WnjW*^Gi
i<* :: m
>, .
B 1
y>
#*«
DICCIONARIO
CATALAN-CASTELLANO-LATINO.
DICCIONARIO
CATALAN-CASTELLANO-LATINO
POR
DON JOAQUÍN ESTEVE , T DON JOSEPH BELVITGES
Presbíteros , Doctores en Sagrada Teología , Ex-Catedráticos
de Retórica y Poesía del Seminario Obispal
de Barcelona,
DON ANTONIO JUGLA T FONT DOCTOR EN AMBOS DERECHOS,
Abogado de los Reales Consejos , y de la Real Audiencia de Cataluña,
Juez de Provincia , y Alcalde interino que fué del jQuartel quarto
de esta Ciudad, Se.
TOMO SEGUNDO.
CON LICENCIA.
r-ara. ■ gCga i B
BARCELONA: EN LA OFICINA DE TECLA PLA VIUDA,
ADMINISTRADA POR VICENTE VERDAGÜER.
MDCCCV,
-■$*. a R>
r i3
+ 2
HAB
ITjl # Octava letra del alfabeto , si es que
deba llamarse letra ; pues según los gramá-
ticos es solamente aspiración. No sirve por
sí sola , ni tiene otro oficio que el de dar
fuerza al sonido de la letra, á quien se jun-
ta. Era letra numeral que valia dacientos,
y con una raya encima ducientos mil.
HA. interj. Ha. Ah.
HABER, v. a. ant. teñir. Haber. Habere.
°haber , conseguir, lograr. V. Alcanzar.
haber , abastar. Alcanzar. Manú prehendere,
capere.
haber, cumplirse 'l témps d' alguna cosa, y
axí s' diu ha cinc anys. Hacer. Impleri.
haber , percebir algú part d' alguna cosa :
axí en algún repartiment se diu : Fulano
n' ha hagut poc. Alcanzarle , caberle á al-
guno parte de alguna cosa. Obtingere.
haber , ser castigat , ó repres ; axí s'diu :
haurás cops : haurXs renys. Llevar. Fer-
ré.
haber Á camas, f. fam..ant. V. Aconseguir.
haber »e cap de dits. f. Coger en las uñas,
ó entre las uñas. Apprehendere.
haber en cor. f. ant. Tener ánimo , intención.
Intendere.
haber esment. f. Entender. Subodorari.
habkrhi , existir , com haberhi mólts blats.
Haber. Esse.
haberhi, succehir , esdevenir , com: haber-
hi disputas. Haber. Esse.
haberlas , parlar, tractar d' alguna cosa;
axí s 1 diu : de que las heü hagudas. V.
Tractar.
haberlas , quexarse ab algú ó d' alguna co-
sa ; y axí 's diu : De que las haus ? No sab
de que se las hau. Haberlas. Conqueri.
ALLÁ SE LAS HAJA Ó SE LAS HAJAN. f. Allá S6
las haya : allá se lo haya : allá se lo aven-
gan : allá se las campaneen. ¿ Quid ad me ?
Ipsi viderint.
no haberhi pa partit. f. ser alguns suma-
ment amigs. Morder en un confite. Summá
amicitia fosderari.
no hi ha mes cera que la que crema, f.
met. y fam. V. Cera.
NO hi ha pitjqr clavilla que la del matex
>ust. ref. V. Clavilla.
no haberhi mes. que déma'nar. f. V. Déma-
nar.
no hi ha tal haca. loe. No hay tales carne-
ros. Nil horum est.
haber, s. m. cre'dit en alguns cbmptes. Ha-
ber. Ratio expensi scripto tradita.
habers. p. ben*. Haberes. Bona 3 facúltales.
HÁBIL, adj. capas , intelügent. Hábil. Ha-
bilis.
hábil , apie , proporcionat , disposat. Hábil.
Aptus.
Tom. Ih
HAB
A. adj.
sup.
Foí. i
Habilísimo.
HABILISSIM ,
Scientissimus.
HABILITACIQ. s. f. Habilitación. Probatio*
approbatio.
HABILITAR, v. a. fer hábil ó capas í algú,
ó á alguna cosa. Habilitar. HabÜem red-
dere.
habilitar, donar per hábil. Habilitar. Ap-
probare.
HABILITAT, DA. p. p. Habilitado.
habilitat. s. f. capacitat , déstresa. Habili*
dad. Facilitas , dexteritas.
habilitat, l'exécució d'alguna cosa ab art y
déstresa : axí s' diu qu'algú fa alguna habí*
litat ; que mostra sas habílitaTs. Habili*
dad. Miré operatum.
HABIT. s. m. vestit deis Ecclesiástics. HábU
ío. Vestis.
hábit , Tinsignia ab que s' distingexen éls
Ordes militars. Hábito. Militarium Ordinum
hábit, facilitat en dir ó fer alguna cosa. Há'
bito. Habitus.
hábits de csr , los que portan é!s Ecclesiás-
tics en el cor. Hábitos de coro, hábitos co-
rales. Vestes quibus Ecclesiastici choro ads-
tituri superinduuntur.
hábits llargs , éls deis Eclesiástics y estu-
diants. Hábitos. Talares vestes ecclesiasticae,
vel schoiarcs.
HABITABLE, adj. Habitable. Habitabilís.
HABITACIO. s.f. él lloc ó casa en que s' ha-
bita. Habitación , morada. Domicilium.
HAfliTACid, la part de la casa, propia per habi-
tarse. Habitación. Habitatio , sedes.
HABITADOR, s. m. p. u. Habitador. Habi-
tator.
HABITANT. s. m. Habitador, morador. Ha»
bitator.
HABITAR, v. a. y n. Habitar, morar. Habi-
tare.
HABITAT, DA. p. p. Habitado.
HABITAY. s. m. ant. V. Habitada.
HABITÜACIÓ. s. f. ant. Habituación. Habi-
tus.
HABITUAL, adj. Habitual. Habifualis.
HABITUARSE, v. r. Habituarse. Assue*-
cere*
HABITUAT , DA. p. p. Habituado.
HABITUT. s. f. Habitud. Usus.
HACA. s. f. Haca. Asturco.
HACANEA. s. f. ant. Hacanea. Equus Bri-
tannicus.
HAESMAR. v. a. ant. discórrer, jtfdicar.
Juzgar. Putare.
HAGÜT,DA. p. p. Habido.
HAHINAR. v. n. V. Ahinar.
II AHÍ. v. a. ant. Odiar , aborrecer. Odire.
HALENAR. v. n. V. Aleñar.
HALIT. s, m. Hálito. Halitus.
A HAL-
t HAL
HALLUCINAR. v. a. Alucinar. Mentem
perstringere.
HÁM. s. m. Anzuelo. Hamus.
HAMADRÍADES. s. f. p. nimfas axí ditas
entr' éls gentils. Hamadríades. Hamadrya-
des.
HANC. adv. ant. V. Anc.
HARDA. s. f. ant. V. Esquirol.
HARMONÍA, s. f. en la música. Armonía.
Harmonía.
harmonía , la convenient proporció" y corres-
pondencia d'unas cosas ab altras. Armonía.
Concordia, convenientia.
CORRER AB HARMONÍA , Ó AE EONA HARMONÍA.
f. Correr con buena armonía. Amicé faceré,
vivere.
í\er ó causar armonía, f. causar estranyesa ó
novedat. Causar estrañeza ; hacer armonía.
Mirum , novum videri.
HARMÓNIC, A. adj. Armónico. Harmoni-
cus.
HARMONIOS , A. adj. Armonioso. Harrao-
nicu?.
HARMONIOSAMENT. adv. m. Armonio-
samente. Harmonicé.
HARPA, s. f. instrument músic. Arpa. Ci-
thara.
harpa , grapa. V. Grapa.
HARPADA, s. f. Garfada , garfiada. Un-
guium iactus.
HASIENDA. s. f. V. Hisénda.
HASSANYA. s. f. Hazaña. Pacinus , res
gesta.
HASTA, s. f. Hasta. Hasta.
HATXA DE ARMAS, ant. Hacha de armas.
Securis amazonia.
HAUR. s. m. ant. V. Or.
HAUT. p. p. ant. V. Hagut.
HAVER Á COR. f. ant. V. Desitjar.
haver coratge. f. ant. V. Coratge.
haver ops. f. ant. V. Necessitar.
haver propri. f. ant. Tener bienes. Bona pos-
sidere.
haver sentíment. f. ant. V. Haber esment.
HE.
HEBDÓMADA, s. f. Hebdómada. Hebdo-
mas. .
HEBDOMADARI. s. m. Hebdomadario. Heb-
dornadarius.
HEBRAISME. s. m. Hebraísmo. Hebraís-
mos.
HEBRÁÍC , A. adj. Hebraico. Hebraicus.
HEBRÉU, A. adj. Hebreo. Híbraicus.
HECATOMBE, s. tai. Hecatom.be. Hecatom-
be.
IÍEDRA. s. f. ar,t. V. Eura.
liEGíRA. <. f. H'gira. Epocha arábica.
HEMISFERI. s. m. Hemisferio. Hemispbse-
rium.
HEM
HEMISTIQUÍ. s. m. Hemistiquio, Hemisti-
chion.
HEMORRAGIA, s. f. Hemorragia. Hemor-
rhagia.
HERAL , HERALT. s. m. ant. rey d'arraas.
Heraldo. Fecialis.
HERÁLD1C , A. adj. Heráldico. Scuta-
rius.
HERBA. s. f. Yerba. Herba.
hérba , '1 conjunt de móltas hérbas en un ter-
reno. Yerba. Herba.
herba angélica. Angélica. Smirnium , an-
gélica.
herba de ballester. Yerba de ballestero.
Elleborus albus.
herba col. Yerba de cuajo. Flos cardi , herba
coagulans.
herba colera, ant. V. Hérba col.
herba cuquera. Hierba lombriguera. Abrota-
num.
hérba lletera. Lechetrezna. Herba láctea.
HÉRBA DEL MAR. Alga. Alga.
hérba de la mare de déu. Beleño. Hyoscia-
mus.
hérba puntera. V. Crespinell.
hérba sabonera. Xabonera. Saponaria, herba
fullonum.
hérea sana. ant. V. Menta.
hérbas. p. las deis prats, devésas &c. que ser-
vexen per la pastura del bestiar. Hierbas^
pastos. Pascua.
CREXER COM LA MALA HÉRBA. loe. fam. CreCCT
como la mala hierba. Brevi adolescere.
ES MES CONEGUT QUE LA MALA HERBA. IoC.
fam. V. Ccnegut.
segar l' hérba sota 'ls peus. f. Segar la
hierba debaxo los pies. Aliquem secreto
preocupare.
mal' hérba may mor. ref. Cosa mala nunca
muere.
Nullo, crede mihí, mala res extinguitur acvo.
HERBATGE. s. m. ant. 1' hérba deis prats y
dévesas que servex de pastura al bestiar.
Herbage. Pabulatio.
fér herbatge. f. snt. Forragear. Pabulari.
HERBATGER. s. m. ant. Forrageador. Pa-
bulator.
HÉRBETA. s. f. dim. Hierbeaba. Herbula.
JA 't CONÉO- HÉRBETA QUE T* DIUS MORADUX.
loe. met. Ya te veo besugo que tienes el ojo
claro* Qho tendas video.
HERBOLARL s. m. Herbolario. Herba-
adj. Hereditatio. Haere-
rms.
HEREDITARr, A
ditariu».
HERENCIA, s. f. la successió á tóts éls
drets que '1 difunt a qui s" herera , tenia al
témps de sa mort. Herencia. Haereditas.
herencia , éls béns herétat*. Herencia. Hrere-
ditas.
HE-
HER
HERESIARCA. s. m. Heresiarca. Haeresiar-
cha.
HERETAMENT. s. m. ant. Heredamiento.
Oblatus fundus.
HERETAR. v. a. succehir al universal dret
d'algun difunt. Heredar, la alicuius bona
iure hereditario venire.
heretar, adquirir alguna cosa per téstament.
Heredar. Hsereditatem nancisci.
heretar , donar á algú en propietat alguna
hasienda, ó altra cosa, perqué la posseesca
éll y sos successors. Heredar. Fundo vel
proedio aliquem donare.
heretar, roet. teñir éls filis éls costums y
propietats deis pares. Heredar. Mores vel
acta maiorum , alicui tanquam híeredita-
tem venire.
HERETAT, DA. p. p. Heredado.
heretat. s. f. Heredad. Fundus, praedium,
ager.
HERETER, A. adj. ant. V. Hereu.
HERÉTGE. s. m. Herege. Haereticus.
HERETGÍA. s. f. Heregía. Haresis.
HERÉTIC , A. adj. Herético. Haereticus.
HERETICAL, adj. Heretical. Hsereticalis.
HERETJOT. s. m. Her ejote. Vilissimus hse-
reticus.
HEREU. s. m. Heredero. Hceres.
hereu fiduciaíu ; de confiansa. Heredero
confidenciario ó en confianza. Hseres fiducia-
rius.
hereu necessari, 6 forsos. Heredero forztso.
Haeres necessarius.
per hereu. f. designar per hereu. Nombrar
heredero. Heredem instituere.
HEREVA. s. f. Heredera. Haeres.
HERM. s. m. V. Erm.
HERMAFRODITA. s. m. Hermafrodita.
Hermafroditus , androginus.
HERMINI. s. m. ant. V. Arminyo.
HERMITA. s. f. Ermita. iEdicula sacra.
hermitá. s, m. Etmitaño. Eremita.
IL DIABI.E QUAND ES VELL SS FA HERMITÁ.
ref. De mozo á palacio , de viejo á beato.
Regum auias iuvecis , sénior pia templa
frequentat.
HERMOS , A. adj. Hermoso, Pulcher,
HERMOSAMENT. adv. m. Hermosamente.
Pulchré.
HERMOSEJAR. v. a. Hermosear. Decorare.
HERMOSISSIM, A. adj. sup. Hermosísimo.
Pulcnerrimus.
HERMOSURA, s. f. la perfecció que resulta
de la proporció,y simetría de las parts,
áb qift s' fa agradable á la vista alguna
cosa. Hermosura. Pulchritudo.
hermosura , la proporció de la cara d'alguna
persona. Hermosura. Pulchritudo , gratia.
hermosura , lo agradable d'alguna cosa que
recrea per sa amenitat 6 altra causa. Her»
HER 3
mosura. Pulchritudo, decor, ainoenitas.
HERMOT. s. m. V. Ermot.
HERNIA, s. f. Hernia. Hernia.
HÉROE, s. m. Héroe. Heros.
HEROlC, A. adj. Heróyeo. Heroicus.
heróic , lo pertanyent ais héroes , 6 que
tracta d'ells. Heróyeo. Heroicus.
vers heróic. Verso heroyco. Heroicum car-
men.
HEROiCAMENT. adv. m. Heroyeamente.
Heroicé.
HEROICITAT. s. f. Heroicidad. Magnani-
mitas.
HEROÍNA, s. f. Heroína. Herois.
HEROISME. s. m. Heroísmo. Heroica forti-
tudo, magnanimitas.
HESíTACíO. s. f. Hesitación. Haesitatio.
HETERODOXO, A. adj. Heterodoxo. Hete-
rodoxus.
HETEROGÉNEO , A. adj. Heterogéneo. He-
terogeneus.
HEXACORDO. s. ra. Mus. Hexácordo. Hexa-
chordum maius.
HEXAEDRO, s. m. Geom. eos que té sis
costats iguals. Hexaedro. Hexaedron.
HEXÁGONO, s. m. Geom. Hexágono. ílexa-
gonum.
HEXÁMETRO, s. m. Hexámetro. Hexame-
ter.
HEXAPEDA. s. f. mida que consta de sis
peus. Hexapeda. Hexapeda.
HEY. interj. usada per cridar á algú. Hala 9
digo, oyes. Heus.
HI.
HIC. adv. I. ant. V. Aquí.
HIDRA, s. ¿ Hydra. Hydra.
HIDRAULIC, A. adj.' Hidráulico. Hydrauli-
cus.
HIDROGRAFÍA, s. f. Hidrografía. Hydro-
graphia.
HIDROGRAFíC, A. adj. Hidrográfico. Hy-
drographicus.
HIDROMANCÍA. s. f. Hidromancia. Hydro-'
manda.
HIDROMÁNTIC, A. adj. Hidromántko. Hy-
dromaoticus.
HIDROMEL, s. m. Aguamiel. Aqua mélica.
HIDROMETRÍA, s. f. Hidrometría. Hydro-
metria.
HIDROPESÍA, s. f. Hidropesía. Kydropi-
sis.
HiDRÓPIC, A. adj. Hidrópico. Hydrops.
hh.kc5?¡c , met. qui no s' sacia d'algu'ha cosa.
Hidrópico. Insaturabilis.
HIDRGSTÁTICA. s. f. Hidrostátiea. Hy-
drostatica.
HIDROTECNIA, s. f. Hidrotecnia. Hydro-
technia.
HÍE-
4 H1E
HIENA, s. f. animal. Hiena. Hyatna.
HÍGRÓMETRO. s. m. Hidrómetro. Hygro-
metrtiíTi.
HIMNE. s. m. Himno. Hymnus.
HINC. adv. 1. ant. V. Aquí.
HIPÉRBATON, s. m. figura retórica. Hipér-
baton. Hyperbaton.
HIPÉRBOLA, s. f. Geom. Hipérbola. Hy-
perbola.
HIPÉRBOLE, s. m. figura retórica. Hipér-
bole. Hyperbole.
HIPERBÓLIC , A. adj. Hiperbólico. Hyper-
bolicus.
HIPERDULÍA. s. f. Hiperáulia. Hyperdulia.
HIPOCENTAURO. s. m. Hipocentauro. Hyp-
pocentaurus.
HIPOCONDRÍA, s. f. Med. Hipocondría. Hi-
pocondría.
HIPOCONDRIO . A. adj. Hipocóndrico , hi-
pocondríaco. Hypocondricus.
hipocondrios, s. m. p. las parts deis costats
de sota las costéllas sobre "1 fétge y la melsa.
Hipocondrios. Hypocondria.
HIPOCRESÍA, s. f. Hipocresía. Hypocrisis.
HIPÓCRITA, s. m. y f. Hipócrita. Hypo-
crita.
HIPÓLIT. s. m. nom d' home. Hipólito. Hy-
politus.
HIPOSTÁTIC,A. adj. Hipostático. Hyposta-
ticus.
HfPOSTATICAMENT. adv. m. Hipostatica-
mente. Hypostaticé.
HIPÓSTASIS. s. f. Teol. Hipóstasis. Hypos-
tasis.
HIPOTECA, s. f. Hipoteca. Hypotheca , pig-
nus.
HIPOTECAR, v. a. Hipotecar. Oppigno-
rare.
HIPOTECARI, A. adj. Hipotecarlo. Hypo-
thecarius.
HIPÓTESIS, s. f. Hipótesis. Hypotesis , sup-
positio.
HIFOTÉTIC , A. adj. Hipotético. Hypotheti-
cus.
HIPOTIPÓSIS. s. m. fig. ret. Hipotipósis.
Hypotiposis.
HISENDA. s. f. las heretats y térras qu' al-
gú possehex. Hacienda. Rura , agri.
hi.->knda , éls béns y riquesas qu' algú té.
Hacienda. Bona, opes.
QUI TE HISENDA , Y NO LA VEU , SE FA POBRE,
y no s 1 ho crf.u. ref. Hacienda tu dueño te
vea.
Curator dominus meljor fit semper agrorum.
HISOP. s. m. hérba. Hisopo. Hyssopus.
HISTORIA, s. f. relació continuada d'alguns
fets. Historia. Historia*
historia , cuento, embolic. Historia. Trica.
historia , descripció de las cosas natura's ,
animáis, minerals, vegetables ¿ce. Histo-
HIS
ria. Historia naturalis , seu rerum naru«
ralium.
historia, Pint. éls successos pintats 6 exprés»
sats en quadros , tapisserias &c. Historia.
Pictura histórica. -
ficarse ab historias, f. Meterse en historias.
Obstrusa evolvere.
HISTORIADOR, s. m. Historiador, históri-
co. Historias scriptor.
HISTORIAL, adj. Historial. Historialis.
HISTÓRIC , A. adj. Histórico. Historicus.
HISTORIETA, s. f. dim. Historieta. Histo-
riuncula.
HIVERN. s. m. V. Irern.
HO.
HO. pron. s. y axi s' diu : ho dirá , ho veurá*.
Lo. íllud.
HOC. adv. ant. Si. Etiam, ita.
hoc cert es. m. adv. p. u. Si por cierto, cier-
to. Veré quidem.
HOLA, i ¡terj. Hola. Heus.
HOLANDA, s. f. tela de Holanda. Holanda.
Carbassus Hollandicus.
HOLOCAUSTO, s. m. él sacrifici axí dit.
Holocausto. Hoiocaustum.
holocausto , la víctima que s' oferex en sa-
crifici. Holocausto. Victima.
HOM. s. m. V. Home.
HOME. s. m. Hombre. Homo.
home , él marit. Hombre. Vir.
home de be. Hombre de bien. Vir probus.
HOMB DE BE Á TOTAS PASSADAS. Hombre dt
bien á macha martillo. Veré probus.
HOME DE B1GOT1S. V. Bl'gOti.
home de centurias. Hombre de un siglo. Vir
suo in sa;culo unicus.
home de oos caras, met. Hombre de dos ca-
ras. Subdolus, simulati vultús homo.
home de palla, met. él qu' en nom d'altre
empren algún negoci, ó arrendament. Capa
rola , cabeza de hierro , testa de hierro.
Fictus , simulatus emptor , conductor.
home d' humor , de bon humor. Hombre de
humor. Lepidus , festivus.
home xapat. Hombre de chapa. Vir prudens.
gran home , él de grans prendas ó quaiitats.
Hombron. Vir egregius.
pobr' home , él sabgéete de poca habilitat ó
esperit , pero de bon natural. Pobrete. Ho-
mo nihili.
fer mes que d' home. f. Hacer mas que hom*
bre. Supra hominem agere.
no serás home per axó. f. No seréis hombre
para ello. Minimé ut vir constans operabe-
ris.
no teñir home. í. no teñir qui protegesca ó
valga. No tener hombre. Deesse alicui fau,-
toreiii.
SER
HOM
SER HOME DE PARAULA. f. Ser homlore Ai SU
palabra. Hominem esse promissorum serva-
torem , promissis stantem.
bon home. loe. met. Buen hombre, buen Juan.
Homo facilis.
ES ÉL MíLLOR HOME DEL MOJÍ. loC. Es el me-
jor que sustenta ¡a tierra , ó que calienta el
sol. Omnium quos térra ¡>ustinet optimus.
es home : es tót un home. Joc. ab que s'ex-
püca qu'alguna persona es gran en sa línea.
Es hombre. Vir egregius.
ES UN BON HOME , PERO d" AQUÍ NO PASSA. loC,
Buen hombre pero mal sastre.
Vir probus , at nullis est hic muneribus
aptus.
ja es home fét. loe. ab que s'explica qu'algu
ha passat de ser minyó á ser jóve. Es ya
hombre. Iam ex ephebis excessir.
AL HOME BAJÁ DÓNALI EL D1T Y SEN' PREN LA
mí, ref. Al villano dale el pié y tomará la
mano. Nimia licentia servum reddit inso-
lentéis.
home previngut val per dos. ref. Hombre
apercebido vale por dos.
Quisquís adest promptus vires gerit ille
duorum.
home pobre ple de transas, ref. Hombre po-
bre todo es trazas.
Vivitur ingenio : quid non molitur egestas?
HOME VALENT Y BOTA DE BON VI LUEGO ES
acabat. ref. V. Acabar.
l' HOME BESA MANS, QUE VOLDRIA VEURER
crémadas. ref. V. Besar.
fc' HOME PER LA PARAULA , Y 'l BOU PER LA
banya. ref. Al buey por el cuerno, y al
hombre por la palabra.
Cornibus ut taurus verbis homo quisque
tenetur.
l' home proposa, y deu disposa. ref. El hom-
bre pone, y Dios dispone.
Pectore versat homo , perpetrat ipse Deus.
HOMENAS. s. m. l'alt y corpulent. Hom-
bron , hombracho. Vastus homo.
HOMENATGE. s. m. Homenage. Obsequium
clientelare.
HOMENET. s. m. dim. Hombrecillo , hom-
brezuelo. Homunculus.
HOMENIL. adj. ant. V. Varonil , viril.
HOMEY. s. m. ant. V. Homicidi.
HOMEYER. s. m. ant. V. Homicida.
HOMICIDA, s. m. Homicida. Homicida.
HOMICIDI. s. m. Homicidio. Homicidinm.
HOMICIDIARI. s. ni. ant. V. Homicida.
HOMILÍA, s. f. Homilía. Homilía.
HOMOGENEITAT. s. f. Homogeneidad. Ho-
mogeneitas.
HOMOGÉNEO, NEA. adj. Homogéneo. Ho-
rcogeneus.
HON..adv. 1. ant. V. Ahónt.
hon se vulla. m. ad«r» ant. V. Ahont se vulla.
Tom. II.
HON s
HONEST , A. adj. lo qu'es en sí bo , dacent,
permes y honros. Honesto. Honestus.
honést, rahonabie, just; com : preu honést*.
Honesto. Iustus, rationi coníormis.
HONEST, virtuos, cast. Honesto. Pudicus.
HONESTAMENTE adv. m. Honestamente,
Honeste.
HONESTAT. s. f. ant. V. Honestedat.
HONESTEDAT. s. f. modestia en las accions
y paraulas. Honestidad. Honestitas.
honestedat, moderació y puresa contraria al
vici de la lux aria. Hunestidad. Pudicitia,
pudor.
HONOR, s. m. honra ab esplendor y publici-
tat. Honor, liónos, honor.
honor , dignitat. Honor. Dignitas.
honor, l' honestedat y recato en las donas.
Honor* Pudor.
honor , obsequl ., aplauso que s' tributa á algií
ó á alguna cosa. Honor. Honor.
honor, ant. V. Predi, finca, propietat.
honor , reputado ú lWtre d'alguna familia,
acció , ó altra cosa. Honor. Honos.
honor, títol ó preeminencia. Honor. Titulus.
dama d' honor , la que servex.á la Reyna.
Dama de honor. Illustris foemina Reginse
assecla.
honors. p. títol ó preeminencia que s* conce-
dex á algú de poderse anomenar en a'gana
dignitat ó empleo, com si realment lo tin-
gues, encaraque li falte l'exércici , y no
gose del sou; com honors de Oidor, de Fis-
cal cxc. Honores. Titulus.
HONORABLE, adj. Honorable. Honorabilis.
HONORABLEMENTE adv. m. Honorable-
mente. Honoriricé.
HONORAR. v. a. ant. V. Honrar.
HONORARI , A. adj. Honorario. Honora»
rius.
honorarl s. m. V. Paga , salan.
HONORÍPIC , A. adj. Honorífico. Honorifi-
cus.
HONORÍFICAMENTE adv. m. Honorífica-
mente. Honorilicé.
HONORÍFICA R. v. a. V. Honrar.
HONORIFÍCENCIA. s. f. Honorificencia.
Honoriricentia.
HONRA, s. f. reverencia y veneració envers
la virtut, autoritat &c. Honra. Honor.
honra, Tintegritat virginal en las donas. Hon-
ra. Pudor, virginitas.
hnra, mercé ó gracia que s' fa ó s' reb. Hon-
ra. Munus honoriíieuüi , honor.
honra , pundonor , estimado. Honra. De-
cus.
honras, p. exequias. Honras. Exequise, iusta,
parentatio.
fer honras, f. fer á alga demostracions de
apreci, estimado &c. Hacer honras. Hono-
re afficere.
B
HCN-
6 HON
HONRA Y PROFIT NO CAB TOT EN UN BOLSIC.
ref. V. Cábrer.
HÓNRADAMENT. adv. m. Honradamente.
Honoraté , honorificé.
HÓNRADÍSSIM , A. adj. Honradísimo. Ho-
norificentissimus.
HONRAR, v. a. reverenciar, venerar. Hon-
rar. Revereri , veneran.
honrar, afavorir, mostrar él superior benig-
nitat y agrado envers Tiiiferior. Honrar.
Favore , honore aííicere.
honrar, alabar y aplaudir á alga. Honrar.
Magnificare , honore prossequi.
honrar, ¡Ilustrar , ennoblir , dar estimado.
Honrar. ¡Ilustrare , honorem concillare ,
decorare.
qui cara veu cara honra, ref. Cara á cara
vergüenza se cata.
Vir prsesente viro quaedam proferre tene-
tur.
HÓNRAT , DA. p. p. Honrado.
hónrat , adj. quí mira per sa honra y re-
putado. Honroso. Honoris tenax.
HONROS, A. adj. Honroso. Honorificus.
HÓNROSAMENT. adv. m. Honrosamente.
Honorificé.
HONROSÍSSIM , A. adj. sup. Honrosísimo.
Honorificentissimus.
HONT. adv. 1. ant. V. Ahbnt.
HONTA. s. f. ant. V. Vergonya.
HORA. s. f. una de las vint y quatre parts en
que s' dividex él die natural. Hora. Hora.
hora , él témps precis y apropósit per tractar
alguna cpsa, en él qual sentit se diu: donar
hora, senyalar hora. Hora. Tempus, hora.
hora , en él die de TAscensió y en altras
festivitats. Hora. Hora.
hora , l'espay de camí que s' fa en un" hora.
Hora. Leuca horaria.
hora , ocasió, oportunitat ; y axí s' diu : ara
es hora ; ara es la bona hora. Tiempo.
Tempus oportunum.
hora , qualsevol témps , com hora de diñar,
hora de traballar. Hora. Hora.
horas canónicas. Horas canónicas. Horse ca-
nonicae.
horas bienors, en FOfici diví. Horas menores.
Horae minores.
arribar la hora. f. estar per morir, ó haber
mort. Llegar Ja hora ó la postrer hora.
Postremum vitíe tempus alicui adesse.
A bona hora. m. adv. fam. é irón. A buena \
hora. Tempore quidem opportuno.
A l' hora , loe. al témps assényalat : y axí s'
diu : han vingut tóts Á l' hora. A tiempo :
al tiempo prefinido. Assignato , condicto
tempore.
A l.\s horas, adv. t. Entonces. Tune.
X las horas d'ara. A la hora de ahora.
Prtescnti tempore , nunc.
HOR
Antes ó aeans d' hora. m. adv. V. Antes.
X tal hora t' lleves, loe. A tal hora te
amanezca. Hac tibi hora lucescat.
X tot' hora; a totas horas, m. adv. A todas
horas. Semper.
d' hora. loe. Temprano. Tempestivé.
désd' X las horas, m. adv. V. Desde.
en aquest' hora. m. adv. A estas horas.
Nunc , pra>senti tempore.
sia en hora bona. loe. ab que s' concedex
ó s' dona per suposada alguna cosa. Sea en
buen hora. Sit ita.
tot' hora. m. adv. sérnpre. En todo tiempo.
Semper.
si no es ara serX un' altra hora. f. V. Ara.
HORISONT. s. m. Horizonte. Horizon.
HORISONTAL. adj. Horizontal. Horizon-
talis.
HORISONTALMENT. adv. m. Horizontal-
mente. Horizontaliter.
HORRENDAMENT. adv. m. V. Horrorosa-
ment.
HORRENDO, DA. adj. lo que per sa gran-
desa causa espant ú horror al v¿urerho, ú
oirho. Horrendo. Horrendus.
horrendo , extraordinari. Horrendo. Horren-
dus.
HORRIBLE, adj. Horrible. Horribiiis.
HORRíBLEMENT. adv. m. Horriblemente.
HorribiJiter.
HÓRRIDO , DA. adj. Hórrido. Horrendas.
HORROR, s. m. Horror. Horror.
horror , multitut , abundancia ; y axí s' diu :
horror de gent. Horror. Multitudc.
HORROR ISAR. v. a. Causar horror. Horro-
rem incutere.
HORRORÍSARSE. v. r. Llenarse de horror.
Horre re.
HORROROS, A. adj. Horroroso. Horribi-
lis.
HORROROSAMENT. adv. m. Horrorosa-
mente. Horrendum in modum.
HORT. s. m. Huerto. Hortus.
hort, él de dins de la casa en que s" plantan
hortalissas , llegums &c. Horlal. Hortus.
MIRAR AL HORT Y X LA VINYA. f. V. Mirar
guerxo.
DESPRES DE MORT NI VINYA NI HORT. ref. Des-
pues de muerto, ni viña ni huerto. Morienti
cuneta supersunt.
HORTA. s. f. Huerta. Horti.
HORTALISSA. s. f. Hortaliza. Olus.
HORTET. s. m. dim. Huertecito. Hortolus.
KORTOLÁ. 5. ib. Hortelano. Hortolanus,
olitor.
EL GOS DEL HORTftLA , QUE NO LLADRA , NI
D.EXA LLADRAR. ref. V. GoS.
HOSCA, s. f. Mella , muesca. Crena.
hosca , la del fus. Hueca. Fusi surculus.
fer hoscas, f. V. Hoscar.
LA
HOS
LA MES MAL' HOSCA ES LA DEL FUS* MATEX.
tefe V. Clavilla.
HOSCAR. v. a. Mellar. Mintiere.
HOSCAT , DA. p. p. Mellado.
HOSPEDAR, v. a. Hospedar. Hospitio exci-
pere.
HOSPEDARÍA, s. f. Hospedería. Hospitium.
HOSPEDARSE, v. r. Hospedarse. Hospi-
tari.
HOSPEDAT, DA. p. p. Hospedado.
HOSPEDATGE. s. m. Hospedage. Hospita-
litas.
HOSPICI. s. m. Hospicio. Hospitium.
HOSPITAL, s. m. de malalts. Hospital. No-
socomium.
hospital de peregrins. Hospital de Peregri-
nos. Xenón, xenodoehium.
SEMBLAR UN HOSPITAL ; SER UN HOSPITAL, f.
ab que s' indica qu'en alguna casa hi ha
mbks malalts. Ser la casa un hospital. Pin-
ribus infirmis gravari.
HOSPíTALITAT. s. f. Hospitalidad. Hospi-
talitas.
HOST. s. m. ant. V. Exércit.
HOSTAL, s. m. ant. V. Casa.
hostal , él de dintre las población». Mesón ,
hostería. Diversorium, caupona.
hostal , él Hels camins y paratges deserts.
Venta. Diversorium , caupona.
HOSTALER. s. m. él que té hostal en alguna
poblado. Mesonero , hostalero. Caupo.
hostal£R , é! que té hostal en camins y pa-
ratg.-s despobláis. Ventero. Caupo.
HOSTALERÍA s. f. ant. Posada. Caupona.
HOSTATGE. s. m. ant. Rehén. Obses.
HOSTE. s. m. qui acull á alcre. Huésped.
Hospes.
hoste , qui posa en casa d'altre. Huésped.
Diversor.
contar sense l' hojte. f. V. Contar.
ser hoste en casa. f. met. estarhi poc. Ser
huésped en su casa. Domi raro adesse.
HOSTES V1NGUEREN QUE DE CASA ? NS TRAGUE-
REN : HOSTES \ INDRÁN QUE DE CASA *NS
traurán. ref. De fuera vendrá quien de
casa nos echará.
Adveniens nostris dominabitur redibus hos*
pes.
HOSTESSA. s. f. ant. Huéspeda. Hospita.
HOSTIA, s. f. la víctima que s' oferia en éls
sacri-ficis. Hostia. Hostia.
hostia , él eos de Christo Senyor Nostre ofert
en él sacriíici de la Creu. Hostia. Victima,
hostia.
hostia , en él sacrifici incruent del altar él eos
de Christo Senyor Nostre que está per un
modo inefable bax las especies de pa y de
vi. Hostia. Hostia.
hostia, la forma de pa per él sacrifici de la
missa'. Hostia. Hostia.
HOS ?
HOSTIA BERMELLA Ó DR CLOURER CARTAS.
Oblea. Lactanum , bractea massss rubrie.
HOSTIL, adj. Hostil. Hostilis.
IIüSTILITAT. s. f. Hostilidad. Hostilitas.
HOY. s. m. ant. V. Horror, aborriment, aver-
sió , odi.
hoy. p. u. V. Fa'stig, asco.
fer hoys. f. V. Fer fa'stig , fastiguejar.
HU.
HU , UNA. adj. Un , uno. Unas.
tot es hu. loe. Todo es uno. Par est ; ídem
est.
HUCH. s. m. ant. nom d' home. Hugo. Hugo.
HUGONAU. s. m. ant. Hugonote. Hugonotus,
Calvíniáñá secta infectas.
HUMA , NA. adj. lo que pertany al home , 6
li es propi. Humano. Hum3nus.
huma , met. apacible , compassiu. Humano.
Humanus, misericors.
lletras humanas. Humanidades. Politiores
litterre, litterse humanse.
mes qu' huma , lo qu' excedex á lo huma.
Sobrehumano. Humanum excedens.
HUMANAL, adj. ant. V. Huma.
HUMANAMENT. adv. m. benignament, ab
humanitat. Humanamente. Humaniter.
humanament , usat per denotar la suma difi-
cultat ó l'impossibilitat de ser ó fers' alguna
cosa , en él qual sentit se diu : nos' pod fer
humanament. Humanamente. Pro hominum
viribus.
HUMANITAT. s. f. la naturalesa humana.
Humanidad. Humana natura.
humanitat, met. henignitat, mansuetut, apa-
cibilitat. Humanidad. Benignitas , humani»
tas.
humanitat, joc. corpulencia en 1' home. Hu-
manidad. Humanitas, corpulentia.
HUMECTAR, v. a. Humedecer. Humectare.
HUMEDAR. v. a. ant. V. Humectar.
HUMIL. adj. modest,sens superbia. Humilde.
Humilis.
humil , ignoble. Humilde. Humilis , ignobi-
lis.
HUMILIACIÓ. s. f. Humillación. Hu militas.
HUMILIAR. v. a. Humillar. D.epriméfé.
HUMILIARSE. v. r. Humillarse. Sese abii-
cere.
HUMILIAT, DA. p. p. Humühdo.
HUMILÍSSIM , A. adj. sup. Humildísimo.
Humillimus.
IfUMÍLITAT. s. f. Humildad. Humilitas.
HUMíLMENT. adv. m. Humildemente. Hn-
militer.
HUMID, A. adj. Húmedo. Húmidos.
HUMITAT. s. f. Humedad. Humor.
HUMOR, s. m. eos li'quid y fluido. Humor.
Humor.
HU-
8
HUM
humor, met. gen! complexió, tempérament
natural. Humor. índoles, natura.
hümors , p. en éls cossos vivents , com la
sang, la bilis &c. en 1'home. Humores. Hu-
mores.
No está d' humor, loe. met. No está gracia
en casa : No está de gracia : No está para
gracias. Amaro, iniuc-undo est animo.
HUMORADA, s. f. Humorada. Dicturh , vel
factum lepidum.
HUMORAD, A. adj. Humorado. Humori-
HUR
bus affectus ; bene vel male eis habitus.
HURA. s. f. ant. grá en él cap. Hura. Turun-
culus.
Á LAS HURTAS.ro. adv. Á tientas, á tiento.
Tentabundé.
HUY. adv. t. ant. V. Avuy.
de hujt avant. m. adv. ant. Di oy en adelanta.
Ab hac die.
HUYT. 5. m. numeral ant. V. Vuyt.
HUYTAVE. s. f. ant. V. Octava.
HUYTUBRI. s. m. ant. V. Octubre.
I
Novena letra del alfabeto, y tercera entre
las vocales* Aunque en la lengua latina se ha-
ce consonante quanclo hiere otra vocal, en
eastel'.ano y catalán usamos entonces de la J.
Es numeral y vale uno , aunque en lo anti-
guo valia ciento.
IB.
ÍBIS. s. m. aucéll. fbis. Ibis.
IC.
ICNEUMÓN, s. m. animal. Icneumón. Ichneu-
mon.
ICNOGRAFÍA, s. f. Geom. Icnografía. Ich-
nographia.
ICNOGRÁFIC , A. adj. Icnográfico. Ichno-
grnphicus.
ICONOCLASTA, s. m. Iconoclasta. Icono-
clasta.
ICONOLOGÍA, s. f. Pint. y Escult. Iconolo-
gía . Iconología.
ICOSAEDRO, s. m. Geom. Icosaedro. Icosae-
drus.
ICTERICIA, s. f. Med. Ictericia. Icterities.
ID.
IDEA. s. f. l'imatge ó representado d'algun
objecte que &' forma en la fantasía. Idea.
Idea.
idea , él fi , ú objécte qu's' concebex per al-
guna operació que s' ha d' exécutar. Idea.
Finis intentus.
idea , la d'alguna ofació , declamado &,c.
Idea. Idea discursús.
idea , la norma externa que 'ns proposam pe-
ra dirigir nostras obras. Idea. Exemplar,
idea.
idea , la que s' forma en la fantasía per Ja
construedó de algún edifíci, formado ¿"algu-
na pintura , &c. Idea. Internum exemplar.
idea , la representado ú memoria d'algun suc-
ID.
cés , que s' forma en las potencias. Idea.
Species.
ideas platónicas, p. met. Ideas platónicas.
Ideae platónica.
IDIOTA, s. m. Idiota. Idiota.
IDEAL, adj. Ideal. Idealis.
IDEAR, v. a. formar Tidea d'alguna cosa, ó*
discórrer él modo d'exécutarla. Idear. Ideam
vel spedem concipere vel formare.
IDEAT,DA. p. p. Ideado.
IDÉMPTÍC, A. adj. Idéntico. Eadem res,
idem.
IDEMPTIFICAR. v. a. Identificar. Agcre ut
dme pluresve res unum , idem sint.
IDEMPTIFICAT, DA. p. p. Identificado.
IDEMPTITAT. s. f. Identidad. Duaruin aut
phirium rerum una eademque natura.
IDJLI. s. m. Poet. Idilio. Idvllion.
IDIOMA, s. m. Idioma. Idioma.
IDIOPATIA. s. f. Med. Idiopatia. Idiopathía.
IDIOTISME. s. m. Idiotismo. Idiotismus.
IDOL. s. m. l'estatua d'alguna falsa ddtat.
ídolo. Idolum.
i'dol, met. l'objécte excessivament amat, ó la
passió que arrastra á algú. ídolo. Res summé
amata.
IDOLA. s. f. ant. V. Jdol.
IDÓLATRA, adj. qui adora ^ls ídols. Idólatra.
ldoli cultor.
idólatra , met. qui ama molt, y ab afecta
desordenat, com que adora á qui ama. Idó-
latra. Insano amore flagrans.
IDOLATRAR, v. a. adorar éls ídols. Idola-
trar. Idola colere.
idolatrar , met. amar ab excés. Idolatrar.
Aliquem deperire.
IDOLATRÍA, s. f. Idolatría. Idololatria.
IDOLATRAT, DA. p. p. Idolatrado.
IDOLET. s. m. dim. IdoliHo. Parvtun idolum.
IDOLETA. s. f. dim. ant. V. Idolet.
IDONEAMENT. adv. m. Idóneamente. Ido-
néé.
IDONEÍTAT. s. f. Idoneidad. Aptitudo.
IDÓNEO , NEA. adj. Idóneo. Idoneus.
IDUS.
IDÜ
IDUS. s. m. Idus. Idus.
IE.
IEU. pron. ant. V. Jo.
IG.
IGLESIA, s. f. la congregado deis fiéis. Igle-
sia. Ecclesia.
iglesia, él conjunt de tbts los capítols, per-
sonas Ecclesiásticas, y gobern Ecclesiástic
d'alguns regnes, ó subjectes á un Patriarcat,
com íglesia llatina , iglesia Gréga , igle-
sia d'Espanya. Iglesia. Ecclesia.
iglesia, el gobern Ecclesiástic general del Su-
mo Pontífice, Concilis y Prelats. Iglesia.
Ecclesia.
iglesia, él temple. Iglesia. Templum.
iglesia , la diócesi , territori y llocs de la ju-
risdicció deis Prelats, y '1 complexo de sos
súbdits. Iglesia. Dioecesis.
iglesia , la jurisdiccióy domini que 'ls Eccle-
siástics ó Iglesias teñen sobre cosa tempo-
ral , y axi s' diu : béns de L' iglesia. Igle-
sia. Ecclesia.
iglesia , l'estat Ecclesia'stic : y axí s' diu: tirar
per 1' iglesia. Iglesia. Clerus.
iglesia , rimmunirat que logra '1 delinqüent
que s' val del sagrat , y axí s' diu , teñir
igle3Ia. Iglesia. Ecclesia vel templi asylum
vel immunitas.
iglesia major , la principal en cada poblé, en
que n' hi ha mbltas. Iglesia mayor. Tem-
plum princeps.
iglesia militant. Iglesia militante. Ecclesia
militans , vel viatorum.
iglesia triunfant. Iglesia triunfante. Eccle-
sia tríumphans, vel Cnelestis.
cap de l' iglesia. V. Cap.
eos d'iglesia. Cuerpo de Iglesia. Templi am-
plitudo.
IGNOBIL. adj. ant. V. Ignoble.
IGNOBLE. adj. Innoble. Ignobilis.
IGNOCENCIA. s. f. V. Innocencia.
IGNOCENT. adj. V. Innocent.
IGNOMINIA, s. f. Ignominia. Ignominia.
IGNOMINIOS, A. adj. Ignominioso. IgnO'
miniosus.
IGNOMINIOS AMENT. adv. m. Ignominio-
samente. Ignominiosé.
IGNORANCIA, s. f. falta de ciencia. Igno-
rancia. Inscitia.
ignorancia , falta d'aiguna noticia determina-
da , ó equivocado en ella. Ignorancia. Ig-
norantia , inscitia.
IGNORANCIA CRASSA , SUPINA , AFECTADA. Igno-
rancia crasa, supina , afectada. Ignorancia
crassa , supina , afYectata.
ignorancia de dret. Ignorancia de derecho.
Ignorantia iuris.
Tota. II.
ÍGN 9
ignorancia de fét. Ignoro-ncia de h::ho. Ig-
norantia facti.
ignorancia invencible. Ignorancia invencible.
Ignorantia invincibilis.
IGNORANT. p. a. qui ignora. Ignorante.
Ignorans , imperitus , inscius.
ignorant , adj. neci. Ignorante. Idiota.
ser ignorant. f. estar ignorant d'aiguna cosa.
V. Ignorar.
IGNOR ANTMENT. ady. m. Ignorantemente.
Igfioranter.
IGNORANTÍS3IM , A. adj. sup. Ignoran-
tísimo. Valdé inscius , imperitus.
IGNORAR, v. a. Ignorar. Ignorare.
IGNORAT , DA. p. p. Ignorado.
IGREYA. s. f. ant. V. Esglesia.
IGUAL, adj. ¡o que correspon enterament á
altra cosa , en quantitat , pes, dimensió, &c.
Igual. iEqualis.
igual , usat per expressar lo maté.v que mole
semblant. Igual. Valdj similis , coequalis.
igual, constant en él modo d'obrar. Igual.
Sibi asqualis , sequus , constans.
igual , no diferent en quaütats , propietats 6
atribute. Igual. iEqualis , par.
igual , pía : y axí s' diu : terreno igual.
Igual. Planus, aequaiis.
igual per igual, m. adv. ab que s' expréssa
qu'algunas cosas están iguals. Ras con ras;
ras en ras. vEqualiter.
fer anar per un iaifAL. f. igualar algunas
cosas entre las quals debía haberhi propor-
ció de desigualtat. Llevar por un rasero.
iEquare.
posar igual, f. V. Igualar, en él significar,
d'aplanar.
posarse igual, f. pagar sos deutes. Redon*
dearse. A debitis se expediré.
ser igual: teñir per igual, f. teñir en él ma-
tex concépte , apreciar igualment a' un sub-
gécte que á altre. Igualar. /Equaüter esti-
mare , aequare.
al igual, m. adv. al modo , conformament.
Al igual. Similiter, aequaliter.
LOS D1TS DE LA MA NO SON IG&ALS. f, V. Dít.
IGUALAMENT. s. m. ant. Igualación. iEqua-
tió.
IGUALAR, v. a. fer igual una cosa á altra,
Igualar. Adecuare.
igualar , aplanar , v. g. él terreno , él camí.
Igualar. iEquare.
igualar la sang. f. Igualar Ja sangre. Iterum
venam incidere.
IGUALARSE, v. r. Igualarse. Se cum aliquo
cequare.
IGUAL AT, DA. p. p. Igualado.
IGUALAYAR. v. a. ant. rasar las mesuras
de blat , ordi , &c. Rasar. Radio eXsquare.
IGUALMENT. adv. m. Igualmente* ¿Equali-
ter.
C IGUAL-
i o IGÜ
IGUALTAT.s.f. exacta semblansa ó conformi-
tat en la grandaria,quantitat, qualitat &c. de
dos ó mes cosas entre sí. Igualdad. iEqualitas.
igualtat , correspondencia y proporciá de
mbltas parts que componen un tbt. Igual-
dad. Uniformitas , aequaütas.
rouALTAT u'ánjmo. Igualdad de ánimo. JEqua-
Dimitas.
IL.
ILLA. s. f. ant. V. Isla.
IL LACIO, s. f. Ilación. Illatio.
ILLADA. s. f. Ijada. I lia.
ILLEGAL. adj. for. Ilegal. Illegalis.
ILLEGALITAT. s. f. Ilegalidad. Ulegali-
tas. *
ILLEGALMENT. adv. m. Ilegalmente. Ile-
gitimé.
IL LEGÍTIM , A. adj. contra la lléy. Ilegí-
timo. Illegitimus.
iL'LEGiTiM , él fill procreat fora de matrimo-
ni, y de pares que no podian contráure 1'.
Ilegítimo. Illegitimus, nothus.
ILLEGITIMAMENT. adv. m. llegitimamen-
te. Prster, contra legem.
ILLEGITIMITAT. s. f. Ilegitimidad. Legi
adversatio.
ILLES , SA. adj. Ileso. Illaesus.
ILLETA. s. f. dim. ant. V. Isleta.
ILLÍCIT , A. adj. Ilícito. Illicitus.
ILLICITAMENT. adv. m. Ilícitamente. lili-
cité.
ILLIMITAD , A. adj. Ilimitado. Absque
limiribus , illimitatus.
ILLUMINACIÓ.s.f. comunicació de la llum.
Iluminación. Iiluminatio.
IL luminació , adorno y disposició de mblts
llum.í ordenats. Iluminación. Iiluminatio.
iL'LUMinació , en lo moral , las lluras que vé-
ren de Déu á nostras ánimas. Iluminación.
Iiluminatio.
ILLUMINAR. v. a. comunicar, donar llum.
Iluminar. Illuminare.
IL'Luminar , adornar ab mblts llums las Igle-
sias , casas , &c. Iluminar. Illuminare; Ju-
minibus deornare.
aluminar , en ¡o moral ; tra'urer é!s duptes
y diñcultats en las cosas : ensenyar y ad-
vertir lo que s' deu exécutar, peraque no s'
erre. Iluminar. Illuminare, ¡Ilustrare.
il luminar. Pint. Iluminar. Illuminare.
il'Luminar , met. dit de las ciencias humanas
quT- ustran Tenteniment. Iluminar. Illumi-
nare.
JLLÜM r NAT, DA. p. p. Iluminado.
ÍLLUMINATIU, VA. adj. Iluminativo. II-
lustrans.
ILLUSIO. i f. falsa imaginado, aprehen-
dió errada. Ilusión. Illusio.
ILL
illusió , falsa ó enganyosa aparició. Ilusión.
Inane spectrum.
ILLUSIU, VA. adj. Ilusivo. íilusorius.
ILLUSORI, A. adj. lo qu' es capas d' en-
ganyar. Ilusorio. íilusorius.
illusori, for. nuMo, de ningún valor: com :
Causa illusoria, judici illusori. Ilusorio,
íilusorius.
ILLÜSTRACIÓ. s. f. Ilustración. Ulustratio.
ILLUSTRAR. v. a. dbnar llum tan mate-
rialment, com espiritualment : com él dona
la doctrina , la ciencia , &c. Ilustrar. Illus.-
trare.
il'Lustkar , iMuminar interiorment ab llum
sobrenatural. Ilustrar. íllustrare, inspirare.
íL'Lustrar, mer. ennoblir. Ilustrar. íllustra-
re , magnificare.
ILLUSTRAT , DA. p. p. Ilustrado.
ILLUSTRE. adj. exceUcnt, noble, &c. Ilus-
tre. Clarus , nobilis.
iL'Lustre , títol de dignitüt. Ilustre. Illustris.
ILLUSTRÍSSÍM, A. adj. sup. Ilustrísimo.
Illustrissimus.
il'Lustríssim. s. m. tractament d' honor. Ilus-
trísimo. Illustrissimus.
IM.
IMAGE. s. f. ant. V. Imatge.
IMAGINABLE, adj. Imaginable. Imaginabi-
lis.
IMAGINACIO. s. f. potencia ab que Tínima-
representa en Ja fantasía algún objécte. J/wa-
ginacion. Imaginatio.
imaginació, falsa aprehensió, judici, ó dis-
curs de cosas que no existexen, ó no ténea
fonament. Imaginación. Mentís error, halla-
cinatio.
imaginació , especie intfllectual , aprehensió
en la potencia imaginativa. Imaginación.
¡sententia, apprehamsio.
Di', agar l'imaginació. f. Divagar la imagina-
ción. Divagari mentem.
NO PASSAR PER LA IMAGINACIO. f. No pasar
por la imaginación. Non venire in mentem.
IMAGINAMENT. s. m. ant. V. Imaginado.
IMAGINAR, v. a. formar especies, ó ímatges
en la fantasía. Imaginar. Imaginan'.
imaginar, idear séns fonament, rahó, ni prin-
cipi. Imaginar. ErTingere, cogit-are.
IMAGINARI, A. adj. lo que s' pot imaginar,
ó s' ha imaginar. Imaginario. Imagina-
rius.
imaginar!, lo que no té ser y ho fingex la
fantasía. Imaginario. Imaginarius.
IMAGÍNAT, DA. p. p. Imaginado.
IMAGINATíU, VA. adj. aprehensiu. Imagi-
nativo, ímaginabundus.
IMAGINATIVA, s.f. Imaginativa. Facultas
imaginativa.
IMA-
IMA
IMAGINAYRE. s. m. ant. ¡'artífice d'esta-
tuas , y pintor d'iraarges. Imaginario. Ima-
ginarius, statuarius.
IMÁN. s. m. pédra axí dita ; caramida. Imán.
Magnes;
imán, met. lo qu' atrau ó té atractiu en qual-
gevo] Mibgécte ó especie. Imán. Trahens.
IMATGE. s. f. figura , representado , ú apa-
riencia d'al^una cosa. Imagen. Imago.
imatge, estatua, efigie ó pintura de Nostre
Senyor, de María Santíssima , ó deis Sants.
Imagen. Ico.
IMRECILLITAT. s. f. Imbecilidad. Imbécil-
litas.
IMBÉCIL LO. adj. débil. Imbécil. Imbecillis.
IMBUIR, v. a. Imbuir. Imbuere.
IMBUIT, DA. p. p. Imbuido.
IMITABLE, adj. Imitable. Imitabilis.
IMITACIO. s. f. Imitación. Imitatio.
Á* imitació. m. adv. A imitación. Ad sirailitu-
dinem, ad ex¿mplum.
IMITADOR, A. s. m. y f. Imitador. Imi-
ta ns, imitator.
IMITAR, v. a. Imitar. Imitari.
IMITAT . DA. p. p. Imitado.
IMM ACULAD, A. adj. Inmaculado. Imma-
culatus.
immaculada , dit per antonomasia de María
Santíssima Senyora nostra en sa concepció
en gracia. Immaculada. Immaculata.
IMMANENT. adj. Filos. Inmanente. Imma-
nen-
IMMATERIAL. adj. Inmaterial. Immateria-
lis.
IMMATERIALITAT. s. f. Inmaterialidad.
Det-ctus materia.
IM MATRICULAR, v. a. ant. V. Matricular.
IMMEDIACIÓ. s. f. I. ion. Próxima
tas.
IMMEDIAT, A. adj. Inmediato. Proximus.
anaji .' i \s inmediatas, f. Dar por las inme-
diatas^ . :is r^cludere.
arrie ar i l ,- * ddiátás. í. Llegar á las in-
mediatas. Ultimum coníiictum adire , expe-
ri.-i.
IMiuEDIATAMENT. adv. m. ab immedia-
ció, y proximitat. Inmediatamente. Proxi-
mé , immedijté.
iMMKDiATAMBNT, luego. Inmediatamente. Im«
meJiaté, statim.
IMMLMüRIAL. adj. alió de que no hi ha
memoria de íjuand se comensá. Inmemorial,
inmemorable. In;memoria!is, immemorabilis.
Immemorial, usat com a' substantiu, l'estil , ó
possesió immemorial. Immcmorial. Immemo-
rialis.
IMMENS , A. adj. dit de Déu , de qui s? diu
propiamant. Inmenso. Immensus.
immens , mólt gran , mólt números. Inmenso.
Immensus , valde numerosus.
IMM 1 1
IMMENSITAT. s. f. atribuí de Déu. Inmen-
sidad. Imrnensitas.
immensitat , multitut gran. Inmensidad. Im-
mensitas.
IMMINENT. adj. Inminente. Imminens.
IMMISCUIRSE. v. r . V. Mesekrse.
i:\FvIOBLAMENT. s. m. ant. V. Férmesa,
estabilitat.
IMMOBÍLITAT. s. f. Inmobilidad. Immobi-
litas.
IMMOBLE. adj. lo que no s' pot móurer-Jn-
moble. Immobiüs.
immoble, met. dit de las cosas no materials,
com voluntat immoble. Inmoble. Immo-
biüs.
IMMODERACIÓ. s. f. Inmoderación. Inmo-
derado.
IMMODERADAMENT. adv. m. Inmodera-
damente. Immoderaté.
IMMODERAD, A. adj. Inmoderado. Immo-
deratus.
IMMODEST, A. adj. Inmodesto. Immodes-
tus.
IMMODESTAMENT. adv. m. Inmodestamen-
te. Immodesté.
IM MODESTIA, s. f. Inmodestia. Immodes-
tia.
IMMOLACIO. s. f. Inmolación. Immolatio.
IMMOLAR. v. a. Inmolar. Immolare.
IMMOLAT , DA. p. p. Inmolado.
IMMORTAL. adj. lo que no pod morir. /«-
mortal. Immortalis.
immortal, met. dit de las cosas que no ténen
vida y han de durar per mólt fémps, com:
fama immortal. Inmortal. Imir.ortalis.
IMMORTALISAR. v. a. Inmortalizar, JEte*
niíate donare.
IMMORTALITAT. s. f. Inmortalidad. Im-
mortalitas.
IMMORTIFICACIÓ. s. f. Inmortificacion.
Commoda studiosiüs sectantis innaoderajB
cupiditas.
IMMORTIFICAD , A. adj. Inmorti/icaáo.
Suis commodis intemperantes srudens.
IMMOVIBLE. adj. ant. im moble. Inmoble.
Irnmobilis.
IMMÓVIL. adj. Inmóvil. Irnmobilis.
IMMOVILITAT. s. f. Inmovilidad. Immobi-
litas.
IMMÜNDICJA. s. f. Inmundicia. Sordes.
IMMUNDÍSSIM, A. adj. sup. Inmundísimo.
Valde sordidus vel immundus.
IMMUNDO, DA. adj. Inmundo. íminundus.
IMMUNE. adj. for. Inmune. Inimunis.
IMMUNITAT. s. f. llibertat exémpció d'alguo
ca'rreg ó imposició. Inmunidad. íinmunitas,
exemptio.
immünitat , la que logran éls reos per ra-
hó dei sagrat. Inmunidad. Eccleske inmu-
nitas.
IM-
12 IMM
IMMUTABILITAT. s. f. Inmutabilidad. Im-
mutabilit ¡ s.
IMMUTABLE. adj. Inmutable, inmudable.
Inmutabiiií.
IMMÜTACIO. s. f. Inmutación. Immutatio.
IMMüTAR. v. a. mudar alguna cosa en altra,
ó alterarla. Inmutar. ímmutare.
immutar , met. fer patir alguna alteració ó
rnudansa en l'ánimo , en él eos, ó en la ca-
ra. Inmutar. ímmutare, alterare.
IMMUTARSE. v. r. Inmutarse. Immutari.
IMMÜTAT, DA. p. p. Inmutado.
IMPACIENCIA, s. f. falta de paciencia. Im*
paciencia. Impatientia.
impaciencia, falta d'espéra. Impaciencia. An-
xietas.
IMPACIENT. adj. Impaciente. Impatiens.
IMPACIENTAR, v. a. Impacientar. Alicuius
patientiam turbare , exacerbare.
IMPACÍENTMENT. adv.m. Impacientemen-
te. Impacienter, molesté, acerbé.
IMPACiÉNTÍSSIM , A. adj. sup. Impa-
cientísimo. Valde impatiens.
IMPAR, adj. Arit. Impar. Numerus impar.
IMPARCIÁL. adj. Imparcial. Impartialis.
IMPARCIACITAT. s. f. Imparcialidad. In
neurram partem adhsesio.
IMPASSIBÍLITAT. s. f. Impasibilidad. Rei
status nulli dolori obnoxiae.
IMPASSIBLE. adj. Impasible. Impassibilis.
IMPECABLE, adj. Impecable. Impeccabilis.
IMPECABILITÁT. s. f. Impecabilidad. Im-
peccabilitas.
IMPEDIENT. p. a. Impediente. Impediens.
IMPEDIMENT. s. m. obstacle , déstorb. Im-
pedimento. Impedimentum.
impediment dirimbnt , del matrimoni ; él qu'
impedex sa celebració.y dirimex él celebrat.
Impedimento dirimente. Impedimentum diri-
mens.
impediment impediknt , del matrimoni ; él
que impedex celebrars' entr' alguni. Impe-
dimento impediente. Impedimentum matri-
monium impediens.
posar iMPEDiMENT Á la curia, f. Poner impe-
dimento á alguno. De impedimento quod
obstat ne aiiqni matrimonium contrahant iu-
dicem monere.
IMPEDIR, v. a. Impedir. Impediré.
IMPEDIT, DA. p. p. Impidido.
impedit , él que no pod usar de sos mémbres.
Imptdido. Morbo impeditus.
IMPED1TIU, VA. adj. Impeditivo. Impedi-
tivus.
IMPELLIR. v. a. donar impuls a' ajguna co-
sa perquí s' moga. Impeler. Impeliere.
impjel'Lik , met. incitar, estimular. Impeler.
Impeliere.
IMPENETRABILITAT. s. f. Impenetrabili-
dad. Impenetrabilitas.
IMP
IMPENETRABLE, adj. lo que no s' po4
traspassar. Impenetrable. Impenetrabilis.
impenetrable, met. lo que no s' pod compén-
drer ó enténdrer absolutament ó séns gran,
dificultat. Impenetrable. Inscrutabiíis , im-
penetrabilis.
IMPENITENCIA. s. f. Impenitencia. Impoe-
nitentia.
impenitencia final. Impenitencia final. Fina-
lis impoenitentia, in peccatis obstinatio.
IMPENITENT. adj. Impenitente. Contumax
in deücto.
IMPENSADAMENT. adv. m. Impensada-
mente. Inopinaté.
IMPENSAD , A, adj. Impensado. Inopina-
tus.
IMPERAR, v. n. Imperar. Imperium exer-
cere.
IMPERATIU , VA. adj. Imperativo. Impera-
tivas.
imperatid. s. m. Gram. Imperativo. Impera-
tivus modus.
IMPERCEPTIBLE, adj. lo que no s' pod
percebir ab éls sentits. Imperceptible. Im-
perceptibilis.
imperceptible , met. lo que no es fácil de
compe'ndrer ó percebir ab él cone*xement,
ó diseurs. Imperceptible. Iacomprehensibilis,
iflintelligibilis.
IMPERCEPTÍBLEMENT. adv. m. Imper-
ceptiblemente. Insensibiiiter, incomprehen-
sibiütcr.
IMPERFECCIÓ. s.. f. defécte. Imperfección.
Imperfectio.
imperfecció , en sentit moral falta lleugera.
que no arriba á culpa. Imperfección. Imper-
fectio.
IMPERFÉT, A. adj. lo que té alguna im-,
perfecció. Imperfecto. Imperfectus.
imperfét , no acabat, ó no perfecciona t. Im-
perfecto. Imperfectus.
IMPERI. s, m. mando, domini, ó Pacció de
manar. Imperio. Imperium.
iMPERi, la dignitat d'Emperador. Imperio. Im-
perium.
imperi , éls estats ó dominis subjéctes al Em-
perador. Imperio. Ditio imperatoris , im-
perium.
imperi , met. él domini que té la voluntat so-
bre sos actes ó afectes. Imperio. Imperium,
dominium.
impkri , met. lo qu' inciina ab eficacia. Impe-
rio. Imperium , dominatus.
imperi, ant. V. Empíreo.
elector del imperi. V. Elector.
mer imperi. Mero imperio. Merum impe-
rium.
MER Y MIXTO IMPERI. Miro y fílixtO imperio ,
Merum mixturo imperium.
MIXTO
IMP
mixto iivtPERr. Mixto imperio. Mixtum impe-
rium.
IMPERIAL, adj. Imperial. Imperialis.
IMPEPJCIA. s. f. Impericia. Imperitia.
IMPERIOS, A. adj. Imperioso. Imperiosus.
IMPERÍOSAMENT. adv. m. Imperiosamen-
• te. Imperiosa.
IMPERIT, A. adj. Imperito. Imperitus.
IMPERSONAL, adj. Impersonal. Imperso-
nalis.
IMPERTINENCIA, s. f. Impertinencia. Im-
portunitas.
IMPERTINENT. adj. Impertinente. Moles-
tos , importunus.
IMPERTÍNENTMENT. adv. m. Impertinen-
temente. Molesté , importune , inepté.
IMPERTURBABLE, adj. Imperturbabie.Ptr-
turbationi minímé obnoxius.
IMPETRACIÓ. s. f. Impetración. Impetrado.
IMPETRANT. p. a. Impetrante. Impetrans.
IMPETRAR, v. a. Impetrar. Impetrare.
1MPETRAT , DA. p. p. Impetrado.
ÍMPETU, s. ni. moviment vioient. ímpetu. ím-
petus.
ímpetu , en lo moral , la forsa y violencia de
las passions. ímpetu. ímpetus, violentia.
primer ímpetu. V. Primer moviment.
IMPETUOS, A. adj. Impetuoso. Impetuosus.
IMPETUOSAMENT. adv. m. Impetuosamen-
te. Impetuosé , Ímpetu.
IMPETUOSITAT. s. f. V. ímpetu.
IMPETUT. s. tíf. ant. V. ímpetu.
IMPIADOS, A. adj. ant. V. ímpio.
IMPIAMENT. adv. m. Impíamente. Impié.
IMPIETAT. s. f. Impiedad. Impietas.
IMPÍO , PÍA. adj. Impía. Impius.
IMPLACABLE, adj. Implacable. Implaca-
bilis.
IMPLACABLEMENT. adv. m. Implacable-
mente. Implacabiliter.
IMPLICACÍÓ. s. f. ant. V. Implicancia.
IMPLICANCIA, s. f. Implicancia, implicación.
Implicantia.
IMPLICAR, v. a. embolicar, confóndrer, mes-
ciar. Implicar. Implicare.
implicar, v. n. oposarse ó contradirse un térme
ó proposició á altra. Implicar. Implicare.
implicar contradicció. f. V. Contradicció.
LMPLICANT. p. a. Implicante. Implicans.
IMPLICAT, DA. p. p. Implicado.
IMPLÍCÍT, A. adj. Implícito. Implicitus.
IMPLÍCITAMENT. adv. m. Implkit amenté.
ImpÜcité.
IMPLORACIÓ. s. f. ant. Imploración. Implo-
ratio.
IMPLORAMENT. s. m. ant. V. Implorado.
IMPLORAR, v. a. Implorar. Implorare.
IViPLORAT, DA. p. p. Implorado.
IMPOLLUT , A. adj. Impoluto. Impollu-
tus.
Tom. II.
IMP i r>
IMPONDERABLE, adj. Imponderable. Ira-
ponderabilis.
IMPORTABLE, adj. ant. V. Insuportable.
IMPORTANCIA, s. f. Importancia. Momen-
tum.
IMPORTANT. p. a. Importante. Magni mo-
menti.
IMPORTANTÍSSÍM , A. adj. sup. Importan-
ttssima. Gravhsimus.
IMPORTANTMENT: adv. m. ant. Importan-
teniente. Utiliter.
IMPORTAR, v. imp. convenir , ser útil,
Importar. ínteresse , refrrre.
importar, pagar á certa quantitat lo comprat
ó ajustat. Importar. Valere.
IMPÓRTÚ,NA. adj. Importuno. Importu-
nus.
IMPORTUNACIÓ. s. i. Importunación. Im-
portunitas.
IMPORTÜNAMENT. adv. m. Importuna-
mente, importunadamente. Importuné, mo-
lesté.
IMPORTUNAR, v. a. Importunar. Impor-
tuné aliquid ab aliquo exquirere ; alicui
molestum esse.
IMPORTUNÍTAT. s. f. Importunidad. Im-
pertunitas.
1MPOSAR. v. a. carregar alguna obligado,
&c. Imponer. Im poneré.
imposar , instruir á algú en alguna materia.
Imponer. Instruere , edocere.
IMPOSAT, DA. p. p. Impuesto.
IMPOSICIÓ. s. f. l'acció d' imposar alguna
cárrega. Imposición. Impositio.
imposició, la cárrega, tribut, ú obligació que
s'imposa. Imposición. Tributum , vectigai,
onu?.
imposició de silsnci peepetuo. exp. for.
Imposición de perpetuo silencio. Perpetui
silentü impositio.
imposició de míns , ceremonia ecclesia'stica
qu' usan éls Bisbes ab los qu' ordenan.
Imposición de las manos. Manuum impositio.
IMPOSÍT. s. m. Impuesto. Tributum.
1MPOSSIBILITAR. v. a. Imposibilitar. Ali-
quid impossibile reddere , aliquem impotetn
faceré.
IMPOSSIBILITAT , DA. p. p. Imposibili-
tado.
impossibilitat. s. f. Filos, repugnancia ó im-
potencia de ser alguna cosa, imposibilidad.
Impossibiiitas.
impossíhilitat física. Imposibilidad física.
Impossibiiitas phjsíca.
impossibilitat MBíAFÍsibA. Ir:pc;¡'.i¡idr;d me-
tafísica, impossibiiitas metaphysíca.
impoíSíBíLitat MORAL. Imposibilidad moral.
Impossibiiitas moralis.
IMPOSSIBLE. adj. lo que no po.l ser, ó no
s 1 pod í'er. Imposible. Impossibilií.
D IM-
14 IMP
impossible , met. la cosa sumameat dificultosa
y ardua. Impossible. Quod fieri nequit, vel
valde difficulter fit.
IMPOSTA, s. f. Arquit. Imposta. Incumba.
IMPOSTOR, s. m. Impostor. Ludificator.
IMPOSTURA, s. f. Impostura. Fallada.
IMPOTENCIA, s. f. falta de poder, d'acti-
vitat. Impotencia. Impotentia.
impotencia , incapacitat d'engendrar. Impo-
tencia. Impotentia.
IMPOTENT. adj. Impotente. Impotens.
IMPRACTICABLE, adj. Impracticable. Quod
ad actum, ad praxim non potest reduci.
IMPRECACIO. s. f. Imprecación. Impreca-
tío.
IMPREGNACIÓ. s. f. Filos. Impregnación.
Impregnatio.
IMPREGNARSE, v. r. Filos. Impregnarse.
Impregnari.
IMPRÉMPTA. s. f. Fart d'imprimir llibres.
Imprenta. Ars typographica.
imprémpta , Tobrador ó lloc en que s'impri-
mexen llibres. Imprenta. Typus.
donar Á l'imprémpta. f. Dar á la estampa.
Typis mandare, committere.
IMPREMPTAR. v. a. Estampar , imprimir.
Imprimere.
IMPREMPTAT, DA. p. p. ant. V. Impres.
IMPRENABLE. adj. ant. V. Inexpugnable.
IMPRES, A. p. p. d'imprimir. Imp reso.
impres. s. m. él paper estampat. Impreso. Li-
bellus, codicillus typis expressus.
IMPRESCINDIBLE, adj. Imprescindible. Im-
prescindibilis.
IMPRESCRIPTIBLE, adj. Imprescriptible.
Imprescriptibilis.
IMPRESSIÓ. s. f. Pacció d'imprimir. Impre-
sión. Impressio.
impressió , él senyal que déxa alguna cosa que
s'imprimex en altra. Impresión. Signum ,
vestigium.
impressio , moral y figuradament l'efécte y
mudansa que fan ó déxan ea l'ánimo las
cosas espirituals ó moráis. Impresión. Im-
pressio , motus.
impressio, la qualitat y forma de lletra ab
que está féta la impressio d'algun lli-
bre &c. Impresión. Notas typographicae.
impressio, tota 1'obra impresa. Impresión.
Libri editi.
fer impressio. f. met. Hacer impresión. Com-
movere.
IMPRESSÍONAR. v. a. Impresionar. Alté
suadere ; animo aliquid infigere.
IMPRESSIONAT , DA. p. p. Impresionado.
IMPRESSOR. s. m. Impresor. Typographus.
IAiPREVIST , A. adj. Imprevisto. Ñon pne-
visus.
IMPRIMIR, v. a. déxar impresa la figura d'
alguna cosa en altra. Imprimir. Imprimere.
IMP
imprimir, met. fixár en 1' ánimo algunas es-
pecies. Imprimir. Imprimere , animo infi-
gere.
imprimir, donar á Pestampa. Imprimir. Typis
mandare.
IMPRIMIT, DA. p. p. V. Impres.
IMPROBABLE, adj. Improbable. Improba-
bilis.
ÍMPROBO , BA. adj. ímprobo. Iraprobus.
traealI/ improbo. V. Trabal!.
IMPROPERAR, v. n. Improperar. Imprope-
rare.
IMPROPERAT, DA. p. p. Improperado.
IMPROPERI. s. m. Pinjuria que s' fa en
obra , ó de paraula. Improperio. Imprope-
rium.
IMPROPRI , A. adj. faltat de proprietat. Im-
propio. Improprius.
impropri , age, estrany: axí s' diu qu'es impro-
pri d' un home honrat él mentir. Impro-
pio. Improprius, dissonus.
IMPROPRIAMENT. adv. m. Impropiamen-
te. Improprié.
IMPROPRIETAT. s. f. Impropiedad. Impro-
prietas.
IMPROPORCIÓ. s. f. Improporcion. Impro-
portio.
D'IMPROVIS, m. adv. De improviso. Impro-
visé.
improvis. m. adv. Al proviso. Sta«
Imprudente-
ab un
tim.
IMPROVISAMENT. adv. m. Improvisamen-
te. Improvisé.
IMPRUDENCIA, s. f. Imprudencia. Impru-
dencia.
IMPRUDENT. adj. Imprudente. Imprudens.
IMPRUDENTMENT. adv. m.
mente. Imprudenter.
IMPUDIC, A. adj. Impúdico. Impudicus.
IMPUDÍCAMENT. adv. m. Impúdicamente.
Imoudenter, impudicé.
IMPUDICICIA, s. f. Impudicicia. ímpudici-
tia.
1MPUGNACIÓ. s. f. Impugnación, Impugna-
do.
IMPUGNADOR, s. m. Impugnador. Impug-
nator.
IMPUGNAR, v. a. Impugnar. Impugnare.
IMPUGNAT, DA. p. p. Impugnado.
IMPULS. s. m. impressio extrínseca que cau-
sa 'i moriment d'algun eos. Impulso. Im-
pulsas.
impuls, met. Taféete que causan éls movi-
ments del ánimo envers qualsevol materia.
Impulso. Impulsus.
impuls , met. instigado, ú exhortado eficas
qu' inclina á fer alguna cosa. Impulso. Im-
pulsus.
IMPULSAR, v. a. ant. impeMir. Impulsar.
Impeliere.
IM-
IMP
IMPULSIO. s. f. ant. Impulsión. Impulsio.
IMPULSIU , VA. adj. Impulsivo. Impulsivus.
causa impulsiva. Filos. V. Causa.
IMPUNE, adj. Impune. Im punís.
I1MPÜNEMENT. adv. m. Impunemente. Im-
pune.
IMPUNIT, DA. adj. ant. Impunido. Impuni-
tus.
IMPUNITAT. s. f. Impunidad. Impunitas.
IMPUR, A. adj. Impuro. Inipurus.
IMPURESA. s. f. Impureza. Impuritas.
IMPURITAT. s. f. en éls métalls. Impureza,
impuridad. Impuritas.
IMPUTABLE, adj. Imputable. Imputabilis.
IMPUTACIÓ. s. f. Imputación. Imputatio.
IMPUTAR, v. a. Imputar. Imputare.
IMPUTAT , DA. p. p. Imputado.
IN.
INABISSAT. adj. ant. V. Abismat, humiliaf.
INACCESSIBILITAT. s. f. Inaccesibilidad.
Inaecessibilitas.
INACCESSIBLE. adj. Inaccesible. Inacces-
sus.
INACCÍO. s. f. Inacción. Actionis cessatio,
vel omiísio.
INADVERTENCIA, s. f. Inadvertencia. In-
cogitantia , error.
INADVERTIDAMENT. adv. m. Inadverti-
damente. In¿ogitaté , inconsideraté.
INADVERTID, A. adj. Inadvertido. Impru-
dens.
INAGENABLE. adj. Imgenable. Quod ad
alios rran.sferri non potest.
INAGOTABLE, adj. Inagotable. Inexhauri-
bilis.
INAGUANTABLE, adj. Inaguantable. Into-
lerabilis.
INALIENABLE, adj. Inalienable. Quo nequit
quis se abdicare, & ad alios tranferre.
INALTERABLE, adj. Inalterable. Immuta-
INANÍMAD, A. adj. Inanimado. Inaniraatus.
INÁNIME, adj. Inánime. Inanimis.
INAPEABLE, adj. mer. Inapeable. Incom-
pr . h ? ::- " s ¡lis.
INAPETENCIA, s. f. Inapetencia. Appetitüs
abieaio veí privada.
INAPLICACIÓ. s. f. Inaplicación. Desidia,
ignavia.
inaplicat , da. p. p. Inaplicado.
LNAPTAMENT. adv. m. ant. V. Inepta-
msnr.
INAPTE , TA. adj. ant. V. Inepte.
JNAUDIT, A. adj. Inaudito. Inauditus.
INAUGURACÍO. s. f. Inauguración. Inaugu-
rare.
INAVERIGUABLE.adj.J«fluer;¿üfl^.Inex-
plorabilis»
INC x-
INCANSABLE. adj. Incansable. Infatigabiiis.'
INCANSAELEMENT. adv. Incansablemente.
Infatigabiliter.
INCAPACITAT. s. f. falta de capacitat per
fer ó re'brer alguna cosa. Incapacidad. Inep-
titudo, capacitatis defectus.
incapacítat , faita de talent. Incapacidad.
Hebetudo ijigcrnii.
INCAPAS. adj. lo que no té capacitat ó apti-
tut per alguna cosa. Incapaz. íneptus, mi-
nimé idoneus.
incapas, neci, faltat de talent. Incapaz. Stul-
tus , hebes.
INCARCERAT. adj. ant. Encarcelado. In car-
cerem coniectus.
INCARNACIÓ. s. f. ant. V. Encarnado.
INCASABLE, adj. Incasable, Coniuoao vel
matrimonio minimé congruus, ineptus.
INCAUTAMENT. adv. m. Incautamente. In-
cauté.
INCAUTO , TA adj. Incauto. Incautus.
INCENDI. s. m. fog gran qu'abrasa algún
ediflei. Incendio. Incendium.
iNCfeNoi, met. dit deis afectes qu' acaloran y
y encénen Pánimo, com Pamor, Pira. In-
cendio. iEstus , deflagrado.
INCENDI de sangs. Hervor de sangre. Sangui-
nis effervescentia.
INCENDIAR, v. a. Incendiar. íncendere.
INCENDIA RI. s. m. qui ab malicia incendia
alguna cosa. Incendiario. íncendiarius.
INCENS. s. m. V. Encens.
INCENSAR, v. a. V. Encensar.
INCENSER. s. m. V. Encebser.
INCENTIU. s. m. Incentivo. Fomes.
INCERT, A. adj. duptos, disputable. Incier-
to. Incertus , dubius.
r. i.rt, no segur, faMible. Incierto. Incertus.
..jR lo cert per l'incert. f. Dexar lo
cierto por ¡o dudoso. Certum pro dubio im-
prudenter reJinquere.
INCERTAMENT. adv. m. Inciertamente.
Incerté.
INCERTÉNITAT. s. f. V. Incertitut.
INCERTIfUT. s. f. Inctrtidumbre. Incerti-
tudo.
INCESSABLE. adj. Incesable. Incessabilis.
INCESSABLEMENT. adv. m. Incesablemen-
te. Indesinenter.
INCESSANT. adj. Incesante. Nusquam ees»
sans.
INCESSANTMENT. adv. m. Incesantemente.
Incessanter.
INCEST; s. ra. Incesto. Incestus.
INCESTU05 , A. adj. Incestuoso. Inces-
tuosus.
INCESTUOSAMENT. adv. m. Incestuosa-
mente. Incestuosé.
INCIDENCIA, s. f. Geom. Incidencia. Inci-
denlia.
IN-
i6 INC
INCIDENT. s. m. Incidente. Eventus.
iNciDENT, For. Incidente. Causae accesio.
INCIDENTMENT. adv. m. Incidentemen-
te. Incidenter.
INCIDIR, v. n. Incidir. Incidere.
INCIRCUMCIS. adj. Incircunciso. Incircum-
cisus.
INCIRCUMSCRIPT, A. adj. Incircunscripto.
Incircumscriptus.
INCISIO. s. if. Incisión. Incisio.
INCISO, s. m. coma. Inciso. Incisum.
INCITADOR, s. m. Incitador. Incitator.
IÑCITÁMENT. s. m. Incitamento, incita-
miento. Incitainentum.
INCITAR, v. a. Incitar. Incitare.
INCITAT, DA. p. p. Incitado.
INCLEMENCIA, met. s. f. destemplansa del
temos. Inclemencia. Cali inclementia, áspe-
ra intemperantia.
á l'inclemencia. m. adv. al descubert. A la
inclemencia. Subdiu , vel sub íove frígido
manere.
INCLEMENT. adj. Inclemente. Inclemens.
INCLINACIÓ s. f. l'acció d'inclinar ó incli-
narse. Inclinación. Inclinado.
iNCLiNACió , l'acció de reverencia que s' fa á
Déu , ó ais Sanes, ó á subgéetes, á qui s'
deu mostrar atenció ú respecte. Inclinación.
Capitis vel corporis submissio , inclinatio.
iNCLiNACió, afició ó amistat que s' te á algú.
Inclinación. Animi vel voluntatis inclinatio.
inclinació , met. amor , ú apetit. Inclinación.
Propensio . inclinatio.
INCLINADÍSSIM, A. adj. sup. Inclinadísi-
mo. Valdé propensus.
INCLINAMENT. s. m. ant. V. Inclinació.
INCLINAR, v. a. torcer alguna cosa , espe-
cialment abaxsndla. Inclinar. Inclinare.
inclinar, met. móurer, excitar, induir. In-
clinar. Moveré.
INCLINARSE, v. r. abaxarse ó fer inclina-
ció. Inclinarse. Caput vel corpus submit-
tere.
inclinarse , met. teñir aféete a' alguna perso-
na , ó á alguna cosa ; afavorir á algú en lo
que preten ó intenta ; teñir geni ó propen-
sio á alguna cosa. Inclinarse. Propenderé,
amore duci.
inclinarse , met. móurerse per algún fona-
ment ó rahó á seguir alguna opinió ú dictá-
ment , ó á fer alguna cosa. Inclinarse. Ra-
tione duci, vel rnoveri.
INCLINAT, DA. p. p. Inclinado.
mal ó ben inclinat. loe. de malas ó bon3s ín-
clinacions. Mal ó .bien inclinado. Ad bona
vel prava acclinis.
ÍNCLIT, A. adj. ínclito. Inclytus. '
jNCLUSK). s. f. Inclusión. Inclusío.
INCLUSÍVAMENT. adv. m. Inclusivamente.
Inclusive.
INC
INCOATIU. adj. Gram. Incoativo. Inchoaíi-
vus.
INCOBRABLE, adj. Incobrable. Inexigibilis.
INCOGITAT, DA. p. p. ant. V. Impensat.
INCOGNIT,A. adj. no conegut. Incógnito.
Incognitus.
incógnit , dit del que va dissimulat , y no voi
ser conegut , ó tractat com li correspon. In-
cógnito. Dissiinulatus.
ÍNCOLA, s. m. ant. V. Habitant, domici-
liar.
INCOLAT. s. m. ant. V. Domicili.
INCOMBUSTIBLE, adj. Incombustible. In-
combustibilis.
INCOMMENSURABLE. adj. Inconmensura-
ble, ímmensus.
INCOMMUTABLE. adj. Incomutable. In-
commutabilis.
INCOMODADAMENT. adv. m. ant. V. In-
comodament.
INCOMODAMENT. adv. m. Incómodamen-
te. Incommodé.
INCOMODAR, v. a. Incomodar. Incommo-
dare , molestiam afierre.
INCOMODAT, DA. p. p. Incomodado.
LNCOMODITAT. s. f. Incomodidad. Incom-
moditas.
INCÓMODO, DA. adj. Incómodo. Incommo-
dus.
incómodo, s. m. Incómodo. Inccmmodum.
INCOMPARABLE, adj. Incomparable , in-
camparado. Incomparabilis.
INCOMPARABLEMENT. adv. m. Incom-
parablemente. Incomparabiliter ; ultra om-
nem comparationem.
INCOMPATIBILITAT. s. f. Incompatibili-
dad. Incompatibilitas.
INCOMPATIBLE, adj. Incompatible. Ir.com-
patibilis.
INCOMPETENCIA, s. f. For. Incompeten-
cia. Incompetentia.
INCOMPETENT. adj. Incompetente. Incom-
petens.
jutge incompetent. Juez incompetente. Incom-
petens ludex.
INCOMPONIBLE, adj. Incomponible. Quod
cuoi alio esse nequit.
INCOMPORTABLE, adj. ant. insuportable.
Incomportable. íntolerabilis.
INCOMPREHENSIBILITAT. s. f. Incom-
prehensibilidad. Incomprehensibilitas.
INCOMPREHENSIBLE, ad. Incomprehen-
sible, íncomprchcnsibilis.
INCOMUNICABLE, adj. Incomunicable. In-
commur.icabiüs.
INCONCUS, SA. adj. Inconcuso. Inconcus-
sus.
INCONCUSSAMENT. adv. m. Inconcusa-
mente, lnconcussé.
INCONNEXÍÓ. s. í. falta de conformitat ó
de
INC
de connexió d'uM cosa ab aitra. Inconexión.
Discrepantia.
inconnexíó. FÜos. independencia d'una cosa
respecte d'altra. Inconexión. Inconne.xio.
INCONNEXÓ , Á. adj. lo que no té unió ó
connexió ab altra cosa. Iaconexú. Discrepáis,
sine nex'i.
INCONNEXÓ, Filos. lo independent d'altre. In-
conexo, ínconnexus.
INCONGRUENCIA, s. f. Incongruencia. In-
con^ruentia.
INCONGRUENT. adj. Incongruente. Incon-
gruens.
INCONGRUENTMENT. adv. m. Incon-
gruentemente. Incongrue , non congruenter.
INCONGRU1TAT. s. F. Incongruidad. Iucon-
gruentia.
INCONGRUO, UA. adj. Incongruo. Incon-
gruus.
INCONQUISTABLE, adj. Inconquistable.
Inexpugnabilis.
INCONSEQÜENCIA. s. f. Inconseqüeneia.
Inconsequentia.
INCONSEQÜENT. adj. Ittconseqiiente , in-
consiguiente. Inconsequens.
INCONSIDERACIÓ. s. f. Inconsideración.
Imprudentia.
INCONSIDERADAMENT. adv.m. Desconsi-
deradamente. Inconsiderate.
INCONSIDERAD , A. adj. lo que s' fa ó diu
séns considerado ú reflexió. Inconsiderado.
Inconsideratus.
inconsiderad , qui obra séns considerado ó
reflexió. Inconsiderado. Imprudens.
INCONSOLABLE, adj. Inconsolable. Incon-
solabilis.
INCONSOLABLEMENT. adv. m. Incon-
solablemente. Insolabiüíer.
INCONSTANCIA, s. f. falta de constancia.
Inconstancia. Inconstantia.
inconstancia , met. varietat ó poca estabilitat
en las cosas. Inconstancia. Mobilitas.
INCONSTANT. adj. Inconstante. Inconstans.
INCONSÚTIL, adj. Inconsútil. Inconsutilis.
INCONTAMINAD, A. adj. Incontaminado.
Ir.contaminatus.
INCONTESTABLE, adj. Incontestable. Cer-
tus ; quod impugnan vel negad nequit.
INCONTINENT. adj. Incontinente. Inconti-
nens.
incontinent , incontinentl ni. adv. Inconti-
nente , incontinenti. Statirn, continuo, mox.
INCONTRASTABLE, adj. Incontrastable.
Inexpugnabilis , quod subiici nequit.
INCONTROVERTIBLE, adj. Incontrover-
tible. Minimé dubius.
INCONVENIENT. adj. Desconveniente. ín-
commodus.
inconvenient. s. m. incómoditat. Inconvenien-
te. Incommodum.
Tflíii. //.
INC i 7
INCONVERTIBLE, adj. Inconvertible. Q Uo d
converti , vel redud nequit.
INCORPORACIÓ. s. f. Incorporación. Incor-
porado.
INCORPORAL, adj. ant. Incorporal, incor-
póreo. Incorporeus.
INCORPORAR, v. a. Incorporar. Incorpo-
rare.
INCORPORARSE, v. r. Incorporarse. Con-
sosdari.
INCORPOREITAT. s. f. Incorporeidad, la-
corporeitas.
INCORPÓREO, EA. adj. Incorpóreo. Incor-
poreus.
INCORREGIBLE, adj. Incorregible. Inemen-
dabilis.
INCORREGUT, DA. adj. ant. V. Incurs.
INCORRER. v. n. Incurrir. Incurrere.
INCORRIMENT. s. m. ant. Incursión. In-
cursio.
INCORROMPUT,DA. adj. ant. V. Incor-
rupto.
INCORRUPCIÓ. s. f. Incorrupción. Incpr*
ruptio.
INCORRUPTIBILITAT. s. f. Insorruptibili*
dad. Incorruptibilitás.
INCORRUPTIBLE, adj. Incorruptible. In-
corruptibilís.
INCORRUPTO , TA. adj. lo que no s' cor-
romp. Incorrupto. Incorruptus.
incorrupto , met. qui no s' déxa corrómprer
ab dádivas , ó altra cosa ; y obra ab integri-
tat. Incorrupto. Integer.
INCRASSAR. v. a. Med. Incrasar. Spissare.
INCREAD,A. adj. nocriat, atribut propi
de Déu. Increado. Increatus.
INCREDIBILITAT. s. f. Incredibilidad. In-
credibilitas.
INCRÉDUL , A. adj. Incrédulo. Incredulus.
INCREDULITAT. s. f. Incredulidad. Incre-
dulitas.
INCREÍBLE, adj. Increíble. Incredibilis.
INCREMENT. s. m. aument. Incremento.
Incrementum.
increment. Gram. Incremento. Incrementum.
1NCREPACIÓ. s. f. Increpación. Increpatio.
INCREPAR, v. a. increpar. Increpare.
INCRUENT, A. adj. Incruento. Incruen-
tas.
INCUBO, adj. Incubo. Incubus.
INCULPABLE, adj. Inculpable. Inculpa-
bilis.
INCULPABLEMENT. adv. m. Inculpable-
mente. Inculpabiiiter.
INCULPAR, v. a. ant. V. Culpar.
INCULT, A. adj. erm , no cuitivsí. Inculto.
Incaltus.
incult , met. séns ensényansa, ó cultura. In-
culto. Impolitus, incultus.
incult, dit del estil. Inculto. Inelegans.
E IN-
1 8 INC
INCUMBENCIA, s. f. Incumbencia. Cura.
INCUMBIR, v. n. Incumbir. Incumbere.
INCURABLE, adj. lo que no s' pod curar.
Incurable , insanable. Insanabilis.
incurable , met. íncapas d'esmena. Incurable.
Insanabilis, inemendabilis.
INCORIA. s. f. Incuria. Negügentia.
INCURS, A. p. p. d'incórrer. Incurso.
INCURSIÓ. s. f. Mil. Incursión. Incursio.
INDAGACIÓ. s. f. Indagación. Indagatio.
INDAGAR, v. a. Indagar, indagare.
INDAGAT, DA. p. p. Indagado.
INDECENCIA, s. f. Indecencia. Indecorum,
indecentia.
INDECENT. adj. Indecente. Indecorus.
INDECENTMENT. adv. m. Indecentemente.
Indecenter.
INDECIDIT , DA. adj. ant. V. Indecis.
IND5CIS , A. adj. lo no decidit ó resolt. In-
deciso. Indecisus, iniudicatus.
indecis , perplexo , indeterminat. Indeciso.
Haesitabundus.
INDECISIO. s. f. Indecisión. Dubium pen-
dens , vel non decLum.
INDECLINABLE, adj. Gram. Indeclinable.
Indeclinabilis,
INDECORO, s. m. ant. falta de decoro , de
respecte. Indecoro. Incivilitas.
INDECOROS, A. adj. Indecoroso. Indeco-
rus.
INDECOROSAMENT. adv. m. Indecorosa-
mente. Indecoré.
INDÉFENS , A. adj. Indefenso. Indefensus.
INDEFENSAT, DA. adj. ant. V. Indefes.
JNDEFES, A. adj. V. Indefens.
INDEFINIBLE, adj. Indefinible. Quod deñ-
niri non potest.
INDÉFINID, A. adj. Indefinido. Indeffini-
tus.
indkfinid , Filos. Indefinida. Indeffinitus, infi-
nitus.
INDÉGUDAMENT. adv. m. Indebidamente.
Indebite.
INDÉGUD , A. adj. Indebido. Indebitus.
INDELEBLE, adi. Indeleble. Indelebilis.
INDELEBLEMENT. adv. m. Indeleblemen-
te. Indelebiiiter.
INDELIBERACIÓ. s. f. Indeliberación. In-
deliberado.
INDELIBERADAMENTE adv. ra. Indelibe-
radamente. Indeliberare.
INDELIBERAD, A. adj. Indeliberado. Inde-
liberatus.
INDEMNÍSACIÓ. s. f. Indemnisacion. In-
demnisatio.
INDEMNISAR. v. a. Indemnizar. Immunem
vcl ind ¡mnern reudere.
INDEMNÍ3AT, DA. P . p. Indemnizado.
/NDEMNITAT. s. f. Indemnidad. Indem-
nitas.
1
IND
INDEPENDENCIA, s. f. Independencia. Li-
bara potestas agendi ; independentia.
INDEPENDENT. adj. Independiente. Á nul-
lo pendens , independens.
INDEPÉNDENTMENT. adv. m. Indepen-
diente , iítdependenie'.nente. Omnino liberé,
independenter.
INDETERMINABLE, adj. lo que no s' pod
determinar. Indeterminable. Quod decidí vel
determinan non potest.
indeterminable , qui no s' sab determinar, ó
no s'acaba de rescldrer. Indeterminable. ílae-
sitans, irresolutus.
INDETERMÍNACIÓ. s. f. Indeterminación.
Animi haesitatio , dubium.
INDETERMÍNADAMENT. adv. m. Inde-
terminadamente. Indistincté.
INDETERMINAD, A. adj. no determinat, no
assolat , ó assenyalat. Indeterminado. Indis-
tinctus.
indeterminad, qui está dubtos , é incert de
lo que deu fer. Indeterminada. Hcesitabun-
dus , dubius.
INDEVOCIÓ. s. f. Indevoción. In rebus ad
pietatem pertinentibus languor , desidia, vel
tepor.
INDE VOT , A. adj. Indevoto. In rebus piis-
deses , tepidus.
INDI, A. s. m. y f. Indio. Indus.
indi', s. m. certa droga. Añil, índico. G!as-
tum.
INDIA, s. f. met. abundancia de riquesss , 6
cosas preciosas. India. Divitiarum copia.
INDIA, NA. adj. lo pertanyent á Indias. In-
diano , indio. Indus, indicus.
india , na. s. m. y f. él natural d' Indias. In-
diano. Indus.
indianas, s. f. p. Indianas , pintados , coto-
nes. Depicta tela.
INDÍCACÍÓ. s. f. Indicación. Indicatio.
INDICANT. s. m. Indicante. Indicatura.
INDICAR, v. a. Indicar. Indicare.
INDÍCAT , DA. p. p. Indicado.
INDICATIU, VA. adj. lo qu' indica. Indica-
tivo. Quod indicat , indicativus.
íNDicATiu , Gram. modo del verb. Indicativo.
Indicativus modus.
INDICCÍÓ. s. f. Indicción. Indictio.
ÍNDICE, s. m. en éls llibres. índice. In-
dex.
índice , él dit segbn de la ma. índice. Digitus
índex.
INDiCI. s. m. Indicio. Indicium.
INDIFERENCIA, s. f. l'estat ó disposicíó
del ánimo que no s r ir.clina mes á una part
que á altra. Indiferencia. In neutram partem
propensio.
indiferencia , Teol. Indiferencia. IndiíTá-
rentia.
INDIFERENTE adj. qui no está inclinat mes
á
IND
á una part que á altra. Indiferente. Indifie-
rcns.
indifeiient, lo que pod servir o apilarse in-
dif- rentment á varias cosas, usoü , &c. In-
diferente. IndiíFerens.
indifekent. Teol. l'scte axí dit. Indiferente.
Indifferens actus.
IND!FERENTMENT. adv. m. Indiferente-
mente. Promiscué, indisrincté.
INDIGENCIA, s. f. Indigencia. Inopia.
INDÍGENT. adj. Indigente. Indigens.
INDIGÉST, A. adj. lo que no s' pod digerir,
é din üment se digerex. Indigesto. Crudus,
indigestus.
indigést , met. confus , faltat de método , dis-
tinció, ú orde. Indigesto. Rudus , indi-
gestus.
INDIGESTIÓ. s. f. Indigestión. Cruditas.
INDIGNACIÓ. s. f. Indignación. Indignatio.
IND GNADÍSSIM , A. adj. sup. Indignadísi-
mo. Valde indignatus , indignabundus.
INDIGNAMENT. adv. m. Indignamente. Ja-
digne.
INDIGNAR, v. a. Indignar. Stomachum mo-
ve re.
INDIGNARSE, v. r. Indignarse. Irasci, ira-
cundia arderé.
INDÍGNAT, DA. p. p. Indignado.
INDIGNE , NA. adj. no digne , no merexé-
dor. Indigno, indignus.
indigne , vil , indecoros. Indigno. Vilis , inde-
corus.
INDIGNÍSSIM , A. adj. sup. Indignísimo.
Valde indignus.
INDIGNÍSSIMAMENT. adv. m. sup.Indig-
nísimamente. Valde indigné , vel imme-
ritó.
INDIGNITAT. s. f. Indignidad. Indignitas,
viliras.
INDiOT. s. m. V. Gall d'indi.
INDIRECTA, s. f. Indirecta. Circumlocutio,
oblicua locutio.
INDÍRECTAMENT. adv. m. Indirectamen-
te. Indirecte.
INDIRECTE, TA. adj. Indirecto. Indirec-
tus.
INDISCIPLINAD, A. adj. Indisciplinado.
Disciplina?, expers.
INDISCRECIÓ. s. f. Indiscreción. Inconsi-
derado.
INDISCRET, A. adj. Indiscreto. Inconside-
ratus.
INDISCRETAMENT. adv. m. Indiscreta-
mente. Incnpsideraté.
INDISCULPABLE, adj. Indisculpable. ínex-
cusabilis.
INDISPENSABLE, adj. lo que no s' pod dis-
pensar. Indispensable. Id , á quo nullus im-
nuinis, vel exemptus fieri potest.
indispensable , lo precis , y que no pod déxar
IND 1 9
de ferse. Indispensable. Omnino , vel abso-
luté necessarius.
ÍNDÍSPENSABLEMENT. adv. m. Indis-
pensablemente. Necessario.
INDISPOSAR. v. a. Indisponer. Aptitudinem
adimere ; ineptum reddere.
INDISPOSAT , DA. p. p. Indispuesto.
INDISPOSÍCIÓ. s. f. falta de disoosició. In-
disposición. Ineptitudo.
indisposició , falta de salud, ó alterado d'ella.
Indisposición. Mala aiíeetio, invaletudo.
INDISPOST , A. adj. faltac de salud. Indis-
puesto. Valetudinarius , malé affectus.
INDISPUTABLE, adj. Indisputable. Contro-
versias expers.
INDISPUTABLEMENT. adv. m. Indispu-
tablemente. Sine controversia.
INDI3SOLUBLE. adj. Indisoluble. Indissolu-
biiis.
INDÍSSOLUBLEMENT. adv. m. Indisolu-
blemente. Indissolubiiiter.
INDISTINCT, A. adj. lo que no s' distin-
gex d'altra cosa. Indistinto. Indistinctus.
indistinct, confus ó mesclat ab aitras cosas,
de modo que no s 1 pod distingir be. Indistin-
to. Indistinctus, indiscretus.
INDISTINCTAMENT. adv. m. Indistinta-
mente. Indistincté.
INDIVIDIT, DA. adj. ant. V. Indivis.
INDIVIDUACIÓ. s. f. Individuación. Rei
singularitas, vel specificatio.
iNDiviDUAció. Pilos. Individuación. Indivi-
duado.
INDIVIDUAL, adj. Individual. Singularis.
iNDIVIDUALISAR. v. a. ant. V. Indivi-
duar.
LNDÍVIDUALMENT. adv. m. Individual-
mente. Lidividualiter.
INDIVIDUAR, v. a. Individuar. Singulatim
agere vel dieere de unoqaoque.
INDÍVIDUAT, DA. p. p. Individuado.
INDI ÍTAT. s. f. ant. V. Individuado.
INDIVIDUO, s. m. él particular en cada es-
pecie. Individuo. Individuum.
individuo , la propia persona , axí s' din : cui-
dar del individuo. Individuo. Individuum.
INDIVIS, A. adj. Indiviso. Indivisus.
INDIVISIBLE, adj. Indivisible. Indivisi-
bilis.
INDÓCIL, adj. Indócil. Indocilis.
INDOCILITAT. s. f. Indocilidad. Indocili-
tas.
INDOCTE , TA. adj. Indocto. Indoctus.
INDOCTÍSSIM, A. adj. sup. Indoctísimo.
Indoetissimus.
ÍNDOLE, s. f. índole. índoles.
INDOLENCIA, s. f. Indolencia. Indolentia.
INDOLENT. adj. Indolente. Doloris expers.
INDOMABLE, adj. i'animal fetos. Indoma-
ble. Indomabilis.
1N-
2o IND
indomable, met. dit deis afectes ó passions que
nos* dexan facilment reduir, á lo que s -1 vo\.
Indomable. Indomabilis, inflexibiljs.
INDOMIT, A. adj. Indómito. índomatns.
INDOTACIÓ. s. f. For. Indotacion. Indota-
tio.
INDOTAD, A. adj. Indotado. Indotatus.
INDUBITABLE, adj. Indubitable, lndubita-
bilis.
INDUBITABLEMEMT. adv. m. Indubita-
blemente. Indubitanter.
INDUBITADAMENTE adv. m. ant. Indu-
bitadamente. Certissimé.
1NDÜBITAD, A. adj. Indubitado. Indubi-
t3tUS.
INDLCCIO. s. f. Ret. y Log. Inducción. In-
ductio.
INDUCTIU, VA. adj. Inductivo. Inductivus.
INDUIMENT. s. m. ant. persuasiá eficas.
Inducimiento. Inductio, persuasio.
INDUIR. v. a. acoasellar , persuadir. Inducir.
Inducere.
jndwir, oeasionar, dar motiu, d modo. Indu-
cir. Inducere , inferre.
INDUIT , DA. p. p, Inducido.
INDULGENCIA, s. f. facilitar en perdonar
ó dissimular las culpas. Indulgencia. Indul-
gente.
indulgencia , sobrada benignitat, ó disimula-
do. Indulgencia. Indulgentia.
indulgencia, gracia ó concessió de I' Iglesia.
Indulgencia. Indalgentia.
indulgencia parcial. Indulgencia parcial. In-
dulgentia partialis.
indulgencia plenaria. Indulgencia plenaria.
Plenaria indulgentia.
INDULGENT. adj. Indulgente. Indulgens.
INDULT. s. m, perdó concedit per lo supe-
rior. Indulto. Indulgentia , poenae remissio,
condonatio.
indult , gracia ó privilegi peraque puga fer-
se alguna cosa. Indulto. GratÍ3 , permis-
sio.
INDULTAR, v. a. Indultar. Immunirarem
vel indulgentiam concederé, pocnam remit-
tere , condonare.
INDULTAT , DA. p. p. Indultado.
INDUSTRIA, s. f. déstresa ó habilitat. Indus-
tria. Industria.
industria, ingeui, sutilesa, manya, artifici.
Industria. Gnavitas, solertia.
de industria, m. adv. Industriosamente , de
industria. Consiüó.
INDUSTRIAL, adj. Industrial. Industriáis.
INDUSTRIAR, v. a. Industriar. Instruere.
INDUSTRIARSE, v. r. V. Enginyaise.
INDUSTRIOS, A. adj. hábil ,- déstre en al-
gún art. Industrioso. índustrius.
ind' sirios, sutil, ingenios, astut , sagas. In-
dustrioso. Solers, gnarus.
IND
INDUSTRIOSAMENT. adv. m. Industrio-
samente. Industrié.
INEDIT, A. adj. Inédito. Typis non manda-
tus.
INEFABLE, adj. Inefable. Ineffabilis.
INEFABLEMENT. adv. m. Inefablemente.
Ineffabiiiter.
INEFICACIA, s. f. falta d'eficacia , «5 activi-
tat. Ineficacia. íneflicatia.
ineficacia , Teol. Ineficacia. Inefficatia.
INEFICAS. adj. faltat de virtut , y activitat.
Ineficaz. InerHcax.
ineficas, Teol. Ineficaz. Inefficax.
INENARRABLE, adj. ant. Inenarrable. In«-
narrabiiis.
INEPCIA, s. f. ant. Inepcia. Ineptia.
INEPTAMENT. adv. m. Ineptamente. Inep-
té.
INEPTE, TA. adj. Inepte. Ineptas.
INEPTÍSSÍM, A. adj. sup. Ineptísimo. Inep-
tissimus, vaide ineptus.
INEPTITUT. s. f. Ineptitud. Insptitudo.
INERCIA, s. f. Inercia. Inertia.
INERUDIT. s. ra. ant. V. Iadocte.
INESCRUTABLE, adj. Inescrutable, impers-
crutable. Inscrutabilis.
INESCUSABLE. adj. lo que no s' pod escu-
*ar; lo que no admet escusa alguna. Inexeu-
sable. ínexcusabílis.
inescusable , precis , que no 's pod dexar de
fér. Inexcusable. Necessarius ; quod praster-
micti nequit.
1NESCUSABLEMENT. adv. m. Inexcusa-
blemente. Inexcusabiliter , necessarib.
INESPERADAMENT. adv. m. Inesperada-
mente. Exinsperato , insperaté.
INESPERAD,A. adj. Inesperado. ínspera-
tus.
INESTIMABLE, adj. Inestimable. Inxstima-
biüs.
INEVITABLE, adj. Inevitable. Inevitabilis.
INEVITABLEMENT. adv. m. Inevitable-
mente. Inevltabiliter , cerro.
INEXHAUSTO , TA. adj. Inexhausto. Inex-
haustus.
INEXISTENCIA, i f. Teol. Inexistencia.
Inexisteatia.
INEXÍSTENT. adj. Inexistente. Inexistens.
INEXORABLE, adj. Inexorable. Inexora-
bilis.
INEXPERIMENTAT, DA. adj. ant. V.
Inexpert.
INEXPERT, A, adj. Imxptrto. Inexpertus.
INEXPLICABLE, adj. Inexplicable. Inexpli-
cabiiis.
INEXPUGNABLE, adj. dit de la plassa ,
fortalesa , &e. Inexpugnable. Inexpugna-
bilis.
inexpugnable , met. ferm, constant. Inexpug-
nable. Inexpugnabilis.
INEX-
INE
INEXTINGUIBLE, adj. Inextinguible. Inex-
tinguibilis.
1NFAEL. adj. ant. V. Infiel.
INFALLIBILITAT. s. f. Infalibilidad. Om-
nímoda certitudo.
INFAL'LIBLE. adj. Infalible. Erroris irtimu-
nis vel expers ; certus , minimé dubius.
INFALLIBLEMENT. adv. m. Infaliblemen-
te. Sine errore , certissimé.
INFAMACIÓ. s. f. Infamación. Infamatio,
infamia.
INFAMAR, v. a. Infamar. Infamare.
INFAMAT, DA. p. p. Infamado.
1NFAMATORI, A. adj. Infamatorio. Infa-
matorius.
INFAME, adj. desacreditat , qu' ha perdut 1'
honra y la reputado. Infame. Infamis.
in:ame , molt mal ó vil en sa linea. Infame.
Infamis , turpis , vilis.
INFAMEMENT. adv. m. mólt malament en
sa línea. Infamemente. Foede , viliter.
infamement, séns fama, ni reputado. Infa-
memente. Turpiter , probrosé , ignominio-
sé.
INFAMIA, s. f. descrédit , deshonra. Infamia.
Infamia.
infamia , maldat ó vilesa gran en qualsevol
línea. Infamia. Turpitudo , foeditas.
infamia , p3raula afrentosa y ofensiva. Infa-
mia. Probruru, ignominia.
INFANCIA, s. f. la primera edat del home.
Infancia. Infantia.
infancia , met. los primers anys , ó '1 principi
de las cosas inanimadas. Infancia. Prima
setas , prima rei nascentis origo , infantia.
INFANSÓ. s. m. Infanzón. Nobilis titu-
lus.
INFANT. s. m. él noy petit. Infante. In-
fans.
infant. V. Fill.
infan't , títol que s' dona ais filis del Rey que
no son primógenas. Infante. Infans fílius
regís.
infants , p. Milie. éls soldats d' á peu. Infan-
tes. Milites pedestres.
infant y orat diu la veritat. ref. Los niños
y los locos dicen las verdades.
Et puer & demens verum perssepius
ajunt.
QUl INFANTS TÉ MASSA MAY MOR GRASSA. ref.
Quien tiene hijos al lado no morirá ó mucre
ahitado.
Plurima cui sobóles nunquam satur Ule pe-
ribit.
INFANTA, s. f. Infanta. Regis filia.
INFANTAMENT. s. m. ant. V. Part.
1NFANTAR. v. a. ant. concebir él feto. Con-
cebir. Concipere.
infantar, ant. Parir. Parere.
INFANTERÍA, s. f. Infantería. Pedltatus.
Tom. II.
INF 21
INFANTESA, s. f. ant. V. infancia.
INFANTESSA. s. f. ant. V. infanta.
INFANTÓ. s. m. dim. Infantillo: ínfantu-
lus.
INFATIGABLE, adi. Infatigable. Infatiga-
bilis.
INFATÍGABLEMENT. adv. m. Infatigable-
mente. Indefessé.
INFATUAR, v. a. Infatuar. Infatuare.
INFATUAT, DA. p. p. Infatuado.
INFALST, A. adj. Infausto. Infaustus.
INFAUSTAMENT. adv. m. Infaustamente.
Infausté.
INFAUSTÍSSIM, A. adj. sup. Infaustísimo.
Valdé infaustus , infelicissimus.
INFECCÍÓ. s. f. Infección. Iñfectio.
INFECCIONAR, v. a. introduir ú ocasionar
qualitats contagiosas, perniciosas, y pestí-
feras. Inficionar. Inficere, corrumpere.
infeccionar, met. imbuir de malas opinions, ó
malas doctrinas. Inficionar. Inficere , cor-
rumpere.
INFECCIÓN AT, DA. p. p. Inficionado.
INFECTAR, v. a. Infectar, inficere.
INFECTAT , DA. p. p. Infectado , infecto.
INFECTE, TA. adj. Infecto. Ibfectus.
INFECUNDITAT. s. f. Infecundidad. Infoe-
cunditas.
INFECUNDO , DA. adj. Infecundo. Infoe*
cundus.
INFEL. s. m. ant. V. Infiel.
INFELICITAT. s. f. Infelicidad. Infelicitas.
INFELICÍSSIM, A. adj. sup. Infelicísimo.
Infelicissimus.
INFELLS. adj. Infeliz. Infelix.
INFELÍSMENT. adv. m. Infelizmente. Infe-
liciter.
INFERIOR, adj. lo que está en lloc mes bax,
respecte d'altra cosa. Inferior. Inf rior.
inferior, lo qu' es menos en cantitat, ó qua-
litat que altra cosa ab la qual se compara.
Inferior. Inferior.
inferior, súbdir. Inferior. Inferior.
INFERIORITAT. s. f. Inferioridad. Conditio,
vel status inferior.
INFERIR, v. a. Inferir. Inferre.
INFERIT , DA. p. p. Inferido.
INFERMER. s. m. V. Enfermer.
INFERMERÍA. s. f. V. Enfermería.
INFERN. s. m. él lloc deis condemnats. In-
fierno. Infernus , carcer ¡eternus damnato-
rum.
infern, met. la cosa ó '1 lloc que causa inquie-
tut , confusió, pena, ó molestia. Infierno.
Horror, infernus.
ANAR AL 1NFEKN. f. V. An3T.
boca d'infern, met. e'l paratge de que ix molt
fog ó calor. Boca de infierno. Inferni hia-
tus , anhelitus.
boca de infürn , met. él blasfemo, ó él que
F diu
3 2 INF
diu malas paraulas. Boca de infierno. Os in-
fernale , execrationibus proiluens.
INFERNAL, adj. cosa del infern ó pertan-
yent á éll. Infernal. Infernalis.
infernal, met. mólt mal, danyos , ó perjudi-
cial en sa línea. Infernal. Horrendus, tetar,
rimus , perniciosus.
b6ca infernal. V. Boca d'infern.
INFESTACIÓ. s. f. Infestación. Infestatio.
INFESTAR, v. a. fer estragos, ó danys , ó
ineursions continuas en pais enemig. Infes-
tar. Infestare.
infestar, infectar. Infestar. Inficere.
INFESTAT , DA. p. p. Infestado.
INFICIONAR, v. a. Inficionar. Inficere.
INFIDEL, s. m. p. u. V. Infiel.
INFiDELITAT. s. f. falta de fidelitat. Infi-
delidad. Infidelitas.
infidelitat , negació de Ja fe. Infidelidad.
Infidelitas.
ÍNFIDELMENT. adv. m. ant. V. Inñel-
ment.
INFIEL, adj. qui no guarda la fe. Infiel. Infi-
dus , infidelis.
infiel , faltat de fe , ó que no confessa la fe
verdadera. Infiel. Infijelis.
INFIELMENT. adv. m. Infielmente. Infide-
liter , perfidé.
ÍNFIM , A. adj. sup. él lloc mes bax , 6 1' úl-
tirn en qualsevol especie. ínfimo. Infimus.
kspecie ínfima. Especie ínfima. Species Ínfi-
ma.
INFINIDAMENT. adv. m. ant. V. Infinita-
ra en t.
INFINIT , A. adj. lo que no té fi. Infinito.
Infinitus.
infinit , dit de lo que no es fácil contar ó re-
duir á número en él qual sentit se diu :
infinita gent. Infinito. Infinitus, innume-
rabilis.
infinit , usat adverbialment. Infinito. Máxi-
mo.
proceir en infinit. f. Proceder en infinito.
Procederé in infinitum.
INFINITAMENTE adv. m. Infinitamente. In-
finité.
INFINITAT. s. f. atribut de Déu. Infinidad.
Infinitas.
infinitat , multitut innumerable. Infinidad.
Infinitas, innumerabilitas.
INFINITIU. s. m. Gram. modo del verb. in-
finitivo. Infinitivus modas.
LNFIRMANT. s. m. anr. V. Malalt.
INFIRMITAT. s. m. ant. V. Malaltía.
INFLAMABLE, adj. Inflamable. Inflammabi-
lis, quod inflammari porest.
INFLA.MACÍÓ. s. f. Cirur. Inflamación. In-
fiaininatio.
inflamació , ant. Tacció de posar fog á algu-
na cosa. Inflamación. Inflammatio.
INF
INFLAMAR, v. a. encéndrer, acalorar f'áni-
mo , algún aféete. Inflamar. Inflammare.
inflamar , ant. posar fog á alguna cosa. In-
flamar. Inflammare.
INFLAMARSE, v. r. Inflamarse. Inflammari.
inflamarse, alguna part del ees del animal,
tornandse bérmella. Inflamarse. Inflammari.
INFLAMAT , DA. p. p. Inflamado.
INFLAR, v. a. umplir de vent alguna cosa
bufand. Hinchar , inflar. Inflare.
inflar, met. ensuperbir, desvanéxer. Hinchar,
inflar, poner hueco. Inflare.
inflar, v. n. umplirse la boca de vent, abul»
tand las gaitas. Hinchar. Buceas inflare.
INFLARSE, v. r. inflamarse alguna part del
eos , per causa d'algun cop , ferida , &c.
Hincharse. Turgere , tumere.
inflarse , embótirse '1 eos per abundancia d'
aygua, humor, &c. cora succeex ais hi-
drópics. Hincharse. Turgescere.
inflarse , met. embótirse él mar, é's rius &c.
Entumecerse. Tumescere.
inflarse com un bót. f. Abotagarse , embo-
fijarse. In utris modum tumescere.
INFLAT , DA. p. p. umplert de vent. In-
flado.
inflat , ensuperbit, desvanescut. Hinchado,
hueco. Tumidus.
inflat, adj. dit del estil en la oració , versos
&c. Hinchado. Tumidus.
inflat com un bót. loe. Abotagado , emboti-
jado. In utris modum tumefactus.
INFLEXIBILITAT. s. f. Inflexibllidad. In-
fiexibüitas.
INFLEXIBLE, adj. Inflexible. Inflexibilií.
INFLEXÍÓ. s. f. Inflexión. Infiexio.
INFLOR. s. f. Hinchazón. Tumor.
INFLUENCIA, s. f. influxó. Influencia. In-
fluentia.
influencia, met. persuasió eficas ab que s'
inclina a' altres a' fer alguna cosa. Influencia.
Influxus.
influencia , la deis astres y cossos celestes.
Influencia. Astrorum influxus.
INFLUIR, v. a. causar alguns eféctes, ó in-
clinar á ells. Influir. Influere.
influir, met. persuadir ó ser causa d' alguna
cosa , ab los consells , ó direcció. Influir.
Influere.
INFLUIT, DA. p. p. Influido.
INFLUXÓ. s. m. Influxo. Influxus.
INFORCIAT. s. m. for. Inforciado. Infortia-
tum.
INFORMACIÓ. s. f. l'acció d'informar ó in-
formarse d'alguna cosa. Información. Infor-
matio.
informació, for. las diligencias jurídicas que s'
fan de qualsevol íét ó deiiete per averi-
guarlo y certificarse de sa veritat. Informa-
ción. Inquisitio.
IN-
INF
iNFoRMAcid , Pilos, l'introducció de la f6rma
en la materia. Información. ínformatio.
infób-viacions. p. probas de la noblesa ó qua-
ütab d'algú. Informaciones. Inquisiciones.
INFORMADOR, s. m. V. Enfórmador.
INFORMAR, v. a. Filos, donar forma á la
materia, ó unirse ab ella la forma. Infor-
mar, informare.
INFORMAR , donar noticias á algú* per impo-
sarlo cerca d'alguna cosa. Informar. Infor-
mare , certiorem faceré.
informa* , P Advocat al Jutge per fer senten-
cia. Informar. Certiorem faceré , infor-
mare.
INFORMARSE, v. r. Informarse. Inqui-
rere.
INFÓRMAT, DA. p. p. Informado.
INFORME, adj. lo que no s' lia fét ab lo
modo y forma deguda. Informe. Informis.
informe , séns forma ó figura. Informe. Infor-
mis , rudis, indigestus.
informe , l'acció d'infórmar ó de donar noti-
cia d'alguna cosa. Informe. ínformatio.
informe, for. el que fa 1' Advocat al Jutge
perqué sentencie. Informe. ínformatio.
INFORTUNADAMENTE adv. m.ant. desgra-
ciada ment. Infortunadamente. Infortunaté.
INFOR'rUNAT, DA. adj. ant. desgraciar.
Infortunado. Infortunatus , infelix.
INFORTUNI. s. m. Infortunio. ínfortunium.
INFRACCIÓ. s. f. Infracción. Violatio , in-
fractio.
INFRACTOR, s. m. Infractor. Violstor.
INFRA3CRIT, A. adj. Infrascripto. Infra-
scriptus.
INFRÍCCÍÓ. s. f. ant. V. InfracciiSj
INFRINGIR, v. a. ant. rómprcr. Quebrantar.
Infriogere.
INFROCTAVA. s. f. Infraoctava. I afra oc-
íavdm.
INFRUCTUOS , A. adj. Infraetuoso. Infruc-i
tucsus.
INFRUCTUOSAMENT. adv. m. hfructuo
sámente. Infruetuosé;
ÍNFULAS, s. f. p. ínfalas. ínfula;.
INFU^ii r R. v. a. iafrodtrir una cosa en al-
tra , com i'a.ii.na en él eos. Infundir. Infun-
dere.
infundir , met. introduir en l'a'nimo ú en co-
sas no materiais, com: infundir ciencia,
respecte. Infundir. Infundere.
infundir , ant. tirar algún licor en algún vas.
Infundir. Infundere.
INFÜNDIT , DA. p. p. Infundido.
INFUS, A. adj. Infuso. Iníusus.
INFUS1Ó. s. f. l'acció d'infundir. Infusión.
Infusio.
infusió , la permanencia d'alguna cesa per al-
gún temps en algún licor. Infusión. Infu-
sio.
INF a 3
posar en infusió. Infundir ; echar en infusión.
Infundere.
INGENERABLE. adj. Teol. Ingenerable. In-
generabüis.
INGENÍ. s. m. facultat ó potencia en l'home.
Ingenio. Ingenium.
ingeni, él subgéete ingenios. Ingenio. Ingenio-
sus homo.
ingeni , las trassas , manyas ó arts de que s'
usa pera conseguir alguna cosa. Ingenio.
Machina, artificium.
agotar l'ixgeni. f. met. Agotar el ingenio»
Ingenium exhaurire.
cultivar l'ingeni. f. V. Cultivar.
INGENIARSE, v. r. V. Enginyarse.
INGENIOS, A. adj. V. Eag'inyos.
INGENIOSAMENT. adv. m. Ingeniosamen-
te. Ingenióse.
INGENIOSÍSSIM, A adj. sup. Ingeniosísi-
mo. Valde ingeniosus.
INGÉNÍT, A. adj. no engendrat : atribut
que s' doma precisament á la primera y ter-
cera Persona de la SS. Trinitat. Ingénito.
Ingenitus.
ingénit, lo qu' es connatural en algú. Ingéni-
to. Ingenitus.
INGENUAMENT. adv. m. Ingenuamente.
íngenué.
INGENUÍTAT. s. f. Ingenuidad. Iogenui-
tas.
INGENUO , NUA. adj. qui din sensillament
la veritat. Ingenuo. Ingenuas.
INGERIRSE, v. r. ficurs' en algún assump*
to. Ingerirse. Alieno negotio se interpo-
nere.
INGLES , A. adj. cosa de Inglaterra. Ingles.
Anglicus.
INGRAT, A. desagrait. Ingrato. Ingratus.
ixgrat, desapacible^ desagradable u!s sentíts.
Iitgratp. Ingratus , asper.
INGRATA'MÉNT. adv. m. Ingratamente.
Ingraté.
INGRATÍSSIM , A. adj. sup. Ingrata imo.
In¿r:iti.-simus.
INGRATÍTUT. s. f. Ingratitud. Animiingra-
ti vitium.
INGRED1ENT. s. m„ Ingrediente. Materia
psrtiaria.
INGRES, s. m. Ingreso. Ingressus.
INHÁBIL, adj. Inhábil. Inhabilis, ineptus;
minimé dexter.
INHABILITACIÓ. s. f. Inhabilitación. Inep-
titudinis declaratio.
INHABILITAR, v. a. Inhabilitar. ínhabilem
faceré; insprum declarare.
INHABILITAT. s. f. Inhabilidad. Inhabilis
Índoles , ineptitudo.
INHABíLÍTAT, DA. p. p. Inhabilitado.
INHABITABLE, adj. Inhabitable. Inhabita-
bilis.
IN-
2 d INH
INHABITAD, A. adj. Inhabitado. Inhabiía-
tus , desertas.
INHERENCIA, s. f. Inherencia. Inhacrantia.
INHERENT. adj. Filos. Inherente. Inhae-
rens.
INHIBICIÓ. s. f. Inhibición. Inhibido.
INHIBIR, v. a. Inhibir. Inhibere.
INHIBIT, DA. p. p. Inhibido.
INHIBÍTORI , A. adj. Inhibitorio. Inhibido,
lktene inhibitoriae.
INHUMA, NA. adj. Inhumano. Inhumanus.
INHUMANAMENT. adv. m. Inhumanamen-
te. Innumané, inhumaniter.
INHUMANÍTAT. s. f. Inhumanidad. Inhu-
manitas.
INIC , A. adj. Inicuo. Iniquus.
INICAMENT. adv. m. ant. V. Injustament.
INICIAL, adj. Inicial. Initialis.
INICIAR, v. a. Iniciar. Initiare.
INICIAT, DA. p. p. Iniciado.
INIMITABLE, adj. Inimitable. Inimitabilis.
ININTELLIGIBLE. adj. Ininteligible. Inin-
telligibilis.
INIQUAMENT. adv. m. Iniquamente. Ini-
qué.
INÍQUÍSSIM, A. adj. sup. Iniquísimo. Val-
de iniquus, ve! nt-quam.
IN QUITAT. s. f. Iniquidad. Iniquitas.
INJECIR LAS MANS. f. ant. péndrer á al-
gú. V. Posar las mans sobre.
INJ UNCIÓ, s. f. ant. V. Manament.
INJUNGIR. v. a. p. us. manar. Imponer.
Iniungere , iubere.
INJURIA, s. f. paraula 6 fét contra rahó ú
justicia. Injuria. Iniuria.
jNjua.iA , paraula ú acció de que s' seguex á
altre afrónt ó agravi. Injuria. Iniuria , con-
vitium.
INJURIADOR, s. m. Injuriador. Iniuriosus,
iniurise illator.
INJURIAR, v. a. Injuriar. Convicio afficere;
iniuriari.
INJURIAT, DA. p. p. Injuriado
INJURIOS, A. adj. Injurioso. Iniurius.
INjURIOSAMENT. adv. m. Injuriosamente.
Iniuriosé.
INJUST, A. adj. Injusto. Iniustus.
INJUSTAMENT. adv. m. Injustamente. In-
iusté.
INJUSTICIA, s. f. Injusticia. Iniustitia.
INJUSTÍSSIM, A. adj. sup. Injustísimo. Ni-
mia iniustus.
INNAT, A. adj. Innato. Innatus.
INNAVEGABLE, adj. Innavegable. Innavi-
gabilis.
INNEGABLE, adj. Innegable. fnnegahilis.
INNOCENCIA, s. f. Testal y qualitat de
1'ániina que carex de culpa. Inocencia. Inno-
centia.
innocencia , carencia de cu'pa en qnl está
INN
llibre del delicie 6 acció que se Ii imputa.
Inocencia. Innocentia.
innocencia, sinceritat ó simplicitat en las ac-
cions ó paraulas. Inocencia. Sinceritas , sim-
plicitas.
estat d'innocencia. Estado de la inocencia.
Innocentiae status.
INNOCENT. s. m.qui té l'innocencia ú obra
ab ella. Inocente. Innocens, integer vitse.
innocent, simple, fácil d'enganyar. Inocente.
Sincerus nimis ; mentís inops.
innocent , él noy qu' está en 1' estat de no
cone'xer la malicia. Inocente. Innocens.
INNOCENTMENT. adv. m. Inocentemente.
Itinocenter , sinceré.
INNOCENTÍSSIM, A. adj. sup. Inocentísi-
mo. Summé innocens, vel sincerus,
INNOMINAD, A. ad> Innominado. Innomi-
natus.
INNOVACIÓ. s. f. Innovación. Innovado.
INNOVADOR, s. m. Innovador. Innovator.
INNOVAR, v. a. Innovar. Novare.
INNOVA!, DA. p. p. Innovado.
INNUMERABLE, adj. Innumerable. Innu-
merabilis.
INNUMERABLEMENT. adv. m. Innume-
rablemente, ínnumerabiliter.
INOBEDIENCIA, s. f. Inobediencia. Inob-
servantia.
INOBEDIENT. adj. Inobediente. Incbe-
diens.
INOBSERVANCIA, s. f. Inobservancia. Inob-
servantia.
INOBSERVANCIA, s. f. ant. V. Inobservan-
cia.
INOBSERVANT. adj. Inobservante. Legum
contemptor.
INOFICIOS, A. adj. for. Inojicioso. Inoffi-
CÍOSHS.
INOID , A. adj. Inaudito. Inauditus.
INOPIA, s. f. ant. Pobreza, inopia. Inopia.
INOPINAD, A. adj. Inopinado. Inopinatus,
improvisuá, insperatus.
INOPINADAMENT. adv. m. Inopinadamen-
te. Inopinaté, insperata.
INPOSSIBÍL. adj. ant. V. Impossible.
INQUÍET, A. adj. dssasosségat , turbat inte-
tior ó exteriorment. Inquieto. Anxius , sol-
licitus.
inquiet, cuydados, ansios, soMicit. Inquieto.
Irrequietus, anxius, sollicitus.
inquiet, dit d'alld en que no s" 1 té quietut 6 sos-
ségo , com se diu : haber passat una nit in-
quieta. Inquieto. Inquietus.
inquiet, movedis, entremaliat. Inquieto. Ir-
requietus.
inquiet, turbulent, alborotador. Inquieto.
Inquietus, turbulentas.
INQUIETADOR, s. ni. Inquietador. Qui in-
quietat.
IN-
INQ
INQUIETAR, v. a. perturbar él sosségo y
quietut, él descans interior y exterior. In-
quietar. Vexare , angere.
inquietar, perturbar la pacífica y quieta pos-
sessió d'aíguna cosa, ó intentar desposseir á
algú. d'élla. Inquietar, inquietare ; posses-
sionem perturbare.
inquietar, commóurer , alterar. Inquietar.
Alterare , vexare.
inquietar, entre maliejar. Inquietar. Inquie-
tare.
INQUIETAT, DA. p. p. Inquietado.
INQÜIETÜT. s. f. Inquietud. Inquietudo.
INQUIRIR, v. a. Inquirir. Inquirere , pers-
crutari.
INQUISICIÓ.s. f. l'acció d'inquirir ó averi-
guar. Inquisición. Inquisitio.
inquisició, tribunal Ecelesia'stic axí dit. In-
quisición. Y'iát'i quresitorum collegium.
inquisició , la casa del Sant Tribunal de 1'
Inquisició. Inquisición. Domus Sancta; ín-
quisitionis.
auto d'inquisició. V. Auto.
INQUISIDOR, s. m. Inquisidor. Inquisitor.
inquisidor general. Inquisidor general. Su-
premus Inquisitorum Senator.
INRAHO. s. f. ant. Sinrazón. Iniuria , iniqui-
tas.
INSACIABLE, adj. Insaciable. Insatiabilis.
INSACIABLES ENT. adv. m. Insaciable-
mente. Insatiabiliter.
INSACULACIÓ. s. f. l'acció d'insacular. In-
saculación. In saccum inmissio.
INSACULAR, v. a. posar dins la bbssa las
boletas en qu'estan éls noms deis que con-
corren a' algún empleo, ú ofici. Insacular.
In saccum mittere.
INSACULAT, DA. p. p. Insaculado.
INSANABLE, adj. ant. V. Incurable.
INSCRIPCIO. s. f. Inscripción. Inscriptio.
1NSCULPIR. v. a. ant. Insculpir. Inscul-
pere.
INSECTE. s. m. Insecto. Insectum.
INSEGUIR, v. a. ant. V. Seguir.
INSENSADAMENT. adv. m. ant. V. Tbn-
tament , neciament.
INSENSAT, A. adj. Insensato. Insanus, ra-
tionis impos.
INSENSIBILITAT. s. f. falta, ó impediment
de la facultat sensiriva. Insensibilidad. Stu-
por; nullius rei sensus.
insensieilitat, en sentit moral, falta de sen-
timent en las materias que l'acostuman cau-
sar. Insensibilidad. Duritas 5 immite pectus,
cor induratum.
INSENSIBLE, adj. faltat de la facultat sensi-
tiva. Insensible. Insensibilis.
insensible, imperceptible ais sentits. Insensi-
ble. Insensibilis ; sensum fugiens.
insensible, en sentit moral, qui ho sent las
Tom. II.
INS 25
c6sas que eausan ó mouken á sentimenf;
ó no s'immuta per ellas. Insensible. Duras,
ferreus.
INSENSIBLEMENT. adv. m. Insensible-
mente. Insensibiliter ; sine sensu.
INSEPARABLE, adj. Inseparable. Quod se-
paran non potest.
INSEPARABLEMENT. adv. m. Insepara-
blemente.^ Inseparabiliter.
INSERCIO. s. f. Inserción. Insertio.
INSERIR, v. a. ant. Inserir. Inserere.
INSERTAR, v. a. Insertar. Inserere.
INSERTAT , DA. p. p. Insertado.
INSIDIAR, v. a. Insidiar. Insidian.
INSÍDIOS, A. adj. Insidioso. Insidiosus.
INSIGNE, adj. Insigne. lusignis.
INSIGNEMENT. adv. ni. Insignemente. In-
signiter.
INSIGNIA, s. f. senyal , distinctiu , 6 divisa
honrosa. Insignia. Insignia , signum.
insignia, la d'algun Cos , Comunitat, Ger-
mandat , Confraría , &c. Insignia. Insig-
ne.
INSIGNISSIM , A. adj. sup. Igsigm'simo.
Valde insignis.
INSÍNUACIÓ. s. f. ant. l'acció d'introduir
una cosa dins d'altra. Insinuación. Insinua-
tio.
insinuació , senyal , ó indici d'alguna cosa.
Insinuación. Insinuatio.
insinuació, Ret. Insinuación. Oratoris insinúa*
tio.
insinuació, leve demonstrado del desitj d'al-
guna cosa. Insinuación. Animi insinuatio.
INSINUAR, v. a. tocar lleugérament y de
pas alguna cosa , séns fer assümpto d'élla.
Insinuar, insinuare.
insinuar , donar á ente'ndrer algún tant lo
desitj ó la voluntat que s' té d'alguna cosa,
per algún senyal extsrior. Insinuar. Ani-
mum insinuare.
INSINUAT, DA. p. p. Insinuado.
INSIPID, A. adj. desabrid. Insípido. Saporis
expers.
iNsípiD , met. dit d'alló en que no s' troba
gust, ó '1 ditxo que no tesa! ó vivesa. Insípi-
do. Sine arte ; sine sale ; infacetus.
INSISTENCIA, s. f. ant. Insistensia. Urgefl-
tia , instantia.
INSISTIR, v. n. Insistir. Insisfere.
INSOCIABLE, adj. Insociable. InsociabilÍ3,
INSOLENCIA, s. f. Insolencia. Insolentia.
INSOLENT. adj. Insolente. Insolens.
INSOLENTÍSSÍM, A. adj. sup. Insolentísimo.
Nimis insolens.
INSOLENTMENT. adv. m. Insolentemente.
Insoienter, proterve', illiberaliter.
INSÓLIT, A. adj. Insólito. ínsolitus.
INSOLVENT. adj. for. Insolvente. Qui non
est selvend»,
e in-
26 INS
INSOPORTABLE, adj. Insoportable. Intole¿
rabilis.
INSPECClO. s. f. Pacció de regonéxer ó mi-
rar ab cuydado alguna cosa. Inspección.
Inspectio.
INSPECTOR, s. m. empleo militar. Inspec'
tor. Inspector.
INSPIRACIÓ. s. f. Inspiración. Inspiratio.
INSPIRAR, v. a. Inspirar. Afilare , inspi-
rare.
INSPIRAT , DA. p. p. Inspirado.
INSTABILITAT. s. f. Instabilidad. Instabi-
litas.
INSTABLE, adj. Instable. Instabilis.
INSTANCIA, s. f. Pacció d'instar. Instancia.
Instantia.
instancia, objecció que s' fa á la solta donada
al argument. Instancia. Instantia argumenti,
vel instauratio.
instancia, for. Instancia. Dica, instantia.
fer instancias, f. Hacer instancia. Iterum at-
que iterum instare.
seguir l'instancia. f. for. Causar instancia.
Instare aüquem ad iudieium.
INSTANTMENT. adv. m. ant. Instantemente.
Vehementer.
INSTANT. p. a. qui insta. Instante. Instans.
instant. s. m. la mes petita part del témps.
Instante. Momentum ; temporis punctum.
aprofitar los instan ts. f. Aprovechar los
instantes. Uti tempore.
al instant. m. adv. Al instante. Statim , mo-
mento.
cada instant. m. adv. Cada instante. Fre-
quentissimé ; momentis singulis.
en un instant. En un instante. Momento ; in
ictu oculi.
per instants. m. adv. Por instantes. Per tem-
poris momenta vel puncta.
per un instant. m. adv. Por un instante. Pro
temporis momento.
LO QUE NO SUCCEHEX EN UN ANY SUCCEHEX EN
un instant. ref. V. Any.
INSTANTANEAMENT. adv. m.Instantanea-
mente. Temporis momento; statim, illico.
INSTANTÁNEO, NEA. adj. Instantáneo.
Instantaneus, momentaneus.
INSTAR, v. a. fer instancia. Instar. Instare.
instar , impugnar la solució donada al argu-
ment. Instar. Redarguere ; argumentum
instaurare , instare.
instat , da. p. p. Instado.
1NSTAURACIÓ. s. f. Instauración. Instaura-
tio.
INSTAURAR, v. a. Instaurar. Instaurare.
INSTAURAT, DA. p. p. Instaurado.
INSTÍGACÍÓ. s. f. Insligao'wn. ínstigatio.
INSTIGADOR, s. m. ant. Instigador. Insti-
gator.
INSTIGAMENT. s. m. ant. V. Instigado.
INS
INSTIGAR, v. a. Instigar. Instigare.
INSTIGAT, DA. p. p. Instigado.
INSTINCT. s. m. él deis animáis. Instinto.
Instinctus.
instinct , inspirado divina. Instincto. Instinc-
tus , motio.
INSTITUCÍO. s. f. Institución. Institutio.
institució canónica. Institución canónica. Ca«
nonica institutio.
institució corporal. Institución corporal. In-
stitutio corporaíis.
institució d' hereu. Institución de heredero.
Heredis institutio.
INSTITUIDOR, s. m. Instituidor. Qui insti*
tuit ; fundator.
INSTITUIR, v. a. Instituir. Instituere.
instituir hereu. f. Instituir heredero. Faceré
heredem, appellare , instituere.
instituit , da. p. p. Instituido.
INSTITUT. s. m. Instituto. Institutum.
INSTITUTA. s. f. él llibre en qu'está resumit
lo dret deis romans. Instituía. Institutiones.
LNSTRUCCIÓ. s. f. la acció d'instruir. Ins-
trucción. Instructio , disciplina.
instrucció, ensenyansa. Instrucción. Instruc-
tio, documentum.
instrucció, l'advertencia que s' dona al encar-
regat de fer alguna cosa per dirigirse en
ella. Instrucción. Instructio.
INSTRUCTOR, s. m. Instructor. Instructor,
formator.
INSTRUIDOR. s. m. ant. V. Instructor.
INSTRUIR, v. a. Instruir. Instruere.
ÍNSTRUÍT. DA. p. p. Instruido.
INSTRUMENT. s. m. él de que s' valen éls
artífices per sas operacions , ó'l que servex
per fer alguna cosa. Instrumento. Instru-
mentum.
instrument, artifici ó ma'quina per exeeutar
alguna cosa ab major faciiitat ó promptitut.
Instrumento. Instrumentum , machina.
instrument, Pescriptura pública. Instrument
to. Instrumentum ; scriptum , monumen-
tum.
instrument , de música. Instrumento. Instru-
mentum musicum.
instrument, met. lo medi y subgécte que
concorre y servex per exécutar ó conseguir
alguna cosa. Instrumento. Instrumentum,
administer.
INSTRUMENTAL, adj. Instrumental. Ins-
trumentalis, organicus.
causa instrumental. Filos. Causa instrumen-
tal. Causa instrumentalis.
proba instrumental, for. Prueba instrumen-
tal. Probatio mere instrumentalis.
testimonia instp.umentals. for. Testigos iȒ-
trumentales. Testes instrumentales.
INSTRUMENTALMENT. adv. m. Instru-
mentalmente. Per raodum instrumemi.
IN-
INS
INSUAU. adj. ant. aspre , desabrid. Insuave.
Insuavi*.
INSUBSISTENTE adj. Insubsistente. Non
suboistens, iuconstans, instabilis.
INSUFICIENCIA, s. f. Insuficiencia. Facul-
tatis inopia , vel defectus.
INSUPICÍENT. adj. Insuficiente. Non suffi-
ciens.
INSUFRIBLE, adj. Insufrible. Intolerabilis.
INSUFKIMENT. s. m. ant. V. Impaciencia,
intolerancia.
INSUFRID. A. adj. ant. impacient. Poco
sufrido. Minimé patiens.
ÍNSULA, s. f. V. Lia.
INSULAR, adj. ant. natural d'algun' isla. In-
sulano. Insuiaris.
IN3ULS, A. adj. sens gracia ó vivesa. Insulso.
Insulsus, infacetus.
INSULSAMENT. adv. m. Insulsamente. In-
sulsé.
INSULT. s. in. Insulto. Insultatio.
INSULTA, s. f. ant. V. Insult.
INSULTAR, v. a. Insultar. Insultare.
INSULTAT, DA. p. p. Insultado.
INSUPERABLE, adj. Insuperable. Insupera-
bilis.
INSURGIR, v. n. ant. V. Axecarse , móurer-
se, originarse.
INTACTE , TA. adj. Intacto. Iiitactus.
INTEGÉRRIM , A. adj. sup. Integérrimo.
Integerrimus.
INTEGRAL, adj. Integrante. Integralis.
INTEGRANT. adj. Integrante. Integran*.
ÍNTEGRAMENT. adv. rn. Integramente. In-
tegré.
INTEGRITAT. i. f. perfecció que constituex
las cosas en estat de no faltarlos part algu-
na d'aquellas que son precisas, peraque exis-
tescan abtolutament ó perfecta ¡nent. Inte-
gridad. Integritas.
integritat , met. entereza, jusrificació , de-
sinterés. Integridad. Integritas, rectitudo.
integritat , la puresa de las verges. Integri-
dad. Integritas, incorruptio.
INTEGRO, GRA. adj. enter, cumplert, que
no li falta res en sa línea. Integro. Inte-
ger.
íntegro, met. reefe, just, desinteressad. ínte-
gro. Integ;r , rect
us.
INTELLECTÍU , VA. adj. Intelectivo. In-
telligendi capax.
INTÉLLECTUAL. adj. Intelectual. Intellec-
tualis.
INTELLECTUALMENT. adv. m. Intelee-
tualmente. Per intellectum.
INTEL LIGENCIA. s. f. Inteligencia. Intel-
ligentia.
inteligencia , l'acció d'enténdrer. Inteli-
gencia. Intelligentia.
inteligencia , la capacitat y virtut d'entén-
INT 2 ?
drer. Inteligencia. Inteliectús acíus vel per-
ceptio.
inteligencia , destresa , habilitat. Inteligen-
cia. Notitia , scier.tia.
inteligencia, tráete secrét en órde i alguna
dependencia. Inteligencia. Communicatio ar-
cana vel clandestina.
inteligencia , substancia espiritual com sóa
los Angels. Inteligencia. Intelligentia, spiri-
tus.
inteligencia , él sentit en que s' pod pén-
drer alguna sentencia ó escrir. Inteligencia.
o
oensus.
CIENCIA DE SIMPLE INTEL'LIGENCIA. Teol.
Ciencia de simple inteligencia. Scientia sim-
plicis inteliigentiae.
INTELLIGENT. adj. Inteligente. Peritus,
doctus.
INTELLIGIBLE. adj. lo que s' pod entén-
drer , ó es fácil d'ente'ndrer. Inteligible. la-
telligibilis.
ietelligible , lo que s' percebex ab los sen-
tits exteriors , y axí s" diu : ab veu intel-
igible. Inteligible. Perspicuus, clams.
especies inteligibles. Filos. V. Especie.
INTEL LIGIBLEMENT. adv. m. d'un modo
intel ligible. Inteligiblemente. Claré , perspi-
cué.
INTEMPERAD, A. adj. ant. Destemplado.
Immcderatus.
INTEMPERADAMENT. adv. m. Destem-
pladamente. Intemperanter, immoderaté.
INTEMPERANCIA, s. f. Intemperancia. In-
temperantia.
INTEMPERIE, s. f. Intemperie. Intempe-
ries.
INTEMPESTIU, VA. adj. Intempestivo, la-
tempestivus.
INTEMPESTIVAMENT. adv. m. Intempes-
tivamente. Intempéstiyéi
INTENCIÓ. s. f. determinado deliberada de
la voluntar; desitj, ó designi en órde á conse-
guir algan fi. Intención. Intentio.
intenció, la voluntat ó mira que s' té a' al-
gún fi; y axí 's diu : bona intenció , ó ma-
la intenció Intención. Animus , mens.
intenció actual. Intención actual. Intentio
actualis.
intenció habitual. Intención habitual. Inten-
tio habitualis.
intenció virtual. Intención virtual. Intentio
virtualis.
home de seg6na intenció. Hombre de inten-
ción. Homo pravae mentis ; callidus.
primera intenció. Log. Primera intención.
Prima intentio lógica.
segona intenció. Log. Segunda intención. Se-
cunda intentio lógica.
segona intenció, met. acció en que s'te algún
designi ocull que ella no manifesta. Segun-
da
28 INT
da intención. Intentio celata, vél simu-
lara.
penetrar t/intenció. f. Entender la musa.
Caliere.
INTENCIONAL, adj. Intencional. Intentio-
nalis.
INTENCIONAD , A. adj. Intencionado. Af-
fectus , intentus.
INTENDENCIA, s. f. l'empleo d'Intendent.
Intendencia. Prefectura.
INTENDENT. s. m. qui té á son ca'rreg la
cobransa y direcció deis tributs y rendas
reals. Intendente. Prrefectus, administer.
intendent d'í.xé'rcit. Intendente de exército.
Exercitús administer.
INTENS, A. adj. Fisíc. aumentat. Intenso.
Intensus.
intens , met. dit del afecte , passió &c. vehe-
ment , ó en sumo grau. Intenso. Effkax,
intensus.
INTENSAMENT. adv. m. Intensamente. In-
tense.
INTENSIÓ. s. f. Fisic. aument. Intensión.
Intensio.
intensió , activitat , eficacia. Intensión. Inten-
sio.
INTENIU , VA. adj. Intensivo. Intensus.
INTENT. s. m. Intento. Institutum; animi
destinatio.
INTENTAR, v. a. teñir designi d'exécutar
alguna cosa. Intentar. Intentare.
intentar, procurar, preténdrer. Intentar. In-
tendere.
INTENTAT, DA. p. p. Intentado.
INTENTONA, s. f. Intentona. Arrogans in-
tentio.
INTERCADENCIA. s. f. interrupció en lo
que s' diu ó fa. Intercadencia, Varíelas, in-
terruptio.
intercadencia , Med. desigualtat en lo mo-
vimeut del pbls, ó interrupció d'éll. ínter-
cadencia. Pulsüs dispar , vel impar motus ;
insequalis agitatio.
INTERCADENT. adj. Intercadente. Mutabi-
lis, varius.
INTE RC ALACIÓ, s. f. Intercalación. Interca-
lado.
INTERCALAR, adj. Intercalar. Intercala-
os.
INTERCEDIR. v. n. Interceder. Orare, ob-
secrare , alicui se intermitiere.
INTERCEPTAR, v. a. Interceptar. Interci-
pere.
INTERCEPTAT, DA. p. p. Interceptado.
INTERCESSIÓ. s. f. Intercesión. Interces-
sio.
INTERCESSOR. s. m. Intercesor. Depraca-
tor.
INTERÉS, s. m. profu, ó utilitat. Interese,
interés. Utilitas , commodum.
INT
ínteres, lucro ó guany. Inte/es. Qusestus,
lucrum.
ínteres, él valor d'alguna cosa en ¿1 qual
sentit se diu qu'es de mólt ó poc ínteres.
ínteres. Valor.
ínteres dotal. for. Interusurio dotal. Dóta-
le interusurium.
teñir ínteres, f. V. Interessar.
INTERESSANT. adj. Interesante. Maxim*
ex re.
INTERESSAR , Ó INTERESSARSE. v. n.
y r. teñir interés ó profit en alguna cosa.
Interesar , interesarse. Quaestum faceré ;
lucrari.
interessar. v. a. fer entrar á algú en alguna
dependencia, ó fer que ¡a prenga á son cár-
reg. Interesar. Commodum aliquem conso-
ciare, allicere.
intííressar. v. n. teñir part en algún negoci 6
comers. Interesar. Ad commodum vel utili-
tatis partera admitti.
INTERESSAT, DA. p. p. Interesado.
interessad , adj. qui 's déxa dominar del inte-
rés, ó no fa res sino per éll. Interesado.
Commodorum suorum studiosissimus , vel
eis valde addictus, intentus.
INTERESSER. v. n. ant. V. Entrevenir.
INTERFECTOR. s. m. ant. V. Mata-
dor.
INTERIM. adv. adoptat del llatí. ínterin.
Interim.
INTER1NAMENT. adv. m. Interinamente.
Interim.
INTERINO, NA. adj. Interino. Interim sub-
rogatus.
INTERIOR, adj. Interior. Interior, internus,
intimus.
INTERIORMENT. adv. m. Interiormente.
Intüs, secretó.
INTERJECCIÓ. s. f. Gram. Interjección. In-
teriectio.
INTERLINEAL, adj. Interlineal. Interlinea-
os.
INTERLOCUTOR. ». m. Interlocutor. Inter-
loquens, interlocutor.
INTERLOCUTORÍ , A. adj. for. Interlocuto-
rio. Interlocutores.
INTERMEDI, A. adj. lo qu'está en mifj
d'altras cosas. Intermedio. Intermedius.
intermedi. s. ni. l'espay de témps axí dit.
Intermedio. Intervallum ; médium spatium.
INTERMINABLE, adj. Interminable. Quod
confici non potest.
INTERMISS1Ó. s. f. Intermisión. Intermis-
sio.
INTERMITENCIA, s. f. Med. Intermitencia.
Intermissio.
INTERMITENT. adj. Med. Intermitente. In-
termittens.
INTERN , A. adj. Interno. Internus.
IN-
INT
INTERNAR, v. a. Internar. Introire , pene-
trare, introducere.
INTERNARSE, v. r. met. Internarse. Intro-
duci ; insinuare se»
INTERNAT, DA. p. p. Internado.
INTERPELLACIÓ. s. f. for. Interpelación.
Interpellatio.
INTERPELLAR. v. a. for. Interpelar. In-
terpelare.
INTERPEL.LAT, DA. p. p. for. Interpe-
lado.
INTERPOLACIÓ. s. f. Interpolación. Inter-
polado, interpositio.
INTERPOLAR, v. a. Interpolar. Miscere.
INTERPOLAT, DA. p. p. Interpolado.
INTERPOSAR. v. a. posar á algú p«r inter-
cessor ó medianer. Interponer. Intervenire,
occurrere, arbitrum esse.
interposar i/appkllació. f. for. Interponer la
apelación. Appellationein interponere.
INTERPOSAT, DA. p. p. Interpuesto.
INTERPOSICIÓN s. f. Interposición. Interpo-
sitio.
INTERPRETACIÓN s. f. Interpretación. In-
terpretado.
INTERPRETADOR, s. m. ant. V. Intérpre-
te.
INTERPRETAR, v. a. explicar alguna cosa,
6 él sentit d'élla. Interpretar. Interpretan.
interpretar, donar altre sentit, ó ente'ndrer
d'altre modo lo que s' diu , ó l'ánimo ab
que s' diu alguna cosa. Interpretar. Accipe-
re in alienum sensum ; interpretad.
INTERPRETAT, DA. p. p. Interpretado.
INTERPRETATIU, VA. adj. Interpretativo.
Interpretans , interpretativus.
INTÉRPRETE, s. m. qui interpreta alguna
cosa ó idioma. Intérprete. Interpres.
intérprete , met. lo que explica y fa conexer
. la voluntat ó altres afectes del ánimo. In-
térprete. Interpres, index.
INTERRÉGNE. s. m. Interregno. Interreg-
num.
INTERROGACIÓN s. f. Interrogación. Inter-
rogado.
interrogació , figura Retórica. Interrogación.
Interrogatio.
INTERROGADOR. s. m. ant. V. Interro-
gan t.
ÍNTER ROG ANT. p. a. Interrogante. Inter-
rogáis.
punt tnterrocant. Interrogación , interro-
gante. Interrogationis nota.
INTERROGAR, v. a. Interrogar. Interro-
gare.
INTERROGAT, DA. p. p. Interrogado.
INTERROGATORI. s. m. for. Interrogato-
rio. Qurestio; interrogandi forma.
INTERRÓMPRER.v. a. Interrumpir. Inter-
rumpiere, interpellare.
Tom. II.
INT 2 o
INTERROMPUDAMENT. adv. m. ant. I».
terrumpidamente. Interrupté.
INTERROMPUT,, DA. p. p. Interrumpi-
do.
INTERRUPCIÓ. s. f. Interrupción. Interrup-
tio , interpellatio.
INTERSECCIÓ. s. f. Geom. Intersección. In-
tersectio.
INTERSTICI. s. m. Intersticio. Interstitium.
INTERVALLO. s. m. la distancia qu' hi ha
d'una cosa á altra. Intervalo. Intervallum,
spatium.
interval'LO , él témps en que céssa alguna
cosa que s" torne despres á proseguir. Inter-
valo. Interiectum tempus.
intbrvaL'Lo , Pespay de témps en que ']$
qu' están habitualment faltats de judici es-
tán en sí. Lúcido intervalo. Phrenesis vel
insaniae intervallum.
INTERVENCIÓ. s. f. assistencia, ó concur-
rencia d'alguna cosa. Intervención. ínter-
vendo.
intervenció , for. Intervención. Interventus
iudicialis, vel interventio.
INTERVENIENCIA. s. f. ant. V. Interven*
ció.
INTERVENIR, v. n. V. Entreve«ir.
INTERVENTOR. s . m. Interventor. ínter-
ventor.
INTESTAD, A. adj. Intestado. Intestatus.
INTESTI, NA. adj. interior. Intestino. ínter-
ñus.
intesti regineta. s. m. ant. budéll cégo. In-
testino ciego. Venter imus.
intestins, p.las tripas en l'animal. Intestinos,
Intestina.
INTíM , A. adj. interior. Intimo. Internus.
íntim , mólt amig. Intimo. Intimus amicitiá.
INTIMA, s. f. V. Intimació.
INTIMACÍO. s. f. Intimación. Denunciado,
intimado.
INTIMAMENT. adv. m. Intimamente. In-
timé.
INTIMAR, v. a. Intimar. Intimare, denun-
ciare.
INTIMAT, DA. p. p. Intimado.
INTIMIDAR, v. a. Intimidar. Terrorem ia-
iicere , incutere.
INTIMIDAT, DA. p. p. Intimidado.
INTIMITAT. s. f. Intimidad. Amicitia in-
tima.
INTITULAR, v. a. Intitular. Titulo notare.
INTITULAT, DA. p. p. Intitulado.
INTOLERABLE, adj. Intolerable. Gravis,
molestus.
INTOLERANCIA, s. f. Intolerancia. Intole-
rantia.
INTOLERANT. adj. Intolerante. Intolerans.
INTRACTABLE. adj. Intratable, implaticable.
Iníractabilis , iatracratus.
H IN-
¿o INT
INTRANSITABLE, adj. Intransitable. Im-
pervius.
INTRÉPID, A. adj. Intrépido. Inrrepidus,
impavidus.
INTRÉPIDAMENT. adv. m. Intrépidamen-
te, íntrepidé.
INTREPIDITAT. s. f. Intrepidez. Fortitudo,
magnanimitas , strentritas.
INTREVENIR. v. n. ant. V. Intervenir.
INTRIGAR, v. a. ant. Enredar. Implicare.
INTRINCADAMENT. adv. m. Intrincada-
mente. Perplexé , implícate.
INTRINCAD, A. adj. Intrincado. Implexus,
implicitus.
INTRÍNSEC, A. adj. interior. Intrínseco.
Intrinsecus.
intrínsec , Filos, essencial. Intrínseco. Intrin-
secus.
ser mói,t intrínsec. f. d'alguna casa. Ser
muy de adentro. Intima uti familiaritate.
INTRÍNSECAMENT. adv. m. Intrínseca-
mente. Interné.
intrínsecament , Filos, essencialment. In-
trínsecamente. Intrinsecé.
INTRODUCCIÓ. s. f. Tacció d'introduir.
Introducción. Introductio.
introducció, preparació ó disposició antece-
dent per altra cosa principal. Introducción.
Introductio, exordium , praeludium.
introducció, l'entrada y comunicació que té
algú , ab alguna ó algunas personas. Intro-
ducción. Aditus familiaris.
INTRODUCTOR, s. m. Introductor. Intro-
ductor.
introductqr d'kmeaxadors. Introductor de
embajadores. Legatorum ductor.
INTRODUIR. v. a. posar una cosa dins d'al-
tra. Introducir. Introducere , intromittere.
introduir, met. facilitará algú lo tráete ó
amistat ab altra persona. Introducir. Intro-
ducere.
introduir , alguna moda , estil , costum , &c.
Introducir., Modum vel morem inchoare ,
introducere.
INTRODUIRSE. v. r. ficarse en alguna de-
pendencia , negoci &c. Introducirse. Se im-
miscere.
introduirse . procurarse- él tráete ó amistat
ab algú. Introducirse. Alieuius consuetudi-
nem vel amicitiam sibi comparare.
introduirse, Filos, dit de la forma, y de las
qualitats que s' reben en la materia. Intro-
ducirse. Introduci.
introduit, da. p. p. Introducido.
INTRÓIT. si m. Inttóito. Introitus.
1NTRUS, A. adj. Intruso. Intrusus.
INTRUSíO. s. f. Intrusión, intrusio, usurpa-
tio.
INTÜICIÓ. s. f. TloI. Intuición. Intuitus;
beatifica visio \ intuido.
INT
INTUITIU , VA. adj. Teol. Intuitivo. Intuid-
vus.
INTUITIVAMENTE adv. m. Intuitivamente.
Intuitivé.
INUNDACIO. s. f. Inundación , inundancia.
Inundado
INUNDAR, v. a. Inundar. Inundare.
INUNDAT, DA. p. p. Inundado.
INÚTIL, adj. Inútil. Inutilis.
INUSITAD, A. adj. Inusitado. Inusitatus.
INUTILISAR. v. a. Inutilizar. Inutilem fa-
ceré.
INUTILISAT, DA. p. p. Inutilizado.
LNUTiLITAT. s. f. Inutilidad. Inutilitas.
INUTÍLMENT. adv. m. Inútilmente. Inutili-
ter.
INVADIR, v. a. Invadir. Invadere.
INVAD1T , DA. p. p. Invadido.
INVALID, A. adj. nuMo, séns valor ó forsa.
Inválido. Invalidus.
INVÁLIDAMENTE adv. m. Inválidamente.
Invalidé, irrité.
INVALIDAR, v. a. Invalidar. Irritum , cas-
sum reddere.
INVALIT. s. m. soldat que no pod servir, y
está ja retirat. Inválido. Infirmus , invali-
dus.
INVARIABLE, adj. Invariable. Immutabilis;
quod variari nequit.
INVARIABLEMENT. adv. m. Invariable-
mente, jmmutabiliter.
INVAS1Ó. s. f. Invasión. Invasio.
INVASOR, s. m. Invasor. Invasor.
INVECTIVA, s. f. Invectiva. Invectio, ob-
iurgatio.
INVENCIÓ. s. f. l'acció d'inventar. Inven-
ción. Inventio.
invenció, ficció, engany ó mentida. Invención.
Figmentura.
invenció, l'acció de trovar. Invención. In-
ventio.
invenció, la cosa inventada. Invención. Inven-
tum.
invenció , Ret. Invención. Inventio.
invencions , p. ficció d'obsequi , dolor ó altra
cosa. Invención , gatatumba. Simulatio.
INVENCUT, DA. adj. ant. Invicto. Non
victus.
INVENTAR, v. a. trovar, discorrend algún
nou artifici. Inventar. Invenire , excogi-
tare.
inventar , fingir ó discórrer séns fonament , y
axí s' diu : éll s' ho ha inventat. Inventar.
Fingere , excogitare.
INVENTARI. s. m. Inventario. Rerum ín-
dex.
INVENTARIAR, v. a. Inventariar. Recen-
sionem , aut rerum indicem faceré.
INVENTARfAT , DA. p. p. Inventariado.
INVENTAT , DA. p. p. Inventado.
IN-
INV*
INVENTIU, VA. adj. anf. ingenios. Inven-
tivo. Ad invenieniendum promptus.
INVENTIVA, s. f. facilitat d'inventar. Inven-
tiva. Ingenium ad inveniendum.
INVENTO, s. m. V. Invenció, en son segon
sentir.
INVENTOR, s. m. él primer que rrova ó in-
venta algun art , máquina , secrét &c. In-
ventor. Inventor.
iNVf,HTOR , él que fingex alguna cosa. Inven*
tor. inventor.
INVEROSÍMIL, adj. Inverosímil, inverisímil.
ínverosimilis.
INVEROSIMILITUD s. f. Inverisimilitud.
InveriaimÜitudo.
INVERS, A. p. p. d'invertir. Inverso.
INVERSIO. s. f. Inversión. Inversio.
INVERTIR, v. a. Invertir. Invertere.
INVERTIT, DA. p. p. Invertido.
INVESTIDURA, s. f. Envestidura. Dominii,
dignitatis concessio.
INVESTIGACIÓN s. f. Investigación. Investi-
gado.
INVESTIGADOR, s. m. Investigador. In-
vestigaron
INVESTIGAR, v. a. Investigar. Investigare.
INVESTIGAT, DA. p. p. Investigado.
INVETERARSE, v. r. Inveterarse. hivete-
rascere.
INVETERAT, DA. p. p. Inveterado.
INVICTE, TA. adj. Invicto. Invictus.
INVICTÍSSIM, A. adj. sup. Invictísimo. In-
vicrissimus.
INVIGILAR, v. a. Invigilar. Invigilare.
INVINCiBLE. adj. Invincible. Insuporabilis.
INVINCIBLEMENT. adv. m. Invincible-
mente. Invincibiliter.
INVIOLABLE, adj. Inviolable. Inviolabilis.
INVIOLABLEMENTE adv. ni. Inviolable-
mente. Inviolaié, iaviolabilíter.
INVISIBLE, adj. Invisible. Invisibilis.
INVISIBLEMÉNT. adv. m. Invisiblemente.
Citra visum.
INVITATORI. s. m. Invitatorio. Invitato-
rinm.
INVOCACÍÓ. s. f. Invocación. Invocatio.
invocació, él títol d'algun temple, capélla,
altar , &c. Advocación. Advocatio.
INVOCAR, v. a. Invocar. Invocare.
INVOCAT , DA. p. p. Invocado.
INVOLUNTARÍ, A. adj. Involuntario. Non
vohintarius.
INVOLUNTARIAMENTE adv. m. Involun-
tariamente. Involuntarié.
INVOLUNTARÍETAT.s. f. Involuntariedad.
