Full text of "Els dos esperits: drama en quatre actes"

See other formats

Google 



This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct 

to make the world's books discoverablc onlinc. 

It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 

to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc 

publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. 
We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial p urpo ses. 

+ Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc 
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of 
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs 
discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb 

at |http: //books. google .com/I 



I 






f 



*> 



€7j dos €'sperífs 



Joan toreéndiíjï< : v . ••••' :' 



• • ••• -•, ••• •# • • • •- »- 



• • • 



"».». •• '•-.••• 



»i ~ ' • 



í\% dos esperits 



DRAMA EN QUATRE ACTES 





PALMA DE MALLORCA 

ï^st. Xlp. dLe Franolfsoo Solei* 

1902 



COPVAdOEO 

, 1 , ii ï ■ Mry i ,fr; <ii II P ,»: ^ . 



Ningú podrà representar, traduir ni reimprimir aquesta 
obra sense el permís de 1 ' autor. 

Esta encarregada de cobrar els drets de representació la 
Sociedad de Autores Espaüoles, 

Està fet el depòsit que marca la llei. 



){t\ en Josep ){ptís 

el valent travallxdor. 

J. T. 



667601 



PEUtíONATJEíS 



DoN Lleonart Fernandez, espòs de . 45 anys 
CoNXA Servera, propietària de la 

«Fundició Servera» 27 » 

Martí Auba, secretari d* en Fernan- 
dez 30 > 

DoN Saturní Escat, metje .... 55 » 
Antón Grau, pintor, cosí de la 

Conxa 24 » 

DoN EsTANiSLAU I? OCA, ex-guardia ci- 
vil 45 * 

Madalena ï)e Eoca 37 » 

]Nf OSSEN Felip . 35 » 

J)oN TiMOTEu Magraner, banquer . 50 » 
Paulita Magraner, sa filla. ... 23 » 

Domingo Casas 33 » 

DoNYA EsPERANSA, viuda de Bover . 48 » 

Rafel Bover, el seu fill 25 » 

Miquel A, vella traballadora. 
Jeroni, porter, vell. 
SuNTA, cambrera, jove. 

IR drama passa a Planavella, ciutat catalana 
de 60 a 70.000 habitants, 
L' any, 1900. 
Dreta y esquerra, del espectador. 




PRIMER ACTE 



Habitació particular de la Conxa Servera. — Es un salo- 
net de descans, aont ella passa quasi tot el temps qu'es à 
casa seva. Està amoblat amb molt gust: elegant y alegre. — 
A l'enfront hi ha la porta del saló, més gran que les altres. 
La part qu'es veu, indica qu'està arreglat amb mobles rics y 
ben triats. Té un balcó que dóna a una terrassa* — A la dreta, 
segon terme, una porta que comunica amb les demés habi- 
tacions de la casa. A l'angul una estàtua de marbre, de 
dona: un nu. Més aquí, una làmpara amb pantalla grossa 
sobre un peu llarg de nikel. Y, en primer terme, una xeme- 
ne^a y part deniunt un mirall de cornucopia. — Dcvant per 
dcvaht, a l'esquerra, un balconet que s'obri sobre un jardí; 
'més enllà una taula-escriptori, al costat un botó elèctric y 
demunt, fixada a la paret, una bibliotequeta amb llibres luxo- 
sament enquadernats; a continuació una porta qu'e condueix 
a la cambra de la senyora. A Tàngul, un piano y a darrera 
d'aquèt una p.ilmera qu'aixeca ses branques per demunt de 
tot. Per les parets hi ha quadros al oli y aquareles; cadires y 
sillons per tot arreu; un sofanet aprop de la xemeneia; bibelots 
per qui y per llà; y en mig del quarto una tauleta de quatre 
peus amb revistes ilustrades. — La catifa y els portiers son 
groixuts. Devant el balcó hi ha tinissims cortinatjes. 

Totes les portes estan tancades y els portiers ben este- 
sos. El foc està encès. Demunt la tauleta d'en mig hi ha un 
plumero. En alguna part un florero buit, mig amagat. El si- 
lenci es absolut y la claror escassa, com a un oratori. 

Son les deu tocades d'un matí d'Avril. 



10 JOAN TORRENDELL 



• ESCENA I 
SUNTA 

(Vo de la cambra de la senyora. La Sunta es 
una cambrera molt j&neta: agradosa descara, 
ben vestida y molt inteligent. Sense fer 
corre 4 portier, T aixeca y s'atura de pro ni- 
te a escoltar.) 

Sunta. (Amb^ veu natural^ sens gens d' esfors,) 

Sí, senyoi'a. L'he encès abans d'entrar 

Una mica de fret; no gaire per xo Sí, 

senyora; fa sol però es un sol d'ai- 
gua (Somriguent.)T^o, senyora: 'm sem- 
bla que no plourà Sí, senyora, desse- 

guida. (Tanca ràpidament la ijorta^ extén 
bé ^ I portier, agafa ^l plumero y comensa la 
tasca.) 



ESCENA II 

Sunta y l'auba 

(Aquest obri poc a poc la porta de la dreta, 
aixeca '1 portier y treu el cap. — En Martí 
Auba es un jove de bona presencia. Ves- 
teix amb elegància natural, no porta res à 
la cara y 's cuida un poc el ca]), encara 
que no ho sembla, l'au aviat estil alegre, tan 
aviat serio; mós serio, emperò, qu' alegre. ) 

Auba. (En veu baixa.) jSunta! (Més fort.) 
iSunteta! 



ELS DOS ESPERITS U 

SuNTA. (Es gira un iwc retjjivatUu) (JQuí es? 
(Beposantse inmediatament,) j Ah! ^es vostè, 
senyor Auba? Ja pot beu entrar. (Entra 
V Auha portant un pom de violetes.) La se- 
nyora encara no ha sortit del tocador. 
(Continua la seva feina J 

Auba. (Fentli olorar les flors.) ejQuè't sembla? 

SüNTA. (Aspirant fort,) Que n'hi ha pet fer 
ressucitar un mort. No n'estarà poc de cor 
foia donya Conxa; ja ho sap vostè; es boixa 
per les violetes. 

Auba. (Cercant un florero.) Es qu' aquestes 
son fetes espressament, noia. 

Sunta. (iQue'n té fàbrica, Bon Martí? 

Auba. El meu traball em costa de cuidarles. 

Sunta. (Riguent,) ^Què diu, senyor Auba? 
Na 'm fassi riure. Si les violetes surten 
soles. 

Auba. No pas aqueixes. (Amh un florero a la 
ma y cercant un lloc aont amagaries,) íQue 
n'has vistes mai com aqueixes? (íQ^' h^s 
sentit mai un' olor semblant? 

Sunta. {Seguint la broma,) Dos digui que 
vostè es un gran jardiner. 

Auba. Ho soc. M'agraden les flors y les cui- 
xlo molt. (Les ha posades entre les hr anques 
de la palmera.) 

Sunta. No li coneixia aquest flac. 

Auba. (Ahrassantla per la cintura de part 
darrera.) Doncs, ja ho saps. 

Sunta. (De?fentse dels hrassos del Auha.) jEp! 
Jo encara no hi he consentit. 

Auba. Per això no 's demana permís. (Fre- 
gantse les mans.) 

Sunta. Sombla qu'avui estèiii ale^^n-ois. 

Auba. Aixís, aixís. T'ho sembla (^eh? (Mi" 
^rant aJ pam amagat.) 



12 JOAN TORRENDELL 

SüNTA. Es que com sempre té un posat tan 

serio, per pòc qu'es bellugui, ja es pot dir 

([ue hallrin do tbsta. 
AuBA. (Sens ferne cas,)^ (^Sents, Sunteta? Nd" 

les toiiuís d'allí. 
SüNTA. ' (Mirant el pom.) f^ ara? (iPer què les 

amaga? No les veurà la senyora. 
AuBÀ. Prou. Qui té 4 nas fi, sempre se n'a- 
dona. Per amagades qu' estiguin, sempre 's 

fan present. 
' SüNTA. Bé, però allí no es el séu lloc. (Va 

per tréurerles.) 
AüBA. (V agafa pel bras.) No. (^iii pot, ja les' 

treurà del séu reco, si es el séu «^iist. 
SüNTA. ^Y si no les veu? 
AuBA. Tu calla. Qui té '1 nas fi {Tirayitli 

altre cop els brassos a la cintura. Ella ' s re- 

tira y els dos riuen.) 

ESCENA III 

Els mateixos y Don Lleonart 

(Entra amb el barret posat, dejiressa y fent 
batre les portes y descorrent el portier. To- 
ta la cara es de militar. Vesteix trajo obs- 
cur y du sabates amples ben llustrades. Es 
alt, magre, nerviós y amicsde poques ceri- 
mònies. Fixa fortament la vista y fa jugai* 
molt les celles y les rues del front. Quant 
està tranquil, es simpàtic y li agrada fer 
broma. Per lo regular sembla que mani 
sempre. Es un poc coix de la cama os(|uo- 
rra, a causa d'una ferida de bala.) 

liLEO. lAh! Vaja. Es aquí, (No adverteix ht 
situació de sorpresa en qiC han quedat^ 



^ ELS DOS ÈSPERtfs í j 

V Auha y la Sunta.) Això es com qu* està a 
missa. Fins sembla que fassi olor de en- 
cens o (lo més (lo Maria. Qa^enti-i '1 sol do 
Déu. (Petja tirada an el transparent del 
balcó y Vobri de pit en ample. Entra un 
raig de 50Í.^ -Quines olors més fortes. (Va 
per dfscorre el portier de V esquerra y ^ s to- 
pa am la Santa que sembla que s'hi oposi.) 
i Ah! ç^FAí^ tu, maca? (En tò irònic) No te la 
despertaré a la teva madama. (Pega tirada 
al portier de V enfront, obri les portes y 
marxa cap el balcó que també deixa obert.) 

SuNTA. (Amb veu molt baixa,) Hi ha força, 
maror avui. 

ArïiA. Sí. Ja 'us porou espavilnr. 

SuNTA. Ja l'arreglarà la domadora. (Senya- 
lant a dintre de la cambra,) 

Lleó. (Tornant del salà,) Això sembla un 
forn. Un s'hi asfixia aquí. (A la Suntu.) 
^Qu' esperes tu aquí dreta? 

SuNTA. Estava espolsant. 

Lleó. Prou. «Marchen.» (La Sunta s'en va 
cap al saló,) 



ESCENA IV 
DoN Lleonart y l'Auba 

• 

AüBA. (Aquest fa per sortir, però abans diu:) 

^Que baixarà '1 despaig? 
Lleó. Sí. (V Auba tira cap a la porta de la 

dreta.) Allí l'he anat a buscar. 
Auba. (Es para,) Y jo a vostè aquí. % 
Lleó. Parli. 



i 4 JOAtí TOftREiíbELL 

AuBA. Ja veurà. Es cosa llarga y sobre '1 

negoci, millor dit: sobre '1 taller. 
Lleó. «Acabeihos.» Digui. (Pausa, Es gira 
de repent recriminant en un tò familiar.) 
Bé. ^Vostè que no 'n sabia res d'això, d'a- 
questa boijería? (U Auha ^l'Se queda mtrant 
verament sorprès,) D* això, home, d'aquesta 
bestiesa. (Posa ma a la butxaca y treu un 
diari,) [Fins ho porta '1 diari! iQu'es figura 
vostè? Llegeixi. (Li allarga el diari doblat.) 

AüBA. (El pren y mira el siti senyalat.) «Ex- 
celente noticia para la sociedad distinguida 
es la que hemos podido recoger en una de 
las mas seductoras soirées celebradas últi- 
mamente en Planavieja. Se trata de la ijró- 
xima inauguración de un teatrito en los 
suntuosos salones del acaudalado banquer o 
Don Timoteo, Magraner, donde luce como 
estx'ella de primer orden su bella y simpàti- 
ca hija dofia Paulita Magraner. Esta anhe- 
lada atractión serà realzada con el debut do 
artistas distinguidísimos que pertenecen à 
lo mas seleoto de nuestra buena sociedad. 
Se representarà un dialogo por la encanta- 
dora dama doila C. S. 

Lleó. (Es passeija de dalt a baix, fent capa- 
des y apretantse les mans,) C. S.; això ma- 
teix: Conxa Servera. (Girantse cap a la por- 
ta de V esquerra y fent profonda reveren- 
cia,) ;Madama! 

AuBA. (Sense fer cas de les exageracions de 

don Lleonart,) y el distinguido Aport- 

man D. C.» 

Lleó. «jClaro!» ^Amb qui havia d' ésser? Amb 
en Domingo Casas. 

AuBA. Un estúpit. (Despreciatiu).'' 

Lleó. (Parantse), Sí. Un estúpit ane qui s' ha 



eLs ijos èsperIts 15 

de fer cas perquè es fill del seu pare, el 
que aquí, a Plana vella, mana y disposa. 

AuBA. Per això es estdpit, com a bon fill de 
personatje. 

Lleó. La culpa, però, no es pas seva; sinó de 
la senyora que li dóna péu. (Serivt,) Ai- 
xò no es possible, y no serà. Vaja. Està dit. 

AuBA. En fi: cx^ec que no v^l la pena d * enca- 
. parrarshi. 

Lleó. ^Què? 

AuBA. Que ni tant sols sabem si la noticia es 
certa 

LiiEO. Totes les dolentes ho son. 

AuBA. ' (jSí? Doncs digui que les que jo tinc 
del taller també ho son. 

Lleó. «Y dale.» ^Què passa? 

AuBA. Y això sí que verdaderament es serio 
y important. 

Lleó. Doncs ho amolli. 

AuBA. No es tan làcil. No cregui que 's trac- 
ta de cap solt de diari. Això sí que real- 
ment es -positiu y cert. Tant positiu que 
va aumentant de cada dia. Tant cert que ja 
n' hi vaig parlanun altre cop, y no T hi he 
volgut recordar fins qu' el problema s' ens 
imposa de debò. 

Lleó. «Bueno». Prou de discursos. «Al gra- 
no». Se tracta 

AuBA. (Decidit). Se tracta dels traballadors. 
Se tracta de que 's^fa precís en primer lloc 
donarlogí' algunes satisfaccions: a uns au- 
mentarlos el salari y a altres no posarlos 
tantes multes; y en segon fer els ulls gros- 
sos en una porció de coses qu' a nosaltres 
realment no 'ns interessen gaire. Després 
de tot aquí no 'Is liem de fer de pare, ni la 
casa té la culpa de que no siguin uns senyors 



1 6 JOAtí TORRENDELL 

ben educats. Aquí lo que cal, sobre tot, os 
que la gent traballi amb gust y força. Tra- 
ballen amb gust quant no ' s senten assobro 
el pes de 1' autoritat, y força quant el sa- 
lari els permet alimentarse com a persones 
que necessiten muscles. La feina de la 
«Fundició Servera» es pesada. Y això es un 
altre problema molt serio. La màquina fixa 
es vella, cal reforçaria; y les quadres també 
que *n son de velles, y una neteja y una re- 
paració son indispensables. Com el pa. (Don 
Lleonart ha comensat ja a impacientar se.) 
Sí, senyor; no ho dupti. Lo que li dic es 
ben precís. La gent d^ abaix exigeix refor- 
mes,, reformes morals y materials; exi- 
geix,.... 

Lleó. (Reventant a la fi.) iQu' es això de 
qu' exigeix, exigeix, exigeix? 

AüBA. Es un dir. La meva manera de dir 

Lleó. A casa ningú exigeix. Qui no 'n vol, 
plega. Això mateix plega, y lluny, lluny. 

AuBA. Això no es això. Parlemne sossegada- 
ment. 

Lleó. De cap manera. (Pausa), Lo que vostè 
proposay^ es senzillament el daltabaix de la 
meva organisació. No, no. Lo manat, ma- 
nat. Els meus mals-de-caps me costa arri- 
bar an aquesta disciplina, an aquesta Aàda, 
recta com un ciri, plana com el mar, V or- 
dre perfecte del quartel, sense que ningú 
escapi a V ordenança, a la llei, anel «jefe», 
única voluntat, únic criteri, la raó supre- 
ma. (Pausa). Ho sàpiga. Es obra meva 
aquesta marxa perfecta del taller. Quant 
el pare de la Conxa, el fundador y propie- 
tari de la «Fundició Servera», me va escol- 
tar y me va posar al lloc que vostè avui 



Etè OOS ESPERITS !7 

ocupa, vaig ossor jo qui va encarrilar aquest 
establiment, un xic abandonat, un bon tros 
descuidadot. Aquí, entre nosaltres, es pot 
dir: era T anari[uía. No hi havia cap ni con- 
tener. El pobre don «Pedró» Servera no hi 
entenia res. en això d' organisar una massa 
de gent. Tothom tirava pel seu coll, y, es 
clar, els comptes no sortien, no podien sor- 
tir. (Paíisa), Y en honor de la veritat, el 
difunt don «Pedró» ho regoneixía y m' ho 
va agrair fins al darrer dia de la seva vida. 
(Pausa), ^Y ara s^ ha de tirar a terra V edi- 
fici que jo he aixecat? (Pausa). S' ho tregui 
del cap això. La meva obra es definitiva. 
Ja r hi vaig dir. Aixís ho vull, y ane (]ui 
no li agrada, al carrer. 

AuBA. Es qu^ es possible qu' el dia qu' en suí;-~ 
ti un, surtin tots. 

Lleó. ^Una «huelga»? 

AuBA. Això es lo ngiés corrent. 

Llbo. jOh! Aquí 'Is espero. Aleshores sa1)ràn 
qui es en Lleonart Fernàndez! 

.Vi^BA. Millor serà que mai ho sapiguem. El 
torral)astall sempre deixa ròsso;^. Los fo)*!- 
dos poden curarse, però a vegades el ferit 
s' en recorda tota la vida. 

Llbo. (Pegantse a la cama coixa,) Les de la 
pólvora, sí; no pas aqueixes. Els crits s' ofe- 
guen amb el dijuni. 

AüBA. Gent afamada fa disbarats. 

Lleó. No pas a casa meva. 

AüBA. Més, en fi, nosaltres tenim obligació 
d' atendre les seues queixes, escoltemlos al 
menos. Parlemne y potser ens entendrem. 
Això es el millor. 

Lleó. Bé, bé, bé. Deixemho corre. Diguils 
quo 's farà lo que 's pugui, y que ja estem 



l8 JOAM- TORRENbELt 

enterats dels seus mals. ^Sap quins son? 
iíolts fums al cap, fums d^ aiguardeut. 

AuBA. (Impacient). Si no es pas això, don 
Lleonart. 

Lleó. Sí; miri: d* això n* entenc més que vos- 
tè. Vostè 'Is númerofe; jo 4 mando. Prou. 
{U Anha vol parlar). Escolti. Vostè es un 

jove de massa cor, sí, senyor, tot cor 

un cor com un temple. 

AuBA. Però si es al revés, home. No es el cor; 
es el cap. Cal reflexionar abans de tot. Es 
qüestió de números, precisament. 

Lleó. Doncs bé, 4s números no volen tanta 
prodigalitat. Avui no estem per auments de 
salari. 

AuBA. Avui, sí {Tira'l diari sobre una 

cadira.) 
* Lleó. «Vamos». No 'n parlem més. 

AuBA. N' haurem d' enraonar algun dia. 

Lleó. Mai. 

AuBA. Y seriament. {Cap a la porta de la 
dreta). 

Lleó. Mai, mai. 

AuBA. {Giravolta sobre 'h talons). ^V oi fe '1 
favor de venir? Al despaig hi ha iin traba- 
llador que vol parlarnos. 

Lleó. ^A mi també? Però (Jper què 4 tinc a 
vostè «al frente» de les oficines? 

AuBA. {Sens ferne cas, y cridaiit). Sí, a vostè, 
sí, senyor. Es precís. (jHo entén? Es precís. 

Lleó. {Amb fingida bonhomia). «Bueno. Va- 
íïios». No se m' enfadi ara! Ja sé que vostè 
aprecia la casa. Y per això mateix es que jo 

me r estimo molt {Ja fora del portal.) 

i Ah, es vostè, Madalena! {Torna arrera). 
Passi. {Entra la Madalena). La Conxa no 
tardarà en sortir. Sentis. Amb el séu i)er- 



Els dos esperits 19 

mis. {Els dos fan reverencia y surten. Desse- 
giiida entra Sunta,) 



ESCENA V 

Madalena y Sunta 

(Donya Madalena de Roca es una senyora més 
jove qii* els 37 anys qu* acaba de cumplir. 
Els seus' trajos son de colors obscurs. Cos- 
ten molt però revelen mal gust. La seva co- 
queteria esta en la mantellina, qu' evidente- 
ment li escau millor qu' el barret. Porta 
moltes joies, de molt preu. Té la ceba do 
pintar se.) 

Mad. {De cap al mirall per^ arreglarse elsjÀecs 

de la mantellina.) ^y doncs; qu* encara no 

s * es llevada? 
Sunta. Sí, senyora. ;No *n fa poca d' estona! 
^[ad. jAli! Vaja. Es fa 4 toüette, ^oi? 
Sunta. Figuris: ja ha pres el bany y ja T he 

pentinada. No pot trigar ni un minut. íQuo 

vol qu' avisi la senyoreta? 
Maü. Com vulguis. {La Sunta va per entrar 

a V esquerra y quasi es topa amb la senyora 

qu^ en vé.) 

ESCENA VI 

Les mateixes y la Conxa 

(Esta esplèndida. Una dona jove, alegre, ben 
formada y inteligent. Vesteix amb extraor- 
dinari bon gust. Apareix amb un deshabi- 
llée clar, ple de randes. No porta cap joia.) 

Con. {To suau de reconvenció a la criada.) • 



io Joan torrendélL 

> 

Però noia, ^qu' es aquest riu de llum? (Qice- 
da parada, els dits al ulls). 

SuNTA. El senybr 

Con. Tanca per tot. Cuita. Això maroija. 

Mad. {jCorre al halconet de V esquerra y extén 
els cortinatjes.) No t' esparveris. Son coses 
d' homes vells. No he vist res mès insofri- 
ble {La Sunta tanca les portes y corre els 

portiers. Queda altre cop mig fosc. Després 
surt iwr la dreta.) 

Con. (Sorpresa.) ^Txi per aquí, Madalena? {Cap 
a ella.) Perdona, filla. Aqueixa clarorota 

m'ha enlluernada {Li e^tén la ma, però 

la Madalena se li tira astiohre y la besa a la 
cara.) A veure aquesta crosta. {Li retira els 
plecs de la mantellina y li mira les galtes.) 
(í,Per ont t' has pintat menos? 

31ad. (Acala 7 cap.) No siguis, dolenta, Con- 
xa. No eomensem. 

Con. (Se decideix pel front.) «En la frente, 
maiestad.» (La besa a la rel dels cabells.) 
En paus. Sèu y compta coses. (iJa has al- 
morsat? 
. Mad. Sí, sí; gràcies. Ja ving de missa. 

Con. Doncs conta, conta. {S^ assenten.) ^Yel 
teu Estanislau, quò fa? 

Mad. Sempre remugant. 

Con. Bó; vaja. Quatre crits; molt soroll y 
poques arious. Feim lo que 'ns dóna la ga- 
na amb els nostres marits. 

Mad. Jo, no. Ara mateix vinc a buscar la 

teua poderosa intercessió [Entra la Sun- 

ta amb un servei molt elegant. Hi porta llet 
y melindros. Ho deixa sobre la tauleta del 
mig,) 

Con. {A la cambrera.) ^Sento un' olor? (A la 
Madalena.) óQuina essència gastes avui? 



ELS DOS ESPERITS 21 

Mad. De cap classe. (ïmjüorant) Fem el fa- 
vor. ^ 

Con. No, dona, si in\ic^rada força. {Mira la 
Simta que riu.) Aquesta ho sap. {S'aixeca, 
Cnt») i Violetes! {Caminant y mirant per 
tot arreu,) jVioletes! sí, jvioletes! {Fent 
mans'baUctes,) «jBravo, bravo!» {S^ atura y 
mira la Santa que té '1$ ulls flros a la pal- 
mera,) jAh! Sí. Aquí estan. {Les agafa amb 
el florero.) Precioses; molt maques; divines. 
L'estimo molt aquest obsequi. {Cap a la 
taula.) 

Mad. {Sense mirar ía Conxa,) D'això s'en 
diuen marits. 

SuNTA. {Espontaneament.) Però sí 

Con. {Rapidissima clava ulls furients sn els 
de la Sunta, qu' es queda com una estàtua, 
. A una senyal imperativa que li fa amb el 
cap la Conxa, surt per la dreta, Y després 
la Conxa 's'gira y riallera diu a- la Mada- 
len.a.) Ja ho veus com 'me tracten. No 'n 
puc pas queixar. Soc la nena viciada de 
casa. 

Mad. Si no ho ets tu íqui ho ha d' ésser? No 
teniu fills. 

Con. Tampoc en teniu vosaltres, y sempre 't 
Uamentes. Ara mateix 

Mad. Sí, parlemne, abans de que vingui 
TEstanislau. Escolta. {La Conxa j al en- 
tretant, ahnorsa,) He sapigut lo de la festa 
de ca la Paulita Magraner. 

OoN. iAh! (íTambó tu t'enteras, com donya 

Esperansa, la gazeta ? Y v;quant ho has 

sapigut, tafaRoj-a? 

]V[ad. Aquest matí 

Con. {Riguent fort.) ^Ja s'en parla per les 
sagristies ? 

. ■ ■ ■ i ' 



22 JOAN TORRENDELL 

Mad. iQiiè dius? Si ho he llegit al diari. 

Con. {Parada), (íCom? 

Mad, Sí, dona, y que tu representa vas..... 

Con. éQuè? 

Mad. Figurat: C. S. y D. C. Més clar, aigua. 

OoN. {Pensativa. Riguent a la fi y amb el dit 
al front,) «Ahora lo comprendo todo»: com 
diuen a les comèdies. 

Mad. (íQuè comprens? Jo sí que no 't com- 
prenc 

Con. {Signant el periòdic qu acaba de .veure 
sobre una cadira.) «Aquí està la madre del 
cordero.» 

Mad. {Mirant)., Un diari. 

Con. En fi; ^^tu què vols? 

Mad. Primera: una invitació 

Con. Però es clar que sereu invitats. Sou 
amics. 

Mad. Sí, però tu saps que TEstanislau no 
vol festes 

Con. Mundanes; que de les d'iglesia! 

Mad. wSon la meva distracció. 

Con. Digas millor que -son un motiu pera 
passeijarte y fer Tamor 

Mad. No digas ximpleries. {Transició,) Se- 
gona: que comprometis l'Èstanislau per' 
anarhi. 

Con. Però segurament. (íQue'm poreu^desai- 
rar el dia del meu «debut.» {Rialla,) 

Mad. Aixís mateix ho diu el diari. 

Con. Doncs ja só qui l'ha escrit: en Boveret. 

Mad. i Ai que n'ets de felissa! [Bé t'hauràs 
divertida en aquest mon! jA mi que m'a- 
gradaria tant representar! 

Con. iOh! \Y que ho farías divinament! 

Mad, f,Com ho saps? 

Con. Perquè sempre representas; sobretot de- 



ELS DOS ESPERITS 2} / 

vant el teu marit. En camvi, jo, ja ho veus, 
sempre amb el cor demunt la ma. Fet y 
dit. Diguent y font el mateix a de vant y a 
darrera. 

Mad. Kn 4uant ane jni exageras. 

Con. (^Exagerar? Massa 't coneixo. Vaja; una 
ju^aiesca. i,A que no ho dius això devant 
de l'Estanislau? • 

Mad. Perquè es una fera. ^Quina culpa en 
tinc 10? 

Con. Bastant a. Has preferit una vida de 
mentides. 

Mad. Digas millor: qu'he tingut d'adoii- 

darmhi. ' 

Con. [lie-s'olta. )Vrotesta. Lluita. Defensat. 

Mad. M'estimo més viure tranquila. 

Con. Y no hi vius. Sols la veritat pot donar- 
la a la tranquilitat. 

Mad. éCreus qu'^ possible diria? ^L'has di- 
ta sempre? (^La dirà» sempre? 

Con. Sempre. Es la fortalesa dels esperits 
superiors. 

Mad. Jo, francament, no ^m sento amb fgrçes. 

Con. ' Per això 't pintas. {Gran rialla,) 

Mad. Calla, tontota. (S' aireca y mira a la 
porta de la dreta,) No sóqui ve. [La Simta 
s^ emportarà 'í servei de í es'jnorsar,) 



ESCENA VII 

Les mateixes y l'Antón Gkau 

(Es molt iovenet y tot el séu posat es de pintor 
modei'nista: molts cabells, rostre x^alit, bar- 



24 J.OAK TORRANDELL 

beta clara, pardessus llarg entallat. Fiiina 
en pipa. Entra portant de la ma iiii quadro 
tapat amb diaris.) 

