUESTA  MENTIDA?  loC.  ES  PECAT  LO 
DIR  MENTIDAS? 

LA  PURA  VERITAT,  exp.  La  Veritat  indubilable, 
clara  y  sense  rodeix.  La  pura  ó  lapurisima  verdad, 
ó  la  misma  verdad.  Ipsa  verilas. 

FALTAR  A  LA  VERITAT,  fr.  Dir  lo  que  no  es.  Fallar 
à  la  verdad.  A  vero  deücere. 

LA  VKRITAT  AMARGA,  exp.  pera  siguiQcar  lo  disgust 
que  causa  à  algú  lo  que  li  digan  lo  mal  que  ha  fél. 
La  verdad  amarga.  Yeritas  non  oranibus  grata  est. 

LA  VERITAT  SEMPRE  SURA.  ref.  Exhorta  à  profes- 
saria, perquè  encara  que's  vulla  subtilisar  y  ofus- 
car ab  astúcia  ó  mentida,  sempre  brilla  y  queda 
victoriosa.  La  verdad  adelgaza,  però  no  quiebra; 
la  verdad  como  el  óleo  siem,pre  nada  en  somo.  Yeri- 
tas laborat  nimis  sajpò,  extinguitur  unquam. 

PER  VERITAT,  m.  adV.  EN  VERITAT. 
SEMRLANT  DE  VERITAT.  VERISSÍMIL. 

.  SI  s'  HA  DE  DIR  LA  VERITAT,  fr.  pera  siguificar  la 
realitat  del  dictamen  ó  del  sentit  en  lo  que's  parla 
ó  tracta.  Si  va  à  decir  la  verdad,  si  se  anda  à  decir 
verdad.  Ut  verum  fateamur. 

YULLAN  QUE  NO  VULLAN,  HAN  DE  TRAGAR  LA  VERI- 
TAT; Ó  SI   NO'SPÓT  DIR   LA   VERITAT  QUE'nS  TAPEN  LA 

BocA^ref.  Denota  la  resolució  en  dir  la  veritat  als 
superiors  per  mès  que  no'ls  acomode.  La  verdad 
aunque  amarga  se  iraga.  Invito  bibilur,  vel  ama- 
rum  gutture  verum. 

VERLANDINA8.  f.  pi.  BRAVATA.  3. 

VERM.  m.  ant.  cüch. 

VERMEÍR.  V.  n.  ant.  embermellir. 

VERMELL,  adj.  BERMELL. 

VERMELLÓ  Y  VERMEYLÓ.  m.  BERMKLLÓ. 

VERMICULAR.  adj.  Lo  que  té  la  semblansade 
verm  ó  cuch.  Vermicular,  vermiforme.  Yermiforrais. 

VERMÍFUGO,  A.  adj.  med.  Se  diu  del  medica- 
ment que  destrueix  los  cuchs.  Vermifugo.  Yermifu- 
gus. 

VERMINÓS.  A.  adj.  Lo  que  es  produhit  ó  sos- 
tingut pels  cuchs  que  's  fan  en  lo  ventre  del  ani- 
mal. Verminoso.  Yerminosus. 


VERMÓ8,  A.  adj.  ant.  mocós. 

VERN.  m.  Espècie  de  abedull,  las  fullas  del 
qual  sónantiescorbúticas,  antielmínticas,  y  servei- 
xen pera  matar  las  pussas.  Àhedul  aliso.  Betula  al- 
nus. 

VERNAL.  adj.  Gosa  de  primavera.  Primaveral, 
vernal.  Yernus.  ||  astrol.  E  pi  telo  del  primer  qua- 
drant del  tema  celeste  desde  1'  orient  basta  '1  mitj- 
dia,  cel  ó  meridià  superior.  Vernal.  Yernalis. 

VERNEDA.  f.  Lloch  plantat  de  verns.  Aliseda, 
alisar.  Alnetum,  i. 

VERNIGAT.  m.  ant.  VAS,  GOT. 

VERNÍS,  m.  BARNÍS. 

VEROL.  m.  Lo  color  que  prenen  los  rahims 
quant  comensan  à  madurar,  y  'Is  mateixos  grans 
que  tenen  aquest  color.  Embero.  Rubedo,  inis. 

VEROLA.  f.  Malaltia  perillosa,  de  grans  conta- 
giosos, que  pót  prevenirse  per  medi  de  la  inocula- 
ció,  y  's  diu  borda  quant  ix  naturalment  y  vera 
quant  s'  empelta.  Viruelas.  Yariola,  ae. 

EIXIR  LA  VEROLA.  fr.  Ferse  grans  de  verola  en  lo 
cos  de  la  persona.  Brotar  las  viruelas.  Papulas  pul- 
lulare. 

VEROLAR.  V.  n.  Comensar  à  péndrer  color  de 
madur  los  rahims  y  altras  fruytas.  Pintar,  emberar. 
Maturesco,  is. 

VEROLÓS,  A.  adj.  Qui  té  verola.  FtVoíento.Boa 
morbo  infectus.  ||  Grabat  de  resultas  de  la  verola. 
Virolenlo,  picado  de  viruelas,  picoso.  Papulis  nola- 
tus.  I  Dit  del  rahim  que  comensa  à  madurar.  Em- 
berado.  Maturescens. 

VERÒNICA,  f.  Estampa  de  la  cara  de  Jesucrist, 
que  comunment  se  representa  per  una  dona,  que 
limpià  al  Senyor  lo  suhor  ó  sanch  en  lo  camí  del 
Calvari,  y  se  li  quedà  senyalat  lo  rostro  del  Salva- 
dor en  tres  parts  de  la  tela.  Verònica,  sania  faz. 
Yera  icon  Jesuchristi  in  sudario  impressa  eíDgies. 
D  Planta  que  té  la  cama  de  un  peu  de  altura,  sub- 
til, quadrada  y  plena  de  nusos,  de  ahont  naixen 
fullas  llargas,  y  en  la  extremitat  de  ella  una  espiga 
de  flors  apretadas,  moradas  y  alguna  vegada  blan- 
cas  ab  quatre  llavors  llargarudas.  Betónica,  veròni- 
ca, gariofUea.  Betonica,  serratula,  ae. 

VEROSÍMIL.  adj.  y  derivats,  verissímil. 

VERRA.  f.  TRUJA. 

VERRO.  m.  Porch  mascle  no  sanat,  que  's  deixa 
per  pare.  Verraco.  Yerres,  is. 

VERRUGA.  f.  Duresa  que  's  fà  com  un  gra,  re- 
gularment en  las  mans  ó  en  la  cara.  Verruga. 
Yerruca,  mymenia,  ae, 

VERRUGA88A.  f.  aum.  Verrugaza.  Yerruca 
major. 

VERRUGÓS,  A.  adj.  Qui  té  verrugas.  Verru- 
goso,  aberrugado,  verrugiento.  Yerrucosus. 

VERRüGüERA.  f.  Girassol  major  que  cura  las 
verrugas.  Cliotropio,  verrucaria,  girasol  mayor. 
Yerrucaria,  x. 

VERRUGUETA.  f.  d.  Verruguita,  verruguilla. 
Yerrucula,  ae.  ||  Trampa  que  fan  los  fuUers  en  lo 


768  VER  DICCIONARI 

joch  de  cartas.   Fullero,  berrugueta,  verrugueta. 
Aleatòria  fraus. 

VERS.  ra.  Poesia,  niímero  determinat  de  síl-la- 
bas  disposadas  de  tal  modo  que  forman  armonia  y 
cadència,  y  n'  hi  ha  desde  quatre  síl-labas  fins  à 
disset.  Metro,  verso.  Yersus,  us,  carmen,  inis.  || 
Cada  membre  ó  part  en  que 's  divideixen  los  salms 
y  capítols  de  la  Bíblia.   Verso,  verskulo.  Yersicu- 

luS,  i.  II  ENVERS.  II  DEVERS. 

VERS   FIGURAT,   aut.  AL-LEGORIA. 

EN  VERS.  m.  adv.  Dit  de  las  composicions  escritas 
en  rima  ó  en  vers.  En  verso,  rimado.  Yersificalus. 

TIRAR  VERSOS,  fr.  Tirar  llatinadas,  indireclas. 
Echar  varetas  ó  indireclas.  Iram  aculeatis  dictis 
prae  se  ferre. 

VER8ACIÓ.  f.  for.  [Pràctica.  Pràctica, [versa- 
cion.  Yersatio,  nis. 

VER8AL.  m.  Nom  de  cada  una  de  las  llelras 
majúsculas  de  cos  al  doble  que  la  baixa,  y  s' ano- 
menan  així  per  emplearse  al  principi  dels  versoS) 
com  capitals  per  comensar  ab  ella  'Is  capítols,  é 
inicials  per  comensar  clàusulas,  noms  propis,  etc- 
y  entre  'Is  fundidors  s' anomena  de  dos  punts  per 
estar  fosas  en  dos  líneas  del  cos  de  sòn  grau.  Ca- 
pital, versal,  inicial  de  dos  punlos.  Majores,  capila- 
les  litterae. 

VERSALETA.  f.  Entre  eslampers  majúscula 
del  cos  ó  altura  de  la  lletra  minúscula,  Versalilla. 
Yersalis  littera. 

VERSAR.  V.  n.  Haver,  Irobarse  en  qualsevol 
cosa  las  mateixas  rahons  y  circunstàncias,  que  en 
altra  ab  que  's  compara.  També  s'  usa  com  recí- 
proch.  Militar,  versar,  mediar.  Esse,  convenire.  || 
V.  r.  Acostumarse,  ferse  pràctich  pel  exercici.  Ver- 
sar. Yersari.  ||  Referirse.  Versar.  ReíFero,  ers. 

VERSAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Exercitat,  pràctich. 
Versado.  Yersatus. 

VERSÀTIL,  adj.  Lo  que  fàcilment  vóUa  sobre 
algun  eix  ó  pollaguera.  Versàtil,  vertiblc.  Yersati- 
lis.  II  En  la  moral  lo  que  fàcilment  se  gira  envers 
diferents  cos'ats,  com  los  auxilis  indiferents,  etc. 
Versàtil.  Yersatilis. 

VERSEJAR.  v.  n.  versificar.  ||  Dir  à  lo  en  lo 
cor  los  versos  que  corresponen  al  orga ,  y  apuntar 
lo  que  toca  cantar  al  cor.  Apuntar.  Indico,  as. 

VERSEMBLAIVSA.  f.  VERlsSlMlLiTUT. 

VERSEMBLANT,  adj.  VERISSÍMIL. 

VERSEMBLANTMENT.  adv.  m.  verissímil- 

MENT. 

VERSET,  m.  d.  Versillo,  ico,  ito,  versecillo. 
Yersiculus,  i.  |1  Cada  membre  ó  part  en  que  's  di- 
videixen los  salms,  capítols  de  la  Bíblia  y  pàrrafos 
de  las  lleys.  Versiculo.  Yersiculus,  i.  ||  Part  del  res- 
ponsori  que  en  las  horas  canónicas  se  diu  regular- 
ment abans  de  la  oració.  Versiculo.  Yersiculus,  i. 

VERSiCUL.  m.  verset.  2.  3. 

VERSicULA.  f.  Lo  lloch  ahont  se  posan  los  lli- 
bres de  cor.  VersicxUa.  Locus  in  quo  libri  cantus 
collocanlur. 


VER 

VERSIGULARl.  m.  Qui  cuyda  dels  llibres  de 
cor,  y  '1  qui  entona'ls  versículs.  Versiculario .  Can- 
tus librorum  custos,  et  versiculorum  cantor;  ver- 
sicularius,  i. 

VERSIFICACIÓ,  f.  Obra  de  versificar.  Versifi- 
cacion.  Yersificatio,  nis. 

VERSIFICADOR,  m.  versista. 

VERSIFICAR.  V.  n.  Fér  ó  compóndrer  versos. 
Rimar,  versificar,  irovar.  Yersifico,  as. 

VERSIÓ,  f.  Traducció,  interpretació.  Version. 
Yersio,  traductio,  nis. 

VERSISTA.  m.  Qui  fà  versos,  à  diferència  del 
poeta,  que  inventa  y  escriu  sobre  algun  assumpte 
grave  ab  conegut  número.  Versisla,  versificador. 
Yersificator,  is. 

VERSPARA.  /.  ant.  HORROR. 

VERT,  DA.  adj.  No  madur.  Vcrde.  Immaturus- 
II  Lo  que  té  '1  color  vert.  Verde.  Yiridis.  |j  S'  usa 
en  sentit  contrari  à  sech,  com:  llenya  verda.  Ver- 
de. Yiridans.  [j  Se  diu  del  vi  aspre  per  no  haverse 
cullit  ben  madur  en  la  verema.  Verde.  Austerum. 
II  met.  Fort,  vigorós.  Verde.  Yegetus.  ||  met.  Se  diu 
de  lascosas  que  estan  als  principis  ó  que  se  saben 
poch.  Verde.  Imraaturus.  ||  m.  Lo  color  natural  de 
las  herbas  y  plantas.  Verde.  Yiridis,  is.  ||  Lo  mateix 
color  vert.  Verde.  Yiridis,  is.  ||  La  herba  que's  dó- 
na à  las  cabalcaduras  pera  refrescarlas  y  engreixar- 
las.  Verde.  Hordeum  virens.  ||  Color  vert  particular 
que's  dóna  al  panyo,  sobre  un  peu  de  blau  mòlt 
baix,  y  luego  se  li  dòna'l  color  de  palla.  Verdecele- 
don.  Coloris  viridis  genus. 

VERT  CLAR.  VERDEGAYA. 

vert  de  esmeralda.  De  un  color  vert  semblant 
al  de  la  esmeralda,  y  també  s'  usa  com  substantiu. 
Verdeesmeralda.  Smaragdinus,  perviridis. 

VERT  DE  MAR.  Color  entre  vert  y  blau  de  cel  ó  de 
color  del  mar.  Verdemar.  Glaucum,  i,ceruieus,  ei. 

VERT  DE  MONTANYA.  Mineral  de  color  vert  hermós 
y  clar,  bo  pera  pintar  al  oli,  al  fresch,  y  al  tremp. 
Verde-monlana.  Yiride  montanum. 

VERT  DE  OLIVA.  Lo  que  es  de  color  com  lo  de  las 
olivas  abans  de  madurar.  Aceitunado.  Oleaceus. 

VERT  DE  PORRO,  Lo  que  tè  '1  color  vert  com  la  fu- 
lla del  all  porro.  Verde  de  color  de  puerro,  y  sinopla 
en  lo  blasó.  Prasinus. 

VERT  DE  VEixiGA.  Color  vert  obscur,  fét  de  fel  de 
vaca  y  altres  ingredients,  y  serveix  pera  las  il•lu- 
minacions en  laspinturas.  Verdevejiga.  Yiridis  ves- 
sicarius. 

VERTFORSAT.  Lo  que  resulta  de  la  mescla  de  blau 
y  groch.  Verde  (orzado.  Yiridis  ex  arte  color. 

VERT  NEGRE.  Lo  color  vcrt  mòlt  fosch  y  que  tira  à 
negre.  Verdinegro.  Coeruleus. 

DE  MÉS  VERDAS  NE  MADURAN;  Ó  n'  HAN  MADURAT 

QUE  HAN  ESTAT  MÉS  VERDAS.  Contextació  ab  que  ma- 
nifestam  la  esperansa  de  conseguir  nostre  intent, 
encara  que  parega  desproporcionat.  De  menos  nos 
hizo  Dios.  Nihil  Deo  ditfi^cile. 
DONARSE  UN  VERT.  fr.  fam.  Anar  à  recrearse  ó  à 


YER 


CATALÀ. 


VES 


769 


ivertirse  per  algun  temps.  Darse  un  verde  ó  una 
avonada.  Luxui  aliquamdiu  indulgere. 

ESTiVAR  EN  VERT.fr.  íiàut.  Estivar  humit.  Eslivar 

húmedo.  Humide  slipare. 

MÉS  VAL  VERT  PERA  MÍ,  QUE  MADUR  PERA'lS  ALTRES. 

f.  Denota  que  no  's  deuhen  voler  las  cosas  tan 

iquisidas,  que'sperda  lot.  Se  diu  regularment  de 

fruyta.  Mas  vale  gordo  al  lelar,  que  delgado  al  mu- 
ladar;  mas  vale  borracho  que  oleado.  Tuliüs  est  cer- 
tis,  dübiis  quam  Qdere  rebus. 

NO  DEIXAR  RES  PER  VERT.  fr.  fam.  ab  que's  pon- 
dera la  gran  desconfiansa  de  algú,  especialment  en 
matèria  de  donas.  No  le  fiarà  un  saco  de  alacranes. 
De  scorpionum  sacco  furabitur. 

no'n  vull  que  són  vEiiDAS.  loc.  prov.  pera  denotar 
que  algú  desprecia  las  cosas  perquè  no  las  pót  con- 
seguir.  Ayrillas  eran ;  prudència  es  disimular,  iio 
querer  la  cosa  no  pudiéndola  alcanzar.  Nolo  acer- 
bum  sumere. 

SI  SÓN  VERDAs,  SI  SÓN  MADURAS.  Bxp.  fam.  ab  que's 
denota  que  algú  's  resol  à  fér  alguna  cosa  ab  rahó 
ó  sens  ella.  Si  esldn  frilas  ó  no  esldn  frilas;  entre 
si  son  flores  óno  son  flores.  Bene  vel  malè  cadat. 

VAJAN  LAS  VERDAS  PER  LAS  MADURAS.  ref.  Significa 
que's  deuhen  sufrir  algunas  incomoditats  en  re- 
compensa de  las  comoditats.  Vayan  las  duraspor  ò 
con  las  madur  as;  pasar  cochura  por  hermosura;  vú- 
yase  lo  comido  por  lo  servido.  Servitii  mercès  ab- 
sumpla  cibaria  sumpto. 

VERTADER,  A.  adj.  verdader. 

VÈRTEBRA,  f.  anat.  Cada  un  dels  ossets,  que 
unintse,  y  encaixantse  ó  encadenantse  uns  ab  ai- 
res, forman  la  espinada  de  la  persona.  Espondil, 
értebra,  espondilo.  Vertebra,  se.  ||  Cada  un  dels 
ossets  que  encaixats  ó  encadenats  forman  la  espi- 

Ïada  de  algun  peix,  com  del  bacallà,  etc.  Bicho. 
ertibulum,  i. 
VERTEBRAL,  m.  S'  aplica  à  un  derramament 
e  la  artèria  magna  ó  aorta.    Vertebral.  Yertebra- 
s.  II  adj.  Gosa  de  las  vértebras,  com:  columna 
KRTEBnAL,  Vertebral.  Vertebralis. 
VERTELL.  m.  nàut.  Cada  una  de  las  bolas  en- 
filadas  com  uns  rosaris,  pera  facilitar  lo  moviment 
de  las  vergas.   Vertello  ò   bertello.   Antenis  inser- 
viens  globus. 
VERTENT.  p.  a.  Lo  que  verteix,  com  :  àyguas 
ERTENTS.  Veriiente.  Fluens.  ||  m.  vessant. 

VERTIBILITAT.  f.  La  facilitat  de  móurerse 
Iguna  cosa  envers  vàrias  parts  ó  al  rededor.  Verti- 
ilidad.  Yertibililas,  alis. 
VERTIBLE.  adj.  VERSÀTIL. 
VERTICAL,  adj.  Lo  que  està  directe  y  perpen- 
jcularment  sobre  nostre  cap.  Se  diu  de  qualsevol 
írcul  màxim  de  la  esfera,  (|ue  passa  pels  pols  del 
orisont  y  pel  centro  de  un  astre,  y  en  lo  qual  se 
onta  ó  amida  la  altura  de  aquest  en  qualsevol  ins- 
tant donat.   Vertical.  Yerlicalis.  ||  geom.  Se  diu  de 
la  línea  que  's  tira  en  un  pla  de  alt  à  baix  sens  in- 
clinarse  à  un  costat  ni  à  altre,  ó  senyalada  per  la 


direcció  de  un  fil  ab  un  plom  ó  altre  pes  al  cap  da- 
vall. Vertical.  Yerticalis, 

VERTICAL  PRIMARI.  Lo  que  es  perpendicular  al 
meridià,  ó  à  la  intersecció  del  qual  ab  lo  pla  del 
horisont  forma  ànguls  rectes  ab  la  línea  meridia- 
na.  Vertical  primario.  Yerlicalis  primarius. 

VERTICALMENT,  ad V.  m.  De  un  modo  verti- 
cal. Verticalmente.  Yerticali  modo. 

VÉRTICE.  m.  Lo  punt  superior  del  cap.  Coro- 
nilla,  vérlice.  Yertex,  icis.  1|  geom.  La  cima  ó  punt 
superior  de  qualsevol  figura.  Vértice.  Yertex,  icis. 

VERTICILAT,  DA.  adj.  bot.  Se  diu  de  las 
planlas  que  forman  cora  anells.  Verticilado.  Yerti- 
.cillalus,  verticulatus. 

VERTICILO.  m.  bot.  Denominació  que's  dóna 
à  la  disposició  de  las  flors,  pedúnculs,  etc.  quant 
tres  ó  mès  de  ells  rodejan  de  distància  en  distàn- 
cia la  cama,  ram  ó  pedúncul  comú,  formant  una 
volta,  com  las  fullas  de  la  maria-Uuisa;  Verticilo. 
Verlicillus,  i. 

VERTIGINÓS,  A.  adj  Qui  pateix  rodaments 
de  cap.  Vertiginoso.  Yertigin  i  ;s  laborans. 

VÉRTIGO.  m.  RODAMENT  DE  CAP. 

VERTIR.  V.  a.  Derramar,  ««ar.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Verter.  Yerto,  is.  ||  met.  Comunicar 
al  públich,  ó  dir  lo  que  's  tenia  o  ''ecrel.  Verter. 
Ditfundo,  is. 

VÉRTOLA.  f.  GLÀNDULA.  [|  f.  ant.  BRAHÓ. 
VERTOSA.  f.  GLÀNDULA. 

VERTRIS.  m.  ant.  vértice. 
VERVES80R.  m.  marmessor. 
VÈS.  Yeu  ques'  usa  com  interjecció  de  enfado  ó 
de  despreci.  Anda,  quita.  Apage. 

VES.  VIS,  VICE. 
VE8ANA.  f.  VESSANA. 

VESCH.  m.  Matèria  apegalosa  à  propòsit  pera 
agafar  aucells,  y  també  la  planta  de  que  's  fa.  Li- 
ga.  Yiscus,  i. 

VESCOMTAT.  m.  La  dignitat  ó  títol  de  ves- 
comte. Vizcondado.  Procomitalus,  us. 

VESCOMTE,  m.  Substitut  que  deixava'l  com- 
te ab  sas  veus  y  autoritat,  y  vuy  es  títol  de  honor 
que  dóna  'I  soberà  per  distinctiu  y  premi  del  mèrit 
de  sos  vassalls.  Vizconde.  Vicecomes,  procomes, 
itis. 

VESCOMTESSA.  f .  La  dona  del  vescomte  ó  al- 
tra que  té  '1  títol  de  vescomtat.  Vizcondesa.  Proco- 
milissa,  ae. 

VESCÓS,  A.  adj.  viscós. 

VESER.  adj.  ant.  verdader.    • 

VESLLUM.  m.  Lo  reflexo  de  la  llum,  6  dèbil 
resplandor  per  la  distància  de  ella.  Vislumbre.  Du- 
bia  lux.  II  met.  Congectura,  sospita  ó  indici.  Vis- 
lumbre. Suspicio,  nis.  II  Notícia  dubtosa.  Vislum- 
bre. Anceps  cognitio. 

VESPA.  f.  Insecte  de  tres  à  quatre  líneas  de 
llarch,  ab  quatre  alas,  y  de  color  groch  ab  faixas 
negras.  Pica  ab  un  fibló  que  tè  en  la  part  posterior, 
introduhint  un  humor  acre,  que  causa  coissó  é  in- 


770  VES  DICCIONARI 

flaniaeió.  Viu  en  societat,  y  fabrica  brescas,  però 


YES 


sens  mel.  Avispa.  Vespa,  íb.  ||  met,  astut,  taymat. 

VESPER,  m.  Espècie  de  bresca  sens  mel  que 
fan  las  vespas.  Avispero.  Vesparura  favus. 

vespertí,  na.  adj.  Cosa  del  vespre.  Ves- 
perlino.  Vesperlinus. 

VESPRA.  f.  ter.  VIGÍLIA. 

VESPRADA,  f.  TARDE. 

VESPRE,  m.  Las  primeras  horas  de  la  nit.  No- 
che,  anochecer,  prima  noche.  Vespere,  prima  nocte. 

II  TARDE. 
FERSE   VESPRE,  fr.  y 

VESPREJAR.  V.  n.  Ferse  fosch  ó  de  nit,  Ano- 
checer. Vesperasco,  is.  ||  tardar. 

VESPRES,  m.  pi.  Una  de  las  horas  canónicas 
que  's  resa  per  la  tarde,  desprès  de  nona.  Visperas, 
Vesperaí,  arum.  ||  Entre 'Is  romans  era  una  de  las 
divisions  del  dia,  desde'l  íi  de  nona  fins  à  posta  del 
sol.  Visperas.  Hora  vespertina. 

VESPRES  siciLiANAS.  cxp.  que  denota  qualsevol 
venjansa jeneral  ab  morts  violentas,  aludint  ala 
malansa  que  'Is  sicilians  executaren  en  tots  los  fran- 
cesos que  's  trobavan  en  Sicília  la  vespra  de  Pas- 
qua del  any  1282,  sens  perdonar  à  las  sicilianas 
que  estavan  embarassadas  de  algun  francès;  y  s' 
anomenan  així  perquè  '1  senyal  del  acometiment 
fou  lo  primer  toch  de  vespres.  Visperas  sicilianas. 
Strages  vesperai  siculae. 

VESSA.  f.  Planta  anyal  que  fà  las  camas  incli- 
nadas  à  terra  y  sobre  dos  pams  de  llargas;  las  flors 
petilas,  de  color  morat  bermellench  y  acompanya- 
das  de  grífols  ó  fils;  lo  fruyt  es  un  llegumet  escay- 
rat  ó  rodó  obscur,  y  contingut  en  unas  tavelleias 
vellosas,  senladas,  unidas  de  dos  en  dos  ó  de  tres 
en  tres.  Sòn  us  principal  es  pera  aliment  dels  co- 
loms, yreduhidas  à  farina  se'n  fan  cataplasmas  re- 
solutius. Algarroba,  arveja,  alverja,  vicia,  y  arve- 
jonapr.  And.  Vicia  sativa.  ||  Las  brancas  majors 
dels  arbres  que  s'  extenen  desde  la  soca.  Brazo. 
Raraus  major. 

VESSA  BORDA.  Planta  mòlt  semblant  à  laanteriorj 
de  fullas  mes  amplas,  los  fils  de  dos  en  dos;  las 
flors  majors  y  de  un  hermós  color  de  púipura; 
'1  fruyt  rodó  y  obscur.  Naix  sens  plantaria,  y  es 
bastant  perjudicial  als  blats.  Afaga,  arbeja  silves- 
tre, arvejon,y  arvejona  loca.  pr.  And.  Aphaca,  ae. 

VESSAS  DE  JARDÍ.  Planta.  Arveja  florida  ò  de  flor. 
Vicia  tricolor. 

VESSÀ.  ra.  Camp  de  vessas.  Algarrobal,  arvejal, 
arvejar.  Viciis  sativis  consitus  ager. 

VESSAMENT.  m.  Escampament  de  licor  ó  al- 
tra cosa.  Derramamiento,  veriimiento .  Eflfussio,  nis. 

VESSANA.  f.  Lo  solch  recte  que  forman  los 
llauradors  desde  un  extrem  à  altre  de  la  terra.  Ve- 
sana.  Longior  sulcus.  j]  Lo  quadro  de  terra  cqmprés 
entre  dos  solchs  paralelos  en  una  heretat  gran  di- 
vidida en  porcions.  Vesana.  Duobus  sulcis  parale- 
lis  agri  contenta  pars.  1|  jornal.  5. 

VESSANT,  p.  a.  Lo  que  vessa,  com;  àyguas 


VESSANTS.  Vertiente.  Fluens.  ||  Lo  pendent  ó  declivi 
per  ahont  corre  ó  pót  córrer  la  àygua.  Verlienle. 
Fluentum,  i.  ||  La  part  inclinada  de  la  teulada.  Ten- 
dido.  Tecti  imbricali  devexa  pars. 

VESSAR.  V.  a.  Derramar,  llansar  lo  líquit  de 
algun  vas.  Derramar,  verter,  efundir,  vaciar.  EÍFun- 
do,  is.  II  V.  n.  Sobreixir.  També  s'usa  com  recí- 
proch.  Rebozar,  reverier,  redundar.  Redundo,  as.  || 
med.  Eixir  algun  licor,  humor  del  continent,  per 
la  repleció  ó  desmasiada  abundància.  Regurgitar. 
Refluo,  is. 

VÈSTA.  f.  Sach  de  penitència,  del  qual  s' usa 
en  las  professons  de  la  setmana  santa,  elc.  Túnica, 
vesia,  iraje  nazareno,  saco.  Longior  túnica. 

VESTAL.  adj.  Cosa  de  Vesta  que  'Is  romans  te- 
nian  per  diossa  del  foch,  com:  festas  vestals,  etc. 
Vesial.  Veslalis.  ||  f.  Cada  una  de  lasdonzellas  de 
las  famílias  distingidas  de  Roma,  que  's  deixavan 
al  servey  de  la  diossa  Vesla.  Uavian  de  entrar  desde 
la  edat  desis  hasta  deu  anys,  y  servian  per  espay 
de  trenta,  los  deu  primers  en  lo  noviciat,  los  altres 
deu  oferint  sacrificis,  y 'Is  deu  restants  ensenyant 
à  las  novícias;  si  bè  sa  ocupació  principal  era  no 
deixar  apagar  may  lo  foch  en  sos  temples,  lo  que 
si  succehia  per  culpa  de  ellaseran  severamentcas- 
tigadas  y  assotadas  ab  vergas,  y  si  en  los  dits  trenta 
anys  violavan  lo  vot  de  virginitat,  las  enterravan 
vivas,  ó  las  tancavan  en  alguna  profunda  caverna, 
ahont  las  feyan  morir  de  fam.  Quant  passavan  pels 
carrers,  los  magistrats  las  cedian  lo  pas,  y  ordinà- 
riament se  concedia  perdó  als  reos  per  qui  ellas  in- 
lercedian.  Vesial.  Vestalis  virgo. 

VESTEDURA.  f.  vestidura. 

VESTIDET.  m.  d.  Vestidillo.  Parva  vestís. 

VESTIDOR,  m.  Lo  lloch  destinat  pera  vestirse, 
Vestuario.  Vesliarium,  ii.  ||  Lo  lloch  detràs  de  las 
taulas  pera  vestirse 'Is  cómíchs,  y  ahont  se  suposan 
executadas  las  accions  que  no  convé  representar  al 
poble.  Vestuario.  Postcainium,  ii. 

VESTIDOT.  m.  Vestit  despreciable.  Vestidillo . 
Despicabilis  vestis. 

VESTIDURA,  f.  vestit.  2.3.  4.  I  Vestit  espe- 
cial ó  part  de  ell  que  serveix  de  singular  adorno  ó 
dislincció.  Vestidura.  Vestimentum  insigne.  ||  pi. 
Ornaments  que  se  sobreposan  als  vestits  ordina- 
ris, y  serveixen  al  cuito  diví.  Omamentos,  vesti- 
mentas,  veslimentos.  vestiduras  sagradas.  Sacra  ves- 
tes. 

VESTIDÜRETA.  f.  d.  Veslidurilla,  ita.  Parva 
vestis. 

VESTIGI,  m.  La  petjada  ó  rastre  que  deixan 
los  peus  per  allí  ahont  passan.  Reliquia,  vesligio, 
rasiro,  huella,  pisada.  Vestigium,  ii.  |  La  memòria 
ó  notícia  de  las  accions  dels  antichs  pera  imitació 
y  exemple.  Vesligio.  Vestigium,  ii.  ||  V  indici  ó 
senya  per  ahont  s' infereix  la  veritat  de  alguna  co- 
sa. Indicio,  iiesíí^fío.  Argumentum,  i.  ||  Monument  ó 
senyal  de  algun  edifici  ó  de  qualsevol  altra  cosa, 
com:  noquedà  ningun  vestigi  de  las  grandesas  dels 


VES 


CATALÀ. 


VET 


771 


assiris.  Rastro,  vesliyio.  Moiíuineiiluin,  signuin,  i. 

11  RELÍQUIA.    4. 

VE8TIGLE.  m.  Mónsliuo  horrendo.   Vesliglo. 

rridum  speclrum. 

VESTIMENT,  m.  vestit.  2.  ||  pi.  vestipüra.  3. 

VESTIR.  V.  a.  Abrigar  lo  cos,  cubrirlo  ab  lo 
vestit.  També  s'  usa  com  rocíproch.  Vestir.  Vestio, 
is.  II  Adornar,  com:  vestir  los  altars,  las  parets 
de  tapissos,  elc.  Vestir.  Orno,  as.  H  Guarnir  alguna 
cosa  pera  sa  major  defensa,  corn  la  porla  ab  plan- 
xas  de  ferro.  Vestir.  Conlego,  is.  1]  Donar  liberal- 
ment  ó  de  caritat  a  algú  ab  que  veslirse.  Vestir. 
Yeste  donaré.  ||  Adornar  un  escrit.  Vestir.  Evorno, 
as.  II  Disfressar,  dissimular  la  realitat  de  alguna 
cosa.  Vestir.  Simulo,  as.  ||  Traballar  ó  fér  vestits 
pera  altre.  Vestir.  Vestes  aplare.  U  Anar  vestit,  y 
així  's  diu:  N.  vesteix  bè.  Vestir.  Vestio,  is.  ||  Ar- 
rebossar ab  guix  ó  morter.  Vestir.  Incrusto,  as.  || 
Entre  fusters,  juntar  y  enllassar  los  muntants  de 
las  porlas  y  Gnestras  ab  los  travessers.  Entrejimlar. 
Connecto,  is.  U  Admélrer  per  religiós.  Dar  el  habi- 
to. Religioso  habitu  insignire.  ||  péndrer  l'  hàbit. 
II  V.  r.  Se  diu  dels  animals  y  planlas,  respecte  de 
la  pell,  escorxa,  etc.  de  que'scubren.  Veslirse. 
Vestiri.  II  Poblarse,  cubrirse'ls  camps  de  herba, 
'Is  arbres  de  fullas,  etc.  Veslirse.  Indui,  ornari.  || 
Eixir  de  una  malaltia,  y  deixar  de  fér  llit.  Veslirse. 
Convalesco,  is.  1|  Cubrirse,  sobreposarse  una  cosa 
à  altra,  com  lo  del  de  núvols,  elc.  Veslirse.  Contegi. 

VESTIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Vesiido.  Vestitus.  1] 
m.  Lo  conjunt  de  pessas  de  roba  que  compon  1' 
adorno  del  cos,  pera  defensa,  y  anar  decenlment 
cubert.  Veslido,  vestidura,  habito.  Vestiraenium, 
i.  II  Pessa  de  roba  que  se  sobre posan  las  donas,  y 
las  cubreix  tol  lo  cos  desde  'Is  muscles.  Veslido. 
Yestis,  is.  II  Lo  trajo  ó  modo  de  vestir  dècada  país, 
y així's  dia:  vestit  à  la  espanyola,  etc.  Traje. 
veslido.  Habilus,  us. 

vestit  de  arlequí.  Yeslit  ridícul  de  vàrios  co- 
lors que  usan  los  arlequins.  Botarga.  Larva,  x. 

vestit  de  cort.  Lo  que  usan  en  palàcio  las  sen- 
yoras  en  los  dias  de  funció.  Veslido  de  corle.  Yestis 
ornatior. 

vestit  de  guerra.  L'  uniforme  dels  soldats.  íy^ií- 
/brmc  mih'íar.  Miliiaris  vestis. 

vestit  de  pells.  Lo  que  solen  portar  los  pastors 

t  de  pell  del  bestiar.  Pellico.  Rbeno,  is. 

vestit  espellifat.  Jerapellina.  Obsoleta,  detrila 
'est  is. 

vestit  t  calsat.  m.  adv.  que  s'  usa  en  los  con- 

actes  posant  per  obligació  de  provehir  à  algú  de 

ilas  cosas.  Veslido  y  calzado.  Vestitus  el  calcealus. 

en  cos  y  ànima. 

llevarse   ó  traürerse  'l    vestit,   fr.   despu- 

lABSE. 
ÜN  VESTIT  NE  TINCH  EN  FRANSA  Y  AQUÍ   'M    MÓRO  DE 

FRET.  ref.  pera  burlarse  del  que  's  jacla  de  lo  que 
no  li  pót  servir,  y  també  s  diu  quant  algú  té  abun- 
dància ó  aloménos  lo  necessari  de  alguna  cosa  en 


altra  pari,  }  allí  aboni  se  troba  ne  tu  falla,  üuen 
jubon  me  tengo  en  Francia :  mi  padre  se  llama  ho- 
gaza,  y  yo  me  muero  de  hambre.  Semper  agrícola 
in  novuni  annum  dives. 

VESTUARI,  m.  Lo  necessari  pera  veslirse. 
Vestuario.  Integra  veslis.  1|  Lo  que  en  aigunas  co- 
munitats ó  cossos  ecciesiàstich  se  dóna  à  sos  indi- 
víduos  pera  veslirse.  Vestuario.  Indumenlis  desig- 
nata  summa.  |]  La  renda  que  \  dóna  en  aigunas 
iglésias  pera  veslirse  als  que  tenen  aquesta  obli- 
gació en  aigunas  funcions.  Vestuario.  Pro  allaris 
servitio  pensió. 

VET.  m.  ant.  Entredit,  censura  eclesiàstica.  En- 
tredicho.  Inlerdictum,  i.  |1  m.  Negació,  prohibició 
del  rey.  Velo.  Vetilum,  i. 

VET  AQüí.  interj.  ab  que  s'activa  'I  discurs  ys' 
excita  la  atenció  del  qui  óu.  Ea.  Eja. 

VETA.  f.  Teixit  llarch  y  estret  de  fil,  de  cotó, 
de  estam,  de  filadís,  de  qualsevol  color,  que  ser- 
veix pera  lligar  ó  reforsar  algun  vestit,  elc.  y  s' 
anomena  cinta  quant  es  de  seda.  Cinta.  Villa,  tae- 
nia,se.  H  vena.  3.  4.  7.  ||  Corda  posada  en  una  cor- 
riola  ab  que 'Is  manobres  pujan  los  materials.  Ti- 
ro. Funis,  is.  H  met.  Lo  natural,  humor,  geni  ó  in- 
clinació de  cada  hu,  y  així  's  diu  :  seguir  la  veta. 
Vena,  veta.  Animus,  i.  H  En  lo  lli  y  cànem  lo  fila- 
ment  que  contenen  aquestas  malérias,  abans  de  ne- 
lejarlas.  Uebra.  Fi  lamenta,  orum.  ||  Lo  tros  de  si- 
molsa  ó  llenca  de  teixit  de  cànem  ó  estopa  que's 
clava  ab  lalxas  de  llarch  à  llarch  en  las  barras  del 
teler  de  brodar,  y  serveix  pera  cusirhi  y  assegu- 
rarhi  la  roba  que  s'  ha  de  brodar.  Propienda.  Fas- 
cia  lintea  fulciens.  ||  pi.  Pasta  de  fideus  anomenada 
així  per  la  figura  de  veta.  Tallarines.  Tragemala 
resecla. 

DEScuBRiR  LA  VETA.  fr.  met.  Couéixcr  las  incli- 
nacions, intenció  ó  designe  de  algú.  Descubrir  la  ve- 
ta. Affectum  introspicere. 

SEGUIR  la  veta  i  ALGÚ.  fr.  met.  Acomodarse  al 
humor  ó  geni  de  altre.  Guardarle  ó  llevarle  d  algu- 
no  el  aire.  Ad  alicujus  arbitrium  totum  se  fin- 
gere. 

TROBAR  DE  VETA  Ó  DE  BONA  VETA.  fr.  lUCt.  TrobaP 

à  algú  de  bon  humor  ó  en  disposició  favorable  pera 
conseguir  de  ell  lo  que  's  prelen.  Cojerò  hallar  d 
otrode  vena.  Allerius  animum  facilem  experiri. 

VÉTEL  AQUÍ.  exp.  ab  la  qual  s'  amostra  ó 
senyala  à  algú.  He  aqui,  ve  ò  ves  aquí,  élelo.  En, 
ecce. 

VETERÀ,  NA.  m.  y  f.  S' aplica  als  soldats  que 
per  bavér  servit  mòlt  temps  estan  experts  en  la 
milícia.  Velerano.  Veleranus.  ||  Entre  romans  s'apli- 
cava als  soldats  que  havian  acabat  sòn  servey,  y 
estavan  exemps  de  tornar  à  la  guerra.  Velerano. 
Veleranus.  ||  Antich  ó  esperimental  en  qualsevol 
professió  ó  exercici.  Velerano.  Peritus. 

VETERINARI,  A.  adj.  Cosa  de  la  veterinària. 
Veterinària.  Yetcrinarius.  ||  f.  makescalia. 

VETETAif.d.  Velica,illa.  Venula  eb.  ||  cinteta. 


772 


MEU 


DICCIONARI 


VEÜ 


VETHO,  Ó  VEÜ8HO  ALLÀ.  loc.  pera  signi- 
ficar que  una  cosa  es  miljana,  so  es,  ni  sobiessa- 
lient  ni  despreciable.  Entre  merced  y  senoria.  Me- 
diocris. 

VETLAR.  V.  n.  vetllar. 
VETLLA,  f.  La  acció  de  velllar,  y  'i  lemps  en 
que 's  vetlla.  Vela,  vigília,  velacion,  velada,  vigi- 
lia, ».  II  La  cenlinella  que's  posa  per  la  nit.  Vela. 
Excubatio,  nis.  ||  L'  acte  de  velllar  lola  la  nit.  Per- 
vigilio.  Pervigiliura,  ii.  ||  Una  de  las  quatre  paris 
en  que 'Is  romans  dividian  la  nit  de  tres  en  tres 
boras.  Vela.  Vigilia,  «.  ||  La  assistència  devota  per 
horas  6  torn  devant  del  SS.  Sagrament.  Vela.  Sia- 
lio,  nis.  II  Lo  temps  de  traballar  de  part  de  nit,  y'l 
mateix  traball  que's  fa.  Vela.  Elucubratio,  nis.  || 
met.  Cuydado  y  vigilància  en  qualsevol  cosa.  Vela. 
Cura,  diligenlia,  aï. 

VETLLADA,  f.  VETLLA.  6.  7. 
VETLLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vetlla.  Trasno- 
chador,  velador,  vigilanie.  Yigilalor,  is.  |  Qui  vi- 
gilanlment  y  ab  solicitut  cuyda  de  alguna  cosa. 
Velador,  vigilante.  Invigiiator,  is.  ||  Tauleta,  pagès 
de  fusta  ó  altre  instrument  en  que  's  col-loca  '1  llum 
pera  vetllar  los  Iraballadors.  Velador.  Lycbnuchus 
lignens. 

VETLLAR,  v.  n.  No  dormir  lo  temps  destinat 
pera  descansar.  Trasnochar,  velar,  vigilar.  Vigilo, 
as.  II  Fér  guàrdia  ó  centinella.  Velar.  Excubo,  as. 
II  Traballar  de  nit.  Velar.  Elucubro,  as.  ||  Assistir 
per  hoias  ó  torn  davant  del  SS.  Sagrament.  Velar. 
Stationem  agere.  ||  met.  Observar  atentament  al- 
guna cosa.  Velar.  Observo,  as.  |j  Cuydar  ab  solici- 
tut de  alguna  cosa.  Fe/ar.  Invigilo,  as.  |  Desvetllar- 
se  sobre  alguna  cosa.  Desvelarse,  velar.  Advigilo, 
as.  II  V.  a.  Assistir  de  nit  als  malalts  ó  als  difunts. 
Velar.  Excubo,  as. 

VEÜ.  f.  Lo  so  que  forma  l' ayre  ferit  y  modifi- 
cat en  la  gargamella  y  proferit  per  la  boca  del  ani- 
mal, y  en  particular  de  la  persona.  Voz.  Vox,  cis. 
II  Lo  so  que  forman  algunas  cosas  inanimadas  per 
medi  del  ayre  ó  del  vent,  com:  la  veü  de  la  trom- 
peta, etc.  Sonido,  voz,  son.  Vox,  cis.  ||  Lo  so  natu- 
ral ó  metall  de  veu  ó  '1  modo  ab  que  s'  usa  de  ella. 
Voz.  Vox,  cis.  II  Paraula,  dicció.  Voz,  vocablo.  Vox, 
cis.  II  Crit,  Grilo,  voz.  Vox,  cis.  ||  Lo  müsich  que 
canta,  y  així  's  diu:  primera  veu.  Voz.  Vox,  cis.  |1 
Rumor,  opinió  comuna.  Voz.  Rumor,  is.  ||  Poder, 
facultat,  dret  pera  fér  algú  en  nora  sèu  ó  de  altre 
alguna  cosa.  Voz.  Facultas,  atis.  |1  La  capacitat  ó 
aptitut  pera  elegir  en  las  juntas.  Voz.  Vox,  cis.  || 
Motiu  ó  pretext  públich.  Voz.  Publica  vox.  ||  Vot  en 
lasjuntas  ó  eleccions.  Voz,  voto.  Suffragium,  ii.  [| 
gram.  Lo  conjunt  de  inflexions  de  un  verb  quesig- 
nifican  de  un  mateix  modo.  Voz.  Vox,  cis.  ||  Súpli- 
ca, oració.  Voz.  Vox,  cis.  ||  mús.  Se  diu  del  cant  y 
modificació  del  so,  en  quant  diu  relació  à  la  músi- 
ca. Voz.  Modulatio,  nis.  ||  En  las  cosas  espirituals 
y  morals,  inspiració,  com :  la  veü  de  la  veritat  y 
de  la  justícia  clama  sempre  al  cor.  Inspiracion, 


voz.  Inspiralio,  uis.  ||  Precepte,  manament  del  su- 
perior. Voz.  Vox,  cis.  H  Se  diu  també  del  cant  dels 
poetas,  com  :  jo  deslino  ma  veu  à  voslras  alaban- 
sas.  Voz.  Canlus,  us.  ||  iNolícia,  fama,  divulgació 
de  alguna  cosa.  Son.  Sonus,  i,  fama,  x. 

VEU  ACTIVA,  gram.  Lo  conjunt  de  inflexions  de) 
verb  que  expressan  acció.  Voz  activa.  Activa  verbi 
vox.  II  Facultat  de  votar.  Voz  activa.  Suffragium 
ferendi  jus. 

VEU  AGUDA.  La  alia  y  de  liple.  Voz  aguda,  pene- 
Irante.  Acula  vox. 

VEU  CLARA  V  SONORA.  Voz  argcnlada.  Canora  vox. 

VEU  DE  AYGüA.  Mina,  vena  de  àygua.  Manantial, 
venero.  AquiE  vena. 

VEÜ  DEL  POBLE.  Lo  consentimeut  ó  voluulat  del 
poble.  Voz  del  pueblo.  \o\  poçali. 

VEU  GENERAL.  Lo  comú  Sentit  de  mòlts.  Voz  ge- 
neral ó  pública.  Plurimorum  consensus,  una  om- 
nium  vox. 

VEU  GROSSA.  La  abullada  ó  grave  à  propòsit  pera 
fér  lo  baix  en  la  música.  Voz  gruesa.  Densa,  gra- 
vis vox. 

VEU  PASSIVA,  gram.  Lo  conjunt  de  inflexions  del 
verb  que  expressa  passió.  Voz  pasiva.  Passiva  vox. 
II  La  facultat  de  poder  sér  elegit  en  las  juntas.  Voz 
pasiva.  Sufragi  i  jus. 

VEU  PLENA.  La  alia  y  forla,  que  umple  'Is  ohidos. 
Voz  llena  ó  entera.  Contenta,  valida  vox. 

VEU  PRIMA.  La  dèbil  óque  umple  poch  los  ohidos. 
Voz  delgada.  Gracilis,  imbecilla  vox. 

VEÜ  VAGA.  'L  rumor  ó  notícia  espargida  entre 
mòlts,  ignorantse  1'  autor.  Voz  vaga,  hablilla.  Ru- 
mor, is. 

k  VEU  PLENA.  loc.  ant.   ABALTA  VEÜ. 

ABAIXAR  LA  VEÜ.  ff.  Dismiüuirla.  Bajar  la  voz 
ó  el  tona.  Vocem  remittere.  ||  Deixar  de  parlar  ab 
arrogància.  Bajar  la  voz.  Voce  demissa  loqui. 

AB  ALTA  VEÜ.  m.  adv.  Cridant,  A  voz  en  grilo. 
Concilata  voce. 

ALSAR  LA  VEÜ.  fr.  Parlar  en  veu  alta.  Alzar  ó  le- 
vantar  la  voz.  Vocein  intendere.  ||  Parlar  ab  sobe- 
rania  6  arrogància.  Levantar  la  voz;  alzar  elgallo. 
Supèrbia  efferre  ;  arroganter  loqui, 

i  MITJA  VEÜ,  m.  adv.  En  veu  mès  baixa  de  lo  re- 
gular. À  media  voz.  Submissa  voce.  ||  Ab  una  lleu- 
gera insinuació,  À  media  voz.  Levi  indicio, 

APAGAR  LA  VEU.  fr.  Fér  que  alguns  instruments 
sonen  ménos  posantlos  sordina.  Apagar  la  voz.  So- 
num  tenuare, 

A  UNA  VEU.  m.  adv.  Ab  comú  consentiment.  À 
una  voz.  Una  voce, 

i  VEÜ  VISTA,  loc,  ant.  Sin  mas  ni  mas,  d  ojos  vis- 
tos. 

k  VEUS.  m.  adv.  mús.  Se  diu  quant  se  reuneixen 
vàrias  veus  en  lo  cant,  com :  baix,  tenor,  etc.  A  ve- 
ces. Modulatis  vocibus. 

CÓRRER  LA  VEÜ.  fr.  Divulgarse  alguna  cosa  que  s' 
ignorava.  Córrer  la  voz.  Rumorem  increbescere. 

DE  VIVA  VEÜ.  m.  adv.  de  paraula. 


VEU 


CATALÀ 


YEÜ 


713 


DONAK  6  LLÀNSAR  VEUS.  fr.  Tomar  wz.  Inqui- 
ro,  is. 

FÉR  CÓRRER  ó  PASSAR  LA  vEü.  fp.  Divulgar,  extón- 
drer  alguna  espècie  ó  notícia.  Echar  la  voz.  Rumo- 
rem  spargere. 

JUGAR  LA  VEU.  fr.  Fci"  refilets  los  cantors.  Jugar 
la  voz,  hacer  quiebros.  Yocem  raodulari. 

MUDAR  LA  VEÜ.  fr.  Dissimular  la  pròpia,  fingint- 
ne  altra  pera  no  sér  conegut.  Mudar  la  voz.  Yocem 
simularé.  1|  Variar  de  to  de  veu  'Is  noys,  regular- 
ment quant  entran  en  la  pubertat.  Mudar  la  voz. 
Gallulasco,  is. 

NO  TENIR  VEU.  fr.  Tenime  poca.  No  tener  voz. 
Abacem  esse. 

PÉNDRER  VEUS.  fr.  Adquirir  notícias.  Tomar  voz  ó 
razon.  Inquiro,  is. 

PÉRDRER  LA  VEU.  fr.  PÉRDRER  LA  PARAULA. 

PRIVAR  DE  VEU.  fr.  Privar  de  votar  ó  de  sér  volat. 
Privar  de  voz.  Aliquem  suffragio  privaré. 

RÓMPRER  LA  VEU.  fr.  Excrcitarla  ó  alsarla  mès  de 
lo  regular.  Romper  la  voz.  Yocem  exercere. 

SÉR  PÚBLICA  VEU  Y  FAMA.  fr.  Teuirse  per  certa  al- 
guna cosa,  per  asseguraria  quasi  tothom.  Ser  públi- 
ca voz  y  fama.  Yulgarera  opinionem  esse. 

TAPARSE  LA  VEU.  fr.  mct.  No  poder  parlar  per 
causa  de  alguna  passió  vehement.  Anudarse  la  voz. 
Yocem  faucibus  haerere. 

tríurer  LA  VEU.  fr.  Esforsarla  en  lo  cant.  Esfor- 
zar,  echar  la  voz.  Yocem  obfirmare. 

VEUASSA.  f.  aum.  Yeu  grossa.  Vozarron.  Yox 
magna. 

VEUETA.  f.  d.  Vocecilla.  Yocula,  se. 

VEÜOTA.  f.  Yeu  dolenta.  Mala  voz.  Ingrata 
vox. 

VÉURER.  V.  a.  Percibir  los  objectes  ab  la  vista- 
Ver.  Yideo,  es.  ||  Estar  dotat  de  la  facultat  de  la  vis- 
ta. Ver.  Yideo,  es.  ||  Mirar.  Ver,  mirar.  Conspico» 
as.  y  Registrar,  observar,  examinar.  Ver.  Conside- 
ro, as.  II  Regonéixer,  observar  las  cosas  de  la  na- 
turalesa ó  del  art.  Registrar,  ver,  reconocer.  Explo- 
ro, as.  II  Trobar  de  qualsevol  modo.  Ver.  Invenio, 
is.  II  Regonéixer  ab  cuydado  y  atenció  alguna  cosa. 
Ver.  Recognosco,  is.  ||  Aténdrer  ó  anar  ab  cuydado 
ab  las  cosas  que  s'  executan.  Ver.  Considero,  as.  || 
Experimentar  ó  conèixer  per  lo  mateix  que  suc- 
ceheix,  com:  véurer  lo  que  passa.  Ver.  Experior, 
iris.  II  met.  Advertir,  com :  véurer  los  eslragos  que 
causa  '1  vici.  Ver.  Animadverto,  is.  ||  Pensarse  lo 
que  ha  de  succehir  atenent  à  lo  que  passa,  com: 
VÉURER  abundància  de  fruyt  per  la  bona  disposició 
dels  arbres.  Ver.  Praevideo,  es.  ||  Conèixer,  com: 
VÉURER  veritat,  la  rabó,  etc.  Ver.  Cognosco,  is. 
II  for.  Assistir  à  la  relació  de  algun  plet.  Ver.  Yi- 
deo, es.  11  Tractarse  familiarment  ab  algú.  Ver.  Uti 
familiariter.  ||  descubrir.  ||  m.  Lo  sentit  de  la  vis- 
ta. Ver.  Yisus,  us.  ||  Lo  mateix  que  parer,  sentir, 
judici,  corn:  à  mon  véurïr  s'  enganya.  Entender, 
ver.  Meo  judicio.  ||  v.  r.  Estar  en  paratge  ó  postura 
pera  sér  vist.  Verse.  Spectari.  [|  Usat  com  passiva 

TOMO   II. 


del  verb  véurer,  recaurer  la  acció  sobre  'Is  objectes 
vistos.  Verse.  Conspici.  ||  Trobarse  constiluhit  en 
algun  estat,  com :  véurerse  perdut,  pobre,  aba- 
tut, etc.  Verse.  Constituí.  ||  Concurrir  ab  algú  pera 
algun  efecte.  Apersonarse,  verse.  Cum  aliqao  con- 
venire.  ||  Estar  ó  trobarse  de  qualsevol  modo  en  lo 
físich  ó  moral.  Verse.  Esse.  U  Descubrirse  ó  mani- 
feslarse  alguna  cosa.  Verse.  Appareo,  es.  ||  Repre- 
senlarse  la  imatge  ó  semblansa  de  alguna  cosa  ma- 
terial ó  inmaterial,  com  :  véurerse  al  mirall,  etc. 
Verse.  Inspici,  conspici.  Donarse  alguna  cosa  à  co- 
nèixer clarament,  com  si  's  veges.  Verse.  Spectari. 
II  Estar  ó  trobarse  en  algun  sili  ó  llans.  Verse.  Ades- 
se,  I  ant.  prevéurer.  |]  m.  anl.  previsió. 

véurer  clar»  fr.  Conèixer  alguna  cosa  tant  cla- 
rament com  si's  tocàs.  Palpar.  Rem  attingere. 