Arbitrii ve! vi luntatis defectus.
INVULNERABLE, adj. Invulnerable. Invul-
nerabiüs.
INXA. s. f. ant. V. Empelt.
IRA -n
IR
IR. v. n. ant. V. Anar.
IRA. s. f. passió de l'ánimo. Ira. Ira.
ira, moviment 6 impuls d'élla, qu'inclina á fer
mal, ó a' venjarse. Ira. Ira, iracundia.
ira , indignado. Ira. Ira , indignatio.
IRACUNDIA, s. f. Iracundia. Iracundia ,
ira.
IRACUNDO , DA. adj. Iracundo. Iracundus.
IRAD, A. adj. Irado , ayrado. Iratus.
IRADAMENT , IROSAMENT. adv. ánt.
Airadamente. Iracundé.
IRASCIBLE, adj. Irascible. Irascibilis facultas,
vel vis.
IRASCIRSE. v. r. ant. V. Airarse.
IRIS. s. m. V. Are de Sant Martí.
iris , met. qui posa pau entre' ls qu'estan dis-
cordes. Iris. Pacificator.
IRONÍA, s. f. figura Retórica. Ironía. Iro-
nia.
IRONIC, A. adj. Irónico. Ironicus.
IRÓNÍCAMENT. adv. m. Irónicamente. Iro-
nicé.
IROS , A. adj. ant. V. Iracundo.
IRRACIONAL, adj. l'animal que carex de
rahó. Irracional. Irrationalis.
irracional. Arir. y Geom. Irracional. Irratio-
nalis.
irracional , lo oposat á la rahó , ó no con-
forme á ella. Irracional. Irrationalis.
IRRECONCILIABLE, adj. Irreconciliable.
Implacabilis ; reconciliationis expers.
IRRECONCILIABLEMENT. adv. m. Irre-
conciliablemente. Sine spe reconciliationis.
IRRECUPERABLE, adj. Irrecuperable. Mi-
nimé recuperandus.
IRREFRAGABLE, adj. Irrefragable. Irre-
fragabiiis, indubitabilis.
IRREFRAGABLEMENT. adv. m. Irrefra-
gablemente. Absque controversia vel quajs-
tione.
IRREGULAR, adj. fora del regular. Irregu-
lar, írregulari?.
irregular, qui ha incorregut en irregularitat.
Irregular. írregularis.
IRREGULAR ITAT. s. f. falta de conformí-
tat ab las reglas d'algun art, &c. Irregula-
ridad. Irregularitas.
irreííularitat , impedíment canónic. Irregu-
laridad. Irregularitas.
IRREGULARMENT. adv. m. Irregularmen-
te. Irregulariter.
ÍRRELIGIO. s. f. Irreligión. ímpietas , irreli.
giositas.
IRRELIGIOS, A. adj. Irreligioso. Irreligio-
sus. impius.
IRRELIGIOSAMENTE adv. m. Irreligiosa-
mente. Impié, irreügiose.
IR-
a2 IRR
IRREMEDIABLE, adj. Irremediable. Irre-
mediabilis.
IRREMEDIABLEMENT. adv. m. Irreme-
diablemente. Irremediabiliter.
IRREMISIBLE, adj. Irremisible. Veniae ex-
pers.
IRREMISIBLEMENT. adv. m. Irremisible-
mente. Absque venia ; necessarió.
IRREPARABLE, adj. Irreparable. Irrepara-
bilis.
IRREPARABLEMENT. adv. m. Irrepara-
blemente. Sina spe reparationis.
IRREPREHENSIBLE, adj. Irreprehensible.
Irreprehensibilis.
IRREPREHENSIBLEMENT. adv. m. Irre-
prehensiblemente. Extra culpam ; sine repre-
hensione.
IRRESISTIBLE, adj. Irresistible. Cui resistí
non potest.
IRRESOLT , A. adj. ant. V. Irresolut.
IRRESOLUCIÓN s. f. Irresolución. Dubitatio,
hsesitatio.
IRRESOLUT, A. adj. Irresoluto , irresoluble.
Irresolutus , irresoJubilis.
IRREVERENCIA, s. f. Irreverencia. lustre
reverentiae preetermissio.
IRREVERENT. adj. Irreverente. Qui caret
reverentia.
IRREVERENTMENT. adv. ra. Irreveren-
temente. Per irreverentiam.
IRREVOCABLE, adj. Irrevocable. Irrevoca-
bilis.
IRREVOCABLEMENT. adv. m. Irrevoca-
blemente. Irrevocabiliter, immutabiliter.
IRRISIÓ. s. f. Irrisión. Irrisio.
IRRISORI , A. adj. Irrisorio. Irrisorius.
ÍRRIT, A. adj. írrito. Irritus.
IRRITABLE, adj. Irritable. Quod irritum fie-
ri potest.
IRRITACIÓ. s. f. Irritación. Irritatio.
IRRITADÍSSIM , A. adj. sup. Irritadíúmo.
■ Valde iratus , irritatus.
ÍRRITAMENT. s. m. ant. V. Irritado.
ÍRRITANT. p. a. Irritante. Irritans.
DÍ.CRET , Ó CLÁUSULA ÍRRITANT. Decreto 6
IRR
cláusula irritante. Decrerum , vel clausula
aliquid faciens irritum.
IRRITAR, v. a. anullar. Irritar. Irritum fa-
ceré.
irritar, enujar gravement. Irritar. Irritare.
IRRITAT, DA. p. p. Irritado.
IRRUIR, v. a. ant. V. Embestir.
IRRUPCIO. s. f. Irrupción. Irruptio.
ISART. s. m. Cabra montes. Rupricapra.
ISLA. s. f. térra circuida de mar. Isla. ín-
sula.
isla, met. conjunt de casas circuidas de car-
rers. Isla , manzana. ínsula.
ISLAR. v. a. Aislar. Cingere.
ISLAT, DA. p. p. Aislado.
ISLENY, A. qui es natural d'alguna Isla.
Isleño. Insulanus.
ISLETA. s. f. Isleto. ínsula parva.
ISÓGONO , NA. adj. Geom. Isógono. Isogo-
num.
ISOPCRÍMETRO, A- adj. Geom. IsoperU
metro. Loperimetrus.*-
ISOPLEURO. adj t Geom. Isopleuro. Isopleu?
rus.
ISÓSCELES, adj. p. Geom. Isósceles. Isósce-
les.
ISSAR. v. a. Náut. Izar. Vela levare.
issar , ais góssos. V. Ahissar.
ISTME. s. m. Istmo. Isthmus.
ÍTEM. adv. adoptat del llatí. Iten. ítem.
ITERABLE. adj. Iterable. Iterabilis; quod
iterari potest.
ITERACIÓ. s. f. Iteración. Iteratio.
ITERAR, v. a. Iterar. Iterare.
ITERAT , DA. p. p. Iterado.
ITINERARI. s. m. Itinerario. Itinerarium.
ITIRIZIA. s. f. ant. V. Ictericia.
IVERN. s. m. Invierno. Hiems.
IVERNADA. s. f. Invernada. Tempus hie*
male.
IVERNADER. s. m. ant. lloc per ivernar.
Invernadero. Hibernaculum.
IVERNAR. v. n. Invernar, Hiemare.
IVERNENC, A. adj. Invernizo. Hiemalis.
I . Décima letra de nuestro alfabeto, y sirve
" para lo mismo que la I consonante de los
latinos.
JA.
JA. adv. t. Ya. lam.
JACCÍ. s. m. pedra preciosa. V.Jacinto en h]
significar de pedra.
jaccí, flor. V. Jacinta en el slgnificat de
flor.
JACENA. s. f. ant. V. Jáeera.
JACERA. s. f. Xácena. Grandior trabs.
JACINT. s. m. ant. flor. V.Jacinto.
JACINTO, s. m. pédra preciosa. Jacinto. Hya-
cinthus.
jacinto, flor. Jacinto. Hyacinthus.
JACME. s. m. ant. nom d'home. V. Jaume.
JACO. s. m. vestidura de qu' usaban antigua-
ment éls soldats. Jaco , «acó. Saccus.
JACTANCIA, s. i. Jactancia. íactantia.
JACTANCIOS, A. adj. Jactancioso. laetabun-
das,
JAC
JAC
JACTARSE, v. r. Jactarse. Iactari.
JACULATORIA, s. f. Jaculatoria. Jaculato-
ria.
JAiR. v. n. ant. V.Jausir.
JALÉ. s. m. territ. V. Jaleco.
JALECO, s. m. Chaleco. Clamidula.
JAMA Y. adv. t. Jamas. Nunquam.
*IÁlVÍBIC. adj. vers llatí. Yámbico. Iambicus.
JAMBO, s. m. peu de vers llatí. Yambo. Iam-
bus.
JAMES, adv. t. Jamas. Nunquam ; non am-
plius.
JAN. s. m. dim. de Joan. /ua*. Ioannes.
ks un bon jan. f. per explicar lo geni bo , y
fácil d"enganyar d'algú. Es un buen Juan.
Bonus vir.
JANER. s. m. Enero. Ianuarius.
JANET, JUANET. s. m. dimin. Juanita.
Ioannes.
JAQUET. s. m. Chaquete. Scruporum & tes-
serarum mixtus ludus.
JAQUETA. s. f. Xaqueta. Brevior lacerna.
JAQUETETA. s. f. dim. Xaquetilla. Breve
sa^ulum.
JAQUÍR. v. a. anf. V. Déxar , penetrar.
TARDÍ. s. m. Jardín. Viridarium.
jar í, él lloc comú en las embarcacions. Jar-
dines. Latrina.
JARD1NATGE. s. m. art de cultivar éls jar-
dins. V. Jardinería.
JARDINER. s. m. Jardinero. Topiarius.
JARDINERÍA, s/i. Jardinería. Res topia-
ria.
JARDINET. s. m. dim. Jardinito, jardinillo.
Horrujiís.
JARGON. s. m. ant. V. Gerga , gergon.
JARRO, s. m. ant. V. Gerro.
JAS. s. m. él Hit ó altre cosa sobre que s'
dorm. Yacija. Lectum, stratum.
Jas , él paratge ahónt solen jáurer éls animáis,
com jas de liebre. Cama. Cubile.
jas. expr. ant. ab que s? avisa á aigú que
prenga lo que se li dona. Toma. Accipe.
per él jas. f. met. disposar las cosas in !us
triosament per conseguir algún fi. Mullir.
Parare.
preparar el jas. f. met. y fam. disposar las
cosas per la consequució d'algun fi. Hacer
la cama. Parare viam.
JASMÍ. s. m. ant. V. Gessamí.
JASPE, s. m. Jaspe. Iaspis.
JASPEAR. v. ü.Jaspear. Ad modum iaspidis
pingere.
JASPI. s. m. V. Jaspe.
JASSAMI. s. m. ant. V. Gessamí.
JÁSSENA. s. f. V.Jácera.
JATSESIA. conj. ant. V. Jatsia.
JATSIA. conj. ant. No obstante, aunque, come,
como sea. Quamquam , etsi , cum.
JAUFRE. s. m.ant. nom d' home. V. Joffre.
Tom. II.
JAU 33
JAUME. s. m. nom d' home. Jayme, Santiago.
Iacobus.
camí de sakt jaume. V. Via láctea.
JAURER. v. n. estar ajagut. Yacer , estar-
echado, lacere.
ja'urer , fér Hit, estar al Hit per malalt.- Hacer
cama; estar en cama. Decumbere.
calarse á jáuser. f. V. Ajáurerse.
cobra fama , y calat Á jáürer. ref. V. Pa-
ma.
TAN GRATA LA LLEBRA QUE MAL JAU. ref.
V. Gratar.
JAUSENT. adj. ant. V. Gosos.
JAUSIMENT. s. m. ant. V. Gotg, gaudi-
ment.
JAUSIR. v. n. ant. V. Gaudir.
JAVALÍ. s. m. ant. V. Porc senglar.
JAY, JAYO, JAYA. s. m. y f. véll , vélla.
Abuelo , anciano. Senex , vetulus ; anus,
vetula.
JE
JERUSALEM, JERUSALEM, COM MES
ANAM MANCO VALEM. ref. Martin,
Martin , cada dia mas ruin, l^uotidie in
peius ruimus ; deteriores fimus.
JESU-CHRIST. s. m. nom de nostre Salvado^
Jesu-Christo. Iesus Christus.
JESUÍTA, s. m. Jesuíta. Iesuita.
JESUITIC, CA. adj. Jesuítico. Iesuiticus.
JESÚS, s. m. nom venerable y duicíssim de
nostre Redemptor. Jesús. Iesus.
jesús, usat com interjecció. Jesús. Bone Iesu í
jesús , usat per significar Timatge de Christo,
ó ¡a creu que sol haberhi en la primera
plana de la carta, ab que s'ensenya á Hegir,
que conté l'abecedari. Christus. Initio al-
phabeti typis expressa Christi aut crucis
imago; Alphabetum.
estar en la plana del jesús, f. Estar en el
Christus. In primis elementis versari.
no saber la plana del jesús, f. No saber el
Christus. In summa ignorancia versari.
en un dir jesús, m. adv. En un dir Jesús.
Temporis momento.
teñir malajeya. f. Ser de mala yacija. In-
quietum carpere somnum.
JO
JO. pron. Yo. Ego.
JOAN. s. m. nom d' home. Juan. Ioannes.
FER EN JOAN DE TARRAGONA. V. Fer l'omí.
JüC , A. adj. Baso , gacho , agachado. Demis-
sus.
anar Á joc. f. las gallinas, y altres aucélls.
V. Ajocarse.
anar Á jbc. f. joc. ana- á dormir. Recogerse \
irse á acostar. Dormitum iré.
1 TE-
34 J° C
teñir X joc. f. ant. V. Pendrar per burla.
JOCA. s. f. Tángano. Meta in quodam ludo.
JOCOS, A. adj. Jocoso. Iocosus.
JOCOSAMENT. adv. m. Jocosamente. Iu-
cundé , iocosé.
JOCUND1TAT. s. f. Jocundidad. Iucunditas.
JOEL, JOYEL, s. m. ant. V. Joyell.
JOFRE. s. rn. nom d' home. Guifredo. Wifre-
dus.
JOG. s. m. exercici de recreo, ó entreteni-
ment honést./«ego. Ludus.
jos, cada passada que fan éls que jugan. Jue-
go. Singuli lusus.
jog, la disposició y moviment de las parts
¿'alguna máquina ú cosa semblant, en órde
á alguna operado. Juego. Colíudium.
jog , él lloc ahbnt se juga ; axí s' diu : jog de
pilota , jog de mesa. Juego. Ludus.
jog, él número determinat enter ó cabal d'al-
guna cosa; com , un jog de plats , de tova-
llons, &c. Juego. Integer numerus vel com-
pletus.
jog , él valor de las cartas , y axí s' diu : teñir
bon ó mal jog. Juego. Chartarum valor.
jog, qualsevol acció d'entreteniment y diver-
sió. Juego. Iocus.
jog, la simetría ab que están coMocadas algu-
nas cosas, formand correspondencia entre sí.
Juego. Rerum ínter se convenientia ex ea-
rum locatione.
jogs , p. ant. las féstas públicas. Juegos. Ludi,
spectacula.
casa de jog. Casa de juego ; juego público.
Aleatoria domus.
jog de jbitllas. V. Bitlla.
jog de bot:xas. Juego de las bochas. Globorum
ludus.
JOG DE CANA Y BÓLIT. V. Bólít.
jog de can y as. V. Canya.
jog be cartas, lo conjunt d'ellas. Baraja.
Foliorum lusoriorum scapus.
JOG DE COSTELLAS. V. CoStélla.
jog de damas. Juego de damas. Matronarum
ludus; scruporum ludus ad lineas & núme-
ros.
jog de datras, deis cbtxes, berlinas, &c.
Juego trasero, postrero. Pars rhedse posterior.
jog de davant , en éls cbtxes, berlinas , &c.
Juego delantero. Rhedse pars anterior.
jog i/envit. Juego de envite. Ludus in quo
omnis praesens pecunia sorti exponitur.
jog de mans , las accions festivas y de bulla
ab qUe un juga ab altre. Juego de manos.
Iocularia percussio.
jog de mans, la habilitat y agilitat de mans
ab que s' fan varios entreteniments, que fan
cre'urer una cosa per altra. Juego de manos.
Prestigia.
jog dk nojs, diversió pueril. Juego de niños.
Puerilis lusus.
JOG
jog de noys, joguinas./«g«e;e. Crepundia.
jog de noys. met. las accions en él tráete ira-
propias de qui las fa y ab qui s'exécutan.
Juego de niños. Puerile fiactum.
jog de passa passa ó de masse coral. Juego
de pasa pasa ó de maese coral. Prsestigia.
jog de sort. Juego de ventura; de suerte , y
ventura. Alea.
aguantar el jog. f. mantenirlo , perseverar
en éll. Hacer juego. In ludo persistere, per-
manere.
DIR EL JOG. f. V. Dir.
donar ó dir lo jog Á algú. f. Acudir el
naype ó el juego á alguno : darle bien. Dex-
teris uti chartis.
ESTAR PER JOGS , TEÑIR GANA DE JOGS , VOLER
jogs. f. Tener gana de juego , de retozo , de
rasco. íocum appetere.
fer jog. f. continuar á jugar él que guanya
en contemplació del que perd. Hacer juego.
Ludum producere.
fer jog. f. met. fer simetría algunas cosas en-
tre sí. Hacer juego, jugar. Responderé al-
terum alteri.
fer jogs. f. fer bulla ab algú, incitandlo á
risa, tocandlo lleugéramenr. Retozar. Petu-
lanter aliquem attrectare.
guanyar el jog. f. Ganar ti juego. Sortein
ludi lucrare.
la eóca fa el jog. f. La boca hace juego.
Standum verbis.
no estar per jogs. No estar para fiestas,
Gaudia respuere ; fastidio affici.
venirli jog ó bon jog á algú; donarli be;
'l jog. f. Darle bien á alguno el juego , el
naype; acudirle el juego, el naype. Dexteris
aliquem uti chartis.
va 'l jog. expr. ab que '1 que juga envida tót
e ' J°§ - J ue E° f uera ' Expono ludum.
jog de mans jog de villans. ref. Burlas de
manos burlas de villanos : Juegos de manos
juegos de villanos.
Bardorum est hominum consertis ludere
pugnis.
JOGLAR. s. m. ant. V. Juglar.
JOGLARESCH , CA. adj. ant. V. Bufo-
nesch.
JOGLARÍA. s. f. ant. V. Juglería.
JOGUILLOS, A. adj. territ. V. Ajugassat.
JOGUíNA. s. {¿Juguete. Ludibrium.
joouinas, p. las que servexen al divertiment
de las criaturas. Trebejos. Crepundiae.
JOHER. s. m. ant. V. Parcer.
JOI. s. m. ant. V. Gotg.
JOLIU , VA. adj. ant. V. Alegre , féstiu.
JONC. s. m. Junco. íuncus.
jonc be indias. Junco indiano. íuncus Indi-
cus.
JÓNCAR. s. m. Juncal, juncar. Iuncetum.
JONIC , A. adj. Jónico. Ordo iónicas.
JON-
JON
JUNQUILLO, s. m. Junquillo. Iuncus flos.
anar á joquer. f. V. Anar á joc.
JORN. s. m. ant. Dia. Dies.
JORNADA, s. f. él camí que regularment se
pod fer en un die. Jornada. Iter diurnum ;
Itineris dies.
jornada , él camí ó viatge que s' fa , ó s' ha
de fer. Jornada. Itineris íempus.
jornada , lo matex camí ó viatge que s' fa.
Jomada. Iter , via.
jornada, Pexpedició á que s' destina l'exe'r-
cit. Jornada. Exercitus profectio ; expeditio
excogítala.
jornada , una de las parts de las Comedias
Espanyolas. Jornada. Actus.
jornada. Impr. lo que regularment pod tirar
la prémsa en un dia. Jornada. Diurnus
labor typographicus.
jornada , ant. la feyna d'un dia. V. Jornal.
jornada , ant. la paga de la feyna d'un dia.
V. Jornal.
NI I-A MISSA NT CIEADA DESTORBAN LLARGA
jornada, ref. Par oir misa y dar cebada
nunca se perdió jornada.
Mane rei vel adesse sacrae vel poneré mulis
Hordea, susceptum non remoratur iter.
JORNAL, s. m. lo que guanya él traballador
en un die. Jornal. Stipendium diurnale , vel
merces.
jornal, , lo traball que fa lo traballador en un
die. Jornal. Labor diurnus.
k jornal, m. adv A jornal. Conventione
diurnalis mercedis facta.
anar á torna jornals. f. Pagar la peonada.
Vices recaeré.
JORN\LER. s. m. Jornalero. Mercenarius.
JORNALMENT. adv. ant. V. Diariament.
JUÜ. s. ir. Yuoo. íugum.
PER AMOR DEL EOU LLEPa LO LLÓP EL JOU.ref.
V. Llbp.
JOUAN. s. ni. ant. nom d'home. V. Joan.
JO VA. s. i. Joven. luvenis.
JOVE. s. m. Joven. luvenis.
tornarse jove. Rejuvenecer , remozar. Re-
puerascere, iuveneseere , reiuvenescere.
JOVENALLA, s. f. agregat de jbves. V. Jo-
vent.
JOVENCEL, JOVENSEL , A. adj. ant.
V. Juvenil.
JOVENIL. adj. ant. V. Juvenil.
JOVENT. s. m. ant. V. Juventut.
JOVIAL, adj. Jovial. Pestivus , iovialís.
JOYA. s. f. péssa d'or ó plata ab pédras pre-
ciosas. Joya. Gemma.
joya , lo premi que s' dona per alguna acció
d' habilitat ó destreta. Joya. Munus.
joya, met. qualsevol cosa pulida y hermosa,
digna de la estimació, ó del carinyo. Joya.
Deliciosa , lepidissima res.
joya, ant. gotg, alegría. Gozo, jiífo/o. Gaudium.
JOY
3 3
joYAS,p.las que s' donan ab motiu de casament.
Arras. Arra.
JOYELL. s. m. ant. Joyel. Monile.
JOYELLER. s. m. ant. V. Joyer.
JOYER. s. m. qui ven joyas. Joyero. Nugi-
vendus.
JOYETA. s. f. d'im. Joyuela. Parvum monile.
JOYOS , A. adj. Gozoso. Laetabundus.
JU
JUAS. adv. m. ant. Prontamente. Cito.
JUBA. s. f. ant. V. Jupa.
JUBILAClO. s. f. Jubilación. Vacationis do-
nado; officii vel laboris exemptio.
JUBILAR, v. a. exonerar á algú del cárreg ó
ministeri que ha servit per rr.olts anys. Jubi-
lar. Ab officii laboribus liberare, eximere :
vaccatione donare.
jubilar, met. déxar per inútil alguna cosa;
no servirse mes d'élla. Jubilar. Dimitiere,
deponere.
JUBILAD, A. adj. Jubilado. Iubilatus, emeri»
tus , dimissus.
JUBILEU. s. m. Jubileo. Iubihcus.
guanyar el jübileu. f. Ganar el jubileo. Iu-
bilei indulgentias lucrari.
JUBILO, s. m. Júbilo. Iubilum.
JUDA1C , A. adj. Judaico , judío. Iudaicus.
JUDAISAR. v. a. Judaizar. Iudasum agere.
JUDAISME. s. m. la religió deis antigs Jueus.
Judaismo. Iudaismus.
judaisme , l'observancia deis ritus de la lley
de Moyses. Judaismo. Iudaica superstitio.
JUDAYTSAR. v. n. ant. Jtidayzar. Iudai¿
zare.
JUDÍCAR. v. n. formar dicta'men d'alguna
cosa. Juzgar. Existimare , putare.
judicar , aprehéndrer ó imaginar alguna cosa
ab motiu verdader ó aparent. Juzgar. Con-
iectare.
judicar. v. a. sentenciar com á Jutge alguna
causa. Juzgar. Iudicare.
JUDICAT, DA. p. p. Juzgado.
estar al judicat. f. Jurid. Estar á juzgado y
sentenciado. ludicio stare.
sentencia passada en judicat , ó en cosa
jud1cada , ó en autoltitat de cosa judica-
da. for. Sentencia pasada en cosa juzgada.
Sententia translata in rem iudicatam.
JUDICATURA, s. f. exércici de iiidicar./adi-
catura. Munus iudiciarium.
JUDICI. s. m. faculrat de Tánima per judicar
de las cosas. Juicio. Iudkium.
judici , seny , cordura. Juicio. Prudentia,
recta mens.
judici , opinid , parer , sentir. Juicio. Opinio,
censura.
judici , acte d' enteniment. Juicio. Iudi-
cium.
jo-
3$
JUD
judici, l'estat de la sana rabo com oposat á la
botería ó deliri. Juicio. Sanitas mentís.
judici, conexement d'alguna causa per profe-
rir en ella la sentencia. Juicio. Iudi-
cium.
judici, ant. V. Plét 6 Causa.
judici, Astrol. lo que s' fa del any en los
pronóstics./uicio. Iudicium.
judici, ant. la sentencia que s' dona en algu-
na causa. Juicio. Sententia.
judici contencios. for. Juicio contencioso. Iudi-
cium contentiosum , litigiosum.
judici contradictori. for. Juicio contr 'adicto-
rio. Lis contextata.
judici final. Juicio final. Extremum iudicium.
judici particular. Juicio particular. Iudicium
particulare.
judici temerari. Juicio temerario. Iudicium
temerarium.
judici universal. Juicio universal. Iudicium
universale.
compaRÉxer en judici. f. for. Comparecer en
juicio. Vadimonium obire.
deimanar en judici. f. Pedir en juicio. Coram
iudice petere.
ISTAR EN SON JUDICI, Ó EN TOT SON JUDICI. f.
estar advertit, ab ciar enteniment. Estar en
su juicio, ó muy en su juicio. Uti serena
mente.
ESTAR Á JUDICI Y PAGAR LO JUDICAT. f. for.
Estar á juicio, y pagar lo juzgado. Iudicio
adsíare , & iudicatum solvere.
haber perdut el judicl f. fer accions ó dir
paraulas desatinadas. Estar sin juicio afue-
ra de juicio. Insanire.
posar judici. f. Ajuiciar, asesar. Sapere.
ser , semblar un die de judici. f. ab que s'
denota la gran confusió , crits , &c. que hi
ha en algún lloc. V. Die.
PER JUSTOS JUDICIS DE DEU. loC. Por JUSÍOS jlíi-
cios de Dios. Iusto Dei iudicio.
fENS ESTRÉPlT Ó FIGURA DE JUDICI. loC. for.
Sin estrépito ó figura de juicio. Sine iuris
forma.
JUDICIAL, adj. Judicial. ludicialis.
genero judicial. Retór. Género judicial. Ge-
nus iudiciale.
JUDICIALMENT. adv. m. Judicialmente. Iu-
ridicé.
JUDICIARI , A. adj. que s'aplica á lo per-
tanyent al pretes art d'endevinar per las
estrellas, y al Astróleg que »' jacta de con-
seguirho. Judiciarió. Iudiciarius.
JUDICIOS, A. adj. Judicioso, juicioso. Pru-
dens, sapiens, tranquillus.
JUDICIOSAMENT. adv. m. Juiciosamente.
Prudenter , sapienter.
JUEU. s. m. Judío. Iadaeas.
JUEVA. s. {'.Judía, ludea.
JUGADA, s. {.Jugada. Lusio.
JUG
JUGADOR, s. m. él qui juga. Jugador. Lu-
sor.
jugador, él qui té especial habilitat ó déstresa
en lo jog. Jugador. Dexter in ludendo.
jugador , qui te vici de jugar. Jugador. Ludo
deditus.
JUGALLOS, A. adj. ant. ajogassat. Juguetón.
Lascivus , petulans.
JUGAR, v. n. entretenirse en alguna especia
de jog. Jugar. Ludere.
jugar , ferse jogs ab algú, ó uns ab altres. Ju-
gar. Uludere , deridere.
jugar, enquietar, entremaliajar. /ugar. Exul-
tare, lascivire.
jugar, manejar ab déstresa las armas, com
jugar Tespasa , él sabré. Jugar. Digladiari.
jugar , pérdrer en lo jog , y axí s' diu : Pula-
lano se juga tót lo que té. Jugar. Ludo
perderé.
jugar , posarse en moviment las ma'quinas , 6
cosas semblants. Jugar. Moveri, volvi.
jugar, ser él primer en jugar , espscialment
en lo jog de cartas. Jugar. Ludere.
jugar l'artillería. f. Jugar la artillería.
Explodere ib hostem tormenta bellica.
jugar be. f. ser bon jugador. Jugar. Scité lu-
dere.
JUGAR Á CORRER , Á ESCRÍURER. f. Echar á
correr, á escribir &c. Spondere.
jugar l'equívoc f. Jugar del vocablo. Lude-
re verbis.
jugar net. {.Jugar limpio. Legitimé ludere.
jugar be la péssa. f. Jugar el lance. Rem ex
consilio prudenterque disponere , vel diri-
gere.
jugar la veu. {.Jugar la voz. Artificiosis mo-
dulationibus canere.
fer jugar, f. fer móurer alguna cosa per medí
de ressorts , frontissas , &c. Jugar. Elatere
aut aliquo simili excitare.
jugarse els anys. f. V. Any.
jugarsb la camísa. f. fam. V. Camisa.
jugars' ho Á cap ó creu. f. met. ab que s'ex-
pressa él poc apreci que s'fa d'alguna cosa y '1
ningún sentiment ques' tindria de pe'rdrerla.
Echar á pares y nones. Nihili faceré aliquam
rem ; parvi penderé alicuius rei amissionem.
jugars' el sol antes de náxer. f. met. ju-
garse algú quant té y pod adquirir. Jugar
el sol antes que nazca. Etiam quod nondum
habetur ludo exponere.
LA MILLOR SORT DELS DAUS ES NO JUGARLOS.
ref. V. Dau.
qui juga no dorm. ref. El que juega no duer-
ma : al juego no se viene á dormir.
Indormis ludo? certé vinceris amice.
JUGLAR , JUGLAS. s. m. Juglar , truan,
Choraula, choraules.
juglar de cornamusa, ant. el que toca la
cornamusa. Gaytero. Utricularius.
EN
JUG
EN LA CASA DEL JUGLA'S TOTHOM
BALLA *L CONTRAPAS, ref. En casa
del tamborilero todos son danzantes. En
tasa del Alboguero todos son Albogueros.
En casa del Gaytero todos son danzantes.
Sunt tibicinibus plena; , tibicinis sedes.
JUGLARÍA, s. f. ant. Juglería'. íoculatio.
JUGUESCA. s. f. Apuesta. Sponsio.
fer una juguesca. f. Hacer una apuesta.
Spondere.
JUGUINA. s. f. V. Joguina.
JUHIC. adj. ant. Judaico. ludaicus.
JUHII. s. m. ant. V.Judici.
donar juhii. f. ant. fer sentencia. Fallar. Iudi-
care.
per juhii. m. adv. ant. V. Judicialment.
JULEP. s. m. Julepe , Xarope ¡ lamedor. Zu-
lapium.
JULIESA. s. i.Joliez. Festi vitas.
JULIOL. s. m. Julio, Iulius.
JULIU , VA. adj. ant. festio. Jocundo. Iocun-
dus.
JULÍVERT. s. f. Peregtl. Petroselinum.
JÜLIVERTADA. s. f. ant. Salsa de peregü.
Moretum ex petroselino.
JULL. í. m. ant. hérba V. Juy.
JUMENT. s. m. Jumento. Iumentum , asi-
nus.
jument, met. T home ignorant./uínenfo, bor-
rico. Stolidus, asininus homo.
JUNCAR, s. m. Juncal , juncar. Iuncetum.
JUNCIO. s. f. ant. juntament. Union. Con-
innctio.
JUNCH. s. m. ant. V. Jone.
JUNCOS, A. adj. ant. Juncoso. Iuncosus.
JUNT. s. m. V. Juntura.
junt, a. p. p. ant. V. arribat.
junt , a. adj. ant. unit./a;:/o. lunctus.
junt. adv. V. Juntament.
junt. prep. ant. cerca. Junto. Iuxta.
juñts. p. é!s de las peoras qu^ han d'unirse
en algún edifíci. Despezos. Ichnographise
partium sectiones.
JUNTA, s. f. Congrés de varias personas. Jun-
ta. Congressus, conciíium.
junta , ant. V. Addició.
junta, ant. Justa. Ludiera equitum pugna.
junta , ant. arribada. Llegada. Adventus.
Á junta, m. adv. ant. V. Unidament , jun-
tament.
JUNTAMENT. s. m. ant. Paceió de ajuntar.
V. Ajustament.
juntament. adv. ni. unidament. Juntamente.
Una , iimul , iuncrim.
JUNTAR, v. a. V. Ajuntar.
JUNTARSE, v. r. concórrer varias personas
en un matex paratge. Juntarse. Congregari,
convenire.
juntarse, teñir aete carnal. Juntarse. Coire,
carnaliter copuiari.
Tom. II.
3^
JUN
juntarse. V. Ajuntarse.
DEU LOS CRIA lf ELLS SE JUNTAN. loC. met.
V. Criar.
JUNTAT, DA. p. p. Juntado.
JUNTURA, s. f. Juntura , juntadura, junta.
Commisura , coagmentatio.
fUNY. s. m. Junio. Iunius.
JUNYER , JUNYÍER. v. a. ant. afeglr./tm-
tar , añadir. Addere.
junver. v. n. ant. Justar. Equestribus Iwdere
hastís¿
JUNYIR. v. a. éls bous, las muías, &c Un*
cir. Boves adiugare; iugo vinecra , iungere.
junyir. v. n. ant. Justar. Equestribus hastií
ludere.
JUPA. s. f. Chupa. Sagulum strictius.
JUPETA. s. f. Chupeta, chupilla , chupita.
Brevius sagulum.
JUPBTÍ. s. m. Chupetin. Sagulum strictiu»
siiie manicis.
JÚPITER, s. m. un deis set planetas. Júpiter,
lupiter.
JURA. s. f. la del Príncep. Jura. Publicum
íidelitaíis iuramentum.
JURADOR, s. m. Jurador. lurator.
JURAMENT. s. m. Juramento , jura. lusiu-
randum.
jurament assertori. Juramento asertorio.
Iuramentum asiertorium.
juramsnt de calumnm. Juramento de calum-
nia. Calumnia iuramentum.
jurament comminatori. Juramento commina*
torio. Comminatorium iuramentum.
jurament EXECRATORi./urdnjento exicratorio»
Exeeratorium iuramentum.
jurament juDicial. Juramento judicial. Iura-
mentum iudiciale.
juraMent promissoRi. Juramento promisorio.
Promissorium iuramentum.
jurament supletsri. Juramento supletorioe
Iuramentum suppletorium.
pénd&er de jurament. f. V. Juramentar.
JURAMENTAR, v. a. pendrer de jurament.
Juramentar, conjuramentar. Aliquem iura-
mento obstringere , ligare.
JURAMENTARSE, v. r. píndrerse de jura-
ment. Juramentarse. Iuramento convenire^
in aliquid conspirare.
JURAMENTAT, DA. p. p. Juramentado.
JURAR, v. a. fer jurament. Jurar. lurare.
jurar, teñir vici de jurar. Jurar. Peierare,
deierare.
jurar, aclamar al Príncep. Jurar, luramentura
pfaestare Principi.
jurar , en Tingres d'una plassa , ó empleo.
Jurar plaza ó empleo. íuratum munus obire.
JURAT,DA. p. p. Jurada.
jurat. i. m. ofki de (lignitat en algunas Re-
públicas. Jurado. luratus , censcriptus , tri-
fcuntts plebis.
K JUR-
3 8 JUR
JURCAR. v. n. ant. Tardar, detenerse. Mo-
ran.
JURJD1C, A. adj. Jurídico. Iuridicus.
JURIDICAMENT. adv. m. Jurídicamente.
Iuridké.
JURISCONSULTO s. m. Jurisconsulto. Iuris-
consultus.
JURiSDICCIÓ. s. f. facultat ó poder, per la
decisió de Jas causas. Jurisdicción. Iuris-
dictio.
juRisDiccid, autoritat , y poder ó domini sobre
altre. Jurisdicción. Potestas , iurisdictio.
jurisdicció, él districte en que se exércex
l'autoritat, poder, ó domini. Jurisdicción.
Ditio.
jurisdicció delesada. Jurisdicción delegada.
Delegata iurisdictio.
jurisdicció ordinaria. Jurisdicción ordinaria.
Ordinaria iurisdictio.
JURISDICCIONAL, adj. Jurisdiccional. Iuris-
dictionalis.
JURISPERITO s. m. Jurisperito , jurista. Iu-
risperitus, iuriseonsultus.
JURISPRUDENCIA, s. f. Jurisprudencia,
jurispericia. Iurisprudentia.
JURISTA, s. m. Jurista. Iuris professor.
JUS. prep. ant. sota, bax. Debaxo. Sub.
en jus. adv. ant. Hacia abaxo. Deorsum.
JUSBARBA. s. f. ant. mata. V. Bruc
JUSSA , NA. adj. Inferior. Inferior.
jussá , ant. com : camp jussá. De abaxo.
Inferior.
JUSSIO. s. f. ant. V. Manament.
JUST , A. adj. lo qu'es conforme á justicia
y rahó. Justo. Iustus.
just , usat com á substantiu , qui conserva
la gracia de Dea. Justo. Iustus, sanctus.
just , sant , bo , y observant de la lley divina.
Justo. Intager vitae , scelerisque purus ;
iustus.
just , apretat , ó ajustat a' altra cosa , de ma-
nera que no hi queda vuyt entre mitj.yujfo.
Arctus , adstrictus.
just. adv. m. séns falta ó excés. Al justo.
iEqualiter.
JUST Y CABAL, loe. V. JuSt ; tÓt JUSt.
just ó no just. m. adv. ab rahó ó séns ella.
En justos ó en verenjustos. Iure , vel iniu-
ria.
tót just. m. adv. en él témps peremptori,
com: tót just arriba quand él qu'anaba á
ve'urer estaba per marxar. Apuradamente.
Prorsuí.
tót just, ab que s'oxpréssa que no sobra ni
falta de lo que s' necessita ; y axí s' diu : el
témps nos vingué tót just. A plana ren-
glón. Quantum opus fuit.
tót just , que denota haberhi mo!t poc temps
que s' lia fet, dit , &c. alguna cosa. Ahora
ahora. Nunc.
JUS
tót just , precísament. Cabalmente. Prorsus.
fer venir just. f. igualar alguna cosa ab al-
tra , com una porta ab él portal que deu
tancar. Ajustar. /Equare.
lo just ho paga p'el pecador, ref. Pagar
justos por pecadores : arde verde por seso,
Plectuntur iusti quod peccavere nocentes.
quand de mal just vé l'anyéll MAL PROFrT
fará la péll. ref. V. Anyéll.
JUSTA, s. f. pelea fingida, así dita. Justa. Lu-
drica equitum pugna.
JUSTACOS. s. m. Justacor. Angustior
chlamys.
JUSTADOR, s. m. qui s'exércita en las justas.
Justador. Eques hasta pugnans ; Mono-
machus.
JUSTAMENT. adv. m. ab justicia y rahó.
Justamente. Iure mérito ; iusté.
justamet, tót jlstament. V. Tót just.
JUSTAR, v. n. pelear en las justas. Justar.
Equestribus hastis ludere.
justar, ant. V. Haber, abastar.
justar, ant. V. Ajustar, ajuntar.
JUSTICIA, s. f. virtut. Justicia. Iustitia.
justicia , atribut de Déu. Justicia* Divina
iustitia.
justicia, rahó ó equitat. Justicia. .¿Equitas.
justicia , lo dret que té lo litigant. Justicia.
Fus.
justicia , la exécució de la pena en él reo.
Justicia. Criminis punitio.
justicia, los Ministres que la exéreexen. Jus-
ticia. Iustitia; Ministri.
justitia original, la gracia y estat de inno-
cencia, en que cria Déu á nostres prhrers
pares. Justicia original. Iustitia originalis.
anar per justicia, f. V. Anar.
CÁURER Á LAS MANS DE LA JUSTICIA, f. V. Cáu-
rer.
demanar justicia. Pedir justicia. Iusté vel
iure expostulare.
demanar en justicia, f. Pedir en justicia.
Ad iudicium aliquem vocare , vel appel-
lare.
FER JUSTICIA d' ALGÚN REO. f. Ajusticiar.
Capitis suppütio afficere.
fer justicia, f. obrar respecte ais altres con-
forme á ella. Hacer justicia. Iusté in alíos
se gerere.
de justicia, m. adv. De justicia. A iure.
TÓTHOM VOL LA JUSTICIA, PERO NO PER CASA
sí:va. ref. Justicia, pero no por mi casa.
Adsit ubique Themis : nosrris procul aedibus
absit.
JUSTICIAR, v. a. ant. V. Ajusticiar.
JUSTICIER, A. adj. Justiciero. Iustus, seve-
rus , integer.
justicier, ant, V. Botxí.
JUSTIFICACÍÓ. s. f. conformitat ab lo jusí.
Justificación. Iustitia , iustiíicatio.
ju c -
JUS
jy.sTisiCACió , descárreg de la acusado. Justifi-
cación. Criminis purgado, vel depulsio.
jusTincACió , santificado interior del home
per ¡a gracia. Justificación. íustificatio.
jvstífjcació, producció" deis títols ó instru-
ments, per la probansa d'alguna cosa. Jus-
tificación. Probatio.
JUSTFICADAMENT. adv. m. Justificada-
mente, íusté.
JUSTIFICAN!, p. a. Justificante. Iustifi-
cans.
JUSTIFICAR, v. a. probar en justicia alguna
cosa. Justificar. Probare.
justificar, disposar alguna cosa de manera
que vinga justa ab altra. V. Fer venir
jusr.
justificar, santificar al home, ferio jatt. Jus-
tificar. Iustificare.
justificar, rectificar, 6 fer bona alguna ope-
rado. Justificar. Rectum reddere ; recta
ratione metiri ; recthudinem probare.
justificar , en 1' Imprémpta igualar las ratllas
d'una plana. Justificar. /Equare , ad re-
gulam probare.
JUSTIFICARSE, v. r. Justificarse. Rationem
reddere ; crimen repeliere.
TUSTIFICAT. DA. p. p. Justificado.
JUSTIFICATIU , VA. adj. Juttificativo. Iis-
tificativus.
JUSTÍSSIM , A. adj. Justísimo. Iustissimus,
arctissimus.
JUSTÍSSIMAMENT. adv. m. Justüimamente.
Aredssimé, iustissime.
JUTGE. s. m. lo qui té autoritaí y poder
pera judicar. Juez. Iudex.
jutge, qui fa judici d'una cosa y explica sou
dicta'men sobre éila. Juez, fudex.
jutge , en las Universitats. Juez del estudio.
Iudex pro scholasticis Universitatis.
jutge de apedds. ant. for. Juez de apelaciones.
Appellationura iudex.
jutge arbitre. Juez arbitro. Iudex arbiter..
jutge de competencias. Juez de competencias.
Iudex pro controversiis super iurisdictione
dirimendis.
jutge conservador. Juez conservador. Iudex
conservator pro communitate.
jutge incompstent. Juez incompetente. Iudex
incompetens.
jutge comissionat. Juez comisionado. Iudex
delegatus pro privata causa.
convenir davant dedjütge. f. for. V. Con-
venir.
JUTJAMENT. s. m. ant. l'acció de judicar.
Judicacion. Iudicatio, iudicium.
jutjament , ant. la sentencia que proferex ¿I
Jutge. Juicio. Sententia.
JUTjAR. v. a. ant. V. Judicar.
JUVENIL, adj. Juvenil. Iuvenilis.
JUVENT. s. m. agregat de jó ves. Juvtntud.
IuTentus.
juvent, ant. h edat de la ¡uvenm. Juventud.
Iuventus.
JUVENTUT. s. {.Juventud. Iuventus.
JUY. s. m. hérba cugula. Joyo. Lolium.
juy, ant. judici. Juicio. Iudicium.
JUYA. s. f. ant. V.Juéva.
JUYLOS, A. adj. lo que té part de juy,á
cugula. Lleno de joyo , ntezclado con joyo.
Lolio admixtus.
KA
Undécima letra en el orden de nuestro
alfabeto , en que contamos la H , n* obstante
que es solo aspiracion.y la /, que equivale á
la I quando sirve de consonante. Era nume-
ral antiguamente , y valia 250.
KA
KALÍ. s. m. V. Alkalí.
KARMES, KERMES, s. m. él cuc de din»
lo gra de la grana. Kármes , Kermes. Coc-
cus.
KIRIES, s. m. p. la part de la misa en que
se diu lo Kirieeleysoa. }\írits. Kiries.
LA
_j» Duodécima letra del alfabeto , y novena
entre las consonantes. Es semivocal ; y á ve-
ces se liquida después de letra muda , como :
bleda, clatéll, floc, gloria, plana. Dupli-
cada tiene la misma pronunciación que gl de
los italianos : v. g. Llam , palla , coll. Es
letra numeral que vale anquento.
LA
LA. adv. 1. ant. V. Allá.
la , sexta veu del hexácordo músic. La. Sexta
hexachordi vox.
LA DONCS. adv. ant. Entonces. Tune.
LABACA. s. f. hérba. V. Romsssa.
LÁBARO, s. m. Lábaro. Labarum.
LABERINTO, s. m. él complexo de diferents
carrerons 6 passadissos , disposats de mane-
ra qu'es difícil exir d'ells sens alguna guia.
Laberinto. Labyrintfeus.
DA
4o LAB
Iiaberin-tq, mef. la materia, assumpto , figu-
gura &c. obstrusa ó confusa. Laberinto. La-
byrinthus.
labkrhvto, poesía. Laberinto. Labyrinthus.
LABI. s. m. ant. V. Llabi.
-LÁBIL, adj. ant. fácil de cáurer. Caduco. La-
bilis.
LABOR, s. m. ant. traball. Labor. Labor.
LABORAR, v. n. ant. V. Traballar.
•laborar in extremis. f. ant. Agonizar. Ani-
ma m agere.
LABORATORI. s. m. Laboratorio. Laborato-
riuni.
LABORÍOS , A. adj. aplicat al traball. Labo-
rioso. Laboriosus ; laboris patiens.
LABRAR, v. a. ant. pulir, perrkionar. La-
brar. Formare , dolare.
LACAYO, s. m. V. Alacayo.
LACONIC, A. adj. Lacónico. Laconicus.
LACÓNICAMENT. adv. m. Lacónicamente.
Laconice.
LACONISME. s. m. Laconismo. Laconis-
mus.
LACTANCIA, s. f. Lactancia. Lactantia.
LACTÍCINÍ. -s. m. Lacticinio. Lacticinium.
LAQ. s. m. ant. V. Lias.
LÁDANO, s. m. péx. At'do. Attilus.
LADELLA. s. f. V. Lladélla.
LADI , NA. adj. V. Lladí.
LAGOST. s. m. ant. cuquet que rossega 'I
blat, y altres grans. Gorgojo. Gurgulio.
LAGUI. s. m. ant. V. Demora , dilació.
LAGUIR. v. a. ant. V. Allargar.
LAÍSSAR. v. a. ant. V. Dexar.
LALTRÍER, LALTRER. adv. t. ant. El
otro dio, antes de ayer. Nudius tertius.
LAMBROT. s. m. ant. V. Llabi.
LAMENTABLE, adj. Lamentable , lamento-
so. Lamentabilis.
LAMENTACIO. s. f. Lamentación. Lamenta-
tio.
lakentacions. p. éls trens de Jeremías que s'
cantan en las matinas del dijous, dive'ndres
y dissapte sant. Lamentaciones. Lamentado-
res , threni.
LAMENTAR, v. a. Lamentar. Lamentari.
LAMENTARSE, v.r. Lamentarse. Lamentan,
queri , questus agere.
LAMENTO, s. m. Lamento. Lamentum.
LAMÍA, s. f. péx cetáceo. Lamia. Lamia.
LAMINA, s. f. la plan.xa de nietall en que
sV.-culpex alguna figura ó dibux. Lámina.
Lamina.
lAmina, la planxa d"aram ó altre métall en
que s' pinta alguna figura. Lámina. Lamina
picta.
LA -vi I NETA. s. f. dim. Lamin'tca. Lamella.
LAMPREA, s. f. péx. V. Llamprea.
LANCKJAR. v. a. ant. Alancear. Lancea
transíodere.
LAN
LANGUIMENT. s. m. ant. Languidez. Lan-
guor.
LANSADIS,A. adj. ant. apte pera tirarse.
Arrojadizo. Missilis.
LANSOL. s. m. ant. V. Llensol.
LAOR. s. f. ant. V. Llohor.
LAPA. s. f. ant. él tel que $' fa sobre d'algun»
líquids. Lapa. Flos.
LAPIDA, s. f. la pédra plana que conté algu-
na inscripcid. Lápida. Lapis Inscriptas.
lápida, la sepulcral que conté alguna inserip-
ció en alabansa del difunt enterrat en la
sepultura, ninxo, &c. en que és la lápida.
Lapida , laude. Lapis inscriptus laudibus
defuncti , quem tegit.
LAPIDAR!, s. m. Lapidario. Gemmarius.
LAPISLÁZULI. 5. f. Lapislázuli. Steilatus
lapis.
LARGESA. s. f. ant. V. Llarguesa.
LAS. s. m. ant. V. Cansat.
LASSESA. s. f. ant. V. Cansad.
LASCIU , VA. adj. Lascivo. Lascivus.
LASCIVIA, s. f. Lascivia. Lascivia.
LASCIVIOS", A. adj. ant. V. Lásoiu.
LASSITUT. s. m. Cansancio. Djfatigatío.
LAT. s. ni. ant. V. Costat.
A LATS. m. adv. ant. al costat. Al lado , al
costado. Ad latus.
LATERAL, adj. Lateral. Lateralis.
LALITUT. s. f. una de las tr¿s dimensions
de tót continuo. Latitud. Latitudo.
latitut, la extensió gran y dilatada d'algun
régna , provincia ó térme , tan en ampie
com en llarg. Latitud. Latitudo.
latitut , Astron. Latitud. Latitudo astro-
rum.
latitut. Geom. Latitud. Latitudo Geogra»
phiea.
LATRÍA, s. f. Teol. Latría. Latría.
LAUDABLE, adj. Laudable. La.udabilfs.
LÁUDANO, s. m. Láudano. Laudanum.
LAUDES, s. f. p. una de las parts del Olíci
diví. Laudes. Laudes.
LAÜDOR. s. m. ant. V. Llaor.
LAURO, s. m. met. gloria, triumfo, alabansa.
Lauro , laurel. Laurus.
LAURÉOLA, s. f. corona de llorer. Lauréola.
Laureola.
lauueola , la corona 6 insignia que servex
de distintiu ais Mártyrs y Sants declaráis
per la Iglesia. Lauréola. Laureola.
lauréola , herba. Lauréola. Laureola.
LAUSENGA. s. í. ant. V. LÜsónfa.
LAUbENGADOR , LAUSENGiER. s. m.
ant. V. Lliíónjer.
LAUSENGARIA. s. f. ant. V. LHsbnja.
LAVABO, s. m. veu llatina de que s" usa pe*
significar una psrt de la missa. Lavabo , la-
vatorio. Lavabo; digúerui» abiutio in Mis-
sa.
LA-
LAV
lavabo, él drapet axí anomenat ab que s'axu-
ga *ls dits ¿I Sacerdot en la missa. Lavabo.
Linteolum tergendis extremis digitis.
LAVAMENT. s. m. ant. Tacció de rentar.
Lavadura. Lotio.
LAVAR, v. a. ant. Lavar. Mundare.
LAVATORI. s. m. ceremonia del dijous sant.
Lavatorio. Lotio cseremonialis pedum.
lavatori , ant. la acció de reatar. Lavatorio.
Lavatio, lotura , ablutio.
LAVORS. adv. ant. V. Llavors.
LAXAMENT. s. m. ant. Relajación. Laxi-
tas.
LAXAR, v. a. Laxar. Lasare.
LAY. adv. t. ant. Entonces. Tune ; tune tem-
ooris.
LÁYC. s. m. él secular que no gosa del for
Ecclesiástic. Lego. Laicus.
LAYC, A. adj. V. Laycal.
LAY CAL. adj. Laycal. Laicalis.
LE
LEBRADA, s. f. ant. guisado de Hebra. Le-
brada , junglada. Pulmentum leporinum.
LEBROS, A. adj. ant. V. Lepros.
LEBRI , NA. adj. ant. lo pertanyent á la He-
bra. Lebruno. Leporinus.
LECART, LECARDIER. s. m. ant. V. Ge-
Ios.
LECTOR, s. m. qui llegex. Lector. Lec-
tor.
lector , títol ó grau en las Comunitats reli-
giosas. Lector. Lector.
lector , un deis quatre órdes menors. Lector.
Lector.
LECTORAL , CANONGE LECTORAL.
Lectoral; Canónigo lector al. Canonicus lec-
toralis.
LECTURA, s. f. lo grau de lector. Lectaria.
Lectoris munus.
lectura , l'acció de Uegir. Lectura. Lectio.
LEGAL, adj. lo que toca ó pertany á la lley.
Legal. Legalis.
legal, verdader, puntual, fiel en lo cumpli-
ment de sa obligació. Legal. Legalis , veri
dicus.
LEGALISACIO. s. f. Legalización. Instru-
menti publici subscriptio signata.
LEGALISAR. v. a. for* Legalizar. Auctori-
tate publica subscribere, signare.
LEGALÍSAT, DA. p. p. Legalizado.
LEGALíTAT. s. f. Legalidad. Fidelitas ,
sequitas.
LEGALMENT. adv.m. Legalmente. Secundum
legem ; legitimé.
LEGER. v. a. ant. V. Llegir.
lí-.gkr , a. adj. ant. V. Lléuger.
LEGESA. s. f. ant. V. Llétjesa.
LEGK). s. f. eos militar. Legión. Legis.
Tom. II.
LEO 41
legió , número gran de personas ó d'esperitSé
Legión. Legio;
LEGiONARI. s. m. Legionario. Legiona-
rias.
LEGISLADOR* s. m. Legislador. Legisla-
tor.
LEGÍTÍM, A. adj. V. Llegítim.
LEGÍTIMA, s. f. V. Llegítima.
LEGÍTJMACÍÓ. s. f. V. Llegitimació.
LEGITIMAR, v. a. V. Llegitimar.
LEGlTIMtTAT. s. f. V. Llegitimitat.
LEGÜDAMENT. adv. m. ant. V. Llegíti-
mament , degudament.
LEGUT, DA. adj. ant. lícit. Lícito. Licituss
LEHER. s. m. ant. lloe. Lugar. Locus.
LE1GAR. v. a. ant. V. Dexar.
LEIXA. s. f. ant. V. üéxa.
LEIXAR. v. a. ant. V. Lexar.
LELO, LA. adj. Lelo. Fatuus.
tornarse- lelo. f. Embobecerse. Infatúan.
LEMA. s. f. él títol ó ¡nseripció que prece-
háx ais versos, emblemas, 6cc. Lema. Lem>
nía.
lema , Geom. Lema. Lemma.
LEMKMJS, A. adj. ant. pie de lle'menas. V.
Líemenos.
LENA. s. f. ant. V. Halé, respiraría.
LENITIU, VA. adj. lo que té virtut de ablani f
y suavisar. Leniúvo. Leniens , micigato a
rius.
LKNiTiu. s. m. met. medi per suavisar l'a'ni-
mo , y aliviar sa pena. Lenitivo. Lenhnen-
tum.
LENS. s. m. ant. drap de lli ó ca'nam. Lienzot
Linteum.
LÉNTAMENT. adv. m. Lentamente. Lente.
LENTE, s. f. instrumeut de l'Óptica. Lenta
Lens.
LENTISCH. s.m. ant. mata. Lentisco. Lentis*
cus.
LENTITUT. s. f. Lentitud. Lentitudo.
LENTO , TA. adj. tard , íleumátic , sossegaN
Lento. Lentus.
LENTO , poc vigoros ó eneas en sa línea;
Lento. Lentus.
LENY. s. m. ant. certa embarcado. Leño¡
Lignum.
LENYAM. s. m. ant. Maderamen. Lignorum
copia , congeries.
LENZOL. s. m. ant. V. Llensol.
LEPRA, s. f. Lepra. Lepra.
LEPROS , A. adj. Leproso. Leprosus.
LES, A. adj. ant. L¿so. Lapsus.
LESIAR. v. a. malmérrer. Lisiar. Elidere.
lesiar, ant. causar perjudici. V. Otendrírj
perjudicar.
LESIAT , DA. p. p. Lisiado.
LESIO. s. f. dany que resuhn d'alguna ferida
ó d'algun cop. Lesión. L^sio.
lssíó, met. lo dany ó perjudici qu'es sént- ea
L qual-
4* LES
qualsevol manera. Lesión. Laesio.
lesió, for. I'engany que patex qui ven alguna
cosa á menos del preu ínfim , ó '1 que la
compra á mes del preu sumo. Lesión. Lse-
sio.
lesió enorme. Lesión enorme. Enormis he-
sio.
LEáió enormíssima. Lesión enormísima. Laesio
enormissima.
LÉST , A. adj. ant. V. Llést.
lest , ta. p. p. ant. V. Llegit.
LETARGÍA, s. f. ant. son ó ensopiment pro-
fundo. Letargo. Lethargus.
LETRA, s. f. ant. V. Carta.
LEU, LIEU. adj. ant. Leve. Levis.
leu, ant. V. Fréxura.
can y a dels leus. ant. V. Cano de la fré-
xura.
LEUGERIA. s. f. ant. V. Lléugeresa.
LEUMENT. adv. m.ant. Levemente. Leviter.
LEVAR, v. a. ant. V. Llevar.
LEVARSE, v. r. ant. axecarse. Levantarse.
Assurgere.
LEVE. adj. Leve. Levis.
LÉVEMENT. adv. m. Levemente. Leviter.
LÉVÍSSIM , A. adj. sup. Levísimo. Levissi»
mus.
LEVITA, s. m. Levita. Levita.
LEVÍTIC. s. m. Levítico. Leviticuí.
LEXAR. v. a. ant. V. Déxar.
LEXIA. s. f. ant. V. Llexiu.
LEY. s. m. ant. V. Lléy.
LEYS. pron. f. ant. Ella. Illa , ipsa.
LI
LIBELLO. s. m. for. Libelo. Libellus.
libello infamatori. Libelo infamatorio. Li-
bellus infamis, vel famosus.
i/iBEL'Lo disfamatori. ant. V. LibeMo infama-
tori.
líbenlo de repudi. LiMo de repudio. Repu-
dii libellus.
LIBERTADOR, s. m. V. Llibertador.
LIBORI. s. m. nom d 1 home. Liborio. Libo-
rius.
LICEO, s. m. Liceo. Lyceum.
LÍCIT, A. adj. Lícito. Licitus.
LÍCITAMENT. adv. m. Lícitamente. Li-
cité.
LICOR, s. m. Licor. Liquor.
LIGAMS DE S. PE RE. ant. la festivitat
de S. Pe re ad vincula. Las cadenas de San
Pedro. Festum S. Petri ad vincula.
LIGE, LITGE. s. m. ant. V. Súbdit.
LILAYNA. s. f. Nini nana , ¡ilaylas. Nenia.
LTM. s. m. ant. íang. Limo. Limus.
LIMPA. s. f. Linfa. Lympha.
LIMFATiC, A. adj. Linfático. Lymphati-
cus.
LIM
LÍMIT. s. m. !o térme de las possessiom,
térras , estats, &c. Límite. Confinia, fines.
límit, met. lo punt ó estat de las cosas,
del qual no s' pod exir séns faltar á la rano
ó rectituí. Límite. Pinis , modus.
LIMITACIO. s. f. Limitación. Limitatio.
LIMITADAMENT. adv. m. Limitadamente.
Definité, modicé.
LIMITAR, v. a. posar Jímits. Limitar. Defi-
niré, determinare, modificare.
limitar, escassejar , ó donar ab limitado.
Limitar. Detrahere, diminuere, curtare.
LIMITAT , DA. p. p. Limitado.
LIMÍTROFE, adj. Limítrofe. Finitimui.
LIMPIAR, v. a. Limpiar. Mundare , pur-
gare.
LIMPIAT, DA. p. p. Limpiado.
LIMPIESA. s. f. la qualitat de las cosas lim-
pias. Limpieza. Munditia. limpiditas.
limpiesa, asseo, curiositat. Limpieza. Elegan-
tia, politura , cultus.
limpiüSa , la excel'lencia de no venir en son
Uinatge mésela de moros, juéus ó herétgeg
castigats. Limpieza. Claritas.
limpiesa , met. l'integritat y desinterés ab
que algü s' porta en algún negoci. Limpie-
za. Sinceritas, integritas.
LIMPIO, PÍA. adj. lo que no té sucietat 6
porquería. Limpio. Mundus , purus , inte-
ger, nitidus.
limpio , met. curios , asseat. Limpio. Elegans,
politus.
posar en limpio, f. met. Poner en limpio. Li-
quidare.
LINCE, s. m. animal. Lince. Linx.
lince, met. qui té la vista mólt aguda. Lince.
Linceus; summé perspkax.
lince , sutil per compéndrer y averiguar lac
cosas dificultosas , y ocultas. Lince. Lia'
ceus.
LÍNEA, s. f. longitut séns Iatitut. Línea. Li-
nea.
línea , la descendencia y successió dels llinat-
ges , y familias. Línea. Series consanguineo-
rum.
línea , térme , límit ó fi d'alguna cosa física 6
moral. Línea. Limes, terminus.
línea , met. classe 6 especie. Línea. Genus,
species, modus.
línea , en 1' escrit ó impres. Línea. Linea.
línea cónica. Línea cónica. Linea cónica.
línea equinoccial. V. Equinoccial.
línea diaconal. V. Diagonal.
línea eclíptica. Línea eclíptica. Elipsis.
línea espiral. Línea espiral. Flelix.
línea hiperbólica. V. Linea cónica.
línea horisontal. Línea horizontal. Linea
horizontalis.
línea de la incidencia. Linea de la inciden'
cia. Linea incideatiae.
LÍ-
LTN
¿ínsa inclinad*. Línea indinada. Linea indi-
nata , vel inclinan».
LÍNEA MERIDIANA Ó MERIDIONAL. Lima mcri-
diana- Linea meridiana.
Línea obliqua. Línea obliqua. Linea obliqua.
Línea parabólica. V. Línea cónica.
línea perpendicular. Línea perpendicular.
Perpen.;icularis linea.
línea tangknt. Geom. Línea tangente. Linea
tangens.
línea vertical. Línea vertical. Verticalis li-
nea.
Línea visual. Linea visual. Linea visualis.
líxkas. p. Müic. Líneas. Exercitüs acies.
Í.ÍN&AS obsidionals ú OFENSIVAS. Líneas obsi-
dionales. Obsidionales lineae.
tÍNSAs paralelas. Líneas paralelas. Paralle-
lae, seu aequidistantes lineae.
tirar líneas, f. Tirar líneas. Lineas ducere.
ffiRAR líneas. f.met. discórrer lo modo de exá-
cutar ó conseguir alguna cosa. Tirar líneas.
Medicad, macbinari.
LINEAL, adj. Lineal. Linealis.
LINEAR, v. 3. ant. Linear. Lineare.
LiNYA. s. f. V. Llinya.
LÍQUID, A. adj. lo que pod fluir. Líquido.
Liquidus.
líquid. met. ciar, manifest. Líquido. Certus,
clarus , liquidus.
líquidas, s. f. p. las lletras semivocals axí di-
tas. Líquidas. Litterae liquid*.
LTQUIDACIO. s. f. Liquidación. Liquidaíio.
LIQUIDAR v. a. Liquidar. D;cidere, expli-
ca- . explanare.
LIQUIDA IV ü\. p. p. Liquidado.
LIQU FÍJACIÜ, s. f. ant. Liquacian. Lique-
factio.
LIQUIF1CAR. v. a. ant. Liquar , liquidar.
Liquare.
LIRA. s. f. instrument músic. Lira. Lyra.
lira , composició métrica. Lira. Compositio
métrica ivrica.
lira , consteMació. Lira. Lyra caelestis.
LIRIC, A. adj. Lírico. Lyricus.
LISONJA, s. (. V. Llisonja.
LITERAL, adj. Literal. Litteralis.
LITJANZA. s. f. ant. V. Vassaliatge, home-
natge.
LL
LLA. adv. 1. V. Allá.
LLABI. s. m. Labio. Labium.
tLABí fes. Labio hendido , partido. Praecissus
labro.
so desplegar éls llabis f. V. Desplegar.
teñir la llet als llabis ó morros, f. vulg.
V. Llét.
LLABÍA. s. f. ant. facundia. Labia. Facundia.
locuela.
43
LLA
LLACH. s. m. ant. Lago. Lacus.
llach disls lleons, ant. lleonéra. Lago d*
los leones. Lecnum lacus.
LLACOS, A. adj. ant. V. Llotos.
LLACSO. s. m. Cerraja. Sonchus.
LLACUNA. s. f. ant. V. Llaguna.
LLADELLA. s. f. ant. Ladilla. Ricinus pedl-
cularis.
LLADI, NA. adj. advartit, prbmpte, viu.
Ladino. Callidus, promptus.
LLADÓ. s. m. Almeza. Loti bacca.
LLADONER. s. m. arbre. Almez , almezo.
Lotus.
LLADRADOR , A. adj. Ladrador. Latrator.
LLADRAGUET.s. m. dim. Ladroncillo. Fur»
rapax.
LLADRAMENT. s. m. ant. V. Lladrir.
LLADRAR. v. a. Ladrar. Latrare.
bx gós dkl hortola que ni lladra ni DEXA
lladrar. ref. V. Gós.
gós que lladra , no mosseOa. Jef. Perro la-
drador , nunca buen mordedor.
Haud multum allatrans sólita est morderé
lycisca.
qvand éls góssos d 'ls cans lladran , algu-
na cosa senten. ref. V. Ca , y Gós.
QUAND MES POR TE LO CA MKS LLADRA. ref.
Mas ladra el perro quando ladra de miedo.
Canis timidus vehementius latrat.
LLADRAYRE. s. m. V. Lladrador.
LLADRE. s. m. Ladrón. Latro , fur.
lladre , met. la part del ble que torcendse 6
cayend sobre las atxas, ciris &c. las derritex.
Ladrón. Favilla transversé exedens.
llaurk de camí ral. Salteador. Grassator.
CAPiTÁ DE LLADRES. V. Capitá.
CAU DE LLADRES. V. CaU.
colla , 6 quadkilla db lladres. Carnada de
ladrones. Praedonum turma.
skr capa de lladres. f. met. V. Capa.
la ocasió fa 'l lladre. ref. La ocasión hace
al ladrón : En arca abierta el justo peca.
Efficit & timidum praestans occasio furem.
LLADREGOT. s. m. Ratero , gato , ladronci-
llo. Furunculus.
LLADRIOLA. s. f. V. Güardiola.
LLADRIT. s. m. ant. Ladrido , ¡adra. Latra»
tus.
LLADRONÉRA. s. f. Zaga. Rheds postica
pars.
LLADRONET. s. m. dim. ant. V. Lladra-
guet.
LLADRONICI. s. m. Latrocinio, ladronicio.
Latrocinium , furtum.
LLAFISCOS, A. adj. territ. V. Llepissos.
LLAGA, s. f. Llaga. Vulnus , ulcus.
llaga , la que fa la sella , bast &c. fregand á
la cabalcadura. Matadura. Petimen.
Á QUI NO KSTA" ACOSTUMAT Á BRAGAS LAS COS-
TURAS li fan llagas, ref. V. Acostumar.
LLA-
44 LLA
LLAGANYA. s. f. Légaña , pitaña , pitarra,
Lippitudo.
HI Ha ULLS QUE s' ENAMORAN DK LLAGANYAS.
ref. Ojos hay que de légañas se enamoran.
Qux minimé sunt pulchra, ea pulchra v¡-
djntur amanti.
LLAGANYOS, A. adj. Legañoso , pitañoso,
pitarroso. Oculis pituitosus.
LLAGAR, v. a. Llagar. Vulnerare , sauciare.
llagar, fregar la s¿!la , bast &c. á la cabal
cadura fend llagas ahbnt fregan. Matar.
Exulcerare.
LLAGARDAX. s. m. V. Llangardax.
LLAGART. s. m. V. Llangardax.
LLAGASTA. s. f. Garrapata. Ricinus.
agáparse com una llagasta. f. Pegarse como
ladilla. Instanti molestia inherere.
LLAGAT , DA. p. p. Llagado.
LLAGOSTA. s. f. insecte. Langosta. Lo-
custa.
llagosta, péx. Langosta. Locusta marina.
LLAGOSTÍ. s. m. péx. Langostín. Parva lo-
custa marin3.
llagostí, especie de llagbsta de color verd.
Langostón. Locusta grandis fatua.
LLAGRIMA. s. f. Lágrima. Lacryma.
llágrima, petita porció d'alguna cosa líquida.
Lágrima. Lacryma.
llágrima, la gota d' humor que destilan las
parras y altres arbres. Lágrima. Lacryma,
gutta.
llágrima de holanda , vidre axí dit. Lágri-
ma de Holanda. Lacryma vitrea.
derramamsnt de llágrimas. V. Derrama-
ment.
do de llágrimas. Don de lágrimas. Lacryma-
rum donum.
cáurer las llágrimas. f. Saltársele las lágri-
mas. In fletum prorrumpere.
CÁURER LAS LLÁGRIMAS CARA AVALL. f. Correr
las lágrimas. Manare per os lacrymas.
derramar llágrimas. f. Derramar lágrimas,
verter lágrimas. Lacrymas verteré.
DESFERSE EN LLÁGRIMAS. f. V. Désferse.
plorar llágrimas de sANG.f. Llorar lágrimas
de sangra, Singuine Aere.
LLAGRÍMAL. s. m. Lagrimal. Angulus
oculi.
LLAGRÍMEJAR. v. n. Lagrimar. Lacry-
mari.
LLAGRIMETA. s. f. dim. Lagrimilla. Lacry-
niula.
LLAGRIMOS, A. adj. Lacrimoso, lagrimoso.
Lacrymosus.
LLAGÚNA. s. f.-ant. V. Estany.
LLAHOR. s. f. Loor. Laus.
LLAHUT. s. m. ant. V. Arcillaut.
LLAMA, s. f. certa roba d'or ó de plata axí
dita. Lama, restaño. Argéntea vel áurea.
tela.
LLA
LLAMBREGAR. v. a. Deshollinar. Gircaate
picere.
llambregar la vista, f. met. aténdrer ,
estar ab cuydado. Despavilar los ojos. Ura-
nia circurnspicere.
LLAMBRUSCA. s. f. parra borda. Labrusca.
Labrusca.
LLAMENTABLE. adj. ant. V. Lamenta-
ble.
LLAMENTAC1Ó. s. f. V. Lamentació.
LLAMENTADUR, s. m. V. Lamentador.
LLAMENTADORA. s. f. ant. ploradóra del»
mor.ts. Lloradera , endechera. Prsefica.
LLAMENTAR. v. a. ant. V. Lamentar.
LLA MENTARSE, v. r. ant. V. Lamen-
tarse.
LLAMENTO. s. m. ant. V. Lamento.
LLAMP. s. rr. Rayo. Fulmen.
CAUREK Ó TOCAR EL LLAMP EN ALGÚN PARAT»
ge. f. Dar el rayo en algún par age. Tánger e
fuimen.
ferir el llamp. f. V. Perir.
LLAMPEG. s. m. Relámpago. Fulgur.
FER LLAMPKGS. f. V. Fer.
LLAM PEGAR, v. n. Relampaguear. Fulgu-
rare.
LLAMPINYO, NYA. adj. ant. qui no té fil
de barba. Lampi?lo, Depilis, g!aber.
LLAMPREA. s. f. péx. Lamprea. Murama.
LLAMPUGA. s. f. péx. Lampuga. Hippu-
rus.
LLAMPUGA, llamprea. V. Llamprea.
LLANA, s. f. la que nax á l'ovella y moltó.
Lana. Lana.
llana , él peí d'alguns animáis semblant a' la
llana de l'ovella, com del gos d'aygua. La-
na. Lana.
llana, instrument de que usan los mestres de
casas. Llana. Trulla.
llana , él borrissol que s' fa sota deis lüts,
caxas, télers de ili y cánam,.&e. Tumo.
Situs.
LLANA DE PORCELL. V. Tuned'lS.
llana neta. met. lo que s' dbna 6 cobf£ séns
traball , cárreg, pensió , &c. Limpio di
polvo , y paja. Res pura.
CARüAR LA LLANA. Á ALGÚ. f. met. y £a¡Il.
V. Cardar.
TEÑIR MÓLTA LLANA AL CLATELL. f. Tener WI«-
cka carne en las cejas. Summé heb>?tem es>e.
ANAR PER LLANA Y TORNAR TRASQUILAT. ref.
Ir pvr lana y tornar ó volver trasquilado.
Perdidit & peni tus qunerens obso:iia vestem.
¿LS UNS SEN' PORTAN LA FAMA Y KLS A i, TRES.
cardan la llana, ref. ab que s' denota,
que mbltas vegadas se culpa al innocent, y
s'escusa al culpat. Unos tienen la fuma y
otros cardan la lana.
Lanam alter pectit , famam sibi compaiat
alter.
KLS
LLA
ELS UNS SE N* PORTAN LA EAMA Y 'LS ALTRES
cardan la llana, ref. qu' indica qu* alguns
logran Y utilitat del traball age. Uno levan-
ta la caza y otro la mata.
Mellificatis apes, alius sed mella ligurit.
LLANADA, s. f. iostrument d' Artillería. La-
nada. Tormentorum bellicorum emuncto-
rium tutabulum , pelle laneá instructum.
LLANCER. s. m. ant. qui usa de la llansa.
Lancero. Lancearius.
LLANCEJAR. v. a. ant. justar. V. Correr la
llansa.
LLANCETA. s. f. instrument per sangrar.
Lanceta. Scalpellui ; scalper excisorius.
«op de llanceta. Lancetada , lancetazo. Scal-
pelli ictus vel excisio.
LLAN£, LLANS. s. m. ant. 1* acció de llan-
sar. Lanct. lactus.
LLANESA. s. f. sinceritat. Llanez». Sinceri-
ras , ingenuitas.
llanesa, falta d' atenció,y respecte. Llaneza.
Inurbanitas.
alabo la llanesa. f. irón. V. Alabar.
LLANGARDAX. s. m. Lagarto. Lacertus.
LLANGONISSA. s. f. Longaniza. Farcimen,
lucanica.
MES DIES HI HA AL ANY QUE LLANGONISSAS. loe.
V. Die.
LLANGOSTA. s. f. ant. V. Llagósta.
LLANILLA. s. f. roba. Lanilla. Lanea tela
subtilis nobilioris texturas.
LLANOS, A. adj. ant. V. Llanud.
LLANS. s. m. ant. acas,succés repentí, ó
extraordinari. Lance. Eventus.
LLANSA. s. f. arma. Lanza. Lancea.
llanía , a de! cutxe , carrossa &c. Lanza,
tronco. Rhedaj oblongus palus iugalis , lan-
cea; similis.
eop de llanca. V. Llansada.
llansas. p. servey en diner ab que contribue-
xen cada any al Rey los Grandes y títols
d' Espany3. Lanzas. Pecuniaria compensa-
tío pro hastatis Militibus.
córrkr la llansa. f. ant. justar. Correr lan-
zas. Hasta ludicrum decurrere.
LLANSADA. s. f. Lanzada. Láncese ictus.
LLANSADORA. s. f. Lanzadera. Radius,
ce reís.
LLÁNSAMENT. s. m. ant. Y acció de llan-
ssr. Lanzamiento. lactus , iaculatio.
LLANSAR. v. a. tirar alguna cosa. Lanzar.
lacere , iaculari.
llansar, difundir, com llansar olor, fra-
gancia , resplandor. Despedir. Emittere.
llansar, tráurer á algú d' alguna part. Lan-
zar. Eiicere , expeliere.
líansar , véssar, com el vi al vuydarlo en un
vas , &c. Derramar , verter. Effundere.
llansar , alguna cosa algunas de las parts de
qu- »' compon, com: llansar espumas
Tom. II.
45
LLA
él carbó. Despedir. Emitiere.
llansar , lo inútil ó dolent d" alguna cosa,
com las fullas doléntas de las verduras &c,
Echar á mal , arrojar. Proiicere.
llansar, desperdiciar, com llansar éls béns,
1" hisénda. Derramar , desperdiciar. Pro-
fundere , prodigere.
llansar. met. apartar de sí las cosas no mate-
rials, com : llansar el dolor, la melanco-
lía. Despedir. Missum faceré.
llansar áncoras, f. Echar áncoras. Anchora»
iacere.
llansar de cap primer, f. ant. V. Precipi-
tar.
llansar la capa. f. V. Capa.
llansar de sí. f. Echar de sí. A se proii-
cere.
llansar fortor. f. Trasminar. Grave olere.
llansar ma. f. valerse d' alguna cosa per al-
gún us ó fi. Echar mano. Adhibere.
llansar X pérdrer. f. á algú. V. Pe'rdrer.
llansar á pérdrkr. f. malme'trer, fer mal bé
alguna cosa. Echar á perder. Disperdere.
LLANSAR UNA PROPOSICIÓ , UNA PARAULA. f.
Echar una proposición, una palabra ££<;.
Proferre.
LLANSAR VAF. f. V. Vaf.
llansar veus. f. Echar voz. Inquirere.
LO QUE 'LS UNS LLANSAN ALTRES HO ARREPLE-
gan. ref. Lo que uno desecha otro lo ruega.
Colligit hic , alius quod proiicit , ac sibi
servat.
LLANSARSE. v. r. acométrer impetuosa-
ment , com : liansarse sobre 1' enemig.
Abalanzarse. Irruere.
llansarse, tirarse, com llansarse de la
finéstra. Arrojarse, echarse. S¿ proiicere.
llansarse de veurer. f. ant. Echarse de ver,
Patere.
LLANSAT, DA. p. p. Lanzado, echado.
LLANSEJAR. v. a. ant. donar liansadas,
ferir ab la llansa. Alancear. Lancea trans-
fodere.
LLANTERNA. s. f. instrument per fer llum»
Linterna. Laterna.
llanterna , torra alta en la part superior de
laqual se posan llurns que servexen de guia
ais navegants. Faro. Pharus.
llanterna mígica. Linterna mágica. Laterna
qua , emissá per tubum luce, ducto trans-
versim picto vitro, imagines representan-
tur»
LLANTERNER. s. m. L'mternero. Laterna-
rum faber ; laternarius.
LLANTERNÓ. s. m. Arquit. él de sobre '!•
edificis. Linterna. Tholus fenestratus.
llanter.nó , él de sobre la cúpula d mina ta-
ronja. Lanterna , linterna , cupulino. Tholi
laterna.
llamtsrn.<5, lo de las prémpsas áels estampas,
M ai
4^ LLA
cinias , y altrcs máquinas semblants. Lin-
terna. Tliolus molaris.
LLANTIA. s. f. la guarnido* de plata, llanto
&c. en que s" col loca la llantia de vidre.
Lámpara. Lampas.
llantia , vas de vidre , axí dit. Lámpara.
Lampas.
ílantia. joc. la taca d' olí que cau sobre la
roba. Lámpara. Macula olearis.
LLANTIETA. s. f. dim. Lamparilla. Exigua
lampas.
LLANTIO. s. m. dim. Lamparilla. Exigua
lampas.
LLANTRICA. s. f. ant. planta. V. Llen-
tisc.
LLANUD, A. adj. Lanudo, lanar. Lanatus,
lanaris.
llanud; met. tbnto. Zoquete, zote. Bardus,
rudis.
LLANXA. s. f. Lancha. Cymba.
LLANXADA. s. f. Lanchada. Vectnra cymbae,
vel onus.
LLAPASSA. s. f. bérba. Lampazo. Arción,
verbascum.
LLAPIDAYRE. s. m. Lapidario. Gemma-
rius.
LLAPIDÉRA. s. f. Lapicero. Stilus delineato-
rius.
LLÁPIS. s. m. Lápiz. Lapis carbo.
LLAPISSOS, A. adj. Pegajoso. Viscosus, glu-
tinosus.
LLAR DEL FOG. Hogar. Lar, focos.
LLARD. s. m. Manteca, manteca di tocino,
lardo . unto. Laridum.
LLARDO. s. m. él que queda del sagí derritit.
Chicharrón. Crusta pinguedinis tórrida.
ílardó,1j taca d" 1 oli , gréx , &c. Pringón.
Macula ex adipe , oleo.
llardo, met. 1' home brut , untat , pie de
tacas d' oli ó de gréx. Pringón. Sordidus.
ilardó , lo bocinet de cansalada que servex
per enllardar. Mecha, mechón. Suillus pe-
niculus.
LLARDOS, A. adj. gréxos, brut de gréx ó
cosa semblant. Lar dosillo , grasicnto , mu-
griento. Unctus adipe , aut aliquo simili.
LLARDER. adj. él dijous axí dit. Lardero.
Dies iovis lardis notatus.
LLARG , A. adj. prolongat» Largo. Largus.
llarg , dilatat , continuo , molt, com estada
llarsa. Largo. Prolixus, diffusus.
llarg, lo que excedex á la mida qne deu
t^nir, ó ab que s' deu ajustar á altra cosa.
Lngo. Largus , excedens.
llarg de llengua , met. desvergony it , y
desatent en él parlar. Largo de lengua. Pro-
cax , loquax.
llarg de mans. qui ab poc témps fa mblta
feyna. Largo de manos. Expeditus.
llarg dk Mass. met. él p¿guisser ó qu" alera-
LLA
rflent ofen ab las mans. Largo de manos,
Pugnis factiosus, vel ictibus.
LLARG DK MANS, ü' ÜNGLAS. met. quí té "1 Vl'ci
de robar. Largo de uñas. Ad rapiendum pro-
clivis , vel facilis.
anar de llarg. f. V. Anar.
CÁUREft DE LLARG Á LLARG, TÓT LLARG. f.
Caer de largo á largo. Porrecté in soium
cadere.
passak de llarg. f. Pasar de largo. Prater*
gredi.
sacar llarg. f. usada en él jog de pilota.
Sacar largo. Pilam ultra metam iacere.
teñir l.\ llengua llarga. f. met. parlar de-
satentament, imprudentment. Ser largo de
lengua. Procacem esse in loquendo.
gastar llarg. f. Gastar largo. Prodigé ex-
penderé.
teñir las unglas llargas. f. met. teñir él
vici de robar. Ser largo de uñas. Ad rapien-
dum proclivem esse.
Á llarg temps. m. adv. A largo tiempo. Trac-
tu temporis.
á la curta ó á la llarga. m. adv. V. Curt.
Á la llarga. m. adv. lentament. A la larga.
Lente.
per llarg. m. adv. ilargament. Á la larga, 6
á lo largo. Late , diliusé.
es llarg : es cosa llarga. loe. ab que s" ex-
plica ser embo.'icat y prolixó algún assump-
to. Es cuento latgo. Non nisi multo tempore
extricari potest.
LLARGAMENT. adv. m. Largamente. D¡-
fu.-é.
LLARGARIA. s. f. Largaria , largura , lar-
gueza , longitud, largor. Largitas , íongi-
tudo.
LLARGARUD, A. adj. Largo. Longus, oblon-
g us - .
LLARGAS, A. adj. Largon. Valde longus.
LLARGUESA. s. f. p. u.
lliberalitat. Largue-
za.
Liberalitas, munifieentia.
LLARGU1SS1M, A. adj. sup. Larguísimo.
Largus nimis.
LLAS. s. m. él que resulta de la baga que s*
fa ab beta, cinta &c. ó semblant á aquest.
Lazo. Laqueus.
llas, llin ; ol per agafar aucélls. Oncejera.
Laqueas.
llas, met. engany, trampa. Lazo. Laqueus.
llas , met. unió, vincle. Lazo. Laqueus, vin-
culum.
llas ejcorredor. V. Escorredor.
parar llassos. f. per agafar aucélls , ó altra
cassa. Armar lazos. Laqueos capiendis avi-
bus aptare.
parar llassos. f. met. usar, valerse d' alguna
trampa per enganyar algú. Armar lazos,
armar el lazo. Insidias moliri.
parar un llas. f. met. usar d' alguna treta i
ar-
LLA
artífici per enganyar á algú. Arm ar el laxo.
Struero , moliri insidias.
LLASCIU , VA adj. ant. V. Lasciu.
LL \SCIVIA s. f. ant. V. Lascivia.
LLASCÍVIOS, A. adj. ant. V. Llasciu.
LLASC1VÍUSAMENT. adv. m. ant. Luxw
riosam?nte. Luxuriosé.
LLASSADA. s. f. territ. V. Baga en él signi-
ficat de lias.
LLA3SAMENT. s. m. ant. Lasitud. Lassi-
tudo.
LLASSARSE. v. r. ant. V. Cansarse.
LLAsSERA. s. f. ant. V. Lias per agafar
aucéils.
LLASTIMA. s. f. Lástima. Miseratio.
llástima! qu.na llástima! loe. Lástimal que
lástima ! O ! dolendum sane.
donar, causar, llastima. f. V. Fer llástima.
contar llástimas. f. V. Contar.
fer llástima. f. fer compassió. Dar lástima,
lastimar. Miserationem moveré.
fer llástima. f. 3b qu¿ s' explica '1 sentí-
ment que causa él que s' maMogre 6 no
»' apronte alguna cosa. Dar lástima. Dolo-
rem ciere , commovere.
teñir llástima. f. dóldrerse del mal d' alga.
Lastimarse. Doleré.
teñir llástima. f. teñir compassió d' algú.
Compadecerse. Misereri.
VENIR. AB LLÁSTIMAS.Ó VENIR Á CONTAR LLÁS»
timas, f. Llorar lástimas. Plagas decan-
tare.
DE llástima. m. adv. de compassió. De lásti-
ma. Ex miseratione.
SS LLASTIMA , ES UNA LLASTlMA. loC ab que
s' expréssa "1 sentiment de que no tinga "I
degud premi ó castig alguna acció que s'
considera meréxerio. Lástima es : la mayor
lástima es. DuLadum est.
QUI NO VOL VÉURER LLÁST1MAS QUE NO VAJE Á
la guerra, ref. V. Guerra.
LL ' _)S , A. adj. Lastimoso , lastimero.
:ran u , mis r ibilís.
LLAST1 ; IEN.T. adv. m. Lastimosa-
minie. Mi e 9 Üiter.
LLASTRE. s. ¡i;. Lastre* Saburra.
LLATA. s. f. fusta axí dita. Lata. Assula.
i-lata, la d' espart de que s ? fan las estóras.
Pleyta. ptorea fascia.
LLATÍ , NA. adj. Latino. Latinus.
vela llatina. Vela latina. Latinum velum
tria;,gui¿re.
i^latí. s. m. Latín. Sermo latinus; latinum
idioma.
LLATINADA. s. f. met. Indirecta. Afectata
obliquifas Irquutioniífí
LLAT1NITAT. s. f. Latinidad. Latinitas.
LLATSAROS, A. adj. ant. V. Maséll.
LLATSER. s. m. nom d' home. Lázaro. La-
aarus,
LLA 4^
pobre llátskr. met. pobre miserable. Lázaro.
Pauper.
posar com un llátskr. f. met. tractar mal de
paradas á algú: ó embrutarlo de fang ó
aitra immundicia. Poner de oro y azul. Ma-
ledictis impetere ; aut luto inquinare ; sordi-
bus derurpare.
LLATSERÍA. s. f. ant. Lacería. Egestas,
paupertas , penuria.
LLATUGA. s. f. V. Lletuga.
LLAUD. s. m. embarcació. Laúd. Naví-
cula.
LLAUNA. s. f. Ja planxa de ferro prima de
color de plata , axí dita. Hoja de lata. Fér-
rea bractea.
llauna, la de las rodas deis cbtxes, carretas,
&c. Llanta. Férrea bractea circularis.
llauna , él cítcoI eater de ferro que voita
tota la roda del cótxe , carro &c. Calce,
calzo. Circulus ferreus currús rotam am-
bleos.
LLAUNER. s. m. Hojalatero. Operum ex
ferréis bracteis confector.
LLAURADA. s. f. Aradura. Labor, aratio.
LLAURADOR. s. m. qui llaura. Labrador
arador. Agrícola, agricultor.
llaurador, instrument de ilautó ó llauna de
qu' es servexen los que venen grans,!le-
gums, ó llavors á la menuda, p¿r pendrer
deis sacs , senallas &c. alguna porció de
dits grans.Lifc/ijJor. Instrumentum librarum
mensorium.
LLAURAMENT. s. m. ant. V. Llaurada.
LLAURANSA. s. f. ant. él cultiu de la térra.
Labranza. Agricultura.
LLAURAR. v. a. Arar. Arare.
g AKO.VT ANIRAS BOU QNE- NO LLAURES ? ref.
V. Ahónt.
LLAURO. s. m. Labor. Terra? aratio vel
cultura.
LLALT'J. s. m. Latón, alaton , azófar. Auri-
calcum.
LLAVANDERA. s, f. ant. V. Bugadéra.
LLAVAR. v. a. ant. rentar. Lavar. Lava*
re.
LLAVOR. s. f. Semilla^ simiente. Semen.
llavor , él blat y ordi que s' ha tirat á la
térra per sembrar. Semillas. Semen.
llavcr de cánam. V. Ca'nam.
llavor de ceba. Cebollino. Caepoe semen; cae-
pina.
llavor de ESPiNAC. Milic. instrument de fer-
ro «íe-tfe-s ó quatre puntas, axí dit. Abrojo.
Tribulus ferreus.
llavor , la de m-?ló , carabassa , pera , poma,
y semblants. Pepita. Nucleus fructuum.
llavor dr naps. Nabina. Napi semen.
llavor de rave. Rabanisa. Rapiña.
llavors. p. tbta grana que no es blat ni ordi;
y axí »' diu que en lo blat hi ha llavors,
qu3nd
48 LLA
quand hi ha altres grans mesclats. Semillas.
Semina.
no hí quedará per llavor. f. ab que s' ad-
vertex que algú ha da morir. No ha de que-
dar para simiente de rábanos. Sicut ceteri
homines morierur.
LLAVORAR. v.a. ant. traballar alguna péssa
de métall. Labrar. Elaborare , celare.
LLAVORETA. s. f. dim. llavor menuda.
Granula. Parva semina.
LLAVORS. adv. t. á las horas. Entonces.
Tune.
LLAXIVER. s. m. anr. V. Cubell.
LLAYCH. «. m. ant. V. Liyc.
LLE
LLEAL. adj. Leal. Pidelis, fidus.
NO VIU MES ÉL LLEAL DE LO QUE VOL ¿L
traydor. ref. No vive mas el leal que lo
que quiere el traydor.
Est nihil insidiis vacuum , quare arte ca-
vendum
Quidquid in incautum proditor ille parat.
LLEALMENT. adv. m. Lealmente. Fide-
liter.
LLEALTAT. s. f. Lealtad. Fidelitas.
LLÉBA. s. f. ferro llarg pera tancar las por-
tas deis balcóns , finéstras , &c. Falleba.
Vectis férrea oblonga.
LLEBBTG. s. m. Lebeche , ábrego. Áfricas.
LLÉBRA. s. f. animal. Liebre. Lepus.
ílebra vélla. Lebrastón. Vetus lepus.
DONAR SAT PER LLEBRA. f. V. Donar.
DORMIR COM LAS LLEBRAS. f. Dormir COtt hs
ojos abiertos. Apertis oculis dormiré.
móurkr la llébra. f. met. móurer algún'
especie; ó dar motiu á alguna disputa,
pendencia &c. Levantar la caza. Litem,
rixam excitare.
d' AHÓNT MENOS SE PENSA SALTA LA LLEBRA.
ref. V. Ahónt.
X SO DE TABALS NO s' AGAFAN LLEBRAS. ref.
Quien páxaros ha de tomar no ha de oxear.
Capturus leporem caveas ne tympana pulses;
Excitus effugiet strepitu , ludetque sequen-
tem.
TAN GRATA LA LLEBRA QUE MAL JAU. ref. Mu-
chas veces el que escarva , lo que no queria
halla.
Excitat octipedem nimium scrutator acerbé.
LLEBRADA. s. f. ant. cert guisado de llébra.
Lebrada , junglada. Pulmentum leporinum.
LLÉBRASSA. s. f. Lebrón. Lepus magnus.
IíLÉBRER. s. m. gos axí dit. Lebrel. Canis
li'porarius.
LLÉBRETA. s. f. dim. Lebratille, liebrastón.
Catulus leporinus, lepusculus.
LLEBROSÍA. s. f. ant. V. Mal de S. Llát-
zer.
LLE
LI/ECH. s. m. ant. V. Laye.
LLEDANIAS. s. f. V. Lletamas.
LLEDESME. s. m. ant. V. Llegítim.
LLÉPRE , PRA. adj. Pringón , grasiente, le-
chan. Sordidus, spurcus.
LLEG. s. m. él religios que no té opció ais
ordes sagrats. Lego. Laicus frater.
llég , faltat de lletras ó estudis. Lego. Ulite-
ratus.
LLEGA, s. f. la religiosa que no és de cor.
Lega. Monialis choro non addicta.
llega , ant. V. Llégua.
LLEGACIA. s. f. ant. embaxada. Legacía.
Legatio.
LLEGANY. s. m. nuvolet regularment á ma-
nera de faxa que sol vénrers' en éls cims de
las montanjas. Ceja , cejo. Incuban* monti
producta nubes.
LLEGAR, v. a. for. fer algún llegat á algú.
Legar. Legare.
LLEGAT. s. m. for. la déxa que fa algú á
altre en son testament. Legado. Legatum.
lleoat , ant. embaxador del papa. Legado.
Legatus.
caducar lo lleoat. f. for. V. Caducar.
LLEGATARI , A. adj. for. Legatario. Lega-
tarius.
LLEGÉNDA. s. f. Leyenda. Legaada.
LLEGIBLE. adj. Legible. Legibilis.
LLEGIDOR. s. m. qui llegex. Lector. Lector.
lle&idor , a. adj. Ilegible. Legible. Legibilis.
LLÉGÍÓ. s. f. ant. V. Legió.
LLÉGIR. v. a. Leer. Legere.
llégir d'oposició. f. Leer de oposición. Pro
oppositione legere.
poder llégir cátedra, f. met. estar mblt ins-
trnit en alguna materia. Poder leer cátedra.
In aliqua re raaximé versatum vei psritum
esse.
SI ALGO LLITG ALGUNA CARTA, UN POC LLUNY
d'aqüell t'aparta. ref. V. Carta.
LLEGISLADOR. s. ih. Legislador. Legisla-
tor.
LLEG1T, DA. p. p. Leido.
LLEGÍTIiM , A. adj. conforme á las lléjs.
Legítimo. Legiti»us.
lle6Ítim , verdader. Legítimo. Legítimus.
llegítim, él fill precreat de llegítim matrimo-
ni. Legítimo. Legitimis natus cuptiis.
LLEGÍTIMA. s. f. Legítima. Legitima.
LLEGITIMACIÓ. s. f. Legitimación. Legiti-
mado.
LLEGÍTIMAMENT. adv. m. Legítimamen-
te. Legitimé.
LLEGITIMAR. v, a. Legitimar. Legitimum
reddere, faceré; legitimare.
LLEG1TIMAT, DA. p. p. Legitimado.
LLEGiTIMITAT. s. f. Legitimidad. Ratie
qua aliquid legitimum fit.
LLEGUA. s. f. Legua. Leuca.
PER
LLE
PER TÓT HI HA CENT LLÉGUAS DE MAL CAMÍ. f.
met. y fam. V. Cam¡'.
d'una llégua lluny. loe. á gran distancia. A
legua. Longé.
d'una llégua lluny. loe. ab que s'expréssa
qu'alguna cosa s'advertex desde luego facil-
ment- A legua. Quamprimum.
LLEGUM. s. m. Legumbre* Legumen.
LLÉMENA. s. f. Liendre. Lens.
LLEMENOS, A. adj. Lendroso. Lendigino*
sus.
LLEMINADURA. s. f. Golosina. Cupedia.
LLE MINE [AR. v. ñ. V. Llepólejar.
LLEMINER, A. adj. V. Llépol.
LLSMÍNERÍA. s. f. V. Lbpolería.
LLEMOSI, NA. adj. Lunosin. Lemovicensis.
LLENCA. s. f. de paper, drap &c. Lista, ti-
ra. Fasciola , trenia.
llenca a-.ipla. Listón. Tañía, vitta.
LLENCER. s. m. ant. quí ven telas. Lencero.
Lintearius.
LLENCOLETS. s. m. dim. ant. V. Bólquers.
LLENGARDAX. s. tn. V. Llangarda*.
FER LLENGOTAS. f. Sacar la lengua. Lin~
gax iactatione aüquern irridere.
LLÉNGUA. s. f. mémbre del animal. Lengua.
Lingua.
ilénuua , él conjunt de veus ab que s'explica
cada nació. Lengua. Lingua, idioma.
ilengua de l'aygua. Lengua del agua. Aquae
ora vel crepido.
lléngua de apotecari. ant. V. Espátula.
lléngua bovina, hérba. Lengua de buey.
Echium , hulosa.
llengua de ca. hérba. Lengua de perro, Cy-
noglosa ; lingua canina.
llengua de cÉRvo. hérba. Lengua de ciervo.
Phyllitis ; lingua cervina.
llengua d'escorpí. V. Escorpí.
llengua de roe. Lengua de fuego. ígnea lin-
gua.
llengua de sérp. cert género de fortificado.
Lengua de sierpe. Munimen vel propugna-
culuin ad modum serpentinae linguae.
llengua de térra , él tros de térra llarg y
estret qu' entra en él mar. Lengua de titr*
ra. Térras tractus in mare excurrens.
CAP DE LA LLÉNGUA. V. Cap.
flux de lléngua. Fluxo de palabras. Verbo-
rum proíiuentia.
LLARG DE LLÉNGUA. V. Llarg.
mala lléngua , murmurador que desacredita
ais altres sens rahd. Deshonra buenos. Infa-
mator.
setse llénguas. gran enrahonador. Cien len-
guas. Verbosus, loquax, garrulus.
Á la lléngua de l'aygua. f. V. Aygua.
escalparse de lléngua. f. V. Escalfarse.
fer callar las malas llénguas. f, V. Fer.
rERsa llénguas. f. V. Ferse.
Tom. II.
LLE ^Q
passar per llénguas. f. met. parlar mal mur-
murar d'algú. Poner lengua en alguno: traer
en bocas ó lenguas. Detractare, dicacibus
verbis aüquern impetere.
péndrer llénguas. f. pe'ndrer veus ; infor-
marse d'alguua cosa. Tomar lengua, voz. De
aliquo inquirere.
pérdrer a algú la lléngua. f. Perder por
el pico. Loquacitate sibi negotium creare.
NO TEÑIR PELS Á LA LLÉNGUA. f. «leté dír sénS
reparo lo que s*sent. No tener pelillo en la
lengua : tío morderse ios labios. Aperté <k li-
beré joqui.
TEÑIR ALGUNA COSA AL CAP DE LA LLENGUA. f.
voier dir alguna cosa sabuda, séns recordarse
del nom ó expressió ab que s' ha de dir. Te-
ner algo en el pico de la lengua. In cúspide
lingute habere vel latere.
TEÑIR LA LLÉNGUA MASÍA LLAKGA. f. met. Ser
atrevit en él parlar. Ser suelto de lengua.
Maiedicum essr.
ab m palm de llengua. loe. Con la lengua de
un palmo. Anxie.
qui lléagua ha Á roma va. ref. Quien lengua
ha á Roma va. Ten untes ad Troyarn perve-
neruiH graeci.
LLENGUADQ. s. m. péx. Lenguado. Solea.
LLENGUATGE. s. tn, idiojna. Lengua >,
Idioma.
llénguatge , estil y modo da parlar peculiar
de cada hú. Leuguage. Lingua.
LLÉNGÜETA. s. i. dim. Lenguecilla , len-
güeta. Lingula.
LLÉNGÜETA DEL, CAÑÓ. Galillo. Epíglotís.
LLÉNGUisTA, la del ham, sageta, &c. Lengüeta.
Uncus.
lléngüeta , él fi de la balansa. Lengüeta. Li-
bramentum.
lléngüeta, instrument deis Uibreters , que
servex per igualar Jlibres , paper, &c. Len»
gneta. Lingua férrea.
LLENGUD, A. qui parla mólt. Hablador.
Loquax , garrulus.
lléngud, desliengtiat. Lenguaz, lenguaraz.
Linguax.
LLENS. s. m. ant. la tela dg lii , ó ca'nam.
Lienzo. Linteum.
lléns , cortina de muralla. Lienzo. Cortina
muralis.
llÉíns, enfrbnt d'algun edifici ó pared d'un
ángul á altre, en algún quarto, sala, &c.
Lienzo. Paries distentus.
LLENSOL. s. mí Sábana. Sindon.
AGAFÁRSELI Á ALGIJ 'l LLÉnSOL Á LAS ANCAS.
f. met. Pegársele á alguno las sábanas. Ob
pigritiam lecto tencri.
LLÉNSOLET. s. m. dim. Sabanilla. Parva
sindon.
LLENTÍA. s. f. planta. Lenteja. Lenti-
cula.
N LLÉN-
5 o LLE
lléntía , él gra ó frúyt de la planta axí dita.
Lenteja. Lens.
LLENTILLA. s. f. ant. V. Llentía.
LLENTISC. s. m. ant. la planta dita mata.
Lentisco. Lentiscus.
LLENY. g. m. ant. embarcado. Leño. Lig-
num.
LLENYA. s. f. Leña. Ligna.
fer u.\ fart de llenya. f. Dar una tunda de
palos. Iteratis fustis icribus tundere.
AFEGIR LLENYA AL FÓG. f. met. V. Fog.
KSTÉLLAR LLENYA. f. V. Estéüar.
EN ARBRE CAYGUT TOTHOM HI FA LLENYA. ref.
Del árbol caído todos hacen leña : hoja calda
todo el mundo la pisa.
Caedit quisque sibi prostratá ex arbore
ligna.
LLENYADER. s. m. ant. qui fa llenya. Le-
ñador. Lignador.
LLENYADER, qui ven llenya. Leñero. Ligno-
rum venditor.
LLÉNYER. s. m. él lloc ahónt se posa la
llenya. Leñero, leñera. Apotheca lignaria.
LLENYOS, A. adj. Leñoso. Lignosus.
LLEÓ. s. m. nom d' home. León. Leo.
lleó , animal. León. Leo.
lleó , signe boreal. León. Leo.
bram de lleó. V. Bram.
bramar el lleó. f. V. Bramar.
LLEÓNA. s. f. femélla del lleó. Leona.
Leoena.
LLEONAT , DA. adj. ant. de color grog y
obscur. Leonado. Fulvus.
LLÉONART. s. m. nom d' home. Leonardo.
Leonardus.
LLEONERA. s. f. Leonera. Leonum lacus.
LLEONET. s. m. dim. Leoncillo. Catulus
leoninus.
LLEOPARDO. s. m. animal. Leopardo. Leo-
psrdus.
LLEPADA. s. f. Lengüetada. Linctus.
LLEPADOR. s. m. ant. Lamedor. Lambens.
LLEPAR. v. a. passar lléugerament la llén-
gua per alguna cosa. Lamer. Lingere.
ilepar , met. fam. fer festas , adulará algú
per ferse '1 favorable. Popar. Palpan, as-
sentari.
llépar, met. fregar lléugerament una cosa en
altra. Rozar. Leviter tangere.
lléparsen* 1 éls bivíotis. f. ab que s'expréssa '1
particular gust ab que s' ménja alguna cosa.
Chuparse los dedos ; relamerse. Suavissimum
esss cibum aliquem palato.
lléparsb 'ls llabis ó 'ls eigotis. f. passar la
Uéngua pe'ls llabis. Relamerse. Extrema
linguá labia lingere, vel tergere.
LLÉPAT. DA. p. p. Lamido.
LLEPISSOS, A. adj. V. Llapissos.
LLEPUL, A. a-ij. Goloso. Lí^uritor.
DlT DEL MÍ'i'J O LLÉPOL. V. Dít.
LLK
LLEPOLEJAR. v. a. Golosmear , golosinar^
golosinear. Ligurire.
LLEPOLER1A. s. f. ménjar delicat. Golosina,
Cu pedía.
llepolería , costum ó propensió a' ménjari
delicats. Golost'a , galosismo. Liiuritio.
LLEPOLÍA. s. f. ant. V. Llepolería.
LLEPOLOSAMENT. adv. m. ant. Golosa-
mente. Guióse.
LLEPRA. s. f. ant. V. Lepra.
LLESCA. s. f. Rebanada. Plagula.
LLESCAR. v. a. Rebanar. íu plagulas scin*
dere.
LLESCAT, DA. p. p. Rebanado.
LLESQUET A. s. f. dim. Rebanadilla. Leve,
exile segmentum.
LLÉST , A. adj. prómpte, diligent. Lífío.
Diligens, promptus, solers.
llést, aeabat, conclos. Despachado, aca-
bado, concluido. Absolutus
llést, expedit, prbmpte en Pexécució de Jas
cosas. Liberal. Celer.
LLESTA. s. f. ant. V. Tria.
LLESTAMENT. adv. m. Listamente. Expe-
dité.
LLESTAR. v. a. ant. V. Triar.
LLESTAT, DA. p. p. ant V. Triar.
LLESTESA. s. f. Presteza. Celeritas.
LLEST1TUT. s. f. ant. V. Lléstew.
LLET. s. f. la deis animáis. Leche. Lae.
llét , él licor blanc que ténen algunas plan-
tas semblant á la llét deis animáis, com
la Agüera; ó '1 que s' trau d'algunas liavors,
com llét d'ametílas. Leche. Humor iacti
simiiis.
llét. met. la primera ensenyansa que s' dona
á algú per instruirlo en alguna materia. Le.
che. Lac doctrina;.
llét d'ametllas. Leche de almendras. Succus
ex pistis amygdalis.
llét de gallina , hérba. Leche de gallina.
Ornithogalum.
llét de terra, cert purgant. Leche de tierra.
Lac terrae.
llét dels vélls. fam. él vi. Leche de los vie-
jos. Vinum.
crostas de la llét. V. Crostas.
gkrmá de llét. V. Germá.
dk llét, dit del animal que mama, com:
anyéll de llét, cabrit de llét. Lechal.
Lactaris.
mamarho ab la llet. f. apéndrer algú algu«
na cosa desde criatura. Mamatlo en la leche.
Ab uberibus habere , vel scire.
TEÑIR LA LLÉT ALS LLAViS Ó ALS MORROS, f.
vulg. Tener ó estar con la leche en les labios.
In primordiis esse; infantulum vel lactantem
adhuc aestimari.
LA CABRA UE MON VKHÍ TÉ MES LLET QUE LA
mía. ref. V. Cabra.
LLE-
LLE
LLETADA. s. f. en él moltó", cabrit, &c.
L iheciUas. Lactcae glandulae.
LLETANÍA. s. f. las súplicas que s'fan á
D¿j per medi de la invocada de la verge
Santísima , y deis Sants , coMocand per ov-
as sos ñoras. Letanía. Litania.
lletanía , met. ¡lista ó serie d' epítetos , per-
sonas , títols , &c. Letanía. Longa series.
lletanía de nostra senyora. Letanía laure-
tana. Litania lauretana.
LLETAnías. p. las professons que s' fan antes
da 1' Ascensió, en que s' canta la lletanía
deis Sants. Letanías. Litaniae , rogationes.
LLETERA. s. f. hérba. Lechetrezna , hierba
de la leche. Lactaria.
LLÉTJ, A. adj. Feo. Turpis, fedus.
llkij com un pecat. loe. fam. ab que s'pon-
déia ser moit Uétja alguna persona. Feo
como un cuco. Summé deí'ormis.
LLETJESA. s. í. Fealdad. Turpitudo.
LLELÓ, NA. adj. dit del maixo 6 muía.
Lechal. Lactans , aut ab ub=re modo avul-
BUS.
lletó. s. m. de péx. Lechecillas de pez. Piscis
láctea pulpula.
LLETR A. s. f. la nota ó carácter que unida
ab altras forma vocables. Letra. Cha-
racter.
ületra, él cara'cter de lletra propl de cada
hú. Letra. M mus,
lletra, Impr. él conjurt de la que servex
per iiTiprimir. Letra. Typus.
jllktra. Mus. la que s' escriu bax la solfa.
Letra. Versus , carmen cantui accomoda-
tUID.
lletra, la composieió en vers que s' fa pera
cantar. Letra. Métrica compositio ad can
tum.
lletra , la veu ó paraula que exp'ica él eos
de una empresa. Letra. Lemma, inscrip
tío.
lletra , ant. Carta. Epístola.
lletra, ó lletra de cambi : en lo comers.
Letra , letra de cambio. Syngraphum num-
mulariu:n. roensarium.
CLETRA Dü MOTLLO Ó Dg ESTAMPA. Letra de
molde. L : ttera typis mandata.
lletra bastarda. Lttra bastarda , letra cur-
siva , letra bastardilla. Italici caracteres.
lletra cossonant. V. Consonant.
lletra cursiva. V. Lietra bastarda.
lletra dominical. Letra dominical. Littera
dcnunicalis.
lletra espessa. Letra metida. Arctatse no-
tae.
lletra muda. Letra muña. Littera muta.
lletra numeral. Letra numeral. Littera nu-
meralis.
lletra oberta. met. Letra abierta. Illimita-
tuní syngraphum pro aliquo.
LLE § i
lletra per lletra. m. adv. Letra por letra.
De verbo ad verbum.
ldbtras. p. ciencias y erudicid.
Let
ras.
Lit-
tera?.
lletras, órde , despats 6 provisió. Letras.
Diploma, litterae, rescriptnm.
lletras citatorias. Carta de emplazamiento
ó emplazatoria. Citatorium , dica.
lletras divinas ó sagradas. Letras divin as 6
sagradas. Sacrre vel divina; litterae.
lletras vocals. Letras vocales. Litterae vo-
cales,
dador de lletras de cambi. V. Tirador.
forma de lletra. V. Forma.
acceptar una lletra. f. V. Acceptar.
seguir la carrera de las lletras. f. apli-
carse al estudi. Seguir las letras. Litteris
operam daré, navare.
teñir lletra ó mólta lletra menuda, f.
met. Saber , tener mucha letra : saber mucho
latín. Sapientem expertumqne esse.
TEÑIR LAS LLETRaS GROS3AS , Ó MOLT GROSSAS.
f. ser mólt ;udo, é ignorant. Tener las letras
gordas. Rudi , pinguique minerva esse.
á la lletra. m. adv. literaiment, segóos la
significació propia de las paraulas. A la le-
tra. Ad iitteram ; ütteraliter.
Á la lletra, met. puntuaiment. Á la letra.
Pideliter , exaué.
Á LLETRA vista, m. adv. A letra vista. Düu-
culo , statim , ad exhibitum nom
al peu de la lletra. m. adv. Al p e de la
letra. Ad verbum ; exacté.
ase caRregat dk lletras. loe. rhome docte
en sa facultar, é inútil per lo demés. Macho
cargado de letras. Vir liitexis natus , ad
caetera ineptus.
Pk'l CUL ENTRA LA LLETRA. ref. V. Cill.
LLETRASSA. s. m. aum. Letron. Ingerís, vel
maona littera.
LLETRAT. s. m. docte. Letrado. Litteratus.
lletrat , ant. advocat. Letrado. Iurisperi-
tus.
LLETREJAR. v. a. ant. V. Confegir.
LLEÍRERO. s. m. Letrero. ínscriptio.
LLETRETA. s. f. dim. Letrilla. Minutula
littera.
LLÉTRUD. s. m. fam. Letrado. Litteratus.
LLETUGA. s. f. Lechuga. Lactuca.
LLEÜ, LLEURÁ, HA LLEGüT, &c. v.
imp. V. Vagar.
LLÉUGA. s. f. V. Llégua.
LLEUGER, adj. de poc ó ningún pes. Lige-
ro. Levis.
lleuger , ágil , prbmpte , velos. Ligero. Ce-
ler , pernix , oevor.
lleuger , inconstant , y qiie fácilment muda
d'opinió. Ligero. ínconstans , facilis , levis.
créursr de lleuger. f. V. Créurer.
D£ llíiuckr. adv. ab poc fonament ; y axí
s' diu
52 LLE
»' diu cré"urer de Llkuger. De ligero. Levi
momento.
LLEUGERAMENT. adv. m. aecelerada-
ment. Ligeramente. Celeriter, perniciter.
lleugérament , levement, suaument. Lige-
ramente. Leviter , leniter.
iLKBGÉRAMfcNT , séns la deguda reflexió. L¿*
ger amenté. Facile , perfunctorié.
LLEUGERESA. s. f. la quaütat de las cosas
ileugéras. Ligereza. Levitas.
lleugéresa , promptitut , prestesa , agilitat.
Ligereza. Levitas.
lleuberesa. met. falta de consideració en las
obras ó páranlas. Ligereza. Levitas , incons-
tantia , facilitas..
LLEUGERISSIM, A. adj. sup. Ligerüimo.
Velücissimus , ocyssimus, levissimus.
LLEUS. s. m. p. ant. V. Frexura.
LLEVACAPDELL. s. m. territ. V. Ence-
tall.
LLEVADIS, SA. adj. dit del pont que s' a!sa,
ó d' alguna cosa manllevadissa. Levadizo.
Versatili?.
LLEVADORA, s. f. Comadre, partera. Obs-
tetrix.
LLEVANERA. s. f. ant. V. Llevadora.
LLÉVANS. s. m. p. V. ClamíteteES.
LLEVANT. s. m. la part del orizont per la
qu3l ix lo sol. Levante. Oriens.
LLEVANT, vént. Lzvante. Ventus orien-
talis.
LLEVANT DE TAULA. V. PóstreS.
LLEVAR- v. a. usurpar , desposseir. Quitar.
Eripere.
lle ar , algún mémbre del eos , com el cap,
un bras , &c. Cortar, quitar. Amputare,
adimere.
llevar , privar d' alguna cosa ; com , llevar
lo donnir , la gana , &c. Quitar. Privare,
tollere.
llevar , impedir , destbrbar ; y axí s' diu que
lo fer sol no lleva que s'camine. Quitar.
Impediré . obstare.
llevar, prohibir, vedar. Quitar. Prohibere,
interdicere.
llevar, produhir frúyt éls a'rbres y plantas.
Dar fruto. Fructum ferré.
llevar, derogar, abrogar alguna lley ó pre-
cépte : ó Hibrar d' algún impediment , tri-
but, &c. Quitar. Derogare, liberare.
llevar , assistir la llevadora á una dona en
son part. Partear. Obstetricare.
llevar , ant. V. Rentar.
lllvar, ant. alsar. Levantar, alzar. Attol-
lere.
llevar , ant. V. Tráurer.
llevar, ant. V. Aliviar.
llívar áncoras, f. Náut. Levar áncoras,
zarparé Anehoras levare.
llevar l'albarda. f. Desenalbardar , desal-
LLE
bardar. Clitellam detrahere.
llevar el cor. f. met. V. Cor.
LLEVAR DÉU. f. V. Déu.
LLEVAR DE LA BOCA ; LLEVAR LA PARAULA DE
la boca. f. dir lo que altre anabá á riir.
Coger la palabra de ¡a boca. Alterius ser-
inonein oceupare.
LLEVAR ÉL DORMIR ; LA SON DELS ULLS ; EL
son. f. met. fer estar ansios. Quitar el sueño.
Sollicitudinem inducere.
llevar la gana. f. V. Gana.
LLEVAR LA PÉLL. f. V. EsCOfXar.
llevar la péll del cul. f. met. Quitar el
culo á azotes. Soevé verbertare.
llevar la sella, f. Desensillar. Sella m ab
equi dorso detrahere.
llevar la substancia. f. portársen la substan-
cia d'alguna cosa. Desustanciar. Alicuius rei
suecum expriirere.
LLEVAR LAS DENTS DE LA BOCA. f. Quitar ¡OS
dientes. Male aliquem mulctare.
LLEVAR ÉL SON , LA SON , E . DORMIR f. Quitar
el sueño. Somnum avertere.
llevar una malesa. f. ant. V. Allevar.
llevar un fals TESTiMoxj. f. Levantar, le-
vantar un testimonio : un falsn testimonio.
Crimen falso alicui attribuere.
llevar ó tallar las aurellas. f. V. Au-
relia.
llevars'ho de la boca. f. Quitárselo de la
boca. Sibi aliquid adimere quó alius frua-
tur.
axó no lleva, loe. ad que s' denota qu'aiguna
cosa no impedex per aigun eiécte. Eso no
quita. Non obstat quin.
ét llevare l"án¡ma. f. V. Ánima.
ét llevare la crisma, f. V. Crisma.
ÉT LLKV/.RÉ LA PÉLL , LA PÉLL DE l'eSQUE-
na. loe. ab que s'amenassa á algú. Te quita-
re el pellejo. Vapulabis á me doñee tibí peí-
lem detraham.
ni dona ni LbÉVA. loe. f. V. Donar.
LLEVARSE, v. r. exir del Hit. Levantarse.
Ex strato surgere ; lectum relinquere.
llevarse , met. recobrarse , y convaiexer d 1
alguna malalría. Levantarse. ín pristinum
síatum restituí, revocari.
llevarle, ant. V. Axeearse.
llevarse dematí, ó ijí. bon matí. f. met. V.
Dematí.
llevarse de matí, ó mes de matí. f. met.
anticiparse' algú á altre en la exécució 6 so-
licitut d'alguna cosa. Madrugar. Matutiuum
esse.
llevarse la careta, f. met. V. Careta.
llevarss , él pa. f. Venirse. Fermentescere,
fennentatione peiíici.
llevarse 'l sombrero, la gorra, &c. Qui-
tar el sombrero , gorra , &c Caput nu-
dare.
LLE-
LLE
LLEVARSE 'l VESTIT Ó ALGUNA PART ü'ÉLL.f.
Quitarse. Exuere.
LLEVASSÍ. s. m. territ. V. Ayguat, devassell
d'aygósu
LLÉVAT, DA. p. p. Quitado , levantado.
llÉvat. s. m. él que s' mésela ab la pasta pera
f¿r pa. Levadura , fermento. Fermentum.
llévat, la porció que s' reserva per mesclar
ab la pasta en la pasterada següent.Recenta-
dura. Fermentum.
posar él llévat. f. Recentar. Novae massa;
fermentum admiscere.
tornars' agre 'l llevat. f. V. Agre.
pa sense llevat. Pan cenceño. Pañis acymus,
sincerus.
llevat d'axó. m. adv. á mes d'axó. Fuera de
eso. Prseter hoc.
LLÉXA. s. f. territ. V. Escudéller.
LLEXIU. s. m. Lexía. Lixivia.
LLÉY. s. f. la regla de lo que s' pod , ó no »'
pod fer. Ley. Lex.
lléy , estatut fet per homens prudents per lo
premi ó cástig de las accions del homens , y
per lo govern y comers huma, arreglat al
dret y rahó natural. Ley. Lex.
¿ley , fidelitat , amor : y axí s' diu , que un
criat té bona lléy i son amo. Ley. Fides,
fidelitas.
lléy , la conformitat que 'Is géneros y merca-
derías teñen ab las lléys y establiments de
las fábricas. Ley. Lex.
lléy , la qualitat deguda que resulta en los
metalls y moneda, después de la mésela per-
mesa per establiment. Ley. Lex.
LLÉY, estatut voluntan per algún acte parti-
cular, com lléy del jog. Ley. Lex, statu-
tum.
lléys, p. lo eos del dret civil, ó '1 conjunt d'
ellas. Leyes. Leges, ius civile ; iurispruden-
tia.
lléy , territ. mena , especie. Casta , raza. Ge-
mís.
lléy de déu. Ley de Dios. Dei lex.
lléy de gracia , ó evangélica. Ley de gra-
cia ó evangélica. Gratia; , vel evangélica
lex.
lléy escrita. Ley escrita. Lex scripta.
lléy natural. Ley natural. Lex naturalis.
lléy vélla , ó de moyses. Ley antigua , ó de
Moyses. Vetus, vel Mosaica lex.
COS DE LAS LLÉYS CIV1LS. V. Cos.
PALTAT Di LLÉY. V. Faltat.
CARRfcGAR LA LLÉY , Ó CARREGAR TOTA LA
lléy Á algú. i', met. Echar la ley ó toda la
ley á alguno. Nil alicui condonare.
donar la lléy. f. dominar, ó manar á algú.
Dar la ley. Legem daré, imponere.
A drkta lléy. loe. A toda ley. Omnímodo
iuxta legem ; quidquid sit in quolibet even-
tu.
Tom. II.
LLE $3
feta lalléy,feta la trampa, ref. Hecha
la ley hecha la trampa. Quse novum vincu-
luin p»tiuntur novam solutionem medita»»
tur.
LLI
LLI. s. m. planta. Lino. Linum.
lli , él fil de la planta axí dita. Lino. Filurrt
ex lino.
lli , la roba de lii. Lino. Lineum textum.
amarar él lli. f. V. Amarar.
LLIBANT. s. m. Guindaleta. Funis.
LLIBERAL. adj. géneros. Liberal. Liberalis,
muniiicus.
lliberal coM un cercapous. f. irón. Largo
como felo de huevo , ó de rata. Sordidus, rei
tenacissimus.
ART LLIBERAL. V. Art .
LLÍBERALÍSSÍM, A. adj. Liberalismo. Mu-
nificentissimus.
LLIBERALÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Li*
beraltsimamente. Munifieentissimé.
LLIBERALITAT. ». f. Liberalidad. Libera-
litas.
LL1BERALMENT. adv. m. Liberalmente.
Liberaliter.
LLIBERT. s. rn. l'esclau á qui s' ha donaf
llibertat. Liberto. Libertus.
LLIBERTADOR. s. m. Libertador, librador,
Liberator, vindex.
LLIBERTAR. v. a. posaren llibertat; tráu-
rer de esclavitut ó de subjecció. Libertaré
Liberare; liberum faceré.
lubertar , eximir ó desiliurar á algú d'una
obligació, deute, ú alera cosa. Libertar,
Eximere á debito, vel liberare.
LLIBERTAT, DA. p. p. Libertado.
LLIBERTAT. s. f. liibre alvedriu. Libertad,
Libertas.
llibertat , 1'estat del que no está subjécíe á
altre. Libertad. Libertas.
llibertat, exémpció ó prerrogativa. Liber*
tad. Privilegiuin , immunitas.
llibertat , lliceneia 6 permis que té algú peí
alguna cosa. Libertad. Lieentia, facultas.
llibertat , lliceneia exórbitant que al.^ú s*
pren , parland ú obrand ab desenvoltura.
Libertad. Licentia , audacia.
llibertat de conciencia. Libertad de concien-
cia. Concientiae libertas.
á 3as llibertats. m. adv. A sus anchuras',
Liberé.
la llibertat és vida. ref. que denota quan
apreciable es la llibertat. El buey suelto bien
se ¡ame.
Non bené pro íoto libertas venditur auro.
LLIBRANSA. s. f. Libramiento, libranza,
Deeretum vel syn^rapha solvendíe pecu-
aüe«
.
LLI-
?4 LLI
LLIBRAR. v. a. V. Deslliurar.
DKU NOS LLIBRE. f. V. Déu.
LLIBRARSE. v. r. V. Deslliurarse.
LLIBRAS. s. m. aum. de llibre. Librazo. In-
gerís liber.
LLÍBRE. s. m. él volumen de paper escrit, y
cubert de pergamí , ó altra cosa. Libro. Lí-
ber.
llibre , divisió d'algun escrit , ó tractat. Li-
bro. Liber.
llibre de caballerías. Libro de caballerías.
Facinorum commentitiorum liber.
LLIBRE DE CAXA. V. Ca\3.
LLIBRE DE COMPTES. V. Cbinpte.
llibre de cor. Li¿ro de coro. Liber choro de-
serviens.
llibre, llibret de devocions. V. Devoció.
llibre mestre. Libto de becerro; becerro. Li-
ber , in quo alicuius collegii pnecípua no-
tantur.
llibre db quarantavuit fulls. joc. él jog
de cartas. Libro de quarenta. Pasciculus
chartarum pictarunr
llibre d'osits. Libro mortuorio, libro defalle-
cimientos. Liber in quo eorum qui obierunt
nomina scribuntur.
llibre verd. Libro verde. Ephemerides.
llibre de la vida. Libro de la vida. Liber
vit.ie.
llibre. adj. qui gosa de llibertat. Libre. Li-
ber.
llibre , desembrassat , no impedit. Libre. Li-
ber, expedíais.
llilre, exémpt d'algun ca'rreg, gasto, &c.
Horro. Liber, immunis.
llibre , innocent, séns culpa, ni suspita d'
ella. Libre. Insons, liber, immunis.
llibre, poc modést , atrevit, desvergonyit.
Libre. Audax, liber.
llibre, qui diu ó fa lo que li apar, séns re-
parar en inconvenients ; y axí 's diu : que
un Autor es molt llibre en sos escrits. Li-
bre. Licentiosus , audax.
llibre, solter, él que no ha pres estat. Libre.
Liber , solutus.
llibre alvedkiu. V. Alvedriu.
BÉNá LLIERES. V. BénS.
capsar éls llibres. f. V. Capsar.
ficarse ab llibres de caballerías. {.Meterse
en libros de caballerías. Negotiis ad se non
pertinentibus aliquem se ingerere.
LLIBREA. s. f. Librea. Vestis decreta ; vestis
polímita.
tráurer ó posar llibrea. f. Echar librea.
Induere fámulos vestiariá tesserá.
LLIBRELL. s. m. ant. gibréll. Lebrillo. La-
brum.
LLIBREMENT. adv. m. Libremente. Liberé,
ingenué, expedito , audacter.
LLIBRER. s. m. ant. V. Llibreter,
LLT
LLIBRERÍA. s. f. biblioteca. Librería. Bí-
bliotheca privata.
llibrería , els prestatges en que 'ls particu-
lars colloean sos llibres. Estantes. Scrinia.
llibrería pública. Biblioteca pública. Biblío-
theca publica.
LLIBRET. s. m. dim. Librillo , librito, libre-
te. Libercalus, libellus.
llibret de cerilla. Librillo de cera. Cereus
libellus.
LL1BRETA. s. f. Quaderno , cuadernillo. Co-
dex.
LLIBRETER. s. m. Librero. Bibliopola.
botiga de llibreter. Librería. Bibliotheca
libraría.
LLICENCÍA. s. f. permis 6 beneplácit que s'
concedex á algú per exécutar alguna cosa.
Licencia. Licentia.
llicencia, llibertat immoderada; facultat de
fer algú lo que se li antóxa. Licencia. Ni-
mia licentia ; libertas.
llicencia poética. Licencia poética. Licentia
poética.
LLICENCIAT. s. m. qui ha pres la licencia-
tura en alguna univer^itat. Licenciado. Can-
didatus, licentiatus.
LLICENCIOS, A. adj. Licencioso. Licen-
tiosus.
LLÍCIT , A. adj. V. Lícit.
LLÍCITAMENT. adv. m. V. Lícitament.
LL1COR. s. V. Licor.
LLÍGA. s. f. V* Lligacama.
lliga, l'aliansa y confederado" que fan entre
si los Princeps y personas particulars, unind
sas forsas per oféndrer y defensarse. Liga.
Foedus.
lliga , petita porció d'altre metall que s" més-
ela ab l'or ó la plata. Liga. ¿Eris mistura.
fer lliga. f. confederarse dos ó mes personas
per obrar junts á un fi. Ligarse. Fsedere
devinciri ; colligarí.
fer lliga Á part. f. Hacer corro á parte.
Alias sequi partes.
LLIGACAMA. s. f. Liga. Períscelis , cruris
vinculum.
LLIGADA. s. f. las voltas que s' donan de
corda, veta &c. á alguna cosa lligandla.
Ligadura. Ligatura.
lligada , en las armas de fog. V. Abrassa-
dera.
lligadas. p. Arquit. éls caxals que s' déxan
en la pared per unirla ab altr' obra. Dien-
tes. Lapides aut lateres extantes in pariete
ad novum parietem nectendum.
fer ó déxar lligadas. f. Arquit. fer ó déxar
caxals en la pared per unirla ab aitr' obra.
Adentellar. Lapides aut lateres extantes in
pariete relinquere ad novum parietem nec-
tendum.
LLIGADOR. s. m. la tauleta ó caxeta que
con-
LLI
conté 'ls adornos del cap de la dona. Toca-
dor. Ménsula aut loculus muliebre capillare
continens.
lligador , el quarto en que s' pentina y ador-
na '1 cap la dona. Tocador. Cubile pro ca-
piíc ornando.
LLIGADURA. s. f. Atadura, ligadura, liga-
mento. Ligamen.
lligadura, Músic. Ligadura. Sonorum con-
iunctio, qui primó Ínter se dissonare viden-
tur, post in consonantiam exeunt.
lligadura, la que fan ais malalts per férlos
tornar en sí deis accidents. Garrote. Fumi-
bus asrrictio.
LLÍGALL. s. m. lo conjunt de péssas de roba
blanca que s' apunta ab un fil, per entregar
á la bugadéra. Cosido. Panni assuti.
lligall de papers. Legajo. Chartarius fas-
cicuius lig.itus.
LLIGALL DK MiTJAS , DRAPS &C. Atado. FaS-
cis.
LLIGAM. s. m. Atadero. Vinculum.
LL1GAMENT. s. m. ant. l'acció de lligar.
Ligadura , ligamento. Colligatio.
LLÍGAR v. a. Atar. Ligare.
lligar, pe'ndrer el pie las criaturas de poc
témps nadas. V. Pindrer el pit.
lligar, met. unir. Ligar. Colligare, astrin-
ge re.
lligar , ant. adornar la dona. Prender. Co-
meré , ornare.
lligar, ant. adornar él cap de la dona. Tocar.
Comare caput.
lligar , éls Lrdos , cárregas , &c. Liar. Li-
gare , vincire.
lligar ó no lligar ab algu. f. met. avenir-
se ó no avenirse ab algú. Hacer ó no hacer
buenas migas. Convenir^ vel secus.
lligar caps. f. met. reunir especies, punts ó
circunstancias en algún assumpto. Juntar
partes, ó cabos. Uisidiicta connectere ad ali-
quid inferendum.
lligar de mans. f. Maniatar. Manus vincire.
eliga l'ase ahont l'amo vol. ref. Has lo que
tu amo te manda, y siéntate con el en la
mesa.
Fac quod iussit herus , mensa gaudebis he-
rili.
qui be lliga , be deslliga. ref. Quien bien
ata bien desata.
Qui bene rem nectit, nexam bene solvere
novit.
LLIGARSE. v. r. met. obligarse. Ligarse.
Constringi . deViociri.
LLIGASSA. s. f. ant. Tadorno del cap de la
dona. Tocado, prendido. Capillare.
LLíGAT, DA. p. p. Ligado , atado, liado.
LLÍGÓ. s. f. ant. V. Asada.
LLIGONET. s. m. dim. ant. Azadoncillo. Le-
vis íigo.
S5
LLI
LLÍMA. s. f. Lima. Lima.
llima sorda, la que al llimar fa poc ó nin-
gun sóroll. Lima sorda. Scobinula plumbo
instructa.
llima sorda , met. él témps, y tót lo que im-
perceptiblement consum alguna cosa. Lima
sorda. Res tacité atterens, vel excedeos.
LLIMAC. s. m. Limaza , babaza , babosa. Li-
max.
LLIMADURAS. s. f. p. Limaduras. Scobs,
ramentum , lin¡atura.
LLIMAR. v. a. Limar. Limare.
llimar , met. pulir , donar 1' última ma a' las
obras d' ingeni. Limar. Elimare , polire.
LLIMARÍAS. s. f. p. V. Lluminarias.
LLIMAT,DA. p. p Limado.
LLÍM1T. s. m. V. Límlt.
llímit , lo punt ó térme del qual no poden
exir las cosas sens faltar á la equitat ó á la
rahó. Límite. Terminus, finís , modus.
LLIMITROFE. adj. ant. V. Limítrofe.
LLIMÓ, LLIMONA. s.m. y {.Limón. Malum
citreum; poraum citreum ; malum medi-
cum.
DE COLOR DE LLIMÓ , tf DE LLIMONA. V. Co-
lor.
LLIMONADA. s. f. Limonada. Potio ex sac-
charo & malo citreo composita.
LLIMONER , LLÍMONÉRA. s. m. y f. Li-
món. Citrus, malus medica; citri arbor.
FLOR DE LLIMONER. V. Flor.
LLLV10NETA. s. f. dim. Limoncillo. Citreum
malum parvum immaturum.
LLIMPIAR. v. a. ant. V. Limpiar.
LLIMPIEZA. s. f. ant. V. Limpiesa.
LLIMPIÜ,PIA. adj. V. Limpio.
LLIMS. s. m. p. Limbo. Limbus inferorum.
LLIiSíATGE. s. m. la descendencia de qualse-
vol familia. Linage. Genus , series, stirps.
llinatge huma. Linage humano. Genus hu-
manum.
cap de casa ó llinatge. V. Cap.
LLÍNDA. s. f. Lintel, dintel. Limen.
LLINDAR. s. m. de la porta. Umbral. Li-
men.
llindar. v. a. Lindar. Communes habere
fines.
LLINOSA. s. f. Linaza , gárgola. Lini se-
men.
LLINYOL. s. f. en la canya de pescar. Sedal.
Sericum filum piscatorium.
llinyol. él fil ab que cusen éls saba-
ters. Cabo. Cheleuma.
llinyol , lias per cassar aucélls. Oncejera.
Laqueas.
LLIQU1DAR. v. a. ant. V. Liquidar.
LLÍQUJFICAR. v. a. ant. V. Liquiiicar.
LLÍQÜIT, DA. adj. ant. V. Líquíd.
LLIRÍ BLANC. s. m. Azucena.- L'úiam.
lliri blajd. Lirio : lirio cárdeno. Lilium.
LLIS,
$6 LLI
LLIS, A. a df . Liso. Levis.
LLISAMENT. adv. m. rodbnament, clara-
mcnt. Lisamente. Claré , plar.é , inge-
nue.
1/LISCADA. s. f. 1'acció de lliscar. Resbalón.
Lapsus.
Donar iína lliscada. f. Resbalar ; dar un res-
balón. Labi.
LLISCAR. v. n. Resbalar , deslizar. Labi.
lliscar dk las mans. f. Deslizarse, escurrirse
de las manos, E manibus elabi.
LLISCOS, A. adj. Resbaladizo. Lubricus.
LLISONGEAR. v. a. Lisongear. Blandiri.
lusongear , adular. Lisongear. Assentari,
adulari.
LL1SONGER. s. m. Lisongero. Assentator.
LLISONJA. s. f. Lisonja. Adulatío , assen-
tatio.
LLISSA. s. f. péx. Sábalo. Alosa.
LLISSAR. v. n. tarrit. V. Relliscar.
LLISSÓ. s. f. lo qu' explica '1 mestre en Tes-
cola. Lección. Lectio.
llissó , ant. Taceió de llegir. Lección , lición.
Lectio.
llissó , met. ensenyansa , instrucció. Lección.
Documentum , instructio.
llissó de punts. Lección de oposición. Lectio
in prsebendse petitione.
llissons. p. en las matinas. Liciones , lee-
dones. Lectiones.
LLISSOS. s. m. p. Lizes. Licium.
LLISTA. s. f. Lista. Syllabus, álbum.
posar en llista. f. V. Allistar.
LLISTAMENT. s. m. ant. V. Allistament.
LLÍSTAR. v. a. ant. V. Allistar.
llistar. ant. triar. V. Llestar.
LLISTAT, DA. p. p. Listado.
LLTSTELL. s. m. ant. Arq. V. Filet.
LLISTO. s. m. Listón. Tamia lignea.
LLISURA. s. f. l'igualtat de la superficie d'
alffuna cosa. Lisura. Levitas.
llisura , met. ingenuitat , sinceritat. Lisura.
Simplicitas, ingenuitas.
LLIT. s. m. él que servex pera dormir. Lecho,
cama. Lectus.
llit, la tela que cubrex al feto. Pares, se'
cundina. Secundina.
llit , las pots y bañes sobre que s'exténen éls
matalassos. Cama. Lecti fulera.
llit, él cortinatge , cobracel, entornpeu, &C
ab que s'adórna '1 llit per dormir. Cama.
Lecti ornamentum.
llit de morts. Andas. Peretrum, loculus.
alsarse del LLIT. f. V. Alsarse.
anáksek al llit. f. Acostarse , recostarse.
Cubitum iré.
ANÁRSEN Ó PICARSE AL LLIT PER INDISPOSICIÓ.
f. Ponerse en cama. Inñrmari.
armar el llit. f. V. Armar.
assentarse al llit. f. V. Assentarse.
LLI
fer llit. f. per causa de malaltía. Hacer ca-
ma. In leeto decumbere.
FER ÉL LLIT. f. V. Per.
ficars' al llit. f. V. Fiearse.
no se 'n va al llít sense sopar, loe. ab que
s'expréssa qu' algií no te' la necessuat que
mostra ó que s' suposa , ans be té '1 menes-
ter. No está descalzo. Non inopia iaborat.
la cama al llit y 'l bras al pit. ref. La
pierna en el lecho y la mano en el pecho.
Lectula crura petunt sananda , & brachia
pectus.
LLITERA. s. f. Litera. Straticulum.
llitéra , la que servex per portar los mala!»
al hospital. Camilla. Lectnlus portatorius.
LLITET. s. m. dim. Canuta. Lectulus.
LLIURA. s. f. pes. Libra. Libra.
lliura , moneda imaginaria , com , lliura
Barcelonesa, lliura Jaquesa. Libra. Libra
Barcinonensis , Iaccensis &«.
LLIURA CARNIChRA, Ó DE TRENTA SIS UNSAS.
Libra carnicera : libra dt treinta y seis on-
zas. Libra triginta sex unciarum.
lliura prima, ó be dótse unsas. Libreta. Li-
bra duodecim unciarum.
LLÍURAR. v. a. donar una cosa al mes diend
en los eneants. Librar. Coramodiori licitato-
ri aut conductori in auctionibus vel locatio-
nibus rem quae licet, aut locatur, tra-
dere.
lliurar, V. Llibrar.
lliurar , ant. Entregar. Tradere.
LLIURAT, DA. p. p. Librado.
LLIVELL. s. m. ant. V. Nivel).
LLIVELLAR. v. a. ant. V. Anivellar.
LLIVIANDAT. s. f. ant. lléugeresa d'ánimo,
inconstancia Liviandad. Levitas.
LLIVIA , NA. ant. va , inconstant. Liviano.
Facilis, levis corde vel animo.
LLIVÍANAMENT. adv. m. ant. Liviana-
mente. Leviter.
LLO
LLOABLE. adj. Loable. Laudabilis.
LLOABLEMENT. adv. m. Loablemente.
Laudabiliter ; summá cum laude.
LLÜACIO. s. f. V. Aprobació.
LLOAR. v. a. alabar. Loar. Laudare.
lloar , aprobar. Dar por bueno , aprobar.
Probare.
LLOAT, DA. p. p. Loado.
LLOBA. s. f. la femélla del llop. Loba. Lupa.
llóba , vestit talar. Loba. Túnica talaris , to-
ga non praseincta.
LLOEARRET. s. m. dim. Lobezno. Catulus
lupinus.
LLOB \RRO. s. m. péx. Sollo. Lupus.
LLOBi , NA. adj. ant. lo tertanyent al llop.
Lobuno, lupino. Lupinus.
LL9-
LLO
llobí. s. m. la planta axí dita , y son frúyt.
Altramuz, chocho. Lupinus.
LLOC. sí m. V espay que conté en sí alguna
cosa. Lugar. Locus.
lloc , dignitat , empleo , puesto ; axí s'diu del
que té un gran empleo qu' ocupa un lloc
etninent. Lugar. Locus.
lloc , él téxt ó autoritat d' algún autor. La-
gar. Locus.
i,loc , motiu , causa 6 rahó , per alguna cosa;
y axí s'diu : éü dona lloc perqué li digan
axó ó alió altre. Lugar. Ansa , ratio.
lloc , població menor á que s'dóna aquest
nom. Lugar. Vicus.
lloc, lo puesto que un ocupa, estand assentat.
Lugar. Sedes.
lloc, siti, paratge. Lugar. Locus.
iloc , témps, oportunitat, ocasió. Lugar.
Tempus , hora , locus.
lloc comú , bassa , necessaria. Lugar coman,
latrina , privada , necesaria. Loca secreta,
latrina.
tLOcs comuns. Ret. Lugares comunes. Loci
cornmunes.
ceoir el LLoe,ó puesto, f. Dar el lugar.
Locum cederé.
exirse db lloc. f. V. Exirse.
per lloc. f. desémbrassar algún puesto pera
dexar passar á aigú, ó pera que s' assente.
Hacer lugar. Daré locum; expediré forum.
rER lloc f. desémbrassar algún paratge ó es-
pay perqué h¡ capia alguna cosa. Hacer lu
gar. Locum daré, vel relinquere.
rER lloc. f. déxar desémbnssat algún parat-
ge. Hacer plaza. Locum expediré.
per fer. lloc f. aparta' la geni que está api-
lotada , perqué passe algú p'el mitj d' ella.
Hacer calle. Confluen em turbam dividere.
ferse fer lloc. f. met. ferse apreciar y aten-
drer entre altres. Hacerse lugar. Se dotibus
commendare.
en lloc. ni. adv. en cómpte. En vez. Pro.
en lloc de. m. adv. per expréssar en algún
cas particular que sTa '1 contrari de lo que
deuria íerse , com : en lloc de donarme
m' demanas. En igual, al igual. Pro eo
quod.
en lloc. loe. En ningún lugar. Nullibi.
no hi ha lloc : no té lloc. expr. for. ab que
s" dona á enténdrer que no s' pod fer lo
que s' demana. No ha lugar. Minimé con-
cedí debet , vel permitti.
LLOCA. s. f. Clueca. Gallina ova incubans.
posar una lloca. f. Echar una gallina. Ova
gallinas incubanda exponere.
tornarse lloca la gallina, f. Ponerse clue-
ca , aclocarse la gallina. Ovis incubationem
appetere.
LLOCTINENT. s. ni. y f. Lugarteniente.
Locum tenens , vicarius»
Tom. II.
LLO §?»
LLODRIGO. s. m. cuniüet. Gazapo, gaza-
pillo. Cuniculus parvus.
LLODRÍGUERA. s. f. cau de cirnills. Gaza-
pera. Cuniculus.
LLOGADOR. s. m. V. Llogater.
LLOGAR. s. m* ant. lloc, poblé petit. L%*
gar. Oppidulum.
llogar. v. a. Alquilar. Locare , conducere.
qui 's lloga sos plers se ven. ref. Quien sír*
ve no es libre. Non est liber famulus addíc-
tus domini servido.
LLOGARSE. v. r. Alquilarse. Operam suam
alicui locare.
LLOGARRAS. s. m. aum. Lugaron. Magnus
pagus.
LLOGARRET. s. m. dim. Lugar cilio. Pagus,
op idulum.
LLOGAR RÓ. s. m. V. Llogarret.
LLOGARROT. s. m. Aldeorrio, villorio. Des-
picabiL oppidulum.
LLOGAT , DA. p. p. Alquilado.
llogat. s. m. vulg. qui s' lloga per algún
traball , 6 altre exércici. Alquilón. Mereede
conductas.
LLOGATER. s. m. qui d5na ó concedex á
lioguer. Alquilador. Locator.
llogater , qui té ¡logada alguna casa ó par6
d' ella; estadant. Inquilino. Inquilinus.
LLOGRE. s. m. ant. usura. Logro. Foenus.
LLOGUER. g. m. Alquiler. Locatio.
LLOISME. s. m. Lauderr.io. Lauíemium.
LLOM. s. m. part del animal. Lomo. Lum*
bus.
llóiw , crestall entre sóle y sólc. Lomo.
Porca.
llom, l'esquena del llibre. Lamo. Dorsum.
LLOMBRÍGOL. s. m. Ombligo. Umbili-
cus.
llombrícol de vÉNus. hérba. Ombligo de Vé*
ñus, escudete. Umbilieus veneris.
LLONCH, GA. adj. ant. V. Llarg.
LLONDRO. s. m. Londro. Navis genüs.
LLONGAMENT. adv. m. ant. V. Llarga-
ment.
LLONGANISSA. s. f. ant. V. Llangonissa.
LLONGÍTÜT. s. f. ant. V. Longitut.
LLONJA. s. f. ant. V. Llotja.
LLOP. s. m. animal terrestre. Lobo, Lupus*
llop , nom d' horas. Lupo. Lupus.
fcLÓp, dit del gran menjador. Gomia-, trabón*
Helluo,
llóp cerver. Lobo cerval^ lubican. Linx ; lu-
pus cervafius.
llóp marí. Lobo marino. Vitulus marinus;-
phoca.
anarsen á las mans del llop. f. met. Ser el
ánsar de caniinpalo , que salió al lobo al ca-
nñno.
Obvius ecce lupo temerarius advolat a^aus.
HABER CAVGüT k iAS MANS DEL LLOP. f. Estar
P en
5 8 LLO
en papo de buytre. Vulturi passerem tradi-
tum esse.
ménjar com un llóp. f. ménjar excesivament.
Comer como un descocido. Helluari.
POSAR LA CARN Á LAS MANS DEL LLÓP. f. met.
Encomendar las ovejas al lobo. Oves lupo
coininittere.
FÓSC COM UNA GOLA DE LLÓP. loe. V.
Fósc.
Á LLÓP DORMENT NO LI ENTRA RES EN DENT.
ref. V. Dorment.
LLÓPS AB LLÓPa NO 's MOSSEGAN. ref. V. CailS
ab cans no 's mossegan.
LO QUE PLAU AL LLÓP , PLAU Á LA LLOBA. ref.
Lo que ¡a loba hace, al lobo le place: el lobo y
¡a vulpeja ambos son de una conseja.
Par amor est illis cum par fortuna duo-
rum.
PER AMOR DEL BOU LLEPA LO LLÓP EL JOU.ref.
que ensenya lo molt qu' atrau el pronto es-
peransa d'alguna conveniencia. Al llamado
del que le piensa viene el buey á la melena.
Lupus aratrum propter bovem lambit.
OVELLA DE MÓLTS ELS LLÓPS SE LA MENJAN.
ref. Oveja de muchos , lobos se la oomen :
Asno de muchos lobos le comen.
Communis multis asinus fit praeda luporum.
OVELLAS CONTADAS EL LLÓP SE LAS MENJA. ref.
De lo contado come el lobo.
Nil numerum curans toti lupus instat ovili.
qui del llóp parla prop Li ix. ref. En nom-
brando al ruin de Roma , luego asoma. Lu-
pus est in fábula.
LLOR. s. m. ant. V. Llórer.
LLÜREDAR. s. m. lloc plantat de llórer.
Lauredal. Lauretum.
LLÓRD , A. aJj. Torpe , puerco. Sordidus.
llókd , mal fet , no pulit. Tosco , basto , gro-
sero. Impolitus.
llórd, qui exécuta mal una obra. Chapuee-
ro. Imperitus artifex.
LLORENS. s. m. nom d' home. Lorenzo.
Laurentius.
LLÓRER. s. m. Laurel. Laurus.
LLüRICA. s. f. ant. V. Lloriga.
LLORIGA. s. f. Loriga. Lorica.
LLORIGADA. s. f. Ventregada , carnada.
Foetus uno nixu eftusi.
llorigada , circuí de ferro en l'interior deis
botons de la roda de cotxe , carro &c. Bu-
ge. Lorica.
LLORO, s. m. Loro. Psittacus.
LLOS. s. m. lo dsls instruments de ferro. Bo-
ca. Cuspis.
llos, él que s' fa á la relia. Calce. Vomeris
cuspidi reficiendae additum ferrum.
LLOSA, s. f. pédra axí dita. Losa. Quadratus
lapis.
llcsa , llosella , trampa per agafar los au-
' cells. Losa , losilla. Decipula.
LLO
LLOSAR. v. a. V. Enllosar.
LLOSAT, DA. p. p. V. Enllosat.
LLOSETA. s. f. uim. Losilla. Parvus lapis
quadratus.
LLOSSA. s. f. culléra gran de fusta. Hataoa»
cucharon de palo. Rudicula.
LLOSSAR. v. a. los instruments de ferro.
Echar bocas. Nova acie armare , aciem ins-
taurare.
LLOT. s. m. Lama. Limus, lutum.
llót , lo que dexan las ayguas deis rius. Lé-
gamo. Limus.
llót , lo que s' fa en los estanys , safretgi,
&c. Tarquín. Limus.
LLOTJA. s. f. lo lloc ahónt acostuman jun-
tarse los Mercaders per tractar de sos negó-
cis. Lonja. Emporium , longia.
llotja , pórtic. Lonja. Porticus , atrium.
LLOTJETA. s. f. la deis jardins. Glorieta»
Ramosa camera.
LLOTOS , A. adj. Limoso. Limosus.
LLU.
LLUBÍ. s. m. V. Llobí.
LLUC. s. m. nom d 1 home. Lúeas. Lucas.
teñir lluc f. met. donar mostras. Tener tra-
za , dar muestra. Indicare.
LLUCAR. v. a. bax. Ojear , atisbar. Oculos
coniieere.
LLUCIA. s. m. nom d' home. Luciano, Lu«
tianus.
LLUCIA. s. f. nom de dona. Lucia. Lucia.
LLU DRÍA. s. f. anima!. Nutria. Nutra. •»
lludria , dit de Ja dona viva, prómpta , agu-
da. Pizpereta. Acer, acuta mulier.
LLUENT. p. a. Luciente, reluciente. Lucens,
splendens , micans.
fer tornar lluent. f. Lucir , enlucir. Niti-
dum reddere.
LLUER. s. m. aucéll. Lugano. Ligurinus.
LLUERNA. s. f. especie de claraboya. Lum-
brera. Luminare. ^
lluerna , insecte , cuca de S. Joan. Luciérna-
ga , lucerneja , lucerniga. Noctiluca.
lluerna , péx. Lucerna. Milvus.
LLUERT. s. m. ant. V. Llagardax.
LLUFA. s. f. ventositat. Zullon. Ventris fiatus
sine crepitu.
llufa , lo drapct ó eos3 semblant qu' es posa
ab una águila en los vestits deis homens y
donas, per burlarse d'élls. Maza, rabo.
Cauda á tergo apposita.
LLUFARSE. v. r. bax. Zallarse. Ventum ex-
peliere.
LLUFRAR. v. a. bax. V. Llucar.
LLUIDÍSSIM, A. adj. sup. Lucidísimo. Val-
de lucidus, pellucidus.
LLU1MENT. s. m. Lucimiento. Splendor.
LLUIR. v. a. Lucir , relucir. Splendere.
LLU IR,
LLU
lluir , un cens 6 censal. Quitar. Redimiré.
lluir , lluirse. v. n. quedar be en algún a«-
» sumpto. Lucir , lucirse. Eximium se proba-
re , egregié se gerere.
LLUÍT , DA. p. p. Lucido.
LLUM. s. f. resplandor , claredat. Luz. Lux.
llum , la candela, ilumenéra &c. qu' iMuinina
en la nit. Luz. Lumen.
llum , met. lo que servex de guia per entén-
drer , ó trobar alguna cosa. Luz. Lux, pha-
rus.
llum, met. esplendor. Lumbre, Lumen, splen-
dor.
llum d'oli. Candil. Lychnus pensilis.
llum de rahó. Luz de la razón. Lumen ra-
tionis.
alegrador de llums. V. Alegrador.
degradacíó de la llum. V. Degradació".
llums. p. Arquit. forats per ahont entra la
llum ais ediricis. Luces. Fenestrae.
apagar la llum. f. V. Apagar.
alegrar los llums. f. V. Alegrar.
donar Á llum. f. met. donar á l'estampa. Sa-
car á luz. In lucem edere.
sxir a llum. f. V. Exir.
Sek llum. f. V. F r.
Tráurer á llum. f. met. V. Donar á llum.
De pucas llums. loe. met. de poc ingeni , ó
talent. De cortos alcances. Exiguii ingenii.
sense llum nu»gú s' Hi veu. reí. met. que
denota lo mblt que pod l'interes.Qüiem qut
te sigu el can , dale pan.
Confer tu mummos; operam sic conferet
alter.
LLUiMENER. s. m. ant. V. Llumenera.
LLUMENERA. s. f. felón. Lychnus.
LLUMENETAS. p. las guspiras que quedan
quand se crema un paper. Monjas, ¿wintilíse
. per papyrum decursant?s.
LLUMENtTAs de s.iNtelm , las qu' aparexen
en él cim deis arbres y entenas de las em-
barcacions en las tempestats. Castor y púlux:
Santelmo. Meteori genus in malorum,aut
antennaruai summitate apparens in maris
procellis.
LLUMÍNARIA. s. f. él número de llums que
disposats ab órde créman en alguna iglesia ó
akre lloc. Iluminación. Luces.
iluminarias, p. las qu' es fan en senyal d'
alguna fésta ó rrgositj púbuc. Luminarias.
Fiagrantia lumina flammis ; publica lu-
mina.
mitja lluminaria. fam. joc. él qus hi veu
poc. Cegarrita , cegato. Strabo , myops.
LLUMINOS , A. adj. Luminoso. Luminosus.
LLUNA. s. f. planeta. Luna. Luna.
lluna , en lo caldo y altres líquids. Ojo. Iu-
rea luna , ocultis.
lluna , la del miraíl. Luna. Lamina chrysta-
liiiia.
LLU K9
lluna nova. Luna nueva ; novilunio. Novilu-
nium.
lluna plena. Luna llena ; plenilunio. Pienilu-
niuiu.
lluna vella. Luna menguante. Senium lunae.
lluna , Quim. Luna. Luna.
corns de la lluna. V. Cnrn.
GlRANT DE LA LLUNA. V. Girar.
mitja lluna , la figura formada á modo de
mitja lluna. Media luna. Quid lunatum , vel
corniculatum.
mitja lluna, un género de fortificaeió. Media
luna. Lunatum propugnaculum 5 lunata
munitio.
créxer la lluna. f. V. Créxer.
fer el crexent la lluna. f. V. Créxer la
lluna.
quedarse á la lluna de valencia, f. met.
Quedarse al son de buenas noches. Spe frus-
tran.
LLUNAR. s. m. taca ó senyal en la cara 6
altra part del eos. Lunar. Ñsvus.
llunar. adj. lo pertanyent á la lluna. Lunar.
Lunaria.
LLUNARI. s. m. Lunario. Lunarium.
LLUNATIC, A. adj. Lunático. Lunaticus.
LLUNETA. s. f. Arquit. en las voitas. Lune-
ta. Lunatus fornix.
lluneta, en los teatros. Luneta. Lunata sedes
in spectaculis.
LLUNY. adj. apartat, distant. Lexano. Lon-
ginquus.
llunys. p. Pint. Léxos. Perspectiva distan-
tia.
lluny. adv. t. y. 1. á gran distancia. Léxos.
Procul.
bon lluny. m. adv. ab qu' es dona a' ente'n-
drer qu' una cosa aparex millor mirada á
distancia. Buen léxos. Egregius procul visus
prospectus.
de lluny. m. adv. á distancia. A lo largo ; á
lo léxos. A longé.
estar MOI.T lluny. f. met. estar mólt distant
da ser alguna cosa. Estar léxos. Procul
esse.
de una llégua lluny. m. adv. V. Lléeua.
o
DE LLUNY AS TÉRRAS LLARGAS MENTIDAS, ref.
A luengas vias luengas mentiras.
Fama ut crescit iens, sic & mendacia cres-
cunt. 1
poc Á poc anirém lluny. ref. Poco á poco hi-
la la vieja el copo.
Tempore longinquas tándem venitur ad
oras.
SI ALGÚ LLITG ALGUNA CARTA , UN POC LLUNY
d'aquell taparta. ref. Ni ojo en ¡a carta
ni mano en el arca,.
Ne iniicias oculos , legitur si Iiítera, in
illam.
LLUNJJARSE. v. r. ant. V. Ailunyarse.
LLU-
6o LLU
LLUPIA. s. f. Lupia , lobanillo. Lupia.
LLUPULS. s. m. herba. Hombrecillo , cuerpo
de hombre. Lupus salictarius ; lupulus.
LLUQUET. s. m. la porció d'escorsa de llimó
ó de taronja, que servex pera comankar son
sabor al vi. Luquete. Frustum citri vino
infusum.
lluquet , lo que servex per encéudrer fog.
Pajuela. Suiphuratus calamus.
LLUR. pron. Su, sus. Suus.
LLUREYA. s. f. ant. V. Llibrea.
LLURIGADA. s. f. lo número d'animals que
naxen de un part. Carnada. Unius partus
coniuncta proles.
LLURÍGUERA. s. f. cau de eonills. Gazape-
ra. Cuniculus.
LLUS. s. m. péx. Merluza. Merlus , asellus.
VAL MES ESSER CAP OB LLUS , QUE CUA d'aBES-
trus. ref. V. Val mes ser cap d'arengada
qne cua de barat ó de pagéll.
LLUSCO. s. m. Cegajoso, cegatoso. Strabo,
luscus.
LLUSSÁ, NA. adj. ant. Retozón. Lascivus.
LLUSTRE. s. m. lo que teñen las cosas
lluents ó brunyidas, comunicat artificial-
ment. Lustre. Splendor, nitor.
ilustre , met. esplendor , aplauso y estima-
ció. Lustre. Splendor.
donar llustre. f. Alustrar , lustrar , enlucir,
lucir. Polire ; splendidum , nitidum reddere.
entre dos llustres. loe. Entre dos luces. In
crepúsculo.
LLUSTROS , A. adj. Lustroso. Nitidus , luci-
dus.
LLUXURIA. s. f. ant. V. Luxúria.
LLUYTA. s. f. ant. pelea. Lucha. Lucta.
LLUYTAR. v. a. ant. Luchar. Luctari.
LO.
LO pron. Lo. Illud.
Lo , artigle. El.
LOA. s. f. la que preceex á las comedias.
Loa. Prologus , proloquium.
LOAR. v. a. ant. V. Alabar.
LOBET. í. m. ant. V. Llobarref.
LOCH. s. m. ant. V. Lloc.
LOCAL, adj. Local. Localis.
LOClO. s. f. Loción , lavatorio. Lavatorium.
LOCTÍNENT. s. m. ant. Lugarteniente. Vi-
cem gerens.
LOCUCIÓ. s. f. Locución. Locutio.
LOCUPLETAR. v. a. ant. enriquir. Enrique-
cer. Dirari.
LOCUTOR!, s. m. Locutorio, libratorio. Exe-
dra colloquii.
LOGAR 1TMÉ. s. m. Arit. Logaritmo. Loga-
ritlimus.
LOCARÍTMIC, A. adj. Logarítmico, Loga-
rithmicus.
LOG
LOGIC , A. adj. Lógico. Logicus.
LÓGICA, s. f. Lógica. Dialéctica.
LOGRAR, v. a. aícausar, adquirir lo qu' eg
desitja ó intenta. Lograr. Consequi , obti-
nere.
lograr, gosar , teñir; com lograr salud. Lo-
grar. Pungi , frui , potiri.
lograr , aprontarse ó valerse d'alguna cosa,
com : lograr la ocasió. Lograr. Perfrui ,
uti.
LOGRAT, DA. p. p. Logrado.
LOGRER. s. m. ant. usurer. Logrero. Poene-
rator.
LOGRO, s. m. consecució y possessió de lo
que s' desitja, ó preten. Logro. Fruitio, pos-
sessio.
LOISME. s. m. ant. V. Lloisme.
LONGA. s. f. Mus. Longj. Nota música sic
dicta.
LONGAMENT. adv. m. ant. Por largo tiem-
po. Ad longum tempus.
LONGANIMITAT. s. f. Longanimidad. Lon-
ganimitas.
LONGARDA. s. f. nom de dona. Lutgárdis.
Luthgardis.
LONGIMETRÍA. s. f. part de la Geometría.
Longhnetrta. Longimerria.
LONGiTUT. s. f. llargaria. Longitud, largor,
longura. Longitudo.
longitut , Geog. Longitud. Longitudo.
LONGUEZA. s. f. ant. V. Llargaria.
LOMTANAR. v. a. ant. V. Allunyar.
LOR. adj. ant. de color grog. Loro. Fuscus.
LOTERÍA, s. f. Lotería. Sonido.
LU
LUCRAR, v. a. V. Guanyar.
LUCRATíU, VA. adj. Lucrativo. Lucrati-
vus.
LUCRO, s. m. Lucro. Lucrum.
lucro cbssant. for. Lucro cesante. Lucrum
cessans.
LUQA , NA. adj. ant. Lozano. Lascivus , ele-
gans.
LUCANIA. s. f. ant. Lozanía. Lascivia , ele-
gantia.
LUDA. s. f. Baldes. Melote; pellis macerata
& mollior.
LUD1BRI. s. m. Ludibrio. Ltidibrium.
LUEGO, adv. t. y 1. promptament ; séns dila-
ción Luego. Statim , illico.
luego, lo matéx que despres , y axí 's diu :
primer una cosa, luego I'altra. Lu¿go.Dein«
de , postea.
luego , usat per tra'urer la conseqúencia. Lúe»
go. Ergo.
desde luego, adv. t. V. Desde.
LUELLA. s. f. ant. V. Llosa per cassar au-
cells..
LÚ-
LUG
LÚGUBRE, adj. Lúgubre. Lugubris.
LUÍ. pron. ant. V. Eli.
LÚJULA. s. f. hérba. acederilla , acetosa,
aleluya. Acetosa pratensis, rumex.
LUMERA. s. f. ant. Lumbrera. Lumen»
LUMIERA. s. f. ant. Lumbrera. Lumen»
LUNAMENT. s. m. ant. V. Llunació.
LUNTANEZA. s. f. ant. V. Llunyaria.
LUNYADÁ , NA. adj. ant. Lejano. Distans,
dissitus.
LUNYAR. v. a. ant. V. Allunyar.
LUS 61
LUSTRO, s. rn. espay de cipe anys. Lustro,
Lustrum.
LUSTROS , A. adj. V. Llustros.
LUXO. s. m. Luxo. Luxus.
LUXURIA. s. f. Luxv.ua. Luxuria»
LUXÜRIOS, A. adj. Luxurioso, libidinoso*
Luxuriosus , libidinosus.
LUXÚRIOSAMENT. adv. m. Lujuriosamen-
te. Luxuriosé.
LUYTA. s. ni. ant. V. Lluyta.
M
Décima tercia letra del alfabeto y dé-
cima entre las consonantes : es semivocal , y
significa el número de mil, y antiguamente
con una tilde encima ó raya atravesada, va-
lia mil veces mil. Entre las abreviaturas sig-
nifica Mestre , Magestat , &c.
MA.
MA. s. f. part del eos huma. Mano. Manus.
MA , autoritat , domini ó mando que s' te so-
br' alguna cosa. Mano. Pot¿stas.
ma, donada en él jog. Mano. Integra lusio.
ma , él primer en brde deis que jugan. Mano.
Primus in ludo.
ma. Mus. Mano música; escala, sistema músi-
co. Tonorum musiealium Systema.
ma , part , ó costat ; y axí 's diu : á ma dreta,
á ma esquerra. Mano. Manus.
ma , bona ma, la persona hábil y déstre en lo
qu' exécuta ab las mans. Mano. Dexter.
ma costera. V. Costera.
ma morta. for. Manos muertas. Manus mor-
tu».
ma de morter. Mano ; mano de mortero; ma-
jadero. Pistillum.
ma de paper. Mano de papel. Fasciculus pa-
pyraceus viginti quinqué philulis constans.
COP DE MA. V. Cop.
CURT DE MANS. V. Curt.
DEXAT DE LA MA DE DEU. V. Déxat.
escala de ma. V. Escala.
IiLARG DE MANS. V. Llarg.
LLEUGERVSA Ó DESTRESA DE MANS. Sutileza de
manos. Agilitas , habilitas.
lligat de mans. p. p. Maniatado.
picament de mans. Palmoteo. Plausus.
primera ma , él fabricant , ó amo principal d'
alguna cosa que s' compra. Primera mano.