Ctrau. {De dintre.) No, no, no. No necessito 

a ningú. Gràcies. 
Con. {S' aixeca j saltant y corrent a la porta,) 

El meu cosí. 
Grau. {Entra de pressa y cridant,) i Visca 

Tart! [Visca la dona! {Barret en V aire,) 
Cbx. {Se li tira al coll,) iTonefc, Tonet! ^íCom 

te va? {Mirantlo als ulls.) ^ Victoria? ^Estàs 

content? 
Grau. Tu ho diràs. 
Con. A veure. {Retira 'Z diari que tapa 'I 

quadro.) 
Grau. Esperat. Deixam saludar a la simpàti- 
ca Madalena. {Encairen). 
Mad. Gràcies. 
Con. {Descubert ja 'I quadro.) iMagnífic, 

magnífic! 
Grau. íQuè *t sembla? 
Con. Admirable, (jsaps?, admirable. Avina 

tu, Madalena. 
Mad. iUi! Està molt bé. 
Con. Doncs aquesta bellesa es d^ aquest noi-:- 

Es un nu preciós (^veritat? 
Mad. Sí, molt maco. 
Grau. ilJep! Això no val. {Sorpreses.) Primei- 

ha dit: molt bé; y ara ha afegit: molt maco. 

Y encara es Thora que no s'ha espantada. 

ni ha let cap ganyota. 
Con. Bé; això lio guarda pera quant hi haji 

públic' 
Grau. Es que si no hi ha pi-otestes y esbo- 

rj'íHici monts V xiscles, mo n'ho torno v fins 

liü espalllü. 



ELS DOS ESPERITS 25 

Mad. (íQue no ho fa perquè agradi a la gent? 

GrKAU. Segons ane qui. 

Mad. ^Y ara no prefereix que sia del gust de 
tothom? 

Gkau. (Cridant.) Mai, mai. jBon bunyol hau- 
ria fet! A mi les protestes m'esciten, ra' 
empenyen, me vigorisen, com la dutxa que 
prenc els matins. Els crits dels filisteu^ 
entren en la combinació. Es una part de 
14deal. (Riu fort,) 

Mad. iQu*es boig aquest noi! 



ESCENA VIII 

CoNXA, Mad ALENA, Grau, DoMiNao y Bovek 

(En Domingo Casas es un figurí. Sempre va a 
la darrera moda. Se mou naturalment sen- 
se cap pretenció. Sap qu'es bon mosso y 
això li dóna una superioritat que '1 carac- 
terisa. Vesteix un trajo de matí nou. — En 
Rafel Bover es exagerat en tot: en el vestir, 
en el portarse en societat, en el enraonar. 
Es un xitxarel-lo. El seu vestit no es nou, 
sobre tot els pantalons.) 

BovEB. (Entra y fa una reverencia al que ve 

darrera,) Els presento al héroe.- 
Dom. Fuig, fuig, miloca. (Recte a la Con- 

xa.) (jCom està, ÇonxaV (Es donen les mans.) 
Con. (Irònica y riallera.) Saludo al héroe, 

com diu en Boveret. 
Dom. Un héroe de guardarropía qu^amb molt 

gust fa do comparsa an aquesta «étoile.» 



26 JOAN TORRENDELL 

Grau. Perdoneu vos la vida, nois. Hi ha pe- 
rill de matar vos a fletxassos. 

Dom. (-4 la Madalena,) Déu la guard, la més 
liermosà de les nostres devotes. 

Mad. Senyor Casas, (la quantes ha dit el ma- 
teix des de que s'ha llevat? (Enraonen,) 

Con. {An en Bover.) Vostè es vui xerraire, 
tot un xerraire. 

Bov. Perdonim. La gazetilla no té entranyes. 

Con. Doncs, bé. Fassi sapiguer al mon, qii' 
ha vist una nova mai'a vella. Mirin això. 
(Senyalant el quadro. Tots miren,) 

Bov. ^Del Grau? 

Grau. (Fent gran reverencia,) Servidor de 
vostè, ilustre critic. 

Bov. No t'en burlis, perquè, ara estàs baix 
del meu poder. 

Grau. Pègam*, pègam, home. 

Dom. Pègam, però íes4)ropaganda. 



ESCENA IX * 



Els mateixos, don Estanislau y Mossèn Felii» 

(Don Estanislau Roca es un propietari que viu 
de les seves rentes, no moltes.- Té tot 1' as- 
pecte sever, un poc descuidat. — Mossèn Fe- 
lip es un capellà pulcrament vestit y ben 
afeitat sempre. Es molt seny ori vol y amic 
de les dames. 

Est. {Entra immer y mira icn moment per de- 
mmit V espatlla dels altres el quadro). Bones 



ELS DOS ESPERITS 27 

vistes pera criatures. {Fogintné), Vingui, 
per aquí, Mossèn Felip. 

Fel. {Mirant amb curiositat). iQuè hi ha, què 
hi ha? ^ 

Est. No miri, home, li dic. 

Gbau. Me sembla que no 'ns trobem a cap 
col-legi de senyoretes. 

Est. {Saludant la Conxa.) Déu la guard, Con- 
xa. ^Y en Lleonart? Vaja, dona, espavili an 
aquest cosí séu. {Tornant al grapo). Bé, 
vostè també es de la «cascarà amarga». 

Con. No sigui aixís, don Estanislau. {Extén 
la ma a Mossèn Felip), Quants dies sense 
veurel. Segui, segui, mosseú YqIíçí {En- 
raonen), 

Est. {An en Grau), Però, home, ^per qüè no 
pinta coses més decents, ja (pe diu que no 
s ' en pot estar do fer ninotets? ^ 

Grau. Perquè aixís no 'Is daria un mal rato; 
y la qüestió es enfurismaries. 

Mad. iQuina mala sang! 

Gkau. La mateixa que tenen vostès imposant- 
nos les teles dolentes de sants y santes, per 
exemple. 

Est. Prou, prou. {Se gira), Conxa; ho sento; 
però em serà imposible venir aquí quant hi 
sia aquest senyoret ' 

Grau. Home, jo no faig més que defensarme... 

Con. {Dreta), Prou, Tonet. Reti^-a el quadro 
per complaure àl senyor Roca y fóra discu- 
sions, 

Gkau. Sí, tens raó. Amb les roques es inútil. 
{Marxa al saló). 

Est. {Seguintlo), (íQuè diu, jove? Això es una 

impc^-tinencia {Surten en Domingo, en 

Bover y la Madalena), 



28 )OAN TORRENDELL 



ESCENA X 

La Conxa, Mossèn Femp, don SatuAni y la 
Miquel A. Despkés D. Estanislau 

(El metje don Saturni Escat es un vell simpà- 
tic, etern criticaire, però excel•lent amic de 
tothom. No 's cuida gaire V exterior. El bi- 
goti, més que blanc, os gi'Oguenc a causa 
del fum del puro que mai li cau de la boca. 
Ija senyora Miquela es una vella, mare d* un 
obrer. Va bastant mal vestida.) 

Sat. (A la Conxa. Porta de la ma a la Mique- 
la,) [Conxa, Conxa! 

Con. {Corre a abrassarlo,) jOh, el meu met- 
jet! {Reparant la vella,) (íQuè passa? 

Sat. Re. Mira; vui que sentis lo qu' explica la 
Miquela. Això ja es un poc massa. 

Con. Vinguin, vinguin. Segui, don Saturni. 

Sat. {A la Miquela), Expliqueu vos ara. {Sa- 
luda a mossèn Felip,) 

MiQ. Senyoreta, dispensi. Jo no volia pas in- 
comodar, però com V amo no hi es al des- 
paig, el senyor Saturni, el nostre metje 
(Jsap? el metje dels pobres, com li diem al 
barri, ha volgut que pujés a eni•aonarli a 
vostè. 

Sat. Deixeuvos de coses y digueu depressa 
lo que fa 1 cas. 

MiQ. Senyoreta, el cas es que ja fa tres setma- 
nes, prop de quatre, que '1 meu Andreu no 



ÈLS DOS ESPERifà i^ 

traballa (ploriqueja) j el noi està desespe- 
rat, y jo, que soc la seva mare, també, y la 
fam acabarà ennosatrus (plora,) 

Con. Bé, iqxio voleu que viu^a a traballar a 
casa?(íDe què fa '1 vostre fill? 

MiQ. No; es que V Andreu (el plant no la 

deixa enraonar,) 

Con. Vaja; seieu y sosseguevos. 

MiQ. [Ai, senyoreta! Es que (aixugantse ' I 

doll de llàgrimes,) 

Sat. Bó, vaja. Ja ho diré jo. L'Andreu esun 
xicot que traballa a la Fundició, un bon tra- 
ballador, ^saps? y sembla, segons m' ha dit 
també 1' Auba, qu' un dia va tenir quatre 
paraules amb un company y li ventà '1 vent 
per les orelles. En Lleonart s* hi trobava 
aprop, reprengué als dos, però T Andreu 
que té '1 geni molt fort, li replicà y fins 
sembla que va recargolar un batiïa 

Fel. ; Jesús, Maria! Això ja es gros. 

Sat. (Es gira al mossèn,) Doncs miri, això no 
es tan gros com 1' arrambatje que 1' Andreu 
otzivà al seu company, y por això no li di- 



gueren res. 



F-Ei*. Es qu' aquelles paraulotes anaven més 
amunt, ofenien al mateix Déu, Nostre Se- 
nyor 

Sat. (Interrompentlo) Que segurament ja 

1' ha perdonat, caram, perquè foren dites 
al calor de la renyina. Y EU no s ' en ofèn 
perquè ho comprèn tot, y, sobre tot, ilo es 
venjatiu y veu ben bó dintre T interior de 
les concienci^s; caram. 

Con. Bé, vaja. Lo passat, passat. iQuè voleu? 
(jQue recomani el vostre fill pera tornar....? 

MiQ. i Ai, senyoreta! Això lóra la nostra sal- 
vació^ (Vol hesarli les mans,) 



I 



30 J0A14 TORRENDBLL 

Sat. Doncs doneuho per fet. 

Con. Y al entretant {va cap al séu quart o) 
fassém per la vida. 

Sat. Sí, noia, sí. Lo primer es el pa..... 

Fel. {Dret.) Sí, jjerò veu, don Saturní; pot- 
ser això disgusti a .don Lleonart, això es 
desfer el càstic 

Sat. Fugi, home, íugi. Després d'un dejuni 
d'un més (^encara vol més càstic? Es ben 
cert: el fart no coneix al dejú, caram. 

Fel. No es pas això. El procediment es anar 
a Tofès perquè ell posi les condicions del 
perdó. 

Sat. {Cridant.) Sí; però quant Fofes no escol- 
ta raons, cal recorre a tots els procedi- 
ments. 

Fel. {Seientse,) Això es T anarquia. 

Est. {Qu^ ha tornat del foro y ha sentit les 
darreres frases,) (jQuina Tha dita el senyor 
Doctor? Sempre escandalisant (joi? 

Sat. Sí, senyor. Diguentlos les veritats. 

Est. Lo que vostès creuen que ho son, 

Sat. Es clar, home. Aquèt es el meu princi- 
pi. {Es gira y veu a la Conxa que dóna a 
la Miquela un farcell de roba y un bitllet de 
Banc.) 

Con. Teniu. 

Sat. Mireu, senyors. 

Est. íQuè? 

MiQ. {Volguent besar les mans de la Conxa.) 
Oracles, gràcies, senyoreta. Deu li pagarà 
la caritat. 

Con. {Cap a la porta de la dreta.) Veniu, ve- 
niu. Apuntarem les senyes del vostre fill. 
{An els altres.) Dispensin. Son a casa seva. 
{Surten.) 

Sat. Cumpleix el tou de ver, noia. 



ELS dos ÉSPERÍtS 3t 



ESCENA XI 



Els mateixos, menys la Conxa y la Miquel a 

Sat. Y ara vagin discutint. El remei ja està 
posat. Primer, oli al llum, després ja veu- 
rem d^entendréns. 

Est. Però 

Sat. Res. Aixís es el mon, el mon d'ara. 
At)ans, al mon de vostè, al qui os rebel•la- 
va, el cremaven, el penjaven o li tallaven 
el coll; qualsevol barbaritat. Avui, nos- 
altres r escoltem, el discutim, sí, senyor, 
el discutim, però no 4 matem de fam. 
Amb la panxa buida, fa mal enraonar. 

Est. Doncs, cregui qu* aquella mena de go- 
vernar era una gi'an solució. 

vSat. Sobre tot pels qui governaven y per se- 
guir governant. • 

Fel. Me digui, senyor metje; iquè' fa vostè 
devant el bras cangrenat? 

Sat. i Ah! Ja hi som. jEl gran argument! [La 
gran mentida que tantes vides ha costat! El 
cruel sofisma de tots els inquisidors. ^En- 
cara hem de discutir això, homes de la Ca- 
ritat, de Famor al pròxim? 

Est. (A Mossèn Felip,) èQuè li sembla? D* ai- 
xò s'en diu fugir per la tangent, home. 

Sat. iAh! ^Vol que li contesti això, que nos- 
altres, els homes insocials, on diem una 
bestiesa? {Als crits acudeixen en Domingo^ 



i^ JOAN TORR&MDEIL 

la Madalena y en Bover, qu'es col•loquen 
darrera el sofà, y en Grau qvJ es queda al 
centre<) 

Fel. (Somriguent.) i Serenitat, serenitat! 

Sat. Sí, caram; la gran tredor del butxí! 
(Transició.) Doncs ho sàpiga. Devant la 
carn sense sang, morta, més que morta, 
podrida, agafo '1 bisturí. Tallo. Separo ra- 
dicalment la moj't de la vida. 

Est. (íDoncs, home? 

Sat. Doncs; això es lo que s* hauria de fer 

amb tots vostès, caram. 
*Bov. Doctor; (jamb nosaltres també? 

Sat. Sí, senyor; vell o jove, tot lo que signi- 
fica domini y èpoques jíassades de vergo- 
nya que volen ressucitar, y fórmules velles 
que volen sostónirse indefinidament; tot, tot 
lo que significa intransigència, però intran- 
sigència danyosa que pretén imposar el séu 
criteri a foc y a sang; tot lo que significa 
cega tossuderia cjue s* oposa a la marxa 
eterna del mon, tossuderia qu'ens molesta, 
per quant ens afila la força bruta, ens cla^^a 
a la cara els fusells. 

Dom. Sí; com els altres son mancos. 

Sat. Per sort o per desgracia: no ho tinc ben 
escatat això, senyor polític. Sobre tot, ara 
àn aqui rio ho vui dir. Però entenguin 
qu^els altres son també malalts, però no 
morts. Hi ha, pel contrari, plètora de sang, 
cors congestionats, cervells que bullen, pe- 
rò això sempre es vida, sustancia, Uevor. 

Est. Y pólvora que rebenta y mata. 

Sat. També. Lo que seria llarg esbrinar es 
qui'n té la culpa: si el que encén la metxa 
o 4s qui amb la seva caparrudesa, obli- 
guen a encéndrerla. 



eLs dos esperits ^} 

Paït. (Entrant, nallei^a,) «;Alto al fuego!» 
Ctbàu. (A aon Saturní qu'els gira les espatlles. 

— Encaixen.) Molt bó, mestre. D'això s'en 

diu tocar el blanc. 



ESCENA XII 
Els mateixo», la Paulita, D. Timoteü 

Y D.* ESPEBANSA 

(La Paulita es úna noia entrenada a la vida del 
luxo y de la diversió. La seua dèria es imi- 
tar tot lo de Madrid. — Don Timó teu, el 
seu. papà y es home de negocis, molt llibe-» 
ral, però molt del diner. Un burgès-demó- 
c*rata, que procura viure com un. aristòcra- 
ta. — Donya Esperansa es la senyora del 
vuy-y^no-puc. Es ta en lo l)o y millor de 
Planavella. Aixís que van sortint es posen 
en filera, saludant com si estesson a F^es- 
cena.) 

TiM. . (Aixecant el barret en V aire.) ;Déu guard 
a la noble concurrència! 

Esp. Els porto V angue-laife de Planavella. 

Mad. (Dreta,) Sí; vinguin y trèguinme del 
Puígatori. Estic condempnada a escoltar y 
callar. 

TiM. (Cap a ella.) El major castic pera una 
senyora. Demani T absolució a mossèn Fe- 
lip y s'esbravi amb ell. 



34 JOAN TORRENDELL 

Fel. {Obrint els brussos.) Vina, ànima arre- 
l>entida. 

Mad. {Cap a elL) Arrepentida d^ enraonar, 
jamai. {Se seuen y enraonen a la dreta,) 

Est. {An en Timoteu,) iHome, Timó teu! Això 
no es pas serio. 

TiM. Tret del guanyar quartos y donarse 
amb ells bona vida, no hi ha al mon res 
més serio. {Enraonen.) 

Esp. {Després de saludar a tothom recorre- 
gueni tots els grupos,) Justament era ane 
tu, Saturní, que volia veure. 

Sat. ^Que *m vols dir la bonaventura, gitana? 

Esp. No m^ insultis. Ja saps que quant te- 
níem vint anys no deixares que la 't di- 
gués. 

Sat. Esperansa, encara hi ets a temps. 

Esp. Gràcies. No es un nuvi lo que busco, 
es una núvia per' aquell «pimpollo» {sig- 
nant en Bover et.) 

Sat. Te'n sé una. 

Esp. No trigas tant. Dígasla. 

Sat. {Riguent.) La Paulita. 

Ésp. Oh! si Déu t'escoltés. Es el meu som- 
ni 

Sat daurat. 

Esp. Escolta. Assentat aquí. {Seuen y enrao- 
nen a V esquerra.) 

Pau. «Les aseguro que la fiesta de casa nada 
dejarà.que desear en cuanto de mi de- 
penda.» . 

Dom. «Estamos acostumbrados à su ^buen 
gusto, Paulita.» 

Bov. «Eso mismo.» 

Pau. «Procuro imitar lo mas elegante do 
Madrid, la cuna de la distinción». 

Grau. Doncs millor seria que fosses original 



ELS DOS ESPERITS 35 

encara que ho liaí>*uessis d'essex' a la ca- 
talana. 

Dom. Perdoni; cada cosa en son lloc. Els cata- 
lans pera '1 traball; els castellans pera la 
finura. 

Bov. Ben dit. 

Gbaü. (I.Y vosaltres sou catalans? 

Pau. «(JY eso que tiene que ver?» 

Gbau. ( Oirantlos V espatlla. ) iDegenerats! 
{Aquells segueixen enraonant,) 

Est. {Fregantse les mans,) De lo millor; 
Compti amb els meus quatre quartets, don 
Timoteu. 

TiM. Ho direm an en Saturní. Es un bon 
amic. ün poc xiflat. Però bona persona ^eh? 

Est. Un cap ple de cebes. 

TiM. {Oiràntse a don Satunil.) Saturní. 

Sat. ^,Què hi ha? 

TiM. (i Vols guanyar alguns dinerons? 

Sat. Mira; no só que dirte, perquè jo *n tenir 
els necessaris per' anar al mercat 

Esp. Donguim a mi la recepta, don Timoteu. 

TiM. Para tots nMii ha. (Tots escolten,) Aca- 
bo de rebre un telegrama cifrat del meu 
corresponsal a Madrid qu'en diu que'l Go- 
vern té resolt fer un emprèstit pera a dur 
a cap les reformes de Guerra y JMarina. Y 
afegeix que les condicions econòmiques son 
de primera. Hi ha pera guanyar un covo 
de diners. ^ 

Fel. Compti amb les meves llimosnes. 

Sat. Bé, home, bó. Eus veig la trama, a tu y 
a tots els patrioters que voleu matar dos 
pardals d'un sol tret. Fer un negoci..... y 
l)arcos Y soldats, esquadra y exèrcit; ^no 
es això? 

Est. Això mateix. 



}6 JOAlí toRREMDELL 

Sat. Dons jo lis dic que quant els pobles de- 
cadents no tenen prou forsa per ^ anar en 
devant, haurien d'oblidar la seva gloriosa 
historia. Es creuen que amb la «fachenda» 
es fa tot, y jo 'Is dic que sense reflexió y 
diners, avui no es fa res; y els diners se 
guanyen traballant y estalviant. Amb el 
vostre patriotisme, patrioterisme en diuen, 
no es fa, no es farà mai pàtria. En temps 
durs, de decadència, el patrioterisme es 
un terrible obstacle pera un país. Segons 
éll, no hi ha vida possible dintre d'una re- 
lativa modèstia. Tot es un «desdoro» pera 
la pàtria. Es lo que succeeix a les cases 
d'aristòcrates arruinats y que pretenen 
amagar la seva misèria gastant com abans. 
Hi ha que amagaria a la misèria, (joi? Doncs., 
amagueula, però sapigueu qu' aquest no es 
el camí de la regeneració, per aquí no s'hi 
va a la cura dels nostres mals, per aquí no 
'ns salvarem. Hi ha que cantar el «mea cul- 
pa», hi ha qu' humiliarse, fins hi ha que 
avorrir tota la farsa del passat, hi ha que 
fer bugada. Neguemnos a nosaltres matei- 
xos, fem penitencia, traballem dintre de la 
nostra modèstia y aixís potser resucitarem 
de les nostres pròpies cendres. (Tots els vells 
riuen, es miren y el compateixen, — Don Sa- 
turní va cap al fondo y el Grau el felicità, 
encaixant.) 

Dom. Amén. 

Bov. Glòria patris. 

Pau. Ora pro nobis. 

Fel. Pera capellà no haguera tingut preu. 

Mad. Es un predicaire. 

Sat. (Oirantsek) Sí; rigueu, rigueu. Eus en- 
terraran riguent. Bé, caram. Eus regoneixo 



ELS DOS ESPERITS 37 

en aquesta exquisida superficialitat. iBoi- 
xos, boixos! {Marxant acompanyat del 

Grait,) 



ESCENA ^ XIII 
Dits y Conxa 

Con. (JJa marxa, don Saturní? {Es paren prop 
de la porta,) 

Sat. Sí, filla; em sembla que ja he perdut 
prou temps. 

GrKAU. No. Ha sembrat. Exposar idees es 
sembrar. 

Sat. Inútil, noi, inútil. Això es tot roíjuissoT. 

Con. Estic emocionada. La vella conta coses 
qu*es borronen. Això m'enmalalteix. 

Sat. No tinguis por. Hi ha que conèixer to- 
ta la vida. 

Con. Torna prompte, Tonet. Don Saturní, 
deixis veure més sovint. 

Sat . Els malalts 

Con. Jo n estic també de malalta. 

Sat. Digasho al teu Lleonet. {Surt amb el 
Grau,) 

Con. Incrèdula, mirantsel), jOh, no! ; Aquest 
no *m curarà! {Girantse inmediatament als 
hostes,) Demano mil perdons. He fet una 
grossería, però també un^' obra de miseri- 
còrdia. 

Fel. En nom de tots, {fent una creu), «ego te 
absolvo » {Tots riuen y aproven,) 

Tlm «Nada, nada». La Paulita y jo ens con- 



38 JOAN TORRENDELL 

tentem amb el temps precís de vèurería, y 
mai'x;em desseguida perquè la noia esta avvii 
de compres. 

Cov. (íTan aviat? 

Pau. «Mafiana volveremos». 

Con. «Bueno». Diverteixte y adornem lo mi- 

• llor que sapias la «bombonière». 

Pau. «Descuida». 

TiM. «Vamos». {Saludant exageradament. ) 
«Seüores» prepàrinse per la festa. {Marxa 
amb la Paulita, acompanyat de la Conxa.) 

Est. No pas nosaltres. 

Dom. Suposo que no 'ns faran el desaire de 
no anar a xiulai•iios. 

Fel. (íTan mateix tiadi'eu pit pera representar? 

Dom. Tothom representa au aquest mon. 

Est. Jo no. t 

Con. (Tornant.) Té raó, don Estanislau. Els 
homes de caràcter, tots d' una pessa, inte- 
gro», com vostè, no representen, però es pos- 
sible qu' obliguin a ferho als aítres. 

Est. ^Per què parla aixís? 

Con. Per-què sé per experiència que quant no 
s' esta dintre el bat-y-bull de la vida, no 's 
comprenen les coses y aquestes coses s ' ama- 
guen als que son massa severs y les casti- 
guen sense compassió. Crèguim^ senyor Ro- 
ca, sigui tol-lerant, siguemne tots. 

Est. Ja. Per aquí es pert el mon. 

Esp. El mon es com Déu 1' ha fet. (^Veritat, 
mossèn Felip? 

Fel. Diré. Nostre Senyor tol-lera 

Con. Doncs, ho repeteixo: tol-lerem tots, per- 
què si no, vindrà un dia en que tots acusa- 
rem, condempnarem y si ningú i)erdona 

{Tots aproven y enraonen.) 

Est. Escolti, escolti. 



ELS DOS ESPERITS . 39 

Dom. No; ja no escoltem. Estem tips do ser- 
mons. 

Kel. Me sembla qu' os hora de marxar. 

Mad. Sí, anem, líoca. , 

Est. Com valguin. [A la Gonxa.) Y ja n^ en- 
raonarem un altre dia d' això, Conxa. {Mar- 
xant acompanyats de la Conxa,) 

Bov. Se coneix qu' ha sigut guardia-civil. 

Dom. Es una fera. {Enraonen,) 

Esp. {Atura a la Conxa en mig de la sala,) 
Escolta. {Ell veu baixa,) M' haurías de fer 
un favor. 

Con. Digui. 

Esp. El noi està boig per la Paulitii. 

Con. Y la Paulita boixa p' el noi. 

Esp. Això es lo de menos. Yui dir qu' es arri- 
bat el moment d ' atacar la fortalesa y el noi 
cal una corassa. El senyor Casas, el pare 
d' en Domingo, es el qui 'n dona. Recomà- 
nali el meu plet. Que li tregui un bon em- 
pleo, de molta representació, ^saps? de mol- 
ta fatxada. ^M' has entès? 

Con. Ni un mot més. ^,Y el corretatje? {Som- 
rient.) 

Esp. Tu no necessites res. Però si un dia calíes 
els meus serveis, mana. Soc tota teva. {La 
Conxa riu fort.) 

Dom. (J,Què diu la nostra GazetaV 

Esp. Tot lo qu' a vostè pot agrada-rli. 

Dom. Gràcies. ^Se tracta de mi? 

Esp. Potser, sí. Anem, fill. 

Dom. Però, donya Esperansa, treguim la cu- 
riositat. 

Esp. Iïo lie de dirli. Sàpiga que tot dependeix 
d'aquesta maca. {Per la Co7íxa.) Ala j nen! 
{An en Boveret.) Aquesta parella té d ' en- 
raonar. {Marxant.) Adéu. {Surt.) 



40 JOAN TORRENDELL 

Con. {Semi)re riguent.) Però (^aont va? Vingui , 

vingui. 
Bov. Faig lo que 'm manen. 
Con. (Seria.) Bovevet; entesos, ,jeh? El quadro 

del Grau 

Bov. Es d^ un geni, conformes. {Surt.) 



ESCENA XIV 
CoNXA Y DóMiNao. Quant s' indica, en Lleo- 

NART Y LA SUNTA 

Con. (íQuè li sembla? 

Dom. Ee. 

Con. i Ah sí, es veritat! Vostè es dels qui 

viuen. 
DoK. ^ Sí. Deixem relliscaria, a la vida. 
Con. ^Sense preocuparsen? 
Dom. Gens ni mica. Lo qu^ ha d* ésser, serà. 

Això es el principi. 
Con. íY si no es? 
DoM^ Serà una altra cosa. Sempre es lo qu' ha 

d' ésser. 
Con. Doncs, ^la passivitat? 
Dom. Diguemli més aviat V oportunitat. 
Con. i Ah! Allavores hi ha certa acció. 
Dom. (Displicent.) [Ps! 
Con. üna mica. 
Dom. Com la del qui engoleig, com la del qui 

allarga la ma al fruit madur, com la del qui 

gira 4s fulls del llibre obert. 
Con. (Sonrient.) \Es interessant! {Siigerintli la 



ELS DOS ESPERITS 4 1 

paraula *l concepte.) \Ahl iy gens d' inte- 
rès? 

l)oM. Moltíssim. Figuris: no 's pensa amb al- 
tre cosa, no 's desitja altra cosa, {animant 
V espressió), no 's somnia amb altre cosa. Per 
això no ^s pert mai cap ocasió. Lo que li 
acabo de dir. Si hi ha qu' engolir, engolei- 
xo; si hi ha fruita madura, jo soc dels qui la 
menjen; si 4 llibre s' obri, no deixo de mi- 
rar mai tots el fulls. 