VÉURER  í)E  LLUNY.  fr.  Adcmès  del  sentit  recte, 
significa  prevéurer.  Preveer,  antever,  ver  de  léjos, 
ver  con  anleojos  de  larga  vista.  Prajvideo,  es. 

VÉURER  LA  SEVA.  fr.  fam.  Denota  que  à  algú  se  li 
presenta  la  ocasió  favorable  pera  efectuar  alguna 
cosa.  Ver  la  suya.  Occasionem  nancisci. 

i  MÉS  VÉURER.  exp.  de  despido,  citantse  pera  al- 
tra ocasió.  A  mas  ver,  hasta  la  vista,  à  biosy  ved- 
monos.  Yale  et  redeas. 

A  VÉURER.  m.  adv.  ab  que's  demana  alguna  cosa, 
pera  regonèixerla  ó  examinaria.  À  ver.  Sine  vi- 
deam.  j]  S'  usa  com  interjecció  pera  significar  lo 
gust  ó  satisfacció  de  que  alguna  cosa  haja  succehit 
com  se  deya  ó  desitjava.  Ha.  Yidentes  quomodo  ita 
est.  II  Explica  la  determinació  de  esperar  que'l  suc- 
cés diga  la  certitut  de  alguna  cosa.  i  ver,  à  ver; 
veamos.  Res  suadebit;  exitus,  acta  probal. 

COM  ES  DE  VÉURER.  cxp.  quc's  rcmel  al  testimoni 
de  la  mateixa  cosa.  Como  es  de  ver,  lo  que  se  puede 
ver.  Uti  spectabile  dignum. 

deixar  véurer.  fr.  Permètrer  lo  véurer  alguna 
cosa.  Dar  à  ver,  ó  dejar  ver.  Conspectui  permit- 
tere. 

DEixARSE  véurer.  fr.  Manifestarsc.  Manifeslarse, 
verse.  Appareo,  es. 

encara  s'  ha  de  véurer,  ó  estar  pera  véurer.  fr. 
S' usa  pera  dificultar  lo  succés,  certesa  ó  execució 
de  alguna  cosa  responent  al  que  la  facilita.  Estar 
por  ver,  desde  alli  ha  de  venir.  Nondum  adfuisso. 

es  de  véurer  ó  es  cosa  de  véurer.  loc.  Se  diu  de 
alguna  cosa  digna  de  particular  atenció  ó  conside- 
ració. Es  de  ver  ó  para  ver.  Spectabilis,  visu  dig- 
nus. 

FÉR  ALTRE  VÉURER  ó  BON  VÉURER.  fr.  Fér  altra  ca- 
ra ó  aspecte  diferent  las  cosas.  Tener  buen  ú  olro 
ver.  Alium  esse  rei  aspeclum.  ||  met.  Yariar  las 
circunstàncias  de  alguna  cosa.  Mudar  de  semblante 
ó  color.  Aliter  se  habere. 

FÉR  COM  QLI  NO  HI  VÉU.  fr.  FÉR  LOS  ULLS    GROSSOS. 

FÉR  Ds  MAL  VÉURER.  fr.  met.  Explica  que  alguna 
falta  ó  nota  deslluheix  à  algú,  disminuhintli  la  es- 
timació, que's  debia  tenir  de  ell  per  sas  prendas  ó 
empleo.  Hacer  mal  viso.  Obrumbo,  as. 

97 


lli 


VEX 


DICCIONARI 


VI 


FÉR  vÉüRER.  fr.  Presentar  à  la  vista  alguna  cosa 
de  manera  que  no  quede  dubte.  Hacer  ver,  patenti- 
zar.  Patefacio,  is.  \  Persuadir  lo  que  no  es  en  rea- 
litat, Hacer  ver.  Falsa  persuadere. 

FERSE  vÉüRER.  fr.  met.  Fér  expressament  cosas 
extraordinàrias  pera  excitar  la  atenció  de  altres. 
Hacerse  ver.  Spectationem  movere.  ||  met.  Avenlat- 
jarse  à  altre  en  virtut,  sabiduria,  gentilesa,  etc. 
Descollar,  descollarse,  aventajarse.  Prsesto,  as. 

BAVÉR  VIST  PROU  UNA  COSA.  fr.  Havér  caygut  en 
poder  de  qui  no  la  soltarà,  ó  serà  difícil  recobrar- 
ia. Estar  en  papo  de  buitre.  Yulturi  pascerem  tradi- 
tum  esse. 

JA  HO  VEUREM.  CXp.  VEUREM. 

JA  's  VÉU.  loc.  pera  convenir  ó  assentir  alguna 
cosa  convensut  de  la  veritat  de  ella;  y  també  s'  usa 
irònicament.  Ya  se  ve.  Patet  quidem. 

^NO  HI  VÉUS?  loc.  ^NO  TENS  ULLS? 

NO  PODER  véurerí  ALGtó.  fr.  Abofriplo.  No  poder 
ver  à  alguna.  Aliquem  odisse. 

QUANT  HO  VEURÉ,  HO  CREURÉ,  loc.  fam.  Deuota  la 
repugnància  en  créurer  alguna  cosa  fins  à  haverla 
vista,  per  la  suspita  de  que  no  es  així  com  se  diu. 
Es  menester  verlo  para  creerlo;  no  son  palabras  para 
mi  tia,  que  aun  de  las  ohras  no  se  fia.  Nisi  videro, 
non  credam. 

SEGONS  SE  VÉU.  m.  adv.  A  lo  que  apar.  Al  pare- 
cer,  segunseve.  Prout  res  ipsa  indicat. 

SER  DE  vÉuRER  ó  COSA  DE  vÉuRER,  fr.  Sér  una  cosa 
digna  de  atenció  per  sa  composlura,  adorno  ó  cu- 
riositat. Estar  de  ver.  Yisu  dignum  esse. 

TENIR  QUE  VÉURER.  fr.  Havér  relació  ó  connexió 
entre  dos  cosas.  Tener  que  ver.  Necessitudinem  cum 
aliquo  esse, 

VEUREM,  exp.  Denota  que  pera  convenir  en  al- 
guna cosa  que's  proposa  es  menester  pensarsho 
bè.  Se  verd,  se  pensarà.  Yidebitur.  U  Denota  que  es 
necessari  examinar  alguna  cosa  y  esperar  la  ocasió 
abans  de  resóldrer.  Veremos,  es  necesario  ver.  Yisu 
opus  est.  II  exp.  ab  que's  remet  à  altre  temps  ó  oca- 
sió, ó  pera  denotar  que  no's  déu  judicar  de  la  cosa 
fins  que's  verifique.  Ya  lo  veremos.  Exitus  testis. 

vÉuRERSEN  DE  TOTAS.  fr.  Passar  mòlts  traballs  é 
incomoditats.  Pasar  por  las  picas.  Multis  laboribus 
exerceri. 

VEXACIÓ,  f.  Maltracte  que's  fa  à  algú.  Veja- 
cion.  Yexatio,  nis.  ||  Opressió,  molèstia.  Vejacion. 
Yexamen,  inis. 

REDIMIR  LA  VEXACIÓ,  fr.  Fér  alguua  acció,  patint 
desfalch  ó  pèrdua  en  la  utilitat,  pera  subvenir  à 
alguna  urgència  ó  necessitat  major.  Redimir  la  ve- 
jacion. Injuriam  seu  molestiam  redimere. 

VEXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vexa.  Vejador.  Ye- 
xator,  is. 

VEXÀMEN.  m.  En  los  certàmens  literaris,  lo 
discurs  festiu  y  satírich  en  que's  fà  càrrech  als 
poélas  dels  defectes  comesos  en  los  versos.  Vejd- 
men.  In  certamine  poètico  cavillatio.  ||  vexació. 

VEXAMINISTA.  m.   Lo  subjecte  encarregat 


del  vexàmen  en  las  funcions  literàrias.  Vejaminis- 
ta.  Festivus  objurgator. 

VEXAR.  V.  à.  Maltractar,  molestar,  perseguir, 
fér  patir,  Vejar.  Yexo,  as.  ||  Exigir  à  altres  mès  de 
lo  just.  Vejar.  Extorqueo,  es.  ||  Mortificar,  impor- 
tunar contínuament.  Vejar.  Yexo,  as.  |]  Donar  ve- 
xàmen, burlarse  en  la  sàtira.  Dar  vejómen,  vejar. 
Satiricèobjurgare. 

VEY,  A.  m.  y  f.  vell, 

VEY,  NA.  adj.  ant.  vehí. 

VEYL  Y  VEYLL.  m.  ant.  vell. 

VEYLAR.  V.  n.  ant.  vetllar. 

VEYNA.  f.  Capsa  en  que's  posan  algunas  ar- 
mas  ó  instruments,  com  espasas,  estisoras,  etc. 
Vaina.  Yagina,  a?.  |1  La  tavella  de  alguns  llegums. 
Vaina.  Siliqua,  se.  ||  Lo  doblech  que's  fà  en  la  ro- 
ba, en  lo  qual  se  posa  algun  cordó,  etc,  pera  ai- 
xamplarla  ó  estrényerla  segons  convé.  Jareta.  Su- 
tura cava, 

VEYNER,  A.  ra.  y  f.  Qui  fà  veynas.  Vainero. 
Yaginarum  opifex. 

VEYNETA.  f.  d.  Vainica,  illa.  Yaginula,  íc. 

VEZCOMPTE.  m.  vescompte. 


VI. 


VI.  m.  Licor  que's  fà  del  such  dels  rahims,  ex- 
premut  y  cuyt  naturalment  per  la  fermentació. 
Vino.  Yinum,  i.  1|  Per  extensió  's  diu  del  such  de 
algunas  fruylas,  com  de  cireras,  de  peras,  de 
pomas,  etc,  que  fermenta  com  lo  dels  rahims,  Vi- 
no. Frugum  succus*vinum  referens.  \\  met.  Qual- 
sevol cosa  que  arrebata  la  rahó  y  fà  vagarejar,  Vi- 
no.Yinum,  i. 

VI  AGRE.  Vino  agrio,  acedo,  perdido,  vuelto,  Yi- 
num acidum. 

VI  AixuT.  Lo  de  gust  oposat  à  dols,  però  suau  y 
bo.  Vino  enjuto,  abocado,  de  buen  paladar.  Yinum 
subasper. 

VI  ASPRE.  'L  de  un  gust  que  sembla  que  pica. 
Vino  de  agujas,  carraspeno,  raspante  ó  picanle.  Yi- 
num vellicans. 

VI  BATEJAT.  Aquell  en  que  hi  ha  mesclada  àygua. 
Vino  cristiano.  Yinum  commixtura  aqua. 

VI  BLANCH.  Lo  que's  fà  de  rahims  blanchs.  Vino 
blanco.  Albescens  vinum. 

VI  BO,  DE  PAHiR  ò  RANCI.  'L  fét  de  iiiòlt  tcmps, 
que  adquireix  mòlt  bon  gust  y  fortalesa.  Vino  ran- 
cio,  generoso  ó  de  dos  orejas.  Yinum  generosum, 

VIBROCAS  ÓPROCÀS.  HIPOCRÀS. 

VI  CAP  TRENCAT.  Lo  que  té  punta  de  agre.  Vino 
repuntado  ó  que  se  vuelve.  Yinum  fugiens. 

VI  CLARET.  Se  diu  del  vi  negre  clar,  detin  colp- 
rel  encès.  Aloque,  vino  clarele  ó  lintillo.  Yinum  ru- 
bellum,  vel  saturati  coloris. 

VI  cüYT.  Most  cuyt  abans  de  fermentar.  Vinoco- 
cido.  Sireum,  ei,  sapa,  íb. 

VI  DE  DESPESA.  RESAYGUAS. 

VI  DE  MAGBANAS.  Lo  que's  fà  del  such  de  ellas. 


VI 


CATALÀ. 


VIA 


^^5 


JlQete.  Yinura  ex  malorum  punicoruiu  succo. 

VI  DE  PALMA.  Licor  quc  trauhen  los  indis,  posant 
una  aixeta  en  una  espècie  de  palma  que'ls  comu- 
nica una  saba  ó  licor  abundant,  y  desprès  de  al- 
gun temps  se  torna  vinagre.  Vino  de  palma.  Yinum 
palmeum. 

VI  DE  TRESCOL.  MOST. 
VI  FLUIX.   VINET. 

VI  FORT.  Lo  de  mòlta  fortalesa.  Vinazo.  Yinum 
ingentium  virium. 

VI  GRECH.  Yi  de  gust  entre  un  poch  aspre  y 
amarch,clar,  de  poca  substància  y  duració.  Cha. 
coli.  Yinum  acre  exile. 

VI  líROS.  Lo  de  mòlt  cos.  Vino  grueso.  Pingue 
vinum. 

VI  NEGRE  ó  USUAL.  Vino  tiïito.  Yinum  rubrum. 

VI  PERA  CREMAR.  Lo  destinat  pera  fér  ayguardent. 
Vino  para  aguardiente.  Ad  aquam  vitae  conficien- 
dam  vinum. 

VI PREMPSAT.  Lo  que's  trau  à  forsa  de  prerapsa. 
Vino  de  garroie,  repiso.  Lora,  íe. 

VI  PüR.  Yi  bo,  sens  mescla  de  altra  cosa.  Vino 
puro.  Merus,  i. 

VI  RANCI  DE  ALiCANT.  FondUlon.  Aloueuse  vinum 
velus. 

VI  TÈRBOL.  L'o  trontollat  que  té  mal  color  y  mal 
gust.  Zupia.  Yappa,  se. 

VI  VERGE.  'L  que'ls  rahims  destil-lan  natural- 
ment. Vino  de  Idgrimaó  degota.  Protopura,  i. 

VI  VERMELL,  aut.  VI  NEGRE. 

k  POCH  VI  cuYTARHí.  ref.  que  denota  que  quant 
alguna  cosa  va  escassa,  y  hi  ha  altres  que  la  pre- 
tenen convé  serhi  diligent.  A  poco  pan  tomar  pri- 
mera. Panis  ubi  exiguum  est,  aliis  prior  accipe 
panem. 

BATEJAR  LO  VI.  fr.  Mesclarhi  àygua.  Bautizar  el 
mno,  aguar  elvi»o.  Yinum  aqua  miscere. 

CARREGAR  DE  VI.  fr.  Béureme  massa,  emborrat- 
xarse.  Embriagarse,  cargarse  de  vino,  cargar  de- 
lanlero.  Inebriari. 

GASTARSE,  TRASPUNTARSE  'l  VI  Ó  TENIR  PUNTA  DE 

AGRE.  fr.  Comensar  à  tornarse  agre.  Repuntarse, 
volverse,  apuntarse,  revenirse,  acedarse.  Yinum  aci- 
dumreddi. 

LO  BON  VI  FÍ  bon  LLATÍ.  ref.  FÍ  DE  MAL  BALLAE  AB 
LO  VENTRE  VUYT. 

LO  BON  VI  NO  NECESSITA  RAM.  ref.  Deuota  que  las 
bonas  prendas  per  sí  mateixas  són  apreciables,  y  's 
donan  à  conèixer  sens  necessitat  de  ostentarlas  ni 
exagerarlas.  El  buenpano  en  el  arca  se  vende.  Proba 
merx  facilè  emplorem  reperit,  tamelsi  in  abstruso 
posita  est. 

LO  RANCI  QUE  ES  BO  EN  LO  VI,  EN  LO  PORCH  NO  's  PÓT 

SUFRIR.  ref.  literal.  El  rancio  que  es  bueno  en  el  vino, 
es  malo  en  el  íocino.  Quod  bene  sapit  in  yino,  malè 
sapit  in  sue. 

PüJÀRSEN  LO  VI  AL  CAP.  fr.  Pcrturbarsc  'Is  sentits 
per  haverne  begut  massa.  Subirse  el  vino  à  la  cabe- 
za  ó  el  humo  à  la  chimenea.  Yinum  caput  tentare. 


REFEGiR  VI  NOVELL,  fr. McscIaHo ab  lo  vell.  Remos- 
lar,  moslear.  Yinum  novo  musto  imraiscere. 

REMENAR  LO  VI.  fr.  Móuierlo  Óagitarloab  un  bas- 
tó en  la  eyna  ahont  se  guarda.  Dar  baston,  baslo- 
near.  Rudica  vinum  agitaré. 

TORNARSE  AGRE  'l  VI.  fr.  Acedurse.  (loacesco,  is. 

TORNARSE  DOLS  LO  VI.  fr.  Reuostarse.  Yinum  mus- 
tura  sapere. 

VIA.  f.  CAMÍ.  []  met.  Medi,  expedient  ó  manera 
de  executar  ó  conseguir  alguna  cosa.  Via.  Modus, 
i.  II  met.  Lo  conducto  del  cos  del  animal,  expecial- 
ment  aquell  pel  qual  expel•leix  los  excrements.  Via. 
Mealus,  us.  |1  Llista  de  difeienls  colors  en  la  roba, 
com  en  los  mocadors,  etc.  Caín7/a,  lista,  veta,  vare- 
ta. Yirgula,  íe.  ||  Lo  subjecte  que  serveix  de  medi 
pera  lograr  alguna  cosa.  Camino,  via,  medio.  3Ie- 
dium,  ii.  D  Lo  camí  ó  viatge  que  fan  los  correus,  y 
així  's  diu  :  anar  una  carta  per  la  via  de  Madrid. 
Via.  Yia,  ae.  |1  Lo  camí  y  conducta  secreta  ab  que 
obra  Dèu  y  la  naturalesa.  Camino,  via.  Yia,  ae.  [| 
La  qualitat  del  exercici,  estat  ó  facultat  que  s'  ele- 
geix pera  víurer.  Via.  Yitse  ratio.  |  En  la  mística 
'i  modo  y  orde  de  vida  espiritual  arreglada  à  la 
contemplació,  la  qual  divideixen  en  purgativa,  il- 
luminativay  unitiva,  interior  y  exterior,  etc.  Via. 
Yia,  ae.  ||  fil.  método.  |  for.  Lo  modo  de  procehir 
pera  substanciar  los  judicis,  que  divideixen  en  via 
ordinària  y  executiva.  Via.  Ordo  jucliciorum.  \\ 
PRESSA.  II  FEYNA.  |  Entre  pescadors  jonch  doble  ab 
que  desde  '1  comensamenl  se  rodeja  de  tant  en  tant 
lo  còp  pera  donarli  resistència  contra  1'  impuls  de 
las  corrents.  Via.  Yia,  ai.  ||  nàut.  rümbo.  [j  S'  usa 
repetit,  com  modo  adverbial  pera  instar  ó  donar 
pressa.  Despacha,  acaba  ya.  Propera. 

VIA  ÀPiA.  Camí  de  cent  Uéguas  fét  per  orde  de 
Àpio  desde  Roma  fins  à  Brindis  en  lo  regne  de  Nà- 
pols. Via  apia.  Yia  appia. 

viA-CRUCis.  Camí  ab  diversas  creus  y  estacions  en 
memòria  dels  passos  de  Jesucrist  en  sa  passió,  ca- 
minant al  Calvari.  Calvario,  via-crucis,  via  sacra. 
Yia-crucis.  ||.Lo  llibret  que  conté  ditas  creus  y  es- 
tacions, y  també  la  professo  que  's  fa  per  dit  objec- 
te. Via-crucis.  Yia-crucis. 

VIA  EXECUTIVA,  for.  Judici  breu  en  que  's  conce- 
deixen sols  breus  dias  pera  la  proba.  Via  ejecutiva 
ó  ejeculoria.  Ordobreviorjudicandi. 

VIA  FERRO.  loc.  Crit  de  alarma  acompanyat  de 
cops  de  espasas  à  lerra  per  exhortar  al  combat 
ó  ataco  repenlinamenl.  Alarma,  a  ellos.  Classi- 
cum. 

VIA  FORA,  ajuda!  Crit  de  socós.  Socorro!  ausi- 
lio!  Auxilio  clamor. 

VIA  FORA,  soMATENT.  Crit  que  per  la  ceremónia 
de  extràurer  los  reos  de  sagrat  donava  '1  porter  de 
la  cúria  desprès  de  haver  pegat  tres  colps  en  la 
porta  ab  lo  picaport  y  pels  carrers  desprès  de  tocar 
la  campana  grossa  de  St.  Jaume.  Mès  endavant  se 
suprimí  '1  crit  y  part  de  la  publicitat.  Via  fora,  so- 
maten.  Juditialis  cereraonia. 


T,Q  VIA  DICCIONARI 

VIA  FOS.  loc.  Crit  de  somaten  ó  de  alarma  contra 
lladres,  etc.  Rsbalo,  alarma.  Ad  arma. 

VIA  iL-LiMiNATivA.  'L  segon  csiat  dèl  camí  de  la 
perfecció.  Viailuminativa.  Illuminalrix  via. 

VIA  LACTEA.  Camí  de  sant  Jaume,  conjnnt  de  una 
infinitat  de  estrellas  imperceptibles  que  forman 
una  faixa  blanca  en  lo  cel.  Via  lúclea,  camino  de 
Santiago.  Via  lactea. 

VIA  OHDiNARiA.  'L  curs  ú  Orde  natural  y  regular 
'  de  las  cosas.  Via  ordinària.  Communis  ordo.  ||  for. 
Lo  cursy  orde  de  una  causa  segons  las  formalitats 
del  dret.  Via  ordinària.  Communis  litium  via. 

VIA  PüRGATivA.  tcol.  Lo  primer  estat  dels  que  de- 
sitjan  arribar  a  la  perfecció,  purgant  ab  llàgri- 
mas  los  efectes  dels  vicis.  Viapurgativa.  Purgativa 
via. 

VIA  RECTA.  m.  adv.  Tot  dret,  sens  distràurer- 
se  del  objecte  principal.  En  derechura,  via  recta. 
Recte. 

VIA  RESERVADA.  Cada  una  de  las  secrelarias  de  es- 
tat y  del  despaig  universal.  Via  reservada.  Reser- 
vata  regis  via. 

VIA  susl  Crit  de  embestida.  Arn'fta/  íí  ellosi  Au- 
ge. 11  ioc.  Aixecat  prompte.  Levàntate  pronto.  Citis- 
simè  exurge. 

VIA  UNiTiVA.  L' últim  estat  de  la  perfecció  en  que 
la  ànima  s'  uneix  à  Dèu  per  la  caritat.  Via  unitiva. 
Unitiva  via. 

AB  UNA  VIA  FÉR  DOS  MANDATOS,  fr.  fam.  Aprofitar 
la  oportunitat  de  fér  una  diligència  pera  practi- 
carne  altra  al  mateix  temps.  Hacer  de  un  camino  ó 
de  una  via  dos  mandados ;  matar  de  una  pedrada  ó 
de  un  tiro  dos  pdjaros ;  casar  una  hija  con  dos  yer- 
nqs.  Duos  parietes  de  eadem  fidelia  dealbare. 

k  DRETA  VIA.  m.  adv.    VIA  RECTA. 

•  A  LA  VIA  I  m.  adv.  nàut.  ab  que  's  mana  al  ti- 
moner silue  la  canya  del  timó  al  milj  ó  en  coinci- 
dència ab  la  direcció  de  la  quilla.  ;A  la  via!  jd  la 
via  el  timon!  iderecha  la  canal  \  Gubernaculi  ma- 
nubrium  rectum  pone! 

DEIXAR  VIA  VELLA  PER  NOVA  ES  MODORRIA.  rcf.  NO 
DEIXES  LA  CARRETERA  etC. 

DONAR  VIA.  fr.  DONAR  PRESSA, 

FÉR  LA  VIA.  loc.  aut.  nàut.  Hacer  rumbo.  Facere 
viam. 

FÉR  SA  VIA.  fr.  FÉR  SÒN  CAMÍ. 

PASSARNE  VIA.  fr.  Avausar  mòlt  en  la  execució  de 
alguna  cosa.  Adelantar,  apresurar.  Feslino,  as. 

VIABILITAT,  f.  La  califat  de  lo  viable.  Viabi- 
lidad.  Yiabilitas,  tis.  ||  med.  La  probabilitat  de  vi- 
da que  té'l  noy  y  que  s' infereix  pel  pes  del  felo, 
per  sa  longitut,  sa  conformació, 'I  grau  de  desarro- 
llo  de  sos  órganos  essencials  y  sobre  tot  del  punt 
del  abdomen  en  que  s' insecta  'I  cordó  umbilical, 
de  la  part  del  canal  intestinal  ahont  se  troba  'I  me- 
coni,  etc.  Fiaòiíifiaíí. yiabilitas,  tis. 

VIABLE,  adj.  Lo  que  es  capàs  de  víurer,  lo  que 
té  elements  de  vida.  Viable.  Yiabilis.  ||  med.  S' apli- 
ca al  noy  quals  órganos  per  sa  bona  conformació 


VIA 

indican  que  viurà  mès  ó  ménos  temps.  Viable.  Yia- 
bilis. 

VIADOR.  m.  La  persona  que  està  en  aquesta 
vida,  y  camina  à  la  eterna.  Viador.  Yiator,  is. 

VIADORA.  f.  Pessa  del  teler  de  teixir,  ahont  se 
penjan  los  fils  ó  cordas,  ab  que  pujant  y  baixant, 
se  guia  y  goberna  'I  teixit.  Viadera.  Ductarium, 
ii. 

VIAFORA.  f.  y 

VIAFÓ8.  m.  SOMATENT. 

VIANDA,  f.  Toia  espècie  de  menjar  que  serveix 
pera  las  personas.  Vianda.  Cibus,  i.  [|  Se  pren  en 
particular  p;'l  menjar  que's  porta  à  la  taula.  Vian- 
da. Obsonium,  ii.  |]  Companalge,  tot  menjar  fora  de 
pa  y  vi.  Vianda.  Obsonium,  ii.  ||  pi.  comestibles. 

VIANDA  SECA.  'L  guisado,  ó  altra  vianda,  ó  cosa 
de  massa,  seca,  dura  y  pegalosa.  Mazacote.  Ofifa 
durior. 

VIANDANT.  m.  viatjant. 
VIANDONA.  f.  fam.  Se  diu  dels  explets  y  frnyts 
de  la  terra.  Cosecha.  Messis,  is. 

VIAR.  V.  a.  Fér  vias  en  la  roba,  etc.  Gayar. 
Lineis  diversi  coloris  ornaré. 

VIÀRE8.  ant.  EN  PRO,  EN  FAVOR.  |  m.  ant.  dic- 
tAmen. 

VIARÓ.  m.  d.  ter.  Camí  estret.  Senda,  sendero. 
Semita,  íe. 
VIAS08AMENT.  adv.  m.  ant.  promptament. 
VIAT,  DA.  adj.  Lo  que  fa  vias  ó  rallas  de  dife- 
rent color.  Listado,  gayado.  Lineis  versicoloribus 
distinctus.  [|  Dit  de  la  cansalada,  etc.  Entreverado. 
Immixlus. 

VIATGE,  m.  La  anada  à  qualsevol  part,  espe- 
cialment quant  se  porta  càrrega.  Viaje.  Yia,  ae.  || 
JORNADA.  II  'L  camí  per  ahont  se  viatja.  Viaje.  Iter, 
ineris.  ||  peregrinació,  romeria.  ||  La  càrrega  ó  pes 
qné's  porta  de  una  vegada.  Viaje.  Vectura,  ae.  || 
La  navegació  de  un  port  à  altre.  Viaje.  Navigatio, 
riis.  II  torn.  TANDA.  ||  'L  modo  particular  de  anar, 
especialment  apressurat.  Viaje.  Modus,  i.  ||  Lo  curs 
de  la  vida.  Viaje.  Yitae  cursus. 

VIATGE  CURT.  Passejada.  Viajala,  viaje.  Iter,  ine- 
ris. 

ANAU  EN  mal  VIATGE,  exp.  fam.  pera  despedir  ab 
despreci.  Id  en  hora  mala.  Abi  in  malam  crucem. 
BON  VIATGE,  exp.  ab  que  s' anuncia  que  à  algú  se 
li  desitja  un  felís  viatge  ó  camí.  Buen  viaje.  Adsit 
tibi  Deus.  II  exp.  de  despreci  pera  despedir  à  algú, 
ó  que  no  's  té  sentiment  per  la  pèrdua  de  alguna 
cosa.  Buenviaje.  Pro  me  pereat.  ||  dèü  lo  haja  per- 
donat. 

LO  VIATGE  del    PERERÓS,    QUE  PER  UN    CAMÍ   'n  FA 

DOS,  ó  PER  UN  PAS  NE  DÓNA  DOS.  ref.  Sc  sól  dir  no  mès 
la  primera  part,  y  significa  que  algú  per  voler  es- 
talviar en  un  viatge,  carrega  massa  y  li  es  pitjor, 
perquè  li  cau  la  càrrega  y  pert  4As  temps  que  no 
si  fès  dos  viatges.  El  mozo  perezoso  por  no  dar  un 
paso  da  ocho.  Negligentia  laborem  parit. 
MAL  VIATGE,  iuterj.  fam.  é  imprecatória.  Mal  ha^ 


VIC 


CATALÀ. 


VIC 


777 


p.  Dii  te  perdant.  |j  interj.  de  senliraent.  Càspiía. 
í»roh  Deus. 

VIATGER,  m.  VIATJADOR. 

VIATGET.  in.  d.  ViajcrÀllo.  Breve  iter. 

VIATICAR.  V.  n.  Administrar  lo  vialichal  ma- 
lalt. Comulgar,  vialicar,  dar,  adminislrar  el  vidlico. 
]oraraunionem  administraré. 

VIATICAT,  DA.  adj.  Se  d  in  del  malalt  à  qni 
se  li  ha  administrat  lo  viàtich.  Vialicado.  Sacro 
viatico  suslentus, 

VIÀTICH.  m.  Provisió  pera  passar  lo  viatge. 
Vidlico.  Yiaticum,  i.  H  La  comunió  del  sagrat  cos 
de  Cristo  que  s'administra  als  malalts  de  perill. 
Vidlico.  Sacrum  epulum. 

VIATJADOR  Y  VIATJANT,  m.  Qui  và  de 
viatge.  Viajero,  vinjador,  viajanle,  pasajero,  cami- 
nanle,  viandanle.  Viator,  is. 

VIATJAR.  V.  n.  Anar  de  camí.  Viajar,  hacer 
viaje.  Percurro,  is.  ||  PEREGaiNAR.  ||  Sediudeisque 
estudian  geographia  é  història.  Viajar.  Geographiee 
et  hisloriae  operam  navare. 

VIATZ.  adv.  t.  ant.  aviat. 

VÍBORA.  f.  EscoRSó.  |]  met.  Maligne,  maldient 
ó  raurmurador.  Fiftora.  Vipera,  se. 

VIBORETA.  f.  d.  Fill  de  la  víhora,  víbora  peti- 
ta. Ftftorezno,  viborilla,  ita,  viborillo.  Yiperula,  ae. 

VIBRACIÓ,  f.  Moviment  trèmol  y  accelerat. 
Vibracion.  Vibratio,  nis.  |1  Lo  moviment  igual  de 
un  costat  à  altre  de  un  cos  suspès  en  l' ayre,  com 
lo  de  la  péndoladel  rellotge.  Oscilacion,  vibracion. 
Oscillatio,  nis.  ||  mús.  Una  part  de  la  execució  de 
la  veu,  presa  desde  la  meytal  fins  al  últim.  Vibra- 
cion. Evibratio,  nis. 

VIBRAlVT.  adj.  Lo  que  vibra.  Vibrante.  Yi- 
brans. 

VIBRAR.  V.  a.  Móurer  ab  moviment  trèmul  y 
[accelerat.  Blandear,  vibrar.  Oscilo,  as. 

VIBRE.  m.  VÍVORA.  I  SERPENT. 

VIBURNO.  m.  Planta  ramosa  de  fullas  grogas 
y  petitas;  la  arrel  rastrera,  que  s'  exten  mòlt  y  es 
perjudicial  als  sembrats.  Durillo,  viburno.  Yibur- 
num,  i. 

VICARI,  m.  Lo  qui  t'é  las  veus,  poder  y  facul- 
[.tat  de  altre,  y  substiluheix  per  ell.  Vicario.  Yica- 
rius,  ii.  I  Ajudant  del  pàrroco  en  las  funcions  de  sòn 
ministeri.  Tenienle  de  cura,  vicario.  Yicarius,  ii.  |[ 
En  las  ordes  religiosas  lo  segon  superior.  Vicario. 
Yicarius,  ii.  []  Jutge  ecclesiàstich  elegit  pels  prelats, 
pera  exercir  sobre  sos  súbdits  la  jurisdicció  ordi- 
nària ;  y  s'  anomena  vicari  general,  lo  que  la  exer- 
ceix en  tot  una  diòcesis,  y  foràneo'l  qui  la  té  en  un 
sól  partit.  Vicario.  Yicarius,  ii. 

VICARI  DE  COR.  Lo  presidcut  del  cor  en  orde  al 
cant.  Vicaria  de  coro.  Can 'ni  praefeclus. 

VICARI  DE  jEsucRisT.  Títol  ab  que  s' honra  al  Sumo 
PontíQce.  Vicatif^de  Jesucrislo.  Ponlifex  maximus. 

VICARI  DEL  IMPERI.  Dignitat quc  hi  hagué  en  l'im- 
peri romà,  y  desprès  en  lo  de  Alemanya  ab  lo  dret 
de  administrar  las  rendas  del  imperi,  y  presentar 


als  cabili'os  subjectes  idóneos  pera  las  dignitats  y 
càrrechs.  Vicario  del  imperio.  Yicarius  imperii. 

VICARI  DE  Mo.vJAs.  Lo  subjccte  que  posan  los  su- 
periors de  monjas,  pera  assistirlas  y  dirigirlas  en 
los  convents  subjectes  à  sa  direcció.  Vicario  demon- 
jas.  Moniaiibus  praïfectus. 

VICARI  PERPETUO.  Rector.  Vicario  perpéluo.  Yica- 
rius perpetuus. 

VICARIA,  f.  En  alguns  convents  de  monjas  la 
segona  superiora.  Vicaria.  Yicaria,  ae. 

VICARIA,  f.  Lo  tribunal  del  vicari  general. 
Vicaria.  Fòrum  ecclesiaslicum.  ||  La  casa  del  vica- 
ri. Vicaria.  Yicarii  domus.  \\  V  ofici,  jurisdicció  ó 
dignitat  de  vicari.  Vicaria,  vtcan'oío.  Yicarii  dig- 
nilas,  dilio. 

VICARIAL,  a(^.  Cosa  de  vicari  ó  vicaria.  Vica- 
rial.  Yicarialis. 

VICARIAT.  ra.  vicaria.  3. 

VICE.  Yeu  que  sols  s'  usa  en  composició,  y  sig- 
nifica al  qui  té  'Is  veus  del  subjecte,  oüci,  etc.  que 
s' anyadeix,  com:  viCEpresidenl;  si  bè  familiar- 
ment se  sól  usar  sola  entre  'Is  qui  ja  saben  de  que 
's  parla,  y  així  entre  col-legials  denota  vicedirec- 
tor.  Vice.  Yices  gerens. 

VICECANCILLER.  m.  Lo  cardenal  president 
de  la  cúria  romana,  pera  '1  despaig  de  las  butllas 
y  breus  aposlólichs.  Vicecanciller.  Yicecanceliarius, 
ii,  II  Lo  subjecte  que  fa  1'  ofici  de  canciller  en  de- 
fecte de  aqueU,  en  orde  al  sello  dels  despaigs.  Vi- 
cecanciller. Yicecanceliarius,  i. 

VICECÓNSUL.  m.  PROcÓNSüL, 

VIGECONCELLER.  m.  Qui  fà  las  veusdecon- 
celler.  Viceconsiliario.  Yiceconsiliarius,  ii. 

VIGEDÈU.  m.  Títol  honorífich  que's  dóna  al 
Papa,  als  reys  y  altres  superiors  que  estan  en  Uoch 
de  Dèu,  Vicedios.  Dei  vices  gerens. 

VICEGERENT.  m.  Lo  qui  té  las  veus  de  altre. 
Vicegerenle.  Alterius  vices  gerens. 

VICENAL.  adj.  Lo  que  té  vint  anys,  ó  ve  al  cap 
de  ells.  Vicenal.  Yicennalis.  ||  pi.  Jochs  y  festasque 
feyan  los  romans  als  vint  anys  del  gobern  de  un 
príncep.  Vicenales.  Yicennalia,  ium. 

VICEPATRÓ,  NA.  m.  y  f.  Qui  fà  las  veus  del 
patró.  Vicepalrono.  Patroni  vices  gerens. 

VICEPENITENCIER.  m.  Lo  qui  fà  las  veus  del 
penitencier.  Vicepenilenciario.  Yicepoenilenliarius, 
ii. 

VICEPREFECTE.  m.  En  la  història  del  imperi 
romà  '1  lloch-tinent  del  prefecte,  y  lo  mateix  se 
diu  de  qualsevol  que  fà  las  veus  del  prefecte.  Vice- 
prefecto.  Yicepraefectus,  i. 

VICEPREPÓSIT.  m.  Lo  qui  té  las  veus  y  auto- 
ritat del  prepósit,  y  mana  à  falla  de  ell.  Viceprepó- 
silo.  Yicepraepositus,  i. 

VICEPROVÍNCIA.  f.  En  algunas  ordes  reli- 
giosas r  agregat  de  casas  ó  convents  (;ue  encara  no 
s' ha  erigit  en  província,  però  té  veus  de  tal.  Vice- 
provincia.  Provincià  minor. 

VICEPROVINGIAL.  m.  Lo  religiós  que  en  al- 


778 


VIC 


DICCIONARI 


VIC 


gonas  ordes  regulars  mana  en  auséncia  del  pro- 
vincial. Viceprovincial.  Viceprovincialis,  is. 

VICEBECTOR.  m.  Qui  fà  las  veus  del  reclor. 
Vicerector.  Yicerector,  is. 

YICERECTORAT.  m.  La  dignitat  ó  càrrech  de 
vicerector.  Vicerectoria,  vicereciorado.  Yicerectoris 
munus. 

VICEVERSA,  adj.  Yeus  Uatinas  que  equivalen 
à  al  contrari.  Viceversa.  Vice  versa. 

VICI.  m.  Defecte,  mala  qualitat,  dany  físich. 
Lacra,  vicio.  Yilium,  ii.  ||  Defecte,  falta  de  reclitut 
en  las  accions  y  de  conformitat  à  la  regla  ú  orde. 
Vicio.  Yitium,  ii.  1|  Falsedat,  error,  engany  en  lo 
que  s'  escriu  ó  proposa.  Vicio.  Depravatio,  nis.  || 
L'  hàbit  mal,  com  oposat  à  la  virtut.  Vicio.  Pravus 
habitus.  II  Lo  defecte,,  excés  ó  flaca  que  com  à  pro- 
pietat ó  costum  solen  tenir  algunas  personas  ó  tota 
una  nació.  Vicio.  Mos  pravus.  1|  Ceguera,  '1  gust 
especial  ó  sobrat  apetit  de  alguna  cosa.  Vicio.  Cu- 
piditas,  atis.  ||  Torcement  ó  declinació  de  la  línea 
recta  en  las  cosas  que  deurian  observaria,  com: 
péndrer  vici  una  post,  un  arbre,  etc.  Vicio.  Infle- 
xió, incurvatio,  nis.  |1  La  desmasiada  llicència  ó 
llibertat  en  la  criansa.  Vicio.  Licentia,  ae.  ||  En  las 
cabalcaduras  la  tara  ó  mal  costum.  Resabio,  vicio. 
Yitium,  ii.  II  La  massa  ufana  ó  vigor  de  las  plantas 
y  arbres.  Vicio.  Luxúries,  ei.  ||  Se  pren  també  per 
la  repetició  viciosa  de  alguna  cosa.  Eslribillo,  vi- 
cio. Molesta  repetitio. 

A  sos  VICIS.  ra.  adv.  Se  diu  de  aquell  que  vól 
víurer  sense  ninguna  restricció  ó  ab  tota  llibertat 
y  desahogo.  À  sus  anchuras.  Liberè. 

DE  ó  PER  VICI.  m.  adv.  Per  costum,  sense  neces- 
sitat. De  vicio.  Temeré. 

PARLAR  DE  VICI.  fr.  Séf  mòlt  parlador.  Hablar  de 
vicio.  Loquacem  esse. 

QüEixiRSE  PER  VICI.  fr.  Seutirse  ó  queixarse  per 
poch  motiu.  Quejarse  de  vicio.  Immeritò  fortunara 
accusare. 

REVOLCARSE  EN  LOS  VICIS.  fr.  Abaudouarse  en  ells. 
Encenagarse,  sumergirse,  envolverse  en  los  viciós. 
Yitiis  immergi. 

VIGIADOR.  m.  Qui  vicia  ó  altera.  Viciador.  Yi- 
tiator,  depravator,  is. 

VICIADURA.  f.  La  sobrada  condescendència  en 
la  criansa  de  las  crialuras.  Mimo,  vicio.  Nimia  in- 
dulgenlia;  blandimentum,  i. 

VICIAR.  V.  a.  Danyar,  corrómprer,  alterar,  raal- 
métrer.  També  s'  usa  com  recíproch.  Viciar.  Yitio, 
as.  d  Falsificar,  adulterar  los  generós,  no  donarlos 
segons  Uey.  Falsificar,  viciar,  adulterar,  Depravo, 
as.  II  Anul-lar  ó  llevar  lo  valor  à  algun  acte.  Viciar. 
Yitio,  as.  II  Tòrcer  lo  sentit  de  una  expressió  ó  in- 
terpretaria maliciosament.  Viciar.  Sensum  detor- 
quere.  |  Falsificar  algun  escrit.  Falsificar,  viciar. 
Falso,  as.  U  Pervertir,  corrómprer  los  bons  costums. 
Malear,  viciar.  Corrumpo,  is.  ||  v.  r.  entregarse  als 
vicis.  Relajarse,  viciarse.  In  vitia  djfíluere.  y  Afi- 
cionarse  excesivamenl  à  alguna  cosa.  Emiciarse, 


viciarse.  Nimia  cupidilate  teneri.  |1  Péndrer  vici  6 
tórcerse  alguna  cosa.  Emiciarse.  Yitiosè  inflecti.  || 
Se  diu  de  las  plantas  que  trauhent  mòlta  ufana  y 
poch  fruyt.  Enviciar.  Luxurio,  as. 

VICIAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Viciado.  Yiliatus.  || 
Contemplat,  se  diu  de  las  crialuras,  que  se'ls  trac- 
ta ab  massa  regalo  y  condescendència.  Mimado, 
vicioso.  Blanditiis  demulsus. 

VICICANCILLER.  m.  VICECANCILLER. 

VICIÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  vici  ó  '1  causa.  Vi- 
cioso. Yitiosus.  II  Dolent,  pervers.  Vicioso.  Yitio- 
sus.  II  Pecaminós,  entregat  als  vicis.  Depravado,  vi- 
ciosa, corrompido,  rolo,  disolulo.  Flagitiosus.  [I  Dit 
de  las  plantas  ó  sembrats  que  tenen  massa  vigor  y 
ufana.  Vicioso.  Luxuriosus. 

VICIOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  viciós. 
Viciosamenle.  Yitiosè. 

VICIOSITAT.  f.  La  qualitat  ó  hàbit  del  vici. 
Viciosidad.  Yiliositas,  atis. 

VICISSITUDINARI,  A.  adj.  Alternatiu,  succes- 
siu, per  orde.  Allernativo,  vicisiludinario.  Yicisitu- 
dinarius. 

VICISSITUT.  f.  Alternació,  mudansa,  varietat 
de  cosas  y  temps.  Vicisilud.  Yicisitudo,  inis. 

víctima,  f.  Oferta  viva  que's  matava  en  lo  sa- 
crifici que  s'  oferia  à  alguna  deytat.  Viclima.  Yic- 
tima,  hòstia,  ae.  ||  Sacrifici.  Sacrificio,  victima.  Ho- 
nor, is.  II  met.  Lo  qui  s'  ofereix  ó  exposa  à  un  gra- 
ve  perill  en  obsequi  de  altre.  Victima.  Yictima,  ae. 
II  En  lo  moral  se  diu  del  qui  pateix  per  la  ira,  cò- 
lera, celos  ó  venjansa  de  algú.  Victima.  Yictima,  ae. 

VICTIMARI.  m.  En  los  sacrificis  dels  antichs 
romans,  ministre  inferior  que  lligava  las  víctimas 
à  las  aras,  las  matava  y  servia  als  sacerdots  en  co- 
sas mecànicas  dels  sacrificis,  com  era  preparar  la 
àygua,  etc.  Victimario.  Yictimarius,  ii. 

VÍCTOR,  n.  p.  de  home.  Víctor.  Yictor,  is.  | 
inlerj.  de  alegria,  ab  que  s'  aplaudeix  à  algú.  Víc- 
tor, vitor,  viva.  lo,  io,  triumphe.  ||  La  funció  pú- 
blica en  que  s'  aplaudeix  à  algú  per  alguiÉl  acció 
gloriosa.  Victor.  Plausus,  us.  ||  La  inscripció  ó  rè- 
tol en  que  s'  escriu  algun  breu  elogi  en  aplauso  de 
algú.  Vitor.  Triumphalis  tabella. 

VÍCTOREJAR.  V.  a.  Aplaudir  ó  aclarar  ab  víc- 
tors.  Vilorear,  vitorear.  Yictori  lo  triumphe  con- 
clamare;  acclamo,  as.  ||  v.  n.  Alcansar  la  victòria. 
Triunfar.  Triumpho,  as. 

VICTÒRIA,  f .  La  superioritat  y  avantatge  sobre 
r  enemich,  vencentlo  en  batalla.  Victoria.  Yiclo- 
ria,  ae.  U  Superioritat,  avantatge  sobre  altre  en 
disputas,  renyinas,  etc.  Victoria.  Palma,  ae.  ||  La 
subjecció  dels  sentits  y  passions  à  la  rahó.  Victo- 
ria. Yictoria,  ae.  |1  Conquista  de  un  cor  ò  dels  fa- 
vors de  alguna  persona  à  qui  s'  ama.  Victoria. 
Palma,  ae.  ||  Diossa  falsa  que'ls  antichs  representa- 
van  en  figura  de  dona,  ab  una  corona  en  una  ma  y 
una  palma  en  la  altra.  Victoria.  Yictoria,  ae.  ||  in- 
terj.  pera  aclamar  la  que  s'  ha  conseguit  del  ene- 
mich. Victoria.  Yictoria,  viciraus. 


VID 


CATALÀ. 


VID 


779 


CANTAB  VICTÒRIA,  fr.  iiiet.  Yénccr  ó  Iriunfar. 
Cantar  victorià.  Triumpho,  as, 

ESTAR  DUBTOSA  LA  VICTÒRIA.  ÍV.  Pcleai'  íllÒll  tcmpS 

Béns  declararse  à  favor  de  uns  ni  de  aliïes.  Estar 
dudosa  la  victorià.  Ancipile  Marle  pugnalura  esse. 
VICTORIAJAR.  V.  n.  triunfar. 
VICTORIAL.  adj.  Cosa  de  viclòria.  Victorial. 
Yiclorialis.  ||  pi.  S'  aplica  alsjochs  ó  festas  que's 
celebravan  per  lahó  de  alguna  victòria  alcansada 
en  batalla.  Victoriales.  Victoriales  ludi. 

VICTORIATA.  f.  Moneda  romana  en  que's 
pintava  la  victòria  en  sa  carrossa  de  dos  ó  quatre 
caballs,  com  se  véu  en  las  medallas  consulars  ó  de 
faraílias.  Vicioriata.  Yictoriatus,  us. 

VICTORIÓS,  A.  adj.  Lo  qui  ha  conseguil  vic- 
lòria. Victoriosa,  vilorioso,  vencedor.  Yiclor,  is.  || 
Acostumat  à  vèncer.  Victorioso,  vitorioso.  Invictus. 
II  Títol  que  per  antonomàsia  's  donava  à  alguns 
prínceps  per  rahó  de  sas  victòrias.  Victorioso.  In- 
victus. I  mel.  Dit  de  las  cosas  morals,  com:  Cristo 
isqué  victobiós  del  sepulcre.  Victoriosa.  Doraiior, 
victor. 

EixiRNE  VICTORIÓS  ò  AB  VICTÒRIA,  fr.  Lograr  algú 
són  intent  à  pesar  de  mòllas  contradiccions  ò  diíi- 
cuhats  ò  contra  '1  dictamen  de  altres.  Salirse  vic- 
toriosa, salirse  con  la  suya,  llevar  la  suya  adelante. 
Praevaleo,  es. 

VICT0RI08AMENT.  adv.  m.  Ab  ventalja. 
Victoriosamente.  Yicloriosè. 

VICÜNYA.  f.  Llana  mòlt  estimada,  y  1'  animal 
que  la  fa,  que  es  una  espècie  de  camell  del  Perú; 
y  també  '1  panyo  que's  fa  de  dita  llana.  Vicuna. 
mellusperuanus. 

VIDA.  f.  L'  acte  de  víurer,  que  es  ménlres  la 
nima  permaneix  unida  en  lo  cos.  Vida.  Vita,  ae.  || 
a  constitució  y  principi  del  calor  y  moviment  que 
nima  'Is  cossos,  y  'Is  fa  obrar,  créixer  y  sentir. 
ida.  Yitae  constitutio.  ||  Lo  ser,  existència  y  unió 
del  ànima  y  del  cos.  Vida.  Yila,  ae.  ||  Lo  principi 
de  iiutpfció.  Vida.  Yila;  ae.  ||  Lo  raodo  de  passar  la 
vida  en  orde  à  las  convenièncias.  Vida.  Vila,  ae.  || 
La  professió  ò  eslat  que  s'  elegeix  pera  mantenirla. 
Vida.  Yivendi  modus.  |1  Lo  modo  de  víurer  atenent 
al  procéhiment  y  à  las  accions  dels  racionals.  Vida. 
Yitae  instilutum.  ||  La  història  ó  relació  de  las  ac- 
cions de  algun  subjecte.  Vida.  Yila,  ae.  ||  L'  aliment 
necessari  pera  conservaria.  Vida.  Yiclus,  us.  || 
raet.  Se  pren  per  un  amor  mòlt  gran,  per  una  pas- 
sió vehement,  com:  lo  llevarli  'Is  llibres,  esllevarli 
la  VIDA.  Vida.  Yila,  aj.  ||  Vigor,  fortalesa,  y  així  's 
diu:  las  accions  donan  vida  à  las  paraulas.  Vida. 
Vis,  vis.  II  La  duració  de  certas  cosas,  com:  la  vida 
de  la  hermosura  dura  poch  mès  que  la  de  una  flor. 
Vida.  Donatio,  nis.  ||  Qualsevol  cosa  que  contri- 
buheix  al  ser  ò  conservació  de  altra.  Vida.  Yilae 
subsidium.  ||  teol.  S'  entén  per  la  gràcia  que  es  la 
vida  del  ànima.  Vida.  Gratia,  «.  ||  Se  diu  del  estat 
de  la  ànima  desprès  de  .separada  del  cos,  y  així 
's  diu,  queDèu  promet  la  vida  eterna  al  qui  perse- 


vera en  lo  bè.  Vida.  Altera,  aclerna  vila.  (|  for.  Lo 
número  de  deu  anys.  Vida.  Forensis  vita. 

vida  activa.  La  que's  passa  en  exercici  corpo- 
ral. Vida  activa.  Activa  vita. 

vida  comuna.  La  que's  fà  entre  mòlts  que  tots 
conlribuheixen  ab  igualtat  de  aliments.  Vida  de 
comunidad  ó  encompaiiia.  Yitaj  sodalilium. 

VIDA  contemplativa.  La  ocupada  en  cosas  del 
ànima.  Vida  co.lemplativa.  Contemplativa  vita. 

VIDA  ESPIRITUAL.  Lo  modo  de  víurer  arreglat  als 
exercicis  de  perfecció  y  profit  de  la  ànima.  Vida  es- 
piritual. Spiritualis  vita. 

VIDA  MiA.  exp.  carinyosaab  que's  parla  ab  algú. 
Vida  mia,  mi  vida,  alma  mia,  corazon  mio.  Vita 
mea. 

VIDA  PASSADA.  Lo  temps  que  ba  viscul  cada  hu 
fins  r  estal  en  que  se'n  parla.  Vida  pasada.  An- 
teacla  aitas,  vita  superior. 

VIDA  PENADA.  La  que's  passa  ab  traballs,  molès- 
lias  y  disgustos.  Vida  deperros.  ^Erumnosa  vita. 

VIDA  PRIVADA.  La  que's  passa  ab  quietut  y  sosse- 
go,  cuydant  dels  interessos  propis,  sens  intervenir 
en  negocis,  ni  endependéncias  públicas.  Vida  pri- 
vada. Privata  vita. 

VIDA  SENSITIVA.  La  dels  animal  irracionals.  Vida 
sensitiva.  Sensitiva  vita. 

VIDA  SOLITÀRIA.  La  trista  y  austera,  separada  del 
tracte  de  la  gent.  Vida  solitària.  Àrida  vila. 

VIDA  VEGETATIVA.  La  de  las  planlas.  Vida  vegeta- 
tiva. Vegetativa  vila. 

VIDA  Y  MIRACLES.  Bxp.  fam.  Las  manyas  y  Iraves- 
suras  de  algú,  que  degradan  sa  estimació.  Vida  y 
milagros.  Alicujus  pèssima  facinora. 