Primus venditor.
seoona ma , él venedor d' alguna cos3 qu' ha
comprat al fabricant, ó al amo principal d'
ella. Segunda mano. Secundus venditor.
s6ta ma. m. adir. Debaxo de mano. Occulta
mano.
Tom. II.
mans. p. él traball personal que s'exécuta ab
ellas en alguna obra , y axí s' diu d' una
obra primorosa, que té mokas mans. Ma~
nos. Labor manualis.
mans , él traball que s'paga al artífice per
T obra qu' ha fét. Hechuras. Operse mer-
ces.
Agapar per la ma. f. Tomar por la mano*
Manu manum aperehendere.
allargar la ma. f. V. Ailargar.
ALSAR LA MA A ALGÚ. f. V. Alsar.
anar Á la ma. f. precaucionar , impedir qu*
algú exécute alguna cosa. Ir á la nianOi
Cohibere aliquen;.
anar de ma en ma. f. anar passand de uns á
altres alguna cosa. Andar de mano en mano»
Per manus circumferri.
anársen o'entre las mans. f. V. Anársen.
ANÁRStN de la ma. f. V. Anársen.
apretar la ma. f. met. castigar , corregir ó
repéndrer á algú aspra , y rigorosament.
Sentar la mano. Asperé vel duré corripere»
tractare.
arribar á las mans. f. renyir, barallarse¿
Vemr á las manos. Manus conserere.
bátrer de mans. f. V. Bátr>?r.
carregar la ma. f. met. V. Carregar.
cáurer, donar en bonas m*ns. f. estar segura
alguna cosa per haber parat en mans di
subjécte de bondat y virtut. Caer en buenas
manos. In integras manus incidere.
desclóurer las mans. f. V. D;sc!óurér.
DEXAR ANAR, DEXAR CÁURER DE LA MA. f. SoU
tar de la mano. Dimittere e' manu.
DEXAR , Ó POSAR EN LAS MASTS D* ALGÚ. f. dé'
xar á la diligencia ó direcciú d' altre aigun
neged ó interés propi. Ponerse , eniregarss
en brazos de otro. Alterius prudentiae atque
solertise rem suam tradere.
DEXARS' EN LAS MANS ü' ALGÚ. f. V. Be-
xarse.
donar la ma. f. V. Donar.
donar l* última ma. í. Dar la última ma»
no. Perficere.
donarse las mans. f. encaxar. V. Donarse.
donarse uas maüs, f. anar alguns agafats per
Q las
62 MA
las mans. Trabarse, asirse de Jas manos.
Man us inserere.
escapar la ma. f. excedir en la quantitat <T
alguna cosa , que s' dona, repartes ó s' més-
ela ab altra. Irse la mano. Modum prete-
riré.
estar mac ab algü. f. correr malament.^rtáar
ó ir de mala con alguno. Alicui minüs b*né
velle.
estar en eonas mans. f. estar algún negoci
encarregat ó posat en mans de subjécte que
'1 portará y conclourá felisrnent. Caer en
buenas manos. Dexteris manibus commissum
esse ; in dexteras manus incidisse.
estarse ab las mans plegadas, f. met. estar-
se sense fer res. Estarse mano sobre mano,
cen los brazos cruzados. Dura instat labor
nihil agere.
estarse l' una ma sobre l' altra f. estarse
sense fer res. Estarse mano sobre mano. Va-
care.
FER ANAR LAS MANS. f. V. Fer.
fer moviments de mans. f. Manotear. Manus
agitare.
guanyar per ma. f. V. Guanyar.
llansar ma d' alguna cosa. f. valerse, servír-
se d" ella per algún efécte. Echar mano d'
alguna cosa. Aliquo uti.
lugar de mans. f. Maniatar. Manus ligare.
MIRAR LAS MANS Á ALGÚ, Ó MIRARLI LAS MANS.
f. met. teñir poca confiansa. Mirar á las
manos. Aliquem observare.
no bÉ'.as. de la ma. f. teñir sémpre en la ma,
alguna cosa. No soltar de la mano. E manu
nunquam dimittere.
NO DÉXAR MA ; NO DEXARNE MA ; NO DEXARHO
de la ma. f. proseguir lo comensat séns in-
terrupció. No dexarlo de la mano. Insistere
operi.
NO SABER ALGU AHONT TE LA MA DRETA.f.met.
ser mólt ignorant. No saber qual es su mano
derecha : No saber auantas son cinco. Om-
nino ignarum esse.
passar la ma per l'esquena. f. acariciar,
amoxar á algú ab aquesta acció* Pasar,
traer la mano por el cerro. Blandiri.
picar de mans. f. Palmear , palmotear. Plau-
dere.
plegar las mans. f. Poner , '¡untar las manos.
lungere manus.
portar per la m*. f. Llevar de la mano. Ma-
nu apprehensá aliquem ducere.
posar ma. f. met. comensar algún' obra. Poner
mano. Manum operi adhibere.
posar ma Á alguna cosa. f. agafarla , com :
posar ma á la bóssa. Echar mano, ó la ma-
no. Mjnu capere.
posar ma á la espasa. f. Meter mano, echar
mano á la espada. Ensem arripere.
•?>osar la ma sobrb Á algú. f. pendrer '1 Echar
MA
mano á uno. Capere aliquem.
posar, ó posarhi la ma. f. met- corregir al-
gún desbrde ia persona autorisa^ia per ferho.
Poner la mano. Remedium adhibere.
POSARNE LAS MANS AL FOG. f. ab que s' aSSígU-
ra la veritat d'alguna cosa , ó la innocencia
d'alguna persona. Poner las manos en el
fuego. Pro aliquo in discrimen sí obiieere.
posarse las mans als pits. f. met. Meter la
mano en su pecho. Animum introspicere.
rentársen las mans. f. met. separarse d'al-
guna dependencia , séns voler teñir part en
ella. Lavarse las manos. Manus lavare.
ser de baxa ma. f. Ser de baxo suelo : haber
nacido en las malvas Obscuro loco natus.
teñir bona ma. f. teñir acert en alguna cosa.
Tener buena mano. Felici uti dexterá.
teñir bonas mans. f. met. teñir habilitat en
algún art. Tener buenas manos. Dexteritatem
habere, dexteritate pollere.
teñir entre mans. f. met. algún negoci, de-
pendencia &c. Tener entre manos. Prse ma-
nibus habere , tractare.
teñir la ma trencada. f. met. ab que s' ex-
plica la destresa d' algú en fer alguna cosa.
Tener la mano suelta. Agilem in aliquo ope-
rando esse.
teñir las mans foradadas. f. met. ser pródig.
Ser un manircto. Esse nimis munificuni. l
teñir ma. f. met. teñir algú manerj ó poder en
alguna dependencia. Teñir mano. Potestatem
h. bere.
teñir Á la ma. f. serli fácil a' algú exécutsr 6
lograr alguna cosa. Tener en la mano. In
manu habere.
teñir a ma, ó á la ma. f. en él jog. Estar á la
mano. Prope esse , vel in promptu; prestó
esse.
a la ma de deu. expr. V. Déu.
AB LAS DOS MANS , AB TOTAS DOS MANS. A ¿OS
manos. Ambabus manibus.
Á mans besadas, m. adv. A dos maBOJ.Libentis-
simé.
venir ab las mans netas, f. met. prete'ndre'r
gosar del frúit y utilitat d' alguna dependen-
cia séns haber rraballat en ella. Venir con sus
manos lavadas. Citra pulverem aliquid in-
tendere vel prosequi.
venir Á las mans. f. met. lograrse alguna cosa
sens trabali y per ahbnt me'nos se pensaba.
Venir ó venirse á las manos, ¡n manus inci-
dere.
tirar la pédra y amagar la ma. f. V. Ama-
gar.
trencar la ma. f. met. habilitarse, fers' ágil
en P exéeució d' alguna cesa. Soltar ia ma~
no. Habilem, dexterum in opere exequendo
fieri.
ab las mans plegadas, m. adv. que denota
qu' algú esta sénse fer res. V. Ma sobre ma.
DE
MA
de l' una ma Á'iz' altra. mod. adv. qu' ex
plica la ganancia que s' ha fét en lo bréu
temps de la compra d' alguna alaja per al-
guna persona, que immediatanient de haber-
la comprada la vengué á altre. De una mano
á otra. Prima traditione , vel commutatione.
entre mans. adv. V. Entre.
ma PER ma. m. adv. per explicar que dos van
agafats per la ma. Asidos , trabados de las
mano. Apprehensá mutuo manu.
DEU LO TINUA DE SA MA , DE SA SANTÍSSIMA MA.
loe. Téngale Dios de su mano. Protegat eum
Deus; suscipiat illum Deus.
en bonas mans está'l pandero, loe. ab qne s'
expréssa qu' algún negoci tí altra cosa está
en macis de subgéete hábil y de desempenyo.
En mano está el pandero que le sabrá bien
tocar. Gnavo, industrioque viro commissa res
est.
jóos de Mans jogs de villans. ref. V. Jog»
AL HOME BAJÁ SI DI n' DAU COM Él DIT SE n'
pendra - com la ma. reír. Al villano dale
el fié y tomará la mano.
Concedas aliquid modo iam caetara sumet.
l'flOME BilSA MANS QUE VOLDRIA VKURER CRE-
madas. ref. V. Basar.
iiA una ma renta l'altra, y LAS DOS la ca-
ra, ref. Una mano lava la otra y ambas la
cara.
En cava perqué vices perfricat dextera las-
vam ;
Utraque iuncta simul iugiter ora lav3t.
VAL MES UN AUCÉLL Á LA MA Qu' Us' ALIGA
EN l' AYRE : MES VAL UN AUCÉLL Á LA MA,
que uos que vejes volar, ref. Mas vale
páxaro en mano que baytre volando.
In manibus potior passer quam vuitur in
iEthra.
MACADURA. s. f. Machucadura, magulla-
dura. Sugillatio.
macadura, en la frúyta. Maca. Noxa , Inesio.
DESCUBRIR LA MACADURA. f. m£t. V. DcSCU-
brir.
MACAR, v a. V. Magular.
MACARRO, s. m. Macarrón. Tyrotarichi.
MACARRÓN1C , A. adj. Macarrónico. Ma-
carronicus.
MACARSE, v. r. la frúyta. Macarse. Ictu Ix-
di , corrumpi.
MACAT , DA. p. p. Macado.
MACER.s. m. V. Porrer.
MACERACIÓ. s. f. Maceracion. Macerado,
castigado.
MACERAR, v. a. Macerar. Macerare.
MACERAT, DA. p. p. Macerado.
MAC1Á. s. m. nom d* borne. V. Matías.
MACILENT. adj. Macilento. Macilentus.
MACIS, A. adj. Macizo. Solidas.
MACÍSAMENT. adv. m. Macizamente. Fir-
miter, solidé.
MAC 63
MACISAR. v. a. Macizar. Solidare.
MACISAT, DA. p. p. Macizado.
MÁCULA, s. f. Mácula. Macula.
maculas de la lluna. Máculas de la Luna.
Lunae macula;.
máculas del sol. Máculas del Sol. Solis ma-
cula?.
MACULAR, v. a. ant. tacar. Manchar. Ma-
culare.
MADALENA. s. f. nom de dona. Magdalena.
Magdalena.
MADAMA, s. f. Madama. Domina.
MADAM1STA. s. f. dim. Madamisela , Manu-
mita, luvenis ñemina compta.
MADEXA. s. f. Madexa. Pila in Iongum con-
voluta.
madéxa , la de cabells. Guedeja. Cirrus , cin-
cinnus.
MADÉXETA. s. f. Madexuela. Tenuis rae-
taxa.
MADI.s.m.nom d'home. Emeterío. Hemeterius.
MADONA. s. f.ant. Señora; nú señora. Domi-
na , domina mea.
MADRASTRA, s. f. Madrastra. Noverca.
madrastra, menta borda. Mastranzo. Men-
trastum.
MADRIGAL, s. m. composició poética. Ma-
drigal. Carmen pastorale, vel mandrale.
MADRIGUERA, s. f. V. Cau de cunüls.
madriguera, V. Mare en las f-méllas.
MADRINA, s. f. ant. V. Llevadora.
madrina , ant. V. Padrina.
MADRONA, s. f. ant. V. Llevadera.
MADUR , A. adj. dit de la frúyta assahonada.
Maduro. Maturus.
madur. met. de edat abansada. Maduro. ¿Etate
maturus.
madur , met. prudent , judicios. Maduro,
Maturus.
cáurer de madur. f. met. y fam. V. Cáurer.
SI SON VERDAS SI SON MADURAS, loe. fam. V.
Verd.
MADURAR, v. n. assahonarse los fr yts. Ma-
durar. Maturecere.
madurar, cóuréT s' 1' humor en los tumors, y
malts semblants. Madurar. Maturari, coqui.
ab temps y ab palla maduran las nesplas.
ref. V. Temps.
MADURAMENT. s. m. 1' efécte de madurar-
s' algún frúit. Maduración. Maturatio.
madurament. adv. m. ab maduresa. Madura-
■ncn'e. Consulté.
MADURARSE, v.r. met. ararse disponsand y
facilitand ab medís cenduhents lo logro d' al-
guna cosa. Madurar. Maturescere.
MADURAT, DA. p. p. Madurado.
MADURESA. s. f. 1" estat de peifecció y sahó
en los frúyts. Madurez. Maturitas.
maduresa , met. judici , prudencia. Madurez,
Maturitas.
MA-
64 MAD
MADUXA. s. f. Presa. Fragum.
MADUXÉRA. s. f. Fresa, fresal. Fragaria.
MAESTRE, s. m. ant. V. Mestre.
MAGALL, A. adj. ant. V home rústic. Agres-
te , rústico . paleto , patán , zafio. Rudis.
magall. s. m. instrumeDt de pages. Legón. Li-
go.
MAGALLA. s. f. Pico. Ligo.
MAGALLADA. s. f. Tontería, tosquedad.
Stultum factum.
MAGALLAMENT. adv. m. ant. V. Rústica-
ment , tosca ment.
MAGALLAR1A. s. f. ant. rudesa. Rusticidad,
tosquedad. Rusticitas.
MAGALLO. s. f. Almocafre , escardillo. Sar-
culum.
MAGARRUFAS. s. f. p. Carantoñas , caro-
cas , garatusas , arrumacos , zorroclocos.
Blanditire, illeeebrae.
fer magarrufas. f. Hacer carantoñas. Blan-
diri.
MAGASSA. s. f. hérba. Magarza. Parthe-
nium , snlis oculus.
MAGATSEM. s. m. Almacén. Apotheca.
MAGESTAT. s. f. títol honorífio. Magestad.
Maiesras.
magestat , grandesa , autoritat , decoro, mag-
nificencia y sumptuositat ab que s' exécuta
alguna cosa. Magestad. Dignitas, magni-
fícenla.
magestat , serietat , enteresa ab suavitat en
él semblant ó accions. Magestad. Oris ma-
iestas , gravitas.
crim de lesa magestat. Crimen de lesa ma-
gestad. Crimen laesae maiestatis.
MAGESTUOS, A. adj. magnífic, sumptuos.
Magestuoso. Augustas; maiestate veneran-
dus.
magestuos , serio , grave , respectable. Ma-
gestuoso. Venerabilis , gravis , spectabilis.
MAGESTUOSAMENT. adv. m. Magestuo-
samente. Magnificé , amplissimé, multa cum
maiestate.
MAGIA, s. f. ant. V. Mágica.
MAGIC. arj. lo pertanyent á la mágica. Má-
gico. Magicuí.
mXgic, a. s. m. y f. qui professa y exércex la
mágica. Mágico. Magicus , magus.
MÁGICA, s. f. Magia. Mágica.
mágica blanca. Magt'a blanca , natural. Ma-
gia naturalis.
mágica negra. Magia negra. Magia supersti-
tiosa , vel diabólica.
MAGISTERI. s. m. l'ofici del mestre respec-
te de sos dexébles. Magisterio. Magiste-
rium.
magisteri, títol, d grau de Mestre que s'
conferex en alguna facultat. Magisterio.
Magisterium.
¿magjsteri , mestría : la dignif at ó grau de
MAG
Mestre en las Religión?. Maestría. Magis-
terium.
magisturi , gravedat ó presumpció en dir 6
fer alguna cosa. Magisterio. Magisterium.
MAGISTRAL, adj. lo que pertanj al mestre.
Magistral. Magistralis.
magistral , canónica: axí dit. Magistral. Ma-
gistralis.
magistral, s. m. lo canonge que obté lo ca-
nonical Magistral. Magistral. Magistralis.
MAGISTRAT. s. m. lo ministra de justicia
superior. Magistrado. Magistratus.
magistrat, tbt 1' Ajuntament ó Tribunal.
Magistrado. Magistratus.
MAGISTRATURA, s. f. Magistratura. Ma-
gistratus.
MAGNA, s. m. p. u. V. Manná.
MAGNÁNIM , A. adj. Magnánimo. Magna-
nimus.
MAGNANIMAMENT. adv. m. Magnánima-
mente. Fortiter.
MAGNANIMITAT. s. f. Magnanimidad.
Magnanimitas.
MAGNAT. s. m. ant. V. Magnate.
MAGNATE, s. m. Magnate. Magnas.
MAGNÉTÍC , A. adj. Magnético. Magneti-
cus.
MAGNETISME. s. m. Magnetismo. Magne-
tismus.
MAGNÍFIC, A. adj. gran, excéMent, Ilibe-
ral. Magnífico. Magnificus, lautus.
magnífic, títol d'honor. Magnífico. Magnifi-
cus.
MAGNÍFICAMENT. adv. m. Magníficamen-
te* Magnificé , splendidé , sumptuosé.
MAGNIFICENCIA, s. f. Magnificencia. Mag-
nifícenla , splendor.
MAGNITUT. s. f. quantitat commensurable.
Magnitud. Magnitudo.
magnitut, grandaria o corpulencia d 1 alguna
cosa. Magnitud. Magnitudo.
magnitut, en las estrellas. Magnitud. Magni-
tudo stellarum.
magnitut , d' un eclypse de sol ó lluna. Mag-
nitud. Magnitudo eclipsis.
magnituts commensurables. Alg Magnitudes
conmensurables. Magnitudines commausura-
biles.
magnituts irracionals , ó inconmensura-
bles. Magnitudes irracionales ó inconmen-
surables. Magnitudines irrationales vel in-
commensurabiles.
MAGO. s. ni. Mago. Magus.
MAGOLADURA. s. f. anr. l'acció y efécte de
magolar alguna cosa. Magullamiento. Sugi*
Uatio.
MAGOLAR. v. a. ant. V. Magular.
M AGRAMA, s. f. frúyta. Granada. Granatum;
malum granatum.
magrana , la que tira '1 granader al» la ma.
Gra-
MAG
Granada , granada de mano. Bolis igniaria
missili8.
iviAGRANA real, la que s' dispara ab morter ú
obús. Granada real. Ferreus globus cavus,
pyrio pulvere refertus.
grill de magrana. Casco de granada. Gra-
nati mali frustum.
MAGRANER. s. m. arbre. Granado. Púnica
malus ; malus granata.
maoraner boro. Granado silvestre. Malus pu-
. nica silvestris.
FLOR LE MAGRANER. V. Flor.
MAGRE, GRA. adj. él subgécte flac. Flaco,
magro. Macer , macilentus.
magre , la carn séns gréx. Magro. Pulpa.
DIE MAGRE. V. Die.
tornarse magre. f. dit del que s' extenúa per
algún mal , que li consum 1' humitat del
eos. Secarse. Macrescere.
ASE MAGRE PLE DB MOSCAS, ref. V. Ase.
MAGRESA. s. f. Flaqueza. Macies , magror,
gracilitas.
MAGREZÍR. v. a. ant. V. Enmagrir.
MAGROR s. f. V. Magresa.
MAGULAMEN'T. s. ni. cansaci, molestia.
Mol'miento. Contritio.
MAGULAR. v. a. ab algún cop ó ab modo
s.-mblant alguna part del eos, ó altra cosa.
Magullar. Conrundere , sugillare.
magular, met. fatigar, malestar. Moler, que-
brantar. Atterere.
MAGULAT , DA. p. p. Magullado, molido.
MAHO. s. m. Ladrillo doble. Later dúplex.
MAÍ. s. m. ant. V. Matg, en la significado
del mes d' aquest nom.
MAINAÜA. s. i V. Familia.
MAIRE. s. f. ant. V. Mare.
MAIRíNA. s. f. ant. V. Padrina.
MAÍSTRE. s. m. ant. V. Mestre.
MAJOR. adj. comparatiu. Mayor. Maior.
major , V home ó dona d'edat avansada. An-
ciano. Senex , aetate provectus.
major, qui té 1* edat determinada per las lléys
per exir de tutela. Mayor. Maior.
major , la primera proposició d' un silogisme.
Mayor. Maior.
major de erigada. Mayor de Brigada. Ma-
nüs vel legionis primarius instructor.
es cosa M jor. loe. ab que s' exagera alguna
cosa. Es cosa por mayor. Mirum , rarum
quidem.
MAJORAL. s. m. él subjécte mes autorisat d'
algún eos, comunitat &c. Mayoral. Maior.
MAJORDOM. s. m. Mayordomo. Gicuno-
ir.us.
MAJORDOMÍA. s. f. Mayordomo CEcono-
mia r ¡ediütas.
MAJORDONA. s. f. Ama. Fámula.
MAJORMENT. adv. Mayormente. Prscipué,
máxime.
1 ora. II.
MAJ 6=?
MAJÚSCÜLA. s. f. Iktra. Mayúscula. Maius-
cula.
MAL , A. adj. aüó á que falta la perfeccid ó
proporció deguda á sa linea. Malo. Malus.
mal, lo que s'oposa á la rahó ó á la lley. Ma*
lo. Mal us.
mal, pecador. Malo. Malus, improbus.
mal , pervers , de costuuis depravats. Malo.
Improbus , sceleratus.
mal cap, dit del home vicios. Mala cabeza*
Nebulo.
mala cepa. V. Mala mena.
mala cuca. V. Cuca.
mala mena , dit del home pervers y de mal
geni. Avieso, malo. Perversus, contumax.
mal. s. m. lo qu; no té la perfeccid deguda á
son género. Mal. Malum.
mal , dany , perjudici, injuria, ofensa. Malo.
Damnum , incommodum , malum.
mal, falta contra la lléy ú obligado. Mal.
Malum , vitium.
mal , él qu' aifecta alguna part del eos , ora,
mal de cap, de caxal . &c. Dolor. Dolor.
mal, malam'a. Mal. Morbus.
mal de cap. met. trenca cap. Quebradero de
cabeza. Molestum negotium.
mal de cap. met. pesar, pena, y axí s' diu del
fill dolent que dona mal de cap á sos pares.
Desazón , disgusto , pesadumbre. Animi exa-
cerbado.
mal de caure. ant. V. Mal de S. Pau.
mal de caxal. Dolor de muelas. Molarium
dentium dolor.
mal de coll. Garrotillo. Inflammatio fau-
cium.
mal de cor , dolor á la boca del véntrell. Do-
lor del estómago. In stoma^hi ore dolor.
mal de cor , especie de defalliinenc. Ahilo.
Defectio, deliquium.
mal de costat. V. Costat.
MAL ENCOMANADIS. Mal pegüd'lZO , Contagioso.
Morbus conragiüsus.
mal entec. Mal arraygado. Radicatus mor-
bus.
mal d'sspalma. Pasmo. Stupor.
mal GÁL'Lic. Mal venéreo , gálibo ; bubas. Ta-
bes , lúes venérea, moibus gallicus.
mal lletj. cranc , mal. Cáncer, zaratán. Os-
cedo.
mal de mare. V. Mare.
mal de massll. Elefancía. Elcphartia.
mal menjadok. V. Cranc , ma .
mal de rabia. Rabia; mal de la rabia. Ra-
bies , hydrophobia.
mal dk sant lláxser. Elefancía. Elephan-
tiasis.
mal de sant pau. Gota coral , epilepsia , mal
caduco. Epilepsia ; morbus caducus vel co-
niiíidJís.
mal de yentrjs. D'jlor de tripas; dolor de
66
MAL
vientre. Verminatio.
jwals. p. las indisposicions habituáis en la sa-
lud. Axes , achaques. Morbi.
mal. adv. m. V. Malament.
mal ciíyt. mitj cúyt. Sancochado. Leviter co-
ctus.
mal enformatjat , mal ganos. Mal guisado.
Fastidió afíectus.
mal sonant. Mal sonante. Absonus , absur-
dus.
MAL m' AN1RIA , Ó MAL m" HAURIA DE ANAR.
f. ab que s'explica la confiansa qu' algú té
«n sa industria ó valiment per conseguir al-
guna cosa. Mal me han de andar las manos.
Assequar, spero , industria fretus.
mal y de mala manera, loe. V. Manera.
mal. de son grat. adv. m. V. A pesar seu.
MAL PER MAL, ! MAL QUE MAL. 111. adv. Mal
por mal. Maiore instante malo, minus fe-
rendum.
mal ! usat com á interjecció. Malo l Malum !
ANAR DE MAL Á PITJOR. f. V. Anar.
anar mal. f. V. Anar.
quand tót vaja mal ó malament. loe. fam.
V. Anar.
FER ALGÚN MAL , ALGUNA MALIPETA. f. Hacer
algún malhecho ; hacer algún mal recado.
Rem inofficiosam agere.
no fa mal sino al pa. f.met. ab que s' denota
qu' algú es pacínc, ben intencionat &c. No
hace mal á un gato. Nulli nocet.
no hi pendra mal ningú. f. fam. per denotar
que no pendra peu una pendencia. No cor-
rerá sangre. Citra sanguinem pugnabitur.
posar en mal. f. Poner mal, ó en mal. Dis-
cordias serere.
posar mal a algú. f. malmétre'l. Malparar.
Graviter lsedere.
ser mal vell. f. teñir de mblt témps algún
defecte. Tenerlo de viejo. A puero habere.
teñir mal de cor. f. defallirse. Ahilarse. De-
liquium pati.
de mal Á pitjor. m. adv. De mal en peor. De
malo in peius.
del mal lo menos, m. adv. Del mal el menos.
Ex malo mínimum.
él mal es. \oc. per expressar lo qu' hi ha de
mal , de difícil ó impertinent en aigun as-
sumpto. Lo malo es. Hoc inest ma'ti.
LA cama del mal. loe. met. ant. El dedo ma-
lo, iiie in quera omnes offendunt, & impin-
gunt.
si t' ka mal el cap untat' él cul ab olí.
expr. vulg. ab que s' nota la desproporeió
deis medis per la consecució d'algun fi. A
marina duele el tobillo y salíanle el colodrillo.
Cuín doleat talus capití medicina paratur.
AB LO SEU MAL VOL CONEXe'l DELS ALTRES.
ref. El malo siempre piensa engaño : piensa
el ladrón que todos son de su condición.
MAL
Nempe suá reputat reliquos ex índole pra-
vus.
X Qüí NO T' POD AJUDAR NO VULLAS TOS MALS
comunicar, ref. V. Ajudar.
ÉL MAL DELS ALTRES FA DE BON PASSAR. ref.
Mdí ageno de palo cuelga.
Quae nos non tangunt leviora incommoda
flunt.
ÉL MAL VÉ A" ARROBAS Y SE n' VA Á UNSAS. ref.
V. Arroba.
EN LA TERRA QUE NO ES EONA MOLT MES MAL
hi ha del que sona. ref. Mas mal hay en el
aldehuela del que se suena,
iEdibus in pravis, homines ac ínter iniquos
Quam pateac maius crede lacere malum.
mal de iviolts conort de toes. ref. Mal da
muchos consuelo de tontos.
Solatium est miseris socios habere Penates.
NO DIGAS MAL DEL DIE , QUE PASSAT NO SIE.
ref. No digas mal del año hasta que sea pa-
sado.
Prsesentem culpare cave dum tanseat annus.
NO HI HA MAL QUE PER EÉ NO V1NGA. ref. Nú
hay mal que por bien no venga.
Nil venit adversum quod non in prospera
cedat.
QUÍ CAMINA MAL CAMÍ , NO FA BON PAS Á LA
fi. ref. Quien mal anda en mal acaba.
Consona mors vitas , moritur malé quí ma-
lé vixit.
qui canta sos mals espanta, ref. V. Cantar.
QUI MAL CERCA PREST LO TROBA. ref. Justo eS
el mal que viene si le busca el que le tiene.
Iure venit damnum cuivis sua damna pe-
tenti.
qui mal fa , mal trobará. ref. Haces mal,
espera otro tal. Ab alio expectes, alteri
quod feceris.
qui mal va mal acaba, ref. V. Anar.
UN D1NER DE MAL SINC .SOUS d'e.MPASTRE. ref.
Poco mal y bien atado, ó bien quexado: á pica-
da de mosca pierna de sabana.
Exiguum amplificas quacstu gravíore dolo-
re m.
MALAHUIRAT, DA. adj. ant. V. Malaven-
turat.
MALABUA. s. f. ant. V. Malgrá.
MALAFETA , MALÍFETA. s. f. Malhecho.
Maleficium.
MALAGANA, s. f. Desazón. Angor.
MALAGRADOS, A. adj. de geni aspre. Aris-
co. Insuavis , durus.
MALALT, A. adj. Enfermo, malo. Eger,
segrotus.
carregarse l' malalt. f. V. Carrejarse.
cáurlr malalt. f. Caer enfermo, enfermar.
In morbum incidere.
ESPATLLARSB 'l MALALT. f. V. Espatllarse.
MALALTAGAR. v. n. ant. estar malalt. En-
fermar. iEgrotare.
MA-
MAL
MALALTÍA. s. f. Enfermedad. JEgritudo,
infirmitas.
COXTRÁURER ALGUNA MALALTÍA. f. V. Con-
trsurer.
bmqest/r la malalt/a. V. Embestir.
EMi'ENYARSE LA MALALTÍA. f. V. EmpeiJ-
yarse.
MALALTÍA LLARGA PARENTA DE LA MORT. tef.
Dolencia larga y muerte encima : Enferme-
dad larga muerte al cabo.
S;epe diuturnum sequitur mors paluda mor-
bum.
EN MALALTÍA Y EN PRESÓ CONEXERÁS TON COM-
panyó. ref. V. Conaxer.
MALALTIS , SA. adj. Enfermizo. Valetudi-
narios , morbosus.
MALAMENT. adv. m. Mal. Male.
malament, no conforme s' deu fer alguna co-
sa ; contra lo modo degut. Siniestramente.
Sinistré, prave.
be ó malament. m. adv. Mal que bien. Ve 1
male sic tándem.
per malament que vaje. loe. Por mal que
suceda. Ut cuneta inalé procedant.
cÓRR^R malament ab algú. f. V. Estar mal
ab algú.
MALANY. s. m. V. Desgracia , infortuni.
malany. interj. Malafto. Malum.
CÁSAt' PEítE QUE 'l MALANY t'eSPERA. TeL V.
Casar.
MALASTRUC. adj. ant. Desastrado. Infor-
tunatus.
MALAUT. adj. ant. V. Malalt.
MALAVENTURA, s. f. desgracia , infortuni.
Malaventura. ínfelicitas, infortunium.
MALAVENTURAT, DA. adj. Malaventu-
rado, fnfílix , miser.
MALAVEJAR. v. n. ant. estar malalt. En-
fermar. /£ -rotare, infirmari.
MALAVINGUT , DA. adj. Mal avenido.
Animo discors.
MALEVOLENCIA, s. f. V. Malevolencia.
MALBARATADOR, s. m. Malbaratador.
Dis-ipator.
MALBASAT/R. v. a. Malbaratar. Dissi-
pare , disp?rd;re.
MALBARATAT, DA. p. p. Malbaratado.
FER MALBÉ.f. éls béns, i' hisenda. Abrasar,
malbaratar. Dissioare bona.
MALCASAT, DA.'adj. Malcasado. Ab uxo-
re abhorrens , vel á viro abhorrens.
MALCOMPOST, A. adj. Desaliñado , des-
compuesto, desaseado. Incoocinnus.
MALCONTENT, A. adj. difícil de conten-
tar. Malcontento. Non contentus ', queru-
lus.
malcontent, inquiet , perturbador de la pau
y quietut pública. Malcontento. Novarum
rerum cupidus , seditiosus.
MALCORATGES. s. m. p. hérba. Mercurkl.
MAL 6r
Mercurialis. parthenium.
MALCRÍAT, DA. adj. Malcriado. Indocilis;
male moratus, vel educatus.
MALDAR. v. n. Pugnar, bregar. Conten-
dere.
MALDAT. s. f. Maldad. Flagitium , scelus.
COMÉTRBR ALGUNA MALDAD. V. Cométrer.
MALDICCIÓ. s. f. ant. y. Malediccró,
MALDiENT. adj. ant. Maldiciente. Maledi-
cus.
MALDÍR. v. a. ant. V. Malehir.
MALDRiGAR. v. a. V. Magular.
MALEA, s. f. ant. V. Malicia.
MALEDÍCCIÓ. s. f. Maldiciou. Execrado,
dirá imprecatio; maledictio.
MALEDICENCIA, s. f. Maledicencia. Male-
dicentia.
MALEPICI. s. m. bruxería. Maleficio. Vene-
fícium.
malbfici , ant. Maldad. Scelus.
MALEHIDOR , A. adj. Maldiciente. M;ledi-
cus.
MALEHIMENT. s. m, ant. V. MJedicció.
MALEHIR. v. a. Maldecir. Ma'ledicere.
MALEHIT, DA. p . p. Maldecido, maldito.
malehit , adj. pervers ; de mala intenció,
y dolents costums. Maldito. Improbus , ne-
quam.
malehit, da, condemnat y castigat per la
divina justicia. Maldito. Maledktus.
COM SI l' HA6UESSÍ.N malhbit ; sembla que
l' han malehit. loe. de que s" usa per de-
notar nu' i algú tót li succebex infelisment.
Parece que le ha caido la maldición. Quasi
I votus esset.
MAJ vDRríSSAT, DA. adj. Desalmado,
desaseado. Inoncinnus, incomposi¡Uí>.
MALENDRÍ. s. ra. ant. Iladre de camí ral.
Malandrín ; salteador ds caminos. Grassa-
tor, insid¡3tor . litro.
MALENTÉNDRER. v. a. dir ab equivoca-
ció ó error lo que s' diu. Tiasoir. Auditionis
erro.'e decipi.
MAL ENTES, adj. dir de la cosa no conside-
rada ó conceptuada conforme es, com ; ne-
goci mal entes. Mal entendido. Aliter ac
se habet apprehensus.
MAL ESA. s. f. maidat. Maleza. Improbitas,
perversitas.
malesa , bosc espes. Maleza. Nemus vepribus
arbustisque intricatum.
MALE8TRÜCH. adj. ant. V. Malastruc.
MALETA, s. f. Maleta, balija. Hippopera,
bulga.
fer la maleta, f. disposar lo necessari per lo
viatge. Hacer la maleta. Viaticum pa-
rare.
MALETASSA. s. f. aum. Balijen. Grandior,
veí amplior hippopera.
MALETO. s. m.aum. Majeton. Grandis bulga.
MA-
MAL
adj. Malévolo.
Malevo-
mal-
68
MALÉVOL,
lus.
MALEVOLENCÍA. s. f. Malevolencia,
querencia. Malevolentia.
MALEVOLENT. adj. Malévolo. Malevolus.
MALEUTIR. v. n. ant. V. Enmalaltirse.
MALFACTOR. s. m. Malhechor. Maleficus,
sons.
MALPARDAT, DA. adj. V. Malcompost.
MALPAYTOR. s. m. ant. Mal/actor, malhe
chor. Malefactor.
MALFERID, A. adj. Malherido. Graviter
sauciatus.
MALFET, A. adj. V. Malganos.
malfet , dit del home ó dona de estranya fi-
gura. V. Estrafet , contrafet.
malfet. lo fet contra la lley y rahó. Mal he-
cho. Pravé, iniqué factum.
MALFEYTA. s. f. ant. V. Malafeta.
MALFEYTOR. s. m. anr. Malhechor. Male-
factor.
MALGANOS, A. adj. Desazonado , desabri-
do. Pravé aífectus.
MALGASTAR, v. a. Malgastar. Dissipare,
dilapidare.
MALGASTAT, DA. p. p. Malgastado.
MALGIRBAT, DA. adj. V. Malcompost.
MALGRÁ. s. m. Carbunclo. Carbunculus.
MALGRACIOS , A. adj. ant. Arisco. Rustí-
cus , inurbanus.
DE MALGRAT. m. adv. De malgrado. In-
vito.
MALICIA, s. f. perversitat. Malicia. Malitia,
nequitia.
malicia, inclinado al mal. Malicia. Malitia.
malicia , vellaquería , advertencia , y reservo.
Malicia. Calliditas, malitia.
malicia , quimera que s' té á algú. Enemiga,
ojeriza. Simuítas.
malicia , recel ó suspita. Malicia. Malitia,
suspicio.
ab malicia , m. adv. ab engany ó mala inten-
ció. De mala. Insidióse, subdolé.
péndrer malicia, f. Tomar cólera ; encoleri-
zarse. Irnsci , commoveri.
MALICIAR, v. a. recelar, discórrer ab ma-
licia. Maliciar. Suspicione duci ', in malam
partem accipere.
MALICIOS, A. adj. Malicioso. Malitiosus,
maliíinus.
MALICIOSAMENT. adv. m. Maliciosamen-
te. Malitiosé, cauté, versuté.
MALICU. s. m. dim. Achaquillo , achaquito.
Ljvior invaletudo.
MALIFICI. s. ni. ant. maldat. Maleficio,
maldad: Malefactum.
MALIGNA MENT. adv. m. Malignamente.
Maligné , malitiosé.
MALIGNE, NA. adj. Maligno. Malignas.
MALIGN1TAT. s. f. Malignidad. Malignitas.
MALÍSSIM, A.
MAL
aJj. sup.
Malísimo. Pessi-
mus.
maioris globi tru-
Eslabon. Catena*
MALISSIMAMENT. adv. ni. sup. Malísima*
mente, Pessimc.
MALL. s. m. instrumsnt. Malh. Malleus.
MALL,élde las fargas. Macho. Ingens ma-
lleus.
mall de cap y pena , ínstrument de picapé-
drer. Alcotana. Ascia.
mall , jog. Mallo. Ludus
dicularis.
l' una al mall l' altr' á l' enclusa. loe.
met. y fam. V. Enclusa.
MALLA, s. f. T obertura que ténen las telas
de eassar y l'art de pescar entre nu y nu.
Malla. Macula.
malla , la de la cota de malla. Malla. Annu-
lus loricae.
malla , la de la cadena.
annulus.
JACO Ó COTA DE MALLA. V. Cota.
MALLARENGA XICA. s. f. aucéll. Herre-
ruelo. Passerculus ita dictus.
MALLOGRAR. v. a. Malograr. Perderé,
dissipare.
MALLOGRARSE. v. r. Malograrse. Imma-
turo fato pntverti perdi.
MALLOGRAT, DA. p. p. Malogrado.
MALLOL, MALLOLA.s. m. vinya novélla.
Majuelo. Novelletum.
MALMENAR. v. a. ant. V. Maltractar.
MALMENAT , DA. adj. ant. Maltratado.
Malis modis affectus.
MALMENJAD, A. adj. Malcomido. Faroe-
licus.
MALMES, A. p.p. Malbaratado, lastimado,
gastado , dañado.
MALMETACIÓ. s. f. Malbarato, desperdicio.
Iactura , detrimer.tum.
MALMETEDOR. s. ni. Malbaratador. Dissi-
pator.
MALMÉTRER. v. a. V. Malbaratar, espat-
llar.
malmétrer, maltractar á algú trencandli 6
lesiandli algún mémbre. Lastimar. L:e-
dere.
malmétrer, espatllar , deslluir, llansar á
pérdrer alguna cosa. Maltratar , echar á
perder. Depravare.
malmétrer , á algú, posarlo mal. Malparar.
Graviter laedere.
malmétrerse. v. r. maltractarse algún mém-
bre , ab alguna cayguda , cop &c. Lasti-
marse, lisiarse. Laedere.
malmétrerse , florirse, ó tornarse rancia al-
guna cosa. Dañarse, malearse, gastarse.
Corrumpi.
malmétrerse, pudrirse , corrómprerse , com
succehex en las fruytas &c. Gastarse, da-
ñarse. Corrumpi , putrescere.
MAL-
MAL
malmétrerse ,1a carn , fruyta y altres comes-
tibles. Dañarse , picarse. Corrunipi.
MALMíRAR. v. a. V. Ullpéndrer.
MALMÍRAT, DA. adj. ant. desatent, impru-
dent, Malmirado. Imprudens, impoütus.
MALPACIENT. adj. ant. Malsufrido. Im-
patiens.
MALPARAR. v. a. Malparar. Perderé , at-
tereré.
MALPARAT, DA. p. p. Malparado:
MALPARIR, v. a. Malparir, abortar. Fae-
tum intempestivé eiicere.
MALPART. s. m. Malparto, aborto. Imma-
turus partus.
MALPLACENT, A. adj. ant. V. Malgra-
cios.
MALPOSAT , DA. adj. dit d'aquell a qui s'
ha fet alguna injuria ó dany. Malparado.
Male muitatus.
, A. adj. ant. V. Malavolent.
v. a. voler nial. Malquerer»
malvolgut. Malquisto.
Malquistar. Discordias
r. Malquistarse. Odium
MALQUÍST, A. adj.
Invisus.
MALQUISTAR, v. a,
serere.
Malquistarse.?
alienum sibi adscissere.
MALQUISTAT, DA. p. p. Malquistado.
MALRUBINS. s. m. p. hérba. Mar rubio.
Marrubium.
MALSATISPET , A. adj. Mal satisfecho.
Non contentus.
MALTRACTAMENT. s. m. V. Maltracte.
MALTRACTAR. v. n. castigar, pegar, in-
juriar , insultar á algú. Maltratar, In ali-
quem ssevire.
maltuactar, malmétrer, espatllar alguna co-
sa. Maltratar. Tractu depravare.
MALTRACTARSS. v. r. algún mémbre.
V. Malmétrerse.
MALTRACTE. s. m. Maltrato , maltrata-
miento. In aliquem ssvities.
MALURA, s. f. epidemia. Constelación. Epi-
demia.
MALTRET. s. m. ant. Trabajo , miseria.
iErumna.
MALVA, s. f. hérba. Malva. Malva.
fer malvas, f. fam. ser mort. Hacer bodoques.
Obiisse.
MALVAD, A. adj. Malvado. Sceleratus, ne-
quam.
MALVADAMENT. adv. m. Malvadamente.
Nequiier.
MALVASIA. s.f. Malvasía. Vinum creticum,
vel arvisiuni.
MALVAVÍSCH. s. m. ant. planta. V. Malví.
MALVENTURAT , DA. adj. ant. V. Mala-
venturat.
MALVESTAT. s. f. ant. V. Maldat,
MALVL s. ni. planta. Malvavisco. Hibiscus.
MALVIATGE.adv.usat per negar 1' existencia
d 1 alguna cosa , com : malviatge él qu' ha
Tom. II.
MAL 69
quedat de tans llibres. Maldito. Nec unus
quidem superest.
MALVISCOS. s. m. ant. hérba. V. tylúhii
MALV1ST, A. adj. Malvisto. Invisus;
MALVULENCA. s. f. ant. V. Matevolensaj
MALVOLENÍ
MAL VOLER.
Odio habere , malé vell
ferse malvqler. f. Malquistarse. Alienum
odium in se coneiscere.
MAMA. s. f. nom ab que las criaturas anome*
nan á sa mare. Mama. Mater , matercula.
NOY DE MAMAS. V. Noy.
MAMADA, s. f. Mamada. Lactantia.
MAMADOR, A. adj. la criatura que mama
mólt , y ab apetit. Mamoso. Lacticans.
MAMALUCO. s. m. neci, tonto. Mamanteo.
Stolidus , incultus.
MAMAR, v. n. Mamar. Uber exsugere.
mamar y plorar, f. vulg. Mamar y gruñir,
Vel quo frueris inhias.
donar mamar, f. V. Donar.
NO MAMARSE 'l DIT : NO MAMARSE 'l DIT PER
criatura, f. mef. No mamarse el dedo.
Haod mente caiituin esse.
MAMARHO AB LA LI.ET. f. V. Llét.
mamat' aquexa. loe. fam. Tómate esa : sor*
bete ese huevo. Hoe tibi habe.
mamars'ho, cre'urer ab sobrada facllitat algu-
na cosa. Tragárselo. Nimium facilicer ali*
quid sibi persuasum habere.
MAMELLA. s. f. la de la dona. Teta , pecho,
mamila. Mamiíla.
mamélla , la del home. Tetilla. Mamilln.
donar la mamélla á las criaturas, f. do-
narlos mamar. Dar la teta. Mammam por-
rigere»
criatura de mamella, V. Criatura.
NOY Ó NOYA DE MaMELLA. V. Noy.
MAMELLETA. s. f. dim. Tetilla, Mammula
MAMPARA, s. f. Mampara. Dlatvrum.
MANADA, s. f. de bestiar. Manada , hato,
Grex.
manada , la porcia d' hérba, alfals , ó altra
cosa que s' pod agafar ab la ma. Manada,
Manipulus, merges.
Manada, met. muititut; axí s' diu: una mana*
da de tontos. Manada* hato, hatajo, ürex.
MANADET. s. m. ciim. Manogillo. Fascieulurs*
MANAMENT. s. m. preeépte. Mandamiento,
Praeceptum , mandatum.
manament, for. Mandato. Mandatum.
manaments , éls deu precéptes de ¡a lléy de
Déu , y 'ls cinc de l'íglesia. Mandamientos,
Praecepta Decalogi , & Ecclesiae.
MANANCÍAL. s. m. Manantial. Scaturigo,
fons.
MANAR, v. a. ordenar él superior al inferior
que exécute alguna cosa. Mandar, luber:,
príecipere.
¡re MAN
manar, gobernar y teñir domini sobr' alguna
cosa , com , manar un exeicit , una plassa,
&c. Mandar. Gubernare , imperare , re-
gere.
manar, v. n. rajar. Manar. Manare.
MANAT, DA. p. p. Mandado.
manat. s. m. V. Manada.
manat, manoll. Manojo. Fascis.
MANCAMENT. s. ni. V. Falta.
MANCAR, v. n. V. Faltar.
MANCO , CA. adj. Manco. Truncus.
manco , adv. V. Menos.
per él manco, f. V. Fer.
no res manco, m. adv. ant
V. No res
Mancomunarse.
menys.
MANCOMUNARSE, v.
Communitatem , vel societatem inire.
MANCOMUNAT , DA. p. p. Mancomunado.
MANDATO, s. m. precépte. Mandado. Prae-
ceptum , mandatum.
mandato, la funció que s'exécuta '1 dijous
sant , rentand éls peus alguna persona de
qoalitat á dotse pobres, ó á altras personas.
Mandato. Mandatum.
MANDO, s. m. poder ó imperi que lo superior
té sobre sos súbdits. Mando. Imperium.
mando , gobern y régimen d'alguna cosa,
com d'un exércit, d'una plassa, &c. Man~
do. Gubernatio , régimen.
MANDRA. adj. peresos. Follón , harón, ha-
ragán. Piger.
mandra. s. f. peresa. V. Mandran'a.
fer él mandra. f. Haraganear. Otiarí.
MANDRAGORA, s. f. planta, y fruyt d'élla.
Mandragora. Mandragora.
MANDRAMENT. adv. m. ant. V. Pereso-
sament.
MANDRARÍA. s. f. Follonería, haraganería.
Pigritia.
M ANDRÓ, s. m. V. Fóna.
MANDRANER. s. m. ant. él que tiraba ab
fóna ó mandró en la guerra. Hondero. Fun-
ditor.
MANEFLA. s. m. bax. Mequetrefe. Ardelio.
MÁNEG. s. m. Mango, háshl. Manubrium.
máneg, él del gavinet que no s' tanca. Cacha.
Capulus.
máneg d'escómbra. Palo de escoba. Palus
scopse inductus.
mánf.g, él petit com de martéll , ganivet, &c.
Cabo. Capitulus.
máneg , él d'enformador , gubia, y de sem-
blants instruments. Maceta. Capulus.
teñir la paella pk'l máneg. f. met. Tener
¡a sartén por el mango. Clavum tenere.
MAN EGA. s. f. part del vestit. Manga. Ma-
niea.
mánega, metéoro. Manga, bomba marina.
Sipho, tiphon.
manega, de suldats. Manga. Manipulus.
MAN
MÁNEGA DE COHETS. V. Cofiet.
NO ALLARGAR MES KL BRAS QUE LA MANEGA. f.
V. Bras.
TEÑIR La MÁNEGA AMPLA. f. met. S&T de JHflfJ-
ga ancha: tener la manga ancha. Nimiam
sibi Ucentiam in morum legibus assumere.
MANEGARLA. loe. fam. V. Donarla, pe-
garla.
MANEJABLE, adj. Manejable. Tractabilis,
docilis.
MANEJAMENT. s. m. ant. l'acció de tocar,
palpar &c. Manoseo. Attrectatus.
mankjament, manetj , V. Manetj.
MANEJAR, v. a. passar alguna cosa per las
mans. Manejar. Tractare.
manejar , met. gobernar , disposar alguna
cosa ab destresa y habilitat. Manejar. Trac-
tare, versare.
QUI OLÍ MANEJA LAS MANS SEN' UNTA. ref. met.
Quien anda entre ¡a miel, algo se le pega.
Quien el aceyte mesura las manos se unta.
Qui tetigerit picem inquinabicur ab ea.
Quilibet admenso digitus sordescit olivo.
MANEJARSE, v. r. móurerse y exécutar las
funcions de la naturalesa séns impediment
ni destórb. Mandarse, manejarse. Membris
expedité uti.
manejarse, usar expeditament de sos mém-
bres : axí s' diu del impedit que no pod ma.-
nejakse. Mandarse. Membris expedité uti.
MANERA, s. f. modo. Manera , suerte. Mo-
dus , ratio.
manera, qualitat, especie , y axí s' diu : qui-
na manera d' home es? Casta, raza. Qua-
litas, genus.
m.
adv. De manera , de suerte.
DE MANERA.
Ita , ita Ut.
de manera que. m.adv. De suerte que. ha quod.
mal y de mala manera, m. adv. Mal y de
mala manera. Male , & malo modo.
MANESCAL. s. m. Albeytar. Veterinariu?.
MANETA, s. f. dim. nía petita. Manecilla,
manizuela. Teñera, vel parva manus.
maneta, la del caragol del manya y semblant.
Desvolvedor. Manubrium versando ferrario-
rum torculari.
maneta, l'especie de máneg que s' empunya
per usar de alguns instruments. Manija.
Manubrium.
maneta molla , la de que usa él xocolater
per móldrer él xocolate despres de mésela t
él sucre ab él cacau. Rejinadera. Lapideum
cylindrum subigeudae massa; ex indicis
amygdaLs & saccharo.
maneta , la de xocolater. Mano. Lapideum
manubrium terendis granis ex quibns fie
chocolata.
passar, ó donar una maneta, f. donar una
forta reprehensió. Dar una mano , ó una
buena mano. Reprehenderé , corrigere.
MA-
MAN
MANETJ. s. m. Tus de las mans. Manejo.
Tra:tacio , usus.
biawetj , él raoviment de mans per expréssar
algún aféete. Manoteo. Manuum motus.
{UANtTj , gobern ó disposició d'algun negocí,
ó aitra cosa. Manejo. Tractatio, directio.
MANGANESA. s. f. pédra. Manganeso, Mar-
ganosa , Alabandina. Lapis alabandicus.
MANGARA, s. f. V. Almangra.
MANGERIA. s. f. ant. V. Déspesa.
MANGüT. s. m. Mitón. Manica.
MANGUITER. s. m. Manguitero. Pellitarum
manicarum opifex.
MANGUITO, s. m. Manguito. Pellita ma-
nica.
manguito de estora , él qu'es posa en éls
botons de las rodas de carros , y carretas
per resguardarlos. Bocin , bocil. Modioli ar-
milla spartea ; munimen vel tegunien spar-
teum.
MANÍA, s. f. malaltía. Manía. Furor, insa-
nia.
manía , extravagancia. Manía. Insania , exó-
tica voluntas.
MANÍATIC, A. adj. qui patex la malaltía
dita manía. Maniático. Furiosus.
MANIFASSEJAR. v. a. manejar arbitraria-
ment alguua cosa. Manejar , escudillar. Ar-
bitrum agere : pro libito disponere.
manifasséjar. v. n. ficarse en negocis ó as-
sumptos. Cucharetear. Sese negotiis immis-
cere ; ardelionem agere.
MAN1FASSER. s. m. Mequetrefe, entremeti-
do. Ardelio.
manuy.sser, territ. V. Marmessor.
MANIFEST, A. adj. descubert, patent, ciar.
Manifiesto. Manifestus , expositus , patefa-
ctus.
manifkst. s. m. 1' escrit ab que s' justifica y
declara al públie alguna cosa. Manifiesto.
\ uL^atcm scriptum pro alicuius facti defen-
sione.
pos .' n?. manifbs*. f. Poner de manifiesto.
Manil tum-fa ré, exponere.
MANÍFE5TACÍÓ. s. f. Manifestación. Ma-
nifestado.
MAN1FESTAMENT. adv. m. Manifiesta-
mente. Manifesté, aperté.
MANIFESTAR, v. a. Manifestar. Aperire,
patefacere.
MANÍFESTAT, DA. p. p. Manifestado.
MANIGA. s. f. V. Mánega.
MANILLA, s. f. adorno de las donas. Mani-
lla. Armüia, dextrocherium.
manilla , la que s' posa en las mans deis pre-
sos. Manilla. Manica férrea.
manilla , jog. Malilla. Ludus chartarum , á
charra sic dicta denominatus.
manfla, la carta axí dita. Malilla. Chana
sic- dicta.
MAN ^r
manilla , en él truc d'espaseta. Mata. In lu-
do chartarum séptima quae fit princeps.
manilla barrotada. Malilla alborotada. Lu-
dus chartarum sic dictus.
MANIOBRA, s. f. Maniobra. Moiitio, oous.
MANIOBRAR, v. a. Maniobrar. OperarL
MANIOPLA. s. f. ant. V. Manopla'.
MAN1PLE. s. m. Manípulo. Manipulus,
MANÍPÜL. s. m. V. Maniple.
MANLEVAR. v. a. ant. V. Enmanllevar.
MANLLEU. s. m. la cosa enmallevada. Era-
prestito, préstamo. Mutuum, commoda-
tuni.
demanar i manlleu. f. enmaJlevar. Pedir
prestado. Creditum petere ; mutuum ro-
gare.
dkxar á manlleu. f. Prestar. Commodare.
péndrer á manlleu. f. Tomar prestado.
Commodatum accipere.
MANLLEUTA. s. f. V. Fknsa , fermansa.
MANLLEUTAR. v. a. Afianzar. Vadare.
MANLLEVADíS, SA. adj. Postizo. Adsci-
tius.
MANLLEVAR. v. a. V. Enmanllevar.
MANNA. s. f. Mana. Manna.
baxar el manná. f. met. Penir el cuervo. So-
litam opem adesse.
manná. s. m. él que enviá Déu al poblé de
Israel. Maná. Manna.
manná, certa especie de confits. Maná. Granu-
la minuta saccharo formata.
MANOBRE, s. m. Peón de albañil. Cernen*
tarius operarius.
MANOLL. s. m. Manojo. Manipulus.
MANOPALA. «. f. V. Manopla.
MANOPLA, s. f. part de Tarmadura antigua.
Manopla. Férrea chiroteca.
manopla, especie de riiet de que usan éls cbt-
xeros. Manopla. Fiagellum breve.
MANOS, A. adj. manejable. Manera. Ma-
nualis.
MANOSET, A. adj. dim. Mamzuelo. Ma-
nualis.
MANÓSSEJAR.v. a. Manosear. Manibus ali-
quid tractare.
MANOTADA, s. f. Manotada, manotazo, ma-
noton , guantada. Manús ictus , percussio.
MANSAMENT. adv. m. Mansamente. Bian-
dé , mansueté , leniter.
MANSIO. s. f. la detenció que s' fa en alguna
part. Mansión. Mansio.
mansió , ant. V. Domicili.
I fer mansió. Hacer mansión. Demorar?.
MANSÍSSIM, A. adj. sup. Mansísimo, man-
suetísimo. Valde mansnetus, mitiísimus,
MANSO, SA. adj'. apacible. Manso, mansue-
to, duendo. Mitis, mansuetus.
manso, V animal domesticat. Duendo. Ci-
cur.
MANSUET, A. adj. Mansueto. Mansuetus.
MAN-
^2 MAN
MANSUETUT. s. f. Mansedumbre. Man-
suetudo , lenitas.
MANTA, s. f. la que s* posa á las cabalcadu-
ras. Manta. Dorsuale stragulum.
manta, defensa formada de taulons ó bigas,
pera cubrirse 'ls soldats que van á escalar
ó arruinar una muralla. Mantelete, manta.
Testudo.
donar la manta, f. V. Donar.
Á manta, m. adv. vulg. ab mólta abundancia.
A manta, á manta de Dios. Abundé.
MANTEGA. s. f. Manteca. Butyrum.
mantega d'assar. Manteca de azahar. Buty-
rum citranguli.
torrada ab mantega. Mantecada. Pañis pla-
gula butyro delibuta.
MANTECADA, s. f. ant. coca feta ab mante-
ga. Mantecado, almojábana. Placenta ex
saccharo, butyro &c.
MANTEGAYRE. s. m. Mantequero Butyr¿
venditor. .
MANTELL. s. m. ant. V. Manto.
MANTELLINA, s. m. Mantilla, mantellina.
Anabolagium.
DE MANTENENT. adv. t. ant. Luego, al
momento. Nunc.
en mantenent. adv. t. ant. V. De mante-
nent.
MANTENÍDOR. s. m. en él tornetj. Man-
tenedor. Primns certator.
MANTENIMENT. s. m. l'aliment y susten-
to. Mantenimiento. Victus , alimentum.
manteniment , provisió de víurers. Manteni-
miento. Gibaría , annona.
MANTENIR. v. a. sustentar á algú prove*
hindlo del aliment necessari. Mantener.
Alere, sustinere.
mantenir, proseguir algú en lo que está exé-
cutand , estand en son arbitre lo conclóurer-
ho , com : mantenir la conversado , él jog,
&c. Mantener. Persistere , sustinere.
mantenir, sostenir algún pes, com mantenir
un edifici. Mantener. Sustinere, sustentare.
mantenir , met. defensar ó sostenir alguna
opinió, sistema, &c. Mantener. Defenderé,
sustentare.
mantenir, defensar ó amparar á algú en la
possessió d'alguna cosa. Mantener. Affirma-
re , servare.
Mantenir el jog. f. V. Jog.
MANTENIRSE. v. r. perseverar en algún
lloc séns mudarse. Mantenerse. Permanere.
mantenirse , perseverar séns novedat ó mu-
dansa en algún estat ó empleo. Mantenerse.
Permanere , durare.
mantenirse i ort , ferm. f. persistir en sa re-
solució ú dictamen. V. Teñirse fort.
mantenirse á la capa. f. met. V. Capa.
MA.NTEU. s. m. Manteo. Pallium talare;
epitogium.
MAN
MANTÍ. s. ra. ant. de IVspasa , 6 arma sem-
blant. Puño. Capulus.
manti , de l'esteva de Tarada. Mancera. Stivse
caouhis.
MANT1NENT, DE MANTINENT.m. adv.
Encontinente. Statim.
MANTÍNGÜT, DA. p. p. Mantenido.
MANTO, s. m. vestidura de las donas. Man-
to. Palla sérica.
manto, la capa en alguna religió. Manto.
Trabea , pallium talare.
manto, él que usan éls emperadors, réys , 6
princeps soberans. Manto. Trabea, paluda-
mentum.
manto, lo que portan éls caballers de las ór-
des militars. Manto capitular. Conciliaris
trabea. .
manto ducal. Manto ducal. Pallium tessera-
rium pro ducibus.
CUA DE MANTO. V. Cua.
PORTAR MANTO 6 ARGUENS ELS AUCELLS.f. fam.
estar arrupits y esterrufats. Enmantarse los
paxaros , estar enmantadas ó mantudos.
Aves viribus dcficere.
MANUAL, s. m. él llibre en que s' resumex
alguna materia dilatada. Manual. Enchiri-
dion , manuale.
manual, él líibre petit , en qu? hi ha la for-
ma d' administrar los Sagraments, y exé-
cutar altres actes ecclesiásiics. Manual. En-
chiridion , manuale.
manual, lo qu* es de fácil exécució , ó s' té
acostumat , ó no té dificult.it per teni:se
acostumat. Manual. Manuarius.
manual , adj. lo qu' es fácil de manejar ó te-
ñir en las mans. Manual. Tractabiiis.
MANUÉLLA. s. f. Palanca. Vectis.
MANUFACTURA, s. f. Manufactura. Opifi-
cium , labor, manufactura.
MANUMISSIÓ. s. i. Manumisión. Manumis-
sio.
MANUMIT.R. v. a. for. dar llibertat á un
esclau. Manumitir. Manumitiere.
MANÜMITIT, DA. p. p. Manumiso.
MANUSCRIT, A. adj. Manuscrito. Manus-
criptum.
manuscrit. s. m. Manuscrito. Codex.
MANUTENCIÓ. s. f.for. Manutención. Con-
servado.
manutenció, aliment. Manutención. Victus.
MANXA. s. f. instrument per fer vent. Fuelle.
Follis.
manxa , la de las fornals. Tarquín. Follis ex-
citando igni in fornacibus.
manxa , en éls birlotxos. Fuelle. Rhedae um-
bella coriácea.
MANXA R. v. a. Afollar, soplar. Follibus
ventum emittere.
manxar l' oRGA.f. Entonar. Organorum folies
inflare.
MAN-
MAN
MANXÍULA. s. f. el pegat de cantáridas qu;
•s'aplija a!s malalts. Vejigatorio. Splenium
ad vesicas in cute excitandas.
MANXOL, A. adj. Manco. Maficus ; manu
mu:ilu's.
MAN Y. adj. ant. V. Gran.
MANYA, s. f. habilitat, déstresa. Maña.
Dexteritas, ars.
manya, artifici ó astucia per gobernarse ó di-
rigir alguna dependencia. Maña. Calliditas,
industria.
MANYA, s. m. Cerrajero. Ferrarius faber.
botiga de manya. Cerrajería. Orricina ferra-
ría.
MANYAG, A. apacible, manso. Mego. Pla-
cidus , mansuetus.
vedélla manyaga de tots mama. ref. Corde-
rilla mega mama á su madre y á la agena.
Non aliena minus quam matris candida su-
git.
Bucula,nil renuens ubera nota suae.
MANYAGADURA. s. f. Mimo. Blanditiae.
MANYAGARÍA. s. f. V. Manyagadura.
MAN YETA. s. f. dim. astucia. Mañuela.
Techna, astus.
FER el, manyo, f. vulg. Hacer la gata. Simu-
lare se nescire aliquid , non videre , non in-
telligere.
MANYOC. s. m. Mechón. Manipulus, fasci-
culus.
MAN i OS, A adj. Mañero, mañoso. Dexter,
habilis.
MANZUCAR. v. a. ant. V. Menjar.
MAPA. s. f. Mapa. Tabula geographica.
MÁQUINA, s. f. artifici de fusta, ferro ó al-
tra materia per executar alguna cosa. Má~
quina. Machina.
máquina, met. idea, trassa. Máquina, Machi-
nado, maehinamentum.
máquina , muhitut 31 abundancia d' alguna co-
sa , com , máquina de Hibres &c. Máquina.
Multitudo , copia.
máquina, edifici gran y sumptuos. Máquina.
Cehum vel sumptuosum ¡cdificium,
máquina , en la milicia. Máquina. Militaris
machina.
máquina hidráulica. Máquina hidráulica.
Machina hydrauüca , vel hydrotechnica.
MAQÜÍNACÍÓ. s. f. idea ó discurs artificios
y ocult. Maquinación. Machinatio , molitio.
MAQUÍNADOR. s. m. Maquinador. Machi-
nator.
MAQUINAR, v. a. pensar , discórrer , é
idear medis per algún fi. Maquinar. Mo-
liri.
maquinar la mort d' algú. f. Maquinar la
muerte de alguno. Machinan mortem , insi-
dias moliri.
MAQUINARÍA, s. f. Maquinaria , maquímca.
Machinalis scientia.
Toro. II.
n
MAN
MAQUINAYRE. s. m. V. Maquinista.
MAQUINISTA, s. m. Maquinista. Machina-
rius.
MAR. s. amb. Mar. Mare.
mar , met. copia d'alguna co¿a , com : mar de
traballs. Mar. Mare.
mar alborotat. Mar alterado. iEstuosum
mare.
MAR ATLANTIC tj OCCIDENTAL. Mar atlán'.'lCOi
Atlanticum mare.
mar bbrmell. Mar roxo % golfo arábigo. Ma-
re riibrutn , Arabicus sinus.
marblanc, golf del Occéano. Mar blanco.
Mare álbum.
mar egeo , ó arxipe'lac Mar egeo , archi-
piélago. Mare ./Egreum.
mar glacial. Mar glacial. Mare glaciale.
mar mediterráneo. Mar mediterráneo. Ma-
re mediferraneum.
mar murt. Mar muerto. Mare mortuum , la»
cus Asphaltítes.
mar negre. Mar negro. Euxinus pontus.
mar del sur , ó mar PACÍFic Mar del sur ó
mar pacífico, Mare boreale.
correr els mars. f. V. Correr.
estar él mar mólt alborotat. f. Estar el
mar por las nubes. Mare vehement¿r esse
procellosum , commotum.
estar él mar com una bassa ií'oli. f. Estat
la mar en leche. Tranquillum esse mare.
estar fét una mar d'aygua. f. Estar hecho
una agua ó un pollo de agua. Sudore ma-
dere.
tirar aygua al mar. f. iFeí. Llevar leña al
monte. Aquam mari addere.
cop de mar. Golpe de mar. Marini fluctúa
ictus.
crsybnt del mar. Creciente de la mar , flu-
xo. Maris fluxus.
en alta mar. loe. V. Alt.
de (¿Á mar. loe. ant. Citramar , de esta parte
del mar. Citra mare.
dellá mar. loe. ant. Ultramar , de la otra
parte d¿l mar. Ultra mare.
flux del mar. ant. V. Flux.
la mar quan mes té mes brama, ref. Quien
mas tiene mas quiere.
Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia
crescit.
MARANYA. s. f. Maraña. Fraus , dolus.
MARAVEDÍS. 9. m. Maravedí. Marcbati-
nus , dipondius.
MARAVELLÁ. s. f. suecas extraordinari que
causa admiració. Maravilla. Res mira, mi-
raculum.
maravella, herba. Maravilla. Eliotropiura
minus.
Á las mil maravillas, ir. ad y. A las mil vía»
ravillas. Mirilke, admirandum in moJum.
Es una maravs&la. f. loe. ab que s' pondera
T la
74 MAR
la perfecció" d'alguna cosa, 6 lo que té de
singular. Es una maravilla. Res miranda,
vel mirabilis.
MARAVILLARSE, v. r. Maravillarse. Mi-
rari . demirari.
MARAVELLAT, DA. p. p. Maravillado.
MARAVELLOS , A. adj. Maravilloso. Mira-
bilis , mirandus.
MARAVELLOSAMENT. adv. m. Maravi-
llosamente. Mirabiliter, mirificé.
MARBRAT, DA. adj. ant. V. Jaspeat.
MARBRE. s. m. Mármol. Marmor.
MARC. s. m. cert pes. Morco. Selibra.
marC. nom d' home. Marcos. Marcus.
makc, d'alcoba. Marco. Margo.
marc, de quadio, de mirall &c. V. Guar-
nido.
MARCA, s. f. nota, ó senyal. Marca. Nota.
marca , instrument de ferro, ó altra materia
per marcar. Marca. Tessera.
marca , la que s* fa ab un ferro bullend á las
espatllas deis malfactors. Marca. Traductio
stigmatica.
de marca : de marca major. De mas demar-
ca ; de marca mayor. Sólito grandior.
posar la marca, f. V. Marcar.
MARCADOR, s. m. Marcador. Signator.
MARCAR, v. a. Marcar. Signare , notare.
MARCAT , DA. p. p. Marcado.
MARCEL. s. m. ant. nom d' home. Marcelo.
Marcellus.
MARCELINA, s. f. Macerina. Patina cavo
distincta.
MARCIAL, adj. lo que pertany á la guerra.
Marcial. Martius.
MARCIT , DA. adj. ant. V. Mústig.
MARE. s. f. Madre. Mater, parens.
mare , tot él qu' es medí per lo major logro é
intel'ligencid d'alguna cosa: com de la ex-
periencia 's diu:que es mare de la Ciencia.
Madre. Parens.
mare , en los hospitals y casas de reculliment,
la dona que té á son ca'rreg lo gobern de la
casa ó d'alguna pan d'ella. Madre. Mater.
mare , mareta , la que mostra sobrat amor y
carinyo á sos filis y no 'ls renya, ni 'ls re-
pren. Madrona. Nimis indulgens mater.
mare , met. lo que dona aculliment y bon
tráete ; del qual modo s' diu : Barcelona es
mare deis forasters. Madre. Mater.
mare , títol significatiu de reverencia que s'
dona regularment á las Religiosas. Madre.
■ Mater.
mare, qualsevol cosa del ge'nero feraeni, de la
qual se experimentan beneficis; com la Uni-
versitat es mare deis que acuden á ella.
Madre. Mater.
i&aRE , en que s" concebex y «'alimenta '1 feto.
Matriz, madre, útero. Alatrix.
mauk, del riu. Madre. Alvcus.
MAR
¿i/are , ea lo vi. Madre. Vini materias, ma-
trix.
mal de mare. Mal de madre. Passio histé-
rica.
fer exir de mare. f. fer inquietar ó impa-
cientar á algú en gran manera. Sacar de
nudre. Faceré ut aliquis extra se feratur.
exir de mare éls rius. f. Salir de madre.
Flumina alluvione diffundi.
exirse de mare. f. excedir ab sobre abundan-
cia en alguna acció, ó bona ó mala. Salir de
madre. Praeter morem fundí ; in aliquid
ferri.
teñir mal de mare. f. teñir las criaturas so-
brat afecte á sas mares. Tener mal de madre.
Valde matrinum esse.
semblarse algú á sa mare. f. en la fisono-
mía ó costums. Madrear. Matrera referre.
mare estürdida filla tulida. ref. Madre
piadosa cria hija merdosa.
Solliritse matris iit deses nata labore.
QUI NO VOL CRÉURER Á LA EONA MARE HA DE
CREURER Á LA MALA MADRASTRA Ó Á LA
péll de cabra, ref. V. Créurer.
LA EXPERIENCIA ES MARE DE LA CIENCIA, ref.
La experiencia es madre de la ciencia.
Omnígenas est artis docta experientia ma-
ter.
MAREJAMENT. s. m. ant. V efécte del ma-
re tj. Mareo. Nausea.
MAREJARSE. v. r. Marearse. Maris odore
vel inordinato motu nauseare.
| MARENGE. s. m. aucéll. Paro cerúleo. Pa-
rus ceruleus.
MAREPERLA. s. f. Madreperla. Concha
margaritifera.
MARESMA. s. m. ant. la costa del mar. Ma-
risma. Ora marítima.
MARETA, s. f. dim. Madrecilla. Matercula.
MARETJ. s. m. 1' acte de marejarse. Marea-
miento. Navis áestu nausea, vel commorio.
MÁRFAGA, s. f. Xergon. Straminea culci-
tra.
márfaga, met. la dona grossa y pesada. Xer-
gon. Crassa , obessa mulier.
MARFIL, s. m. Marfil. Ebur , elephanti
dens.
MARFIT, DA. adj. ant. V. Pres, robat.
MARFUGA. s. f. Constelación, epidemia, mor-
riña. Epidemia.
MARFUNDÍR. v. a. ant. Arromadizar. In-
dujere nravedinem.
MARFUS, A. p. p. Arromadizado,
MARGAR IDA. s. f. nom de dona. Margari-
ta. Margareta.
MARGARIDETA. s. f. hérba. Maya. Bellis.
MARGARiDUSSA. s. f. hérba. Margarita,
maya , bellorita. Bellis.
MARGARITA, ant. perla. Margarita. Unió,
margarita.
MAR-
MAR
M ARGE. s. m. térra un poc elevada. Ribazo.
I'.i.i; .
marge , en lo paper y llibres. Margen. Mar-
go.
notar al marge. Marginar. Notam vel sig-
num margíni apponere , marginare.
MARGINAL, adj. Marginal. Marginalis.
MARI, NA. adj. Marino. Marinus, mariíi-
rous.
MARÍA, s. f. nom dulcíssim de la Mare de
Dea , y Senyora nostra. María. María.
mari'a sola , el ciíi blauG que s' posa en Pán«
gul superior del candeléro triangular en los
fásols. María. Cereus albus medius in te-
nebrario.
biaría sola , 61 candeléro triangular axí dit.
Tenebrario. Tenabrarium.
ave María, s. f. la oració ab que 1' arcángel
Sant Gabriel saluda á makía Santíssima.
Ave Muría. Salutatio angélica.
QUAND ES MENESTER MARÍA , VINGA MARÍA ;
QUaNJ NO ES MENESTER MARÍA , FORA MA-
RÍA, ref. Ama soys ama mientras el niño
mama' desque no mama , ni ama ni nada.
Entre tanto que cria amemos al ama ; en
pasando el provecho luego olvidada.
Comruodus es? maneas ; iam cessas esíe,
recede.
Doñee alit puerum nutrix solet omnis
amari:
Ast aiere ut cessat, cessat & eius amor.
MARIANO, NA. adj. lo pertanyent á María
Saatísima Senyora nostra. Mariano. Ad sa-
cratissimam Virginem M'ariam pertinens.
MARIDABLE, adj. dit de la vida que deuhen
fer él marit y la mulier. Maridable. Vita
quae coniuges decet.
MAR: DADA. adj. ant. V. Casada.
MARiDAR. v. a. ant. casar á la dona. Casar.
Maritar .
MARÍDATGE. s. m. p. u. V. Casament.
MARIDET. s. m. braseiret. Estufilla, maridi-
llo, rejuela. Prunarium, ignitabulurn , fo-
culus.
MARIETA, s. m. 1' home de poc esperit.
Mandilón : de poquito. Effoeminatus vir.
Marieta , T h.iRie afeminar , cobard. Marica,
maricón , marión. Vir mulier.
mauieta. s. f. insecte. V. Panarola.
MARINA, s. f. la costa de mar. Marina. Ma-
rítima ora.
marina , marinería. V. Marinería.
MARINADA, s. f. vent que vé del mar. Ma-
rea. Piacidus é mari flatus.
MARINER. s. m. Marinero. ^Nauta.
MARINERÍA , él conjunt de mariners , y de-
nles pertanyend á la navegado. Marinería.
Nantae, res náutica.
MARIPOSA, s. f. Mariposa. Pyrausta.
MARISCAL DE CAMP. Mariscal de campo.
7%
MAR
Tribunus militum tertius á Duce.
MARIT. s. m. Marido. Maritus.
MÁRÍTIM , A. adj. Marítimo. Marítimos.
MARLET. s. üi. Almena. Pinna.
MARLOTA. s, f. cerra vestidura de moro.
Marlota. Maurorum amicuium.
MARMAN i SR. s. m. Regatón, regatero.
Regaten de bastimentos. Propcla.
MARMESSOR.. s. m. Albacea. Testamehti
executor.
MARMESSORÍA. s. f. Albaeeazgo. Testa-
menti exequendi munus.
MARMÍTA. s. í'. Marmita. Lebes , cacabus.
MARM1TO. s. m, fregó. Marmitón, galopín.
Pair.ulus culínarius.
MARMOTA, s. f. Marmota. Mus montanus.
DORMIR COM UNA , Ó MES Qü' UNA MARMOTA, f.
V. Dormir.
MARO. s. f. Marea , marejada. JEstus mari-
nus.
MARQUES, s. m. Marques. Marchio.
MARQUESA, s. f. Marquesa. Majebionissa.
marquesa , pédra mineral. Marquesa, marque-
sita. Py rites.
MARQUESAT. s. m. Marquesado. Marchio-
natus.
MARQUESETA. s. f. dim. Marquesita. Ado-
lescens marehionissa.
MARRA, s. m. Morueco. Aries admissarius,
vel vetulus.
MARRADA, s. f. Rodeo , vuelta. Vi* nexos.
fer marrada, f. Rodear , hacer rodeo, mar'
rar. Circumire.
MARRANXA. s. f. Taba , carnicol. Talus.
jog de makrankas. Juego de la ¡aba , juego de
los carnicoles. Talorum ludus.
L'ANY DEN MARRAS.loc. El año de Mar-
ras. Tune temporis.
MARRAR, v. a. ant. V. Amarrar.
MARRIQÜINCA. s. f. ant. V. Macranxa.
MARRIT , DA. adj. ant. trist. Mustio. Tris-
tis.
MARRO, s. m. jog. Castro. Ludus lapillis
aciem effingens.
MARRO, s. m. péssa de metall en que está
escrita l' hora en que s' Í3n las rondas ea
la milicia. Marrón. Tessera? ger.us.
MARROQUÍ, s. m. péll adobada axí dita.
Marroquí. Coriurn subacrum marocarium.
MARS. s. m. mes del any- Marzo. Martius.
mars gibelins. p.ant. péils de ia marta. Mar-
tas cebdinas , o cebellinas. Martes zibelina-,
MARSAL. adj. ant. lo pertanyerjd al mes de
Mars. Marzal. Martiaiis.
MARSAPÁ. s. i. Mazapán. Maza, martius
pañis.
MARSIT , DA. adj. ant. V. Móstíg.
MARTA, s. f. anima!. Marta, Mus Ponticus.
martas, p. las péils de las martas. Martas.
Pelles maríis.
MAR-
jr6 MAR
MARTÉLL. s. m. Martillo. Malleus.
COP DE MARTELL. V. Cop.
picar ab lo marte ll. f. Martillar. Mallea-
r? , malleo tundere.
MARTELLADA. s. f. cop de roartéll. Mar-
tillada. Mallei ictus.
MARTELLEJAR. v. a. p. u. Martillar.
Tundere malleo.
MARTELLET. s. m. dim. Martillitc. Mal-
leolus.
martellet, él que servex per trempar los
instruments músics. Templador. Clavicula
ad lirae consonantias componendas.
MARTÍ, s. m. nom d' ho'me. Martin. Mar-
tinus.
MARTINET. s. f. especie de malí , al qual
mou l'aygua en las fargas. Martinete. Mal-
leus.
martinet , especie de massa per clavar esta-
cas. Maza , maza de fraga. Ingens malleus
ligneus.
martinet , en lo manacord. Martinete. Pín-
nula saltans.
MARTÍR. s. m. él qui patex mort per defen-
sa de la verdadera Religió, f e , ó doctrina
católica , y evangeli de jesu-christ. Már-
tir. Martyr.
mártir , met. qui patex grans traballs, afiic-
cions y calamitats. Mártir. Cruciatus.
ANTES Ó PRIMER MÁRTIR QUE CONFESsOR. loe.
fam. V. Confessor.
MARTIRI. s. m. la mort ó torment que s 1 pa-
tex en testimoni de la veritat de la fe cató-
lica , ó en defensa d'alguna verdadera vir-
tut. Martirio. Martjrium.
Martiri , met. traball , torment 6 aflicció
que patex alguna persona. Martirio. Cru-
ciatus.
passar martiri. f. met. Passar crugía. Tor-
queri.
MARTIRISAR. v. a. llevar á algú la vida en
odi de la fe católica . ó perqué ab invenci-
ble constancia y fortalesa , defensa algún ar-
ticle de la fe , ó algún punt de la Religió
católica , ó alguna virtut. Martirizar. Mar-
tirio afficere.
martirisar, met. afligir , atormentar, causar
grans molestias. Martirizar. Cruciare.
MARTIROLOGI. s. m. Martirologio. Marty-
rologium , sanctorum catalogas.
MARVEDIS. s. m. Maravedí. Morabi-
tinus.
MARXA. s. f. 1' acció de marxar. Marcha.
Progressus , profectus.
marxa, la sonada que toca '1 tambor, ó '1
clarí quand marxan los soldats. Marcha.
Gradiendi signum concentu datuin.
D03LAR las marxas. f. V. Doblar.
MARXANT. s. m. Mercante. Mercator, ne-
gotiator.
MAR
marxAnt de paQuet. Buhonero. Minutas mer-
cls venditor.
MARXANTÓ. s. m. V. Marxant de paquet.
MARXAPEU. s. m. V. Lündar de la pona.
MARXAR. v. n. Marchar. Iter arripere , pro-
ficisei.
xMARXÍTAR. v. a. Marchitar. Marcorem
afierre.
MARXITAT, DA. p. p. Marchito.
MARXÍTAMENT. s. m. ant. Marchitura*
Marcor.
MAS. s. m. certa porció de mercaderías ó al-
tras cosas juntas y Hígadas , com mas de fil,
de lli &c. Mazo. Mercium fasciculus, mani-
pulus.
mas, heretat. Granja. Prsedium rusticum.
MASCARA, s. f. él subgécte que va disfrassat,
y porta careta. Máscara. Personatus , lar-
vatus.
máscara, ant. V. Careta.
mascara , taca de fum , tinta &c. Tizne, tiz-
nón. Fuliginosa macula.
máscaras, p. lo conjunt d' ellas. Máscaras.
Larvatorum pompa.
MASCLE. s. m. 1' animal del sexo masculi.
Macho. Mas, masculus.
mascle , la péssa que entrand dintre d' altra
forma algún instrument ó artiíki. Macho.
Artificii pars mascula.
mascle, péssa petita de ferro ab son polvcrí,
que s' dispara en las festivitats. Morterete.
Mortariolum sulphureum.
mascle , en las plantas. Macho. Masculus.
mascle , d' axeta. V. Axeta.
MASCLET. s. m. Pera. Barba floccus.
MASCÜLÍ, NA. adj. Masculino. Masculus,
masculinus.
MASELL, A. adj. Sorayo , leproso. Lepro-
sus.
MASÍA, s. f. alquería, casa de labranza. Vil-
la, praedium rusticum.
MASMORRA. s. f. Mazmorra. Ergastulum.
MASNADA. s. f. ant. V. Maynada.
MASÜVER. s. m. qui cultiva alguna heretat
d'altre. Colono, Villicus, colonus.
masover , qui té líogada alguna casa , ó habi-
tació d' ella. V. Llogater.
MASSA. s.f. instrument axí dit. Mazo. Tudes.
massa , la porra que portan éls macers. Maza.
Clava.
massa, lo eos ó 'i tót d" una hisénda ó altra
cosa , presa tota per enter. Masa. Corpus
fortunarum , divitiarum , aut alterius rei.
massa , arrepleg, conjunt , ó concurrencia d'
algunas cosas. Masa. Congeries.
massa de molí draper. Mazo, de batan. Ba-
tuarium.
MASSA DE LA SANG. V. Sang.
COP DE MASSA. \ . Cop.
porter de massa. Macero. Clavigei , lictor.
MAS-
MAS
massa , adv. ni. sobrar. Demasiado, Nimls, ni-
miüm.
CARREGAR MASSA. f. V. CarrCgar.
PICAR AB LA MASSA ALGUNA COSA. f. Macear.
Malleo tundere.
SI ÉTS ESTACA SUFRIRÁS, SI ETS MASSA FERIRÁS.
ref. V. Estaca.
MASSADA. s. f. ant. V. Cop de massa.
MASSER. s. m. porrer. Macero. Clavi-
ger.
MASSIS, SA. adj. Macizo. Solidus , fir-
mus.
MASSOTER. s. m. V. Matósser.
MÁSTEG. s. m. Almaciga. Mastix.
MASTEGAMENT. s. m. ant. Mascadura.
Cibi montura.
MASTEGAR. v. a. dividir en parts menudas |
las viandas ab las dents y caxais. Mascar.
Mandere.
mastegar las paraulas. f. met. Mascar,
musitar , mamujar , mamullar. Balbutire.
mastegar, met. V. Rumiar.
mastegars 1 ho entre las dents. f. met. pro-
nunciar mal lo que s' diu , ó per difkultat,
ó per no voler déxars' ente'ndrer. Mascar.
Interrupté loqui.
MASTEGAT, DA. p. p. Mascado.
ponarli mastegat. f.explicar menuda y clara-
ment á algú alguna cosa. Dárselo mascado.
Rem claré , apertéque exponere.
MASTÍ. s. m. Mastín. Molosus, licisca.
MÁSTIL, s. m. p. u. arbre de ñau. Mástil.
Malus.
MATA. s. f. planta ó arbusto petit. Mata.
Frutex.
mata , especie particular de mata , axí dita.
Lentisco. Lentiscus.
Mata , mota. V. Mota.
LAS MATAS TEÑEN ULfcS , LAS PAREDS TEÑEN
aurellas. ref. Montes ven , paredes oyen.
Verba audit paries , oculata ac arbuta cer-
nunt.
MATACA. s. m. composició de matsines per
matar éls góssos. Matacán , zaraza. Olla
venéfica.
MATADOR, s. m. Matador. Interfector , oc-
cisor.
MATADURA, s. f. la nafra que s¿ fa á las
bestias , per fregar la sella , albarda , &c.
Matadura. Petimen , ulcus in iumentis.
MATAFALUGA. s. f. Anis , matalahúga.
Anisum.
MÁTALAS, s. m. Colchón. Lanea culcitra,
culcita.
mátalas de ploma. Plumón. Plumea culci-
ta.
MATALASSER. s. m. Colchonero. Lanearum
culcitrarum opifex.
MATALAS5ET. s. m. din. Colchoncito , col-
chaitáUa* Culcitella.
Tonull.
MAT v,
MATALOT D' HOSTAL. Mozo da paja y
cebada. Fainulus cauponarius.
MATAMENT. s. m. met. modestia, cansad.
Molimiento. D¿farigatio, molestia.
es un matament. loe. faii). ab que s' ex-
plica lo qu'es penosa ó insufrible alguna
cosa. Es una muerte. To.rmenti genus est.
MAT ANSA. s. f. Mortandad. Cxd¿s , stra-
ges.
matansa , la deis tocinos y altras bestias.
Matanza. Occisio.
MATAR, v. a. llevar la vida á algú. Matar*
Occidere, interficere.
matar , met. importunar á algú perqué fassa
ó concedesca alguna cosa. Moler. Ur»ere$
molestare.
matar , ser superior en el jog , com matar
una botxa , una carta á altra. Ganar. Vin-
cere.
MATAR LA FAM. f, V. Fam»
Á mata decolla, loe. A degüello. Ad interni*
cionem.
la í-orfia mata la cassa. ref. V. Cassa*
LOS CüYDADOS DSL ASE MATAN AL TRAG1NER,
ó al amo. ref. V. Cuiaado.
TANTA CULPA TÉ 'l QUE MATA LA CABRA COM
ÉL QUE LI TÉ LA GARRA, ref. V. Culpa.
MATARSE, v. r. llevarse la vida. Matarse,
Se ipsum occidere.
matarse , met. £er ab gran ansia y eficacia
las diligencias per lograr alguna cosa. Ma-
tarse, Magnopere laborare.
MATEMÁTIC. s. m. qui proféssa la Mate-
mática. Matemático. Mathematkus , ma=>
theseos professor.
matemátic , a. adj. lo que pertany á la Ma-
temática. Matemático. Mathematicus.
MATEMÁTICA, s. f. Matemática. Mathesis,
matheroatiea.
MATEMÁTICAMENT. adv. m. Matemáti-
camente. Mathemaíicé.
MATERIA, s. f. La part qu* ab la forma
que ia determina, compon él tbt. Materia»
Materia.
materia, la saog corrompuda tornada de cch*
lor blanc. Materia. Sanies , pus.
materia , en los Sagraments. Materia. Mate*
ría.
materia , qualsevol subgeete capas de rébret
formas substanciáis ó accidentáis , en quant
se considera ab abstracció de totas ellas*
Materia. Materia.
materia , la matéxa substancia y éntitat de
ias cosas consideradas com objécte deis aa-
tes y de las potencias y aceions deis agenís.
Materia. Materia.
materia , Tassumpto de que s' tracta. Mate"
ria. Materia.
materia , la substancia materiai de que s' fa»
briea ó compon qualsevol obra natural á
V ar-
■ ? 8 MAN
artificial. Materia. Materia, máteries.
Materia, en las Universitats : lo que escruten
los Estudiants. Materia. Argumentum.
materia parva. Materia parva. Materia par-
va.
MATERIA PRÓXÍMA DEL SAGRAMENT. Materia
próxima del Sacramento. Materia próxima
Sacramenti. •
MATERIA REMOTA DEL SAGRAMENT. Materia
remota del Sacramento. Materia remota Sa-
cramento
CÓURERSE Ó MADURARSE LA MATERIA Ó POS-
terma. V. Cóurerse.
MATERIAL, adj. lo que pertany á la mate-
ria. Material. Materialis.
material, lo qu' enclou , ó s' constituex de
materia. Material. Materialis.
material, grosser, séns agudesa ni discreció.
Material. Rudis.
material, s. m. la materia que s' requirex
per exécutar alguna cosa, com los mate-
rials per una casa. Material. Materia,
máteries.
MATERIALITAT. s. f. grossen'a, falta de
sutilesa, discreció; ó '1 precis conexément
de las cosas, sois per lo qu' aparexen ó
sonan. Materialidad. Rustidlas , ruditas.
materialitat, él ser físic y material , ó la
substancia de las accions exécutadas ab ig-
norancia inculpable, ó falta del conexément
que las había de constituir bonas ó malas
moralment. Materialidad. Materiaiitas.
MATERÍALMENT. adv. m. segons las pro-
pietats de la materia , ó ab respecte á
ella. Materialmente. Materialiter.
mathrialment , séns lo conexément y ad-
vertencia que constituex las accions bo-
nas ó malas. Materialmente. Materialiter.
mateiualment, grosserament , séns sutilesa ó
penetrado de la substancia de las cosas.
Materialmente. Ruditer.
MATERNAL, adj. Maternal. Materrius.
MATERNITAT. s. f. Maternidad. Materni-
tas.
MATERNO , NA. adj. Materno , maternal.
Mate rn us.
MATÉU. s. m. nom d' home. Mateo. Ma-
thaeus.
MATEX, A. pron. personal. Mismo. ídem.
MATí. s. m. la part del die axí dita. Maña-
• na. Mane.
de matí. m. adv. De mañana; de madrugada.
Dilucuió.
de bon matí. adv. m. Por la mañanica. Val-
de dilucidó.
llevarse í>e matí. f. V. Llevarse.
MATINADA. s. f. Madrugada. Matutinum
tempus.
MATINAL, adj. Matutina} , ?natutino. Matu-
tinus.
MAT
MATINEJAR. v. a. llevarse de matí. Ma-
drugar. Primo mané surgiré é lecto.
matinejar, met. anticiparse á fes alguna cosa.
Madrugar. Anteire.
VAL MES DEU AJUUAR QUE MATINEJAR. ref.
V. Déu.
MATÍNER. adj. Madrugador , madrugón.
Anteiucnnus , pervigil homo.
ser matiner. f. V. Matinejar.
MATINES, s. f. p. Maytincs. Matutinae pre-
ces.
MATIN'ET. adv. t. de bon matí. De mañani-
ta. Primo mane.
MATIS. s. m. Matiz. Splendor, tonus.
MATISAR. v. a. Matizar. Coloribus illustra-
re .aspergeré.
MATO. s. f. Requesón. Concreti lactis massa.
MATURRANGA, s. f. bax. Coima .peliforra.
Vulgare scortum.
MATOSSER, A. adj. cosa mal fbta.Zoquetudo,
mazorral. Rudis, impolitus.
matosser, él que traballa tóscament. Cha pu-
chero. Rudis artifex.
MATRACA, s. f. burla que s' fa d'algú , re-
prenendlo,ó culpandlo d'alguna cosa qu'
hz féí. Matraca. Sccmma.
donar matraca, f. burlarse d'algú ab diíxos
picants, ó insistir ab importunitat en algu-
na cosa qu' enfada. Dar matraca. Sconimar-
tis aDnetere ; alicui molestum ess. j .
matracas, p. las qu' en lloc de las campanas
servexen per donar senyal en la semmana
santa. Matraca , carraca. Crepitaeulum
ligneum.
MATRAQUEJADOR. s. m. ant. Matraquis-
ta. Irrisor.
MATRAQUEJAR. v. a. Matraquear. Scom-
matis fi^ere.
MATRÍCÁRIA. s. f. hérba. Matricaria. Ma-
tricaria.
MATRÍCULA, s. f. Matrícula. Catalogus,
svHabus.
matkícula , ant. él motilo per fer la lletra
d'estampa. V. Matris.
MATRICULADO, s. f. ant. V. Matrícula.
MATRICULAR, v. a. Matricular, la syüa-
bum redigere, reíV-rre.
MATRICÜLAT, DA. p. p. Matriculado.
MATRÍMONI. s. m. él contráete. Matrimo-
nio. Connubium , matrimonium.
MATRiMONi,él marit y la muiler. Matrimonio.
Coniuges.
matrimoni clandestí. Matrimonio clandesti-
no. Matrimonium clandestinum.
matrimoni consumat. Matrimonio consumado.
Matriinonium consumatum.
matrimoni rato. Pdatrimanio rato. Matrimo-
nium ratum.
CONSUMACIÓ DEL MATRIMONI. V. ConSUma-
ciú.
CON-
MAT
consumar. í". n MATKir.ioNi. f. V. Consumar.
.contráurkk. matrimoni. f. V. Contráurer.
dirimir i'.ú Matrimoni. f. V. Dirimir.
CONSTANT LO MATRiMOM. loe. V. ConStant.
MATRIMONIAL. Matrimonial. Matrimo-
nialis , coaiugalis.
CAI'ÍTOLS MATRIMONÍIALS. V. Capítols.
MATRIS. s. f. dit de la iglesia principal. Ma-
triz. Metrópolis,
matris, él protocol d'alguna escriptura. Ma-
triz. Protocollum.
matris , per fer lletra de motilo. Matriz.
Prototypus , archetypus.
llengua matris. Lengua matriz. Lingua
primogenia , matriz.
MATRONA, s. f. Matrona. Matrona.
MATSÍNAS. s. f, p. Venino. Venenum.
matsínas, met. ¡o qu' és gravement nociu á
la salud del eos ó de Tánima. Veneno. Ve-
nenum.
donar matsínas. f. V. Donar.
POCAS MATSÍNAS NO MATAN. loC. PoCO Veneno
no mata : Poco rejalgar no hace nial.
Nil nocet arsenicum parco si sumitur
haustu.
MATUTX/. s. m. ant. él que va disfrasat ri-
diculment ab vestir de vanos colurs. Mata-
chin. Saltatorius mimus.
MATÜR1TAT. s. f. ant. V. Maduresa.
MATX. s. m. mes del any. Mayo. Maius.
Matx , l'arbre axtdit. Mayo. Arbor maiaüs.
esperar ó desítjar com l'aygua uel. mes de
matv. f. V. Aygua.
FERs' UN MATX, UN BON MATX. f. met. Satisfer-
se be il'alguna cosa , com : fers' un bon
matx da ilegir. Darse una panzada , «11
hartazgo. AÜquo sati¿ri.
MATXACA. s. m. met. enfados v pesat en
sa conversado. Machaca, machacón. Im-
portunus , moles'us.
MATXACAR. v.n.met.porfiarab terquedat en
alguna cnsa, disgustand al qui ho ascólta.
Machacar. Pertinaciter insistere.
MATXACAT, DA. p. p. Machacado.
MATXADA. s. f. asenada , paraula ú acció
necia. Borricada. Stulté dictum,aut fac-
tum.
MATXET. s. m. dim. Machuelo. Pusillus
muhis.
MATXO. s. m. animal. Mulo, macho. Mu-
illa.
matxo, met. neci , tonto. Macho. Bardus., fa-
tuus.
Á COLL DE MATXOS. loe. V. Coll.
MATXÜCAR. v. a. Ajar. Det:rere.
matxucar, alguna cosa , apretandla dins del
puny ó entre ¡as nians. Apañuscar. Con-
trectando deformare.
MATXÜCAT, DA. p. p. Ajado, apañus-
cado.
MAU ? 9
MAULA, s. f. engany. Maula. Praus, stro-
pha.
maula , l'artifici ab que s' vol enganyar á
algú. Cancamusa. Dolus.
maula, s. m. astut , enganyos , artificios.
Maula, maulero. Versutus.
conéxer ó entbndr.br la maula, f. Enten-
der la musa, la cancamusa, Alicuius as-
tus prospicere.
MAULAR, v. n. territ. él gat. V. Miolar.
MAURAR. v. a. apretar encr' éls dits ó las
rhans alguna cosa per ablanirla, ó desférla.
Maznar, estrujar, estregar. Preipere , vel
síringere eigitis, vel manu.
maurar, ablanir alguna cosa , manejandla.
Sobar. Subiré, subigere.
maurar la pasta prr fer el pa. f. Heñir,
sobar la masa. Massaai subigere.
MAUSOLEO, s. m. Mausoleo. Mausoleum.
MAXIM, A. adj. sup. Máximo. Maximus.
MÁXIMA, s. f. sentencia, axioma, principi
ó fonament d'algun art ó ciencia. Máxima.
Regula , axioma.
máxima , en la música. Máxima. Máxi-
ma.
MAXÍMAMENT. adv. Máximamente. Máxi-
me.
MAXON. s. m. ant. péx. V. Mujo!.
MAXINA. s. f. vulg. dent en las criaturas.
V. Dent.
MAY. ad/. Nunca , nunca jamas. Nun-
quam.
may per may. m. adv. Jamas, en ningún tiem»
po , nunca. Nunquam.
may que. loe. equivaient á baldament qua
no , y axí s" diu : may qu' hagues vingut.
Oxalá jamas , óxalá que no. Utinam non.
ni ma.y que. expr. per denotar que s' desitja
ó no s' sent que no succehesca alguna cosa.
Mas que no. O nusquam ; vel non.
sr may per may. loe. fam. condicional. Si al~
g-.ina vez, si en algún tiempo , si en alguna
ocasión. Si aliquando.
may. s. m. ant. V. Malí.
MAYE. s. m. ant. V. Blat de moro.
MAYMES. adv. t. Nunca jamas. Nunquam.
MAVMO. s. m. Pachón. Lentus, morosüs.
MAYNELL. s. m. Anaquel , anden. Plu-
teorum vel repositorio! aai divisiones.
MAYSO. s. m. ant. V. Casa, alberg, man-
sió.
MAYOL , MAYÓLA, s. m. vinya novament
plantada. Majuelo. Masculetum , novelle-
tum.
ME.
ME. cas irregular del pronom jo. Me. Me,
vel mihi.
MECANERÍA. s. f. Mezquindad. Sórdida
parcimonia.
ME-
8o MEC
MECANfC , A. adj. lo que 8* exécuta ab las
mans. Mecánico. Mechanicus.
mecánic, escás. Mezquino, menguado, tran~
sido. Sordidus homo; nimis parcus.
mecánic, dit deis oficis y arts per contrapo-
sició á las lliberals. Mecánico. Mechanicus.
MECÁNICA, s. f. V. Maquinaria.
mecánica , acció indecorosa , propia de gent
baxa. Mecánica. Indecorum factum.
MECANICAMENT. adv. m. prácticament,
ó ab l'art de la mecánica. Mecánicamente.
Mechanieé.
mecánicament , escassament. Mezquinamen-
te. Miseré ; nimis parce.
MECENAS, s. m. él subgécte poderos qu'
afavorex ais Literats y á las lletras. Mece-
nas. Mcecenas.
MEDALLA, s. f. la de metall en que l* una
cara té l'efigie d' alguna persona ¡Ilustre,
y l'altra alguna figura ó emblema. Me-
dalla. Nuumisma, herma.
medalla , la de metall en que hi ha !a efigie,
de m\ría Santíssima, d'algun Sant , &c.
Medalla. Sacrum nummisma.
medalla, la targíta rodona ú ovalada en que
hi ha alguna figura de mitj relleu. Medalla.
Anaglypha.
MEDALLÓ. s. m. Medallón. Anaglypha.
MEDÍ. s. m. arbitre, modo. Medio. Ratio,
via , modus.
medí, él que s' adopta en algún negoci ó de-
pendencia. Medio. Modus, via.
medí, la diligencia ó acció que conduex per
lograr algún fi. Medio. Médium.
medí, Lógic. Medio. Médium logicum.
med: , moderado entre 'ls extrems. Medio.
Médium.
medí terme. Medio término. Modus , ra-
tio.
medís, p. facultáis , béns. V. Habers.
curt de medís. V. Curt.
falta de medís, pobresa. Cortedad de medios^
falta de medios. Egestas , inopia.
FALT-.T DE MfcDIS. V. Faltat.
MEDIA, NA. adj. Mediano. Medius.
MEDíACIO. s. f. interposició ó intervenció
d'algú per compóndrer y reconciliar á al-
tres que están discordes, ó conseguir algu-
na cosa per altre. Mediación. Intercessus,
opera.
MEDIADOR, s. m. V. Medianer.
MEDIANAMENT. adv. m. Medianamente.
Mediocriter.
MEDIANER, A. adj. Medianero, mediador.
Intercessor , mediator.
MEDIANÍA, s. f. Medianía. Mediocritas.
MEDÍ ANT. m. adv. Mediante. Mediante.
MEDIAR, v. n. exísistir ó estar una cosa en
mitj d'altras. Mediar, In medio esse , in
medio situm esse.
MED
mediar, íntercedir per algú ó interposarse
entre dos que renyexen ó disputan. Mediar.
Intercederé, interloqui.
MEDIAT, A. adj. Mediato. Mediatus.
MEDIATAMENT. adv. m. ant. Mediata-
mente. Medíate.
MÉDIC , A. adj. Médico. Medicus.
MEDICAMENT. s. m. Medicamento. Me-
dicamentum, pharmacum.
MEDICAR, v. a. Medicar. Medicari.
MEDICAT , DA. p. p. Medicado.
MEDICINA, s. f. l'art ó ciencia de curar.
Medicina. Medicina.
medicina , él remey que prea él malalt. Me-
dicina. Medicamentum.
MEDICINABLE, adj. Medicable. Sanabilis.
MEDICINAL, adj. Medicinal. Medicinalis.
MEDICINAR, v. a. curar. Medicinar. Me-
dicari , medicinam adhibere.
MEDIOCRAMENT. adv. m. V. Mediana-
ment.
MEDIOCRE, adj. V. Media.
MEDIOCRITAT. s. f. ant. V. Medianía.
MEDITABUNDO , DA. adj. Meditativo,
meditabundo. Cog tabundus.
MEDITACIÓ. s. f. l'aplicació del pensamenr
á la consideració d'alguna cosa. Medita-
ción. Medkatio.
meditació, la consideració d'algun misteri
de nostra Santa Pe , ó d'alguna materia
moral. Meditación. Sacra*meditatio.
meditació, l'escrit que conté la materia per
alguna consideració d'algun misteri de ¡a
nostra Santa Pe , ó d'algun punt moral.
Meditación. Rerum sacrarum meditationis
materia scriptis mandata.
MEDITAR, v. a aplicar él pensament á la
consideració d'alguna cosa , ó ais medís de
conseguirla. Meditar. Meditari ; considera-
re.
meditar, considerar sbbre algún misteri de
nostra Santa Fe , ó sobre alguna materia
moral per profic y frúyt espiritual. Me-
ditar. Meditari; divina contemplar!.
MEDITAT, DA. p. p. Meditado.
MEDITATIU , VA. adj. Meditativo. Cogí-
tabundus.
MEDITERRÁNEO , NEA. adj. Mediter-
ráneo. Mediterraneus.
MEDRA, s. f. progres. Medra. Profectus,
progresáis.
MEDRAR, v. n. Medrar. Proficere , pro-
gressus faceré.
MÉDRAT. DA. p. p. Medrado.
MEL. s. f. Miel. Mel.
mel R06AT. Miel rosada. Mel rosaceum ; rho-
domel.
mel verge. Miel virgen. Mel é favo de-
fluens.
DONAR UNA DITA DA DE MEL. f. V. Ditada.
SER
MEL
SER DOLS COM UN SUCRE , COM UNA MEL. f.
V. Dols.
es mel y mató. loe. ab que s'expréssa l'excel-
lencia d'alguna cosa , particularmem de
menjar,que essend de sí bona , se li afégex
altra que la millón. Eso es miel sobre ho-
juelas. Delicüs scitamenta superaddita.
es pa v mel. loe. ab que s'expréssa ser inblt
tolerable una cosa respecte d'altra. So» tor'
tas y pan pintado. Hoc leve malum si aliüd
spectes.
NO ES LA MEL PER LA LOCA DEL ASE. ref.
No se hizo la miel para la boca del asno.
Non asini confecit apis sua mella palato.
QUI MENJA FEL NO POJ ESCUPIR MEL. ref.
V. Fel.
MEL ACOTÓ, s. m. Melocotón. Chrysome-
lum; malum persicum.
MELANCOLÍA, s. f. un deis quatr' humors
primaris del eos huma'. Melancolía. Atra
vilis.
melancolía , triftesa causada per 1' humor
melancóüc. Mtlancolt'a. Melancholia , mae-
ror.
MELANCÓL1C, A.adj. Melancólico. Mícs-
tUS.
MELANCÓLICAMENTE, adv. m. Melan-
cólicamente. Tristem in modum.
MELANCOLISAR.v.a. Melancolizar. Moe-
lore , vel tristitiá afficere.
MELANCOLISAT , DA. p. p. Melancoli-
zado.
MELCIOR. s. m. nom d'home. Melchor.
Melchior.
MELIC. s. m. V. Llombrígol.
MELINDRO, s. m. pasta delicada. Bizcocho.
Dulciarius pañis.
melindro , met. afectado de delicadesa. Me-
lindre. Fastidium.
FER MELINDROS, Ó 'l MELINDROS, f. mostrar
afectada y sobrada delicadesa. Melindrear ;
hacer melindres. Delicatulé fastidire vel
despicere.
MELINDROS , A. adj. Melindroso , melin-
drero. Delicatus , mollis, fastidiosus.
FER MELLA, f. V. Fer.
MELLIFLUO, FLUA. adj. Melifluo. Melli-
fluus.
MELLORAR , MEILLORAR , MELIO-
RAR. v. a. ant. V. Millorar.
MELLORACÓ. s. f. ant. Mejoramiento.
Melioratio.
MELMELADA. s. f. Mermelada. Mala cy-
donia saccharo condita.
MELÓ. s. m. Melón. Pepo.
MELODÍA, s. f. Melodía, Melodía.
MELODRAMA, s. f. Melodrama. Melodra-
ma.
MELONAR, s. m. Melonar. Melopeponum
área.
Tu«. II.
MEL et
MELONET. s. m. din.. Meloncete. Parvus
melopepo.
MELOS, A. adj. suau , dójs. Meloso. Dulcí»»
meileus , suavis.
MELSA. s. f. Bazo. Splem
melsa , la de tocino y altres animáis. Paxari-
lia. Splen porcinus.
LO QUE ES BO Pe'l FETGE ES MAL Ó NO B£ BO
per la melsa. ref. V. Fét<*e.
MEMBRANA, s. f. péll pr rá,a, ó túnica á
modo de pergamí, Membrana. Membra-
na.
membrana , Anatóm. Membrana. Membra-
na.
MEMBRANOS, A. adj. Membranoso. Mem-
branacens.
MEMBRAN£A. s. f. ant. V. Record, me-
moria , menció.
MEMBRAR. v. a. ant. fer menció d'algú 6
d'alguna cosa , anomenarla. Mencionar ,
nombrar^ mentar. Meminisse.
M E:\1BRARSE. v. r. ant. V. Recordar-
se.
MÉMBRE. s. m. part del eos del animal*
Miembro. Membrum.
mémure , qualsevol part que servex y con-
ebrra a' la composició d'algun eos moral,
com Ciutat, Reiigió, &c. Miembro. Mem-
brum.
membre , en la Arquit. qualsevol de las parts
essencials que la componen. Miembro.
Membrum.
membre podrid, met. Miembro podrido. Pu»
tridum membrum.
MEMERES DE LA IGUALACiÓ. Mítem. Mient-
bros de ¡a igualacien. Merribra &\iuk¡:
nis.
membres principáis, com él cor, corve!!,
fetge, &c. Miembros principales. Precipua
membra.
MEMBRÍLLER. s. m. ant. V. Codon-
yer.
MEMBRILLO, s. m. ant. V. Codbny.
MEMBRUD, A. adj. Membrudo. Grandibug
memhris prseditus.
MEMENTOS, s. m. p. los de la missa. Me-
mentos. Memento.
fbr sos mementos, f. met. detenirse en dis-
córrer ab particular areneió lo qu' impor-
ta per algún fi. Hacer sus mementos. Me di-
tari.
MEMORABLE, adj. Memorable, memoran-
do. Memorabilis , memorandas.
MEMORIA, s. f. una de las tres potencias de
l'ánima. Memoria. Memoria.
memoria, fama. Memoria. Memoria.
memoria , monument que queda á la posteri-
tat per record ó gloria d'alguna cosa. Me-
moria. Monumentum.
memoria de gall , met. dit del que té poca
X rr.2-
82 MF.M
memoria. Memoria de gallo 6 grillo. Me-
moria fragilis vel deeidens.
memoria local ó artificial. Memoria lo-
cal ó artificial. Memoria localis seu artiri-
cialis.
memorias, p. recados que per atenció s' donan
á algún ausent. Memorias. Memoriie; salu-
tis missio.
anársen ó fugir ds la MEMORIA, f. Barrerse
de la memoria. Memoria excidere , labi.
apéndrer de memoria, f. V. Ape'ndrer.
cáurer de memoria, f. Dar de cogote. In
occipitium prolabi.
CONSERVAR LA MEMORIA d'ALGUNA COSA, f.
V. Conservar.
CULTIVAR LA MEMORIA, f. V. Cultivar.
DONAR DE MEMORIA, f. V. Decorar.
EXIR.sE DE LA MEMORIA, f. V. Exirse.
fer memoria, f. fer recordar a' algú d'alguna
cosa. Hacer memoria. -Memoriam excitare,
suscitare.
fer memoria, f. recordarse d'alguna cosa.
Hacer memoria. In memoriam revocare ;
recordad , reminisci. ií
fer venir á la memoria, f. V. Fer.
pérdrer la memoria d'alguna cosa. f. no
recordarse , ni saber dar rahd d' ella. Per-
der los memoriales. Memoriam decidere.
teñir en memoria, f. ab que 'Is superiors
oferexen á algú sa protecció. Tener en me-
moria. Memorem esse.
teñir memoria d'alguna cosa. f. recordar-
sen'. Conservar la memoria de alguna cosa.
Memoria tenere : in memoria habere.
De memoria, m. adv. que val : ab Tus y
exerciei d'élla ; com , ape'ndrer de memo-
ria. De memotia. Memoriter.
LO MENTOfcR HA DE TEÑIR MOLTA MEMORIA.
ref. V. Mentíder.
MEMORIAL, s. m. Memorial. Supplex li-
bellus.
memoríal ajustat. Memorial ajustado. Litis
acto'Um summa, epitome.
MEMORIASSA. s. f¿ aum. Memorión. Me-
moria valida , firma , tenax.
MENA. s. f. en los minerals. Vena. Vena.
mena , especie. Casta , raza , especie , ralea.
Snpeies.
MENAR. v. a. conduir. Guiar, conducir,
llevar. Ducere.
menar. ant. V. Remenar.
menar, portar él camí á algún paratge. Lle-
var , guiar. Ducere.
menar alguna causa, f. ant. for. V. Portar
una causa.
menar aygua. f. ant. conduirla per alguna
canal ó altre conducto. Conducir el agua.
Aquam ducere.
menar él compás, f. V. Portar él compás.
menar á execució. í. posar en execució.
MEN
Poner for obra. Exequi.
MENAR Pe'l RONSAL , PER LA BRIDA, f. á la
cabalcadura. Llevar del cabestro , del dies-
tro , de las riendas. Capistro ducere.
menar respecte , por &c. f. Tener respeto,
miedo £íc. Vereri , metuere.
no s' mou , ni s' mena. loe. V. No mou
peu ni cama.
MENARSE. v. r. p. u. menearse alguna
parí del eos. Menearse , bullir. Moveri.
menarse, ant. las causas á plét. Seguirse ,
actuarse. Agi causa m.
menársen, portársen' ab sí alguna cosa. Lle-
varse, llevarse consigo. Seeum ducere, ferré.
MENASSA. s. f. ant. V. Amenassa.
MENASSAR. v. a. ant. V. Amenassar.
MENCIO. s. f. Mención. Corn memorado.
fer mencio. f. V. Fer.
MENCIONAR, v. a. Mencionar. Comme-
morare.
MENCiONAT , DA. p. p. Mencionado.
MEND1CANT. adj. él pobie que demana
. caritat. Mendicante , mendigante , n.cr.digo.
Mendicus.
mendicant, l'Órde religios axí dit,y '1 Reli-
gios d'aquest orde. Mendicante. Mendican-
tium ReJigiosorum Ordo , aut eiusdem or-
dinis frater.
mendicant, qui demana ab freqüeneia ó im-
portunitat. Pedigüeño, pedidor , pedigón.
Nimius efflagitator.
MENDIGAR, v. a. Mendigar. Mendicare.
MEND1CITAT. s. f. Mendicidad, mendi-
guez. Mendicitas, mendicatio.
MENEJAR. v. a. móurer. Menear. Move-
ré.
menejar , algún negoci. Manejar, menear.
Negotium gerere.
menejar las cols. f. met. vulg. portar algún
negoci. Menear el ajo. Negotium gere-
re.
MENEJARSE. v. r. móurerse. Manejarse.
Se moveré.
MENtjARáE , fer passos , diligencias , &c. per
la consecució d'alguna cosa. Menearse ,
bandearse. Satagere.
MENER. s. m. él bou, moltó, &c. que guia
'1 ramat. Manso. Dux gregís.
MENESTER, s. m. Menester. Quod opus
est.
fer menester, f. V. Necessitar.
ser menestkr. f. Ser menester. Oportere ;
opus esse.
teñir el menester, f. Tener lo necesario.
Adesse alicui ad victum necesaria.
QUAND s' HA MENESTER MARÍA, VINGA MARÍA;
QUAND NO s' HA MENESTER MARÍA , FORA
maría. ref. V. María.
MENESTEROS, A. adj. Menesteroso. Indi-
ge
DS
?gens.
-ME-
MF.N
MENESTRAL, s. m. Menestral. Artifes,
opifex.
MENESTRIL. s. m. V. Ministril.
MENGUA, s. f. falta. Mengua. Defectus.
mengua , descre'dit. Mengua. Dedecus.
MENGÜANT. s. m. de la Uuna. Menguante.
Decrementnm , senium luníe.
MEN1SCAP. s. m. ant. V. Menyscap.
MENJÁBLANC. s. m. Manjar blanco.
Leucophagum, mattya.
MENJADÜR, A. s. m y f. qui ménja mblt.
Tragón , comedor , comilón. Edo.
ménjiDor, lloc ahbnt se nienja. Comedor.
Triclinium.
ménjador, él calaxet ó cosa semblant en que
s' posa '1 menjar ais aucélls y altres ani-
máis. Comedero. Vas escarium.
MENJADORA. s. f. de estable. Pesebre.
Praesepe.
MEMJAMENT.s. m. ant. Tacció de rnenjar.
Comida. Manducatio.
MENJANSA. s. f. bax. polis. Ganado, co-
mezón de piojos. Pediculorum abundan-
tia.
MENJAR. s. m. vianda. Comida, manjar. Ci-
bus.
MÉNjAR, él que s 1 dona ais aucélls de cassa.
Gorga. Pabulum avium rapacium.
AB LO MENJ. R Á LA BOCA. m. adv. V.
Boci.
MÉNJ.AR de péx , la vianda que s' pod menjar
en dia de péx. Comida de pescado. Cibus
quo vesci licet diebus quibus vetitus est
esus carnium.
ASSENTARSE BE *L MENJAR Ó BÉURER. f. V. As-
sentarse.
AL MAL DE CAP EL MENJA 'l BAT. Tef. V.
Barrer.
menjar. v. a. Comer. Manducare, edere.
MENjAR, consumir, com él remey corrosiu
la carn í que s' apüca. Comer. Exedere.
menjar, acar consumind alguna cosa sólida
ab Tus y maneíj d'el.'a. Gastar. Exedere.
menjar, gastar, consumir éls béns; axí s'
diu , qu' algú que tenia á son cárreg béns
d'altre se 'ls hi ha menjat. Comer. Dissi-
pare.
menjar , el riu ó riera á la térra de las boras.
Derruviar. Exedere.
menjar, la dama ó altra péssa en él jog d'es-
cacs, de damas, &c. Comer. Calculum sub-
ducere.
menjar , dit de las vocals que s" suprimexen
en la pronunciado. Comer. Elidere.
MÉNJAR Ó PÉNDRER UN BOCÍ. f. V. Bocí.
menjar ab dos quexos. f. fam. Comer á dos
carrillos. Duplici muñere quaestum faceré.
MÉNJAR LO PA EN ALGUNA CASA. f. Ser dome's-
tic ó de !a familia d'élla. Comer el pan de
alguno. Aiieno pane vesci.
MEN 83
menjar com un llop. f. Comer como un saba~
ñon, como un descosido. HelJuari.
MÉNJAR PER BSMORSAR , DIÑAR , BARENAR, SO-
PAR r. g. una perdiu. Almorzar, comer,
merendar, cenar una perdiz. Pro ientacu-
lo , prandio , merenda, cama perdicem ede-
re.
menjar de péx. f. Comer de pescado. Vesci
cibls quadragessimalibus.
MÉNJAR LA SOPA MORTA ; MÉNJAR SÉNSE CON-
TAR, f. Comer de mogollón. Nuilo labore
aut expensa paratos cibos edere.
menjar t6ts en un plat. f. met. ser mblt
ainigs. Morder en un confite. Litima amiej-
tia foederari, coniungi.
MÉNJAR, MÉNJAR VIU , MÉNJAR ibl VIU Á AL-
GÚ. f. met. usada per explicar la molestia
que causan algunas cosas ó animáis que
pican. Comer vivo. Acriter , mordicüs pun-
gere.
MENJAR AB LA VISTA , AB ¿LS ULLS. f. met. ab
que s'explica '1 modo airat y terrible ab
que algú mira a' altre. Comer, ó tragar coa
la vista. Torvis, infestis oculis inspicere.
guanyarse 'l menjar» f. Ganar de comer.
Labore aut industria sibi victum parare.
NO ASSENTARSE BE l' MENJAR. f. V. Assen-
tarse.
TEÑIR PER MÉNJAR , Ó QUE MENJAR. f. teñir
lo necessari per viurer. Tener que comer.
Sufficere alicui ad victum necessaria.
bo pkr menjar , lo que s" acostuma á ménj'ar;
lo que es gustos al paladar y saludable.
Comedero. Edulis.
l' enveja se 'l ménja. loe. ab que s' ponde-
ro l'enveja qu' algú té á altre. Se come de
envidia, 'fabescit invidiá.
ménja que devora ; no ménja sino que de-
vora, loe. fam. V. Devorar.
no ménja p¿r un pinsá. loe. ab que s'expli-
ca qu"aigú es mblt poc menj'ador. No come
mas que un gorrión. Pene quod vix aviculse
sufficit, edit.
AL QUI MÉNJA LO MADUR FERLI ROSEGAR LO
dlr. ref. V. Qui ménja la carn que rosegue
'ls ossos.
DIU LO EISBE DE COMÉNJA , QUI NO TRABALLA
no ménja. ref. En la tierra de Maluca
quien no trabaja no manduca.
Ieiunat sibi non quaerens alimenta labore.
Nullum aftert ori , qua cessat dextera, ci-
bum.
l'ase per fam ménja l' agram. ref. V. Ase.
LOS PÉXOS GROSSOS SE MENJAN AL XICS. ref.
Los peces grandes se comen á los pequeños.
Minor piséis esca maioris est.
MENJAR Á GUST Y VESTIR AL US. ref. V.
Gusr.
no roban res que ménje. ref. Alhaja que tis'
ne boca , ninguno la toca.
1 Su-
84 MEN
Sainere nemo cupit poscentes pabula mer-
ces.
«VELLA DE MÓLTS ELS LLÓPS SE LA MÉNJAN.
ref. V. Ovella.
OVELLAS CONTADAS EL. LLOP SE LAS MENJA. fef.
V. Llóp.
PRO'J DEJÜNA QUI MAL MENJA. ref. V. Deju-
nar.
QUI MENTA LA CARN QUE ROSEGUE 'lS OSSOS.
Quien come la carne que roa el hueso. Vayan
las duras con las maduras.
Dulcía non meruit qui non gustavit acer-
ba.
QUI SOL MENJA SON GALL SOL ENSELLA SON
caball. ref. V. Gall.
qui traballa menja. ref. Quien trae azada
trae samarra. Laboranti non deest victus.
QUI VOL MENTAR PÉX s" HA DE MULLAR EL CUL.
ref. qu' ensenya que qui vol lograr alguna
cosa hi ha de posar traball. No se pescan
truchas á bragas enxutas.
Evenit optatum mulló non absque labore.
MENf ARET. s. m. diro. Comidilla Escula.
MENJARIES. s. f. p. ant. V. Comestibles.
MENJARSE. v. r. anárse poc á poc consu-
mind alguna cosa sólida , cora pédra , rae-
tall &c. per usarse mblt. Escomerse , gas-
tarse. Exedi.
ménjarse, disfrutar d'alguna renda, y axí s'
d¡u: fulano s s ménja dos mil Uiuras de ren-
da cad'any. Comer. Frui , potiri.
MÉNJA.lSS Á ALGÚ, MENJARSE "u TOT VIU.f. eX-
cedirlo , abansarlo en qualsevol línea. Sor-
bérsele a alguno. Aliquem facili negotio su-
perare.
ménjarss 'ls fetges. f. met. que denota la
suma discordia entr' alguns. Comerse unos á
otros. Infensissimo animo aliquos inter se
e?se.
ménjarse las paraulas. f.pronunciarlas mal.
Comerse las palabras. Verba strangulare.
MÉNJARSE Á ALGÚ LA MISERIA , ELS p6lLS,
&c. f. Comerse de miseria , de piojos , i¿c.
In summa egestate versari.
MENJARSE AB QUATRE CAXALADAS ALGUNA CO-
SA, loe. V. Caxalada.
MENJAT , DA. p. p. Comido.
MENJÍVOL, A. adj. De buen comer. Edulis.
MENJUSSA. s. f. vulg. Condumio. Escse.
MENOLOGI. s. m. Menologio. Menologium.
MENOR, adj. Menor. Minor.
menor , él pubill ó fill de familias que no té
5 ls anys que prescriuen las lléys per go-
bernar sa hiüénda. Menor. Minor viginti
quinqué annis.
menor , Log. la segóna proposició deJ silo-
gis.ne. Menor. Propositio minor.
menor, él religios del sagrat órde de S.Fran-
cesc. Menor. Religiosus Ordinis Mino-
rum.
MEN
menors. p. els órdes axí dits. Órdenes meno-
res, grados. Minores ordines.
clergues menors, é!s Religiosos d'aquest nom.
Clérigos menores. Regularium Clericorum
Minorum ordo.
menor euat. Menor edad. .Sitas pupilli.
ORDENAT DE MENORS. 1' EccleSÍa'stic que té
aquestos brdes. Clérigo de menores. Minori-
bus ordinibus initiatus.
per menor, m. adv. á la menuda. Por menor.
Minutim.
per menor, m. adv. V. Per péssas menu-
das.
MENOS, adv. m. comp. Menos. Minus.
menos , excéptat ; com : tót mé.nos axó. Mé-
«05. Praeter , extra.
donarse Á menos, f. V. Donarse.
tornar á mésos. f. disminuir alguna cosa.
Venir á menos. Minui.
tornar á menos; venir á menos, f. decáurer
de son estat. Venir á menos. Mmui rem.
á lo menos, m. adv. ab que quand se néga
alguna cosa ú s' allega alguna ditícuitat,
per concedirla s' demaaa , que sen' per-
metia ó concedesca altra en que no hi ha
diricuitat. A lo menos , por lo menos. Sal-
tem.
Á LO MENOS, Á LO MENO* MENOS, mod. adv.
per la part mes baxa. Por ¡o menorete: al
menorete. Ad minus.
k lo menos, per lo mévos. m. adv. ab que
s'epréssa que no s' pod rellevar res d'aígu-
na cosa , necessaria per algún fi ; com per
lo menos se necéssita un di:- per fer tal
obra. A lo menos ; por lo menos. Ad mi-
nus.
mólt menos, m. adv. ab que s'expréssa la
major difieultat, repugnancia &c. de ser
ó fer s' alguna cosa que altra ; com : molt
menos fare' assó qu' alió. Macho menos.
Multo minus.
ni mes ni menos, m. adv. Ni mas ni menos.
Nec magis neo minus.
poc mes ó menos m. adv. ab poca diferencia.
Poco mas ó menos. Parum plus vei minus.
MENOSCABAMENT. s. m. ant. Menoscabo.
Detrimentum , imininutio.
MENOSPRECI. s. m. V. Menyspreu.
MENOSPRECIABLE, adj. V. Menysprea-
ble.
MENOSPRECIADOR. s. m. V. Menysprea-
dor.
MENOSPRECIAR, v. a. V. Menysprear.
MENOSPRECIAT, DA. p. p. V. Menys-
preat.
MENSATGER. s. m. ant. V. Missatger.
MENSONGIA , MENCONGIA , MEN-
SONGUE. s. f. ant. V. Mentida.
MENSTRUO, s. m. Med. Menstruo. Mens-
trua muliebria.
MEN-
MEN
MENSUAL, adj. Mensual Menstruas.
MENSUALMENT. adv. m. Mentalmente,
Menstrualiter.
MENTA, s. f. herba. Yierba buena. Mentha.
menta borda, hérba. Mastranzo. Mentas-
trum.
MENTAL, adj. Mental. Mentalis.
MENTALMENT. adv. m. Mentalmente,
- Mente , sola mentís cogitatione.
MENTE, s. f. sentit ó inteligencia d'alguna
cosa ; com , la mente de la lléy. Mente.
Me ns.
MENTIDA, s. f. Mentira. Mendacium.
mentida jocosa. Mentira jocosa. Mendacium
per iocum.
mentida oficiosa. Mentira oficiosa. Menda-
cium orficiosum.
atrapar en mentida, f. Coger en mentira.
Mendacem aliquem deprehendere.
DIR MENTIDA, f. V. Dir.
VOLER AB UNA MENTIDA SABER UNA VERITAT.
f. Decir mentira por sacar verdad. Com-
mentis fallere ad veritatem extorquendam.
CADA PARAULA DOS MENTIDAS. loC. Miente mas
que departe. Mentitur singulis verbis.
es mentida, expr. ab que s' reconvé á al-
gú de falta de veracitat. Mentís. Mentiris.
pe alargas térras llargas mentidas, ref.
A luengas vias luengas mentiras.
Fama ut crescit iens sic & mendatia cres-
cunf.
MENTÍDER, RA. adj. Mentiroso. Men-
dax.
fer quedar mentider. f. fer lo contrari de
lo qu' algú diu qu' aitre faóacostuma fer.
Sacar mentiroso. Aliquem falsa loquutum
fuisse factis ostendere.
el cor no es mentider. loe. fam. V. Cor.
ÉL mentider no es cregut de las veritats.
ref. Quien siempre me miente nunca me en-
ganya.
Semper mendacis iam sunt mendacia nulla$
Nam solum verbis fallitur ipse suis.
ÉL MENTIDER HA DE TEÑIR MOLTA MEMORIA.
ref. El mentir pide memoria. Mendacem
memorem esse oportet.
MES AVIAT ES ATRAPAT UN MENTIDER Qu'uN
cbx. ref. Antes se coge un mentiroso que un
coso.
Pne claudo mendaz capitur, citiüsque 'te-
netur.
MENTIDERAS, SA. adj. aum. Mentirosísi-
mo. Valde mendax , mendaeiloquus.
MENTIDETA. s. f. dim. Mentirilla. Men-
daciunculum.
MENTIR, v. a. dir lo eontrari de lo que
s'entén. Mentir. Mentiri.
mentir , enganyar alguna cosa, com ; men-
tir los indicis. Mentir. Fallere.
mentir Á trencacoll. f. Mentir sin sudo.
Tota. II.
MEN 8g
Singulis prope verbis mentirh
MENTS , MESTS PER LA NOU DEL COLL. expr*
ab que s' reconvé a' algú de falta de ve-
racitat en lo que assegura. Mentis. Men*
tiris.
MENT Á CADA PARAULA : NO DIU PARAULA QUB
no mentía, loe. Miente mas que da pot
Dios. Quoties loquitur toties mentitur.
NO DIU PARAULA QUE NO MENTÍA, loe. V.
Dir.
CANTEN PAPERS Y MENTEN BARBAS, ref. Hü'
bien cartas y callen barbas.
Nil iam verba valent , verum cum scripta
loquuntur.
QUI COMPRA Y MENT EN SA BÓSSA HO SENT. ref.
V. Bóssa.
TOT HOME QUE VOL MENTIR GRAN MEMORIA HA
de teñir, ref. V. El mentider ha de te-
ñir molta memoria.
MENTRE, MENTRES. adv. t. Mientras.
Dum , quamdiu.
MENTRETANT, MENTRE3TANT. m.
adv. Mientras tanto. Dum , interea;
MENUD, DA. adj. Menudo. Minutas < par-
VUS.
menud. él subgéete petit, prim , de poc eos.
Menudo. Exiguus.
MENUDs.s.m. p.-las monedas d'aram que regu-
lármele se portan á la butxaca. Menudos*
Minuti aerei nummi.
MENUDS DE GALLINA Y ALTRES AUCL'LLS. Mí-
nudillos , despojos. Avium exta.
Á menud. m. adv. sovint. A" menudo. Crebro'
frequenter.
Á la menuda, m. adv. Por menor ; por menú*
do , á la menuda. Minutim.
per pessas menudas, m. adv. Por menudo.
Minutatim , singillatim.
MENUDALL. s. m. las esquerdas y trossrts
de pedra , r3jola , &c. que s' posan en las
pareds quand se fabrican. Broma , cascaje,
cascote. Rudus.
MENÜDAMENT. adv. m. Minúáámeñiéi
por menudo. Minutim.
MENUDARIES. s. f.p.ant. V. Menudencias.
MENUDENCIAS, s. f. p. cosa» de poc
apreci y estimacid. Menudencias , minucias.
Minutiae.
menudencias, las deis caps de bestiar. Me
nudos.
&C.
intestina animaüum , visceraque.
MENUDERIAS. s. f. p. V. Menudencias.
MENUDET. s. m. dim. Menudüo. Minutu-
lusí
MENUDÍSSIM, A. adj. sup. Menudísimo.
Mimitissimus.
MEN UTA. s. f. ant. V. Minuta.
MENUTAR. v. a. ant. V. Minutar.
MENYAR. v. a. ant. V. Menjar.
MENYS. adv. ant. V. Menos,
S Y MENYS,
86 MEN
mf.nys, prep. a ni. shns. Sin. Absqne.
no rks menys. m. adv. anc. Nada menos.
Nihilo minus.
menys de par. m. adv. ant. Sin igual. Cui non
est par.
MENYSCABAR. v. a. ant. Menoscabar.
Disperdere.
MENYSCABAT, DA. p. p. ant. Menosca-
bado.
MENYSCAP, MENYSCAPTE. s. m. ant.
dany , detriment. Menoscabo. lactura , dis-
pendium.
MENYSPREABLE. adj. Menospreciable.
Contemnendus.
MENYSPREADOR. s. m. Menospreciador.
Contemptor.
MENYSPREAR. v. a. Menospreciar. Con-
temnere , temnere.
MENYSPREAT, DA. p. p. Menospreciado.
MENYSPRESAR. v. a. ant. V. Menys-
prear.
MENYSPREU. s. m. Menosprecio. Con-
temptus.
LA MOLTA CONVERSACIÓ ES CAUSA DE MENYS-
PREU. ref. V. Conversado.
MER , A adj. Mero. Merus , purus putus.
MER Y MIXTO IMPERI. V. Imperi.
MERACDE. s. f. ant. V. Esmeralda.
MERAMENT. adv. m. Meramente. Mere,
m racé.
MERCADAL. s. m. territ. Mercado. Fo-
-um.
MERCADEJAR. v. a. tractar alguna compra
ó venda. Mercadear. Mercaturam faceré.
MERCADER, s. m. Mercante , mercader.
Mercator.
FER AURELLAS DE MERCADER, f. V. Aurelia.
MERCADERÍA, s. f. Mercaduría , merca-
duría , mercancía. Merx.
mercadería , ant. V. Comers.
MERCANTIL, adj. Mercantil. Mercatorius.
MERCANTIVOL. adj. ant. V. Mercantil.
MERCAT. s. m. la concurrencia de gent á
comprar y véndrer géneros, &c. Mercado.
Mercatus.
mercat , él paratge destinat pera véndrer,
comprar ó" cambiar las mercaderías , ó gé-
neros. Mercado. Forum.
bon mercat. Precio cómodo. Commodum pre-
tium.
ANAR LAS COSAS k BON MERCAT. f. p. U. Valer
las cosas barato. Parvi vendi.
sembla 'l mercat de calaf. loe. fam. Pare-
ce carnicería. Tumultuaria loquentium vo-
ciferado forum refert.
MOLTS ASES HI HA AL MERCAT QUE SE SEM-
BLAN, ref. Hay muchos diablos que se pare-
cen unos á otros.
Assolet csse rei simi'is res altera saepe.
QUAND LO BOBO VA AL MERCAT, LO MERCAT ES
MER
acacat. ref. Quando el necio es acordado^
el mercado es ya pasado.
Cum sapit insanus , iam mercatura peracta
est.
MERCÉ. s. f. benefici , favor que s' fa á al-
gú. Merced. Beneíicium.
mercé , títol de cortesía. Merced. Merces.
mercé , l'Orde axí dit. Merced. Ordo B. Ma-
rios de Mercede.
FER MERCÉ. f. V. FeT.
fer mercé Á algú. f. ir<5n. tractarlo mal.
Hacer á uno la merced. Alicui officere.
Á mercé. m. adv. ant. V. A la mercé.
Á la mercé. m. adv. ab que s! denota qu'algií
ó alguna cosa depénja del voler d'altre. Á
merced. Ad arbitrium.
grans merces. ID. adv. ab que s' donan las
gracias d'algun benefici. Muchas mercedes.
Gratias ago & habeo.
MERCENEGAR. v. n. ant. teñir misericor-
dia. Tener piedad. Misereri.
MERCENARI. s. m. religios del Órde de ¡a
Mercé. Mercenario. Religiosus mercena-
rius, vei mercedarius.
MEKCENER, A. adj. ant. V. Misericor-
dios.
MERCER. s. m. Mercero. Propola.
MERCERÍA, s. f. el comers de cosas menu-
das. Mercería. Mercimonium.
MERCURI. s. m. planeta. Mercurio. Mercu-
rius.
mercuri. Quim. argent viu. Mercurio. Mer-
curius; argentum vivum.
MERCURIAL, adj. pertanyent á mercuri.
Mercurial. Mercurialis.
mercurial, s. m. hérba. V. Malcoratjes.
MERDA. s. f. l'excrement huma. Mierda.
Merda.
merda , bruticia , porquería. Mierda. Merda.
merda , l'excrement deis animáis. Estiércol.
Stercus.
merda de las aürellas. Cera de los oídos.
Aurium excrementum.
merda de diable, goma. Asa fétida. Silphíon.
HAEERLI TRÉT Á ALGtJ LA MERDA DEL CUL. f.
vulg. ab que s' denota haber criat á algú ó
haber cuydat d'éll desde petit ; y ab que s'
reconvé al que s'olvida d'aquest cuydado
ó s' mostra desagrait á éll. Haberle quita'
do á uno los mocos. Infantiae alicuius curam
suscepisse.
QUl NO MENJA MERDA NO ESTÁ GRAS. ref.
V. Gras.
MERDEGADA. s. f. territ. V. Tartrá de
bota.
MERDOS, A. adj. Merdoso. Merdá inquina-
tus , spurcus.
MERESCUT , DA. p. p. Merecido.
MEREXEDOR, A. s. m. y f. Merecedor.
Dignus , merens.
ME-
MER
MEREXEMENT. s. m, ant. Merecimiento,
iv.ér'ito. Meritum.
MERÉXER. v. a. fer algú alguna cosa per
Ja qual se fa digne de premi ó cástig. Me-
re; er. Mereri.
meréxer, lograr alguna cosa, com, meré-
xer d'algú un favor. Merecer, übtinere.
meréxer, teñir alguna cosa cert grau d'estí-
mació, com , meréxer alguna cosa tal
ó tal preu. Merecer. Valere.
MFRÉXER UNA ESTATUA, f. Estatua.
domar que meréxer. f. V. Donar.
ESDEVÉ LA HONRA -AL QUE NO LA MEREX.
ref. Al mas ruin puerco la mejor bellota.
Contingit & malis venatio.
MER5DIA. s. m. circuí máxim en Pesféra
celeste. Meridiano. Meridianus.
primer meridiá. Meridiano primero. Primus
meridianus.
línea meridiana. V. Línea.
MERIDIONAL, adj. Meridional. Meridianus.
MÉRIT. s. m. Mérito, merecimiento. Meri-
tum.
mérit de coNDiGNE. Teol. Mérito de condig-
no. Meritum de condigno.
merit de congruo. Mérito de congruo. Me-
ritum de congruo.
MERITAMENT. adv. m. ant. Merecida-
mente. Merifcó, iusté.
MERITAR. v. a. ant. V. Meréxer.
MERITORI , A. adj. Meritorio. Mercede
dignus.
MERLA. s. f. aucéll. Mierla, mirlo. Me-
rula.
MERLOT. s. m. aucéll. Mirlo. Merula mas.
MERLUSSA. s. f. péx. Merluza. Merlus,
assellus recens.
MERMA, s. f. Merma. Rei imminutio , in-
tertrimentun.
MERMAR, v. n. Mermar. Decrescere , im-
minui.
MERMAT, DA. p. p. Mermado.
MES. s. m. una de las dórse parts del any.
Mes. Mensis.
mes , él menstruo ó purgada de las donas.
Mes, achaque. Mulierum profluvium.
mes, a. p. p. ant. dé metrer. Metido.
MES; adv. comp. Mas. Plus, magis.
mes, conj. advers. pero. Mas. Sed, attamen.
mes, adv. usat per explicar lo que s' anyadex
á altra cosa. Mas. Ampliüs, plus.
Á lo mes : Á lo mes mes. m. adv. A lo mas ;
á lo mas mas. Ad summum.
Á mes. m. adv. A mas. Insuper.
Á mes correr, m. adv. Á mas correr ; á todo
MES
3?
'. Citatissu o gres;
k mes taruar. m. adv. A mas> tardar. Quae
longior quit esse mora.
X mes véurer. loe. V. Véurer.
de mes á" mes. m. adv. De mas á mas. Insu-
per, ultra, supra.
MÉs_y mes. m. adv. Mas y mas. Plus & am-
pl ius.
ni mes m Manos, m. adv. exactamení , cabal-
ment. Ni mas ni menos. Non magis aut mi*
ñus.
ni mes ni menos.- loe. ab que s' denota ser
una cosa enterament semblant á altra. Pin-
tiparado. Ipsissimus.
poc mes d menos, m. adv. á poca diferencia.
Posto mas ó menos. Parum plus minusve.
sens mes ni mes. m. adv. Sin mas ni mas,
Absque ulla causa.
EN EL MES d'aBRIL NO TEn' LLEVES NI UN FIL.
ref. qu' ensenya que no convé alleujerarse
de roba antes de témps. Hasta quarenta de
mayo no te quites el sayo.
Ne properes, arcet quae frigus , poneré
vestem.
MES FA QUI VOL , QUE NO QUI POD. ref. Mat
hace el que quiere que no el que puede.
Velle magis semper praestat quam possa
daturo.
MES VAL UN TE , QUE DOS TE DARÉ", ref. Be
haré haré nunca me pagué; mas vale un
tema que dos te daré.
Non promittentis geminata voce movemur.
Accipe plus unum quam dabo multa va-
le nt.
qui mes hi PA mes hi perd. ref. V. Per.
MESA. s. f. la que servex per jugar al ¡ng
d'aquest nom. Mesa de trucos. Trudiculo-
rum tabula.
mesa , jog. Juego de trucos. Trudicularis lu-
dus.
mesa del altar. Mesa del altar. Altari
mensa.
MESADA, s. f. él salari d'un mes. Mesada.
Menstrua merces.
mesada, I'espay d'un mes. V. Mes.
mesada , ant. purgaciá de la dona. Mes.
Mulierum profluvium.
MESCLA. s. f. la mixtura 6 incorporada
d'una cesa ab altra. Mezcla , mezcladura.
mezclamiento. Mixtio, mistio.
mescla, la contextura de diferents colors en
los texits. Mezcla. Versicolor textura.
mescla , ant. pelea. Choque , reencuentro.
Pugna.
MESCLADAMENT. adv. m. Modadamente»
Permixté.
MESCLAMENT. s. m. ant. Mezcla, mezcla-
dura. Permixtio.
MESCLAR. v. a. Mezdar. Miscere, permis-
cere.
MESCLARSE. v. r. barrejarse. Mezclarse.
Permiseeri , immisceri.
mesclarse, en algún fét ó negoci. Entrar,
meterse. Se iminiscere.
MESDÍENT. $. ni. el que dona major prau
en
88
MES
en las vendas , arrendaments , &c. Mayor
postor , pujador. Pretii auctor in licitatio-
nibu?.
MESES, s. f. p. V. Messes.
MESEY. pron. ant. V. Matéx.
MESQUÍ, NA. adj. pobre, necessitat. Mes-
quino. Mendicus , miser.
meSqkí , escás , no Iliberal. Mezquino. Sordi-
dus homo, nimis parcus.
MESQUINAMENT. adv. in. escassament.
Mezquinamente. Sordidé, preparcé.
MESQUINARÍA. s. f. Mezquindad. Sórdida
parcimonia.
MESQUINEA , MESQUINESA , s. f. ant.
V. Miseria , pobresa.
MESQUITA. s. f. Mezquita. Mahometano-
rum fanum.
MESSES. s. f. p. ant. Mieses ¡ sembrados ,
panes. Messis.
Á messes. m. adv. ant. á la cullita, ó en él
temos de la cullita, ó sSga. Por Ja mies.
Tempore messis, collectionis frugum.
MESSÍAS. s. m. Mesías. Messias. .
MESSÍÓ. s. m. ant. Gasto. Expensa,
sitssíó , ant. V. Aposta , juguesca.
posar messions. f. ant. V. Apostar.
MESTALL. s. m. Mezcladizo. Frumentum
mixtnm variis granis.
MESTER. s. m. ant. Menester. Necessa-
rium.
fep- btester , ó msstier. f. ant. Ser menester.
Opus esse»
MESTRA. s. f. Maestra. Msgistra.
MESTRAL. adj. vént. Nord-oeste, maestral.
Caurus.
MESTRANSA. s. f. junta de subiéctes de
qualitat per exércitarse en él manetj deis
eaballs ab déstresa. Maestranza. Artis
equestris magisterü societas.
MESTRAT. s. m. ant. V. Mestría.
MESTRE, TRA. adj. superior, principal en
sa línea , com : pared mestra , clavaguera
mestra , obra mestra. Maestro. Praeci-
puüm.
mestre. s. m. qui sab y ensenya qualsevol
art ó ciencia. Maestro. Magister.
mestre, l'intel ligent en alguna materia, que
la tracta ab primor, y séns embrassarse en
sas dificultats. Maestro. Dexter, magister.
mestre , él graduat de Filosofía després de
haber obtingut él Batxillerat en dita facul-
tat. Maestro. Artium Magister.
mestre , él subgécte á qui se li conferex lo
Magisteri. Maestro. Magister.
MtsTRE , él subgécte exáminat y aprobat en
algún ofki mecánic. Maestro. Opifex in
qualibet arte approbatione donatus.
mestre, él Superior de tota la Urde, de qual-
sevol de las Militars. Maestre. Magister
Ordinis militaris.
MES
mestre, él d'alguna casa particular qu'educa
'is minyons d'élla. Ayo , pedagogo. P:eda-
gogus. ■
mestrk d'axa. Carpintero de ribera. Faber
navalis.
mestre d'aycuas. V. Ayguas.
mestre de capélla. Maestro de Capilla.
Phonascus; magister chori harmonici.
mestre de casas. Albañil. Csementarius.
mestre de ceremonias. Maestro de ceremo-
nias. Rituum vel officiorum magister, aut
designator.
mestre de cótxes. Maestro de coches. Rhe«
darum artifix.
mestre de esgrima. Maestro de esgrima. La-
nista.
mestre de esperit. Maestro de espíritu.
Magister spiritoalis.
mestre de minyons. Maestro de niños , ó de
escuela. Ludimagister.
mestre del salro palaci. Maestro del sacro
palacio. Sacri Palatii Magister.
mestre racional. Racional , contador mayor.
Rationum regiarum supremus qurestor.
mestre de sala. ant. ofici en las casas princi-
páis. Maestresala. Praegustator , mensas
structor.
mestre de silenci. Silenciero , silenciario.
Süentii praefectus.
mestre de trabar edificis. ant. Arquitecto.
Architectus.
arbre mestre. Náut. Árbol maestro , árbol
mayor , palo mayor. Princeps malus : altior
mal us in medio navis erectus.
llibre mestre. V. Llibre.
serne mestre. f. ab que s' denota qu'algú
es mólt hábil y destre en alguna cosa. Ser
ducho. Peritissimum esse.
la práctica , ó experiencia trau él mes-
tre. ref. El uso hace maestros.
Multum longa dies , & longus edccet usus.
QUI AB EON MESTRE ESTÁ, APÉNDRER DEU. ref.
V. De'urer.
MESTR ESCOLAS, s. m. ant. Maestrescuela,
Gymnasiarcha.
MESTRESSA. s. f. Ama , dueña. Hera , do-
mina.
MESTRÍA. s. f. dignitat ó grau de mestre en
las Religions. Maestría, f.íagisterium.
mestría , grau de mestre en los oiícis. Maes-
tría. Magistri tituius.
MESTÜRAR. v. a. ant. Misturar, mixturar.
Miscefe.
MESURA, s. r. Medida. Mensura.
la boca li es mesura, f. fam. V. Bbca.
MESÜRADAMEiNT. adv. m. Mesurada-
mente. Graviter.
MESÜRADOR. s. m. Medidor. Mensor.
MESÜRAMENT. s. m. ant. Medida. Men-
sio.
ME-
MES
MESURAR, v. a. Medir. Metir!.
MESÜRAT, DA. p. p. Medido.
mesirat, da. adj. p. u. modest , circuspécte.
Mesurado. Modestus.
METAFÍSIC , A. adj. lo pertanyent á la
metafísica , ó qu' enclou sbn modo de dis-
córrer. Metafísica , Matapliysicus.
metafísic, dificultes, ó casi impossible en la
creencia , ó práctica. Metafüieo. Metaphy-
sicus.
METAFÍSICA, s. f. part de la Filosofía.
Metafísica. Metaphysica.
metafísica , él modo de disedrrer ab sobrada
sutilesa, ó la cosa axí discorreguda. Meta-
física. Nimia subtilitas.
METÁFORA, s. f. Retór. Metáfora. Meta-
phora.
METAFÓRIC , A. adj. Metafórico. Meta-
phoricus.
METAFÓRICAMENT. adv. m. Metafórica-
mente. Metaphoricé.
METAGOGE. s. f. figura Retórica. Metago-
ge. Metagoge*
METALÉPSÍS. s. f. Retór. Metalépsis. Me-
talepsis.
MÉTALL. s. m. él mineral axí dit. Metal.
Metallum.
métali- de veu. Metal de la voz. Tonus vel
sonus vocis.
MELÁLLIC , A. adj. Metálico. Metalli-
cus.
METAMORFOSA. s. f. ant. V. Metamorfo-
sis.
METAMORFOSIS, s. f. Metamorfosis. Me-
tamorphosis.
METANEA. s. f. figura Retórica. Metanea.
Metanea.
METÁTESIS, s. f. Gramat. Metátesis. Me-
tathesis.
METEMPSICOSIS.s. f. Metempsícosis. Me-
temp.ichosis.
METÉORO, s. m. Metéoro. Meteorum.
METEOROLÓGIC, A. adj. Meteorológico.
Meteorologicus.
METEY. pron. ant. V. Matéx.
MÉTGE. s. m. Médico. Medicus.
métge espiritual. Médico espiritual. Spiri-
tualis medicus.
MÉTGESSA. s. f. Doctora. Medici uxor.
METGIA. s. f. ant. Tofici de métge. Medici-
na. Medicina.
METJAR. v. a. ant. Curar , medicar , medi-
cinar. Sanare , medicari.
METÓDIC, A. ad¡. Metódico. Methodicus.
METÓDICAMENTE adv. m. Metódicamen-
te. Methodicé.
MÉTODO, s. m. Método. Methodus.
METONIMIA, s. f. Retór. Metonimia. Me-
tonymia.
METOPA. s. f. Arquit. Metepat. Metopa.
Zto. II.
MET 3
METRALLA, s. f. Metralla. Férrea frag-
menta, plurnbeteque pilulae quibus tormén-
tum beliieum instruitur.
METRER. v. a. ant. posar, ficar^ c'oMocan
Meter. Mittere.
metre en bell. f. ant* posar en ciar. Pone*
en limpio. Apertum , perspicuum reddere.
MÉTRIC, A. adj. Métrico. MetricUs.
MÉTRICAMENT. adv. m. Métricamente.
Metricé.
METRO, s. m. Metro. Metrum.
METRÓPOLI, s. f k Metrópoli. Metrópolis.
METROPOLITA , NA. adj. lo que pertany
á la Metrópoli , ó al Arquebisbat. Metropm
litano. Metropolitanus.
metropolita, l'Arquebisbe respecte deis Bis-
bes sufragáneos séus. Metropolitano. Metros
politanus.
METSINER. s. m. ant. Hechicero. Venefl-
CU9.
METSINES. s. f, p. ant. bruxerfas. Hechizos,
Venenum.
METXA. s. f. la de la péssa de fusta qü'entra
en un forat d'altra. Almilla. Spiculum.
mktxa , per calar fog á las péssas d'artillería.
Mecha. ígnita rostís.
metxa , ant. él ble del llum , Uumenérá &C4
Mecha. Myxus.
METXER. s. m. ant* blenéra» Mechero. Na-
sus lychni.
METZINAR. v> a* ant. V. Enmatsinar.
MEU, VA. pron. Mío , mia. Meus.
es mólt méu. expressió per donar á enténdrer
Tamistat qu'un té ab altre. Es muy mió.
Mihi coiliunctissimus est.
meu. s. m. hérba. V. Espuela de caballar.
MEUGA. s. f. aucéll. Meauca. Anatis soecies
sic dicta.
meuca , planta. Alcandía. Siligo.
MEYLLOR, MÉYLOR. adj. comp. V. MÍ»
Uor.
MEYTAT. s. f. Mitad. Medietas , dimi^
dium.
DE DINERS Y DE EONDAT LA MEYTAT DE LA
meytat. ref. De dineros y bondad la mitad.
Dimidio censum virtutemque esse minoren^
Crédito , quam vulgo dicere fama solet.
ML
ML cas irregular del pronom Jo. Mi. Mihi,
mei, me.
mi , la tercera veu del hexácordo músic. Mi.
Tertia hexacordi vox.
Á" la mí re. signe músic. A la mi re. Signuin
musicum.
MIA. segbna veu femenina del pronom Méu.
Mia. Mea.
miá , miga , mijá, miyX , na. adj. ant,, V.
Mitjái
Z Mí-
co MIC
MICA. s. f. la part mes petita del pa , ó d'al-
tra cosa. Migaja , brizna. Mica.
mica , casi res. Migaja. Pene nihil.
mica , met. la pait petita d'alguna cosa no
material. Migaja. Mica.
FER MICAS , MIL MICAS , Ó MICAS Y BÓCINS. f.
Hacer añicos ; hacer pizcas , gigote. In
frusta secare, minutatim concidere.
MICA MES , MICA MENOS, loe. V. PoC mes, pOC
menos.
X micas y bocins. m. adv. V. Bocí.
de mica en mica. m. adv. A migajadas. Mi-
nutim.
de mica en mica , X micas, m. adv. ab que
s' expréssa qu'alguna cosa s' distribuex de
poc en poc , y ab escasessa. Á pistos. Per
minutulas partículas.
una mica mica, una miqueta. Una migajuela.
Minutissima partícula.
de mica en mica s'ompla la pica. ref. V. De
gota en gota s'ompla la bota.
moltas micas fan un tros. ref. Muchos pocos
hacen un mucho.
Pluribus ex granis magnus consurgit acer-
vus.
MICO. s. m. Mico. Cercopithecus.
MICROCOSMOS, s. m. Microcosmos. Micro-
cosmos.
MICROSCOPI. s. m. Microscopio. Microsco-
pium.
MICROSCOPO. s. m. ant. V. Microsco-
pi.
MIDA. s. f. Medida. Mensura , pondus.
mida , la cinta ó tafetá que té la llargaria del
tbt ó part d'alguna Imatge. Medida. Men-
sura , vitta mensuralis.
mida , met. cordura , prudencia , modo. Me-
dida. Modus , ratio.
fora de mida. loe. V. Pora.
péndrer la mida. f. com ¿1 sastre per fer un
vestit &c. Tomar la medida. Mensura no-
tare.
I>éndrer la mida A algij. f. met. fer cabal
judici d'algun subgéete. Tomar d alguno las
medidas. Alté caliere aliquem.
ÍÉNDRER LA MIDA DE l'esQUENA. f. JOC. baS-
tonejar á algú. Medir las costillas. Alicuius
dorsum fustibus tundere.
péndrer sas midas, f. discórrer ó adoptar éls
medis aptes per lograr alguna cosa. Echar
el cartabón. De aliquo negotio secum age-
re.
MIDADOR. s. fin. ant. Medidor. Mensor.
MIDAMENT. s. m. ant. Medida. Mensio.
MIDAR. v. a. ant. V. Amidar.
MIDO. s. m. Almidón. Amvlum.
MIETA. s. m.l' home encugit, de poc esperit.
Entecado , mandilón. PusilLnimis.
MIG , MIJA. adj. ant. V. Mitj.
mig per mig. m. adv. ant. per mey-tat. Por
MIG
mitad, por mitades. Pro dimidio, utrique
dimidium.
en lo de mig. m. adv. ant. en l'endemitj.
En el intermedio. Interea.
per mig. ni. adv. ant. per meytat. Por mita-
des. Pro dimidio.
MIGENCANT. m. adv. ant. Mediante. Me-
dió.
MIGENSER , A. adj.. ant. V. Medianer.
MIGERAMENT. adv. m. ant. V. Mediana-
ment.
MIGRANYA. s. f. Jaqueca. Hemicrania.
MIGRARSE. v. r. axiquirse, arrugarse. R&
venirse. Contrahi.
migrarse , anyorarse ó estar tríst en algún
lloc. No hallarse. Male se habere.
migrarse , V. Frisarse.
MIJA. s. m. ant. V. Medi.
mijá, na. adj. ant. V. Mitjá.
MIJANCAÑT. p. a. ant. Medianero. Media-
tor.
MIL. s. m. planta. V. Mili.
gra de mil en boca.d'ase. loe. fam. V.
Gra.
mil. s. m. número qu'enclou deu cents. Mil.
Mille.
mil , número ó quantitat gran indefinida ; axí
s' diu hi habia mil a'nimas, per dir qu'en
algún lloc hi habia moka gent. MU. Mille.
mil, mils , myls. adj. ant. V. Millor.
mils. p. la quantitat de milenars en qualsevol
línea. Millaradas. Multa milliaria.
PARLAR DE MILS , CONTAR Á MILS. f. EchüT
millaradas. Pecuniam ostentare.
mils. adv. ant. V. Millor.
á mils. expressió exágerativa per significar
un número molt gran. A millares. MiUi-
bus.
MILÁ. s. m. aucéll. Milano. Milvus.
milá, péx. Milano. Milago.
MILAR. s. m. la figura numeral que denomi-
na '1 número de mil. Millar, Milliarii nu-
meralis carácter.
MILENAR. s. m. V. Miller.
contar a milanars. f. jactarse de teñir diner.
Echar millaradas. Prsedivitem se iactare.
MILIA. s. f. ant. V. Mil.
MILICIA, s. f. l'art de la guerra. Milicia.
Res vel ars militaris.
milicia , éls soldáis ó gent de guerra. Milicia.
Militia.
milicia angélica, éls cors deis Angels. Mili*
cia angélica. Cídestis militia.
milicias, p. cossos formats de vehins de al-
gún Pais ó Ciutat. Milicias. Copue ur-
banse.
milicia, s. m. Pindividuo d'algun eos de Mi-
licias. Miliciano. Miles nrbanus.
MILlO. s. m. Millón. Decies centena millia.
MILITANT. p. a. Militante. Milirans.
MI-
MIL
MILITAR, adj. lo pertanyent á la milicia.
Militar. Militar.
militar , qui proféssa la milicia. Militar. Mi-
litarisi
bras militar. V. Bras.
militar, v. n. servir en la guerra, exércitarse
en la milicia. Militar. Militare.
militar , met. concórrer en alguna cosa
alguna particular rahó ó motiu que deter-
minadament té eficacia per algún intent.
Militar. Militare.
MILITAR MENT. adv. m. Militarmente.
Militariter, militari modo.
MILL. s. m. planta. Mijo. Milium.
MILLA, s. f. Milla. Milliariura.
M1LLER. s. m. Millar. Mille , milliarium.
contar Á millers. f. V. Contar á mus.
MILLÉSIM, A. adj. Milésimo. Millessi-
mus.
MILLOR. adj. comp. Mejor. Melior.
mili.or. adv. m. Mejor. Meliüs, commo-
diüs.
d' alló millor. m. adv. al cas, á propósit ,
adequadament. De molde, de perilla. Ap-
posité, ad rem.
d' alló millor, bé, perfétament. A mara-
villa. Egregié.
d' alló millor, de lo millor, de lo mi-
llor DE la post. m. adv. De lo mejor.
Quo nihil sit melius.
anar millor , ó per MiLLORA. f. V. Anar.
millóra. s. f. medra , aument d'alguna cosa.
Mejora, mejoría. Boni accessio, vel incre-
mentum.
millóra , en la salud. Mejoría. Morbi remis-
sio.
ANAR DE MILLÓRA, Ó PER MILLOR. f.anar TÍCO-
brand la salud. Mejorar. Mciiüs se ha-
bere.
MILLORAMENT. s. m. ant. Tacció de mi-
llora'. Mejoramiento. Alicuius rei in melio
' rem statum rcdactio.
millorame.nt. s. m. ant. millóra. Mejora-
miento. Melioratio.
MILLOR ANT. s. m. ant. V. Convalescent.
MILLORAR. v. a. avai.sar, aumentar alguna
cnsa , feria pa.-sar d"un estat á altre millor.
Mejorar. Incrementum daré , in melius
mutare.
millorar l'apel'Lació. f. for. Mejorar la
apelación. Superiorem Iudicem adire.
MILLORARSE. v.r. Mejorarse. Ampliorem
gradum occupare.
millorarse , él malalt. V. Anar de millóra.
M1LLORÍA. s. f. ant. disminució del dolor ó
malaltía que algú tenia. V. Millóra.
per millor ía ma casa dexaria. ref. V. Ca-
sa.
MILLS, adj. ant. V. Millor.
mills. adv. ant. V. Millor.
91
MIL
MILOCAi s. f. territ. la grúa qua s*avara»
V. Grúas
MILORD. s. m. títol d* honor. Miiord. Sa*
trapa.
MINA. s. f. conducto artificial subterra'neo
fét regularmenc per la conducció de ias ay-
guas. Mina. Cuniculus.
mina, i'artifici subterráneo que s' fa en los
sitis de las plassas per voiar las fortifica-
cions. Mina. Cuniculus.
mina , é! lloc que s' cava en la térra pet
tráurerne 'ls metalls ó minerals. Mina. Fo«
dina.
mina , la en qua s* crian éls metalls. Mina^
minera. Fodina.
mina, mina d"or. met. Tcfici, empleo ó ne-
goci del qual ab poc trabaii se trau mólta
ganancia. Mina. Fodina.
MINADOR, s. m. qui traballa en las minas
de metall. Minero, minador. MetaÜicus
fossor.
minador d' exércit. Minador. Cunicularius
fossor.
MINAR, v. a. obrir camí per sota térra. Mi'
nar. Cuniculum agere.
minar , en la milicia. Minar. Cubículos age-
re , federe.
minar , met. fer diligencias exquisitas y ex-
traordinarias per la consecució ó averigua-
do d'alguna cosa. Minar. Cunieulos age-
re.
MINAYRE. s. m. Minador. Fosscr.
MINER. s. m. ant. V. Mina.
MINERAL, adj. lo pertanyent a' mina. Mi-
neral. Merallicus, nativus.
mineral, él eos sólido y fixó que s'engendra
en !a térra de las exálacions y vapors
d"él¡a , com él sofre , vidriol , &c. Mineral.
Metailum.
mineral , met. principi , origen , fonament
d'algun bé, utilitat ó fruyt abundant. Mi»
neral. Scaturigo.
MINIATURA, s. f. Miniatura. Subtilissima
vel delicatissima pictura.
MÍNIM, A. adj. lo que té 1' últim grau de
disminució, comparat ab altra cosa de sa
especie. Mínimo. Minimus.
mínim, él Religios ó Religiosa del Sagrat
Orde de S. Francisco de Paula. Mínimo.
Religiosus Minimus.
mimima. s. f. nota ó punt de música. Mínima.
Nota música , vulgo' sic dicta.
MINÍSTERI. s. m. ofici , cárreg , ocupació.
Ministerio. Ministerium.
mínisteri . ¡"empleo de Ministre. Ministerio.
Ministerium.
mínisteri , él gobern d'Estat en los negocis
d'un Régne ó República. Ministerio. Mi-
nisterium.
MINISTRAR.- v. n. ant. V. Servir.
MI-
t)í MIN
MINISTRE, s. m. jutge. Ministro. Minis-
ter.
ministre , él prelat ordinari en la Sagrada
Reunió de la Santíssima Trinitat. Ministro.
O
Minister.
ministre , l'agusil y oficial inferior qu' exé-
cuta éls manaments del Jutge. Ministro.
Satelles, apparitor.
ministre general, él General de la Sagrada
Religió de Sant Prancesc. Ministro Gene-
ral. Minister Generalis.
primer ministre , primer Secretari del Rey.
Primer Ministro. Minister secundas i
Rege.
MINISTRILS. p. los instruments axí dits.
Ministriles. Canora fistulae , tibiae.
MINORAR, v. a. Minorar. Minuere.
MÍNORAT, DA. p. p. Minorado.
MíNORITAT. s. f. Minoridad , menor edad.
Minoris ¡«tas.
MINOVA. s. f. Seca. Acknes.
MINUA , MINUANCA. s. f. ant. V. Minva-
da, disminució.
MINUAMENT. s. m. ant. V. Disminució,
falta.
MINÚSCULA, adj. lletra. Minúscula. Mi-
núscula.
MINUT. s. m. una de la 1 ? sexanta parts iguals
en que s' dividex un grau de circuí. Minu-
to. Minutum.
MINUT SEGON , TERCER , &C. MUlUÍO Segundo,
tercero, ££c. Minutum secundum, tertium,
&c
minut d' hora. Minuto horario. Minutum
horarium.
MINUTA, s. f. extracte ó apuntament* Mi-
nuta. Inventarium , syncpsis.
MINUTAR, v. a. Minutar. Compendifacere,
summam faceré.
MINUTAT, DA. p. p. Minutado.
MINVA. s. f. Mengua. Diminutio.
MINVADA. s. f. en la mitja. Menguado. De-
crementum.
minvada, la del riu, torrent, &c Menguan-
te. Decrescentia.
minvada, disminució. Mengua. DefecCus, di-
minutio.
minvadas. p. las que s' fan al cldurer lo peu
de la mitja. Seguidos. Decrementa in ex-
tremo tibiali.
fer minvada. f. disminuirs' alguna cosa. V.