Con. ^Y els obstacles? 

Dom. No hi ha que fer massa via. 

Con. Xs que si no 's lluita, no hi ha '1 pler 
de la victorià. 

Dom. La victorià no es sempre del qui lluita, 
sinó del qui arriba a 1' hora. L' Amèrica 
no porta 'í nom d' en Colón, 

Con. Molt bé. Però ho sàpiga: hi ha portes 
qu^ estan empeses que mai s' obriran si no 
hi ha una ma qu ' empenyi. 

Dom. {Aco^tantse a la Conxa,) Si hi estan, 
cregui que jo no deixaré d' obriries. 

Con. {Rialla,) Es molta seguritat. ^Y no 
s ' equivoca mai? 

Dom. Mai. 

Con. (JY si s' equivoqués? 

Dom. No m' equivoco. {Mirantla fixament,) 

Con. Bé ^,y si s' equivoqués? {Una paiisa,) ^Y 
si s' equivoqués? 

Dom. {Baixa 'h ulls.) lle. Una caiguda sens 
importància. Abaix hi ha la xerxa, com la 
del «Circo Ecuestre». 

Con. {Rialla,) ^Y la riallassa del públic? 

Dom. iCa! El Circo està buit. D' això ningú 
s ' en entera. 

Con. (jNingú? 

Dom. {Mirantla fixament altra volta.) Ningú; 



42 JOAN TORRENDELL 

en absolut. Es un duo sense coro y a 

porta tancada. {Fa iier entrar en Heonart, 
veu en Domingo y torna sortir inmediata" 
ment,) 

Con. {Qu^ ha vist en Llemiart,) Entra, entra. 
Escolta. {8^ aixeca depressa y va fins a la 
porta,) jLleonart! 

Dom. {Instantaneament giravolta demunt els 

talons.) (íLa meva presencia aquí tal 

volta? 

Con. {Oran rialla,) (íQuè li passa? ^Què s' ha 
assustat? {Pitja el botó elèctric) 

Dom. {Refet), No, senyora. Sorprès de la rà- 
I)ida aixida. Em sabria ^reu haverlo moles- 
tat amb la meva presencia. 

Con. No s* hi capfiqui. Altres maldecaps oi 
distreuen al nieu pobre Lleonet. Està més 
preocupat que vostè. 

SuNTA. {Entra,) iQnè vol, senyoreta? 

Con. Di^as al senyor que desitjo i)arlarli 

SuNTA. Crec qu^ ha marxat al carrer. 

Con. Quant vingui i Ah! Fes pujar al se- 
nyor Auba. 

SuNTA. Està bé. {Surt.) ,. 

Con. {S^ assenta,) Segueixi, Domingo, seguei- 
xi. {Fent cumpliments,) M' agrada molt el 
tema d^ avui. 

Dom. Haviem acabat. 

Con. (íQuè vol dir? {Riguent.) Si tot just co- 
mensava 4 duo. 

Dom. Sí; però '1 teló cau ràpidament sobre la 
emocionant escena. 

Con. i Ah! «Bravo». Pai•lem, doncs, del segon 
acte: el drama. 

Dom. Dispensi; {fent esgarrafclls y postures) 
no coneixo aquest tràngiil. A demés no '1 
crec possible. 



ELS DOS ESPERITS 43 

Con. Doncs, miri; V hi explicaré en dos pa- 
raules. Com la parella a més de la boca pera 
entendres, han fet anar els ulls sens adonar- 
sen, la mirada *ls ha descuberts y tot s' ha 
sapigut o s Mia sospitat y per això hi ha se- 
gon acte qu' el titolarem: la sorpresa.' 

Dom. No ho, cregui. De cent, un. Ca; menos; 
de mil, un. 

Con. (Rialla.) Sembla qu' a vostè P espanten 
les sorpreses. 

13oM. La veritat. Es una ensopegada molt des- 
agradable. Això ja no es la vida relliscant- 
se. Això més aviat es la lluita 

Con. (Biguent.) [Covart, covart! 

Dom. (En veu baixa y mirantla als ulls.) (jDe 
modo que, segons vostè, lo essencial es asse- 

gurarse per tots^jo]^ cantons vaja, con- 

vencerse fins a 1 ' evidencia que no hi hau- 
rà sorpresa? 

Con. (Ràjnda y seria.) Lo qu^ he volgut de- 
mostrar li, Domingo, es que la tragèdia T es- 
parvera, que no la sent, que no la represen- 
tarà mai. (Svmriguent.) Vostè es dels qui 
viuen tranquilament, divertintsQ sense con- 
mocions, sanse tranguls.* (Vol parlar.) Me 
sembla molt bé. Estic convensuda. Siguem 
els reis de la festa, de la mascarada. Ri- 
guem y divertimse. (Riguent.) 

Dom. Aixís, aixís, m' agrada. Quasi ja 's ha- 
via posada massa seria. Aixís està adora- 
ble, (acoò'lantsliimolt), adorable. 

Con. (Rigiient). Lo que jo li dic. Vostè no es 
home dramàtic. Ha fet bé en triar jjel dia 
del nostre debut una pessa xistosa. 

Dom. Pora feria lluir a vostè. ^' 

Con. L^ hi agraeixo. Més creguim; no té bon 
cop d' ull. {Apareix V Auba a la porta.) 



44 JOAN TORRENDELL 

Passi, passi, Auba. {Aquest fa. wna reveren- 
cia y es queda parat») 

Dom. \Sens ferne cas,) No *s desanimi. La se- 
gona serà més seria. 

Con. Ja 'n parlarem. Per ara estudii «Entre 

bobos » y procuri no f erlò {Extenent- 

li la ma amb molta grada,) 

Dom. {Comprenent qu* ha de marxar, li estreny 
la ma amb les dues y amb veu baixa diu:) La 
vida no es més qu' això: «boberías». 

Con. {Rialla.) Sempre nens. 

Dom. Y sempre jugant y divertintse. {8' en 
va, Devant V Auba fa una petita reverencia, 
y aquest fa H mateix.) 



ESCENA XV 
CoNXA Y Auba 

Con. {Aixecantse depressa y cap a VAuba.-^ 

Molt seria,) (íQuè diu en Lleonart? 
Auba. Moltes coses. 
Con, ^En serio? 
Auba. Està molt preocupat. 
Con. {Anantse a seure fastidiada.) ^Y vostè 

que hi diu? {Pausa. — Es giravolta ràpida.) 

(j Vostè també? 
Auba. f^Joí No he dit re. 
Con. Per xo mateix. El séu silenci sembla 

una repulsa. 
Auba. M' en guardaré prou. Dispensi. 
Con. En fi, desitjo sapiguer 1q. seva opinió. 
Ax,tba. No hi ha pas cap inconvenient. L' he 



\ 



fels DOS ESPERÍTS 4$ 

dita ja a don Lleonart. {Indiferent.) No val 
la pona. 

Con. {Ressentida.) (üQuè vol dir? 

Afba. {Sarcàstic.) Vui dir qu' el fet té tant 
poca impoi'tancia, que jo no m' hi amoina- 
ria í^ens. 

Con. {8' assenta.) Està bé. {Somrient irònica.) 
^Sap que pel tò de la veu, la seva paraula 
enclou un significat distint del propi? 
{PaiLsa.) 

AuBA. {Serio.) No tinc V intenció d* ofén- 
drerla. 

Con. {Seria.) N* estic segura. {Irònica.) Vui 
dir, que vostè també recrimina la meva con- 
ducta. 

AuBA. {Sarcàstic.) ^Jo? i Amb quin dret? 

Con. {Riguent.) Cada cop ho demostra més. 
{Imitantlo .) «^Jo? i Amb quin dret?» {Ri- 
guent.) Fins sembla qu' està exaltat. Inte- 
riorment vostè està sublevat. {Seria.) Doncs 
jo li contestaré ingènuament, com sempre: 
amb el dret que nosaltres li hem concedit 
gustosos fins en les qüestions ''més íntimes. 
(ïHo sap ara? 

AuBA. {8' hi acosta verament sumis y regone- 
gut.) jCracies! 

Con. {Somrient.) ^Y que no ho sap de sem- 
pre? 

AxJBA. {Amb el rostre dintre 'I pit.) Es veritat. 

Con. {Aixecantse riallera.) «Bueno»; doncs, 
parli clar. {Transició.) Vostè sempre estris- 
tintme. {8* arregla els cabells devant el mi- 
rall. — Nova transició.) Expliquim el meu 
pecat. {Rialla.) 

AuBA. {Refentse.) Això mateix. Una noiada. 
Però entenguis: això es desde '1 meu punt 
de vista. Segons els altres, V aparèixer vostè 



46 JOAN TOKREKDELL• 

a r escena està considerat com una obra ex- 
quisida, superba, de gust refinadíssim. Jo 
no dic que no. Més em sembla qu,' es pert el 
temps. Sempre m * ha fet fàstic 

Con . {Irònica . ) « ; Quel gros mot! » 

AuBA. Perdoni; ara ja he pres V envestida. 
Parlem com dos bons amics. ^,0i? 

Con. Bé. Però, seguem y deixi aquest posal 
d* etiqueta. Segui. 

AüBA. No pot ser. La feina d' allí baix m'_om- 
paita. Cregui qu' §feixò sí qu' es serio. Y en- 
demés el senyor està enfurismat. 

Con. iOh! Serà un moment. {Transició.} Di- 
gui. Sempre 1' ha disgustat 

AuBA. No, no; m' ha fet fàstic el dilettantis- 
me, r aficionat, aqueix yui-y-no-puc, quo 
tot ho fa a mitjes, perquè no ho sent amb 
r intensitat necessària. El qui no està dis- 
posat a entregar sa pròpia existència a les 
fúries del ídol, es un estorb an el cami de 
r Art. Vethoaquí tot. Y aixís en els demés 
rams de la. vida. L' espigolar es de gent 
pobra, dèbil, malfanera; es de dones, de 
criatures, d' éssers quasi inútils. El fort se 
dóna per enter a la seva vocació. Viu tota 
la vida que li pertoca. 

Con.. Y amunt, amunt, ben amunt. Home, 
Auba, vostè tot d' un plegat arriba al' ex- 
trem. 

AuBA. Es qu* ho tinc pensat de fa temps, y, 
com cuito molt, li presento sols les conclu- 
sions. 

Con. Que volen dir que plegui^ no m'^.afiqui 
en llibres de cavalleria. 

Auba. Més concret encara. Que '1 séu esperit 
no es rialler, no es buit, no es gris; que 'n 
té en una paraula; y que cal encarrilarlo de- 



ELS 1>0S ESPERitS 4') 

budament. Tots creuen que vostè es una 
nena, jo la crec una dona; fins diuen que li 
falta un bull y jo crec que 'n té un més que 
le^ altres. {Rialla forta de la Conxa.) Parlo 
seriament. Dispensi. (Fa per marxar.) 

Con . (Aixecantse. ) No , no . {Tò humil.) "Fassim 
1' obsequi de no marxar. (Pausa.) L* escolto 
amb tota serietat encara que no ho sem- 
bla. ^ 

AuBA. He dit tot quant li havíai de dir. Potser 
massa. 

Con; A una distreta, tot li es poc. 

AuBA. Doncs ara mediti. 

Con. Ajudim. 

AuBA. Ficxis en els fets. Só que vostè ha tin- 
gut una llarga conversa amb la mare de 
r Andreu. 

Con. Sí; y m* he conmoguda. 

AuBA. Això encara no vol dir ros. Si no s' en 
oblida, allavors creuré que '1 seu esperit es 
dels nostres. 

Con. (Amb curiositat.) ^De qui? 

AuBA. Dels qui patim 

Con. (Amb estranyesa.) <; Vostè? 

AuBA amb els qui pateixen. Dels qui 

lluiten contra la mentida. (Exaltantse.) Hi 
hem d* arrivar a la vida sincera y justa, 
(baixant la veu) a 1' unió feconda de les àni- 
* mes nobles! 

Con. (Mirantlo amb simpatia.) jQuin somni! 

AuBA. (Valent.) Redressemnos, lluitem; un 
pas es una victorià. 

Con. La ten'a es dura; hem vingut massa 
prompte: 

AuBA. Altres més sortàts que nosaltres en re- 
cuUiràn el fruit. 

Con. (Trista^ desconsolada.) jY nosaltres no! 



48 JOA>Í tORRBi^DELL 

AuBA. Pur egoisme. El traballar per V ideal 
es ja un pler. 

Con. iSoc dèbil! 

AüBA. Ajuntis amb mi. (La Conxa, com des- 
pert antse d* un ensopiment, fixa els ulls en 
els del Auba y àbdós romanen un instant 
mirantse,) 



ESCENA XVI 

Dits y en Lleonart 

Lleó. (Entrant. — Es para un poc a la porta y 
després avansa.) Bé. Endevant. ^Ja has aca- 
bat 1 ' audiència? 

Con. L' he acabada. (^ tu ja t' has curat la 
sordera? (U Auba pren portal y marxa na- 
tarahnent, sense fer cap moviment de sorpre- 
sa, de temor j ni d' enuig.) 

Lleó. <íQuè vols dir? (S' assenta,) 

Con. Home, em sembla que t^ he cridat, m'has 
sentit y com si res: ni li as tornat arrera ni 
m' has escoltat. (íCreus qu* això esta molt 
bé? (Ha tancat les portes y e.rtès poc a poc 
els portiersj 

Lleó. jSaps que n' hi ha de coses que no es- 
tan bé! 

Con. Di^as, home, digas. 

Lleó. (Mitja^volta demunt el sitiah) Doncs, 
sapigueu. Sempre 4 me trobo aficat aquí 
dintre, an aquest noi 

Con. (Verament sorpresa* — Ho entén per VAvr- 
han — Es queda parada,) íQuin noi?.L' Aub 



ÉLà DOà ESPERITS 49 

Lleo. (Amb despreei.) Aquest xitxarel-lo den 

x^clSd-S • • • • • 

Con. (Gran rialla,) jAh! Qu' ets ximplet. (Se 
li acosta y li passa la ma pel cap.) Sempre 
seràs el mateix. 

LLEq. (ïPer què? 

Con. Perquè sí. Lo que 't penses, allò ha 
d' ésser, y no hi ha sant que t' ho tregui 
del cap. T' has posat gelós del balig<i-bala- 
ga den Casas, y et creus qu' em fa 1' amor, 
fins et figuras que jo li corresponc. (Gran 
rialla.) 

Lleo. (S* aixeca,) No, senyora. Si ho cre- 
gués (uns ulls com uns salerft, punys es- 

ti'etSy llavis tremolosos,) 

Con. Seu y no fassis comèdia. {En Lleonart se 
passeja nerviós). Ja ho sé: ens matarías. 
Prou. Te juro que no hi haurà cas. Els de 
de la teva casta son aixís «unos vengadores 
de su honra.» JVr agrada. Però lo primer 
de tot es no caure en lo ridícol, Lleonet. 

Lleo. Doncs això mateix. An això 'm vols 
portar, al ridicol. (^Se planta,) «(fyaè le 
parece à V.?» ^.Crous qu' aquesta pantomi- 
ma de can Timoteu no es per fer sortir la 
vergonya a les galtes? ^Creus qu'aixòes 
pot consentir? (Exaltantse.) ^Ho creus tu? 
Doncs jo no estic disposat a consentirho. 
iEa! Ja ho he dit. (JHo sens? {Acostantshi 
molt y posantli la ma sobre V espatlla amb 
forsa,) 

Con. i Ai! {Portantse la ma a V espatlla adolo- 
rida,) Home, ja ho sé qu ets un brau, 
qu*en tens de forsota. Ja t'ho dic jo qu'ets 
un lleó. Si '1 teu nom ía s'ho porta. Però 
no veig la necessitat de què 'm maltractis 
abans d'hora. {Transició,) Vaja, Lleonet; 



ço . jOA^i TORREÍíbELL 

siguem raonables. Es xistós que jo que soc 
la nena hagi de cridar al ordre al vell, 
tot inipuls, tot impressió. Raonem. {Aga- 
fantlo per una ma,) Assentat aquí. {An el 
sofà.) 

Lleó. {Assentantse,) Però (íno t'he dit ja lo 
que vui? 

Con. Home, (íque no m'has de deixar enrao- 
nar? No siguis tant autoritari, Lleonet. 
(ïQuè 't jugas qu'ens entendrem? iVaja! 

Lleó. «Déjate de nifierías, mujer!» 

Con. No, noi; avina aquí. {lÀ pren una ma.) 
No 't fassis la fera. Mira; necessito per la 
nit de la festa un vano, un d'aquells vanos 
de plomes blanques, grosses, estufades com 
un plumero, per taparme la cara quant li 

dic quatre picardies al meu «partenai- 

re» y per emblanquinarlo al «bobo» qu'em 
fa l'amor. Tot això s'ha de fer (Jsaps? amb 
molta gi-acia, amb moltg, manyagaría. ^Saps, 
Lleonet, saps? Y com jo estic segura de 
que tu 'm regalaràs una cosa preciosa, 
perquè en això sí qu' ets esplendit, el vano 
y el meu traball d'artista cridaran l'aten- 
ció del públic, de tot lo millor de Plana ve- 
lla, que serà allí i)er aplaudirme. ^Oi, ma- 
co? {Es va humiliant als peus d* en Lleó- 
nart.) Y tot d'una 's sabrà, perquè jo ho 
diré, tindré un verdader orgull en dir ho a 
tothom: aqueixa joia es un obsequi del seu 
marit. (í Veritat que l'estima forsa? Deu es- 
timaria Ei, ho suposo 

Lleó. {Mig vensut. Amh passió.) Y es veritat. 

Con. {En el mateix tò melós y de viciada.) Y 
ella també: perquè ja ho veuen; el porta, 
en fa ostentació, l'exibeix en una nit se- 
nyalada, la nit del séu triomf. 



ELS DOS ESPERITS 5 i 

Lleo. {Convefisui .) Sí, que triomfaràs. 

Con. Sí, sí,; que triomfaré, y tot Planavella 
estarà als meus peus (aixecàntse poc a poc) 
y diran que tinc talent, que soc maca, que 
vesteixo millor que tothom. 

L•leo. (Somrient,) \Y que tl] ets de vanitosa! 

Con. Sí, en soc. Abans que tot la veritat. Y 
tu també, Lleonet. Ja ho sé jo. Tu n^ estàs 
ben satisfet d' ésser 1' amo de can Servera 
y de r hereï;a Servera. Supèrbia per supèr- 
bia. Tu dirigeixes la Fundició, jo 4s salons; 
tu regas la planta, jo cullo les flors y en fas 

' un pom perfumat. Això umpl la meva vida. 
Vui ésser la primera. 

Lleó. Y jo 4 teu guardià, que t' adora, 
(Abrassantla per la cintura,) ^W estimas 
com sempre? 

Con. (Dominantlo orgullosa») Com no merei- 
Kas, Lleonet. (Gran rialla. — Ella fuig y ell 
li con' darrera, — Topa amb la tauleta y 
tombà el pom de violetes qu' ell recull desse- 
guida, posant un genoll a terra. — Crit.) J Ali! 
Les meves violetes! (Va cap a la tauleta y 
les pren de les mans ri' en Lleonarty tot ri- 
guent.) Gràcies, Lleonet. lics estimo més 
que tot. 

Lleo. ^Més qae a mi? 

Con. (Olorantles amb deliri.) Son un altra co- 
sa, tonto! 



Teló 




SEGON ACTE 



El fumador de casa en Lleonart. — En torn de les parets 
grans divans, molsuts y còmodos; algunes butaques quadra- 
des y tauletes mòvils; una de més grossa amb un rellotge 
assobre, alguna estàtua, capses d' habanos, misteres y diaris. 
A les parets quadros al oli. En primer terme a la dreta un 
balconet y a 1' últim una porta que comunica amb el menja- 
dor. A r esquerra, en mig de la paret, una altra porta. — Al^ en- 
front un portal que dóna al saló gran del primer acte. Ara es 
véíi una gran xemeneia encesa. A 1' esquerra cau el boudoit 
de la Conxa y a la dreta la terrassa que ja s* ha vist. — La 
catifa y els portiers, molt luxosos. 

Son les tres de la tarda; una tarda fredolera d' avríl. 



ESCENA I 



Paülita, Boveket y Anton Geau 



(Al aixecarse '1 teló, 's sent al menjador gran 
.xibarri: uns aplaudeixen y altres aproven. 
Han acabat els discursos. Driníçuen los co- 
pes y sonen rialles.) 

Bov. (Entra amb el Or au y la Paulita.) 
íQu' eus ha semblat? 



ÈLS DOS ESPERITS 55 

Pau. (Aprovant) «Muy expresivo . » 
GrBAU. Molt xispat, voldràs dir. , 

Pau. «No; ha sido correcto.» 
GrKAU. Bé, corroctament xispat. Es que si fos 

mona de cap a peus, no '1 toleraríem. 
Bov. Això mai. En Domingo es sempre co- 

rrectíssim. Ha fet un discurs brillant. 
GrBAU. A mi m' ha semblat ben rídícpl. 
Pau. «Eso no.» 
GrBAU. iQuè dius? Mira tu que dir que la Con- 

xa es la Sarah Bernhardt dels salons de Pla- 

navella, y qu' el teu papà es un Mecenas 

del Art dramàtic 

Bov de Plana vella. (Riu.) 

GrBAU. Això sí qu* es ben bé provincià. 

Pau. «No tanto . » 

Gbau. Doncs, jo 't dic que mereix qu' el fas- 

sin diputat dels «elocuentes». 

Bov. Ho serà, si vol. 

GrBAU. Clar; li ve de familia. De pare cacic, 

fill diputat. 
Pau. «0 ministre.» 
GrBAU. No ho diguis en broma. De més verdes 

se n' han madurat, Em sembla qu' es un 

gran partit, Paulifa. 
Bov. Tu, no fassis aqueixes bromes. 

Gbau. jAh! sí, m' oblidava de que tu 

Pau. (En to de protesta,) (^De quò, de què? 



ESCENA II 



iJiTs y Domingo, don Timoteu y D.* Esperansa 

Tik. (An en Domingo,) Home, ha estat molt 
bé, r hi asseguro. 



54 ' JOAN TORRENDELL 

Dom. Favor, favor que vostè 'm fa. 

TiM. L' hi asseguro. Me sembla que jo tinc 
vot en la materid. Ja ha vist 

Esp. (An en Timoteu.) ;0i tal, si hi entén! FJ 
discurs de vostè no j^odía ésser millor. Va- 
ja, els dos han sigut de primera de pri- 
mera. 

Bov. Molt ben dit. 

Grau. (Pica de mans.) Aplaussos. ^ 

TiM. (íEnveja? 

Gbau. No, senyor. No peco per aquest costat. 

Dom. Es cert. No peca; pica més alt. 

Esp. (iMés alt que don Timoteu ? 

Bov. El primer banquer de Plana vella. 

GrRAU. (Se quadra y saluda militarment) Ai- 
xò 8Í que mereix saludo de Capità General. 

Pau. «Papà lo desprecia al dinero.» 

TiM. «Sí, hija, sí.» El talent es lo primer. 

Dom. {Amb mala intenció,) Bé, vaja, parlem, 
clars. (An el Grau.) ^Quantes obres t ' ha 
comprat? (Somriu irònicament.) 

TiM. Nos'hapA'dut per mi. Li vaig enco- 
manar dos quadros pel menjador y m' en 
va demanar un absurdo. 

Grau. Per vostè qu' es tan ric, no eren un ab- 
surdo cinc mil pessetes, sobre tot donantme 
r assumpto. (Sorpresa en tots). 

Esp. iCinc mil pessetes! 



ELS DOS ESPERITS 55 



ESCENA III 

Els mateixos; l* Auba y Mossèn Felip, qu^ en- 
tren ENRAONANT. DeSPBÉS ESCOLTEN 



Dom. íY la Conxa s' entera d* aquest disba- 
rat? 

TiM. Prou. Fins vaig saber qu ' havia dit qu^el 
no pintàls ja les valia, a les cinc mil pes- 
setes. 

Esp. Bé, vaja; els Graus sempre n^ han patit 
un poc de la biiínia 

Ctrau. Dispensi: tots son pobres 

Pau. «Però orgullosos.» 

CrBAU. Orgullosos del séu llinatje. Prou. Tots 
els Graus han sigut de lo més avensat, del 
esperit nou. Mirin si n'estem d' orgullosos. 
Pocs quartos, però molt cervell, molt co- 
ratje. 

Esp. Amb això no 's va a la plassa. 

AuBA. Dispensi, senyora. Tot lo contrari. Hi 
van y sMii queden. A la Plassa Major n' hi 
té un de Grau. Planavella amb molt bon 
txcord ]ia aixecat una estàtua a un antepas- 
sat d' aquest jove, an en Ferran Grau, 1' ar- 
tista-patriota. 

Dom. . Es qu' aquell feu coses de profit. 

AuBA. De profit així com ho entenen vos- 
tès, no 'n feu caj). Els altres el tragueren el 
profit. Ell desvetllà 1' ànima adormida de 
Planavella, li feu sentir tota la seva perso- 



56 JOAN TORRENDELL 

nalitat, li ensenyà a estimar la seva histo- 
ria, li digué qu' estava al mon pera conti- 
nuaria, reforsà 4 seu esperit &' avens, el 
feu redressar contantli glòries passades, 
cantantli cansons de la terra, fent art, sem- 
brant bon gust, escampant idees, encen- 
guent el foc apagat, fent pàtria; vethoaquí. 

TiM. iOh! Tots en feim. 

AuBA. Els qui'n fan. Y encara n'hi haia 
qu'en fan omplintse les butxaques, men- 
tres qu' altres hi deixen els seus pocs quar- 
tets. 

Bov. {Fregantse les mans,) Bona, bona, la 
discussió. 

Esp. No; déixinse de discutir. Això mareja. 

Dom. La veritat es que no som prou galants 
amb el sexo dèbil 

Geau d' enteniment . 

Pau. «Gracias.» 

GrBAU. Dispensa; les dones mateixes eus feu 
la mesura. Mai eus voleu ocupar de coses 
un poc series. 

Esp. Es qu'això son coses d'homes. 

AuBA. Les coses de la pàtria son de tothom, 
senyora. 

Felip. Lo que hi ha es qu'ara no es Thora de 
la discussió. 

Bov. Y tal. Estem en plena digestió. 

GrRAU. {Fent escarafells.) jEs "cert! jLMiora 
sagrada! ;E1 domini de la panxa! «Ado- 
ramus te!» (Fent reverencies moresques.) 

Dom. éQue vols dir que vosaltres, els artistes, 
no ' n teniu? 

Gbau. Vui dir qiíe no es el nostre Déu, y 
que no ' ns espatlla la digestió cap idea més 
o menos nova. Vostès 

TiM. {Entre compassiu y irònic.) Nosaltres 



ELS DOS ESPERITS 57 

no, home; nosaltres no. (íPerò què s'han fi- 
gurat aquets nois? Abans de que vostès 
fossin al mon, nosaltres ja ho érem, de re- 
volucionaris. Vaja, plegui, criatura, ple- 
gui. (íQuantes vegades ha estat vostè a la 
barricada? 

(xBAü. No lli crec jo amb els fusells. 

Dom. Clar; fan pum, pum. - 

Bov. Y maten. 

AuBA. Maten, sí, però sols maten el cos, dei- 
xant ben viu T esperit rutinari. Mirin lo 
qu'ha passat a casa nostra. Molts tiros, 
molta sang, molts màrtirs de la llibertat — 
ho dic sincerament, jo 'Is. saludo, — peròja 
llibertat, la verdadera, no vivifica nf lès 
conciencies, ni les costums, ni les lleis. 
Hem camviat d'amos, però no hem sortit de 
l'etern esclavatje. No basta camviar de tra- 
jo, si tenim l'ànima d' esclaus. 

Fel. (Sorprès,) AUavors, vostè es un 

Dom . Anarquista . 

Pau. «iQué mal gusto!» 

Esp. i Jesús, Maria Verge! 



ESCENA IV 
Els mateixos, Conxa, Madalena y Lleonabt 

Con. (Entrant seguida de la Madalena y en 
Lleonart.) íQuí es l'anarquista, senyors? 
(Fent V espantada,) 

Bov. L'Auba. 

Con. (Riu fort.) iYosie? 

Mad. Si es un sant. 



58 JOAN TORRENDELL 

Grau . Precisament . 