ACABAR  Ò    CONSUMIR    LA    VIDA.    fr.    MORIR.    ||    mct. 

fam.  Molestar  ò  fatigar  sumament.  Consumir  la 
vida,  matar,  martirizar.  Summa  molèstia  aíBcere. 

AB  VIDA.  m.  adv.  que  s'  usa  ab-  alguns  verbs, 
com:  no  deixar  res  ab  vida,  consumirho,  malmétrer- 
ho.  Viva,  con  vida.  Viventer. 

anar  ab  la  vida  AL  ENCANT,  fr.  Estar  en  gran  pe- 
rill de  pérdrerla.  Llevar  ó  traer  la  vida  jugada.  In 
summo  vitae  discrimine  versari. 

AVERiGUAR  LA  VIDA  DE  ALGÚ.  fr.  Avcn'guar  ó  in- 
quirir  las  fallas  de  altres.  Buscar  ó  averiguar  vidas 
ajenas  ó  meterse  en  vidas  ajenas.  In  vitam  el  mores 
inquirere. 

BUscARSE  LA  VIDA.  fr.  Tiaballar  algú  perasuslen- 
tarse.  Buscarse  la  vida.  Victum  qua;rere. 

CONSAGRAR  LA  VIDA  k  ALGUNA  COSA.  fr.  DedicarsB 
enterament  à  alguna  professió,  etc.  Consagrar  la 
vida.  Ad  aliquid  sese  totuni  incurabere. 

COSTAR  LA  VIDA.  fr.  Poudera  lo  grave  de  algun 
sentiment,  ó  la  determinació  de  executar  alguna 
cosa  ab  perill  de  la  vida.  Costar  la  vida.  Yilae  pre- 
lio  redimí. 

DÉüRER  LA  VIDA.  fr.  Estar  obligat  à  algú  per  ha- 
verlü  deslliurat  de  algun  grave  perill.  Beber  la  vi- 
da. Vi  tara  debere. 

DONAR  ALGUi^A  COSA   LA  VIDA  À  ALGIJ.  ÍV.  mcl.  Cu- 


780 


VID 


DICCIONARI 


YID 


larlo,  aliviarlo,  reforsarlo.  Dar  una  cosa  la  vida 
à  alguno.  Reficio,  is. 

DONAR  LA  VIDA.  fr.  Animar,  vivificar.  Dar  la  vida. 
Foveo,  es.  ||  Oferirse  à  la  mort  volunlàriament  per 
algú.  Dar  la  vida  por  alguno  ó  por  alguna  cosa. 
Yitam  profundere.  ||  donar  la  sanch  de  las  venas. 

DONARSE  ó  FÉRSE  BOXA  VIDA.  fr.  Tractarse  bè,  y 
disfrular  comodilals.  Darse  buena  vida.  Commodi- 
tati  sludere.  ||  Enlregarse  als  gustos  y  diversions. 
Darse  buena  vida.  Genio  indulgere. 

EN  AQUESTA  VIDA.  iD.  adv.  En  aquest  mon.  En  esla 
vida  ó  en  esie  mundo.  In  hac  vila. 

EN  la  vida,  en  Ma  VIDA,  EN  TA  VIDA,  Ó  EN  SA  VIDA. 

m.  adv.  MAY. 

EN  VIDA.  m.  adv.  Durant  la  vida  de  algú.  Duranie 
la  vida.  Dum  vivitur, 

FÉR  BONA  VIDA.  fr.  Afreglaise  à  la  rahó  y  à  la 
Uey,  seguir  lo  camí  de  la  virtut.  Llevar  ó  hacer 
buena  ó  santa  vida,  vivir  bien.  Reclè  vivere. 

FÉR  la  VIDA.  fr.  Mantenir  à  algú,  donarli  menjar. 
Uacer  el  plalo,  el  pico  ó  elpapo.  Alo,  is. 

FÉR  PASSAR  MALA  VIDA.  fr.  Traclar  mal,  especial- 
ment lo  marit  à  la  muller.  Dar  mala  vida.  Indigne 
habere. 

FÉR  VIDA  DE  CASATS,  fr.  Yíurcr  junts  lo  marit  y 
muller,  y  tractarse  com  à  tals.  Hacer  vida.  Conju- 
galem  vilam  agere. 

FÉR  VIDA  DE  SALVATGE,  fr.  Yíurer  imitant  los  cos- 
tums dels  salvatges.  Vivir  como  salvaje.  Selvalicam 
vilam  agere. 

GüANYARSE  LA  VIDA.  fr.  Guanvar  la  manutenció. 
Ganar  la  vida.  Yiclum  compararé. 

LA  ALTRA  VIDA.  expr.  La  que  creyem  j  esperam 
los  cristians  desprès  de  la  mort.  La  olra  vida,  la 
vida  eterna.  JElerna,  altera  vila. 

LA  VIDA  PERDURABLE,  exp.  LA  ALTRA  VIDA.  ||  LA 
OBRA  DE  LA  SEU. 

LLiBRAR  ó  SALVAR  LA  VIDA.  fr.  Llibrai'se  de  algun 
grave  perill  de  la  mort:  Escapar  la  vida.  Yilam 
.^ervare. 

MÉNTRES  HI  HA  VIDA  HI  HA  ESPEBANSA.  ref.  Denota 
la  constància  en  esperar  conGadamenl  fins  al  punt 
de  verificarse  alguna  cosa  en  que  's  presenta  mòlta 
dificultat  pera  conseguirla.  Mienlras  dura  la  vida 
hay  que  esperar.  Numquam  spcs  deerit,  sit  dum- 
modo  vitasupersles. 

MITJA  VIDA.  exp.  pera  significar  que  alguna  cosa 
es  de  gran  satisfacció  ó  gust.  Media  vida.  Deli- 
cium,  ii. 

MUDAR  DE  VIDA  ó  LA  VIDA.  fr.  Deixar  las  malas 
cüstuinsó  vicis,  reduhintse  à  víurerarregladament. 
Mudar  de  vida  ó  la  vida.  Ad  meliorem  frugem  se 
lecipere. 

NO  HI  HA  MILLOR  VIDA  QUE  LA  DE  CASA.   ref.  Denota 

que  en  ningun  Uoch  s'  està  millor  que  en  casa.  No 
hag  cosamas  buena  que  eslarse  uno  en  su  celda.  Nil 
uielius  tàcita  quara  sese  condere  cella. 

PASSAR  DE    AQUESTA  VIDA  A   LA  ALTRA.    fr.    Morir. 

rartir  ò  parlirse  de  esla  vida.  Mortem  obire. 


PASSAR  LA  VIDA.  fr.  Emplearla  en  alguna  cosa. 
Pasar  ó  gastar  la  vida.  Yilam  impendere.  ||  Mante- 
nirse  ab  lo  precís.  Pasar  la  vida.  Yilam  modestè 
transigere. 

PASSAR  LA  VIDA  PLORANT  Y  RIENT,  Ó  k  RATOS  PLO- 
RANT Y  A  RATOS  RIENT  SE  PASSA  AQUESTA  TRISTA  VIDA. 

loc.  fam.  significa  que  entre  bè  y  mal  s'  arriba  à 
la  mort.  Pasar  d  tragos  la  vida.  Incommoda  sola- 
tiis  levanda. 

PÉNDRER  VIDA.  fr.  Nàixer,  venir  al  mon.  Venir  al 
mundo.  Nascor,  eris. 

PÉRDRER  LA  VIDA.  fr.  Morir.  Perder  la  vida.  Emo- 
ri.  I  Exposaria  à  favor  de  algú.  Perder  la  vida.  Pro 
aliquo  discrimen  adire. 

PER  LA  VIDA.  m.  adv.  Per  tot  lo  temps  de  la  vida. 
De  por  vida.  Tota  vila. 

PER  LA  VIDA  's  PERT  LA  VIDA.  ref.  Deuola  la  soli- 
citut  que  té  V  home  ab  l' objecte  de  adquirir  lo  ne- 
cessari, pera  víurerab  conveniència  y  decenlment. 
Anda  el  liombre  à  Irote  para  ganar  su  capoíe.  Ut 
commodo  parem  laboro. 

PER  VIDA.  m.  adv.  pera  persuadir  ú  obligar  à  la 
concessió  de  lo  que  's  pretén,  y  també  pera  asseve- 
ració y  jurament.  Por  vida.  Quaeso,  meherculè.  || 
exp.  abque's  denota  disgust  de  haver  succehit  al- 
guna cosa  al  contrari  de  lo  què  's  volia.  Por  vida, 
volo  d  quien.  Proh  Deus. 

QUAL  LA  VIDA  TAL  LA  MORT.  loC.  ExpliCa  qUB  pOCaS 

vegadas  se  deixan  las  costums  ó  vicis  quant  han 
passat  à  sér  hàbit.  Como  se  vive  se  muere.  Mors  vitae 
respondet;  qualis  vila  finis  ila. 

SÉR  DE  VIDA.  fr.  Menjar  mòlt.  Ser  de  buen  comer. 
Edacem  esse. 

TENIRNE  Ó  DURAR  PER  VIDA  DE  HEREUS,  fr!  Séf  al- 

guoa  cosa  de  mòlta  duració.  Durar  porpenas,  ó  una 
eiei-nidad;  ser  eierno.  Diutissimè  duraré. 

TENIR  SET  viDAS  COM  LOS  GATS.  fr.  Significa  que 
algú  s'  ha  salvat  de  mòlts  perills.  Tenersiete  vidas. 
Yilae  tenacem  esse. 

TENIR  UNA  VIDA  DE  GOS.  fr.  Ocuparsc  ab  mòlt  afany 
V  traball  en  algun  negoci.  Estar  ó  andar  hecho  un 
azacan.  Yaldè  distenlum  esse. 

vÉNDBER  LA  VIDAC4RA.  fr.  Pérdierla  à  mòlta  cos- 
ta del  enemich.  Vender  la  vida  cara  ó  bien  cara  la 
vida.  Magna  hostiura  caïde  occumbere. 

VIDALBA  Y  VIDARSA.  f.  BRIONIA. 

VIDASSA.  f.  Vida  poltrona.  Desidiosa  vila. 

VIDAURA.  f.  VINCAPERVINCA. 

VIDIELLA.  f.  BADiELLA.  2.  II  ter.  Cama  de  cor- 
da. Ramal,  cabo.  Resticula,  ae.  |1  cap.  14. 

VIDOTA.  f.  Yida  dolenta.  Mala  vida.  Prava 
vila. 

VIDRE.  m.  Cos  compost  de  arena  mòlt  pura  y 
blanca,  ó  de  pedras  relluhentasó  ab  barrella  mes- 
clada ab  vàrios  ingredients,  format  artificiosament 
ab  la  violència  del  foch,  y  queda  llis,  diàfano  y 
transparents,  per  tenir  los  porós  directes  enfront 
uns  de  altres.  Vidrio.  Yitreum,  ei.  []  Qualsevol  vas 
ó  pessa  formada  de  vidre.  Vidrio.  Yas  vitreum.  || 


VIG 


CATaU. 


YIL 


781 


t-met.  ^joàlsevol  cosa  mòlt  delicada  y  trencadissa. 
Fidrto.  Fràgil  is  res.  1|  fam.  La  persona  de  geni  mòlt 
delicat,  y  que  fàcilment  s'  enfada.  Vidrio.  Morosus 
homo. 

VIDRE  DE  ULLERA.  Vidre  petit  comunmenl  rodó 
que  guarnit  ab  unas  gafas  de  cer,  plata,  etc.  for- 
man  las  ulleras  usuals.  Lunela,  espejuelo.  Conspi- 
cillum,  i. 

VIDRE  VOLADOR.  Espécic  de  vidre  que  ab  la  forsa 
del  ayre  s'  aprima  fins  que  's  romp  ab  estrèpit.  Vi- 
drio bufado.  Ampulia  vitrea  tenuissima. 

QUI  trenca'l  vidre  'l  paga.  ref.  Diínota  que  qui 
fa  '1  dany,  l'ha  de  pagar.  Quien  rompé,  paga  y  lo 
meten  à  la  cdrcel.  Qui  vitrum  frangit,  damnura 
praístare  tenelur. 

VIDRIER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  vidre  6  tracta  en 
ell.  Vidriero.  Yitrarius,  ii. 

VIDRIER  DE  llum.  Soplelc.  Tubus,  i. 

VIDRIERA,  f.  Jocli  de  vidres  guarnits  ab  llis- 
tons pera  que  posats  en  las  fineslras  impedescan  lo 
pas  al  ayre  y  deixen  entrar  la  llum.  Vidriera.  Spe- 
cularia,  orum. 

VIDRIERIA.  f.  Botiga  de  vidrier.  Vidrieria. 
Taberna  vitrearia.  ||  Barri  6  carrer  ahont  hi  ha 
mòlts  vidriers.  Vidrieria.  Vitrariorura  vicus. 

VIDRIOL.  m.  Caparrós.  Caparroso,  vilriolo. 
Chalcanthum,  i. 

VIDRIOLA.  f.  GUARDIOLA. 

VIDRIÓS,  A.  adj.  Trencadís.  Vidrioso.  Yilreus. 
(I  Delicat,  prim,  flach,  dèbil.  Vidrioso.  Periculosae 
aleai  plenus.  1|  Relliscant,  se  diu  del  pis  quant  re- 
llisca moll  per  haver  glassal.  Vidrioso.  Lubricosus, 
Ilabilis. 
VÍDUA.  f.  VIUDA. 
VIDUAL.  adj.  Cosa  de  viudesa.  Vidual.  Yidualis. 
VIDUÏTAT,  f.  VIUDESA. 
VIENNENSE.  adj.  Cosa  de  Viena.   Vienense. 
Viennensis. 
VIGA.  f.  BIGA. 

VIGAM.  m.  bígam. 

VIGATÀ,  NA.  adj.  .Natural  de  Vich,  ciutat  de 
Calalunja.  Auselano.  Ausetanus.  |1  m.  pi.  Nom  que's 
donà  als  partidaris  del  arxiduch  de  Àustria.  Viga- 
tan.  Cognomen  sic  diclus. 

VIGENT,  adj.  for.  Se  diu  de  las  lleys,  orde- 
nansas,  estils  y  costums  que  estan  en  sòn  vigor, 

I  us  y  observància.  Vigenla.  Vigens,  tis. 
VIGÉ88IM,  A.  adj.  ord.  Vinlé.  Vigésimo,vicé- 
8Ímo.  Vigesimus. 
VIGIL.  adj.  anl.  despert,  vigilant. 
VIGILÀNCIA,  f.  Gran  cuydado,  atenció  exacta 
ab  que  's  guarda  alguna  cosa.  Vigilància,  vela.  Vi- 
gilantia,  ae. 
VIGILANT,  m.  vetllador.  1.  2. 
VIGILANTMENT.  adv.  m.  Ab  cuydado  y  di- 
ligència. Vigilantemenie.  Vigilitatè. 
VIGILAR.  V.  a.  vetllar. 
vigília,  f.  Privació,  falta  de  son,   Insomnio, 
vigilia.  Vigília,  íc.  [j  vetlla.  ||  Lo  dia  avans  de  al- 

TOMO  II. 


guna  festivitat.  Vigrlia,  vispera.  Vigilia,  uj.  (|  Lo 
dejuni  que  's  fa  'I  dia  avans  de  alguna  festa.  Vigi- 
lia. Vigilia,  a}.  I  Dia  inmediat  avans  de  altre,  ea 
orde  à  qualsevol  obra.  Vigilia.  vispera.  Vespera,a•. 
II  ofici  de  difunts.  II  L' oGci  que  's  resa  '1  dia  avan» 
de  alguna  festivitat.  Vigilia.  Vigilia,  ae. 

EN  vigílias.  ra.  adv.  Prop,  cerca  de  succehir, 
com :  estam  en  vigílias  de  una  gran  guerra.  En  vis- 
peras.  Proximè. 

patir  de  vigília,  fr.  >'o  poder  dormir  per  causa 
de  malaltia  ó  dels  cuydados.  Estar  insomne  ò  desve- 
lada, desvelarse.  Insoranem,  pervigilemesse. 

VIGO.  f.  y 

VIGOR.  m.  Delit,  forsa  ó  activitat,  així  de  co- 
sas  animadas,  com  de  inanimadas.  Vigor.  Vires, 
ium.  II  Fortalesa,  coratge,  valor  en  las  personas  y 
animals.  Vigor.  Nervus,  i.  ||  La  vivesa  y  eQcàciade 
las  accions.  Vigor.  Animi  vis.  1|  La  forsa  de  la 
obligació  en  las  lleys  ú  ordenansas,  ó  la  duració 
constant  dels  costums  y  estils.  Vigor.  Ardor,  is.  H 
met.  Activitat,  violència  en  los  remeys.  Vigor.  Vi- 
gor, is,  II  ret.  Foisa  y  energia  del  estil.  Vigor.  Vis. 
vis,  energia,  se. 

RESTAURAR  LO  VIGOR.    fr.  CONFORTAR,  CORROBORAR. 

VIGORIA,  f.  anl.  VIGOR. 

VIGORÓS,  A.  adj.  Robust,  fort,  delitós.  Vigo'- 
raso.  Vigoratus. 

VIGOROSAMENT,  adv.  m.  Ab  vigor  y  eficà- 
cia. Vigor osamente.  Vividè. 

VIG0R08ITAT.  f.  Robustesa,  fortalesa.  Vigo- 
rosidad.  Robur,  oris.  H  Vivesa,  eficàcia,  activitat. 
Vigorosidad.  Vigor,  is,  vívida  virlus. 

VIGOTA.  f.  nàut.  Espècie  de  corriola  xala  y 
rodona  ab  tres  forats  per  ahont  passan  los  acolla- 
dors  pera  tivar  los  aparells.  Vigola.  Trochlea  plana 
foraminibus  distincta.  |  Rodeta  de  fusta  ab  un  fo- 
rat en  sòn  centro,  de  que  's  fà  us  pera  formar  las 
camas  de  las  bolinas.  Vigota.  Ròtula  occulata, 

VIGOTA  CEGA.   ULL  DE  BOU.  6. 

VIJARES.  Veu  antiquada  equivalent  à  conti- 
nuem, SEGUIM.  Conlinuemos.  Prosequamur. 

VIL.  adj.  Abatut,  despreciable.  Vil.  Vilis.  | 
Prostiluhit,  despreciable,  que's  posa  en  venda. 
I'i7.  Proslibilis.  ||  Baix,  de  mala  intenció,  de  mal 
cor.  Vil.  Vecors,  dis.  ||  S'aplica  à  las  accions  infa- 
mes ó  índignas,  y  al  subjecte  que  las  executa.  Vil. 
Sordidus.  ||  Dit  de  alguns  oficis  baixos  de  la  repú- 
blica. Vil.  Mechanicus.  |j  La  persona  que  falta  à  la 
confiansa.  Vil.  Vilis.  |1  ingrat,  [j  Torpe.  Vil.  Dege-- 
ner.  |1  En  la  mística  'a  diu  del  subjecte  humil,  sens 
que  sia  despreciable.  Vil.  Humilis. 

VILA.  f.  Poble  de  alguns  carrers  regulars,  ab 
jurisdicció  y  alguns  privilegis.  En  sa  primitiva 
significació  éra  mas,  pagesia,  casa  de  camp,  ahont 
se  tenian  los  arreus  de  pagès.  Villa.  Oppidum,  i. 
II  Tots  los  habitants  ó  vehins  que  la  componen. 
Villa.  Oppidani,  orum.  ||  Lo  cos  de  regidors  y  jus- 
lícias  que  la  gobernan.  Villa.  Municipalis  senatusu 

DE  LLUNY  SE  VÉU  LA    VILA  Y    DE  PROP  LA  GENT.  lef 


182  VIM  DICCIONARI 

Denota  que  pera  judicar  de  algú  es  menester  te- 
nirlo  ben  tractat  y  conéixerlo  ben  à  fondo.  No  ha- 
heis  comido  con  él  medio  celemin  de  sal.  Nemini  íidas, 
nisi  cura  quo  prius  modicum  salis  absumpseris. 

VILA,  NA.  atij.  VILLA.  II  L'  habitant  de  alguna 
vila  ó  aldea.  Villano.  Paganus. 

VILANIA.  f.  VILLANU. 

VILATJÀ,  NA.  m.  y  f.  Qui  es  de  vila  ó  poble. 
Lugareno,  villano.  Oppidanus. 

VILATENIM.  (sÉR  de  ca'n)  fr.  Sér  mesquí  ó 
avaro.  Ser  agarrado.  Sordidura  esse. 

VILESA,  f.  La  qualitat  que  conslituheix  una 
cosa  vil.  Vileza.  Yililas,  atis.  ||  Acció  indigna  ó  in- 
fame que  degrada  al  qui  la  fa.  Vileza,  villania.  De- 
decus,  oris. 

VILETA.  f.  d.  Vila  petita.  Villeta,  village.  Op- 
pidulum,  i. 

VILIPENDI,  m.  Menyspreu,  falta  de  estimació. 
Vilipendio.  Conteniptus,  us. 

VILIPENDIAR.  V.  a.  Despreciar,  tractar  ab  vi- 
lipendi. Vilipeniiar.  Yilipendo,  is, 

VILITAT.  f.  VILESA. 

VILLA,  NA.  adj.  Home  vil,  despreciable.  Vi- 
llano. Yilis. 

VILLANAMENT.  adv.  m.  vilment. 

VILLANCICO.  m.  Composició  mètrica  ab  estri- 
billo,  pera  la  música  de  las  festivitats  en  las  iglé- 
sias.  Villancico,  villancejo,  villancele.  Festiva  can- 
tilena. 

Qüi  ESCRIU  ó  USA  viLLANCicos.  VUlanciqucro .  Can- 
tilenarum  scriplor. 

VILLANE8GH,  CA.  adj.  Cosa  dels  villans.  Vi- 
llanesco.  Villaticus. 

VILLANIA.  f.  Acció,  paraula  indecorosa.  Villa- 
nia, villaneria.  Dedecus,  oris.  |!  Baixesa  de  naixe- 
ment. Villania.  Ignorabilitas,  atis. 

VILLAR,  ra.  Joch  que  s'  executa  ab  bolas  de 
marfil  impel-lidas  ab  un  taco  sobre  una  mesa  cua- 
drilonga,  ab  una  barana  de  uns  quatre  dits  per  tot 
lo  voltant,  cuberta  de  bayeta,  que  lé  regularment 
una  tronera  en  cada  un  dels  quatre  cantons  y  dos 
en  mitj  arrimats  à  la  barana.  Villar.  Trudiculo- 
rum  ludi  species. 

VILMENT,  adv.  m.  I)e  un  modo  vil.  Vilmenle, 
mllanamenle.  Yiliter.  ||  Rústicament ,  ab  falta  de 
cortesia.  Villanamente.  Ignobiliter.  í|  Traydora- 
ment.  Vilmente,  villanamente.  Períidè. 

VILOTA.  f.  Aldea  despreciable.  Villorio.  Despi- 
cabile  oppidulum. 

VILTAR.  V.'a.  ENV1LIR. 
VILTAT.  f.  VILESA. 
VIM.  m.  ant.  y 
VÍMEN.  m.  VÍMET. 

VIMENAR  Y  VIMENERAR.  m.  Lloch  de  vi- 
meteras.  Mimhreral,  mimbral.  Yiminetum,  i. 

VIMENERA.  f.  VIMETERA. 

VÍMET.  ra.  Cada  una  de  las  vergas  produhida 
per  la  vimetera.  Mimhre,  vimbre.  Yimen,  inis.  || 
ant.  Espècie  desàlzer.  Mimbrera.  Siler,  eris. 


VIN 

VIMETERA.  f.  Planta  que  produheix  unas  ver- 
gas primas,  llargas  y  flexibles,  de  las  quals  se'n  fan 
coves,  cistells,  etc.  Mimbrera,  vimbrera.  Yibur- 
num,  i. 

VINADER.  m.  VINATER.  1. 

VINAGRE,  m.  Yi  que's  torna  agre  per  medi  de 
alguns  àcits.  Vinagre,  àcido  acélico.  Acelum,  i.  || 
L' àcit  de  las  fruytas  y  allras  cosas  que's  tornan 
agra*.  Vinagre-,  Acor,  is,  ||  met.  Persona  de  natural 
6  geni  aspre.  Vinagre,  vinagroso.  Imiuilis  ingenio 
homo.  II  met.  S'  aplica  à  lo  que  passa  de  un  costat 
bo  à  altre  de  dolent.  Vinagre.  Quod  tabescit, 

VINAGRE  FLUIX.  Lo  de  poca  virtut.  Vinagrillo.  Exi- 
lis virtutis  acetum. 

VINAGRE  ROSAT.  Espécie  de  vinagre  ab  que  s' ado- 
ba i  tabaco  de  pols.  Vinagre  rosada,  vinagrillo.  Ro- 
saceum  acelum. 

VINAGRER,  A.  m.  y  f.  Qui  ven  vinagre.  Vi- 
nagrero.  Aceti  venditor. 

VINAGRERA.  f.  Ampolleta  ó  cetrill  de  tenir 
lo  vinagre.  Vinagrera.  Acetabulum,  i.  ||  pi.  cana- 

DELLAS. 

VINAGRET.  m.  d.  Vinagrillo.  Exigue  acetum, 

VINAGRETA.  f.  Nom  pera  expressar  que  al- 
guna cosa  's  menja  ab  lo  condiment  de  vinagre. 
Con  vinagre.  Cum  aceto  conditum. 

VINAGRÓS,  A.  adj.  De  gust  semblant  al  del 
vinagre.  Vinagroso.  Acidus.  j]  met.  vinagre.  3. 

VINÀS.  m.  Yi  mòlt  fort.  Vinazo.  Yinum  ingen- 
tium  virium. 

VINA8SA.  f.  MARE.  11. 

VINASSÓS,  A.  adj.  Brut  de  vi,  Vinoso.  Yino 
infeclus. 

VINATER,  A.  m.  y  f.  Qui  trafica  y  comercia 
ab  vi.  Vinatera.  Yinarius,  ii.  []  Qui  béu  mòlt  vi. 
Vinoso.  Yinosns.  ||  adj.  Cosa  de  vi.  Finorio.  Yinarius. 

VINATERIA.  f.  Tràfech,  comers  en  vi.  Vinaie- 
ria.  Yinariuai  commercium. 

VINCAPERVINCA.  f.  Planta  de  fullas  oblon- 
gas,  llisas,  del  color  y  resistència  de  laeura,  de  la 
figura  de  las  del  llorer,  però  niès  petilas,  oposadas 
de  dos  en  dos  perla  longilut  de  la  cama,  sostingu- 
das  per  pecíolos  curts;  de  sabor  amarch ;  las  flors 
blancas.  Es  aslringent,  pecloral  y  vulneraria.  Vin- 
capervinca,  yerba  doneella,  clemàiica,  brusela.  Yin- 
capervinca,  vinca  minor. 

VINGLADÍS,  SA.  adj.  flexirle. 

VINCLAMENT.  m.  La  obra  de  vinclar  ó  do- 
blegar. Doblegamienlo,  torcimiento.  Inflexió,  nis. 

VINCLAR.  V.  a.  Doblegar,  fér  tòrcer  alguna 
cosa  recta,  com:  verga,  etc.  També  s'usa  com  re- 
ciproch.  Doblar,  doblegar.  Fleclo,  is.  [|  Subjectar 
los  béns  à  vincle  pera  perpetuarlos  en  alguna  fa- 
mília. Vincular.  Bona  in  pt'rpetuum  lestainentoad- 
siguRj-e.  II  Assegurar  ò  fundar  una  cosa  en  altre, 
com  :  F.  vincla  sas  esperansas  en  lo  favor  del  mi- 
nistre. Vincular.  Firmo,  as.  ||  Inclinar  à  algú,  in- 
duhirlo  à  mudar  de  dictamen.  Doblar.  A  proposito 
deterrere,  ||  Pegar  à  algú  ab  una  vara  ó  verga,  de 


I 


I 


VIN  CATALÀ. 

nodo  qne  li  fassa  doblegar  lo  cos.  Cimbrar.  Flexi- 
bili  virga  percuiere.  ||  Doblegarse  alguna  cosa  per 
caasa  del  pes  que  té  sobre.  Sucumbir.  Succumbo,  is. 

VINCLE,  ra.  La  successió  y  subjecció  dels  béns 
al  perpetuo  domini  de  alguna  l'atuília.  Vinculo.  \\n- 
culum,  i.  II  Unió,  lligadura.  Vinculo.  Yinculum,  i. 
II  Lo  gravàmen  ó  càrrega  perpetua  en  alguna  fun- 
dació. Vinculo.  Jure,  in  perpeluuin  apposilum  onus. 

adj.  Subjectat  à  vincle,  com  :  béns  vincles.  Yin^ 
culado.  Perpetua  haereditate  adstricla  bona. 

VINGULABLE.  adj.  Lo  que's  pót  vincular.  Vin- 
culable.  Hvereditario  jure  in  perpeluum  consigna- 
bilis. 

VINCULACIÓ,  f.  L'  acle  y  efecte  de  vincular. 
Vinculacion,  vinculo.  In  perpeluum  consignatio. 

VINCULAR,  v,  a.  viNCi.AB. 
'  VINDICACIÓ,  f.  Acció  que  dóna  dret  de  recla- 
mar ó  demanar  en  justícia.  Vindicacion.  Yindica- 
tio,  ais. 

VINDICAR,  v.  a.  Recobrar  en  justícia  lo  que 
injustament  s'  ha  pres,  ó  de  que  s'  ha  despossehil 
à  algú.  Vindicar.  Vindico,  as.  [|  Péndrer  justa  sa- 
tisfacció de  algun  agravi.  Vindicar,  vengarse.  Vin- 
dico, as.  II  Defensar  especialment  per  escrit  al  qui 
's  troba  injuriat.  Vindicar.  Vindico,  as. 

VINDICATIU,  VA.  adj.  Escrit  ó  discurs  en 
que  's  defensa  la  opinió  de  algú  injustament  ca- 
lumniat. Vindicalivo.  Vindicalivus. 

VINDICTA.  f.  VENJANSA.  II  La  vara  ah  que  '1 
pretor  tocava  al  esclau,  per  medi  de  la  qual  cere- 
mónia  '1  declarava  libre.  Vindicia.  Vindicla,  ai. 

VINDICTA  PÚBLICA.  La  satisfacció  dels  delictes  que 
's  déu  donar  pera  sola  la  rahó  de  justícia  per  exem- 
•íple  del  púbüch.  Vindicla  pública.  Publica  vindicla. 

VÍNDRER.  V.  n.  ter.  venir. 

VINENT,  adj.  Pròxim,  inmediat  ó  següent, 
com:  r  any  VINENT.  Siguienie.  Sequens.  |1  Usat  com 
adverbi,  aptament.  Aptamente ,  aparejadamente. 
Apte. 

VINER ,  A.  adj.  Cosa  de  vi,  com :  carabassa  vi- 
NERA,  cuca  viNERA.  vinario.  Vinarius. 

VINET.  m.  d.  Vi  flach  ó  de  poca  fortalesa.  Vini- 
co,  illo,  ilo.  Exile  vinum. 

VINGUDA,  f.  Arribada  à  algun  lloch.  Venida. 
Adventus,  us.  ||  Tornada  ó  restitució  de  algú  al 
lloch  de  ahont  havia  eixit.  Vuella,  tornada.  Redi- 
tus,  us.  II  Creixent  impetuós  de  algun  riu  ó  tor- 
rent. Avenida,  venida.  Alluvio,  nis.  |1  La  primera 
embestida  ó  cop  de  alguna  cosa,  y  així  's  diu:  ti- 
rar quatre  bitllas  de  vinguda  y  sis  de  rebato.  Veni- 
da. Jactus,  us.  II  Còpia  ó  abundància  de  llet  que 
acut  de  quant  en  quant  als  pits  de  las  donas  que 
crian.  Apoyadura,  golpe,  venida.  Lactis  exube- 
rantia. 

AB  DOS  viNGüDAs..m.  adv.  Abdos  vegadas.  Ea  dos 
veces.  Duplici  ictu. 

VINÓS,  A.  adj.  Ple  de  vi  6  que  té  sas  propie- 
tats. Vinoso.  Vinosus. 

VINOSITAT.  f.  La  qualitat  del  vi  ó  de  las  cosas 


VIN  783 

que  tenen  sa  propietat.    Vinusidad.  Yinositas,  alis. 

VINT.  adj.  numeral  cardinal.  La  reunió  de  dos 
deseiias.  Veiníe.  Viginli. 

VINTANYAL.  adj.  Lo  que  dura  vint  anys. 
Veinlenar,  veinlunal.  Vicennalis. 

VINTAU.  m.  La  vigéssima  part  de  alguna  cosa. 
Veiniavo.  Vicesima  pars. 

VINTÈ,  NA.  adj.  Una  part  de  vint,  Veinleno, 
veinlena.  Vicena  pars.  ||  Lo  compost  de  vint  cosas 
de  una  mateixa  espócie.  Veinlena.  Vicesima  reruin 
collectio.  II  La  unitat  que  completa  '1  número  de 
vint.  Veinleno,  veiniésimo,  vigésimo,  vicesima.  \i~ 
gesimus. 

VINTENA,  f.  La  reunió  de  vint-  unitats  de  una 
mateixa  espècie.  Veinlena,  veinlenar.  Vicesima  re- 
rum  collectio. 

VINTENARI,  A.  adj.  Lo  que  té  vint  anys. 
Veintenario,  veinlanal.  Vicennarius. 

VINTIDÓS.  m.  Moneda  de  plata  que  val  vuyt 
quartos  y  mitj.  Real  de  velíon,  realillo,  realilo,  la- 
rin.  Semidrachma,  ae. 

VINTIDOSÉ,  NA.  adj.  La  unitat  que  completa 
en  orde  'I  número  vinlidós.  Veintidoseno.  Vigesi- 
mussecundus. 

VINTIQUATRÉ,  NA.  adj.  La  unitat  que  com- 
pleta en  orde  '1  número  vint  y  quatre.  Veinlecua- 
treno.  Vigesimus  quarlus.  ||  m.  v:ga. 

VINTIQUATRENA  DE  CORTS.  f.  Consell  en 
lo  qual  conlerenciavan  los  diputats  de  Barcelona  y 
's  posavan  de  acort  en  los  cassos  greus  y  dificulto- 
ses ó  delicats;  se  componia  de  vintiquatre  ciuta- 
dans queeran  elegits  al  mateix  temps  que'ls  dipu- 
tats pera  dar  à  estos  lo  consell  y  1'  apoyo  de  sas 
llums  é  iníluéncias.  FemíecMaírena.Yigesimiquarli 
consiliu:n. 

VINTISISÉ,  NA.  adj.  La  unitat  que  completa 
en  orde  ^1  número  vint  y  sis.  Veinteseiseno.  Vigesi- 
mus sextus. 

VINTIVUYTÉ,  NA.  adj.  La  unitat  que  com- 
pleta en  orde  '1  número  vint  y  vuyt.  Veinieocheno. 
Vigesimus  oclavus. 

VINYA.  f.  Terra  plantada  de  ceps.  Vina.  Vi- 
nea,  ae,  vinetum,  i.  ||  mel.  La  Iglésia  catòlica.  Vi- 
na. Vinea,  ae.  |1  mel.  Lo  que  costa  poch  traball,  ó 
's  consegueix  à  costa  de  altres.  Cucaiia.  Lucrum 
exiguo  labore  par'.um. 

VINYAS  Y  DONAS  HERMOSAS,  DE  GUARDAR  DIFICULTO- 

SAS.  ref.  Denota  que  lo  que  fà  goig  à  mòlts,  esta 
mòlt  exposat.  Lo  de  todos  deseado,  à  gran  peligro 
guardado.  Id  quod  avent  omnes,  magnum  est  ser- 
varé periculum. 

DE  TOT  HI    BA    EN    L\  VINTA  DEL    SENYOR.    loC.  ab 

que's  dóna  à  enténdrer  al  que  alaba  mòlt  una  co- 
sa, que  lé  alguns  defectes  que  ell  no  coneix  6  no 
sab,  en  allò  que  aplaudeix,  y  que  necessita  de  mès 
cuydadós  informe.  De  lodo  hay  en  la  vina,  uvas, 
pàmpanos  y  agraz.  Inter iora  latent,  aspicienda 
prius. 
güírda  Li  VINTA.  loc  met.  tente  comptï. 


IBi 


VIO 


DICCIONARI 


VIO 


NO  TÉ  viNTATVEN  RAUiMS.  loc.  Denota  la  eslianjesa 
de  que  algú  fassa  lo  que  no  li  permeten  sos  havers. 
Los  que  cahras  no  tienen,  y  cabrilos  venden  ^de  dónde 
les  vienen?  Miguel,  Miguel  ^no  lienes  abejasy  vendes 
míe/?Cum  careas  apibus,  rairor  te  vendere  mella. 

TENIR  ó  TROBAR  UNA  VINYA.  fr.  Trobar  ó  tenir  al- 
guna proporció  que  ab  mòlt  poch  ó  sens  ningnn 
Iraball  percebeix  mòlta  utilitat.  Tener  cucaíia.  Pro- 
feotum  absque  labore  compararé. 

VINYADER.  m.  Amo  de  vinyas.  Vinero.  Vini- 
tor,  is.  II  Lo  qui  traballa  las  vinyas.  Vinodor.  Yini- 

tor  is.  II  GUARDIÀ.  2. 

VINYAR,  VINYER  Y  VINYET.  m.  Terreno 
plantat  de  vinyas.  Vinedo,veduno,viduno,  vidueno. 
Vinetum,  i. 

VINYETA,  f.  Dibuix  ó  guarnicionela  que  se  sól 
posar  al  principi  dels  llibres,  dels  capítols  y  al 
rodedor  de  las  planas.  Cahecera,  vineta.  Limbola- 
íius  encarpus.  ||  d.  de  vinya.  Viiiuela,  vinica,  ila. 
Vineola,  ae. 

VIÓ.  m.  VIA.  4. 

VIOLA.  f.  Flor  del  violer.  AlheU,  aleli,  y  mola 
pr.  Ar.  Viola,  ae.  ||  Instrument  músich  de  cordas, 
enterament  semblant  al  violí,  però  mòlt  mès  gran, 
s  serveix  de  baix.  Violon.  Barbytongrandius. 

VIOLA  BOSCANA.  Herba  medicinal  de  la  arrel  de  la 
qual  brolan  las  fulías  sostingudas  de  una  cua  mès 
llarga  que  ellas,  cordiformes,  romàs,  afeslonadas 
per  las  voras;  las  flors  ixen  de  la  arrel,  pelilas,  de 
finch  fuUetas,  de  color  blau  quasi  morat  ó  purpú- 
reo  ab  la  basa  blanquinosa,  ab  un  nectari  en  for- 
ma de  esparó.  Violeta^  viola.  Yiola,  ae. 

VIOLACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  violar.  Vio- 
lacion.  Yiolatio,  nis.  |  profanació. 

VIOLADOR,  A.  m,  y  f .  Qui  viola.  Transgresor, 
molador,  infractor.  Praevaricafor,  is.  (j  profana- 
roR. 

VIOLAMENT.  m.  violació. 

VIOLAR.  V.  a.  PROFANAR.  \\  Traspassar  la  lley, 
precepte,  etc.  Quebranlar,  violar,  infringir.  Violo, 
as.  II  Forsar  alguna  dona.  Esluprar,  violar,  forzar. 
Violo,  as.  II  Fallar  à  la  paraula.  Violar.  Fidem  fa- 
llere.  |  m.  Lloch  abundant  de  violas.  Violar.  Vio- 
larium,  ii. 

VIOLARI.  m.  Contracte  en  que  '1  venedor  reb 
del  comprador  un  capital  ó  quantitat  ab  la  obliga- 
ció de  pagarli  una  pensió  anyal  de  li  p%,  la  qual 
recau  no  sobre  fondo  determinat,  sinó  sobre  sa 
persona,  y  consecutivament  sobre  sos  béns,  però 
sols  méntres  dura  la  vida  del  comprador,  que  en 
Castella  no  mès  es  que  un  y  en  Catalunya  y  en  Va- 
lència poden  sér  dos,  los  quals  deuhen  existir  y 
(jeierminarse  en  1'  acte  de  la  creació  del  violari, 
ftèns  condició  de  la  edat,  y  que  mort  1'  un  dels  dos 
se  continua  pagant  la  pensió  entera  al  altre,  y 
quant  aquesta  espira,  espira  '1  contracte,  y  queda 
lot  à  utilitat  del  venedor.  Mès  s'  adverteix  que'l 
venedor  avans  de  extingirse  '1  contracte  podia  re- 
dimir. Vitalicio.  Yitalitium,  ii. 


VIOLAT,  DA.  p.  p.  Violado.  Obstinatus.  (j  adj 
De  color  de  viola.  Violado,  violàceo.  Violaceus.  || 
Confeccionat  ab  violas,  com:  aixarop  violat.   Vio- 
lado. Violaceus.  ||  En  lo  blasó  y  en  la  botànica  de 
color  de  púrpura.  /'«r;)Mreo.  Purpureus. 

VIOLAYRE.  m.  ant.  violador. 

VIOLÈNCIA,  f.  Forsa,  ímpetu  en  lo  moviment- 
Violència.  Yiolentia,  ae.  ||  Prepotència.  Violència. 
Vis,  vis.  II  Acció  contra  '1  natural  y  racional  modo 
de  procehir.  Violència.  Yiolentia,  se.  ||  Forsa  irre- 
sistible ab  que  s'  obliga  à  algú  à  fér  lo  que  no  vól. 
Coaccion,  violència.  Coactus,  us.  ||  L'  acte  torpe  ab 
alguna  dona  contra  sa  voluntat.  Tarquinada,  vio- 
lència. Yis,  vis,  siuprum,  i.  ||  Vehemència,  desma- 
siat  rigor  de  las  cosas  en  sa  activitat.  Violència. 
Intentio,  nis.  \\  La  forsa  que's  fa  à  alguna  cosa,  pera 
tiàurerla  de  són  estat,  modo  ò  situació  natural. 
Violència.  Yiolentia,  ae.  ||  La  mala  inlerprelació  ó 
aplicació  de  algun  text,  rahó,  veritat,  pensament, 
etc.  Tormento,  violència.  Distorsió,  nis.  ||  Diossa 
del  paganisme  filla  de  Slígia  y  companyera  inse- 
parable de  Júpiter.  Violència.  Yiolentia,  ae. 

VIOLENT,  A.  adj.  Lo  que  es  contra  voluntat  ó 
gust.  violento.  Violentus.  ||  Impetuós,  vehement. 
Violento.  Saevus.  ||  Lo  que  està  ftra  de  sòn  estat,  si- 
tuació ó  modo  natural.  Violento.  Violentus.  ||  Dit 
del  geni  fort  é  impetuós.  Arrehatado,  violento,  /tt- 
rioso.  Violentus.  ||  Lo  que  s' executa  contra  '1  modo 
regular  y  orde  de  la  rahó  y  justícia.  Violento.  Vio- 
lentus. II  Fora  del  sentit  recte  ó  natural  en  los  tex- 
tos ó  proposicions.  Violento.  Sinister. 

VIOLENTAMENT,  ad v.  m.  Ab  violència.  Vio- 
lentamente.  Violenter. 

VIOLENTAR.  V.  a.  Forsar,  fér  violència  física 
pera  conseguir  algun  fi,  com:  violentar  una  porta, 
etc.  Forzar,  violentar.  Mm  facere.  1|  Péndrerú  ocu- 
par per  forsa  alguna  cosa.  Violentar,  Violenter  oc- 
cupare.  ||  violar.  3.  ||  Obligar  ó  precisar  à  que  s' 
execute  alguna  cosa.  Forzar,  violentar,  yï  compe- 
llere.  |  Interpretar  maliciosament  ó  fér  entrar  per 
forsa  algun  text,  lley  ó  proposició.  Violentar.  Si- 
nistre interpretaré.  ||  Reprimir  la  naturalesa  ó  in- 
clinacions naturals.  Violentar.  Cohibeo,  es. 

VIOLENTMENT.  adv.  m.  VIOLENTAMENT. 

VIOLER.  m.  Planta  de  mòltas  y  hermosas  es- 
pècies; las  flors  de  vàrios  colors,  moradas,  purpú- 
reas,  matisadas  de  blanch,  y  altras  grogas  que  sòn 
las  que.  despedeixen  mòlt  olor.  Aíe/i.  Cheirantus, 

i.  II  ant.  GUITARRER.  4. 
VIOLERAR.  m.  violar. 

VIOLETA,  f.  VIOLA  BOSCANA. 

VIOLÍ.  ra.  Instrument  músich  de  una  caixa  vuy- 
da  composta  de  dos  semicírculs,  lo  superior  me- 
nor, ab  dos  oberluras  com  dos  S,  pera  que  ressone 
la  veu,  ab  un  mànech  sens  trasts  en  que  s'  afirman 
las  cordas  en  sas  clavillas,  y  en  la  part  inferior  s 
afirman  en  una  pessa;  à  poca  distància  té  un  pontet 
pera  elevarlas.  Se  toca  ab  arquet,  y  té  un  so  agut. 
Violin.  Barbyton,  i.  |]  violinista. 


VIR 


CATAU. 


vm 


785 


VIOLINET.  m.  d.  Violí  pelit.  Violineie.  Fidi- 
Dula,  ai. 

VIOLINISTA,  m.  Lo  subjecto  que  toca  '1  violí 
ib  destresa  ó  per  ofici.  Violin,  violinista.  Barbjli 
)ulsator. 

VIOLO.  m.  VIOLA.  2. 

VIOLONET.  m.  d.  de  violó.  Violoncillo  Parvum 
barbyton. 

vÍPERA.  f.  VÍBORA.. 

VIPERÍjNA.adj.  Cosa  de  víboras  ó  que  té  sas 
)ropielals.  Viperino,  y  vipéreo  poét.  Viperinus,  vi- 
)ereus. 

VIRA.  f.  Tira  ó  refors  que  posan  los  sabaters 
ïnlre  la  sola  y  cuyro  ó  córdoba  de  la  sabata.  Bar- 
reta, vira.  Yitla  coriaces  in  calceis.  1|  f.  Part  de  la 
diesla  Vira.  Ballistse  vitta. 
VIRADA,  f.  nàut.  L'  acte  y  efecte  de  virar. 
Tirada.  Navis  deflexio. 

VIRADOR.  m.  Cap  ó  tros  de  corda  grossa  que's 
juarneix  ab  algunas  voltas  al  cabreslant  ahont  se 
subjecta  '1  cap  pera  tirar  de  aquest  quant  se  vira 
sobre  la  àncora.  Virador.  Nauticus  funis  tractorius. 
II  Lo  ferro  ab  que's  fan  rallas  en  lo  llom  del  llibre 
jue  s'  enquaderna  en  pasta.  Virador.  Ad  libri  teg- 
Imina  coelanda  ferrum. 

VIRAM.  m.  Gallinas  y  deraès  aucells  casolans. 
[Volateria  Yolatilia,  iura. 

VIRAR.  V.  a.  Posar  viras  à  las  sabatas.  Echar 
nras  d  los  zapalos.  Yittas  coriaceas  calceis  inter- 
Buere.  |1  nàut.  Cambiar  de  rumbo,  donar  diversos 
[)ordos.  Virar.  Navem  deílectere.  ||  nàut.  Fér  vol- 
tor lo  cabreslant  ab  las  barras,  pera  que  enrotllant 
progressivament  lo  virador,  tire  aquest  del  cap  à 
j^que  està  subjecte.  Lo  mateix  se  diu  en  qualsevol 
iltra  maniobra  en  que  opera  'I  cabrestant,  tessar 
ips,  etc.  Virar.  Tractoriam  machinam  involvere. 
II  nàut.  Variar  la  posició  de  una  pessa  de  construc- 
íió  ó  de  qualsevol  altre  objecte,  collocanllo  en  lo 
sentit  contrari  al  en  que  àntes  estava.   Virar.  In 
jontrarium  vertere. 

VIRAR  EX  Ropó.  fr.  Virar  ab  lo  cabreslant  segui- 
^daraent  ó  sense  fér  paradas  ni  esforsos  interrora- 
juls.  Virar  en  redondo.  Navem  versaré. 
VIRGINAL,  adj.  Cosa  de  verge.  Virginal,  vir- 
Igineo.  Yirginalis.  [|  Diossa  falsa  que  invocavan  los 
^romans  al  llevar  lo  cinturó  à  la  nova  desposada. 
'Virginal,  virginense.  Virginensis  Dea. 

VIRGINITAT,  f.  La  enteresa  corporal  de  la 
[persona.  Doncellez,  virginidad,  virgo.  Virginilas, 
[atis. 

LLEVAR  LA  VIRGINITAT,  fr.  aut.  Víolar  una  donze- 
|lla.  Estuprar,  desvirgar,  desjlorar.  Stupro,  as 

VIRGO.  m.  Signe  boreal  que  correspon  à  agost, 
fy  es  lo  sisè  en  l' orde.  Virgo.  Virgo.  ||  virginitat. 

VÍRGULA.  f.  Entre  estampers  las  comas  que's 
[iposan  al  marge  en  algunas  cilas  llargas,  ó  cosas 
.notables  de  las  planas  dels  llibres.  Virgula.  Ungui- 
^cnli,  orum.  ||  gram.  Qualsevol  coma  ó  titlla.  Vir- 
gula, virgulilla.  Virgula,  se. 


VIRGULETA.  f.  vírgula. 

VIRICLE.  m.  VERici.E. 

VIRIL.  adj.  Cosa  de  varó.  Viril.  Virilis.  ||  vigo- 
rós. II  S'  aplica  à  la  odad  mitjana  y  robusta.  Viril. 
^las  virilis.  |1  asiron.  Epitelo  que's  dóna  al  tercer 
quadrant  del  tema  cele.•^le.  Viril.  Virilis. 

VIRILITAT,  f.  Lo  vigor  de  la  edat  viril,  \irili- 
dad.  Virilitas,  atis.  ||  La  activitat  y  potència  de  las 
cosas.  Virilidad.  Virilitas,  atis. 

VIRILMENT.  adv.  m.  varonilment. 

VIROL.  m.  Dardo.  Spiculum,  i. 

VIROLA.  f.  birolla. 

VIROLAT.  m.  violat. 

VIROLET.  m.  biroliiT.  ||  tribulet. 

VIR08CA  Ó  VIROSTA.  f.  .\iguna  cosa.  Algo. 
Aliquid. 

VIROSTA.  f.  ter.  fullaraca. 

VIRREGNAT,  m.  La  dignitat  de  virrey.  Ftrct- 
nato.  Proregis  raunus.  |j  Lo  districte  que  goberna 

I  virrey.  Vireinato.  Proregis  ditio.  ||  Lo  temps  que 
dúral  empleo  de  virrey.  Vireinato.  Proregis  impe- 
riuffi. 

VIRREY.  m.  Lo  qui  en  nom  del  rey  mana  en 
algun  regne.  Virey.  Prorex,  egis. 

VIRREYNA.  f.  Muller  del  virey.  Vireina.  Pro- 
regis uxor. 

VIRREYNAT.  m.  virregnat. 

VIRTUAL,  adj.  Equivalent  à  altra  cosa  en  vir- 
tut, forsa  ó  activitat.  Virtual.  Virtualis. 

VIRTUALITAT.  f.  Potència,  eficàcia  de  una 
cosa  pera  obrar  com  altra.  Virtualidad.  Virtuali- 
tas,  atis. 

VIRTUALMENT,  adv.  m.  De  un  modo  virtual 
ó  equivalent.  Virtuolmente.  virtnaliter. 

VIRTUÓS,  A.  adj.  Persona  dotada  de  virtut. 
Virtuosa.  Virtuosus.  ||  Se  diu  de  las  accions  arre- 
gladas  à  la  virtut.  Virtuosa.  Virtuosus.  fl  Eficàs, 
que  té  virtut  y  activitat  pera  obrar.  Virtuosa.  Ef- 
ficax. 

VIRTUOSAMENT.  adv.  m.  Segons  virtut.  Vir- 
tuosamente.  Honeslè. 

VIRTUT,  f.  Forsa,  qualitat,  propietat.  Virtud. 
Yirtus,  utis.  II  Facultat,  activitat  de  las  cosas  pera 
produhir  ó  causar  sos  efectes,  Virtud.  Potentia,  te. 

II  Forsa,  valor  en  especial  dels  sagraments  en  orde 
à  produhir  los  efectes  sobrenaturals  corresponents. 
Virtud.  Virtus,  utis.  ||  Modo  recte  de  procehir.  Vir- 
tud. Laus,  dis.  II  Bondat  de  vida  y  costums.  Virtud. 
Justitia,  ae.  ||  Hàbit,  disposició  del  ànima  pera  obrar 
conforme  à  la  rahó  y  à  la  lley  cristiana.  Virtud. 
Virtus,  utis.  II  La  facultat  natural  del  ànima  en  orde 
à  las  operacions  del  cos,  y  així  's  diu:  virtut  ex- 
pulsiva,  digestiva,  etc.  Virtud.  Virtus,  utis.  ||  Se 
diu  particularment  de  la  castedat,  y  mès  en  lasdo- 
nas.  Virtud.  Pudor,  is,  castimonia,  a;.  ||  Diossa  del 
paganisme  que  la  pintavan  com  una  dona  grave  y 
modesta,  de  modo  que  inspirava  veneració;  y  cert 
poeta  la  descrivia  trista,  aQigida  y  ultrajada  de  la 
fortuna.  Virtud.  Virtus,  utis.  []  raet.  Importància, 


786 


VIS 


DICCIONARI 


VIS 


entilal.  Viriud.  Yii'lus,  ulis.  \\  pi.  leol.  Lo  quint 
cor  dels  nou  en  que  estan  distribuhits  los  esperits 
angélichs ,  y  '1  segon  en  la  gerarquia  mitjana. 
Virtudes.  Virtules,  uin. 

VIRTUT  CARDINAL.  La  que  es  principi  de  altras;  y 
són  quatre,  prudència,  justícia,  fortalesa  y  tem- 
plansa.  Viriud  cardinal.  Cardinalis  virtus. 

VIRTUT  MORAL.  L'  bàbil  de  obrar  bè  per  sola  la 
bondat  de  la  operació  y  conformitat  ab  la  rahó  na- 
tural, independentment  dels  preceptes  de  la  Uey. 
Viriud  moral.  Virtus  moralis. 

VIRTUT  SOBRENATURAL.  La  facultat  pera  obrar  so- 
bre la  forsa  de  la  naturalesa.  Viriud  sobrenatural. 
Supornaturalis  virlus. 

VIRTUT  TEOLOGAL.  La  que  té  directament  à  Déu 
per  objecte  que  la  especifica,  com  són  la  fé,  espe- 
ransa  y  caritat.  Viriud  teologal.  Theologalis,  theo- 
logica  virtus. 

ES  ó  PER  viRTDT.  m.  adv.  Ab  lo  valor,  activitat  ó 
forsa  de  altra  cosaà  que's  refereix  la  acció.  En  vir- 
iud. Yirtute,  vi.  \\  Segons  lo  pacte  ó  tractat.  Envir- 
tud,  en  consecuencia.  Ex  quo  pacto. 