Minvar.
fer minvadas. f. en la mitja. V. Minvar.
MINVAMENT. s. m. ant. V. Minva.
MINVANT DE LLUNA. ant. Menguante
de la luna. Decrescens luna.
MiNVANT de mar. ant. Menguante de la mar.
Recessus maris.
MINVAR. v. a. fer minvats 6 minvadas en
la mitja. Menguar. Minuere.
MIN
minvar. v. n. anarse disminuind alguna cosa.
Menguar. Decrescere, imminui.
minvar, ant. escassejar á algú alguna cosa.
Regatear, escatimar. Minuere , detrahe-
re.
MINVAT, DA. p. p. Menguado.
minvat, en la muja. Menguado. Decremen-
tum.
MIN VE , VA. adj. ant. V. Curt, diminuí.
MINYÓ. s. m. Muchacho. Puer.
Á SANTS Y Á MINYONS NOI,'s PROMETES QUE
mo'ls dons. ref. Ni al niño el bolló , ni al
Santo el voto.
Crustula ne pueris , Divis ne vota moreris.
MINYONA. s. f. Muchacha. Paella.
minyóna , fadrína , no casada. Moza. Puellaj
MINYONADA. s. f. ant. noyada. Muchache-
ría , muchachada. Puerile facin Us.
MINYONERIA. s. f. ant. cosa de poca im-
portancia. Niñería. Quisquiliae.
minyoneria. ant. cosa ó jog de minyons. Ni-
ñería. Nenia; , pueriles ludi.
MINYONESA. s. f. Muchachez. Pueriütas.
MIN YON BT , A. s. m. y f. Mocito , mocita.
Puellus , paella.
MIOL. s. m. Maullo, maullido. Vox felina.
MIOLADOR. s. m. él gat que mióla mblt.
Maullador. Felis clamator.
GAT MIOLADOR MAY SERÁ BON RATADOR. ref.
Gato maullador , nunca buen cazador.
Ronchissans mures aelurus vix capit ullos.
MIÓLAR. v. n. Maullar , mayar. Ronchissa-
re.
MIQUEL. s. m. nom d' home. Miguel. Mi-
chael.
g AHÜNT VA MIQUEL £ AHONT HI HA MEL. ref.
V. Ahónt.
MIQUELA. s. f. nom de dona. Micaela. Mi-
chaelia.
MIQUELET. s. m. soldat axí dit. Miguekte*
Montanus miles.
MIQUETA. s. f. dim. Migajuela. Minuta
mica.
á miquetas. m. adv. A pistos. Minutatím.
MIRA. s. f. respecte, atencid. Mira. Respec-
tus.
mira, met. intenció, reparo, ó advertencia,
que s'obsérva en la exécució d'alguna cosa.
Mira. Intentus, intentio.
estar á la mira. f. Estar á la mira : estar á
la vista. Spectare , speculari.
posar la mira. f. Poner la mira. Intendere.
MIRABOLANTS. s. m. p. certa fruyta. Mi-
rabolanos. Myrobolanum.
MIRACLE. m. Milagro. Miraculum , prodi-
gium.
fer miracles. f< V. Fer.
per miracle. m. adv. Por milagro, por ma-
ravilla. Raru , rarissimé.
MIRACULOS, A, adj. lo que s' obra ó exécuta
per
MíR
per miracle. Milagroso , miraculoso. Mira-
bilis , mirandus.
miraculos , él qu' obra ó fa miracles. Mila-
groso, miraculoso. Miraculis clarus,mira-
cula edens.
MIRACULOSAMENT. adv. m. Milagrosa-
mente, miracttlosamente. Divinitus, mira-
culb.
MIRADA, s. f. Mirada , miradura. Intui-
tus.
donar una mirada, f. V. Donar.
ab una mirada, m. adv. ab que s'expréssa la
facílitac en apéndrer,ó regonéxer alguna
cosa. A media vista. Primo aspectu.
MIRADOR, s. m. qui mira. Mirador. Pros-
piciens , speculator.
mirador , lloc alt desde ahbnt se mira. Mira-
dor , miradero , vista. Speeula.
mirador , qui observa ó mira ab curiositat.
Mirón. Speculator.
MIRALL. s. m. Espejo. Speculum.
mirall , met. lo que pod fer evidencia d'al-
guna cosa , ó pod servir per arreglar las
accions. Espejo. Speculum.
CLAR , NET , LLUENT COR! UN MIRALL. loC.
Limpio como un espejo. Perspicuus, niti-
• dus, dilucidus tamquam speculum.
MIRALLET. s. m. dim. Espejuelo, espejico,
espejillo , espejito. Parvum speculum , spe-
- cíilum.
MIRAMENT. s. m. Miramiento. Respec-
tus.
MIRAMBELL. s. m. planta. Mirabel. Cy-
pariscias.
mirambell, flor. Mirabel. Flos quidam mul-
tifoiius auratus.
MIRANDA, s. f. Vista, mirador. Speeula.
MIRAR, v. a. fixár la vista en algún obgecte,
aplicand la considerado. Mirar. Intueri.
mirar, apreciar, ate'ndrer ó fer cas d'alguna
cosa. Mirar. Attendere, respicere.
mirar, met. considerar ab cuydado alguna
cosa. Mirar. Speculari , intendere ani-
■ raum, cogitare.
mirar, estar situat algún edifici ó altra cosa
davant d'altre , com que Testa mirand.
Mirar. Respicere , contra esse.
mirar, inquirir, buscar, informarse d'alguna
cosa. Mirar. Inquirere.
mihar, observar las accions d*algú. Mirar.
Speculari , observare.
mirar , regonéxer , escbrcollar. Registrar ,
escudriñar. Perscrutari.
mirar , respectar y aténdrer a' algú. Mirar.
Attendere , in aliquem respicere.
mirar, teñir per fi, ú obgéete alguna cosa en
lo que s' exécuta. Mirar. Intendere.
MIRAR Á ALGÚ AB DESPRECI , Ó AB ENFADO.
Mirar sobre hombro. Gravi aspectu , aut
torvis oculis aliquem intueri.
Tora. //.
MIR
0.1
MIRAR PER ALGÚ, 6 FER ALGUNA COSA. f. Mi-
rar. Consulere.
mirar d'amagat. f. mirar ab dissiaiulo. M-
rar de lado , de medio lado. Furtim ün«
tueri.
MIRAR DE EON 6 DE MAL ULL. f. V. Ull.
mirar ab cara d'enfadat. f. Mirar de lado,
de medio lado , con ceño. Torvis oculis
intueri.
mirar ab cara de malicia, f. Mirar de so-
brecejo. Torvis oculis quempiam intueri.
mirar del dret y del revés, f. V. Dret.
mirar de pix á fit. f. Mirar de hito en hito.
Defixis oculis intueri.
mirar guerxo. f. V. Guerxo.
mirar al hort íáu vinya. f. fam. V. Mi-
rar guerxo.
mirar de mal ull. f. Mirar de- rabo de ojo.
Limis oculis aspicere.
mirar pólls. f. Despiojar , espulgar. Expe-
diculare.
mirar püssas. f. Espulgar. Pulices venar?.
mirar de reull. f. Mirar de lado, al soslayo.
Transversis vel obJiquis oculis intueri.
mirar per sobre. f.mirar perfunetori<»ment al-
guna cosa. Mirar por encima. Obiter, in-
curiosé aliquid inspicere.
mirar de tort. f. V. Mirar guerxo.
mirar de través, f. Mirar de traydor , al
soslayo. Torvis oculis intueri.
mirar de traydor. f. Mirar ú lo zayv.o , ó
de zayno. Insidióse aspicere ; obliquis , tor-
vis oculis intueri.
mirar ab l'ull esquerra, f. vulg. V. Mirar
de mal ull.
no hi ha mes que mirar. f. ab que s* denota
la perfecció d'alguna coo. No hay mas que
abrir ojos y mirar. Mirandam esse ; esse
numeris ómnibus absolutum.
no mirar la cara á algú. f. met. V. Cara.
no mirar dret. f. V. Dret.
mirar y callar, loe. Oír , ver y callar.
Vide, & tace.
no téns que mirar, loe. ab que s' expréssa
que nos' trobará falta ó defécte en alguna
cosa per mes que s'examine. No hay que
darle vueltas. Non est quod circumspi-
cias.
Á cabaLl donat no ir mires él pel. ref.
A caballo regalado ha }e mires el diente.
Donati equi pilum aut denteni exquirere
non decet.
DONA Y TELA NO LA MIRES AB CANDELA, ref.
V. Candela.
l'aLMOYHA QUAND LA FARÁS NO MIRES Á QUI
la fas. ref. Haz bien y no cates á quien.
Fac bené s cüique homini facías expender*
noíí.
QUI ENDAVANT NO MIRA ENDARRERA CAU. ref.
Quien adelante no mira atrás se queda ,
Aa ú
94 MIR
o atrás se halla.
Qui nil providit, proficít ille nihi!.
mirarse ab algu. f. met. cuydar d'éll ab
ifibit carinyo. Mirarse en alguno. Aliquem
tamquam se ipsum officioso amore prose-
qui.
mirarse en alguna cosa. f. péndrerse temps
per considerar las circunstancias de ella
abans de resóldrerla. Mirarse en ello. De
liberare, cogitare per otium.
mirarse de cap Á peus. f. V. Mirarse á sí
matéx.
mirarse las mans, mirar qui té 'l ñas mes
llarg. f. fam. estar sénse fer res. Mirarse
Jas uñas. Otiari.
mirarse al mirall. f. Mirarse al espejo, «-
pejarsc. Speculum consulere.
mirarse Á sí MAikx.í.Darse una vuelta.Semet
considerare ; vicia propia scrutari.
mirarse 'ls uns als altres. f. quedar suspe-
sos. Mirarse unos á otros. Se mutuo ins-
picere.
mirars'ho, mirars'ho ab afició , ab una api-
ció. f. enfática ab que s' denota l'atenció
ab que s' mira alguna cosa, qu' agrada y
s' desitja teñir. Echar el ojo, tanto ojo.
Avidis oculis intueri.
mirarse, estarse mirand. loe. ab que s* no-
ta l' inacció del que veu algún desórde ó
mal, y podend ó debénd evitarlo, no 1' evi-
ta. Estarse mirando. Ingruenti , praesenti
malo non oceurrere eum , qui videt, cum
possit & debeat.
MIRAD , A. adj. circumpécte. Mirado. Cir*
cumspectus , cordatus.
mirat, p. p. Mirado. ¡ ,-
MIRRA, s. f. Mirra. Myrrha.
MIRUA. s. f. ant. V. Minvada, disminu-
ció.
MIRUAMENT. s. m. ant. V. Disminució,
minvada.
MÍRUAR. v. n. ant. V. Minvar, disminuir.
MISCEL.LANEA. s. f. Miscelánea. Misce-
lánea.
MISERABLE, adj. infelis. Miserable, mise-
ro. Miser.
miserable , escás , avar. Miserable. Sordidus,
parcus.
MISSRABLEMENT. adv. m. infelisment.
Miserablemente , miseramente. Miseré.
miserablement , escassament. Miserablemen-
te. Pareé, sordidé.
MISERIA, s. f. pobresa , falta del necessari.
Miseria. Miseria.
miseria, desgracia, infortuni. Miseria. iErum-
na.
miseria, poquedat. Miseria. Tenuitas.
exir de miseria, f. millorar de fortuna des-
pres de trabalL ó miserias. S¡j/í> de tapa de
raja. Vileír vestem deponere.
I MIS
I MISERICORDIA, s. f. Misericordia. Mise-
ricordia.
MISERICORDIOS , A. adj. Misericordioso.
Misericors.
MISERICORDIOSAMENT. adv. m. Mise-
ricordiosamente. Misericorditer.
MISERICORDIOSISSÍM , A. adj. sup. Mi'
sericordiosi'simo. Clementissimus.
MISSA. s. f. Misa. Sacrum , missa.
missa baxa. Misa rezada. Missa privata.
missa del gall. Misa del gallo. Prima missa
solemnis in nativitate Domini.
missa major. Misa mayor. Solemne sacrum.
missa nova. Misa nueva. Sacrum initiale pu-
blicum.
missa seca. Misa en seco. Missa ad instructio-
nem sine consecratione.
missa cantant. Misacantano. Initiale sacrum
publicé celebrans , Neomystes.
missa conventual. Misa conventual. Solemne
sacrum.
arribar X missas ditas, f.met. arribar á alcru-
na funció, qu3nd ja está acabada ó está per
acabarse. Llegar á las aceytunas , al Ite
missa est. Adventare, adesse re iam per-
fecta.
cantar missa. f. Cantar missa. Primura vel
initiale sacrum celebrare.
dir missa. f. V. Dir.
ajudar la misa. f. Servir la misa : ayudar á
misa. Sacerdoti sacrum facienti ministrare.
ni la missa ni civada destórban llarga
jornada, ref. V. Civada.
MlSSAL. Misal. Missale, líber missalis.
MISSATGE. s. m. nunci en éls pobles. Pre-
gonero. Prseco.
missatge , missatger. ant. enviat. Mensage-
ro , enviado. Nuntius.
MISSATGERÍA. s. f. ant. embaxada. Mm-
sage. Nuntium.
MISSATGIA. s. f. ant. V. Missatgería.
M1SSIO. s. f. T exida que fan éls Religioso»
per algún poblé ó provincia , á predicar
1' evangeli. Misión. Missio, exeursio sacra.
missió , él sermó fervoros que fan los Missio-
nistas. Misión. Concio spiritualis vel mo-
ralis.
missió, él pais , provincia &c. en que predi-
can los Missionistas. Misión. Apostolici
concionatoris territorium vel provincia.
MISSIONER. s. m. V. Missionista.
MISSIONISTA. s. m. Misionero, Misiona-
rio. Apostolicus concionator.
MISSIVA. adj. V. Carta.
MISTERI. s. m. secrét incomprehensible de
las veritats divinas reveladas als christians
en la Uéy de gracia. Misterio. Misterium.
misteri , lo que está com ocult, y no's pod
compéndrer fácilment. Misterio. Mytte-
rium.
MIS-
MIS
misteri , en las professons de la semmana
santa. Paso. Representatio Dominicas pas-
sionis.
misteri, ant. V. Ministeri.
misteris , p. los secrets deis princeps , y los
negocis de mólta entitat que per alguna
cautela s' ténen ocults. Misterios. Miste-
ria.
fer misteri. f. exagerar las cosas ab parau-
las obscuras. Hacer misterio. Arcana ven-
ditare.
fer misteris. f. no voler manifestar ni descu-
brir alguna cosa. Hacer misterios. Vana
pro miris venditare.
té misteri. loe. No es sin misterio. Non sine
causa fit.
MISTERIOS , A. adj. Misterioso. Mysticus.
MISTERIOSAMENT. adv. m. Misteriosa-
mente. Mysticé.
MISTIC, A. adj. lo qu' enclou misteri, ó rahó
oculta. Místico. Mysticus.
místic, lo pertanyent á la contemplado de las
perfeccicns divinas y á cosas espirituals.
Místico. Mysticus.
MÍSTICA, s. f. Mística. Mystica.
MISTICAMENT. adv. m. figuradament.
Místicamente. Mysticé.
misticament , espiritualment. Místicamente.
Mysticé.
MISTÍONAMENT. s. m. ant. V. Mistura.
MíSTIONAR. v. a. ant. V. Misturar.
MISTO, s. m. ant. V. Mixto.
MISTURA, s. f. Mixtura. Mistura.
MITAT. s. f. V. Meytat.
MISTURAR, v. a. Mixturar. Miscere.
MITÍGACIÓ. s. f. Mitigación. Mitigado.
MITIGAMENT. s, m. ant. V. Mitigado.
MITIGAR, v. a. Mitigar. Lenire.
MÍTIGAT, DA. p. p. Mitigado.
MITJ. s. m. éi centro de qualsevol cosa. Me-
dio. Médium.
mitj , a. adj. Medio. Medius.
raiTj , dit de lo que no está acabat, com mitj
rostir. Medio. Semi.
mitj díe. T hora en qu' '1 Sol está en lo punt
mes alt de la sua elevado. Medio dia. Me-
ridies.
mitj die , vent snd. Mediodía , Ostro. Aus-
ter.
mitj die , un deis quatre punts del orissont.
Mediodía. Australis regio.
mitj die, mitjdiada. Siesta. Quies meridiana.
mitj germá. V. Germá.
mitja nit. Media noche. Noctis médium.
mitjas paraulas. Medias palabras. Ambigua
verba , vel obscura.
mitj repunt. V. Repunt.
mitja tinta , En la Pint. Medía tinta. Lini-
mentum genérale.
clóurer al mitj. f. V. Clóurer.
MIT 9 -
enclóurer al mitj. f. Entrecoger , coger en
medio. Intercapere.
mitj agafar. f. no agafar enterament alguna
cosa. Entrecoger. Non bené arripere.
posar en mitj. i.Coger en medio. Médium sta-
tuere.
posarsí; de per mitj. f. interposarse. Meterse
en medio , ó de por medio. Se se interpo-
nere.
al mitj. m. adv. que denota '1 Iloc igualment
áistant deis extrems. .En medio. In medio.
á mitj. m. adv. dit del mes; com Á mitj Se-
témbre , octubre &c. A mediados de. Me-
dio.
bell mitj. Promedio. Médium.
Á mitjas. m. adv. A medias. Pro dimidio.
mitjá , na. adj". Mediano. Medius, medio-
cris.
mitjá\ s. m. ant. Mediación , medio. Médium,
intercessus, opera.
mitja. s. f. Media. Tibíale.
mitja de sota. Calceta. Linum tibíale.
fer crescudas en la mitja. f. V. Crexer.
mitja lluminaria. s. m. fam. él curt de vista.
Cegarrita. Myops.
mitja lluna. s. f. instrument de cuyna. Me-
dia luna, tajadera. Lunatus culter.
MITJANA, s. f. la carn de béstiar axí dita.
Mediana. Pars carnis media.
MITJANÍA. s. f. ant. Medianía. Mediocri-
tas.
MITJANSAR. v. n. ant. Mediar. Interve-
nire.
MITJANSER , A. adj. Mediano , mediocre.
Medius.
MiTjANSER. s. m. ant. V. Medianer.
MITJA TARONJA. s. f. cúpula. Media na-
ranja.Tholus.
MITJDIADA. s. f. Siesta. Pomeridiana quies,
pomeridianus somnus.
MITJER. s. m. él fabricant de mitjas. Me»
di-ero. Tibialium factor.
pared mitjera. V. Pared.
MITJFÍ, NA. adj. Entrefino. Mediocriter te-
nias.
MITJORN. s. m. ant. part del orissont. Me-
diodía. Meridies.
mitjorn , vent. Austro, noto, sud. Auster,
notus.
MITJPARTIR. v. a. Partir por medio. Mé-
dium diffindere.
MITOLOGÍA, s. f. Mitología. Mythologia.
MITOLÓGrC, A. adj. Mitológico. Mytholo-
gicus.
MITRA, s. f. l'adorno que portaban los per-
sas al cap. Mitra. Mitra.
mjtra , la deis Arquebisbes , Bisbee &c. Mi-
tra, ínfula sacra.
mitra , la dignitat del Arquebisbe , ó Bisbe,
Mitra. Dignitas Episcopalis.
MI-
o6 MIT
MITRAR, v. n. obtenir algún bisbar. Obis-
par. Episcopatum obtinere.
MITRAT. adj. Mitrado. Mitratus, mitra re-
dimitus , donatus.
MITRÍDAT. s. m. antidoto. Mitridato. Anti-
dotas mkhidratica.
MIX. s. m. éi gat* 'Miz, Pelis.
mix , vcu ab que s' crida al gat. Micho , miz.
Vux ad felem vocandum.
mix , veu ab que s' esquiva '1 gat. Zape. Vox
ad felem deterrendum aut abigendum.
M1XA. s. f. la gata. Miza. Pelis foemina.
MIXTILINEO. adj. Geom. ffixülineo. Mis-
tilineus.
MIXTíO. s. m. mésela. Mixtión. Mistio.
MIXTO , TA. adj. mesclat. Mixto. Mistus.
mixto, s.in. lo compost de diferents elements.
Mixta. Mistum.
MIXTURA, s. f. Mixtura. Mistura.
MIXTURAR, v. a. Mixturar. Miscere.
MIXTURAT, DA. p. p. Mixturado.
MO.
MÓBIL. adj. ant. V. Moble en son primer
signiñcat.
móbils. p. ant. mobles. Muebles. Supellex.
primer móbil. Primer móbil. Primum rao-
bile.
MOBILITAT. s. f. Mobiüdad. Mobilitas.
MOBLAR, v. a. alguna casa,quarto, &c.
Alhajar. Instruere.
moblar Á algú. f. met. armarlo. V. Armar.
MOBLE, adj. ant. movible. Moble, móbil.
Mobilis.
moble, s. m. alhaja. Mueble, alhaja. Supellex.
BÉNS MOBLES. V. BénS.
MOC. s. m. excrement pituitos. Moco. Mu-
cus.
moc, qualsevol materia agafatosa , ó glutino-
sa, que s' fa en alguns licors y altras cosas.
Moco. Mucus.
m6c, del llum , candela, &c. Moco, geta.
Lucernae fungus.
m6c , ¿i subgécte de poca edad y experiencia.
V. Mocos.
moc, él que va cayend del ñas. Mocorro. Mu-
cus pendens.
moc, carnositaí que té sobre '1 béc él galldin-
di. ñíoco de pavo. Pavonis conus pendens.
MOCA. s. f. Vientre. Intestina.
trX'drer la muca. f. met. fatigarse molt pera
conseguir alguna cosa. Hechar los hígados.
VeiKruenter contendere.
traurer la moca. f. vomitar mMt. Echar las
asaduras. Vel viscera Vomitu eiicere.
MOCADA, s. f. Vientre, bandullo. Intestina. -
MOCADOR, s. m. Pañuelo. Linteurn.
mocador , él que servex per mocarse. Pañue-
lo , mocador , mocadero , sonador , sonadero.
MOC
Emunctorium , muxinium.
MOCADORAS. s. f. p. espablladoras. Des-
pabiladeras , molleta. Forcipuhe emuncto-
rke.
MOCADORET. s. m. dim. Pañizuelo. Suda-
riolum.
MOCAR, v. a. á algú. Limpiarle á alguno las
narices. Alicuius nares emungere.
mocar, él llum, candela, &c. Despabilar,
despavesar. Fungum adimere , emungere.
no s'sab mocar, f. met. ab que s' denota I' ig-
norancia d' algú. No sabe quitarse los mo-
cos. Nec adhuc mungere nares scit.
MOCARSE, v. r. Sonarse. Emungere nares.
MOCAT,DA. p. p. dit del llum. Despabi-
lado.
déxar mocat. f. met. V. Déxar.
quedarse mocat. f. met. no lograr algú 1»
qu' esperaba , ó pretenía. Quedarse al son
de buenas noches. Concepta spe frustran.
MOCIO. s. f. 1' acció ó passió en virtut de la
qual una cosa s' mou per sí , ó es moguda
d'altra. Moción. Motio.
Mocid, Tinspiració interior que Déu causa en
l'ánima, en órde á las cosas espirituals. Mo-
ción. Divinus afflatus.
MOCORRÓ. s. m. ant. V. Muguró.
MOCOS , A. adj. qui sémpre te mócs. Moco*
so. Mucosus.
mocos, él subgécte poc advertit ó experimen-
tar. Mocoso. Puerulus , mucosus.
MODA. s. f. modo, manera. Moda, modo.
Modus , ritus.
moda , us introduit de nou en el vestir y al-
tras cosas. Moda: Novus ritus.
Á ma , Á ta , Á sa moda. m. ady. Á mi, á tu,
á su modo. Meo , tuo , suo more.
exir una moda. f. V. Exir.
MODALS. s. m. p. Modales. Modus.
MODORRIA. s. f. ant. tontería. Modurria.
Stultitia.
MODEL.LO. s. m. Modelo. Archetypus,
exemplar, norma.
modello , met. él que servex de exémple,
que s' imita en lo modo de proceir ó víu-
rer. Modelo. Exemplar, norma.
MODERACIÓ. s. f. Moderación. Modus,
moderatio.
MODERADAMENT. adv. m. Moderada-
mente. Modérate.
MODERADÍSStM, A. adj. sup. Moderadí-
simo. Valde modicus vel temperatus.
MODERADOR, s. m. Moderador. Modera-
tor.
MODERAR, v. a. Moderar. Moderan.
MODERARSE, v. r. Moderarse. Modum si-
bi prseseribere , se continere.
MODERAT , DA. p. p. Moderado.
MODERN, A. adj. Moderno. Recens , rao-
dermis.
MO-
MOD
MODERNAxMENT. adv. m. Modernamente.
Recenter, nuper.
MODERNS. s. m. p. ant. V. Veniders.
MODEST , A. adj. moderat. Modesto. Mo-
destus, moderatus, temperatus.
modést ,recataten lo mirar. Modesto. Mo-
destus , ad modestiam compositus.
modest, honést, recatat en las accions ó pa-
raulas. Modesto. Modestus, pudicus.
MODESTAMENT. adv. m. Modestamente.
Modesté.
MODESTIA, s. f. virtut. Modestia. Mo-
destia.
modestia , moderació en lo mirar, y recato
en los ulls. Modestia. Modestia, composi-
tus pudor.
modestia , honéstedat , decencia y recato en
las accions ó paraulas. Modestia. Modestia,
pudicitia.
MODESTÍSSLM, A. adj. sup. Modestísimo.
Modestissimus.
MODESTÍSSÍMAMENT. adv. m. sup. Mo-
destísimamente. Valde modesté, vel modé-
rate.
MOD1FICACIÓ. s. f. limitado, determina-
ció , ó restricció. Modificación. Modili-
catio.
modipicació , reducció de las cosas ais termes
deguts y justos. Modificación. Modificado.
MODIFICAR, v. a. limitar, determinar ó
r.strényer. Modificar. Mjdificari.
MOJiP»cAR , reduir ais termes justos. Modifi'
car. Modifican , temperare.
MODIPíCAT, DA. p. p. Modificado.
MODO. s. m. determinació de las cosas i un
cert estat y ser. Modo. Modus , ratio.
modo , modeíació en las accions ó paraulas.
Modo. Modus.
modo , urbanitat , cortesía. Modo. Urbanitas,
comitas.
modo , la forma y us particular de fer alguna
cosa. Modo. Modus, methodus.
modo , en él verb. Modo. Modus.
parlar ab modo. f. Hablar bien criado. Co-
miter aliquem compellare.
k modo. adv. m. A modo. Ad modum.
de modo. m. adv. V. De manera.
de modo que : del matéx modo que. m. adv.
ab que s' expréssa la total conformitat
d' una cosa ab altra, ó ab lo estat que an-
tes tenia , y axí s' diu : se está del matex
modo que s" 1 estaba. Según y como. Prout,
quemadmodum.
modos, p. urbanitat , cortesía. Modo. Co-
mitas.
MODORRA, s. f. ant. malaltía. Modorra.
Veternus.
MODORRÍA. s. f. ant. malaltía. V. Mo-
dorra.
modorría , ant. Modurrt'a. Stultitia.
Tom. II.
MOD qy
MODORRO, s. m. ant. V. Fatuo, tonto- '
mod>rro, malaltía. V. Modorra.
MODULACIÓ. s. f. Modulación. Modulamen.
MOFA. s. f. Mofa. Irrisio, irrisus.
MOFADOR, s. m. Mofador. Sannio , irri-
sor.
MOFAR, v. s. Mofar. Sannare, irridere.
MOFAT,DA. p.p. Mofado.
MOGURÓ. s. m. ant. V. Muguró.
moguró , ant. colgat de vinya. Mugrón. Mer-
gus.
moguró , ant. V. Cua de la fruyta.
MOHATRA, s. f. Mohatra. Versura in vea-
ditione.
MOHÍNA, s. f. ant. enfado. Mohína. Stoma-
chus.
MOHINAR. v. a. ant. V. Amohinar.
MOILLER. s. f. ant. V. Muller.
MOLA. s. f. la deis molins , y semblants*
Muela. Mola.
mola , carn informe que s* engendra y coagu-
la en lo véntre de la dona ab apariencias de
prenyat. Mola. Mola.
mola , per esmolar gavinets , estisoras , &c.
Muela. Cos.
mola alta ó corredora, en él molí fariner.
Corredera. Mila superior versatiiis.
mola de aygua, la quantitat d'aygua que bas-
ta, perqué molga un moh'4 Muela de agua.
Aqua ad molam necessaria.
mola , de péx. Cardume , cardumen. Pisciuin
examen.
mola de trull. Galga , volandera. Trapes,
mola olearia.
mola de gent , met. coneurs de gent. Muela
de gente. Caterva.
MOLDRER. v. a. reduir i pols algún eos.
Moler. Moleré.
móldrer, mastegar. Moler. Dentibus atte-
rere.
móldrer , met. molestar gravement y ab im-
pertinencia. Moler. Molestare.
móldrer, móldrer éls ossos. f. cansar, fa-
tigar; axis' diu que mol una cabalcadura
de mal pas. Moler , quebrantar. Cor.terere.
móldrer els essos. f. met. instar ab importu-
nitat á algú, perqué fassa ó eoncedesca algu-
na cosa. Moler. Urgere.
arribar y móldrkr. f. met. fam. Llegar y
besar: llegar y besar el Santo . Brevi rem ex-
pediré.
aygua passada no mol molí. ref. V. Aygua.
qui primer es al molí pri?.!í;r mol. ref. El
que primero llega ese se la calza.
Qui prior accedit , prsedá prior ipse poti-
tur.
MOLEDURAS, s. f. p. la porció de gra que
cobra '1 moliner per móldrer. Maquila.
Moütoris merces.
MOLEJA. s. f. ant. V. Ventrell a' aucéil.
Bé mo-
o 8 MOL
MOLER, s. m. Cantero , pedrero. Lapicida.
MOLÉST,A. adj. Molesto. Molestus , gra-
vis . durus.
MOLESTÁDÍSSIM, A. adj. sup. Molestadí-
sintú. Gravi molestia ailectus.
MOLESTAMENT. adv. m. Molestamente.
Moleste , importuné.
MOLESTAR, v. f a. Molestar. Molestiam
afierre : molestia arficere.
MOLESTAT, DA. p. p. Molestado.
MOLESTIA, s. f. Molestia. Molestia , solli-
citudo.
MOLESTÍSSIM , A. adj. sup. Molestísimo.
Valde molestus.
MOLÍ. s. m. Molino. Pistrinum , molendi-
num.
molí draper. Batan. Pila fullonica.
molí fariner. Molino harinero. Moletrina fa-
rinaria.
molí paperer. Molino papelero. Molendinum
trapetum.
molí de sano. Molino de sangre, atahona, ta-
hona. Pistrina.
molí de sang. met. fatiga . traball gran ó lo
que '1 causa. Molienda , Reventadero. Mo-
lestia , defatigatio.
molí de vent, él que fa anar él vent. Molino
de viento. Mola alata.
molí de vent, ab que jugan los minyons.
Rehilandera. Virga ad venti ludibriuin
composita.
PORTAR Ó FER ANAR l'aYSUA Á SON MOLÍ. f.
V. Aygua.
no me la portarás al molí. expr. ab que
s' amenassa á algú , qu' ha comes algún
exces , donandli á ente'ndrer que pagará la
pena. No te irás alabando. Non impunitus
abibis.
MOLIMENT. s. m. fatiga , traball gran.
Molimiento. Defatigatio.
MOLÍNER, A. s. m. y f. Molinero. Molitor,
pistrinarius.
MOLINET. s. m. él de bátrer él xocolata.
Molinillo. Crenatus globulus gracili bacillo
trusatiÜs. '
MOLL, A. adj. bla , tbu. Muelle , blando.
Moilis.
moll, territ. V. Mullar.
moll. s. m. él deis ossos. Tuétano , meollo.
Medulla.
moll, ant. lo contingut en l'esclofolla de las
nous, ametllas, &c. Meollo. Nucleus.
moll , especie de port de mar. Muelle. Angi-
portus.
moll , péx. Salmonete. Mullus.
moll, ant. V. Motilo.
moll de la earra del PORc. Carrillada.
Porcina: maxillae medulla.
mjll d'ulLs, qui patex en élls alguna fluxió
continua. Tierno de ojos. Lippus.
MOL
moll d'ülls, qui facilment s'enternex. Terne-
rón , ternejón. Tenero sensui proclivis , ob-
noxius.
tríurer él moll dels ossos. f. Desmeollar
los huesos. Medullam extrahere.
molls, hortalissa. Armuelle. Atriplex.
moll com una figa. loe. Mas blando que una
breva. Picu molíior.
molla, s. m. la part del pa séns crosta. Mi-
gajon. Medulla pañis.
molla, péssa de ferro, cer &c. que comprimi-
da , causa algún moviment. Muelle. Auto-
matura.
molla , met. la porció petita de qualsevol
cosa. Migaja , miga. Mica.
molla de pa , la part mes menuda del pa,
que acostuma saltar al partirse ó tallarse.
Migaja. Pañis mica.
MOLLAMENT. adv. m. ant. suaument, de-
licadament. Muellemente. Molliter.
MOLLAR, adj. dit de las fruytas fácils de
partir ó trencar. Mollar. Moilis.
MOLLENA. s. f. territ. V. Mulladura.
MOLLERA, s. f. Mollera. Cinciput.
SER DUR DE MOLLERA, f. V. Dur.
TEÑIR POCA SAL EN LA MOLLERA, f. met. teñir
poc judici. No teñir meollo. Levem esse.
MOLLESA. s. f. ant. V. Blanura.
MOLLET. adj. lo qu' es un poc moll. Blan-
dujo. Molliculus, tenellus.
mollet. s. m. ant. panellet delicat. Mollete.
Moilis pañis*
MOLLETA. s. f, dim. engruneta de pa. Mi-
gajuela. Minuta mica pañis.
ESTAR CRIAT ALGÚ AB MOLLETAS DE PA. f.met'.
Estar criado entre algodones. Molliüs enu-
tritum esse.
MOLLIFICAR, v. a. Molificar. Mollificare,
mollire , eniollire»
MOLLIFICAT, DA. p. p. Moldeado.
MOLLIR. v. a. ant. ablanir, estovar. Mullir.
Mollire, emollire.
MOLLO. s. m. ant. límit , térme. Mojón.
Limes.
molló , ant. munt d'alguna cosa. Montón.
Cumulus.
MOLLONAR. v. a. ant. fitar. Amojonar. LU
mites:figere.
MOLLS DEL FOG. s, m. p. Tenazas. For-
cipes.
MOLREDURAS. s. f. p. ant. V. Moledu-
ras.
MOLSA. s. f. Moho, musgo, musco. Mus-
cus.
molsa , en las fruytas la part comestible.
Carne. Pulpa.
pedra movedissa no cria mólsa. ref. Piedra
movediza nunca moho la cobija.
Non viridis saxum circumdat mobile mus-
cus.
MÓLT
MOL
MÓLT , A. adj. Mucho. Muiros.
molt, a. p. p. de móidrer. Molido.
ESTAR MOLT ü'oSSOS ; TEÑIR MOLTS ELS OSSOS.
f. dit del qu' está molt fatigat per algún
trabaü excessiu. Estar molido como alheña;
estar lucho alheña. Viribus confractum
esse.
mólt , adv. Muy , mucho. Multüm , valde.
mólt molt. m. adv. en gran manera. Muy
mucho. Magnopere.
de molt. m. adv. ab que s'expréssa que dista
molt d" igualar una cosa á altre ; y axi s'
diu : No arriba de molt al sostre. Con
mucho. Magna ex parte.
mólt be va. loe. irón. ab que s'expréssa que
una cosa no va com deu. Bueno va el oleo.
Perquam optimé agitur.
si molt con ve. m. adv. V. Convenir.
es molt méu. loe. ab que s' denota la gran
amistat d'un ab altre. Es muy mió. Est
mihi coniunctissimus.
MOLTAS PER üRTaS Y POCAS OFERTAS. ref.
Manda potros y da pocos.
Oft'i rt mu'ta quidem , prsestat at ipse nihil.
m-lta. s. f. la porció d'alguna cosa que s'
mol d'una vegada. Molienda. Montura.
molta , P acció de móidrer. Molienda , moli-
tura. Molitura.
MOLTÍSSrM, A. adj. sup. Muchísimo. Plu-
rimus.
MOLTÓ. s. m. Carnero. Verbex.
moltó blanquí. territ. Carnero blanco. Aries
albus.
Moltó esqueller. Manso. Vervex sectarius.
moltó, ant. máquina militar pera bácrer las
muraiias. Ariete. Aries.
MOLTONINES. s. f. p. ant. Pieles de car-
nero, Arietin;e pelles.
MOLTURA, s. f. la part que '1 moliner trau
per sí del gra que mol en son molí, per él
traball de móidrer. Maquila. Molitoris mer-
ces ex fariña.
MOMA. s. f- vu!g. diner. Moga , moruja. t
pluma. Pecunia.
MOMENT. s. m. instant. Momento. Momen-
tum.
moment, importancia , entitat. Momento,
monta. Momentum.
moment , en la estática. Momento. Momen-
tum.
al moment. m. adv. Al momento. Iilico, actu-
tum , confestim.
per momentí. m. adv. Por momentos. Singu-
lis momentis,'
MOMENTANEAMENT. adv. m. Momentá-
neamente. Momentaneé.
MOMENTÁNEO, NEA. adj. Momentáneo.
Momencaneu?.
MOMO. s. m. ant. truá. Momo. Mimus.
MÓN. s. m. T univers. Mundo. Mundus.
MON 99
món , l'esféra terrestre. Mundo. Orbis , spha;-
ra.
món , multitut ó abundancia d' una cosa.
Mundo. Summa , quantitas.
món, en sentit moral, él modo de vida y
tractes deis homens. Mundo. Mundus.
mon , la bola ab una creu sobre , que s' posa
en las imatges de JESÚS. Mundo. Sphas-
rula.
l'altre món. l'altra vida. El otro mundo.
Alter mundus, vel vita.
mon. pron. possesiu. Mi. Meus.
anar lo món al revés, f. Andar ó estar el
mundo al revés. Re3 susque deque agi ,
verti : praepostere res rleri.
desde que 'l mon es món. f. Desde que el
mundo es mundo. Ab orbe condito.
no ser d'aquest món. f. víurer abstret de las
cosas mundanas. No ser de este mundo.
Omnino á mundo abstractum esse.
ser primer al mon. f. ab que s'advertex á
algú de la preferencia que se deu á altra
de major edat. Haber nacido primero. Pre-
cederé a;tate.
AL CAP DEL MÓN: FINS AL CAP DEL MÓN. loC
fam. V. Cap.
en aquest mon y en l'altre. loe. ab que
s'expréssa que s' perdona ó condemna absolu-
tament alguna cosa. Para aquí y para ade-
lante de Dios. Et nunc et in aeteruum.
un món. loe. ab que s' denota la quantitar,
gran d'alguna cosa. Este mundo y el otro.
Mixima summa; máxima quantitas.
PER TÓT LO 'ÍEL MÓN : PER QUANT HI IU AI/
món. loe. ab que s'expréssa la resolueió de
no fer alguna cosa, no obítant qualsevol pa-
ga ó conveniencia. Por todos ¡os haberes
del mundo. Etiam si omnia pro pretio tri-
buerentur.
EL MÓN NO FGU FET EN UN DÍA. ref. V. Per.
MONA. s. f. animal. Mona. Simia, simius.
mona , coca ab ous , axí dita. Hornazo. Pla-
centa mtegris ovis coronata.
quedarse fét una mona. f. met. quedarse
avergonyit per alguna especie que sorpren.
Quedarse hziho un mono. Stupore corripi.
tornarse mona. f. vulg. retractarse del pro-
mes ó convingut. Llamarse canasto. Pro-
missis nolle stare.
MONACAL, adj. Monacal. MonachaHs.
MONADA, s. f. Monada. Mimus, gestus.
MONARCA, s. m. Monarca. Rex, monar-
cha.
MONARQUÍA, s. f. Monarquía. Regnum,
monarchia.
MONARQUÍC , A. adj. Monárquico. Monar-
chicus.
MON'ÁSTIC, A. adj. Monástico. Monásticos!
MONASTÍR. s. m. Monasterio. Monasterium,
coenobium.
MON-
ico MON
MONDA , NA. adj. V. Mundá.
MONEDA, s. f. péssa d'cr, plata &c. regu-
larment de figura rodon3 ab las anr.as ó in-
signia del Rey , república &c. Moneda.
Moneta.
moneda , diner. Moneda. Nummi , pecunia.
Moneda cantklluda. Moneda cortada. Mo-
neta non o.itnino rotunda.
moneda corrent. V. Corrent.
MONEDA FALSA. V. Fals.
moneda de vello. Moneda de vellón , vellón.
Moneta cuprea.
casa de moneda. V. Casa.
bátrer moneda, f. Batir, labrar , acuñar
moneda. Monetam cudere.
correr la moneda, f. V. Correr.
fér moneda, f. Labrar moneda. Monetam cu-
dere.
fér moneda, met. arreplegar diners. Juntar
dinero. Dividas congregare.
PAGAR AB LA MATEXA MONEDA, f. met. Pagar
en ¡a misma moneda. Par pari referre.
MONEDER, s. m. Monedero. Monetarius,
signator.
MONERÍA, s. f. gést ridícul. Momería, mo-
nería. Gesticulatio.
monería , cosa de poca importancia. Monería.
Res futilis.
MONETA. s. f. met. la criatura graciosa , y
bufona. Monilla. Scitus puer, scua puella.
MONETARI. s. ra. Monetario. Moneta-
rium.
MONÍCIÓ. a. f. Monición. Monitio , admo-
nitio.
MON1MENT. s. m. V. Monument.
MONIPODÍ. s. m. conveni ó contráete d' al-
gunas personas per algún fi. Monipodio.
Conventiculum.
MONITORI , A. adj. Monitorio. Monito-
rius.
MONJA, s. f. Monja. Virgo Deo sacra.
MONJETA. s. f. llegum. Judía, habichuela.
Phaseolus.
MONJÍA, s. f. Mongía. Monachalis praben-
da.
MONJO. s. m. Monge. Monachus.
aurella de monjo , hérba. V. Aurelia.
ó tót monjo ó tot canonge. loe. Ó bien mOn-
ge ó bien Calonge.
Non unus partim, partim diversus, at ídem.
MONOPOLI. s. m. compra de géneros feta
per estancarlos y véndrerlos á preu cert.
Monopolio. Monopolium.
MONOPOLISTA, s. m. Monopolista. Mono-
polista.
MONOSILLABO, BA. adj. Monosílabo. Mo-
nosyüabus.
MONOT. s. m. animal. Mono. Sirnius.
monot, 1' home que fa gestos ó figuras. Mono.
Simius.
MON
MONSENYER. s. m. ant. V. Monsenyor.
MONSENYOR. s. m. títol d' honor. Mon-
señor. Dominus meus.
MONSONEGUER, A. adj. ant. V. Menti-
der.
MONSTRUO, s. m. part ó producció contra
el órde regular de la naturalesa. Monstruo.
Monstrum.
monstruo, lo excessivament gran ó extraordi-
nari. Monstruo. Portentum.
monstruo, lo qu' es sumament lletj. Mons-
truo. Monstrum.
MONSTRUOS, A. adj. lo qu'es contra Y ór-
de de la naturalesa. Monstruoso. Monstruo»
sus , portentosus.
monstruos , excessivament gran ó extraordi-
nari. Monstruoso. Prcegrandis.
MONSTRUOSAMENT. adv. m. Monstruo-
samente. Monstruosé.
MONSTRUOSITAT. s. f. desórde grave ea
la proporció que deuen teñir naturalment
las cosas. Monstruosidad. Monstrum.
monstkuositat, suma lléyesa ó desproporció*
en lo ñ'sic ó moral. Monstruosidad. Mons-
trum.
MONT. s. m. ant. Monte. Mons.
iVíONTANT. s. m. ant. certa esp3sa. Men-
tante. Romphasa.
l^ONTANYA. s. f. Montaña. Mons.
C VJ Dfc MONTAN YA Ó SERRA. V. Cap.
MONTANTES, A. adj. Montañés. Monta-
nus.
MONTANYETA. s. f. dim. Montañeta,
montañuela, montecilio. Collis , monticu-
lus.
MONTANYOS , A. adj. Montuoso. Montuo-
sus.
MONTER. s. m. ant. cassador de féras. Mon-
tero. Venator, ferarum abactor.
MONTERA, s. f. Montera. Pileum.
MONTERÍ. s. m. V. Falcó monten.
MONTERÍA, s. f. la cassa major. Montería.
Venatio.
MONTEYA. s. f. l'art qu'ensenya a' disposar
las pédras per formar éls are*. Montea. Ars
qua; lapides secare docet ut in arcus cons-
truendos aptentur.
monteya , Arquit. én Tare. Montea. Arcüs
convexitas.
MONTO, s. f. Montón. Acervus.
MONUMENT. s. m. l'aparato que s' forma
en las Iglesias en que está Turna, en la qual
se col-loca el SS. Sagrament lo dijous sant.
Monumento. Monumentum.
monument, él que conserva la memoria deis
succéssos. Monumento. Monumentum.
MONYO. s. m. Moño, rodete. Caliendrum,
comae suggestus.
MOQUETAS, s. f. p. territ. V. Esmocado-
ras.
MÓ-
MOR
MORA. s. f. él fruyt de la morara. Mora.
Morum.
mora, la d'esbarser. Zarzamora. Rubi fructus;
morum rubi.
MORAD , A. adj. color. Morado. Viola-
ceus.
MORADUX. s. m. almoradux , sampsuco,
mayorana, mejorana. Amaracus.
moradux bastard. ant. hérba. V. Orenga.
JA t' CONEG HÉRBETA QUE t' D1US MORADUX.
ref. V. Conéxer.
MORAL, adj. lo pertanyent ais bons costums.
Moral. Moralis.
moral, s. f. facultat que tracta de las accions
humanas en orde á lo lícit , ó il lícit d'éllas.
Moral. Moralis facultas vel scientia.
certitut moral. Evidencia moral. Eviden-
. tía moralis.
MORALISAR. v. a. Moralisar. Ad mores ali-
quid traduce re.
MORALISTA, s. m. el professor ó escriptor
de la facultat de moral. Moralista. Scientia;
moralis scriptoc vel studiosus.
MORALITAT. s. f. máxima, doctrina per-
tanyent ais bons costums. Moralidad. Do-
cumentum morale.
moralitat, la capacitat de las accions huma-
nas per ser ó denominarse lícitas ó iMícitas.
Moralidad. Moralitas.
moralitat, doctrina ó document breu , que
s' inferex y s' trau d'algun apólogo ó pará-
bola. Moraleja. Morale documentum.
MORALLAVERA. s. f.ant. V. Morella vera.
MORALMENT. adv. m. segbns las reglas
moráis. Moralmente. Moraliter.
moralment , segbns lo judici general deis ho-
mens. Moralmente. Ex communi omnium
sensu.
MORATORIA, s. f. Moratoria. Temporis
prorogatio.
MORB. s. m. ant. V. Mal , malaltía.
MORBOS, A. adj. ant. V. Malaltis.
MORCA, s. f. ant. V. Murca.
MORCADA, s. f. V. Murca.
MORDACITAT. s. f. murmurado que ferex
ú ofen. Mordacidad. Mordacitas.
MORDAS. adj. lo que ferex ú ofen ab mur-
murado ó sátira. Mordaz. Mordax , male-
dicus.
MORDASSAS. s. f. p. instrument de ferrer
en forma d'estenallas que posat á la boca
del animal él subjécta. Mordaza. Fórceps.
MORDRE, MORDRER. v. a. ant. V. Mos-
segar.
MORELLA ROQUERA, s. f. Parietaria,
caña roya. Parietaria.
morella vera, s, f. hérba. Yerba mora. So-
íanum , 0x2.
MORENAS, s. f. p. Almorranas. tUernorrliois,
eondyloma.
Tom. II.
MOR ,01
MORENET, A. adj. dim. Mor entilo , mo-
renito. Subniger.
MORENO, NA. adj. Moreno. Puscus.
MORERÍA, s. f. Morería. Maurorum Pro-
vincia.
MORESC. s. m. territ. V. Blat de moro.
MORET. s. m. dim. moro petit. Morillo,
Puer maurus.
MORGO. s. m. ant. V. Capficat en él sentit
del sarment dit axí.
MORGONAR. v. n. ant. V. Fér colgats en
las vinyas.
MORIBUNDO, DA. adj. Moribundo. Moni
proximus.
MORIGERAD, A. adj. Morigerado. Bonis
prseditus moribus.
MORIR, v. n. acabar la vida. Morir. Morí.
morir , dit de las cosas inanimadas , com deis
arbres , plantas, &c. Morir. Mori.
morir al mon. f. apartarse d'éll. Morir al
mundo. Mundo omnino renuntiare.
morir civilment. f. Morir civilmente. Civili-
ter mori.
ajudar Á eé morir, f. V. Ajudar.
mal' hérba may mor. ref. V. Hérba.
QUAND ES PÉT Él, COLÓMAR ÉL COLOM SE MOR»
ref. V, Colomar.
qui ié t' fará ó se n' anirá ó se t' morirá.
ref. V. Anar.
QUI TÉ F1LLS AL COSTAT NO MORIRÁ Ó NO MOR
enfitat. ref. V. Enfitat.
UN VESTIT NE TING EN FRANSA : AQUÍ m' MORO
de fred. loe. V. Fred.
MORTA LA CUCA MORT ÉL VERI. ref. Quítasele
el culo al cesto, y acabóse el parentesco:
muerto el perro muerta la rabia.
Quos plenos opibus cunctis sectantur aman-
tes :
Defkitint: penítus déficit omnis amor.
MORIRSE, v. r. Morirse. Emori.
morirse, '1 fog, apagarse. Morir. Extinguí.
morirse, met. sentir violentment algún afec-
te , passió ; &c. com : morirse de fred , de
congóxa, &c. Morarse, perecer. Vexari.
morirse per algl. f. amarlo en extrém. Mo'
rirse por alguno. Aliquem deperire.
morirse per alguna cosa. f. desirjarla ab an-
sia. Morirse, finarse por alguna cosa. Vche-
menter appetere.
morirse de calor. í. Freír se de calor, mO'
rirse de calor. Pra; nimio aestu torreri.
morirse de fam. f. teñir moka fan¡. Clarear-
se de hambre ; morirse de hambre. Fame
premi.
morirse de por. f. met. teñir molía pbr.
Morirse de miedo. Máxime formidare.
morirse de ríurer. í. Perecer de risa; morir
de risa. Risu solvi.
morirse de sed. f. ^pelambrarse de sed; pe«
recer , morirse de sed. Vehemsnter sitire.
Ce MO-
102
MOR
morirse de son. f. V. Cáurer de son.
MORISC , A. adj. Moriscos Maurus.
MORISMA, s. f. Morisma. Mauroram mul-
titudo.
MÓRMA. s. f. V. Revés.
MORO, RA. adj. Moro. Maurus.
Á MORO M0RT GRAN LLANSADA. ref. V. Llatl-
sada.
com mes moros mes ganancia, ref. A mas
moros mas ganancia. Quo maior est prseda
maior est quaestus.
MOROS , A. adj. tarda en I' exécució d' al-
guna cosa. Moroso. Morosus , tardus.
delectació morosa. V. Delectado.
MOROSITAT. s. f. Morosidad. Mora, cunc-
tatio.
MORRA, s. f. jog vulgar. Morra. Ludus sic
dictus.
MORRAL, s. m. Morral. Piscus.
MORRALET. s. ra. Morral. Sacculus ciban-
dis equis.
MORRALLET. s. m. ant. V. Bos.
MORRALLAS, s. f. de las cabalcaduras. Ca-
bezada. Capistrum.
morrallas, las que s' posan ais gossos per-
qué no mosseguen. Bozal. Capistrum.
MORRA TX A. s. f. vas de vidre clos rodejat
de brocs per espargir aygua. Almarraja,
ahnarraza. Hydria vitrea irrigua.
MORREJAR. v. n. dit de la criatura que
mama sens teñir ganas de mamar, prenend
y dexand repetidament él pit. Mamujar,
mamullar. Fastidióse os papüiis figere.
MORRET. s. f. dim. Hociquillo. Rostellum.
MORRIÓ. s. f. Morrión. Gaiea , cassis.
MORRÍTORT. s. m. herba. Mastuerzo.
Nasturtium.
morritort d' aygua. ant. herba. V. Créxens.
MORRO, s. m. él de las bestias. Hocico. Ros-
trum.
morro , él llabi gros. Morro , hocico. Labrum
prominens.
morro , llabi exit enfora. Greta. Labra promi-
nentia.
morro, la bora abultada d'algunas llagas.
Labio. Labrum.
cáurer de morros, f. vulg. Abocinar ; dar,
caer de hocicos. In vultum cadere ; vultu
procumbere ; ore terram offendere.
FER MORROS, FER UN PALM DE MORROS. f. Vulg.
mostrar enfado contra algú. Estar con tan-
ta geta. Porrectum rostrum ostendere.
TEÑIR LA LLÉT ALS MORROS, f. Vulg. V. Llét.
al morro, m. adv. vulg. á poca distancia. V.
A un pas.
MORROS Y MALA CARA TRAUEN l A GENT DE
casa. ref. Humo y mala cara saca la gente
de casa.
Et parir os triste, ut fumus fastidia cunctis
Expelluntque domo deiiciuntque simul.
MOR
MORROPES. adj. bax. V. Llavifes.
MORRUD, A. adj. Hocicudo, morrudo. Ros.-
tratus.
MORRUT. s. m. core del blat. Gorgojo.
curculio.
MORT, A. p.p. Muerto.
morta , dit de la bala , pilota , &c. quand ha
perdut molta part de sa forsa , ó impuls.
Cansada. Remissa , debilis.
MORT.s.m. él cadáver huma. Üíaerío. Mortuus,
cadáver.
mort, él difu-nt. Muerto. Defunctus.
mort, lo que té apariencias de mort, ó '1 que
está ú apar que está cerca de morir, com
aquell de qui s' diu : ha quedat mort da
susto. Mortal. Ut mortuus vel morti proxi-
mus.
mort. s. f. homicidi. Muerte. Homicidium,
occisio.
mort , él fi de la vida. Muerte. Mors.
mort, la calavera de bulto, ó pintada. Muer*
te. Ossea formas
MORT ALEVOSA. V. AleVOS.
mort civil, for. Muerte civil. Mors civilis.
mort natural. Muerte natural. Mors natu-
ralis.
mort violenta. Muerte violenta. Nex.
article de la mort. V. Article.
aygua morta. V. Aygua.
CAP DE MORT. V. Cap.
caxa de morts. V. Caxa.
DIE DELS MORTS. V. Die.
LLIT DE MORTS. V. Llit.
anar Á cercar la mort. f. met. anar 6 ca-
minar molt á poc á poc. Irse muriendo. Len-
tissimé procederé.
fer él mort. f. Hacer la mortecina. Mortem •
simulare.
QUEDARSE MORT , QUEDARSE MORT Y FRED. f.
morir repentinament. Quedarse muerto. Su-
bitánea morte corripi.
QUEDAR MORT , Ó QUEDARSE MORT Y FP.ED. f.
met. assustarse sumament, ó cullirlo á al-
gú alguna especie impensada. Quedarse yer-
to. Obstupescere.
tornar X algú de mort á vida. f. Volverle á
uno el alma al cuerpo. Reficere aliquem; so-
lado esse alicui.
ab la mort á la gola. m. adv. V. Gola.
fins Á la mort. m. adv. ab que s'explica la
resolució de exécutar alguna cosa, y per-
manecer constantment en ella. Hasta la
muerte. Usque ad mortem.
mort per mort. m. adv. A muerto ó á vida.
Ad vitse discrimen.
entre morts y ferits cap. loe. Mas son los
amenazados que los acuchillados.
Per multi sensere minas 3t vulnera nulli.
es una mort. loe. ab que s' explica lo peños
ó insufrible d' alguna cosa. Es una muerte.
Ad
MOR
Ad Instar raortis est.
mes wort que viu. loe. ab que s' explica
'1 susto , temor , ó espant d 1 algú. Mas
muerto que vivo. Stupore correptus.
ó mort ó viu. loe. per denotar él perill d'al-
guna medicina que s'aplica en cas desespe-
rat. A muerte ó á vida. In extremis extre-
mum remedium.
pera mí com si fos mort. loe. ab que 's de-
nota que s'ha olvidat á algú enterament, ó
no b' fa cas d'ell. Le cuento con ¡os muertos.
Ac si mortuus esset.
CENT ANYS HA QUé's MORT EL MUD Y ENCARA
lo cul li pud. ref. Antaño murió el mulo
y ogaño le hiede el culo.
Post annum functi nunc faetet culus aselli.
DESPRÉS DE MORT NI VINYA NI HORT. eípr. V.
Hort.
DÍU LO MORT AL DEGOLLAT QUI t' HA TAN MAL
adobát ? ivf. Espantóse la muerte de ¡a de-
gollada. Quid habes dicít paupet ad inp-
pem.
ía mort may té culpa, ref. V. Culpa.
MALALTÍA LLARGA PARENTA DE LA MORT. ref.
V. Malaltía.
NO HI HA CAP BODA Ó CASAMENT POBRE NI CAP
mort rica. ref. V. Boda , y Casament.
QUANO FOU MORT Ó DESPRÉS DE MORT LO COM
bregaren, ref. Después de vendimias cué-
vanos: La casa quemada acudir con el agua.
Perre supervacuas , combustis aedibus, lin-
das.
QUI LA MORT d'aLTRE ESPERA LA SEVA VEÜ
primera, ref. V. Esperar.
MORTAL, adj, subjecte ala mort. Mortal.
MorLiHs.
mortal, lo qfce ocasiona ó pod ocasionar mort
espiritual ó corporal. Mortal. Lethalis,
mortiferus.
odi mortal. Odio mortal. Odium , simultas
capitalis , exitialis.
MORTALDAT. s. f. Mortandad. Strages.
MORTALITAT.s.f. ant. Mortandad. Gedes.
MORTALLA. s. f. Mortaja. Linteum, ca-
daveris involucrum.
HO HA PRES AB LA CAPILLA Y HO DEXARÁ AB
la mortalla. ref Lo que en el capillo se
toma , con la mortaja se dexa : lo que en la
leche se mama en la mortaja se derrama.
Quo semel est inibuta recens servabit odo-
rem. Testa diu.
MORTALMENT. adv. m. Mortalmente. Le-
t!iülit?r , mortaliter.
MORTEDAT. s. f. ant. V. Mortaldat.
CARN MORTEÍNA. ant. la carn del ani-
mal mort séns violencia. Carne mortecina.
Mort ciña caro.
MORTER. s. m. pera picar. Mortero. Mor-
tarium.
morter de coüre , pera picar. Almirez.
103
MOR
iEreum mortarium.
morter , argamassa. Mortero. Arenatum,
mortarium.
morter, el de tirar bombas. Mortero. Mor-
tarium catapultarium.
MORTERADA. s. f. la salsa ó cosa sem-
blant que s' pica d'una vegada en él morter.
Morterada. Moretum.
MORTERET. s. m. dim. Morteruelo. Par-
vum mortarium , morteriolum.
MORTÍFERO , RA. adj. Mortífero. Morti-
ferus.
MORTÍFÍCACIÓ. s. f. virtut. Mortificación.
Mortificado , cupiditatum moderario.
mortificació, aflieció. Mortificación. Períur-
batio , aflictio.
MORTIFICAR, v. a. alterar 1' estat conna-
tural d' alguna cosa, ó llevarli, ó dismi-
nuirli sa activitat y vivesa. Mortificar.
Mortificare.
mortificar , refrenar las passions 6 apetits
per medi de 1' asperesa , ó reprimind los
ímpetus de la voluntat. Mortificar. Morti-
ficare , cupiditates domare.
mortificar, afligir, causar molestia. Mortifi*
car. Molestare.
MORTIFICARSE, v. r. Mortificarse. Se ip-
sum vincere, castigare.
MORTIFÍCAT, DA. p. p. Mortificado.
MORTUORI. s. m. p. u. Mortuorio. Funus.
MOS. s. m. Mordaza. Incastratura linguse;
lingularium.
MOSÁIC, A. adj. Mosáyco. Mosaicus , musi-
vus.
obra mosXica. Obra mosáyea. Opus tesellis
discolorum lapidum vermiculatum.
MOSCA, s. f. insecte. Mosca. Musca,
mosca , fam. y fest. diner. Mosca. Pecunia,
nummi.
mosca d'ase. Mosca de burro , tábano. Asilus,
tabanus.
mosca balba. met. Mosca muerta. Subdolá
pacatus.
mosca bovina. Moscarda. Gístrus.
moscas bl incas , met. fam. é¡s ílocs de néu .
que cauen. Moscas blancas. Nivei floeci.
esquivar las móscas. f. Mosquear ; aventar
las moscas. Muscas abigere.
estar t6t moscas, f. fam. estar enfadat, re-
sentit, cuydados. Tener mosca. iEgro, an-;
xio , solíicito animo esse.
pujar la mosca al ñas. f. Amostazarse , su»
birse la mostaza á las narices. írritari.
ventar las moscas.l ferias fugir ab él ventall.
Amoscar. Muscas abigere ¡tabello.
ventarse las moscas, f. met. respóndner á las
invectivas ó paraulas picants d' algu. Mos-
quearse : sacudirse las moscas , las pulgas.
Retorquere , vel excutere in se coniecta
verba vel iacuJa,
ASE
104 MOS
ASE MAGRE PLE DE MOSCAS, ref. V. Ase.
EN EÓCA TANCADA NO HI ENTRA MOSCA NI ALA-
DA, ref. V. Boca.
TOTAS LAS MOSCAS TEÑEN TOS , Y 'lS MQSQUITS
preñen tabaco, ref. Hasta los escarabajos
tienen tos: Hasta los gatos tienen tos, ó ro-
madizo. Inest & formicse sua bilis.
MOSCATÉLL. s. m. raim. Moscatel. Uva
apiaria.
vi moscatell. Fino moscatel. Vinum apia-
rium.
MOSIR. v. n. ant. cubrirse de robell ó flori-
dura. Enmohecerse. Rubigine aut mucore
obduci.
MOSQÜER. s. m. féx d' herba ó cosa sem-
blant per recullir las moscas. Mosquero.
Muscarium.
MOSQUET. s. m. especie d'escopeta. Mos-
quete. Seloppetus maior.
MOSQUETADA. s. f. tir de mosquet. Mos-
quetazo. Scloppeti maioris explosio.
mosquetada en pa , &c. jog. Arrepásate acá
compadre. Puerorum ludus quo locum va-
cuum unusquique occupare intendit.
MOSQUETER. s. m. Mosquetero. Scloppe-
tarius msior.
MOSQUETERÍA, s. f. la trbpa de Mosque-
ters. Mosquetería. Sclopretanorum tur-
ma.
MOSQUÍT. s. m. Mosquito. Culex.
mosquit , met. él molt bevedor de vi. Mos-
quito. Tabernae vinarioe assiduus.
MOSQUITERA, s. f. Mosquitero, mosquite-
ra. Reticulum culicibus obstans.
MÓSSA. s. f. servénta. Moza. Serva.
Á LA MOSSA DE LA RÓSSA TIRALI CÓSSA. Jog.
Ancle la rueda , y coz con ella : coz que le dio
periquito al jarro. Vertatur in gyrum rota,
calcesque undique iaciat.
MOSSADA. s. f. territ. V. Mossegada.
MOSSARDO, MOSSARDAS. s. m. aum.
Mozón , mozallón , moceton. Adolescens ro-
bustus , vigens.
MOSSEG. s. ni. V. Mossegada.
MOSSEGADA. s. f. Pacció de mbssegar.
Mordedura, mordimiento, mordisco , mor-
discan. Morsus.
mossegada , él senyal ó impressió que queda
en lo que s' móssega. Dentellada. Morsus.
mossegada , la que s' dona ab violencia. Ta-
rascada. Morsus.
mossegada , la ferida ó mal fét móssegand
Mordedura , bocado. Morsus.
mossegada , '1 tros que s' trau d'alguna cosa
mossegar.dla. Mordisco , mordiscon , bocado.
Frustum morsu excissum.
donar una mossegada. f. V. Donar.
Á M0SSEGADAs.m.adv.j2 dentelladas. Morsibus.
MOSSEGADETA. s. f. dim. Bocadillo. Buc-
cella.
MOS
MÓSSEGADOR. s. m. qui mbssega. ñhrde-
dor. Qui morder.
móssegabor , ant. V. Mordas.
MÓSSfiGADURA. s. f. ant. V. Mossegada.
MOSSEGAR. v. a. agafar ab hs dents , fend
dany ó ferida, ó roinpend alguna cosa. Mor-
der. Morderé.
mosseg.iR. met. murmurar; dir mal d' algú.
Morder. Morderé.
mossegar , ab violencia, ¿tarascar. Mor-
deré.
mossegar, met. tra'urer algún profit ó interés,
ó danyar en los béns, fama &c. Hincar el
diente. Mordicibus auferre , morderé.
GOS QUE LLADRA NO MOSSEGA. V. G6s.
MOSSEGARSE. v. r. Morderse. Se se mor-
deré.
mosegarse la llengua. í. met. confenirse en
parlar,calland ab alguna violencia Jo ques'
voldria dir. Morderse la lengua. Linguam
frenare.
mossegarsen' els punys. f. Morderse los ma-
nos. Manuura morsibus dolorem explicare.
LLOPS AB LLOPS NO s' MOSSSGAN: CASS AB CANS
no s' mossegan. ref. V. Ca.
MOSSENYER s. m. ant. V. Monsenyor.
M0S8ETA. s. f. dim. noy a de poc'edat. Mo»
cita. Puellula.
MOSSO. s. m. el tfaballador á qui s" dona
aquest nom. Mozo. Pamulus.
mosso de psü. Mozo de espuelas. Pamulus á
calcaribus.
ÉL MOjSO quand es pagat sempre té lo bras
trenca t. ref. V. Músic pagat no fa bon
so.
qui té mossos y no 'ls veu se fa pobre y no
s' ho creu. ref. Obreros á no ver , dineros
á perder.
Ni praesens obeas operas amiseris sera.
MÓST. s. m. Mosto. Mustum.
MOSTALLA. s. f. V. Mostassa.
MOSTASSA. s. f. Mostaza. Sinapis.
mostassa , els perdigons axí dits. Mostaza,
mostazilla. Plumbese püulae minuta.
salsa de mostassa. Mostaza. Ex sinapi con-
ditura.
MOSTASSA. s. m. Almotacén. /Edilis.
MOSTASSAP. s. m. ant. V. Mostassa.
MOSTASSARÍA. s. f. 1' ofici del Mostassa.
Almotacenazgo , ahnotazania. iEdilitas.
MOSTATXO. s. m. Mostacho. Labii superio-
ris pili.
MOSTELA, s. f. V. Mustela.
MOSTRA. s. f. trosset de tela ó altra roba , 6
poreió petita d' alguna mercadería per fer
conéxer sa calitat. Muestra. Rei speci-
men.
mostra , dissenyo ó modelo d' alguna cosa.
Muestra, dechado. Exemplar.
mostra , ant. revista de tropa ó altra gent.
Mués-
MOS
Muestra , reseña. Recensio.
riostra , en las robas. Dibttxo. Delineado.
mostra, en las péssas de panyo. Pizuelos. Pan-
ni extremum.
mostra , met. indici , senyal , &c. Maestra.
Specimen , indicium.
mostra de sostre. ant. Zaquizamí , artesón.
Lacunar.
donar mostra , ó mostras. f. indicar. Dar
muestras. Indicare.
fer mostra. f. fer ostensió ú ostentado. Ha-
cer alarde , ostentación. Ostentare.
fer mostra. f. fer acció , fer semblant. Hacer
ademan ; amagar. Indicare.
MOSTRAMENT. s. m. ant. V. Ostensió,
mostra.
MOSTRAR, v. a. manifestar. Mostrar. Os-
tendere.
mostrar, instruir, ensenyar. Doctrinar, do-
trinar , adoctrinar , enseñar. Edocere.
mostrar, met. fingir ó dissimular. Mostrar.
Efingere, simulare.
mostrar las dents , ó 'ls caxals. f.met. mos-
trarse disposst á rcsistir.Moíírar el estuche.
Se ad obsistendum paratum ostendere.
MOSTRAR VALOR, LLIBERALlTAT,&C.f. Mostrar
valor , liberalidad , Síc. Ostendere.
MOSTRARSE, v. r. aportarse corresponent-
ment i son ofLi , qualitat , &c. com mos-
trarse amig. Mostrarse. Se praebere, praes-
tare.
MOSTRENCS. s. m. p. V. Béns Mos-
trenes.
MOT. s. m. Vocablo. Verbum.
pendrer el MOT. f. V. Pendrer la paraula.
MOTA. s. f. conjunt d'espigas, fillols ó flors
que naxen d'una matexa part. Macolla.
Manipulus.
mota , capital. V. Capital.
MOTEJADOR. s. m. ant. qui nota ó censura
las accions d'algú ab ditxos picants. Mote-
jad»-/. Dkax.
MOTEJAR, v. a. Apodar. Caliidé irridere,
iocari.
motejar, ant. censurar las accions á algú.
Motejar. Scommata in aliquem ¡acere.
MOTEJAYRE. s. m. Apodador. Derisor, io-
cator.
MOTET. s. m. composició música bréu. Mo-
tete. Brevj canticum.
MOTETJ , MOTEJAMENT. s. m. ant. dic-
ten. Mote. Dictum probrosum.
MOTI. s. m. Motín. Motus , seditio , tumul-
tus.
MOTIU. s. m. causa ó rahó. Motivo. Causa,
ratio.
motíu, nom que s'posa ó dona á algú per ir-
risió. Apodo , mote , mal nombre , nombre
postizo. Iocosum cognomentum , appellatio
ignomi
Toro. II.
MOT tos
motiu , va. adj. lo que mou. Motivo. Moti-
vus.
DIR PER MOTIU ALGUNA COSA Á ALGÚ. f. Lla-
mar por mal nombre. Irrissorio nomine
quempiam nuncupare.
dir un motiu. f. motejar. Apodar. Cavillis
aliquem petere.
DONAR, Ó PENDRER MOTIU. f. Dar Ó tomar
asa. Ansam prsebere.
MOTIVAR, v. a. ser causa ó motiu. Moti-
var. Ansam daré , pra>bere.
motivar , dar la causa ó rahó perqué s'ha fet
alguna cosa. Motivar. Rationem adducere,
afierre.
MOTiVAT, DA. p. p . Motivado.
MOTLLAR. v. a. ant. V. Enmotllar.
MOTLLO. s. m. Molde. Typus , forma.
motllo, en la Impr. lo conjunt de lletras 6
forma ja disposada per imprimir. Molde.
Litterarum tabula.
DE LLBTRA DK MOTLLO. De molde. TypiS.
MOTLLURA. s. f. Moldura. Toreuma.
MOTüR. s. m. Motor, movedor. Motor.
MOTRÍS. adj. Motriz. Motrix.
MOTXILLA. s. f. Mochila. Funda.
MOTXO , XA. adj. Mustio. Languidus.
motxo, 1' animal á quise li han llevat las
banyas, ó que no las té devend teñirlas.
Mocho Mutilus.
MOURER. v. a. fer passar alguna cosa d"un
lloc á altre. Mover. Moveré.
móurer. donar principi a' alguna cosa en lo
fisic ó moral , com móurer guerra , discor-
dias , &c. Mover. Excitare , moveré.
móurer, excitar , com móurkr á dolor, á
piétat &c. Mover. Moveré.
móurer, commóurer, induir. Mover. Move-
ré.
móurer , sorollar. Mover , menear. Agitaren
móurer, met. persuadir á fer alguna cosa.
Mover. Moveré.
móurer , bulla , soroll , &c. Meter baila,
ruido, &c. Turbas, rumorem excitare.
móurer éls dits. f. fam.trabaüar ab prestesa.
Menear los pulgares. Celerare opus.
móurer las camas, f. V. Anar depréssa 5
apretar él pas.
móurer la llébra. f. met. Levantar la ca-
za. Excitare.
móurer piscinas, f. met. Revolver caldos.
Iurgia , contentiones excitare.
móurer póls ó folsagvera.í. Levantar polvos
polvareda. Pulverem excitare.
móurer una sarracina, f. Levantar una can*
tera. Turbas excitare.
sénse móurer un peu. loe. sens traball ó fa-
tiga. A pie quedo. Nullá opera aut labore.
MÓÜRERSE. v. r. Moverse. Se moveré.
móurerse , comensar a fer algún movimenf,
ó fer un poc de moviment , com suecehex
UJ ais
icé MOU
ais que han tingue algún aocident quand
toman en sí. Bullir. Excieri.
móursrse , sorollarse alguna cosa. Tamba-
lear , tambalearse. Nutare.
móurkrsb , fer ab promptitut ó diligencia al-
guna cosa, ó anar da pressa. Menearse,
despachar. Properare , agere.
móurerse , manejarse , usar expeditament de
sos membres: axí s' diu del impedit que per
sí no pod móurerse. Mandarse. Membris
expedité uti.
MÓURERSE , VENT, ALGUNA TEMPESTAT , &C.
Levantarse viento , una tempestad, £í>c.
Cieri.
no s' mou; no mou peu ni cama. loe. ab que
s'explica qu' algú no té moviment. No se
menea. Non se movet.
moute , veu ab que s'excita á algú á caminar
depréssa. Aprieta. Accelera.
NO s' MOU LA FULLA QUE DEU NO H0 VULLA.
ref. V. Fulla.
MOVEDIS, SA. adj. lo que s' pod móurer.
Movedizo. Instabilis.
movedis , inquiet. Bullicioso. Irrequietus.
pédra movedissa no te molsa. ref. Piedra
movediza nunca moho la cobija.
Non viridis saxum circumdat mobile mus-
cus.
MOVENT. s. m. ant. V. Moble.
cosas movents. V. Cosa.
MOVIBLE, adj. Movible. Mobilis.
MOVIMENT. s. m. la acció de móurer ó
móurerse. Movimiento. Motus.
moviment. Mus. Movimiento. Musicarum vo-
cum mutatio.
moviment, alteració, inquietut, ó commoció.
Movimiento. Motus.
moviment , ímpetu d'alguna passió , cora,
movimknt de ira. Movimiento. Motus.
MOVIMENT DE CAP. V. Cap.
moviment de mans. Manoteo. Manuum iac-
tatio.
moviment mixto. Movimiento mixto. Motus
mixtus.
moviment natural. Movimiento natural.
Motus -naturalis.
moviment de trepidació. Movimiento de tre-
pidación. Motus trepidationis.
moviments. p. senyals exteriors d'algun afec-
te , que s' fan movend alguna part del eos.
Ademanes. Gestus.
de son propi moviment. m. adv. de sa propia
voluntat. De su motivo. Sua sponre.
MÓX , A. s. m. y f. V. Mix.
móx. adj. V. Capbax.
gata móxa. loe. met. La gata de Mari Ra-
mes. Lepus dormiens , vulpes sopita.
MOXELL. s. m. Cerro. Merges.
MOXET MOXET. m. adv. terrrit. á poc á
poc. Poquito ú poco. Paulatim , lente.
MOX
MOXIGANGA. s. f. concurs festiu de móltas
personas disfrassadas. Mojiganga. Larvato-
rum caterva.
moxiganga, la que s' fa per obsequiar alguna
persona real. Máscara Rea!. Larvatorum
festiva pompa.
moxigangas. p. simulació d'algun aféete , com
d'amor, d'obsequi, &c. Gatatumbas. Simu-
latio.
MOXÓ. s. m. V. Aucéll.
moxó, met. T home astnt. Páxaro. Catus.
MOXONAR. v. n. territ. V. Póndrer Jos au,-
cells.
MOXONET. s. m. dim. V. Aucellet.
EN LOS N1US QUE SON d'eNTANY NO HI HA MO-
xonets enguany. ref. V. Nius.
MOXUM i . s. f. llomilio sec de la tunyina.
Moxama , almoxama. Tbynnina caro salka.
MOYA. s. m. ant. V. Mitjá.
MU
MUCETA. s. f. Maceta. Amiculum , hume-
rale.
MUD, A. adj. él qu' está impedit de parlar.
Mudo. Mutus.
mud, silencios , callad. Mudo. Mutus, taci-
turnus.
mud, da. s. m. y f. Mudo. Mutus.
quedarse mud. f. do parlar , no saber que
respóndrer. Enmudecer. Obmutescere.
ser mud. dit per significar que algú calla sobra-
dament en alguna conversado. Estar de
muda. Silere.
tornarse mud. f. pe'rdrer la paraula. Enmu-
decer. Mutescere.
cent anys ha que es mort lo mud , y en-
cara lo cul li pud. ref. Antaño murió
el mulo y ogaño le hiede el culo.
Post annum functi nunc fecet culus aselli.
MUDA. s. f. l'acció de mudar. Aluda. Muta-
tio.
muda, él témps ó l'acció de mudar éls aucélls
las plomas. Muda. Plumarum mutatio.
muda , la llátra axí dita. V. Lleíra.
muda de casa. Mudanza de casa, la aliara
domum migratio.
MUDABLE, adj. Mudable. Mutabilis.
MUDADA, s. f. la roba blanca que s' muda
Vestíum lintearum
Mudamente. Silen-
mutació,
d'una vegada. Muda,
mutandarum apparatus
MU DAMENT. adv. m.
ter, taché.
mudament. s. m. ant. V. Mudansa
muda.
MUDANSA. s. f. alteració essencial,ó trans-
formado acddental d'una cosa en altra.
Mudanza. Mutatio.
mudansa, en los balls. Mudanza. Saltatoria
mutatio , varietas.
MU-
MUD
mudansa , inconstancia , varietat. Mudanza.
Varietas , mutabilitas.
mudansa , la variado del estat de las cosas.
Mudanza. Mutatio , vkissitudo.
MUDAR, v. a. donar 6 péndrer altre ser, es-
tat, figura, &c. Mudar. Mutare.
mudar, apartar á algú d'algun lloc ó remóu-
rerlo d'algun empleo. Mudar. Removeré.
mudar, éls aucélls la ploma. Mudar. Plumas
mutare.
mudar , la braga á las criaturas. Entremeter.
Panr.iculos mundos pueris immittere , ap-
tare.
mudar , déxar una cosa qu' abans se tenia,
com: mudar de casa, de vestit, &c. Mudar.
Commutare.
mudar , en lo moral , variar , com : mudar de
dictamen , parer , &c. Mudar. Variare.
mudar d'ayres. f. Mudar ayres ó de ayres.
Caelum mutare.
MUDAR DE CARA Ó MUDARSE DE CARA. f. V.
Cara.
mudar de color, f. met. variar alguna cosa
en son estat, circunstancias. Mudar de sem-
illante ó color. Rem aliam esse, aiiter se ha-
bere.
mudar de color ó 't color, f. mudar él co-
lor de la cara per algún accident. Mudar
de semblante ó color. Vultum mutare.
mudar de conversa, f. Echar la pláctica á
otra parte. Sermonem alio detorquere.
mudar d'estat. f. V. Estat.
mudar de to. f. met. moderarse en lo modo de
parlar. Mudar de tono. Vocem demittere.
mudar ó mudarse 'l vent. f. V. Girarse.
mudar la veu. f. fingirla diferent de la que s'
té. Mudar la voz. Vocem simulare.
mudar la veu. f. variar él to de veu los min-
yons , regularment quand entran en la pu-
bertat. Mudar de voz. Vocem mutare.
X qui s' ¡viuda deu l'ajuda. ref. Quien se fH«-
da Dios le ayuda.
Cuique Deus fert iequus opem mutare pa-
ranti.
MUDARSE, v. r. déxar la roba que s' porta-
ba , y posársen d'altra. Mudarse. Veste m,
índusium mutare.
mudarse, anársen á habitar de una casa á
altra. Mudarse. Domum commutare.
mudarse, mudar, cambiar él geni , costum,
modo de víurer &c. Trocarse, mudarse.
Mutari.
mudarse 'ls daus. f. met. V. Dau.
mudarse 'l témps. f. Cambiar el tiempo.
Tempestatem mutari.
mudárseli á algo 'l color, f. per algún ac-
cident repentí. Demudársele á alguno el
color. Vultum alicuius immutari.
MUDAT, DA. p. p. Mudado.
MU DEA. s. f. ant. impediment per parlar en
MUT i 0r
l'órgano de la veu. Mudez. Vocis privatio
vel impedimentum.
MUDÓLO, s. m. munt d'alguna cosa. Montón*
Acervus.
MUÉ , MUER. s. m. Mué , muer. Tela séri-
ca undulata.
MUG1T. s. m. Mugido. Mugitus.
MUGORÓ. s. m. V. Mugró.
MUGRÓ. s. m. Pezón. Papilla.
MUGORONÉRA. s. f. Pezonera. Papillarum
forma plúmbea.
MÚJOL. s. m. péx. Múgil, mujol. Mugil,
capito , cephalus.
MUL. s. m. ant. V. Matxo.
MULA. s. f. animal. Muía. Muía.
mula , Cir. cert mal. Incordio. Inguinum tu-
mor.
bórd y mu*,a cada día sen' pensa una. ref.
El hijo borde y la mula cada dia se mudan.
Et mula & nothus leviter mutantur in ho-
ras.
MULAT. s. m. dim. Muleto. Mulus anniculus,
bimus.
MULATER. s. m. ant. él mosso que cuyia
de las muías ó averías. Mulatero, muletero.
Mulio.
MULATO, TA. adj. Mulato. Ibrida, fus-
cus.
MULETA, s. f. p. u. V. Crossa.
muleta, part axí dita de la tripa del bestiar.
Cuajar. Ventriculus.
MULLA, s. f. part del bestiar. Falda. Lkí-
nia carnea.
MULLADER. s. m. Regajal, charco. Lacus.
MULLADURA. s. f. Mojadura, humedad.
Mador.
MULLAR. v. a. Mojar. Humectare, humi-
dum reddere.
mullar , alguna cosa ab algún líquid. V. Xo-
par.
MULLARSE. v. r. Mojarse. Madefieri.
MULLARSE COM UN GAT. f. fam. V. Gat.
MULLAT , DA. p. p. Mojado.
portar los papers mullats. f. met. Traer
malas cartas : venir con malas cartas. Ins-
trumenta ineficacia, inutilia adhibere.
MULLER. s. f. Muger. Uxor.
DIGA LA MULLER DEL CEGÓ : PER QUI s' AFAY-
ta diego ? ref. La muger del ciego para
quien se afeyta ?
Scit dilecta cui se ornet placiturus amator.
tóthom castiga la mala imuller , SINO tít
que la té. ref. Justicia mas no por mi casa.
Adsit ubiqua Themis, nostris procul tedi-
bus absit.
Uxorem improbam plectit, nisi qui eam
habet.
MULLERAR. v. a. ant. dooar muüer, casar
al home. Casar. Daré in uxorem.
MULTA, s. f. Multa. Peena pecuniaria.
MUL-
io8 MUL
MULTAR, v. a. Multar. Multare.
MULTAT, DA. p. p. Multado.
MULTIPLICABLE, adj. Multiplicable. Mul-
tiplicabilis.
MULTIPLICACIÓ. s. f. aument. Multipli-
cación. Multiplicatio.
multh'licació. Arit. la execució de la regla
de multiplicar. Multiplicación. Multipli-
catio.
MULTIPLICADOR, s. m. el número per él
que s 1 ha de multiplicar alguna quantitat.
Multiplicador . Multiplicator.
MULTIPLICAMEjNT. s. m. ant. V. Au-
ment , multiplicado.
MULTIPLICAR, v. a. Multiplicar. Multi-
plicare.
multiplicar, Arit. Multiplicar. Multipli-
care.
MULTIPLICAT, DA. p. p. Multiplicado.
MULTIPLICITAT. s. f. Multiplicidad. Mul-
tiplicitas.
MULTITUT. s. f. Muchedumbre, multitud.
Multitudo.
MUNDA. s. f. ant. l'acció de netejar. Monda,
limpia. Mundatio.
MUNDA , NA. adj. cosa del mbn. Mundano.
Mundanus.
mundá , él qu' aten sobradament las cosas del
mbn. Mundano. Mundanus.
dona mundana. Muger mundana. Scortutn.
MUNDANAL, adj. ant. V. Mundá.
MUNDAR. v. a. V. Netéjar.
MUNíCIÓ. s. f. la cárrega de la escopeta, y
demes bocas de fog. Munición. Plúmbea:
pilulse cura pulvere nitrato.
monicións. p. de guerra ó boca. Municiones.
Bellicus apparatus ; cibaria.
MUNICIPAL, adj. Municipal. Municipalis.
MUNICIPI. s. m. Municipio. Municipium.
MUNÍF1C , A. adj. Munífico. Munificus.
MUNIFICENCIA, s. f. Munificencia. Muni-
ricentia.
MUNIÓ. s. f. multitut, quantitat gran. Di-
luvio, parva. Ingens copia.
munió , de gent ó cosas que s* mouen de con-
tinuo. Hormiguero , hervidero. Agmen.
MUÑIR, v. a. ant. V. Fortificar, prove-
nir.
MUN1T, DA. p. p. ant. V. Provehit, equi-
pat , abastat.
MU NT. s. m. ant. V. Mont.
munt. s. m. pila. Montón. Acervuí.
munt, de térra. Morón. Monticulus.
munt , putg ó montanya que termina en
punta. Pico , picacho. Picus.
en un munt. m. adv. tót plegat. De montón,
en monten. Acervatim.
MUNT A. s. f. pera cassar. Añagaza , recla-
mo. Auenpium , illex.
MUNTADA. s. i. V. Pujada.
MUN
MUNTADOR. s. m. él pedris ó cosa sem-
blant per pujar á cabal!. Montadero, mon-
tador. Podium aut aüquid simile ad cons-
cendendum equum.
MUNTANT. s. m. él deis bastiments de bal-
eóos , finéstras , &c. Gamba. Lignei margi-
nis in fenestris lateraie tigiilum.
MUNTAR. v. a. V. Pujar.
muntar. v. n. posarse ó pujar sobre alguna
cosa. Montar. Ascenderé.
muntar , importar ó valer. Montar. Summam
esse.
muntar l'artillería. f. Montar la artillería.
Lignea eempage tormentum bellicum ins-
truere.
muntar Á caball. f. Montar á caballo.
Equum conscendere.
muntar guarda, f. Milic. Montar la guardia.
Milites vigiles sufneere in locum aliorum.
MUNTAT , DA. p. p. Montado.
MUNTAYNA. s. f. V. Muntanya.
MUNYECA. s. f. la de la ma. Muñeca. Bra-
chii & manus commissura, carpus , bra-
chiale.
munyeca , drap ab que s'embolica algún in-
gredient ó medicina. Muñeca. Parvum in-
volucrum.
munyeca, la plena de carbó picat per estargir.
Pint. Cisquero. Involucrum linteum carbo-
nario pulvere plenum.
MUNYIDORA.s.f. Tarro, colodra. Mulctra,
muletrarium.
MUNYIR. v. a. Ordeñar. Mulgere.
MUNYIT , DA. p. p. Ordeñado.
MUR. s. m. ant. V. Muralla , pared.
MURADA, s. f. ant. él costat interior de
l'embarcació. Amurada , murada. Interius
navis latus.
MURAL, adj. Mural. Muralis.
MURALLA, s. f. Muralla , muro. Murus ,
maenia.
muralla , tanca de pared, tapia &c. Muro.
Murus.
earbacana de muralla. V. Barbacana.
bátrer las murallas, f. V. Bátrer.
MURALLAR. v. a. Murar. Muro circum-
dare.
MURAJLLAT, DA. p. p. Murado.
MURAR, v. a. ant. V. Murallar.
MURCA. s. f. Alpechín, amurca, morga'
Olei fex.-
murca , ant. él pósit ó mares d'algun licor.
Hez. Faex.
MURCAROLS. s. m. p. hérba. V. Malcorat-
ges.
MURENA, s- f. péx. Murena. Murena.
MÜRGULA. s. f. especie de bolet. Cagarria.
Fungi species.
MURMURACIÓ. s. f. Murmuración. De-
tractio.
MUR-
MUR
MURMURADOR, s. m. Murmurador. Ob-
trectaíor.
MURMURAMENT. s. m. ant. Murmullo,
mormullo. Murmur.
MURMURAR, v. n. dir secrétarnent mal, ó
las faltas d'altre. Murmurar. Obtrectare,
detrahere.
murmurar. , parlar bax. Murmurar. Susurra-
re.
murmurar, parlar entre dents, com se sol ab
motiu d'algun enfado, ú displiscencia.Mar-
mugear , murmurar. Mussare.
MURMURARSE, v. r. comensarse á dir 6 á
divulgar alguna cosa secreta. Susurrarse,
rugirse. Susurrari.
MURRI , A. adj. vulg. Ganforro. Improbus,
& vagus homo.
MURTRA. s. f. Arrayan, murta, mirto.
Myrtus.
MURTRÓ. s. m. Murtón. Myrtea bacca.
MUS. s. m. nom d' borne. Muc'io. Mucius.
MUSA. s. f. numen ó ingeni, especialment
poétic. Musa. Musa.
musa, deytat fabulosa de la antiguitat. Musa,
Musa.
MUSC. s. m. color. Musco. Castaneus co-
lor.
MUSCLE. s.m. la part alta de la espatlla del
home. Hombro. Humerus.
MUSCLEJAR. v. n. Encogerse de hombros:
encoger los hombros. Humeros contrahere.
MUSC LERA. s. f. Hombrillo. Bractrea su-
buculis assuta ad humeros.
MUSCLO. s. m. especie de petxina. Músculo.
Mitulus.
MUSCO, adj. color. Amusco. Badius.
MÚSCULO. Si m. Anat. part axí dita del
eos del animal. Músculo , murecillo. Mus-
culus , torus.
MUSEO, s. m. lloc en que s' guardan varias
curiositats pertanyents á las ciencias , y
arts. Museo. Musaeum.
MUSIC , A. adj. lo pertanyent á la música.
Músico. Musicus.
músic. s. m. qui sab 6 exércex Tart de la mú-
sica. Músico. Musicus.
músic pagat no fa bon só. ref. A dineros pa-
gados brazos quebrados. Obra pagada , bra-
zo cortado.
Cessat opus , fuerit si merces ante soluta.
MUS jm
música, s. f, ciencia que tracta deis sor.s ar-
mdnics. Música. Música.
música , concert d'instruments y veus. Músi-
ca. Vocum chordarumque concentus.
Música , per antífrasis , él soróll dissoaant»
Música. Dissonantia.
LLIBRE DE ¡MÚSICA. V. LÜbre.
KER UNA MÚSICA, f. V. Fér.
aquest' és un altra música, loc.met. ab qué
s' denota l'inconnexió d* algún' esoecie ab
lo que s'estaba diend. Ese es otro cantar.
Alia res est.
MUSSAMENT. s. m. ant. V. Amussament.
MUSSAR. v. a. ant. V. Amussar.
MUSSAT, DA. p. p. V. Amns»at.
MUSSILAGE. s. m. ant. Mucilago. Mud-
lago.
MUSSOL. s. m. aucéll. Mochuelo. Otus.
mussol, gra que nax ea l'ull. Orzuelo. Or-
deolum.
MUSTELA. s. f. Comadreja , mustela. Mus-
tela.
musTela , péx. Mustela. Msstula.
ks una mustela. loe. met. que s' diu del sub-
gécte moit viu , y esturdit. Es una chizpa.
Summé vividus est.
MUSTl. s. ra. trist. Mustio. Tristiculus, sub-
tristis.
MUSTf AMENT. adv. m. ant. Mustiamente,
Mcesté.
MUSTÍESA. s. f. ant. Marchitara. Marcor.
MUSTIO , A. adj. Marchito. Marcidus.
MUSTIU, VA. adj. ant. V. Mústig.
MUTABÍLITAT. s. f. Mutabilidad. Mutabi-
litas.
MUTACIÓ. s. f. Mutación. Mutatio.
MUT1LACIÓ. s. f. Mutilación. Mutilatio.
MUTILAMENT. s. m. ant. Mutilación. Mu-
tilatio.
MUTILAR, v. a. Mutilar. Mutilare.
MUTILAT , DA. p. p. Mutilado.
MUTUAL, adj. ant. V. Mutuo.
MUTUALMENT. adv. m. ant. V. Mutua-
ment.
MUTUAMENT. adv. m. Mutuamente. Mu-
tuo.
MUTUO, TUA. adj. Mutuo. Mutuus.
MUYAR. v. a. ant. V. Mullar.
MUYLER. s. f. ant. V. Muller.
NA
J_^ » Décima quarta letra del alfabeto y un-
décima de las consonantes. Es semivocal ; y
sirve para suplir el nombre propio que se
ignora, ó se quiere callar , Antiguamente va-
lia novecientos.
Toa;. II.
NA
NABOD. s. m. V. Nebod.
NÁCARA, s. f. V. Nacre*
NACIÓ, s. f. Nación. Natío, gens.
nació, bax usat en singular, qualsevol es-
tranger. Nación. Externe gentis homo.
Ke NA-
ito NAC
NACIONAL, adj. Nacional. Nationalis.
CONCIL1 NACIONAL. V. ConciU.
NACRE. s. m. la conxa en que s' cria la
perla. Nácar. Callum margaritae.
nacrk, ant. corn man. Nácara, caracol ma-
rino. Buccinum.
de color de nacre. Nacarado. Boseus.
NADADOR, A. s. m. y f. Nadador. Nata-
tor.
nada cor, 61 lloc á próposit per nadar. Na-
dadero. Natatorium.
NADAMENT. s. m. ant. Nadadura. Nata-
lio.
NADAL, s. m. Navidad. Iesu Christi na-
tale.
DIE DE NADAL. V. Die.
durará de nadal Á s. esteve. loe. V. Du-
rar.
NADAR, v. n. éls animáis. Nadar. Natare.
nadar, anar alguna cosa sobre de l'aygua séns
enfónsarse. Nadar. Natare.
nadar , un licor sobre altre. Nadar. Natare.
LA GALA DEL NADAR ES SABER GUARDAR LA
roba. ref. V. Gaia.
NADELLA. s. f. Ladilla. Lens.
NADIR, s. m. Astron. Nadir. Punctum cceli
ex diámetro oppositum vertid capitis nos-'
tri.
NADIU. adj. ant. ab que s? denotaba haber
algú nat en algún lloc ó població. Natural.
Indígena.
NAFIL. s. m. ant. instrument músic de vent.
Afíufil. Fistula.
NÁFORA. s. f. territ. V. Cinia.
NAFRA, s. f. V. Llaga.
nafra , ant. V. Ferida.
nafra , la llaga que s' fa á las cabalcaduras,
per fregar en ellas lo bast, sella , &c. Ma-
tadura. Petimen.
NAFRAR, v. a. V. Llagar.
nafrar , ant. V. Ferir.
nafrar , llagar él bast , sella, &c. á las ca-
balca Juras , fregand en ellas. Matar. Lae-
dere , exulcerare.
NAPRAT , DA. p. p. Herido , llagado.
NAQUEIX. m. adv. ant. igualm¿nt, també.
Si también. Pariter.
NALQUES. s. f. p. ant. ancas. Nalgas. Na-
tes.
NANO , NA. adj. met. la mólt petit en sa lí-
nea. Enano. Brevix . parvus.
nano , na. s. m. y f. T home ó dona de mólt
petita estatura. Enano. Nanus.
DONA NANA T PATARRELLA Á CENT ANVS SERÁ
novella. ref. V. Dona.
NANET, A. adj. din:. Enanico , enanito ,
enanillo. Valde nanus.
NANSA, s. f. l'agufador que ténen alguns va-
sos y aitras cesas, com nansa de canti, de
cetrill , &c. Asa. Ansa.
NAN
nansa , instrument per pescar. Nasa , butrón,
buytron. Nassa.
en nansas de gerra. m. adv. V. Gerra.
NAP. s. m. N¿ko. Napus.
nap bórd. V. Repunxó.
ÑAPAR, s. m. lloc plantat de naps. Nabal,
nabar. Napetum.
NAPEAS, s. f. p. Ninfas que 'Is gentüs fin-
gían que presidian en éls boses. Napeas.
Ñápese.
NAPET. s. m. dim. Nab'úlo. Napus exilis.
NAQUIC , A. adj. ant. Corto , diminuto.
Diminutus.
NARCIS. s. m. nom d' home. Narciso. Nar-
cissus.
narcis , flor. Narciso. Narcissus.
NARCÓTIC , A. adj. Med. Narcótico. Nar-
coticus.
NARDO, s. m. Nardo. Nardus.
NARILS , NARISSES. s. m. ant. forats del
ñas. Narices. Nares.
NARONJA. s. f. Toronja, zamboa. Malum
citreum.
NARüNGER. s. m. Toronjo. Malus citrea.
NARRACIÓ. s. f. Narración , enarrachn.
Narratio. . '
narració , figura Retórica. Narración. Nar-
ratio.
NARRADOR, s. m. Narrador. Narrator.
NARRAR, v. a. Narrar, enarrar. Narrare.
NARRATIVA, s. f. Narrativa. Narrandi fa-
i cultas.
ÑAS. s. m. Nariz. Nasus.
n«s d'áliga , él llarg y corvo. Nariz aguile-
ña. Nasus aquileus.
ñas pla ó xafat. Nariz chata. Depressus na-
sus.
CAP DEL ÑAS. V. Cap.
forats del ñas. Ventanas de la nariz. Na-
rium foramina.
ñas de llumanerí. ant. V. B.-oc.
arrufar él ñas. f. net. repugnar á alguna
cosa. Torcer las narices. Renuere.
déxar ab un pam de ñas. f. met. Dexar con
un palmo de narices. Distentís naribus hae-
rentem redjere.
ficar el ñas per t6ts los cui.s. f. vulg. Me-
ter el hocico en ledo. Ómnibus se insrrere.
llevar ó tallar el ñas. f. Desnarigar. De-
• nasare , nares amputare.
sentir de nas.Í. percibir ¡'olor d'alguna cosa.
Dar en la nariz. Redoleré.
sentir n'alguna cosa de ñas ó de cap de
ñas. f. met. sentir algún rumor d" 1 alguna
cosa. Dar en la nariz; husmear, oler. Su-
bodorari.
teñir ñas de gos perdiguer. f. Tener largas
narices, ó narices de perro perdiguero. Lon-
gé redoleré.
tráure'l ñas. f. V. Tráurer.
XA-
ÑAS
xafarse 'l ñas. pegar algún gran cop en ell.
Hacerse las narices. Nasum illidere.
ÑASARENO. s. m. Nazareno, nazareo. Na-
zarenos.
NASLT. s. m. dim. Narigueta, nariguilla.
Nasutula.
NASSARI. s. m. nom d'home. Nazario. Na-
zarius.
NASSUD, A. adj. ant. él que té gran ñas.
Narigudo. Maximi nasi.
NAT , DA. p. p. Nacido.
nat, adj. propi, á propósit. Nacido. Natus,
aptus.
ben nat , 6 mal nat. Bien o mal nacido.
Claro vel obscuro sanguine natus, ortus.
nats. p. tóts los homens passats y presents.
Nacidos. Nati.
EL PARE NO fcS NAT , Y 'l FjLL JA SALTA Pe'l
terrat. loe. V. Pili.
NATA. s. f. la flor de la llét. Nata. Crémor.
Nata , mer. lo inés estimat y principal en
qualsevol línea. Nata. Flos.
Nata , cr.p donat al clatell ab la palma de la
ma. Pescozada , pescozón. Colaphus in oc-
ciput.
NATAL, adj. lo pertanyent al naxement.
Natal. Natalis.
NATALÍCÍ , CÍA. adj. Natalicio. Natali-
tium.
NAT1U , VA. adj. Nativo. Nativus.
NATIVfTAT. s. i. naxement. Natividad,na
cimiento. Ortus, nat^lirium.
NATI ADA. s. f. Azote. Verberado
NATjAR. v. a. Azotar , zurrar. Verberare.
NA TSAR!, s. m. ant. nom d' home. V. N a s-
sari.
NATURA, s. f. ant. V. Nsturalesa.
natura, en ia música. Natura. Natura.
natura, ant. V. Llinatgc, prosapia.
Natura, ant. qualitn. pioprietat. Natura-
leza. Natura , conditio.
naturas, p. ant. i-exó ú parts vergonyosas.
Naturaleza. Veranda.
NATURAL, adj. lo qu? pertany á la natura-
lesa ó es conforme al geni ó propietat de
las cosas. Natural. Naturalis.
natural, d'algun poblé ó régne. Natural.
Naturalis.
natural , ingenuo en son modo de proceir.
Natural. íñg&ittiuS,
natural , séns artitíci. Natural. Naturalis.
natural, lo que imita la naturalesa ab pro-
pietat. Natural. Naturalis.
natural, lo que es regular y succehex co-
munament. Natural. Naturalis.
natural , lo que s' produex ab solas las for-
sas de la naturalesa. Natural. Naturalis.
al natural, m. adv. Al natural. Secundum
naturam.
■natural, s. m. él geni, índole, ó inclinació
NAT „,
de cada hu. Natural. índoles , natura , in-
genium.
NATURALESA. s. f. lo propi ser de cada
cosa. Naturaleza. Natura.
naturalesa , 1' agregat órde y disposició de
totas las entitats que componen 1' univers.
Naturaleza. Natura.
naturalesa, lo prineipi universal de totas
las operacions naturals é independents del
artifici. Naturaleza. Natura.
naturalesa, Medie, lo prineipi intrínsec que
regex, goberna y causa tóts los moviments
y accions naturals y funcions dei eos. Na-
turaleza. Natura.
naturalesa, él temperament de qualitats en
lo eos del animal , com naturalesa seca,
freda, &c. Naturakza. Natura.
naturalesa , la virtut , calitat ó propietat de
las cosas. Naturaleza. Vis, natura rerum.
naturalesa , la calitat, órde y disposició
deis negocis y dependencias. Naturaleza.
Natura , conditio.
naturalesa , la fórsa ó activitat natural. Na-
turaleza. Natura.
naturalesa , naturaiitat. V. Naturalitat.
NAT UR ALISAR, v. a. Naturalizar. Civita-
te donare.
NATURALISAT, DA. p. p. Naturaliza-
do.
NATURALÍSSIM,A. adj. sup. NaturalüU
mo. Valde naturalis.
NATURALISTA, s. m. Naturalista. Natura
speculator.
NATURALITAT. s. f. Naturalidad. Inge-
nuitJi , candor.
NATURA LMENT. adv. m. Naturalmente.
Secundum naturam.
ÑAU. s. i. Nave, nao. Navis.
ñau d'íglesia. Nave de Iglesia. Pronaum.
ñau de la iglesia. mcr. la coMecció deis
fiéis bax lo gobern del summo Pontífice.
Nave. Eccíesite navis.
NAUETA. s. f. Navecilla, navecita. Naví-
cula.
NAUFRAG. s. m. ant. V. Naufragi.
NAUFRAGANT. Naufragante. Naufragans.
NAUFRAGAR, v. a. l'embarcació. Naufra-
gar. Naufragium faceré.
naufragar , met. pérdrerse , exir mal d'algu-
na empresa ó negoci. Naufragar. Naufra-
gare.
NAUFRAGI. s. m. de V embarcació. Nau-
fragio. Naufragium.
naufragí , met. perdua , desgracia , ó desastre
gran. Naufragio. Naufragium.
NAUFRAGO, GA. adj. Náufrago. Naufra-
gus.
NAUFRAÍG. Si m. ant. V. Naufragi.
NAUMAQUÍA. s. f. Naumaauia. Nauma-
cbia.
NÁU-
Ti2 ÑAU
NÁUTIC , CA. adj. Náulico. Nauticus.
NÁUTICA, s. f. Náutica. Náutica.
NAUXER. s. m. ant. Capitán, comandante de
nave. Navarchuí.
NAVAJA, s. f. Navaja. Navacula.
mavaja , territ. V. Ganivet.
eossa , estotx dí navajas. Navajero. Nova-
cularum conditorium , aut theca.
tall e FtRiDA féta ab la navaja. Navaja-
da. Incisura novaculae.
NAVAJETA. s. f. dim. Navajilla , navajut-
la. Parva novacula.
NAVAL, adj. Naval. Navalis.
NAVARRES, A. adj. ant. Navarro. Navar-
reus , cantaber.
NAVEGABLE, adj. Navegable. Navigabi-
lis.
NAVEGADOR, s. m. ant. V. Navegant.
NAVEGACIÓ. s. f. V acció de navegar. Na-
vegación. Navigatio.
haveoació, él témps que dura 'i navegar. Na-
vegación. Navigationis tempus.
NAVEGANT. p. a. Navegante. Navigans.
NAVEGAR, v. n. Navegar. Navigare.
navegar á rem y Á vela. f. V. Rem.
CARTA DE NAVEGAR. V. Carta.
NAVETA, ant. barquilla pera posar encens.
V. Barquilla.
NAVIL1. s. m. ant. Navio. Navis.
NAXEDURA. s. f. Panadizo , panarizo. Pa-
ronichium.
NAXEMENT. s. m. Pacte de náxer. Naci-
miento. Natalis, ortus.
NAXEMENT, per antonomasia él de Nostre Se-
nyor Jesu Christ. Nacimiento. Natalis , na-
i tivitas.
naxement, lo deis a'stres sobr' el propri ori-
sont. Nacimiento. Ortus.
naxement , P origen y descendencia d'alguna
persona en órde á sa calitat. Nacimiento.
Ortus , origo.
saxement , origen 6 causa física 6 moral d'
alguna cosa. Nacimiento. Origo, princi-
pium.
NAXENSA. s. f. Nacimiento. Ortus.
naxsnsa , ant. V. Naxedura.
NAXER. v. n. Nacer. Nasci.
náxer , las hérbas y plantas y 'ls fruyts d'
ellas. Nacer. Nasci, germinare.
náxer, él día, él Sol, &c. met. Nacer.
Oriri.
náxer, produirse alguna cosa en algún terre-
no; y axí s' diu que algunas plantas naxen
en terreno fred. Nacer. Venire, nasci.
»a\er, met. teñir principi ó causarse una co-
sa d'altre en ¡o físic, ó en lo moral. Nacer.
Originem duceré , oriri.
NÁxtR , met. exir, ccm náxer las fonts, los
rius , &c. Nacer. Proíluere.
náxer , met. comensar una cosa d' altra , cxir
NAX
d' ella; com náxer un segon órde d'srqui-
tectura de un primer. Nacer. Exsurgere,
exoriri.
náxer, met. inferirse una cosa d'altra. Nacer.
Inferri , oriri.
NÁXER AB LA FLOR AL CUL. f. fam. Ser ditXOS 6
afortunat. Nacer de pies. Omnia prosperé
alicui evenire.
náxer en algún dik ú hora. f. inet. haberse
deslliurat d' algún gran perill de la vida en
aqueil , hora ó die. Nacer en algún dia ú
hora. Hunc diem veré natalem alicuius
appellari posse.
DtLS ESCARMENTATS NAXEN LOS AVISATS. ref.
V. Escarmentat.
NAXIMENT. s. m. ant. él fill petit ó de Uét
del animal. Cria. Pullus.
naximent. ant. met. origen principi. Naci-
miento. Origo.
NAYA. s. f. ant. V. Corredor en lo sentit de
galeria.
NÁYADES, s. f. p. las Ninfas qu' éls gentils
fingían que presidian en éls rius y fonts.
Náyades. Naiades.
NE
NE. conj. ant. Y. Et.
NEBOD, A. s. m. y f. Sobrino , sobrina.
Fratris, sororisve fllíus vel filia,
NEBODER. adj. ant. renebod. Sobrino se'
gundo. Ex sororis vel fratris filia genitus.,
NECEDAT. ». f. Necedad. Imprudentia.
NECESSAR1 , A. adj. lo que precisament ha
de succeir ó ser. Necesario. Necessarius.
necesari , dit de las causas que obran sens
llibertat, y per determinado" de sa natura-
lesa. Necesario. Necessarius.
necessari , lo que es menester y precis. Ne-
cesario. Necessarius, requisitus.
necessari , Filos, lo que s' f a , obligand altra
cosa, com oposat á lo voluntan. Necesai io.
Necessarius.
NECESSARÍA. s. f. lloc comú, bassa. La»
trina , letrina. Letrina.
NECESSARIAMENT. adv. m. Necesaria-
mente. Necessarió.
NECESSARÍÍSSIM, A. adj. sup. Necesarí-
simo. Máxime necessarius.
NECESSITADÍSSÍM, A. adj- sup. Necesita-
dísimo. Summé indigens, egenus.
NECESS1TAR. v. a. obligar á algú a' fer al-
guna cosa. Necesitar. Cogeré.
necessitar. v. a. y n. haber menester ó te-
ñir falta d'alguna cosa. Necesitar. Egere.
no necessitar de caminaooks. f. met. V.Ca-
minador.
NECESSITAT , DA. p. p. Necesitado.
necessitat. s. f. la for;a natural de las
cosas, que las precisa á obrar determinada
é
NEC
é inevitablement. Necesidad. Necessitas.
neckssitat , la precisió de succehir alguna
cesa , ó la obligado á que no s' pod , ó no
%' deu faltar. Necesidad. Necessitas.
necessitat , falta de lo qu' es menester per
la consecució, ó disposició d'alguna cosa, ó
conservado de la vida. Necesidad. Inopia,
indigentia , egestas.
necessitat , él perill ó traball en qu' algú s'
troba , qu' exígex prómpte auxili. Necesi-
dad. Discrimen , periculum.
necessitat, Filos, la determinado de las cau-
sas ó obrar inevitablement. Necesidad. Ne-
cessitas.
necessitat , la corporal. Necesidad. Requisi-
tum natura?.
necessitat comuna. Teol. Necesidad común.
Necessitas communis.
necessitat de medí. Teol. Necesidad de me-
dio. Necessitas medii.
necessitat de precépte. Teol. Necesidad de
precepto. Necessitas prsecepti.
necessitat extrema. Necesidad extrema. Ex-
trema necessitas.
necessitat gravb. Necesidad grave. Gravis
necessitas.
ESTAR EN EXTREMA NECESSITAT. f. V. Ex-
trem.
per de la necessitat viRTUT. f. Hacer de la
necesidad virtud. Libenti ac forti animo
amplecti quod vitari non potest.
LA necessitat no te lléy. ref. La necesidad
carece de ley. Necessitas caret lege.
NECI , A. adj. Necio. Stolidus.
neci, lo exécutat ó dit , ignorant 6 impru-
dentment,com pregunta necia, acció ne-
cia , &c. Necio. Stolidus.
NEC1AMENT. adv. m. Neciamente. Stoli-
dé.
NECH. adj. ant. V. Ocult, amagat.
NÉCTAR, s. m. Néctar. Néctar.
NEDESA. s. f. ant. V. Netedat, puresa.
NEDEU , DEA. adj. ant. V. Net.
NEFANDO, DA. adj. Nefando. Nefandus.
pecat nefando. V. Pecat.
NEFASTOS, adj. p. que s'aplica ais dies axí
dits entre 'ls rom3ns. A r efastos. Nefasti.
NEFRÍTIC, A. adj. Med. Nefrítico. Ne-
phriticus.
NEGABLE, adj. Negable. Quod negari po-
test.
NEGACIÓ. s. f. l'acte de negar. Negación.
Negatio.
negació , carencia d'alguna cosa. Negación.
Negatio.
negació , la partícula negativa. Negación,
Partícula negativa.
NEGADOR. s. m. ant. Negador. Inficiator.
NEGAMENT. s. m. ant. V. Inundado.
NEGAR, v. a. no convenir ab lo qu' altre
Tom. II.
NFC
1T 3
din; donar per falsa algún' assersió. Ñegaté
Negare.
negar , dir de no á lo que s' demana • no
concedirho. Negar. Denegare , negare.
negar, vedar r impedir. Negar. Denegare,
vetare.
negar, no confesar algú 'i delicte de que se
li fa cárreg. Negar. Pernegare , negare.
negar , ocultar ó dissimular ; com negar sá
patria, son nom. Negar. Negare , cissimu-
lare.
NEGARSE, v. r. escusarse de fer alguna
cosa ó de mesclaise en ella. Negarse. Recu-
sare , renuere.
negarse, no admétrer algú al que va i bus-
carlo en sa casa , fendli dir que es fora.
Negarse. Se negare domi.
negarse. V. Ofegarse.
negarse X sí MATKx. f. Negarse á sí mismo.
Semet ipsum abnegare.
NEGAT, DA. p. p. Negado.
NEGATIÜ, VA. adj. Negativo. Negativas.
argument NKGATiu. V. Argument.
DÜBTE NSGATIU. V. Dubte.
precépte negatiu. V. Precépte.
NEGATIVA, s. f. V. Negació.
NFGATÍVAMENT. adv. m. Negativamente.
Negando.
NEGLIGENCIA, s. f. Negligencia. Negli-
gentia , indiligentia.
NEGLIGENT. adj. Negligente. Negligens.
NEGLIGENTMÉN'T. adv. m, Negligente-
mente. Negligenter.
NEGOCI. s. m. ocupado, traball, &c. Ñ¿>
godo. Negotium , res.
negoci , dependencia , pretensió , agencia .
Negocio. Negotium.
negoci , utilitat , interés que s' logra per me*
di del comers, tractes , pretensions, &C.
Negocio. Lucrum ex commercio &c.
negoci, negociado. Negocio. Negotium.
NEGOCI DE MALA DIGEüTIÓ. V. Digestid.
ANAR CALENT Ó FORT ALGÜN" NEGOCI. f. Vé
Anar.
BALLAR EN ALGÚN NEGOCI. f. V. Bailar.
correr els negocis. f. V. Correr.
ESTAR PLE , CARREGAT DE NEGOCsS. f. V. Es-
tar.
FER BONA CARA , ALTRA CARA t 3IILLOR CARA
algún negoci. f. met. V. Cara.
fer son negoci. f. Hacer su negocio. Qax sua
sunt quaerere.
NEGOCÍACÍO. s. f. comers. Negociación*
Negociatio.
negociació , fnanetg polúic d'alguna depen-
dencia 6 pretensió perqué isca del modo
que s desitja Negociación. Negotiorum ges-
tio , procurarlo.
NEGOCIADOR, s. m. Negociador. N*gotia*
tor.
Ff NE-
tic.
NEGROR, s. f. la qualitat que constituéx y
denomina á las cosas negras. Negrura , ne-
gregura. Nigrities.
negror , la obscuritat que sol preceir á las
tempestáis. Cerrazón. Nubium densa ca-
li. -o.
NEGRURA, s. f. ant. V. Negror.
NEGÚ. s. m. ant. V. Nii ; -ú.
NEGUIT. s. m. Desazón. Aíiictio, angor.
NEGUITEJARSE. v. r. consumirse, estar
impacient. Drshqcerse ¡ pudñr$ei> destrizar-
si , hacerse trizas. Cura angi , pee roí.
NEGUITEJAT. !>"■ p. p. Desrizado.
NEGUITGS. A. adj. Desazonado. Ta,-dio af-
fectóí . it alé áff c us,
NEGUN, A. a j. ant. V. Ningún.
NEN' , A. s. m. y f. e n:>y petit, ó la noya
petita. Nene. lafantalus.
1T4 NEG
NEGOCIANT. s. m. Negociante. Negotia-
tor.
nf.gociant de llana. Lanero. Lanarius.
MEGOCIAR. v. n. comerciar. Negociar.
Mercaturam faceré.
negociar , un vale , una lletra de cambi &c. f.
Negociar un vale , una letra de cambio, &c.
Negotium faceré super chirographo , &c.
negociar , manejar políticament alguna de-
pendencia ó pretensió disposandia de modo
que s' logre. Negociar. Negotia gerere,
curare.
NEGOCIET. s. m. dim. Negozuelo. Nego-
tiolum.
NEGRAT , DA. p. p. ant. V. Enmascarat,
ennegrit
NEGRE , GRA. lo que té aquest color.
Negro. Niger , ater.
negre , lo moreno , ó lo que no té la blancu-
ra que li correspon. Negro. Subniger.
negre , s. m. color. Negro. Niger.
negre, I' home ó dona d'aquest color. Negro.
Fuscus.
negre de cara. V. Cara.
NO DISTING1R EL £LANC DEL NEGRE. f. V.
Blanc.
NO POD SER MES NEGRE 'l CORE DEL Qü' HO
son las alas. ref. V. Corb.
NEGREJAMENT. s. m. ant. V. Ennegri-
ment.
NEGREJAR. v. n. Negrear, negreguear.
Nigrescere.
negrejar. v. a. ant. V. Ennegrir.
NEGRET, s. m. dim. Negrillo. Nigellus.
NEGRENC, A. adj. Negrusco. Subniger,
fuscus.
NEGR.ISSIM , A. adj. sup. Negrísimo. Ni-
gerrimus.
NEGROMANCIA. s. f. ant. V. Nigroman-
cia.
NEGROMÁNTIC. s. m. ant. V. Nigromán-
NEN
nen den cisAS. Niño de la Rollona. Puer
centum annorum.
NENGÚ. s. m. anc. V. Ningú.
NENÚFAR, s. m. hérba. Nenúfar, escudete.
Nimphxa.
NEÓFIT. s. m. Neófito. Neophitus.
NEOMENIA, s. f. primer die de la llana.
Neomenia. Novüunium.
NEPTA. s. f. hérba. Nébeda , nevada. Ne-
peta.
NEQUICIA, s. f. ant. V. Maldat.
NEREYDAS. s. f. p. ninfas que fingí Tanti-
guint , que presidian y vivían en él mar.
Nereydas. Nereides.
ÑERO. s. m. péx. Mero. Merula.
NERVI. s. m. ant. V. Nirvi.
ÑERVOS, NERVIOS, A. adj. V. Nirvios.
NESCIENCIA, s. f. Nesciencia. Inscitia,
NESPLA. s. f. Níspero , néspera , niéspera,
níspola. Mespilus.
NESPLER. s. m. arbre. Níspero. Mespilus.
NBSPLÉRA. s. f. V. Nespler.
NÉT, A. s. m. y f. fill del fill. Nieto. Nepos,
neptis.
net él descendent d'alguna linea en las terce-
ras quartas y de raes generacions. Nieto,
Nepos.
net, ta. adj. Limpio. Munuus, purus, niti*
dus.
DEXAR Á ALGÚ NET DE EVTXACA. f. V. Dé-
xar.
fer net. f. Hacer flux , dar finiquito. Omnia
dissipasse.
jugar net. f. met. jugar sénse trampa. Jugar
limpiot Ludendo integré procederé.
posar en net. f. copiar alguna cosa qu' esta-
ba escrita en borrador. Poner en limpio.
Transcribere.
posar en net. f. met. aclarar algún negoci ó
dependencia emboücada , y confusa. Poner
en limpio. Liquidare.
tráurer en net. f. Sacar en limpio. Dedu-
cere.
net y clar. m. adv. qu' explica la claredat
ab que s' diu alguna cosa. En puridad.
Simpliciter, candidé.
NETEDAT. s. f. Limpieza. Munditia.
NETEJAMENT. s. m. ant. l'accid de net¿-
jar. Limpia , limpiadura. Purgatio.
NETEJAR. v. a. Limpiar. Mundare.
NETEJAT, DA. p. p. Limpiado.
NÉTÉT. s. m. dim. petit nét. Netezuelo, nie-
tecito. Parvulus nepos.
NÉU. s. f. Nieve. Nix.
aygua as neü. Agua de nieve. Aqua niv»
f rige facía.
EL ANC COM LA TOFA DE LA NEÜ Ó C0M UNA
tofa de neu. loe. Blanco como el ampo
de la nieve. Albus ut nix.
BOR-
NEU
EORRALLÓ* DE NÉU. V. BoiTallÓ.
floc de néu. V. Floc.
pou de néu. Pozo de nieve , nevera. Puteus
nivalis.
taula de néu, él lloc ahont se ven. Nevería.
Taberna nivalis.
neus. p. la temporada en que néva mólt , ó la
copia de néu. Nieves. Nives.
ferse de néu. f. V. Ferse.
pensar las néus d'antany si caurAn en-
guany. f. met. V. Antany.
tornarse de néu. f. met. fóndrerse, no trobarse
alguna cosa per haberla robada ó amagada.
Obscurecerse , hacerse noche. Abdi.
com un pa de néu. m. adv. ab que s' pondera
lo mólt freda qu' es alguna cosa. Como un
carámbano. Nive frigidiur.
any oe néu any de déu. ref. Año de nieves,
año de bienes.
Quae nivibus candent , flavescunt rnessibus
arva.
NÉULA. s. f. él cañó de pasta fina y prima
á manera de la de las hostias. BarquiUo.Pla-
centa circnmvoiuta.
néula, ant. boyra, broma. Niebla. Nébula.
néula , robell deis blats. Añublo. Rubigo.
espetar néula. f. fam. Estar ú diente. Absti-
nere , carere , fraudari.
NÉUL¿\RSE. v. r. migrarse. Revenirse. Coa-
trahi.
néularse , éls sémbrats. Anublarse. Marces-
cere.
NÉULAT , DA. p. p. Anublado.
néulat, adj. V. Misrat.
NEULÉLLA. s. f. Paletilla , espinilla. Seo
machi cartílago.
CÁURHR LA NEULÉLLA. f. V. Ca'urer.
NÉULERS. s. m. p. i¡.uiilo per f;r las néu-
las. Barquillero. Typus instruendis iaganis
saccharo conditis.
NEUTRAL, adj. Neutral Medias.
NEUTRA LIT AT. s. f. Neutralidad. Neuter
animus.
NEUTRE. adj. V. Neutral.
neutre, Gram. él género, verb , 6 nom axí
dit. Neutro. Neutrum.
NEVADA, s. f. Nevada. Copiosa nix,
NEVAR, v. n. Nevar. Ningere.
NEVATER. s. m. qui ven néu. Nevero. Ni-
vis ver.ditor.
NEVOS, A. adj. Nevoso. Nivosus.
NÉXER. v. n. V. Náxer.
QUI HO TÉ AL NÉXER MAY HO DÉXA. Lo que en
la capilla se toma con la mortaja se dexa.
Quod á natura inest semper inest.
QUI ES EOTG QUAND NEX , MAY NE GUAREX. ref.
V. Eotg.
NEXIMENT. s. m. ant. V. Naxément.
nía
NI.
íiS
NI. conj. Ni. Neo, ñeque.
NÍADOR. s. m. tenit. V. Ponedor.
NIAL. s. m. V. Covarot.
NIAR. v. n. Anidar. Nidulari.
NIARADA. s. f. Nidada. PulJicies.
NICASI. s. m. nom d'home. Nicasio. Nica-
sius.
NICÍ, A. adj. ant. V. Neci.
NICOLAU. s. m. nom d'home. Nicolás. Ni-
col a us.
NICOSIANA. s. f. planta. Nicociana. Nico-
tiana.
NIELLA. s. f. hérba. Ne guilla , agenuz. Ni-
gella.
NÍENT. s. m. ant. res. Nada. Nihil.
NIGROMANCIA, s. f. Nigromancia. Necro*
mantia.
NÍGROMÁNTIC. s. m. Nigromántico , ni-
gromanto. Necromanticus.
NIMFA. s. f. deitat fabulosa. Ninfa. Nimpha.
nimfa , met. la dona jóve y hermosa. Ninfa.
Nimpha.
NÍMÍAMENT. adv. m. Nimiamente. Ni-
mié.
NIMÍETAT. s. f. Nimiedad. Nimietas.
NIMIO , MÍA. adj. Nimio. Nimius.
NíN , A. s. m. y f. ant. V. Minyó, fadri.
NINA, s. f. figura de dona ab que s'er.treté-
nen las noyas Muñeca. Pupula.
tcina del, un,. Niña. Pupilla.
nina del ull. met. lo mes estimat. Niñas de
los ojos. Velut oculorum pupiilae.
ser la n.n.. psls seus ülls. f. par exagerar
lo mbit que s'estima a' algú. Ser la lumbre
de sus ojos. Pluris quam ocelos faceré.
N.iN<SU. s. m. negació absoluta d' alguna
persona. Nadie , ninguno. Nemo.
NINGÚN', A. adj. Ningún, ninguno. Nullus.
NINOT. s. m. figura petira d' home feta de
pasta, fusta, draps, &c. Muñeco. Homun-
culi effictio.
NINOU. s. m. p. u. V. Cap d'any, die de
cap d'any.
ninou. ant. flor. Narciso. Narcissus.
NINOVA. s. f. ant. Minova.
N i:\XO. s. m. Nicho. Loculus.
NIRVÍ. s. m. Nervio. Nervus.
nirvi , met. eficacia , forsa. Nervio. Nervus.
nirvi de bou. Corbacho. Nervus.
NiRVIET. s. m. dim. Nervecico. Nervulus.
N1RVIOS , A. adj. Nervoso, nervioso , ner-
vudo. Nervosus.
NIRVÍOSAMENT. adv. m. ant. Nerviosa-
mente. Nervosé.
NIRVÍOSITAT. s. f. robustesa ó eficacia.
Nerviosidad. Nerviosit3s,
NISSAGA. s. f. vulg. Ralea , raza. Genus.
NIT.
1 16 NIT
NIT. s. f. Noebs. Nox.
nit clara. V. Ciar.
HIT Y DiE ; DE NIT Y DE DIE. m. adv. V.
Die.
nit de nadal. Noche buena. Nativitatis Domi-
ni nox.
FÉR DfcL DIE NIT , Y DE LA NIT DIE. f. V.
Die.
fer nit. Hacer noche. Pernoctara.
FERSE NEGRF, NIT. f. V. Férse.
Á entrada de nit. in. adv. A boca de noche.
Instante nocte.
k nit passada. Ayer noche ; á noche. Hesterna
nocte.
bona ó mala nit. Buena ó mala noche. Placi-
da nox vel adversa.
demá a la nit. V. Demá.
DE NIT TOTS LOS GATS SON PARDOS, loe. faiTI.
De noche todus los gatas son pardos. Nox te-
nebris vitia omnia tegit.
mala nit y parir filla. ref. Mala noche y
parir h'j-T.
Exitus infaustus post tot discrimina noctis.
NITRE. s. m. Nitro. Nitrum.
NITROS, A. adj. Nitroso. Nitrosus.
NITXÜ. s. m. ant. V. Ninxo-
NIU. s. m. él deis aucélls. Nido. Nidus.
niu , él deis insectes y altres animalons. Nido.
Nidus , cavitas.
Niu,met. él paratge ahont sol acudir algú.
Guarida , manida. Mansio.
niu , él paratge ahont algú s' hi acull , ó en
lo qu3l guarda alguna cosa que vol teñir
oculta. Nidal. Nidus, nidamentum.
fer niu , ó 'l niu los aucélls. f. Nidificar,
hacer nido. Nidificare.
HA FUGIT l' AUCElL DEL NIU. f. met. V. Au-
céll.
EN LOS NIUS QUE SON ü' ANTANY NO HI HA
moxonets enguany. ref. En los nidos de
antaño no hay pasaros ogaño.
Hic vetares annus vacuos videt alite nidos.
NIVELL. s. m. iíistrument per examinar si
un plá está verdaderament horisontal. Ni-
vel. Lifaella.
nivell, Tigua'tat del terreno, ó pía séns in-
clinació á una pan ni á altra. Nivel. Pla-
nuní , planities.
nivell d'aygua. Nivel de agua. Ex aqua li-
bella.
i nivell. m. adv. ab total igualtat al liori-
sont pía. A nivel. Ad libellam.
Á NivtLL , ab igualtat recta per lo llarg ó en
filas. A nivel. Ad amussim.
NIVELLAÜOR. s. m. Anivelador. Libra-
tor.
NIVELLAR. v. a. Nivelar. Librare.
MIVelLaÉi. , posar en equilibri ó igualtat qua¡-
sevol cosa material. Nivelar. Ad libeliüín
ducere , ad amussim dirigeie.
NIV
nivellar, met. guardar igualtat 6 equitat
ab lo que s' exécuta. Nivelar. Perpendere,
ad equum exequi.
NO
NO. adv. negatíu. No. Non.
no ? usat per preguntar. No ? Nonne !
NO DIR SI NI NO ; NO DIR QUE SI NI QUE NO. f,
V. Dir.
NO SABKR DIR DE NO. f. V. Dir.
dir d*. no. f. Decir de no. Negare.
no obstant. m. adv. No obstante. Tamen.
no res. m. adv. ab que b* néga él ser ó l'exis-
tencia d"alguna cosa. Nada. Nihil.
no res, poc, ó mblt poc. Nonada, nonadilla.
Pene nihil.
no resmenys. expr. ant. Nada menos, na
menos. Nihilo minus.
no se que. expr. que significa alguna gracia ó
atrdctiu que s' troba en las cosas y no s' sab
explicar. No se que. Quid expectabile inex-
plicabileque.
l' un die si , l' altre no. m. adv. V.
Die.
lo si , si ; lo no , no. loe. Si por si , no por
no. Sine tergiver^atione.
per si, ó per no. loe. Por si ó por no. la
omni eventu.
que no ? doncs no ? loe. Pues no ? Ne igi-
tur ?
un no res tót nou. loe. Nada entre dos pla-
tos. Nihil rei.
NOA. s. f. ant. V. Nova , noticia.
NOBILÍSSÍM , A. adj. sup. Nobilísimo. No-
bilissimus.
NOBLE, adj. íUustre, conegut per sa sang.
Noble. Nobilis, sanguine vel genere cla-
rus.
noble , excellent en qualsevol linea. Noble.
Nobilis , exceliens.
noble , lo qu' excedex ais individuos de sa
especie, en lo irracional é insensible. Noble.
Nobilis , generosus.
noble , honros , estimable. Noble. Nobilis.
noble, títol d' honor. Noble. Nobilis.
noble de t5ts quatre quartoí. Noble de to-
dos quatro costados. Ex uírisque tam par
ternis, quam matarnis avis nobilis.
NOBLEMENT. adv. m. Noblemente. Gene-
rosé , egregié-
NOBLESA. s. f. Ilustre, esplendor de sang.
Nobleza. Nobiiitas , generis claritas.
noblesa , él conjunt deis nobles. Nobleza.
Nobiiitas , nobiles.
noblesa , la exceMencia d'alguna co«a entre
las demás de sa especie. Nobleza. Nobiiitas,
dignitas , excellentia.
NOC. s. m. Batan. Machina fullonis.
NOCES, s. f. p. V. Nupcias.
NO-
noc
NOCIÓ, s. f. Teol. Noción. Notio.
NOCIONAL, adj. Teol. Nocional Notio-
Haljs.
NOCIU, VA. adj. Nocivo. Nocivus.
NOCTURNAL, adj. ant. Nocturno. Noctur-
nus.
nocturno, na. adj. lo que pertany á la nit,
ó s' fa en ella. Nocturno. Noeturnus.
nocturno, s. m. una de las tres parts en que
s' dividexen las Maúnas. Nocturno. Noetur-
nus,
NODRIDOR. s. m. ant. didot. Nodrizo. Nu-
trias maritus.
NODRIMENT. s. m. ant. V. Aliment, sus-
tento.
nodriment, V. Criansa.
NODRIR. v. a. ant. V. Mantenir , criar,
nudrir.
nodrir, ant. V. Criar, educar.
NODRISSA. s. f. ant. V. Dida.
NOEMBRE. s. m. mes del any. Noviembre.
November.
NOGA. s. f. territ. nou grossa. Nuez gruesa.
Nux grandior.
NOGADA, s. f. salsa de nous. Nogada. Mo-
retum ex nucibus.
NOGUER. s. m. V. Noguera.
NOGUERA, s. f. Nogal , noguera. Nux.
de color de NoeuERA. Noguerado. Nucei co-
lorís.
NOGUERADA, s. f. V. Noguerar.
NOGUERAR. s. m. lloc plantat de noguers.
Nogueral. Nucetum.
NOHIBLE. adj. ant. V. Nociu , danyos.
NOLICIÓ. s. f. Teol. Nolición. Noiitio.
NOLIEJAMENT. s. m. ant. Fletamento.
Navis conductio.
NOLIEJAR. v. a. ant. Fletar. Navim con-
ducere.
NÓLIT. s. m. Flete. Naulum.
BARCA PARADA NO GUANYA NOLITS. ref. V.
Barca.
NOM. s. m. paraula ab que s' conex alguna
persona ó cosa, y s' distingex d'altra. Nom-
bre. Nomen.
Nom, títol qué s' dona á alguna cosa, com
quand se dona él nom de pare á algún es-
trany , que fa algún particular benefici.
Nombre. Nomen.
Nom , fama , reputado , cre'dit. Nombre , nom-
bradía. Nomen.
nom, Gram. la primera part de 1' oració
gramatical. Nombre. Nomen.
nom de casa. /Jpellido. Cognomen.
nom de fonts. Nombre de pila. Nomen in
sacro baptismate impositum.
en nom. loe. en virtut ó ab autoritat ó poder
d'algú. En nombre. Nomine.
SN nom de. m. adv. ab que á manera de de-
precado s' implora i' auxili y favor de Déu
Tom. II.
NOM i j T
y de sos Sants per comensar alguna cosa.
En nombre. In nomine.
en nom de déu. expr. V. Déu.
teñir nom. f. ser mólt coneguda, 6 famosa
alguna cosa. Ser muy nombrado. Celebrem
esse.
teñir nom , ó per nom. f. dirse , anomenarse.
Llamarse. Vocari.
NOMBRA, s. f. la que s' usa en é!s estudia
per apéndrer de comptar. Tabla. Tabula
Pythagorica.
NOMBRADA PECUNIA, loe. ant. V. Di-
ner comptant.
NOMBRAR, v. a. ant. V. Numerar, con-
tar.
NOMBRE s. m. ant. V. Ndmero.
NOMENADAMENT. adv. m. ant. exprés-
sament. Nombradamente. Signanter.
NOMENAR. v. a. ant. V. Anomenar.
NOM1NACIÓ. s. f. Nominación , nombra-
miento. Nominado.
CONTRACTE NOMINAT. V. Contráete.
NOMINATIU. s. m. Gram. Nominativo. No-
minativus.
NONA. s. f. una de las horas menors en él
réso Ecclesiástic. Nona. Nona.
fer nona, fer non , ó non non. f. ab que s'
denota á las criaturas él dormir Hacer el
mu. Somnum capere.
NONAGENARI , A. adj. Nonagenario. No-
nagenarius.
NONAGÉSSIM, A. adj. Nonagésimo. Nona-
gessimus.
NONAS, p. en él mé3 deis Romans. Nonas,
Nona?.
NONAT. adj. Nonnato. Nonnatus.
NORA. s. f. Nuera. Nurus.
ñora. ant. V. Cinia.
Á TU t' HO DIG SOGRA ENTENT 'HI NORA. T&í.
V. Enténdrer.
NORABONA. s. f. V. Enhorabona.
NORANTA. adj. num. Noventa. Nonagin-
ta.
NORT. s. m. él polo árctic ó septentrional.
Norte. Septentrio.
nort, la part septentrional de 1' esfera, y las
térras situadas en ella. Norte. Regio sep-
tentrionalis.
nort, vént. Norte. Aquilo.
nort, 1' estrella axí dita. Nortes Cynosura»
nort , met. guia. Norte. Dux.
NOS. pron. pers. que s' usa per denotar auto-
ritat. Nos. Nos. i
nos, nosaltres. Nosotros. Nos.
NOSA. s. f. Embarazo ¡ estorbo. Impedmen»
tum.
fer nosa. f. Embarazar , estorbar. Impe-
diré.
MOSALTRES , TRAS. pron. pers. Nosotros.
Nos,
Gg NOS*
ti 8 NOS
NOSTRA DONA. Nuestra Señora. Domina
nostra.
NOSTRAMO, s. m. Nuestramo. Heru?.
NOSTRE,TRA. pron. adj; lo que'ns per-
tany. Nuestro. Noster.
nostre, qui es del paríit , professió &c. del
que parla. Nuestro. Noster.
NOSTRO, NOSTRON. pron. V. Nostre.
NOTA. s. f. senyal. Nota. Nota , sig-
num.
nota , apuntament d' algunas especies per ex-
tenderlas despres ó recordarse d' ellas. No-
ta. Adnotatio.
nota , censura , que s' fa de las accions d'algú
en son modo de proceir. Nota. Animadver-
sio.
nota , reparo, atenció; axi s' diu qu' alguna
cosa es digna de nota ó de notarse. Nota.
Animadversio.
nota , tatxa ó defécte grave y reparable. No-
ta. Dedecus.
nota, en la Música. Nota. Musiese nota.
autor de nota. Autor de nota, ó de huerta-
nota. Notabilis auctor.
NOTABÍLÍSSIM, A. adj. sup. Notabilísimo.
Va I de notabilis.
NOTABILÍSSÍMAMENT. adv. m. sup. No-
tabilísimamente. Valde notabiliter.
NOTABLE, adj. digne de nota , reparo ,
atenció y cuidado. Notable. Notabilis.
notable, gran, excessiu. Notable. Insignis,
maximus.
NOTABLEMENT. adv. m. Notablemente.
Signanter, Insigniter.
NOTACÍÓ. s. f. ant. V. Nota.
NOTEMENT. s. m. ant. V. Nota.
NOTAR, v. a. posar algún senyal 6 nota.
Notar. Notare.
notar , apuntar algunas especies pera extén-
drerlas despres, ó recordarse d'éllas. Notar.
Adnotare.
notar, censurar 6 reparar en las accions
d* algú.
notar, posar notas en los escrits ó llibres.
Notar. Adnotare.
notar , reparar, observar, advertir. Notar.
Animadvertere.
NOTARI. s. m. Escribano , notaiio. Tabellio,
nntarus.
NOTARÍA, s. f. Escribanía. Scribce munus.
NOTAT , DA. p. p. Notado.
NOTICIA, s. f. ciencia ó conexément de las
cosas. Noticia- Notitia.
noticia, novedat, ¿vis. Noticio* Notitia.
noticia , I.ts varias especies de algún art ó
ciencia qu? fan doct? ó erudit á algú. Noti-
cia. D ictrína , eruditio.
ple de noticia-, qui té molta noticia ó erudi-
ció. Noticioso. Eruditas.
ARA KS LA PRJMi.UA NoTICIA.loC./íMorfl lo OÍgO.
NOT
Nunc pervenit ad aures meas ; nunc pri-
miim hoc audio.
posar en noticia, f. Noticiar , poner en noti-
cia. Notificare.
LAS MALAS NOTICIAS SEMPRE SON CERTAS, ref.
Las malas nuevas siempre son ciertas.
Erravit numquam qui nova moesta tulit.
NOTICIAR, v. a. Noticiar. Notificare.
NOTÍCIAT, DA. p. v. Noticiado.
NOTÍCIOS, A. adj. qui te noticia d'alguna
cosa. Noticioso. Conscius.
noticios, sabi, erudit, qu^ te especies de va-
rias materias. Noticioso. Eruditus.
NOTIFÍCACIÓ. s. f. Notificación. Notifica-
tio.
NOTIFICAR, v. a. fer saber alguna cosa
juridicament. Notificar. Notificare , notum
faceré.
notificar , fer saber ó donar noticia. Notifi-
car. Notificare, certum faceré.
NOTIPICAT , DA. p. p. Notificado.
NOTORI , A. adj. Notorio. Cognitus , no*
tus.
NOTORIAMENT. adv. m. Notoriamente.
Notorié.
NOTORIETAT. s. f. Notoriedad. Publica
notitia.
notorietat de dret. for. Notoriedad de de-
recho. Notorietas juris.
notorietat de fét. Notoriedad de hecho.
Pacti notorietas.
NOTXER. s. m. ant. pilot ó gobernador de
la ñau. Nauelero } nauchela. Nauclerus.
NOU , VA. adj. lo novament fét ó fabricar.
Novus. Recens.
nou, lo que s' veu ó s' ou la primera vegada.
Nuevo. Novus.
nou, distinct ó diferent de lo qu' abans h¡ ha-
bía, ó s' tenía conceptuat. Nuevo. Novus.
Nou,repetit, reiterat. Nuevo. Novus, reno-
vatus.
nou, lo que sobrevé 6 s' afegex á altra cosa
que hi había a'ntes. Nuevo. Novus.
nou, s. m. número. Nueve. Novem.
nou, s. f. fruj: de la noguera. Nuez. Nux.
nou de la ballesta. V. Ballesta.
nou moscada. Nuez moscada ó de especia.
Nux muscata vel aromática.
nou de xiprer, &c. Nuez , agalla de ciprés^
&c. Suglans , nux cyparissi.
nou del coll. Nuez de la garganta. Gulas
tuberculum.
grill de nou. Pierna de nuez. Nucís pars.
picada de nous. Nogada. Nucnrn moretum.
fer com qui li ve de nou. f. Hacerse de
nuevas. Notum quasi inauditum admiran".
venir de nou. f. sobrevenir alguna cosa, 6
especie que no s' sabia 6 no s' presumía.
Coger de nuevo. Inopiíiatum accidere , eve-
nire.
DE
NOU
de nou. m. adv. novament. De nuevo.
Noviter , denuo.
de cap y de nou. iti. adv. V. Cap.
ENRAHONA MES QU' UN SAC DE NOUS. loe. V.
Enrahonar.
NO PUJA UN GRILL DE NOU. IoC. V. Grill.
ES MES ÉL SORÓLL , QUE LAS NOUS. IoC. MaS es
el ruido que las nueces.
Parturient montes, nascetur ridiculus mus.
VUVTS Y NOUS Y CARTAS QUE NO LLIGAN. )i:C.
Qchos y nueves y cartas que no ligan. Res
futilis, quae nih¡! ad rem attinet , nil facit
ad rem.
NOUCENTS. Novecientos. Nongenti.
NOURER. v. a. ant. V. Danzar, perjudi-
car.
NOVA. s. f. avis. Nueva. Nuntius.
nova , noticia que s' d5na á algú d' alguna
acció ó ditxo d'altre que pod causar discor-
dias y dis?;nsions. Chisme. Maledicentia.
EMBAXADOR DE MALAS NOVAS , Ó NOTICIAS.
V. Embaxador.
portanovas. s. m. y f. novatxer. Chismoso.
Susurro.
portar novas, f. Chismear. Rumores defer-
re.
NOVALS. s. m. p. Novales. Novalia.
NOVAMENT. adv. m. Nuevamente. Reeen-
ter.
NOVATXER, s. m. portanovas. Chismoso,
chismero. Susurro.
NOVÉ , NA. adj. Noveno. Nonus.
NOVEDAT. s. f. estat Je ias cosas ncvament
fétas , dis.'OTregudas, vistas, ú oidas. Nove-
dad. Novitas , no^um.
novedat, mudansa de ! as '.usas que comuna-
ment ténen e<tar iixó . ó s' crej ¡ qu' el de-
bian teñir. Novedad. Novitas , novum.
novedat , estranyesa ó admiració" que causan
las cosas antes no vLtas ni oidas. Novedad.
Novum , miruin.
fér novedat. f. mudar I' estat ó us que s' se-
guía en alguna cosa. Hacer novedad , inno-
var. Innovare.
fér novedat. f. cau?ar estranyesa alguna co-
sa. Hacer novedad. Novum vel exoticum
videri.
NOVELL , A. adj. nou. Nuevo. Novus.
novéll. nou , principiant séns experiencia.
Novel. Novus , tiro.
novéll. V. Primerenc.
novell. s. m. ant. nova. Nueva. Nuntius.
fruyta novélla , la qu' ho es ; y métafórica-
ment lo nou en qualsevol linea. Fruta nue-
va. Nova poma : res nova.
de novell. m. adv. ant. De nuevo. Novi-
ter.
NOVELLA. s. f. historia fingida. Novela.
Novelia scité conficta.
NOV
nq
nóvenla, ficció, ó mentida. Novela. Fa-
bella.
novella, ant. noticia, nova. Nueva. Nun-
tius.
NOVELLAMENT. adv. m. ant. V. Nova-
ment.
NOVEMBRE.s.m.mésJVowem&re.November.
NOVENA, s. f. Novena. Novendiale.
novena, la qu'es fa per éls difunts. Novena.
Preces , suffragia.
NOVENARÍ. s. m. Novenario. Novendiale
sacrum.
novenari, á. adj. ant. V. Nové.
NOVENSÁ , NA. adj. él principiant en al-
gún art, facultat, &c. Novicio , novato.
Novus , tyro.
NOVEYLAMENT. adv. m. ant. Nuevamen-
te. Noviter.
NOVI , A. s. m. y f. ant. V. Nuvi.
NOVICI , A. adj. principiant. A [ ovicio. Novi-
tius, tyro.
novici , a. s. m. y f. en las Religions. Novi-
cio. Novitius.
NOVÍCIAT. s. m. él témps ea que '1 Reli-
ligios és Novici. Noviciado. Probationis
tempus.
noviciat , él paratge en que habitan los novi-
cis. Noviciado. Probationis domus.
noviciat, met. él primer témps en que s'
apren alguna facultat , ó s 1 exércita alguna
cosa. Noviciado. Tyrocinium , artis rudi-
menta.
NOVISSIM, A. adj. sup. Novísimo. Valde
novus , vel recens.
NoyfssiMS. s. m. p. las darreríss del home.
Novísimos. Hominh novissima.
NOVITAT. s. f. ant. V. Novedat.
NOVITXER. s. m. ant. amig de novedats.
Novekro. Rumorum collector.
NOXA. s. f, ant. V. Diny.
NOY , A. s. m. y f. Niño. Puer.
noy, met. qui te poca experiencia en qualse-
vol línea , ú obra ab poca refiexió y adver-
tencia. Niño. Puer.
noy de mamas. Niño de teta. Lactens.
noy de mamas, él qu' ab son traeré y modo
de proceir té cosas de noy. Mamón. Adhuc
lácteas.
noy de mamas , qui es inferior a' altre ab
molta diferencia en alguna de sas qualitats.
Niño de teta. Pu^rulus.
noy de iyiamélla. Niño de teta. Puerulus.
cara de noy. Cara amuchachada. Puerilis
espectus.
conéxer Á un desde noy. f. V. Conéxer.
dbsde noY.m. adv. Desde niño.Ab incunabulis,
ab infamia.
no es cap noy. loe. ab qu; s' denota qu' algú
té mes edat de la que s*conceptua,ó mostra
teñir. Ya no es niño, /Etatem habeí.
NO-
i2o NOY
NOY ADA. s. f. fét ó ditxo impropi de la
edat varonil. Niñada, muchachada , mucha-
chería. Puerile gestum.
per hoyadas, f. Niñear^ muchachear. Pucrum
agere , pueri more se gerere.
NOYEJAR. v. n. fer accions de noy. V. Fer
novadas.
NOYERÍA. s. f. territ. V. Noyada.
NOYESA. s. f. ant. Infancia. Iufantia.
NU.
NU , A. adj. séns vestit. Nudo , desnudo. Nu-
dus.
nu , s. m. lligadura. Nudo. Nodus , vincu-
lum.
nu, él que s' fa per impedir que puga passar ó
correr algún fil , cordill , &c. Tranchahilo.
Nodus obstans.
nu, en los árbres. Nudo. Geniculum, articu-
lus.
nu, en algunas plantas y arrels, com en la
canya. Nudo. Nodus, geniculum.
nu , en los animáis la unió deis ossos , com,
nu de la espinada, de la cua, &c. Nudo.
Nodus , commisura.
NU al coll. ¡mpediment que priva lo psssar-
sen' la vianda, parlar, y á vegadas, respirar.
Nudo en la garganta. Nodus , obstaculum
spirirús.
nu al coll, met. aflicció 6 congóxa que priva
'1 parlar. Nudo en la garganta. Obstaculum
vocis.
nu del dit. Artejo , nudillo. Articulus.
nu de texidor. Nudo de texedor. Nodus quo
textores fila ntctunt.
fer un nu. f. Dar un nudo. Nodo nectere.
nu y cru , loe. fam. V. Cru.
tot nu. loe. En cueros , en cueros vivos. Om-
niño tmdus.
NUAMENT. s. m. Anudadura. Nodatio.
nuament. adv. ni. Nudamente , desnudamente.
Aperté, ingenué.
NUAR. v. a. Anudar. Nodare".
qui be nua be dksnua. ref. V. Qui be Higa
be deslliga.
NUBIÍ/. adj. ant. V. Casador.
NUDÍTAT. s. f. ant. Desnudez. Nuditas.
NUDR1CI0. s. f. ant. Nutrición. Nutritio.
NÜDRIMENT. s. m. lo que nudrex. A 7 «;n-
menlo. Nutrimentum.
nudriment , 1' accid de nudrir. Nutrición.
Nutricatio.
nudriment. ant. V. Educado.
NUDRIR. v. a. Nutrir. Nutriré.
nudrir , met. aumentar ó donar novas forsas,
especialment en lo moral. Nutrir. Nutriré,
fomenta addere.
NUÜRÍS. s. m. V. Porcél!.
NUDRIT, DA. p. p. Nutrido.
NUL
NUHU. s. m. ant. V. Nu.
NUL, NULL, A. pron. adj. ant. ningún.
Ninguno. Nuil us.
null , ant. V. NuMo.
NULLHOM. ant. V. Ningú.
NULLITAT. s. f. Nulidad. Nnllitas.
NULLO,NUL.LA. adj. Nulo, nula. Nul-
lus.
NUMEN, s. m. ingeni. Numen. Numen.
NUMERABLE, adj. Numerable. Numerabi-
lis.
NUMERADOR, s. m. Arit. Numerador. Nu-
merator.
NUMERAL, adj. Numeral. Numeral».
LLETRA NUMERAL. V. Lletra.
NUMERAR, v. a. Numerar. Numerare.
NUMÉRIC, A. adj. Numérico. Numericus.
NUMERO, s. m. coMecciá d' unitats, com él
número 4. qu' enclou 4. unitats. Número.
Numerus.
número , la xifra ab que s' significa. Número.
Nota arithmetica.
número , multitut indeterminada. Número.
Numerus.
número, en la Grama'tica. Número. Nume-
rus.
número, quantitat determinada de personas
en algún empleo ú eos; y axí s 1 diu : No-
tari de número, Académic de número &c.
Número. Numerus.
número toMPOST. Número compuesto. Nume-
rus compositus.
séns númsro. expressió ab que s' significa una
multitut quasi innumerable. Sin número.
Multitudo innumerabilis.
fer número, f. Hacer número. Numerum.
augere.
números, p. llibre de la Sagrada Escriptura.
Números. Numeri.
NÚMEROS , A. adj. lo qu 1 enclou gran nú-
mero ó multitut de cosas. Numeroso. Nu-
merosus.
NUNCI. s. m. él del Papa. Nuncio. Nun-
tius.
nunci , él deis pobles. Pregonero. Praeco.
NUNCIATURA, s. f. cárreg ó dignitat del
Nunci del Papa Nunciatura. Legati Ponti-
ficii munus.
nunciatura , Tribunal del Nunci. NunciatU'
ra. Legati Pontificii, vel Nuntii tribunal.
NUNCUPATIU , VA. adj. Nuncupativo.
Nuncupativus.
NUNCA, NUNQÜE. adv. t. ant. V. May.
NUPCIAL, adj. Nupcial. Nuptialis.
NUPCIAS, s. f. p. Nupcias. Nuptne.
convolar Á segonas nupcias, f. Pasar á se
gundas nupcias. Ad secundas nuptias con-
volare.
NUPCIAYAR. v. n. ant. Casarse la muger.
Nubere.
ÑUS.
ÑUS
ÑUS. s. f. V. Nu.
ñus, deis dits. Artejo. Nodus, junctnra, com-
pago digitorum.
ple de nusos. Nudoso. Nodosus.
NUTRIA, s. f. ant. V. Lludria.
NUTRITIU , VA. adj. Nutritivo. Nutriti-
vus.
NUU. s. m. ant. V. Núvol.
NUVI. s. m. Novio. Sponsus, neogamus.
NUVIA. s. f. Novia. Nova nupta.
NÚVOL. s. ni. Nube. Nubes.
núvol, conjunt de mbltas cosas qu' obscure-
xen 1' ayre, ó tapan él sol. Nube. Nubes.
núvol, adj. V. Nuvolos.
Núvoi/ del ull. ant. V. Desfeta del ull.
cap de núvol. Nubada , nubarrada. Nim-
bus.
NUV i 2 1
NUVOLADA. s. f. Nublado. Nubilum, nim-
bus.
NUVOLÉT. s. m. dira. Nubécula. Nub -
cula.
NUVULOS, A. adj. Nubloso, nubiloso, ne-
buloso. Nubilus.
die nuvolos. V. Die.
NUYL. pron. ant. Ninguno. Nullus.
NYANYO. s. m. Chichón, tolondrón. Tuber-
culum.
ESTAR, NYÍC, Y NYAC. f. haberlas entre
sí aguns que s' aborrexen. Estar como per-
ros y gatos, íugiter rixari.
SER COSA DE NYIGUI , NYOGUI. f.
Ser cosa de chicha y nabo. Reni futilem
esse.
, NYÓNYA. s. f. Moña. Moestitia.
O
o.
a Décima quinta letra del alfabeto y
quarta en el número de las "vocales. Anti
guamente valia once, y con una raya encima
once 7¡úl.
O. interj. O. O , oh.
ó, conj. di.«junctiva, 6 alternativa. O. Aut,
vel , sive , seu.
OBCECAD, A. adj. Obcecado. Obcoecatus.
OBDURACIÓ. s. f. Obduracion. Obduratio ,
obstinatio.
OBEDIENCIA, s. f. subjecció á la voluntat
del Superior executand sos preceptes. Obe~
diencia. Obtemperantia.
obediencia , 1' assignació d' ofici per altre
Convent que dona sbn Superior á algún
Religios. Obediencia. Testimonium assigna-
tionis.
obediencia , él precépte del Superior en las
Religions. Obediencia. Mandatum.
obediencia , él Superior en 1' Escola de
Christo. Obediencia. Seholae Christi Pre-
ses.
obediencia , met. la docilitat ab que los ani-
máis é insensibles se subjéctan a la ense-
nyansa ó al art. Obediencia. Fiexibilitas,
docilitas.
obediencia céga. Obediencia ciega. Obedien-
cia coeca.
k la obediencia, expressió cortes. A la obe-
diencia. Iubeas.
OBEDIENCIAL, adj. Obediencial. Obedien-
tiaiis.
OBEDÍENT. p. a. Obediente. Obediens, ob-
temperans.
OBEDÍENTÍSSIM, A. adj. sup. Obedienti-
simo. Obedientissimus, obsequeníissimus.
OBEIR. v. a. fér la voluntat del Superior.
Tom. II.
OB
Obedecer. Obtemperare.
obeir, cedir alguns animáis ab docilitat al
régimen que se 'ls posa; com oeeir él caball
al r're Obedecer. Obedir.*.
ferse obeir. f. Hacerse obedecer. Serió praj-
ciper? , obligare ad obsequium.
OBELISCO, s. m. Obelisco, obelo. Obelis-
cus.
OBERT, A. p. p. Abierto. Apertus.
Mítj obert. dit del finestró, porta &c. Entre-
abierto. Semi apertum, parum ap.-itum.
oEtRT, a. adj. lo que no te tanca ó mura-
lla. Abierto. Munimine carens.
lletra oberta. V. L!etra.
taüla oberta. V. Taula.
OBERTAMENT. adv. m. Abiertamente.Apet-
té.
OBERTURA, s. f. aete solemne ab que s*
dona principi á alguna funció púb'ioa, com:
obertura d' estudis. Abertura. Litio, aper-
tio«
obertura , ant. 1* acció de obrir. Abertura,
abrí?niento. Apertio.
obertura, la qu 1 hi ha ó s' fa en algún eos
sólido. Abertura, hendedura. Hiatus, fisura.
obertura , met. desembras, franqüesa , lli-
sura en él tráete. Abertura. Expeditus,
apertus, alaccr animus.
obertura, en la Música. Abertura. Concentüs
ir.itium.
OBICIO. s. f. ant. V. Objecciá.
OBICIR , OBJÍCIR. v.' a. ant. V. Objec-
tar.
OBIT. s. m. mort. Muerte. Obitus.
óbit, testificado que dona "l Pa'rroco ó altra
persona autorizada del enterro d' algú. Fe
de entierro, de fallecinúento.Dz alkuius obi-
tu testificatio.
Hh ¿BIT
122 OBI
disiT , per donar menjar ais tossínos y altres
animáis. V. Oubi.
OBJECCIO. f. s. Objeción. Objectio, oppo-
sitio.
OBJECTAR. v. a. Objetar. Obiicere.
OBJECTE. s. m. lo que s' percebex ab al- I
gun deis sentits, ó alió á cerca lo qual
aquestos se exércitan. Objeto. Obiectum.
qbjecte , él térme ó fi deis actes de las po-
tencias. Objeto. Obiectum.
objecte , él fi á que s' dirige?; alguna cosa.
Objeto, Finis , scopus , obiectum.
oejrcte, la materia ó subjecte d' una cien-
cia. Objeto. Obiectum.
odjécte formal. Objeto f orinal. Obiectum
fórmale.
ocjecte material. Objeto material. Obiec-
tum materiale.
qbjecte d' atribució. Objeto de atribución.
Attributionis obiectum.
objécte, nnt. V. Objecció.
OBJECTiU , VA. adj. Objetivo. Obiecti-
vus.
OBLACIÓ. s. f. Oblación. Oblatio.
OBLADA, s. f. péx. Rodaballo. Rhombus.
OBLATA, s. f. la porcid de diner que s' dona
per él gasto de vi, hostias, cera &c. per las
missas. Oblata. Res oblata pro ministerio
miss£e.
oblata , en la missa. Oblata. Oblata.
OBLIA. s. f. ant. pa d' hostia ó de forma
semblant. Oblea. Obelias.
oblia, ant. especie de bunyol. Oreja de abad.
Laganum.
OBLIDADÍS, A. adj. ant. V. Olvidadis.
OBLÍDAR. v. a. p. u. V. Olvidar.
s. f. Obligación. Obligatio.
OBL1GACIO,
obligació , la escriptura que fa algú en poder
de Notan á favor d' altre , de que cumpli-
rá lo que li oferex. Obligación. Cautio chi-
rographica.
obligació. la correspondencia que s' den teñir
al benefici rebut de altre. Obligación. De-
vetio , gratia , debiíum.
obligació natural. Obligación natural. Obli-
gatio naturalis.
obligacions. p. las prendas, y estimado que
deu conservar 1' home honrat pera ser esti-
mar , y respectat , y axí s' diu : es home de
obligacions Obligación. Partes , honoris
iura.
obligacions , la familia que cada hu deu
manfenir. Obligaciones. Pamilice cura.-
OBLIGADÍSSIM, A. adj. sup. Obligadísimo.
Vaide adstrictus, cbligatus.
OBLIGADQR, A> adjJo qu* inclina la volun-
tat , com modo obligador. Obligante. Alli-
ciens , impeliens.
OBLIGAR, v. a. precisar. Obligar. Adigere,
cogtre.
OBL
obligar , guanyarse la voluntar, d' algú. Oó/í-
gar. Obstringere.
OBLÍGAT, DA. p. p. Obligado.
obligat. s. m. qui te per obligació donar
T abast d' algún ge'nero á algún poblé.
Obligpdfl. Rei alicuius provisor , sponsor.
OBLIGATORI, A. adj. Obligatorio. Obliga-
torius.
OBLIQUAMENT. adv.m.Obliquamente. Obli-
qué.
OBLIQUITAT. s. f. Obliquidad. Obliqui-
tas.
OBLÍQÜO , QÜA. adj. Obliqüo. Obliquus.
Oí LIT. s. m. p. u. V. Qlvit.
OBLIVIO. s. f. ant. V. Olvit.
OBOE. s. m. Oboe. Lituus musicns.
oboe , él que toca I' intrument axí dit. Oboe.
Tibicen.
ÓBOLO, s. m. certa moneda. Óbolo. Obo-
lus.
OBRA. s. f. la cos3 féta ó produida per algún
agent. Obra. Opus.
obra , 1' edifici qu" es va fabricand, ó la com*
posició d' éll. Obra. /Edificium , fabrica.
obra, medi, virtut ó poder; y axis' diu:
per obra del Esperit Sant, per oera de la
gracia. Obra. Opus.
obra, T acció moral, principalment la que s'
i" ánima , ó li causa
dirigex í
profit de
dany. Obra. Opus.
obra , los escrits d' algú. Obra. Scriptum
opus.
obra coronada. Fort. Obra coronada. Coro-
natum opus.
oera de romans , Ja que costa mblt traball y
témps y es perféta en sa línea. Obra di
Romanos, obra Romana. Magniñcum opus.
vel longus labor.
bon' obra , socorro oportú , favor. Buena
obra. Beneficium , iuvamen.
mal' obra , incomoditat , destorb , perjudici.
Mala obra. Incommodum , damnum.
obras, p. l'edifici que s'está fabricaud. Obras.
iEdificium.
obras kxteriors. V. Exterior.
obras de misericordia. Obras de miserieor»
cii a. Opera pietatis , seu misericordia?.
obras mortas , en lo moral, las que essend
bonas en sí, per estar en pecat mortal qui
las exécuta no son meritorias. Obras
muertas, Emortua opera.
obras pías. Obras fias. Opera pia.
amparar, l' oera.í'. Embargar la obra. Cons-
tructionem interdicere.
fer algún' obra falsa, f. Falsear alguna
obra. Contra artis proecepu struere , age-
re.
fer mal' obra. f. V. Fér.
posar en obra. f. Poner por obra. Exequi.
Á l* obra b' veu. loe. V. Ja s' veu.
NI
OBR
Jil OBRA EONA NI PARAULA DOLÉNTA. IoC. Ni
obra buena , ni palabra mala.
Dat bona verba uitró, facta at non consona
verbis.
cada hü es fill de sas obras, ref. Cada uno
es hijo de sus obras. Bona vel mala facta
sunt cuiqua pro genere.
EN LAS OBRAS Y EN LA FE SE CONEX QUI AMOR
te te. ref. Obras son amores y no buenas
razones ; el amor y la fe en las obras se ve.
Hqc non fit verbis :nil nisi gesta probantur.
Fac;is non verbis signantur amorque , ñ-
desque.
de las sobras se fan las obras, ref. Las
oirás se hacen de sabrás.
Construat hic sedes, si cu¡ res ampia redun-
dar.
OBRADOR, s. m. 1' oficina en que s' fan las
obras de mans. Obrador. Officina.
obrador de gérrer. Alfarería , alfar. Figli-
na.
OBRANT. s. m. ant. V. Traballador.
OBRAR, v. a. fer alguna cosa. Obrar. Age-
re.
obsar , fér son efécte las medicinas. Obrar,
operar. YZÍiectum habere.
obrar, ant. V. Traballar.
obrar conforme á dret. f. for. V. Dret.
obrar de son cap. V. Cap.
obrar be y déxar fér á déu. f. Obrar bien
que Dios es Dios.
Iustitia inviolata malis , fit tempore victrix :
Cuín tándem iustus vindicet acta Deus.
OBRAT, DA.p. p. Obrado.
plata obrada. Plata labrada. Argentum ela-
boratum.
OBRATGE. s. m. ant. V. Obra.
obrat&e, ant. él traball, que serves d'adorno
á aigun' obra, com ¡as motlluras á una
péssa de piata , la brodadura á un vestit.
Ljhor. (Saelatura . pictnra.
OBREPC1Ó. s. f. Obrepción Obreptio.
Oí. LICI, A^ adj. for. Obrepticio. Obrep-
VV.US.
OBRER. s. m. qui cuyda de lo pertanyend á
la fabrica d' alguna Iglesia. Obrero , fabri-
quero Fabricas Eeclesise prasí'ectus vel ad-
ro ¡nistrator.
obrer, ant. traballador, jornaler. Obrero.
Op^rarius.
obrer de terra. ant. V. Gérrer.
obrer de vila, ant. V. Mestre de casas.
OBRETA. s. f. dim. Obrulu Opusculum.
OBRIMENT. s. m. ant. V. Obertura.
OBR1R. v. a. tráurer 1' impediment que hi
ha per entrar ó exir d' alguna casa, quar-
to &c. Abrir. Aperire.
OBRiR,comensar una {'unció ó acte públic,com:
obrir éls estudis. Abrir. Inauguran, initia
faceré.
OBR
12,-5
obrir, esre'ndrer; com oerir un perjami.