Lleó. Déixiíise de bromes. Això no es pas 

serio. (Va a sentarse a Vesqueriea^ primer 

terme.) 
Esp. Té raó, Fernàndez. Ara ve per les me- 
ves. 
Pau. «Si hasta da miedo, don Leonardo.» 
Con. Els joves, al meu quarto. (S'aixequen 

el Grau, en Domingo, en Boveret, la Pauli- 

ta y donya Esperansa. — An aquesta.) ^Vos- 

tè també? 
Esp. Els anys no conten, suposo. Tu no ets 

dona de mirarho, això dels anys. 
Con. M'ha convensuda. 
TiM. (Dret.) An aquest cas, m^hi conto jo 

també. 
Lleó. No, home, vostè- amb mi. Vingui. 

{SerL hi va. S* asseu al costat séu.) 
Con. (Molt amable.) ^Y vcstè, Auba? 
AuBA. (Dret. Mig de broma, mig en serio.) 

Dispensi; soc vell. 
Dom. Vol dir: soc lo contrari dels altres. 
Auba. (S'asseu.) Això mateix. {Van sortint 

pel fondo cap a V esquerra) 
Mad. íY vostè, Mossèn Felip? 
Fel. No m'en fio. Tinc de cuidarme l'estó- 

mago. 
Mad. {Shi acosta y V agafa de la ma.) Vingui, 

home, vingui. El distreurem. 



ELS DOS ESPERITS 59 



ESCENA V 

La Madalena, don Estanislau, 
DON Satuení, don Timoteu, mossèn Felip, 

Lleonakt y l'Auba 

Est. (Entra amb don Saturní.) ^Y ara? ^Qu^es 
aquesta falta de respecte? ^Al sacerdot de 
Déu? 

Fel. (Ri§uent.) Es una broma; don Esta- 
nislau. {La Madalena surt tota encorre- 
guda.) 

Est. (A don Saturni,) ^Veu lo qu' estàvem 
dient? Re. Tot i^ual. Una època de verda- 
dera anarquia. No es respecte re; s'ha per- 
duda l'idea de les jerarquies; no hi ha alts 
ni baixos. Y jo li dic que, borrada la linia, 
desapareix el concepte de T obediència. Ai- 
xò 'm sembla ben clar. 

Sat. Mai he defensat el contrari. Lo que li 
sostinc a vostè, es que sovint sovint la fal-' 
ta de respecte y de sumissió dependeix, no 
del atreviment de T inferior, si no de la ' 
lleugeresa del superior. Ara mateix; ^creu 
vostè que la seua senyora ? 

AuBA. (hiterrompentló per salvar la delicada 
situació de mossèn Felip.) Lo que vol dir el 
senyor Roca es que 'Is inferiors jamai han 
de criticar el procedir del qu'està a dalt; 
jamai s'iian de servir de les orelles ni dels 



6o JOAN TORRENDELL 

ulls siuo per la seva tasca, qu'es T obedièn- 
cia <ïega. (jEs aixís, senyor Roca? 

Est. Aixis es. ^No li sembla, mossèn Felip? 
{No contesta, ulls closos.) 

Sat. (íNi s' han de servir del indici tampoc? 

Est. Això rai. Cada hu pensi el que vulgui. 

AuBA. Però mutis. {Agafantse Hs llàbis .) 

Sat. (íY si 4 que jo penso, es bo, caram? 

Est. Ho diran els homes de ^ Llei. 

Sat. (íY si no ^Is agrada? 

AuBA. Mutis, home, mutis. 

Sat. (Enfadantse.) lY si no ' m dona la gana y 
vui predicar la meva idea, caram? 

Est. Se V exclueix de la societat 

AuBA. S' el tanca, s' el crema o s'el des- 
terra. 

Est. Això mateix. Branca podrida, branca 
tallada. 

Lleó. No va pas malament en Roca, doctor. 

Y si no, r experiència. Mirin el que passa 
amb la classe obrera. 

Tm. Tó raó, té raó. /íTa c^rcflí un reco y el de 

V esquerra, y se dorm,) 

Sat. Doncs afusoUemlos a tots. 

Est. No hi ha altre remei. 

Sat. Això ho diuen els tirans. 

Lleó. Ho diuen les persones experimentades. 

Est. Els que sempre han governat. 

Sat. Han governat a forsa de modificarso. 

També ara aniran transigint. 
Est. Mai. {An en Lleonart.), (i Veritat? 
Lleó. Per mi, mai. Després de tot, no veig 

per què jo haig de camviar el meu sistema. 

No tinc un sol obrer que 's queixi. 
Sat. Natural; al primer que xiscla, el llansas 

fora. 
IjLeo. Perquè no 'm sublevi als altres. 



ELS DOS ESPÈftiTS 6l 

Sat. Es que potser els altres ja hi estan do 
sublevats. 

Lleó. Bé, vaja. Això ho diu el bo de P Auba. 
^També li ha portat el qüento a vostè? 

Auba. Cregui.*.... 

Lleó. No li faig cap càrrec. Però, s' en ri- 
guin dels sublevats que callen y traballen. 

Est. Y una altra cosa. óQuè més voldria un 
qu' un xic de revolució pera fer un bon es- 
carment? Això sempre ajuda a apagar els 
fums dels més dèbils. 

Lleó. (Aix^cantse.) Vaja, deixemho corre. Sols 
l'enraonarne *m molesta. Després de tot es- 
tic ben tranquil, tan tranquil com aquets 
amics que dormen beatííicament. 

Est. {Caminant cap el foro). Deixemlos; son 
felissos. 

í^AT. (El mateix,) Son uns inconscients. Les 
qüestions més series els fan sòn. (Irònica- 
ment,) íY d' això en diuen pilars de la so- 
cietat? 

Lleó. (Somrient,) Vaja, camini. Vulgui no 
vulgui, representen «la religión y el capi- 
tal.» 

Est. Dues potencies, avui. 

Sat. (JY demà? (Ja fora,) 

Lleó. {A V Auba que roman assegut.) ÏY vos- 
tè, home? Anemse a distreure una estona. 
Vingui, home, vingui. 



63 JoaM torreKoelL 



ESCENA VI 

Lleonart y Auba. — Mossèn Felip y don Timó- 

teu continuen doemint 

Auba. {Part de V escena anterior ha estat molt 
capficat; al últim nirviós. — S' aixeca.) Don 
Lleonart, tinc de parlarli. {To sec) 

Lleó. {Tornant arrera). iQuè té? {Recelós.} 
íQue li passa alguna cosa? 

Auba. A mi, res. Si amb una malaltia meua 
ho pogués arreglar, cregui que no hi pensa- 
ria gens. 

Lleó. Digui, doncs. íQuè hi ha? 

Auba. {Resolt.) Ahaix hi torna a haver rna- 
ror. 

Lleó. (JY això? 

Auba. Tostè ja ho sap. L* hi he dit moltes 
vegades. Volen algunes coses. 

Lleó. Bé, vaja, lo de sempre. Les eternes 
queixes dels qui estan a sota. 

Auba. Qu' es repeteixen massa sovint, per- 
què no responguin a un estat d' excitació, 
d* intranquilitat perillosa. 

Lleo. íQuè vol que fassi? (jUna altra garbe- 
llada? 

Auba. Es que ja no 's sap quins son els capt^- 
rals. Ja no es possible fer la triadella. N'ò 
es aquest o aquell; son tots. 

Lleo. Jo crec que vostè somia. ^Que 'ns tox^- 
narà maniàtic, Martí? Totj això son il-lvi- 
sions. {Redressantse.) Y, vaja, no tenen raó. 

Auba. {Apurat,) No ho vulgui saber. Es ^x^\ 



fels DOS ESPERITS 6} 

fet. Y els fets no es desprecíen. El que tan- 
ca 'Is ulls a la realitat, se sembla a T aves- 
trús que fica '1 cap dintre la sorra cre^ifuent 
qu' el cassador no la veu, perquè ella no 
veu al cassador. A la realitat, agradi o no 
aí^radi, no se li gira V espatlla. Se V estu- 
dia; se r estudia seriament. 

LL•iïo. No, amic Auba, no. Això son procedi- 
ments equivocats. No hi passo per aquesta 
política. Hi ha coses que no permeten la 
discussió. L' autoritat, la propietat, no se 
les discuteix. Jamai. 

Auba. ^Y si, a pesar de tot, se les discuteix? 

Lleó. Se castiga al traidor. 

Auba. ïY si tots en son de traïdors? ^Y si tot 
reventa d' un cop? Perquè ja 'ns trobem an 
aquest punt. {Pausa,) íQnè diu? 

Lleó. {Pausa d' indecissió. — Transició per^ 
amagar V impotència,) No sigui exagerat. 
{Fuig de la verdadera qüestió.) També m' ho 
ha dit moltes vegades això. 

Auba. {Insistint.) Escolti: avui es dissapte y 
podríem fer alguna promesa seria. 

LiiEO. {Apurat.) Prou. No hi estic conforme. 
{Demanant.) Fassim 1' obsequi. {Pausa,) 
^Que té por? 

Auba {Entre exaltat y seré, — Pausa,) (?Jo? 

Lleó. Vostè ja ho sap. A mi 4s covarts me 
fan fàstic. No tingui por, home; ens defen- 
sarem. 

Auba. {Besoltament,) Descuidi. Seré al meu 
lloc. 

Lleó. {Marxant pel f oro.) Doncs, home. No' s 
preocupi. {Parantse a la porta,) ^Diu que 
avui es dissapte? Doncs, miri, demà diu- 
menje vingui a dinar. Abans n' enraonarem 
un poc. Si cal, farem justícia. {Surt.} 



64 JoaM tokre^Dell 

AuBA. {Triunfant.) \A la fi! Vindré ben pre- 
parat. (Pensatiu.) Hi haurà que lluitar de 
debò. {Decidit,) Està bé. {Va per sortir cap 
a V esquerra, fregantse nirviosament les 
mans.) 



ESCENA VII 
AuBA Y CoNXA. — Mossèn Felip y don Timoteu 

DOBMEN 



Con. {Aixecant la cortina de l\ esquerra,) 
^Sembla qu ' estem contents? 

AüBA. Hi estic. 

Con. ^Ue manera que ja li lia passat V onniíi- 
ri'iada del dinar? 

AuBA. {Serio,) (íJo, enmurriat? No, senyora. 

Con. {Imitantlo,) No, senyora. Doncs s' ha 
enmurriat; no bo negui. {Acaba7it d' en- 
trar,) 

AuBA. Doncs, ja té raó. 

Con. Sí, senyor, qu' on tinc. Y ara m' ha 
d' explicar el perquè. 

AuBA. {Cedint,) Nó val la pena. Coses meves. 
Els nirvis. (jQue ho sé jo per si acds? Lo que 
li puc dir es que lii ha vegades que la cosa 
més insignificant me produeix goig o tor- 
ment. 

Con. Però, bé, ^jqu' es lo que T ha aturmen- 
tat? Sapiguemho . 

AxTBA. Ee. Una lleugeresa..... 

Con. Meva, 



feLS DOS ESPhRITS 65 

AuBA. {Moviment de «;es clar!») Lo dels altres 
no 'm preocupa í^^airo. {Refogint la eonver^ 
sa.) Però, en fi, 110 Mn parlem més. Ja lia 
passat. 

Con. (i Vol que V hi digui? {Fatcsa,) He oferit 
primer an en Casas 

AuBA. {Interrupció ràpida.) No, si 'm sembla 
molt bé. 

Con. {Sens ferne cas.) jBeneit! fj^ev si acas 
vostè no es de casa? (^No es de més conüansa 
vostè? No es prova d' apreciarlo més, xim- 
plet? 

AuBA. {Caj) baix.) Sí, té molta raò. Soc un 
ximple. 

Con. {Amb carinyo). No, no es. {Somrient.) 
Però acabarà per serho. 

AuBA. {Fent per marxar y com despertantse.) 
Potser sí. 

Con. {Parantlo.) No, no; no s' en vaji. {II Au- 
ha senyala als que dormen.) Dormen com 
bèsties. Els conec fa temps. {Pausa.) Ara 
vui sapiguer perquè marxava tant content, 
fins a traurel d/ aquella enmurriada. Pre- 
cisament jo venia a buscarlo pera He varií 
1 ' enuig. 

AuBA. Gràcies. Cregui que no valia la pena. 
Comprenc qu' a voltes soc un nen. 

Con. tJn nen malcriat. 

AuBA. Com vulgui. 

Con. Com jo soc una nena malcriada ^íoi? 
(L' Au^ba torç el cap.) Sí, sí; ja sé que vostès 
ho diuen. Ho ciivi en Lloonart; ho diu Don 
Saturní; {pausa) vostè lio pensa. 

AuBA. No ho he dit mai. 

Con. M' ho ha dat a entendre. 

AuBA. {Somrient.) Vostè es massa llesta. 

Con. No gaire; miri si ^n soc, qu^ encara no ho 



66 jÓAN tórrendeLl 

endevinat la causa de la seva satisfacció. Y 
això que jo tot ho acostumo endevinar. .... 

AuBA. Es cert; però això li succeeix amb tot 
lo qu' està dintre..... ^ia trajectòria del seu 
enginy. 

Con. Qu' es molt curt. . 

AuBA. Qu* es molt llarg; però que sols té un 
pla; un pla que jo no conec gens, y que vos- 
tè domina punt per punt. 

OoN. Vaja; ja hi som. {S' asseu.) Se refereix 
a la societat. 

AuBA. Perdoni; a lo que vostès en diuen so- 
cietat, y que realment no 'n tó més qu' una 
petitíssima part. 

Con. Bé, sí, de T alta societat. 

AuBA. Diguenmé alta, y que no sempre es 
superior. 

Con. Això es el mon aont vaig nàixer. Per' 
ell m' educaren. 

AuBA. Es cert. 

Con. El papà —ja sap que la pobra mamà mo- 
rí ben jove; — el papà 'm tingué a un col•le- 
gi, a un dels col-legis mès anomenats. 
M' instruireu com noia de casa bona. M' en- 
senyaren gramàtica, aritmètica, geografia, 
url)anitat, geometria y íins historia. D' ador- 
no no 'n vulgui més: des del croixet fins el 
piano, y un poc de cant, no deixi res, per- 
què de tot sé. (Somrient,) Ja veu que soc 
una noia de prendes. (Fa per riure fort y es 
detén recordant als que dormen.) 

AuBA. Y, a pesar de tot, creguim, Conxa, amb 
tanta sapiència jo no puc dirli, perquè no 
m* entendria, la causa de la meva satis- 
facció. 

Con. No exageri. No 'm* fassi tan ignorant. 

AuBA. M' en guardaré. No es seva la culpa. 



Eli> DOS ESPERITS 6^ 

Més es complertament inútil. Y 1' hi asse- 
guro: això es desesperant. 

Con. M' ho expliqui. 

AuBA. Se tracta de la Fiindició. 

Con. ^Y ara? ^y això' no lie d' entendre? íQuè 
hi ha? (íUn bon negoci? ^Un nou mercat? 
{Negació continua de V Auha amb el cap,) 
(ïüna nova maquinaria? 

AuBA. I?e d^ això. 

Con. {Molt seria.) Ja ho sé. (jHa conseguit el 
retorn de V Andreu, aquel obrer enjegat? 

AuBA. Jo creia que vostè s' en havia ocupat. 

Con. Dos cops n* he parlat y sempre inútil- 
ment. Es lo únic en que 4 Lleó no es deixa 
domar. 

AuBA. Perquè vostè no hi posa 1' ànima. 

Con. {Sense convicció.) Sí, sí. 

AuBA. No ho cregui. Caldria conèixer bó la 
situació d' aquella gent, y sentiria fins el 
fondo y patir amb ells y ésser ells matei- 
xos. 

Con. Estic per creure que tot fóra inútil. En 
Lleonart no 'm deixa aficarme en re de la 
Fundició. Diu qu' això no es cosa do dones, 
que nosaltres no hi entenem re on aqueix 
entrunyellat de problemes seriós, y que, en 
fi, — vostè ja *1 coneix — que jo aqui dalt y 
ell allà baix. Ja veu; jo no 'n tinc la culpa. 

AuBA. L' hi he dit primer. Vostè no 'n té la 
culpa. íQuè hi farem? Doncs la n^^a opinió 
es que si vostè hi entengués y s' enteres de 
les nostres coses y de la situació d ' uns y 
altres, potser ajudaria a posarhi remei. 
{Com diguentsho a ell mateix!) Ja ho só qu' el 
gran problema s ' ha de resoldre dintre del 
cap, però es ben cert qu* el cor no hi faria 
mala feina. Sí: aboquomlii tot el suc del cer- 



68 JOAÏÍ torrekdelL 

vell, més me figuro qu' el bàlsam del senti- 
ment ablaniría la duresa del egoisme y 
aflujaría V encarcarament del orgull. {Mi- 
rantla^ a la Conxa.) Y això ho tenen vos- 
tès: un ànima sentimental, un cor tot pietat, 
una caritat que fón odis maleits y crema 
males herbes y purifica V aire empestat. 
{Violent,) iVet-aquí el Cor de V Humanitat, 
que 's rellisca, riguent y íolgant, ran-ran 
. del Dolor, sense batecs de llàstima, sense 
deixarhi ni una gota de dolçor, sense en- 
lluernarlo amb una guspira d' esperança! 

(•ON. {Mirantlo fixament mig soryresa mig sic- 
gestionada,) Expliquimho això, Auba. 

AuBA. {Sense inmutarse,) jAnimes de foc que 
la fredor del mon té congelades! {Se sent a 
lluny veus seques de baralles dels vells, mes- 
dades amb xiscles y rialles dels joves qu^ es- 
tan més aprop.) 

Con. iQuè hi ha que fer? 

AuBA. {Com despertantse. — Se redressa,) ^Què 
fer? i Ah, sí, V acció! {Concentruntse,) jBai- 
xar a dintre de V ànima, remoure '1 foc-üol- 
gat, produir la flamarada, y que re venti la 
closca de gel! {Generós: brassos oberts, rostre 
il•luminat, veu plena y dolça,) iL' espandi- 
ment de l'Amor agermanant als homs per 
demunt totes les tiranies de la Forsa! {La 
Conxa embadalida, — 11 Auba dominantla 
amb els ulls, — L'emoció es interna,) 

Con. L'hi conlesso. No destrio prou el seu 
pensament, les seves intencions, més pres- 
sento que dintre de la seva idea hi ha un 
gran amor,^ l'escalf d'una gran generositat. 
Expliquim tot això. La seva fe se m'ha en- 
comanada 

Ai'T3\, Doncs tral)alli perquè l'Andreu torni 



ELS DOS ESPERITS 69 

a la Fundició. Eecordis sempre que mare y 
fill j3ateixeTi fam, fam, materialment fam, 

Cox. (Esborrouament.) ;Jesús! Això es odiós. 
(Exaltació nirviosa.) Es una idea aqueixa 
qu'apreta 4 coi-. j Patir fam! S'ha acabat. 
Corro an en Lleonart. Avui mateix tomarà 
a la Fundició. Ho deixi p' el meu compte... 
{Marxa cap al foro. — Se topa amb danya 
Esperansa, que V atura y romanen enrao- 
nant en mig del saló devant per devant de la 
XJorta,\ 

AuBA. (jüirantla.) Encara no es aiTibada l'ho- 
ra. Pura impressió. Pera conmòurerla, cal- 
drà una topada foréstef^a. jAixí es el mon! 
jTots distrets, tots incrèduls, tots adormits! 
(Pausa.'Pensatiu.-Itedressantse.) jSi'l llamp 
reventa! (Pausa,) Reventarà. {Surt per V es- 
querra.) 



. ESCENA VIII 

CONXA, DONYA EsPEBANSA Y ELS MATEIXOS 

ADORMITS 

* 

Esp. {Portant de la ma a la Conxa,) Vina, 
vina. Fem favor. {Reparant els adormits.) 
Peròy iquè fan aquestes marmotes aquí? Es- 
pera. 

Con. No, pobrets. Deixils estar. 

Esp. {Cridant,) Bé. iQnè hi tenen de fer nit 
aquí? {Obrint els ulls mossèn Felip y don Ti- 
motew.) Fassin el' favor d' anar allí dintre y 
es divertiran. 



N 






70 JOAN TORRENDELL 

Con. Vaja. {Com pera marxar,) Deixils estar. 
{Als dos.) Descansin, descansin. 

TiM. {Despertantse, — A mossèn Felip.) ^Veu? 
Lo que dèiem. Sense tol-lerancia no hi ha 
vida possible. {Aixecantse.) 

Fel. Es que ^sap? les dones no n tenen gens. 
No poren estar sense fer mal. 

Esp. Y si no que ho digui la nostra mare 
Eva, íoïí 

Fkl. Sí, senyora, sí. {Aixecantse.) 

Esp. Doncs, si no hagués sigut per ella, vostè 

encara fóra als ll>ims. {Els etjega amb els 

ulls.) 

Con. Millor fóra, ^iveritat? (^4. mossèn Felip.) 

Fel. Això si que no, Conxa. {Riguent.) Al 
mon si esta d' allò més bé. Y que duri, don 
J^iinoteii. {Marxant aynb ell a fóra.) 

TiM. p' acort, completament d' acort. Miri 
que aixís mateix un Tiom se n ^ hi pot donar 
molts gustos. 

Fel.. Prou, prou. {Surten.) 

Esp. Això mateix. En. Una mica de des ver- 
gonya y el mon es nostre. Ja t' ho he dit. 
Lo que cal, es que positivament vulguis una 
cosa. ^La vols? Posat la careta: enraona fort 
y clar. Y els altres, mutis. Hi ha que ser- 
virsen de la seva covardia. 31ira: ara tu fas 
el mateix amb en Casas. Li demanas sense 
consideracions lo que t' hi dit, però de de- 
bò, eh? Y tu veuràs com el noi no ^t dirà 
que no. 

Con. íY si no ho fa? 

Esp. Ho farà. Descansa. Una dona maca, de 
molt talent, que sap amanyaf^ar amb aquei- 
xos ulls y ter tornar boixos amb la rialleta, 
no pot demanar res sense la seguretat d' ob- 
tenirho. (jEntesos? 



ELS DOS ESPERITS 7 1 

Con. Endevant. {Se va a seure a V esquerra, 

primer terme.) 
Esp. {Des de la porta del foro,) iDomingoI 



ESCENA IX 
Les mateixes y en Domingo 

Dom. {Entra,) «Presento.» 

Esp. La Conxa vol parlarli. {La Conxa 'h dó- 
na V, espatlla, Donya Esperansa fa senyes an 
en Domingo de que V ha complascut.) Allí la 
té. {Encaixen, — Surt) 



ESCENA X 
La Conxa y en Domingo 

Dom. {Acostantse a la Conxa,) Fa temps (pe 

no havia tingut un honor semblant. 
Con. ^,D' enraonar els dos? 
Dom. d/ essor cridat espressament pera tenir 

aquesta ditxa. 
Con. (Espontàneament.) Doncs ho agraesqui 

a donya Esperansa. 
Dom. (í Vostè no hi ve a bé? 
Con. Esla meva voluntat; si no, no ho faria. 

Mai las res ])er forsa. 
Dom. Doncs com])to amb el séu permís. Vei- 

gi com el meu agraïment no està tan fóra do 

Uòc. Repeteixo les gràcies. 



72 JOAN TORREN DELL 

Con. Assentis, y no vaigi massa dej)ressa; no 
fos cosa que dintre de poc s' arrepentís 
d^ haver sigut tan amable. 

Dom. Amb vostè, mai. Tota amabilitat, amb 
vostè sempre es poca. Sobre tot avui, que 
por molta que n' hi demostrés, no sobrepii- 
jaría la de que vostè m' ha fet objecte amb 
aquest banquet 

Con. {Forta rialla,) [Jesús! No digui això gai- 
re fort. 

Dom. N' estic orgullós. 

Con. {Riguent sempre.) Bé, sí; però no ho di- 
gui, perquè, veu, els Magraners podrien 
ofendrès, essent els verdaders obsequiats 
per en Lleonart. 

Dom. jOh!, bé, sí, ja estem. Oficialment, es 
clar; però ja hi hagut qui m' ha indicat 
V objecte principal d' aquét dinar 

Con. (jQui? En Boveret o la •seva mamà 

(riguent.) 

Dom. Es una delicadesa que per mi puja de 
Valor quant pren tot V aspecte d' intimitat, 
de secret entre nosaltres dos. 

Con. Entre tres: nosaltres y donya Espe- 

ransa. Es ella, (joi? 

Dom. Es una tomba. 

Con. ^üna tomba? Sí; una tomba amb un llarg 
epitafi que diu tot lo que guarda dintre. 

Dom. Cregui qu' es discretíssima. (Misteriós,) 

Con. Com vostè vulgui. Creia que la coneixia 
més. 

Dom. Es de tota la meva confiansa. 

Con. íQu' em conta? Doncs ja deu sapiguer lo 
qu' ella pretén? 

Dom . ^Pretén? No sé 

Con. ^es. En Boveret ha d' ésser regidor en 
les pròximes eleccions. 



ELS DOS ESPERITS 73 

I>OM. Bé; però això son coses del papà. 

Con. Precisament. 

Dom. Vui dir que no dependeix directament 
de la meva voluntat. 

Con. dSap qu* estic per assegurarli que es ben 
cert allò de que vostè deixa relliscar la vi- 
da? Vostè morirà vell. 

Dom. Es lo qu' es cerca. 

Con. potser jove. 

Dom. (jPer què? 

Con. Perquè es nega dintre d' un vas d' ai- 
gua. Jo li dic qu' això de si fer els regidors 
es cosa de vostè o del sóu papà, no m' inte- 
ressa. ^Sí o no? 

Dom. Sí; tres mil voltes sí. Més, sap qu' avui 
té una mena de demanar que no li coneixia? 

Con. (Rialla forta,) Té raó. No '1 vui enga- 
nyar. Es un procediment nou, que no 
m' agrada molt, més qu' es precís regonei- 
xer^ que 'dóna bons resultats. Al menos 
ara..... 

Dom. L' autora, donya Esperansa. 

Con. Francament, donya Esperansa. 

Dom. Hi ha que confessarho: es una senyora 
de molt talent. 

Con. Talent o coneixement dels homes. 

Dom. Sí, senyora. ^Y de les dones? 

Con. Figuris; ella ho es. En dèu sapiguer to- 
ta la cartilla. 

Dom. Algun dia ho sabré. 

Con. (íTambé li ha dat un procediment? 

Dom. També. 

Con. Se pot saber. 

Dom. Audàcia, audàcia, audàcia. 

Coíí. Tot lo contrari de lo que vostè pensa 
y fa. 

Dom. íEs un càrrec? 

6 



74 JOAÏÍ TORREWDELt 

Con. (Rialla forta,) jEs diví! Vostè es ua ho- 
me qii'ein distreu de lo més. ^Qui soc jo per 
fer li cap càrrec, sobre tot, en aqueixa qües- 
tió? 

Dom. Vostè 'm pot fer tots els que vulgui. 

Con. M' en guardaré. 

Dom. Cregui qu' ho agraeixo. Y no ho oblido. 
Encara 'm recordo ben bó de lo que 'n A^a 
dir un dia: Hi ha portes que no s* obriran 
mai si vostè no 'k empeny. Estic disposat. 

Con. (Riguent,) A pesar de tot no es precipi- 
ti. Potser sigui millor la seva tàctica. No es 
deixi sugestionar. Es dolent això d' ésser 
influits. Segueixi la seva inspiració. Sobro 
tot, fugi de V influencia d* un esperit dèbil. 
El pot perjudicar. 

Dom. (J del forts? 

Con. Sempre. Això es una solució pels qui '1 
tenen fluix o no 'n tenen. 

Dom. ^Vostè que pensa del meu? 

Con. (Rialla,) Y ^qu' he de pensar? Vostè ma- 
teix ho ha dit: es partidari de deixar rellis- 
car te vida. No té empenta. Vostè es moro. 
(Posantse seria.) 

Dom. Gràcies. 

Con. Es un fet. Paciència. Y encara contou- 
tis; n' hi ha què ho son més que vostè. /Caj; 
baix.) 

Dom. (Animantse,) Vostè. 

Con. Jo, desgraciadament. 

Dom. (Intencionat,) Tenim un remei. Ajun- 
tem so y deixem qu' ens porti la vida. 

Con. Aquesta vida nostra, monòtona y avo- 
rrida. 

Dom. (Donant intenció y calor a la paraula,) 
Avorrida porcjuo no imprimim a la nostra 
un objetiu, un fi. 



ELS DOS ESPERITS 75 

Con. (Mirantlo sorpresa,) Té raó. Mai li havia 
sentit dir una frasse tan profonda y tan ver- 
dadera. 