LLEVAR  LA  VIRTUT  À  ALGUNA  COSA.  fr.  DESVIRTUAR. 

NO  sÉR  TOT  VIRTUT,  fr.  Porlar  una  cosa  un  fi  dis- 
tinct  del  que  manifesta.  No  ser  lodo  viriud.  Non 
quod  apparet,  hoc  bonum  est. 

VIRULENT,  A.  adj.  Maligne,  verinós.  Viru- 
lenta. Yirulentus.  |  Ple  de  matèria  6  poslerma.  Vi- 
rulenta. S&mosus. 

VÍRUS.  m.  Posterma,  mal  humor,  rodre,  virus. 
Virus,  i. 

VI8.  VICE. 

VISALMIRALL.  m.  vicealmirant. 

VISATGE.  m.  Monaria,  gesto  ridícul  que's  fa 
ab  la  cara.  Gesto,  visage,  momeria,  moneria.  Gesti- 
culatio,  nis. 

VISCAHÍ,  na.  adj.  Cosa  de  Viscaya,  senyoriu 
de  Espanya.  Vizcaino.  Canlaber. 

VI8CH.  m.  VESCH. 

VISCONTE  Y  VISGONDE.   m.  etC.  VESCOMTE, 

VISCÓNSUL.  m.  VICECÓNSOL, 

VI8CÓS,  A.  adj.  Apegalós  com  lo  vesch.  Visco- 
sa. Yiscosus. 

VISCOSITAT,  f.  La  qualitat  de  viscós.  Viscosi- 
dad.  Viscositas,  atis. 

VISERA,  f.  Part  del  murrió  que  cau  sobre  la 
cara,  sense  destorbar  la  vista.  Visera.  Buccula,  se. 

VISIBILITAT,  f.  La  qualitat  y  propietat  de  vi- 
sible. Visibilidad.  Yisibililas,  atis. 

VISIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  vèurer.  Visible.  Yi- 
sibilis.  II  met.  Cert,  clar,  manifest.  Visible.  Aper- 
lus.  II  U-lustre,  insigne.  Visible.  Conspicabilis.  1| 
Lo  que's  véu.  Visible.  Conspicuus.  |  Fàcil  de  véu- 
rerse  y  notarse.  Visible.  Notabilis.  ||  Evident,  que 
no  admet  dubte.  Palpable,  visible.  Patens. 

VISIBLEMENT,  adv.  m.  De  un  modo  visible. 
Yisiblemenie.  Yisibiliter. 

VISIGODO,  A.  adj.  Lo  natural  de  la  Gócia  oc- 
cidental y  lo  pertanyent  à  ella.  Visigoda.  Yisigolhus. 


VISIÓ.  f.  Vista,  la  acció  de  vèurer.  Vision.  Vi- 
sió, nis.  |]  Espècie  que  Deu  infundeix  per  medi  de 
revelació  ó  profecia.  Vision.  Visió,  nis.  |]  Sombra, 
imatge  ridícula  y  espantosa.  Fastasma  ,  vision. 
Spectrum,  i.  |1  La  espècie  de  la  fantasia  ó  de  la  ima- 
ginació, que  no  tenint  realitat  se  pren  com  certa. 
Vision.  Fantasma,  atis.  ||  La  persona  fea  y  ridícula. 
Vision.  Monslrnum,  i. 

VISIÓ  BEATÍFicA.  L'  aclc  de  vèurer  à  Dèu.  Vision 
beatifica.  Beata  visió. 

VÈURER  VISIONS,  fr.  Créurcr  lo  que  no  hi  ha.  Ver 
visiones.  Spectra  objici. 

VISIONARI,  A.  adj.  Qui  fingeix  revelacions. 
Visianario.  Falsa  fingens.  ||  Qui  creu  ab  facilitat  co- 
sas  quiméricas.  Visionària.  Delirus,  phanaticus. 

VISIR.  (gran]  m.  Lo  primer  ministre  del  gran 
turch.  Gran  visir.  Primus  turcorum  imperatoris 
minister. 

VISITA,  f.  La  anada  à  vèurer  à  algú  per  corte- 
sia, atenció  ó  amistat.  Visita.  Visitatio,  nis.  ||  La 
mateixa  persona  que  visita  à  altra.  Visita.  Visitans, 
tis.  II  La  anada  à  un  temple  per  devoció.  Visita. 
Visitatio,  nis.  ||  L' acte  de  jurisdicció  ab  que  un  su- 
perior s'  informa  dels  procehimenls  de  sos  súbdits 
ó  del  estat  de  cosas  de  són  districte.  Visiía.  Recen- 
sió, nis.  II  Registre,  regoneixement  que's  fa  dels 
generós  de  comers,  oficis  públichs,  presons,  etc. 
Visita.  Recognitio,  nis.  |  Lo  favor  que  Dèu  fa  als 
homes  en  orde  à  sòn  bè  espiritual.  Visita.  Visitatio, 
nis.  I  La  aparició  à  algun  determinat  subjecte  y  de 
alguna  persona  ó  esperit  celestial  en  figura  visi- 
ble. Visible.  Visitatio,  nis.  ||  Lo  conjunt  de  minis- 
tres que  assisteixen  en  forma  de  tribunal  en  las 
visi  las  de  las  presons.  Visita.  Judicum  carcerem 
invicentium  consensus.  ||  La  anada  del  metge  à  la 
casa  del  malalt  ab  1'  objecte  de  curarlo.  Visita.  Vi- 
sitatio, nis.  II  En  las  presons  lo  registre  que  ra-  l' 
escarceller  de  las  portas,  reixas  y  demés,  pera  ma- 
jor seguretat.  Visita.  Recognitio,  nis.  ||  pi.  fam.  Las 
anadas  freqüents  à  algun  paratge  ab  intent  deter- 
minat, y  així  's  diu :  fèr  visitas  à  la  taberna.  Visi- 
las.  Ingeminata  aditio. 

VISITA  DE  altars.  La  oració  vocal  que's  fa  en  ca- 
da un  dels  altars  pera  algun  fi  piadós.  Visita  de  al- 
iares. Preces  sacraead  altaria. 

VISITA  DE  PRESONS.  Lo  regoneixcment  breu  y  su- 
mari que  en  determinats  dias  fa  '1  jutge  del  estat 
de  hi  causas  dels  presos  en  orde  à  sòn  mès  promp- 
te despaig.  Visita  de  càrcel.  Causarum  compendiosa 
recognitio. 

TORNAR  LA  VISITA,  ff.  Visitar,  correspóndrer  algú 
al  que  l'ha  visitat.  Pagar  la  visita.  Resaluto,  as. 

VISITAGIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  visitar.  Visi- 
tacion.  Visitatio,  nis.  ||  visita.  2.  ||  Festa  que  cele- 
bra la  Iglèsia  en  conmemoracióde  la  visita  que  féu 
Maria  Santíssima  à  sa  cosina  santa  Elisabetb,  y  la 
mateixa  visita.  Visitacion.  Visitationis  festum. 

VISITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  visita  freqüent- 
ment. Visitador.  Yisitator,  is.  |  Lo  qui  visita  pera 


I 

~es 


VIS 

aíninar  una  cosa.  Visiíador.  Inspector,  is. 

VISITAR.  V.  a.  Anar  à  vóurer  à  algü  per  cor- 
'esia,  atenció  ó  amistat.  Visitar.  Inviso,  is.  \\  Anar 
à  algun  temple  ó  santuari  per  devoció  6  pera  guan- 

r  incluigéncias.  Visitar.  Loca  sacra  pietalis  cau- 

visitare.  ||  Informarse  '1  jutge  superior  del  pro- 
cehirdeïos  súbdit,  y  del  eslat  de  las  cosas  en  lo 
districte  de  sa  jurisdicció.  Visitar.  Recognosco,  is. 
II  Regonéixer,  registrar  las  mercaderias  ó  qualse- 
vol altra  cosa.  Visitar.  Inspicio,  is.  ||  Examinar  ú 
observar  lo  metge  als  malalts  ab  l'objecto  de  cu- 
rarlos.  Vís/íar.  Visito,  as.  |1  teol.  Knviar  Dèu  als 
homes  algun  especial  consol  ó  traball  pera  sòn  ma- 
jor mèrit,  ó  pera  que's  regonegan.  Visitar.  Visito, 
as.  II  Acudir  ab  freqüència  à  algun  paratge  ab  ob- 
jecte determinat,  com:  visitar  la  laberna,  lacasa 
deljoch,etc.  Visitar.  Frequenter  adire.  ||  Regonéi- 
xer ó  informarse  personalment  del  estat  de  alguna 
cosa  que  està  à  sòn  cuydado,  ó  del  cumplimenl  de 
la  obligació  ó  càrrech  de  algú.  Visitar.  Recognos- 
co, is.  II  Aparéixerseà  algú  alguna  persona  ó  esperit 
celestial  en  figura  visible.  Visitar.  Visito,  as.  || 
Regonéixer  en  las  presons  los  presos  y  demés  en 
orde  à  sa  seguretat.  Visitar.  Visito,  as.  ||  Seguir 
mòltas  terras  y  paíssos,  y  's  diu  també  del  sol  en 
orde  à  sòn  curs.  Visitar.  Inviso,  is.  ||  for.  Regonéi- 
xer un  jutge  breu  y  sumàriament  la  causa  de  al- 
gun pres  en  la  visita.  Visitar.  Causam  vinci  per 
summa  capità  cognoscere.  ||  Examiqar  lo  jutge  ec- 
clesiàstich  las  personas  en  orde  al  cumplimenl  de 
sas  obligacions  cristianas  y  ecclesiàsticas,  y  si  las 
cosas  deia  Iglésia  guardan  ó  las  mantenen  en  1'  or- 
de y  disposició  que  deuhen  tenir.  Visitar.  Recen- 
seo,  es. 

IVI8ITETA.  f.  d.  Visitira,  illa.  Saluíatiuncu- 
^SIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  facultat  de  véurer, 
isivo.  Videndi  facultate  pollens. 
VISLLUM.  m.  VESLLUM.  II  met.  Apariéncia  ó 
ive  semblansa.  Vishmbre.  Levis  similitudo. 
VISO.  m.  Aspecte  ó  superfície  de  las  cosas  lli- 
sas,  que  mouhen  la  vista  ab  algun  especial  color  ó 
reflexió  de  la  llum.  viso.  Aspectus,  us.  ||  Lo  pre- 
text, rahó  ó  motiu  que  apareix  en  las  cosas  pera 
formar  concepte  de  ellas.  Viso.  Species,  ei.  ||  Sem- 
blansa. Viso.  Similitudo,  inis. 
A  DOS  visos.  m.  adv.  A  dos  caras.  Se  diu  regular- 
em de  la  pintura  feta  ab  tal  artifici,  que  té  dos 
nls  de  vista  diferents.  A  dos  visos.  Duplici  in- 
ilu.  II  Ab  dos  distincls  intents.  A  dos  visos,  d  dos 
ras.  Duplici  consilio. 

DONAR  visos.   fr.  SEMBLAR. 

FÉR  MAL  visu.  fr.  Tenir  mala  visió  ó  aspecte.  Ha- 
cer  mal  viso.  Levum  aspeclum  priB  se  ferre.  ||  met. 
Explica  que  algun  defecte  ó  nota  deslluheix  à  un 
subjecte,  y  disminuheix  la  estimació  que 's  devia 
tenir  de  ell  per  sas  prendas  ó  empleo.  Hacet  mal 
viso.  Oburabro,  as. 

VI80L.  m.  ant.  varat. 


CATALÀ.  YIS  7M 

VISORI,  A.  adj.  VISUAL. 

VISREY.  m.  ant.  virret. 

VIST,  A.  p.  p.  Vislo.  Visus.  n  adj.  for.  Denota 
haverse  relatat  algun  auto  ó  presentat  alguna  peti- 
ció qne  s'  usa  pera  comensar  à  donar  sentència  des- 
près de  haverse  relatat  la  causa  davant  lo  jutge. 
Vislo  este  proceso,  esta  causa,  etc.  His  peraclis.  || 
Ab  los  adverbis  ben  ó  mal  s'  aplica  à  las  personas  ó 
cosas,  com:  home  ben  vist  ó  mal  vist,  so  es,  ben 
volgut  ó  mal  volgut.  Bien  ó  mal  quisio.  Carus,  di- 
lectus,  aut  invisus. 

BKN  VIST  L  ALGí'.  loc.  A  sa  direcció.  Ajuicio.  Ju- 
dicio. 

JA  estí  vist.  loc.  met.  ab  que's  concedeix  algu- 
na cosa  donanlla  per  certa  y  segura.  Visto  es  ó  està. 
ütique  patet. 

MAY  vist.  m.  adv.  Modo  de  parlar  que  explica  lo 
raro  ó  extraordinari  de  alguna  cosa.  No  visto,  ó 
nunca  ó  jamds  visto.  Numquain  tale  visum. 

NO  estarli  a  algú  ben  vist  alguna  cosa.  loc.  De- 
nota que  lo  que  fà  es  indigne  de  sòn  caràcter.  Des- 
decir.  Dedecorem  crearé. 

tenir  vist.  fr.  Saber,  estar  enterat  de  alguna 
cosa.  Tener  vislo.  Perspectura  habere.  |1  Conjectu- 
rar, prevèurer  ab  fonament  la  cosa  que  ha  de  suc- 
cehir.  l'reconocer,  prever.  Conjectura  duci  ad  sus- 
picandum. 

VISTA.  f.  La  facultat  y  potència  de  véurer. 
Vista.  Videndi  facultas,  visió,  nis.  ||  L'acley  efecte 
de  véurer.  Vista.  Aspectio,  nis.  ||  mirada.  ||  Aspec- 
te, disposició  de  las  cosas  en  orde  al  sentit  de  véu- 
rer. Vista.  Aspectus,  us.  ||  Espectacle,  l' objecte  de 
la  vista,  y  així  's  diu  :  vísta  alegre,  font  de  la  bo- 
na vista.  Vista.  Spectamen,  inis.  ||  Se  pren  pels 
ulls.  Vista.  Oculi,  orum.  ||  Visió,  aparició.  Vista, 
vision.  Visió,  nis.  |  L'  encontre  ó  concurrència  de 
un  ab  altre,  com :  de  aquí  à  la  vista.  Visla.  Cons- 
pectus,  us.  II  Coneixement  clar  de  las  cosas.  Vista- 
Aperta  rei  cognilio.  ||  La  apariéncia  ó  relació  de 
unas  cosas  rv'specte  de  altras.  Visla.  Comparatio, 
nis.  II  Intent  ó  propòsit.  Vista.  Intuilus,  us.  ||  Re- 
goneixement,  examen  del  estat  de  una  cosa.  Vista, 
visita,  l'ericlitatio,  nis.  ||  for.  L' examen  óregonei- 
xement  primer  que's  fà  davant  lo  jutge  ab  relació 
dels  autos  y  defensas  de  las  parts  pera  la  sentèn- 
cia. Vista.  Cognilio  causie.  ||  Presència  de  alguna 
persona  en  algun  lloch,  com:  estavan  los  dos  exèr- 
cits r  un  à  ja  VISTA  del  altre.  Vista.  Conspectus,  us, 
11  entrevista.  II  Lo  judici  que's  forma  de  las  co- 
sas, ó  regulació  prudencial  que  's  fà  de  ellas,  ve- 
hentlas  solament.  Visla.  Judicium,  ii.  ||  També's 
pren  per  reflexió,  mirada  de  la  rahó,  del  ànima, 
etc.  Visla.  Reflexió,  nis.  ||  En  la  aduana  1'  ofici  de 
registrar  los  generós,  y  '1  mateix  subjecte  encar- 
regat. Visla.  Mercium  recognilio.  1|  pi.  La  concur- 
rència de  dos  ó  mès  snbjecte>  (|ue's  veuhen  pera 
algun  fi  determinat.  Vistas.  Congressus,  us.  ||  Las 
finestras  ó  altras  oberluras  en  los  edificis.  ViMas. 
Fenestra,  x.  ||  mirador.  2.  4. 


788 


YIS 


DICCIONARI 


VIT 


À  LA  VISTA.  m.  adv.  De  cara,  prop,  enfront,  ó  en 
paratge  de  ahonl  se  puga  véurer.  a  vista,  d  la  vis- 
ta. In  conspectum.  ||  Ab  observació  y  cuydado  de 
véurer  ó seguir  à algú.  A  vista  ó  dia  vista.  In  cons- 
peclu.  II  Luego,  promplaraenl  y  sens  dilació.  Avis- 
ta ó  à  la  vista.  Illicò. 

ANAR  i  visTAS.  fr.  Anar  algú  à  sér  vist.  Se  diu 
coraunment  de  las  donas  quanl  se  volen  casar.  //•  d 
vistas.  Ire  in  conspeclum. 

A  PRIMERA  VISTA.  lu.  adv.  Al  primer  aspecte,  in- 
niedialanient  que's  véu  alguna  cosa.  A  primera 
vista  ó  d  la  primera  vista,  d  primer  aspecto  ó  alpri- 
mer  aspeclo,  d  primera  faz.  Piimo  aspectu. 

APRIMAR  LA  VISTA.  fr.  Duet.  Fcrla  mès  aguda  y 
perspicàs.  Aguzar  la  vista.  Yisum  acuere. 

AVISTA  ó  EN  VISTA.  m.  adv.  En  consideració  ó 
comparació.  A  vista  ó  en  vista.  Hoc  vel  illo  pcrs- 
pecto. 

CANSARSE  LA  VISTA.  fr.  Causarsc  'Is  ulls  per  la 
massa  fatiga  en  llegir,  etc.  Quebrarse  los  ojos. 
Aciem  oculorum  ob'undi. 

CLAVAR,  FLXAR  Ó  POSAR  LA  VISTA.  fr.  POSAR  LOS 
TLLS. 

co.NÉixER  DE  VISTA.  fr.  Couéixer  à  algú  per  las 
senjas  ó  disposició  corporal  y  no  pel  iracíe.  Cono- 
cer  de  vista,  be  facie  aliquem  agnoscere. 

CURT  DE  VISTA.  'L  qui  hi  véu  poch  ó  té  la  vista  can- 
sada. Corto  de  vista,  miope.  Myops,  opis. 

DONAR  UNA  VISTA.  fr.  mfil.  Cuj  dar  de  alguna  cosa 
miranlla  de  quant  en  quanl.  Eckar  una  vista.  Ali- 
quid  observaré. 

ENGANYAR  LA  VISTA.  fr.  Semblar  alguna  cosa '1 
que  no  es.  Enganar  la  vista.  Oculos  fallere,  obs- 
Iringere. 

ESTAR  A  LA  VISTA.    fr.  ESTAR  A  LA  MIRA. 

EXTÉNDRER  LA  VISTA.  fr.  Explayarse,  espargiria 
en  algun  paratge  ras  ó  espayós,  com  en  lo  camp, 
la  mar,  etc.  Eslender  ó  esplayar  la  vista.  Lalè  pros- 
picere. 

FÉR  LA  VISTA  GROSSA,  fr.  FÉR  LOS  ULLS  GROSSOS. 

GIRAR  LA  VISTA.  fr.  Separaria  de  algun  objecte 
pera  no  véurerlo.  Apariar  la  vista  ó  los  ojos.  Ocu- 
los ad  aliud  convertere. 

LLAMBREGAR  LA  VISTA.  fr.  LLAMBREGAR. 

MENJAR  AB  LA  VISTA.  fr.  met.  Denota  '1  modoab 
que  algú  mira  ayradament  à  algú,  ó  ab  gran  ànsia 
cosas  de  menjar.  Comer  ó  tragar  con  la  vista.  Tor- 
visoculis  aspicere,  inhiare. 

MÈS  PROMPTE  QUE  LA  VISTA.  loc.  fam.  Denota  la 
promptitutó  prestesa  ab  que  s'  executa  ó  verifica 
alguna  cosa.  Mas  presto  que  la  vista.  Quam  brevis- 
simè. 

NOPÉRDRER  DE  VISTA.  fr.  Estar  observant  à  algú 
sens  apartarse  de  ell ;  y  en  lo  moral  seguir  sens 
inlerraissió  algun  intent,  ó  cuydar  ab  suma  vigilàn- 
cia de  alguna  cosa.  No  perder  de  vista,  no  apartar 
los  ojos.  Príe  oculissemper  habere. 

OFÉNDRERAB  LA  VISTA.  fr.  que  ademés  del  sentit 
recte  denota  que  enuja  ó  irrita  '1  que  mira.  Ofender 


con  la  vista.  Conspectu  fastidire.  1|  ullpéndrer. 

PASSAR  LA  VISTA  PER  ALGUNA  COSA.  fr.  PASSARHI  'lS 
ULLS. 

pérdrer  de  VISTA.  fr.  Deixar  de  véurer  algun  ob- 
jecte per  haverse  allunyat  ó  eixit  de  la  esfera  de 
aquesta  potència.  Perder  de  vista.  Rei  conspeclum 
amitlere. 

pÉHDRER  LA  VISTA.  fr.  Toroarsc  cego.  Cegar,  vol- 
verse  ciego.  Caligo,  as. 

pÉUDRERSE  DE  VISTA.  fr.  met.  S'  usa  pera  expli- 
car la  grand  sa  y  superioritat  de  alguna  cosa  so- 
bre allra.  Perderse  de  vista.  Visum  fugere,  longis- 
simè  praïstare. 

POSAR  LA  VISTA.  fr.  Fer  alguna  cosa  objecte  de  la 
intenció  ó  destg,  com:  posar  la  vista  en  algú  pera 
donarli  algun  empleo.  Poner  la  vista  ó  los  ojos.  In- 
tendo,  is.  ||  Elegir  alguna  cosaenire  altras.  Echar 
la  vista.  Seligo,  is. 

TENIR  k  LA  VISTA.  fr.  Tenir  alguu  objecte  davant. 
Tener  d  la  visla.  Ante  oculos  habere.  |1  met.  Tenir 
present  en  la  memòria.  Tener  d  la  vista.  Memorem 
esse. 

TENIR  BONAS  VISTAS.  fr.  Diverlir  algú  la  visla  en 
varietat  de  flors  ó  en  personas  de  sòn  agrado  y  sa- 
tisfacció. Tener  buenas  vistas.  Paseunlur  venti. 

TRÀÜRER  Ó  LLEVAR  LA  VISTA.  fr.  TRAURER  LOS 
ULLS. 

VISTASSO.  m.  Mirada,  observació  superficial. 
Ojeada,  vistazo.  Oculorum  conjeciio. 

DONAR  UN  VISTASSO.  fr.  Mirar  ó  regonéixer  superfi- 
cialment alguna  cosa.  Dir  un  vistazo.  Obiter  ins- 
picere. 

VISTOBÜENO.  Fórmula  de  aprobació  que's 
posa  en  algunas  certificacions  ó  altres  instruments 
pera  aquella  qui  correspon.  Visiobueno.  Approba- 
tum,  valel. 

VISTÓS,  A.  adj.  Bonich,  hermós,  digne  de  sér 
vist.  Rozaganle,  vistosa.  Speciosus,  oculis  gratus. 

VISTOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  agrada- 
ble à  la  vis'a.  Vistosamente.  Sp.'ciosè,  puUhrè. 

VISUAL,  adj.  Pertanyent à  la  vista,  com  instru- 
ment ó  modo  pera  véurer.  Visual,  visorio.  Ad  visum 
pertinens. 

VISUALITAT,  adj.  La  qualitat  de  véurer.  Vi- 
sua/ici«(í. Yisualilas,  atis. 

VISURA.  f.  Inspecció  del  estat  de  alguna  cosa 
per  medi  de  la  visla.  Revision,  visura.  Recognitio^ 
nis. 

VISURADOR.  m.  Anomenat  pera  visurar,  re- 
gonéixer ó  examinar  algun  instrument.  Revisor.  Re- 
cognitor,  is. 

VISURAR.  V.  a.  Regonéixer,  examinar  algun 
document,  certificació,  etc,  posant  en  elllovisto- 
bueno.  Visar,  revisar.  Recognosco,  is. 

VIT  À  VIT.  exp.  BITLLO,  BITLLO. 

VIT  DE  BOU.  m.  Lo  nirvi  del  membre  genital  del 
bou  ó  altres  quadrúpedos,  especialment  separat  de 
ells.  Vergajo,  rebenque,  corbacho.  Nervus  genitalis 
raembri. 


Vlt 


CATALÀ. 


VltJ 


789 


.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  vida  ó  es  propi 
cella.  Vilal.  Vitalis.  |1  Lo  que  dóna  vida.  Vital.  Yi- 

is. 

VITALICI,  A.  adj.  Lo  que  dxíra  per  espay  de 
alguna  vida.  Vilalicio.  Yüalitius.  |  violari. 

VITALISTA»,  m.  pi.  Los  que  atribueixen  los 
fenómenos  que  ocurren  en  lo  cos  dels  animals  al 
principi  vital,  per  oposició  als  que'ls  explican  per 
las  lleysde  la  química,  de  la  física,  etc.  Vilalistas. 
Yitalisl;e,  arum. 

VITALITAT,  f.  La  activitat  ó  eficàcia  de  las  co- 
sas  pertanyenls  à  la  vida  ó  la  seva  virtut  pròpia.  Vi- 
talidad.  Yitalitas,  atis. 

VITANDO,  A.  adj.  Lo  que  's  déu  evitar.  Se  diu 
dels  escomunicats  públichs.  Vitando.  Yilandus. 

VITELA.  f.  La  pell  de  la  vaca  ó  vadella  adobada, 
en  que  regularment  se  pinta  alguna  cosa.  Vitela.  Vi- 
tolina  aluta, 

VITELINA.  f.  med.  La  còlera  de  color  groch  os- 
cur.  Vilelina.  Yitolinus,  i, 

VITRIFICABLE,  adj .  quím.  Fàcil  ócapàs  de  ve- 
trificarse.  Vürificable,  vllreo.  Vitriücandi  capax. 

VITRIFICACIÓ.  f.  quím.  La  acció  y  efecte  de 
vitrificar.  Viirificacion.  Yilriücatio,  nis. 

VITRIFICAR.  V.  a.  quím.  Fér  que  alguna  cosa 
's  convertesca  en  vidre.  També  s'  usa  com  recí- 
proch.  Vitrificar,  vilrescer.  Vitriíico,  as. 

VITRIÓLICH,  CA.  adj.  Lo  que  inclou  las  pro- 
pietats del  vidriol  ó  participa  de  sa  naturalesa.  Vi- 
triólico.  Chalcantinus. 

VITüALLA.  f.  Yíurers,  los  aliments  necessaris, 

especialment  pera  algun  exèrcit.  Vitualla,  viveres. 

HBjknnonae,  arum.  1|  La  abundància  de  víurers,  par- 

Hftcularment  de  raenestras  ó  verduras.  Vilualla.  Yic- 

HBbs,  us. 

IS  VITüALLAR.  V.  a.  Abastar,  provehir  de  vi- 
HBdallas.  Ahaslecer.  Alimonia  pararé. 
HI  VITÜLACIÓ.  f.  mit.  Sacrifici  en  que  oferian  à 
Ipa  diossa  Víiula  béns  de  la  terra,  pera  mostrar  algun 
regositj.  Vilulacion.  Yitulalio,  nis. 

VITULÍCOLA.  m.  y  f.  Lo  que  idolatra  en  un 
vadell,  cum  los  israelilas  en  lo  desert  de  Sinaí.  rí- 
íulicola.  Vilulicola,  ae. 

VITUPERABLE,  adj.  Lo  que  mereix  sér  vitu- 
perat. Vituperable.  Yituperandus. 

VITÜPERABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
vituperable.  Viluperablemente.  Yituperabiliter. 

VITUPERACIÓ.  f.  La  acció  de  vituperar.  Vi- 

peracion.  Yiluperalio,  nis. 

VITUPERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vitupera.  Vi- 

perador,  viiuperanle.  Yituperans,  tis. 

VITUPERAR.  V.  a.  Dir  mal  de  alguna  cosa, 
olantla  de  viciosa  ó  indigna,  tractaria  ab  despre- 
i.  Vituperar.  Yitupeio,  as. 

VITUPERI,  m.  Paraula  injuriosa  ó  afrentosa. 
Baldon,viiuperio,  oprobio.  Yituperium,  ii.  H  La  ac- 
ció y  espècie  que  causa  afront  ó  deshonra.  Vilupe- 
rio.  Yiluperandi  actio. 

VITUPERIÓS,  A.  adj.  Lo  que  inclou  vituperi. 

TOMO   II. 


Viiuperioso,  vituperoso.  Contumeliosus. 

VITÜPERIOSAMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do vituperiós,  Ignominiosamente,  vituperiosamenie . 
Contumeliosè. 

VIU,  VA.  adj.  Lo  que  gosa  de  vida.  Vivo.  Vi- 
vus.  il  Eücàs,  com  :  dolor  viu.  ínlenso,  vivo.  Acer. 
II  Agut,  ingeniós,  subtil.  Agudo,  vivo.  Perspicax. 
II  Encès.  Vivo,  encendido.  Ardens.  |1  Parlant  dels 
colors  y  cosas  semblants,  perfet,  sobresalient.  Vivo- 
Yegetus.  ||  Lo  qui  està  en  actual  exercici  de  algun 
empleo,  especialment  en  la  milícia.  Vivo.  Re  ipsa 
munus  exercens.  ||  Mòlt  semblant  ó  paregut,  com: 
es  un  viü  retrato  del  sèupare.  Vivo.  Simillimus.  || 
Precipitat,  massa  prompte  ó  poch  considerat  en  1' 
obrar  ó  parlar.  Vivo.  Praeceps.  ||  raet.  Lo  que  dura 
ó  subsisteix  en  sa  forsa  y  vigor,  especialment  en 
matérias  de  obli^::ació,  yaixí  's  diu:  aquesta  escrip- 
tura està  VIVA.  vivo.  Constans.  ||  Lo  que  persevera 
y  dura  en  la  memòria,  Vivo.  Superstes.  |1  En  lo  es- 
piritual qui  està  en  gràcia  de  Déu.  Vivo.  Gratiae 
praeditus.  |1  Pur,  net  y  llibre  de  mescla,  com :  or 
VIU,  sanch  viva.  Yivo.  Purus.  ||  Mòlt  expressiu  ó 
perssuasiu,  com:  fér  VIVAS  instàncias.  Vivo.  Efli- 
cax.  II  Expedit,  àgil.  Pronto,  vivo.  Acer.  ||  Lo  que 
subsisteix  y  dura,  yaixí 's diu:  llengua  viva.  Vivo. 
Vigens,  tis.  ||  Parlant  de  la  roca  ò  pedra,  la  que  te 
las  arrels  profundas  en  terra,  sens  estar  ab  capas 
de  terra.  Vivo.  Vivus  ||  Parlant  del  àygua,  la  que 
ix  naturalment  en  alguna  part.  Ftva.  Spontèfluens. 
II  m.  L'  extrem,  vora  ó  rivet  que  fan  los  sabaters 
sobre  dels  talons  del  calsat.  Peslana,  vivo.  Ora,  íe. 
II  Rivet  ò  part  del  forro  que's  posa  à  la  bota  del 
panyo  ó  altra  roba  del  vestit.  Vivo.  Limbus,  i.  || 
arq.  La  part  de  fàbrica  quant  sobreíx  al  pla,  espe- 
cialment quant  forma  àngul.  Vivo.  Vivum,  i.  ||  Lo 
més  sólit,  fort  y  essencial,  y  així  's  diu :  tallar  un 
cep  fins  al  viu.  Yivo.  Yivum,  i.  ||  Entre  picapedrers 
r  escayre,  tall  ò  aresta  de  la  pedra  picada.  Vivo. 
Yivum,  i. 

al  viu.  ra.  adv.  Ab  propietat  ó  ab  mòlta  semblan- 
sa.  Al  vivo,  al  natural.  Naturaliter,  simillimè. 

COM  DEL  viü  AL  PINTAT,  loc.  Pondcia  la  gran  di- 
ferència de  una  cosa  à  altra.  Como  de  lo  vivo  à  lo 
pintado.  Toto  coelo  distans. 

DE  VIU  EN  VIU.  m.  adv.  En  vida,  com:  li  arran- 
caren los  ulls  de  VIU  EX  VIU.  Estando  en  vivo,  en 
vida.  Dum  vivitur.  ||  Se  diu  dels  tocinos  que'ls  pe- 
san  abans  de  matarlos.  En  vivo.  Àdhuc  vivente. 

MENJAR  VIU.  fr.  Explica  la  ira  y  ràbia  contra  al- 
gú, com:  desitjanllo  despedassar.  Comer  vivo.  Yi- 
vum dilaniare.  |1  També  's  diu  en  orde  à  alguns 
animals,  com:  las  pusas  se'l  menjàn  viu.  Comer 
vivo.  Crucio,  as. 

MiTJ  VIU.  Yiu,  però  que  no  té  perfecta  y  cabal 
vida.  Semivivo,  medio  vivo.  Seraivivus. 

PICAR  ó  TODAR  AL  VIU.  fr.  met.  Tocar  ó  parlar  à 
algú  de  allò  de  que  mès  se  dól.  Dar  en  las  matadu- 
ras  ó  en  lo  vivo.  Animum  vehementer  percellere. 

VIUDA.  f.  La  dona  que  se  li  ha  mort  lo  marit. 

99 


790 


VIÜ 


DICCIQNARI 


VIV 


y  no  s'  ha  tornat  à  casar.  Viuda.  Yidua,  ae.  [|  esca.- 

BIOSA. 

LA  VIUDA  RICA  AB  UN  ULL  PLORÀ"  Y  AB  ALTRE  REPICA. 

ref.  Denota  que  las  viudas  que  1'  marit  las  deixa 
mòlts  béns,  fàcilment  se  consolan  de  la  mort  de  ell; 
ó  bè  que  en  las  passions  huinanas  prevaleix  1'  inte- 
rès sobre  qualsevol  altre  respecte.  La  viuda  rica 
con  un  ojo  Hora  y  con  olro  repica.  Et  gerait,  et  ri- 
detditi  viduata  marito. 

VIUDAS  BORDAS.  ESCABIOSA. 

VIUDEDAT  Y  VIUDESA.  f.  L'  estat  de  viudo 
ó  viuda.  Viudedad,  viudez.  Yiduilas,  atis.  1|  La 
porció  de  aliments  que  se  senyalan  à  las  viudas 
méntres  se  mantenen  en  aquest  estat.  Viudedad. 
Alimenta  viduae  assignata.  ||  L'  usdefruyt  que  du- 
rant dit  estat  gosa  '1  marit  ó  muller  que  sobreviu 
dels  béns  del  que  mor.  Viudedad.  Usufructus,  us. 

VIUDETA.  f.  d.  Viuda  jove.  Viudila.  Júnior 
vidua. 

VIUDO.  m.  Home  àqui  se  li  ha  mort  la  dona,  y 
no  s'  ha  tornat  à  casar.  Viudo.  Yiduus.  (|  met.  Pri- 
vat de  alguna  cosa,  com:  la  Iglésia  ha  quedat  viu- 
da per  la  mort  de  sòn  bisbe.  Viudo.  Orbatus. 

viURER.  m.  viTUALLA.  11  V.  n.  Tenir  vida.  Fí- 
vir.  Vivo,  is.  II  Respirar  1'  ayre  vital.  Vivir.  Auras 
esci.  II  Passar  la  vida,  'Is  anys.  Vivir.  Yitam  per- 
ficere.  1|  Habitar,  estar  de  assento  en  algun  Uoch. 
Habitar,  vivir,  morar.  Habito,  as.  1|  Estar,  com: 
víuRER  descuydat.  Vivir.  Esse.  1|  Manlenirse  per 
algun  medi,  com:  víürer  ab  lo  traball,  elc.  Vivir. 
Vivo,  is.  II  Cuydar  de  la  vida,  fugint  lo  que  pót  sér 
danyós  à  la  salut  ó  à  la  quielut  del  ànima,  com: 
jo  tracto  de  víürer.  Vivir.  Vivo,  is.  H  Dit  en  orde 
à  la  duració  de  la  vida,  com:  F.  visqué  noranta 
anys.  Vivir.  Yitam  ducere.  ||  Obrar  seguint  algun 
tenor  ó  método  de  vida  en  orde  à  la  rahó  ó  à  la 
lley,  Vivir.  Yitam  instituere.  Ij  Acomodarse  als  ge- 
nis ó  à  las  circunstàncias  del  temps,  com:  F.  sab 
mòlt  de  VÍÜRER.  vivir.  Tempori  serviré.  1|  Séi*  be- 
naventurat ó  estar  en  lo  cel.  Vivir.  iEterna  beali- 
tudine  frui.  ||  Manlenirse  ó  durar  en  la  fama  ó  en 
la  memòria  desprès  de  mort.-  Vivir.  Nomen  defunc- 
ti  vivere.  1|  Estar  present  alguna  cosa  en  la  memò- 
ria, en  la  voluntat  ó  en  la  consideració;  y  en  lo 
espiritual  se  diu  de  la  assistència  particular  de 
Déu  per  sas  inspiracions.  Vivir.  Praesenlem  menti 
adesse. 

VÍÜRER  MAL  y  ACABAR  BÈ  NO  PÓT  SÉR.  rcf.  MAL 
USAR  NO  PÓT  DURAR. 

VÍURER  RABiANT.  fr.  Víurcr  ab  traballs,  necessi- 
tats y  penas.  Vivir  muriendo.  Acerbé  victitare. 

ENSENYAR  DE  VÍURER.  loc.  Deuota  que  à  algú  li 
faran  fugir  la  peresa  y  espabillaràn.  Despertar, 
menear.  Oscitantiam  deponere. 

MÈS  CÓSTAMAL  VÍURER  QUE  BON  VÍURER,  Ó  MÉS  QUE 
FÉR  HI  BA  EN  MAL  VÍÜRER  QUE  EN  BON  VÍURER.  rcf.  li- 
teral. Mas  cuesla  mal  hacer,  que  bien  liacer.  Plus 
raale  quam  recte  facta  laboris  habent. 

.     QUI  VÒL  VÍURER  DE  TOT  s'    HA   DE  RÍUBER.  l'Cf.  DC- 


nota  que  pera  víürer  tranquilament  no  s'  ha  de 
fér  cas  de  las  cosas,  vingan  com  vingan.  Àndese  la 
gaita  por  el  lugar.  Ipsi  viderint. 

VISCAM    Y    VEJAM    QUE   MORIRÉM  VEI.LS.     loC.    met. 

significa  que  la  cosa  de  que's  parla  's  descubrirà 
ab  lo  temps.  El  tiempo  lo  dirà;  todo  lo  descubre  el 
tiempo.  Tempus  omnia  pandit. 

VtURERS.  m.  pi.  VITUALLA. 

VIVA.  Exclamació  de  goig  ab  que  s'  aplaudeix 
à  algú.  Viva,  vilor.  lo. 

VIVACITAT,  f.  Vigor  natural.  Vivacidad.  Yi- 
vacitas,  atis.  |1  vivesa. 

VIVAMENT,  adv.  m.  Ab  vivesa  y  eficàcia.  Vi- 
vamenle.  Acriter.  Ij  Ab  propietat  y  semblansa.  Vi- 
vamente.  Propriè. 

VIVANDER,  A.  m.  y  f.  Cantiner.  Vivandero. 
Lixa,  ae. 

VIVATXü,  A.  adj.  Mòlt  viu  de  natural  ó  geni. 
Vivaracho.  Yivax. 

VIVENT,  p.  a.  Viviente.  Vivens,  tis.  1|  Una  de 
las  diferéncias  de  la  substància  que  la  contrau  als 
ents  animats.  Viviente.  Vivens,  tis. 

VIVER.  m.  Paratge  destinat  pera  mantenir  y 
criar  animals,  aucells  y  peixos.  Vivero.  Yivarium, 
ii.  11  ter.  safareig. 

VIVESA,  f.  Vigor  ó  eficàcia,  forsa,  activitat. 
Viveza.  Vigor,  is.  1|  Agudesa  ó  perspicàcia  de  in- 
geni.  Viveza,  vivacidad.  Ingenu  vis.  I  Proraptitut  ó 
agilitat.  Viveza,  vivacidad.  Alacrilas,  atis.  H  Ex- 
pressió y  energia  en  las  parauias.  Viveza.  EfQca- 
cia,  ae.  1|  Ditxo  agut,  prompte,  ingeniós.  Viveza. 
Salsura,  argutum  dictum.  H  Propietat  ó  semblansa. 
Viveza.  Proprietas,  atis.  1|  Esplendor,  llustre  de  al- 
gunas  cosas,  com  dels  colors,  etc.  Viveza.  Vividi- 
as,  atis.  11  Especial  gràcia  y  activitat  dels  ulls.  Vi- 
veza. Oculorum  lumen,  acies. 

vivesa  de  pollí.  Lo  ditxo  imprudent  ó  poch  con- 
siderat. Viveza.  Facile  verbum. 

VIVIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  viu  mòlt  temps.  Vi- 
vidor. Yivax,  acis.  H  Económich,  laboriós,  que  bus- 
ca modos  de  víürer.  Vividor.  Rebus  suis  prospi- 
ciens.  11  adj.  habitable.  \\  Lo  lloch  ó  paratje  ahont 
se  troba  còmodament  lo  necessari  pera  víürer.  Vivi- 
rfero.  Locus  vivendo  accommodus,ferax.  1|  dürader. 

VIVIFICACIÓ.  f.  La  acció  de  vivificar.  Vivifi- 
cacion,  Vivificatio,  nis. 

VIVIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vivifica.  Vivifi- 
cador.  Vivificator,  is.  U  adj.  y 

VIVIFICANT,  p .  a.  Lo  que  vivifica,  tant  en  lo 
físich  com  en  lo  moral,  elc,  així  dihem:  gràcia  vi- 
vificant. Vivificante.  Yivificans. 

VIVIFICAR,  v.  a.  Coutribuhir  à  la  acció  que'ns 
dóna  la  vida.  Vivificar.  Vivifico,  as.  1|  Confortar  ó 
refrigerar.  Vivificar.  Reficio,  is.  ||  met.  Donar  vida 
à  la  ànima.  Vivificarse.  Vivifico,  as.  1|  quím.  Donar 
als  cossos  naturals  sa  primera  forma.  Vivificar.  Vi- 
vifico, as.  II  v.  r.  Adquirir  vida.  Vivificarse.  Vives- 
co,  is. 

VIVIFICATIÜ,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  df 


HBvivm 
^H  tate  i 

II     ^' 

■ff  de  ell 


VOG 


CATALÀ. 


VOL 


791 


ivulcar.  Kit'i/ïca MÏ'o.Vivificalivns,  vivificandi  vir- 
lute  pollens. 

VIVÍFICH,  CA.adj.  Lo  que  inclou  vida  ó  naix 
de  ella.  Vivifico.  Yivificus. 

VIVÍPARO,  A.  adj.  S'  aplica  als  animals  que 
pareixen,  à  diferència  dels  que  ponen.  Viviparo. 
Viviparus. 

VIVÓ.  f.  VIVESA.  1]  VITALITAT. 

FÉR  CÓRRER  LA  vlvó.  fr.  Enginyarse.  Bandearse, 
ingeniarse,  induslriarse,  amanarse.  Sibi  diligenter 
providere. 

VÏVOT,  A.  adj.  vivATXo. 

VIXELL.  m.   VAIXELL.  |j  m.  ler.  gerro.  ||  ter. 

VAIXELL.  3. 

vo. 

VOCABLE,  m.  Veu  significativa,  dicció,  mot. 
Vocahlo.  Vocabulum,  i.  |1  refrà,  adagi,  aforisme. 

VOCABULARI,  m.  La  nomenclatura,  conjunt 
6  diversitat  de  vocables  de  que  s' usa  en  alguna  fa- 
cultat ó  matèria  determinada;  també  s'  aplica  al 
diccionari,  encara  que  impròpiament,  perquè  '1 
diccionari  dèu  estar  precisament  per  orde  alfabé- 
tich,  y  requireix  las  definicions  ó  explicacions,  y 
'1  vocabulari  sols  conté  la  nomenclatura  y  pót  estar 
sens  orde  alfabètich.  Vocabulario.  Yocabularium, 
ii. 

VOCABULARISTA.  m.  Qui  fà  algun  vocabu- 
lari. Autor  de  un  vocabulario.  Vocabularii  auctor. 

II  V0CARÜLARI. 

VOCACIÓ,  f.  Inclinació  a  qualsevol  destino, 
carrera  ó  facultat.  Vocacion.  Yocalio,  nis.  ||  Impuls, 
inspiració  ab  que  Dèu  crida  à  algú  al  estat  de  per- 
fecció. Vocacion.  Yocatio,  nis. 

ERRAR  LA  VOCACIÓ,  fr.  Péudrer  algun  estat  ó  pro- 
fessió no  tenint  la  disposició  convenient  pera  ell. 
Errar  la  vocacion.  Vitse  inslitulum  erravisse. 
'  VOCAL.  adj.  Cosa  de  la  veu  ó  que's  fà  ab  ella. 
Vocal.  Yocalis.  ||  Se  diu  de  la  lletra  que  forma  veu 
ó  so  per  sí  sola.  Vocal.  Yocalis.  ||  m.  Qui  té  vot  en 
alguna  junta,  congregació,  etc.  Vocal.  Suffragiiju- 
' re  gaudens. 

VOCALI8AR.  V.  n.  mús.  Cantar  ab  las  vocals 
en  Uoch  dels  raonosíl-labos  de  la  nota.  Vocalizar. 
Vocalibus  pro  signis  uti  canendo. 

VOCALMENT,  adv.  m.  Ab  la  veu.  Vocalmente. 
Yocaliter. 

Éí^VOCATIU.  m.gram.  Lo  quint  cas  en  orde  à  la 
declinació  dels  noms.  Vocativo.  Yocativus,  i,  quin- 
tus  casus. 

VOCELÉNCIA.  f.  Síncope  de  vostra  excelén- 
cia.  Vuecencia,  vuecelencia.  Tua  vel  vestra  exce- 
llentia. 

VÓFIA.  f.  Profunditat  en  la  terra.  Sima.  Pro- 
fundilas,  atis,  imum,  i. 

VOGA.  ant.  BOGA.  3. 

AB  VOGA  SORDA.  loc.  aut,  mni.  Bogando  sinruido, 
d  la  quieta.  Quietis  remigatio. 


VOGAR.  V.  a.  ant.  boüar. 

VOGARÀ  VELL.  m.  bescgo. 

VOGE.  expr.  ant,  Tener  de  circuilo.  Circximyol- 
vere. 

VOGÍ.  m.  Floch  de  barba.  Bozo.  Menti  la- 
nugo. 

VOGIR.  v.  n.  ant.  Tenir  de  circunferéncia.  Te- 
nerde  circumferència.  Circum  volvere.  ||  ant.  rode- 
jar. 

VOL.  m.  volada,  i  Ramat  de  aucells  que  volan 
junts.  Bandada.  Avium  grex.  []  Ramat  de  peixos 
que  nadan  de  companyia.  Cardúmen,  tropa  enjam- 
bre.  Examen  piscium.  1|  Tanda,  torn  que  toca  en 
fér  las  cosas.  Bueda,  turno,  vez.  Yicissitudo,  inis. 
II  Circunferéncia,  contorn.  Giro.  Circuilus,  us.  (| 
Tom.  Vuella.  Gyrus,  i.  ||  La  circunferéncia  ó  arabit 
de  alguna  pessa  de  roba,  com  de  unas  faldillas  ó 
altre  vestit  talar.  Buedo.  Arabitus,  us.  |j  volada.  || 
Passada,  llans  enler  que's  juga  sens  donar  altra 
vegada  las  car  las.  Mano,  vuella.  Manus,  us. 

ABATRER  LO  VOL.  ff.  Parar.  César.  Cesso,  as. 

agafar  al  vol.  fr.  Lograr  alguna  cosa  de  passada 
ó  casualment.  Coger  al  vuelo ,  coger  al  espartillo. 
Casu  vel  fortuitò  capere. 

AGAFARLAs  AL  VOL.  fr.  Douar  ab  prontitut  y  faci- 
litat eixidas  ó  resposlas  à  propòsit  à  qualsevol  cosa 
que's  diu  ó  de  que  se  li  fà  càrrech.  Cogerlas  al 
vuelo,  matarlas  ó  cor lar las  en  el  aire.  Citissimè  cal- 
lere;  ad  manum  responsa  habere. 

AL  VOL.  m.  adv.  A  la  volada,  méntres  vola.  Al 
vuelo.  Yolans,  lis.  ||  Explica  '1  modo  de  tocar  las 
campanas,  venlanllas  ó  fenllas  donar  vollas  ente- 
ras.  Apino.  Erectis  rolatisque  campanis. 

A  VOL.  m.  adv.  De  prompte,  lleugerament.  A  vue- 
lo ó  al  vuelo.  Celeriter. 

ERRAR  LO  VOL.  fr.  Euganyarse  en  lo  dictamen  ó 
concepte  de  alguna  pretensió  ó  intent.  Errar  el 
tiro.  Spe  falli. 

TIRAR  AL  VOL.  fr.  Tirar  al  aucell  méntres  vola,  à 
diferència  de  quant  est^  parat.  Tirar  al  vuelo. 
Avem  volantem  collimare. 

VOLADA,  f.  La  acció  de  volar.  Vuelo.  Yolatus, 
us.  [j  L'  espay  que  's  vola  de  una  vegada.  Vuelo.  Yo- 
latus, us.  II  La  carrera  velós  que  porta  qualsevol 
cosa.  Vuelo.  Yibratio,  nis.  ||  La  part  que  ix  del  cos 
de  un  edifici  y  queda  en  l' ayre,  com  un  balcó,  etc. 
Saledizo,  voladizo,  vuelo,  proyecluro.  Projectum,  i. 
II  ALA  DE  teulada.  ||  En  las  cosas  morals  la  eleva- 
ció ó  altura  à  que  's  vól  alsar  ó  alsa  alguna  cosa,  y 
així  's  diu:  al  principi  de  la  obra  prengué  una  vo- 
lada que  no  la  pogué  seguir.  Vuelo.  Vires,  ium, 
captus,  us.  II  En  las  cosas  espirituals  se  diu  de  la 
elevació  del  esperit  al  Criador,  etc.  Vuelo.  Mentis 
in  Deum  elevalio.  U  mús.  Carrera  de  8,  9,  10  ó  mès 
notas,  disposadas  en  escala  diatónica,  que's  di- 
videix en  ascendent  y  descendent.  Volada.  Musi- 
carum  notaruiu  gradatio. 

sÉR  DE  la  primera  voLAt)A.  fr.  Deuola  que  algü 
es  jove  y  li  faltan  los  coneixements  que  dóna  la  ex- 


m 


VOL 


DICCIONARI 


VOL 


periéncia  y  la  edat.  Estar  alguno  con  la  leche  en  los 
labios.  Inexpertum  esse. 

VOLADO.  m.  bolado. 

VOLADOR,  A.  m.  y  f.  V  aucell  qne  vola.  Vola- 
dor. Yolans,  lis.  ||  apag\li,um.  1.  ||  adj.  Lo  que  es!à 
pendent  al  ayre,  de  modo  que  's  puga  móurer.  Vo- 
^  lador,volandero.  Pensilis.  |1  Lo  que  pót  volar.  Vola- 
dero.  Volatilis.  1|  vidue  volador.  ||  Se  diu  del  cohet 
que  se'n  puja  en  l'ayre.  Volador,  volanle.  Pyrobo- 
iumin  aéremissile. 

sÉR  VOLADOR,  fv.  Sc  diu  del  aucell  de  niu,  que 
esta  en  disposició  de  fugir  del  niu  à  volar.  Servo- 
lanlon.  Jam  volatui  proximum  esse. 

VOLANDER,  A.  adj.  Suspès  en  T  ayre  y  que  's 
mou  en  ell.  Volandero.  Yolans.  ||  Lo  que  no  fa  as- 
sento, que  no  's  fixa  ó  para  en  alguna  part.  Volan- 
dero. Vagus.  II  Casual,  fortúit.  Foíancíero.  Fortuilus. 

II  BOLANDERO. 

VOLANT,  p.  a.  Volanle.  Yolans.  ||  adj.  No  fixo, 
sens  fonament,  com  :  notícia  volant.  Volandero, 
volanle.  Yolaticus.  ||  Lo  que  va  de  una  part  à  altra 
sènsfixarseen  ninguna,  com:  ronda  volant.  Vo- 
lanle. Yagus.  I  Se  diu  de  alguns  metéoros  que  s'al- 
san  al  ayre  dissipantse  fàcilment.  Volanle.  Yolans. 
II  Solt,  separat  de  altras  cosas,  com:  paper  vo- 
lant, etc,  Volanle.  Yolans.  ||  m.  Espècie  de  lacayo 
ó  criat  de  librea  vestit  de  curt.  Volanle.  Famulus 
praecurrens.  ||  Espècie  de  carruatge  mòlt  lleuger 
pera  anar  de  camí.  Volanle,  silla  volanle,  calesa. 
Curriculus,  i.  ||  Pessa  del  rellotge  que  ferint  en  la 
roda  calarina,  regula  sòn  moviment.  Volanle.  Ho- 
rologii  rota  versatilis.  ||  Fals  mòlt  ampla  y  sense 
dents,  que  regularment  serveix  pera  segar  blat. 
■Volanle.  Haud  denlala  falx  messoria.  ||  mola  alta. 
II  refilando. 

^HE  DE  anar  volant?  Modo  de  parlar  ab  que  's 
néta  la  inconsideració  dels  que  volen  que  's  fassan 
las  cosas  sens  donar  lo  temps  necessari.  ^Es  bu- 
nuelo  1  les  punalada  de  picaro?  no  es  humelo? 
^Adeone  facilis  est? 

MiTJ  volant,  adv.  m.  Mitj  caminant,  y  mitj  vo- 
lant. A  volapie.  Partim  cursu,  partim  volatu. 

VOLANTER.  m.  Galesser.  Calesero.  Curriculi 
rector. 