Abrir. Distendere.
obrir , gravar una lamina. Abrir. Crelare
incidere.
obrir, dar llibertat ó facultat d' exir al que
estaba tancat ó detingut. Desencerrar. Re-
cludere , ab occlusione liberare.
obrir, paitir, dividir, com oerir él cap.
Abrir , hender. Dividere , dirumpere , dif-
findere.
obrir, rómprer una pared ó fer una excava-
ció : com obrir un erívá, uns fonaments
&c. Abrir. Solum sive parkiem confo-
dere.
oerir, tra'urer 1' impediment que hi ha per-
qué s' veja alguna cosa, ó per tráurer lo
que s' conté dintre d' altra : con: obrir un
cofre , una carta &c. Abrir. Aperire, reclu-
dere.
obrir, él ulls, la boca &c. Abrir. Resig-
nare.
obrir de bat á bat. /. Abrir de par en par.
lanuas expacdere.
obrir botiga. f. Abrir tienda. Mereaturam
faceré.
obrir brétxa. f. Milic. Abrir brecha. Tor-
mentis moenia diruere.
obrir cami, ó PAs.f. Abiir camino, ó el paso.
Viam sternere.
obrir cami. met. suggerir medís per exir d' al-
guna dificultar, ó millorar de fortuna. Abrir
camino. Viam ,-t r ere , patefacere.
obrir él cap á al,gú. f. trencarii. Abrir la
cabesa, descalabrar. Caput frangere.
oer.r sos pit. f. met. manifestar son inferior,
sa iar?n;ió. Decía- ar su corazón , su pecho.
Sensum suum patefacere.
obr:r kt, ?iT.f.met. confiar alguna cosa i algú.
Desab,och:¡r el pecho. Secreta alicuius liuei
committere.
oerir porta ó la porta, f. met. Donar motiu
ú ocasió per alguna cosa. Abrir la puerta.
A^itum praebere.
obuír él preu. f. Abrir ó romper precio.
Mercií pretium indicare.
oerir trinxera. f. Milic. Abrir trinchera.
Vallum in castris muñiré.
obr.« éls ULLS.f.met.anar ab cuydado y vigi-
lancia per no dexars' enganyar ó sorpendrer.
Avivar el ojo, abrir el ojo. Invigilare.
oerir los ulls Á algú. f. met. ferli ente'ndrer
lo qu' ignoraba. Abrir los ojos á uno. Igno-
ta alicui pande.-e.
osrír los ulls. f. met. conexer las cosas
com ellas son per tráurerne proíit, y evitar
las que poden causar perjudici. Abrir los
ojos. Intentum reddi.
no obrir la eoca. f. guardar silenci, no dir
res. No despegar ó desplegar los labios.
Altujn siientium ténere.
EN
124 0BR
EN UN OBRI?v y TANCAR d' ULLS. IoC Eli lltl
abrí) y cerrar de ojos. In ictu oculi.
SI UNA PORTA S' TANCA , SEN 1 OBRA UN' ALTRA,
ó cent sen' obran, ref. V. Porta.
OBRÍRSE. v. r. rómprerse , dividirse una
cosa. Abrirse, henderse. Findi.
obrirse 'l témps. f. V. Aliarse '1 témps.
OBS. s. ni. ant. menester, expensa, utilitat.
V. Ops.
fer los obs. f. ant. fér él gasto, la costa.
Hacer la costa, el gasto. Ad aücuias victiral
de silo expenderé.
haber obs. f. ant. teñir necessitat. Necesitar.
Egere.
ser obs. f. ant. Ser menester. Opus esse.
OB3CENAMENT. adv. m. Obscenamente.
Tirrpiter obscerie.
OBSCENÍTAT. s. f. Obscenidad. Obsceni-
tas.
OBSCENO, NA. adj. Obsceno. Obscenus.
OBSCUR, A. adj. lo que carex de claredat.
Obscuro. Ohscurus.
obscur. él color casi negre. Obscuro. Subni-
ger.
obscur , él color qué té mes tint qu' altre de
sa classe, com blau obscur. Obscuro. Obs-
curus.
obícur , Pint. la part en que no toca la llum.
Obscuro. Obscurus.
obscur , met. confus, dificultes d" 1 ente'ndrer.
Obscuro. ínextricobiiis , arcanus.
OBSCURAIR. v. a. ant. V. Obscurír.
OBSCURAMENT. adv. m. Obscuramente.
Obscuré.
OBSCURARSE. v. n. ant. Obscurecerse. Obs-
curarL
OBSCURAT, DA. p. p. ant. V. Obscurit.
OBSCURÍMENT. s. m. ant. 1' accio de obs-
curir. Obscurecimiento, escurecimiento. Obs-
cu'ritatis índuct o.
OBSCURÍR. v. a. privar de la llum ó clare-
dat. Obscurecer. Obscurum reddere.
oescurjr , met. ofuscar 1' enteniment. Obscu-
recer. Ofuscare , obscurare.
obs:urir , donar mblta sombra á las figuras
pera que resalte lo pintat.OüíCHreccr.Obum-
brare.
ÓBSCURÍSSÍM , A adj. sup. Obscurísimo.
Vaide obscurus.
OB^CURITAT. s. f. falta de claredat. Obscu-
ridad. Obscuritas.
oescur!T.-.t , met. falta de llum y conexemrnt
en P enteniment. Obscuridad. Obcoecatio.
obsclritat, confutó , ó falta a explicado'
en lo que s' escria ,0 a" diu. Obscuridad.
Obscuritas, confusio.
oescuritat , la dilkultat del sentit 6 intclli-
gencia de lo qu 1 es diu ó proposa. Obscuri-
dad. Obscuritas , caügo.
OBcEQÜENT. adj. Obseqüente. Obsequens.
OP.S
OBSEQÜENTÍSSÍM , A. adj. sup. Obseqiien*
t istmo. Obsequentissimus.
OBSEQUI. s. m. Obsequio. Obsequium.
OBSEQUIAR, v. a. Obsequiar. Obsequiis
prosequi.
OBSEQUÍAT, DA. p. p. Obsequiado.
OBSEQUIOS, A. adj. Obsequioso. Obsequio-
sus , officiosus.
OBSEQÜÍGSAMENT. adv. m. Obsequiosa-
mente. Obsequióse, reverenter, offieiosé.
OBSERVACÍÓ. s. f. Observación. Observa-
do.
observació, ant. V. Observancia.
estar en oBSERv/'ció.f. Estar de observación.
Canté attendere.
OBSERVADOR, s. m. qui repara y nota tbt
lo que veu y ou. Observador. Speculator, '
observator.
observador , qui guarda las reglas, lléys ó
constitucions á qu' está obligat. Observa-
dor. Observator.
OBSERVANCIA.*, f. la reverencia que s' té
ais rhajotV.
observancia , lo cumpliment exácte de lo
que s' mana exécutar. Observancia. Obser-
vantia.
observancia , 1' estat antig d' algunas Reli-
gions á disrfncció de la Reforma. Observan-
cia. Religiosa observantia.
OBSERVANCA. s. f. ant. V. Observancia.
OBSERVANT. p. a. Observante. Observans,
obediens.
observant , s. m. él Religios de Sant Fran-
cesc de la Observancia. Observante. Obser-
vans.
OBSERVANTÍSSÍM , A. adj. sup. Obser-
vantüimo. Observantissimus , exactissimus.
OBSERVAR, v. a. advertir, mirar ab aten-
cid alguna cosa , fér reflexio sobre ella.
Observar. Observare.
observar , cumplir exáctament lo que s' ma-
na. Observar. Observare , servare.
observar, especular los moviments deis astros.
Observar. Speculari astra.
OBSERVATORI. s. m. Observatorio. Specu-
la observatoria.
OBSES , A. adj. qui está atormentat deis
esperas malignes que '1 rodejan. Obseso.
Obsessus.
OBSIDIONAL, adj. Obsidional. Obsidiona-
lis.
QBSTACLE. s. m. Obstáculo. Obstaculum.
OBSTANT. p. a. Obstante. Obstans.
no obstant. m. adv. No obstante , sin embar-
go , en medio de esa. Tamen.
OBSTAR, vi n. Obstar. Obstare.
OBSTINACIÓ. s. f. Obstinación. Obstina-
do.
OBSTINADAMENT.adv.m.Ofci/i»fldfli«enfff.
Obstínate.
OBS-
OBS
OBSTINADÍSSIM, A. adj. sup. Obstinadái-
r.to. Valde pertinax.
OBSTINARSE, v. r. Obstinarse. Obstinare
animum.
OB3TINAT, DA. p. p. Obstinado.
OBSTRUCCIÓ. s. f. Med. Obstrucción. Obs-
tructio , obductio.
OBSTRUIR, v. a. Obstruir. Obstruere.
OBTE. s. m. ant. Muerte. Obitus.
OBTENIMENT. s. m. ant. V. Obtenció.
OBTENIR. v. a. alcansar. Obtener. Conse-
qui , assequi.
obtenír, posseir. Obtener. Habere.
OBTENCiÓ. s. f. Obtención. Obtentio.
OBTES , A. p. p. ant. V. Obtingut.
OBTINGUT, DA. p. p. Obtenido.
OBTUS , A. adj. Obtuso. Obtusus.
OBVENCIÓ. s. f. Obvención. Obventio.
OBVIAR, v. a. Obviar. Occurrere, vitare.
OBVIAT, DA. p. p. Obviado.
OBÚS. s. m. certa péssa d' Artillería. Obús.
Tormenti bellici genus.
OBVIO , VIA. adj. Obvio. Obvius.
oc
OCA. s. f. Ganso , ánsar. Anser.
OCAS. s. m. Ocaso. Occasus.
OCASIÓ. s. f. oportunitat que s' oferex per
exécutar alguna cosa. Ocasión. Occasio.
ocasió , causa 6 motiu per él qual se fa algu-
na cosa. Ocasión. Causa , ansa , occasio.
ocasió, perill ó exposició. Ocasión. Pericu-
lum , discrimen.
ocasió , témps oportú , conjuntura. Ocasión.
Tempus, opportunitas, occasio.
ocasió próxima. Ocasión próxima. Occasio
próxima.
ocasió remota. Ocasión remota. Occasio re-
mota.
agafar la ocasió pe'ls cabells. f. faiT). Asir
ó coger la ocasión por el copete , por la me-
lena , ó por los cabellos. Occasionem arri-
pere.
no perdrer ocasió. f. No perder ocasión.
Tempore , opportunitate uti.
pénüres ocasió. f. péndrer motiu per exécu-
tar alguna cosa. Tomar ocasión. Ansam arri-
pere.
posar en ocasió. f. Poner en ocasión. In dis-
crimen adducere , provocare , causam daré.
posarse en ocasió. f. posar t? en perill d'algu-
na cosa. Ponerse en ocasión. Periculum qure-
rere , amare.
venir en bona ocasió. f. Venir en buena co'
yuntura. Sao, opportuno tempore venire.
LLEVA LA OCASIÓ , Y LLEVARÁS LO PECAT.
QUI APARTA l' OCASIÓ APARTA 'l PECCAT.
ref. Quien quita la ocasión quita el pecado.
Si fumum vitare cupis restioguito Hammam.
Tom. II.
OCA Í25
l' ocasió fa 'l lladre. ref. V. Lladre.
OCASIONAR, v. a. ser causa ó motiu de que
succehesca alguna cosa. Ocasionar. Ocasio-
nem , ansam prabere.
OCASIÓN AT, DA. p. p. Ocasionado.
ocasionat, da. adj. provocatiu. Ocasionado.
Causam prsebens, provocans.
OCCEANÓ. s. m. mar. Océano. Oceanus.
occéano. met. la cosa que no pod ponde-
rarse per sa grandesa ó immensitat. Océano.
Oceanus.
OCCIDENT. s. m. la part del orisont en qua
s' pon él sol y 'Is demés astres. Occidente.
Occidens.
occiDENT, la part de la ierra que respecte
d' ahont habitam cau envers ahont se poa
él sol. Occidente. Occidentalis plaga.
OCCIDENTAL, adj. Occidental. Occiden-
talis.
OCCIDUU. adj. ant. Occidental. Occiduus.
OCCIPITAL, adj. Occipital. Quod ad ocoput
pertinet.
OCCIR. V. a. ant. V. Oeír.
OCELL. s. m. p. u. V. Aucéll.
OCEYL. s. m. ant. V. Aucéll.
OCI. s. m. Ocio. Otium.
OCIOS , A. adj. la persona qu' está séns tra-
ballar ó fer cosa alguna. Ocioso. Otiosus.
ocios, lo que no apronta. Ocioso. Infructuosus,
inutilis.
ocios, lo que está séns usarse ó servir. Ocioso.
Otiosus.
OCIOSAMENT. adv. m. Ociosamente. Oció-
se.
OCIOSITAT. s. f. Ociosidad. Desidia.
l' OCIOSITAT ES MARE DE TÓTS L.OS VICIS.
ref. La ociosidad es madre de los vicies.
Criminis est mater, vitii est ignavia nutrix.
OCIR, OCIURE. v. a. ant. V. Matar.
OCH. adv. ant. V. Hoch.
OCIT, DA. p. p. ant. V. Mort.
OCÓRRER. v. n. venir al p-nsament. Ocur-
rir. Venire in mentem, suecurrere.
ocórrer , esdevenir casualment ó de nou al-
guna cosa. Ocurrir. Accidere , contingere.
ocórrer, en él reso eclesiastic ; cáurerjunta-
ment en un matéx die una fésta ab altra
de major ó menor clase ó ritu. Occurrir.
Occurrere.
OCRA. s. f. Ocre. Ochra, térra flava.
OCTÁGONO, s. ro. Geom. Octágono. Octa-
gonum.
OCTAU. s. m. cada una de las vuyi parrs en
que s' suposa dividit qualsevol tót. Octavo.
Octava pars.
ocTAi' , va. adj. lo que cumpléx él número da
vuvt. Octavo. Octavus.
llibre en octau. V. Llibre.
OCTAVA, s. f. 1' espay de vuyt dies en los
quals celebra 1' Iglesia la festivitat d'algua
Ii Saat
1 2 6 OCT
Sant 6 fésía solemne de Christo Senyor Nos-
tre t ó de sa Santíssima Mará. Octava. Uc-
todialia.
octava, en la Poesía. Octava. Ociastichium,
Octonarius Rhythmus.
octava , en la Música. Octava. Diapasón.
octava privilegiada , en él reso eclesiástic.
Octava cerrada. Octava privilegiata.
OCTAVARÍ. s. m. Octavario. Octonarium.
OCTOGENARI, A. adj. Octogenario, Octo-
genarius.
OCTUBRE, s. m. mes del any. Octubre.
October.
OCULAR, adj. Ocular. Ocularis.
OCULARMENT. adv. m. Ocularmente. Ipsis
oculis.
OCULISTA, s. m. Oculista. Ocularius medi-
cus.
OCULT , A. adj. Oculto. Occultns.
OCULTACÍÓ. s. f. Ocultación. Occultatio.
OCULTADAMENT. adv. m. ant. V. Ocul-
tament.
OCULTADOR, s. m. Encubridor. Celator.
OCULTAMENT. adv. m.secrétament. Oíttí/a-
metite. Occulté.
ocultament, d 1 amagat , séns ser vist ni, oit.
Ocultamente. Occulté.
OCULTAR, v. a. amagar. Ocultar. Occujtare,
abscondere.
ocultar, callar advertidament. lo que s' po- ]
dria ó deuria dir. Ocultar. Celare.
OCULTAT, DA. p. p. Ocultado.
OCULTÍSSIM , A. adj. sup. Ocultísimo. Val-
de occultus.
OCU PACIÓ, s. f. 1' acció d' ocupar ó pén-
drer alguna cosa. Ocupación. Occupatio. ■
ocupació, traball, ó cuydado d' alguna cosa.
Ocupación. Negctium.
ocupació , empleo ú ofici. Ocupación. Mu-
nus.
OCUPADÍSSIM, A. adj. sup. Ocupadísimo.
Multis negotiis implicatus.
OCUPAR, v. a. péndrer possessió ú apode-
rarse d' alguna cosa. Ocupar. Occupare.
ocupar, umplir algún espay ó lloc. Ocupar.
Compiere , replere.
ocupar, habitar alguna casa, quarto &c. Ocu-
par. Habitare , incolere.
ocupar, donar feyna ó que traballar á algú,
ó emplearlo en alguna cosa. Ocupar. Ope-
ram , ncgotium alicui committere.
ocupar, teñir eotretingut á algú. Ocupar. De-
tinere.
ocupar, met. porta'rsen alguna cosa Patencia,
ab exclusió de tbt' altra. Ocupar. Occu-
pare.
OCUPAT, DA. p. p. Ocupado.
OCURRENCIA, ?. f. encontré, succés casual,
ocasió ó conjuntura. O.urrenciu. Casus.
ocurrencia, especie que s' oferex á l'imagina-
ocu
ció. Ocurrencia. Species, apprehensíó.
OCURRENT. p. a. Ocurrente. Occurrens,
OD
ODA. s. f. composició poe'tica. Oda. Ode.
ODÍ. s. m. Odio. Odium.
ODIAR, v. a. p. u. Odiar. Odio habere^
odisse.
ODiAT,DA.p. p. Odiado.
ODIOS , A. adj. Odioso. Odiosus.
tota comparació i:s odiosa, expr. fam. Toda
comparación es cdiosa. Omnis comparatio
tcsdjum parit.
ODíOSISSÍM , A. adj. sup. Odiosísimo. Vald*
odiosus „ abominabilis.
ODO. s. f. ant. V. Oda.
ODOR. s. m. ant. V. Olor.
ODORAR. v. a. ant. V. Olorar.
ODORÍFERO , RA. adj. Odorífero. Odorife-
rus.
ODRE. s. m. ant. bót de posar vi, olí &c.
V. Bót.
OE
OEST. s. m. vent. Oeste. Zephyrus, favonius.
OP
OFEG. s. m. Ahoguío, sufocación. Suffoca-
tio. • «
OPEGAMENT. s. m. V. Ofegt
-OFEGAR. v. a., matar suríocand. Ahogar*
Prsfocare.
tiFEGAR. met. extinguir, apagar, com él fura
al fog. Ahogar. Extinguere.
ofegar , met. oprimir, causar congóxa cora
la mólta gent al qu' está en mitj d' ella.
Ahogar. Premere.
OPEGARSE. v. r. Ahogarse. Suffocari.
ofegarse , patir d' ofeg. Sufocarse. Subííb-
cari.
ofegarse, trobarse en algún' estretó de gent
sentind mólt calor. Ahogarse de gente. Ple-
bis concursu urgeri.
ofegars' ab poc' aygua. f. met. turbarse ,
acongoxarse per poca causa. Ahogarse en
poca agua. Levibus succumbere malis.
ofegarse de calor, f. fam. sentir molt calor.
Ahogarse de. calor. JEstu nimio urgeri.
OFEGAT, DA. p. p. Ahogado.
ofegat. s. m. guisado axí dit. Ahogado. Car-
nes suillis plagulis vinoque couditíe , lento
igne coctae.
OFEGOR. s. f. V. Ofeg.
OFENDRER. v. a.danyar á algú fisicamenf,
ferindlo , maltractandio &c. Ofender. Oííen-
dere.
oféndrer. injuriar, ultrajar. Ofender. Iniu-
riam inferre.
OFÉ*X-
OFE
ofkndrer, causar displicencia, fa'stig, enfado,
com se diu qu' ofen un olor mólt fort.
Fastidia , taídium afierre.
OFÉNDRERSE. v. r. picarse, resentirse,
enfadarse. Ofenderse. Stomaehari , aegre
ferré.
oféndrer Á déu. f. Ofender á Dios. Pec-
care.
OFEN'DRER AB LA VISTA, 6 AE ͡L MIRAR, f.
Ofender con la vista. Vel conspectu fastidi-
re , tsedium inferre.
OFENEDOR. s. m. ant. V. Ofensor.
OFENSA, s. f. dany , que s' causa á altre, ó
injuria , agravi , que se li fa. Ofensa. Offen-
sa , iniuria , offensio.
ofensa de deu. Ofensa de Dios. Pecc3tum.
OFENSIU , VA. adj. Ofensivo. Offensivus.
OFENSOR, s. m. Ofensor. Violator.
OFÉRIMENT. s. m. Ofrecimiento. Oblatio.
OFERINA. s. f. territ. V. Oferta en el sig-
nificat de la que s' fa en 1' Iglesia per éls
difunts.
OFÉRIR. v. a. prome'trer graciosament alguna
cosa. Ofrecer. Polliceri.
oférir , presentar y «..'ó >ar voluntariament al-
guna cos3 , com : orEtiiR algún do á algún
Sant. Ofrece'. O tí rre.
oférir , dedicar á Deu ó á algún Sant 1" obra
bona que s' fa , ó s" diu , cora oFtaíR un*
misa &c. Ofrecer. Olferre , d^vovere.
oférir , donar alguna almoyiu leaicandla á
Déu en la míssa,ó en altras ftr.cioiis eccle-
sia'sticas Ofrecer. Oiíerre.
OFÉRIRSE. v. r. venir impensadament algu-
na cosa á 1' imaginado. Ofrecerse. ín men-
tem venire , oceurrere meni.
oférirse, ocórrer, sobrevenir. Ofrecerse. Acci-
dere , oceurrere , contingere.
oférirse , convenir o ser necessaria alguna
cosa. Ofrecerse. Opus esse.
oférirse , posarse voluntariament á la dispo-
sició d' altre per exécutar lo que vulga.
Ofrecerse. Ultro se olíerre ; operam polli-
ceri.
OFERT , A. p. p. Ofrecido.
OFERTA, s. f. promesa de cumplir ó exécu-
tar alguna cosa. Oferta , ofrecimiento. Pol-
licitatio , promissio.
oferta , él pa , vi , y altras cosas que portan
éls fi>ls á 1' Iglesia per sufragi deis difunts.
Ofrenda, oblada. Res vel munus oblatum
in Sacris.
oferta , do que s' dedica á Déu ó á algún
Sant per implorar sor auxili ó pera cumplir
al^un vot. Ofrenda. Oblatio , donarium.
OFERTORI. s. ni. la part de la missa en la
qual antes de consagrar oferex á Déu él
saeerdot 1' hostia y él vi del calser. Oferto-
rio. Oiíertorium.
ofertori , lo que diu él saeerdot antes d' ofe-
OFE
**?
rir T hostia y él cálser. Ofertorio. Offerto-
rium.
OFES , A. p. p. Ofendido.
OFFENSANZA. s. f. ant. V. Ofensa.
OFFERIDOR. s. m. ant. Ofreador. Oríe-
rens.
OFFÍCíER. s. m. ant. él traballador en al-
gún art ú olici. Oficia} , obrero. Op.fex,
operarius.
OFICI. s. m. P ocupado, exércici ó empleo
de cada hu. Oficio. Officium , munus.
ofici. la funció de qualsevol cosa, en el qual
sentit se diu que 1' ofici del rellotge es
assenyalar las horas. Oficio. Officium , ope-
rado.
ofici, P exércici en que s' emplea 1' artífice,
com: ofici de fuster, de ferrer &c. Oficio.
Officium, opificium.
ofici, él reso á qu' está obligat P Ecclesiástic.
Oficio. Officium.
ofici de difunts. Oficio de difuntos. Officium
defunctorum.
ofici parvo. Officio parvo. Officium parvum
B. Mariae Virginis.
bons oficis. éls benefleis, favors proteeeio"
qu' algú dispensa á altre. Buenos oficios.
Oíficia, muñera.
correr l' ofici. f. V.*Córrer.
no teñir ofici ni BENEFici. f. fam. No tener
oficio ni beneficio. Sin oficio ni beneficio,
Viv.ere ingenio vitam omni arte, aut mu-
rere expertem.
passar oficis. f. Pasar oficios. Oficia interpo-
nere , prestare.
péndrer bon ofici. f. fam. ab que s' denota
qu' algú s' dedica á cosa que ii es útil ó
cómoda. Aprender buen oficio. Musicam
vitam agere.
pendrerho per ofici. f. fer alguna cosa ob
mólta frequencia. • Tomarlo por oficio. Ex
more agere.
per son ofici, per rahó de son ofici. m.adv.
De oficio. Ab , vel de officio.
cada hu de son ofici. ref. La misa dígala el
Cura. Tractent fabrilia fabri.
qui es t5n enemig ? éi, del téu ofici. ref.
V. Enemig.
qui té ofici , té benefici. ref. Quien ha oficio
ha beneficio. Quien tiene arte va por toda
parte.
Ars operosa refert prae cunctis utile sem-
per.
Arte sua dives totum faber ambulat or-
bem.
sant ofici. Santo Oficio. Inquisitionis vel fídei
Sanctum Tribunal.
OFICIAL, s. m. él que s' ocupa ó traballa en
algún ofici. Oficial. Opifex.
oficial , en la Milicia. Oficial. Praefectus cas-
trensis.
OFI-
128 OFI
oficial, en las Secretarías y altras Oficinas.
Oficial. Regius minister , Officialis.
oficial ecclksiastic. Oficial Eclesiástico. Epis-
copi Vicarius.
GRAN O MOLT BON OFICIAL. qU¡ es mÓlt hábil
en algún oíki. Oficialazo. Summé dexter ar-
tifex.
ser bon oficial, f. teñir algú habilitat , des-
tresa ó inteligencia en son art, ú efici.
Ser buen oficial. Dexterum artiíicem esse.
OFICIAR, v. n. Oficiar. Reí sacra: praeesse.
OFICINA, s. f. él paratge en que s 1 traballa
alguna cosa. Oficina. Officina.
oficina, él paratge destinat per él traball d'
alguna Secretaría , Contaduría &c. Oficina.
Scriptoria vel quaestoria officina.
oficina, met. la part ó paratge en que s' forja
ó disposa alguna cosa no material. Oficina.
Officina.
oficinas, p. las péssas deis baxos de las
casas que servexen per las feynas que deu-
hen ferse en ellas. Oficinas. Domestica; offi-
cina?.
OFÍCÍOS , A. adj. Oficioso. Officiosus.
OFICíOSAMENT. adv. m. Oficiosamente.
Officiosé , comiter.
OFICIOSITAT. s. f. Oficiosidad. Officiosi-
tas.
OFTALMÍA, s. f. Medie. Oftalmía. Ophtal-
mia.
OFTÁLMIC,A. adj. Oftálmico. Ophtalmi-
cus.
OFUSCACIO. s. f. Ofuscación , ofuscamiento.
Obscuratio, caligatio.
OFUSCAR, v. a. Ofuscar. Obturbare , obum-
brare , offuscare.
OFUSCAT , DA. p. p. Ofuscado.
OFÜSQUIR. v. a. V. Ofuscar.
Oí
OÍDO. s. m. sentit corporal. Oido. Auditus.
oiüo, la disposició en 1' aurella per formar un
recte judici acerca del sons. Oido. Auris
acuta , arguta.
ouresa d' oído. V. Duresa.
ARRIBAR Á OÍDAS, Ó ALS OÍDOS d' ALGO. f. Ve-
nir en noticia d' algú alguna cosa. Llegar á
oidos , ó á sus oidos. Ad aures pervenire.
donar oídos, f. ascoltar , átendrer algú lo
qu' altre li diu. Dar oídos , dar orejas.
Aures adhibere alicuius sermoni.
teñir oído. f. met. teñir facílitat en apén-
drer, ó ajustarse á las consonancias de lo
que s' toca ó canta. Tener oido. Aurium
sensu solerti vel consono gaudere.
•©* oídas, m. adv. De oidas. Auditu.
OIDOR, s. m. Ministre togat. Oidor. Auditor.
Regius Consiliarius.
OILL. s. m. ant. V. ÜU,
OÍR
OÍR. v. a. perceblr él so. Oír. Audire.
oír , átendrer algú lo qu' altre li diu. Oir.
Audire , auscultare.
oír de confessió. f. Oir de confesión , ó di
penitencia. Confessionem excipere.
oír en justicia, f. Oir en justicia. Audientiara
pntbere.
oír missa. f. Oir missa. Sacro adesse.
Á BOCA QUE NO PARLA DEU NO L,' OU. ref. V»
Boca.
MAY VIST NI OIT : COSA MAY VISTA NI OIDA.IoC
ab que s' pondera s;r alguna cosa suma»
ment estranya ó nova. Jamás visto ni oido,
Inauditus, exoticus.
OL
OLx\. s. f. porció d' aygua que s' mou ele»
vandse sobre la superficie de la démes.
V. Ona.
ola. interj. vulg. que s* usa per cridar á alg4
Hola. He us I
ola ! expresiió d' admirado. Hela ! Quid !
OLFACTO. s. m. ant. V. Olfato.
OLFATO, s. m. Olfato. Odoratus.
OLÍ. s. m. él licor que s' extrau de las oliva».
Aceyte. Oleum.
olí, él qu' usa 1' Iglesia en éls Sants Sagrar
ments. Oleo, Olio : Santo oleo, Oleo sacro.
Sacrum oleum.
olí , él licor que s' extrau d' alguns cossos
naturals y té semblansa ab él de las olivas,
com olí de nous, d' ametllas , &c. Aceyte.
Oleum tortivum.
olí d' AMfcTLLAS dolsas. Aceyte de almendras
dulces. Oieum amygdalarum riulcium.
olí d' anet. Aceyte de eneldo. Oieum anethi.
olí d' aparici. Aceyte de Aparicio. Oleum ab
auctore Aparicio dictum.
olí de balsamillas. Aceyte de balzamina.
Oleum Geranii.
olí de cadélls. Aceyte de cachorros. Oleum
catellorum.
olí de cascalls. Aceyte de semiente de ador»
midera. Oleum seminis pap3veris albi.
olí de cues. Aceyte de lombrices. Oleum lum>
bricorum.
olí de donsell. Aceyte de axenjos. Oleum
absinthii.
olí d' EscoRPiNs.yíceyíe de escorpiones. Oleum
scorpionum.
olí de ginebre. Aceyte de enebro , miera.
Oleum iuniperi.
olí de ginebrons. Aceyte de bayas de enebro.
Oleum baccarum iuniperi.
olí de llinosa. Linaza , aceyte de linaza.
Seminis lini oleum.
olí de lliris. Aceytt de azucenas. Oleum
liliorura alborum.
«LI
OLÍ
olí de murtra. Aceyte de arrayan. Oleum
myrti.
olí de nous. Aceyte de nueces. Oleum nu-
cura.
olí de rosas ó rosat. Aceyte de rosas. Oleum
rosarum.
olí verge , él que destila 1' oliva molta.
Oleum musteum.
bassal d' olí. Aceytada. Suffusum oleum.*
trAurer l' olí dels panyos. Desbruar. Panni
. crassitudinem detergeré.
al olí. m. adv. dit de la pintura. Al oleo.
Coloribus oleo delibutis.
qui l' olí maneja las mans se n' unta. ref.
Quien el aceyte mesura las manos se unta.
Quilibet admenso digitis sordescit olivo.
OLfAR. v. a. Aceytar , bañar con aceyte.
Oleo perfundere.
OLIAYRE. s. m. Aceytero. Olei venditor.
OLIBA. s. f. aucéll nocturno. Lechuza. Noc-
tua.
sol com un' óliba. loe. Solo como el espár-
rago. Ab ómnibus seiunctus , segregatus.
OLIERA, s. f. territ. cetrill d' olí. Aceytero,
alcuza. Lecythus.
OLIGARQUÍA, s. f. Oligarquía. Oligarchia.
OLIGÁRQÜIC, A. Oligárquico. Oligarchicus.
OLIMPIADA, s. f. Olimpiada. Olympias.
OLÍMPIC , A. adj. Olímpico. Olympicus ,
olympiacus.
OLIOS, A. adj. Oleoso, aeeytoso. Oleosus.
OLIVA, s. f. él fruyt de 1' olivera. Aceytuna.
Olea.
oliva de llorer. Baya de laurel. Lauti
bacca.
oliva negra. Aceytuna moracha. Olea sub-
violacea.
oliva sabatera. Aceytuna zapatera. Olea vi-
lis.
de color d' oliva. Aceytunado, olivado. Olea-
cei colorís.
venedor d' olivas. jíceyfunero.Olearum ven-
ditor.
OLIVAR, s. m. V. Olivérar.
OLIVARSE 'L PA. f. Escalfarse, olivarse
el pan. Maculis turgentibus fccdari pa-
nem.
OLIVAT, p. p. dit del pa. Escalfado , oli-
vado.
OLIVEDA. s. f. ant. V. Olivar.
OLIVÉLLA. s. f. mata. Alheña. Ligustrum.
OLIVER. s. m. V. Olivera.
OLIVERA, s. f. Olivo , aeeytuno. Olea.
olivera borda. Acebuche. Oleaster.
OLIVÉRAR. s. m. lloc plantat d' oliveras.
Olivar. Oletum, olivetum.
0L1VERAR DE OLIVERAS BORDAS. Acebuchal.
Ager oleastris consitus.
OLLA. s. f. vas rodó, fét regularment de
térra. Olla. Olla.
Tom. II.
OLL tzQ
olla, el cuynat de caro, tocino, clurons*
cois , &c. Olla , puchero , cocido. Olla.
olla , en la mar y rius. Olla. Puteus in mari
vel in ilumine.
olla podrida , la composta de varias vian-
das. Olla podrida. Ollaris fárrago.
olla podrida, met. él discurs,ó escrit pie
d' especies inconnexás ó produidas séns
brde. Cuezo. Fárrago.
OLLAS , OLLAS DE VI BLANC , &C jog. A las
ollas de Miguel , &¿. Puerilis ludus sic
dictus.
posar tota la carn á l' olla. f. met. V.
Caro.
DIU L* OLLA Á LA PAELLA FÉSt' ENLLÁ NO
m' enmascares, ref. V. Dir.
ELS TESTOS SEMBLAN Á LAS OLLAS, ref. Sff pa*
recen los cascos á ¡a olla.
Filii mores referunt parentum.
OLLASSA. s. f. aum. olla gran. Oilaza. Olla
grandis.
OLLER. s. m. Ollero. Figulus.
cada oller alaba sas ollas, ref. Cada ollero
alaba su puchero. Cada uno alaba sus agu-
jetas : Cada buhonero alaba sus agujas.
Quisque suam figulus venalem praedicat
ollam.
OLLETA, s. f. dim. Ollica , ollilla , olluela.
Ollula.
OLM. s. m. arbre. Olmo. Ulmus.
OLOR. s. m. la fragancia que exhalan certas
cosas. Olor. Odor.
olor. met. suspita, algún conexement ó in-
teMigencia d' alguna cosa oculta ó qu' ha
de succeir. Olor. Suspicio.
olor de santedat. met. Olor de santidad.
Fama , odor bonns.
aygua d' olor. Agua de olor. Aqua odoribus
composita.
mal olor. Mal olor,fetor, hedor. Foetor.
potet d' aygua d' olor. Buxeta. Pyxis aro-
mataria.
fer , ó llansar olor. f. Oler , heckar fra-
grancia , dar olor. Olere.
sentirne l' olor. f. met. teñir alguna int:Mi-
gencia conexement ó suspita d' alguna cosa
que s' té oculta, ó que posteriorment suc-
cehex. V. Olorar.
OLORAR. v. a. percebir ab 1' olfato la fra-
gancia ó pudor que fan las cosas. Oler. 01-
facere.
olorar, anar rastrejand alguna cosa per me-
dí del olfato. Husmear. Odore investiga-
re.
ol6rar. met. cone'xer ó percebir alguna cosa
que s' tenia oculta. Oler, husmear. Subodo-
rari.
OLORAT , DA. p. p. Olido.
OLORET. s. m. dim. Olorcillo. Tenuis odor,
remissus odor*
Kk OLO-
139 OLO
OLÓROS , A. adj. Oloroso. Odoriferus , odo-
rus.
OLOROSÍSSIM , A. adj. sup. Olorosísimo.
Valde odorus.
OLTRA. prop. ant. ames. A mas. Praeterea,
ultra.
oltra. ant. á excepció. Fuera. Excepto.
OLVÍD. s. m. cessació de la memoria que s'
tenia d' alguna cosa. Olvido. Oblivio.
olvid, cessació del carinyo qu' antes se tenia
á algú. Olvido. Oblivio, Oblivium.
olvid , descuyd d" alguna cosa que s' debía
teñir present. Olvido. Oblivio.
posar en olvid f. Echar al olvido ó en olvido.
Oblivjoni tradere.
posar en él llibre del olvid. f. Enterrar
en el olvido. Oblivioni tradere.
l' ausencia causa olvid. ref. V. Ausencia.
OLVIDADIS, SA. adj. qui facilment s' olvi-
da de las cosas. Olvidadizo. Obiiviosus.
OLVIDAR, v. á pérdrer la memoria que s'
tenia d" alguna cosa. Olvidar. Oblivisci.
olvidar, déxar él canrinyo que a'ntes se tenia
á algú. Olvidar. Oblivisci, é pectore vel ex
animo pellere.
qui fei ama tard olvida, ref. V. Amar.
OLVIDAT , DA. p. p. Olvidado.
olvidat , da. adj. qui facilment s' olvida.
Olvidado, Immemor.
no teñir olvidat. teñir present i algú 6 i
alguna cosa. No tener en olvido. Alicuius,
vel alicuius rei non esse immemorem.
OMN
p¿ndrer lo tractar d' ella fins á altre temps.
Omitir. Omitiere , praetermittere.
OMNIPOTENCIA, s. f. poder pera totas las
cosas, y atribut unicament de Déu. Omni-
potencia. Omnipotencia.
OMNIPOTENT. adj. que s* diu da Déu sol,
que tót ho pod. Omnipotente Omnipo-
tens.
OMOLOGACIÓ. s. f. ant. legalisació. Lega-
lización. Publica confirmado.
OMOLOGAR. v. a. ant. legalisar. Legalizar.
Auctoritate publica firmare.
OMPLIR. v. a. ant. V. Uraplir.
ON
OM
ÓM. s. m. V. Olm.
ÓMBRA. s. f. Sombra. Umbra.
fér ombra. f. impedir la llum. Hacer sombra.
Obumbrare.
fér ombra. f. met. impedir á altre que s'
Huesca, aquell que té mes mérit ó habilitat.
Hacer sombra. Obscurare.
QUI HA FÉT ÉL COGOMBRE QUE 'l TRAGA Á
l' ombra. ref. V. Cogómbre.
OMBRADIS, SA. adj. ant. V. Ombrívol.
OMBRÍVOL, A. adj. Sombrío. Umbrosus.
OMEGA. s. f. Omega. Omega.
OMES , A. p. p. Omitido , omiso.
OMÉTRER. v. a. V. Omitir.
OMEY. s. m. ant. V. Homicidi.
ÓMICRON. s. f. Ómicron. Omicron.
OMIS , SA. adj. descuydat. Omiso. Omis-
sus.
OMISSIÓ. s. f. falta de V exécució d' alguna
cosa. Omisión. Omissio.
omissió, descuyd, negligencia. Omisión. Omis-
sio.
OMITIR, v. a. déxar de fer las cosas. Omitir.
Omitiere.
omitir , passac en silenci alguna cosa , 6 sus-
ON. adv. I. ant. V. Ahont.
on. adv. ant. que servia per inferir. De donde,
por lo que. Unde.
on se vol. adv.l.ant. Do quiera, donde quiera.
Ubicumque, ubivis.
ONA. s. f. Onda. Pluctus.
ÓNADA. s. f. la que fa 1' aygua agitada. Ola,
oleada. Fluctus.
ónada. met. él moviment de roblta gent en un
Uoc ocupat d' ella. Oleada. Pluctus.
ONCLE. s. m. Tío. Patruus, avunculus.
óncle valencia. Tio segundo. Patruus magnus,
avunculus masnus.
ONDA. s. f. Onda. Plicatura in modum flus-
tus.
ONDEJAR. v. n. fluctuar, ser agitada algu-
na cosa per las ayguas. Ondear. Piuctibus
agitari.
óndejar , móurers' alguna cosa qu' está en
1' ayre impeUida d' éll. Ondearse. Vento
huc illuc impeili , vento agitari.
ÓNDEJAT, DA. adj. Ondeado. Undatus,
undulatus.
ONEJAR. v. n. ant. V. Ondejar.
ONEROS , A. adj. Oneroso. Onerosus.
ONIQUEL. s. f. pédra preciosa. Onique.
Onyx.
ONOMANCIA. s. f. V art falsa y superstición
sa d' endevinar per él ñora d'algú la ditxa ó"
desgracia qu' ha de teñir. Onomancia. Ono-
mantia.
ONOMÁSTIC , A. adj. lo que s' compon
de noms. Onomástico. Onomasticus.
ONOMATOPEYA. s. f. figura retórica. O/jo-'
matopeya. O/iomatopeia.
ÓNSA. s. f. animal. V. Ossa.
ónsa major y menor. consteUació ó agregat
d' estrellas. Osa major y menor. Ursa maior
& minor.
ONSÉ , NA. adj. Onceno. Undecimus.
ÓNSE. s. m. y f. Once. Undecim.
ÓNSET. s. m. 6s, ú 6nso petit. Osesno. Ur-
sulus.
ONSO. s. m. animal. V. Os.
ON-
ONT
ONTA. s. f. ant. V. Vergonya , afront.
OP
OPAC, A. adj. Opaco. Opacus.
OPACfTAT. s. f. Opacidad. Opacitas.
OPC1Ó. s. f. Opción. Optio.
ÓPALO, s. m. pédra preciosa. Ópalo , piedra
iris. Opalus.
ÓPERA, s. f. representado teatral. Ópera.
Melodrama.
ópera , él drama axí dit. Ópera. Melodra-
ma.
OPERACIÓ. s. f. Operación. Operado.
OPERACIONS DEL ENTENIMENT. Log. Opera-
dones del entendimiento. Operationes men-
tís.
OPERART. s. m. Operario. Operarius.
OPERATIÜ , VA. adj. Operativo. Operati-
vus.
OPI. s. m. Opio. Opium, meconium.
OPIATA, s. f. Opiata. Opiata.
OPILACIÓ, s. f. Opilación. Oppilatio, obs-
tructio.
OPILA MENT. s. m. p. u. V. Opilado.
OPILAR, v. a. Opilar. Obstruere.
OPILAT, DA. p. p. Opilado.
OPILATIU , VA. adj. Opilativo , obstructivo.
Obstruens, oppilans.
OPINABLE, adj. Opinable. Opinabilis.
OPINAR, v. a. Opinar. Opinan , cense-
re.
OPINAT , DA. p. p. Opinado.
OPINIÓ. s. f. parer. Opinión. Opinio.
opinió , estimació en que s' te á algú. Opinión.
Existimado.
opinió, la sentencia que defensa cada partit,
secta de filosops &c. Opinión. Sententia. .
anar en opiNíons. f. sentirse diferentment
d' alguna cosa. Andar en opiniones. Non
omnes ídem sentiré de aliquo.
per opinió. f. ser home '1 dictamen del qual
fa autoritat. Hacer opinión. Auctoritate pol-
lere alicuius assertum.
TEÑIR Á ALGÚ EN BONA Ó MALA OPINIÓ. Í.Temr
buena ó mala opinión de alguno. Bene vel
male de aliquo existimare.
arrimat á sa opinió. loe. Asido , aferrado á
su opinión. Iudicii nimium tenax.
OPÍPARO, RA. adj. Ópiparo. Lautus.
OPORTÚ , NA. adj. Oportuno. Opportu-
nus.
OPORTUNAMENT. adv. m. Oportunamen-
te. Onportuné.
OPORTUNÍSSIM, A. adj. «up. Oportunísimo.
Valde opportunus.
OPORTÜNITAT. s. f. Oportunidad. Oppor-
tunitas.
OPOSAR. v. a. impedir V efecta d' alguna
forsa. Oponer. Obstare.
OPO
J Si
oposar , proposar alguna rahá 6 discurs contra
lo qu' aitre diu ó sent. Oponer. Opponere,
contradicere.
oposar, posar una cosa contra d' altra. Opo-
ner. Obiicere.
OPOSARSE. v. r. ser una cosa contraria ó
repugnant á altra. Oponerse. Repugnare,
opponi.
oposarse , contradir , resistir. Oponerse. Se
opponere.
OPOSAT , DA. p. p. Opuesto.
oposat, adj. enemig, contrari. Opuesto. Adver-
sarius, inimicus.
OPOSICIÓ. s. f. la disposició d' algunas cosas
per la qual están las unas á la part contra-
ria de las altras. Oposición. Oppositio, con-
trapositio.
oposició, contrarietat d' una cosa á altra. Opo-
sición. Repugnantia.
oposició , la que s' fa á una cátedra , preben-
da , &c. Oposición. Oppositio.
oposició. Astron. Oposición. Oppositio.
llissó d'oposició. V. Llissó.
AL OPOSIT. m. adv. ant. En frente. É re-
gione , ex adverso.
OPOSITOR, s. m. Opositor. Competitor.
OPPREMER. v. a. ant. V. Oprimir.
OPPREMIT , OPPREMUT. p. p. an t. V.
Oprimit.
OPRESSIÓ. s. f. apretó. Opresión. Oppres-
sio.
opressió, violencia ó maltracte que s' fa á al-
gú. Opresión. Vis.
opressió de cor , ofeg. Opresión de pecho ,
ahoguío. Suffocatio.
OPRESSOR. s. m. Opresor. Oppressor.
OPRIMIR, v. a. apretar, comprimir. Opri'
tnir. Opprimere, premere.
oprimir, angustiar, afligir á algú. Oprimir»
Opprimere.
OPRIMIT, DA. p. p. Oprimido , opreso.
oprimit , dit de lo qu' está tant estret , qu' ab
dificultat se pod nióurer. Premioso , apre~
iodo. Compressus.
OPROBI. s. m. Oprobrio. Probrum , oppro-
brium.
OPS. s. m. p. ant. V. Menester, necessitat,
urgencia, gasto, expensa.
fer ops , fer éls ops. f. ant. Costear , hacer
la costa. De suo solvere ; emere , expen-
deré.
haber ops. f. ant. Tener menester , necesitar.
Opus esse alicui aliquo.
ser ops. f. ant. Ser menester. Opus esse.
Á ops. loe. ant. en benerici. En utilidad , en
beneficio. In commodurn.
Á ops, á gastos y despesas. Á expensas. Ex-
pensis.
als ops. m. adv. ant. En la necesidad , quando
es menester. Cum opus esí.
13a OPS
á sos ops. m. adv. Á su arbitrio y disposición.
Pro suo arbitrio.
OPTAR, v. a. Optar. Ex ordine assequi.
OPTAT , DA. p. p. Optado.
OPTATIU. s. m. Gram. Optativo. Optati-
vus.
ÓPTÍC , A. adj. Óptico. Opticus.
nirvis óptics. Nervios ópticos. Nervi op-
tici.
ÓPTICA, s. f. Óptica. Óptica.
OPULENCIA, s. f. Opulencia. Opulentia.
OPULENT , A. adj. Opulento. Opulentus.
OPULENTÍSSIM, A. adj. sup. Opulentísimo.
Opulentissimus.
OPULENTMENT. adv. m. Opulentemente.
Opulenter.
OPÚSCULO, s. m. Opúsculo. Opusculum.
OQ
OQUA. s. f. ant. V. Oca.
OR
OR. s. m. metall lo mes precios. Oro. Au-
rum.
or. met. riquesas. Oro. Diviti» , thesaurus ,
aurum.
or. adv. t.ant. V. Ara.
or batut. Oro batido. Aurum in tenuissimas
bracteas ductum.
or berberí. Hoja berberisca. Orichalci brac-
tea.
or brunyit. Oro bruñido. Aurum politum ,
lsevatum.
or de copélla. Oro de copela. Aurum pri-
mum.
or potable. Oro potable. Aurum potabile.
barra d' or. Barra de oro. Rudis auri mas-
sa.
mina d' or. Mina de oro. Auri fodina.
mina d' or. met. lo que dona mólta utilitat ó
guany. Mina , mineral. Thesaurns.
pany d 1 or. Pan de oro. Auri tenuissima brac-
■ tea.
com un or. expr. ab que s' pondera la her-
mosura , asseo y netedat d' alguna persona
ó cosa. Como un oro , co»¡o mil oros. Pul-
chrior auro.
com un pom d' or. expr. qu' explica la genti-
lesa y donayre d' alguna persona agracia-
da. Como un pino de oro. Pulchrior vel ele-
gantior auro óptimo.
se li pod fiar or batut. loe. Se le puede fiar
• oro molido. Aurum quomodolibet ipsi credi
potest.
sigle d' or. temps felis, fingit per els poetas.
Siglo d¿ oro. Aureum saeculum.
no ís or tot i,o que lluu. ref. No es todo
oro lo que reluce.
ORA
Persrringat quamvis oculos fulgoribus , au-
rum,
Deceptus specie, ne credas omne met2l¡um.
ORA. s. f. ant. extrém , bora. Orilla , borde.
Ora , extremitas.
ORACIÓ. s. f. enrahonament ó arenga com-
posta artificiosament pera persuadir ó de-
mostrar. Oración. Oratio.
oració. la gramatical. Oración. Oratio.
oració, en la missa, en el reso ecclesia'stic y
en las pregarías públicas. Oración. Ora-
tio.
oració , súplica , deprecado , que s' fa á Déu
y ais Sants. Oración. Deprecatio , preces.
ORACIÓ DEL PARE NOSTRE , AVE MAR I A , &C.
Oración del Padre nuestro , Ave Maria i3c.
Catechesis Orationes.
oració dominical. Oración dominical. Oratio
dominica.
oració mental. Oración mental. Oratio men-
talis. -
oració vocal. Oración vocal. Oratio voca-
lis.
l' oració, él toe de campana de matí, mitjdie
y vespre , ab que s' dona senyal per resar
las tres Ave Maria. Las oraciones. Pulsatio
aeris campani pro recitatione trinte saluta-
tíonis angelice.
dir l' oració. f". Rezar el Ave Maria. Tri-
nara salutatioaem angelicam ad pulsationem
Seris campani recitare.
fer oració. f. Hacer oración , orar. Orare.
tocar l' oració. Dar las oraciones. Puisari
ses campanum pro rectatíone trina? saluta-
tionis angelicae.
X toc d' oració, loe. al tocar 1' oració, á en-
trada de nit. Al toque de las oraciones , á
las oraciones. Cum pulsatur íes campanum
pro trina vespertina recitatione salutationis.
angélica?.
ORACIONER. s. m. ant. D.ido á la oración.
In orando assiduus , orationi addictus.
ORACLE, s. ra. resposta que dona Déu per
sí ó per sos Ministres ; y en la gentilitat,
s' entenia la que donaba '1 dimoni ais que
consultaban ab els idols sos dubtés. Oráculo.
Oraculum.
oracle , él sumo Pontífice quand definex ó
resol com á tal. Oráculo. Oraculum.
oracle , 1' estatua que representaba á aque-
lla deitat fingida á la qual consultaban els
géntils. Oráculo. Oraculum.
oracle , la persona á qui tóts escoltan ab
respecte per sa mólta sabiduría. Oráculo.
Oraculum.
ORÁCULO, s. m. V. Oracle.
ORADA, s. f. péx. Doradilla, dorada , orada.
Aurata.
ORADOR, s. m. Orador. Orator.
orauor , él Predicador. Orador. Orator.
ORA-
ORA
ORADURA. s. f. p. u. bogería. Locura, De-
nientia.
oradura, ant. certa malaltía. Manía lupina.
Lycanthropia.
ORÁNOLA. s. f. ant. V. Oreneta.
ORAR. v. n. proferir en públic alguna oració
retórica. Orar. Orare.
orar , pregar á Deu , ais Sants. Orar. Orare,
precari.
ORAT. s. m. p. u. botj. Orate. Demens.
INFANT Y ORAT DJU LA VER1TAT. ref. Los niílOS
y los locos dicen las verdades.
Et puer & demens verum persaepius ajunt.
ORATORÍ, A. adj. lo pertanyent á 1' oració
retórica. Oratorio. Oratorius.
«ratori. s. m. lloc destinat per retirarse á fer
oració , en él qual frequentment per privi-
legi s 1 hi celebra missa. Oratorio. Orato-
rium.
oratori , composició drama'tica per cantar en
T Iglesia. Oratorio. Sacrum melodrama.
«ratori , ant. genuflectori. Genuflexório. Ge-
nudectorium.
ORATORIA, s. f. Art axi dita Oratoria. Ora-
toria , Rethorica, Ars dicendi.
ORB. s. m. ant. V. Cegó.
BLAT ÓRB. V. Blat.
TORNARS* ORB EL BLAT. f. V. Blat.
ORBAR. v. a. ant. V. Privar, despullar.
ORBE. s. m. Orbe. Orbis.
ORBECINA. s. f. aucéll. Paro. Parus.
ORBÉTAT. s. f. ant. V. Ceguera.
ORBICULAR, adj. Orbicular. Orbicularis.
ÓRBITA, s. f. Astron. Órbita. Órbita.
ÓRDE.s.amb. la col'loeació que ténen las co-
sas posadas per sa serie, y en él lloc que
correspon á cada una. Orden. Ordo.
orde. concert y bona disposició de las cosas.
Orden. Ordo.
orde , manament. Orden. Iussum , praecep-
tum.
orde , regla ó modo que s' observa pera fer
las cosas. Orden. Ordinatio.
orde , relació ó respecte d' una cosa á altra.
Orden. Ordo , respectus.
órde , ¡a serie ó succesió de las cosas. Orden.
Series.
orde, él sise deis Sants Sagraments de 1' igle-
sia. Orden. Sacramentum Ordinis.
orde, la Religió aprobada por él Sumo Pon-
tífice. Orden. Ordo Religiosus.
órde d' arquitectura. Orden de arquitec-
tura. Architectura.
órde de cistell. ant. Orden del Cister. Ordo
Cisterciensis.
órde de caballería. V. Caballería.
órde militar. Orden militar. Ordo eques-
tris.
órdes majors. Órdenes mayores. Maiores or-
denes»
Tom. ¡I.
ORD Í33
órdes menors. Órdenes menores: grados. Mi-
nores ordines.
carta d' órde. V. Carta.
consell d' órdes. Consejo de Órdenes. Sena-
tus regius pro Ordinibus militaribus vel
equestribus.
donar órde. f. Dar orden. Pr;escribere.
donar ordes. f. conferir éls órdes ecclesia's-
tics. Dar órdenes. Ordinare.
posar órde. met. posar arreglament en algu*
na cosa. Poner en orden. Ad rectum ordi-
nem redigere.
ab órde. m. adv. ordenadament ó guardand
órde. En orden. Ordinaté, ordinatim.
Á las órdes. expr. de cortesía. Á la orden ; á
las órdenes. Iube.
en órde. m. adv. en quant. En orden.
Quoad.
fora d' órde, sens órde. m. adv. confusa-
ment, desordenadament. Sin orden , sin
trastes. Inordinaté, confusé.
per órde , per son orde. m. adv. succesiva-
ment, y com se van seguind las cosas.
Per orden, por su orden. Ordinatim.
séns órde ni concert. m. adv. Sin orden , ni
concierto. Nulio ordine , confusé , turba-
té.
un desórde porta un órde. ref. ab que s' ex-
plica que '1 massa gastar obliga á víurer
després ab estretó. El mucho desorden trae
mucho orden.
Maximus á millo persjepe enascitur ordo.
ORDENADAMENT. adv.m. Ordenadamente.
Ordinaté.
ORDENADOR, s. m. Ordenador. Institutor,
ordinator.
comissari ordenador. Comisario ordenador.
Secundus á vuestore.
ORDENAMENT. s. m. ant. estatut. Orde-
nanza, ordenación. Statutum.
ordenament. ant. disposició. Ordenación. Or-
dinatio.
ORDENANDO, s. m. Ordenando, Ordenan^
te. Sacris ordinibus initiandus.
ÓRDENANSA. s. f. disposició, mandato,
Ordenanza. Ordo, connitutio.
órdenansa , él soldat que está preparat per
portar 1' órde que s' pód oferir. Ordenanza*
Miles ad proscripta , edicía , iussa enun-
tianda paratus.
ORDENAR, v. a. posar en órde. Ordenar.
Ordinare.
ordenar, manar, prevenir que s 1 fassa algu-
na cosa. Ordenar. Praecipere , ordinare.
ordenar , dirigir á algún íí. Ordenar. Diri-
gere , ordinare.
ordenar, conferir éls órdes Ecclesía'stics,
Ordenar. Ordines conferre.
ordenar, él métge algún remey. V. Recep-
tar.
Ll
ÓR-
134 ORD
ordenar son testamest. f. ferio. Ordenar
su testamento. Testamentum faceré.
ORDENARSE, v. r. rébrer éls órdes Eccle-
sia'stics. Ordenarse. Sacris ínitiari : Sacros
ordines suscipere.
ÓRDENAT , DA. p. p. Ordenado.
ORDi. s. m. Cebada. Hordeum.
ORDÍAT. s. m. ant. especie de beguda. Hor-
diate. Ptisana.
ORDIDÜR , s. m. qui ordex. Urdidor. Qui
telas orditur.
ordidor , 1' instrument ab que s' ordexen
Jas telas. Urdidera. Instrumentum ad telas
ordiendas.
ORDIDURA. s. f. V. Ordiment.
ORDIMENT. s. m. ant. V. Ordit.
ÓRDÍNACÍÓ. s. f. Ordenanza ,
ordcnacicn. Pryescriptio.
ORDINAL, adj. Grara. Ordinal. Ordinalis.
ÓRDINARI, A. adj. regular, frequent. Or-
dinario. Ordinarius.
órdinari, vulgar, de poca estimado. Or-
dinario. Vulgaris, communis.
ordinari, lo que no té grau , ó distincció en
sa linea. Ordinario. Vulgaris , commu-
nis.
ordinari. s. m. lo que regularment se ménja,
séns fer excéssos. Ordinario. Diarium.
ordinari, él Jutge , que conex de las causas y
p!éts en primera instancia. Ordinario. Ordi-
narius.
ordinari, él traginer que acostuma anar á un
paratge destinat ab son carro ó matxos.
Ordinario, cosario. Mulio ordinarius.
d' ordinari. m. adv. órdinariament. De ordi-
nario. Regulariter , stepe , frequenter.
trieunal ordínari. Justicia ordinaria. íudex
ordinarius.
vía ordinaria, for. Via ordinaria. Via ordi-
naria.
ÓRDINARIAMENT. adv. m. regularmente
Ordinariamente. Ut plurimum , persaepe.
órdinariament, grosserament. Ordinariamen-
te. Impolité, inurbané.
ORDIR. v. a. disposar éls primers fils sobre
'ls quals s' ha de formar la tela. Urdir. Or-
diri.
órdir. met. disposar medis ocults per algún
fi mal, ó contra la voluntat d' algú. Urdir.
Ordiri.
ÓRDIT, DA. p. p. Urdido.
órdit. s. m. él conjunt de fils ja ordenats per |
posar al teler. Urdiembre , urdimbre. Sta-
men.
ORDONAR. v. a. ant. V. Ordenar.
OREADES. s. f. p. ninfas deis boscs ó mon-
. tanjas que fingiren éls gentils. Oréades.
Oreades.
OREJAR, v. a. exposar al ayre. Orear. Ad
auras exponere.
ORE
OREJARSE, v. r. pe'ndrer Y ayre. Orearse,
Liberiori aura frui.
ÓREJAT, DA. p. p. Oreado.
ÓRELLA. s. f. V. Aurelia.
sacudir ó sacudirse las orellas. f. éls ani-
máis. Orejear. Aures executere , agitare.
TEÑIR LAS ORELLAS Á ADOBAR. loC Tener ¡OS
oidos dados á adobar. Vel clamorern non
audire.
fer orellas de mercader, f. Hacer orejas
de mercader. Audientem non audire.
ÓRELLANA. s. f. Orejón. Persicorum frusta
arefacta.
ORELLETES. s. f. p. ant. de 1' arada. V.
Orel;ons.
orelletes del cor. ant. V. Alas del cor.
ordenamiento, | ORELLONS. s. m. p. de 1' arada. Orejones.
Aratri appendices.
ORENELLA , ORENOLA. s. f. ant. V. Ore-
neta.
ÓRENGA. s. f. hérba. Orégano. Origanum.
ÓRENETA. s. f. aucéll. Golondrina. H¡-
rundo.
un' oreneta no fa ESTiu. ref. Una golondrina
no hace verano. Una hirundu non facit
ver.
ORETJ. s. m. ayre suau. Oreo. Aura.
ORPA , ORFE , NA. s. m. y f. Huérfano.
Pupillus, utroque párente orbatus.
ORPANDAT. s. f. ant. V. Orfanitat.
ORFAN1TAT. s. f. Orfandad. Órbitas.
ORGA. s. f. instrument músic. Órgano. Pneu-
maticum organum.
cant d' orga. V. Cant.
orga de rahons. faro, él qu' enrahona mólt.
V. Enrahonador.
no estar fina ó trempada l' orga. f. met.
ab que s' indica qu' algú no está de bon
humor. No estar templada la guitarra. In-
iucundo animo esse.
ORGANER. s. m. Organero. Organorum fa-
ber.
ORGANET. s. m. dim. Organillo. Organicum
compendium.
ORGÁNIC , A. adj. Orgánico. Organicus.
ORGANISACIÓ. s. f. Organización. Organo-
rum compages , coagmentatio.
ORGANISAR. v. a. Organizar. Coaptare,
instruere, ordinare.
ORGANISAT, DA. p. p. Organizado.
ORGANISTA, s. amb. él que toca 1' orga.
Organista. Organorum modulator.
organista , ant. V. Organer.
ÓRGANO, s. m. en él eos del anima!. Órga-
no. Organum, ductus.
órgano, met. conducte, medí, instrument.
Órgano. Médium.
ORGAOILL. s. m. ant. V. Orgull.
ORGULL. s. m. superbia, vanitar. Orgullo.
Superbia.
OR-
ORG
orgull, met. ufana en las plantas, sembráis,
&:. Lozanía. Luxuries.
fer abaxar l' orgull. f.Baxar los brios : ha-
cer baxar la cola á alguno. Superbiae Ímpe-
tus domare, subigere.
OPvGULLOS, A. adj. altiu, superbo. Orgu-
lloso. Superbus, elatus, arrogans.
orgullos , ufanos , dic de las plantas , sem-
bráis , &c. Lozano. Luxurians.
ORGULLOSAMENT. adv. m. Orgullosa-
tnente. Superbé , superbo animo , arrogan-
ter.
ÓRIENT. s. m. él primer deis quatre punts
cardinals en que s' dividex 1* esfera. Orien-
te. Oriens.
órient , la part del orisont per la qual naxen
é s astres. Oriente. Ortus.
órient, aquella part en la térra que, respecte
de nostra habitaeió , cau envér¿ ahont nax
él sol. Oliente. Oriens , orientis plaga.
ORIENTAL, adj. Oriental. Orientalis , orti-
vus , eous.
iglesia oriental. Iglesia oriental. Ecclesia
orientaüs.
imperi oriental. Imperio oriental. Imperium
oriéntale.
ORIF1CÍ. s. m. Orificio. Ostium , ostiolum.
ORIGEN, s. m. principi ó causa de alguna
cosa. Origen. Origo.
origen , principi , motiu , ó causa moral de
alguna cosa. Origen. Origo.
ORIGINAL, adj. Original. Originalis.
óríginal. s. m. la primera escriptura,compO'
sició , ó invenció , de la qual se trauen co-
pias. Oñgmal. Ar hetypus, ex^mplar.
gracia original. Gracia original. Gratia ori-
ginalis.
pecat original. Pecado original. Peccatum
origínale.
ORIGINALMENTE adv. m. Originalmente.
Ab origine , radL-kus.
ÓRIGINARI, A. adj; Originario , oriundo.
Oriundas, originarius.
ORIGINARSE, v. r. Originarse. Originem
ducere , exoriri.
ORIGINAT, DA. p. p. Originado.
ORINA, s. f. Orina. Urina, lotium.
fluxrdat d' orina. Estongurria. Stranguria,
diabetes.
mal d' orina. Retención , supresión de orina.
Urinae supressio.
orina clara figas al métge. ref. Orina de
oro el frayle al coro. A puro pura fluit
aqua.
ÓRINADOR. s. m. lloc per orinar. Meadero.
Mktorium.
ORINAL, s. m. Orinal. Matula , maíella.
orinal le térra. Potro. iVIatelia fictilis.
orinal de vidré. Orinal de vidrio. Vitrea
macula.
ORÍ
T 3S
orinal pla. Silleta , sillitq. Plana matula.
orinal dkl cel. fam. él lloc ahont hi plou
mólt. Orinal del cielo. Pluviosa plaga.
ügud cor.i una punta d' orinal, exp. fam.
V. Agud.
ÓRINALET. s. m. dim. de térra. Tarrillo.
Matella.
ORINAR, v. a. Orinar. Urinare.
ORIOL, s. m. aueéll. Oropéndola. Gálbula ,
icterus.
ORION, s. m. consteUació celeste. Orion.
Orion.
ORÍPELL. s. m. ant. Oropel. Auricald la-
mina.
ORIUNDO. Oriundo. Oriundus , originarius.
ORMEJAR. v. a. V. Armar, equipar, pro-
veir.
orméjar. v. n. ant. 1' embarcado. Anclar^
fondear, amarrar. lacere anchoram; navem
funibus alligere.
ORMETJ. s. m. trassa , enginy. V. En-
g ¡n y-
ormetjs. p. éls instruments d' algún art ú
ofici. Aperos , titiles , arreos. Apparatus ad
opus exéquendnm.
ORNAMENT. s. m. adorno. Ornamento. Or-
natus , ornamentum.
ornaments. p. las vestiduras sagradas. Orna»
mentos , paramentos. Ornamenta sacerdota-
lía sou pontificalia.
ORNAR, v. a. anr. V. Adornar.
ORNATO, s. m. Ornato. Ornatus.
PER L' ORNI. f. V. Per.
ORÓ, s. m. graner de canyas, estoras ó cosa
semblant. Orón. Ex textis arundinum seg-
mentis horreum.
oró. ant. V. Cofí.
ORONEL, ORONETA. s. m. y f. ant. V.
Oreneta.
OROPENDA. s. f. ant. aucél!. V. Oriol.
OROS.s.m.p. un deis quatre colls en é! jog de
cartas. Oros. Folia lusoria aureí colorís
monetis depicta.
ORPIMENT. s. m. Oropimente. Auri pig-
mentum , arsenicum.
ORQUESTA, s. f. Orquesta. Orchestra.
ORRI. s. m. ant. V. Orla.
en orrl m. adv. Al estricote. Diiecte , ab«
iecté.
anar en orri. f. estar mal condoida 6 cuyda-
da alguna cosa. Rodar. Abiectum esse ;
humum verrere.
fer anar en orri. f. Traer al estricote. Ab~
iicere , in angulum deiieere.
ORRUPTE. adv. ant. V. Envá.
Á ORSA. m. adv. Naut. A orza. Inflexé , ad
latus.
ORTIGA, s. f. hérba. Ortiga, ürtica.
ORTODOXO, XÁ. adj. Ortodoxo. Orthodo-
xus.
OR,
136 ORT
ORTOGRAFÍA, s. f. Ortografía. Ortogra-
phia.
ORTOGRAFIÓ, A. adj. Ortográfico. Ortho-
granhicus.
ORTÓGRAFO, s. ni. práctic en 1' ortografía.
Ortógrafo. Orthographus.
ORUGA, s. f. V. Eruga.
ORV1ETA. s. m. ant. cert contraveneno.
Orvietano. Orvietanum antidotum.
ORXATA.s.f.Orc//a/a. Potio ex emulsis aroyg-
dalis aut seminibus.
OS
OS , pron. personal. V. Vos.
os. s. m. part sólida del eos del animal. Hueso.
Os.
os ballador, él d' algunas junturas del eos,
com él del genoll , anca , muscle. Chueca.
Coxa , coxendix.
os de cipia. XifcioB. Sepium.
os de l' espinada. Vértebra. Vertebra.
os sacro, anat. Hueso sacro. Os sacrum.
ós , animal. Oso. Ursus.
no dexar os sencer. f. No dexar hueso sano.
Ossa conterere.
no s' hi trencará cap os. loe. met. ab que s'
denota que no es moka la fatiga que s' ka
de fer per exécutar alguna cosa. No se des-
jomará. Haud oneri suecumbet.
NO TEÑIR OS SENCER Ó CAP OS SENCER. f. met.
dit del que queda mólt car.sat d' algún tra-
ball excessiu Estar molido como una alheña,
hecho alheña. Labore fractum esse.
no teñir sino ossos. f. Estar en los huesos.
Estar ó quedarse en la espina. Vix ossibus
haerere.
ser de carn y ossos. f. fam. Ser de carne y
hueso. Esse passibilem.
TEÑIR TÓTS LOS OSSOS TRENCATS Ó CAPOLATS. f.
met. V. No teñir os séncer.
carn séns' ossos. metí 1' empleo , cárreg &c.
de mólta utilitat y poc traball. Bocado sin
hueso. Proficuum nec incommodum mu-
nus.
sac d' ossos, qui no té sino la péll y 1' ossa.
Costal de huesos. Pelle & ossibus tantum
constans.
QUI MENJA LA CARN QUE ROSEGUE 'LS OSSOS.
ref. Quien come la carne que roa el hueso.
Quisquís edit carnes ídem corrodat & ossa.
OSCA. s. f. Mella. Decurtatio, glabretum. J
osca , la del fus. Hueca. Fusi surculus.
anar lluny d' oscas. f. V. Anar.
fer oscas. f. V. Osear.
ÓSCAR, v. a. Mellar. Decurtare.
OSCAT, DA. p. p. Mellado.
OSCILLACÍÓ. s. f. Oscilación. Perpendiculi
motus , vibratii > .
ÓSCULO, s. ra. Ósculo. Osculum.
oss
OSSA. s. f. éls ossos de que s' compon 1* es-
tructura del home ó altre animal. Osamenta.
Ossea forma.
ossa, animal, la femélla del ós. Osa. Ursa.
no teñir sino l' ossa. f. estar sumament flac.
No tener mas que la armazón. Vix ossibus
hserere.
OSSALL. s. m. dim. territ. V. Ósset animal.
OSSERA. s. f. Osario, osero. Ossuarium.
OSSET. s. m. dim. Huesecito, huesecico. Os-
siculurn.
ósset , dim. de ós animal. Osezno. Ursae ca«
tellus.
OSSUD. adj. Osudo. Ossibus pollens.
OST. s. m. ant. V. Host.
OSTENSÍÓ. s. f. Ostensión. Ostensio.
OSTENSIU , VA. adj. Ostensivo. Ostendens,
ostentosus.
OSTENTACIÓ. s. f. manifestado. Ostenta-
ción. Ostentatio.
ostentació , vanagloria , jactancia. Ostenta»
don. Iactantia.
OSTENTAR, v. a. Ostentar. Ostentare.
OSTENTA!, DA. p. p. Ostentado.
OSTEOLOGÍA, s. f. Osteología. Osteología.
OSTIA, s. f. V. Ostra.
OSTIARI. s. m. Ostiario. Ostiarius.
OSTíARÍAT. s. m. órde menor. Osliariado.
Oítiariatus.
OSTOL. s. m. ant. V. Estol.
OSTRA, s. f. especie de pétxina. Ostra. Os-
trea.
OSTRACiSME. s. m. Ostracismo. Ostracis-
mus.
OT
OTORGAMENT. s. m. Otorgamiento. Auto-
ramentum , celebratio.
OTORGAR, v. a. concedir. Otorgar. Con-
sentiré , concederé.
otorgar , oferir , estipular ó prome'trer ab
autoritat pública. Otorgar. Auctorare.
qui calla otorga, loe. Quien calla otorga.
Qui tacet consentiré videtur.
OTORGAT , DA. p. p. Otorgado.
OU
OU. s. m. Huevo. Ovum.
ou blan. ant. V. Ou per béurer.
ou clar, ayguapóll. Huevo huero. Ovum uri-
num.
ou covarot. Huevo falso. Illicium partüs
ovum.
ou covat. Huevo empollado. Ovum silens.
ou del oie ó fresc. Huevo fresco. Ovum nu-
perum.
ou dur. Huevo duro. Ovum coctione indura-
tum.
ou
ou
ev estantis. Huevo añejo. Ovum pridem edi-
tutn.
ou ferrat. Huevo frito , estrellado. Ovum
frictum.
OU MENAT , Ó REMENAT. HueVO reVUeltO.
Ovum in coctione cochleari , aliove agita-
tum.
ou per béurer. Huevo cocido , huevo blando.
Ovum elixum.
ou séns closca. Huevo en algara ó en fárfara.
Ovum immaturum.
ous filats. Huevos hilados. Ova in fila discri-
minata.
ous ab truyta. Huevos en tortilla. Ovorum in-
trita in sartagine cocta.
aburrir éls ous. f. Aburrir los huevos. Ova
penitus deserere.
fer ous éls aucells, insectes &c. f. Aovar.
Ova edere.
fer ous éls pexos. f. Desovar. Pisces ova
edere.
fer 1/ ou , póndrer l' ou. f. la gallina ó al-
ír' aucéll. Poner el huevo. Ovum emittere.
ko es aquesta la mare dels ous. loe. fam.
No es esa la madre del cordero. Aliud est.
TÓT JUST HA EXIT , ENCARA NO HA EXÍT DE LA
esclofólla del ou. f. met. fam. Aun no
ha salido del cascaron. Ovo pené exclusus
est.
trobar pels als ous. f. buscar motius frívols
per desaprobar alguna cosa. Buscar el pelo
al huevo. Ex pilo rixae ansam surtiere vel
daré.
clara d'ou. Clara de huevo. Ovi álbum, albu-
men.
closca d'ou. Cascara del hueve. Ovi putamen.
grell del ou , blancalló en el rovell del ou
del qual nax él poli. Galladura, miaja. Ovi
germen.
iel del ou. Fárfara, algara. Ovi cutícula.
rovell del oo. Yema del huevo. Ovi lu-
teum , vitellus.
BEL OU AL SOU , DEL S0U AL BOU , DEL BOU X
la forca. ref. Ladroncillo de agujeta después
sube á barjuleta.
Qui modo iam ligulam , loculum eras aufe-
ret ipse.
un ou y mal covat. ref. Un huevo y ese hue-
ro. Unicum & irritum ovum.
ou. interj. ant. usada per cridar á algú. Oyes.
Heus , audi.
ou , ou. veus de que s' forma un' especie de
cansó per fer dormir á las criaturas. Ro,
ro , ro. Cantus somno infantulis inducendo.
fer ou , ou , ó l' ou , ou. f. ab que s' denota
á las criaturas él dormir. V. Per non.
OUBI. s. m. ant. V. Gabadal.
oubi , per donar ménjar als tocinos. Gamella.
Alveus.
OÜERA. s. f. en éls aucélls. Overa , hueve-
Tom. II.
*3?
ovecco*
OUE
ra . ovario. Ovarinm.
OÜET. s. m. dim. d' ou. Hueveeico .
Parvum ovum.
ouet , clotet que fan éls minyons eD térra
per jugar. Boche , bote. Scrobiculus,
OV
OVACIÓ s. f. Ovación. Ovado.
OVAD, A. adj. V. Oval.
OVAL. adj. de figura ovada. Oval. Ovalis,
ovatus.
corona oval. Corona oval. Ovalis corona.
ÓVALO, s. m. Óvalo. Figura ovalis , ovalas.
ÓVELLA. s. f. Oveja. Ovis.
ovellas, p.met. éls fiéis qu' esta'n en él gremí
de 1' Iglesia, y singularment los que están
al cuidado de cada Bisbe son pastor espiri-
tual. Ovejas. Oves.
ÓVELLAS CONTADAS EL LLÓP SE LAS IWENJA. Tef.
De lo contado come el lobo.
Mandere vel censas pecudes lupus impro-
bus audet.
ÓVELLA DE MÓLTS KL LLÓP SE LA MENjA. ref.
Oveja de muchos lobos se la comen : Asno de
muchos lobos le comen.
Communis multis asinus fit pfaeda luoofum.
óvella que bela perd boci. ref. Oveja qué
bala bocado pierde.
Balatum dum tollit ovis , non pabula su*
mit.
cada ov'ella ab sa parella. ref. Cada oveja
con su pareja.
Ut malé disparibus feptantur plaustra iu-
vencis í
Sic malé coniugium disparitate coít.
QUI S' FA ÓVELLA EL LLÓP SE LA MENjA. ref»
Haceos miel paparos han moscas. Qui se ni-
mium prsestat facilem , prsstat se continuó
cuivis obnoxium contumeüae.
ÓVELLETA. s. f. dim. Ovejuela. Ovicula.
OVEYLA. s. f. ant. V. Óvella.
OVÍPARO, s. m. Ovíparo, Oviparus.
OVIRAR. v. a. Divisar , columbrar, bruju-
lear , vislumbrar. Prospicere.
OVIRARSE. v.r. Divisarse, brujulearse, vis*
lumbrarse. Dubié videri.
OX
OXER. s. m. ant. ofki de palaci. Uxier. In
domo regia ostiarius.
OXIMEL, s. m. Oximel Oximeli.
OY
OY. s. m. ant. V. Hoy.
fer oys. f. V. Per hoys.
oy. ant. V. Odi.
OYENT. p. a. Oyente. Audiens.
Mm Dé-
138
P
PA
i Décima sexta letra del alfabeto y duo-
décima de las consonantes. Es letra muda,
■porque su pronunciación no empieza con vo-
cal. Junta ó aspirada con la H , tiene la
pronunciación de F , y se usa , en algunas
voces , que traen su origen del Hebreo , y
Griego. SgIo sirve de abreviatura , y signifi-
ca padre , y duplicada padres. En lo antiguo
era letra numeral que valia lo que la G.
PA
PA. s. m. la fariña pastada y cuyta. Pan. Pa-
ñis.
pa , cada porció separada de la pasta de fari-
ña cuyta, y axis' diu : pa de ral, pa de
sou &c. Pan. Pañis.
pa , materia del Sagrament de la Eucaristía.
Pan. Pañis.
pa , de figas , de sal y semblants. Pan. Massa
in modum pañis efformata.
pa , d" hostia. Pan. Bractea pañis.
pa , met. éls medis de subsistir ; axí s' diu : té
pa , se sab guanyar él pa. Pan. Victus.
pa alis. ant. V. Pa sénse llevat.
pa benéyt. Pan bendito. Pañis benedictus.
pa bescüvtat. Pan biscochado. Pañis bisco-
ctus.
pa blan. territ. V. Pa tóu.
pa blanc. Pan blanco. Pañis prímarius , can-
didus.
pa de bodas, met. él bon tráete que fa él ma-
rit á la muller en los primers diss de casats.
Pan de la boda. Mariti obsequia in uxo-
rem.
pa de brescas. Panal. Pavus.
pa de casa. Pan casero. Domesticus pañis.
pa de cera. Pan de cera. Cerae massa.
pa del die. Pan fresco. Recens pañis.
pa dur ó sec. Pan duro. Induratus pañis.
pa florit. Pan mohoso. Pañis mucidus.
pa de gós. Pan de perro , perruna. Pañis ex
furfure.
pa llevat , él qu' está en disposició de posar-
s' al fórn. Pan leudo. Pañis fermentatus.
pa sénse llevat. Pan cenceño , ázimo. Pañis
azymus.
pa de mill. Pan de mijo. Pañis ex millio.
pa moreno. Pan moreno , pan de mozos. Pañis
secundarius.
pa de munició. Pan de munición. Pañis com-
meatus pro militibus.
pa olivat. V. Olivat.
pa de prims. Pan bazo. Pañis furfureus.
pa de porc , hérba. Pan porcino , artáncta.
Porcinus pañis ; rapum , terrae urabüicus;
cyclaminus.
pa de puja. Pan de poya. Pañis pro co-
ctura.
PA
pa recuvt. Pan recocido , buelto á cocer. Pa«
nis recoctus
pa rallat. Pan rallado. Pañis particulae
friatae.
pa rallat , P escudél'a que s' fa de dit pa.
Panetela , panatela. Panarium pulmentum ;
pu's panaria.
pa de ros ó mijans. ant. V. Pa de priins.
pa de secó. Moyana , pan de somas , pan de
afrecho. Pañis furfuraceus.
pa sol ; pa tót sol : pa sans a!tra vianda. Pan
seco. Pañis absque ullo obsonio.
pa de sucre. Pilón , pan de azúcar. Conus
sacehari.
pa tou. Pan tierno. Recens pañis , tener.
pa y aygua , abstinencia de tót altre rnénjar y
béurer que aquestas dos cosas. Pan y aygua.
Pañis & aqua pro cibo.
brou de pa. V. Brou.
cap de pa. neci. V. Cap.
crosta de pa. la que s' trau per enter del pa,
dexand la sola molla. Descortezadura. De-
glabratio.
crostó de pa. Cantero de pan. Extremum
frustum pañis.
llesca de pa. Rabonada de pan. Pañis pla-
góla.
molla de pa. Miga. Mica.
molleta de pa. Migaja' Mica pañis.
rosegó de pa. V. Rosegó.
sola del pa. la crosta de bax. Suelo del pan.
Pañis ima pars.
tros de pa. Zato , zoquete , pedazo de pan.
Pañis frustum.
tros de pa. met. él tonto. V. Tros.
trosset ó bocinet de pa. Zatico , zatillo de
pan. Pañis frustulum.
mbnjar el pa d'algó. f. ser familiar ó comes-
tic d" algú. Comer el pan de uno. Pane a!i-
cuius vestíi.
menjar el pa fins á las crostas. f. met. Po-
der comer el pan con corteza, Validis uti vi-
ribus , bené valere.
NO FA MAL 6ÍNÓ AL PA,Ó AL PA QUE MÉnJA.ÍoC
ab que s' denota la bóndat d' algú. No hace
mal á un gato. Neminem laedit.
no haberhi pa partit. f. qu' expréssa la suma
contiansa y amiftat qu' hi ha entr' alguns.
No haber pan partido , morder en un confi-
te. Omnia communia esse ; summá amicitiá
coniungi.
NO MENJAR PA ALGUNA COSA. f. TO COStar tSS
él mantenirla. No comer pan. Nullá impen-
sa servari.
NO TEÑIR UN BOCI DE PA PER FOSARs' Á LA BO-
CA, f. V. Bocí.
ser pa y mel. f. met. ser una cosa mólt tole-
rable respecte d'altra. Ser tortas y pan pin*
tado. Lsvia hxc sunt, maiora videbis.
Á pa ó vi. jog. Pan ó vino Sois pro ludo.
DB
PA
de pa y raves. expr. fflsh de poca entitat. De
chicha v nabo. Nullius momenti.
es un anyéll de pa. loe. niet. V. Anyéll.
ENCARA DURA ÉL PA DE BODAS, loe. fam. V.
Boda.
pa per pa, vi per vi. m. adv. ab que s' ex-
préssa 1' individuacid y claredat , ab que s'
referex alguna cosa. Pan por pan, vino por
vino. Verbis simplicibus & apertis.
AL ENTORNAR SE FAN ELS PANS GEPERUDS. ref.
V. Enfornar.
X FALTA DE PA BONAS SON COCAS, ref. A falta
de pan buenas son tortas.
Absint si carnes , tharico contentus abi-
bis.
DEL PA DE MbN COMPARE DON TROS Á MÓN PI-
llol. ref. De lo que nada tne cuesta llénese
la cesta : DA pan de mi compadre buen za-
tico á mi ahijado : De piel agena larga cor-
rea.
Magna raéis do frusta mei de pane so-
dalis.
EN CASA QUE NO s' HI RENYA NO HI HA PA. ref.
V. Casa.
EN LA CASA QUE NO HI HA PA TOTHOM CRIDA Y
t6thom te rahó. ref. Mollina en la cusa
que no hay fariña.
Replet pane carens tristis queriraonia te-
ctum.
MES VAL PA AXUT AB AMOR QUE GALLINAS AB
dolor , ó ab rumor, ref. V. Amor.
no te pa y vol criar ca. ref. V. Ca.
qui no te pa móltas sen' pensa. ref. Mas
discurre un hambriento que cien letrados.
Ingenii vires cogit intendere ege-tas.
REMENA LA CUA ÉL CA NO PER TU , SINO PE 'l
pa. ref. Mema la cola el can , no por ti
sino por el pan : Pedro porque atiza ? por
gozar ele la ceniza.
Non tibi sed pañi bla n 'iitur cauda catelli.
TRABALLS AB PA FA^ Di'. SON PASSAR. ref. LoS
duelos con pan son menos. Nullus in opulen-
tiá labor.
pa , noni d' un deis déus falsos que fingiren éls
gentils. Pan. Pan.
PAARCIÓ. s. f. ant. V. Parció.
PABELLO. s. m. especie de tenda de cam-
panya. Pabellón. Papilio , tentorium.
pabelló , bandera axí dita que porta la capi-
tana ó '1 vaxeli que comanda en algun'es-
quadra. Pabellón. Signum navale.
pabelló , éi de Hit , trono , &c. Pabellón.
Conopoeum.
PABORDE. s. m. Pavorde. Praepositus.
PABORDÍA. s. f. Pavordía. Praepositi digni-
í33 , prefectura.
PÁBULO, s. m. Pábulo. Pabulum.
PACCíO. s. f. ant. V. Conveni, pacte.
PACÍA, s. m. nom d' home. Panano, Pa-
cianus.
1 39
PAC
PACIENCIA, s. f. virtut. Paciencia. Patí,
tia.
paciencia, él sufriment,y tolerancia en las
adversitats , penas &c. Paciencia. Patien-
tia.
paciencia , espera. Paciencia. Prudens cunc-
tatio.
paciencia , lentitut , pausa en lo que s" ha de
fer depréssa. Paciencia. Mora, cunctatio.
paciencia , interj. ab que s' exhorta á supor-
tar ab cónfermitat alguna pena , contra-
témps &c. Paciencia. Patientiam ftabe.
apurar la paciencia, f. Tentar de paciencia,
ó la paciencia. Patientiam instigare.
ARMARSE, CARREGARSE DE PACIENCIA, f. V.
Armarse.
coinquinar la paciencia, f. fam. V. Coin-
quinar.
ab ciencia y paciencia, m. adv. V. Ciencia.
vol paciencia, loe. ab que s' denota que con-
ve' no atropellar éls negocia, sino esperar la
oportunitat per conseguir él fi. Con pacien-
cia se gana el cielo. Prudenter cunctando
dirricilia assequéris.
PACIENT , A. adj. Paciente. Patiens.
PACIENTÍSSIM, A. adj. sup. Pacientíúmo.
Patientissimus.
PAC1BNTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Pa-
cientt'simamente. Patientissime .
PACIENTMENT. adv. m. Pacientemente.
Patienter.
PACIFICAR, v. a. Pacificar. Paceré.
PACIFICAMENT. adv. m. Pacificamente.
Pacificé.
PACIFICACIÓ. s. f. Pacificación. Pacifi-
catio.
PACIFIC, A. adj. Pacífico. Pacificus.
PACIFICADOR, s. m. Pacificador. Pacator,
pacis auctor.
PACIFICAT, DA. p. p. Pacificado.
PACTAR, v. a. Pactar , paccionar. Pacisci.
PACTAT, DA. p. p. Pactado, paccionado.
PACTE, s. m. concerta , conveni. Pacto.
Pactum.
pacte , conveni ab él dimoni per obrar per
son meái alguna cosa. Pacto. Pactum cum
díemone.
apartarse del pacte, f. no voler estar á lo
pactat. Salirse. A pacto, á conventione dis-
cedere.
donarse Á pactes, f. V. Donarse.
PACTEJAR. v. a. V. Pactar.
PACTIONAR. v. a. ant. ajusfar, convenir,
pactar. P 'accionar , pactar. Pacisci.
PADAS. s. m. tros d'alguna roba. Pedazo.
Cento , pannus.
padas, tros de roba que s' cus á altra de vé-
lia. Remiendo. Sarcimen, commissura.
padassos. p. éls que pénjan d' aigun vestit, ó
roba dolénta. Harapos, andrajos, aram-
be-
140
heles
PAD
calandrajos. Pendentes attriti pan-
ni.
padas de burro. 1' home sumament ignorant.
Pedazo de borrico. Summé bardus , sto-
lidus.
posar un padas. f. Echar un remiendo. Attri-
te aut lacerae vesti pannum assuere.
PADASSAR. v. a. ant. V. Apadassar.
PADASSET. s. m. dim. Pedazuelo. Pannu-
Jus.
TRÁuRtR éls padassets Ai/ sol. f. met. fer
presents éls deféctes d' algú. Sacar los tra-
pos al sol. Occultos aJicuiui defectus pate-
facere.
PADASSOT. s. m. Trapajo , trapo , andrajo,
calandrajo. Pannus obsoletus, lacer.
PADELLAS. s. m. terrít. test, ó tros de ter-
rissa. Casco. Fragmen , testa.
PADRASTRE. s. m. Padrastro. Vitricus.
padrastre. ant. desenemig. Padrastro, res-
pigón. Reduvia.
padrastre. met. lo que servex d' obstacle, ó
incomoda notabiement. Padrastro. Incom-
modum.
PADRÍ. s. m. de batéjar. Padrino, padre de
pila. Lustricus pater ; susceptor pueri in
baptismo.
padrí , de confirmar. Padrino. Confirmationi
adoptivus pater.
padrí, en la consagració d' algún Bisbe , 6
celebrado de la primera missa. Padrino.
In consecratione in episcopum , aut in pri-
mi sacri celebratione adscitus pater.
padrí, él qu'asistex ais graduandos en las
Universitats ó ais caballers que preñen
1' hábit d' algún Orde militar. Padrino.
Auspex , paranymphus.
padrí, en desafiu , tornetjs, y semblants
combats. Padrino. Protector , adiutor.
padrí. met. afavoridor , protector. Padrino.
Protector.
PADRINA, s. f. de batéjar. Padrina, ma-
drina. Lustralis mater.
padrina, de confirmar. Madrina, padrina.
Confirmationi adoptiva mater.
padrina de boda. Madrina de ¡as bodas.
Prónuba.
PADRINEJAR. v. a. Apadrinar. Patro-
cinar).
PADRO. s. m. pira'mide , ú obelisco ab al-
guna inscripcicí pera perpetuar la memoria
d' alguna cosa notable. Padrón. Monu-
mentum , cippus.
padró. ant. nom que donaba 1' esclau al qu' li
había donat llibertat. Patrón. Patronus.
PAELLA, s. f. Sartén. Sartago.
cop de paella. Sartenazo. S3rtagir¡is ictus.
teñir la paella pe 'l máneg. f. met. Tener
la sartén por el mango : tener el cucharon
por el mango. Clavum tenere.
PAE
UN ULL AL GAT V L*ALTRE Á LA PAELLA 6 AL
plat. ref. V. Gat.
diu l'olla á la paella fest' enllá" no m'
enmascares, ref. Dixo la sartén á la calde-
ra tirte allá cul negra.
Hinc apage olla nigro dicebat nigra lebeti,
Ne me commacules tetra futígine tinctus.
PAELLADA. s. f. Sartenada. Frixura , fri-
ctura.
PAELLETA. s. f. dim. Padilla. Sartagun-
cula.
PAGA. s. f. l'acció de pagar. Paga. Solu-
tio. -
paga , la correspondencia al amor ó á algún
benefici. Paga. Retributio , mutuum orfi»
cium.
paga , satisfacció de la culpa ó delicte. Paga.
Poense solutio.
paga , la quantitat ab que s' paga. Paga, pa-
go. Res, aut pecunia qua pro aiiquo sol-
vitur.
paga , satisfácela , preroi , recompensa. Pago»
Merces.
paga y senyal. Señal. Arrha.
donar paga y senyal. f. V. Donar.
cáurer la paga. f. met. fam. V. Cáurer.
en paga. m. adv. En pago. Solutionis vel re»
tributionis causa.
JA SE N' HA PORTAT LA PAGA ; JA TE LA PAGA
ó la séva paga. expr. ab que s 1 denota qu 1
algú ha sufert la pena d'alguna falta. Ya
lleva su merecido. M lefacti poenas tulit.
PAGA , NA. adj. Pagano. Falsorum deorum
cultor.
PAGABLE, adj. Pagadero. Pendendus, nu-
merandus.
PAGADOR, A. adj. lo que s' deu pagar en
cert témps ó ab certas circunstancias. Pa-
gadero. Solubilis.
pagador, s. m. qui paga 6 deu pagar. Paga-
dor. Solutor.
bon pagador. Buen pagador , buena paga.Bo-
num nomen.
mal pagador. Mal pagador , mala paga. Ma-
lum nomen.
AL BON PAGADOR NO LI DOLEN PRENDAS, ref.
V. Dóldrer.
DE MAL PAGADOR GRA Ó PALLA, ref. La mala
paga siquiera en paja : del mal pagador
aunque sea en paja. Ex malo nomine debi-
tum quocumque modo accipere oportet.
PAGAMASTRA. s. f. territ. V. Emplas-
tre.
PAGAMENT. s. m. paga. Pagamento, paga*
Solutio.
PAGAMENTS,p. tribuís, imposición?. Pechos.
Tributum , vectigal.
PAGAR, v. a. satisíer lo degut, él preu del
comprat &c. Pagar. Nomina solvere, pre-
tium salvere.
PA-
PAG
PAGANÍSME. s. m. él conjunt deis gentils.
Paganismo. Gentes, ethniei.
Paganisme, la professió deis pagans. Paga-
nismo, Erhnica superstitio.
PAG AR,v.a. alguna quantitat per rahó de drets
deis géueros que s' introduexen. Pagar. I
Vectigalia praestare.
pagar, déxar satisfet , complagut , content,
axi s' diu : se paga de sas atencions ; ha
quedat pagat de sa bona correspondencia.
Pagar. Satisfacere.
pagar , satisfer per la culpa ó delicte. Pagar.
Poenas daré , luere.
pagar , correspdndrer al afecte , benefici &c.
Pagar. Officiis mutuis prosequi.
pagar de comptant. f. Pagar (te contado , á
dinero contante. De promptu solvere , prae-
senti pecunia solvere.
PAG idt
queirantos: lo que no va en lágrimas , va en
suspiros.
Qux lacrymis desunt lisec tune suspiria
complent.
éls justos ho pagan pe 'ls pecadors. ref.
Pagan justos por pecadores. Alias pecat^
aiius plectitur.
QUI PAGA LO QUE DEU , FA CABAL PER SON
hereu. ref. Paga lo que debes sabrás lo
que tienes.
Debita solve : tuis tua sic bona salva mane*
bunt.
PAGAT , DA. p. p. Pagado.
pagat , content , satisfet. Pagado. Conten»
tus.
tant pagat tant servit. loe. Canudo por
servido. Respcndet acceptum expenso : la-
bor mercedi.
DOBLE : PAGARMO AL DOBLE, f. | LO MOSSO QUAND ES PAGAT SEMPRE TE LO BRAS
PAGARLA AL
Pagarla doble. ín duplum solvere.
pagar la fésta. f. V. Fésta.
pagar de sa butxaca. f. Pagar de su bolsillo.
De suo solvere.
pagar él gasto, f. met. V. Gasto.
PAGAR EL JUsT PK 'l PECADOR, f. Pagar
justos por pecadores : arde verde por seco,
y pagan justos por pecadores. lusius fert
crimen iniqui : alius peccat, alius plecti-
tur.
pagar ab la matéxa moneda, f. Pagar en la
misma moneda. Par parí referre.
pagar per la setena, f. Pagarlo con las sete-
nas. Séptuplo poenam subiré.
pagar la visita, f. tornarla. Pagar la visita.
Resalutare, revisere.
déu li pag. loe. Dios se lo pague. Reddat,
retribuat tibi Deus.
jo pago, jo pago. expr. ab qu' algú assegura
qu' alguna cosa es certa, com afiansandla ab
sos béns. A pagar de mi dinero. Fideiussor
adstabo.
qui la fa que la pague, loe. Quien tal hace
que tal pague. Qui peccavit poenas luat.
paoarho pe 'ls altres.í. sufrir la pena ó cás-
tig del mal qu 7 altre ha fet 6 ha ocasionar.
Pagar el pato. Alienam culpam luere.
pagarse del tros matéx.í. deturarse algú del
diner que manej'a lo que li pertany ó se li
deu. Pagarse por su mano. Sibi debita ex
conerediia pecunia assumere.
tu me la pagarás, loe. ab que s' amenassa
á algú. Tu me la pagarás : tu vendrás al
pagadero. Mihi poenas dabis.
amor ab amor se paga. ref. V. Amor.
ceu paga y no diu com. ref. Dios consiente y
no para siempre : Dios no se quexa , mas ¡o
suyo no lo dexa.
Sustinet ecce Deus, tándem solvenda reposcens.
1,0 QUE KO 's PAGA AB D1NERS SE PAGA AB DI-
ÑADAS, ref. Lo que no va en lloros va en
Tom. II.
trencat. ref. Obra pagada brazos cor-
tados.
Cessat opus , fuerit si merces ante soluta.
LO QUE NOS PAGA AB LhÁGRIMAS s' PAGA f.S
suspirs. ref. V. Lo que nos paga ab din era
se paga ab diñadas.
MÚSíC PAGAT NO FA B0N SO. ref. V. MÚSÍC.
PAGELL. s. m. péx. Pagel , besuguete. Ru*
bellio.
NO ES LA CÜA D' AQUEX PAGELL. f. fam. V*
Cua.
MES VAL SER CAP d' ARENGADA QUE CUA DS
paoéll. ref. V. Arengada.
PAGES. s. m. qui cultiva la térra. Labrador.
Agrícola , agricultor.
pages , 1' instrument así dit en qu? s' té '1
llum, ó s' fila. Candelera. Pertica pede fun-
data , pro coló aut pro lyghno sustinendo.
X PAGES ENDERRERIT CAP ANYADA Li ES B0SA*
ref. Hombre adeudado cada año apedreado.
Grandine la;sa dolet sua debircr arva quot-
annis.
LO PAGES SÉMPRE HA d' ESTAR PROP DEI.S QUH
FA TRABALLAR. ref. V. Qlli té ÍT10ÍS0S y
no
'ls veu se fa pobre y no s' ho creu.
PAGESA. s. f. Labradora. Oppidaria , rusti-
ca , agraria foenána.
PAGESESCH, PAGESIVOL. adj. ant. La-
bradoresco. Rústicas.
PAGESÍA. s. f. Arquería , casa de labrador*
Villa, prcedium rustietom-,
pagesía , ant. Rusticidad. Rustieitas.
PÁGINA, s. f. Página. Pagina,
PAGO. s. m. aucéll. Pavón ,
Pavo.
pago. ant. V. Galldindi.
pago, paga. Pago. Solutio.
pago , satisfácelo, ú recompensa,
tributio.
carta de pago. V. Carta.
donar él pago. f. iron. correspóndrer mala
Na meiit
pavo real.
Pago. Re-
142 PAG
ment sis benefkis ó serveys rebuts. Dar el
fago. Retribuere.
PAHÍMENT. s. m. ant. V. Paviment.
PAHONADA. s. f. ant. tropa de peu. Infan-
tería. Pcdites.
PAHOR. s. f. p. u. Pavor. Pavor.
PAHURUCH. adj. ant. V. Poruc, temeros.
PAIMENT. s. m. ant. V. Digestid.
PAÍR. v. a. digerir él menjar. Digerir, gas-
tar , descocer. Concoquere.
pair, met. fam. sufrir, suportar, tolerar.
Llevar. Tolerare.
no poder pair Á algú. f. met. tenirli aversió.
No poder tragar á alguno. Acerbo animo
esse in aliquem.
tót ho paex. loe. met. usada per denotar
qu' algú no s 1 immura, ó altera per !o que
podría commoure "1. Todo lo convierte en
substancia. Nil eum comniovet.
PAÍRI. s. m. ant. V. Padrí.
PAÍS. s. m. regió. Pais. Regio, térra, trac-
tus.
país, del vano. Lámina. Pictura in flabel-
lis.
país, en la pintura. Paiz. Pictura agrestis.
PAISATGE. s. m. ant. V. Pais, regió.
paisatge , ant. pais en la Pintura. Paisage.
Pictura agros, montesque referens.
PA1T , DA. p. p. Digerido , descocido.
PAL. s. m. Palo. Palus, lignum , vallus.
pal, met. dit del que permanex parat en un
matéx lloc. V. Éstaferm.
pal. V. Puntal , aspra.
PALA. s. f. instrument que servex per va-
rios usos y oficis , com al pages pera pale-
jar el blat , al forner pe'l forn &c. Pala.
Pala.
pala , met. astucia , artifici. Pala. Solertia,
astus.
pala , Imp. la post llevadissa de la galera.
Volandera. Tabella.
pala , la de la cuyna. Pala , paleta. Batillum
focarium , férrea pala.
pala, en él jog d' argolla. Pala. Palmula.
pala , de jugar á pilota. Pala. Palmula luso-
ria , pilaría.
pala, en el rem. Pala. Palmula.
pala del f6rn. Pala de horno. Pala fuma-
ria.
cop de pala. V. Cop.
fer la pala. f. vulg. enganyar ab dissimulo
y artifici. Meter la pala. Aliquem versuté
circumvenire.
PALACIÁ, NA. adj. p. us. festiu, agradable
per sos ditxos, ó bon humor. Festivo, chis-
toso. Facetus , iucundus.
PALADA, s. f. Palada. Quod pala cogi po-
t si.
teñir di.vers á paladas, f. met. Apalear do-
blones, ¿uperefluere aiicui divinas.
PAL
FÉR ANAR ELS DINERS X PALADAS, f. fam. Apa'
lear el dinero ó los doblones. Auri copia
exube-rare.
PALACI. s. m. Palacio. Aula regia , pala-
tium.
palaci encantat, dit familiarment de la casa
gran,qua no s' habita ó que 1' habitan pocs.
Palacio encantado. Spatiosa domus & á
paucis ir.colis habitata.
PALADAR, s. m. Paladar. Palatum.
paladar , gust , sabor , y axí s' diu : te boi*
paladar del que té bon gust. Paladar*
Gustus.
X gust de son paladar, m. adv. segbns él
desirj ó voluntat d' algú. Al sabor, á sabor,
á medida de su paladar. Ad placitum.
Á LA MIDA Ó GUST DE SON PALADAR, f. loe.
met. A medida, á sabor de su paladar. Ad
gratiam , ad voluutatem alicuius.
PALAFANGA. s. f. Haya. Batillum ad ter-
ram evolvendam.
PALAFRE. s. f. ant. Palafrén. Equus pha-
leratus.
PALAMALL. s. m. jog. Palamallo. Pila,
malleus; trudicularis globi maioris proiec-
tura.
PALAMENTA, s. f. conjunt de rems en la
ñau. Palamenta. Remi, remorum series.
PALANCA, s. f. máquina ó barra. Palanca.
Vectis.
palanca , per passar riu ó riera. Puente de
palo. Ponticulus ligneus.
PALANGANA, s. f. Palangana , palancana.
Malluvium , pollubrum , pelvis.
PALANQUEJAR. v. n. no determinarse ,
mantenirse incert ó dubtos en alguna mate-
ria. Titubear. Vacillare.
PALATÍ, NA. adj. Palatino. Palatiuus, au-
licus.
palatina, s. f. adorno de dona. Palatina.
Fascia palatina ; colli tegumentum.
PALATRÉCA. s. m. Embrollón , embrollador.
Rerum implicator.
PALAU. s. m. ant. V. Palaci.
palau de llebras. ant. hérba. Cerraja. Son-
chus, cucúrbita, oalatium leporinum.
PALEJAR. v. a. él blat. Traspalar. Batill»
frumenfum agitare.
PALEJAT, DA. p. p. Traspalado.
PALENC. s. m. per éls tornetjs ó altres féstas
públicas. Palenque. Cavea.
A PALES, m. adv. ant. públicament. En pú-
blico , paladinamente. Palam.
PALESAMENT. adv. m. Publicamente, en
público, paladinamente , abiertamente. Pa-
lam.
PALESTRA, s. f. lloc per la Uuyta. Palestra.
Palaestra.
palestra , lloc en que s' disputa. Palestra.
Paljes tía.
PA-
PAL
PALET. s. m. de riera. Guija , guijarro ,
■peladilla. Glarea.
pai.et rodó y llis. Gorrón. Rotundus, Jim-
pidusque lapis.
palet, per tirar á Ja joca, ó per jogs sem-
bla nts. Tejo. Discus.
palet, él trosset de test arrodonit,de que usan
éls minyons en certs jogs. Tejuelo. Testae
rotundum fragmen.
cop de palet, de riera. Guijarrazo. Fluvia-
lis lapidis ictus.
PALETA, s. f. dim. Paleta, paletilla. Par-
va pala.
paleta, en que ténen los colors éls pintors.
Paleta. Pktorum tabella reponendis colo-
ribus.
paleta, la del braser. Badil. Batillum, rudi-
cula.
paleta , la de mestre de casas. Paleta , llana,
palustre. Trulla.
PALETADA, s. f. él morter que cab en la
paleta. Paletada. Quantum ccementi capit
trulla.
NO DONAR PALETADA EN UNA OBRA. f. Nú dar
pellada. Ab opere vacare.
PALETi^T. s. m. dim. Guijarrillo. Glareola,
lapillus.
PALI. s. m. ant. V. Capa.
pali, ant. V. Tálam.
PALIA, s. f. la que cobra '1 cálser. Ixuela,
Calicis lineum operculum.
PALIACIO. s. f. Paliación. Speciusa dissímu-
latio.
PALIADAMENT. adv. m. Paliadamente.
Specioía dissimulatione.
PALIAR, v. a. Paliar. Speciose dissimulare.
PALIAT, DA. p. p. P.aliado.
PALIATIU, VA. adj. Paliativo, paliatorio.
Id quo aüquid speciose dissimulatur.
PALIDESA. s. f. Palidez, palor. Pallor.
PÁLIDO, DA. adj. Pálido. Pallidus.
PALIDONIA. s. f. ant. V. Palinodia.
PALÍERA. s. f. Frontalera. Arca reponendis
antealtaribus.
PALILLO, s. f. de fér mitja. Palillo, daguilh.
Bacillus ad tibialia texenda.
palillo, ant. V. Escuradents.
PALINODIA, s. f. Palinodia. Palinodia.
PÁLIT. s. m. d' altar. Frontal. Antipendium,
antealtare.
PALIO, s.m. insignia deis Arquebisbes. Palio.
Pallium.
PALLA, s. f. la cama del blat,ordi &c.
quand es seca y separada de T espiga. Paja.
Palea.
palla de ségol. Paja centenaza. Secalis pa-
lea.
de color de palla. Pagizo. Pallidus.
grapat ó manat de palla. V. Grapat.
HOME DE PALLA. V. Home.
OLL
*43
dormir A* la palla, f. Dormirse en Jas pajas.
Dessidiosum vel segnem esse.
MAY LI HE DONAT PALLA NI CiVADA. f. Vul<*.
V. Civada.
de mal pagador gra ó palla, ref. La mala
paga siquiera en pajas : De mal pagador
aunque sea en pajas. Ex lupo vel pilus.
VÉUttER UNA PALLA EN LOS ULLS DBLS ALTRES,
Y NO VÉURSR UNA BIGA EN ELS SEUS. ref.
V. Biga.
PALLANGA. s. m. volg. la persona mólt
alta y prima. Paja larga, perigallo, langa-
ruto , tagarote , varal. PerJongus homo
scapum referens.
PALLATER. s. m. ant. venedor de roba vé-
11a. Ropavejero. Scrutarius.
PALLER. s. m. munt de palla sostingut per
un pal. Almear , almiar. Palearium.
BUSCAR UNA AGUÓLA EN UN PALLER. f.
ser una cosa mólt difícil de conseguir.
Quitar cruces de un pajar. Acum inter pa-
learum cumuium quaírere.
PALLETA. s. f. dim. busca. Pajita , pajuela.
Stipula , paleóla.
palleta , ant. V. Lluquet.
palleta envescada. V. Verga , ó vergueta
de vesc.
fer ó tráurer palletas. f. especie de sort.
Echar pajas. StipuÜs sortem quserere.
teñir palleta á algú. f. fam. tenirli quime-
ra. Tener hipo, enemiga. Infensum , aversum
alicui esse.
tráurer palletas. f. especie de sort. Echar
pajas. Stipulis sortem qusrere.
fer galletas, f. V. Tráurer pailetas.
PALLISSA. s. f. él lloc en que s' guarda la
paila. Pajar. Palearium.
pallissa d' herba seca. Henil. Fccnile.
pal^issa, met. bastonadas. Paliza. Fustua-
ri urfi ; fustibus vapulatio.
PALLISSADA. s. f. Fortif. Palizada, empa-
lizada, estacada. Vailum.
PALLOFA. s. f. V. Pellofa.
PALM. s. m. V. Pam.
PALMA, s. m. ram del palmer. Palma. Pal-
ma.
palma, la fulla del palmer. Palma. Palma.
palma , insignia del triunfo. Palma. Pal-
ma.
palma, de la ma. V. Palmell.
portarsen' la palma, f. met. excedir ais de-
mes competidors Llevarse la palma. Pal-
mam adipisci : ferré primas.
portar en palmas, f. met. Llevar en palmas.
Maximis obsequiis prosequi.
PALMADA, s. f. cop donat ab él palméll de
la ma. Palmada. Pajmá percussio.
PALMAR, adj. lo que pertany a! pam ó pal-
ma. Palmar , palmario. Palmare.
pared palmar , ant. V. Pared mitjera.
PAL-
144 PAL
PALMAS, s. m. instrument en la fábrica de
panyos. Palmar. Dipsaeus.
PALMATORIA, s. f. Palmatoria. Candela-
brum in íbrmam férula;.
palmatoria , ant. hérba canyafera. Férula,
cañsh-¡a. Férula.
PALMÉLL. s. m. de la ma. Palma. Vola,
palma.
PLA COM ÉL PALMÉLL DE LA MA. Llano, VlSO O
raso como la palma de la mano. Planissi-
mus.
untar él palméll de ma. f. met. donar di-
ners per móurer á fer alguna cosa. Untar,
untar el carro, las manos. Pecunia deinul-
cere.
PALMER, s. m. arbre. Palma , palmera.
Palma.
PALMERA, s. f. ant. V. Palmer.
PALMETA, s. f. dim. Palmita. Palmula.
Palmeta , ia que servex en éls estudis per
castigar ais minyons. Palmeta, palmatoria.
Perjla ludimagistri.
palmeta , él coa que s 1 pega ab l* instru-
ment axí dit. Palmeta. Ferulae ictus.
PALMETADA. s. f. cop dar ab ia palmeta
en él palméll de la ma. Palmeta. Ictus in
palma.
PALOMA, s. f. aucéll. Paloma. Columba.
blanc com una palóma. V. Blanc com la tofa
de la néu.
fins las palomas ténen fel. ref. Cada paxa-
rillo tiene su higadillo. Formicae sua bilis
inest.
PALOMÍ. *. m. ant. V. Colomí.
PALOMIDA. s. f. péx. Palomo, palometa,
páhmidái Pelamís.
PALOT. s. m. Palote. Litterarum lineae ru-
diores.
PALP. s. m. Tiento. Tactus.
PALPABLE, adj. Palpable. Palpabilis, at-
trectabilis.
palpable , patent , evident. Palpable. Pa-
tens.
PALPABLEMENT. adv. m. evidentment.
Palpablemente. Manifesté.
PALPAR, v. a. tocar ab las mans. Palpar.
Palpare.
palpar, anar á las palpéntas, á las foscas,
paipand. Palpar, tentar, andar á tientas.
Palpare; manu tentare.
palpar, examinar alguna cosa tocandla. Ten-
tar. Tactu experiri.
palpar, met. conéxer alguna cosa tan clara-
rr.ent com si s" 1 tocas. Palpar. Rem atíin-
gere.
PALPAT , DA. p. p. Palpado , tentado.
PALPEBRA. s. f. ant. Párpado. Palpebra?.
A LAS PALPÉNTAS. m. adv. Atientas, á
tiento, por el tiento. Tactü , tentamine,
teiitabundé.
PAL
P/iLPIS. s. m. Pulpa. Pars pleníor, puriorque
carnis.
PALPITACIÓ. s. f. Palpitación. Palpitatio.
PALPITAR, v. n. Palpitar. Palpitar!.
PALURDO, s. m. vulg. grosser, rústic. Pa~
lurdo , paletón. Rusticus.
PALURDO, s. m. ant. V. Paleta de Mestre
de casas.
PAM. s. m. mida. Palmo. Palmus.
pam, jog. Palmo. Puerilis ludus ad mensuram
palmi.
pam de térra, petit espay d' éüa. Palmo de
tierra. Térras brevissimus tractus.
guanyar de pam em pam. f. algún terreno
enemig. Ganar á palmos. Per paimos ad-
quirere.
TEÑIR AMIDAT DE PAM EN PAM. f. V. Amí-
dar.
té'tres pams de earea. f. met. per explicar
que la noticia qu; s" cónta es vélla. Tiene
muletas. lam senuisse.
en un pam de terp.a. !oc. en petit espay. En
un palmo de tierra. Brevissimo tractu.
mes val pam qub cana. loe. Mas vals onza
que libra. Praevalet uncia pro pondo.
parlem á pams. loe. met. V. Parlern ciar.
PAMAR. v. a. Medir á palmos. Palmo me-
tiri.
teñir pamat. f. teñir perfet conexement d'al-
guna cosa. Tener medido. Exploraíum ha-
bere.
PAMET. s. m. dim. fam. la cara hermosa
á" alguna persona. Palmito , palmo. Decora
facies.
PAMPA, s. f. ant. V. Pampo!.
PAMPALLUGAS. r. f. p. Telarañas en Jos
ojos. Oeulorum caligo.
FER ÉLS ULLS PAMPALLUGAS, TENIA PAMPA-
LLUGAS als vlls.í. Hacer los ojos telarañas,
Caiigine suffundi.
fer pamé>allugas.í. fersbmbra algú, posandse
davant del llum y movéndse. Hacer som-
brajos. Vaga sombra lucem obtegere.
PAMPARRUANA. s. m. V. Perdud , vaga-
mundo.
fér la pamparruana. f. Haraganear. Otio
diffiuere , hebescere.
PAMPINÉLLA.s. f. hérba. Pimpinela. Pim-
pineüa.
PAMPOL. s. m. fulla de parra ó cep. Pám-
pana. Pampinus.
píi.ipol de llumanera. Pantalla, volantt.
Umbella in lucernis.
axarop de páqipol. joc. Agua de cepas. Vi-
num.
PAMPOLÍNA. s. f. Popelina. Tela subtilis-
sima.
PAN PORCIN. s. m. ant. hérba. V. Pa de
porc.
PANADA, s. f. ant. V. Empanada.
PA-
PAN
PANAROLA. s. f. inseere. Cochinilla , puer-
ca , porqueta , corredera , curiana. Súcula.
PANARRA, s. m. fam. qui ménja móit pa.
Paniego , comedor de pan. Pañis vorator.
panarra , met. neci , rudo. Panarra. Bar-
ilus.
PANARRADA. s. ñ necedat. Pampirolada.
Ineptia.
PANART. s. m. arma d' acer. Cimitarra.
Acinaces.
PANAS, s. rh. bax. V. Panarra en lo segon
significat.
PANATXO. s. m, ant, V. Pandatxó.
PANCRAS. s. rh. nom d' home. Pancracio.
Pancratius.
PANDATXERÁ. s. f. vanitat, presumpció.
Penachera , penacho. Elatio.
PANDATXÓ. s. m. ant. las plomas <5 altre
adorno que s' eleva sobre '1 cap. Penacho.
Crista.
PANDECOSTA. s. f. ant. V. Pentecostés.
PANDECTAS, s. f. p. Pandean. Pandectae;
corpus iuris civilis.
PANDERO, s. m. Pandero. Naulium , tim-
panum.
EN BONAS MANS ESTX 'l PANDERO, loe. met.
En manos está el pandero que le sabrá bien
tocar.
Incidit artificis probi in materia dextram.
PANDO, DA. adj. ant. tieso. Erectus, iir-
mus.
PANEGÍRIC. s. m. oració en alabansa d' al-
gú. Panegírico. Panegyris , elogium.
panegíric, met. alabansa gran d' algú. Pane-
pírico. Encomium.
panegíric , a. adj. Panegírico. Panegyri-
cus.
PANEGIRISTA, s. na Panegirista. Enco-
miaste-. , laudator.
PAÑELL. s. m. per assenyalar él vent. Vele-
ta. Tifón , araupium.
panell, él que té la figura d' home, animal,
&c. Giralda. Ventorum índex hominem, ani-
mal réteteos.
PANELLET. s. m. dim. pa petit. Panecito,
panecillo. Pastillus.
PANER. s. m. Canasto. Calathus.
SON FIGAS d' ALTRE PANfcR. ÍOC. V. Figa.
PANERA, s. f, Panera. Calathus ad panes
reponendos.
panera , territ. V. Cistélla.
PANERET. s. m. Canastilla, canastillo. Ca-
nistellus.
paneret , en que las donas ténen la feyna.
Tabaque. Fiscella.
per el paneret. f. prevenir la roba per la
criatura qu' ha de ria'xer. Hacer canastilla.
Nascituro infantulo involucra, fascias pa-
rare.
PÁNIC , adj. V. Terror páoi'c.
Tom. II.
PAN i 43
PANICER, s. m. ant. qui fa pa y él ven*
Panadero. Panificus.
PAÑIS, s. m. Panizo. Panicum.
PAN1SSER. s. m. V. Panarra.
PANNA. s. f. tros pía y rogularment llarg
d" alguna cosa , com : panna de glas : pan-
na de suro. Témpano. Tympanum.
panna, roba. Felpa. Pannus pilosas,
PANÓ. s. m. ant. V. Pendo.
PANSA, s. f. Pasa. Uba passa.
pansa, crosta que sol exir ais Uabis. Escupí»
' dura , pupa. Pápula.
PANSIR. v. a. las fruytas. Pasar. Pructibus
niarcorem ai ierre.
PANSIRSE. v. r. las fruytas 6 cosa semblante
Pasarse. Marcescere.
pansírse , él raim, prunas, &c. Volverse pasa.
Exsiccari solé , aere.
pansírse , met. arrugarse le cara. Arrugarse,,
avellanarse. Exarescere , siccescere.
PANSIT, DA. p. p. Arrugado, avellanado.
PANTEÓN, s. m. Panteón. Pantheon , pan-
théum.
PANTERA, s. f. animal. Pantera. Pantheraj
pardalis.
PANTÉX. s. f. fatig. Resuello. AnheÜtus.
PANTEXAR. v. n. Resollar , hipar. Anhe-
lare.
PANTÓMETRA, s. f. Geom. Pantómetra,
Pantómetra , circinus proportionis.
PANTOMIMA, s. f. Pantomima. Gesticula-
do.
PANTOMIMO, s. m. Pantomimo. Pantomi*
mus.
PANXA. s. f. Panza, barriga, Venter.
panxa , la part rodona del mitj d' algunas co-
sas , com botas , ca.ntis , gerras , ollas , &c;
Patiza , barriga , tripa. Venter.
panxa , la part ds la superficie qu" 1 ha perdut
sa rectitut, é ix en fora. Panza. Venter.
panxa de cues. vulg. Tripón. Ventrosus.
fer panxa la pared, f. met. Hacer la pared
barriga ; hacer camba. íricurvari parietem ;
prominere,;
fers'' una panxa. f. fam. V. Perse.
portar panxa per amunt. f. fam. portar á
enterrar. Sacar los pies adelante. In sepul-
crum deferre.
panxa plena fa bullicia. ref. Canta Marta
después de harta.
ín cantus saturata cíb's os Marta resolvir.
PANXASSA, PANXARRA. s, ró. aum. Bar-
rigon. Pergrandis venter.
PANXETA. s. f. dim. Barriguüla. Ventrku-
1 us,
PANXÜD, A. adj. Panzudo, barrigudo, tri-
pón, tripudo. Pantieosus, venere obesus.
I PANY. s. ni. él de portas, arrnaris &c. p?t
tan6arlos. Cerraja , cerradura. Sera.
pany, de la cara. ant. V. Piga , taca.
Oo PANY
i 4 6 PAN
pany , de pared , de claustro , &e. Lienzo.
Distensio parietis &c.
pany , de roba , com de la capa , del cot.
Canto. Sinus.
pany de la camisa. Pañal. Indusii pars pen-
dens.
pany d' escopeta. Llave. Scloppeti clavis.
PANY DE FORRELLAT , DE MALETA , &C. Can-
dado. Sera exemptilis.
pany d' or ó de plata, que servex ais dau-
radors. Pan de oro o plata. Bractea exte-
nuissimo auro aut argento.
PANYO. s. m. roba de llana. Paño. Pannus.
lo que sobra es panyo. loe. inet. qu' indica
que no hi lia escasesa d' alguna cosa. Hay
ó sobra tela de que cortar. Materia suppetit,
abundat.
lo que soera es panyo. Ice. iTiet. ab que s'
pondera lo móit qu* 1 hi ha d' alguna mate-
ria , de que s' pod disposar. Hay mucho
paño de que cortar. Superabundat materia.
panyos , p. ant. bragues. Pañetes. Subligar.
PAO II. s. f. ant. V. Por.
PAORUCH. adj. ant. V. Porug.
PAP. s. m. Papo , buche. Guttur; aviaria fun-
dula; cibi aviaria excipula.
pap, met. fam. él véntre en éls racionáis. Bu-
che. Stomachus.
ficar al pap.í. ménjar. Hacer el buche. Edere.
TEÑIR ALGÚ ALGÚN' ALTRA COSA AL PAP : QUE»
DARLI ALGÚN' ALTRA COSA AL PAP. f. met.
quedarli algún' 3ltra cosa que dir. Quedar
otra cosa en el estómago. Alia superesse quas
dici possent : non omnia dixisse.
trXurrer del pap. f. met. lograr ab astucia
ó persuasión» qu' algú digií lo que tenia se-
crét. Sacar del buche. EfHcere ut aliquis ar-
canum patefaciat.
ümplir el pap. f. met. ménjar molt. Embu-
char , llenar el buche. Ingurgitare se cibo.
vuydar él pap. f. met. dir quand se sab y s'
té en l'interior. Desembuchar. EfFutire,
eloqui.
ümplir el pap , y el sac ref. Una en el pa-
po y otra en el saco.
Ludibrium mensis simias imitaris & edis:
Et penus immissis alta tumet dapibus.
PAPA. s. m. él Sumo Pontífice. Papa. Papa;
summus Pontifex.
PAPAFIGAS. s. m. aucéll. Papafigo, papa-
higo , hecah'igo. Ficedula.
PAPAFIGO, s. m. ant. especie de caputxo.
Papahígo. Cucullus.
PAPAGALL. s. m. aucéll. Papagayo. Pittacus.
papagíll , feméila. Papagaya. Pittacus foe-
mina.
PARLAR COM EL PAPAGALL. f. dir COS3S bonSS
séns coriexément ó inteligencia del que s'
diu. Hablar como el papagayo. Verba per-
sonare , eorumque sensum haud capere.
PAP
PAPAL, adj. Papal. Papaus.
PAPALLO. s. m. Mariposa , palomilla. Pa-
pilio.
papalló de llit. ant. V. Pabelló.
PAPANATAS, s. m. ignorant, tonto. Papa-
natas. Stoiidus.
PAPAROTAS. s. f. p. Papilla. Pappa.
donar paparotas. f. a' las criaturas. Paladear,
ínfantis os melle aut simili sublinire.
donar paparotas. f. met. enganyar á algú ab
la falsa apariencia d'algun bé. Dar papilla.
Vana spe pascere.
PAPAR, v. a. ménjar viandas tovas. Papar.
Pappare.
PAPÁRRA. s. f. insecte. Garrapata. Rici-
nus.
paparra , hérba. Albatrar , yerba piojera 6
piojenza , pituitaria , pasula montana. Sta-
phisagria , pituitaria, uba silvestris.
PAPAS, s. m. nom que donan éls moros ais
Sacerdots cbristians , y estos ais que ténen
éls moros per ministres de sa lley. Papaz.
PAPAT. s. m. la dignítaí de papa y '1 témps
que s' obté. Papado, papazgo. Papatus.
PAPAURELLAS. s. m. insecte. Gusano del
oido , tixerela. Auricularia.
PAPER, s. m. él que servex per escríurer,
imprimir &c. Papel. Papyrus.
paper , él que s' dona per poder entrar al-
gún teatro ó á altre lloc de diversió. Bole-
tín. Facultas scripto tradito ingrediendi re-
creationis gratia domum vel theatrum.
paper, él que s' fixá en éls cantona y parat-
ges pública per donar alguna noticiad avis.
Cartel, rótulo. Litters publícé positse.
paper , él comediant en quant representa un
determinat carácter ó personatge, com : pa-
per de véll. Papel. Persona.
paper, la part de la comedia que estudia y
representa cadahu deis comediants. Papel.
Pars conacediae ab unoquoque coaioedorum
recitanda.
paper, discurs escrit ó impres. Papel. Scrip-
tum , codex.
paper , esquela. Papel. Schedula.
paper, él que conté alguna cosa embolicada,
com paper d'agulías. Papel. Papyraceum
involucrum.
paper, él regularment d' estrassa que s' posa
entre full y fui] del escrit, perqué no s' es-
borren las lletras. Teleta. Segrnentum papy-
ri bibuli.
paper blanc. Papel blanco. Carta pura.
paper d' estrassa. Papel de estraza. Carta
emporética.
paper floret. Papel florete. Candidior pu-
reir papyms.
PAPER DE MARCA MAJOR , Ó DE LA FORMA MA-
jer. Papel de marca mayor. Charta maioris
íormae.
PA-
PAP
paper de marquilla. Papel de marquilla.
Charra mediae formae.
pai-er sellat. Papel sellado. Charta regio si-
guió munita.
embrutar paper. f. escríurer mólt séns subs-
tancia , ni profit. Manchar el papel. Inepté
scribere.
per paper, 6'l paper. f. fingir be alguna
cosa, ó representar á altr' al viu. Hacer
papel, ó e ¡ papel- Aliquem apprimé referre,
exprimere.
per paper. f. met. fer figura. Hacer papel.
Specíabilem esse.
per son paper. f. Hacer su papel. Probé suas
partes agere. ■
portar bons papers. f. teñir bons documents,
rahó ó fonament. Tener buenos papeles. Ins-
trumenta vel rescripta apta pro se habere :
solidis momentis niti.
PORTAR MALS PAPERS ; NO PORTAR BONS PA-
PERS. f. no portar éls deguts documents per
lograr alguna cosa. Traer malas cartas; ve-
nir con malas cartas. Ad rem non perti-
nentia scripta atierre.
PORTAR ELS PAPERS MULLATS. f. V. Mu-
llat.
POSAR PAPERS , POSAR PAPERS Pe'lS CANTONS.f.
Fixar carteles, cedulones. Públicis litte-
ris in públicis locis affixis aliquid admo-
nere.
regirar, mirar papers. f. buscar en élls al-
guna noticia, ó especie que s' desitja saber.
Papelear , revolver papeles. Scripta evol-
vere ad aliquid in eis investigandum.
rbmenar papers. f. Papelear. Scripta evol-
vere.
CANTEN PAPERS Y MENTEN BARBAS, ref. Ha-
blen papeles y callen barbas.
Conticeant linguse, verum cum scripta lo-
quuntur.
PAPERADA. s. f. mólt paper escrit. Pape-
lera. Multum scriptae chartse.
paperada, conjunt de p3pers esbarriafs, y
regularment dexats per inútils. Papelería.
Chartarum acervus , multitudo.
PAPBRER. s. m. qui fa paper. Papelero.
Chartarum opifex.
PAPERET. s. m. dim. Papelillo. Chartula.
PAPERINA. s. f Cucurucho , alcatraz. Papi-
raceus cucullus.
PAPEROT. s. m. l'escrit despreciable ó inú-
til. Papelón. Inutile, contemptibiie s.riptum
charta.
PAPISSOT. s. m. qui parla papissot. Ceceoso.
BlfESUS.
PAPO , PAPÚ. s. m. fantasma que s" figura
per fer pbr a las criaturas. Coco. Phantas-
ma ; puerorum terriculum.
PAQUEBOT, s. m. embarcado. Paquebot.
Cymba tabellaría.
PAQ
PÁQUET. s. m. Paquetí. Sarcinufo.
*4?
PAQUETAYRE. s. m. marxantó. Gorgotero,
buhonero. Minutarum rerum venditor pro-
pola.
PAP^.s.m. él subgéete qualiíicat ab ia dignitat
de tal en alguns régnes. Par. Par.
par , adj. ant. igual. Par. Par.
Á la par. m. adv. usat deis Comerciants: séns
guany , ni perdua. A la par. Sine lucro,
aut iacturá.
ánar Á la par. f. en '1 jog ó comers. Ir á la
par. Pari lucro vel iacturá ludurn faceré.
jugar á pars ó á senars. f. Jugar á pares y
nones. Pari vel impari ludere.
PARÁBOLA, s. f. narrado d'algun succés,
que s' suposa, y qu' enclou alguna instruc-
ció ó moralitat. Parábola. Parábola.
parábola, fig. Geom. Parábola. Parábola.
PARABÓLIC, A. adj. Parabólico. Paraboli-
cus.
PARABOST. s. m. en los exe'rcits. Preboste.
Capitalis tribunus, castrensis qua?sitor.
PARACRONISME.s.m. computo errat en él
témps. Paracronismo. Parachronismus.
PARADA, s. f. Tacció de parar, la derenció
que s' fa en algún lloc. Parada. Mora,
statio.
parada , suspensió , pausa. Parada. Interval-
lum.
parada, de caballs per mudar las postas. Pa-
rada. Statio subsidiariorum equorum.
parada , de núvols. Cargazón. Nubium con-
geries.
parada, la que fan de sas mercaderías 6 efec-
tes éls que venen. Muestra. Mercium ex-
posit:o.
parada , ant. ostentació. Ostentación. Osten-
tado.
paradas, p. las que fa '1 Clero per cantar las
absoltas, quand se porta algú á enterrar.
Posas. Stationes pro piacularibus precibus
canendis pro defunctis.
fer parada, f. detenirse en algan lloc. Pa«
rorse , hacer detención. Manere.
VÉURER LA COSA MAL PARADA, f. Ver el pleytO
mal parado. Rem in periculo versan ani«
madvartere.
BARCA PARADA NO GÜANYA NOLITS. ref. V»
Barca.
PARADÉLLA HORTENSE, s. f. hérba. V.
Amor a' hortolá.
paradélla borda, hérba. Romaza. Ru-
IP-rX.
PARADETA. s.f. dim. petita detenció. Para-
deta , paradilla. Brevis cunctatio,
PARADIS. s. m. Paraíso. Paradisus.
parad:s , met. lloc ameno. Paraíso. Paradi-
sus.
ar re del paradis. V. Arbre.
AUCÉL-L DEL PARADIS. V. AuCelL
PA-
148 PAR
paradís haja. loe. ant. V. Déu 1© tinga al
cel.
PARADOR, s. m. V. Aparador.
PARADOXÁ. s. f. Paradla. Paradoxum.
BENS PARAFERNALS, éls que la mqllef
porta al marit arnés del dot. Bienes para-
fernales. Parapnerna; uxorium peculium.
PARAFRASA. s. f. ant. V. Paráfrasis.
PARAFRASADOR. s. m. ant. Parafraste.
Paraphrastes.
PARAFRASAR. v. a. ant. V. Parafrasejar.
PARAFRASEJAR. v. a. Parafrasear. Ple-
niori explicatione ¡Ilustrare.
PARÁFRASIS, s. f. Paráfrasis. Paraphra-
sis.
PARAFRÁ5TIC, A. adj. Parafrástico. Pa-
ra phrasticus.
PARAFRASTíCAMENT.adv. ra. Parafrás-
ticamente. Paraphasticé ; per paraphrasim.
PARAGOGE, s. f. figura Poe'tica. Paragoge.
Paragoge.
PARAGOGÍC ,A. adj. Paragógico. Parago-
gicus.
PARAGRAF. s. m. Parágrafo , párrafo. Pa-
ragraphus.
PARALÁCTIC, A. adj. Paraláctico. Para-
lácticos.
PARALAXÉ, PARALAXIS, s. f. Astron.
Paralase. Paralaxis.
PARALELEPÍPEDO, s. m. figura de Geo-
metría. Paralelepípedo. Parallelepipeduin.
PARALELISME.'s. m. Geom. Paralelismo.
Parallelismus.
PARALELO, s. m. comparado ú cotetj en-
tre dos cbsas. Paralelo. Collatio.
PARALELO, LA. adj. lo que está en total
igualtat d? distancia ab altra cosa de sa
especie. Paralelo. Parallelus.
FARALELOGRAMO. s. m. Geom. la figura
de quatre cost ts , cada dos deis oposats de
la qual son paralelos. Paralelogramo. Pa-
rallelogrammus.
paralelogramo, ma. adj. lo disposat en for-
ma de tal. Paralelogramo. Parallelogram-
mus.
PARALIPÓMENON. *. m. llibre de la Bi-
blia. Paralipoménon. Paralipomenon.
PARALIS. s. f. ant. V. Parilisía.
PARÁLISIS, s. f. ant. V. Paralisia.
PARALISÍA. s. f. tulidura. Parálisis, perle-
sía. Paralysis.
PARALÍTIC, A. adj. Peralttico, perlático.
Paralyticus.
PARALITÍCAT, DA. p. p. Paraliticado. Pa-
ralyticus.
PARALOGISAR. v. a. Paralogisar. Paralcr-
g'sare.
PAKALOGISAT, DA. p. p. Paralogisado.
PARALOGISMO.». ia. Paralogismo. Para-
logbmus.
PAR
PARAMENT. s. m. adorno. Paramento. Or-
natus.
PARAMENT DE CASA. Axuar , mfrtflge de COSO,
Supellex.
PARAMENT DE CUYNA. V. Clljna.
PARAMENT DEL PEDESTAL. NetO. Stylobateg
nudus.
PARAMO, s. m. Páramo. Tescuum inhospi-
tum.
PARANÍMFO. s. m. Paranimfo. Paraninv-
phus.
PARAXOMASIA. s. f. figura Retórica. Pa>
ranomasia. Annominatio.
PARANY. s. m. trampa per agafar aucélls ó*
altres animáis. Armadijo , armadija. Deci-
pula.
parany, met. trampa, astucia ab que s' in-
tenta enganyar, seduir ó fer cáurer á algú.
Zancadilla. Supplantatio.
PARAPETO, s. m. Fort. Parapeto. Peribo-
ius.
PARAPLUJA. s. m. V. Paraygua.
PARAR, v. a. detenir él moviment ó acezó d*
algú ó d'al^una cosa. Parar, impediré.
parar , adornar. Paramentar. Ornare, exor-
nare.
Parar, exténdrer la ma , un pany de la roba
&c. per rébfer en éll alguna cosa. Aparar.
Ad aliquid aceipiendum protendere.
parar, tractar mal de paraula ú obra. Parar.
Verbis vel facéis malé efficere.
parar, v. n. detenirse. Parar. Sistere , eon-
sistere.
parar, arribar á algún térme. Parar. Ve»
ñire.
parar , en éls jogs d' envit. Parar. Spon-
dere.
parar, terminar en alguna cosa ó convertirse
ó reduirse una cosa en altra. Parar. Deve-
nire.
PARaR, reca'urer, venir en domini d' algú
alguna cosa. Parar. Venire.
parar , mostrar éls góssos la eassa. Parar.
Suspensione indicare.
parar , s. m. jog de cartas. Parar. Ad uni-
cum folium lusorium spondere vel deponere.
parar la casa , él quarto. f. Alhajar. Su-
pellectili instruere.
parar j/orella. f. escoltar ab atenció. Apli-
car el oido. Aítenté audire , aurem appli-
eare.
parar l' ayre. f. V. Ayre.
parar eotiga. f. Abrir tienda , poner tienda.
Officinam instituere ; tabernam mercibus,
aut artefacñs instruere.
parar casa. f. Poner casa. Domum stabi-
lire.
prrar la coNUDERACió. f. Parar la conside-
ración. Mente intendere.
parar él cítxe. f. detenirlo per usar de res-
péc-
PAR
pécte 6 cortesía ab a!gú. Parar el coche.
Rliedam sistere in urbanitatis signum.
ía*ar crossa. f. detenirse per algún témps en
algún lloc. Hacer pie. Manere , demoran.
parar 1/ esquena, f. met. sufrir, tolerar. Ha'
cer costilla. Patienter sustinereé
PARAR UN LLAS.. f. V. Lías.
PARAR LLASSOS. f< V. LlaS.
parar en mal. f. Parar en mal. Infaustum
exitnm habere.
parar ment. f. considerar, posar particular
atenció. Parar mientes. Mente intendere.
parar taula , ó la taula. f. Poner la mesa.
Mensam instruere.
parar él vent. f. Echarse el ayre. Sedari
ventum.
anar X parar, f. dirigirse á algún térme. Ir
á parar. In hoc vel illud tendere¿
NO DÉXAR PARAR Á ALGÚ UN INSTANT. f. OCU-
parlo de continuo ; no perme'trerli algún
descans. No dexar á alguno sentar el pie en
el suelo. Iugiter aliquem labori addicere.
NO DÉXAR PARAR , NO DÉXAR PARAR UN INS-
TANT. f. cansar mólt á algú. No dexar
poner los pies en el suelo. Non sinere ali-
quem aiiquantulum consi tere , conquies-
cere. s
no parar, f. no desistir d' algún intent , pre-
tensió &c. No parar. Minime desis-
tere.
sénse parar, loe. séns interrupció ú detenció.
Sin parar. Nulla interposita mora.
PARARSE, v. r. detenirse , no passar avant,
en algún moviment , acció &c. Pararse.
Consistere , cessare.
pararse, quedarse parat 6 no passar avant en
un sermó , discurs &c. Pararse , quedarse.
Haerere.
pararse , met. detenirse ó suspéndrerse en la
resolució d' alguna cosa, per algún dubte ó
reparo. Pararse. Hsrere , nutare.
pararse , quedarse parat per algún accident
que sobrevé. Pararse. Haerere.
pararse en etiquetas, f. reparar en cosas de
poca importancia en materia de cortesía y
cosas sémblants Andar en titulillos. In mi-
nimis offendere.
PARASCEVE, s. m. Parasceve. Parasceves.
PARASISME. s. m. Parasismo, paroxismo.
Paroxysmus.
PARASOL, s. m. Parasol, quitasol, guarda'
sol. Umbella..
PARASTALGE. s. m. ant. V. Prestatge.
PARAT, DA. p. p. Parado.
parat , da. adj. V. Éncugit.
déxar parat. f. dexar admiraf, suspes. Dexar
parado, atónito. Ad stuporem aliquem adi-
gere.
PARATGE. s. m. ljoc. Parage. Locus, sia-
tio , mansio.
Tom. II.
PAR í 49
PARAULA. s. f. veu significativa. Palabra.
Verbum.
paraula , Jocució. Palabra ¡¡ habla. Locuiio.
paraula , promesa tí oferta , qu' ha fet algú'
Palabra. Fides promissa , pollicitatio.
paraula , seguretat y fermesa explicada ab
paraulas. Palabra. Verbum.
paraula, en la milicia. Palabra. Verbum,
paraula de matrimoni. Palabra de matrimé*
nio. Sponsio in matrimonium.
paraula ociosa. Palabra ociosa. Verbum otio-
sum.
Paraula pesada, la qu' ofen. Palabra pesada.
Verbum grave.
paraula picant. la qü' ofen o cansa resenti-
ment. Palabra picante. Verbum aculea-
tum.
paraula prenyada. T qu' enclou mes sentit
del que manifésta. Palabra preñada. Du-
bium vel minax verbum.
paraula de rey. loe. ab que s'denota la fer-
mesa y seguretat de la paraula que s'dóna.
Palabra de rey. Regia ñdes.
home de paraula. él que la guarda. Hombre
de su palabra. Homo integra; fidei.
CURT OB PARAULAS. V. Clirt.
DABASÉLL DE PARAULAS. V. Dabasséll.
paltat de paraulas. él que no té explicaría*
Corto , falto da palabras. Verborum egenus.
paraulas en l" ayre , paraulas inúíils , va-
nas. Palabras al ayre. Inania verba.
paraulas fingidas. Palabras fingidas. Dolosa
verba.
formals paraulas. las matéxas qu" algú ha
dit ó s' troban en algún escrit. Palabras
formales. Ipsissima verba.
cullir las paraulas. f. notar algú las qu'al-
tre diu per lo que 1¡ pod importar. Coger
palabras. Verba capere , notare.
cumplir la paraula. f. V. Cumplir.
demanar paraula. f. ant. demanar llicencia.
Pedir licencia , permiso. Veniam, aut Í3cul-
tatem petere.
desmandarse de paraulas. f. Desmandarse
en palabras ; irse de boca , írsele á alguna
la boca. Os in convitia aut maledicta sol-
vere.
DÉXAR AB LA PARAULA Á LA BOCA. f. déxar
d' oír á algú , que molesta , enfada &c.
Dexar con la palabra en la boca. Intercepto
verbo abire.
I DÉXAR Á ALGÚ AB LA PARAULA Á LA BOCA, Ó
sénse paraula. f. déxarlo séns respo¿ta.
Atarugar , atragantar á alguno. Obturare
os; ad conticendum cogeré.
donar paraula. f. ant. donar llicertcia. Dar
permiso. Veniam , facultatem daré.
donar sa paraula. f. assegurar ab sa paraula
que s 1 fará ó cumplirá alguna cosa. Dar su
palabra. Fidesn date ; sporcdere.
Pp Dí>-
i-o
PAR
DONAR BONAS PARAULAS. f. V. DoTlSr.
empenyar la paraula. f. V. Empenyar.
escaparse una paraula. f. Irse ó escaparse
una palabra. Linguam labi.
faltar paraulas. f. ab ques' pondera lo gran
qu'es alguna cosa en sa linea que dificil-
ment se pod explicar. Faltar palabras.
Verba deficere.
llevar la paraula de la boga. f. V.
Boca.
mancar ó faltar á la paraula. f. no cum-
plirla. Faltar á la palabra. Pidem fran-
giré.
NO D1R Ó NO PARLAR PARAULA : SENSE DIR Ó
parlar paraula. No decir ó no hablar
palabra : sin decir ó hablar palabra. Nec
verbum dicere.
NO SABERSE TRÁURER LAS PARAULAS DE LA
boca. Helársele á alguno las palabras. Bal-
butire.
NO SER MES QUE PARAULAS. f. no paSSaf á
mes en alguna disputa, altercar &c. No
ser mas que palabras. Non ultra verba cer-
tare.
NO TEÑIR PARAULA Ó LA PARAULA. f. faltar á
ella , no guardarla. No tener palabra. F¡-
dein datam fallere.
PASSAR Ó ENTRETENIR AB PARAULAS 6 AB BO-
nas paraulas. f. Traer en palabras. Verbis
detinere ; promissis alere alicuius spem.
péndrer la paraula. f. parlar primer, ó
proseguir la conversado qu' altre ha dé-
xat. Tomar la palabra. Sermonem arri-
pere.
péndrer la paraula. f. acceptar la promesa
per reconvenir ai que la dona, si falta á
ella. Tomar la palabra. Datam fidem acci-
pere.
perdrer la paraula. f. per malaltía ó al-
gún accident. Perder el habla. Voce pri-
va ri.
TEÑIR PARADLAS 6 QUATRE PARAULAS. f. re-
nyir. Tener palabras ; trabarse de pala-
bras. Iurgari.
TORNAR LA PARAULA ATRÁS, f. V. Atr3S , en-
datras.
TRACTAR MAL DE PARAULAS. f. Ti atar fiíal de
palabra. Convitiari ; probrosis verbis ali-
quem petere , onerare.
X la primera paraula. m. adv. ab que s'ex-
préssa qu' algú ha entes á altre ja al co-
mensars' á explicar. Á la primera palabra.
Ex primo verbo.
Á la primera paraula. m. adv. á la primera
manifestado del preu en qu 1 algú vol vén-
drer alguna cosa. A la primera palabra.
Primo verbo.
ab mitja paraula. m. adv. que denota la
promptitut y eficacia ab qu" algú persua-
des á altre. Á media palabra. Ad inceptum
PAR
vtrbum ; vlx labris apertís.
de paraula. m. adv. no en escrits. De pa-
labra. Verbo.
de paraula en paraula. m. adv. seguind
per órde las parauías. De palabra en pa-
labra. Per verba.
en una , dos, ó en pocas paraulas. m. adv.
En una , dos , ó en pocas palabras. Uno,
duabus, vel paucis verbis.
paraula per paraula. m. adv. Palabra por
palabra. Totidem verbis.
bonas paraulas. loe. que denota qu'algú no
s'néga á fer lo que se li demana, pero no
ho fa. Buenas palabras. Bona verba.
bonas paraulas y dolents féts. loe. V. Ni
obra bona ni paravla mala.
una paraula. loe. ab que s' crida á algú á
part. Palabra, palabras. Paucis te vo-
ló.
cada paraula Dos mentidas, loe. Miente mas
que departe. Mentitur singulis verbis.
la méva paraula es ó val un acts. loe. ab
que s' assegura lo que s' promjt. Mi pala*
bra es prenda de oro. Firma sunt mea pro-
misa ac si essent syngraphá attestata.
mitjas paraulas. loe. explicado emfática ó
no cabal d 1 algún concépte. Medias pala-
bras. Dimidiata verba.
no diu paraula que no mentía, loe. V. Dir
mentir.
Á BON ENTENEDOR POCAS PARAULAS. ref. V¿
Entenedor.
Á PARAULAS NECIAS ( Ó TONTAS ) ORELLAS SOR-
DAS, ref. A palabras locas orejas sordas.
Incultis clauduntur vocibus aures.
LA MILLOR PARAULA ES LA QUE ESTX PER DIR.
f. V. Poc parlar es sabiesa.
LA PARAULA Qu' HA EXIT DE LA BOCA NO POD
tornar atrás, ref. La palabra que se soltó
no puede recogerse. Nescit vox missa re-
vertí.
l'hOME PER LA PARAULA , Y 'l BOU PER LA
eanya. ref. Al hombre por la palabra , y ai
buey por el cuerno.
Verba ligant nomines, taurorum cornua fu-
nes.
NI OBRA BONA NI PARAULA MALA. ref. V.
Obra.
NO HI HA PARAULA BEN DITA QUE NO SIA MAL
compresa ó* entesa, ref. No hay palabra
mal dicha si no fuese mal entendida.
Verba , nisi ínvertas , nulla sinistra fo«
rent.
paraulas y plomas él vent se las NE PORTA
TOTAS : LAS PARAULAS EL VENT SE LAS EN
porta, ref. Palabras y plumas el viento las
lleva.
Pondere penna caret, pondere verba ca»
rent.
PA-
PAR
PARAULADA. s. f. paraula ofensiva. Pala-
brada. Iniuriosum, probrosum verbum.
PARAULETA. s. f. dim. Palabrita. Vo-
cula.
PARAULISTA. s. m. ant. qui té móltas pa-
raulas. Palabrista , palabrero. Loquax,
garrulus.
paraulista , ant. mentider. Embelecador , em-
baidor. Insidióse loquax.
PARAYRE. s. m. Pelayre. Lanificus.
cardo de parayres. ant. V. Cardot.
PARCA, s. f. veu ab que éls poetas signifi-
can á la mort. Parca. Parca.
PARCAMENT. adv. m. Parcamente. Mo-
dicé , pareé.
PARCER. s. m. Aparcero. Particeps.
PARCERIA. s. f. Aparcería, parceria. De
parte ab unoquoque sociorum capienda so*
cietas.
PARCIAL, adj. lo pertanyent á la part d' al-
gún tór. Parcial. Partialis.
parcial , amig, aféete. Parcial. Coniunctus,
familiaris. V--
parcial , él que seguex él partit d'un altre.
Parcial. Partium alicuius assecla; studiosus,
sectarius.
PARCI ALITARÍ. s. m. ant. V. Parcial.
PARCIALITAT. s. f. facció. Parcialidad.
Pactio , partes.
parcialitat , afecció. Parcialidad. AfFectus.
PARCIÓ. s. f. V. Partició.
PARCO, s. m. paper de perdó que donan éls
mestres ais dexébles. Parce, parco. Parce,
parco.
parco , ca. adj. Parco. Parcus.
PARCONER. s. m. ant. participant. d' algu-
na cosa. Parcionero. Partiarius.
PARDAL, s. m. aucéll. Pardal, gorrión. Pas-
ser , pardalis.
pardal , met. vellaco , astut. Pardal, páxaro.
Callidus.
MES VAL UN PARDAL Á LA UTA Qu' UNA PERDIU
en l' ayre. ref. Mas vale páxaro en mano
que buytre volando.
In manibus potior passer, quam vultur in
aetrha.
PARÜEJAR. v. n. resaltar él color pardo.
Pardear. Puscum apparere.
PAPvDO. s. m. animal. Pardo. Pardus.
pardo , da. color. Pardo. Fuscus.
DE NITS TÓTS LOS GaTS SON PARDOS, ref. V.
Nit.
PARE. s. m. él que procrea a' altre semblant
en sa especie. Padre. Pater, genitor.
pare, la primera persona de la Santíssima
Trinitat. Padre. Pater.
pare, T autor de qualsevol obra. Padre.
Pater , auctor.
f are , cap 6 principal d' alguna descenden-
cia. Padre. Pater. ■
PAR I5I
pare, de la poesía, eloqüencia , pintura,
Scc. Padre. Paler.
pare , met. qui fa oñci de pare envers algú.
Padre. Pater.
pare adoptiu. Padre adoptivo. Pater adopti-
vus.
pare d' ánimas, él párroco. Padre de almas.
Parochus.
PARE DELS BOTOS. V. Botg.
pare conscripte. él Senador entre 'ls Ro-
rnass. Padre conscripto. Pater conscriptus.
pare espiritual. Padre espiritual. Pater
spiritualis.
pare de familia. Padre de familia. Pater
familias.
pare nostre , 1' oració dominical. Padre
nuestro. Oratio dominica.
pare de la patria, él qu' ha fét particulars
seTveys á sa patria. Paire de la patria.
Pater patrise.
pare de pobres, él que 'ls asistex y socorra.
Padre de pobres. Pater pauperum.
pare de provincia , él que ha estat provin-
cial en alguna religió. Padre de provincia.
Pater provincia?.
pare putatiu. Padre putativo. Putativus
pater.
sant pare, él Papa. Santo padre. Papa; Sum-
mus Pontifex.
pares , p. é! pare y mare. Padres. Pa rentes.
pares , los d'aigun concili. Padres. Parres.
pares, é's avis, besavis y antics progenitors.
Padres. Proavi , maiores.
pares , éls Religiosos , y Sacerdots. Padres.
Patres.
pares . ó sants pares de l' iglesia. Padres
ó santos Padres de la Iglesia. Ecclesioe Pa-
tres.
pares del desert. Padres del yermo. Eremi-
colae Patres.
nostres primers pares, Adam y Eva de qui
descendexen t5ts ios homens. nuestros pri-
meros padres. Primi parantes.
SER FILL DE PARE , SEMBLAR Á SGN PARE. f.
ab que s' denota qu' a!gú té la matexa fiso-
nomía , ó inclinacions y costums que son
pare. Padrear , ser muy hijo de su padre.
Patrem faeie , Índole , moribus reíerre.
teñir él pare alcalde., f. Tener el padre
alcalde. Iudicem cognatum , amicum ha-
bere.
trobar paré y mare. f. met. trobar qui fas-
sa "ls bons oficis de pare y mare. Hallar
padre y madre. Officia parentum in aliquo
invenire.
AMOR DE PARE TOT LO DEMES E3 AYRE. ref.
Sobre padre no hay compadre.
Frigidus omnis amor prne ardenti patris
amore.
Á JARE GUARDADOR FILL DISSIPADOK. ref. Á
pa-
tga PAR
padre endurador , hijo gastador : A padre
allegador hijo expendedor*
Qux pater accuraulat dispergit prodigus
haeres.
ÉL PARE NO ES NAT Y '* FILL JA SALTA PE'l
terrat. ref. Hijo no tenemos y nómbrele
ponemos.
Nec peperit capra & nunc haedus Iudit in
agris.
TILL ETS Y PARE SERÁS QÜAL TARAS TAL TRO-
barás. ref. Hijo eres, padre serás , qual
hicieres tal habrás.
Quas intuleris patri , genitor stipendia su-
mes.
FER FALTA d'aLTRE MON PARE FOU BATLLE.
Por falta de hombres buenos a mi padre hi-
cieron alcalde.
Esset honestorum quod copia nulia viro-
rum.
Electus pago praesidet ecce pater.
LO PARE GUANYA LO RAL Y LO FILL LO GASTA
mal. tef. Nuestros padres á pulgadas y no-
sotros á brazadas.
Absumit natus genitor quse congerit aera.
UN PARE PER CENT FILLS Y NO CENT FILLS
per un pare. ref. Un padre pare cien hi-
jos y no cien hijos para un padre.
Centenae proli genitor vel prospicit unus ;
Prospicit ast uní proles centena parenti.
PARED, s. f. Pared. Paries, murus.
pared atalussada. Pared escarpada. Murus
decüvis.
PARED DE MAHÓ 6 DE RAJÓLA DE PLA. Citara.
Paries transversi iateris crassitudine.
pareo mestra. Pared maestra. Solidus pa-
ries.
pared mitjera ó MiTjAHA. Pared de media-
nería, medianera. Communis paries.
pared de peora picada. Pared de sillería.
Paries e' lapidibus quadris.
pared seca. Pared de piedras en seco. Ma-
ceria.
pany de pared. Lienzo de pared. Parietis
tractus.
déxar caxals en las pareds. f. Adentellar.
Prodientes lapides novo parieti nectendo
relinquere.
donarse de cap per las pareos, f. met. ab
que s' explica él gran enfado d' algú. Dar-
se contra una pared. In parietem impe-
tere.
PORTÁRSEN FINS ELS CLAUS DE LA PARED, f.
No dexar estaca en pared. Omnia auferre,
nil omnino relinquere.
SALTAR LA PARED Ó PER LAS PAREDS. f. per
escaparse ó fugir. Saltar por las paredes.
Parietes ad insequentes efugiendos supe-
rare.
entre ouatrk pareds. m. adv. ab que s" sig-
nifica la sohdat y retiro en que está algú.
PAR
Entre qziatro paredes. ínter pañetes.
LAS MATAS TEÑEN ULLS Y LAS PAREDS TF.NEN
aurellas. ref. Paredes oyen : las paredes
tienen ojos. Vel parietes auriti & oculafi
censendi.
PAREDAR. v. a. posar entre quatsre pareds.
Emparedar. Parietibus recludere.
paredar, algún' obertura, comporta finés-
tra &c. Cegar , tabicar. Obturare , occlu-
dere.
PAREDASSA. s. f. aura. Paredón. Cras-
sior , cejsior paries.
PAREDAT, DA. p. p. posat entre quatre
pareds. Emparedado.
paredat, dit de la porta, finéstr3 , &c.
que s' ha tancat ab pared. Cegado , tab'f
eado.
PAREDETA. s. f. Paredilla. Paries hu-
miiis.
PARELL. s. m. Par. Par.
parell, él de bous ó muías per Uaurar.
Yunta. lugum.
POSAR A PARELLS , FER VENIR Á PARELLS. f.
Parear. Binarios faceré.
posarse á pare^ls. f. V. Posarse de dos en
dos.
Á Parells ó á senars. m. adv. Á pares 6 d
nones. Par impar.
PARÉELA, s. f. Pareja. Par.
PÁRENLA, s. f. ant. V. Apariencia.
PARÉNESIS, s. f. exórtació. Parénesis. Pa-
rénesis.
PARENT; s. m. Pariente , deudo* Cognatus,
arfinis , agnatus.
parent, met. semblant ó aparegut. Pariente.
Consimiüs , cognatus.
parents , p. ant. antepassats. Antepasados.
Maiores , patres.
no te amig ni parent. f. No tiene próximo.
Próximo nec mínimum consulit.
ser prop parent. f. Tocar de cerca. Próxima
cognatione coniungi.
TANT PROP TING LAS DENTS , QUE NO m' RE-
CORDÓ DE MOS PARENTS ; Ó ü' AMIGS NI PA-
RENTS. ref. Mas cerca están mis dientes
que mis parientes. Proximus ego sum met
mihi.
PARENTELA, s. f. Parentela. Cognatio,
parentela.
PARÉNTESIS, s. m. Paréntesis. Paren-
fhesis.
paréntesis , breu suspensió en alguna cosa.
Paréntesis. Parenthesis.
entre paréntesis, m. adv. Entre ó por pa-
réntesis. Per parenthesim.
PARENTIU. s. m. Parentezco , parentela,
deudo. Propinquitas , cognatio, consanguí-
neas.
parentiu espiritual. Parentezca espiritual.
Cognatio spiritualis.
GRAUS
PAR.
or/,us ds parentíu. V. Grau.
contráuuer parentiu. f. V. Contráurer.
PAR.ER. s, m. Parecer. Sententia, opinio.
PAREXER. v. n. V. Semblar, aparéxer.
Á mün paréxer. loe. A nú ver. Meo iudicio.
per bén paréxer. loe. Por el bien parecer.
Ne ulla offensio detur.
PARHELIO. s. m. cert metéoro. Parhelio,
parelias , paraselene* Parhelium.
PARÍCIA. s. f. ant. V. Epifanía.
PARIDORA, s. f. la dona fecunda. Paridera.
Foecunda mulier.
PARIFICAR, v. a. Parificar. Paritate pro-
bare , comparare.
PARIFICAT , DA. p. p. Parificado.
PARILICIA. s. f. ant. V. Perlesía.
PARIMENT. s. m. ant. V. Part.
PARIÓ, NA. adj. Parejo, compañero. Com-
par , par.
PARIR, v. a. Parir. Parere.
parir , v. n. met. exir al públic, manifestarse
lo qu' estaba ocult. Parir. Edi in Iucem.
parir, met. explicar bé 'I concépte. Parir.
Parere.
ESTAR PER PARIR, Ó BN DIES DE PARIR, f.
Andar ó estar en dias de parir. Partum
appropinquare.
MALA N1T Y PARIR MOSSA 6 FILLA. Tef. Mala
noche y parir hija.
Pupula pro puero post tot discrimina noctis
Nata.
PARISIENC, A. adj. Parisiense. Parisiensis.
PARIT , DA. p. p. Parido.
PARITAT. s. f. Paridad. Pariias.
correr la paritat. f. Correr la paridad.
Comparationem aptam , convenientem esse.
PARLADOR, s. m. qui parla mólt. Parlador,
parlante , parlón , parlerito , parlero , ha-
blador , hablatista. Loquax.
parlador , dé monjas. Locutorio , parlatorio,
libratorio. Clathrum , exhaedra ad collo-
quium.
PARLAMENT. s. m. tribunal d' alguns rég-
nes. Parlamento. Senatus.
varlament , p. us. V. Enrahonament.
PARLAMENTA, s. f. fam. facundia. Labia,
parla , parlería. Facundia.
PARLAMENTAR, v. n. Parlamentar. Ser-
tnonem agere.
PARLAMENTARI , A, adj.ant. Parlamenta-
rio. Ad coüoquium vel congressum spectans.
PARLAR, v. a. articular, proferir las parau-
las. Hablar. Loqúi.
parlar, v. n. advertir, avisar, amonestar,
com se diu, qu' a' algú se li ha fet parlar
per alguna persona d' autoritat per distráu-
re 1 ! v. g. del jog. Hablar. Admonere.
parlar, comensar a'«nrabonar, lo que regu-
íarmerít se diu de las criaturas. Hablar.
Loqui , os in verba solvere»
Tom. II.
PAR r S3
parlar , conversar, tractar d' alguu assumpro.
Hablar. CoJloqui.
parlar , dir , expressarse , com : parlar tba-
tament. Hablar. Loqui.
parlar, dit d' alguns aucélls que proferexen
las veus humanas que se 'ls ensenyan. Ha-
blar. Humanas voces proferre.
parlar , empenyarse en favor d' algú. Hj-
blar. Pro aliquo ¡oqui.
parlar, no aparéxer sino que parla, f. dit
d' algún" imatge ó figura mólt perféta.
Estar hablando. Spirare signa.
parlar X bulto, f. Hablar á bulto , á tientq.
In incertum loqui.
parlar ab él ñas. f. Ganguear , hablar por
las narices. Gannire.
parlar ab éls ulls. f. donar á enténdrer á
algú alguna cosa ab una mirada, ó aitre
senyal fét ab éls ulls. Hablar con los ojos.
Oculis innuere.
parlar ab misteri. f. V. Parlar ab ¿e-
nyas.
parlar ab paraulas cubertas. f. Hablar de
misterio. Arcanis verbis loqui.
parlar ab sentas. f. Hablar por señas. Sig-
nis loqui.
parlar al cas. f. Hablar al caso, Apté , ad
rem loqui.
parlar Á glops. f. Hablar á chorretadas*
Praepropere loqui.
parlar alt. f. parlar ab veu alta. Hablar
alto, recio. Clara voce loqui.
parlar alt. f. met. parlar ab erpressions
animosas, quals las inspira la rahó ,, las
suggerex 1' enfado &c. Hablar alto , hablar
recio. Confidenter loqui.
PARLAR BAX, Á POC Á POC, Á PLERET ; f. Hablar
baxo , quedo , paso. Submissa voce loqui.
parlar bé. f. explicarse ab veus elegants.
Hablar bien. Polite , castigare loqui.
farlar clar. f. dir obertament lo que s' sent
en alguna materia. Hablar claro , en p«r ; *
dad. Aperté loqui.
parlar com él papagall. f. V. Papagall.
parlar depréssa. f. Hablar de priesa , de
hilván, á borbotones,. Verba verbis accumu-
Tare.
parlar de son cap. f. parlar sens conexe-
ment de lo de que s' parla, y no mes que
per lo qu' oferex V imaginado. Hablar de
memoria , de cabeza. De aliquo ut s?se
menti obiicit loqui.
parlar de taulauas en avall. f. Hablar de
tejas abaxo. De iis qüae nostra sunt sermo-
nem esse.
parlar de veras, f. Hablar de veras, Serio
¡oqui.
parlar del ayré. f. proposarse cosas impos*
sibles. Hablar de la mar. ímpossibilia ex-
peleré.
Qq par-
154 PAR
parlar en comú. f. Hablar en común, Indeñ-
nité loqui.
parlar en l' ayre. f. parlar séns fonament.
Hablar al ayre. Vané loqui.
parlar greg ó en grég. f. parlar algú de
manera que no s' entenga lo que vol dir.
Hablar en griego. Obstruso sermone loqui.
parlar en públic. f. Hablar en público. É
publico loco verba faceré.
parlar entre dents. f. Hablar entre dientes.
Mussitare , mutire.
parlar mal d' algú. f. Hablar mal de algu*
no. Alicui detrahere.
parlar mólt , y no dir res. f. gastar móltas
paraulas séns dir res de substancial , ó lo
que fa al cas. Hablar mucho y decir nada.
Multiloquio nihil dicere.
parlar papissot. f. Cecear. Ad sibili sonum
vel pinguiori sonó pronuntiare.
parlar per démes. f. Hablar por demás. Su-
perflué loqui.
parlar pulit, llimat. f. Hablar culto. Lec-
tissimis verbis, eleganti sermone loqui.
parlar sens tocar al lloc. f. Hablar á ton~
tas, y á locas. Effutire ; quidquid in buc-
cam venit garriré.
parlar tartamud. f. Tartamudear. Balbu-
tire.
parlar tót sol. f. Hablar á solas , á sus so-
las: hablar entre i/, consigo. Secum loqui.
DEXAR Á ALGÚ SENSE PARLAR, f. V. Déxar Ú
algú ab la paraula á la boca.
donar que parlar, f. donar que dir. Dar que
hablar. Materiam , ansam praebere homi-
num obloquutionibus.
fer parlar, f. precisar á algú á respóndrer,
ó á dir lo que per respecta ó altre motiu
volia callar. Hacer hablar. Ad loquendum
cogeré.
fer parlar , fer parlar de sí. f. V. Donar
que parlar.
fer parlar, f. met. tocar ab perfecció algún
instrument músic. Hacer hablar. Summa
dexteritate instrumenta música pulsare.
no parlar, f. dit del qu' ha perdut la paraula
per algún accident, ó per estar próxím á la
mort. Estar sin habla. ínterceptum habere
usum loquelse.
ser ben parlat. f. parlar ab propietat y ele-
gancia , ó ab modo y cortesía. Hablar bien.