Dom. Vostè la m^ ha inspirada. Al costat sóu 
me sento fort. Necessito la seua influencia. 
Potser vostè necessiti la meva. {Fent un es- 
forç.) Jo r estimo. {Vol agafarli una ma.) 
Estic boig per vostè 

Con. (8^ aixeca ràpidament.) Domingo 

{Aquest s* aixeca també.) Senyor Casas, prou. 
Això es indigne de vostè 

Dom. {Interrompentla, baiaíy avergonyit.) Per- 
doni. 

Con. Això no es perdona mai. {Se redressa 
enèrgica,) Surti inmediatament d' aquesta 
casa; però prompte. Serà la darrera vegada. 

Dom. (Èefentse.) Conxa, no exageri. Això se- 
ria un escàndol. No val la pena 

Con. {Nerviosa.) Desseguida. Desseguida, si 
no vol que cridi en Lleonart y V abotxorni 
devant de tothom. 

Dom. {Ja complertament refet.) Hi pensi bé. 
No puc anarmen sense cridar V atenció de 
tots. 

Con. {Tremolosa.) Ho vui. No 4 puc resistir. 
Prompte. Inventi un motiu. {Pausa.) Miri 
que crido. {Crit ofegat.) Surti. {En Domin- 
go arronsa les espatlles y marxa precipitat.) 



76 JOAN TORRENDELL 



ESCENA XIV 

CONXA Y DESPBÉS EL GbAU. — Al FOBO ToTS, 

MENYS L ' AUBA 



Con. (Cau com un plom, assentada sobre 'I di- 
van.) iDéu meu! {8* aixuga els ulls que sols li 
espií rnej en,) 

Gbau. {De pressa,) ^Qu' ha passat? iQuè heu 
tingut? 

Con. (aS' aixeca ràpida y arhaga el rostre al pit 
d' el Grau,) iTonet! {Se veu al foro el movi- 
ment de desi)edirse en Domingo, ) 

Gbau. Però, (íquè ha sigut? Sospito qu' eus 
heu disputat. {Sense deixar els brassos d^ el 
Grau.) 

Con. No 'm preguntis. 

Gbau. {Agafantli el cap entre ses mans,) (jQuòV 
(íHa fet alguna infàmia? Digas. El mato. 

Con. No. Calla. Se tracta de mi. Desprecial. 
Però, calia, (jho sents? calla, fem favor. 

Gbau. Bé, tens raó. Que ningú 'n sàpiga re^5. . 
Mira, mira. Refeste, reíeste, noia. Que niíi- 
gíi s' enteri. Aquesta gent encara en faria 
gresca. Prou. {Llevantli el mocador de la ca- 
ra,) No 't refreguis més els ulls. Que ningú 
conegui qu' has plorat. A riure.) a riure. 
{Fent broma per for.sa,) Fem comèdia. FesL•i 
ara tu que t' agrada tant. (Fentli reveren- 
cia,) Madame Sarah 



' •♦ 



ELS DOS ESPERITS 77 

Con. Calla, Tonet. Això s*lia acabat pera sem- 
pre. 

Orau. (Ahrassantla,) Avdí, t'estimo més. (Pan- 
sa.) iHala! dom el bras y anem a pintaria. 
jPas als artistes del gran monl (Cap al saló,) 

Cox. No puc, no puc. (8^ en aparta») Quo 
menteixin ells. (Exaltada.) Jo no soc 
d ' aqueixa mena. 

Ghau. (Quadrat,) Precisament. Per la nostra 
soperbia. Fugimne de la seva estúpida ria- 
lla. (Vegent a donya Esperansa que va cap 
a ells.) Ve la Gazeta. (Valent») Somhi; a 
1' escena. 



ESCENA XV 

Els mateixos y Donya Esperansa 

Esp. íHem trionfat? 

Con . (ün poc vibrant») Això mateix, he triom- 
fat. 

Esp. Gràcies, mil gràcies. 

Con. Les gràcies, les hi dono jo, perquè m' ha 
j>osat en el cas de triomfar. 

Esp^. La vida del meu fill està salvada. (Mar- 
xa cap al foro, a la porta es topa amb en Sa- 
tiirní y després enraona amb en Boveret.) 

írRAU. {A la Conxa.) ^Es casa amb la Pau- 
lita? 

Con. Amb els seus quartos. (Assentantse al 
veure en Lleonart, ane qui gira la espatlla.) 



^8 JOAK TOftRE>JDELL 



ESCENA XVI 

La Conxa, el Gtbaü, don .Satuení y en 

Lleonaet 

Sat. {Que porta de brasset en Lleonart. — Al 

toparse amb donya Esperansa.) íQuè té avui 

aquesta? iNo só per què em sembla qu ' aquí 

dintre hi ha cosa! 
Lleó. Deixis de coses. Avui es dia d* alegria. 

Y vui que tots hi estiguem de contents. 

(Assentantse.) 
Sat. (JHo sents, noia? Vui^ vui. El nostre Lleó 

no desment la rassa. 
Con. i Y passen tantes coses que nosaltres no 

volem! {En Saturni cap a la Conxa.) 
Lleó. An els caràcters dèbils. 
GrBAü. No pas al teu, (p\í {Cap an en Lleo- 
nart) 
Lleó. Mai. 

G BAU . Ma de ferro , (jveritat? {Enraonen . ) 
Sat. (A la Conxa.) (íQuè tens? 
Con. Estic en plena crissis. 
Sat. Doncs, ala montanya. La natura tot "ho 

cura. (An en Lleonart.) (íHo sent, Lleonart? 

La noia cal aire, aire pur de la montanya. 

Aquesta vida íicticia gasta les naturaleses. 

delicades. A fora, a fóra. 
Lléo. Quant vulgui. Ara precisament m'_a<a:a- 
/ fa en un període de tranquílitat. Tot marxa 

de lo millor. 



ElS dos feSPEIÍlTS 79 

Gbau. Conteu amb mi. {Els del f oro es mouen 
com si a fora passés quelcom anormal. Tots 
corren a la terrassa,) 

Lleó. Amb el gran dropo. Ets ben bé (íe la 
família, una familia de somniadors. (Se sent 
una remor de moltitut.) íQu^ es això? (Re- 
dressantse.) ^o sentiu? (Rostre serio,) 

Gbau. Sembla qu' abaix hi hagi tabola. 

Lleó, (AixecantseJ ^Qnè? 

Sat. {Obrint el balcó. — La remor s* acentúa y 
ja ^s senten veus clares.) Pleguen. (Mi- 
rant en Lleonart.) ^An aquesta li ora? 

LiiEo. [Y ca! (Ta cap al balcó,) 

Gbau. {També,) ^Qui es? 

Con. {S' aixeca sorpresa,) (iQuè passa? 

Lleó. {Cridant als de baix.) ^Qu es això? jEh! 
lY això? (Crits: jFòra, fóra! i Anem, anem!) 

Con. {Esperverada,) ^ V Auba? {Entren tots 
. els del forà empenyentse,) 



ESCENA XVII 

Els mateixos; don Estanislau, don Timoteu, 
EN Bovebet, mossèn Felip, donya Espeban- 

SA, LA MadALENA Y LA PaULITA. — DeSPBÉS 

l'Auba. 

Est. iLleonart! {Els del balcó es giren.-^En 

JSaturní tanca els vidres ,) 
TiM. [La yaga, la vaga! 
Lleó. {Cridant.) ^Què? ^Què diu? <í;Vive 

Dios!» {Moviment violent de marxar.) 



8o JOA>í torrendelL 

Con. Lleonart, no. (Tots enrahonen,) 

AuBA. (P' el'foroj Es inútil. 

Lleó. (A V Auba,) ^Què fa vostè? 

AuBA% He fet ja lo que devia. 

Est. (An en Lleonart,) Veshi à recrirninàls. 

Lleó. Deixim. {Vol llensarshi,) 

AüBA. (Imperatiu,) He dit qu' es inútil. La 
gent ja es tota fóra. La nostra tasca os 
un' altra. 

Est. La guardià civil. {L'Auba li clava eh 
ulls, — No torna dir res , però 7 séu rostre 
parla.) 

Sat. No. 

Est. Sí, seyor. 

Sat. No, iio. Jo ho arreglaré. 

Lleo. {Exaltat,) Res d' arregles. Ells s' en 
van; d' altres en vindran. (Sublevat,) Lo que 
jo asseguro es qu' aquets ximples no torna- 
ran a casa meva. {Amenassant cap a fóra 
amb el bras estès y el puny clos.) ;0h! Me la 
pagaran. {Hi ha verdadera consternació. 
Uns drets, altres asseguts. L' Auba està al 
costat de la porta cap dret, rostre sever y ulls 
dominants^ La Conxa no 'I perd de vista. 
Tot ho espera d' ell.) 



Teló 



TERCER ACTE 



La escena representa el despaig d' en Lleonart. — A la 
dreta, primer terme, la taula- escriptori. — A 1* enfront una xe- 
meneia y al devant un sofà. — En segon terme, dreta, una vi- 
driera* que s' obri sobre 1' escaleta que condueix al pis. A 
r esquerra, un balcó. -^ Al fondo, un divan y assobre un re- 
trato al oli, gros, del fundador de la Fundició, don Pere Ser- 
vera. A la dreta, la porta del despaig den Martí Auba, y a la 
esquerra, 1^ d' entrada del carrer. — Els mobles son d' extrema 
serietat. 

Es el matí; d ' onze a dotze. 



-ESCENA I 

Don Estanislau y Mossèn Felip, introduïts 

PER EN Jeroni 

(Aquest es un porter, vell a la casa; porta trajo 
blau amb vius de color y a les solapes una 
F. y una S., de plata.) 

Jer. (Entray. empenyent la mampara de V es- 
querra, que deixa oberta.) Entrin, entrin. 
Si cuiton, avisaré a don Lleonart. Es al pis. 



éz jOAïi fORRENDELt 

Est. (Entra y a darrera Mossèn Felip,) No 
c^l. Ens hem adelantat d' uns minuts. Ell 
ens ha citat an aquí. Y en Lleonart no té 
per costum faltar. 

Fel. (aS" assenta,) Es un cronómetro. 

Est. Es un home d' ordre; veliaqui. 

Jer. Es tot un home. 

Est. Sí, Jeroni, sí. Bé, tu ho saps tant 
com jo. 

Jeb. Y no ho he de sapiguer. Ja 'n fa d' anys 
que soc al seu costat. 

Est. Molts. 

Jeb. Y amb gust; perquè ane mi lo qu' ena 
plau més dels homes, es que síen d'una pes- 
sa, tot d'unapessa, que sàpiguen manar; 
ma de lerro, ma de ferro. . 

Est. Ro. Homes formals, de caràcter, inflexi- 
bles. 

Jer. Sí, senyor. Me V estimo com a un pare. 
Em mataria per ell. * 

Fel. Com el gos amb V amo. Vaja; està pro- 
vat. El nostre sistema es el mellor. 

Est. Sempre he fet el mateix. Quant jo perte- 
neixía al «Cuerpo», em coneixien pel Caj^i- 
tan Veneno, Eo. En el quartel cap broma ni 
una. Allí, com si tosslm a 1* iglesia. Sobre 
el cavall, més seriós encara. ÜUs de foc. 
Tots els meus entenien la mirada y les ce- 
lles. Parlaven. Però allà aont jo realment 
disfrutava era devant de la multi tut, devant 
deies masses, com més exaltades, millor; 
com més borratxes, més cops de sabre. Als 
dos minuts, al carrer o la plassa ni un bit- 
xo. Algú jamegava, però preferia amagarse 
que no pas que 1' agafessin. Era pitjor. 

Jer. {Riguent.') íY tal! Apa, noi; preparat. 

Est. Però ^,ara? Fugi, home, fugi. }?o. Al ca- 



ElS dos ESPERltS 8j 

iTor tothom mana, monos la guardià civil. 
Abans de sortir, tot son advertències: «Mire 
usted que el gobernador ha recomendado; 
que el ministro dice; que los diputados clii- 
Uan; que la prensa pega; que estó, que lo 
otro, que lo de mas allà.» lie. Que. un sui't 
al carrer, es topa amb la bretolada y, ala, 
• allí d^ estaquirot', com si un no ves ros,, lú 
sentís res..... en una paraula, com si allí uo 
passés el diluvi. Allò crema les sangs al 
més prudent. Jo, soc franc, vaig sortir del 
«Cuerpo» per això. No tenia paciència per 
tant. Dugués vegades vareig ordenar «des- 
pejar de valiente» — que 'Is meus ja sabien 
lo que volia dir — y no ho vulgui sapigue; el.^ 
dos cops per poc m\ arresten. ^;Jo que sí? A 
casa felta gent. Por' aqueixos comèdies do 
nlogigauga no serveixo. 

Jer. Ben fet. 

Est. (JY què se n' ha tret d* aqueix procedi- 
ment? 

Fel. L' anarquia. 

Est. Sí, senyor, V anarquia, i Ah! iSi amb mi 
les haguessin d ^ haver! {Sonen dos coi)s de 
timbre.) 

Jer. (Ràpit,) El secretari. Dispensin. {Mar- 
xant cap a la dreta. Obri y surt,) 

Est. i Ah! jíli ha 4 senyoret! {Baixant la veu,) 
Aquest es un pillo. 

Fel. éQui? ^L ' Auba? 

Est. «ün pillo redomado.» 

Fel. jY ca! Si es un noi que tot ho té. Activi- 
tat, talent, honradesa, completa adhessió a 
la fàbrica. éQuè diu? Don Lleonart n' està 
enamorat. 

Est. No pas jo. 

Fel. M^ en desdojuno: 



&4 jOAN tÓRRBNDEÚ 

Est. [Oh! Perquè fins ara no havia dit res. Pe- 
rò ja fa temps que '1 porto entre cella y cq- 
11a. A mi no m' enganyen els pillos, y iiie- 
nos els hipòcrites, els santi-di-guixi. íQue no 
veu qu* he sigut civil? 

Jee. {Torna entrar, deixant la porta tancada.) 
Diu que de vaga n' hi ha per temps. {Aeeió 
de marxar,) 

Est. {An en Jeroni.) Bé, però (jper què no ho 
arregla ell? 

Jbb. {Tornant) jOh! Diu qu* ell-ja ho tindria 
arreglat, però que V amo 

Est. No es uu pastera. Es clar. iQue *t sem- 
bla ane tu? 

Jeb. Que vostè té raó. 

Est. {Per V Auba,) Aques noi no sé 

Jer. Jo mutis però 

Est. Digas, home. 

Jeb. Pera mi es un títera no hi entén 

y passaria per tot. No té ma de ferro y 

sense la ma de ferro. . . {Marxant;) Be; el cap- 
gireu {Va 'per sortir y veü als qui ve- 
nen,) El senyor Bover 



ESCENA II 

Els mateixos, en Boveret y en Grau 

Bov. {Fent una reverencia.) Els presento al 
héroe 

Grau. {Entrant,) Fuig, neula. Tens vocació 
d' introductor d* embaixadors. Déu los 
guart, senyors. {Surt en Jeroni,) 



ELS DOS ESPEftiTS 85 

Bov. Home, doni les gràcies al menys. • 

GrBAU. {Tragiventse els guants,) Això ho guar- 
do i)els criats quo lio fan j)er forsa, no pas 
pels qui s ' lli dediquen gratuitam^ent pex'que 
s' ho porten dintre. 

Bov. No t' entenc. 

Grau. {Cridant») Que no m' agraden el gos- 
sos; prefereixo els gats. 

Fel. El gos es el simbol de V amistat y de la 
Uealtat. 

GrRAU. Y de r imbecilitat. Li j)egan y encara 
s' ajup més. Això sí que no ho he entès 
- mai. 

Fel, Bé, sapiguem quina es la seva heroïci- 
tat. 

Bov. Ha tingut un exitàs amb aquell quadro 
de la dóna nua. 

Est. Vaja quina heroïcitat. 

Bov. ;Qh! Es qu' està fet d^ un modo admira- 
ble. 

Est. Tot lo que vulgui. Més creguim; amb 

la porqueria no hi podrà fer res sens 

que la pudor no '1 tombi. 

Gbau. Això va a gustos. 

Est, L* inmoralitat es là mateixa per tot. 

Grau. No es veritat. Però en fi no discuteixo. 
De tots modos no'ns haviem d'entendre. Jo 
ja ho he resolt: la discusió,si no es molt, molt 
sincera, no porta la llum; per tant es inútil y 
roba un temps preciós. La qüestió es fe]-; 
fer sempre; afirmar sempre; escam])ar IJe- 
vor; però aixís, desinteressadament, seiise ni 
Tant sols esperar que cont^rii y produesqui 
fruit. Es a dir: que ni m' interessa 1' orga- 
nisació. Que cada u traballi p' el seu vent y 
el Temps ja fera de sí. 8obre tot amb els 
tossuts ni un mot. Qu* es barallin ells amb 



86 JOAN TORRENDELL 

ells. Jo els tiro una afirmació; ells que la 
rose^^uin, y qu' es mosseguin, y qu' es des- 
truesquin y tot. Por taüt, ja està enterat, 
Sr. Eoca. (Marxant cap a la dreta, foro,) Y 
disjjensin, '^eh? (Obrint un poc la mampara.) 
(iSo pot passar? (Surt,) 



ESCENA III • 

DON ESTANISLAU, kOSSEN FeLIP Y EN BoVEKET 

Bov. Es molt original aquest noi. 

Est. Es molt poca solta, Bover. (A mossèn 
Felip.) iQuè li sembla? ^Es serio això? (jCreu 
vostè que amb aquesta joventut es pot anar 
enlloc? Amb semblant descreença no hi ha 
vida possible; Es clar que no volen discu- 
tir; però si no creixen en re. Es clar que no 
es volen barallar; ^per quina idea si no ente- 
nen cap? 

Fel. li asseguro que això em tó molt preocu- 
pat. Y vaja no sé que fer hi. 

Est. Més propaganda, mossèn Felip; més in- 
transigència; més lluita. 

Bov. Es qu' avui es lluita d' un altra mena. 

Est. No 'n sé més qu' una, jove. tu 'm re- 
ventas ane mi o jo 't re vento ane tu, y lles- 
tos. 

Bov. Això es la destrucció 

Est. Del mal, prou. 

Bov. (íY si els dolents son més? 

Est. «Non prsevalebunt, non prsevalebunt» , 
minyó; «non praevalebunt»; (jque no ho sap? 



ÉLS DOS ESPERITS 87 

1 

Bov. No m' en refio. ( Vegent als que venen per 
V esquerra.) D. Timoteu y sa filla. 



ESCENA IV 



Dits y don Timoteu y la Paulita 

Pau. (í^Tíírawí.) «Dios los guarde.» {Enraona 
amb en Boveret,) 

TiM. (Apressurat.) ^Els he fet esperar? ^Y en 
Lleonart? 

Í'el. A dalt. No 1' hem fet avisar. 

TiM. Doncs comvindría, perquè a mi, ja ho 
saben, mai me sobra 4 temps. El nostre ne- 
goci té això» No vol qu* os distreguin. 

Est. Està clar: amb el diner no s^ hi pot ju- 
gar. Es lo més formal del mon. Per cert 
> que ja m' estranya qu' en Lleonart no haji 
baixat. Ja passa d' hora. 

Fel. {Mirant el reUotJe.) hSí, qu' es raro. Son 
les onze y deu. 

Est. Segur que algo li passa. 

TiM. (íSi li passa? Em sembla ane mi qu' el 
trangul no pot ser més eudiablat. Però ja 
veuran; (es gira a la Paulita.) noia, no dius 
qu' has de pujar a saludar a la Conxa. 

Pau. «Claro.» 

ïiM. Doncs, enllesteix y fes passar recado an 
en Lleonart que soc aquí. {A V Estanislau 
y mossèn Felip.) ^No 'Is sembla? 

Fel. Vostè mana. 

Est. Endevant. {Do7i Timoteu. y don Estanislau 
enraonen apart*) 



88 JOAN TORRENOELL 

Pau. {Au en Boveret,) «No, no; no subas, en 
todo caso mas tarde. No se diga que abusa- 
mos.» 

Bov. «Mira que yo he venido por tí.» 

Pau. «Y yo no, (ieh?» 

Bov. «Pues aprovechemos la ocasión.» {Acom- 
payiyantla a la porta de la dreta,) 

Pau. «Sube luego.» 



\ 



ESCENA V 
Els mateixos y en Lleonakt; quant s* indiqui 

EN GbAU 

Lleó. (Entrant per la dreta y topantse casi 
amb la Paulita,) Perdoni, Paulita. (Vol- 
gaentsefer V amable,) Vostè desitja veure la 
Conxa, ^oi? 

Pau. «Iba a saludaria.» 

Lleo. «Està en su cuarto. Allí la he dejado. 
Suba usted.» 

Pau. «Con su permiso.» {Surt,) 

Bov. (?Com està, don Lleonart? 

Lleo. {Molt serio. Per dintre traballat. Se. 
2)orta la ma al cor per sota V americana,) Ké. 
Gràcies. Anem passant y aguardant els suc- 
cesos. Per cert, que la prensa no està d ' allò 
millor. 

Bov. jHome, sí! Miri que The travàllada de lo 
més. Tols els companys s' han portat. To- 
thom està al costat séu. 

Lleo. Prou: i)ero ja veurà. L* empenta ha 



ELS DOS ESPERITS 89 

cV ésser grossa. Amb això no s' lii pot ju- 
gar. La disciplina es lo més sagrat. 

Fel. Sense això no hi ha vida possible, don 
Lleonart. Ordre, ordre y ordre. 

Est. {Separantse de don Timoteu,) Per cert 
(j^u* ane tu et comensa a faltar V ordre. Es 
un qiuirt de dot/o . noi. 

Lleó. [^Capficat,) Sí, tens raó. Però sa))S, hi 

ha coses que Tinc de rectificaries, va- 

ja. Hi ha que posaries al séu lloc, y a vega- 
des un perd el mon de vista y no es recorda 
d© lo més interessant. Estava discutint 

Est. Amb la Conxa, (pií Ja. {Content d* ha- 
verha endevinat) 

TiM. Bé, vaia, no *ns amoinem per coses pe- 
tites. Siguemhi. (Assentantse,) 

Lleó. Siguemhi. (Se sèu a la taula-despaig ,) 

Bov. Jo, amb el séu permís, me retiro \cap a 
la dreta.) 

Lleó. No, no, no. Vingui. Vostè pot ajudar- 
nos. Y fins es precís. Després en parlarem 
de la prempsa. 

Bov. (/S" assenta,) Vostè mana. 

Lleó. Bones ja veuran. M* he permès moles- 
taries perquè necessito dels seus consells. 
Y encara que jo ja sé del cert quin es real- 
ment el meu dever devant de la situa- 
ció que m ' han creat {molt afectat) 

aquets desagraïts aquesta mala gent, 

aquesta coUji de traidors {pausa,) cal 

que les porsoiíes do talent y de caràcter y, 
sobre tot, (animantse) que tenen el verda- 
der concepte de lo que jo represento y de 
lo qu* ells han íet; de que jo aquí no soc jo, 
ros ioiion (|ue veure els meus interesos, sinó 
(iuo soc oi símbol de V autoritat, que soc el 
símbol de lo que constitueix lo més alt 



\ 



9^ JOAN TORRENDELL 

d' aqueix mon: la. propietat, la soberanía, 
r ordre, la pàtria, senyors; cal, repetesc, 
que *m diguin si estic o no an el meu pues- 
to, si exagero la meua obligació, si soc in- 
transigent. (Pausa.) jlntransigent! ^Com no 
esserho amb la bretolada que 's subleva y 
vol destruir la baso do tota unió, de la so- 
cietat, del mateix país? (Pausa.) Doncs bé; 
sàpiguen que no passa dia qüe no demanin 
un arreglo, tenir una entrevista, parlarne 
pera tornar al traball 

Est. Bé: això vol dir que cedeixen, que no 
tenen més forces, que s^ els acaben l'es mu- 
nicions. Ara es quant es més necessària la 
teua enteresa, tota V inflexibilitat. 

TiM. Prou, prou. 

Lleó. Es que jo crec qu* encara s' hauria 
d' apretar més. Crec que convindria buscar 
nous traballadors y obrir la Fundició sense 
cap d* els antics, dels revolucionaris. Tinc 
por que ara no hi signem a cada moment ,^ 
sobre tot, si no roben uu castlc exemplar... 
{Entra el Grau.) jAli! ^ets tu? {Estranyat 
y no gaire satit^fet.) 
X (rKAsU. (íSi faif^ nosa? 

Lleó. Gens. Sèu y calla. 

Gkau. M' assento y callo. 

Lleó. {Prenguent el mateix to d* abans.) Avd 
vostès diran. Ja saben la meua situació. De- 
mano el séu parer. {Pausa.) Ficxinshi bé. 
Se tracta d'una verdadera sublevació. Ai- 
xecarse contra T autoritat, T autoritat lle- 
gítima, V autoritat 

Fel. Realment això es molt grave. Res. Figu- 
ris qu' ara nosaltres ens subleves>5Íjii contra 
'1 rector de la parròquia, per exemple. Ai- 
xò es senzillament escandalós. 



ELS DOS ESPERITS 9 1 

Est. No s' escaiTiissL.La co^a es clara. (Impe- 
ratiu:) Lleoiiai-t; hi ha que resistir; més que 
resistir: atacar. 

TxM. (iCòm? No *ns apressurem. 

Est. Atropellantlos. Que sui-ti la Guardia ci- 
vil 

TiM. Sí; però es qu' els obrers guarden una 
correcció poques vegades vista. No donen el 
més petit motiu 

Est. Bah, bah, bah. Com se coneix que vost-è 
es de la closca lliberal. 

TiM. Sí, senyor. A molta honra. Soc lliberal 
demòcrata y no soc partidari de la força 
bruta. 

Est. (Irònic.) ïAi, ai! Si, tínguemlos compas- 
sió als pobres nens. Com ells estan dintre 
del séu dret, (joi? (Serio.) ^Quin dret? íQue 
n' hi. ha cap de dret pera sublevarse contra 
la societat constituïda? iQne hi ha re possi- 
ble dintre V Estat sense organisació, qui 
mani y qui obeesqui? ^Que no es sagra- 
da 1' autoritat? ^Que no n* accepta vostè 
d* autoritat? (íQuè seria de vostè y els seus 
milions? 

Tim". ( Vensut) Bé, bó, bé. Això ja es una al- 
tra cosa. Vostè no ignora que ningú me 
guanya a patriota. Ni vostè ni el més pin- 
tat. ;Éli! Ane mi no 'm trobarà mai amb ta-, 
bac; ni vostè ni tots els carrabiners junts. 
La patiia abans que tot. La pàtria es la 
mare, y contra la mare mai hi ha raó. ^Es^ 
aixís o no es aixís? 

Bov. Molt bé, molt bé, Don Timoteu. 

Tim. Ja ho saben. En qüestions de principis, 
no cedeixo. Més en quant a les persones, 
senyors, siguem un xic tol-lerants. 

Lleó. ^Tol-lerants amb els revolucionaris, 



92 JOAN TORRENDELL 

amb els que s' aixequen contra aqueixa ma- 
teixa pàtria que vostè diu qu'es sagi'ada*? 
iHome,per Deu! Siguem Uogics, siguem con- 
seqüents. L* acte d' insubordinació es afi- 
tipatriotic, doncs s' ha de castigar. El de- 
licte de lesa pàtria no admet bones o males 
formes. No n' hi ha més qu' una de manera 
de entendres: que se sometin. 

Est. Ni més ni menos. 

Fel. Aqui ja estem conformes. Aixís té per 
costum r Iglesia: sumissió, y sense això ex- 
termini. 

TiM. íQuè vol dir extennini? 

Fel. Extermini. A V heretje s' el arranca dol 
camp catòlic. Se V expulsa. 

TiM. i Ah! bé. Però no s' el mata. 

Fel. S' el mata moralment. 

Lleó. Sí, senyor. Per això havia pensat en 
desterrar als meus sublevats: llensarlos de 
la fàbrica, no pei'mètrels traballarlii més. 

EsT. No basta això. Hi ha qu ^empresonaries 
y fer un escarment serio, qu' extirpi d* un 
cop la matzina de la revolta. Cal posar ben 
amunt el principi d' autoritat. (A don, Ti- 
moteu,) (jNo comprèn que demà li pot passar 
a vostè el mateix? 

TiM. Prou, prou. Si no dic lo contrari. Jo, ja 
veuen, soc lliberal, lliberal demòcrata, soc 
partidari de la llibertat, de la tol-lerancia, 
de la justicia, de la fraternitat, però abans • 
que tot r autoritat, V ordre, la pàtria. Seu- 
se això, el daltabaix, es a dir el caos. ^No 
es aixís? 