VOLAR.  V.  n.  Anar  pel  ayre,  sostenintse  ab 
las  alas.  Volar.  Y'olo,  as.  ||  Dit  de  algunas  cosas 
que  no  tenen  alas,  alsarse  en  1'  ayre,  ó  móurerse 
algun  temps  per  ell.  Volar.  Yolilo,  as.  ||  Rodar  al- 
guna cosa  pel  ayre,  com  un  paper,  una  ploma, 
quant  cau,  etc,  Revololear.  Yolito,  as.  U  Exténdrer- 
se  ó  publicarse  ab  gran  prestesa  alguna  espècie. 
Volar.  Fama  volaré.  ||  Caminar  mòlt  depressa.  Vo- 
lar. Yolo,  as.  II  Desaparèixerse  alguna  cosa  repen- 
tinament.  Volar.  Yolo,  as.  ||  Eixir  fora  del  recie  de 
la  paret  en  los  ediflcis,  com  los  balcons,  etc.  Volar. 
Promineo,  es.  |1  Executar  alguna  cosa  ab  gran  pres- 
tesa. Volar.  Cilissiraè  agere.  ||  Anar  pel  ayre  al- 
guna cosa  tirada  ab  violència,  com  pedra,  fletxa, 
etc.  Volar,  Yolo,  as.  U  Aprofitar  mòlt  en  los  estu- 


dis, ó  subtilisar  en  los  discursos.  Volar.  In  litteris 
praeter  volaré.  ||  v.  n.  Fèr  alsar  en  1'  ayre  alguna 
cosa  ab  violència,  com  la  pólvora,  una  mina,  etc. 
Volar.  In  aère  impellere.  ||  Enfadar,  irritar.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Volar,  vokar,  picar.  Exa- 
cerbo, as.  II  met.  fam.  volcar.  ji  Fugir,  desaparèi- 
xerse; lambè  's  diu  de  las  cosas  inaoimadas,  com: 
lo  temps  vola.  Volar.  Fugio,  is.  ||  En  las  cosas  mo- 
rals pérdrerse.  Volar.  Yolo,  as. 

VOLAR  MÒLT  alt.  fr.  Tenir  alls  pensaments,  aspi- 
rar à  mès  de  lo  que  's  mereix.  Remonlar  el  vuelo, 
remoniarse,  poner  los  punlos  muy  altos.  Alta  pe- 
tere. 

VOLAT,  DA.  adj.  Enfadat,  irritat.  Volado.  Exa- 
cerba tus. 

JA  HA  VOLAT.  loC.  JA  HA  FUGIT  l'  AUCELL  DEL  NIU.  || 

Denota  que  s'ha  perdut  ódespordiciat  alguna  cosa. 
Voló  golondrino;  oruga   le  dió.   Uirundo  avanuit. 

VOLATEJAR.  V.  n.  Yolar  ab  freqüència  Revo- 
lolear. Yolito,  as.  II  Ferir  alguna  cosa  en  1'  ayre  pe- 
ra donarli  impuls,  especialment  la  pilola  jugant. 
Vokar.  In  acra  conlorquere. 

VOLATERIA.  f.  La  cassa  deaucells.  Volaleria. 
Ars  aucupatoria.  ||  Lo  conjunt  de  diversos  aucells. 
Volaleria.  Yolalilia,  ium. 

VOLATÍ.  m.  La  persona  que  ab  especial  habili- 
tat và  y  dóna  vollas  en  una  niaroma  ó  corda  en 
r  ayre.  Fundmbulo,  volalin,  volleador.  Neurobates, 
petaurista,  ae,  funambulus,  i. 

VOLÀTIL,  adj.  Lo  que  vola  ó  pól volar.  Voldlil. 
Yolalilis.  II  Lo  que  's  mou  lleugerament,  y  và  per 
r  ayre  com  los  àtoms.  VokUil.  ^Yolalilis.  ||  quím. 
Depurat,  subtil,  que  fàcilment  s'  evapora  en  1'  ay- 
re. Voldlil.  Subtilis.  II  ant.  voluble. 

VOLATILISACIÓ.  f.  quím.  La  acció  de  volati- 
lisar.  Voíalilizacion.  Attenuatio,  nis. 

VOLATILISAR.  V.  a.  quím.  Subtilisar  los  cos- 
sos ó  substàncias,  reduhinllas  à  parts  que  fàcil- 
ment s' evaporan  y  volau.  Volatilizar.  Yolatilem 
reddere. 

VOLATILITAT,  f.quím.  La  qualitat  dels  espe- 
rits que  s'  evaporan.  Volatilidad.  Levilas  volatica. 

VOLAVERUNT.  exp.  llatina  fam.  pera  dir  que 
algunas  cosas  s'han  perdut  ó  las  han  robadas.  Vo- 
laverunl.  Actum  est. 

VOLCÀ.  m.  Montanya  ó  paratge  que  vomita  foch. 
lo  que  serveix  de  desahogo  à  la  naturalesa.  Volcan. 
Yulcanus,  i.  ||  met.  Lo  mòlt  foch  ó  la  violència  del 
ardor.  Volcan.  Yulcanius  ardor.  |  Iraó  passió  mòlt 
violenta.  Volcan.  Ardens  libido. 

VOLCABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  volcar.  Volcable. 
Yertibilis. 

VOLGAOA.  f.  volch.  II  La  roba  que  's  posa  à  las 
criaturas  de  volquer.  Pàmies,  maniillas,  cnvollura, 
empanadura.  Involucrum  infantium  in  pannis. 

VOLCANET.  m.  d.  Volcanejo.  Parvus  vulca- 
nus. 

VOLCÀNICH,  GA.adj.  Cosa  de  volcà.  Volcdni- 
co.  Yulcanicus. 


VOL 


CATALÀ. 


VOL 


798 


I 


VOLGAR.  V.  a.  Girar  alguna  cosa  de  inodo  que 
cayga  ella  ó  lo  que  conté.  Volcar.  Verlo,  is.  ||  Tòr- 
cer ú  trastornar  qualsevol  cosa.  To/car.  Everto,  is. 
met.  Turbar  lo  cap  algun  olor  ó  forsa  eGcas,  de  nio- 
do  que  pose  en  perill  de  caurer.  Volcar.  Prolurbo, 
as.  II  mel.  Fér  mudar  de  dictamen  à  forsa  de  per- 
suacions.  Volcai-,  voUcar.  k  sentencia  deterrere.  || 
Fér  caurer,  y  també  s'usaconi  neutre.  Volcar.  Ja- 

Cio,  is.  D  V.  r.  REVOLCARSE.  U  ESCALDARSE.  2. 

VOLCH.  m.  Torn,  volta  que 's  dóna  quant  se 
cau  ó  gira  alguna  cosa.  Tumbo,  vuelco.  Yolutalio, 
nis. 

VOLEANDO.  m.  REFILANDO. 

VOLETEJAR.  v.  n.  VOLATEJAR. 

VOLENSA  Y  VOLENTAT.  f.  VOLUNTAT. 

VOLENTER  Y  VOLENTERÓS,  A.  adj.  GUS- 
TÓS, CONTENT. 

VOLENTERAMENT  Y  VOLENTERS.  adv, 
m.  GUSTOSAMENT. 

VOLER.  V.  a.  Desitjar  ab  ànsia.  Querer.  Volo, 
vis.  II  Elegir  ó  aprobar  ab  un  acte  de  voluntat.  Que- 
rer. Placet,  ebat.  j]  Tenir  voluntat  ócarinyo,  amar. 
Querer.  Diligo,  is.  ||  Tenir  voluntat  ó  determinació 
de  fér  alguna  cosa.  Querer.  Volo,  vis.  1|  Resóldrer, 
determinar.  Querer.  Inlendo,  is.  [j  Requirir  ,  sér 
convenient  una  cosa  à  altra,  com:  aquest  minyó 
vÓL  un  bon  mestre.  Querer,  pedir,  requirir.  Expelo, 
is.  II  Conformarse  ó  convenir  ab  altre  en  algun  in- 
tent. Querer.  Assentio,  is.  ||  En  lo  joch  val  aceplar 
r  envit.  Querer.  Admitto,  is.  ||  Donar  algú  ocasió 
pera  que  s'  execute  alguna  cosa  contra  ell.  Querer, 
buscar.  Qiuero,  is.  1|  Estar  pròxim  à  sér  ó  verifl- 
carse  alguna  cosa,  com:  vói,  plóurer.  Querer.  Ira- 
mineo,  es.  ||  Tenir  gana  de  alguna  cosa,  com:  vo- 
ler dormir,  etc.  Querer.  Expeto,  is.  ||  permétrer. 
II  m.  Voluntat,  desitj,  aQció.  Qaerer.  Studium,  ii. 

voler  que  passe  la  seva.  fr.  Empenyarse  algú 
en  fér  lo  que  se  li  antoixa  per  mès  que  hi  haja  con- 
tradiccions, ó  tant  que  sia  just  com  injust.  Querer 
llevar  la  suya  adelante,  rempujar.  Constanter  per- 
sequi. 

Aixó  VOLS,  Aixó  NO  HAURÀS,  loc.  prov.  ab  que  algú 
s'  oposa  à  altre  quant  vól  ab  poca  rahó  alguna  co- 
sa, Àsi  se  hacen  los  milanos  flacos,  viendo  los  poUos 
y  deseàndolos.  Aspectis  inàiens  macresces,  milvie, 
pullis. 

COM  VOSTÈ  vüLLA.  exp.  pera  cedir  en  qualsevol 

qüestió  ó  disputa.  Como  usledquisiere.  l't  volueris. 

II  S'  usa  pera  denotar  la  indiferència  de  lo  que  à 

algú  se  li  proposa.  Como  mcjor  le  parezca.  Prout 

tibi  placeat. 

DE  BON  VOLER.  m.  adv.  DE  BONA  GANA. 

FA  MES  QUI  VÓL,  QUE  NO  QDI  PÓT,  Ó  FA  QUI  VÓL  Y  NO 

QUI  PÓT.  ref.  en  fér. 

FERSE  MAL  VOLER.  fr.  FersB  aborrir.  Malquistarse. 
Sibi  odium  conciliaré. 

HAVER  VOLER.  fr.  DESITJAR. 

LO  QUE  NO  VÜLLAS  SE  SAPIA,  NO  HO  DIGAS.  rcf.  li- 
teral. Lo  que  no  quieras  se  sepa  en  plaza,  ni  en  bar- 


rio  ageno,  tenlo  siempre  en  tu  seiw.  QuoJ  lacilum 
esse  vis,  nemini  dixeris. 

NO  VOLDRIA  SÉR  DE  ELL.  loC.  NO  VOLDRIA  SÉR  DF,  LA 
SEVA  PELL. 

NO  VOLER.  fr.  Refusar.  Riliuir,  rehusar,  repudiar. 
Recuso,  as. 

QUANT  JO  VOLIA  TU  NO   VOLIAS,  ARA  QUE  TÍ  VOLS   JO 

NO  VULL.  loc.  Denota  que  qui  deixa  passar  la  o.asió 
quant  se  presenta,  quant  la  vól  aproü.ar  no  hi  es  à 
temps.  Qaien  cuando  puede  no  quiere,  cuando  quiere 
no  pucde.  Qui  potis  est  nec  vuit,  eum  volet,  haud 
poterit. 

^QUÉ  MÈS  VOLEU,  ó  QüÉ  VOLEU  MÈS?  exp.  contpa 
'1  qui  no  està  content,  havent  lograt  tot  lo  que  po- 
dia desitjar,  atenent  à  sòn  mèrit,  i  Qué  mas  que- 
reis?  i,Qa\ú  inde  sibi  vull? 

^QuÉ  VÓL  DIR  AIXÓ?  exp.  pera  donarà  enténdrer 
que  algú  s'  excedeix  en  lo  que  diu,  com  si  se'l 
amenassàs  ó  avisàs  que's  corregesca  ó  modere  en 
lo  que  diu.  <j  Qué  quiere  dccir  eso?  ^Quid  sibi  vull? 

QUI  FA  LO  QUE  VÓL,  NO  FA  LO  QUE  DÉU.  ref.  Reprèn 
la  massa  llibertat  en  1'  obrar  que  comunment  fa 
excedir  de  lo  just.  Quien  hace  lo  que  quiere,  no  liace 
lo  que  debe.  Qui  voluntali  paret,  ralioni  adver- 
satur. 

qui't  vól  BÈ  't  farà  PLORAR  Y  QUl'l  VÓL  MAL  TE 

FARÀ  RÍüRER.  ref.  Eusenva  que'l  verdader  carinyo 
fà  que's  corregesca  al  amich  encara  que  li  sàpia 
mal  Quien  bien  te  quiere  le  hara  llorar.  Meliora 
sunt  vtilnera  diligentis,  quam  fraudulenta  oscula 
odientis. 

SENSE  voLERHO.  m.  adv.  Impensadament,  per 
casualitat.  Sin  querer.  PríEter  animura. 

SÉR  UN  VOLER  DE  DÈu.  fr.  Poudcra  la  dificultat  de 
mantenirse,  ó  1'  especial  risch  y  perill  de  que  se  n' 
ha  eixit  ab  la  vida.  Vivir  de  milagro.  Miraculosò 
vivere. 

SI  VÓL.  loc.  pera  denotar  à  enténdrer  que  si  s' 
examina  bè  una  cosa,  no  es  lo  que  presentava.  Bien 
mirado.  Si  apprimè  perpendatur. 

SI  VÓL  SIA,  ó  vuLLA  SIA.  loc.  De  qualsevol  modo 
que  sia.  Como  quiera  que  sea,  ó  ya  sea.  Quomodo- 
cumque. 

TANT  SI  VÓL  COM  SI  NO  VÓL,  Ó  ENCARA  QUE  NO  VÜ- 
LLA. exp.  pera  denotar  la  resolució  de  fér  alguna 
cosa,  tant  que  altra  convinga  com  que  no  convia- 
ga.  Que  quiera  que  no  quiera.  Velit  nolit. 

^vóLS  RES  AB  Mí?  cKp,  de  de.safic.  ^Quiere  usted 
alga  cnnmigo^  Quid  libe  mecum? 

VOLESA.  f.  Cop  donat  en  1'  ayre  à  alguna  co- 
sa, y  comuntment  se  pren  per  lo  que's  dona  à  la 
pilota  abans  de  botar.  Voleo.  Pilaí  volalus. 

JUGAR  À  VOLESAS.  fp.  JUGAR  k  LAS  BOMCOYAS.  2. 
VÓLGRER.  V.  a.  VOLER. 

VOLGUT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Estimat.  Querido, 
quisio.  Carus,  dilectus. 

VOLICIÓ.  f.  Acte  de  la  voluntat  ab  que's  vól 
alguna  cosa.  Volicion.  Voluntas,  atis. 

VQLITIU,  VA.  adj.  S' aplica  à  la  determinació 


794  VOL  DICCIONARI 

ó  acte  de  la  voluntat  ab  que  vól  los  objecte?.  Voli- 
livo.  Voliíivns. 
VOLP.  m.  GüivED. 

VOLPELL.  m.  GÜI.NEÜ.  D  ENGANT. 

voLPirz.  f.  GüiNEü. 

VOLT,  A.  adj.  Tornat,  reslituhit.  Devucllo.  Res- 
tituí us. 

VOLTA.  f.  Moviment  de  una  cosa  al  rodedor  ó 
de  un  costal  à  altre.  Vaelia.  Gyrus,  i.  |  Lo  movi- 
vimenl  ab  que  algú  roda  en  1'  ayre,  com:  los  vo- 
latins,  etc.  Vuelta.  Circumvolulio,  nis.  (|  Lo  rodeig 
ó  giragonsa  de  la  línea  ócainí  recte.  Rudeo,  vaelia. 
Circuilus,  us.  II  Repetició  de  alguna  cosa.  Vuella. 
Iteralio,  nis.  ||  La  acció  de  tornar  à  fér  alguna  co- 
sa. Vuella.  Geminatio,  nis.  ||  Restitució.  Resiilucion, 
vuella.  Redditio,  nis.  ||  La  acció  de  tornar  à  algun 
lloch  de  ahont  s'  ha  eixit.  Regreso,  vuelia,  relorao. 
Revocatio,  reversió,  nis.  |  Cada  una  de  las  passa- 
das,  aprelant  una  cosa  ab  altra,  com  lo  cos  de  la 
faixa.  Vuelta.  Circumlorsio,  nis.  ||  Mudansa  del  es- 
tat de  las  cosas,  ó  de  un  parer  à  altre.  Vuella.  Mu- 
tatio,  nis.  II  Paseig  curt.  Pavonada,  bordo.  Brevis 
vagatio.  II  Lo  tom  que's  dóna  en  rodó.  Rodeon.  Cir- 
cuitio,  riis.  I  arq.  La  declinació  que  va  fent  la  línea 
6  líneas  circulars  pera  formar  V  arch  ó  la  bóveda. 
Bóveda,  vuella.  Arcus  orbis.  |1  Lo  repàs  de  alguna 
matèria  llegintla.  Vuella.  Leclio,  nis.  ||  vegada.  || 
La  part  de  alguna  cosa  oposada  à  la  que's  té  à  la 
visla.  Vuella.  Adversa  pars.  ||  En  los  panys  y  claus 
la  disposició  de  las  guardas,  pera  obrir  y  tancar. 
Vuella.  Clavis  reductio.  [|  mús.  Número  de  versos 
que's  repeteixen  en  una  mateixa  solfa.  Vuella.  Can- 
tus  repetiiio.  |1  Pont  en  forma  de  arch  que  passa  de 
una  part  de  carrera  altra.  Arco.  Arcus,  us,  fornix, 
icis.  II  Los  archs  ó  volta  grassa  que  hi  ha  davant 
las  casas  y  que  sobre  tenen  habitació,  y  sota  pas 
comú  com  si  fos  part  del  carrer.  Soporial.  Porti- 
cus.  H  M.\RRADA.  |j  La  bóvcda  que  cubre  '1  forn.  Copa 
del  horno.  Furni  camera  ||  S*  usa  com  interjecció 
pera  manar  à  algú  que  torne,  ó  que  gire  alguna 
cosa  envers  à  alguna  part.  Vuella.  Redeas,  flecte. 
I  pi.  Las  que  fan  los  caballs  briosos,  quant  tenen 
ganas  de  jugar.  Escarceos.  Equorum  irrequieta  lu- 
xúries. 

VOLTA  BE  N.AU.  La  acció  de  virar.  Virada  de  bor- 
do, ó  cambiada.  Navis  conversió. 

A  LAS  Ó  A  VOLTAS.  m.  adv.  A  VEGADAS. 
i  LA  VOLTA,  m.  adv.  ENVERS. 

i  ó  DE  VOLTA.  ni.  adv.  À  la  tornada,  y  així  's  diu: 
i  VOLTA  de  correu.  À  vuella  ó  de  vuella.  In  rèdit u. 

DONAR  LA  VOLTA.  fr.  Tomar.  Dar  la  vuella,  volver. 
Reverto,  is. 

DONAR  üNA  VOLTA.  fr.  Fér  un  passeig  curt.  Dar 


VOL 


una  vudla  ò  un  bordo.  Bievis  ambulatio.  ||  Anar 
per  poch  temps  en  algun  paratge  ó  país,  ab  1'  ob- 
jecte de  recrearse.  Dar  una  vuelta  ó  darse  una  pa- 
vonada. Animo  indulgere. 

DONAR  VOLTAS.  fr.  que  à  mès  del  sentit  recte  sig- 
nifica anar  en  basca  de  alguna  cosa  sense  trobaria. 


Dar  vuelías.  Multoties  requirere.  |  met.  Discórrer 
mòlt  à  menut  sobre  alguna  espècie.  Dar  vuella». 
Iteratò  cogiíare. 

EN  VOLTA.  m.  adv.  Prop  ó  cerca,  com:  en  volta 
de  Nadal.  Sobre.  Propè. 

FÉR  DONAR  voi.TAS.  fr.  Fér  rodar.  Conlornear, 
contornar.  Cirçumvolvo,  is. 

FÉR  VOLTA.  fr.  FÉR  MARRADA.  ||  Fór  bóveda  algun 
edifici.  Ahovedar.  Camero,  as. 

MITJA  VOLTA.  fr.  La  obra  de  girar  lo  cos  envers 
un  costat,  però  no  enterament.  Media  vuella.  Cor- 
poris conversió  in  dexteram  vel  sinistram. 

TOTA  VOLTA.  m.  adv.  TOT.A  VEGADA  QUE. 

VOLTANT,  m.  RODEDOR. 

AL  VOLTANT,  ffl.  adv.  AL  ENTORN. 

VOLTAR.  V.  n.  Caminar  al  rodedor.  Rodear. 
Gircumeo,  is  ||  Circuhir.  Rodear.  Cingo,  is.  ||  fér 
MARRADA.  |1  Douar  ó  fér  donar  vollas  à  alguna  cosa. 
Rodear,  volver.  Circumago,  is.  ||  Rodejar  lo  tros  de 
monlanya  ó  bosch  en  que's  presum  estar  la  cassa. ' 
Abarcar.  Ferarum  latibula  obsidere.  ||  nàut.  Nave- 
gar al  rodedor  de  una  isla  ó  cap.  Bojar,  bojear,  ro- 
dear. Circumnavigo,  as. 

VOLTEIG  Y  VOLTEJAMENT.  m.  La  obra 
de  voltejar.  Rodeo,  vuella.  Circuni,  actio,  versatio, 
nis. 

VOLTEJADOR,  A.  m.  y  f.  VOLATÍ. 

VOLTEJAR.  V.  a.  Donar  ó  fér  donar  voltas. 
Rodear,  voUear.  Roto,  gyro,  as. 

VOLTOR,  m.  ant.  buytre. 

VOLÜBILITAT.  f.  Inconstància.  Inconstancia, 
volubilidod,  vollariedad.  Volubililas,  atis.  ||  Agili- 
tat, facilitat  deraóurerse  al  entorn  ó  rodar.  Volu- 
bilidad.  Volubilitas,  agilitas,  atis. 

VOLUBLE,  adj.  Lo  que  fàcilment  se  mou  ó  gira 
al  entorn.  Fo/w&/e.'Volubilis.  ||  Mudable,  inconstant 
en  lo  dictamen  ó  geni.  Voluble.  Ventosus,  volu- 
bilis. 

VOLÜBLEMENT.  adv.  m.  Ab  volubilitat.  Vo- 
lublemenie.  Yolubililer.  ||  Ab  facilitat,  fluidesa  y 
abundància  de  paraulas.  Volublemenle.  Volubiliter. 

VOLUM.  m.  Corpulència,  bulto  de  alguna  cosa. 
Balumbo,  volúmen.  Moles,  is.  U  volúmen.  l|  pi.  Rot- 
llos en  que  s'  escrivian  los  processos,  contractes, 
etc,  y  s'  anomenaren  així  à  volvendo  llatí,  per- 
què 's  rolllavan  tots  los  fulls  ó cartrons,  uns  sobre 
altres,  cosa  que  par  moles  a  y  exposada  à  mòllas 
faltas  de  legalitat,  prohibí  D.  Pere  Tenorio,  arque- 
bisbe de  Toledo,  1'  any  1379  en  lo  sínodo  de  Alca- 
là, y  desprès  lo  rey  Juan  II.  Fo/wmewes.  Volumina, 

Um.  11  PORTADA.  1. 

VOLUM  DE  VEU.  mús.  La  major  ó  menor  forsa 
dels  sons  que  la  veu  pót  produhir.  Volúmen  devoz. 
Yocis  volúmen. 

La  superfície  y  magnitut  que 
Volúmen.  Extensió,  nis.  ||  Dit  de 
Tomo,  volúm,en.  Volúmen,  inis. 
A.  adj.  Abultat.    Voluminoso. 


VOLÚMEN.  m. 

apareix  en  un  cos. 
cada  llibre  ó  tomo. 
VOLUMINÓS, 
Mole  grandis. 


VOL 


CATALÀ. 


VOM 


795 


I 


VOLUNTARI,  A.  adj.  No  obligat,  que  óbra  de 
sòn  propi  motiu.  Espontdneo,  voluntària.  Sponla- 
neus.  II  Lo  que  naix  ilibiementde  la  volutilad.  Vo- 
luntària. Voluntarius.  ||  Servicial,  que  procura 
agradar.  Oficioso,  camedido.  OlBciosus.  ||  Lo  qui 
obra  sens  subjecció  à  las  rahons,  principis  ni  re- 
glas,  sinó  que  segueix  sa  fantasia.  Fantdstiro,  vo- 
luniario.  Voluntarius.  ||  m.  Oui  a*senla  plassa  y  ser 
veix  volunlàrianient,  Voluntario.  Milesvoluniarius. 

VOLUNTÀRIAMENT,  adv.  m.  De  sa  mera 
voluntat,  per  pròpia  determinació.  Voluntariamen- 
le,  voluntariosamenie.  Libenier.  ||  De  bona  gana  ó 
voluntat.  Volunlariamenie.  Volenter.  ||  Sens  vio- 
lència. Volunlariamente,  de  suyo,  de  grada.  Volun- 
lariè,  ultrò. 

VOLÜNTARIETAT.  f.  Qualitat  que  consti- 
luheix  las  cosas  en  lo  sér  de  voluntària».  Yolunta- 
riedad.  Yolunlatis  jus.  ||  Determinació  de  la  pròpia 
voluntat.  Arbilrariedud,  voluntariedad.  Yolunlatis 
arbitrium. 

VOLUNTARIÓ8,  A.  adj.  Lo  qui  vól  fér  sempre 
sa  pròpia  voluntat.  Capriclwso,  voluntarioso.  Pro- 
prii  arbitrii  tenax. 

VOLUNTARIOSAMENT.  adv.  m.  VOLUNTÀRIA- 
MENT.  [|  CAPHITXüSAME.NT. 

VOLUNTAT,  f.  Una  potència  del  ànima,  los 
actes  de  la  qual  són  voler  ó  no  voler,  y  tè  per  ob- 
jecte tol  lo  bè  verdader  ó  aparent.  Voluntad.  Yo- 
lunlas,  atis,  volentia,  a3.  ||  L'  acie  de  la  poioncia 
del  ànima  així  dit.  Voluntad.  Yolunlas,  atis.  ||  Lo 
llibre  albedriu  ó  determinació.  Voluntad.  Arbi- 
trium, ii.  II  Elecció  ó  determinació  de  alguna  cosa 
sens  obligació  ui  ralió.  Capricko,  voluntad,  antojo, 
gusto.  Libido,  inis,  libilum,  i.  ||  Intenció,  animo, 
resolució.  Voluntad.  Animus,  i.  ||  Amor,  afecte. 
Voluntad.  Yolunlas,  atis.  |i  Gana,  desitj.  Voluntad. 
Apetilus,  us.  [|  Disposició,  precepte  ó  manament 
dels  superiors;  y  en  aquest  sentit  sols  s'  usa  en  sin- 
gular. Voluntad.  Yoluntas,  atis.  I  Consentiment  de 
altre  en  alguna  acció  que  podria  impedir.  Volun- 
tad. Assensus,  us.  ||  Fe,  disposició,  discreció  de  al- 
tre, com:  enlregarse  à  voluntat  del  vencedor.  Vo- 
luntad. l'oleslas,  atis.  ||  En  Déu  se  pren  per  sos  de- 
crets y  determinacions  ó  disposicions.  Voluntad. 
Divina  voluntas. 

voluntat  oficiosa.  'L  desitj  de  agradar  y  com- 
plàurer  à  tothom.  Voluntad  oficiosa.  Oíficiosa  vo- 
luDtas. 

A  LA  VOLUNTAT  DE  ALGÚ  Ó  À  SA  VOLUNTAT.  ïü.  adv. 

pera  denotar  que'ns  entreguem  à  la  disposició  de 
altre.  Asu  voluntad,  ensus  manos.  Juxlà  suam  vo- 
luntatera. 

A  VOLUNTAT,  u).  adv.  Ab  consentiment  ó  gust  de 
altres.  A  voluntad.  Ad  libita. 

coNTKA  LA  VOLUNTAT,  m.  adv.  Per  forsa,  de  mala 
gana.  Contra  la  voluntad.  ínvilús. 

DE  SA  MEKA,  PLANA  Ó  PRÒPIA  VOLUNTAT,  m.  adv.  Ab 

entera  llibertat,  y  ab  mòilgust,  Esyontúneamenle,  de 
su  klla  gràcia,  de  su  pròpia  voluntad.  Sua  sponte. 


FÉR  8A  VOLUNTAT,  fr.  Fèr  algú  tol  lo  que  se  li 
anioixa  contra  la  voluntat  de  altres.  Llevar  la  suya 
adelante.  Manus  ejus  contra  omnes. 

GUANYAR   Ó   GUANYARSE  LA  VOLUNTAT  DE    ALGÚ.  fr. 

Lograr  sa  benevolència  servintlo  y  fent  sòn  gust. 
Ganar  ó  granjearse  la  voluntad.  Alterius  graliam 
sibi  conciliaré,  capiare. 

MALA  VOLUNTAT.  Odi,  lírria.  Mala  voluntad,  oje- 
riza,  enemiga,  malquerencia.  Iniquus  animus. 

MENYS  DE  VOLUNTAT,  m.  adv.  Sèns  Consentiment. 
Sm  consniíimiento.  Absque  nulu. 

PÉNDREU  LA  BONA  VOLUNTAT,  fr.  de  cortesia  pera 
donar  à  entèndrer,  que  lo  que  s'  ofereix,  encara 
que  sia  poca  cosa,  's  fà  de  mòlt  bon  gust  y  volun- 
tat. No  mires  la  obra,  sinó  la  voluntad  con  que  se 
hace  la  cosa.  UI  desinl  vires,  laraen  est  laudanda 
voluntas. 

PRÒPIA  VOLUNTAT.  Fantasia,  la  elecció  feta  per 
propi  dictamen  ógusl.  Pròpia  voluntad.  Proprium 
arbitrium. 

ÚLTIMA    Ó  DARRERA  VOLUNTAT.   La   dispOSiciÓ  Ó  1» 

que  s' expressa  en  lo  testament.  Última  voluntad. 
Ultima  voluntas. 

VOLUPTAT.  f.  GUST,  PLER,  DELEYTE.  ||  SEN- 
SUALITAT. 

VOLUPTUÓS,  A.  adj.   Deliciós,    agradable 
Voluptuosa.  Yoluptuüsus.  i|  Eniregat    als  deleytes 
sensuals,  y  's  diu  també  dels  mateixos  deleytes. 
Sensual,  voluptuosa.  Yoluptuosus. 

VOLUPTÜOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
voluptuós.  Sensualmenle ,  voluptuosamente.  Yolup- 
tuosè,  libidinosè. 

VOLUPTUOSITAT,  f.  Lo  que  consliluheix  lo 
voluptuós.  Voluptuosidad.  Yoluptas,  atis. 

VOLUTA,  f.  arq.  Adorno  que  forma  com  un 
rotllo  ó  caragol  en  los  capitells  jónichs  y  compos- 
tos. Voleo,  voluta.  Voluta,  ae,  hèlix,  ois. 

VOLVA.  f.  BOLBA. 

VOL  vós,  A.  adj.  Ple  de  volvas.  Zurraposo, 
zurrapienlo.  FoBCulentus. 

VÓMICA.  f.  Espècie  de  veixiga  ó  bossa  mem- 
bratiosa  plena  de  matèria,  que  se  sòl  formar  en  lo 
pulmó  ò  altra  víscera.  Vómica.  Yomica,  ae. 

VÒMIT.  m.  La  obra  de  vomitar  y  lo  que's  vo- 
mita. Vomito.  Vomitus,  us.  ||  pi.  Ganas  de  vomitar. 
Ascos,  nàusea.  Stomachus,  i. 

VÒMIT  NEGRE.  Malaltia,  febra  biliosa  que  pateixen 
comunmenl  los  europees  quant  van  à  Amèrica. 
Vomito  negra  ó  prieta.  Ater  vomitus. 

FÉR  VÒMIT.  fr.  mel.  fér  ascos. 

VOMITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vomita.  Vomita- 
dor.  Vomitator,  is. 

VOMITAR.  V.  n.  Tràurer  ab  violència  per  la 
boca  lo  que  s'  ha  menjat  ó  begut  y  no  s'  ha  as.sen- 
lat  bè  en  lo  ventrell.  Vomitar,  provocar,  volver.  Yo- 
mo,  is.  II  Se  diu  de  las  cosas  insensibles  que  llan- 
san  violentment  de  sí  altras.  Vomitar.  Expello,  is. 
II  mel.  Prorrómprer  en  injúrias,  dicleris  ó  exprés 
sions  de  ira.    Vomitar.  Provomo,  is.  ||  Descubrir. 


796 


VOR 


DICCIONARI 


VOT 


dir  lo  que  estava  ocult.  Vomitar.  Patefacio,  is.  |1 
fam.  Satisfer  lo  que's  resisteix  à  donar  ó  pagar,  ó 
que's  retenia  indegudament.  Vomilar.  Evomo,  sol- 
vo,  is.  II  Resliíuhir,  tornar  per  forsa  lo  que's  rete- 
nia sens  just  títol.  Gormar,  vomilar.  Restituo,  is. 

FÉR  VOMITAR,  fr.  FÉR  ASCOS. 

VOMITIü,  VA.  adj.  y  m.  y  f.  Lo  que  mou  6 

excita  al  vòmit.  Vomitivo,  vomilorio,  vómico.  Yo- 
milum  iens. 

VOMITORI,  A.  adj.  VOMITIÜ, 

VORA.  f.  La  extremitat  de  qualsevol  cosa.  Ori- 
lla,  borde.  Ora,  ae,  [j  L'  extrem  de  qualsevol  roba 
doblegat  y  cusit.  Dobladillo.  Lintei  ora  inversa  et 
assuta.  II  La  part  del  carrer  arrimada  à  las  casas. 
Acera,  cera.  Callis  ora.  ||  La  rivera  ó  plaija.  Rive- 
ra,playa,mdrgen,  orilla.  Ora,  ae.  U  límit,  terme. 
II  Lo  cèrcol  ó  entorn  de  una  ferida,  escudella,  vas, 
pica,  etc,  per  la  part  superior.  Rorde,  labio.  Os, 
oris,  labrnm,  i,  |  ferma.  ||  costat. 

A  LA  vora.  m.  adv.  Prop,  à  poca  tiistància.  Jun- 
lo,  cerca.  Juxià,  ad.  ||  A  poca  diferència,  com:  a  la 
voR\  de  mil  Uiuras.  Cerca,  à  la  raya,  alpié.  Pro- 
pè,  ferè. 

i  LA  VORA  DEL  FOCH.  m.  adv.  A  la  llar  del  foch. 
Alhogar,  alamor  deia  lumbre.  Ad  ignem. 

DONAR  DE  voRAs.  fr.  Escabullirse.  Tomar  las  de 
Villadiego.  Fugere. 

FÉR  VORA.  f.  Guarnir  ab  ella.  Orillar.  Telae  ex- 
tremitates  circumire. 

tallar  la  vora.  fr.  Desorillar.  Oram  auforre, 
segregaré. 

VORACITAT,  f.  Propietat  ó  qualitat  dels  ani- 
mals devoradors,  romcírfarf.  Voracitas,  atis.  ||  raet. 
La  aciiviíal  de  algunas  cosas,  com  la  del  foch,  etc, 
ab  que  consumen  à  altras.  Voracidad.  Yoracitas. 

VORADA.  f.  VORA. 

VORAIVCH.  m.  esquins.  1|  botana.  |j  xaragall. 

VORAR.  V.  a.  VUYDAR. 

VORÀS.  adj.  Devorador.  Dew^'ador,  voraz.  Yo- 
rax.  II  met.  S'  aplica  à  lo  que  violenta  yprorapta- 
ment  consum  alguna  cosa,  com  lo  foch,  etc.  Voraz. 
Yorax. 

VORASMENT.  adv.  m.  Ab  voracitat.  Voraz- 
mente.  Yoraciler. 

VORAVIU,  m.  y 

VORA  VIVA.  f.  L'extrem  6  vora  de  la  roba, 
que  ja  quant  se  teixeix  queda  en  disposicióde  no 
desfilarse.  Vivo.  Telae  extima  pars. 

VOREJAR.  V.  a.  Anar  per  las  voras.  Orillar, 
orillarse.  Apello,  is.  ||  voretar. 

VORERADA.  f.  VORA,  ribera. 

VORETAR.  V.  a.  FÉR  vora.  i  ribetejar.  II  No 
anar  dretament  à  lo  principal  del  assumpto.  Darse 
por  las  mdrgenes.  Per  vias  obliquas  iiicedere. 

VORETA.  f.  d.  Orilla  pequena.  Exigua  ora. 

VORI.  m.  Tela.  CENDAL. 

VORÍ.  m.  MARFIL. 

VORM.  m.  MOCH.  1. 
VORMÓS,  A.  adj.  mocós. 


VORRIDOR,  A.  m.  y  f.  ant.  aborridor. 

VOS.  Pronom  pi,  de  tu,  y  's  posa  també  pel  ma- 
teix lu.  Vos,  ítt.  Yos.  II  Tractament  de  respecte  que's 
dòua  als  majors.  Vos.  Tu. 

VOSALTRES,  AS.  Pronom  personal  que  s'  usa 
parlant  ab  mòlts  en  segona  persona.  Vosotros. 
Yos. 

VOSSA.  f.  Sincopa  de  vostra.  Vuesa.  Yestra. 

VOSSA  mercè,    VOSSA    EXCEL•LÈNCIA,   VOSSA  ALTESA. 

Títols  que  's  donavan  antíguament  en  Catalunya 
als  reys  de  Aragó.  Vuesa  merced,  imesa  escelencia, 
vtiestra  alleza.  Yos. 

VOSSÉNCIA.  f.  Tractament  de  respecte  y  dig- 
nitat. Vuecencia,  vuecelencia,  uesencia.  Yestra  excel- 
lentia.  Yos. 

VOSSENYORIA.  f.  Tractament  que's  dònaà  al- 
guns senyors  de  títol  que  no  arri  van  à  excel•lència. 
Usia,  usenoria,  vuesíra  senoria.  Yos. 

VOSTÈ.  Yeu  de  tractament,  lo  mateix  que  vos- 
tra mercè.  Usted,  vuesa  merced.  Tu. 

VOSTRE,  A.  Pronom  derivatiu,  adjectiu, 
possesiu,  que  denota  !o  que  de  qualsevol  manera 
pertany  à  altres.  Vueslro.  Yester.  ||  exp.  fam.  de 
cortesia,  ab  que  algú  s'ofereix  à  la  disposicióde 
altre  pera  lo  que  li  vulla  manar.  Soy  vueslro,  ómuy 
vueslro.  Yestri  ex  cordesum. 

VOT.  m.  Promesa,  prometensa  feta  à  Déu  òà 
algun  sant.  Volo.  Yotum,  i.  ||  Lo  sacrifici  ò  abne- 
gació que  fa  de  la  pròpia  voluntat  lo  qui  entra  en 
religió,  y  tè  admesos  la  Iglésia,  com  són  pobresa, 
castedat  y  obediència.  Volo.  Yolum,  i.  ||  Lo  parer  ó 
dictamen  en  orde  à  la  decisió  de  algun  punt  ó  elec- 
ció de  algun  subjecte.  Volo.  Suífragium,  ii.  ||  Lo 
sujecte  que  dóna  sòn  vol  en  alguna  junta.  Voto. 
SufiTragator,  is.  ||  Qualsevol  dictamen  ó  parer  donat 
sobre  alguna  matèria.  I  oío.  Sententia,  a;.  ||  Depie- 
cació,  súplica.  Voto,  ruego.  Yotum,  i.  preces,  um. 

II  PRESENTALLA.   ||  ÜESITJ. 

VOT  CONSULTIU.  Dictàiuen  que  donan  algunas  per- 
sonas  autorisadas  als  que  han  de  decidir  algun  ne- 
goci. Volo  coïisullivo.  Yotum  consultatoriura. 

VOT  DECisiD.  'L  que  tenen  los  ministres  de  alguns 
tribunals,  pera  resóldrer  sens  consultar  al  supe- 
rior. Volo  decisivo.  Statuendi  facultas. 

VOT  DE  QUALITAT.  Lo  que  eu  igual  número  deci- 
deix la  qüestió,  y  regularment  està  en  loqui  presi- 
deix. Volo  de  calidad.  Yotum  qualilatis. 

VOT  EN  CORTS.  S6  diu  en  Espanya  del  que  donan 
los  diputats  de  las  ciutats  que  tenen  aquest  dret 
quant  se  convocan.  Voto  en  cortès.  Suffragiura,  ii. 

VOT  quaresmal.  Lo  que  fan  los  mínims  de  men- 
jar sempre  de  peix,  y  altras  religions  de  observar 
tot  r  any  la  mateixa  abstinència  que  en  quaresma. 
Volo  quadragesimal.  Yotum  quadragesimale. 

VOT  SECRET.  Loque's  fàab  rodolins  ó  cosa  sem- 
blant pera  poder  votar  cada  hu  ab  llibertat.  Voto 
secreto.  Suífragium  secretum. 

VOT  SIMPLE.  Promesa  feta  à  Dèu  sens  solemnitat 
exterior  de  dret.  Voto  simple.  Yotum  simplex. 


VÜE  CATALÀ 

VOT  SOLEMNE.  Lo  que  's  fa  ab  solemnitat  exterior, 
com  la  professió  pública  de  un  religiós.  Voto  solem- 
ne. Volum  solemne. 

DONAR  LO  VOT.  ff.  VOTAR.  ||  Douar  sòn  parer  ó  dic- 
tamen. Dar  su  volo.  Dictamen  adhibere,  judicium 
praebere. 

DONAR  VOT.  fr.  Judicar  algú  sobre  lo  que  no  en- 
tén ó  no  li  lóca.  Dar  su  volo.  Abs  re  judicium 
ferre. 

FÉR  VOT.  fr.  Promélrer,  fér  propòsit  de  guardar 
ó  celebrar  alguna  festivitat,  defensar  algun  miste- 
ri, ctc.  Hacer  voto.  Volo  se  obstringere.  j]  Delermi- 
narse  à  fér  qualsevol  cosa,  com :  fér  vot  de  morir 
casat.  Hacer  volo.  Decerno,  is. 

TENIR  vot.  fr.  Tenir  acció  pera  volar  en  alguna 
junta.  Tener  ó  ser  volo.  Suffragium  habere.  [j  Tenir 
la  intel•ligència  que  requireix  alguna  matèria,  y 
estar  llibre  de  passió  pera  poder  donar  sòn  dicta- 
men conforme.  Tener  ó  ser  volo.  Judicium  posse 
ferre. 

VOTACIÓ,  f.  La  obra  de  votar,  roiacion.  Yola- 
tio,  nis. 

VOTADA,  f.  Lo  resultat  de  la  votació.  Vothda. 
Suffragationis  eíTectus. 

VOT  ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vota,  y  particular- 
ment qui  té  vici  de  jurar.  Volador.  Dejerator,  is, 
vovens,  tis. 

VOTANT,  m.  Qui  dóna  ó  explica  sòn  vot.  Volan- 
le.  SuíTragator,  is. 

VOTAR.  V.  n.  Fér  algun  vot  à  Dèu  ó  als  sants- 
Votar.  Yoveo,  es.  H  Donar  ó  dir  sòn  vot.  Volar.  Suf- 
fragor,  aris.  H  Renegar,  -flastomar.  Volar.  DejerO) 
as.  II  Prométrer  de  guardar  ó  celebrar  alguna  festi- 
vitat, etc.  Volar.  Volo  se  astringere. 

VÓTIMA.  f.  BRUTÍCIA. 

VOTIU,  VA.  adj.  Lo  que  's  promet  per  vot.  Vo- 
tivo.  Votivus. 

VOTO.  m.  Execració,  jurament  en  demostració 
de  ira.  Volo.  Execratio,  nis. 

VOTOALISTO.  interj.  ab  que's  denota  1'  en- 
fado que  causa  alguna  cosa,  ó  espècie  deamenassa 
que's  gira  contra  sí  ab  alguna  mostra  desenliment. 
Pese  à,  pesar  d,  pesia  tal,  volo  à  tal,  volo  d  quien, 
voto  d  Brios,  por  vida  de  brios,volo  d  la,  voto  d  tan,- 
tos,  volo  d  los  agenos  de  Dios,  volo  al  dios  Bacó.  Pro 
Deum  Qdem. 

VOY.  adv.  ter.  i  la  vora,  prop,  prompte. 


VR. 
VRÍBIA.  f.  ant.  DRAGÓ. 

Vü. 

VUELO.  m.  Adorno  del  bras  que  va  al  ayre 
en  la  part  de  la  munyeca,  y  de  que  usan  las  donas. 
Vuelo.  Manica  pendens. 

VVELTA.  f.  Adorno  que's  posa  en  los  punys 
de  las  camisas  dels  homes.  Vuelta.  Pendens  manica 
applicala. 

TOMO  II. 


VUY  797 

VULGABÓ.  m.  ÀSARO. 

VULGAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  vulgo.  Vulgar. 
Vulgaris.  I  Comú  ,  corrent ,  generalment  admés. 
V'wí^or.  Vulgaris.  ||  Ordinari,  no  especial  en  sa  lí- 
nea.  Vulgar.  Vulgaris.  ||  S'aplica  à  la  llengua  na- 
tural de  cada  país.  Vulgar.  Yernacula  lingua. 

VULGARI8AR.  V.  a.  Fér  vulgar  ó  comuna  al- 
guna cosa.  Vulgarizar.  Pecvulgo,  as.  1|  v.  r.  Ferse 
mòlt  comú  y  familiar,  obrar  com  lo  vulgo.  Vulga- 
rizarse.  Vulgo  familiaritor  se  committere. 

VULGARITAT,  f.  Qualitat,  propietat  ó  modo 
del  vulgo.  Vulgaridad.  Vuigi  modus.  ||  Aprebensió 
ó  dilxo  del  qui  sab  poch.  Vulgaridad.  Vulgare  fac- 
tum. 

VULGARMENT,  adv.  m.  De  un  modo  vulgar. 
Vulgarmenie.  Vulgariter.  ||  Communment.  Vulgar- 
mente.  Comrauniter. 

VULGATA.  f.  La  traducció  antígua  de  la  Bíblia 
que  regoneix  la  Iglésia  com  autèntica,  y  vuy  dia  la 
que  retocà  sant  Geroni,  y  declarà  per  autèntica  '1 
concili  de  Trenlo.  Vulgala.  Vulgata,  x. 

VULGO.  m.  La  gent  vulgar,  la  multitut.  Vulgo. 
Vulgus,  i. 

VULLE8.  ant.  Veu  del  verb  voler.  Ya,  ya  sea, 
tanlo.  Dura,  sive. 

VULNERABLE,  adj.  Lo  que  pót  sér  vulnerat. 
Vulnerable.  Vulneri  obnoxius. 

VULNERACIÓ,  f.  Obra  de  vulnerar.  Vulnera- 
cion.  Vulneralio,  nis. 

VULNERAR.  V.  a.  Ferir,  ycomunment  se  pren 
per  violar  la  lley  ó  estatut,  ú  oféndrer  la  fama  ú 
opinió  de  algú.  Vulnerar.  Vulnero,  as. 

VULNERARI,  A.  adj.  Lo  que  cúra  las  llagas  y 
feridas.  Vulnerario.  Vulnerarius.  ||  for.  Se  diu  del 
clergue  que  ha  ferit  ó  fét  alguna  mort.  Vulnerario. 
Vulnerarius. 

VULNERAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Vulnerado.  Yul- 
neralus. 

VULVA.  f.  anat.  Orifici  exterior  de  la  matrís. 
Vulva.  Vulva,  a&. 

VUY.  m.  AVUY. 

VUYDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  vuyda,  ó  l'ins- 
trument per  medi  del  qual  se  vuyda.  Vaciador. 
Fusor,  is.  11  Lo  paratge  ahont  se  vuyda.  Vaciadero. 
Collectarium,  ii. 

VUYDADURA.  f.  Obra  de  vuydar.  Vaciamien- 
to.  Fusió,  nis. 

VUYDAR.  V.  a.  Desembarassar  alguna  cosa  de 
lo  que  tenia  dins.  Vaciar.  Evacuo,  as.  |1  Formar  al- 
guna cosa  ab  motlles  arqugjats  ó  vuyts.  Vaciar' 
Fundo,  is.  11  Formar  en  vàcuo  alguna  cosa  ó  fér  al- 
gun vuyt  en  ella.  Vaciar.  Cavum  aliquid  facere.  || 
Desayguar  los  rius  en  la  mar  ó  en  algun  altre  riu. 
Desaguar,  vaciar.  Aquas  effundere.  |1  Llansar  lo  lí- 
quit  que  contenia  algun  vas  ó  cosa  semblant.  Ver- 
ler.  Effundo,  is.  1|  Passar  alguna  notícia  ó  espècie 
de  un  escrit  à  altre,  explicanlla  ab  mès  extensió. 
Vaciar.  Transcribo,  is.  |  Minvar  la  àygua  en  los 
rius,  etc.  y  comunment  se  diu  de  las  represas. 

100 


798 


VÜY 


DICCIONARI 


VÜY 


Mermar ,  vaciar .  Aquas  minuere.  ||  mel.  Dir  alguna 
cosa.  Verler.  Dico,  is.  []  Dir  lo  que's  deuria  callar. 
Vaciarse  por  la  lengua.  Aniínum  fundere. 
VÜYDAT,  DA.  p.  p.  Vaciado.  Evacualus.  |  adj. 

VUYT. 

VÜYDESA.  f.  VACUYTA.T. 

VüYT,  DA.  adj.  Desembarassat  de  tot  cos  y  sols 
ple  de  ayre.  Vacio,  vacuo,  vano.  Yacuus.  ||  Se  diu 
de  alguns  fruyls  ab  closca  y  grans  que  no  tenen  la 
solidesa  corresponent,  per  haverse  pudrit  ó  secat 
ó  haverlos  rosegat  los  cuchs.  Vano,  vacio.  Yacuus. 
11  Se  diu  dels  carruatges  ó  caballerias  sense  la 
càrrega  que  solen  portar.  Vacio,  vacuo.  Yacuus 
onere.  IJ  Se  diu  dels  pobles  que  estan  sens  habi- 
tants, ó  de  alguns  llochs  que  estan  sense  la  gent 
que  hi  sól  concórrer.  Vacio.  Yacuus,  utpote  nume- 
rabilis.  |  Se  diu  també  del  subjecte  que  no  logra  lo 
que  pretén,  ó  no  reb  la  corresponent  remuneració, 
així  's  diu:  tornàrsen  de  vüyt.  Vacio.  Yacuus,  ex- 
pers.  H  Se  diu  de  la  femella  que  no  eslà  prenyada. 
Desembarazado,  vacio.  Jejunus,  vacivus.  1|  m.  Lo 
número  compost  de  vuyt  unitats.  Ocho.  Oclo.  1|  Oc- 
tau, com :  lo  dia  vüyt  de  janer.  Octavo.  Octavus.  || 
Cavitat.  Hueco,  vacio.  Cavum,  i.  ||  Lo  clar  que  que- 
da en  alguna  part  per  haverne  tret  lo  que  la  ocu- 
pava. Mella.  Glabretum,  i.  1|  arq.  L'  espay  no  ocu- 
pat que's  deixa  expressament  pera  que  entre  la 
llum,  pera  posar  las  finestras,  portas,  etc.  Claro, 
vano,  vacio.  Yacuum,  i.  I  L'  espay  que  media  entre 
dos  pilastrasó  columnas.  Enlrepano,  vano.  Interco- 
lumnium,  ii.  U  La  vacant  de  algun  empleo,  digni- 
tat ó  exercici.  Vacio.  Muneris  vacatio.  |1  La  xifra  ó 
guarisme  que  representa  vuyt  unitats  de  qualsevol 


orde  que  sian.  Ocho.  Octavum  nuraerum  exprimens 
noia.  II  En  lo  joch  de  carlas  cada  una  dels  quatre 
colls,  en  la  que  hi  ha  vuyts  punts  ó  senyals.  Ocho. 
Octo  notas  exprimens  carta  picta. 

VÜYTS  Y  NOUS  Y  CARTAS  QÜE   NO   LLIGAN.  lOC.    fam. 

Cosas  de  poca  importància  que  no  venen  al  cas. 
Ochos  y  nueves  y  carlas  que  no  ligan.  Nugse, 
arum. 

DE  VDYT.  m.  adv.  pera  expressar  qui'ls  carruat- 
ges ó  béstias  de  càrrega  van  sens  ella.  De  vacio. 
Absque  onere.  ||  Sens  ocupació  ó  exercici.  De  va- 
cio. Otiosè. 

VüYTADA  Y  VÜYTA  VA.  f.  L'  espay  de  vuyt 
dias  en  que  la  Iglésia  celebra  alguna  fesla  solemne 
ó  fa  conmemoració  de  ella,  com:  vuytada  de  Cor- 
pus, etc.  Octava.  Octava,  ae. 

VUYTANTA.  adj.  num.  card.  Lo  número  que. 
resulta  de  deu  multiplicat  per  vuyt.  Ochenia,.  Oc- 
toginta.  II  num.  ord.  La  unitat  que  completa  '1  nú- 
mero de  vuytanta.  Octogésimo.  Octogesiraus. 

VüYTANTÉ,  NA.  adj.  S'  aplica  à  la  persona 
que  té  vuytanta  anys.  Ochenton,  oclogenario.  Octo- 
gen'arius. 

VUYTCENTS,  TA8.  adj.  num.  Lo  número  que 
resulta  de  cent  multiplicat  per  vuyt.  Ochocientos. 
Octingenti.  ||  num.  ord.  La  unilat  que  completa  'I 
número  de  vuytcents.  Oclogentésimo.  Octingente- 
simus. 

VÜYTÉ  Y  VDYTEN,  A.  adj.  ocTAü.  |  m.  Me- 
sura de  vi  que  conté  la  quarta  part  de  un  barraló. 
Cuarian,  dieziseiseno.  Octo  fidel  ia  capiens  raen  su- 
ra. |]  f.  OCTAVA. 


XAB 


CATALÀ. 


XAG 


799 


X.  Yintiquatrena  lletra  de  nostre  abecedari.  Es 
consonant  muda,  y  en  principi  de  dicció  y  desprès 
de  la  vocal  i  té  la  pronunciació  xeix  que  necesita 
la  viva  veu  del  mestre,  com :  en  xaragall,  peix,  boi- 
xet,  cuixa;  precehida  de  consonant  equival  à  la  eh 
dels  castellans,  com:  raatxo,  clenxa;  y  finalment, 
quant  se  troba  en  la  primera  part  de  composició  ó 
quant  li  segueix  consonant  equival  à  es  ó  gs,  com: 
extrem,  examen,  pretext,  etc. 

XA. 

XABACÀ,  NA.  adj.  Tosch,  grosser.  Chahaca- 
no.  Incultus,  rudis.  fl  m,  y  f.  Qui  té  mal  raodo  de 
procehir,  rústich,  sense  criansa.  Chabacano.  Incon- 
ditus. 

XABAGANADA.  f.  Acció  grossera,  Chabacana- 
da.  Rusticitas,  atis. 

XABAGANAMEIVT.  adv,  m.  De  un  raodo  xa- 
bacà.  Chahacanamente.  Inculte,  impolitè. 

XABAGANERÍA.  f.  Matosseria,  falta  de  art 
ó  puliment.  Chabacaneria,  cha'pucería.  Squalor,  is. 

XABAGANÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Chabacanisi- 
mo.  Yaldè  impolilus. 

XABAGANÍ8SIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Cha- 
bacanisimamenle.  Yaldè  inculte. 

XABEGH.  m.  Embarcació  del  Mediterrani,  que 
navega  à  vela  y  rem,  y  té  tres  arbres  disposats  de 
un  mcdo  particular,  inclinats  envers  la  popa,  y  usa 
de  velas  Uatinas.  Jabeque.  Myoparo,  nis. 