Eleganter, castígate , vel comiter, urbane
loqui.
PARLAM DE COLS ; LA IVIARE n' CUYNA. expr.
Si preguntáis por berzas mi padre tiene un
garbanzal. Saltas extra chorum.
parlem ci.ar. loe. Hablemos claro. Aperté,
distincté a^amus.
parlar pe» parlar. loc.parlar sénse fonament
ó r.o dir cosa de substancia. Hablar por ha-
blar. Vana efutire.
PAR
art de parlar be , la R.eiórica. Arte de bien
hablar. Ars bené Ioquer.di.
él parlar , él to de veu de cada hu , ab que
parla. El habla. Vocis sonus.
de parlas en büklas. m. adv. De burlas.
Per iocum.
estarse parland. loe. estarse tractand d" al-
gún negoci , conveni &c. Estar en habla.
De aüquo agí.
mire com parlar lo que parla; ó ab qui
parla, loe. ab que s' advertex á algú que s'
reporte en lo parlar. Mire como habla ; lo
que habla ; 6 con quien habla. Comiter lo-
quaris; bona verba quaeso.
no me n' parle, expr. ab que s' significa la
repugnancia de que s' fassa mendó d' algú.
No me le nombre. Nec nominetur.
nom fasses parlar, loe. No me saques la len-
gua á passear. Ne quod tibi grave sit audi-
re, me dicere cogas.
no se n' parle mes. loe. No se hable mas en
ello. De hac re nullus ultra sit sermo.
Á BOCA QUE NO PARLA DEU NO l' OU. ref. V.
B6ca.
CADA HU PARLA DE LA FIRA SEGONS Ll VA EN
ella. ref. V. Fira.
DE LA ABUNDANCIA DEL COR PARLA LA EOCA.
ref. V. Boca.
MOLT PARLAR NOU , MÓLT GRATAR COU. ref.
Mucho hablar empece , mucho rascar escv.e-
ce. Nocet & nimium scabere , & nimis
loqui.
QUI PARLA EN COMÚ , NO PARLA AB NINGÚ.
ref. Quien habla con todos habla con ningu-
no. Nulli loquitur qui ómnibus loquitur.
poc parlar es sabiesa. ref. Al buen callar
llaman Sancho.
Nulli tacuisse nocet : nocet esse loquutum.
poc parlar y mólt obrar, ref. Callar y
obrar por ¡a tierra y por la mar. Non mul-
tiloquio sed factii opus est.
QUI DEL LLÓP PARLA PROP LI IX. ref. En MOrtí-
brando el ruin de Roma , luego asoma. Lu-
pus est in fábula.
QUI PARLA MÓLT, ALGUNA COSA ACERTA. ref.
V. Acertar.
PARLARSE, v. r. dirse. Hablarse. Sermo-
nem esse, dici , agi.
parlarse , tractarse , estarse parland algún
negoci, conveni ó altre assumpto. Estar en
habla. Agi de aliquo.
no parlar s' ab algú. f. per resentiment ó
motiu semblant. Negar, quitar el habla:
no hablarse. Verba negare alicui.
PARLAT. p. p. Hablado.
PARLER. s. m. ant. enrabonador. Parlero^
hablador. Loquax , garrulus.
PARLERÍA, s. f. verbositat. Labia. Dicendi
facilitas, loquentia.
parlería , ant. V. Loquució.
PAR-
PAR
PARNAS. s. ra. montanya en que fingiren
éls gentüs qu' habitaban las Musas. Parna-
so. Pjrnassus.
PARONOMASIA, s. f. figura Retórica. Paro-
nomasia. Paronomasia.
PARÓTfGA. s. f. Parótida. Parotis.
PARPAL. s m. Palanca, barra. Vectis.
PARPELLOL. s. m. ant. V. Papalló.
PARRA, s. f. Parra. Vitis pergulata, vel
iugata.
parra b5rda. Parriza, parrón , vid silvestre.
Labrusca , vitis silvestris.
PARRAC. s. m. territ. V. Padas , pellingot.
PARRAP. s. m. ant. V. Paragraf.
PÁRRAFO, s. m. V. Paragraf.
PARRAL, s. m. la parra extesa demunt de
país, atravessats sobre altres drets. Empar-
rado. Vitiaria camera; vinearium complu-
vium.
PAROLA, s. f. Labia, parola. Loquacitas.
PARRELL. s. m. él guix que sol mesclarse
en él vi. Yeso. Gypsus.
PARRELLA. s. f. ant. V. Graélla.
PARRÉRA. s. m. Pachón. Morosus.
PARRETA. s. f. dim. parra perita. Parrilla.
Parva vitis.
PARRICIDA, s. f. Pirricida. Parricida.
PARRICIDI. s. m. Parricidio. Parricidium.
PÁRROCO, s. m. Párroco , cura párroco.
Parochus.
PARROQUIA, s. f. iglesia parroquial. Par-
roquia , parroquial. Paroecia , parochia.
parroquia , él conjunt de parroquians. Par-
roquia. Paroecorum collectio.
parroquia, él territori que ocupan ¡os parro-
quians. Parroquia. Paroecialis , dioecesis.
CUMPLIR LA PARROQUIA , Ó AB LA PARROQUIA.
f. V. Cumplir.
PARROQUIA , NA. adj. él que pertany
á certa y determinada parroquia. Parro-
quiano. Faroecus.
parroquia , qui sol comprar en una matéxa
botiga. Parroquiano. Emptor apud eundem
venditorem.
PARROQUIAL, adj. Parroquial. Paroeciar
lis.
PARSIMONIA, s. f. Parsimonia. Parcimo-
nia.
PART. s. m. 1' acte de parir. Parto. Partus.
part, él feto qu' ha nat. Parto. Partus.
PART,met. qualsevol producció: com se diu
part del enteniment aJgun' obra científica.
Parto. Partus.
part atravessat, él difícil . ó fora del modo
regular. Parto revesado. Partus diffkilis.
bon part. Buen ó feliz parto: buen ó feliz
alumbramiento. Seeundus partus.
mal part. V. Part atravessat.
anar de part. f. Estar de parto. Parturire.
DKU LI DO UN BON PART. expr. V. DélJ.
PAR
*ss
part. s. f. la que concórra á compóndrer un
tót. Parte. Pars.
part , banda , costat , com : part de carrer,
de quarto, dreta, esquerra. Parte. Latus,
pars.
part , cada una de dos ó mes cosas oposadas
entre sí, com dos opinions, dos exe'rcits.
Parte. Pars.
part, divisió en éls llibres que constan de to-
mos ó tractats. Parte. Pars.
part, en éls pléts. Parte. Pars.
part, en la Geometría. Parte. Pars.
part, facció, partit. Partes. Partes.
part , espay , ó tros , com una part del die,
del camp. Parte. Pars.
part, la persona ó partit á que un s' inclina,
ó contra qui va en alguna qiiestió, reayina,
&c. Parte. Partes.
part , la que té en la comedia cada come-
diant. Parte. Persona , comcudus.
part , paratge , lloc. Parte. Situs , locus.
part , porció. Parte. Pars.
part essencial. Parte esencial. Pars essen-
tialis.
part integral 6 integrant. Parte integral
ó integrante. Pars integrans.
parts del mon. Partes del mundo. Orbis
partes.
part superior, en V home 1' enteniment y
vuluntat. Parte superior. Pars superior.
parts de l' oració. Grarn. Partes de la ora-
cion. Orationis partes.
pa*t. adv. en part. Parte. Partim.
anar i la part. f. teñir part en algún inte-
teres , &c. Entrar á la parte. In partem
iré , vocari.
anar á la part. f. dos 6 mes en algún mao-
ci , comers &c. Ir á la parte. Communem
sortem sui>ire.
cridar á part. f. á a!gú par parlarli en se-
cret. Llamar á parte. Seors^n ab aliis
querapiam ad se vocare.
dexar á part. f. prescindir d' alguna cosa,
no contar ab ella, separarla de lo que s'
traerá. Dexar á parte. Mittsre , semovere.
donar part. f. fer participar á algú d 1 alguna
cosa. Dar parte. De aliqua re alicui imper-
tid.
donar part. f. fer saber, donar noticia d' al-
guna cosa. Dar parte. Nunriare.
fer ó posar de sa part. f. aplicar al<?ú éls
medis que pod per lograr alguna cosa.
Hacer ó poner de su parte. Quantum in
aliquo est agere.
no tenirhi part ni quart. f. no teñir interés
ó intervenció en alguna cesa. No tener arte
ni parte. Nuüatenus inteivs?e.
passar de part á part. f. Pasar , atravesar
de parte á parte. Traiieere,
?o-
156 PAR
Posar k part. f. Poner á parle. Sepon'ere, se-
iungere.
tes ir de sa part. f. teñir a' sbn favor. Tener
de su parle. Pro se habere.
teñir part f. teñir acció ú intervenció en al-
guna cosa. Tener parte ó ser parte. In-
teresse.
fer parts 6 la part. f. distribuir la vianda.
Echar. Cibos distribuere.
Fer parts. f. dividir una cosa, repartindla en-
tre varios ó pera diferents usos. Hacer ra-
jas. Dividere, distribuere.
posar de part. f. separar. Poner á parte. Se-
gregare;
saber alguna cosa db bóna part. f. Saber
algo de buena parte. Ex cerro , probato
auctore aliquid scire, accepisse.
PÉNDRER Á IaA BONA PART ; TIRARHO Á LA
bona part. f. Tomar á buena parte ; echar
á buena parte, In bonam, in mitiorem par-
tem accipere.
tirar cada hu i-er sa part. f. seguir cada
hu de dos ó mólts diferent destino ú opinió.
Echar cada uno por su su parte. Aliam
unumquemque sequi viam , aliud sentiré.
péndrer A la mala Part. f. Echar á mala
parte. In malam , in peiorem partem acci
pera.
TIRARHO TOT A LA MALA PART. f. Echarlo tO-
do á mano izquierda. Omnia ín malam par-
tem accipere.
Á AQUESTA PART, D* AQUESTA PART. loe. ab
que s'expréssa 3lgüna temporada 6 '1 témps
actual ab respecte al anterior, com de dos
anys Á aquesta part. A esta parte. Ab
hiño.
de part. m. adv. ab recado, en dom ó d' br-
de d 1 al.^á. De parte. Nomine.
DE PART d' ARKERA , DE PART ü' ATRÁS, til.
adv. V. A¡ r era, atrás.
akó es Á part , ó cosa Á PARf . loe. ab que
s' denota qu 1 alguna cosa es distincta de lo
que s" tracta. Eso es aparte. Diversum,
aliud est.
part ó partida. loe. Parte , alguna parte.
Pars aliqua.
de part d' allá. loe. De la otra patte, de la
parte de allá. Ultra , trans.
de tart de sa. loe. De esta parte^ de la par'
te de acá. Cis , citra.
de part d' arrera. m. adv. met. d?. darrera
ó enausencia d' algú. A espaldas de alguno.
A tergo.
de la part contraria, m. adv. De la parte
contraria ú opuesta. Ex adverso.
de l" una part á l ? altra. loe. de costat á
costat. V. De part á part.
o' Una p:\kt á altra , ó de l' una part k
l' altra. loe. d' un paitit , ó persona á
altra , y axi s' diu : de l' una part á
PAR
l' altra s' enviaren regalos. Di parte á
parte. Hiñe, illinc.
de part á part. m. adv. de 1' un costat ó ex-
trem á V altre. De parte á parte. Transver-
sim , ab uno ad aliud latus.
de part de Nit. m. adv. Ds parte de noche,
Noctu.
d' una y altra parí. loe. De parte y otra.
Ex utraque parte.
en part. m. adv. En parte. Partim.
part assó^ó dassó. ni. adv. ant. á mes d' assó
A parte de eso. Praterea , prxter id.
part per part. in. adv. distinctament y sens
déxar part alguna. Parte por parte. Per
partes.
per la major part. loe. en él iTiajor PÚmero
ó comunament. Por la mayor parte. Ut plu-
rimum.
per ma part, ó de ma part. m. adv. per lo
qu' á mí m' toca ó püg fer. Por mi parte ó
de mi parte. Pro eo quod ad me spectat.
per parts. m. adv. ab distincio ú separado
de parts. Por partes. Per partes, sigiilatim.
per totas parts. m. adv. Por todas partes*
Ex omni parte.
PARTEN£A. s. f. ant. 1' acció de partir
d' algún lloc. V. Partida.
PARTERA, s. f. Parida. Puérpera.
PARTERATGE. s. m. Tiempo del parto.
Puerperium.
PARTERIR. v. n. Perecer. Perire.
PARTETA. s. f. dim. Partecilla. Partícula.
PARTíCIO. s. f. repartiment. P 'artieion, par-
timento , partimiento. Partitio.
partició , divisió de termes , ó confins. Linde,
Conrrnium.
PARTICIP. s, m. part del verb. Participio.
Participium.
particip. adj. ant. partícipant. Partícipe. Par-
ticeps.
PARTÍCÍPACIÓ. s. f. Participación. Parti-
cipado.
PARTÍCIPANT. p. a. Participante. Partici-
pa ns.
PARTICIPAR, v. a. teñir part en alguna co*
sa. Participar. Participare.
participar , comunicar, fer saber. Participar.
Conscium faceré.
PARTICÍPAT, DA. p. p. Participado.
PARTÍCULA, s. f. dim. petita part. Partícu-
la. Partícula.
partícula, en la Gramática. Partícula. Par-
tícula.
PARTICULAR, adj. peculiar, propi. Parti-
cular. Particularis.
particular, especial, extraordinari. Parti-
cular. Siogiílaris.
particular , singular, com á contraposat
al universal , ó general. Particular. Singu-
laris.
PAR-
PAR
sa&Iicular, quí no té empleo én la repúbli-
ca. Particular. Privatus.
particular , él punt ó materia de que s'
tracta; Particular. Res praecipua.
en particular, ni. adv. distinctartient , éápe-
cialment. En particular* Párticuiatim.
PARTICULARISAR. v. a. expressar alguna
cosa ab totas sas circunstancias y singulari-
tats. Particularizar. Speciátirrt dicere.
PARTÍCÜLARISARSE. v. r. distingirse,
singularisarse. Particularizarse. Prse alus
txcellere: ab alus se distinguere.
PARTICULARí'SSIM, A. ádj. sup. Particu-
larísimo. Valde singularis.
PARTICULARÍSS1MAMENT. adv. in. sup.
Particularüimamente. Máxime , jpecia-
tim.
PARTICULARITAT. s. f. Particularidad.
Singulare.
PARTICULARMENT. adv. m. individual-
ment. Particularmente. Párticuiatim.
particularmbnt , especialment. Particular'
mente. Speciátim.
PARTIDA, s. f. T acció de partir ó anársen
d' alguna part. Partida. Abitus$ profectie,
d'seessuS.
partida , part. V. Part.
partida , la quantitat particular que é* suma
ab altres en la formada d' algún cómpte.
Partida. Summa in rationibUs alteri addcn-
da.
partida , qnanfitat determinada d' alguna es-
pecie , com partida de blat. Partida 1 .
Portio.
^artiíja , la quantitat determinada de punts,
que deuhen guanyarse per guanyar él jog.
Partida* Calculorum numerus pro unaqua-
que lúsione.
partidas, p. láá bonás prendas d ! alguna per-
sona. Partidas. Dotes : naturae dona.
PARTÍDARI. s. m. Partidario. Secta'rius.
PARTIDOR, a. ffi. Arit. V. Divisor.
PARTIÓ, s. f. V. Partido.
PARTIR, v. a. dividir en parís. Partir. Par-
tiri;
partir , Arit. Partir. Divideré.
partir, arit. V; Despartir, separar.
partir , desfer lo continuo d' alguna cosa ;
com partir un bastó. Partir. Divideré.
partir, dividir, ú obrir alguna cosa, com:
partir una post. Hender , partir. Findere.
partir , repartir entr' alguna. Partir. Distri-
buere.
partir, v. ñ. anársen' d' algún lloc. Partir.
Discedere.
anar Á partir, f. V. Anar»
Partir un cabeíl bñ i/ ayrk. f. met. V.
Cabell.
Aí DE BURLAS NI DE VÉáAS AB TON SENYOR
partirás pbras. ref. V. Pera.
Te*, II.
Í>AR ,^
PARTIRSE, v. r. obrirse, dividirse. Mbnri\,
henderse. Findi.
partirse, ant. V. Apartarse, separarse.
partirse *l coR. f. qñe denota '1 viü dolor
que s' sent. Partirse el corazón. Scindi cor
praj doloréó
partir la diferencia, f. cedir cada hu de sa
p3rt ó preteíisió én algún ajust, Partir la
diferencia. Partim , vel ex parte cederé.
PARTISA. s. m. Partidario. Aliquarum par-
tium sectatcri
PARTIT , DA. p. p. Partido.
partit. s. m. colligació entre 'ls que seguS-
xen una matéxa opinió ú interés. Partidoa
Factió.
partit , agregat de personas que defensan
una matéxa sentencia, opinió, dogma, &c.
Partido. Sectarii.
partit , condició ventatjosa ; y axí s' diu qu*
á algú se li fa bou partit: qu' ha trét boa
Partit. Partido. Conditio praestan».
partit , districte ó territori subjéct* á alguna
jurisdicdó. Partido. Tractus , plaga.
partit , él cónjunt de company? en él ]og , y
axí s' diu qu' es igual él psrt.t, si ho es
Y habilitat deis que jugan uns contra altres.
Partido. Certatores irl ludo in totidem
alios.
partit j favo? 6 pro??cció particular de molts
envers algú. Partido. Suffragium.
paRt!T, Ínteres, conveniencia , axi s' diit:
fer bcn partit, tráurer un bon partit^
jParfido.Utile 4 quod est alicni é re suS.
partit , él medi apte per la consecueió d' al-
guna cesa , qu' es precis exécutar , y axí s'
diu del qu' ha elegit él milloí medi , qu' ha
pres' é! millor partit. Partido. Médium.
partit, pacte, ó condició que s' proposa per
f ajust d' alguna cosa. Partido. Pactum,
médium.
partit. ant. V. Bordélh
cap de partit. V. Cap.
formar partit. f. reunir algú á altres á* son
partit. Formar partido. Scícios congregara,
incitare.
péndrer partit, ó el paRti?. f. resóldrerse,
determinarse '1 qu" estaba dubtos á fer, ó i
elegir alguna cosa. Tomar partido. Elige-
ré.
SER DEL PARTIT DEL QUE GUANFA.loC^»ájr tí
viva quien vence. Vktori adhsrere 5 victoris
partes sequi.
PARVEDAT. s. f. Parvedad, parvidad. Par-
vitas™
PAS. s. m. él movíment del peu ab que
s' avansa cert esnay. Paso. Passus-
pas , met. progres en cosas de virtwt , ingani,
&.C. Paso. Gressus, gradus,
pas , cas ó succés notable, Pe¡ jo , lance. Ca-
sus,
Rr jpap
158 PAS
pas, «1 lloc p?r ahont precisatrent 6 regular-
ment se passa, per anar á algún paratge :
axis' diu : per anar á tal comarca no hi
ha sino un fas; h¡ ha un mal vas. Paso.
Transitus.
pas. él modo qu' algú té de caminar. Paso.
Gressus , incessus;
•fas, en la passió de Christo Senyor nostre.
Paso. Quxlibet Iesu Christi singularis pas-
sió.
pas , 1' acció de passar <T una part á altra.
Paso. Transitus.
pas, la mort; y axí §? diu 1' últim pas d' aques-
ta vida. Paso. Obitus.
pas, la pétjada que queda impresa en la térra,
caminand. Paso. Vestigium.
pas , lloc p¿r ahbnt se passa. Paso. Transitus.
pas , misteri que s' porta en la professó de la
semmana santa. Paso. Simulacrum Christi
patientis.
pas , passatge d' alguna relació ú historia en
un llibre. Paso. Locus.
pas, permis ó llicencia per passar séns des-
tbrb. Paso. Facultas transeundi.
pas de comedia. Paso de comedia. Actus
scenicus.
pas de comedia, met. él cas estrany 6 <j,ue fa
ríurer. Paso de comedia. Scenica res.
pas de la porta , él llindar. Umbral , paso de
la puerta. Limen.
pas geométric. Paso geométrico. Passus geo-
metricus.
matxo , mula de pas. Macho , muía de paso.
Mulus gradatius.
pas , partícula qu' unida á la negació no ^au-
menta sa expressió,com: no ha vingut pas.
No , cierto ; no , por cierto. Haud quidem,
minimé quidem.
passos, p.las diligencias que s' fan per conseguir
algún fi. Pasos. Officium , diligentia , la-
bor.
pafsos , met. él modo de víurer d' algú. Pasos.
Vitx ratio.
A aquest pas. m. adv. qu' explica la lentitut
ab que s' fa alguna cosa,com X aquest
pas trigará mólt á construirse 1' edifici. A
ese paso. Sic , vel simili modo.
A cada pas. m. adv. Á cada paso ; á cada
triquete. Passim.
al pas. m. adv. Al paso. Sicuti , ut.
al pas que. m. adv. Al paso que. Cum.
A pas de bou. m. adv. Al paso del buey. Bovi-
no gressu.
A pas natural, m. adv. A paso natural. Na-
turali incessu.
A pas tirat. m. adv. Á largo paso. Festino
gressu.
Á toes passos. m. adv. á poca distancia. A po-
cos pasos. Parvo intervallo.
de pas. m. adv. ant. V. De passada»
PAS
per sos passos cóntats. m. adv. V. Contar.
allargar el pas. f. V. Aüargar.
anar Á pas de bou., f. V. Anar.
ANAR Á PAS DE CONVIDAT. f. V. Anar.
apressurar el pas. f. V. Apréssurar.
apretar él pas. f. V. Apretar.
contar li 'ls passos Á algú. f. met. observar
tot lo que fa. Contarle los pasos á alguno.
Alterius facta attenté investigare.
exir X pas. f. á algú en él camí. Salir al ca-
mino^ al encuentro. Obvium fieri.
exir á pas. f. met. anticiparse á altre en lo
qu' intenta dir ó exécutar. Salir al en;uen~
tro. Prreocupare , oceurrere.
exirse de son pas. f. met. obrar diversament
de lo que s' té de costum. Salir de su paso.
Pra'ter morein a^ere.
no fer un pas. f. no fer diligencia alguna per
la consecució d' alguna cosa. No dar paso :
no dar pié ni patada. Nihil agere.
no poder donar un pas. f. teñir algún impe-
diment que no permet caminar. No poder
dar un paso. íncedere non posse.
obrirse pas. f. Abrirse , hacerse paso. Viam
sibi patefacere.
PÉNDRER ÉLS PASSOS, Ó t5tS LOS PASSOS. f.
impedir tot' exida d' algún lloc. Coger , ío-
mar los pasos. Omnem viam intercludere.
seguir éls passos d' algú. f. met. imitarlo.
Seguir los pasos de alguno. Vestigiis alicu-
ius insistere.
seguir éls passos. f. met. observar ahont va
algú. Seguir ¡os pasos ; contarle los pasos á
alguno. ínsequi , insectari.
LO MES MAL PAS ES ÉL DE LA PORTA, ref.
El salir de la posada es la mayor jornada.
Dimidium facti qui caepit habet.
mal tas passarlo depréssa. ref. A mal cami-
no darle priesa. Expediré se i pericujo
quantocius.
PASCA, s. f. ant. V. Pasqua.
PASCASI. s. m. nom d' home. Pascasio. Pas-
chasius.
PASM. s. m. ant. V. Pasmo.
PASMAR, v. a. causar gran admirada. Pas-
mar. Stupore aflicere.
PASMARSE, v. r. p. u. pérdrer éls sentits per
1' accident ó" mal de pasmo. Pasmarse.
Spasmo corripi.
pasmarse , admirarse mblt. Pasmarse. Obtu-
pescere.
PASMO, s. m. suspensió deis séntits. Pasmo.
Spasmus.
pasmo , admirado gran , y lo que la causa.
Pasmo. Stupor, ostentum.
PASMOS, A. adj. Pasmoso. Mirns.
PASMOSAMENT. adv. m. Pasmosamente.
Miré.
PASQUA, s. f. entre 'ls hebréus. Pascua?.
Pascha.
PAS
pasqua-, entrer'ls christians, el día de la Re-
surreceió de Jesu-Christ nostre Senyor.
Pascua. Pascha.
pasquas, las festas del naxément de Christo
Senyor nostre. Pascuas. Pascha nativkatis
Domini.
•f asqua del esperit sant. Pascua del Espíri-
tu Santo. Pestum Pentecostés.
pasqua florida. Pascua de flores. Pascha.
i>asq_ua granada. V. Pasqua del Esperit Sant.
.cara de pasquas. V. Cara.
santas pasquas. expressió usada per indicar
la confonnitat d' ánimo ab lo qu' esdeve'
ó s' proposa. Santas pascuas. Sit.
donar las bonas pasquas. f. Dar las pascuas.
Paschales ferias faustas alicui precari.
ESTAR CONTENT COM UNAS PASQUAS. f. Estar
como una pascua. Hilarem velut in paschate
esse.
PASQUAL. adj. Pasqual. Paschalis.
pasqual. s. m. norn d" home. Pasqual. Pas-
chasius.
PASQUÍ. s. m. Pasquín. Maledicum pro-
graman in paschino deñxum.
PASSA. s. f. d' alguna malaltia. Constelación.
Epidemia.
passa , 1' añada deis aucells d' una regió á al-
tra. Pasa. Transitus.
passa , el lloc que s' avansa ab un pas. Paso.
Passus.
aucell de passa. Ave de paso, ave pasagera,
de pasage. Avis peregrina.
passa passa. jog. Pasa ; juego de manos ; de
pa a pasa. Prxstigire.
no vííu un bou Á tres passas. loe. que deno-
ta s.r algú mólt curt de vista. No ve siete
sobre un asno. Cíecutit.
PASSA BLE. adj. V. Passador.
PASSACÓLICA. s. f. ant. V. Cólica.
PASSADA. s. f. 1' acció" de passar per alguna
part. Pasada. Transitus.
passada , en él jog : partida. Partida. Inte-
gra lusio.
passada , en el jog , volt en que s' jugan las
cartas que s* han donat en una vegada.
Mano. Lusio.
passada , cada un deis plats que se servexen
á taula. Piafo. Ferculum.
passada , en la mitja. Vuelta. Caligarum cir-
cumtextura.
passa das. p. las que fan éls aucells canta nd.
Gorgeos. Vocis modulamina.
k totas passadas. ni. adv. A todo trance.
Ornnino.
de passada. m. adv. de camí. De paso , de
camino. Transeundo.
fer una passada. f. jugarla. V. Fer.
5ER HOME DE BE Á TOTAS PASSADAS. f. Ser
hombre de bien á las derechas , á macha
maríüi'o.Probatissimaeprobitatis virum esse.
PAS T - 9
PASSADIS. s. .m. Pasadizo. Trsnsitus p?r-
vius.
passadis, corredor estret per passar d' una
part de casa á altra. Pasillo. Tractus an-
gustus.
PASSADOR, A. adj. passable, tolerable.
Pasadero. TolerabiJis.
passador, medianament bo, ó que no es del
tót mal. Pasadero. Mediocris.
PASSADURA. s. f. ant. V. Esporgarías.
PASSAMA. s. m. d' or, piaca, seda, &c.
Pasamano. Textilis limbus , taenia.
passaMÁ, d' escala y semblants. Pasamano,
maynel. Scalare manüs adminiculum.
PASSAMANER. s. m. Pasamanero, cordone-
ro. Restiarius; taeniarum opifex.
botica de passamaner. Cordonería. Serochor-
darii taberna.
PASSAMENT. s. m. lo suficient per mante-
nirse. Pasada , pasadía. Vitae necessaria.
passament. ant. V. Transir, transcurs, mort.
UN BON PASSAMENT, ó UN PASSAMENT HONRAT.
Un buen pasar. Vitae commoditas.
tínir un bon passament. f. teñir cumplida-
ment lo necessari pera manten rse. Tener
una buena pasada , una fiuena pasadía.
Affluere alicui ad victum necessaria.
PASSANT. s. m. el que fa repassar ó explica
la Uissó á altre. Passante. Repetitor, hipo-
didascalicus.
PASSA PORT. s. m. Pasaporte. Tessera ; via-
torius syngraphus.
PASSAR. v. a. portar una cosa d' una part á
altra. Pasar. Transferre.
passar, admetrers' una cosa com á certa, v.g.
una opinió. Pasar. Perri , haberi.
passar, alguna quantitat á algú per mantenir-
se, ó per ajuda de cost. Acudir. Elar-
giri.
passar. v. n. anar de passada a' algún lloc dis-
tinct d' aqueil, al qual principalment s' in-
tenta anar. Pasar. Transiré.
passar, anar mes enliá de lo qu' estaba
senyalat. PAar. Transgredí, prsetergredi.
passar, cambiarse, com passar la febre á sin-
cope. Pasar. Transmutan.
passar , cessar, acabarse , com : passar la ira,
T enuij , &c. Pasar. Desinere.
passar , colar algún liquor. Pasar. Perco-
lare.
passar, comunicarse d' uns a' altres alguna
cosa. Pasar. Serpere. • .
PAS«AR,dit de las cosas immaterials, com:
passar la veu , la noticia d' un á ahre.
Pasar. Diiíundi, transiré.
passar, durar, axí s' diu: aquest vestit pod
passar tót T estiu. Pasar. Pennanere.
passar, elevar, posar a', algú en grau mes
elevat del que tenia. Pasar. Evehere, eri-?
gere.
PAS-
*6o PA§
passar, él licor contingct en algaas gerra,
canti ó altre vas ó eyna. Rezumarse , reca-
larse , transpirarse. Effluere.
Passar , él témps. Pasar. Fluere , labi , pre-
teriré.
passar , en él jog de cartas. Pasar. Ludo vel
spoosioni cederé.
passar , en los estudis , d* una classe i altra.
Pasar. Gradum faceré in scholis.
passar , enviar un recado , un paper , &c.
Pasar. Mittere.
passar , esdevenir , succeir. Pasar. Accldere,
evenire.
passar, ex:edir en número, quantitat , ó ca ¿
litat. Pasar. Excederé , excellere.
passar , fer son curs las cosas , com passar
éls anys , él témps. Pasar. Transiré.
Passar, introduhir alguna cosa en altra* ó per
Ja part estreta d' aura* com un fil per él
co? d' un* águila. Pasar. Intromittere.
passar , intfoduir una cosa per él coll , deglu-
tirla. Tragar. Glutirei
passar , introduir algua frau. Pasar, entrar
por alto, meter por alto. Occulté vetitas
merces introducere.
pasar , llegir algún llibre. Pasar. Percurrere,
perlegere.
Passar ; móurer lléugeraraent una cosa sobre
d* altra, per allisarla, netejarla &c. ccm :
passar él respall per él vestit. Pasar.
Leviter aliquid supra aliud ducere.
passar, no darse per entes, ó dissiiriular al-
guna cosa. Pasar. Ferré, connivere.
passar , no posar reparo 6 censura ea alguna
cosa. Pasar. Permitiere.
passar , ocórrer á la imaginario alguna cosa :
axi s* diu : pa>sar pe'l cap, per 1' enteni-
ment. Pasar. In mentem venire.
passar , penetrar ó traspassar. Pasar. Trans-
figere , transfodete.
Passar, purificar, colandlo , algún licor Ó
altra cosa. Pasar. Percolare.
PAS9AR , s^r corrent alguna moneda. Pasar.
Monetam usu valere.
passar , tolerar ó sufrir. Pasar, Ferré , pati.
passar , víurer , teñir salud , conveniencias.
Pesar. Vjtam agere.
passar , d' un libe á altre. Pasar. Tran-
siré , transgredí;
passar, anar á alguna part. Pasar. Tran-
siré.
passar , correr las cosas d' una part i aftra.
Pasar. íre , pergere.
Passar , caminar per algún Hbc. Pasar. Iter
faceré , praeterire.
passar, la fruyta, ó altre comestible; per-
drer sa sahó, ú comensar á corrómprese, 6
podrirse. Paiarse. Perdí , pirtrescere.
pausar , ocupar successivament éls varios
puestos d* una carrera* com pasía» per
FAS
aoldat, cabo, jargénio Se. PasJr-. Gradum
faceré.
passar , ser tingut , ser reputat , com : passar
per discret , per hábil , &c. Pisar, Haberi,
numerar!.
passar, succeir, esdevenir, com se diu qu' i
álgú li Passa algún cas. Pasar. Evenire.
passar , transferirse las cosas d' una persona í
altra \ com passar V herencia del óncle al
úebot. Pasar. Venire , transfundí.
NON* PASSAN CADA DIE. loC. AgOStO y vetldirñ'iO
no es cada dia.
Non eemper messis, non est vindemia tera-
per.
No N' passe coydadó. loe. fam. V. Cuyiladó;
anar passand. f. met. mántenirse en un ma»
téx estat de salud , conveniencias &c. ir
pasando, ir tirando. Qualicumque fortuna
vitam agare.
fer passar fam. f. V. Fer patir fam.
FER PASSAR PER UN C ..S d' AGULLA. f. meti
teñir á algú mblt comprimit. Msier en un
tápalo. Constringere.
ferse passar t.A Fam. f. V. Fam.
PASSA* Á L* ALTRA PART, DE L* UNA PART £
i/ ALTRtt. f. traspassar v. g. una riera , una
ciquia &c. Pasar de la otra parte. Traü-
cere.
passar ab paraulas. f. Traer en palabrai.
Vcrbis detinere.
passar ab poc f. satisferse , acontentarse ab
poca cosa. Pasarse con pócó. Parvo conten»
tura esse.
passar ab rahons. f. Vender palabras; dar
con la entretenida : traer entretenido ú nh
guho con palabras. Verba daré.
PASSAR Á FIL D£ E8PA6A. f. Pasar á CUch'íJlo.
Iugulare.
passar i gual. f. Vadear , esguazar. Flurnen
per vadura transiré ; vadare amnem.
passar X la trampa, f. fam. maltract?r, mal-
métrer alguna cosa. Derrotar , marrotáf^
maltratar , malparar. Deterere , perde-
ré.
Passar i la trampa, f. fam. aclaparar, com
al malalt un dolor, al comerciant una gran
perdua. Desjarretar. Enervare ^ debili-
tare.
PASSAR Á MATA DEGOLLA. f. V. Passar í fil
d" espasa.
passar ansia, f. V. Passar cuydado.
passar ayre , fresca , &c. f. Correr oyre,
fresco^ &c. Fiare.
passar barra, f. V. Barra.
pa8S4R comptés. f. rhet. V. Cbmpte.
PASSAR D* AQUESTA VIDA Á l' ALTRA. f. morÍT.
Pasar de esta vida. Emori.
passaR davant ó endavant. f. V. Davant,
endavant.
passar d* llar©, f. no detenirse en alguo
pa-
PAS
paratge ó en alguna cosa» Pasar de largo
Praererire , haud immorari.
PASSAR DK RATLLA Ó DE LA RATLLA. f. met.
excedir. Pasar de raya. Metas transgredí.
passar djí mida. f. met. V. Mida.
passar doctor, f. V. Doctor.
passar él témps. f. perdrel' algú inutilment
estand ocios. Pasar el tiempo. Otium age-
rc.
passar els ui,ls 6 la viita. f. d 1 algún escrit.
Pasar los ojos 6 la vista. Oculis percurrere.
PAjsar endavant. f. met. passar de tractar
una especie á tractarn' altra. Pasar. Ad
aliam rem sermonem convertere.
í>assar endavant. f. proseguir algún intent
ab constancia. Llevar adelante. Prosequi.
«>assar endavant á algú. f. met. excedirlo.
Echar á alguno la pierna encima. Antecel-
lere.
*assar fariña, f. Cerner. Farinam in cernlculo
purgare.
passarho millor. f. Pasarlo mejor. Meliüs
se habere.
passar la bug a da. f. Colar la ropa. Lintea
in coló, iniecto lixivio percolare.
passar la claror, f. V. Claror.
PASSAR LA MA PER DAVANT DE LA CARA d'aLGÚ.
f excedirlo, sobrepujarlo en alguna cosa.
Echar á alguno la pierna encima. Aliquem
antecellere.
passar la porta, f. ana'rsen'. Coger la puerta.
Abire.
passar martiri. f. met. sufrir alguna grave
penúlitat ó molestia. Pasar cruxt'a. Gravi-
ter angi , torqueri.
passar per alt. f. omitir , déxar. Pasar por
alto. Omitiere.
PASSAR Ó PASSARSE PER ALT. f. olvidarse Ó
anarsen' de la memoria. Pasarse. Memoria
excidere.
passar per aygüa. f. la roba al tráurerla
de la bugada : esvandirla. Sacar, aclarar la
ropa Lintea eluere : nd purum detergeré.
PASSAR WR AXA. f. V. Axa.
passar per avgu.i. f. la roba que ha de anar
á la bugada. Lavar de remojo. Lintea di
luere.
passar ; er las armas, f. V. Arma.
passar per las brasas, f. Brasejar.
passar per las baquetas, f. V. Baquetas.
passar per sobre, f. met. no detenirse per
éls inconvenients ó dificultáis que té alguna
cosa. Pasar por encima. Temeré aggredit
nullá obstantium habita ratione.
passar per tots los alambins. f. V. Alambí..
Passar flassa ó per plassa. f. ser reputada
alguna persona ó cosa per !o que no es
realment , com passar plassa de dissípador
él que no ho es. Pasar plaza. Haberi.
passar R>.vrsTA. f. Pasar revista, pasar muts-
Tom. II.
PAS *6r
tra. Copias recensare ; militum syllabum
percurrere.
passar vía. f. Despachar. Celerare.
passar una maneta, f. m. V. Maneta.
AL PASSAR CÓMPTES NOS VEURÉM. ref. Al dat
la cuenta me lo diréis.
Cum veniet tempus rationis,damna videbis.
las burlas passan A veras, ref. qu 1 ensenya
la moderado en las burlas y jocs. A ¡as
bailas asi ve á ellas que no te salgan á veras.
Sic moderare iocos ut non in seru migrent,
QUAND ÑE PASSAN FAN DE BON AGAFAR. ref*
Quando te dieren la vaquilla acude con la
soguilla.
Suscipe cum sacco quando tibi dona fe-
rantur.
QUI APADASSA SON TEMPS PASSA. ref. V. Apa-»
dassar.
tu passarXs pe'l meu carrer. loe. Arrieros
somos y en el camino nos encontraremos:
Pies mihi obvius, proque mérito tibi repen-
dain.
PÁSSARA SOLITARIA, s. f. ant. aucéll de
mar. Alción. Alcyon , alcedo.
PASSARÉLL. s. m. aucéll. Pardillo. Passer-
culus fuscus.
PASSARSE. v. r. teñir tal ó qual preu ó va-
lor las mercaderías. Pasar. Vendi, sesti-
niari.
passarse , subjectarse al examen d' alguna
facultat , per poder exércirla. Pasarse.
Examen subiré,
passarse mestre. f. Recibirse maestro. In alí-
qiia arte approbatione donari.
PASSARLI Á ALGÚ ALGUNA COSA Pe'l CAP. f.
V. Cap.
passarsen' , ais enemigs. Pasarse. Ad hostes
transiré.
passarsen', d' un partit á altre. Pasarse. Ad
alias partes transiré.
passarsen', deglutir la vianda ó el béurer. Pa-
sar , tragar. Deglutiré.
passarsen' , fluxejar , no detenirse r¡ ó exirse
d' ahont eran ficadas algunas cosas. Pasar-'
se. Elabh
passársela be. f. V. Teñir un bon passa-
ment.
PASSAT,DA. p.p. Pasado.
lo passat passat. loe. qu' exhorta á olvidar
éls motius de quéxa, que té algú contra
d' altre. Lo pasado , pasado. De prsterkis
in posterum nihil.
passat. m. adv. á excepció , fora : en aquest
sentit se diu : passat d' assó no se li d2rá
fnés. Fuera. Praeter , post.
passat demá. m. adv. Después de mañana,
pasado mañana. Post eras.
passats. p. antepass3ts. Pasados. Mainres.
PASSATÉMPS. s. m. Pasatiempo. Oblecta-
men , obtectatio,
Ss PAS-
162 PAS
PASSATGE. s. m. ant. V. Transport.
passatge , d' algún llibre, escriptura &c. lloc
notable d' ella. Pasage , paso. Loeus.
passatge , lloc per ahont se passa. Pasage.
Transitus.
imssatge , tra'nsit. Pasage. Transitus.
passatge. V. Pas.
passatges. p. en las comedias. V. Passos.
PASSATGER, A. adj. transitori. Pasagero.
Fugax.
passatger. s. m. viatjant. Pasagero. Viator.
PASSATJANT. s. m. V. Passatger.
PASSEJ. s, m. ant. V. Passetg.
PASSEJADA. s. f. Paseo. Deambularlo.
PASSEJAÜOR. s. m. qui passeja. Paseador.
Deanibulator.
passejadors de criatura, ant. caminadors.
Andadores. Fasciolíe, quibus infantes susti-
nentur.
PASSEJAR. v. n. Pasear. Ambulare, deam-
bulare.
passejar éls carrers. f. Azotar caUes. Per
urbem vagari.
passejar la capa , la casaca, f. divagar séns
ocuparse en cosa alguna. Pasear la capa.
E domo per otium abire.
anXrsen él cap á. passejar. f. met. Desva-
necerse la cabeza : irse la cabeza. Vertigine
laborare.
etgegar á" passejar. f. Enviar á pasear. Ali-
quem á se reiicere.
PASSEJARSE. v. r. Pasear , pasearse. Am-
bulare.
PASSEJARSE , PASSEJARSE Pe'lS CARRERS. f. dít
del que no traballa, ó no s' ocupa en cosa
alguna. Pasearse , pasear las calles. Otiari.
passf.jarse pe'ls espavs imaginaris. f. met.
V. Espay.
PORTAR Á PASSEJAR , FER PASSEJAR, TRXuRER
á passejar. f. Pasear. Ad deambulationem
ducere.
PASSÉRA. s. m. per passar algún' aygua.
Pasadera , pasadero. Lapis aut trabs pro
ponticulo deserviens.
PASSETG. s. m. 1' acció de p3ssej'arse. Paseo.
Ambulatio.
passetg, él lloc per ahbnt se passeja. Paseo,
paseador. Ambulatorium , deambulatorium.
PASSET. s. m. dim. petit pas. Pasillo , pasito.
Brevis passus.
PASS1A. s. f. V. Passio.
PASSIBILITAT. s. f. Pasibílidai. Patibili-
tas.
PASSIBLE. adj. Pasible. Patibilis.
PASSÍÓ. s. f. 1' acte de patir. Pasión. Pas-
sio.
passio , Medie, afecció ó dolor en alguna part
del eos. Pasión. ArTectio , dolor.
passio , afecte del animo. Pasión. Passio.
passio , inclinado vehement á alguna cosa,
PAS
com á la pintura, á la cassa, &c. Pasión.
Amor, studium.
passio, la de Jesu-Christ nostre Senyor. Pa-
sión. Passio.
passio, cada part deis quatre Evargelis en
que s' referex la passio de Christo Senyor
Nostre. Pasión. Passio.
passio , sobrada inclinació á una persona. Pa-
sión. Amor, studium singulare.
passio d' ánimo, pena, afrlicció. Pasión. Pas-
sio.
passio dominant. Pasión dominante. Cupi-
ditas.
passio de ríurer. Pasión de risa. Proclivitas
ad risum.
ae passio. m.adv. apassionadament.Con pasión.
Ardentiori studio.
PASSIONER. s. m. Pasionero. Sacerdos
segrotantibus assistens.
PASSIONERA. s. f. planta. Pasionaria,
granadilla , flor de la pasión. Píos passio-
ni».
PASSIU, VA. adj. Pasivo. Passjvum.
verb passiü. Verbo pasteo. Verbum passi-
vum.
veu passiva , capacitat de ser elegit en las
eleccions capitulars. ^oz pasiva. Vox passi-
va in electionibus.
passiva. s. f. Gramát. veu del verb. Pasiva ;
vbz pasiva. Passivum verbum.
DE PASSO. m. adv. per desbbre, lléugera-
ment. De paso. Obiter.
de passo. m. adv. séns detenció. Al paso , de
paso. Transeunter.
PASSOL, s. m. en las péssas de fil , llana &c.
Pizuelos. Fila in tela extremo ad novae feke
stamen nectendum.
PAST. s. m. Pasto. Victus.
PASTA, s. f. la de fer pa. Pasta , masa. Sub-
acta fariña.
pasta , fang que traballan éls gerrers. Barro.
Lutum.
pasta, unió de diferents cosas que s' han picat
juntas. Pasta. Massa.
pasta d' agnus. Agnus Dei. Agni figura cerae
impressa , á summo Pontífice benedicta.
pasta de xocolata. Pasta de chocolate. Cho-
colati massa.
bona pasta, met. bon ^eni , bon natural.
Buena masa , buena pasta. Bona índoles.
llevarse la pasta, f. V. Llevarse.
PAST ADOR. s.m. qui pasta. Amasador. Pistor.
pastador , el lloc ahont se pasta '1 pa. Pana'
deria. Pistrina.
PASTADORA. s. f. Amasadora. Pistrix.
PAS'TAMENT. s. m. ant. Amasadura , ama-
sijo. Pistura.
PASTANAGA. s. f. Zanahoria. Pastinaca.
pastanaga borda ó salvatje. Cariota. Pasti-
naca errática , silvestris.
PAS-
PAS
pastaxaga de tabaco. Rollo de tabaco. Tabaci
massa.
PASTANYA. s. f. V. Pestanya.
PASTANYEJAR. v. n. V. Pestanyejar.
PASTAR, v. a. Amasar. Massam , farínam
subigere.
pastar , met. disposar las cosas pe'l logro de
lo que s' intenta. Amasar. Res apeé prae-
parare.
pastar, él guix, morter y semblant. Amasar.
Massam conficere.
VÉsten á pastar fang. f. Anda ó vete á es-
parragar , ó áfreir espárragos. Abi in ma-
lain crucera.
PASTAT , DA. p. p. Amasado.
liNIR BEN PASTAT, TENIRHO TÓT BEN PASTAT.
f. met. teñir las cosas bén disposadas per
algún negoci. Tener bien puestas las bolas.
Optimis auxiliis instructum esse ad aliquid
consequendum.
PASTÉLL. s. m. él de pasta , farcít de carn
trinxada , ó altra cosa. Pastel. Arto-
creas.
pastéll, hérba picada, j reduida á pasta,
assecada , y polvorisada per tenyir llana.
Pastel, glasto. Glastum.
pastéll, entr' Impressors , éls motllos de
diferents lletras, descompcstos, y barrejats.
Pastel. Typorum confusus acervus.
fastell. V. Panada.
Pastell. ant. panellet ó pa petit. Panecillo,
panecito. Pastellus.
PASTE LLET. s. m. dim. Pastelillo. Arto-
creas exiguum.
PASTERA, s. f. Artesa , amasadera. Mactra;
arca in qua fariña subigitur, alveus pana-
rius.
pastera, él ninxo , en que s' coUoca algún'
imatge. V. Ninxo.
trobar ó teñir bona pastera, f. fam. Hallar
ó tener buen pesebre. Hospitis generosi
mensa frequenter uti.
PASTERADA. s. m. porció de fariña que s'
pasta per fer pa. Amasijo. Pistura.
pastérada , de morter. Pilada , amasijo. Coe-
menti massa.
pastérada. met. con veni entr' alguns, regular-
ment per cosa mala. Amasijo, pastel. Colli-
gatio.
PASTETAS. s. f. p. Engrudo. Gluten.
pastetas de sabater. Engrudo. Gluten.
agafar ab pastetas. f. Engrudar. Congluti-
nare.
PASTILLA, s. f. Pastilla. Pastillas.
pastilla d' olor , per perfumar. Pastilla
de olor. Pastillus oJorarius.
PASTTM. s. m. casa en que s' fa él pa. Pa
nadería. Panarium.
pastiim, ant. 1' accid de pastal. Amasijo, Pa-
nificium.
PAS 163
PASTIS. s. m. V. Pastell , en son primer
significar.
PASTÍSSER. s. m. Pastelero. Arctocopus ;
dulciarius pistor.
PASTÍSSERÍA. s. f. Pastelería. Taberna pía-
toria.
PASTOR, s. m. Pastor. Pastor.
pastor, nom d' horne. Pastor. Pastor.
pastor , met. prelat ecclesiástic. Pastor. Pas-
tor.
bon pastor, nom que s' dbna á Christo
senyor nostre. Buen pastor. Bonus pastor.
pastor universal, él Papa. Pastor universal,
ó sumo. Summus pastor.
ahí pastor avuy SüNYoR. ref. Ayer vaquero
hoy caballero. Súbita sortis commutatione
de pastore eques.
PASTORA, s. f. Pastora. Mulier pecoris
custos.
LA PRIMERA PASTORA, LA SEGÓNA SENYORA.
ref. La primer muger escoba la segunda
señora.
Prima tori consors serva est ; regina se-
cunda.
PASTORAL, adj. Pastoral. Pastoralis.
carta pastoral. Carta pastoral. Epístola
pastoralis.
PASTORELLA. s. f. poesía ó cant axí dit.
Pastorela. Bucolicum poema vel cantío.
pastorella , aucéll , cuereta. Aguzanieve ,
motolita , pizpita , nevatilla , pajarita de
las nieves , motacila. Motacilla.
PASTORET. s. m. dim. Pastorieo. Pas-
tor.
ALS PASTORETS SE*LS APAREX LA MARE DE DÉU.
loe. A los bobos se les aparece la Madre de
Dios.
Segni seepe venit vultu fortuna benigno.
PASTORETA. s. f.territ. aucéll. V. Cuereta.
PASTORIL, adj. Pastoril , pastoricio. Pasto-
ritius.
PASTORILMENT. adv. m. Pastoralmente.
Pastorum more.
PASTOS, A. adj. Blando. Suavis.
PASTURA, s. f. Pastura , apacentamiento*
Pastio , pastus , pabula.
PASTURAMENT. s. m. ant. obra de pastu-
rar. Apacentamiento. Pastio , pastus.
PASTURAR, v. a. donar pastura al bestíar.
Apacentar , pastar, pastorear. Pascere.
pasturar, v. n. menjar él bestiar 1' hérba en.
éls camps. Pastar , pacer. Pací , pabu-
lari.
pasturar en bona part. f. met. Estar en mon-
tanera. Pascuis pinguescere.
PASTURAT, DA. p. p. Apacentado , pas-
tado.
PASTURATGE. s. m. ant. V. Pastura.
PATA. s. f. V. Pota.
PATACADA. 6- f. Palmada. Palma ictus.
PA-
ifU PAT
PATACADETA. s. f. dina. Palmadica, pal-
madilla. Levis colaphus.
PATACOT. s. m. Zote, botarate. Hebes.
PATADA, s. f. cop de peu. Patada. Pedís
ictus.
PATAFLAST. s. m. veu ab que s' denota él
cop, y él soroll que fa alguna cosa cayend.
Zaparrada , zaparrazo. Fragor.
PATARATA, s. f. Patarata. Nuga, com-
mentum.
PATARRA, s. f. vulg. mentida. Gazapa,
moyana , pajarota , paxarotada. Menda-
cium , fábula.
PATART. s. m. vulg. V. Patarra.
PATATXO. s. m. nau. Patache. Modicus
gaulus ; cataphracta naús.
PATEJAMENT. s. m. ant. Pataleo , patea-
dura. Supplosio, strepitus, pedum excus-
sio.
PATEJAR. v. n. ant. Patear. Strepere , obs-
trepere.
patejar , trepitjar repsttdament alguna cosa
xafandla ó maltractandla. Pisotear. Con-
culcare , recalcare.
patejar , met. picar de peus , enquietarse per
haber resultar mal alguna cosa. Pernear.
Iracundia agit3ri.
PATELLEJAR. v. n. V. Patejar.
PATENA, s. f. Patena , patera. Patena , pa-
tera.
PATENT, A. adj. Patente. Patens.
patenta, s. f. del Rey. Patente. Diploma re-
gium.
patenta , contribució que fan pagar per estil
los mes antigs ais qü' entran de nou en al-
gún empleo. Patente. Isagoge, solutio.
patenta, despatx que donan éls superiors de
las ordes religiosas á sos subdits. Patente.
Litterse patentes.
patenta, ant. lletras patents. Patente. Litterse
patentes.
PATENTAR] ENT. adv. m. V. Patentment.
PATENTÍSSíM , A. adj. sup. Patentísimo.
pjtentissimus.
PATENTMENT. adv. m. Patentemente. Pa-
tentar.
PATERNAL, adj. Paternal Paternus.
PATERNALMENT. adv. m. Paternalmente.
Affectu paterno.
PATERN1TAT. s. f. relació del pare al fill.
Paternidad. Paternitas.
paternitat , tractament que s* dona ais reli-
giosos. Paternidad. Paternitas.
PATERNO, NA. adj. Paterno. Parernus.
PATÉTIC, A. adj. Patético. Patheticus.
PATEU. s. m. territ. pa tou. Pan tierno.
Pauis recens.
PATGE. s. rrr. Page. Minister ephebus.
e¿ pétit per patge. f. vulg. que denota 1' in-
capacita d' algú. Es ntuy bobo para yllcah-
PAT
de. Ineptus est & stultus cspiendo mu-
neri.
PATGET. s. m. dim. Pagectto, pagecillo.
Puerulus minister.
PATI. s. m. cel obert. Patio. Impiuvium,
área.
pati , sol per edificar. Suelo , solar. So-
lum.
pati , en las comedias. Parió. Área in thea-
tris.
pati, en las iglesias y palaus. Atrio. Porticu»,
atrium.
pati, en las universitats. Patio. Área.
pati , ant. V. Pacte.
PATÍBUL. s. m. Patíbulo. Patibulum.
PATIET. s. m. dim. Patin , patinejo , patini-
llo. Impluvium.
PATIR. v. a. sufrir, tollerar, sentir algún
mal , dany &c. Padecer. Pati.
patir , dit de V insensible ; estar exposat á
algún dany , deterioració , &c. Padecer»
Pati.
patir, d' algún mal habitual, com patir de
migranya. Adolecer , padecer. iEgrotare. "
patir, engany , error, equivocado. Padecer.
Pati.
fkr patir fam. f. Hambrear. Fame obstrin*
gere.
PATIT , DA. p. p. Padecido.
PATO. s. m. Beso. Osculum.
PATOLL. s. m. fam. abundancia, rnultitut
d' alguna cosa. Parva, peste. Copia.
PATOLLA. s. m. y f. V. Embeleco , trapasser,
trapassería.
PATULLAR, v. n. Embelecar, picotear. Gar-
riré.
patollar , maldar per fer alguna co¿a. V.
Maldar.
patollar , ant. pegar cops de peu en el fang.
Patullar. Pedibus lutum quatere.
PATOLLEJAR. v. n. V. Patollar.
PATOLOGÍA, s. f. part de la medicina. Pa-
tología. PathologÍ2.
PATONEJAR. v. a. fam. Besucar. Deoscula-
ri , crebró osculari.
PATONER. s. m. fam. Besucador. Deoscula-
tor.
PATOTA, s. f. en él jog de cartas. Pastel.
Fraus in ludo, vel dolus.
PATOTXADA. s. f. Patochada. Stultiloquium,
fatuitss.
PATOTXO , XA. adj. tonto , grosser. Zoque-
te. Hebes.
patotxo , dit de la cosa massotera. Zoquetudo,
Impolitus.
PATRANYA. s. f. Patraña. Commentum
añile.
PATRASTRE. s. m. ant. V. Padr3stre.
PATRIA, Síf.lloc ahont algú nax. Patria,
Patria.
pa-
PAT
patria , él lloc propi de qualsevol cosa. Pa-
tria. Patria.
PATRIARCA, s. m. pare en els primers si-
gles, y cap d' una numerosa descendencia.
Patriarca. Patriarcha.
patriarca , títol d' honor que concedex él
Papa sens jurisdicció , ó ab ella. Patriarca.
Patriarcha.
patriarca , d' Antioquía , Alexándría, &c.
Patriarca. Patriarcha.
patriarca , fundador d' alguna religió. Pa-
triarca. Patriarcha.
PATRIARCAL, adj. Patriarcal. Patriarcha-
lis.
PATRIARCAT. s. m. dignitat del Patriarca.
Patriarcado. Patriarchatus.
patriarcat, jurisdicció ó diócesis del Patriar-
ca. Patriarcado. Patriarchatus.
PATRICI. s. m. entr'éls romans. Patricio.
Patritius.
patrici , cía. adj. pertanyent á la patria. Pa-
tricio. Patritius.
patrici , lo que pertany ais patriéis. Patricio.
Patritius.
PATRIMONI. s. m. él que '1 fill hereda de
sos pares. Patrimonio. Patrimonium.
patrímoni , béns adquirits per qualsevol títol.
Patrimonio. Patrimonium.
patrímoni ecclesiástic , él que servex de
congrua per ordenarse. Patrimonio. Patri-
monium ecclesiasticum.
fér patrímoni. f. al ecclesia'stic per ordenar-
se. Constituir patrimonio. Patrimonium ec-
clesiastico constituere.
PATRIMONIAL, adj. Patrimonial. Patrimo-
niales.
PATRIMONIAT. s. m. ant. Hacendado. Dives.
PATRIO , TRIA. adj. pertanyent á la patria.
Patrio. Patrius.
patrio , pertanyent al pare. Patrio. Patrius.
patria potestat. Patria potestad. Patria po-
testas.
PATRIOTA, s. m. paysá. Patriota. Popu-
laris.
PATRÓ. s. m. modcllo, mostra. Patrón, de-
chado. Exemplar, archetypum.
patró, d* embarcado. Patrón. Nauclerus.
patró , él del coxí de fer puntas. Prendido,
picado. Exemplar.
patró, él sant titular d' algún' iglesia. Pa-
trón, patrono. Patronus , titularis.
patró, 1' amo de la casa en que algú s' allot-
ja. Patrón. Hospes.
patró, protector , defensor. Patrón , patrono.
Patronus.
patró, qui té '1 dret de patronat. Patrón.
Patronus.
NO PODER PENDRER PATRÓ d'aLGUNA PERSONA,
ó cosA.f.7v T o tener atadero: no podérsele tomar
atadero. Ordinem aut ligamen non servare.
Tom. II.
PAT i6 5
PATROCINAR, v. a. Patrocinar. Patroci-
nari.
PATRÓCINAT, DA. p. p. Patrocinado.
PATRÓCINI. s. m. protecció, amparo. Pa-
trocinio. Patrocinium.
patrócini, festivitat de María Santíssima.
Patrocinio. Festum patrocinii Beatae Ma-
ría? Virginis.
PATRÓNA. s. f. la méstressa de la casa.
Patrono. Hospita.
patróna , la galera axí dita. Patrona. Trire-
mis sic dicta.
PATRONAT. s. m. dret de nominado á un
benefici ecclesia'stic. Patronato, patronaz-
go. Patronatus.
patronat laical. Patronato de legos. Laico-
rum patronatus
patronat real. Patronato real. Regius pa-
tronatus.
PATRONÍMIC, A. adj. Patronímico. Patro-
nimicus.
PATRULLA, s. f. Patrulla. Exploratorii ex-
cubitores.
anar de patrulla, f. Patrullar. Excubias
agere.
PATXORRA. s. m. maymó. Pachón. Lentus,
morosus.
patxórra. s. f. la lentitut ab que s' fa alguna
cosa. Melsa , flema , pachorra. Nimia lenti-
tudo.
gastar patxórra. f. Gastar flema. Lentum
esse.
PATZ. s. f. ant. pau. Paz. P^x.
PAU. s. m. nom d' home. Pablo. Paulus.
pau. s. f. do del Esperir Sant. Paz. Pax.
pau , ajust ó conveni entre Princeps. Paz.
Pax constituía.
pau, en las familias. Paz. Pax.
pau , en él jog , axí s' diu : estar en pau, que-
dar en pau. Paz. In ludi discrimine aequali-
tas.
pau, geni pacírlc y sossegat, y axí s 1 diu ser
algú home de pau. Paz. Quieta Índoles.
pau , igualtat en los comptes, y axí s' diu al
que se li paga '1 deute : estam en pau.
' Paz. Raüo par.
pau , la que s' dona en la missa. Paz. Pax.
pau, lámina axí dita, que s' dona á besar
en la missa. Paz ; porta paz. Pax ; dandie
pacis instrumentum.
pau , la pública tranquilitat y quietut. Paz.
Pax.
bandera de pau. Bandera de paz. Pacis ve-
xillum.
gent de pau , modo de respóndrer de! que
truca á la porta d' alguna casa. Gente de
paz. Pacificus venio.
moro de pau. Moro de paz. Paciticns maurus.
ANAR AB LA fAU DE DKU. f» Ir etl püZ Ó £rt l(i
paz de Dios. Abire in pace.
Tr des-
i66
PAU
descansar en pau. f. Descansar en paz. In
paca requiescere.
venir de pau. f. Venir de paz. Pacificum ve-
nire.
la clau es la pau. ref. Mas vale vuelta de
llave que conciencia de frayle.
Si bona tuta cupis , clavibus auge fores.
PAUBERTATZ. s. f. ant. V. Pobresa.
PAUL. s. ni. ant. nom d' home. Pablo. Pau-
lus.
PAULA, s. f. nom de dona. Paula. Paula.
PAULÍ. s. m. nom d' home. Paulino. Pauli-
nus.
PAURA. s. f. ant. gran por. Pavura , pavor.
Pavor.
PAURUCH. adj. ant. V. Porug.
PAUSA, s. f. suspensió ó interrupció del mo-
viment, traball , &c. Pausa. Cessatio.
pausa, quietut, sosségo. Pausa. Quies.
pausa , tardansa en 1' obrar. Pausa. Cuncta-
tio.
pausas, p. en la Música. Pausas. Diapsalma,
intervalla , mora.
fer pausa, f. interrrómprer, ó cessar el mo-
viment , exércici , ú acció. Pausar. Pau-
sare.
PAUSADAMENT. adv. m. Pausadamente.
Lente.
PAUSAT, DA. adj. soss-egat. Pausado. Len-
tus , placidus.
PAUTA, s. f. per radiar él paper, en qu' es-
criuen éls minyons. Pauta. Regula.
pauta , qualsevol instrument que servex per
gobernarse en la exécució d' alguna cosa.
Pauta. Regula.
pauta , met. lo que servex d' exémplar per la
rectitut de las accions. Pauta. Regula.
PAUTAR, v. a. senyalar en él paper las rat-
Uas de la pauta. Pautar. Tabella? lineas in
pspyro obsignare.
pautar, éls papers de música. Pautar. Lineas
músicas obsignare.
pautat , da. p. p. Pautado.
pautat. s. m. las rallas formadas ab la pauta
y senyaladas ab lo plom en él paper. Ren-
glonadura. Fidicularum obsignatura super
papyrum ducto plumbo expressa.
PAVANA, s. f. especie de dansa. Pavana.
Tripudium quoddam.
pavana , met. home de poc seny. V. Buri-
not.
PAVELLÓ. s. m. V. Pabelló.
PAVÉS, s. m. especie d' escut. Pavés. Scu-
tum.
PAVET. s. m. V. Peber.
pavet, taves. s. m. la bruticia que '1 suor ó
alguna cosa grexosa déxa en Ja roba ó en
alera part. Grassa , mugre. Sordes.
PAVETERA. s. f. V. Pebetera.
PÁV1DO, DA. adj. Pávido. Pavidus.
PAV
PAVIMENT. s. m. Pavimento. Pavimen-
tum.
PAVIOTA, s. f. aucéll. Paviota. Alción.
PAVOR, s. m. Pavor. Pavor.
PAVOROS , A. adj. Pavor oso. Pavidus, pa-
vendus.
PAVOROSAMENT. adv. m. Pavorosamente.
Pavidé.
PAYLA. s. f. ant. V. Palla.
PAYO, YA, adj. Poyo. Rusticus, agresíis.
PAYÓLA, s. f. fam. barret gran. Gavión. Ga-
lerus amplus.
PAYSÁ , NA. adj. él qu' es d' una matéxa
patria qu' altre , respecte del qual se diu
paysá séu. Paisano. Conterraneus , con-
civis.
paysá , afable, y que no usa de sa autoritat y
gravedat ab éls altres. Llano. Facilis.
paysá ; éi no militar ó soldat. Paisano. íncola
territorii.
PAYSANATGE. s. m. Paisanage. Territorii
íncolas
PE
A PE. m. adv. ant. V. Á peu.
PEADE. s. f. ant. V. Empanada.
PEAL. s. m. Peal. Udo.
PEANYA. s. f. Peana , peaña. Basis, tcabeh
lum.
PEATGE. s. m. dret axí dit. Peage. Peda-
gium.
PEBET. s. m. la confecció aroma'tica axi dita,
que s' crema per fer olor. Pebete. Suffimen-
tum.
PESETERA, s. f. él candelero ú cosa sém-
blant en que s' posa á cremar él pebet.
Pebetero. Vascuium vaporarium.
PEBRADA, s. f. salsa féta ab pebre. Pebre,
pebrada. Piperatum condimentum.
PEBRAR. v. a. ant. V. Empebrar.
PEBRE, s. m. Pimienta. Piper.
pebre , territ. V. Pebrotéra.
saber á i eere. f. met. ser molt alt él preu
d* 1 alguna cosa. Tener mucha pimienta ; pi-
car. Magni divendi.
PEBRE R. s. m. arbre. Pimiento. Pioeraria
arbor.
PEBRÉRA. s. f. vas per teñir él pebre. Pi-
mentero. Piperis vascuium.
FEBRET. s. m. aucéll. Ave fria. Silvestris
columbas genus.
PEBRINA. s. f. territ. V. Pebrot.
PEBROT. s. m. Pimiento. Piperiíis.
pebrot bermell, él reduit á polvos, que ser-
vex d' amaniment á las viandas. Pimentón.
Piperitidis pulvis.
PEBROTER. s. m. V. Pebrotéra.
PEBROTÉRA. s. f. planta. Pimiento, Pipe-
riíis.
PE-
PEC
PECADOR, s. m. Pecador. Peccator.
ÉL JUST HO PAGA Pe'l PECADOR, ref. V". JlJSt.
PECADORA, s. f. Pecadora. Peccatrix.
PECADORAS, s. m. aum. Pecadorazo. Sce-
lestus , nefarius.
PECAMINOS , A. adj. Pecaminoso. Peccato
obnoxius.
PECAR, v. n. faltar á la Iley de Déu. Pecar.
Peccare.
pecar, ant. errar, no acertar, com pecar un
tir. V. Errar.
pecar, faltar; axí s' diu del que falta en al-
guna cosa : ha pecat en assd. Pecar. De-
linquere.
no pecar per ignorancia, f. No pecar de
ignorancia. Haud ignarum peccare.
pecar per carta de mes ó de menos, f. fam.
V. Carta.
PECAT. s. m. ofensa féta á Déu. Pecado.
Peccatum.
pecat, falta ó exces en qualsevol linea. Pe-
cado. Defectus.
pecat actual. Pecado actual. Peccatum ac-
túale.
pecat habitual. Pecado habitual. Pecca-
tum habitúale.
pecat mortal. Pecado mortal. Peccatum
moríale.
pecat nefando. Pecado nefando. Peccatum
nefandum.
pecat venial. Pecado venial. Noxa levis ;
levius piaculurn.
per mos pecats. loe. ab que se expréssa la
causa d' haber succehit mal alguna cosa
com á cástig deis pecats. Por mis pecados ;
por mis negros pecados. In pcenam com-
missorum meorum.
estar en pecat. f. Esfar en pecado. Peccato
maculatum esse.
SIA Ó VAJA EN DESCOMPTE DE MOS PECATS. f.
V. Descómpte.
PECAT AMAGAT ES MITG PERDONAT. ref. qu' eX-
préssa que agrava mólt la falta 1' escándol
que causa sa publicitat. Ya que no seas cas-
to , sé cauto.
Cum castus non es,sis tándem Pontice cautus.
QUI APARTA l' OCASIÓ APARTA 'l PECAT. ref.
V. Apartar.
PECCUNIA. s. f. V. Pecunia.
PECEJAR. v. a. ant. trossejar. Despedazar,
hacer pedazos. In frusta secare , dividere.
PECEJAT , DA. p. p. ant. fet tróssos. Des-
pedazado , destrozado.
PECH. adj. ant. V. Simple, neci.
PÉCORA, s. f. ant. tonto. V. Bestia en son
signiScat de neci ó ignorant.
PECTORAL, s. m. el que portan éls Bisbes
y altres prelats. Pectoral. Pectorale.
pectoral, adj. lo qu' afecta "1 pit , com se diu
d' alguns reinéis que son pectorals. Pec-
PEC 167
toral. Pectoralis.
PECULAT. s. furt deis diners del Príncep ó
del públic. Peculado. Peculaius.
PECULI. s. m. Peculio , pegujal. Peculium.
peculi adventici. Peculio adventicio ; bienes
adventicios. Bona adventitla.
PECULI CASTRENSE Ó CASI CASTRENSE. V. BenS
castrenses ó casi castrenses.
peculi profectici. Peculio pmfecticio ; bienes
profecticios. Bona profectitia.
PECULIAR, adj. Peculiar. Proprius.
PECUNIA, s. f. fest. y ant. diner. Pecunia,
dinero. Pecunia.
PECUNIARIA, adj. Pecuniario. Pecunia-
rius.
PECUNIOS, A. adj. ant. V. Adinerar.
PEDAGOG. s. m. Pedagogo. Paedagogus.
PEDÁNEO, s. m. jutge de llocs curts,que té
limitada jurisdicció. Padáneo. Pedaneus.
PEDAS, s. m. V. Padas.
PEDESTAL, s. m. Pedestal. Stylobates.
PEDESTRE, adj. Pedestre. Pedestris.
PEDRA. s. f. Piedra. Lapis , petra.
pédra , la que s' cria en la bufeta del home.
Piedra, cálculo. Calculus.
peora , la que cau quand pédrega. Piedra,
Grando.
pédra d' escopeta. Piedra , pedernal. Sílex
politus.
pédra de fog 6 d' ull de sérp. Piedra ber-
roqueña. Nigricantibus granis lapis variega-
tus.
pédra de tall. ant. V. Pédra picada.
pédra de toc Piedra de toque. Lidius lapis.
pédra de xocolater. la en que mol él xoco-
late. Silleta. Lapis indicis amygdalis con-
terendis.
pédra esmoladora, ó d' esmolar. Piedra de
amolar , amoladora. Cos.
pédra filosofal, la materia ab qu' alguns
alquimistas pretenen fcr artiñcialment 1' or.
Piedra filosofal. Lapis phüosopliicus.
pédra foguera. Pedernal. Sílex.
peora fundamental, met. Piedra fundamen-
tal. Lapis angularis ; principium : funda-
mentum.
pédra imán. Imán , piedra imán. Magnes.
pédra infernal. Piedra infernal. Lapis caus-
ticus.
pédra picada. Piedra labrada. Politus lapis.
pédra preciosa. Piedra preciosa. Gemina,
lapis pretíosus.
pédra tosca. Piedra pómez , esponja. Pu-
mex.
mal de pédra. Mal de piedra. Calculus, li-
thiasis.
peoras , p. tantos en él jog. Piedras Calculí.
no déxar ó no quedar pédra sobre pédra.
f. Nodexar ó no quedar piedra sobre piedra.
Solo sequare : solo sequatum esse.
PO-
i 68 PED
POSAR LA PRIMERA PÉDRA. f. dVlgUÜ edíficí
públic. Echar ó poner la primera piedra.
Primum lapidem ¡acere.
ser peora d' escandol. f. met. ser motiu
d' alguna dissensió, disturbi , &c. Ser la
piedra del escárdalo. Lapidem cftensivum
esse , vel petram scandali.
TIRAR LA PÉDRA Y AMAGAR LA MA. f. Tirar la
piedra y esconder la mano. Alterius ope
clanculum agere.
trobar la pédra filosofal, f. met. trobar
él modo d' enriquirse ó conseguir él ben
estar. Encontrar ó hallar la piedra filosofal.
Lapidem philosophicum invenire.
pedra movedissa wiay posa molsa. ref. Pie-
dra movediza nunca moho la cobija : Planta
muchas veces traspuesta ni crece , ni medra.
Non viridis saxum circumdat mobile mus-
cus.
Musco lapis saepe volutus non advolvitur.
qui calla, pédras apanya. ref. Quien calla,
piedras apaña.
Qui tacet ille legit lapides, quos mittat in
hostem.
PEDRADA, s. f. P acció de tirar la pédra , ó
dirigirla á alguna part. Pedrada. Lapida-
tio.
pedrada, cop de pédra, ó '1 senyal que déxa.
Pedrada. Lapis ictus.
pedradas, p. las que solen fer éls minyons,
tirandse pédras éls uns ais altres. Pedrea.
Lapidatio.
PEDRADA EN CAP d' ALTRE NO DOL. ref. El
mal a geno del pelo cuelga. Mala aliena pa-
rum s?epe curamus.
PEDREGADA, s. f. Pedrisco. Grandinis vis.
LA TEDREGADA NO LLEVA ANYADA,TERO I OBRE
d' aqueil X qui atrapa, ref. V. Anyada.
DESPRÉS DE CAYGUDA LA PEDREGADA TOCAN Á
temps. ref. El conejo ido el consejo venido :
Después de muerto Pascual traxéronle el
orinal : Al asno muerto la cebada al rabo :
Después de vendimias cuévanos. Post bellum
auxilium.
PEDREGAL, s. m. Pedregal. Saxetum.
PEDREGAM. s. m. V. Pedruscall.
PEDREGAR. v. a. ant. tirar pédras. V. Ape-
dregar.
pedregar. v. n. cáurer pédra. Apedrear.
Grandinare.
pedregar. s. m. ant. V. Pedregam.
PEDREGOS, A. adj. Pedregoso. Lapidosus.
PÉDRENY. s. m. V. Ventrell.
PÉDRENYAL. s. m. arma de fog. Pedreñal.
Sclt.ppetum levius.
PÉDRER. s. m. péssa d' artillería. Pedrero.
T ormentum bellicum minur.
)E- rkr , en las embarcacions. Pedrero, es-
mtril , pijote. Tormentum. bellicum medio-
cre.
PED
tedrer , de gallina y altres aucélls. V. Ven-
trell.
PEDRERA, s. f. Cantera , pedrera. Lapidi-
cina, saxifodina, latomia.
PEDRERÍA, s. f. Pedrerta. Pretiosi lapilli.
PEDRETA, s. f. dim. Piedrezuela , piedre-
cilla , pedrezuela , china , chimlla. Lapillus.
iédreta , la que s' Acá á la sabata y fa ¡nal
al peu. Escrúpulo. Scrupulus.
PEDRIS. s. m. Poyo. Podium.
pedris de la porta. Umbral, lindar. Limen.
PEDRUSCALL. s. m. conjunt de pédras, que
'1 témps ó P aygüa ha separat de las rocas.
Rocalla. Clarea.
iédruscall, multitut de pédras, com las qu'
hi ha en alguns camps , &c. Pedriza , pe-
drizal. Lapidum copia.
PEGA. s. f. Pez. Pix.
pega de sabater. Cerote. Ceratnm.
i ega gréga. Pez griega. Pix graeca.
tenír pega als ülls. f. met. no advertir lo
que s' té á li vista. Tener telarañas en lot
ojos. Quae sunt in conspectu haud videre.
PRCP DEL FOG LA ¡EGA REGALA, ref.
La estopa cabe el mancebo di'gole fuego : Na
está bien el fuego cabe las estopas.
Foeminei ardentis fugias confinia sexús :
Ni accepto perstans igne perire cupis.
PEGADÉLLA. s. f. Costra de leche. Crusta
láctea.
PEGALLOS, A. adj. ant. empeguntat. Ent'
pegado. Picatas.
PEGAMENT. adv. m. ant. V. Neciament,
tóntament.
pegament. s. m. ant. P acció y efécte d' em-
peguntar. Empegadura. Picaño.
pegament, ant. V. Soldadura.
pegament , ant. P efécte d' encolar. Encola'
dura. Glutinatio.
PEGAR, v. a. castigar, donand cops. Pegar,
dar. Percutere.
pegar, v. n. donar una cosa contra a'tre ó to-
car a' altra, com i égar la pédra á la pared,
él sol als ulls. Dar. Incidere, irapingere.
pegar, donar, com pegar un sutrag, un'
empenta, &c. V. Donar.
pegar ; ensopegar , ó donar contr' alguna
cosa ab violencia , com iégar de cap á la
pared. Pegar, dar. Illidere.
pegar , tirar ab violencia una cosa contra
d' altra , com pegar una pedrada. Pegar.
Impingere.
pegar , venir de nou , comensar á sentirse al-
gún mal, accident ó cosa sémblaní : axí s*
diu : li ha pagat un mal de cap. Pegar.
Invadere.
pegar casotadas. f. V. Cabotada.
pegar colsada. f. fam. V. Colsada.
pegar fog. f. calar fog. Pegar juego. Ignera
iniieere.
PB-
PEG
pegar un' embestida, f. met. cníxer rnblt ab
poc temps. Dar un estirón. Brevi crescere,
adolescere.
pegar, pegarla , continuar ab insistencia á
fer alguna cosa, com : pegarla a' passejar.
Dar, darla. Insistere.
Ȏgak, pegarla, insistir en alguna cosa, em-
pentarse tenasment en volerla: axi s' diu:
1' ha pegada en voler assó, &c. Dar, dar-
¡a. Insistere.
pegarla, faltar algú enterament á la confian-
sa que s 1 feya d' éll. Pegarla de puño. Fi-
dem fallere.
pegarla pe'l descusit. f. V. Descusit.
pegárselas , contrapuntan alguns , diendse
paraulas picants. Darse de ¡as astas. Gra-
vioribus aut probrosis dictis sese impetere.
pegarse fog. f. calarse fog. Prenderse fuego.
Incendi.
cada hü ab lo que la pega. ref. Cada loco
con su tema : y cada lobo por su senda. Suo
plácito aut sententiae quisque tenaciter ad-
haret.
PEGAS, s. m. caball ab alas, que fingiren
éls poetas. Pegaso. Pegasus.
PEGAT. s. m. él tros de drap , cuyro, ú cosa
semblant que conté en una part algún un-
güent , bálsam , &c. y s' aplica á algún
mal. Pegado, parche. Pittacium , plenium.
PEGAT, DA. p.p. Pegado.
PEGUEA , PEGUESA. s. f. ant. V. Nece-
dat , tontería , ignorancia.
PEGUERA, s. f. ant. V. Peresa.
PEGUNTA, s. f. ant. V. Pega.
PEIXER. v. a. ant. donar past, pasturar.
Apacentar , pacer. Pascere.
PEIXERSE. v. r. ant. met. alimentarse. Ap a-
centarse. Pasci.
PEJADA. s. f. ant. V. Petjada.
PEJOR. adj. ant. V. Pitjor.
PEJORAMENT. s. m. ant. V. Pitjora.
PEJORAR. v. n. ant. posarse pitjor. V. Pit-
jora r.
Pbjorar. v. a. ant. posar en pitjor estat, De-
teriorar. Deteriorem faceré.
PEJORÍA. s. f. ant. V. Pitjora.
PEL. s. m. en 1' animal. Pelo. Pilus.
pel, de la seda. Pelo. Bombycinum filum
absque artificio.
pel , él color y circunstancias d' éll : axi s*
diu té un pel mólt negre. Pelage. Pilorum
color , aut qualitas.
pel, en éls panyos. Pelo. Panni pexa la-
nugo.
pel , en las plomas d 1 escríurer. Pelo, repelo.
Calami reduvia.
pel, met. home bast , rustic. Zamarro ,■ mo-
grollo, charro, paleto, Inurbanus, rusti-
cus.
pel de caméll, roba fina texida del pel del
Tim.Il.
PEL 169
caméll. Camelote de pelo. Ex pilis cameli
textum.
pel dk cunill, él que servex per alguns ar-
tefactos ó texits. Conejuna. Cuniculorum
pili.
pee. móx. V. Pel moxí.
pel moxí. Bozo. Lanugo.
carn de pel. Carne de pelo. Pilosi animalís
caro edilis.
curt de pel. Pelicorto. Curtus pilis.
buscar pels als ous. f. met. Buscar el pelo
al huevo ; tropezar en un garbanzo. Nodum
in scirpo quaerere.
cáurer él pel. f. Caer el pelo. Pilum deci-
dere.
lluir el pel. f. dit de las cabalcaduras que¡
están molt grassas. Relucir el pelo. Pne
pinguedine nitere.
lluir él pel. f. met. demostrarse , véurerse
en algú lo que li apronta alguna cosa;
1' utilitat que n' trau. Lucírsele á alguna
alguna cosa. Prodesse ; apparere quantum
aliquid alicui prossit»
no teñir pel dh earba. f. No apuntarle á
uno el bozo. Nondum prima lanugine indu-
tum esse uientum j imberbem esse.
no teñir pels Á la llengua. f. met. No te-
ner pelillo en ¡a lengua ; no morderse los la-
bios. Liberé loqui.
no tocar un pel de la roba. f. no fer dany,
ó agravi á algú. No tocar al pelo de la ro-
pa, la nullo laedere ; ¡a nullo molestum
esse.
posar ó trXurer pel. f. Pelechar. Pilare 3
pilos emitteret
teñir pels. f. teñir dificultat l'exécució d' al-
guna cosa. Tener pelos , tener uñas, Dirnci*
le actu aliquid esse.
TEÑIR PELS AL COR. f. V. Cor.
pels y senyals. loe. fam. las circunstancias
particulars de las cosas, per las qüals se vé
en conéxement d' ellas. Pelos y señales. Pe*
culiaria signa,
en pel. m. adv. dit de las caballerías : séns
sella , albarda , &c. En pelo ', en cerro.
Nudé ; absque ornatu.
pel X pel. m. adv. ant. V. Pel per avall.
pel per amunt. m. adv< Pelo arriba , contra
pelo , á pospelo. Adverso pilo.
pbl per avall. m. adv. Pelo abaxo. Iuxta
pili porrectionem.
contra pel. m. adv. V. Pel per amunt.
Á CABALL DONAT NO LI MIK.ES EL PEL. ref.
A caballo presentado tío hay que mirarle il
diente*
Muli donati noli cogrioscere dentem.
PELA. 9. f. ant. V. Péll, en él signifieat de
la de las fruytas.
PELACANYAS. s¡ m. met. peíduláxi. Pela-
fustán. Homo vagus, pannosus.
Vv PE-
i?o PEL
PELADA, s. f. Araño , rasguño , ar««o.
Cutis evulsio.
PELADILLA, s. f. malaltía. Peladera , o/o-
pejia , pelona , pelambrera , pelonía. Deflu-
vium püorum.
PELADURAS, s. f. p. rascaduras. Raeduras.
Ramcnta.
peladuras, de las fruytas. Mondaduras. Pu-
tamina.
PÉLAG. s. m. ant. él mar. Piélago. Pela-
gus.
PELAGI. s. m. nom d' home. Pelagio. Pela-
gius.
PELAR, v. a. llevar él peí. Pelar. Pilare.
pelar, llevar la péll ó escorsa com pelar
un arbre, una planta, &c. Pelar. Detrahere
corticem.
pelar , dit de 1' aygua qu' es mblt calénta.
Pelar. Aquam nimis ferventem esse.
pelar, las fruytas , com las pomas, peras,
castanyas, &c. Pelar, mondar. Putarnina
datrahere.
pelar , tallar éls cabells arran del cap. Pelar,
raer la cabeza. Caput radere.
pelar, met. llevar ab engany, art ó violencia
éls béns d' altre. Pelar. Aliquem denudare.
pelar, pelar com un nap. f. fam.déxar á algú
sénse diners , portarsen'hi tóts éls diners.
Descañonar , mondar. Emungere argento.
pelar fabas. f. tráurer la péll inmediata de
las fabas. Pelar habas. Pabas folliculo nu-
dare.
pela aquest pressec. loe. fam. Tómate esa.
Hoc tibi habe.
mentr' es calent se pela. ref. El llanto so-
bre el difunto. Quod facturus es , fac citiüs.
QUAND VEJAS LA BARBA DE TON VEHÍ PELAR
posa la teva Á remullar. ref. Quando la
barba de tu vecino vieres pelar , echa la
tuya en remojo , ó á remojar.
Tune tua res agitur, paries cum proximus
ardet.
PELARSE, v. r. Pelarse. Pilos amittere.
pelarsen' las barbas, f. met. fer mostras de
sentiment, particularment per haber suc-
ceit , ó no haberse lograt alguna cosa per
propria omissió, falta de diligencia, &c.
Pelarse las barbas. Sibi irasci.
PELAT , DA. p. p. Pelado.
pelat, adj. séns péll ó escorsa. Pelado, mon-
dado , descortezado. Pelle nudatus.
pelat , lo que naturalment no té peí. Pelado.
Glaber , depilis.
pelat , met. dit de la montanya 6 altre terre-
no séns arbres, ni altres plantas &c. Pelado.
Nudus arboribus, plantis &c.
pelat de cap. Raido de cabeza. Capite ra-
sas.
cap pelat. expr. ab que s' moteja 3! rapat de
cap. Muirle pelada. Depile caput.
PEL
pobre pblat. loe. home miserable. Pelón.
Miser.
déxar pelat. f. met. déxar á algji sénse res,
portárselin' tót. Dexar zn cueros. Ómnibus
spoliare.
NO VOL SINO PINYONS PELATS. IoC. V. PinyÓ.
PELA YA. s. f. péx. Platija , suela , acedía.
Solea ; linguncula.
PELEA, s. f. combat. Pelea. Prselium , pug-
na.
pelea, él combat qu' algunas vegadas ténen
entre sí 'ls. aniuials. Pelea.. Pugna.
pelea, P esfors y diligencias ab que s' com-
baten las passions. Pelea. Coniiictus , pug-
na.
pelea, renyina particular. Pelea. Rixa. .
PELEADOR, s. m. p. u. Peleador , peleante.
Pugnax , certator , prreliator.
PELEAR, v. n. combatrer ab armas uns
contra d' altres. Pelear. Prieliari , pugnare,
dimicare.
pelear, combátrer entre sí unas cosas ab al-
tres com éls elements uns contra altres. Pe-
lear. Pugnare.
pelear , maldar , trabalJar per conseguir al-
guna cosa ó pera vencerla ó subjectarla.
Pelear. Pugnare.
pelear, renyir, disputar sens armas. Pelear.
Rixari, contendere.
pelear, en lo moral , traballar en vencer las
passions , apetits , &c. Pelear. Pugnare.
PELECH. s. m. ant. V. Górg.
PELEGRÍ , NA. adj. V. Peregrí.
pelegrí, ant. passatjer en alguna embarcado.
Pasagero. Vector.
pelegrí. s. m. nom d' home. V. Peregrí.
PELEGRINACIO. s. f. V. Peregrinado.
PELEGRINANT. p. a. V. Peregrinan!.
PELEGRINAR. v. n. V. Peregrinar.
PELET. s. m. dim. Pelillo, pelito. Pilus bre-
vis & mollis.
PELFA. s. f. la roba de seda axí dita. Felpa.
Ex sérico villosa tela.
pelfa , joc. y met. sarro de bastonadas. Felpa,
felpa rabona. Longa verberado.
PELÍCANO, s. m. aucéll. Pelicano. Pelica-
nus.
PELITRE, s. m, hérba. Pelitre. Pyrethrum.
PELL. s. f. la deis animáis. Piel , Pellejo^
cuero , peí. Pellis, corium.
pell, la del animal escorxat. Pelleja. Peí-
lis.
pell, la de qu' está cuberta la fruyta. Cásea-
ra. Cortex , putamen , purgamentum.
pell, la dura d' algunas fruytas , com la de
magrana , taronja , llimóna , &c. Corteza.
Cortex.
pell, la del gra de raim y semblant. Hollejo.
Folliculus.
PELL
PEL
j>éll, la péllofa de que están cuberías imme»
diatament algunas fruytas y llegums, com
1' ametlla , castanya , f'aba , pe'sol , &c. Ca-
misa , hollejo. Cutícula, membranula.
péll , la d' anyéll. Corderuna , corderina.
Pellis agnina.
péll, la del animal adobada, ab pél ó sens
éll, qne servex per vestir, forrar y altres
usos. Piel. Pellis.
péll d' escat. Lixa. Mustelli corium.
pélls. p. V. Pelleringas.
Pélls, las que s' tranen de la fruyta quand
se pela. Cascaras , mondaduras. Putamina.
cubrir ó forrar de pélls. f. Empellejar.
Pellibus cooperire.
déxar sénse péll. f. V. Llevar la péll.
dexarhi la pele. vulg. morirse. Dar la piel;
dar ó dexar el pellejo. Vitam amittcre.
ter pesAR péll k las llagas, f. Encorar,
encorecer. Corium producere.
llevar la péll. f. al animal ; escorxarlo.
Deshollar. Excoriare.
llevar la péll. f. ab assots 6 altre cástig
semblant. Quitar el pellejo. Pellem verberi-
bus detrahere.
llevar la péll. f. met. portarsen'hi á algú
tótquantté, ab astucia, manyo ú modo
semblant. Quitar el pellejo, deshollar. Pel-
lem alicui derrabere.
llevar la péll. f. met. fer pagar él venedor
las cosas molt caras. Deshollar. Ultra debi-
tum pretium ab emptore exigere.
llevar la péll del cul. f. fam. donar mblts
assots al datras. Quitar el culo á azotes.
Nates acrioribus verberibus pelle midare.
no cáerer en péll. f. fam. estar molt gras.
No caber en el pellejo. Prae nimia crassitu-
dine pene disrumpi.
NO Ca'bRER EN PÉLL d' ALEGRÍA , DE CONTEN-
TO, f. No caber de gozo , de contento. Laeti-
tiá gestire.
NO TEÑIR SINO LA PELL, Ó LA PÉLL Y l' OSSA.
f. estar sumament magre. No tener mas que
el pellejo. Consumptis carnibus pelle tan-
tum & ossibus constare.
posar péll. f. las llagas. V. Pellar.
SER DE LA PÉLL DEL DIABLE. f. Ser través,
endiastrat. Ser de la piel del diablo. Turbu-
lentum , versipellem esse.
entre carn y pell. m. adv. Entre cuero y
carne. ínter cutem.
QUAND DE MAL JUST VE l' ANYELL , MAL PRO-
fit fará la pell. ref. De malo vino el co~
nejo, con el diablo irá el pellejo. Male parta
malé dilabuntur.
PELLAR. v. n. las llagas. Encorecer , enea-
rar. Corium nutriré.
peller. s. m. Pellejero , peletero. Pellio.
botiga de peller. Pellejería , peletería. Pel-
lionis taberna,
PEL ij7i
PÉLLERINGA. s. f. en la carn. Piltrafa
piltraca. Pellicula carnea.
pelleringas. p. la péll caygud3 en la cara
ó altra part deis que per véllesa ó altra cau-
sa s' han emmagrit.P¿//e/'a5. Defluens pellis.
PELLETA, s. f. dim. la péll prima. Película,
pelle jiña. Pellicula.
PELLICA, s. m. ant. V. Pelicano.
PELLINGOT, PELLINGOY. s. m. Hará-
po , calandrajo , gualdrapa , andrajo , col'
gajo , arrapiezo. Pannus laccr defíluens.
PELLISSA. s. f. ant. de pastor. Peluco. Me-
lota.
PELLISSER. s. m. V. Peller.
PELLOPA. s. f. Cascarilla , hollejo, camisa.
Pellicula, folliculus.
PELLUCAR. v. a. péndrer alguna petita
part d' alguna cosa de ménjar. Pellizcar.
Cibum vellicare.
péllucar , met. lograr alguna part d' alguna
cosa. Sacar raja. Aliquam partem acci-
pere.
PELOS, A. adj. p. u. Peloso. Pilosus.
PELÓSE LLA. s. f. hérba. Oreja de ratón,
paplina. Auricula muris.
PELUD, A. adj. Peludo, peloso. Pilosus,
villosus , setosus.
PELUSSA. s. f. Pelusa. Lanugo.
PELUT. s. rii. P estbra d' espart axí dita.
Peludo , felpudo, ruedo. Storaceum tapetum
longis spartis textum.
PENA. s. f. él cástig que s' dbna per alguna
falta 6 delicie ; ó que s' imposa contra '1
que falta á alguna lléy ó precépte. Pena.
Poena.
pena, sentiment , congbxa , disgust. Pena.
Anxietas, molestia, sollicitudo.
pena, dolor, torment corporal. Pena. Dolor.
pana , dificultat , traball , axí s' diu que l¡ ha
costat á aigú mblta pena conseguir alguna
cosa. Pena. Dificultas, labor.
pena , usat com adverbi , del qual modo indi-
ca la que s' posa per alguna transgressió ú
omssió, com: pena de tant. Pena. Sub
poena.
tena capital. V. Capital.
pena de dany. V. Dany.
pena de sentit. Pena de sentido. Poena sen»
sus.
pena de talió. Pena de talion. Po;na talionis.
pena ordinaria, for. Pena ordinaria, capital,
de muerte. Capitalis multatio.
pena pecuniaria. Pena pecuniaria. Poena pe-
cuniaria.
AB MÓLTA PENA,AB TOTAS LAS PENAS DEL IvIÓN.
m. adv. A duras penas. iEgerrimé , cliffi-
cillimé.
bax pena. m. adv. So pena. Sub poena.
donar pena. f. V. Donar.
no té pena ni gloria, loe, ab que s' denota
que
i?2 PFN
que a algú no li fan impressió las cosas,
ni "1 niouen las prósperas ó adversas. Ni
pena ni gloria. Nuliis movetur; nullis affi-
citur.
EL DEMENTAT PER LA PENA ES AVISAT. Tef.
El loco por la pena es cuerdo. Sapit amens
flagellatus.
PENADAMENT. adv. m. ant. V. Penosa-
ment.
PENAL, adj. Penal. Poenalis.
PENALITAT. s. f. Penalidad. Poena, aerum-
na , molestia.
PENAR, v. a. ant. V. Multar.
penar, v. n. patir algún dolor ó pena. Penar.
Poenas sustinere ; angi.
penar , patir las penas de 1' altra vida en él
purgatori d en 1' infern. Penar. Purgatorii,
aut inferni poenis torqueri.
penar , dit del moribundo que agonisa molt
temps. Penar. In agone persistere.
PENAT, DA. adj. peños. Penado. Moles-
tus.
penat , da. p. p. Penado.
PENATES, s. m. deus doméstics que fingí
la gentilitat. Penates. Penates.
PENATXO. s. m. ant. Penacho , penachera.
Conus , crista.
PENCA, s. f. de card ó semblant. Penca.
Folium cardui, vel similis.
penca , ab que '1 botxí assota 'ls delinquents.
Penca. Lictoris flagrum.
penca de ceba. Casco de cebolla. Caepae crus*
ta.
cop de penca. Pencazo. Lori ictus.
ferse de pencas, f. Hacerse de pencas : ha-
cerse remolón. Pigre se moveré ad aliquid.
PENDENCIA, s. f. Pendencia. Rixa, qua?s-
tio.
teñir pendencias, f. Pendenciar, tener pen*
dencias. Rixari.
amig tí home de pendencias, qui facilment
las mou. Pendenciero , quimerista. Rixosus.
PENDENT. s. m. davallada. Pendiente. CU-
ves.
fer pendent. f. fer devallada. Hacer declivio,
venir en declivio. In declive vergere.
pendent. p. a. Pendiente, péndulo. Penden?.
pendent d' uN fil. Pendiente de un hilo*
E filo pendens.
plet pendent. for. Pleyio pendiente. Lis pen-
dens.
PENDO s. m. Penden. Signuín.
PÉNDOLA, s. f. de rellotge. Péndola. Vi-
bradle penduluro.
PÉNDRER. v. a. agafar áb la nia. Tornar^
coger , prender , asir. Prehendere.
pénürer, a' algún reo. Prender, coger. Com-
preheridere , in carcerem immitíere.
pénukí'R, agafar algún insírument per obfar
ab ¿li com : péndrer la ploma , la serra,
PEN
&c. Tomar. Hoc vel illud capere.
péndrer, algún remey ó medicina. Tomar.
Sumere.
péndrer , alguna cosa de menjar ó be'urer,
com : péndrer un bocí, un glóp de vi;
socólate , cafe' &c. Tomar. Qbum vel po-
tum capere.
péndrer , alguna embarcado enemiga. Apre-
sar. Navem hostium capere.
péndrer, compéndrer, exte'ndrerse, encJourer
en sí, com péndrer una vinya , mitja fal-
da de montanya ; péndrer él dolor tót él
bras. Coger. Capere.
péndrer , comprar , com péndrer carn,
péndrbr pa, péndrer unas mitjas. Tomar.
Emere.
péndrer , desitjar que succehesca ó que s'
verifique alguna cosa : y axí él que desitja
parlar á algú diu, que pendria de bona
gana que vingues. Tomar. Velle.
péndrer, dirigirse per algana part , cora
péndrer a la dreta. Tomar , echar. Hac,
illác viam arripere.
péndrer, elegir, adoptar, com í péndrer
per company, per medi. Tomar. Capere,
assumere.
péndrer , elegir pera sí y apropiarse algun3
cosa ; esculliría entre varias. Tomar. Sibi
assumere.
péndrer, empéndrerse alguna dependencia,
negoci, &c. axí s' diu dei que s' ha em-
pres algún assumpto que se V ha i>res per
sí. Tomar. Sibi assumere.
péndrer , enténdrer ó interpretar en determl-
nat sentit lo dubtos , obscur ó equíroc. To-
mar. Accipere.
péndrer , imitar V estil y costum d' algú,
axí s' diu que un ha pres él modo de ca-
minar d' altre. Tomar. Referre.
péndrer , porta'rsen' alguna cosa d' algú.
Quitar , tomar. Surripere.
péndrer, rébrer, acceptar, axí s' diu pren
lo que li d5nan. Tomar. Recipere.
péndrer , rébrer en algún modo ú forma ,
Com: péndrer alégrament. Tomar. Accipere.
péndrer, una ciutat, fortalesa , &c. Tomar.
Capere , expugnare.
péndrer. v. rit la planta en la térra. Prender,
asir, arraygar. Radicare, radices mittere.
péndrer á algú per son cümpte. f. Tomar-
la con alguno. Alicui iugiter adversan.
péndrer á ceNs. f. Tomar á censo. Rem sub
ánrtuo censü accipere.
péndrer á c6mpte, A bon compte. f. Tomar
en cuenta. Aliquid in acceptum feferre.
péndrer á be. f. teñir á be , convenir, con-
sentir en alguna cosa ; permérrerla. Llevar
ó bien. Probare , ferré , hatid improbare.
rÉNDRER Á la Bona part. f. Echar á buena
parte. In bonuai accipere.
PEE-
PEN
péndrer alguna cosa. f. carregársela ; com
i éndrer sota él bras. Cargar con algo.
Sufferre.
PÉNDRER Á LA MALA PART. f. Tomar tilia CCS.7
por donde quema : echar á mala parte. In
pcius accipere.
péndrer al revés, f. V. Péndrer la A per
laB.
péndrer á manlleu. f. V. Enmanllevar.
tornar Á péndrer el fil. f. de la conversa.
Tomar de nuevo el hilo. Intermissum sermo-
nem prossequi.
péndrer á poc á poc. f. exécutar las cosas ab
pausa, ó séns precipitado. Tomar de espa-
cio. Lente procederé.
íéndrer Á preu fet. f. Destajar, tomar á
destajo. Opus conficiendum facta de pretio
conventione suscipere, redimere.
téndker ab empenyo. f. Tomar con empeño :
tomar á pechos. Summá contentione inniti.
péndrer ab paciencia, ab conformitat. f.
Llevar con paciencia , con conformidad.
Patienter ferré , sequo animo ferré.
péndrer ab patxórra. f. V. Pe'ndrer á poc
á poc.
pénorer X son cárreg. f. Tomar á su cargo.
Sibi sumere aliquid exequendum.
péndrer banys.»í. Tomar baños. Balneis uti.
péndrer comiat. f. ant. Despedirse. Valedi-
cere.
péndrer consell , parer , dict'ámen. f. To-
mar parecer , dictamen ó consejo. Consu-
lere.
péndrer coratge. f. Cobrar ánimo. Animo
erigi.
péndrer eos. f. Tomar cuerpo. Augeri , ac-
crescere.
péndrer de grat. f. V. Posar afició.
péndrer descans , repos. f. Tomar descanso,
reposo. Réquiem capere, quiescere.
péndrer d' esquira. f. V. Pe'ndrer de tema.
péndrer de jurament. f. Tomar juramento.
lureiurando ad datam fidem servandam,
verum fatendum &c. obstriogere.
péndrer de tema á algú. f. Tomar tema
con alguno. Alicui aversum , infensum esse.
péndrer dona. f. casarse. Tomar muger.
Uxorem ducere.
péndrer él color, f. las cosas que s' tenye-
xen. Tomar el color. Colore imbuí.
péndrer él compte. f. examinar y aprobar
él qu" alga dona ó presenta. Tomar cuentas.
Redditam rationem explorare.
péndrer él corrent. f. met. agafar 1' hábit
de fer alguna cosa. Tomar el chorrillo.
Assuescere , assu?fieri.
péndrer él medí ó éls medís, f. adoptar y
posar en práctica éls qua s" judican conve-
nients per él logro d' alguna cosa. Tomar
el medio, ó los medios. Viam,modum eligere.
Tom. II.
PEN 1*73
péndrer él póls. f. él méíge al malalt. To-
mar el pulso. Salientem a;gri venam me-
dicum observare, experiri.
péndrer él sol. f. posars' algú en paratge
en que '1 sol lo toque per rébrer son calor.
Tomar el sol. Soli se exponere.
iéndrer él son. f. adormirse. Cuajar ei
sueño. Somnum capere.
péndrer él traball, ó tant traball. f.
aplicarse á 1' exécució d' alguna cosa que
demana at'any, traball ó panicular cuyda-
do. Tomar el trabajo o tanto trabajo. Labo-
ren) suscipere.
péndrer éls passos. f. ranearlos, impedir
1' exida d' algún lloc per tóts los camins.
Tomar los pasos. Omnem viam praecludere.
péndrer estat. f. Tomar estado. Vitse ratio-
nem instituere.
péndrer exímple. f. Tomar exemplo. Ab alio
discere.
péndrer experiencia, f. V. Pe'ndrer exém-
ple , pe'ndrer llissó.
péndrer ó pendren' fástig. f. disgustirsa
d' alguna cosa. Fastidiar, hastiar. Nauseara
afierre.
péndrer farritja. f. Tomar acero. Uti tinc-
tura martis.
péndrer garda, f. ant. aténdrer, mirar, te-
ñir compte. Atender , tener cuenta. Videre,
cavere.
péndrer güst en alguna cosa. f. comensarla
á experimentar y trobar gust en ella. To-
rnar el gusto á alguna cosa. Delectari.
péndrer la A per la B. f. enténdrer las co-
sas al revés. Tomar el rábano por las hojas.
Diversé ac verba significan! quse dicuntur
intelliaere.
péndrer l' arrendament. f. d' alguna cosa.
Turnar á arrendamiento. Locare.
péndrer la basa. f. en él jog de cartas. To-
mar. Victorem in pictarum chartarum ludo
vietse sortis pagellas apud se apponere.
péndrer la Presea, f. Tomar el fresco. Au-
ram, frigus capere.
péndrer la llissó. f. oir al que la diu per
véurer si la sab, ó si erra en alguna cosa.
Tomar la lección. Pensum recitanti atten-
dere.
péndrer la ma. f. Tomar la mano. Manus
iungere.
pénurer la mida á algú. f. met. fer enter
judici de lo que es algún subgéete. Tomar
á alguno las medidas. Alté aÜquem cal-
iere.
péndrer la mida de l' esquena, f. fam.
pegar á algú á 1' esquena ab bastó. Medir
las costillas. Pustibus íundere dorsum.
péndrer la paraula. f. parlar després d s al-
tre. Tomar la palabra. Loqui deíifieofi fo
sermone succedere.
XX VEN-
l?2 PEN
PÉNDRER LA PARAULA Á ALGÚ. f. acceptSr la
promesa qu' algú fa per obligarlo en forsa
d' ella á cumplir lo qu' oferex ó prornet.
Coger, tomar á uno la palabra. Datam
fidem accipere.
féndrer la perferta* f. Aceptar el envite.
Accipere.
PÉNDRER LA PORTA , EL CAMÍ DE LA PORTA, f.
acársen'. Coger , tomar la puerta. Abire*
pénorer las ARMAS.f. per fer los honors á qui
tocan. Tomar las armas. Militarla obsequia
alicui tribuere.
PÉNDRER l' AYGUA DE LLUNY. f. tTiet. TomUT
de atrás el agua. Altiüs repetere.
péndrer l' ayrk. f. posars' algú en paratge
en que 1 toque V ayre. Tomar el ayre.
Auram captare.
péndrer llenguas. f. preguntar á diferents
per T averiguació d' alguna cosa. Tomar
lengua. Inquirere.
péndrer llissó. f. del mestre qu' ensenya.
Turnar lección. Magistro operam daré.
péndrer llissó. f. met. apéndrer algú. de lo
qu' altre fa ó de lo que li passa , ja per son
gobern , ja per escarment. Tomar la lección.
Discere.
péndrer lloc. f. per sí 6 per medí d' altra
persona per asistir ó ve'urer alguna fundó.
Coger lugar. Locum occupare , prseoccu-
pare.
PÉNDRER L* OCASIÓ. f. V. OcaSlÓ.
péndrer mal. f. ant. reportar algún dany.
Recibir daño. Damnum, detrimentum ca-
pere.
péndrer mal. f. ferse mal. Recibir algún
da fio. Lcedi.
péndrer malament , PÉNDRER á mal. f.
Llevar á mal. JEgre ferré.
péndrbr malicia, f. Tomar cólera : montar en
cólera. Irasci.
PENDRAR ofici. f. Tomar oficio. Alicui arti
exercendse se addicere.
péndrer paciencia, f. Prestar paciencia. Pa-
tienter ferré.
péndrer partit. f. férse soldat. Tomar parti-
do, sentar plaza. Milicia; nomen daré, prae-
bere.
péndrer per bulla, f. Echar á chanza, á
zumba. Tanquam per iocum aut oblecta-
menti causa aliquid factum reputare.
péndrer pe'l fort. f. pe'ndrer alguna cosa
ab eficacia y empenyo. l'omar á pechos.
Summa contentione suscipere.
péndrer penitencia, f. ant. V. Confesarse.
péndrer penyóra. f. Sacar prenda. Pignus
aufarre.
péndrer per forsa. f. férse amo ab violencia
d' alguna cosa d' altre. Tomar por fuerza.
Vi tollere.
péndrer ple. f. V. Trobar gust.
PEN
pendres per ríurer. f. no enfadarse d' algu-
na paraula ú acció que podría ofe'ndrer?
judicandla dita ó f¿ta per mer divertimer.t.
Tomar á risa. Tanquam per iocum aliquid
dictum aut factum accipere.
péndrer per son compte. f. encarregarse de
lo qu' incumbex á altre. Tomar á su cuenta.
In se recipere.
PÉNDRER PER SON COMPTE Á ALGÚ. f. met.
contradirli sémpre , culparlo en quant diu
ó fa. Tomarla con alguno. Alicui semper
adversan.
péndrer i ort. f. 1' embarcado. Tomar puer-
to. Portum ingredi.
téndrer iossessió. f. d' alguns bens , em*
pleo , &c. Tomar posesión. Rem adire.
péndrer i roviüencias. f. Providenciar. Pro-
videre.
péndrer quimera, f. Tomar pesadumbre. Sto»
machari.
péndrer rabia, f. Tomar rabia. Excandesce-
re , irasci.
péndrer resolució , ó la RBsoLució. f. re-
róldrers' á fer alguna cosa. Tomar resolución^
ó la resolución. Statuere.
i éndrer SaS midas, f. premeditar él modo y
medis que s' deuhen adoptar per él logro ú
bon éxit d' alguna cosa. Ttmar sus medidas.
Modum , rationem ad aliquid assequendum
meditan.
péndrer tabaco, f. Tomar tabaco. Tabaci
pulverem naribus excipere.
péndrer ó iéndrerse témís. f. per fer algu-
na cosa ó per assegurar 1' acert , ó per es-
perar el cas en que no s' baja de ftr. Tomar
tiempo. Diferre.
péndrer terra. f. éls navegants. Tomar tier-
ra. Terram appellere.
péndrer una obra. f. empéndrerla. Tomar
una obra. Opus faciendum conducere.
péndrer veus. f. péndrer llenguas. Tomar
voz. Inquirere.
péndrer vici. f. la fusta traballada , torcerse,
enguerxirse. Alabearse. Flecti.
NO PODER PÉNORER PATRÓ d' ALGÚ , Ó d' AL-
GUNA cosa. f. V. Patró.
pren axó, tren axó per ara. expressió acos-
tumada á usar, quanJ se pega á algú , ó en
altra manera se li fa alguna cosa sensible,
donand á enténdrer que la merexia. Tómate
esa. Hoc tibí habe.
pren axó per ara. expr. de complacencia de
que vinga á algú algún leve dany, al qual
s' ha exposat ó lia merescut per sa impru-
dencia , &c. Sorbete ese huevo. Hoc tibi
habe.
s' ha de péndrer com dku ho envía, loe
V. Déu.
AL HOME VILLA" SI LIn' DAU COM EL D1T , SEN*
pendra com la ma. ref. Al villano dale el
pie
PEN
pie y tomará la mano. Nimia famiüaritas
licentiam facit.
LO QU 1 ES PREN AB LA CAPILLA S* DEXA AB LA
mortalla. V. Capilla.
QUI 1REN CONSELL d' ELL MATEX , ELL TÓT
sol se penedex. ref. Quien á solas se acon-
seja , á solas se remesa , o desaconseja.
Qui se consuluit solum, sine teste dolebit.
SI TENS DE PÉNDRER CONSELL PRENLO SEMPRE
d" home véll. ref. El consejo del viejo.
Á sene consilium quaere: experientia rerum
Multa senem docuit;fidus tibi dux erit ille.
téndrerse. v. r. coagularse , especirse '1 lí-
quid. Cuajarse , condensarse. Concrescere.
téndrerse la llicencia, él permis , &c.
Tomarse la licencia , el permiso &c. Licen-
tiam sibi sumere.
PENEDENZA. s. f. ant. V. Penitencia*
PENEDIMENT. s. m. ant. V. Arrepentí -
ment.
PENEDIRSE. v. r. V. Arrepentirse.
1'enedirse , teñir pesar. Pesarle á alguno.
Poenitere.
QUI SOL s' ACONSELLA , SOL SK PENEDEX. ref.
V. Aconsellarse.
PENEDIT, DA. p. p. V. Arrepentit.
PENETRABILITAT. s. f. Penetrabiüdad.
Penetrabilitas.
PENETRABLE, adj. lo que s' pod penetrar
ó traspassar. Penetrable. Penetrabilis.
penetrable , ÍDteMigible. Penetrable. Cog-
noscible.
PENETRACIÓ. s. f. 1' acció de penetrar
ó traspassar alguna cosa. Penetración. Pe-
netratio.
penetració, 1' intelligencia d' alguna cosa
dificultosa. Penetración. Cognitio.
penetració, perspicacia d'ingeni. Penetración.
Acumen.
PENETRAMENT. s. m. ant. V. Penetra-
ció.
PENETRANT. p. a. él ó lo que penetra.
Penetrante. Penetrans.
penetrant , dit de la ferida fonda. Penetran-
te. Altum vulnus.
PENETRAR, v. a. introduirs' algún eos en
altre per sos poros, ó rompend ó dividind
sa unió física. Penetrar. Penetrare.
penetrar , traspassar, passar d' una part á
aitra d' algún eos. Penetrar. Penetrare,
pervadere, permeare.
penetrar, introduirs' en 1' interior d' algún
espay en que hi ha dificultat ó obstacle.
Penetrar. Pervadere.
penetrar , ferse sentir ab violencia , com él
fret , éls criti , &c. Penetrar. Penetrare,
sensum ferire.
penetrar , causar un viu sentiment en 1' in-
terior; así s' diu i LNtniAR 1' ánima, él cor.
Penetrar. Ferirs.
PEN 173
penetrar , compéndrer alguna cosa difícil , ó
abstrusa. Penetrar. Caliere.
PENETRAT, DA. p. p. Penetrado.
PENETRATIU,VA. adj. Penetrativo. Pe-
netrandi vira habens.
PENEYAR. v. a. ant. V. Penjar.
PENIBLE. adj. ant. V. Peños.
PENIBLEMENT. adv. m. ant. V. Penosa-
ment.
PENICALT. s. m. planta. Cardo corredor.
Centum capita , dracunculus.
PENIDENT. p. a. ant. V. Arrepentit, pe-
nedit.
PENÍNSULA, s. f. Península , peñiscola. Pe-
nínsula.
PENIRSE. v. r. ant. V. Penedirse.
PENITENCIA, s. f. arrepentiment d' haber
fet mal. Penitencia. Poenitencia.
ienitbnca, virtut qu' inclina á la mortifica-
ció. Penitencia. Poenitentia.
penitencia , sagrainent. Penitencia. Poeniten-
tia.
penitencia, la que dona '1 confessor. Peni-
tencia. Poenitentia.
penitencia , la pena qu' imposa '1 superior
per alguna falta, encara que leve, com él
mestre al dexéble per alguna negligencia.
Penitencia. Poena.
penitencia , él que la fa en alguna professó
particularment de la semmana santa. Peni-
tente, la poenitentis cultu , aut áspero ha-
bitu poenitentiam agens.
penitencia pública. Penitencia pública. Poe-
nitentia publica.
hábit de penitencia. Hábito de Penitencia.
Habitus pamitentise.
NO ANlRÁS Á ROMA PER LA PENITENCIA. loC.
V. Anar.
PENITENCIAL, adj. Penitencial. Pceniten-
tialis.
PENITENCIAR, v. a. Penitenciar. Pcenam
indicere.
PENITENCIARÍA, s. f. tribunal ecclesiástic
de Roma. Penitenciaría. Poenitentiaria.
PENITENCIER. s. m. Penitenciario. Poeni-
tentiarius.
PENITENT. adj. lo que demostra ó enclou
penitencia. Penitente. Poenitentiam prese-
ferens.
penitent , qui fa penitencia. Penitente. Poe-
nitens.
penitent, qui conféssa sos pecats, y reb del
confessor la penitencia que per élls li im-
posa. Penitente. Poenitens.
PENITENTÍSSÍM, A. adj. sup. Penitentí-
simo. Valde poeniterts.
PENJADIS, SA. adj. ant. V. Pendent.
PENJADÜRA. s. f. ant. V. Penjament.
PENJAMENT. s. m. ant. Suspensión. Sus-
pendium.
PEN-
i 7 6 PEN
PEVTANTS DE RELLOTGE. Cadenillas.
Catenulse.
PENJAR. v. a. á un criminos. Ahorcar. Sus-
pendere laqueo; strangulare.
pénjar, posar péndent d' altra alguna cosa.
Colgar. Suspendere, appendere.
pinjar, v. n. estar alguna cosa pendent. Col-
gar. Penderé.
pénjar, cáurer d' un costat lo que deuria
estar equilibrat com lo pes d' una cárrega.
Cabecear. Inclinari , propenderé.
pé.vjar, ant. estar suspes,ó no terminat algún
negoci , plet , &c. Pender, estar pendiente.
Penderé.
fer iemjar. f. met. vulg. irritar sumament á
algú , hisistind en dir ó fer cosas que li son
desagradables. Dar cordelejo. Scommatis
aut alio aliquem lacescere.
PÉNJAR ELS HÁEiTS Á LA FIGUERA. f. fam.
Colgar los hábitos. Deponere scholasticas
"O"
vestes.
PÉNJARSE. v. r. Ahorcarse. Suspendió se
necare.
penjarse, met. irritarse excessivament. Ahor-
carse. Furere , fremere.
PENJAT , DA. p. p. Ahorcado , colgado.
estar penjat k l' orella. f. met. Estar á la
oreja. Auri iugiter susurrare.
TEÑIR Ó PORTAR CORDA DE PENJAT. f. Vulg.
V. Corda.
PENJOLL. s. m. ant. V. Penjoy.
PENJOY. s. m. él pbm d' algunas fruytas
apinvadas, com penjoy de ciréras. Gajo.
Scapus.
penjoy, él de raims , que s' pénjan per guar-
darlos per T ivern. Colgajo. Übse pensiles.
PENON. s. m. ant. V. Ped , soldat de peu.
PEÑOS, A. adj. Penoso. Acerbus.
PENOSAMENT.adv.m.Penosflmeíife.iEgré,
acerbe.
PENOSÍSSIM, A. adj. sup. Penosísimo. Acer-
bissimus.
PENRB. v. a. ant. V. Péndrer.
PENSA. s. f. ant. V. Pensament.
PÉNSAMENT. s. m. la potencia imaginativa.
Pensamiento. Mens.
pensament , P acte del enteniment ab que s'
pensa , considera ó imagina alguna cosa.
Pensamiento. Cogitatio.
pensament, inteut ó designe. Pensamiento.
Animus , mens.
pensament, 1' especie concebuda , ó formada
en éll. Pensamiento. Specics imaginata.
pémsament, ílor. Trinitaria , pensier , pense.
Viola flammea.
mal iensamknt. Mal pensamiento. Prava co-
gitatio.
endüvinar í;l pensament. f. V. Endevi-
nar.
fer pensament , ó 'l pensament. f. intentar;
PEN
axí s' diu: feya pensament de tornar. Hacer
ánimo. Intendere.
fer un matéx pensament. f. pensar dos ó
mols lo matéx, séns habers'ho comunkac.
Encontrarse con los pensamientos. Casu con-
sentiré.
fer pensaments. f. fer discursos. Formar
discursos, discursar. Discurrere.
no passar per el- pensament. f. no oc<5rrer á
P imaginado, ó no pensars' en alguna cosa.
No pasar por el pensamiento. Haud in men-
tem venire.
en un pensament. m. adv. ab suma prompti-
tut. En un pensamiento. Citissimé.
ni per pensament. expr. usada per significar
que está molt distant de verificarse , exécu-
tarse , volerse , &c. alguna cosa. Ni por
pensamiento^ ni por pienso. Nullatenus.
PENSAR, v. a. considerar, premeditar, dis-
córrer. Pensar. Cogitare.
pensar , formar judici , opinar. Pensar. Opi-
nan.
pensar, reflexionar, examinar ab cuydado.
Pensar. Perpendere.
pensar , intentar fer alguna cosa. Pensar.
Intendere.
pensarhi, pensars'hi , reflexionar ab espay
sobr' alguna cosa per péndrer resolució.
Verse en ello. Secum considerare.
donar que pensar, f. Dar en que pensar. Ad
multa cogitanda ansam prsebere.
qui ho había de pensar ? loe. usada en éls
succesos -impensats ó que no s 1 esperaban.
Quien tal pensara , quien tal discurriera ?
Quis crederet unquam ?
Á no pensar, m. adv. V. Inadvertidamer.t.
sens ó sense pénsarho. ni. adv. improvisa-
mení. Sin pensar. Inopinaté.
pensan los enamorats que tothom té 'ls
ulls tancats. ref. V. Enamorat.
qui mal fa , mal pensa. ref. Piensa el ladrón
que todos son de su condición.
Nempe suá reputat reliquos ex Índole pra-
vus.
QUI NO TÉ PA MOLTAS SEN' PENSA. ref. MaS
discurre ún hambriento que cien letrados.
Ingenii vires cogit intendere egestas.
PENSARSE, v. r. persuadirse , imaginarse.
Creerse. Putare.
PÉNSAT , DA. p. p. Pensado.
cas pensat. Caso pensado. Deliberatus ani-
mus.
PENSATIU, VA. adj. Pensativo. Cogitabun-
dus.
PENSER. s. m. ant. V. Pensament.
PENSIÓ. s. f. cárrega annual que s' imposa
sbbre alguna cosa. Pensión. Onus, cen-
sus.
pensió, que "1 Rey dona per algún servey es-
pecial. Pensión. Pensio.
PEN-
PEN
pensió, met. íraball, pena ó cuydado que s'
seguex inyeparablement d' alguna cosa que
s 1 ha lograr. Pensión. Onus, pensum.
¡pensió i él dret de percebir alguna porció de
frúvis d' alguna péssa Ecclesiástica. Pen-
sión. Pensum.
c.íurer la pensió. i". V. Ca'urer.
PENSIONAR, v. a. Pensionar. Pensionem
im ponera.
PENSIONAR!, s. m. qu¡ paga alguna pensió.
Pensionario. Pensionarius.
PENSIONISTA, s. m. qui té dret de perce-
bir alguna pensió. Pensionista. Qui guadet
iure pensionis percipiendae.
PENSIU, VA. adj. ant. V. Pensatiu.
PENTÁGONO, s. m. lo que té cinc ánguls.
Pentágono. Pentagonus.
PENTAGRAMA, s. m. él pautat de cinc
lineas paralelas , en que s' escriuen las sol-
fas. Pentagrama. Pentagramma.
PENTÁMETRO, s. ni. vers llatí axí dit. Pen-
támetro. Pentameter.
PENTATEUCO, s. m. éls cinc primers lli-
bres de la sagrada Escriptura. Pentateuco.
Pentateuchus.
PENTECOSTÉS, s. m. Pasqua del Esperit
Sant. Pentecostés. Pentecostés.
PENTINADA. s. f. 1' acció de pentinar ó
pentinarse. Peynada, peynadura. Pectendi
actus.
PENTINADOR. s. m. qui pentina él lli ó él
cánam. Rustí Mador. Qui linum aut canna-
b;¡n pectir.
pentinadok , especie de tóballola per penti-
narse. Peynador. Linteum pro tegumento
cum crines discriminantur.
PENTINAR. v. a. desembullar ó compóndrer
él cabell ab la pinta. Peynar. Pectere.
pentinar , el lli ó cánam. Rastrillar. Carmi-
nare.
pentinar, met. castigar d algú. Escarmenar.
In aliquem animadvertere.
no pentinarse per algú. f. fam. ab que sol
negarse , que conseguesca alguna dona él
que la preten per muller. No peynarse pa-
ra alguno. Non illi se comeré aut concin-
nare.
PENTINAT, DA. p. p. Peynado.
pentinat. s. m. adorno deis cabells , 6 la
compostura que se'ls dona. Peynado. Cri-
nium ornatus , cincinni.
PENTINER. s. m. qui fa pintas. Peynero.
Pectinarius.
botiga de pentiner. Peynería. Taberna ubi
pectines venduntur.
PENULTIM , A. adj. Penúltimo. Penúlti-
mos.
PENURIA, s. f. falta , carestía , particu-
iarrount de mani.eiwmer.ts. Penuria. Penu-
ria.
Tom. II.
PEN \ 77
penuria , penalitat , molestia. Pena , trabajo^
penalidad. Labor, molestia.
PENYA. s. f. Peña. Rupes, saxum , petra.
lloc ple de penyas. Peñascal. Saxetum.
PENYORA. s. f. 1' alhaja que s' dona per
seguretat d' algún deute , &c. Prenda.
Pignus.
jog de penyóras. Juego de prendas. Ludus
pigneratitius.
donar penyora. f. Dar prenda. Pignus daré.
donar per penyora. f. Dar en prenda , em-
peñar. Daré , tradere pignori.
péndrer ier penyora. f. acceptar algún' al-
haja per seguretat del cre'dit, ó d' altra co-
sa. Tomar en prendas. Pignori rem alienam
sumere.
portársen' penyora. f. portarsen' algún' al-
haja d' algú, per seguretat de la paga d' al-
gún deute, o per satisfacció d' algún dany,
&c. Sacar pr; ida , prendar. Pignus ca-
pere.
QUEDARSE PER PENYORA, TüNÍR PER PENYORA.
f. guardar algún' alhaja del deutor per se-
guretat del deute. Hacer prenda, la pignus
aliquid secum rnbere.
PENYORAMENT. s. m. la pena pecuniaria,
axí dita. Multa. Pena pecuniaria.
fer un penyorament. f. V. Penyorar.
PENYORAR. v. a. castigar ab pena pecunia-
ria. Multar. Multare.
penyorar , ant. V. Emparar.
penyorar, ant. V. Péndrer penyora.
PENYORAT , DA. p. p. Multado.
PEO. s. rrí. ant. qui va ó camina á peu. Peón.
Pedes.
teó , traballador axí dit. Peón. Operariu?.
PEÓN. s. m. pau de \ers llatí. Pean. Pseon.
PEONÍA, s. f. planta. Peonía. Paeonia.
PEPIDA. s. f. Pepita. Pituita.
VISCA LA GALLINA , Y VISCA AB SA PEPIDA. ref.
Viva la gallina , y viva con su pepita. Vita
dum superest , bene est.
PER. prep. Por. Propter, per, ab.
per ara. m. adv. Por ahora. Ad pnesens
tempus.
peravant. m. adv. ant. en él témps venider.
En adelante. In futurum.
per axó. m. adv. qu' explica la causa ó mo-
tiu de ferse , ó empe'ndrers' alguna cosa.
Por eso. Propterea.
per axó. m. adv. usat per expressar la poca
considerado ú apreci que s" merex alguna
cosa per fácil ó per inútil; axí s' diu d' una
cosa fácil d' exécutar : per axó qualsevol
hi es bo. Para eso. Ad hoc.
per cert. m. adv. Por cierto. Profectó , sané.
per $0. ant. Por tanto. Ideo.
per co que. m. adv. ant. Para que, á fin de
que. Ut, ad hoc ut.
per demes. m. adv. V. Demés.
Yy per
ijf8 PER
per forsa. m. adv. V. Forsa.
fer r,o que. m. adv. ab que s' espressa '1 mo-
tiu , en forsa del qual se fa , se determina,
&c. alguna cosa. Por lo que, por lo qual.
Quare , quapropter.
per lo que. m. adv. usat per expréssar lo que
deu practicarse per algún fi. Para lo que.
Ad quod.
per mes que ; per mólt que. m. adv. Por
mas que; por mucho que. Quamvis, etsi
máxime.
per poc. m. adv. V. Poc.
per sémpre. m. adv. Para siempre. Omni
tempore, in aeternum.
per si ACAS.m. adv. Por sí acaso. Si forte.
PfcR si ó PfcR no. m. adv. Por si ó por no. In
omr.i eventu : sit aut non sit.
per sorrE , ó per desóbre. ni. adv. séns
prou examen. Por encima. Perfunctorié,
leviter.
si per cErt. interj. irón. ab que s' néga al-
guna cosa. 5» por cierto Siquidem , certé.
DE per sí. m. adv. separadament , com se diu:
posar cada cosa de per sí. De por sí. Se-
iunctim , segregatim.
PERA. prep. Para , por. Ut , ad.
FEitA. s. f. él fruyt de la peréra. P<?ra. Pirum.
pera bergamota. Bergamota , pera bergamo-
ta. Pirum uloenum , sementinum.
pera del bon christiá. Pera del buen chris-
tiano. Piri genus ita dicti.
pera mosquerola , ó moscatéola. Moscarue-
la. Pirum odorarium.
pera cbrmenya. Pera cermenya. Pirum su-
peroum.
DONAR PA Y PERAS, Ó PER PERAS, f. fam. Dar
á alguno dos con que beba , y tres con que
coma : dar para peras. Percutere.
tót ho vol , sac y peras, loe. Abad de zar-
zuela comisteis la olla , pedis la cazuela.
Una cum dapibus canistrum.
NI DE BURLAS NI DE VERAS AB TON SENYOR
vullas partir peras, ref. En burlas ni en
veras con tu amo no partas peras.
Tu nunquam dóminos ínter numerabis
amicus:
Maiestas obstat consuetudinibus.
pera, ant. V. Pédra.
PKRABÉ. s. m. Parabién. Gratulatio.
PERAYRE. s. m. V. Parayre.
PERCEBIR. v. a. rébrer, cobrar. Percebir,
percibir. Percipere.
percibir, enténdrer, compe'ndrer. Percibir.
Capsre.
percebir , las especies del objécte qus cor-
respon á cada sentit , com : percebir él
so, él f»ust, &c. Percibir. Percipere.
PERCEBRE. v. a. ant. V. Percibir.
PERCEBUT , DA. p. p. ant» Percibido,
comprehendido.
PER
PERCEPCIÓ. s. f. Percepción. Perceptio.
PERCEPTIBLE.a dj. Perceptible. Quod per-
cipi potest.
PERCUCIENT. adj. Percuciente. Percu-
tiens.
PERCURADOR. s. m. ant. V. Procura-
dor.
PERCÜSSIÓ. s. f. Percucion. Percussio.
PERCUSSOR. s. m. Percusor. Percussor.
PERDICIÓ. s. f. Perdición. Perditio.
PERDIGANYA. s. f. perdiu novélla. Perdi-
gón. Perdicis pullus.
PERDIGAYNA. s. f. V. Perdiganya.
PERDIGO, s. m. ab que s' carregan las esco-
petas. Perdigón. Pilula plúmbea.
perdigó , ant. V. Perdiguen
TEÑIR UN PERDIGÓ Á l' ALA , 6 EN l' ALA. f.
met. teñir un principi de borratxera. Tener
unos pelillos. Temulentum esse.
tirar perdigons. f. met. dit del que , quand
parla, salpica ab gotas de saliva á aquell á
qui parla. Tirar perdigones. In loquendo
salivas guttulis audientem aspergeré.
PERDIGOT. s. m. Perdigón. Perdix mas
illicius.
PERDIGÜER. s. m. gbs. V. Gós.
PERDIU. s. f. aucéll. Perdiz. Perdix.
perdiu , fréxura. Livianos , bofes. Pulmo.
perdiu blanca. Perdiz blanca. Lagopus.
perdiu del coll llarg. joc. V. Perdiu en él
signiñcat de fréxura.
cantar la perdiu. f. Cuchichear. Cabare.
viíndrer garsas per perdius. f. met. Pender
gato por liebre. Adulterinum pro legitimo
venderé.
MES VAL UN PARDAL X LA MA Qu' UNA PERDIU
en l' ayre. ref. Mas vale páxaro en mano
que buytre volando.
In manibus potior passer , quam vultur in.
setra.
PERDIUETA. s. f. dim. perdiganya. Perdi-
gón. Iunior perdix.
PERDÓ. s. m. remissió del deute, injuria, &c.
Perdón. Venia, remissió.
perdó, indulgencia. Perdón. Indulgentia.
perdó general. Perdón general. Amnistía.
DÉU Ll PERDÓ ; DÉU l' HAJA PERDONA!, expr.
V. Déu.
ab perdó. loe. Con perdón. Venia.
tarland ab perdó. Con perdón de los oyentes.
Venia sit verbo.
PERDONABLE, adj. Remisible. Venia , re-
missione dignus.
PERDONAMENT. s. m. ant. V. Perdó.
PEDONANSA. s. f. ant. V. Perdó.
far perdonansa. f. ant. concedir él perdó.
Conceder perdón , perdonar. Veniam daré.
PERDONAR, v. a. reme'trer, condonar, com
perdonar V injuria. Perdonar. Remitte-
re.
per-
PER
perdonar, déxar de compendrer á algú en !o
que s' déu exécutar , no obligarlo á cum-
plirlo. Perdonar. Excipere , remittere.
perdonar él deute. f. Soltar la deuda. De-
bitum remittere.
perdone, expr. acostumada á usar ab éls po-
bres á qui no se'ls fa caritat. Perdone. Par-
ce.
perdone, expr. ab que s' demana llicencia
de dir ó fer alguna cosa, ó d' escusarse de
feria ; en que s' podría teñir reparo si no s'
demanaba permis. Perdone. Sine , quaso.
no la terdona; no la perdona á ningú : no
la perdona Á son pare. loe. ab que s' ex-
préssa qu' algú diu llibrement son sentir,
ó mira sód profit séns atenció á ningú. No
se ahorra ccn nadie: no se ahorra con su pa-
dre : no se ahorra con nadie , ni con su pa-
dre. Nulli parcit.
PERDONAT, DA. p. p. Perdonado.
PÉRDRER. v. a. déxar de teñir alguna cosa
que s? posseia ab utilitat , profit ó gust , ó
qu' era necéssaria. Perder. Perderé , amit-
tere.
pírdrer, apostar, ú obligars' algú á pagar al-
guna quantitat ó altra cosa, si no s' verifica
lo qu' assegura ó promet ; axí diu : perdo
«n duro si no es com dig: que vols pérdrer
si no es axí ? Perder. Spondere , ad solven-
dum se obligare.
Pérdrer , caréxer d' algún Mibgécte ab qui
antes se tenia tráete, amistat, &c. per ha-
ber mort , habersen anat,ó per semblant
motiu ; ó de las convenieucias, utilitat, &c.
que sa amistat ó beneficencia accarreaba,
com pérdrer un amig , pérdrer sos bons
consells. Perder. Perderé , orbari.
pérdrer, no trobar alguna cosa, que s' te-
nia , ó qu' estaba á la vista. Perder. Amit-
tere.
Pérdrer, ocasionar dany , ruina espiritual ó
temporal ; axí s' diu : él jog él perd; las
malas companyías él perden. Perder. Per-
deré.
pérdrer, sentir algun dany ó detrimento ó
no experimentar 1' utilitat ó conveniencia
que podia esperarse. Perder. Damnum ex-
periri ; bono carere.
pérdrer , 1' us 6 exércici d' algun sentit ó
potencia , com : pérdrer la vista , 1' oido,
la memoria. Perder. Amittere.
Pérdrer, una batalla, una plassa , un'esqua-
dra , &c. Perder. Superari ab hoste ; capí
ab hoste urbem , classem , &c.
pérdrer, faltar, déxar de teñir alguna co-
sa alguna part integral ó accidental, 6 al-
guna circunstancia qu' antes tenia , com
pérdrer un bras , él calor, él bon humor,
&c. Perder. Amittere.
pérdrer , anar faltand él color ó '1 Ilustre
PER ,j, 9
qu alguna cosa tenia. Vaciar. Coíorem,
nitorem evanescere.
pérdrer , decáurer algú del concépte ó esti-
mado en qu' era tingut: axí s' d;u qu' ha
perdut mólt ab son principal él subaltern,
del qual el principal non' fa '1 bon concép-
te qu' antes én feya. Perder. Decidere.
pérdrer, las cosas no materials , com pér-
drer 1' habilitat, él conexement , &c. fal-
tar en el subgéete que las tenia. Perder.
Amittere , privari.
pérdrer á álgú la lléngua. f. ocasionarli
algun dany él modo ab que ha parlat. Per-
der por el pico. Ipsi sibi aliquem ioquadtate
nocere.
PÉRDRER AB BONAS CARTAS, f. V. Carta.
pérdrer capítol, f. met. y fam. Perder ca-
pítulo. Adversé alicui sententiam vel conci-
lium cederé.
pérdrer de vista, f. déxar de véurer, no
afigurar lo que antes se veya. Perder de
vista. Visum fugere aliquid.
pérdrer dénts y caxals. f. met. que signifi-
ca la continuació ú e'l llarg témps en qu' al-
gú s' ha dedicat á alguna cosa, ab lo que ha
adquirit molta experiencia ó conexement
d' ella. Encanecer. Diu multumque in ali-
quo esse versatum.
PÉRDRER ÉL CÓMPTE d' ALGUNA COSA. f. V.
Cómpte.
pérdrer éls estrébs. f. met. Perder los es-
tribos , ó los estribos de la paciencia. Impa-
tienter agere.
pérdrer él fil. f. V. Fíl.
pérdrer él plor. f. las criaturas. Encanarse.
Infantulos spasmo cohiberi quin fietum
edant.
pérdrer él respecte, f. Perder el respeto.
Iniuriosé , inurbané in aliquem se gerere.
pérdrer el seny. f. met. discórrer mólt sens
acertar en lo que s' vol. Descabezarse. Ani-
mum cruciare , mentem torquere.
PÉRDRER ÉL SENY , ÉL JUDICI , l' ENTENI-
mf.nt. f. obrar desatinadament. Perder el
juicio. Insanire.
PÉRDRER EL TASCÓ, PÉRDRER LA XAVETA. f.
met. Perder los estribos. Mentem evagari.
pbrdrerhi l' entenimbnt. V. Enteniment.
PÉRDRER LA FORSA. f. V. ForSa.
PÉRDRER LAS GANAS, f. V. Gana.
pérdrer l' ocasió. f. Perder la ocasión ó el
lance. Tempus amittere.
pérdrer la paraula. f. él moribundo. Per-
der el habla , estar sin habla. Voce pri-
var!.
pérdrer la vergónya. f. desvergonyirse.
Perder la vergüenza. Pudorem deponere,
depudere.
pérdrer l' esma. f. Perder el tino , desatl*
nar. Confundí sitüs aut loci notitiam.
PER-
»8o PER"
PÉRD?.EP. TEMPS , Ó ÉL TÉíiIPS. f. no OCUpariO,
ó no ocuparlo utilment. Perder tiempo.
P.rpcram tempus consumere.
pérdrer Ti'.vh-s 6 él témps. f. met. traballar
inútil ment en soHieitar alguna cosa. Perder
tiempo. Oleum & op^rain perderé.
pérdrer terreno, f. Perder terreno. Pedem
re ferré.
pérdrer terreno, f. met. atrassarse. Perder
terreno. Haud progredi.
©éxarse pérdrer. f. V. Derarse.
FÉR PÉRDRER i/ AFICIÓ. f. V. Fer.
fér pérdrer l' Animo, f. met. V. Animo.
FÉR PEttDRER EL COLOR, f. V. Color.
FEH. PÉRDRER LA GANA DE FER ALGUNA COSA.
f. V. Gana.
FER PÉRDRER LA PACIENCIA, f. GilStOT la pa-
ciencia. Alicuius patientiá abuti.
FER PfcRDRER l' t-NTUNlMENT. f. V. Fer.
Fí.R PERDRE 'l JUD.CI. f. V. F.T.
llansar Á pérdrer. f. desperdiciar , fer mal
bé éls bens „ 1' hisenda , la casa , &c. Per-
der , echar á mal. Dilapidare.
llansar á pérdrer. f. malmétrer alguna
cosa. Echar á perder , pctütr. Disper-
d.re.
ll~ms,>r Á pérdrer X algu. f. pe'rdrerlo,
arruina' lo. Perdei . Perdrre.
NO DEX^R PEkDRER KES. f. V. DéX3T«
no pbrdRER de vi»ta. f e^tar ob«ervand á
algú ,-éns apartar la vista d' éll. No perder
de vista, In aliquem iugiter oculos fixos ha-
bere.
no pérdrer de vista, f. met. seguir séns in-
term : *sió algún intect , ó cuydar ab suma
vigilancia d' alguna cosa. No perder de
vista. Iugiter p;ae oculis habere.
JiO PtRDRERLI l' ULL Á ALGÚ Ó Á* ALGUNA
cosa. f. estar sémpre mirandla ab atenció y
cuydado. No quitar los ojos de encima.
Defteos óvulos in aliquem aut in aliquid
habere.
NO S' PERDRÁ EN UN LLOC DE QUATRE CASAS.
loe. No se perderá. Sibi providebit.
qui tót ho vol tot Ho perú. ref. Quien todo
lo quiere todo lo pierde : Perrillo de muchas
bodas no come un ninguna por comer en to-
das.
Omnia qui cupidé nimis appetit, orr.nia
perdit.
SL fer eé mav se perd. ref. Hacer bien nun-
ca se pierde.
Quse bené tu facías semper benh facta ma-
r.e'ount.
ovella que bela perd boci. ref. Oveja que
b.;l.i bocudo pierde.
Bjiatum dum tollit ovis non pabula sumit.
0ü¡ mes ni fa lies hi perd. roí. Quien mas
írúb.'jj monos vale: á mas servir menos valer.
Quo labor est maior maius pro muñere
PER
dandum.
Impensi daninum mercej fit strpeíaboris,
qui n s té n' perd. ref. Quien tiene ovejas lij-
ne pellejas.
Ut le miscetur damno: corium deponere saepe
Fit gre^ibus; verum pascere oportei oves.
PÉRDRERSE. v. r. errar él cañinques"
seguía. Per de> se. Aberrare.
febdrerse, ro trobar camí ó exida , com ;
Perorers' en un bosc,en un laberinto.
Perderse. Omni v á , aut racione exeundí
ab aliquo iooo destituí.
perdr».rsb , met. confónJrerse ; no trobar
modo per exh- d'. alguna dificulta!. Perder-
se Co tu. di.
perdkersE. entregarse ais vícís. Perderse. In
vicia miseié ru?re.
ptRDRtRsE , arársenhi á algú de la nu moría
T esp.-cie qu„- s guex. en el discurs qu' está
diend. Perderse. Memoria Ubi quae sequun-
tur dietnda.
perdrlrse, no percebirse , v. g. las paraulas.
Perderse. Fugare.
perorersk, naufragar, anársen á fóns. Per-
derse. Nuufragiun subiré.
HERDRERsE.no aprorir.'r»' alguna cosa qu? po«
día s?r úti/ ; ó emplearse mal ó inutilment.
Perderse. Disp rdi.
perureríE , no teñir us lo qu" antes ne tenía.
Perderse. Aboleri.
perurerse, pudrirse, m.ilrrétrerse , v. g. la
fruyta Perderse , gastarse. Corrumpi.
perdrerse, las ayguas. ocultands, sota térra,
ó d' altre modo. Perderse. Abscondi.
EN DIENDSE LAS VfcRITATS SE PERDEN LAS
amistats. ref. Mal me quieren mis coma-
dres , porque les digo las verdades.
Qui verum loquitur lites movet ínter ami-
cos.
NO S' CONEX LO BÉ, FlNS QUE ES PERDUT. ref.
El bien no es conocido hasta que es per-
dido.
Res bona cum periit tune pulchré novimus
illam.
PÉRDUA. s. f. Pérdida, perdimiento. Per»
dítio , amissío.
PERDUDAMENT. adv. m. Perdidamente.
Perdité.
PERDUDESA. s. f. V. Déxament.
PERDUDÍSSIM , A. adj. sup. Perdidísimo.
Perditissimus.
PERDULARI. s. m. negligent, deseuydat en
lo que toca á sos interessos. Perdulario,
Sua non curans.
PERDURABLE, adj. Perdurable. Perpe-
tuus.
es la vida perdurable, loe. fam. ab que s'
significa lo m5lt que dura una cosa, ó tarda
en conseguirse. Es la vida perdurable, In
aternum durat.
PER-
PER
PERDUD, -A. adj. descuydat en sos interesos,
ó en sa persona. V. Perdulari.
PbrCud, vagarro; él que no s' aplica á algún
traball ó cosa útil. Pan perdido. Otiosus.
bala fekduda. Bala perdida. Globulus er-
rans.
duna pkrduda. Muger perdida. Meretrix.
estig perdut. loe. Perdido soy. Perii, actum
est de me.
perdud per perdud. expr. Á juego perdido
cabe le digo. Extrema tentanda ubi despe-
rata res est.
PERDUT, DA. p. p. Perdido.
PÉRE. s. m. nom d' home. Pedro. Petras.
pere. s. f. ant. V. Pédra.
tan bo es en pére com na berenguera. ex-
prés, que denota que hi ha igual motiu de
desconfiar de un y altre de dos. Tan bueno
es pedro como su compañero.
Titius & socius passu gradiuntur eodem.
PEREGRI , NA. adj. él que viatja per térras
éstranyas y lluny de sa patria. Peregrino.
Peregrinus.
peregrí , met. raro , particular , pocas vega-
das vist. Peregrino. Peregrinus.
peregrí, él que per devoció ú per vot va á
visitar algún Santuari. Peregrino. Peregri-
nus.
peregrí. s. m. nom d' home. Peregrin , Pe-
regrino. Peregrinus.
peregrí, ant. V. Passatger.
PEREGRÍNACIÓ. s. f. V acció de peregri-
nar ó viatjar per térras remotas. Peregrina-
ción. Peregrinatio.
peregrinació, él viatje que s' fa á algún
Santuari per devoció ú per vot. Peregrina-
ción. Pía aut votiva peregrinatio.
PEREGRINANT. p. a. él que peregrina. Pe-
regrinante. Peregrinus.
PEREGRINAR, v. n. Peregrinar. Peregri-
nan, i
PERELLOi s. m. Sabañón, friera. Pernio.
PERELLÓ,él que nax en él taló del peu. Espo-
lón. Calcis pernio.
PERELLONER. s. m. ant. V. Peréra bor-
da.
PEREMPTORI , A. adj. Perentorio. Pe-
remptorius.
PEREMPTORIAMENT. adv. m. V. Preci-
sa me nt.
PERENNAL, adj. ant. V. Perenne.
PERENNE, adj. Perenne. Perennis.
PERER. s. m. arbre. V. Peréra.
PERÉRA. s. f. arbre. Peral. Pirus.
peréra bergamota. Bergamota , bergamote.
Pirus uleona.
peréra borda. Peruétano , piruétano. Piras-
rer.
peréra cermesya. Cermeño. Pirus superba,
aromática.
Tom II.
PER i8n
PEREROS, A. adj. V. Peresbs.
PERESA. s. f. negligencia , tedi , descuyt de
las cosas a' qu' estam obligats : un deis pe-
cats capitals. Pereza. Desidia , pigri-
tia.
peresa , dificultat d' axecarse del Hit. Pereza¡
Membra é lecto levandi desidia.
peresa, mandrería, fluxedat en fer las cosas.
Pereza. Segnities , ignavia.
PERESCUT, DA. p. p. ant. Perecido.
PERESOS, A. adj. Perezoso. Piger , segnis
deses.
PERESOSAMENT. adv. m. p. u. Perezosa-
mente. Pigre, inerter.
PERETA. s. f. dim. Perilla. Pirula.
PEREXER. v. n. ant. acabar, pérdrerse. jPe«
recer. Perire.
PERFECCJÓ. s. f. él grau d' exceUencia y
bondat á que pod arribar una cosa en sa
linea. Perfección. Perfectiu.
perpecció , él conjunt de parts , que deu
teñir alguna cosa perqué res li falte. Per-
feccion. Complementum.
perfecció , gracia , hermosura , dót , prenda.
Perfección. Dos, pulchrtudo.
perfecció. grau alt de virttit. Perfección*
Perfectio.
PERFECCIONAR, v. a. Perfeccionar , per-
f.cionar. Perficere, absolvere.
PERFECCIONAT, DA. p. p. Perfeccionado^
perficionado.
PERFECTAMENTE adv. ni. Perfectamente.
Perfecté.
PERFECTÍSSIM, A. adj. sup. Perfectísimo.
Perfectissimus , ómnibus numeris absclutus.
PERFECTÍSSIMAMENT. adv. m. sup.
Perfectüimamente. Perfectissimé.
PERFECTlü, VA. adj. Perfectivo. Perfecta
vus.
PERFERIR. v. a. Ofrecer. Offerre.
PERFER1RSE. v. r. oferirse á fer alguna
cosa. Ofrecerse. Se ultro oll'crre.
PERFERIT, DA. p. p. Ofrecido.
FERFERT , A. p. p. segon de perferir. V,
Perferit.
PÉRFERTA. s. f. Ofrecimiento , envite. Offi-
ciosa sui vel rei sus oblatio.
péndrer la pérferta. f. V. Pe'ndrer.
MÓLTAS PERFERTAS Y POCAS t)FERTAS. ref.
Manda potros y da pocos. Multa promitrit
sed nihil praestat.
PERFÉT, A. adj. acabat , cumplert en sa
linea. Perfecto. Perfectns.
perfét , en materia de virtut. Perfecto* Per-
fectüs.
perfét , hermos , pulit , bén format , bén fét.
Perfecto. Pulcherrimus.
perfét, mólt hábil, ó destre en alguna fa-
cultat, ó art. Perfecto. Esimius , omni lau-
de cumulatus.
Z J ? S PER-
182 PER
perfet , lo que tí; '1 major grau dP excel len-
cía ó bbndat en sa linea. Perfecto. Maxi-
inus , consummatus.
PEKtÉT. Gram. temps del verb. Perfecto. Per-
fectus.
PERFETAMENT. adv. m. V. Perfécta-
ment.
PERFEYT , A. adj. ant. V. Perfét.
PEIIF1CIONAR. v. a. V. Perfeccionar.
PERFIDIA, s. f. falta de fidelitat, deslleal-
tat. Perfidia. Perfidia.
fsrfidia, porfía. V. Porfía.
i.a perfidia mata i/A cassa. ref. Porfía mata
la caza.
Indefessa feras venantis dextera csedit.
PERFIDIEJAR. v. n. V. Porfiar.
PERFÍDIOS , A. adj. Porfiado. Pertinax ;
propositi tenax , contumax.
PERFIDIOSAMENT. adv. ra. Porfiadamen-
te. Pertinaciter, certatim , contentiosé.
PERFIL, s. m. lo úitira de la figura dintre lo
qual se conté tót lo demés. Perfil, perfila-
dura. Extrema linea figurae.
perfil, contorn. Perfil. Ambitus, circuitus.
PERFrL , en las lletras. Perfil. Litterae apex.
perfil, , d' algún edifici ó altr' obra. Petfil,
montea. Orthographia geométrica.
perfil oblic. Perfil obliquo. Orthographia vel
sciographia obliqua.
perfil recte. Perfil recto. Orthographia vel
sciogmphia recta.
mitj perfil. Medio perfil. Corporis positio
feré obliqua.
PERFILAR, v. a. Perfilar. Lineare, deli-
neare.
PERFUM. s. m. la materia olorosa ab que s'
perfuma. Perfume , sahumadura. Suffimen-
tum.
perfum , él fum de las materias olorosas. Per-
fume, sahumerio, sahumo. Suffitus.
perfum , fara. él bon ó mal olor que llansa
alguna cosa. Perfume. Odor, odoramentum.
PERFUMADOR, s. na. ant. qui fa ó com-
pon perfums. Perfumador, perfumero. Suf-
fimentorum opifex.
perfumador, vas per éls perfums. Perfuma-
dor , sahumador. Suffimentorum vas , suffi-
terium , suffiter.
PERFUMAMENT. s. m. Y acció de perfu-
mar. Sahumadura. Suffitus, suffimen, suffi-
mentum.
PERFUMAR, v. a. Perfumar , sahumar.
Suffire.
PERFUMAT, DA. p. p. Perfumado.
PERFUNCTORI, A. adj. Perfunctorio. Per-
functorius.
PERGAMÍ. s. m. Pergamino. Membrana ,
membranula.
PERGAMINER. s. m. Pergaminero. Perga-
menarius opifex.
PER
PERGIRAR. v. a. Revolver. Revolvere. '
PE RI AMBO. s. m. peu de vers llatí. Periaví-
bo. Periambus.
PERICIA, s. f. Pericia. Peritia.
PERICLITAR, v. n. ant. V. Perillar.
PERICULOSAMENT. adv. m. ant. V. Pe-
rillosament.
PERIECOS. s. m. Geog. Periecos. Perieci.
PERIFERIA, s. f. circumferencia. Periferia.
Peripheria.
PERIFOLLOS, s. m. p. adornos de que usan
las donas. Perifollos. Speciosi ornatus.
PERIFRASA. s. f. ant. V. Perífrasis.
PERÍFRASIS, s. f. figura de Retórica. Perí-
frasis. Periphrasis.
PERIGEO. s. m. Astron. punt oposat al apo-
geo. Perigeo. Perigseum, axis ínfima.
PERILL. s. m. exposició ú contingencia de
pe'rdrer la vida , 'Is béns &c. Peligro. Pe»
rieulum.
périll, contingencia de no conseguirse, 6 de
mallograrse alguna cosa, ó d' experimen-
tar algún dany espiritual ó moral. Peligro.
Discrimen.
anar k perill. f. V. Anar.
correr perill. f. V. Correr.
ESTAR EN PÉRILL EXTREM. f. V. Extrem.
Á perill. m. adv. á pie. A pique, á riesgo. In
discrimen , in discrimine.
QUI NO I OSA 'L VÉNTRK Á PERILL MAY MOR
fart. ref. Quien no se aventura no pasa la
mar.
Qui casus tentare timet non trans mare
currit.
PERILLAR. v. n. estar en perill de pérdrer
la vida,'Is béns, &c. Peligrar. Pericli-
tan.
perillar, estar en perill, de pe'rdrerse, mal-
lograrse ó no conseguirse alguna cosa.
Peligrar. In discrimen venire , in discrimi-
ne versari.
perillar, estar en perill ó contingencia d' ex-
perimentar algún perjudici , 6 de patir al-
gún dany espiritual ó moral. Peligrar. Pe-
riculum imminere, impenderé.
PERILLOS, A. adj. exposat a' algún dany, 6
disposat á causarlo. Peligroso. Periculosus.
PÉRILLOSAMENT. adv. m. Peligrosamente.
Periculosé.
PERILLOSÍSSIM , A. adj. sup. Peligrosísi-
mo. Valde periculosus.
PERIHELI. s. m. Astron. Perihelio. Perihe-
lium.
PERIMENT. s. m. ant. 1' acte de pérdrerse.
Perecimiento. Interitus.
PER1ÓD1C , A. adj. Periódico. Periodi-
cus.
PERIODO, s. m. determinat número d" anys,
mesos , &c. . en que la cosa torna al matéx
I punt , ó cstat. Periodo. Pericdus.
pe-
PER
período, espay de témps que enclou tota la
duració d' alguna cosa. Periodo. Periodus.
período, en T oració gramatical y retórica.
Periodo. Periodus.
período. Cron. espay de témps respecte del
qual se contan y calculan éls anys , com
período Julia , de Meton, &c. Período. Pe-
riodus.
período , Astron. 1' últim punt á que pod pu-
jar un astre. Período. Periodus.
período , Med. él témps que dura la febra
desde sa pujada fins á sa remissió. Período.
Periodus.
PERIPATÉTIC, A. adj. dit de la filosofía y
filosops d' aquest nom. Peripatético. Peri-
patética.
peri. atétic, ridícul , estrany en sas opinions
ó máximas. Peripatético. Ridiculus.
PERIR. v. n. ant. Pérdrerse. Perecer. Pe-
rire.
PERISCIOS. s. m. p. Geogr. éls habitants de
las zonas fredas , ais quals va rodejand la
sombra. Periscios. Periscii.
PERIT , A. adj. Perito. Peritus.
PERITÍSSIM, A. adj. sup. Peritísimo. Peri-
tissimus.
PERJUDICAR, v. a. Perjudicar. Nocere.
PERJUDICAT, DA. p. p. Perjudicado.
PERJUDICI. s. m. Perjuicio , menoscabo. No-
xa , damnum.
PERJUDICIAL, adj. Perjudicial. Noxius.
FERJUDICIALÍSSIM, A. adj. sup. Perju-
dkialísimo. Perniciosissimus.
PERJUR , A. adj. Perjuro. Periurus.
PERJURAR, v. n. Perjurar , jurar falso.
Periurare , peierare.
PERJURI. s. m. Perjurio. Periurium.
PERLA, s. f. la preciosa. Perla. Unió, mar-
garita.
perla, met. lo que es de molta preciositat 6
estimado. Perla. Margarita pretiosa.
perla , la del ull. Granizo. Suffusio.
de perlas, m. adv. ab que s' expréssa la pro-
prietat ab que s' fa ó diu alguna cosa , ó ab
que s' acomoda á altra. De perlas , de peri-
Ha. Apté, apposité , perpulchré.
FIL DE PERLAS. V. FU.
PERLATIC, A.adj. ant. Perlifico.Paralyticus.
PERLESÍA, s. f. Perlesía. Paralysis.
PERLONGAR. v. a. ant. Dilatar. Prolongar.
Producere.
PERMANENCIA, s. f. Permanencia. Per-
mansio.
PERMANENT. p.a. Permanente , permane-
ciente. Permanens.
PERMANESCUT. p. p. Permanecido.
PERMANÉXER. v. n. Permanecer. Perma-
nere.
PER MES, A. p. p. Permitido.
PERMETIMENT. s. m. ant. V. Permis.
PER 183
PERMÉTRER. v. a. consentir alguna cosa ;
no oposarse á ella. Permitir. Permíttere.
permetrer, donar lloc ú témps per lo que s'
ha de fer ; axí s' diu del mólt ocupat que
sos quefers no li permeten assistir á algu-
na fundó. Permitir. Ferré , sinere.
permétrer , no impedir , lo que podría y
deuria impedirse. Permitir. Permitiere.
PERMIS. s. m. Permiso. Permissus.
PERMISSIÓ. s. f. Permisión. Permissio.
PERMISSIU , VA. adj. Permisivo. Permissi-
vus.
PERMÓDOL. s. m. él de pédra qu' ix de la
pared per sostenir alguna cosa. Can , modi-
llón. Mutulus, telamón.
PERMUTA, s. f. Permuta, permutación. Per-
mutatio.
PERMUTACIÓ. s. f. p. u. V. Permuta.
PERMUTAR, v. a. Permutar. Permutare.
PERMUTAT , DA. p. p. Permutado.
PERNS. s. m. p. claus rodons y de cabota
gran que servexen per la marina. Pernos.
Clavi crassiores rotundi.
teñir uns bons perns. f. met. teñir en son favor
ais que manan, ó poden valer. Tener buenas
amarras ; tener buenas aldabas ; agarrar-
se de buenas aldabas. Firmis uti praesidüs.
PERNA. s. f. ant. V. Pemil.
estirar la perna. f. fam. Tender la raspa.
In longum cubare.
pernas en l' ayre. m. adv. fam. Patas arri-
ba. Pedibus sursum sublatis.
PERNICIOS,A. adj. Pernicioso. Pernicio-
sus.
PERNICIOSAMENT. adv. m. Perniciosa-
mente. Pernicrosé.
PERNICIOSÍSSIM, A. adj. sa?. Perniciosísi-
mo. Valde perniciosus.
PERNIL. s. m. Pemil, jamón, nalgada , lu-
nada. Perna.
tall de pernil, él tros ampie y prim d' ell.
Lonja. Suinse pernae plagula.
PERNOLIAR. v. a. ant. V. Extremunciar.
PERNOLIAT , DA. p. p. ant. V. Extre-
munciat.
PERO. conj. y adv. Pero. At, sed , verüm.
pero, usat substantivament per explicar algu-
na excepció de una perfecció entera. Pero.
Exceptio , defectus.
PEROL, s. m. Perol. Ahenum , cacabus , na-
siterna.
PERORACIÓ. s. f. Peroración. Peroratio.
PERORAR, v. a. Perorar , orar. Perora-
re.
PERPENDICULAR, adj. Perpendicular. Per-
pendicularis ; ad perpendiculum exactuss
ad cathetum directus.
línea perpendicular. V. Línea.
PERPÉNDICULARMENT. adv. m. Per-
pendkularmcnte. Ad perpendiculum
PER-
*84 PER
PERPETRACIÓ. s. f. d' un crim. Perpetra-
ción. Perpetratio.
PERPETRADOR, s. m. Perpetrador. Per-
petrator.
PERPETRAR, v. a. ant. cométrer algún de-
licte. Perpetrar. Perpetrare.
PERPETÜACÍÓ. s. i. Perpetuación. Conti-
nuatio.
PERPETUAL, adj. ant. V. Perpetuo.
PERPETÜALMENT. adv. m. ant. V. Per-
petuament.
PERPETUAR, v. a. Perpetuar. Perpetuare,
perpetuum reddere.
PERPETUAT, DA. p. p. Perpetuado.
PERPETUITAT. s. f. Perpetuidad. Perpe-
tuitas , perennitas.
PERPETUO , A. adj. Perpetuo. Perpetuus,
perennis.
PERPETUU, UA. adj. ant. V. Perpetuo.
en perpetuu. m. adv. ant. V. Perpatuament.
PERPLEÍX. adj. ant. V. Perplexó.
PERPLEXÍTAT. s. f. Perplejidad. Haesitan-
tia, hsesitatio.
PERPLEXÓ, XÁ. adj. Perplexó. Harsitans,
anceps.
per quand. adv. Porque , por quanto. Ete-
nim, enim , quia.
PERQUÉ, coni. Porque. Quoniam, quia.
PERQUISICIÓ. s. f. p. u. V. Pesquissa.
PER RUCA. s. f. Peluca. Adscita caesa-
ries.
PERRUCAYRE. s. m. V. Perruquer.
PERRUQUER. s. m. Peluquero. Suppositi-
tíae caes3riei artifex, concinnator.
PERSECUCIÓ. s. f. Persecución , persegui-
miento. Persecutio.
PERSECUTADOR.s. m. ant.V.Perseguidor.
PERSECUTAR. v. a. ant. V. Perseguir.
PERSECUTOR, s. m. V. Perseguidor.
PERSEGA. s. f. péx. Perga, perca, Perca.
PERSEGUIDOR, s. m. Perseguidor. Perse-
cutor.
PERSEGÜIMENT. s. m. ant. V. Persecu-
ció.
PERSEGUIR, v. a. al que fuig. Perseguir.
Per-equi , insequi.
perseguir , buscar á algú en totas parts ab
freqüentia é impertinencia. Perseguir. In-
sequi.
perseguir, dbnar que sufrir, molestar á algú;
procurar á ferli '1 mal possibie. Perseguir.
Vexare.
PERSEGUIT, DA. p. p. Perseguido.
PERSEVERANCIA.s. f. Perseverancia. Vet-
severantia , permansio , stabilitas.
perseverancia fíkal. Perseverancia final.
Peseveranria finalis.
PERSEVERAN!, p. a. Perseverante. Per-
severans.
PERSEVERAR, v. n. mantenirse constant
PER
en la prosecució de lo comensaf. Persevt",
rar. Perseverare , perstare.
perseverar , durar , permanéxer. Perseve-
rar. Durare , permanere.
PERSEVERAT, DA. p. p. Perseverado.
PERSIANA, s. f. especie de gelosía. Persia-
na. Transenna ex obliquatis ligneis laminis,
PERSIGNAR, v. a. administrar él batisme
en cas de necesitat , séns las ceremonias
perscritas. Echar agua. Urgente necessitate
baptizare.
PERSIGNARSE, v. r. Persignarse. Signo
crucis se muñiré.
PERSISTENCIA, s. f. Persistencia. Stabili-
tas , permansio.
PERSISTENT. p. a. Persistente. Persistens.
PERSISTIR, v. n. permanecer , estar ferra,
y constant en alguna cosa. Persistir. Per-
sistere.
iersistir, durar, permane'xer , perseverar,
esistir Uarg témps. Persistir. Permanere,
durare.
PERSONA, s. f. individuo de la naturalesa
intcl lectual , ó de la naturalesa humana.
Persona. Persona.
persona, interlocutor en las comedias. Perso-
na. Persona.
í persona , en la Grama'tica. Persona. Persona.
persona , 1' home distingir per algún gran
empleo , dignitat , &c. axi s' diu : s' espera
una gran persona , Y ha visitat una gran
persona. Persona. Vir nobilis.
persona , usat per significar 1' home ú dona
de qui no s' sab 6 no s' vol expréssar él
nom; com se diu: ha vingut certa persona.
Persona. Quídam , qua-dam.
persona decent. Persona decente. Liberalis,
ingenuos vir.
persona de la santíssima trinitat. Persona
de la Santísima Trinidad. Sacratissimae Tri-
nitatis Persona.
en persona, m. adv. persbnalment. En perso-
na ; por su persona. Per semet ipsum.
PERSONAL, adj. Personal. Persona lis.
PERSONALITAT. s. f. la diferencia indivi-
dual que constituex la persona com á tal y
com á distincta d' altra. Personalidad. Per-
sonalitas.
PERSÓNALMENT. adv, m . Personalmente ;
por sí mismo , por su persona. Per semer,
ip?um ; praesens ac coram.
PERSONAT. s. m. ecclesiástic. Personado,
personage. Personatus.
PERSONATGE. s. m. él subgéete de dis-
tineció ú representado en la república.
Personage. Homo insignis.
personatge, de comedia. Personage. Persona.
peksonatge , él subgéete estranger de qu2Ü-
tat, no conegut ó que va d' incógnit. Perso-
nage. Persona.
PER-
PER
PERSONER. s. m. si'ndic. Personero. Pro-
curator.
personer , ant. Partícipe , cointeresado. Par-
ticeps.
PERSPECTIVA, s. f. la ciencia axí dita.
Perspectiva. Optice.
perspectiva , P obra féta segons I* art de la
perspectiva. Perspectiva. Opus scenogra-
phicum.
perspectiva , tót 1' objécte de la vista en la
inajor distancia , especialment 1' alegre , y
deleytable. Perspectiva. Prospectus.
perspectiva , 1' apariencia y falsa representa-
do de las cosas. Perspectiva. Apparens
prospectus.