Bov. Admirable, admirable. 

Fel. Ni una objecció. 

Est. Doncs, Lleonart, cumpleix el teu dever. 



ÈLs bos EàpÉkits 9) 

» 

Ja saps lo que pensen els reunits. 

Lleó. Grracies. 

(trau. Perdonin. Si jo soc reunit ^ fins ara no 
he dit ni sí, ni no. 

Lleó. Bó. Ningú dupta que tu tens el de ver 
d* estar al costat de la familia. Suposo 

Ghau. No veig qu' el conflicte y lo que d ' ell 
se pensi, estiguin lligats amb la casualitat 
de ser germans, cusins, oncles o nebots. 

Lleó. {Aixecantse; els altres fan el mateix,) Bé; 
prou. Ja he dit que callessis. 

Est. {An en Lleónart.) No t' hi enfadis. 
(íQuè saben els artistes de les coses series? 

(rRAU. (Fortament picat,) Tant com vostè. 
Més que vostè. Vostès son els que no hi en- 
tenen re, caminant sempre sota la rutina, a 
les fosques y sense el Uumeneret de 1' ideal, 
de 1' esperansa, de la vida nova. 

Lleó. Calla; fé 4 favor de callar. 

(rBAU. Es que si calléssim, encara viuríem 
sota la grapa dol vostre cessarisme. 

Est. Aquest ens lia de salvar. 

(teaü. El séu dictador ^oi? 

Est. Sí, senyor: la ma de ferro. 

Grau. Lama de feiTO no farà que jo pensi 
blanc negre. 

Lleó. Però et farà callar. 

Est. Vetraquí, pera qu' ha de servir V argolla. 

(rRAU. (Exaltat,) iÜli! abans això era lo únic, 
però ara hi ha alguna cosa més forta qu'^el 
fen'o. Y u' estiguin segurs: tant, tant s'apre- 
ta, qu' a la fi el més calmós s' hi tira de 
valent. 

Lleó. íQuè? 

(ÍRAU. S' hi tira de valent, hi dit: roventa y 
destrueix. {Caufadigat sobre el diràri,) 

TiM. {Planyentlo,) Bé, vaja; deixemlo. 



94 JOAN TORRENDELL 

Bov. A mi 'm fa llàstima. Tant bon xicot. 

Fel. Està exaltat, y no sap qu' es diu. 

Lleó. Però ^íqnè fan vostès amb aquets espe- 
rits indòmits? 

Est. Lo nostre, Lleonart, la nostra tàctica: ma 
de ferro. ' 

Lleó. Per mi no 's perdrà. {Preparantse tots 
perd marxar, menos en Or au.) 

TiM. Boveret, ^per què no 'm fa 1' obsequi 
d' avisar a la Paulita? 

Bov. Amb molt gust. (Marxa cap a là dreta.) 

TiM. Els espero a baix. 

Bov. Està bé. (/Surí.) 

Lleó. (An en Timoteu.) ^No ve amb mi a caU 
Governador? "^^ 

TiM. Ho sento molt, però m* es impossible. 
He d' acompanyar la noia a casa aont in 'es- 
peren una pila d' assumptos No puc dis- 

treurem. 

Lleó. (Solemnement) Bó, però sapiguem. (jPiic 
comptar amb vostè? 

TiM. Completament. 

Lleó. iííe de resistir? 

Tm/ Sempre. 

Est. «Hasta la última gota de sangre.» 

TiM. «Hasta la última peseta.» 

Lleó. (Els estreny la ma.) Gràcies. 

Fel. Déu ho vol. Que la seaa benedicció no 
'ns falti. 

Est. No 'ns faltarà. 

Lleó. Això m' encoratja. Anem. (Els fa pas- 
sar a tots endevant.) ; Jeroni! 

Jek. (De dintre.) «iPresente!» 

Lleó. El sombrero. (Surten tots per V esque- 
rra. Tanca la porta.) 



ÉLS bOS ESPERITS 9$ 



ESCENA VI 



El Gkaü y l' Aüba 



AüBA. (Després d' una pausa molt curta, entra 
per la dreta del f oro.) ^Ja han marxat, a la 
fi? (Sorprès.) íQuè tens? 

Ítbau. La sang qu' en flametja. (Aixecantse,) 

AuBA. (Carinyós.) No siguis ximple, noi. 
(/S' abrassen.) Son els nervis. Ho comprenc. 
També m' han vensut alguna vegada. Però 
jo he sigut més fort. El voler ha triomfat. 
(Desfentse d* eh brassos d', el Or au.) Mira: 
hi ha qu* imitar als navegants. No hi ha 
gent d' una paciència més sabia. No hi ha 
altre medi per xo. Veus: ells, hala^ hala. 
Vent en popa, guanyant caminarà molt, 
demà poc. Drets al séu terme. De cop y vol, 
la tempesta, es a dir: 1' obstacle. líe de cri- 
dar, re d' exaltarso, re de fregirso la sang. 
Serenitat, absoluta serenitat. Lluitar fins 
aont sia possible amb V inimic, defensar se 
amb molt seny, no perdre el noi't de vis- 
ta. Y, si tan desfet es el tràngul, presentar 
lamenos cantitat de resistència; que es una 
altra mena de resistir: absoluta passivitat. 
Y no desesperis: la tempesta pasa, s' acla- 
reix altra volta el cel, s^ aixeca el vent de 
la bonansa y torna el navili a guanyar ca- 
mí, marxant, marxant sempre. 

GrBAU. Si abans no fineix. 



^ 



$6 ' JOA>í torrenDell 

AuBA. (Convensut.) jOh! Estiguis segur qu'un 
altre hi arribarà. Mai faltaran cors noble- 
ment . ambiciosos que marxaran decidits a 
cercar el tresor somiat, el tresor de la Jus- 
ticia. Precisament aquesta es lia diferencia 
entre ells y nosaltres. Ells, cansats, sense il- 
lusió, rovellats per la rutina, aferrats,- - 
plens de por, — a T anella qil' han forjada 
amb los seus propis interessos. Per ells iio 
existeix més que lo passat; el present, eu 
lloc de ser la porta que s' ha d' obrir sobre 
el pervindre lluminós, es la fosca d' un dia 
de menos. Per això es que marxen tan a poc 
a pocí caminen d' espatlla al demà mirant 
sempre al ahir. En camvi, nosaltres, joves, 
més d' ànima que de cos, esperajísats, amb 
r agilitat que dóna el desig, desUigats de 
tot lo que no respon a la vida, com el gira- 
sol, anem sempre de cara a la llum de la lli- 
bertat que es la deu abundosa de la felicitat 
universal. Estem segurs del demà, seguris- 
sims. Ells temen per ells mateixos, tot es 
qüestió de passar el séu temps. Nosaltres 
traballem per la darrera fita. El consol del 
que cau rendit a la vorera dol camí, es que 
mai, mai faltarà el company desconegut 
que recullirà el farcell dol' ideal, el bordó 
del pelegrinatje, pera continuar la tasca 
fins arribar a la t'erra promesa. Ells sempro 
reculen, nosaltres sempre avencem. 

Grau . Y mentrestant . 

AuBA. Que cada u cumpleixi el seu dever, 

segons la seua força, els sous medis 

y el séu temjíerament. 

Grau. Doncs el meu temperament no resis- 
teix tanta bestiesa. j 

AuBA. Ho comprenc. Es propi de. la primera 



ELS DOS ESPERltS 97 

joventut. Després després la reflexió y 

l'amor a T ideal organisen la campanya de 
les forces físiques y intelectuals. Si hi ha 
que matar els nervis, sels mata. Ee d* exal- 
tacions de pura impressió; energia cons- 
tant. 



ESCENA VII 

Els mateixos y el doctob Satubni 

Sat. {Obrint la porta de la dreta, foro,) Cala 
buida. El gat es fora. 

AuBA. {An en Oran, Apart.) Vesten. 

Sat. {Entrant) iO ets aquí? 

AüBA. Ja no Tesperava. 

Sat. Sí; he fet tart. Però, fill, els malalts no 
tenen espera. 

(trau. Aquí també n'hi han do malalts, doc- 
tor. 

Sat. Sí, però no necessiten els i^ieus remeis. 
El metje es aquest jove. {Per V Auba.) 

AuBA. No m'escolten. 

Sat. Perquè no hi estan prou de malalts. 

fxBAU. Massa. 

Sat. Doncs no pensen estarhi tant. No hi 
ha ningú qu'es vulgui morir. 

AuKA. Però son pocs que passin per una ope- 
ració seria. 

Sat. A r últim, sí. 

Ctraü. Quant l'Extrema Unció no hi es a 
temps. 

Sat. Pitjor per ells. A tots el porucs do cos 
y esperit, els passa el mateix. 



98 Joan Torrekdell 

Gbau.^ {Marxant per la dreta, a dalt el pis,) 
Doncs, doctors de cossos y d* esperits, ta- 
llin, tallin força. {Surt,) 

Sat. Adéu, maco. 



ESCENA VIII 

L'AUBA Y EL Dk. SaTüKNI 

Sat. Bé, (Jcom estem? 

AuBA. A la mateiica distancia. 

Sat. iCaram, caram, caram! Això no va pas bé. 

AuBA. Gens ni mica. 

Sat. Tinc por iV els meus. 

AuBA. Y jo p'els meus. 

Sat. .{Mirantlo sorprès,) Es que io'm referei- 
xo als d^abaix. 

AuBA. Y jo als de dalt. 

Sat. íY això? 

AuBA. Sempre m'interessen els dèbils. 

Sat. Menos t^ entenc. 

AuBA. Perquè vostè creu que Don Lleonart 
ós el fort. 

Sat. Ho sé cert. 

AtTBA. Doncs fa mal. El (Jía qu'els vaguistes 
no tinguin municions, embestiràn. 

Sat. Déu no ho vulgui. Els trets dels Civils 
donarien compte de la seva audàcia. 

AuBA. A voltes no s'hi aniba a temps. Y en 
aquest cas pot succeir un horror. La causa 
no morirà, qu'es lo que jo estimo; en carn- 
bi la Conxa y Don Lleonart poren ésser 
víctimes, això es lo únic que m'interessa 
de rinimic. ^Comprèn? 



ELS DOS ESPERITS 99 

Sat. Comprenc; però estic segur que no arri- 
barà aquest cas. 

AuBA. No obstant, crec de verdadera urgèn- 
cia qu' això ^ ' acabi. Kecordi que demà pas- 
sat es el l.^r de Maig. 

Sat. Es un jorn de festa. 

AuBA. de guerra. 

Sat. {Meditant.) jCaram, caram! 

AuBA. Escolti, don Saturní. La meua idea es 
que aixís com hem conseguit qu * els de la 
vaga fossin els primers en demanar la pau 
sobre bases d' una inteligencia honrosa, 
hauríem de conseguir també que Don Lleo- 
nart no es tanqués a la banda, dintre una 
intransigència que re té de pràctica ni de 
justa. 

Sat. (íCreus que puc fer més? 

AuBA. Repetir V atac. Potser aquest matí es- 
tava un poc més disposat a transigir, però 
ara mateix ha tingut una reunió amb el se- 
nyor Roca, Mossèn Felip y en Magraner, y 
aquets li han aconsellat la resistència. A 
pesar de tot, es possible que en tornar de 
casa '1 (íovernador no estigui tant animat. 
Sé do cort qu' el Grovernador desitja que la 
vaga s' acabi abans del 1.^** de Maig. Tem 
un conflicte y lo que a ell més li comvé no 
es pas els interessos dels obrers o del amos, 
sinó r ordre de Planavella. 

Sat. Sí, tens raó. El telegrama de sempre: 
«He terminado la huelga. /Drden restable- 
cido . » 

AuBA. Doiics bé: es molt possible qu' el go- 
vernador digui a don Lleonart que té po- 
ques forces y que no pot assegurarli una de- 
fensa decissiva. Es precís, doncs, arreglar- 
se, entendres y tornar al traball» 



100 Joan torréndelL 

Sat. (JY això es V autoritat qu' ells tan pro- 
clamen? 

AuBA. Ho deixi corre. Això no 'ns interessa. 
Ara el vent bufa do popa, despleguem totes 
les veles. Podem navegar de pressa; fassem 
el darrer esforç. 

Sat. Mana. 

AuBA. Vaigi al Govern Civil. Veigi a don 
Lleonart y comensi la prèdica. 

Sat. Anem. (Marxant.) 

AüBA. {Acompanyantlo fins a la porta,) Amb 
fe, doctor. 



• ESCENA IX 

L' AiÍba y desphés la Conxa 

AüBA. (Redressantse.) Preparemse per 1' úl- 
tim atac. {Camina») 

Con. {De la dreta.) ^Y el doctor? En Tonet 
m' ha dit qu' era an aquí. 

AuBA. Acaba de marxar. 

Con. (íFa molt? 

AuBA. Ara mateix. 

Con. (Tirantse a lú^porta de V esquerra.) iDoc- 
tor! 

AüBA. Dispensi. Si no es indispensable, li 
I)regaría no ^1 distregués. 

Con. {No insistint.) (? Algun malalt? 

AuBA. . {To de broma lleiigei^issima.) «In articu- 
lo mortis». 

Con. r/ran innteix? f,Qu' es conegut? 

AuBA. Som nosiíltres. 



feLS DOS ESPERITS . XÒt 



Con. (Assentantse.) [Ah! Es qüestió de la 



vaga. 



AuBA. L' he enviat a trobar a don Lleonart. 
{Intensament,) Es precís, es precís acabar 
amb aquesta perillosa situació. 

Con. ^Però com? 

AuBA. Ja ho lie dit y no tinc altre medi: en- 
tenguentse. 

Con. jEntenguentse! Digui que s' entenguin 
el gat y el goè, ^\ be y oi llop, V esclau y el 
senyor. 

AuBA. Y ho dic y ho sostinc; y per això llui- 
to y an això dedico totes les forces del c-^s 
y de r ànima. Sols de 1' inteligencia d' els 
homes podrà eixirne la felicitat universal. 

Con. (íPérò '1 medi? pregunto. 

AuBA. Cedint sempre els que manen, que son 
éls que oprimeixen. Les transaccions mai 
produiran conflictes. 

Con. {Una mica irònica,) Es clar, home. 

AuBA. Es qu' els oprimits "no tenen* res que 
donar. íQuè vol que donin? 

Con. No anar tan de pressa, per exemple. 

AuBA. jOh! Per molt que hi vagin, cregui que 
no arribaran a prou hora pera salvar a totes 
les víctimes. Li digui que no vaigi de pres- 
sa, que no jamegui, que no cridi, que no 's 
bellugui, C|Uo 110 's sublevi, al pobre que 
et^tà sota la llosa que V aplana, al infelís- 
ane qui ofega el IJfis ((ue li apreta la gola, 
al miserable que no 's j>ot moure dintre la 
gàbia cada dia més estreta. Díguili que no 
vaigi de pressa, y sols demana lo qu' es ben 
són: la llibertat, j Pobre auçell ane qui han 
tallat les ales que son part de la seva vida! 
Díguili que no se queixi al rollisiar arnin 



-• - . • « * 
•« • •• • 



\ 102 JOAH TORRENDELL 

••••••••••••I ••-•• 

■'• •* •'* 'de terra qüaht* deuria aixecarse llim•ement 
per V espai sense termes. (^Se pot això con- 
sentir? {Acostàniselhi y JJauscDtiUu les parau- 
les una a una amb el desig de gravàrleshi din- 
tre 7 cor,) Díguili a la seua ànima indepen- 
denta y lorta, sedejanta d' ideal, de lliber- 
tat, d' amor, que no plori irritada per 1' eu- 
* ron^ïiment a que r obliguen els convenciona- 

lismes iV una societat mentidera; díguili a 
la seua pobre animeta qué no 's llanci a la 
insustancial bogeria esclatant amK rialles 
buides, entregantse a conversacions tontes, 
si esta aborrida y atontada dintre una car- 
canada social, inflexible y c-:quilida. {Solem- 
nement.) 3liri. Per aixecar les ànimes, cal 
primer deslliuraries. Y tinguiho ijresent, 
Conxa: qui no té T ànima lliure, es per la 
seua culpa. (La Conxa aixeca els ulls pera 
mirarlq,) El coa pot ésser lligat; 1' ànima 
no. Si s' entrega, es per debilitat. L' esclau 
més «esclau pot tenir 1* ànima autònoma. 
Si la hi té, prest o tard Cíipira la llibertat 
absoluta. Vet-aquí 1' ideal de tots. {Pausa. — 
S^ en va a seure a la cadira qu^ està darrera 
la taulor-despaig ,) 

Con. (Després d' una pausa, s' aixeca y s^ en 
va a seure a una cadira devant ^^er devant 
de V Auba.^ ^\ com son es do lliure? 
.AuBA. Yolguent. Kl voler es ja un signe de 
fortalesa. L' ànima forta triomfa. Yosté ma- 
teixa n' es un exemple. Tot quant s* ha 
pro})osat obtenir com a dóna de saló, ho ha 
obtinguí. 

Con. Prou. 

AuBA. Projiosis el mateix com element social, 
y conseguirà igual resultat. 

Con. {Animada.) (JHo creu aixís? 



ELS DOS ESPERITS I03 

AuBA. N ' estic segur. 

Con. ^Y si m* equivoqués? 

AuBA. íQuè vol dir? 

Con. (íY si nó fos la meua missió, com diu en 
Lleonart? 

AuBA. No dic que siga tota la seua missió; 
peíàben pot essor unapaii:. (^Per què la dó- 
na no ha d ^ entendre en les coses que s' en 
diuen series? Y si.n' entén, <;per què no ha 
de tenir la seua opinió? Y si la té (jper què 
no ha d ' influir pera realisarla? 

Con. (íContra la seua familia? 

AuBA. A favor de la seua tamilia. Sobre tot, 
a favor de V humanitat. La dóna també hi 
perteneix a ella y sab morir per ella; y 
doncs (íper què no ha de poder lluitar pera 
la seua llibertat? Si tot es qüestió d ' esti- 
mar, en fi; si potser hi té més que fer el 
cor qu' el cap, si al menys d' els dos se ne- 
cessita, ^no ^es propi que la dóna tot senti- 
ment, tot cor; tot amor, preníj^ui part en la 
noble, en la caritativa avansada del deslliu- 
rament de r Home? Y vostè ho sap: no se- 
ria aquest el primer cop que la dóna, ma- 
nant, riguent o plorant, hauria fet triomfar 
la justícia. 

Con. (Encoratjada.) Y sí que la vull fer 
triomfar. (Allarga instintivament una ma 
sobre la taula.) Per mi no s' ha de perdre. 
La seua paraula ha encès el meu cor. No 
m' abandoni. Ajudim. Jo cumpliré el meu 
de ver. 

AuBA. (Agafantli suaument la ma.) \0\\\ 
D* aquest modo la victorià es segura. El 
sóu poder es molt gran. La dóna que lluita, 
veiiç; la dona té la meitat de la força del 
mon. Ajudim, Conxa. (Exaltantse.) Y di- 



104 JOAN TORRENDELL 

guim també qu' el nostre ideal es generós, 
es salvador, que té les arrels a T ànima y 
viu de la seua sàvia vivificadora. (Emocio- 
nat.) Diguim que la nostra causa no pot 
morir perquè no morirà mai la Bondat, la 
Caritat, T Amor. 

Con. (Vibrant.) Aixís es. N' estic convensu- 
da. Tot lo que naix de V Amor es perdura- 
ble 

AuBA. (Ubriacat.) Sí, sí. 

Con. Es la mateixa Vida 

AuBA. Sí. Sense éll no n' hi ha de vida. 

Con. Y triomfa de la Mort 

AuBA. Qtt' es nova vida. Amb tu 'm sento 
més fort, 1' ideal me sembla més lluminós, 
el camí més curt y més suau. Ja no su- 
freixo. 

Con. (Com estassiadaj En cambi jo 'n tinc 
ganes de sofrir. Jo vull patir, patir amb vos- 
altres, ferme carn de la vostra carn; lluitar 
junts; vèncer junts; estimar junts, les àni- 
mes enllassades (Transició. — Més huma- 
na.) (jY per què no me n* havíeu dit res? 

AuBA. (Lo mateix.) ^Què li liaviem de dir? 

Con. Tot. 

AuBA. ^Per què patís? 

Con. Per patir amb Aostès, sí, senyor. 

AuBA. Per la meva part he volgut també es- 
talviarli grossos sufriments. (Expressiu.) 
Perquè no 'n tingués cap, donaria la vida. 

Con. Gràcies, Auba. (Altre cop exaltada.) Més 
jo 'n vull part dels teus patiments. (Mirant- 
se, adorantse.) 

Mad. (De dintre.) Conxa, Conxa. (Moviment 
de sorpresa. La Conxa salta de la cadira 
com despertantse d' un somni. L' Auba que- 
da aplanat.) 



ELS DOS ESPERITS I05 



ESCENA X 

Els mateixos y la Madalkna 

Mad. (Entrant per la dreta,) Conxa. jAli! dis- 
pensin. 

Con. íQu* liem de dispensarte, tonta? 

Mad. Si tractaven asstunptos seriós. . 

AuBA. (Aixecantse,) Sí, senyora. Molt seriós: 
de mort o vida. {MarxarU cap a la dreta del 
fondo, ObH la porta de bat a bat, y sel veu 
que trafega,) 

Mad. (^Tan mateix? Crec que s' lii encaparren 
massa. 

OoN. {Compassiva,) ^ què saps tu, cap vergeV 

SIad. (En broma,) jOh! Mirin la sabia. Fuig, 
dona, fuig. Nosaltres no hi entenem re en 
aquets intríngulis, Vina, escolta. {La por- 
ta al sofà y s' assenten,) Tinc pressa de dir- 
te que donya Esperansa no ha vingut, per- 
(|ue fa uns quants dies qu* està encaderna- 
íía, però que vindrà tot d' una qu' esti- 
gui bé. , 

Con. Dígali que no es doni pressa. Després de 
tot aquests dies no hi ha aqui cap noticia 
pera la Gaceta, Y jo no *n vull saber cap. 
El mon, el nostre mon, avui no m' interessa. 

Mad. No siguis aixís, dona. 

Con. Sí, creume, Madalena. Sols pot distreu- 
re quant una no tó que fer, o pres com un 
descans després del travall. 

Mad. ^En serio? 

8 



Io6 JOAN TORRENDELL 

Con. En serio. 

]tfAD. Bé. (Transició.) jAli! Mira. Diu donya 
Esperansa que si creus que 4 pare deu Ca- 
sas pot influir en el vostre conflicte, osUi 
disposada 

Con. (Prompta,) No, no. Dígali que no. {Sen- 
se getis de ràbia») Re^oneixo la seva bona in- 
tenció. Però (|ue no fassi r^s. Per aquests 
casos els seus serveis son ben inútils. Dígali. 

Mad. (Baixant la veu.) ^L'hi guardes rancu 
nia? 

(on. Xo. 

Mad. (íUn poc? 

Con. Ni molt ni poc. 

Mad. Afortunadament allò no ha tingut con- 
seqüències. 

Con. (f,Per què n' havia de tenir? 

Maj>. Pilla; això sempre porta disgustos. Y 
més amb el genit d' els nostres marits^ 

Con. (Aixeçantse.) Bé, vaja, no 'm parlem 
d* això. 

Mad. (Aixecantse també.) Creume que ([iiant 
ho vaig sapiguer, tot el cos se m' esljo 
rronà. 

Cox. ;Beneita! La culpa no era pas meva. 

Mad. (?Y si en Lleonart creia lo contrari? 

Con. La veritat sempre sura. 

Mad. Y al entretant, els homes tornen boi'^os 
y fanboigeríes. 

Con. Alia vores una se n' aparta. 

Mad. Sigas oportuna; es a dir: fuig abans que 
t' es^^^arrapi. 

Con. L' enginy sempre guanya. 

Mad. Això es el teu larannar. Y'', a pesar de 
tot, hi ha tragèdies. 

Con. Es clar, perquè hi ha tontes o man- 
ses com tu. 



ELS DOS ESPERITS I07 

3Iad . Visc tr anquila . 

Con. La mentida no n' es dè tranquila. 

Mad. T' ho sembla. Endolceix la vida. Es 

com r opi pel malalt. 
Con. Això no es viure. Es l' ilusió del viiu'e. 

(íQuè prefereixes: una cara tresca, plena de 

salut, o un rostre pintat ? (Rialla.) jAh! 

Perdona. Ho he dit sense pensarhi 



ESCENA XI 

Les mateixes y en Lleonaet 

Lleó. (Entrant per V esquerra. — Malhumo- 
rat.) (jRialles an aquestes hores? Vaja, 
vaja 

Con. (Sorpresa y arrepentida,) Tens raó. M'he 
distreta y hó sento. 

Mad. Disi)en.'si. Jo *n tinc la culpa. Ja veu, 
ens hem d' alegrar una micoia. 

Lleó. Vostè es molt duenya, sí, senyora. Es 
una sort pera vostès. Les coses series pera 
nosaltres. No tinc re que dir. Aixís es el 
mon. iQuè hi férem? (G irantse.— Fort.) jAu- 
ba! (Després d^ una pausa, entra V Auba.) 

Mad (A la Gonxa.) M' en vaig. Acompanyem. 
(Baix.) Vina, dona. Deixals amb els seus 
maldecaps. 

Con. Nò, no. 8on els meus també. 

Mad. (?Y ara? r,Què hi entens tu? 

Con. Hi ontondré, si vull. Yvull. 

Mad. Doncs, adéu, noia, adéu. (Es besen y 
marxa per V esquerra. — La Conxa V acompa- 
nya, però torna inmediatament, sentantse al 
divan ctel fondo. Escolta amb força atenció.) 



lo8 JOAN TOKRENOELL 



ESCENA XII 

CONXA, liLEONABT Y L * AuBA 

Lleo. Anarquia, anarquia com])lorta. Figuris: 
Planavella sense governador, ni guàrdies," 
ni policia, ni re. ^Qüè es j)ossible la vida? 

AüBA. Li asseguro qvie per ré ^1 necessitem. 

Lleó. No digui això. 

AuBA. Perdoni. Sé peiíectament lo que dic. 

Lleo. Bé; doncs no lio sembla. 

AuBA. Per què vostè no '*» dóna compte de 
que tota solució depèn de vostè y els tra])a- 
Uadors. ^Per què hi ha d' outervenir el go- 
vern? Ningú més que vostè y ells saben oi 
f[u' els lli comvé. 

Lleo. (Irònic) Vostè sempre al mateix punt. 
Vostè no té més qu' un remei: la meva su- 
bordinació. 

AvBA. No, senyor. Una inteligencia racional 
y generosa. 

Lleo. (Impetuós.) Però ^no comprèn, infelís, 
qu ' això significa una indigna beligerancia? 
^No sap qui son ells y qui soc jo? 

AuBA. Prou. 

Lleo. Ells se subleven. 

AuBA. Üemanen. 

Lleo. Y de sublevarse mai hi ha dret. 

AuBA. Però si ells no fan més que demanar, y 
demanar qu' els escoltin. 

Lleo. Que tornin al traball. 

AuBA. No volen altra cosa: tornar al traball, 
però amb certes condicions. 



/ 



ÈLS DOS ESPERITS I09 

Lleo. (Exàltanise.) Es a dir: imposant condi- 
cions. jQaina aadacia! ^Ells que son els ma- 
nats, els d' abaix, els súbdits imposantse a 
r amo, al de dalt, a V autoritat? (L* Auha 
vol parlar.) Prou. La meua resolució esta 
formada y no cedeixo. 

AuBA. Escolti 

Li/EO. Prou, he djt. 

Con. {Ràpida,) Déixal dir, home. 

LiiEo. (8* hi gira soptat) iQnè? (Eeposàntse.) 
Mira, noia: convindria que 'ns deixessis 
sols. Hem d' enraonar llargament y cal que 
ningú ens distregui. 

Con. Ees penso dir. Pera res ens he d'incomo- 
dar. 

Lleó. {Impacient.) Bé, però no cal que hi si- 
guis aquí. Fins ho dic pel teu bé. Aixís no 
patiràs. 

Con. {Instintivament, y^rechauiQYít això es el 
que vui: patir amb vosaltres. 

Lleo. {Sorprès; sens enténdrerla.) Doncs fé 4 
favor de callar. 

Con. (Una miea imperativa a V Auha,) Digui 
vostè. 

AuBA. Molt senzill. {A ella,) Lo que jo desit- 
jo es la pau, o, si vol, una guerra pacífica. 
Que vinguin els sublevats, qu' exposin les 
seves queixes, qu' es discuteixin les seves 
píetencions, que s' els dongui lo que les cir- 
cunstancies permetin y a traballar. Abans 
~de tot, la vida. 