XABEce  DE  GUERRA.  Xabechs  que  servian  à  la  ar- 
mada, y  porlavan  fins  trenta  y  dos  canons  y  apa- 
rell de  polacra.  Jabeque  de  guerra  ó  redondo.  Belli- 
cus  myoparo. 

XÀBEGA.  f.  Filat  gran  pera  portar  palla.  Jàbe- 
ga,  jdbeca,  sàrria.  Cassis,  idis.  |  Espècie  de  em- 
barcació mès  petita  que'l  xabech,  encara  que  sem- 
blants à  ell  en  un  tot,  ab  la  diferència  de  sér  ma- 
jor sa  mànega,  à  proporció  de  sa  eslora,  y  serveix 


pera  pescar.  Jdbega,  jàbeca.  Parvus  myoparo.  || 

fam.  MARFEGA.  2. 

XABETA.  f.  Ferro  que  s'  atravessa  al  extrem 
de  una  clavilla,  pera  que  no  caiga.  Chabeta.  Judi- 
cium,  ii. 

pÉRDRER  LA  XABETA.  fr.  mel.  Delirar,  eixir  de  sí 
per  gran  irritació  ó  còlera.  Perder  la  chabeta,  la 
tramontana,  los  eslribos.  Gonsilium  perdere. 

XABt.  m.  Fusta  de  construcció,  que's  cria  en 
la  província  de,  Yucatà,  tant  compacta  y  dura,  que 
per  certs  paratges  osca  las  destrals,  y  es  incorrup- 
tible sota  del  àygua  ;  però  1'  arbre  es  petit  y  las 
curvas  que  de  ell  poden  traurerse,  no  serveixen 
mès  que  pera  bergantinsó  peracorbetas  mercants. 
Jabi.  Lignum  jabi. 

XABRACH.  m.  Cuberta  qne's  posa  sobre  la 
sella  del  caball.  Caparazon.  Dorsualia,  iuni,  stra- 
gulum,  i. 

XABUYRAR.  V.  n.  ter.  estornudar. 

XABUYRO.  m.  ter.  estornut. 

XÀGARA.  f.  poét.  Romanso  en  que  regularment 
se  refereix  algun  succés  particular  y  estrany.  Jdca- 
ra,  i  àcar  andina.  Balistea,  orum. 

CANTADOR  DE  xicARA.  Jacarcro.  Cantilator,  is. 

CANTAR  XACARAS.  Jacurear.  Balistea  rantilare. 

XAGARANDA.  f.  Fusta  que  portan  de  índias-. 
n'hi  ha  de  blanca  y  de  negra,  y  tota  jaspejada  ab  ve- 
tascom  de  marbre;  es  mòlt  porosa  y  de  olor  fort, 
y  serveix  pera  guarnir  capsas,  tocadors  y  altres 
mobles.  Jacaranda.  Lignum  jacaranda. 

XACH,  XAGH.  Yeus  familiars,  que  expressan 
la  repetició  y  so  del  cop.  Zas,  zas.  Tax,  tax. 

XAGÓ.  fam.  n.  p.  de  home,  Francesch.  Francis 
co,  Franco,  Farruco,  y  Cuco  pr.  Extrem.  Francis- 
cus,  i. 

XAGOLATA.  f.  XOCOLATA. 

XAGOLÍ.  m.  Yi  de  poca  fortalesa  per  cuUirse 


ÍIOO  XAF  DICCIONARI 

®n  terra  prima  ó  magra.  Chacoli.  Yinum  exile  in- 
sipidum, 

XACONA.  f.  So  músich  y  ball  proporcionat  à 
ell :  té  vàrias  paris  que  acaban  deuna  mateixa  ma- 
nera. Alguns  han  dit  que'nsvedelsmoros;  però  'IP. 
Larramendi  afirma  que  es  veu  vascongada.  Chaco- 
na.  Cantici  et  sallalionis  genus,  cujus  parles  variai 
eadem  terminantur  clàusula. 

XACOTA.  f.  ESCOT.  2. 

XACOTAR.  V.  n.  Pagar  la  part  que  toca  à  cada 
hu  del  gasto  fét  en  companyia ,  comunment  en 
menjadasdecampanya.  Escolar.  Symbolam  solvere. 

XACRA.  f.  Relíquia  ó  senyal  de  alguna  n  alal- 
lia,  regularment  passada.  Lacra,  plaga,  achaque. 
Plaga,  je.  |]  Defecte  ó  vici  sia  físich  ó  moral.  Latra. 
Yitium,  ii. 

XAGRÍ.  m.  XAGRÍ. 

XACRÓ8,  A.  adj.  Qui  pateix  xacra.  Achacoso, 
guàcharo.  Adversa  utens  valetudine. 

XAFA.  m.  fam.  Qui  enrahona  mòlt.  Hablador, 
chacharero  ,  churrillero ,  hablanchin  ,  parlanchin, 
parlador.  Loqnax,  cis,  garrulus,  i. 

XÀFACH.  m.  Cop  de  pluja  forta  y  de  poca  du- 
ració. Turhion,  aguacero,  chaparron,  grupada,  lur- 
bonada,  chaparronada,  aguaduclio.  Nimbus,  i. 

XAFADA.  f.  TREPITJADA,  CALCIGADA. 

XAFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  xafa.  Majador.  Pis- 
tor,  is. 

XAFAGUER.  m.  ter.  Lloch  de  fanch.  Charque- 
tal,  cenagal.  Coenosus  locus. 

XAFAR.  v.  a.  Aplanar  ó  fór  una  posta  de  al- 
guna cosa.  Aplastar.  Contundendo  in  massam  re- 
tligere.  ||  Reduhir  à  trossos  ó  à  parts  menudas  al- 
guna cosa  ab  algun  cop  ó  forsa.  Machacar,  machu- 
car.  Contero,  is.  |  Aplanar  alguna  cosa  apretantla 
mòlt.  Atorlujar.  Premo,  is.  ||  Parlar  mòlt  ó  ab  ex- 
pedició. Parlar.  Loqui.  |  met.  Donar  xascos  fins  a 
irritar.  Abrir,  partiren  canal  à  chascos.  Probris  ali- 
quem  petere.  ||  Derrotar  en  una  batalla.  Deshacer. 
Hostem  prosternere.  ||  v.  a.  ter.  trepitjar,  cal- 

SIGAR. 

XAFARÀ  ALGÚ.  fr.  Aprctarlo,  oprimirlo.  Estrujar 
à  uno.  Aliquem  premeré.  ||  met.  Deixarlo  tapat, 
sens  saber  que  dir.  Aplastar,  chafar  à  uno.  Verba 
alicui  adimere. 

XAFARDADA.  f.  Menjada  abundant.  Comilo- 
na,  comilitona,  manjorrada,  zaliora.  Comessatio, 
nis. 

XAFAROT.  m.  Alfange  curt,  ample  y  corb. 
Chafarote.  Acinaces,  is. 

XAFARRANXO.  m.  nàut.  La  acció  y  efecte  de 
desembarassar  las  cubertas  y  balerias,  col•locant 
la  farda  ó  equipatge  de  la  tropa  y  marineria  en  los 
passamans  y  parapetos,  deixant  lo  buch  desemba- 
rassat de  tot  lo  que  puga  fér  nosa  y  oposarse  à  la 
policia  y  bon  orde  militar  y  marí,  Zafarrancho. 
Navis  expeditio  ad  munditiem  vel  ad  pugnam.  j] 
nàut.  Dispersió  causada  pel  temps  ó  pel  ene- 
mich.  Zafarrancho,  zafacoca.  Dispersió,  nis. 


XAL 


XAFAT,  DA.  adj.  met.  Yell  y  xacrós.  Cascado, 
quebrantado,  molido.  Valetudinarius. 

estar  mòlt  xafat.  fr.  Estar  mòlt  vell.  Estar  he- 
cho  un  cascajo.  Valetudinarium  esse. 

XAFATERROSSOS.m.  ESTERR0SSAD0R. 

XAFIS.  m.   XAFARDADA. 

XAFOGÓ  Ó  XAFOGOR,  f.  Calor  sufocant. 
Bochorno.  Yulturnus,  i. 
XAFOGORASSA.  f.  aum.  Esíuosidad.  Mslas,  ns. 

XAFOGÓS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  xafo- 
gor. Bochornoso.  .íEstuosus. 

XAGRÍ.  m.  Nom  que's  dóna  à  una  pell  de  tal 
manera  preparada  que  queda  granillosa,  mòlt  suau 
y  algun  tant  elàstica.  De  aqueixa  pell  s'en  fabrican 
caisats,  bossas,  sachs  de  nit,  etc,  etc.  Chagrin, 
úacrin,  tela  inglesa.  Coriacea  tela  grumis  abun- 
dans. 

XAL.  m.  Mantelela  de  que  usan  las  donas,  y  es 
tant  ampla  dels  caps  com  del  mitj.  Chal.  Muliebre 
humerale.  ||  Pessa  de  roba  tant  ampla  del  mitj 
com  dels  extrems,  que  serveix  de  corbata  als  ho- 
mes. Chal.  TíEnia,  ae, 

XALA.  f.  fam.  Recreacióen  companyia  de  mòlts, 
regularment  en  la  campanya.  Huelga,  holgura,  hol- 
gorio,  rufalandaina.  Oblectatio,  nis. 

XALAN,  A.  m.  y  f.  Qui  tracta  en  compras  y 
vendas,  ab  manya  y  persuasiva.  Chalan.  Mango, 

nis.  II  BELLACO,  ASTUT. 

XALANDRA.  f.  nàut.  Navio  de  extraordinària 
longitut  y  gran  velocitat  ab  dos  pisos  de  rems  per 
banda  y  que  generalment  portava  ISO  homes  de 
tripulació. 

XALANERIA.  f.  Artifici  y  astúcia  ab  quecom- 
pran  y  venen  los  xalans.  Chalaneria.  Mangonis  so- 
lertia. 

XAL  APA.  f.  Arrel  de  una  planta  de  Méjich,  es' 
pecialment  de  la  província  de  Xalapa,  de  ahont 
prengué  '1  nom.  Es  acre,  de  color  pardo  obscur,  de 
olor  desagradable,  y  es  un  purgant  poderós,  que 
regularment  s'administra  en  polvos.  Jaíapa.  Ra- 
dixjalapse. 

XALARSE.  V.  r.  Divertirse,  recrearse.  Holgar. 
Oblector,  aris.  ||  Tractarse  ab  vanitat,  pompa  y 
satisfacció.  Pompearse.  Elatè  se  gerere.  ||  Regosit- 
jarse,  deleytarse  ó  complàurerse  en  lo  que's  gusta 
ó  gosa.  Begodearse.  Delectari.  ||  Menjar  ab  mòlta 
satisfacció,  gust  y  catxassa.  Bepapilarse,  saborear- 
se.  Ligurio,  is. 

XALÓ.  m.  Teixit  de  bayeta  pintat.  Chalon. 
Pannus  catalanensis. 

XALOGH.  m.  Nom  que  donan  en  lo  mediterra- 
ni al  suest.  Jaloque,  siroco.  Sirocus,  eurus,  i. 

XALON.  m.  Teixit  de  llana  de  la  ciutat  de  Xa- 
lons  en  Fransa.  Chalon.  Cabulinense  textura. 

XALUINA.  f.  ant.  Arma.  Jabalina.  Jaculiim,  i. 

XALUPA.  f.  nàut.  Embarcació  petita  que  sól 
tenir  cuberta  y  dos  arbres  à  modo  de  goleta,  y  sòa 
aparell  varia  segons  la  nació  à  que  pertany.  Chalttr 
pa.  Scapha,  ae,  linter,  tris. 


I 


XAM  CATALÀ 

Casualitat  felís  en  lojoch.  f/iam 


XAMBA,  f 

bonada.  Fortuna,  ai. 

XAMBERG.  m.  Soldat  del  regiment  de  la 
xaraberga.  Chamhergo.  Chianiydatus  miles.  ||  Som- 
brero  rodó  sense  punlas.  Chambergo.  Rotundus 
galerus. 

XAMBERGA.  f.  Casaca  ampla  que  passava  dels 
genolls;  sòn  forro  voltava  sobre  la  tela  de  la  casa- 
ca à  niodo  de  solapa,  y  las  bolas  de  las  mànegas 
eran  del  mateix  forro.  Chamberga.  Amplior  et 
oblonga  chiamys.  ||  Regiment  que's  formà  en  Ma- 
drit,  en  la  menor  edat  del  rey  D.  Càrlos  II,  nom 
que  prengué  de  las  casacas  à  la  xambergaqueusa- 
van  sos  soldats.  Chamberga.  Chiamydalorum  mili- 
tum  chors.  ||  poét.  Seguidillas  ab  estrivilloirregu- 

Ilar,  de  sis  versos,  cada  dos  pareada  la  assonància; 
lo  primer,  tercer  y  quint  per  lo  regular  sòn  de  tres 
síl-labas.  Chamberga.  Yersibus  imparibus  cantiun- 
cula. 
À  LA  XAMBERGA.  m.  adv.  fam.  De  qualsevol  ma- 
ftera,  ab  descuyt.  A  la  birlonga.  Incuriosè. 
XAMBÓ,  NA.  adj.  Qui  en  lojoch  es  mès  afor- 
tunat que  inteligent.  Chambon.  Fortunalus. 
XAMBRANA.  f.  ant.  marxapiíU. 
XAMBRE  Y  XAMELLOT.  m.  Roba  de  pel  de 
camell  ó  de  cabra,  ab  mescla  de  llana  ó  seda;  y 
també  n'  hi  ha  de  llana  sola.  Camelote,  chamelole. 
Cllicinus  pannus. 

XAMENAR.  V.  n.  sembrar  a  aixams. 
XAMERLÍ.  m,  Aucell  de  passada,  de  color 
verdós  ab  pinlas  dauradas,  lo  bech  llarch  y  recte, 

I'         y  las  potas  llargas;  habita  en  las  llacunas  y  canta 
com  si  cridàs,  y  n'  hi  ha  variats  de  colors.  Chor- 
lito.  Scolopax  tutulus. 
XAMEU.  m.  ant.  abriulls. 
XANFAYNA.  f.  Guisat  de  albergínias,  tomà- 
tech,   carabassó,   pebrot,  sanch,  fetge,   etc,  tot 
trinxat,  mesclat  y  sofregit.  Chanfaina,  albororíia, 
boronia,moronia,  zarapalel.  Pulmentum,  i.  ||  Con- 
junt 6  mescla  de  cosas   inútils  y  despreciables. 
Chanfaina,  morralla,  zarandajas,  maulas.  Parvi 
ponderis  res.  ||  met.  fam.  En  matèria  de  ingeni 
mescla  de  espècies  inconnexas.  Baiurrillo,  balibor- 
rillo.  Inordinata  atque  indigesta  verba. 
XANFLANAR.  V.  a.  Fér  xanflats.  Cha^anar. 

IAngulos  dedolare. 
XANFLAT.  m.  La  part  plana  que  queda  quant 
se  trau  un  àngul;  com  en  lo  tall  del  enformador. 
Chajlan.  Angulus  dedolatus. 
XAMÓ8,  A.  adj.  FESTÓS,  GRACIÓS,  DONÓS. 
XAMOSIA.  f.  FESTA,  AFALACH,  GRACIOSITAT,  CA- 
RANTOTNA. 
XAMPURRAR.  V.  a.  Mesclar  un  licor  ab  al- 
tre. Champurrar.  Permisceo,  és.  H  met.  Parlar  al- 
gun idioma  mesclant  paraulas  de  altres,  ó  mesclar 
en  lo  discurs  espècies  inconnexas.   Champurrar. 
Hybrido  vel  inconnexo  sermone  loqui. 
XAMUSGARé  V.  a.  Socarrar,  socarrimar.  Cha- 


XAN  801 

muscar.  Leviler  amburere.  ||  met.  Redarguhir  à 
algú,  com  si  s'  estès  mòlt  agraviat.  }fosquear.  Ver- 
ba in  seconjecta  retorquere. 

XAMU8QUINA.  f.  La  acció  y  efecte  de  xamus- 
car.  Chamusquina.  Ambuslio,  nis.  |  met.  fam.Ren- 
yina  ó  pendència.  Chamusquina.  Jurgium,  ii. 

XANCA.  f.  Bastó  alt  y  disposat  ab  una  forqueta 
en  (jue  s'  afirma  y  lliga  '1  peu  pera  passar  per  la 
àygua  sens  mullarse;  y  també  s'  usan  en  algunas 
festas,  y  ab  ells  ballan  vislosament  y  ab  extranyesa 
dels  que  rairan.  Zanco.  Gralla,  ae. 

ANAR  EN  XANCAS.  fr.  Envanirse,  ensuperbirse  per 
haver  millorat  de  fortuna,  eixint  de  pobresa  y  mi- 
sèria. Subirse,  ponerse,  estar  6  andar  en  zancas.  Su- 
pra se  pfferri. 

XANCILLERIA.  f.  Tribunal  superior  de  justí- 
cia, ahont  ademès  dels  plets  que  en  ell  s'  entaulan, 
acuden  las  apel-lacions  de  las  províncias  de  sa  ju- 
risdicció y  privativament  las  de  la  noblesa  y  pro- 
pietats de  vincles;  y  de  sas  executórias  no  hi  ha 
apel•lació,  y  sols  s'  admet  lo  recurs  per  agravi  ó 
injustícia  notòria,  y  la  súplica  al  rey  en  grau  de 
mil  y  cinchcenlas.  En  Espanya  sols  n'  hi  ha  una  en 
Valladolit,  fundada  en  1' any  1442,  y  altra  que's 
fundà  en  Ciutat  Real  en  1'  any  1494  y  's  trasladà  à 
Granada  en  1605.  Chancilleria.  Supremum  rei  fo- 
rensis  tribunal.  \\  L'empleoy  dignitat  de  xanciller. 
Chancilleria.  Cancellarii  dignitas. 

XANCILLER.  m.  Ministre  de  xancilleria.  Chan- 
ciller,  canciller.  Cancellarius,  ii. 

X ANGLE.  m.  socn.  |]  esclop. 

XANGRAS.  f.  pi.  Joch.  PEU  COIX. 

XANGLA.  f.  BURLA. 

XANGUER.  m.  Corretja  é  cosa  equivalent  ab 
que's  junyeixen  los  bous  al  jou.  Coyunda.  Lorum, 
i.  II  Anella  de  ferro  ó  de  fusta  ahont  s'  assegura  '1 
cap  de  la  cama  de  la  arada  en  lo  jou;  ó  bè  llenca  de 
ferro  ab  tres  ó  quatre  forats  que  assegurada  en  lo 
jou  y  passant  per  uu  forat  de  la  cama  de  la  arada 
ab  un,  y  desprès  posanthi  una  clavilla  en  algun  de 
sos  forats,  subjecta  à  la  arada  ab  lo  jou.  Barzon. 
Àratri  temonem  adstrigens  annulus. 

TRAÜRER  LO  XANGUER  DE  LA  ESQUENA,  fr.  PegarÜ  à 

algú  à  la  esquena.  Sacudir,  menear  ó  zurrar  el  bà- 
lago.  Plagis  mulclare. 

XANGUET,  m.  Peixet  mòlt  menut.  Boliche. 
morralla,  pescado  de  ciento  en  boca.  Pisciculi, 
orum. 

XANO,  XANO.  adv.  y 

TOT   XANO,  XANO.  m.  adv.  POCH  A  POCH. 

XANSA.  f.  Ditxo  burlesch  y  graciós.  Chanza. 
Jocus,  i. 

ANAR  DE  XANSA.  fr.  Dir  alguna  cosa  de  per  ríurer 
ó  no  de  veras.  Eablar  de  burlas  ó  de  chanza.  Per 
jocum  loqui. 

XANSEJAR8E.  V.  r.  Usar  de  xansas.  Chan- 
cearse.  Jocari ;  nugas  agere. 

XANTAR.  V.  a.  CANTAR.  ||  ENRAHONAR.  ||  TRCN- 
FARSE. 


802 


XAR 


DICCIONARI 


XAR 


XANTRE.  m.  Qui  opté  la  dignitat  dita  xantria, 
y  en  algunas  parts  s'  anomena  capiscol.  Chantre, 
capiscol.  Chori  praefectus.  |1  També  's  pren  pel  can- 
tor que  dirigeix  lo  cor  en  nom  del  xantre  dignitat. 
Sochanlre.  PríEceptor  chori. 

XANTRIA.  f.  La  dignitat  de  xantre  al  càrréch 
del  qual  està  la  presidència  ó  regència  del  cor. 
Chanlria.  Cantorura  prefectura. 
,  XAPA.  f.  Planxa  de  ferro  ó  altre  metall.  Cha- 
pa.  Ferrei  brachtea.  ||  copa.  1.  j]  pi.  Cada  una  de 
las  pessas  de  quarlo  ó  de  dos  quartos  que  en  una 
part  té  la  cara  del  rey  y  en  la  altra  anomenada 
creu,  torre  y  lleó;  y  també  '1  joch  que  s'  executa 
tirantne  dos  de  ellas  al  ayre,  y  si  quant  cauhen 
quedan  las  dos  de  cara,  guanya  '1  qui  las  tira,  y  s» 
de  creu  'Is  qui  han  casat,  y  si  la  una  cara  y  la  al- 
tra creu  ningú  guanya.  Chapas.  Ludus  sic  dictus. 

U  ESQUERDA,  ESCLETXA. 

XAPADURA.  f.  Tall  ú  obertura  prolongada  en 
algun  cos  sólit,  que  no  arriba  à  dividirlo  del  tot. 
Hendedura.  Fissura,  ae. 

XAPALLADA.  f.  xàfach. 

XAPAR.  V.  a.  Obrir  algun  cos  sólit  sense  arri- 
bar à  dividirlo  del  tot.  Hender.  Findo,  is. 

XAPELGORRI.  m.  y  adj.  Indivíduos  dels  ba- 
tallons de  franchs  de  Guipúzcoa  que  en  la  guerra 
civil  de  1831  à  1840  servian  la  causa  del  infant 
D.  Càrlos.  S'  anomenavan  així  perquè  usavan  voy. 
na  bermella.  També  hi  havia  un  cos  del  mateix 
nom  en  1'  exèrcit  consistorial.  Chapelgorri.  Miles 
sic  dictus. 

XAPELXURRI.  m.  y  adj.  Indivíduos  dels  ba- 
tallons franchs  de  Guipúzcoa  que  servian  al  infant 
D.  Càrlos  en  la  guerra  civil  de  1834  à  1840.  S' ano- 
menavan així  perquè  duyan  boyna  blanca.  Chapel- 
gurri.  Miles  sic  dictus. 

XAPELL.  ro.  CAPEL. 

XAPEU.  m.  Chapeo,  sombrero.  Capellum,  i. 

REY  DEL  XAPEU.  loc.  prov.  Hiit.  Rey  de  no  nada. 
Illusorius  rex. 

XAPÍ.  m,  TAPÍ, 

XAPO.  m.  Joch  de  billar  en  que  jugan  mès  de 
dos  per  torn. 

XAPSIR.  m.  Jubon.  Thorax. 

XAPULLEJAR.  V.  a.  fam.  Fér  ó  adobar  alguna 
cosa  sens  art,  grosserament.  Chafallar.  Inculte  re- 
ficere. 

XAPUSSER,  A.  adj.   MATOSSER. 

XAPUSSERIA.  f.  Obra  mal  feta,  ó  sens  art  ni 
pulidesa.  Chapuceria.  Opus  impolitum. 

XÀQUIA.  f.  ant.  ATXAQUE. 

XAQUIÓS,  A.  adj.  ATXACós. 

XARAGALL.  m.  Excavació  que  fa  la  corrent 
del  àygaa.  Baden,  barranca,  arroyada,  arroyade- 
ro,  torrentera..  Fossa  aquarum  torrente  excavata. 

XARAGALLAR.  v.  a.  Fér  xaragalls  la  corrent 
del  àygua.  Arroyar,  abarrancar.  Solum  fossi  in- 
tercidere. 

XARAGALLAT,  DA.  adj.  Lo  terreno  que  té 


excavacions  ó  sols  fets  per  la  corrent  del  àygua. 
Barrancoso,  arroyado,  arroyadero.  Tellus  ab  aquà 
intercissa.  ||  p.  p.  Arroyado,  abarrancado.  Ab  aqua 
excava tus. 

XARAGOTEJAR.  v.  n.  Remenar  algun  líquit 
movent  lo  vas  en  que  està,  Bazucar,  zabucar.  Di- 
luo,  is. 

XARAMPIÓ,  m.  XARRAMPIÓ. 

XARAVIA.  f.  Planta  ab  las  fuUas  un  poch  sem 
blant  à  las  del  àpit,  la  cama  acanalada  y  bastant 
alta,  las  flors  en  forma  de  parasol,  petilas  y  gro- 
gas ;  las  llavors  de  dos  en  dos,  y  la  arrel  de  figura 
de  fus,  blanca,  rogenca,  un  poch  olorosa,  y  es  co- 
mestible. Chirivia.  Sices,  eris, 

XÀRGIA.  f.  Càrrega,  farsellóbala  de  diferentas 
cosas.  Sarcia.  Sarcina,  ae.  ||  Lo  conjunt  de  mòltas 
cosas  diversas  ó  de  una  mateixa  espècie,  però  sens 
orde  ni  concert.  Jdrcia.  Inordinata  rerum  copia.  U 
Espècie  de  filat  pera  pescar.  Exercia,  jdrcia,  tras- 
mallo,  sarcia.  Piscatorium  reté.  \\  Lo  conjunt  de  ar- 
reus principals  de  una  nau,  y  '1  títol  de  tota  pessa 
entera  de  corda.  Jdrcia.  Navis  armamenta. 

XARGO.  m.  Bassa,  toll,  biot,  àygua  detinguda, 
Charco.  Aqua  stagnans. 

XARCOLAR.  V.  a.  Birbar,  tràurer  la  herba  de 
entre  '1  blat.  Escardar,  escardillar,  sacar.  Sar- 
rio,  is. 

XARDOR.  m.  aixardor. 

XARIGOT.  m.  XERIGOT. 

XARIMA,  XARAMA.  exp.  fam.  Bulla,  confu- 
sió de  crits  y  soroll.  Zambra,  gresca,  tràpala.  Cla- 
mor strepitosuí.  ||  xarramenta. 

XARLAR.  V.  n.  fam  xarrar. 

XARLATÀ,  m.  xarratre.  |{  saltimbanch. 

XARLATERIA.  f.  XARRAMENTA. 

XARNERA.  f.  Pessa  de  metall  composta  de  và- 
ries golfos,  y  serveix  pera  que  tingan  joch  y  mo- 
viment algunas  cosas,  com :  la  caixa,  la  civella,  etc. 
Charnela.  Verticuli,  orum. 

XAROL.  m.  Barnís  mòlt  llustrós  y  permanent, 
que's  fa  de  certa  goma  en  Xina  y  en  lo  Japó :  y  s' 
imita  ja  en  vàrias  parts  de  Europa.  Charol.  Sinium 
aut  japonicum  gummi. 

XAROLISTA.  m.  Qui  fà  xarol  ó  traballa  en 
ell.  Charolista.  Glutinse  inhiens. 

XARPA.  f.  Pitral,  espècie  de  faixa  ó  banda  pera 
portar  la  carabassa  y  algunas  arraas,  com :  pisto- 
las,  etc.  Charpa,  tiracuello.  Balteus  à  quo  igniaria 
arma  pendent.  |1  Lo  mocador  penjant  del  coll  da- 
vant del  pit,  pera  descansar  en  ell  lo  bras  ó  ma 
Uastimada.  Cabeslrillo.  Fascia  manum  suffulciens. 
II  elIstich.  2. 

ANAR  FLUIX  DE  xARPAs.  fr.  met.  fam.  Anar  fluix  de 
ventre.  Irse  de  vareta.  Ventris  fluxu  laboraré. 

XARPALLERA.  f.  Roba  grossera  de  cànem  ó 
borrassa,  que  sól  servir  pera  embolicar  fardos,  y 
pera  transportaries  y  guardaries  de  la  pols.  Arpi- 
llera.  Coactilia,  ium. 

XARPAR.  V.  a.  Agafar  ab  las  mans  ó  unglas,  y 


XAR 


CATALÀ 


XAS 


803 


I 


en  particular  à  las  personas  per  disposició  de  la 
ustícia.  Coger,  prender,  echar  mano,  la  zarpa  ó  el 
guante.  Apprehendo,  is.  ||  Agafar  alguna  cosa  de- 
pressa  y  posaria  entre  altras  pera  que  no  sia  vista 
ò  regoneguda.  Zambucar,  zampuzar.  Abdo,  is. 

XARPÓ.  m.  XARPA. 

XARRA.  f.  fam.  Abundància  de  paranlas  inú- 
tils. Chàchara,  fanfàrria,  vaniloquio.  Garrulitas, 
atis. 

NO  TENIR   SINÓ  XARRA.  fr.  NO  TENIR   SINÓ  LLENGUA. 
XARRABASCAT.  m.  SARRACINA,  ||  TARRABASTA- 
DA.   1. 

XARRACH.  m.  Fulla  ampla  de  serra  ab  una 
maneta  ó  agafador,  y  algunas  ne  tenen  una  à  cada 
cap,  però  sense  la  demés  armadura  de  la  serra. 
Serrmho.  Serrula,  ae.  ||  Carrau,  espècie  de  matra- 
ca  ab  que's  diverteixen  los  noys  fent  ruído,  co- 
munment  en  lo  dimecres,  dijous  y  divendres  sant;  y 
encara  que  n'hi  ha  de  vàrias  espècies,  lo  mèscomú 
es  de  un  tros  de  fusta  més  ó  ménos  llarch,  ab  un 
encaix  de  mitjen  amunt  que  li  fàfércom  dos  mun- 
tants en  los  que  s' atravessa  un  mànech  ab  una  ro- 
deta  endeutada,  que  fenlli  donar  voltas,  pega  con- 
tra ella  una  Uengüetaque  ix  del  centro  dèl  instru- 
ment, y  forma  '1  so  que  imita  '1  nom  del  instru- 
ment. Sonajero.  Crepitaculum,  i. 

XARRADA.  f.  fam.  Conversació,  enrahona- 
ment,  confabulació.  Razonamiento,  confabulacion. 
Sermó,  nis. 

FÉR  PETAR  UNA  XARRADA.  fr.  FÉR  PETAR  LA  CLACA. 
XARRADOR,  A.  m.  y  f.  XARRAYRE. 

XARRAMECA.  f.  xarratre.  ||  y 

XARRAMENTA.  f.  Verbositat,  abundància  de 
paraulas  sense  substància.  Charlalaneria,  parla- 
duria,  hahladuria,  locuacidad,  Irdpala.  Garrulitas, 
atis. 

XARRAMPIÓ.  ra.  Malaltia  que  comunment 
acomet  als  noys,  comensant  ab  una  febra  ardentís- 
siraa,  cubrintse  tot  lo  cos  de  una  multitut  de  gra- 
nets  bermells,  y  es  més  maligna  y  perillosa  que  la 
rosa.  Sarampion.  Boa,  se. 

XARRAR.  V.  n.  Parlar  mòlt  y  sense  substàn- 
cia. Charlar,  charlatanear,  chacharear,  trapalear. 
Garrio,  is.  ]]  Enrrahonar  simplement.  Hablar,  par- 
lar. Loquor,  eris.  ||  murmurar.  2.  ||  Descubrir  lo 
que  estava  ocult  ó  en  secret.  Revelar,  descubrir, 
soplar,  parlar.  Abdita  revelaré.  1|  Dit  de  alguns 
aucells,  com:  cotorras,  etc.  que  imitan  la  veu  hu- 
mana. Parlar.  Garrio,  is. 

XARRARHO  TOT.  fr.  No  sabcr  guardar  secret.  Ha- 
hlarlo  todo.  Facienda  vulgare. 

XARRAR  MÉS  QUE  SETZE,  QUE  UN  SACH  DE  NOUS  Ó  QUE 

NA  GARSA.  fr.  fam.  Exagera  lo  mòlt  que  parla  una 
ersona  y  especialment  las  donas  y  noys.  Hablar 
mas  que  una  urraca,  gue  un  sacamuelas  ó  que  treinta 
procuradores.  Garrulitale  picam  excedere. 

QUI  XARRA,  PAGA.  rcf.  Adverteix  lo  dany  que  se  li 
segueix  à  algú  de  dir  lo  que  no  deuria.  Al  gallo 
que  canta,  lé  aprietan  la  garganla.  Nocet  esse  locu- 


lum  ;  non  semper  confessió  salulem  dat. 

XARRATIVA.  f.  Destresa  en  explicarse.  Nar- 
rativa. Narrandi  dexterilas, 

XARRAYRE.  m.  Qui  xarra  mòlt  y  sense  8ub"i- 
tància.  Charlalan,  charlador,  chacharero,  parla- 
dor, parlanchin,  trapalon,  gastador.  Garrulus,  i.  1| 
Qui  descubre  lo  que  deuria  callar,  ò  que  guarda 
poch  secret  en  matèria  important.  Parlero,  soplon, 
correvedile.  Susurro,  nis. 

XARRAYRET.  m.  d.  Hablantin.  Garrü\\}s,  i. 

XARRET.  m.  ler.  xarrayre.  2. 

XARRETERA.  f.  Divisa  militar  de  vàrios  cor- 
donels  de  or,  plata,  seda  ó  estam,  segons  lo  grau, 
que  's  pórla  sobreposada  en  lo  muscle  del  unifor- 
me. Charreiera.  Militaris  fasciola  súper  humerum. 
II  Llenca  de  roba  que's  posa  en  1'  extrem  inferior 
dels  calsons  ó  en  la  part  dels  genolls,  pera  subjec- 
tarlos  à  la  cama  per  medi  de  una  civellela.  Char- 
retera,  jarretera.  Periscelis,  is.  ||  Orde  de  caballe- 
ria  en  Inglaterra,  anomenada  així  per  la  insígnia 
que  s'  anyadí  al  orde  de  S.  Jordi,  que  fou  una  lli- 
gacama. Jarretera.  Periscelidis  ordo. 

XARRETERETA.  f.  d.  Charr  èter  illa.  Parva 
perisceliis,  parvum  insigne  superhuraerale. 

XARRICAR.  V.  n.  Fér  ruido  bevent  à  galet. 
Chirriar.  Strideo,  es.  ||  xarrotejar.  3. 

XARRIGH.  m.  fam.  noy. 

XARRIGH,  XARRACH.  expr.  xarrach. 

XARROTEIG.  m.  La  acció  y  efecte  de  xarro- 
tejar los  aucells.  Chirrido,  parleria.  Garrilus,  us. 

XARROTEJAR.  V.  n.  Parlar  mòlt  y  sense  subs- 
tància uns  ab  altres  per  diversió  y  passatemps. 
Parlotear.  Nugas  interse  loqui.  ||  Comensarà  voler 
parlar  las  crialuras.  Gorjear.  Yerba  gestire.  ||  Piu- 
lar, comensar  à  rómprer  los  aucells  novells.  Chir- 
riar, chillar.  Garrio,  is. 

XARRUCAR.  V.  a.  Tallar,  arrancar,  llevar  la 
part  superior  de  alguna  cosa.  Desmochar.  Trun- 
co, as. 

XARRUPADA.  f.  acció  de  xarrupar.  Sorbo. 
Sorbitio,  nis.  ||  Chupadura.  Exuctio,  nis. 

XARRUPAR.  V.  n.  Béurer  en  poca  quantitat  y 
sovint,  saborejàntsehi.   Churrupear.  Pitisso,  as.  j) 
Sorbir,  tràurer  ab  los  llabis  lo  licor  ó  substància  de 
alguna  cosa.  Chupar.  Exugo,  is. 

XARUCH,  GA.  adj.  Se  diu  del  vell  que  cadu- 
queja.  Qmnlanon,chocho,clueco,  carraco,  woíïo.Ca- 
ducus,  delirus. 

XARXA.  f.  EIXARCIA. 

XARXÓ.  m.  Instrument  de  picapedrers,  y  es 
una  taula  que  forma  un  àngul  mixtilíneo,  igual  al 
que  fan  los  llits  de  las  pedras  de  un  arch  ab  la  su- 
perfície còncava  del  mateix.  Baivel.  Typus  mixtili- 
neumangulum  efformans. 

XARXOT,  A.  adj.  Brut,  asquerós,  xipótil,  par- 
ticularment en  lo  vestit.  Zarrapallon,  zarrapastro- 
so,  zaparrastroso,  fargallon,  y  mantillon.  pr.  Mur. 
Pannosus. 

XASGO.  ra.  Burla  ó  engany  que  's  fa  per  direr- 


801  XEI  DICCIONARI 

só.  Chasco,  fisga,  vaya,  farchazo.  Deceptio,  nis, 
jocus,  i.  II  Succés  contrari  à  lo  que  s'  esperava. 
Chasco.  Adversus  eventuï. 

xAsco  PESAT.  Burla  que  causa  perjudici  ó  gran 
pesar.  Jaquimazo.  Gravis  ludiQcatio. 

DONAR  ó  PEGAR  XASCO.  fr.  Fér  burla  de  algú  fins 
que  's  pica  ó  enfada.  Chasquear,  zumbar,  hrear, 
darvaya  ó  brega,  abrir  à  chasco.  Dictis  vel  factis 
acriüs  illudere.  \\  Succehir  à  algü  mal  ó  al  contra- 
ri de  lo  que  s' esperava.  Dar  palo.  Praeler  spem  ali- 
quid  evenire. 

RÉBRER  ó  EMPORTARSEN  XASCO.  fr,  No  lograr  lo 
que  's  pretenia.  Llevar  chasco  ú  repulsa.  Spe  de- 
ludi. 

XASQUEJAR.  v.  n.  donar  xasco. 

XASTRUCH.  ant.  Cada  hu.  Cada  uno.  Unus- 
quisque. 

XATO,  A.  adj.  Qui  té  '1  nas  carrat  ó  quasi  pla, 
y  també  '1  mateix  nas.  Chato,  romo.  Simus.  |  Se  diu 
de  algunas  cosas  que  's  deixan  expressament  sens 
la  punta  que  deurian  tenir.  Chato,  obtuso,  romo. 
Depressus,  obtusus. 

XÀTXARA.  f.  fam.  Còpia  de  paraulas  inútils. 
Chdchara.  Garrulitas,  atis. 

XATXÓ.  m.  ter.  tata. 

XAÚL.  m.  Tela  de  seda  de  la  Xina,  comunmenl 
blava  semblant  al  gro  de  tur.  Chaul.  Sinensis  tela 
serica. 

XAUTAR8E.  v.  r.  trunfar.  5. 

XAUXINAR.  V,  n.  Fèr  ruído  is  plats  en  que's 
couhen  las  viandas.  Chirriar,  chillar.  Strideo,  es. 

XAVAL.  m.  vulg.  xicot. 

XAVALLA.  f.  fam.  Monedas  de  velló  ó  decalde- 
rilla.  Cascajo.  Numrai,  orum. 

XÀVEGA.  f.  XABEGA. 

XAVO.  m.  Moneda  de  calderilla  que  val  dos  ma- 

ravedissos.  Ochavo.  Dimidium  assis. 

NO  TENIR  UN  XAVO  PERA  FÉR  CANTAR  UN  CEGO.  fr. 

No  tenir  diners.  No  tener  un  sus  de  gaila;  no  lener 
un  cuarto.  Pecuniarum  expertem  esse. 

NO  VALER  UN  XAVO.  fr.  Sér  de  poch  valor  y  esti- 
mació. No  valer  un  cornado  ó  un  comino;  no  impor- 
tar un  clavo;  no  importar  ò  no  valer  un  bledo.  Nec 
piliquidem  faciendum. 

QUI  ES  NAT  PER  XAVO,  NO  ARRIBARÀ  À  QUARTO.  ref. 
SI  ETS  POBRE,  SEMPRE  SERÀS  POBRE. 

XAY.  ra.  terr.  anyell.  H  gitano. 
XAYRA.  f.  BROCA.  10. 


XE. 

XEFLA.  f.  XAFIS. 

XEIX.  m.  Nom  que's  dóna  à  la  lletra  X.  Equis. 
Ex,  II  fam.  XIMPLE,  tonto. 

estar  XEIX.  fr.  fam.  Estar  borratxo,  y  quecrusant 
las  camas,  imita  la  figura  de  aquesta  lletra.  Estar 
hecho  una  équis.  Ebrium  esse. 

XEIXA.  f,  Lo  blat  de  millor  qualitat.  Candeal. 
Ador,  is. 

XEIXANTA.  adj.  y  m.  num.  Número  que  re- 


XIA 

sulta  de  la  multiplicació  de  deu  per  sis.  Sesenta. 
Sexaginta. 

XEMBRANT.  m.  arquit.  En  la  arquitectura 
gòtica  l'adorno  format  de  fullas  ó  mitjas  fuUas  re- 
matadas  ab  punta  y  sobreposadas  las  unas  à  las  al- 
Iras  al  entorn  dels  archs  dels  portals,  finestras, 
elc. ;  los  dos  costats  s'anomenan  muntants  yi  so- 
bra TRAVESSA.  Jamba  y  diniel.  Postis,  is.  |  Ojiva. 
Occela,  a;. 

GRAN  XEMBRANT.  arquit.  Grans  y  pomposas  fullas 
ó  rams  que  à  manera  de  ganxos  s'  erissan  en  los 
monuments  gòtichs,  festonejan  los  costats  exteriors 
de  algun  somortiment,  cimal,  pinacle,  elc.  Follaje 
del  gran  pinàculo.  Pinnaculi  folioru  copia. 

XEMENEYA.  f.  La  part  de  fàbrica  desde  la  llar 
del  foch  fins  à  la  teulada  ó  terrat,  per  ahont  ix  lo 
fum.  Chimenea.  Caminus,  i. 

XERA.  f.  fam.  FOGARADA.  II  fam.  bülla. 

XEREMIA.  f.  CARAMELLA. 
XEREVIA.  f.  XARAVIA. 

XERIGOT.  m.  La  part  serosa  de  la  llet  ó  de  la 
sanch.  Suero.  Serum,  i. 

XERINGA,  f.  Cilindro  vuyt,  pel  qual  passa  un 
èmbol  que  atrau  y  Itànsa  'Is  líquits.  Jeringa.  Si- 
pho,  nis.  II  Instrument  com  1'  explicat,  pera  donar 
ajudas  ó  servicials.  Jeringa  y  mangueta  si  es  de 
pell,  elc.  Clyster,  is.  ||  La  que  serveix  pera  apagar 
incendis.  Matafuegos,  bomba,  agualocha,  aguaio- 
cho.  Siphoad  incendia  extinguenda.  ||  mel.  Instàn- 
cia ó  porfia  enfadosa,  impertinència,  Jeringa.  Per- 
tinax  contentio. 

XERINGADA.  f.  La  obra  de  eljegar  lo  licor 
inclòs  en  la  xeringa,  Jeringazo,  geringacion.  Clys- 
teris  ejaculatio. 

XERINGAR.  v.  a.  Llansarab  violència  'I  liquit 
de  la  xeringa  à  la  part  que's  destina.  Jeringar. 
Clysteris  humorem  adigere.  ||  Donar  xeringadas. 
Jeringar.  Clysteris  humorem  per  anura  propellere. 
II  mel.  fam.  Importunar,  molestar  ab  instàncias. 
Jeringar.  Molestum  esse. 

XERINGASSO.  m.  La  obra  de  etjegar  lo  licor 
contingut  en  la  xeringa,  y  '1  mateix  licor,  Jeringa- 
zo. Clysteris  liquoris  ejaculatio,  injeclio. 

XERIPA.  f.  XIRIPA. 

XERRAMECA,  f.  XARRAMECA. 

XERRÍ.  m.  àixerrí. 

XETGET.   m.   CERCET. 


XI. 


XIA.  f.  BALONA.  H  Mantó  negre  y  curi,  regular- 
ment de  bayela,  que  's  posava  sobre  '1  cap  pels 
dols,  y  baixava  fins  à  las  mans.  Chia.  Lúgubre  sy- 
rena.  ||  Part  de  una  vestidura  anomenada  beca  feta 
de  panyo  fi  ab  un  rotllo  que  's  posava  en  lo  cap,  y 
se  solia  portar  en  senyal  de  autoritat  y  noblesa. 
Chia.  Ex  capitis  tegumento  ad  dorsum  defluens  fas- 
cia.  II  Certa  terra  blanca  que  lira  à  cendrosa.  Chia. 
Albicans  terra. 


XIC 


I 


XIBALET.  m.  tararira. 

XIBIGA.  f.  Ferro  de  cosa  de  dos  pams  de  llarch, 
gruixut  com  milj  dit,  lo  qual  s'  encaixa  en  la  mà- 
nega del  fusell  de  un  carruatge,  en  un  galze  que's 
fa  per  la  part  superior  del  fusell.  Cibica.  Axis  reli- 
naculum. 

XIBIGO.  ra.  Ferro  semblant  à  la  xihica,  un  poch 
mes  llarch,  que  's  posa  en  la  part  inferior  del  car- 
ruatge pera  reforsarlo.  Cibicon.  Axis  retinaculum 
inferius. 

XICALLA.  f.  yuiTXALLA. 

XIGALOT.  m.  Planta  de  Amèrica,  de  la  altura 
de  dos  peus,  de  camas  herbíiceas,  rodonas,  ramo- 
sas,  y  ab  algunas  espinas,  las  fnllas  ovaladas,  pro- 
fundament talladas  per  las  voras,  que  estan,  així 
com  los  nirvis,  plenas  de  espinas,  y  són  groguen- 
cas  pel  revés,  y  verdas  ab  clapas  blancas  per  la 
pari  oposada,  las  flors  de  més  de  dos  polzadas  de 
llarch,  grogas  y  à  vegadas  blancas,  y  per  fruyt  una 
capsa  ovalada,  cubertade  espinas,  plena  de  llavors 
sumamenl  petitas.  Chicalole,  argémone.  Argemo- 
ne,  es. 

XICAMENT.  adv.  m.  Potitament.  Pequenamen- 
le,  con  pequenez.  Parvè,  exiguè. 

xiCARA.  f.  Yaset  de  pisa  ó  altra  matèria  ab  an- 
sa ó  sens  ella,  y  en  que  se  serveix  la  xocolata.  Jica- 
ra,pocí7/o.  Cúpula  fictilis. 

XICARRÓ,NA.  adj.  y 

XICARRONET,  A.  adj.  d.  Mòlt  petit.  Chiquir- 
rilico,  illo,  ilo,  lamarrizquilo,  lamarrusquito.  Tan- 
tillus.  11  Noy  mòlt  petit.  Chiquirrilin.  Puerulus. 

XICH,  CA.  adj.  Petit  y  de  poch  tamany.  Chico, 
pequeno,  menuda,  lamano.  Parvus.  |1  m.  Noy,  noya. 
Chko,  muchacho,  nino.  Puer,  i.  |1  L'  home  6  donade 
poca  alsària.  Pequeno.  Brevis. 

UN  XICH.  ra.  adv.  Un  poch.  Un  poco.  Parúm. 

XICOT,  A.  m.  y  f.  Persona  de  poca  edad,  però 
robusta  y  ben  feta,  Chicole.  Robustus  juvenis.  || 

MINYÓ. 

GALANT  XICOT.  exp.  faui.  ab  que  s'  expressa  la 
•obustesa  y  bona  disposició  de  un  jove.  Bravo  Iron- 
cho  de  mozo.  Valens,  elegansque  juvenis. 

XICOTET,  A.  m.  y  f.  d.  ChiquiliUo.  Pueru- 
lus, i. 

XICOYRA.  f.  Espècie  de  escarola  silvestre,  de 
fui  las  radicals,  llargas,  obtusas,  de  Qgura  variable; 
quant  estan  tendras  són  llargas  y  enteras,  y  des- 
prèsretalladas,  inodorasy  amargas;  la  arrel  oblon- 
ga  de  la  gruixaria  de  un  dit,  à  manera  de  fus,  ex- 
teriorment de  color  que  tira  à  groch,  interiorment 
blanca,  inodora  y  de  sabor  amarch.  Chicoria,  achi- 
coria.  Cichorium,  ii,  ambubeja,  íe. 

XICOYRA  DOLSA.  Hcrba  medicinal,  que  tè  las  fullas 
inmediatas  à  la  arrel,  semblants  a  las  de  la  xicoy-. 
ra,  las  de  la  cama  llargas,  estretas  y  enteras,  y  la 
flor  groga.  Quant  se  trencan  sos  brots  ó  la  arrel, 
llànsa  un  such  Uetós  que's  coagula  fàcilment.  Con- 
drila.  Condrilla  juncea. 

XICRA.  f.  xiCARA. 

TOMO  II. 


CATALÀ.  XIN  805 

XIFLA.  f.  Espècie  de  paleta  de  ferro  acerada, 
de  la  figura  de  la  fulla  de  una  aixa  de  fuster,  à  la 
cua  de  la  qual  se  li  sól  posar  un  mànech  en  la  ma- 
teixa direcció,  y  se  serveixen  de  ella  'Is  enquader- 
nadors pera  aprimar  las  pells  ab  que  cubren  los 
llibres  en  pasta.  Alguns  llibreters  se  valen  de  un 
ganivet.  C/ií/ífl.  Dolabella  libraria. 

XIFLAR.  V.  a.  Raspar  y  aprimar  las  pells  dels 
llibres  al)  la  xifla.  Chijla.  Pelles  dolare. 

XIFRA.  f.  Lo  caràcter  ó  nota  pera  representar 
los  números.  Cifra,  guarismo.  Numeralis  noia.  || 
Unió  de  totas  ó  de  las  principals  lletras  de  algun 
nom  ó  apellido  en  una  figura,  pera  sellos  ó  allras 
cosas.  Cifra,  monograma.  Monogramma,  atis.  1|  La 
abreviatura.  Cifra.  Sigla,  orum.  I  Caràcter  arbi- 
trari que  sols  pót  entèndrer  lo  qui  linga  la  clau. 
Cifra.  Ignoli  caracteres. 

EN  XIFRA.  m.  adv.  Obscura  y  misteriosament.  En 
cifra.  Obscurè,  enigmaticè.  ||  Ab  brevedat,  en  com- 
pendi. En  cifra.  Summatim, 

XIFRAR.  V.  a.  Escríurer  en  xifra.  Cifrar.  Oc- 
cuUis  notis  scribere.  ||  mel.  Fér  consistir.  Cifrar. 
Astruo,  is. 

XILLADOR,  A.  adj.  Lo  que  xilia.  Chillador. 
Sibilum  edens. 

XILLAR.  V.  n.  Formar  los  aucells  y  altres  ani- 
mals una  veu  desentonada.  Chillar,  dar  chillidos. 
Strideo,  es.  1]  xistar, 

XIM,  XIM.  La  pluja  menuda  y  contínua  que 
cau  ab  suavitat.  Calabobos.  Tennis  pluvia. 

XIMÉNIS.  n.  p.  de  home  y  també  apellido,  fill 
de  Ximeno.  Giménez.  Eximenis. 

XIMPLE,  adj.  Poch  advertit,  que  no  discorre 
prou.  Simple,  menlecato,  falxio,  bendilo,  lelo.  Stoli- 
dus. 

TORNARSE  XIMPLE,  fr.  Ahlarsc,  ponerse  lelo.  He- 
besco,  is. 

XIMPLEMENT.  adv.  m.  Tontament,  nècia- 
ment. Simplemenle,  neciamenle.  Stolidè,  faluè. 

XIMPLERIA  Y  XIMPLE8A.  f.  Necedat,  ton- 
teria.  Simpleza,  simplicidad,  boberia.  Fatuitas, 
atis.  II  Poch  talent.  Rudeza.  Slupidilas,  atis. 

DIR  ó  FÉR  xiMPLESAS.  fr.  Bobcar,  tontear.  Desipio, 
is;  insipienter  agere. 

XIMPLET,  A.  adj.  d.  Simplecilo,illo,  ilo,  (on- 
Hlo.  Slultulus.  I  ter.  ximple. 

XIMPLÓ,  NA  Y  XIMPLOT,  A.  adj.  aum. 
Neci,  mòlt  ximple.  Sandio,  simplon,  simplazo.  Slo- 
lidus. 

XIMPLONET,  A.  adj.  XIMPLET. 

XIMULAR.  V.  n.  xistar. 

XINA.  f.  Certa  pisa  mòlt  fina,  transparent,  cla- 
ra y  llusirosa,  inventada  en  la  Xina,  país  del 
Orient,  é  imitada  en  vàrias  fàbricas  de  Europa. 
Porcelana,  china.  Porceliana,  ae. 

XINEL-LA.  f.  Tapí,  calsat  à  modo  de  sabata, 
però  no  mès  ab  empenya,  que  regularment  usan 
las  donas.  Chinela,  chanclela.  Crepida,  se.  ||  soca 
II  esclop. 

101 


806  XIQ 

XINESGH,GA  Ó  XINO,  A.  adj.  Pertanyent  à 
la  Xina  y  lo  que  se  sembla  à  las  cosas  de  aquell 
país.  Chinesco.  Sinensis. 

XINXA.  f.  Insecte  del  tamany  de  una  llàntia, 
sens  alas,  lo  cap  inclinat  envers  baix  y  ab  dos  ban- 
yetas.  Es  mòlt  pudent,  y  corre  mòlt,  principalment 
de  nit;  pica  y  xucla  la  sanch;  abunda  en  las  casas, 
especialment  en  los  llits  durant  1'  estiu.  Chinche. 
Cimex  lectuarius.  ||  Ble  petit  de  paper  ó  altra  ma- 
tèria que's  posa  en  un  plat  ó  vas  pera  conservar 
llum  tota  la  nit.  Lamparilla,  mariposa.  Exigua 
lampas  luci  per  noctem  servanda;  deserviens. 

XINXA  DE  LACERINTA.  RINOSTOMA, 

XINXER.  m.  y 

XINXERA.  f.  Teixit  devímets  ó  llistons  de  fusta 
ab  vàrios  foradets,  que's  posa  al  rodedor  dels  llits 
pera  recullir  las  xinxas.  Chinchero.  Cimicum  re- 
ceptaculum  viminibus  textura. 

XINXETA,  f.  XINXA.  2.  ||  Planta  que  creix  flns 
à  la  altura  de  un  peu;  sas  fullas  són  llargas,  ova- 
ladas,  mitj  partidas,  y  de  un  vert  groguench;  las 
flors  naixen  en  petits  ramellets,  junt  à  las  fullas 
que  són  petitas  y  de  color  vermell.  Biengr anada. 
Chenopodium  botrys.  ||  Pessa  de  coure  foradada, 
que  usan  los  enquadernadors  per  assegurar  las 
cordasen  locusidor  peracusir  los  llibres.  Clavija. 
Claviculus,  i.  II  fam.  xinxó. 