PERSPICACIA, s. f. de la vista. Perspicacia.
Perspicacitas , visús acumen.
perspicacia, de 1* enteniment 6 ingeni. Pers-
picacia. Perspicacia , ingenii acumen.
PERSPICACITAT. s. f. ant. V. Perspica-
cia.
PERSPICAS. adj. dit de la vista. Perspicaz.
Perspicax.
perspicas , dit del ingeni. Perspicaz. Perspi-
cax, acutum ingenium.
PERSPICÜITAT. s. f. Perspicuidad. Perspi-
cuitas.
PERSPÍCUO , A. adj. Perspicuo. Perspi-
cuus.
PERSUADIR, v. a. Persuadir. Suadere , per-
suadere.
PERSUADIRSE, v. r. formar judici , créu-
rer alguna cosa en forsa d' algún motiu , ó
rahó. Persuadirse. Credere.
PERSUADIT, DA. p. p. Persuadido.
PERSUAS1Ó. s. f. 1' acció de persuadir. Per-
suasión. Persuasio.
persuasió, él judici format d' alguna cosa en
virtut d' algún fonament,ó xahó. Persuasión.
Iudicium , opinio.
PERSUASIBLE, adj. Persuasible. Persuasibi-
lis, persuadibilis.
PERSUASIU, VA. adj. Persuasivo. Suaso-
rius , persuasorius.
PERSUASIVA, s. f. 1' eficacia y destresa en
persuadir. Persuasiva. Eloquentiae vis.
PER TAL QUE. m. adv. ant. Puraque \ á
fin de que. Ut.
PERTANGUT, DA. p. p. Pertenecido.
PERTANYENT. p. a. Perteneciente. Spec-
tans , attinens.
PERTANYER. v. n. ser alguna cosa propia,
d' algú , ó déurerseli de dret. Pertenecer.
Pertinere.
pertányer, tocar , ser del cárreg, ministeri,
ú obligado d' algú. Pertenecer. Pertinere.
pertányer, fer relació una cosa a' altra, ó ser
part integral d' ella; axí s' diu que tal fét
pertany á tal e'poea, que tal fundó per-
tány á tal empleo: que tal psssa pertany
Toih. II.
PER i8g
á tal ma'quina. Pertenecer. Attinere.
PERTINACIA, s. f. Pertinacia. Pertinacia,
pervicacia.
PERTINAS. adj. Pertinaz. Pertinax.
PERTINASMENT. adv. m. Pertinazmente.
Pervicaciter.
PERTINENCIA, s. f. P acció ú dret qu' al-
gú té á la propietat d' alguna cosa. Perte-
nencia. Attinentia.
pertinencia, lo qu' es accessori ó conseguent
á lo principal y pertany ab él], ó á la pro-
pietat: axí s' diu qu' algú ha comprat tal
hisénda ab totas sas pertinencias. Perte-
nencia. Accesio.
pertinencia , V espay que toca á algú pee
jurisdicció ú propietat. Pertenencia. Ditio.
PERTINENT. adj Perteneciente. Pertinens.
PERTINENTMENT. adv. m. ant. oportuna-
ment. Pertinentemente. Opportuné , con-
gruentes
PERTOCAR. v. n. V. Tocar, perta'nyer.
PER TOSTEMPS. m. adv. ant. Para siem-
pre , perpetuamente. In perpetuum.
PERTRET. s. m. ant, aparell. Pertrecho ,
apresto. Apparatus.
PERTURBACÍÓ. s. f. trastom del órde y
concert de las cosas , ó turbació de la quie-
tut y sosségo. Perturbación. Perturbado.
pertürbació, P acció, y efécte de pertur-
barse. Turbación. Haesitatio , confusio.
PERTURBADAMENT. adv. m. Perturba-
damente. Pertúrbate.
PERTURBADOR , A. s. m. y f. Perturba-
dor, ra. Perturbator.
PERTURBAR, v. a. trastornar P orde ó
concert de las cosas, ó turbar la quietut y
sosségo. Perturbar. Perturbare.
perturbar , al que parla. Perturbar. Pertur-
bare sermonen).
perturbar , confóndrer á algú , de manera
que no acerté á dir ó á fer lo que volia fer
ó dir. Turbar. Turbare.
PERTURBARSE, v. r. Turbarse. Turbari.
PERTURBAT, DA. p. p. Perturbado, tur-
bado.
PERVENIR. v. n. ant. V. Arribar.
per venir, derivarse , originarse. Venir, nacer.
Oriri.
pervenir , passar él domini 6 us d' alguna
cosa de un á altre : axí s' diu : á fulano li
ha pervinout un' heretat. Venir , caer.
Advenire.
per ventura, m. adv. Tal vez , acaso , por
ventura. Fortassis.
PERVERS , A. adj. Perverso. Perversus.
PERVERSAMENT. adv. m. Perversamente.
Perversé.
PERVERSIÓ. s. f. Perversión. Perverso.
PERVERSITAT. s. f. Perversidad. Peí ver-
sitas.
Aaa PER-
i86 PER
PERVERTIDOR, s. m. Pervertidor, perver-
sor. Seducror.
PERVERTIR, v. a. trastornar 1' brde 6 dis-
posició deguda de las cosas. Pervertir. Per-
vertere.
pervertir, a' algú, imbuindlo de mala doc-
trina, ó donandli mals consells 6 exémples.
Pervertir. Sedueere, depravare.
PERVERTIT , DA. p. p. Pervertido.
PERXA. s. f. bastó llarg. Percha , pértiga.
Pertica.
perxa , en que s' penjan é!s panyos per per-
xarlos. Percha. Pertica.
perxa. met. dit de la persona mblt alta. Varal.
Procerus homo.
PERXADOR. s. m. qui perxa éls panyos.
Perchador. Opifex pannorum villis erigen-
dls.
PERXAR. v. a. éls panyos. Perchar. Panno-
rum villos straguli carduis erigere.
PERXAT, DA. p. p. Perchado.
PERXER. s. m. Cintero. Vittarum artifex.
PES. s. m. gravedat natural , propia de tbts
los cossos. Peso. Pondus.
pes , la gravedat determinada d' un eos, ó '1
que ré,d deu teñir alguna cosa per lléy.
Peso. Pondus, pondus sancitum.
pes, entitat ó importancia d' alguna cosa,
com se diu qu' un assumpto grave es una
cosa de mblt pes. Peso. Pondus.
pes , eficacia de las cosas no materials , com
se diu d' una rahó forta, que es una rahó de
mblt pes. Peso. Pondus.
pes , P afecció axí dita que causan éls humors
ó altra cosa en alguna part del eos huma;
axí s' diu: que s' té un gran pes ais ulls, un
gran pes al cap. Peso , pesadez. Gravitas,
gravedo.
pes , P instrument ab que s' pesa , com las
balansas , la romana , &c. Peso. Trutina,
statera.
pes , pesantor. Pesadez , peso. Ponderositas,
gravitas.
pes , él paratge en que s' pesa, com : pes de
la palla, íes de la llénya. Peso. Publica
trutina.
pes , la cosa grave ab que s* equilibra , ó s 1
subjécta altra ; axí per teñir plana ó apre-
tada alguna cosa s' diu, que s* hi posa un
pes. Peso. Pondus.
pes, la péssa , regularment de ferro de deter-
minat pes , com d* una Uiura , d' un' unsa,
&c. que servex, posada comunament en la
balansa , pera pesar. Pesa , pesga. Pondus.
pes , él de reilotge y semblant , com él que
posat al extrém de la corda d' una llanda
serv:x per equilibrarla. Pesa. Pondus.
kes, met. grava'men , cárrega que li ocasionan
a' algú las cosas que té á son cuydado.
Peso. Pondus.
PES
Á pes d' or , de plata, m. adv. donand en
preu tan or, ó plata com pesa lo que s"
compra. A peso de oro , de plata. Pro Coto
auro, argento quotum est reí venditce pon-
dus.
k pes d' or. m. adv. met. á un gran preu. A
peso de oro. Magno pretio.
k pes viu. m. adv. usat en la cbmpra deis to-
cinos. En vivo. Suibus vivís appensis.
ab pes y mesura. iti. adv. Con peso y medida.
Cum pondere & mensura.
de pes. m. adv. ab él pes cabal que deu teñir
una cosa per 'ley, com ral de vuyt de ves.
De peso. Statuti ponderis.
en pes. m. adv. enterament , ó del tót. En
peso. Omnino.
cáurer de son í-es. f. V. Ca'urer.
PESADA, s. f. Peso , pesada. Pensura.
PESADAMENT, adv. m. Pesadamente. Pon-
deróse , graviter , lente , segré.
PESADÍSSIM , A. adj. sup. Pesadísimo,
Gravi.ssimus.
PESADÍSSÍMAMENT. adv. m. sup. Pesa-
dtsimamente. Gravissimé, aegprrimé.
PESADOR, s. m. Pesador. Libripens , per-
pensor , pensator.
PESAL. s. m. ant. pes de b&lansa. V. Pes.
PESA NT. adj. Pesado. Ponderosus.
PESANTOR. s. f. Pesadez , peso. Ponderosi-
tas , gravitas.
PESAR, s. m. sentiment ó dolor interior. Pe-
sar. iEgritudo animi.
pesar , arrepentiment deis pecats. Pesar. Poe-
nitentia , dolor.
pesar , pena , aflicció , disgust que causa al-
gún' adversitat ó succés desgraciat. Pesa-
dumbre , desazón , sinsabor. Dolor, icrum-
na, tribulatio.
teñir pesar, f. pesar, teñir dolor, sentiment.
Pesarle á alguno. Poenitere aliquem alicu-
ius.
Á pesar, m. adv. no obstant. A pesar. Etiam
si quamquam ; vel obstante.
Á pesar, m. adv. contra la voluntat ó gust
d 1 alga. A pesar. Invito , vel invito.
á pesar séu. loe. que expréssa que s 1 fará al-
guna cosa, no obstant qu' altre hi repugne
ó no ho vulla. Mal que le pese. Velit uo-
lit.
iesar. v. n. teñir pes. Pesar. Penderé.
píisar , teñir estimado ó valor alguna cosa :
axí s' diu que 1* opinió d* algú pesa mblt
en él concépte d" 1 altre ; qu' alguna rano"
pesa mblt. Pesar. Preponderare.
pesarli , á algú d' algura cosa , arrepentirse
d' ella. Pesarle. Poenitere, doleré aliquem.
PESAR MES UNA COSA d" UNA fMRT QUE DE
l'altra. f. Romanear. Prajponderare.
pesar, v. a. examinar él pes que té una cosa.
Pesar. Ponderare.
PE-
PES
pesar , met. examinar atentament las rahons
d' alguna cosa , sas circunstancias, &c. Pe-
sar. Perpendere , pensitare.
pesar ab romana, f. Romanear , pesar con la
romana. Staterá ponderare.
pesar figas. f. mer. V. Figa.
CARREGA QUE PLAU NO PESA. ref. Sama qite
gusta no pica.
Fit labor ipse levis, grata est cum causa
laboris.
PESAT , DA. p. p. Pesado.
pesat , adj. molést , enfados , impertinent ,
com: conversa pesada, home pesat. Pesa-
do. Gravis, molestus.
pbsat, ofensiu, sensible, com paraula pesada.
Pesado. Acerbus.
pesat, insufrible, dur, violent. Pesado. Acer-
bus , durus.
pesat, tardo en él rnoviment, ó acció. Pesado.
Lentus , tardus.
pesat, carregos ó carregat, com témps pesat;
cap pesat. Pesado. G.ravatus.
pesat, 1* home mólt gras ó gros. Pesado. Gra-
vis, obesus.
pesat, pesant lo que té mólt pes. Pesado,
ponderoso. Gravis , onerosus , ponderosus.
son pesat. Sueño pesado. Somnum grave.
PESCA, s. f. T acció de pescar. Pesca , pes-
quería. Piscatus , piscatio.
pesca , é!s péxos pescats. Pesca. Pisces.
pesca , I' otici y art de pescar. Pesca. Ars pis-
caría.
PESCADOR, s. m. Pescador. Piscator.
pescador rall , aucéll. Ispida , martin pes-
cador. Ispida , riparia.
ANÉLL DEL PESCADOR. V. Anéll.
PESCADOR de canya perd mes que no guanya.
ref. V. Canya.
PESCAR, v. a. agafar éls péxos ab art, ó
altr' instument. Pescar. Piscan'.
pescar , agafar , tra'urer alguna cosa de dins
del aygua. Pescar. Piscari.
pescar , met. lograr , conseguir alguna cosa
útil , com pescar un empleo. Pescar. Adi-
pisci , consequi.
pescar en aygua térbola. ref. fer son negoci
ab dany age. Pescar en agua turbia. Lu-
crum ex alieno damno quaerere.
PESCATER. s. m. qui ven péx. Pescadero.
Piscarius.
PESCÁTERÍA. s. f. Pescadería. Forum pis-
carium.
PESJGUAR. v. a. ant. V. Pessigar.
PÉSOL, s. m. llegum. Guisante. Pisum , er-
vum.
pésol d' olor. Galbana , guisante de olor. Pisi
gen us.
pésol tirabec. Guisante mollar. Pisi gemís.
PESQUERA, s. f. lloc ahónt se pesca. Pes-
quera , pesquería. Piscaría ora , reg-io.
PES 1 8jr
pesquera, 1* acció de pescar. V. Pesca.
PESQUERELL. s. m. péx. Breca , breque.
Alburnus.
PESQUERÍA, s. f. ant. I' acció de pescar.
Pesquería. Piscatura.
PESQU1SSA. s. f. Pesquisa. Disquisitio, in-
quisitio.
PESQUISSADOR. s. m. Pesquisidor. Qusss-
tor , quaesitor.
pesquissaüor. ant. V. Prebost.
PESSA. s. f. tros ó part d' algún tbt natural
ó artificial, axí s' diu qu' alguna cosa es féta
d' una péssa ; qu" una máquina s" compon
de varias péssas. Pieza. Pars , portio.
péssa , especie de moneda , com péssa de dos,
péssa de vuyt. Pieza. Nummus.
péssa , moble 6 alhaja , com péssa de plata,
péssa d' or. Pieza. Suppellex.
péssa , qualsevol obra d' algún art. Pieza.
Opus artifíciosum.
péssa , de panyo , vellut , tela , &c. Pieza.
Tela.
péssa , sala ó quarto. Pieza. Cubiculum.
péssa , d' artillería. Pieza. Tormentum belli-
cum.
péssa , de cassa , com una Hebra, un cunill,
una perdiu, &c. Pieza. Praeda venatoria.
péssa, padas gran en un vestit vell. Remiendo*
Segmentum.
péssa d' autos, for. Pieza de autos. Acta.
péssa de lleva. V. Lleva.
péssas. p. en él jog de. damas y semblaut. Píe»
zas. Latrunculi.
péssas , en él jog d' escacs. Trebejos. Latrun»
culi.
anar per sas péssas. f. V. Anar.
jugar una péssa. f. met. enganyar á algd ab
art ó fraudulencia. Jugar una pieza. Alicui
illudere.
móurer una pessa. f. excitar alguna especie,
tocar algún 3ssumpto. Tocar la pieza. Ser-
monem de re aliqua moveré.
QUEDARSE d" UNA PÉSSA , Ó FÉT UNA PEsSA. f.
quedarse sorpres , admirat per haber vist ú
oit alguna cosa extraordinaria ó no espera-
da. Quedarse de una pieza. Stupore cor*
ripi.
BONA PÉSSA ! QUINA PESSA SI FOS ü' OR ! loC.
iron. ab que s' denota qu' algú es mólt as-
tut , bellaco ú dolent. Buena pieza : gentil
pieza 1 Praeclarum caput.
péssa per péssa. m. adv. Pieza por pieza. Si-
gillatim.
per pkssas menudas, m. adv. Por menudo.
Minutatim.
PESSEBRE. s. m. p. u. mérjadora de las ca-
ballerías. Pesebre. Prresepe.
pessebre , representació del naxement de nos*.
tre Senyor Jesu Christ. Nacimiento. Na«
talis domini representado artificiosa.
PES-
188 PES
PESSEBRÓ. s. m. él paviment de la caxa
i cíjIs cocxes, calesas, &c. Pesebrón. Rhcedae
' tabulatum.
PÉSSETA. s. f. moneda axí dita. Peseta.
Didrachmum argenteum.
peíseta , petita péssa. Pecezuela. Partícula.
PESSIG. s. ra. 1' acció de pessigar. Pellizco,
pizco, repizco. Vellicatus, vellicatio.
pEjsig, petita porció d' alguna cosa que s*
a»afa, s' pren, ó separa, com un pessig de
pex. Pellizco , repelón. Pars carptim ac-
cepta.
PESSIGAR. v. a. Pellizcar , repizcar. Velli-
care.
PESSIGOLLAS. s. f. p. Cosquillas. Titilla-
tiones.
fér pessigollas. f. Hacer cosquillas. Titula-
tiones ciere.
PÉSSIM , A. adj. sup. Pésimo. Pessimus.
PÉSSIMAMENT. adv. m. Pésimamente. Pes-
simé.
PESSOGAS. s. f. p. territ. V. Pessigollas.
PESTANYA. s. f. Pestaña. Cilium.
cremarse las pestanyas. f. V. Cremarse.
llevar las pestanyas. f. Despestañar. Cilias
evellere.
móurer las pestanyas. f. Pestañear. Cilia
agitare.
PESTAR. v. a. ant. V. Pastar.
PESTAYA. s. f. ant. V. Festanya.
PESTE, s. f. malaltía contagiosa axi dita.
Peste. Pestis.
peste , qualsevol malaltía que causa mortal-
dat , encaraque no sia contagiosa. Peste.
Pestilencia.
peste , la cosa mala ó de mala calitat en sa
linea , que pod causar ó causa mal ó dany
grave. Peste. Pernicies.
peste, met. la corrupció de costums, y desbr-
de deis vicis. Peste. Pestis.
peste , execrado , ú paraula de enutj. Peste.
Convicium , probrum.
cir pestes, f. prorómprer en expressions de
ira. Echar pestes. Convicia congerere.
DIR PESTES DE BAX EN BAX. f. Vulg. V. Dir.
PÉSTELL. s. m. PesfiHo. Pessulus.
PESTENER1A. s. f. ant. V. Pastissería.
PESTÍFERO, RA. adj. Pestífero. Pestifer.
PESTILENCIA, s. f. Pestilencia. Pestilentia.
PESTILENCIAL, adj. Pestilencial. Pesti-
lens.
PESTILENT. adj. Pestilente. Pestilens.
PESTILENTÍSSIM , A. adj. sup. Pestilentí-
simo. Pestilentissimus.
PET. s. m. él soroll gran que fa alguna cosa
al rómprerse ú obrirse. Estallido, estallo.
Crepitus , fragor.
pet , él soroll gran que fa "1 cano d' artillería
al dispararse , 1" arcabus , &c. y semblant.
Estampido. Fragor.
PET
pet , de la fusta , fuet , xurriacas , fbna , &c*
Chasquido. Stridor.
pet, él que fa '1 cohet, la piula, &c. Traque.
Strepitus.
pet, él que resulta del disparo d' alió de que s'
componen éls fogs artificiáis. Trueno, tra-
quido. Fragor.
pet , él que resulta del disparo de 1' arma de
fog , y semblant. Trueno , traquido. Strepi-
tus.
pet , el que fan las conjunturas deis ossns per
algún moviment extraordinari, ó vioient.
Castañetazo. Ossium crepitus.
pet, él que fa la castanya al reventarse quand
se tira sénsera al fog. Castañetazo. Casta-
neae crepitus.
pet, ventositat. Pedo, cuesco. Alvi crepitus.
pet de llop , bolet. Begin , pedo de lobo.
Fungi genus.
fér pets. f. ó ventositats. V. Petarse.
1 ETAMENT DE DÉNTS. V. Dént.
PETANER. s. m. Pedorrero, pedorro. Pe-
dacius.
PETAR, v. n. fer estruendo alguna cosa
partindse ú obrindse. Estallar. Cuín crepitu
hiscere.
petar la fusta, f. per motiu de sequedad ó
mudansa de témps. Chasquear. Stridere.
PETAR LAS DÉNTS. f. V. Dént.
petar , él fuet , la fóna , &c. Restallar. Sen-
dere.
petar , las cosas que reventan ab estruendo.
Restallar. Crepitare.
petar , fam. morir. V. Morir.
petar, rómprerse. Romperse. Scindi.
petar, rómprerse lo qu' estaba opriaiit ó ti-
bant, com una corda d' instrument. Saltar.
Dirrumpi.
fér petar, f. tirar , llansar. Arrojar , tirar.
lacere.
fér petar, f. trencar, com él vent una bran-
ca d* un arbre. V. Rómprer.
fér petar, f. fér cróxer. V. Cróxer.
fér petar, fér petar á térra, f. Derribar,
abatir. Evertere, diruere.
fér petar él fuet, las xurriacas, &c. í.
Chasquear el látigo , las zurriagas , &c.
Crepitum edere.
FÉR PATAR LAS DÉNTS , ELS D1TS , &C. V.
Fér.
FÉR PETAR LA PORTA PE'LS EIGOTIS. f. deSEy-
rar á algú , tancandli la porta. Dar con ¡a
puerta en los ojos. Ingredi volenti aut ante
fores stanti ostium occiudere.
FÉR PETAR PER LA CARA , Pe'lS BIGOTIS. f. dir
á la cara. Decir á la cara , echar á la cara.
Coram , palam exprobrare.
fér petar la claca. f. fam. Garlar. Garriré.
petarse, v. r. fer ventositats. Peerse. Crepi-
tare , pediré.
FER-
PET
ferse petar, f. menjarse alguna cosa. Zam-
parse. Edere.
ESTÁ QUE PETA : ESTÁ GRAS QUE PETA. loC.
fam. ab que s' pondera lo mólt gras qu'está
algú. Está que hiende. Prse pinguedine pe-
ne diffinditur.
PETEJARSE. v. r. vulg. V. Petarse.
PETELLEJAR. v. n. ant. V. Petar.
FÉR EL PÉTERREBL. f. las criaturas.
Hacer pticheritos. Fletum cierí.
PETICIÓ. s. f. demanda. Petición. Petitio,
postulado.
petició, for. Pedimento , petición. Petitio.
teticions , p. del Pare Nostre. Peticiones. Pe-
titiones.
PETJADA. s. f. Pisada , huella. Vesti-
gium.
PÉTJE. s. m. Pie. Fulcrum.
NO DEXAR DE PETJB, NO DEXAR MAY DE PÉTJE.
f. no apartarse d' algú , seguirlo per tót.
V. Déxar.
so déxar de pétje. f. proseguir séns íntermis-
sió lo comensat. V. No déxarne ma.
PETIMETRE, s. m. Petimetre. Concinnus
iuvenis.
PETINIL , PENTINIL. s. m. ant. la part
inferior del véntre. Empeyne. Imus venter.
PETIT , A. adj. xic. Pequeño. Parvus.
vetits , deis aucélls. Pequeñuelot , polluelos.
Pulluli.
PETITCÁNON. s. m. cert carácter de lletra
d' estampa. Petieano , peticánon. Tipogra-
phicae nota; aut caracteres ita nuncupati.
PETITESA. s. f. poca extensió, curtedat.
Pequenez. Parvitas , exignitas.
petitesa , poca edat. Parvulez , pequenez.
Parvulorum aetas.
PETITET. s. m. dim. Pequeñito , pequefíuelo.
Pusillus , parvulus.
PETITÓ, NA. adj. V. Petitet.
PETITONET , A. adj. Tamañito. Parvu-
lus.
PETITORI, A. adj. Petitorio. Petitorius.
PETO. s. m. armadura antigua del pit. Peto.
Pectorale ferreum.
PETRIFICAC1Ó. s. f. Petrificación. In lapi-
dem conversio.
PETRIFICAR, v. a. Petrificar. In lapidem
convertere.
PETRIFICARSE, v. r. Petrificarse. Lapi-
deseere.
PETRIFICAT, DA. p. p. Petrificado.
PETRONlLLA.s.f.nom de dona. Petronila.
Petronilla.
PETULANCIA, s. f. Petulancia. Petulantia.
PETXELL. s. m. ant. V. Pitxell.
PETXERA. s. f. Chorrera , guirindola. Taenia
ad ornatum subuculae instttze.
PETXINA. s. f. Marisco. Concha marina.
petxina , la que solen portar éla peregrins en
Tom. II.
PET 189
1' esclavina y sombrero. Pechina, concha,
Concha peregrinorum,
petxina , Arquit. especie de volta. Pechina,
Triangulus arcalis curvilineus.
PEU. s. m. del animal. Pie. Pes.
peu , en algunas cosas la part oposada á la
principal, com : peus del Hit, &c. Pie.
Ima pars.
peu , la part principal sobre que s' forma al-
guna cosa, com ; peu de llibrería, d' exe'r-
cit, &c. Pie. Pars fundamentalis.
peu , P illtim en éls escrits ; axí s' diu : fer
una nota ú advertencia al peu de la carta.
Pie. Ima cera.
peo , estat de las cosas , us , estil : axí s' diu :
las cosas están en aquest peu. Pie. Metho-
dus, modus.
peu , la basa que sosté alguna cosa. Pie.
Pes.
peu, la part inferior d' alguna cosa, sobre
que está la demes. Pie. Basis , radix.
peu , él tronc del arbre ó planta. Pie. Trun-
cus.
peu de florera. Maceta. Artificiosorum flo*
rum fasciculi fulcrum.
peu , peanya. V. Peanya.
peu , pétje. V. Pétje.
peu , de vers. Pie. Pes.
peu, mida axí dita. Pie. Pes.
peu, ocasió, que s' pren ó que s' d&na per
dir ó fer alguna cosa. Pie. Ansa.
peu d' altar , éls emoluments del Párroco,
per las funcions qu' exércita. Pie de altar.
Emolumenta altari inservientium.
peu d' aneo , hérba. Pie de ánade. Chenopo-
dium.
peu dk bou , hérba. V. Barba de Aaron.
pbu de caball , hérba. V. Pota de caball.
peu de corb , hérba. Yerba estrella. Corono-
pus.
peu de llébre , planta. Pie de liebre. Lago-
pus.
peu DE llumenera. Plato. Lychni íerei ro-
tundi pes.
peu de pinya , él contrafet, axí dit. Pie trun-
cado. Fes in obtusum coactus.
peu de porc , instrument de fusrer. Pie de
cabra. Vectis ferreus.
peu dret , él puntal axí dit , que s' posa per
sostenir alguna cosa. Pie derecho , poste.
Tibicen , fulcimentum.
peu forcat. Pie hendido. Pes bisulcus,bifidus.
peu forsat, en él vers. Pie forzado. Extre-
mum rithmicum ad certam uormam redac*
tum.
peu geométric. Pie geométrico. Pes geome-
tricus.
batament de peus. ant. V. Picament de
peus.
girada de PKU. V. Torta de peu.
Bbb pi-
i 9 o PEU
picament de peus. Pateadura , pataleo. Ve-
dum coilisio , strepiíus.
torta de peu. Torcedura de pie.Pedisdistorsio.
peus, éls quarre del cap de bestiar que s' ma-
ta per él consum d' algún poblé. Manos.
Pedes.
peus de davant. p. en los animáis quadrúpe-
dos. Manos. Pedes.
allargar el peu. f. Alargar , tender el pie.
Protendere pedem.
anar ab un peu. f. met. V. Anar.
anar X peu. f. Ir á pie i á talón. Peditem iré.
anar ab peus de plom. f. V. Anar.
ANAR BUSCAND TRES PEUS AL ©AT Y N.' TE
QUATRE. f. Vulg. V. Gat.
anarskn' el pku, lliscar él peu. f. Resba-
lar , deslizarse el pie , irse el pie. Labi.
arrossegar éls peus. f. per véllesa ó altre
motiu. Arrastrar los pies. Pedes trahere.
bátrer de peus. f. ant. V. Picar de peus.
donar peu. f. donar ocasió per fer ó dir algu-
na cosa. Dar pie. Occasionem, ansam prae-
bere.
ESTAR AB ÉL PEU 6 AB UN PEU A ti ESTREB. f.
estar próxím á empe'ndrer algún viatge.
Estar con el pie en el estribo : tener el pie
en el estribo. ín proscinctu esse.
estar en peu. f. met. V. Estar.
ESTAR ENTRK 'lS PEUS DELS CABALLS. f. mSt.y
fam. V. Caballs.
ESTAR SEMPR' AB UN PEU EN L' AYRE. f. met.
estar sémpre prómpte per 1' exécució de lo
que s' deu fer. Estar en un pie como grulla.
Semper paratum esse.
ter Tt-.NiR peu Á rotllo. f. met. contenir en
los límir< deguts. Tener á raya : hacer estar
á raya. Cohibere; intra metas continere.
fer «n^r entre peus. f. tractar á algú ab
d s^reci ó superioritat. Tener ó traher de-
fc-xo de los pies. Conculcare.
girarse *l peu. Torcerse , recalcarse el pie.
Pedem luxari.
llansars' als PEUS d' aloú. f. Echarse á los
pies de alguno. Ad alicuius pedes supplicem
se abiicere.
no teñir cap ni peus. f. met. V. Cap.
péndrer peu. f. radicarse , fortificarse alguna
cosa, v. g un nou establiment , una noti-
cia. Tomar pie. Radicari , vires sumere.
péndrer peu. f. péndrer ocasió per fer ó dir
alguna cosa. Tomar pie. Occasionem, ansam
arripsre.
posar el p*¡u al coll. f. met. V. Coll.
posar peu Á térra, f. baxar de caball. Echar
pie á tierra. Ex equo curruve desiiire.
posar él peu pla. f. met. obrar ab prudencia.
Asentar el pie. Sapienter agere.
posar él peu pla ó ferm.i. posarlo bé quand
se camina. Sentar el pie. Pedem haud titu-
banter rigere.
PEU
quedar en peu la dificültat. f. Quedarse en
pie la dificultad. DifHcultatem subsistere.
SABER DE QU1N PEU SE UOL ALGÚ. f. V. Dól-
drer.
teñir éls peus com un GLAS, COM UN pa de
NÉU : SEMBLAR ÉLS PEUS UN PA DE NÉU. f.
teñirlos mólt freds. Tener los pies como un
carámbano. Rigere pedibus prae nimio fri-
gore.
TORNAR ÉL PEU ARRERA Ó ATRÁS, f. no mante-
nirse ferm , en el lloc que s' ocupaba, ó en
la resolució en que s* estaba. Volver pie
atrás. Retrogradi.
TEÑIR UN PKU Á LA FOSSA , Ó EN LA SEPULTU-
RA, f. Estar con un pie en la sepultura; tener
un pie en la huesa. Solum sibi superesse se»
pulchrum.
torcerse 'l peu. f. Recalcarse el pie. Retor-
queri pedem.
al peu de la lletra. loe. V. Lletra.
X peu. m. adv. Á pie. Pedibus.
X peu axdt. m. adv. A pie enxuto. Sicco ves-
tigio.
X peu cóx. m. adv. A la pata coxai á cox coxi-
ta. Altero elato pede.
X peu ferm. m. adv. Á pie firme. Pederá
haud retrahendo.
X peu pla. m. adv. A pie llano. Plano gressu.
X peus junts. m. adv. A pie juntillas. Iunctis
pedibus.
X sos peus : als peus de v. m. expressió de
cortesía. A los pies de V. m. Tuis pedibus
abiectus.
en peus. m. adv. ab que s' expréssa qu' alga
está dret. En pie , de pies. Erecte.
teus en l' avre. m. adv. Patas arriba. Su-
blatis pedibus.
de cap X peus. m. adv. V. Cap.
séns tocar de peus X térra, m. adv. En vo-
landas. Per aera.
PEUC. s. m. Escarpín. Udo.
PEUET. s. m. dim. Pieeeciilo , piececito , pie-
cezuelo , pecezuelo. Pediculus , pedulus.
PEUTÉRROS. s. m. Pisatertones. Rusticus,
agrestis.
PEX. s. m. Pez, pezcado. Piscis.
die de péx , aquell en que no s" pod menjar
carn. Dia de pescado. Dies abstinentite á
carnibus.
cola de péx. V. Cola.
olí de péx. Grata de pescado. Piscis expréssa
pinguedo.
vianda ó menjar de péx, la que s* perrnet en
éls dies en que no s' pod tner jar carn. Comida
de pescado. Cibi quibus vesci licet diebus
quibus prohibitus est esus carnium.
no es carn ni péx. f. met. V. Carn.
péx fa mal X péx. ref. Araña quien te arañó'
otra araña como yo. Saepe sibi adversantur
qui iisdem utuntur artibus.
los
PEX
LOS PEXOS GRANS SE MENJAN ALS PETITS. ref.
Los peces grandes se comen á los pequeños.
Doveniunt magnis pisces saepe esca minores.
QÜI VOL PEX S' HA DE MULLAR EL CUL. ref.
No se pescan truchas á bragas enxittas.
Bragas duchas comen truchas.
Non pote trueca capi siccis femoralibus ulla.
PEX ADOR. s. m. ant. V. Pescador.
PEXAR. v. a. ant. Pescar.
PEXEMENT. s. m. p.u, V. Pastura , nudri-
ment , aliment.
PÉXER. v. a. p. u.V. Pasturar, nudrir, ali-
mentar.
PÉXERA.s. f. d' hont se pren V aygua d' al-
gún riu. Caz , cacera , cauce. Incile, incilia,
canalis.
pexéra. s. f. ant. Pesquera. Piscaría.
PEXET. s. m. dim. Pececillo , pescadillo. Pis-
ciculus.
PEYRA. s. f. ant. V. Pédra.
PHILOMENA. s. f. ant. aucéll. V. Ros-
sinyol.
PHILOSOFEJAR. v. n. ant. Filosofar. Phi-
losophari.
PHILOSOPH. s. m. V. Filosop.
PHILOSOPHIA. s. f. V. Filosofía.
PHÍSIONÓMÍC. s. m. V. Fisionómic.
PHISONOMÍA. s. f. V. Fisonomía.
PI.
PI. s. m. arbre. Pino. Pinus.
Pi bórd. Pino silvestre. Pinaster.
Pi mélis. Pino albar , picea. Picea.
pi negre , ant. V. Pi melis.
PIABET. s. m. arbre. Pinabete. Abies.
PIADOS, A. adj. Piadoso. Pius.
Pí ADOSAMENT. adv. m. Piadosamente. Pié.
PIADOSISSIM, A. adj. Piadosísimo. Piissi-
mus , pientissimus.
PÍAMENT. adv. m. Píamente. Pié.
PíC. s. m. él que s' fa ab la punta de la plo-
ma, pinsellet, ó altre instrument semblant.
Punto. Punctum.
pie, él cop, que s' dona á alguna cosa ab al-
gún instrument, com al clau que s" 1 clava,
ab él martéll, á 1' estaca ab la massa. V.
Cop.
pic , él cop que s' dona ab 1' anélla , picador,
&c. trucand á la porta. Aldabada. Forium
pulsado.
pic , él senyal á manera de piga que ténen
algunas cosas. Pinta. Macula.
Pie, del sombrero. Pico. Rostrum , acumen.
pic, ant. él fiblo de las abellesy altres inséctes.
V. Fibló.
pie , ant. V. Béc.
pic, d'agulla y semblant. Picadura. Punctio.
pic de gallina , hérba. Anagalide. Anagal-
lis.
PIC 19!
pic del sol , la part del die en que '1 sol es-
calfa d pica ab mes forsa. Resistero del sol.
Solis aestus.
pic de verola. Hoyo. Lacuna.
pic fort, él donat ab forsa ab 1' anélla ó pi-
cador trucand á la porta. Aldabazo, aiiia-
bonazo. Gravior forium pulsatio.
Á pic.m.adv.á perili, á punt; axí s' diu de l"em-
barcació que naufraga , qu' está k pic de
perdrers'rdel qu' está mólt proporeionat per.
algún empleo , qu' está Á pic de lograrlo.
A pique, la discrimine , ad discrimen , pro-
ximus.
Á pic de martéll. m. adv. A golpe de mar-
tillo. Mallei ictu.
un pic. m. adv. territ. una vegada. V. Ve-
gada.
PICA. s. f. ant. especie de Uansa. Pica. Pi-
lum.
pica , la péssa gran , regularment de pédra,
cóncava y fonda en que s' tira aygua ó altre
líquid. Pila. Labrum , cráter.
pica , la de 1* aygua béneyta en las Iglesias ó
en las casas partLuiars. Pila. Amula.
pica , ant. fonts de batejar. V. Fonts.
pica gran. Pilón. Ingens labrum.
cop de pica. Picazo. Ictus pili.
PICADA, s. f. T acció de picar ab algún ins-
trument de punxa , com ab Y agalla, ab la
llanceta. Picadura. Punctio.
picada, la que s' dona ab algún instrument
de punta com ab la llanceta, ó la que dona
algún aucéll ó insécte , com él mosquit,
la pussa,&c. Picadura. Punctura, mor-
sus.
picada, la d' algún insécte 6 d' algún animal
verinos , com de vi'vora. Mordedura. Mor-
sus.
picada , él cop que s' dona , ó '1 mal ó
ferida que s' fa picand. Picada. Punctura.
picada, él cop fort que dona 1' aucéll ab él béc
picand. Picotazo , picotada. Rostri ictus.
picada , él forat que s' fa ab la punía de
1' águila. Picadura. Punctio.
picada de noüs , especie de salsa. Nogada.
Nuceum moretum.
picada , la de pinyons, ametllas, ó altra cosa
que servex d" amaniment á las viandas.
Salsa. Condimentum.
picada de pussa, él senyal bérmell, que déxa
la pussa quand ha picat. Sarpullido , pica-
dura de pulga. Rubens macula é pulieis
morsu.
PICADOR, s. m. lloc ahont s' ensenyan y
doman éls caballs. Picadero. Locus ad ins-
truendos , domandos , vel agitandos equos.
picador, él qu' ade'stra 'ls caballs. Picador.
Equiso.
picador, de porta. V. Picaporta.
picador, él de que usan las bugaderas per pi-
car
192 PIC
car la roba. Moza, criada. Pala lustuaria.
PICALCAS.s. f. p. en éls teléis. Careólas. Sup-
pedaneum textorium.
PICAMÁ. s. m. V. Ma de morter.
PÍCAMENT. s. m. V. Picament de mans.
picament de mans. Palmoteo , plauso. Plausus
manuum.
picament de peus. Pataleo. Pedum strepítus.
PICANT. p. a. lo que pica ó cou. Picante.
Pungens, acer.
picant , met. ofensiu , com paraula picant.
Picante. Mordax.
picant. s. m. T acrimonia d' algunas cosas,
cora del pébrot. Picante. Acrimonia , acer-
bitas.
PICANTOR. s. m. V. Picor.
PICANYO. s. m. ant. V. Picaro.
PICAPÉDRA. s. m. Picapedrero. Lapicida.
PíCAPÉDRER. s. m. V. Picapédra.
PICAPOLL. s. m. hérba. V. Pie de gallina.
picapoll, rahim. Albilla. Uvae albae genus.
PÍCAPORTA. s. m. Llamador, aldaba. JErea,
férrea paimula,aut quid simile pulsandis fo-
ribos.
PICAR, v. a. punxar, ferir ab instrument de
punta, com ab 1' águila, ab la llanceta,
&c. Picar. Pungere.
picar, algún animal, aucéll , ó insécte. Pi~
car , morder. Morderé.
picar, algún vent; correr: axí s' diu que
pica '1 mestral , la tramontana , &c. Picar.
Fiare.
picar , alguna cosa ab verga ó bastó. Varear.
Virgá, palo, fuste percutere.
picar, alguna cosa, esmicolandla. Machacar.
Corr.minuere.
picar, alguna cosa xafandla. Majar. Pinsere,
confundere.
picar , á un caball. Picar. Equum agitare.
picar , donar cops á alguna cosa ab massa,
martéll, pédra , bastó ó altr' instrument,
com : picar un' estora, un' estaca. Golpear.
Percutere.
picar , donar cops forts á alguna cosa 1' aucell
ab él béc ; &c. Picotear. Rostro ferire.
picar, él péx 1' esquer del ham. Picar. Escam
morderé.
picar , foradar ab la punta d' un' águila ó
d' altr' instrument , com picar un patró de
fer puntas. Picar. Foraminibus distingue-
re.
picar , las sabatas , farbalans , &c. Picar.
Interpuncfionibus fodere.
picar , la pussa, dexand senyal en lo eos. Sar-
pullir. Pulicem morsibus corpus maculare.
picar , éls aucélls ; mossegar ab él béc ; pén-
drerse '1 menjar. Picar. Rostro ferire , pa-
vire.
picar, reduir á parts menudas ó á pols alguna
cosa sólida. Moler. Tereré.
PIC
ticak , rámprer éls aucélls ab el béc alguna
cosa, com las gallinas la closca del ou del
qual está per exir él polj. Apitonar. Rostro
ferire.
picar , trinxar. V. Trinxar.
picar , un raim. Picar. Racemum per grana
excerpere.
picar , picar i la porta, f. trucar. Llamar,
llamar á la puerta. Pulsare fores.
picar sn ferro fred. f. V. Bátrer en ferro
fred.
picar fog. f. Encender fuego. Ignem é sílice
elicere.
picar de mans. f. Palmotear , palmear. Plau-
dere manibus.
picar de peuá. f. per algua enfado , ú sentí-
ment. Patalear , patear. Pedibus ferrara
quatere.
picar per alt , 6 molt per alt. f. met. pre»
téndrer, aspirar alga á cosas superiors á
sas circunstancias. Picar muy alte : ponet
los puntos muy altos. Alta petere , veí op«
tare.
picar pédra. f. Picar piedra. Lapidem polire.
picar punts. f. en las oposicions. Tomar pun-
tos. Ex quaestionibus sorte datis tuendam
eligere.
picar la retraguardia.Mü. f. Picar la reta*
guardia. A tergo insequi.
picar Él, sol. f. Picar el sol. Urere solem.
picar, v. n. cóurer, dbnar coissó. Picar , es-
cocer. Prurire.
picar , pruir. Picar. Prurire , pruritum crea-
re.
ncAR,ser cohent ó picant algún menjar.Picar.
Mordicare.
PICARDÍA, s. f. Picardía. Nequitia.
PICARO, s. m. Picaro, picaño. Vir insigniter
improbas.
PICAROL. s. m. Esquila. Tintinabulum.
PICARSE, v. r. resentirse d' alguna paraula
ú acció poc atenta, ú ofensiva. Picarse. Sto-
machari.
picarse, jactarse d' alguna bona qualitat ó
habilitat; teñirse per déstre en algún art,
&c. Picarse. Gloriari.
picarse , pollarse , amarse. Picarse. Exedi,
fodicari.
picarse las crestas, f. met. escata finyarse,
dirse paraulas sensibles. Repiquetearse , pi-
cotearse. Mutua contentione rixari.
PICASAI.. s. m. territ. V. Ma de morter.
PICAT , DA. p. p. Picado.
picat, dit del blat,ordi y altres grans , qu' ha
rosegat algún iusécte. Gorgojoso. Gurgulio-
sus.
picat de pussas. Sarpullido. Pulicum morsibus
notatus, maculatus.
picat de verola. Picoso, picado. Papulis
maculatus.
PI-
PIC
PICO. s. m. discordia, disgust ocasionar d' al-
guna disputa ó altra causa semblant. Pique.
Offensio , exacerbado.
pico , trencar respecte d' una quantitat ente-
ra , ó principal. Pico. Minutia residua.
picó , instrument per piconar. Pisón. Tu-
des.
anar de pico. f. péndrer ab empenyo 1' exé-
cució d' alguna cosa, en competencia d' al-
tres. Ir de apuesta. Cenare , contendere de
aliqua re.
anarsen' á pico. f. P embarcado. Irse á pique,
zozobrar , afondar. Submergi navem.
tirar X pico. f. á 1' embarcado. Echar á pi-
que , afondar. Submergere navem.
PICOLAR. v. a. fer talls 6 trossos menuts.
Picar. Minutim concidere.
PICONAR. v. a. Apisonar. Paviculá compri-
mere.
PICONAT , DA. p. p. Apisonado.
PICOR, s. m. pruitja. Picazón. Prurigo, pru-
ritus.
picor , la que ténen algunas cosas de menjar.
Picante. Acerbus sapor.
donar picor, f. donar pruitja. Dar picazón.
Prurire.
Donar picor, f. éls menjars picants al paladar.
V. Picar.
PICOREA , PICOR EYA. s. f. ant. devastado
de terreno enemig. Pecorea. Populatio.
PICOT. s. m. ant. aucéll. V. Pigot.
PICOTE JAR. v. a. ant. oféndrer á algú ab
paraulas. Picar. Dicteriis perstringere.
PIDOLAYRE. s. m. Pedigüeño, pedidor, pe-
digón. Nimius efflagitator.
PIETAT. s. f. Piedad. Pietas.
PÍFANO, s. m. ant. V. Pifre.
PIFRE. s. m. instrument músic. Pífano,
pifaro. Fístula bellica , militaris.
pifre , qui toca dit instrument. Pífano , pifa-
ro. Fistularius, fistulator bellicus.
PIGA. s. f. taca en la cara, ó altra part del
eos. Peca, pinta. Lentigo, lenticula.
PIGALLOS , A. adj. V. Pigad.
TIGARDOS, A. adj. ant. V. Pigad.
PIGAD , A. adj. qui té pigas. Pecoso. Lenti-
culosus.
PIGMEU , MEA. adj. Pigmeo. Pigmreus.
PIGOT. s. m. aucell. Pico. Picus.
PIGOTA. s. f. V. Verola.
pigota , verola en el bestiar. Morriña. In pe-
cudibus varióla?.
PFGOTOS , A. adj. V. Verolos.
PIGRICIA, s. f. p. u. péresa. Pigricia. Pi-
gritia.
BANC DK LA PIGRICIA. V. BanC.
PIGUETA. s. f. dim. Pintilla. Levis macula.
PIISSIM, A. adj. sup. Piísimo. Piissimus.
P1JOR. adj. ant. V. Pitjor.
PIJORAR, v. n. ant. V. Pitjorar.
Tom. II.
PIJ ,93
PIJORAT , DA. p. p. ant. V. Pitjorar.
PILA. s. f. munt. Pila, montón. Cumulus,
acerbus , strues.
pila , multitut. Montón. Multitudo.
pila , ant. V. Pica.
pila de batejar, ant. V. Fonts baptismals.
Á pilas, m. adv. á pilots. A granel. Acerva*
tim.
PILAR, s. m. Pilar. Pila , columna.
PILARET. s. m. dim. Pilarejo. Columella.
PILASTRA, s. f. Pilastra , coluna ática. Co-
luda.
PILASTRASSA. s. f. aum. Pilastron. Magna
pirastica.
PILASTRETA. s. f. dim. Pilastrilla. Pirastica
parva.
PILLARD , PILLARDAS. s. m. Mozón , mo-
cero». Proeerus ac torosus adolescens.
PILLATGE. s. m. Pillage. Praeda, manubise,
direptio , phillovia.
PILO. s. m. de carnicería, y semblant. Tajón,
tajadero. Palus lanionius.
piló, él pes de la romana. Pilón. iEquipon-
dium.
PILOT. s. m. d' embarcado. Piloto. Naucle»
rus.
piLOT , munt. Montón. Acervus.
piLOT, de gent. Pelotón. Turba , caterva.
pilot, de cabells. Pelotón. Piiorum conge-
ries.
PILOTA, s. f. la de jugar al jog d' aquesí
nom. Pelota. Pila.
pilota, ant. la bala ab que s' carregan la-
escopetas y altras armas de fog. Pelota.
Globus tormentarius, glans plúmbea, aut
férrea.
pilota , de vent. Pelota. Follis.
pilota , la de gréx y altres ingredients que s*
posa á Tolla. Pelota. Ex atrito adipe, aüis-
que oifa.
pilotas, p. ant. las balas ab que preñen la
tinta 'ls estampers. V. Balas.
COP DE PILOTA. V. Cop.
jog de pilota, la diversió ú entreteniment axí
dit. Juego de pelota. Ludus pilae.
jog de i ilota , lloc ahónt s' hi juga. Juego
de pelota. Sphaeristerium.
anarsen' tót en pilotas y marxadors f.
met. anarsen' tota 1' utilitat d' alguna cosa
en los gastos per conseguirla. Irse en pelo-
tas y juzgados. Quid quid lucri ex re aliqua
sperabatur , expensis pro eiusdem rei adep-
tione absumi.
FÉR ANAR COM UNA PILOTA Á ALGÚ. f. met.
V. Jugar á pilota ab algú.
jugar á pilota ab algú. f. met. fer rodar i
algú ; ferio anar y venir inutilment : por-
tarlo enganyat. Jugar ú la pelota. Alicui
illudere.
no tocar pilota, f. no acertar en cosa alguna
Ccc
de
194 Plk
de lo que s' diu ó que s 1 fa. No dar palo-
tada. Omnino aberrare.
tornar la pilota Á jog. f. resistir á lo que s'
proposa ab una rahó de igual ó major pes.
Rechazar ó volver la pelota. Verba recipro-
care vel reiicere.
PILOTASSA. s. f. aum. Pelotón. Magna
pila.
PILOTETA. s. f. dim. Pelotilla. Pilula, sphae-
rula , globulus.
PIMENTERA. s. f. ant. V. Pebréra.
PIMENTÓ. s. m. territ. V. Pébrot.
PIMENTONERA, s. f. territ. V. Pébrote-
ra.
PIMENTONET. s. m. dim. territ. V. Pé-
brotet.
PIMPINELLA. s. f. hérba. Pimpinela. Pim-
pinella.
PIMPÓLL. s. m. ant. brót. Pimpollo. Stolo.
PINÁCULO, s. m. Pináculo. Pinaculum.
PIÑAL, PINAR, s. m. ant. V. Pineda.
PINCO. s. m. embarcado. Pingüe. Navigii
genus.
PÍNDOLA. s. f. Pildora. Pilula , catapo-
ciuni.
píndola , met. pesar ó mala nova que s' dona
á algú. Pildora. Infaustus nuntius.
daurar la píndola. f. met. y fam. V. Dau-
rar.
PINEDA, s. f. lloc plantat de pins. Piñal,
pinar. Pinetum.
PINGELL. s. m. hérba. Cori. Coris.
PINGÜE, adj. Pingüe. Pinguis.
PINILLO. s. m. hérba. Pinillo. Albiga , ca-
mapytis.
PINSA. s. m. aucéll. Pinzón. Fringilia, frin-
gella , spiza.
PINSAS. s. f. p. Pinzas. Volsella.
PINSÉLL. s. m. per pintar. Pincel. Penicil-
lus , peniculus.
pinsell d" emblanquinar. Brochón. Dealban-
dis parietibus setosa scopuia.
PINSÉLLADA. s. f. Pincelada. Ductus pe-
nicilli.
P1NSETAS. s. f. p. ant. V. Pinsas.
PINTA, s. f. per pentinar. Peytie. Pectén.
pinta, senyal que ténen las cartas de jugar.
Pinta. Carthuli pictae signum.
pinta llémenera. Lendrera. Pectén lendigi-
narius.
tráurer per la pinta, f. met. conéxer algu-
na cosa per algún senyal, que denota sa re-
lació ú eonformitat ab altra. Sacar por la
pinta. A signi convenientiá deducere.
sobre pinta, m. adv. Sobre peyne. Supra pec-
tén.
PINTANAR. v. a. ant. compóndrer, asear.
Aliñar , ataviar , asear. Comeré.
pintanar, ant. V. Pentinar.
PINTAR, v. a. formar V imatge d' alguna
PIN
cosa visible ab él pinsell y colors. Pintar.
Pingere.
pintar, d' un sol color alguna cosa, com
una porta , una cadira. Dar de color , pin'
tar. Colorare.
tintar, met. descríurer alguna cosa de pa-
raula ó per escrit , com tintar él poeta,
V orador ú historiador v. g. un lloc ameno,
una batalla. Pintar. Depingere.
tintar , ponderar alguna cosa, com pintar
per móit caudalos un petit riu. Pintar. Ef-
fingere.
pintar, fingirs' alguna cosa en 1' imaginado,
figurársela á son modo , ú conforme á son
desitj; com pintar per fácil lo difícil. Pin'
tar. Effingere.
pintar al fresc. f. Pintar al fresco. Recentis
albarii parietem depingere.
tintar al oLi. f. P'wtar al oleo. Oleara
subactüs oper¿ pingere.
pintar al tremí . f. Pintar al temple. Aqua-
rio subactu pingere.
untar be ó mal alguna cosa. f. donar mos-
tras alguna cosa de ser bona ó mala. Pin-
tar bien ó mal. Quale sit aut futurum
sit aliquid, bonum ne,an malum, specimen
exhibere.
PINTAT , DA. p. p. Pintado.
venir i intat. f. met. adaptarse , venir molt
bé. Venir pintado. Aptissimé quadrare.
com del viu al pintat. f. per ponderar la
diferencia gran d' una cosa á altra. Como
de lo vivo á lo pintado. Toto cáelo distans.
PINTE, s. m. de pentinar cánam. Rastrillo.
Ferreus hamus.
pinte , de cardador. Peyne. Pectén.
tinte , en él teler deis arts de seda. Peyne.
Pectén.
pinte , en él teler de texidor de II i . Lízoí.
Licium.
PINTOR, s. m. Pintor. Pictor.
PINTORESC, A. adj. Pintoresco , pintoneo.
Pictorius.
PINTURA, s. f. 1' art de pintar. Pintura.
Pictura.
pintura, él quadro, lámina, tela, &c. en
qu' hi ha alguna cosa pintada. Pintura.
Tabula picta.
tintura , él color ó material ab que s' pinta
alguna cosa. V. Color.
pintura , met. descripció d' alguna cosa, com
la fan éls oradors , poetas , &c. Pintura.
Descriptio.
pintura al fresc. Pintura al fresco. Uda
pictura.
tintura al olí. Pintura al olio. Pictura olea-
ria.
tintura al tremp. Pintura al temple. Pictu-
ra glutinosa.
pintura d' ayguada. V. Ayguada.
PIN-
PIN
pintura de venus , hérba. V. Águila de Pas-
tor.
NO PODER VÉURER Á ALGÚ" EN PINTURA, f. No
poder ver á uno pintado. Coeco odio aliquem
prosequi.
PINYA. s. f. él fruyt del pi. Pina. Nux pi-
nea.
PINYO. s. m. Piñón. Nucleus pineus.
BOCA DE PINYÓ. V. Boca.
V0L PINYONS PELATS : NO VOL SINO PINYONS
pelats. loe. met. ab que s' denota qu'algú
vol las conveniencias sénse traball. Eso
quiere la mona piñoncitos mondados.
Interiora nucis detersaque simius optat.
PINYOL. s. m. de la fruyta. Cuesco , hueso.
Os.
reganyar els pinyols. f. met. resistir opo-
sand la forsa á la violencia. Mostrar colmi-
llos, el estuche. Virn vi repeliere.
PINYONET. s. ra. dlm. Pmoncillo. Parvus
pineus nucleus.
PIÓ, PÍA. adj. devot, religios. Pió. Pius.
pío, compassiu, clement. Pío. Pius.
Pío. s. m. nom d' ho:ne. Pió. Pius.
Pía mare. Anat. Pia madre , pia mater. Pia
mater.
PIPA. s. f. bota pera posar licors. Pipa.
Dolium , cadus.
pipa, per fumar. Pipa. Siphunculus quo taba-
ci fumus excipitur.
pipa, pisa fina, y llustrosa. Loza. Fictilia
vasa.
PIPADA, s. f. la porció de tabaco que cab
en ia pipa y s' fuma d' un cop. Fumarada.
Tabaci foliacei portio fumaria.
NO VAL UNA PIPADA DE TABACO, f. V. Valer.
PIPAR, v. n. Pipar. Tabaci fumum excipere.
PIQUER. s. m. él soldat qu' usa de la pica.
Piquero. Hastatus , triarius.
PIQUET. s. m. de soldats. Piquete. Militum
cohors stataria.
PIQUETA, s. f. dim. la de posar aygua be-
neyta. Pileta, piuca. Lustrali aquae label-
lum.
PIRA. s. f. Pira. Pyra.
PIRAMIDAL, adj. Piramidal. Pyramida-
lis.
PIRÁMIDE, s. f. Pirámide. Pyramis.
pirámide cónica. Pirámide cónica. Cónica
pyramis.
pirámide óptica. Pirámide óptica. Óptica
pyramis.
PIRATA, s. m. Pirata. Pirata.
PIRATEJAR. v. n. Piratear. Piraticam fa-
ceré.
PIRATERÍA, s. f. Piratería. Pirática.
PIROMANCIA. s. f. Piromancia. Pyroman-
tia.
PIROMÁNTÍC , A. adj. Piromániico. Pyro-
man ticos.
PIR 195
PIROTECNIA, s. f. Pirotecnia. Pyrotech-
nia.
PIRRIQUÍ. s. m. peu de vers llatí. Pirriquio.
Pirrichius.
PIS. s. m. en las casas y altres edificis. Alto.
Contignatio.
pis, él paviment ó terreno que s' trepitja ;
axí s' diu v. g. qu' una sala, qu' un passetj
té bon ó mal pis, segóns qu 1 es pía ó aspre.
Huello. Solum.
PISA. s. f. la terrissa fina axí dita. Loza. Fic-
tilia.
pisa , joc. diners. V. Greda.
PISCINA, s. f. Piscina. Piscina.
PISCIS, s. m. signe celeste. Piscis. Piscis.
PISPAR, v. a. joc. Sonsacar. Extorquere.
PISTOLA, s. f. arma de fog. Pistola. Brevis
scloppetus.
pistola de butxaca. Cachorro , cachorrillo,
pistola de faltriquera , pistolete. Scloppus
minimus.
pistola, brocada llarga que s' déxa en éls
ceps. Percho*. Palmes presidiarius.
cop de pistola. Pistoletazo. Brevis scloppeti
explosio.
PISTOLET. s. m. instrument a modo de pis-
tola per tráurer fog. Pistola, pistolete. Ma-
china ad excitandum ignem é silice.
PIT. s. m. part del eos. Pecho. Pectus.
pit , 1' interior del home , son ánimo ú inten»
ció. Pecho. Cor, animus.
piT,mamélla en la dona. Pecho. Mamma,
uber.
pit , deis aucélls. Pechuga. Avís pectus.
pit , la forsa de la veu per cantar , predicar,
&c. Pecho. Vocis vis.
descubrir son pit , ó 'l séu pit X algú. f.
manifestarli son interior. Descubrir su pe'
cho, abrir su pecho á alguno, ó con alguno ;
abrirse ; declarar su corazón ó su pecho.
Mentem alicui aperire , manifestare; animi
recessus alicui pandere.
donar él pit. f. donar mamar á las criaturas.
Dar el pecho. Ubera infanti praebere.
DONARSE COPS DE PITS , Ó ALS PITS. f. V. Cop.
fér pits y llónsas. f. met. V. Fer.
rosAR al pit. f. algún' arma, com una pisto-
la, un punyal, amenassand ab éila. Poner á
los pechos. Armis pectori intentis comminari.
posarse las mans al pit. f. met. Meter la
mano en su pecho. Se ipsum noscere.
entre pit y espatlla. expr. fam. V. Espat-
11a.
LA CAMA AL LLIT , Y 'l BRAS AL PIT. ref. V.
Cama.
PITA. s. f. él fil de 1' etsabara. Pita. Herbae
indiese ita dietse filum.
FIL DE PITA. V. Fil.
P1TAGÓRIC , A. adj. Pitagórico. Pitsgori-
cus.
PI-
i 9 6 PIT
PÍTANSA. s. f. Pitanza. Diarium obaonium.
PITANSER. s. m. Pitciicero. Obsonator.
PITET. s. ni. el drap que s 1 posa á las cria-
turas al pit, perqué no s' embruten. Pechero.
Linteum tegendo pectori.
PITILLO, s. m. part del vestit de la dona.
Pet'üio. Pectoris ornatus.
PITJA. s. f. ant. V. Pitjada.
PJTJADA. s. f. él senyal que déxa en la tér-
ra el peu del que camina. Pisada, huella.
Vestigium.
pitjada, apretada. Apretón. Pressura.
iitjada, empenta. Empujón. Impulsus.
besar las pitjadas d' algú. f. met. que de-
nota la venerado y reverencia que s' té á
algú. Besar la tierra que otro pisa. Alterius
vestigia revereri , osculis signare.
sbgu¡r las pitjadas d' algú. f. met. imitarlo,
seguir son exémple. Seguir las pisadas. Ali-
cuius vestigiis insistere.
PITJAR. v. a. estivar , apretar. Recalcar,
apretar, ajustar. Stipare.
pitjar , apretar. Apretar. Premere.
pitjar , enipényer. Empujar. Impeliere.
pitjar, ant. V. Trepitjar.
pitjar ab massó. f. ant. V. Piconar.
PITJAT , DA. p. p. apretat. Recalcado, apre-
tado.
PITJÓ. s. m. ant. V. Picó.
PITJOR. adj. Peor. Peior.
pitjor. adv. mes malament. Peor. Peiüs.
estar pítjor. f. trobarse en mes mal estat
qu" antes alguna cosa, él malalt, &c. Estar
peor. In peiori versari statu.
posarse pitjor. f. V. Pitjorarse.
pitjor está que no estaba, f. Peor está que
no tstaba. In deterius processit.
pitjor que pitjor. ai. adv. Peor que peor.
Peiu? istud alio.
PITJOR A. s. f. Peoría, empeoramiento. De-
tf-rioratio.
PITJORAR. v. n. posarse pitjor. Empeorar.
In peius ruere.
P1TJORAMENT. s. m. ant. V. Pitjorar.
pitjorament. ant. deteriorament. Desmedro,
menoscabo. Detrimentum.
PITJORARSE. v. r. posars' en pitjor estat al-
guna cosa , ó '1 malalt. Empeorar. In dete-
rius, in deteriorem statum venire.
PITJORAT , DA. p. p. Empeorado.
PITRADA. s. f. él cop que s' dona ab la ma
al pit d' altre. Pechugón. Pectoris ictus.
pitrada, met. vulg. reprehensió forta. Repri-
menda. Acris increpado.
PJTRAL. s. m. corretja del pit de las cabal-
caduras. Pretal, petral. Antilena.
PITRERA. s. f. Pechuga. Pectus.
pitréra, la que s' posa al pit deis animáis
per tirar cútxes , &c. Pechera. Pectoris te-
gumentum.
PIT
PITUITA, s. f. Pituita. Pituita.
PITUITOS , A. adj. Pituitoso. Pituitosus.
PITXÉLL. s. m. Pichel. Urceus.
PITXER.s. m. ant. V. Pitxéll.
PIU. s. m. Espiga. Spiculum.
piü, en las balansas. Fiel. Examen.
iiu,piu, la ven que forma 1' aucell petit.
Pió, pió. Piatus.
PIULA, s. f. artifici de fog. Tronera. Papyra-
ceus nitrato puívere infertus.
PIULAR, v. n. éls aucélls petits. Piar, pipiar.
Pipire , pipiare, pipilare.
no piular, f. rnet. callar. No chistar, no
resollar. Nec hiscere.
PIULET. s. m. deis aucélls petits. Pió , pia-
da. Piatus.
piulet , so agud , y desapacible de la veu.
Chillido. Acutus vocis sonus.
PIXADA. s. f. ant. V. Pixarada.
PiXADOR. s. m. lloc per orinar. Meadero.
Locus urinatorius.
pixador , qui orina mblt , y sovint. Meon.
Ssepius ming^ns.
PIXALLITS. s. m. él que s' sol orinar en él
Hit. Meon. Mingens lectulum.
PIXAR. v. n. Mear. Meare , commiogere.
no hi pixará sang. f. V. No ; s hi trencará
cap os.
PIXARADA. s. f. Meada. Urina.
PIXAT, DA. p. p. Meado.
PIXATS. s. m. p. Meados. Lotium , urina.
PIXARELLAS. s. f. p. vulg. él vi mblt flac
ó altre líquid de poca fortalesa ó substan-
cia. Agua chirle. Vilis liquor.
PIXAYRE. s. m. V. Pixador en la segon síg-
niñeat.
PIXÉRA. s. f. Gana de mear. Naturae impul-
sus ad mingendum.
PIYORAR. v. n. ant. V. Pitjorar.
PL
PLA. s. m. camp, terreno séns alts ni baxos.
Llano. Planus ager , requor.
pla , él punt de la mitja axí dit. Llano.
Nodus in tibialium textura communis.
pla, pla terreno, él primer paviment ó sol
d' alguna cosa , com d' una casa. Plan.
Sol uní.
tla , d' alguna ciutat , edifici , &c. Plan,
Ichnographia.
pla , 1' exposició ú descripció que s' fa d' al-
guna cosa, notandse sas parts, 1' orde que
guarda, com él pla d' un sermó , d' un'
historia , &c. Plan. Descriptio , exposirio.
pla, territori igual, séns fondos ó alturas,
com : él pla de Barcelona , de Llobregat,
&c. Plan , plano. Camporum aequor.
pla geomktric. Plano geométrico. Planum
geometricum.
PLA
PLA
tla horizontal. Plana horizontal. Planum
horisontale. ,
jfla inclinat. Plano inclinado. Planum incli-
natum.
pla optic. Plano óptico, tabla. Planum opti-
cum.
Plans paralelos, p. Planos paralelos. Plana
parallela.
pla vertical. Plano vertical. Verticale pla-
num.
pla, na. adj. igual, llis, séns prominencia,
ni fondo. Llano , plano. Pianus.
pla , met. fa'cil , corrent , séns embras, ni difi-
cultat. Llano. Facilis, communis.
cant pla. V. Cant.
pla, expressió usada per afirmar ab mes forsa,
com : éll pla ha lograt lo que pretenia.
Cierto , ciertamente. Quidem.
pla , expressió usada irónicament ab que s*
néga alguna cosa qu' altre assegura. Si cier-
to , si por cierto. Certé quidem.
conpessar de pla. f. V. Confessar.
pecar ab algún instrument de pla. f. com
ab un regle , ab él sabré. Dar de plano. Ex
plano ferire.
pegar ab la ma plana, f. Dar con la mano
de plano. Apertae manús vola percutere.
posar él peu pla. f. V. Peu.
PLACAMENT. s. m. ant. V. acció d' aplacar.
¿placación , aplacamiento. Placatio.
PLACAR, v. a. ant. V. Aplacar.
PLACENTER , A. adj. Placentero. Festivus,
iucundus.
PLACE VOL, A. adj. ant. V. Plasent.
PLACÍA A DEU. expressió de desitj, de qu'es-
devinga com se vol alguna cosa. Quiera
Dios. Faxir Deus.
PLÁCIDO, DA. adj. Plácido. Placidus.
PLACIDÍSSIM, A.adj.sup. Placidísimo. Pla-
cidissimus.
PLAENT, PLAHENT. adj: ant. gustos,
agradable. Placiente. Placens.
PLAENTMENT, PLAHENTMENT. adv.
m. ant. Gustosamente , agradablemente. Iu-
cundé.
PLAER , PLAHER. s. m. ant. V. Pler.
Á MÓS BONS PLAERS , X TOS BONS PLAERS. &C.
loc.ant.^ mi gusto , á mi voluntad , &c. Ut
mihi, ut tibi placet, vel placuerit.
PLAESENTAYAR. v. n. ant. V. Pláurer.
PLAGA, s. f. calamitat gran que Déu envía
per cástig. Plaga. Clades.
plaga , ant. nafra , Haga. Plaga , llaga.
Plaga.
plaga, s. m. truhá. Chocarrero, truhán, bufón.
Iocator , nugator , scurra.
plaga , él qu' obra inconsideradament, 6 séns
prudencia. Bobo , sandio , loco. Ineptus,
stultus.
fér él plaga, f. fer é4 truha'. Truhanear, bufo-
Tonull.
PLA i 9r
nearse. Ludionem agere ; risum scurriliter
ciere.
fér él plaga, f. fér bulla , alegrarse ab di-
vertiments estrepitosos. Loquear. Feriari,
exhilarari.
PLAGAMENT. adv. m. Tontamente , necia-
mente, locamente. Stulté , inepte.
PLAGAR, v. a. ant. V. Ferir, nafrar, lla-
gar- .
PLAGARÍA, s. f. Plagasitat.
PLAGASITAT. s. f. disbarat, tontería, ne-
cedat. Bobería , locura , sandez , desatino.
Ineptia , insania.
plagasitat , truhanería. Chocarrería , bufona*
da , truhanería. Scurrilitas.
dir plagasitats. f. dir disbarats. Hablar ne-
cedades, disparates, desatinos. Stulté lo-
qui.
dir plagasitats. f. dir truhanerías. Chocar-
rear. Nugas effutire.
fér plagasitats. f. obrar tóntament. Hacer
disparates , desatinar , hacer desatinos.
Inepté agere.
fér plagasitats. f. fér truhanerías. Hacer bu-
fonadas , truhanerías. Ludionem agere.
PLAGASSA. s. amb. aum. l subgécte mblt
tonto. Bobalicón, bobon. Stultissimus.
PLAGAT. p. p. ant. Llagado , herido.
PLAGE. s. f. ant. V. Platja.
PLAGIARI. s. m. Plagiario. Plagiator.
PLAGIAT. s. m. Plagiato. Plagiatus.
PLAGUETAR. v. n. V. Fér él plaga.
PLAGUETA. s. m. dim. Bobillo 1 , bobito. Stul-
tulus.
PLAHENT. adj. ant. V. Plasent.
PLAHER. s. m. ant. V. Pler.
PLA1BLE. adj. ant. V. Plausible.
PLAJA. s. f. ant. V. Platja.
PLANA, s. f. en éls escrits , ó impresos. Pla-
na , llana. Pagina.
plana , instrument ab que 'ls mestres de casas
allisan éls emblancats. Llana, plana. Trulla
parietibus levigandis.
plana, él camp ó terreno pla. Llanada, lla-
nura. Planities, campi sequor.
plana, terreno dilatat, fértil y pla, com la
plana de Vic. Plana. Planities , campus.
plana major , en !a Milicia. Plana mayar ;
primera plana. Syllabus primus in legione.
estar en la plana del JESÚS, f. met. estar
mblt al principi d' alguna cosa. Estar en el
Christus. la primordiis versari.
no saber la plana del JESÚS, f. met. ab
que s* denota la gran ignorancia d' algú.
No saber el Christus. In summa ignoratio-
ne versari.
PLANEJADURAS. s. f. p. ant. Acepilladu-
ras, virutas. Assulae.
PLANEJAR. v. a. aigun3 po«t ó altra fusta.
Acepillar. Runciná levjgare.
Ddd PLA-
iq8 PLA
PLANET. s. m. ant. V. Planeta.
PLANETA, s. m. astre axí dit. Planeta. Pla-
neta.
planeta, s. m. y f. él suhjécte de limitat dis-
curs , ú qu' obra ab poca consideració.
V. Plagueta.
planeta, s. f. vestidura de qu' usan él Diaca,
y Subdiaca en certas funcions Ecclesiásti*
cas. Planeta. Planeta.
planeta , met. fam. sort , destino. Estrella.
Fatum.
PLANETARI , RÍA. adj. Planetario. Plane-
tarius.
POC MAL Y BÉN PLANGUT. ref. Poco
mal y bien quejado.
Exiguum amplificas qurestu graviore dolo-
re m.
PLANICIA. s. f. ant. V. Planura.
PLANISFERÍ. s. m. Planisferio. Planisphae-
rium.
PLANOMETRÍA, s.f. part de la Geometría.
Planometría. Planimetría.
PLANSO. s. m. V arbre petit que s' trasplan-
ta. Plantón. Planta, plantarium.
plaNsó, éls rebróts qu' ixen á las socas deis
arbres. Pimpollo , renuevo. Germen.
PLANT. s. m. plbr. Llanto , plañido, quexa,
lloro. Planetas.
FER PLANT , FÉR UN GRAN PLANT. f. mostrar
él sentiment y pena ab plors ó veus doloro-
sas. Lamentarse , quejarse. Plangere , la-
mentan.
PLANTA, s. f. del peu. Planta. Planta.
planta , arbre , ó altre semblant vegetal.
Planta. Planta.
planta , dissenyo d' algún edifici, ú d' altra
fabrica. Planta. Delineado.
fer planta, f. teñir alguna cosa bona dispo-
s¡ Jó , simetría, &c. Parecer bien. Gratum,
beilum referre aspectum.
fér plantas, f. V. Galantejar.
posar en planta alguna cosa. f. posarla en
exécueió. Plantar , plantificar. Ad actum
reducere.
PLANTADA, s. f. 1' acció de plantar. Plan-
tación , plantío, planta. Plantatio.
PLANTADOR, s. m. éi que planta. Planta-
dor. Qui plantat.
PLANTAMENT. s. m. ant. V. Plantada.
PLANTAR, v. a. algún arbre ó planta. Plan-
tar. Plantare.
plantar , fér una plantada , com plantar una
vinya. Plantar. Conserere.
plantar , fixár y posar dreta alguna cosa,
com plantar una creu. Plantar. Statuere,
erigere.
plantar , fixár ab alguna materia glutinosa ó
e;i altra manera ; com : plantar un' es-
ta¡í¿p¡. Pegar^fixar. Affigere.
plantar - col-locar, situar, com plantar una
PLA
ténda ; plantar una cadira al mitj de la
sala. Plantar. Statuere.
plantar , asegurar , fér ferm' alguna cosa en
algún paratge, com plantar un bastiment,
un baleó. Asentar. Figere.
plantar , clavar, fixár, com plantap. un' es-
taca. Plantar. Figere.
plantar, met. pegar, com plantar un revés,
una morma. Plantar , plantificar. Irnpin-
gere.
plantar, posar á algú en algún paratge,
com: plantar al carrer, á la presó , &c.
Plantar. Collocare.
plantar, fundar, establir; com plantar la
fe , plantar uns estudis. Plantar. Statue-
re.
plantar , met. abandonar , déxar , com :
plantar 1' un de dos companys al altre
en alguna empresa, en algún camí,&c.
Plantar. Deserere fallere.
plantar , á algú , provenirlo del necessari
per exércitar son ofici , ó algún negoci.
V. Armar.
plantar casa, botiga. f. V. Parar casa, bo-
tiga.
plantar papers pe'ls cantons. f. V. Pa-
per.
PLANTARSE, v. r. situarse dret, y quedar
férm en algún lloc , com : plantars' al
mitj de la plassa. Plantarse. Stare.
plantarse , arribar ab brevedat ó en menos
témps del regular á algún paratge, com:
plantars' ab un quart á un lloc, que n" dis-
ta dos d" aquell de que s" ha exit. Plantarse.
Adventare.
plantarse, fixár son domicili en algún lloc.
V. Establirse.
plantarse , posar casa , botiga , &c. V. Pa-
rar , posar casa , botiga , &c.
PLANTAT, DA. p. p. Plantado.
PLANTATGE. s. m. Llantén. Plantago.
plantatge menor. Lanceda. Plantago.
PLANTEJAR. v. a. Galantear. Obsequi , mo-
rem gerere.
PLANTER. s. ra. Plantel. Plantarium , se-
minarium.
planter de ceba. V. Ceba.
PLANTER d' ENCIAM DE LLATUGA. Lechuguino.
Lactuculae.
PLANTETA. s. f. dim. Plantilla, plantecica.
Teñera planta.
PLANTÉX. s. m. Resuello. JEger anheliíus.
PLANTEXAR. v. n. respirar ab diiicultat.
Resollar. Anxié anhelari.
PLANTIFARADA. s. f. bax. Privada, ca-
gada. Oletum.
PLANTÍFICACIÓ. s. f. Plantificación, plan-
tación , planta. Operis intenti exequutio.
PLANTIFICAR, v. a. posar en planta. Plan-
tificar , plantar. Ad actum reducere.
PLAN-
PLA
plantificar , fam. coMocar en algún paraíge
alguna cosa. V. Plantar.
PLANTILLA, s. f. la de que s" valen éls pi-
capédrers per donar la deguda forma á la
pédra que pican. Plantilla. Norma.
plantilla , de la sabata. Plantilla. Prima &
levis solea.
POSAR PLANTILLAS Á LAS SABATAS.f. Plantillar,
echar plantilla á los zapatos. Soleas assue-
re.
ESTAR DE PLANTÓ, s. f. Estar de plan-
tón. Stare.
PLANTUFA, s. f. Pantuflo. Crepida.
cop de plantopa. Pautuflazo. Crepida; íctus.
PLANURA. s. f. camp ó terreno pía. Llanu-
ra , llanada , planada. Planities.
PLANXA. s. f. tros de metall pía y prim.
Planxa. Lamina.
planxa , per planxar roba blanca. Plancha.
Férrea lamina ad lintea perpolienda.
cubrir de planxas de metall. f. Planchear,
cubrir con planchas. Laminis tegere.
PLANXADORA. s. f. la dona que té per
ofici planxar ó la que planxa. Aplanchado-
ra. Mulier lamina férrea lintea compla-
nans.
PLANXAR. v. a. Planchar, aplanchar. La-
mina férrea lintea complanare.
PLANXASSA. s. f. aum. Planchón. Lamina
amplior.
PLANXAT , DA. p. p. Planchado , aplan-
chado.
PLANXETA. s. f. dim. Planchuela. Lamella.
PLANY. s. m. ant. V. Plant.
PLANYER. v. a. ant. plorar , lamentarse.
Plañir. Plangere.
plányer. v. n. teñir llástima. Tener lástima;
lastimarse. Misereri.
plányer, escassejar, regatejar. Regatear. Par-
eé pra;bere.
plányer , excusar á algú algún traball , fati-
ga, incomoditat , &c. Ahorrar. Parcere ali-
cui.
ser de plányer. f. ser algú digne de compas-
sió. Ser digno de compasión , de lástima.
Miserendum esse alicuius.
QUI Á SON ENEMIG PLANY Á SAS MANS MOR.
ref. Quien á su enemigo popa á sus manos
muere.
Anguetn qui refovet, perit ipso morsus ab
angue.
PLANYERSE. v. r. escusarse traball , fatiga,
incomoditat. Perdonarse , ahorrarse. Sibi
parcere.
plányekse, ant. Lamentarse , quejarse. Con-
queri.
PLANYIMENT. s. m. ant. cant fúnebre.
Endecha. Neniae.
PLAPA. s. f. ant. V. CInpa, taca.
PLAPAR. v. a. ant. V. Clapar, tacar.
PLA 199
PLAPAT , DA. p. p. ant. V. Clapat, tacar.
PLASENT. adj. ant. Placiente , placible,
agradable , gustoso. Placens.
PLASSA. s. f. lloc espacios dins de las pobla-
cions. Plaza. Platea.
plassa , él paratge ahont se venen éls comes-
tibles , y altras cosas. Plaza. Forum emp-
torium.
plassa , ant. lloc , paratje. Puesto , sitio , lu-
gar. Locus.
plassa , fortalesa. Plaza. Locus munitus;
oppidum munitum.
plassa , ofici ó empleo. Plaza. Munus , offi-
cium.
plassa d' armas, lloc ó ciutat fortificada. Pla-
za de armas. Locus , aut urbs munita.
plassa d' armas , la ciutat ó fortalesa , que
s' elegex en él paratje en que s" fa la guerra,
per posar en ella las armas y pertretxos.
Plaza de armas. Civitas munita pro armo-
ruui custodia.
plassa de comers, la població en que s' fa
mólt comerá Plaza de comercio. Civitas
mercatoribus abundans.
plassa morta. Milic. Plaza muerta. Locus
vacuus.
plassa de toros. Plaza de toros , coso. Arena
ubi tauri agitantur.
plassa viva. Milic. Plaza viva. Miles etiam
per absentiam stipendiarius.
assentar plassa. f. Milic. él soldat. Sentar
plaza. Militiae nomen daré.
exir Á plassa. f. met. V. Exir.
fér plassa. f. fér lloc , desembrassar algún
puesto. Hacer plaza. Locum expediré.
fér plassa. f. exposar los comestibles y mer-
caderías en las plassas de merc3t per vén-
drerlas. Hacer plaza. In foro res vendendas
exponere.
passar plassa. f. ser tingut en concépte ú en
opinió d' alguna cosa, com : passar plassa
de valent, de discret. Pasar plaza. Repu-
tan.
tráurer á plassa. f. met. manifestar , publi-
car alguna cosa oculta. Sacar á plaza :
echar en la plaza. In vulgus edere ; publi-
cum faceré.
PLASSETA. s. f. dim. Plazuela , placeta. Pla-
tea , área.
PLASSO. s. m. Plazo. Dies prsestitutus.
correr él plasso. f. Correr el plazo. Prarfini-
tum tempus verti , volvi.
PLAT. s. m. él que servex per menjar y
altres usos. Plato. Lanx , catinus , parop-
■ sis.
plat , la vianda que s' servex en éls plats:
axi s' diu ser un plat mólt saboros, ó de-
licat ; haberse donat en un diñar un plat
de perdius. Plato. Ferculum, dapes.
plat , la quantitat de vianda que cab en él!,
com
20o PLA
ccm un plat de mónjetas. Plato. Quantum
cibi catinus capit.
plat, de balansa. Balanza. Lanx.
pj-at d' ayoua mans. ant. V. Palangana.
i>"n.-.rs'' al plat.í. met. cedir á la forsa de
Ja rahó, á la major habilitat, &c. V. Do-
narse.
quedar al plat. f éls tantos ó quantitat que
s' ha casat en algún jog. Sentarse. Sponsio-
nem in ludo remanere.
rentar els plats. f. Fregar. Catinos lavare.
UN ULL AL GAT , Y l' ALTRE AL PLAT. ref.
V. Gat.
PLATA, s. f. plat gran. Fuente. Grandior
lanx, patera.
plata , metall. Plata. Argentum.
plata , fam. diner. Moneda. Nummi.
plata , las obras , alhajas , &c. fétas d' aquest
metall. Plata. Argéntea opificia, argéntea
supellex.
flata obrada. Plata obrada. Caelatum, aut
elaboratum argentum.
plata soeredorada. Plata sobredorada. Ar-
gentum inauratum.
de color üe plata. Plateado. Argentatus.
SER"EY DE PLATA , SERVEY DE TAULA DE PLA-
TA. Bagilla de plata , servicio de la mesa
de plata. Argentarla supellex , argenteum
vasarium insfuendae mensae.
PLATAFORMA, s. f. especie de fortificado.
Plataforma. Propugnaculum.
PLÁTANO, s. m. arbre. Plátano , platanal,
platanar. P atanus.
PLATAS, s. m. aum. Platazo. Grandior dis-
cos.
PLATEfAR. v. a. Platear. Deargentare.
PLATEjAT, DA. p. p. Plateado.
PLATER. s. m. ant. argenter. Platero. Argen-
tarius faber.
PLAT r RAS. s. m. aum. V. Platas.
PLATERET. s. m. dim. V. Platet.
plateret, per captar. Bacineta. Patella elee-
mo.ynis excipiendis.
plateret, menjaret. Comidilla. Escula.
PLATET. s. m. dim. Platillo , platel. Patella,
catillus.
PLATICA, s. f. conversado : axí s' diu qu' al-
guns han tingut una plática de mitj' hora.
Plática. S' rmo.
plática, prédica. Plática. Concio, sermo.
PLATICAR, v. a. conversar ab algú. Plati-
car. Cniloqui.
PLATILLO, s. m. la carn cuyta, acompanya-
da d' altra cosa. Guisado. Cibus conditus.
PLATINA, s. f. cert metall. Platina. Pla-
tina.
PLATJA. s. f. Playa. Littus, era marítima.
platja gran. Playazo, playón. Magnum lit-
tus.
PLATÓNIC , A. adj. lo períanyeat á P es-
PLA.
cola ó filosofa de Plata. Platónico. Platoni-
cus.
PLAURER. v. imp. Placer, gustar, agradar»
Placeré.
plaga á déu : plagues Á D£u. expr. V. Déu,
si k déu plau. f. Si Dios quiere. Volente Deo.
cárrega que plau no pesa. ref. V. Cárrega.
lo que plau al llop plau Á la llóba. ref.
V. L!6p.
PLAUSIBLE, adj. Plausible. Plausibiüs.
PLAUSIBLEMENT. adv. m. Plausiblemente.
Plausibiliter.
PLAVIRSE. v. r. ant. Servirse , prevalerse
de alguna cosa. Uti.
PLE, NA. adj. Lleno, pleno. Plenus.
ple, repJé. V. Repié.
ple Da bondad, dn del subiere bo , de boa
cor, de bonas intención*. L'eno de bondad^
bondadoso. Probos, benus, caididus.
ple de cara. V. Cara.
ple le carns. Abultado de carnes. Carnibus
abundans.
home ple, 1' erudit. sabi, que té moka noti-
cia. Hombre Huno. R?fertus doctrina.
lluna plena. Luna llena. Luna plena ^ pie-
niluniura.
de ple. m. adv. tótalment. De lleno. Ora-
ninó.
de ple á ple. m. adv. enteramenf. De lleno
en lleno. Omnino, ex omni parte.
ple s. m. de la lluna. Plenilunio. Plenilunium.
fér él ple la lluna. f. Llenar la luna. Lu-
nam omnino illuminari.
estar Pí.e com un ou. f. estar algún ¡loe tan
ple de gent, que no n' hi capia mes. Estar
de bote en bote. Locum aliquem repletum
esse hominibus.
teñir la casa plena de bé de déu, plena
de tot. f. Tener la casa como una colmena.
Rebus domesticis abundare.
PLEBA. s. m. PUbano. Parochus.
PLEBE, s. f. la gent comuna ó baxa. Plebe.
Plebs.
PLEBEU, BEA. adj. Plebeyo. Plebeius.
PLECTRE. s. m. Plectro. Plectrum.
PLEDEJADOR. s. m. Pleyteador. Litigator.
PLEDEJANT. p. a. PUyteante. Litigans.
PLEDEJAR. v. a. Pleytear. Litigare.
PLEDEJAT, DA. p. p. Pleyteado.
PLEDEJAYRE. s. m. V. Piedejista.
PLEDEJISTA. s. m. Pleytisia, pleyteador.
Litigiosus.
PLEDEYAR. v. a. ant. V. Pledejar.
PLEG. s. m. la part per ahónt se doblega al-
guna roba, ó cosa semblant. Dob¿ez, dobla*
dura, pliegue. Piicatura.
pleg , él senyai 6 shc que resulta en la roba ó
cosa semblant per habersG plegat ó doble»
gat. Dobladura , doblez , pliegue. Plica-
tura.
pleg
PLE
pleg, o* afeyíar. Peynador. Linteum quo con-
reguntur ii quibus rsditur barba.
PLE3, de cartas. Piiego. Litterarum fasciculus.
pleg , ant. de p3per. Pliego. Duplices.
flegs. p. de la casaca y semblants. Pliegues.
Plicatur3.
PLEGABLE, adj. Plegable. Plicatilis.
PLEGADÍS, SA. adj. ant. V. Plegable.
PLEGADOR, s. m. alió en que s' plega
alguna cosa , cora él del coxí de fer
puntas. Plegador. Instrumentum cui aliquid
involvitur.
plegador , él deis llibreters. Plegadera. Bi-
bliopolas instrumentum.
plegador , en éls telers d' art de seda. Ple-
gador. Liciatorium iugum.
plegador , en éls telers deis texidors de lli.
Enjullo. Liciatorium textoris.
plegador , ant. V. Aplegador.
PLEGADURA, s. f. ant. 1' acció de plegar.
Plegadura. Plicatura, plicatio.
PLEGAMENT. s. m. ant. V. Plegadura.
PLEGAR, v. a. doblegar, fer plegs d' alguna
roba, ó cosa semblant. Plegar, doblar. Pil-
care.
plegar, algún pergamí, papar, &c. carego-
landio , y déxandlo á manera de cano.
Encanutar, arrollar. In tubi modum con-
volvere.
plegar , una péssa ; posar 1' urdit en él ple-
gador. Plegar. Telam liciatorio convol-
vere.
plegar, un llibre per enquadernarlo. Plegar.
Librorum folia plicare.
plegar, ant. V. Aplegar.
plegar las aulas, f. Cerrar las aulas. Ferias
inchoare.
plegar la botiga. f. Alzar , quitar la tienda.
Artefactorum , vel mercium in publica ta-
berna venditione cessare.
plegar casa. f. V. Casa.
plegar las estoballas. f. Levantar los man'
teles. Mappas é mensa subducere, mensam
nudare.
PLEGAR , PLEGAR LA FEYNA. f. Alzar la obra,
el trabajo. Ab opere cessare.
plegar las mans. f. Poner , juntar las manos.
Manus iungere.
plegar él llit. f. Doblar, levantar la cama.
Lecti culcitas complicare.
Plegar la roba. f. él malalt moribundo. Pal-
par la ropa. Infirmum animam agentem
lecti linteamina attrectare.
plegar la táula. f. Alzar la mesa. Mappas
subducere é mensa.
plegar els trastos, las gabias. f. met.V.Ga-
bia.
plegar velas ó las velas, f. usada deis ma-
riners. Recoger velas , ó las velas. Vela
enntrahere.
Tom. II.
PLE 201
QUI TOT HO V0L AVERIGUAP. CASA SEVA HA DK
plegar, ref. V. Averiguar.
PLEGARSE, v. r. Doblarse. Plicari.
plegarse , una porta , biombo, &c. Doblarse.
Plicari.
plegarse , dlt de T instrument d' algún ofici
que s' reduex á menor extensió, fend venir,
ó posand una part sobre l' altra ; cora éls
palms de que usan éls mestres de casas y
fusters. Recogerse. Complicari , colligi.
PLEGAT, DA. p. p. Plegado, doblado.
plegat. adv. junt , unidament , en un matex
témps. Junto. Simul.
tót plkgat. m. adv. unidament, junt, com
donar tót plegat , &c. Por junto , de por
junto. Simul , coacervatim.
tot plegat. m. adv. ab que s* expréssa so-
brevenir repentinament alguna cosa no pre-
vista ó esperada, axí s' diu qu' ha vingut
un xáfag d' aygua tót plegat. De golpe.
De repente.
cXurer tót plegat. f. algú per debilitat, per
haber ensopegat , &c. Dar consigo en el
suelo,dar con el cuerpo en tierra. Concidere.
cáurer tót plegat. f algún edifici , &c.
Caerse á plomo. Corruere.
PLEÍADES. s. f. consteUació celeste. Pléya-
des. Pleiades.
PLEN. s. m. ant. V. Pie.
PLENAMENT. adv. m. enterament. Plena»
mente. Piené.
plenament, abundantment. Llenamente. Abun-
dé.
PLENARI, A. adj. Plenario. Plenarius, pie-
nissimus.
PLENILUNI. s. m. Plenilunio. Plenilunium.
PLENIPOTENCIA, s. f. Plenipotencia. Ple-
na potestas.
PLENIPOTENCIARI. s. m. Plenipotencia»
rio. Legatus plena potestate instructus.
PLENÍSSIM , A. adj. Plenísimo. Pienissi-
mus.
PLENITUT. s. f. él complement d' alguna
cosa. Plenitud. Plenitudo»
plenitut , d* algún humor, com: plenitut
de sang. Plenitud. Superabundancia.
plenitut de ventrell. Repleción ; cargazón
de estómago. Repletio.
PLEONASMO, s. f. figura de retórica. Pleo-
nasmo. Pleonasmus.
PLER. s. m. Placer. Voluptas.
donarse vint y un pler. f. fam. V. Donarse.
ápler. m.adv. á poc á pocPaso pasito. Len-
te , pedetentim.
Á mon pler , Á son pler , &c. A placer,
Coromodé.
FEU PLERS X BESTIAS VOS TIRARAN COSSAS. ref.
Cria cuervos y te sacarán los ojos.
Pabula da corvis; dement tibí lumina corvi,
qui s' lloga, sos plers se ven. ref. Quien sir»
Eee ve
2 02 PLE
ve m es Ubre. Non est liber famulus addic-
tus domini servicio.
á pléret. ni. adv. á poc á poc, ó séns fer so-
rbll. Despacio ; quedo , quedito , quieto. Pe-
detcntim , quieté.
anar Á pléretj f. séns sentirse *1 sóroll. Jr d
andar chiticallando. Tacité incedere.
PLÉT. s. m. Pleyto. Lis.
plét civil/. Pleyto civil. Causa civilis.
plét criminal. Pleyto criminal. Causa crimi-
nalis.
plét y homenatge. Pleyto hometiage. Homa-
gium , fidelitatis iuramentum.
armar un plét. f. Armar un pleyto. Litem
moveré.
conéxer d' un plét. f. V. Conéxer.
concordar un plét. f. V. Concordar.
guanyar él plét. f. V. Guanyar.
portar mal plét. f. met. no teñir rahó en lo
que s' preten , ni proporció ú medis per
conseguirho. Tener mal pleyto. Frustra ali-
quid assequi posse sperare.
tirar X plét. f. V. Posar en plét.
posar en plét. f. Poner á pleyto. Controver-
siam inducere, controversari.
véurers' él plét. f. for. Verse el pleyto. Cau-
sam dici utrinque , audirique.
MES VAL UN DOLENT AJUST QUE 'l MILLOR
plét. ref. Mas vale mal ajuste que buen
pleyto ; mas vale mala avenencia que buena
sentencia.
Vincere quam causam , prjestat damnosa
pacisci.
PLETA. s. f. de gént. Rancho. Contubernium,
conventus.
fleta, él clos ó lloc en que s' recull él bes-
tian Redil , majada, apero. Caula , locus
pecuarius.
PLETÓN1C, A. adj. Medie, él qu' abunda
en sang per sa complexió. Pletórico. Plec-
toricus.
PLEURESÍA, s. f. mal de costat. Pleuresía.
Pleuritis.
PLEURÍTIC , A. adj. Pleurítico. Pleuriti-
cus.
PLEXELL. s. m. ant. aspra que s' posa ais
cep?. Rodrigón. Ridica , pedamentum.
PLEXELLAR. v. a. ant. posar aspras ais
ceps. Rodrigar. Pedare.
PLEYT. s. m. ant. V. Plét.
PLINTO, s. m. Arq. orló de columna. Plinto.
PÜnthHS.
PLÓM. s. m. metall. Plomo. Plumbum.
pl6?.t, per averiguar la fondaria de 1' aygua.
Plomada, sonda. Bolis , cathaproreta.
plóm , la direcció perpendicular. Plomo.
iEqualitas ad perpendiculum.
PLÓm , dj mestre de casas. Plomada , plomo.
Perpendiculum, cathetus.
anar ab peus de plóm. f. met. proceir ab
PLO
circunspecció en los assiinipíos. Andar ó ir
con pies de plomo. Cauté agere.
estar kora de plom. f. la pared ó altra cosa-.
V. Estar.
exirse de plom. f. la pared ó altra cosa.
V. Exirse.
pesat com un plom. loe. met. home pesat y
molest en sa conversado y accions. Arren-
dador del plomo. Gravis , molestus homo.
á plom. m. adv. perpendicularment. A plomo.
Ad perpendiculum.
PLOMA, s. f. del aucéll. Pluma. Penna,
pluma.
ploma , la que servex per escr/urer. Pluma.
Calamus.
ploma , plomas, él conjunt de las que cubre-
xen 1' aucéll. Plumage. Plumae.
plomas, p. el féxet d' ellas que servex per
tráurer la póls. Plumero. Plumarum fascicu-
lus.
bona ploma, él subgéete qu' escriu bé. Buena
pluma. Peritus bcriba.
ploma de sombrero, la que circuex sa copa.
Látigo. Ornatus plumeus. galero circumduc-
tus.
ploma de sómerero , él p'.umall que s' posa
dret per adorno del sombrero. Plumage.
Crista ex plumis.
carn de ploma. V. Carn.
gent dk ploma. Gente de pluma. Scribse.
mátalas de ploma. Plumón. Culcita pluma
refería.
déxar correr la ploma, f. V. Correr.
posar la ploma, f. Dar tinta la pluma.
Pennam atramentum reddere, emittere.
posar , tráurer ploma, f. éls aucélls. Echar
pluma. Plumescere.
trempar la ploma, f. Cortar, tajar la pluma.
Aptare calamum ad scribendam.
PARAULAS Y PLOMAS EL VENT SE LAS EN POR-
TA, ref. Palabras y plumas el viento se las
lleva.
Pondere penna caret , pondere verba ca-
rent.
PLÓMALL. s. m. él que servex d' adorno
posat en algunas cosas, com en él sombre-
ro. Plumage, plumaye. Crista , plumatus
conus.
plómall , las plomas que s' elevan sobre "1
cap d' alguns aucélls. Moño. Plumea cris-
ta.
PLOMAR, v. a. llevar la p!óma ais aucélls.
Desplumar , pelar. Desplumare.
plomar , met. portarsen'hi á algú lo que té.
Desplumar , pelar. Compilare.
plomar , marcar, sellar ab plóm alguna cosa.
Plomar. Plumbo signare.
PLÓMAT, DA. p. p. Desplumado, pelado.
rLÓMAT , da. p.p. marcat, sellat ab plóm.
Plomado.
PLÓ-
PLO
PLÓMETA. s. f. dim. Plumilla. Plumula,
penniila.
PLÓMISSOL. s. m. Plumón, plumión. Avium
plumula lanuginis instar.
PLUMISTA, s. m. Plumista, plumario. Scri-
ba.
PLOR. s. m. Lloro, llanto. Fletus , plora-
tus.
ARRANCAR EL PLOR. f. Soltar , YOmpCT ¿1
llanto. In fietum prorumpere.
pérdrer el plor. f. las criaturas. Encanarse.
Infantulos spasmo cohiberi quin fletus
edant.
PLORADOR. s. m. qui plora mólt, ó facil-
ment. Llorón. Lacrymosus.
PLORADORA. s. f. la dona q' antiguament
se llogaba par plorar en las exequias. Pla-
ñidera , endechadera , lloradera. Praefica.
PLORALLA. s. f. Llanto , lloro. Fletus,
planctus.
PLORA MICAS, s. m. V. Plorayre.
PLORAR, v. a. derramar llágrimas. Llorar.
Plorare, flere, lugere, lacrymari.
plorar , afectar pobresa , miseria. Llorar.
Paupertatem pr;edicare.
plorar, alguns arbres ó plantas, com éls ceps.
Llorar. Stillare , lacrymari.
plorar, quexarse algú de las desgracias que
patex. Llorar, quexarse. Doleré, lugere.
plorar amargament. f. Llorar á lágrima
viva. Amaré flere.
plorar com una criatura, f. V. Plorar
amargament.
plorar llágrimas DE sang. f. V. Lla'grima.
éll s' ho plorará, loe. ab que s' denota lo
qu' algú tindrá que sufrir per voler obrar
per sa propia elecció , contra '1 dicta'men
d' altre. No lloraré yo sus lástimas. Ipse
luet.
XiA VIUDA RICA , AB l' UN ULL PLORA Y AB
l' altre repica, ref. V. Repicar.
QUI ET VOL BE ET FARÁ PLORAR, ref. Quien
bien te quiere te hará llorar.
Qui te flere facit, te sané diligit ipse.
PLORAT , DA. p. p. Llorado.
PLORAYRE. s. m. qui plora molí ó facil-
ment. Llorón. Lacrymosus.
plorayre, qui sémpre s' lamenta. Guácharo.
Eiulator.
FER EL PLORICÓ. f. las criaturas. V. Fér
él peterréll.
fér el ploricó. f. ponderar excesivament lo
que s' patex , solicitand la compassió y ali-
vio. Hacer la guaya. Planctum agere.
PLOROS , A. adj. Lloroso. Lacrymosus.
PLÓURER. v. n. Llover. Pluere.
plóurer menut. f. Cerner , molliznar , molliz-
near. Minutatim pluere.
PLÓURER Á BÓTS Y Á BARRALS. f. Llover á
cántaros, á cubas, Eftusuoi imbrem ruere.
PLO 203
plóurer á* samaladas. f. V. Plóurer á bbts y
á barráis.
plóurer sobre mullat. f. met. Llover sobre
mojado. Imbrem imbri succedere.
com ara plouen figas. loe. Como ahora ¡lue~
ven albardas. Ut nunc ficus é cáelo deci-
dunt.
CADA HU SAB Á CASA SEVA AHONT s' HI PL0U.
ref. Cada uno sabe donde le aprieta el za-
pato.
Est notum bené cuique pedem qua calceus
urat.
QUAND DÉU VOL AB TOT VENT PL0U. ref Qliatt-
do Dios quiere con todos los ayres llueve.
Quaeque volente Deo tempestas elicit im-
brem.
PLOyíSCAR. v. n. V. Plovisquejar.
PLOVISCO. s. m. V. Plovisquetx.
PLOVISQUEJAR. v. n. Lloviznar. Substi-
llare.
PLOVÍSQUETX. s. m. Llovizna. Pluvia te-
nuis.
PLUINAR. v. n. ant. V. Plovisquejar.
PLUINÜJAR. v. n. Chispear. Minutatim
pluere ; stillare.
PLUJA. s. f. Lluvia. Pluvia.
PLUjA,met. continuado , y copia d' alguna
cosa , com : pluja de pedras. Lluvia. Co-
pia.
pluja menuda. Mollina, mollizna, llovizna.
Tenuis pluvia.
pluja d* estiu. Nube de verano. Nimbus.
aygua de pluja. Agua llovediza ; agualluvia»
Aqua pluvia.
cop de pluja , cop ó xáfag d' aygua. Agua*
ducho , aguacero. Alluvies.
PLUJETA. s. f. dim. pluja suau y menuda.
Cernidillo , mollina , mollizna , llovizna. Plu-
via minutatim defluens.
PLUJOS , A. adj. Llovioso , pluvioso. Pluvio-
sus.
PLUMAR. v. a. ant. V. Plomar.
iLUMBAT. adj. ant. el drap. V. Plómat.
PLUMISSOL. s. m. V. Plomissol.
PLURAL, adj. Plural. Pluralis.
PLURALITAT. s. f. Pluralidad. Pluralitas.
PLURESIA. s. f. ant. V. Pleuresía.
PLUS. adv. ant. mes. Mas. Plus.
PLÚTEO, s. m. ant. él prestatge per posat
llibres. V. Prestatge.
PLUVIAL, adj. Pluvial. Pluvialis.
PN
PNEUMÁTIC, A. adj. Pneumático. Pneuroa-
ticus.
PO
POAGRA. s. f. Gota¡ podagra. Podagra.
POA-
204 POA
POAGROS, A. adj. Gotoso. Podagricus , po-
dagrá labcrans.
POAL. s. m. ant. vas per tráurer aygua del
póu. Pozal. Modiolus acceptorius.
poal, territ. él canti que té un sol forat gran
sota la nansa. Cántaro , cántara. Cantarus.
POA/í. v. a. ant. tráurer aygua del pbu. Sa-
car agua del pozo. Haurire aquam é pu-
teo.
POBLA. s. f. ant. V. Població, poblé.
POBLACIÓ. s. f. 1? acció de poblar algún
lloc. Población. Oppidi constructio.
poelació , ciutat, vila ó lloc poblat de gent.
Población. Oppidum, civitas.
població, els habitants d' algún poblé. Po-
blación. Incolarum numerus.
POBLADÍSSIM, A. adj. sup. Portadísimo.
Piurimis incolis frequens.
POBLADOR, s. m. Poblador. Urbium vel
coloniarum fundator.
POBLAMENT. s. m. ant. V. Població en él
primer significat.
POBLAR, v. a. Poblar. Urbem , oppidum,
colonÍ3m constituere.
POBLAT , DA. p. p. Poblado.
poblat, ant. habitant d' alguna ciutat, vila,
&c. domiciliat en ella. Morador, habitante.
íncola.
poblat. s. m. població, lloc poblat; com una
ciutat , &c. Poblado. Oppidum , urbs.
POBLÉ, s. m. ciutat , vila , ó poblat. Pueblo,
población. Oppidum.
poele , la gent qu' habita alguna ciutat , vila,
&c. Pueblo. Populus.
roBLE , la gent comuna d' alguna població.
Pueblo. Plebs.
poblé , població petita á diferencia de la ciu-
tat y vila. Pueblo. Populus.
poblé de quatre casas. Pueblo corto. Oppi-
dulum.
veu del poblé. Voz del pueblo. Populi vox.
POBLIC, A. adj. ant. V. Public.
POBRE, adj. menésteros, faltat del necessari
par víurer ó que '1 té ab mólta limitado.
Pobre. Pauper.
pobre , él mendicant ó que demana caritat.
Pobre, mendigo. Mendicus.
pobre, faltat ; com se diu qu' algú esta' pobre
de llibres, pobre d' arreus ; d' un pou qu'
está pobre d' aygua , &c. Pobre. Inops.
pobre, de poc valor,inútil,inhábil;de poc valor
y entitat ; com se diu d' una tauia dolenta,
ó de poc valor qu' es una pobre taula ;
d' un estudiant poc hábil qu' es un pobre
estudiant. Pobre. Miser, tenuis, ineptus.
pobre, infelis, desaitxat. Pobre. Infelix.
pobre d' esperit. Pobre de espíritu. Pauper
spiritu.
pobr' ho.me , él subgécte inútil , de poc' habi-
litat, ó expedido. Pobrete. Misellus.
POB
i obre mendicant. Pordiosero , mendigo, Os-
tiatim eleemosynam petens.
pobre pelat. Pelón. Inops, omnium egenus.
iobre de solemnitat. Pobre de solemnidad.
iEgentissimus pauper.
pobre vergonyant. Pobre vergonzante. Pau-
per pudibundus.
pobre voluntari. Pobre voluntario. Pauper
voluntarius.
carretó de pobre. V. Carretó.
pobre y superbo. loe. Pobre y soberbio. Pau-
per superbiens.
déxar á algú un pobre pelat. f. Dexar á
alguno en cueros, en pelota. Omnia alicui
auferre : ómnibus aliquem spoliare.
FER POBRE , FER TORNAR POBRE, f. V. EmpO-
brir.
tornarse pobre, f. V. Empobrirse.
HOME POBRE PLE DE TRASSAS. ref. Hombre />0-
bre todo es trazas.
Vivitur ingenio: quid non molitur egestas?
NO HI HA CAP CASAMENT POBRE , NI CAP MORT
rica. ref. V. Casament.
SI ETS POBRE , SEMPRE SER/ÍS POBRE, ref. que
denota lo difícil qu' es, 3I qu' está faltat de
medis , fer major fortuna. Pobreza nunca
alza cabeza.
Paupertas raro vili de pulvere surgit.
POBREA. s. f. ant. V. Pobresa.
POBRELLET , A. adj. ant. V. Pobret.
POBREMENT. adv. ros Pobremente. Mi-
seré.
POBRESA. s. f. necessitat, falta del necessari.
Pobreza. Paupertas.
roBRESA d' esperit, pusaMínimitat, falta d' áni-
mo. Pobreza de ánimo. Pusaliinimiías.
tobresa d' esperit , virtut. Pobreza de espí-
ritu. Paupertas spiritús.
pobresa , la de que fan vot éls Religiosos.
Pobreza. Paupertas.
pobresa , pobresas , él conjunt d' alhajas po-
bres, y de poc valor. Pobreza. Tenuis res.
la pobresa no es vilesa. ref. Pobreza no es
vileza.
Paupertas homini censenda ut dedecus ,
absit.
POBRESALLA.s. f. Gente pobre, pobrismo,
pobrería. Pauperum turba.
POBRET, A. adj. dim. Pobrecillo, pobrec'tto:
pobrecilla , po'orecita. Pauperculus.
pobret, miserable, abatut. Pobrete, pobreti-
llo. Misellus.
pobret, él subgécte inútil, de poc' habilitar,
y de poc esperit. Pobrete , pobretillo. Mi-
sellus.
pobrets y alegrets. loe. Pobrete pero alé-
grete. Etsi pauper hilaris tamen.
POBRETAT. s. f. ant. V. Pobresa.
POBRÍSSiM , A. adj. sup. Pobrismo. Paa*
perrimus.
POC,
POC
POC,A. atij. escás, limitat en quantifat ó
qualitat com roe témps, poca Jlum. Poco.
Paucus.
roe, ant. petit, xic. Pequeño. Parvus.
foca cosa, él subgéete débil en las forsas del
eos ó del ánimo. Poquita cosa ; poquito.
Valde exiguus, debilis.
poc. adv. en poca quantitat. Poco. Parüm.
poc qui ha Á dalt. V. Poca xulla.
poca roba , él subgéete mólt pobre. Descami-
sado. Omnium egenus.
poc sa , poc lla. m. adv. V. Poc mes ó me-
nos.
k poc. m. adv. V. Per poc.
k poc á poc. especie d* interjecciá per advertir á
algú que no vaja depréssa, ó no s' precipite
en obras ó paraulas. Poco á poco. Heus !
sta.
k poc á poc. m. adv. séns fer rumor. Quedo,
quedito. Silentio.
k poc k poc. m. adv. ab que s' expréssa la
lentitut y pausa ab que s' camina. Paso á
paso ; paso ante paso. Pedetentira.
k poc á poc. adv. léntament, pausadament.
Poco á poco ; despacio , paso. Paulatim ,
lente.
k poc k poquet. m. adv. Despacito ; quedo,
quedito. Pedetentim.
de poc en poc. m. adv. en petitas quantitats.
Peco á poco. Particulatim , per partículas.
per poc. m. adv. que expréssa que no falta
mblt per succeir alguna cosa : axí s' diu :
PERPoccau, per poc lo taca. Por poco.
Parum abfuit quin.
poc mes ó menos, m. adv. V. Menos.
poc hi. loe. que denota que no hi ha mblt
témps qu' ha succeit alguna cosa. Poco ha.
Nuper, non ita pridem.
pocs y mal AviNGUTsJoc.lVes vecinos y mal ave-
nidos. Pauci, & tamen Ínter se dissident.
poc me fa , poc li fa. loe. ab que s' expréssa
qu' á algú no li importa ó no se lin' dona
res d' alguna cosa. Eso me hace, eso le hace.
Parum curo , curat.
poc mes , poc menos, loe. Poco mas ó menos.
Parum plus minusve.
poc y bo. loe. Poco pero bueno. Non multa sed
opportuna.
poc se men' dona, poc se ten' dona, &c. loe.
Poco se me da; eso se me da; poco se te da;
eso se te da. Nihil haec curo , curas &c.
k poc á poc. especie d' interjeeció per detenir
á algú en lo que diu ; ó per advertirli algu-
guna cosa. Paso, paso de ahí. Vide.
arribar k poc. f. ser de curt talent, d' ingeni
limitat. Alcanzársele poco á alguno. Parüm
caliere , hebetis esse ingenii.
don.írsen'hi poc. f. á algú d" alguna cosa,
férne poc cas. Dársele poco. Parvi faceré.
faltarsen' poc. f. V. Faltar.
Tom. II.
POC 20c;
teñir en poc. f. fer poc cas ó apreci d' algú
ó d' alguna cosa. Tener en poco. Parvi pen-
deré.
venirli Á poc. f. V. Falta'rsen' poc.
Á POC Á POC ANIRÉM LLUNY. ref. PflCO á pOCO
hila la vieja el copo. Cuneta unus perñcic
labor.
del poc, poc; del mólt no res, ó no gavre.
ref. De lo poco poco , y de lo mucho nada.
Muñera pauca dabit cui forsan pauca facul-
tas:
Illico si loeuples, muñera nulla áabit.
no fa poc qui sembla als sbus. ref. Bien
haya quien á los suyos se parece.
O ! bené sit soboli quse degenerare nequl-
vit.
poc cabal mala ventura, ref. Poca lana , y
esa en zarzas. Parva res , & hace pv-
dita.
poc parlar es sabiesa. ref. Al buen callar
llaman Sancho.
Nulli tacuisse noc-'t : nocet esse loquutum.
PODA. s. f. 1' accíó de podar. Poda. Pu«
tatio.
poda , él témps de podar. Podazón. Putatio.
PODADA, s. f. V. Poda.
PODADOR. s. m. Podador. Putator.
PODADORA. s. f. instrument per podar»
Podadera. Putatoria falx.
PODAGRA. s. f. ant. V. Poagra.
PODAR, v. a. Podar. Putare.
PODAT , DA. p. p. Podado.
PODENT. p. a. ant. Pudiente. Potens , opu-
lentus.
PODER, s. m. domini , imperi , jurisdicción
facultat que s' té , per exéeutar ó manar al-
guna cosa. Poder. Potestas.
poder, multitut, com: poder de gent. Turba.
Copia.
poder , possessió actual , ó custodia d' alguna
cosa: axí s' diu: están éls papers, uraa alhaja
en poder de fulano. Poder. Custodia.
poder , las forsas militars d' algún Soberá.
Poder. Vires.
poder , riquesas , béns; axí s' diu d' un homa
mblt ric qü' es un home de mblt poder.
Poderío. Opes.
poder ú poders, instrument ab que algti
dona facultat á altre , perqué puga en son
lloe exéeutar alguna cosa. Poderes. Man-
datum.
poders. p. las facultats, béns, rendas qu* algií
té : axí s' diu : no hi arriban sos Poders,
quand se tracta d* qu' algú, que no té mblts
béns, fassa un gasto superior. Posibles. Fa-
cultares , vires.
ple poder. Poder pleno. Omnímoda facul-
tas.
k .mes no poder, m. adv. en quant se pod.
Á todo poder. Quantum quis potest.
Pff 1
2o6 POD
Á mes no poder, m. adv. per forsa. A mas no
poder. Vel invité.
fins X mes no poder, m. adv. ab que s' pon-
dera i' exces en alguna cosa, com : ménjar
bailar, &c. fins á mes no poder. Hasta no
mas. Ad summum.
no poderse valer, f. no poder móurerse,
ó móurer algún mémbre, com : no poderse
valer d' un bras, d' un peu. No poderse
menear : no poder menear. Se moveré , aut
aliquod membrum agitare non posse.
no foder véurer á algo. f. tenirli aversió.
No poder ver á uno. Odisse.
PODER DOXAR LLISSÓ Ó LLEGIR CÁTEDRA. f.met.
teñir moka inteligencia ó estar mólt ver-
sat en alguna materia. Poder leer cátedra.
In aliquo máxime esse versatum , aliqaid
máxime caliere.
no poder exir d' algu. f. no poder alcansar
d' éll, ó no poderli persuadir que fassa al-
guna cosa. No poder recabar de alguno, no
poder con alguno que haga alguna cosa.
Obtinere non posse.
no poder ser de menos, f. No poder menos.
Non posse quin.
NO PODERS' ENTÉNDRER AB ALGÚ. f. met. ÜÓ
poderlo reduir á la rahó ; no poder conte-
nido. No poderse averiguar con alguno. Ali-
quem haud posse rationi subiicere , ad ius*
tum redigere.
no poder MÉs.f.qu' explica la precisió d' exé-
cutar alguna cosa: axí s' diu: ho ha fet
quand no ha pogut mes. No poder mas.
Necessitate compelli.
no poder fahir. f. met. no poder sufrir ó
tolerar alguna cosa. No poder llevar , no
poder tragar. Ferré non posse.
el poder apodera, ref. V. Diner fa diner.
PER MI NO IUG Y PER MAS VEH1NAS FILO. ref.
Para mí no puedo y devanaré para mi sue-
gro. Capram portare non possum & impo-
nis bovem.
ía mes qui vol que no qui roD. ref. V. Fer.
poder ser. v. imp. poder succeir, ser posi-
ble : axí s' diu pod ser que ploga. Poder,
poder ser. Accidere posse, possibile esse.
PODEROS, A. adj. qui té poder. Poderoso.
■ Póteos.
poderos , ric , acomodat. Poderoso. Opulen-
tus.
poderos , dit del home mblt gras y pie de
carns. Repleto, relleno. Obesus, crassus.
poderos, lo que té eficacia y virtut , com :
remey poderos. Poderoso. Eíficax.
PODEROSAMENT. adv. m. Poderosamente.
Potenter.
PODEROSÍSSIM, A. adj. sup. Poderosísimo.
Potentissimus.
PODKROSISSÍMAMENT. adv. m. sup. Po-
derosisimamente. Potentissimé.
POD
PODRIDURA. s. f. V. Pudridura.
PODRIMENT. s. m. ant. V. Pudridura.
PODRIR, v. a. V. Pudrir.
POEMA, s. m. Poema. Poema.
POESÍA , s. f. 1' art que ensenya de fer ver-
sos , y d' escríurer ab élls alguna cosa. Poe-
sía. Poetices , ars poética.
poesía , 1' obra poética. Poesía. Poesis.
POETA, s. m. Poeta. Poeta.
POETESSA. s. f. anr. V. Poetisa.
POÉTÍC , A. adj. Poético. Poeticus.
poética, s. f. I' art de la poesía. Poética. Ars
poética.
POETICAMENT. adv. m. Poéticamente.
Poeticé.
POETISA, s. f. Poetisa. Poetis, poetria.
POGUT. p. p. de poder. Podido.
POL. s. m. Polo. Polus.
POLAR, adj. Polar. Polaris.
POLAYNAS. s. f. p. Vueltas. Extremo mani-
nicae indusii circumposita lintea, aut reticu-
lata tsenia ornatüs causa.
POLÉMICA, s. f. V. art militar. Polémica.
Polémica.
POLIANTEA, s. f. agregat de noticias de
materias diferents , y de distintas classes.
Poliantea. Polyanthea.
POLIARQUÍA, s. f. Poliarquía. Poliarchia.
POLIÁRQUIC , A. adj. Poliárquica. Poliar-
chicus.
POLICÍA, s. f. Policía. Disciplina polkica
vel civiiis.
POLIDESA. s. f. V. Pulidesa.
POLIGAMIA, s. f. Poligamia. Polygamia.
POLÍGAMO, s. m. Polígamo. Polygamus.
POLIGLOTA, adj. epíteto que s -1 dona a' la
sagrada Biblia impresa en varias llenguas.
Poliglota. Poiyglotra.
POLÍGONO, NA. adj. lo que té mblts ánguls.
Polígono. Polygonus, polygonius.
polígono, s. m. la figura plana que té mes de
quatr' ánguls. Polígono. Polygonus.
polígono exterior. Fort. Polígono exterior.
Polygonus exterior.
polígono interior. Fort. Polígono interior.
Polygonus interior.
COSTAT DEL POLÍGONO INTERIOR. Lado del p9-
lígono interior ó de la plaza. Latus polygoni
interioris.
COSTAT DEL POLÍGONO EXTERIOR. L.~¡do del pO'
lígono exterior. Latus polygoni exrerioris.
POLIGRAFÍA, s. f. 1' art d' escríurer per
modos ocults, ó de declarar lo qu' está es-
crit, ab lletras ó carácters no usats. Poli'
grafía. Polvgraphia.
POLILLA, s.'f. ant. V. Ama.
POLIOL. s. m. hérba. Poleo. Pulegium.
POLIPODI. s. m. hérba. Polipodio. Polipe-
dium , silicula.
POLIR. v. a. V. Pulir.
19-
POL
POLISÍL LABO , BA. adj. Polisílabo. Poly-
syllabus.
POLISÍNDETON, s. f. figura de Retórica.
Polisíndeton. Polysindeton.
PÓLIS5A. s. m. flica. Gazapo , perillán , tu-
no. Versutus, caliidus homo.
PÓ1.1SSA. s. f. llibranza. Póliza. Tessera num-
maria.
pólissa, la qu* éls comerciants donan ais patrons
de las barcas que portan sas mercaderías.
Conocimiento. Reí in se receptne syngrapha.
pólissa , paper que conté la nota d'alguna co-
sa, que algú reb, ó deu rebrer. Po/iza.Ratio.
POLÍTÍC, A. adj. lo pertanyent á Ja política.
Político. Póliticus.
polític, subgécte versat en materias políticas.
Político. Póliticus.
polític , urbá , cortes. Político. Urbanus , co-
mis.
política, s. f. gobern de la república , que
tracta y ordena las cosas que tocan á la po-
licía , conservado y bona conducta deis ho-
mens. Política. Política.
política , cortesía , bon modo d' aportarse.
Política, policía. Urbanitas.
POLÍTICAMENT. adv. m. Politicamente.
Politicé.
POLITXA. s. f. roda macissa en éls ternals
&c. Rodaja. Rotula.
POLL. s. m. él qu' ix del ou deis aucélls com
póll 'de gallina. Pollo. Pullus.
pó&í» d' aliga. Aguilucho. Pullus aquilas.
póll d' ánec. Anadino. Pullus anatis.
póll d' ocí. Gansarón. Anseris pullus.
ióll , arbre. Chopo. Alnus.
póll , insecto. Piojo. Pediculus.
póll de bou. V. Paparra.
póll de costura, met.él subgécte impertinent
de qui no s' pod desempellegar. Piojo pega-
dizo. Tenaciter adhaerens.
póll encomanadis , met. él subgécte molest
que sémpre s' arrima á algú. Piojo pegadi-
zo. Importunus vir iugiter adhíerens.
arbre póll. V. Póll, arbre.
cuca dels pólls. ant. V. Lle'mena.
hérba de i ólls. Yerba piojera , ó piojenta,
fábaras. Pedicularis herba.
fer el ball del póll. f. fam. Concomerse,
reconcomerse. Humeros motare ad'prurigi-
nem sedandarn.
per una mort com un póll. f. Quedarse como
un pajarito. Placidé obire.
matar us póll, ó 'ls pó ..LS.f.fam. pegar á algú
al cap. Cascar, ó machacar las liendres. Ca-
put percutere.
mirar pólls; tráurer els polls. f. Despio-
jar. Pedículos venari.
dí¡u nos guard de póll résucitat. ref.
Quando el villa-no está en el mulo, ni conoce
á Dios ni al mundo : Contra peón hecho da-
20?
POL
ma no para pieza en tabla.
Rusticus excelsus, vel casu, mente superbit:
Despieit & cunctos, immemor ipse sui.
POLLA, s. f. gallina jóve. Polla. Pullastra.
polla d'aygua. Gallina del rio, polla, polla de
agua. Gallina aquatica.
polla d' india. Pava. Pullastra indica.
polla róssa , met. fam. la minyona bonica.
Polla. Decora paella, elegans.
POLLACO. s. m. ant. sombrero de grans alas.
V. Sombreras.
POLLACRA. s. f. especie d'embarcació. Po-
lacra. Cymba.
POLLAGO. s. m. Gajo. Ramus.
POLLAGÜERA. s. {. Quicio , quicial. Cardo.
tráurer de pollaguera. f. met. Sacar ds
quicio. Deturbare.
POLLANCA. s. m. arbre. V. Póll.
POLLARSE. v. r. corearse , amarse , &c.
Picarse. Exedi tineá , teredine &c.
POLLASTRE, s. m. Pollo, pollastre. Pol-
laster.
POLLASTRET. s. m. dim. Pollueh , pollito,
Pullulus.
POLLATAYRE. s. m. Gallinero, pollero.
Pullarius.
POLLATER. s. m. V. Pollatayre.
POLLEGADA. s. f. ant. certa mida. V. Pól-
sada.
POLLERA, s. f. per teñir ó guardar éls polis.
Pollera. Pullarium.
pollera, per ensenyar á caminar á las cria»
turas. Pollera. Cista pro pueris.
POLLET. s. m. dim. él qu' ix del ou del au-
céü. Pollito , pollillo , pollico , polluelo. Pu-
llulus.
pollet. dim. de póll insecte. Piojuelo. Pedi-
culus.
POLLI. s. tn. Pollino. Pullus asinae.
pollí, él que mama. Buche. Asininus pullus
lactans.
POLLINA, s. f. Pollina. Pulla asinina
POLLINAR. v. a. Parir la burra. Asinaiu
foetum edere.
POLLÍNET. s. m. dim. Pollinejo. Pullu$
asininus.
POLLOS, s. m. pie de pólls. Piojoso. Pedi-
culosus.
PQLLUCÍÓ. s. f. Polución. Pollutio.
POLLUIT, DA. p. p. Poluto.
POLM. s. m. péx. Pólipo. Polypus.
POLO. s. m. V. Pol.
POLP. s. m. péx. V. Pop.
POLS. s. amb. la de la térra. Polvo. Pulvis.
póls. s. f. las parts sutilíssimas á que s' reduex,
ó en que se resol algún sólido. Pofoo.Pulvis.
i óls , pólsaguera. Polvareda. Pulveris nubes,
turbo.
póls. s.m. part del cap axí dita. Sien. Tempus.
i óls, 41 moviment de Tarteria ab que s 1 co-
nex
2o8 POL
nex la intensíó y especie de fébra. Pulso.
Pulsatio.
pols , tino , mirament en algun3 dependencia.
Pulso. Cura , consideratio.
póls , la seguretat ó fermesa de la ma per fer
ab acert alguna acció que la demana : axí
s' diti d' un pintor que pinta ab él póls se-
gur. Pulso. Manüs firmitas.
póls, la porció d' alguna cosa polvorisada
que s' pren ab 1' extrém deis dits polse , e'
índice, com pols de sal, de pebre. Polvo.
Púgil 1 us.
pols assossegat. Pulso sentado. Sédate micans
arteria.
Á pols. m. adv. ab que s' expressa qu' alguna
cosa s' alsa , fend farsa solament ab la ma.
sí pulso. Suspendente brachio.
anar él pols. f. Latir el pulso. Pulsare.
ALSAR Á ALGÚ DE LA POLS DE LA TERRA, f.
Levantar del polvo de la tierra. Erigere ,
suscitare.
fer , móurer , alsar pols. f. Levantar pol-
voreda , polvo. Pulverem ciere.
pénürer el pols. f. él ruétge al malalt. V.
Pólsar. :
pesar Á roLS. f. examinar él pes d' alguna
cosa, sostenindla en l'ayre .ab la tai.Tomar
á pulso. Rem manu suspendere.
Sacudir la pols dels 1'eus ó de las sabatas.
f. apartarse d'algun lloc digne de cástig ó
aborriment. Sacudir el polvo de los pies ó
de los zapatos. Pulverem é pedibus excu-
tere.
tráurer la póls d'alguna cosa. f. Quitar el
polvo. Pulverem excutere.
tráurer la póls de l'esquena. f. met. pegar
á aigú. Sacudir el polvo. Verberare , fusti-
ga re*
NAT DE Ti POLS DE LA TERRA. loC. ab que s'
denota qu' algú ha tingut baxos principis.
Nacido en las malvas. E quercubus or-
tus.
QUI NO VOL POLS QUE NO VAJA Á l'eRA. ref.
Quien no quiera ver lástimas no vaya á la
guerra.
Área vitetur si aspergí pujvere nolis.
PULSADA, s. f. l'amplaria del dit pólse. Pul-
gada. Pollicis latitudo.
pólsada de tabaco. Polvo\ toma , tomada de
tabaco. Tabaccí sumptus.
pólsada, la porció d'alguna cosa reduida á
póls , que s* pod pe'ndrer ab él cap dels dits
polse é Índice. Pulgarada. PolÜcis indicis-
que extremo qui carpí potest attritas reí
pulvis.
PÓLS AGÜERA, s. f. Polvareda. Pul veris
turbo.
ALSAR POLSAGUERA. f. V. Alsar póls.
PULSAR, v. a. él métge al malalt. Tomar el
p ulso, pulsar.Sulieatis ven» motuin e/periri.
POL
PULSE, s. m. él dit axí atromenat. Pulgar,
pólice. Pollex.
PULSERA, s. f. él cabell , que cau sobr' éls
pólsos. Pulsera, garceta. Temporum capil-
lo penduli.
pólsera, en que s' té la póls per axugar lo
escrit. Salvadera. Pulveris pyxis ; theca
pulveraria.
PULSET. s. m.dim. la petíta porció d'alguna
cosa reduida á póls, que s' pren ab 1' ex-
trém dels dits pólse é índice. Polvillo, poU
vito. Minúscula rei in pulverem redactie
pars.
PÓLSINA. s. f. dim. Polvillo. Pulvis minutis-
simus'.
PULSUS , A. adj. Polvoriento , polvoroso*
Pulverulentus.
PULTRÚ, NA. adj. Poltrón. Segnis.
cadira poltrona. Silla poltrona. Sedile máxi-
me commodum.
POLTRONERÍA, s. f. Poltronería. Segni-
ties.
POLTRUC. s. m. la persona patita y mólt
grassa. Pastel embote, morcón. Brevis obe-
susque homo.
PÓLVORA, s. f. Pólvora. Pulvis pyrius.
pólvoras, p. V. Polvos.
es una pólvora , un polvorí. loe. met. ab
que s' nota '1 geni coléric d'algú. Es un al'
quitran. Súbito exardescit , succence.1.
gastar la pólvora en salva, f. Gastar Ja
pólvora en salvas. Frustra aliquid expen-
deré.
POLVORAMENT. s. m. ant. V. Empolsa-
ment.
POLVORAR. v. a. ant. V. Empolsar.
POLVORÍ. s. m. ?en las péssas d' artillería,
escopetas y altras armas de fog. Fogón. Ig-
ni immittendo foramen.
polvorí, ant. pólvora reduida i póls per en-
cebar las armas de fog. Polvorín. Pulvis
pyrius minutior.
POLVORISAR. v. a. reduir á póls. Moler,
reducir á polvo. In pulverem redigere.
POLVOS, s. m. p. Polvos. Pulvis.
polVos de escríurer , éls que servexen per
axugar l'escrit. Polvos de cartas. Pulvis
ad chartas exsiccandas.
PÓM. s. m. él rodó de barana, cadira, &c.
Manzanilla. Extremum rotundum.
póm, en figura de pera. Perilla. Pirula.
póm , de l'espasa. Pomo. Capulus.
póm, de fruyta,com de ciréras , pomas &c.
Gajo. Scapus.
póm de flors , él ram que s' forma de varias
flors ó ramellets Uigats. Ramiliete -de fiares ,
mazo de flores, Florum fascículos.
póm, él de flor¿ que produexen algimas plan-
tas. Mazo. Flosculus.
com un póm d'or. ni. adv. ab que s'expiica la
bona
Irana disposició y hermosura (Taiga. Como
un pino de oro. Puleherrimus.
POMA. s. f, í'ruyta. Manzana. Malum.
POMADA, s. f. especie d'unguent. Pomada.
Unguentum ex pomis.
PÓMÉLL. s. m. ant. de flors. V. P6m.
POMER. s. m. V. Pómera.
POMÉRA. s. f. arbre. Manzano. Malus, po-
musv
pomera camosa, ó camosina. Camuezo. Arbor
mala b;etica.
PÓMERAL. s. m. ant. V. Pomerar.
POMERAR. s. m. lloc plantat de poméras.
Manzanal, manzanar. Pomarium.
POMIFER. adj. ant. l'arbre fruyter. Fru-
tal. Pomífera arbor.
POMPA, s. f. Pompa. Pompa.
POMPOS , A. adj. Pomposo. Pomposus, pom-
paticus.
PÓMPOSAMENT. adv. m. Pomposamente.
Pompóse, pompaticé.
PONCELL. s. m. ant. V. Fadrí.
PONCELLA, PONSELLA. s. f. donsella.
Poncela. Virgo.
poncella , de flor. Botón , capullo. Calix.
poncella , la de rosa. Pimpollo. Rosre ca-
lyx.
PONCELLATGE, PONSELLATGE. s. m.
ant. V. Virginitat.
PONCEM. s. m. fruyt. Cidra. Citreum , ci-
trium pomum.
poncem confitat. Acitrón. Citrum saccharo
conditum.
confitura de poncem. V. Poncem confi-
tat.
PONCEMER. s. m. arbre. Cidro. Malus ci-
tria.
PONCIL. s. m. especie de poncem. Ponct,
poncil , limonza. Mali medici species.
PONDERABLE. adj. Ponderable. Exagera-
bilis.
PONDERACIÓ. s. f. encariment. Pondera-
ción. Exaggeratio.
PONDERADOR. s. m. Ponderador. Exagge-
rator.
PONDERAR, v. a. exagerar. Ponderar.
Exaggerare.
PONDERAT, DA. p. p. Ponderado.
PON DE R ATI U , VA. adj. Ponderativo. Am-
plificator.
PONDEROS, A. adj. ant. V. Pesat, Pe-
sant.
PONDRER. v. a. fer éls ous éls aucells. Po-
ner. Poneré , parere ova.
DEXAR DE PÓNDRER LA GALLINA, f. despón-
drerse. Desponerse ¡a gallina. Gaiiinam ova
non edere.
NO SER BO PER COVAR NI PER PÓNDRER. loe.
No ser para silla, ni para albarda. Esse
omnino ineptum.
Tom. II.
PON 209
PÓNDRERSE. v. r. ocultarse 'I sol y demes
astres. Ponerse, trasponerse. Occidere.
al póndrers' el sol. 111. adv. V. A posta de sol.
PONEDOR, s. m. él lloc ahbnt ponen las ga-
llinas. Ponedero, nidal. Locus ubi gallina
ova edit.
PONEDORA, adj. la gallina, que pon. Po-
nedera, ponedora. Ova pariens.
PONENT. s. m. occident. Poniente. Occi-
dens.
ponent, él vent d' aquest nom. Poniente.
Ventus ab occiduo.
ponent, él prelat de la Rota Romana, que fa
relació de la causa. Poniente. Ponens.
PONICIÓ. s. f. ant. V. Cástig.
PON1R. v. a. ant. V. Punir, castigar.
PONIT, DA. p. p. ant. V. Punit, castigat.
PONS. s. m. nom d" 1 home. Pondo. Pontius.
PONSÓNYA. s. f. V. Veri.
PONSONYOS, A. adj. V. Verinos.
PONT. s. m. fábrica de pédra ó fusta per pas*
sar rius &c. Puente. Pons.
pont, en éls vaxéils. Puente. Tabulatum. .
pont llevadis. Puente levadiza. Pons versa-
tilis.
PON TATGE. s. m. Pontage , pontazgo. Vec-
tigal pro pontis transmeatione.
PONTET. s. m. dim. Puentecilla. Ponticulus.
pontet , en éls instruments músics, com él del
violí, viola, &c. Puente. Ponticulus.
PONTIFICAL, s. m. el conjunt d' ornaments
que servexen al Bisbe per celebrar. Pontifi-
cal , pontificales. Pontificalia.
pontifical , él lübre axí dit. Pontifical. Pon-
tificale.
pontifical , adj. lo pertanyent al Pontífice.
Pontifical. Pontificalis.
PONTIFICALMENT. adv. m. Pontifical-
mente. More pontificio.
PONTIFICAT. s. m. la dignitat del Pontí-
fice. Pontificado. Pontificatus.
pontifiCat , él témps en que '1 Pont. fice té
aquesta dignitat. Pontificado. Pontificatus.
PONTÍFICE, s. m. él Papa. Pontífice. innn-
mus Pontifex.
pontífice , Bisbe ó Arquebisbe. Pontífice.
Pontifex.
PONTíFíCI, A. adj. Pontificio. Pontificius.
PONTO, s. m. especie de barca. Pontón.
Ponto.
PONX. s. m. beguda axí dita. Ponche. Potio
ex vino evaporato, aqua diluto, saccharoqu*
commixto.
POP. s. m. péx. Pulpo. Polypus.
pop , vulg. 1" home gros y pesat , ó embrassat
en sas accions. Sapo. Tumidus, tardus.
POPA. s. f. Popa. Puppis.
vent en popa, m.adv.met. prosperaraent. V lento
en popa. Vento secundo.
1 anar vent en popa. f. met. V. Anar.
I Ggg PO-
2ÍO POP
POPULAR, adj. Popular. Popularis.
aura popular. Aura popular. Aura popula-
ris.
POPULARMENT. adv. m. Popularmente.
Populariter.
POPULOS, A. adj. Populoso. Incolis fre-
quens.
POPULOSÍSSIM, A. adj. sup. Populosísimo.
Incolarum multitudine valde i'requens.
POQUEA. s. f. ant. V. Poquedat , petitesa.
Pü^UEDAT. s. f. Poquedad. Paudtas.
POQUET , A. adj. Poquillo , poquito. Paucu-
lus.
poquet , débil en forsas de eos ó ánimo. Po'
quito. Debilis, exiguus.
POQUET Á POQUET : Á POC Á POQUET. IT1. adv.
Poquito á poco. Lente.
POQÜÍSSIM , A. adj. sup. Poquísimo. Pau-
cissimus.
poquissim , adv. m. y de témps. Poquísi-
mo. Mínimum.
POR. s. m. temor. Miedo. Metus, formido.
casarse de p6r. f. met. vu\g.Ciscarse de miedo.
Pra£ timore turbari.
fer pók. f. met. ab que se pondera 1' exces
de alguna cosa 'n sa línea ; axí s' diu : que
fa por la fruyta qu' hi ha en un fruyterar.
Ser un juicio. Extremum attingere.
fer por , ser cosa que fa por. f. causar al-
guna cosa gran admirado per sa irregulari-
tat. Asombrar , pasmar ; ser cosa que asom-
bra , que pasma. Mirum esse.
fer por. f. fer fugir ais animáis esquivandlos,
ó en altra manera, com fer por á una mu-
la , á una gallina. Ahuyentar, osear, espan-
tar , aventar. Terrefaciendo fugare.
fer por. f. consternar , horrorisar, com se diu
d' una gran témpestat. Causar espanto. Ter-
rere.
fer por. f. atemorisar. Poner miedo. Metum
incutere.
fer por. f. causar recel , suspita , temor. Dar
miedo. Metum iniieere.
fer por. f. atemorisar á las criaturas, propo-
sandlos alguna cosa capas d'espantarlas. Po-
ner miedo. Terrere.
morirse de p6r. f. Morirse de miedo. Terrore
exar.imari.
teñir por. f. él caball , ínula &c. detenirse
mostrand temor. Rezelarse. Tiniere.
no tingas por. f. No hayas miedo. Ne timeas,
ne verearis.
iiA por guarda la vinya. ref. Miedo guarda
viña : miedo guarda viña que no viñadero.
Oderunt peccare maii formidine poenae.
QUAND MES POR TE LO CA MES LLADRA. ref.
Mas ladra el perro quando ladra de miedo.
Canis timidus vehementius latrat.
PORC. s. m. animal. Puerco, cochino, lechan,
cerdo. Porcus , sus.
POR
porc, met. 1' home brut en él menjar y vestir.
Cochino , lechon. Spurcus.
porc es¡ í. Espin , puerco espin. Histrix.
porc- masell. Sorayo. Sus leprosus.
porc senglar. Jabalí; puerco montes, salvcge.
Aper.
barraca de porc. ant. V. Barraca.
córt de porcs , Pocilga , zahúrda, liara , sui-
le.
pa de porc , hérba. V. Pa.
gras com un porc. expr. vulg. Atocinado.
Obessus homo.
dirse 'l nom del porc f. vulg. Decirse el
nombre de las fiestas, ó de las pasquas. Dic-
teriis & opprobiis mutuo se proscindere.
estar com él porc á l'estaca. f. vulg. Estar
como ruin puerco. Ómnibus vitae commodis
frui.
porc fíat tót l'any gruny. ref. Cochino fiado
buen inviernoy mal verano.
Dum solvenda manent, fuerant quae credi-
ta , mordax
Non sinit hisce frui solvendi cura quieté.
porc y senyor han de venir de casta ó de
mena. ref. De rabo de puerco nunca buen
virote. Mali corvi malum ovum.
porc , a. adj. brut. Puerco. Spurcus.
PORCA. s. f. animal. Puerca , marrana. Por-
ca, sus foemina.
porca, ant. crestall entre sóle y solc. Caballete.
Porca.
PORCAR. v. a. ant. fer porcas formand éls
soles. Amelgar , surcar , sulcar. Impor-
care.
PORCAS. s. m. aum. él porc m61t gros. Cer-
dazo. Ingens sus.
PORCATER. s. m. Porquerizo, porquero.
Porcarius, subulcus.
PORCÉLL. s. m. Cochinillo , porquezuelo,
porcino. Porculus, porcellus.
porcell de llét. Lechan. Porcellus lactans.
PORCELLANA. s. f. especie de pisa mí)lt
fina. Porcelana. Porcellana.
porcellanas. p. cert nial. Lamparones. Stru-
ma;.
PORCELLET. s. m. dim. Lechoncillo, cochi-
nillo , corezuelo. Porcellus lactans.
PORCIÓ. s. f. Porción. Portio.
torció , en algunas iglesias la part que s' do-
na per éls aliments. Ración , porción. Por-
tio.
PORCIONER. s. m. Porcionista. Portiona-
rius.
PORCIONETA. s. f. dim. Porcioncica. Poí-
tiuncula.
PORCIÚNCULA. s. f. Porciúneula. Iubilxus
Portiuncula dictus.
PORFÍA, s. f. insistencia. Porfía. Ccntentio.
porfía , repetido continuada d'alguna cosa.
Porfía, instantia.
POR-
POR
porfía , importunitat per lograr alguna cosa.
Porfía. Importunado.
Á. porfía, m. adv. A porfía Certatim.
anar Á porfía, f. V. Anar.
la porfía mata la cassa. ref. Porfía mata Ja
caza. Romero á hito saca zatico.
Indefessa feras venantis dextera csedit :
Assidua stilla saxum excavat.
PORFÍADAMENT. adv. m. Porfiadamente.
Instanter.
PORFIADÍSIM , A. adj. sup. Porfiadísimo.
Pertinacissimus.
PORFIAR, v. n. insistir. Porfiar. Conten-
dere.
porfiar , importunar per él logro d' alguna
cosa. Porfiar. Instare.
porfiar , maldar. Porfiar. Pugnare.
PORFIAT, DA. p. p. Porfiado.
PORFIR. s. m. ant. V. Pórfido.
PÓRFIDO, s. m. especie de marbre. Pórfido.
Porphy rites.
PORGADOR. s. m. ant. V. Garbéll.
PORGAR, v. a. ant. V. Garbéllar.
porgar , porguar. ant. V. Nétejar.
PORGARIES. s. f. p. ant. V. Esporgue-
rías.
PORGUERES. s. f. p. ant. V. Esporgue-
rías.
POROS, s. m. p. Poros. Pori.
poros, a. adj. Poroso. Porosus.
POROSITAT. s. f. Porosidad. Porositas.
PORQUER. s. m. Porquerizo. Porcorum cus-
tos.
PORQUERÍA, s. f. bruticia. Porquería. Spur-
citia , sordes,
porquería, acció indecent ó porca. Porquería,
cochinada. Sórdida actio.
porquería , grossería , desatención Porquería.
Indecorum factum.
porquería , cosa de poc valor. Porquería. Res
nullius prsetii.
PORQUETER. s. m. V. Porquer , porcater.
PORRA, s. f. arma usada entr' éls antigs.
Maza , porra. Clava.
porra , la que portan éls porrers ó porters de
massa. Maza. Cetra.
porra , molestia , cosa pesada. Porrería. Mo-
lestia.
porra, 1' últim y mes abultat d' una rama sepa-
rada del arbre. Cepejón. Crassius extremi ra-
mi ab arbore avulsi.
porra, met. él subgécte mblt pausat, y can-
sat en sas operacions. Pelmazo , pachón.
Tardus homo.
cop de iórra. V. Porrada.
PORRADA, s. f. cop de porra. Porrada, por-
razo , mazada. Clavae ictus.
PÓRRER. s. m. Macero. Claviger.
PORRERÍA, s. f. molestia , tardansa que la
causa. Porrería. Molestia.
POR 211
PORRO, s. m. planta. Puerro. Porrum.
porro , vas de vidre. Porrón. Vitreus ur-
ceus.
PORSAVAN. s. m. ant. V. Rey d' armas.
PORT. s. m. de mar. Puerto. Portus.
port , met. amparo, refugi. Puerto. Por-
tus.
tort , la capacitat d' un' embarcado. Porte-
Capacitas.
tort , modo de aportarse. Porte. Vitne mo-
dus.
port, la decencia, ó lluiment ab que vestex
ó s' tracta alguna persona, ó '1 contrari.
Porte. Elegantia , ornatus.
port, pas estret per ahont se pasan montan-
yas. Garganta , puerto. Montis fauces , an-
gustia?.
forts , p. é! preu que s' paga per portar algu-
na cosa. Portes. Vectura , vectio.
tort franc. Puerto franco. Portus liber.
capitá del port. V. Capita'.
PORTA, s. f. 1' obertura , ó portal que s' fa
en la pared per entrar ó exir d' algún lloc.
Puerta. Porta , ostium , ianua.
porta , la de fusta ó altra materia ab que s'
tanca algún portal ó altr' obertura. Puerta.
Ianua , fores.
porta , met. 1' obertura per la qual s' entra ó
ix d' algún paratge. Puerta. Ostium.
porta, met. camí, principi , introducció : axí
s' diu que la Gramática és la porta de las
ciencias. Puerta. Porta.
porta, la córt del emperador deis Tures.
Puerta , porta. Turci tyranni aula.
porta acaladissa. ant. Compuerta. Catara-
cta.
porta de cotxería. Puerta cochera. Cellae
rhedarum receptoriae foris.
porta del datras , porta escusada per exir
de casa. Puerta trasera. Posticum.
porta escusada. Puerta escusada, segunda.
Pseudothyrum.
porta falsa. Puerta falsa. Pseudothyrum.
iorta falsa, joc. la part posterior per hont
s' expellexen éls excrements. Puerta falsa,
puerta trasera. Sedes.
porta ferrissa. ant. Puerta de hierro. Porta
férrea.
porta franca. Puerta franca^. Fores paten-
tes,
cop de porta. Portazo. Portas ictus, crepi-
tus.
dret de portas. Puertas. Vectigal pro in-
gressu.
mitjas portas. Hojas. Valvse.
Á las portas de la íiort. m. adv. A las
puertas de la muerte. Morti proximé.
de porta en porta, m. adv. demanand caritat.
De puerta en puerta. Qstiatim eleemosynam
petendo.
AL
2 I 2 POR
AL ALTRA TORTA , QUE AQUESTA NO S* OBRA.
loe. ab que s' despedex á algú, negándseli
lo que demana. A otra puerta que esta no
se abre. Aliam excute quercum.
AGAFAR LA PORTA Ó 'l CAMI DE LA PORTA, f.
fam. anársen' . Tomar la puerta, coger la
puerta. Abire.
AJUSTAR LA PORTA, f. V. Ajusfar.
ANAR DE PORTA EN TORTA , ANAR CAPTAND DE
porta en porta, f. Pordiosear. Ostiatim
mendicare.
anar per portas, f. Ir por puertas. Mendi-
care.
donar pics X la porta, f. Dar aldabadas. Fo-
res pulsare.
fer anar per portas, f. Echar ó poner por
puertas. Ad mendicitatem redigere.
girar la porta, f. V. Ajustar la porta.
PEGAR LA PORTA PER LA CARA Ó , Pe'lS BIGO-
tis. f. met. Dar con la puerta en la cara, en
los ojos , en los hocicos. Fores alicui ori im-
pingare.
posar per portas, f. V. Fer anar per portas.
trucar Á la porta, f. Llamar á la puerta.
Fores pulsare.
X portas tancadas él diable sen' torna.
ref. // puerta cerrada el atablo se vuelve.
Limina clausa videns, cacodoemon ipse re-
ce dit.
CASA DE DOS PORTAS FA DE MAL GUARDAR, ref.
Lo que quieras le jaré , mas casa con dos
puertas no te guardaré. Difficiliter custo-
ditur domus , quae duplicem habet ingres-
sum.
QUAND SE TANCA UNA TORTA SEn' OBRA UN' AL-
TRA. ref. Quando una puerta se cierra cien-
to se abren.
Mille patent aditus, aditus si clauditur
unus.
PORTADA, s. f. ant. V. Portament.
PORTADOR, s. m. Portador , llevador. La-
tor , gerultis.
PORTADOR DE MALAS NOVAS Ó NOTICIAS. Porta-
dor de malas nuevas. Tristis nuntius.
PORTAENCENSFR. s. f. Turiferario. Thu-
riferarius.
PORTAL, s. m. Puerta. Ostium.
PORTALADA, s. f. Portada. Facies , frons.
PORTALER. s. m. ant. él deis portáis de
ciutat, vila &c. Portalero. Portitor.
PORTA LERA DELCOTXE. s. f. Portezuela
del coche. Rhedae ostiolum.
PORTA LET. s. m. V. Portera.
PORTAMENT. s. m. ant. V acció de portar.
Llevada, traida , traedura. Djportatio, ges-
tado.
PORTANOVAS. s. m. y f. Chismoso, cuentis-
ta , correvedile. Susurro.
PORTANT VEUS. s. m. p. u. Vicegerente.
Vices gerens, vicarius.
POR
PORTAPAU. s. m. la lámina de métall ab
que s' dona la pau en las iglesias. Porta-
paz. Lamella , vel imago, qua ritu eccle-
siastico pax datur.
PORTAR, v. a. transportar, mudar una cosa
d'una part á altra , com una cadira d* un
quarto í altre , una bota d'una població á
altra. Llevar , traer. Ferré , conducere.
portar, usat per denotar aquesta acció com
dirigida al lloc ahont, ó la persona á qui s'
diu alguna cosa. Traer. Afierre, adducere,
portar , un recado , recados, una noticia , no-
ticias &c. Traer. Nuntiare.
portar, estudiat, previngut, &c. Llevar.
Ferré.
portar , algún pes, alguna cárrega , com se
diu qu' un carro porta trenta quintars. Lle-
var. Ferré.
portar, en sí, en son carruatge; acompanyaf,
ó conduit de sí, com : portar un Dibre en
la butxaca, un baúl en él carro, un recoma-
nat á aquell á qui va dirigit. Traer. Secum
ferré , secum adducere.
tortar, algún escrit algún' especie , noticia
&c. Traer , rezar. Atierre , ferré , ha-
bere.
iortar, la mare la criatura en son véntre.
Traer. Ferré.
portar, á alguna part ; dirigirhi, tráurerhi '1
camí. Llevar , guiar. Ducere.
¡ortar, algún negoci , dependencia, assump-
to , dirigirlo. Traer, manejar. Dirigere,
curare.
portar, alguna cosa de vestir, ú algún calsar,
com portar capot, mitjas de seda, &c.
Traer , llevar. Gestare , induere.
portar, alguna cosa de us, servey, ó adorno,
com : portar espasa, bastó, rellotge , esti*
soras &c. Llevar , traer. Ferré.
portar, ab sí per son us, servey , convenien-
cia , com portar él viatjant un cotxe , un
catre &c. Traer consigo. Secum addu-
cere.
portar , ser castigat : axí s' diu del minyó en-
tremaliat que sémpre porta cops. Llevar.
Ferré.
portar , induir á algú ab persuasions , prome-
sas , rahons &c. á fer alguna cosa. Traer.
Inducere.
portar, causar, ocasionar, com : portar al-
guna cosa dissensions , disturbis, disgustos,
gasto &c. Traer. Secum ferré.
portar , un téxt , un passatge d'algun autor,
una rahó &c en comprobado, ú per evi-
dencia de lo que s' afirma ú persuadex.
Traer. Afierre, adducere.
i ortar , ab sí ó en sa companyía , com se diu
d' algú , que porta mólt séquit : d' un
viatjant, que porta niolt equipatge. Traer
conúgo. Secum ferré.
por-
por
portar , dirigir , fer anar en cerí modo algu-
na cosa: coni portar ab rigor, ab prudencia,
ab furia. Llevar. Tractare.
portarne, en las reglas aritméticas de su-
mar y restar. Llevar. Habere.
Portar en l'ayrk. f. portar alguna cosa séns
que toque a' térra. Llevar en peso. Sustinere,
pendulum ferré.
tortar las calsas. f. met. V. Calsas.
portar de cap alguna cosa. f. Tener en Ja
mente. Intendere , intentare.
portar la cárrega. f. met. teñir tot él tra-
ball en alguna cosa séns ajuda d'altre. Lle-
var la carga. Ünus sustinere.
PORTAR LA CASSOL' AL FORN. f. met. portar al-
gun negoci , en qu' entrevénen alguns. Me-
near el ajo. Tractare.
portar Á coll. f. a' algú, ó algún pes 6 ca'rre-
ga. Llevar á cuestas , en hombros. Humeris
impositum aliquem vel aliquid ferré.
portar á coll. f. met. mantenir, sostenir á al-
gú. Llevar en hombros, ó a cuestas : tener á
cuestas ó sobre sí. Quempiam dé suo aliquem
alere ; alicui ad sustentationem praebere.
portar él combregar. f. V. Combregar.
portar él compás, f. Músic. V. Compás.
tortar él compte , ó 'ls cómptes. f. Llevar
la cuenta. Supputare.
portar endavant. f. met. proseguir ab cons-
tancia alguna cosa. Llevar adelante. Instan-
ter prosequi.
portar á l'esquena. f. met. V. Portar á
coll.
portar per la ma. f. á algú; com á una cria-
tura. Llevar de la mano. Manu aprehensum
ducere.
portar las mitjas al garro, f. Llevar las
calzas arrugadas. Tibialia ad talos demissa
ferré.
portar novas, noticias, f. reportar á algú pa-
raulas ó accions d'altres , que poden causar
disturbis ó enemis-tats. Traer, llevar cuentos,
chistnes , chismear. Susurrare.
portar en palmas, f. met. compla'urer á algú,
donarli gust en quant apetex y desitja. Traer
en palmas. Blandissimé alicui morem ge-
rere.
portar éls papérs mullats. f. met. V. Pa-
per.
portar préssa. f. V. Préssa.
portar á véndrer. f. met. fam. Llevarse en
el pico. Praecellere , facilé superare.
portar ventatja. f. pas?ar davant d' algú, ó á
algú. Llevar ventaja. PraHre , antecede-
re.
déxarse portar del corrent. f. met. V.
Corrent.
Eortarho tot. f. euydar algú tbt sol d'algun
asáumpto, negoci , ó dependencia. Llevar
en peso. Sistinere.
Tom II.
POR 2 1 3
no se n* ho portará él vent. f. loe. ab que
s' denota qu' alguna cosa es muit segura , 6
está mblt ferma. No se lo llevará el ayre.
Non vento rapietur.
las malas companyías no portan res de bo.
ref. Huye del malo , que trahe daño.
Ah ! cave per socios si nequam damna su-
bibis.
portarse , V. Aportarse.
portarsen'. v. r. dur ab sí. Llevarse. Fer-
ré.
portarsen', cobrar, percebir, com : portar-
sen' él ters d' alguns fruyts. Llevar. Perci-
pere.
portarsen', ser castigat ó repres , com se di»
del minyó inaplicat, que sémpre sen' porta
bofetadas ó renys. Llevar. Ferré.
portarsen', dursen' ab sí ó en sa companyía á
algú ó á alguna cosa, com portarsen un co-
negut , un company , un criat en un viatje.
Llevar consigo. Secum adducere.
portarsbn" , lo d' algú; péndrerli , usurparli»
llevarli. Quitar, llevar. Auferre.
portarsbn', abátrer ab son impujs ó fer se-
guir una cosa á altra, com la roca que s'
desprend d' una montanya , ais arbres que
troba pe'l camí. Llevar consigo. Trahere, se-
cum ferré.
portarsen', arrebatar, llevar, com portar-
sen' la bala un dit. Llevar. Difringere.
portarsen', adquirir, guanyar, com portar-
sen' éls tantos, la polla en él jog. Llevar.
Sibi adquirere, lucrari.
portarsen', él riu , riera, ó torrent alguna
porció de térra de son Hit ó contigua á éll.
Robar. Ajluvione subducere.
portarsen' : portarsen' que contar, f. met.
fam. resultarli á algú algún dany d' alguna
temeritat , imprudencia , empresa mal me-
ditada &c. Llevar en la cabeza, la suum ip-
sius caput aliquid recidere.
portarsen' en eos y anima, f. met. V. Ani-
ma.
portarsen' la paama. f. Llevar \* palma.
Primas ferré.
portarsen' penyóra. f. Sacar prenda , pren-
dar. Pignus secum afferre.
portársen'ho 'l vent. f. met. dit de las pa-
raulas , y cosas lléugeras é de poca substan-
cia. Llevárselo el viento ó el ayre. Vente
rapi.
portarsen' éls ulls, la vista, f. atra'urer al-
gú ó alguna cosa l'atenció del que la vea.
Llevarse los ojos. Oeulo» rapere.
PORTAT, DA. p. p. Llevado, traído.
PORTÁTIL, adj. Portátil. Gestatorias.
altar portátil, Altar portátil. Altare, qOod
ubivis erigí poteít.
PORTELL. s. m. Períifto. Aditus.
PORTÉLLA. s. f. Postigo. Ostiolum.
Hhk por»-
2 14 P0R
iortélla , forat per hont ix él cano en las
embarcacions. Portañuela, portañola. ín
Davi foramen quo exeric tormentum bel-
Hcum.
PORTELLETA. s. f. dim. Postigulllo. Os-
rioluni.
PORTENTO, s. m. Portento. Portentum.
PORTENTOS, A. adj. Portentoso. Porten-
tosus.
PORTER. 8. m. Portero. Ianitor.
P(irter de massa. V. Masser.
portkrs , deis tribunals. Porteros, porteros de
vara. Apparitor forensis.
PORTERA, s. f. Portera. Ostiaria.
PORTERÍA, s. f. Portería. Coenobii, vel
coliegii atrium.
PORTETA. s. f. dim. Portezuela, puertecica.
Portula , válvula.
PÓRTICO, s. m. Postigo. Ostiolum.
PORÜG, A. adj. Medroso , meticuloso. Meti-
cuiosus.
PORXADA. s. f. Úesvan, camaranchón. Supre-
ma domüs contignatio.
porxada , ant. V. Porxo.
PORXO. s. m. d' Iglesia , plaza &c. Pórtico,
lonja. Porticus.
POS. s. m. ant. repos. Po'ío. Requies.
POSADA, s. f. la propia casa de cada hu.Po-
sada , morada. Habitaculum, mansio.
posada , casa ahbnt s' hospeda gent pagand.
Posada. Hospitium , diversorium.
posada, ant. el lloc ahónt se recull el béstiar.
Majada. Magalia, mapalia.
posada , las viandas que s' posan en la taula
en una plata ó plat gran. Plato. Fercu-
luni.
posada, cobla en la poesía lírica. Estancia.
Divisio cantus.
POSADAMENT. adv. m. ant. V. Reposada-
ment.
POSADOR , s. m. ant. V. Hoste.
POSAR, v. a. coMocar alguna cosa en algún
lloc , ó situado, ú en él grau que deu teñir.
Poner. Poneré.
posar , algún amaniment á la vianda, com po-
sar oli , sal , pebre &c. Echar. Aspergeré,
perfundere.
tosar , aplicar, com posar cuydado, diligen-
cia. Poner. Applicare.
posar , apostar, fet un' aposta : axí s' diu : po-
so una pesseta que demá Pére arribará. Po-
ner, apistar , echar. Spondere.
Fosar, un botó, un gafet &c. cusirlo á la
roba. Pegar. Assuere.
posar , causar, com posar la por al eos. Me-
ter. Incinere.
tosar , tráurer de nou , com posar cbtxe , lli-
brea &c. Echar. Producere.
POS
posar , dit de la carta que s' juga , cora : po-
sar l'as , la malilla. Echar. Mittere.
posar, designar, anomenar á algú per algún
empleo , ú ofici, com posar per Regidor,
per expert , &c. Poner. Designare.
posar , emplear determinat temps per anar d'
una part á altre ; axí s' diu : de Madrit á
Toledo posan dótse lléugas. Poner. Insu-
mere.
posar, entremétrer, ficar, ingerir á algú en
algún assumpto , negoci &c. Meter. Indu-
cere , immittere.
posar, escríurer las especies, que s' volen
produir , ó lo qu' altre dicta. Poner. Scri-
bere.
posar, establir, determinar: axí s' diu qu' un
superior ha posat que sos súbdits fassan al-
guna cosa : que s' ha posat un estil , una
regia &c. Poner. Statuere.
posar , un exémple , un símil &c. Poner. Ad-
ducere.
posar, imposar, com posar un tribut. Poner,
echar. Imponere, indicere.
posar , parar, casar en el jog. Poner , meter.
Spondere.
posar , tirar , introduir alguna cosa en altra,
com posar oli en un cetrill , aygua en un
canti , vi en un vas, &c. Echar. Immitere,
infundere.
posar, tractar mal de paraula ú obra, en él
qual sentit se diu qu' algú ha pojat mala-
ment á altre. Parar. Malis modis afficere»
posar , p. u. suposar. Poner. Supponere.
posar, v. n. allórjarse. Posar, alojarse , alo-
jar. Hospitari , diversari.
posar afició. f. Cobrar coger, tomar afición.
Amore duci in aliquem.
posar X amarar, f. él lli, él cánam en bassa.
Empozar. Linum macerandum irrmergere.
posar á amarar, f. él lli , él cánam en aygua
corrent. Enriar. In profluvio linum mace-
randum mergere.
posar en un apretó, f. Poner en aprieto, la
summas angustias redigeae.
posar l' arpa, la grapa sobre, f. vulg. agafar
algú, ó alguna cosa. Echar la zarpa. Appre-
hendere , manus iniieere.
fosar arrels. f. Echar raíces. Radices agere.
posar axeta. f. V. Axeta.
posar aygua al vi. f. V. Aygua.
posar al ball. f. met. ficar al ball. V. Bal!.
posar barba, f. él jbve. Barbar. Pubesceré,
mentum, barbam indoere.
posar bonic. f. adornar. Engalanar. Cerneré,
concinnare , ornare.
posar botiga. f. obrir botiga. V. Botiga.
posar élí brassos en creu. f. Cruzar los bra»
zos. Brachia cancellare.
posar cabklls elancs. f. Encanecer. Canes-
cere.
PO-
POS
posar CAfcCETA X algú. f. met. Echarle una
calta á alguno. Notare , nota signare.
POSAR CANONS ELS AUCELLS f. Encañonar. Plu-
mis indui : pluniescere aves.
posar al cap. f. persuadir, donar entenent á al-
ga alguna cosa. Meter en la cabeza. Suadere.
pos.*r carinyo. f. Cobrar, tomar cariño. Amo-
re duci in aliquem.
rosAR carns. f. el qu' a'ntes estaba fiac. Echar
carnes ; cobrar , tomar carnes. Carnibus
tegi.
POSAR LA CARN X LAS MANS DEL LLOP. f. met.
V. Llóp.
Fosar tota la carn á l'olla. f. met. V.
Carn.
posar él cas. f. suposar, fer alguna suposició.
Poner por caso. Supponere.
posar casa. f. V . Parar casa.
iosar casa X part. f. Apartar la casa, poner
casa á parte. Seiunctum á reliquá familia
domicilium sibi stabilire.
posar al cep. f. Poner en un cepo. Impingere
compedes.
posar en clar. f. Poner en claro. Apertum,
perspicuum réddere.
posar clavilla. f. ais instruments de música.
V. Clavilla.
posar en cobro, f. V. Cobro.
posar conpusions. f. posar sisanyaentr'alguns.
Enredar , levantar caramillos. Pacem tur-
bare , ininiicitas excitare.
posar contraforts. f. ais vestits. V. Contra-
fort.
POSAR LAS COSAS FORA d' ÓRDE , AL REVÉS, f.
Poner las cosas pies con cabeza. Confunde-
re , perturbare.
posar en cuydado X algú. f. Poner á uno en
cuydado. Adducere aliquem in sollicitudi-
nem.
posar en data, ó per data. f. V. Data.
posar davant dels ulls. f. Poner delante de
los ojos. Ob oculos poneré.
posar al davant. f. V. Davant.
posar ¡ er davant. f. V. Davant.
posar dents. f. las criaturas. Endentecer , ar-
rojar los dientes. Dentire.
posar el diner X guany. f. Poner el dinero á
ganancias. Pecuniam foenore oceupare.
posar éls dits X la b5ca X algú. f. met, ab
que s' vol expressar que algú no es tan ton-
to com se presum. Meter el dedo en la boca.
Quem credis Davum iEdipus est.
posar els dits X la BOCA. f. met. provocar á
algú ab trassa á que diga lo que calla , y s'
preten saber. Meter los dedos. Secretiora
animi sensa callidé extorquere.
posar de dol. f. alguna casa habitació &c.
V. Dol.
posar com un drap mullat. f. fam. met. dir
paraulas molí sensibles á algú. Poner de
POS 2i 5
Oro y azul. Probrosis verbis impetere.
posar dret. f. lo qu' esta' tort, inclinat ó fo-
ra de rectitut. Enderezar , poner derecho.