LiiEo. Doncs, no senyor. Primer que se some- 
tin y després ja veurem si tenen raó. 

AíJBA. Tenen bona part de raó. 

LiiEO. Tncliis tenintla. 

AtJBA. Doncs si la tenen, donguils lo que de- 
manen, y anem junts altra volta al tr avall 



no JOAN TORkENDELL 

• regenerador. Vaja, don Lleonart, tingui nu 
bon cor, no s* entossudeixi per qüestions de 
conceptes, y aceptem la realitat. 

Lleó. No, no, no. Abans de tot, els princi- 
pis Això seria contribuir a la destruc- 
ció del mon. No puc, no puc ferho. (Bedres- 
saL) fEa! Xo puc ferho. 

Con. {L•istintivament,) iX si desp^-és ho has 
de fer a les males? 

Lleó. {F&ra de »i.) Jo 'm rompo, però rio ' m 
doblego. 

AuBA. {Xoble y superb,) Doncs jo li dic que 
no 'n té de dret a romprerse y que la seua / 
obligació es doblegarse, poc o molt, prest o 
tard, però, a la fi, doblegai-se. Hi ha que 
adaptarse al mig ambient, à les exigències 
modernes: hi ha qu' evolucionar. 

Lleó. (Eiívarat.) òQuè diu? 

ArsA. Dia qu' entre 4 ric y el pobre hi ha Un 
abisme; entre '1 súbdit y V autoritat hi ha 
una distancia inmensa, s' odien, no 's por en 
reÍQ•e; entre 1' esclau y V amo sempre hi lia 
un despreci o una venjansa. Semblen homes 
de dos móns. 

Lleó. Que cada hú sigui al séu puesto. 

AuBA. Això mateix. Que cada hú sigui al séu 
puesto. Formem tots una mateixa societat, 
siguem tots parts de la nostra Fundició (joi? 
Que cada u sigui al séu puesto. Perfecta- 
ment. Però qu' uns no aplanin als altres, 
tinguentse per privilegiats; qu' els àltros 
no siguin condemnats a esclavatje perpetuu: 
que traballin tots, que tots visquin. Quo 
manin uns y obeesquin els altres, prou: 
però que tots contituesquin un mateix cos, 
una pàtria, un mon. Y sobro tot, qu* el qui 
mani no sigui més que la representació dels 



ELS DOS ESPERITS I 1 1 



qui obeesquin. Essent aixís, res tonon d * hu- 
miliants les mútues transaccions. 
Lleó. {Retirantse vençut,) No, no, no. Això 
no es el meu fet. Això son utopies. Ni les 
entenc, ni vull enténdrerles. 



ESCENA XIII 



Els mateixos y en Jeboni 

Jer. {Entra per V esquerra y dóna una carta 
a V Auha,) Dispensin. Per vostè, urgent. 
(L' Auba obre * ? sobre y llegeix, — En Jerorii 
es queda fant el roncero.) 

Lleó. {Se volta irat.) Y, després de tot, dí- 
guim. ^, Vostè està amb nosaltres o amb ells? 

AuBA. {Estojantse el j)ai)er.) Estic al costat de 
la Fundició ([ii' es la nostra vida, qu' es la 
nostra casa, la de vostès y la d* ells. Ni uns 
ni 4s altres. Tots plegats. 

Lleó. (Amenassador,) Es què qui no està amb 
mi 

AuBA. {Disposat a sortir,) Amb ells y amb 

vostè Amb vostè encara que no vulgui. 

. Ja r hi he dit: estic amb la Fundició, amb 
mi mateix. {En Lleonairt no sap lo que li 
passa. La Conxa V escolta eucisada.y^ÏQ dis- 
pensin. {Surt per V esquerra,) 



112 JOAN TORRENDEIL 



ESCENA XIV 

La Conxa, en Lleonakt y en Jeroni 

Lleó. {A la Conxa,) (jHo sents? Aquest noi 
esta boig. Tu mateixa ho veus. (jQuè es ai- 
xò d' estar amb uns y els altres? 

Jer. Ara esta amb ells. 

Lleó. (Molestat) iQuè dius tu? 

Jer. Perdoni. Li deia qu' ara el senyor Auba 
ha anat a enraonar dmb els vaguistes. 

Lleó. {Furiós,) ^Que son al carrer? 

Jer. üna comissió. Els mateixos qu* han vin- 
gut a demanar per vostè. 

Lleó. {A la Conxa.) (jHo veus? Aquest noi em 
vol comprometre. Y no T hi consento, vaja. 
(Passejantse.) Parlamentar amb ells. iEri 
temps de guerra! {An en Jeroni.) Dígali que 
puji. 

Con. (Ràpida; aixeeantse.) No. (En Lleonart 
tot sorprès.) No li diguis res. Yesten. (En 
Jeroni surt per V esquerra.) 



ESCENA XT 



Conxa y Lleonart 



Lleó. (Parat; verament sorprès.) ^Y ara? 
Con. Dispensam, però crec qu' ha arriba^ttti 
r hora de la meva intervenció. 



ELS DOS ESPERITS I I 3 

Lleo. (Exaltantse^ ^Jia teua intervenció? (ïNo 
cumpleixo els meus devers? ,;No 'm defen- 
so bé? 

Con. Massa bé. Ees hi ha que dir de La tomi 
resistència. Més crec (jue no 'ns comvé. 

Lleo. (íQuè dius? 

Con. L* Auba té raó. No 'ns comvé. Hi estic 
decidida. 

Lleo. <iTu? 

Con. Jo. Em sembla i^ue bé puc ajudarte amb 
la meua opinió, amb els meus sentiments. 

Lleo. Doncs jo crec que aqueixa intervenció 
es complert ament inoportuna, que destorba 
les meves resolucions y qu' es precís que no 
tomis aficarte en coses tan series. He resolt 
no cedir, y no cedeixo. 

Con. ^Acostàntseli enternida.) Lleonart, fem 
el favor. No t' exaltis y creume. Deixa *1 to 
melodramàtic. Ara la cosa va en serio. 

Lleo. Precisament. Tu, a dalt; jo, abaix. 

Con. Jo, per tot ont cregui que soc necessà- 
ria. L' Auba ho creu aixís y n' estic con- 
vensudà. 

Lleo. (Pausa.) Però, en fi, jo espero que tu 
tindràs més enteresa qu' ell. L' Auba es un 
xiflat, es un sentimental, es tot cor, es un 
poeta, y els poetas no han tingut mai con- 
dicions pera manar. L' autoritat no 'n pot 
ésser de generosa, no ho deu haver d* ésser. 
La primera debilitat es la seva mort. {Tran- 
sició,) Això que jo faig ara, les explicacions 
que jo ara 't donOj ja 'n constitueixen una 
de debilitat. Fui^r, deixem estar; no m 
temptis, èoc un liame; soc un caràcter; na 'n 
tinc de còr, no 'n puc tenir, no 'n dec haver 
de tenir. Vesten. 

Con. Es inútil. Itepetesc qu* estic decidida. 



114 P^^ TORRENDELL 

Tinc el cor ferit. He sentida la dolsor de la 
í^jenerositat, potser de la justicia. L' Auba 
té raó. Sols de V int«ligencia dels homes 
pot eixirne la felicit'at. Sols V amor pot sal- 
vamos. 

Lleó. Has bep^uda la matzina, perts el seny. 

Con. Digas que T lie cobrat. 

Lleó. (Apurat.) En fi, Conxa; ja saps la meua 
opinió, la teua no pot ésser altra 

Con. Lleonart, no ho és. Hi ha que seguir el 
consell de 1' Auba. 

Lleó. Prou. Has fet caure la balansa. Tu ma- 
teixa has fet la sentencia, Desd' aquest mo- 
ment, r Auba està onjeí^at. 

Con.- {Espantada,) çi^wv} 

Lleó. No n' ha tingut prou donant el séu pa- 
rer; ha portat a la meuafamilia el desordre, 
la revolució 

Con. {Crit de joia,) M' ha transformada. 

Lleó. T' ha ])er(luda. 

Con. (Exaltada í/' an.orj f.EU? ^Ell que té una 
anima d^ àngel, tota bondat, tota amor, to- 
ta bàlsam? (Redressantse.) Doncs sapigau: 
m' ha conmoguda la forsa de la seua idea, 
la generositat dols ^<'ns sentiments, el sru 
cor encès en T amor de les víctimes; es uu 
àngel, sí; un àngel purificat per V amor. Ell 
vencerà, ell ha vençut. 

Lleo. {Trastornat. Sufreix horrorosament. El 
séu orgull reb tni cop terrible,) jCalla, calla! 

Con. No puc callar. Dintre de mi sento una 
força misteriosa, un impuls nou, una ale- 
gria santa, lína veu imperiosa qu' on inana 
caminar, ajudar vos, pendre el feix y ])i)sar- 
lo sobre les nio ves espatlles. Lleonart:- vina 
amb nosaltras. siíjfas d' els nostres, desfent o 
de la mentida, de lo vell inútil, del orgull. 



ELS DOS ESPERITS I I 5* 

de lacrucleltat, del gesto de dictadoi- 

Lleó, Jo soc jo; soc un símbol 

Con. Paraules, paraules. 

Lleó soc 1 ' autoritat 

Con. Sí, ja ho sé. {Imitantlo.) Soc el rei, soc 
la societat, soc la pàtria, soc V Estat, soc el 
mon. {Transició.) Doncs, sapigau; pera mi 
no ets més qu' un administrador. Ells son 
els que manen. 

Lleó. {Sorprès,) Represento una part que no 
pot cedir mai: tu, la Casa Servera, la Pro- 
pietat • 

Con. Doncs bé; per mi ja pots 



ESCENA XVI 



Els mateixos y Don Saturní 

Sat. {Entrant molt de pressa per V esquerra,) 

Lleonart, Lleonart A la fi el trobo. 

Sé qi^ ha conferenciat amb el Governador. 
També hi ho enraonat jo. D' allà vinc. 
(íQuè teim? Estem complertament entre- 
gats. La força pública no os ])as nostra. 
{La Conxa s* assenta molt retirada,) 

Lleó. ^Y a vostè que li sembla? 

Sat. No 1\o só, ni ho vui saber. Es un fet, y 
hi ha qu/ acceptarlo t^l com es. 

Lleo. Protestaré devant el ministre. 

Sat. Molt bé; però al entretant, (iqui ens de- 
fensà? 

Lleo. Jo y els qu' em vulguin seguir. 

Sat. <ïQuè està boig? Lleonart, he vingut a 



Ml 6 JOAN TOftRENDELL 

parlar en serio, y no estic disposat a perdre 
el temps. L^ ordre y la tranquilitat de Pla- 
navella està en las seves raans; Pltinavella la 
vol a Ja tranquilitat perquè la necessita pe- 
ra travallar; Planavella no hi està amb 
vostè 

Lleó. Sí, que hi està. 

Sat. No senyor, que no hi està. Planavella, 
V esperit de Planavella, aquesta Planave- 
lla que jo conec, que jo diàriament polso, la 
que sempre calla, ningú escolta ni entén, 
no que no hi està amb la Fundició Servera. 

Lleó. Amb mi estan les forces vives del país. 

Sat. La ciutat vella, 1' esperit Tutinari, lo 
que s' en va, lo qu' es mort. ^D^ això en 
diuen les forces vives? Doncs sàpiga que 
aquestes forces vives no ho poren ésser sol- 
zament perquè tinguin quatre quartos. EI 
el diner es una força contraproduent, un 
obstacle, un lastre, si no s' emplea pera 
fer reviure Planavella, si no 's dedica a 
comprar V elixir de 1' esperit nou pera fer 
reviure 1' arbre de la pàtria. Tots ho veieu: 
les fulles groguetjen y cauen, el fruit es 
mort, les branques se vinclen sense sàvia, 
el tronc se cliveUa. ò^inò- pensen fer aques- 
tes forces vives? Jo eus dic qu* encara les 
arrels xucleu, busquen encara la terra ho- 
mida, volen viure. ^Qu' esperen aquestes 
forces vives? (En Lleonart que sofreix molt, 
cau sobre una cadira. Don Saturnísen adona 
y creu arrivada V hora del darrer atac) Y 
ara li dic a vostè particularment: que vostè 
qu' es un home ric, que s' ha enriquit mit- 
jansant les forces de tots, de la societat, 
principalment de Planavella, té obligacions 
sagrades, y una de les primeres es procurar 



ELS DOS ESPERITS I 1 7 

qu* els seus paisans no pateixin fam, no es 
muiren, y, en fi, que no hi hagi a casa nos- 
tra un daltabaix, y ha de sacrificar abans de 
tot el sóu orgull o 1 séu amor propi o 'Is 
seus principis socials, mal entesos por xo, 
y després també la seva bossa, sí, senyor, 
aquets dinerons que vostè ha guanyat amb 
r ajuda de tots. 

Lleó. {Espantat.) ^Es que soc un esclau? (jNo 
soc un home lliure, amo absolut de les me- 
ves accions? 

Sat. (Duptant,) Bé. Ara li dic que no; no ho 
es. Està encadenat als altres. Es un element 
social y així com s' ha aprofitat dels seus 
drets, ara cal que s' atengui als seus devers. 

Lleó. Ék coneixo als meus devers, y vostès 
volen que 'Is trepitxi. Y jo no hi consento, 
defenso una fortalesa y jo no 1' abandonaré 
lai. 

Sat. {Girantse ràpidament a la Conxa,) \Con- 
xa! Defensen els teus drets, la teua propie- 
tat, la teua Casa 

Lleó. {Aixecantse esparverat,) r.(íuò? 

Sat parla, parla desseguida. 

Con. {Aixecantse imperativa,) La Fundició- 
Servera, de la meva absoluta propietat, ce- 
deix amb tot, y suplica al séu administrador 
' (^ue. s ' entengui amb els representants dels 
vaguistes. 

liLEO. ^Amb els nostres inimics? 

Con. Amb els fundidors, amb els nostres tra- 
balladois, amb els de casa nostra, amb els 
nostres companys. 

Sat. Siguemlii, doncs. (^ Aviso? 

Con. Avisi. {Don Saturni surt per V esque- 
rra,) 

Lleo. íQuèfas? 



1 



I 1 8 JOAN TORRENDELL 



Con. El meu dever. 

Lleó. Siga teva tota la responsabilitat. 

Con. L' accepto. Y ara feste càrrec del nou 
paper ([ue representes. Xo oblidis que la 
Casa Servera vol entendres, vol transigir, 
vol traballar, vol viure. 

Lleó. {Decidit,) «Adelante». A pesar de tot, 
encara procuraré defensarte. Fem un favor. 
Retirat. No 'm trenquis V autoritat. Aquí 
hi desdiu la teua presencia. 

Con. Està bó. {Surt per la dreta.) 

Li^EO. {Intentant pendre una actitut severa 
que ' I cos no li permet. S' apoia amb la ma a 
la cadira da/rera la taula-despaig.) Que vin- 
guin. Soc més fort. Els aplanaré. Y, si no, 
em defensaré; joh! em defensaré. (Crit que 
resulta ofegat.) «iAdelante!» {Una pausa,) 



ESCENA XVII 
Lleonart, Saturni y Auba 

Sat. (Ohre la mampara.) «iAdelante!» {Entra 
amb V Auba.) íHala! {Mirant en Lleonart.) 

Lleó. {Imperatiu.) He dit qu' entrin. 

Auba. Don Lleonart, la Comissió dels vaguis- 
tes lia cregut convenient y ara ho acaba de 
resoldre, que 4 qu' ha de portar a vostè 'Is 
seus desitjós, siga jo 

Lleó. ^Sorprès.) ^Tu? 

Auba com a persona més acostada a 

vostè 

Lleó. {Sense escoltar.) (^Tu? ^jTu el represen- 
tant de la part contraria? ^Tu contra mi? 



Ei.S DOS ESPERITS II9 

8at. Contra, no. 

AiBA. A favor de la Fundició, a favor do casa 
nostra. 

Lleó. {Frenètic) Bé, liome, bé. (jAixò es el 
pago que 'm dónas de tot quant lie fet per 
tu? (íNo sabs que tot quant ets m* ho deus 
aine mi? (jAixís pagas les confiances qu' amb 
tu he tingudes? ^No sabs que t ' he tractat 
sempre com si fosses de casa, com si fosses 
un fill, més qu' un fill? 

AuBA. Ho sé, y sempre ho he agrait amb tota 
r ànima, y ara mateix ho estic agraint. Pe- 
rò ho sàpiga, per sobre els sentiments y les 
conveniències hi ha 1' ideal, el bé de les 
víctimes, el bé de tots, a la fi. 

Lleó. L* inimic més gros de la societat es 
r ingrat; ^y tu dius que per ella lluitas? 

AuBA. Busco la seua salvació, tot y condemp- 
nantme a mi mateix. 

Lleó. Fuig de la meua x^i'csencia, fuig. ;Fals, 
mentider! f^o V en recordas? Un dia em vas 
dir que si arribava aquest cas serías al teu 
puesto. 

AuBA. Y hi estic. 

Lleó. íAh! ^jera aquét; entre T inimic; devant 
del qui te donava 4 pa? {Somrís nerviós.) 
Això té un nom, molt senyor meu. 

AuBA. Sí; el coneixo. He sigut un traidor. 

Lleó. Ni més, ni menos. Això volia dir. 

AuBA. {Exaltat,) ^Jo, un traidor? ^Jo, qu ' lie 
fet els més grans sacrificis per vostè, per la 
senyora, per la Fundició? ^Jo, qu'he sostin- 
gut an els tallers lluites sordes però crudels 
detinguent 1 * esclat del odi que les seues in- 
justícies encenia? ^jJo, que he sostingut for- 
tes discussions aquí dalt pera estalviarli 
aquets tranguls que fatalment havien d'arri- 



120 JOAN TORRENDELL 

bar, exposantme a ésser Uansat y a atreu- 
rein les seves antipaties? (jJo, traidor, y-fins 
lie tingut d ' aj^areixer ^ devant dels homes 
d* idees, com covart, defensor de la menti- 
da, de 1 ' autoritat, do 1' injusta imposició? 
Sí; que ho he sigut potser de traidor; però ho 
he sigut amb mi mateix/ amb el meu propi 
esperit. ^Y perquè? Per vostè, per la casa, 
per la fàbrica, jper la Conxa; sí, per tot ai- 
xò. Y ara^digui; ^ho he sigut de traidor? 

Lleó. Sí, sí, sí, que ho es. Y amb un trai- 
dor no hi vui sapiguer res. Fuig, fuig. Fóra 
de casa meva. T'«ujego. {Cau sobre la ca- 
dira.) T' enjego. [Se rendeix,) M' has mort. 
(Tomba el cap. En Saturni y V Auba hi 
acudeixen.) 

Auba. (Suplicant,) jDoctor, doctor! 

Sat. Se romp però no es nncla jQuin ho- 
me! (Examinantlo ,) s 

Auba. jQuin mon! {Mirantlo amb comjjassió 
carinyosa.) 



Teló 



QUART ACTE 



La decoració del primer acte. 

Son les onze del matí; primer de Maig. 



ESCENA I 

La Conxa; despeés la Sunta, y tot d ' una 
l' Auba y Don Satubni 

(La Conxa està asseguda a la tauleta-escriptori, 
molt capficada. Tó gestos d'impaciència. 
Està pàlida y un poc abatuda. En dos dies 
ha sufrit molt. La crissis ha sigut fonda. Pa- 
teix moments de verdadera obsessió, els ulls 
clavats a tot arreu, ara aquí, ara allí, traba- 
llant elcei-vell. Quant més pensativa està, 
apareix la Sunta.) 

Sunta. (Ve del saló a corre-cuita.) [Senyoreta! 

(La Coivxa desperta sojdadament, girantse 

cap a la Sunta,) Son aquí. 
Conxa. (S" aixeca ràpidament y corre a la porta. 

9 



122 JOAN TORRENDEIL 

Se iopa amb don Saturní ane qui estreiii/ 
nerviosament les dues mans. Darrera apareix 
V Auha.) iGracies, doctor, mil ^-acies! 

Sat. {Desfentse d' ella y caminant cap al cen- 
tre.) Ja esta coraplascuda la nena caprit- 
^ xosa. 

CoNXA. (.4 V Auba qu^ entra, y ane qui mira 
sugestionada, com adorantlo.) Y a vostè tam- 
bé, Auba, un milió de gràcies. 

AüBA. (Amable, un poc amargat, però sense 
gens de fel ni odi,) Sols desitjo que compren- 
gui la meva situació. Aquí no hi podia tor- 
• nar sense qu' em cridés qui d' aquí mateix 
me llansa. 

CoNXA. D '^ allà baix. 

Auba. Es igual. Jo no soc el lladre qu ' entra 
contra la voluntat de 1 ' amo per la finestra 
o per la porta oberta amb clau falsa. Lluito 
noblement, cara a cara y amb més ganes de 
caminar i unts que de passar per sobre dels 
vençuts. 

CoNXA. ^Y per salvàrnos? 

Auba. Això es Y únic que m' ha fet venir. Per 
vostè (rectificant) per vostès me jugaria la 
vida. 

CoNXA. {Li extén la ma: encaixen, — Amb veu 
d* emoció,) jGracies! 

Sat. {Conversant d' abans amb la Sunta.) (?Qu' 
està sol en el despaig? 

SüNTA. Hi estava. Desde la terrassa he vist 
passar al senyor Roca y potser hi liai^i pujat. 

Sat. {A la Conxa.) Noia, vaig a veure el teu 
Lleó. (iCom se troba? 

Conxa. {Cap al doctor, — Molt trista.) Mala- 
ment. Aquesta nit V ha passada desvariat- 
jant. L' aixecarse li ha costat forsa travall. 
jDoctor! {Fondament conmoguda.) 



ELS DOS ESPERITS 1 23 

Sat. {Fugintli.) No siguis criatura. Re, re y 

re. i Caram! [Si ho sabré jo! 
CoNXA. Vàgil a veure. 
Sat. Allà m^ en vaig. (Se gira a V Auba,) Tu 

ui' esperas (pií 
Auba.^ Lo qu* em mani. 
Sat. Gràcies. (Surt per la dreta,) 
CoNXA. {Ala Sunta), No hi soc per ningú. 

Per ningú, (ilfò^ baix). Y no 't moguis del 

teu puesto. {La Sunta sen va per la dreta,) 



ESCENA II 



La Conxa y l' Auba 



CoNXA. {Obertament entregada amb V esperit a 
V Auba, que ho comprèn y la domina.) Y ara 
sí que li dono les gràcies amb tot el meu 
cor. 

Auba. Deixiho estar. Corro sempre aont crec 
que faig falta. Però (i vostè ho ha duptat que 
vingués? 

Conxa. Ho he arribat a duptar. 

Auba. ^No sab que soc fael als meus? 

CoNXA. Sí. 

Auba. ^Queno ' Is abandono mai? 

Conxa. Sí. 

Auba. (^Per què ha duptat, doncs? 

Conxa. No duptava de vostè, si no de mi. 
Duptava de que jo fos alguna cosa pera vos- 
tè, que fos "bastant pera merèixer el sóu in- 
terès, pera atraurera la seva protecció. 



124 PAN TORRENDELL 

AuBA. La meva presencia an aquí, doncs, des- 
vaneix tots els seus duptos. 

CoNXA. (Molt contenta.) ^No es debuda als 
precs de don Satumí? 

AüBA. Comvé que aixís aparegui, però vui que 
vostè sàpiga qu'he vingut pera ajudaria, que 
hagués vingut oportunament encara que no 
m' hagués cridat, y qu' he viscut dos dies, 
que m' han semblat eterns, pensant amb 
vostè, traballant per vostè, vigilant pèr vo>- 
tè, exposantme per vostè, quasi íentme traï- 
ció per vostè. 

CoNXA. {Rostre de fonda satisfacció.) Sí, sí; y 
jo també. Sols que jo, lluny de vostè, sense 
la seva inspiració, sense la seva paraula de 
foc, sense la seva seguretat de procedir, de- 
falleixo, em sento dèbil, no destrio bé el 
camí qu' he de seguir. Penso lo ([ue vostè 
faria en el meu cas, y dupto y tremolo y 
amb la j)or de fer cosa que V enutji, que 
vostè no aprovi, em quedo suspesa, titu- 
bejant y sens empendre una resolució ferma. 

AüBA. {Amb forsa dolcesa.) Doncs, sàpiga 
aquest cervellet obsessionat que la bona ac- 
ció no es aquella que s' adapta únicament a 
lo qu* està prescrit, si no millor a lo que 'n 
conciencia es creu. Encara que la seva obra 
sincera fos contraria a la meva creença, jo 
li dic que 1 ' obra fóra bona. 

CoNXA. (Insistint.) ^Y si hagués anat contra 
les seves idees? 

AüBA. També, Conxa. Les idees son dolentes, 
quant son contraries a la conciencia pròpia. 

CoíiXA. {Convensuda.) Però si la teva es la 
meva. {Acostàntseli molt.) 

AüBA. {Conmogut, estreny el cap de la Conxa 
sobre el séu cor. — Petita pausa.) Y, a pesar 



ELS DOS ESPERITS * 12^ 

\ 

de tot, no ha d' ésser aixís. {La jri'en de la 
ma y V invita a seure.) Miri; el meu ideal es 
convèncer a 1' home, però no dominar lo. 
Més m' estimo despertar la seva intel•ligèn- 
cia; encendre el sén cor, qu' empeltarli les 
meves idees y les meves amors. No. Ell tam- 
bé n' ha de tenir de seves, seves, ben prò- 
pies; y estic segur que si son sinceres, per 
contraries que siguin de moment les seves y 
Ips meves arribaran a una intel•ligència 

profitosa. (Pensatiu,) Però jAh sí! (JZ- 

luminantse,) Sí; una cosa meva voldria en- 
comanarli, de debò, amb intensitat 

CoNXA. (Amb desig.) ^Quina? 

AuBA. L ' amor, la caritat, la tol-lerancia. 
L^ amor qu' engendra, V amor que perdona, 
1 ' amor que tot ho comprèn y per tot arriba. 
El foc de V amor es la mateixa vida. Qui 
estima, vol, necessita el viure, y que tots 
visquem per^ estimànse tots. 

CoNXA. Però *1 qu' estima, vol ésser do P ai- 
niat^ 

AuBA. Que ho sigui, ün serà de V altre. 

CoNXA. Y pensar lo qu' ell pensi. 

AuBA. Millor. Aixís s ' entendran pera una ma- 
teixa acció. 

CoNXA. Y seguirlo per tot arreu. 

AuBA. Marxaran junts. 

CoNXA. {Amb exaltació.) Y ser el séu esclau, 
Martí. 

AuBA. {Sever.) JsLmeii. L' esclau no es respon- 
sable; y Pamor ho ha d^ ésser també d'inde- 
pendent. El qui estima amb llibertat, umpl 
millor r ànima de T altre. Es estimat pels 
seus propis mèrits, sens que hi intervengui 
cap imposició, cap llei tirànica. Quant co^ 
manda el voler, la felicitat pot ésser eterna. 



126 JOAK torrekdell 

L' amor cada dia es renova, per la raó de 
que cada dia pot lliurement triar y refer la 
seva elecció. Y allavores el cor, que no ha 
sofert per forsa cap dany ni humiliació, viu 
tranquil al costat de V altre que tampoc ha 
sentit el cansament de tot lo que pateix baix 
la forsa brutal del més fort. Y fins s' e.^tan 
a^çrai^s per la companya y la calor dolsa y 
simpàtica que diàriament s' encomanen. Y 
abdós s' encenen més y més. 

CoNXA. Aixíst' estima el meu. {Posant una 
nia sobre ladeV Auba.) 

AüBA. (Ràpidament li agafa les mans y les 
estreny fortament amb les seves, fixant els 
ulls foragitats en els de la Conxa,) Y jo tam- 
bé, llum dels meus somnis. T' estimo tant 
més, perquè vens a enllumenar la meva exis- 
tència solitària. Apart la simpatia que la 
teva bondat y la teva bellesa han íet surgir 
dintre el cor, sento V agraïment del viandant 
de la nit fosca en vers la lluna que ve a 
il•luminar el camí pedregós y ple d' espines, 
que ve a ferli de companyona, ane qui diu 
les seves amargors y les seves esperanses, y 
que amb el séu caminar pel blau estrellat li 
anuncia l' arrivada magnífica del sol esplen- 
dit. {Exaltantse.) jBeneida tu, verge del meu 
cor, esposa del meu ideal, que vens a por- 
tarme la forsa del amor, qu' es foc per Ja 
lluita y bàlsam per les ferides, crit encorat- 
jador pel traball y so de melodia pel des- 
cans! Jo he trucat al teu cervell y m ' ha 
obert les portes de bat a bat. Escoltam. 