XINXILLA.  f.  Animal  quadrüpedo  de  la  Amè- 
rica meridional,  del  Assia  y  de  altras  parts,  lo 
doble  gran  que  1'  esquirol  y  semblant  à  ell.  Té  '1 
pel  mòlt  espès  y  suau,  lo  cos  gris,  lo  ventre  blanch, 
la  cua  ab  llistas  negras,  lo  cap  rogench  y  las  ore- 
llas  sens  pel,  N'  hi  ha  diferents  castas  ,  y  sas 
pells  que  tenen  lo  mateix  nom  són  mòlt  estimadas 
pera  forrary  guarnir  losveslitsde  abrich.  Chinchi- 
lla. Sciurus  cinereus. 

XINXÓ.  m.  fam.  Duret  de  or.  Durillo,  escudillo. 
Nummulus  aureus. 

XINXORRO.  m.  Espècie  de  filat  de  pescar, 
que  usan  en  Espanya,  y  es  semblant  à  la  xàbega, 
encara  que  menor.  Chinchorro.  Rele  piscalorium. 

XIP,  XAP.  (fÉr)  fr.  XOPOLLEJAR. 

XIPEU.  m.  Barret.  Chopeo,  sombrero.  Galerus, 
pileus,  i, 

XIPÓTIL,  A.  àdj.  XARXOT. 

XIPRER,  m.  Arbre  alt,  dret,  un  poch  olorós, 
ab  la  copa  de  figura  piramidal  cònica;  las  fullas 
apinyadas  permanents  tot  1'  any  y  de  color  vert 
obscur;  lo  fruyt  es  una  pinya  del  tamany  de  la  nou, 
composta  de  escalas  aspras,  aromàtica  y  medici- 
nal. Sa  fusta  es  mòlt  limpia,  olorosa,  y  s'  usa  pera 
guitarras  y  altres  instruments.  Ciprés.  Cupressus,  i. 

XIPRERAR.  m.  Lloch  poblat  de  xiprers.  Ci- 
|)reraL  Cupressetum,  i. 

XIQUESA.  f.  Petitesa,  poca  edat.  Pequenez. 
Puerorum  setas. 

XIQUET,  A.  adj.  Lo  que  tè  poca  magnitut. 
Chiquita,  chiquillo.  Parvulus.  |  Usat  com  diminutiu 
y  adverbialment  lo  mateix  que  poquet,   en  poca 


DICCIONARI  XíS 

quantitat;  y  així  's  diu:  un  xiquet  de  farina.  Po- 
quito.  Paululum.  [j  Noyet.  Chiquillo.  Puerulus,  i. 

XIQUILIQUATRE.  m.  Bullanguer,  entrema- 
liat. Chiquiliciiatro.  Irrequietus. 

XIRIBEGH.  m.  Escalabradura,  trench.  Chirlo, 
ganada,  descalabro.  Yulnus  oblongum. 

XIRIBIA.  f.  XARAVIA. 

XIRIMIA.  f.  Instrument  músich  de  boca,  dret, 
de  tres  quartas  de  llarch,  encanonat,  y  ab  deu  fo- 
rats pera  1'  us  dels  dits,  ab  los  quals  se  forma  la 
harmonia.  Es  de  fusta,  y  en  la  part  per  ahont  se 
junta  ab  la  boca,  té  una  llengueta  de  canya  per 
ahont  s' inlroduheix  l'ayre.  Chirimia.  Praicentoria 
tuba,  fistula  musica.  ||  Altre  instrument  pastoril  de 
vent  y  boca;  la  embocadura  y  campana  del  qual  es 
de  banya,  ab  dos  canons  de  fusta  de  tres  forals  cada 
un  pera  formar  la  escala.  Albogue.  Fistula  paslora- 
lis,  rústica. 

XIRIMOYA.  r.  Lo  fruyt  de  un  arbre  del  mateix 
nom  que's  cria  en  la  Amèrica  meridional.  Es  del 
tamany  de  un  melonet,  ab  la  closca  gruixuda,  cu- 
berta  de  certas  eminéncias  carnosas  à  manera  de 
escatas,  de  color  verdós  y  ab  las  llavors  negrencas. 
Es  mòlt  estimat  per  sòn  sabor  dols  y  mòlt  agrada- 
ble. Chirimoya.  Agnona  squamosa. 

XIRINGAR.  V.  a.  y  derivats,  xeringar. 

XIRINOLA.  f.  fam.  Xansa,  alegria  hulla  y 
veus.  Chirinola,  lararira.  Gaudii  strepilus. 

ESTAR  DE  XIRINOLA.  fr.   ESTAR  DE  FILIS. 

XIRIPA.  f.  Es  veu  del  joch,  y  significa  un  llans 
favorable  y  casual,  ó  que  no  s'  esperava.  Chiripa, 
òamòarria.  Secunda  sors  in  ludo.  ||  xansa,  bülla. 

sÉR  ó  TENIR  UNA  XIRIPA.  fr.  Guanyar  per  xiripa. 
Chiripear.  Dexteram  sortem  in  ludohabere. 

XISCA.  f.  fam.  merda. 

XISCARSE.  V.  r.  Embrularse  involuntàriament 
encalsons  ó  camisa,  especialment  ab  ruido.  Zui" 
ruscarse.  Cacaturire. 

XISCLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  xiscla.  Chillador, 
chillon.  Immodicè  stridens,  sibilus. 

XISCLAR.  V.  n.  Fèr  xisclets.  Chillar,  dar  chilli- 
dos.  Strideo,  es,  aculumederesonum. 

XISCLE  Y  XISCLET.  m.  So  de  la  veu  agut  y 
desapacible.  Chillido.  Stridens  accentus. 

XISME.  m.  Murmuració  ó  cuento  ab  que  algú 
intenta  posar  sisanyna  ó  dissensions.  Chisme,  pa- 
Irana,  chinchorreria,  caramiUo,  soplo,  canulazo. 
Fabula,  a;,  rumor,  is,  improbus  susurrus. 

posar  ó  portar  xiSíMEs.  fr.  Chismear,  soplar,  me- 
ler  chismes.  Inimicilias  serere. 

XISMOGRAFIA.  f.  L' art  de  inventar  xismes. 
Chismografia.  Ludificandi  ars. 

XISMÓS,  A.  adj.  Qui  s'  ocupa  en  portar  xis- 
mes. Chismoso,  chinchorrero.  Susurro,  nis. 

XISPA.  f.  ESPURNA,  guspira.  ||  PEDRENYAL.  ||  ES- 
QUITX. 

XISTAR.  V.  n.  Prorrómprer  en  alguna  veu  ò 

fér  acció  de  parlar;  y  s'  usa  mès  comunment  ab  ne- 
gació. Chislar.  Mulio,  is. 


xo 


CATALÀ. 


XOL 


807 


I 


XISTE.  m.  Ditxo  agut  y  graciós,  y  lainbé  qual- 

vol  succés  graciós  y  festiu.  Chisle.  Res  faceta. 

XI8TÓ8,  A.  adj.  Graciós,  qui  usa  de  xistes,  y 
lambé  la  cosa  que  'Is  conté.  Chisloso,  graciosa,  sa- 
leroso,  jocoso.  Facelus. 

XIT  Y  XITON.  interj.  pera  imposar  silenci- 
Chilon,  chito,  chil.  St,  sile. 

XITXAREL-LO.  m.  f.  Currulaquet.  Pollo.  Ex- 
quisitíB  vestis  raundilia)  niraiura  indulgens. 

XITXO.  m.  ter.  cos. 

XITXIT.  exp.  Quis  Qüis. 

XIU.  (es UN  BENEDiCTUS.)  prov.  Se  diu  ab  rela- 
ció à  un  clergue  papanatas  que  cantant  en  lo  cor 
una  llissó  presa  de  las  obras  del  papa  Benet  XIV, 
llegí  las  xifras  roraanas  cora  si  formassen  una  veu 
catalana,  beneït  del  cabàs. 

XIULADA,  f.  La  acció  de  xiular.  Chifladura, 
chijlido.  Sibilalus,  us. 

XIULADOR,  A.  m.  y  f.  La  persona  ó  cosa  que 
xiula.  Sühador.  Sibilator,  is. 

XIULAMENT.  m.  xiulada. 

XIULAR.  V.  n.  Formar  un  ruído  subtil,  frunzint 
los  extrems  dels  llabis  pera  que  sone  violentant  1' 
ayre.  També  se  sol  fér  posant  en  la  boca  'Is  dits  ó 
altre  cosa  à  propòsit  pera  dit  efecte.  Silbar,  chiflar. 
Sibilo,  as.  II  Agitar  l'ayre  y  ferir  alguna  cosa  ab 
violència,  de  que  resulta  un  so  com  lo  del  xiulet. 
Silbar.  Sibilo,  as.  ||  mel.  Reprobar  alguna  cosa  ex- 
pressant ab  xiulets  lo  disgust  que  causa,  com  en  las 
comédias,  elc.  Silbar.  Sibilo,  as. 

XIULET,  m.  Lo  so  que  es  forma  xiulant.  Silbi- 
do,  silbo.  Sibilus,  i.  ||  Instrument  pera  xiular.  Chi- 
fla,  chiflele,  chiflo,  silbalo,  chifladera,  chifle,  Fistula 
sibilans.  [1  So  que  's  percebeix  en  los  oídos  per  al- 
guna indisposició.  Silbido  de  losoidos.  Sibilus,  i. 

XIUXIU.  m.  La  acció  de  parlar  al  oído  en  veu 
baixa  davant  de  altres.  Cuchicheo.  Mussitatio,  nis. 

FÉR  LO  XIU  XIU.  fr.  Parlar  ab  baixa  veu  à  la  ore- 
lla de  algú,  davant  de  altre.  Cuchichear.  Ad  aurem 
insusurrare. 

XIX.  m.  QUIS  QUIS. 

XIXELLj  A.  m.  y  f.  met.  Senzill,  fàcil  de  sér 
enganyat.  Torlolico,  boquirrubio.  Incaulus. 

XIXELLA.  f.  TUDÓ.  II  pi.  GRISO. 

XIXINA.  f.  Carn  picolada.  Picadillo.  Intrita 
caro. 

FÈa  xixiNAS  DE  ALGÚ.  fr.  mcl.  Manejarlo  com  se 
vuUa,  ferli  fér  tot  lo  que  's  vól.  Uacer  de  alguno  cera 
y  pdbilo.  Facile  ad  nulum  aliquem  Irabere. 

XIXIIVAR.  V.  n.  xauxinar. 

XIXIRIIVXINA.    (fér  ballar  LA — A  ALGÚ.)   fr. 

met.  fam.  Donarli  cops.  Cascar  las  liendren,  zurrar 
el  bàlago.  Plagis  raulctare. 

XO. 

XÒ.  Veu  pera  fér  fugir  los  aucells.  Ox.  Exi. 
XÓ.  interj.  pera  fér  aturar  las  cabalcaduras, 
Cho,  jo.  Eho. 


Míis  VAL  DIR  XÓ  QUE  ARRI.  fr.  que  's  sól  dir  de  las 
criaturas,  pera  donar  à  enténdrerque  val  mèslia- 
verlos  de  contenir  per  vius  ó  entremaliats,  que  ba- 
verlos  de  incitar  sempre  per  sér  mòlt  tonlos.  Mas 
vale  decir  so  que  arre;  mejor  es  delener  la  actividad, 
que  estimular  la  pereza.  Prajslal  alacritalera  coér- 
cere,  quam  inediam  acuere. 
XOCA.  f.  JOCA. 

XOCADOR.  ra.  Qui  xoca  ó  empeny  ab  altra  co- 
sa. Chocador.  CoUidens,  lis. 

XOCANT,  p.  a.  Lo  que  excita  la  atenció  per  sa 
novedad  ó  extranyesa.  Chocante.  Mirationem  ra- 
piens.  II  Lo  que  provoca  ó  causa  enuig  per  fér  opo- 
sició. Chocante.  Molestus. 

XOCAR.  V.  n.  Topar,  enconlrarse  ab  violència 
una  cosa  ab  altra,  com  una  nau  ab  altra.  Chocar. 
Compulso,  as,  callido,  is.  ||  Pelear,  corabàtrer.  Cko- 
car.  Configo,  is.  H  Provocar,  oposarse  per  geni  ó 
costum.  Chocar.  Lacesso,  is.  ||  Agradar  alguna  cosa 
à  algú.  Petar,  cuajar,  pegar.  Arrideo,  placeo,  es. 

XOCH.  m.  Topament,  ensopech  de  una  cosa  ab 
altra.  Choque.  Collisio,  nis.  |i  Combat,  pelea  que 
pel  poch  número  de  tropas  ó  curla  duració  no  pót 
dirstí  batalla.  Choque.  Congressio,  nis.  ||  Lo  conti- 
nuo xocar  de  una  cosa  ab  altra.  Batidero.  Concus- 
sio,  nis. 

XOCOLATA,  f.  y 

XOCOLATE.  m.  Mescla  de  cacau,  sucre  y  can- 
yella, tol  mòltredubit  à  pasta,  que  desprès  se  dei- 
xata ab  àygua  en  una  eyna  al  foch  y's  pren  per  be- 
guda. La  gent  mès  culta  é  inslrubida  '1  fan  gene- 
ralment masculí.  Chocolate.  Gbocolates,  ai,  choco- 
latum,  i,  chocolala,  íe. 

FÉR  XOCOLATE.  fr.  Formar  loxocolaterladila  pas- 
ta. Labrar  chocolate.  Massam  chocolatae  formaré.  || 
Deixatarlo  ó  liquidarlo  pera  péndrerlo.  Deshacerel 
chocolate.  Ghocolatam  diluere. 

XOCOLATER.  m,  Qui  té  per  ofici  traballar  lo 
xocolale,  ó  qui  la  ven.  Chocolatero.  molendero. 
ChocolatïB  confector. 

XOCOLATERA.  f.  Eyna  de  aram  eslanyada,  en 
que  's  deixata  '1  xocolate,  y  prepara  en  beguda. 
Chocolatera,  chocolatero.  Vas  chocoialaj  conficiendae 
deserviens.  ||  La  dona  del  xocolaler.  Chocalatera. 
ChocolatíE  confectoris  uxor. 

XOLL,  A.  adj.  XoUat,  rapat  de  cap.  Trasquila- 
do.  Tonsus.  ||  met.  toix,tonto.  [|  f.  Lo  casco  ó  closca 
del  cap.  Cholla.  Sinciput,  ilis.  ||  m.  xarco.  sot.  2. 
NO  tenir  xolla.  fr.  met.  No  tenir  seny  ó  judici. 
No  lencr  cholla,  lastre  ó  meollo.  Maluri  judicii  ox- 
perlum  esse. 

POCA  XOLLA.  exp.  fam.  Pocb  enteniment,  poch  ju- 
dici. Poco  churumo.  Judicium  levc. 

posÀRSEno  EN  LA  XOLLA.  fr.  Oferirse  alguna  cosa 
en  la  imaginació,  mantenintseab  tenacitat.  Poner- 
se  en  la  cabeza  ó  en  la  imaginacion.  In  aliquo  tena- 
citer  insistere. 

XOLLAR.  v.  a.  Tallar  lo  cabell.  Molilar,  esqui- 
lar, rortar  el  pelo.  Tondeo,  es. 


808 


XUB 


DIGCIOINARI 


XUM 


qüe'm  xollen.  exp.  fam.  pera  assegurar  la  veri- 
tat de  alguna  cosa.  Que  me  maten.  Peream  nisi. 

XOP.  m.  ALBA  NEGRA.  ||  adj.  Mullat,  amarat  de 
àygua  ó  altre  licor.  Mojado.  Madidus.  ||  mullader. 

ESTAR  TOT  XOP.  fr.  Eslar  moll  mullat.  Eslar  hecho 
una  sopa  de  agua.  Summe  madidum  esse.  []  Estar 
mòlt  suat,  de  raodo  que  la  roba  sembla  mullada  ab 
àygua.  Estar  hecho  una  agua  ó  un  pollo  de  agua- 
Plurimo  sudore  madere. 

FERSE  UN  XOP,  Ó  POSARSE  Ó  MULLARSE  COM  UN  XOP. 
fr.  MULLARSE  COM  UN  GAT. 

XOPAR.  Y.  a.  Mullar  repetidas  vegadas  alguna 
cosa  ab  esponja  ó  drap  sens  apretar  mòlt.  Chapo- 
lear.  Humecto  as. 

XOPEJAR.  V.  n.  ter.  xopqllejar. 

XOPOLL.  m.  XARCO. 

XOPOLLEJAR.  V.  n.  Copejar,  agitar  ab  los- 
peus  ó  mans  la  àygua  detinguda.  Chapotear,  gua- 
chapear.  Aquam  manibus  vel  pedibus  pulsare. 

XOR.  m.  Kir,  dislinctiu  que  preceheix  als  noms 
dels  grans  personatges  grechs  com  entre  nosaltres 
antíguament  lo  don.  Kir.  Kir. 

XORCA.  f.  fam.  Se  diu  de  la  femella  estèril, 
especialment  de  las  ovellas.  Machorra,  horra.  Ste- 
rilis  foemina. 

XORCH,  CA.  adj.  ESTÈRIL,  IMPOTENT. 

XORISSO.  ra.  Espècie  de  llanganissa  que  's  fà 
secar  pera  que  's  conserve  y  duré.  Chorizo.  Apexa- 
bo,  nis. 

XORLITO.  m.  Aucell  del  tamany  de  una  per- 
diu grossa,  ab  las  camas  llargas  y  grogas ;  lo  cos 
bermell ;  lo  ventre  blanch,  y  las  alas  blancas  y  ne- 
gras.  Alcarahan.  Charadrius  aenicdemus. 

XOROY.  m.  ter.  soroll. 

XÓRQUIA.   f.  EXÓRQÜIA. 

XORRAR.  V.  n.  Rajar  la  àygua  à  xorro.  Chor- 
rear.  Stillo,  as. 

XORRO.  m.  Lo  doll  ó  raig  de  àygua  ó  altre  li- 
cor, que  ix  ab  fúria.  Chorro.  Scaturigo,  inis.  |]  Sach 
de  drap  de  pita,  cubert  ab  altre  de  cuyro  pera  trans- 
portar la  canyella,  safrà,  indi,  etc.  sens  que  perda 
la  virtut.  Churlo,  churla.  Guleus  lineus  corio  mu- 
nitus. 

xoRRO  D3  VEü.  Lo  ple  de  una  veu  corpulenta- 
Chorro  de  voz.  Sonora  vox. 

1  xoRROs.  m.  adv.  A  raig  de  cub,  ab  abundància. 
A  chorros,  copiosamente.  Afifatim,  ubertim. 

XOTXO.  m.  ter.  ametlla  ensucrada. 

XU. 

XOBASGO.  m.  Entre  navegants,  ramassat  de 
àygua  ab  mòlts  vents.  Chuhasco,  y  turbonada,  quant 
es  acompanyada  de  trons  y  Uampechs.  Alluvies 
vento  jactato. 

AGUANTAR  UN  xuBAsco.  fr.  Sufrír  la  violència  del 
vent  que  desplega'l  xubasco  sens  arribar  ab  lo 
buch,  ó  bè  arribant  sens  arriar  velas.  Aguantar  wn 
chuhasco.  Nimbum  pati. 


DESCARREGAR  UN  XUBASCO.  fr.  Revcutar  y  passar 
sa  forsa  quedant  lo  vent  marejable.  Desfogar  un 
chuhasco.  Nimbum  explodere. 

XUGAR.  V.  a.  ter.  sucar. 

XUCLA.  f.  Peix  semblant  à  la  sardina,  però  me- 
nor que  ella,  de  carn  un  poch  encesa  y  mòlt  sa- 
brós.  Escombro,  aleche.  Scomber,  i.  I  castanyo- 
la. 1. 

XUCLACABRAS.  m.  Aucell  nocturno,  de  color 
variat  de  negre,  cendrós,  obscur  y  blanch;  lo  bech 
un  poch  corb,  petit  y  ab  uns  pelets  al  rodedor  de 
la  boca.  Acut  mòlt  als  corrals  de  ovellas y  cabràs  à 
cassar  los  cuchs  que  's  crian  entre  '1  fem,  de  lo  que 
.s'  ha  suposat  que  las  mamava.  Chotacabrus.  Capri- 
mulgus,  i. 

XUCLADA.  f.La  porció  de  líquit  que's  xucla  ó 
pót  xuclar  de  una  vegada.  Chupadura.  Exsuctio,  nis. 

XUCLADA8SA  Y  XUCLADOTA.  f.  aum.  La 
acció  de  xuclar  ab  forsa.  Chupeion.  Yehemens  ex- 
suctio. 

XUCLADOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  xucla.  Chupador. 
Absorbens.  ||  m.  Lo  caragol  ó  remoli  de  àygua  en 
los  rius  y  en  la  mar.  Tragadero,  sumidero,  remoli- 
no,  vórlice.  Yorago,  inis.  ||  bergancí. 

XUCLAR.  V.  a.  Atràurer  suaument  ab  losllabis 
algun  líquit  ó  la  substància  de  alguna  cosa.  Chu- 
par.  Exugo,  is.  [)  Embéurer  en  sí  los  vegetals  !a 
àygua  ó  humitat.  Chupar.  Ebibo,  is.  ||  met.  fam. 
mamírseli  k  algij  lo  que  té.  II  V.  r.  Béurerse  algu- 
na cosa  esponjosa  à  altra  de  líquida.  Embeber,  ab- 
sorberse.  Ebibo,  is. 

XUECA.  m.  TAHUR. 

XUFAR.  V.  n.  JACTARSE,  VANAGLORIARSE. 

XUFLA.  f.  Tuberositat  à  manera  de  nu  del  ta- 
many de  un  ciuró,  de  figura  aovada  y  ab  faixas 
posadas  unas  damunt  de  part  de  las  altras,  que's 
fà  en  la  arrel  de  una  planta  del  mateix  nom,  y  es 
groguenca  per  fora,  blanca  per  dins,  de  gust  dols  y 
agradable,  y  s'  usa  en  orxata  pera  refrescar.  Chufa. 
Cysperus  esculentus. 

XUFLAR.  V.  a.  ant.  Chancearse.  Jocari. 

XUFLERO.  m.  Qui  ven  xuflas.  Chufero.  Cyspe- 
rorum  venditor. 

XUIXO.  m.  ant.  xusso. 

XULADA.  f.  Graciositat,  soltura  ó  llibertat 
agradable.  Chulada,  chuscada.  Lepor,  is. 

XULARSE.  v.  r.  Burlarse  ab  gràcia  y  xiste. 
Chulearse,  alfonsearse,  fisgar,  fisgonear.  Facetis  dic- 
tis impetere. 

XULLA.  f.  xolla.  II  terr.  costella,  llonza. 

XULLAR.  V.  a.  XOLLAR. 

XULO,  A.  m.  y  f.  Graciós.  Chulo.  Venustus. 

XUMA.  f.  XOLLA. 

XUMACERA.  f.  nàut.  Tauleta  fixa  sobre  la  re- 
gala ó  ressalt  que  's  deixa  en  aquesta  en  lo  lloch 
de  cada  escàlam  ó  punt  de  apoyo  de  cada  rem,  y  's 
sól  forrar  de  coure  ó  cuyro,  pera  que  no  's  gaste  la 
vora  de  la  regala  ab  lo  continuo  fregar  del  rem.  Chu- 
macera,  y  zapatilla  en  lasgaleras.  Fulcimen,  inis. 


XUR 


CATALÀ. 


XUT 


809 


I 


XUMAR.  V.  a.  mel.  fatu.  morrejar.  2.  ||  Eixir 
lo  líquil  mòlt  subtilment  pels  porós  ó  venas  del 
lloch  ahont  està  contingut.  Rezumarse,  recalarse. 
Diílluo,  is. 

XUMAYM A.  f.  SINDÉRESIS. 

XUMECO.  ra.  Motiu  ab  que's  denota  la  mala 
figura  y  accions  inconsideradas  dels  homes  petits. 
Chuchumeco,  hominicaco.  Homuncio,  nis,  homun- 
culus,  i. 

XUP.  m.  ter.  mussol.  ||  met.  Abobat,  encan- 
tat, aturdit.  Sandio,  bobo,  necio.  Stolidus.  ||  Lo  vas 
encastat  arrant  de  terra  pera  recullir  algun  licor, 
com  r  oli  y  vi  en  los  molins  y  cubs,  y  's  sòl  suplir 
per  alguna  caldera,  portadora,  etc.  Pocillo,  irujülo, 
y  Imjaleta  pr.  Ar.  Cadus,  i. 

FÉR  LO  XÜP.  fr.  XÜPEJAR. 

XUPA.  f.  La  pessa  de  vestir  que  antíguament 
se  portava  pera  cubrir  lo  tronch  del  cos,  ajustat 
fins  à  la  cintura  y  la  continuavan  quatre  faldons 
curtets:  las  mànegas  venian  també  justas  als  bras- 
sos.  Los  militars  la  porlavan  dessota  la  casaca. 
Chupa.  Thorax,  acis.  ||  Espècie  de  gech  que  al  ivern 
portan  los  Iraballadors  y  's  fa  de  uua  classe  de  roba 
quasi  igual  à  las  colxas ;  encara  que  'Is  pagesos 
també  ho  diuhen  del  abrich  de  pells  que  portan  al 
cos.  Chupa,  zamarra,  zamarro.  Thorax,  acis,  rhe- 
no,  nis.  II  Gipó. 

XÜPAR.J.  a.  XUCLAR. 

XUPEJAR.  v.  n.  Quedarse  abobat,  encantat. 
Abobarse,  embobarse,  embobecerse.  Slupesco,  is. 

XUPOT,  A.  adj.  Mòlt  tonto,  que  fàcilment  es  en- 
ganyat. Bobalias,  bobalicon,  bobarrias,  imbècil,  es- 
lúpido,  eslólido,  idiota,  zolocho,  simple,  menleca- 
to,  etc.  Stupidus,  stolidus,  hebes,  tis. 

XURIGUER.  m.  Espècie  de  falcó  que  té  '1  bech 
curt  y  quasi  negre,  '1  cap  abultat,  los  ulls  grossos, 
las  potas  còrbas  y  grogas,  la  cua  llarga  y  en  forma 
de  vano  quant  la  exten,  y  '1  cos  tira  à  color  de  can- 
yella. Cernicalo.  Tinnunculus,  i. 

XURLA.  f.  ter.  CRUIXIDELL. 


XURMA.  f.  XUSMA. 

XURRIACADA.  f.  Cop  de  xurriacas.  Zurria- 
gazo.  Scutica)  ictus.  ||  met.  Cop,  dany  6  desgràcia 
imprevista.  Zurriagazo.  Infelix  casus. 

XURRIACAS.  f.  pi.  L' assot  de  cuyro  6  cordill 
pera  pegar  al  bestiar.  Zurriaga,  zurriago,  làtigo. 
Yerber,  is. 

NO  TOTS  LOS  QUE  PORTAN   XURRIACAS  SÓN  ARRIEROS. 

ref.  Denota  que  no  tots  los  homes  són  dignes  de 
aquest  nom,  sinó  sols  los  que  's  portan  com  à  tals; 
y  també  que  no's  déu  judicar  de  las  cosas  solament 
per  r  exterior.  No  lodos  son  hombres  los  que  mean 
en  la  pared;  ni  lodos  los  que  esludian  son  lelrados, 
ni  todos  los  que  van  d  la  guerra  son  soldades.  Non 
homini  tantum  mos  est  immejere  muro. 

XURRIAQUEJAR.  V.  a.  Pegar  ab  las  xurria- 
cas. Zurriagar.  Scutica  percutere.  ||  Fér  esclafir  ó 
petar  las  xurriacas.  Chasquear.  Crepitum  edere. 

XURRIAR.  V.  n.  XORRAR. 

XURRIBURRI.  m.  fam.  Persona  baixa  y  des- 
preciable,  y  '1  concurs  de  aquesta  espècie  de  gent. 
Churriburri,  zurriburri,  chusma.  Populi  foBx. 

XURRUPAR.  V.  a.  XUCLAR. 

XÜRRUTADA.  f.  ter.  EsyüiTX. 
XURRUTAR.  V.  a.  ter.  esquitxar. 

XU8CADA.  f.  XULADA. 

XUSCO,  A.  adj.  XULO. 

XUSMA.  f.  XURRIBURRI. 

XUSQUEJARSE.  V.  r.  xulabse. 

XUSSER.  m.  Soldat  que  servia  ab  lo  xasso. 
Chucero.  Spiculator,  is. 

XUS80.  m.  Espècie  de  llansa  curta.  Chuzo,  re- 
jon.  Spiculum,  i. 

XUTA.  f.  Aucell  nocturno,  espècie  de  oliva,  de 
la  que  's  diferencia  en  sér  un  poch  major,  y  de  co- 
lor obscur  ab  clapas  blancas  y  en  lasplomas  reme- 
ras  que  són  quasi  blancas  é  iguals.  Aulillo.  Ulu- 
la,  36. 

XUTXIM.  n.  p.  de  home.  ter.  síncope  de  Joa- 
quim. 


810 


YMA 


DICCIONARI 


YÜC 


Y.  Yinticinquena  lletra  de  nostre  alfabet,  pre- 
sa dels  grechs,  entre  'Is  quals  s'  anomenava  ípsi- 
lon,  y  raríssiraas  vegadas  serveix  de  consonant. 
*  Pitàgoras  la  fa  símbol  de  la  vida,  prenent  lo  peu  ó 
cua  per  la  infància,  y  la  forquela  pels  camins  de  la 
virtut  y  del  vici  que  s'  elegeix  al  eixir  de  la  infàn- 
cia. Antíguament  era  nuraeral  y  valia  \  SO,  y  segons 
Baroni  139;  y  ab  una  ralleta  sobre  150000.  Es 
conjuncció  copulativa  que  uneix  las  paraulas,  fra- 
ses y  sentits  del  discurs;  però  quant  lo  nom  se- 
güent comensa  ab  i,  se  substituheix  per  la  é.  Y. 
Ac,  atque,  et,  que.  ||  S' usa  en  principi  de  la  oració 
pera  redargüir  y  replicar,  v.  g.  ^yvos  no  feu  lo 
mateix?  Y.  Quid  autem,  quid  ergo.  1|  En  las  res- 
postas  serveix  pera  exagerar,  com  :  ^be  comès  al- 
gun delicte?  t  molt  gran.  Y.  Et  quidera.  ||  També 
s' usa  en  principi  de  oració  en  diferents  sentits, 
com  :  Y  així,  y  per  lo  tant,  y  vos  ^qué  dieu?  Y. 
Quid  si.  U  ant.  khú. 

YA. 

YA.  adv.  vulg.  ja. 
YACA.  f.  JACA, 

YATAGAN.  m.  Punyal  turch,  punxagut,  tallant 
pels  dos  costats  y  reforsat  vers  lo  mitj  de  la  fulla 
ab  un  filet  que  s'  exten  en  tota  sa  longitut.  Yata- 
gan. 

YD. 

YDIOTA.  m.  YDOLATRAR.  V.  a.  YDÓNEO. 

adj.  YGLÉSIA.  f.  YGüALAR.  V.  a.  y  alguns  al- 
tres que 's  solen  trobar  ab  y,  búsquense  ab  i. 
YMAGINAYRE.  m,  ant.  escultor,  estatuari. 


YO.    . 

YO.  pron.  JO. 

YODURO.  m.  quím.  Nom  que's  dóna  à  un  g(^- 
nero  de  sals  halóideas,  anàlogas  als  cloruros  y  bro- 
muros  ab  los  que  són  insomorfas.  Tots  són  sólits, 
trencadisses  y  sens  olor;  los  mès  tenen  sabor  y 
cristalisan,  y  encara  que  molls  són  incolores  al- 
guns presentan  coloracions  mòlt  pujadas.  Yoduro. 
Yodurus,  i. 

YP. 
YPOTECA.  f.  HIPOTECA, 

YR. 

YR.  adv.  t.  AHIR, 

YT. 
YTROPE8SIA.  f,  HIDROPESSIA, 

YU. 

YUGA.  f.  Planta  que  abunda  en  lo  Maranyó,  en 
lo  Perú  y  en  lo  gran  Parà,  la  qual  al  rededor  de  sa 
cama  Iràu  mòltas  fuUas  de  figura  de  espasa.  Las 
flors  són  blancas,  y  en  forma  de  campana,  ab  la 
punta  dividida  en  sis  pessas;  la  arrel,  que  es  sem- 
blant à  un  rave,  serveix  pera  fér  pa,  torrantla  fins 
à  tal  grau,  que  no  quede  gens  de  humitat,  Yuca- 
Yuca,  ae. 


ZEL 


CATALÀ. 


ZET 


811 


I 


Z.  Úllima  llelra  del  abecedari,  presa  del  grech 
*^pera  conservar  sas  elimologias.  Antíguament  era 
numeral  y  valia  2000,   y  ab  una  rallela  sobre 
J'2,000.000.  En  català  té  una  forsa  particular,  que 
s'ha  de  apéndrer  de  viva  veu.  Entre  grechs  y  lla- 
tins era  lletra  doble,  y  valia  per  dos  s. 

ZA. 

ZAGA.  f.  SAGA. 
ZALAMA.  f.  ZALAMERIA. 

ZALAMER,  A.  adj.  Lo  qui  fa  zaiamerias.  la- 
lamero.  Blandiloquus,  assentator,  adulator. 

ZALAMERIA.  f.  Monada,  paraulas  y  ceremó- 
nias  de  adulació  afectada  ó  excessiva.  /Mlameria, 
Blandiloquentia,  ae. 

ZALEMÍ.  m.  Espècie  de  embarcació  aràbiga. 
Zalemi.  Zalemi. 

ZAMORA,  NA.  adj.  m.  y  f.  Cosa  de  Zamora, 
ciutat  de  Espanya  en  Castilla  la  vella.  Zamorano. 
Zamorensis. 

ZARPAR.  V.  a.  nàut.  sarpar. 

ZE. 

ZÈFIR.  ni.  Yenl  suau  de  la  part  de  ponent.  Cé- 
(iro.  Cephirns,  i. 

ZEL.  m.  L'eíicàs  cuydado  y  vigilància  en  lo  cum- 
pliment  de  las  lleys  y  obligacions  de  cada  hu.  Celo. 
Zelus,  i.  II  Afectuós  y  vigilant  cuydado  de  la  glòria 
de  Dèu  ó  del  bè  de  las  ànimas  y  s'  exten  al  aument 
y  bè  de  altras  cosas  y  personas.  Celo.  Zelus,  i.  || 

pi.  ZEI.OS. 

ab  mòlt  zel.  m.  adv.  Celosisimamenle.  Studios- 
sissimè. 

ZELADOR,  A.  m.  y  f.  Vigilant.  Celador.  Cura- 
tor,  is.  II  Lo  qui  en  algunas  congregacions  y  altres 
cossos  té  per  ofici  cuydar  de  que  's  cumpla  lo  dis- 


posat en  sos  eslaluls.  Celador.  Qui  statula  adim- 
plenda  curat.  ||  En  las  escolas  lo  qui  cuyda  de  que 
no'sdistregan  los  estudiants.  Celador.  Qui  pueros 
intentosesse  curat. 

ZELAR.v.  a.  Observar  al)  particular  cuydado  y 
atenció  'Is  moviments  y  accions  de  alguna  persona, 
pel  zel  ó  suspita  que  té  de  ella.  Zelar.  Aliquem  di- 
ligenter  speculari. 

ZEL08.  m.  pi.  Suspita  de  que  la  persona  ama- 
da pose  la  aüció  en  altra.  Zelos,  zelo,  zeleras.  Ze- 
lotypia,  ai. 

donar  zelos.  fr.  Donar  motiu  de  tenirlos  ;  y  s'ex- 
ten  à  significar  lo  temor  ó  presumpció  de  altre 
dany.  Dar  zelos.  Zelotypiam  insistere. 

ENTRAR  EN  ZELOS  ó  TENIR  ZELOS.  fr.  ManifestaHos 
ab  lo  cuydado  y  vigilància.  Zelar,  tener  zelos,  en- 
trar en  zelos.  Zelolypia  accendi. 

QUEixARSE  DE  ZELOS.  fr.  Fór  càrrcch  à  la  persona 
amada  de  haver  posat  lo  carinyo  en  altra.  l'edir 
zelos.  Amantem  infidelitatis  arguere. 

ZELÓS,  A.  adj.  Caydadós.  Zeloso.  Nimiura  slu- 

dioSUS.  II  GELÓS. 
ZEN.  m.  ZINCH. 

ZENIT.  m.  Lo  punt  en  que  termina  en  la  esfera 
celeste  la  vertical  que  passa  per  nostres  peus.  Es 
oposat  al  nadir,  ab  lo  qual  compon  los  dos  pols 
del  horisont  racional.  Cenil,  zenit.  Zenit.  ||  met.  Lo 
sumo  complement  ó  últim  grau  à  que  pót  arribar 
alguna  cosa.  Cumbre,  zenit.  Fastigium,  ii. 

ZERO.  m.  La  dècima  xifra  del  sistema  décuplo* 
que  no  té  cap  valor  per  sí  sola,  però  posada  à  la 
dreta  de  una  quantitat,  serveix  pera  suplir  la  falla 
de  algun  orde  de  unitats.  Cero.  Nolacen». 

SÉR  UN  ZERO    POSAT  A  LA  ESQUERRA,  fr.   fam.  DÒUa 

à  enténdrer  que  algú  es  inútil  6  no  val  pera  res. 
Ser  un  cero.  Nullo  esse  numero. 

ZETA.  f.  Pronunciació  de  la  llelra  Z.  Zeia,  ze- 
da.  Zeta. 


612 


ZOO 


DICCIONARI 


ZÜT 


ZEUMA.  f.  gram.  y  ret.  Figura  per  la  que  mòl- 
las  oracions  se  refereixen  à  un  mateix  verb,  que 
conserva  en  totas  un  mateix  significat.  Ceuma.  Ad- 
junctio,  nis,  zeuma,  ae. 

ZI. 

ZIMOLOGIA.  f.  Part  de  la  química  que  tracta 
deia  fermentació.  Zimologia.  Zimologia,  ae. 

ZIGZAGH.  m.  Sèrie  de  líneas  que  forman  en- 
tre sí  àngul  alternativament  eixints  y  entrants. 
Zigzag.  Lineorum  species. 

ZIMOTÉGNIA.  f.  Història  dels  fenómenos  de  la 
fermentació.  Zimolecnia.  Zimotecnia,  aj. 

ZINCH.  m.  Substància  metàl•lica,  blanquinosa, 
que  s' extrau  de  la  calamina  y  altres  minerals:  es 
inflamable,  y  de  una  flama  que  per  sa  hermosura  y 
brillantor  la  emplean  los  polvorislas  ab  lo  nitre  en 
los  fochs  artificials.  Zinc.  Zinc. 

ZO. 

ZÓCOL.   m.  SÓCOL. 

ZODIACAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  zodíach, 
com:  estrellas  ZODIACALS.  Zodiacal.  Ad  zodiacum 
pertinens. 

zodíach.  m.  Circul  màxim  de  la  esfera,  en 
forma  de  faixa  ó  banda  ampla,  que  divideix  oblí- 
quament  1'  equador,  fent  un  àngul  de  vintilres 
graus  y  mitj.  Es  lo  camí  y  espay  per  ahont  van  los 
planetas  ab  sòn  curs  propi  de  ponent  à  orient ;  y  's 
divideixen  en  dotze  parts  iguals  en  que  eslàn  col- 
locats  los  dotze  signes.  Zodiaco.  Zodiacus,  i. 

ZONA.  f.  Banda,  faixa.  Zona.  Zona,  ai.  ||  geog. 
Qualsevol  de  las  cinchs  parts  ó  bandas  en  que  's 
considera  dividida  la  superfície  de  la  terra  de  pol 
à  pol.  N'  hi  ha  una  anomenada  tòrrida,  la  araplà- 
ria  de  la  qual  es  igual  à  la  distància  entre  'Is  dos 
Irópichs,  y  està  dividida  per  meytat  pel  equador; 
dos  glacials  ó  fredas  que  s' extenen  desde  'Is  pols 
fins  als  círculs  polars,  y  dos  lempladas  compresas 


entre  'Is  mateixos  círculs  y  'Is  trópichs.  Zona,  pla- 
ga. Zona,  88.  11  Per  extensió  's  diu  de  qualsevol  al- 
tra divisió  semblant,  com :  zona  dels  béns  gene- 
rals. Zona.  Zona,  ae. 

ZOOBOLOGIA.  f.  Ciència  de  la  vida  animal. 
Zoobologia.  Zoobologia,  ae. 

ZOOCLÀSIA.  f.  Clasificació  dels  animals.  Zoo- 
clasia.  Zooclasia,  ae, 

ZOOÉTICA.  f.  Ciència  de  las  costums,  hàbits  y 
usos  dels  animals.  Zooética.  Zooética,  ae. 

ZOÓFIT.  m.  Cos  natural  que  participa  del 
animal  sensible  y  de  la  planta.  Zoófito.  Zoofita,  ae. 

ZOOFÓRICH,  CA.  adj.  Se  diu  de  la  columna 
estatuària,  que  sosté  algun  animal.  Zoofórico.  Zoo- 
phorica  columna. 

ZOOGRAFÍA.  f.  Descripció  de  la  naturalesa  y 
propietats  dels  animals.  Zoografia.  Zoographia,  ai. 

ZOOHEMATINA.  f.  Principi  colorant  de  la 
sanch.  Aquesta  substància  es  insípida,  inodora, 
insoluble  en  los  àcits  y  àlcalis:  no  conté  ferro,  ó  si 
acàs  en  poquíssima  quantitat.  Zoohemalina.  Zoohe- 
matina,  ae. 

ZOOLATRIA.  f.  Cuito,  adoració  que's  dóna  als 
animals.  Zoolalria.  Zoolatria,  ae. 

ZOÓLECH.  m.  Aficionat  al  estudi  de  la  zoologia 
óque  té  mòlts  coneixements  de  ell.  Zoólogo.  Zoolo- 
gus,  i. 

ZOOLOGIA,  f.  Tractat  ó  discurs  acerca  dels 
animals.  Zoologia.  Zoologia,  ae. 

ZOONOMIA.  f.  Ciència  del  organisme  animal» 
de  las  lleys  própias  de  la  organisació  dels  animals. 
Zoonomia.  Zoonomia,  ae. 

ZOONOMOLOGIA.  f.  Ciència  de  la  direcció  y 
cuydado  dels  animals.  Zoonomologia.  Zoonomolo- 
gia,  ae. 

ZD. 

ZUTANO.  m.  Veu  inventada  pera  citarà  algú 
sens  expressar  sòn  nom.  Zutano.  Quidam,  alter. 


•5^' 


SUPLEMENT. 


I' 


CATALÀ 


815 


SUPLEMENT 


DE  ILGUNtS  VEUS  OMESAS  EN  EST  DICCIOHtRI 


ABERRACIÓ,  f.  Bxtravíament  de  la  rabó.  Aber- 
çacíon,  obcecacion,  extravio,  error.  Aberralio,  nis, 
error,  is. 

ABUYR.  V.  n.  anl.  abundar.  |]  sobreixir. 

ACALORADAMENT,  ad  V.  m.Àb  vivesa,afaDy, 
entusiasme,  calor,  elc.  Acaloradamenle.  Yiriliter. 

ACCELERADOR,  m.  y  ACCELERATRÍS.  f. 
adj.  Lo  que  té  propietat  de  accelerar  los  cossos. 
Acelerador^  aceleralriz.  Accelerator,  is,  accelera- 
trlx,  ois. 

ACLOCAR.  V.  a.  ACLOFARSE. 

ACLOFAR8E.  Y.  r.  Arrellenarse.  Tranquillè  re- 
quiescere. 

ACLUCAR.  V.  n.  Cerrar  los  ojos.  Oculis  clau- 
dere. 

ACONTEIXIMENT.  m.  Succés,  lo  que  succe- 
heix  impensadament  y  es  de  importància.  Aconte- 
cimieato,  suceso,  evento.  Gasus,  evçntus,  us. 


ACOSTAR.  V.  a.  Posar  una  cosa  prop,  al  domi^ 
ni  de  altra.  Acercar,  allegar,  aproximar,  avecinar, 
arrimar.  Adpropinquo,  as. 

ACOSTARSE.  v.  r.  Aproximarse  una  persona 
à  una  altra.  Acercarse,  aproximarse,  allegarse,  ave 
cinarse.  Appropinquo,  as. 

ACOSTAT,  D A.  p.  p.  Acereado,  aproximada, 
Appropinqualus. 

ADOTZENAT,  DA.  adj.  met.  Vulgar,  desauto- 
risat.  Adocenado.  Trivialis. 

ADRE88A.  f.  La  direcció  ó  sobrescrit  que's  posa 
en  las  carlas  ó  documents  que  s'envian  closos,  elc. 
Direccion,  guia,  sobrescrito,  sobre  membrete  y  mem- 
brete.  Superscriptio,  nis.  ||  Direcció  determinada  de 
un  Uoch,  com:  donar  la  adressa  del  palau  del  go- 
bernador.  Direccion.  Directio,  nis. 

AGIOTATGE.  m.  monopoli.  |  Engany  que's 
fa  ab  lo  fi  de  fér  ganàncias  il-lícitas  fent  que  .s 
abaixe  ó  puje  de  preu  alguna  cosa,  segons  convin- 
ga,  per  medi  de  rumors  falsos,  notícias  sens  fona- 
ment, y  altres  enredos  vils  é  infames.  Agiotane. 
Usura.  I  mel.  usura. 


816 


DICCIONARI 


AGLEBAR.  v.  a.  Formar  las  cosas  à  modo  de 
gleba.  Cuajar,  aglebar.  Coagulo,  as. 

AGONIANT  Ó  AGONI.  m.  Dèu  que  presidia 
als  romans  en  las  grans  empresas.  Agonio.  Ago- 
nius,  ii. 

AGRÍCOLA,  adj.  Lo  que  té  relació  ab  lo  cultiu 
de  la  terra.  Agrícola.  Agricolaris.  U  agrícültor. 

AHONDAR.  V.  a.  ant.  abdndar,  ümplir,  re- 

PLEXAR. 

AISLAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  aislar. 
Aislamienio.  Segregatio,  nis.  ||  arquit.  Espay  ó  dis- 
tància entre  dos  columnas.  Aislamiento,  intercolum.' 
nio,  vano.  Disjunctio,  nis,  vacuum,  ui. 

AIXÀBEGA.  f.  XABEGA. 

AIXALAR.  V.  a.  y  derivats,  eixalar. 

AIXALABRAT,  DA.  adj.  ATOLONDRAT,  TABALOT. 
ALBERGINERAR ,  Ó    ALBERGINAR.    m. 

Terreno  plantat  de  albergínias.  Berengenal.  Locus 
malis  insanis  consitus. 

ALCOHOL,  m.  ALCOFOLL. 
ALÉJAMA.  f.  ALJAMA. 
ALIENACIÓ  MENTAL.  LOCURA. 

ALLEVANSA.  f.  Falsa  acusació.  Calumnia,  im- 
f)utacion.  Calumnia,  se. 
ALTRETANT.  adv.  m.  altre  tant. 
AMENAR.  V.  a.  LLEVAR,  coNDUHiR,  y  à  vegadas 

AGENCIAR. 

,  ALMIRALL  Y  ALMIRANT.  m.  Almirante. 
Ammirantus,  admirallus. 

ANAR  LO   CARRO  PEL  PEDREGAL.  fr.   SCguif  ja  de 

temps  malament  alguna  cosa  y  piljorant  quasi  sem- 
pre. Irse  d  rodar,  ir  desbaratado.  Perlurbare. 

NO   VAJA    Ó   VAJAS   TANT   DEPRESSA.    fr.    Ab   qUB  S' 

amenassa  à  algú  que  en  altra  ocassió  mès  pròpia 
pagarà  '1  mal  que  ha  fét.  À  cada  puercole  llega  su 
san  Martin;  no  te  iràs  alabando;  ya  te  lo  diran  de 
misas.  Non  abibis  impune. 

ANLLORAR.  V.  n.  ter.  anyorar. 

ANYADIT,  DA.  p.  p.  Anadido.  Additus.  U  m. 
Porció  de  cabells  que  portan  comunment  las  donas 
pera  dissimular  la  falta  de  cabell  propi,  encara  que 
mòltas  vegadas  s' emplea  per  adorno.  Anadido.  Ad- 
sititia  coma. 

ANYIL.  m.  INDI.  2. 

AQÜEDUCTO.  m.  AQDÀDUGTO. 


ARPIOT.  ra.  GRAPAS,  CAVAFEMS.  Suple. 

ASBERCH.  m.  Armadura  del  pit.  Peto.  Thorax. 
ASBLAMAR.  V.  a.  ter.  suBTAR.  3. 
ASBLAMAT,  DA.  p.  p.  SUBTAT. 
ASPERGILO.  m.  SALPASSER. 
ASSAFÉTIDA.  f.  asafétida. 
ASSANTAR.  V.  a.  ant.  agradar,  plaurer. 
ASSEMBLAMENT.  m.  SEMBLANSA. 
ASSEMBLAT,  DA.  p.  p.  SEMBLANT.  ||  REUNIT. 
ASSENAT,  A.  adj.  ant.  asenyat. 
ASSOBTAR.  V.  a.  SUBTAR.  3. 
A8SOBTAT,  DA.  p.  p.  sübtat. 
AUMETLLA.  f.  y  derivats,  ametlla. 

AYGUA  RAS.  AYGUARRAS. 

AYGUA  DE  COLÒNIA.  Esperit  de  vi  barrejat 
ab  algunas  escéncias  aromàticas,  com  de  llimona, 
canyella,  rosa,  etc.  Agua  de  colònia.  Aromaticia 
aqua. 


BALAFIAR.  V.  a.  Dissipar,  malgastar  la  hi- 
senda, ó'ls  caudals.  Derrochar,disipar.  Dissipo,  as. 

BALANCÉ.  m.  Pas  dels  rigodons.  Balancé.  Sal- 
tacionis  quaedam  pars.  H  maq.  Palanca  que  s'aplica 
en  mòltas  màquinas  de  vapor  pera  '1  paralelógra- 
mo  y  moviment  del  condensador  y  bombas.  Balan- 
cin. Macchinaria  pars  quaedam. 

BALLARÍ,  NA.  adj.  y  m.  y  f. [ballador.  I  Far- 
sant que  và  pel  mon  fent  ximplerias,  ballant,  etc, 
Farsante,  payaso,  histrion,  bailarin,  saltimbanquis. 
Histrió,  nis,  comicus,  i. 

BÀLSEM  DEL  SÈU.  BALSEM  DEL  PERl). 

BANCARROTA,  (fér)  abàtrerse.  3. 

BANY  AS.  (pOSÍr)  fr.  APUNTAR  *BANTAS. 

BATIBULL,  m.  CONFUSIÓ,  ENREDO. 

BATISTIRI.  m.  ant.  baptisteri. 

BAYLARÍ,  NA.  m.  y  f.  BALLARÍ. 

BEGUDA,  (fér)  fr.  Menjar  alguna  cosa  poca  y 
béurer  un  trago  pera  reforsarse,  entre  'Is  menjars 
generals.  Tomar,  echar  un  bocadillo.  Jentaculum 
sumere. 

BEREBERES.  m.  pi.  Habitants  bàrbaros  indí- 
genas  del  Àfrica  però  mòlt  diferents  dels  moros. 


CATALÀ. 


8n 


w 


enen  lo  cutis  roig  negrós,  estatura  alta  y  '1  còs 
flach  y  embegut.  Bereheres.  Barbari  libici. 

BERGANT,  ra.  Ajudant  de  barquer  descarre- 
gador. Bmjanle. 

BESAR  tk  MA.  fr.  S'  usa  pera  demostrar  afec- 
te, deferència  y  respecte  à  un  superior,  quant  no 
es  mera  fórmula  de  cumplimenl.  Besar  la  mano, 
saludar;  ofrecer  los  servicios.  Consalutare,  studio- 
sum  alicujus  esse. 

BE8ITAR.  (GUARDAR  Lo)  fr.  Paslorcar,  apacen- 
tar.  Depasco,  cis. 

BLATIRI.  m.  vulg.  Ximple,  xarrayre.  Jarabe  de 
fico,  botarate.  Blaterius,  ii. 

BROCAL,  f.  La  boca  de  la  vayna  de  la  espasa, 
daga,  punyal,  etc.  Boca,  ojo.  Os,  oris. 

BOCH.  m.  CABRÓ.  II  CORNUT. 
BOLANDERO.  m.  BOLANDERA. 

BONA  LA  HAVEM  FETA.  fr.  Esclamacíó  que's  fà 

quant  un  s'  adona  de  un  dany,  perill,  pèrdua,  etc. 

Buena  la  hemos  hecho;  Dios  nos  la  depare  buena; 

bueno  anda  el  ajo;  biiena  va  la  danza;  buena  hacien- 

da  hemos  hecho.  jPapae!  !heu  ! 
BORO.  m.  quím.  Cos  simple,  metalóidich,  sólit, 

en  forma  pulverulenta ;  color  verdós,  insípit  sens 

olor,  insoluble  en  la  àygua,  fixo,  infusible,  combi- 
ntse  ab  V  oxigeno,  cloro  y  fluor  pera  formar  cora- 
sts  generalment  àcils.  Boro.  Borum,  i, 
BORRADURA.  f.  Lo  conjunt  de  granets  y  fa- 

bas  que  ixen  en  lo  cutis.  Salpullido,  salpullimien- 

to.  Poslulatio. 
BRIDA.  maq.  Pessa  en  metall  que  subjecta  al- 

Iras  dos  ó  deté  un  moviment  determinat.  Brida. 


lER  CABAL.  loc.  FÉR  CAS. 

ARMAR  CABALLER  Ó  ARMARSE  CABALLER  Ó  SÉR  ARMaT 

CABALLER.  fr.  Admétrer  à  algú  en  alguna  orde  de 
caballeria  segons  las  reglas  prescritas  desprès 
de  las  degudas  ceremónias.  Armar  ó  ser  armado 
Caballero.  In  ordine  equestri  admitti. 

CABES8A.  f.  ant.  cap,  així  que  's  llegeix  en  la 
crònica  de  R.  Muntaner,  cap.  XIII.  «si  quel  senyor 


infant  ne  trames  al  senyor  rey  son  pare  be  mil  ca- 
besses  de  bestiar  gros. 

CAGAUBARDISTA8.  m.  pi.  Euliquians  del 
sigle  IV,  que  rebalian  lo  concili  de  Calcedonia  y 
sostenian  quo  no  hi  havia  en  Dèu  sinó  una  sola  na- 
turalesa. Cacaubardislas.  Cacaubardistíe,  arum. 

CADELL,  m.  maquin.  Pessa  en  forma  un  poch 
corva,  destinada  à  encaixar  ab  las  dents  de  la  roda 
dentada  pera  detenirla  y  parar  lo  moviment,  /'er- 
rillo.  CalapullíE  clavis  retinaculum. 