Erigere , rectuin reddere , efficere.
posar en dubte. f. Poner en duda. De aliquo
ambigere.
posar dubte. f. V. Dubte.
posar e.mbarg. f. V. Embargar.
posar empara. f. Embargar. Impediré.
posar per empenyo. f. Empeñar , poner por
empeño. Intercessoreni adhibere.
posar entkniment. f. V. Posar seny.
posar entre quatre pareos, f. Emparedar»
ínter parietes recludere.
posar en escrúpol. f. Meter en escrúpulo.
Scrupulum ingerere.
posar X una estracció. f. Poner á una rifa»
Pecuniam sorti coinmittere.
posar fitas, f. Amojonar, mojonar. Limites fi-
gere , statuere.
posar fog. f. calar fog. Pegar fuego. Incende-
re , ignem iniieere.
posar fré. f. met. contenir, refrenar. Poner
freno , enfrenar. Frsenare , cohibere , repri-
mere.
posar él fre. f. á las cabalcaduras. Enfrenar^
echar el freno. Fraenum iuducere.
posar en fresc f. á refrescar. Poner á en-
fiar. Aliquid ubi refrigeretur statuere , in
quo refrigeretur apponere.
posar galtas. f. ferse gros de gaitas. Echar
carrillos. Malis intumescere.
posar la gent X térra, f. desembarcarla.
Echar la gente en í/emj.Littori vectores ex-
poneré.
posar gréx. f. él qu' antes estaba magre. En-
gordar. Pinguescere*
posar grillons. f. al pres , al botg &c. Echar
grillos. Compedes iniieere.
posar gruxa. f. tornarse gros algú. Emborne-
necer , embastecer , engrosar. Crassiorem
fieri.
POSARHI EL COLL , LA CARCANADA. f. fam, tra-
ballar ab activitat per él logro d' alguna
cosa; ajudar ab son traball ó diligencia i
lograría. Arrimar, poner el hombro. Innite-
re , ómnibus viribus contende-re.
posarhi terra en mitg. f. fugir, escaparse.
Poner tierra en medio. Fugere.
iosarhi un pam de gréx. f. met. fam. teñir
gran complacencia en alguna cosa. Bañarse
en agua rosada. Summé iocundari,
posar impediment. f. impedir. Poner impedi-
mento. Impediré.
rosAR impediment X la curia, f. Embargar
los selles. Matrimoaii celebraadi licentiam
impediré.
posar judici. f. V. Posar seny.
posar en llatí. f. V. Llatí.
pos¿.r com un llátser. f. met. maltractar á
algú-
ai6 POS
algú. Poner eomt un Christo á alguno, Cru-
deliter conlundere.
FOSAR LA LLENGUA EN Ó SOBRE ALGO. f. met.
V. Llengua.
posak kl líevat. f. Recentar. Massam novam
fermentare.
ÍOSAR EN EL LL1BRE DEL OLVID. f. V. 01-
VÍd.
posar una lloca. f. Echar una gallina , echar
una llueca. Gallinam incubandis ovis ad-
ponere.
posar , posarhi ma. f. comensar algún' obra.
Poner mano , o la mano. Operi manus adhi-
bere.
posar , posarhi ma. f. posar, remey , órde en
alguna cosa. V. Posar la ma.
posar ma á la bossa. f. Echar mano á la bol-
sa. Promere pecuniam é crumená.
posar ha Á l' espasa. Echar , meter mano á
la espada. Ensem arripere.
posar , posarhi la ma. f. met. corregir algún
desórde la persona autorisada per ferho.
Poner la mano* Remedium adhibere.
pojar la ma sobre á algs'. f. pe'ndre'l. Echar
mano á uno. Apprehendere.
posar la ma ó las mans sobre algú. f. pe-
garli , castigarlo, ferli alguna violencia. Po-
ner las manos en alguno. Ferire , percutere
manibus vim infferre.
posarne las mans al fog. f. fam. ab que s'
assegura la veritat d' alguna cosa , ó 1' in-
nocencia d' alguna persona. Poner las ma-
tíos en el fuego. Pro aliqua re, aut alicuius
innocentia asserenda in discrimen se obii-
cere.
posar en mal. f. Poner en mal, descomponer.
Aliquem in invidiam adducere.
posar mala fama. f. desacreditar. Poner mala
voz. Vituperare.
rosAR de mala manera, f. maltractar á algú
ó á alguna cosa. V. Malparar.
posar al mitj. f. Coger en medio. Médium lo-
care.
posar al món. f. éls pares ais filis. Echar al
mundo. Procreare , mundo edere.
posak un mos X algú. f. Enmordazar , poner
mordaza. Fraeno linguam cohibere.
j>osar en net. f. V. Posar en ciar.
posar en net. f. un escrit. Poner en limpio.
Tabulas rite describere.
posar en obra. f. Poner por obra. Exe-
qui.
posar en olvid. V. Olvid.
posar per orde. i. Poner por orden. Dispo-
nere.
posar un pedas, f. Echar un remiendo. Vestem
resarciré.
posar panxa. f. Echar barriga. Crescere ali-
cui ventrem.
posar papers pe'ls cantons. f. Echar , poner
FOS
carteles. In angulis & pialéis, affixis edicfis,
notisve , rem promulgare.
posar un parany. f. per a'gafar algua aueéll.
Poner un armadijo. Decipuiam struere.
posar un parany. f. met. valerse d' algún ea-
gany ó trampa per fer ca'urer á algú de son
empleo, estimado &c. ó portarlo á lo que
s' intenta. Armar una zancadilla. Fraude,
dolo circumvenire.
rosAR Á part. f. V. Part.
posar pau, posar en pau. f. Meter paz, me-
ter en paz. Pacificare.
posar péll. f. las llagas. Encorar. Pelle ob-
duci. »
posar pena , 6 penas, f. Poner pena. Poenas
constituere.
posar él peu al coll. f. met. Poner el pié
sobre el pescuezo. Subiugare.
posar él peu ferm. f. Afirmar el pié. Figere
pedem.
posar él peu pla. f. posarlo segur. Sentar el
pié , sentar el paso. Ped*m figere.
posar él peu pla. f. met. obrar ab reflexió en
forsa de l'experiencia que s' té. Asentar el
pié. Providé , sapienter agere.
posar éls peus á térra, f. baxar del Hit. Po»
ner los pies en el suelo. E lecto surgere.
posar pla. f. aplanar la superficie d' alguna
cosa. Allanar , poner llano. ¿Equare , com-
planare.
posar en planta, f. V. Planta , plantificar.
posar la ploma, f. Dar tinta la pluma. Cala-
mum atramentum reddere.
posar ploma, f.comensar á tra'urerla 'ls aucélls.
Echar pluma , emplumar, emplumecer. Plu-
mescere.
posar la p6r al cos. f. fam. V. Cos.
posar per portas, f. Echar por puertas. In
summam paupertatem redigere.
posar en possessió. f. Poner en posesión. Rem
possidendam tradere 5 ad rem possidendam
ius alicui tradere.
posar en prémpsa. f. V. Prémpsa.
fosar preu. f. assenyalar él preu á que s' La
de véndrer alguna cosa. Poner precio. Pre*
tium statuere.
posar preu. f. oferir algsna quanfitat per al-
guna cosa. V. Posar en preu.
fosar en treu. f. i alguea cosa , ofefir algu-
na quantitat per ella. Poner et) precio. Pr*.
tium offerre.
posar la trímera rÉDRA. f. V. Pédra.
rcsAR Á tunt. f. Aprontar , aparejar , vpres*
tar. Preparare , in promptu habere.
tosar un 1 untal. f. met. joc. pe'ndrer alguna
petita porció d' aliment entre die per donar
alguna forsa al cos. Echar un remiendo á la
vida. Vires aliquantulo cibo capere, refv»
cere.
Te-
POS
posar i la rakó. f. Poner en razón. Ad
sequum redigere.
posar Á refrescar, f. Poner á enfriar. Refri-
gerandum exponere , apponere.
posar en remull. f. Echar en ramojo. Rem
aquae immergcre, ut madefiat , emollia-
tur , &c.
sosar en sal. f. Echar en sal. Saliendum ap-
ponere.
posar seny. f. Asesar , ajuiciar ; asentar , sen-
tar el juicio. Iudicii maturitatem assequi;
cordatum fieri.
posar senyal, ó un senyal. f. á alguna cosa
per feria conéxer , per recordarse després
d' algún' especie , &c. Poner señal. Signa-
re , signum apponere.
posar sENYAL.f.marcar alguna cosa per distin-
guía d'-altras. Marcar , poner señal. Sig-
nare.
posar sisanya. f. met. Meter zizaña. Inimi-
citias serere.
posar siti. f. Poner cerco , stíío. Obsidere.
posar al sol, al avkk. f. Poner al sol, al
ayre. Apponere.
posar Á, d sobre las estrellas, f. V. Estre-
lla.
posar de través , posar atravessat. f. Atra-
vesar. In tran^versum poneré.
POSAR Él VENT AL CAP , Ó Á LA FLAUTA, f. met.
V. Cap.
posar vianda als plats. f. fer parts. Echar.
Cibos commensalibus distribuere.
posar la vista, f. Posar éls ulls.
posar éls ulls. f. mirar alguna cosa ab cuy-
dado y atenció. Poner los ojos. Oculos ín
aliquid figere.
posar éls ulls en alguna cosa. f. elegir al-
guna cosa entre varias, especialment triand-
la. Echar la vista. Seligere.
posar éls ulls. f. fer á alguna cosa especial
objecte del ánimo ú intenció , desitjandla.
Poner la vista. Intendere.
no tosar él peu en alguna casa. f. fam. no
entrar en élla.iVo atravesar los umbrales de
alguna casa. Pedem in alicuius limina haud
inferre.
no posarho en sac foradat. loe. met. No
echarlo en saco roto. Haud memoria exci-
det.
§ qui posará l' esquélla al gat ? loe. met.
Quien ha de llevar el gato al agua? Quis
nodum dissolvet ?
¿quit'hi posa? qui n posa? loe. ab que s' pro-
cura contenir al que séns «onsideració s"en-
tremet en lo que no li toca , ó no es de sbn
ofici. Quien te mete, quien le mete en eso?
Quid ad te attinet ?
cobra fama y posat' á jáurer. ref. Cobra f a-
ma , y échate á dormir.
Securum ta carpe bono sub nomine somnum.
T«m. II.
POS 217
SI TENS LA CUA DE PALLA NO POSES FOG Á LA
falla, ref. Quien tiene tesado de vidrio no
tire piedras al de su vecino.
Ne lapidem mittas aliena in tecta domo-
rum ,
Si tibi sint propriae vitrea tecta domüs.
TRÁURER Y NO POSAR , POC Á POC SE VÉ Á ACA-
BAR, ref. Quien no pone y siempre saca,
suelo halla : quien no entra y saca , poco
halla.
Addere qui nunquam , sempef depromere
curat :
Ociüs ad finem pervenit ille reí.
POSARSE, v. r. coMocarse , situarse , com :
posarse sobre una pedra , 1 osarse de cos-
tat , al davant. Ponerse. Statuere , locare
se.
posarse, aquietarse, reposarse él subgéete
abans inquiet y poc assossegat. V. Repo-
sarse.
posarse, assolarse en él fdndo del vas las parts
mes crassas d' algún líquid. Reposarse,
asentarse. Sedere.
posarse , ant. V. Compóndrerse , convenirse,
ajustarse.
posarse, á algún ofici, estament , &c. £n-
trarse , meterse. Aliquod munus, aut artem
exercendam sibi deligere.
posarse , arribar ab cert témps á algún lloc ;
com : posarse ab dos horas á tal vila. Po-
nerse. Pervenire.
posarse , comensar algún' acció, cem posarse
á cridar , á correr , &c. Echar , dar. Inire.
posarse , comensar á fer alguna cosa , com :
posars' á dibuxar. Ponerse. Apponere se.
posarse , dedicarse á fer alguna cosa ; com
posarse á escríurer. Ponerse. Operam daré.
posarse, entreme'trers', ingerirs' en algún as-
sumpto , negoci. Meterse. Se se ingerere.
posarse , immutarse per alguna novedat. Pa-
nerse. Affici.
posarse , voler competir ó igualarse ab algú ;
axí s' diu d' un ignorant en alguna materia
que no pod posarse ab un altre , que és
mólt destre. Meterse, ponerse. Se alicui
componere, comparare.
posarse, v. n. éls aucélls. Posar , posarse. Si-
dere.
POSARSE ALGUNA COSA SOBRE 'l CAP. f. met. V.
Cap.
posarse d' ancas Á la pared, f. met. mante-
nirse ab tenacitat en la sua opinió. Poner
pies en pared. Insistere in suo sensu.
posars' á la barreja. f. usada en él jog de
cartas. Entrarse , meterse en baraja. Se
victum fateri in ludo chartarura.
posarse be. f. ménjar á satisfacció d' alguna
vianda. Tupirse , atracarse. Infarcire se
cibo.
POSARSE BE AB DÉU. f. V. Déu.
I a p#«
2i3 POS
Fosarse bo 'l temps. f. Abrir el tiempo. Se-
• dari intemperiem.
posarse eonic. f. adornarse. Engalanarse. Se
comeré , ornare , concinnare.
posarse com un bot. f. inflarse. Abotagarse.
Intumescere.
posarse las calsas. f. met. dit de la muller
que domina al marit. Calzarse las bragas.
Viro uxorem dominan.
posarse las calsas d' algú. f. met. gober-
narlo; ferli fer lo que s' vol. Calzarse á
alíiino. Alicuius animum ad nutum verteré.
posarse en llibres de caballería, f. met.
V. Caballería.
posarse en camí. f. Ponerse en camino. Viam
aggredi.
posarse al cap. f. insistir ab tenacitat en al-
guna cosa, que s' ha concebut com á certa,
bona , &c Ponerse en la cabeza ó imagi'
nación. Tenaciter insistere.
íosarse corrent. f. V. Posars' igual.
posarse Á correr, f. Echar , dar , arremeter
á correr. Cursum arripere.
posarse á cubert. f. met. V. Cubert.
posarse en cura. f. V. Cura.
tosarse dalt. f. usada en él jog de cartas.
V. Posars' á la barreja.
rosARSE en defensa, f. V. Defensa.
posarse dol , ó de dol. f. Tomar luto. Lúgu-
bres vestes induere.
Posarse á dormir, f. Echarse á dormir. Som-
num capere.
posarse de dos en dos , 6 Á farells. Apa-
rearse. Binos se iungere , componere.
posarse dret. f. él qu' estaba tort, inclinat
ó en altra situació oposada á la rectitut.
Enderezarse , ponerse derecho. Se rectum
erigere.
posarse dret. f. alsarse '1 qu' estaba en altra
situació. Ponerse en pié. Se erigere.
posarse estirat. f. posarse bonic. Ponerse á
gesto. Se comeré , concinnare.
POSARSE FURIOS , POSARSE COM UNA FURIA, f.
Ponerse como un perro. Irá excandescere.
posarse com un gall. f. met. ressentirse ab
mostras de superioritat d' alguna paraula ú
acció d' algú. Ponerse tan alto. Excandes-
cere.
posarse com un gat. f. vulg. V. Posarse com
un xóp.
posarse en gracia, f. Ponerse en gracia. Pee-
cata expiare.
posarse grave, serio, f. Ponerse grave , se-
rio; mesurarse. Severitatem, gravitatem in-
duere.
posarse 'ls guants. f. Calzarse los guantes.
Chirothecas induere.
posars' igual, f. pagar sos deutes. Redondear-
se. Redditus suos ab omni debito expediré.
Posars' á jáurer. f. met. déxar él cuydado
POS
d' algún negoci ó dependencia ; no pensar
en ella. Echarse á dormir. Curam deponere.
rosARSE en lloc d' altre. f. Ponerse en lu~
gar de otro. Se in akerius locum sufficere.
posarse las mans als pus. f. met. Meter la
mano en su pecho. Proprium animum iníros-
picere.
posars' en mal. f. ab algú. Malquistarse. Ali-
cuius sibi odium , inimicitias concitare.
posars' hi al mitj , ó pe'l mitj. f. mediar
per compóndrer á alguns desavinguts. Po-
nerse de por medio ó en medio. Pro dissi-
dentibus componendis intervenire.
posars'hi pe'l mitj. f. ocórrer alguna cosa
qu' interrompa'l curs d' altra. Atravesarse.
Intercederé.
posarse i itjor. f. V. Pitjorarse.
posars' EN POSSESSlÓ , PÉNDRER possessió. f.
Aposesionarse , ponerse en posesión. Posses-
sionem adire.
posars' á punt. f. Aprestarse. Se parare.
Posarse á la rahó. i. en compras y vendas.
Ponerse bien. JEquo pretio emere.
posars' en un tripajoc f. Meterse en algún
berengenal. In tricas ,& arduitates se con-
iicere.
posars' el vent. f. calmar. Echarse el viento.
Sedari ventuin : haud fiare.
posarse com un xop. f. fam. mullarse mólt.
Hacerse una zarpa. Madefieri.
no posarseli á algú res per davant. f. no
pararse en res , atropellarho tót. No poner-
se cosa por delante. Omnia posthabere.
si vols ser papa , posat'ho al cap ó á la
testa, ref. El que ha de ser bachiller menes-
ter ha de aprender.
Quem studia exercent praecingit laurea tan-
tum.
POSAT, DA. p. p. Posado , puesto.
posat , ant. V. Convingut , ajustat.
posat , adj. reposat ; com : geni posat. Pausa-
do , sosegado. Placidus.
posat. s. m. 1' ayre de la cara , y modo
d' anar. Continente. Corporis habitus.
NO HABER POSAT EL CAXAL DEL SENY. f. No
haber cerrado la mollera.Nondum ad animi
maturitatem pervenisse.
una vegada posat. loe. ab que s' expréssa que
algú no vol desistir de lo qu' ha empres,
encaraque sia ab major incomoditat, de la
que s' creya que tindria 1' empresa. Puesto
en el borrico. Opere incepto non desistam.
POSICIÓ. s. f. situació , positura. Posición»
Positio.
posició, Arit. Posición. Positio.
falsa posició. Arit. V. Fals.
PÓSIT. s. m. de blat en las ciutats, 6 vilas.
Pósito. Horreum , repositorium.
i ósit, solatge deis líquids. Poso, asiento. Sedi-
mentum.
FER
POS
fer vósit í:ls líquids. f. Sentarse los licores.
Crassiores liquoris partes in fundum labi.
POSITIU, VA. adj. Positivo. Certus , ratus.
positiu , Grama't. él nom ó adverbi axí dit.
Positivo. Nomen positivum.
positiu , Lógic. afirmatiu. Positivo. Positi-
vus.
de positiu. m. adv. de cert. De positivo. Re-
vera, reipsa.
POSITIVAMENT. adv. m. Positivamente.
Reapse.
POSITURA, s. f. modo ab que está posada
una persona ó cosa. Positura , postura. Sta-
' tus.
POSPOSAR. v. a. Posponer. Postponere.
POSPOSAT, DA. p. p. Pospuesto.
POSSEIDOR. s. m. p. u. Poseedor. Posses.
sor.
POSSEÍR. v. n. teñir domini d' alguna cosa.
Poseer. Possidere.
posseír, saber bé una llengua , facultat, &c.
Poseer. Caliere.
POSSEIT , DA. p. p. Poseido.
POSSEIT DEL DIMONI. PoseSO. PoSSeSSUS.
POSSESSIO. s. f. 1' acte de posseir. Posesión.
Possessio.
possessió , cosa posseida. Posesión. Bona pos-
sessa.
possessió civil. Posesión civil. Possessio civi
lis.
possessió clandestina. Posesión clandestina.
Possessio clandestina.
Possessió de bona fe. Posesión de buena fe.
Poísefsio bonse fidei.
possessió de mala fe. Posesión de mala fe.
Possessio malae fidei.
possessió natural. Posesión natural. Possessio
naturalis.
possessió violenta. Posesión violenta. Posses-
sio violenta.
donar possessió. f. Dar posesión. In posses-
sionem inferre.
tráurer de possessió. f. for. Desaposesionar,
sacar de la posesión. Possessione privare ; á
possessione depeüere.
tret de posessió. Desaposesionado , sacado de
la posesión. E possessione eiectus, priva-
tus.
POSSESIONETA. s. f. diml heretat petita. í
Hacendilla. Pra-diolum.
POSSESSIU , VA.adj. Grama't. Posesivo. Pos-
sessivus.
POSSESSOR. s. m. Posesor. Possessor.
POSSESSOR DE BONA , Ó DE MALA FE. V. Fe.
POSSESSORI , A. adj. Posesorio. Possesso-
rius.
POSSIBILITAT. s. f. no repugnancia de ser.
Posibilidad. Qnod fieri potest.
rossiBiLiTAT, medis, facultáis, béns d' algú.
Posibilidad. Pacultates.
POS 2i 9
rossiMMTATS. p. la renda, emolumenrs , facnl-
tats de qu' algú goza; axí s' din qu' no ar*
riban las possibilitats d' algú per fer un
gasto major. Posibles. Res.
POSSIBLE. adj. Posible. Possibilis.
FER LO POSSIBLE , Ó TÓT LO POSSIBLE. f. Hacer
lo posible ó todo lo posible. Toto labore eni-
ti : quantum quis potest agere, efficere.
¿es rossiBLE ? loe. qu' expressa 1* admirado*
que causa alguna cosa irregular ó extraor-
dinaria. Es posible ? Itane vero ?
no ser possible. f. qu' expressa la dificultar,
ó impossibilitat de ferse , ó concedirs' al-
guna cosa. No ser posible. Minimé aliquid
fieri posse.
POST. s. f. Tabla. Tabula lignea.
post, en que s" escriuen éls noms deis con-
gregants, confrares, &c. V. Taula.
post, la taula que s' posa en las parroquias
per seuyalar 1' orde de las missas que s' haa
de dir en aqueil die. Quadrante. Tabella ia
qua missarum ordo scribitur.
post db PiT. Tabla del pecho. Pectus.
posts de llit. p. Tablas de la cama , tablado»
Tabulae lecti.
post, a. p. p. de póndrer,y póndrerse. PuestOt
cop de post. V. Cop.
POSTA, s. f. juguesca. Apuesta. Sponsio.
posta, s. m. ant. V. Possesió.
posta , ant. lloc. Puesto. Locus.
posta, la distancia de 1' una al altra casa de
postas.Poííij.Spatium quo veredo decurritur.
posta , éls caballs que servexen per correrla.
Posta. Veredus.
posta í la persona que corr; ab las postas.
Posta. Veredarius.
posta , casa de postas. Posta. Veredorum sta-
bulum.
mestre de postas. Maestro de pesias. Vere-
dorum magister.
anarsen' él sol á la posta, f. V. Póndrerse
'1 sol.
anarsen á la posta, f.met. dit del malalt,que
está morindse. Irse por la posta. Iam iara
morí.
correr la posta, f. Correr la posta, ó las
postas , postear. Veredis vehi.
fer una posta, f. Apostar. Spondere.
á postas, m. adv. Adredes, á sabiendas. Con-
sultó , data opera.
k la posta, m. adv. qu 1 explica él modo de
correr ó viatjar. Por la posta. Citatis equis
invectus.
Á la posta, m. adv. met. ab suma prestesa.
Por la posta. Citissiiné.
X posta de sol. m. adv. Al poner del sol. Ad
solis occasum.
POSTAT. s. f. ant. V. Potestat.
POSTEMA, s. f. ant. V.Postéima.
ros-
020 POS
Postema de cap- ant. V. Ploronco.
POSTERIOR, adj. Posterior. Posterior.
J'art posterior. Parte posterior. Pars poste-
rior.
POSTERIORMENT. adv. t. Posteriormente.
Posteriüs.
POSTERITAT. s. f. Posteridad. Posten-
tas.
POSTÉRMA. s. f. Podre. Sanies , tabes.
postérma. ant. brac , absces. Apostema. Ab-
cessus.
madurarse la postérma. f. Cocerse la apos-
tema. Suppurare , vertí in pus.
POSTÉRMEJAR. v. n. ferse postérma. Apos-
temarse. Suppurare.
POSTERMÉRA. s. f. instrument per obrir
éls tumors per trauren' la postérma. Poster-
tnero. Scalpellium ineidendis tumoribus ut
puré purgentur.
POSTETA. s. f. dim. Tablilla. Tabella.
posteta , éls plegs impresos ficats uns dins
deis altres. Posteta. Librorum aliqua fo-
lia.
PÓSTIC. s. m. ant. V. Portélla.
POSTILLA. 5. f. Postilla , apostilla. Pos-
tilla.
Posar postil las. f. en éls escrits. Postular,
apostillar. Breves notas apponere.
POSTILLÓ. s. m. Postillón' Veredarius fa-
mulus.
POSTIS,SA. adj. manllevadis. Postizo. Adscb
titius.
POSTLIMINI. s. m. Postliminio. Postlimi-
nium.
POSTOR, s. m. él que diu , ó dbna preu en
algún arrendament , ó cosa que s' ven en
encant, &c. Postor. Licitator.
POSTRAMENT. s. m. ant. Postration. Hu-
mi deiectio.
POSTRAR, v. a. tirar á térra, humiliar. Pos-
trar. Prosternere.
postrar, enflaque, debilitar. Postrar, desjar-
retar. Debilitare.
postrar, rendir, com la febra al malalt. Der-
ribar. Opprimere.
POSTRARSE, v. r. Postrarse. Se proster-
nere.
POSTRER , A. adj. p. u. darrer. Postrero.
Postremus , ultimus.
POSTRES, s. amb. p. Postres. Bellaria.
POSTRIMERÍAS, s. f. p. ant. V. Darrerías.
POSTULACIÓ. s. f. ant. V. Demanda.
POSTULATS. s. m. p. Matemát. Postulados.
Petitiones.
POSTUMO, MA. adj. Postumo. Posthumus.
POSTURA, s. f. positura, situado. Postura.
Status.
rosTURAS. p. cosas de poc' entilar, frioleras.
Chismes. Res frivolae.
posturas , gestos , accions que s' fan ab la
POS
cara ó* él eos. Muecas. Gestus.
per posturas, f. fer moviments ridícu!s,<5 que
mouen á risa ab la cara, mans, ó eos. Ha-
cer gestos. Mimum agere ; gesticulan.
fer posturas, f. á algú per mofa ó burla^ Co-
car. Irridere, gesticulan.
POSTURÉR , A. adj. V. Figurer.
POT. s. m. vas per teñir alguna cosa. Bote.
Vas.
pot , él de llauna per posar tabaco. Lata. Vas
ex férrea bractea tabacco asservando.
pot, él de térra embarnissat, en que s' posan
confituras. Orza. Orea.
pot , él de terrissa ó pisa llarg , per posar
confituras. Tarro. Terreum vas.
pot de confits. V. Confit.
pot d' apotecari. fam. el subgéete que está
casi sémpre malalt. Pudrigorio. Iugiter
aegrotans.
POTA. s. f. de bestia. Pata , pie. Úngula.
pota de caball. hérba. Fárfara , uña de ca-
ballo. Tussillago.
potas de bou ó de vedella, las quatre d' es-
tos animáis que s' venen per ménjar. Manos.
Pedes.
potas de davant , deis quadrúpedos. Manos.
Pedes antici.
animal de quatre potas, expr. vulg. ab que
s' tracta á algú de mólt tonto. Quadrúpedo.
Quadrupes.
ALSARSE DK LAS POTAS DE DAVANT. f. el qua-
drúpedo. Ponerse sobre las piernas. In pos-
terioribus cruribus stare.
POTABLE, adj. Potable. Potabilis.
diner ú or potable. Dinero ú oro potable.
Pecunia numerata.
POTADA, s. f. ant. pétjada. Patada. Pedis
vestigium.
POTALLAJAR. v. n. ant. V. Potejar.
POTASSA. s. f. Potasa. Sal erutus é vege-
tantibus.
POTATGE. s. m. Pot age. Legumina con-
dita.
POTECARI. s. m. V. Apotecari.
POTECARÍA. s. f. ant. V. Apotecaría.
POTEJAR. v. n. ant. donar cops de peus.
Patear. Pedibus obstrepere.
POTENCIA, s. f. facultat per fer alguna
cosa. Potencia. Potentia.
potencia , potenza, s. f. ant. V. Poder.
potencias, p. las de l 1 ánima. Potencias. Po«
tentioe.
potencias, éls dominis del mon, com son rég-
nes , y repúblicas. Potencias. Humanse po«
testates.
totencia motris. Potencia motriz. Potentia
movens.
potencia obediencial. Potencia obediencial.
Potentia obedientialis.
POTLNCIAL. adj. Potencial. Potentialis.
modo
FOT
modo potencial. Gramát. Modo potencial.
Modus potentialis.
POTENCIALMENT. adv. m. Potencialmen-
te. Potentialirer.
POTENCIALÍTAT. s. f. Potencialidad. Po-
teniia.
POTENT. adj. ant. Potente, poderoso. Po-
tens.
POTENTAT. s. m. Potentado. Dynasta, prin-
ceps. ■
POTESTAT. s. f. poder , jurisdicció, facultat.
Potestad. Potestas.
potestat , en la Aritm. y Alg. Potestad. Po-
testas.
potestats. p. el quart cor deis a'ngels. Potes-
tades. Potestates.
POTET. s. m. dim. Botecico,botecillo. Vascu-
lum.
potet d' aygua d' olor. Buxeta , buxetilla.
Pyxis aromataria.
POTINER , A. adj. brut. Puerco, sucio. Sor-
didus , spurcus.
potiner , el que fa mal y grossérament las
obras de son ofici. Chapucero , zancajo. Ru-
dis , impolitus artifex.
POTINERÍA. s. f. cosa bruta. Porquería.
Spurcitia.
potinería, acció desatenta, grossera, inde-
cent. Porquería. Indecorum , inhonestum
factum.
potinería, obra feta séns art, grossérament.
Chapucería. Rude, impolitum opus.
POTIPOTI. s. m. barreja de varios ménjars.
Comistrajo , cuezo. Epulse exoticae ex variis
ferculis.
POTOLL. s. m. abundancia de cosas. Peste.
Superabundantia.
POTRA, s. f. Potra. Hernia.
POTRET. s. m. dim. Potrico. Pullus equi-
ñus.
POTRO, s. m. él caball j6ve. Potro. Equus
bimus , trimus, ve! quadrimus.
potro, máquina de fusta per subjectar las ca-
ballerías que no volen dexarse ferrar, ó cu-
rar. Potro. Lignea obstrictio.
p6tro , máquina per donar torments. Potro.
Equuleus.
POTROS, A. adj. Potroso. Herniosus.
potros, vulg. él que té moka fortuna ó ditxa.
Potroso. Portunatus.
POU. s. m. Poso. Puteus.
póu de ciencia, met. 1' borne mólt docte.
Pozo de ciencia. Sapientissimus homo.
póu de neu. Pozo de nieve. Puteus pro ser-
vanda nive.
póus, p. éls que s' fan per buscar aygua. Po-
zos. Putei scaturigiiuim.
broc de póu. ant. V. Cali de pou.
coll de póu. Pozal, brocal del pozo. Putei
orepido.
Tom, II.
POT 2 21
póu de moneda , de diner. fam. CSfititat
gran, abundancia de diner. Dinerada. íjum--
ma pecunia.
escurar el póu. f. Limpiar el pozo. Pureum
coeno purgare.
PODAR, v. .a. ant. Sacar agua del pozo. É
puteo aquam haurire.
POUATER. s. m. V. Pouetayre.
POUET. s. m. dim. Pozuelo. Puteolus.
POUETAYRE. s. m. Pocero. Putearius.
POY. s. m. arbre. V. Poli.
poy, insécte. V. Poli.
POYL. s. m. ant. V. Póll insécte.
POYLI. s. m. ant. V. Pollí.
POYOS, A. adj. ant. V. Pollos.
PR
PRACTIC, A. adj. lo pertayend a' la práctica,
com : medicina práctica. Práctico , prá-
tico. Practicus.
práctic, déstre, experimentat en alguna cosa.
Práctico , p¡ áúco. Practicus.
práctic s. m. pilot. Piloto de puerto, prácti'
co. Portús expertus.
PRACTICA, s. f. exécució d" alguna cosa,
axí s' diu , que s' troban dificultáis en sa
práctica. Piáctica, plática, praxis. Praxis.
práctica, estil , costum. Práctica. Praxis.
práctica, modo, ó me'todo ab que sol por-
tars' algú. Práctica. Praxis.
LA PRÁCTICA TRAU AL MESTRS. ref. El USO
hace maestros.
Omnigenaeest artis docta experientia marer.
PRACTICABLE, adj. Practicable, platicable.
Quod reduci quit ad praxim.
PRACTICAMENT. adv. m. Prácticamente.
Practicé.
PRACTICANT. s. m. de medicina, cirurgía,
&c. Practicante, platicante. Medicinae can-
didatus.
PRACTICAR, v. a. posar en práctica. Prac-
ticar. Ad praxim reducere.
practicar , usar continuadament alguna cosa.
Practicar. Profiteri.
PRACTÍCAT , DA. p. p. Practicado.
PRADERÍA, s. f. Pradera , pradería. Viren-
tia prata.
PRAGMÁTICA, s. f. Pragmática, premátka.
Pragmática.
PRAT. s. m. Prado. Pratum.
PRATET. s. m. dim. Pradico , pradillo. Pra«
tulum.
PRÁTICA. s. f. V. Práctica.
PRATÍCAR. v. a. V. Practicar.
praticar, ant. V. Freqüentar.
praticar, ant. V. Cumplimentar.
PRATÍCAT, DA. p. p. V. Practicat.
PRATIQUESA. s. f. ant. V. Pericia , practi-
ca.
Rkk PRAU",
222 PRA
PRAU , VA. adj. ant. dolent, mal, malvat.
Pravo , malo , malvado. Pravus, nequam.
PRAVITAT. s. f. ant. malicia. Pravedad.
Pravitas , nequitía.
PRE. s. ni. socorro diari del soldat. Prest.
Stipendiom militum quotidianum.
PREABLEMENT. adv. ant. V. Primera-
ment.
PREAMBUL. s. m. Preámbulo. Prefatio.
fer un gran preámbul. f. Hacer un preám-
bulo. Prefationem adhibere.
PREAMENT, s. m. ant. avaluado. Justi-
precio, valuación. ./Eítimatio.
PREAR. v. a. ant. V. Apreciar, avaluar.
PREAT, A. p. p. ant. V. Apreciat, avalnat.
PREBENDA, s. f. ecclesiastica. Prebenda.
Prebenda.
prebenda , met. lo que redditua mblt ab poc
traball. Prebenda. Prebenda.
PREBÉNDAT. s. m. Prebendado. Prebenda
preditus.
PREBERATGE. s. m. ant. V. Presbite-
rat.
PREBÉRE. s. m. Presbítero. Presbyter.
FREBOST. s. m. en la Milicia. Preboste.
Cohortis prepositus.
PRECARI , A. adj. for. Precario. Preca-
rius.
PRECAUCIÓ. s. f. Precaución. Precautio.
PRECAUCIONAR. v. a. Precaver, prevenir,
precautelar. Precaveré.
PRECAUCIONAT,DA. p. p. Precavido,
prevenido , precautelado.
PRECEDENCIA, t. i. T acció de preceir.
Precedencia. Precessio.
precedencia, él dret de preceir. Precedencia.
Primatus.
PRECEDEN T. adj. Precedente. Prece-
derá.
PRECEDENTMENT. adv. V. Antecedent-
ment.
PRECEIMENT. s. m. ant. V. Preceden-
cia.
PRECEIR. v. a. anar davaut. Preceder. Pra-
cedere.
preceir, anteposarse, ser primer en algún
grau ú órde. Preceder. Anteponi.
PRECEIT, DA. p. p. Precedido.
PRECEPTE. s. m. manament, órde. Precep-
to. Preceptum.
precépte, regla; com se diuen preceptes
de la Gramática, de la Retorica las reglas
d" aquestos arts. Precepto. Preceptum.
PRECEPTE DE SANTA OBEDIENCIA. Precepto
formal de obediencia. Preceptum ex obedien-
tia.
precepte afirmatiu. Precepto afirmativo.
Preceptum afirmativum.
pkecepte negatíu. Precepto negativo. Pra>
ceptum negativura.
PRE
PRECEPTIU, VA. adj. Preceptivo. Precep-
tivas.
PRECEPTORÍA. s. f. ant. V. Comanda.
PRECES, s. f. p. Preces. Preces.
PRECIAR, v. a. ant. V. Apreciar.
PRECIARSE, v. r. Preciarse. laclare , glo-
rian.
PRECIOS, A. adj. exquisit, excellent , de
gran preu ó valor. Precioso. Pretiosus.
precios, agud en sos ditxos. Precioso. Lepidus,
facetus.
PRECIOSAMENT. adv. m. Preciosamente.
Pretiose.
PRECIOSÍTAT.s.f. Preciosidad. Pretiositas.
PRECÍOSÍSSIM , A. adj. sup. Preciosísimo.
Pretiosissimus.
PRECIPICÍ. s. m. despenyadero. Precipicio.
Precipitium.
precipici , met. ruina espiritual, ó temporal.
Precipicio. Preupinum.
PRECPIR. v. a. ant. manar. Mandar. Pre-
cipere.
PRECIPÍTACIÓ.s. f. inconsiderado ó apres-
surament desmasiat. Precipitación. Precipi-
tado.
precipitació, en la Química. Precipitación.
Precipitado.
PRECIPITADAMENT. adv. m. Precipitada-
mente , precipitosamente. Preproperé , in-
consulté.
PRECIPITAR, v. a. llansar d' alt á bax.
Precipitar. Precipitare, precipitem agere.
precipitar, en la Química. Precipitar. Pre-
cipitare.
precipitar, met. exposar á ruina espiritual ó
temporal. Precipitar. In máximum discri-
men adducere.
precipitar , subtar. Arrebatar. Precipitare.
PRECIPITARSE, v. r. obrar inconsiderada-
ment. Precipitarse. Inconsulte agere.
precipitarse, tirarse d'alt á bax. Precipitarse.
Se precipitem daré.
PRECIPITAT, DA. p. p. Precipitado.
precjpitat, en la Química. Precipitado. Di¿-
cretus , dissolutus.
precipitat , qui obra inconsideradament. Pre*
cipitoso. Preceps consiiü, preproperus.
PRÉCIS , A. adj. necessari. Preciso. Neces*
sarius.
precis, senyalat , determinat, com die pre-
cis , hora precisa. Preciso. Definitus.
precis, distinct, ciar y formal, com: paraulas
precisas. Preciso. Certus.
PRECISAMENT. adv. m. determinadament,
justament. Precisamente. Precisé.
precisament , necessariament. Precisamente.
Necessarió.
trecisament. ant. V. Bréument.
PRECISAR, v. a. Precisar. Cogeré.
PRECISAT, DA. p. p. Precisado.
PRE-
PRE
PRECISIÓ. s. f. obligado, ú necessirar. Pre-
cisión. Coactio, necessitas.
fRKcisió, distinció en las cosas. Precisión.
Precisio.
precisió , en la Lógica. Precisión. Pnccisio.
PRECIT, A. adj. reprobo. Precito, prescito.
Reprobus.
PRECONISACIÓ. s. f. relació deis mérits
d' una persona elegida per algún bisbat,
que fa '1 Papa en Consistori. Preconisacion.
Preeonisatio.
PRECONISAR. v, a. Precoiúsar. Preconi-
sare.
PRECONISAT , DA. p. p. Preconisado.
PRECURSOR, A. s. ni. y í. Precursor. Pre-
cursor.
PREDECESSOR. s. m. Predecesor. Prede-
cessor.
PREDESTINACrÓ.s.f. Predestinación. Pre-
destinatio.
PREDESTINAR, v. a. Predestinar. Predes-
tinare.
PREDESTINAT , DA. p. p. Predestinado.
PREDETERMINAR, v. a. Predeterminar.
Predeterminare.
PREDETERMINAT, DA. p. p. Predeter-
minado.
PRÉDICA, s. f. V. Sermó.
PREDICABLE, adj. Predicable. Predicabi-
lis.
predicable , en la Lógica. Predicable. Prae-
dicahile.
PREDICACIÓ. s. m. ant. V. Sermó, prédi-
ca.
PREDICADOR, s. m. Predicador. Predica-
tor , concionator.
PREDÍCAMENT. s. m. Filos. Predicamento.
Predicamentum.
predicament , 1* opinió , ó reputacíó , en qu'
algú és tingut; la dignitat, iloc , elevació,
que logra. Predicamento. Existimado , gra-
das.
PREDICAMENTAL. adj. Filos. Predicamen-
to!. Predicamentalis.
PREDICAR, v. a. publicar, fer patent algu-
na cosa. Predicar. Predicare.
predicar , él ministre evangélic. Predicar.
Predicare.
predicar , met. exhortar, repéndrer á algií de
sos vicis. Predicar. Mónita salutis daré.
predicar en desert. f. fam. V. Desert.
PREDICA CONCIENCIAS Y VEN VINAGRE. Tef.
Pregona vino y vende vinagre. Aüud re ,
aliud verbis ostendit.
PREDICARSE, v. r. Log. Predicarse. Pre-
dicari , dici.
PREDICAT, DA. p. p. Predicado.
iredicat. s. m. Lóg. Predicado. Predica-
tum.
PREDICCIÓ. s. f. Predicción. Predictio.
, PRE a*,
PREDILECCIO. s. f. Predilección. Pr*d¿-
lectio.
PREDILECTE, TA. adj. Predilecto. Predi-
lectus.
PREDIR. v. a. Predecir. Predicere.
PREDIT, A. p. p. Predicho.
PREDOMINAN!', adj. Predominante. Do-
minans.
PREDOMINAR, v. n. Predominar. Preva-
lere.
predominar, met. excedir en alsada una cosa
á altra. Predominar. Praeeminere.
predominar, algún hu i or, excedir en quali-
tat ó en quantitat ais altres. Predominar.
Prevalere.
PREDOMINE s. m. Predominio. Domi-
nium.
PREEMINENCIA, s. f. Preeminencia. Pres-
tantia.
cédula db preeminencias. V. Cédula.
PREEMINENT. adj. Preeminente. Pres-
tans.
PREEXISTENCIA. s . f. Preexistencia. Pre-
existentia.
PREEXÍSTENT. adj. Preexistente. Preesis-
tens.
PREEXISTIR. v. n. Preexhtir. Preexiste-
re.
PREFACI. s. m. proemi en alguns llibres 4
escrits. Prefacio , prefación. Prrefatio.
frefaci , en la missa. Prefacio. Prefatio.
PREFAT, A. adj. ant. Predlcho. Prefatus 9
predictus.
PREFECTE. s. m. Prefecto. Prefectus.
PREFECTURA, s. f. la dignitat ó cárreg del
Prefecte. Prefectura. Pntfecti munus.
PREFERENCIA, s. f. Preferencia , pr ela-
ción , antelación. Prime partes.
PREFERIBLE, adj. Preferible. Anteponen-
dus.
PREFERIMENT. s. m. ant. V. Preferen-
cia.
PREFERIR, v. a. Preferir. Preferre.
PREFERIT, DA. p. p. Preferido.
PREFIGÍR. v. a. Prefixar\ prefinir. Prse-
fixare , prefiniré.
PREFIGIT , p. p. Prefijado, prefixo.
PREGADEU. s. m. ant. V. Oratori.
pregadeu de rostóll. Saltón , saltaren. Lo-
custe genus.
SOL COM UN PREGADEU DE ROSTOLL. loe. Solo
como el aspárrago. Incomitatus.
PREGADOR. s. m. p. u. Rogador. Depreca-
tor.
PRÉGAME s. m. ant. V. Pergamí.
PREGAR, v. a. demanar per gracia alguna
cosa. Rogar. Precari.
pregar, instar, suplieand ab sumissió í algú,
pera que fassa lo que s" preten ó desitja»
Rogar. Supplicare.
t-re-
224 PRE
pregar, orar, demanar á Déu. Rogar. Ora-
re.
fersb pregar, f. no concedir alguna cosa sino
ab mólts pregs de qui la demana. Hacerse
de rogar. Aliquem non nisi multum rogatum
aliquid concederé.
NO SAB BE Á DÉU PREGAR QUI PER MAR NO VA.
ref. qu' explica que la vista del perill mou
á recorrer á Déu. Si quieres aprender á orar
entra en la mar.
/Equore qui toto tumidis iactatur ab undis
Nurainis enixé poseeré novit opem.
PREGARÍA, s. f. deprecado, sáplica. Plega-
ria. Preces.
fregarías, p. las oracions públicas fétas á
Déu per conseguir remey en alguna grave
necessitat. Rogativas. Supplicationes.
PRÉGS. s. m. p. Ruegos , rogativas. Preca-
tio.
anar ab pregs. f. demanar encaridament y ab
demostracions extremadas alguna cosa
que s' desitja. Hacer plegarias. Enixe flagi-
tare.
PREGAT , DA. p. p. Rogado.
PREGÓ, s. m. Pregón. Prseconium.
PREGÓN, A. adj. ant. V. Profundo, fon-
do.
pregón, s. m. Fondo , profundo. Profundum.
PREGONAMENT. adv. mod. ant.V.Profun-
dament.
PREGONESA. s. f. ant. V. Profunditat ,
fondo.
PREGUAR. v. a. aet. V. Pregar.
PREGUIERA. s. f. ant. V. Pregaría.
PREGUNTA, s. f. Pregunta. Interrogatio,
p8rcontatio.
ANAR AB PREGUNTAS Y RESI'OSTAS. f. V. Anar.
estar en la darrera pregunta, f. V. Dar-
rer.
PREG UNTADOR, s. m. él subgéete molést
en preguntar. Preguntador , preguntón.
Molestus percontator.
PREGUNTAR, v. a. Preguntar. Interrogare,
sciscitari, percontari.
£L PREGUNTAR NO ES ERRAR, SI LA PREGUNTA
no es necia, ref. Quien pregunta no yerra,
si la pregunta no es necia.
Qui quíerit,minime is peccat,nisi quaerat inepté.
PREGUNTAND PREGUNTAND SE VA Á ROMA. ref.
V. Anar.
PREGUNTAT, DA. p. p. Preguntado.
PREHÍCADOR. s. m. ant. V. Predica-
dor.
PREHICACIÓ. s. f. ant. V. Prédica.
PRELACIA, s. f. Prelacia. Prelatura.
PREI/ACIÓ. s. f. Prelado». Antepositio.
PRELADA, s. f. Prelada. Antistita.
PRELAT. s. ni. él superior Ecclesiástic,
constituit en alguna de las dignitats de
1' Iglesia com Bisbs , Arquebisbe , &c.
PRE
Prelado. Prsesul , antistes.
prelat , él superior d' algún convent. Prela-
do. Conventui praelatus.
prelat consistorial. Prelado consistorial.
Praepositus consistorialis.
prelat doméstic , en él palaci del Papa.
Prelado doméstico. Praelatus domesticus.
PRELIMINAR, adj. Preliminar. Prolusio.
preliminars. s. m. p. en éls tractats de pau.
Preliminares. Pacta pacis praevia.
PRELÜDI. s. m. Preludio. Praeludium.
PREMATICA. s. f. ant. V. Pragmática.
PREMATUR, A. adj. Prematuro. Praematu-
rus.
PREMEDITACIÓ. s. f. Premeditación. Vrx-
meditado.
PREMEDITAR, v. a. Premeditar. Preme-
ditan.
PREMEDITAT, DA. p. p. Premeditado.
PREMER. v. a. ant. V. Comprimir.
PREMES, A. p. p. ant. V. Prenomenat.
PREMI. s. m. recompensa , remunerado.
Premio. Premium.
premi, él que s' dona en éls certa'mens litera-
ris y poe'tics, jocs d' especial destresa , &c.
Premio. Munus.
premi , en él comers. Premio. Merces.
PREMIAMENT. s. m. ant. V.Remuneració,
premi.
PREMÍADOR. s. m. Premiador. Premium
conferens.
PREMIAR, v. a. Premiar , galardonar. Pre-
mio afficere.
PREMI AT, DA. p. p. Premiado.
PREMICER. s. m. Primicerio , primiclerio.
Primicerius , primiclerius.
PREMISSA. s. f. en la Lógica. Premisa. Prae-
missa.
premisa , senyal ó indici d' alguna cosa qu'
ha de venir. Premisa. Argumentum, indi-
cium.
PREMOCIÓ. s. f. Premoción. Praemotio.
PREMONSTRATENSE. adj. lo qu' és de la
Religió de Sant Norbert: él religios d' ella.
Premonstr átense. Pr;emonstratensis.
PREMORIR. v. n. Premorir. Premori.
PREMPSA. s. f. per espréraer, apretar, alli-
sar alguna cosa. Prensa. Praelum.
prémpsa , él Ilustre , Uisura , 6 dibux que
queda en las robas per haberse prémpsat.
Prensado. Politio ex praelo.
prémpsa , d' estampa. Prensa. Praelum typo-
graphicum.
premisa de lliura. Viga de lagar. Praílum
ex ingenti trabe.
donar Á la frémfsa. f. donar i 1' estampa.
Dar á la prensa. Praelo , typis mandare.
posar en prempsa. f. met. oprimir, angus.»
tiar. Aprensar. Premere , constringere , an-
gere.
fo*
PRE
posar bn prempsa. f. oprimir, apretar, posar
estret, com se diu d' algú qu' está estret, ó
apretat entre mólts. Apremiar. Compri-
mere.
iosar en prempsa. f. met. apretar á algú per
ferli fer alguna cosa. Meter en prensa. Co-
geré.
tra'urbr la prempsa. f. tráurer él Ilustre,
dibux , &c. que la prempsa había donar á
la roba ó á altra cosa. Desaprensar. Pres-
suram distringere.
PREMPSADA. s. f. Prensadura. Pressura.
PRE MPS ADOR. s. m. Aprensador. Proelo
levigans , vel premens.
PREMPSADURA. s. f. ant. V. Prempsada.
prempsaduras. p. él vi , que resulta de la
brisa , á que s' ha tirat aygua , prempsada.
Tercedura , aguapié. Lora.
PREMPSAMENT. s. m. ant. V. Prempsa-
da.
PREMPSAR. v. a. Prensar, aprensar. Prcdo
premere.
PREMPSAT,DA. p. p. Prensado , apren-
sado.
PREMSUT, DA. p. p. ant. V. Oprimit.
PRENDA, s. f. 1' alhaja, ó penyóra, que
s' entrega per la seguretat d' algún deute.
Prenda. Pignus.
prenda , alhaja ó joya. Prenda. Suppellex.
prenda , la cosa no material que servex de
seguretat d' alguna cosa. Prenda. Pignus.
prenda , la que s' donan reciprocament éls
amigs ó enainorats en senyal de la segure-
tat de sa amistat ó amor. Prenda. Amoris
pignus.
prenda, lo que s' ama intensament , com filis,
muller , &c. Prenda. Pignus adamatum.
prendas, p. bonas qualitats d' un subgéete.
Prendas. Dotes.
PRENOCÍÓ. s. f. Filos. Prenoción. Preño-
tio.
PRENOMENAT, DA. p. p. ant. V. Predit.
PRENUNCI. s. m. anunci ó prondstic. Pre~
nuncio. Prsnuntium.
PRENUNCÍAR. v. a. anunciar, pronosticar.
Prenunciar. Prxnuntiare.
PRENUNCIAT, DA. p. p. Prenunciado.
PRENYADA. s. f. Preñada. Pregnans , grá-
vida.
desitj de prenyada. Antojo. Vehemens praeg-
nantis appetitus.
férse prenvada. f. Hacerse preñada. Gravi-
dari , foetum concipere.
PRENYAD,A. adj. ple,d carregat, com
un núvol d' aygua. Preñado. Gravidus.
prenyat , met. lo que enclou en sí alguna
cosa , que no maniiésta ; com pap.aulas
prenyadas. Preñado. Pnegnans , minans,
gravidus.
prenyat.s. m. 1' estat de la dona qu' está pre-
Tom. II.
PRE 225
nyada, y '1 témps qu' ho esta'. Preñado,
preñez. Prsegnatio , graviditas , foetura.
prenyat , me;, i' estat y disposició d* una
cosa , qu' amenassa ó promet aigun succes
advers ó favorable, en que no acaba de
prorrómprer. Preñez. Minitatio.
llevar prenyat. f. p. u. Estar en cinta.
Gravescere.
PRENYS. adj. p. u. Preñada. Grávida.
PREOCUPAC1Ó. s. f. Preocupación. Príeoc-
cupatio.
PREOCUPAR, v. a. prevenir, anticiparse i
altre en 1' ocupado d' alguna cosa. Preocu-
par. Prxocrupare.
preocupar, prevenir I' ánimo d' algú , im-
primind en éil alguna especie que li difi-
cuite assentir á altra cosa. Preocupar. Ali-
cuius animum prasoecupare.
PREOCÜPAT, DA. p. p. Preocupado.
PREON , A. adj. ant. V. Pregón.
PREORÜINACIÓ. s. f. Teol. Preordinados
Praeordinatio.
PREORDINAR, v. a. Teol. Preordinar.
Preordinare.
PREORDÍNAT , DA. p. p. Preordinado.
PRÉPARAClO. s. f. Preparación , prepara-
miento. Praeparatio.
PREPARAR, v. a. Preparar. Preparare.
PREPARARSE, v. r. Prepararse. Se prepa-
rare.
PREPARAT, DA. p. p. previngut. Prepa-
rado.
Preparat, disposar, com se diu que '1 témps
está preparat per plóurer. Aparatado. Pa-
ratus.
PREPARATIÜ, VA. adj. Preparativo. Pwéi
parans.
prepaRatiu^ s. m. la cesa preparada. Prepa-
rativo. Praeparatum.
PREPARATORI. s. m. preparatiu , aparell
de lo que s' ha menester per algún fi. Apa-
rato, apresto, aparejo. Apparstus.
preparatori, usat reguiarment en plural:
disposició ú antecedents peraqu* esdevinca
alguna cosa: axí s' diu qu" hi ha preparato-
ris de pluja. Aparatos. Apparatus.
PREPONDERAR, v. n. Preponderar. Pre-
ponderare.
PREPOSAR. v. a. anteposar. Preponer. Pra-
poneré.
PREPOSÍCIÓ. s. f. Gram. Preposición. Prw
positio.
PREPÓálT. s. m. Prepósito. Praepositus.
PREPOSITURA, s. f. él cárreg , ó dignitat
del Prepósit. Prepositura. Prs-positura.
PREPOTENT. adj. Prepotente. Prepotens.
PREPUCÍ. s. m. Prepucio. Pr.Tpuiium.
PRERROGATIVA, s. f. Pnrogativa. Prs-
rogatíva.
PRES, A. p. p. de pe'ndrer en él significa!
í,ll ' d'
326 PRE
d' acceptar, y de menjar 6 béurer alguna
cosa, ja per alimentarse , ja per via de
remey. Tomado.
fres , p. p. de pe'ndrer en él significat d' aga-
far á algún reo. Preso.
pres, p. p. de péndrer en él significat d' aga-
far á alguna embarcado enemiga. Apre-
sado.
fres, p. p. de péndrerse en él significat de
coagularse. Cuajado.
pres. s. m. él reo á qui s' ha agafat, ó que s'
té en presó. Preso. Captus.
pres. prep. ant. Cerca. Iuxta, prope.
posar pres. f. Poner freso. In custodiam tra-
dere.
PRESA, s. f. 1' acció d' agafar á algú,la
captura d' algún reo. Prisión. Captura.
presa, 1' acció de pe'ndrer alguna ciutat, cas-
tell , fortalesa. Toma. Expugnatio , captio.
presa, la porció ó quantitat que s' pren d' una
vegada d' alguna cosa de menjar ó béurer
ó de medicina , &c. com presa de xocola-
te, de caldo, &c. Tomo, tomadura. Sump-
tio.
presa , lo que s* pren ais enemigs en la guer-
ra per térra ó per mar . com és 1* embarca-
do que seis pren, él cárreg d' ella, &c.
Presa. Praeda.
gos de presa. V. Gbs.
PRESAR, v. a. ant. V. Estimar, apreciar.
PRESAT, DA. p. p. Apreciado.
PRESBITERAL, adj. Presbiteral. Presbyte-
ralis.
PRESBITERAT. s. m. Presbiterato, presbi-
terado. Presbyteratus.
PRESBITERI. s. m. Presbiterio. Presbyte-
rium.
PRESBÍTERO, s. m. Presbítero. Presby-
ter.
PRESCIENCIA, s. f. Preciencia. Prescien-
tia.
PRESCINDIR, v. a. Fil. separar mental-
ment una cosa d' altra. Preclndir. Praescin-
dere.
PRESCRIPCIÓ. s. f. Prescripción. Prsscrip-
tio.
PRESCRIPTIBLE, adj. Prescriptible. Praes-
criptibilis.
PRESCRIT, A. p. p. de prescríurer. Pres-
crito.
PRESCRÍURER. v. a. senyalar ó determi-
nar alguna cosa. Prescribir. Praescribere.
i rkscr/urer. for. Prescribir. Praescribere.
PRESENCIA, s. f. P assistencia personal
d' algú en algún lloc. Presencia. Praesen-
tia.
presencia, bona disposició del eos. Presencia.
Pr;e¿tans corporis status.
presencia. Filos, coexistencia d' un eos en
lloc ó espay. Présatela. Pnesentia.
PRE
presencia circunscriptiva. Presencia cir-
cunscriptiva. Prsesentia circunscriptivg.
presencia definitiva. Presencia definitiva.
Praesentia definitiva.
presencia de déu , P actual consideración
d" estar davant de Déu. Presencia de Dios.
Dei praesentia.
presencia d' ksperit. Presencia de espíritu.
Praesens animus.
PRESENT. s. m. do , ó regalo. Presente.
Munus.
present. adj. lo que esta' davant d' algo* ó en
un matéx lloc. Presente. Prssens.
iRESENT,él témps en qu' actualmení se diu
alguna cosa. Presente. Praesens.
present , Gram. témps del verb. Presente.
Praesens.
al present ó de present. m. adv. Al presen-
te , ó de presente, presentemente. In prae-
senti.
eos present. m. adv. dit del difunt. De cuerpo
presente. Cadavere expósito.
missa de eos presknt , la que s' diu per lo
regular estand present él cadáver. Misa de
cuerpo presente. Sacrum adstante cada-
vere.
petit present. petit regalo. Presentillo. Mu-
nusculum , xeniolum.
fer eos present. f. concórrer á alguna funció
sois per déxars' hi véurer. Hacer cuerpo
presente. Praesentem pro ceremouia se fa-
ceré.
fer present. f. manifestar, exposar. Hacer
presente. Notum faceré.
fer present. f. considerar P ausent com á pre-
sent en alguna funció, servey,&c. á efécte
de poder lograr éls emoluments que 'Is pre-
sents percebexen. Hacer presente. Prout
pnesentem putare.
fer present, ó un present. f. regalar. Pre-
sentar. Offerre.
teñir present. f. conservar la memoria d" al-
gún' especia. Tener presente. In memoria
versari.
teñir present. f. á algún subgéete per aten.-
drel' en P ocasió, quand ocorria. Tener pre-
sente. Memorem esse.
PRESENTACIÓ. s. f. P acció de presentar.
Presentación. Praesentatio.
presentació, d' alguna prebenda ó benefici
ecclesiástic. Presentación. Nominado.
presentació, fésta de María Santíssima. Pre»
sentaclon. Deiparae in templo prresentationis
festum.
PRESENTADOR, s. m. d' algún benefici,
prebenda, ó cosa semblant. Presentero,
presentador. PraeseDtator , nominator.
PRESENTALLA, s. f. la que s' oferex ais
Sants. Presentalla , voto, milegro. Dona«
rima ex voto, miraculi signum.
PRE-
PRE
PRESENTAR, v. a. manifestar, posar algu-
na cosa á la presencia d' algú. Presentar.
Ob oculos proferre.
presentar , fer present á algú d' alguna cosa,
com d' alguna alhaja. Presentar. Munus
ofierre.
presentar , proposar á algún subgécte per
alguna dignitat , benefici , &c. Presentar.
Presentare , nominare.
presentar batalla ó la batalla, f. Pre-
sentar Ja batalla. Ad pugnam invitare.
íresentar las armas, f. Milic. Presentar
las armas. Arma utráque manu ostendere.
PRESENTAR LAS CLAUS. f. V. Clau.
PRESENTARSE, v. r. For. en judici. Pre-
sentarse. Sistere se iudicio.
trrsentarse , él reo davant del jutge. Pre-
sentarse. Coram iudice se sistere.
PRESENTAT, DA. p. p. Presentado.
presentat , títol que s' dona en algunas reli-
gions. Presentado. Ad magisterium presen-
tatus.
PRESENTIMENT. s. m. Presentimiento.
Presensio.
PRESENTIR, v. a. Presentir. Presentiré.
PRESENTIT, DA. p. p. Presentido.
PRESÉRVADOR. s. m. Preservados Pre-
servator.
PRESERVAR, v. a. Preservar. Prsserva-
re.
PRESÉRVAT , DA. p. p. Preservado.
PRESÉRVATIU , VA. adj. lo que preserva.
Preservativo. Preservativus.
preservatiu, usat substantivament , com se
din que '1 vinagre es un preservatiu del
cr>ntagi. Preservativo. Antidotum.
PRESIDENCIA, s. f. la dignitat ó cárreg
del President. Presidemia. Presidís mu-
nus.
presidencia, 1' acte de presidir. Presidencia.
Presidendi actus.
PRESIDENT. s. m. el que presidex ó mana:
él cap, ó superior d' alguna junta ó eos.
Presidente. Preses.
president, entre 'ls romans; él gobernador
d' una provincia. Presidente. Preses pro-
vincie.
president , en alguns brdes religiosos. Presi-
dente. Praeses.
president, en éls actes de conclusions. Pre-
sidente. Praeses.
PRESIDÍ, s. m. ciutat ó plassa fortificada,
fortaleza. Presidio. Arx , propugnaculum.
presidí , amparo , ajuda. Presidio. Presi-
dium.
PRESIDIARI. s. m. condemnat á presidí.
Presidiario. Presidiarais.
PRESIDIR, v. a. teñir él primer lloc en al-
guna junta ó eos: ser son cap ó superior.
Presidir. Preesse.
PRE 22^
i residir, un acte de conclusions. Presidir.
Preesse.
PRESIDIT, DA. p. p. Presidido.
PRESILLA, s. f. Presilla. Ansula sérica.
PRESO, s. f. Prisión, cárcel. Carcer , custo-
dia.
presó , ant. 1' acció de péndrer á algún reo.
Prisión. Captura.
CEP DE PRESÓ. V. Cep.
ficar Á la presó, f. Encarcelar , meter en la
cárcel. In carcerem coniieere.
posar Á la presó, f. V. Ficar á la presó.
tráurer de la presó, f. Desaprisionar , de-
sencarcelar , sacar de la cárcel. É carcere
educere , liberare.
EN MALALTÍA Y EN PRESÓ CONEXERAS TOW
companyó. ref. V. Conéxer.
PRESONER. s. m. ant. V. Pres.
presoner, él soldat que s' pr$n al enemig.
Prisionero. Captus.
i resoner dis guerra , él que* s' entrega al
vencedor, preceind capitulado. Prisionero
de guerra. Bello captus.
PROSPECTIVA s. f. ant. V. Perspectiva.
PRESSA. s. f. préstesa, diligencia , ab que 3*
fa alguna cosa. Priesa. Celerftas , instan-
tia.
préssa, él fort d' algún' acció , axí s' diu en
la préssa del bátrer. Fuga. Fervor , cur-
sus.
préssa, concurs de mólts qu' acuden á un ma-
tex lloc á buscar alguna cosa; axí s' diu qu'
hi había gran préssa á la font , á la carni-
cería. Priesa , presura. Frequentia , con-
cursus.
donar préssa. f. V. Portar préssa.
donarse fréssa. f. cuytar en fer alguna cosa.
Darse priesa, apresurarse. Accelerare , pro-
perare , festinare.
portar iréssa. f. a' algú , pera qu' exécute
alguna cosa. Dar priesa , apresurar. Ur-
gere.
portar préssa. f. algún assumpto, no poder
diferirse. Traer priesa , llevar priesa. Insta-
re , urgere.
teñir préssa. f. V. Portar préssa.
PRESSAGI. s. m. pronóstic ó senyal de cosa
futura. Presagio. Presagium.
PRESSAR. v. a. territ. apressurar. Dar prie*
sa. Urgere.
PRESSEG. s. m. Pérsico. Malum persicum.
présseg duran. Durazno. Malum persicum.
présseg melocotó. Melocotón. Persicum ; ma-
lum persicum.
présseg mollar. abridero. Malum persicum.
pela aqüest présseg. f. jocosa ab que s* ex-
préssa la complacencia, de que succeesca á
algú un leve dany. Sórbete ese huevo. Sor-
bila ovum sume.
PRESSÉGÜER. s. m. él que produex él prés-
228 PRE
seg dit duran. Dwazno. Malus pérsica.
PRESSIÓ. s. f. Pftsion. Pressio.
PRESSURA. s. f. ant. opressió. Presura, pre-
mura. Pressura.
PREST , A. adj. prompte. Presto. Celer, ve-
lox.
prest, aparellat, disposat. Aparejado. Promp-
tus.
prest, adv. m. y t. aviat. Presto, prestamente.
Presto , iílico. ¿
prest prestbc. s. m. ant. mutuo , ú quan-
titat de dinefí ó altra cosa dexada á mu-
tuo. Préstamo , emprestido , empréstito.
Mutuum.
PRESTA PENDRER f.ant. V.EnmanlIevar.
PRESTAMENT. adv. t. ab proinptitut, bre-
vedat, ó préstesa. Prestamente. Mox, cito,
prompté.'' f'
PRESTAR. *. n. donarse, estirare. Dar de sí.
Distendí.
prestar , dáfiar alguna cosa lo que s' neces-
sita d' ella per algún fi, com se diu d' un
tros de roba que presta per uu vestit. Dar
de sí. Suppeditare.
prestar , tfe'dir, com se diu que presta '1
puntal qhe sosté la pared. Jfioxar, Ce-
deré.
PRESTATGES. s. m. p. Estantes. Scri-
nia.
PRESTE, s. m. Preste. Prseses.
PRESTIC. s. m. ant. V. Prest , prestec.
PRÉSTESA. s. f. Presteza. Celeritas.
PRESTÍGI. s. m. engany, iMusió , aparien-
cia. Prestigio. Prestigie.
PRESTÍSSIM, A. adj. sup. Prestísimo. Ce-
lerrimus.
PRESUMAR. v. a. ant. V. Presumir.
PRESUMIR, v. a. suspitar, conjecturar. Pre-
sumir. Coniicere , suspicari.
presumir, v. n. vanagloriarse , jactarse. Pre-
sumir. Nimium sibi sumere.
PRESUMIT, DA. p. p. Presumido , pre-
sunto.
PRésumit , presumptuos. Presumido. Nimis
contidens.
PRESUMPCIÓ. s. f. suspita. Presunción.
Pr:esumptio.
presumpció , arrogancia. Presunción. Nimia
contídentia.
prksdmpció , suspita originada d' indicis en
lo judicial. Presunción. Pra\sumptio.
PRESUMPCIO DE ORET Y DE FET. for. PrCStin-
cion de dereclio y de hecho. Iuris & facti
pr;csurnptio.
presumpció de sol dret. for. Presunción de
solo derecho. Meri iuris pr.esumptio.
presumpció violenta, for. Presunción violen-
la. Vehemens priosumptio.
PRBSUMPTA. ^. i. presumpció, ú suspita.
Presunta. Pr#suinpüo.
PRE
PRESUMPTIU, VA. adj. Presuntivo. Con-
iecruralis.
PRESÜMPT1VAMENT. adv. m. Presunti-
vamente. Coniecturaliter.
PRESUMGTÜOS, A. adj. va, presumir. Pre-
suntuoso. Vanus, arrogans.
PRESÜMPTUOSAMENT. adv. m. Presun-
tuosamente. Elaté, arroganter.
PRESÜ POSAR, v. a. Presuponer. Poneré,
supponere.
PRESUPOSAT, DA. p.p. Presupuesto.
PRESUPOSIT. s. m. Presuposición , presu-
puesto. Suppositio.
PRESURÜS , A. adj. Presuroso. Festi-
nus.
PRESÜROSAMENT. adv. m. Presurosa-
mente. Pestinanter.
PRETENDENT. p. a. Pretendiente. Peti-
tor.
PRETÉNDRER. v. a. soMicitar, procurar
alguna cosa, com: preténdrer un em-
pleo. Pretender. Exquirere, appetere.
preténdrer , intentar, voler. Pretender. In-
tendere , conari.
PRETENCIÓ. s. f. soUicitut d' alcansar,6
lograr alguna cosa. Pretendan. Petitio , co-
natus , intentus.
peetenció , dret qu' algú pensa teñir en algu-
na cosa. Pretensión. Ius , actio.
PRETENSOR.s. m. Pretensor. Petitor.
PRETES , A. p. p. Pretenso, pretendido.
PRETERICiÓ. s. f. Filos. Preterición.
Prereritio.
pretericio , figura de Retórica. Preteri-
ción. Preterido.
pretericio. For. Preterición. Prereritio.
PRETERIR, v. a. For. Preterir. Prete-
riré.
preterir, v. n. morir : dit regularment del
que mor de mort violenta. Perecer. Pe-
rire.
PRETÉRIT , A. adj. Pretérito. Preter.i-
tus.
pretérit. s. m. Gram. témps del verb. Prer
térito. Prit'teritum tempus.
PRETERNATURAL, adj. Preternatural
Preternatural.
PRETEXT. s. m. Pretexto. Pretextus, pr»¿
re x tum.
PRETEXTAR, v. a. Pretextar, pretesttuar..
Pretexere.
PRETEXTA, s. f. la toga flgáflci entre Ms
antigs roinans. Pretexta. Pretexta.
PRETEXT AT, DA. p. p. Pretextado.
PRETOR, s. m. Pretor. Pretor.
PRETOR I. s. m. entre 'ls antigs romans.
Pretorio. Pr*torium.
PRETORIA , NA. adj. Pretoriano , pretorio,
pretorial. Prerorius.
PRE-
PRE
PRETURA. s. f. T ofici del Pretor. Pretura.
f l Prrctura.
PREU. s. m. Preda. Pretium.
per él maté.x freu. m. adv. Al tanto por
tanto. Tanti , quanti alias res aestimabatur,
fiebat.
PREU PER PREU! Ó PER EL MATEX PREU.tT7.adv.
Tanto por tanto. iEquali preño , eodem
pretio.
abaxar el preu. f. V. Abaxar.
anar k dos preus. f. véndrerse mblt cara
alguna cosa. V. Anar.
anar las cosas X tal preu. f. Correr á tal
precio. Res hoc vel illo pretio aestimari,
vendi.
donar preu. f. Abrir ó romper el precio. Mer-
cis pretium indicare.
sreúfet. s. m. Destajo. Redemptio.
donar ó péndrer Á i reufét. f. Destajar.
De pretio convenire , redimere.
PREUFpTAYRE. s. ni. que fa algún' obra á
. preu.f¿t. Destajero. Operis redemptor.
PREQFEYTER. s. m. ant. assessino. Asesino.
Sicc'arius.
PREVALER, v. n. V. Prevaléxer.
PREVALÉXER. v. n. Prevalecer. Prxva-
lere.
PREVALESCUT , DA. p. p. Prevalecido.
PREVARICACIÓ. s. f. Prevaricaron. Prce-
varic2tio.
PREVARICADOR, s. m. Prevaricador. Prse-
varicator.
PREVARICAR, v. n. Prevaricar. PVaTvari-
cari.
PREVARICAT, DA. p. p. Prevaricado.
PRE VENCIÓ, s. f. preparado ; disposició
anticipada d' alguna cosa. Prevención. Prae-
paratio , apparatus.
prevenció, provisió d'algun manteniment, ó
altra cosa. Prevención. Penus, apparatus.
prevenció, advertencia ab que s' va, ó que s'
dona á algú, perqué evite ó fassa alguna
cosa. Prevención. Animadversio.
de prevbnció. m. adv. A prevención, de pre~
vención , prevenidamente. Ad cautelam.
PREVENIR, v. a. preparar ab anticipado.
Prevenir. Parare.
prevenir, destorbar él qu' esdevinga alguna
cosa, com prevbnir algún dany ó perjudici.
Prevenir. Antevertere.
prevenir, preocupar algú 1' a'nimo y volun-
tar, d' altre á son favor. Prevenir. Praeoccu-
pare.
.prevenir, anticiparse á altre en algún' acció,
en formar algún judici &c. Prevenir. Prae-
venire , anteire.
prevenir , cone'xer anticipadament algún
dany. Prevenir. Praevidere.
prevenir, advertir, avisar. Prevenir. Ani-
madvertere.
Tom. II.
PRE
2Q
PREVENIRSE, v. rJPrevenirse. Previdere
sibi , parare se.
PREVENTÍU, VA. adj. Preventivo. Pra>
ventivus.
PREVÉURER. v. a. Prever. Prsevidere.
PREVILEGI. s. m. ant. V. Privilegi.
PREVILEGIAT, DA. p¿p. ant. V. Privile-
gian
PREVINGUT , DA. p. p. de prevenir. Pre-
venido.
previngut , él que s' prevé. Prevenido. Pro-
vidus , cautus.
un previngut val per DosT-ref. Honíbre pre-
venido vale por dos.
Vir superare potest, qui providus , impete
inultos :
Hercúleas vires provida cura dabif.
PREVIO , IA. adj. Previo, ^rsvius.
PREVISIÓ. s. f. Previsión. Pj-aevisio.
PREVIST, A. p. p. de prevétfer. Previsto.
PRIM, A. adj. Delgado. Exilfc, levis.
met. sutil, ingenios , ! jpom concépte
im. met. sutil, ingenios , kom concé
prim. Delgado. Subtiiis.
rra prima. Tierra delgada. Gleba e.dlis
¡?
PRIf
PRIí
TERRA
filar prim. f. met. discórrejk'ab sutilesa.
Adelgazar, hilar delgado. í>jíbtiliüs de re
aliqua disserere, cogitare.
venirli prim. f. V. Venirli prop , 6 á poc.
PRIMA, s. f. una de las parts en que 'ls ro-
mans dividían el die. Prima. Prima.
prima , una de las set horas canónicas. Prima.
Prima.
prima , corda d' instrument músic. Prima.
Fidium tenuissima.
cátedra de prima. Cátedra de Prima. Pri-
maria cathedra.
catedrátic de prima. Catedrático de pri-
ma , primario. Primarius.
en prima, adv. ant. V. Primerament.
PRIMACÍA, s. f. superioritar y ventatja que
té una cosa sobre altra de sa especie. Pri-
macía , primeria, principado. Primatus,
prioritas.
primacía , la dignitat del Primat. Primacía.
Principatus, primatus.
PRIMAR!, A. adj. Primario. Primarius.
PRIMARIA, s. f. Delgadeza. Subtilitas, te-
nuitas.
PRIMAT. s. m. Prelat ecclesia'stic superior á
tóts los del régne. Primado. Primus antis-
tes.
PRIMAVERA, s. f. estado del any. Prima-
vera. Ver.
primavera , met. la cosa de varios y hermo-
sos colors. Primaveral Res colorum varie-
tate distincta.
una flor no fa primavera, ref. V. Flor.
PRIMER , A. adj. lo que come osa la serie ú
órde de cosas, que s' cuntan. Primer , pri-
mero, primo. Primus. prior.
Mmií pri-
230 PRI
primelr, principal. Primero. Primus.
primer , exceder.t ais aitres , axí s' diu : es la
primera pintura que s' ha fet , per indicar
qu' es la mes excellent. Primero. Primus,
prscipuus.
primer, primitiu ; lo que antes s' ha tingut
ó posseit, axí s' diu que dos han tornat á
la primera amistat. Primero , prístino.
Anterior , pristinus.
írimer, adv. primerament. Primero. Prius.
prímer moviment.. Primer movimiento ) pri-
mer pronto. Primus animi motus.
primera impressió, la que fan las cosas en
1' ánimo desde luego de vistas,ú oidas. Pri-
mera impresión. Prima frons.
¿L primer home del mon. loe. met. ab que
s' expréssa qu' algú es habilíssim en la ma-
teria , de que' s' tr3cta. El primer hombre
del mundo. Fácilé princeps.
No será ell É» primer, loe. ab que s' preten
escusar V acció d* algún subgéete per
1' exemplar'd' aitres. No será el primero.
Nec primu/hoc fecit.
KO ES aQUE»"^' LA PRIMERA ; NO ES ARA , Ó
AQUESTA i* PAIMKRA VEGADA, loe. ab que
s' denota qlf algú ha faltat altras vegadas
tn lo que se li repren. No será el primero.
Haod nunc primüm fecit.
primer es en roca que sos fills. ref. Pri-
meros son mis dientes que mis parientes.
Ipse mihi propior sum , quam cognatus
amicus.
$ui primer es al molí, primer Mpii. ref.
V. Molí.
PRIMERA, s. f. ant. V. Primaria.
PRIMERAMENT. adv. m. Primeramente,
primero. Primó, principio, prius.
PRIMERENC, A. adj. Temprano. Prsecox.
irimerenc, dit de la fruyta que vé abans de
tésnps. Precoz, temprano. Prascox.
PRIMERIA, s. f. Principio. Initium.
X la ■ rimería. m. adv. Al principio. Initio.
PRÍMET, A. adj. dim. Delgadito. Gracilior.
PRIMICIA, s. f. él fruyt primer de qualsevol
cosa. Primicia. Primitia.
primicia , oferta féta á Déu en agrahiment
deis primers fruits,que s' cullen. Primicia.
Primitia.
primicias, p. met. lo primer que produex una
cosa no material. Primicias. Primitiae.
PRIMÍSS1M , A. adj. sup. Delgadísimo.
Subtilissimus.
PRIMITIU, VA. adj. Primitivo. Primitivus.
PRIMOGÉNIT, A. adj. Primogénito. Pri-
mogenitus.
PRIMOGENITURA. s. f. Primogenitura.
Primogenitura.
PRIMOR, s. m. dcstresa, habilitat en fer ó
dir alguna cosa. Primor. Elegantia.
primor , 1* artifici , perfecció , hermosura de
PRI
T obra feta primorosament. Primor. Artifi-
ciuin politum. -
PRIMORDIAL, adj. Primordial. Primordia-
lis.
PR1MOROS, A. adj. Primoroso. Affabre fae-
tus.
PRIMOROSAMENT. adv. m. Primorosa-
mente. Affabre'.
PRIMOROSÍSSIM, A. adj. sup. Primorosísi-
mo. Elegantissimus.
PRIMPARAT, DA. adj. lo qu' está prdxím
ó en perili de cáurer. Caedizo. Cadivus, •
caducus.
PRIMSENYAR. v. a. ant. V. Persignar.
PRIMS. s. m. p. Acemite , moyuelo. Fúrfur
primus.
PRINCEP. s. m. él superior en qualsevol
cosa. Príncipe. Princeps.
príncep , él primógena del Rey. Príncipe.
Princeps.
príncep , soberá. Príncipe. Princeps.
príncep, títol d" honor que donan éls Monar-
cas. Príncipe. Princeps. *
tractarse com un príncep. f. traclars' ab
fausto y magnificencia. Portarse como un
príncipe. Principis magníficentiam aemu-
lari.
PRINCESA, s. f. Princesa. Princeps foemi-
na.
PRINCIPAL, adj. lo que té 'I primer I loe,
estimació y preferencia. Principal, preci'
puo. Principalis, pnecipuus.
principal, il lustre en noblesa. Principal. Pri-
marius.
principal , primer en algún negoci. Princi-
pal. Prsecipuus.
principal, él que dirigex 6 goberna com i
cap algún assumpto. Principal. Caput, pri-
mus.
principal , respecte del accessori. Principal.
Principalis.
cap principal. V. Principal en él sentit del
que dirigex ó goberna com á cap algún
assumpto.
casa principal. Casa principal, Praecipua vel
magnifica domus.
PRINCIPALÍSSIM, A. adj. sup. Principa-
lísimo. Valde praecipuus.
PRINCIPALMENT. sdv. m. Principalmen-
te. Pr<esertim , praecipué, potissimüm.
PRINCIPAT. s. m. la dignitat del príncep.
Principado. Principatus.
principat , él territori del Príncep. Principar
do. Principatus.
principats. p. cor d' Angels. Prineipados.
Principatus.
PRINCIPI. s. m. alió per lo qual eomensa
alguna cosa. Principio. Principium.
principi , la rahó fundamental sobre la qual
se proceéjj , discorrend en alguna materia.
Prin-
PRI
Principio. Principhim.
• principí, Filos, él constittitiu d' alguna cosa.
Principio. principio constit uti vo.Pnnciplum.
principí , entrant de taula. Principio. Prima
mensa.
irincipí, la causa eficient d' alguna cosa; alió
de qu' altra cosa proceéx en qualsévol ma-
nera. Principio. Principium.
principis. p. éls fonaments , rudiments, pri-
meras proposicions ó veritats per las quals
se comensan á estudiar Jas facultáis. Prin-
cipios. Elementa.
i>rin-cipis, máximas particulars per las que
cada hu s' regex. Principios. Principia.
írincipis, Filos, éls qu' entran en la compo-
sició de 'ls ents, y en qu' estos ultimament
se resolen. Principios ; primeros principios ;
principios elementales. Prima principia.
principis, en 1' Imprempta. Principios. Prin-
cipia voluminis.
donar principí. f. comensar. Dar principio.
Incipere.
estar m6lt al principí. f. met. ab que s' ex-
plica que s' ha avansat encara poc en al-
guna materia ó facultat. Estar en manti-
llas , estar muy á los principios, la incuna-
bulis esse.
teñir principí. f. originarse. Tener , tomar ó
traer principio. Originem trahere.
al principí. m. adv. Al principio. Initio.
del principí á la Fi.loc.Da/ principio á la fin.
A primo ad ultimum;ab initio usque ad
finem ; ab ovo ad mala.
desjjel principí. m. adv. Desde el principio.
Ab initio , ab exordio.
tot té son princií-i. loe. Principio quieren
las cosas. Initia res habent.
PRINCIPIANT , A. adj. Principiante. Tyro.
PRINCIPIAR, v. a. Principiar. Incipere.
principiat , da. p. p. Principiado.
PRIOR, s. m. Prior. Prior. .
gran prior. Gran prior. Magnus prior.
PRIORA, s. f. Priora. Antistita.
PRIORAL. adj. Prior al. Prioralis.
PRIORAT. s. m. empleo del Prior. Priorato.
Prioratus.
priorat , territori de la jurisdicció del Prior.
Priorato. Prioratus.
PRIORITAT. s. f. anterioritat d' una cosa
respecte d' altra, ó en él témps, ó en I'ór-
de. Prioridad. Prioritas.
Prioritat de naturalesa. Prioridad de na-
turaleza. Prioritas natune.
prioritat d' origen. Prioridad de origen.
Prioritas originis.
PRIS. s. m. ant. honor, ó estima , que s' ad-
quirex ab alguna acció gloriosa. Pretz. Pió-
nos , nomen.
PKISAR. v. n. afectar garbo. Garbear. Ele-
gantiam ostentare.
31
PRI
PRISARSE. v. r. Preciarse. Glorian
PRiSMA. s. m. Geom. Prisma. Prisma.
PRI VACIO, s. f. 1' acció de privar. Privación.
Privatio.
privació , carencia d' alguna cosa en subgéct*
capas de teñirla. Privación. Privatio.
privació, d' empleo, comissió, &c. Priva-
ción. Privatio.
privació, ausencia del be que s' desitja. Pri-
vación. Privatio, orbatio.
PRIVADA, s. f. necessaria. Privada. La-
trina.
PRIVADAMENT. adv. m. Privadamente.
Privatim.
PRIVANSA. s. f. valiment ab él Príncep 6
superior. Privanza. Gratia.
PRIVAR, v. a. llevar á algú lo que posseex.
Privar. Orbare.
privar, d' algún empleo , dignitat, &c. Pri-
var. Privare.
trivar , prohibir. Privar. Vetare , prohi-
bere.
privar de veu activa, f. V. Actiu.
privar , d' algún sentit , ó deis sentits. Pri-
var. Sensuum torporem inferre.
privar, v. n. teñir vaiiment ab él Príncep 6
superior. Privar. Gratiá valere apud ali-
quem.
axó no priva, expr. per denotar qu' alguna
cosa no impedex que sen' fassa ó verifiqua
un' altra. Eso no quita , no estorba , no im-
pide. Nihil obstat quominus.
PRIVARSE, v. r. Privarse. Abstinere ab
aliquo; sibi aliquid interdicere.
PRIVAT, DA. p. p. Privado.
privat , adj. lo que s' fa á vista de pocs , séns
formalitat ni cerimonia alguna, ó lo qu' es
personal y particular de cada hu. Privado.
Privatus.
privat , él que no té ca'rreg páblic. Privado.
Vir privatus.
privat. s. m. qui té valiment ab él Príncep 6
superior. Privado. Apud aliquem florens
gratiá.
vida privada. Vida privada. Vita modu3 pri-
vatus.
TOT LO PRIVAT ES DESITJAT : COSA PRIVADA ES
desítjada. ref. La privación es causa del
apetito.
Nitimur in vetitum semper, cupimusque
negata.
PRIVATIU, VA. adj. propi y particular. Pri-
vativo. Proprius.
PRIVATIVAMENTE adv. m. Privativamen-
te. Privato iure ; exclusoria autorita*
te.
PRIVILEGI. s. m. Privilegio, privilegio.
Privilegium.
PRiviLKGi convencional. Privilegio conven-
dotial. Privilegium eüuvectiouaU.
PRI-
232 PRI
privilegi dei canon. Privilegio de canon.
Privilegium canonis.
RiviLEGí del for. Privilegio del fuero. Fori
privilegium.
PRivíLEGí local. Privilegio local. Privilegium
lócale.
privilegi odios. Privilegio odioso. Privile-
gium odiosum.
privilegi personal. Privilegio personal. Per*
sonale privilegium.
rrivilegi real. Privilegio real. Privilegium
reale.
privilegi remuneratori. Privilegio remune-
rativo. Privilegium antidótale.
PRIVILEGIA!, DA. p. p. Privilegiado,
prevüegiado.
PRIVILETGE. s. m. territ. V. Privilegi.
EN PRO, Y EN CONTRA, m. adv. En
pro v en contra. Pro & contra:
PROA. s. f. de 1' embarcado. Proa. Proa.
PROBA, s. f. argument, rahó, document,
&c. ab que s' proba ú evidencia alguna co-
sa. Prueba. Probatio.
froea, indici, senyal. Prueba. Indicium, sig-
num.
iroba, ensatx, experimenr. Prueba. Pericu-
lum , experimentum.
proba, for. justificado del dret d' alguna de
las parts. Prueba. Probatio.
proba , en las reglas d' Aritmética. Prueba.
Rationis comprobatio.
proba , en P Impiempta. Prueba. Typorum
examen.
proba , instrument de Cirurgía. V. Algalia.
probas, p. de llinatge. Pruebas , probanzas,
informaciones. Secretae inquisitiones.
Á proba, m. adv. Á prueba. Ad experimen-
tum.
á tota proba, m. adv. ab que s' expréssa la
consistencia 6 fermesa d" alguna cosa. De
prueba. Ad periculum , ad experimentum.
PROBABILITAT. s. f. Probabilidad. Proba-
bilitas.
PROBABILÍSIM, A. adj. sup. Probabilísimo.
Valdi probabilis.
PROBABILÍSIMAMENT. adv. m. sup.Pro-
babilísirnamente. Probabiliter valde : pene
certe.
PROBA BILISME. s. m. Probabilismo. Pro-
babilismus.
PROBABILISTA. s. ra. ProbabilisU. Proba-
bilitatis sectator.
PROBABILITAT. s. f. Probabilidad. Proba-
bilitas.
PROBABLE, adj. verosímil , fundat en rahó
prtident. Probable. Probabilis.
probable, lo que s' pod probar. Probable.
Probabilis.
PROBABLEMENT. adv. w. Probablemente.
Probabiliter.
PRO
PROBACIÓ. s. f. Probación. Probatio.
PROBAR, v. a. examinar las cosas. Prob'ar. ■
Experiri.
probar , justificar , manifestar , fer patent la
veritat d' alguna cosa. Probar. Probare.
trobar , examinar si una cosa está conforme
á la mida , proporció &c. d' altra á la qual
deu ajustarse, com: probar un vestit. Pro~
bar. Comparare.
probar , comensar una cosa per conéxer si
podrá proseguirse. Probar la mano. Tenta-
re , experiri.
probar, v. n. convenir, ser á propósit, fer
profit , ó no danyar, com probar una
vianda , un terreno. Probar. Convenire.
probar , tastar. Probar. Gustare , degus-
tare.
NO PROBAR Á ALGÚ ALGUNA TERRA , ALGÚN
terreno, f. danyarli la salud. Probar mal
la tierra. Situm vale'udini officere.
trobar las for"as. f. met. probar V habili-
tat , inteligencia d' algú en alguna mate-
ria. Probar las fuerzas. Quid animi vel vir-
tutis sit periclitari.
probar fortuna, f. V. Fortunat
PROBAR EL VADO. f. V. Vado.
probar la coartada, f. for. V. Coartada.
probar la paciencia, f. Probar la paciencia,
tentar de paciencia. Tentare quantum quis
patiatur.
PROBAT , DA. p. p. Probado.
PROBATURA, s. f. V. Proba en el tercer
significat.
PROBITAT. s. f. Probidad. Probitas.
PROBLEMA, s. m. Problema. Problemma.
problema , en la Geometría. Problema. Pro-
blemma.
problema indbterminat ó local. Alg. Pro-
blema indeterminado 6 local. Problemma in-
determinatum aut locaie.
problema teoreriátic. Problema teoremático.
Problemma theorematicum.
PROBLEMÁTIC, A. adj. Problemático. Pro-
blemmaticus.
PROBLEMÁTIC AMENT. adv. Problemáti-
camente. Problemmaticé.
PROCEIMENTS. s. m. p. las accions d' al-
gú , él modo d' aportarse. Procedimientos.
Acta.
PROCEIR. v. n. originarse , derivarse , pro-
venir. Proceder. Procederé.
proceir. , aportarse , gobernarse , com : pro-
ceir ab prudencia , ab indiscreción bé ,
malament, &c. Proceder. Se gerere.
proceir. for. fer procés contr' algú. Proceder.
QuasstioneHí instituiré.
PRUCELEUMÁSTIC.s.m.peu de veri llati.
Proceleumástico. Proceleumasticus.
PROCES. s. m. progres. Proceso. Proccssus.
procés. for. Proceso. Acta iudiciaria.
DNIÓ
PRO
unió de procés. for. Acumulación. Cumula-
tio.
unik un procés á altre. f. for. Acumular.
Adiungere, cumulare.
la cara li fa procés. f. La cara se lo dice :
en la cara se te conoce. Imago animi vultus
esr.
PROCESSAL. adj. Procesal. Processalis.
PROCESSAR. v. a. Procesar. Acta instrue-
re.
procesar en regalía, f. ant. V. Descridar.
PRüCESSAT, DA. p. p. Procesado.
processat de regalía, ant. V. Descridat , en
él segon signiíkat.
PROCESSIÓ. s. f. Procesión. Processio.
PROCESSÓ. s. f. ant. V. Profcssó.
PROCLAMA, s. f. Proclama. Proclamatio.
PRÜCLAMACIÓ. s. f. Proclamación. Procla-
matio.
PROCLAMAR, v. a. publicar ab altas veus
alguna cosa per feria notoria á tbts. Procla-
mar. Proclamare.
proclamar , aclamar. Proclamar. Acclama-
re.
PROCLAMAT, DA. p. p. Proclamado.
PROCÓNSUL, s. m. Procónsul. Procónsul.
PROCONSULAR. adj. Proconsular. Procon-
sularis.
PROCONSULAT. s. m. dignitat del Pro-
cónsul. Procónsulado. Proconsulatus.
PROCREACIÓ. s. f. Procreación. Procrea-
tio.
PROCREADOR, s. m. Procreador. Procrea-
tor.
PROCREAR, v. a. Procrear. Procreare.
PROCREAT, DA. p. p. Procreado.
PROCURA, s. f. Procuración , poder , procu-
ra. Auctoritas gerendi alteráis negotia.
PROCURACIÓ. s. f. ant. Procuración. Pro-
curado.
PROCURADOR, s. m. ofici en los tribunals.
Procurador. Procurator.
procurador de pobres. Procurador de pebres.
Pauperum procurator.
constituir procurador, f. V. Constituir»
PROCURAR, v. a. Procurar. Procurare.
PROCURAT, DA. p. p. Procurado.
PRODÍC1Ó. s. f. ant. traició. Prodición , ale-
vosía , traición. Proditio,
PRÓDIG, A. adj. Pródigo. Prodigus.
PRODIGALITAT. s. f. Prodigalidad. Pro-
digalitas.
PRODIGAMENT. adv. m. Pródigamente.
profusamente. Prodigé , profusé»
PRODIGAR, v. a. Prodigar. Effusé expen-
deré.
PRODIGL s. m. succés estrany , qu' excedex
éls límits regulars de la naturalesa. Prodi-
gio. Prodigium.
I'Rodigi , miracle. Prodigio. Prodigium.
Tom. 11.
PRO ;qi
prodigi , cosa especial , rara y primorosa en
sa linea. Prodigio. Prodigium.
PRODIGIOS, A. adj. maravellos. Prodigio-
so. Prodigiosus.
prodigios , raro , primoros , exquisit. Prodi-
gioso. Prodigiosus.
PROD1GIOSAMENT. adv. m. Prodigiosa-
mente. Prodigiosé.
PRODUCCIÓ. s. f. Producción. Productio.
PRODUCTIU , VA. adj. Productivo. Produc-
tivus.
PRODUCTO, s. m. lo que s' trau d' alguna
cosa que s' ven , ó lo que redditua. Produc-
to, procedido. Proventus, redditus.
producto, en la Arithme'tica. Producto. Pro-
ductus.
productos alternatius, en 1' Álgebra. Pro-
ductos alternativos. Alternus productus ali-
cuius magnitudinis.
PRODUIR. v. a. tra'urer de sí ab activitat ó
acció vital alguna cosa. Producir. Produ-
cere.
produir. for. allegar. Producir. Exhibere.
produír. met. douar; com se diu d' un pai»
qu' ha produit algún gran home. Produ-
cir. Producere.
PRODUIT , DA. p. p. Producido.
PROEMI. s. m. Proemio. Prooemium.
PROEMIAL, adj. Proemial. Prooemialis.
PROER. s. m. anr. él mariner qu' asistex
en la proa de Tembarcaeió. Proel. Prorecta.
PROESA. s. f. Proeza. Egregium factum.
PROFÁ , NA. adj. no sagrat. Profano. Pro-
fanus.
profá, irreligios, immodest. Profano. Lu-
xunosus.
PROFANACIÓ. s. f. Profanación , profana-
miento. Profanado.
PROFANADOR, s. f. Profanador. Profana-
tor.
PROFANAMENT. adv. m. Profanamente.
Profané.
PROFANAR, v. a. Profanar. Profanare.
PROFANAT, DA. p. p. Profanado.
PROFECÍA, s. f. dó sobrenatural. Profecía.
Prophetia.
profecía , anunci de lo venider. Profecía.
Prophetia, vaticinium.
profecía, met. prouóstic. Profecía. Prsedic-
tio.
PROFERIMENT. s. m. p. u. 1' acció de pro-
ferir. Prolacion. Prelado.
PROFERIR, v. a. Proferir. Preferre.
PROFERIT, DA. p. p. Proferido.
PROFERTA, s. f. ant. V. Perferta.
PROFES , SA. adj. él religios que ha profes-
sat. Profeso. Professus.
PROFESSAR. v. a. practicar algún un arf.
ó facultat. Profesar. Prcphiteri.
profesar, fer los tres vots en alguna religió.
Nnn Pro-
a?4 P R0
Profesar. Professionem emitiere.
professak , amistat. Profesar. Profiteri.
PRüFESSÍA. s. f. T acció de professar en al-
guna religió. Prefesion. Professio.
PROFESSIO. s. f. estament, estat de vida.
Profesión. Professio.
PRoncsfíó , protestado ó confessió pública.
Profesión. Professio.
PROFESSIO. s. f. Procesión. Processio.
írofessó , agregar, de cosas que van las unas
tras las aliras. Procesión. Continuata se-
ries.
-en professó. adv.m. Procesionalmente. Suppli-
cantium ritu.
PROFESSOR. s. m. el que exércex, ó enseña
algún art ó ciencia. Profesor. Professor.
PROFETA, s. f. qui té d5 de profecía. Pro-
feta. Prophetes.
profeta , met. qui per senyals conjectura
lo venider. Profeta. Vaticinator.
PROFETAR. v. a. ant. V. Profetisar.
PROFÉTIC , A. adj. Proféiko. Propheti-
cus.
PROFETICAL. adj. ant. V. Profe'tic.
PROFÉTICAMENT. adv. m. Profeticamen-
te. Propheticé.
PROFETISA, s. f. Profetisa. Prophetissa.
PROFETISAR. v. a. Profetizar , profetar.
. roplietisare.
PROFETISAT , DA. p. p. Profetizado.
PROFiT. s. m. Provecho. Utilitas , comino-
dura.
Home de profit. Hombre de provecho , hombre
de pro. Homo proficiens.
fer profit. f. Hacer provecho. Prodesse.
ser de profit. f. Ser de provecho. Prodesse.
bon pkgfít. loe. usada per urbanitat ab éls
que ménjan ó beuen. Buen provecho, buen
pro. Piosit.
bon profit li fassa. loe. ab que s' denota
que no s' fa gran cas de lo qu' altre logra
ó que no se li enveja. Buen provecho le
haga : con su pan se lo coma. Bene vertat ;
profit.
HONRA Y PROFIT NO CAB TÓT EN UN BOIiSIC.ref.
V. Cábrer.
PROFITABLE. adj. ant. V. Profitos.
'^OFITAR. v. n. ant. V. Aprontar.
x'ííOFITOS, A. adj. Provechoso. Utilis, pro-
fie ÜUS.
PROFiTOSAMENT. adv. m. p. u. Prove-
chusamente. Proficué.
PROFITUSÍSSÍM, A. adj. sup. Provechosí-
simo. Valde proficuiis.
PRÓFUGO, GA. adj. Prófugo. Profugus.
PROFUNDAMENT. adv. m. Profundamen-
te. Profundé.
PROFÜNDISAR. v. n. fer fonda alguna co
sa. Profundar , profundizar. Altiiis cavare.
Profundisak , entrar , penetrar mblt en din
PRO
tre. Profundizar , profundar. Penetrare.
profundisar. met. diseórrer y examinar á
fondo una cosa. Profundizar , profundar.
Alté penetrare.
PROFUNDISAT, DA. p. p. Profundizado.
PROFUNDÍSSÍM, A. adj. sup. Profundísi-
mo. Altissimus.
PROFUNDÍSSIMAMENT.adv.m. sup. Pro-
jundisimamente. Aítisiimé.
PROFUNDITAT. s. f. una de las fres di-
mensibns del eos. Profundidad. Profundi»
tas.
PROFUNDITAT , extensió de la cosa desde la su-
perficie fins al fondo. Profundidad. Profun-
ditas.
profunditat. met. exceLlencia y capacitat
d' ingeni, &c. Profundidad. Profunditas.
PROFUNDO, DA. adj. que denota la di-
mensió d' un eos desde ta superficie fins á
son fondo ;axí s' diu, qu' un' sólido té tant
d' ampie, com de profundo. Profundo.
Profundus , altus.
profundo , mblt fondo , com un pbu profun-
do. Profundo. Profundus.
profundo, intens , en s' especie com : son
profundo, erudició profunda. Profundo.
Altus.
profundo , humil en sumo gran com: pro-
funda reverencia , acatament profundo.
Profundo. Humillimus.
PRQFUSAMENT. adv. m. Profusamente.
Profusé.
PROFUSIÓ. s. f. Profusión. Profusio.
PROGENITOR, s. m. Progenitor. Progeni-
tor.
PROGIMNASMA, s. m. Progimnasma. Pro-
gimnasma.
PROGRAMA, s. m. Programa. Program-
ma.
PROGRES. s. m. Proceso, progreso. Pro-
PROGRESSIO. s. f. 1' acció de passar en da-
vant , ó proseguir alguna cosa. Progresiom
Progressio.
progressió. Arithme't. Progresión. Progre#si©
arithmetica.
progressió descendent. Arithmét. y Geom.
Progresión descendiente. Progressio descen-
denst
progressió ascendent. Arithmét. y Geom.
Progresión ascendente. Progressió aséen-
te o
dens.
PROGRESSIU, VA. adj. Progresivo. Pro-
gressivus.
PROGRESSIVAMENT. adv. m. Progresi-
vamente. Progressive, gradatim.
PROHIBICIÓ. s. f. Prohibición. Prohibr-
tio.
PROHIBIR, v. a. Prohibir. Prohibere.
PROHIBIT , DA. p. p. Prohibido.
PRO-
PRO
PRGHÍBITIU , VA. adj. Prohibitivo. Prohi-
tivus.
PRÜÍIIBITORI, A. adj. Prohibitorio. Prohi-
bitnrius.
PROHISME. s. m. ant. V. Parent, próxim
en son segon significar.
PROHOM, s. m. ant. Hombre bueno , hombre
de pro , principal. Probus homo, praecipuus
homo.
prohom, d' algún gremi. Prineipal de un gre-
mio. Artificuin coetüs praeses.
PROHOMENIA. s. f. anr. V. Promenia.
PROÍS, s. m. ant. la gúmera ab que s' asse-
gura P embarcado. Prois. Rudens.
PROISME. s. m. V. Prohisme.
PROJECTAR. v. a. Proyectar. Excogitare ,
animo destinare.
PROJECTAT , DA. p. p. Proyectado.
PROjECTE. s. m. Proyecto. Consilium , ins-
titutum.
PROJÉCTÍSTA. s. m. Proyectista. Consilii,
instituti excogitator.
PROLACIÓ. s. f. ant. Prolacion. Prolatio.
PROLE, s. f. Prole. Proles.
PROLEG. s. m. Prólogo. Prologus.
PROLEGÓMENO, s. m. Prolegómeno. Pro-
legomenon.
PROLIXÁMENT. adv. m.Prolixamente.Pro-
lixe.
PROLIXÍTAT. s. f. Prolijidad. Prolixitas.
PROLIXÓ, XÁ. adj. Prolho. Prolixus.
PROLONGACIÓ. s. f. Prolongación, prolon-
gamiento. Prolongado.
PROLONGADAMENTE adv. m. Prolonga-
damenfe. Ad longum tempus.
PROLONGAMENT. s. m. ant. dilació. Pro-
longamiento. Dilatio, prolongado.
PROLONGAR, v. a. Prolongar. Prolon-
gare.
PROLONGAT, DA. p. p. Prolongado.
PROLOQUI. s. m. Proloquio. Proloquium.
PROLUSIO. s. f. acció ó discurs que dona
senya ó mostra de lo qu' ha de ser la fun-
dó principal. Prolusión , prelusión. Pro-
lusio.
PROM. s. m. V. Prohom.
PROMEDIAR, v. n. interposarse per ajusfar
alguna dependencia. Promediar. Se inter-
ponere.
PROMEN. s. m. ant. V. Prohom.
PROMENIA. s. f. ant. Hombría de bien. Pro-
bitas.
promenia, ant. Junta de hombres buenos, prin-
cipales. Proborum vel prsecipuorum homi-
num coetus.
PROMES , A. p. p. de prome'trer. Prome-
tido.
faltar Á lo promes. f. No cumplir , faltar á
la promesa. A promissorum fide deciscere.
PROMESA, s. f. expressió de la voluntat de
PRO 23 -
donar á altre tí fer per éll alguna cosa.
Promesa , prometimiento , prometido, pro-
misión. Promissum.
promesa , la que s' fa á Déu y á sos Sants d'
exécutar algún' obra piadosa. Promesa. Vo-
tum.
MOLTAS PROMESAS Y POCAS ATESAS. ref. Manda-
potros y da pocos : bien reza pero mal ofre-
ce. Áureos montes pollicetur , nihilque dat.
PROMESSIÓ. s. f. ant. V. Promesa.
PROMETEDOR, s. m. ant. Prometedor.
Promissor.
PROMETENSA. s . f. feta á Déu ó ais Sants
d' exécutar algún' obra piadosa. V. Pro-
mesa.
PROMETIMENT. s. m. ant. V. Promesa.
PlvOMETRER. v. a. donar paraula de donar
ó fer alguna cosa. Prometer. Promittere.
prometrer, asseverar , assegurar alguna cosa
reguiarment amenassand ; axí s' diu : jot'
prometo que t* cansarás per aquest camí es-
cábr.os : jot' prometo que me la pagarás.
Prometer. Iurare, dicsre.
promjítrer mes pa que formatge. f. fam.
Prometer montes de oro. Montes áureos
poiliceri.
promet y .no dona. loe. ¿puntar y no dar.
Inaniter promittere.
PROMET MÓLT Y DONA RES , Ó DONA POC. loC.
Manda potros y da pocos. Multa promittit,
¿ed nihil prsestat. .
Á SANTS Y Á MINYONS No'LS PROMETES QUE NO
'ls dons. ref. V. Donar.
PROMETRÉRSE. v. r. esperar él logro d'
algiína cosa; teñir confiansa del succés que
s' presum d' alguna cosa , com : pro:.:¡>
trerse molt deis bons efids d' un smig,
de J' habilitat d' algú. Prometerse. Confi-
dere.
prómétrerse , donarse paraula de matrimoni.
Prometerse. Sponsaüa contrahere.
PROMISCUAVIENT. adv. m. Promiscua-
mente- Promiscué.
PROMISCUO, CUA. adj. Promiscuo. Pro-
miscuas.
PROM1SSIÓ. s. f. ant. V. Promesa.
térra de rROMissió. Tierra de promisión. Ter-
ra promissionis.
PROMISSORÍ , A. adj. Promisorio. Promis-
sorius.
PROMOCIÓ. s. f. Promoción. Promotio.
PROMOGUT, DA. p. p. de promóurar. Pro-
movido.
PROMONTORI. 9. m. él cap , montanya ó
tros de térra elevar qu' entra en él mar. Pro-
montorio. Promontorium.
promontori. met. lo qu' abulta rr.ólt. Pro-
monXorio. Cumuius.
PROMOTOR, s. m. Promotor , promovedor.
Promotor.
PRO-
5^6 PRO
PROMÓURER. v. a. avansar una cosa , pro-
curand feria arribar á sa perfecció. Promo-
ver. Promoveré.
pkomóurrr, elevar á algún empleo ó dignitat.
Promover. Evehere , extollere.
PROMOVEDOR, s. m. V. Promotor.
PROMPTAMENT. adv. m. Prontamente.
Prompté.
PROMPTE, TA. adj. velos, accelerat, prest.
Pronto. Pr.omptus.
prómpte , dispast , aparellat per V exécució d'
alguna cosa. Pronto. Paratus.
prom-'te, cole'ric. Pronto. Iracundus.
prompte, usat substantivament, impuls repen-
tí. Pronto, repentón. Impulsus animi.
de prómptb. m. adv. De pronto. Súbito , re-
pente.
per él. trompte. m. adv. Por el pronto, la-
terim , interea.
PRO.VIPTÍSSIM, A. adj. sup. Prontísimo.
Valde promptus.
PROMPTÍ3SIMAMENT. adv. ra. sup.Pron-
tt'simamente. Promptissímé.
PROMPTíTUT. s. f. lléstesa, diligencia, ve-
locitat. Prontitud, pronteza. Promptitudo.
promptitut , primer movimeiit. Primer pron-
to , primer movimiento. Primus animi mo-
tus. ■ :
PTOMPTÜARÍ. s. m. Prontuario. Promp-
tuarium.
PROMULGACIÓ. s. f. Promulgación. Pro-
mulgado.
PROMÜLGADOR. s. m. Promulgador. Pro-
mulgator.
PROMULGAR, s. m. Promulgar. Prpmul-
gare.
PROMULGAT, DA. p. p. Promulgado.
PRONOM. s. m. Gram. Pronombre. Prono-
men.
PRONOSTIC. s. m. él senyal per él qnal se
conjectura ó endevina alguna cosa futura,
com se diu que 1' inclinació al estudi es un
pronóstic de la ciencia qu' algú ha d' ad-
quirir. Pronóstico. Prognosticum.
pronóstic , predicció del venider , feta per 1'
observado d'alguns senyals ; axí s' diu qu'
algú fa bon pronóstic del e'xit d 1 algún' em-
presa en vista de sa bona direcció. Pronós-
tico. Praedictio.
tronóstic, calendan. Pronóstico , almanaque.
Kalendarium.
PRONOSTICACIÓ. s. f. ant. Pronosticación.
Prredktio.
PRONOSTICADOR. s. m. Pronóstic ador.
Praedicens.
PRONOSTICAR, v. ^.Pronosticar. Quidquam
p-o^nosticó indicare.
PRONOST1CAT , DA. p. p. Pronostica-
do.
PRONUNCIA, s. f. V. Pronunciado.
PRO
PRONUNCIACIÓ. s. f. cxpressió de ras De-
trás ó paraulas. Pronunciación. Pronun-
tiatio.
pronusciació, la quinta part de la retórica.
Pronunciación. Pronunciatio.
PRONUNCIAR, v. a. expressar las lletras ó
parauias. Pronunciar. Pronuntiare.
pronunciar, for. la sentencia, auto, &c. Pro-
nunciar. Pronuntiare.
PRONUNCIA!", DA. p. p. Pronunciado.
PROP. adv. 1. y t. cerca. Cerca, junto, al pie.
Prope.
props. p. en la pintura, las figuras del primer
térme. Cercas. Imagines in pictura primó
spectabiles. -
ser prop parent. f. Tocar de cerca. Próxima
cognatione coniungi.
prop del, fog. m. adv. V. A la bora del
fog.
TANT PROP TING LAS DENTS, QUE NO M* RECOR-
DÓ d' amigs , ni pakents. ref. V. Dent.
PROPAGACIÓ. s. f. multiplicado de la es-
pecie per generado. Propagación. Propa-
gado.
propagació , extensió, dilatació, com : propa-
gació de la fe. Propagación. Propagatio.
PROPAGADOR, s. m. Propagador. Propa-
gator.
PROPAGAR, v. a. multiplicar 1' especie per
generado. Propagar. Propagare.
propagar, exténdrer, dilatar. Propagar. Pro-
pagare.
PROPAGAT , DA. p. p. Propagado.
PROPALAR, v. a. Propalar. Propalare.
PROPALAT , DA. p. p. Propalado.
PROPASSAR. v. n. Propasar. Metam trans-
gredí.
PROPASARSE, v. r. Propasarse. Metas
transgredí.
PROPENS , A. adj. Propenso. Propénsus.
PROPENSIÓ. s. f. Propensión. Propen-
sio.
PROPET. adv. dim.l. y t. Cerquita. Proximé,
valde proximé.
PROPI, A. adj. lo que pertany i algú, y
pod ferne lo que vol. Propio. Proprius.
propi , peculiar. Propio. Proprius.
pRon , convenient , á propósit per algún fi.
Propio. Proprius.
iRori, conseguent; axí s' diu qu' es Propi del
prudent obrar ab reflexid. Propio. Conse-
quens.
propi , inatéx ; axí s' diu qu' algú torna ab la
propia embarcado", ab qu' habia partit.Pro-
pio. ídem.
propi , un deis cinc universals en la Lógica.
Propio. Proprium.
propi, semblant ; axí s' diu d' algún retrato,
qu' es la propia figura del retratat. Propio.
Siniilliuias.
PRO-
PRO
propi, Gramát. él nom así dit. Propio. Pro-
pri'.im nomen.
prüpis , p. lo que te una ciutat , vila , ó lloc
pe'ls gastos pú'bücs. Propios. Propria bona
urbis vel oppidi.
propis , els béns que ré algún particular. Ha-
beres. Bona , facultares.
propi , s. m. él que s' dirigex , ó envía á algú
per portarli alguna noticia, carta &c. Pro-
pio. Tabellarius peculiariter missús.
propi, contrapositivament á la pobresa Reli-
giosa. Propiedad. Propietas.
en propis termes, m. adv. En propios térmi-
nos. Genuinis vocibus.
PROPIAMENT. adv. m. Propiamente. Pro-
prié.
PRO: ; ICI, A. adj. Propicio. Propitius.
PROPICIACÍÓ. s. f. Propiciación. Propitia-
tio.
PROPICIATORI, A. adj. Propiciatorio.Pro-
pitiatorius.
PROPiciAToRi. s. m. la lámina quadrada d" or
que s' posaba sobré 1' Arca del Testament
en la lley antigua. Propiciatorio. Propitia-
torium.
PROPIETAT. s. f. domini. Propiedad. Do-
minium.
propietat , hisénda. Propiedad , raiz. Fun-
dus.
propietat, qualitat propia y peculiar d* algu-
na cosa. Propiedad. Proprktas.
propietat, la deguda proporció , n3turalitat,
ó perfecció en las cosas. Propiedad. Conve-
nientia.
propietat, Filos. Propiedad. Proprietas.
propiktats. p. en la Música. Propiedades.
Proprietates musiese.
PROPIETARI, A. adj. Propietario. Proprieta-
rius.
PROPIÍSSIMAMENT. adv. m. Propísima-
mente. Propriissimé.
PROPINA, s. f. Propina. Honorarium emo-
lumentum quod magistris, academicis & alus
dari solet extra sortem.
PROPINQUE. adj. ant. V. Propinqüo.
PROPÍNQUITAT. s. f. proximkar , imme-
diació. Propincuidad. Propinquitas.
propinquitat , de parentiu. Propinquidad.
Cognatio.
PROPINQUÜO, QÜA. adj. Propinqüo. Pro-
pinquus.
PROPORCIÓ. s. f. la correspondencia degu-
da de las parts d' alguna cosa. Proporción,
proporcionalidad. Proportio.
proporció, aptitut, capacitat per alguna cosa.
Proporción. Propon o.
proporció. Matem. Proporción, analogía. Pro-
portio.
proporció ARiTHttiÉTicA. Proporción aritmé-
tica. Proportio arithnietica.
Tom.II.
PRO 23^
proporció composta. Proporción compuesta.
Proportio composita.
pro; orció continua. Proporción continua.
Proportio continua.
tropokció directa. Proporción directa. Pro-
portio directa.
proporció geométrica. Proporción geométri-
ca. Proportio geométrica.
proporció major. Músic. Proporción mayor,
temario mayor. Proportio maior música.
proporció menor. Música. Proporción menor,
ternario menor. Proportio minor música.
proporció recíproca ó inversa. Proporción
recíproca ó inversa. Proportio reciproca vel
inversa.
proporció simple. Proporción simple. Propor-
tio simple*.
Á proporció. m. adv. A proporción. Propor-
tionaliter; ad normam.
PROPORCIONADAMENT. adv. m. Pro-
porcionadamente, proporcionablcmente. Pro-
portionaliter.
PROPORCIONAL, adj. Proporcional. Pro-
portionalis.
PROPORCIONALMENT. adv. m. Propor-
cionalmente. Proportione s^rvata.
PROPORCIONAR, v. a. disposnr las cosas
ab ia proporció deguda per él ti á que s'
destinan. Proporcionar. Aptare.
proporcionar , disposar las cosas aptarnent
per la consequueió d' algún fi. Proporeio~
nar. Aptum reddere.
PROPORCIONARSE, v. r. Proporcionarse.
Comparare , aptare se.
PROPORCIONAT , DA. p. p. Proporció-
nado.
iroporcionat. adj. apte , competent, á pro-
pósit per lo que s 1 necessita. Prepor donado.
Aptus.
PROPOSAMENT. s. m. ant. V. Propósit,
designe.
PROPOSAR. v. a. representar , feí present.
Proponer. Proferre , referre.
proposar , fer propósit. Proponer. Proponere,
profiteri.
proposar, un argument. Proponer. Propo-
nere.
proposar , á algú per algún empleo. Propo-
ner. Proponere.
l' home proposa y deu bisposa. ref. V. Déu.
PROPOSAT , DA. p. p. Propuesto.
PROPOSICÍÓ. i. f. 1' accii de proposar. Pro-
posición. Propuskio.
PROPosició , entre *ls Diale'ctics. Proposición^
Propositio.
pROPosició , entre 'ls Materr.átics. Proposici n,
Propositio.
Froposició convertible. Log. Proposición
convertible. Propositio convertibilis.
PROPÓSIT. s. 111. la materia de que s' tracta;
Ooo _ a>xi
24* PRO
axí s' diu : sobr' aquest própósit se deu
discorrer iniílt. Propósito. Materia.
propóíit, resoiució ferma de fer alguna cosa.
Propósito. Propositum.
X pitoposit. m. adv. A prepósito. Ad rem.
de prok5sit. ni. adv. De propósito. De indus-
tria.
top.a de i'ropósit. loe. Fuera de propósito.
Extra rem.
PROPRETüR. s. m. entre 'Js antigs Romans.
Propretor. Propnetor.
PRORATA. s. f. la part que toca á al-
gú de lo que .' repartex entre varios. Pro-
rata. Rata pars.
PRORATEJAR. v. a. Proratear\ ratear. Vio
rata parte dutribuere.
PRORATEJAT, DA. p. p. Prorateado , ra-
teado.
PRORATETX. s. m. Prorateo, rateo. Pro
rata parte distributio.
PRÓROGA. s. f. Prároga. Prorogatio.
PROROGACIÓ. s. f. V. Próroga.
PROROGAR. v. a. Prorogar. Prorogare.
PROROGAT , DA. p. p. Prorogado.
PRORÓMPRER. v. n. Prorampir. Prorum-
pere.
PRORUMPIR. v. n. V. Prorómprer.
PROSA, s. f. la locució, ú oració no Hígada á
reglas de vers. Prosa. Sermo solutus.
prosa , seqüencia en la missa. Prosa. Prosa.
PROSAPIA, s. f. Prosapia. Prosapia.
PROSCKIPCIÓ. s. f. Proscripción. Proscrip-
tio.
PROSCRIT , A. p. p. de proscríurer. Pros-
cripto.
PROSCRÍURER. v. a. Proscribir. Proscri-
bere.
PROSECUCIÓ. s. f. Prosecución. Prosecu-
tio.
PROSEGUIR, v. a. Proseguir. Prosequi.
PROSEGUIT, DA. p. p. Proseguido.
PROSÉLIT. s. m. Prosélito. Proselytus.
PROSODIA, s. f. part de la Gramática. Pro-
sodia. Prosodia.
PROSOPOPEYA, s. f. figura retórica. Pro-
sopopeya. Prosopopeya.
troso.opeya, fam. esplendor, lluiment , gala
gravedat : axi s' diu qu' algú va ab molta
íRosopoi'EYA. Prosopopeya.Gra\'rtas in agen-
do vel dicendo.
PROSPERAMENT. adv. m. Prósperamente.
Prosperé.
PROSPERAR, v. n. Prosperar. Prosperé
agere.
PROSPERAT, DA. adj. Prosperado.
PROSPERiTAT. s. f. Prosperidad. Prospe-
ctas.
PROSPERO, RA. adj. Próspero. Prosper.
PROSEGUIT , DA. adj. ant. V. Perseguit.
PROST1TUCIO. s. f. Prostitucion.Vrosútuúo.
PRO
PROSTITUIR, v. a. Prostituir. Prostitue-
re.
PROSTITUIRSE, v.r. Prostituirse. Se pros-
tituere.
PROSTITUIT , DA. p. p. Prostituido, pros-
tiíuto.
PROSTRAR. v. a. ant. V. Postrar.
PROSTRAT , DA: p. p. ant. V. Postrat.
PROTECC1Ó. s. f. Protección. Protectio.
PROTECTOR, s. m. él que defensa 6 ampar
ia á algún desvalgut. Protector. Prote-
ctor.
protector, d' alguna Religió, comunitat,
gremi i¡ &c. Protector. Protector.
PROTECTORA, s. f. Protectora , protectriz,
Proteotrix.
PROTEGIR. v. a. Proteger. Protegeré.
PROTEGIT, DA. p. p. Protegido.
PROTERVAMENT. adv. m. Pratervamen*
te. Protervé.
PROTERVIA, s. f. Protervia , protervidad.
Protervia.
PROTERVO, VA. adj. Protervo. Proter-
vus.
PROTESTA, s. f. prevenció féta per no per»
judicarse d' algún dret. Protesta. Protesta-
do.
protesta , promesa ab asseveració de fer al-
guna cosa. Protesta. Protestado.
protesta , de lletras , en él comers. Protesta.
Syngraphi reclamatio.
PRÓTESTACIÓ. s. f. Protestación. Protes-
tado.
PROTESTACió* de la fe. Protestación de la fé.
Fidei protestado.
PROTESTANT. p. a. Protestante. Protes-
tans.
PROTESTAR, v. a. declarar I' ánimo que s'
té en brde á exécutat alguna cosa. Protes-
tar. Protestari. *
protestar, amenassar ab algún cástig 6 dany;
axi s' diu : li i kotéstá que li pagaría. Pro-
testar. Minas denuntiare.
protestar , assegurar alguna cosa ab forsa, y
eficacia. Protestar. Attestari , asse?erare.
protestar , for. algú de la violencia ó dany
que se li fa. Protestar. Testato reclamare.
protestar , la fe. Protestar. Fidem profi^
teri.
protestar una lletra. f. en él comers. Pro-
testar una letra. Syngraphum reclamare.
PROTÓCOL. s. m. él llibre en que '1 Notari
té T original de las escripturas, que s' fa«
en son poder. Protocolo. Protocollum.
PROTOMÁRTIR. s. m. y f. Protomártir.
Protomartyr.
PROTOMÉDIC. s. m. ProHmédico. Prcto-
ir.edicus.
PROTOMEDICAT. s. m. Protomedieato.
Protomedicaius.
PRO-
PRO
PROTONOTARI. s. m. Protonotario. Proto-
notarius.
PROTOTIPO, s. m. Prototipo. Prototipus.
PROU. adv. bastantement, suficientment.-Btfí-
tante , bastantemente. Sat, satis.
prou. s. m. ant. V. Profit, utilitat.
prou, usat com adj. com se diu haberhi prou
blat , prou tela, prou traballadors. Bastan-
te, suficiente, Sufficiens.
prou , adv. ab que s' denota él cabal motiu,
seguretat , ó facilitar ab que s' pod fer al-
guna cosa, com: prou pod estar alegre,
prou pod gastar, prou se n' pod ríurer.
Bien. Quidem.
prou adv. ab que s' expressa quan se desitja,
ó '1 gust ab que s' logra, y quan de bona
gana s' reb alguna cosa , com : prou ho
voldria , prou li agrada , prou ho estima.
Bien. Quidem.
prou. adv. qu' expressa I' eficacia ab que s'
fa alguna cosa , com : prou ho procura,
prou li explica. Bien. Satis.
prou. adv. arirmatiu , usat regularment per
respóndrer afirmand. Sí, cierto, seguramen-
te. Quidem.
prou es cert, prou es ben cert. loe. ab que
s' afirma ó s' dona per segura alguna cosa
axí s' diu : prou es bkn cert qne tal arbre
té cent anys. Seguramente, segurísimamen-
te,bien cierto es. Non est dubium quin,
absdubio.
PROUS. adj. ant. V. Prontos.
PROVECTO , TA. adj. Provecto. Provec-
tus.
PROVEHIDOR. s. m. Provehedor, provisor.
Annonse príef'ectus.
PROVEHIMENT. s. m. Proveimiento. Pro-
visio.
PROVEHIR. v. a. prevenir manteniments y
altras cosas. Proveer. Instruere.
provehir, donar alguna dignitat ó empleo.
Proveer. Conferre.
proveir, despatxar judicialment una súplica.
Proveer. Decernere , expediré.
PROVEHIT, DA. p. p. Proveído, pro-
visto.
PROVEHIT. s. m. decret del Jutge. Proveído.
Decretum , mandato m.
PROVENIR, v. n. Provenir. Provenire.
PROVERBI. s. m. Proverbio. Proverbium.
proverbis. p. lübre de la sagrada Escriptura.
Proverbios. Proverbiorum ¡iber.
PTOVERBIAL. adj. Proverbial. Proverbia-
lis.
PROVERBIALMENT. adv. m. Proverbial-
mj>nte. In modum. proverbii.
PROVIDENCIA, s. f. disposició anticipada
per algún fi. Providencia. Providentia.
providencia , disposició presa en algún cas.
Providencia. Providentia.
PRO = 4 i
providencia , per antonomasia la de Déu.
Providencia. Providentia.
provincia , 1' estat actual de las cosas ; axí s'
diu : en la present providencia , en al-
tra providencia. Providencia. Providen-
tia.
PRÓVIDO, DA. adj. Próvido, providente.
Providus, providens.
PROVINCIA, s. f. la part d' un régne, ú es-
tat axí dita. Provincia. Provincia.
provincia , él número de convents en las Re-
ligions,qu' están subjéctes al Provincial.
Provincia. Provincia.
PROVINCIAL, adj. lo pertanyent á alguna
provincia. Provincial. Provincialis.
provincial, s. m. superior en éls órdes reli-
giosos. Provincial. Provincialis.
PROVINCIALAT. s. m. 1' empleo del Pro-
vincial. Provincialato. Provincialatus.
provincialat , él témps en que '1 Provincial
obté aquest empleo. Provincialato. Provin-
cialatus.
PROVINGUT, DA. p. p. Provenido.
PROVISIO. s. f. preparado de manteniments,
ó altras cosas. Provisión. Proviaio annonae,
commeatus , penus.
provisió, él manteniments, ó altras cosas pre-
vingudas per algún fi. Provisión. Penus.
provisió, 1' acció de dar algún empleo, ú be-
nefici. Provisión. Coüatio.
PROVISOR, s. m. Jutge ecclesia'stic. Provi-
sor. Episcopi vicarins.
PROVOCACÍÓ. s. f. Provocación. Provoca*
fio.
PROVOCADOR, s. m. Provocador. Provoca-
tor.
PROVOCANT. p. a. Provecante. Provo-
cans.
PROVOCAR, v. a. excitar, incitar, induir á
algú á fer alguna cosa. Provocar. Provo-
care.
provocar , irritar a' algú ab paraulas ú obras.
Provocar. Lacessere.
provocar , móurer , incitar , com : provocar,
á ríurer. Provocar. Excitare.
PROVOCAT , DA. p. p. Provocado.
PROVOCATIU , VA. adj. Provocativo. Pro-
vocans.
PRÓXIM, A. adj. immediat, cerca. Próximo.
Proximus.
próxím. s. m. la criatura capas de 1' eterna
benaventuransa. Próximo. Proximus.
PRÓXÍM AMEN T. adv. m. Próximamente.
Proximé.
PROXÍMITAT. s. f. Proximidad. Proximi-
tas.
PRUDENCIA, s. f. virtur. Prudencia. Pru-
dentia.
prudencia, cordura, moderació en las acción».
Prudencia. Prudentia.
PRÜ-
?ao PRU
PRUDENCIAL, adj. Prudencial. Prudentia-
lis.
PRUDENCIALJ\3ENT. adv. m. Prudencial-
viente. Prudentialiter.
PRUDENT. adj. Prudente. Prudens.
PR'ÜDEÑTISSíM, A. adj. sup. Prudentísi-
mo. Prudentissimus.
PRUDENT1SSIMAMENT. adv. m. sup.
Prudent is'r.namente. Prudentissimé.
PRUDENTMENT. adv. m. Prudentemente.
Prudenter.
PRUIR. v. n. V. Picar.
PRUITJA. s. f. picor. Comezón , quemazón,
picazón. Prurigo, pruritus.
pruitja , met. desitj vehement. Prurito. Im-
moderata cupiditas.
donar pruitja. f. Dar comezón. Prurire, pru-
ritum ciere.
PRUNA, s. f. fruyta. Ciruela. Prunum.
Pruna borda. V. Aranyó.
pruna seca. Ciruela pasa. Prunum passum.
PRUNER. s. ni. V. Prunera.
PRUNERA. s. f. arbre. Ciruelo. Prunus.
prunera borda. V. Aranyoner.
PRUNERETA. s. f. dim. Ciruelico,cirueUllo,
ciruelita. Prunus parvus.
PRUNETA. s, f. dim. Ciruelica, áruelilla,
ciruelita. Prunum tenue.
PRUYXMAN. adj. ant. V. Próxim.
PRUXME , PRUYXME. adj. ant. V. Pró-
xim , parent.
PU
PÚA. s. f. punta ; la cosa prima y aguda, re-
gularment de ferro ú altre métall. Púa.
Spiculum , aculeus.
púa , en él teter de texidor de lli. Canal. Pee-
ten.
púa , per empeltar d' escudet. Púa. Muero,
aculeus.
púas. p. de la pinta. Dientes, púas. Dentes
pectinis.
PUAR. v. a. ant. tráurer aygua del pou. Sa-
car agua del pozo. É puteo aquam hau-
rire.
PUBERTAT. s. f. Pubertad. Pubertas.
PUBIL. s. m. ant. V. Pubill , pupiMo.
PUBILL. s. m. V. Héreu.
Püdill, menor d" edat. Pupilo. Pupillus.
PUBILLA. s. f. V. Héreva.
pubilla del ull. territ. V. Nina del ull.
PUBILLATGE. s. m. V. Herencia.
PUBLIC, A. adj. present, notori , patent,
sabut de tots. Público. Pubiicus.
públic, conui , vulgar, notat de tbts , en él
qual sentit se diu , dona publica. Público.
Pubiicus.
públic, contraposat á particular, com pasetx
públic , edifici públic. Público. Pubiicus.
PÜB
públic. s. m. él comú d' algún poblé , ciutaf,
&c. Publico. Publicum.
públic. ant. V. Bordéll.
íiJBLiCA veu y fama. Pública voz y fama.
Vulgaris opinio in omninm ore.
impediment De 1ÚELICA honestedat. Impedi-
mento de honestidad , ó de justicia de la
pública honestidad. Impedimentum públic*
honestatis.
DONAR AL PÚBLIC, Á LA PÚBLICA LLUM. f. Dar
á luz. ín lucem edere.
en iúelic. m. adv. En público. In omnium
conspectu , coram ómnibus.
EN LA EOCA DEL DISCRET LO Qu' ES PÚBLIC
es skcret. ref. V. B6ca.
PUBLICA, s. m. entre 'ls antigs romans. Pu-
blicano. Publicanus.
PUBLICACIÓ. s. f. Publicación. Publicatio.
PUBL1CAD0R. s. m. Publicador. Publica-
tor.
PUBLICAMENT. adv. m. Publicamente. Pu-
blicé.
PUBLICAR, v. a. fer notori per medi d' una
crida ó en altra manera alguna cosa que s'
vol vinga á noticia de tbts. Publicar. Pu-
blicare.
putlicar , fer patent , notori al públic. Pu-
blicar. In pubiieum edere.
publicar , revelar lo que s' debia callar. Pu-
blicar. Propalare.
publicar , tirar las amonestacions per casarse
ú ordenarse. Publicar. Futuras nuptias vel
gradus ordinum edicere.
publicar, un llibre , un escrit ; donarlo al
públic. Publicar. In lucem edere.
publicar un bándol. f. Echar un bando. Edic-
tum promulgare.
publicar las féstas. f. Echar las fiestas. Dies
festos indicere , promulgare.
PUBLICAT, DA. p. p. Publicada.
PUBLICATA. s. f. él despatx dat á algún
ordenando perqué s' publique; y 'Icertifi-
cat d' haberse pubüeat. Puhlicata. Diploma
monitorium ad ordines suscipiendo9 , vel
testimonium pro iam suseeptis.
PUBLICITAT. s. f. Publicidad. Modus pu-
biicus.
PUDENT, A. adj. Hediondo, hediente , féti-
do. Foetens, graveolens.
pudent. ant. vergonyos, y que causa empats.
Pudendo. Pudendus.
PUDENTÍSSIM, A. adj. Hediondísimo. Val-
de foetidus.
PUDIC, A. adj. Púdico. Pudicus.
PUDICICIA, s. f. Pudicicia. Pudicitia.
PUD1R. v. n. llansar fetor. Oler , heder ,
oler mal. Foctere.
pudir , saber , semblar , teñir visos d' alguna
cosa. Oler. Redoleré.
pudir, vulg. causar sacietat,ó enfado la con-
ti-
PUD
firmado" ú reprtició d' una mstexa cosa.
Empalagar. Tsedere , ta^dium creare.
pldir l' alé. f. Heder la boca. Halitum foe-
tere.
pudir á cremat. f. Oler á chainusquiíta. Sape-
re acíustiontrn.
pud qu' ENRiATSiNA. loe. Hiede que apesta.
Pestilenti fuetore vexat.
PUD Á CORDA , Ó KL COLI/ 1,1 PUD A" CORDA.
expr. vulg. Le huele la garganta á esparto.
Funem redoler.
CSNT ANYS HA Qu' ES MORT EL MUD, Y ENCARA
lo cul li pud. ref. Antaño murió el mulo y
ogaño le hiede el culo.
Post annum fucñti nunc fsetet culus aselli.
PUDOR, s. m. honéstedat, modestia, vergón-
ya honesta. Pudor. Pudor.
pudor , fetor. Hedor , hedentina , mal olor.
Putor , factor
pudor forta. Hedentina. Gravis foator.
PUDOR DE LA SUOR DE LAS AXELLAS. Sobaquina.
Hircus.
fer pudor, f. Hechor hedor , oler mal. Foe-
fere.
PUDRIDURA. s. f. Podredumbre. Putredo.
PUDRIMENER. s. m. conjunt de cosas bru-
tas, asquerosa;. Cochambrería. Rerum spui-
■«arum congeries.
pudrimener , conjunt de cosas asquerosas,
mescladas ab aygua bruta. Bahorrina.lmmun-
ditia spurca aut lutulenta aquá commixta.
pudrimener , met. abundancia de cosas en
qualsevol h'nea , particularment de comesti-
ble!. V. Potoll.
PUDRIR, v. a. corrdmprer alguna cosa. Pu-
drir , podrir. Putrescere.
íudrir térra, f. ser enterrat. Pudrir. Sepul-
tum esse.
PUDRIT, DA. p. p. Pudride, podrido.
PUERICIA, s. f. Puericia. Pueritia.
PUERIL, adj. lo que pertany á la puericia,
com edat pueril. Pueril. Puerilis.
pueril, lo que s' fa ab poc judici ó maduresa.
Pueril. Puerornm more factum.
PUERILITAT. s. Í. Puerilidad. Puerilis iocus.
PUERILMENT. adv. m. Puerilmente. Pueri-
liter.
PUESTO, s. ni. él lloc qu' ocupa alguna cosa.
Puesto. Situs.
puesto, él lloc determinat per fer alguna co-
sa. Puesto. Locus.
puesto, él lloc, ó paratge en que s' ven per
menor. Puesto. Situs venditioni assignatus.
puesto, empleo, ofici , ó digiiitat. Pueste.
Honos , dignitas.
PÚGIL, s. m. P«g¡/. Púgil.
PUGNAR, v. n. ant. Pelear. Pugnare.
^PUGÓ. s. m. Pulgón. Volvox , convólvulos.
PUÍX. conj. ant. V. Putx.
puix. ant. V. Després,
Tom. II.
PUJ 241
PUJA. s. f. 1' aument que fa *1 preti de las co«
sas. V. Pujada.
puja , aument de preu qu' oferex él que díu
mes en algún arrendament ó cesa que s'
encanta. Puja. Licitado.
puja , la que s' paga al forner. Poya. F urna-
cea merces.
pa de puja. V. Pa.
fer puja ó pujada, f. V. Fer 1
PUJADA, s. f. Tacció de pujar. Subida. As-
censia.
rujADA, muntada, lloc que va pujand. Subi-
da. Clivus.
pujada, aument de preu que fa alguna cosa.
/liza. Pretii augmentum.
pujada , la major elevació del estat d* algú ó
d'alguna cosa. Subida. Incrementum.
pujada , aument , com pujada de la llét , de
la fébra, de la maialtía. Crtcimiento. Aug-
mentum, incrementum.
pujada dreta , y pesada. Reventón. Arduus,
moltstusque clivus.
de gran pujada gran baxada. ref. De gran
subida gran caida.
Altior ascensus casu graviore laborat.
PUJADOR, s. m. pedris ó cosa semblan! per
pujr,tr a' caball. Montador, montadero. Equi-
tis scandula.
PUJAMENT. s. m. ant. 1' acció de pujar. V.
Pujada.
PUJANTS. s.m. p. ant. éls passats del llinatge
d' algú. Ascendientes. Maiores.
PUJAR, v. a. inuntar, passar d* algún lloc in-
ierior á altre superior ú alt. Subir. Ascen-
deré.
pujar, anar crexend , com pujar éls rius,
éls arbres &c. Crecer. Crescere.
pujar, fer mes alta alguna cosa ; com pujar
la pared , la térra , &c. Subir. Elevare.
pujar, preponderar una cosa respecte d' aitre,
axí s'diu:PujA mes la conservado de la salud
qu' adquirir majors béns. Montar. Magis in-
teresse.
pujar, transportar alguna cosa de b3x á dalt,
com pujar éls trastos , una campana. Subir.
Evehere.
pujar , muntar, arribar á certa quantitat, ó
número alguna cosa com pujar él compre, él
gasto &c á fant. Subir , montar. Ascende-
ré , adire.
I'Ujar , teñir aument , créxer , com : pujar las
aygua*. Crecer. Accresoere.
pujar , met. donar major preu ó estimació" á
las cosas de la qu' antes tenian, com: pujar
él vi , la cera &c. Subir. Pretio crescere.
rujAR, met. créxer en dignitat , lograr millor
empleo, renda, conveniencias &c. Subir.
Ascenderé , augeri.
pujar , en ia música, elevar la veu per graus,
ó punts. Subir. Ascenderé.
Ppp TV-
\
s4* PUJ
pujar per amunt. f. enfilarse. Encaramarse.
i n altum proripere , consc^ndere.
pujar pi:r AMUMT. f. met. elevar á algú á
í?ran puesto, empleo honorírk , lucros &c.
Encaramar. Elevare.
pi'iar i er amunt. f. met. exagerar, ponderar
ab exces alguna cosa. Encaramar. Extolle-
re , amplificare.
putar á caball. f. Subir , montar ó caballo.
Equura conscendere.
pujar la carn. f. en las llagas ó feridas quand
se van curand. V. Carn.
pujar, el color, f. aumentarlo, ferio raes viu.
Subir el color. Colorem saturare.
puj \r Á corro, f. met. V. Corro.
pujar l' estil. f. donarli major vivesa , forsa
ó energÍ3. Subir el estilo. Stylum elevare.
pujar á laí estrellas, f. V. Eitrella.
pujar guarda ó DE guarda, f. V. Guarda.
pujar la mar. f. en son fiuxó. Subir la mar.
Mare accrescere.
pujar la moíca al ñas. f. met. enfadarse.
Subirse el humo á las narices. Facile irasci.
pujar á quatre grapas, i. Gatear. Prorepere.
iujar ísl preu. f. aumentar , fer major él
preu d' alguna cosa. Levantar el precie.
Rem cariorem faceré.
pujársen' al CAP.f.él vapor fort d'alguna cosa,
él tabaco &c. V. Cap.
pujársen' al capdemunt del CAMPANAR. f.
V. Campanar.
pujársen' al carabasser. f. met. V. Pujársen'
al cap demuDtdel campanar.
no puja un grill dr nou. expr. ab que s'
denota ser alguna cosa de mólt poca entitat.
No monta un eomino. Nihil est.
mes puja él suc que 'ls moxons. ref. V. Mes
puja '1 farciment que '1 gall.
MES PUJA 'l FARCIMENT QUE 'l GALL. f. El ajo
de Valdesiülas : vale mas la salsa que los
caracoles.
Exuperat pretio conditos muría thynnos.
PUJAT, DA. p. p. Subido.
i ujat , dit del color mblt viu ó fort en sa cla-
se. Subido. Acutus.
PUJAVANT. s. m. ant. V. Botavant.
PUJOL, s. m. petit putx , ó montanyeta. Al-
tozano , cerrillo. Monticellus.
PULCRITUT. s. f. Pulcritud. Pulchritudo.
PULCRO, RA. adj. Pulcro. Pulcher , niti-
dus.
PULGÓ. s. m. ant. V. Pugó.
PULIDAMENT. adv. m. Pulidamente. Po-
lité.
PULIDESA. s. f. Pulidez. Politura, expoli-
tio.
PULÍDOR. s. m. P instrument, ó altra cosa
que servex per pulir. Pulidor, pulidero.
Politor.
pulidor , él tros de córdoba ó altra cosa per
PUL
él qual se passa '1 fll quand se devana. Pulí-
dor , pulidero. Alutae frustulum filo Dolien-
do.
PULIMENT. s. m. Pulimento. Politura.
PULIOL. s. m. hérba. V. Poliol.
PULIR, v. a. allisar alguna superficie; per-
feccionar algún 5 obra , darli i' última ma.
Pulir, Polire , perpolire.
PULIRSE, v. r. civilisarse. Pulirse. In urba-
nitate instituí.
PULIT , DA. p. p. Pulido.
pulit , adj. agraciat , bén fét. Pulido. Poli-
tus.
posar pulit. f. adornar, hermoséjar. Pulir.
Polire , exornare.
PULLÍ. s. m. V. Pollí.
PULLULAR. v. n. Pulular. Pullulare.
PULMÓ. s. m. Pulmón. Pulmo.
PULMONÍA, s. f. certa malaltía. Pulmonía.
Peripneumonia.
PULPA, s. f. ant. carn sense ossos. Pulpa.
Pulpa carnis.
PÜLPIT. s. m. Pulpito. Pulpitum.
PULPO, s. m. ant. V. Pop.
PULSACIÓ. él cop que dona P arteria. Pul-
sación , pulsad/*. Pulsado.
PULTRES. s. m. p. ant. V. Farinetas.
PUNCEYLA. s. f. ant. donsella. Poncela.
Virgo.
PUNGANT. s. m. Hierrecillo , clavillo, clavo.
Fibulae clavus.
LA GALLINA PUNICANA PON UN OU
CADA SEMMANA. cert jog. V. Galli-
na.
PUNICIO. s. f. ant. cástig. Punición. Puni-
tio.
PUNIDOR. s. m. ant. V. Castigador.
PUNIR, v. a. ant. castigar. Punir. Puniré.
PUNIT, DA. p. p. ant. V. Castigat.
PUNSO. s. m. color. Punzo. Puniceus color.
PUNT. s. ro.la menor entitat , ó quantit3t que
s' pod considerar. Punto. Punctum.
punt , instant. Punto. Punctum temporis.
punt, P assumpto ú materia de que s' tracta,
com se diu que s" parla d' un punt difícil ;
que s' ha dividit un sermó en dos puxts
Punto. Punctum.
punt , punt principal, lo substancial d' algún
assumpto , axí s' diu : en axó está '1 punt.
Punto. Reí summa, caput.
punt, él eos, ó espessor en éls h'quids. Cuer-
po. Spissitudo.
punt. él to en que "ls correspon estar ais ins-
trurnents músics. Punto. Consonantia to-
nus.
punt , 1* estat actual de qualsevol negoci ; axí
s' diu , qu' están las cosas en bon punt.
Punto. Status.
punt , él que s' forma ab la seda , fil &c. cu-
sind. Punto , puntada. Punctum acíis.
punt,
PUN
punt , 1' estat (Te perfecció" , qu' adquirexen las
cosas per medi del fog , com él pa , las con-
fituras , las viandas. Punto. Perfectus sta-
tus.
punt , ocasió oportuna , axí s" diu qu' algú ar-
riba á bon punt. Punto, üccasio.
punt , ostentado en él tráete, vestir &c.Osten-
tacion , rumbo. Ostentatio.
punt, part ó qüestió d'alguna ciencia, com
punt Teológic , punt de Filosofía. Punto.
Punctum.
punt , en V ortografía. Punto. Punctum.
punt , en él pany de las escopetas y altres ar-
mas de fog. Punto. Scloppeti bolus.
punt, él de 1' escopeta per dirigir la puntería.
V. Puntet.
tunts , p. en él punter del sabater. Puntos.
Calcuíorum numerus in pedis mensura, quá
utuntur sutores.
punts, éls qu' ixen á sort en las oposicions &c.
Puntos. Theinata sorte ducta.
punts, en éls daus, y cartas de jugar. Puntos.
Alearum puneta.
punts , las pédras que s' perden ó guanyan en
él jog , ó que s' han de fer per guanyar la
passada. Puntos. Calcuíorum numerus.
punts, en la mitja. Puntos. Caligarum texturae
ductus.
punts, éls que dona '1 Cirurgíá á la ferida.
Puntos. Puneta.
punt accidental,, en la perspectiva. Punto
accidental. Punctum accidéntale.
punt admiratiu. Ortog. Admiración. Admira-
tionis nota.
punt céntric. Punto céntrico. Punctum centri-
cum.
punt cru. V. Cru.
punt de distancia, en la perspectiva. Punto
de distancia. Distantise óptica? punctum.
punt escapat, en las mitjas. Punto. Caligarum
scissura rotunda.
punt final. V. Punt en Fonografía.
punt girat. V. Girat.
punt d' honor. Punto , pundonor , punto de
honor. Honos.
punt tnterrogant. Ortog. Interrogación , in-
terrogante. Interrogationis nota.
punt de longitut. Punto de longitud. Punc-
tum longitudinis.
punt de mzditació. Punto de tneditacion.Panc-
tum meditationis.
punt pla , en la mitja. V. Pía.
punt de la refracció. en la dióptrica. Punto
de refracción. Punctum refractionis.
punt de la suspensió , en Ja esta'íica. Punto
de la suspensión. Punctum suspensionis.
LLISSÓ DE PUNTS. V. L'ÍSSÓ.
baxar el Punt ó de punt. f.Músic. V.Baxar.
donar punt. f. ais líquids; espessirlos. Dar
cuerpo. Spissare.
PUN 243
DONAR AL PUNT DE LA DIFICULTAT. f. V. Do-
nar.
estar áfunt. f. estar próxim ó en dijposi-
ció de ferse ó de succeir alguna cosa, com:
estar Á punt de mana, de plóur¿r. Estar
para. ín próximo esse.
estar Á punt. f. estar á pie, á arrise, próxim!
com se diu, qu 1 ana embarcado está á punt
de pe'rdrerse , qu' algú está á i unt de lo-
grar alguna conveniencia. Estar en puntoso
á punto. Proximum esse.
fer punt. f. en la lectura. Hacer punto. Clau-
sulam vel orationem finiré.
fek punt. f. acabar, conclóurer alguna espe-
cie. Hacer punto. Rem claudere.
fer punt un marxant. f. V. Abarrerse.
escaparse, anarsen' els punts de la mitja»
f. Soltarse los puntos de la media. Tibialium
maculas dissolvi.
picar punts. f. V. Picar.
pujar de punt. f. aumentarse. Subir de punto.
Augeri.
k punt. m. adv. ab que s' expréssa qu' alguna
cosa está prompta y aparallada per algún
efécte. A punto. Párate.
Á punt determinat. m. adv. A punto fixo.
Certé.
k punt de solfa, m. adv. En solfa. Ordinaté.
al punt. m. adv. al instant, promptament./íí
punto. Illico.
cada punt. m. adv. cada instant. Cada instan-
te y cada momento , por momentos, cada cre-
do. Crebró , frequentissinié , singulis rao-
msntis.
en aquest punt. m. adv. ara , en 1' actualitat,
ó luego , poc témps ha. En ests instante,
Nunc , mox, iam.
en punt. m. adv. puntualment, axí s' diu: son
las sis en punt. En punto. In ipso arti-
culo.
per punts. m. adv. Por puntos. Per rao*
menta.
punt en boca. in. adv. ab que s' avisa á algú
que calle. Punto en boca. St.
punt en boca. expr. ab que s' encarrega á al-
gú que no divulgue lo que se li ha dit.Pw««
ío en boca. Cave ne audita vulges.
punt per punt. m. adv, ab que s' expréssa él
modo de referir alguna cosa exactament y
séns déxar circunstancia. Punto por punto.
Singillatim.
SENS FALTAR UN PUNT NI UNA COMA. eXpr. Vi
Coma.
tan bon punt. loe. ab que s' denota haberse
fet , dit , ó succeit alguna cosa , luego que
s' digué, feu &c. altra. Al punto que 5 luego
que, al instante que. Ut, ubi.
PUNTA, s. f. la d' alguna cosa aguda, com
de 1' espasa , de 1' águila. Punta. Cuspis,
muero.
PUN-
, 4 4 PUN
funta , 1' extrém d' alguna cosa , que remata
en ángul,co¡n punta del peu, del banc &c.
Punta. Cuspis, angulus.
punta , la de térra que se n' entra al mar.
Punta. Terrae cuspis.
punta , T ángul , ó cantó que forma algún
terreno, edifici &c. Cornijal. Angulus.
punta, de mátalas, ó coxí. Cogujon. Calcitras
aut pul vil li cuspis.
punta , él sabor que tira á agre , eom él del
vi que s' comensa á tocar. Punta. Acor.
puntas, p. obra regularment de fil blanc que
servex d' adorno ais vestus &c. Encabes.
R;ticulata taenia.
COLL DE PUNTAS. V. Coll.
pu.ita d' agulla , uiít. part mínima d' algu-
na cosa , ó cosa molt patita. Chispa. Míni-
mum , partícula.
punta d' alba. V. Alba.
PUNTA DE DIAMANT , UXAMANT PETIT. Chispa.
Minusculus adamas.
punta de diamant. la que servex per tallar
el vidre. Punta de diamante. Adamantina
cuspis.
punta de diamant, la forma angular que te-
ñen algunas cosas,á que s* dona aquest nom.
Punta de diamanté. Adamantin¿e cuspidis
forma.
acabar en punta, f. V. Fer punta.
fer punta, f. acabar en punta. Acabar, rema-
tar en punta. In acumen desinere.
íer punta, f. ais instrumenta de ferro, com á
la 1 lanceta, ganivet, &c. Apuntar. Acuere.
fer puntas, f. comprar ab altre , igualarlo en
alguna prenda, perfecciú , habilitat, ó al-
tra cosa. Medir lanzas .¿Equiparan.
fer puntas, f. contradir ab vigor y eficacia
F intent, opinió ú resolució d" altres. Hacer
punta. Adversan.
A punta de die. V. Die.
AGUO C01M UNA PUNTA ü' ORINAL, loe. V.
Agud.
PUNTADA, s.f. él punt que s" fa ab fil, seda,
&c. enfilada en 1' agulla de cusir. Puntada.
Punctum acíu.
puntada de püu. Puntapié , puntillazo , pun-
tillón. Pedis ictus.
PUNTAGUD, A. adj. V. Punxagut.
PUNTAL, s. m. él que servex per sostenir ó
preserva" de eáu?er alguna cosa , com pa-
red , edifici, &c. Puntal. Fulcimentum.
puntal, él que s' posa al arbre. Rodrigón.
Ridica , pedamentum.
posar pl'ntals als arbres. f. Rodrigar. Pe-
damentis fulcire.
PUNTEJAR. v. a. la guitarra ó altr' instru-
ment rñúsic. Puntear. Cithaue cordas carp-
tim , icitéque replicare.
PUNTEjAT, DA. p. p. Punteado.
PUNTER. s. in. ab que 'J sabater pren la
PUN
mida de las sabatas. Marco. Pedis men-
sura.
PUNTERA, s. f. hérba. Puntera , siempre
viva mayor. Sedum ; sempervivum \ iovis
barba.
PUNTERÍA, s. f. Puntería. Collineatio.
PUNTET. s. m. dim. Pumico. Punctum.
puntet , él de P escopeta ó fuséll , que servex
per dirigir la puntería. Punto , mira , brú-
xula. Punctum , apex.
PUNTETA. s. f. dim. Puntilla. Acumen.
de puntetas. m. adv. De puntillas. Pedis
pollicibus innitendo.
ALbARiE DE PUNTETAS. f. V. AlsaTSe.
anar de puntetas. f. V. Anar.
PUNTILLA, s. f. puntas estretas axí ditas.
Puntilla. Piagula rcticuiata.
PUN TOS, A. adj. Puntoso. Honoris studio-
sus.
PUNTUAC1Ó. s. f. Puntuación. Interpunc-
tio.
PUNTUAL, adj. exácte , prómpte. Puntual.
Exactus.
puntual , cert , ajustat , cabal. Puntual. C.>r-
tus.
PUNTUALITAT. s. f. exáctitut. Puntualidad.
Fidelitas.
puntüalitat , certesa y conveniencia justa
d' alguna cosa per él fi á que s' destina.
Puntualidad. C:rtitudo.
PUNTUALÍSSÍM, A. adj. Puntualísimo. Di-
ligentissimus , exactissintus.
PONTUALÍSS1MAMENT. adv. m. sup.
Puntualísimamente. Diliger.ti.^simé.
PUNTUALMENT. adv. m. Puntualmente.
E .acté.
PUNTUAR, v. a. Puntuar , apuntar. ínter-,
pungere scripta.
PUNTUAT, DA. p. p. Puntuado, apun-
tado.
PUNXA. s. f. Punta, púa. Spiculum , acu-
leus.
punxa, la que ténen aiguns arbres, arbustos,
plantas, &c. Espina , púa. Spina.
funxa , la punta , ó estelleta de qualsevol co-
sa , que s' clava en la carn. Rancajo. Cus-
pis.
PUNXADA. s. f. la que s' dona ab alguna
cosa puntaguda. Punzada, pinzadura. Pun-
ctio.
punxada , picada donada ab llanceta, ó instru-
ment semblant. Puntura. Punctio , punc-
tura.
punxada, dolor que s' sent mes a.^udament de
quand en quand. Punzada. Punctio.
ruNXADA d 1 agulla de cap, la que s" dbna ab
ella. Alfilerazo. Acieulae punctuta.
punxada l>' agulla de cosir , la que s' dona
ab ella. Agujazo. Acús punctura.
PUNXADURA. s. f. aut. V. Punxada.
PUN-
PUN
PUNXAR. v. a. ferir ab la punta d' algún ins-
trument ó alera cosa puntaguda. Punzar.
Pungere.
punxar , estimular a' algú á fer alguna cosa.
Espolear , aguijonear. Stimuiare.
punxar , las cartas en el jog. Brujulear. Pri-
mos ápices pagellarum lusoriarum paulatim
dignoscere.
punxar, ferir ab algún instrument puntagud.
Picar. Pungere.
Punxar, met. molestar, importunar, perseguir
á algú. Hostigar. Venare.
punxar, las espinas d' un arbusto, mata &c.
Espinar. Pungere.
punxar, sentirse '1 dolor de quand en quand
mes agudament. Punzar. Fodicare.
PUNXAT , DA. p. p. Punzado, espinado.
PUNXÓ. s. m. instrument de ferro que
termina en punta. Punzón. Stylus acumi-
natus.
punxó d' abblla. ant. V. Fibbló.
punxó , en 1' Imprémpta. Punía. Subula typo-
graphica.
Punxó , per obrir las matrices. Punzón. Gra-
phium.
PUNY. s. m. la ma closa. Puño. Pugnus.
puny , grapat , com puny de sal , de fariña,
&c. Puñado, puño. Pugillus.
puny , de camisa. Puño. Fascia brachialis
subuculae.
puny , d' espasa. Puño. Ensis capulus.
puny , poquedat , curtedat ; axí s' diu : no te
un puny de casa , del que la te mbk petita.
Puño. Paucitas.
cop de puny. V. Punyada.
anar Á cops de punys. f. V. Anar.
fer cops de punys. V. Fer punyadas.
fer Á cop de punys. f. fer depréssa. Harbar.
Festinanter conficere.
fét Á coi's de punys. fét depréssa. Galopeado,
barbado. Properatus.
rosegarse 'ls punys. f.met.ab que s' significa '1
sentiment de trobarse burlat , ó no poder
exécutar lo que s' desitja. Morderse los la-
bios : tirarse de una oreja, y no alcanzarse
la otra. Acerbé aliquid ferré , signisque id
demonstrare.
ser del puny estret f. ser escás, avar, y
mesquí. Cerrar la mano, ser agarrado.
Sordidum esse , opum esse tecacem.
teñir al puny á algú f. met. teñirlo á son
arbitre y disposició. Tener de la oreja. Sub-
iectum habere.
k cops de punys. m. adv. depréssa. A galope,
de galope. Festinatiter.
com él puny. m. adv. ab que s' pondera
qu' una cosa es mólt gran ó mblt petita
respecte de lo que soien ser las de sa espe-
cie , com : un ou com el puny, un meló
com el puny. Como el puño. Uti pugnus.
Ton,.. II.
245
PUN
PUNYA. s. f. ant. V. Empenyo.
PUNYADA. s. f. cop de puny. Puñada , pu-
ñete. Pugni ictus.
punyada , la donada á la cara. Moxicon. Pac-
ñus , colaphus.
anar á punyadas. f. V. Anar.
PUNYAL. s. m. Puñal. Pugio.
PUNYALADA. s. f. Puñalada. Pugionis
ictus.
punyalada. met. sentiment gran donat de
repente. Puñalada. Intimum vulnus.
CUSIR Á PUNYALADAS. f. V. Cusir.
donar punyaladas. f. Dar puñaladas : dar
de puñaladas. Pugione ferire.
PUNY AT. s. m. lo que cab en él puny. Pu-
ñado. Pugillus.
PUNYIDA. s. í. p. u. V. Punxada.
PUNYIDURA. s. f. anr. V. Punyida.
PUNYIMENT. s. m. anr. V. Punxada.
PUNYÍR. v. a. p. u. V. Punxar.
punyir la barba, f. ant. Apuntar el bozo.
Pubesceré.
PUPILEAR. adj. Pupilar. Pupillaris.
PUPIL LO s. m. Pupilo. Pupillus.
PUPUP. s. m. ant. aucé!!. V. Pupur.
PUPUT. s. m. aucéü. Abubilla. Upupa.
PUR, A. ant. mer, net de tota mésela. Puro.
Merus.
pur, cast , sant. Puro. Purus.
PURAMENT. adv. m. castament. Puramen-
te. Puré, mundé, puriter , munditer.
purament, merament, solament. V. Mera-
ment. .
PURESA. s. f. la qualitat que constituí á
alguna cosa pura, neta , y séns m;scla de
cosa estranya. Pureza. Puritas.
puresa, P integricat virginal. Pureza. Puritas.
puresa, carencia de pecats , integritat , inno-
cencia de costums. Pureza. Puritas.
PURGA, s. f. Purga. Potio medica.
PURGACIÓ. s. f. mes en las donas. Purga-
ción. Menstruum , purgatio.
purgació, ant. 1' acció de netéjar. Limpia.
Emundatio.
purgació, 1* acció de justificars' algú de lo
que se 1' imputa. Purgación. Purgatio.
purgació canónica. Purgación canór.iea.Cano-
nica purgatio.
purgació vulgar. Purgación vulgar. Ferri
candentis vel aqu;e purgatio.
PURGANT. p. a. lo que purga ; la medicina
propia per purgar. Purgante. Purgans, ca-
tharticus.
PURGAR, v. a. purificar alguna cosa de tbt
lo que la pod fer imperfecta. Purgar. Pur-
gare.
purgar, satisfer en tot ó en part la pena. Pur-
gar. Expiare crimen.
purgar , á un malalt. Purgar. Potionem me-
dicam adhibere.
Qqq pur-
246 PUR
purgar , fer efécte la medicina purgant. Pur-
gar. Purgare.
purgar, purificar Déu las ánimas ab traballs.
Purgar. Purgare.
purgar, v. n. reduirse á menos. V. Mer-
mar.
purgar, las ánimas del Purgatori. Purgar.
Purgare.
purgar l' infamia, f. Purgar la infamia.
Infamiam compurgare.
PURG ARIES, s. f. p. ant. V. Espurgarías.
PURGARSE, v. r. for. justificarse d' algún
crimen. Purgar. Purgare, compurgare.
ruRGARSE , péndrer una purga. Tomar una
purga. Medicamentum purgans sumere.
PURGAT, DA. p. p. Purgado.
PURGATIU, VA. adj. Purgativo. Purgans.
Via purgativa. Via purgativa. Via purga-
tiva.
PURGATORI. s. ni. Purgatorio. Purgato*
rium.
purgatori , met. lloc ahónt se passa la vida
ab trebalis. Purgatorio. Purgatorium.
l'ASSAR LAS PENAS DEL I UUGATORI. f. ITiet. paS-
sar mólts traballs, disgustos ó molestias.
Pasar las penas del purgatorio. Purgatorii
instar poenas sustinere.
PURIFÍCACIÓ. s. f. 1' acció de purificar.
Purificación. Purificado.
furificació, fésta de la Mare de Déu. Puri-
ficación. Puriíicationis Beata; Mariae Virgi-
nis festum.
purificacions. p. ablucions en la missa. Puri-
ficaciones. PurifTcationes.
PURIFICADOR. s. m. él que servex per
axugar él cálser en la missa. Purificador.
Purificatorium.
PURIFICAR, v. a. Purificar. Purificare.
purificar, met. acrisolar Déu las ánimas per
medi de las afiiccions, y traballs. Purificar.
Purificare.
purificarse la condició. f. for. Purificarse
la condición. Purifican conditionem.
PURIFICAT, DA- p. p. Purificado.
PURÍSSIM, A. adj. sup. Purísimo. Purissi-
mus.
PURITAT. s. f. Puridad. Puritas.
PURNA. s. f. ant. V. Espuma.
PURPURA, s. f. péx de petxina. Púrpura.
Murex.
púkpura, la roba tenyida ab él licor del péx
d"' aquest nom. Púrpura. Purpura.
púrpura, la dignitat real ó cardinalícia. Púr-
pura. Purpura.
PUR
PURPURAT. s. m. cardenal. Purpurado.Vat-
puratus.
PURPUREO, EA. adj. Purpureo. Purpureas.
PURUC. s. m. V. Poruc.
PUS. s. m. cirurg. materia. Pus. Pus.
pus, conjunc. p.u. denotativa de causa, motiu,
ó rahó. Pues , puesto, supuesto. Quoniam.
pus que. conjunc. p. u. Pues que , puesto que.
Quoniam.
pus. adv. ant. mes. Mas. Ampliüs, plus.
pus avant. ant. Mas adelante. In posterum,
infra , post.
may pus. m. alv. Nunca mas. Non ampliüs.
pus tost. adv. ant. mes aviat. Mas presto.
Potiüs , priüs.
al pus tost. m. adv. ant. Lo mas presto.
Quantocius , quam primüm.
PUSILLANiM, A. adj. Pusilánime. Pussil-
lanimis.
PUSILLANIMITAT. s. f. Pmilammidad.Va-
sillanimitas.
PUSSA. s. f. Pulga. Pulex.
Hl HA MOLTS MODOS DE MATAR PUSSAS. ref. Ca-
da uno tiene su modo de matar ptdgas.Quh-
que prout sibi res videntur aut cordi sunt,
aut secus , agit , operatur.
PUSSERA. s. f. hérba. Pulguera, zaragatona,
zargatona. Psyllium , pulicaria, cunila, cu-
nilago.
PUSSETA. s. f. dim. Pulguilhi. Pulex.
PÚSTULA, s. f. Medie, y Cirurg. Pústula.
Pulula.
PUTA. s. f. Puta. Meretrix.
PUTAÑA, s. f. ant. V. Puta.
PUTATIU , VA. adj. Putativo. Putativus.
PUTINER, A. adj. V. Potiner.
PUTPUT. s. m. ant. V. Puput.
PUTREFACCIÓ. s. f. Putrefacción. Putre-
factio.
puTREFACCid, pudor forta. Hedentina. Summus
foetor.
PÚTRIDO, DA. adj. Pútrida. Putridus.
PUTX. s. m. munt , montanya alta y aguda.
Pico , picacho , promontorio. Coliis.
putx. conjunc. Pues. Ergo , igitur , quoniam,
quando , quandoquidem.
putx que, ja que, suposat que. Pues que.
Quoniam.
PUX. prep. ant. V. Putx.
PUXAVANT. s. m. ant. V. Bbtavant.
PUYAR, v. a. ant. V. Pujar.
PUYLÍ. s. m. ant. V. Pullí.
puylí cavayli. Potro. Equulus , pullus equí*
ñus.
PU YS. prep. ant. Después. Postea.
Q.
Q
QUA
i Décima séptima letra del alfabeto , y
décima tercia de las consonantes. Sigúe-
sele