CoNXA. Soc teva. Mana. 

AuBA. No. Fps el que' t mani ' 1 teu esperit. 
Sigas forta; sigas sincera. Recordat sols 
d' una cosa: que ja no ets sola. Al mon lú 



ELà D03 ESPERIT? 12^ 

ha qui per tu correrà tots els perills, qui 
t' esperarà, eternament, qui viurà disj)osat 
a defensarte a tot arreu. (Volguentïi cla- 
var aquestes paraules.) Y no oblidis qut 
totes les lleis de la terra no podran re mai 
contra la vida lliure de P ànima. Aquesta 
sí qu' es sobirana absoluta. 

CoNXA. La meva no ho es. Es tota teva. 

AuBA. Fins que tu vulgas, dóna incompara- 
ble. (La besa al front amb delin. Ella la hi 
torna ràpidament als llabis,) 

CoNXA. {8 aixeca instintivament,) ^jQui ve? 
{Se gira a mirar les portes,) 

AuBA. (Aixecantse també. Tranquil. A mitja 
veu.) L^ ^eterna realitat. 

CoNXA. (Que no ho ha entès.) rlQuè dius? 

AuBA. {Carinyós,) líe. Tornem al mon. 

CoNXA, {Desvanescnt el temor, torna a Vexalta- 
ció.) A mi ja no m' hi em|K)rta. 

AüBA. (Amb benevolensa.) Y a j)osar de tot, hi 
ha que contar sempre amb ell. 

CoNXA. (Sorpresa.) (jAmb la gent? 

AuBA. Amb la vida; amb nosaltres mateixos; 
amb el minut present, que per lo menos ens 
dóna lloc a pensar en el que vindrà després. 

CoNXA. íQuè vols dir? 

AuBA. Que estem en mig d ' un combat que 
no té espera, y es precís lluitar ara mateix. 

CoNXA. íQuè fer? 

AüBA. Defensarse. 

CoNXA. No m ' abandonis. 

AuBA. Ja no. Però cal que tu mateixa ^t re- 
dressis y et moguis lliurement. Som dos que 
lluitem pel mateix ideal, però som dos. 
Aquesta es la realitat. Tu també tens una 
. vida que defensar. Tu, abans que tot, ets 
tu. Ets sobirana. 



128 JOAN TORRENDELL 

CoNXA. (Abatuda,) Soc dèbil. 
AüBA. (Amb f orsa.) Creu amb mi y soràs forta. 
CoNXA. (Redressada.) Això sí. Hi crec. Ma- 
nem. 
AüBA. (Amb veu baixa.) Silenci. Algú ve. 



ESCENA III 

Els mateixos y i>on Satübni 

Sat. (De la dreta.) (jja esteu entesos? 

Con. (Resolta.) Sí, doctor. 

Sat. Doncs, a 1' altre. Ves y pòrtali un cor- 
dial. 

Con. (Amb molt d' interès.) ^Què li ha trobat? 

AüBA. (Igual.) (jNo esta millor? 

Sat. (A la Conxa.) Està fadigat. [Es clar! Cal- 
dria descans, gran tranquilitat. Anarsen a 
fora, y no pensar. (Refugint donar explica- 
cions.) Hala; ves, ves, y no li parlis del 

assumpte del dia. (^Entens? (La Conxa 

se Uansa a la porta de la dreta,) 



ESCENA IV 

L ' AüBA Y DON Satübni 

AüBA. (Intranquil y amb molt d^ interès.) Don 

Lleonart no està bé. 
Sat. (Abatut.) En Lleonart està molt mala- 



tLS bOS ESPERITS 1^ 

ment. (Pausa.) Esta excitadissim, y aquest 
estat nerviós li té obertes totes les demés 
iijalaltíes, y tu sabs que no ^on poques ni 
petites. No surten a 1 ' exterior, però li tenen 
minat tot el cos, aquell cos que s ' aguanta 
més per voluntat de V amo que per sa prò- 
pia consistència. No ha sigut altra cosa tota 
la seva vida: ona víctima de le seva volun- 
tat. Ben empleada liaguera fet miracles. 

AuBA. Dispensi, doctor. No es voluntat, es 
tossuderia. Es la voluntat del capritxo, de 
r amor propi, del Jo omnipotent. 

Sat. Ell té la seva idea. 

AuBA. Idees molt endarrerides, que ja no es 
* poden tol-lerar, que ja no volem tol-lerar. 
Y per això lluitem y lluitarem sempre. 

Sat, Bé, sí; però veus, Auba. No hi ha qu'em- 
penyer massa, ni massa de pressa. Tu ja ho 
sabs. Jo no' n soc partidari de les revolu- 
cions, perquè sempre porten un terrabastall 
de conseqüències dolentíssimés. Ara mateix, 
ja ho veus, Auba, en Lleonart, t' ho assegu- 
ro jo, es troba en un estat de gran perill. 

Auba. Vostè sab de quina manera* ho sento. 
Ho sento tan dolorosament, que donaria 
carn de la meva sempre que tot s' arreglés 
a satisfacció d ' uns y altres sense que la vi- 
da de ningú s* en ressentís. Més es just fer 
constar que ell, més qu' els altres, en té la 
culpa. 

Sat. {Cap baix.)l8i tu 'Is haguèsses detingut! 

Auba. Me sigué impossible; impossible de tot. " 
Afortunadament aquets insubordinats enca- 
ra no responen a les ordes d' un sol home. 
Avui es mouen tots espontàneament y mo- 
guts per un mateix esperit. No serà altre 
tant quant fatalment lormaràn un partit, y , 



1)0 JOAÏÍ TORREflDELL 

els seus caporals tindran for^a compromisos. 
Sat. Croume: el mal qu' ara jxxlon fer es molt 



gros. 



AuBA. No ho dupto y li juro i[Uo soc el pri- 
mer en doldrem. ^^Però y la situació dels 
d' abaix, doctor? Vostè la coneix tant com 
jo. Jo he vist creixe poc a poc el moviment 
produit pen* certes evidents injusticieç, ava- 
ricies, imposicions, Orgull, vanitat, mando 
estúpit. Y quant encara no s' havien resolt 
a reunirse, ni sospitaven tan sols que hi 
arribessin, perqu' eren bons com el pa que 
mai se queixa encar qu' el trossetjin, jo sen- 
tia frases significatives Uausades d' un siti 
a r altre de la Fundició, escoltava oansons 
punyentes y enmatzinados, rialles que feien 
tremolar el cor y posaven carn de gallina, 
y sorprenia ullades de foc, imes^de despro- 
ci, altres de ràbia; he sorprès més: lio sor- 
près punys estrets aixecats en 1 ' aire terri- 
blement amenassadors, y boques neryiosa- 
ment closes mossegant paraules d' odi y de 
venjansa. Y després això, la guerra. 

Sat. Guerra d' odis no produirà mai resultats 
profitoses. 

AuBA. Y vostè ho sab, doctor. L' ideal no pot 
ésser més just: llibertat, instrucció, benes- 

\ tar pera tothom . 

Sat. Y digam, entre nosaltres. éQu' es pos- 
sible la llibertat absoluta? 

AuBA. La volem fins allà aont ho sigui. 

Sat. Sempre n ' hi haurà d^ autoritat. 

AuBA. Està bé. Però sempre hi haurà qui la 
traballi per sota. Vostè ja sap que cada si- 
gle n' ha tingut menos. Volem ésser lliures; 
ho serem. Me sembla que bé porem. 

Sat. (JY qui serà V autoritat? 



ELS DOS ESPERITS I3I 

AuBA. Nosaltres. ïío lii ha més principi quo 
aquest: la nostra voluntat. 

Sat. A-les-hores, si tots diuen el mateix, 
triomfarà la íbrsa bruta. 

AuBA. Triomfarà 1 ^ ideal més just. Sempre ha 
sigut aixís. (íY sab per què? Perquè contra 
r arma dels tirans, el poble que vol ésser 
lliure, n ' esgi'imeix una de molt més forta: 
el Temps. 

Sat. iOh!— fan ells. 

AuBA. Sí, es el consol de 1* esperit egoista, 
raquitic, del que sab que fatalment ha de 
morir. Tota ía qüestió està en qu* el dalta- 

, baix no arreplo^ifui el séu cos, el séu orgull, 
el séu benestar, que per^ ells es tot. En cam- 
vi, nosaltres n' estem segurs del triomf del 
nostre esperit. Camina sempre, sempre, sem- 
pre. Sempre conquistant més terra; sempre 
reduint la del inimic. Es la llibertat triom- 
fant gloriosa por demunt de tota dominació 
iniquà. 

Sat. (Abrassa V AiobaJ Me sento tornar jove. 
Aquest cant a la vida es un elixir de joven- 
tut. Més, Auba, fassem vida. Salvem en 
Lleonart. 

Auba. No desitjo altra cosa. Salvemlo. 

Sat. Si poguéssim aturar la manifestació 
d' avui. 

Auba. Aturaré, dintre els meus possibles, els 
sous mals resultats. Estigui segur. Aquí no 
hi entraran. D' aquesta. casa no ^ n tocaran 
una pedra, si de mi ha de dependir. D' els 
seus habitants, ni un pel en patirà. Ho. he 
resolt. L* hi prometo amb totes les meves 
f or ses. 

Sat. Digam que m' ho promets amb tot el teu 
cor. 



\}2 JOAN TORftENDELL 

AuBA. Amb el cor y V ànima. 

Sat. Tinc fe amb el teu cor, que brolla amor, 

AuBA. Y a vostè tambó que 1' escolten. 

Sat. Quant estan malalts. No jjas quant la 
sang els bull dintre les venes. Ara caleu 
uiía paraula valenta qu' els domini. 

AuBA. Y d' això no' n soc partidari. No sé 
fins a quin punt es convenient deturar la 
torren tada qu' ha de fecondar la terra seca. 

Sat. (Recelós,) Tu m' ho has promès. 

AuBA. Ho cumpliré. Promesa del cor no falla. 
(Senten renott per la dreta,) 



ESCENA V 
Els mateixos y la Conxa 

Con. {Entra molt atropellada y temor òsa,) Els 
d ' allà baix venen. (Al Auba,) jQue no ' 1 ve- 
gin! (Senyalant la porta de V esquerra,) En- 
tri. 

Sat. Si, entra. Serà millor. 

Auba, Vostès manen. {Surt, La Conxa tanca 
la porta,) 



ESCENA VI 
La Conxa, don Saturni, don Estanislaü, don 

TiMOTEÜ Y mossèn FeL•IP 

Con. (A don Saturni,) Ha rebut la visita d'un 
inspector y ha enviat aquets aquí dalt. Vol 



' s 



ELS DOS ESPERITS 1 33 

tancar abaix, inclús les persianes, per no 
donar als del carrer ni un motiu de protesta. 

Sat. Me sembla acertadissim. La por humani- 
sa et nostre Lleó. 

Con. Realment en té molta. 

Sat. Es r estat de tots els qui no estan prou 
segurs dels seus drets. 

TiM. {Entra ell y els qu^ el segueixen). Doncs, 
mirin, no lio he comprès encara com en 
Lleonartno s' en adonà d' el moviment re- 
volucionari. 

Est. Perquè un sempre viu segur a dintre de 
casa, home. 

Fel. Y aquí està la terrible traició: servirsen 
de la bona fè de T amo. 

TiM. (Assentantsetots), 'fyae^YolQTi c\Vi^ q\^ di- 
gui! Estic segur que ane mi això no' m pas- 
saria mai. 

Sat. Això si t' entretenías ostodiant les nece- 
sitats dels teus subordinats. Mira: per lo 
regular els governants no s ' enteren dels 
moviments revolucionaris per ignorància, 
essent una cosa ben fàcil, estodiades detin- 
gudament les masses. 

Est. Es que això no entra sempre en els càl- 
culs del negoci. 

Sat, Per això venen els renous. Sols penseu 
' • amb la vostra vida y no us fixeu amb la 
dels altres. Els considereu com rodes d\ina 
màquina que sols tra valia pera vosaltres, y 
eus equivoqueu. Ells també son persones, 
sers vivents, germans vostres, Humanitat. 

Fel. Sí, però sers subordinats. 

Sat. No dic que no, sempre qu* els de dalt 
tingueu condicions de sers superiors. Aquest 
moviment s ' explica y s ' explicarà més 
quant més s' extehfiui V esperit d* examen, 



134 JOAN TORRENDELL 

de crítica, quant més nombrosos siguin els 
elements d* investigació y estudi, y quant 
més difícil se fassi, en conseqüència, la ne- 
cessitat de disfressar el desequilibri, «de pro- 
var les causes de tot domini, de subjectar a 
un hom sense altre principi qu' el de la for- 
sa ^1 de la tradició. Aquesta crítica que 
porten els temps nous, posa en descubert el 
quadro actual de que la dominació no es 
exercida pels homes superiors, per V aristo- 
eracia dels escuUits, sinó senzillament per 
r astúcia, la forsa, la desvergonya o la cos- 
tum. Y, tot d' una qu' el poble s' en adona 
d' això, llampeja 1' idea sobirana de la lli- 
bertat, de r independència. Depx'imer sem- 
pre recurreix als medis paoilics: el raona- 
ment, la súplica, lo que s' en diuen vies le- 
gals. Però inútilment; quasi sempre s' es- 
micohi central' obstinació, la ceguorà, 
r orgull, la vanitat dels qu' estan a dalt. El 
j)oder dfels dominadors detura de moment 
r embestida dels d' abaix que s' agombo- 
len dia per dia; y, com la resclosa no sab 
retirarse a temps, el mateix obstacle ta esta- 
llar la mina com una tronada far esta, encen- 
guent els odis, revinclant.els brassos, fent 
roncar les gargamelles y armant les mans 
qu' apréten nerviosameut. Es el pei'íode de 
la revolta. (Crit. — Aixecantse), jTemeula! 

Est; Aixís no' ns entendrem. 

Sat. Vosaltres ho heu volgut. 

Fel. (I Nosaltres? óQuè diu? 

Sat. Lo que sent. Hem demanat la llibertat 
de mil maneres. Els poetes 1' han cantada, 
els llibres 1' han raonada, la prempsa 1' Ua 
j)roclaiiia(la, la representació do tots' l'ha 
suplicad.i respectuosament. (jPer què us" ta- 



^LS DOS ESPERITS I35 

pareu les orelles, per què tancareu els ulls, 
p^r què us distreguereu aposta per no fit- 
xarvos en la realitat? 

TiM. Si diu que no ho varen veure. 

Fel. Perquè traballaren devaÜ, devall. 

Sat. No es cert. L^ Auba n^ estava enterat. 

Est. Prou; y ho atiava. 

Sat. iMentida! Ho observava y volia que s' os- 
todiés el mal. 

Est. Doncs tot el mal està en això: qu' un cop 
descubert t4 cranc, no s' el arranqués. 

Sat. L^ oj)eracic) era ja inútil. 

Est. Lo inútil aquí dintre era un liom que ves 
el mal y no sabés curarlo. L'Auba os un 
malvat. 

TiM. Aquest sí que no té perdo. 

Fel . Kealment ..... 

Sat. íQué dieu? Si ara mateix ens està salvant. 

Est. jY ca! (Moviments despreciatius d' ell ij 
de do7i Timoteu y mossèn Felip») 

Con. (JEíra/íaíZa.) Segurament. Es ell qui'ns 
salva, qui sempre ens lia volgut salvar. Es 
1' únic que ha mirat sempre pels interessos 
cje la casa. Preveia '1 mal qu* ell no ha pro- 
duit y volia racionalment curarlo. Sols la 
nostra sojíerbia ens ha perdut. El nostre 
egoisme ens cegà y iio hem vi^t mèrS (j^ue lo 
nostre: el nostre ])a, el nostre vestit, els nos- 
tres capritxos, la nostre dominació. Hi ha 
qui' ns estima y ens mostra elperill; jíerò el 
nostre orgull se rebotia y s' obstina en que 
nosaltres som. els forts y pei-ciue ho som, te- 
nim raó. Mes tart estalla la tempesta, y ara 
ens queixem. (^Qui 'ns avisava sincerament; 
qui 'ns estimava; qui 'ns volia salvar? El qui/ 
va veure el mal y pretengué desviarlo o cu- 
rarlo quant ora j)OC y tendre. L' Auba, l'Au- 



136 JOAN TORRENDELL 

ba volgué ser el nostre salvador y el rebutjà- 
rem. Aquí dintre ha d' ésser adorat y reve- 
renciat, y el qui vulgui ésser amic nostre, 
lia de saber primer coneixèl y estimàl. El 
qui '1 conegui, necessàriament 1-' estimarà. 
EU per tot n* escampa d' amor, perquè tot 
ell ho es amor. Qui no ho veu, ni ho sent, 
es perquè es sec, es mort. Y amb els morts, 
ja no hi volem re an aquesta casa regenera- 
da. {Tots escolten espantats). 

Sat. (Desd^ el portal de la dreta). Conxa: en 
Lleonart. 

Con. (Creguent que li vol recordar el séti espòs,) 
Parlo de mi, de mi sola. Ja no soc més 
que jo 

Sat. {Acostantshi.)lío, T'he dic que ve 

(en tò de súplica,) y deixemlo viure, no 1 
matem. {La Conxa cau asseguda y com apla- 
nada. — Els altres se redressen y tornen al 
séu primer estat, enraonant més animats.) 



ESCENA VII 

• 

Els mateixos y en Lleonabt 

Lleó. {Entra. Està molt abatut, se mou amb 
dificultat.) iSaturní! 

Sat. {Corrent.) iQuè passa? 

Lleó. {Amb veu baixa.) S'en porti aqueixa 
gent. 

Sat. ])e seguida. {Se gira ah altres.) Passin 
el favor. Escoltin. {Marxant cap al f oro.) 

Est. {An en Lleonart,) dQuo hi ha cap nove- 
tat? 



ELS DOS ESPERITS 1^7 

Lleo. Tot segueix igual. 

TiM. «iÀnimo!» 

Lleo. El tinc. 

Fel. Déu ens ajudarà. 

Lleo. Amb Ell confio. (Els tres han sortit) 



ESCENA VIII 



liA CONXA Y EN LlEONART 

Lleo. {Cau assegut,) Males noticies. El go- 
vernador s'entossudeix amb la seva negati- 
va. Diu que no vol treure inútilment les 
forses perquè això pot exaltar més a les 
masses, que li han garantit Tordre. 

Con. Doncs tranquilísat. 

Lleo. No hi crec. Les meves noticies parti- 
culars son que avui hi haurà «alguna ca- 
tàstrofe» y jo soc dels senyalats per la fu- 
- ria dels més violents. Tinc necessitat de 
qui 'm guardi, de que guardin la Fund.i- 
ció, que crec en verdader perill. 

Con. Tranquilísat, Lleonart. Tu et trobas en 
un estat de nervosisme y d'exaltació, que 
no 't permet veure les coses en la seva rea- 
litat. Viu tranquil y no t'amòinis. 

Lleo. (Un iwc impacient.) Fem favor, Conxa. 
Escoltam ane mi y no vulguis ficarte en 
assumptes de tanta importància. Convénset 
que les teves resolucions no han donat els re- 
sultats qu esperavas. 

Con. Tu no les has pl-antcjades. 

10 



138 JOAN TORRENDELt 

Lleo. (Ull gesto de ràbia,) (íQuè? Volías que 
transigís amb V infàmia d'aquell... inalvat. 

Con, L' Auba ' 

Lleo. (Imperatm.) No Tanomenis. (Pausa,) 
Es un malvat. (Pausa.) M'ha mort. (Abatut,) 

Con. (Ca2) a elL) Üeixaho corre. No t'exaltis, 
Lleonart. Sòssé^at. 

Lleo. Criatui'a, fes per sossegarme. 

Con. Di<i:as. f;Què vols? 

Lleo. (^ue m'escoltis. (La Conxa s'asseu 
aproi) séu,) T'asseguro que la mida millor 
qu'aquí es pot pendre, es estar previnguts 
contra tota sorpresa. Correm forsa perill 
y la venjansa serà tremenda. - • 

Con. íTant dolents hem sigut? 

Lleo. (Recriminantla amb els ulls.) jïant do- 
lents son! (Pausa.) Y no hi ha més. «Hom- 
bre prevenido....» 

Con. óQuè vols fer? 

Lleo. Qu'el governador fassi venir els guàr- 
dies 

Con. Però si ho has demanat inútilment. 

Lleo. No hem tocat la darrera corda. 

Con. (J Quina es? 

Lleo. Tu la tens. 

Con. íJo? . 

Lleo. En Domingo. (Moviment d'enuig per 
part de la Conxa.) El séu pare es el cacic. 
El governador farà lo qu'ell mani. 

Con. Icones ves a veurel. 

Lleo. No tinc bastanta confiansa. En camvi, 
estic segur que si tu ho demanessis an en 
Domingo 



Con. (S' aixeca ncrviosammt,) No; mai., 

Lleo. (Sorprès.) ^y això? 

Con. Hem rom2)ut les relacions. 

Lleo. (^,Ai*a> justament? Ja m' havia estranyat 



ÉLS Í^Oi ESPERifS i 30 

la seua ausencia. (Pausa.) Fins aquest re- 
curs me tallàs. jSenjpre sou inoportunes! 

Con. (8 ' hi gira ràpidament y enutjada,) iQuè 
vols dir? 

Leeo. {Exaltat.) Vui dir que sembla que 
tots aneu contra mi; que ' m tanqueu tots los 
camins pera defensarme; que m' entregueu 

lligat de peus y mans; que {Siifreixtin 

altre sofoc.) 

Con. (Hi acudeix per ajiidarli.) Vaja; sosse- 
gat, Lleonart. Fem" favor de tranquilisarte. 
T ' asseguro que no 'ns passarà cap des- 

' gràcia. 

Lleó. (jJa ho sabs del cert? ^ 

Con. Ho sé del cert. 

Lleó. Explicat. 

Con. Don Saturní m* ho ha assegurat. 

Lleó. No m^ en refio. No es pas a ell ane qui 
escolten. 

Con. Ell ha conseguit 1' influencia del qui' Is 
mana. 

Llí:o. (Intencionat.) (^Haveu parlamentat? 

Con. S^ha fet el possible pera defensànse y 
salvarnos. 

Lleó. M^haveu venut, mliaven fet traició, 
haveu luiscat la protecció del inimic més 
gros que tinc al mon 

Con. T^ equivocas, Lleonart. L' Auba ens es- 
tima. 

Lleó. (S^aha frenètic.) jMentida! Es un mal- 
vat. Sota la pell del bè, hi amaga la feretat 
del llop. Es un cor desagi'ait, es una ànima 
envllida. Ens lia venut, ens ha entregat. 
Ens ha desti-uit la casa, ens ha minat la 
nostra autoritat, ens ha entregat vilment 
a r inimic. Ha covat la revolució dintre de 
casa servintse do la amistat, de T amor que 



140 JOAtí TORRÉNbELL 

li teníem i Ens ha mort. Es el ser més des- 
preciable de la. terra. L' abomino. {La Con- 
xa sofreix dolorosament. Certes paraules li 
estellen el cor y la angunia ' s re^fiexa al ros- 
trej encara qu ella vulgui amagarlio,) Y 
tu també que 1' abominas, y el desprecías y 

1* avorreixas (Se li acosta,) L* abominas; 

deus abominarlo. {Pausa,) Uigau. {Pausa,) 
Digau. 

Con. {Suplicant amb ver dolor,) [Per ï>éu! 

Lleó. No, no; digau. Necessito que ho digas. 
Vui que tothom r odii, y tu la primera. 
Ho vui, ho necessito, t' ho mano. 

Con. (Amb to un poc viu.) iLleonart, Lleonart! 
;Per la Verge Santíssima! 

Lleó. ^Es una amenassa? 

Con. Deixam. No 'm mesclis amb els teus odis 
que jo no sento. Mira; encara puc ajudarte, 
encara la meva intervenció pot salvarte. 
No t' entossudeixis; no vulguis matarte y 
fernos mal bé a tots. ^iï^^oZía.^ Abans de dei- 
xarme ouuatzinar V ànima, rompré tots els 
lligams. 

Lleó. (^Què vols dir? 

Con. Vui dir que seré fael als meus senti- 
ments. 

Lleó. Jo * n soc 1* amo* 

Con. L ^ ànima es lliure* 

Lleó. <jQuè? La t'han sublovada^ 

Con. La m* han deslliurada. {Çomensa a sen- 
tirse cl soroll de la manifestació qu^ anirà 
aumentant,) 

Lleo. La t' han dominada* Es d'un altre. 
{Solemne,) Conxa: [tu estimas T Auba! (Pai*- . 
sa,) Respon. Te mano que responguis. 

Con. {Exaltada,) ;Ah! Es això. Sempre la Imi- 
gería de la dominació. La tirania de la so- ' 



/ 



ELS DOS ESt>ERlT$ l4t 

perbia. Ser V amo es la suprema aspiració. 
Grovernar sempre. Obtenir la sumissio de 
grat o per íbrsa. Doncs jo ' m-rebel-lo, y 
proclamo 1 * independència dels meus senti- 
ments..... 

Lleó. Però es (j^iie jo soc aquí, pera no perme- 
tret aquesta boigería. Soc aqui y mentres 
hi sigui, faràs lo qu'.t mani. Soc V amo y 
seré obeit. La llei està de la meva part, y 
serà cumplida. Si no hi fos, l' inventariem. 
Ets meva y meva romandràs jíer tota la 
vida. 

Con. Del cos, sí; no pas de V ànima. Prenia a 
la matèria. Ningú la' t discuteix, térò ten 
per cert que V ànima es seva, tota seva. 

Lleó. {Crit.) <jDe V Auba? 

Con. Ell V ha conquistada* Es ben seva. 

Lleó. i Ah! Mala (la i)er tiràrselhi a sobre 

y topa amb la taula caigicent a terra.) 

Con. i Ah! jLleonart! 



ESCENA IX 
Els mateixos, l' Auba, don Saturni,'* 

DON TiMOTEU, DON EsTANISLAU Y MOSSÈN FeLIP 

Sat. {Entra de pressa.) Son aquí. {Referintse 
ah manifestants. Al obrir la porta^ s sent el 

I graní hurgit de crits \j .riulos.) 
Con. iDoctor! ^ 
Sat. {Sorprès.) ^Què? {Se tira a sobre de'n 

Lleonart.) 
Auba. {Entra resolt). ;I)octor! 



142 Joan tORRENDELL 

kSat. {S'aixeca,) Atura a([uolla gent. (Befe- 
rintse iiiadoMünení an en Llepnart,) Ja no 
tenon inimic. 

AuBA. íQiiè diu? {Anant cap a don Lleonart 
qu' agonitza,) 

Sat. Auba: a la terrassa. 

AuBA. {Agenollat ran del cadavre.) No, no. 

Sat. Sí, home. rlQuA no ho veus? La vida ha 
triomfat de la mort. Redrèssat. {L• Auba 
corrpel foro,.i/ de seguida entren dòn Esta- 
nislau, don Timoteu y mossèn Felip prodiUnt- 
se V escena conmovedora de la sorpresa y el 
dolor,) 

Una vteu. {De dintre,) j Visca 1 ' Auba! ( Un crit 
e.<p(rrvaredor de /Visca!) 

Fel. {Tancant les portes,) jQuines absoltes!- 

Est. iAinh el puny estret cap al carrer,) ;^[aieit 
sia! jTot s' enruna! 

Sat. No. [Tot so transforma! {Al caure el teló, 
s' obrin les portes y apareix V Auba,) 



Vi DEL Drama 



OBRES DEL MATEIX AUTOR 



El Pieaflotf . — Noyela. — Montevideo , 

Cuspinera, Xeix y C.*— 1894 . . . Agotada ' 

PlnQpollos.--Cuentos. — Barcelona. Ló- 
pez.— 1895 . > 3 Ptas. 

"CJarin,, y su cnsayo. — Crítica. — 

Barcelona, López. — 1895. .... 1 » 



4> 



Els eneatírilats.— Drama en tres actes. 
' -^Barcelona, L'Avenç. — 1901. . . 2 » 

I Lios cncaprilados.— Drama vertido al 
castellano, — Palma de Mallorca, Rot- 
ger.— 1901. ........ 2 » 

EN PREMPSA 

Don Joan Palou y Coll.— Estudi critic, publicat 
per P Excm. Ajuntament de Palma. 



U.C. BERKELEY LIBRARIES I I 

■lllllllllll 

B0030a*m5M 



I; 



667601 



UNIVERSmr OF CALIFÒRNIA UBRARY
Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Books

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Els dos esperits: drama en quatre actes"

See other formats