CADENA,  f.  En  la  antígua  marina,  la  que  pas- 
sant de  banda  à  banda  sobre  '1  combès,  dividia  la 
part  del  buch  que  incluia  '1  castell  de  proa.  Ca- 
dena. Catena,  se. 

CADIRETA,  f.  Pessa  ahont  descansa  l' eix.  Si- 
lleta,  soporie.  Suppors,  tis. 

CAGAR  LO  TIÓ.  Diversió  de  noys  en  lo  vespre  de 
Nadal  ó  reys,  qu«  consisteix  en  assotar  un  tió,  del 
extrem  superior,  del  qual  una  ma  oculta  deixa 
anar  dolsos  ó  confits. 

GOM  SI  m'  HAGUESSEN  TIRAT  DNA  CALDKRA  DE  krdXSk 

BULLENTA.  fr.  met.  Deixar  à  algú  parat  ó  suspens 
ab  algun  ditxo  impensat  ó  graciós.  Echarle  d  uno, 
ó  como  si  me  echaran  un  jarro  de  agua.  Aliquis  im- 
potens  inesperat!  frangere. 

GALCIGADA.  f.  TREPITJADA. 

CAMBRA,  f.  ant.  FLATO. 

CAMBUIX.  m.  GAHBUIX. 

CÀNDIA,  n.  p.  de  dona.  Càndida.  Candida,  ae. 

CANFORAR.  V.  a.  Posar  cànfora  en  algun  11- 
quit  pera  aplicarlo  en  medicina.  Alcanforar.  Cam- 
phora  miscere.  ||  Tirar  polvos  de  cànfora  en  alguna 
llaga  ó  aplicar  en  qualsevol  cosa  pera  que  no  's 
corrompé.  Alcanforar.  Camphora  cooperire. 

CÀNTABRO.  m.  LÀBARo. 

CANTAR  ALELüYA.  fr.  met.  Haver  sortit  en  bè 
de  alguna  cosa.  Cantar  aleluya,  regocijarse.  Cele- 
braré. 

CANYA  DEL  PERÚ.  bot.  Genero  de  plantas  gra- 
míneas  las  espècies  del  qual  són  canyas  mòlt  do- 
bles y  grans  que  creixen  en  lo  Perú ;  ahont  à  mès 
de  altres  usos  s'  emplean  en  la  construcció  de  casas. 
Cana  del  Perú  ó  peruana,  guadúa.  Peruviae  canna. 

CAÓTICH,  CA.  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany  al 
caos.  Caólico.  Cbaoticas. 


DICCIONARI 


CAP  aquí.  m.  adv.  11.  Envers  lo  lloch  ahont  es- 
quí parla,  Hdciaaqui,  ací.  Ad,  erga,  versushuc. 

GAPSADURA.  f.  birolla. 

CAPSIGRANY.  m.  Aucell  un  poch  mès  petit 
que  una  guatlla,  de  color  gris,  que  no  's  deté  en  lo 
continent  mès  que  'Is  dos  mesos  del  estiu.  Ahejaru- 
co.  MoUiceps,  is.  |  La  persona  ridícula,  tonia  ó  de 
tracte  enfadós.  Zoqiiete,  abejaruco.  Hebes,  etis. 

CARAGOL,  maquin.  Tornillo  pera  Iraballar  los 
Uimadors.  Caracol.  Cochlea. 

CARAU.  exp.  admirativa.  Caramba.  Hui  I 

CARAU  QUE  T  TOCH.  cxpr.  admirat.  Caromba. Hui! 

CARNAVAL,  carnestoltas. 

CARQUINYOLI,  m.  Tros  de  pasta  mòlt  torra- 
da, feta  ab  farina,  ou,  sucre  y  ameUlas.  Bizcocho. 

GARRADOR,  A.  adj.  Qui  fà  carrachs  6  carra'l 
suro  pera  ferne  taps.  Carrador.  Quadrator,  is. 

CASA  DE  CARITAT.  Establiment  ahont  se 
recuUan  los  pobres  sens  amparo.  Casa  de  caridad, 
de  beneficència,  hospicio.  Hospilium,  ii. 

CASUALITAT  (per),  fr.  casualment. 

CAVAFEMS.  m.  ter.  grapas.  Supl. 

CEL.  SE  PENSA  TOCAR  LO  —  AB  LAS  DENS.  lOC.  Se 

diu  del  qui  està  envauit  de  lo  que  fà  ó  diu  y  's  créu 
superior  als  altres.  Estar  engreido  como  gallo  de 
corlijo,  pensar  tocar  el  cielo  con  los  dedos,  picar 
muy  alto.  Sese  súper  alios  inaniter  extoUftre. 

CEL  OBERT.  CELOBERT. 

CELEBRAR  CONTRACTE  MATRIMONIAL.  loC.  AutO- 

risar  ab  escriptura  pública  'Is  pactes  sobre  que  s' 
ajusta  un  matrimoni.  Celebrar  capitulos  mairimo- 
niales  ó  contrato  matrimonial.  Pacta  matrimonialia 
concelebrare. 

CIRERETAS  DE  PASTOR.  CIRERA  »E  PASTOR. 

CLAU  DINAL.  Lo  clau  gros  que  serveix  pera 
ciavar  fortament  las  bigas  y  demés  fuslamde  mol- 
la resistència.  Clavo  de  chifla. 

CLAVELL  DE  AGOST.  Tagcta.  Tageta,  ae. 

CLAVELL  DE  SANT  ISIDRO  Y  DE   POM.    planta.  ClüVCl 

de  ramillele.  Dianthus  barbalus. 

CLAVELL  MORESCH  ó  MOBisco.  Tagcta.  Tagcla 
erecta. 

CLAVELLETS.  planta.  Viscaria  oculata.  Yiscaria 
ocnlata.  |]  Clavel  dentado.  Dianihus  signeosis. 

CLIMA  MUDAR  DE — .  fr.  Que 's  diu  quint  al- 


gú s'  ha  posat  malalt  en  alguna  part,  y  passa  à  al- 
tra pera  trobar  millora.  Mudar  de  aires,  de  clima, 
de  atmosfera.  Valetudinis  causa  coelum  mutare. 

CNEF.  m,  Dèudels  egipcis,  criador  del  mon  se- 
gons ells ;  era  representat  baix  la  figura  de  un  ho- 
me de  cara  blavenca,  un  ceptre  à  la  ma  y  un  mag- 
nifich  plumall  al  cap.  Cnef.  Gnef,  is. 

COLRE  Y  CÓLRER.  V.  a.  ant.  CÓLDRER. 

COLZADA.  f.  Angul,  revolta.  Recodo,  dngulo, 
revuelta.  Sinus,  us;  angulus,  i.  fl  Cop  de  colze. 
Codazo.  Cubiti,  ictus;  icluscubito  impaclus.  H  Mi- 
da de  la  ma  al  colze.  Codo.  Cubitum,  i. 

PEGAR  COLZADA.  fr.  fam.  Tocar  à  algú  pera  que 
advertesca  en  alguna  cosa.  Dar  del  codo.  Cubito 
aliquem  admonere. 

COLZADURA.  f.  La  part  del  sarment  ajaguda. 
Codadura.  Propago,  inis. 

COLZAR.  V.  a.  Fér  fér  colze.  Acodillar.  Infor- 
mam  subiti  flectere. 

COLZE.  m.  La  part  exterior  del  bras  ahont  fan 
lo  joch  los  dos  ossos  de  que  's  compon.  Codo.  Cu- 
bitus ;  cubitum,  i ;  cumbo;  ancon,  nis. 

ALSAR  ó  AIXECAR  LO  COLZE,  fr,  fam.  Béurcr  mòlt 
vi.  Levantar  de  codo  ó  el  codo.  Pocula  exhauriré; 
altè  bibere. 

APRETAR  LO  COLZE.  fr.  faffi.  AssisUr  al  moribun- 
do.  Aprelar  ó  hincar  el  codo.  Animam  agenti  auxi- 
lio esse ;  moribundo  auxiliari,  assistere. 

COP  DE  COLZE.  COLZADA.  2. 

TOCAR  AB  LO  COLZE.  fr.  PEGAR  COLZADA. 

XARRAR  PELS  COLZES,  fr.  fam.  pera  denotar  que's 
parla  mòlt.  Hablarpor  los  codos  ó  por  las  coymtu- 
ras.  Garrire,  loquacem  esse. 

COLZEJAR.  V.  a.  Pegar  colzadas.  Dar  del  codo. 
codear.  Cubilis  ictus  impingere.  |  Móurer  ab  fre- 
qüència 'Is  colzes.  Codear.  Cubitos  motare,  agitaré, 

COLZEJAT,  DA.  p,  p.  Codeado.  Cubitus  ictus 
impactus;  cubitis  agitatus. 

COLZO.  m.  COLZE. 

COMBAT.  DEIXAR  FORA  DE—  fr.  Quedar  algú 
inútil  pera  la  pelea.  Estar  ó  quedar  fuera  de  com- 
baté. Inutilis  reliqui  prselio. 

CONEXIÓ.  f.  y  derivats,  connexió. 

CONSELL.  CRIDAR  i— fr.  Convocar,  llamaró 
consejo.  Concilium  convocaré. 


CATALÀ. 


81« 


n 


CONSELL.  ASiSTiR  A —  fr.  Concurrir,  asislir  al 
eonsejo.  In  consilium  adesse. 

CONSENTIR,  (no)  V.  a.  No  admétrer,  oposar- 
e,  contradir.  Disentir,  contradecir,  no  confor- 
marse.  Discreparé  alicui  in  aliqua  re;  discor- 
do, as. 

CONTRAPARET.  f.  arqui.  Qualsevol  paret 
baixa  que  per  refors  se  posa  al  rodedor  de  un  edi- 
fici. Contrapared,  contramuro,  falsa  braga.  Ante- 
mnrale,  is. 

CORRELIGIONARI,  adj.  Lo  qui  esde  la  ma- 
teixa religió  ó  del  mateix  partit  que  un  altre.  Cor- 
religionario.  Correligionarius,  ii. 

CORRETGIR.  Y.  a.  CORREGIR. 

GORRETGIRSE.  V.  r.  esmenarse. 

COUDINAR.  m.  Sól  anar  acompaQat  de  la  pa- 
raula FÉR,  y  significa  certa  diversió  de  las  criatu- 
ras  que  fan  volent  imitar  lo  cóurer  menjar.  Comi- 
dilla.  Ludus  puellorum  esculam  simulando. 

CRAMELLERA.  f.  Chorrera.  Decursus. 

CRÉIXER  COM  LOS  NAPS.  fr.  Tomar  à  ménos,  anar 
perdent  la  salut,  etc.  Andar  de  pie  quebrado,  ir 
Cuesta  abajo,  de  capa  caida.  Ad  inopiam  devenire; 
valetudine,  etc.  minui. 

CRESP ADURA.  f.  CRISPATURA. 

FÉR  CRÉURER.  fr.  met.  S'  usa  quant  algú 
m  ha  deixat  enganyar  tontament.  Engatusar,  em- 
oair,  enganar.  Seduco,  is. 

CROMO-LITOGRAFIA.  f.  Modo  de  estampar 
ab  colors.  Cromo-litografia.  Ad  imprimendum  ars 
quaedam. 

CU AJ ADURA  Y  CUEJ ADURA.  f.  Remena- 
ment  de  cua.  Coleo.  Caudae  agitatio. 

CUL  ROIG.  GULROIG. 
CULITXOS.  m.  pi.  COLITXOS. 

CURTIENT,  A.  quím.  Calificació  donada  à  una 
substància pulverulenta  en  forma  de  extracte;  co- 
lor roig-pardós,  sens  olor,  sabor  amarch  y  un  poch 
agre,  soluble  al  àygua  y  esperit  de  vi  é  insoluble 
als  olis  fixos.  Es  lo  principi  astringent  dels  vege- 
tals, y  per  la  propietat  que  té  de  formar  ab  la  gela- 
tina un  principi  insoluble  y  casi  incorruptible,  'Is 
blanquers  la  emplean  pera  adop  de  las  pells,  Cur- 
liente.  Yegelalis  substantia  ad  macerata  coria  con- 

rvanda. 


CUSSULÍ.  m.  Certa  classe  de  roba  de  teixit 
mòtl  durador.   Cnsoli.    Tela    gossympini. 

CUYDADO.  (no  passar)  loc.  No  tenir  cap  con- 
goixa  ni  pena.  Estar,  dormir  d  piema  suelta,ó  ten- 
dida.  Tranquillè  vivere. 


ANAR  DARDELL.  fr.  Oscilar  alguna  cosa  que 
volta  sobre  algun  eix.  Oscilar,  temblar,  bambolear, 
bambalear.  Trutinor,  aris. 

DA VASSALL  Y  DEVASSALL.  m.  DILUVI, INUN- 
DACIÓ. 

DEFRONT.  adr.  11.  Enfrente,  en  faz,  cara  ú 
cara,  en  presencia,  à  rostro.  E  regione ;  in  cons- 
pectu. 

DEIXATABLE.  adj.  Lo  que's  pót  deixatar.  Des- 
leible,  desatable,  disoluble.  Solubilis. 

DESAPROPIACIÓ.  f.  DESAPROPI. 

DESAYGUAR.  v.  a.  Fér  eixir  la  àygua  de  al- 
gun punt  ahont  està  detinguda.  Desaguar,  desgtia- 
zar,  esguazar.  Exaqueo,  as. 

DESEMBOSSARSE.  v.  r.  Llevarse  1'  embós. 
Desembozarse,  desarrebujarse,  desarrebozarse.  Fa- 
ciem  detegere. 

DESENCRESPAR.  v.  a.  Desfer  los  rissos  del 
càheW. Desencrespar,  desrizar.  descrespar.  Desciis- 
po,  as. 

DESEN VOLTURA.  f.  DESINVOLTURA. 

DESPRÈS  DE  AIXÒ.  loc.  Seuse  pérdrer  un  moment 
desprès  de  lo  que  s'  indica.  En  seguida,  de  seguida, 
luego,  luego  despues.  Continuo. 

DESSÀMAR.  adv.  ant.  De  aquesta  part  del 
mar.  De  acd,  de  estaparte,  de  la  banda  ó  parledi•l 
mar.  Cis  mare. 

DETENTOR,  A.  adj.  RETENTOR. 

DÈU.  anArsen  i  LA  DE.  fr.  que  serveix  pera  dcs- 
pedir  moralment  à  algú  que  molesta.  Irse  en  hom 
buena ;  en  paz ;  d  la  paz  de  Dios.  In  malam  cruceni 
abire. 

DEVALL.  adv.  II.   DAVALL. 

DEYTAT.  Encara  que's  pren  per  Déu  y  deesa, 
's  diu  també  de  tol  ser  diví.  Deidad,  divinidad,  nv- 


820 


DICCIONARI 


men.  Deitas,  alis.  |  luel.  poét.  V  objecte  de  nostra 
passió.  Deidad.  Divinitas,  atis. 

DI8SIPELA.  f.  Inflamació  de  la  sanch  detinguda 
en  los  vasos  del  cutis.  Erisipela,  erisipula.  Erysi- 
pelas,  atis. 

DORMIR  AL  RAS.  fr.  Dormir  al  seré  al  camp. 
Dormir  al  raso,  al  serena,  al  descubierto,  d  la  intem- 
pèrie, ó  la  inclemència.  Subdiò,  subdivalè  dormiré. 

DRET  À  DRET.  m.  adv.  En  derechura,  en  di- 
reccion,  direclamente,  derecho.  Recte,  vià  recta.  || 
Passant  per  la  dressera.  Echar  por  el  atajo,  ir  en 
derecera.  Compendio  viam  uniré. 

LO  DOBLE.  m.  adv.  AL  DOBLE. 

DONAR  LLOCH.  fr.  Proporciouar  medis  à  algú  pera 
que  fassa  6  diga  alguna  cosa.  Dar  pié,  màrgen,  lu- 
gar,  ocasion.  Expedio,  is. 

SI    DONAS    ANS    DE    MORIR  ,    APARELLAT    PERA    Sü- 

FRiR.  refr.   Aconsella  no  fér  donació  abans  de  la 
mort.  Si  das  antes  de  morir,  no  te  faltarà  sufrir. 

DISPE8A.  f.  DESPESA. 

DIVIDIT,  DA.  p.  p.  Dividida,  divisa.  Divieus. 


EIXALAR.  V.  a.  Llevar  las  alas  als  aucells. 
Desalar.  Pennas  auferre.  ||  Escursàrlashi.  Acortar, 
acorzar  las  alas.  Pennas  decurlare. 

EIXALAT,  p.  p.  y  adj.  Desalado,  acortado  de 
alas.  Ablatus,  decurtatus  pennis. 

ESTAR  UN  POCH  AixALAT.  fr.  ter.  Eslar  un  poch 
borracho  ó  tenir  lo  cap  calent  per  causa  del  licor. 
Andar,  ir  calamocano ,  tener  reservada  ó  callado; 
no  eslar  para  firmar.  Aliquanlum  vino  madens. 

EMBOGAR.  V.  a.  Cubrir  ó  fér  de  boga  'Is  si- 
tials  de  las  cadiras.  Hacer,  recomponer  los  asienlos 
de  enea  ó  espadana.  Sedilia  typhis  confici. 

EMBOVAR.  V.  a.  EMBOGAR. 

EMBOYRARSE.  V.  r.  Cubrirse  la  atmosfera  de 
boyra  y  per  extensió  dels  núvols  que  tapan  lo  sol. 
Aneblar,  anieblar,  anublar.  S'  usan  igualment  com 
recíproch.  Obnubilo,  as. 

EMBUTXACAR,  v.  a.  Ficaren  la  butxaca.  £01- 


bolsar,  meter  en  la  faltriquera.  In  crumenam  con- 
dere.  ||  embossar.  1. 

ENCERGOLAMENT.  m.  La  acció de  posar  cèr- 
cols à  las  bòtas.  Enarcamienio,  enarcar.  Arcubus 
dolia  actio  constringendi. 

ENDANYAMENT.  m.  La  acció  de  endaynarse 
algun  mal  ulcerés.  Encrudecimienta,  recrudecimien- 
to,  enconamienlo.  Irritatio,  nis,  exulceratio,  nis. 

ENDERRERIR.  v.  n.  y  derivats,  endarrerir. 

ENDOLCIR.  V.  a.  y  derivats,  endolsir. 

ENMORTALLAR.  V.  a.  Cubrir  als  difunts  ab 
la  mortalla.  Amortajar.  Amiculo  emortuali  defunc- 
tos  involvere. 

EMPETITIR,  v.  a.  y  derivats,  aixiqüir. 

ENFCiSME.  m.  Extremada  puresa  en  lo  par- 
lar. Enfuismo.  Lo.iuendi  aífectatio  puritatis. 

ENMANTELLAR.  V.  a.  Cubrir  ab  mantell.  Eu- 
capotar.  Clamyde  cooperire. 

ENMIRALLAR.  V.  a.  Reflectar  lo  mirall.  Re- 
flejar.  Refleclo,  is. 

ENRASTELLAMENT.  m.  La  acció  de  enras- 
tellar.  RaslUladura,  rastrilladura.  Staminis  inpec- 
tine  ordinalio.  ||  enfilament. 

ENRA8TELLAR.  v.  a.  Posar  ordedanamenl  V 
urdit  de  la  pessa  en  lo  rastell  pera  plegaria  degu- 
dament. Rastillar,  meter  la  urdimbre  en  el  peine.  In 
pecline  slamen  ordinare.  ||  enfilar. 

ENTRESENYA.  f.  senya  en  totas  sas  accep- 
cions, y  SENYAL.  1.  2.  3.  4.  5.  6. 

È8.  f.  Nom  de  la  vigéssima  lletra  del  nostre  abe- 
cedari. Ese.  Llitera  s  nomen  hispanicum. 

ESBLAMAR.  V.  a.  També  s'  usa  com  recíproch. 
subtar.  3. 

ESCAHINAR.  V.  n.  cacarejar.  I .  i  v.  r.  Cri- 
dar mòlt  fort  fins  à  quasi  escanyarse.  Desganirse, 
desganifarse,  desganilarse,  desgarganlarse.  Yocii'e- 
ror,  aris,  raucio,  is. 

ESCAMAR,  v.  a.  Picar  los  dits,  escarmentar. 
Escamar,  escarmentar,  desazonar,  exacerbar.  Exa- 
cerbo, as.  II  escamnab.  H  mel.  envergonyib,  ma,t- 

XACAR. 

ESCARABAT  BÜNYIGÜER.   tCr.  ESCARABAT  MERDISSER. 

E8CLET,  A.  adi.  ter.  Net,  clar,  resplendent, 
lluhent.  Nitida.  Nitidus. 
escriptura  de  ters.  Escriptura  en  forsa  de  la 


CATALÀ. 


821 


^ual  se  posava  presa  à  la  persona  que  en  ella  així 
s'obligava,  Escriturade  lercio.  Scriplura  sic  dida. 

Kl  Purgar  la  escriptura  de  ters  la  permaní'ncia  de 
i  escriptura  ab  clàusula  guarenligia  per  espay  de 
0  dias  en  la  cúria  dels  tersos  abont  s' inscrivia  en 
lo  llibre  al  efecte  de  preparar  la  execució.  Purgar 
laescritura.  Scripturam  expediri. 

ESCUT.  m.  Moneda  que  ha  tingut  vàrios  valors, 
però  éra  considerada  ordinàriament  pel  valor  de 
dos  duros:  vuy  representa  10  rals.  Escudo.  Moneta 
aurea,  argentave,  constans,  etc. 

E8PERNALLA.  f.  Planta. 

E8PINYARSE.  v.  r.  Rabiar  de  envidia.  Envi- 
diam  corripi. 

TÈ  LA.SESPiNYARAs.fr.  fam.  Ràbia,  ràbia.  Irasci. 

ESTAK  LERi  LERi.  fr.  Estar  primparat,  en  perill. 
Estar  en  tanganillas,  al  caer,  d  punto  de...  Propè 
adesse. 

ESTELLALLENYA  y  A8TELLALLENYA  f. 
Se  diu  en  algunas  parts  del  tascó  que  serveix  pera 
partir  llenya.  Cuna.  Cuneus,  ei. 

ESVERAT,  DA.  adj.  Atolondrat  que  obra  sen- 
se reflexió  per  causa  de  massa  vivesa.  Alborotado, 
atolondrado,  aturdido,  tronera,  tolondron.  Conster- 
natus.  11  Esfereit,  perturbat,  qui  obra  per  temor. 
Amilanado,  atronado,  atemorizado.  Territus. 
■■    EXCUSA,  f.  y  derivats,  escusa. 

EXPENDICIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  expendir. 
Expendicion.  Expenditio,  nis.  ||  Despatx  y  venda  de 
alguna  cosa.  Expendicion.  Yenditio,  nis. 

EXPENDIR.  v.  a.  Donar  al  públich,  véndrer. 
Expender.  Expendo,  is. 
ÈXTASI,  m.  èxtasis. 


fadrí  de  traball.  m.  oficial.  1. 

FAHENADA.  f.  ter.  fetna. 

FELLONIA.  f.  Acció  indigna  y  deslleal.  Felo- 
nia,  deslealtad,  iraicion,  villania,  perfídia.  Perü- 
dia,  86. 

FÉR  SALAT.  fr.  met.  é  irònica.  Béurer  massa 
fins  emborratxarse.  Emhriagarse,  emborracharse; 
estar  heeho  un  cesio.  Yino  gravem  esse. 

TOMO  II. 


FIGURANSA.  f.  Acció  y  efecte  de  figurarse  algú 
una  cosa.  Figuracion,  imdgen.  Figuratio,  nis.  y 

SEMBLANSA. 

FILOMENA.  f.  ant.  Aucell.  ROSSINYOL. 

FIRME8A.  f.  La  propietat  desér  fort,  constant. 
Firmesa,  seguridad,  constància,  fortaleza,  Firmi- 
tas,  atis.  11  Energia,  fortalesa  del  esperit.  Firmeza, 
energia.  Robur,  firmitas  animi,  |1  Refors,  lo  que 
constituheix  la  forsa  de  alguna  cosa.  Firmeza,  apo- 
yo.  Firmemenlum,  i. 

FLÀMORA.  f.  Yia  estreta  y  llarga  que  es  de 
colors  mòlt  vius,  disposats  en  porcions  iguals  de 
cada  color,  ressaltant  així  mès  que  las  altras  vias 
Uisas  de  la  mateixa  tela.  Fítímuía.  Flammulse,ainim. 

FLIGAR.  V.  a.  pegar. 

l'  ase  'm  flich.  exp.  fam.  Peste  1  Mala  peste. 
Crobrum. 

JO  't  flich.  exp.  fam.  Caramba.  Hui  1 

FLORICOL.  m.  ter.  col  y  flor. 


GALLDINDI.  m.  GALL  DINDI, 

GANGA.  f.  Lo  que  ab  poch  cost  es  adquirit. ' 
Ganga.  Facilis  adquisitio. 

BUSCAR  UNA  GANGA  ò  PRIMA.  Procurar  propor- 
cionarse  utilitats  ó  ventatjas  ab  poch  traball.  An- 
dar  àcaza  degangas.  Adquisitionem  facilera  vena- 
ri,  querere, 

GARBO.  (ab)  Ab  gràcia  y  manya,  Garbosamen- 
te,  airosamente,  donosamente.  Venustè, 

ESTAR  GAT.  fr.  Estar  borratxo.  Estar  hecho  un 
cesto,  haber  pillado  unamona,  un  lobo,  un  cernicalo. 
Ebrium,  vino  madidum  esse. 

GATELL.  m.  Fusta  del  arbre  així  anomenat  de 
que  s'  en  fan  cadiras  y  altres  mobles;  en  lo  antich 
servia  un  bastó  de  eixa  fusia  pera  simbolisar  la 
presa  de  possessió  de  una  heretat,  terras,  etc.  Cier- 
ta  clase  de  madera.  Lignum  (juíedam. 

GAYTER,  A.  adj.  Qui  tòca  la  gaytaó  cornarau- 
sa.  Gaiíero.  Tibicen,  inis. 

GIALDER.  m.  Barraca  formada  de  bastons  al- 
gun tant  separats,  dins  de  la  qual  s'  hi  penja  la 
pesca  pera  secarla,  etc.  Gialder.  Magalia  quaidam. 

103 


822 


DICCIONARI 


GRAPAS.  f.  pi.  ter.  Instrument  de  ferro  en 
forma  forçada  de  dos,  tres  ó  mès  puntas.  Ganchos, 
arpas. 

GRUIXUT,  DA.  adj.  gros.  1.  2.  |]  Lo  que  es 

doble  6  té  mòlta  grossària.  Grueso,  dohle,  craso. 
Crassus. 

GRÚMOL.  MUSCLO.  1.  I  TÀLLARINÀ. 

GUILLÀRSELAS.  expr.  ter.  Fugir,  escaparse 
de  algun  lloch  ahonl  corria  perill  algú  que  ha  fét 
mal.  Tomar  el  tole,  el  portanle,  las  de  Villadiego; 
escaiullirse,  zafarse.  Evadere,  disparere. 

GUINO.  m.  ter.  pillo,  pillet. 

GURRUPASSA.  f.  ter.  borradüra. 


HAVERSE  DE  VÉURER.  fr.  Denota  que  M  fi 
de  alguna  cosa  no  se  sab  de  cert  encara  que's  tras- 
Iluhesca.  Estar  por  ver;  no  me  digas  oliva  hasla  que 
me  veas  cogida;  desde  alU  ha  de  venir.  Nondura  ad- 
fuisse. 

l'  home  qdevól  mentir,  gran  memòria  ha  dete- 
nir, ref.  que  denota  sér  mòlt  fàcil  descubrir  al  men^ 
tider,  perquè  no  pót  retenir  en  la  memòria  tolas 
las  mantidas  que  inventa,  contradihentse  mòlt  so- 
vint. El  mentir  pide  memòria;  màs  presto  se  coje  al 
^^meniiroso  que  al  cojo.  Memòria  fallit  mendaces. 


ICTERICIARSE.  v.  r.  Posarse  malalt  ó  pén- 
drer  lo  color  de  la  icterícia.  Ictericiarse.  Ictero 
eegrotare,  icterum  simularé. 

INADVERTIDAMENT,  adv.  m.  Ab  inadver- 
téncia.  Inadvertidamente.  Imprudenter. 

INADVERTÉNCIA.  f.  Falta  de  advertència. 
Inadvertencia.  Imprudentia,  ae. 

INFUSORI.  ra.  med.  Instrument  de  or,  plata, 
plafina,  etc.  en  figura  de  embut,  lobroch  del  qual, 
que  es  mòlt  llarch  y  corb,  s'  aplica  à  las  venas 


pera  infundirhi  substàncias  medicinals.  Infusorto. 
Infusorium,  ii.  ||  pi.  zool.  Animalets  de  mòlt  di- 
versas  espècies,  entre  'Is  quals  se  comprenen  los 
que  's  desarroUan  en  las  infusions  animals  ó  vege- 
tals, y  sols  poden  apercibirse  per  medi  del  micros- 
copi y  per  això  s'  anomenan  també  microscòpichs. 
lofusorio  ,  animaliculos  microscópicos.  Infusoria, 
microscòpica  animalia. 


JAj  JA.  Interjecció  que  té  diferents  usos,  però 
sempre  indicant  que  no  s  creu  ó  's  posa  en  dubte  lo 
que  altre  diu :  no  obstant  de  que  cada  significació 
podria  tenir  vàrios  sinònims  en  castellà,  se  tradu- 
heix  generalment :  Ya,  ya.  Numquid. 

JUDICATÓRIA.  f.  L' acte  de  jutjar.  Judicacion, 
judicatura.  Judicatio,  nis. 

À  JUDICI,  loc.  Al  conèixer,  parer  ó  dictamen 
de  algú,  À  juicio,  al  parecer,  al  dictamen.  Sub  ju- 
dicio. 


LATS.  m.  ant.  llàstre. 

LIBERT,  A.  adj.  llibert. 

LLAMPARÓ.  m.  Cordill  que  emplean  los  noys 
pera  fèr  ballar  la  baldufa.  Cordel,  cordelejo,  cordon. 
Funiculus,  torulus,  i. 

LLANSADiS  Y  LLENSADÍS,  SA.  adj.  Se  diu 
del  arma  ó  instrument  que's  tira  contra  l' enemich. 
Arrojadizo.  Missilis. 

LLANXETA.  f.  d.  de  llanxa.  Lancheta,  gòndola. 
Cymbula,  se. 

LLEGIR  poder-cJLtedra.  fr.  ant.  poder  posar  ó 

TENIR  CÍTEDRA. 

LLEMBRU8GH,  CA.  adj.  ter.  Se  diu  de  la 
criatura  de  geni  aspre  y  repelòs.  Quisquilloso,  re- 
peloso,  dspero,  de  mal  genio,  desabrido.  Ingenio  as- 
per,  diíBcilis. 

LLEVETG  Y  LLEVEIG.  m.  LLEBEIG. 

LLICÈNCIA  ABSOLUTA.  La  que's  dóna  als 


CATALÀ. 


823 


soldats  en  testimoni  de  haver  cumpleri  lo  temps 
del  servey  :  y  també  la  que's  dona  al  oGcial  que  s' 
excloheix  del  exèrcit  per  una  felonia  ó  cosa  indigna 
queba  coraés,  com  també  al  que  demana  '1  retiro 
per  la  massa  edat  ó  altres  motius.  Licencia  absolu- 
ta. Milllaris  dimissió  absoluta. 

LLICÈNCIA  TEMPORAL.  Lo  permís  que  's  dóna  als 
militars  pera  podersen  anar  per  cert  temps  à  sas 
casas  ó  ahont  tingan  gust  de  anar.  Licencia  tem- 
poral. Mililaris  dimissió  temporalis. 

LLICENCIAR  ALS  SOLDATS,  fr.  Donarlos  la  lli- 
cència absoluta  ó  temporal.  Licenciar  los  soldados, 
las  Iropas.  Milites  dimiltere. 

LLISCADÍS,  SA.  adj.  relliscós. 

LLIURANSA.  f.  DESLLIURAMENT. 

LLÚCIA.  COM  si'm  diguesses.  fr.  ter.  Indica'l  des- 
propòsit que  algú  coneix  ó  creu  que  hi  ha  en  algu- 
na proposició  que  se  li  fa  ó  en  lo  que  se  li  diu  no 
volenlho  créurer.  Coma  ahora  llueven  albardas; 
cuando  vengan  los  nazarenos.  Ut  clitellai  nunc  é 
coelo  decidunt. 


m: 


MA  FORADADA,  met.  Se  diu  del  qui  dissipa  'Is 

I  béns  sense  reflexió.  Manirolo,  prodigo.  Prodigus. 
MALPAPER.  ra.  DESSERVEY,  DESATENCIÓ,    DES- 
^RECi. 
MANDO.  (baix  DE  són)  fr.  À  SW  mando,  à  sus  or- 
denes, à  sugobierno.  Sub  ordine. 

MANGALA.  f.  Bastó  ab  capsadura  de  or,  pla- 
ta, elc,  que  es  insígnia  de  autoritat.  Vara.  Aucto- 
ritas,  atis.  I  La  que  porlan  los  metges  ó  particulars 
era  sortir  de  visita  ó  à  passeig.  Baston.  Yirga  con- 
inna. 

MANSÀ8,  SA.  adj.  S' aplica  à  las  béstias  mol- 
issim  mansas.  Mansisimo.  Valde  mansuetus. 

MAR.  (en  BONA  —  TOTHOM  ES  BON  mariner)  fCf. 

enota  que  la  execució  de  una  cosa  no  té  mèrit, 
Iquant  es  fàcil  ó  las  circunslàncias  la  favoreixen. 
Yiento  en  popa  y  mar  bonanza,  navegaba  Sancho 
Panza;  vienlo  en  popa  esmediopuerto.  Haud  digna 
laudis  quae  facillima  sunt. 


MARIA  LLUÏSA.  MARIALLUÏSA. 

MATAFRARE8.  m.  bot.  Genero  de  plantas  de 
las  quals  fórraa  tipo  cert  arbust  de  Mèjich.  Juliana, 
Juliana,  se. 

MÀTALASCALLANT.  GATAHAULA. 

MATRIMONI  MottüANATicn.  Se  diu  del  matri- 
moni efectuat  entre  un  príncep  ó  princesa  y  una 
altra  persona  de  inferior  condició.  Malrimonio  mor- 
gandtico,  de  la  mano  izquierda.  Matrimoníum  in 
quo  persona  prínceps  nubit  cum  inferiore. 

MENTIR  DESCARADAMENT,  fr.  MENTIR PFL 
■COLL. 

MIGRAT,  DA.adj.  Faslidiat,  neguitós.  Desazo- 
nado,  fastidiado,  aburrido.  Morosus,  curà  presus. 

II  MÚSTICH. 

MIGRAT  (estar.)  fr.  Consumirse,  estar  im- 
pacient. Desazonarse,  concomerse,  pudrirse,  abur- 
rirse,  no  hallarse.  Curà  angi,  premi. 

MITJDIA.  m.  SUR  ó  SUT. 

MOGUT  ANAR-ó  EIXIT.  Andar  ò  estar  eu  zelos, 
estar  caliente,  apelecer  el  coilo.  Calulio,  is. 

MOJADA.  f.  MUJADA. 

MOLINET  DEVENT.  MOLÍ  DE  VENT. 

MÒLT  QUI-ABARCA    Ó    AGAFA   POCH  ESTRENY,  ref. 

Que  significa  no  poderse  donar  cap  degudament  à 
mòltas  cosasà  un  mateix  temps.  Quien  mucho  abar- 
ca  poco  apriela;  la  codicia  rompé  el  saco.  Qui  ni- 
mium  appetit  omnia  amittit. 

MORELLA  ROQUERA.  MORELL AROQUERA. 

MUDEM  DE  NOVES.  loc.  Volvamos  ó  doblemos  la 
hoja.  Negotium  in  aliud  tempus  differre. 

NORDESTEJAR.  V.  a.  nàut.  Fèr  que  la  brú- 
jula  decline  del  nort  cap  al  est.  Nordesiear,  nordes- 
tar.  Versura  coeciam  acus  nàutica  declinari. 


OFENÓ8,  A.  adj.  ter.  ofensiu,  ofensor. 
OLIVELLA,  f.  Oliver  bort.  Alhena,  acebucke, 
oleastro.  Oleaster,  i. 


821 


DICCIONARI 


MENOR,  (ossa)  aslron.  Constelació  que  entre 
altras  eslrellas  ne  té  set  de  niès  notables  disposadas 
casi  del  mateix  modo  que  las  de  la  Ossa  Major  en- 
cara que  ab  mès  petitas  distàncias.  Osa  menor,  ho- 
cina,  cinosura,  carro  menor.  Cynosura;  ursaminor. 


PAGARjüSTOS  PER  PECADORS,  fr.  quc  deuota  que 
'1  mal  que  uns  han  fét  es  castigat  ó  imputat  à  altres. 
Pagan  justos  por  pecadores ;  arde  verde  por  seco; 
uno  come  la  [ruta  aceda  y  olro  tiene  la  dentera.  Ti- 
bicen  vapulat  coquo  peccante. 

PARÈIXER,  (al)  exp.  Al  comú  sentir.  Al  pare- 
recer.  Judicio  generale. 

PARTERIR  Ó  PERTERIR.  Y.  a.  RABIAR. 

PATARRELL,  A.  adj.  Rabassut.  Rebolludo,  re- 
doblado,  memhrudo,  rehecho,  rechoncho.  Lacertosus. 

PAS.  [k  un)  loc.  Davant,  mòlt  prop.  À  los  ojos, 
d  la  vista,  à  paso.  Ante  oculos,  in  conspeclu. 

PELLAR.  V.  n.  S'  usa  també  com  recíproch. 
Posar  pell,  cicatrisarse  una  llaga,  ferida,  etc.  Es 
veu  que  pròpiament  no  té  traducció  literal  al  cas- 
tellà, y  no  obstant  de  que  no  té  la  mateixa  signifi- 
ció  primitiva  que  cicatrisar,  aqueixa  es  la  veu  que 
pót  únicament  donarnos  la  correspondència.  Cica- 
trizar.  Cicatrico,  as. 

PÉNDRER  LA  INICIATIVA,  fr.  Sér  lo  primer  en 
tractar  ú  obrar  sobre  de  algun  assumpt».  Tomar 
la  iniciativa;  ahrir  paso  ó  camino.  Incipere. 

PÉRDRER  l'  oremus,  fr.  Pérdrer  la  paciència, 
no  poder  sufrir  mès.  Perder  el  oremus,  los  eslribos, 
la  paciència ;  salir  de  quicio,  de  sus  casillas.  Patien- 
tiam  rumpere;  molèstia  afficere. 

PETACA  Ó  PETRAGA.  f.  Espècie  de  cofre  de 
cuyros  ó  de  fusia  guarnida  de  ells.  Petaca.  Goria- 
ceum  camillum.  ||  Capsa  de  forma  oblonga  de  cuy- 
ro,  palla  ó  altra  matèria  en  que  s' hi  posa  'í  tabaco 
de  fumar.  Petaca.  Theca,  ae. 

PERA    Ó     PER    AQUÍ   EN   ALLÀ.    lOC.    adV.    À    rÍO 

revuelto.  Turbatis  rebus. 
POCH  À  POCH.  (anar  à)  fr.  Anar  caminant  ú 


obrant  ab  pausa.  Ir  ó  andar  lentamente,  despacio, 
paso  à paso,  poco  d  poco,poquiio  dpoco.  Pauxillalim 
agere;  pedetentim  ambulare. 

POLIVÍRIA.  f.  Nom  que's  dóna  à  la  dona  que 
té  mès  de  un  marit  à  un  mateix  temps.  Poliviria. 
Poliviria,  ae. 

PREMURA.  f.  PRESSA,  PRESTESA,  PROMPTITÜT. 

PRESAGIAR.  V.  a.  y  derivats,  augurar. 

PRÉSSECH  GABAIG.  Espècie  de  préssech 
de  color  morat  y  de  pinyol  també  mòlt  moral :  es 
un  poch  agre.  Albérchigo.  Persicum  malum. 

PRINCIPAL,  (ferse)  loc.  ant.  Tomar  d  pechos. 
Summa  contenlione  rem  suscipere. 

PSEUDÒNIM,  m.  SEUDÓNIM. 


QUOLCOM,   COLCOM   Ó  QUALCOM.  pron. 

indeQ.  algú. 


RÀFAGA.  f.  Bufada  forta  de  vent  que  para 
luego.  Rdfaga,  bocanada  de  vienlo.  Aeris  subitus 
et  vehemens  flatus. 

RAHÓ  social  La  firma  que  adopta  una  casa  de 
comers  pera  las  cartas,  lletras,  valors,  etc.  y  es  lo 
nom  ab  que  's  coneix  y  designa.  Razon  social.  De- 
signatio  mercalorum  socielatis. 

RAMPONYA.  m.  y  f.  ter.  Se  diu  de  la  criatu- 
ra que  sempre  plora  ó  no  està  contenta.  Lloron, 
gemidor,  gimoteador.  Nimius  in  fletu. 

RASTRE,  (ni)  loc.  NI  BASSA,  NI  POLS. 

RECOGITAR.  v.  n.  ant.  Reflexionar,  pensar 
ab  maduresa  mòltas  vegadas  sobre  un  ma'eix 
assumpto.  Recapacitar.  Recogito,  as. 

RELATIVAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  rela- 
tiu. Relativamente.  Relativè. 

REMATO,  m.  arquit.  Adorno  en  lo  vértice  ó 
coronament  de  algun  edifici  ú  obra  de  arquitectu- 
ra. Remate,  cima.  Cacumen,  inis. 


CATALÀ. 


82S 


I 


V 


REPLENAR.  v.  a.  Umplir  una  cosa  per  altia 
vegada.  Rellenar.  Iteraloadimplere.  1|  r.  Menjar  ab 
desmasiada  abundància.  Rellenarse,  atracarse.  In- 
farcior,  iris.  ||  farcir.  ||  Fér  que  s' posen  mes  apre- 
tats  los  objectes  que  conté  un  local,  eyna,  etc.  Re- 
llenar, apretar.  Conslringo,  is. 

REQUERRE.  V.  a.  ant.  requerir,  galantejar. 

RE8CLIM  Y  RESCLUM.  m.  Lo  luf  que  fan 
las  carns  ó  altras  cosas  que  comensan  à  passarse, 
6  que  estan  pudridas.  Husmeo,  tufo,  tufarada.  Foe- 
tor,  is. 

RETENIR8E.  V.  r.  Abslenirse  de  lo  que  s'ana- 
va à  dir  ó  fér,  fentse  gran  violència.  Delenerse,  re- 
tenerse.  Sese  relinere. 

RETORGIMENT.  n.  Lo  tom  ó  volta  que's  dó- 
na à  lo  que  's  retors.  Relorcimiento,  retorcedura, 
retorcijo.  Contorsió,  retorsió,  nis.  ||  contorsió. 

RETORSIÓ,  f.  contorsió.  [|  retorciment.  en  lo 
supl. 

RETRUNFAR.  v.  a.  Jugar  un  trunfo  superior 
al  que  ha  jugat  una  carta  d»  trunfo.  Relriunfar, 
refallar.  Triumphaliorem  chartam  ludere. 

RETRUNFO.  m.  Lo  trunfo  que  's  juga  y  guanya 
al  que  està  jugat.  Refallo,  retriunfo.  Foliuni  luso- 
rium  triumphalius. 

REVENTARSE  'l  caball.  fr.  Morir  lo  caball 
per  causa  del  gran  cansaci  violent  que  promou  la 
dilatació  dels  vasos  sanguíneos,  fins  à  esclalarse. 
Reventarse  elcaballo.  Equum  lassitudine  mori. 

RIATA.  f.  arriata,  riada. 

RUCH.  LO-PÓRTA  PICAROL,  LASOMERA  TAMBÉ 'n  VÓL. 

ref.  Que  denota  las  pretensions  que  té  un  de  poch 
mèrit y  vól sér  considerat  com  qui  té  mèrit:  també 
pera  expressar  que  un  desitja  capritxosament  lo  que 
altre  té,  Hasla  los  gatos  quieren  zapatos.  Aliorum 
bona  cupiditare. 

RUNFLA.  f.  Se  diu  de  la  sèrie  de  carlas  de  un 
mateix  coll,  ab  que  s' ha  de  jugar:  y  per  extensió 
de  tota  multi tut  de  cosas  col-locadas  de  una  en  una. 
Runflada,  runfla.  Equarum  rerum  series. 


SALAMPIÓ  Y  8ELAMPIÓ.  m.  ter.  XARRAH- 


PIÓ. 


8ARDINETA.  f.  XANCÜET. 

SAVALL,  m.  Se  diu  del  cacb  que  's  cria  en  la 
carn.  Gusano.  Vermis,  is. 

SEGUIT,  (per un)  exp.  Sens  interrupció  ni  ir- 
regularitat. Seguidamenle ,  regularmenle.  Ordina- 
riè. 

SELLA  DE  TROSSA,  m.  ant.  Espècie  de  sella  bona 
pera  un  viatge  Uarch.  Silla  de  alforja.  Ephippiura 
gauces. 

SELVATGi,  NA.  adj.  Se  diu  del  animal  que 
viu  en  los  boscos.  Selvagino,  selvoso,  selvàlico,  sil- 
vestre, salvaje.  Silvosus,  selvaticus. 

SIVILLA  Y  SIVELLA.  f.  CIVELLA. 

SOFOCH.  m.  y  derivats,  sufoch. 

SOLIXENT.  m.  La  part  del  orient.  Levanle. 
oriente.  Oriens,  tis. 

SOL-LÍCIT,  A.  adj.  y  derivats,  solícit. 

SOLS.  (ni  tan)  expr.  Significa  ni  encara,  consi- 
derant canlilat,  proporció,  ctc.  que  no  siga  de 
temps;  però  sí  posat  davant  de  un  substantiu  de 
temps.  Ni  siquiera,  ni  aun.  Necquidem. 

SUBSTRÀURERSE.  V,  r.  Deslliurarse  de  al- 
gun perill,  fugir  de  la  jurisdicció  de  algú  burlant 
sas  requestas.  Smtraerse.  Se  substrahere,  ||  apar- 

TABSE, 

SUBTILI8AR.  V.  a.  y  derivats,  sütilisar. 

SUSTENTAGLE.  m.  L'  objecte  que  sosté  algu- 
na cosa,  Sustenlàculo.  Sustentaculum ,  i,  ||  fona- 
ment. 

SUTRAGH.  m,  sotragada. 

FÉR  SOTRACHS.  fr.  SOTRAGUEJAR. 


TALLARSE.  V.  r.  Vulg.  ESPIFIARSE. 
TALÚSSIS.  m.  TALl^S, 

TAU.  m.  ter.  talp. 

TELA  INGLESA,  XAGRÍ. 

TERRAL,  m,  y  adj.  Se  diu  del  vent  que  ve  de 
la  paït  del  continent.  Terral,  viento  de  tierra.  Ven- 
tus  é  terra  perflans, 

TENTO.  (ab)  m.  adv.  abtino. 


826  DICCIONARI 

TRANQUIL,  (estar.)  fr.  met.  Dormir  segur,  víu- 
rersènscuydados.  Estar,  dormir,  etc.dpiernasuella 
ó  lendida.  Absque  curis  vità  frui ;  in  utramvis  au- 
rem,  in  ulrumvis  oculuni  dormiré. 

TRONS  FERSE —  ó  ^NO  't  farís  TRONS?  fr.  fam. 

FERSE  REPICAR. 

TRüTI.  (anar  ó  anírsen  1  sàn)  fr,  tirarho  tot  i 

RODAR,  ANARSEN  A RODAR. 


"U 


U8ÜFRUYT.   m.  USDEFRUYT. 

ULEMA.  ra.  Nom  dels  doctors  de  la  lley  entre 

'Is  lurclis  y  'Is  cossos  de  que  forman  part,  sas  fun- 
cions són  explicar  lo  Coran,  presidir  los  exercicis 
religiosos,  vigilar  la  educació  dels  prínceps  y  ad- 
ministrar justícia.  Ulema.  Ulema,  ae. 


■v 


VARONÍVOL.  adj.  VARONIL. 

VÍBORA.  f.  Rèptil  que  té  '1  cap  triangular  y 
aplanat,  la  cua  curta  y  obtusa  y  las  dents  agudís- 
simas,  en  las  dos  mandíbulas,  en  forma  de  agullas 
foradadas  per  dintre;  de  manera  que  al  introduhir- 
se  en  un  cos  deixan  surtir  lo  veneno  que  s'  escam- 
pa instantàneament  causant  accidents  terribles  y  à 
voltas  la  mort.  La  mossegada  que  dóna  es  mès  ó 
ménos  activa  segons  lo  clima,  estació,  indivíduo  y 
part  mossegada,  iníluhinthi  mòlt  no  obstant  la  im- 
pressió moral.  Vibora.  Yipera,  ai. 

VOLANDERA.  f.  ROLANDERA. 


FI  DEL  TOMO   SEGON. 


À  LOS  SRES.  SUSCRITORES. 


En  el  transcurso  de  esta  obra  se  han  experimentació  algunas  pequenas  intemipciones 
debidas  à  forlúitos  accidentes  ,  cuando  no  por  exigirlo  la  naturaleza  misma  de  su  traba- 
jo  ;  pues  el  grande  acopio  de  voces  y  locuciones  con  que  se  ha  aumentado  sobre  su  pri- 
mera edicion,  ha  originado  infinidad  de  diligencias,  consultas  y  estudio  acerca  de  los  ter- 
mines de  uso  vigente  ó  antiguo  que  faltaban  à  la  primera  impresion  de  dicha  obra.  Asi 
es  que  ,  no  habiendo  ahorrado  medio  para  que  nuestra  edicion  saliera  enriquecida  con 
un  nuevo  caudal  de  palabras  y  correcta  como  deben  serio  obras  tales  ,  nos  hemos  visto 
en  la  precision  de  entorpecer  la  regularidad  de  la  publicacion  ,  coníiando  en  que  los  so- 
nores suscritores  lo  dispensarian  ,  al  considerar  que  solo  ha  sido  con  el  lin  de  presentar 
este  libro  con  la  mejoría  y  perfeccion  posi  ble. 

Habiendo  ,  pues  ,  terminado  la  publicacion  del  Diccionario  catalan  con  la  correspon- 
dència castellana  y  latina  por  D.  Pedró  Labernia  ,  nos  toca  anunciar  la  segunda  parte,  ó 
sea  el  Novisimo  Diccionario  de  la  lengua  castellana  con  la  correspon- 
dència catalana  ,  redactado  sobre  el  del  mismo  autor  ;  pudiendo  asegurar  que  se  pu- 
blicarà con  toda  regularidad  ,  puesto  que  al  efectuar  los  trabajos  para  la  primera  parte 
se  han  podido  precisamente  acaparar  los  del  Novisimo  Diccionario  que  serà  el  mas 
completo  que  hasta  hoy  haya  visto  la  luz  pública  ;  por  que  ademàsde  los  estudiós  que 
de  mucho  tiempo  à  esta  parte  viene  haciendo  una  Sociedad  de  literates ,  se  han  consul- 
tado  los  diccionarios  mas  adelantados  y  completes. 

Facilmente  se  deja  comprender  la  importància  y  ulilidad  que  esta  nueva  publicacion 
encierra  no  solo  para  todos  los  espanoles  en  general  ,  por  cuanto  serà  el  diccionario  mas 
completo  de  la  lengua  espanola  ,  superando  en  termines  à  todos  los  demàs  ,  si  que  en 
particular  para  los  catalanes  que  muy  ventajosamente  tendràn  en  él ,  despues  de  la  clara 
definicion  de  las  voces,  la  correspondència  en  su  lengua  nativa,  lo  que  harà  resaltar  à  su 
comprension  en  el  instante  el  significado  exacto  y  preciso  de  la  palabra  que  quieran  es- 
tudiar. 

Los  Editores. 


-^«*s<5M<^^»^^>S^a>e^^ 


NOVlSIMO 

DIGGIONARIO 

CASTELLANO-GATALAN. 


PROSPECTO 


El  Diccionario  es  el  archivo  de  la  lengua.  Y  el  ultimo  diccionario  debe  por 
por  conspcuencia  ser  el  mejor  ó  por  lo  menos  el  mas  completo. 

La  publicacion  que  hoy  emprendemos  no  tiene  por  objeto  aumentar  el 
número  de  ediciones  ,  ya  considerable  ,  que  del  Diccionario  de  la  lengua  cas- 
tellana se  han  hecho  mas  ó  menos  calcadas  unas  sobre  olras. 

Nuestra  tarea  es  en  verdad  de  interès  para  el  publico  en  general  y  para  el 
publico  catalan  en  particular. 

Hé  aquí  sus  ventajas  efectivas: 

1/  Con  la  adquisicion  de  nuestro  Novisimo  Diccionario,  se  podrà  tener  la 
seguridad  de  ballar  reunidos  en  una  sola  obra ,  todos  los  diccionarios  basta 
aquí  publicados  inclusos  los  suplementos  y  vocabularios,  y  debidamente  sanea- 
dos  de  muchos  de  sus  defectos. 

2/  Se  tendra  un  aumento  de  voces  sobre  las  que  contienen  los  mismos  que 
no  ha  de  bajar  de  20,000. 

3.'  Ademàs,  se  tendra  la  correspondència  catalana. 

Basado  principalmente  en  esta  parte  nuestro  Diccionario  en  el  que  con 
tanta  aceptacion  del  publico  espanol  dió  à  luz  el  ilustradoD.  Pedró  Labernia, 
creemos  prestar  con  ello  un  servicio  à  nuestro  Principado,  cuyos  naturales  si 
bien  tienen  el  deber,  como  espanoles,  de  conocer  el  idioma  nacional ,  no  es 
menor  el  que  les  impone  la  pequena  pàtria,  que  un  dia  lo  fué  grande  y  que 
tiene  tambien  un  idioma  que  nunca  morirà  por  mas  que  se  diga  y  se  haga. 

No  nos  toca  ànosotros  enumerar  las  buenas  cualidades  de  nuestra  obra;  el 
publico,  juez  imparcial  y  recto,  sabrà  apreciaria  como  acostumbra  con  los 
libros  que  le  reportan  notòria  utilidad. 

La  presente  edicion  del  Novisimo  Diccionario  castellano-caíalan  form^rk  dos 
tomos  de  igual  volúmen  que  la  primera  parte  ó  sea  Diccionario  caíalan-caste- 
Uano  en  igual  forma  y  tamano  que  este,  y  al  mismo  precio  se  repartiran  cua- 
tro  entregas  semanales  sin  ninguna  clase  de  interrupcion. 


h^- 


/  ■>■ 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
CARDS  OR  SLIPS  FROM  THIS  POCKET 

UNIVERSITY  OF  TORONTO  LIBRARY 


ï\ 


3893 
35L2 
t.2 


Labernia  y   Ssteller,  Fedro 

Dictionari  de  la  llengua 
catalana,  la  correspondència 
castellana  y  llatina 


V